Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

oscar-2301_ca_20230418_8_291425

L’informe anual del Síndic destaca la necessitat d’enfortir l’estat del benestar per superar la profunda crisi social evidenciada per la pandèmia - Síndic de Greuges de Catalunya - Un médiateur au service du public Catalàca Castellanoes Aranésoc Englishen Françaisfr 900 124 124 Je souhaite transmettre une réclamation Cercar Menu principal Aller au menu de la rubrique Le Síndic Demandes d'information et réclamations Rapports et résolutions Temes Actualités Le Mur Où vous adresser? fr Cercar Catalàca Castellanoes Aranésoc Englishen Françaisfr Le Síndic Le Síndic: que fait-il ? Organisation Qui est la défenseure des droits Adjoints au Síndic Domaines d'action Réglementation Loi régulatrice Histoire Les anciens Síndics de Greuges de Catalunya Demandes d'information et réclamations Je souhaite transmettre une réclamation Je souhaite faire une demande d’information Service d’appel vidéo en ligne El Síndic visita la teva localitat Questions fréquemment posées Temes Santé Logement Éducation Environnement Sécurité Enfants Personnes âgées Services de base Actualités Le Síndic au jour le jour: actualités et revue de presse Historique des actualités 2022 2021 2020 2019 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 Relations presse Bulletin électronique Videotèque Institutional vidéos Le Mur Où vous adresser? Contacter le Síndic Je voudrais fixer un rendez-vous Venez mieux nous connaître Accueil > Actualités > Historique des actualités > Détail Actualités Aller au contenu Le Síndic au jour le jour: actualités et revue de presse Historique des actualités 2022 2021 2020 2019 2018 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 Relations presse Bulletin électronique Síndic TV Videotèque Twitter La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane Actualités L’informe anual del Síndic destaca la necessitat d’enfortir l’estat del benestar per superar la profunda crisi social evidenciada per la pandèmia 11/02/2022 Informe al Parlament 2021 Durant el 2021 ha rebut 11.932 queixes i 12.727 consultes i ha iniciat 264 actuacions d’ofici L’atenció primària ha de ser prioritària i cal potenciar-ne l’enfortiment Cal un nou sistema de protecció més ajustat a les necessitats de persones més vulnerables Recomana polítiques en favor del dret al gaudi de la natura a partir de la implantació de la hipòtesi zero Rafael Ribó reclama el dret efectiu a l’autogovern El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pels dos adjunts, Jaume Saura i M. Jesús Larios, ha lliurat a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’informe anual de la institució corresponent a l’any 2021, que un any més s’ha vist marcat per la pandèmia de la Covid-19, amb les consegüents afectacions no només al sistema de salut, sinó a un ampli conjunt de drets a l’activitat econòmica del país. El 2021 s’ha tornat a superar el rècord de queixes presentades a la institució, prop de 12.000, i se n’han tramitat més de 18.000. També hi ha hagut més de 12.700 consultes i un elevat nombre d’actuacions d’ofici (264). En total, s’han iniciat al voltant de 25.000 expedients, un 14% més que l’any anterior, que ja va ser extraordinari. A banda d’aquest informe, durant el 2021, d’acord amb la normativa aplicable a la institució, també s’han presentat l’Informe anual sobre els drets de l'infant 2021, l’Informe anual Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura 2021 i l’Informe anual de transparència 2020. A més, també s’han lliurat cinc informes monogràfics, entre els quals destaquen La concessió de l'indult parcial a les persones condemnades per la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, L'educació inclusiva a Catalunya o diversos informes en matèria de segregació escolar. PROTECCIÓ DELS DRETS SOCIALS Un cop més, les actuacions vinculades a les polítiques socials són les que tenen més protagonisme a la institució del Síndic, amb més del 40% de noves queixes i prop del 60% de noves actuacions d’ofici. Quant al dret a la salut, el major impacte de la Covid rau en les afectacions que ha tingut en l’atenció primària i en les llistes d’espera. En aquest àmbit, el Síndic considera que l’abordatge de la situació de l’atenció primària no permet més demora i demana desplegar amb determinació i fermesa el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària que s’ha endegat. El Síndic també veu imprescindible reclamar a l’Estat l’execució pressupostària dels 9.000 milions d’euros de l’anomenat fons covid, en la part que pertoca a Catalunya. Pel que fa a la pobresa, el Síndic denuncia que la pandèmia ha fet augmentar la taxa de pobresa a Catalunya i reivindica que és necessari avançar en la redefinició de les prestacions existents i en la configuració d’un nou sistema de protecció més ajustat a les necessitats de persones més vulnerables. També ha denunciat que amb la pandèmia s’han incrementat les dificultats en l’accés i en el manteniment de l’habitatge habitual, la qual cosa fa més evident la insuficiència del parc d’habitatge social existent, i el nombre de persones en situació de pobresa energètica. En educació, el Síndic ha volgut destacar que el Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant de manera més lenta del previst i demana que s’abordi de manera decidida i sense dilació la fase de la implementació de les actuacions previstes, particularment dels instruments previstos en el nou decret d’admissió d’alumnat. DRETS DE LES DONES I, en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, s’ha constatat que no totes les dones de Catalunya, com ara les de les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i l’Aran, podien accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs al seu territori. En aquest cas, el Síndic ha demanat implementar sense més retard el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en aquestes regions sanitàries. En l’àmbit tributari també s’han detectat discriminacions en el cas del tractament fiscal de les quantitats percebudes en relació amb la cura d’infants afectats per càncer o una altra malaltia greu. De l’anàlisi dels casos estudiats, el Síndic ha pogut constatar que per a les funcionàries públiques la reducció de la jornada associada a aquest permís es quantifica com a renda del treball i és objecte de tributació, mentre que el personal no funcionari ho percep com una prestació econòmica i no està subjecte a l’impost de la renda de les persones físiques. En aquest sentit, el Síndic ha demanat al Defensor del Poble que proposi les modificacions legislatives pertinents per garantir l’equitat i la justícia tributària. DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT L'atenció adequada a les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat per raó de dependència o de discapacitat constitueix una part essencial de les polítiques socials i ha de ser una prioritat en una societat avançada que tingui com a objectiu el ple gaudi dels drets de ciutadania de totes les persones que en formen part. En aquest context, el Síndic veu imprescindible modificar els circuits i simplificar els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d’accés als serveis i les prestacions econòmiques vinculades, incrementar la dotació de places residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i intensificar les actuacions de les administracions per eliminar les barreres arquitectòniques. També sol·licita una actuació més decidida dels poders públics per facilitar l’accés a les oportunitats laborals d’aquest col·lectiu. MEDI AMBIENT En aquest apartat el Síndic ha destacat els centenars de queixes rebudes pel desacord amb la configuració de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, pel sistema de recollida selectiva implantat en diversos municipis o pel rebuig al model establert en el Decret de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. El Síndic ha recomanat millores a l’Administració tant pel que fa a la configuració de l’impost del CO2 (com, per exemple, no taxar vehicles que estan donats de baixa), el reajustament de la gestió de residus (adaptant-la a les necessitats de cada barri o municipi) i en la necessitat d'elaborar un pla territorial sectorial d'implantació d'energies renovables i de prioritzar la implantació en sòls degradats o ja alterats. DRETS CIVILS I POLÍTICS Arran de l’informe S’haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?, aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que planteja, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte, la modificació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació, la concessió d’indults i el diàleg entre les parts, el Síndic va demanar al Parlament la creació d’una comissió o grup de treball per fer el seguiment i avaluar el nivell de compliment de les mesures que s’hi recullen, la qual encara roman pendent. DRETS LINGÜÍSTICS L'establiment d’una quota del 25% de les classes en castellà amb caràcter generalitzat en el conjunt del sistema educatiu interfereix en el marc jurídic vigent i obvia que, d'acord amb les dades disponibles fins ara, el castellà ja és en realitat llengua vehicular en el nostre sistema educatiu. El Síndic alerta que no implementar el model d’immersió lingüística pot comportar un risc de segregació social i lingüística, i afectar negativament la competència lingüística en llengua catalana dels infants de famílies no catalanoparlants que no tenen ocasió de parlar- la ni de desenvolupar-la en el seu entorn més proper. Retour Retour au menu de la rubrique Retour au menu principal Síndic de Greuges de Catalunya Pg. de Lluís Companys, 7 08003 Barcelona Tel. 933 018 075 Fax 933 013 187 sindic@sindic.cat Accessibilité Plan du site Mention légale Crédits Politique de cookies Le site Web du Médiateur utilise des cookies pour collecter des informations statistiques sur la navigation et améliorer le service. Si vous continuez à naviguer sur ce site, nous considérons que vous acceptez leur utilisation. Vous trouverez plus d'informations dans notre Politique de cookies.

curate

{"ca": 0.798368415751838, "en": 0.01893443448484238, "es": 0.013092960016114413, "de": 0.008762211703091953, "fr": 0.15892839158021957, "it": 0.0012085809245644074, "nl": 0.0007050055393292376}

https://www.sindic.cat/fr/page.asp?id=53&ui=8409

oscar-2201_ca_20230904_12_105337

Andorra i cinc països més impulsen un manifest contra de l'explotació i l'abús sexual infantil | BonDia Diari digital d'Andorra. User menu Entrar Registrar-se Cistella Formulari de Cerca Formulari de cerca Cercar Menú principal Notícies Societat Economia Política Successos Cultura Esports Pirineus Històries d'Andorra Passava per aquí Opinió Editorial Entrevistes Opinió Hemeroteca Vist i no vist FotoGaleria No t'ho perdis Inici Cartell del dia commemoratiu. Dt., 16/11/2021 - 14:20 Andorra i cinc països més impulsen un manifest contra de l'explotació i l'abús sexual infantil Escrit per: Redacció Coincidint amb la celebració del Dia Europeu en contra de l'explotació i l'abús sexual infantil sis països membres del Consell d'Europa, entre els quals Andorra, han impulsat un manifest per confirmar el seu suport a la lluita contra totes les formes de violència sexual i alhora fer una crida a països no europeus perquè s'adhereixin al Conveni sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexuals, conegut com a Conveni de Lanzarote. Andorra, Bélgica, Luxemburg, Mònaco, San Marino i Eslovènia remarquen el treball fet pels estat membres del Consell, però reconeixen que la situació ha empitjorat per la pandèmia de la Covid-19. "Milions de nens s'han quedat tancats a casa i no estaven completament segurs en el seu cercle de confiança", apunten, deixant clar que justament és en aquest cercle més proper on es produeixen els abusos, motiu pel qual és on es posarà el focus en la 7a edició del Dia Europeu. "Si familiars, amics de la família, religiosos, entrenadors, mentors o altres adults que estan en contacte estret amb els nens abusen d'ells en comptes de cuidar-los, educar-los i protegir-los, aquesta experiència traumàtica els acompanyarà tota la seva vida", per tant, "és de vital importància que cada nen tigui el seu propi entorn segur". Per això recorden que és important la sensbilització i que tots i que molts països ja aborden el tema, "és necessari que existeixi una legislació adequada per una prevenció eficaç, així com la formació, examen obligatori i control de tots els professionals en contacte regular amb els infants". De la mateixa manera consideren que cal reforçar el fet de rendir comptes per incrementar la confiança de la societat en el sistema. Per aquest motiu demanen donar suport a les activitats del Consell d'Euorpa en l'àmbit de la protecció dels infants contra la violència sexual en el seu cercle de confiança en el major nombre de països possible. Igualment es demana que els estats revisin la seva legislació i apliquin polítiques i programes de prevenció eficaços. "Estem orgullosos que el Conveni de Lanzarote sigi un dels pocs que ha estat ratificat pels 47 estat membres", destaquen, reafirmant el compromís per seguir lluitant per combatre "totes les formes de violència sexual contra els infants establint, supervisant i aplicant normes". Segons exposen, "això envia una forta senyal al món que la lluita contra la violència sexual contra els infants és i ha de ser una prioritat comuna a Europa i fora d'ella". Per tant, demanen als països no europeus que segueixin l'exemple de Tuníssia i s'adhereixin al Conveni de Lanzarote, participin en l'intercanvi de millors pràctiques i considerin com millorar la situació al seu país. Andorra Consell Europa manifest abusos violencia infantil abús sexual Versió per a imprimir Comentaris: 0 Societat El teu nom * Correu electrònic * El contingut d'aquest camp es mantindrà privat i no serà mostrat públicament. Comentari * Badbot Fields If you see these fields, something is wrong. Badbot seed If you see this field, something is wrong. Badbot hash If you see this field, something is wrong. Badbot catch If you see this field, something is wrong. Notícies relacionades Mesures per contenir els contagis a les escoles i canvis d'horaris a la restauració per evitar "un oci nocturn paral·lel" Una nova defunció i més de 2.000 casos actius Andorra Telecom connecta el Pare Noel i els Reis Mags amb els infants d’Andorra Xavier Orteu: “Les torres poden ser positives des del punt de vista del medi ambient” Meteo Cartellera Agenda FotoGaleria Dia de la Cultura 2021 - Premis Agora, (30 fotos) Facundo Santana Vist i no vist Ordino, anys 30 Pàgines més visitades avui Al Pas de la Casa es viu al límit? Mesures per contenir els contagis a les escoles i canvis d'horaris a la restauració per evitar "un oci nocturn paral·lel"

curate

{"ca": 0.8524816176470589, "en": 0.06893382352941177, "es": 0.03331801470588235, "pt": 0.017463235294117647, "fr": 0.008731617647058824, "it": 0.009191176470588236, "nl": 0.001838235294117647, "de": 0.00505514705882353, "ru": 0.0029871323529411763}

https://www.bondia.ad/societat/andorra-i-cinc-paisos-mes-impulsen-un-manifest-contra-de-lexplotacio-i-labus-sexual

macocu_ca_20230731_7_312236

Cicle de xerrades: Taller d’educació bàsica financera (22 i 24 de maig) 1098 Si vols millorar la teva economia, tenir capacitat d’estalvi i conèixer millor els productes bancaris. aquest és el teu curs! TALLER GRATUÏT. PLACES LIMITADES. INSCRIPCIONS: per correu electrònic a acapps@acapps.org ; per telèfon al 93 210 55 30 o per whatsapp al 600 401 631 Sessió accessible amb el bucle i amb l’eina de subtitulació en directe 2Acces (en fase de prova) Lloc: ACAPPS. c. Tres Senyores, 7, baixos. Barcelona

curate

{"ca": 0.926829268292683, "zh": 0.008130081300813009, "ja": 0.03048780487804878, "en": 0.034552845528455285}

oscar-2201_ca_20230904_6_90105

S’ha publicat en el BOE el Reial decret 901/2020, de 14 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el reial decret 710/2010, de 28 de maig, sobre registre i depòsit de convenis i acords col·lectius de treball.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.uniondemutuas.es/va/reial-decret-901-2020-de-13-doctubre-plans-digualtat/

macocu_ca_20230731_10_462909

Passeig Marítim - (enfront de la font i lletres de Peníscola) - Street Jazz Weekend Cultura Calendari d'esdevenimentsVeure llistat d'esdeveniments

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_7_315338

Des de les 16:30h fins les 20:30h, el Carrer de la Miranda de Cornellà acollirà aquest seguit de dinàmiques creatives i sostenibles que faran possible que petits i grans es diverteixin i es conscienciïn sobre la importància de cuidar i respectar els espais verds dels municipis. Citilab participa en aquesta jornada traslladant el seu plató de televisió just al mig del carrer, a la cruïlla entre el Carrer de la Miranda i el Carrer de Ramoneda, i durant tota la tarda es realitzaran entrevistes als artistes i dinamitzadors de les activitats perquè expliquin la connexió que estableixen entre les arts i la natura. D’altra banda, en aquest mateix sofà del plató de carrer on seuran tots els entrevistats, també s’hi podran acostar els ciutadans de Cornellà més engrescats per parlar sobre el seu barri i sobre la seva implicació amb la preservació del medi ambient i els espais verds. Vols gaudir d’una tarda d’allò més entretinguda, creativa i sostenible? Acosta’t al Carrer de la Miranda la tarda del proper divendres 4 de maig. T’hi esperem!

curate

{"ca": 0.9875, "pt": 0.0125}

wikipedia_ca_20230401_0_205806

Joe Gallagher Joseph Gerald Gallagher (nascut el 4 de maig de 1964) és un jugador i escriptor d'escacs britànic que també té nacionalitat suïssa. A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2022, hi tenia un Elo de 2441 punts, cosa que en feia el jugador número 9 (en actiu) de Suïssa. El seu màxim Elo va ser de 2563 punts, a la llista de gener de 2000 (posició 212 al rànquing mundial). Biografia. Fill de pares irlandesos, forma part d'una família en què tots els germans juguen a escacs. Va jugar molts anys el circuit europeu d'escacs, fins que, en casar-se, va anar a viure a Neuchâtel, Suïssa. Resultats destacats en competició. D'entre els seus millors resultats en destaquen un empat al primer lloc a la segona edició del gran Obert d'escacs de Cappelle-la-Grande, el 1986, Ha guanyat el Campionat d'escacs de la Gran Bretanya el 2001, i el Campionat d'escacs de Suïssa els anys 1997, 1998, 2004, 2005, 2007 i 2012. Ha representat Suïssa en diverses competicions internacionals per equips, entre d'altres: a totes les Olimpíades d'escacs entre 1998 i 2008 i a totes les edicions del Campionat d'Europa d'escacs per equips des de 1997. En Gallagher és un reputat autor de llibres d'escacs, especialment de teoria d'obertures; és un expert de la defensa índia de rei amb negres, i del gambit de rei amb blanques. Gallagher fou un dels quatre escriptors del popular llibre "Nunn's Chess Openings" (Everyman Chess 1999). Llibres. - Gallagher, Joe. Winning With the King's Gambit. Batsford, 1992, p.p.. - Gallagher, Joe. Beating the Anti-Sicilians. Batsford/Henry Holt and Company, 1994, p.p.. - Gallagher, Joe. The Sämisch King's Indian. Batsford, 1995, p.p.. - Nunn, John Joe Gallagher. Beating the Sicilian 3. Batsford/Henry Holt and Company, 1995, p.p.. - Gallagher, Joe. Beating the Anti-King's Indians. Batsford/International Chess Enterprises, 1996, p.p.. - Gallagher, Joe. The Trompovsky. Chess Press, 1998, p.p.. - Gallagher, Joe. 101 Attacking Ideas in Chess. Gambit Publications, 2000, p.p.. - Gallagher, Joe. The Magic of Mikhail Tal. Everyman Chess, 2001, p.p.. - Gallagher, Joe. Starting Out: the Caro-Kann. Everyman Chess, 2002, p.p.. - Gallagher, Joe. Starting Out: King's Indian. Everyman Chess, 2002, p.p.. - Gallagher, Joe. Starting Out: The Pirc/Modern. Everyman Chess, 2003, p.p.. - Gallagher, Joe. Play the King's Indian. Everyman Chess, 2004, p.p..

perfect

{"en": 0.34825656478691347, "ca": 0.6005165733964701, "pt": 0.004304778303917348, "de": 0.011192423590185106, "fr": 0.03572965992251399}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=205807

crawling-populars_ca_20200525_27_35440

Ja en tinc un Crear-ne un gratis Responsable de continguts i relacions de Fundespai | 19/11/2016 El 5 de novembre vaig tenir la sort de participar en una trobada amb 200 infants i joves de Fundesplai, al CaixaForum de Barcelona. A la pancarta que anunciava l’esdeveniment s’hi podia llegir, amb lletres... 36 Comentaris 87 Comentaris 23 Comentaris 11 Comentaris 19 Comentaris Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora

curate

{"ca": 0.8261758691206544, "es": 0.1329243353783231, "br": 0.026584867075664622, "eo": 0.014314928425357873}

: /firmes/jose_antonio_ruiz/

macocu_ca_20230731_7_219970

Art Marbella celebra la seva quarta edició Per quart any consecutiu el Palau de Fires i Congressos de Marbella acollirà, del 20 al 25 de juliol, la fira internacional d'art modern i contemporani Art Marbella. Quatre edicions que reflecteixen l'èxit d'una de les fires més importants del nostre país i cita imprescindible per als col·leccionistes de tot el món. L'Ajuntament de Marbella s'atorgarà per primera vegada aquest any un premi d'adquisició, amb una dotació de 5.000 euros, per a la compra d'una obra que entrarà a formar part de la col·lecció del Museu del Gravat de Marbella. El comitè de selecció estarà format per Alejandro Zaia, director d'Art Marbella, i Germán Borrachero, director del Museu del Gravat. Així mateix, hi haurà un espai dins de la fira dedicat a artistes de la ciutat. Les galeries espanyoles que participen en la quarta edició d'Art Marbella són: Galeria Carles Taché (Barcelona), CarrerasMugica (Bilbao), Max Estrella (Madrid), Aurora Vigil-Escalera (Gijón), Javier Román (Màlaga), Galeria Lucía Mendoza ( Madrid), Galeria Xavier Fiol (Palma de Mallorca), Pedro Peña Art Gallery (Marbella), Galeria Contrast (Barcelona), 3 Punts Galeria (Barcelona), Arancha Osoro (Oviedo), Art Nou (Múrcia), Galeria Punt (València) , Galeria Fernando Latorre (Madrid), Rodrigo Juarranz (Aranda de Duero), Valid Foto (Barcelona), ArtUnity (Granada), Mercedes Roldán Gallery (Madrid), Bella Època (Marbella), És Art Gallery (Marbella), Galeria Espai Olvera (Sevilla), Fletxa (Madrid), Galeria d'Art Gaudí (Madrid), MAC Florencio de la Font (Huete-Conca), Galeria Miquel Alzueta (Barcelona), Stoa Gallery (Estepona) i Galeria Pilars (Madrid). Mentre que les galeries internacionals presents aquest any seran: Filomena Soares (Lisboa), Galeria de les Missions (Montevideo), Wadström Tönnheim Gallery (Malmö - Suècia / Marbella), Rofa projects (Potomac - USA), Gallery Steiner (Viena), Doble Zeta Art Gallery (Buenos Aires), Projecte H Contemporani (Mèxic DF), USC Projects (Miami / Abu Dhabi), Yiri Arts (Taipei), Chancery Art Gallery (Bracebridge - Canadà), Kun Kelemen Fine Arts (Bratislava), Galeria Paulo Nunes Art Contemporània (Vila Franca de Xira - Portugal), SVH (Viena) i Ricart Gallery (Miami Beach). Art Marbella comptarà amb sis projectes especials: Sholeh Abghari Project que exposarà una interessant mostra d'artistes iranians, Sorra Martínez Projects (Madrid), El Museu - XX Century Signed Furniture (Màlaga), Genalguacil Poble Museu, Art Contemporani a Marbella by Adolfo Sánchez Flores i 28 0 14 Espai d'Art (Madrid) que portarà una important exposició de fotògrafes de Sotogrande.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_8_454965

Paremiologia tòpica: La Figuera La Figuera (Priorat, Catalunya) Figuerenc, -enca La Figuera n'és molt alta, | Cabacés (o Margalef), molt amagat, | la Bisbal, dalt d'una roca, | Margalef (o Cabacés), dins un forat.1 Nota1: Aquesta dita és una descripció de la situació geogràfica d'aquestes localitats prioratines. Aquesta és la més coneguda i popular (amb variants, però). Ara bé, en un cançoner de Josep Massot també es troba la següent versió: «la Figuera està molt alta | Margalef molt amagat | vora del riu les Vilelles | Cabassers en un forat». Les 'Vilelles' són la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Publicat per Víctor Pàmies i Riudor a 15:44 Etiquetes de comentaris: 00 Catalunya, 11 Priorat, La Figuera

curate

{"ca": 0.9771754636233951, "ms": 0.02282453637660485}

http://topica.dites.cat/2012/09/la-figuera.html

macocu_ca_20230731_3_282454

El divendres 27 de juliol, un grup d’alumnes de la classe de grans van llegir el PREGÓ que donava inicia a la Festa Major de Rellinars 2018. Un dies abans es van trobar per pensar el què volien dir i mirar d’escriure un pregó, que cal... Llegeix més» Aquesta setmana,ens ha visitat el Berni Puig, un artista que fa murals a les parets. Li hem demanat que ens fes una visita, perquè estem fent un projecte sobre art urbà. Ha vingut a ajudar-nos a dissenyar el nostre mural. Primer ens ha explicat com ho fa... Llegeix més» El dimarts 19 de juny, hem fet una sortida en bicicleta pels voltants de Rellinars. Hem anat, primer fins als dipòsits, per baixar després cap el poble i pujar i pujar i pujar fins arribar a Casajoana on hem esmorzat envoltats d’una calma fantàstica i... Llegeix més» La Rita Serra, dels Mitjans petits 2 ha fet podi a la curs de l’Olla que es celebra anualment a Núria. Moltes felicitats campiona!! ! Aquest mes de juny, la fruita que ens han fet arribar des d’AFRUCAT, a part de molt bona és vermella. Com cada vegada que ens arriba fruita, la veu corre entre els alumnes que s’afanyen a menjar-ne!!! Gràcies AFRUCAT per aquesta iniciativa! Hem acabat el projecte sobre “English tales”, que hem dut a terme al llarg d’aquest curs, i ara us explicarem el procés fet. Havíem de fer entre set escoles set contes. Però una escola ho va trobar massa difícil i es va retirar del projecte. Primerament, vam crear l’inici d’un conte que vam titular “The night of shouts”. Després ens va tocar fer el nus d’un altre conte que havia començat una altra escola: “The magic book”. En tercer lloc ens va tocar fer el final d’un altre conte, un conte titulat “The sad man”. En quart lloc, ens va tocar il.lustrar un conte “The cave”. Un cop acabades les il.lustracions, vam afegir les veus del conte “Lily the potato and Lukas the pickle”. I després per acabar, el vídeo del primer conte “The night of shouts”. Nosaltres valorem molt positivament aquest projecte. Hem trobat dificultats però hem aconseguit solucionar-les i estem molt satisfets de la feina feta i del resultat. Aquest curs 2017/2018, dins el projecte Art, Mestres i Creació (AMiC) emmarcat a Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018 (MCCC 2018), hem treballat els PONTS des de molts punts de vista de l’imaginari d’alumnes, de totes les edats, de centres del Bages. Una... Llegeix més» Aquest matí ens ha visitat a la classe el Bernat, el tiet de l’Ada i la Lila que treballa en una potabilitzadora. Com que sap que estem treballant l’aigua i el cicle urbà, vam pensar que seria una bona idea que vingués a l’escola a... Llegeix més»

curate

{"ca": 0.9404024767801857, "pt": 0.019736842105263157, "fr": 0.0003869969040247678, "es": 0.039473684210526314}

mc4_ca_20230418_17_29967

Additiu Pintura Anti-Silicona - 250ml qualitat: bicapa bàsics, doble capa RAL, 2K brillantor, 2K mat o 2K RAL. En tots els colors i acabats!

curate

{"ca": 1.0}

https://www.tiendaracingcolors.com/ca/additius-vern%C3%ADs/additiu-pintura-anti-silicona-250ml.html

wikipedia_ca_20230401_0_86980

Super Prestige Pernod International La Super Prestige Pernod International era una classificació ciclista que recompensava al final de cada temporada els ciclistes més regulars en les grans curses. Desavinences entre els organitzadors portaren a la desaparició de la Challenge Desgrange-Colombo. L'any 1959 va ressorgir amb el nom de Super Prestige Pernod International. El premi s'atorgà fins a l'any 1987 en què França prohibí l'esponsorització de begudes alcohòliques, inclosa Pernod. El 1989 sorgí la Copa del Món de ciclisme. Aquesta classificació es dividia en tres categories: - La Super Prestige Pernod, que recompensava el millor ciclista de l'any, a l'estil d'un campionat del món per punts. - La Prestige Pernod, que recompensava el millor ciclista francès. - La Promotion Pernod, que recompensava el millor ciclista francès de menys de 25 anys.

perfect

{"en": 0.04132231404958678, "ca": 0.9586776859504132}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=86981

colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_181975

21 d'agost de 2015 24 d'agost de 2015 alimentació, aliments, analògic, autoescoles, banyadors, clavagueram, estiu, molletense, parets, pinxos, purito, vuelta Deixa aquest camp buit Escriu el teu correu correu electrònic i fes clic a "envia" per rebre les notícies del Baix Vallès al teu mail Correu electrònic * Comprova la safata d'entrada o la carpeta de correu no desitjat de la teva bústia per confirmar la teva subscripció.

perfect

{"ca": 1.0}

oscar-2301_ca_20230418_4_84093

Aquest taller s’impartirà ONLINE (si arribat el moment de fer la formació la normativa ho permetés, seria PRESENCIAL al Col·legi Sant Antoni Abat, Carrer de Sant Joan de la Creu, 58, 07198 Son Ferriol) Dates i horari: 23/04/21 [16-20h], i 24/04/21 [9-14h] Objectius Reflexionar sobre els beneficis de l’aprenentatge cooperatiu (fins i tot en temps de pandèmia) Conèixer els elements clau de l’aprenentatge cooperatiu i com integrar-los dins la pràctica de l’aula o en situació de semipresencialitat. Aprofundir en els tipus d’aprenentatge cooperatiu i les seves possibilitats didàctiques presencials o online. Implementar algunes tècniques i estratègies de l’aprenentatge cooperatiu. Definir un model d’avaluació cooperatiu. Eines online per treballar cooperativament. Continguts Dotar al professorat d’una base teòrica per a poder aplicar el treball cooperatiu a l’aula. Implementar els diferents tipus d’aprenentatge cooperatiu ( base, informal i formal) i aplicacions didàctiques. Les habilitats socials com a eix vertebrador de l’aprenentatge cooperatiu. Oferir propostes pràctiques i eficaces per a la millora del treball en grup a l’aula o en situació de semipresencialitat. Mostrar de manera pràctica els avantatges que comporta l’aplicació de les tècniques i estratègies cooperatives simples i complexes a les aules. L’avaluació en l’aprenentatge cooperatiu com element clau en la millora de l’aprenentatge. Google Meet Breakout Rooms, una eina gratuïta per treballar online cooperativament. Metodologia Metodologia vivencial i activa, en la que els docents experimentaran els elements i les tècniques d’aprenentatge cooperatiu mentre aprofundeixen en el coneixement de les mateixes. Ponents Agustí Puigserver, llicenciat en Filosofia, màster en Direcció i Gestió de Centres Educatius per la Universitat de Barcelona. Director pedagògic de Secundària durant 23 anys a Sant Josep Obrer. Formador de formadors sobre Direcció de Centres, i Implentació de la Secundària Obligatòria (FERE-IB i FERE Madrid), Metodologia AICLE (a Espanya, Lituània, Dinamarca i Anglaterra), formació en lideratge i innovació per a equips directius(EC IB), Aprenentatge i avaluació per competències (EC-IB). Curs d’Especialista en Aprenentatge Cooperatiu per la Universitat de Minnesota. Cristina Caparrós, mestra especialista en llengua estrangera (UIB), Títol d’Expert Universitari en Competències Lectoescriptores a segon cicle de primària (UIB) i Expert Universitari en Llenguatge Oral i Escrit en educació infantil i primer cicle de primària (UIB). Mestra durant 8 anys a l’escola La Immaculada. Curs d’Especialista en Aprenentatge Cooperatiu per la Universitat de Minnesota. Activitat de transferència Els assistents hauran de realitzar una proposta d’avaluació dins del marc ILE i competencial d’una part de la seva matèria d’aplicabilitat directa i de tal forma que serveixi de model transferible a anàlogues matèries i currículums d’altres matèries i cursos de l’etapa.Aquesta activitat s’ha de realitzar per tal d’aconseguir la homologació de Conselleria. Avaluació per accedir a la certificació d’aprofitament En acabar la formació el professorat haurà de respondre correctament un qüestionari online d’avaluació. La realització d’aquesta prova online és obligatòria per a poder bonificar el cost del taller. [Reial decret 694/2017, de 3 de juliol, pel qual es desplega la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral]. Formulari d’inscripció Comparte: Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra) Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra) Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra) Opcions Formació Primer Trimestre Segon Trimestre Tercer Trimestre Projecte de transferència a l’aula Proposta Formacions 2022-2023. 2n semestre (01/03/2023 – 30/06/2023) Actualització e-mail i telèfons PEI Col·legis Ponències Gabinet Pastoral Col·legis Diocesans Mallorca Tallers de formació Tallers de formació Selecciona la categoria Col·legis Coordinació pastoral Coordinació pedagògica Formació Sin categoría Entrades recents Primer Trimestre Tercer trimestre Segon trimestre Proposta Formacions 2022-2023. 2n semestre (01/03/2023 – 30/06/2023) Formació del Professorat Primer Trimestre 2019-20 Cerca: Bloc a WordPress.com. Segueix S'està seguint edu.diocesansmallorca.org Join 39 other followers Sign me up Already have a WordPress.com account? Log in now. edu.diocesansmallorca.org Personalitza Segueix S'està seguint Registre Entra Copy shortlink Report this content Visualitza l'entrada al Lector Manage subscriptions Collapse this bar S'estan carregant els comentaris... Escriviu un comentari... Correu electrònic (Obligatori) Nom (Obligatori) Lloc web Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.

curate

{"ca": 0.8908977556109726, "pt": 0.01828761429758936, "en": 0.051537822111388194, "es": 0.033042394014962596, "it": 0.00457190357439734, "fr": 0.0016625103906899418}

https://edu.diocesansmallorca.org/cooperant-aprenem-mes-i-millor/

mc4_ca_20230418_13_570227

JUVENIL LLIGA NACIONAL. PENYA ARRABAL 2 – FERRE 0. | Sports de ca Nostra JUVENIL LLIGA NACIONAL. PENYA ARRABAL 2 – FERRE 0. Escrito por lorenzo el 29/03/15 • En la Categoría Fútbol Regional Ahir l’equip juvenil A va patir una derrota per 2 a 0 en el camp de l’equip que esta més en forma en aquest moment, ja que han anat de menys a més i tenen clares opcions de lluitar per el titol. Tot i la dificultat del rival l’equip va estar molt bé i només 2 gols en el darrer quart d’hora van decidir el partit, en que haviem estat molt bé tinguent molta feina per contrarrestar la qualitat del rival i fent molta despesa fisica, vam poder aturar la seva zona de creació amb ordre, en cap moment vam renunciar a l’atac cercant la rapidesa dels nostres davanters, peró davant vam tenir un bon equip que va ser dicicil poder superar, molt equilibrat en les seves lineas, el primer temps va ser de molta lluita en la zona mitja poguent arribar al descans amb empat, a partir del segon temps ells van apretar més i fina avançat el partit vam poder plantar cara, peró el gol en el minut 75 va ser clau, després vam anar a cercar l’empat, ells es van tancar bé amb la seva envergadura i van aprofitar els espais per fer el definitiu 2 a 0. Ara toca pensar amb el decisiu i partit clau contra el coer Formentera per sumar 3 punts que no es poden escapar i poder presionar els equips que venen damunt nostre. clubesportiuferreries.blogspot Un gran Sant Jordi, pero sin premio

curate

{"es": 0.1007591442374051, "en": 0.05659075224292615, "fr": 0.014492753623188406, "ca": 0.8281573498964804}

http://www.sportsdecanostra.com/2015/03/29/juvenil-lliga-nacional-penya-arrabal-2-ferre-0/

mc4_ca_20230418_8_31094

El PS vol acords amb L'A a les set parròquies El PS espera arribar a un pacte amb Liberals a totes les parròquies Presentaran una esmena a la totalitat a la llei de l’habitatge, que consideren “mesquina” El Partit Socialdemòcrata (PS) espera arribar a un pacte amb els Liberals a totes les parròquies per presentar-se de manera conjunta en les llistes territorials de cara a les pròximes eleccions generals. Així ho va manifestar el secretari d’organització del PS, Carles Sánchez, que va destacar que “cal veure quins temes parroquials poden unir aquesta candidatura”, però es va mostrar optimista de cara a convertir-la en una realitat. Sánchez va expressar que s’han fet les primeres reunions de contacte, que continuaran després de les vacances d’agost. D’altra banda, el president del PS, Pere López, va declarar que presentaran (17/07/18 21:34) A tot aquell que li importi una mica el pais ha de considerar el fet que una tercera majoria de DA és una catástrofe. Legislar desde el debat parlamentari dóna lleis més justes i eficaces. Una majoria de DA només importa a la minoria que ha sortit beneficiada de tanta xapussa... #20 Heroi de chichinavo (17/07/18 20:46) El Super Lopez.... #19 Double Croche (17/07/18 16:25) Conseil à tout le monde: NE VOUS FOCALISEZ PAS AUTANT SUR LES POLITICIENS ! Ils n´en valent pas la peine ! (17/07/18 13:38) Això es el mateix que USA de Trump amb Russia de Putin , jugar amb el mateix equip….! Les coses que tenen que fer per perdre vots convençuts que trindren cadires.....mes be sofàs per estar tota l`estona sense feina. #17 Ex-Lliberal (17/07/18 10:42) A Espanya hi hagut el ZP. Ara temen el ZPedro Sánchez. Voleu que a Andorra tinguem el ZPere LÓPEZ? Amb el suport del GALLARDO? Mare meva, el que ens espera!!! Avortament, Doble Nacionalitat, Institucions sense Co-Princeps, Despesa Social amb café per a tots, poder al funcionariat,..... (17/07/18 09:26) PSLA va dir..Aviat assistirem al naixement del Partit Socialdemocrata Liberal d'Andorra (PSLA) El resultat de les eleccions els farà canviar de nom. Es diran PLAS! #15 L'anònim desbocat (17/07/18 09:11) 12 comentaris en menys d'una hora fets per una mateixa persona... amic anònim descansa una mica i pren unes 3 o 4 tiles que vas bastant apurat. #14 Jesus (17/07/18 07:59) A qui li deu convenir un pacte liberals i PS? Qui en deu ser el promotor? Penseu una mica? #13 PSLA (17/07/18 07:54) Aviat assistirem al naixement del Partit Socialdemocrata Liberal d'Andorra (PSLA) (17/07/18 07:52) Molta arrogància i poca consistència Sr Lopez

curate

{"ca": 0.8170878459687124, "en": 0.06498194945848375, "fr": 0.05134376253509827, "es": 0.04131568391496189, "zh": 0.012835940633774568, "de": 0.006016847172081829, "it": 0.006417970316887284}

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/07/17/el_vol_acords_amb_les_set_parroquies_133154_1125.html

cawac_ca_20200528_10_196432

Parlar de Cebrià Queralt, el "9" de l'Europa, és parlar de gol. El davanter, format a l'Europa de més petit però que mai va arribar a debutar amb el Primer Equip, torna aquesta temporada a casa després d'un llarg recorregut pel futbol. La seva missió: cercar el màxim de gols possibles . El periòdic L'Escapvlat l'ha entrevistat. Us Traslladem les opinions. >> Una entrevista d'Agustí Tenllado Et vas formar al nostre Futbol Base i tinc entès que tant el teu pare com el teu tiet van jugar al primer equip de l’Europa. Aquestes circumstàncies han afavorit el teu fitxatge? Aquestes anècdotes les parlo amb el meu pare molt sovint. A l’Europa li tinc molt carinyo pel tracte que sempre ha tingut cap a mi. També a l’Europa vaig aprendre a jugar a futbol i a competir. Però si vaig fitxar va ser perquè el projecte esportiu del ´míster i el seus ajudants em van semblar la millor opció. No és que sigui l’home destinat, sinó que com a davanter que sóc la meva feina és fer el màxim de gols possibles. Estaria molt bé arribar a la xifra de 20 gols, però si no hi arribo, almenys apropar-me. Consideres que et trobes en el millor moment de la teva carrera? Quins bjectius tens a llarg termini? Després d’unes temporades per oblidar, porto uns tres o quatre anys que em sento molt bé físicament. Pot ser que ara sigui el millor moment de les darreres temporades. Ara vull aconseguir un ascens de categoria i si és amb l’Europa serà doble l’alegria sens dubte. Haver guanyat una Copa del Rei juvenil amb l’Espanyol, el millor. El pitjor, trencar-me el genoll en un moment precís de la meva carrera com a futbolista. Quina consideres que és la teva virtut i també quin és el teu pitjor defecte sobre el camp? La pressió als defenses, la velocitat i els xuts de fora de l’àrea considero que són les principals virtuts. El meu defecte principal és que sóc molt impulsiu i a vegades m’ha costat alguna targeta. Algun ídol futbolístic? Luis Enrique. M’agradava molt el seu caràcter dins del camp i es deixava la pell en tots el partits, a més de ser un jugador polivalent que ho feia sempre bé. Alguna anècdota curiosa per a explicar de la teva trajectòria? Fa dues temporades quan vaig estar jugant a La Muela, vaig fer tres “hat-trick” en una temporada. Quina faceta del teu joc creus que has de millorar? Rematar de cap considero que es de les coses que més em costa millorar. Salto, toco la pilota amb força, però després em costa dirigir el remat a porteria. Com has trobat el club després d’anys fóra de Gràcia? M’he trobat un club humil, treballador, il·lusionat per aconseguir coses maques durant la temporada i, el més important, disposició per fer-ho. M’agrada el tracte de tots amb tots. La gent està molt il·lusionada amb el segon projecte Dólera. Què els hi diries a tots ells? Els hi diria que en Pedro, junt amb els seus ajudants, són uns “currants”. El seu concepte de futbol i la seva forma d’entrenar és molt exigent però és exemplar. Tot aquest treball quedarà reflectit a final de temporada, perquè ens transmet il·lusió i ganes per aconseguir tot el que ens proposem.

