Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

Follow

Projecte Aina 125

mc4_ca_20230418_14_700075

Amb nens: Els castells de Sant Ferran i Bellaguarda Pàgina d'inici Rutes i escapades Amb nens: Els castells de Sant Ferran i Bellaguarda Els camins feréstecs de l’alta Garrotxa Els cims de Sant Llorenç del Munt Amb nens Els castells de Sant Ferran i Bellaguarda L’Empordà fou un territori de frontera. El castell de Sant Ferran, a Figueres, i el fort de Bellaguarda, al Pertús, són testimoni d’aquell temps. La ruta proposa un viatge entre ambdues fortaleses, tot descobrint paratges desconeguts, esquitxats de boscos d’alzines i llogarets encantadors Castell de Sant Ferran - Santuari de la Mare de Déu del Roure - Biure - Pont de Campmany - la Jonquera - el Pertús - Fort de Bellaguarda Dificultat Distància: 25 km Renfe té parada a Figueres (902 24 02 02 - www.renfe.es) Cotxe ▼ S’hi arriba per l’autopista AP-7. Cal agafar la sortida de Figueres, entrar-hi i, després de passar el parc municipal, girar a mà esquerra pel carrer de la pujada al castell. Autobús ▼ A Figueres, hi arriben autobusos des de Barcelona o Girona. Sagalès: 93 593 13 00 - www.sagales.com Facebook El 1659 el tractat dels Pirineus va donar per acabada la guerra dels Trenta Anys entre les monarquies francesa i hispànica, i va fer que es traslladés la frontera gairebé cinquanta quilòmetres cap al sud, on és actualment. Aquest fet va convertir l’Empordà en zona de conflicte. El castell de Sant Ferran i el fort de Bellaguarda eren els baluards de defensa a cadascun dels costats de la frontera. Iniciem l’itinerari al castell de Sant Ferran, el monument més gran del Principat. El recinte és al terme de la Muntanyeta, als afores de Figueres, a tocar del parc municipal. Durant la visita descobrirem que el castell va construir-se en el segle XVIII per allotjar-hi la infanteria, la cavalleria i l’artilleria necessàries per aturar les invasions del país veí. El castell va rebre el nom de Sant Ferran en honor a Ferran VI, el monarca que regnava llavors. Les seves dimensions (320.000 m2), les seves muralles, el gran pati d’armes o les galeries subterrànies deixen els visitants bocabadats. Des del mateix castell de Sant Ferran s’ofereix la possibilitat de fer un itinerari amb vehicle tot terreny anomenat La ruta de la Guerra Gran. Es tracta d’un recorregut per camins forestals que creua la frontera i arriba al castell de ellaguarda (al Pertús). La primera parada es fa al santuari de la Mare de Déu del Roure, avui en ruïnes. La ruta continua cap a Biure, una típica vila empordanesa envoltada d’alzines sureres, i arriba al pont de Campmany, la Jonquera i finalment el Pertús, localitat fronterera que té la particularitat de tenir representats els dos estats en un sol carrer, en voreres diferents. La darrera visita la fem al fort de Bellaguarda. Tot fent una passejada per l’interior del recinte descobrirem un camí obert que l’envolta, un fossat excavat a la roca, la porta d’entrada, el pont llevadís, una primera muralla formada per cinc baluards, el pati d’armes o les dependències dels soldats. Visita recomanada Catedral de l'aigua Observacions La ruta surt a les 10.30 h del castell de Sant Ferran. Costa 30 € (inclou l’entrada al fort de Bellaguarda). Si, a més, es fa la visita en tot terreny al castell de Sant Ferran, tot plegat costa 42 €. S’ha de reservar amb antelació (al telèfon del castell). Més informació Oficina de Turisme de Figueres Pl. del Sol, s/n - 972 50 31 55 - www.figueresciutat.com Castell de Sant Ferran Pujada al Castell, s/n. Figueres - 972 50 60 94 - Obert tots els dies de 10.30 a 15 h - Visita amb audioguia: 3 euros; visita de grup a peu amb guia: 2,5 euros; visita La Catedral de l’Aigua amb tot terreny: 15 euros - www.lesfortalesescatalanes.info Propostes casa ruralCan Massot Excursió amb caiac a Portlligat Cadaqués - 19 d'abril

curate

{"ca": 0.952751677852349, "es": 0.03436241610738255, "en": 0.012885906040268456}

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/els-castells-de-sant-ferran-i-bellaguarda-015.php

macocu_ca_20230731_1_246120

Més d’una ocasió he lloat la tasca que fan les revistes especialitzades en literatura fantàstica al ressenyar-nos i per tant descobrir-nos obres i autors que d’altra manera ens passarien desapercebuts. Aquesta realitat tan usual en llengua espanyola és en canvi molt estranya en llengua catalana on fins ara no havia cap mitjà on poder informar-se dels esdeveniments de caire fantàstic que afectaven als Països Catalans. Així doncs, crec que és de justícia esmentar la feina que estan fent webs com el Bloc de la SCFF a l’oferir-nos informació immediata de tots els àmbits on podem gaudir de la fantasia i la ciència-ficció (cinema, teatre, literatura...) en català. Dic tot això perquè d’una novel·la reeditada com Escorxador-5 no n’hagués conegut la seva existència si no fos perquè la noticia va sortir en aquest bloc. Això és degut a que una immensa part de la literatura fantàstica traduïda al català apareix en col·leccions genèriques i hom no sap massa bé on buscar. Kurt Vonnegut ha mort aquest mateix any, Què hi farem diria ell. El llegat que ens deixa de les seves novel·les de ciència-ficció no és molt extens ni en català – quatre obres traduïdes- ni en castellà –una desena de novel·les i alguns contes- però la seva obra havia despertat en mi força curiositat doncs la fama de l’estil personal que impregnava les seves novel·les el precedia. Tot i això, l’únic treball seu que havia llegit fins ara, el conte curt “Los anfibios”, sense ser mediocre tampoc m’havia despertat cap predisposició per l’autor. Escorxador-5 és un dels seus treballs més reconeguts, finalista al premi Hugo el 1970, és una barreja de surrealisme, ciència-ficció i novel·la antibèl·lica que no pot deixar indiferent a ningú. Vonnegut vol parlar sobre la guerra, especialment sobre el desastre del bombardeig de la ciutat alemanya de Dresden efectuat per les tropes aliades a finals de la Segona Guerra Mundial. I per fer-ho utilitza tots els elements que creu oportuns: Ciència-ficció camuflada, ironia subtil, tocs d’humor negre... La novel·la ens presenta a Billy Pilgrim, un pobre soldat americà, una mica babau ell, que cau presoner dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Fins aquí tot sembla normal, però Billy Pilgrim és tot un personatge: posseeix l’habilitat de desenganxar-se del temps i pot viatjar a qualsevol moment de la seva vida passada i futura. És una viatge constant a través del temps que Billy no pot evitar. No pot canviar cap instant del temps i per tant no toparem amb paradoxes temporals ni cap altre efecte típic dels desplaçaments temporals: A Escorxador-5, el temps és immutable i el lliure albir no existeix – tal com afirmen els trafamaldoresos sàviament-. Billy ens narrarà els horrors de la guerra, la seva vida privada, la seva feina, la seva devoció per cert escriptor fracassat de ciència-ficció i fins hi tot la seva abducció pels extraterrestres del planeta Trafalmadore on serà exhibit en un zoo. Tot plegat, sense ordre ni concert, usant una estructura caòtica però fàcil de seguir, sense clímax i sense nus argumental. En aquest sentit m’esperava una visió més visceral dels famosos fets de Dresden, però l’autor les tracta com un punt més a la vida de Billy, només mostrant-hi una mica més d’atenció que a la resta. Però no hem d’oblidar que el seu principal objectiu – que ens insinua al primer capítol del llibre- era escriure una novel·la que no deixés bé el concepte de la guerra, que desmitifiqués els herois que més tard sortirien a les pel·lícules, però Vonnegut ho fa sense usar el to melodramàtic que hom podria esperar d’un carnisseria com la Segona Guerra Mundial, explicant tot allò que va ocórrer i especialment a Dresden – recordem que Vonnegut efectivament va ser un sobrevivent de la destrucció d’aquesta ciutat alemanya com a presoner de guerra, de fet apareix mencionat un parell de cops a la seva pròpia novel·la-. Kurt Vonnegut escriví una novel·la molt singular, amb un estil directe i senzill, molt lliure m’atreviria a dir; amb un argument enrevessat que no porta a enlloc però que ens dóna pistes del que pretén explicar-nos, intercalant algunes metàfores dignes de la millor literatura amb situacions quotidianes que no aporten res a la novel·la però que ens fa sorgir un somriure. En tot cas, ha utilitzat el personatge de Billy Pilgrim per mostrar-nos la seva experiència a Dresden i en general a tota la guerra, això sí, amb una visió molt personal, efectiva i a la vegada irònica. Un llibre on podem trobar per igual crítiques al govern americà com teories inquietants sobre la visió que hom té del temps, amenitzat tot plegat amb l’humor que només ens poden despertar les abduccions extraterrestres, Escorxador-5 és sense dubte una raresa recomanable.

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_1_140554

En aquest apartat podeu anar consultat imatges d'esdeveniments, concerts i activitats fetes per les distintes corals de l'Orfeó Gracienc: Auditori propi, sala d’assaig de l’Orfeó Gracienc i diversitat d’espais dissenyats específicament per a la pràctica del cant coral tant per al cantaire com per als directors. Per més informació podeu visitar l'apartat sales. >> Inici Escola Coral Coloraines - Cor Infantil Grups Escola Coral

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_8_342619

Oriol Bartumeu detalla curiositats de Super Mario Bros Punts de vista Oriol Bartumeu detalla curiositats de Super Mario Bros El 10 de març se celebra el Dia de Mario Bros i l'expert en videojocs, Oriol Bartumeu, explica per què Nintendo va escollir aquesta data. 10/03/2022 00:07:28 Oriol Bartumeu detalla curiositats de Super Mario Bros 00:07:28 10/03/2022 El 10 de març se celebra el Dia de Mario Bros i l'expert en videojocs, Oriol Bartumeu, explica perquè Nintendo va escollir aquesta data? En què es va inspirar Shigeru Miyamoto per crear el videojoc? L’expert en videojocs, Oriol Bartumeu, ha explicat set curiositats sobre el lampista més famós del món a 'Punts de vista', disponible a RTVEPlay.cat.

curate

{"ca": 0.9728183118741058, "en": 0.027181688125894134}

mc4_ca_20230418_2_484485

BARRRROC. Àudio-quadern per descobrir música italiana barroca | Parentalis > Lleure i cultura>Música>BARRRROC. Àudio-Quadern BARRRROC. Àudio-Quadern Àudio-quadern "Per Escoltar Vivaldi i Corelli Amb Uns Altres Ulls" que acompanya a descobrir i gaudir la música italiana dels segles XVII i XVIII. Permet escoltar, experimentar, entendre, endinsar-se, emmirallar-se i jugar amb la música. Explicacions lúdiques per definir l'estil de la música barroca italiana es combinen amb descripcions gràfiques de la música. Per a tots els públics a partir dels cinc anys. L'àudio-quadern BARRRROC per escoltar Vivaldi i Corelli amb uns altres ulls és una obra de l'editorial Cuscusian*s que apropa l’essència de la música barroca italiana, permetent-la viure de forma diferent per tots els públics, des dels petits de cinc anys en endavant. Els diversos jocs i activitats del quadern permeten conèixer aquesta música amb els propis ulls, experimentar-la i viure-la. Entre les activitats i interaccions presentades hi ha: el dibuix de diàlegs musicals, la Teoria dels Afectes o la relació dels colors amb la música. El quadern inclou música de Vivaldi i Corelli, dos dels autors més representatius del barroc musical italià. Per a totes les edats. Pels més petits, des de cinc anys és recomanable que realitzin dibuix concret. L'àudio quadern BARRRROC està co-creat pel Conjunt Atria, un ensemble de música antiga format per cinc músics que compaginen la labor pedagògica i la interpretació històrica de la música, juntament amb Lluís Sabadell Artiga artista, especialitzat en co-creació, art i ecologia i creador de l'editorial Cuscusian*s. Cuscusian*s és una editorial que desenvolupa artesanalment jocs, creacions, objectes i contes totalment diferents, divertits amb participació dels petits i grans lectors... S'encarreguen de les seves creacions fins als darrers detalls, amb molt d'amor i detallisme. Les produeixen de forma respectuosa amb el medi ambient (tintes ecològiques, dissolvents vegetals, paper reciclat) i absència de plàstics.. Cançons per... Disc "Jocs...

curate

{"en": 0.008819206271435572, "pt": 0.037726604605585495, "ca": 0.953454189122979}

https://shop.parentalis.com/ca/musica/3265-barrrroc-audio-quadern-descobrir-musica-italiana-vivaldi-corelli-cuscusians

naciodigital_ca_20220331_0_205375

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Bagà el Pla director de clavegueram del municipi. Aquest ha servit per elaborar un inventari de tots els pous de registre i les canonades de la xarxa, amb una descripció de les seves característiques i el seu estat de conservació. A partir d’aquí s’ha estudiat el funcionament del clavegueram tant per temps sec com per temps de pluja i s’han fet propostes de millora de la xarxa. Les actuacions previstes dins del pla tenen un cost estimat d’un milió d’euros i permetran segregar el funcionament del canal de reg de la xarxa. A més, la Diputació recomana la construcció de diversos col·lectors per tal de millorar la conducció de les aigües residuals, l’eliminació del sifó al drenatge de la C-16 per evitar que entri en càrrega la xarxa aigües avall, i la construcció de diversos sobreeixidors que permetran d’acord amb les prescripcions del Reglament de domini hidràulic.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/11670/baga-renova-seu-pla-director-clavegueram

oscar-2301_ca_20230418_0_443726

Cruïlles celebrarà la Festa Major els propers dies 8 i 9 de maig. Serà un cap de setmana amb un ampli ventall d’activitats programades per gent de totes les edats a la plaça de la Torre de Cruïlles. A través d'aquest enllaç es pot consultar el cartell amb totes les propostes, organitzades pels Senglars de Cruïlles, l’entitat SITRA i el propi consistori. La celebració arrencarà el dissabte ben d’hora. Encetarà la Festa Major una activitat familiar a càrrec de SITRA, que proposa un anellament científic d’ocells. L’activitat d’una hora de durada es dividirà en quatre grups: a les 8 h, a les 9 h, a les 10 h o a les 11 h. Cal que les persones interessades reservin plaça a la franja horària preferida enviant un missatge de whatsaap al 690 092 464. SITRA complementarà la jornada amb explicacions i observacions de les aus associades a la Torre de Cruïlles i al seu entorn. Les activitats de dissabte continuaran a les 18 h. Serà llavors quan la plaça de la Torre acollirà una actuació d’animació infantil a càrrec d’Albert Such. Diumenge, a les 10.30 h, se celebrarà l’Ofici Solemne. A les 12 h hi haurà una audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Banyoles. Cap a la tarda culminarà la Festa Major amb un concert de Tona Gafarot. L’artista presentarà en directe el seu nou àlbum: ‘El foc, el caliu i la cendra’. *Es poden adquirir entrades per totes les activitats al Bar Ester, a la Llibreria La Siglantana o a l'Ajuntament, de 17 a 20 h, trucant al 972 64 05 73.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.cmss.cat/ca/actualitat/noticies/totes-les-activitats-programades-a-la-festa-major-de-cruilles/

colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_194191

La Dra. Lucia Boix, metge adjunta de la Unitat de Malalties Infeccioses de l'HUMT, ha estat guardonada per la Junta Comarcal del Vallès Occidental del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) amb el Premi Dr. Joan Costa i Roma 2021, dotat amb 3.000 euros. La Dra. Boix s'ha endut el guardó com a millor publicació en revista científica per Improvement of Pneumococcal Pneumonia Diagnosis Using Quantitative real-time PCR Targeting lytA in Adult Patients: A Prospective Cohort Study. Es tracta d'un estudi observacional prospectiu en què es van incloure tots els adults amb pneumònia adquirida a la comunitat des del Servei d'Urgències de HUMT des del novembre del 2015 al maig del 2017. L'ús de les tècniques moleculars mitjançant determinació del gen lytA (rtPCR -lytA) va augmentar el diagnòstic de la pneumònia pneumoccòcica. La detecció de rtPCR-lytA a nasofaringe va ser el més prometedor entre els mètodes moleculars utilitzats per al diagnòstic de pneumònia pneumoccòcica. Aquest article es va publicar al juny de 2021 a la revista Clinical Microbiology and Infection, amb un factor d'impacte de 8.07. L'acte d'entrega es va dur a terme ahir dijous a la sala d'actes de la Masia Freixa i va comptar amb l'assistència de la presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental, Montserrat Garcia, i el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès. La Dra. Boix va agrair en el moment de l'entrega del guardó al servei d'Urgències per la seva col·laboració dunta l'estudi i la dedicació i entrega contínua en la seva feina diària. El premi vol recordar la figura del Dr. Joan Costa i Roma, metge sabadellenc especialista en Medicina Interna, que amb el seu treball i dedicació va esdevenir un referent de l'especialitat, implantant el nou model de gestió sanitària pública integrada de coordinació entre l'assistència primària, l'hospitalària i la sociosanitària. Es tracta d'un guardó per a treballs d'investigació en l'àmbit hospitalari que enguany ha arribat a la seva 9ena edició.

perfect

{"es": 0.01065989847715736, "ca": 0.9893401015228427}

mc4_ca_20230418_8_695233

Noticíes archivos - Página 5 de 13 - Dietètica Herbolari Casa Pià 5 Jun 2013 Un de cada cinc nens és al·lèrgic. Jaume2019-03-17T20:46:40+01:00General, Noticíes| L’excessiva higiene i altres factors com l’alimentació o la contaminació incrementen el nombre de casos de nens al·lèrgics cada any, i ja suposen un de cada cinc, segons els experts reunits al Congrés de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lèrgia i Asma Pediàtrica (SEICAP), que es va celebrar recentment a Àvila. Tan sols en el cas de l’asma el nombre de nens s’ha duplicat en les últimes tres dècades, segons dades de la SEICAP. (más…) 28 May 2013 Els experts en nutrició i investigadors de la universitat d’Harvard van realitzar una modificació de la piràmide alimentaria, basada en una nutrició sana, lliure de la pressió política i grups de la indústria que podrien veure’s afectats. (más…) Jaume2019-03-17T20:50:20+01:00General, Noticíes, Vitamines| 22 May 2013 La importància dels electròlits en la nostra dieta Jaume2019-03-17T20:46:49+01:00Alimentació, Ecològic, General, Noticíes| Un electròlit és una part d’un aliment que conté una càrrega elèctrica quan es consumeix. Més exactament, són molècules que es disocian en ions carregats positiva i negativament, fent a la mateixa solució elèctricament conductora. Els electròlits són molt importants en la nostra dieta i totes les formes de vida superiors requereixen un complex equilibri d’electròlits. Ajuden a mantenir-nos hidratats, a regular la funció muscular i nerviosa, millorar l’equilibri àcid-base i altra, i existeixen moltes conseqüències negatives, si no s’aconsegueix l’equilibri correcte d’electròlits en la dieta. (más…) Una troballa sobre les banyes dels cérvols qüestiona l’origen de la osteoporosis Jaume2019-03-17T20:46:54+01:00Ecològic, General, Minerals, Noticíes| Un equip espanyol apunta que la pèrdua de manganès causa la malaltia. Fins ara es pensava que el responsable era la falta de calci. Les banyes dels cérvols són pràcticament impossibles de trencar. Però en 2005 alguna cosa li va succeir a aquests animals a Espanya perquè les seves cornamentes van començar a fracturar-se de forma alarmant. Per resoldre el misteri, un equip de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegéticos de la Universitat de Castella-la Manxa va analitzar detalladament les banyes trencades i va observar que la causa de la debilitat era una reducció del manganès, un mineral que obtenen per l’alimentació. (más…) 29 Abr 2013 Jaume2019-03-17T20:50:45+01:00Ecològic, General, Noticíes| Investigadors del CSIC han comprovat que l’exposició a certs contaminants mediambientals pot afectar al desenvolupament i funció dels testicles. L’estudi, publicat en la revista Reproductive Toxicology, demostra en ratolins mascle que l’expressió de centenars de gens pot veure’s alterada per l’exposició durant el desenvolupament embrionari a determinades substàncies, presents en alguns pesticides, plàstics, aliments i cosmètics. (más…) 2 Abr 2013 El consum de productes ecològics va augmentar a Espanya un 7% malgrat la crisi Jaume2019-03-17T20:50:24+01:00Alimentació, Ecològic, General, Noticíes| Segons miherbolario.com, el mercat de consum de productes ecològics a Espanya va augmentar en 2011 en 60 milions d’euros, passant d’una despesa de 905 a 965 milions, segons les últimes dades que disposa Ecovalia, Associació Valor Ecològic. Aquestes xifres suposen un increment del 6,62%, una dada que adquireix més rellevància si es té en compte que l’augment del consum es va produir en plena crisi. A més, la pujada del consum de productes ecològics a Espanya va ser superior a la mitjana d’increment al mercat mundial, que en el mateix període va créixer un 6,26% (de 59.100 milions de dòlars en 2010 a 62.800 en 2011). (más…) Remeis naturals per al mal de cap Jaume2019-03-17T20:47:09+01:00Alimentació, Ecològic, General, Noticíes| El mal de cap és un símptoma molt molest i difícil de suportar quan és constant, per la qual cosa pot alterar la vida de les persones ja que dificulta dormir, estudiar, treballar, menjar, etc. Quan el mal de cap és persistent i recurrent, l’hi coneix com a migranya o neuràlgia. Les causes més comunes de l’aparició del mal de cap són: (más…) Jaume2019-03-17T20:47:14+01:00Alimentació, Ecològic, General, Minerals, Noticíes, Vitamines| Es reclama que es retiri el Bisfenol A dels envasos alimentaris. Jaume2019-03-17T20:50:31+01:00Alimentació, Ecològic, General, Noticíes| La Fundació Viu Sa, a través de la seva campanya “Llar sense tòxics”, ha engegat una iniciativa a nivell nacional per eradicar el bisfenol A (BPA) de tots els materials en contacte amb aliments. És la primera vegada que es duu a terme una iniciativa d’aquest tipus a Espanya, on ja ha estat eliminat el bisfenol A de els biberons infantils, en línia amb la normativa comunitària, però no d’altres materials d’ús alimentari. França ha estat el primer país europeu a prohibir totalment el bisfenol A en aquest tipus de materials, (más…)

curate

{"es": 0.02561496239072982, "en": 0.010774547672291116, "ca": 0.9345395405570238, "fa": 0.021752388696889613, "hu": 0.007318560683065664}

https://www.casapia.cat/noticies/page/5/

mc4_ca_20230418_2_724030

Inici Museu d'Art de Sabadell Publicacions Catàlegs d’exposicions Museu d'Història Taxes de l'Organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell - 2019

curate

{"ca": 1.0}

http://museus.sabadell.cat/mas/publicacions/catalegs-d-exposicions/79-museu-historia

racoforumsanon_ca_20220809_0_862655

Els i les assistens a la concentració en suport als i les companyes de Grècia han estat retinguts pels mossos d'esquadra, a hores d'ara se'ls està identificant a tots i totes i se'ls hi ha requisat el material que portaven. Els mossos han començat a càrregar contra els concentrats. Tothom al Portal de l'Àngel. Els mossos han deixat anar als retinguts, la concentració s'ha acabat. La marxa de torxes, de moment, s'està desenvolupant amb normalitat...

curate

{"ca": 1.0}

naciodigital_ca_20220331_0_294871

Dijous comencen els actes de celebració de la 51a Festa Major del Castell de Cardona amb una missa a la capella de Sant Ramon Nonat a les 11 h, i la veneració de la relíquia del Sant i cant dels goigs. La celebració continuarà diumenge a les 11 del matí amb una missa solemne que comptarà també amb la participació de la Coral Cardonina i dels Trabucaires de Sant Ramon. A les sis de la tarda, la col·legiata de sant Vicenç acollirà el concert del grup coral En clau de Bages. Per cloure els actes de celebració, a les set la Cobla Súria oferirà una audició de sardanes.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/69609/castell-cardona-inicia-seva-festa-major-aquest-dijous

oscar-2201_ca_20230904_3_117840

Contradiccions al govern de la Generalitat | Xavier Muñoz i Puiggròs | Advocat i autor de la biografia Alice’s | Articles | El Punt Avui Web versió mòbil El Punt Avui Agenda Cinema Serveis Temes Canals Participació Registre Edició impresa Webs El Punt Avui L'Esportiu L'Econòmic Catalonia Today Club del Subscriptor El Punt Avui Tv Grup El Punt Avui Visualització Dijous, 2 desembre 2021 [X] Estic registrat i vull presentar-me Recorda'm He oblidat la contrasenya Consulta el text d'ajuda Registra't gratuïtament Fes-te subscriptor per 4 € al mes Identifica't Subscriu-te Cercar Telegram Instagram Facebook Twitter El Punt Avui Seccions Edició impresa Més Portada Local Societat Successos Política Economia Cultura Europa-Món Comunicació Opinió Esports Tota l'opinió Editorials Articles L'Apunt El lector escriu Enviar una carta al director Autors × [D] Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat + Contradiccions al govern de la Generalitat E-mail 0 Opinió Advocat i autor de la biografia Alice’s - 15 octubre 2021 2.00 h opinió Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat E-mail La crisi econòmica exigeix fer inversió publica, crear llocs de treball, serveis per a tothom i actuar en contra les desigualtats. I tot això no es pot fer sense el lideratge d’una administració publica valenta i progressista. Xavier Muñoz i Puiggròs - Advocat i autor de la biografia Alice’s Recapitulem: després de tres mesos de suposada negociació per a la formació d’un nou govern, Pere Aragonès va dir Prou! Joan Tardà ho havia dit clarament: “No és fàcil acceptar que els masovers vagin per endavant quan sempre has estat senyor”. ERC estava disposada a fer un govern en solitari: endegar converses i pactes amb els Comuns, comptant amb la CUP. Però, per assolir la presidència, ERC necessitava, encara, quatre abstencions que no arribaren. I, sense gaires explicacions, el temporal es calmà i, finalment, hi hagué pacte. L’acord amb Junts va ser promogut, in extremis, per la CUP, que demostrà ser més responsable que els que han governat secularment el país. En les eleccions al Parlament del mes de febrer s’havia posat en relleu que hi havia dues majories viables: una d’esquerres i una altra independentista. Les dificultats en la formació d’un govern independentista obriren la finestra a un pacte de les esquerres que, finalment, no es produí. Curiosament uns dies abans que Aragonès es plantés, havia aparegut una informació preocupant que mostrava que les diferències entre esquerra i dreta són presents dins dels partidaris del dret a decidir. Les paraules subscrites per Joan Canadell, diputat de Junts, eren simptomàtiques: “El missatge polític a Madrid és clar: la gent vol que els ajudin, que baixem els impostos, que potenciem l’economia. I no vol una administració pública que ho decideixi tot i que ens fa pagar impostos alts”. Sorprengué sentir aquest cant al liberalisme econòmic més ranci. Són, aquests, uns principis allunyats de l’Estat de benestar, que defensen les esquerres del nostre país. Els governs tenen el deure de redistribuir, en la mesura del possible, la riquesa, augmentant les càrregues fiscals als més rics. Els serveis públics s’han de pagar amb impostos dels qui més tenen i l’Administració Pública és l’única eina de què disposa la societat per equilibrar els abusos dels més poderosos. Confesso que vaig tenir una certa satisfacció quan Pere Aragonès digué Prou! Estava encuriosit davant el repte d’un govern progressista, amb capacitat de pactar amb els que pensen diferent, però amb objectius comuns en el terreny social. Aragonès disposava del suport de la CUP i dels Comuns; sols li mancaven quatre abstencions. Junts digué que no, si ells no estaven dins el govern. Òbviament el seu suport al nomenament d’un president independentista d’ERC tenia un preu. El senyor Illa tampoc acceptà abstenir-se. El líder socialista podia haver exhibit no solament la mateixa tolerància que el senyor Rufián havia tingut recolzant la presidència de Pedro Sánchez, sinó que, des de la seva perspectiva discursiva, tenia una ocasió única per plantejar alternances a l’independentisme estricte, que ell tant combat. Podia plantejar, a més, grans consensos respecte a polítiques de progrés, però els socialistes catalans, ara per ara, estan desorientats, tot i que, en algun moment, hauran d’obrir-se al que pensen la majoria dels ciutadans de Catalunya. Davant aquestes circumstàncies, podem interrogar-nos si és suficient, per fer un acord de govern, tenir com a únic punt de confluència el dret a decidir, sobretot quan la coalició independentista ja no és cap novetat. Per altre banda, el govern de la Generalitat ha fracassat a l’hora de participar, com un bloc, en la taula de diàleg. En pocs anys veurem, probablement, el trencament de l’artificiosa aliança actual, sense que ni Junts ni ERC renunciïn a la reivindicació legítima de l’autodeterminació i independència de Catalunya. Pel camí, és d’esperar que el llampant conseller d’Economia, senyor Giró, provinent de l’establishment financer, no es deixi influenciar en excés pels plantejaments econòmics del senyor Canadell, i que s’avingui a coadjuvar en polítiques econòmiques al servei dels catalans (també dels més necessitats). La crisi econòmica exigeix fer inversió publica, crear llocs de treball, serveis per a tothom i actuar en contra les desigualtats. I tot això no es pot fer sense el lideratge d’una administració publica valenta i progressista. Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat Contradiccions al govern de la Generalitat E-mail Desar la notícia al meu compte Veure el llistat de notícies del meu compte Escriure un comentari Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat. Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

curate

{"ca": 0.9534548944337812, "it": 0.006397952655150352, "en": 0.015674984005118364, "pt": 0.013595649392194497, "fr": 0.0012795905310300703, "es": 0.006397952655150352, "uu": 0.0004798464491362764, "nl": 0.0011196417146513116, "de": 0.0011196417146513116, "hr": 0.0004798464491362764}

https://m.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2042875-contradiccions-al-govern-de-la-generalitat.html?app_id=108

wikipedia_ca_20230401_0_56236

Riu Guart El Guart o Guard és un riu afluent de la Noguera Ribagorçana per la dreta. Està format per diversos barrancs que baixen de la serra del castell de Llaguarres, a prop de Benavarri. També rep per l'esquerra el riu de Queixigar, que fa de divisòria entre Estopanyà i Fet. Finalment desemboca a prop de Blancafort (la Noguera).

perfect

{"ca": 1.0}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=56237

crawling-populars_ca_20200525_52_62074

junta directiva/delegats lliga catalana de futbol sala Òrgans de Justícia i Comissions imatge corporativa delegacions PORTAL DE TRANSPARÈNCIA Assemblea General Ordinària Convenció de Clubs FS Eleccions Estaments 2018-19 Estatuts / Reglament General Pla de Competició / Regles de Joc canvis de junta reconeixement mèdic esportiu Subvencions Activitats Autoritzades Campanyes jugadors procedents de l'exterior Models de Documents Llicències per Edat Certificat Negatiu Delictes Sexuals competicions clubs camps amistosos Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS notícies mèdia Intranet Portal del Federat Futbol Femení Mutualitat Formació Entrenadors Àrbitres Compliance Fundació Respecte Pilotes Futcat federació competició competicions clubs camps amistosos seleccions Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja futbol Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS serveis Àrbitres C. Ètica Esportiva Compliance Entrenadors Formació Fundació Futbol Femení Gala Estrelles Intranet Mediació Mutualitat Pilotes Futcat Portal del Federat Respecte PRADENC,F.C.,B ALEVÍ TERCERA DIVISIÓ 10 9 6 Dades d'Equip FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

curate

{"es": 0.17765273311897106, "ca": 0.6318327974276527, "en": 0.09967845659163987, "pl": 0.012861736334405145, "nl": 0.022508038585209004, "pt": 0.02652733118971061, "fr": 0.023311897106109324, "id": 0.00482315112540193, "sv": 0.0008038585209003215}

: /equip/1920/3al/pradenc-fc-b

macocu_ca_20230731_6_424248

EL GRIU DE CANET. Un passeig per la història de Canet Descarrega’t l’App i viu una història emocionant al costat d’un ésser fantàstic! ‘El griu de Canet’ pretén ser una experiència completa, una nova manera de relacionar-se amb el territori de Canet de Mar i conèixer-lo millor. Per començar, hi trobareu un relat que us mostra un segle i mig de la història recent. Des del temps en què els vaixells canetencs solcaven els oceans i els mars més remots fins a l’època de les fàbriques tèxtils. Sereu conduïts a través d’aquest relat, en què s’entrecreuen fantasia i realitat, per dos protagonistes d’excepció. D’una banda el Griu, un ésser mitològic molt present als edificis de Canet, i de l’altra, l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, canetenc il·lustre i autor de molts dels edificis més coneguts de la seva vila natal, que han convertit la població en un destí cultural obligat. Ara bé, amb el relat, les referències històriques i fins i tot les pàgines dedicades a fer-vos de guia no n’hi ha prou per copsar i conèixer Canet i el seu patrimoni. Cal veure, tocar, sentir, caminar... Afortunadament, les noves tecnologies, especialment les que estan associades als telèfons mòbils, ens faciliten poder anar més enllà de les pàgines d’un llibre. Esdevenen companyes d’un viatge fascinant per viure el relat per nosaltres mateixos i conduir les nostres passes fins als llocs reals on van succeir els fets descrits. Amb aquest objectiu disposeu d’una aplicació mòbil que conté tota la informació geoposicionada. Només cal escanejar-la amb l’smartphone per tenir-la a l’abast. Més encara, podreu jugar i resoldre misteris tot passejant per Canet. Com s'hi juga? 1. S'escaneja la web/app al seu mòbil i comença a jugar. https://studio.playvisit.com/app/1547 2. Els jugadors han d’estar a un mínim de 50 metres del lloc geolocalitzat per poder dur a terme les mecàniques i aconseguir punts. 4. Localitza el primer punt, camina fins a arribar-hi i completa el llistat de proves i pistes dels punts geoposicionats. 5. Per cada prova contestada, el joc genera una recompensa (il·lustració, foto o vídeos) per al participant, que l’emmagatzema al seu telèfon mòbil i continua jugant. 6. Per cada itinerari completat (9 proves), el joc genera sorpreses. Materials de comunicació El griu de Canet disposa de diversos materials promocionals que poden ser utilitzats per fer una convocatòria per jugar: Mapa-guia Vídeos: o Envia’ns un correu electrònic a canet.turisme@canetdemar.cat i et facilitarem més informació sobre les diverses activitats i possibilitats relacionades amb aquesta proposta. Per començar a jugar podeu recollir mapa (podeu descarregar-lo aquí) i llibre a:

curate

{"es": 0.009060022650056626, "ca": 0.9697999244998112, "cs": 0.003775009437523594, "en": 0.013967534918837296, "pt": 0.0033975084937712344}

mc4_ca_20230418_1_220292

Marcos amb els seus nous colors. Marcos de la Espada s’estrena com a golejador a Hong Kong La barba més famosa que ha passat pel vestuari grana en els darrers anys per fi va poder celebrar els seus primers gols amb el Southern, el segon equip hongkonguès que l’ha acollit després del seu pas pel Kitchee. El de Pollença va participar amb una dobleta en la golejada (0-6) que li van infringir al Hong Kong FC en el partit corresponent a la catorzena jornada de lliga de la Premier League. Seus van ser el primer i el tercer gol. Marcos torna a somriure i ho fa en el millor moment des de que es troba residint a Àsia, doncs ha jugat els darrers tres partits sencers. Aníbal Zurdo s’incorpora a Elite Internacional La notícia és de fa un mes, però la transcendència de la mateixa provoca que tingui cabuda en aquest primer text de la secció. L’atacant hispanoamericà compaginarà la seva estància a l’Atlético Pinto de la Tercera Divisió amb la seva primera aventura fora dels terrenys de joc a “Elite Internacional”, l’empresa de representació de futbolistes professionals i amateurs en l’àmbit nacional i internacional ubicada al municipi de Dos Hermanas (Sevilla). Eugeni Valderrama es queda a un pas de debutar a Primera El jove migcampista format a la pedrera del FC Barcelona i posteriorment a la del Nàstic va estrenar-se en una convocatòria oficial amb el primer equip del Valencia per afrontar el duel de lliga contra la SD Eibar, un duel que va acabar amb una golejada d’escàndol que va incendiar Mestalla (0-4). El del Papagaio (Sant Jaume dels Domenys) va ser un dels membres que van integrar la banqueta valencianista i es va quedar a un pas de poder fer el seu debut oficial a la màxima categoria del futbol estatal. Veient la confiança de Voro en els jugadors del planter com Toni Lato i Carles Soler, és probable que el torn d’Eugeni estigui més a prop que mai. José Naranjo ja dóna punts al KRC Genk L’últim pitxitxi del Club Gimnàstic -16 gols la passada temporada- ha trigat només tres partits en marcar el seu primer gol a la Jupiler Pro League, precisament el dia en el que debutava com a titular amb el KRC Genk. Anteriorment havia jugat tres minuts contra el KV Kortrijk i set davant el KV Mechelen. En aquesta ocasió, el seu equip rebia a casa al Mouscron, rival al que ha derrotat gràcies al gol que Naranjo va marcar al minut 21 de la primera part aprofitant l’assistència d’Alejandro Pozuelo, amb el que pot crear una associació força interessant al Luminus Arena. L’edat no és cap obstacle per Berry Powel L’espigat davanter neerlandès no es cansa de marcar gols, i això que el proper mes de maig complirà 37 primaveres. A dia d’avui milita al Kozakken Boys de la tercera divisió holandesa però, atenció, perquè tot i la seva elevada edat és un dels màxims golejadors del campionat amb 10 dianes, l’última d’elles la que va marcar aquest cap de setmana davant el Katwijk. Els seus gols són el millor actiu d’un equip que ocupa la quarta plaça amb 34 punts, però lluny de poder lluitar per l’ascens.

