TEXT_Datasets
Collection
Datasets for fine-tunning, instruction and evaluation of text models from projecte-aina
•
42 items
•
Updated
Datasets:
Tasks:
Text Classification
Sub-tasks:
multi-class-classification
Languages:
Catalan
Multilinguality:
monolingual
Size Categories:
unknown
Language Creators:
found
Annotations Creators:
automatically-generated
Tags:
License:
text
stringlengths 16
23k
| label
stringlengths 3
24
|
|---|---|
Novum Organum és el títol de l'obra més important de Francis Bacon, publicada el 1620. Rep el seu nom perquè pretén ser una superació del tractat sobre lògica d'Aristòtil, anomenat Organon. Es basa a trobar la causa de tot fenomen per inducció, observant quan passa i quan no i extrapolant aleshores les condicions que fan que es doni. Aquest raonament va influir decisivament en la formació del mètode científic, especialment en la fase d'elaboració d'hipòtesis. També indica que el prejudici és l'enemic de la ciència, perquè impideix generar noves idees. Els prejudicis més comuns s'expliquen amb la metàfora de l'ídol o allò que és falsament adorat. Existeixen ídols de la tribu (comuns a tots els éssers humans per la seva naturalesa), de la caverna (procedents de l'educació), del fòrum (causats per un ús incorrecte del llenguatge) i del teatre (basats en idees anteriors errònies, notablement en filosofia). | Filosofia |
Agitprop és un mot creuat que significa «propaganda d'agitació». L'agitprop és una estratègia política desenvolupada per Plekànov i Lenin a la Rússia bolxevic. Prové de la paraula russa агитпроп.Consistia a difondre unes idees determinades (marxistes-leninistes en origen), a través de l'art o la literatura, per influir en l'opinió pública (si no adoctrinar-la) i obtenir-ne beneficis polítics. És un moviment artístic que va néixer als anys vint del segle xx i predecessor del realisme socialista. Actualment, però, aquesta paraula es fa servir d'una manera més àmplia per referir-se a la propaganda política que es fa des dels mitjans de comunicació, sovint amb una connotació menyspreativa. | Art |
El Calderó de Gundestrup és un artefacte arqueològic en forma de calderó o marmita de plata gairebé pura (97%), datada en el segle primer a.C., trobada a una torbera de Himmerland, Jutlàndia, Dinamarca, en 1891, i exposada com a peça principal al Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhaguen. A més, n'existeixen tres còpies exposades en els museus francesos de Dijon, Autun (antiga Bibractis) i Lion. El calderó, de 69 cm de diàmetre i 42 cm d'alt, està format per 12 peces que confegeixen la part lateral, i una altra de circular per al fons, totes elles de plata repujada a martell, que representen un ric conjunt d'imatges. La importància d'aquest objecte arqueològic radica principalment en la seva iconografia. | Arqueologia |
Els gràfics Truecolor, de color veritable o de milions de colors utilitzen un mètode d'emmagatzematge de la informació de la imatge en la memòria d'un ordinador on cada píxel està representat per 3 o més bytes. Els bits estan dividits en valors per a la component Vermella, la Verda i la Blava (RGB) del color final: Bit 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 09 08 07 06 05 04 03 02 01 00 Data R R R R R R R R G G G G G G G G B B B B B B B B Cada una de les components RGB disposen de 8 bits associats, donant 28 o 256 valors de cada color. Això permet 16.777.216 (16.7 milions) possibles colors per a cada píxel. La raó per la qual es denomina «Truecolor» o color veritable és a causa que aquest és aproximadament el nombre de colors que l'ull humà pot detectar. Les imatges de color veritable són algunes vegades representades per valors de 32 bits per píxel. Els 8 bits extra normalment no afecten a la precisió del color, però permeten incorporar un canal alfa que representa la transparència de cada píxel. Com que en els últims anys la potència de la CPU i de les targetes gràfiques ha augmentat, la versió de 32 bits ha arribat a ser molt popular en els ordinadors domèstics que permet mostrar efectes tals com finestres translúcides, ombrejats, etc. En moltes ocasions els ordinadors estan preparats per treballar més ràpid en 32 bits i fins i tot només en 24, per la qual cosa si no són necessaris els 8 bits del canal alfa, simplement són ignorats. | Informàtica |
La jerarquia digital síncrona (SDH) (Synchronous Digital Hierarchy), es pot considerar com l'evolució dels sistemes de transmissió, a conseqüència de la utilització de la fibra òptica com a medi de transmissió, així com la necessitat de sistemes més flexibles i que suportin amplades de banda elevats. La jerarquia SDH es va desenvolupar en EUA amb el nom SONET i posteriorment el CCITT l'any 1989 va publicar una sèrie de recomanacions on es definia de forma definitiva amb el nom de SDH. Una de les especificacions d'aquesta jerarquia feia referència a la compatibilitat amb la ja implantada Jerarquia Digital Plesiòcrona (Plesiochronous Digital Hierarchy), ja que el nou sistema jeràrquic s'implantaria de forma progressiva i hauria de conviure amb la jerarquia plesiòcrona instal·lada. Aquest és el motiu pel qual la Unió Internacional de Telecomunicacions va estandarditzar el procés per transportar les antigues trames en les noves. La trama bàsica del SDH és el STM-1 (Synchronous Transport Module level 1), amb una velocitat de 155 Mbps. Cada trama va encapsulada en un tipus especial d'estructura anomenat contenidor. Un cop que s'ha encapsulat se li afegeixen capçaleres de control que identifiquen el contingut de l'estructura i el conjunt, després d'un procés de multiplexació, s'integra dintre de l'estructura STM-1. Els nivells superiors es formen a partir de multiplexar a nivell de byte diverses estructures STM-1, donant lloc als nivells STM-4,STM-16 i STM-64. | Telecomunicacions |
Anuario musical és una publicació periòdica de musicologia fundada per Higini Anglès i Pàmies en 1946 i editada a Barcelona. | Art |
Surrey (49° 11′ N, 122° 51′ O) és una ciutat canadenca de la província de la Colúmbia Britànica. Conforma part del Districte Regional de Gran Vancouver, i; és part de l'Àrea Metropolitana de Vancouver. | Geografia |
El nonanal, nonanaldehid o pelargonaldehid, és un aldehid i un alcà. Aquest compost químic, de fórmula C9H18O, és un líquid incolor o groguenc a temperatura ambient, tot i que es volatilitza fàcilment, degut al seu baix pes molecular. És present a moltes plantes, tals com la vinya, la prunera o el llorer, i té un paper important en les comunicacions entre éssers, podent actuar com a kairomona, al·lomona, feromona o atraient per a molts ordres d'insectes diferents (especialment lepidòpters i coleòpters) i diversos mamífers, com les rates comunes, els linx nòrdics, els tigres o els lleons. També és produït pel cos humà, i es creu que és el principal atractor dels mosquits del gènere Culex, si bé es va observar que la combinació d'emissions d'aquest compost amb CO₂ millorava substancialment les captures de mosquits. El nonanal pot ésser produït artificialment, a partir de la reducció de l'àcid pelargònic, entre altres. És un compost usat en perfumeria, com a agent aromatitzant i també és emprat en l'elaboració de medicaments. El nonanal, juntament amb el propanal, és un dels aldehids més presents a l'atmosfera, com s'ha vist en estudis duts a terme a Tennessee, Estats Units les seves concentracions variaven entre les 70 ppt (parts per trilió, 10-12) a la nit i les 300-400 ppt durant el migdia. El nonanal, com altres aldehids, és molt reactiu a l'anió hidroxil, fet que genera ozó troposfèric (un contaminant) així com compostos que reaccionen amb els òxids de nitrogen i els fan precipitar. | Química |
La història del rellotge o de la rellotgeria és la seqüència d'esdeveniments que han ocorregut al voltant dels descobriments científics dels rellotges i autòmates per a marcar el pas del temps (dispositius mecànics capaços de fraccionar, comptar i guardar memòria de seqüències de temps). Aquests dispositius han estat creats per proporcionar l'hora en situacions on els astres no eren capaços de ser observats. Alguns dels dispositius tenen uns orígens clars en certes tècniques i tecnologies ben datades, com pot ser el cas dels rellotges de sorra la construcció del quals està lligada al bufat de vidre. Moltes cultures han tingut curiositat per mesurar el temps i les dates del calendari amb la simple observació dels fenòmens naturals i astronòmics, aquest coneixement els ha proporcionat una prosperitat degut en part al fet que eren capaços de predir amb precisió el temps de les collites, el de sembrar i altres activitats agrícoles.La rellotgeria ha anat passant per etapes en què la regularitat dels astres proporcionava una mesura suficient del temps, a poc a poc les maquinàries han estat capaces de substituir aquesta mesura fins que els dispositius electrònics i atòmics han assolit mesures del temps molt precises emprades per exemple en la localització mitjançant GPS. Durant aquest temps no només ha crescut l'habilitat dels rellotges per mesurar el temps amb precicisió i regularitat sinó que a més el cost dels rellotges ha anat baixant fins a arribar a ser molt populars, un exemple d'aquest abaratiment és el rellotge de polsera. | Cronometria |
Aphytis hispanicus és un himenòpter pertanyent a la família dels afelínids. És un parasitoide autòcton del mediterrani propi del poll gris (Parlatoria pergandii). | Agricultura |
Geshtinanna, Geštinanna o Ngeshtin-ana és un personatge de la mitologia sumèria, considerada una semideessa; era germana de Dumuzi. A la mort d'aquest, Geshtinanna el va visitar al món dels morts o inframón, i va rebre el dret d'ocupar el seu lloc durant sis mesos. La seva reaparició periòdica estaria lligada al vi a la tardor. | Mitologia |
Vidal és una petita població al sud-est de Califòrnia que pertany al comtat de San Bernardino. Té 47 habitants, amb una mitjana d'edat de 40,3 anys. Està situat a la carretera 95, que creua Estats Units des de Mèxic fins al Canadà, a uns 61 km de Blythe i 89 km de Needles. Segons les cròniques, Wyatt Earp, el conegut marshall, va passar-hi els últims anys de la seva vida.Cap als anys 60 va ser la seu d'una ordre esotèrica coneguda com a "Solar Lodge". En l'actualitat, pràcticament tota l'activitat s'ha desplaçat a Vidal Junction, a 10 km, a l'encreuament amb la carretera 62 de Califòrnia. Situat en ple desert de Sonora, les temperatures més extremes que s'hi han enregistrat són 127 °F (53 °C) el 1905 i 9 °F (-13 °C) el 1911. | Geografia |
Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, Imperi Alemany, 2 de maig de 1892 - Cresta de Morlancourt, prop de Vaux-sur-Somme, França, 21 d'abril de 1918) fou un aviador de combat alemany de les Luftstreitkräfte (Exèrcit de l'aire de l'Imperi Alemany). És considerat l'as d'asos de la Primera Guerra Mundial. Va ser oficialment acreditat amb vuitanta victòries. Heroi dels alemanys i respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, Manfred von Richthofen era membre d'una família aristocràtica i per tant tenia molts familiars de renom. És internacionalment conegut com el Baró Roig (en alemany, Der Rote Baron). Quasi cent anys després que fos abatut, encara avui no se sap exactament qui fou el causant de la seva mort. Diverses teories han aparegut i s'han descartat des de llavors, però encara segueix despertant l'interès de diversos investigadors que volen resoldre un dels fets més misteriosos de la Primera Guerra Mundial. | Història |
