Datasets:

projecte-aina
/

CATalog

id stringlengths 19 44	text stringlengths 8 1.37M	score float64 0 1	strategy stringclasses 2 values	languages stringlengths 11 3.35k	url stringlengths 0 15.8k
oscar-2301_ca_20230418_6_270347	La tensió política entre l'Estat espanyol i el Marroc pel Sàhara Occidental i la crisi migratòria continua oberta. els EUA busca mediar en la crisi com a part dels seus moviments en el tauler mundial. Carlos Muro dijous 3 de juny de 2021 Dimecres passat el Departament d’Estat dels EUA declarava, a través de Jalina Porter, que: “secundem que tant Espanya com el Marroc treballin junts per a una resolució” de la crisi i que estiguin compromesos per “processos migratoris humans, ordenats i justos”. El cinisme i la hipocresia imperialista no pot ser major, sent un dels països de majors índexs de tracte inhumà cap a les persones migrants. Qüestió que el govern de Biden no ha canviat substancialment respecte als anteriors governs. Aquest intent d’aparent “equidistància” per a rebaixar les tensions entre dos aliats històrics, és part dels moviments dels EUA respecte al tauler mundial. Per això un dia abans, era Antony Blinken, secretari d’Estat dels EUA, qui assegurava per telèfon al seu homòleg marroquí, Naser Burita, que el Marroc tenia un paper “clau” per a impulsar l’estabilitat a Orient Pròxim, en relació amb l’escalada de violència que es viu a Gaza, segons va difondre el Departament d’Estat en un comunicat. El suport de Biden al Marroc significa la continuïtat de la política de Trump. El 10 de desembre passat, poc abans de deixar el càrrec, Trump va posar en un tuit que reconeixia la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. Una devolució de favors, a canvi que el Marroc reprengués relacions amb Israel. Aquest mateix dia, el Marroc va suspendre el cim bilateral amb l’Estat espanyol o Reunió d’Alt Nivell (RAN) que estava prevista celebrar-se a Rabat el 17 de desembre. A partir de llavors, el Marroc va augmentar les pressions sobre l’Estat espanyol perquè reconegués la seva sobirania sobre el Sàhara. Per als EUA, la posició del Marroc és clau per a tenir el suport d’un país de majoria Sunnita (grup majoritari entre els musulmans). Els EUA ve tractant d’establir una xarxa de suport entorn d’Israel entre diferents països d’Orient Pròxim i del nord d’Àfrica. El Marroc es va convertir en el quart país àrab a normalitzar relacions diplomàtiques amb Israel al 2020, després dels Emirats Àrabs Units, Bahrain i Sudan -a més de disposar del suport de països com Egipte-. D’aquesta manera, els EUA tracta d’intervenir en la complexa situació d’una zona estratègica disputada per diferents potències regionals com Rússia, Turquia o l’Iran. Contra la hipocresia del govern “progressista” espanyol La crisi, que es va deslligar per la presència del secretari general del Front Polisario Brahim Galhi en un hospital de Logronyo per a tractar-se de covid-19 continua oberta. Mentrestant, tots els partits de l’arc parlamentari espanyol posen el crit al cel “per la defensa de la sobirania espanyola”. I com no podia ser d’una altra manera a les forces de l’esquerra institucional, ningú denuncia el paper imperialista de l’Estat espanyol i també de les seves empreses a la regió. No sols al Marroc -on grans empreses com Inditex té a milers de dones treballant amb salaris de misèria o important a treballadores per al camp espanyol tractades com a esclaves- sinó també en el mateix Sàhara. Et pot interessar: Contra el racisme imperialista del govern progressista Durant dècades la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental ha estat un exemple d’hipocresia imperialista. Mentre oficialment l’Estat espanyol dóna suport a les resolucions en favor de la realització d’un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí, l’única cosa que fa és continuar estrenyent llaços i acords amb el règim repressiu monàrquic marroquí per a l’accés de les empreses espanyoles a l’explotació pesquera i d’altres recursos naturals, com les sorres. Aquest dimarts, el govern del Marroc ha pressionat fins i tot més, demanant al govern espanyol que “aclareixi” la seva posició sobre el Sàhara. La crisi continua oberta, però no es podrà resoldre de la mà de les reaccionàries polítiques imperialistes de l’Estat espanyol, ni per part de la monarquia del Marroc. L’única posició progressiva és reclamar la plena autodeterminació del poble sahrauí, i la retirada de l’imperialisme espanyol del Magreb. Marroc Sàhara occidental Sàhara Política Internacional Carlos Muro Zaragoza \| @muro_87 Catalunya Veus contra la criminalització de la protesta EsquerraDiari.cat Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats! Aitor M. Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics EsquerraDiari.cat Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats EsquerraDiari.cat Política Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul Juan Carlos Arias Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla Jorge Remacha Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal Sergio Linares El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge Ainhoa Jiménez Argentina Brasil Mèxic Xile Itàlia Estat Espanyol Estats Units França Alemanya Uruguai Perú Veneçuela Bolívia Costa Rica	0.733187	curate	{"ca": 0.976068376068376, "es": 0.020322886989553656, "en": 0.0036087369420702755}	https://www.esquerradiari.cat/Quin-paper-juga-els-EUA-en-la-crisi-entre-l-imperialisme-espanyol-i-el-Marroc
oscar-2301_ca_20230418_1_129777	Durant el regnat de l’emperador August i en un moment culminant de la civilització antiga, es va produir un fet transcendental en la vida de la humanitat. – El naixement de Jesús de Nazaret.- La seva predicació durant el regnat de Tiberi i la seva mort, crucificat en la creu, és el començament de la difusió per tot el món, de la doctrina cristiana. Pels anys 300 es té constància que a Barcelona hi vivien molts cristians i entre ells alguns màrtirs i sants. Durant el regnat del gods es va conviure amb la religió arriana. El cristianisme va arribar al seu punt més alt, quan el rei Recaredo a l’any 587 abandona la religió arriana i es converteix al cristianisme. Aquest fet comporta que la gran massa popular, és a dir, el poble sencer, accedeixi al cristianisme. L’any 711 els musulmans (Islam) van envair la península. Catalunya va admetre la presencia militar, pagar impostos i permetre que la Catedral es transformes en Mesquita. Els musulmans travessen els Pirineus i entren en el Imperi Carolingi (França) i el seu rei Carles Martel els derrota a Poitiers i els fa recular. Anys més tard el seu successor Carlemany envia al seu fill (Lluís “el pietós”) a conquerir nous territoris i fa fora als musulmans de Barcelona (any 801). Es va establir la frontera cristiana en el riu Llobregat i els musulmans la estableixen en el riu Gaià, prop de Tarragona. La terra que queda entre aquests dos rius era anomenada terra de ningú, i en aquesta terra estava Montserrat. Els terrenys conquerits pertanyien al rei franc i aquest quan el terreny és suficientment gran l’anomena “Comtat” i el rei posa a una persona que el governi en nom seu “el Comte”. Així comencen els comtats de Barcelona, D’Urgell, de Besalú.... etc. – Els comtes han de jurar fidelitat al rei franc. – Guifré “el Pilós” comte de Barcelona proclama la independència de Catalunya. L’any 986 el comte Borrell (successor de Guifré) va continuar conquerint territoris als musulmans. Els terrenys conquerits eren repartits entre l’església, els cavallers i els soldats que l’havien ajudat. A un d’aquests homes en Ponç de Guàrdia li va oferir els terrenys del senyoriu que envoltava una part de Montserrat. Va edificar-hi un castell i comença així la nissaga dels Ponç de Guàrdia. Pels anys 1270 es va posar de moda entre els cavallers propietaris, canviar-se els seus cognoms per el cognom del seu territori: Montcada –Manresa – Montserrat - Cardona – Girona – Anys 1570 -1580 - Algun escrit parla d’una capella construïda en aquest lloc - - També diuen que Felip II i Felip III podien haver-la visitat. Anys 1610-1620 El senyor Francesc Guàrdia, ara Francesc de Montserrat, es va casar amb Teresa Vives i d’aquest matrimoni en va néixer una filla, Gertrudis de Montserrat i Vives. – Quan aquesta pubilla es va casar amb l’hereu Antoni Camporrells, baró de Biosca, va prendre el cognom marital, tenim doncs a Gertrudis de Camporrells i Montserrat. Francesc de Montserrat en el període de la Guerra dels Segadors es va posar a favor de Felip IV i del Conde Duque d’Olivares i en contra de Catalunya i del President de la Generalitat, Pau Claris. La Generalitat d’aquell temps tenia Parlament i sobretot Constitució, de manera que va destituir al rei castellà Felip IV i va oferir la corona a Lluís XIII rei de França, sempre que respectés la Constitució i els Privilegis de Catalunya. Any 1647 – Lluis XIV successor de Lluis XIII es desentén de Catalunya. Des de 1640 que comença la Guerra dels Segadors fins a 1653 que s’acaba, han passat 12 anys d’una guerra inútil i de nou Catalunya retorna a la obediència del rei Felip IV. La fidelitat de Francesc de Montserrat a Felip IV li va proporcionar càrrecs de gran responsabilitat, sobretot econòmica; tresorer general de la Santa Croada, factor de les galeres del rei, arrendador de imposts i taxes de duana, tresorer, segrestador i administrador dels bens confiscats als seus enemics, membre del Consell Suprem d'Aragó ...... a més del títol de marqués de Tamarit. En el seu testament va nomenar a la seva filla Gertrudis, hereva universal dels seus bens, però va imposar-li la construcció d’una nova capella i les dependències per viure un monjo i el seu mosso en el lloc on la llegenda deia que s’havia trobat la imatge de la Verge. També la construcció del camí per arribar-hi. La història per explicar al turista diu que tota aquesta obra i el camí es va fer gràcies a la pietat de la senyora Gertrudis de Camporrells i Montserrat. És veritat, però la procedència dels diners i la família que va finançar l’obra no fa gaire gràcia. L’any 1705 la capella estava acabada i l’abat Félix Ramoneda hi celebrava la primera missa. L’any 1714 Felip V fa fora a l’abat Félix Ramoneda i els altres monjos, pel fet de ser catalans. Mentre, dirigeixen Montserrat els monjos vinguts de la Congregació de Valladolid. De cara a Catalunya fou un greuge molt gran, de cara a la religió no va canviar res. Per això la història explicada des del punt de vista religiós, aquests fets no apareixen. Durant la ocupació francesa (Napoleó) en el mes de juliol de l’any 1812 els edificis foren incendiats. Acabada la guerra es torna a obrir la capella, però a l’any 1834 amb un govern radical i antireligiós, el culte fou prohibit i les portes aparedades. – A l’any 1844 la reina Maria Cristina (mare de Isabel II) va signar el permís per obrir de nou la Santa Cova al culte. El començament de la guerra civil (1936-1939) va tenir conseqüències greus per la cova. Algun homes de Monistrol i un parell d’empleats van entrar a la capella i la van destrossar. – També es va produir un fet força curiós. Els radicals havien destrossat les 14 estacions del Via Crucis, el monument a la Immaculada, l’ermita del apòstols, el monument al Tambor del Bruc,.... i aquest es el fet anecdòtic, no van tocar cap dels monuments del Rosari Monumental. – Però que ningú es pensi que se’ls hi va entendrir el cor, o que va haver-hi intervenció divina...... No els van enderrocar perquè no cobraven. I com que no cobraven deixaren d’enderrocar monuments. L’any 1964 i degut a la reforma litúrgica (Vaticà II) es va desmuntar tot el conjunt i van deixar la cova totalment nua, en roca viva. Any 1986 – un gran incendi va encerclar la Santa Cova destrossant els seus voltants. Any 1994 – un altre incendi va afectar molt als edificis, va cremar bona part de la capella, la sagristia i la sala gran. Any 1995 – unes fortes pluges van esfondra la cúpula de la capella. Si en diferents vegades s’havia intentat destruir Montserrat i no s’havia aconseguit, aquesta vegada gairebé ho aconsegueix un incendi (sembla ser que intencionat) Aquest treball està basat en els escrits del P. Josep Galobart i Soler monjo historiador de Montserrat. - Ho explica a la seva manera el senyor Ramon Esteva Selva. - Guifré "el Pelós" Borrell II Antic funicular a la Santa Cova Cruïlla de camins a la Santa Cova Estació superior El camí Escales de les Monges Una part del camí Caseta de les aigües a mig camí, que serveix per bombejar l'aigua fins al monestir. Una part del camí LA SANTA COVA DE MONTSERRAT Per comprendre els orígens de la capella de la Santa Cova cal tenir molt present que tota la historiografia montserratina del segle XVI-XIX fonamentava els orígens en una llegenda: la troballa de la Santa Imatge. -- Seguint les orientacions geogràfiques que dóna la llegenda sobre el lloc de la trobada uns diuen: “una cova la qual és baix en vers Llobregat”–altres, com un monjo, que en el seu poema deia: “la Santa Cova està a un tret de sageta de la capella de Sant Miquel, en vers el riu Llobregat”. Els gravats antics situen l’indret, en forma d’una petita cova, a mig nivell entre el riu i la capella de Sant Miquel. - Sembla ser que entre 1570-1576 en va construir una petita capella (podria ser per complir el vot d’un monjo, fet en ocasió d’una gran sequera?) L’any 1588 l’abat Jaume Campmany comunicava al rei Felip II que cada dissabte s’hi cantava un ofici. L’any 1599 la va visitar Felip III, quan va pujar a Montserrat per assistir al trasllat de la Santa Imatge des de l’església romànica a l’església actual. La construcció de l’actual camí i del complex d’edificis de la Santa Cova té el seu origen en el testament del primer Marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat. Francesc de Montserrat – (Sembla ésser descendent del cognom il·lustre Guàrdia -Montserrat,) el fundador del qual fou Ponç de Guàrdia, un dels homes que ajudaren al Comte Borrell alliberar Barcelona dels sarraïns l’any 986. Reconqueriren els voltants de Montserrat i van crear el Senyoriu del castell de Guàrdia. – Guillem de Guàrdia a l’any 1270 va canviar els seu cognom, Guàrdia, pel del seu territori, Montserrat, - així ho explica mossèn Febrer en la troba 356, quan diu: “Tomó de Montserrat el apellido el noble Guardia, siempre esclarecido; porqué con el monte que este nombre tiene, por las ásperas breñas que contiene, el primer Templo que se alzó a María fué de los Montserrat fundación pía.” En el seu testament, Francesc de Montserrat nomenà hereva universal la seva filla, Gertrudis de Montserrat Vives. Entre les diverses disposicions testamentàries, les que es referien a Montserrat, manaven: -A – la celebració, per un monjo, d’una missa diària per l’ànima de Francesc i la seva esposa Teresa – B- la celebració d’una missa aniversari per la mort de Francesc – C- la missa del dissabte seria dignificada com a record de les aparicions (en dissabte) de la Verge Maria – D- la construcció d’una nova capella i les dependències per viure el monjo i el seu mosso –E - la construcció en el termini de dos anys d’un camí des del Santuari fins a la Santa Cova. – F – la marquesa, com a testimoni d’ésser la fundadora podia posar el seu escut en els nous edificis. - Aquest document notarial assegurava el culte diari en la Santa Cova, i és l’origen de la construcció de l'actual camí, de la capella i dels edificis adjunts, que han arribat fins els nostres dies. Existeix una anècdota: davant de les grans dificultats de les obres i de l’elevat cost de construcció del camí, (60,000 ducats) la marquesa va preguntar si el feien de plata. Per això és conegut com el camí de plata. Era l’any 1693. Escut dels Marquesos de Tamarit situat a la base de la cantonera del edifici. La Santa Cova Ben aviat començaren els treballs preparatoris que havien de facilitar les obres projectades.- Arranjar el camí que puja de Monistrol al Santuari, per facilitar el transport dels materials necessaris per a la construcció. Les dependències destinades al monjo custodi estarien situades al voltant d’un claustre, en el centre del qual hi hauria una cisterna. Per anar a la Santa Cova hi havia dos camins: l’un és l’actual, però en aquell temps no hi passaven ni les cavalleries. – l’altre era el camí que des del Santuari mena al pla de Sant Miquel, i en aquest pla, cruïlla de camins, hom agafava el trencall de l’esquerra fins a l’indret anomenat actualment “coll de la fita” i des d’allà, girant vers l’esquerra es fa cap a la Santa Cova. Aquest camí és el que hauria seguit el bisbe Gotmar quan anaren a cercar la Santa Imatge. Era molt llarg (més de 4 Km de recorregut.) A l’any 1705 la capella estava acabada. L’abat Fèlix Ramoneda hi va celebrar la primera missa i des d'aleshores va començar a residir-hi el monjo sacerdot acompanyat d’un mosso. A més hi havia un altre mosso que, amb un animal d’abast, avituallava de les coses necessàries, tal com es feia amb els ermitans. Amb la construcció del camí – el contracte precisava que havia de tenir 9 pams d’ample – de la capella i de les dependències de la Santa Cova, i amb la presència d’un monjo que hi celebrava la missa diària, aquell indret on la tradició deia que hi fou trobada la Verge es va convertir en un lloc de pelegrinatge obligat dels devots de la Mare de Déu i dels visitants de Montserrat. Al Santuari, hom hi venera la Imatge; a la Santa Cova, l’indret concret on havia volgut fer-se present. - Durant cent anys, peregrinà a la Santa Cova es va convertir en una tradició per tots els catalans devots. El camí antic El camí nou – gravat de Alexandre Laborde – any 1800 En la guerra de la Independència 1808-1814 - en el mes de juliol de 1812 els edificis foren incendiats per les tropes franceses i quedaren totalment inhabitables. Acabada la guerra, durant el sexenni absolutista de Ferran VII (1814-1820) es va tornar a obrir la santa Cova amb les reparacions imprescindibles – Però l’estabilitat política no va durar gaire i amb l’arribada del Trienni Constitucional es va tornar a tancar. Ferran VII l’any 1823 instaura de nou la monarquia absolutista i la comunitat comença altra vegada. Fins que l’any 1833 mort Ferran VII va pujar al poder un govern lliberal, radical, violent i antireligiós – 1834 el culte a la capella fou prohibit, les portes foren aparedades, i el lloc restà en el més absolut silenci. Any 1844 – Per una reial ordre de la reina Maria Cristina, s’autoritzava la reobertura al culte. Per començar seriosament la restauració de Montserrat, hom aprofità la visita al Santuari, dels Ducs de Montpensièr (Antoni Mª Felip d’Orleans i Maria Lluïsa Fernanda –germana de la reina Isabel II-) per promoure la creació de la Junta de Restauració Artística de Montserrat, amb la casa central a Barcelona, sota la presidència dels mateixos Ducs de Montpensièr. Posaren de secretari a l’escriptor i polític Víctor Balaguer. Aquesta Junta va encarregar a l’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano un projecte global per reformar l’església de Montserrat. - La Junta començà una subscripció popular per tal de recaptar diners per dur a terme la restauració. Dels 20,000 duros recollits, 15,000 es destinaren a la restauració de la Santa Cova. Antoni Mª. Felip d'Orleans i Borbó Maria Lluïsa Fernanda Amb les lleis de desamortització i exclaustració (de Mendizabal) el Santuari, el monestir i la muntanya passaren al patrimoni de l’Estat. Però uns anys després l’Administració estatal, complint la reial ordre de reobertura, lliurava el Santuari al bisbe de Barcelona. Eclesiàsticament el Santuari i el monestir, des del seu origen pertanyien al bisbat de Vic. Però ara, civilment, n’era responsable el bisbe de Barcelona. Això comportà que la Junta que estava formada per gent de Barcelona, pensés de gastar els diners, restaurant els edificis de la Santa Cova, abans que el monestir. . . perquè la Santa Cova estava en el bisbat de Barcelona. La restauració va restituir la forma barroca d’església troglodita, és a dir, que integrà la cova natural com a part de l’edifici. L’any 1868, el dia de la festa del Sant Nom de Maria, foren inaugurats tres relleus de marbre obrats per l’escultor Josep Cerdà, al·legòrics a la llegenda. – A la paret central el relleu que representa al bisbe Gotmar i els seus acompanyants en el moment de trobar la imatge. – El relleu lateral esquerra representa als pastors contemplant la llum que indicava l’indret de la cova – i el lateral dret representa el trasllat de la imatge camí de Manresa. Per les festes del mil·lenari (1880) es feren obres a les dependències destinades a l’acolliment dels pelegrins i a més en el presbiteri i damunt del relleu central si va instal·lar una nova imatge de la Mare de Déu (era tota de marbre i consta un pagament de 450 duros). Es va donar l’acabat d’aquesta imatge decorant les cares els peus i les mans de la Mare i del Nen amb el to bru característic de la Verge de Montserrat. La Verge té la bola recolzada sobre la cama dreta, com si hi jugués, el nen Jesús també sembla jugar amb la seva bola i una mà la té mutilada. A l’any 1860 la reina Isabel II, amb el seu marit, van baixar a peu, fins a la cova; a mig camí foren sorpresos pel cant de “Les Flors de maig” que els dedicaren els corals dirigides pel mestre Anselm Clavé. - També la reina regent Maria Cristina la va visitar a l’any 1888.- RELLEUS DE L’ESCULTOR JOSEP CERDÀ – AVUI ESTAN COL·LOCATS A LA PART CONTRARIA DEL PRESBITERI La Mare de Déu de marbre El petit claustre La cada vegada més constant i creixent corrua de pelegrins a la Santa Cova va portar als custodis del Santuari a pensar d’establir una petita comunitat de monjos en aquest indret. – Per realitzar aquest objectiu, l’any 1907 hom realitzà diverses obres de reforma i adequació de les dependències que havien d’acollir als monjos. També va substituir l’altar de fusta per un de marbre, les parets de roca de la cova-presbiteri foren revestides de marbre i d’aquesta manera grades, relleus i la Imatge de la Mare de Déu quedava unificat, formant com un retaule amb tots els elements de marbre. Es varen afegir dos altars laterals dedicats, el de la dreta a Sant Benet i el de l’esquerra a Santa Escolàstica, a més es decoraren les parets oposades del creuer amb dos tapissos, representant el naixement de Jesús i l’Anunciació. Una obra important va ser també, la de construir l’any 1911 un petit atri davant l’entrada de la capella. Si va posar una figura que en una cinta que porta a les mans diu: ENTRA – ORA - i CALLA. Detall de la Verge de marbre Ara tot el conjunt és de marbre Tapis de l'Anunciació Entra ORA I CALLA Atri construït a l'any 1911 Amb la inauguració l’any 1916, del primer misteri de glòria, s’acabà la construcció del Rosari Monumental aixecat en el camí de la Santa Cova. El camí obert en la roca viva, allà pels anys 1693 i que la llegenda anomenà camí de plata, ara amb la construcció del Rosari Monumental esdevingué, camí d’or. - De nou la visita a la Santa Cova és quasi bé obligada. El començament de la guerra civil (1936-39) va tenir conseqüències greus per la cova. Alguns homes de Monistrol i un parell d’empleats del Santuari es presentaren a la casa on vivia el matrimoni que cuitava l’indret, perquè obrissin la capella o els donessin les claus. Una vegada dintre, començaren a despullar els altars, a fer malbé les creus, a llençar-ho tot per terra i tiraren daltabaix la imatge de la Verge, que en caure damunt la llosa de l’altar, la va trencar i també la imatge va quedar mutilada. (té la marca en el front) Els altars laterals així com els tapissos foren destrossats i va ser una gran sort que no se’ls acudís de calar-hi foc. A l’any 1964 i degut a la reforma litúrgica (Vaticà II) es va començar a fer el canvi del presbiteri per disposar-hi un nou altar de cara al poble. Es va desmuntar tot el conjunt escultòric de la cova-presbiteri, els tres relleus de marbre foren col·locats a la part contraria del presbiteri, la imatge de la Verge fou traslladada al claustre, (anys després al restaurar-la es va comprovar que el to bru era afegit i varen decidir de restituir-l’hi el seu color original.) Avui es pot admirar aquesta imatge en el Museu de Montserrat. La cova-presbiteri restà novament nua, en roca viva. Si va posar només, una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest nou altar fou consagrat el 4 d’abril de 1964 per l’abat Gabriel Mª Brasó. En l’any 1997 s’hi posa un nou Sant Crist. És una escultura de bronze que penja d’uns cables i queda suspesa al aire. L’artista capta un instant de la vida de Crist fent-lo més proper, doncs no és un cos mort, és com el camí de l’esperança. La Imatge l’altar actual El massís de Montserrat a sofert els estralls de dos grans incendis. El més d’agost de 1986 el foc encerclà la Santa Cova i el monjo custodi, P. Ricard Mª Sans; alguns bombers i un periodista hagueren de refugiar-se a les dependències inferiors, però sortosament sortiren il·lesos. En canvi, el incendi del massís els dies 4 i 5 de juliol de l’any 1994 afectà molt els edificis de la Santa Cova, va cremar bona part de la capella, la sala dels exvots, la sagristia i la sala gran. Mentre es treballava en la restauració de les parts cremades, i després d’unes fortes pluges, en el més de desembre de 1995, es va esfondrar la cúpula de la capella. Aquests esdeveniments es poden considerar com una fita en la història de la capella. - Aquella que, seguint el testament de Francesc de Montserrat primer marquès de Tamarit, féu construir la seva filla Gertrudis de Camporrells i Montserrat. Esperem que totes les adversitats que han colpit aquest històric indret, s’hagin acabat i que arranjat així com està avui, el podrem visitar per sempre més. Aquesta instantània en que se salva la imatge del foc va guanyar un premi de fotografia. --- En una poesia que parla dels focs s'explica d'aquesta manera: de la cova amb grans afanys, va treure la Moreneta, -- un monjo de vuitanta anys, lleuger com una oreneta. -- Els monjos i els soldats, els bombers i els voluntaris, feien pinya tots plegats, per confondre als incendiaris. Tal com s'ha explicat abans, del 7 fins al 18 d'agost del 1986, van ser fins a sis focs, que van ocasionar un total de 3.216 hectàrees cremades, probablement provocats de manera intencionada, per un grup "anti independéncia catalana". La secció científica dels bombers van trobar les restes d'uns uns conills que portaven lligats draps i manyocs de cotó impregnats d'alcohol i gasolina. Bona part de la vegetació de la muntanya va quedar destruïda i es va posar en perill el monestir, que va estar incomunicat durant hores, amb unes 1.000 persones a l'interior. Un altra foc important fou en els dies 4 i 5 de juliol de 1994 i - desprès els aiguats: a l’any 1995 les pluges del mes de desembre fan molts estralls, com també las de l’any 2000 els dies 9 – 10 de juliol. - Però la natura de Montserrat és indomable, i passats pocs anys ha tornat a cobrir la muntanya de verdor. El Rosari Monumental té el seu origen en la crida feta pel canonge Dr. Jaume Collell als cristians catalans, per tal d’homenatjar al Papa Lleó XIII. Aquest havia proclamat la Verge de Montserrat, Patrona de Catalunya i també l’any 1895 havia proclamat l’encíclica De Rosario Mariali sobre el rés del Sant Rosari, que va tenir una gran ressonància arreu d’Europa. D’acord amb una tradició, la devoció del Rosari va ésser revelada per la Verge Maria, a Sant Domènec de Guzmán a l’any 1206 .