curate

{"ca": 0.9470529470529471, "es": 0.052947052947052944}

http://www.nastic.cat/2017/02/06/5790/

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_330529

Aquest ritual parla de la influència de la indumentària, començant per la roba interior, en la construcció del gènere. A través del canvi de la meva relació amb el sostenidor i d'una transformació de l'objecte mateix, s'obre un espai per a subvertir les normes del gènere binari. El ritual es divideix en dues parts: la primera, en la qual enguixo tots els meus sostenidors, correspon a un tall simbòlic amb "la cosa femenina" i a un canvi en la meva silueta, al deixar de fer-los servir vaig començar a portar binder. En la segona part recupero un dels sostenidors i el transformo en un objecte ritual, el recolzador, que em serveix per acostar-me a "el fet femení" des d'una altra identitat/corporalitat que és el resultat de anomenar-me en masculí, a vegades fer servir binder i prendre testosterona durant tres anys. A la segona part recupero un dels sostenidors i el transformo en un objecte ritual, el recolzador, que em serveix per acostar-me a “Lo Femenino” de s’una altra identitat/corporalitat resultat ‘anomenar-me en masculí, fer servir binder a vegades i prendre testosterona durant tres anys. No es tracta de un drag sinó de crear un espai independent a les limitacions del gènere per a possibles nous quotidians, com és fer servir vestits, faldilles desde la meva identitat transmasculina; s’acosta més a la frase «gender is a drag». Quan parlem de com influeix la roba en la construcció del gènere solem referir-nos al que és visible. Faldilla o pantaló, brusa o camisa... Aquestes peces de roba, així com la seva estètica (ornament, color, forma...), tenen un fort caràcter "femení" o "masculí", s'entenen per oposició igual que el gènere. No obstant això, la roba interior condiciona en gran manera quina indumentària anirà sobre seu i com seran llegides les diferents corporalitats generitzades. Aquestes peces tèxtils ens són venudes com adaptades als nostres cossos, com garanties de confort amb una aura de naturalitat, mentre que configuren la nostra silueta; la seva tasca real és més aviat la d'una pròtesi. El sostenidor construeix i mostra com són les tetes de les dones, o almenys com haurien de ser. Un sostenidor en cossos/identitats té diferents significats. El recolzador, guiño a la paraula sostenidor si tenim en compte el seu nou ús, conserva majoritàriament la seva estructura inicial, només té canvis fets amb tisores, agulla i fil, i s'adapta perfectament al cos, és ajustable. Malgrat que existeixin aquestes característiques trenca amb el simbolisme, la funció i l'estètica marcades pel sostenidor; el recolzador no és una ombrera a l'ús, que podríem associar amb "el fet masculí", passa a ser un objecte sense gènere. Quan vaig canviar el sostenidor pel binder, moment en el qual vaig decidir ser Mario i no María, la meva relació amb la roba va canviar de manera dràstica. Aquest tall amb "la feminitat", que es materialitza amb enguixar els sostenidors, em va portar a ovlidar moltes peces de roba que abans formaven part del meu dia a dia, i encara que el meu cos segueixi essent el mateix, sentia que ja no encaixaven, i vaig començar a utilitzar altres peces noves com els calçotets. La roba no només influeix amb la construcció binària del gènere sinó que en dona compte: si una persona que s'identifica i mostra com el que s'entén socialment per home es posa un vestit passarà segurament a ser un efeminat, un maricó, un fake del gènere. Al llarg d'aquests tres anys he intentat relacionar amb el meu cos i el que el rodeja deixant de banda les normes de gènere, la virilitat és realment fràgil. Moltes accions i estètiques que s'associen a la cosa femenina sí tenen sentit per mi des d'aquesta corporalitat/identitat a pesar que abans no la tinguessin. Tot i això, encara que em cridava l'atenció, sentia que posar-me faldilles o vestits era anar bastant més enllà d'allò permissible. Per això recuperaré un dels sostenidors, els transformaré en el recolzador i vaig generar l'espai per provar-me'ls gràcies al ritual: me'ls vaig posar, em vaig fotografiar i me'n vaig quedar alguns. Les imatges que es mostren corresponen al tancament del ritual. En una trobada artística, que portava un dels vestits, vaig mostrar els components d'aquest projecte i vaig parlar del procés. Per finalitzar, vaig cremar el recolzador que ja havia complert la seva funció com a objecte ritual.

perfect

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_2_707010

Realment companys, el No a les urnes no serà una Constitució Europea v.2.0 com pronosticava fa poc. Serà molt pitjor. La màquina mediàtica sociata, convergent i manipuladora és molt forta. Serà desolador veure que el sobiranisme és tan fluix. El 18-J serà un desastre. Tranquil home que a tot s'aplega! desde el sud compteu en el nostre ajud! les JERPV per lo que siga -Et falten diners per esmorçar? Les jerpv t'ho pagua. -Has de llavar el cotxe i no tens temps? Les jerpv ho fa per tu. -Vols novia i no en trobes? Les jerpv tiren la canya per tu. -No saps apitxar? Les xerpf t'ensenya. "Antes era Mr.Proper, ara se'n diu xerpffi" vols vaselina?el bloc jove t'ajuda -La vaselina és molt important, eh? teniu bon subministrament en la seu,no? si necessites un politic vestit de fallero borratxo el booc t'ajuda.. -Ja comença a molestar-me tanta "sarna", un polític també és una persona, i en el seu temps lliure pot fer lo ke li done la putíssima gana. I vestit de fallero... les falles són valencianes. tio recorda que això es frikos,bè que no te contestat seriosament cuan as dit lo de la jerpv...

curate

{"ca": 0.733271375464684, "it": 0.07434944237918216, "fr": 0.03066914498141264, "es": 0.09758364312267657, "pt": 0.028810408921933085, "an": 0.019516728624535316, "eu": 0.015799256505576207}

macocu_ca_20230731_9_255779

DESCRIPCIÓ: La Mooncup® és una copa de suau silicona que pot ser reutilitzada per a cada període. La Mooncup s'usa internament, més avall que un tampó, i en lloc d'absorbir-ne el flux menstrual, ho recull. La Mooncup està dissenyada per dones per a u[...] DESCRIPCIÓ: Es fabrica amb silicona tova de grau mèdic i és tan còmoda que no en pots percebre la presència. Mentre que els tampons absorbeixen el 35% de la humitat vaginal, la Mooncup no et produirà sequedat ni desprendrà fibres. Com que no conté l[...]

curate

{"ca": 0.9544554455445544, "pt": 0.04554455445544554}

mc4_ca_20230418_17_709499

Bombers Tarragona: de febrer 2010 Crema un cotxe fúnebre Allaus: Prevenció i Seguretat FASE PRÈVIA VI CONCURS D'ESCARCERACIÓ Reportatge a Reus TV PRÀCTIQUES OPERATIVES FEBRER 2010 XXIV Cross de Bombers de Catalunya Ahir dissabte al voltant de les cinc de la tarda el parc de Bombers de Tarragona va rebre una trucada que avisaba d'un cotxe cremant davant del Casino de Tarragona. Quan va arribar la dotació del 12.40 van confirmar que el que cremaba era un cotxe fúnebre. El foc que es va iniciar de manera sobtada, no va poder ser controlat en un primer moment amb un extintor pels ocupants del propi vehicle, trucant inmediatament als bombers. Malgrat tot van poder treure el difunt a temps de l'interior del vehícle. El cotxe va quedar afectat en un 75%. Destacar també els serveis d'ajut al foc d'industria que hi va haver a l'Arboç (amb el 6.12.44 i posteriorment amb el 6.12.80 amb el carretó de botelles d'aire) i el greu accident que es va produïr al voltant de les 23:00 a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, amb 2 atrapats greus i un de lleu en el seu interior. Degut a l'increment d'aficionats als esports d'hivern com poden ser l'esquí de muntanya o les passejades amb raquetes de neu, malauradament cada cop són més habituals els accidents provocats per les allaus de neu. Per aquest motiu el GRAE de muntanya ha editat un breu video informant sobre el perill d'allaus. En ell es parla de la prevenció, la seguretat i l'equipament necessari per a que les nostres excursions durant l'hivern siguin més segures. En Josep Colàs Salvador, sotsinspector de la Divisió Operativa Grup de Reforç d'Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat, és l'encarregat d'explicar-ho. Desitgem que amb aquesta informació pugueu anar a la neu més segurs. Etiquetes de comentaris: Recomanacions, videos Ja han sortit els horaris i les seus del VI CONCURS DE RESCAT D'ACCIDENTS. Són 6 dies en els que participaran un total de 47 equips de Bombers de la Generalitat de Catalunya d'arreu del territori. Els 20 millors passaran directament a la final que es celebrarà en el mes d'abril a les instal.lacions de l'ISPC. D'aquests, els 3 primers classificats obtindran directament plaça per participar en el Concurs Nacional de Rescats en Accidents de Trànsit que es celebrarà els dies 11, 12, 13 i 14 de maig a la Pineda. Molta sort a tots els participants i que guanyi el millor! Durant la realització de les pràctiques que es van fer els dies 1, 2, 3 i 4 de febrer a l'antic Hospital de Casablanca, els companys de Reus TV van venir a grabar per a posteriorment emetre un reportatge referent a la formació dels bombers. S'emetrà dins el "10 comarques" d'aquest divendres 19 de febrer, just després de l'informatiu, al voltant de les 14:25, aproxidament durarà uns 7 minuts. Després es repetirà a la tarda i a la nit en alguna altra franja horària, i també el diumenge. Per saber els horaris de les repeticions ho hauríeu de consultar a la web www.canalreustv.cat, a l'apartat de programació. No us preocupeu si no el podeu veure en cap d'aquests horaris, perquè el reportatge es podrà visualitzar a partir de la setmana vinent dins de la nostra web. Etiquetes de comentaris: Activitats al parc, Jornades Técniques, Notícies, videos

curate

{"ca": 0.9753279200499688, "es": 0.02467207995003123}

http://bomberstarragona.blogspot.com/2010/02/

racoforumsanon_ca_20220809_3_499315

Una dècada després de l'aprovació definitiva de la separació de la Canonja, una altra zona de la ciutat de Tarragona vol independitzar-se. Es tracta de Bonavista, el barri que limita precisament amb la Canonja i que antigament els seus terrenys havien format part del terme municipal canongí.L'associació de veïns de Bonavista ha presentat una bateria de propostes en el marc dels pressupostos participatius, una de les quals és estudiar la celebració d'un referèndum d'independència a Bonavista. La proposta, per ara, no detalla ni els motius ni la base històrica sobre la qual se sosté la demanda, ni tampoc quin suport veïnal té al darrere, quelcom vital.naciodigital.catJo penso que podria ser un bon negoci. Hi hauria un municipi d´uns 10.000 habitants que sempre tindria alcalde unionista pero a canvi les possibilitats que els indepes tinguessin l´alcaldia de Tarragona creixerien bastant.Com ho veieu ? Si voleu tenir malsons aquesta nit mireu els resultats electorals de Bonavista. Fan por. Si a cas lo lògic seria que passessin a formar part de la Canonja.Certament, m'he fixat en els resultats electorarls, i un 10% de vots procatalans, comparat amb Ciutat Badia (18%), sembla increible tanta diferència..

curate

{"ca": 0.9933884297520661, "pl": 0.006611570247933884}

mc4_ca_20230418_4_273707

Es tracta d'un taller on es fa una aproximació als primers auxilis pels alumnes. Consisteix en una part teòrica (1.5 h) i la part pràctica (2.5h). Els alumnes practiquen tot allò que s’ensenya fent més ènfasi en el Suport Vital Bàsic amb ninos de ressuscitació. Els mòduls són els següents: Mòdul 1: Protocol PAS. Exploració de la víctima. Mòdul 2: Les contusions, ferides i fractures Mòdul 3: Hemorràgies, cremades, picades i mossegades d'animals. Mòdul 4: Ingestió accidental de substàncies. La farmaciola. C. S. Parc Taulí

curate

{"ca": 0.941747572815534, "it": 0.027184466019417475, "de": 0.031067961165048542}

http://w2.sabadell.cat/ca/educacio-per-a-la-salut/latencio-sanitaria/serveis-sanitaris

mc4_ca_20230418_14_363628

 El Grupo Godó i el segon multiplex de la CCMA - Mèdia.cat - Observatori Crític dels Mitjans A primera vista sembla que no hi hagi d’haver gaire relació entre la pèrdua d’un multiplex de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i l’empresa editora de La Vanguardia, però alguna n’hi ha. De fa anys que el Grupo Godó tracta de bastir una alternativa privada a l’hegemonia que TV3 i la resta de canals públics tenen en el mercat audiovisual català –un cop descomptat l’autèntic domini de les televisions estatals, sobretot privades- tal i com ho van aconseguir en la ràdio amb RAC1. Per a ajudar-lo a fer-ho possible el Govern e la Generalitat –en mans de CiU- va garantir-li el 2003 un multiplex sencer amb quatre canals, gens malament per a una empresa que fins al moment no tenia pràcticament cap presència en l’àmbit televisiu. Com que tot l’espai radioelèctric d’àmbit autonòmic va quedar en mans de Godó, la resta de grups mediàtics catalans van quedar fora del mercat televisiu, el que ja a l’època va aixecar no poques protestes. L’única excepció van ser els que van aconseguir encadenar diverses llicències locals, bàsicament l’empresari italià Nicola Pedrazzoli que va bastir el Canal Català que ara ha llogat a El Punt Avui TV. Així doncs, tal i com recorda l’investigador de la UAB, Josep Àngel Guimerà des del seu compte de Twitter, la primera aposta de CiU per al panorama televisiu català es basava en dos multiplex, un públic –CCMA- i l’altre privat –Grupo Godó- igual que a la resta de comunitats autònomes. Va ser el Tripartit qui va negociar amb Zapatero la concessió d’un segon multiplex per a la CCMA de forma extraordinària. Multiplex que Francesc Homs ja va proposar de deixar “en suspens” per reduir despeses. En tot cas, tal i com han recordat avui alguns mitjans, la voluntat del Govern espanyol de recuperar el segon multiplex de la CCMA es remunta a, com a mínim, juny del 2012, sense que fins ara el tema hagués aixecat massa polseguera, en una dinàmica que sembla més provocada per les polítiques d’homogeneïtzació autonòmica del PP que per una qüestió purament tècnica. Fins que en plena campanya electoral el mateix Homs anuncia el “tancament immediat” de la meitat de canals de la CCMA. Mentrestant el Grupo Godó manté la llicència d’un multiplex sencer pràcticament en desús a excepció de 8TV. Els tres canals sobrers, un el té llogat al Futbol Club Barcelona que hi té la seva pròpia televisió, i els altres dos emeten un desconegut Estil9 –no té ni web- i un canal de videoclips que aprofita la marca de RAC 105, després que fracassés l’operació de llogar-lo a Nicola Pedrazzoli per a fer-ne una “Intereconomía independentista”. Casualment La Vanguardia ha estat l’únic diari de Barcelona que avui no ha destacat en portada l’amenaça que pesa sobre la CCMA. CCMAespai radioelèctricGrup Godó Agustí Centelles i ‘mi primera colonia Chispas’

curate

{"ca": 0.9836293974225009, "es": 0.01637060257749913}

http://www.media.cat/2014/05/20/el-grupo-godo-i-el-segon-multiplex-de-la-ccma/

cawac_ca_20200528_8_133919

Fundació Amb motiu de l'acte final de la campanya electoral de CIU, amb Artur Mas i per donar suport al dret a decidir dels catalans, una delegació de la Fundacio Nous Catalans, formada per Miquel Molina, Miquel Pujante, Saida Zerrouk i Latifa El Hassani.....han visitat el restaurant del senyor Mohammed Zerrouk, ubicat al carrer Pirineus, a Fondo (Santa Coloma de Gramenet) per sensibilitzar i animar el catalans de origen del Marroc a anar massivament al gran míting al Palau Sant Jordi, demà divendres, dia 23 de novembre, a les 19:30. Acompanyat pel director general de la Fundació, Àngel Colom, i per Tariq Abassi, de la direcció de la federació Catalana d'Entitats pakistaneses. La trobada va ser en una pizzeria del centre de la ciutat del Baix Llobregat, amb una vintena de botiguers i restauradors d'origen pakistanès de Cornellà. Va ser ahir, dimarts dia 20 de novembre, a la tarda. Acompanyat pel director de l'Espai catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans, Noureddine Ziani, que presideix la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), i pel secretari d'aquesta coordinadora de Mesquites, Younes El Harrak, així com pel director de la Fundació a Badalona, Rodrigo Roco. A Premià de Mar va parlar davant els més 'veterans' de la comunitat musulmana, després de la pregària de les sis de la tarda; al Masnou, a dos quarts de vuit, davant una trentena de creients. A iniciativa de Samir El Jebli, delegat territorial de l'espai catalanomarroquí al Baix Penedès i amb la col·laboració de l'agrupació de CDC del Vallès Oriental aquest diumenge passat es va instalar al marcat dominical de Granollers Canovelles una Carpa informativa de Convergencia i Unio per sensibilitzat i animar al vot per CIU als centenars de venedors i milers de visitants d'aquest Mercat setmanal molt emblemàtic a la comarca. Va ser al so de la música Gnawa, originària del Marroc amb reminiscències subsaharianes.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.nouscatalans.cat/index.php/fundacio.html?start=264

oscar-2301_ca_20230418_0_505235

Posem els calçots nets i tallats a rodanxes i els condimentem a coure amb l’oli a foc molt suau fins a estovar-los bé. Reservar. Tallem la vedella freda, molt fina (millor amb una màquina tallaembotits) i saltegem els taquets de foie, condimentem amb sal i pebre. Passem el corró per la coca, posant una capa de calçots i les fornegem 2 minuts. Hi posem les làmines de vedella i els taquets de foie. Decorem amb uns tocs de romesco i fulles de timó. RecePta cedida per en Jaume de l’excel·lent Restaurant La Placeta per a la nostra Cooperativa Arbequina. Compartició en facebook Compartició en twitter Compartició en linkedin Compartició en pinterest Compartició en whatsapp más recetas Entrepà rústic amb ous estrellats, albergínia, daus de pernil i olivada Recepta molt original de pa rústic amb ous de guatlla, albergínia, olivada i pernil ibèric. Ingredients boníssims i de tota la vida! LEER MÁS Torrades amb crema de formatge, tomàquet i formatge brie Si volem començar amb energia tots els dies, no et perdis les nostres delicioses torrades amb crema de formatge, tomàquet i formatge brie. Espectacular esmorzar! LEER MÁS Bacallà confitat amb allioli de mel Descobreix la nostra recepta de bacallà confitat amb allioli de mel, un plat amb un dels peixo més rics en nutrients i baixos en calories. LEER MÁS Tallarines amb salsa d’alvocat i burrata Ens encanta la pasta, i si li afegim salsa d’alvocat amb burrata i un toc d’alfàbrega i oli verge extra, ens queda una super recepta! LEER MÁS Amanida d’estiu de carabassó cru La nostra amanida de carabassó cru ha d’estar a la teva llista d’estiu. Una recepta amb molt poques calories i ideal per a reduir el colesterol amb el toc de qualitat del nostre OOVE Arbequina. LEER MÁS Orelletes Les orelletes són un dolç molt típic de les Festes Majors de Les Garrigues on les famílies s’apleguen per a cuinar-les. LEER MÁS ENVIAMENT EN 48/72H DIES LABORALS ESPANYA PENINSULAR COMPRA SEGURA REEMBORSAMENT GARANTIT I GRATUÏT contacte 973 160 000 info@arbequina.coop Santiago Russinyol, s/n 25140 Arbeca (Lleida) oficines Horari d’oficines: Dilluns-divendres de 8h a 14h Horari Agrobotiga: Dimarts-diumenge de 10h a 14h menú Botiga Cooperativa Història Socis Actualitat Contacte informació Avís Legal Política de privacitat Política de Cookies Condicions de Compra i Devolucions Dret de desistiment segells de qualitat La venda de proximitat està regulada i permet identificar els agricultors catalans que embenin ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013 Política de cookies Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Configurar ACCEPTAR Cookies Close Política de privacitat Utilitzem cookies de tercers per analitzar els seus hàbits de navegació amb finalitats publicitàries i estadístics. A l'prémer el botó "D'acord" consenteix l'ús d'aquestes cookies. Pot rebutjar l'ús d'aquestes galetes prement el botó "Rebutjar" i configurar el seu ús prement el botó "Administrar". Podeu obtenir més informació fent clic a "Més informació". Pot revocar el consentiment accedint a la nostra Política de Cookies. Necessàries Necessàries Sempre habilitades Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal. No necessàries non-necessary Les cookies que poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisi, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al seu lloc web.

curate

{"ca": 0.8833766233766234, "es": 0.0412987012987013, "el": 0.012467532467532468, "fr": 0.02, "it": 0.006493506493506494, "en": 0.0225974025974026, "sv": 0.00909090909090909, "id": 0.004675324675324675}

https://www.arbequina.coop/ca/coca-de-calcots-amb-vedella/

macocu_ca_20230731_5_17969

Una festa major de pel·lícula Sucs es va convertir ahir a la nit en un dels escenaris d’Alcarràs, el segon llargmetratge de la cineasta catalana Carla Simón. La localitat es va adornar amb un ambient festiu per rodar diferents escenes que representen una festa major. Així mateix, la selecció de la localització no és fruit de la casualitat; la pel·lícula, ja en la seua penúltima setmana de rodatge, presenta com a escenaris i paisatges diferents poblacions del Segrià i el Pla d’Urgell, i és que Alcarràs explica la història d’una família d’agricultors del municipi lleidatà que, després de vuitanta anys conreant la mateixa terra, es veu obligada a realitzar la seua última collita per motius aliens a ells. En aquest sentit, Simón va afirmar ahir que “per a mi, Alcarràs és important per explicar l’agricultura familiar. Em sembla una cosa fascinant, que passa de generació en generació, un dels oficis més antics de la història i que sempre m’ha cridat l’atenció”. Al seu torn, l’experiència de la directora li serveix d’inspiració per a la creació del film. Malgrat ser de Barcelona, té familiars a Alcarràs que es dediquen a la fruita de pinyol. “Això és una ficció, però es tracta d’homenatjar l’agricultura amb coses que em recorden la meua família”, afegia Simón. A més, el projecte aposta per un elenc d’actors no professionals, tots del pla de Lleida. Segons la cineasta, això es deu al fet que “ells aconsegueixen transmetre una realitat molt forta”. En aquest sentit, Albert Bosch, un dels protagonistes, de tan sols divuit anys i veí de Puigverd de Lleida, va reivindicar que “ja tocava que la gent vegi com de difícil que és tot el que envolta el camp. Sense la terra no hi ha vida. A més, els actors hem viscut tot el que mostrem. Tots som de camp i sabem el que això comporta”. El president de la diputació de Lleida, Joan Talarn, va assistir ahir al rodatge i va destacar el valor del treball per ser un “projecte de quilòmetre zero, que compta amb escenaris i persones del territori”. Així mateix, va assegurar que “una creació de ficció basada en un entorn identificable és un dels millors mecanismes comunicatius per sensibilitzar la ciutadania de la realitat que encara avui es viu a les terres de Lleida”. Carla Simón va debutar amb la pel·lícula Estiu 1993, cinta que ha recollit més de trenta premis a tot el món i va ser seleccionada per representar Espanya als Oscars l’any de la seua publicació, 2017. CARLA SIMÓN El projecte ens indueix a un component biogràfic i social. Això és una ficció, però al cap i a la fi, Alcarràs intentarà homenatjar l’agricultura amb coses que em recorden la meua família, que a més a més s’ha dedicat molts anys a allò que mostrem. La pel·lícula es mostra molt propera i vinculada amb les comarques de Lleida. Totalment. Pretenem mostrar una realitat, i qui millor que ells (els actors) per explicar-la. A més, vam decidir ficar-nos-hi de ple i gravar als pobles i camps de Lleida. Ha treballat amb actors no professionals. Què tal l’experiència? Existeix ja algun projecte de futur? Està sent una cosa molt bonica per a tot l’equip. Ningú vol que això acabi, això segur. Respecte als futurs projectes... Tornarem a Lleida. És molt aviat per parlar ja de la pròxima pel·lícula, però tractarà també de la meua família, això segur.

curate

{"ca": 0.9880331389996931, "es": 0.008898435102792267, "en": 0.003068425897514575}

macocu_ca_20230731_4_155851

Turquia es dirà ‘Türkiye’ en l’escena internacional L’IEC aclareix que en català mantindrà la denominació actual Raül G. Aranzueque El govern turc ha enviat una carta a les Nacions Unides en què sol·licita formalment que la denominació oficial internacional de Turquia passi a ser Türkiye, el nom del país tal com s’escriu i es pronuncia en llengua turca. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ja fa temps que pressiona perquè s’adopti aquesta denominació que evitaria que el nom del país en anglès es confongués amb gall d’indi (turkey, en aquesta llengua). Turkey té, a més, connotacions negatives en anglès. Segons el diccionari de Cambridge vol dir també “una cosa que falla de forma estrepitosa” i “persona estúpida”. Segons explica l’agència Anadolu, Stephane Dujarric, portaveu del secretari general de l’ONU, António Guterres. El govern turc espera que la nova denominació és la que es farà servir en el comerç i les institucions internacionals. Un dels canvis més visibles serà el de la indicació de l’origen dels productes, que passaran de ser “Made i Turkey” a “Made in Türkiye” Els esforços d’Ankara per canviar el nom del país en l’àmbit internacional venen de lluny. A primers d’aquest any, el govern turc va difondre un vídeo promocional en què es veia turistes d’arreu del món dient “Hola Türkiye” en diferents destinacions turístiques famoses de Turquia. El cas de Turquia no és únic. El cas més recent de canvi de denominació d’un país és el dels Països Baixos, el 2020. Fins aleshores era molt habitual referir-s’hi com a Holanda que, de fet, és una regió d’aquest país. El 1989 Birmània va canviar la denominació anglesa Burma per Myanmar, un nom desproveït de les connotacions colonials del primer. Arran de l’actual invasió russa d’Ucraïna, la capital del país, Kíiv, ha passat a escriure’s i pronunciar-se, en la major part de llengües, inclòs el català, de manera aproximada a com es fa en ucraïnès i no pas a la manera russa (Kíev). La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha confirmat al Diari de la llengua que en català el país es continuarà dient Turquia. L’IEC explica que la Comissió Onomàtica, que està elaborant el Nomenclàtor mundial, ha tractat els principals topònims i, concretament, en el cas d’aquest país, ha establert que Turquia és la forma catalana aprovada per a denominar aquest estat. “En la determinació del corpus toponímic s’han prioritzat les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano), o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català”, diu l’IEC. “No obstant això, en el cas de topònims coneguts amb més d’un nom, de vegades també es recull una forma secundària, com ara en formes que es fan servir en àmbits i camps específics, com en el de la història: Ratisbona (Regensburg), Salònica (Tessalònica), Saigon (Hồ Chí Minh); o bé altres denominacions també força conegudes, com illes Malvines (illes Falkland), estret de Formosa (estret de Taiwan), entre altres casos”, afegeix. La denominació oficial de tots els països es pot consultar a la Llista dels noms dels països, publicada dins de Documents de la Secció Filològica, V. Nom

curate

{"ca": 0.9935602575896965, "es": 0.005519779208831647, "fr": 0.0009199632014719411}

cawac_ca_20200528_2_29782

Tot el que m'expliquen sobre criatures, mestres i famílies Entrades amb l'etiqueta ‘Teoria de les Intel·ligències Múltiples’ Admiro la il·lustradora Marta Altés (vegeu-la a baix, en una foto que li vaig fer aquest estiu) . Hem compartit publicació gràcies a les editores Pema Maymó i Berta Bruna ( Vull esmorzar petons ), i tinc a casa els seus contes, que devoro, perquè a cada dibuix hi ha tot un món. És clar, sóc lectora de contes infantils. M’apassionen . I m’alegra saber que a moltes biblioteques tenen espais d’àlbums il·lustrats, contes, per a adults . El cas és que la Marta Altés està d’enhorabona, perquè el seu conte I am an Artist ha estat seleccionat a la longlist dels UkLa Literacy Association Award s, uns premis prestigiosos, que la fan situar com una de les grans, que ja ho és. A part del conte esmentat, us recomano El meu avi, publicat per Macmillan . Com us imagineu els avis si els haguéssiu de dibuixar? La Marta en retrata un com un os, gran, amb ulleres, amb bastó, que es fa vell, perquè perd la memòria, però que quan està amb el nét és feliç, molt feliç . I la criatura, també, perquè el fa volar, perquè juguen, perquè s’estimen. Més contes. Kalandraka acaba de publicar El llibre dels porcs . No penso aixafar guitarres avançant-ne el guió però us asseguro que a les criatures no els deixarà indiferents i que és una bona eina per treballar els rols familiars. I parlant de rols familiars, sabeu que hi ha escoles que treballen les intel·ligències múltiples ? “Segons Howard Gardner, en el seu estudi Teoria de les Intel·ligències Múltiples , la intel·ligència és pluralista. Això vol dir que la capacitat d’aprenentatge d’una persona no depèn d’una única mesura sinó de diverses. Seguint les darreres investigacions, actualment es treballa amb vuit intel·ligències, tot i que segons cada persona unes estan més desenvolupades que altres. Així, un nen pot tenir més estimulada la intel·ligència logicomatemàtica i un altre la intel·ligència musical. Això vol dir que un d’ells és més intel·ligent que l’altre? Definitivament, no”.

curate

{"ca": 0.9466209598432909, "de": 0.0068560235063663075, "it": 0.03672869735553379, "es": 0.009794319294809012}

http://criatures.ara.cat/lidiuenparenting/blog/etiqueta/teoria-de-les-intel%c2%b7ligencies-multiples/

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_39828

L’Assemblea ha aprovat la proposta del Comitè d’Empresa de desconvocar les vagues parcials de dimarts 3 de maig i així donar un marge de temps a la CCMA per a la reflexió i que es repensin la demanda de 7 anys de presó contra el treballador suposadament relacionat amb la filtració de 2012 de dades dels sous i els càlculs per l’ERO. DESCOMPTE VAGUES DIES 23 i 26 d’ABRIL. A l’Assemblea s’ha informat que qui vulgui pot cedir l’import de la devolució del descompte de les vagues a les despeses jurídiques del company demandat. Les mobilitzacions a TV3 continuaran durant maig i juny En les pròximes setmanes continuarem amb les accions per reclamar al Consell de Govern el desistiment de la demanda contra el company i continuarem els contactes per fer arribar a l’opinió pública i als agents polítics la necessitat d’un canvi en les relacions laborals a la CCMA. Anirem a les Comissions de Control que es facin, ens entrevistarem amb els responsables polítics, i estarem molt pendents dels tràmits parlamentaris que s’estaran fent al Parlament de Catalunya sobre la reforma de la Llei de la CCMA. El dia 6 de juny el Comitè es reunirà amb la Consellera de Presidència Neus Munté. De cara al mes de juny, i coincidint amb el calendari de la pròxima campanya electoral, el Comitè d’empresa proposarà noves mobilitzacions. “Jo lluitaré per la meva innocència" En l’Assemblea d’avui hem pogut escoltar el testimoni del company demandat per la Corporació: “Vull agrair a tota la plantilla, al Comitè i als companys de la postpo per la vostra ajuda i el recolzament que m’heu demostrat durant aquests dies de mobilitzacions” “M’han acusat injustament d’accedir a tres bústies de correu, per lo què em demanen 7 anys de presó” “Per als meus ha estat molt dur, ets culpable fins que es demostri el contrari. Entren a casa teva, s’emporten lo que volen, et fan desfilar pel lloc de feina escortat pels Mossos , i t’empresonen el temps que volen...A mi m’han destrossat la vida. Però cal recomposar-se i agafar les forces que tots vosaltres m’heu transmès” “Jo lluitaré per la meva innocència. Si em vols donar un cop de ma, demana a Núria Llorach que retiri la petició de 7 anys de presó. Gràcies de tot cor per acompanyar-me en aquesta lluita, avui sóc jo, però no sabem qui serà demà. Catalunya Ràdio SÍ fa vaga el 3 Els companys de Catalunya Ràdio faran aturades parcials dimarts 3 de maig de 14:30 a 15:30 i de 20:30 a 22:00. Reivindiquen l’equiparació salarial i laboral amb el Conveni de TVC, la contractació de treballadors per cobrir baixes i substitucions, i reclamen el desistiment de la demanda de la CCMA contra el company de TV3.

perfect

{"ca": 0.9854795567443638, "ru": 0.014520443255636225}

mc4_ca_20230418_12_397715

Carles Puigdemont (Europa Press) Interior rebutja la sol·licitud d'escorta per Puigdemont perquè ha deixat de ser autoritat Puigdemont presenta el logotip de la Crida... i les xarxes esclaten de riure Així, segons revela aquest diumenge el diari digital 'Vozpópuli', l'Aliança de Partits Liberals i Demòcrates europeus (ALDE) valora l'expulsió del PDeCAT de la família liberal pels llaços de Carles Puigdemont amb l'extrema dreta flamenca i la italiana. El PDeCAT és un dels membres més veterans de ALDE, a la qual es va incorporar com a membre de ple dret el maig del 2005, quan encara es deia Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). La victòria dels partidaris de Puigdemont en el recent congrés del PDeCAT ha aprofundit més en la seva aposta del partit per la independència de Catalunya, sense descartar la via unilateral. La ponència aprovada a l'assemblea de finals de juliol demana a més replantejar la pertinença del partit a ALDE. El PDeCAT argumenta la "incomoditat" que suposa compartir espai amb Ciutadans, que és part del grup liberal, entre altres motius. La derrota de Marta Pascal tampoc ajuda. Pascal va ser vicepresidenta de ALDE entre 2015 i 2017. SENSE EXPLICACIONS ALS SEUS SOCIS Pel que es veu, no és només la deriva separatista i radical del partit, sinó també els seus incomptables casos de corrupció i les batalles internes que lliura Puigdemont des de la seva fugida el que ha provocat que la situació entre ALDE i el PDeCAT no tingui una altra sortida. Puigdemont es proposa repetir la dissolució del partit com ho va fer amb la candidatura Junts per Catalunya (JxCat) pel 21-D. De cara a les pròximes cites electorals, ja està previst que es dissolgui en la Crida Nacional per la República. El president d'ALDE, l'holandès Hans van Baalen, ha expressat públicament el seu malestar amb els plantejaments del nacionalisme català. Segons relata 'Vozpópuli', ALDE va exigir a la direcció del PDeCAT que es presentés a principis de juliol a Brussel·les per donar explicacions sobre les picades d'ullet de Puigdemont a la ultradreta flamenca del N-VA -un dels principals suports de l'expresident a Waterloo - i la seva relació amb la Lliga Nord italiana. Aquests partits estan en les antípodes dels liberals i són un dels seus principals rivals per a les eleccions europees de maig del 2019. De fet, el N-VA està meditant ficar a Puigdemont en les seves llistes al Parlament europeu, segons ha informat el diari belga Het Laaste Nieuws. DE MACRON A LE PEN Així, ningú de l'executiva del PDeCAT es va presentar a la cita de Brussel·les. Fa força temps que la formació catalana ha desatès les seves obligacions com a membre de ALDE. No ha pagat la seva quota com associat que ja va vèncer el passat 1 d'abril. Tampoc ha participat en l'últim congrés de ALDE celebrat a Holanda el novembre del 2017, ni en el Consell de ALDE que va tenir lloc a Bulgària el passat 27 de maig. A la web dels liberals, el PDeCAT segueix apareixent com a membre, encara que figura Artur Mas com a president. És més, Ciutadans exercirà d'amfitrió del proper congrés de ALDE que se celebrarà a Madrid entre el 8 i l'11 de novembre d'aquest any. Segons explica 'Vozpópuli' serà difícil que el PDeCAT resisteixi fins llavors a la família liberal, que a més està immersa en una complexa negociació per formar una nova aliança electoral liderada pel president francès, Emmanuel Macron. La qüestió és si el PDeCAT buscarà refugi en l'experiment ultraconservador de Steve Bannon -gurú de Donald Trump - al costat de Le Pen i la resta de formacions anti Unió Europea. Això suposaria un canvi d'ubicació al Parlament d'Estrasburg on s'asseuria en l'ala esquerra, amb Podem o ERC o com No Inscrit. La Crida s'asseura a la federacio formada pel grup verd i l'Alianza Lliure Europea. escrit per Pablo Díez 05/ago/18 21:04 h.