Elafebòlia (en grec antic ἐλαφηβόλια) era el festival més gran de la ciutat de Hiàmpolis a la Fòcida, que se celebrava cada any en honor d'Àrtemis suposadament en commemoració d'una victòria sobre els tessalis que havien assolat el país i bloquejat als focis a la ciutat. De la festa se sap molt poca cosa i l'únic que es coneix és que els seus habitants feien un tipus de pastís (ἔλαφος ""élafos", cérvol), que com el seu nom indica tenia forma de cérvol o de cabirol. Un festival anomenat també Elafebòlia es feia en altres ciutats de Grècia, però no se'n coneixen detalls. | Festivals |
L'Auca era un joc d'atzar i aposta molt popular a Europa durant l'edat moderna. | Jocs |
El Super CinExin va ser un projector i reproductor de cinema llençat al públic massivament el 1983 per l'empresa Exin, que millorava la primera versió del 1971, el CinExin. La primera versió, el CinExin, era una rèplica del Easy-Show Movie Projector (1968) de la companyia britànica Chad Valley, distribuït per l'empresa Kenner als EUA. I, de fet, tots aquells projectors, es basaven en el model de projecció cinematogràfica del Cine Nic, que circulava des dels anys 1930. Més concretament, el Super CinExin es va basar en el Minicinex Cassette de la companyia Meccano-Tri-ang del 1971, que remodelava l'Easy-Show. Tant el CinExin com el Super CinExin van ser els primers mitjans de què disposaven els nens nascuts els anys 1970 i 1980 en el món del cinema. El preu de sortida l'aparell per a l'època va ser de 3990 pessetes (uns 24 euros actuals). Les dues versions van tenir molt d'èxit: es van arribar a vendre fins a 500000 unitats a Espanya. Es va treure, posteriorment, una versió en groc llampant del Súper Cinexin, amb la manivel·la i els cartutxos en color blau. Es tractava d'una edició especial amb un volum d'unitats reduït que s'ha convertit en objecte de col·leccionisme. | Jocs |
Una residència geriàtrica, residència de gent gran o residència d'ancians és una institució (a vegades administrada com centre gerontològic), també anomenada simplement geriàtric, en què viuen temporalment o permanentment persones grans en la majoria dels casos amb determinat grau de dependència. A les residències s'hi ofereixen serveis de desenvolupament personal i atenció sociosanitària. En els casos en què s'inclouen serveis gerontològics, es tracta d'un equip de professionals adequats amb formació gerontològica específica, amb formació en diferents especialitats. | Ciències de la salut |
El sistema de valors d'una persona o grup és el conjunt de valors morals que posseeix i que guien la seva conducta, la seva percepció de la realitat i el seu pensament. Un sistema de valors ideal es basa en la coherència, és a dir, no existeix contradicció entre els valors més fonamentals, existeix una jerarquia clara de valors que fan preferibles uns principis ètics en una determinada situació (i sempre que aquesta es doni) i els valors suprems actuen com a marc de tot el comportament del subjecte. Com a conjunt teòric i abstracte, preveu excepcions, ja que cada cas pot fer trontollar l'estructura o canviar el punt de vista o bé la persona no sempre té la fortalesa per aplicar correctament els principis morals. Aquestes excepcions, però, han de ser coherents també en la seva aparició, per permetre la integritat moral. Si un sistema de valors és inconsistent, causa angoixa a la consciència de la persona, que sent remordiments quan actua sense seguir la seva pròpia guia ètica o bé desorientació quan no posseeix coordenades d'anàlisi d'allò que l'envolta. El sistema de valors afecta el judici que hom fa sobre els fets de la realitat, sobre les accions d'un mateix i d'un altre i les relacions que entre elles es puguin establir. Afecta a la mateixa percepció, ja que no existeix la mirada neutra i objectiva, malgrat els intents desapassionats dels filòsofs en denunciar l'anomenada fal·làcia naturalista, que barreja els àmbits del que és (ontologia) amb el que hauria de ser (ètica). Els sistemes de valors d'una comunitat s'adquireixen en el procés de socialització de l'infant i es plasmen en les seves lleis i normes socials. | Ètica |
El Pacte Verd Europeu (en anglès European Green Deal) és un paquet de mesures promogudes per la Comissió Europea amb l'objectiu de fer la Unió Europea climàticament neutra d'aquí a 2050, amb mesures addicionals per fomentar la biodiversitat, l'economia circular o l'agricultura sostenible, entre altres. Aquest pla, presentat l'11 de desembre de 2019, vol fer d'Europa el primer continent climàticament neutre del món. El 13 de desembre, el Consell Europeu va tirar l'acord endavant, tot i el veto de Polònia, que el convertia en no vinculant. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va nomenar Frans Timmermans com a vicepresident executiu de la Comissió Europea per al Pacte Verd Europeu. El 15 de gener de 2020, el Parlament Europeu va donar suport al pacte, tot reclamant més ambició. Més endavant, a mitjans de març, es va adoptar l'"Estratègia Industrial Europea" i el Pla d'Acció per l'Economia Circular. El 20 de maig es va presentar conjuntament la "Farm to Fork strategy" (estratègia de la granja a la forquilla), pensada per fer els sistemes alimentaris més sostenibles, així com l'estratègia de biodiversitat de la EU 2030.A maig de 2020, estava previst mobilitzar com a mínim un bilió d'euros durant la dècada del 2020: uns 503 mil milions d'euros en programes (FEADER, FEAGA, FEDER, Fons de cohesió, Horizon Europe i LIFE), que impulsarien un co-finançament de 114 mil milions d'euros més per part dels estats membres, i la resta (383 mil milions) a través del programa investEU. | Ciències ambientals |
La Societat Mineralògica d'Amèrica (en anglès, Mineralogical Society of America), és una organització científica fundada l'any 1919. Impulsa la recerca sobre els materials naturals, recolza l'ensenyament de conceptes i procediments mineralògics als estudiants de mineralogia i de ciències i arts relacionades, i intenta augmentar el coneixement científica de la societat respecte a qüestions relacionades amb la mineralogia. La Societat fomenta la conservació general de les col·leccions minerals, mostres, localitats minerals, minerals tipus i dades científiques. Es va constituir en Societat l'any 1937 i es va aprovar com una organització sense ànim de lucre l'any 1959.S'encarrega de diferents publicacions com ara Reviews in Mineralogy o Elements: An International Magazine of Mineralogy, entre les quals destaca American Mineralogist, el diari imprès de la Societat, publicat de forma continuada des de 1916. Publica els resultats de la investigació científica original en els àmbits de la mineralogia, la cristal·lografia, la geoquímica i la petrologia amb l'objectiu de proporcionar als lectors la millor recerca en ciències de la terra. | Geologia |
L'apropiació cultural és l'adopció inapropiada o no reconeguda d´un element o elements d´una cultura o identitat per part de membres d´una altra cultura o identitat. Això pot ser controvertit quan els membres d'una cultura dominant s'apropien de cultures minoritàries.Segons els crítics d‟aquesta pràctica, l‟apropiació cultural difereix de l'aculturació, l'assimilació o l'intercanvi cultural equitatiu en què aquesta apropiació és una forma de colonialisme. Quan els membres d'una cultura dominant copien elements culturals d'una cultura minoritària i els utilitzen fora del context cultural original -de vegades fins i tot en contra dels desitjos expressos dels membres de la cultura d'origen-, la pràctica sol ser rebuda negativament.L'apropiació cultural és considerada perjudicial per diversos grups i individus, entre els quals els indígenes que treballen per la preservació cultural, els que defensen els drets col·lectius de propietat intel·lectual de les cultures originàries i minoritàries, i els que han viscut o viuen sota el domini colonial. L'apropiació cultural pot incloure l´explotació de les tradicions religioses i culturals d´una altra cultura, els passos de ball, la moda, els símbols, la llengua i la música.Els qui veuen aquesta apropiació com una explotació afirmen que els elements culturals es perden o es distorsionen quan es treuen dels contextos culturals d'origen, i que aquestes exhibicions són irrespectuoses o fins i tot una forma de profanació. Elements culturals que poden tenir un profund significat per a la cultura original poden ser reduïts a moda o joguines "exòtiques" per les de la cultura dominant. Kjerstin Johnson ha escrit que, quan es fa això, l'imitador, "que no experimenta aquesta opressió, és capaç de "jugar", temporalment, a ser un altre "exòtic", sense experimentar cap de les discriminacions diàries a què s'enfronten altres cultures". L'acadèmic, músic i periodista Greg Tate sosté que l'apropiació i la "fetitxització" de les cultures, de fet, distancia a aquells la cultura dels quals està sent apropiada.El concepte d'apropiació cultural també ha estat molt criticat. Els crítics assenyalen que el concepte és sovint malinterpretat o mal aplicat pel públic en general, i que les acusacions d'“apropiació cultural” s'apliquen de vegades erròniament a situacions com ara tastar menjar d'una cultura diferent o aprendre sobre altres cultures. Altres afirmen que l'acte d'apropiació cultural, tal com sol definir-se, no constitueix un dany social significatiu, o que el terme manca de coherència conceptual. A més, el terme pot establir límits arbitraris a la llibertat intel·lectual, a l'autoexpressió dels artistes, reforçar les divisions de grup o promoure un sentiment d'enemistat o greuge en lloc d'alliberament. | Sociologia |
En la mitologia maia, Ixtab és la deessa del suïcidi, i esposa del déu de la mort, Chamer. També era la divinitat de la forca. En la tradició maia, el suïcidi era considerat una manera extremadament honorable de morir, a un nivell similar que el de les víctimes humanes de sacrificis, guerrers caiguts en batalla, dones mortes al moment de donar a llum, o sacerdots. Ixtab és representada com un cadàver parcialment descompost amb els seus ulls tancats, penjant d'un arbre. El seu rol com a divinitat era el de protegir els que se suïcidaven, acompanyant-los i guiant-los cap a un paradís especial. Aquest rol era anomenat psicopomp o guia d'ànimes. Essent una deessa molt popular, alguns documents històrics proposen la teoria que el culte a Ixtab va impulsar a la gent d'Amèrica Central en els temps maies a suïcidar-se abans que enfrontar-se a la humiliació, malaltia, o desgràcia, creant una ona de suïcidis entre la gent de casta alta, de manera similar al seppuku en la tradició japonesa. | Sociologia |
Mega Channel, també conegut com a Mega TV o simplement Mega, és una cadena de televisió de Grècia. Va ser la primera cadena privada del país en emetre el 20 de novembre del 1989. És propietat de Teletypos S.A. i la seua programació consisteix principalment en programes i sèries gregues. | Televisió |
Les Patents reials (en italià: Regie patenti) eren documents oficials, lleis o decrets, emesos pel monarca en carta oberta, per tal de permetre el sorgiment de projectes a gran escala relacionats amb les àrees d'especial importància per a l'Estat. L'oposat a una patent (que prové del llatí litterae patents) era una carta closa (en llatí: litterae clausae); aquestes eren de naturalesa personal i segellada, de manera tal que solament el destinatari podia llegir-ne el contingut. | Dret |