- També, a cada una de les aparicions de la Verge, a Lourdes l’any 1858 i a Fàtima l’any 1917, la Mare de Déu havia demanat l’oració del Sant Rosari. Per tots aquests fets és llançava la idea de construir un Rosari Monumental, aprofitant el camí de la Santa Cova. Començaria amb una gran portalada a manera d’arc de triomf, que es posaria en la cruïlla de camins del que puja de Monistrol al Santuari i just en el lloc on comença el camí de la Santa Cova. Passaren 20 anys des de la inauguració del primer Misteri l’any 1896 fins la inauguració de l’últim l’any 1916. La construcció del Rosari representava per a la comunitat de religiosos de Montserrat el triomf sobre els poders laics i les institucions públiques que havien pensat instal·lar-hi algun complex lúdic a la muntanya. Era bo que s’hi construís, però al menys que fossin edificis o monuments religiosos. En aquells temps l’abat Josep Deàs Villar estava a Filipines i no va tornar fins l’any 1897 perquè es va posar malalt. Es va formar una Junta amb l’abat Josep Deàs – Jaume Collell – Gaietà Soler – Valentí Basart – Joan Llimona – Agapit Vallmitjana i d’altres per refusar o admetre els projectes presentats per cada Misteri. Segons la Junta, el Rosari seria per totes les classes socials, des dels treballadors del camp i de la indústria, des de la pagesa a la dama de la noblesa, fins a gent de lletres, gent militar, menestrals, sacerdots. . .Aquesta va ésser la primera il·lusió, si ve la realitat va aconsellar que l’obra és fes en agrupacions i col·lectivitats per tal de reunir més gran quantitat de diners per poder tenir les obres d’art que es mereixia el camí de la Cova amb el Rosari Monumental. Calgué arranjar i adequar el camí. L’any 1898 el monestir feia condicionar tot el camí, eixamplar i vestir d’una barana d’obra que defensi de caigudes al precipici. Imatge del Papa Lleó XIII posada al començament En moltes parts del camí sembla que s’hagi llaurat la roca. del camí com homenatge, pel fet d’haver proclamat La seva construcció va ésser molt perillosa i ho demostra a la Verge de Montserrat Patrona de Catalunya. que al llarg la seva construcció hi desfilaren tres empreses. El fet que el primer Misteri de Goig consistia en un simple Pedró, mentre que el cinquè Misteri de Dolor és una artística i monumental creu de gust modernista, i que és podien observar ambdós alhora, degut al seu lloc d’emplaçament, va despertar, per una banda, la competència i per l’altra banda la vetlla de la Junta perquè cada monument estigués a l’altesa de la idea i grandiositat del lloc. Que la il·lusió era una cosa i l’economia una altra, es va veure tot seguit al començament de l’obra. El Dr. Jaume Collell va demanar ajuda econòmica a tothom, però, els problemes de la falta de diners (el país no estava per despeses) apareixeran al llarg de tota la construcció; de fet aquell arc de triomf que reclamava des del principi no s’arribà a construir mai. Amb la conclusió del Rosari Monumental es va consolidar l’afluència dels pelegrins a la capella de la Santa Cova i això va fer que la societat de Ferrocarrils de Muntanya construís un funicular que enllacés el Santuari amb el camí. L’abat Marcet inaugurava el funicular a l’any 1929. - Té un recorregut de 262 metres i un desnivell de 118 metres. (És obra de l'Empresa Suïssa VON ROLL, constructora també del Cremallera de Montserrat i del Cremallera de Núria). A l’estació inferior s’hi va urbanitzar una plaça. Ara, per començar el rés del Rosari calia pujar un tram de camí enrere fins a trobar el primer Misteri de Goig, situat a prop d’on s’inicia la drecera que porta a Monistrol. Per no tenir que refer el camí, els misteris, primer, segon i tercer foren traslladats a la nova plaça des d’on s’iniciava el rés i es continuava el camí en direcció a la Santa Cova. La devastadora i fratricida Guerra Civil va destruir molts monuments a Montserrat. Segons el pla de ”neteja” de la muntanya fet pel comitè revolucionari de Monistrol, el Rosari Monumental també havia d'ésser destruït. S’ha de saber, que es va salvar, no perquè hi hagués intervenció divina, ni perquè s’entendrís el cor dels revolucionaris, sinó pel fet que la gent no cobrava, i, si no cobro no treballo, i si no treballo no destrueixo. Tot i això algunes figures havien estat mutilades – algun braç, més d’un nas, les figures del primer Misteri de Glòria foren trencades (llevat del Crist de bronze que està fixat a la roca) i poca cosa més. Després de la guerra la gent va tornar a la devoció de la visita a la Santa Cova. Col·locació dels tres misteris de goig que després foren traslladats Estació inferior del funicular ---------------------------------------------------------- L’any 1970, en ocasió de celebrar-ne el vuitè centenari del naixement de Sant Domènec de Guzmán, els dominics volgueren deixar un record en el camí de la Cova, ja que els dominics eren propagadors del Sant Rosari. L’escultura, formada per vuit blocs sobreposats, simbolitza els vuit segles que celebraven. L’obra és de Josep Mª Subirachs, i l’escultura més que representà la imatge del sant, vol simbolitzar l’Orde dels Predicadors fundada per Sant Domènec, (popularment coneguda com els dominics) i en cada bloc hi ha gravat el nom de figures històriques que han continuat la feina de Sant Domènec de Guzmán durant aquests vuit segles, tant en la propagació de la Fe, com a la dedicació per promoure la vida intel·lectual, com en el rés del Sant Rosari. (JORDAN I ALBERT) - (DALMAU) - (FRA ANGELICO I AGUSTÍ) - (TERESA D'ÀVILA I JOAN DE LA CREU) - (JOSEP CALASSANÇ I ROSA DE LIMA) - (LIGORIO I GARCES) - (A.M.CLARET I LLEÓ XIII) - (TORRES I BAGES I JOAN XXIII) Any 2015 - Les inclemències del temps han acabat per afectar l’obra, per la qual cosa, cal realitzar una intervenció de conservació - restauració de l’escultura, per minimitzar el seu progressiu deteriorament i per retirar el film biogènic que ha crescut al llarg dels anys. PRIMER MISTERI DE GOIG: L’ANUNCIACIÓ DE LA MARE DE DÉU Aquest misteri fou finançat per la senyora Mercè Llopart de Sivatte i la seva família. És el primer que fou construït. Va ser beneït el dia 9 de setembre de 1896. - La seva història és mereix d’ésser coneguda: de primer, es va col·locar en un lloc del camí de Monistrol a Montserrat, a prop del començament del camí de la Santa Cova. Es tractava d’un monument molt senzill – Un pedró damunt del qual, dins d’una capelleta hi havia el relleu que representava l’Anunciació. A la part de dalt té una inscripció que diu: AVE MARIA GRATIA PLENA i a la part de baix la inscripció diu: OFRENA DE LA FAMÍLIA CIVATTE LLOPART. La senzillesa d’aquest primer misteri, es feia més evident perquè, des d’aquest punt es podia veure la monumental creu de Puig i Cadafalch (cinquè misteri de dolor) i això feia que comparant-les, comencessin les crítiques. - Es va suplicar a la família Sivatte que fes possible la seva millora i el traslladés uns quinze metres més avall dins ja del camí de la Santa Cova. La família hi va accedir i aprofitant el monument inicial, el transformà, tal com el podem veure encara avui, com un altar amb un retaule i dues teieres. Això passava l’any 1903. Però és que, quan es va construir el funicular de la Santa Cova i en l’estació inferior s’hi va urbanitzar una plaça, el misteri fou novament traslladat, ara ja al lloc on està actualment. Estem a l’any 1930. Aquest primer monument era obra, en part de l’escultor Francesc Pagès, i en part del picapedrer Francesc Garcia. La reforma l’esbossà el monjo de Montserrat P. Lesmes López i l’obra la va realitzar l’artista Joan Pujol. SEGON MISTERI DE GOIG: LA VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU Aquest misteri, que representa la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet el va projectar l’arquitecte Enric Sagnier i fou l’escultor Agapit Vallmitjana, va ésser beneït el maig de 1902 pel pare abat Josep Deàs. També té la seva particular història: Es va intentar que fos finançat per les dones catalanes que es deien Montserrat. Va ser conegut com “ el misteri de les Montserrats ”. Es va constituir una Junta del Misteri de les Montserrats, i aquesta Junta estava encarregada de dirigir-se particularment a les senyores catalanes que tinguessin aquest nom, per demanar la seva col·laboració econòmica. Es va nomenar presidenta de la Junta a la senyora Montserrat Arnús de Miralles. El projecte de l'escultor Enric Sagnier era de fer com un portal d’entrada a una casa, i dessota hi hauria les dues figures de Maria i de Elisabet. El problema va ser econòmic, doncs no hi havia prou diners. Aquí es demostrava que de la il·lusió a la realitat ni ha un bon tros, i menys mal que el senyor Miralles, marit de la senyora presidenta Montserrat Arnús, va posar els diners que faltaven. Tot i aquesta ajuda no es va poder fer el portal. El misteri estava col·locat a uns seixanta metres més amunt del lloc on està actualment, i també, un cop inaugurat el funicular de la Santa Cova, fou traslladat a la plaça de l’estació. Estem a l’any 1930 . Ara bé, resulta que quan s’estaven fent les obres de l’ampliació de la carretera d’accés al Santuari, es va despenjar una gran pedra que va caure damunt del misteri i el va esmicolar. El dos caps de l’escultura els recolliren i es conserven en el lapidari del monestir. Uns anys després va ser substituït per un nou grup escultòric de la Visitació. El nou misteri és una obra en bronze de l’artista Manuel Cusachs i va ser donació de la senyora Francesca Llavina (de Mataró) en memòria del seu marit. El pare abat Cassià Mª Just el va beneir el setembre de 1983. Alguns artistes creuen que si Elisabet i Maria estaven embarassades, aquí se les representa amb els cossos molt estilitzats i acabats amb uns colls exageradament llargs. TERCER MISTERI DE GOIG: LA NATIVITAT DE JESÚS El senyor Gaietà Soler director de la revista Lo Missatger del Sagrat Cor publicava en aquesta revista, que el finançament del tercer misteri, estaria molt bé que fos l’ofrena de tots els treballadors industrials catalans. Aviat es va veure que, altra vegada el problema era econòmic, doncs la resposta dels treballadors fou molt discreta. - El senyor Alexandre Pons, junt amb unes cinc famílies amigues, varen decidir de finançar el misteri de la Nativitat de Jesús, però això sí, el farien al seu gust. - Fou projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a manera d’un retaule penjat, rematat amb una gran agulla neogòtica. El centre l’ocupa una gran majòlica amb la representació del naixement de Jesús, dibuixada per l’artista Josep Llimona. L’abat Josep Deàs afirmava en unes notes: que los azulejos fueron pintados y cocidos en València. A la sanefa de la llosa de la base del misteri hi ha la inscripció: A LA SAGRADA FAMÍLIA PER ALGUNES FAMÍLIES CRISTIANES. És molt curiosa la gran reixa de ferro forjat, a manera de portes batents, com si fossin portes per obrir i tancar el monument. - Fou beneït per l’abat Josep Deàs el maig de 1901 el dia de la festa de Pentecosta; hi assistiren les famílies que l’havien finançat. Representa el naixement de Jesús. - Fou col·locat en un lloc a prop de la plaça de l'estació inferior del funicular, però igual que amb els dos anteriors, l’any 1930 el van traslladar a la dita plaça. ----------------------------------------------------------- QUART MISTERI DE GOIG: PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE Sembla ser que costà bastant de trobar una entitat o gremi que volgués fer-se càrrec del finançament d’aquest misteri. La Junta del Rosari havia pensat amb els industrials catalans. També el canonge Collell havia proposat que fossin els nens de les escoles de tot Catalunya, els que amb les seves petites aportacions fessin possible la realització del misteri. El Gremi de fusters de Barcelona va decidir de fer-se’n càrrec del finançament. Deien que aquest misteri –“ és un dels dogmes de la Santa Religió en la que endemés del fill de Déu i la Verge Santíssima té una gran representació el gloriós Patriarca Sant Josep, patró de l’Església Catòlica i del sempre memorat Gremi dels Mestres Fusters.” La imatge central representa a Déu amb el nen Jesús (que té un braç trencat) – a la dreta la Verge Maria – a l’esquerra Sant Josep amb la vara. L’arquitecte fou Joan Martorell i l’escultor Josep Mª Barnadas. Està fet amb pedra de Montjuïc, doncs van considerar que era la més resistent per fer obres d’aquesta mena, a l'aire lliure. Al sòcol porta la inscripció: OFRENA DEL GREMI DE MESTRES FUSTERS // DE BARCELONA I ALTRES DEVOTS DE SANT JOSEP. La inauguració es va fer l’octubre de 1904. Al matí es va celebrar una missa solemne amb sermó i a la tarda els membres del Gremi amb llurs famílies, presidits per la bandera del Gremi, es dirigiren en processó i cantant el Rosari, fins el lloc on estava instal·lat el monument del misteri que va ésser beneït pel P. abat Josep Deàs. Segons explicava després l’abat Deàs, tampoc la Junta del Gremi de Fusters va arribar a reunir els diners que costava l’erecció del misteri. – El monestir va afegir el que faltava, per ajudar aquella bona gent, que ja havien fet un gran sacrifici econòmic. ------------------------------------------------------------------ CINQUÈ MISTERI: JESÚS ENTRE ELS DOCTORS DE LA LLEI Per aquest misteri es va pensar que seria adient que l’erigissin la gent de lletres, però no s’arribà a cap acord. Es va presentar una comissió de gent de Terrassa per fer-se càrrec en nom de la ciutat. Sembla ser que la idea va començar en el banquer senyor Joan Marcet; però es veu que el rector de Terrassa Dr. Pursals hi va posar molts entrebancs, i el projecte no va tirar endavant. El senyor Joan Marcet ja que ell havia donat la idea i per no quedar malament amb el monestir va donar 1000 duros, perquè fessin amb ells el que fos més necessari pel bé de Montserrat. Davant d’aquest fet, es reuniren una colla d’amics del senyor Marcet i completaren el finançament amb els seus donatius. Joan Martorell en fou l’arquitecte, i de l’obra d’escultura se’n va encarregar l’artista Josep Mª Barnadas. En el centre Jesús explica la doctrina als mestres de la Llei, darrera Josep i Maria miren sorpresos el que està fent el seu fill. S’explica que un dia el senyor Marcet va visitar el taller de l’escultor i li va comentar que semblava com si el retaule de pedra quedés pobre, que quedaria millor fet de marbre, però l’arquitecte no va voler modificar res del seu projecte. Quan l’arquitecte Martorell va morir, es va demanar a l’arquitecte senyor Lluís Muncunill perquè el millores el més possible. Es va aixecar tot ell amb un pedestal fet amb pedra de la mateixa muntanya, es feren uns petits retocs en els acabats i si va posar una reixa. - Avui al monument li falta algun d’aquest retoc de l’acabament. L’abat Deàs el va beneir el març de 1907, i potser degut a les pressions hagudes al començament, per les qüestions del finançament la benedicció va passar quasi bé desapercebuda. PRIMER MISTERI DE DOLOR: L’ORACIÓ A L’HORT DE GETSEMANÍ De l’erecció del primer misteri de dolor: L’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, se’n va fer càrrec l’Arxiconfraria Teresiana. Recordant un fragment de la vida de Santa Teresa en què feia al·lusió a la meditació de la pregària de Jesús a l’hort de Getsemaní es va creure que aquest era el misteri que més els esqueia per aixecar-lo en el camí de la Santa Cova. Els promotors del misteri anomenat de les “Teresianes” van obtenir l’adhesió de l'arquebisbe de Tarragona i la dels bisbes de Vic, Tortosa i Lleida a les quals després se n’afegiren d’altres. De seguida sortiren els primers problemes amb la Junta del Rosari Monumental per tirar endavant el projecte, els van rebutjar successivament tres projectes, doncs deien que no tenien la qualitat desitjada. Una vegada superats els problemes es va començar l’obra sota la direcció del mestre d’obres Joaquim Codina i l’escultor Josep Campeny En el bosquet de davant s’hi va col·locar una Creu Fotografia amb el calze i la creu. La imatge de Jesús orant fou col·locada arran del camí, en una petita cova excavada a la roca. Es va beneir el juny de 1897. Ara bé, resulta que passat un temps la imatge de Jesús es va posar damunt d’un pedestal de més de dos metres, en el fons de la cova si va plantar heure i també una branca d'olivera per fer ressaltar artísticament la imatge i en el bosquet de davant i a una distància proporcionada de la visual de l’estàtua s’hi col·locà una creu. El conjunt ara produïa un efecte més adient al misteri. Així restà fins l’any 1900 que es completà afegint-hi l’escultura de l’àngel. Aquesta figura igual que la de Jesús orant son de bronze i foren foses a la foneria Masriera i Campins. De nou el juny de 1900 es torna a beneir per segona vegada, i tornen també els actes i les romeries, i s’acaba l’ofrena amb una placa recordatori amb la inscripció: l’ARXICONFRARIA TERESIANA DE CATALUNYA A LA VERGE DE MONTSERRAT - 24 juny 1900. En l’actualitat l’escultura de l’àngel està mancada de dos elements ben significatius: el calze, que portava a la mà dreta en actitud d’oferir i la creu que portava a l’esquerra. A la figura del CRIST li falta la corona. SEGON MISTERI DE DOLOR: LA FLAGEL·LACIÓ DE JESÚS Aquest segon misteri de dolor és un dels que té menys història, doncs no va tenir cap problema artístic i menys de finançament. Fou sufragat per les germanes Elvira i Emília Llagostera, grans benefactores del Santuari, que ja havien ajudat econòmicament en les obres d’arranjament del camí, i que més tard finançaren la construcció de la nova façana de l’església de Montserrat. L’arquitecte del monestir Francesc de Paula Villar Carmona el va projectar i l’obra escultòrica va anar a càrrec de Agapit Vallmitjana. L’estàtua del Senyor és tota de marbre ocupant el centre del misteri que té la forma d’un altar. A cada banda hi havia una artística llàntia. A l’altar hi ha la inscripció en castellà que diu: OFRENDA DE ELVIRA Y EMILIA LLAGOSTERA. També la signatura de Agapito Vallmitjana és en castellà. A la base hi ha la inscripció: ET FUIT //FLAGELLATUS //TOTA DIE . - Actualment al monument li manquen les dues llànties que l’ornaven (una a cada banda) i a la figura del Crist li manca la corona.- L'abat Josep Deàs el va beneir el setembre de l'any 1898 TERCER MISTERI DE DOLOR: JESÚS CORONAT D’ESPINES Els caputxins de Barcelona també volgueren participar al Rosari Monumental, i animaren els Terciaris Franciscans de tot Espanya. Llançaren una crida signada per la Junta del misteri, presidida pel bisbe de Barcelona, Dr. Jaume Català i per una representació de les Germanes Terciaries. --- Es va organitzar un concurs de projectes, ja que entre els terciaris hi havia molts artistes. Entre les condicions establertes, la tercera demanava que és fes amb bronze – la quarta que el cost total no passés de 15,000 pessetes. S’hi presentaren més de quinze projectes. . fou declarat desert. Els membres del Jurat digueren que cap dels projectes interpretava l’esperit del tema. Es convocà un nou concurs i aquesta vegada fou elegit l’esbós de l’escultor Anselm Nogués, que tenia per lema: “Jesu patientíssime, miserere nobis”. Està esculpit en marbre de Carrara, (al contrari del que preveia el concurs.) L’escultura representa Jesús assegut, amb una canya a les mans, en el moment de ser coronat d’espines per un parell de soldats romans. L’obra està damunt una base de pedra treballada, en ella i és present l’escut dels Terciaris Franciscans. Al costat dret la placa recordatori: A JESÚS CORONAT D’ESPINES - ELS TERCIARIS FRANCISCANS DELS FFMM CAPUTXINS D’ESPANYA -- 22 de setembre de 1901. L a benedicció la va fer l’abat Deàs el 22 de setembre de 1901, la romeria va aplegar més de dos mil terciaris i tots portaven al pit la medalla dissenyada per aquella benedicció. La lletra de l’himne de la romeria fou escrita per Josep Mas i Casanovas i la música composta pel mestre Amadeu Vives. La banda de l’Apostolat de l’Oració d’Igualada s’encarregà de la part musical. - 6 anys més tard es va fer una nova crida, es tractava de posar una reixa davant del monument, perquè el protegís d’aquells bàrbars que no respecten res i s’entretenen fent pintades amb noms i rètols. En aquesta reixa si va posar la representació de l'anagrama de Crist JC i els tres claus, De nou es va fer una altra benedicció el dia 22 de setembre de l’any 1907. – Quan el veiem en el dia d’avui s’ha de saber que, al soldat romà que porta un casc, li manca un braç amb el qual empenyia un pal. QUART MISTERI DE DOLOR: JESÚS AMB LA CREU A COLL Les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona es feren càrrec de l’erecció d’aquest quart misteri de dolor. La Junta va anunciar que s’oferia a fer-ho en unió amb les altres Societats Catòliques de Catalunya. Finalment com consta en la inscripció del misteri, només hi col·laboraren les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona. El projecte fou de l’arquitecte Joan Martorell i l’escultura de Venanci Vallmitjana. La decoració de ferro forjat de la base, sortí dels tallers de Josep Pinart i el conjunt va ser col·locat pel mestre de cases Bartomeu Oller. La figura de Jesús és de marbre, fins fa poc temps (any 2000) li faltava part de la creu. Avui està restaurada. A la base hi ha la signatura de l’escultor i en el pedestal, la sentència de Jesús treta de l’evangeli de Marc (8.34) SI SEQUATUR ME. QUIS VULT ME SEQUI DENEGET SEMETIPSUM ET TOLLAT CRUCEM SUAM ET. I en la part central: MONUMENT PROPICIATORI ERIGIT PER LES ASSOCIACIONS CATÒLIQUES DEL BISBAT DE BARCELONA. - La benedicció estava preparada pel mes de maig de 1898, però segons la Crònica del Monestir “ per circumstàncies, no es va inaugurar”, sense explicar-ne el motiu. La inauguració i benedicció fou l’abril de 1899, d’aquí ve, que la data del monument no correspongui a la data real de la benedicció – la presidí l’abat Deàs. L’himne de la romeria el va escriure mossèn Jacint Verdaguer i fa així: Resant lo Sant Rosari – pugem a Montserrat – nos crida a son Calvari – Jesús crucificat. La música li va posar el compositor Josep Masvidal.- Sembla ser que es va sentir el crit de “mort a la maçoneria” la qual cosa explica l’ambient abrandat que envoltava la societat d’aquell temps. - Veient l’entorn del quart Misteri de Dolor, es poden entendre els efectes d’un aiguat com els que pateix Montserrat bastant sovint. - CiNQUÈ MISTERI DE DOLOR: LA CRUCIFIXIÓ DE JESÚS La magnífica i monumental creu de bronze que representa el cinquè misteri, fou costejada per l’Apostolat de l’Oració de Catalunya. Projectà el monument Josep Puig i Cadafalch – el Crist fou esculpit per l'artista Josep Llimona – la creu és obra de Josep Montserrat i totes les peces de bronze varen ser foses per la casa Masriera i Campins. S’ha de saber, que tots els artistes que intervingueren en la construcció del monument pertanyien al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. A la part de darrera de la Creu destaquen algunes aplicacions decoratives fetes en bronze amb els símbols dels evangelistes: coronant el conjunt un cap d’àguila (Sant Joan) en els braços de la Creu un cap de lleó (S. Marc) - i a l’altre un cap de brau (S. Lluc); - al peu hi ha un cap d’home (S. Mateu). En el nus de sota els peus de Jesús Crucificat hi apareixen l'escut de Catalunya i l'escut de Montserrat. Les inclemències del temps dificultaren la instal·lació, doncs no va parar de ploure – sort d’uns potents llums elèctrics que va deixar l’Ajuntament de Barcelona, que permeteren de treballar de nit i de dia, i es va poder inaugurar el dia previst. L'onze d’octubre de 1896. - El diumenge dia central de l’acte, hi havia 10,000 romeus a Montserrat. En absència del pare abat Josep Deàs (estava a Filipines), en l’acte de la benedicció representà la Comunitat el pare visitador Antoni Ruera. Hi eren presents el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili i el bisbe de Solsona Ramon Riu i Cabanes. La lletra de l'himne la va escriure Josep Mas i Casanovas, la música la va posar el mestre Amadeu Vives. En aquesta diada hi va participar l’Orfeó Català i els seus membres aprofitaren l’ocasió per beneir la seva nova senyera i estrenà el seu nou himne “El Cant de la Senyera” Els organitzadors feren una medalla recordatori: en una banda, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, amb la llegenda: SANCTA MARIA / ORA PRO NOBIS; i en l’altra banda, la cara de Jesús coronat d’espines, amb la llegenda: RECORD DE LA ROMERIA DEL APOSTOLAT DE LA ORACIÓ CATALÀ A MONTSERRAT Enganxada a la paret de la muntanya i a uns dos metres d'alçada, hi ha una placa de metall amb la inscripció (molt difícil de llegir, crec que per la seva antiguitat) ) que diu: A la venerada senyora - a la generosa dama - Gertrudis de Montserrat - Marquesa de Tamarit - A D/ MDCXC (any 1690) ------------------------------------------- PRIMER MISTERI DE GLÒRIA: LA RESURRECCIÓ DE JESUCRIST Aquest és el més conegut del conjunt dels monuments de Rosari Monumental perquè el va projectar inicialment l’arquitecte Antoni Gaudí. Ara bé, la seva construcció també és la més accidentada, llarga i polèmica dels quinze misteris. Tenint en compte el marc natural i d’acord amb la narració bíblica, Gaudí va pensar d’excavar una gran cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre i la figura d'un àngel – En el seu pensament Gaudi volia fer un misteri obert, - deixant las tres Maries en el mig del camí acostant-se al sepulcre, - així els visitants es trobarien formant part i (sentint-se'n actors) del misteri. El conjunt és coronat per l’escut de Catalunya, fet amb la tècnica gaudiniana del “trencadís” – La benemèrita Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat es féu càrrec de la construcció. En aquesta decisió hi ha tot un rerefons polític i simbòlic de l’ideari de la Lliga Espiritual. Enric Prat de la Riba, l’any 1906 afirmava que aquest misteri era l’homenatge dels homes nous de la política catalana, l’humil homenatge del nostre renaixement, de la nostra resurrecció nacional, a la resurrecció suprema de la Suprema Vida.