curate

{"ca": 0.9865293185419969, "en": 0.01347068145800317}

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1154347/deriva-ultradretana-puigdemont-allunya-pdecat-dels-liberals-europeus

oscar-2301_ca_20230418_1_1824

Els amfibis foren el primer grup de vertebrats que va desenvolupar potes i que va aconseguir sortir de l’aigua per a conquistar la terra. Tot i que generalment són considerats per la majoria com animals simples i primitius, els amfibis mostren una alta diversitat de estratègies de supervivència que els ha permès ocupar gran part dels hàbitats terrestres i d’aigua dolça. En aquesta entrada explicarem alguns aspectes relacionats amb la seva evolució, tot explicant com van sortir de l’aigua els nostres avantpassats. ORÍGEN DELS AMFIBIS Els amfibis actuals, juntament amb els rèptils, els ocells i els mamífers es troben dins de la superclasse Tetrapoda (“quatre potes”), el grup de vertebrats que va abandonar el mar per conquistar el medi terrestre. Aquests primers tetràpodes eren amfibis i van evolucionar fa uns 395 milions d’anys durant el Devonià a partir de peixos d’aletes lobulades, els anomenats sarcopterigis (classe Sarcopterygii, “aletes carnoses”) entre els quals trobem el celacant i els peixos pulmonats actuals. Espècimen de celacant(Latimeria chalumnae) un peix sarcopterigi, foto de smerikal. Aquest grup de peixos es caracteritza per les seves aletes, que enlloc d’estar formades per radis com en la majoria de peixos ossis, tenen una base òssia que va permetre la posterior evolució de les extremitats dels primers amfibis. Dins dels sarcopterigis, els parents més propers dels tetràpodes són els osteolepiformes (ordre Osteolepiformes) un grup de peixos tetrapodomorfs que es van extingir fa uns 299 milions d’anys. Reconstrucció de Eusthenopteron, un osteolepiforme extingit, per Nobu Tamura. ADAPTACIONS A LA VIDA TERRESTRE La conquesta de la terra no es va fer d’un dia per l’altre; va ser possible gràcies a la combinació de múltiples adaptacions. Algunes de les característiques més importants que permeteren als primers amfibis sortir de l’aigua són: Evolució dels pulmons, els quals són homòlegs a la bufeta gasosa que permet als peixos controlar la seva flotabilitat. Els pulmons van aparèixer com un mètode addicional de captar oxigen de l’aire. De fet, actualment existeix una família de sarcopterigis que presenten pulmons per a captar oxigen de l’aire, ja que viuen en aigües molt pobres en oxigen. Dissecció de Protopterus dolloi un peix sarcopterigi amb pulmons. Desenvolupament de les coanes, o narius interns. Mentre que els peixos presenten dos parells de narius externs per on circula l’aigua mentre neden, els avantpassats dels tetràpodes només presentaven un nariu extern a cada cantó de la cara que comunicava amb un parell de narius interns, les coanes, que comunicaven amb la cavitat bucal. Això els permetia captar aire a través dels narius mitjançant la ventilació pulmonar i així ensumar fora de l’aigua. Aparició de l’extremitat tipus quiridi. El quiridi és la característica fonamental dels tetràpodes. Aquesta extremitat es caracteritza per presentar tres parts diferenciades: l’estilopodi (un os, l’húmer o el fèmur), el zeugopodi (dos ossos, el radi o la tíbia, i el cúbit o el peroné) i l’autopodi (varis ossos, dits, mans i peus). Mentre que l’estilopodi i el zeugopodi deriven de les aletes dels sarcopterigis, l’autopodi és una estructura nova exclusiva dels tetràpodes. Dibuix simplificat de l'estrucutra del quiridi, per Francisco Collantes. En resum, els parents dels peixos osteolepiformes van desenvolupar les característiques típiques dels tetràpodes abans de sortir de l’aigua, ja que segurament vivien en aigües salobres, poc profundes, escasses en oxigen i que s’assecaven amb facilitat. ELS PRIMERS AMFIBIS És probable que l’espècie coneguda com a Tiktaalik sigui el més semblant al punt entremig entre els osteolepiformes i els amfibis. Els primers amfibis dels quals es té constància eren labirintodonts, que vol dir que les capes de dentina i esmalt de les seves dents formaven una estructura amb forma de laberint. Secció transversal d'una dent labirintodonta, de "On the Genesis of Species", per St. George Mivart. Existiren quatre grans grups d’amfibis primitius, els quals es caracteritzaven per: un grup que inclou als primers animals que van sortir de l’aigua, un segon grup que conté als avantpassats dels amniotes (rèptils, aus i mamífers) i dos grups més, ambdós candidats a ser els ancestres dels amfibis moderns. Ordre Ichthyostegalia Els ictiostègals són els primers tetràpodes que podien sortir fora de l’aigua. Van aparèixer a finals del Devonià i eren animals grans amb caps grossos i amples, potes curtes i estil de vida aquàtic o semi aquàtic (a terra devien ser bastant maldestres). Es desplaçaven utilitzant sobretot la seva musculosa cua amb radis semblant a la d’un peix. Fòssil y reconstrucció de Tiktaalik. Foto de Linden Tea. De forma similar als amfibis actuals, presentaven una línea lateral (òrgan sensorial que permet als peixos detectar vibracions i moviments a l’aigua) i podien respirar a través de la pell (perdent les escates cosmoïdees dels seus avantpassats). A més, ponien els ous a l’aigua, dels quals naixien capgrossos que posteriorment, patien una metamorfosi per a convertir-se en adults com els amfibis actuals. Posteriorment els ictiostègals van donar lloc a la resta de grups de amfibis. Esquelets de Ichthyostega i Acanthostega, dos ictiostègals típics. Clade Reptiliomorpha Els reptiliomorfs foren els avantpassats dels rèptils i van aparèixer fa uns 340 milions d’anys. Eren animals generalment grossos i pesants, que ja presentaven adaptacions més avançades a la vida a terra (ulls laterals enlloc d’estar a la part superior del crani i una pell més impermeable i semi escatosa). Tot i així els reptiliomorfs encara ponien els ous a l’aigua i tenien formes larvàries amb brànquies. No seria fins a finals del Carbonífer que els primers amniotes (animals capaços de pondre els ous a terra) s’independitzarien del medi aquàtic. Esquelet muntat de Diadectes un gran reptiliomorf herbívor del American Museum of Natural History, foto de Ghedoghedo. Ordre Temnospondyli Aquest grup és un dels possibles candidats a ser l’avantpassat dels amfibis moderns. Aquest és el grup més divers d’amfibis primitius i va sobreviure fins a principis del Cretàcic, fa 120 milions d’anys. Els temnospòndils variaven molt en la forma, la mida i l’estil de vida. Reconstrucció de Eryops megacephalus un gran depredador temnospòndil, per Dmitry Bogdanov. La majoria eren depredadors, però alguns eren terrestres, alguns semi aquàtics i alguns havien tornat al medi aquós. Tanmateix, totes les espècies tenien que tornar a l’aigua durant la reproducció ja que la fecundació era externa; mentre la femella anava posant grups d’ous a l’aigua, el mascle hi deixava anar l’esperma a sobre. Esquelet muntat de Koskinonodon un temnospòndil de 3 metres de llarg, del American Museum of Natural History, foto de Lawrence. Entre els temnospòndils hi trobem alguns dels amfibis més grans coneguts, com ara Prionosuchus, amb una llargària estimada de 4,5 metres i uns 300 quilos de pes. A més, tot i que no tenien escates, la seva pell no era del tot llisa com en els amfibis actuals. Reconstrucció de Prionosuchus per Dmitry Bogdanov. Es creu que aquests animals podrien ser el grup germà dels amfibis moderns, tot i que hi ha un últim grup que es creu que també podria ser-ho. Ordre Lepospondyli Els lepospòndils són un petit grup d’animals primitius que van aparèixer a principis del Carbonífer i varen desaparèixer a finals del Pèrmic. Tot i que no ser tant nombrosos ni tant grans com els temnospòndils, aquests amfibis presentaven una interessant diversitat de formes corporals i adaptacions. Reconstrucció de Diplocaulus magnicornis, el lepospòndil més gran que va existir, arribant a fer 1 metre de llarg, per Nobu Tamura. Els primers lepospòndils s’assemblaven superficialment a petits llangardaixos, però posteriorment molts grups van patir una reducció o pèrdua de extremitats. Reconstrucció de Pelodosotis, un lepospòndil avançat, per Dmitry Bogdanov. Les relacions dels lepospòndils amb la resta de tetràpodes no està molt clara. Les diferents hipòtesis van des d’autors que creuen que són un grup apart de la resta de labirintodonts, a alguns que pensen que són avantpassats dels amfibis i rèptils actuals, o fins i tot alguns que diuen que són els avantpassats només d’una part dels amfibis actuals. Reconstrucció de Lysorophus, un lepospòndil del Pèrmic, per Smokeybjb. Com hem pogut veure, la classificació dels amfibis primitius pot ser un assumpte molt complicat. En aquesta entrada us he intentat fer un resum dels principals grups de amfibis primitius i, en el següent, ens endinsarem en el món dels amfibis actuals, els anomenats “lissamfibis”, i veurem en més profunditat totes les controvèrsies que giren al voltant d’aquests animals tant curiosos. REFERÈNCIES S’han consultat les següents fonts per a elaborar els continguts d’aquesta entrada: Foto de portada: Tyler Keillor i Beth Rooney. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1691537/pdf/14667343.pdf http://www.biology.ualberta.ca/courses.hp/biol606/papers/Ahlberg+1998.pdf http://usf.usfca.edu/fac_staff/dever/tetrapod_review.pdf http://icb.oxfordjournals.org/content/early/2007/08/13/icb.icm055.full.pdf+html http://www.usfca.edu/fac_staff/dever/tetropodevol.pdf http://icb.oxfordjournals.org.sci-hub.org/content/5/2/287 acanthostegaamfibiamniotaamphibiaautopodibrànquiesbufeta gasosacapgroscarbonífercelacantchoanaecoanescretàcidevoniàdiadectesdiplocaulusdiplocaulus magnicorniseryopseryops megacephalusestilopodieusthenopteronichthyostegaichthyostegaliaictiostègalkoskinonodonlabirintodontlatimeria chalumnaelepospòndillepospondylilissamfibilissamphibialysorophusmetamorfosiosteolepiformeosteolepiformespeix pulmonatpelodosotisprionosuchusprotopterus dolloipulmonsquiridireptiliomorfreptiliomorphasarcopterigisarcopterygiitemnospòndiltemnospondylitetrapodatetrapodomorftetrapodomorphatetràpodetiktaalikvertebratvertebratazeugopodi Blog professional sobre Biologia · Blog profesional sobre Biología · A professional blog about Biology Follow All you need is Biology on WordPress.com Els meus tuits Bloc a WordPress.com. Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.

curate

{"ca": 0.8521593042790789, "en": 0.051783773100108704, "es": 0.029943670323154464, "fr": 0.0038541357841683963, "sv": 0.062259116513489476}

https://allyouneedisbiology.wordpress.com/tag/quiridi/

crawling-populars_ca_20200525_31_50694

4 min. 28/04/2011 00:00 Ja en tinc un Crear-ne un gratis Comparteix Facebook Twitter Whatsapp Mail Apartir de l'any 1945 la totalitat de les democràcies europees van establir un acord que, de tan obvi, no requeria ni tan sols ser consensuat explícitament: no tornar a cometre les mateixes errades polítiques dels anys trenta del segle XX. Els impulsors d'aquest pacte silenciós i quasi instintiu -ni que sigui molt rarament, l'instint de supervivència també fa política- tenien colors ideològics molt diversos: des dels liberals i els laboristes anglosaxons fins als demòcratacristians alemanys i italians, passant pels republicans francesos, els socialdemòcrates escandinaus, i tots els variats matisos d'aquest amplíssim espectre ideològic. Tots van tenir clar que el brou malsà que havia fet aflorar determinats personatges només es podia tenir sota control amb la seva completa invisibilització. Això es va traduir, de facto , en l'estigmatització social de qualsevol cosa que recordés els vells temps en què marginals cridaven consignes incendiàries per les cantonades o explicaven sopars de duro per seduir la gent de cor senzill. Tot aquell estol d'extravagants i d'inadaptats socials que van presidir la cultura immediatament anterior a la consolidació dels totalitarismes es va fondre de cop i volta. No en va quedar literalment res. Ara mateix és probable que el nom de Julius Streicher no els soni ben bé de res, però fa 70 anys, a Alemanya, era el periodista més popular entre le peuple menu , per dir-ho amb el vell eufemisme francès. Streicher era el director del diari antisemita Der Stürmer . Es tractava d'un producte tan insultant i tan delirant que fins i tot els intel·lectuals del règim nazi consideraven que la publicació ridiculitzava la seva pròpia causa. Als analfabets més radicalitzats, en canvi, aquella aberració dement els encantava. A Streicher el van penjar l'any 1946, concretament, pel coll. És significatiu que Gustave Gilbert, el psiquiatre que es va ocupar d'examinar els diversos jerarques nazis durant els judicis de Nuremberg, constatés que qui tenia el quocient intel·lectual més baix de tots era, amb molta diferència, Streicher. En un sentit tècnic, Streicher va ser, doncs, un imbècil que escrivia -diàriament, rutinàriament- llargues tralles d'insults destinats al consum d'altres imbècils. Però Streicher no era pas l'únic. Les dotzenes i dotzenes de companys de viatge que es van dedicar a l'art de l'insult, la difamació i altres efímers incendis verbals senzillament van desaparèixer durant la llarga postguerra. El tipus de personal que en l'actualitat representaria Streicher no reapareix fins ben avançada la dècada del 1970 i ho fa, en general, en un context prepolític, innocu i costumista, relacionat amb les dèries d'aquell moment (tota la parafernàlia de fenòmens paranormals, marcians, etc). Afloren estafadors professionals com el peruà Sixto Paz i l'italià Eugenio Siragusa, que tenen com a missió transmetre les consignes dels extraterrestres als polítics terrícoles (Javier Pérez de Cuéllar, el secretari general més ineficaç de la història de l'ONU, es va deixar aixecar la camisa per aquest tipus de personatges, dit sigui de passada). Hi ha una segona onada de xerraires que coincideix amb l'èxit dels talk shows a començaments de la dècada dels 90. A partir d'un determinat moment, la competició ferotge entre les noves cadenes privades acaba substituint l' star system tradicional (persones rellevants, experts, intel·lectuals, artistes, etcètera) per gent sense cap mena de formació ni cap habilitat especial, però que no té complexos a l'hora d'actuar com un pallasso grotesc davant de milions de persones. Comença així l'era dels friquis, que al cap de pocs anys van acabar trobant el seu hàbitat natural a internet. El vell pacte s'oblida. Avui, l'any 2011, Julius Streicher no seria el propietari d'un diari: difamaria des d'un blog, insultaria des del Twitter, calumniaria des del Facebook, penjaria vídeos vexatoris al YouTube i deixaria cagueradetes en forma de comentaris als diaris digitals. Cost total: zero. Grau d'impunitat: infinita. De moment, esclar. Més continguts de 17 Comentaris 14 Comentaris 12 Comentaris 11 Comentaris 10 Comentaris Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora

curate

{"eo": 0.0030197444831591173, "pt": 0.003716608594657375, "ca": 0.9372822299651568, "en": 0.009291521486643438, "de": 0.0148664343786295, "es": 0.022531939605110338, "oc": 0.0062717770034843206, "br": 0.0030197444831591173}

: /firmes/ferran_saez/pacte-oblidat_0_470952902.html

mc4_ca_20230418_18_190666

Petra Sineu | Bàsquet Sineu Archivo de la etiqueta: Petra Sineu Inauguració T15-16: infantil femení amb Imprenta Bahía San Agustín El nostre equip infantil femení “Petra-Sineu” ha inaugurat la temporada 2015-2016 amb el Bahía San Agustín. El debut ha estat complicat per a les nostres infantils davant d’un dels rivals que se suposen dels equips punters de la categoria, així i tot, hem competit bé els dos primers quarts. Al tercer i en endavant un desavantatge d’uns 15 punts ens va anat baix amb massa facilitat. A lluitar i seguir fent feina. Gràcies a les companyes de Petra per l’ajuda. El primer minut de partit: Com a curiositat, agrair el bon fer dels àrbitres que han estat els primer a la nova etapa del club. També hem estrenat el nou marcador electrònic. A la porta del pavelló també ha aparegut una reflexió sobre com fer del bàsquet una experiència més positiva que esoeramos sigui del vostre interès. Gràcies a tots i totes els participants i assistents. Esta entrada se publicó en Infantil Femení, Partits y está etiquetada con Bàsquet Sineu, Imprenta Bahía San Agustín, Petra Sineu, temporada 2015-2016 en 17 octubre, 2015 por admin. Comença la temporada 2015-2016! Aquest dissabte les nostres infantils, Petra-Sineu, inauguren la temporada oficial a casa, a les 9.30h, amb l’equip Impremta Bahía San Agustín. Seguidament, a les 11.15h, l’equip mini femení jugarà un amistós amb el Zona 5 de Manacor. I, finalment, a les 12.30h, els nostres i les nostres premini jugaran també amb el Zona 5, un partit amistós que tancarà la jornada. Animem a tots els jugadors i jugadores de Bàsquet Sineu, així com a pares, mares, socis i simpatitzants venir a animar i donar suport a tots els participants. Ja podem consultar els partits mini masculí, mini femení i infantil al calendari: enllaç Esta entrada se publicó en Infantil Femení, Mini Femení, Mini Masculí, Partits y está etiquetada con Bàsquet Sineu, Imprenta Bahía San Agustín, Inici temporada 2015-2016, Petra Sineu, Zona 5 en 16 octubre, 2015 por admin.

curate

{"ca": 0.7821089455272364, "es": 0.2178910544727636}

http://www.basquetsineu.cat/tag/petra-sineu/

mc4_ca_20230418_3_714176

La Castanyera ha arribat i panellets i castanyes ens ha portat! Un any més la tradició ha conviscut amb els nous costums del Hallowen. A les diferents classes hem fet panellets, hem preparar balls i hem menjat castanyes.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.voramar.cat/noticies_c/castanyada-2013-388.html

mc4_ca_20230418_4_619756

Cote Jardin Apartment Chatuzange-le-Goubet França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client Cote Jardin ApartmentApartament4 Avenue du Sert, Chatuzange-le-Goubet, Chatuzange-le-Goubet, França, 26190 - Veure al mapaTé alguna pregunta per a Cote Jardin Apartment?Excepcional10,0Basada en 1 comentariCote Jardin ApartmentVeure més fotosVista interiorVeure més fotosVeure totes les 10 fotos Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Chatuzange-le-Goubet, no busqui més enllà de Cote Jardin Apartment. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Cote Jardin Apartment, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com aparcament de cotxes. Cote Jardin Apartment té 1 habitacions, totes amoblades amb gust per tal d'oferir comforts com televisió de pantalla plana, habitacions per a no fumadors, balcó/terrassa, cuina americana, nevera. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com piscina exterior, jardí. Cote Jardin Apartment és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Chatuzange-le-Goubet. Horari d'entrada des de: 16:00 Horari de sortida fins a: 11:00 L'allotjament Voltatge de l'habitació: 220 Renovació de l'hotel més recent: 2013 Mostrar més Allotjaments a Chatuzange-le-Goubet

curate

{"ca": 0.9787104622871047, "nl": 0.021289537712895375}

https://www.agoda.com/ca-es/cote-jardin-apartment/hotel/chatuzange-le-goubet-fr.html

mc4_ca_20230418_1_686967

GIRONA, LES IMATGES DEL SEGLE – Joaquim Nadal Títol: Girona, les imatges del segle Autors dels textos: Joaquim Nadal i Joan Boadas Lloc i any: Barcelona, 2000 “Aquest és un recorregut personal per les imatges del segle que es publiquen en aquest llibre. L’he escrit després de passejar-me hores i hores per les fotografies en el seu conjunt, per fixar després en el text la meva tria i lectura personals. Us convido a fer també el mateix recorregut i us proposo que em llegiu amb el mateix mètode” [del text de J. Nadal] Text íntegre publicat també al meu llibre Moments de Girona. Girona, CCG – Fundació Valvi, 2009 Joaquim Nadal 2016-10-23T18:03:26+01:00 27/01/2000|

curate

{"ca": 0.8890577507598785, "en": 0.11094224924012158}

https://www.joaquimnadal.cat/girona-les-imatges-del-segle/

crawling-populars_ca_20200525_33_3001

Mentre buscava material per donar forma a l’article "Les Pallamos Islands de l'Orinoco" vaig trobar una informació inesperada que ara em va bé per entendre per què els colors del Lens C.F. són "sang et or". La informació a què em refereixo són uns documents britànics que descriuen el setge de Palamós del 1655 perpetrat per la flota francesai vist des de l’òptica d’agents d’intel·ligència anglesos . Aquest setge va tenir lloc abans del Tractat dels Pirineus i és possible que els francesos aprofitessin estratègicament la debilitat militar catalana després de la Guerra dels Segadors per tal de conquerir el port gironí. Tot i així, l’atac no els va sortir bé. D’aquest episodi històric el que crida l’atenció en primer lloc és la possible intervenció de la flota de Nàpols per tal d’ajudar Palamós i, en segon lloc, el fet que una vegada aixecat el setge, divuit naus “Spaniards” es dirigissin de Palamós cap a Calais. A quin port anaven? Aquesta es una petita part de la història de Palamós explicada per espies anglesos al segle XVII. Primer document: A letter of intelligence to mr. Petit. Paris, the 11/1 September, 1655. “The duke of Vendosme is parted from Toulon with his fleet for the siege of Palamos in Catalonia...” From: State Papers, 1655: British History Online Segon document: Palamos 21 setembre 1655 Mr. J. Aldworth, consul at Marseilles, to secretary Thurloe. “I have now received advice from Barcelona, of the 16th currant, giving notice, that the admirall Vandoisme, with his fleete, was battering against a small place called Palamos (sea–port, neare Barcelona) which is alsoe besieged by land by the prince of Conti, who hath aboute 15000 horse and foote, and in all probabillity the place wil bee taken either by composition, or by force, in 10 dayes, notwithstanding a Spanish galey in the night crept under the shore, and relieved it with provisions and aboute 200 soldiers; and afterwards forced through the French fleete. The Spanish armey in Cattalonia is quite destroyed, neither have they any sea-port considerable after Palamos be taken but Barcelona itselfe. The Naples fleete is dayly expected from PorteSpetia to succor said place, which if arrive in time, will in all appearance bee too strong for the duke Vandoisme. The vice-king of Cattalonia for want of mony is hardly able to keepe any soulders aboute him, and that which...” In Marseillia, the 21st Sept. 1655 [N. S.] Your honor's servant, Jo. Aldworth. From; State Papers, 1655: September (2 of 4) British History Online Tercer document: Mr. Longland, agent at Leghorn, to secretary Thurloe. “Right honorable, Here ar com very fresh letters from Marcelles, which tel us of an engagement betwixt the French fleet and the Spanish, with advantage of the latter; but what los they hav had, the French wil not speak. 'Tis said, after the Spanyards had raised the siege of Pallamos, 18 of theyr ship departed towards Cales, from whence we hear nothing this week. 4 French ships of war ar making redy in Tollon to go out a theeving; and 'tis reported they wil tak Inglish...” Leghorn, Octob. 15, 1655 [N. S.] Right honorable, your most faithful servant. Charles Longland. From: State Papers, 1655: (document esmentat a l’article “Pallamos Islands”) .- El primer document ens informa que el Duc de Vandoisme (Duc de Vendôme ) ha sortit de Toló amb la seva flota per assetjar Palamós. .- El segon document ja ens dóna més detalls. Vandoisme està maltractant Palamós amb les seves bateries i, a més a més, el príncep Conti l’està assetjant per terra i disposa de 15.000 combatents, entre homes de cavall i de peu. El cònsol anglès de Marsella pensa que Palamós pot aguantar deu dies com a molt, tot i que una galera lliscant pel la riba de nit ha a aconseguit ficar provisions i 200 soldats per a la defensa. La armada espanyola a Catalunya està bastant destrossada. El cònsol anglès, però, sap que la flota de Nàpols està esperant a Port Spezia per ajudar Palamós. Diu que “si arriben a temps seran massa forts per al Duc Vandoisme”. Diu també que el Virrei de Catalunya, per falta de diners, no pot aconseguir soldats. .-El tercer document ens advera que hi ha hagut un compromís entre la flota francesa i l’espanyola, amb avantatge d'aquests últims. “Després que els “Spanyards” havien aixecat el setge de Palamós, 18 de les seves naus van partir cap a Calais, d’on no tenim notícies aquesta setmana”. 4 vaixells de guerra francesos estan esperant a Toló per sortir al vespre. Els personatges i els llocs que apareixen als documents Mr Petit .- Agent anglès. Mr. J. Aldworth.- Cónsol anglès a Marsella. John Thurloe .- L’any 1652 va ser nomenat secretari d'Estat anglès i l’any 1653 es va convertir en cap de la intel·ligència i va desenvolupar una extensa xarxa d'espies a Anglaterra i al continent, segons la història oficial anglesa. Duc de Vendôme.- És En Cèsar de Borbó, i és a la llista de “Grand maître de la navigation de France”, títol equivalent en aquell temps a Almirall de França. Princep Conti.- És l’Armand de Borbó. Va prendre el comandament de l'exèrcit que el 1654 va envair Catalunya i retornà a casa el 1656, segons la història oficial francesa. Virrei de Catalunya.- És En Joan Josep d’Àustria, fill bastard del rei Felip IV d’Espanya, que, segons la història oficial espanyola, va ser un dels qui va combatre la revolta separatista de Nàpols. És a la llista dels Virreis de Nàpols (1648). És a la llista dels Virreis de Sicília (1648-1650). Va concloure la Guerra dels Segadors aconseguint la rendició de Barcelona al 1652, després de 15 mesos de setge; sembla ser que va impedir l’entrada i sortida d’aliments i persones. Gràcies a aquest fet va ser nomenat Virrei de Catalunya (1653-1656). Va escriure “la proclama de perdón concedido a Barcelona del 9 de octubre de 1652 “ (B.N.M., Mss., 18.655, exp. 85), que va ser oficial el dia 11. Charles Longland.- És agent de l’almirallat anglès a Liorna. Marcelles o Marseilia és Marsella Leghorn és Liorna Tollon és Toló PorteSpetia és el Port de Spezia a 78 Km del port de Gènova Una vegada aclarits els personatges i els llocs, voldria remarcar una paràgraf del tercer document,on diu “but what los they hav had, the French wil not speak”, que jo tradueixo com “però, que de la pèrdua que han tingut, els francesos no en parlaran”, i que em fa pensar que la flota de Nàpols va ajudar Palamós. Probablement, els 15.000 homes del príncep Conti van tenir prou feina per anar ocupant ciutats i pobles de Catalunya i no van ser-hi a temps. A quin port anaven les 18 “Spaniards” naus que van partir cap a Calais? Va bé anar al cinema de tant en tant, perquè, ara que me’n recordo, fa un parell d’anys vaig anar a veure una pel·lícula que portava per títol “Bienvenue chez les Ch’tis”, rodada a Bergues, regió del Nord - Pas de Calais. Resulta que els habitants d’aquest poble parlen un francès amb un accent estrany i certament el Lens C.F. és l’èquip que suporta la càrrega simbólica de la regió. Curiosament, a la pel·lícula “Bienvenue chez les Ch’tis” hi ha una seqüència on els afeccionats del Lens, entre altres senyeres, fan onejar una estelada. Fotograma de la pel·lícula “Bienvenue chez les ch’tis” al camp del Lens Bergues és un municipi de la Regió del Nord – Pas de Calais, com Valenciennes, com Lille i com Lens. No hi ha molta distància de Bergues a Dunkerke. De fet, és allà mateix. Hi ha un canal que hi porta. Els mariners catalans podien tenir les naus a Dunkerke mentre feien vida a Bergues en èpoques de poca navegació. La pàgina Web que porta per títol: Bergues (Municipality, Nord, France) confirma que al 1655 Bergues era una possessió “Spaniard”. http://www.crwflags.com/fotw/flags/fr-59-br.html Presentation of Bergues “Bergues was a wealthy town famous for its woollen cloth and allowed the control of the hinterland of the port of Dunkirk. Accordingly, the town was besieged, seized and sacked several times during its long history. Charles V's troops sacked Bergues on 3 September 1383; in 1588, the town was seized once again by the French, who nearly razed it. In the 17th century, Bergues was seized by the French in 1646, by the Spaniards in 1651, and again by the French (Turenne) in 1658. Bergues was retroceded to Spain in 1659 and definitively incorporated to France in 1668 by the treaty of Aachen / Aix-la-Chapelle, which ended the Wars of Devolution”. Diu el text: “Les tropes de Carles V van saquejar Bergues el 3 setembre del 1383; al 1588, la ciutat va ser capturada de nou pels francesos, que gairebé la van arrasar. Al segle XVII, Bergues va ser capturada pels francesos al 1646, pels spaniards al 1651 i una altra vegada pels francesos (Turena) al 1658. Bergues va ser retornada a Espanya al 1659 i definitivament incorporada a França al 1668 pel Tractat d'Aquisgrà / Aix-la-Chapelle, que va posar fi a les Guerres de Devolució”. Francesc Garrido Costa Jordi: La familia Merode dice descender de Pedro Berenguer, hermano de Alfonso II de Aragón. http://www.kasteel-westerlo.be/fr/la-famille-de-merode Los números no acaban de cuadrar porque dicen que el primer Merode, Wener I von Merode, era descendiente del tal Pedro Berenguer, pero Werner es una generaciónanterior a ese Pedro. En el caso de las barras de gules, se ven mucho en Bélgica porque hubo muchas familias unidas matrimonialmente a los Berthout de Malinas, que usaban tres palos de gules en campo de oro, porque, cuenta la leyenda, Gauthier I Berthout participó en la conquista de Mallorca distinguiéndose con heroísmo. Al ofrecerle el rey Jaime una recompensa, Gauthier le pidió usar tres de los nueve palos del escudo del rey, a lo que el rey accedió a regañadientes. Insisto en que esto son cosas que decían los nobles de estas familias, pero vaya uno a saber qué hay de verdad en ello. Los nobles siempre han querido engrandecer sus linajes colando de rondón algo de realeza. Es una llàstima no tenir 'critics' (per dir-ne d'alguna manera) de més categoria que aquests xenòfobs d'aqui baix. Per variar, altres persones podrien aportar alguna cosa més que els insults i la mediocritat de sempre. Què passa Agorero? Que feu mèrits davant l'Alberto a veure que inverteix millor els recursos de l'estat i l'IBEX-35 tocant els collons? Tu de moment ets un aficionat, deus ser el secretari del secretari del que porta els cafès al Nart i el Girauta... Per gent com tu hi ha maneres més fàcils de pujar esglaons... aquí no triomfaràs mai, les teves aportacions ni tant sols molesten, són inerts i transparents. El comentari anterior te a veure amb la pregunta: Hi havia valencians a Valenciennes antigament? Segons: Les noms de lieu de la France: leur origine, leur signification, leurs transformations, Auguste Longnon, 1920, p.92. Valenciennes ve de : Ancienne ville de l'époque impériale romaine, elle tire son nom de sa dénomination latine Valencenae, Però Al segle XVI, Valenciennes és part de l'imperi de Carles V. L'Emperador va fer la seva entrada a la ciutat en 1524. El 21 de gener de 1540, directament des d'Espanya fa sufocar la insurrecció de Gant contra l'impost, Carles V, amb l'acord de Francesc I, creua França i arriba a Valenciennes. El Protestantisme s'implantada allà. (Jean Pierre Leguay) . Erasme mai va escriure en holandès, ni en anglès i diuen que era de Rotterdam. "Erasmo siempre escribió en latín" Cristianismo: modernización o disolución? pag 149. Per cert Pregunta: Hi havia valencians a Valenciennes antigament? A Bèlica hi ha forces escuts heràldics de municipis i regions amb barres grogues i vermelles. I també la família Merode té és quatribarrat. A la Catedral de Sant Miquel de Brusseles n'està ple d'escuts catalans i quadribarrats de la família Merode. Segons tinc entès, descendents dels comptes catalans (no hereus del tro, és dir, no primogènits) es van anar "colocant" amb nobles de l'actual Bèlgica. Així, la pubilla dels Merode es va casar amb un descendet dels comtes catalans (no recordo qui exactament) i per això, aquesta família sobresortint, té les quatre barres catalanes al seu escut familiar. També no recordo quina descendent comtal catlana es va casar amb Lothar, per la qual cosa, els escuts de moltes poblacions de la "Lotharia" de Bèlgica, de les possessions de Lothar, també tenen barres vermelles i grogues.

curate

{"ca": 0.6399306129192136, "hu": 0.0027259210308937716, "en": 0.23319015364282175, "de": 0.0002478110028085247, "es": 0.09524202874607633, "fr": 0.028002643317363293, "ar": 0.0006608293408227325}

: //articles/El-setge-de-Palamos-de-l-any-1655-i-el-port-catala-del-pas-de-Calais

mc4_ca_20230418_4_68770

El Born del feixisme - josep maria vall - Els blogs d'e-noticies El Born del feixisme Recentment s’ha sabut que l’amo d’un bar d’Ausburg (Baviera) pot ser condemnat a tres anys de presó per tenir ampolles amb el retrat de Hitler al seu local. A Espanya en canvi, prop de Despeñaperros (Ciudad Real) hi ha el restaurant Casa Pepe, un autèntic museu del franquisme on es pot adquirir vino español amb DO feixista etiquetat amb imatges de Franco, José Antonio, i altres sinistres gerifaltes del règim. I lluny de sortir a la premsa per ser denunciat, aquest local ha estat distingit com un dels “diez restaurantes con historia en Castilla-La Mancha” pel diari ABC. A la resta d’Europa seria impensable, per exemple, que una estàtua de Hitler s’exhibís a la via pública. A Melilla en canvi, una de Franco ha burlat la llei de memòria històrica amb l’absurd pretext que és en homenatge a la seva actuació a la Guerra del Rif i no com a dictador. És com si a Alemanya es permetés exhibir una efígie de Hitler amb l’argument que se’l reconeix pel seu servei com a caporal de l’exèrcit alemany de la Primera Guerra Mundial i no com a Führer. Són aquestes immenses diferències entre una cultura democràtica avançada com és l’alemanya i una de baixa qualitat com l’espanyola, el que fan tan desaconsellable l’exposició temporal "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", que s'inaugurarà el 14 d'octubre al Centre Cultural del Born, i on es preveu exhibir les estàtues Victòria que Frederic Marès va esculpir pel "Cinc d'Oros", i el Franco eqüestre de Josep Viladomat -el qual va ser decapitat el 2013- a la plaça Comercial. Les raons per refusar la proposta que presenta l’Ajuntament de Barcelona en Comú van ser magistralment exposades pel regidor republicà Juanjo Puigcorbé: “Ara que ens esforcem per eradicar de la ciutat els darrers vestigis de la simbologia feixista, vostès reubiquen en l’espai públic estàtues franquistes. Per molta gent, per massa gent, les ferides són encara obertes. Però altres, una minoria certament, viuran amb satisfacció, amb orgull fins i tot, aquesta efímera reposició.” I sense ser cap profeta, ja avanço que les principals imatges que quedaran d’aquesta desafortunada exhibició seran les fotos d’ultres, neonazis i nostàlgics del franquisme amb rojigualdas i fent la salutació feixista al costat de les estàtues, circulant per les xarxes socials. Feixisme al carrer en estat pur. Quina gran publicitat internacional per a Barcelona! A part d’aquesta monumental vergonya, possiblement també s’hagin de lamentar agressions per part de bandes reaccionàries que aprofitaran l’efecte crida de l’exposició. I, lògicament, no es poden descartar enfrontaments entre aquests i grups antifeixistes, i els previsibles aldarulls que poden afectar fatalment al mobiliari urbà i als comerços del barri. Tot plegat és un despropòsit. Ja ho ha dit ben alt i clar el líder d’ERC a l’Ajuntament, Alfred Bosch: “Amb l'exhibició de les estàtues franquistes, Barcelona en Comú ha perdut el sentit comú.” BeC ha tingut però la complicitat del PSC en aquesta aberració. Com que Jaume Collboni digué que el Born CC era “el Valle de los Caídos de l’independentisme” potser per això li plau mostrar-hi un Franco. I el que a més crida força l’atenció és que ha estat precisament gràcies a l’abstenció de la CUP, al costat del PP i C’s, a la passada comissió municipal de Cultura que aquesta exposició ha pogut mantenir-se programada. Perquè els cupaires semblen estar més preocupats per arrasar monuments emblemàtics de la capital –com el de Colom- que en evitar l’exhibició de símbols feixistes en espai públic. Qualsevol diria que aquesta organització antisistema, cada dia més enfollida i estrafolària, ha fitxat al “califa” Abu Bakr al-Baghdadi d’assessor en patrimoni cultural. En fi, calcem-nos fort perquè aquesta tardor, gràcies a Ada Colau, Gerardo Pisarello i al doctor Ricard Vinyes, “volverán banderas victoriosas” a Barcelona, amb un movimiento de braços alçats i el run-run de 1939. Els blogs d'e-noticies - josep maria vall - El Born del feixisme

curate

{"ca": 1.0}

http://blogs.e-noticies.com/josep-maria-vall/el_born_del_feixisme.html

macocu_ca_20230731_2_43962

Comunicacions a la ponència del professor Pierre Bonnassie [1] [Enregistrament de vídeo] [Fitxer informàtic] / Manuel Riu i Riu, Ramon Martí, Gabriel Roura] Riu i Riu, Manuel [Girona] : Col·legi Universitari de Girona, 1985 1 recurs electrònic (audio/mpeg, video/x-ms-wmv, video/H263) Conté: L'aportació de l'arqueologia a l'estudi de la formació i expansió del feudalisme català / Manuel Riu; La integració a l'"alou feudal" de la seu de Girona de les terres beneficiades pel "règim dels hispans". Els casos de Bàscara i Ullà, segles IX-XI / Ramon Martí; Un diploma desconegut del rei Odó a favor del seu fidel Wicfrid (888-898) / Gabriel Roura. Ocupats fa entre 150.000 i 300.000 anys, els dos Caus del Duc, el de Torroella i el d'Ullà, són els jaciments més antics on es documenta l'espècie humana a Catalunya. https://goo.gl/MNUEjg [Exemplar complet (accés restringit)] Localització del Vilar de Purtos a la rodalia d'Ullà / Joan Badia-Homs, Enric Carreras Vigorós Badia i Homs, Joan L'Anàlisi i la conservació de la imatge de la verge de la fossa d'ullà / Marga Quiles i Roca, Pere Rovira i Pons Quiles i Roca, Margarida En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 29 (2010) , p. 23-40 : il. Notes. La notable talla romànica de la Mare de déu de la Fossa (segle XII) de la parròquia de Santa Maria d'Ullà ha estat objecte d'un treball de conservació-restauració durant l'any 2006, a càrrec del centre de Restauració de Béns Mobles de Catralunya. Avui es troba exposada a la mateixa església amb una presetació adequada i moderna. Entre les aigües i el bosc: Impressions del paisatge medieval a la plana del Baix Ter (segles XII - XIV) / Xavier Soldevila i Temporal Soldevila i Temporal, Xavier En: 118526 El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Vol. II. Figueres : Institut d'Estudis Empordanesos, 2007. p. 345-353 Dramatitzacions i lectures de la Passió a Ullà (1326) i Fonteta (1797) / Pep Vila Vila i Medinyà, Pep En l'àmbit de les llengües romàniques, la literatura religiosa enfonsa les seves arrels en les esglésies i monestirs, en el clergat religiós que escriu i/o serveix aquesta institució secular. Els creients i no-creients eren i són consumidors d'aquesta literatura espiritual. En 1320 uns clergues de la col·legiata agustiniana d'Ullà representen el drama litúrgic de les tres Maries. En 1797 dos vilatans de Fonteta comparteixen la lectura del Gamaliel, narració fabulosa en prosa de la vida de Jesucrist. La Defensa del "sagrado derecho de propiedad": La unió dels hisendats contra les ocupacions de terres durant el Trienni Liberal / Mònica Bosch Bosch, Mònica En: 104794 Béns comunals als Països Catalans i a l'Europa contemporània. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 1996. p. 375-400 El Montgrí, per a molts profans, es limita a la serralada sud visible des de bona part de l'Empordà; però és molt més. Són uns 54 km de perímetre compresos entre els nuclis de població de l'Estartit, Torroella de Montgrí, Ullà, Bellcaire, l'Escala i Montgó. El símbol més emblemàtic i conegut del conjunt és la fesomia del castell damunt de la muntanya que dóna nom a tot el massís. La finalitat de l'obra és donar a conèixer uns llocs i una toponímia que s'estan perdent, a través de 18 itineraris, la majoria cíclics, que es poden ajuntar en funció del temps i les ganes de caminar. Els límits exposats van des de la carretera de l'Estartit fins al camí dels Termes amb l'Escala. Totes les rutes estan pensades perquè es puguin fer en unes tres hores. Les dificultats que comporten són poc importants i, sempre que ha estat possible, s'ha optat per seguir camins amples de carro o corriols ben marcats.