En astrodinàmica, una òrbita d'halo és una òrbita periòdica i tridimensional que un cos pot seguir al voltant d'un dels punts de Lagrange L1, L₂ o L₃ en el problema dels tres cossos de la mecànica orbital. Tot i que un punt de Lagrange és només un punt en un espai buit, la seva peculiar característica és que es pot orbitar. Es pot considerar que les òrbites d'halo són el resultat d'una interacció entre l'atracció gravitatòria dels dos cossos planetaris i l'acceleració centrípeta de Coriolis en una nau espacial. Les òrbites d'halo existeixen en qualsevol sistema de tres cossos, per exemple, el sistema de satèl·lits que orbita entre el Sol i la Terra o el sistema de satèl·lits que orbita entre la Terra i la Lluna. A cada punt de Lagrange existeixen "famílies" contínues d'òrbites d'halo al nord i al sud. Com que les òrbites d'halo tendeixen a ser inestables, cal mantenir una estació per mantenir un satèl·lit a l'òrbita. La majoria dels satèl·lits en òrbita d'halo tenen finalitats científiques, per exemple com a telescopis espacials. | Astronàutica |
Una baldufa és una joguina cilíndrica, troncocònica o rodonenca per la part superior i cònica per l'inferior, feta tradicionalment de fusta en forma de pera, armada d'un maneguet, que es fa ballar donant-li una llenderada (cop de llendera, llamperó o cordellina, un cordell o cordó prim). Cadascun dels cops que es donen a una baldufa col·locada en terra, tirant-li una altra baldufa de costat són les dolles (cast. cachada). Temps enrere els minyons feien aquesta joguina d'una gla migpartida, d'un bocí de rodet de fil o d'un bocí de fusta llavorada expressament. Pel cap més prim té el capoll, corcoll, la cabossa o la dolla (dit també punta, clau o ferro), bocinet de ferro que va ficat a la part inferior de la baldufa, i damunt el qual aquesta balla. Pel cap més ample, un agafall cilíndric, que primer es cordella (s'hi enrotlla la cordellina o corretja, una llenca de pell o corda amb què es donen cops al trompitxo per a fer-lo ballar) la baldufa i tot seguit es tira amb força a terra. Quan hom tira la baldufa, la corda li fa agafar un moment angular o moviment de rotació, per la qual cosa, la baldufa balla (gira) sobre el seu eix (que va de la punta metàl·lica fins al centre del capoll) que es manté vertical, fins que, sigui per la pèrdua d'impulsió, sigui per les oscil·lacions que les irregularitats del sol introdueixen en el seu gir, tomba i perd el que li resta d'embranzida fregant per terra. La baldufa, i també el burot, es basa en el mateix principi que el giroscopi. Els jocs amb el burot poden ser fer-lo girar dins un espai delimitat pels jugadors, o fer-li fer certes figures, com agafar-la i fer-la girar sobre la mà, o treure els burots dels altres jugadors de l'espai limitat on es juga. Anar fina una baldufa és funcionar amb lleugeresa i netedat, sense oscil·lacions brusques. Un xot és el cop que donen els xiquets amb el ferro de la baldufa en el cap d'una altra baldufa (cast. cachada). catxar és tirar la ballaruga encordada damunt un objecte per fer-lo sortir del rotle (a Gandesa). El serrí és la finor de moviment de la baldufa (es diu que va serrina) balla sobre el mateix punt, i si és damunt la mà, fa pessigolles fines, però no fa mal. | Jocs |
Les Concòrdies de Barcelona són les diferents edicions de la farmacopea vigent al Principat de Catalunya des del 1511 fins al 1794. Es considera la segona farmacopea del món, després de la de Florència. El 29 d'agost del 1510, Ferran el Catòlic va concedir el primer reial privilegi al Col·legi d'Apotecaris de Barcelona amb objecte d'uniformitzar les preparacions farmacèutiques. Els convenis dels apotecaris eren exposats a les consideracions del Col·legi de Doctors en Medecina de Barcelona, d'on prové el nom de concòrdies. Oficialment se'n van publicar tres: Concordie Apothecariorum Barchiñ, 1511. Està escrita en llatí amb caràcters gòtics. Només se'n conserva un exemplar al Museu de la Farmàcia Catalana. Concordie Pharmacopolarum Barchinonensium, 1535. Concordia Pharmacopolarum Barcinonensium de componendis medicamentis compositis quorum in pharmacopolis usus est nuper accurate recognita diligenter expurgata et antiquae integritati fideliter restituta, 1587. Redactada per Bernat Domènech i f Pau, cònsols del Col·legi d'Apotecaris. Està escrita en llatí, excepte el permís d'impressió en català, i amb numeració aràbiga.Un segle més tard, davant l'escassetat d'exemplars, el metge Joan d'Alós i Serradora va publicar el 1686 la Pharmacopea Cathalana amb la intenció de restituir i reformar la Concòrdia del 1587. Els apotecaris de Barcelona, però, van continuar guiant-se per l'antiga Concòrdia.En suma, a les Concòrdies s'hi troben 370 fórmules que apleguen 617 drogues d'opiates, electuaris i llepadums, pastilles, loocs, conserves, xarops i arrops, infusions i coccions, píndoles, laxants, pólvores, col·liris, olis, ungüents, cerats i emplastres. Predominen les del regne vegetal: 513, mentre que 46 són del regne mineral i 58 del regne animal. El mateix esperit de les concòrdies va servir per fer les Concòrdies de Saragossa del 1546, la farmacopea valenciana del 1601 i la Pharmacopoeia Matritensis del 1739 vàlida pel regne de Castella. El 1794 es van unificar en la Pharmacopoea Hispana, deixant de ser oficials les Concòrdies de Barcelona. | Ciències de la salut |
L'equivalent fou un impost imposat per Felip V d'Espanya al País Valencià quan va fer desaparèixer els Furs de València. Anteriorment, els recursos que aportava el Regne de València a la corona espanyola eren de caràcter voluntari. A partir d'aquell moment, es va crear un nou sistema fiscal de caràcter permanent unificant totes les contribucions en un únic impost, conegut amb el nom de l'equivalent. | Fiscalitat |
La rizosfera (derivat del grec antic ριζα significant arrel i esfera) és la zona que envolta l'aparell radicular més jove de les plantes És la regió estreta del sòl que està directament influenciada per les secrecions de les arrels i els seus microorganismes associats. Existeixen entre deu i cinquanta vegades més d'organismes a la rizosfera que a la resta del sòl. La rizosfera conté molts bacteris que s'alimenten de les descamacions de les cèl·lules vegetals (el que s'anomena rizodeposició), i de les proteïnes i sucres alliberats per les arrels. Sembla que a través de l'exsudació i rizodeposició les plantes seleccionen les comunitats de microorganismes que s'estableixen en la zona de la rizosfera. Els protozous i els nematodes són molt abundants en la rizosfera. Per tant, gran part del cicle de nutrients i supressió de malalties que necessiten les plantes ocorre en la part adjacent immediata de les arrels.Les plantes secreten molts compostos: Les estrigolactones, secretades i detectades per les micorices estimulen la germinació d'espores i fan els canvis perquè la micorriza colonitzi l'arrel. La planta paràsita Striga també detecta les estrigolactones i germina quan les detecta; els bacteris simbiòtic de la fixació del nitrogen com les espècies del gènere Rhizobium detecten un compost secretat per les arrels de les lleguminoses i infecten l'arrels, que forma els nòduls radiculars. Encara que això depassa l'àmbit estricte de la rizosfera, cal mencionar que algunes plantes secreten productes al·lelopàtics des de les seves arrels per inhibir el creixement d'altres organismes. En el control biològic de plagues, l'estudi de les interaccions entre els diversos organismes actius a la rizosfera obre perspectives interessants: així per exemple la introducció d'un fong de la família del trichoderma va mostrar-se eficaç en la lluita contra la verticulosis de les oliveres. | Agricultura |
El fòrum Grand Alliance (o Gran Aliança) és un consorci nord-americà d'actors implicats en la indústria de la televisió creada el 1993 però el seu principi es remunta a 1987, època on Europa va adoptar el D2-Mac i l'Alta Definició analògica (HD Mac). El seu objectiu principal va consistir en definir les normes comunes de la Televisió digital i de la televisió d'alta definició per als Estats Units, Canadà i els països associats del bloc nord-americà. Durant el seu desenvolupament i llançament, va comptar 7 actors importants del sector, AT & T Corporation, David Sarnoff Research Center, General Instrument Corporation, Massachusetts Institute of Technology , Philips Consumer Electronics, Thomson Consumer Electronics i Zenith Electronics Corporation. El sistema DTV de la Grand Alliance serà la base per al estàndard ATSC. Una agrupació similar es va fonamentar a Europa al voltant del fòrum DVB. | Televisió |
La reticulació (en anglès:Cross-links) són enllaços químics que enllacen una cadena de polímers amb una altra. Poden ser enllaços covalents o enllaç iònic. Les "cadenes de polímers" es poden referir a polímers sintètics o polímers naturals (com les proteïnes). Quan el terme reticulació ("cross-linking") es fa servir en polímers sintètics normalment es refereix a l'ús de la reticulació per promoure diferències en les propietats físiques dels polímers. Quan la reticulació es fa servir en biologia, es refereix a l'ús d'una sonda per enllaçar proteïnes per investigar les interaccions proteïnes-proteïnes, com també en altres metodologies creatives de reticulació. | Química |
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).El trívium està implícit en De nuptiis Philologiae et Mercurii (Sobre el matrimoni de Filologia i Mercuri) de Martianus Capella, però el terme no va ser utilitzat fins al Renaixement carolingi, quan va ser encunyat en imitació del quadrivi anterior. La gramàtica, la lògica i la retòrica eren essencials per a una educació clàssica, tal com s'explica als Diàlegs de Plató. Els tres temes van ser denotats per la paraula «trivium» durant l'edat mitjana, però la tradició del primer aprenentatge es va establir a la Grècia antiga. Les iteracions contemporànies han pres diverses formes, incloses les que es troben en determinades universitats britàniques i americanes (algunes formen part del moviment educatiu clàssic) i a l'escola independent Oundle al Regne Unit. | Filosofia |
La liqüefacció de gasos és un procés que consisteix en una sèrie de fases i que es fa servir per transformar un gas en un líquid. Els processos de liqüefacció de gasos s'utilitzen amb fins científics, industrials i comercials. Molts gasos es poden convertir en líquids a pressió atmosfèrica normal amb un simple refredament; alguns, com el diòxid de carboni, també necessiten pressurització. La liqüefacció es fa servir per analitzar les propietats fonamentals de les molècules del gas (forces intermoleculars), per emmagatzemar gasos, com per exemple GLP, i en refrigeració i aire condicionat. El gas és liquat al condensador, on s'allibera la calor de vaporització, i s'evapora a l'evaporador, on s'absorbeix la calor de vaporització. L'amoníac fou el primer d'aquests refrigerants, però ha estat substituït per compostos derivats del petroli i halògens. Se subministra oxigen líquid als hospitals per convertir-lo en gas pels pacients que pateixen problemes respiratoris, i el nitrogen líquid és utilitzat pels dermatòlegs i pels inseminadors, per congelar semen. El clor liquat és transportat per després dissoldre'l en aigua, per tal d'utilitzar-lo per la purificació d'aigua, el sanejament de residus industrials, el clavegueram i les piscines, el blanqueig de polpa i tèxtils, i l'elaboració de tetraclorur de carboni, glicol i nombrosos altres orgànics compostos com el gas fosgè. Es feu servir com arma bèl·lica a la Primera Guerra Mundial a Flandes i en forma gasosa a Ypres (Bèlgica), tot i que els obusos estaven plens de líquid.La liqüefacció de l'heli mitjançant el cicle Hampson-Linde conduí a un Premi Nobel per Heike Kamerlingh Onnes el 1913. A pressió ambiental, el punt d'ebullició de l'heli liquat és 4,22 K(-268.93 °C). Per sota de 2,17 K, 4He té moltes propietats sorprenents: escala les parets del contenidor, presenta viscositat zero i no ofereix cap sustentació a una ala contra la qual flueix. La liqüefacció de gasos és un procés complicat que utilitza diverses compressions i expansions per assolir pressions elevades i temperatures molt baixes, utilitzant, per exemple, turboexpandidores. La liqüefacció d'aire s'utilitza per obtenir nitrogen, oxigen i argó separant els components de l'aire per destil·lació. | Química |