- Aquest esperit queda perpetuat en la placa de bronze d’ofrena que hi ha en el misteri: LA LLIGA ESPIRITUAL / DE NOSTRA SENYORA / DE MONTSERRAT / EN NOM DE LA PIETAT / DE CATALUNYA / FA OFRENA / D’AQUEST MISTERI / SIGNE DE TOTA RESURRECCIÓ / 29 d'abril de 1916. La Junta del misteri no donà a Gaudí l’ordre de començar-ne la construcció fins a les darreries de desembre de 1903. A finals d’agost de l’any següent la Junta havia recollit 10,000 pessetes; però, degut l'elevat cost, les obres s’anaren retardant. - Gaudí va explicà que el misteri es podia desenrotllar més o menys segons fos l’import que es recaptés – es podia construir un hort sobre l’abisme - es podia pujar l’electricitat des de Monistrol, perquè recordés cada dissabte les llums miraculoses que anunciaren als pastorets la presència de la Verge Maria a la cova. A finals de juliol de 1907 s’hi va col·locar la imatge de bronze de Jesús ressuscitat. Gaudí va situar la imatge damunt mateix de la cova i això va fer que fos molt criticat per alguns arquitectes, artistes i fins i tot per l'abat Deas, tants i tantes crítiques aconseguiren que se’l retirés del projecte. En retirar-se, Gaudí havia construït la gran cova, la figura de l’àngel i el "terraplè" que havia de simular l’hort evangèlic, havia col·locat el Crist ressuscitat i l’escut de Catalunya. Així el deixà Gaudí – any 1911 Ara només faltava la reixa. La retirada de la direcció del projecte, va coincidir amb la manca de diners i les obres quedaren totalment paralitzades. Com que el 1911 els treballs continuaven aturats, l’abat Josep Deàs insistí als dirigents de la Lliga, i els feia saber que si no el podien acabar, hi havia una entitat que s’oferia per fer-ho. La Lliga va respondre que l’acabarien ells, perquè era com un compromís d’honor. Les obres començaren de nou, però al poc temps altre cop s’aturaren. A mig juny de 1912 s’havien reprès els treballs, amb una modificació important feta per l’escultor Josep Llimona, el qual, bo i atenent suggeriments de l’abat Deàs, féu una maqueta del misteri que serviria de model per acabar-lo definitivament. Aquesta darrera i definitiva empenta es rellançà amb una nova crida a contribuir-hi econòmicament. Durant els anys 1914 i 1915 la Lliga va organitzar uns actes amb aquesta finalitat en diverses ciutats, entre les quals cal citar Sabadell, Terrassa i Manresa. L’any 1916 quedaren col·locades les tres Maries, ara només faltava la reixa. Les escultures de l’àngel i de Jesús ressuscitat són de Josep Llimona –(la de Jesús ressuscitat, daurada, va ser fosa per Esteve Barberí a la seva foneria d’Olot.) – La tres Maries – (Maria Magdalena, agenollada als peus de la tomba – Maria Salomé, dona de Zebedeu - i – Maria, dona de Cleofas, acostant-se a la tomba) són de Dionís Renart seguint el model de la maqueta de Josep Llimona.- Les dones en arribar a la tomba troben un jove àngel assegut, amb túnica blanca, que els hi diu que Jesús havia ressuscitat: Ressurrexit, non est hic. La benedicció del primer misteri de glòria i la inauguració de tot el conjunt del Rosari Monumental va tenir lloc el 29 d’octubre de 1916. Els actes revestiren una gran solemnitat. Comptà amb la presència dels bisbes de Barcelona Dr. Enric Reig i Casanova i de Solsona Dr. Francesc Vidal i Barraquer.- L’accés al conjunt és tancat per una reixa de ferro forjat de la que sorgeixen tres branques verticals – en el centre la Creu, simbolitzant el Crist i a banda i banda, les lletres Alfa i Omega, com començament i fi de tot. A la part inferior i en el centre el símbol de “La Passió”. Els primers dies de la guerra civil el misteri sofrí nombroses mutilacions, les ales de l’àngel, els caps, els braços i les mans de les escultures foren trencats. El misteri restà en un estat lamentable, l’any 1947, el dia de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, alguns membres de la Lliga Espiritual es plantejaren la necessitat de restaurar-lo; i malgrat les dificultats econòmiques, ho portaren a bon terme. Les obres de restauració foren revisades per l’arquitecte Francesc Folguera. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat fundada per Torres i Bages, va organitzar un pelegrinatge els dies 7 i 8 de juny del mateix 1947 per solemnitzar la restauració del primer misteri de glòria. SEGON MISTERI DE GLÒRIA: L’ASCENSIÓ DEL SENYOR Aquest misteri de glòria fou projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i l’esculpí l’artista Josep Reynés i Gurguí . El senyor Pere Grau Maristany i Oliver, demanar de fer-se càrrec de l’erecció del misteri, per la seva devoció a la Patrona de Catalunya i amb motiu d’haver obtingut per la seva intercessió, una gràcia particular. – Pere Grau Maristany futur comte de Lavern, era Dr. En Ciències Exactes i en Ciències Físiques i Químiques, president de l’Ateneu de Barcelona, de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Cambra de Comerç. Nascut a Masnou l’any 1836. Aquest misteri fou projectat a manera d’un gran retaule, amb un gran tauler central, emmarcat per treballades polseres i coronat amb cresteria. El tauler central està format per dos grans blocs de marbre de Carrara, amb la representació de l’Ascensió del senyor al cel, esculpida en gran relleu, que decreix, a mesura que ascendeix, a baix relleu. A les polseres hi ha encastats els símbols dels quatre evangelistes, el nom de Maria i les inicials del senyor Pere Grau i de la seva esposa que, com la cresteria i l’anagrama de Jesucrist, són de metall. A la base hi ha una balustrada, amb escales laterals, amb una barana esculpida amb motius vegetals al centre, l’anagrama de Jesucrist i una cinta amb la inscripció: OFRENA D’EN PERE GRAU MARISTANY I OLIVER // A LA VERGE DE MONTSERRAT. Monument de l'Ascenció i detall de l’Ascensió A la base de la barana hi ha els escuts del Masnou, d’on era fill, i de Montserrat. Aquest misteri és un dels més reeixits del conjunt del Rosari monumental. -- De la construcció d’aquest misteri (que va costar 25,000 duros) cal explicar-ne les dificultats per transportar els dos grans blocs de marbre del relleu central fins a l’indret del camí de la Santa Cova on s’aixeca el monument. Des de Barcelona els portaren en un carro tirat per 16 mules, però una vegada arribats a Montserrat, els treballadors d’aquí no es van atrevir a baixar-los i fou necessari que vinguessin treballadors del port de Barcelona, homes més acostumats a moure grans pesos. S’ha de saber que tardaven un mes a baixar-ne un. – el seu pes era 17,500 Kgs – també que a molts indrets es tenia que eixamplar el camí i a altres tirar a terra les parets que feien de barana al camí. La benedicció del misteri tingué lloc el 27 de juliol de 1903. just unes hores abans de l’acte s’esfondrà el talús aixecat a l’altre costat del camí .- S’havia fet a escarada i segurament per això va cedir. TERCER MISTERI DE GLÒRIA: LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT En ocasió de celebrar-se a Montserrat, del 18 al 20 de juliol de l’any 1900, la segona Conferència Provincial dels bisbes de la Tarraconense, l’abat Josep Deàs va invitar els bisbes de les diòcesis catalanes que la clerecia és fes càrrec de l’erecció del tercer misteri de glòria. Els bisbes en retornar a les seves diòcesis feren crides als seus sacerdots, publicades en els butlletins oficials dels bisbats, a col·laborar econòmicament a l’erecció d’aquest misteri. El bisbe de Barcelona Josep Morgades féu la primera crida al mes d’agost de 1900, va morir abans d’acabar l’any, el succeí el cardenal Salvador Casañas que va fer una nova crida el desembre de 1902. El gener de 1904 aquest cardenal havia fet dues aportacions personals amb un total de 5000 pessetes. Després de 4 anys de recaptada de (8 diòcesis catalanes,) les tres que havien recollit més, foren: la diòcesi de Barcelona 10,035 pessetes - Tarragona 1,514–i Vic 1,251. - Amb els diners recaptats, però, no es va poder dur a terme el projecte de l’arquitecte Joan Martorell i de l’escultor Josep Mª Barnadas. El monestir va col·laborar-hi amb 400 duros. El misteri està format per dues massisses columnes que emmarquen un gran mosaic central que representa la vinguda de l’Esperit Sant. Sembla ser que el mosaic havia estat fabricat a París, per la mateixa casa i el mateix artista (Mario Maragliano) que havien fet el mosaic de l’església del Rosari de Lourdes. Coronant el misteri hi ha un candeler flamejant de set braços amb la llegenda Sacrum Septenarium – Set braços representant els set dons de l’Esperit Sant (SAVIESA – ENTENIMENT – CONSELL – FORTALESA – CIÈNCIA – PIETAT – TEMOR DE DÉU -.) això explica, com deia la crida que feren els bisbes que: “ningú necessita tan, els dons de l’Esperit Sant com els sacerdots, ja que Déu els ha escollit per il·luminar i santificar els demés” Les dues grosses columnes laterals que l’emmarquen tenen quatre anelles, en les quals hi ha inscrits els noms dels vuit bisbats que formen la província eclesiàstica Tarraconense. En el nivell del terç superior de cadascuna hi ha una composició d’elements simbòlics al·lusius als quatre bisbats anunciats. Malgrat la data que hi ha en el monument, la veritat és que fou beneït el dia 1 juny de l’any 1904, pel pare abat, . . sense cap festa. . per evitar malfiances, recels.. possiblement per la desigual participació de les diòcesis. QUART MISTERI DE GLÒRIA: L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU Des del primer moment, l’erecció del quart misteri de glòria, fou assumida per l’Associació de les Filles de Maria de Catalunya. Aquesta Associació, per mitjà del seu portaveu, la Revista de les Filles de Maria, llançà la crida demanant aportacions econòmiques i el juliol de 1898 les aportacions ja pujaven a més de 3,000 pessetes. El monument (de marbre de Carrara) fou encarregat al mestre d’obres Joaquim Codina i les imatges les esculpí Venanci Vallmitjana ajudat per Pau Carbonell. L’Assumpció de la Mare de Déu al cel, està representada al fons d’una fornícula en actitud d’elevació vers Jesús, que està en la part superior en actitud de rebre-la a la glòria. A la part baixa dos àngels amb instruments musicals (un llaüt i un arpa) i l'escut de les Filles de Maria. Al capitell de la dreta s’hi representen les Filles de Maria que anhelen unir-se a ella; al de l’esquerra, el drac, símbol del mal, que en fuig. - La part de forja, és obra de Ferrer i Masriera. Els lliris de la dreta són símbol de la puresa, i els cards de l’esquerra representen els vicis. A la part inferior, hi ha un altar, amb una inscripció, de molt difícil lectura que diu: OFRENA DE LES ASSOCIACIONS DE FILLES DE MARIA. - La benedicció tingué lloc el diumenge 8 de juliol de 1900 i per impossibilitat del bisbe de Barcelona Josep Morgades, fou l’abat de Montserrat Josep Deás, qui la presidí. La festa aplegà més de 800 Filles de Maria, un centenar de les quals hi pujaren a peu des de Monistrol. Reunides a l’església de Montserrat resaren la Visita de l’Associació, i tot seguit, anaren en processó fins el lloc on s’alça el misteri tot cantant el Rosari. - A l’acte de la benedicció hi va intervenir l’Escolania sota la direcció del pare Guzmán. Acabat l’acte s’entonà l’himne per a la benedicció del misteri, escrit per mossèn Jacint Verdaguer i musicat pel mestre Càndid Candi. - L’himne diu així: Vós cridà a la Glòria - - Jesús amorós; - A cantar victòria – Pugeu-nos ab vós – Pujém, Fillas de Maria – Nostra Mara’ns crida – des de Montserrat; - alli’ns espera per darnos – lo past de la vida – de son Fill amat.- CINQUÈ MISTERI DE GLÒRIA: CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU El darrer misteri del Rosari Monumental de Montserrat, fou erigit pels Terciaris carmelites. A principis de l’any 1900, l’abat Deàs va oferir al Tercer Orde Carmelità, la construcció de l’últim monument. La Junta del misteri fou presidida pel canonge Dr, Ricard Cortés, futur bisbe auxiliar de Barcelona i es va constituir en una reunió celebrada a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, on estava establerta la Confraria del Carme. De secretari fou nomenat el carmelita, pare Lino Soler i Garrigosa. En la crida als terciaris a col·laborar en l’erecció del misteri, la Junta fa constar el seu goig, perquè “aquest misteri que se’ns encarrega, tanca la sèrie de tots els altres, i serà el cant final d’aquest poema tan admirable, esculpit en marbre o bronze pels artistes de casa nostra.” El gener de 1901 la Junta començà la recaptació. Durant els anys 1902 i 1903 s’anaren publicant les llistes de donatius. Es van començar les obres d’aquest misteri, però els treballs s’allargaven molt, possiblement per manca de diners, i no fou fins a l’agost de l’any 1905 que l’obra estigué acabada, si bé no estava col·locada. Aquest misteri fou dissenyat pel mestre d’obres Joaquim Codina i Matalí, i realitzà la part escultòrica l’artista Joan Flotats i Llucià. S’alça damunt d’una base en què hi ha dos medallons de bronze, que representen dues escenes del lliurament de l’escapulari al fundador de l’orde carmelità. A sobre, en gran relleu hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, emmarcada per dues esveltes columnes acabades en un capitell amb motius vegetals. El misteri està coronat per dos àngels que sostenen una cúpula emmarcada per quatre elegants pinacles. Es tanca amb una reixa de fosa semicircular. El dia 15 d’agost de l’any 1905, la Junta feia saber que l’obra estava acabada i sols faltava beneir-la. La data escollida fou 1 d’octubre de 1905. Però el misteri no es va beneir – Que va passar? – El pare Lino Soler, el secretari i l’ànima del misteri es posà greument malalt i morí l’octubre del mateix any. Les notícies sobre la inauguració feta pel pare abat Deàs, són força discretes, diuen que, com si fos una festa familiar, . . això passava el dia 10 de juny de l’any 1906. Els dos medallons de bronze, representen dues escenes del lliurament de l’escapulari al fundador de l’orde carmelità. Detall de la coronació	0.807115	curate	{"ca": 0.9686472157222104, "es": 0.01670730310418746, "en": 0.010096381993421806, "it": 4.909099834726972e-05, "ru": 0.0021600039272798677, "ro": 0.0006381829785145063, "fr": 0.00011454566281029602, "ja": 0.0007854559735563155, "gl": 0.0008018196396720721}	https://totsobremontserrat.cat/index.php/homepage/la-santa-cova
cawac_ca_20200528_10_136319	1r d’ESO treballa la interioritat publicat el 5 desembre 2013 Durant la primera setmana de desembre els alumnes de 1r d'ESO han realitzat una activitat d'interioritat intensa. Tot comença amb una classe d'educació física resseguint la seva silueta en un paper mural a mida natural per tal de percebre la seva imatge corporal des d'un altre punt de vista. Després continua amb dues hores de tutoria que s'inicien amb una sessió de relaxació per a fer un viatge interior que després expressaran de forma plàstica dins de la seva silueta. S'acaba amb una posada en comú respectuosa i molt emotiva. Com cada any és una activitat que permet als alumnes deixar aflorar allò que tant sovint amaguen dins seu .	0.753854	curate	{"ca": 1.0}	http://santvicenc.salesians.cat/2013/12/1r-deso-treballa-la-interioritat/
mc4_ca_20230418_8_133394	An der Reuss 37 Luzern Suïssa - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA -, Area Museu Historisches, Luzern, Suïssa, 6003 - Veure al mapa Convenientment situat a Luzern, An der Reuss 37 és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A An der Reuss 37, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara balcó/terrassa, telèfon, renta vaixelles, banyera per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. An der Reuss 37 és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Luzern.	0.752889	curate	{"ca": 1.0}	https://www.agoda.com/ca-es/an-der-reuss-37/hotel/luzern-ch.html
mc4_ca_20230418_16_349640	650 puntades són les que calen per cosir una pilota com la que han regalat a la Shakira pel seu aniversari. Una pilota perfecta, feta a mà i amb una característica especial: sis puntades en forma de creu per fora. Els records més amagats de la Shakira afloren de sobte, i la noia fa un viatge al món del passat, un viatge de 6.700 quilòmetres, que és exactament la distància que hi ha entre el Pakistan, el país on va néixer, i Barcelona, la ciutat on viu. Recorda els anys que cosia pilotes clandestinament en una fàbrica, que desitjava tenir una família i aprendre de llegir i escriure, els anys que compartia un somni amb les companyes i els companys: ser fitxats per a l ' equip de futbol Sialkot Blue i, així, poder sortir d ' aquelles quatre parets on eren tancats. Un somni molt gran, però és que, a part de cosir pilotes, en aquell taller no tenien cap altra cosa a fer que bastir d ' imaginació i de fantasia les seves míseres vides. L’oficina d’objectes perduts, talment com un cementiri de records oblidats, guarda en 665 calaixos els objectes més extraordinaris: matins de primavera extraviats, campanes de missa de difunts, maletins amb ombres robades, bombolles de sabó d’aquells que perderen la seva infantesa i encara no l’han trobada, joguines maltractades que cerquen venjança. Però el laberint, una successió de passadissos en forma de sisos, guarda encara un misteri molt més terrible: on és el calaix 666 i qui s’hi amaga? Quan l’Eduard, en perdre la seva espasa, s’hi endinsi, despertarà les forces del mal, i en una lluita a vida o mort ja res no tornarà a ser com abans. Aventura a les muntanyes dels homes ocell Masana, Hermínia En Marc no es pot ni imaginar, quan puja a aquell avió, que el seu viatge d ' estudis a Nova York està a punt de convertir-se en l ' aventura més extraordinària de la seva vida. A casa no està gaire a gust, des que el pare se ' n va anar. En Ricard és un bon home, però no pot substituir el pare. I la mare és tan possessiva que l ' ha convertit en un xicot molt introvertit. Ara s ' estarà un mes fora de casa, i està convençut que aquestes setmanes de llibertat li aniran molt bé. Però la cosa s ' esguerra. Una colla de delinqüents segresta l ' avió i el desvia cap a un país d ' Àfrica. En Marc i quatre passatgers més aconsegueixen escapar-se ' n i s ' endinsen en la selva, on topen amb una tribu amb la qual, després dels recels inicials i de divertits malentesos, acaben convivint i construint una relació força especial. Sorgeixen l ' amistat, l ' amor, en un món primitiu amenaçat pel progrés, la caça furtiva i els enfrontaments interètnics. A més, els segrestadors, assetjats per la policia, han pogut fugir de l ' avio i, ves per on, topen amb ells de manera accidental. Altre cop segrestats! En Marc i els seus companys volen ajudar els amfitrions, que ara també són ostatges dels delinqüents... L ' única salvació es troba en el cor de la selva, allà on s ' amaga el guepard silenciós, i a les muntanyes màgiques on viuen els homes ocell. Quan la Laia va lliurar el seu diari personal a l ' Albert tot dient-li " És més teu que meu " , el noi no va saber veure-hi un adéu, un punt final a un any i mig d ' amistat sincera, però el va acceptar confiant que li serviria per entendre el patiment de la seva millor amiga. L ' Albert recupera aquell diari uns anys més tard i l ' aprofita en la redacció d ' un treball literari per als seus estudis de filologia catalana. Pren el diari de la Laia com a fil conductor d ' una novel·la curiosa, original, que basteix incorporant-hi textos de moltes tipologies en una mena d ' aiguabarreig que, d ' entrada, pot generar un punt de desconcert. A mesura que el lector vagi avançant en la trama, canviarà constantment de registre: autobiogràfic, narratiu, periodístic, dramàtic, poètic, epistolar... Anirà descobrint la protagonista de mica en mica: les seves il·lusions, les seves inquietuds, les seves pors... Coneixerà la seva família i el seu cercle d ' amistats, i acabarà desitjant fer-li costat en la lluita contra la seva malaltia, una malaltia que, tristament, és massa comuna entre les noies de la seva edat.	0.887634	curate	{"ca": 0.9936600829066081, "it": 0.0063399170933918555}	https://www.leoteca.es/buscar?nod=1&as_col=Llibres%20Infantils%20I%20Juvenils%20-%20Antaviana%20-%20Antaviana%20Blava
macocu_ca_20230731_8_156070	ASPROMIVISE conmemora el seu 50 aniversari L’any 1968 va nàixer ASPROMIVISE amb la finalitat de convertir-se en una entitat que vetlara pel benestar de les persones amb necessitats especials. Un punt de partida que amb els seus 50 anys de recorregut ha anat aconseguint un dels objectius principals per a aquest col·lectiu de persones: donar-los visibilitat i fer-los partícips d’una societat que pretén ser cada vegada més justa. En tots aquestos anys molts són els projectes que ASPROMIVISE ha iniciat i hui en dia són una realitat. Projectes com el CEE Pla de la Mesquita, el Centre Ocupacional La Costera, la Residència Caixa Ontinyent, els Programes de Respirs Familiars i Campaments, el Programa d’Inserció Laboral, el Programa IARAQUE, el Club d’Oci... tot serveis que tenen com a finalitat millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional i les seues famílies. ASPROMIVISE pretén aprofitar aquest aniversari per agrair a totes les persones que ve de manera visible o des de l’anonimat han col·laborat per a que tots aquestos projectes s’aconseguiren. I al mateix temps llançar un missatge positiu de que si som capaços de donar a totes les persones els suports en funció de les seues necessitats viurem en una societat més justa. Totes les iniciatives d’Aspromivise no hagueren estat possible sense la implicació dels presidents i presidentes Joaquin Bernabeu, Luís Martí Cuerpo, Mercedes Montell, Carmen Vila, Amàlia Velandrino, Adela Pons i Consuelo Valero, que junt a les respectives juntes directives han lluitat pel reconeixement social de les persones amb diversitat funcional. Una tasca que al final repercuteix en la millora de les capacitat de totes les persones. Destacar les sòcies i socis que de manera desinteressada han col·laborat sempre en ASPROMIVISE i han fet possible que avui dia siga un referent en la ciutat. D’ahí destacar la bona relació que existeix entre Aspromivise i altres associacions i entitats de Xàtiva. Amb motiu d’aquest aniversari, l’associació està preparant una sèrie d’actes que presentarà en els propers dies. El primer d’ells estarà relacionat en el mon de l’art i recolzant per artistes locals.	0.891391	curate	{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_5_174407	El pas d'un tren podria haver provocat l'incendi que s'ha declarat aquesta tarda a Montblanc, en una zona a tocar de la via del ferrocarril. Vuit dotacions terrestres dels Bombers han actuat en les tasques d'aquest incendi, que ha començat amb tres focus actius però que finalment ha acabat amb la crema de menys de 500 metres de pi i matoll. En dues hores el foc s'ha apagat. El propi alcalde de Montblanc ha explicat que les rodes del tren haurien expulsat unes espurnes, que haurien generat els diversos focus de foc actius, al llarg d'una distància de tres quilòmetres de matolls. Els tècnics forestals han pres mostres que determinaran amb més exactitud les causes d'aquest incendi. D'altra banda, aquest migdia, els bombers han hagut d'intervenir en dos petits incendis que s'han declarat en habitatges de la ciutat de Tarragona. En un immoble del carrer 4 de Bonavista s'ha declarat un petit foc que ha afectat dues persones. Aquests veïns han hagut de ser atesos al CAP del barri, afectats per una lleugera inhalació. L'incendi ha afectat el primer dels dos pisos d'un edifici. També, aquest migdia, dues dotacions dels bombers han actuat en un foc que s'ha declarat en una paella. El cadet femení del vòlei SP i SP iniciarà en 15 dies la segona fase de la lliga on lluitarà per l’ ascens a la primera divisió. Ho fa després que en la primera part de la lliga només hagi perdut 2 partits . Él tècnic del equip és David Vilar , ha explicat les possibilitats que es tenen en aconseguir per primer cop plaça a la màxima categoria competir amb els millors equips de Catalunya. Ha fet càlculs i creu que el marge d’ error és de només poder cedir en 3 o 4 partits . Dels vuit equips que jugaran en la segona fase , 4 d’ ells pujaran . L’ excel·lent temporada del equip assegura Vilar és fruit del treball que s’ està fent des de una entitat que té a tots els seus equips de formació a la zona alta de cada una de les lligues en que competeixen La presidenta del CBT Loli Salàs afirma que està tranqui-la tot i que l’ equip EBA no acaba de trobar la regularitat encasaria per situar- se entre els millors de la competició. Els blaus acumulen 3 derrotes per cap del líder i de dues que en té el Cornellà que és el conjunt que marca l’ última plaça dels equips que jugaren les fases En declaracions a Tarragona Radio Salàs diu que estan davant una lliga estranya però mostra el seu convenciment de la reacció ja que a partir de aquesta jornada es normalitza el calendari . Recordem que en el darrer partit l’ equip va sortir molt castigat, amb fins a 3 lesionats , un d’ ells durant el compromís contra el líder i 2 jugadors que no poden jugar els minuts decisius per acumulació de faltes La presidenta del club tarragoní diu que no poden estar contents de l’ afluència de públic al Serralo. Assegura que segurament el calendari que estan tenint , porten al descontrol de la gent que desconeix quan es juga a casa i quan es fa fora del pavelló del barri mariner . El proper partit dels blaus serà dissabte a les vuit a la pista de l’ últim que és el Montgat Serà aquest dissabte amb la tradicional visita dels corredors a la seu de les diferents firmes que fan possible la continuïtat del equip a la copa Espanya i les grans voltes. La primera cursa oficial serà l’últim cap de setmana de febrer a Don Benito. No continua Benjamí Prades i la falta de recursos fa que Airan Fernández es quedi sense una segona etapa a l’equip . El president no el descarta de forma definitiva. Dependrà si es troba un espònsor. Diego Boss diu que els èxits dels darrers anys han permès incorporar 4 o 5 joves d’ arreu de Catalunya que tenen molta projecció . S’ha previst abans de l’ inici de la temporada, preparar la competició amb 3 curses socials. Una, l’organitzarà el mateix club Ciclista Camp Clar, amb prop de 100 km i que anirà de la mateixa seu del club al Port el diumenge 9 de febrer. Boss diu que aquest any n’hi ha menys equips però per contra amb més nivell Els alumnes de sisè del Col.legi del Miracle treballen durant el primer trimestre del curs en un projecte que es titula “Els estels d’Europa”. Els fa descobrir i endinsar-se en les 6 ciutats europees que estan agermanades amb Tarragona: Avinyó, Orleans, Klagenfurt, Stafford, Pompeia i l’Alguer. El conseller de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona, Paco Zapater, ha participat en un taller de treball a l’escola. Aprenen el perquè dels programes d’agermanament promoguts per la Unió Europea i les característiques físiques, culturals i socials de cadascuna de les ciutats esmentades. La metodologia de treball és l’anomenada “treball cooperatiu”. Cada grup, un per cada ciutat, té encarregades unes tasques per cadascun dels seus membres. Es fan sessions en petit grup i altres en gran grup en què els portaveus expliquen els avenços de la seva investigació. 