curate

{"ca": 0.9552362531085935, "fr": 0.04006631666206134, "ru": 0.0022105554020447637, "es": 0.0016579165515335729, "de": 0.0008289582757667864}

colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_140848

L’Heura ha aconseguit l'adjudicació del servei complet de Facility Management de les instal·lacions i edificis de Syneos Healtha Barcelona. El contracte multiserveis comporta els serveis de neteja, manteniment, jardineria i càtering, així com qualsevol altre servei que es produeixi segons les necessitats del nostre client. El projecte va començar a principis del mes de maig amb l'inici del servei de neteja de les oficines de la seu de Barcelona. Syneos Health, amb seu a Morrisville (Carolina del Nord). és una organització de solucions biofarmacèutiques i investigació clínica que s'especialitza a recolzar les empreses amb assaigs clínics en etapa avançada. Un servei inclusiu i sostenible El compromís adquirit entre Syneos i L’Heura ha permès la incorporació de personal del nostre Centre Especial de Treball, aconseguint incorporar al mercat laboral a persones amb diversitat funcional. A L’Heura treballem amb persones amb risc d'exclusió, però prestem serveis amb el mateix nivell i competitivitat que les empreses ordinàries. A més, estem compromesos amb la sostenibilitat, de la qual tenim una visió àmplia seguint els criteris d'ESG(Enviromental, Social i Governance), que fan referència als factors que converteixen una organització en sostenible a través del seu compromís social, ambiental i de bon govern. En aquesta línia, i amb l'objectiu de continuar impulsant un model de desenvolupament sostenible, per al servei prioritzem l'ús de productes sostenibles i que redueixin, en la mesura del possible, els productes químics i el consum d'aigua. Els tres principis fonamentals de L’Heura: sensibilització, ocupabilitat i inclusió Els tres principis fonamentals que defineixen a L’Heura són la sensibilització, l'ocupabilitat i la inclusió, i són els principis que també encapçalen totes les accions que duem a terme. A L’Heura treballem per reduir les barreres de la desigualtat. Per això, comptem amb un equip multidisciplinarid'orientació psicosocial, especialitzat en el desenvolupament de processos d'inserció de les persones amb diversitat funcional. Al nostre Centre Especial de Treball vetllem per afavorir la inclusió sociolaboral i perquè les persones que treballin amb nosaltres aconsegueixin un futur professional estable i amb projecció, potenciant el desenvolupament professional de persones amb diversitat funcional, vulnerables i en risc d'exclusió. #adjudicacions #edifici #neteja #manteniment #jardineria #catering #Barcelona #discapacitat #AccióSocial #IgualtatDeOportunitats #ResponsabilitatSocialCorporativa #rsc #integració #inclusió #inserciólaboral

perfect

{"ca": 0.9759129759129759, "fr": 0.024087024087024088}

racoforumsanon_ca_20220809_1_101071

Del desconeixement que en tenen els politics de com viuen els seus compatriotes cada dia en tenim mostres. Tots recordem el que considera zp que paguem per un cafe. Fa pocs mesos Raul Castro en un discurs emes per la tvcubana va confesar que ignoraba que als infants cubans a l'edat dels 7 anys s'els retires la llet de la llibreta. Breu apunt. A cuba funciona la llibreta de racinament. Això vol dir que arriben uns productes que es reparteixen per persona generalment de forma mensual a un preu asequible. La llet es reparteix per la llibreta a partir d'un litre de llet per infant menor de 7 anys cada dos dies. Aquesta mesura revolucionaria es de fa mes de 12 anys. Com a consequencia de la quantitat simbolica d'aliments que arriben per la llibreta tots els productes s'han de buscar per fora (mercat negre), la llet tambe.Com tots els que heu tingut nens sabeu un infant consumeix mes de mig litre de llet al dia. Al mercat negre una lliure de llet si la trobes es al preu d'un cuc, mes o menys un litre 2 cuc. Al super la pots trobar per sobre dels 3 o 4 cuc litre. Recordem que el que es pot considerar un bon sou a cuba son 15 cuc/mes. (avui la llet que es troba per la llibreta o al mercarcat negre es llet en pols) El que pot ser anecdotic aqui a Cuba es mes que significatiu. No es per tocar le spilotes, però s'ha demostrat qwue la llet no es sana. encara que si a mi em prohibissin veure llet no dubtaria en queixarme ja que és la beguda que prefereixo més després de la cervesa. No es per tocar le spilotes, però s'ha demostrat qwue la llet no es sana. On? Qui? Sergi escrigué: No es per tocar le spilotes, però s'ha demostrat qwue la llet no es sana. On? Qui? És molt sencill: els èssers humans no ens alimentem de llet a l'edat adulta, i menys de la llet d'una vaca. Una vegada a un tio se li va ocòrrer: "tinc trenta anys, però és igual: vaig a tastar la llet de la meua vaca". Maria Isabel escrigué: És molt sencill: els èssers humans no ens alimentem de llet a l'edat adulta, i menys de la llet d'una vaca. quèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè????????????????? llavors de la mateixa manera ho hem d'aplicar a la: fideuà, els entrecots al roqueforts, a la lasanya... a no se com que no és natural com que les altres especies no prenen això

curate

{"ca": 0.9114208633093526, "es": 0.05755395683453238, "la": 0.0049460431654676255, "nl": 0.002697841726618705, "it": 0.0035971223021582736, "en": 0.019784172661870502}

macocu_ca_20230731_10_437215

Adscrita a la UdL, portarà el nom d’Abel Martínez, docent que va morir per l’agressió d’un menor, i neix amb l'objectiu potenciar la recerca i la formació en l’àmbit de l’educació i l’adolescència

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_3_396927

Drets dels nins Publicat el Dilluns, 05 Desembre 2016 10:56 Escrit per Tomás Rincón Luengo A l'escola de Na Caragol hem celebrat el mes de la Declaració Universal dels Drets dels Nins. Duim molt de temps estudiant, investigant i escoltant testimonis de gent com Damià Jaume, el jove voluntari i exalumne de la nostra escola, que ha estat a països on no es tenen en compte aquests drets, més en concret amb els refugiats de Síria. Ens va contar que allà, els nins com noltros no poden anar a l'escola, han perdut la seva nacionalitat, no poden anar al metge, no tenen casa, viuen en tendes de campanya... Ens va contar que un dia n'hi va haver que varen pujar a una barca de goma i varen partir cap a Europa, un lloc on se'ls acolliria, no passarien por, fred ni fam. Però quan hi varen arribar no varen trobar res d'això. Els varen fer quedar a una illa esperant un paper. Ara plou i fa fred. Noltros els recordam a diari i esperam que la seva situació s'arregli per a que els seus cors tornin a bategar sense mal. Dijous, 30 de novembre vàrem cantar tots plegats, 434 veus al cel d'Artà esperant que la nostra alegria contagiï als dirigents dels països que declaren guerres sense tenir en compte els drets dels més petits i de totes les persones del planeta. La nostra cançó "Just Sing" proclama que cantarem sempre, maldament plogui, faci fred i estem trists. El nostre missatge és a favor dels drets dels nins i pregam que pugui arribar a tots els indrets del món.

curate

{"ca": 0.9869415807560138, "en": 0.013058419243986255}

https://cpnacaragol.es/index.php/arxiu-noticies/2016-17/689-drets-dels-nins

crawling-populars_ca_20200525_41_115315

BARCELONA, 15 oct. (EUROPA PRESS) - La líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, ha enviat aquest dijous una carta als caps de llista de PSC, C's i PP, Miquel Iceta, Lluís Rabell i Xavier García Albiol, i els ha proposat reunir-se amb ella després de la declaració de Mas com a imputat per convocar la consulta del 9N, després de les seves paraules a la premsa i del suport rebut de membres del Govern respecte del TSJC. En la carta recollida per Europa Press diu estar convençuda que els interlocutors compartiran "la greu situació" per la qual passa Catalunya, que segons la seva opinió requereix deixar de banda els interessos de partit i posar-se a treballar pels problemes dels catalans. Després de recordar el document que els va fer arribar després de l'eleccions del 27S amb deu propostes de mínims, afirma: "Les circumstàncies actuals em porten a proposar-te que ens reunim --els quatre-- amb l'objectiu imprescindible d'agilitar el diàleg i el consens". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"en": 0.036284470246734396, "ca": 0.7232704402515723, "es": 0.24044508950169327}

: /espanya/noticia-arrimadas-proposa-iceta-rabell-albiol-reunir-despres-declaracio-mas-20151015192047.html

mc4_ca_20230418_14_105707

Aquest país està particularment dotat de muntanyes màgiques, punts culminants de la nostra geografia on esperem trobar una connexió més intensa amb el cel, amb el “més enllà”, indrets on sembla que es percep amb més claredat el batec de les ales dels àngels i la veu tronadora dels esperits celestials. Pujar a la muntanya del Mont és una aventura mística, o sigui: un viatge misteriós a la recerca d’una veritat absoluta. El camí fins al cim consisteix en una carretera molt estreta, sinuosa i no apta per a conductors amb vertigen. A mesura que vas pujant, la silueta calcària del santuari de la Mare de Déu del Mont es va fent més evident entre els arbres i les roques, i la resta del món es va dibuixant i acolorint al caire del precipici, com una mena d’imatge panoràmica, gairebé irreal. A dalt, en un espai exigu, hi conviuen la capella, l’hostatgeria, unes antenes i el pàrquing dels vehicles. Damunt d’unes pedres, una escultura en bronze, un pèl excessiva, recorda la vinculació del poeta Verdaguer amb el santuari. El Canigó al fons acaba d’il·lustrar la postal. El temple guarda una imatge feta amb marbre de Beuda, que ha sobreviscut a totes les vicissituds de la història, inclosa la defenestració per part d’un comitè anarquista. Les restes dels murs del monestir benedictí de Sant Llorenç, s’estenen just als peus del santuari, una restauració iniciada fa més de 25 anys va guanyant terreny lentament al caos de les pedres amuntegades, però la font de l’Esparreguera, d’on brollava antigament aigua miraculosa, ara sembla definitivament seca.

curate

{"ca": 1.0}

https://quimcurbet.blogspot.com/2013/01/i-el-mont-al-capdamunt.html

crawling-populars_ca_20200525_49_124999

DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS Diumenge, 15 de març de 2020 Gran pla general de l'Ap-7 al límit entre el Baix Llobregat i l'Alt Penedès.. ACN Prop del 30% dels 400.000 vehicles previstos en el marc de l'operació sortida de Setmana Santa han abandonat l'àrea metropolitana entre les tres i les set de la tarda, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. En concret, fins a aquesta hora han utilitzat les principals vies de sortida de Barcelona i els entorns 117.663 vehicles. La sortida no ha registrat embussos de consideració, més enllà dels deu quilòmetres de circulació amb retencions que hi ha hagut durant una part d'aquesta franja horària a l'autopista AP-7, concretament al peatge de Martorell. Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? GARRAF NEWS MEDIA, S.L. info@eixdiari.cat Tots els drets reservats. 2001-2020.

curate

{"es": 0.027384324834749764, "ca": 0.9414542020774316, "en": 0.021718602455146365, "fr": 0.009442870632672332}

: /territori/doc/76505/prop-del-30-dels-vehicles-previstos-han-sortit-de-larea-metropolitana-en-loperacio-sortida-fins-a-le.html

mc4_ca_20230418_8_208334

El temps. Avui i últims dies: Tornavacas - Resumen diumenge 08 - Taula - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya 1.21.2 190019:00

curate

{"fr": 0.0625, "ca": 0.8263888888888888, "nl": 0.1111111111111111}

http://www.aemet.es/ca/eltiempo/observacion/ultimosdatos?k=ext&l=3514B&w=1&datos=img

mc4_ca_20230418_9_679556

CAMPIONAT D’ESPANYA SUB16 EN PISTA COBERTA - Federació Catalana d'Atletisme Inici Pista Coberta CAMPIONAT D’ESPANYA SUB16 EN PISTA COBERTA Fotos: Carmel Rodríguez El proper cap de setmana, 16 i 17 de març, se celebrarà el 32è Campionat d’Espanya Sub16 en Pista Coberta a la Pista Coberta de Catalunya a Sabadell. Aquesta serà la tercera vegada que la capital vallesana acull el campionat estatal d’aquesta categoria, desprès del celebrat l’any 2015 i 2018. Un centenar d’atletes catalans participaran en lluita per aconseguir el títol estatal. De la representació catalana destaca la presència d’atletes com Marc Garcia (UGE Badalona) inscrit en 60 m i 300 metres, Arnau Gómez (CA Canaletes), Brian Gisbert (CN Reus Ploms) als 600 m, Adam Mounim (CA Mollet) als 1.000 m, Víctor León (CA Granollers) en perxa, Jan Díaz (Av Manresa) en llargada, Amine Ettalydy (Lleida UA) i Arnau Gómez (CA Canaletes) en triple salt i Joan Sendra (CA Igualada) que està inscrit en alçada hexatló. En noies podem destacar la participació de la Laia Zurita (UGE Badalona) i Cèlia Payrato (FCB) als 300 m, Carla Bisbal (CAV Igualada) als 1.000 m, Merem Gabriel (JAS) i Erika Robleda (CA Nou Barris) als 3.000 m, Igambo Muakuku (CA Nou Barris) als 60 m tanques, Clàudia Alarcón (CM St Cugat) en perxa i Laurine Elisa Marimón (CA Tarragona) inscrita en llargada i triple salt. · Reglament · Horari modificat · Informació Tècnica · Atletes inscrits Article anteriorGALA ATLETISMO ESPAÑOL Següent articleGALA ATLETISMO ESPAÑOL

curate

{"ca": 0.9175050301810865, "es": 0.08249496981891348}

http://fcatletisme.cat/campionat-despanya-sub16-en-pista-coberta-3/

macocu_ca_20230731_4_449033

David Graeber: “No. Això és una revolució genuïna” 28 desembre, 20140 Professor d’Antropologia a la London School of Economics, activista, anarquista. David Graeber va escriure aquest octubre un article per “The Guardian”, durant les primers setmanes dels atacs de l’Estat Islàmic (EI) a Kobane (nord de Síria), on es preguntava perquè el món estava ignorant els kurds sirians revolucionaris. Recordant el seu pare, que va lluitar com a voluntari el 1937 a les Brigades Internacionals defensant la república espanyola, es preguntava: “Si hi hagués un equivalent avui als falangistes assassins devots de Franco, qui seria sinó l’EI? Si hi hagués un equivalent a les Mujeres Libres d’Espanya, quin seria sinó les valentes dones de Kobane defensant les barricades? Serà el món –i aquesta vegada, més escandalosament, l’esquerra internacional– realment còmplice de deixar que la història es repeteixi?” Segons Graeber, la regió autònoma de Rojava el 2011 es va declarar mitjançant un “contracte social” com tres cantons antiestatals i anticapitalistes. Això és un destacable experiment democràtic de l’època actual. A principis de desembre, amb un grup de vuit persones (estudiants, activistes, acadèmics...) de diferents parts d’Europa i EUA, va passar deu dies a Cizire –un dels tres cantons de Rojava. Va tenir l’oportunitat d’observar la pràctica de “l’autonomia democràtica” allà on es donava, i de plantejar desenes de preguntes. Ara ens explica les seves impressions d’aquest viatge amb preguntes i respostes més grans sobre perquè aquest “experiment” dels kurds sirians és ignorat pel món sencer. En el teu article a “The Guardian” et preguntaves perquè el món sencer està ignorant “l’experiment democràtic” dels kurds sirians. Després d’experimentar-lo durant deu dies, tens alguna pregunt nova o alguna resposta a això? Bé, si algú tenia algun dubte sobre si això és realment una revolució, o només algun tipus d’aparador, diria que la visita m’ho ha deixat totalment clar. Encara hi ha gent dient que només es tracta d’un front del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), que en realitat és una organització autoritària estalinista que només està fent veure que ha adoptat la democràcia radical. No. Són totalment reals. Això és una revolució genuïna. Però d’una manera que precisament és el problema. Els grans poders s’han compromès amb una ideologia que afirma que les revolucions reals ja no poden succeir. Mentrestant, molts a l’esquerra, inclús a l’esquerra radical, sembla que han adoptat tàcticament una política que assumeix el mateix, fins i tot inclús si estan fent soroll revolucionari. Adopten un tipus de marc “antiimperialista” purità que assumeix que els principals papers significatius els juguen els governs i els capitalistes i que aquest és l’únic joc al que val la pena atendre. El joc on fas la guerra, crees vilans mítics, extreus el petroli i altres recursos, estableixes xarxes de patronals... aquest és l’únic joc. El poble a Rojava està dient: “No volem jugar a aquest joc. Volem crear un joc nou”. Molta gent ho troba confús i pertorbador així que escolleix creure que això no està passant realment, que aquesta gent és il·lusa, o deshonesta, o ingènua. Des d’octubre veiem una creixent solidaritat des de diferents moviments polítics de tot el món. Hi ha hagut una cobertura mediàtica pels mitjans de comunicaciómainstream del món enorme i a vegades entusiasmada sobre la resistència a Kobane. La postura política a Occident ha canviat una mica. Hi ha evidències significatives, però creus que l’autonomia democràtica i el que s’ha estat experimentant als cantons de Rojava està sent prou discutit? Com de dominant és la percepció general de “alguna gent valenta lluitant contra el dimoni d’aquesta època, l’EI” en aquesta aprovació i fascinació? Trobo destacable quanta gent a Occident veu les imatges de les feministes armades, per exemple, sense ni tan sols pensar en quines idees hi ha al darrere seu? Només han pensat que ha passat d’alguna manera. “Suposo que deu ser una tradició kurda”. En alguna mesura és orientalisme, o per dir-ho senzillament racisme. Mai se’ls acudeix que la gent a Kurdistan també pugui estar llegint Judith Butler. Com a màxim pensen “Oh, estan intentant assolir els nivells occidentals de democràcia i drets de les dones. Em pregunto si és real o només per consum estranger”. No sembla que se’ls acudeixi que potser estan portant aquestes qüestions molt més enllà del que els “nivells occidentals” mai han arribat, que potser creuen genuïnament en els principis que els Estats occidentals només professen. Has mencionat l’enfocament de l’esquerra sobre Rojava. Com és rebut per les comunitats anarquistes internacionals? La reacció de les comunitats anarquistes internacionals ha estat decididament una barreja. Ho trobo una mica difícil d’entendre. Hi ha un nombrosos grups d’anarquistes –sovint els més sectaris– que afirmen insistentment que el PKK és encara un grup nacionalista autoritari “estalinista” que ha adoptat Bookchin i altres idees de l’esquerra llibertària per agradar l’esquerra antiautoritària a Europa i Amèrica. Això sempre em deixa absort, és una de les idees més estúpides i narcisistes que he sentit. Inclús si la premissa fos correcta, i el grup marxista-leninista decidís falsejar una ideologia per guanyar suport estranger, perquè diantres escollirien les idees anarquistes desenvolupades per Murray Bookchin? Aquesta seria l’aposta més estúpida possible. Òbviament pretendrien ser islamistes o liberals, aquesta gent és la que té les armes i el suport material. Sigui com sigui crec que molta gent de l’esquerra internacional, inclosa l’esquerra anarquista, bàsicament no vol guanyar. No poden imaginar que una revolució realment pugui succeir i secretament ni la volen, ja que implicaria compartir el seu club “guai” amb gent ordinària, ja no serien especials. En aquest sentit això serveix per separar els revolucionaris reals dels de pega. Els revolucionaris reals s’han mantingut sòlids. Què ha estat el més impressionant que has vist a Rojava en termes d’aquesta autonomia democràtica en pràctica? Hi havia tantes coses impressionants... No conec cap altre lloc al món on hi hagi hagut una situació de poder dual on les mateixes forces polítiques creessin els dos bàndols. Hi ha “l’autodeterminació democràtica”, que té tota la forma i les trampes d’un Estat –parlament, ministres, etc.– però va ser creada per ser curosament separada dels mitjans del poder coercitiu. Després hi ha el TEV-DEM (Moviment per una Societat Democràtica), conduint de baix a dalt institucions de democràcia directa. Finalment –i això és la clau–, les forces de seguretat responen a les estructures de baix a dalt i no a les de dalt a baix. Un dels primers llocs que vam visitar va ser l’acadèmia policial (Asayis). Tothom havia d’assistir a formacions en resolució no-violenta de conflictes i teoria feminista abans que se li permetés tocar una pistola. Els co-directors ens van explicar que l’objectiu últim era proporcionar a tothom de la regió sis setmanes d’entrenament policial, perquè finalment poguessin eliminar la policia. Què diries sobre algunes crítiques a Rojava? Per exemple: “No ho haurien fet durant la pau. És degut a l’estat de guerra”. Bé, crec que la majoria de moviments, afrontant tràgiques condicions de guerra, no abolirien immediatament la pena de mort, dissoldrien la policia secreta i democratitzarien l’exèrcit. Els militars, per exemple, escolleixen els seus oficials. I hi ha una altra crítica, que és força popular en els cercles pro-govern aquí a Turquia: “El model que els kurds –en la línia del PKK i el PYD (el Partit d’Unió Democràtica Kurda)– intenten promoure no és defensat per tots els pobles que viuen a la zona. Aquesta estructura multi-... és només superficial com en símbols.” Bé, el president del cantó de Cizire és àrab, un cap d’una gran tribu local, de fet. Suposo que es podria pensar que és només un titella formal. En un sentit el govern sencer ho és. Però si mires a les bases, no són només els kurds els qui estan participant. Em van explicar que l’únic problema real existeix amb alguns assentaments del “cinturó àrab”, gent que va ser portada portada pels baathistes des d’altres parts de Síria durant els anys 50 i 60 com a part d’una política intencionada de marginalització i assimilació dels kurds. Algunes d’aquestes comunitats han dit que són hostils a la revolució. Però els àrabs les famílies dels quals han estat allà durant generacions, o els assiris, khirgizians, armenis, txetxens... estan realment entusiasmats. Els assiris amb qui vam parlar van dir que, després d’una llarga difícil relació amb el règim, sentien que a la fi se’ls permetia llibertat religiosa i cultural. Possiblement el problema més difícil sigui l’alliberament de les dones. El PYD i el TEV-DEM el veuen com a absolutament central en la seva idea de revolució, però tenen problemes a l’hora de traçar àmplies aliances amb comunitats àrabs que senten que això viola els principis religiosos bàsics. Per exemple, mentre els parlants siris tenen el seu propi sindicat de dones, els àrabs no, i les noies àrabs no estan interessades en organitzar-se entorn de les qüestions de gènere o ni tan sols d’assistir a seminaris feministes amb les assíries o les kurdes. Sense entrar en els “marcs antiimperialistes puritans” que comentaves abans, què diries sobre la idea que Occident o l’imperialisme demani un dia als kurds sirians pagar pel seu suport? Què pensa Occident sobre aquest model antiestatal i anticapitalista? És només un experiment que pot ser ignorat durant l’estat de guerra mentre els kurds accepten voluntàriament lluitar contra un enemic que ha estat creat per Occident? És absolutament cert que els poders estatunidencs i europeus faran tot el que puguin per acabar amb la revolució. Això no cal dir-ho. Les persones amb qui vaig parlar eren ben conscients sobre això. Però no feien una diferenciació forta entre el lideratge de poders regionals com Turquia, Iran o Aràbia Saudita i el de poders euro-americans com França o els EUA. Assumeixen que tots són capitalistes i estatistes i, per tant, anti-revolucionaris que com a màxim podrien ser convençuts de dóna’ls-hi algun suport però mai estarien de la seva banda. Hi ha aleshores la qüestió encara més complicada de l’estructura anomenada “la comunitat internacional”, el sistema global d’institucions com l’ONU o l’FMI, corporacions, ONGs, organitzacions pels drets humans... que totes donen per suposat una organització estatal, un govern que legisla i té el monopoli de la força coercitiva sobre aquestes lleis. Només hi ha un aeroport a Cizire i es troba sota el control del govern sirià. Podrien prendre’l fàcilment en qualsevol moment, diuen. La raó per la qual no ho fan és: Com gestiona un aeroport un no-Estat? Tot el que fas a l’aeroport es troba subjecte a les regulacions internacionals que pressuposen un Estat. Saps perquè l’Estat Islàmic està tan obsessionat amb Kobane? Bé, no es poden permetre ser vistos perdent. Tota la seva estratègia de reclutament es basa en la idea que són un gegant imparable, i que les seves contínues victòries proven que representen la voluntat de Déu. Ser vençuts per un grapat de feministes seria una enorme humiliació. Mentre lluitin a Kobane poden dir que el que diuen els mitjans és mentida i que realment estan avançant. Qui pot demostrar el contrari? Si se’n van hauran admès la derrota. Què diries que Tayyp Erdogan i el seu partit estan intentant fer a Síria i a l’Orient Mitjà en general? Només ho puc suposar. Sembla que ha passat d’una política anti-kurda-anti-Assad a una estratègia purament anti-kurda. Una vegada i altra ha estat intentant aliar-se amb tots els feixistes pseudo-religiosos per atacar qualsevol experiment de democràcia radical inspirat en el PKK. Clarament, com els mateixos Daesh (EI), veu el que estan fent com una amenaça ideològica, potser com l’única alternativa ideològica viable a la vista a l’islamisme de dretes, i farà el que pugui per aixafar-la. D’una banda hi ha el Kurdistan iraquià assentat sobre un fonament ideològic diferent en termes de capitalisme i de la noció d’independència. De l’altra, hi ha aquest exemple alternatiu de Rojava. I hi ha els kurds de Turquia que intenten mantenir un procés de pau amb el govern. Com veus personalment el futur del Kurdistan a curt i llarg termini? Qui podria dir-ho? De moment les coses semblen sorprenentment bones per a les forces revolucionàries. Fins i tot el KDG van aixecar la rasa gegant que estaven construint a la frontera de Rojava després que el PKK intervingués per salvar Erbil i altres ciutats de la tornada de l’EI aquest agost. Una persona del KNK em va explicar que això ha tingut un efecte enorme en la consciència popular allà. En aquell mes es va donar un augment de les consciències semblant al de 20 anys. Els joves van quedar afectats en particular per com els propis Peshmerga fugien del camp i les dones milicianes no. Però és difícil d’imaginar el el territori de KRG serà revolucionaritzat en els propers temps. Tampoc ho permetrien els poders internacionals. Encara que l’autonomia democràtica no sembla estar clarament sobre la taula de negociació a Turquia, el moviment polític kurd ha estat treballant-hi, especialment a nivell social. Intenten trobar solucions en termes legals i econòmics per a models possibles. Quan comparem per exemple l’estructura de classes i el nivell de capitalisme a l’oest de Kurdistan (Rojava) i al nord (Turquia), quines penses que són les diferències d’aquestes dues lluites per una societat capitalista? –o per un capitalisme minimitzat, com diuen– Crec que la lluita kurda és bastant explícitament anticapitalista a les dues zones. És el seu punt de partida. Han arribat a la conclusió d’aquesta fórmula: No ens podem lliurar del capitalisme sense eliminar l’Estat, no ens podem lliurar de l’Estat sense lliurar-nos del patriarcat. No obstant, la gent de Rojava ho ha tingut força fàcil en termes de classe perquè la burgesia real, que es trobava sobretot en una regió molt agrària, va marxar amb el col·lapse del règim de Baath. Tindran un problema a llarg termini si no treballen en un sistema educatiu que asseguri que un estrat tecnòcrata desenvolupista no prengui finalment el poder però, de moment, és comprensible que es centrin més immediatament en les qüestions de gènere. A Turquia, bé, no se quant, però tinc la impressió que les coses són bastant més complicades. Durant els dies que els pobles del món no poden respirar per raons òbvies, et va inspirar de cara al futur el vostre viatge a Rojava? Quina creus que és la “medicina” perquè la gent respiri? Va ser extraordinari. He passat la meva vida pensant com podríem arribar a fer coses com aquesta en algun futur llunyà i la majoria de gent creu que estic boig per imaginar que algun dia seria possible. Aquesta gent ho està fent ara. Si demostren que és possible, que una societat genuïnament igualitària i democràtica és possible, això transformarà completament la noció de la gent sobre les possibilitats humanes. Jo mateix em sento deu anys més jove havent estat només deu dies allà. Amb quina escena recordaràs el teu viatge a Cizire? Hi ha tantes imatges impactants, tantes idees. Em va encantar la distància entre com sovint la gent aparentava i les coses que deien. Trobes algun home, un doctor, sembla un militar sirià que fa una mica de por, amb jaqueta de cuir i expressió austera. Aleshores parles amb ell i t’explica: “Bé, creiem que el millor enfocament sobre la salut pública és la prevenció, la majoria de malalties són causades per l’estrès. Creiem que si reduïm l’estrès els nivell de malalties cardiovasculars, diabetis, fins i tot càncers, baixaran. Així que el nostre pla en últim terme és reorganitzar les ciutats perquè siguin en un 70% espai verd...”. Et trobes totes aquestes reflexions boges brillants. Però quan el següent doctor que trobes t’explica com degut a l’embargament turc no poden obtenir medicines i equipaments bàsics, que tots els pacients de diàlisi que no han pogut passar la frontera han mort... La disjunció entre les seves ambicions i les seves circumstàncies increïblement ajustades. La dona que ens guiava era una ministra diputada d’exteriors anomenada Amina. En un moment donat ens vam disculpar per no poder portar millors obsequis per ajudar la gent de Rojava, que patia sota l’embargament. La dona va dir: “Al final, això no és molt important. Nosaltres tenim una cosa que ningú podrà donar mai. Tenim la nostra llibertat. Vosaltres no. Tant de bo algun dia us poguéssim donar això”. Has estat a vegades criticat per ser massa optimista i entusiasta pel que està passant a Rojava. Creus que és així? O es perden alguna cosa? Sóc optimista per caràcter, busco situacions que puguin sostenir alguna promesa. Però no crec que hi hagi cap garantia que això funcioni, que això no sigui aixafat, però certament no passarà si tots decidim d’entrada que cap revolució és possible i passem de donar suport actiu, o inclús dediquem energies a atacar-ho o a augmentar la seva marginació, com fa alguna gent. Si sóc conscient d’alguna cosa que potser altres no tenen clar és del fet que la història no ha acabat. Els capitalistes han fet un gran esforç aquests últims 30 o 40 anys per convèncer el poble que l’actual funcionament econòmic –fins i tot ja no capitalisme, sinó la forma peculiar actual de capitalisme financer semifeudal– és l’únic sistema econòmic possible. Han dedicat més esforços a això que els que han dedicat a crear un sistema capitalista global sostenible. Com a resultat, el sistema s’està enfonsant al nostre voltant just alhora que tothom ha perdut la capacitat d’imaginar alguna alternativa. Bé, crec que és bastant obvi que en 50 anys el capitalisme, en alguna forma reconeixible, i probablement de qualsevol forma, haurà desaparegut. Alguna altra cosa l’haurà substituït. Aquesta podrà no ser millor, podrà ser encara pitjor. Per això crec que tenim la responsabilitat, com intel·lectuals, o simplement com éssers humans que pensem, d’intentar almenys pensar sobre com seria alguna cosa millor. I si avui en dia ja hi ha gent intentant crear-la, és responsabilitat nostra ajudar-los. Relacionades Ahir, una declaració del president rus Vladimir Putin va donar llum verda a la invasió militar russa d'Ucraïna. Putin afirma que l'acte de guerra de Rússia contra Ucraïna té com a objectiu fer co Per Bruno Lima Rocha A partir del primer d'abril l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) va passar a ser membre ple de la Cort Internacional de Justícia de l'ONU, el Tribunal de l'Haia. Encara que

curate

{"en": 0.006616052060737527, "ca": 0.9766268980477223, "fr": 0.0013015184381778742, "it": 0.0034707158351409972, "es": 0.004880694143167028, "eu": 0.0019522776572668114, "pt": 0.005151843817787419}

mc4_ca_20230418_12_554896

Rivoli Cinema Hostel Porto Portugal - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web Rivoli Cinema HostelRua Dr. Magalhaes Lemos, 83, Santo Ildefonso, Porto, Portugal, 4000-332 - Veure al mapaExcel·lent9,0Basada en689comentarisRivoli Cinema HostelVeure més fotos"Friendly staffs and nice common area. "PattananGermanyVestíbulVeure més fotosVeure totes les 29 fotosExcel·lent ubicació 9,6Veure al mapa9,6UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públicsaire condicionatbalcó/terrassa (901 comentaris) Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop12 kmAeroport Francisco de Sa Carneiro (OPO) - Porto51 kmAeroport de Braga (BGZ) - Bragaestacions de tren i autobús200 mEstació de Tren São Bento2,2 kmVila Nova De Gaia Train Stationhospitals i clíniques350 mHospital da Irmandade do Terco e Caridadefarmàcies150 mBandeira Pharmacybotiga de conveniència300 mA Favorita do Bolhao Grocery Storecaixer automàtic60 mATM Sobre l'allotjamentDescripcióAquest alberg es troba en un edifici d'estil art decó restaurat construït durant la dècada de 1930 situat a la zona històrica d'Aliados, al centre de Porto, a 300 m de l'estació de tren de Porto. Ofereix accés gratuït a internet Wi-Fi a tots els clients. Les habitacions del Rivoli Cinema Hostel són lluminoses i presenten una decoració individualitzada inspirada en el cinema. Disposen de parquet, bany compartit i balcó. Cada dia se serveix un bufet d'esmorzar gratuït. L'alberg també ofereix una cuina compartida i barbacoa i a 5 minuts a peu trobareu una gran varietat de cafeteries i restaurants. L'establiment disposa d'una terrassa exterior espaiosa amb una piscina inflable a l'estiu. També podreu fer ús del gimnàs petit, que inclou equip cardiovascular, i del saló compartit, on trobareu una consola Wii i una biblioteca de DVD. El Rivoli Cinema Hostel és a 250 m de l'estació de metro d'Aliados i a poc més de 800 m de la riba del riu Duero.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatbany compartitempolles d'aigua de cortesiabalcó/terrassacalefacció Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that if it is a group, the property will try to accommodate you in the same room but that is not always possible. Comentaris recents de clients Jui-Ting, Taiwan A-Ra, Alemanya Chia-ning, Taiwan I really like the environment and service in this hostel. They have everything you will need and they put customer in first place. Excellent. Highly recommend! Comentat el 03 de gener 2016 Big living room and kitchen to watch movie and hang out with others is very nice. However, there is no curtain in bed and are always noises when I up to the bed. And it was difficult to use private locker because the space is so narrow to open the door. Most impressive thing is that two staff men are friendly and have lots of tips about traveling Porto. And there is an event every night I could not join but look so interesting! Comentat el 27 de març 2015

curate

{"ca": 0.7924073516119313, "es": 0.013257005122024707, "fr": 0.008737571557698103, "en": 0.18559807170834589}

https://www.agoda.com/ca-es/rivoli-cinema-hostel/hotel/porto-pt.html

racoforumsanon_ca_20220809_3_208902

escolto "hotel california", dels Eagles. disc: Hell Freezes Over fantàstica! n n JMO - Dins un avió de paper Fent goleta per al PopArb

curate

{"ca": 0.5725190839694656, "de": 0.022900763358778626, "es": 0.40458015267175573}

crawling-populars_ca_20200525_7_106569

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. PAÍS > ILLES El partit vol que el 100% de la producció sigui renovable el 2040 Per: EFE Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. La candidata d’Unides Podem al congrés espanyol, Antònia Jover, ha anunciat la intenció de la formació de ‘crear una empresa pública elèctrica’, amb l’objectiu de lluitar contra el canvi climàtic i abaixar la factura de la llum. Jover, en una conferència de premsa feta al Parc Natural de l’Albufera des Grau, ha postulat a Unides Podem com l’únic partit que garanteix la transició energètica, ja que ‘PP i PSOE tenen molts ex-ministres en els diferents consells d’administració de les empreses elèctriques’. També la candidata ha indicat que ‘hem creat l’Institut Balear de l’Energia que exportarem al conjunt del país’, i s’ha compromès a reduir la producció energètica fòssil ‘la disminuirem a la meitat en una dècada per aconseguir el 100% de la producció renovable a 2040’. Per la seva banda la número dos al congrés, Lucía Muñoz, ha assenyalat que aquesta reducció d’energia fòssil s’aconseguiria ‘mobilitzant un 2,5% del PIB anual en una dècada i en un 90% per 2040, creant 600.000 llocs de treball durant tot el procés’. Els resultats de les eleccions espanyoles del 10-N, municipi a municipi Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb. Vicent Partal Director de VilaWeb Comentaris Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter S'ha afegit la noticia a Favorits Enviar una còpia a un amic *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país Subscriure'm al butlletí de notícies:

curate

{"ca": 0.9687975646879756, "es": 0.00837138508371385, "de": 0.0030441400304414, "it": 0.007229832572298325, "en": 0.012557077625570776}