Mycosphaerella graminicola, sinònim: Septoria tritici, és una espècie de fong filamentós, un ascomicet dins la família Mycosphaerellaceae. És un fitopatogen del blat en concret ataca les seves fulles i resulta una malaltia difícil de controlar per la resistència als fugicides. Actualment és una de les malalties més importants del blat i és un dels fongs fitopatogens més importants del món.El 2011, Quaedvlieg et al. van fer servir una nova combinació per aquesta espècie: Zymoseptoria tritici (Desm.) Quaedvlieg & Crous, 2011. | Agricultura |
Carmen Llorca Vilaplana (Alcoi, 21 de novembre de 1921 - Madrid, 29 de juny de 1998) fou una historiadora i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.De família acomodada, dedicada a la indústria, va estudiar batxillerat a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Història Moderna i d'Amèrica, amb una tesi titulada "El mariscal Bazaine en Madrid" (1948), que va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Era també llicenciada en Ciències de la Informació. Com a professora d'Història Contemporània a l'Escola Oficial de Periodisme, va col·laborar en diversos diaris i revistes, com ABC, Pueblo, Ya, Índice, així com a Ràdio Nacional d'Espanya. Feia crítica literària a Radio Nacional de España i als diaris Ya i Pueblo.Va obtenir la plaça de tècnica d'informació de l'Estat amb destinació al Ministeri de Cultura. Durant el franquisme fou directora de l'Oficina de Turisme a Milà, vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular, i el 1975 delegada nacional de cultura a la Secretaría General del Movimiento Nacional. També ha estat la primera dona presidenta de l'Ateneo de Madrid el 1974-1975 i col·laboradora del CSIC.El 1980 fou membre del Consell de Radiotelevisión Española en representació de Coalició Democràtica. També formava part de la Fundació “Cánovas del Castillo”, i presidia la Organización de Mujeres Independientes, el 1976. El 1977 fou candidata al Senat per la província d'Alacant, en les llistes d'Aliança Popular (AP) –Partit Demòcrata Popular, però no fou escollida. Finalment, el 1988 fou elegida diputada al Parlament Europeu per AP, tot i que abans havia format part dels seixanta parlamentaris espanyols que s'incorporaren el desembre de 1985 a aquest Parlament, després de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) i va treballar, sobretot, en qüestions relacionades amb els Drets de la Dona, la Salut Pública i el Medi Ambient.A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollida diputada per Madrid i de 1982 a 1986 fou presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió dels Drets de la Dona al Parlament Europeu (1989-1994).Ha estat condecorada amb l'Orde de les Arts i les Lletres de França i la d'Orde Civil d'Alfons X el Savi. | Història |
La Llei Gayssot (en francès, Loi Gayssot) és la designació comuna de la llei francesa núm. 90-615 del 13 de juliol de 1990, «destinada a reprimir tot propòsit racista, antisemita o xenòfob». Així, l'article primer de la llei sosté que «Tota discriminació fundada en la pertinença o no pertinença a una ètnia, nació, raça o religió està prohibida». El seu antecedent va ser la llei de l'1 de juliol de 1972 relativa a la lluita contra el racisme. | Sociologia |
La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví). Alguns estudiosos prefereixen utilitzar el terme «sexe sagrat» (en referència a algun tipus de màgia sexual) en lloc de «prostitució sagrada» en els casos en què no hi ha pagament pels serveis; però sovint els rituals sagrats solien celebrar-se amb el pagament d'una petita suma de diners que s'acumulaven a la tresoreria del temple. Els estudiosos han considerat aquestes pràctiques comunes en el món antic, especialment en les civilitzacions orientals de l'Orient Pròxim (dins de la civilització babilònica, entre els fenicis i els habitants d'Assíria), però també està certificat a Corint (vegeu Estrabó, Geografia, VIII, 378) i a Erice (vegeu Ciceró, Divinatio in Caecilium, 55), a més, el verb grec-antic κορινθιάζομαι / korinthiàzomai, que significava «freqüentar prostitutes». No obstant això, algunes de les últimes investigacions han qüestionat aquesta imatge, qüestionant en part la veritable fiabilitat de fonts antigues.La raó principal per la qual va donar a llum i impuls a la pràctica d'una forma sagrada de la prostitució va ser un intent d'emmagatzemar l'energia vital; el sacerdot (de vegades el mateix fidel) s'unia sexualment amb la sacerdotessa, i realitzaven la seva unió amb un ritual de lloança a la deessa de l'amor per tal de propiciar la fertilitat de les dones que pertanyien a la comunitat i, de manera indirecta juntament amb ella, també la prosperitat econòmica general de l'Estat. La simbòlica recreació d'un matrimoni sagrat, i la unió de la humanitat amb la divinitat, era un ritu de fertilitat que es practicava en connexió amb un ritual sexual al temple. Les protagonistes eren sovint joves verges de bona família, o fins i tot les esclaves o les sacerdotesses del temple, que en la majoria dels casos es van unir sexualment amb estranys. Sobre els orígens i característiques que assumien els diferents llocs en què es practicava, ha suscitat molts punts foscs; alguns d'aquests llocs eren Fenícia, Corint, Erice (Sicília) i Locri a la Magna Grècia. | Conflictes |
L'Aviació Militar Bolivariana, oficialment Aviació Militar Nacional Bolivariana, és un dels quatre components de la Força Armada Nacional Bolivariana l'objectiu de la qual és el de protegir l'espai aeri de Veneçuela. L'Aviació Militar té per missió assegurar la Defensa Nacional per mitjà del domini de l'espai aeri, contribuir al manteniment de l'ordre intern i participar activament en el desenvolupament del país, emprant El Poder Aeri Nacional per a garantir la integritat territorial, la independència i la sobirania de la nació. El component de la Força Armada Nacional, aquest està conformat per una sèrie d'unitats operatives, instal·lacions i establiments de suport que tenen per objecte la defensa dels espais aeroespacials de la nació. | Aeronàutica |
En matemàtiques, la pinta de Dirac (també anomenada tren d'impulsos o funció de mostratge en electrotècnia) és una distribució temperada periòdica construïda a partir de deltes de Dirac III T ( t ) = d e f ∑ k = − ∞ ∞ δ ( t − k T ) = 1 T III ( t T ) {\displaystyle \operatorname {III} _{T}(t)\ {\stackrel {\mathrm {def} }{=}}\ \sum _{k=-\infty }^{\infty }\delta (t-kT)={\frac {1}{T}}\operatorname {III} \left({\frac {t}{T}}\right)} per un període donat T. El símbol III ( t ) {\textstyle \operatorname {III} (t)} representa la pinta de Dirac de període unitat. Alguns autors, en particular Bracewell, així com autors de llibres d'enginyeria elèctrica i teoria de circuits també s'hi refereixen com a funció Shah (possiblement per la seva grafia, molt similar a la lletra ciríl·lica xa majúscula Ш). Pel fet de ser periòdica es pot expressar com a sèrie de Fourier: III T ( t ) = 1 T ∑ k = − ∞ ∞ e i 2 π k t T . {\displaystyle \operatorname {III} _{T}(t)={\frac {1}{T}}\sum _{k=-\infty }^{\infty }e^{i2\pi k{\frac {t}{T}}}.} | Matemàtiques |
Una òrbita circular és l'òrbita a una distància fixa al voltant de qualsevol punt d'un objecte que gira al voltant d'un eix fix. A continuació es considera una òrbita circular en astrodinàmica o mecànica celeste sota supòsits estàndards. Aquí la força centrípeta és la força de la gravetat, i l'eix esmentat anteriorment és la línia a través del centre de la massa central perpendicular al pla de moviment. En aquest cas no només la distància, sinó també la velocitat, la velocitat angular, l'energia cinètica i potencial són constants. No hi ha periàpside o apoàpsis. Aquesta òrbita té cap versió radial. | Astronàutica |
L'oceà de Tetis va ser un oceà que va obrir-se d'est a oest entre el Lopingià i el Juràssic mitjà. Va durar fins ben entrat el Miocè i el mar Mediterrani és un dels seus vestigis. Durant el Mesozoic, va separar Gondwana al sud i Lauràsia al nord. El límit occidental d'aquest oceà era les actuals Europa meridional i Àfrica septentrional. | Geologia |
Una tempesta de foc o tempesta ígnia és un incendi feroç, que es crea pel moviment en massa de l'aire resultant del foc, que crea un incendi de gran intensitat en una àmplia àrea. En els grans incendis forestals es poden generar tempestes de foc. Una tempesta ígnia també pot ser el resultat d'explosions intencionades en operacions militars o criminals. | Ecologia |
L'efecte antihivernacle és un neologisme que s'usa per anomenar dos efectes diferents que descriuen un efecte de refredament de l'atmosfera de la temperatura ambiental del planeta o satèl·lit. A diferència de l'efecte hivernacle, que és comú, aquest efecte oposat és només conegut en un lloc del sistema solar, així com en un altre, encara que produït per un mecanisme diferent. L'efecte hivernacle convencional es produeix perquè l'atmosfera és en gran manera transparent a la radiació solar, però en gran manera opaca a la radiació de la Terra en l'infraroig. En l'efecte antihivernacle, aquesta situació és a la inversa: l'atmosfera és opaca a la radiació solar, però deixa passar els infrarojos. | Objectes astronòmics |
Els burghers portuguesos són un grup ètnic de Sri Lanka, que descendeixen de portuguesos i singalesos. Són un grup humà catòlic que parlen un idioma crioll amb bases portugueses i del tàmil i el singalès. Actualment l'idioma més comú és l'anglès (com a llengua principal o materna) i el tàmil (segona llengua apresa a l'escola). Malgrat que els burghers portuguesos s'han mesclat amb els burghers neerlandesos es consideren dos grups ètnics diferents. | Antropologia |
Götterdämmerung (en alemany, El capvespre dels déus o El crepuscle dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen ('L'anell del Nibelung'), de Richard Wagner. Va ser estrenada al Festspielhaus de Bayreuth, a Baviera, el 17 d'agost de 1876, com a part de la primera representació completa de L'Anell. El títol és una traducció a l'alemany de l'expressió Ragnarök, que en nòrdic antic i en el context de la mitologia germànica es referia a la profetitzada guerra entre els déus que conduiria a la fi del món. Tanmateix, com en la resta de l'Anell, la narració de l'apocalipsi que fa Wagner, difereix significativament de les antigues fonts nòrdiques; és un episodi que no apareix a les fonts principals del cicle, com ara la Saga dels volsungs o el Cant dels Nibelungs o la Cançó dels Nibelungs (Das Nibelungenlied en alemany). El capvespre dels déus representa la lluita entre déus, herois i criatures mitològiques per aconseguir un anell màgic que atorga la dominació del món. Aquesta òpera clou un cicle sobre la destrucció. | Mitologia |