93 treballs opten enguany al Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. Es tracta de la segona xifra més alta de la història. L’ajuntament de Tarragona en fa una valoració positiva tot considerant que el volum d’obres rebut consolida la tendència establerta a partir de la implantació del nou cartell i model organitzatiu, ara fa tres anys. El Premi de traducció Vidal Alcover ha rebut 19 treballs, la millor de la història, mentre que opten 260 obres al Premi de narrativa curta per Internet Tinet. Aquest últim premi de narrativa breu continua sent molt participatiu i dóna cabuda sobretot a gent que comença. El Pin i Soler es manté com el premi de novel.la en català amb més participants i el Vidal Alcover s’aferma com el de traducció en català de referència. En relació al premi de traducció i per llengües, hi ha 7 propostes procedents de l’anglès, 4 en francès i 2 en japonès, entre d’altres. També s’han rebut traduccions en rus i pali, la llengua de l’Índia. Quant a gèneres, hi ha una notable diversitat, a diferència de l’any passat, en què la meitat de treballs eren de poesia. En tots tres premis es detecta que els participants provenen dels diferents territoris de parla catalana. Més d’un 21% procedeixen del Camp de Tarragona , un 3% de les Terres de l’Ebre i un 59% de la resta de Catalunya. Hi ha un 13% de treballs que arriben de la resta de territoris de parla catalana. Teràpia de Shock, a la Sala Zero aquest Divendres 24 de Gener a les 22h. El grup interpretarà cançons del seu darrer disc i segur que la cançó Sense tu, tema que va formar part de la banda sonora de la primera temporada de... Parlem amb Botiguers de Tarragona i alguns dels actes que organitzen aquests dies en plena campanya de rebaixes. Entre aquests, una calçotada el primer cap de setmana de febrer; una mostra de cerveses artesanes i una fira amb vintena de parades artesanes... Avui al Tarragona Història ens centrarem en el període que va viure la ciutat en els darrers sis mesos abans de la fi de la Guerra Civil. Què va passar abans d'aquell 15 de gener de 1939? Com i qui va rebre a les tropes franquistes, en... La campanya “Ciutats sense Fronteres” de Metges sense Fronteres desembarca per primer cop a Catalunya i ho fa a Tarragona. Durant dues setmanes, del 23 de març al 6 d’abril, es duran a terme a la ciutat diverses exposicions, xerrades... Volvemos a estar en antena después de un mes de ausencia y volvemos, como siempre, con una cantidad ingente de contenidos. Entre ellos el acústico de OSCÁRBOLES, el "Locutor invitado" de MAFALDA, cruzamos el charco hasta México... Per a nosaltres, éssers auditius de la ràdio, els textos de les vinyetes de El Roto són valuosa poesia que fa pensar amb profunditat i densitat. Dents i ungles comença el 2014 amb un programa diferent, dibuixat amb el traç... Deixar de fumar és possible. Per deixar de fumar no hi ha cap fórmula màgica. Deixar de fumar implica un esforç personal que requereix temps, una ferma decisió i una mica d’imaginació i de sentit comú... LA VEU TV, el canal televisiu que ha creat la Coordinadora d’Entitats de les Comarques de Tarragona (CECT) en col·laboració amb Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a tots aquells col·lectius...	0.84137	curate	{"ca": 0.965375, "es": 0.034625}	http://www.tarragonaradio.cat/noticia/dilluns_comencen_les_obres_de_la_zona_de_jocs_infantils_de_la_placa_verdaguer/contingut_programa/dents_i_ungles_el_roto/89/contingut_programa/alejandro_fernandez_portaveu_del_pp/1/813/contingut_programa/dj_parri_dissabte_4_de_gener/78/contingut_programa/alejandro_fernandez_portaveu_del_pp/1/813/contingut_programa/programacio_setmanal_amb_angel_lopera_copropietari_de_la_sala/4/831/contingut_programa/en_ruta_especial_dakar_dimarts_07_de_gener/88/contingut_programa/dj_parri_dissabte_4_de_gener/78/contingut_programa/aquest_divendres_arrenca_la_primera_marato_de_donacio_de_sang_20_de_catalunya/1/813/categoria_noticia/categoria_noticia/271
racoforumsanon_ca_20220809_0_306946	El viatge a la Lluna, UNA MENTIDA: http://www.youtube.com/watch?v=PhLzMQKyYPQ http://www.youtube.com/watch?v=-eprRKV44pg http://www.youtube.com/watch?v=g0_A4AS3mns http://www.youtube.com/watch?v=qvBBmdjm64c http://www.youtube.com/watch?v=aBc52pfySiU http://www.youtube.com/watch?v=8-w8eKs2mcU http://www.youtube.com/watch?v=EPw1fM9n3AA Els cinc primers són en anglés, els dos darrers en espanyol. Mola quan el soviètic diu "no haguèssin enganyat ni un nen de 10 anys". L'atemptat de l'11 de Setembre, UNA MENTIDA: http://www.youtube.com/watch?v=UfLduqQ8zQM http://www.youtube.com/watch?v=KRBosC3VnBk http://www.youtube.com/watch?v=JEscc6p4C5o http://www.youtube.com/watch?v=BXyu1Nz5CBI http://www.youtube.com/watch?v=2YOCebODHTE http://www.youtube.com/watch?v=v3fI0dWkLVo http://www.youtube.com/watch?v=yqxmd8YnHzQ L'atac a Pearl Harbour tambè? Aquestos nordamericans són com els espanyols: tota la seva història és una farsa (mode bilbenyista off). Es ben sabut, que la filmació del primer "aterratge" a la lluna, va ser un muntatge. Dirigit per l'Stanlei Kubric (no se com s'escriu). I es ben sabut perque es va fer. Anar-hi i van anar i unes quantes vegades. Es a dir, que el viatge no es mentida, tot i que la primera filmació es una "recreació". De l'onze de setembre, segurament hi han conexions que desconeixem, perque la veritat absoluta es com l'amor absolut. Sempre mentida. Pero d'aqui a dir que el fet en si es mentida.... De fet, crec que la gran mentida es Txernobil. Que no va ser res mes que un invent de les petrolieres per evitar el desenvolupament de energies alternatives i fer-se la barba d'or. Cosa que tambè es mentida, pero que te molt sentit. Mes sentit que les coses que exposes. Cert lo de l'home a la Lluna en certa manera, de fet se sap "públicament" com va anar la història.... ja que en Kubrick va rebre moltes pressions per a que confessés com va aconseguir que la Nasa col.laborés amb ell cedint-li unes òptiques per a rodar el film Barry Lindon.... una pel.licula fet només amb llum d'espelmes, d'increíble qualitat fotogràfica... i esclar, va haver de confessar la seva participació a la, com bé dius, "primer arribada de l'home a la lluna". De fet era només as a la màniga, pel cas en què la missió fracassés. Però sí, s'hi va arribar. Au, descrit un dels misteris de les grans conspiracions i enganys dels EEUU. I més o menys com diu en Falciot... és molt difícil no convèncer algú que vol ser convençut......	0.689737	curate	{"ca": 0.7898640296662547, "en": 0.15451174289245984, "ie": 0.013185002060156572, "pt": 0.006180469715698392, "es": 0.021013597033374538, "fr": 0.015245158632056036}
cawac_ca_20200528_1_175026	El dissabte 28 d'abril, els grups representats en l'actual consistori vam participar en el programa de tertúlies "Una hora per a tot", conduit per la Judith Camps, que sempre tracta temes relacionats amb la cultura. I érem els tres caps de llista del PSC (Miquel Franch), ICV-CdG (Montse Ayats) i Esquerra (un servidor). En canvi CiU va venir la Cristina Sala, hauria estat interessant que hagués vingut Lluís Bassas, potser així, a la fi, hauria pogut parlar personalment amb ell. La Concepció Parareda, regidora d'Independents per Torelló s'ha sumat al projecte d'Esquerra a Torelló. Al llarg d'aquest mandat que ja s'acaba, la Concepció ha demostrat molta il·lusió i ganes de treballar, després d'haver hagut de substituir a Josep Solà, un clàssic de la política torellonenca. Que una bona persona i que valora molt la política municipal, com ara la Concepció, se senti representada pel projecte d'Esquerra és una bona senyal. Ahir em van presentar oficialment com a candidat. Va ser, si em permeteu, una passada veure la sala d'actes de Gestiomat plena de gom a gom, amb gent dreta i tot. Tot un èxit. Sobretot si penso amb la gent que m'ha donat recolzament aquests dies i que ha manifestat la voluntat de venir però que no li anava bé. Companys de partit, veïns de Torelló, un sorprenent Gateu, amics, l'alclade Pere Prat, el diputat Freixanet i el Xavier Vendrell, que amb la seva passió va defensar orgullosament i els seus principis ideològics, el d'un independentisme a favor de les persones i l'objectiu d'una majoria social a favor de la independència, aconseguir una majoria que dipositi un "sí" en una butlleta d'un futur referèndum de l'autodeterminació. Esquerra Republicana de Catalunya de Torelló té el plaer de convidar-vos a la presentació del candidat d’Esquerra Jordi Casals i Prat Amb la intervenció de Xavier Vendrell Vice-secretari General d’Esquerra La presentació tindrà lloc a la Sala d’Actes de Gestiomat (C/ Enric Prat de la Riba, 17), el dimecres 11 d’abril a 2/4 de 9 del vespre.	0.897554	curate	{"ca": 0.9755, "pt": 0.0245}	http://blocs.esquerra.cat/jordicasals?pagina=25
crawling-populars_ca_20200525_9_62854	Aquesta sèrie de quadres fets amb tècnica mixta es titula “El futur ja no és el que era”, i vol fer repensar sobre què esperem del futur respecte als nostres avantpassats. “Avui en dia tot és tan immediat que ja gairebé no hi ha futur, tot és el futur proper que va canviant”, reflexiona l’artista. L’exposició es podrà veure fins a finals de juliol al Centre Cívic Pere Pruna. 9 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 11 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 el més vist Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l’empresa química Proquibasa Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora: 125 casos i tres morts Es pot decretar el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l’Ensenyament a finals d’abril o principis de maig el més vist Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l’empresa química Proquibasa Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora: 125 casos i tres morts Es pot decretar el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l’Ensenyament a finals d’abril o principis de maig sobre nosaltres preguntes freqüents transparència normes de participació brànding i comunicació professionals anuncia't política de privacitat © betevé, 2020. Tots els drets reservats. Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.	0.534833	curate	{"ca": 0.8622508792497069, "es": 0.08440797186400938, "en": 0.0076201641266119575, "de": 0.008792497069167644, "fr": 0.0369284876905041}	: /cultura/exposicio-lluis-cadafalch-centre-civic-pere-pruna-futur/
racoforumsanon_ca_20220809_4_215273	No ho entès mai. L'argument és que se li diu Calella de la Costa per diferenciar-la de Calella de Palafrugell. Com si Calella de Palafrugell estigués al Pirineu o a la Terra Ferma És que el nom oficial és "Calella" a seques, no "Calella de Mar". Llavors sí que s'entén que calgui una segona part per identificar de quina Calella es parla. No cal. Com tu mateix dius el nom oficial és Calella, per tant no cal afegir-hi res més. Calella i Calella de Palafrugell i punt O sigui que si un dels 14 Sant Feliu elimina la segona part del nom quan algú digui "Sant Feliu" tothom sabrà a quin s'està referint, no? No, perquè el nom oficial dels 14 Sant Feliu no és Sant Feliu a seques, sinó que tenen una segona part per ser diferenciats. És diferent Torna'm a llegir. Bé, són dos casos diferents. Tu em parles d'eliminar una segona part del nom d'un poble que sempre l'ha tinguda, així doncs la gent es confondria, et preguntaria "Quin Sant Feliu?" i coses per l'estil. El cas de Calella és que no té aquesta segona part i la gent l'afegeix. Qui diu eliminar un nom diu crear un nou Sant Feliu. Però crec que ja m'has entès.	0.768422	curate	{"it": 0.014545454545454545, "ca": 0.9790909090909091, "es": 0.006363636363636364}
mc4_ca_20230418_3_232112	Els grans supermercats en ciutats mitjanes provoquen el tancament del 30% de petits establiments - Bolsamanía.com Els grans supermercats en ciutats mitjanes provoquen el tancament del 30% de petits establiments Bolsamania 07 ago, 2020 \| Actualitzat a les 20:09 06 mai, 2016 13:20 L'obertura de grans supermercats en ciutats espanyoles d'al voltant de 10.000 habitants suposa el tancament de fins al 30% dels petits establiments del centre en els quatre anys posteriors, segons un estudi fet per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i impulsat per RecerCaixa. Això es tradueix que baixen la persiana una mitjana d'entre 15 i 20 petits comerços d'alimentació, tot i que la majoria de locals --entre 10 i 15-- tornen a ser ocupats per negocis d'altres sectors, indica el document. L'estudi ha analitzat casos registrats entre 2003 i 2011 i també indica la tendència al desplaçament de l'activitat comercial cap a la perifèria de les ciutats, ja que, dels 317 supermercats oberts en el període, 229 es van situar en la perifèria, mentre que només 88 ho van fer al centre del municipi. Respecte a les petites botigues d'alimentació que desapareixen després d'aquestes obertures, el 60% passen a ser establiments amb productes de la llar com mobles, electrodomèstics i tèxtil, mentre que el 40% restant queda molt diversificat entre negocis com estancs, quioscos, perfumeries, joieries i floristeries, entre d'altres. L'estudi també conclou que els supermercats convencionals són els que provoquen més tancaments sobre les petites botigues d'alimentació del centre de les ciutats, mentre que les grans superfícies que venen marques pròpies i blanques tenen un efecte nul en el cessament d'activitat. La investigadora de l'IEB María Sánchez-Vidal ho atribueix que els consumidors estan acostumats a comprar uns determinats productes i marques i no és fàcil canviar els seus hàbits, de manera que els supermercats convencionals ofereixen la comoditat de reunir en un mateix local productes similars als quals venen els petits establiments.	0.897519	curate	{"ca": 0.9911154985192497, "en": 0.008884501480750246}	https://www.bolsamania.com/catalunya/noticies/economia/els-grans-supermercats-en-ciutats-mitjanes-provoquen-el-tancament-del-30-de-petits-establiments--1153927.html
mc4_ca_20230418_10_159426	Camps de Cotó: Camps d'estiu prog. 5-(jazz sense paraules)-CONTINGUT Camps d'estiu prog. 5-(jazz sense paraules)-CONTINGUT El gegant d'aquesta selecció es el gran Sonny Rollins, el qual obre el nostre programa amb el seu antològic, Saxophone Colossus. Seguim amb Terence Blanchard i el seu àlbum Flow i un memorable àlbum del 1966 del gran Bobby Hutcherson anomenat Happenings. Les propostes de casa nostra arriben de la a ma de, Marco Mezquida a duet amb Celeste Alias del seu album Two Lonely People, i del trio del Ignasi Terraza i el seu directe a Bangkok, Live at The Living Room. La proposta mes clàssica arriba de la ma del gran mestre i referent del vibràfon Lionel Hampton i el mes que recomanable The Lionel Hampton Quintet del 1954. Tancarem de nou amb Sonny Rollins i el seu Way Out West del 1957 amb Shelly Manne i Ray Brown. Uuuuuffffffffff quina passssaaaaaddaaaa. Espero en gaudiu tant com jo al seleccionar-ho	0.645848	curate	{"ca": 0.8842794759825328, "nl": 0.07205240174672489, "fi": 0.043668122270742356}	http://www.andreujazz.com/2013/07/el-gegant-daquestaseleccio-es-el-gran.html
cawac_ca_20200528_1_150230	Tagged With: llibres per llegir Estrenem el nostre espai de participació ciutadana amb una ruta que ens proposa la Mary Somiatruites al Facebook. Es tracta de Llibres per llegir, un espai per compartir literatura. No només s’hi poden deixar opinions sobre les novel·les que t’agraden, sinó també publicar-hi relats i rebre informació sobre activitats d’aquest àmbit. Però, sens dubte, el … Continue reading »	0.696047	curate	{"ca": 1.0}	http://usr.uvic.cat/per1201/tag/llibres-per-llegir/
macocu_ca_20230731_10_11279	Cambrils adjudica la construcció d'un tram de vorera de l'avinguda Diputació	0	curate	{"ca": 1.0}
crawling-populars_ca_20200525_28_13127	Acolliment > Cursos de català Els nous pescallunes han participat de l’acte que tanca el Carnaval de Terra Endins El dimecres dia 26 de febrer vint alumnes de nivell Bàsic 2 de l'Oficina de Català de Torelló han fet una visita guiada a la biblioteca Dos Rius, amb l'objectiu de conèixer de prop les instal·lacions i els serveis que ofereix aquest equipament i practicar el català fora de l'aula. Durant la visita han vist el lloc on hi ha els llibres d'aprenentatge de llengües, els llibres de lectura fàcil, els diaris i revistes, el funcionament del servei de préstec i d'accés a internet, etc. i els que han volgut han aprofitat l'ocasió per fer-se el carnet de la biblioteca. Després de la biblioteca, han anat a visitar la capella ardent del rei Carnestoltes al teatre Cirviànum. Uns quants han participat a la rua i seguici del carruatge mortuori que ha traslladat el taüt fins al seu últim destí i han participat de la sardinada popular. Una de les coses que més els ha sorprès ha estat el seguici de ploraneres vídues i amants del difunt. OC de Torelló CNL d'Osona CNL d'Osona C. del Pla de Balenyà, 30-32 08500 Vic Telèfon: 938866588 Adreça electrònica: vic@cpnl.cat Com arribar-hi Horari: de dilluns a dijous de 9h a 13h, divendres de 10h a 12h i de dimarts a dijous de 16.30h a 18.30h	0.786076	curate	{"ca": 0.9103663289166017, "fr": 0.00857365549493375, "es": 0.08106001558846454}	: /xarxa/cnlosona/noticies/24684/els-alumnes-del-basic-2-de-torello-visiten-la-biblioteca-i-participen-en-l-enterrament-de-la-sardina
oscar-2301_ca_20230418_1_175	'''Л''', '''л''' (en cursiva ''Л'', ''л'') és una [[lletra]] de l'[[alfabet ciríl·lic]], tretzena als alfabets [[Alfabet rus\|rus]], [[Alfabet bielorús\|bielorús]], dotzena al [[Alfabet búlgar\|búlgar]], i setzena a l'[[Alfabet ucraïnès\|ucraïnès]]. El seu so en [[rus]] és semblant al de la [[L]] catalana.	0.592904	curate	{"ca": 1.0}	https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/19397843
oscar-2201_ca_20230904_4_115747	Aquesta toledana, no sé d’on treu el temps per teixir i dissenyar coses tant boniques. Jo estic enamorada de molts dels seus dissenys i m’he de resistir, perquè no em dóna la vida per tant teje teje... Però quan va publicar el Xal Caliope, no em vaig poder contenir… i com una esperitada vaig comprar el patró. De venda a la seva botiga de Etsy que està molt bé de preu. El Patró És fàcil, però us volia donar un parell de consells. O respostes a dubtes que jo vaig tenir a l’hora de teixir-ho. Al començar (pel punt central de la part més llarga, no pel pic ), tens la sensació que no quedarà triangle. Només hi han augments a l’inici i al final d’una volta, per tant, als laterals. El centre no augmenta i va agafant forma de lluna minvant. És per això que dubtes si ho estàs fent bé. Però sí, contínua teixint fins les voltes que marca el patró. Al final quan facis la vora veuràs que queda un triangle. I un altre punt conflictiu és la vora. Al patró no especifica quants punts has de fer a la primera volta. I això és, perquè depèn de com de gran hagis fet el cos central. I de la teva tensió. Jo vaig començar fent dos punts alts en cada espai, però em quedava curt i es corbava, així que n’hi vaig posar 3. En aquesta part del xal hauràs de jugar una mica a prova i descart, perquè com bé t’indica, tot depèn de la teva tensió i de la mida que vulguis. Al final has de bloquejar-ho i queda perfecte, el meu fa 2,20 mts de ample, 1,00 mts de dalt a baix i 1,15 mts els cantons. Els Materials El Xal Caliope que va presentar la Carmen està teixit en tons pastís. Però jo ja ho vaig veure en tons mediterranis i no em vaig poder contenir. Vaig utilitzar el Lli Flamé de 3 cabos de Casasol. I haig de dir que queda genial. He utilitzat el marí, blau cel i el combinat 6. Pel cos central 2 cabdells i per la vora un de cada color. Bé, ja saps que si tens dubtes amb el patró o prefereixes que jo et vagi dient com fer-ho pots venir al Taller de Ganxet a teixir-ho. Aquest i qualsevol peça que vulguis fer!! Em trobaràs aquí!	0.804433	curate	{"ca": 0.9804707060590886, "es": 0.019529293940911366}	https://www.tallerdeganxet.cat/xal-caliope/
mc4_ca_20230418_2_256606	Finestres de la memòriaEnric Isasi-Isasmendi Valls davant del Colmado Gabarra - Finestres de la memòria Enric Isasi-Isasmendi Valls davant del Colmado Gabarra Enric Isasi-Isasmendi Valls a la porta del Colmado Gabarra, botiga de queviures que va gestionar des del 1939 fins al 1950, quan va morir de forma sobtada. La seva vídua, Montserrat Gabarra Borrell va fer-se càrrec de la botiga primer sola i després amb el seu fill, Enric Isasi-Isasmendi Gabarra. El negoci, situat al número 297 del carrer Aragó va tancar el 1975. Botiguers, Colmado, Comerç, Queviures, queviures Gabarra	0.746312	curate	{"ca": 1.0}	https://finestresdelamemoria.org/fotografia/enric-isasi-isasmendi-valls-davant-del-colmado-gabarra/
mc4_ca_20230418_3_741153	Jesuïtes Bellvitge: “Si demanem als alumnes treball cooperatiu, els mestres l'hem d'aplicar” \| Catalunya Religió (M. Eulàlia Muntané i Laura Mor –CR/Hospitalet de Llobregat) Educar per millorar el món. Educar com un servei a la societat. És la visió particular Sílvia Laosa, mestra de 6è de primària a Jesuïtes Bellvitge - Centre d'Estudis Joan XXIII, a l'Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta entrevista en vídeo reprenem una petita col·lecció de converses sobre l'educació a l'aula. I ho fem de la mà de mestres i professors que senten passió per la seva feina. Sílvia Laosa, entrevista, Jesuïtes Bellvitge, Centre d'Estudis Joan XXIII, Hospitalet de Llobregat, vocació, mestres, professors, Tria Escola Cristiana, Barcelona, Educació, Laïcat, Jesuïtes	0.761916	curate	{"ca": 0.9531459170013387, "it": 0.04685408299866131}	https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/jesuites-bellvitge-alumnes-treball-cooperatiu-docencia-compartida?qt-el_m_s_vist_columna=1