: /noticies/unides-podem-menorca-electrica-publica/

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_118423

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 35 anys per matar-ne un altre de 49 anys aquest diumenge al barri de Sant Roc de Badalona. El cos policial va ser requerit cap a les 22.00 hores per adreçar-se a un domicili badaloní on presumptament s’havia produït una baralla. En arribar, van localitzar una persona morta i un altre home, que va acabar detingut per presumpta relació amb aquest fet. L’àrea d’investigació criminal de la Regió Metropolitana nord s’ha fet càrrec de la investigació per esclarir-ne la motivació. Presència policial Vuit unitats ARRO dels Mossos d’Esquadra s’han desplaçat a la zona a primera hora del matí de dilluns, i hi continuaran tot el dia per garantir la seguretat i la convivència al barri, asseguren fonts municipals.

perfect

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_0_174168

La número dos de la CUP, Anna Gabriel, ha anunciat que la candidatura veuria amb bons ulls una "presidència coral" que es repartís en quatre figures en representació de totes les sensibilitats de l'independentisme. "Així es trauria tensió a la figura del president", ha argumentat Gabriel en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'. "El debat reduccionista al voltat d'una persona, resta. I si algú pensa que donant-nos dues cadires al Govern ens tindrà contents s'equivoca", ha defensat la cupaire.Amb tot, ha afirmat que la CUP no posarà "condicions impossibles" a la investidura perquè és conscient que té 10 diputats de 135. Sí, però, vol "replantejar" el paper que pugui tenir Artur Mas, de qui ha dit que el seu objectiu "no és forçar la seva mort política".Gabriel també ha assegurat que la candidatura està "molt poc interessada" en presentar-se a les eleccions generals perquè "la presència al Congrés és inútil".http://www.ara.cat/politica/CUP-Anna_Gabriel-avisa-molt_interessada-presentar-se-eleccions-generals-27S-sobiranisme_0_1441055991.html Qui té fusta de president és el Junqueras. Es un puto Churchill.Respecte la presidència coral... coral? Coral Vajillas!

curate

{"ca": 0.9872231686541738, "en": 0.012776831345826233}

macocu_ca_20230731_0_97288

“Un míssil rus ha fet esclatar el nostre tren d’aliments a l’est d’Ucraïna. Afortunadament ningú no ha resultat ferit”, ha explicat Andrés en un missatge acompanyat d’una foto del vago destruït. El cuiner ha precisat que el coet ha destruït totalment un vagó ple de menjar però ha assegurat que aconseguiran “salvar la resta” del carregament humanitari. Andrés ha constatat que els russos estan ara atacant “amb duresa” les infraestructures ferroviàries del país però ha assegurat que aquest incident “no aturarà els fantàstics equips ucraïnesos d’WCK a Ucraïna, que continuaran alimentant la gent”. El xef ha explicat que demà recuperaran el carregament dels altres vagons del comboi afectat. “Aquest menjar és un salvavides per a moltes famílies”, ha assegurat. En aquest sentit, ha reivindicat la tasca dels “valents equips” de l’ONG “que estan realment a la primera línia a Ucraïna”. “Us mostrem la situació perquè realment hi som”, ha subratllat. World Central Kitchen treballa a Ucraïna des de l’inici de la invasió russa per portar menjar als seus ciutadans i reparteix cada dia milers de racions a diferents punts del país.

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_4_585997

Cada vegada són més les mares que descobreixen els increïbles beneficis de la iniciació primerenca en la natació amb els seus nadons a Barnhart Town. En aquests moments tenim les següents piscines prop de Barnhart Town, per favor contacta amb nosaltres si coneixes alguna a Barnhart Town !.

curate

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_3_455549

http://www.4shared.com/video/6lPYApiO/ronaldinho_gaucho.html hehehheh,com va posant saliva a la punta de la castanya perquè llisqui millor....quin brut,i aquest paio era un exemple per tots els nens del Barça. però aquest video com s´ha filtrat?no hi ha més informació?se la remenava mirant webs o amb alguna tia/tio en web cam?' pd:quin tros de pollot,puta que el va parir Sabia que et faria feliç!

curate

{"es": 0.21518987341772153, "ca": 0.7848101265822784}

racoforumsanon_ca_20220809_2_492326

Jo crec que ha estat un gran encert Molts ho critiquen , perque aixo ha fet baixar la participacio , pero el que no semblen entendre es que la participacio sent important , no era el que mes La participacio i el resultat seran el mes , si no l´unic important , quan fem un referendum de debo i vinculant D´aquestes consultes el mes important es el misatge : Contra la submisio i l´arraconament dins d´Espanya , hi ha un projecte i una ilusio que es la independencia i aquest projecte va sumant soports ( algu hagues somiat amb aquestes consultes fa nomes 3 anys ? ) I dins dels missatges n´hem donat un d´important : Els inmigrants que vulguin sumar-se al projecte de Catalunya son benvinguts , qui vulgui ser catala i lluitar per Catalunya sera acollit com un germa independentment del seu origen Que aquest missatge calara a pocs inmigrants ? potser si , no ho se . Pero nomes que cali en un 5-10 % ja em dono per satisfet i a mes ens ha sortit GRATIS TOTAL Totalment d'acord! !

curate

{"ca": 0.9579487179487179, "it": 0.022564102564102566, "fr": 0.019487179487179488}

mc4_ca_20230418_4_751408

- Bunyols de vent - Bonpreu Abans que arribi el dia de la mona amb tota la seva dolçor, els bunyols de vent ens han endolcit tota la Quaresma. Estan elaborats amb una base de farina fregida en oli i, després, ensucrada. S'anomenen de Quaresma o de vent perquè són fets d'una massa molt flonja i sembla que, per dins, estiguin buits, és a dir farcits de vent. Si no t’atreveixes a fer-los a casa, en trobaràs de boníssims a les nostres fleques. Ingredients per a uns 30 bunyols: 125 ml de llet (també pots utilitzar aigua) 20-30 g de sucre greix de porc (opcional) Per a la massa: en un bol, posa la farina en forma de volcà i incorpora-hi tots els ingredients menys l’oli i l’anís Pasta la barreja i deixa-la reposar 2 h al bol, tapada i en un lloc temperat. D’aquesta manera, la massa doblarà el seu volum. Agafa petites porcions de massa i fes-les agafar la forma definitiva. Posa oli abundant en una paella. Quan estigui ben calent, afegeix-hi les porcions de massa i deixa-les fins que quedin daurades pels costats. Treu els bunyols de la paella, escorra'ls i posa-hi l’anís i una mica de sucre per sobre. 8/04/20 15:47 , 2513 Vistas

curate

{"ca": 0.9331550802139037, "fr": 0.0142602495543672, "fi": 0.0285204991087344, "en": 0.02406417112299465}

https://www.bonpreuesclat.cat/es/blog/-/blogs/bunyols-de-vent?_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_redirect=https%3A%2F%2Fwww.bonpreuesclat.cat%2Fes%2Fblog%3Fp_p_id%3Dcom_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_cur%3D4%26_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_delta%3D6%26p_r_p_resetCur%3Dfalse%26p_r_p_categoryId%3D1806378

crawling-populars_ca_20200525_42_67153

5 min. 16/11/2014 00:00 Ja en tinc un Crear-ne un gratis Comparteix Facebook Twitter Whatsapp Mail 191 Comentaris 21 Comentaris 18 Comentaris 13 Comentaris 13 Comentaris A la portada de l'Arabalears.cat Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora

curate

{"eo": 0.04180064308681672, "pt": 0.05144694533762058, "ca": 0.5659163987138264, "en": 0.07395498392282958, "de": 0.012861736334405145, "es": 0.21221864951768488, "br": 0.04180064308681672}

: /firmes/joan_b_culla/nacionalistes-marcians_0_1249675129.html

naciodigital_ca_20220331_0_730110

El pilot de Cervera, Marc Márquez, va fer ahir la seva particular innocentada al publicar un tuit on assegurava que la temporada vinent correria a MotoGP amb el dorsal 1 i no amb el 93, el número que sempre ha lluït durant la seva carrera com a pilot. Avui, a la mateixa xarxa, Márquez ha fet broma assegurant que l'anunci del canvi de dorsal va ser una broma emmarcada en el dia dels Sants Innocents. El cerverí assegura que sempre correrà amb el 93. — Marc Márquez (@marcmarquez93) diciembre 29, 2014

perfect

{"ca": 0.8997995991983968, "es": 0.10020040080160321}

https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/11441/innocentada-numero-marquez

mc4_ca_20230418_18_56019

PASTORAL OBRERA DE TERRASSA: 08/10/2013 Després del 7 d'octubre la campanya pel treball digne continua Podeu participar a la campanya del Treball Digne entrant en aquest enllaç. És una altra manera de fer-se present activament. https://docs.google.com/forms/d/12LNTWQudhW_SSWIzNQG_kd41aVbEJfPzqGyhJm39FBY/viewform Espero que participeu pel bé de tots i aquelles treballadores que estan patint les conseqüències de la crisi econòmica. Pepe Baena Iniesta, delegat epsicopal de Pastoral Obrera de Terrassa

curate

{"es": 0.07862903225806452, "ca": 0.6512096774193549, "pt": 0.09879032258064516, "en": 0.17137096774193547}

http://pastoralobreraterrassa.blogspot.com/2013_10_08_archive.html

mc4_ca_20230418_17_179858

Pisa | Les CIÈNCIES en BLOC Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018]. Continua la lectura de Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols →

curate

{"es": 0.07336956521739131, "ca": 0.9266304347826086}

https://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/tag/pisa/

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_270427

Intentar el cobrament d’un deute pendent no sempre és fàcil. El procediment monitori està pensat per ser una manera àgil i senzilla de reclamar judicialment els deutes. QUÈ ÉS? És un procediment judicial especial per a reclamar el pagament de deutes dineraris, sigui quin sigui el seu import, sempre que els deutes compleixin els requisits que determina la pròpia llei. Tot i que entenem que no és recomanable, iniciament es pot presentar sense advocat i sense procurador. QUINS REQUISITS HA DE COMPLIR EL DEUTE? No qualsevol tipus de deute es pot reclamar via monitori, només aquells que reuneixin els següents requisits: Dinerari. És a dir, ha de tractar-se d’un deute de diners. Vençut. El termini de pagament del deute ja ha d'haver finalitzat en el moment de reclamar-lo. Exigible. El pagament del deute no ha d'estar sotmès a cap condició. Líquid i determinat. Cal que estigui determinat en una quantitat de diners concreta. Per a acreditar l'existència del deute, s’hauran de presentar els documents que en donin support : factures, albarans, e-mails, telegrames, cartes, fax, etc. COM ES DESENVOLUPA EL PROCÉS MONITORI? El judici monitori té dues fases ben diferenciades: 1a FASE: La petició inicial o demanda presentada pel creditor-demandant, en la que hi ha de constar: Qui és del demandantQui és i quin és el domicili del demandat o deutorL’Import i origen del deute que es reclama La demanda es presenta, per regla general, davant el jutjat de primera instància del domicili del deutor. 2a FASE: El requeriment judicial de pagament. Si la petició reuneix tots els requisits, el jutjat l'admet a tràmit i notificarà al deutor que té 20 dies hàbils per pagar el deute o per al.legar el que consideri. Un cop notificat, I depenent de la reacció del deutor, ens podem trobar en diversos escenaris: Que el deutor pagui dins del termini atorgat: el jutjat deixarà constància del pagament i, si escau, farà lliurament dels diners al demandant i procedirà a arxivar el procediment. Que el deutor no pagui ni es presenti davant del Jutjat dins del termini assenyalat: en aquest cas, el procés es considera acabat I el creditor pot procedir a l'execució de la quantitat correspondent de deute a través d'un procediment d'execució de béns del deutor. Que el deutor s'oposi a la demanda per escrit. En aquest cas, si el deute reclamat no supera els 6.000,00 € es donarà per finalitzat el procés monitori, continuant pels tràmits del judici verbal. Quan el deute superi els 6.000,00 €, el creditor disposarà d'un mes per a presentar una demanda de judici ordinari. Segons dades recollides l'any 2018, es van admetre aproximadament el 50% de les peticions de judici monitori presentades i, de les admeses, al voltant del 90% van acabar amb el pagament del deute o amb la seva execució judicial.

perfect

{"ca": 0.9174809989142236, "it": 0.0054288816503800215, "es": 0.01737242128121607, "nl": 0.003257328990228013, "ds": 0.0025334781035106766, "no": 0.007238508867173362, "en": 0.030039811798769453, "oc": 0.016648570394498734}

mc4_ca_20230418_16_207365

Lacre de sang. Becerrades cadafaleres d’Algemesí. Ahir mataren més animals a la segona i última becerrada cadafalera de la setmana taurina d’Algemesí del 2012. Amb altra gent d’Iniciativa Animalista[1] i Anima’t Folgança, acompanyàrem un equip de La Sexta[2] que intentà prendre imatges del que anava a succeir a la plaça amb joves animals que s’acosten a l’any de vida i que, absolutament aterrits, romanien als corrals. Gent de les penyes cadafaleres d’Algemesí, “aficionada” a la tauromàquia, és l’encarregada de protagonitzar aquesta “festa”. Festers d’unes determinades penyes es converteixen en toreros improvisats que han de matar un dels vedells de les becerrades. La seua inexperiència amb les eines de tortura condemna els animals a patir una llarga i terrible agonia, amb banderilles clavades a qualsevol part del cos i mil errades a l’hora de clavar l’estoc. Tot és precedit per les moltes hores d’ingesta d’alcohol que, lluny de la plaça i en un ambient de festa de veritat al voltant de les casetes de les penyes, precedeixen l’actuació com a mantanceres de moltes d’aquestes persones. Becerrades a Algemesí 2010. Notícia i vídeo de TVAhttp://www.tvanimalista.com/2010/09/26/becerrades-a-albemesi Les hores prèvies també estigueren marcades per l’enèsim intent de l’Ajuntament d’ocultar aquesta salvatjada. Gent de l’equip d’atenció als mitjans del consistori els intentà enganyar dient que s’anava a suspendre el programa d’ahir per amenaça de gota freda, i que podrien anar hui. La seua intenció era allunyar els mitjans del que era, com hem dit, l’última becerrada de l’any. Al dia següent, s’haurien trobat amb una jonegada convencional, i l’exercici de desinformació i manipulació del consistori hauria estat un èxit. Afortunadament, nosaltres poguérem informar l’equip de La Sexta, que no caigué en la trampa. Els ànims estaven prou encesos. La Comissió Taurina[3] afrontava un nou any de crisi i caiguda lliure dels ingressos per la subhasta de cadafals entre les penyes cadafaleres[4] que, per primera vegada, deixaren tres sense adjudicar. A més, el rebuig a les becerrades ha crescut dins del propi sector taurí fins al punt que la Comissió evità que la seua eliminació es posara votació, com havien proposat algunes penyes. A la becerrada del dilluns 24 de setembre, per primera vegada en molt temps, algunes de les penyes encarregades de torejar els vedells no els mataren a la plaça. Els animals, ferits amb les banderilles, acabaren a Quan alguns membres de les penyes detectaren la càmera, s’acostaren i increparen, insultaren i fins i tot amenaçaren fins que envoltaren l’objectiu per a evitar la gravació. Entre els seus insults estaven els de fer servir la mentida i la manipulació, però qui havia mentit descaradament era enfront, al voltant del balcó de l’Ajuntament, i que intentava manipular evitant que es poguera gravar el terrible espectacle de les becerrades eren, precisament, els que insultaven. Els efectes de l’alcohol tornaven a ser evidents. Davant la impossibilitat de fer el seu treball, l’equip decidí eixir al carrer i intentar obtindre opinions i testimonis de la gent que, fora d’unes poques excepcions, es negà a participar. Mentre m’entrevistaven per a recollir veus del moviment animalista, alguns membres de les penyes cadafaleres ens increpaven i ens cridaven a cau d’orella. Actuaren amb total impunitat, i la nostra sensació de perill i percepció de l’amenaça fou Algunes persones animalistes decidirem romandre al cantó del carrer Muntanya, al davant de la porta de la plaça, per on anaven a treure els cadàvers dels vedells, a prop del tractor que els portaria amb la seua pala fins al transport de l’escorxador (abans, eren esbudellats allí mateix i deixaven un reguer de sang que cobria tot el carrer). Ja no podíem fer res, només veure la nostra impotència en la seua mirada perduda. La primera vegada que obriren la porta de la plaça, veiérem dos cavalls xicotets que arrossegaven el primer mort. Quan ja eren al carrer, els homes que els portaven desenganxaren un i obligaren l’altre a arrossegar tot el pes per un carrer de llambordes on relliscava i perdia l’equilibri contínuament fins que s’aturava esgotat, malgrat els colps amb la vara. Els carreters aprofiten per a improvisar una competició de tir i arrossegament on la gent ha arribar a veure apostes. Després de sis intents, algú aturà aquell espectacle i el cavall fou desenganxat. Mentre, el tractor que podria haver carregat el cadàver des d’un primer moment, esperava. La tauromàquia és un espectacle de tortura animal integral, desenvolupat per fases abans, durant i, fins i tot, després de la matança del bou. El meu pit es buida sempre que puc veure de prop com sembla que mai tenen prou, i que poden convertir un vedellet mort en un pes per a torturar un cavall. La seua sang a les llambordes semblava lacre amb el que segellar una fosca i trista història entestada en repetir-se una i altra vegada. Mirant, hi havia algunes persones que m’havien dit que tot plegat era l’essència de la seua festa de tota la vida per a l’excés sense regles. Segons em digueren, aquella taca de sang, aquella marca deixada per la banya que rascava el terra i que assenyalava el camí cap a la plaça, lligava la gent a una setmana i fins i tot 10 dies de disbauxa sense interrupció, amb ús lliure del carrer i trobades assegurades mentre corre l’alcohol, com un pot de mel atrau les mosques. Preguntí si un festival com el de Benicàssim o un gran carnaval de final d’estiu no podia substituir la mort, i em tornaren a repetir que la preferien com a escut, com a assegurança de vida per a la seua festa. un racó desert de persones que rebutgen la violència i la mort com a forma d’entreteniment o, fins i tot, com a passió a defensar enèrgicament. S’han de construir espais nous que porten aquests a ocupar el seu lloc en la història, i això és el que estem intentant. Des d'aquesta setmana que obre un nou any sense matances a Algemesí per a que nosaltres continuem treballant. Notícia de La Sexta, 27.09.2012 Las becerradas vuelven a convertirse en un sanguinario escenario de fiestas. Text i vídeo: http://www.lasexta.com/noticias/cultura/becerradas-vuelven-convertirse-sanguinario-escenario-fiestas_2012092700195.html [1] http://iniciativaanimalista.cat/ [2] http://www.lasextanoticias.com/inicio [3] És l’òrgan directiu i de representació de l’Associació de penyes cadafaleres d’Algemesí. [4] A Algemesí, la setmana taurina es finança principalment amb la subhasta dels sectors en que es divideix la plaça quadrada, els cadafals, i que són tants com penyes cadafaleres existeixen. Aquestes competeixen a la subhasta pels cadafals segons la seua millor o pitjor situació, garanteixen una bestreta pel seu aforament i gestionen lliurement la venda d’abonaments i entrades, assumint beneficis o pèrdues. Per la seua banda, la Comissió diu ajustar les despeses (principalment, els cartells de joneguers i jonegueres i la compra dels animals que mataran) al que s’ha ingressat a la subhasta. Abolicionisme

curate

{"es": 0.06516690856313498, "ca": 0.8820029027576197, "nl": 0.0017416545718432512, "ru": 0.007692307692307693, "pt": 0.02772133526850508, "en": 0.01146589259796807, "fr": 0.0013062409288824384, "oc": 0.002902757619738752}

http://animalismecat.blogspot.com/2012/09/lacre-de-sang-becerrades-cadafaleres.html

crawling-populars_ca_20200525_13_179061

Aquesta és la pàgina de Sentits Gastrobar. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Figueres.

curate

{"ca": 1.0}

: /que-fer/figueres/restaurants/sentits-gastrobar

macocu_ca_20230731_3_58623

Picassent convoca amb urgència a la Junta Local Fallera i als representants de les 8 comissions falleres del municipi El Consistori publica, a la seua pàgina web municipal, informació d’última hora amb les recomanacions i consells emesos per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb informació relacionada sobre el COVID-19 [http://www.picassent.es/coronavirus ] L’alcaldessa, Conxa Garcia, el regidor de Cultura i Festes, Jaume Sobrevela i el regidor de Seguretat i Participació Ciutadana, Salvador Morató, han mantingut 2 reunions amb la Policia Local, la Junta Local Fallera i els representants de les 8 comissions falleres del municipi, per a analitzar les últimes decisions preses sobre l’aplaçament de les Falles després que el govern de la Generalitat Valenciana anunciara mitjançant un comunicat la suspensió de les Falles de 2020 com a mesura de prevenció front al Coronavirus. Durant les 2 reunions, des del consistori s’ha escoltat la preocupació que a hores d’ara està generant esta situació entre el col·lectiu faller i s’ha tractat de buscar, entre totes les persones presents, solucions favorables al respecte. D’entre els punts tractats, s’ha parlat la possibilitat de buscar un local per emmagatzemar els monuments fallers així com buscar possibles dates de celebració de la festa fallera durant els pròxims mesos. Seran ara les comissions falleres les encarregades de proposar una data al consistori per a la celebració de les mateixes. Per altra banda, el regidor de Participació ciutadana, Salvador Morató, ha oferit la possibilitat perquè la Fundació Horta Sud puga reunir-se amb totes les comissions falleres i també amb la Junta Local per oferir assessorament i orientacions per a este tipus de situacions. Els i les representants de les 8 comissions falleres i la Junta Local Fallera s’han mostrat en tot moment amb molt bona predisposició per col·laborar i arribar a un consens entre totes i tots davant esta situació de força major on ha prevaldre la salut pública.

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_1_8920

jo els vaig fer, però vaig ser tan burra de posar la solució amb minúscula i amb accents! (fallo de no llegir les instruccions senceres...). Em va fer molta ràbia, pq s'ha de dir que sóc una viciada a fer crucigrames! M'encanten!Així que,com que a l'abril passo a la secció adult faré els d'allà....jeje

curate

{"ca": 0.8333333333333334, "es": 0.16666666666666666}

http://boli.quellegeixes.cat/forum/index.php?PHPSESSID=fe4f0e05cfe53f31b96c9ed9e58b7bf0&topic=2486.msg34800

mc4_ca_20230418_14_691893

MEDITACIONES CÓSMICAS. REEVES, HUBERT. 9788491814078 ESPACIO LECTOR NOBEL "Dedico aquest llibre als meus néts. En començar a escriure aquest llibre vaig prendre consciència del valor simbòlic que podia atorgar-li: el d'un testament espiritual. Què volia explicar als meus néts sobre la història d'aquest gran univers que ells continuaran habitant després de mi? Aquest llibre sorgeix de les converses amb una de les meves nétes durant les nits d'e... Vista previa: MEDITACIONES CÓSMICAS Libro a consultar: MEDITACIONES CÓSMICAS

curate

{"es": 0.17533718689788053, "ru": 0.028901734104046242, "ca": 0.7186897880539499, "it": 0.07707129094412331}

https://www.librerianobelvera.es/libro/meditaciones-cosmicas_1028010

mc4_ca_20230418_14_598890

El Consell Comarcal de la Terra Alta organitza noves sessions per fer front al món laboral - La Ciutat Inici Societat a les Terres de l'Ebre El Consell Comarcal de la Terra Alta organitza noves sessions per fer... El Consell Comarcal de la Terra Alta organitza noves sessions per fer front al món laboral La iniciativa s'emmarca dins del servei de primera acollida adreçat a persones estrangeres Dues persones treballant Per segon any consecutiu, el Consell Comarcal de la Terra Alta, amb la col·laboració de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, i amb el finançament del Fons Social Europeu, organitza unes sessions informatives sobre Coneixements Bàsics de la normativa sociolaboral. El contingut de les sessions pretén que s’assoleixin les competències següents: tenir nocions bàsiques de legislació en l’àmbit sociolaboral, entendre el funcionament del mercat laboral català, saber la diferència entre treball per compte propi i tres per compte d’altre, conèixer els drets i deures bàsics d’una relació laboral, adquirir les capacitats i l’actitud per adaptar-se al lloc de treball, identificar i entendre els riscos que comporten les pràctiques laborals irregulars i les conseqüències que en poden derivar, conèixer les eines per millorar el perfil professional, saber realitzar la recerca de feina més ajustada al propi perfil professional, i saber on adreçar-se a l’hora de trobar la informació i l’assessorament necessaris en cada situació laboral concreta. normativa sociolaboral Article anteriorExtingit l’incendi de l’hotel Acta Atrium Palace de Barcelona Article següentObres de millora a l’Estadi Municipal de Futbol de Salou Decomissen a Deltebre 130 quilos de pop que es destinaven a la venda sense passar per la llotja Joventut Cambrils vol donar visibilitat als treballs de recerca dels ... Cambrils acull la 2a Jornada de Bones pràctiques en l’àmbit de... Apareix un cadàver a les comportes del pantà d’Utxesa

curate

{"ca": 0.98858329008822, "es": 0.011416709911779968}

http://laciutat.cat/el-consell-comarcal-de-la-terra-alta-organitza-noves-sessions-per-fer-front-al-mon-laboral

racoforumsanon_ca_20220809_3_380086

(content, Anti?) seh questa notte... FRIKI aquesta nit ns vindrem a ca teva, Anti... A lo millor bé en Depo. nooooo veniu demà avui no puc pq no pots?

curate

{"it": 0.1095890410958904, "ds": 0.02054794520547945, "ca": 0.7945205479452054, "en": 0.07534246575342465}