En electrodinàmica quàntica (QED), el teorema de Furry afirma que si un diagrama de Feynman conté un bucle tancat de línies fermiòniques connectades a un nombre senar de vèrtexs, la seva contribució és nul·la. Un corol·lari del teorema és que cap fotó pot ser emès o destruït a partir del buit quàntic. El teorema fou derivat per Wendell H. Furry el 1937, com a conseqüència directa d'imposar la conservació de l'energia i la invariància de càrrega (simetria C) a processos de la QED.El teorema de Furry es basa en la invariància del buit sota conjugació de càrrega i la simetria del vèrtex fotó-fermió sota aquesta. És per això que el teorema no és vàlid per a teories de gauge no-Abelianes on contribucions amb simetria C senar també són possibles. Per exemple, a diferència de la gràfica en triangle amb tres fotons mostrada a la dreta de la pàgina, la difusió de tres gluons reals no és prohibida en cromodinàmica quàntica, on la teoria en canvi prediu que aquest procés es proporcional a la constant d'estructura de l'àlgebra de Lie associada. | Física |
El sona és una llengua auxiliar internacional planificada creada per Kenneth Searight. Es descriu en el seu llibre Sona: An auxiliary neutral language, publicat el 1935. La paraula sona (en la mateixa llengua sona) significa "(cosa) auxiliar". La idea de la creació d'aquest idioma va sorgir com a resposta a l'eurocentricitat de molts projectes anteriors similars, como ara l'esperanto i el volapük, o la impracticitat a priori d'uns altres, com el solresol.Searight va incorporar en el seu projecte elements semàntics i estructurals de diversos idiomes, entre ells el japonès, l'anglès, el turc, el xinès, el rus, el persa i l'àrab, així com de les llengües neollatines.En l'actualitat hi ha diversos grups i lloc web en internet dedicats a la utilització del sona. | Llengües |
Una albarda és un arreu de les bèsties de peu rodó que permet transportar càrregues al seu llom o que siguin cavalcades per una persona. La variant més típica està formada per una estructura de fusta amb dos coixins que es lliga amb una cingla. | Indumentària |
Richard H. Berg (Charleston (Carolina del Sud), 1943 — 26 de juliol de 2019) fou un prolífic autor de jocs de guerra (wargame), especialment de tauler, i guanyador diverses vegades del premi Charles S. Roberts. | Jocs |
Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp. Altres parts dels ducats foren governades pels reis de Dinamarca. Els territoris de Gottorp actualment es troben a Dinamarca i Alemanya. La residència principal dels ducs era el Castell de Gottorp a la ciutat de Slesvig al ducat de Schleswig. També és el nom de la casa ducal, que va ascendir a diversos trons. Per aquest raó genealogistes i historiadors algunes vegades utilitzen els Holstein-Gottorp per relacionar dinasties de diversos països. El títol formal adoptat pels seus governants fou "Duc de Schleswig, Holstein, Dithmarschen i Stormarn", però aquest títol també fou utilitzat pels seus parents, els reis de Dinamarca o les seves branques menors, en tant que era una propietat comuna de tots els agnats. La branca Gottorp ostentava landeshoheit (sobirania) sobre el ducat de Holstein al Sacre Imperi i sobre el ducat de Schleswig al Regne de Dinamarca. El nom de Holstein-Gottorp s'usà per motius de conveniència, ja que tècnicament era més correcte "Duc de Schleswig i Holstein a Gottorp".El més antic dels títols ducals és el de Schleswig, que fou conferit en feu a un parent dels reis per la Reina Margarida de Dinamarca, Suècia i Noruega en nom del seu fill Olaf II de Dinamarca de 1386. Els reis de Dinamarca atorgaren Holstein com un feu imperial a l'Emperador Frederic III a partir de 1474. | Història |
L'espiritualisme és un moviment religiós, originat entre la dècada de 1840 a la del 1920, principalment en els països angloparlants. La característica distintiva del moviment és la creença que els experts poden fer contactar amb els esperits dels morts. Es creu que aquests esperits habiten en un pla espiritual superior que els humans, i poden aconsellar sobre problemes tant mundans com espirituals. | Esoterisme |
La bota és un tipus de calçat que cobreix el peu i part de la cama, en una longitud que depèn de l'ús a què va destinada la bota, o bé de raons estètiques. La part de la bota que cobreix la cama tot sobresortint del peu s'anomena canya. Segons la longitud de la canya es distingeix entre quatre tipus de bota: bota baixa o botina, que només cobreix els turmells; bota de mitja canya, la canya de la qual arriba fins a l'arrenc del panxell, com a màxim; bota alta, que arriba fins poc més avall del genoll; bota de cuixal, que cobreix el genoll i pot arribar més amunt.Les botes es poden classificar, també, en funció de la forma o disseny, en funció de l'ús a què es destinen (feines, esports), etc. Per exemple, la bota d'aigua, generalment de goma, s'usa en cas de pluja en comptes del calçat habitual o sobre aquest. Històricament les botes eren d'ús principalment masculí (tot i que en determinats pobles, com l'hongarès, també en duien les dones), i s'usaven per a muntar a cavall, o bé en certes feines que exigien una protecció especial dels peus i la part inferior de la cama; a Rússia, les botes altes eren el calçat tradicional de la pagesia. Les botes (de tipus divers) també han estat i són el calçat militar característic. En el segle xix les botines foren molt populars com a calçat civil, tant entre els homes com entre les dones. En l'actualitat, i fora de les botes de treball apropiades per a una o altra feina concreta, o de les botes específiques de determinat esport, la mena de bota que es duu depèn del gust personal o de la moda del moment. Per exemple, foren molt populars als anys seixanta i setanta, i ho han tornat a ser —sobretot entre les dones— en la dècada del 2000. Com altra mena de calçat femení, les botes de dona són plenes de connotacions fetitxistes per a molts homes; així, la botina de taló alt evoca la demi-mondaine parisenca de la Belle Époque (o bé la prostituta de saloon del Far West); les botes de cuixal tenen ressonàncies sado-masoquistes; etc., etc. | Indumentària |
Wahida Amiri (Afganistan, 1990) és una bibliotecària i activista pels drets de les dones afganeses.Llicenciada en Dret, es va fer bibliotecària i des del 2017 va dirigir una biblioteca amb 5.000 llibres al centre de Kabul per animar les dones afganeses a llegir.Malgrat el retorn dels talibans al poder de l'Afganistan el 2021, va decidir quedar-se per protestar als carrers de Kabul. El 4 de setembre del 2021 va liderar una manifestació pacífica per demanar a la comunitat internacional un pas endavant en la defensa dels drets de les dones afganeses al treball i l'educació. Després de l'atac que van rebre dels talibans, el missatge de la manifestació va arribar arreu. Van fer altres manifestacions, la darrera promoguda per Amiri va ser l'octubre del 2021.El 2021 la BBC la va incloure entre la llista de les 100 dones més inspiradores. | Biblioteconomia |
La Reial Força Aèria Jordana (en àrab: سلاح الجو الملكي الأردني, transliteració: Silah al-Jaw Almalaki al-Urduni) és la força aèria de Jordània i forma part de les Forces Armades de Jordània. | Aeronàutica |
CCITT és l'acrònim de Comitè Consultiu Internacional Telegràfic i Telefònic - Consultative Committee for International Telegraphy and Telephony (anglès) - Comité Consultatif International Telegraphique et Telephonique (francès), antic nom del comité de normalizació de les telecomunicacions dins de la UIT ara conegut com a UIT-T. | Telecomunicacions |
Teúrgia (del grec θεουργία) és una pràctica ritual màgico-religiosa de l'Antiga Grècia que té la intenció d'invocar l'acció o evocar la presència d'un o més déus, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el diví, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix. | Filosofia |
El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del segle XIII fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.»«Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà. Els llibertins francesos inscriuen en un moviment filosòfic que té els seus arrels a la fisofia antiga (Epicur, Lucreci…) que refusen el dualisme o la immortalitat de l'ànima postulada per Plató i integrada als primers segles per Pau de Tars i els pares de l'Església en la doctrina cristiana. Els llibertins desdenyen especulacions transcendents i apliquen un sensualisme filosòfic que accepta un coneixement quan està fundat en observacions i en la raó. Són precursors de la il·lustració, del positivisme i del neopositivisme.Els llibertins van ser perseguits tant pels catòlics com pels protestants. En texts ancians, la paraula llibertí és utilitzada com a sinònim d'heretgia. Per contrapropaganda eclesiàstica, la paraula va prendre en certs contexts una connotació negatiua de llicenciós en els costums o de lliurepensador que refusa els dogmes del catolicisme. Per a Joan Fuster i Ortells el llibertinatge és una «salvació del cos», una màxima reducció del dolor i la màxima promoció del plaer. Friedrich Nietzsche va ser un dels oposants majors a la moral ascètica i del combat eclesiàstic contra el llibertinatge. Considera que l'antillibertinatge i l'ideal ascètic ha actuat contra la salut de l'home. | Ètica |
El terme muckraker ((anglès) muck: fems, brutícia, / rake: rampí, rastell) fa referència als periodistes reformistes que van escriure predominantment a les revistes populars dels Estats Units de principis del segle xx. Es relaciona amb el periodisme d'investigació, el sensacionalisme i el periodisme vigilant ((anglès): "watchdog journalism"). El cas Watergate n'és un exemple d'aquest últim. El corrent muckraker va sorgir entorn del 1900 i va continuar sent influent fins a la Primera Guerra Mundial. En aquest moment, el moviment, associat amb l'Era Progressista ((anglès): Progressive Era) als Estats Units, va arribar a la seva fi, degut a una combinació de boicots publicitaris, joc brut i patriotisme.Abans de la Primera Guerra Mundial, el terme "periodista d'investigació" s'utilitzà per referir-se de manera general a un escriptor que investiga i publica informes veraços per realitzar una auditoria o la funció de vigilància. En l'accepció moderna, el terme descriu tant un periodista que escriu en la tradició adversarial o alternativa, o un no-periodista el propòsit del qual en publicar és defensar la reforma i el canvi.L'origen del terme muckraker fa referència a un personatge del clàssic de John Bunyan Pilgrim's Progress, "l'home del rampí dels fems" ((anglès):"the Man with the Muck-rake") que rebutja la salvació per centrar-se en la immundícia. Es va fer popular després que el president Theodore Roosevelt, va referir-se a aquest personatge en un discurs del 1906, conegut com el discurs "The Man with the Muck Rake".Aquests escriptors es van centrar en una àmplia gamma de temes, incloent el monopoli del petroli, bestiar, processament i envasat de carn, medicines, treball infantil, la contaminació, higiene dels aliments, el treball assalariat, les condicions de treball a la indústria i l'agricultura, etc. En diversos casos, les revelacions sensacionalistes van portar a la protesta pública, investigacions governamentals i legals, i, en alguns casos, com la manca d'higiene del processament de carn a les envasadores de Chicago denunciat per Upton Sinclair a The Jungle, es van promulgar lleis per fer front als problemes esbombats pels escriptors. | Periodisme |