curate

{"ca": 0.9499670836076366, "es": 0.028966425279789335, "fr": 0.004279131007241606, "pt": 0.016787360105332456}

http://www.ceeuropa.cat/web/index.php?option=com_content&task=view&id=1844&Itemid=709

racoforumsanon_ca_20220809_1_836140

Vostè podria ser nomofòbic Anahi AradesBBC Món TecnologiaNomofobia Les persones nomofòbiques no poden estar lluny del seu cel · lular i fins i tot arriben a tenir dos per si de cas.Alguns l'anomenen la "malaltia del s.XXI" i experts en addiccions afirmen que el nombre de casos augmenta cada any.Parlem de la nomofobia, la por irracional que senten alguns quan alguna cosa els impedeix interaccionar amb el seu cel · lular.Aquesta setmana, un estudi britànic va revelar que al Regne Unit ia la pateix el 66% de la població, fet que suposa un augment respecte al 53% que es va observar en l'últim sondeig realitzat fa quatre anys.Què és?La nomofobia es va identificar per primera vegada el 2008 i els seus nom prové del terme anglès "no-mobile Phobia" (fòbia a estar sense mòbil).Els experts assenyalen que aquestes persones experimenten una gran ansietat quan es donen les següents situacions: pèrdua de cel · lular, bateria o crèdit esgotat i falta de senyal.El primer estudi que va donar la veu d'alarma sobre aquest fenomen el va portar a terme el govern britànic el 2008, amb la finalitat d'investigar les ansietats que pateixen els usuaris de mòbils.Incidència "Sol tenir baixa autoestima, ser introvertit, no té habilitats d'afrontament. En el seu temps lliure només usa el mòbil, cosa que va unit a no tenir altres activitats d'oci"Francisca López Torrecillas, experta en addiccions de la Universitat de GranadaLlavors es va observar que un 56% d'homes i un 48% de dones patien aquesta fòbia i que un 9% se sentien "estressats" quan el seu aparell s'apagava.Quatre anys després, el nou estudi elaborat per l'empresa de dispositius de seguretat per a mòbils SecurEnvoy, revela que la xifra d'afectats va augmentar al país.Després enquestar a unes 1.000 persones, es va constatar que el 77% dels individus amb edats compreses entre els 18 i els 24 anys patien nomofobia, mentre que a la franja d'edat que va dels 25 als 34 anys, la incidència va ser del 68%.És més, el sondeig va descobrir que un 41% dels enquestats carregaven amb ells dos cel · lulars per a així mai quedar-se "desconnectats".A diferència de l'anterior estudi, en aquest cas es va veure una major incidència en dones (70%) que en homes (61%). "No és una malaltia""Encara no es pot considerar una malaltia. La nomofobia és més aviat un símptoma de l'addicció al mòbil", va assenyalar a BBC Món Francisca López Torrecillas, experta en addiccions de la Universitat de Granada qui actualment treballa en un estudi sobre nomofobia entre universitaris espanyols .Segons ha detallat, els principals símptomes d'una persona nomofóbica són la por de no disposar del cel · lular. El nomofóbico no pot imaginar sortir al carrer sense ell ia més inverteix un mínim de quatre hores diàries consultant per motius aliens a la feina.El nomofóbico, apunta Torrecillas, "sol tenir baixa autoestima, ser introvertit, no té habilitats d'afrontament. En el seu temps lliure només usa el mòbil, cosa que va unit a no tenir altres activitats d'oci".Els resultats sobre nomofobia i incidència segons el sexe de la persona no són concloents.Encara que en el cas d'Espanya no existeixen encara xifres concretes, els experts assenyalen que sí que han notat un augment de casos en els últims anys.Ara estan tractant d'establir si això seria causa de la proliferació de telèfons intel · ligents, cosa que intueixen podria tenir a veure amb el fenomen.Quant a sexes, afirmen, no es van observar diferències significatives quant a la incidència de la fòbia.Segons Torrecillas la millor forma de detectar un nomofóbico és fer que anoti el temps que inverteix en la seva cel · lular i, si sobrepassa les quatre hores, tractar-lo com un problema. "Seria bo planificar altre tipus d'activitats d'oci que no siguin estar amb el mòbil: sortir amb els amics, fer exercici físic ... Si hi ha un problema més personal haurien de consultar amb un especialista".Addicció a la tecnologiaLa nomofobia ha estat vinculada amb l'addicció a la tecnologia i, en el que a cel · lulars fa, a la necessitat que senten molts de revisar constantment cada missatge, alerta o so que genera el cel · lular.A principis d'aquest any un equip d'investigadors de la Universitat de Worcester a Regne Unit, va determinar que aquesta ansietat permanent, resultat d'estar sempre connectats, eleva considerablement els nivells d'estrès dels usuaris.Paradoxalment, l'estrès era més gran quan el mòbil s'usava més per a fins personals que laborals.L'estudi també va fer èmfasi en el paper dels cel · lulars intel · ligents a l'hora d'incrementar la nostra necessitat de sentir-nos connectats. "Com més els usem més dependents ens tornem i en realitat augmentem l'estrès en lloc d'alleujar", van dir els investigadors.De fet, van finalitzar en el seu informe, alguns senten una necessitat tan extrema d'estar en contacte que arriben a notar "vibracions del telèfon que no existeixen". BBC. A vore, algú es pot sentir al·ludit per aquesta notícia?? ? jo puc confirmar que les "vibracions del telèfon que no existeixen" existeixen i no cal tenir nomofobia per "notar-les"

curate

{"ca": 0.9990124432154849, "id": 0.0007900454276120877, "fr": 0.00019751135690302193}

racoforumsanon_ca_20220809_3_575868

No fa falta explicar-ho, veritat? Laporta torna!! ! L' Amo!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !

curate

{"ca": 0.64, "fr": 0.02666666666666667, "pt": 0.3333333333333333}

mc4_ca_20230418_5_609710

 Casa Greta Monopoli Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA C.so Umberto I, 82, Monopoli Centre, Monopoli, Itàlia, 70043 - Veure al mapa Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Monopoli, no busqui més enllà de Casa Greta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Casa Greta asseguren una estada plaentera als seus clients. L'hotel ofereix servei de bugaderia per garantir el més gran comfort possible als seus clients. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, servei de despertador, mini bar, balcó/terrassa per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Casa Greta és una selecció idònia per a la vostra estada a Monopoli. Tots els tipus de viatgers (37) Parelles (17) Viatgers en solitari (2) Famílies amb infants petits (14) Famílies amb infants grans (1) Grups (3)

curate

{"ca": 1.0}

https://www.agoda.com/ca-es/casa-greta/hotel/monopoli-it.html

oscar-2301_ca_20230418_4_27063

La Ribera d'Ebre reclama que els fons de l'anomenat impost nuclear s'inverteixin en projectes de territori - Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Cercar CERCAR Inici El Consell Què és? Benvinguda de la presidenta Ple La Comarca Població i territori Economia Turisme Agricultura Indústria Mapa i carrerer Serveis Atenció a les persones Serveis Socials Basics Serveis Socials Especialitzats Acció cívica i comunitària Ciutadania i immigració Dones i polítiques d’igualtat Servei d’Atenció Integral Promoció econòmica Diversificació econòmica Desenvolupament del sector agrari Consum Alertes, avisos i recomanacions Resolució de conflictes Educació en consum Cultura Grups culturals Ribera Músic Ensenyament Transport Esports Habitatge Informàtica Medi Ambient Joventut Serveis Tecnics Turisme Reactivació Socioeconòmica Seu Electrònica Transparència Contacte LListat de Noticies La Ribera d’Ebre reclama que els fons de l’anomenat impost nuclear s’inverteixin en projectes de territori 2 maig 2017 · Noticies Tweet Share El secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Lluis Salvadó, s’ha reunit aquest matí amb els presidents dels consells comarcals de la Ribera d’Ebre i del Baix Camp, Gemma Carim i Joaquim Calatayud, els delegats del Govern a les terres de l’Ebre i a Tarragona, Xavier Pallarès i Òscar Peris, i els alcaldes d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Josep M. Buixeda i Alfons Garcia, per constituir el grup promotor del Fons generat per l’anomenat impost nuclear, ara titulat impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics. El Fons gestionarà 12 milions anuals, el 20% de la recaptació de l’impost —que s’espera que arribi als 60 milions cada any—, i té com a objectiu fomentar la reactivació i la diversificació econòmiques de les zones afectades per les activitats que grava l’impost. Per la seva banda, el grup promotor serà l’encarregat de dissenyar i gestionar les estratègies d’inversió que es desenvoluparan a l’àrea d’influència de les centrals d’Ascó i Vandellós, fixada en un radi de 10 quilòmetres al seu voltant. Aposta pel territori En aquest sentit, la presidenta Gemma Carim ha reivindicat que en el cas de la Ribera d’Ebre “tots els pobles són nuclears” i que, per tant, “els diners han de servir per impulsar projectes comuns i de gran recorregut, que contribueixin a la diversificació econòmica de la comarca, com ara la instal·lació de fibra òptica a tota la comarca o la gasificació dels polígons industrials”, entre altres propostes. Aquesta primera reunió ha servit per definir les funcions que assumirà el Fons i per identificar les iniciatives a desenvolupar per millorar el nivell de competitivitat del territori. El govern té previst aprovar en els propers mesos un reglament que regularà el funcionament del Fons i concretarà la seva implementació. Cal tenir present que la dotació inicial del Fons s’ha doblat fins al 20%, després que el juliol del 2015 el Tribunal Constitucional anul·lés el tribut que gravava la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear. El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va redissenyar l’impost i el va transformar en un tribut mediambiental, que ara mesura l’impacte de l’activitat sobre el territori i les persones. A més d’aquests canvis, aprovats a la Llei d’acompanyament dels Pressupostos del 2017, el Govern va augmentar del 10% al 20% l’aportació al fons. Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre | Plaça Sant Roc, 2 | 43740 Móra d'Ebre | 977401851 | consell@riberaebre.org més dades Dades Legals Mapa Web Imatge Corporativa Atenció informàtica als municipis més webs Telecentres de la Ribera Ribera Ebre Viva Turisme Ribera d'Ebre Joventut Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les preferències dels usuaris en base a un perfil elaborat a partir dels seus seus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUI Acceptar cookies Rebutjar cookies Configurar cookies Politica de Cookies Tanca Privacy Overview This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience. Necessaries Necessaries Sempre activat Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal. Funcionals Funcionals Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers. Rendiment Rendiment Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants. Analitiques Analitiques Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc. Galeta Durada Descripció CONSENT 2 years YouTube sets this cookie via embedded youtube-videos and registers anonymous statistical data. Anuncis Anuncis Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats. Galeta Durada Descripció NID 6 months NID cookie, set by Google, is used for advertising purposes; to limit the number of times the user sees an ad, to mute unwanted ads, and to measure the effectiveness of ads. VISITOR_INFO1_LIVE 5 months 27 days A cookie set by YouTube to measure bandwidth that determines whether the user gets the new or old player interface. YSC session YSC cookie is set by Youtube and is used to track the views of embedded videos on Youtube pages. Altres Altres Altres cookies no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.

curate

{"ca": 0.7783026055157702, "it": 0.0044187109553557825, "en": 0.18055767179643456, "nl": 0.0012189547463050433, "es": 0.012494286149626695, "pt": 0.01081822337345726, "fr": 0.009599268627152217, "cs": 0.0007618467164406522, "eb": 0.0018284321194575652}

https://www.riberaebre.org/2017/05/02/ribera-debre-reclama-que-fons-impost-nuclear-sinverteixin-projectes-territori/

crawling-populars_ca_20200525_13_156570

Aquesta és la pàgina de La Granja. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Pilar de la Horadada.

curate

{"ca": 1.0}

: /que-fer/pilar-de-la-horadada/restaurants/la-granja

macocu_ca_20230731_9_86777

Hamburguesa, Provolone, Ceba Caramel.litzada, Tomàquet i Oli de Pesto Referència 983 Condició Nou producte ×

curate

{"ca": 0.9904761904761905, "de": 0.009523809523809525}

mc4_ca_20230418_0_268632

Avaluar treballs per grups - Gestió - Aula digital - Preguntes Més Freqüents (PMF) - Atenció al professorat - Campus Digital - Universitat de les Illes Balears » Som » Atenció al professorat » Preguntes Més Freqüents » Aula digital » Gestió » Avaluar treballs per grups Seccions: Avaluar treballs per grups Com puc avaluar treballs per grups? La tasca ens permet que els estudiants puguin entregar un únic treball grupal, amb l’avantatge que, a l’hora d’avaluar, el professor només haurà de posar la qualificació a un dels membres del grup, i aquesta es copiarà a la resta. Primer de tot, hem de tenir creats els grups i l’agrupament. Una vegada feta aquesta primera passa, cream una tasca nova i configuram els paràmetres de la manera següent: Paràmetres de la tramesa en grup, establir que els estudiants puguin trametre en grup; que cal formar part d’un grup per fer una tramesa; que no requereixi la tramesa de tots els membres del grup; i per acabar, i molt important, triam l’agrupament dels grups que han de formar part de la tasca, com podeu veure a la imatge. Paràmetres comuns de mòduls, establir a aquests ítems: Mode de grups, l’opció Grups separats, i Agrupament, l’agrupament corresponent, tal com podeu veure a la imatge. Per avaluar la tasca, el que hem de fer és clicar sobre el botó Qualificació, elegir un membre del grup que volem qualificar posar-li la nota i després triar l’opció Aplica les qualificacions i la retroacció al grup sencer, com podem veure a la imatge.

curate

{"ca": 1.0}

http://campusdigital.uib.cat/Atencio-al-professorat/Preguntes-Mes-Frequents/aula_digital/gestio/aval_tasca_grup/Com-puc-avaluar-treballs-per-grups.cid571120

mc4_ca_20230418_7_287114

 Vanagupes Apartment Palanga Lituània - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Vytauto g. 157, Palanga, Palanga, Lituània - Veure al mapa "Weather was great! Apartment was clean Fast Internet Locati..." AmandaLatvia Més informació sobre Vanagupes Apartment Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Palanga, Vanagupes Apartment és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Vanagupes Apartment, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Els clients de l'hotel poden gaudir de aparcament de cotxes, transport hotel/aeroport, habitació familiar, servei de llançadora. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, cuina americana per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Palanga, el Vanagupes Apartment és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. Tots els tipus de viatgers (31) Parelles (12) Viatgers en solitari (1) Famílies amb infants petits (9) Famílies amb infants grans (7) Grups (1)

curate

{"ca": 0.9460043196544277, "en": 0.05399568034557235}

https://www.agoda.com/ca-es/vanagupes-apartment/hotel/palanga-lt.html

mc4_ca_20230418_15_528168

6 Març, 2017 – Dones en Xarxa AgendaPer Lourdes Muñoz Santamaria 6 Març, 2017 Aqui teniu les Activitats de l’Agenda Dones Barcelona de la primera quinzena de Març Tambe podeu clicar aqui Agenda dones barcelona primera quinzena – març de 2017 from Dones en Xarxa AgendaPer donesenxarxa 6 Març, 2017 OpinadoresPer donesenxarxa 6 Març, 2017 L’Associació de Donants de Sang Barcelona-Sant Pau en col.laboració amb el Banc de Sang i Teixits ha organitzat una campanya de donació de sang pel dia 8 de març – Dia Mundial de les Dones. L’Associació ha organitzat una jornada festiva i activa de donació amb xocolatada pels donants i un petit obsequi commemoratiu de… Agenda “Dones al dia” Març 2017 Aquesta és l’agenda d’activitats “Dones al Dia” del mes de Març de l’Institut Català de les Dones. Preneu bona nota de totes les activitats i encara més aquests dies per la proximitat del 8 de Març dia Internacional de les dones Butlletí d’activitats Dones al Dia. Institut Català de les Dones Butlletí d'activitats dones al… El 15 de Març a les 18:30 de la tarde, a LA BONNE. Sala Bentrobades. 2a Planta. DUODA Recerca de dones UB us convida al Dimecres de Poesia Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Barcelona C/ Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona Al cuidado de Gloria Luis Peralvo Emily Dickinson, poema 911 Como la… Agenda de Sant BoiPer Lourdes Muñoz Santamaria 6 Març, 2017 Com cada any, la ciutat commemora el Dia Internacional de les Dones amb un ampli ventall d’activitats organitzades pel Consell Municipal de les Dones i l’Ajuntament. Una vegada més, la finalitat és la reivindicació de la igualtat entre homes i dones. Us deixem en aquest diptic, les activitats mes destacades Diptic 8 m2017 (1) from…

curate

{"ca": 0.8626179245283019, "es": 0.1373820754716981}

https://www.donesenxarxa.cat/2017/03/06/

mc4_ca_20230418_6_322148

3 min. Barcelona 19/07/2014 13:21 651x366 Oriol Soler, Carme Forcadell, Muriel Casals i Ignasi Termes, durant la presentació de la campanya "Ara és l'hora" / PERE VIRGILI Oriol Soler, Carme Forcadell, Muriel Casals i Ignasi Termes, durant la presentació de la campanya "Ara és l'hora" / PERE VIRGILI Un dels punts culminants de la campanya ' Ara és l'hora ' que han engegat Òmnium i l' ANC en el camí cap a la consulta del 9 de novembre és la gran manifestació de l'Onze de Setembre, que els promotors consideren que ha de superar la concurrència de la manifestació del 2012 i de la Via Catalana del 2013 per garantir la consulta. A continuació us oferim tota la informació relacionada amb la 'Via Catalana 2014', una 'V' gegant símbol de "voluntat, votar i victòria" que resumeix l'anhel autodeterminista. On es farà i a quina hora? La 'V' humana recorrerà, des de la plaça de les Glòries de Barcelona, 5,7 quilòmetres de la Gran Via –fins a l'edifici de la Campana– i 5,6 quilòmetres de la Diagonal –fins a l'Hotel Princesa Sofía–. La manifestació començarà a les 17.14 h, en el que esdevé un homenatge als caiguts en la Guerra de Successió de 1714, enguany fa 300 anys. A les 19 h hi ha previstos concerts, i a les 20.14 h –que simbolitza l'any 2014, 300 anys després de la derrota de 1714 i l'any de l'autodeterminació– es preveu una piulada massiva. Al marge de la 'V', però, abans, a les 12 del migdia, hi haurà concentracions davant dels ajuntaments dels 947 municipis catalans a favor del 9-N. Cal inscriure's-hi? Sí. ANC i Òmnium han posat en funcionament un sistema pràcticament idèntic al que va garantir l'èxit de la Via Catalana. El recorregut de la 'V' s'ha dividit en diferents trams, on els participants es poden encabir en el moment de fer la inscripció. Els promotors volen garantir d'aquesta manera un repartiment equilibrat de manifestants al llarg dels poc més d'11 quilòmetres de recorregut, i evitar col·lapses com els de les manifestacions del 10-J de 2010 i de l'11-S de 2012, en què l'afluència de gent va sobrepassar totes les previsions imaginades. Es poden fer inscripcions individuals o en grups de màxim cinc persones. Si són grups més grans, l'organització recomana posar-se en contacte amb la territorial de l'ANC per assegurar que podran compartir tram. En només 24 hores, 10.000 persones havien formalitzat la inscripció. Les entitats impulsores demanen que en el moment de fer la inscripció s'adquireixi també el 'kit' de la 'V', que inclou samarreta –que podrà ser vermella o groga– i bossa per a l'avituallament. D'aquesta manera, volen configurar una enorme senyera visible des del cel al llarg de tot el recorregut. Per això és especialment important la inscripció prèvia, que ha de permetre als promotors organitzar el repartiment de manifestants. De fet, els diners que es recaptin amb la venda dels 'kits', a 15 euros, es destinaran tots al finançament de la gran campanya 'Ara és l'hora', que es pagarà exclusivament amb aportacions privades a la campanya més gran de 'fundraising' que s'ha fet mai al país. Per evitar col·lapses, ANC i Òmnium recomanen l'arribada a Barcelona amb els autobusos que les seccions territorials organitzaran. Aniran informant-ne a la web d''Ara és l'hora'.

curate

{"eo": 0.0018709073900841909, "en": 0.008107265357031494, "ca": 0.9809791082008107, "it": 0.008107265357031494, "es": 0.0009354536950420954}

https://www.ara.cat/politica/informacio-servei-manifestacio-Onze_de_Setembre-Via_Catalana-independencia_0_1177682430.html

mc4_ca_20230418_15_506904

Futur monument de la presó de dones de Les Corts El proper 25 de novembre, a les 17 hores al xamfrà dels carrers Europa - Joan Güell, tindrà lloc l'acte d'enterrament de la caixa de records que s'han anat recopilant en el llarg procés de recuperació de la memòria de l'antiga Presó de les Corts. Al districte de les Corts s'ha ampliat el xamfrà nord-oest dels carrers Joan Güell i Europa com a espai de memòria, afegint un monument. Es tracta d’un espai de memòria que dona resposta a una llarga reivindicació de la societat civil i culmina el procés participatiu engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.fciprianogarcia.ccoo.cat/ciprianogarcia/noticia/226609/futur-monument-de-la-preso-de-dones-de-les-corts

crawling-populars_ca_20200525_27_26110

Avorrir-me és el més productiu que m'ha passat mai. M'encanta poder pensar en les meves coses sense que res ni ningú em molesti. Del que els altres en diuen badar jo en dic entrar en el meu món... LA PITJOR MARE DEL MÓN FAMÍLIES... PARLEM-NE L’EXPLORADOR REPRIMIT EL PARE QUE ET VA MATRICULAR HORMONES, GUIX, ETC.

curate

{"ca": 0.6339869281045751, "es": 0.14052287581699346, "en": 0.13398692810457516, "fa": 0.0915032679738562}

: /Defensa-lavorriment_0_795520451.html

racoforumsanon_ca_20220809_2_482038

Tot i que la del barça tampoc està gens malament i la del Betis té un parell de no se que... en fi us deixo l'enllaç La millor de l'anterior lliga era la del Betis!

curate

{"ca": 1.0}

oscar-2301_ca_20230418_8_68359

Montone és un comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 35 km al nord de Perusa. L'1 de gener de 2018 tenia una població de 1.642 habitants. [1] Montone Localització 43° 21′ 44″ N, 12° 19′ 38″ E / 43.3622°N,12.3272°E / 43.3622; 12.3272Coord. : 43° 21′ 44″ N, 12° 19′ 38″ E / 43.3622°N,12.3272°E / 43.3622; 12.3272 Estat Itàlia Regió Úmbria Província Província de Perugia Capital Montone Població Total 1.642 (2018) • Densitat 32,13 hab./km² Geografia Superfície 51,1 km² Altitud 482 m Limita amb Città di Castello Pietralunga Umbertide Dades històriques Patrocini Gregori I Identificador descriptiu Codi postal 06014 Fus horari UTC+01:00 UTC+02:00 Prefix telefònic 075 Identificador ISTAT 054033 Codi del cadastre d'Itàlia F685 Altres Lloc web comunemontone.it Montone és un poble medieval emmurallat, amb petites industries i vivendes envoltant el centre de la ciutat. La ciutat és l'origen de la família de condottieri Fortebracci, el membre més famós de la qual va ser Braccio da Montone. HistòriaModifica Considerat d'origen medieval, Montone apareix al segle X com un feu del Margraviat de Colle i posteriorment de la família Del Monte. El 1121 Montone, ara sota el control directe de Perusa, va ser autoritzat a ser autogovernat sota els seus propis estatuts. El 1414 es va lliurar a Braccio da Montone. La seva família ho va mantenir fins a principis del segle XVI, quan els Vitelli ho van adquirir. Més endavant, en el mateix segle, va ser annexionat als Estats pontificis. El 10 de juliol de 1944 a les rodalies de Morlupo, a 2 km al nord de Montone, el naik Yeshwant Ghadge, de la 10a divisió índia va guanyar pòstumament la Creu Victòria, el major guardó militar britànic, per la valentia sota el foc enemic.

curate

{"ca": 0.7559697146185207, "uu": 0.0017472335468841002, "en": 0.12172393709959231, "pt": 0.027955736750145604, "gl": 0.008153756552125802, "eu": 0.004659289458357601, "es": 0.015142690739662202, "sv": 0.0029120559114735, "it": 0.040768782760629, "cs": 0.0052417006406523005, "de": 0.008736167734420501, "bn": 0.0052417006406523005, "oc": 0.0017472335468841002}

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Montone

mc4_ca_20230418_10_595510

«Acrochordonichthys rugosus»: Historial de revisions - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure «Acrochordonichthys rugosus»: Historial de revisions (act | prev) 18:27, 27 oct 2017‎ JoRobot (discussió | contribucions)‎ . . (3.367 octets) (-649)‎ . . (Robot normalitza infotaula d'ésser viu) (desfés) (act | prev) 05:40, 22 jul 2015‎ PereBot (discussió | contribucions)‎ m . . (4.016 octets) (+34)‎ . . (Robot inserta {{Bases de dades taxonòmiques}}) (desfés) (act | prev) 14:23, 11 feb 2015‎ EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (3.982 octets) (-2)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Nelson, J.S. 2006: '' +Nelson, J. S. 2006: '')) (desfés) (act | prev) 23:19, 20 nov 2014‎ EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (3.984 octets) (-7)‎ . . (Treu enllaços superflus a articles d'anys) (desfés) (act | prev) 18:21, 17 nov 2014‎ EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (3.991 octets) (-24)‎ . . (Treu estats de la bibliografia excepte quan són indispensables) (desfés) (act | prev) 02:41, 4 gen 2014‎ JoRobot (discussió | contribucions)‎ m . . (4.015 octets) (0)‎ . . (Robot treu puntuació penjada després de referències) (desfés) (act | prev) 19:28, 30 des 2013‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.015 octets) (-4)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )) (desfés) (act | prev) 20:56, 4 des 2013‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.019 octets) (-8)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-, Malden, Malden, +, Malden,)) (desfés) (act | prev) 15:33, 4 des 2013‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.027 octets) (-3)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-, Massachusetts, Estats Units, 1997. +, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.)) (desfés) (act | prev) 15:54, 30 nov 2013‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.030 octets) (-4)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-1816 +1816, -1830 +1830, -1863 +1863, -2001 +2001)) (desfés) (act | prev) 17:04, 13 març 2013‎ Legobot (discussió | contribucions)‎ m . . (4.034 octets) (-137)‎ . . (Bot: Traient 4 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q3767651) (desfés) (act | prev) 20:25, 27 feb 2013‎ Xqbot (discussió | contribucions)‎ m . . (4.171 octets) (+34)‎ . . (r2.7.3) (Robot afegeix: nl:Acrochordonichthys rugosus) (desfés) (act | prev) 20:12, 20 feb 2013‎ EmausBot (discussió | contribucions)‎ m . . (4.137 octets) (+34)‎ . . (r2.7.3) (Robot afegeix: sv:Acrochordonichthys rugosus) (desfés) (act | prev) 21:39, 5 març 2012‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.103 octets) (-11)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )) (desfés) (act | prev) 11:06, 30 gen 2012‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.114 octets) (-2)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-a. edició +a edició)) (desfés) (act | prev) 11:02, 9 des 2011‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.116 octets) (+18)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Taxocaixa +{{títol cursiva}}{{Taxocaixa)) (desfés) (act | prev) 22:31, 26 jul 2011‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.098 octets) (-26)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-== Morfologia == +== Morfologia ==)) (desfés) (act | prev) 10:15, 8 jul 2010‎ LucienBOT (discussió | contribucions)‎ m . . (4.124 octets) (+34)‎ . . (Robot afegeix: es:Acrochordonichthys rugosus) (desfés) (act | prev) 19:31, 16 gen 2010‎ SalviBot (discussió | contribucions)‎ m . . (4.090 octets) (+5)‎ . . (Reemplaçament automàtic d'espai blanc (inseperable) entre un nombre i cm) (desfés) (act | prev) 12:11, 16 gen 2010‎ RibotBOT (discussió | contribucions)‎ m . . (4.085 octets) (+35)‎ . . (Robot afegeix: en:Acrochordonichthys rugosus) (desfés) (act | prev) 14:28, 30 des 2009‎ KRLS Bot (discussió | contribucions)‎ m . . (4.050 octets) (+23)‎ . . (Robot: Canvis cosmètics) (desfés) (act | prev) 22:42, 29 nov 2009‎ EVA (bot) (discussió | contribucions)‎ m . . (4.027 octets) (+7)‎ . . (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Taxobox +{{Taxocaixa peix)) (desfés) (act | prev) 11:11, 4 maig 2009‎ Panellet (discussió | contribucions)‎ . . (4.020 octets) (-12)‎ . . (desfés) (act | prev) 11:10, 4 maig 2009‎ Panellet (discussió | contribucions)‎ . . (4.032 octets) (+44)‎ . . (desfés) (act | prev) 11:04, 4 maig 2009‎ Panellet (discussió | contribucions)‎ . . (3.988 octets) (+3.988)‎ . . (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Taxobox | name = ''Acrochordonichthys rugosus '' | image = | image_width = 240px | image_caption = | image2 = | image2_width = 240px | image2_caption = | r…».) Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Acrochordonichthys_rugosus»

curate

{"ca": 0.7717851571205705, "uk": 0.011589034989971027, "fr": 0.026298194784934253, "en": 0.11745041230220638, "it": 0.004903053264987743, "es": 0.06797414753733007}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Acrochordonichthys_rugosus?action=history

mc4_ca_20230418_7_683000

 Nou front repressor – dietari.cat L’Estat espanyol engega avui un nou front repressor: no era suficient el 9N i les inhabilitacions i multes, el 155, la presó i l’exili pel referèndum… ara volen continuar asfixiant l’autogovern català fiscalitzant l’actuació ordinària d’Acció Exterior, les activitats d’un departament del Govern a banda del referèndum. I l’asfíxia pot arribar a nivells personals, ja que qui ha engegat aquesta última ofensiva és el Tribunal de Comptes espanyol, que ha obert oficialment una investigació per l’acció exterior catalana entre 2011 i 2017, és a dir, els governs Mas i Puigdemont. Creuen que prop de XX milions d’euros s’han usat de manera “irregular” o inmecessària pel procés, i això inclou despeses de delegacions, del Diplocat, informes que s’han requerit i viatges a l’estranger. Representants polítics es podrien veure obligats a sufragar aquestes sumes i tot plegat podria acabar en responsabilitats penals. Si es determinés malversació de fons públics, la presó tornaria a sobrevolar la política catalana. El despropòsit és majúscul, ja que ja no es tracta d’un referèndum que, certament, el TC havia titllat d’inconstitucional, sinó d’accions que en cap moment es van posar en qüestió per part d’estaments judicials. Estan judicialitzant i volen reclamar diners a polítics per les seves accions dins la seva obra de govern. Reclamaran també a PSOE i PP els diners d’infraestructures tan gegantines com inútils, com una bona llista d’aeroports i d’estacions d’AVE, o altres dispendis? No és tan ‘espectacular’ com la presó, però aquest és un nou front repressor que intenta fer mal. Amb tot, però, des de Roma, i en un nou viatge en la seva gira europea, el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, ha demostrat que no s’arronsa ni tem la nova ofensiva. De fet, ha dit que continuaran amb la tasca d’internacionalització del país ja iniciada. I la credibilitat catalana pot ser inversament proporcional a l’espanyola, ja que també avui s’ha publicat una entrevista de Josep Borrell amb la televisió alemanya Deutsche Welle en la qual el ministre fa el ridícul com pocs, a més pur estil Duran i Lleida enfadant-se amb els periodistes. Borrell ha marxat momentàniament del plató empipadíssim a crits de “pareu, pareu això” quan, després que se li preguntés per Catalunya i la independència, el presentador li ha qüestionat sobre una possible reforma constitucional que podria habilitar un referèndum. Borrell ha acusat l’entrevistador de mentir. Ha acabat tornant, però la tensió no ha baixat i ha acabat recomanant al presentador que “preguntes d’una manera menys esbiaixada”. El professional l’estava esperant: “No soc aquí per donar-li les preguntes que vostè vol, ministre”. ‘Equidisman’ i la cerca de la majoria social

curate

{"en": 0.012745812090313183, "ca": 0.9552075746540423, "es": 0.032046613255644577}

http://dietari.cat/nou-front-repressor/

mc4_ca_20230418_17_635758

 Resultats eleccions municipals 2019 a Àger, Noguera (Lleida) | Municipals.cat Resultats eleccions municipals 2019 a Àger Resultats eleccions europees a Àger Àger 2019 (100,00% escrutat) 208 50,98% 4 IxA-AM 184 45,10% 3 Cens total: 490 Vots comptabilitzats: 410 83,67% Abstencions: 80 16,33% Vots nuls: 2 0,49% Vots en blanc: 16 3,92% Consulta totes les llistes de Àger 01. Mireia Burgués Novau 02. Paula Maestre García 03. Jordi Cortasa Riu 04. Vicente Burgués Llabot IxA-AM (ERC-AM) 01. Lluís Ardiaca Montardit 02. Sebastià López González 03. Mercè Camins Profitós Àger 2015 (100,00% escrutat) 212 51,08% 4 182 43,86% 3 13 3,13% 0 Cens total: 505 Vots comptabilitzats: 415 82,18% Abstencions: 90 17,82% Vots en blanc: 8 1,93%

curate

{"ca": 0.5, "en": 0.3005698005698006, "zh": 0.017094017094017096, "fr": 0.02564102564102564, "es": 0.09686609686609686, "de": 0.02564102564102564, "pt": 0.029914529914529916, "hu": 0.004273504273504274}

http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/25002/ager

crawling-populars_ca_20200525_25_8681

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari

curate

{"ca": 1.0}

: /barcelonacultura/ca/detail/exposicio-20e-concurs-de-comic-de-nou-barris-_99400624534

mc4_ca_20230418_12_651489

El nostre motor, l'amor per la llengua i la cultura catalana. Il·lustrem i estampem dites, frases fetes i mots que els nostres avis feien servir a tort i a dret però que avui ja han anat caient en desús. Els nostres productes són ecològics perquè ens preocupem pel planeta. Treballem per un món més just i lliure d'explotació laboral. Ens posem seriosos quan es tracta d'assegurar que la producció sigui responsable tant amb l'entorn com amb les persones. Qui són els ximplets? Som la Laia i l'Arnau, una pubilla i un vailet catalans, il·lustrats i de cos estirat amb moltes ganes de xerrar i de compartir aquelles paraules que escoltàvem a casa els avis. L'itinerari dels Ximplets Si féssim la carta als Reis, demanaríem produir el 100% de la producció a casa nostra, però malauradament encara no pot ser així. Actualment la major part dels processos es realitza a Catalunya i una petita part té lloc a l'estranger. I a tot arreu hem escollit fabricants i col·laboradors amb molta cura, posant èmfasi en la qualitat, els coneixements tècnics, el respecte per les condicions laborals dels treballadors i el seu compromís amb els nostres valors.

curate

{"ca": 1.0}

https://elsximplets.cat/content/qui-som-4

racoforumsanon_ca_20220809_3_764927

En l'interrogatori dels testimonis no hauria trobat prou indicis per acusar-lo d'un delicte de coacció La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estudia arxivar «amb tota probabilitat» aquest estiu la causa oberta contra l'exconseller de Governació i dirigent d'ERC, Xavier Vendrell, per les cartes enviades a càrrecs de confiança de la Generalitat reclamant-los una part del sou, segons van informar ahir fonts de la investigació. Les mateixes fonts van explicar que de les declaracions dels treballadors interrogats no s'haurien pogut extreure proves suficients per acusar Vendrell d'un delicte de coacció. El dirigent dels republicans va enviar les missives quan era el secretari d'organització d'Esquerra i alhora secretari del conseller primer. Un equip de juristes revisa la carta financera de la formació, sobretot la manera com s'aplica la normativa. Fonts de la investigació, van confirmar que la fiscalia treballa amb la hipòtesi «més probable» d'arxivar aquest estiu la causa oberta contra Vendrell perquè no hi hauria prou indicis per acusar-lo de coacció. Així que va transcendir el cas, la fiscalia va exigir a ERC el llistat de persones a les quals s'havien enviat les cartes. Va citar a declarar un centenar de treballadors de la Generalitat, una quinzena dels quals van reconèixer que s'havien sentit coaccionats, segons va informar aleshores la Cadena SER. Ara, ha transcendit que alguns dels interrogats, com a mínim un, que van assegurar que se sentien pressionats i que van ser acomiadats, ni tan sols havien rebut la carta d'ERC. Les mateixes fonts van explicar, per tant, que de les declaracions no se'n poden extreure proves suficients i van admetre que «el més probable» és que s'arxivi el cas. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1987681 el mal ja està fet la idea de la sociovergencia era fer quedar ERC com un partit corrupte o amb mala llet perque no fos un punt a favor alhora de votar (ja que els altres partits sels veu el llautó de lo desgraciats que poden arribar a ser.

curate

{"ca": 0.9718518518518519, "es": 0.028148148148148144}

oscar-2201_ca_20230904_11_103591

Avui sóc jo qui us regala una cançó, acompanyada pel Carlos López a la guitarra. Una abraçada a tots i totes, us enyoro molt. Quant a Marta Grané i Oró Especialista de música de l'escola Sagrada Família de Caldes d'Estrac marta.jpg Mostra tots els articles de Marta Grané i Oró → Aquest article ha estat publicat en Cançó, femmusicaAcasa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

curate

{"ca": 1.0}

https://blocs.xtec.cat/femmusica/2020/04/06/pais-petit-carlos-i-marta/comment-page-1/

racoforumsanon_ca_20220809_2_417962

Bones a tots! Us volia donar a conèixer un nou projecte independentista que estem ficant en marxa. Es tracta d'un blog que té l'intenció de recullir tots aquells arguments de caire més social pels quals apostem per l'autodeterminació ( també parlarem de culturals, que són importants, però no hi ficarem tanta èmfasi ). La intenció no és cap altre que fer pedagogia, amb tots aquells sectors de la societat catalana que ara per ara no aposten per la independència. Que vegin que Espanya no surt a compte. Que estem farts de pagar multitut de peatges, que estem farts de què ens robin milions d'euros que després no retornen, que estem farts d'aquest menyspreu pel simple fet de ser catalans, que estem farts de la manca d'inversió en infraestructures, etc. El blog tot just tira endavant ara, però us el començo anunciar perquè us feu una idea de com anirà. Hi hauran textos amb els dos idiomes ( tot hi que ara per ara hi han més en castellà ). El motiu és que aquest blog anirà més aviat dirigit pels nouvinguts que amb prou feines saben català encara. Hi ha gent que no veu bé fer campanyes en castellà, i tampoc entèn que no hi fiquem més èmfasi en temes culturals. Amb aquesta gent els hi voldria dir, que s'ha de sumar i no restar. Que hi ha molta gent a Catalunya que els hi agradi o no, el dia demà potser votarà per un suposat referèndum. I tot aquest gruix de la població millor tenir-los al nostra favor que a la nostra contra. Potser no defenseran tan l'essència de la nostra història, però potser voldrà l'independència pel simple fet de pagar tant. Bé, no m'enrrollaré més. Espero les vostres opinions i propostes, i que sapigueu qualsevol cop de mà serà ben rebut. actualidadcatalana2009.blogspot.com bona iniciativa, encara que hi ha coses criticables...però (m´)agradi o no, era necessari quelcom així

curate

{"ca": 0.9805663520266519, "es": 0.01943364797334814}

grup-elmon_ca_20230726_0_30379

No has sentit a parlar mai del natto? És un aliment japonès molt beneficiós per a la salut i que ja està triomfant a Occident. Es tracta d’un menjar tradicional del Japó elaborat amb soia fermentada. Segons publica ‘Ok Diario‘, es couen les llavors de soia i, una vegada cuites, s’exposen al bacteri Bacillus subtilis natto, d’aquí el seu nom. Aquest bacteri desenvolupa una bava i textura viscosa, i les llavors desprenen una olor molt intensa. El natto se serveix com a esmorzar en el nord del Japó, acompanyat de mostassa, salsa de soia, porro picat i arròs blanc. Els increïbles beneficis del natto per a la salut El natto té un alt contingut en aminoàcids, vitamines i enzims. Diversos estudis científics han confirmat que actua com un anticoagulant natural, fins al punt que pot dissoldre trombes. Els japonesos el consideren un “superaliment”, i no és per a menys. És un gran aliat per a prevenir l’envelliment prematur al tractar-se d’una font rica en vitamines B6 i E. A això cal sumar que ajuda a mantenir els ossos forts, ja que una dosi de 40 grams conté la vitamina K diària que l’organisme necessita. I, a més, millora el procés digestiu. Els fermentats tenen un alt contingut en enzims que transformen els nutrients i milloren la digestió dels aliments.

perfect

{"it": 0.02945859872611465, "ca": 0.9705414012738853}

https://vadegust.cat/actualitat/el-natto-laliment-japones-que-triomfa-a-occident-i-que-es-molt-beneficios-31575/

macocu_ca_20230731_1_515639

Carrer Únic, 19 25571 Ginestarre Pallars Sobirà Església del s.XI d'una sola nau amb absis semicircular i dos capelles afegides el s.XVII. Les seves importants pintures murals es conserven al MNAC, mentre que en el temple hi ha una còpia fidedigne. A les capelles hi ha dos altars barrocs. Una gran església plena de sorpreses: una bona reproducció de les pintures murals de l’absis; els retaules barrocs originals; la còpia fidedigne de la talla romànica de la Mare de Déu de Ginestarre; el terra de còdols (recentment recuperat); la pica baptismal (“amagada” en un petit quartet), la pica dels olis (una gran pedra foradada per dintre i amb tapadora), i la pica beneïtera amb decoracions a la pedra. L’edifici exterior, tot i tenir pedres amb inscripcions d’anys inverossímils, no deixa entreveure els tresors de l’interior.