oscar-2301_ca_20230418_0_304300	EL FLÂNEUR A LA FINESTRA. VOLUM II. PENSAR A ATENES, L'HEL·LENISME I LA ROMANITAT. JUBERT, J; UYÀ, J.M.. Libro en papel. 9788412358377 Fundació Llibreria Les Voltes Mi cuenta 0 Quiénes somos Contacto Búsqueda avanzada Mi compra 0 Ver Mi Compra Inicio Libros Libros Explorar Novetats ficció Novetats no ficció i assaig Novetats infantil i juvenil Selecció per a biblioteques Home Materias Art No ficció Llengua Teoria literaria Ficció. literatura Consulta. informació. interdisc Humanitats Ciències socials psicologia. educació Economia. finances. empresa. gestió Dret Medicina Matemàtiques. ciències Ciències de la terra. geografia. medi Tecnologia. enginyeria. agricultura Computació. informàtica Salut. desenvolupament personal Estil de vida. esport. oci Infantil i juvenil Cerca avançada Recomanacions literàries Quiénes somos Contacto Català Castellano EL FLÂNEUR A LA FINESTRA. VOLUM II PENSAR A ATENES, L'HEL·LENISME I LA ROMANITAT JUBERT, J / UYÀ, J.M. 19,00 € IVA incluido Disponibilitat inmediata Editorial: EDITORIAL CAL·LÍGRAF Año de edición: 2021 Materia Filosofia ISBN: 978-84-123583-7-7 Páginas: 268 19,00 € IVA incluido Disponibilitat inmediata Añadir a mi cesta Añadir a favoritos Enviar a un amigo Sinopsis 'La sèrie El flâneur a la finestra estarà composada per cinc volums que pretenen fer una mirada a la història del pensament occidental d'una manera crítica. Aquest segon volum ens situa en la Grècia de Sòcrates, Plató i Aristòtil, fonaments de la cultura occidental. Tot seguit, una colla de cínics, hedonistes, escèptics, epicuris i estoics fundaren escoles i ens deixaren espurnes disperses de com comportar-se en un món altrament sense sentit. Més tard, la romanitat, llarga i pesant, cimentà els sòlides murs que, encara avui, aïllen Occident d'altres civilitzacions. Artículos relacionados ASSAIGS MICHEL DE MONTAIGNE A l'edat de trenta-nou anys, Michel de Montaigne (Perigord, 1533-1592) es va retirar a la biblioteca del seu castell per començar una obra que ja no deixaria fins a la mort i que iniciava un nou gènere literari: l'assaig. Fill de l'humanisme i de l'afany cultural i artístic del Renaixement, Montaigne creia que el saber havia de permetre a l'home l'aprenentatge per viure i morir... Disponibilitat inmediata 60,00 € Comprar CRÍTICA I VERITAT MUÑOZ VEIGA, JACOBO El present volum recull una tria d’assaigs i textos diversos de Jacobo Muñoz que varen veure la llum, en un arc temporal extens, del 1980 al 2014, en publicacions valencianes: Trellat, L’Espill i Pasajes. Inclou també el text d’una llarga conversa sobre la filosofia avui amb Sergio Sevilla i Nicolás Sánchez Durá, així com l’entrevista en profunditat que li va fer Faust Ripoll ... Disponibilitat inmediata 14,00 € Comprar MALES COMPANYIES GARCÉS, MARINA Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d'impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l'error ni de l'engany. D'això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d'una ... Disponibilitat inmediata 17,00 € Comprar ¿QUINA MENA DE MÓN ÉS AQUEST? BUTLER, JUDITH La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un «món comú», hauríem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats, l... Disponibilitat inmediata 19,00 € Comprar QI GONG I ESPIRITUALITAT PINTAT MATEU, NEUS Neus Pintat Mateu (El Masnou, 1944). Professora de Química durant vint anys. Estudia Medicina Tradicional Xinesa (MTX) a Barcelona i a Beijing i en fa classes durant dotze anys als estudiants de Fisioteràpia i d'Infermeria a Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Treballa com acupuntora durant vint anys. Es forma en Qi Gong i n'imparteix cursos a diversos llocs des de fa quasi t... Disponibilitat inmediata 19,00 € EL FLÂNEUR A LA FINESTRA. VOLUM II JUBERT, J / UYÀ, J.M. 'La sèrie El flâneur a la finestra estarà composada per cinc volums que pretenen fer una mirada a la història del pensament occidental d'una manera crítica. Aquest segon volum ens situa en la Grècia de Sòcrates, Plató i Aristòtil, fonaments de la cultura occidental. Tot seguit, una colla de cínics, hedonistes, escèptics, epicuris i estoics fundaren escoles i ens deixaren espurn... Disponibilitat inmediata 19,00 € Comprar Enviar a un amigo Tu email Email del destinatario Asunto Comentarios Cancelar Enviar Plaça del Vi, 2 17004 Girona (Espanya) Contacto (+34) 972201969 llibreria@lesvoltes.cat Formulario de contacto Páginas legales Aviso legal Protección de Datos Política de Cookies Condiciones de venta Atención al cliente Quiénes somos Pedidos especiales 2022 © Fundació Llibreria Les Voltes. Todos los Derechos Reservados Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Podeu obtenir més informació aquí o canviar la configuración. Acceptar cookies ¿Què són les Cookies? Una cookie és un fitxer que es descarrega en el nostre ordinador a l’accedir a determinades webs. Les cookies permeten a una web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari o del seu equip, gestionar l’accés d’usuaris a zones restringides de la web, etc. Tipus de cookies que utilitza aquesta web. Cookies Tècniques Aquest tipus de cookies permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que existeixin a la web, com per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, seleccionar l’idioma o compartir continguts a través de les xarxes socials. Cookies d’anàlisi Són les que possibiliten el seguiment i anàlisis del comportament dels usuaris a la nostra pàgina. La informació recollida s’utilitza pel mesurament de l’activitat dels usuaris en la web i l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, amb la finalitat de millorar la web, així com els productes i serveis oferits. Cookies de Personalització Aquestes cookies poden ser establertes a través de la nostra web pels nostres socis publicitaris. Poden ser utilitzades per aquestes empreses per crear un perfil dels seus interessos i mostrar-li anuncis rellevants en altres webs. No guarden directament informació personal, sinó que es basen en la identificació única del seu navegador i dispositiu d’internet. Si no permet utilitzar aquestes cookies, veurà menys publicitat dirigida.	0.5542	curate	{"es": 0.11179936546306088, "de": 0.001964042906783502, "en": 0.03897869768847258, "ca": 0.7955884574709171, "sv": 0.0024172835775796947, "pt": 0.011633177217102282, "it": 0.01133101676990482, "eb": 0.0006043208943949237, "fr": 0.015561263030669285, "gl": 0.0007554011179936546, "hr": 0.0012086417887898473, "nl": 0.0010575615651911164, "uk": 0.002568363801178426, "la": 0.004532406707961928}	https://www.llibrerialesvoltes.cat/es/libro/el-flneur-a-la-finestra-volum-ii_208423
cawac_ca_20200528_4_103844	Els grups d'STO del Centre Ocupacional van d'excursió al zoo Aquest any, per fer una bona entrada a l'estiu, els grups de STO hem anat al Parc del Zoo de Barcelona. Hem començat amb una passejada entre les diferents zones del zoo per poder veure les diferents espècies i animals. Després una visita comentada pel taller, per aprendre-ho tot sobre els dofins i els lleons marins. Després de dinar, res millor que una bona passejada pel parc seguint l'itinerari senyalitzat gaudint de l'entorn i de la bona companyia. Tot això acompanyat del bon temps i de la bona predisposició tant dels diferents grups com del parc.	0.755353	curate	{"ca": 1.0}	http://www.fvo.cat/noticies-detall.php?id=466
mc4_ca_20230418_6_676735	blocdenkbrota: Perquè no? Quan l'últim dia de Grec cau el teló, a Barcelona sembla que de sobte hi bufa el sirocco i la ciutat es converteix en un desert, teatralment parlant. Queden obres en cartell alguns dies, però no ens enganyem: són les escorrialles. Tothom marxa? jo diria que no, i per altra banda molta gent "ve", visitants tan de fora —aquest mot tan català, "de fora"— com de la rodalia. Jo d'aquí uns dies me'n vaig a Londres i seré un "de fora" que hi anirà per veure teatre. I doncs? Doncs allà no paren mai, i no parlo només dels del West End. El West End és una mena de milla d'or on hi ha una concentració de teatres només comparable al Broadway novaiorquès. Teatres magnífics, i força antiquats, que només per connectar amb la història que traspuen les seves parets ja val la pena entrar-hi. Allí s'hi fan obres sempre, sigui hivern sigui estiu, però també hi ha vida més enllà del West End. L'Off o el Fringe, digueu-li com vulgueu, tampoc s'atura i la programació flueix i flueix, perquè els espectadors també. Jo recordo als anys 70' que per veure una obra de les "imperdibles" a Londres o Nova York t'havies havies de recórrer al conserge de l'hotel que sempre en tenia de comprades unes dotzenes pels clients. D'altra manera no aconseguies veure aquella obra de la que tothom parlava. Ara les coses van més primes i en pots trobar d'un dia per l'altra, a no ser que sigui una cosa fora del comú, però el teatre no s'atura mai i a base de marketing i fer ofertes, els teatres estan quasi plens. I jo em pregunto "perquè no?". Perquè Barcelona no pot tenir també un turisme teatral que ompli recintes on es facin obres de caire internacional, de qualitat i sobretitolades en un parell d'idiomes? A mi no em costa d'imaginar una nit al recinte del Grec amb una obra d'èxit —per començar siguem putes i no programem teatre experimental— sigui El Mètodo Grnholm, sigui Divinas Palabras. M'imagino els visitants passejant pels jardins del Laribal, admirant la Barcelona de nit des d'aquell mirador incomparable, i acudint a una sessió de teatre al aire lliure. O aprofitant una ruta turística, fer unes tapes al Rita Blue i després entrar al Romea i veure una obra del Tricicle, que aquí ni caldrien sobretítols. És evident que crear una imatge de ciutat cultural del teatre no es fa ni en dos dies ni sense l'ajut de l'administració, però penso que estaria bé combatre d'alguna forma aquest parc temàtic en que alguns intenten convertir Barcelona, la guirilàndia en que s'està convertint, tot cristo en xancletes i bermudes, caminant mentre amb una mà aguanten un gelat i amb l'altra es rasquen la regata del cul. De vegades penso que em convindria anar a dormir més d'hora i no pensar coses estranyes. Publicat per Josep M. Ribaudí a 10:30 Etiquetes de comentaris: Perquè no? Anònim 18 d’agost de 2016 a les 14:39 Haha! Doncs a mi em sembla una GENIAL IDEA! Per què no, i tant! teatrer@ Anònim 23 d’agost de 2016 a les 12:35 Molt d´acord.	0.821007	curate	{"ca": 0.9757430816535702, "en": 0.00717458148274684, "eo": 0.0017082336863682953, "es": 0.012640929279125385, "tr": 0.0027331738981892723}	http://blocdenkbrota.blogspot.com/2016/08/perque-no.html
macocu_ca_20230731_0_133832	Aquesta casa va pertànyer a la família Gomà, documentada des de la primeria del segle XVIII. Consta de planta baixa i dos pisos i degué ser remodelada als inicis del segle XX. Hi destaca, al pis més alt, un balcó semicircular amb dues columnes i barana de pedra.	0.693145	curate	{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_5_424889	Noah Preminger Trio Posted on 30 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert de Noah Preminger Trio, el 27 de juliol de 2013, dins el cicle Nits d’Estiu al Terrat de La Pedrera. Noah Preminger: saxo tenor / Masa Kamaguchi: contrabaix / Rob Garcia: bateria http://www.noahpreminger.com Etiquetat com a Galbany & Bechet Produccions, jazz, La Pedrera, Masa Kamaguchi, Nits d'Estiu al Terrat de la Pedrera, Noah Preminger, Rob Garcia, sax \| Avantbrass a Encarnació 2, 23/7/2013 Posted on 26 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert d’Avantbrass a Encarnació 2, el 23 de juliol de 2013. Pol Padrós: trompeta i direcció / Iván González: trompa / Josep Tutusaus: trombó / David Parras: tuba / Aleix Forts: contrabaix / Guillem Arnedo: bateria Publicat dins de Jazz \| Etiquetat com a Aleix Forts, Avantbrass, brass, brass band, David Parras, Encarnació 2, Guillem Arnedo, Iván González, jazz, Josep Tutusaus, Pol Padrós \| Jorge Pardo & OJO del Taller de Músics al Grec, 22/7/2013 Posted on 24 Juliol 2013 by danialvarezfotos “Huellas XL Big Band”, espectacle de Jorge Pardo amb l’Original Jazz Orchestra del Taller de Músics, el 22 de juliol de 2013 al Teatre Grec. Jorge Pardo: flauta travessera, saxo soprano i saxo tenor / Josemi Carmona: guitarra / Diego … Continua llegint → Etiquetat com a Bandolero, David Pastor, Festival Grec, Flamenco, Huellas XL, jazz, Jorge Pardo, Josemi Carmona, Marc Miralta, OJO, Original Jazz Orchestra, Salao, Taller de Músics, Teatre Grec \| Buika al teatre Grec, 21/7/2013 Posted on 22 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert de Concha Buika al teatre grec, dins el Festival Grec 2013, el 21 de juliol de 2013. Concha Buika: veu / Iván Melón Lewis: piano i percussió / Ramón Porrina: percussió http://www.conchabuikamusic.com Etiquetat com a Concha Buika, copla, Festival Grec, Iván Melón Lewis, jazz, latin, Ramón Porrina, Teatre Grec \| Whooookam a La Pedrera, 18/7/2013 Posted on 20 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert de Whooookam a La Pedrera, dins el cicle Nits d’Estiu al Terrat de La Pedrera el 18 de juliol de 2013. Dani Domínguez: bateria i direcció / Albert Cirera: saxo tenor / David Mengual: contrabaix / Jordi Matas: guitarra Publicat dins de Jazz \| Etiquetat com a Albert Cirera, Dani Domínguez, David Mengual, jazz, Jordi Matas, La Pedrera, Nits d'Estiu al Terrat de la Pedrera, Whooookam \| Ciutat Flamenco, 24/5/2013 Posted on 12 Juliol 2013 by danialvarezfotos Segona jornada del festival Ciutat Flamenco al Mercat de les Flors, el 24 de maig de 2013, amb els tapeos “Siempre” d’Alya Al-Kanani i “Nostlgia” de Melisa Calero, i el concert de Sistema Tango-Ensemble de Cuarto (Tomás de Perrate, cante / Juan … Continua llegint → Etiquetat com a baile, cante, Ciutat Flamenco, Flamenco, Mercat de les Flors, Perrate, Sistema Tango, Taller de Músics, Tapeo Flamenco \|	0.735455	curate	{"ca": 0.8118279569892473, "en": 0.14767025089605734, "es": 0.04050179211469534}	https://wayyoulooktonight.wordpress.com/2013/07/
mc4_ca_20230418_9_105054	Plaça Sant Domènec 9 Despatx: 125 972418741 Dra. SILVIA LLACH CARLES 0000-0003-2412-115X Sílvia Llach Carles és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995; magíster en Llengua Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998; diploma de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i diploma de Postgrau en Patologia del Llenguatge del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998-2001; doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi Fonaments fonètics de l'adquisició de la fonologia de les consonants del català (2007), que va obtenir el Premi Extraordinari de Recerca. Des de l'any 1996 fins al 2000 va gaudir d'una beca de recerca FIAP. Del 2000 al 2003 va ser Personal Tècnic de Suport a la Recerca al laboratori de fonètica de la UdG. És professora consultora de la UOC des de 2003 i ha format part d'equips que han elaborat materials docents de Fonètica i Fonologia Catalanes (UOC) des del l'any 2000. A partir de 2003 i fins al moment actual és professora de l'Àrea de de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Girona. En l'actualitat és professora agregada i responsable del Grup de Recerca Llengües i Aprenentatge de la UdG. També forma part de diversos projectes interuniversitaris de recerca i de transferència del coneixement. La línia principal de recerca que ha desenvolupat s'emmarca en la teoria Fonaments fonètics de la fonologia, amb la presentació del treball de recerca, diversos articles i la tesi doctoral, que aplica aquesta teoria a l'adquisició del llenguatge, concretament de la fonologia; i a la didàctica de la llengua. Junt amb altres investigadors, també ha escrit diversos treballs sobre els sistemes de representacions externes (lingüística i matemàtica) i el seu ensenyament-aprenentatge a l'escola.	0.820403	curate	{"ca": 0.9659275283937263, "fr": 0.006489994591671174, "it": 0.0048674959437533805, "es": 0.002163331530557058, "pt": 0.010275824770146024, "hy": 0.010275824770146024}	http://www.udg.edu/ca/directori/pagina-personal?ID=52680
macocu_ca_20230731_1_460796	Aquesta guia pretén ajudar a tothom qui té una relació directa amb les fires comercials, com ara les persones que les organitzen, les que hi exposen productes i també les administracions públiques, perquè aconsegueixin fer una gestió més sostenible dels residus que generen i que, alhora, sigui més respectuosa amb el medi ambient. Celebrar una fira constitueix, doncs, un esdeveniment important en què cal tenir en compte diversos aspectes, com ara el consum energètic o la gestió dels residus, aspectes que no solen tenir-se en compte i que malmeten el medi ambient. Vas a comprar el ebook "GUIA DE GESTIÓ DELS RESIDUS I DE L'ENERGIA DE LES FIRES LOCALS" deseas revisar tus datos de facturación	0.761954	curate	{"ca": 0.8170028818443804, "es": 0.1829971181556196}
racoforumsanon_ca_20220809_3_734388	L’alcaldessa de Barcelona assegura que “hi ha més motius per ser-hi que no per no ser-hi” L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confirmat aquest migdia que assistirà a la manifestació de l’11 de setembre convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Durant una entrevista al programa ‘Migdia al dia’, al canal 3/24, Colau ha argumentat que “hi ha més motius per ser-hi que no per no ser-hi”. Entre aquests motius, ha assenyalat que “és la Diada de Catalunya i estem en un context de reivindicació, i els motius per sortir al carrer dels darrers anys, encara hi són”.A més, l’alcaldessa de Barcelona ha deixat clar que “cal donar a les institucions catalanes, especialment després de la judicialització de la política que ha fet el govern espanyol”. En aquesta línia, ha insistit: “Hi ha motius per ser-hi, encara que hi hagi discrepàncies”. Tot i això, ha matisat que Barcelona en Comú no ha decidit encara com participarà en la manifestació de la Diada.publicat a El Món onada d'optimistes pregonant que Ada Colau s'ha tornat independentista (una altra vegada) en 3, 2, 1... És igual si és o no independentista, és indiferent. El que ens interessa és la imatge d'Ada Colau amb un mar d'estelades al fons per sumar més gent al Sí a un RUI. Comença a ser alarmant/ preocupant la vostra actitud. Per què? Creus que la gent es farà indepe si veu que al voltant de la Colau està ple d'estelades?. En tot cas, el que s'hauria de fer es tapar la seva imatge / presencia amb estelades, i no que ella sigui un símbol per els "indecisos" Alguns votants de Podemos potser voten Sí al RUI si veuen que els seus líders estan envoltats d'estelades. - No.Podemos, ECP (Colau/Domenech), QWERTY, ICV...han dit i deixat ben clar a tots (militància i simpatitzants inclosos) que no donaran suport a la independència de Catalunya. Així, doncs, els seus votants són clarament anti-independentistes, per molta estelada que tots ells puguin estar envoltats.La resta de canterelles que han anat dient, com que estan a favor del dret a decidir o que aniran a una mani clarament independentista és el mateix teatre de sempre, el continuar jugant a la puta i ramoneta per continuar arreplegant vots, federalistes. Ja ho sé això.Jo no parlo dels partits, jo parlo dels votants d'aquestes formacions, no militants, que un dia es trobaran entre la decisió de votar sí o no a un referèndum. Alguns faran cas al que digui el seu partit favorit i altres (la majoria) tindran el seu propi criteri, i si veuen als seus més propers a la independència que a l'unionisme els tindrem més pel sí.Ai passarell que se t'ha d'explicar tot! Mar escrigué: i altres (la majoria) tindran el seu propi criteri, i si veuen als seus més propers a la independència que a l'unionisme els tindrem més pel sí.Però, i torno a dir, el seu, i ÚNIC criteri es federar-se amb la seva collonada espanya i els seus propers estaran envoltats d'estelades no perquè intentin simpatitzar amb l'independentisme sinó perquè estaran a una manifestació clarament independentista. Tot es acte de presencia, per fer-se veure, per trobar merder i sortir cara a la galeria... A ningú d'ells els tindrem mai pel si. Tatua-ho, cony.	0.890937	curate	{"ca": 0.995260663507109, "en": 0.004739336492890996}
crawling-populars_ca_20200525_52_39327	junta directiva/delegats lliga catalana de futbol sala Òrgans de Justícia i Comissions imatge corporativa delegacions PORTAL DE TRANSPARÈNCIA Assemblea General Ordinària Convenció de Clubs FS Eleccions Estaments 2018-19 Estatuts / Reglament General Pla de Competició / Regles de Joc canvis de junta reconeixement mèdic esportiu Subvencions Activitats Autoritzades Campanyes jugadors procedents de l'exterior Models de Documents Llicències per Edat Certificat Negatiu Delictes Sexuals competicions clubs camps amistosos Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS notícies mèdia Intranet Portal del Federat Futbol Femení Mutualitat Formació Entrenadors Àrbitres Compliance Fundació Respecte Pilotes Futcat federació competició competicions clubs camps amistosos seleccions Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja futbol Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS serveis Àrbitres C. Ètica Esportiva Compliance Entrenadors Formació Fundació Futbol Femení Gala Estrelles Intranet Mediació Mutualitat Pilotes Futcat Portal del Federat Respecte Competició \| Temporada 1920 Canviar Competició Victòries PIERA, A.E.,A 7 de 19 MAS CATARRO, CF.B.,A 0 de 19 Empats PIERA, A.E.,A 0 de 19 MAS CATARRO, CF.B.,A 0 de 19 Derrotes PIERA, A.E.,A 12 de 19 MAS CATARRO, CF.B.,A 19 de 19 PROMIG GOLS PER PARTIT RESULTAT AMB MÉS GOLS GOL A FAVOR CADA... GOL EN CONTRA CADA... FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL	0	curate	{"es": 0.19246298788694483, "ca": 0.5464333781965006, "en": 0.09286675639300135, "pl": 0.010767160161507403, "nl": 0.018842530282637954, "pt": 0.08882907133243607, "fr": 0.04576043068640646, "id": 0.004037685060565276}	: /comparativa/1920/cadet-primera-divisio/cadet-primera-divisio/grup-9/1c/piera-ae-a/1c/mas-catarro-cfb-a
mc4_ca_20230418_5_714865	El CB Mifas B guanya el Màsters FCEDF a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes nivell 2 - Diari de la Discapacitat PortadaEsportsEl CB Mifas B guanya el Màsters FCEDF a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes nivell 2 El CB Mifas B guanya el Màsters FCEDF a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes nivell 2 En partit ajornat de la tercera jornada 10 d'Abril de 2019 Redacció/Fonts Esports 0 El partit es va decidir en el tercer quart // Foto: FCEDF Aquest diumenge 7 d’abril s’ha disputat el partit ajornat de la tercera jornada jornada de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes Nivell 2 amb el partit entre el Màsters FCEDF i el CB MIFAS B. El partit, disputat a Badalona, va ser molt igualat durant el primer quart, on es va arribar al final amb empat a sis punts entre els dos equips. El tercer quart va resultar decisiu per la victòria del CB MIFAS B que va anotar 12 dels 28 punts finals, aconseguint un avantatge que va ser impossible de remuntar per part del Màsters FCEDF en el darrer quart. El marcador final va ser favorable a l’equip visitant per un parcial de 28 a 16. L’actual líder de la competició és el CE Costa Daurada B amb 17 punts, seguit de l’UNES – AFA en segona posició amb 15 punts, això sí, amb un partit menys. 21 d'Octubre de 2019 Redacció/Fonts Esports 0 Dos dels grans favorits per guanyar la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes, l’UNES-AFA i el CE Costa Daurada B, han guanyat amb solvència els seus partits a la segona jornada de la competició que s’ha disputat aquest cap de setmana. El CE Costa Daurada B ha debutat en aquesta edició de la Lliga Catalana davant el CB Granollers, en un partit, on els jugadors dirigits per Manel Seva, van fer una gran primera part en atac deixant […] Victòria del Valida sin Barreras CB MIFAS a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes 7 de Novembre de 2017 Redacció/Fonts Esports 0 El Valida sin Barreras CB MIFAS es va imposar (42-37) al CE Costa Daurada en una victòria molt soferta en un partit molt igualat disputat el passat diumenge corresponent a la sisena jornada de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes Nivell 1. El resultat a la mitja part era favorable a l’equip local només per un punt de diferència, 21 a 20. El tercer quart va resultar determinant ja que el Valida sin Barreres CB MIFAS va finalitzar-lo […]	0.80685	curate	{"ca": 0.975557461406518, "es": 0.02444253859348199}	https://diarideladiscapacitat.cat/el-cb-mifas-b-guanya-el-masters-fcedf-a-la-lliga-catalana-de-basquet-en-cadira-de-rodes-nivell-2/
oscar-2301_ca_20230418_7_176167	Aquest no és un tast convencional de pernils. En aquesta proposta de tast dirigit a l’Espai Penedès BCN, tastarem els millors productes del Penedès, amb una selecció de pernils de gran qualitat. I ho farem a cegues. Creus que sabràs distingir entre un pernil d’aglà i un pernil ibèric? Saps quantes Denominacions hi ha a arreu de l’Estat Espanyol? Sabràs reconèixer un pernil amb Denominació d’Orígen, i un que no en té? Si ho creus fàcil, et reptem en aquest tast dirigit per un sommelier. Et propsem el tast de pernils més divertit i diferent de Barcelona. Et taparem els ulls, i entre tots els assistents al tast, hauriem de decidir quin és la millor proposta, quin és el millor pernil, i quin de cada ells és el de més qualitat. T’hi atreveixes? Maridarem 5 pernils de diferent procedència i qualitat, amb 6 vins del Penedès. Aprendrem les diferències que tenen entre ells, el perquè de la gran diferència de preus entre els diferents pernils, i aprendrem diferents curiositats, com per exemple què menja cada porc en l’engreix. La selecció de vins que tastarem és la següent: Cygnus Reserva Brut Nature d’ 1+1 = 3* Rosé Pinor Noir Cava Reserva 2013 de Canals i Munné* Mil·leni Brut Nature Reserva d’Eudald Massana Noya* Gran Reserva Brut Nature de Giró del Gorner* MIM Natura Brut Reserva de Vins el Cep* Miquel Pons Brut Reserva* PREU: 19 € socis Tastavins Penedès (23€ no socis) * Saps que Tastavins Penedès és una associació i te’n pots fer membre? Gaudiràs de descomptes permanents, activitats exclusives i molt més. Si ets menor de 30 anys, la quota és un 50% més econòmica! Fes l’alta a través del web en tres minuts aquí. QUAN: 28/07/2016 20:00h - 21:30h ON: Espai Penedès Muntaner, 21 08011 Barcelona Patrocinadors Amb la col·laboració de On som? © Copyright - Tastavins Penedès Plaça Àgora, 1 - 08720 Vilafranca del Penedès // Tel. Vilafranca 93 890 35 81 - Fax. 93 892 57 34 // Espai Penedès \| BCN - Tel. 93 348 45 05	0.743123	curate	{"ca": 0.8595564941921858, "en": 0.06282998944033791, "pt": 0.008447729672650475, "fr": 0.02587117212249208, "es": 0.025343189017951427, "uk": 0.0026399155227032735, "it": 0.005279831045406547, "hu": 0.003695881731784583, "de": 0.006335797254487857}	http://tastavinspenedes.cat/experiencia/maridatge-a-cegues-de-pernil-iberic-escumosos-del-penedes-8/