macocu_ca_20230731_2_25484

En quin moment està la Llei de Barris a Catalunya? 1 Jordi Merino Noé Sociòleg, coordinador de la Llei de Barris de Rocafonda, el Palau i l’Escorxador de l’Ajuntament de Mataró i professor associat de sociologia Universitat de Girona. Roger Campdepadrós Cullell Professor associat de sociologia Universitat de de Girona. El text que es presenta a continuació és una descripció breu i sintètica del que ha estat la Llei de Barris en tant que política de transformació urbanística i de voluntat de millora social de zones desfavorides i vulnerables a Catalunya des de l’any 2004. No pretén fer una avaluació de les diferents experiències ni analitzar amb detall aquesta política pública, sinó més aviat conèixer una mica millor la seva evolució. Entendre l’impacte que han tingut les polítiques de reducció del dèficit, la situació econòmica i l’alteració de les prioritats poden ajudar a conèixer la situació en la qual es troba aquesta eina de canvi en el moment actual. 1. Vulnerabilitat, exclusió i segregació social urbana. Una aproximació a la problemàtica. En les darreres dècades s’han esdevingut una sèrie de transformacions econòmiques, canvis en la norma social d’ocupació i en els règims de protecció global del benestar, que al mateix temps també ha alterat els factors de vulnerabilitat de i sobre la població provocant processos considerables de dialització social. Els factors d’aquests processos han passat a afectar a categories i grups socials diferents als tradicionals, com per exemple el jovent, la infància, la població en situació d’atur, els assalariats/des amb ingressos baixos o els membres de les noves unitats familiars (Torres López, 1999). En els darrers anys aquests factors s’han intensificat i han donant lloc a noves desigualtats socials que s’han anat concentrant en barris i determinades zones urbanes. En aquests espais, denominats periferèies socials de les ciutats o zones de segregació social urbana, ja hi havia importants processos de segregació derivats de les polítiques urbanístiques i demogràfiques dels anys seixanta i setanta del segle XX en el cas de Catalunya xxx. Aquestes zones de segregació urbana , han anat concentrant bàsicament tant els nous grups de vulnerabilitat com els grups tradicionalment exclosos (Arias, 2000 ). No s’ha d’oblidar però, que indistintament d’aquest procés de concentració, la situació de crisi socioeconòmica inciada l’any 2008 i les polítiques per gestionar-la han eixamplat les situacions de pobreses i privacions de les famílies afectant a un gran nombre de problació (Sáez, 2013). Cal cercar en la interacció entre les estructures d’oportunitat – el mercat, l’estat/redistribució i reciprocitat- algunes de les causes més importants dels nous factors de vulnerabilitat. Aquestes interaccions que han estat relacionades amb les trajectòries d’exclusió social i les situacions de privació, també ho han estat a l’àmbit dels barris (de la Cal & Martínez , 2009). És en aquests espais on s’acumulen múltiples processos de desafavoriment on els mecanismes d’integració social, política i econòmica no funcionen acuradament, – o no s’assoleixen els objectius d’aquests mecanismes-. Això és degut als anomenats efectes de barri, a l’aïllament institucional, a les situacions socioeconòmiques de la població o als processos de substitució, entre els principals motius (Martí-Costa & Parés, 2009). És doncs en aquests barris on s’entrecreuen tota una sèrie de factors -físics, econòmics, socials i polítics- formant una dinàmica de vulnerabilitat i exclusió social diferent a, o desvinculada de, les dinàmiques socials i macroeconòmiques de la resta de zones de la ciutat (Requena, 2003). Aquests processos no són nous.En la configuració de les ciutats en el passat ja es denotaven també altres processos de segregació socioespacial. Al llarg de la història i en diferents països hi ha hagut molts exemples segregadors a nivell espacial. En el cas de Catalunya aquesta situació a la que es fa esment, s’ha intensificat degut als considerables canvis demogràfics que han esdevinugts en els darrers quinze anys – com és el fenòmen migratori, els processos de rotació...-, i degut a la seva interacció amb la dinàmica del mercat de l’habitatge, del mercat de treball i a les dinàmiques socials entre diferents col.lectius (Merino & Dahbi, 2010; Torres López, 1999). En aquest context d’agreujament de les desigualtats socials i d’evidència dels dèficits de determinats barris, s’han impulsat experiències que han volgut donar resposta a les preocupacions expressades des de diferents actors i a les seves demandes socials. Entre elles la més destacada és la Llei de Barris formulada a Catalunya, que ha volgut desenvolupar un escenari de concertació per a la transformació social i urbana (Muñoz, 2006; Nel•lo, 2010; Merino & Dahbi, 2010). La unitat d’abordatge i de referència per a la transformació urbana de les ciutats i pobles europeus en les darreres dècades ha estat el barri, i així ha estat també des de la recuperació dels ajuntaments democràtics a Espanya i a Catalunya (García Ferrando, 2008). Des d’aquesta unitat bàsica – amb intenció de ser precisa i delimitada geogràficament – es van començar a endegar polítiques de transformació que entenien el barri no només com una dimensió gregària d’habitatges, de serveis i d’infraestructures; sinó també com una dimensió perceptiva de la vida humana. Es va anar definint doncs, el barri com un element espacial i relacional d’activitats, de grups socials amb característiques determinades, i que són la resultant del modus de vida dels seus pobladors i pobladores. La gestió residencial de la població migrant dels anys seixanta a Catalunya juntament amb un urbanisme caòtic i poc planificat va configurar unes perifèries urbanes i polígons d’habitatges amb moltes mancances. Gràcies a les demandes veïnals organitzades i al canvis polítics, els primers ajuntaments democràtics van posar en les seves agendes gestionar en tant que repte algunes d’aquestes mancances i demandes. Les primeres intervencions en aquests barris van començar a implementar-se al voltant dels anys vuitanta. Bàsicament eren en l’espai físic dirigides a intervenir en el pla urbanístic, en la construcció d’algun equipament o en el de la rehabilitació d’edificis i habitatges. Les intervencions de millora de tipus social – per a diferenciar de les físiques- i que responien a una multitud diversa d’abordatges i àmbits, també van començar a implementar-se en aquest anys. No tenien però, cap relació amb les polítiques urbanístiques o d’inversió en els barris. S’abordaven i es treballaven de manera diferents, tot i tenir una estreta relació en l’impacte i millora del barri. Existia doncs en aquesta etapa una independència entre unes polítiques i d’altres. El coneixement aportat per aquests anys d’experiència, així com pels diversos estudis sobre les desigualtats socials urbanes, posaven de relleu una de les grans desigualtats intrínseques de les societats industrials: els processos de transformació sociourbans desiguals del capitalisme avançat (Martí-Costa & Parés, 2009). Aquests processos expressaven desigualtats sobre els individus i les seves famílies en el seus accessos a recursos i oportunitats (Torres López, 1999). A nivell espacial es denotava una concentració d’una amalgama de problemàtiques adverses i d’iniquitats socials. A tenor d’aquesta informació de les diferents experiències, dels debats teòrics de la regeneració urbana ide les demandes d’organitzacions veïnals, socials i polítiques, es va empènyer als detentadors públics a mostrar una voluntat manifesta d’intervenir en l’espai físic a través d’una perspectiva socio-espacial. Així es van començar a desenvolupar els diferents programes i visions de transformació de les zones més desfavorides de pobles i ciutats. 2.1 Les polítiques de regeneració urbana i la intervenció integral a barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial per part dels poders públics. A Europa hi ha tot un bagatge de treball en espais i zones urbanes degradades – o en vies de degradació – a través de la rehabilitació i la reurbanització que han anat marcat una tendència en aquest tipus de polítiques. Per a destacar algunes de les més conegudes i exitoses es pot fer referència a la rehabilitació de la perifèria urbana de grans ciutats al Regne Unit, a algunes actuacions concretes als boundaries de França, als programes de socialstat dels barris de Berlín a Alemanya, als quartiers d’algunes regions d’Itàlia, i també algunes experiències de regeneració de barris a Holanda. Experiències diferents però amb una voluntat manifesta d’intervenció. També en el cas d’Espanya hi ha un bagatge en aquest tipus de polítiques. Diferents governs regionals i locals –en alguna ocasió amb suport del Govern central- han posat en marxa programes per tal de focalitzar les actuacions en espais on es concentren determinades problemàtiques d’exclusió social i urbana, a fi de millorar-ne la situació. El model de Rehabilitación Integral de Barrios Andaluces va partir de les experiències dels anys noranta i es desenvolupà a alguns barris de Màlaga, Granada o Almeria, i a d’altres ciutats on es van desplegar coordinadament actuacions de recuperació d’habitatge, de reallotjament de famílies, educatives, formatives, d’ocupació i de salut. A part d’aquests primers grans passos de la Comunitat Autònoma d’Andalusia, és al País Basc i a Catalunya on es van desenvolupar i es desenvolupen programes d’àmbit espanyol que tenen forces similituds amb els programes de regeneració urbana impulsats en d’altres països de la Unió Europea. El Programa de Ayudas para la Revitalización Urbana de Zonas Desfavorables -conegut col•loquialment com a “Programa Izartu”– és el que ha desenvolupat el Govern Basc en dues grans fases 2001-2005 i 2004-2008, amb les seves respectives pròrrogues d’execució. La vertebració central són les accions destinades a la millora de les infraestructures i al desenvolupament econòmic a través d’una intervenció integral centrada en quatre grans eixos: l’entorn productiu, les infraestructures bàsiques locals, la integració social i serveis socials, i l’assistència tècnica. És un programa amb una vessant no únicament urbanística, sinó que ha apostat per la cohesió territorial, a fi de generar serveis que podrien ajudar a crear ocupació o millorar les condicions de producció i comunicació de les empreses locals. En el cas de Catalunya un exemple d’aquest progrés cap a polítiques socio-espacials són els programes desenvolupats als anys vuitanta en l’àmbit de la planificació urbanística i de la rehabilitació a través dels Plans Especials de Reforma Interior (PERI) o dels Programes de Remodelació de Barris que va posar en marxa la Generalitat als anys noranta. És però, el Programa de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Vil.les que requereixen una atenció especial – denominat popularment com la Llei de Barris- iniciat l’any 2004, el que va suposar un canvi substancial i qualitatiu en la perspectiva de com actuar en un territori. Els programes europeus desl diferents països i la mateixa Unió Europea, les experiències socio-espacials i els debats teòrics sobre les implicacions de les polítiques de regeneració urbana van servir com a marc referencial i metodològic. 3. La revelació del Programa Millora de Barris Impulsat pel denominat Govern catalanista i d’esquerres (2003-2006), la Llei 2/2004, de 4 de juny, de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Vil•les que requereixen una atenció especial va ser la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en la setena legislatura de l’actual Generalitat. També va ser el primer marc legal aprovat a Espanya dirigit específicament a la millora de barris amb problemàtiques socials amb la voluntat de variar les causes que incidien en els processos de segregació socio-espacial (Mongil, 2010; Muñoz, 2006). Tot i la intenció transformadora de les experiències anteriors, aquesta era la primera política de regeneració urbana amb marcat caràcter integral (García Ferrando, 2008). La seva integralitat es reflexa en la diversitat d’àmbits en què vol incidir: la transformació urbanística, la rehabilitació d’edificis la supressió de barreres arquitectòniques, l’equitat de gènere i la millora de les condicions econòmiques i socials de la població. És doncs una forma d’actuar holística i intervencionista que reconeix les causes socioeconòmiques i culturals associades a la degradació urbana, tal i com recull el Decret 369/2004, de 7 de setembre que desplega la Llei. A més, el programa de la Llei de Barris impulsat des del Govern de Catalunya va suposar una important revelació en la manera de concebre les actuacions. Va aportar un canvi qualitatiu i substancial en la forma de treballar les zones de segregació: calia fer-ho des de la col•laboració interadministrativa i amb la participació de partners, actors locals i residents. Per tal de garantir una consecució dels objectius de millora en els barris, la demanda havia de provenir del món local. Aquest és qui tenia un major grau de coneixement de les problemàtiques i és qui havia de liderar basant-se en un principi de subsidiarietat. Van ser els ens locals els que van sol•licitar a la Generalitat una col•laboració interadministrativa per a poder optar a un fons econòmic denominant Fons de Barris. La Generalitat aportava tant aquest fons econòmic- que cobria el 50% del projecte de millora- com el paraigües legal i la potent via de com poder transformar . Per la seva banda, els ens local aportaven la resta de cofinançament i la gestió del projecte a través de la seva capacitat administrativa de gestió. Per tal de poder optar a aquest Fons, hi havia dos criteris de selecció: un era la necessitat d’actuar i l’altre la proposta feta des dels ajuntaments a través d’un Projecte d’Intrevenció Integral. El primer criteri obligava a explicitar les problemàtiques urbanístiques, demogràfiques, econòmiques i socials per tal de justificar que aquella zona requeria una atenció especial a través d’una diagnosi. El segon criteri era que el projecte que es presentés havia de donar resposta a les principals qüestions i assumptes identificats en la diagnosi, i com no, centrada exclusivament en tots els eixos que recollia la Llei per garantir la integralitat a través de la intervenció en diferents camps. Ambdós criteris obligaven a un esforç d’identificació dels problemes a nivell local, però també a la necessitat d’aplicar una eina metodològica similar a tots els projectes a Catalunya. L’àmbit local prenia rellevància. Els ajuntaments eren els que sol•licitaven suport i col•laboració interadministrativa, els que executaven i dirigien el Projecte, però amb un grau de responsabilitat compartida amb la Generalitat i amb els actors i entitats locals. Aquest punt de partida des de l’àmbit local en el disseny dels projectes va comportar una important concreció, però també va provocar algunes diferències considerables entre projectes, així com diferents graus d’implementació. 4. Un primer canvi en la dinàmica del desplegament del Programa Millora de Barris L’any 2009 després de cinc convocatòries i un ampli desplegament de projectes de Llei de Barris, la Generalitat de Catalunya va iniciar una nova etapa incorporant als Projectes d’Intervenció Integral municipis petits i projectes que ja l’havien conclòs. Va obrir una nova línia per a municipis de menys de deu mil habitants i una altra per a aquells municipis que havien finalitzat el període de quatre anys. La voluntat manifesta era que els municipis amb menys capacitat econòmica i infraestructures també poguessin treballar la cohesió social i territorial de zones segregades o en vies de segregació . La segona incorporació era que puguessin continuar rebent suport del Fons de Barris i de la Generalitat de Catalunya aquells projectes acabats que consideressin que calia continuar treballant algun dels camps d’intervenció atès la seva singularitat, o per abordar noves problemàtiques sorgides i no identificades en la diagnosi inicial. Aquestes noves fórmules incorporades indicaven una voluntat d’adaptació als canvis ja fos per les dinàmiques pròpies de cada ajuntament o les dificultats i problemàtiques socials de la població de la zona de protecció per tal que el Projecte d’Intervenció Integral tingués unes millors garanties de realització (Nel•lo, 2010). Després de l’any 2010 a tenor de la situació econòmica, que es començava a notar de forma més severa, i per garantir la viabilitat dels projectes en execució, la Generalitat de Catalunya no va tornar a obrir convocatòria per a nous projectes presentats per municipis per tal de poder-se adherir a la Llei i disposar de recursos del Fons de Barris. Va coincidir aquesta decisió amb un canvi polític a la Generalitat de Catalunya. Es va passar del Govern d’Entesa (2007-2010, i que eren les mateixes formacions que composaven el Govern Catalanista i d’Esquerres ) composat per les forces polítiques del PSC, ERC i la coalició ICV-EUiA per a un Govern de la coalició política de Convergència i Unió. Entre els anys 2010 i 2011 es comencen a succeir canvis en les dinàmiques de realització dels projectes per part dels ajuntaments. Comencen a aparèixer alguns problemes amb els compromisos econòmics en relació als ingressos del Fons per part de la Generalitat cap als municipis. Aquest fet va dificultar posar en marxa i implementar els projectes de les darreres convocatòries, malgrat la fórmula de poder sol•licitar bestreta per part dels que l’iniciaven. Però també van aparéixer dificultats per part dels mateixos ens locals a mantenir els plans d’inversions en relació a les actuacions d’infrastructures i obres, o destinar els recursos estimats en el pla financer anual. La causa principal expressada es trobava en les polítiques de reducció del dèficit públic que no permetien l’endeutament de les administracions públiques i prioritzaven el retorn de deutes bancaris, així com la caiguda dels ingressos per part de les diferents administracions . Es va afegir a més, el marc legal que limitava la realització d’inversions en obres i la reducció dràstica de les despeses relacionades amb la provisió global del benestar a diferents nivells. De retruc, en tenir els projectes un caràcter temporal i amb un gran diversitat de models de prestació en relació a les seves actuacions, van ser objecte de minorització i alteració de les seves partides de transferències i de despeses per part de diversos ajuntaments a nivell general: Però aquesta situació no només va ser dificultosa per a les administracions públiques i executants dels projectes. Les famílies de les zones de protecció de la Llei de barris també es van veure afectades directament tant per les mesures d’alteració del benestar i de pujança impositiva endegades per les diferents administacions, així com per les conseqüències de la situació socioeconòmica de crisi sobre les mateixes. Un exemple relacionat directament amb aquesta aturada són els projectes de rehabilitació dels elements comuns dels edificis i la instal•lació d’ascensors. Es barregen elements que tenen a veure com que cada ajuntament té una fórmula diferent per a realitzar les actuacions d’aquest camp, que la Generalitat no obre convocatòria d’ajuts de rehabilitació després de l’any 2010 , que els ajuntaments no poden fer front al co-finançament i les obligacions reconegudes cap a les comunitats de propietaris i propietàries... Però també les dificultats dels veïns i veïnes per a poder abonar els compromisos econòmics dels projectes d’obres, ja que aquests tenen una consideració tripartita sostinguda entre Generalitat, Ajuntaments i propietaris/àries. Per tant en les justificacions econòmiques cauen el nombre d’aquests projectes de rehabilitació perquè no s’han iniciat o simplement s’han aturat a mig procés. Això no vol dir però, que la rehabilitació d’aquests elements s’aturi per complet, però si que pateix. La crisi del sector de la construcció que obliga a l’adapatació d’algunes empreses constructores cap a la rehabilitació i l’intent d’aplicació d’algunes fórmules per a solucionar aquest tema per part d’alguns ajuntaments permeten certa, però mínima, continuïtat. Com comencen a posar de relleu els estudis empírics sobre el primer impacte de la crisi en la població, aquesta es concentra majoritàriament en aquells sectors i classes socials més vulnerables, als que s’afegeixen nous col•lectius (Laparra& Pérez, 2012). Malgrat això, ja existien situacions de pobreses i exclusió social anteriors a la situació de crisi: La pobresa és preexistent a la crisi i és conseqüència d’unes estructures socials desiguals de partida. Fonts de dades com el Panel de Desigualtats Socials de Catalunya (PaD) han ajudat a disposar d’elements per a entendre millor aquest fenòmen dinàmic, multidimensional i complex fins l’any 2011: Aquesta realitat socioeconòmica de crisi va començar afectant als col•lectius tradicionals, pertò també a d’altres grups – la nova pobresa- perquè el risc d’entrada a la pobresa s’havia ampliat i es començà a observar un mobilitat social descendent de gran part de la població. D’altra banda van augmentar les dificultats per ensortir-se. Alguns instruments per combatre aquestes situacions – com eren els escuts protectors de determinades polítiques- s’han debilitat i estan essent minoritzats perquè les línies d’acció política s’estan reorientant cap a d’altres àmbits; però no pas a combatre l’increment de les desigualtats socials (Sáez, 2013). Nombroses fonts com les qe ofereix el IV informe de FOESSA apunten a un increment estrepitós del llindar de pobresa, que també s’expressa a nivell territorial. Tot i que no són molt nombrosos, estan apareixen estudis que es preocupen per a observar els efectes de la darrera crisi en la la dimensió socioespacial a nivell de tot Catalunya o a nivell espanyol. Per citar-ne els més destacables, n’hi ha de Barcelona ciutat i de la seva perifèria que indiquen que les desigualtats es concentren -i s’incrementen – en zones de segregació social urbana . Més recentment hi ha les aportacions i estudis de cas del Projecte Barris i Crisi . En el cas del subjprojecte denominat “segregació urbana” es conclou que aquesta problemàtica ja era significativa l’any 2001 tant en els territoris més desfavorits i significativa també amb els grups socials més benestants; Per tant, molt abans de la situació de recessió i per això els seus autors remarquen que ja era un fenomen estructural. Com s’ha mencionat al principi, molts dels factors físics, econòmics, polítics i socials que apunten aquests estudis sobre la concentració de la pobresa, ja es constataven previamenta a la situació econòmica actual (Requena, 2003). Retornant a l’eina, la Llei de Barris no resta al marge d’aquest escenari econòmic que s’ha descrit, de les desisions polítiques, ni de les seves conseqüències. Un exemple d’això és quan la Generalitat reconeix la dificultat d’efectuar els pagaments al gener de 2012 i ho comunica formalment als responsables polítics dels ens locals que gestionen un Projecte de Barri per a que ho tinguin en compte en l’elaboració o consideració per als seus pressupostos per aquell any. Des d’aquesta advertència, el Govern de la Generalitat no incorpora ni la denominació ni la dotació pressupostària del Fons de Barris. Des d’una lectura economicista es podria afirmar que allò que no està contemplat en un pressupost de despeses no existeix, almenys inicialment. Malgrat això, per part de la Generalitat s’anima als municipis a continuar desenvolupant els seus projectes, ja que ho considera una bona eina de transformació com ho ha demostrat en els primers projectes i sobretot atès la situació de vulnerabilitat i l’impacte de la davallada econòmica sobre els barris. Se suma a més la demora considerable de l’ingrés als ens locals de les despeses justificades al Fons de Barris amb antel•lació a la data. Aquesta situació el Govern la intentarà solventar l’any següent via els mecanismes extraordinaris de pagaments a proveïdors mitjançant el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas acollint-se al Reial Decret Llei 8/2013, de 28 de juny, de mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques i de suport a les entitats locals amb problemes financers. Es tracta però, de fer front a alguns drets reconeguts per part dels ens locals pendents de pagaments i que són despeses ja liquidades. És a dir per a pagar el co-finançament que inicialment han suportat els ajuntaments. En el pressupost del 2013 es repeteix la mateixa situació descrita. L’avançament de les eleccions comporta una pròrroga dels pressupostos del 2012 i, com a norma general, els imports de les partides són similars als de l’exercici anterior. En aquest escenari resten aturades les despeses destinades a inversions i no es permeten les pròrrogues de crèdits de despeses de programes fins que s’aprovi el nou pressupost . Al mes d’agost del mateix any, el Govern de la Generalitat informa que prorroga formalment el pressupost per a tot l’any 2013. Indica que centra el seu objectiu pressupostari en l’elaboració d’uns càlculs per a l’any 2014 atès un objectiu de dèficit fixat pel Govern Central de difícil assoliment. Aquest nou sostre de dèficit del Ministerio del Govern Central es concentra en el 1,58% vers el 1,20% que havia previst la Generalitat. Això vol dir que segons aquest objectiu s’hauria de fer una previsió pressupostària a la baixa en nombroses partides. El Govern de la Generalitat va mencionar que no tenia intenció de fer un pressupost amb incorporacions del que va denominar retallades addicionals, i és per això que va manifestar optar per a treballar un pressupost per al proper exercici on es tinguessin en compte diferents opcions d’ingressos i per tant mantenir la pròrroga per al 2013. Aquest escenari econòmic i la seva gestió, com s’ha fet esment, impacta directament en els projectes de millora de barris vigents o que han allargat el seu termini d’execució. El problema de tresoreria dels ajuntaments es converteix en un aturador com a norma general de les actuacions. Apareixen complicacions similars als de la Generalitat i el fet que els ajuntaments han de posar la totalitat dels recursos destinats als projectes inicialment. En aquest moment la situació proposa un exercici d’adequació a l’escenari per a continuar desenvolupant en la mesura del possible o plantejar-se el debat polític sobre la continuïtat, tancament o adaptació dels projectes a les noves exigències econòmiques i situacions socials identificades. Tot i la diversitat dels projectes i dels seus graus de realització, es comencen a compartir estrategies similars: els nivells d’execució pressupostària dels darrers anys anteriors davalla considerablement i s’expressa semestralment en les certificacions econòmiques, no es compleixen els terminis dels plans financers, hi ha projectes d’obres que no es comencen, es veuen paralitzades les obres de rehabilitació dels espais comuns dels edificis, i es veuen minoritzats els programes de millora urbanística, econòmica i social. Davant aquest problema i davant el trasllat de les dificultats al món local, la Generalitat proposa un allargament de la pròrroga dels anys d’execució dels diferents projectes a través del Decret 53/2012 de 22 de maig. Val a dir, que inicialment la Generalitat de Catalunya plantejava aquesta possibilitat de pròrroques extraordinàries només per algunes actuacions, sobretot les relaciones amb infraestructures i obres, però després d’un debat amb els ens locals es va decidir recollir la sensibilitat d’intentar fer el mateix per als programes d’altres camps com eren bàsicament els relacionats amb la millora social. A aquesta possibilitat que ofereix el Decret, els ajuntaments comencen a acollir-se quan pertoca sol•licitar-ho, i sembla ser que la tendència de la gran majoria és aplaçar els projectes d’obres cap a la parti final del període i dedicar els esforços a les actuacions dels programes socials. Aquestes opcions també són indicacions que ofereix la mateix Generalitat per garantir la vibilitat dels projectes i centrar-se en donar resposta a la situació que es va detectant als barris. L’any 2014 el Govern de la Generalitat destina un partida econòmica per al Fons de Barris de 37 milions d’euros. Aquests recursos considerables però, únicament van destinats a pagar deute cap els ajuntaments. Pobrement cobreix els drets reconeguts dels ajuntaments fins a l’any 2010 completament i alguns de l’any 2011. Aquest tipus de polítiques intervencionistes estan doncs en un moment de transformació a Catalunya. I més aviat està trasnformant-se per qüestions de respostes de prioritats polítiques que no pas per un reorientament de les estratègies, o una experiència acumulada que indiqui que cal encetar altres abordatges. És un moment on no només hi ha dificultats per a la gestió econòmica de la Generalitat i dels ajuntaments, sinó que la darrera crisi econòmica capitalista sacseja i incrementa – també especialment- les dificultats de les zones de protecció de la Llei de Barris. Aquestes varen ser escollides atès les seves dificultats inicials i on es concentraven més situacions de vulnerabilitat. Per això va haver-hi una aposta política clara per a destinar-hi recursos i un marc d’actuació per a procurar alterar les situacions desfavorables de diferents àmbits i ajudar a no erosionar-se els escuts protectors per combatre les desigualtats socials. El moment però, deixa oberta la reflexió si sembla ser que aquests barris, pobles i vil•les de Llei de Barris continuen – i continuaran- com a zones segregades urbanes i socials de Catalunya malgrat els esforços que es destinen, i malgrat les iniciatives i impuls d’algunes accions concretes d’emprendidoria social. 6. Elements crítics: una valoració molt general de la eina i l’experiència fins el moment. Malgrat la situació descrita, la Llei de Barris a Catalunya ha aportat elements interessants que cal posar de relleu: Ha resolt i ha suposat set convocatòries d’ajuts, s’han aprovat, impulsat i financiat 143 projectes d’intervenció i 4 propostes de continuïtat, dels quals 31 han finalitzat. S’han destinat prop de 1.330 milions d’euros d’inversió pública de la Generaltiat i els ajuntaments a la realització de les diferents actuacions dels projectes d’intervenció integral per tal de millorar barris o vil•les de zones protegides que es distribueixen en 117 municipis. A més, s’han creat dinàmiques i oportunitats de complementació d’altres polítiques al territori com han estat les convocatòries de Treball als Barris, encara vigents, focalitzades a desenvolupar polítiques d’inserció, formació i millora del mercat de treball local, o la convocatòria de Salut als Barris que també s’ha basat en els principis d’integralitat i subsidiarietat (Lope et al., 2009; Rodríguez & San Román, 2007). La Llei de Barris ha permès en el cas de Catalunya actuar des d’una perspectiva transversal en barris que concentraven determinades problemàtiques, situacions de desigualtat i exclusió social. Han centrat l’atenció del poder públic regional-autonòmic i dels ens locals, que s’han preocupat d’identificar aquests problemes, de plantejar accions per a treballar-los i de destinar-hi recursos conjuntament i amb una voluntat manifesta de canvi. Aquesta dinàmica ha ajudat a consolidar un model de gestió que s’ha extés arreu de Catalunya, ha avançat en línies d’intervenció interadministrativa, ha aportat elements de transversalitat i modes de treballar territorialment a les administracions locals (Aixalà, Cabellero, & Mascaró, 2009). També ha tingut la intenció d’avançar en termes de cohesió social, tot i les complicacions metodològiques i conceptuals que pot comportar el concepte. Hi ha hagut la intenció d’apostar per la dinamització comunitària, de fer partíceps als veïns i veïnes –beneficiaris/àries directes de les actuacions-, de realitzar accions de millora social,de canviar les imatges dels barris i llençar un missatge en tant que agent socialitzador que les coses poden canviar i els barris estan millorant. Però no ha estat similiar a tot arreu: Els projectes s’han desplegat als municipis de forma diversa. Hi ha hagut bones experiències que han demostrat la funcionalitat de l’eina quan s’aprofiten les dinàmiques per a incidir en la millora de l’àmbit local (Lope Peña et al., 2009) , així com també quan s’articula amb propostes des de la innovació social per a cercar solucions concretes a problemes concrets com denota el Projecte Barris i Crisi . Malgrat la situació de crisi que dificulta enormement l’execució dels projectes, encara és una eina de regeneració urbanística i de transformació social potent. Però en tant que programa un dia o altre cladrà cloure i finalitzar els terminis d’execució. Aquest serà un bon moment per fer balanç de la potencialitat de la Llei de Barris, si ha alleugerat l’impacte de la crisi en zones vulnerables, si calia que es complimentes amb altres polítiques... i com no, per a repensar les prioritats polítiques. Referències Aixalà, Dolors; Cabellero, Anna; Mascaró, Montse (Eds.) (2009). La Llei de barris a Terrassa: Una experiència per a la reflexió. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, D.L. Arias Goytre, Félix (2000), Las periferias sociales: Los barrios desfavorecidos en las ciudades españolas. Documentación Social, no 119, pp. 275-294. De la Cal Barredo, Maria Luz; Martínez Monje, Pedro. Manuel (2009). Barrios con privación y exclusión social. Estructura de oportunidades y aislamiento institucional. Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía,no32, pp. 877-896. García Ferrando, Lídia (2008).Retos para un nuevo modelo de intervención en barrios: La Llei de Barris de Cataluña (2004). Cambios en las políticas de regeneración urbana. Barcelona, Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, no 12. Accessible a: http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-270/sn-270-58.htm. [data de consulta:10/5/2013] Laparra, Miguel (2010). El primer impacto de la crisis en la cohesión social en España. Fundación FOESSA. Cáritas Española. Madrid Laparra, Miguel; Pérez Eransus, Begoña (coord.) (2012). Crisis i fractura social en Europa. Causas y consecuencias en España. Barcelona, Obra Social “La Caixa”: Colección de Estudios Sociales, no 35. Accessible a: http://obrasocial.lacaixa.es/deployedfiles/obrasocial/Estaticos/pdf/Estudios_sociales/vol35_es.pdf. [data de consulta:10/11/2014] Lope Peña, Andreu; Rodríguez Soler, Juan; Castelló Santamaria, Laia (2009). De la ley de barrios al diseño de políticas locales de empleo: Estudio de caso en Cataluña. Arxius de Sociologia, no21, pp. 49-64. Martí-Costa, M., & Parés, M. (coord.)(2009). Llei de Barris: Cap a una política de regeneració urbana participada i integral? Barcelona: Generalitat de Catalunya/ EAPC-DG Partcipació Ciutadana. Merino, Jordi & Dahbi (2010). Barris en transformació: Cap a una nova segregació social urbana a Catalunya?. Barcelona. Àmbits de Política i Societat, no43, pp. 31-34. Mongil Juárez, David (2010),. Intervención integral en barrios: Conceptos, instrumentos y elementos de mejora. Valladolid. Ciudades: Revista del Instituto Universitario de Urbanística de la Universidad de Valladolid, no13, pp.139-161. Muñoz, Francesc (2006): Fer ciutat, construir territori: La Llei de Barris. a. Activitat Parlamentària, no 8.Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp.59-75. Nel•lo, Oriol (2010). The Callenges of Urban Renewal. Ten Lesson from the Catalan Experience. Lisboa. Análise Social, no 197, pp. 685-715. Requena, Jesús (2003). La peor casa en el peor barrio: Barrios de inmigración y marginalidad en la periferia urbana de Barcelona. El caso de Badalona. Barcelona, Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, no 146. Accessible a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=668838&orden=7026&info=link. [data de consulta:04/05/2012] Rodríguez-Garcia, Dan; San Román Espinosa, Teresa (2007). Inmigración, salud y gestión de la diversidad: Presentación y avances de un proyecto en barrios de Cataluña. AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, no 2-3, pp.489-520. Sáez, Lluís. (2013) La pobresa és només conseqüència de la crisi? : conferència tercera a: cicle de debats El valor social de la recerca de la Fundació Jaume Bofill. Barcelona 15 de gener de 2013. . Presentació disponible a: http://www.obdesigualtats.cat/intra/ob/documents/PPT_Debat%20Pobresa%20Web.pdf. [data de consulta:04/11/2014] Torres López, J. (1999). Nuevas expresiones de la desigualdad social. Revista de Estudios Regionales, (54), 147–160 Vilagrasa. J. (1995.) Segregción social urbana: introducción a un proyecto de investigación. Anales de Geografía de la Universidad Complutense de Madrid, no 15 pp.817-830 Disponible a: http://revistas.ucm.es/index.php/AGUC/article/viewFile/AGUC9595220817A/31632 [data de consulta:10/11/2014]

curate

{"ca": 0.9211803850979109, "en": 0.0058091965308460156, "cs": 0.00021818578519609448, "es": 0.06706485572464954, "ms": 0.00019091256204658267, "pt": 0.004063710249277259, "ru": 0.00016363933889707084, "ar": 0.0006000109092892598, "no": 0.0003000054546446299, "de": 0.00021818578519609448, "hr": 0.00019091256204658267}

mc4_ca_20230418_9_297239

Manresa commemora avui el Dia Mundial de la Salut Mental - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central Manresa commemora avui el Dia Mundial de la Salut Mental La plaça Major acollirà la lectura d'un manifest redacció | manresa 09.10.2019 | 22:28 Avui, a 2/4 d'1 del migdia a la plaça Major de Manresa, tindrà lloc l'acte commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental. Començarà amb la lectura del manifest, a càrrec de Josep Franch, seguit de recital de poesia, a càrrec d'Isaac Morell, l'actuació de la Coral Centre de Dia i la representació de l'obra «Si queremos sí se puede», a càrrec del grup Cúspicus Club Social. Avui, 10 d'octubre, se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental amb la finalitat de sensibilitzar l'opinió pública sobre la importància i les conseqüències personals i socials de les diferents problemàtiques en salut mental. Manresa s'ha sumat a la celebració amb l'organització de diferents actes que van començar l'1 d'octubre i s'acabaran demà. «Mantenir una rutina és bàsic per salut física i mental». «Hem d'entendre que això no és una mesura de càstig sinó de protecció de la salut». El Berguedà fa una campanya contra l'estigma en salut mental.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.regio7.cat/manresa/2019/10/10/manresa-commemora-avui-dia-mundial/572749.html

grup-elmon_ca_20230726_0_22063

Escoltar música durant les darreres setmanes de gestació ajuda a millorar la capacitat cerebral i de parla dels nadons. I, de fet, no cal escoltar-la enllaunada sinó que sentir cantar la mare de forma continuada també té efectes positius. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Neurociències d’aquest centre i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu. Els resultats que han permès als investigadors arribar a aquestes conclusions s’han obtingut gràcies a fer un seguiment a diversos nadons. Els investigadors han fet un control de la freqüència neonatal dels fetus, és a dir, un marcador auditiu que permet detectar variacions en el llenguatge. Han seguit aquest procediment amb 60 nounats sans, és a dir, nadons d’entre 12 i 72 hores de vida. A 29 d’aquests nadons se’ls va exposar a música cada dia durant el període previ al naixement, i als 31 restants no se’ls hi va posar música. I aquestes han estat les conclusions. Aquest estudi dictamina que la música té efectes positius i “per això, aquells infants que presenten una resposta cerebral atenuada, com ara els bebès nascuts amb baix pes normatiu, podrien beneficiar-se d’un programa d’intervenció musical”, tal com afirma el catedràtic Carles Escera. Per què la música? L’exposició musical als nadons abans de néixer s’associa amb una codificació afinada de la freqüència fonamental de la parla humana, és a dir, el fet d’exposar-los prenatalment a uns estímuls similars als que sentiran un cop neixin pot facilitar el processament i l’adquisició primerenca del llenguatge. “L’estímul musical arriba al sistema auditiu amb components rítmics de baixa freqüència que l’entrenen per organitzar la plasticitat neural”, indica la doctoranda Sonia Arenillas Alcón, investigadora del Brainlab. Ara bé, l’estudi també constata que l’exposició musical no té cap efecte amb la velocitat de transmissió neuronal.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.totbarcelona.cat/societat/escoltar-musica-durant-embaras-es-beneficios-segons-estudi-ub-340948/

racoforumsanon_ca_20220809_3_158758

Moltíssima gent. Quan puga posar links ho faré. En canal 9 com sempre donant la nota. Han tret tota la estona les estelades, han dit que a la mani s'han vist banderes independentistes i s'ha insultat a canal 9. heheh com rabien els fillsdeputa. PRESIDENT CAMPS A LA CÀRCEL DE PICASSENT! Milers de persones - 40.000 segons l'organització i 2.200 segons la Policia de la Generalitat - es van manifestar aquesta tarda a València convocats pel Col • lectiu No a la Corrupció, per exigir la fi de la corrupció, la dimissió del president del Govern valencià, Francisco Camps, i la convocatòria d'eleccions anticipades. VALÈNCIA, 31 (EUROPA PRESS) Sota el lema 'No a la corrupció, Camps dimissió', els convocants de la manifestació van escenificar pels carrers de la capital del Túria una "marxa fúnebre" en què es va poder veure un taüt, acompanyat de dos capgrossos, centenars de persones portant espelmes i una bandera a manera de creu en la qual es podia llegir 'Per les víctimes de la corrupció'. La marxa, que va ser convocada a través d'un grup creat al Facebook contra la corrupció i va transcórrer sense incidents, va començar a les 18.00 hores de la Plaça de Sant Agustí de València i des d'allà, els manifestants van recórrer el carrer Sant Vicent Màrtir, van continuar per la plaça de la Reina i van finalitzar a la Plaça de la Verge, on es va llegir un manifest. Els manifestants van realitzar la marxa acompanyats de pancartes amb diferents peticions com 'Salvem Catarroja de la corrupció'; 'Vestits per a tots, a la presó' i 'Salvem el cabanyal, Canyamelar'. El col.lectiu denuncia en el manifest que el president de la Generalitat, Francisco Camps, "ha mentit reiteradament i públicament ha denunciat les evidències" i afegeix que "ha humiliat" a la població amb "la seva contínua negació i els seus somriures" davant l'evidència "la convivència i complaença del PP amb la trama". Així mateix, assenyala que "queda molt per saber i molt per jutjar els tribunals" i subratlla que si Camps busca un cap de turc, "en realitat, està reconeixent la seva pròpia culpa" ja que, segons indica el manifest, les declaracions de l'ex secretari general del PPCV, Ricardo Costa, i els seus familiars "estenen la responsabilitat a tots els escalafons del partit". En aquest sentit, el col.lectiu exigeix la dimissió definitiva de Camps "i reclama" amb urgència un va canviar i una renovació de la democràcia ", ja que considera que la política és" una dedicació digna que un grup de polítics no té dret a embrutar ". "VÍCTIMES" DE LA CORRUPCIÓ La portaveu del Col • lectiu No a la Corrupció, Reyes Matamales, en declaracions als mitjans de comunicació, va criticar que la Comunitat Valenciana es troba en una situació de "emergència social", en la qual tots els valencians són "víctimes de la corrupció , del desviament dels nostres diners al finançament il.legal, a la trama corrupta Gürtel ". Matamales, qui va denunciar que "la mentida i la corrupció s'ha instaurat en el PP", va destacar el desig del col.lectiu de que Francisco Camps, així com els imputats i implicats en la trama Gürtel dimiteixin, per aconseguir que els valencians puguin tenir "un futur que el PP ens està robant ". Per això, el Col.lectiu No a la Corrupció continuarà realitzant actes com el celebrat avui pels carrers de València fins que Francisco Camps "dimiteixi i convoqui eleccions anticipades", va manifestar la portaveu de l'entitat, que va recalcar la necessitat d'una "regeneració democràtica ". En l'acte, també van participar dirigents socialistes. Així, l'eurodiputat Andrés Perelló va incidir que ha de ser la societat qui posi punt i final a la corrupció i "solucioni la situació" de la Comunitat. Així, va manifestar que "si els ciutadans no són capaços d'acabar amb això amb el seu vot, serem una societat malalta". De la mateixa manera, el secretari del PSPV a la ciutat de València, Salvador Broseta, va destacar que la manifestació d'avui demostra que la societat "està farta d'aquesta situació a la que ens ha portat el Govern del PP". En aquest sentit, Broseta va criticar que la implicació de dirigents populars en el cas Gurtel ha deixat a la Comunitat "sense cap tipus de govern, ni d'iniciativa política", el que, segons ell, explica que la ciutadania hagi dit " ja n'hi ha prou: camps ha de dimitir i el PP ha de tornar a respectar les institucions ". Així mateix, la portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament de València, Carmen Alborch, va denunciar que el PP està duent a terme una política que "genera molta desconfiança" pels seus "lligams amb les trames de corrupció i amb explicacions que són absolutament insuficients" . Alborch, que va indicar que un polític "ha d'escoltar la veu de la ciutadania", va assegurar que al PP "no hi ha lideratge". "No ho té el president del PP, Mariano Rajoy, però tampoc el té Camps", va puntualitzar. Manifest repartit per Maulets i el CS Terra durant la manifestació:Prou polítics corruptes! Democràcia real ja! Avui dissabte 31 d'octubre toca eixir al carrer per manifestar la nostra total disconformitat amb la classe política valenciana la qual torna a demostrar una vegada més la total despreocupació pels vertaders problemes que tenen les ciutadanes del País Valencià i que el seu únic interès a la política és treure beneficis econòmics per ells i les seues empreses amigues.L'escàndol del cas Gürtel és la punta de l'iceberg dels nombrosos escàndols que ha tingut la política valenciana als darrers temps. Amb el boom immobiliari, molts han sigut els pobles i ciutats del nostre País que s'han vist sacsejats per uns polítics corruptes que no han tingut cap problema a destrossar la nostra terra, a especular amb tot allò que han pogut i a augmentar les despeses de les classes treballadores en benefici del que han anomenat “interès general” i ,en definitiva, en benefici seu. Casos com els de Terra Mítica a Benidorm, els del desert Les Palmes a Cabanes o la política de grans esdeveniments promoguda per la Generalitat Valenciana són sols alguns exemples del que ha anat passat darrerament al País Valencià. Ells, en definitiva, s'han enriquit. Nosaltres, com sempre, tenim cada vegada menys. Que la corrupció està a l'ordre del dia dins la classe política actual és un secret a veus que ja fa molt temps venim denunciant moltíssimes persones, moviments socials i organitzacions al llarg i ample dels Països Catalans. Els darrers fets ens han donat la raó: l'esclat del cas Gürtel primer, les imputacions de l'expresident balear Jaume Matas i de la presidenta del Parlament balear Maria Antònia Munar; i les detencions recents produïdes a Santa Coloma de Gramanet i altres municipis adjacents, ens demostren que la corrupció s'estén de punta a punta del nostre País i que no té color polític. Tots els partits polítics majoritaris tenen casos de corrupció al si de les seues files i no fan res per impedir que aquesta corrupció desaparega per sempre. Tenim unes institucions pudentes, una classe política pudenta i una societat infectada amb només un antídot: la neteja, la regeneració... la democràcia real i popular. Al País Valencià, però, la situació és si cap més complexa. La política caciquil imposada pel PP arran de les seues respectives victòries a les eleccions autonòmiques ha provocat que a moltíssims pobles i ciutats s'hagen produït casos de corrupció manifesta. Una política basada en col·locar als llepaculs, amics i familiars, en tindre contents als empresaris donant-los tota sèrie de beneficis i de favors; en tindre jutges amics ( o més que amics...) que mai actuaran contra aquells que els han situat en grans poltrones i grans despatxos; o en tindre una televisió com Canal 9 que és simplement l'altaveu nefast de la dreta valenciana i espanyola, l'exemple de la televisió manipulada del segle XXI. I mentrestant la suposada oposició dorm tranquil·la, o còmplice, esperant que algú des de Madrid els diga com han de fer les coses. Com és possible que les nostres escoles estiguen caiguent-se, que el Cabanyal estiga sent massacrat per l'especulació, que manquen hospitals i transport públic de qualitat, que els nostres majors i malalts continuen sense rebre ajudes socials? Mentre, amb tanta poca vergonya gasten els nostres diners en America's cup, Fórmula 1, visites del papa, i un llarg etc. Davant d'aquesta situació, des de Maulets el jovent independentista revolucionari i des del col·lectiu del Centre Social “Terra” de Benimaclet, creiem que la única eixida és la autorganització i la democràcia directa i participativa, la Unitat Popular. Cal bastir teixits social des de les bases construint alternatives serioses a aquesta classe política corrupta i caciquil. Unes alternatives que s'han de basar en la participació a les iniciatives populars, en el recolzament a tots aquells col·lectius desafavorits que no es veuen representats per cap partit polític i en definitiva, en construir la nostra pròpia alternativa allunyada d'aquests partits polítics que no representen a ningú més que a ells mateixos i als seus interessos econòmics. Des dels barris, des dels pobles i des de les ciutats. Lluitem i treballem per una nova democràcia: de les persones lliures, de la solidaritat i de la justícia. En definitiva, de la dignitat. Maulets, el jovent independentista revolucionari Centre Social "Terra" de BenimacletValència, 30 d'octubre de 2009