curate

{"ca": 0.9340659340659341, "it": 0.017094017094017096, "pt": 0.04884004884004884}

crawling-populars_ca_20200525_22_391283

Pablo Duer La petita ciutat costanera de Ashdod, al sud d’Israel i coneguda pel seu port i la seva proximitat a la Franja de Gaza, alberga sorprenentment un dels centres d’innovació les tecnologies de la qual poden ser determinants per al futur de la humanitat. El seu nom és The Kitchen –la cuina–però no té forns sinó laboratoris i els que hi treballen no són xefs sinó científics i emprenedors. El producte final, no obstant això, és el mateix que d’una cuina tradicional: menjar. «La indústria alimentària està entenent que avui els consumidors s’estan fent més preguntes. Estan exigint millor menjar, més sa i sostenible, i la principal eina per a realitzar aquest canvi és la tecnologia», assenyala a Efe Jonathan Berger, CEO i fundador de The Kitchen, a la qual descriu com una incubadora especialitzada a facilitar el creixement d’empreses dedicades a tecnologies dels aliments. Aquesta incubadora, que acaba de complir cinc anys, és part del Grup Strauss, la segona empresa gastronòmica més gran del país, i rep un important finançament de l’Autoritat d’Innovació d’Israel. El seu treball consisteix a seleccionar empreses que treballin en innovació aplicada a aliments, invertir en elles i proveir-los oficines, laboratoris i equips tècnics que els acompanyen en qüestions que van des de llicències i regulacions fins a elements químics i nutricionals. Una d’aquestes empreses és Aleph Farms, que es dedica a la producció de carn feta a partir de cèl·lules musculars extretes d’animals, coneguda com a carn conreada o artificial. «A diferència d’uns altres, enfocats en carn picada, ja sigui de pollastre, peix o vaca, nosaltres tenim una tecnologia única per a construir l’estructura en la qual creixen les cèl·lules, la qual cosa ens permet fer el que es coneix popularment com a filet, que és molt més difícil», explica a Efe Gary Brenner, vicepresident de producte d’Aleph Farms que, igual que la majoria de les empreses dedicades a aquesta mena de carn, espera poder llançar-se al mercat entre finalitats de 2022 o principis de 2023. «En els pròxims 20 anys s’espera un augment poblacional d’un 30%, per la qual cosa es necessiten fonts alternatives de menjar, i nosaltres som una d’elles», assenyala. Consultat per una possible reacció negativa de la indústria de la carn, Brenner emfatitza que la seva empresa es reconeix com a part de tal indústria i agrega que la relació amb les companyies tradicionals de l’àrea no és d’antagonisme sinó de cooperació, al punt que»els inversors de Aleph Farms són de la indústria de la carn, que està prenent molt interès en el tema i el veuen com una extensió de la seva estratègia». Una altra de les companyies que s’ha «cuinat» a The Kitchen és Rilbite, la tecnologia de la qual ha creat un producte que s’assembla a la carn picada, amb tan sols sis plantes. «El que es feia fins ara era carn basada en plantes, el nostre producte és carn feta amb plantes», diu a Efe Barak Melamed, fundador de la companyia, que avui és l’única autoritzada a proveir aquest tipus d’aliments a nens israelians a les escoles. A diferència de Aleph Farms, Rilbite no busca fer carn, sinó «una alternativa, que s’assembla, que és saborosa i pràctica» i que «pot substituir qualsevol plat que porti carn picada, ja sigui que es cuini en una graella, una planxa o al vapor». «El major desafiament no és que la gent el compri, sinó que el provi», agrega Melamed i, encara que considera que en general els productes que imiten a la carn han contribuït a canviar la mentalitat de la gent, opina que «durant molts anys aquests no han estat bons» i han desencoratjat els consumidors. Més enllà de la necessitat de buscar alternatives per a alimentar a cada vegada més gent i la urgència de reduir l’impacte mediambiental de la cria massiva d’animals, una de les problemàtiques més urgents vinculades a l’alimentació humana és el consum excessiu de sucre, alguna cosa que Eren Brachinsky, CEO de l’empresa Better Juice, està decidit a combatre. La seva tecnologia, també desenvolupada en conjunt amb The Kitchen, consisteix en un dispositiu que redueix la quantitat de sucre en sucs de fruita naturals. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Justo Ruiz Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Àurea Bellera Mercedes Salas Andrés García Jugador de l'FC Andorra Especial Constitució Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal

curate

{"es": 0.02127659574468085, "ca": 0.9787234042553191}

: /opinio/article/76515/la-tecnologia-israeliana-posa-els-aliments-en-el-punt-de-mira

mc4_ca_20230418_7_383777

El Buda de Tezuka :: Amb compte :: El Buda de Tezuka by Roger Compte · 24/4/2005 Sant Jordi m’ha servit per anar avançant (6é volum, de 10) una mica més en la meva col·lecció del còmic Buda, de l’Osamu Tezuka. A poc a poc, que són 11’95 euros cadascun. Fa un temps ja vaig comentar Adolf del mateix autor, que em va encantar. Aquest Buda també m’absorveix. De fet, els volums no em duren més d’unes hores. Els còmics estan editats en un format mida llibre i tenen unes 300 pàgines per cap. Expliquen la historia del príncep Siddharta, que s’acabarà convertirà en Buda, l’il·luminat, combinant la historia coneguda amb algunes invencions (personatges nous per exemple) que aporta l’Osamu Tezuka (considerat el pare del manga). Amb una estètica que beu del còmic occidental, especialment Disney, explica de forma molt entretinguda aquesta historia, amb moments que es mouen del misticisme a l’humor absurd (referències a coses contemporanies, bromes de l’autor sobre ell mateix…). A la pàgina dels que l’editen, Planeta, es pot llegir un article sobre l’autor i Buda. Quan l’acabi, recuperaré el Siddharta de Herman Hesse, que vaig llegir ja fa bastants anys, que serà una comparació ben curiosa. “Ombligo sin fondo”, Chris Shaw Buk escrigué: 3/5/2005 a les 8:30 am Té bona pinta el manga de Buda. Jo he pensat en comprar-m’ho però els quasi 12 euros per volúmen m´han tirat enrera. El Sidhartta de Herman Hesse no té desperdici. De lo milloret que he llegit. Qualsevol dia d´aquest ho torno a recuperar. Sibila escrigué: 3/5/2005 a les 9:01 am Hola! Jo també tinc la sèrie de “Adolf”, em falta el 4 volum, però em va encantar, és una història fantàstica. La de Buda també tinc alguns dels volums, però no m’ha enganxat tant com l’anterior, encara que és indubtable la seva qualitat. Aquest Sant Jordi a mi em va agobiar, massa gentada, massa evident la maniobra editorial, masses “códigos da vinci” (els odio…!) sit escrigué: 16/6/2005 a les 12:57 pm Hosties ! Jo també vaig pel volum 6 ! Xino-xano fins a acabar la cole… Després aniré pel ADOLF… Next story Operació Triomf Previous story Els party animals dels Turbonegro i altres discos esperats

curate

{"ca": 0.8304924242424242, "es": 0.022727272727272728, "en": 0.03172348484848485, "pt": 0.08049242424242424, "fr": 0.032196969696969696, "eo": 0.0023674242424242425}

https://www.ambcompte.net/comics/el-buda-manga/

macocu_ca_20230731_9_327237

Visitmuseum · Catalonia museums Construït el 1897 per Burrell i Cia. de Barcelona, és un bot salvavides de 10,10 m d’eslora, insubmergible i autoredreçable

curate

{"en": 0.20261437908496732, "ca": 0.7973856209150327}

oscar-2301_ca_20230418_5_67519

La medicina interna és l’especialitat de diagnosticar i instaurar un tractament adequat a les malalties d’òrgans interns. Aquest apartat inclou: • Malalties endocrines: són aquelles produïdes per les hormones o els òrgans que les produeixen. Entre aquestes s’inclouen la diabetis mellitus, l’hipotiroIdisme o hipertiroïdisme, l’hipoadrenocorticisme (malaltia d’Addisson) o hiperadrenocorticisme (malaltia de Cushing). • Malalties infeccioses: són aquelles produïdes per bacteris, fongs, virus i paràsits que provoquin alteracions a l’organisme. Algunes d’aquestes malalties són la parvovirosi en gossos, leucèmia vírica i immunodeficiència en gats i la leishmaniosi en gossos. • Malalties hematològiques: engloba les malalties que afecten a les cèl•lules sanguínies, ja sigui durant la seva formació o en el seu funcionament. Anèmies, dèficits de plaquetes i problemes de coagulació són algunes de les malalties més representatives. • Malalties gastrointestinals: són les que afecten al sistema digestiu en algun aspecte, des de l’esòfag, passant per l’estómac i tots els intestins. També inclou el pàncrees, la vesícula biliar i el fetge. • Malalties renals/urinàries: els ronyons s’encarreguen de filtrar la sang, eliminant productes de rebuig i actuen fabricant algunes hormones i controlant la pressió arterial. Quan aquests fallen, ja sigui per alguna malaltia o pel seu deteriorament degut a l’edat, s’acumulen toxines a la sang produint símptomes clínics. Un diagnòstic ràpid i un tractament adequat són necessaris per preservar la seva funcionalitat. • Malalties respiratòries: produeixen problemes en la respiració dels animals. Afecten des de la cavitat nasal (rinitis bacterianes, rinitis al•lèrgiques, estenosi de les narius...), assant per la laringe i la tràquea (paràlisis laríngia, elongació del paladar, col•lapse traqueal...) i fins els bronquis i pulmons (bronquitis, pneumònies, fibrosis pulmonar...). • Malalties oncològiques: són les malalties produïdes per algun tipus de càncer. L’objectiu és diagnosticar i tractar aquestes malalties sense que afectin la qualitat de vida de l’animal. Això inclou tractaments mèdics, quirúrgics, quimioteràpics i pal•liatius. Per tal de diagnosticar aquestes malalties cal realitzar una exploració completa de l’animal i, quan calgui, realitzar les proves complementàries corresponents. Un diagnòstic precís i acurat permet un tractament molt més efectiu i ràpid. Centre Veterinari Manlleu Ctra. d'Olot, 101 08560 Manlleu (Provincia) Tel: 938512102 Email: clinica.manlleu@vetxarxa.com Horari: De dilluns a divendres: de 8.30 a 20.30h Dissabtes: de 9 a 13.30h i de 16.30 a 20h Urgències: 619.22.85.11

curate

{"ca": 0.976425855513308, "it": 0.0045627376425855515, "fr": 0.004182509505703422, "es": 0.009505703422053232, "en": 0.00532319391634981}

https://vetxarxa.com/clinica/detall-clinica/2/medicina-interna

cawac_ca_20200528_2_75687

Girona: Es Toc i el Cartellà Rock 09 Del 10 de gener al 12 de febrer, Es Toc de Girona presenta una mostra de fotos de Jossi realitzades amb motiu del Cartellà Rock ´09. “Quatre fotos és el que em van demanar per documentar els actes que envoltaven el Cartellà Rock ’09 i el propi concert, però em vaig animar… en van sortir prous de prou simpàtiques com per emplenar un pany de paet i poder compartit, i recordar, sensacions d’una molt bona nit de rock”.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.bonart.cat/actual/girona-es-toc-i-el-cartella-rock-09/

mc4_ca_20230418_14_285570

Pænda – eurobloc.cat Pænda publica ‘Limits’, tema amb què representarà Àustria a Tel Aviv ÀUSTRIA Pænda, ‘Limits’ Autora: Pæenda Es titola ‘Limits’ i és el tema escollit per Pænda per representar Àustria a Tel Aviv. La peça ha estat publicada avui divendres. L’artista, que té previst publicar el seu primer treball discogràfic un parell de setmanes abans d’Eurovisió, va ser designada directament per representar el seu país a Tel Aviv. La intèrpret, de 31 anys, [...]

curate

{"cs": 0.04310344827586207, "ca": 0.9568965517241379}

http://www.eurobloc.cat/?tag=paenda

racoforumsanon_ca_20220809_1_868804

Votar, és a dir, formar part de la comunitat política, avui és una activitat reservada gairebé amb exclusivitat als que disposen de nacionalitat. S'argumenta que els nouvinguts necessiten un procés d'adaptació política i "coneixement" dels debats de l'entorn al qual aterren. Això sí, des del primer dia se'ls exigeix complir deures com ara fer la declaració de la renda. Es posa poc èmfasi, però, en el fet que aquesta restricció també té conseqüències sobre els fills dels nouvinguts. En bona mesura la socialització política es produeix en el si de la família. Si la família no té accés al vot, ¿com acaben actuant políticament els fills del 17,5% de catalans que han nascut a l'estranger? La resposta que s'hi pot donar encara és parcial, ja que bona part d'aquests fills són menors d'edat. No obstant, el seu interès per la política és semblant al del conjunt de la població i el coneixement dels líders catalans o la seva opinió sobre les institucions tampoc varia gaire. La intenció de vot, en canvi, mostra algunes variacions: un suport ostensiblement menor a CiU i lleugerament més gran cap al PSC, ICV i el PP. Pel que fa al referèndum d'independència, el sí encara és majoritari (45,81%) en aquest col·lectiu, tot i que els que hi votarien en contra creixen fins al 27%. La intenció d'abstenir-se en una eventual consulta és només tres punts més alta. Són catalans perquè viuen i treballen a Catalunya. I no voten opcions pròpies que trenquen el sistema partidista: simplement voten tan bé o tan malament com la resta dels seus conciutadans. Percepcions i realitatsUn perill assetja aquesta "normalitat" en el comportament electoral: els nous catalans -o els seus fills- hauran de conviure en una societat en què la immigració es polititza del dret i del revés. El març del 2010 el CEO feia la següent pregunta: "De cada 100 persones que viuen a la seva ciutat o poble, quantes creu que han nascut fora de Catalunya?" En molts pocs casos, la xifra donada és inferior a la real. Per exemple, a Olot els ciutadans perceben que el 38,2% de la població de la seva ciutat és immigrada, més del doble que la xifra real (17,5%). A Manlleu la xifra percebuda d'immigració és tretze vegades més alta que la real. La tendència es percep també en poblacions com Sabadell, l'Hospitalet i Badalona. Preguntin-se ràpidament el perquè. Mirin el consistori o els discursos dels partits i obtindran la resposta. Ara Premium Són dades molt bones, gairebé iguals que el total de Catalunya.

curate

{"ca": 0.9955266368442456, "en": 0.004473363155754371}

macocu_ca_20230731_3_362494

TOMÀQUET SENCER PELAT ECO Cal Valls 420g CR000321 DESCRIPCIÓ PRODUCTE: Conté tomàquet i suc de tomàquet. Sense gluten ni lactosa. Agricultura 100% ecològica. Pot de 420 grams.

curate

{"ca": 0.7100591715976331, "en": 0.047337278106508875, "ar": 0.14201183431952663, "es": 0.10059171597633136}

macocu_ca_20230731_2_77742

16 · 02 · 12 Càtering de Jubany Events al concessionari Toyota, de Vic Jubany Events va servir el càtering posterior al lliurament de premis que Toyota va fer el passat dimecres 15 de febrer al concessionari de la marca a Vic, Casacuberta Automòbils. Es van premiar el concessionari i els venedors pels resultats en les vendes, i hi van assistir unes 70 persones, entre les quals també hi havia els directius de Toyota Espanya

curate

{"fr": 0.028368794326241134, "en": 0.1347517730496454, "ca": 0.8368794326241135}

oscar-2201_ca_20230904_3_144842

El grup del racó de la foto ha capturat la vitalitat i ganes de viure del Casal Gent Gran i fan un homenatge a tota la gent gran. Perquè mai han deixat d'estar presents al Casal. 'La nostra gent gran ha patit la pandèmia com a col·lectiu. I el tancament del Casal i l'anul·lació de les activitats que hi desenvolupaven ha trencat la seva rutina. Per això el Casal ha suggerit al Racó de la Foto una acció dirigida a ells: fer-los venir a posar per a un retrat. Molt bona va ser la resposta dels participants que van demostrar un gran humor i entusiasme. L'element comú de cada retrat va ser la butaca i la manera de seure i l'expressió de les seves cares l'element diferencial que els defineix. Les frases que hi veureu estan extretes de les converses que es van tenir amb totes les persones participants. Aquesta original exposició és el resultat de les diferents sessions fotogràfiques. Cada foto s'ha treballat acuradament per treure el bo i millor de cada persona. I com als actuals components del Racó són uns entusiastes de la fotografia en blanc i negre, presentem una foto diferent de la de color per adonar-nos dels detalls i matisos que es potencien'. Organitza: Grup Racó de la foto Contacta On som Subscriu-te al nostre butlletí Novembre « » Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Formulari de cerca Cerca Enllaços d'interès a Horta-Guinardó El Districte d'Horta-Guinardó Espai Jove Boca Nord PUNT 7 • Punt d'Informació Juvenil Casals de barri Casal de B. de Can Baró - El Pirineu Casal de B. de la Vall d'Hebron Casal d'Entitats Mas Guinardó Centres Cívics Centre cívic Teixonera Centre cívic Matas i Ramis Centre cívic Carmel Centre cívic Casa Groga Centre cívic Guinardó Casals infantils i ludoteques Casal Infantil l'Ànec Casal Infantil Guinardó Casal Infantil Teixonera Casal Infantil La Torre Ludoteca Arimel Ludoteca Casa Groga Ludoteca el Galliner Ludoteca Vall d'Hebron Casal de Barri Font d'en Fargues. c. Pedrell 67-69. 08032 Barcelona telf: 93 420 59 41 | Mapa Web | RSS Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de creative commons si no s'hi indica el contrari

curate

{"ca": 0.8148681055155875, "eb": 0.011990407673860911, "no": 0.0038369304556354917, "it": 0.007194244604316547, "fr": 0.03597122302158273, "en": 0.00671462829736211, "nl": 0.0019184652278177458, "es": 0.08201438848920864, "km": 0.0009592326139088729, "sk": 0.0009592326139088729, "sv": 0.0019184652278177458, "de": 0.004796163069544364, "ja": 0.0009592326139088729, "hu": 0.025899280575539568}

https://ajuntament.barcelona.cat/casalsdebarrihg/cfontdenfargues/agenda/2021-07-24?mini=2021-11

mc4_ca_20230418_9_457420

Mondo Lirondo: de maig 2011 De vegades diries allò de "nen, no juguis amb el menjar" però acabes fent la vista grossa amb un mig somriure a la cara. I pensant que jo també faig dibuixos al plat amb els pinyols de les olives o les cireres. O amb les burilles als cendrers... I tinc més de 12 anys (glubs)... creació de RMR Publicat per Pere M a 23:38 0 comentaris Etiquetes de comentaris: art, cutre/friki/hortera, intimitats El 1957 dos enginyers, Alfred Fielding i Marc Chavannes, inventaven, sembla ser que per casualitat, el plàstic de bombolles, anomenat tècnicament film alveolar. A un altre lloc, Staudinger va aconseguir polimeritzar la silicona cap als anys 50 cosa que va fer que comencés a ser aplicable a la pràctica. El 1953 va obtenir el Premi Nobel, suposo que de Química. I força més tard algú va tenir l'ocurrència d'aplicar-la per fer més còmodes els seients de les bicicletes (beneït sigui). I ja en ple segle XXI, algun ciclista de cul dolorit, amb més imaginació que - possiblement - recursos econòmics, va unir l'invent d'un i el concepte de l'altre i es va manegar aquest còmode recobriment de seient, protector de les tendres carns que sobre ell han de reposar. M'imagino els espetecs que deu fer quan enganxa un sot o va per un carrer de llambordes. Publicat per Pere M a 0:51 0 comentaris Etiquetes de comentaris: curiositats, cutre/friki/hortera Vist a http://www.youtube.com/watch?v=LOmh3jcV28g#t=9m50s Aquest és el post número 500 d'aquest bloc. Ara podria aprofitar per a fer una reflexió sobre el que ha representat per mi anar-lo farcint de continguts però em temo que la conclusió seria que no val la pena perdre-hi l'estona i per tant ho deixo córrer. O sigui que quedarà com l'entrada més tonta que he fet fins el moment. Una entrada només tracta sobre el número de l'entrada. Vet-ho aquí. font: Colonna MT. No m'hi havia fixat mai... Demà, com cada dia, arribant a Barcelona em trobaré amb aquest missatge Ho intentaré. Tot i ser dilluns, ho intentaré... Publicat per Pere M a 23:23 2 comentaris Comença la campanya i amb ella les perles amb que ens obsequien els polítics a través de les seves aparicions, els seus mítings, els seus cartells... I també les dels seus detractors, com és el cas: A tota la cara del Martí Carnicer hi han enganxat l'adreça d'un web: www.quitaleslamascara.es. La cosa promet. Fins que et poses a internet i descobreixes que l'anunciat web NO EXISTEIX! En qualsevol cas planteja que hi ha alguna màscara per treure. Però ens obligarà a descobrir-la nosaltres mateixos. A 10/5/11 un visitant anònim m'ha passat l'enllaç però tampoc va gaire més enllà. El deixo per si hi afegeixen alguna cosa més: http://www.quitaleslamascara.es/Quitaleslamascara/mascara.html Publicat per Pere M a 21:10 2 comentaris Ara fa gairebé 1 any vaig fer una foto semblant a aquesta: http://lamandarinadigital-07.blogspot.com/2010/05/kilometres.html I observo: 1. 56000 a 63000 km en 11 mesos. No es pot dir que faci gaires kilòmetres en cotxe. 2. També anava amb mig dipòsit. 3. Feia 5 mesos que no fumava i ara en fa 10 que hi he tornat. 4. Em tremola més el pols perquè aquesta foto ha sortit borrosa de nassos. Un dels esports més atractius que coneixo perquè barreja la màgia de l'estel, l'espectacularitat del surf i el vertigen del vol. Se'm fan les dents llarguesssss. Publicat per Pere M a 23:07 0 comentaris NO LA DONIS A BEURE ALS TEUS PEUS ! ! Àrea de servei de La Plana, a la AP-7 (si no recordo malament) Publicat per Pere M a 20:37 2 comentaris Etiquetes de comentaris: cutre/friki/hortera, rètols A l'entrada anterior mencionava què poc que m'agraden els animals vestits. Per aquest motiu, a part de pels pebrots que té el tio de sortir així al carrer, em va agradar aquest participant de la darrera cursa de El Corte Inglés que en comptes de vestir al gos de persona es va vestir ell de gos. Si senyor! ! Gràcies Robert per la foto Sempre he trobat una falta de respecte posar vestits als animals, com vestir a ximpanzés per a fer números de circ. Però també en aquest camp tinc l'opinió dividida. Per un costat ho trobo una horterada, a part d'una falta de respecte. Però per altra banda tenir un animal et responsabilitza del seu benestar i suposo que els gossos de pèl curt no estan fets per a climes freds i per tant cal substituir el pèl que els falta per vestimentes adequades. I les botigues dels xinesos també assorteixen el mercat de gran varietat de models entre els quals m'ha cridat l'atenció aquest qipao que és un dels vestits tradicionals del seu país d'origen. Els diccionaris online son una bona ajuda però cal comptar amb que hi pot haver diverses accepcions de la mateixa paraula i cal saber quina triar. En anglès CALF identifica a la vedella però també una part de l'anatomia. I en aquest embalatge han tirat pel dret i anuncien "AYUDA DEL BECERRO" en comptes de "Ayuda de la pantorrilla"... Ningú neix ensenyat però val la pena comprovar les coses per no fer el ridícul. Les instruccions de rentat també contenen alguna perla: "Lavar con máquina en agua fría" Fins aquí s'entén. però a continuació indica: "Aire seco, no máquina seca". Aquí ja s'hi ha de posar més imaginació. Tanta que jo no ho he entès. Suposo que es refereix a l'assecadora. Però si no es pot posar amb la màquina seca, es pot passar hores donant tombs sense resultat.. Publicat per Pere M a 19:01 0 comentaris

curate

{"ca": 0.9324119651647104, "en": 0.03294206739871261, "es": 0.021961378265808407, "it": 0.002839833396440742, "pt": 0.001893222264293828, "cs": 0.0015145778114350624, "lb": 0.00605831124574025, "fr": 0.0003786444528587656}

http://lamandarinadigital-07.blogspot.com/2011_05_01_archive.html

macocu_ca_20230731_9_207295

Doerle cognom Cognom Doerle. Significat del cognom, origen, compatibilitat del cognom Doerle. Tots els serveis en línia. Noms que tinguin Doerle Noms més comuns i poc comuns amb el cognom Doerle.

curate

{"nl": 0.14210526315789473, "ca": 0.8578947368421053}

macocu_ca_20230731_9_56656

Tag Archives Breaking News Etiqueta: hereu Elena Diana, del barri de Sant Roc, i Joan Gallach, del barri de Sant Miquel, han estat elegits aquesta... Olot ja té nous Hereu i Pubilla. Es tracta de Xevi Baldrich i Compte, del barri de Sant Cristòfor-Mas...

curate

{"en": 0.10040160642570281, "ca": 0.8995983935742972}

oscar-2301_ca_20230418_3_38973

T’agrada el manga? Doncs no t’ho pensis i participa al primer concurs de dibuix manga que organitza Spai Jove de Vilanova del Vallès. Els objectius del concurs de dibuix són estimular el dibuix i fomentar la participació juvenil. Els dibuixos poden ser de qualsevol estil de manga, però obligatòriament han d’estar fets en format DIN-A3 o DIN-A4 o cartolina orientació horitzontal o vertical, tècnica lliure i en blanc i negre o color. Els participants han de tenir entre 12 i 29 anys. I les obres s’han de presentar a l’Spai Jove dins un sobre que a l’exterior només contingui el títol del dibuix i un altre sobre interior que contingui les dades del participant: nom i cognoms, correu electrònic i telèfon de contacte. Les persones menors de 14 anys necessiten autorització expressa de pare/mare o tutor/a legal. Per tant, s’afegirà, dins del sobre de les dades, un document d’autorització. El termini d’entrega serà fins el divendres 18 de novembre. El premi serà pel dibuix més votat per jurat popular, en un acte que es portarà a terme el 23 de novembre. I el guanyador rebrà 2 entrades pel 28è Saló del Manga, que se celebrarà del 8 a l’11 de desembre de 2022 a Barcelona.

curate

{"es": 0.015410958904109588, "ca": 0.9845890410958904}

https://www.vilanovadelvalles.cat/actualitat/noticies/primer-concurs-de-dibuix-manga-de-vilanova.html

cawac_ca_20200528_9_88272

Normalitzada la circulació ferroviària entre Sant Vicenç i Vilanova després d'una avaria La circulació de trens s'ha restablert per les dues vies el matí d'aquest dimecres entre les estacions de Sant Vicenç de Calders i Vilanova i la Geltrú, després d'una incidència en el sistema d'electrificació produïda dimarts. Segons han informat Renfe i Adif, els trens de la línia R2 sud recuperaran la seva freqüència de passada de manera progressiva i els trens Regionals i de Llarga Distància el seu recorregut habitual. Entre les 13.05 i les 18.24 hores de dimarts, producte a la falta de tensió elèctrica entre Vilanova i Sant Vicenç, es va interrompre la circulació de trens en aquest tram, i després es va circular en règim de via única. Aquest trajecte es va veure afectat per la falta de subministrament elèctric, així com danys en el sistema d'electrificació en diversos punts i el pantògraf d'un tren que viatjava entre Múrcia i Barcelona, que va quedar detingut a l'entrada de Cunit. Els seus 103 viatgers van ser evacuats a les 15.10 hores de dimarts amb la col·laboració de Bombers i el tren va ser apartat a les 16.43 hores. Durant la incidència, Renfe va habilitar un servei alternatiu per carretera per als viatgers de la línia R2 sud, i els trens Regionals i de Llarga Distància van ser desviats per Vilafranca del Penedès. Es van mobilitzar més d'una quinzena de tècnics especialitzats i maquinària, amb dues vagonetes d'electrificació i un ferrocamió, per restablir la circulació, que ha quedat totalment normalitzada cap a les 7.25 hores d'aquest dimecres. Adif i Renfe han obert una investigació per determinar les causes que han originat la incidència.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.europapress.cat/economia/noticia-normalitzada-circulacio-ferroviaria-sant-vicenc-vilanova-despres-duna-avaria-20131023095245.html

mc4_ca_20230418_5_781586

BENVINGUTS A L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DEL BARRI GÒTIC: Ordenança terrasses Nova Ordenança de Terrasses 2014 - Guia informativa Aqui trobareu una guia general per a tota la ciutat però hem de tenir en compta els espais susceptibles d'ordenanció singular que en el cas de Ciutat Vella són la Rambla del Raval, la Plaça Reial, La Rambla, La Plaça Comercial i entorns del Born, La Plaça Catalunya, l'avinguda del Paral·lel i el Port de Barcelona. Veure Ordenança de Terrasses publicació íntegra Pel que fa a Ciutat Vella Anònim 8 de juliol de 2014 a les 12:02 Hola, sóc una veïna del carrer Esparteria, al Born i m'agradaria saber si els bars que posen barrils i cadires a la porta del local tenen permís per a fer-ho. Segons la normativa estaria prohibit i a més dubto que tinguin llicència de terrassa. El carrer és estret i de vianants, i aquest ús (segons el meu entendre) fraudulent de l'espai públic molesta (i molt) el que necessitem descansar a la nit. Associació veïns Barri Gòtic 29 de setembre de 2015 a les 21:05 Ni barrils, ni prestatgeries estan regulats con a mobiliari propi d'una terrassa. Els carrers de plataforma única que són estrets, no poden tenir terrasses, ja que impedeixen el pas i poden dificultar l'accés als edificis de veïns.

curate

{"ca": 0.9591018444266239, "pt": 0.0408981555733761}

http://avbarrigotic.blogspot.com/p/ordenanca-terrasses.html

cawac_ca_20200528_6_57809

El Noia guanya in extremis el Reus (6-5) El Noia s’ha imposat al Reus 6-5 en l’últim minut, en un partit molt desigual. El Noia es creix davant el Reus // SARA LLOVET Després que ahir no es pogués jugar el CE Noia Freixenet – Reus Deportiu corresponent a la 22 jornada, per problemes a la pista del Pavelló Olímpic, s’ha jugat aquest matí a dos quarts de dotze. Sis són els punts que separaven el Noia i el Reus a la classificació, sisè i quart corresponentment. Amb la victòria d’avui, el Noia ha retallat distàncies amb els capdavanters de l’OK Lliga i es reforça anímicament per enfrontar-se al següent rival de la competició, el Moritz Vendrell, i afrontar els quarts de final de la Lliga Europea davant el Benfica. El Noia ha començat amb molt bon peu, i al minut 11’ ja anava guanyant per 3-0, en tres minuts ha fet tres gols. Ha estat Joan Feixas, al minut 8’, en una contra amb una passada d’Aleix Esteller qui ha fet el primer pels de Sant Sadurní d’Anoia. Un minut després. Eloi Mitjans, lliure de marca, ha fet el segon gol. Seguidament, Jordi del Amor amb un xut molt fort ha enviat la pilota al fons de la porteria de Guillem Trabal i ha fet el tercer del Noia. El Noia, fins i tot, hauria pogut fer un quart gol si Eloi Mitjans hagués aprofitat una falta directa que ha errat davant del porter reusenc. El Reus ha reaccionat poc després. Al minut 13’, Jordi Adroher, després d’una jugada dins de l’àrea sadurninenca amb Marc Ollé, ha fet el primer pels del Baix Camp. El mateix Ollé ha retallat encara més distàncies fent el segon pel Reus. Amb el 3-2 han arribat al descans. El Reus ha arraconat el Noia i ha tornat a ficar-se dins del partit. Han disputat una gran primera part amb un joc molt intens, en la que el Reus, malgrat el resultat, ha plantat molta cara després de fer el primer gol. El Noia ha sabut aprofitar les oportunitats que ha tingut, mentre que el Reus s’ha trobat amb un gran Puigbí sota pals. El segon temps ha començat amb un gol d’Albert Casanovas que ha servit al Reus per empatar el partit a tres. Amb l’empat, el Reus s’ha crescut i, fruit d’aquesta actitud, ha arribat el quart gol reusenc. Jordi Adroher en una contra ha donat la volta al marcador i el Reus, per primera vegada, en el partit s’ha avançat. El Noia ha tingut l’oportunitat d’empatar el partit en un penal però Guillem Trabal ha aturat el llançament de Toni Seró. Joan Salvat ha desviat la pilota al fons de la porteria de Puigbí i ha fet el cinquè gol del Reus. Tota la sort i efectivitat que li ha mancat al Reus en la primera part l’ha tinguda a la segona i li ha servit per girar el marcador. La intensitat del Noia ha baixat molt en la segona part i això s’ha vist reflectit en el marcador. Joan Feixas ha estat amonestat amb targeta blava i Raül Marin no ha aprofitat la falta directa. Tampoc ho ha fet el capità del Noia, Joan Feixas, en un penal davant de Guillem Trabal. Quan faltaven 4 minuts pel final del partit, Eloi Mitjans ha escurçat distàncies aprofitant un refús de Trabal. El mateix Eloi Mitjans de penal, un minut després, ha empatat el partit a cinc. Amb l’empat a cinc, tots dos equips tenien 9 faltes i quedaven 3 minuts de joc per disputar. A l’últim minut del partit, ha arribat el gol in extremis del Noia. Pau Bargalló en una gran jugada individual ha superat a Trabal i ha fet el gol de la victòria del Noia. El partit però encara s’ha posat més interessant quan, a només 16 segons pel final, Jordi Adroher ha pogut empatar el partit gràcies a una falta directa. Aquest, però, ha errat davant de Puigbí. La victòria del Noia ha arribat en l’últim moment, en un partit amb molts canvis de ritme. Els de Sant Sadurní han començat amb molta força però l’esforç físic els ha perjudicat en la segona part. Amb aquesta victòria, el Noia es va apropant a la zona alta de l’OK Lliga i ha de visitar el Moritz Vendrell.

curate

{"ca": 1.0}

http://lajornada.cat/2013/04/07/el-noia-guanya-in-extremis-el-reus-6-5/

racoforumsanon_ca_20220809_0_568487

Un miler de persones s’hi ha adherit al manifest, que reclama que el País Valencià sigua el subjecte polític de decisióLa campanya pel Dret a decidir del País Valencià presenta el pròxim 1 d’octubre el seu manifest en un acte públic al Teatre Micalet de València. El portaveu de la plataforma, Antoni Infante, ha explicat aquest divendres que la iniciativa posa l’èmfasi en la recuperació de la capacitat d’autoorganització política dels valencians des de la situació actual. Infante ha afegit que la plataforma busca la transversalitat ideològica però amb el denominador comú de "voler que l’eix de decisió de les polítiques econòmiques, polítiques, socials i lingüístiques estiga ací". La plataforma assenyala que la presentació inicia una segona etapa en què "haurem de bastir eines i ponts entre gent de diversa sensibilitat". La plataforma pel Dret a decidir del País Valencià presentarà el pròxim 1 d’octubre el seu manifest en un acte públic al Teatre Micalet de València a les 20.00 hores. Segons ha explicat el seu portaveu, Antoni Infante, l’acte es dividirà en tres blocs. El primer consistirà en un homenatge "a les persones veteranes que durant molt de temps han mantingut l’espurna del que som". Infante ha afegit que en la seva opinió ha estat una generació que no ha tingut un reconeixement públic. La plataforma homenatjarà així una trentena de persones majors de 70 anys amb un "senzill acte" que comptarà amb lectura de poemes. La presentació pública tindrà un segon bloc d’actuacions musicals a càrrec de la Colla de dolçaines i tabalets Estrella Roja de Benimaclet, Vladi et son petit orchestre, Enric Cassassús, Miquel Gil i Feliu Ventura. La darrera part de l’acte públic consistirà en la lectura del manifest a quatre veus. El portaveu dels organitzadors ha explicat que la plataforma ha volgut que fos una lectura "polifònica" que reflectís "totes les diferents sensibilitats que s’hi ha adherit". Segons que ha explicat Antoni Infante, el text parteix de "l’anorreament" històric que viu el País Valencià com a societat i cultura però posa l’èmfasi en la societat actual. "Les persones no podem decidir què volem fer, el manifest és un cant a l’empoderament, a recuperar la nostra capacitat d’autoorganització política", ha manifestat. Infante ha afegit que el poble valencià "no és immadur i no ha de dependre de ningú per subsistir" i que la plataforma en aquest sentit fa una crida a "recuperar el que en una persona seria el procés d’emancipació, en un poble és el procés d’alliberament". Els organitzadors posen el punt comú denominador en què l’eix de decisió de les polítiques econòmiques, polítiques, socials i lingüístiques estigua al País Valencià i consensua l’oposició a "l’espoliació econòmica i social, a la privatització d’allò públic, a les agressions a la nostra llengua i a que es veja la nostra cultura com minoritzada, folklòrica i de segon nivell". "Ara iniciem una altra etapa, haurem de bastir eines i ponts entre gent de diversa sensibilitat per anar perfilant el futur, en eixe futur ens hem posat d’acord en què el subjecte polític és el nostre poble per tenir capacitat de decisió, les eines que possibilitaran la factibilitat són les eines en què ens hem de dotar-nos", ha dit Antoni Infante. Els organitzadors han remarcat que més enllà de la pertinença a partits o sindicats, hi ha molts adherits a títol individual. Infante ha manifestat que la plataforma "no naix per competir, a nivell polític i individual, sinó per anar més enllà i fer un procés d’empoderament de la societat". Un miler de persones s’ha ha adherit al manifest, segons que ha explicat l’organització.http://www.laveupv.com/noticia/5026/la-campanya-pel-dret-a-decidir-presenta-el-seu-manifest-el-proxim-1-doctubre El millor que podem els catalans per València és aconseguir la independència del Principat. Llavors no tinc cap dubte que començarà a haver-hi moviments importants al País Valencià. Mentrestant, i sense oblidar la història recent, penso que els valencians estan pendents del que passa aquí. De totes maneres crec que al Pais Valencià s'està avançant en cosetes. Per exemple el blaverisme està més fluix i desintegrat que mai. La secessió lingüística i les normes del Puig semblen cada vegada més una excentricitat de l'ultra-dreta. I Compromís té bones perspectives electorals. Corregiu-me si m'equivoco.

curate

{"ca": 0.9939772990502664, "it": 0.006022700949733611}

oscar-2301_ca_20230418_8_17647

Si en alguna cosa tinc experiència és en anar a festes d’aniversari. Conec tots els happy, diver, txiqui i fantastic parc de la meva comarca i rodalies. He suportat infinitat d’estones de crits, d’olor de peus i de triangles de pa de motlle una mica ressecs. He anat a hípiques, a menjar hamburgueses, a fer tirolines i a ballar amb l’Olaf. Fins i tot a una festa de l’escuma. Diria que la vida és allò que passa mentre vaig a aniversaris. Continue reading “Triangles de pa de motlle” » Read more Published in CRIATURES No Comments El miracle d’anar de vacances Friday, 25 March 2016 by Magda Minguet Publicat al blog, Cinc homes a casa, de l’ARA Criatures Arriben dies de festa i els que tenim molts fills tombant per casa ja tremolem. La Setmana Santa encara la podem conciliar, tot plegat són deu dies, però segur que tots ja esteu pensant en la fantàstica ginkama dels tres mesos d’estiu on hi participen avis, esplais, colònies, dies al poble i dies amb nosaltres. I encara ens queda la temuda primera quinzena de setembre on anem restant els dies com si fóssim a la presó. El miracle de conciliar, va dir l’Évole a Salvados el diumenge passat. El que és un miracle és fer vacances quan tens família nombrosa. Continue reading “El miracle d’anar de vacances” » Read more Published in CRIATURES, PORTADA No Comments Entrevista a “Pas de vianants” Tuesday, 23 February 2016 by Magda Minguet En Miquel Casellas, tot un “influencer” de la comunicació al Baix Penedès, em va convidar aquesta setmana al seu programa “Pas de Vianants” de Ràdio El Vendrell. Una proposta que em va fer especial il·lusió pel fet que hi vaig anar amb la Gemma Ventura, una antiga alumna meva de Camp Joliu, ara amiga. Amb la Gemma tenim moltes coses en comú. A totes dues ens apassiona l’educació, la gestió de les emocions, l’aprenentatge personalitzat i fomentar la creativitat dels alumnes. Aquest any totes dues hem fet juntes un curs d’escriptura a Catorze. Cultura Viva i compartim l’interès per escriure, per la cultura i per l’art. Intentem posar passió en allò que fem i per això veureu que és una entrevista on expliquem sense embuts què en pensem de l’educació del segle XXI, del paper dels pares i de la presència de pantalles. Us deixo l’enllaç de l’entrevista i, insisteixo, és fantàstic veure a antigues alumnes amb tantíssimes inquietuts i veure com el bon rotllo que sorgeix a l’aula, pot continuar un cop acabades les classes. Gràcies Gemma i Miquel! http://magdaminguet.cat/wp-content/uploads/2016/02/12-Magda-Minguet-i-Gemma-Ventura-pasvianants22022016-radioelvendrell-ivoox10537286.mp3 Read more Published in RÀDIO No Comments Quan aprendre arriba a l’ànima Tuesday, 23 February 2016 by Magda Minguet Publicat al blog, Cinc homes a casa del suplement “Criatures” del Diari Ara Coincidireu amb mi que quan en Carles Capdevila parla, a pares, mestres i educadors, ens posa la pell de gallina perquè cada frase és per emmarcar. Quina passada que hi hagi algú que sempre troba les paraules justes fins i tot en els moments més injustos. L’agraïment i el reconeixement públic que aquesta setmana ha fet a els mestres em fa pensar en els mestres que he tingut. I no em refereixo a aquells que m’han fet classe, d’aquests n’hi ha molts, sinó als que m’han ensenyat i educat. Continue reading “Quan aprendre arriba a l’ànima” » Read more Published in CRIATURES No Comments El pal del tetris Monday, 08 February 2016 by Magda Minguet Publicat al Blog: Cinc homes a casa, del suplement Criatures del Diari ARA. Les meves amigues són com el pal del tetris: les espero amb moltes ganes i quan arriben… tot ho solucionen i tot ho simplifiquen. El cap de setmana que passo amb elles és un com un reset que m’ajuda a encarar la partida de la vida amb més energia que mai. Ens veiem poc perquè ens separen molts quilòmetres i molts fills, però quan estem juntes la conversa es reprèn en el punt exacte en el que la vam deixar. Plorem de riure, el riure compulsiu i terapèutic que ens ajuda a sentir que estem unides com sempre. Que bé que va riure en un grup d’amigues on darrerament hem vessat moltes llàgrimes. Continue reading “El pal del tetris” » Read more Published in CRIATURES, PORTADA No Comments 7 fantàstiques raons per tenir una família nombrosa Monday, 08 February 2016 by Magda Minguet (Publicat al bloc, “Cinc Homes a Casa” del Criatures del Diari ARA) Tinc quatre fills i tot són nois. I aquesta setmana que el Criatures dedica la seva portada a les famílies nombroses he volgut estrenar el blog parlant dels avantatges, també molt nombrosos, de viure amb molts fills tombant per casa. Reconec que em va costar de dir a la gent que esperava el meu quart fill per evitar les cares de sorpresa i l’interrogatori de tercer grau. Ja us ho podeu imaginar: un altre nen? que busqueu la nena? que voleu un equip de bàsquet? que no teniu tele? i cares consternades. Continue reading “7 fantàstiques raons per tenir una família nombrosa” » Read more Published in CRIATURES No Comments Educar els fills en les xarxes socials Wednesday, 30 December 2015 by Magda Minguet http://www.radioestel.com/audio/20151229-20_00PARAULESDAMOR.MP3 Reconec que estic hiperconnectada. Llegeixo les versions digitals del diari (ni recordo el darrer cop que vaig comprar un diari en paper), llegeixo infinitat de blocs i sóc addicta a Catorze. Cultura Viva. M’encanten els vídeos del TED i les fotos de les “blogueres” de moda de l’instagram. Però com podem conviure amb tantíssima informació a la butxaca? Com ser un bon exemple per als nostres fills i que ells facin un bon ús de les pantalles? Aquest ha estat el tema del darrer programa de l’any Ràdio Estel. Un programa dedicat a l’educació digital (anava a escriure “noves tecnologies”, però és absurd seguir dient que internet és nou) i a les xarxes socials i on hem entrevistat a la Gemma Codina, orientadora familiar i la cap de tecnologia de l’Escola La Vall, que ens ajuda a educar els fills en la seva identitat digital, a fer-ne un bon ús i gestionar millor el temps que passem davant les pantalles. La podeu escoltar a partir del minut 40. També aprofito per recomanar el llibre “Vivir en modo avión”. El vaig llegir just quan preparava el programa i és una ajuda per aquells que, com jo, necessitem desconnectar una mica de tot. L’autor parla dels riscos físics i psicològics de l’excés d’informació que ens envolta, de la importància d’apagar el mòbil a la nit i dels nombrosos espais de descans , oci i restaurants (els break free) que ja prohibeixen directament l’ús del telèfon. Sí, anar a dinar fora i no fer fotos dels plats, és possible. Read more Published in LLIBRES No Comments Un Patufet sense barretina Sunday, 27 December 2015 by Magda Minguet És el conte català més tradicional i potser fins i tot el més explicat, junt amb la Caputxeta. Per això, anar al teatre a veure el musical del Patufet els feia il•lusió a tots tres però al Pau en especial (té 4 anys). A l’entrar, una de les coses que més ens va sorprendre és que no teníem butaques numerades, sinó que hi ha taules per veure l’espectacle i seure en família. Continue reading “Un Patufet sense barretina” » Read more Published in FAMÍLIA No Comments És impossible no il·lusionar-se Tuesday, 22 December 2015 by Magda Minguet http://www.radioestel.com/audio/20151222-20_00PARAULESDAMOR.MP3 Continue reading “És impossible no il·lusionar-se” » Read more Published in FAMÍLIA No Comments Torneu a llegir al tren, si us plau Saturday, 05 December 2015 by Magda Minguet Què heu llegit aquest any? la veritat que no en tinc ni idea. Abans quan anava amb el Rodalies veia les portades dels llibres de tot el vagó i sempre m’hi fixava. Ara tothom mira el telèfon i la meva part xafardera enyora molt no saber què llegeixen els meus companys de viatge. Torneu a llegir al tren si us plau. El que sí us diré és què he llegit jo perquè m’agrada molt fer llistes i cada any en faig una amb els llibres que llegeixo (aquest any 31) . El 2015 m’ha permès dedicar molt temps a la lectura gràcies a la baixa del Marc i perquè durant tot l’embaràs vaig patir insomni i vaig acabar llegint fins les tantes. No us atabalaré amb la llista dels 31, però potser esteu pensant en demanar llibres als Reis i us va bé tenir una opinió dels més populars, els que trobareu als llocs destacats de qualsevol botiga. També això passarà. Només el títol ja és bonic. Està tan ben escrit que no es nota ni que estàs llegint. La protagonista acaba de perdre a la mare i decideix marxar a Cadaqués com a teràpia. És d’aquells llibres amb frases per apuntar però que no és gens cursi ni ensucrat, sinó que barreja el drama amb ironia. El atelier de los deseos. És de la mateixa autora del llibre La gente feliz lee y toma café. Els dos llibres els he trobat genials. El de l’atelier planteja el fet d’arriscar-ho tot per fer realitat el que vols a la vida, en aquest cas és cosir. El vaig recomanar a la meva amiga Elena i el va llegir en una nit. El lector del tren de les 6:27. Les històries de gent corrent són extraordinàries. El protagonista cada matí llegeix en veu alta fragments de llibres a l’atzar als seus companys del tren. Fins que es troba un pendrive amb relats que li capgiren la vida. “El lector” és un conte llarg (es llegeix en dues hores, anada i tornada a Sants) i la part on busca a l’escriptora anònima propietària del pen, és brutal. La noia del tren. El llibre de l’any, diuen. El vaig llegir a l’hospital després de tenir el Marc i reconec que em vaig enganxar molt tot i que la història no té res d’original. Molta gent m’ha dit que no li ha agradat però estem tots d’acord que un cop el comences, el llegeixes ràpid. El millor és el personatge de la noia del tren: alcohòlica, acomplexada, deprimida. Ella m’ha agradat molt, el llibre, doncs justet. Soy Pilgrim. Una novel·la d’espies, d’aquelles amb capítols curts que cada vegada et deixen més fronts oberts. A l’estil Dan Brown però més realista i de to periodístic. El relat és trepidant però el llibre té 1.000 pàgines i potser això us fa enrere. El tiempo en un hilo. És un llibre de memòries per als que us agraden les històries en primera persona. A mi m’ha arribat molt el relat de la Maruja, una professora de l’IESE de Barcelona i mare de família que explica les dues grans crisis de la seva vida: la separació i la malaltia. Tot i que no és un llibre gaire conegut us el recomano perquè el vaig llegir fa un parell de setmanes però encara hi penso. Ashford Park. És el darrer llibre que em va recomanar la meva amiga Cati (que es va morir l’any passat) i l’estic llegint aquests dies. Entre Manhattan, Londres i Àfrica la història és d’estil Downtown Abbey. Em recorda una mica El tiempo entre costuras. No l’he acabat perquè me l’estic fent durar. Potser perquè quan el llegeixo em sento una mica més propera a ella.