racoforumsanon_ca_20220809_3_102189	Un amic andalús m´envia aquesta lletra per publicar al xat, conseqüència del debat encetat pel tema de la bandera espanyola de Granada. Bon dia!Em permetreu fer alguns breus comentaris. No estic registrat en el xat i no puc fer-ho directament. Li he demanat a un vell amic que sigui ell qui ho faci, i de passada, si té temps, que m'ho tradueixi al català, el vostre idioma.Sóc independentista andalús, solidari amb la lluita de tots els pobles de l'Estat per la seva llibertat. Per justícia, per solidaritat, i perquè els "enemics dels meus enemics són els meus amics". Però el mateix que mostro la meva solidaritat cap a bascos, catalans, galegos, canaris, asturs, castellans, etc. (igual que cap a bretons, palestins, txetxens, corsos...), demano el mateix respecte. I aquí hi ha comentaris que em toquen un poc els collons. Perquè això de denominar "friki" a Identitat Andalusa, als joves de Jaleo!!! o al independentisme andalús en general, demostra o molt desconeixement, o una estupidesa supina, o una connivència sospitosa amb l´espanyolisme. La meva organització, Nació Andalusa, per exemple, duu ja 19 anys viva. Amb alts i baixos, amb poca militància, però aquí estem. El mateix dir d'Alliberament Andalús, de Jaleo!! !, o de qualsevol altra. No busquem copiar a ningú ni ens veiem en el mirall de ningú. Som solidaris amb altres lluites però volem reciprocitat. Suposo que qui denominen com friqui al nacionalisme andalús en realitat són galifardeus que no tenen ni puta idea. Ja maduraran. Solament espero que els nacionalistes catalans "madurs" sàpiguen fer-los callar. Perquè si no, malament anem. Per altra banda, és innegable que molts independentistes andalusos són musulmans. Una opció tan respectable com la que escullen els nostres militants cristians o ateus, que també són bastants. Aquí molts de vosaltres caeieu en el fals tòpic de creure que l'Islam és uniforme. De creure que els independentistes andalusos musulmans volen veure a les dones tapades amb burka. O que pretenen tallar-li les mans als lladres, com fa 600 anys. Si el nivell intel·lectual de la penya està així, llavors no pot haver diàleg fructífer i possible. Us demano solament que el mateix que jo m'he preocupat un poc per conèixer una mica sobre la lluita del poble català per la seva llibertat i la seva independència, i per saber una mica sobre els seus moviments d'alliberament nacional i socials del vostre país, tingueu vosaltres el mateix interès per assabentar-vos què defensem. Abans de dir bajanades en el xat o en qualsevol altre fòrum.Una salutació solidària. Maria Nieves escrigué: Suposo que qui denominen com friqui al nacionalisme andalús en realitat són galifardeus que no tenen ni puta idea. Ja maduraran.Dis-li al teu amic que baixe al món real.	0.831942	curate	{"ca": 0.9952363503114694, "id": 0.004763649688530596}
cawac_ca_20200528_5_148954	Benvinguts al club dels pares i mares imperfectes Si jo fos la millor mare del món Si jo fos la millor mare del món enlloc d’un bloc que actualitzo quan puc, hauria creat una pàgina web disponible en quatre idiomes, amb seccions útils, i fòrums, i un curs online amb diploma i tot. Tindria patrocinadors i esdevindria una Oprah Winfrey de la maternitat empàtica, responsable, transversal i lluminosa tirant a fluorescent. Em convidarien a xerrades i totes les AMPAs del món subornarien a la meva agent perquè pogués arribar-me fins a la seva escola. Perquè amb l’agenda tan plena necessitaria un assistent que m’organitzés la vida, els viatges amunt i avall escampant la bona nova, i promocionant l’enciclopèdia de la MMM (millor mare del món) en versió Ipad i actualitzacions mensuals. El programa de televisió no trigaria a arribar. I vendria el format a les cadenes d’arreu però cap presentadora resultaria tan convincent com jo, perquè jo no seria una cara que parla i que actua i que alliçona, alhora que conforta, jo seria l’autèntica, la inigualable, la inimitable millor mare del món. I em concedirien la creu de Sant Jordi cada vegada que canviés el partit que governa. I a tothom li semblaria fantàstic que la tingués repetida, perquè m’ho mereixeria. I farien una peli sobre la meva vida, i renunciaria a fer jo mateixa el guió a favor de l’Aaron Sorkin, el guionista de The West Wing i The social network , perquè seria així de generosa. I quan a l’Aaron guanyés l’Òscar, el Goya i el Gaudí me’l dedicaria a mi. I sortira a les fotos al seu costat amb aquell vestit que no deixa respirar però que aconsegueix un cutis blanc e impecable. I quan arribés a casa després d’una gira de tres mesos, les meves filles em confondrien amb la típica estafadora que et vol fer canviar de companyia elèctrica sense que te n’adonis i em tancarien la porta als morros. I em sentiria satisfeta perquè hauria criat unes nenes amb capacitat de defensar aferrissadament els seus drets civils. I tant se me’n fotria que no pogués entrar a casa perquè com que guanyaria més pasta que tots els expresidents del govern del junts hauria contracta a la millor cangur del món per tenir-ne cura. Giraria cua, i m’instal·laria a la suite de l’hotel de sis estrelles, hi viuria com una reina i de tant en tant sortiria a la terrassa i el vent, o un ventilador oportú, em pentinaria els cabells mentre jo miraria les tres fotos de carnet de les nenes, desconcertada, dubtant, incapaç de recordar si la Carme és la rossa, o potser ho és la Mireia i la Laia és la que té pigues. 6 comentaris Kira, em conforta saber que no sóc l’única que es desfoga a Internet. Margarita, el que va dir “mal de muchos consuelo de tontos” no era mare. Carme, el ventilador que sigui potent. Ajuda. KIRA PERMANYER 04/02/2011 9:33 Realment formidable la teva entrada. Molt bona. Felicitats. M’ha agradat molt l’estil, el guió, el final. Vina quan vulguis al meu, no es literariament tan bo, però també veuràs que jo “soc una mare model”. http://kirapermanyer.blogspot.com/ Salutacions. No, no, no perdis aquests moments inigualables de massoquisme maternal o et faré fora del club de les pitjors mares del món. ) Mireia 01/02/2011 12:40 i qui vol ser la millor mare del món i haver de voltar tant? quina mandra! jo avui soc la pitjor mare del món, i com a tal m’he passat el matí de bronca en bronca amb les meves filles, ara pper la quantitat de cereals que he de posar a la llet, ara per la roba que s’havien de posar, ara per qui recull què… i dec ser massoca perque m’estic plantejant plegar abans de la feina per anar a recollir-les jo i no els avis, no fos cas que algú altre em prengués l’infinit plaer de barallar-m’hi! Arxiu L’autora Anna Manso L'Anna Manso (Barcelona, 1969) és la pitjor mare del món. Quan no està amb els seus tres fills escriu guions de televisió i cinema, llibres de literatura infantil i juvenil, blogs ( http://www.manso.org ) i articles. Afirma que la millor manera de viure els desastres propis i aliens és amb sentit de l'humor. De tant en tant es calça les ulleres de 3D i veu l'univers de la maternitat i la paternitat d'una forma ben peculiar.	0.808385	curate	{"ca": 0.9207317073170732, "es": 0.04097560975609756, "pt": 0.01975609756097561, "hy": 0.0034146341463414634, "it": 0.006829268292682927, "id": 0.0024390243902439024, "ru": 0.003902439024390244, "de": 0.001951219512195122}	http://criatures.ara.cat/lapitjormaredelmon/2011/02/01/si-jo-fos-la-millor-mare-del-mon/
mc4_ca_20230418_5_406569	Alpengasthof Götschenalm Bischofswiesen Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Veure tots els 29 allotjaments a Bischofswiesen. Kollertradte 21, Loipl, Bischofswiesen, Alemanya, 83483 - Molt bona ubicació - Veure al mapa Més informació sobre Alpengasthof Götschenalm Al visitar Bischofswiesen, vosté es sentirà com a casa a Alpengasthof Götschenalm, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Alpengasthof Götschenalm asseguren una estada plaentera als seus clients. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, habitació familiar, restaurant, visites turístiques. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com esquí, parc infantil, ping pong que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Alpengasthof Götschenalm.	0.796875	curate	{"ca": 1.0}	https://www.agoda.com/ca-es/alpengasthof-gotschenalm/hotel/bischofswiesen-de.html
mc4_ca_20230418_6_678699	Ciències Naturals ESPA CEAfbm: mayo 2016 Activitat avaluable sobre mapes topogràfics ( ESPA 1 ) l'activitat avaluable i INDIVIDUAL sobre els mapes i els perfils topogràfics serà: dimecres 08-juny-2016. L'activitat consisteix en a partir d'un mapa topogràfic - 2D - del Puig de Benàtiga (veure mapa adjunt). Important: no oblidis recollir a classe una còpia d'aquest mapa. a) Elaboració d'una maqueta 3D en cartró del Puig de Benàtiga que inclogui des de la corba de nivell de 240 metres fins al cim del puig - 375 metres - (veure foto adjunta) b) Aixecament d'un perfil topogràfic d'una ruta concreta del Puig de Benàtiga. El professor assignarà a cada alumne individualment a classe una ruta diferent. Important: pensa a demanar-li al professor quina és la ruta que t'ha assignat. referent als mapes i als perfils topogràfics. Publicado por squevedo en 2:57 No hay comentarios: Activitat avaluable: energies i fonts d'energies convencionals - els seus usos- ( ESPA 4 matí ) Aquest missatge és un recordatori de que haurà una activitat avaluable sobre: Els usos de les energies i fonts d'energia convencionals, el dimarts 07-juny-2016. Per fer la activitat (durarà 1 hora; és a dir, la segona de la sessió d'aquest mateix dia de l'activitat), només necessitau: 1) haver assistit a les darreres classes, sobre els usos relacionats amb les fonts d'energies -convencionals i alternatives-, i els residus (o disposar dels apunts corresponents a aquestes ) . 2) Tenir fets els resums corresponents a aquests texts. 3) aplicar els vostres coneixements adquirits durant TOTA la unitat corresponents a: a) l'energia i les fonts d'energia (convencionals i alternatives). b) Els combustibles fòssils. c) Els residus ( inclòs l'article "La civilització de les deixalles") d) L'energia nuclear (de fusió i de fissió). e) Els residus nuclears i la seva gestió. Publicado por squevedo en 12:04 No hay comentarios: Treball sobre la factura elèctrica ( ESPA 4 matí ) el proper dimarts 31-maig-2016 teniu que lliurar acabat el treball INDIVIDUAL avaluable sobre: la factura elèctrica i el consum de l'electricitat en els aparells de casa. Publicado por squevedo en 0:00 No hay comentarios: Treball sobre la factura elèctrica ( ESPA 4 matí...	0.764078	curate	{"ca": 0.9104613978985838, "nl": 0.02055733211512106, "es": 0.06898126998629511}	http://ceafbmccnn.blogspot.com/2016/05/
cawac_ca_20200528_2_90874	Portades que són canons Les portades dels tabloides nacionalistes espanyols han decidit passar a Defcon 1. Ara ja titulen directament amb mentides, mentre que abans només [sic] induïen els lectors a creure el contrari del que passa o a interpretar els fets com volen els amos. Avui la grolleria i el cinisme de la premsa governamental madrilenya no tenen parió. ¿Algú dubtava que les primeres d'ahir de La Razón (" Fracasados "), d' El Mundo (" De fracaso en fracaso ") o de l' Abc (" Fracaso de la huelga general. España prefiere trabajar ") no serien així? Aquest és, justament, el problema, que ja ens ho esperàvem. Què passarà si les coses van com pinten i l'opció de la secessió guanya l'inevitable referèndum? Com ho explicaran als seus lectors? Ara els diuen que els catalans hem caigut en el parany d'una colla de polítics sense escrúpols al servei de les elits que han fet de Catalunya la seva finca. Com s'ho faran? Les portades no són qualsevol pàgina. Un diari és una visió del món i la portada n'és el balcó principal. És el resultat de la tria dels directors sobre la feina diària de la redacció, feta des de les pàgines. Ara són les pàgines les que es fan des de les portades, decidides prèviament en funció de la seva eficàcia com a arma. Quan estan de bones són martell. Quan estan de males són granada de mà. Bum! Esclaten a les mans del lector. Llàstima. No qüestiono la capacitat de treball d'aquesta premsa, qüestiono el judici dels qui l'editen. No qüestiono que un diari tingui línia, qüestiono que pretengui adaptar els fets a la seva línia i que aquesta sigui l'àrbitre de la realitat. En l'extrem, ni qüestiono la veritat dels fets dels que informen, dic que en falten d'altres que són rellevants i pinten un altre panorama; que sobren interpretacions i ganes de dir a la gent com ha de pensar. La qualitat de les portades és fàcilment millorable. Comencin per no dir mentides.	0.779673	curate	{"ca": 0.8754656732304418, "es": 0.10377860564129857, "eu": 0.018626929217668974, "la": 0.0021287919105907396}	http://www.arabalears.cat/premium/media/Portades-que-son-canons_0_811718860.html
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_146606	El ple del Consell aprova declarar-les com a BIC per la contribució que han fet a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià. El ple del Consell destaca la contribució de les bandes de música a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià / FSMCV À Punt NTC @apuntnoticies Lorena Hernández 25 de maig 2018 - 14:47 Les bandes de música ja són Bé d'Interés Cultural (BIC). Així ho ha aprovat el Consell aquest divendres 25 de maig en un decret. A més de la declaració, el document estableix una sèrie de mesures de protecció del BIC, com la de fer tasques d'identificació, descripció, recerca, estudi i documentació del bé, entre altres, per a garantir la protecció i preservació, o vetlar pel desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural. Així mateix, el decret destaca el fet que la tradició musical popular valenciana està materialitzada en les societats musicals, presents en pràcticament tot el territori i "són un exemple d'èxit que perdura en el temps i que creix constantment". A la Comunitat Valenciana hi ha un total de 549 societats musicals federades, amb més de 600 escoles de música i escoles d'educands, que aglutinen 40.000 músics, 60.000 alumnes i 200.000 socis. Es tracta d'una antiga reivindicació de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), que enguany celebra el 50 aniversari. L'organització considerava que la iniciativa era necessària per tot el que constitueixen les societats musicals, tant des del punt de vista patrimonial com per la seua representació de la cultura i idiosincràsia valencianes. El Consell ha destacat el valor de les bandes de música, que "estan arrelades amb força en el municipi com a estructura de dinamització, cohesió social i de representació col·lectiva". La declaració serà determinant per a l'expansió del sector, que s'ha convertit en una de les principals indústries culturals de la Comunitat Valenciana, amb un impacte econòmic de 40 milions d'euros, segons va assenyalar recentment un estudi de l'FSMCV encomanat a la Universitat de València. Aquesta xifra representa un 0,04% del PIB valencià, i un creixement del 25% respecte del 2009. La cirereta del pastís a 50 anys d'història Enguany l'FSMCV compleix 50 anys, per la qual cosa s'han organitzat tot un seguit d'actes de commemoració que ja s'estan duent a terme en diversos racons del territori valencià. L'organització té la intenció de batre fins a 18 rècords Guinness. Se'n podrien assolir 15 aquest dissabte, 26 de maig, quan intentaran fer la banda més gran de música de la història, amb 20.100 músics tocant alhora a l'estadi de Mestalla. És una iniciativa que es podrà seguir en directe per la televisió d'À Punt i en línia, per la pàgina web. A més, el 21 d'abril més de 6.000 xiquets i xiquetes músics d'entre 10 i 16 anys, procedents de més de 200 societats musicals, van omplir la plaça de bous de Castelló amb les seues melodies per a commemorar l'efemèride. I el 12 de maig va ser el torn d'Alacant. També et pot interessar La Sala Off de València acull una obra sobre les contradiccions humanes de La Teta Calva Oriola ultima els detalls de les processons de Setmana Santa Anuel AA, Nicky Jam, Quevedo, Belén Aguilera i Ana Mena, primers confirmats de l'Arenal Sound El Museu de Belles Arts de València inaugura "Sorolla. Orígens", els inicis del pintor de la llum valencià L’exposició més gran sobre la història del tatuatge aterra a CaixaForum València Elda ret homenatge a Antonio Gades amb una escultura de bronze a grandària real L’editorial valenciana Media Vaca ven a les Filipines 50.000 exemplars d’un conte sobre la dictadura Els finalistes valencians dels premis Max de les Arts Escèniques es reuneixen a València El Museu Arqueològic d'Alacant inaugura una mostra sobre els guerrers de Xi'an	1	perfect	{"ca": 0.9891792029559251, "fr": 0.006598046978094484, "es": 0.00422275006598047}
oscar-2201_ca_20230904_13_1462	Fritz Vogelgsang va néixer l’any 1930 a Stuttgart. Fou autor, assagista i traductor de literatura catalana i espanyola. Va morir el 22 d’octubre de 2009 a Chiva de Morella. Un volum de poemes de Federico García Lorca li va desvetllar l’interès per les llengües i cultures hispàniques. Després d’haver traduït diversos clàssics de la literatura hispànica i hispanoamericana, va començar a estudiar també el català. La lectura de poemes de Salvador Espriu li va fer palès la necessitat de comprendre el català. Va treballar com a lector i periodista, d’ençà del 1980 es va dedicar únicament a la traducció. Els últims anys va viure a Chiva, a prop de Morella. Va rebre el Premi de Literatura Catalana (1985), el Premi Johann-Heinrich-Voß de Traducció (1991) i, l’any 2008, el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig per la seva traducció de Tirant lo Blanc.	0.76015	curate	{"ca": 1.0}	http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/204/fritz-vogelgsang.html
racoforumsanon_ca_20220809_0_292184	Solidaritat per la Independència no expulsarà Joan LaportaEl secretari general de SI, Uriel Bertran, deixa la decisió a les mans de l'ex-president del Barça · Solidaritat acceptaria que Laporta continués al subgrup de SI tot i formar part de les llistes d'ERC · Aquesta setmana, Laporta es reunirà amb Portabella per perfilar l'aliança a BarcelonaEl futur polític de Joan Laporta passa per mantenir l'escó de diputat al parlament, però segurament al marge del grup de Solidaritat (SI). La decisió, ha dit avui el secretari general de SI, Uriel Bertran, és només seva: la coalició ha decidit no expulsar-lo i considera que és Laporta qui ha de decidir què vol fer. SI no hi ha parlat i avui a la tarda no se sap si assistirà a la reunió del grup parlamentari. Laporta es va negar la setmana passada a repetir la coalició i s'ha mostrat disposat a compartir candidatura amb Esquerra i amb Reagrupament a Barcelona: de les condicions de l'acord, entre les quals el lloc a la llista que podria ocupar, en parlarà en una reunió aquesta setmana amb Jordi Portabella.Laporta s'afegirà probablement, amb Democràcia Catalana, a la coalició entre Esquerra i Reagrupament. Portabella ja va dir la setmana passada que reservaria un lloc destacat en la llista a Laporta; 'es mereix ser tractat com el president d'una força política que vol enfortir el tercer espai', va dir, i va remarcar que el lloc a la llista no seria un inconvenient per arribar a un acord amb Laporta. Democràcia Catalana no tindria el mateix grau de representació que té Reagrupament en la coalició, en l'anomenat tercer espai progressista i independentista: la formació presidida per Joan Carretero disposa del número quatre, Ignasi Planas, i tindrà un 20% de la representació a la llista. Portabella va dir que amb Laporta no es tancaria pas la incorporació de forces en aquest tercer espai.Tot amb tot, la ruptura entre Laporta i Solidaritat és total, i així ho han expressat tant els membres de la coalició com Laporta mateix. Ahir, el secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, va instar Laporta a decidir si considera 'èticament compatible' mantenir l'escó de diputat que va aconseguir sota el projecte i sota les sigles de Solidaritat Catalana per la Independència en les passades eleccions. Bertran ha dit que l'escó 'és seu' i és ell qui ha de prendre la decisió. Una decisió que, segons opina, 'pertany a l'àmbit de la consciència, de l'ètica i de la moral de la persona'. A més, Bertran ha afegit que Laporta entrarà a formar part d'un projecte polític que 'fa de crossa del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona'. De moment és segur que Laporta no pensa a renunciar a l'escó, i tot fa pensar que els altres tres diputats del sub-grup parlamentari de Solidaritat, Uriel Bertran, Alfons López Tena i Toni Strubell, li demanaran que se'n vagi del grup, de tal manera que quedaria com a diputat no adscrit en el grup mixt. Si fos així, Solidaritat passaria a tenir els mateixos diputats, tres, que Ciutadans.Bertran sospita que Laporta vol liderar ERC 04/03/2011El secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, creu que “quan Joan Laporta forma part d’un projecte, aspira a liderar-lo”, en referència a la sortida de Laporta de SI per formar part de la candidatura d’ERC i Reagrupament a l’ajuntament de Barcelona. Vaig seguint pel Twitter el que diu en Laporta en una conferència que està fent a la UPF i diversa gent piula declaracions seves en aquest sentit i veig també que surt la notícia al Directe. Laporta es planteja trencar Solidaritat Catalana per sumar-se a l'aliança amb ERC i ReagrupamentLaporta: 'No sóc partidari d'anar sols a Barcelona, i no hi aniré' · El líder de SI creu que la millor proposta a la capital és una gran aliança amb Reagrupament i ERCJoan Laporta ho té clar, va fer el salt a la política per buscar la unitat de l'independentisme i no aposta per presentar-se a les municipals de Barcelona en soitari. Ho ha tornat a reivindicar en una trobada amb estudiants de periodisme de la UPF, on ha reiterat que 'la millor proposta per Barcelona és una suma dels partits que poden treure representació, una gran coalició per Barcelona que sigui clau per la governabilitat de la ciutat'. 'Alguns partits com Solidaritat Catalana han dit que aniran a les eleccions en solitari. Ho respecto, però crec que a Barcelona s'hi ha d'anar en coalició amb ERC i Reagrupament, seríem molt forts i seria una proposta molt atractiva per la ciutadania' creu Laporta. L'expresident blaugrana, a més, ha assegurat que si Solidaritat no es replanteja la possibilitat de presentar-se amb ERC i Reagrupament, comunicarà la setmana vinent a la resta de partits de la coalició que s'hi sumarà amb Democràcia Catalana, el partit que lidera, una possibilitat que podria trencar la coalició mesos després de crear-se.Edició:Afegeixo la notícia del directe que diu que la intenció de vot de ERC+RCat+DC podria pujar un 60% d'anteriors sondejosComunicat de Joan Laporta (del web de Democràcia Catalana) Dimecres 02/03/2011El propassat estiu vaig fer el pas a la política per treballar a fi que Catalunya sigui un Estat de la Unió Europea. Al meu entendre, aquest objectiu només es pot aconseguir amb la unitat de les forces catalanistes independentistes. Democràcia Catalana, partit que presideixo, treballarà, com ha fet des dels seus inicis, per la unitat de l’independentisme, sempre amb la voluntat de sumar esforços per aconseguir els objectius de plenitud nacional que es mereixen els catalans i les catalanes.Amb aquest esperit constructiu, a les eleccions al Parlament de Catalunya Democràcia Catalana es va presentar amb coalició, amb cinc partits més, sota el nom de Solidaritat Catalana per la Independència, en la qual, cal recordar, no en van voler formar part ni CiU, ni ERC ni Rcat. El resultat d’aquella unitat va ser prou bo: quatre escons independentistes al Parlament de Catalunya.Ara, en vistes a les eleccions municipals del 22 de maig, penso que és necessari forjar una altra gran coalició independentista a la ciutat de Barcelona, una unitat política que pot ser clau en el govern de la capital del país, en una Barcelona des d’on podem projectar la catalanitat al món. Democràcia Catalana, com així va fer a les eleccions al Parlament, té la ferma voluntat de continuar sumant esforços, mai de dividir l’independentisme. Alguns dels partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència volen anar en solitari a les municipals a Barcelona, postura que respecto, però que no comparteixo. Democràcia Catalana i jo mateix no participem d'aquest posicionament polític -ben legítim, per altra banda- perquè pensem que en aquestes eleccions municipals a Barcelona una candidatura unitària de tots els partits independentistes seria la millor manera que l’independentisme assolís unes quotes de poder tan necessàries des del punt de vista nacional.Confio que la majoria de partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència apostin també perquè l’independentisme gaudeixi d’una unitat majoritària amb grans expectatives en quan a resultats. Respectant totes les opinions, crec que és el moment de fer política de país i no caure en polítiques endogàmiques de partit. Per Catalunya i la seva capital, Barcelona, cal unir esforços, mostrar unitat i no aixecar noves banderes que ataquin a les ja existents. En la meva opinió, cal un acte de generositat i d’humilitat a favor d’aquesta gran coalició de partits independentistes, cal deixar enrere possibles qüestions personals. En el meu cas, us asseguro, no tinc cap problema amb cap altre partit ni polític independentista, els reconec la seva trajectòria i, òbviament, no tinc cap dret a vetar a ningú.Sota el meu punt de vista, i respectant, insisteixo, tots els plantejaments dels meus companys de Solidaritat Catalana per la Independència, estic ben convençut que les municipals a Barcelona són una ocasió òptima per unir el moviment independentista. Vam sumar esforços per entrar amb força al Parlament de Catalunya, vam tenir uns bons resultats i ara cal fer-ho al cap i casal de la Nació. A Barcelona, l’independentisme pot tenir la clau de govern. És una oportunitat històrica que no podem desatendre. vpartal vicent partal Laporta trenca amb Solidaritat i anuncia que no renovarà la coalició.Laporta trenca amb Solidaritat i s'acosta a ERCEl líder independentista no assisteix al dinar que Solidaritat ha convocat aquest migdia SARA GONZÁLEZ Barcelona \| Actualitzada el 03/03/2011 14:15El líder independentista Joan Laporta ha anunciat a través d'un comunicat que no signarà "l'acord de reedició de la coalició" amb Solidaritat Catalana per la Independència perquè no comparteix" que Solidaritat es presenti en solitari a les eleccions de Barcelona. Aquest mateix migdia, el líder d'ERC a Barcelona, Jordi Portabella, ja ha admès que havia mantingut diversos contactes amb Laporta i ha assegurat que, si se suma a la seva coalició, li garantirà un lloc "important" a la llista per garantir la seva entrada a l'Ajuntament de Barcelona.Laporta també ha anunciat que, davant "l'espectacle mediàtic que ha desfermat" la trobada que Solidaritat té prevista per avui al migdia, no assistirà al dinar-reunió convocat. La pregunta final és....... de qui hòsties era submarí el Laporta? En Laporta, si alguna cosa ha demostrat es que nomes es d'en Laporta, dubto que conscienment hagi acceptat ser submarí de ningú, altre cosa es que l'hagin enredat doncs dels tripijocs politics esta clar que no en té ni idea, al menys de bon principi, ara quelcom ja deu haver apres doncs tonto no ho es. sí cal buscar submarins jo miraria cap un altre banda i ha alguns que tenen molts més numeros que en Laporta a poc que repassem les seves trajectories politiques i personals.	0.84287	curate	{"ca": 1.0}