curate

{"pt": 0.005703831252690486, "en": 0.007640981489453293, "ca": 0.9834266035299182, "es": 0.0032285837279380112}

mc4_ca_20230418_3_607168

L'Ajuntament de Roda de Ter impulsa una campanya per reactivar el reciclatge de deixalles i reduir el rebuig Imatge de la campanya 'Separa per reduir el rebuig' Data de publicació: 25.01.17 15:41 Si trobes un adhesiu d’una gota vermella del revés (veure flyer adjunt) significa que aquell dia no s’havia de treure aquell tipus de brossa i el servei de recollida no s’ho va emportar. Des que l’Ajuntament va instaurar el sistema de recollida porta a porta s’ha descobert que el rebuig que es recull els dimecres està augmentant de manera preocupant, degut a que molts veïns treuen aquest dia materials reciclables barrejats o també andròmines. El problema és que tot el que es recull els dimecres va a parar a l’abocador i això vol dir que per tractar les escombraries es cobra cada cop més. Actualment es paguen 55.000€ l’any extres que es podrien estalviar separant correctament la brossa dels dimecres. En els documents adjunts s’hi pot trobar un arxiu amb informació sobre quines deixalles s’han de treure cada dia i una carta del regidor de Serveis i Medi Ambient, Antoni Escarrabill, on s’explica com aconseguir una reducció del rebuig mitjançant una millor selecció de les deixalles. Campanya 'Separa per reduir el rebuig' (flyer) jpg Imatge (1,29 Mb) - Data de publicació: 25.01.17 Guia per separar els residus i calendari Servei de recollida porta a porta jpg Imatge (1,96 Mb) - Data de publicació: 25.01.17 Carta del regidor de Serveis i Medi Ambient (Campanya 'Separa per reduir el rebuig') pdf Arxiu PDF (34,27 Kb) - Data de publicació: 25.01.17

curate

{"ca": 1.0}

https://rodadeter.cat/rodater/noticies/detall.php?noticia=1665

mc4_ca_20230418_4_197212

VOB a Convertidor de MP4: com convertir VOB a MP4 a Mac i Windows PC VOB a MP4: com convertir VOB a MP4 a Mac i Windows PC El format de vídeo objecte (VOB) és el format de contenidor de vídeo principal utilitzat en mitjans de comunicació de DVD-Video i s'erigeix com un dels formats de fitxer de vídeo més reconeguts avui. Mentre sembla ser àmpliament utilitzat avui, funcionalitat i suport per al format de contenidor VOB és encara limitat. Sempre havia estat restringit a tenir una mida màxima de 1GB, i suport d'arxiu VOB des de mitjans de comunicació i utilitats de l'ordinador és molt més febles que l'atenció formats de contenidor de vídeo més conegut com el MP4, AVI i MKV ha estat rebent. Part 1. Convertir VOB a MP4 en Mac (incloent macOS Serra & El Capitán) a Part 2. Convertir VOB a MP4 a 10/8/7/XP/Perspectiva de Windows Part 1. Com convertir VOB a MP4 en Mac Quan es tracta de suport i funcionalitat s'oferia per edició de vídeo eines i programari d'intèrpret de mitjans de comunicació, el format VOB és bastant problemàtic. El suport limitat i funcionalitat que arriba amb el format VOB pot fer un usuari vol convertir VOB a MP4 i altres formats per a millor suport de programari disponible. Si està treballant amb vídeos VOB, pot voler convertir-lo en un format definit per actuar i ho estarα millor en equips com el format MP4. Vostè aprendrà just sobre com fer-ho en sistemes tant Windows i Mac en les successives parts d'aquest article. Una sèrie d'eines de conversió de mitjans de comunicació estan disponible per a Mac i la majoria són gratuït. D'aquestes eines que pot obtenir en línia per lliure, vostè pot voler provar iSkysoft iMedia Converter Deluxe si vostè està buscant un convertidor de vídeo que fa la qualitat VOB a MP4 feina de conversió. Aconseguir la millor VOB a MP4 Video Converter - iSkysoft iMedia Converter Deluxe Ràpidament convertir VOB a MP4 en Mac OS i Windows PC. Convertir Formats de 150 +: Convertir els vídeos o àudios fins a 150 + forma incloent-hi qualitat estàndard/HD, com VOB, AVI, MP4, WMV, etc. Costum vídeo: Personalitzar els vídeos amb vídeo diversificada d'edició eines com retallar, collita, efectes, filigrana, subtítols, etc. Optimitzat Presets: Directament convertir arxius de VOB/MP4 per encaixar amb mecanismes de Poma o Android, videoconsoles, etc. Dispositiu transferència: Transferir fàcilment vídeo descarregat o convertit a dispositius mòbils amb cable USB per veure en marxa. Extreure àudio: Extreure àudio de vídeos a MP3, M4V, WAV, etc. per escoltar a en qualsevol moment per motius de comoditat. Convertir el vídeo en línia: Descarregui o capturar qualsevol vídeo en línia amb el downloader de mitjans de comunicació de què es proveeix des de YouTube, Vimeo, Vevo, Netflix, etc. Com convertir VOB a MP4 en Mac en passos Pas 1. Importar fitxers VOB al convertidor MP4 Per fer això, vostè pot navegar i carregar MP4 manualment fent clic al botó "Afegir arxius". Hauria de voler fer les coses molt més fàcil, vostè pot també simplement arrossegar i deixar anar fitxers VOB a finestra del convertidor. Un cop carregat, es llistaran els fitxers VOB. Aquest VOB a Convertidor de MP4 també dóna suport a arxius de DVD o ISO/IFO càrrega per desplegable icona al costat. Pas 2. Seleccioneu MP4 com el format de sortida Per definir el format per un sol fitxer, feu clic a la safata de format i sota la categoria de "Vídeo" colpejar "MP4" configurar-lo com el seu vídeo de format de sortida. Si voleu definir el format de sortida per a múltiples importar arxius de vídeo a la vegada, opció "convertir tots els arxius a:" a la pestanya superior. Això farà que el format de sortida de la seva elecció s'apliquen a tots els vídeos VOB que heu seleccionat. Abans de la conversió, vostè també pot editar el vídeo utilitzant trets com retallar, collita, efectes o directament un feu clic a millorar o canvi codificar escenes com Bit Rate, velocitat de quadre, codificador, etc. Pas 3. Preparat per convertir VOB a MP4 Feu clic a "Convertir" al bar de l'exhibició o "Convertir tot" a baix a la dreta per a múltiples conversió des de VOB a MP4. Els arxius convertits s'emmagatzemaran al seu Mac o PC de Windows després que s'han convertit els arxius que s'hagi importat. El procés pot trigar una estona. Part 2. Com convertir VOB a MP4 a 10/8/7/XP/Perspectiva de Windows Els usuaris del millor convertidor de vídeo per a Windows - de iSkysoft iMedia Converter Deluxe bàsicament utilitzar el mateix procés utilitzat per usuaris de Mac quan convertint la seva VOB arxius de MP4 els. Si vostè està planejant utilitzar un PC de Windows per fer la tasca, la VOB a MP4 programari que haurà d'aconseguir, però, és iSkysoft iMedia Converter Deluxe. Com convertir VOB a MP4 en Windows PC en passos Pas 1. Afegir vídeos VOB a la VOB a MP4 converte per a Windows Obriu l'aplicació i llavors començar a importar els teus vídeos VOB clicant el botó "Afegir arxius" situat a la part superior esquerra de la finestra, just al costat del botó de "Càrrega DVD". La funció de drag-and-drop també es pot utilitzar per afegir els fitxers més fàcilment. Tots els fitxers importats es visualitzen a la subfinestra principal. Pas 2. Seleccioneu format de sortida com MP4 L'última cosa que has de fer abans de continuar amb la conversió és establir el format de sortida per als fitxers VOB que ha importat. Podeu definir el format de sortida de cada vídeo al bar de l'exhibició, o configurar a la pestanya superior mitjançant "convertir tots els vídeos a:" opció. Llavors obri el menú desplegable de producció format i triar el format de "MP4" sota el tabulador de vídeo. Pas 3. Convertir VOB a MP4 a Windows PC Després de configurar el format de sortida per als fitxers VOB que vol convertir, va colpejar "Convertir" al bar de pantalla corresponents o "Convertir tot" el botó en la part inferior dreta fer clic una vegada convertir tots els vídeos VOB importats. El procés de conversió pot trigar algun temps segons el nombre i la mida dels fitxers que heu carregat VOB. Opcional: VOB en línia lliure a Convertidor de MP4 També pot provar convertidor de vídeo en línia per convertir VOB a MP4, si no vol instal·lar un programa informàtic. Prova-ho més avall: Juliol 24,2017 14:33 pm / Publicat per Brian Fisher convertir VOB Millor 5 VOB a WMV Converter Com convertir i importar arxiu VOB a iTunes en Mac (incloent macOS Sierra) VOB a HD MKV: com convertir VOB a MKV amb qualitat HD VOB en iMovie: com convertir i importar arxius de VOB a iMovie How-to > convertir VOB > VOB a MP4: com convertir VOB a MP4 a Mac i Windows PC

curate

{"ca": 0.9347423634680654, "en": 0.02252391237272447, "es": 0.020209811786485652, "et": 0.0037025609379821045, "it": 0.004936747917309472, "pt": 0.01388460351743289}

http://video-file-converter.com/ca/convert-vob/convert-vob-to-mp4-on-mac.html

mc4_ca_20230418_4_308108

Descriuen per primer cop com cèl·lules cancerígenes s'amaguen per provocar la metàstasi - Empordà Equip del doctor Joan Massagué Descriuen per primer cop com cèl·lules cancerígenes s'amaguen per provocar la metàstasi Aconsegueixen frenar el seu ritme de creixement i així passen desapercebudes per al cos ACN 30.03.2016 | 08:10 Un equip d´investigadors liderat per l´oncòleg Joan Massagué ha esbrinat la manera com cèl·lules cancerígenes es mantenen en estat latent durant anys en pacients que han superat un càncer i desenvolupen metàstasi posteriorment. La investigació, que ha durat sis anys, ha permès determinar que les cèl·lules cancerígenes que sobreviuen als tractaments mèdics poden comportar-se com cèl·lules mare, que es divideixen periòdicament per reparar els teixits. Aquesta qualitat similar a la de les cèl·lules mare ajuda a explicar, segons els investigadors, l´habilitat de les cancerígenes de dividir-se i arribar a òrgans llunyans. Una part d´aquestes cèl·lules produeixen una proteïna, anomenada inhibidor WNT, que bloqueja la divisió cel·lular, i les força, per tant, a adoptar un estat d´animació suspesa. Aquesta minoració del creixement és essencial, indica l´estudi, per a l´habilitat de les cèl·lules de sobreviure al cos sense ser detectades. "Durant anys s´ha sabut que existia la metàstasi latent, però no hi havia hagut una bona manera d´estudiar-la", ha explicat Srinivas Malladi, col·lega de postdoctorat del laboratori de l´oncòleg català Joan Massagué, que durant sis anys ha desenvolupat un model per fer-ho. El resultat de l´estudi s´ha publicat el 24 de març a la revista ´Cell´ i determina com algunes cèl·lules cancerígenes són capaces d´evitar el sistema immunològic del malalt després de retirar-li el tumor i mantenir-se en estat latent durant anys per desenvolupar nous tumors molt més tard.

curate

{"ca": 0.9879452054794521, "de": 0.012054794520547946}

http://www.emporda.info/salut/2016/03/30/descriuen-cop-cellules-cancerigenes-samaguen/308313.html

macocu_ca_20230731_7_428993

Joaquín Tusquets El Museu Marítim de Barcelona recupera el fons d’un fotògraf amateur dels anys 40 i 50 a l’exposició “Imatges trobades. La Barcelona marítima de postguerra”

curate

{"fr": 0.0935672514619883, "ca": 0.695906432748538, "es": 0.21052631578947367}

oscar-2301_ca_20230418_7_161620

La casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar apostant als partits de LaLiga des de qualsevol lloc. Betsson és una empresa sueca que ha anat guanyant pes i popularitat a Espanya amb el pas dels anys. Compta amb una bona web i un casino online que també és molt complet. El formulari de registre de Betsson és idèntic al de la majoria de les cases d’apostes i casinos. En una única pantalla recull totes les dades necessàries per a l’obertura del teu compte de joc: dades personals, de contacte i accés. Betsson LaLiga en directe Com érem dient, la casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar apostant als partits de LaLiga des de qualsevol lloc. App per apostar a LaLiga Per a poder aprofitar les millors quotes de LaLiga has d’estar registrat en Betsson. Recorda que pots aprofitar la seva app, podràs descarregar-la i veure tots els seus avantatges fent clic aquí. Algunes característiques app Betsson: Tindràs a la teva disposició més de 4.000 mercats per a apostar. El seu catàleg és certament impressionant, però el mateix es pot dir de la seva presentació. L’experiència de joc és extremadament positiva per a l’apostador per la informació que et va oferint en tot moment. Apostes en viu amb transmissió en directe. Multivista en viu dels partits que seleccions de futbol, bàsquet, tennis… Aprofita les quotes per a LaLiga. Avis important A partir de l’1 de Maig de 2021, per a rebre una promoció o oferta d’una casa d’apostes o casino, has d’estar registrat i portar almenys 30 dies usant el seu servei i la teva identitat verificada. Quan portis 30 dies registrat, hauràs de dirigir-te a la secció de promocions/ofereixes per a saber si disposes d’alguna promoció. A més, aquesta pàgina web mostra publicitat d’apostes. Si us plau, juga amb responsabilitat. Si necessites ajuda en relació amb els seus hàbits de joc, trobarà més informació en Jugarbien.es. Aquesta web aquesta dirigida únicament a majors de 18 anys. +18. ¡Regístra’t a Betsson i aposta als partits de LaLiga! Categories Betsson Betsson ofereix bones quotes per als partits de LaLiga Santander 21 October, 2022 by Juan Antonio Camacho La casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar apostant als partits de LaLiga des de qualsevol lloc. Betsson és una empresa sueca que ha anat guanyant pes i popularitat a Espanya amb el pas dels anys. Compta amb una bona web i un casino online que també és molt complet. El formulari de registre de Betsson és idèntic al de la majoria de les cases d’apostes i casinos. En una única pantalla recull totes les dades necessàries per a l’obertura del teu compte de joc: dades personals, de contacte i accés. Betsson LaLiga en directe Com érem dient, la casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar apostant als partits de LaLiga des de qualsevol lloc. App per apostar a LaLiga Per a poder aprofitar les millors quotes de LaLiga has d’estar registrat en Betsson. Recorda que pots aprofitar la seva app, podràs descarregar-la i veure tots els seus avantatges fent clic aquí. Algunes característiques app Betsson: Tindràs a la teva disposició més de 4.000 mercats per a apostar. El seu catàleg és certament impressionant, però el mateix es pot dir de la seva presentació. L’experiència de joc és extremadament positiva per a l’apostador per la informació que et va oferint en tot moment. Apostes en viu amb transmissió en directe. Multivista en viu dels partits que seleccions de futbol, bàsquet, tennis… Aprofita les quotes per a LaLiga. Avis important A partir de l’1 de Maig de 2021, per a rebre una promoció o oferta d’una casa d’apostes o casino, has d’estar registrat i portar almenys 30 dies usant el seu servei i la teva identitat verificada. Quan portis 30 dies registrat, hauràs de dirigir-te a la secció de promocions/ofereixes per a saber si disposes d’alguna promoció. A més, aquesta pàgina web mostra publicitat d’apostes. Si us plau, juga amb responsabilitat. Si necessites ajuda en relació amb els seus hàbits de joc, trobarà més informació en Jugarbien.es. Aquesta web aquesta dirigida únicament a majors de 18 anys. +18. ¡Regístra’t a Betsson i aposta als partits de LaLiga! Categories Betsson Aposta amb Betsson i descobreix les quotes que ofereix per a LaLiga 16 September, 2022 by Juan Antonio Camacho La casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar apostant als partits de LaLiga des de qualsevol lloc. Avis important A partir de l’1 de Maig de 2021, per a rebre una promoció o oferta d’una casa d’apostes o casino, has d’estar registrat i portar almenys 30 dies usant el seu servei i la teva identitat verificada. Quan portis 30 dies registrat, hauràs de dirigir-te a la secció de promocions/ofereixes per a saber si disposes d’alguna promoció. A més, aquesta pàgina web mostra publicitat d’apostes. Si us plau, juga amb responsabilitat. Si necessites ajuda en relació amb els seus hàbits de joc, trobarà més informació en Jugarbien.es. Aquesta web aquesta dirigida únicament a majors de 18 anys. +18. Betsson LaLiga en directe Com érem dient, la casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar apostant als partits de LaLiga des de qualsevol lloc. App per apostar a LaLiga Per a poder aprofitar les millors quotes de LaLiga has d’estar registrat en Betsson. Recorda que pots aprofitar la seva app, podràs descarregar-la i veure tots els seus avantatges fent clic aquí. Algunes característiques app Betsson: Tindràs a la teva disposició més de 4.000 mercats per a apostar. El seu catàleg és certament impressionant, però el mateix es pot dir de la seva presentació. L’experiència de joc és extremadament positiva per a l’apostador per la informació que et va oferint en tot moment. Apostes en viu amb transmissió en directe. Multivista en viu dels partits que seleccions de futbol, bàsquet, tennis… Aprofita les quotes per a LaLiga. Més info de Betsson Betsson és una empresa sueca que ha anat guanyant pes i popularitat a Espanya amb el pas dels anys. Compta amb una bona web i un casino online que també és molt complet. El formulari de registre de Betsson és idèntic al de la majoria de les cases d’apostes i casinos. En una única pantalla recull totes les dades necessàries per a l’obertura del teu compte de joc: dades personals, de contacte i accés. ¡Regístra’t a Betsson i aposta als partits de LaLiga! Categories Betsson Aposta amb Betsson als partits de futbol de la setmana 8 September, 2022 1 August, 2022 by Juan Antonio Camacho La casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar per a apostar als partits de futbol de la setmana des de qualsevol lloc. Betsson és una empresa sueca que ha anat guanyant pes i popularitat a Espanya amb el pas dels anys. Compta amb una bona web i un casino en línia que també és molt complet. El formulari de registre de Betsson és idèntic al de la majoria de les cases d’apostes i casinos. En una única pantalla recull totes les dades necessàries per a l’obertura del teu compte de joc: dades personals, de contacte i accés. Betsson apostes futbol Com anàvem dient, la casa d’apostes Betsson ofereix bones quotes que pots aprofitar per a apostar als partits de futbol de la setmana des de qualsevol lloc. App per a apostar al fútbol Per a poder aprofitar les millors quotes de futbol has d’estar registrat en Betsson. Recorda que pots aprofitar la seva app, podràs descarregar-la i veure tots els seus avantatges fent clic aquí. Algunes característiques app Betsson: Tindràs a la teva disposició més de 4.000 mercats per a apostar. El seu catàleg és certament impressionant, però el mateix es pot dir de la seva presentació. L’experiència de joc és extremadament positiva per a l’apostador per la informació que et va oferint en tot moment. Apostes en viu amb transmissió en directe. Multivista en viu dels partits que seleccions de futbol, bàsquet, tennis… Avis important A partir de l’1 de Maig de 2021, per a rebre una promoció o oferta d’una casa d’apostes o casino, has d’estar registrat i portar almenys 30 dies usant el seu servei i la teva identitat verificada. Quan portis 30 dies registrat, hauràs de dirigir-te a la secció de promocions/ofereixes per a saber si disposes d’alguna promoció. A més, aquesta pàgina web mostra publicitat d’apostes. Si us plau, juga amb responsabilitat. Si necessites ajuda en relació amb els seus hàbits de joc, trobarà més informació en Jugarbien.es. Aquesta web aquesta dirigida únicament a majors de 18 anys. +18. Registra’t en Betsson i aposta als partits de futbol! Categories Betsson Buscar Search for: © 2014 - 2022 Apostes Casinos Poker Apps 00 Apostes Casinos Poker Apps Millors Casinos Codere Casino Casino Barcelona Millors cases d’apostes Codere Millors sales de Poker CasinoBarcelona Poker Millors Apps Descarregar App Codere Promocions Promocions Codere Notícies Millors Bingos Catalunya Otros Paises Close ETS MAJOR D'EDAT? Estàs a punt d'entrar al lloc web de ApuestasFree, que conté missatges publicitaris del sector de jocs i apostes, dirigits únicament a majors d'edat. Per assegurar-nos de que el contingut sols és visible per aquests usuaris, hem incorporat un filtre d'edat, al que heu de respondre sincerament. No Sí Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios. Vea nuestra Política de cookies para más información. Si continua navegando entendemos que consiente su utilización. Acepto ¡Advertencia! Está visitando una página creada para un país diferente al suyo (España). Confirme si quiere continuar a dicha pagina o cancele y le redirigiremos a la pagina especifica de su país. Gracias. Cancelar y volver a España Sí Zure nabigatzailea bezalako hizkuntza bera duen web orrialde bat dago, euskararaz jarraitu nahi al duzu edo gaztelaniazko orrialdean geratu nahi duzu?

curate

{"ca": 0.8777338054571964, "it": 0.009477192251614247, "en": 0.03082691106019579, "ru": 0.0016663195167673402, "no": 0.007498437825453031, "es": 0.051864194959383464, "de": 0.0021870443657571337, "pt": 0.003124349093938763, "eu": 0.015621745469693814}

https://apuestasfree.com/cat/promociones/betsson-4/

mc4_ca_20230418_3_285027

Descobreix el Club Nàutic Cambrils també a través dels seus àlbums del FLICKR! - Revista Nàutica Descobreix el Club Nàutic Cambrils també a través dels seus àlbums del FLICKR! - Revista Nàutica �¡DDestacatsPPortSSocial ¡ / Descobreix el Club Nàutic Cambrils també a través dels seus àlbums del FLICKR! set. 20, 2019 , ¡, Destacats, Port, Social El Club Nàutic Cambrils recull molts dels seus esdeveniments i moments a través de fotografies. Aquestes es poden veure en els àlbums de FLICKR que es troben a la web del Club. Uns àlbums amb els quals repassar els millors moments del pas del temps de l’entitat. Des dels campionats de vela que s’organitzen aquí, als concursos de pesca, les diverses edicions de la Fira Marítima Costa Daurada o els cursos de l’estiu, entre d’altres. Només cal fer click i reviure tots aquests instants o conèixer més del dia a dia del Club! L’enllaç és el següent: https://www.flickr.com/photos/124394973@N04/albums ¡, Destacats, Port, Social Més notícies sobre: ¡, Destacats, Port, Social

curate

{"ca": 0.909452736318408, "en": 0.023880597014925373, "si": 0.003980099502487562, "es": 0.0626865671641791}

http://magazine.clubnauticcambrils.com/descobreix-club-nautic-cambrils-tambe-traves-dels-albums-flickr/

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_300914

Resolució de la correcció d’errors de la convocatòria del procés selectiu selectiu per a la contractació d’un tècnic o d’una tècnica superior de suport a la investigació per al projecte «Suport emocional a professionals per distrès laboral» Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF Text Per resolució a data 9 de desembre de 2021, es va aprovar la convocatòria del procés per a la contractació d'un tècnic o d'una tècnica superior de suport a la investigació per al projecte «Suport emocional a professionals per distrès laboral», publicada al BOIB núm. 169 de data 9 de desembre de 2021 D'acord amb l'article 109.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre del Procediment Administratiu Comú, les Administracions Públiques podran rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de les persones interessades, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes. RESOLC: PRIMER: Corregir la convocatòria del procés selectiu per a la contractació d'un tècnic o d'una tècnica superior de suport a la investigació per al projecte «Suport emocional a professionals per distès laboral», publicada al BOIB núm. 169 de data 9 de desembre de 2021: ON DIU: 1. Experiència professional (4 punts màx.) Experiència laboral en un lloc de feina similar a entitats públiques sanitàries: 0.08 punts per mes de treball acreditat. (3 punts màx.) Experiència laboral en un lloc de feina similar en entitats privades o públiques en altres àmbits: 0.05 punts per mes de treball acreditat. (1 punt màx.) HA DE DIR: 1. Experiència professional (4 punts màx.) Experiència laboral en un lloc de feina similar a entitats públiques sanitàries: 0.08 punts per mes de treball acreditat. (3 punts màx.) Experiència laboral en un lloc de feina similar en entitats privades o públiques en altres àmbits: 0.05 punts per mes de treball acreditat. (2,5 punt màx.) SEGON: Publicar aquesta resolució en el BOIB i en la pàgina web de la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears. Palma, 15 de desembre de 2021 La directora general d'Investigació en Salut, Formació i Acreditació Asunción Sánchez Ochoa (En virtut de l'encomana de la presidenta de la Fundació, de 23 d'abril de 2021, segons article 28.3 dels Estatuts de la Fundació IdISBa) Aquesta versió HTML se mostra només a efectes de consulta i no té validesa legal per una versió oficial i autèntica consulti la versió PDF.

perfect

{"ca": 0.9771380186282811, "de": 0.0046570702794242165, "en": 0.0029635901778154107, "cs": 0.001693480101608806, "es": 0.013547840812870448}

mc4_ca_20230418_4_267254

9Magazín | Senderisme per Àustria Les rutes de senderisme per Àustria formen part de l’oferta de turisme i viatges del país alpí des de fa segles. L’afició d’aquest poble per caminar pels senders muntanyencs, per gaudir dels trekkings pels seus prats i per les seves valls, ha dotat al país de gran quantitat de propostes que els viatgers podem aprofitar. Àustria és un país dividit en nou regions, amb més de dos terços de la seva geografia a la part oriental dels Alps. Això ens dóna una idea dels tipus de paisatges i de tradicions que el formen: zones muntanyoses de tradició rural en què les granges han dotat a la seva gent d’una forma de vida senzilla. Els seus habitants són amants de les tradicions, i això el viatger ho percep en recórrer a pas tranquil el camí. El riu Danubi és un altre dels accidents naturals que han configurat el paisatge austríac. Travessa Àustria d’oest a est amb una ruta fluvial d’extraordinària importància històrica. El patrimoni cultural del país està en deute amb aquest riu i amb la influència estratègica que li va atorgar en el passat. Les rutes de senderisme per Àustria ofereixen propostes molt variades, les quals estan estretament lligades a aquests dos aspectes: Rutes de senderisme pels llacs de Salzurg Una ruta fàcil, senzilla i sense desnivell, apta per a tot tipus de públic. L’itinerari recorre 71 quilòmetres durant 8 dies, amb alguns trams en vaixell per accedir a les vistes dels llacs de la regió de Salzburg. Rutes muntanyoses per les valls del Tirol Aquesta proposta està pensada per a caminants amb àmplia experiència, ja que s’endinsa durant 7 dies per alguns dels paisatges més impressionants dels Alps, a la província del Tirol, fins a la ciutat d’Innsbruck. © TVB Stubai Tirol, fotógrafo: Andre Schönherr © Austria Publicidad, Fotógrafo: Florian Sonntag © Tirol Werbung, fotógrafo: Dominik Gigler #Danubi Publicada el 14 de juliol de 2018

curate

{"ca": 0.9240976645435244, "es": 0.049893842887473464, "de": 0.022292993630573247, "en": 0.0037154989384288748}

http://9magazin.el9nou.cat/senderisme-per-austria/

mc4_ca_20230418_6_690554

Jugada senzilla - ButiNET Jugada senzilla Si fóssiu Sud i sabent que Est ha contrat, quina carta posaríeu? L’enquesta ha acabat el 07 des. 2013, 00:04 EntradaAutor: corpetit » 08 set. 2013, 01:04 Bones. Jugada fàcil, si més no, senzilla, que em vaig trobar l'altre dia. No cal reproduir tota la partida. Ja ho he apuntat moltes vegades però mai no en són prou. Jugar bé o malament no és patrimoni de ningú, i a la vegada de tothom. Hi ha moltes maneres de jugar i cap és millor ni pitjor que altra, simplement diferent. Per bé o per mal, jo només diré la meva, espero que si algú ho llegeix i si vol, faci el mateix. Simplement i senzillament es tracta de comentar la jugada. Jugada que probablement ningú veurà exactament igual, sent precisament això la gràcia de la botifarra. I no passa res, l'important és posar-hi cullerada. De ben segur que tots n'aprendrem i en gaudirem. Presencial, de bar, lliure, a 101, E-O guanyen 55 a 15, canta copa Sud passat, Est contra. Com a addició cal dir que era la segona partida que feien les mateixes parelles i la primera la va guanyar sabatera E-O amb 4 mans i perdonant. La parella N-S no es veia absolutament res. 2 situacions a valorar. La primera: Sud canta copa passada amb el següent joc: 4 ors de sota, 4, 3 i 2. 3 copes de manilla, cavall i 8. 2 espases de cavall i 6. 3 bastos de 7, 5 i 3. Tal com anava la partida, vosaltres haguéssiu cantat copa o ors? La segona: la jugada que volia comentar, Oest enceta la partida arrastrant de sota de copa. Si fóssiu Sud i sabent que Est ha contrat, quina carta posaríeu, el cavall o la manilla? EntradaAutor: Angeles » 08 set. 2013, 11:22 Jo sempre sóc partidària de cantar el pal en el qual tinc més cartes independentment del seu valor. Per tant, sens dubte, cantaria oros que en tinc 4 en lloc de fer copes que en tinc només 3. A l'arrastrar oest penso que, o fa sistema d'un que jo em sé arrastrant si contra el company i el que trumfa está a la seva dreta o bé fa sistema Angeles i arrastra per indicar al company cntrador que té una manilla. Sigui com sigui i amb aquesta pena de cartes, jo mataria de cavall i que entri est. Primer perquè el cavall possiblement el tindré perdut igual i segon perquè així no cal que pensi de que sortir. Si mato de manilla no tinc cap més bassa als dits i quasi m'oblida a sortir de 4 d'oros. Que trist!. No podries posar un exemple amb cartes que no facin mal als ulls als mirar-les? EntradaAutor: erfiug » 13 set. 2013, 01:16 Estic com Angeles, jo faria també oros (per tristos que siguin en porto 4) i també posaria el cavall de copes. Sempre hi haurà la petita esperança d'agafar as o rei de trunfo (quasi imposible es suposa) i inclús facilitar un càrrec del company sobre la manilla... POSAR EL CAVALL O LA MANILLA? EntradaAutor: corpetit » 15 set. 2013, 18:13 Tot i saber que la sortida de sota de copa, havent contrat el de la dreta, ens farà perdre el cavall amb tota probabilitat, no tenim altre remei que posar-lo. Estic amb vosaltres que s'ha de posar el cavall perquè, tal i com pinta la partida, és pràcticament l'única manera de fer dues bases a la copa, sempre hi quan el company no ens tregui les castanyes del foc. Com diu erfiug, el company també tindrà més possibilitats de carregar alguna cosa a la segona o tercera ronda de trumfo que no pas a la primera on probablement es veurà obligat a servir trumfo. Si no li posem per la golosia de prendre la sota, o per por de perdre el cavall, de ben segur que finalment, el cavall el perdrem igualment, i també perdrem una basa al trumfo. Com que no podem fallar res per salvar-lo, un pic pleguin els contraris, ens faran net de trumfo fàcilment si no és que el company hi porti alguna cosa. Si no posem el cavall de copa, és obvi que amb as i rei es poden apoderar del nostre cavall que no hem volgut perdre a la primera basa. Si matem la sota de cavall, possiblement el que contra es farà basa amb el rei o l'as però, es veurà obligat a aturar l'arrastro. I si decideix arrastrar, farem dues bases segures perquè ja l'estarem esperant per barrotar amb el 8 que ens quedarà als dits. Així doncs, quan plegui el que contra, es veurà obligat a obrir algun altre pal o a deixar-nos fer una base més del compte al trumfo. Només podríem deixar de fer-nos aquestes dues bases al trumfo si plega Oest i torna a arrastrar o toca per reiteració un pal llarg que tingui i ens hàgim de veure obligats a fallar de 8. Una altra possibilitat seria que el company entrés i arrastrés. Si està atent a la primera jugada, entendrà que no pot arrastrar ja que només faria que perjudicar-nos tal i com ha anat la basa i la posició del contrador. En tot cas, tot i tindre només 3 trumfos, els adversaris no acabaran mai de dominar-lo o, en tot cas, els costarà més. Si posem la manilla a les primeres de canvi, estem venuts, si no ho estàvem ja prou amb aquest espectacular joc que ens acompanya. CANTAR COPES O ORS? EntradaAutor: corpetit » 23 set. 2013, 16:04 Bones, CANTAR COPES O ORS? Jo no ho tinc tant clar. Voleu dir que hi ha tanta diferència entre cantar un trumfo de 3 o bé de 4? La diferència és que la resta de jugadors poden tindre'n 8 o bé 9 (o sigui, en fred, 2.66; o bé 3 trumfos per jugador). Encara que és obvi que un contrari en pugui tindre un de més, i ja sabem que hi ha 2 contraris i un sol company. També sabem que, de vegades, un trumfo més pot ser un món, però gairebé sempre es tracta d'ocasions que ja en portem força (4 o més, una mica importants). La típica frase: "m'ha faltat un trumfo", a banda de quan es vol contrar, s'acostuma a dir quan ja en portem una pila però que ens desgasten fent-nos fallar fins que ens els acaben o deixem de dominar-lo. Jo, la veritat, ho veig una loteria. De vegades cantes amb 5 trumfos i un contrari te'n treu 5 o 6; d'altres cantes forçat amb un tresillo i n'agafes 4 o 5 al company. Una qüestió important: no portem cap semifallo. Si el portéssim, sí que ens veuríem obligats a cantar el pal més llarg per pobre que sigui, ja que tindríem una oportunitat més de fallar quelcom. Però sense semi, què volem fallar amb el trumfo? Quins descarts ens podrà donar el company si no podrem treure mai el trumfo? Ara mirem la qualitat, la condició de les cartes: no hi ha color. Si cantem ors, tenim 4 cartes per sobre nostre, manilla, as, rei i cavall. Si cantem copa, dues d'aquestes 4 les tenim nosaltres. Per defecte, als contraris només els queden as i rei (hi podem afegir la sota). La circumstància més important a tenir en compte és el possible contro. Ja sabem que hi ha molts tipus de contro i, un d'ells, és el de trumfo. Tampoc hem d'oblidar d'on venim, els contraris van per davant en el marcador i no paren de contrar-ho tot. Si cantem oro, hi ha bastants possibilitats que ens contrin, tenint en compte el pobre que és el nostre trumfo en qualitat. Si cantem copa, potser pararem el contro ja que, com a mínim i si el company no porta res, els faltaran manilla i cavall. Si trumfem oro, només que Oest ens surti de qualsevol trumfo, per petit que sigui, ja no farem ni basa al trumfo i ens els podran prendre fàcilment tots. Inclús ens seria més beneficiós que Oest arranqués de rei, cavall o carta major, que no pas que ho fes d'un trist 5. Cantant trumfo copa, tenim moltes possibilitats de fer-nos dues bases al trumfo i així, aturarem 2 cops l'arrastro. Si cantem oro, no aguantarem res, no "dominarem" mai la partida i, si el company porta alguna cosa, no podrem fer dos arrastros seguits quan entrem amb la manilla de copa. Amb ben poca cosa podrem ajudar el company si aquest necessita que destrumfem. No cal dir que, en cas de cantar oro, el company ja es pot oblidar de carregar res al trumfo i, si ho fa, estarà ben perdut. Personalment, el 99% dels cops canto amb el trumfo més llarg però què voleu que us digui, aquí no veig pas malament cantar trumfo copa. Adéu. EntradaAutor: Jordi » 25 set. 2013, 20:37 Que cantar ? es dificil de valorar les consequencies concretes de cantar un pal o altre cada partida tindra una distribuccio concreta de les cartes dels altre 3 jugadors i el possible contro o no dels rivals( amb un jugadors "valents" de rivals no es juga pas igual que contra uns rivals "porucs") en tot cas si que voldria aportar unes dades de si tindrem mes o menys triunfos que els rivals , estadisticament parlant. cantem pal de 3 33'52% 31'45% 35'03% cantem pal de 4 54'49% 29'35% 16'16% francament per mi es una diferiencia força significativa. EntradaAutor: corpetit » 27 set. 2013, 01:10 Bones, interessants les dades. Si tenim un tresillo, jo hagués dit un 33.3% en tots els casos, però vaja, no ens barallarem per tan poca cosa. Entenc Jordi, que en aquestes estadístiques s'estan contraposant parelles, no jugadors. En partir de 4 cartes d'inici, el que canta trumfo és obvi que ja parteix d'un avantatge i que els altres, per defecte, n'han de tindre menys en la majoria d'ocasions. Si ho has agafat per parelles, quina és l'estadística que un contrari tingui els mateixos trumfos o més, que tu que cantes amb 4? Perquè tots sabem que si nosaltres tenim 7 trumfos (4+3) i els altres (5+0), l'estadística de ben poc ens serviria. En aquest 54.49%, entenc que també hi són inclosos els casos en què un contrari en pot tindre igual o més que el trumfador. Quin percentatge d'aquest 54.49% és un 7 a 5 (7 trumfos els que canten, 5 els contraris)? Aquestes estadístiques han tingut en compte que es tracta d'un joc passat i les seves conseqüències? Perquè quan cantem trumfo amb 3 és segur que es tracta d'un joc passat i amb 4 el 99% de cops. És a dir, hi ha moltes seqüències o distribucions de cartes que ja no entrarien perquè el company difícilment t'ho passarà amb 7 d'un pal. I ja no parlem de quina és l'estadística que els altres tinguin millor condició o qualitat de trumfo si nosaltres partim amb 4 de sota, 4, 3 i 2? Com sempre, l'estadística es pot mirar de moltes maneres i agafar-la segons ens convingui. El que vull dir és que no podem anar en contra contínuament de l'estadística, però tampoc en podem fer bandera ja que, penso que ens manquen moltíssimes dades a incorporar i les que tenim, pel que fa a aquests casos, són poc reals. L'única dada que se m'acut que podria ser una mica fiable seria la que ens podrien proporcionar els robots, fent-los jugar amb totes les possibles combinacions i per doblat. És a dir, un cop cantant copes i l'altre ors. Sumant els punts aconseguits en ambdues possibilitats de trumfo, tindríem una aproximació "resultativa" pel que fa a la forma de jugar dels robots ( que ja sabem que obraran en conseqüència d'una sèrie de paràmetres que tenen programats i potser diferents als dels humans, però també sabem que no els canviaran mai o gairebé mai). Pobres, quina feina tan pesada. Adéu. EntradaAutor: droig » 28 set. 2013, 15:33 Jo també penso com vosaltres en el cas que algú hagués cantat copes. Posaria el cavall. Qué cantar? Tot i així, estaríem comentant una jugada amb un triomf que no s'hauria d'haver cantat. Per mi també és sempre millor tenir com més triomfs millor. Les estadístiques d'en Jordi em semblen prou aclaridores per justificar que s'ha de fer triomf amb 4 i crec que extrapolant-ho, vol dir que com més triomfs tinguis més probabilitats sempre hi haurà de tenir més triomfs que el contrari entre els dos. Per tant, cantar sempre el més llarg. Això voldrà dir que també ens contraran menys (pensant en triomf). No crec que faci falta comentar molts anàlisis d'una partida amb un triomf mal cantat. Estem en una situació que no s'hauria de donar. Sense tenir res a veure amb el tema... Si voleu provar de resoldre probabilitats podeu entrar les dades en aquest enllaç: Encara que no es pot controlar probabilitats a partir d'altres cartes "del company". Si es calcula només tenir: Un pal de 4 i pals de 3 i 2, sense tenir cap semifallo ni cap fallo directe: P1==4 AND P2==3 AND P3>1 AND P3<4 AND P4>1 AND P4<4 M'ha donat un 27,12% en 100.000 simulacions. Això només vol dir que 1 de cada 4 vegades ens podem trobar com sud. Gràcies corpetit per compartir aquests exemples.