curate

{"ca": 0.8452997082902042, "fr": 0.009033593676484427, "en": 0.10548602615978168, "ru": 0.002728898089771337, "es": 0.03133527806530535, "it": 0.0012232991436905995, "pt": 0.0037639973652018443, "pl": 0.0011291992095605534}

https://magdaminguet.cat/index.php/author/magdaminguet/page/5/

macocu_ca_20230731_7_520981

Des del CEDAT us convidem a escoltar "Fre d'emergència' un podcast del @Crític sobre #JustíciaAmbiental, #Educació i #Cooperació, en el qual participa la nostra companya @Stephanie Ascencio, @ESFCatalunya i @EntrePbHarte

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_7_307070

Unes 150 persones es concentren davant d'IQOXE per protestar per l'accident mortal de dimecres Imatge dels manifestants que han participat en la protesta davant la planta d'IQOXE per denunciar la precarietat laboral a les empreses químiques arran de la mort d'un treballador dimecres, el 10 de juliol del 2020 ELOI TOST / ACN Divendres, 10 Juliol 2020 15:50 Unes 150 persones s'han concentrat aquest divendres davant les portes d'IQOXE per reclamar més seguretat a les empreses químiques de Tarragona i per recordar la víctima de l'accident laboral de dimecres a l'empresa IQOXE Emulsiones Poliméricas, a Vila-seca. És la cinquena persona que perd la vida en un sinistre laboral en poc més d'un any al complex petroquímic. La convocatòria ha anat a càrrec dels sindicats CCOO i UGT, que han reclamat a les empreses que vagin "a màxims" en termes de seguretat laboral. A les portes de la companyia han fet un minut de silenci, en el qual també hi han participat treballadors de Dominion Global, l'empresa subcontractada per IQOXE en la qual treballava la víctima homenatjada. El secretari general de CCOO Indústria de Tarragona, José Martín, ha afirmat que "la precarietat s'està imposant" entre les empreses del sector. "Es prima la productivitat per sobre la seguretat, i això no pot passar a la indústria química", ha apuntat. "Hem d'anar a màxims, no ens serveix una seguretat de 'cinc', hem d'anar a l'excel·lència", ha remarcat. En la mateixa línia s'ha expressat el seu homòleg d'UGT-FICA de Tarragona, Àngel Clua, que ha assegurat que la manca de seguretat als polígons petroquímics és un "problema greu". Sobre el sinistre de dimecres, en el qual la víctima va caure de deu metres d'alçada d'un muntacàrregues, Clua ha comentat que "si hi ha hagut un accident és perquè hi ha hagut alguna errada". Més explícit ha estat Martín, que s'ha preguntat: "Què hi feia Dominion Global fent el manteniment del muntacàrregues quan no el portaven? La resposta és clara, perquè volien que es produís; i enlloc d'esperar a qui havia de venir, el van fer treballar a ell", en referència al treballador difunt. A més ha explicat que hi van haver "errades evidents de seguretat". "Per què es van obrir les portes? Per què no portava arnés?, ha afegit Martín. Els Mossos d'Esquadra i el departament de Treball investiguen els fets.

curate

{"ca": 1.0}

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-societat/item/40242-els-sindicats-reclamen-a-la-industria-quimica-de-tarragona-que-vagi-a-maxims-en-seguretat-per-evitar-mes-morts

mc4_ca_20230418_3_621750

Bultaco Alpina: la inventora del ‘trail’ (Josep Lluís Merlos) Bultaco Alpina: la inventora del ‘trail’ El 1971 naixia la Moto Alpina, una màquina derivada de la Sherpa T, però amb accessoris que la feien més polivalent Manuel Fabregat era a començaments dels 70 el responsable de la Companyia Alpina de la Creu Roja, fundada el 1969. Gran entusiasta del motor, seguint en moto un totterreny que feien a Manresa va tenir un accident i va caure en un lloc de difícil accés. Malgrat que estava ferit i que van trigar molt a localitzar-lo, se’n va sortir. Dies després va tenir la pensada de reunir-se amb Paco Bultó (la de la foto que acompanya aquest text era la seva moto particular), fundador de Bultaco, per proposar-li la creació d’una brigada mèdica motoritzada per atendre situacions com la que havia viscut. Així, el 1971 naixia la Moto Alpina, una màquina derivada de la Sherpa T, però amb accessoris que la feien més polivalent. Amb una relació de canvis més llarga, ideal per anar més de pressa per camins i que procedia de la Matador, un dipòsit més gran per oferir més autonomia, rodes de motocròs i seient molt més còmode, l’Alpina va ser la creadora d’un concepte nou: les trail, destinades a un motorisme de muntanya més lúdic i amable que el de competició; motos més còmodes que les de trial i menys agressives que les del motocròs. El concepte ha perdurat, tot i que amb modificacions, i les grans trail enfocades a un ús més per asfalt, però amb determinades capacitats off-road puntuals, són les reines del mercat en l’actualitat. A Bultaco en van fer diverses versions, alguna fins i tot pensada per a l’exèrcit, amb una absurda subjecció per portar-hi un fusell, com si fos el cavall del Buffalo Bill. Una de les opcions de l’Alpina era que l’oferien amb la possibilitat de portar la palanca del canvi de marxes al cantó dret o a l’esquerre, a gust de l’usuari. La van fabricar amb motors de 125, 175, 250 i 350, sempre procedents d’altres models de la marca, i la majoria de canvis que hi van introduir van ser estètics fins que van deixar de fer-la pràcticament amb la desaparició de Bultaco.

curate

{"es": 0.04807234650166587, "ca": 0.9519276534983341}

https://motor.ara.cat/historia/nostra-Bultaco-Alpina-inventora-Del_0_2287571237.html

mc4_ca_20230418_10_49926

Els quals, emparant-se en “la calcomania” d’allò que és políticament correcte, desestimen sempre que poden el fer de les dones. Que “Sufragistas” destaca en el seu clímax narratiu un episodi que té relació en com els mitjans tracten les informacions i les notícies que fan referència a les lluites de les dones i que és precisament aquest un dels aspectes que menys apareix a les cròniques i crítiques habituals, tampoc ens ha d’estranyar del tot. Que “Sufragistas” de moment no ha patit escarni mediàtic podria ser pel fet que els escarnis estaven entretinguts amb les que estan a la pantalla del costat del cinema , a la de la televisió. potser(? ): periodistes i polítiques Font: http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=5929%3Adon-ve-tot-plegat&catid=92%3Acinema&Itemid=129&lang=ca Publicado por la fita en 0:30 No hay comentarios: A les sis al Centre Violeta.El Violeta acollirà els principals actes aquest dimecres. El gruix dels actes se celebraran el 25N, a partir de les 18h., amb la inauguració de l'exposició Violència masclista en parella: desmuntem mites?, de l'Institut català de la Dona. Seguidament tindrà lloc la lectura del manifest del Dia Internacional contra la violència envers les dones i la presentació de la campanya Donaveu1325 i debat: Mujer, conflicto armado y paz, a càrrec de M. Rosario Vásquez. Divendres es farà un cine fòrum amb el documental Menopausa Rebel, que serà el primer acte conjunt amb l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació. Dissabte, per tancar la programació relacionada amb el 25N, hi haurà un taller d'igualtat de gènere, amb l'especialista Alba García, també al Centre Violeta. Publicado por la fita en 6:57 No hay comentarios: Publicado por la fita en 16:11 No hay comentarios: Publicado por la fita en 5:42 No hay comentarios: Publicado por la fita en 15:16 No hay comentarios: Que la pel·lícula “Sufragistas” ha passat de punte...

curate

{"ca": 0.7934272300469484, "en": 0.07772561293688054, "es": 0.1288471570161711}

http://doneslafita.blogspot.com/

macocu_ca_20230731_3_527969

Garcia va agrair els vots en blanc que van permetre la seva elecció com a alcalde i també la confiança i suport dels seus companys de partit, des dels regidors del govern municipal a la secció local d’ERC a Roquetes. El nou alcalde va assegurar que continuarà sent “un més del grup” republicà per fer de Roquetes “la ciutat que tots volem”. També va oferir diàleg als grups de l’oposició. Garcia també va voler agrair la confiança i suport rebut de Paco Gas, a qui pren el relleu després de prop de 15 anys a l’alcaldia. El nou alcalde va voler agrair a Gas la seva dedicació per Roquetes. En un proper ple Paco Gas deixarà l’acta de regidor i entrarà a formar part del govern Sònia Andrade, moment en què Garcia donarà a conèixer el nou cartipàs.

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_0_46627

La revolució serà feminista o no serà 8 de març, i com cada any sortim al carrer per recordar i continuar la nostra lluita. Les dones de Revolta Global cridem, Prou de violència vers les dones a tot el món! Com a arma de guerra, com a neteja ètnica. Reclamem la resolució pacífica dels conflictes, i el reconeixement del paper de les dones en els processos de pau, com fan les dones d’Ahotsak a Euskadi. Em de dir prou a les agressions, psicològiques, físiques i socials que patim. Tenim una llei específica que envegen a la resta d’Europa i tot i així aquest any ja portem més de 14 dones mortes a mans dels seus companys o ex-parelles. No serà que la llei no s’aplica com cal, que no té prou mitjans i que no és suficient? Sense una voluntat política ferma i un canvi real a la societat continuarà amenaçada la nostra integritat només pel fet de ser dones. Volem decidir sobre el nostre cos! Reclamem que el dret a l’avortament sigui realment lliure i gratuït, així com la llibertat a triar la pròpia sexualitat. La Seguretat Social s’ha de fer càrrec de les despeses de contracepció. En aquest sentit ens congratulem pel triomf aconseguit per les companyes portugueses. Igualtat salarial i d’oportunitats entre homes i dones! Encara avui dia els salaris de les dones són més baixos, i la desigualtat augmenta a mida que ho fa el nivell d’estudis. La precarietat ens colpeja de forma especial a la nostra societat i al món es calcula que el 80% de les dones són pobres. Calen mesures fermes per assegurar l’autonomia de les dones, com feines fixes, amb salaris justos, pensions realistes, accés a l’habitatge i un repartiment de les feines domèstiques equitatiu, que no coarti el nostre creixement al camp professional i polític. La llei de dependència aprovada per l’estat espanyol manté la responsabilitat de la cura sobre les dones, només recull els casos més extrems i no reconeix la necessitat que totes les persones podem tenir d’aquests serveis. El sistema patriarcal i capitalista condemna a les dones a la precarietat i la pobresa. La vida no és una mercaderia! L’aigua, la terra, els aliments, els coneixements dels pobles i els cos de les dones són tractats com simples mercaderies d’intercanvi i especulació per part de les institucions patriarcals i capitalistes. Ens sumem a la demanda aprovada en el marc del Fòrum per la Sobirania Alimentària que reclama la sortida de l’alimentació i l’agricultura de la OMC i els acords de lliure comerç. Solidaritat! Amb les que tenim al costat i amb les que viuen o venen de lluny. Reconeixem la solidaritat entre les dones, que donen lloc a les “cadenes de cura.” Denunciem, però, que arreu del món moltes dones són perseguides només pel sol fet de ser dones i la Llei d’Estrangeria és particularment dura per a les dones immigrades, quan no les aboca directament al mercat sexual. Estem en contra de tots els integrismes! Coarten la nostra llibertat o directament inciten a la violència vers les dones. Defensem la laïcitat; contra la ingerència de la religió en la vida política. Unitat d’acció! La lluita contra el patriarcat i l’opressió que patim les dones no és tasca que podem realitzar unes poques. Encara que cadascuna faci el seu camí, quan l’objectiu és el mateix cal treballar conjuntament. La llibertat real de les dones només s’aconseguirà amb un canvi global de la societat, per al que cal l’experiència i la força de totes.

curate

{"ca": 0.975914362176628, "fr": 0.010407374368123699, "es": 0.010110020814748736, "no": 0.003568242640499554}

http://revoltaglobal.cat/spip.php?article863

mc4_ca_20230418_16_282898

La sanitat pública, menys pública | Catalunya | EL PAÍS Catalunya La sanitat pública, menys pública Boi Ruiz nega haver privatitzat el sistema sanitari català mentre imposa l'eufemisme de l'externalització de serveis i les aliances estratègiques Barcelona 1 AGO 2015 - 19:57 CEST Protesta contra el consorci de l'Hospital Clínic. MASSIMILIANO MINOCRI “Digueu-me alguna cosa que jo hagi privatitzat!”, reptava el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, a l'oposició al Parlament. Per negar la privatització sanitària global de la qual se l'acusava, Ruiz defensava no haver venut cap hospital a empreses privades. I si bé és cert que Salut no ha venut res a ens privats ni els pacients han de pagar per ser atesos en un centre públic, les empreses privades sí que tenen cada vegada més pes en el sector públic a través de dos grans eufemismes: l'externalització de serveis i les aliances estratègiques. La cúpula de Salut va posar sobre la taula des de l'inici de la legislatura un canvi de model del sistema sanitari. Dos informes de la consultora PriceWaterHouse Coopers (PWC) a petició del Departament dibuixaven el full de ruta de l'equip de Boi Ruiz: el primer passava per trossejar l'Institut Català de la Salut en una vintena d'empreses obertes al capital privat. El segon suggeria deixar en mans d'ens amb afany de lucre 18 hospitals de la xarxa pública propietat de fundacions i consorcis, i subhastar 30 laboratoris i les ambulàncies. Catalunya fa un pas més en la venda de dades sanitàries de la població PWC recomanava fer aquesta transició a través de les anomenades aliances estratègiques —acords entre hospitals independentment de la seva titularitat, per transferir-se la gestió de serveis—. Amb l'excusa de la falta de recursos, els centres sanitaris també podien externalitzar algunes activitats a empreses privades a través de concursos públics o per adjudicació directa. Al final, van ser més els intents que els fets consumats d'entrada de capital privat en la sanitat pública. La pressió social va frenar el desmantellament de l'ICS i va tirar enrere els projectes sanitaris més controvertits. VISC+. El pla de vendre dades sanitàries anònimes és a punt d'activar-se però té poc a veure amb el seu gènesi. Salut pretenia treure a concurs la gestió del VISC+ per 25 milions d'euros durant vuit anys. No obstant això, per la pressió social, Salut va descartar el concurs, va assumir tota la gestió del VISC+ i va reduir la venda, en una primera fase, només a ens públics. En la segona hi podran entrar empreses privades. Privatització CAP. Un dels grans conflictes va sorgir quan Salut va treure a concurs la gestió de diversos centres d'atenció primària (CAP). L'ICS en controla el 80%, però l'altre 20% depèn de consorcis públics, fundacions privades i entitats de base associativa gestionades pels sanitaris. L'adjudicació del CAP de l'Escala a EULEN, una empresa aliena a l'atenció sanitària directa, va aixecar totes les alarmes de privatització. Es va impugnar la licitació i Salut va frenar els concursos de 20 CAP més. Euro per recepta. La mesura per la qual Salut obligava a pagar un euro per cada recepta dispensada va durar sis mesos. El Constitucional la va declarar inconstitucional. La recaptació va ser, segons Salut, de 45,7 milions d'euros. Uns 100.000 catalans ja han reclamat la devolució de la taxa. Derivacions. Per reduir llistes d'espera, Salut va optar per derivar pacients a altres centres de la xarxa pública, en la qual des de 2012 hi ha tres hospitals propietat de la companyia privada, IDC Salut. Només el 2014, el Departament va derivar 16.253 pacients, gairebé el 50% d'aquests a aquests tres centres. Conveni Clínic-Sagrat Cor. Un acord entre el Clínic i el Sagrat Cor, d'IDC Salut, va permetre que el primer cedís pacients de traumatologia al segon i fins i tot metges que anaven a operar directament a les instal·lacions del Sagrat Cor per reduir llista d'espera. El projecte es va paralitzar després que els metges es posicionessin en contra d'aquestes pràctiques. Oftalmologia a Viladecans. Salut va derivar més de 126.600 pacients d'oftalmologia de l'hospital de Viladecans (ICS) al de Sant Boi, d'una ordre religiosa. Aquests pacients serien atesos a l'Institut Català de la Retina (ICR), de titularitat privada, que manté acords de col·laboració amb el de Sant Boi. Al·lergologia al Trueta. El projecte CIMS va permetre que Salut externalitzés part del servei d'al·lergologia del Josep Trueta a una empresa privada a través d'un concurs licitat per l'IAS. Sindicats i al·lergòlegs denuncien que amb aquest moviment, el Trueta va amortitzar una de les seves dues places d'al·lergologia. Boi Ruiz nega privatitzacions i corrupció en la sanitat pública

curate

{"ca": 0.9618843683083512, "es": 0.023340471092077087, "it": 0.007922912205567453, "gl": 0.001284796573875803, "pt": 0.00556745182012848}

https://cat.elpais.com/cat/2015/08/01/catalunya/1438450278_662025.html

tdx_ca_20220518_2_381

INTRODUCCIÓ DELIMITACIÓ DEL TEMA D'ESTUDI El treball de Tesi Doctoral que presentem és la continuació del que vàrem iniciar fa uns anys i que va culminar en la realització de la nostra Memòria de Llicenciatura sobre els sistemes de mòlta i triturat dels aliments en la Laietània ibèrica (PORTILLO, 2000). En aquell treball d'investigació, els resultats del qual han estat recentment publicats (PORTILLO, 2005a(PORTILLO, i 2005b)), ens vam centrar en l'estudi de l'instrumental lític de mòlta i triturat d'aliments vegetals dels jaciments ibèrics de la zona central de la costa catalana. Durant la realització d'aquesta Tesi Doctoral hem dedicat diversos treballs a l'estudi d'aquesta temàtica, la major part dels quals han estat realitzats dins el marc del projecte La conservación, transporte y transformación de productos alimenticios en la Protohistoria: análisis de contenidos y experimentación, que ha comptat amb el finançament del Ministerio de Ciencia y Tecnología (BHA2000-0727-C03-01). La informació obtinguda a partir d'aquests estudis ha estat incorporada en la tesi que ara presentem. Aquest treball parteix de l'anàlisi tipològica i funcional dels instruments lítics de mòlta i triturat protohistòrics de la costa catalana, com a part integrant d'un estudi més ampli sobre els processos de transformació dels productes vegetals per al consum humà, que són, sens dubte, una activitat fonamental per a l'alimentació de les comunitats humanes. Són processos que es realitzen principalment per eliminar les substàncies reductores de la digestibilitat, detoxificar i reduir els constituents indigestos, per tal de fer aliments més fàcilment assimilables per al seu consum. Entre aquests processos, s'inclou la transformació del gra en un producte farinós, que és una activitat indispensable per a l'alimentació humana. Es tracta d'una tasca quotidiana, sovint d'àmbit domèstic o familiar, que, com veurem, molt possiblement va esdevenir més complexa i especialitzada en les societats protohistòriques. Les activitats de mòlta i triturat d'aliments són fàcilment observables en els jaciments arqueològics per la presència d'un tipus d'instrumental constituït bàsicament per molins i morters de pedra i d'altres matèries. La presència de molins de diversos tipus i litologies és molt freqüent en els jaciments de la zona estudiada, i en el període ibèric es documenta per primera vegada la gran innovació que suposa el molí rotatiu. El nostre treball parteix de l'estudi de caracterització tipològica i funcional d'aquest instrumental lític. Així doncs, hi presentem el que pretén ser un estudi exhaustiu de caracterització tipològica dels molins i els morters lítics, que parteix d'anàlisis tipològiques prèvies i en el que s'inclou també una proposta d'ordenació tipològica per als morters del període estudiat. L'assaig de caracterització funcional parteix de l'anàlisi de la documentació arqueològica, en la que s'ha tingut en compte les informacions obtingudes a partir d'estudis etnogràfics, experimentals i arqueobotànics, entre els que cal destacar l'anàlisi de microrestes vegetals com a eina fonamental. És per aquest motiu que hem decidit dedicar una part específica d'aquest treball de Tesi Doctoral a la identificació de les restes vegetals a través dels estudis dels fitòlits de silici en molins procedents de diversos jaciments de la zona. Si bé els orígens d'aquest treball es troben en un primer estudi dedicat als sistemes de mòlta durant el període ibèric (PORTILLO, 2000), el marc cronològic ha estat posteriorment ampliat amb l'estudi de jaciments de la primera edat de Ferro, com ara els assentaments de Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre) o Sant Jaume Mas d'en Serrà (Alcanar, Montsià). D'aquesta manera, els materials estudiats en el marc d'aquest treball presenten cronologies situades entre els segles VII i II aC, coincidint amb el final del període ibèric. El marc geogràfic escollit per a la realització del nostre treball és la zona costanera catalana, un territori molt ampli que comprèn les planes litorals i prelitorals del nord-est peninsular (Fig. 1.1). Els materials procedents d'un nombre significatiu de jaciments situats en aquest territori han estat estudiats per nosaltres de manera directa. Cal afegir que els resultats obtinguts en aquesta recerca han estat ampliats amb les dades que es coneixen per ara d'altres zones properes, especialment de la Catalunya occidental, la qual cosa ens ha permès obtenir una visió de conjunt sobre tot el nord-est peninsular, que a la vegada ha estat també comparat amb les informacions conegudes en les zones veïnes del Llenguadoc, el País Valencià o el Baix Aragó. D'altra banda, tot i que el nombre de jaciments estudiats en el marc d'aquest treball és important (al voltant dels quaranta), i que ens han proporcionat un volum significatiu de materials, les possibilitats d'anàlisi que ens oferia cadascun d'aquests jaciments ha estat desigual, de manera que no sempre ha estat possible obtenir informacions acurades sobre la seqüència cronoevolutiva d'aquests instruments o la seva funció específica. Des del primer moment, la nostra recerca es va trobar amb la dificultat de tractar una mena de materials als que habitualment no s'ha donat la importància que mereixen, fet que sovint es tradueix en una publicació deficient, si és que n'hi ha. Malgrat tot, considerem que els resultats obtinguts en el treball que ara presentem permeten establir -per a la zona estudiada-les línies generals de l'evolució morfològica i de l'ús social i funcional d'aquest utillatge de mòlta i triturat, com a part fonamental en el coneixement dels processos de transformació dels productes vegetals per al consum humà . OBJECTIUS Objectius generals L'elecció de realitzar un estudi aprofundit sobre l'utillatge lític de mòlta i triturat radica en el fet que aquesta mena d'instruments poden ser considerats com a bons indicadors de les activitats de transformació dels productes vegetals, ja que acostumen a ser presents en els jaciments arqueològics d'època protohistòrica. L'objectiu principal del nostre treball és arribar al màxim coneixement possible sobre els processos de transformació dels productes vegetals durant la protohistòria a la zona costanera catalana, tant a nivell formal i tipològic (caracterització morfològica, evolució cronotipològica i litologia), com a nivell tecnològic i funcional (funcionament i ús econòmic i social), en la mesura que sigui possible. Per tant, aquests objectius generals poden desglossar-se en aquests dos blocs principals que configuren el treball, els aspectes tipològics i els funcionals, que poden ser plantejats separadament en els objectius específics que tot seguit exposem. Objectius específics L'estudi tipològic Realitzar una caracterització tipològica a partir de l'anàlisi morfològica de les peces. Es tracta d'establir una ordenació tipològica per tal de facilitar la identificació i classificació d'aquest instrumental. L'aplicació d'un mateix sistema de classificació tipològica ens permetrà obtenir una visió global de la seqüència cronoevolutiva d'aquests materials, que segons el nostre entendre podria ser aplicat també per a l'estudi d'altres zones properes en el mateix període. D'aquesta manera, podrem analitzar l'evolució de les tecnologies aplicades als processos de transformació dels productes vegetals. Amb l'objectiu d'aprofundir en els aspectes tècnics, l'estudi formal es completa amb una anàlisi macroscòpica de les matèries primeres utilitzades en la fabricació dels instruments, considerant els factors que intervenen en l'elecció de les litologies. En la mesura que ha estat possible, també han estat realitzats estudis petrogràfics per tal de tractar de determinar la provinença d'aquestes matèries primeres. L'estudi funcional Es pretén realitzar una aproximació respecte als possibles usos i la funcionalitat de l'utillatge lític de mòlta del període protohistòric a partir de l'anàlisi del registre arqueològic, de les informacions aportades per les experiències etnogràfiques i de les que deriven dels treballs experimentals. A més d'aprofundir en el coneixement d'aquests aspectes funcionals, volem analitzar també els aspectes econòmics i socials relacionats amb el processat dels aliments en aquestes comunitats. Per tal d'aprofundir en aquest aspecte, una part del treball s'ha dedicat a anàlisis arqueobotàniques, que ens permetin identificar les restes vegetals que es troben en el registre com a resultat d'aquestes activitats. Amb aquest treball es pretén mostrar també la potencialitat de les analítiques de fitòlits de silici i les seves aportacions al coneixement dels sistemes de transformació dels productes vegetals. METODOLOGIA La recerca de la documentació utilitzada per a la realització d'aquest treball es basa en la informació bibliogràfica i en la recerca personal dels materials arqueològics, que han estat analitzats sempre de manera directa per nosaltres. Tanmateix, la realització d'un estudi aprofundit sobre aquesta temàtica, es veu dificultada en gran mesura per diverses problemàtiques que cal tenir en consideració. Sovint l'atenció donada a aquesta mena de materials arqueològics no ha estat la que requereixen, de manera que moltes vegades han estat obviats en les memòries o publicacions arqueològiques o ni tal sols han estat recollits de les excavacions. Altres vegades han estat dipositats en els magatzems de museus i altres institucions, sense unes condicions de preservació adequades per a estudis posteriors. Així doncs, freqüentment se'n desconeix el context arqueològic. Aquesta manca generalitzada d'interès per part dels mateixos arqueòlegs pot ser relacionada també pel fet de que tradicionalment se'ls suposava la funcionalitat, fer farina de cereals, essent utilitzats com a indicadors de cultures productores de cereals i sedentàries. Cal afegir, a més, que sovint aquest material ha estat reutilitzat amb funcions diverses -i no sempre reconeixibles-de manera que el nombre de peces documentades en el lloc on van desenvolupar la funció per a la qual havien estat fabricades originàriament és, en conjunt, força reduït. Totes aquestes problemàtiques ens dificulten sens dubte l'anàlisi tipològic i funcional d'aquest utillatge. El treball parteix de l'anàlisi directa del material de mòlta i triturat procedent de diversos jaciments protohistòrics de la zona costanera catalana, constituït fonamentalment per molins de diferents tipus i morters de pedra, la major part del qual és encara inèdit. El conjunt de peces estudiades en el marc d'aquest treball està format per més de vuit-cents exemplars. Sempre que ha estat possible, han estat estudiats en magatzems o laboratoris de museus i d'altres institucions on es troben actualment dipositats, i en algunes ocasions en els mateixos jaciments. Els materials provenen de prop de quaranta jaciments diferents. No cal dir que el nivell d'anàlisi i la informació proporcionada per l'estudi de cadascun d'aquests jaciments ha estat diferent, ja que depèn de les possibilitats de cadascun a nivell d'informació estratigràfica, espacial, arqueobotànica, petrogràfica, etc. En qualsevol cas, l'estudi que presentem sobre tots aquests jaciments pretén ser exhaustiu, ja que han estat analitzats tots els exemplars de molins i morters lítics que han estat recuperats fins al moment. Aquesta part del treball ha estat realitzada a partir de la documentació existent sobre els mateixos jaciments, alguns dels quals encara es troben en curs d'excavació. S'han consultat les monografies i els diversos treballs publicats, els inventaris i les memòries d'excavació, i en ocasions hem comptat amb documentació inèdita proporcionada pels mateixos responsables de les intervencions. També hem visitat els jaciments, i en algunes ocasions hem tingut la possibilitat de mantenir converses amb els mateixos excavadors. Pel que fa a l'estudi directe dels materials, cal dir que han estat analitzats morfomètricament per tal de ser ordenats tipològicament, i també quantificats. Per aquest motiu han estat enregistrats en una base de dades, mitjançant un sistema de fitxes que ha estat complementada amb la fotografia i el dibuix arqueològic de cadascun dels exemplars. El model de fitxa de registre que hem utilitzat es basa parcialment el sistema descriptiu proposat per F. Jodry per a l'estudi dels molins rotatius gal•lo-romans (JODRY, 1998). Pel que fa a la terminologia utilitzada en la descripció morfològica dels materials hem seguit la proposta de N. Alonso, publicada en diversos treballs (ALONSO, 1996(ALONSO, i 1999)). En aquest sentit, cal destacar la importància d'unificar els termes utilitzats en la descripció d'aquests materials, ja que en la literatura arqueològica trobem que el vocabulari és molt ampli i pot portar a confusions. És per aquest motiu que en alguns treballs centrats en aquesta temàtica trobem una especial atenció en la definició dels aspectes terminològics (KRAYBILL, 1977;AMOURETTI, 1986;PY, 1992;ALONSO, 1996). Per a la caracterització tipològica dels molins hem tingut presents estudis precedents realitzats tant a casa nostra (GENÍS, 1985(GENÍS, i 1986;;MALUQUER et al., 1990;BOQUER et al., 1995;ALONSO, 1999;ASENSIO et al., 2002;ÉQUIPE d'Alorda Park, 2002) com per a d'altres zones (ROUBET, 1973;KRAYBILL, 1977;BORGES, 1978;CUNLIFFE, 1984CUNLIFFE, i 1987;;DOLLFUS, 1985;PY, 1992;WRIGHT, 1994, entre d'altres). Com veurem, per a l'ordenació tipològica dels molins de vaivé hem decidit utilitzar la tipologia proposada per N. Alonso en l'estudi dels molins de la plana occidental catalana d'època protohistòrica (ALONSO, 1999). Pel que fa a l'estudi dels molins rotatius, hem seguit la tipologia definida per al jaciment d'Alorda Park (ÉQUIPE d'Alorda Park, 2002), que es basa en gran part en el treball de M. Py sobre els materials de Lattes (Hérault, França) (PY, 1992). Aquesta tipologia també ha estat utilitzada per N. Alonso en l'estudi dels materials procedents dels jaciments de la zona occidental catalana (ALONSO, 1999). Pel que fa als morters, en aquest treball presentem una proposta d'ordenació tipològica, donat que no existeixen estudis precedents. Per a l'estudi de caracterització de les matèries primeres ens hem basat fonamentalment en descripcions de caràcter visual. S'ha realitzat també un estudi descriptiu macroscòpic de les diverses litologies identificades en dos dels jaciments estudiats, Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) i Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre), en el que hem utilitzat la terminologia i metodologia petrogràfiques. Cal afegir que per a aquests dos mateixos jaciments disposem també d'un estudi de caracterització mineralògica, petrogràfica i química, realitzat a partir d'anàlisis químiques de Difracció de Raigs X (FRX) i de làmines primes (M.A. Cau, ICREA/ Universitat de Barcelona i T. Pisciotta, Universitat de Palerm, Sicília). La metodologia utilitzada, així com els principals resultats d'aquest estudi es troben en una tesina presentada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Palerm a (PISCIOTTA, 2004). Les informacions obtingudes en aquests estudis ens han permès aprofundir en el coneixement sobre les característiques físiques de les matèries utilitzades en la fabricació dels instruments, i també fer una aproximació a les qüestions de provinença d'aquestes matèries primeres. Sens dubte, la utilització d'aquesta mena d'estudis ens pot permetre obtenir informacions sobre els possibles centres d'explotació d'aquestes primeres matèries i sobre les qüestions relacionades amb l'intercanvi i difusió d'aquest tipus d'utillatge. La part dedicada a l'estudi funcional es basa fonamentalment en l'anàlisi de la documentació arqueològica, així com en la informació bibliogràfica. Entre els instruments relacionats amb les pràctiques agrícoles, els molins són els que han despertat sovint l'atenció d'arqueòlegs i antropòlegs, per la seva relació el paper del pa com a element indispensable en l'alimentació humana. Aquest interès pels molins es veu reflectit en una abundant bibliografia sobre el tema. Des dels primers treballs dedicats a l'estudi dels molins (LINDET, 1899 i 1900) són nombrosos els estudis de síntesi dedicats a la temàtica, a vegades integrant estudis més globals sobre les pràctiques agrícoles, l'alimentació o estudis sobre tecnologia (MAURIZIO, 1932;LEROI-GOURHAN, 1943i 1973;MORITZ, 1958;CHILDE, 1960;DAUMAS, 1962;FORBES, 1964;AMOURETTI, 1986, entre d'altres). D'altra banda, moltes vegades ens trobem davant la dificultat de que aquests estudis se centren en anàlisis tècniques que aborden la temàtica des d'una òptica evolucionista, que no té en compte l'enorme diversitat existent, tant a nivell formal com en l'aspecte funcional. També s'han considerat les informacions extretes de les fonts clàssiques, essencialment la De Agricultura de Cató i la Naturalis Historia de Plini el Vell, que ens aporten dades interessants sobre l'instrumental i els processos de transformació dels aliments durant l'antiguitat. No ha estat fins a temps més recents que s'ha abordat la temàtica d'una manera diferent que ha posat de manifest l'enorme complexitat d'aquests processos, amb l'aplicació de noves tècniques d'anàlisi que permeten anar més enllà de l'estudi descriptiu tradicional. En aquest sentit, les aportacions a aquest camp de les anàlisis de traces d'ús, les arqueobotàniques de microrestes vegetals, i les químiques es mostren fonamentals per a la interpretació de la funcionalitat i ús específic de l'instrumental, que ens poden resultar de gran utilitat per a la identificació de les àrees d'activitat i de producció en el registre arqueològic (entre d'altres, ADAMS, 1989;HODGES, 1992;ANDERSON et al., 1993;JUAN, 1997;ALBERT, HENRY, 2004;PEARSALL et al., 2004;ALBERT, PORTILLO, 2005). La metodologia utilitzada en les analítiques de restes vegetals a partir de l'estudi dels fitòlits de silici que s'inclouen en aquest treball serà exposada de manera detallada en el capítol corresponent (vegeu cap. 3). Una part important de la documentació consultada per a la realització de l'estudi funcional ha estat extreta de diversos estudis etnogràfics, especialment els centrats en la zona del Magreb (GAST, ADRIAN, 1965;GAST, 1968;FERCHIOU, 1979FERCHIOU, i 1996;;ROUX, 1985), i també de les informacions proporcionades pels treballs d'experimentació (FOXHALL, FORBES, 1982;GRÉGOIRE, 1992;MEURERS-BALKE, LÜNING, 1992;PROCOPIOU, 2001;MENASANCH et al., 2002, entre d'altres). Una part de la informació recollida sobre els aspectes experimentals ha estat obtinguda a partir dels estudis realitzats en el marc dels projectes sobre l'edat de Ferro a la Butser Ancient Farm (Hampshire, Regne Unit), en els que hem tingut l'oportunitat de participar de manera directa. En definitiva, les fonts d'informació per a l'estudi dels sistemes de mòlta i triturat utilitzades per a la realització d'aquest estudi són molt nombroses i variades. Des del nostre punt de vista, la manera d'aconseguir el màxim d'informació sobre la temàtica en qüestió, és abordar-la des d'una òptica pluridisciplinar, en la mesura del possible. Malgrat tot, molts dels aspectes tractats en aquest treball de Tesi Doctoral resten encara pendents d'aprofundir en futurs treballs. AGRAÏMENTS Com és habitual en aquesta mena de treballs, hi ha una llarga sèrie de persones i d'institucions sense el suport de les quals no hauria estat possible la seva realització. És per això que volem expressar amb aquestes línies la nostra més sincera gratitud a tots aquells que d'alguna manera han col•laborat en la nostra recerca i prego em disculpeu si em deixo algú. En primer lloc, agraïm als nostres directors, Dr. Joan Sanmartí Grego i Dra. Rosa Maria Albert Cristóbal, l'haver acceptat la direcció d'aquesta Tesi Doctoral. Al Dr. Joan Sanmartí per la confiança dipositada en nosaltres des dels inicis d'aquesta recerca, integrant-nos des del primer moment en el seu grup de recerca, el Grup d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia. A la Dra. Rosa Maria Albert, amb qui en els darrers tres anys ens hem endinsat en el món de la fitolitologia, participant en els seus projectes de recerca que actualment es desenvolupen des del recentment creat Grup d'Estudis Geoarqueològics i Paleoecològics. També volem expressar el nostre més sincer agraïment a la Dra. Mercè Roca Roumens, com a tutora de la beca predoctoral de Formación de Personal Universitario (FPU) del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, que hem gaudit en el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Agraïm a la Dra. Mercè Roca la confiança dipositada envers nosaltres i l'interès que en tot moment ha mostrat per la nostra tasca investigadora. La recerca de materials, part imprescindible en la consecució d'aquest treball, ha estat possible gràcies a les atencions rebudes per part de nombroses persones i institucions: Del Museu del Montsià (Amposta), a la Maria del Mar Villalbí, que ens ha facilitat la consulta dels materials procedents de diversos jaciments de la zona: la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià), Sant Jaume Mas d'en Serrà (Alcanar, Montsià), Mianes (Santa Bàrbara, Montsià), Mas de Mussol (Tortosa, Baix Ebre), així com també a David Garcia i Francesc Gràcia per les informacions facilitades sobre els dos primers. Als codirectors del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre), i membres també de l'equip d'excavacions del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre), la Carme Berlarte i en Jaume Noguera, per facilitar-nos els materials i informacions sobre aquests assentaments; de la mateixa manera que agraïm a David Asensio pel Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre). A l'Anna Mir del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, per la consulta dels materials del poblat de la Serra de l'Espasa Agraïm al Professor Terry Ball com a responsable de la nostra estada en el Microscopy Laboratory (Botany and Range Science Department) de la Brigham Young University (Provo, Utah, EEUU). Aquesta estada va ser possible gràcies al finançament de la de l'Agrupació de Recerca en Humanitats de la Facultat de Geografia i Història i al projecte Assessorament i investigació aplicada al camp de l'explotació de recursos vegetals, de la Universitat de Barcelona. Volem agrair a tot el personal del centre la seva acollida i col•laboració, i en especial a Michael Standing per la seva ajuda en el laboratori. Al Dr. Terry Ball li agraïm la formació rebuda en anàlisi morfomètrica dels fitòlits fonamentada en microscopia electrònica amb làser, per la confiança dipositada en nosaltres així com també volem expressar el nostre més sincer agraïment pels bons moments que vam gaudir amb la seva família durant la nostra estada, de la que tenim també un record entranyable. També hem d'agrair a la Unité de Fouilles et de Recherches Archéologiques de Lattes (CNRS, Unité Mixte de Recherche UMR 154) per permetre'ns col•laborar tots aquests anys en el projecte, així com també l'accés a la biblioteca del centre. Estem molt agraïts a l'ex-director del projecte, Michel Py, i a l'actual director, Thierry Janin, per haver acceptat la nostra col•laboració en el tractament i la recollida de mostres per a estudis paleoambientals i paleoeconòmics. Volem agrair de manera molt especial a Núria Rovira, Natàlia Alonso i Ramon Buxó la formació rebuda sobre arqueobotànica, que ens ha resultat de gran ajuda per a la consecució d'aquest treball. A la Natàlia Alonso, a més del temps que hem compartit en els estius de Lattes, li volem agrair la indubtable ajuda que va suposar el tenir-la com a membre del tribunal de defensa de la nostra Memòria de Llicenciatura i sobretot pels seus comentaris i recomanacions. Gràcies igualment a l'ajuda rebuda per part dels nostres amics i companys del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia i de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb els que tots aquests anys hem compartit més que els cafès i els ordinadors del Departament, i que sou tants que espero em perdoneu si em deixo algú de vosaltres: Carme Belarte, Jaume Noguera, Jordi Principal, Jordi Hernández, Laura Devenat, Àlex Ros, Guillem Tejero, Marta Miñarro, Xavier Bermúdez, Jordi Chorén, Sílvia Valenzuela, Miguel Ángel González, Gustau Vivar, Marisol Madrid, Evanthia Tsantini, Jordi Campillo, Miquel Àngel Cau, Josep Torres, Mireia Pedro, Jose Espejo, Jesús Barco, Oriol Font, Xavier Esteve, Xavier Mangado, Jordi Nadal, Mathieu Langlais, Santiago Riera, Yannick Miras, David Garcia, Isabel Moreno, Gemma Ibars, Ramon Álvarez, Javier López-Cachero i el noi d'Àsia, Daniel Gomà. Per acabar, vull donar les gràcies a la meva família i a tots els amics, per la vostra comprensió i encoratjaments constants, i de manera molt especial a Romà Lucea, per la seva paciència i suport incondicional durant tots aquests anys. (

perfect

{"ca": 0.9984633426341543, "es": 0.0006874519794573173, "tr": 0.0003639451655950503, "pt": 0.00044482186906061707, "en": 4.043835173278337e-05}

cawac_ca_20200528_6_80003

El Teatre de l’Aurora és, per quart any consecutiu, escenari d’El Més Petit de Tots, el festival internacional dedicat a les arts escèniques per als infants. Onze espectacles -“preferim dir-ne experiències”, diu l’organització- de Catalunya i de l’estranger (Espanya, Dinamarca, Bèlgica i la Gran Bretanya) circulen simultàniament en vuit teatres de Catalunya i el País [...] El passat divendres 15 de novembre a l’Escola Anoia vam celebrar la Setmana de la Ciència. Per commemorar aquest esdeveniment, entre d’altres activitats, tots els alumnes de l’Escola participen en una gimcana de jocs matemàtics (jocs de lògica, càlcul, enginy…) organitzada pel Departament de Ciències de l’Escola, amb la col·laboració i participació de tot el [...] El Consell Comarcal de l’Anoia i Fast Enginyeria (Fast Parcmotor) han signat un conveni de col·laboració per impulsar projectes conjunts i sumar esforços per promocionar les instal·lacions de les quals disposen en el Complex del Motor de Castellolí: el Campus Motor Anoia i el Circuit Escola, respectivament. Aquest Complex del Motor -on també s’hi troba [...] Entre el 25 de novembre i el 13 de desembre l’Ajuntament d’Igualada obre el termini per a presentar les sol·licituds de subvenció per ornamentar amb motius nadalencs els diferents carrers comercials de la ciutat. Aquestes subvencions, que van dirigides als comerciants i associacions comercials, pretenen donar suport a la campanya nadalenca a través d’actuacions que [...] El passat dissabte 16 de novembre, coincidint amb la festivitat de St. Faust, es va inagurar l’Espai pels Somnis – Casal Autogestionat d’IGD, després de 3 mesos de feina per habilitar el local. Durant la setmana prèvia, el Casal va voler donar la benvinguda als ciutadans/es d’Igualada tot enviant-los un pamflet amb el dibuic d’una [...] El proper dissabte, 30 de novembre, l’Ajuntament d’Igualada durà a terme la tradicional ofrena del Ciri Votiu de la ciutat a la Mare de Déu de Montserrat. Aquest any, es comptarà amb la presencia de l’entitat de l’Ateneu Igualadí, que celebra el seu 150è Aniversari. Aquest costum, recuperat a la dècada dels anys ’90, commemora [...] El Teatre de l’Aurora reprèn les sessions de Contes a Les Golfes, dedicades al públic adult, el proper dijous 21 de novembre amb l’actriu Teresa Puig, que presentarà l’espectacle Vidències. Sota la direcció de Laura Batllori, l’actriu igualadina presenta un espectacle que ens acosta, mitjançant les paraules, la ironia i el misteri, a una dimensió [...] La nova campanya de promoció de l’oli pierenc es va iniciar el diumenge 17 de novembre al molí d’oli de Cal Sadurní, després d’haver estat anunciada als mitjans habituals. Els visitants van participar en el ja tradicional esmorzar amanit amb oli novell de la temporada i d’una visita comentada a les instal·lacions per entendre el [...] La Corporació Alimentària Guissona (CAG) ja ha obert avui dimarts seu nou centre comercial a Jorba, amb el restaurant de buffet lliure més gran de les tres àrees que disposa al país, a Guissona, Lleida i Jorba, a més d’un supermercat de grans dimensions. L’agost del 2012 CAG ja va inaugurar en aquest espai, al [...] Més de cent cinquanta professionals de la salut es van aplegar a la XXIII Jornada dels Serveis de Farmàcia dels Hospitals de Catalunya que es va celebrar al Museu de la Pell i Comarcal de l’Anoia el passat 14 de novembre. La Jornada, organitzada pel Servei de Farmàcia del Consorci Sanitari de l’Anoia, va girar [...]