crawling-ib3_ca_20230205_0_53984	Expohabitat, la fira on participen tota classe d’empreses del sector immobiliari, construcció i reformes, l’interiorisme i disseny, acaba de posar punt final a la seva tercera edició. Durant el cap de setmana, tant els particulars com els professionals del sector, han pogut conèixer tota classe de productes i serveis relacionats amb el món de la llar. Segons els expositors, han pogut posar-se en contacte amb clients potencials. Per aquells que estan dins el sector, ha servit per posar-se al dia. L’organització en fa un balanç positiu.	1	perfect	{"ca": 1.0}	https://ib3.org/cloenda-dexpohabitat-fira-del-sector-immobiliari-i-el-amb-el-mon-de-la-llar
macocu_ca_20230731_7_429202	Divuitena i penúltima etapa del Grand Tour on hem deixat endarrere els boscos, el camí vora Ter i les hortes. Som de ple en un paisatge urbà només oxigenat per arbres arrenglerats i escadusseres places urbanes. Quan arriba setembre, els càmpings són una bona opció. Hem dormit divinament en un bungalow a Platja d’Aro, i ens despertem ben descansats. El dia d’avui es presenta d’allò més tranquil: una passejadeta de res pel camí de ronda fins a Sant Feliu de Guíxols. Avui hem tingut de tot: sol, núvols, plugim, pluja i calamarsa, boira, sol altra vegada. I hi ha hagut moments crítics amb reunions per decidir. I música, la música d’en Marc Egea, que ens ha acompanyat des del començament fins al final.	0.773366	curate	{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_16_691395	Sobre construccions derruïdes i poc conegudes a Sant Joan de l'Hospital – Església de San Juan el Hospital Sobre construccions derruïdes i poc conegudes a Sant Joan de l'Hospital Intentarem respondre a una de les habituals preguntes que fan els visitants de l'àrea cementirial de Sant Joan de l'Hospital. Al sud de l'església del Conjunt històric de Sant Joan de l'Hospital a València, es troba el cementiri medieval del s. XIII. En el que seria el centre d'aquest, s'erigeix la petita capella funerària coneguda per tradició com Capella del Rei En Jaume, El Rei Conqueridor, amic del primer prior de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a València, Hugo de Folcalquier, hauria sentit missa en aquella capella, construïda en els primers temps després de la conquesta per un altre dels cavallers santjoanistes que van participar en aquesta, Arnau de Romaní. Aquesta petita construcció rectangular, d'absis romànic i nau gòtica, estava oberta en els seus tres arcs laterals de la nau. Així facilitava l'assistència a les e xequias fúnebres que en el la se celebressin. Adossada a l'absis hi havia una petita, tancada i simple construcció de mur baix. Disposava d'un pou i una Basseta amb canalització de sortida d'aigües. Un recollit lloc en què els cadàvers eren dipositats i preparats per a les exèquies fúnebres. Els morts passaven després a la capelleta en el seu taüt, o embolicats curosament en sudaris, o els més pobres en palla, per posteriorment ser sepultats bé sota arc-soli, si pertanyien a una família o gremi que disposava d'algun, o bé al terra del cementiri. El fet de donar sepultura als morts era, a més d'una de les obres de misericòrdia cristianes, una obligació per a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que atenia pelegrins malalts, indigents i fins i tot havia de donar sepultura als ajusticiats que ningú reclamava. Així figura en la Consueta (els estatuts) establert des del s. XIII, just en l'època que es construeix Sant Joan de l'Hospital a València. Una pintura d'una altra petita capella funerària, la de l'Hospital de Memling de Sant Joan de Jerusalem a Bruges, Holanda, ens il·lustra aquestes cures. Aquestes dues representacions, realitzades al s. XVII, mostren el complex hospitalari de Memling amb les seves característiques tradicioneles, entre elles la capella funerària al centre d'un espai enjardinat; adossat a la seva capçalera es pot veure un petit i baix recinte la utilitat era la neteja i preparació dels cadàvers abans de celebrar les exèquies. Els complexos hospitalaris s'establien prop de corrents d'aigua: rierols, sèquies o assuts, o s'excavaven pous o aljubs per disposar d'aigua neta. Aquest grup monumental d'Holanda s'aixeca al costat d'un riu de considerable cabal com s'aprecia en el gravat. En el Conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València s'han trobat a l'àrea cementirial del s. XIII, testimonis de tot això: sèquies, pous, azucatch, gots funeraris i nombroses restes de metall: ferratges, claus, frontisses ... etc. que van pertànyer als taüts. Però més interessant encara són les restes de les construccions adossades a l'absis de la capella. Són murs de maçoneria de la mateixa època de l'edificació original. De poca alçada i amb un pou (situat sota el mur (¿) que el va separar de la totalitat del recinte des del s.XVIII – XIX). Aquests són les restes semiderruïts que s'aprecien a la zona cementirial al costat de la Capuilla del Rei D. Jaume. El pou està tapat per perillositat. En el plànol adjunt poden apreciar-se les zones de sondejos arqueològics i el que es va trobar, assenyalat i ubicat el pou i la Basseta per a aigua. Margarida Ordeig Corsini Director tècnic del Museu de l'Hospital San Juan de el Hospital de Valencia posat 16:30 Dones de supressió Viacrucis (a Ingle… 12:00 Viacrucis (En anglès) 19:00 Solemne Via Crucis Processó de l's'encuen… 19:00 M. solemne Ntra. SRA. del Miracle	0.811304	curate	{"ca": 0.9656786271450858, "eu": 0.007280291211648466, "es": 0.01638065522620905, "pt": 0.004940197607904316, "it": 0.005720228809152366}	https://sanjuandelhospital.es/sobre-construcciones-derruidas-y-poco-conocidas-en-san-juan-del-hospital/?lang=ca
cawac_ca_20200528_4_102686	esteladaonvas.cat emula l'anunci d''envàsonvas.cat' i treballa en paral·lel a la negativa de l'Ajuntament de col·locar la bandera independentista Com molts altres pobles del Vallès i del Principat en general, Cardedeu també vol tenir una estelada en un lloc ben visible del municipi. L'equip de govern de l'Ajuntament, però, no ho posa fàcil. Ja abans que la CUP i ERC presentessin una moció per col·locar la bandera, l'Assemblea Nacional Catalana de Cardedeu va engegar la campanya banderaonvas.cat -en record a l'anunci envàsonvas.cat- perquè els usuaris i els ciutadans decidissin quin és el millor lloc. La moció dels grups independentistes no va prosperar per la negativa de l'equip de govern (CiU, PP i Gent pel Canvi) i la feina en paral·lel del grup sorgit de l'ANC segueix endavant malgrat alguns contratemps. I és que els mateixos impulsors admeten que "és una missió més difícil del que crèiem" perquè necessita els permisos de l'Ajuntament. El web recull, a més, imatges d'estelades d'altres pobles i, a banda, es venen cupons a 2 euros -ja se n'han venut uns 600- per finançar l'estelada.	0.846492	curate	{"ca": 1.0}	http://marxa.assemblea.cat/?q=node/3164
mc4_ca_20230418_4_170011	Bèlgica manté el nivell d'alerta màxima a Brussel·les davant possibles atemptats El Centre de Crisi de Bèlgica ha informat avui que es manté de moment el nivell màxim d'alerta a Brussel·les i la seva àrea limítrofa davant la possibilitat que puguin produir-se atemptats terroristes, després que aquest dissabte s'elevés al nivell 4, el màxim. Segons aquest organisme, aquesta tarda es tornarà a avaluar la situació per decidir si s'introdueixen canvis, però de moment s'ha optat per mantenir l'alerta a la regió de Brussel·les d'acord amb la "amenaça seriosa i imminent" que es va determinar divendres després els atemptats de París del 13 de novembre. Quant a la resta del país, va recordar el Centre de Crisi, es manté en el nivell 3, "que significa més vigilància i una visibilitat reforçada dels serveis de policia, eventualment amb el suport de la Defensa" en els llocs on més concentració de persones. Així mateix, ha tornat a recomanar als residents a Brussel·les i els seus voltants que evitin els llocs de gran concentració de persones, segueixin les informacions oficials de les autoritats i evitin "propagar rumors". El primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, havia explicat aquest dissabte que l'Òrgan de Coordinació per a l'Anàlisi d'Amenaces (OCAM) va decidir elevar al màxim el nivell d'alerta a Brussel·les "pel risc d'un atemptat semblant al de París". Segons ha dit, hi ha "l'amenaça" d'un possible atemptat imminent que seria comès per "diversos individus" amb armes i explosius en "diversos llocs".	0.861776	curate	{"ca": 1.0}	http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/379122/blgica-mante-nivell-dalerta-mxima-brusselles-davant-possibles-atemptats
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_353731	IMPORTANT: DEGUT A LES CIRCUMSTÀNCIES DERIVADES DE LA CRISI SANITÀRIA PER COVID19, LES VISITES HAURAN D'ACOMPLIR LES CONDICIONS SEGÜENTS: Grups màxim de 10 persones. A l'entrada del Centre d'Interpretació es posarà gel hidroalcohòlic a disposició dels visitants i aquests hauran de fer-ne ús abans de començar la visita. Durant la visita es mantindrà la distància de seguretat i quan no sigui possible, el guia i els visitants faran ús de mascaretes. En la mesura del possible, s'evitarà l'ús de diner en efectiu tant pel pagament de la visita (el pagament es farà de forma prèvia per transferència) com per compres a l'agrobotiga (el pagament es farà amb targeta de crèdit o altres mitjans) L'ús de material (eienes per recrear la collita de l'oliva) seran desinfectats prèviament i després del seu ús. La Cooperativa compta amb 450 socis, 200 dels quals dedicats a la producció de l'oliva. L'oli d'oliva verge extra Escornabou Gourmet, elaborat a partir d'olives 100% arbequines, és el resultat d'un procés tradicional que, des de la campanya 2011-2012, es fa al nou molí dels afores de la vila. El xef Xavier Pellicer, amb dues estrelles Michelin, avala l'oli i dóna nom a una de les seves ampolles. Oliveres friendly és el lema sota el qual s'aglutinen les activitats d'oleoturisme que permeten conèixer tots els secrets de l'oli de la cooperativa i que uneixen gastronomia, turisme, paisatge, cultura tradicional i un bon tast professional. Durant la visita hi ha la possibilitat d'emprendre una ruta guiada entre oliveres centenàries, fer tallers sobre l'oli, tasts i degustacions, així com visitar el museu Setrill, dedicat a l'oli d'oliva verge extra.	1	perfect	{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_0_166181	Juvenil A 28.09.2011 13:39 El Mini acull futbol juvenil europeu gratuït Jaume Marcet El Juvenil A del FC Barcelona debutarà a casa contra l’Olympique de Marsella a la Next Gen Series. Els d’Òscar Garcia han guanyat els dos primers partits d’aquesta competició als camps del Celtic i del Manchester City. Els amants del bon futbol tenen una cita aquest dijous al Miniestadi. Barça i Olympique de Marsella s’enfrontaran (20.15 h, Barça TV) a la tercera jornada del grup tercer de la Next Gen Series, una competició que reuneix alguns dels millors equips europeus en categoria juvenil. Un pas endavant El Barça faria un pas de gegant per classificar-se per a la fase final d’aquesta competició si aconsegueixen sumar el tercer triomf consecutiu a la Next Gen Series. Les dues sortides del Juvenil A blaugrana han acabat amb triomf. Els d’Òscar García van guanyar el Celtic (1-3) i el Manchester City (1-2) amb dues exhibicions futbolístiques dels nois del Juvenil A blaugrana. Raons per anar al Mini Els motius per anar aquest dijous a les 20.15 hores al Miniestadi són múltiples. L’entrenador Òscar Garcia n’apunta la principal: “Qui vingui podrà veure el millor futbol juvenil que es pot veure a tot Europa”. Al vestidor del Juvenil A fa il•lusió jugar aquesta mena de partits, tal com explicaven a Barça TV els jugadors un cop finalitzat el partit de diumenge contra el Mallorca. Rafinha Alcántara, un dels artífexs del triplet que l’anterior temporada va assolir el Juvenil A d’Òscar García, anima el públic a acostar-se al Miniestadi: “Jo aniré a animar-los i demanar a tots els bons aficionats al planter que no s’ho perdin, serà un gran espectacle”.	0.808092	curate	{"en": 0.005497861942577886, "de": 0.009773976786805132, "ca": 0.9755650580329872, "fr": 0.00916310323762981}	http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol_base/temporada11-12/09/28/n110928119469.html
mc4_ca_20230418_1_46015	Pedalo, ergo sum: Els Alps: el cel Publicat per jordi.t a 10:53 Margarida i Pere 22 d’agost de 2010 a les 18:11 M'acabo d'assabentar que han alliberat els cooperants segrestats, això m'ha fet pensar en la conversa que vam tenir el dia de Torelló i també en que t'havia de dir que espero que posis ben aviat la crònica de les teves sortides. jordi.t 22 d’agost de 2010 a les 18:33 No ho sabia. Fa dies que no vull saber res de les notícies, intentant allargar les vacances com si encara fos a l'estranger. Gràcies per avisar-me.	0.723742	curate	{"ca": 0.85, "it": 0.07692307692307693, "fr": 0.07307692307692308}	http://pedaloergosum.blogspot.com/2010/08/els-alps-el-cel.html
oscar-2201_ca_20230904_11_182788	Veredicte 11è Premi OMBÚ de Fotografia Les restriccions que causa la Covid-19 han impedit la celebració de l’entrega de premis. https://www.pinedademar.cat/serveis/cultura/noticies/veredicte-11e-premi-ombu-de-fotografia https://www.pinedademar.cat/serveis/cultura/noticies/veredicte-11e-premi-ombu-de-fotografia/@@download/image/ombu_primerpremi.jpg Veredicte 11è Premi OMBÚ de Fotografia Les restriccions que causa la Covid-19 han impedit la celebració de l’entrega de premis. 08 de gener de 2021 Un cop finalitzada la votació del premi popular es dóna a conèixer el veredicte de les diferents categories de l’11a edició dels Premis OMBÚ de Fotografia. Primer premi: Felipe Bravo Segon premi: Josep Lluís Fillat Tercer premi: Joan Garriga Premi a la fotografia d’autor local: Xavier Palau Premi de la votació popular: Joaquín Melero Les restriccions derivades de la pandèmia han impedit la celebració de l’acte de lliurament de premis dels premis OMBÚ d’enguany. Els cinc guanyadors rebran una notificació per correu electrònic. Fotografia en temps de confinament El context sanitari i el confinament han estat el tret característic de la majoria de les fotografies participants. Així el primer premi retrata una plaça Catalunya en sol·licitud feta amb els primers rajos del dia. En contraposició el segon premi mostra una plaça d’Espanya plena de vida amb una actuació castellera prèvia a la pandèmia. Tant el tercer com el premi a l’autor local ens traslladen a la platja i concretament al búnquer de la platja dels Pescadors i d’una guingueta. Per últim, el premi votació popular representa un pi i la silueta d’una persona contra la força del vent. Primer premi: Segon premi: Tercer premi: Premi autor local: Premi votació popular: 11a edició dels premis Els premis OMBÚ de fotografia són una iniciativa de l’Ajuntament de Pineda de Mar i el Col·lectiu de Fotògrafs de Pineda. Es tracta d’un concurs de fotografies originals relacionades amb el municipi de Pineda. Els premis de la convocatòria reparteixen 500, 300 i 150 € a les tres fotografies guanyadores. També hi ha dos premis de 150 € per a l’autoria local i pel premi del públic. Enguany s’han presentat al certamen 176 fotografies originals.	0.771382	curate	{"ca": 0.9820772058823529, "es": 0.017922794117647058}	https://www.pinedademar.cat/serveis/cultura/noticies/veredicte-11e-premi-ombu-de-fotografia
mc4_ca_20230418_1_791060	Andorra rep el reconeixement de 'País amic dels drets humans' - FÒRUM.ad Andorra rep el reconeixement de ‘País amic dels drets humans’ On: 07/12/18 18:33 El ministre de Salut, Carles Álvarez, ha rebut aquest divendres el reconeixement de l’organització International Solidarity for Human Rights com a ‘País amic dels drets humans’. El premi reconeix les accions dutes a terme durant el darrer any a Andorra amb motiu del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. En la seva intervenció, el ministre de Salut ha afirmat que la Declaració Universal dels Drets Humans marca una fita en la història i que és una obligació de tots promoure’ls i protegir-los. I ha afegit que exigir aquests drets humans comporta el seu coneixement i implica una difusió en la qual tothom ha d’estar implicat. Álvarez ha felicitat la filosofia i l’impuls que l’organització International Solidarity for Human Rights fa al voltant de l’educació sobre els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans, valors alineats amb les polítiques educatives que s’estan duent a terme a Andorra. El titular de Salut ha narrat les accions implementades per part del Principat amb motiu de la commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans. Al mes de juliol del 2017 es va inaugurar el camí saludable dels drets humans; un itinerari per promoure la pràctica d’activitat física, i en el qual conflueix la promoció dels drets humans, dels hàbits de vida saludables, l’entorn natural i del patrimoni cultural. Els 30 km del camí coincideixen amb els trenta drets humans. Aquesta iniciativa també està directament relacionada amb les recomanacions de l’OMS de l’estratègia per a la salut 2020, un marc polític europeu per a la millora de la salut i del benestar. Una altra iniciativa és la duta a terme pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària que durant tot l’any 2018 està lliurant als nounats nascuts a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell un certificat conforme el nen ha nascut l’any d’aquest aniversari. El certificat inclou els trenta articles perquè el nen i els seus pares tinguin coneixement i es familiaritzin amb els drets humans. La Universitat d’Andorra i els centres educatius també s’han adherit a aquesta celebració amb l’objectiu de promoure i sensibilitzar la comunitat educativa, acció en la qual de forma directa l’International Solidarity for Human Rights va participar en la seva visita al Principat d’Andorra. Altres accions que s’han dut a terme han estat la posada en circulació de 75.000 unitats de monedes de 2 euros de col·lecció amb la inscripció d’un arbre amb trenta fulles que representen els diferents drets. També s’han difós els drets al Canòlich Music Festival, acte que compta amb una gran afluència de gent jove. Finalment, el 4 de desembre es va inaugurar una instal·lació artística a la plaça de l’Hospital. Es tracta de 30 tòtems de fusta de diferents colors col·locats en línia recta, cadascun d’ells amb la inscripció d’un dels drets humans. El ministre ha assistit a l’esdeveniment acompanyat de l’ambaixadora d’Andorra a les Nacions Unides, Elisenda Vives, i de l’artista Pere Moles. L’ISHR és una organització sense ànim de lucre establerta a Florida i la seva missió és educar sobre els principis inclosos en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides. Previous Post: Llum verda al projecte “Camins tradicionals dels Pirineus” Next Post: Andorra defensa, a la COP24, la feina per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle	0.859518	curate	{"ca": 0.9948994049305753, "ja": 0.005100595069424767}	https://forum.ad/andorra-rep-el-reconeixement-de-pais-amic-dels-drets-humans/
macocu_ca_20230731_9_476484	LES NOSTRES FEINETES Haureu notat que fa dies que no publiquem res en aquest bloc. No és que ens hàgim oblidat d’explicar-vos tot el que passa per l’escola, és que hem decidit unir els blogs de les escoles de la ZER. És una forma que tots estiguem informats del que passa en tots dos centres. Així doncs, us deixem la nova adreça del blog: http://blocs.xtec.cat/zerbcsud/ No oblideu visitar la pàgina EXPRESSIÓ ORAL que trobareu al menú principal. Veureu les exposicions orals dels vostres nens i nenes. Nens i nenes, degut a que tenim poc temps per preparar el concert del Fem Coral, us penjo la cançó número 4. Escolteu-la tot el que vulgueu a veure si al menys se’ns va quedant gravada. ESTIMATS NENS I NENES DE LA ZER BAIX CAMP SUD Us presentem el cartell que ens representarà en el Fem Coral “ELS PRETENDENTS DE LA RATOLINA” que interpretarem el proper 13 de maig a Reus. Us felicitem pel gran treball realitzat, ja que ens ha estat força complicat el poder escollir-ne tan sols un. Aquest trimestre hem preparat les exposicions orals sobre els animals. Cadascun hem triat el que més ens agrada. El dissabte 18 d’abril els grans de l’escola vam ser a la segona fira “Tastet de ciència” a Reus. Més de 50 centres vam exposar els seus experiments. Nosaltres vam explicar què és la tensió superficial de l’aigua. La segona endevinalla d’aquest concurs és: RIDDLE Encertants: Genís – Estel – Alba Enhorabona! A tots/es els/les participants que no heu trobat la resposta correcta, us animo que continueu participant. Ja podeu consultar la tercera endevinalla al hall de l’escola. Aquest any hem anat a Barcelona de colònies. Com sempre ens ho hem passat genial i hem conegut la ciutat i l’obra de Gaudí. Arriba una mica tard, però arriba... ens ho hem passat genial tots junts en la guerra de confetis amb els pares i mares. L’única cosa és que... esperem és que arribi ja la propera!	0.784686	curate	{"en": 0.04418103448275862, "ca": 0.9224137931034483, "fr": 0.01670258620689655, "es": 0.010775862068965518, "it": 0.005926724137931034}
macocu_ca_20230731_3_337607	Autoritzen més batudes per localitzar els gossos ensalvatgits del Segrià El govern es reuneix amb el Consell Comarcal, els Agents Rurals i l'Ajuntament d'Alcarràs arran de l'atac dels animals a una granja del municipi Descarten que es tracti del mateix grup que va atacar un ramat de Seròs El departament d'Agricultura ha autoritzat una nova ronda de batudes als municipis del Baix Segrià per localitzar la canilla de gossos ensalvatgits (entre 8 i 9 animals) que han provocat la mort d'un vedell a Alcarràs (Segrià) i n'han deixat 8 més de ferits. És el principal acord de la reunió urgent que aquest divendres ha convocat el govern amb l'Ajuntament d'Alcarràs, el Consell Comarcal del Segrià i els Agents Rurals. Els Agents Rurals avisen que els gossos poden ser perillosos per les persones, sobretot si apareixen en grup. Aquest dijous la canilla va atacar una vintena de vedells d'una granja situada als afores de d'Alcarràs (Segrià). Dels animals ferits, cinc van quedar en estat crític. Es dóna la circumstància que també s'han registrat atacs similars en els darrers dies en granges del voltant i dissabte passat es va trobar un vedell mort a la zona. Els Agents Rurals descarten que es pugui tractar del mateix grup de gossos que van provocar la mort de més de 200 ovelles en una granja de Seròs en diversos atacs al novembre. Segons ha precisat el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, l'atenció es centra, en el cas de Seròs, també a Aitona i La Granja d'Escarp, i en el cas d'Alcarràs, també a Torres de Segre. A Alcarràs ja s'havien fet un conjunt de batudes des del 31 d'octubre fins el 25 de novembre. El govern ara ha decidit renovar l'autorització per fer més batudes, junt amb les altres mesures com la instal·lació de gàbies per capturar animals. També s'estudiaran altres sistemes de captura en vida. Les batudes s'organitzaran en els propers dies amb grups d'unes 5 persones formats per alguns agents rurals i també persones recomanades per l'Ajuntament d'Alcarràs. L'alcalde d'Alcarràs, Miquel Serra, ha agraït la rapidesa de l'actuació del govern davant aquest nou succés, i ha demanat la captura d'aquests animals. Serra, però, ha lamentat les pèrdues econòmiques importants que suposen aquests fets pel sector, i també pels ajuntaments, “que necessiten més recursos per fer-se càrrec de la gestió dels animals”. Perill pels humans El cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, ha recordat que els animals són “gossos ensalvatgits” i que fa “molt temps que no estan en contacte amb humans”. Segons ell, això els fa “imprevisibles”, ja que si se senten acorralats, poden mossegar. Per tot plegant, el agents rurals demanen precaució i adverteixen que aquests gossos poden ser un perill per les persones, sobretot si van en grup, encara que habitualment actuen amb nocturnitat. El sindicat Unió de Pagesos ha demanat als Serveis Territorials d'Agricultura de Lleida que actuï ràpidament per capturar els gossos ensalvatgits que aquest dijous van atacar l'explotació de vedells a Alcarràs, per evitar que es repeteixin aquestes accions “que danyen greument la ramaderia”. UP vol que s'actuï a través del Cos d'Agents Rurals d'acord amb el canvi introduït a la Llei de protecció dels animals del 2012, que en permet la captura en cas que els animals de companyia ensalvatgits ataquin persones. Notícies relacionades Comissen a un veí de Seròs els seus 15 gossos després d'atacar un cadell i el seu amo	0.844946	curate	{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_7_508462	L'aerolínia de baix cost Hapag-Lloyd Express ofereix fins dilluns 50.000 bitllets a 9,99 euros La companyia aèria alemana Hapag-Lloyd Express ha llançat una oferta de bitllets d'avió per tan sols 9,99 euros el trajecte. En total s'ofereixen 50.000 bitllets i el temps per adquiri-los s'acaba dilluns a mitjanit. L'aerolínia de baix cost té connexions des de l'aeroport de Colonia-Bonn cap a Reus, Bilbao, Sevilla, València i Madrid i des de Hannover a Reus, Bilbao, i València. Trajectes a Colonia-Bonn i Hannover L'oferta de bitllets a 9,99 euros és per viatjar entre els dies 1 i 30 de novembre en els trahjectes d'anada i de l'1 de novembre i el 14 de desembre pels vols de tornada. El preu és per trajecte i persona i les taxes i impostos hi estan inclosos. La companyia ha anunciat que un cop esgotats els bitllets de promoció en posaran a la venda 100.000 més a 19,99 euros i 29,99.	0.798362	curate	{"ca": 0.960272417707151, "it": 0.039727582292849034}	http://www.ccma.cat/324/laerolinia-de-baix-cost-hapag-lloyd-express-ofereix-fins-dilluns-50-000-bitllets-a-9-99-euros/noticia/43143/