El pas de missatges en ciències de la computació és un paradigma de programació utilitzat com a alternativa al model de memòria compartida, sent aquest últim difícil o impossible de traslladar a sistemes distribuïts, on no existeix físicament la memòria compartida. Les seves aplicacions són diverses, i pot utilitzar-se des de per garantir que els diferents objectes que constitueixen un programa informàtic puguin treballar de forma coherent entre ells, fins a permetre que una tasca es pugui executar de forma sincronitzada entre varis ordinadors. Per tal de poder implementar el pas de missatges, entre els processos que es comuniquen ha de existir un enllaç de comunicació. El model de pas de missatges és el que defineix els mètodes i funcions per a poder portar a terme l'enviament d'un missatge d'un procés emissor a un destinatari. Suposa un enfocament oposat al paradigma tradicional en el qual els processos, funcions i subrutines només poden ser cridats directament a través del seu nom. Consta de dos primitives bàsiques: send (destí, missatge) i recive (origen, missatge). | Informàtica |
Robear és un robot humanoide per assistir persones amb problemes de mobilitat (grans, malalts…): pot ajudar persones per a aixecar-se, o per passar d'una cadira de rodes cap al llit. Va ser desenvolupat per l'Institut Riken, un centre d'investigació fundat per Takamine Jōkichi l'any 1917 al Japó. La característica que més destaca n'és l'aparença entranyable, amb que s'assembla a un os de peluix humanoide.Una característica clau en el seu funcionament és la precisió i rapidesa del sistema d'articulacions, proporcionada per unes unitats actuadores amb una relació de transmissió molt baixa. Aquest moviment suau també és proporcionat per la capacitat d'aquests actuadors de retornar la força al sistema. De la mateixa manera, inclou tres tipus de sensors diferents que faciliten aquest balanç entre força i sensibilitat tan necessari. Té braços humanoides recoberts d'escuma d'uretà que garanteixen el comfort del pacient.La primera versió de Robear, anomenada RIBA (Riken's Robot For Interactive Body Assistence), va ser desenvolupada l'any 2009, seguida de RIBA-II, l'any 2011 precedent un nou model, sortit el febrer de 2015. Les millores han estat sobretot en respecte a la lleugeresa i rang de moviment del robot: La de 2015 pesa 140 kg, 90 menys que RIBA-II. De la mateixa manera, incorpora un sistema de potes desplegables que, al oferir un major equilibri quan fa menester, permet que el robot compti amb una base de mida més reduïda, fet que afegeix la possibilitat de traspassar camins més estrets com portes etc. El mecanisme articulatori en general és més fluid i mou de manera més suau. | Robòtica |
Els jugadors de Scrabble fan servir una terminologia una mica especial per definir diversos conceptes propis del joc. | Filologia |
Un deshumidificador és un aparell que redueix la humitat ambiental. Consisteix en una bomba de calor per proporcionar una zona freda on condensar la humitat i una zona calenta per recuperar la temperatura ambiental. El seu funcionament consisteix a passar un corrent d'aire per l'evaporador (zona freda), el qual està a una temperatura per sota del punt de rosada, provocant que la humitat ambiental es condensi i degoti a un dipòsit o un desguàs. Després de ser assecat i refredat l'aire passa pel condensador (zona calenta), de manera que recupera la temperatura ambiental i disminueix encara més la seva humitat relativa. De vegades es pot produir gel a la zona freda. En alguns aparells, quan detecta que la temperatura a la zona freda baixa de 0 graus, es para la bomba de calor, però se segueix movent el ventilador fins que el gel es fongui. Podria semblar que el procés no alteraria la temperatura ambiental, però sí que afecta pel fet que tota la potència elèctrica emprada per l'equip frigorífic (compressor+ventiladors) més la calor latent de vaporització de tota l'aigua condensada han de ser dissipades en l'ambient. El deshumidificador s'usa per reduir i controlar la humitat de l'ambient, especialment a l'estiu. També s'usa en processos industrials amb aparells de gran potència. | Arquitectura |
Un estrany a la meva vida (original: Strangers When We Meet) és una pel·lícula estatunidenca de Richard Quine estrenada el 1960, amb Kirk Douglas i Kim Novak. Ha estat doblada al català. La pel·lícula va ser adaptada per Evan Hunter a partir de la seva novel·la del mateix nom i dirigida per Richard Quine. Els actors principals són Kirk Douglas, Kim Novak, Ernie Kovacs, Barbara Rush, i Walter Matthau. Va ser rodada a Los Angeles, amb escenes filmades a Beverly Hills, Santa Monica, i Malibu. | Arquitectura |
La transformada discreta d'ondeta DWT (en anglès Discrete wavelet transform) és una classe de representació temps-freqüència utilitzada per processament de senyals. Aquesta transformada es basa en finestres modulades de dimensió variable i ajustada a la freqüència d'oscil·lació. És a dir, la DWT ha de mantindre un mateix nombre d'oscil·lacions en el domini de la finestra. | Telecomunicacions |
Fernando Haddad (nascut el 25 de gener de 1963) és un acadèmic i polític brasiler d'origen libanès. Va ser Ministre d'Educació en el gabinet de Dilma Rousseff. Va renunciar per postular-se com a alcalde de São Paulo.Va ser elegit en la segona volta de les eleccions, amb més de 55,94% dels vots vàlids, derrotant el candidat de la dreta, José Serra. | Ciències polítiques |
Un retroprojector és una variació d'un projector de diapositives que s'utilitza per projectar transparències. El retroprojector consisteix típicament en una caixa gran que conté un llum molt brillant i un ventilador per a refredar-lo, amb una lent de Fresnel de grans dimensions com a tapa que concentra la llum sobre la transparència. A l'extrem d'un braç llarg perpendicular a la caixa, hi ha un mirall i una lent que enfoca i torna a projectar la llum cap endavant contra la pantalla de projecció.Les transparències es posen sobre de la lent de Fresnel per tal de visualitzar-les. La llum passa a través de la transparència i el mirall la reflexa sobre la pantalla de projecció. El mirall permet que el presentador i l'audiència vegin la imatge al mateix temps: el presentador mira cap a la transparència com si estés escrivint, l'audiència mira cap a la pantalla. L'alçada del mirall pot ser ajustada per enfocar la imatge i fer-la més gran o més petita depenent de la distància del projector a la pantalla. | Estris |
Una antena de patch (traduït com pegat o pedaç) és un tipus d'antena amb un perfil baix, que es pot muntar sobre una superfície. Consisteix en una làmina plana, rectangular, circular, triangular o qualsevol fulla geomètrica o "pegat" de metall, muntada sobre una làmina de metall més gran anomenada pla de terra. Són el tipus original d'antena microstrip descrita per Howell el 1972; les dues làmines metàl·liques juntes formen una peça ressonant de línia de transmissió de microstrip amb una longitud d'aproximadament la meitat de la longitud d'ona de les ones de ràdio. El mecanisme de radiació sorgeix de camps marginals al llarg de les vores radiants. La radiació a les vores fa que l'antena actuï elèctricament una mica més gran que les seves dimensions físiques, de manera que per tal que l'antena sigui ressonant, s'utilitza una longitud de línia de transmissió de microstrip lleugerament més curta que la meitat de la longitud d'ona a la freqüència. L'antena patch és pràctica principalment a les freqüències de microones, a les quals les longituds d'ona són prou curtes perquè els patchs siguin convenientment petits. S'utilitza àmpliament en dispositius sense fil portàtils a causa de la facilitat de fabricar-lo en plaques de circuit imprès. Múltiples antenes de patch al mateix substrat (vegeu la figura 1) anomenades antenes microstrip, es poden utilitzar per fer antenes de matriu d'alt guany i matrius en fase en què el feix es pot dirigir electrònicament. Una variant de l'antena patch que s'utilitza habitualment als telèfons mòbils és l'antena de pedaç en curtcircuit, o antena plana de F invertida (PIFA). En aquesta antena, una cantonada del pegat (o de vegades una vora) està connectada a terra amb un passador de terra. Aquesta variant té una millor concordança que el patch estàndard. Una altra variant de l'antena patch amb el pla de terra parcialment gravat, també coneguda com a antena monopolista impresa, és una antena molt versàtil per a operacions de banda dual. | Telecomunicacions |
La computació gràfica, també anomenada gràfics per ordinador, consisteix a crear imatges i pel·lícules mitjançant els ordinadors. En general, el terme es refereix a les dades d'imatges generades per ordinador creades amb l'ajuda de hardware i software especialitzats. És una enorme i recent àrea de les ciències de la computació. La frase va ser encunyada el 1960, pels investigadors de computació gràfica Verne Hudson i William Fetter de Boeing. Sovint s'abreuja com CG, encara que a vegades es fa referència erròniament a les imatges generades per ordinador, més conegudes com a CGI. Els temes relacionats amb la computació gràfica inclouen el disseny d'interfície d'usuari, gràfics de sprites, gràfics vectorials, modelatge en 3D, shaders o ombrejadors, disseny de GPU, entre d'altres. La metodologia general depèn en gran manera de les ciències subjacents de la geometria, l'òptica i la física. La computació gràfica s'utilitza per al processament de dades d'imatge rebudes del món físic i real [fer referència al blog]. El desenvolupament dels gràfics per ordinador ha tingut un impacte significatiu en molts tipus de mitjans de comunicació i ha revolucionat l'animació, les pel·lícules, la publicitat, els videojocs, i el disseny gràfic en general. | Informàtica |
Un alcoholímetre o alcoholòmetre és un areòmetre dissenyat per a la determinació de la concentració d'etanol en les dissolucions aquoses, com ara els vins. El més emprat és l'alcoholímetre de Gay-Lussac o centesimal, dissenyat pel químic francès Joseph-Louis Gay-Lussac. És un areòmetre graduat de tal manera que submergit en una dissolució d'etanol en aigua a la temperatura de 15 °C indica la concentració d'etanol en graus alcohòlics. El seu ús ha d'anar acompanyat d'un termòmetre, ja que les lectures només són correctes a 15 °C. Si la temperatura és distinta de 15 °C, cal corregir la lectura recorrent a unes taules. | Estris |
Cienciometria és "l'estudi dels aspectes quantitatius del procés científic entès com un sistema de comunicació." Es dedica, per tant, a mesurar i analitzar la ciència, la tecnologia i la innovació. Els principals punts de recerca inclouen el mesurament de la difusió, el seguiment de conjunts d'articles que permetin investigar l'impacte de les revistes i dels instituts de recerca, la comprensió de les citacions científiques, el mapatge dels camps científics i la producció d'indicadors per utilitzar dins el context de la política i la gestió de la ciència. Per la seva mateixa definició coincideix molt sovint amb altres disciplines quantitatives de la informació: informetria, bibliometria, cibermetria i webmetria. Atesa la seva transversalitat hi ha una significada superposició entre cienciometria i altres camps científics com les ciències de la informació, ciències de la comunicació, la política científica, la història de la ciència, la història de la tecnologia, i molt especialment amb la filosofia de la ciència i la sociologia de la ciència amb les que pot establir la relació de dimensionalitat que plasma el següent quadre. | Biblioteconomia |