curate

{"ca": 1.0}

http://www.veuanoia.cat/?cat=1&paged=18

macocu_ca_20230731_1_377634

Un llibre rigorós però alhora assequible, que brinda al lector tota la informació necessària per conèixer en profunditat què és el colesterol i de quina manera pot el seu correcte control beneficiar la nostra salut. Què és el colesterol "bo" i el colesterol "dolent"? Què són els greixos saturats o els triglicèrids? Què són els olis omega? La part més importants és aquella en la qual mostra el lector la sèrie d'aliments que realment són beneficiosos per a la nostra salut, o per contra la perjudiquen. Aclareix moltes de les idees errònies que popularment s'han estès sense tenir una base científica en què assentar-se. Tancar

curate

{"ca": 0.9903691813804173, "fr": 0.009630818619582664}

acn_ca_20201011_0_40131

Sallent acollirà un festival de música per donar suport a Anna Gabriel i altres encausats La cita tindrà lloc el 4 i 5 de maig i comptarà amb actuacions de Gossos, Xavi Sarrià, Joan Garriga i Stombers, entre altres ACN Sallent.-Sallent acollirà el proper 4 i 5 de maig un festival solidari per recaptar fons per la caixa de resistència per ajudar a l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Sota el nom de 'La Resposta', 12 bandes pujaran a l'escenari, amb músics com Xavi Sarrià, Joan Garriga, Gossos, Zoo i Strombers. A banda de la música hi haurà activitats paral·leles, un acte polític i una zona d'acampada per aquells que vulguin passar-hi la nit. Segons explica Gemma Codina, portaveu de Sallent Respon, el festival engloba "la causa de l'Anna però també la causa repressiva de l'Estat contra l'independentisme i altres activistes que qüestionen l''statu quo'". El festival està organitzat pel grup de suport 'Sallent Respon' i la campanya 'Free Anna Gabriel'. Es dividirà en dos dies. Començarà divendres 4 de maig amb les actuacions de Zoo, Smoking Souls, Gossos, Auxili, Yacine i Pirat's Sound Sistema. El dissabte al vespre, a partir de les 20h, serà el torn de Xavi Sarrià, Joan Garriga, Ebri Knight, Strombers, Juantxo Skalari i El Diluvi. Les entrades, que tenen un cost de 15 euros, es poden comprar a la web www.freeannagabriel.cat. Penes més greus Els organitzadors del festival, a través d'un comunicat, denuncien que el cas de Gabriel no és un cas aïllat sinó "un més dins la ràtzia repressiva de l'estat espanyol". Consideren que "de cap manera a dia d'avui podem descartar que l'Anna no sigui acusada d'un delicte de rebel·lió. Mentre duri el processament és possible i probable que l'Anna i els altres investigats puguin ser imputats per altres delictes més greus que els actuals, amb penes de fins a 30 anys de presó".

perfect

{"ca": 0.9478594950603733, "es": 0.05214050493962678}

https://www.acn.cat/text/item/sallent-acollira-un-festival-de-musica-per-donar-suport-a-anna-gabriel-i-altres-encausats

crawling-populars_ca_20200525_27_44229

4 min. 01/03/2012 00:00 Ja en tinc un Crear-ne un gratis Comparteix Facebook Twitter Whatsapp Mail La primavera russa , malgrat les gèlides temperatures, ha estat impactant. Des que va desfer-se la Unió Soviètica, Rússia no havia viscut manifestacions com les de les últimes setmanes, que han aplegat un públic d'allò més divers al centre de Moscou i d'altres ciutats. Al YouTube s'hi troben fàcilment vídeos de joves que, al so del rap i coberts amb màscares, canten o més aviat criden contra el seu líder, i les xarxes socials i internet van més plens que mai de convocatòries de l'encara dispersa oposició. A la portada de l'Ara.cat Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora

curate

{"eo": 0.01742627345844504, "es": 0.021447721179624665, "ca": 0.9075067024128687, "en": 0.030831099195710455, "de": 0.005361930294906166, "br": 0.01742627345844504}

: /opinio/Sha-escapat-pero-sha-salvat_0_655734452.html

mc4_ca_20230418_17_552500

Hotel La Fauvelle → 4.628 establiments → 876 establiments Hotels a Thuir Consulta tots els comentaris autèntics (202) http://www.booking.com/hotel/fr/la-fauvelle.html 60 avenue de la Fauvelle, 66300 Thuir, França Assegura't un bon preu al La Fauvelle - els clients que s'hi han allotjat fa poc li han posat un 8,7. El personal, molt amable i atent.Els llits són molt bons.L'esmorzar és correcte, potser li faltaria una mica més de varietat d'embotits.És un lloc molt tranquil, ideal per desconnectar. Un lloc molt relaxant. El sitio es acogedor y muy tranquilo. Muy buena atención por el propietario. La finca ès impressionant, la vegetació,la piscina lesinstal.lacions noves... The swimming pool is fantastic. The staff were very helpful e.g. we wanted to store some food in their fridge and they were very obliging. Kashlathecow, The peace and tranquility. The location was beautiful.The breakfasts were scrumptious. Noticed slight changes under the new management. I would still recommend it but if you have stayed here before then the experience won't be quite the same. It was beautiful on the eye and was exquisitely renovated, both the interiors and the grounds. Perfect for tranquil 'getaway'. The town of Thuir, 2 minutes away, was also charming with wonderful restaurants. Very friendly and enthusiastic welcome. Great Breakfast. Continental/French. Don't expect a cooked breakfast. ideal location and v peaceful. Aquest establiment està situat a Tuïr i es troba en un edifici de la dècada de 1850, que ha estat renovat amb un estil contemporani. Ofereix una piscina d'aigua salada i un jardí extens. Les habitacions estan ubicades en un edifici modern i tenen accés directe al pati o al jardí. Disposen de TV de pantalla plana i WiFi gratuïta. El bany inclou assecador, articles de tocador gratuïts i sabatilles. L'esmorzar està inclòs i se serveix al pati o al menjador. La Fauvelle és 18,6 km de Perpinyà i a 25 minuts amb cotxe de l'aeroport internacional de Perpinyà-Rivesaltes. El poble de Castelnou i el seu castell medieval es troben a 6 km. L'establiment ofereix aparcament privat gratuït. El La Fauvelle treballa amb Booking.com des del 30 de abr. de 2012. Quan vols allotjar-te al La Fauvelle? La reserva més recent en aquest hotel és del 22 de set. a les 20:17 des de França. 6 raons per triar el La Fauvelle 4 establiments a Thuir Instal·lacions del La Fauvelle Le Neptune (31 km), Arbequina (1,3 km) De les 17:00 a les 22:00 La situació del Mas La Marchette té una puntuació de 10 El Le Mas Del Cavalier té una puntuació de 9,3 Mira els 4 millors hotels de Thuir, segons 520 opinions d'hotels autèntiques a Booking.com. Horari del registre d'entrada i de sortida de juliol i agost: - Registre d'entrada: de 15:00 a 22:00 - Registre de sortida: de 7:00 a 12:00 A partir de 202 comentaris Fantàstic: 9+ (106) Bé: 7 – 9 (71) Els clients que han consultat el La Fauvelle també han consultat: Casa9 Hôtel Aquest hotel es troba en un edifici tradicional català de pedra que data dels segles XI i XV i disposa d'una piscina exterior. La reserva més recent en aquest hotel és d'avui a les 14:42 El Myperpignan està situat a 300 m del centre de Perpinyà i ofereix apartaments amb cuina. 1 persona s'ho està mirant ara mateix La Figuera B&B està situat a 20 km de Perpinyà i el poble medieval de Castelnou. La reserva més recent en aquest hotel és d'avui a les 14:51 L'hotel La Tour de l’Horloge està situat en una antiga casa unifamiliar, al centre històric de Rivesaltes. L'establiment va ser renovat recentment respectant tot el seu caràcter original. Puntuació a partir de 56 comentaris » Mostra més hotels a Thuir Mostra tots els comentaris del La Fauvelle Últims comentaris del La Fauvelle "lloc Tranquil" 눉Que no hi hagi la possibilitat de menjar alguna cosa per la nit, si no fos per això, seria perfecte.눇El personal, molt amable i atent.Els llits són molt bons.L'esmorzar és correcte, potser li faltaria una mica més de varietat d'embotits.És un lloc molt tranquil, ideal per desconnectar. "Es un lloc perfecte per descansar i com a base per visitar la Catalunya Nort." 눉El jardí no está al dia.눇Un lloc molt relaxant. 10 comentaris útils "Una bona troballa" 눇La finca ès impressionant, la vegetació,la piscina lesinstal.lacions noves... "Estancia agradable y tranquila" 눉Ante la necesidad de encargar la cena a las 4 de la tarde , ya no es posible. Se debe encargar a la hora del desayuno. Quizás se debería tener un poco de improvisación ene estos casos. Una ensalada , algún embutido y un paté con tostadas se puede mantener en nevera.눇El sitio es acogedor y muy tranquilo. Muy buena atención por el propietario. Doncs ho tenim tot controlat! Busca hotels, cases i apartaments de vacances a prop dels millors monuments i llocs d'interès de Thuir. Estalvia't fins a un 50% a Thuir 158904|4,155918,158806,155678,154642,159067,154521,158432,158966,153624,158185,157552,158247,157100,159002,150716,153392,156665,157695,156665|3,153097,156084,153097|1,155638,151729,157017,158904,158175,159103,157348,154030,156018,156299,152554,158192,158263,158380,158698,157168,152522,157682,154521|1,154836,159112,154679,153887|6,156540,152097,157616,158626,153283,157289,153887,157029,156430,155568,153726,156372,158924,158072,157255,157289|1,154971,157513,153887|2,158770,158924|1,158898,154624,157240,157682|1,155448,158571,153459,155980,153277,153451,153311,153887|8

curate

{"en": 0.2654449272624221, "ca": 0.5990931418855092, "fr": 0.020026450028339315, "es": 0.10636689967882108, "it": 0.0035896467031928964, "br": 0.005478934441715474}

http://www.booking.com/hotel/fr/la-fauvelle.ca.html

oscar-2301_ca_20230418_8_13620

En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt. Begtegínida 5 llengües Azərbaycanca Deutsch فارسی Türkçe Oʻzbekcha/ўзбекча Modifica els enllaços Pàgina Discussió català Mostra Modifica Mostra l'historial Més Mostra Modifica Mostra l'historial De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Begtegínida fou una nissaga senyorial que va governar l'alta Mesopotàmia durant un segle. El seu centre era Irbil però va governar també temporalment a Haran, Mossul i Sindjar. La va fundar Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin, amir (oficial militar) turcman, lloctinent de Imad-ad-Din Zengi que va rebre del seu senyor el govern dels territoris entre el Gran Zab i el país dels kurds humaydites (a Takrit) i hekkarites (a Shahrazur), amb seu a Irbil. Va exercir també el govern de Mossul després del 1145, i uns anys després (després del 1150) el de Sindjar i Haran. Abans de morir el 1168 va retornar tots els seus feus a Kutb al-Din a canvi de ser confirmat com a governador hereditari d'Irbil. El va succeir el seu fill Muzaffar al-Din Gokburi (o Gökburi) que fou enderrocat immediatament pel governador d'Irbil, Kaymaz, que va portar al tron al seu germà petit Zayn al-Din Yusuf. Kaymaz va rebre més tard el govern de Mossul i Gokburi va rebre el govern d'Haran en compensació a la pèrdua d'Irbil. El 1190 va morir el seu germà Yusuf i Gokburi va obtenir la investidura d'Irbil de Saladí. Després de la mort de Saladí (1193) ja no es va considerar vassall de ningú més que del califa. Va governar a Irbil fins a la seva mort el 1233. No va deixar fill i va llegar el seu principat al Califa que efectivament van ocupar Irbil. Llista d'emirs[modifica] Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin vers 1137/1138-1168 Zayn al-Din Yusuf (fill) 1168-1190 Muzaffar al-Din Gokburi 1190-1233 Bibliografia[modifica] “Begteginids”, a: Encyclopaedia of Islam, primera edició (1913-1936), Editada per M. Th. Houtsma, T.W. Arnold, R. Basset, R. Hartmann. Consultat en línia el 23 de juliol del 2016 <http://dx.doi.org/10.1163/2214-871X_ei1_SIM_1414> Primera edició en línia: 2012. Primera edició impresa: ISBN 9789004082656, 1913-1936 Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Begtegínida&oldid=30296929» Categoria: Dinasties de l'Iraq Categoria oculta: Pàgines que usen enllaços màgics d'ISBN La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 8 juny 2022 a les 09:38. El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.

curate

{"ca": 0.8449136276391555, "hu": 0.004222648752399232, "az": 0.004606525911708253, "de": 0.0345489443378119, "fa": 0.0019193857965451055, "tr": 0.0023032629558541267, "uz": 0.006525911708253359, "it": 0.028406909788867563, "fr": 0.02802303262955854, "en": 0.029558541266794625, "pt": 0.014971209213051824}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Begteg%C3%ADnida

wikipedia_ca_20230401_0_278638

Catàrtic En medicina, un catàrtic és una substància que accelera la defecació. Cal diferenciar-ho d'un laxant que és substància que només "facilita" defecar, usualment per estovar els excrements. És possible que una substància tingui els dos rols, com a laxant i com a catàrtic. Hi ha agents, com la llavor de" Plantago", que incrementen el volum dels excrements. Catàrtics com el sorbitol s'usen de vegades com a tractament d'enverinaments, però l'efecte no n'és gaire cert.

perfect

{"ca": 1.0}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=278639

cawac_ca_20200528_0_101231

6 d'octubre Jornada Mundial pel Treball Digne El dijous 6 d'octubre se celebra a Catalunya la Jornada Mundial pel Treball Digne . El concepte de "treball digne", encunyat per l'Organització Internacional del Treball (OIT), es refereix al que es realitza respectant els convenis fonamentals proclamats per aquesta organització el 1998 -llibertat sindical, dret de vaga i negociació col·lectiva, prohibició del treball infantil i del treball forçós, i prohibició de tota forma de discriminació laboral- i que, a més, és un treball que es realitza mitjançant un contracte, amb una remuneració justa i el dret a unes prestacions socials bàsiques.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.ccoo.cat/noticia/142925/jornada-mundial-pel-treball-digne

oscar-2301_ca_20230418_6_54538

El far de Sant Sebastià de Palafrugell, inaugurat el 1857, és obra de l’arquitecte Josep Maria Faquineto i és el més potent del litoral català. Està situat a 169 metres per sobre del nivell del mar, sobre una terrassa natural, i la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques. Es tracta d’un conjunt format per la torre-far i altres dependències, tot envoltat d’una zona enjardinada i d’una tanca. La torre és de planta circular de línies simples. Tant la torre com la resta de construccions mostren detalls, com ara les finestres i les cornises, d’inspiració clàssica. Les dependències del far acollien els faroners, que acostumaven a ser tres. Els avenços tecnològics van fer menys necessària la tasca humana in situ, i el 1999 va ser l’últim any en què hi va treballar un faroner. Avui dia el far de Sant Sebastià funciona totalment automatitzat. Datació: 1857 Autor: Josep Maria Faquineto Localització i accés: Al turó de Sant Sebastià de la Guarda. 41.89166669999999 3.201944400000002 Localització Muntanya de Sant Sebastià 17211, Llafranc (municipi de Palafrugell) Mapa del patrimoni industrial de Catalunya 150 elements imprescindibles Descobriu el llegat dels principals espais i elements del procés d’industrialització de Catalunya. Segueix-nos a: Inici Presentació Activitats preindustrials Activitats industrials Serveis i obra pública Enllaços d'interès Contacte Amb la col·laboració de: Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya © 2021 | Política de Privacitat | Política de Galetes

curate

{"ca": 0.9337837837837838, "es": 0.01891891891891892, "it": 0.011486486486486487, "en": 0.030405405405405407, "fr": 0.005405405405405406}

https://150elements.mnactec.cat/index.php/company/far-de-sant-sebastia/

mc4_ca_20230418_14_534650

Artalafrau | Experiències i reflexions envers l'art “Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant”. Benvinguts/des al blog de Visual i Plàstica de l’Institut la Mar de la Frau. L’objectiu és proporcionar un espai on poder veure i compartir reflexions, experiències i projectes vinculats a l’art. Podrem veure com, a través de la relació amb els materials, de l’observació de l’entorn i de les diferents propostes, es troben possibilitats d’expressar les nostres idees i emocions, desenvolupant així un esperit lliure i creatiu capaç de donar respostes al nostre entorn social.

curate

{"ca": 1.0}

https://artalafrau.wordpress.com/

mc4_ca_20230418_9_209985

Raons que rimen: Cloenda de l'Any Amades a Vallromanes Us presento el vídeo que he elaborat de l'acte de cloenda de l'Any Amades que es va celebrar a Vallromanes el diumenge, 17 de gener de 2010, a les 12.00 del migdia, al mateix temps que se succeien actes en altres 64 municipis i que 48 blogaires convertien la Catosfera en la plaça major de la cultura popular. Són poc més de 25 minuts, amb la succesió de la lectura del manifest que fa Mari Luz Muñoz, regidora de Cultura, els 10 minuts que vaig aprofitar per glossar la figura i l'obra de Joan Amades, la lectura de la rondalla "Les maduixes", que van fer Óscar Garcia, director del Casal de Cultura, i Carles Oliete, del Grup Poètic Vallromanes i l'enlairada final de globus. Cloenda de l'Any Amades a Vallromanes from Víctor Pàmies Riudor on Vimeo. Publicat per Víctor Pàmies i Riudor a 11:24 p. m. Etiquetes: Any Amades, commemoracions, Joan Amades, vallromanes, vídeo Es confirma que, d'aquí a poc temps, tindrem el Videobloc d'en Pàmies :) 22/1/10 4:44 p. m. Massa feina això de muntar vídeos, Xavier! Però els resultats són prou dignes per animar-me a seguir-ho provant en altres ocasions. 22/1/10 9:11 p. m. Aquí hi ha un salt qualitatiu respecte el darrer vídeo. Estàs aprenent molt ràpid, seixanta! Maca, l'enlairada. 23/1/10 10:51 a. m. Gazo, ja us vaig dir que era fàcil. SI no, no me n'hagués ensortit, que ja saps que sóc una mica potiner de mena, jo. Però demana massa temps que em distreu d'altres quefers inexcusables. Ho hauré de seguir practicant amb comptagotes mentre no m'ampliïn la quota d'hores diària. :-) 23/1/10 12:21 p. m. Una gran diada, un bon video, tot rodó 23/1/10 10:18 p. m. Mon, he de reconèixer que veure els teus fantàstics vídeos han despertat la meva curiositat creadora. I el meu cunyat Alfons en va ser el primer culpable, que em va animar a usar el Movie Maker, dient-me que era molt senzill de fer anar. I és veritat! 24/1/10 11:01 a. m.

curate

{"ca": 0.8612565445026178, "lt": 0.05863874345549738, "es": 0.042408376963350786, "pt": 0.03612565445026178, "cs": 0.0015706806282722514}

https://vpamies.dites.cat/2010/01/cloenda-de-lany-amades-vallromanes.html?showComment=1264327314183

mc4_ca_20230418_13_668802

Títol: Estudi d'un receptor quinasa atípic (Mark) i de les proteïnes que interaccionen amb el seu domini intracel·lular. Transducció del senyal i desenvolupament en blat de moro (Zea mays)  Autors: Llompart i Royo, Blanca Data: 2002-04-25 Títol: Derecho administrativo y autorregulación: la autorregulación regulada  Autors: Darnaculleta i Gardella, Mercè Data: 2002-12-12 Títol: Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària  Autors: Junyent i Pubill, Mercè Data: 2002-02-22 Títol: El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya  Autors: Curós i Vilà, Maria Pilar Data: 2002-12-20 Títol: Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)  Autors: Amich, Narcís M. Data: 2002-06-13 Títol: Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials  Autors: Toldrà i Alegret, Mònica Data: 2002-11-22 Títol: Proceso penal de menores: especialidades derivadas del interés de los menores y opciones de política criminal  Autors: Sala Donado, Cristina Data: 2002-12-19 Corrales Barbe, Farners (1) Cortés de la Fuente, Christian (1)

curate

{"ca": 0.7142857142857143, "es": 0.2642857142857143, "en": 0.02142857142857143}

http://dugi-doc.udg.edu/discover?rpp=10&group_by=none&etal=0&fq=dateIssued.year:%5B2000%20TO%202009%5D&fq=dateIssued.year:2002&fq=type_filter%3Ainfo%5C%3Aeu%5C-repo%2Fsemantics%2Fdoctoralthesis%5C%7C%5C%7C%5C%7Cinfo%5C%3Aeu%5C-repo%2Fsemantics%2FdoctoralThesis

naciodigital_ca_20220331_0_147498

El Fòrum Social d'Osona celebrarà una assemblea el proper dissabte 13 de gener (10:00 hores) al Casino de Borgonyà. L'objectiu de la trobada és preparar el Fòrum del proper any: la temàtica, el format, la data, el lloc i el tipus de difusió que se'n farà. - Acta de la reunió

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/1692/assemblea-forum-social-osona-borgonya

mc4_ca_20230418_5_669912

La llevadora | Diaris de trinxera S’acaba de jubilar. Ha acabat el seu temps vital de treballar. Curiosa la manera com fem el “canvi”: ahir servies per a tot, avui ja no pots treballar ni 5 minuts. Potser seria més raonable fer-ho de forma progressiva? Però no volia parlar d’això. Volia parlar d’una professional anònima: com la majoria de professionals, anònims per al conjunt de la societat, importants per a la gent a qui atenen. Tota una vida professional dedicada a ajudar a entrar en aquest món, fent costat a un munt de mares, pares i petits. Una tasca que sembla apassionant. Potser millor que ajudar a sortir del món? Segurament igual de bona i necessària. Quantes estones ha patit la nostra llevadora? Per aquell embaràs que no va prou bé. Per aquell part que ve de natges i sembla que es complica. Per aquell part en el qual el ginecòleg fa coses “estranyes” (potser pensa més en el benefici propi que en el de la mare i el fill…?). Per aquella situació en què no està del tot d’acord amb el criteri de l’obstetra i calla (o no…). Per… No ha estat, ni serà, una llevadora famosa. És anònima, com tantes altres. No ha publicat, no ha sortit a les revistes, no ha ocupat cap càrrec, no és capdavantera en res… Però ha acompanyat, amb un saber fer honest i professional, acurat i sensat: “les llevadores som més d’observar que d’actuar, cal prendre paciència, esperar el curs natural de l’embaràs i el part, que no són cap patologia; sovint cal, tant sol, acompanyar…”. Un seny que sovint es troba a faltar. El meu modest reconeixement per aquesta i tantes altres anònimes grans professionals. 26/12/2013 by Diaris de trinxera Categories: Atenció sanitària, Relació pacient - professional sanitari, Temes professionals | Etiquetes: Acompanyar, Anònim, Comunicació, Embaràs, Jubilació, Llevadora, Paciència, Part, Seny | Deixa un comentari ← S’accepten propines Ai! Els col·liris… →

curate

{"es": 0.07506702412868632, "ca": 0.9099195710455764, "zh": 0.0021447721179624667, "sv": 0.011260053619302948, "pt": 0.0016085790884718498}

https://diarisdetrinxera.wordpress.com/2013/12/26/la-llevadora/

oscar-2301_ca_20230418_5_113649

Ànima pretén reflexionar, a través de prop de noranta obres, sobre el valor del retrat durant l'Edat Moderna. Conformada per 80 obres de la pròpia col·lecció del Museu de Belles Arts, entre pintura, escultura i fotografia, més dues pintures cedides en préstec pel Museu Nacional del Prado, una de la Col·lecció Epiarte i dos pertanyents a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Chelva, l'exposició Ànima proposa a l'espectador la construcció de ponts entre la cultura altmoderna i el món contemporani, convidant-lo a desentranyar valors universals que han alimentat el gènere del retrat i el continuen alimentant hui dia. Voler ser retratat va ser, i és, el desig de no esvair-se amb la mort. Un desig impossible, el de transcendir, que no ha cessat de ser urgent en cadascuna de les èpoques de la història. L'exposició s'organitza en sis seccions de desigual tensió narrativa: la primera, Cos i ànima, introdueix l'objecte de la mostra a través d'una reflexió entre els dos extrems que animen el gènere del retrat, la semblança física i l'emocional o intel·lectual. Passat i futur medita sobre el mecanisme fonamental a través del qual l'individu va intentar transcendir la fragilitat de la seua soledat: la pertinença a un llinatge. Comunitat i individu explora la dificultat de l'ésser humà per a sobreviure a l'oblit en soledat i la seua necessitat de la col·lectivitat per a reivindicar un paper en la història. Nosaltres i el record explora la tradicional marginació de la dona a mera comprimària en els processos de creació de la memòria visual. Mort i oblit actua com a clímax de l'exposició, negant tot el plantejament anterior i constatant com la mort retalla qualsevol pretensió de transcendència. Fama i memoria és l'anticlímax final i mostra, a través d'una construcció al·legòrica i dos retrats, com l'oblit va poder i pot ser vençut gràcies En definitiva, Ànima desgrana les maneres en les quals el retrat, mitjançant la fixació de l'efímer, ha pretés véncer l'oblit. La mostra s'acompanya d'un catàleg científic en edició trilingüe (valencià, castellà i anglés) amb textos de Felipe Pereda (Universitat Harvard), Carmen García-Frías Checa (Patrimoni Nacional), Yolanda Gil Saura (Universitat de València), M.ª Cruz de Carlos Varona (Universitat Autònoma de Madrid) i Pablo González Tornel (Museu de Belles Arts de València).

curate

{"ca": 1.0}

https://museobellasartesvalencia.gva.es/va/actuales/-/asset_publisher/qAV5A0443a1F/content/anima-pintar-el-rostro-y-el-alma?redirect=https%3A%2F%2Fmuseobellasartesvalencia.gva.es%2Fca%2Factuales%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_qAV5A0443a1F%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-1%26p_p_col_count%3D2