End of preview. Expand in Dataset Viewer.

Dataset Summary

CATalog is a diverse, open-source Catalan corpus for language modelling. It consists of text documents from 26 different sources, including web crawling, news, forums, digital libraries and public institutions, totaling in 17.45 billion words.

Supported Tasks and Leaderboards

Fill-Mask
Text Generation
other:Language-Modelling: The dataset is suitable for training a model in Language Modelling, predicting the next word in a given context. Success is measured by achieving a low Perplexity score, indicating the model's proficiency in accurately predicting subsequent words.
other:Masked-Language-Modelling: The dataset is designed for training models in Masked Language Modelling. This task involves predicting masked or hidden words within a sentence. Success is typically measured by achieving a high performance score, such as accuracy or F1 score, on correctly predicting the masked tokens.

Languages

This dataset is in Catalan (ca-ES). Coming from the web, some documents may contain other languages.

Dataset Structure

Data Instances

The dataset is provided in a JSONL format, where each row corresponds to a single document and contains a document identifier, the text, a quality score, the strategy used to evaluate the document quality, languages, and a URL of the document, if available.

{
  "id": "macocu_ca_20230731_9_402472",
  "text": "Jaume Casañas relleva Dolors Carreras a l’Alcaldia de l’Ajuntament de Cunit.
          La substitució prevista al pacte de govern del 2019 s’ha materialitzat aquest
          dissabte al matí. Aquest dissabte al matí, en un acte al Casal Municipal de
          Cunit, s’ha celebrat l’acte de relleu de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Cunit,
          segons preveia el pacte de govern signat el juny del 2019 pels grups del PSC,
          encapçalat per la fins ara alcaldessa, Dolors Carreras, i Impulsem Cunit, amb
          el ja nou alcalde, Jaume Casañas, al capdavant.",
  "score": 0.8105327621841463,
  "strategy": "curate",
  "languages": "{"ca": 1.0}",
  "url": ""
}

Data Fields

id: text string containing the document identifier. Consists of the subdataset code, the part number and a document number.
text: text string from the document, with paragraphs separated by two newlines escape sequences. It is meant to be used directly as input for language modelling.
score: positive float number representing the document quality, ranging from 0, which represents the worst quality, to 1, the best quality.
strategy: text string describing the type of evaluation applied to obtain the document score. "curate" uses the heuristic evaluation from CURATE and "perfect" means that manual review was done and the highest score (1) is applied.
languages: dictionary containing the document languages, with a percentage indicating the character ratio for each one.
url: text string with the URL of the document, if available.

Data Splits

We do not provide any canonical splits for CATalog.

Dataset Creation

Curation Rationale

CATalog is mainly built on filtered, non-overlapping versions of CommonCrawl snapshots and a smaller set of manually selected corpora from specific sources. We use the CURATE pipeline, which combines exact deduplication, language identification, and scoring heuristics.

In the design of CATalog, we adhere to the following values:

(1) Scale & Flexibility. We intend to produce datasets that have a significant impact on the training of multilingual models in the range of 7B-180B parameters. Since Catalan is a medium-resource language and data acquisition is already a challenge, binary filtering will limit us in terms of the amount of data. By providing a score, we are able to easily filter the corpus according to any requirement.
(2) Neutral scoring. As opposed to ML-based filtering, we use simple rules and heuristics to avoid introducing further bias into the model (Dodge et al., 2021; Welbl et al., 2021). We only use FastText to reject documents in other languages.

During development, we performed comparative judgment experiments to evaluate the usefulness of the scoring from the CURATE pipeline, which is intended for further filtering and analysis. We found a moderate correlation between the score and the perceived quality of the text. Our main goal was to maximize the usability of the corpus without getting into a trade-off between quantity and quality.

Source Data

Initial Data Collection and Normalization

We applied extensive data processing using our CURATE pipeline.

We first filter documents by their language content using FastText. Only documents with at least 50% of characters in Catalan are kept. We then perform exact document deduplication. After this stage, we score each document with a tested set of 8 heuristic evaluators, inspired from other web filterings and from our own creation.

The following pre-existing datasets were used:

Who are the source language producers?

Apart from the pre-existing datasets, all of them coming from CommonCrawl dumps, the following sources provided their data on Open Data Agreements:

Media Groups
IB3
Grup El Món
Vilaweb
Nació Digital
ACN
Racó Català Articles
Racó Català Fòrums (anonymized version)
Aquí Berguedà
Academic & Book Repositories
Tesis Doctorals en Xarxa (TDX)
Wikipedia
Project Gutenberg
Government Institutions
Parlament de Catalunya
Les Corts Valencianes
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
Butlletí Oficial de la Universitat d'Alacant

Annotations

The score is an automatic label obtained from the aggregation of different heuristic evaluators based on predefined thresholds. Specific evaluators penalize documents for factors like minimum word count, average word per sentence, punctuation per word rate, unique sentences ratio, stopword ratio, Brunet index, language diversity, and content identified by regular expressions, providing a comprehensive approach to document scoring.

Annotation process

The process involves assigning scores between 0 and 1 to sentences, paragraphs, and documents in a hierarchical manner. Individual evaluators at different levels contribute scores that are combined using geometric means, emphasizing a probability-like interpretation to encourage evaluators to assess desirability. The final document score is derived through analogous aggregation of paragraph and document scores, distinct from a linear model.

Who are the annotators?

[N/A]

Personal and Sensitive Information

Being partially constructed from Common Crawl, personal and sensitive information might be present. This must be considered before training deep learning models with CATalog, specially in the case of text-generation models.

Considerations for Using the Data

Social Impact of Dataset

CATalog promotes the Catalan language in the NLP field, enabling development of advanced applications and chatbots tailored to Catalan speakers, while improving access to information for better community understanding. However, most of the sources in the dataset are web-scraped, which may bring in biases and privacy issues, risking flawed outcomes and potential misuse.

Given that Catalan is a mid-resourced language with low representation in digital sources, this dataset becomes crucial for building inclusive NLP applications. It addresses the language's underrepresentation, empowering the Catalan community with improved access to text resources in their native language. However, careful consideration of potential biases and privacy issues is essential to ensure responsible and equitable technology use.

Discussion of Biases

Web-crawled content is over-represented with standard language varieties, impacting language model performance for minority languages. Language diversity in data is crucial to avoid bias, especially in encoding non-standard dialects, preventing the exclusion of demographic groups. Our corpus primarily focuses on Central Catalan, but we actively include Valencian and Balearic Catalan, along with diverse sociolects from platforms like Racó Català Fòrums, aiming for a more representative dataset. Despite legal uncertainties in web-scraped data, we prioritize permissive licenses and privacy protection measures, acknowledging the challenges posed by personally identifiable information (PII) within large-scale datasets. Our ongoing efforts aim to address privacy concerns and contribute to a more inclusive linguistic dataset.

Other Known Limitations

[N/A]

Additional Information

Dataset Curators

Language Technologies Unit (langtech@bsc.es) at the Barcelona Supercomputing Center (BSC).

Funding

This work has been promoted and financed by the Generalitat de Catalunya through the Aina project.

Licensing Information

CATalog is a collection of text documents from sources with various licenses. The whole work is licensed under the most restrictive license in the corpus, which is Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International license. Any use of all or part of the text gathered in CATalog must abide by the terms of the original licenses, including attribution clauses when relevant. We facilitate this by providing provenance information for each data point.

The list of SPDX license identifiers included in the documentation can be found in the following table or in this JSON file.

Source	Identifier	License	Words
Tesis Doctorales en Xarxa (TDX)	tdx_ca_20220518	CC-BY-4.0	323.604.606
Wikipedia	wikipedia_ca_20230401	CC-BY-SA-4.0	266.694.957
IB3	crawling-ib3_ca_20230205	Data Sharing Agreement*	15.820.544
Les Corts Valencianes	les-corts-valencianes_ca_20230704	Data Sharing Agreement*	26.884.732
Grup El Món	grup-elmon_ca_20230726	Data Sharing Agreement*	85.269.398
Vilaweb	vilaweb_ca_20220728	Data Sharing Agreement*	46.901.345
Nació Digital	naciodigital_ca_20220331	CC-BY-NC-ND-4.0	216.272.360
ACN	acn_ca_20201011	Data Sharing Agreement*	81.245.457
Racó Català Articles	racoarticles_ca_20221005	Data Sharing Agreement*	358.566.114
Racó Català Fòrums	racoforumsanon_ca_20211213	Data Sharing Agreement*	1.342.530.567
Wikimedia	wikimedia_ca_20230829	CC-BY-SA-4.0	3.902.015
Project Gutenberg	gutenberg_ca_20220224	Project Gutenberg ToU	1.286.370
DOGC	dogc_ca_20230901	Data Sharing Agreement*	70.508.628
DOGV	dogv_ca_20231006	Data Sharing Agreement*	76.478.719
BOUA	boua_ca_20231006	Data Sharing Agreement*	13.420.660
Aquí Berguedà	aquibergueda_ca_20231009	Data Sharing Agreement*	8.226.020
Parlament de Catalunya	parlament_ca_20232009	Data Sharing Agreement*	10.093.576
CaWac	cawac_ca_20200528	CC-BY-SA-3.0	1.394.808.956
MaCoCu	macocu_ca_20230731	CC-BY-4.0	1.724.069.549
Crawling populars	crawling-populars_ca_20200525	CC0-1.0	838.416.826
Colossal OSCAR 1 (03-04-23)	colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829	CC0-1.0	195.427.011
Colossal OSCAR 1 (05-06-23)	colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829	CC0-1.0	207.586.983
Colossal OSCAR 1 (2022-27)	colossal-oscar-2022-27_ca_20231005	CC0-1.0	195.030.412
OSCAR-2201	oscar-2201_ca_20230904	CC0-1.0	1.397.774.576
OSCAR-2301	oscar-2301_ca_20230418	CC0-1.0	2.171.680.150
mC4	mc4_ca_20230418	CC-BY-4.0	6.377.996.198

* The data from each entity is governed by a distinct Data Sharing Agreement. All data provided by these entities is open and freely distributable.

Citation Information

[N/A]

Contributions

We thank the VIVES Plan for language technologies of the Valencian community, https://vives.gplsi.es/, from the CENID Digital Intelligence Center of the University of Alicante and the DFKI for their collaboration and contribution.

This work was funded by Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya within the framework of Projecte AINA.