El trenta i quaranta és un joc d'atzar pur originari de França, al segle xvii. És un joc de contrapartida que enfronta els jugadors contra la banca. Es juga amb sis baralles del tipus francès de 52 naips. Les figures valen 10 punts i les altres mantenen el seu valor nominal. Els jugadors poden apostar a quatre combinacions diferents: vermell-negre, color-inversa. El crupier distribueix els naips formant dues rengleres: primer la fila vermella, a la seva esquerra, i després la fila negra a la seva dreta. Es reparteixen cartes fins que cada renglera sumi un resultat comprés entre 30 i 40. Guanya la fila que obté 31 punts o que més s'hi acosti. Hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra. En el cas contrari guanya la sort d'inversa. En cas d'empat a punts es repeteix la jugada excepte si la suma és trenta-u. Aquesta és la combinació guanyadora de la casa, ja que la banca cobra virtualment la meitat de totes les apostes. Exemple: Aquest joc fou inclòs a la llista dels jocs il·lícits l'any 1771. | Jocs |
Unió de Verds i Agricultors (letó Zaļo un Zemnieku savienība, ZZS) és una coalició política de Letònia de caràcter agrarista, conservadora i ecologista. Fou creada el 2002 de la unió del Partit Verd de Letònia (Latvijas Zaļā partija) amb la Unió d'Agricultors Letons (Latvijas Zemnieku savienība). A diferència de les altres formacions ecologistes europees, que prefereixen les aliances d'esquerres, en aquest cas ho fan amb la dreta conservadora. L'aliança es basa en els sentiments compartits pels votants dels dos partits. Els letons donen suport a les petites explotacions tradicionals i les perceben com a més favorables al medi ambient que l'agricultura a gran escala: la natura es veu amenaçada per al desenvolupament, mentre que les petites explotacions agrícoles es troben amenaçats per les grans explotacions agrícoles a escala industrial. Aquesta percepció s'ha traduït en una aliança entre els partits verd i agrari, cosa molt poc freqüent en altres països. L'aliança va ser establerta abans de les eleccions legislatives letones de 2002. En aquelles eleccions va guanyar 12 dels 100 escons del Saeima. El març de 2004, Indulis Emsis del Partit Verd va ser el Primer Ministre de Letònia. A escala europea, el Partit Verd està col·laborant amb Els Verds-Aliança Lliure Europea i els agraris amb el Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus. Abans de les eleccions europees de 2004 ZZS va anunciar que si guanyava algun escó, s'uniria a un dels dos grups, dependent del partit que hi pertanyés. La ZZS no va reunir el 5% dels vots necessaris per guanyar un escó al Parlament europeu i, per tant, no va tenir cap eurodiputat. L'aliança continuà a les eleccions legislatives letones de 2006, i va guanyar 18 escons. Forma part de la coalició de govern, i el president del partit verd Indulis Emsis, qui va servir breument com a primer ministre el 2004, es va convertir en president del Parlament. L'aliança s'ha vinculat a l'empresari i alcalde de Ventspils Aivars Lembergs en la mesura que els seus crítics han suggerit que és, de fet, Lembergs és membre de la unió. Lembergs va ser el candidat de la Unió de Verds i Agricultors per al càrrec de primer ministre el 2006, abans de ser acusat de corrupció, frau, suborn, blanqueig de diners i l'abús de poder el 20 de juliol de 2006. El 14 de març de 2007 Lembergs va ser detingut per les autoritats letones en relació amb una investigació penal.A les eleccions de 2010, el partit va presentar com a candidat Aivars Lembergs. ZZS va icrementar la seva força parlamentària, guanyant 4 diputats respecte a les eleccions de 2006, aconseguint un 19,68% dels sufragis i 22 escons al Saeima d'un total de 100. | Agricultura |
L'aeroport de Melilla està situat a només 3 quilòmetres del centre de la ciutat de Melilla. La seva situació fa d'aquest aeroport l'entrada al continent africà per a moltes persones provinents d'Europa. | Aeronàutica |
L'abducció (del llatí abdelius), fa referència humans segrestats per extraterrestres i sotmesos a estranyes proves mèdiques o experiments. | Ciència-ficció |
Una Microturbulència és una forma de turbulència que varia en escales de distància petites (les escales de distància grans es coneixen com a macroturbulències.) | Astronomia |
'''Polystigma fulvum''' sovint anomenat Polystigma ochraceum és un fong del gènere polystigma. Les condicions meteorològiques que afavoreixen la seva proliferació són les temperatures suaus i les humitats durant la primavera. El fong es reprodueix per ascòspores.És un fitopatogen temible en la cultura d'ametllers. Ataca principalment les fulles, a les quals causa l'anomenada taca ocre. L'anamorf de Poystigma fulvum és Polystigma pallescens | Agricultura |
Cal no confondre-ho amb els drets de vol aeronàutics. El dret de vol és un dret real limitat sobre un edifici o un solar edificat aliè que atribueix a qui en són els titulars la facultat de construir una o més plantes, sobre o sota l'immoble gravat, i de fer seva la propietat de les noves construccions. Per tant, no sols regula la construcció en alçada sinó que també és aplicable al dret de subedificació. Es tracta d'un instrument jurídic dissenyat per facilitar la construcció de plantes o edificis, i dona lloc a una propietat separada entre la nova construcció i el seu suport, tant si és un edifici preexistent com un solar edificable: com que aquesta separació de drets de propietat no és temporal, com en el cas del dret de superfície, sinó que comporta una divisió definitiva, una vegada finalitzada la construcció cal sotmetre tot l'edifici al règim de propietat horitzontal. | Dret |
Fundada el 1883, l'École supérieure de chimie, physique, électronique de Lyon, també anomenada CPE Lyon, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Lió i inclou el Campus La Doua de Villeurbanne.CPE Lyon és un establiment d'ensenyament superior i de recerca tècnica. L'escola lliura els títols següents: Diploma d'enginyer de CPE Lyon (Màstere Ingénieur CPE Lyon) Diploma de màster de recerca i doctorat Mastère spécialisé | Enginyeria |
La formació Allen és una formació geològica de la Patagònia Argentina, part del grup de Malargüe, a les províncies de Neuquén i Río Negro. És un sedimentari ubicat per sobre de la secció netament continental del Campanià i per sota de les capes marines del Maastrichtià. Ccorrespon a les zones lacustres dels "Estrats amb dinosaures" que Wichmann denominà "Senonà lacustre" i Groeber anomenà "Loncochà". La base de la formació Allen és fàcilment recognoscible pel contrast de litologia i color amb la formació Anacleto. La superfície de contacte és neta, en part una mica irregular, i sol estar associada a una faixa verdosa de decoloració. La part superior de la formació Allen passa sense transició als estrats argilosos de la formació de Jagüel. Té tres seccions amb característiques diferents conegudes com a inferior, mitjana i superior. La secció inferior està formada per psammites gris argila de color verd oliva, amb esquerdes farcides de guix fibrós i laminació evidenciada per lleugers canvis de color i textura. S'intercalen bancs prims o lents de gresos gris clar. La secció superior es caracteritza per la presència de guix gris blanquinós disposat en estrats irregulars. De manera esporàdica es presenten calcàries gris clar i calcaris estromatolítics. Té la mateixa edat que la formació de Loncoche del sud de Mendoza i la formació de Huantraico, exposada al nord de Neuquén, pertanyent al període Campanià i Maastrichtià inferior. | Jaciments paleontològics |
IC 2118, també coneguda com a nebulosa Cap de Bruixa o NGC 1909, és una molt tènue nebulosa de reflexió. Es creu que és un antic romanent de supernova o un núvol de gas il·luminat per la propera supergegant blava Rigel (β Ori). Es troba en la constel·lació d'Eridà, molt a prop d'Orió, a uns 1000 anys llum de la Terra. La naturalesa de les partícules de pols que reflecteixen la llum blava més que la llum vermella, és un factor el que IC 2118 sigui de color blau. Les observacions de ràdio mostren substancial les emissions de monòxid de carboni al llarg de parts de IC 2118 un indicador de la presència de núvols moleculars i de formació estel·lar en la nebulosa. De fet, els candidats a pre-estels de seqüència principal i alguns exemples clàssics d'estels T Tauri s'han trobat en el profund de la nebulosa. | Objectes astronòmics |
Les muntanyes Hăşmaş (en romanès: Munții Hășmaș; hongarès: Hagymás-hegység) són massissos de pedra calcària i gres situats a Romania a la serralada dels Carpats romanesos. Les serres inclouen molts penya-segats i congostos, com ara el congost de Bicaz i el penya-segat de Panaghia. Contenen la reserva natural Cheile Bicazului-Hăşmaş. Hi ha un llac conegut com a Lacul Roşu ("llac vermell"), que rep el nom de l'argila vermella que hi havia. | Geografia |
La fabricació per filament fos (Fused filament fabrication, FFF) és un procés d'impressió 3d que utilitza un filament continu d'un material termoplàstic. Aquest és alimentat des d'una bobina gran fins a un capçal d'extrusora, on el filament és fusionat i dipositat sobre l'objecte en construcció. El capçal és mogut, sota control de l'ordinador, per definir la forma impresa. Es tracta d'una tecnologia de fabricació additiva, normalment els moviments de capçal són en capes, movent-se dins dues dimensions (eixos X-Y) per dipositar cada una de les capes horitzontals, seguit d'un moviment vertical (eix Z) per a passar a la següent capa. La velocitat del capçal d'impressió ha de ser controlada, per parar i iniciar la deposició i formar un capa sense forats ni acumulacions. El terme fabricació per filament fos va ser creat pels membres del projecte RepRap a fi d'evitar el terme patentat modelat per deposició de material fos (fused deposition modeling, FDM). La impressió mitjançant filament fos és avui en dia el procés més popular (per nombre de màquines) en la impressió 3D a nivell d'ús comú. Altres tècniques com la fotopolimerització poden oferir resultats millors, tanmateix els seus costos són molt més grans. | Robòtica |
Zeppelin TV, és una productora de televisió espanyola que forma part del grup Endemol Shine Ibèria. Va ser creada en 1992 i té la seu central a Madrid. Està en l'Avinguda de Manoteras 18 6a Planta, 28050, Madrid, Comunitat de Madrid. Des de 2016 el seu director general és Álvaro Díaz. | Televisió |
El Llac Tarim fou una regió històrica postglacial que antigament va cobrir una regió de més de 10.000 km², a la conca del Tarim a Xinjiang (Xina). Les seves restes són avui dia la regió de Lob Nor. Se n'ha atribuït la desaparició a l'activitat humana, en un desastre ambiental comparable a la regressió del mar d'Aral des de mitjans de la dècada del 1960. | Geologia |
L'astronomia de raigs X és una branca de l'astronomia que s'encarrega de l'estudi de l'emissió de raigs X dels cossos celestes. L'atmosfera terrestre absorbeix la radiació X, per tant els instruments per detectar-la s'han de dur a altituds altes mitjançant globus, o bé satèl·lits astronòmics. S'espera que cossos que contenen gasos extremadament calents a temperatures d'un milió a centenars de milions de kèlvins. En general, això ocorre en objectes on els àtoms i/o electrons tenen molta energia. El descobriment de la primera font còsmica de raigs X va ser el 1962 i una sorpresa. Aquesta font s'anomena Scorpius X-1. Es coneixen milers de fonts de raigs X. A més, s'ha descobert que l'espai entre galàxies a cúmuls de galàxies està ple d'un gas molt calent (temperatures d'entre 10 i 100 megakelvins), però diluït. | Astronomia |