mc4_ca_20230418_9_659635

Història de Suïssa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure La història de Suïssa comença amb Juli Cèsar i els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies. Després de les grans invasions, que esbossen les fronteres lingüístiques del país, es teixeixen aliances entre petits estats a l'Edat Mitjana, entre 1291 i 1332, per formar la Confederació dels tres cantons, la primera etapa de formació de la Confederació suïssa. Després la Confederació dels vuit cantons es constitueix per aliances defensives successives fins al 1481. Durant els segles següents, la Confederació dels tretze cantons es construirà progressivament i aconseguirà la seva independència en 1648. Dividida i reorganitzada en República Helvètica durant la seva ocupació per la França revolucionària, Suïssa obté el 1803 de Bonaparte un estatut federal. Suïssa passa llavors a vint-i-dos cantons abans de recuperar la seva independència en 1815. Es produeix llavors una guerra civil i religiosa d'on emergeix l'Estat federal de 1848. Amb una estricta política de neutralitat, Suïssa travessarà el segle XX sense conèixer la guerra. 1 Suïssa prehistòrica i cèltica 2 Suïssa gal·loromana 3 Suïssa a l'Alta Edat Mitjana 4 Expansió de l'antiga Confederació Suïssa 4.1 Confederació dels tres cantons 4.2 Confederació des vuit cantons 4.3 Confederació dels tretze cantons 5 Suïssa sota ocupació francesa 6 Confederació dels vint-i-tres cantons 7 Estat federal 8 Suïssa al segle XX 8.1 Segona Guerra mundial 8.2 La postguerra Suïssa prehistòrica i cèltica[modifica | modifica el codi] Mapa de la distribució de les tribus celtes al segle I aC. Per bé que els primers rastres d'ocupació del territori suís es remunten al Mosterià (100000 aC) i que s'han trobat diverses peces arqueològiques del Magdalenià, de l'Azilià, del Sauveterrià i del Tardenosià, els principals vestigis daten del Neolític i de la introducció de l'agricultura al mil·lenni VI aC. El període del Neolític mitjà a l'edat del bronze és caracteritzat pels hàbitats lacustres i els poblaments litorals, entre els quals en particular cal destacar la civilització campaniforme que s'implanta sobretot a la vora del Llac de Neuchâtel i en la badia de Zuric on s'han trobat les més antigues rodes d'Europa, que daten del 2500 aC. [1] Aquests pobles, alguns dels quals podien tenir llavors fins a un centenar d'habitants, seran abandonats a la fi del segle IX aC amb la civilització de Hallstatt. Des del començament de l'Edat del ferro, els celtes ocupen el territori, i porten amb ells la forja del ferro així com les arts de la terrissa i de les joies. La segona part de l'Edat del ferro ha estat d'altra banda anomenada «Cultura de La Tène» pel nom de l'indret epònim situat a l'actual cantó de Neuchâtel i descobert en 1857. Certs noms de llocs actuals tals com ara Nyon o Yverdon són d'origen celta. Després de la migració de la tribu germànica dels cimbres que deixa Jutlàndia cap al 115 aC en direcció al sud. [durrenmatt 1] i de la dels teutons que s'hi uneixen alguns anys més tard,[2] la major part de l'altiplà suís és ocupat a partir de 100 aC aproximadament per les cinc tribus dels helvecis que són mencionades per primera vegada per l'historiador llatí Tàcit. [3] Campanya de Cèsar durant la guerra de les Gàl·lies Originalment nòmades, les tribus es van assentar progressivament, si bé dues d'elles es van ajuntar als cimbres en la seva expedició del 107 aC al sud-oest de la França actual. Empesa pels cimbres, la tribu helvècia dels tigurins baixa la Vall del Roine sota l'ordre del jove cap Divicó. Arribats a la vora de la Garona, s'enfronten i desfan al 107 aC un exèrcit romà els soldats supervivents del qual han de passar llavors sota el jou en senyal de derrota. En reacció, Roma envia un nou exèrcit comandat per Gai Mari que atrapa els germànics el 102 aC i els extermina gairebé del tot a la batalla d'Aquae Sextiae; els tigurins es veuen llavors forçats a fer mitja volta i s'assenten a la regió d'Avenches. [durrenmatt 2] En vigílies de la guerra de les Gàl·lies, diferents poblacions cèltiques viuen al territori de l'actual Suïssa: si bé l'altiplà suís es troba principalment ocupat pels helvecis, una part de la Serralada del Jura i la regió de Basilea són a les mans dels rauracs, els recis ocupen una part de la Suïssa oriental i dels Grisons, el Ticino és poblat de lepontis mentre que el Valais actual és partit entre els nantuats, els veragris, els seduns i els uberis i que Ginebra és un oppidum dels al·lòbriges. Els helvecis són sobretot descrits per Juli Cèsar que, si bé mai no va penetrar al seu territori, descriu aquest en els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies com a delimitat « d'una banda pel Rin [...], d'una altra per la serralada del Jura [...] i d'una altra pel Llac Leman i el Roine. [4] » Cèsar descriu quatre tribus d'helvecis i dotze ciutats, una de les quals es troba en un dels meandres de l'Aar, així com ho està actualment la ciutat de Berna. Cap a mitjans del segle I aC, els helvecis decideixen emigrar cap al país de la tribu gal·la dels santons, a l'oest de la França actual. Per bé que les raons d'aquesta decisió no són conegudes amb certesa, entre les diverses motivacions que haurien pogut empènyer a tal migració, s'han invocat sobretot la manca de terres i l'ambició del seu cap Orgetorix. [bouquet 1] Sigui quina sigui la raó, aquests últims cremen les seves ciutats i els seus pobles i més de 360.000 helvecis emprenen el camí. [5] Juli Cèsar, llavors procònsol de la Gàl·lia Narbonesa, els rebutja en la Batalla de Bibracte (58 aC) i els obliga a tornar a casa seva, on han de defensar la frontera del Rin contra les invasions dels germànics. El 52 aC, segons Cèsar, els helvecis envien reforços a Vercingetòrix. Suïssa gal·loromana[modifica | modifica el codi] Organització del territori pels Romans Els helvecis són integrats progressivament dins del jove Imperi Romà amb la fundació d'una colònia de veterans a Nyon després, sota el regnat d'August, amb la fundació de l'Augusta Raurica prop de Basilea, el territori helveci pertanyerà des de llavors a la Gàl·lia Belga. Només les tribus valesianes i els recis continuen sent independents fins a la seva conquesta per Tiberi i Claudi cap al 7 aC quan són aplegats a la província de Rècia la capital de la qual és Augsburg. Mapa del territori helvètic sota domini romà Al segle I, la riba nord del Rin és una zona fronterera estratègica de l'Imperi Romà: és ocupada militarment i és plena de campaments militars permanents, com a Augusta Raurica. La xarxa de vies és consolidada, es creen ciutats noves com ara Forum Claudii Vallensium (actual Martigny), mentre que les elits celtes es romanitzen. L'ancià oppidum principal dels helvecis, Aventicum (actual Avenches), elevada al rang de colònia en l'any 73, esdevé progressivament la principal ciutat de la regió. [6] Cap al 47, el Valais és transformat en una província autònoma, la Vallis poenina, i el territori dels helvecis és unit en l'any 89 a la província de Germània Superior la capital de la qual és l'actual Magúncia. Entre el segle II i el segle III, la Pax romana regna sobre l'imperi, les fronteres han reculat cap al nord i Suïssa ja no és, doncs, una zona fronterera. Mentre que el llatí s'estén, el territori coneix un període de prosperitat econòmica. Provinent d'Itàlia i seguint els canals de comunicació, el cristianisme s'estén progressivament sobre el territori amb l'aparició de les primeres esglésies a Ginebra i Martigny i dels bisbats de Basilea, Martigny, Ginebra i Coira entre el 350 i 400. Els missioners funden diverses comunitats religioses, en particular a Saint-Ursanne i a Romainmôtier, mentre que el monjo Sant Gal s'estableix al sud del llac de Constança on s'aixecarà un segle més tard l'abadia que porta el seu nom. Tanmateix, cap a la fi del segle III, les incursions bàrbares dels alamans a Germània i després en territori suís, sobretot en 260, quan nombroses ciutats són saquejades, desplacen progressivament la frontera sobre el Rin, al llarg del qual els emperadors romans del segle IV fan construir línies defensives (fortaleses i talaies). Progressivament, des del 401, la població inquieta migra cap al sud abandonant les ciutats de Nyon i després la d'Augusta Raurica, per a aquesta última a favor de Basilea, al mateix temps que les tropes romanes se'n van del Rin per arribar al sud dels Alps, abandonant així definitivament el territori de Suïssa als pobles germànics anomenats «foederati», primer els burgundis i després els alamans. Suïssa a l'Alta Edat Mitjana[modifica | modifica el codi] Vers el 443, els burgundis s'estableixen a l'oest del país en una regió anomenada Sapàudia («país dels avets»), que correspon a la Savoia actual, i fa de Ginebra una de les seves capitals. Assimilen a la població gal·loromana tot preservant la llengua llatina i després transformen progressivament el seu territori en regne - poc després que Odoacre va haver deposat en 476 l'últim emperador romà, Ròmul August - ampliant-lo considerablement a la Vall del Roine (Lió), el Valais i els colls alpins. [7] A partir de 260, els alamans s'estableixen progressivament en el centre i l'est del país a la recerca de terres cultivables i hi imposen els seus dialectes alemànics. La frontera entre les dues tribus es fixa entre els segles VIII i IX. Els Alps orientals estan per la seva part poc afectats per les invasions i s'hi parla encara avui un dialecte baix llatí, el romanx de vegades dit «retoromànic». Formant El Cantó de Ticino, part sud de Suïssa, que forma part de la Gàl·lia Cisalpina, resta en el si de la península Itàlica. Regne dels burgundis als segles IV i V. En 534, el rei burgundi Segimon de Borgonya és vençut pels francs que s'annexionen el seu regne i hi afavoreixen l'assentament dels alamans que havien vençut abans. Els francs conquereixen Rècia en 550, acabant així la seva presa de control del conjunt del territori helvètic. Suïssa forma part de l'imperi de Carlemany abans de tornar al regne de Provença, amb la dislocació de la França Mitjana, i després serà dividida entre els ducats de Borgonya a l'oest i de Suàbia o d'Alemània a l'est. El feudalisme s'estableix a la fi del segle IX quan diverses grans famílies intenten assentar la seva autoritat sobre diferents parts del territori : els comtes de Savoia sobre Vaud, Ginebra (de la qual desposseeixen els comtes de Ginebra) i el Valais, els comtes de Gruyère sobre l'rerepaís friburguès, els Zähringen que funden nombroses ciutats, entre les quals Friburg i Berna, els Kyburg que s'instal·len sobre l'altiplà suís, els Hohenstaufen i els Habsburg a la regió de Zuric i fins al Pas del Sant Gotard. L'omnipresència i la llarga mà dels Habsburg, junt amb la seva voluntat d'estendre el seu domini i d'apoderar-se de les riqueses dels petits ducats i comtats suïssos inquieten la petita noblesa local que no té prou força per oposar-se al seu poder, i no té altra opció que servir aquests «estrangers» per viure. Per la seva banda, els pagesos pobres suporten cada vegada més malament els pesats cànons que han de pagar per a l'únic benefici d'una aristocràcia estrangera que els imposa lleis sense tenir en compte els antics costums. Els Waldstätten les altes valls del Llac dels Quatre Cantons proven d'oposar-se (1240) amb una revolta a aquesta amenaça però fracassen i són durament reprimits, així com les ciutats de Berna, i sobretot Zuric que es veu gairebé arruïnada. Expansió de l'antiga Confederació Suïssa[modifica | modifica el codi] Articles principals: Expansió de l'antiga Confederació Suïssa i guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg Confederació dels tres cantons[modifica | modifica el codi] Al·legoria del jurament del Grütli per Jean Renggli Representació de la batalla de Morgarten (15 de novembre del 1315) NW. [n 1] Membres de la Confederació dels tres cantons L'arranjament del Pas del Sant Gotard amb l'ajuda dels walsers recentment immigrats i experts en construcció de canals d'irrigació, al començament del segle XIII, té conseqüències importants : el coll del Gran Sant Bernat a Valais perd de la seva importància en el trànsit internacional, i això una crisi econòmica de dos segles a la vall de l'Alt-Roine. En recompensa per a aquest treball, Uri obté pels «serveis retuts a l'emperador», la immediatesa imperial que l'allibera de la dependència dels Habsburg i li permet d'enriquir-se amb els peatges i la venda dels serveis (guies i hostals), el que atia evidentment les cobdícies dels Habsburg. L'abril del 1291, Rodolf I d'Alemanya, primer membre de la família que esdevé emperador, redimeix els drets sobre Lucerna, a l'extrem del Llac dels Quatre Cantons, amb l'objectiu de restablir l'autoritat de la seva família de la regió. Després de la seva mort sobrevinguda el 15 de juliol de 1291 i en previsió d'eventuals conflictes de successió, els homes lliures de les valls d'Uri, de Schwyz i de Nidwalden. [8][9] renoven a principis del mes d'agost (data precisa desconeguda) un pacte d'aliança jurídica i defensiva eterna. Pacte federal de 1291 El pacte restà molt de temps en l'oblit, i no fou descobert fins al segle XVIII i publicat en la seva versió llatina original en 1760 per Johann Heinrich Gleser. No serà escollit com a pacte federal més que a la fi del segle XIX a iniciativa del Consell federal i commemorat per primera vegada en ocasió del seu sisè centenari en 1891. A partir de 1899, la festa nacional suïssa és celebrada anualment l'1 d'agost; abans d'aquesta data, la fundació de la Confederació era col·locada al 8 de novembre del 1307, data del llegendari Jurament del Grütli segons Aegidius Tschudi. [10] Els esdeveniments mítics descrits per la llegenda de Guillem Tell tenen també lloc a la mateixa època (començament del segle XIV). La situació es deteriora entre els Waldstätten i els Habsburg durant l'interregne que segueix a la defunció d'Enric VII de Luxemburg en 1313. En resposta a l'atac de Schwytz contra el convent d'Einsiedeln sobrevinguda el 6 de gener del 1314, el mercat de Lucerna és prohibit als Waldstätten que prenen partit per Lluís de Baviera contra l'Habsburg Frederic el Bell després de la doble elecció del Wittelsbach (25 de novembre del 1314). En 1315, el Duc d'Àustria Leopold, germà segon de Frederic, llança un doble atac contra 1.500 muntanyencs que prenen per assalt la primera columna composta de 3.000 a 5.000 soldats en la Batalla de Morgarten. [11] El 15 de novembre, els austríacs pateixen una veritable derrota. La segona columna, que es dirigia cap a Unterwalden, es retira llavors sense combatre. Després d'aquesta victòria, els confederats renoven la seva aliança amb el Pacte de Brunnen del 9 de desembre de 1315. Redactat en alemany, aquest text és el primer en què s'utilitza el terme Eidgenossen («confederat», literalment «companys lligats per un jurament»), mot del qual deriva Eidgenossenschaft (confederació). Detalla igualment la prohibició feta als signataris d'unir-se amb potències estrangeres. Aquesta última clàusula no serà abrogada més que amb la fundació de la República Helvètica en 1798. [12] Confederació des vuit cantons[modifica | modifica el codi] Nous membres de la Confederació dels vuit cantons En la imatgeria popular, el cercle original dels tres membres fundadors s'estén progressivament per acollir nous membres. En la realitat, les tres entitats conclouran, o bé globalment o bé individualment, una verdadera xarxa d'aliances defensives en l'espai de quaranta anys. [bouquet 2] primer de tot amb Lucerna en 1332 i Zuric en 1351. [13] Mapa de Suïssa abans de la batalla de Sempach La ciutat de Zug i després la vall de Glarus conclouen al seu torn una aliança en 1352, encara que aquesta última no tindrà un estatut d'igualtat amb els altres membres. Tanmateix, algunes setmanes després d'haver signat aquests acords, els confederats han de tornar aquests dos territoris als Habsbourg. No els recuperen finalment que en 1365 per a Zoug i 1388 per a Glaris. En 1353, li toca a Berna de signar una aliança que té igualment per objectiu d'impedir tota reivindicació obwaldiana sobre l'Oberland bernès, rerepaís rural i subjecte de la ciutat. Mentre que els vuit petits Estats, enllaçats per aquesta xarxa d'aliances, s'agrupen sota el nom genèric de «Confederació dels vuit cantons», és en 1359 que apareixen per primera vegada les dues bandes creuades blanques sobre fons vermell com a signe de reconeixement sobre els camps de batalla. Força més tard, en 1815, la creu blanca de branques iguals sobre fons vermell serà definida com l'escut d'armes oficial del país. En 1370, un nou pacte, anomenat Pfaffenbrief («Carta dels sacerdots» en alemany(, és signat entre tots els cantons que controlen el pas del Gothard, és a dir tots els cantons a excepció de Glaris i Berna. Aquest document unifica el dret existent i fa que tot home, noble o plebeu, laic o religiós, sigui igual davant la justícia que és administrada per jutges locals. [14] Els Habsburg no renuncien tanmateix a les seves pretensions. Per dues vegades, intenten vanament vèncer els cantons : la primera vegada en 1386, en la Batalla de Sempach; el segon en 1388, en la Batalla de Näfels. En els dos casos, muntanyencs inferiors en nombre baten soldats experimentats, i guanyen així una reputació de guerrers intrèpids però igualment poc respectuosos amb els costums guerrers. [15] Aquesta doble victòria consolida l'aliança de les vuit comunitats que signen en 1393 el primer tractat comú als vuit cantons, anomenat Conveni de Sempach, que defineix regles militars de comportament durant i després dels combats així com la manera d'endegar un conflicte, qui no ho pot ser més que després d'una deliberació comuna. Mapa de Suïssa el 1474, poc abans del començament de les guerres de Borgonya. Els cantons suïssos es van assegurar més o menys llavors la seva independència enfront dels senyors locals, tot continuant subjectes al Sacre Imperi Romanogermànic. El segle XV coneix una fase d'expansió dels confederats que van conquerir els territoris veïns i van concloure aliances amb nombroses regions de la rodalia (Appenzell, el Valais i Sankt Gallen). En 1415, els Confederats planifiquen i executen en comú, a costa dels Habsburg i amb la benedicció de l'emperador, la conquesta de l'Argòvia, una part de la qual és administrada sota la forma d'una batllia comuna. Aquesta expansió no està exempta de topades : a la mort del comte Frederic VII de Toggenburg sense successor, els confederats, particularment Schwytz i Zuric, s'esquinçaran per repartir-se el Toggenburg durant l'Antiga Guerra de Zuric que dura de 1436 a 1450 i contempla la victòria del cantó de Schwytz. Finalment, Turgòvia és conquerida en 1460 i igualment transformada en batllia comuna. Inquiets pel poder creixent dels seus veïns occidentals, els Estats borgonyons, els confederats, amb Berna al capdavant, s'alien amb el rei Lluís XI de França i declaren, en 1474, la guerra a Carles El Temerari. Els suïssos en surten victoriosos de manera successiva en les batalles de Grandson i de Morat, i després en la Batalla de Nancy en 1477 que posa fi a la guerra. Amb gran decepció de Berna, sols la regió d'Aigle li és atribuïda després de la guerra i només en tant que batllia comuna amb Friburg que s'uneix poc temps després de la Confederació en companyia de Solothurn en el que esdevindrà la Confederació dels tretze cantons. Confederació dels tretze cantons[modifica | modifica el codi] Nous membres de la Confederació dels tretze cantons Al final de la guerra de Borgonya, dos nous cantons, Friburg i Solothurn, piquen a la porta de la Confederació. Tanmateix, els cantons estan dividits sobre aquestes demandes d'adhesió i l'amenaça de la guerra guerra civil plana sobre els cantons camperols que temen perdre la seva majoria i els cantons urbans. És finalment l'ermità Nicolau de Flüe que proposa en 1481 un compromís acceptable, el Conveni de Stans: Friburg i Solothurn són admesos en la Confederació. Mapa de la guerra de Suàbia Després de la desfeta dels borgonyons, l'emperador Maximilià reorganitza el Sacre Imperi Romanogermànic i instaura un tribunal imperial i un nou impost, el cèntim imperial, en 1495. Els confederats es neguen a sotmetre-s'hi i venceran les tropes imperials així com una coalició de ciutats del sud de l'actual Alemanya en la Guerra de Suàbia que s'estandrà des del desembre de 1498 al setembre de 1499. El Tractat de Basilea del 22 de setembre de 1499[16] marca la independència de facto dels cantons suïssos enfront de l'imperi que renuncia als seus drets. Cal tanmateix esperar el 1648 i als Tractats de Westfàlia perquè aquesta independència sigui reconeguda de iure. Les ciutats de Basilea i Schaffhausen, ja aliades, esdevenen cantons en 1501, seguides per Appenzell en 1513. La Confederació dels tretze cantons havia nascut, i perdurà fins al 1798. Els confederats es veuen llavors immersos en la tempesta de les guerres d'Itàlia. Successivament aliats i enemics dels francesos, sotmeten una part del Ticino abans de conèixer una punyent desfeta en la batalla de Marignano en 1515. Han de signar llavors la «pau perpètua» amb França, que obté el dret de reclutar a voluntat mercenaris suïssos contra el Ticino i una part de la Valtelina. Aquest tractat marca igualment la fi de la política d'expansió dels confederats, que ja no participaran en les grans batalles del continent sinó com a mercenaris. Retrat del reformador Zwingli El segle XVI contempla l'aparició de la Reforma Protestant a Zuric en resposta a la predicació i a la influència d'Huldrych Zwingli. Guanya aviat una gran part de la Confederació que es trencarà amb quatre guerres de religions : la primera i segona Guerres de Kappel que contemplen, en 1531, la derrota dels protestants i la mort de Zwingli, són seguides per les dues guerres de Villmergen en 1656 i 1712. La Dieta federal es troba llavors dividida entre set cantons catòlics, dos mixtos i quatre reformats, menys nombrosos però més poblats. Aquesta divisió s'accentuarà encara amb la Contrareforma duta a terme en particular pels jesuïtes que provoca sobretot, la divisió en 1597 del cantó d'Appenzell en dos mig-cantons : Appenzell Ausser-Rhoden protestant i Appenzell Inner-Rhoden catòlic. 1597 : Divisió del cantó d'Appenzell Retrat del reformador Calví Aturada progressivament per la Contrareforma en la part alemanya del país, la Reforma es propaga per contra a l'oest, en particular sota l'acció del francès Guillaume Farel que predica i converteix la major part del País de vaud, de Neuchâtel i de Ginebra abans de portar-lo a Lausana en un debat públic (conegut llavors sota el nom de «Disputa de Lausana») amb l'ajuda de Jean Cauvin i Pierre Viret contra els catòlics. En 1533, el bisbe de Ginebra fuig i la ciutat esdevé una república lliure després, en 1541, una teocràcia sota la influència radical de Calví que transforma la ciutat en una «Roma protestant». [17] Mentrestant, el ducat de Savoia, que fracassa en 1536 a apoderar-se de Ginebra, és foragitat del país de Vaud pels bernesos, els friburguesos i els valesians. Tanmateix, alguns dels territoris conquerits en aquesta ocasió, com ara el Chablais francès i la riba sud del llac Léman són posteriorment tornats, i es fixen així les fronteres del país. Durant la Guerra dels Trenta Anys, Suïssa continua sent neutral però s'ha de defensar mobilitza 36.000 homes a les seves fronteres,[18] creant així el concepte de «neutralitat armada» abans que la independència i la neutralitat de Suïssa siguin finalment reconeguts amb els Tractats de Westfàlia que posen fi al conflicte europeu en 1648. El segle XVIII marca un període de prosperitat científica i econòmica amb l'evolució de l'agricultura i l'aportació dels hugonots francesos. És d'aquest període que data el concepte de nació suïssa, desenvolupat amb la creació de càtedres d'història nacional en les universitats del país, mentre que l'arribada de viatgers estrangers marca els començaments del turisme a Suïssa. Tanmateix, durant aquest període, es produeixen diversos alçaments, entre d'altres els dels pagesos a Berna en 1653 i Lucerna, la «conjuració Henzi» contra el patriciat bernès en 1749, l'«aixecament Livin» contra Uri en 1755 o 0 « aixecament Chenoux» en 1781 contra Friburg, o dels «alliberadors» com en la Leventina o al país de Vaud amb el major Abraham Davel en 1755. [bouquet 3] Aquests aixecaments, tanmateix, no passen de ser fets puntuals per tal d'obtenir o de mantenir drets particulars, i no tenen, a excepció de la temptativa de Davel, caràcter revolucionari. Suïssa sota ocupació francesa[modifica | modifica el codi] Representació de la presa de les Tuileries per Jean Duplessi-Bertaux La primera reacció a Suïssa és virulenta després de l'anunci de la massacre de 800 guàrdies suïssos al Palau des Tuileries el 10 d'agost del 1792. El mateix any, tropes berneses i zuriqueses són enviades a Ginebra per impedir una invasió francesa d'aquest territori aliat. Tanmateix, algunes setmanes més tard, la ciutat lemànica passa a les mans dels revolucionaris. Sempre el 1792, França envaeix el Bisbat de Basilea que esdevé breument independent sota el nom de República rauraciana abans de ser lligat a França sota el nom de departament del Mont-terrible, que comprèn els actuals districtes jurassians de Porrentruy i Delémont, el 23 de març de 1793. En 1795, Frédéric-César de La Harpe endega una revolta vauduesa contra Berna. Frédéric s'haurà de refugiar a París davant la manca de seguiment de la seva acció. Des del seu exili, empeny el govern francès a enviar tropes a Romandia. És finalment en 1798 quan, prenent com a pretext la mort de dos soldats en missió a Thierrens, les tropes franceses envaeixen el país. La resistència és feble, a excepció de Berna i a la Suïssa central, on Nidwald lliura tot sol un combat desesperat contra els francesos. [bouquet 4] Els invasors són relativament ben acollits. Les dues victòries franceses del Grauholz i de Fraubrunnen arrosseguen la capitulació de Berna a la tardor del 1798. Després de la proclamació efímera d'aproximadament quaranta repúbliques en algunes setmanes, és finalment París qui estableix el nou règim de la República Helvètica. Mapa de la República helvètica La «República helvètica una i indivisible» segons el seu nom oficial. [19] és un estat centralitzat i unitari governat per un directori que anomena els governadors dels cantons, esdevinguts simples divisions administratives, i les fronteres de les quals són àmpliament redibuixades. [20] A més a més dels conflictes europeus, il·lustrats per les Batalles de Zuric en 1799, que es desenvolupen en part sobre el territori suís, els conflictes entre centralitzadors i federalistes són incessants fins a l'estiu del 1802 quan les tropes franceses es retiren del territori i quan s'inicia la Stecklikrieg («Guerra dels bastons» en alemany), una revolta federalista contra la República helvètica, el govern de la qual s'ha de refugiar a Lausana. El 30 de setembre del 1802, Napoleó Bonaparte intervé i, després haver convocat a París una delegació helvètica formada de 63 representants suïssos i de quatre senadors francesos.,[bouquet 5] imposa l'Acta de mediació proclamada el 19 de febrer del 1803 que defineix una nova constitució per al país. [21] Aquesta acta calma les tensions internes, en particular gràcies al restabliment de les fronteres tradicionals de la majoria dels cantons, amb l'excepció notable del cantó de Berna que es veu definitivament amputat dels nous cantons de Vaud i d'Argòvia. Els cantons de Sankt Gallen, Turgòvia, del Ticino i dels Grisons són igualment creats per l'agrupació de batllies comunes. Per tal de garantir el control dels colls alpins, el Valais deixa Suïssa i es fa independent però serà annexat per l'Imperi francès en 1810, així com ginebra, que esdevé chef-lieu del Departament del Léman i Neuchâtel transformat en principat ofert al Mariscal Berthier, que no hi anirà mai. Nous cantons creats per l'Acta de mediació Els 19 cantons restants tornen a ser entitats independents, i cadascun disposarà de la seva constitució i dels seus impostos. El poder central, exercit per la Dieta federal, és dirigit pel Landammann de Suïssa, única vegada en la història on el país és dirigit per una sola persona. [22] La Dieta té el control de l'exèrcit suís així com del franc que esdevé fa l'única moneda oficial del país. Tanmateix, entre 1803 i 1813, Suïssa és un protectorat francès sense gran poder decisori, un poder que es troba en realitat a París. Però el país coneix llavors un període d'estabilitat i de pau, per bé que la seva indústria es veu durament afectada pels efectes del Bloqueig Continental i que el país ha de proveir quatre regiments a la Grande Armée, és a dir un total teòric de 16.000 homes. [bouquet 6] Confederació dels vint-i-tres cantons[modifica | modifica el codi] Divisió confessional al començament del segle XIX Els tres nous cantons de 1815 A partir de 1813, diversos exèrcits estrangers, en persecució dels exèrcits francesos, travessen moltes vegades el país alimentant-se sobre el terreny, la qual cosa comporta la fam entre la població sense que ni la Dieta ni l'exèrcit no es pugui interposar, si no és per la incursió durant alguns mesos de 24.000 homes al País de Gex, el que marca l'últim compromís de les tropes suïsses a l'estranger. [23] Un cop van marxar els francesos, diversos cantons, parcialment recolzats per les potències europees, s'afanyen a restaurar l'Antic Règim mentre que l'existència dels nous cantons, en particular l'Argòvia que Berna vol recuperar, es veu amenaçada. A Suïssa se li va garantir la seva independència amb el Tractat de París de 1814,[24] Signatura del Congrés de Viena de 1815 En aquest context, se signa finalment entre tots els cantons un nou pacte federal el 7 d'agost del 1815, que estableix la Confederació suïssa constituïda amb cantons independents lligats entre ells per un sol tractat comú i ja no per una xarxa d'aliances heterogènies. [25] Al Congrés de Viena, les potències europees reconeixen la Neutralitat Perpètua de Suïssa el 20 de maig del 1815. [bouquet 7] i li atribueixen tres nous cantons, el Valais, Ginebra - a qui França i el Regne de Sardenya atribueixen alguns territoris per tal d'assegurar-li una continuïtat territorial - i Neuchâtel, que continua sent no obstant això un principat prussià. Es funda així la Confederació dels XXIII cantons. [26] El Tractat de París de 1815 atribueix igualment la part jurassiana del Bisbat de Basilea i la regió de Bienne al cantó de Berna, en compensació de la pèrdua de l'Argòvia i del país de Vaud. Les batllies de Valtellina i Bormio, perdudes per les lligues grises en 1798, ho són definitivament en base al rebuig a aquestes tres lligues d'atorgar la igualtat als seus antics subjectes. La frontera de Suïssa ja no experimentarà des de llavors canvis majors. 1833 : Divisió del cantó de Basilea Després de la revolució francesa de 1830 i a les idees igualitàries propagades per aquesta, una meitat dels cantons democratitzen progressivament les seves constitucions generalitzant el dret de vot. En 1832, esclata una guerra civil entre la ciutat de Basilea i el seu camp que obliga l'exèrcit a intervenir i que provoca la separació del cantó en dos mig-cantons, Basilea-Ciutat i Basilea-Camp. El mateix any, es refusa una revisió del pacte federal que introduïa més llibertats individuals. Mapa de la guerra de Sonderbund En els anys següents, el Partit radical-democràtic coneix un fort creixement a diversos cantons urbans i protestants. Els seus membres, partidaris d'un sistema més centralitzat, esdevenen progressivament majoritaris al parlament, on adopten diverses mesures anticatòliques i anticonstitucionals[27] com el tancament dels convents argovians en 1841. En 1845, el Cantó de Lucerna catòlic crida els jesuïtes al seu territori i els confia l'ensenyament superior, el que escandalitza els radicals entre els quals no falten algunes veus que fan vots per l'expulsió dels jesuïtes. Sentint-se amenaçats, els set cantons catòlics de Lucerne, d'Uri, de Schwytz, d'Unterwalden, del Valais, de Friburg i de Zug conclouen en 1845 una aliança secreta, la Sonderbund (literalment «Aliança particular» en alemany) que es dóna a conèixer de manera destacada quan quan intenta aliar-se amb Àustria, acte contrari a la constitució. En 1847, el parlament ordena la dissolució de la Sonderbund i, davant el rebuig dels set cantons, esclata la guerra civil. El conflicte, conduït pel general Guillaume-Henri Dufour del costat confederat, és breu i poc sagnant i contempla la derrota dels cantons catòlics seguida per l'adopció d'una nova constitució en 1848, que ja no serà revisada de manera radical fins al 1874. Estat federal[modifica | modifica el codi] Vista del Palau federal en 1857 Retrats dels fundadors de la Creu Roja La nova constitució federal votada el 12 de setembre de 1848 amb una majoria de quinze cantons i mig contra sis i mig. [28] defineix un nou Estat federal i centralitzat que segueix tanmateix portant el nom de «confederació», on els cantons no són més independents però sí «sobirans» i cedeixen alguns dels seus privilegis a l'Estat federal. La constitució defineix igualment les noves institucions polítiques, el Consell federal i l'Assemblea federal bicameral que es reuneix a Berna, nova capital on és construït el Palau federal. S'instaura una unió duanera i monetària, s'aboleixen les duanes, les fronteres i les monedes cantonals i regionals. La llei federal sobre la moneda del 7 de maig del 1850 instaura el franc suís que circula des de 1852 i s'instaura un sistema monetari similar al de França, la qual cosa permet a Suïssa de formar part de la Unió Monetària Llatina des de la seva creació en 1865 fins a la seva dissolució en 1926. En 1854 és fundat el Polytechnikum de Zuric mentre que els ferrocarrils privats comencen a veure la llum del dia sobre tot l'altiplà suís. Tanmateix, les divisions entre els cantons centrals i catòlics i els protestants de l'altiplà estan sempre presents. El deute de guerra que han de pagar els perdedors de la guerra del Sonderbund fins al 1852, el sistema majoritari utilitzat per a les eleccions federals que elimina pràcticament l'oposició conservadora i la separació constitucional entre l'Església i l'Estat són també motius de tensió que seran progressivament apavaigats, en particular quan els conservadors catòlics obtenen un seient al Consell federal en 1891. Pel que fa a la política exterior, el període és marcat per l'afer de Neuchâtel entre 1856 i 1857 continuació de l'afer de Savoia en 1860 on el Consell federal tracta de l'ocupació del Chablais francès i del Faucigny. En 1868, quan se signa Convenció de Mannheim, Suïssa obté la seva única sortida marítima : la zona del Rin compresa entre l'últim pont de la ciutat de Basilea i per tant el port i la seva desembocadura esdevénen aigües internacionals. Durant la guerra francoprussiana de 1870, Suïssa mobilitza el seu exèrcit comandat pel general Hans Herzog però s'arrapa a la seva neutralitat i acull nombrosos refugiats, com ara 85.000 homes de l'exèrcit francès de l'Est a les ordres del general Charles Denis Bourbaki. [29] que seran els primers beneficiaris de l'ajuda de la Creu Roja recentment creada per Jean Henri Dunant. En l'aspecte interior, el dret de referèndum facultatiu i el d'iniciativa popular són concedits progressivament als ciutadans. En 1868, el sistema majoritari és abandonat en benefici del sistema proporcional, que es considera més representatiu. En el mateix sentit, la revisió de la constitució de 1874 concedeix encara de noves prerrogatives en l'Estat federal i el Tribunal federal, d'ara endavant permanent, és establert a Lausana. L'escola primària esdevé obligatòria igual com el manteniment d'un registre d'estat civil. [nhss 1] Aquesta revisió constitucional té lloc durant el Kulturkampf alemany els efectes del qual es fan sentir igualment a Suïssa per alguns articles constitucionals, anomenats articles d'excepció, que restringeixen les llibertats de culte i d'expressió, en particular enfront del catolicisme, i condueixen a la ruptura relacions diplomàtiques entre Suïssa i la Santa seu en 1874. [bouquet 8] La centralització del poder prossegueix amb el monopoli de l'emissió dels bitllets de banc confiat a la Confederació (1891) que comporta, en 1907, la creació del Banc Nacional Suís encarregat d'aquesta tasca així com de tota la política monetària. [nhss 2] En 1898, el dret penal i el dret civil en el seu conjunt es converteixen en prerrogativa de l'Estat federal, amb vistes a la creació d'un codi civi] i d'un codi penal federals seguits pel codi d'obligacions. És igualment en aquest període que els primers progressos socials veuen la llum del dia : la durada quotidiana del treball és limitada en 1877 a onze hores i sis dies setmanals després, en 1890, la Confederació ha de crear una assegurança en cas d'accident o de malaltia que podrà ser obligatòria o bé per al conjunt dels habitants, o bé per a una o de les categories particulars. [30] Suïssa al segle XX[modifica | modifica el codi] Retrat del general Wille per Ferdinand Hodler. Búnquer de defensa de la Segona Guerra mundial sobre l'Aar. Fitxer:Frauenstimmrecht01.jpg Cartell contra el sufragi femení. Quan esclata la Primera Guerra Mundial, la població està dividida. La Suïssa alemanyas'inclina del costat dels imperis centrals mentre que la Romandia té més simpatia pels Aliats. El Consell federal rep els plens-poders i l'Assemblea federal designa com a general de l'exèrcit suís Ulrich Wille, que està lluny d'aconseguir la unanimitat, en ser considerat massa proper a Alemanya. [31] Si bé les tropes suïsses, relativament ben preparades i avituallades, no sofreixen massa de la guerra, la població suïssa sofreix més fins al punt que en 1915 el Consell federal atorga el monopoli de la distribució dels cereals a la Confederació per tal d'intentar lluitar contra el mercat negre. El tractat de Versalles que marca la fi de la guerra reconeix la neutralitat perpètua de Suïssa a canvi de l'abandó del dret, molt teòric, obtingut en 1815 d'ocupar la Savoia del nord en cas de conflicte. S'organitza un plebiscit al Vorarlberg quant a la seva unió a la Confederació : els habitants ho accepten, però els Aliats lliguen finalment la regió a la nova República d'Àustria. [bouquet 9] Les dificultats socials engendrades per la guerra porten a la vaga general del 1918 començada l'endemà de l'armistici pel Comitè d'Olten i que dura tres dies. [32] La vaga, encara que trencada per l'amenaça de la intervenció de l'exèrcit, permet tanmateix al Partit Socialdemòcrata de Suïssa d'obtenir guany de causa sobre certes reivindicacions tals com la limitació del temps de treball setmanal a 48 hores al començament dels anys 1920 o encara l'elecció, des de 1919, del Consell nacional amb l'escrutini proporcional. [bouquet 10] Aquesta última mesura marca la fi de la majoria radical que perd en 1919 45 dels 105 escons que tenia al Parlament. El Consell federal és igualment retocat amb l'adjudicació d'un segon seient al Partit Popular Democristià de Suïssa i després, en 1929, d'un seient al Partit dels pagesos, artesans i burgesos (futur Partit Popular Suís). El Partit socialista suís continua estant tanmateix encara apartat de l'executiu per la coalició al poder. La política exterior és basada en la neutralitat armada : Suïssa s'adhereix en 1920 a la Societat de Nacions (SDN) la seu de la qual és a Ginebra després de la votació del 16 de maig del 1920 que presenta una forta majoria als cantons francòfons (93,2% al Vaud). La retirada de l'organització d'Alemanya i d'Itàlia en la segona meitat dels anys 1930 complica la política de la Suïssa que escull, en nom de la neutralitat, no aplicar més les sancions econòmiques decidides per la SDN contra Itàlia. La política interior del període d'entreguerres es polaritza en dos fronts oposats, l'esquerra i la dreta, amb l'ús per part de cada bàndol de l'arma del referèndum per bloquejar les decisions que no li agraden, la qual cosa obliga el govern federal a utilitzar els decrets federals urgents que no poden ser discutits per votació popular. Econòmicament, Suïssa és sacsejada per una primera crisi en 1921 i en 1922; després pateix de ple el fuet, amb alguns anys de retard a conseqüència de l'existència de grans tallers, de la crisi mundial de 1929. Ha de devaluar fins i tot el franc suís d'un 30% en 1936. [bouquet 11] Monument commemoratiu del tiroteig del 9 de novembre del 1932. El començament dels anys 1930 és marcat per la pujada dels «fronts», dels moviments feixitzants, dels quals els partits burgesos s'allunyen tanmateix ràpidament. Els enfrontaments entre l'extrema esquerra i l'extrema dreta culminen en 1932, quan el 9 de novembre, en el tiroteig de Ginebra, l'exèrcit dispara a la multitud, i causa 13 morts i 65 ferits. La segona meitat dels anys 1930 coneix tanmateix un canvi del clima polític amb l'adhesió dels diferents partits nacionals a la idea comuna de «defensa nacional espiritual» que culmina amb l'Exposició nacional de 1939 a Zuric, la landi. En 1937, els patrons i obrers signen la pau del treball que privilegia la concertació i la negociació en els conflictes socials. [33] Durant aquest període, el govern prepara igualment el país per a un conflicte militar : Europa s'arma ràpidament i el Consell federal desitja evitar els problemes de proveïment de la Primera Guerra Mundial. De fet, en el moment del desencadenament de la Segona Guerra Mundial en 1939, Suïssa no és presa d'improvís : el proveïment és assegurat, l'exèrcit dirigit pel general Henri Guisan ocupa les fronteres i el racionament garanteix la subsistència de la població. [34] Després del fracàs francès del maig de 1940, el país és completament envoltat per les forces de l'Eix. Un discurs ambigu del conseller federal Marcel Pilet-Golaz que sembla indicar la necessitat de tractar amb les dictadures[35] provoca protestes. El 25 de juliol de 1940, en el seu Informe del Grütli, Guisan presenta l'estratègia del reducte nacional que consisteix a desguarnir les fronteres i reforçar el rerepaís muntanyós per tal de permetre una guerra de desgast contra un eventual invasor. Experimentant pressions dels dos grups de bel·ligerants, Suïssa manté una posició ambigua obrint per exemple les seves fronteres als jueus que fugen del règim nazi, però de manera esporàdica i no sistemàtica,[36] tot continuant comerciant tant amb els aliats com amb l'Eix. En política interior, un socialista, Ernst Nobs és escollit al Consell federal per primera vegada en 1943 i seguit per un segon en 1959, establint així la fórmula màgica que continua sent igual fins al 2003. Després de la guerra, Suïssa continua desenvolupant l'Estat social amb la introducció de l'assegurança de vellesa i supervivència en 1946 després per l'establiment del «sistema dels tres pilars» en 1972. [37] El sufragi femení, que ja existia a certs cantons, és acceptat en el pla federal en 1971 i després introduït al nivell cantonal en els altres cantons, principalment en 1971 i 1972. El cantó d'Appenzell Inner-Rhoden és obligat en 1990 per decisió judicial, a respectar el principi de la igualtat entre dones i homes tal com queda garantit per la Constitució federal. Els problemes confessionals del segle XIX són oblidats i els articles d'excepció són abolits per a l'essencial en 1973. [bouquet 12] El 1991, el límit d'edat per al dret de vot i d'elegibilitat és reduït dels 20 als 18 anys per als homes i les dones. [38] La fi dels anys 1960 és marcada per la qüestió jurassiana que reclama la separació dels districtes bernesos francòfons i la constitució d'un 23è cantó. Finalment, s'organitza una votació el 1974: els districtes francòfons catòlics accepten la creació de la nova entitat mentre que els districtes protestants voten pel seu manteniment al cantó de Berna. De resultes de la votació federal de 1978,[39] el nou cantó del Jura, majoritàriament catòlic, veu la llum del dia l'1 de gener del 1979. [40] Creació del cantó del Jura Escultura del jardí del Palau de les Nacions a Ginebra En l'aspecte exterior, Suïssa resta fora de l'ONU i de l'OTAN i predica una neutralitat armada estricta. Ni tan sols s'interessa per la CECA i la CEE en formació. De fet, es converteix en membre del Consell d'Europa en 1963 i de l'AELC en 1960, tots dos concebuts com un contrapès a la naixent CEE. [41] Durant aquest període, Suïssa és el país més pròsper del món : malgrat el xoc petrolier de 1973 que contempla la instauració d'alguns diumenges sense cotxe, la indústria química i tèxtil així com els bancs es desenvolupen. La taxa d'atur continua sent inferior a un 3% i Suïssa persegueix en l'aspecte exterior una política amb neutralitat estricta tot proposant els seus «bons oficis» per arreglar els conflictes. Així la primera trobada entre Mikhaïl Gorbatxov i Ronald Reagan té lloc a Ginebra en 1985. La seu europea de l'ONU en aquesta mateixa ciutat permet igualment a la institució d'escoltar persones, com ara Iàssir Arafat, que no poden anar als Estats Units d'Amèrica. Tanmateix, la crisi econòmica dels anys 1990 afecta el país : l'atur s'enfila a més d'un 6%, algunes empreses importants es reestructuren o passen a mans estrangeres. Malgrat aquestes reestructuracions, l'economia helvètica presenta una indústria poderosa així com sectors financers i bancaris molt desenvolupats. Al mateix temps, les relacions exteriors són marcades per l'augment de poder del Partit Popular Suís que predica la independència i la neutralitat del país enfront dels grans grups supranacionals. Si bé Suïssa entra finalment al si de l'ONU el 10 de setembre del 2002, el fracàs de la votatció sobre l'EEE el desembre del 1992 marca una aturada en el procés d'integració a la Unió Europea jutjada per alguns com a perillosa per a la democràcia directa suïssa així com per a l'economia en aspectes com el secret bancari. Es privilegia la via d'acords bilaterals i s'etableix la lliure circulació de les persones amb els 25 països europeus (així com amb els tres de l'AELC), una major integració econòmica i la integració al Cel únic europeu. ↑ 1,0 1,1 El cantó d'Unterwalden és format per les comunitats de Nidwald, d'Obwald i de l'abadia d'Engelberg. ↑ El cantó de Basilea no està encara dividit en dos subcantons. La bandera i l'abreviatura utilitzades aquí mai no han estat reconegudes oficialment. ↑ El cantó d'Appenzell no és encara dividit en dos mig-cantons. ↑ Nappey, 2007, p. 8-9. ↑ Diccionari Històric de Suïssa, Helvètes - Les Helvètes avant la guerre des Gaules ↑ «XXVIIII». A: Germania (en francès). ↑ Ad Genevam extremum oppidum Allobrogum quam maximis itineribus pervenit ([Juli Cèsar] arriba a marxes forçades a Ginebra, la més allunyada de les ciutats al·lòbriges) : extret de De bello gallico de Juli Cèsar, llibre 1 ↑ Diccionari Històric de Suïssa, |8017-1-2|Helvètes 2 - Du début de la guerre des Gaules à la défaite de Bibracte (58 av. J.-C.) ↑ Diccionari Històric de Suïssa |12281-1-2|Aventicum : 2 - Histoire d'une capitale ↑ Diccionari Històric de Suïssa |8028-1-2|Burgondes : 2 - De l'établissement en Sapaudia (443) à la chute de l'ancien royaume burgonde (532/534) ↑ Pacte federal de l'1 d'agost de 1291 a Admin.ch "vallée inférieure d'Unterwald" significa Nidwalden ↑ Pacte federal de l'1 d'agost de 1291 a Cliotexte ↑ Diccionari Històric de Suïssa |17438|Fête nationale|Georg Kreis ↑ Nappey, 2007, p. 22. ↑ «Le Pacte de Brunnen (1315)» (en francès). cliotexte. [Consulta: 26 juliol 2012]. ↑ «Extension de la Confédération de 1332 à 1353» (en francès). Cliotexte. [Consulta: 28 juliol 2012]. ↑ «Charte des prêtres Pfaffenbrief (7 d'octubre del 1370)» (en francès). cliotexte. [Consulta: 28 juliol 2012]. ↑ Nappey, 2007, p. 23. ↑ Histoire de la Suisse (pàg.82). ↑ Nappey, 2007, p. 32. ↑ Nappey, 2007, p. 36. ↑ Nappey, 2007, p. 44. ↑ «La constitution de la République helvétique (12 avril 1798)» (en francès). Cliotexte. [Consulta: 30 juliol 2012]. (extrets de la primera constitució helvètica) ↑ «L'Acte de médiation (19 février 1803)» (en francès). Cliotexte. [Consulta: 30 juliol 2012]. (diversos documents, entre els quals extractes de l'Acta de Mediació) ↑ Nappey, 2007, p. 45. ↑ Nappey, 2007, p. 48. ↑ «Le Pacte fédéral du 7 août 1815» (en francès). Cliotexte. [Consulta: 31 juliol 2012]. (extractes del pacte) ↑ Nappey, 2007, p. 50. ↑ Nappey, 2007, p. 54. ↑ Diccionari Històric de Suïssa |8925|Franco-allemande, guerre| ↑ Nappey, 2007, p. 63. ↑ Nappey, 2007, p. 66. ↑ «La Grève Générale de 1918». ↑ Nappey, 2007, p. 69. ↑ «Comment la Suisse se prépare-t-elle à affronter la Seconde Guerre mondiale ?» (en francès). Histoire du Gymnase de la rue des Alpes de Bienne, 4 juliol del 2006. [Consulta: 1 agost 2012]. ↑ « Il faut être prêt », Les bruits de l'histoire, RSR, 10 de maig del 1940 ↑ «L'honneur perdu de la Suisse Temps présent» (en francès). tsr.ch. [Consulta: 1 agost 2012]. ↑ « La théorie des trois piliers », Actualités, TSR, 29 de novembre 1972 ↑ «Chancellerie Féderale» (en francès). [Consulta: 1 agost 2012]. ↑ « Le Jura est libre ! », Un jour, une heure, TSR, 25 de setembre del 1978 ↑ Nappey, 2007, p. 79. ↑ Nappey, 2007, p. 80. Referències J-J Bouquet, 2005 Histoire de la Suisse, 2005 ↑ pàg. 3 ↑ pàg. 21 ↑ pàg. 57 ↑ pàg. 61 ↑ pàg. 65 ↑ pàg. 67 ↑ pàg. 71 ↑ pàg. 84 ↑ pàg.103 ↑ pàg. 103 ↑ pàg. 106 ↑ pàg. 116 Referències Durrenmatt ↑ pàg. 16 ↑ pàg. 16-17 Referències Roland Ruffieux, Nouvelle histoire de la Suisse et des Suisses, 1982 ↑ pàg. 626-633 ↑ pàg. 64 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Suïssa François Schröter. Les Frontières de la Suisse : questions choisies. Bruylant lloc=Zurich, Schulthess / Paris, LGDJ / Bruxelles, 2007. Nappey, Grégoire. Histoire Suisse (en francès). Le Mont-sur-Lausanne, 2007. Jean-Jacques Bouquet. Histoire de la Suisse (en francès). París: PUF, 2005 (Que sais-je ? ). Georges Andrey. Histoire de la Suïsse pour les nuls (en francès), 2007. Edgar Bonjour. Geschichte der schweizerischen Neutralität, tome V (en alemany). Basilea: Helbing & Lichtenhahn, 1970. Willi Gautschi. Le Général Guisan, Le commandement de l’armée suisse pendant la Seconde Guerre mondiale. Lausana: Payot, 1991. ISBN 978-3-85823-516-9. Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_Suïssa&oldid=18641687» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 12 jul 2017 a les 19:06.

curate

{"ca": 0.9520439463501674, "en": 0.00862086248721907, "uu": 0.0002205336915335111, "zh": 6.014555223641212e-05, "mk": 0.00010024258706068687, "ro": 8.019406964854949e-05, "tg": 8.019406964854949e-05, "es": 0.005693778945047014, "sh": 0.0002205336915335111, "it": 0.0012229595621403796, "fr": 0.026223460775075685, "ru": 0.0008420377313097696, "pt": 0.0015437358407345777, "de": 0.0029872290944084686, "oc": 6.014555223641212e-05}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Su%C3%AFssa

cawac_ca_20200528_7_174724

La Federació de Municipis demana un pacte d´estabilitat Manel Bustos diu que el deute de la Generalitat amb els ens locals "podria arribar" als 500 milions d'euros 15:46 ACN/BARCELONA El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, ha proposat al Govern un acord d'estabilitat amb un calendari de pagament del deute que la Generalitat té amb els consistoris, i que Bustos ha estimat que podria arribar als 500 milions d'euros. Després de reunir-se amb la vicepresidenta i el conseller d'Economia, ha dit que l'acord hauria d'incloure la revisió de les lleis que generen despesa als ajuntaments, i una negociació sobre futures retallades del Govern. No s'ha oblidat de tornar a reclamar una moratòria a l'Estat pel que fa al deute municipal, i ha avisat que la situació d'extrema dificultat que pateixen alguns ajuntaments es pot generalitzar l'any que ve si no s'actua ja. Reunió sobre la situació financera dels municipis. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, s'han trobat amb el president de la FMC i amb el de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Salvador Esteve. La mateixa Ortega ja ha avançat aquest matí que demanaria a Bustos que pressionés el govern espanyol perquè permeti una moratòria en el pagament del deute municipal amb l'Estat. També ha apostat perquè els ajuntaments mancomunin serveis i per reorganitzar els consells comarcals. Per la seva part, Bustos ha fet una proposta clara: un acord d'estabilitat que consta de diferents eixos, segons ell mateix ha explicat en roda de premsa posterior. El primer de tots passa per estudiar el calendari de pagament del deute que la Generalitat té contret amb els ajuntaments. "Que ens digui la Generalitat com i quan ens pagaran", ha reclamat el també alcalde de Sabadell, que ha explicat que la federació va fer un estudi sobre 30 municipis mitjans i petits que congreguen 800.000 persones i va detectar un deute de més de 60 milions, el que li ha portat a estimar una quantitat total per a tota Catalunya que podria arribar als 500 milions d'euros. Un altre aspecte a incloure dins d'aquest pla d'estabilitat es refereix als recursos que ja inverteix la Generalitat amb caràcter finalista però condicionats a una aportació municipal per fer equipaments i obres als municipis. El que reclama la FMC és que aquests recursos que posa el Govern, que suposen un percentatge del conjunt de la inversió, no siguin condicionats, és a dir, que els ajuntaments que no necessitin, almenys per a un període de dos anys, puguin fer-los servir sense haver d'afegir recursos municipals i, per tant, endeutar-se. Els ajuntaments socialistes també volen conèixer l'abast de les retallades que preveu el Govern de cara al 2011 amb marge per poder negociar. "No podem esperar que cada dia ens pugui sorprendre un conseller amb l'ajust de cada conveni. Això és ingestionable", ha advertit Bustos, que ha demanat una concreció dels ajustos pressupostaris i establir qui ha d'assumir aquest cost, perquè els ajuntaments, ha dit, no ho podran fer. S'ha referit a la reducció de les aportacions de la Generalitat per plaça d'escola bressol i d'escola de música, i ha augurat que no seran els darrers anuncis. El quart element de l'acord d'estabilitat té relació amb l'activitat legislativa, ja que la federació demana una revisió de totes aquelles lleis que es van fer en un altre context econòmic i que suposen obligacions de despesa per als ajuntaments. De la mateixa manera, també reclamen que no es facin més lleis en aquest sentit, perquè aquestes normatives estan "ofegant econòmicament" els consistoris. Bustos: La FMC ja fa temps que demana una moratòria Després que Ortega urgís aquest mateix dilluns Bustos a utilitzar la seva influència com a membre de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per aconseguir una moratòria pel que fa al deute municipal amb l'Estat, l'alcalde socialista de Sabadell ha recordat que ja fa mesos que porta reclamant-ho i que és l'executiu qui ha de donar suport als ajuntaments en aquest sentit davant del govern espanyol, parlant també en nom dels consistoris quan negociï amb Madrid. De tota manera, ha recordat a Ortega que s'han de respectar els papers, i que ell és alcalde i no pot votar al Ccongrés. Bustos s'ha dirigit al govern espanyol per assegurar que entén perfectament la dificultat que té ara mateix per evitar que l'economia de l'estat sigui intervinguda, però ha remarcat que els ajuntaments també formen part de la situació econòmica, i si no s'actua ja, es pot provocar l'efecte contrari, és a dir, que per intentar rebaixar el dèficit de l'Estat es provoqui l'augment del dels ajuntaments. I és que el president de la federació ha advertit que els consistoris ja patiran molt per tancar l'actual exercici pressupostari i per executar el de l'any 2012. Però és que Bustos ha anat més enllà, i ha avisat que si els governs de Catalunya i d'Espanya no actuen en allò que els correspon, la situació d'extrema dificultat que pateixen ara alguns ajuntaments "serà una cosa generalitzada l'any 2012". Sobre l'altra proposta que ha fet la vicepresidenta Ortega en el sentit de mancomunar serveis, l'alcalde de Sabadell li ha respost el mateix que amb la moratòria. "Nosaltres ja ho fem això", ha dit el socialista, que sí que ha coincidit amb la numero dos del Govern en què cal reformular el paper dels consells comarcals. Bustos, però, ha defensat que tinguin un paper més tècnic i no per reproduir simplement parlaments en miniatura en el territori.