curate

{"es": 0.04772325561821396, "ca": 0.9008500967931993, "pt": 0.01599191987206464, "en": 0.025334567797323456, "fr": 0.006649271946805825, "oc": 0.0009258479925932162, "de": 0.00252503997979968}

http://www.butinet.cat/forums/viewtopic.php?f=7&t=2691&sid=56f8a0bbd59bf48919cb482a5e078bfd

grup-elmon_ca_20230726_0_80934

El partit entre el Mallorca i el Llevant corresponent a la vuitena jornada de la Lliga Santander va ser més calent del que estava previst. Els membres d’ambdós equips van protagonitzar una picabaralla al descans. El desencadenant d’aquesta batussa va ser una frase que el jugador del conjunt balear Pablo Maffeo va dedicar al tècnic visitant, Paco López. El futbolista català es va dirigir a l’entrenador rival al camí de vestidors amb les següents paraules: “Calla, que et queden dos dies“. El defensa del Mallorca insinuava que Paco López serà acomiadat en els pròxims dies perquè el seu equip està tan sols un punt per sobre del descens. Pablo Maffeo es va disculpar per aquesta acció a través de les xarxes socials. El jugador de Sant Joan Despí va exposar el següent a Twitter: “De vegades, la tensió ens porta equivocar-nos. Lamento el que ha succeït, prenc nota i segur que aprendré“. D’altra banda, l’entrenador del Llevant no va valorar aquest incident en roda de premsa: “No diré mai el que passa als camps, perquè ha de quedar-se allà. Hi ha moltes urgències, exigències i tots volen guanyar. És així de simple”. El tècnic del Llevant va haver de fer front a moltes preguntes sobre el seu futur a la banqueta granota després de perdre per 1 a 0 a Mallorca. Els valencians tan sols han sumat 4 punts de 24 possibles en Lliga. Aquesta polèmica semblava tancada per part de tots dos jugadors fins que el periodista Pipi Estrada ha decidit donar la serva versió dels fets a través de Twitter. Segons ell, Pablo Maffeo havia dit a Paco López la següent frase: “La meuca de la teva dona sí que cridava de dolor quan la forçava a la cuina, calb de merda“. Aquesta piulada s’ha fet viral ràpidament i, posteriorment, Pipi Estrada ha esborrat aquest tuit, deixant palès que la seva informació era falsa. Pablo Maffeo ha sortit al pas d’aquesta acusació per part del periodista. El jugador del Mallorca ha respost la piulada d’un mitjà de comunicació que incloïa la informació de Pipi Estrada de la següent manera: “Espero que recapaciteu i veieu que és un tuit fals. Vergonyós és el vostre. Amb 187.000 seguidors heu de tenir més cura amb el que pengeu. Una salutació“.

perfect

{"ca": 0.9721059972105998, "es": 0.02789400278940028}

https://monesport.cat/futbol/baralla-pablo-maffeo-paco-lopez-213674/

mc4_ca_20230418_11_186827

Comptabilitat per empreses Parets del Valles - Gestoria Martinez Parets Gestionem els teus comptes Envia'ns la teva gestió de comptabilitat sense compromís Si ets autònom o una petita o mitja empresa i necessites externalitzar els servies de comptabilitat pots beneficar-te de la nostra experiència i coneixement per resoldre totes les teves gestions comptables del teu negoci. El nostre servei de comptabilitat de gran qualitat té l’objectiu d’oferir un servei integral i personalitzat de comptabilitat. Podràs resoldre eficaçment totes les teves necessitats econòmiques que puguis necessitar. Amb el nostre equip comptable podem desenvolupar la teva comptabilitat seguint totes les normes i valoracions del Pla General Comptable. Començarem analitzant la teva situació i fent un seguiment exhaustiu de la teva situació comptable, estudiant els saldos comptables i les principals relacions del teu negoci. Centrat en l’activitat principal del teu negoci i assoleix la màxima eficàcia econòmica. Gràcies a la nostra experiència i professionalitat podràs estar totalment tranquil, les teves obligacions comptables es realitzaran a temps i seguint els procediments correctes establerts en el Pla General Comptable i l’actual legislació. Si vius a Parets del Vallès, LLiçà de Vall, Montmeló o la zona del Vallès Oriental som la teva gestoria. Gestions de comptabilitat que pots realitzar amb nosaltres Gestió de factures i documentació economica Amb l’ajuda de software especialitzat podrem gestionar amb facilitat i rapidesa totes les factures o documents que generi o necessiti el teu negoci. Control de la teva tresoreria Controlarem la correcta gestió dels cobraments i pagaments del teu negoci. Garantitzant la teva liquiditat en tot moment, factor clau per evitar el tancament de qualsevol empresa. Realització d'informes financers Si dubtes sobre una futura inversió per la teva empresa o estàs considerant adquirir un negoci, podem ajudar-te a decidir-te amb la màxima informació disponible. Auditories contables i administratives T’ajudem a detectar possibles inconvenients en la teva situació econòmica i maximitzar els teus recursos per assolir els teus objectius. Si tens qualsevol altre dubte sobre gestions de comptabilitat per PIMES o autònoms no dubtis a trucar-nos

curate

{"ca": 0.9831634913602126, "en": 0.016836508639787327}

https://gestoriamartinezparets.com/comptabilitat-parets-del-valles/

macocu_ca_20230731_7_46143

Notícies COMENÇA EL CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA! 26-03-2015 Només heu de fer una fotografia relacionada amb les matemàtiques: formes geomètriques, nombres, teoremes, fórmules, problemes, jocs d’enginy... i posar-hi un títol que reflecteixi la idea o intenció amb la que s’ha fet. Nota legal

curate

{"pt": 0.027491408934707903, "ca": 0.9037800687285223, "en": 0.06872852233676977}

mc4_ca_20230418_8_120285

La Diputació de Tarragona acosta els reptes turístics de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre a la Universitat Catalana d'Estiu | Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona acosta els reptes turístics de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre a la Universitat Catalana d'Estiu El president de la Diputació de Tarragona, durant el debat 'Turisme, ciutat i territori: un debat viu' El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha participat aquest dilluns al debat Turisme, ciutat i territori: un debat viu, que ha tingut lloc a l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Aquest ha estat un dels actes programats del 5 al 10 de juliol a la capital del Bages amb motiu del 50è aniversari de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Al debat també hi han participat Jaume Salvat, de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Daniel Paül, de la Universitat de Lleida (UdL); Jaume Font, professor de la Universitat de Barcelona (UB), i Josep Oliveras, professor emèrit d'anàlisi territorial i estudis turístics de la URV, qui ha moderat el debat. A més, ha comptat amb l'assistència de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent. Durant la seva intervenció, el president de la Diputació de Tarragona ha destacat la importància del turisme, ha posat posat de relleu els reptes de futur del sector i ha explicat l'exemple de la gestió turística a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, la situació actual i les futures inversions que s'hi preveuen. Josep Poblet també ha destacat la importància de la formació i, en aquest sentit, el paper que hi juga la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, ubicada al municipi de Vila-seca. La Universitat Catalana d’Estiu (http://uce.cat/) és un espai de trobada anual d’estudiants, professors, professionals, polítics i públic general, que se celebra cada estiu durant set dies a Prada de Conflent i que enguany arribarà a la seva 50a edició del 16 al 23 d'agost.

curate

{"ca": 1.0}

http://dipta.cat/ca/noticies/la-diputacio-de-tarragona-acosta-els-reptes-turistics-de-la-costa-daurada-i-les-terres-de

oscar-2201_ca_20230904_6_142252

Una quarantena de persones participen en la xerrada sobre ajuts, prestacions i serveis per a la gent gran d'Encamp Ara Andorra Edició paper 08/12/2021 Seccions Magazins Serveis La Veu del Lector Edició Idioma Cat Cast Eng Parròquies Societat 17/11/2021 Una quarantena de persones participen en la xerrada sobre ajuts, prestacions i serveis per a la gent gran d'Encamp Hi ha participat la ministra Pallarés i els assistents han volgut conèixer el funcionament de l'aplicació Andorra Salut ANA 1 min Un instant de la xerrada. COMÚ D'ENCAMP EncampEl Cafè del Poble d'Encamp ha acollit, aquest dimecres a la tarda, una xerrada sobre els ajuts, les prestacions i els serveis que hi ha actualment destinats a la gent gran. La sessió ha comptat amb l'assistència d'una quarantena de persones que han volgut informar-se sobre la cartera de serveis per a la gent gran del Govern, així com del funcionament de l'aplicació Andorra Salut, entre altres temes que han despertat interès entre els assistents. L'acte s'ha organitzat en col·laboració amb el Govern i la Federació de la Gent Gran i ha comptat amb l'assistència de la ministra d'Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, que just aquest dimarts va començar la ronda de trobades per tots els comuns, i del conseller de Cultura i Afers Socials, David Cruz. També han assistit a la trobada el president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero i el president de l'associació de gent gran d'Encamp, Antoni Berengueres. La xerrada ha estat adreçada a majors de 60 anys i ha tractat temes com el certificat digital, el servei d'ajuda a domicili, la pensió de solidaritat, la tarja Magna o els ajuts econòmics puntuals, entre d'altres. Més del tema Parròquies Satírica de l'actualitat política i social a l'Ossa d'Ordino Societat | 08/12/2021 Encamp destina 17.000 euros al transport de passatgers del Pas de la Casa durant la temporada d'hivern Societat | 06/12/2021 La quinzena edició de la fira de Santa Llúcia d'Encamp compta amb 14 parades de productors i comerciants locals Societat | 04/12/2021 Sant Julià estrena el seu propi torró a la fira de Santa Llúcia Societat | 04/12/2021 Encamp gent gran serveis Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots feim l'ARA Andorra. Subscriu-t'hi El més popular Veure'n més El més vist El més comentat Gairebé la meitat (47%) dels nous casos de covid corresponen a persones no vacunades 1. Olimpia i Carolina Román: “Si a Espanya estem a El Corte Inglés, a Andorra havíem de ser a Pyréneés” 2. El transport públic, Coopalsa, lamenta la situació d'aquest dilluns a la xarxa viària 3. La DGT crida a avançar l'operació tornada pel risc de nevades 4. Encamp aprova provisionalment el pla parcial per fer una urbanització que uneixi amb Escaldes 5. Grandvalira i Vallnord - Pal Arinsal tanquen el pont de la Puríssima amb 65.000 i 18.440 esquiadors, respectivament

curate

{"ca": 0.9151043509020163, "en": 0.011319419879731164, "pt": 0.002476123098691192, "es": 0.04633887513264945, "fr": 0.0017686593562079944, "it": 0.014856738592147152, "br": 0.004598514326140785, "cs": 0.003537318712415989}

https://www.ara.ad/societat/quarantena-persones-participen-xerrada-ajuts-prestacions-serveis-gent-gran-d-encamp_1_4185244.html

mc4_ca_20230418_3_709254

1r | Institut Escola Taller del cos a la Comunitat de Mitjans Portal Batea23/05/20 Durant aquest dies que hem de quedar-nos a casa, és molt important cuidar-nos físicament, ja que si tenim una bona forma física és més fàcil superar qualsevol adversitat. La Comunitat de Mitjans, us volem ensenyar quins són els nostres esports preferits, i que seguim practicant a casa: 1r, 2n, 3r, COMUNITAT DE MITJANS, Inici 0 A la Comunitat de Mitjans, tots botiguers! Portal Batea11/05/20 Com podeu comprovar, el que no li falta a la nostra canalla és iniciativa. Els hi vam proposar muntar les seves pròpies botigues i mireu què va passar! Des de triar els productes que havien de vendre, inventar un nom per l’establiment, investigar els preus, etiquetar, crear ofertes o intentar convèncer alguns compradors incauts, van fer tot un camí en el que, com veureu, van gaudir i aprendre a parts iguals. 1r-3 1r-4 1r-8 2nA-2 2nA-3 2nA-4 2nA-5 2nA-6 2nA-7 2nA-8 2nA-9 2nB-2 2nB-3 2nB-4 2nB-5 2nB-6 3r-10 1r, 2n, 3r, COMUNITAT DE MITJANS, General, Inici 0 Cartes de suport al personal sanitari i malalts de la C. de Mitjans La Comunitat de Mitjans respon a la crida i envia missatges d’ànims tan a malalts de Covid-19 com al personal sanitari que els als diversos hospitals de Catalunya. Aquí teniu el resultat final! Roses per Sant Jordi, Comunitat de Mitjans Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, l’alumnat de la Comunitat de Mitjans ha elaborat roses de tota mena des de les seues cases. Aquí les teniu! 1r, 2n, 3r, COMUNITAT DE MITJANS, Inici, Plàstica 0 Comunitat de mitjans a casa Portal Batea14/04/20 L’equip docent de la CdM comença el nou trimestre amb la mateixa il·lusió de sempre. Mireu que bé ens ho hem passat fins ara!!! Continuem el nostre camí… Colònies Comunitat de Mitjans: Cambrils 2n dia Després d’una bona sessió de danses i discoteca, vam anar a “dormir”. Avui ens hem despertar amb la primera claror del dia, contents i emocionats per saber que ens esperava aquesta nova jornada. Després d’esmorzar hem anat a la platja a buscar tresors i n’hem trobat moltíssims! Quan hem tornat, la Rosa ens ha acomiadat amb un gran àpat i després hem jugat fins l’hora de marxar. Moltes gràcies, Meri, Joan i Josep per acompanyar-nos i fer la nostra estada més emocionant, dolça i divertida, Han estat dos dies genials! Mireu que bé ens ho hem passat: Colònies Comunitat de Mitjans: Cambrils *Estada a la Marinada* Durant el passeig pel Parc Samà hem gaudit de la companyia de paons, cérvols, tortugu es i altres animals. Hem pogut donar-los menjar i, fins i tot, els hem pogut acaronar. Els jardins del parc són fantàstics! Després hem anat cap a la Marinada, ens hem instal·lat i hem marxat al port. Allí hem descobert diferents formes de pescar i hem esperat l’arribada dels vaixells. Els mariners han sigut molt amables i ens han permès veure tot el que havien capturat. Hem acabat la tarda berenant al far de Cambrils i veient la posta se sol. Ara ens estem preparant per sopar i per ballar una mica abans d’anar a dormir. Portal Batea31/10/19 Per a la Castanyada, a l’escola elaborem receptes variades de rebosteria: fem els típics panellets a la comunitat de petits, a mitjans coques variades i brownies de xocolata; i a la comunitat de grans la tradicional fabiola! Demà a la tarda, per celebrar la festa de la tardor, ens ho menjarem tots junts amb les castanyes, que no hi poden faltar! 1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 6è, COMUNITAT DE GRANS, COMUNITAT DE MITJANS, COMUNITAT DE PETITS, Inici, P3, P4, P5 batea, Castanyada, EDUCACIÓ, festes, infantil, institut escola, primària 0 Espais a la Comunitat de mitjans Portal Batea14/10/19 Aprofitant que els xics i xiques de primer ja estan com a casa, a la Comunitat de mitjans hem començat els espais amb il·lusió i força. Així que, a gaudir dels diferents espais que us proposem: Hipàtia, Imhotep, Wall-e, Gloria Fuertes i Darwin. Gloria Fuertes4 Goria Fuertes Hipàtia2 Hipàtia3 Trobada comarcal a Bot Portal Batea10/04/19 El passat divendres 29 de març els alumnes de la comunitat de mitjans vam anar a la trobada comarcal amb la resta de companys/es de la comarca.Al matí vam participar en la gravació d’un curtmetratge ambientat als anys 70 i dirigit per l’actor Ivan Massagué. A la tarda, els alumnes de l’escola Sant Blai de Bot ens van fer de guies durant la descoberta del poble. Ho van fer molt bé, així que aprofitem per a felicitar-los! Més info de l'ós panda: Activitats de llengua catalana: la lletra "f" el dígraf "ny" Un bon grapat de problemes Practica les desenes i les unitats Més desenes i unitats Sumes portant-ne" De més petit a més gran" L'astronauta. Càlcul mental Jocs educatius: Jocs d'àrees

curate

{"ca": 0.9244084136722174, "pt": 0.023006134969325152, "en": 0.01687116564417178, "id": 0.0010955302366345311, "ru": 0.0010955302366345311, "es": 0.02497808939526731, "fr": 0.0056967572304995615, "it": 0.0028483786152497807}

https://agora.xtec.cat/ieportalbatea/categoria/mitjans/1r/

mc4_ca_20230418_6_554435

Carmonas, punk-rock en femení | Tresdeu.com Mario Sancho | 23 octubre 2013 Mario Sancho - 23 octubre 2013 Les valencianes components de Carmonas asseguren que no va ser res premeditat el fet de montar una banda composada sols per xiques. Però la realitat és que eixe fet els dona un encant i punt diferent molt interessant. Carmonas és punk-rock, hardcore i garage en dosis ràpides i curtes, amb guitarres galopants, línies de baix enjogassades, bateries non-stop i veus enèrgiques. La dosi no sol superar el minut i mig, provocant un efecte explosiu i de descontrol. Ara acaben d’estrenar disc fa només uns dies a Mondosonoro, i nosaltres vos el portem hui. Es tracta de la seua primera referència discogràfica, de nom homònim. Dotze temes produïts per Pablo Peiró, baixista i productor de Betunizer que junts a penes arriben als 15 minuts de disc. Per a alguns es fa massa curt i per a d’altres ha de ser així com una característica inherent de les Carmonas. El disc ha sigut editat per Mascarpone Discos, segell independent valencià que ha editat altres bandes com Cuello i Lefty Wankers. Coediten Flexidiscos, Mongolic Records i Willy A Muerte Ediciones. ‘Carmonas’ ix demà a la venda amb una tirada de 500 vinils. dones, femení, hardcore, punk rock, Rock

curate

{"es": 0.1678714859437751, "ca": 0.8321285140562249}

https://www.tresdeu.com/2013/10/carmonas-punk-rock-en-femeni.html

racoforumsanon_ca_20220809_3_417093

Concert a Morella aquest estiu Només en veure les cançons crec que es pot saber, no? je és la gràcia del racó...arrives iv eus això. jaja sisi, són Catalunya Catalana! i els seus descendents són Corpus de sang.. salut

curate

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_1_628781

Després d'una llarga inactivitat he decidit tornar, com sempre per tractar de comprendre (en cas que fos possible) el perquè de la irracionalitat femenina. http://eldoctorcabro.blogspot.com/ Posa't a la firma la direcció del blog, per allò que dèiem de la publicitat.

curate

{"ca": 0.8716981132075472, "en": 0.12830188679245283}

racoforumsanon_ca_20220809_1_685394

Doncs això. Veig que ningú no ha obert fil, l'Anna Gabriel ha aconseguit la residència legal a Suïssa per 5 anys. Com que no l'extradiran es podrà quedar allà fins que la situació política li permeti tornar. D'una banda cal alegrar-se de que no hagi de temer per acabar a la presó, de l'altre és una pena tenir una persona com ella tan lluny i, en bona messura, desvinculada de l'activisme i la lluita política. Dessitjo que no s'hagi de quedar els 5 anys, però no sóc gaire optimista. Trobarà una feina on cobrarà una fortuna (comparat amb el que paguen aquí) i s'hi quedarà. I aquest país seguirà en la mateixa merda d'aquí a 5 anys. Cobrarà com 20 obrers d'aquí la molt burgesa.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_7_755105

www.gavaciutat.cat Gava Ciutat CATALA / CASTELLANO Menu Home L'Ajuntament Benvinguda Alcaldessa Qui sóc Actualitat Agenda Què penso El meu equip Contacta amb mi Consistori El Govern Municipal Regidories de barri Grups municipals Miquel Àngel Díaz Rosa Mª Fernández Labella Jordi Tort Jordi Jiménez German Barrena Èric Plaza López Gemma Badia Miguel Ángel Ibáñez Carlos García Ajenjo Francisco Gavilán Guadalupe del Río Andreu Pérez i Lorite Albert Massana Gràcia Marta Jiménez Miguel Herrera Juan Carlos Bondia García Mónica Parés Josep Llobet Ramon Castellano Antoni Rafanell Bans de l'alcaldessa Pla d'Actuació Municipal Procés participatiu Document final PAM Ple Municipal Junta de Govern Estudis d'opinió Notes de premsa 2017 Comissions Informatives Comissió Informativa de l'Àmbit de Benestar i Acció Social Comissió Informativa de l'Àmbit de Nova Governança, Economia i Promoció de la Ciutat Comissió Informativa de l'Àmbit de Ciutat i Territori Normativa municipal Síndic de greuges Qui és el Síndic Municipal de Greuges? En què pot intervenir i com actua? Qui pot presentar queixes i com fer-ho? Atenció ciutadana Oficina d'Atenció Ciutadana Oficines de registre Atenció presencial Seu electrònica Oficina d'Atenció a l'Empresa Tràmits i gestions Obres Gavà Ciutat Tauler d'anuncis Oferta Pública d'Ocupació Informació sobre el personal municipal Assessor de Serveis de Ciutat i Territori Assessor de Serveis d'Alcaldia i Comunicació Assessora de Serveis de Benestar i Acció Social Assesor de Coordinació i Planificació Estratègica Assessor de Comerç, Civisme i Promoció de la Ciutat Calendari del contribuent Pressupost 2017 Pla d'inversions 2016-19 Pressupost municipal 2016 Carta de Serveis Carta de Serveis OAC Carta de Serveis del Departament d'Esports Llicència d'obres i activitats i informació sobre els usos admesos pel planejament Carta de Serveis del Centre de Suport a l'Empresa Relacions de serveis finalistes Carta de serveis platges Carta de Serveis de Joventut Carta de Servei de Serveis Socials Contractacions i licitacions Eleccions i consultes Eleccions generals 2016 Consulta del cens Eleccions generals 2015 Eleccions autonòmiques 2015 Eleccions municipals 2015 Eleccions-europees-2014 Eleccions autonòmiques 2012 Eleccions generals 2011 Eleccions municipals 2011 Eleccions autonòmiques 2010 Eleccions europees 2009 Eleccions generals 2008 Eleccions municipals 2007 Eleccions autonòmiques 2006 Referèndum sobre l'Estatut Eleccions europees 2004 Eleccions generals 2004 Eleccions autonòmiques 2003 Eleccions municipals 2003 Eleccions autonòmiques 1999 Eleccions municipals 1999 Eleccions europees 1999 Videovigilància Empreses i societats municipals Gavanenca de Terrenys i Immobles (GTI) PRESEC Turisme Gavà blava, verda, única Com arribar-hi Amb autobús Amb avió En tren Plànol de Gavà Moure's per Gavà Gavà i el mar Campanya de platges 2016 Una platja amb tots els serveis Distinció de qualitat Accesos a la platja Previsió del temps Analítiques de l'aigua Enllaços d'interès Parc del Garraf Estany de la Murtra Parc Arqueològic Mines de Gavà Visites al parc El castell d'Eramprunyà Procés de consolidació i divulgació Visites al castell Museu de Gavà Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà La visita Edificis emblemàtics Castell d'Eramprunyà Ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà Can Dardena Ermita de la Mare de Déu de Bruguers Can Rosés La Casa Gran Can Lluc Can Ribas Casa Planes i Crehuet Casal del Centre Torre de l'American Lake Grup escolar Salvador Lluch Xemeneia de l'Estadi Municipal la Bòbila Antiga Casa de la Vila / Centre d'Història de la Ciutat Ca n'Amat Can Tintorer Can Llong Estació del ferrocarril Mercat del Centre Companyia Roca Radiadors Conjunt urbà del carrer del Cap de Creus Parc Arqueològic Mines de Gavà Racons de Gavà Una platja amb valors naturals Can Llong La ruta del Ferro El parc del Calamot Els Marc, senyors d'Eramprunyà Parc del Mil·lenni La Rambla Parc de la Torre Lluc El carrer dels Màrtirs del Setge de 1714 On menjar? On comprar? Gavà, lleure, cultura i esport Mitja Marató Fira d'Espàrrecs Festival Internacional de Titelles Festa Major de Sant Pere Festes de Sant Nicasi, Nadal i Reis Turisme al Baix Llobregat Govern Obert Pla Actuació Municipal Codi de Bon Govern Estudis d'opinió Portal de transparència Organització i acció de govern Economia Territori Cartes de serveis i tràmits Participació ciutadana Open Data Gavà obert Glossari de termes econòmics Junts Fem Barri 2016 Nova App "Gavà participa-Gavà decideix" Junts Fem Barri 2014 Reglament del Junts Fem Barri Obres Gavà Ciutat Ciutat Conèixer la ciutat Com arribar-hi Història Gavà avui Gavà en xifres Plànol Gavà i els infants Centres escolars Llars d'infants Educació especial Educació infantil y primària Instituts d'ensenyament secundari Activitats al Museu i el Parc Arqueològic Mines de Gavà Activitats a les biblioteques Casals, colònies i campaments Cursos Esports d'equip Parcs, places i jardins Vacunacions a les escoles Serveis sociosanitaris Entitats d'educació i de lleure Gavà Jove Pla Local de Joventut La Casa Gran Biblioteques Recursos per a grups musicals Gent Gran Casals municipals Cursos i tallers Gavà, cultura i tradicions Sant Pere i Sant Nicasi Fira d'Espàrrecs Carnaval Sant Jordi Sant Josep Aplec de Sant Miquel i de Bruguers Festival internacional de titelles Teatre Dansa Música Juliol: dia a dia, nit a nit Equipaments culturals Entitats culturals Gavà esportiva Programa esportiu Cursos i casals Esport i escola Centre de medicina de l'esport Mitja Marató Instal.lacions esportives Gavà educativa Centres Escolars Llars d'infants Educació Infantil y Primària Instituts d'Ensenyament Secundari Educació Especial Consell Escolar Municipal Normativa de Subvenciones a AMPA i Escuelas Gavà, acollidora i solidària Fes-te voluntari o voluntària Gavà amb les persones refugiades Plataforma Gavà Solidària Civisme Nova ciutadania Cooperació Internacional Drets Humans i Pau Servei de Mediació Gavà per la Igualtat Carta Europea per la Igualtat de dones i homes a la vida local Pla Polítiques d'Igualtat Indicadors de Gènere Urbanisme i gènere Consell Municipal de les dones Comissió violeta per la Igualtat Consell Comarcal de les dones del Baix Llobregat Igualtat a les empreses Març Violeta Salut de les dones La violència masclista SIAD Premis Delta de Literatura Observatori de les dones en els mitjans de comunicació LGTB Igualtat a les escoles Usos del temps Adhesius campanya de comerços contra la violència masclista Home implica't Dones i esport Associació de dones de Gavà Enllaços d'interés Benestar social Serveis Socials Enreda't Suport entitats cíviques i socials Obres Gavà Ciutat Urbanisme i habitatge Planejament aprovat Planejament en exposició pública Projecte de reparcel.lació del Pla de Ponent Pla d'Habitatge 2006-2012 Llei de Barris Gavà i el Medi Ambient Mobilitat i Transports Declaració de principis Control d'accés a l'Illa Actuacions municipals Compartir cotxe Compartir pàrquing Normativa Consells Transports i aparcaments Links d'interés Gavà Wifi Preguntes freqüents (FAQs) Salut Pública i Consum Salut pública Consum/OMIC Mercats municipals Serveis de temporada Animals Participació Ciutadana Procés participatiu Unió de Cooperadors Junts Fem Barri ROM: Reglament Orgànic Municipal Audiències públiques Consell de la ciutat Síndic de Greuges Participació als Consells Municipals Sectorials Entitats veïnals Equipaments cívics Suport entitats cíviques i socials Portal d'entitats Cementiri Municipal Protecció civil Feina i negocis Contacte Suggeriments i queixes Ajuntament de Gavà Directori de Xarxes Socials Premsa i Comunicació Directori Plànol de Gavà L'AjuntamentEleccions i consultesEleccions europees 2004

curate

{"ca": 0.9935031185031185, "pt": 0.006496881496881497}

http://www.gavaciutat.cat/europees-2004;jsessionid=7BFA575127EC133581A69244E40F380F

macocu_ca_20230731_6_191624

Promoció 1997 "A través del mirall, cap a terra de meravelles", lliçó de graduació a càrrec de Teresa Cabré, catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat Pompeu Fabra

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_3_18262

La Policia Local comença la Campanya nadalenca ‘A Cunit, Nadal segur’

curate

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_1_85777

Des de començament d'any, ja s'han produït noves agressions contra les comunitats cristianes a l'Iraq i la darrera a l'Egipte, "l'atemptat més important contra la minoria copta en la història del país. "(http://elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20110102/atemptat-contra-comunitat-cristiana-egipcia-causa-morts/646166.shtml) Estem parlant de comunitats instal·lades al pròxim orient abans de l'expansió de l'Islam per aquelles contrades. La disminució de la població que professa la fe cristiana a l'orient està sent espectacular, degut sobretot a la violència desencadenada arran de la "guerra contra el terror" que va començar George W. Bush, però no només per això. Segur que odis i recels viscerals també compten. Avui dia les desercions forçades pels esdeveniment o la inseguretat de la zona són ben paleses.A això podríem afegir la considerable reducció dels cristians a Turquia o la dificultosa llibertat religiosa a la Xina. Síria, el Líban, l'Iran o la mateixa Palestina en són d'altres exemples on encara hi romanen aquests grups de persones. Fa un any i escaig, Joan Francesc Mira en un interessant article en dues parts parlava en aquests termes, i que crec és adient avui "ressucitar": (...)I en temps recents, els cristians de l’Orient Mitjà han estat una força vital i activa: protagonistes (per bé i per mal) en l’economia i la política del Líban, dirigents destacats dins del moviment nacional de Palestina, presents en gran nombre a les universitats i a les professions liberals de l’Iraq, influents en les esferes dirigents d’Egipte. Però sembla que aquesta presència, aquesta convivència antiga, pot acabar-se en poc de temps. En el conjunt de la regió, fa un segle la població cristiana era el 20% del total: ara és només el 5%, i baixant. Baixant potser, en alguns llocs, fins a l’extinció: allò que no havia passat en prop de quinze segles, pot passar en el primer terç del segle XXI.(...) A Turquia, país tan europeu, fa un segle hi havia milions de cristians (la major part grecs, expulsats en el drama dels anys vint), i ara n’hi ha a penes 150.000, i amb el cap baix, dissimulant.(...) Allò que no comprenc és que siguen fets que no produeixen escàndol ni protesta, ni entre el gruix dels ciutadans dels països islàmics (ni entre la major part dels seus dirigents, clergues, intel·lectuals o periodistes...), ni entre el gruix dels ciutadans, dirigents, clergues, periodistes o intel·lectuals dels països que solem dir cristians. És un fenomen molt estrany. Molt estrany. Estranyíssim. http://www.joanfmira.info/articles/index.php?id=89 http://www.joanfmira.info/articles/index.php?id=90 Que es matin entre ells, sincerament tant me fot. Que es matin entre ells qui? els creients? els qui creuen que la religió és motiu de matança Ja, però això ho creuen els que atempten contra creients d'altres religions, però no les víctimes. Quina culpa en tenen els cristians d'Iraq o Egipte? A qui han matat ells? No estic gens d'acord amb les morts per cap mena de motiu, vagi per endavant, però no puc solidaritzar-me amb gent que vol crear conflicte per motius religiosos. Un cristià a Egipte o a l'Iraq vol crear conflicte religiós, ja que sap o hauria de saber que dues religions en una mateixa terra no poden conviure. Són fanàtics que es vanten del que pensen i que tantes morts ha provocat. Tant els uns com els altres. Què et penses, que els cristians no farien el mateix? Oi tant que sí, vés als Estats Units. Fa segles que els cristians coptes han cohabitat amb els musulmans en Egípcia, hi han estat des de sempre i tenen els mateixos drets a viure-hi que els musulmans. Com és culpes els cristians quan no han fet res per provocar això? Explica't millor. Culpo en general els practicants de totes les religions, m'és igual qui hi fos abans. Ets un fanàtic d' una nova religió, l' ateisme. Segons tu tots mereixen morir xq no pensen com tu (xq van provocant...). Igual de fanàtic q els islamistes o els ultra-ortodoxos. Un sonat de la mateixa categoria. Quin gran nivell.

curate

{"ca": 0.9443324937027707, "es": 0.019899244332493703, "pt": 0.010327455919395465, "en": 0.025440806045340048}

mc4_ca_20230418_4_41

Sagita (geometria) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Sagita (geometria) Esquema d'una arc de circumferència.c: corda; f: sagita; s: arc, d: apotema En geometria, la fletxa o sagita d'un arc circular és la distància des del centre de l'arc al centre de la corda. [1] Aquest concepte s'empra sovint en arquitectura per obtenir l'arc necessari per cobrir una obertura i en òptica on s'empra per trobar la profunditat d'un mirall esfèric o una lent. En les següents expressions, f {\displaystyle f} es refereix a la fletxa, R {\displaystyle R} al radi de la circumferència, c {\displaystyle c} a la corda de l'arc i d {\displaystyle d} a la distància des del centre de la circumferència fins a la corda. La fletxa es defineix com: f = R − d {\displaystyle f=R-d} Aplicant el Teorema de Pitàgores, la fletxa es pot calcular com: f = R − R 2 − ( c 2 ) 2 {\displaystyle f=R-{\sqrt {R^{2}-\left({\frac {c}{2}}\right)^{2}}}} La fletxa també es pot calcular emprant la funció versinus. Sigui α {\displaystyle \alpha } l'angle que defineix l'arc, f = R ⋅ versin ⁡ α 2 = R ( 1 − cos ⁡ α 2 ) {\displaystyle f=R\cdot \operatorname {versin} {\frac {\alpha }{2}}=R\left(1-\cos {\frac {\alpha }{2}}\right)} f = c 2 ⋅ tan ⁡ α 4 {\displaystyle f={\frac {c}{2}}\cdot an {\frac {\alpha }{4}}} Quan la fletxa és petita en comparació del radi es pot aproximar de la següent forma:[2] f ≈ ( c / 2 ) 2 2 R = c 2 8 R {\displaystyle f\approx {\frac {\left(c/2\right)^{2}}{2R}}={\frac {c^{2}}{8R}}} ↑ de Jesús Landaverde, Felipe. Geometría. Editorial Progreso, 1977, p. 93. ↑ Woodward, Ernest. Research & Education. Geometry - Plane, Solid & Analytic Problem Solver, 1978, p. 359. ISBN 9780878915101. Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sagita_(geometria)&oldid=17933127» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 24 des 2016 a les 16:35.

curate

{"ca": 0.5770925110132159, "es": 0.04955947136563876, "en": 0.31332599118942733, "mo": 0.010462555066079295, "de": 0.04955947136563876}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sagita_(geometria)