curate

{"ca": 0.9990946949121854, "zh": 0.0009053050878145935}

http://www.eldiari.cat/politica/2011/08/23/federacio-municipis-demana-pacte-destabilitat/24881.html

racoforumsanon_ca_20220809_2_35426

Ja s'ha parlat aquí de que fer amb els estalvis, comptes a l'estranger, comprar or, argent, bla,bla,bla. I evidentment no em sigut els únics.La prima de risc a records històrics, i ara bàsicament al mes març una fuga de capital de l'hòstia puta.L'intervenció de l'estat es fara sí o sí, i la penya treient el capital a corre-cuita (i això que encara no sabem les dades del mes de maig). l'ombra del corralito és fa mes gran. Notícia de la fuga de capital emesa per TV3 avui: http://www.324.cat/noticia/1745262/economia/La-sortida-neta-de-capital-a-Espanya-arriba-als-97000-milions-euros-en-els-tres-primers-mesos-de-lany Hahhahahhha foteu-vos espanyols, mens cèntims per detenir itorturar catalans!! ! t'aviso que el que ve ara, si no ho eviten, no serà agradable. L'intervenció, rescat o com n'hi vulguin dir es ja inevitable i com no s'apanyin no quedara ni l'apuntador A Catalunya ja poc ens poden cardar més, espanya perd el seu poder El que ve ara és el millor que ens podia passar si aprofitem l'ocasió i es declara la independència. Sinó, oblideu-vos-en de tema. Tot i que per aquí anem preparadíssims (mentalment) per l'indepèndencia, malauradament no crec que la resta del país (o molta gent) ho estigui. Estic amb tu, com caigui Espanya avui, moltíssima gent dirà amen a les retallades i al PP ja parlen obertament de retallar les CA que és el que (diuen) els ix més car.

curate

{"ca": 0.9992700729927008, "fr": 0.00072992700729927}

racoarticles_ca_20221005_2_36612

Introducció L'arqueologia experimental pot ser una eina d'investigació efectiva si és dirigida vers l'analisi d'hipbtesis específiques. En el nostre cas, aixb fa referkncia a l'estudi d'economies amb plantes antigues en el Prbxim Orient. Aquí ens agradaria descriure els nostres resultats recents sobre la qüestió amb quina celeritat pot haver esdevingut la domesticació de l'espelta petita silvestre (l'avantpassat de l'espelta petita conreada), descoberta en els jaciments arqueolbgics cpipaleolítics del nord del Llevant del Prbxim Orient. Segons una recent i ampliament acceptada teoria, aquest fet pot haver succe'it en un espai tan curt de temps com de 20 a 200 anys (HILLMAN i DA-VIES, 199 1). De totes maneres, com que Hillman porta a terme únicament un nombre limitat d'experiments a petita escala (conreant espelta petita silvestre a Calles i collint-la en estat silvestre a Turquia oriental) com a base per a la seva teoria, va ser ell mateix qui va suggerir que nosaltres iniciéssim experiments a llarg termini en una escala més gran per contrastar els seus resultats provisionals. A més a més, nosaltres estem interessats per criteris de correlació amb troballes realitzades als jaciments arqueolbgics com ara traces de microús en falq i morfologia de les granes i els raquis. El model de Hillman té implicacions arqueolbgiques i arqueobotaniques importants. Entre d'altres consideracions, suggereix que la selecció que conduí a la domesticació hauria estat no intencionada (al principi) i que la domesticació seria practicament inevitable tan aviat com 1'Home conrea cereals silvestres d'una manera regular. LYevid&ncia arqueobotanica indica que l'espelta petita, la pisana i l'ordi morfologicament silvestres existeixen en un nombre COTA ZERO n. 7, 1991. Vic, pp. 47-57. I S S N 0213-4640 de jaciments en el Prbxim Orient en un període de temps d'uns 2000 anys, entre els 12000 i els 10000 BP. Els dos jaciments clau per a aquest període són Abu Hureyra i Mureybet (HILLMAN et alii, 1989; VAN ZEIST i BAKKER-HEERES, 1984). Aquestes troballes de blat morfolbgicament silvestre han estat considerades com a provinents de recol-leccció, comunitats espontanies, ja que d'acord amb el model, si haguessin estat conreades deliberadament, la domesticació hauria tingut lloc rapidament i hauria estat visible en el registre arqueobotanic com a restes de gra i de raquis morfolbgicament domkstics. Hi ha una objecció possible en tota aquesta seqiikncia de fets, ja que alguns d'aquests jaciments són fora de l'area actual de distribució natural dels progenitors espontanis i, tenint en compte fins i tot un canvi climatic, és difícil imaginar la distribució espontania antiga havent estat tan amplia com s'indica per la situació dels jaciments arqueologics que contenien restes de cereals silvestres. A més a més, la recol-leccio de cereal silvestre, si tenim en compte la distribució actual, hauria significat l'establiment de viatges anuals de quasi 100 kilometres dels jaciments. Aixb pot semblar incongruent si es contrasta amb les dades arqueologiques que indiquen que aquests jaciments són aparentment sedentaris amb característiques tipiques de poblats agrícoles, com a oposició als jaciments de caqadors-recol.lectors (CAUVIN, 1989;Moo-RE, 1989). Es podria argumentar, d'una banda, que el canvi climatic ( VAN ZEIST, 1982) es justifica assumint que la varietat de plantes silvestres en el passat era més gran i que les poblacions de ca~adors-recol~lectors podien haver viscut en assentaments permanents (BAR-YOSEF, 1989); d'altra banda, es podria també argumentar que els habitants d'aquests jaciments van cul-tivar plantes morfologicament silvestres, principal-l'espelta petita silvestre, i com poden aquestes ser ment espelta petita, ordi, espelta bessona, i llegums identificades en un context arqueologic? Des de silvestres, en un període de temps molt més llarg que l'bptica arqueobotanica estem mirant les restes de no se suposava abans. plantes que ens podrien ajudar en la interpretació Aixi doncs, ens agradaria veure com el model o la d'aquestes troballes arqueobotaniques (WILLCOX, en hipbtesi de la domesticació (aquesta domesticació és premsa). inevitable i rapida una vegada ha comengat el conreu) fa front a les dades derivades dels experiments de camp portats a terme en una escala més gran i en El model de domesticació un període de temps molt més llarg que els anteriors. Hem intentat dirigir aquest problema a través de Remetem aquí el lector al treball de Hillman i l'experimentació, provant particularment les propor-Davies (1991), el qual inclou un estudi complet de cions de la rapidesa de la domesticació de cereals uti-proporcions de domesticació de cereals silvestres. Hi litzant diferents mktodes de conreu primitiu, aixi ha tres assumpcions basiques que nosaltres voldríem com posant en clar altres aspectes del període antic remarcar. La primera és que qualsevol manipulació de l'agricultura. Per exemple, com pot l'espelta petita de plantes que faci l'home afectara les pressions sesilvestre ser efectivament conreada, considerant la lectives sobre una població vegetal i a llarg termini desigual maduració de les espigues i el seu desprendi-pot influir el seu curs evolutiu. La segona és que la ment espontani quan són madures? Quines són les pressió selectiva variara depenent del tipus de manitkcniques més efectives (p.e. eines) i temps adequat pulació, en el nostre cas, tkcniques agrícoles. El tercer per plantar i segar? Quines traces d'ús microscopi-és que la proporció de selecció és mesurable per estiques es troben en eines de sílex utilitzades per segar mació del bon estat d'una collita mesurant el percentatge de gra perdut, en altres paraules, l'eficacia agrí-DO00 3 3 ~l boou cola. Aixi, amb un sistema agrícola eficient, les proporcions de selecció seran baixes perquk les plantes es comporten com si estiguessin ben adaptades al seu medi; pero amb un sistema ineficient, les proporcions de selecció seran elevades a causa de l'alta pkrdua i de la poca idone'itat. 1 a 0 o i 0 1 1 9 0 1 Quins canvis adaptatius haurien d'haver estat seleccionats quan els cereals silvestres foren cultivats per primera vegada? La uniformitat de germinació (aix6 és, l'eliminació de l'estat latent) n'és un, pero poques vegades, a partir de les restes de plantes. D'ai i " questa manera la morfologia del raquis és el criteri I que destacara més aviat en les restes arqueolbgiques. S'hauria de recordar que en el tipus silvestre, les espigues es dispersen de manera natural quan maduren, després d'un període de diversos dies i segons els nio vells de temperatura i humitat. D'altra banda, les plantes domkstiques retenen les espiguetes perquk els seus raquis no es desintegren quan maduren. La selecció per a un raquis semirígid depkn de la les ultimes variables, com han fet ja detalladament Hillman i Davies (op. cit.). Necessitem només fer notar que els canvis d'un mutant que apareix en menys de 20 anys (HILLMAN i DAVIES, 199 1) són alts, fins i tot si només és conreada una parcella relativament petita. El nostre treball s'ocupara de la influkncia de les tecniques agrícoles sobre les proporcions de selecció per plantes mutants amb un raquis semi-rígid. Metodologia evitar possibles danys al germen, les espiguetes foren sembrades amb la pellofa. El temps de sembra variava des de mitjan juliol a mitjan novembre. A més a més, deixavem que els camps tornessin a créixer naturalment amb les espiguetes que havien caigut durant la sega, com per exemple el camp Lf (vegeu taula 11). Una sembra primerenca, és a dir per l'agost, realitza la germinació abans que hi hagi una important escassetat d'aliments a causa dels potencials predadors a la tardor (vegeu també WILLCOX, en premsa). Reserva de llavor T2cniques de collita Per dur a terme els experiments calia importar espelta petita silvestre al sud de Franqa, on seria conreada i collida en condicions controlades en un clima mediterrani, a les terres del nostre laboratori de recerca. L'any 1986 es recollí Triticum boeoticum thuoudar (espelta petita silvestre diploide) de la Turquia oriental. Aquest ecotipus particular, recollit a una altitud de 800 metres, es mostra ben adaptat a les condicions climatiques i edafiques de la nostra area experimental. Com que l'espelta petita silvestre apareix naturalment en una amplia varietat de zones climatiques, i en qualsevol cas no coneixem quines condicions climatiques dominaren durant 1'Epipaleolític final i el Neolític antic al Prbxim Orient, no es poden configurar dins els nostres experiments rkpliques de les condicions climatiques antigues. Yreparucid dels sols La preparació dels sbls fou portada a terme inicialment utilitzant un tractor: des de llavors hem experimentat tant amb aixades de pedra com de fusta així com amb rascles estirats per animals. Com en el cas del clima, els mktodes de preparació dels sbls no es consideren com un factor que pugui afectar les proporcions de domesticació, i d'altra banda no són tractats com una variable controlada en aquests experiments. En el camp on obtinguérem els resultats donats aqui, 17any 1988 un tractor llaura una superfícic gruixuda, llavors els sbls foren preparats amb mAquines abans de plantar. L'any 1989 el sbl fou simplement rasclat utilitzant una mula. 1,a sembra En els primers experiments sembravem en solcs tot enterrant el gra a profunditats de tres a cinc centimetres, perb des de 1987 hem utilitzat la sembrada arreu. Ens sembla que aquest mktode devia ser el més probablement utilitzat en els primers contexts agríco-Ics, particularment de cereal silvestre, ja que és el que millor imita la dispersió natural de cereals silvestres, 6s rapid i comporta una petita preparació o cap dels sdls en sembres superficials. Per raons similars, i per Per a la campanya 1989-90 planejhrem diferents mModes de sega que realitzarem a diferents nivells de maduresa de l'espelta petita, amb comprovació de cada metode en parcel.les separades 25 metres, sembrades amb 1200 grams d'espiguetes amb pellofa. Per segar utilitzlrem reconstruccions de falq amb cbpies de fulles de silex epipaleolítiques de Abu Hureyra i Mureybet pensades per ser falqs inserides a causa de la feble llui'ssor del tall. Alguns mktodes de sega es basaven en exemples etnografics sobre recol.lecciÓ de plantes silvestres, com ara els mktodes del bastó i del cistell. Altres mktodes es basaven en l'experikncia de la nostra propia sega de cereals silvestres portada a terme durant quatre anys abans dels experiments quantificats i descrits aqui. Per exemple <<pentinant>) i estirant les espigues dels cereals i tallant les tiges una per una amb fulles de silex o amb ganivets de sega. Si bé aquest mktode és efectiu per a cereals domkstics, aqui fou eliminat perquk no el varem trobar exitós per a la sega de cereals silvestres. Els següents mktodes de sega foren utilitzats el 1990, per contrastar el model de Hillman i Davies; A. Picant les espiguetes amb un bastó dins el cistell (en estat madur). B. Falqs de silex reconstrui'des i sega en estat madur. C. Recollint a rna les espiguetes de plantes madures. D. Talla de plantes verdes amb falqs de silex a k 20 cms del sbl. d. Talla amb falqs de silex abans del creixement del gra (com a test del gra en estat latent). E. Talla amb falqs de silex en estat verd. F. Recollint a ma les espigues en estat verd. G. Arrancant d'arrel el cereal en estat verd. g. Arrancant d'arrel el cereal en estat madur. H. Talla alta amb falqs sota l'espiga en estat madur. h. Talla alta amb falqs sota 1-'espiga en estat verd. L. Talla amb falq en estat madur d'un camp reproduit de forma esponthnia. Mesura de la maduresa relativa El grau de maduresa en els primers experiments fou mesurada per examen visual de les espigues tot avaluant-les subjectivament com a verdes, migverdes o madures. Aquest mktode resulta insatisfactori, per aixo en experiments posteriors (1990) varem mesurar la humitat relativa del gra nu tot pesant 100 grans abans i després d'expulsar la humitat en un forn assecador. Utilitzant aquest mktode va ser possible detectar més acuradament el grau de maduresa en els temps de la collita. De manera similar mesurarem la humitat (a través de la pkrdua d'humitat en un forn assecador, per pes) de 100 fragments de tija de 5 cms. de llargada presos en el nivell que foren tallats amb les f a l ~s just després dels diversos experiments de sega. D'aquesta manera podíem comparar la humitat de les tiges entre collites <<verdes>> i <<madures>>, correlacionar aquestes dades amb la humitat del gra de la mateixa collita i finalment, veure si les diferkncies en les traces de microús observades entre tallar tiges verdes i <<madures>> (seques) corresponen en realitat a diferkncies en l'estat de les tiges. Mesura de la capacitat de les collites a. Destrucció espontania. A fi de poder comprovar la capacitat de les nostres collites sota aquests diferents mktodes de conreu avaluarem la pkrdua de gra tot mesurant la quantitat de llavors caigudes al temps de la sega. Aixb es porta a terme recollint totes les espiguetes caigudes en una superfície d7un metre quadrat escollida a l'atzar a cada, parcelsla. b. Es portaren a terme tests de germinació per mesurar la viabilitat sobre mostres seleccionades utilitzant mktodes estandard de laboratori. Les mostres foren examinades després de 14 dies i controlades un altre cop als 28 dies. c. El rendiment fou mesurat per a totes les parcelles així com el percentatge de llavor necessaria per a sembrar. Analisi de microusos L'analisi de microús de les traces formades en les f a l ~ de sílex utilitzades, any rere any, en els nostres experiments per segar l'espelta petita silvestre en estat madur i verd, fou realitzat tot utilitzant un microscopi metal.logr8fic optic amb ampliacions de 100-500 X. Vam fer comparacions repetidament de les traces d'ús microscbpiques d'aquestes eines experimentals (i naturalment d'altres, utilitzades experimentalment per segar altres plantes i per treballar materials diversos, ANDERSON-GERFAUD, 1983, 19 88 i en premsa), amb traces de microús sobre eines prehistoriques, particularment fulles i fragments d'ascles separats pels tipologistes com a f a l ~s o seleccionats per nosaltres, perquk el tall de les eines semblava tenir lluissor macroscbpica tot fent-10s possibles candidats per a ús en plantes. Mides del gra La mida del gra fou mesurada juntament amb la proporció d'espiguetes, una característica que fou molt més variable del que prkviament s'havia esperat. És de suposar que la mida del gra pot ajudar a indicar si les collites foren segades verdes o madures. Resultats Un dels primers i més impressionants resultats és que el gra caigut no és necessariament perdut del tot ja que és una manera de sembra espontania que pot proporcionar material per recollir l'any següent. Aquest fet tindria un efecte significatiu sobre les proporcions de seleccio, ja que motiva una selecció contra les característiques del raquis semirígid, i per tant, la domesticació de la collita. Pensem que l'home prehistbric hauria utilitzat necessariament aquesta <<reproducció espont& nia> natural; hem continuat amb kxit la sega en alguns dels nostres camps fins a tres anys consecutius, seguint una sembra inicial individual. A causa d'aquest fet, hem deixat créixer, aquest any, tots els camps d'una manera natural, per6 també hem sembrat nous camps a prop. Els experiments de sega es portaran a terme com el 1990, tant en els camps que creixen &una manera natural com els camps plantats de nou, amb la finalitat de poder comparar resultats continus d'aquestes dues estratkgies. Tests degerminacib i la viabilitat d'una segaprematura (en verd) Un altre resultat interessant és que la sega prematura és realment viable. Havia estat ja suggerit per diferents investigadors que l'anomenada <<sega verda>> era més eficient perquk la dispersió natural no havia encara comenCat, i era ampliament assumit que pocs o cap dels grans <<verds>> seria viable (d'aquí bé la reserva potencial de llavors). De totes maneres, els nostres resultats mostren que una sega prematura produeix realment gra viable. Hem publicat xifres de la sega de 1988 que mostren que els tests de germinació estandarditzats, portats a terme per nosaltres en condicions de laboratori controlat pel Lycée Agricole Caubenas, eren positius (WILLCOX, en premsa; ANDERSON-GERFAUD et alii, en premsa). L'any 1989 repetirem els nostres experiments per confirmar els resultats de l'any anterior per a dues sub-espkcies d'espelta petita silvestre. Els resultats es donen la taula I. El pes del gra i la sega prematura Per a les mostres de 1989 mesurarem el pes de 50 grans per tal de mesurar el rendiment potencial. Tal com es pot veure a partir dels resultats, la sega prematura provoca un descens de rendiment per pes en oposició a la sega prop de l'estat de maduresa, quan cls grans pesen mes. De totes maneres, si es compara amb la pkrdua espontania de gra que succeeix durant les segues realitzades prop de la maduresa, aquest baix rendiment de pes del gra és de poca consideració en aquest cas. Humitat de la tija i traces de microús La humitat de la tija relacionada amb una sega <(verda)> es calcula en un 57,40°/o per oposició a un 37,60°/o amb una talla <<madura>>. Per tant, com ha demostrat la recent investigació, la humitat del material treballat per una eina de sílex afectara la naturalesa i el grau de la seva alteració superficial (=polit) (ANDERSON, 1980;ANDERSON-GERFAUD, 1983 Un resultat important aquí és que una sega prematura amb falg comporta una pkrdua mínima. (Hi ha, no obstant, anomalies: per exemple, la sega amb f a l ~ portada a terme el 2 1 de juny de 1990 va romandre humida després de madurar perqui? la collita havia estat aixafada per culpa d'una tempesta. Perb aquest fet no impedí la pkrdua de les espiguetes). En general, els nostres resultats mostren que el nivell d'humitat hauria de ser, en el moment de la sega, per sobre del 40% per tal de prevenir que es malmeti. S'hauria d'aclarir que la sega prematura es porta a terme quan encara les plantes són totalment verdes i es realitza el calcul es dóna a la taula IV). El grhfic I la major part del gra es troba en una fase intensa del mostra que, obtenint tot el gra per sembrar de la collicreixement. Al principi segar en aquest estat tan pre-ta segada, la domesticació podria haver ocorregut en COC anava contra el nostre sentit comú, pero els kxits proporcions diferents segons el mktode de sega. Aixo, obtinguts en la gran disminució de les pkrdues de gra doncs, s'ajusta a la línia proposada per Hillman. per caiguda espontania natural, que es reduirien fins També hem realitzat un grhfic tebric (figura I, quadre i tot a nivells d'entre només 5 i 20%, ens va convkn-111) per mostrar una amplia skrie. Els promitjos de 8 cer plenament. dels camps experimentals es donen a sota. Les segues L'ús que férem de la tkcnica d'agitar les espigues i que registraren una pkrdua no foren incloses com fer-les caure en un cistell es demostra com un fracas tampoc no ho foren totes aquelles sobre les quals no complet. En canvi, tant Hillman com Harlan (1975) hi havia mesures disponibles. trobaren que aquest podria ser un mbode possible per segar 17espelta petita silvestre. Altres factors que s'haurien de tenir en compte podrien incloure la nos-% se-% de llavor freqiikncia tra falta de tkcnica, perd també el fet que els nostres 1 mutant especímens conreats podrien ser massa densos i mas-89.7 24.2 1 .I12 sa madurs per utilitzar aquest mktode amb kxit. Per exemple, Hillman realitza diverses passades espolsant les espigues a diferents etapes de maduresa en un Mktode utilitzat per calcular la frequkncia mutant context natural, per6 amb la nostra densitat, en (a partir de HILLMAN i DAVIES, 1991) aquests cultius no hauria estat possible a causa dels problemes ocasionats per les trepitjades. Resultats del gra sembrat procedent de la sega Com es pot observar a la taula I, la sega precoq no af~cta la germinació per6 el rendiment es redueix. frequkncia mutant 0.1% de 20.000 espiguetes = 20 Virem comprovar de nou aquest fet l'any 1990, i ob-mutants tinguérem els següents resultats: les collites fetes 80% recollit = 16000 espiguetes pero amb 20 muabans de madurar tendien a produir llavors lleugeres, tants segurament perquk no contenien tant midó com els 20% caigut i no utilitzat grans madurs. 25% de 16.000 espiguetes sembrades = 4000 espiguetes que contenen 5 mutants Taula 111 = 0.125% frequkncia de mutant (increment) Humitat del gra comparat amb el pes Resultats amb el factor de creixement provinent de sembra espontania Amb 20.000 espiguetes frequkncia mutant de O. 1% = 20 mutants 80% recollit = 16000 espiguetes pero amb 20 mutants 20% caigut amb 60% de germinació = 2400 espiguetes 25% sembrat = 4000 espiguetes, 2400 sembrades es-El percentatge de gra guardat per sembrar és una pontaniament amb no mutants i 1600 amb 1.6 muvariable important en el model. A partir dels nostres tants dona = 0.04% de frequkncia mutant (decreiresultats semblaria que un mínim del 25% de la lla-xent) vor total recollida hauria de ser guardada per sembrar, i encara amb més quantitat si la predació fos un La sembra espontania i el factor de reproducció natural problema seriós. Aixo, per tant, s'avindria amb les estimacions de Hillman per a reserva de llavors. Vam trobar que, a la practica, no podem ignorar El quadre I, a la figura I, presenta els resultats de els camps sembrats espontaniament en els quals gerla sega de 1990 en relació a un nivell de frequkncia mina la collita. Decidirem t r a ~a r els mateixos resulinicial mutant de O, 1 %. El percentatge de gra recollit, tats, pero afegint-hi un 25% dels camps sembrats esel percentatge de gra sembrat i el nivell de freqükncia pontaniament (vegeu fig. I camps I1 i IV). En aquest mutant es donen com les tres variables en el grafic cas les proporcions de selecció indiquen que la dotridimensional. Cada barra representa un camp con-mesticació podria no haver tingut lloc perquk després reat. La frequkncia mutant fou calculada a partir de la sega, la frequkncia mutant roman alo per sota d'un 0,l O/ o en la població original (un exemple de com del nivell O, 1%. Els promitjos de nou exemples amb 25% dels dors és que ells havien portat a terme experiments en grans de llavor provinents de grans caiguts/sembrats estatges silvestres, on una sega verda podria semblar espontaniament es donen a continuació. inapropiada atesos els grans espais disponibles (HAR-LAN, 1974;HILLMAN, 1989i ZOHARY, 1969). freqükncia mutant 89.7 24.2 1 .O77 Tal com es pot veure a partir dels resultats mencionats, una certa quantitat de sembra natural semblaria inevitable. Aixo pot ser minimitzat per una sega prematura, pero segons les nostres experikncies, qualsevol gra que cau germina, i pot ser segat l'any següent. De totes maneres, podria ser que després de tres o quatre anys de creixement espontani, la infestació de llavors esdevingui un problema seriós. Aquests resultats provisionals són tractats pels nostres experiments continus. El factor significant en relació a aquesta sembra inevitable de gra i el seu creixement és que d'un 10 a un 20% de pkrdues seria suficient per produir una collita que valgués la pena, fins i tot tenint en compte possibles pkrdues per predació. Aquest gra caigut reduiria considerablement la quantitat de gra que hauria de ser retingut per a la sega, fins i tot si es sembressin els camps nous faria falta, eventualment, reduir la infestació de llavors i permetre rejovenir el sol de manera natural. Així, el fet que aquesta sembra natural produeix una collita sense sembrar voluntariament i l'exclusió de qualsevol mutant de tipus de raquis semi-solid domkstic, reduiria enormement els percentatges de domesticació. Conclusions Quines són les noves dades que aquests resultats, fonamentats en el nostres primers anys de conreu d'espelta petita silvestre, poden afegir al model de Hillman i Davies? En un principi caldria remarcar que el nostre rendiment de l'any 1990 fou més alt que el d'anys anteriors: el rendiment de 1990, amb una pkrdua del 15%, hauria estat de 2500 quilograms per hectarea. Aquest rendiment era molt més alt que el de 1988, quan les pkrdues foren substancialment més altes i la germinació al camp fou pobra. Aixb succeeix perquC estem aprenent a conrear la terra d'una manera més eficient. Aixi els nostres experiments tendeixen a demostrar cada any més i més clarament, a mesura que agafem experikncia, que una sega precoq redueix pkrdues en un nivell bastant per sota de les que havien cstat anunciades per altres investigadors. Una raó per a les altes pQdues calculades per anteriors investiga- Evidbcia positiva per a la sega de cereals amb fals a Abu Hureyra i Mureybet Les traces de microús en les nostres eines utilitzades en aquests experiments es reprodu'ien d'una manera molt semblant a les d'un petit nombre d'eines de l'epipaleolític de Abu Hureyra i dels nivells de Natufia , Epinatufil, i Kamia de Mureybet. La sega fou feta, aparentment, en estat verd, per comparació amb les nostres traces experimentals. Efectivament, aquesta impressió d'una diferkncia en humitat i, per tant, en llu'issor relativa i intensitat de les traces de microús entre tallar tiges verdes i tiges madures (AN-DERSON-GERFAUD, 1988) fou confirmada mesurant la diferkncia actual en humitat entre tiges en el moment d'una sega en <<verd>> i en el del temps i<madun> (vegeu més amunt). Aquesta data no és apropiada per determinar la intensitat global d'aquesta activitat a partir de les eines, encara que cada una fou utilitzada almenys durant diverses hores, si comparem el desenvolupament de les traces amb els nostres experiments. El nombre d'eines estudiat per determinar quines pensem que foren utilitzades sobre cereals a partir de les traces de microús no pot ser avaluat com a representatiu de la freqükncia d'aquesta activitat, ja que no hem pogut examinar les traces de sega de tot el material lític de cada jaciment, i les excavacions dels diferents nivells relacionats agrupen una bona part d'arees superficials diferents. A més a més, hem trobat que les falgs són utilitzades en diverses estacions sense ser retocades i, per tant, aixd explicaria per quk hi ha poques restes de retoc, aixi com per qui: molts elements de falq serien abandonats en diversos llocs del jaciment. Seria també impossible estimar la superfície segada a partir de la base de l'existkncia d'aquestes traces en les eines en els respectius jaciments. Naturalment, la sega es podria fer, i és possible que es fes, utilitzant també altres tkcniques, segons la maduresa i l'espaiament de les plantes, aixi com també segons una opció cultural. Aquestes eines inclouen, per ara (el nostre estudi continua), un petit nombre d'ascles i fulles de l'Epipaleolitic d'Abu Hureyra i de 1'Epi-Natufih, Kamii, i MureybitiP a Mureybet; tres peces amb aquestes traces especials foren trobades també en el nivell Natu-fi8 de Mureybet. Totes les eines eren aparentment emmanagades utilitzant probablement un adhesiu que s'estenia gairebé fins al dors del tall, segons la distribució de les traces d'ús i restes ocasionals de material adhesiu en les fulles al dors de les traces d'ús. Aquestes eines tenen traces l'orientació de les % haruested Fig. 1. Camps que mostren com el nivell de frequencia mutant s'incrementara o disminuira com a funció del percentatge dc llavor sembrada i segada. Les dades del camp I foren preses de la sega de 1990 d'espelta petita silvestre a Jalés. El camp I1 com 1' 1 llevat que hi afegirem un 25% de factor de creixement natural. El camp 111 és una simulació d'un ventall de possibilitats. El camp IV és igual al I11 amb un 25% de factor de creixement natural. Calculem utilitzant el mateix metode que Hillman. quals mostra que foren utilitzades per segar tot tallant grups de tiges agafades a la ma, utilitzant un moviment aproximadament paralelel al tall de l'eina de treball (les eines utilitzades per segar o rascar canyís, joncs o altres materials, foren eliminades de la mostra) com a oposició a tallar tiges de cereals d'una en una, o segar per <<pentinat>> amb un moviment cap amunt (ANDERSON-GERFAUD, 1988). Tanmateix, el nostre registre no ens permet encara dir a quin nivell la tija fou tallada amb eines arqueolbgiques i l'estudi dc les traces de microús soles no permet contestar les complexes qüestions de si els cereals segats eren conreats o segats en un espai silvestre, com es discutia mes amunt. Una visi6 evolutiva de les f a l ~s de sega Les eines de pedra han estat utilitzades per segar plantes des del Paleolític (ANDERSON, 1980 i KEELEY en premsa); així doncs, 1'6s de falqs no representa cap avenc; tecnolbgic. De totes maneres, si es mira amb dctall, podem veure que aquestes eines no es troben mai, ordinariament, abans de 1'Epipaleolític citat aquí, i en el Paleolític les seves traces de microús corresponen generalment a la talla de tiges individuals tals com canyis, més que no pas a la recollida de grapats de tiges (per exemple d'herbes). Presumiblement, els grans podrien haver estat collits tot picant, com la majoria de casos etnografics de sega d'herbes silvestres, i quan es volien obtenir les tiges de silicis, herbes humides, Únicament els joncs i el canyís haurien estat més facilment obtinguts mitjanqant la talla amb una eina de pedra que no pas arrencant les plantes manualment. Podria ser que el sobtat augment dkines, les traces d'ús de les quals mostren que tallaren grups de tiges de silicis, plantes humides de l'epipalcolític d7Abu Hureyra, i del neolític de Mureybet, que s'assemblen ja a les traces de recol.lecciÓ amb falq en contexts agrícoles clars, (per exemple dYAswad, ANDERSON, en preparació), esdevingui en part perqui: aquesta tkcnica es torna particularment eficaq. Aixb podria ser perquk l'adopció de la tkcnica de recol-lecció en verd va resultar oportuna malgrat la maduresa variable de les plantes properes com a oposició a les repetides collites manuals d'espigues madures, i perquk la tkcnica de collir múltiples plantes amb cada cop de falq havia esdevingut possible a causa de l'espaiament de les plantes més petit que en anteriors contextos. Com s'ha mencionat més amunt, hem trobat que cultivar cereal silvestre sembrat arreu, i utilitzar el creixement espontani de llavors produeix camps densos i atapeits. Potser aquest conreu-encara que poc freqüent-produeix camps mks densos del que és normal en espais silvestres, cosa que invitaria a segar amb falq com a tkcnica. Sigui com sigui, aquesta hipbtesi ha de ser demostrada per un minuciós estudi de grups d'espelta petita silvestre en els seus habitats naturals per tal de poder comparar els resultats del conreu. El model de domesticació a la vista dels experiments de Jales fins avui Els resultats de la collita de 1990 entraren dins els marges de variables possibles ofertes per Hillman. La nostra proporció de selecció és una mica més baixa i posaria els nostres resultats en el límit superior de la duració estimada per a la domesticació. Com s'ha explicat abans, és probable que els recol-lectors prehistories haguessin estat obligats a segar a diferents nivells de maduresa, potser com nosaltres mateixos, comenqant per una sega prematura amb alta humitat i acabant amb una sega madura amb baixa humitat. Aquest fet s'hauria de tenir en compte en extrapolar les nostres dades de les segues verdes (que mostren una baixa pkrdua de gra), a la situació prehistbrica. Una observació important, a partir dels nostres experiments, és que el gra perdut per destrosses naturals hauria prove'it, com a mínim, part de la llavor per a la collita dels anys següents. Aquest tipus de sembra silvestre natural contribueix a les generacions posteriors i reduiria el nivell de freqiikncies mutants semisblides a un nivell on no hi hauria increment i per aixb no domesticació. Trobem que l'any 1990 els nostres camps s'havien est& tant que decidírem no sembrar. També trobem que una caiguda natural del gra proporcionava bones collites, i en alguns casos aquests camps eren sembrats massa densos. Des de l'inici dels nostres experiments, Únicament un cop, l'any 1988, grans quantitats de gra caigut es perderen per culpa dels predadors, en aquest cas rosegadors. De totes maneres, es podria indicar que molts dels predadors d'espelta petita silvestre no es troben en la nostra area. No ha estat possible estimar les pkrdues per predació, perb si hem de jutjar per la densitat de la collita produ'ida l'any següent, aquesta no és pas alta. El rendiment relativament alt que es pot obtenir, a més a més, de la sembra espontania natural resulta en una proporció més petita de gra guardat per a l'any següent. En altres paraules, de l'estimat 25% guardat quant pot representar, com a molt, el gra que ha caigut? En l'actualitat aixb és difícil de predir. Com es poden comparar aquestes conclusions amb el model original? Hillman i Davies donaren un ampli ventall de resultats possibles. Dedu'iren (HILL-MAN i DAVIES, 199 1) que la domesticació podia haver tingut lloc sense canvis de conreu, basats en un percentatge del 25% separat per a llavor i un 10°/o supervivent de gra caigut espontaniament. Els nostres resultats indiquen, pero, que podia haver estat utilitzat un més alt percentatge de gra caigut espontaniament i com a resultat, una més petita quantitat de la collita segada hauria estat guardada. Estimem que si un total del 25% era necessari per sembrar, almenys un 25% d'aquest total podria provenir de camps amb autosembra. El nostre model simulat indica que la domestica-ci6 hauria tingut lloc únicament si les pkrdues fossin per sobre del 25% i amb un mínim del 25% utilitzat per sembrar (vegeu figura I. camp I1 i IV). Així, ens sembla que hi ha un argument per a un període prolongat d'agricultura abans que la domesticació tingués lloc si les poblacions eren sedentaries. D'altra banda, si l'home es movia d'area en area o de regió en regió, fet que hauria imposibilitat segar una collita espontania, les proporcions de domesticació serien rapides. Si, d'altra banda era sedentari hauria pogut mantenir les dues collites separades a fi d'evitar la incestació d'herbes adventícies, prevenir l'esgotament de nutritius del sol i utilitzar el gra més bo per sembrar. Com a conclusió final, els nostres resultats s'ajusten dins el ventall d'estimacions per a les proporcions de selecció de Hillman, sense tenir en compte la sembra espontania. No podem, pero, ignorar la possibilitat que una proporció de les llavors sembrades en nous camps provingués d'un camp sembrat espontaniament. Efectivament, seria difícil mantenir aquests camps a part durant la batuda. Es també possible que si nous camps eren oberts cada any, a no tardar l'area del voltant esdevindria saturada, fent que fos cada vegada més difícil mantenir dues poblacions separades. Es podria argumentar que si l'home sedentari es va valer del creixement natural, amb un sistema agricola eficient, llavors el procés de selecció cap a la domesticació de la població podria haver estat alentit i les plantes amb raquis semirígid sistematicament eliminades. En qualsevol cas, la paradoxa és que mentre l'alta pkrdua de llavor incrementa la frequkncia mutant en el gra segat amb f a l ~, agafant les espigues a ma o arrencant d'arrel també s'incrementa el factor de creixement, el qual, per contra, fa decréixer la frequkncia mutant en la majoria de la reserva de gra. ABSTRACT An experimental approach to the beginnings of agriculture in South West Asia: Results ,fiom the cultivation of wild einkorn at the Institute de Prehistoire Orientale, CNRS, Jales, France We are attempting to throw light on the origins of agriculture in the Near East by cultivating wild einkorn using primitive techniques. The seed stock was imported from Turkey, then cultivated at our research laboratory in Southern France, where we can carefully measure experimental results. One aspect of the experiments involves measuring selection rates for domestic types (rare mutants in the wild cereal population) with a semi-solid rachis, using different techniques of cultivation and harvest. With these measures we hope to estimate the period of time necessary between the beginning of cultivation and the domestication of wild einkorn. At the same time we are studying the overall behaviour of the plants, as well as microscopic wear traces on experimentally-used sickle blades and weed associations, in order to interpret more accurately similar documents preserved in the archaeological record. George WILLCOX i Patricia C. ANDERSON són invcstigadors al ERA 17 del Centre National de la Rechcrche Scientifique (CNRS), a 1'Institut de Préhistoire Oricntale de Jalés, Berrias 07460, Franga. George WILLCOX és arqueobotanic i estudia amb el professor Dimbelby a 1'Institute of Archaeology de la Universitat de Londres. Actualment la seva recerca s'orienta cap als inicis de l'agricultura i la seva evolució i difusió arreu del Proxim Orient. Els seus intcresos estan centrats en l'estudi de restes de plantes carbonitzades en jaciments arqueologics i l'analisi de les relacions home-plantes en una gran area des de Turquia a 17Índia i des del Paleolític fins als temps histbrics. Patricia C. ANDERSON-GERFAUD, estudia la funcid de les eines prehistoriques per mitja de l'analisi microscbpic de les traces d'ús i residuals així com fitblits. Va rebre el BA en antropologia de la Universitat dqllinois (USA) i estudia amb Frangois Bordes a lqnstitut du Quaternaire a Bordeus per a la obtenció dcl doctorat en Prehistoria i Geologia del Quaternari. La seva recerca doctoral es centra en els mktodes de formacid i analisi de les microtraces d'ús en eines i en la funci6 de les eines musterianes del Perigord fran-c&. La seva investigació ha inclos també la funció d'cines des del Paleolític fins a 1'Edat del Bronze i els processos agrícoles en vistes a l'evolució de la tecnologia vegetal i agrícola. Altres interessos són el desenvolupament d'activitats artesanals a través de l'analisi funcional de l'eina. Treballa principalment en jaciments del Llevant del Proxim Orient pero també del Pakistan, Irak, Sui'ssa i Fran~a. (Titol original; ((An experimental approach to the be-girzr~ing~s uf agriculture in South West Asia: Results .fiom thc cultivation ofwild einkorn at the Institute de I'rchistoire Orientale, CNRS, Jales, France)). Traducció de Walter Cruells.) museu etnologic del montseny W arbucies . I estimada p = utilitzat en diagrames, veure fig. 1

perfect

{"ca": 0.9588478442863123, "en": 0.03586751778987024, "es": 0.0041073670992046885, "pt": 0.00028777731268313103, "it": 0.0006017161992465466, "sv": 0.00023545416492256173, "cs": 5.2323147760569277e-05}

macocu_ca_20230731_4_295778

Descobreix Serres interiors Nàquera Descripció En el marge dret del riu Palància trobem el Parc Natural de la Serra Calderona, on es pot contemplar un dels paratges més característics del nostre territori. El seu entorn rocós format per barrancs i desnivells fa que els visitants puguen gaudir d’unes vistes increïbles. A més destaquen els pics de Gorgo (907 m) i del Garbí (601 m), llocs ideals per a practicar esports de muntanya. Existeix una gran varietat de vegetació dominada per diferents espècies de pins i sureres. Dins del parc destaca la reintroducció de l’estepa de Cartagena, una espècie d’arbust que es pensava extingit en la Península Ibèrica i que es va localitzar un exemplar en una població pròxima. Ja tenim una altra excusa per a visitar aquest impressionant paisatge. Es tracta d’un lloc idoni per als amants de les aus forestals, que són predominants dins del parc. També destaca la presència de grans rapaces que nidifiquen en els formidables farallons calcaris i silicis. Al parc natural es poden observar els vestigis de castells i masies fortificades, com són: el d’Olocau, el de Serra o el de Segart i el llogaret conegut com L’Olla datada del segle XIII.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_15_746738

Sopa de poetes: aquest dijous, 23F aquest dijous, 23F El proper dijous 23 de febrer a les 19h encetem aquest nou format a cavall entre la conferència i el concert per descobrir les influències audiovisuals dels músics convidats i com les imatges, pel·lícules, clips poden entreveure's en la música que fan. Francisco Nixon és un important referent dins l’indie nacional. Va formar part de bandes mítiques com Australian Blonde o La Costa Brava i ara, en solitari, el coneixem com Francisco Nixon. En aquest primer Codi Font Audiovisual ens explicarà quins són els referents i influències audiovisuals que hi ha darrera de les seves cançons. Podeu seguir-ho des de twitter: #CFAelprat Dijous 23 de febrer de 2012, a les 19h a l'Auditori del Cèntric

curate

{"ca": 0.9148648648648648, "oc": 0.08513513513513514}

http://sopadepoetes.blogspot.com/2012/02/aquest-dijous-23f.html

oscar-2201_ca_20230904_2_158923

Notícies | Mont-Roig al dia | Avui per demà | Terra de turisme | La comarcal | Directes i especials de les principals activitats polítiques, socials i esportives. Cobertura: Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i el Tarragonès (camp de Tarragona). Utilitzem cookies pròpies i de tercers per per personalitzar el contingut, analitzar el trànsit i guardar les seves preferències. Podeu configurar o rebutjar les galetes fent clic al botó 'Configurar cookies', també pot acceptar totes les galetes i seguir navegant fent clic a 'Acceptar cookies'. Per a més informació, visita la nostra política de cookies. Acceptar cookies Configurar cookies Gestionar les preferències de consentiment Quan visites un lloc web, aquest pot obtenir o guardar informació de la teva navegació mitjançant l'ús de cookies, i aquesta informació es fa servir principalment perquè el lloc web funcionaran tal com espereu. Podeu configurar quin tipus de cookies desitja que es guardin en el seu navegador i quins no, però ha de tenir en compte, que el bloqueig d'alguns tipus de cookies pot afectar negativament la seva experiència al nostre web. Galetes tècniques Les galetes tècniques o necessàries són essencials perquè la nostra web pugui funcionar i inclou funcionalitats bàsiques com identificar la sessió o donar accés als usuaris registrats a zones d'accés restringit. Per aquests motius les galetes tècniques no es poden desactivar. Galetes d'estadístiques Utilitzem cookies de tipus estadístic per veure com interactues amb la pàgina web, reunint informació anònima durant el temps que navegues per ella. La finalitat de recaptar aquesta informació és la d'introduir millores a la web en funció de l'anàlisi de les dades agregades. Galetes de preferència A l'utilitzar cookies de preferències, la pàgina web pot recordar informació durant el teu temps de navegació associada a la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el teu idioma preferit o la regió en la qual et trobes. Galetes de màrqueting Les galetes de màrqueting o publicitàries s'utilitzen per analitzar el teu comportament mentre visites la pàgina web i perquè, de forma puntual, altres proveïdors puguin oferir publicitat personalitzada i rellevant atenent al teu perfil de navegació.

curate

{"ca": 0.9843819723337796, "en": 0.015618027666220438}

http://www.tvlocal.cat/ca/comunicacio/tvlocal/tarragona/t-5928

mc4_ca_20230418_7_778580

Ripoll es promociona amb anuncis gratuïts en camions de l’Empresa I.S.T 2007 - Ajuntament de Ripoll Ripoll es promociona amb anuncis gratuïts en camions de l’Empresa I.S.T 2007 Com promocionar Ripoll i els seus encants arreu d’Europa a un cost que pugui assumir l’Ajuntament? Aquesta és la pregunta que l’Ajuntament es qüestiona sovint i a la que costa trobar resposta amb els mitjans dels quals es disposa. Per aquest motiu es busquen alternatives que amb un baix cost puguin ser molt visuals i que despertin interès per conèixer la nostra vila. Per donar resposta a aquesta necessitat, aquest matí l’alcalde Jordi Munell, ha col·locat uns vinils publicitaris del municipi, a dos dels camions de la flota de l’empresa, amb seu a Ripoll, I.S.T. 2007, S.A., dedicada a la logística i al transport nacional i internacional. Amb aquesta iniciativa l’Ajuntament paga els cartells i demana als propietaris de camions, en aquest cas I.S.T. 2007, que col·laborin desinteressadament a fer que la imatge de Ripoll arribi allà on vagin. Segons les mateixes paraules de Munell “en el cas que alguna empresa es vulgui sumar a la iniciativa pot trucar a l’Ajuntament i demanar per l’àrea de comunicació que prendrà nota de la petició”. L’Ajuntament, amb aquesta acció vol per una banda, promocionar Ripoll com un destí turístic que ofereix múltiples possibilitant al visitant i per l’altra, potenciar la candidatura de la Portalada de Ripoll per ser considerada Patrimoni Mundial de la Unesco. 30 Desembre 2019|Actualitat Ajuntament, Actualitat Economia i empresa|

curate

{"ca": 0.9506493506493506, "es": 0.04935064935064935}

https://ripoll.cat/ripoll-es-promociona-amb-anuncis-gratuits-en-camions-de-lempresa-i-s-t-2007/

mc4_ca_20230418_8_180858

entrevista | Barcelona Desconeguda “El primer color que recordo de la meva infantesa grisa és el verd del Turó Parc” L’escriptor Jordi Sierra i Fabra ens presenta el seu millor lloc de la Barcelona desconeguda tot fent un passeig per les seves vivències personals Iris Baño Nil Sanmartí Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un dels escriptors més … Continua llegint →

curate

{"ca": 1.0}

https://barcelonadesconeguda.wordpress.com/tag/entrevista/

cawac_ca_20200528_4_20195

Receptes per diabètics PREPARACIÓ: En un bol amassar les ametlles, el sugarsol, i la patata fins aconseguir una massa homogènea, fer les boletes i fer els panellets al gust, de sabors o pinyons , per daurar pintar-los amb rovell d’ou, ficar al forn en una plata untada amb mantega i farina perque no s’enganxin, 220 -240 graus, posar el gratinador per daurar-los no cal escalfor per sota. Quan decoreu els panellets heu de pensar amb què ho feu, si és amb pinyons heu de calcular el HC que tenen, p.ex. 100 gr. de pinyons contenen 1,5 racions de carbohidrat. Si els voleu decorar amb xocolata , que sigui sense sucre. Els podeu fer de sabors barrejant la massa amb cafè (Nescafè) o ratlladura de llimona. PREPARACIÓ: Fondre la xocolata CHOCOSIN-N al bany maria o microones. Incorporar la mantega remenant, fins que es barreji amb la xocolata. En un bol barrejar a mà en sec la farina d’ametlla, abans l’haurem de torrar una mica, amb el SUGARVIT i amb les avellanes senceres. Incorporar la barreja seca a la xocolata barrejant amb espàtula. Omplir els motlles prèviamente folrats amb paper antiadherent. Deixar reposar 12 o més i tallar al dia següent. Glúcids totals per total de pes 288 gr. Racions totals 28,8 Si la peça de torró la tallem en 15 porcions, cada porció tindrà un total de 1,9R

curate

{"ca": 0.94140625, "pl": 0.00546875, "es": 0.053125}

http://www.cpen.cat/71026_ca/Receptes-per-diab%C3%A8tics/

racoforumsanon_ca_20220809_1_381715

Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anualsDAVID FERNÀNDEZ | 08/11/2011El frau empresarial català multiplica sis cops les retallades de l'executiu neocon-vergent · Els noms dels 1.600 grans evasors, blindats i protegits pel mateix Estat defraudat · La nissaga Carulla, el pare d'Artur Mas, Carceller de DAMM SA, el futbolista Luis Enrique, l'empresari químic Bas Puig, el directiu de RBA Ricardo Rodrigo, l'arquitecte Alfredo Arribas, Alejandro Sanz o Emilio Botin, entre els defrauadorsLes dades hi són. El frau fiscal empresarial català, via paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, sixtuplica les pitjors retallades antisocials aprovades pel Parlament de Catalunya des del final de la dictadura. Fonts sindicals eleven a 16.000 milions d'euros el frau fiscal català anual, davant els 2.700 milions d'euros de tissorada del primer pressupost d'Artur Mas. La xifra, en ple fal·lera electoral pel 'pacte fiscal', s'apropa al volum de l'espoli fiscal de l'Estat que acumularien les finances públiques catalanes, estimat en vora 20.000 milions d'euros per diversos estudis sobiranistes. Doble moral convergent: exigeixen nova fiscal portes enfora i encobreixen el frau fiscal dins de casa.La comparativa mereix similar resultat en el cas de l'Estat espanyol. Les organitzacions professionals d'inspectors d'Hisenda xifren l'economia submergida en en 240.000 milions d'euros, ben bé 5 cops les retallades aprovades per Rodriguez Zapatero -50.000 milions- per al període 2010-2013. Aquesta realitat suposa un mínim d'un frau fiscal anual on es deixen d'ingressar ben bé 25.000 milons d'euros anuals. Segons GESTHA, organisme dels tècnics i inspectors d'Hisenda, només durant 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d'euros, la petita i mitjana empresa hauria defraudat 16.261 milions, mentre el frau de particulars es limitaria a 1.543 milions d'euros. L'altre gran bossa de frau, el frau laboral amb la Seguretat Social vinculat a l'economia submergida, ascendiria a 30.000 milions d'euros.El frau no és pas nou, sinó cronificat: GESTHA denuncia "que s'està perdent la batalla contra el frau fiscal amb una estratègia clarament equivocada", amb una legislació laxa i una política governamental que fa anys que posa la lupa "sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en compte de perseguir les grans bosses de frau" alenades per les grans fortunes i les grans empreses, principals responsables d'un frau massiu del qual hi ha símptomes rellevants. Segons dades oficials, a l'Estat espanyol hi ha 3.299 persones que disposen d'un patrimoni superior als 10 milions d'euros. Només 729 persones van declarar tenir un patrimoni superior a aquella xifra. D'empresaris a esportistes Dels casos de frau fiscal més recents, es podrien citar el del pilot de motos Sete Gibernau -2,8 milions evadits a Suïssa-, el del directiu de RBA Ricardo Rodrigo -2,3 milions, enviats també al país helvètic- o el de la nissaga Carulla. La nissaga propietària d'Agroalimen, al primera indústria alimentària catalana, estpà sent investigada per l'evasió continuada, a través de societats instrumentals, durant els darrers cinc anys. El frau podria arribar als 180 milions d'euros, que van ser enviats a les Antilles Holandeses per contituir dues societats que van ser recomprades per dues mercantils amb seu a Costa Rica i l'Uruguai i vinculades als sis germans Carulla.No són pas els únics. Demetrio Carceller, propietari indiscutit de Cerveses Damm SA, també està imputat per un frau fiscal continuat durant els darrers 15 anys i per un valor que ascendiria als 500 milions d'euros. Carceller s'hauria empadronat falsament a Portugal per beneficiar-se d'una política fiscal que grava menys les grans fortunes, però la legislació espanyola obliga a demostrar que s'hi resideix al menys 183 dies a l'any per triar sota quina administració declarar. Els paradisos fiscals -més de 100 arreu del món- són peça clau en l'evasió fiscal i, en el cas català, Andorra hi juga un paper cabdal mantenint encara el secret bancari. El principat hi té dipositats entre 2.700 i 3.500 milions d'euros de subdits espanyols. L'any passat, experimentant un creixement del 3000%, la Guàrdia Civil va decomissar fins a 2'5 milions d'euros sortint del país.El recurs al paradís fiscal va acompanyat de la particular proliferació de nacionalistes sobtades. De fet, la tenista Arancha Sánchez Vicario és fiscalment andorrana, com Montserrat Caballé. El pilot català de F1 Pedro Martinez de la Rosa, com l'espanyol Fernando Alonso o el tenista Carlos Moya, són fiscalment suïssos. De nacionalitat monaguesa és Àlex Crivillé. I sent jugador del FC Barcelona, Luis Enrique -fiscalment nacionalitzat suís. també- va ser expedientat l'any 2003 per no haver declarat 600.000 euros. Els diners corresponien a pagaments realitzats per Nike Europe a la societat Fullforce Sport Limites, controlada pel jugador i amb seu a les Antilles holandeses, i havia evadit 270.000 euros en impostos.Anecdòtica menció a banda mereix el cas de Sánchez Vicario. Entestada en que José María Aznar assistís a la seva boda, va comunicar a Hisenda el 2003 que regularitzava la seva situació per garantir l'assistència de l'expresident. Aznar hi va anar, però Sánchez Vicario no va passar comptes -un deute de 3,4 milions d'euros- fins el 2009, quan el Tribunal Suprem va dictaminar-ho. L'anècdota està descrita al llibre "Estado fiscal y democracia" de qui fou director de l'Agència Tributària amb el gabinet Aznar, Ignacio Ruiz-Jarabo. Al llibre descriu també com Florentino Pérez, president del Real Madrid, va pressionar Enrique Giménez Reyna -l'aleshores secretari d'Estat d'Hisenda del PP i posteriorment imputat com a cervell de la trama 'Gescartera'- per a que aturés, sota l'amenaça d'aturar la Lliga professional, les investigacions sobre futbolistes d'elit. El darrer episodi d'aquesta mena es va escriure al Mundial de Sudàfrica, quan els jugadors de la selecció espanyola van rebre una prima personal de 600.000 euros que van decidir declarar a Sudàfrica. Allà tributaven al 23% mentre a l'Estat al 43%, el que va suposar per a cada jugador un estalvi de 132.000 euros. De Lienchenstein a Suïssa, del HSBC al LGT: 1.600 defraudadors descoberts Fraus massius que cauen ràpidament dels titulars, estafes que mai se sap com acaben i que acaben sovint en impunitat i corrupcions sobre les quals es força un rapid oblit. Doble moral, doble economia i doble fiscalitat i una única impunitat sobre elits multireincidents- Lienchenstein i Suïssa el 2009 i 2010 són les dues clarianes paradigmàtiques del quart fosc del frau fiscal. Dues filtracions -no cap investigació oficial- van deixar al descobert 1.600 defrauadadors descoberts. Delinqüència d'alta volada fiscal i coll blanc. D’aleshores ençà, però, s’ha blindat sempre la seva identitat i se’ls hi ha ofert discrecionalment la possibilitat de solucionar-ho amistosament amb una ‘segona oportunitat’ (amb declaracions complementàries exemptes de sanció penal o administrativa). I encara avui no està resolt l’engima de com ha acabat tot plegat. Fortunes que han incorregut en delictes fiscals milionaris i que, segons els inspectors d’Hisenda aplegats a GEHTSA, han tingut un escandalós “tractament privilegiat” i “condescendent”. Més encara, assenyalen, en un moment de crisi, retallades i noves càrregues impositives a través de l’augment de l’IVA i el IRPF, és a dir de recàrrega fiscal sobre les rendes del treball i el consum.En el cas suís, que esclatà el juny de l’any passat, es varen descobrir 3.000 comptes opacs propietats de ciutadans de l’Estat espanyol, dipositats al HSBC per un valor de 8.000 milions d’euros i que afectaven directament 1.500 persones. Hisenda, però, va centrar-se en 659 casos. La primera carta que va remetre, una invitació a regularitzar la situació sense costos penals, no la va respondre cap dels afectats. Només quan es va incoar expedient sancionador, van començar a arribar les respostes. A dia d’avui, s’han recuperat 220 milions d’euros defraudats. Malgrat el silenci ferri, fonts properes a la investigació han aclarit que al llistat “estan totes les grans fortunes que es puguin imaginar”. Hi ha nombrosos polítics, empresaris i financers implicats, entre ells el pare d’Emilio Botin, president del Banc Santander. I fins tot han surat detalls de com es va arribar a estendre el pànic en el si de l’establishment: un empresari madrileny va tancar la seva mansió i va marxar a l’estranger, remetent a Hisenda els bitllets de vol com a prova que ja no vivia a l’Estat.Només un any abans, havien estat descobertes 200 comptes opacs de ciutadans espanyols al Lienchtenstein Global Trust Group (LGT). Hisenda va instar a regularitzar la situació a 67, dels quals només un 20% ho han fet. Entre els enxampats destacaven 7 ciutadans catalans amb dipòsits no declarats al paradís fiscal. Es tracta de Josep Bas Puig, empresari català del sector químic (frau de 4,2 milions); Luis Gari Sentmenat, administador d'una empresa náutica a Barcelona (frau de 7'98 milions); l’arquitecte barceloní Alfredo Arribas (frau de 311.471 euros); Enrique Clapers Alegre, de l’alta societat catalana (frau de 296.905 euros); l’empresari del sector de la decoració Jaume Graells (frau de 1,2 milions d’euros) o l’auditor vinculat al sector editorial Jorge Serra Murtra (frau de 313.442 euros). El setè dels catalans enxampats no és cap altre que Artur Mas Barnet, pare de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros. Del compte era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. De la mateixa operació també en resultaran expedientats el cantautor Alejandro Sanz –paladí de la lluita contra la pirateria informàtica-, l’industrial basc Alenadro Legarda (director de la totpoderosa CAF) o Carlos Meier (exdirectiu de Segundamano i fundador de l’Instituto de Empresa). El penyasegat de la impunitat efectiva Tots dos casos certifiquen, però, que contra el frau fiscal massiu continuat no hi ha estris adients per eradicar-lo. Els dos afers demostren clarament la feblesa i la manca de mitjans: la descoberta no va ser pa fruit d’investigacions pròpies sino de filtracions, compravendes de diskettes i casualitats. En el cas dels comptes al LGT de Lienchenstein, l'origen és la venda de les dades de 5.828 evasors (amb un patrimoni total de 5.000 milions deuros) realitzada per un extreballador de l’entitat, Heinrich Kieber, als serveis secrets alemanys. Entre ells, constaven el 67 ciutadans de l’Estat espanyol expedientats. Alemanya en va facilitar les dades. El cas suís d’HSBC és idèntic: en aquell cas és un extreballador qui ven les dades a l’Estat francés, que les traspassa la hisenda espanyola.Una dinàmica similar s’ha viscut en els casos més sonats de corrupció dels Països Catalans. A la trama Gürtel, el fet que tota la comptabilitat tafurera estava en un disc dur extraible; en el cas del saqueig de Millet al Palau de la Música, per una denúncia inicial feta des de dins. I per acabar, cal no menystenir que els expedients finalment incoats es caracteritzen després per llargues dilacions judicials, eficaçment gestionades per buffets d’advocats de luxe. La darrera mostra fefaent és el cas Hisenda, “exemple de cobdícia i brutícia” s Llegint el fil, dóno gràcies a Déu que els comunistes no estareu mai al poder a Catalunya. Per sort els tenim tots aquí al xat, mentre no en surtin ja podem estar tranquils. Aquí l'únic que surt és la pasta que evadeix la burgesia... i alguns esteu tan mentalment programats que enlloc d'escandalitzar-vos per aquestes dades sortiu amb l'obsessió anticomunista. Almenys us adoneu que sou la veu del vostre amo o ni això? l'obsessió anticomunistaSí, reconec que hi tinc un odi visceral, no és cap cosa nova, la veritat. Ja, però resulta que l'evasió l'estan fent les classes altes... no sé, jo sóc antifeixista i no per això parlo en aquest fil dels feixistes... clar que lo meu no és una obsessió sinó un ideal. Però per què sempre us poseu en contra de Catalunya? És el que no arribaré a entendre mai, com podeu anar predicant que si Catalunya que si nació que si país que si llibertat si després sempre us posicioneu en contra seva i a favor d'Espanya? Contra Catalunya i contra els catalans estan els que evadeixen autèntiques fortunes, no aquells que ho denuncien! És que això que afirmes és el món a l'inrevés Són ells qui estan robant els diners que haurien d'anar destinats a infraestructures, sanitat, educació etc... I et dic una cosa, la relació que fas, la de si critiques una part de catalans perquè ens estan robant a tots és igual a anar contra Catalunya i per tant ser espanyolista a part de ser una oda a la falta d'autocrítica és una estratègia pròpia dels règims autoritaris que a partir de l'ultranacionalisme cerquen silenciar la dissidència. I d'espoli fiscal, ja anys que en parlem des de sectors independentistes i d'esquerres, i encara que no sigui l'eix central de les nostres reivindicacions ho continuarem denunciant. Ara bé, una cosa no treu l'altre. Espanya ens dessagna i la burgesia també, i no és cap novetat que qui ho patim més directament siguem les classes populars.

curate

{"ca": 0.9974973456696496, "it": 0.0025026543303503716}

mc4_ca_20230418_15_381497

Arriba la Festa de la Infància 2015 "Vine a ExpressAR-TE" | Notícies | Infància | Ajuntament de Barcelona Arriba la Festa de la Infància 2015 "Vine a ExpressAR-TE" Publicat el 13/10/2015 La Festa de la Infància s'emmarca en la celebració del Dia Mundial dels Drets dels Infants, que cada any se celebra en commemoració de l'aprovació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant adoptada per les Nacions Unides l'any 1989. La festa se celebra aquest diumenge, 18 d'octubre, de 10.30 a 14h, al vestíbul del Centre Municipal i a l'esplanada de l'Estació del Nord de Barcelona. Com cada any, la festa gira al voltant d'una temàtica diferent i aquest any anirà en relació als drets dels infants i l'art. A Barcelona impulsa aquesta celebració la Xarxa dels Drets dels Infants, que està constituïda per una vintena d'entitats en el marc de l' Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Aquesta xarxa té la missió d'enfortir les capacitats de la ciutat en la defensa i promoció dels drets de l'infant, amb especial èmfasi en el dret a la participació. Els objectius de la festa són: sensibilitzar sobre quins són els Drets dels Infants i la necessitat de tots i totes de respectar-los i garantir-los; donar a conèixer les vulneracions dels drets dels infants a Barcelona i a la resta del món; i fomentar un aprenentatge lúdic, però alhora reivindicatiu. Amb les activitats es busca fomentar la participació i la implicació de les nenes i els nens, i de les seves famílies, així com conscienciar dels seus drets en un ambient de diversió familiar, però fomentant la reflexió amb una intervenció pedagògica per part del dinamitzadors de cadascuna de les activitats que es portin a terme, donant valor a la transmissió educativa dels drets dels infants a través d'activitats artístiques. Les activitats que es proposen són el taller d'autoretrat; un taller de xapes, en la qual els nens i les nenes es podran fer les seves xapes de record de la festa; tallers de maquillatge, perquè els infants es pintin la cara del color que vulguin; el xut planter antirumors, en el qual es podrà participar en un entrenament de futbol havent contestant prèviament preguntes tipus test relacionades amb rumors que corren sobre persones d'orígens culturals diversos; dibuixa i reivindica els teus drets, amb propostes per a totes les franges d'edat; dibuixa el teu carrer, i el taller Campanya Mundial per l'Educació. També es podrà veure un espectacle familiar de titelles "Titelles antirumors: a Babel en patinet", o participar en alguna de les nombroses activitats pensades per a la mainada més petita (de 0 a 3 anys) -fer bombolles, treballar la pasta de sal, manipular paper de diari amb creativitat, l'espai de disfresses o l'espai de construccions creatives. La festa compta també amb un espai escenari a on al llarg del matí es faran tallers per aprendre a ballar zumba. El grup Xiula actuarà a partir de les 12,45 h amb cançons relacionades amb els Drets dels Infants. Festa Infància 2015 Guia plànol Festa de la Infància 2015

curate

{"ca": 0.9926544240400668, "es": 0.007345575959933222}

http://w110.bcn.cat/portal/site/Infancia/menuitem.5412e1ff89f0864f4c664c66a2ef8a0c/indexac76.html?vgnextoid=0fe09043ff060510VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=76c73db691ad9210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES

cawac_ca_20200528_10_160582

Notícies Sorteig dels finalistes de la VI Gimcana de les Llengües a Osona La VI Gimcana de les Llengües a Osona, que organitza el Centre de Normalització Lingüística d'Osona, ha tancat l'edició del 2013 amb 10.000 participants. Els guanyadors d'aquesta edició es van decidir en un sorteig en directe a través del canal comarcal de televisió El 9 TV, dijous 12 de desembre. El premi per als tres grups de primària és un taller al Museu d'Història de Catalunya; per als de secundària, una visita al Born; per al grup d'adults, un circuit d'aventura de l'empresa Anigami i, finalment, per a la categoria individual, un viatge en globus de Baló Tour. En aquesta edició de la Gimcana hi ha hagut preguntes de diversos àmbits temàtics, per exemple, herbes remeieres; gramàtica i lèxic del català; llengües del món; frases fetes, orígens i significats, i jocs lingüístics, amb l'objectiu de donar a conèixer la riquesa i la varietat lingüístic que hi ha arreu del món, així com aprofundir en els aspectes més curiosos i sorprenents de la nostra llengua.

curate

{"pt": 0.007684918347742555, "ca": 0.9923150816522575}

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlosona/noticies.html?ID=10231

macocu_ca_20230731_1_26748

Teresa Estapé presenta “De construir” L'artista intenta portar la matèria al límit per veure quant aporta i transmet una obra amb la corporeïtat mínima. Categoria: Cultura | 19 març, 2012 Redacció: Ana María Guiot Ha de ser veritat això de que tot s’està virtualizant? Potser sí. Segurament sí si et pares a pensar-ho. Prestatgeries de llibres ficades en un d’aquests apararells que em semblen horribles i sense ànima, les tablets. Gent que ja no escolta la veu del seu amic perquè parla amb ell pel WhatsApp... Diu Teresa Estapé que “la matèria està en crisi i el corpori es redueix, se substitueix i es virtualitza”. Un fenomen del qual tots som testimonis i que ella ha volgut forçar amb “De construir” una obra que es basa en construir i desconstruir, en construir sense matèria. El projecte, que pretén generar un sentiment de perill i protecció cap a les coses fràgils, consta d’una instal·lació artística múltiple i es dividirà en dues fases lligades als dos conceptes principals: La primera instal·lació es portarà a terme a l’aparador de Passeig de Gràcia de la botiga Vinçon. Teresa pretén agafar per sorpresa al públic i enriquir la percepció de l’obra pel particular del lloc, que al final no deixa de ser un aparador en comptes d’un sala d’exposicions. El fil d’acer i uns claus usats habitualment per entapissar crearan una estructura d’aspecte fràgil i lleugera però forta i poderosa. Com si es tractés d’una teranyina que envaeix i protegeix el lloc. La segona instal·lació, al centre Arts de Santa Mònica, es portarà a terme a l’escala del centre i posarà focus en el treball d’il·luminació ja que les ombres seran les protagonistes. Un projecte de deconstrucció del matèric al no matèric. El que més m’agrada d’aquesta obra és que l’artista ens convida a veure la seva creació. Mentre ella estigui a la seva, amb escala, eines i materials en mà... Nosaltres podrem tafanejar i xafardejar tot el que vulguem. I serem testimonis de com un conjunt de materials que cap en una caixa de sabates va creixent dia a dia i prenent forma fins a la seva magnífica i triomfant conclusió. “De construir” Sala Vinçon (aparador) / Passeig de Gràcia, 96 Del 19 al 23 de març (procés de construcció) Fins el 12 d’abril (exposició) Arts Santa Mònica / La Rambla, 7 Del 26 al 30 de març (procés de construcció) Fins el 2 de juny (exposició)

curate

{"es": 0.015955153083225527, "ca": 0.9797326433807676, "ga": 0.004312203536006899}

racoforumsanon_ca_20220809_1_526041

Us mola? http://youtu.be/peqxO5eT-7M Ni fart de vi votava en Portabella, cas d'estar empadronat a barcelona, per molt ben acompanyat que vagi. Al final els acompanyants només seran l'embolcall del Rafaela Portabella. Em sap greu pel Ignasi Planas i Reagrupament que hagin triat aquesta decisió suicida.

curate

{"it": 0.026845637583892617, "nl": 0.09060402684563758, "ca": 0.8825503355704698}

oscar-2201_ca_20230904_0_130454

Ahir vam anar a menjar els callos de Ca l’Isidre per celebrar que no celebràvem res més que la trobada i la fidelitat a aquest plat excepcional, inamovible als nostres cors i a la carta d’un dels restaurants més cotitzats de Barcelona. Això sí, només l’haurien de demanar aquells que tinguin els sentiments en estat de vibrar i el vel del paladar capaç d’estremir-se amb gustos intensos i càlids, educats sense prejudicis en la llibertat d’esperit. La intensitat no està renyida amb la suavitat i la tendresa. Fundat el 1970 al carrer de les Flors per Isidre Gironès i la seva dona Montserrat Salvó (ara amb Núria Gironès al capadavant de la cuina), ca l’Isidre és avui un establiment del més alt prestigi pel criteri filosòfic de la seva carta, la qual manté amb orgull i màxim resultat alguns plats tradicionals, expulsats per ignorància de molts restaurants de luxe. Per exemple els immortals callos de la casa, actualment oferts per 18,34 €. Al meu receptari publicat l’any 1998 Menuts i altres delícies porques vaig argumentar que el gran Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: intensitat, suavitat, tendresa 30 de des. 2015 Indignitats de la República francesa i misèria moral del règim de Vichy El govern socialista francès acaba de decidir avançar de cinc anys sobre els 75 previstos la desclassificació i lliure consulta dels documents judicials i policials relacionats amb el règim de Vichy, col.laboracionista amb l’ocupant alemany, que va governar França del 1940 al 1945. Es tracta d’un gest sobretot simbòlic sobre un dels episodis més vergonyosos de la història del país, més estudiat que no pas assumit. La indignitat de la III República francesa va començar de fet quatre anys abans que el règim col.laboracionista de Vichy del mariscal Pétain, quan el 1936 el govern d’esquerres del Llegir més » 1 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: abans del mariscal Pétain 28 de des. 2015 La passió que encara glateix avui a les novel.les de D.H. Lawrence En ple apogeu de la malaltia moral del puritanisme, el novel.lista i poeta anglès D. H. Lawrence va ser un vitalista inclinat a les passions carnals i la tendresa, a escrutar i descriure amb franquesa i un cert estupor el paper del desig sexual en les relacions humanes. Naturalment, es va exiliar a Itàlia, Mèxic i el sud mediterrani de França, on va morir el 1930, als 44 anys. Els seus llibres van ser prohibits per l’església i pels tribunals, sobre la base d’un concepte filisteu, impúdic i aberrant d’obscenitat. Ara l’editorial Alba acaba de publicar una nova traducció íntegra al castellà de la Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: reedició íntegra 27 de des. 2015 Retornen els naps negres de Capmany perquè la fe mou muntanyes Durant anys no vaig deixar de preguntar-li amb la fe del carboner a l’Albert Barris, cada vegada que entrava al restaurant de Ca la Maria de Mollet de Peralada, si els seus extraordinaris peus de porc venien cuinats amb els llegendaris naps negres del veí municipi empordanès de Campany o bé amb naps blancs sense atributs de procedència. De fet ja sabia la resposta, però ell me la donava igualment amb un aire resignat. El deliciós nap negre de sempre (negre per fora, blanc per dintre) havia degenerat per culpa d’una malura que els corcava, només arribava amb la fred, calia repelar-lo molt, de seguida venia fusta, es feia regastinyós, estopenc i fregallós al paladar, encara que desprengués un perfum incomparable. O sigui que s’havia passat al nap blanc Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: els millors, els negrets 24 de des. 2015 No tinc res contra Nadal ni el solstici d'hivern, faltaria més No tinc res contra les famílies que celebren feliçment el Nadal. Ben al contrari, els desitjo que ho puguin fer en pau i alegria durant molt temps. Tampoc no tinc res contra el fet que El Corte Inglés proclami amb insistència i hegemonia que li agrada Nadal. Té una certa lògica, cadascú fa la seva feina. Una altra cosa diferent és la manipulació emocional de l’esperit nadalenc amb doble o triple ració de melassa, la infantilització melindrosa dels bons sentiments naturals o la imposició de la unanimitat de la festa a força d’oblidar que cadascú la celebra com vol i com pot. Enfront dels nadalòpates compulsius, els nadalòfobs tenen iguals motius per merèixer comprensió i respecte. Com si encara no hi hagués prou motius Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: com vol i com pot 23 de des. 2015 Una de les piscines de mar més boniques i amagades del país No és exactament una piscina natural d’aigua de mar, però això tant se val, perquè quasi ho és. Si hi posem la dosi de fantasia indispensable, n’hi podem dir un spa salvatge. Usurpa a benefici privat un tros de la franja costera de domini públic, però ho fa de manera laxa i deixa espai per sortejar la injustícia. És un dels racons més bonics dels camins de ronda de la Costa Brava, això no li treu ningú. Es troba al terme de Begur, entre el petit port de Fornells i l’abrupta Platja Fonda. Aquesta piscina de roca natural arran de mar, oberta en voladís sense vores damunt les onades, va ser construïda el 1967 amb encert, originalitat i permisos legals per la veïna urbanització d’apartaments Es Cau, destinada a l’ús dels seus residents. La concessió ministerial Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: amb la dosi de fantasia 22 de des. 2015 Eva Vàzquez qualifica el meu últim llibre de Guia Michelin de la tramuntana La periodista Eva Vàzquez va publicar diumenge 20 de desembre a les pàgines de Cultura del diari El Punt-Avui una crítica sobre el meu últim llibre Elogi i refutació de la tramuntana. Sota el títol “Notícies del país del vent”, deia: “Escriure un llibre sobre la tramuntana comporta uns quants perills que tombarien d’esquena més d’un cronista inexpert. Un d’ells és la temptació del localisme, l’afany de circumscriure aquest vent a un àmbit geogràfic tan escollit que l’acabés convertint en una mena d’idiolecte atmosfèric. Un altre risc no pas menor seria l’abús del subratllat, del recurs al superlatiu per intentar transportar literalment la seva magnificència huracanada a l’estil. Un de fatal, en fi, seria a sobre avorrir el lector amb l’adopció d’un punt de vista de cap d’estació meteorològica. Xavier Febrés (Barcelona, 1949), que no és cap principiant, no cau en l’error, i el seu Elogi i refutació de la tramuntana, publicat dins la col.lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, s’ha de considerar a partir d’ara com el llibre més ben compost i enraonat sobre el tema, la Guia Michelin del nostre vent més indòmit i controvertit. No és la primera vegada que Xavier Febrés es rendeix als Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: el llibre més ben compost i enraonat sobre el tema 21 de des. 2015 La gran pel.lícula de Carlos Saura hi fa més que nosaltres pel talent del folklore argentí actual Ahir vaig assistir amb una mendocina oriünda (Mendoza és la cinquena província de l’Argentina per població i capitalitza la regió del Cuyo) a l’estrena a Barcelona de l’última pel.lícula Zonda. Folclore argentino, de Carlos Saura. Vam sortir contents, amb alguna objecció. El veterà director té el coratge de dedicar un llargmetratge, sense abandonar el seu potent llenguatge cinematogràfic, a un gènere que no forma part dels corrents majoritaris de la indústria musical, tot i contenir una bellesa elevadíssima, tant en el terreny tradicional com en el rabiosament actual. La definició de folklore argentí encobreix en realitat la música i dansa d’autor, amb una forta incorporació de les noves generacions. La selecció d’artistes clàssics i moderns que presenta Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: bellesa elevadíssima 20 de des. 2015 La decadència incompresible d’alguns edificis del parc de la Ciutadella Barcelona té poquíssims parcs de dimensions europees al centre de la ciutat i precisament per això resulta encara més incomprensible la fatídica deriva que pesa com una maledicció sobre els quatre edificis modernistes arrenglerats del cantó de la Ciutadella abocat al passeig Picasso i al renovat Born: l’Hivernacle, l’Umbracle, el Museu de Geologia i el Castell dels Tres Dragons. A qualsevol ciutat moderna serien la nineta dels ulls d’un cèntric parc públic altament concorregut. Aquí es troben a l’article de la mort i en una indefinició d’usos permanent. L’Ajuntament acaba d’anunciar la tercera restauració en Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: per manca d'idees 15 de des. 2015 La vinya plora a l’hivern i no sap per què Quan veig a aquesta època de l’any les primeres vinyes podades, rapades al zero dels sarments escabellats de l’última verema, m’hi acosto molt a prop i inclino la mirada per observar el punt precís del tall esmolat, encara tendre, practicat a la branca per la tisora del viticultor. Supura per la ferida una llàgrima malaguanyada que no sap on anar, però que vol fer-se visible com a reacció vital de la inaparent i fragorosa activitat interior del cep. De vegades també es plora d’alegria. Els sarments podats de la vinya ho fan, Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: penyora de la rebrotada 14 de des. 2015 Laura Simó: ha nascut una estrella del tango Fa temps que penso –i no sé si li he dit mai— que si algun dia Laura Simó decidís cantar tango argentí ho faria fabulosament bé, igual com despunta en el jazz i la cançó melòdica amb la seva privilegiada veu. Aquest dia imprevist va arribar ahir diumenge a l’Auditori Enric Granados de Lleida, arran del concert simfònic amb l’Orquestra Julià Carbonell i el pianista Albert Guinovart. Es tractava d’una col.laboració limitada per part de Laura Simó a la interpretació vocal d’uns tangos del programa, però va ser la confirmació sota els focus de la meva vella convicció, encara que la cantant es veiés mal emplaçada a un extrem desèrtic de l’escenari i mal Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: no tot van ser tangos 11 de des. 2015 El cronista Met Barran s’esplaia sobre el meu llibre de la tramuntana El cronista perpinyanès Met Barran ha publicat en francès al seu blog una resssenya del meu últim llibre Elogi i refutació de la tramuntana, que tradueixo a continuació: “L’assagista Xavier Febrés fa bufar molt alt la tramuntana. Tant si la tramuntana us agrada un poc, molt, apassionadament o gens ni mica i sabeu llegir un text escrit en català, no dubteu d’aconseguir Elogi i refutació de la tramuntana. Un llibre, una summa de l’escriptor assagista Xavier Febrés, al qual devem ja una abundant bibliografia sobre el Pirineu, el Mediterrani i autors com Josep Pla, Antonio Machado i Aristides Maillol. Per damunt –o per mor— del vent, aquest escriptor transfronterer i viatger, de ploma tan sensible com sàvia, no amaga la seva adoració per les terres de l’Empordà, el Rosselló i més enllà, a remolc o arrossegat pel seu vent inspirador. Aquest valuós llibre compta amb dos capitals: popular i científic. No és la primera cita de l’autor amb la tramuntana. El 1995 ja li va dedicar un monòlit literari i aquesta vegada, exactament vint anys després, li aixeca un monument de més envergadura, molt nodrit, madurat damunt d’un considerable Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: esperem una pròxima traducció al francès 10 de des. 2015 Convertir els prostíbuls en geriàtrics, potser no és mala idea El propietari del conegut i ampli prostíbul de carretera Eclipse de Mont-ras, integrat de facto a Palafrugell (foto Núria Clara, Ara Girona) ha anunciat la intenció de convertir-lo en una residència geriàtrica i les autoritats municipals s’hi han mostrat d’acord, sempre que l’estudi encarregat a un equip d’arquitectes compleixi els requisits legals. La notícia resultaria menys sensacional si es tractés d’una iniciativa de l’administració per aprofitar les instal.lacions d’un antic bordell que hagués revertit a la propietat pública, però no és així. Allò més sorprenent és que el propietari del bordell (d’una xarxa de bordells) sigui en aquest cas Llegir més » 2 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: les consciències es tranquil.litzen amb rapidesa 8 de des. 2015 Ahir vaig tornar a paladejar el plaer prohibit: un plat de tords Algunes de les coses més bàsiques del menjar natural es troben prohibides de manera absurda, intermitent i vaga per l’autoritat governativa, per exemple servir tords als restaurants, malgrat tractar-se d’un dels plats més típics i refinats del primer fred del mes de desembre, una de les virtuts compensatòries més saboroses de l’hivern. La fregida o paellada de tords és un plat tradicional molt apreciat pels escuradors. Quan arriba el fred apareixen els tords, els deliciosos ocellets que viuen de picotejar les olives madures a la capçada de les oliveres a punt de batre. Des que el món és món, l’home caça i menja tords, que és el més humil i alhora aristocràtic ocell de plat, amb permís de la superior becada (en tamany i finesa), ara també prohibida als restaurants. La caça de tords i becades es troba autoritzada, però no servir-los als restaurants. La normativa acostuma a infringir-se amb murrieria, tot anunciant-los a la carta amb falsos noms com ara guatlles o fins i tot gallinetes de Guinea... Ahir vaig menjar uns exquisits tords a Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: virtuts compensatòries de l'hivern 5 de des. 2015 La primavera no és notícia, una altra lliçó de periodisme La Universitat Ramon Llull acaba d’editar un nou llibre d’articles del periodista Llorenç Gomis arran del desè aniversari de la mort, amb un títol que ho diu tot sobre el seu articulisme: La primavera no es noticia. Abans de ser periodista havia estat i continuava sent poeta, llorejat poeta. Això es notava a les seves classes, quan el vaig tenir de professor a l’Escola de Periodisme, on també vaig conèixer la seva muller --el seu tàndem-- Roser Bofill d’estudiant a aquelles mateixes aules. El llibre La primavera no es noticia ha optat per antologar els seus articles sobre periodisme, atès que l’edita una facultat universitària que els utilitza com a material d’estudi. L’opció desdibuixa en excés una altra de les més altes especialitats del Gomis dels últims anys, quan parlava amb regularitat a la col.laboració fixa dels dilluns a La Vanguardia de la seva vida domèstica quotidiana, la família, les filles, Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: un estil que pcs han cultivat 4 de des. 2015 El geni i la grandesa de la tragèdia grega i d‘una Medea d’avui Ahir dijous em vaig afanyar al Teatre Lliure a veure la primera representació a Barcelona de la trilogia de tragèdies gregues Edip rei, Medea i Antígona, presentades (només durant tres dies) pel Teatro de la Ciudad madrileny. Em va tocar la Medea protagonitzada per Aitana Sánchez-Gijón, en una adaptació teatral del director Andrés Lima de l’obra seca i dura de Sèneca a partir de la clàssica d’Eurípides. No és fàcil versionar el geni i la grandesa de la tragèdia grega ni dirigir una Medea, per més que la protagonista posi tota la seva energia en escena de manera generosa. El resultat Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: mantenen la vigència 3 de des. 2015 L’eloqüència indesxifrada de l’amor, la pluja i el son A una determinada època passàvem els caps de setmana amb la meva dona a una casa de fora i ens agradava fer llargues passejades pel bosc, com per harmonitzar el nostre ritme de vida amb l’ordre natural del món, d’un petit món delimitat i escollit. No hi renunciàvem ni quan plovia. Moltes vegades la pluja mansa era compatible amb la passejada al bosc, proveïts amb botes de canya i un bon paraigua. Mentre caminàvem i xerràvem de tot i de res, la mirava amb dissimulada insistència a l’atzar de qualsevol revolt del camí i m’exaltava la certesa que al vespre la veuria despullar-se al nostre dormitori. Aquella operació de canviar-se la roba de carrer per la de llit constituïa el moment més esperat, el que em proporcionava la sensació més clara d’haver assolit un estadi de la Llegir més » 1 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: harmonitzar el ritme 1 de des. 2015 Un “No a la guerra” coratjós, argumentat i contracorrent També publicat a ElDiario.es L’endemà dels brutals atemptats gihadistes a París, el president socialista François Hollande va declarar solemnement la guerra a no sé sap ben bé qui. Va mobilitzar els seus efectius militars a l’estranger, va reclamar l’aliança dels socis europeus en el mateix sentit i va bombardejar una mica més que abans les bases gihadistes a Síria. Em va sorprendre que el primer número del setmanari Le Nouvel Observateur després dels atemptats s’enfrontés de manera clara i argumentada a la reacció bel.licista del president Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: el venerable L'Obs 26 de nov. 2015 Tornen les millors besades lànguides de la cançó italiana Una de les cançons lleugeres més boniques de la història de la música és italiana, es diu “Tornerai” (Tornaràs), s’inspira descaradament en el famós cor a boca closa de l’òpera Madame Butterfly de Puccini, es va internacionalitzar a través de la versió francesa “J’attendrais” i ara acaba de beneficiar-se d’una nova versió esplèndida, commovedora, ressuscitada als minuts finals de la pel.lícula La meva família italiana, que es pot veure aquests dies als cinemes Texas de Barcelona, interpretada de manera voluptuosa a duo de veu i piano per la jove cantant i actriu australiana Llegir més » 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: "baci languidi" 24 de nov. 2015 A les estacions d’esquí no hi ha retallades També publicat a ElDiario.es Aquesta setmana ha arribat la neu al Pirineu, les estacions d’esquí propietat de la Generalitat es preparen a perdre diners per un tub i la privada de Baqueira-Beret a guanyar-ne a cabassos. Per alguna raó poc comprensible, la Generalitat és propietària de cinc estacions d’esquí (la Molina, Núria, Espot-Port Ainé y Vallter, a les qual es va sumar l’any passat Boí-Taüll), rescatades amb diners públics al moment de la seva fallida per manca de rendibilitat. Aquestes cinc estacions van augmentar les pèrdues la temporada passada, fins a 9 milions d’euros a càrrec de l’erari

curate

{"ca": 0.9608308905286567, "es": 0.02658445365409886, "fr": 0.004952997068634388, "it": 0.002223794602244011, "sv": 0.0005559486505610029, "pt": 0.004851915495805115}

http://www.xavierfebres.com/search?updated-max=2016-01-02T09:09:00%2B01:00&max-results=20&reverse-paginate=true&start=20&by-date=false