La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança. En els humans, és un tipus de relació amorosa i sexual entre més de dues persones, per un període significatiu de temps o per tota la vida. En canvi, la monogàmia és un tipus de relació exclusiva entre dues persones. En certes religions o tradicions, algunes formes de poligàmia, com ara la poligínia, tenen un estatut matrimonial. Molt pocs estats reconeixen legalment alguna forma de poligàmia. No es considera que hi hagi poligàmia quan en la relació no hi ha un vincle establert, sinó relacions sexuals casuals, orgies anònimes, pernoctació, enamoriscaments, prostitució, intercanvi de parella, etc. | Ètica |
El gravímetre és un aparell de mesura per amidar la gravetat o el seu gradient. És un instrument emprat pels geodestes per poder determinar el camp gravífic de la Terra o en treballs de anivellació que exigeixen conèixer les superfícies equipotencials. Els gravímetres poden ser absoluts o relatius. Avui en dia no existeixen un gran nombre d'aparells pel seu elevat preu, que només el fa accessible a institucions públiques o sectors molt especialitzats. Les unitats de la gravetat en el sistema internacional són m / s g 2 {\displaystyle m/sg^{2}} . Encara que en terminologia gravimètrica és més freqüent emprar el Gal 1 G a l = 0.01 m / s g 2 {\displaystyle 1Gal=0.01m/sg^{2}} Les precisions actuals dels aparells terrestres estan sota 1 microgal. En sistemes navals o aerotransportat la precisió empitjora substancialment. | Enginyeria |
El Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades (CIRP) és una institució pública dedicada a la investigació i el foment de la llengua i cultura gallega fundada el 1993 amb el nom de l'escriptor i polític gallec Ramón Piñeiro López. És un organisme que depèn de la Consellería de Educación e Ordenación Universitaria de la Xunta de Galícia. La seva seu està situada a la carretera de Santiago de Compostel·la a Noia (La Corunya), al mateix recinte que l'Escola Superior d'Hostaleria de Galícia i la Sociedade para o Desenvolvemento Comarcal de Galicia. | Filologia |
La lex Sempronia de haeriditate Attali va ser la llei per la que l'herència del rei Àtal III de Pèrgam, que havia deixat les seves possessions al poble romà, era acceptada. Roma va considerar que li havia llegat el regne però dels termes del testament només es dedueix el llegat dels béns privats del rei. La República Romana va incorporar tot el regne a les seves possessions. La llei establia repartiments de terres pels ciutadans, segons les pautes establertes per la llei Sempronia agraria, i determinava el repartiment d'eines i mitjans per conrear la terra. | Agricultura |
The New England Journal of Medicine (abreviat sovint en cites bibliogràfiques N. Engl. J. Med. o NEJM) és una revista mèdica d'anàlisi en anglès. És publicada per la Massachusetts Medical Society. Es descriu com la més antiga revista mèdica publicada amb regularitat al món. | Periodisme |
Aurora Gil (La Corunya, 1919-Mèxic, 2008) va ser una il·lustradora gallega nacionalitzada mexicana, autora de calendaris i cartells publicitaris durant el segle xx. Nascuda a la Corunya es va traslladar a Mèxic a principis dels 1920. Va estudiar dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Entre 1894 i 1897 va treballar per a la companyia Galas de México, una editorial dedicada a dissenyar i fabricar calendaris, sent una de les quatre úniques dones que van aconseguir treballar per a aquesta signatura. En l'editorial va treballar al costat d'autors de renom com José Bribiesca, Eduardo Cataño i Jesús Helguera en dissenys de calendaris, cartells i cromos. Posteriorment es va dedicar a ensenyar pintura i pintar retrats a Ciutat de Mèxic. | Art |
La cova de Voronia (rus: Крубера-Воронья), també coneguda com a cova Sibírskaya o cova de Krúbera, és la segona cova més profunda de la Terra just després de la cova Veryovkina. És una de les dues úniques coves superprofundes conegudes fins a data d'avui. Forma part del conjunt de coves del Massís d'Arabika situades a la serralada de Gagra (Caucas occidental). Es creu que es va formar durant la Crisi de salinitat del Messinià, quan el nivell de la Mar Negra va baixar de forma dràstica. Administrativament pertany al districte de Gagra de la república autònoma d'Abkhàzia, Geòrgia. La cova va ser descoberta l'any 1960 per una expedició soviètica. Presenta un desnivell de 2197 metres i està inundada a partir dels -2140. La profunditat actual la va establir l'espeleòleg ucraïnès Gennady Samokhin el 10 d'agost de 2012. Expedicions anteriors havien establert profunditats de 1710 metres (Rússia i Ucraïna, 2001), 2000 metres (Ucraïna, 2004), 2140 metres (2005, CAVEX), i 2190 metres (Ucraïna, 2009).L'extrem inferior de la cova és accessible des de dues altres entrades del sistema de coves d'Arabika: la cova Kúibyshev i la fossa de Henrich, situades a la part baixa de muntanya. S'especula que hi pugui haver altres entrades a través de coves properes situades entre 100 i 200 metres al voltant. Per exemple, a través de la cova Berchill (100 metres per damunt), o d'algunes cavitats a 400 metres de profunditat sota la Mar Negra. En cas de complir-se aquestes hipòtesis podríem estar parlant d'una profunditat real de 2700 metres. | Geologia |
El Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades d'Espanya, consisteix en un llistat d'espècies, tant vegetals com animals, que requereixen plans especials d'actuació segons la legislació nacional espanyola. Concretament aquest catàleg apareix a l'article 30.1 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. Aquesta Llei inicia el concepte que totes les espècies estan protegides, i algunes poden explotar-se, en lloc d'estar protegides només algunes. D'aquesta manera, el llistat consisteix a enumerar les espècies que requerixen mesures específiques, havent de ser incloses en alguna de les quatre categories que es definixen, depenent de la problemàtica de cada una. Les categories establertes són: En perill d'extinció: Una espècie, subespècie o població ha d'incloure's en aquesta categoria quan els factors negatius que incidixen sobre ella fan que la seua supervivència siga poc probable a curt termini. Sensibles a l'alteració del seu hàbitat: Un taxó haurà de ser inclòs en aquesta categoria quan no estant en perill d'extinció s'enfronta a un risc de desaparició en la naturalesa a mitjà termini degut principalment que ocupa un hàbitat amenaçat, en greu regressió, fraccionat o molt limitat. Vulnerable: Un taxó serà considerat com a tal quan sense estar en perill d'extinció s'enfronta a un risc de desaparició en la naturalesa a mitjà termini. D'interès especial: Taxons que no complint els criteris per a ser inclosos en les Categories anteriors, presenten un valor particular en funció al seu interès científic, ecològic, cultural o per la seua singularitat.Incloure una espècie en algunes de les categories esmentades obliga a l'administració a la redacció i execució de certs plans: Després de la Llei 4/1989, el Catàleg va ser regulat pel Reial decret 439/1990. | Ecologia |
En fotografia el diafragma és l'estrenyiment variable per mitjà d'un sistema de làmines fines que, situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera de manera que restringeix el pas de la llum, generalment de forma ajustable. Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu. | Estris |
La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials. | Sociologia |
Un disc o anell de fragments és un disc circumestelar de pols en òrbita al voltant d'una estrella. A vegades aquests discs contenen anells prominents, com el que es veu en la imatge de Fomalhaut a la dreta. Els anells residuals s'han trobat tant al voltant d'estrelles madures com joves, així com almenys un disc residual en òrbita també ha evolucionat en una estrella de neutrons. Els discs residuals més nous poden constituir una fase en la formació d'un sistema planetari després de la fase de disc protoplanetari, quan els planetes terrestres poden acabar de créixer. També poden ser produïts i mantinguts com les restes de les col·lisions entre els planetesimals, també coneguts com a asteroides i cometes.El 2001, unes 900 estrelles candidates poden contenir un disc residual. En general, es descobreixen en examinar el sistema d'estrelles en llum infraroja i a la recerca d'un excés de radiació més enllà de l'emesa per l'estrella. D'aquest excés s'infereix que la radiació de l'estrella que ha estat absorbida per la pols del disc, després es torna a radiar a mesura com a energia infraroja.Els discos residuals sovint es descriuen com anàlegs massius a la pols que hi ha al sistema solar. Els discos residuals més coneguts tenen radis de 10–100 unitats astronòmiques (UA); que s'assemblen al cinturó de Kuiper del sistema solar, però amb molta més pols. Alguns discos residuals contenen un component de pols més calenta situada a 10 ua de l'estrella central. Aquesta pols és a vegades anomenada pols exozodiacal per analogia a la pols zodiacal del sistema solar. | Objectes astronòmics |
Les acusacions de conspiració en els aterratges lunars del Programa Apollo constitueixen una teoria de la conspiració que afirma que els aterratges lunars del programa Apollo mai tingueren lloc, sinó que foren falsificats per la NASA. Els proponents tenen com a principals justificacions les controvèrsies sorgides per algunes fotografies i el context de la Guerra Freda en el que es produïren els aterratges lunars. No obstant, científics, tècnics i interessats en la història de l'exploració espacial han donat explicacions racionals a les controvèrsies, de manera que rebutgen aquestes afirmacions classificant-les d'infundades i de no posseir cap rigor científic. Aquesta creença afirma que els aterratges lunars de l'Apollo 11 del 21 de juliol de 1969 i les següents missions Apollo mai van tenir lloc, sinó que foren filmades a la Terra. La idea adquirí bastant popularitat després d'estrenar-se la pel·lícula de ciència-ficció Capricorn One, que mostra a la NASA intentant falsificar un aterratge al planeta Mart. També és possible que una curta seqüència de la pel·lícula de James Bond, Diamonds Are Forever (Diamants per a l'eternitat, 1971) que mostra a Sean Connery caminant a través d'un estudi on es simulen els aterratges lunars coincideixi amb les primeres insinuacions que els aterratges lunars foren falsificats. L'any 1967, el dramaturg britànic Desmond Lowden va escriure un guió titulat The News-Benders en el qual tots els avanços tecnològics de 1945 eren simulats. El guió fou presentat el gener de 1968 i mostrava la falsificació d'un aterratge lunar amb maquetes. En el seu llibre Un home sobre la Lluna, Andrew Chaikin menciona que en el moment de la missió de l'Apollo 8 en l'òrbita lunar en desembre de 1968, aquestes històries de conspiració circulen com rumors de fets veritables. La Societat de la Terra Plana llançà una de les primeres queixes sobre la veracitat de les missions Apollo. Afirmaven que diverses de les fotografies de l'Apollo 8 amb la Lluna en primer pla i la Terra com a fons eren falses. La primera raó de la seva declaració era que no s'ajustava en la seva creença que la Terra era plana. El primer intent d'establir-se aquestes denúncies com fets concrets fou la publicació de Bill Kaysing del llibre Mai vam anar a la Lluna (1974). També és notable la publicació de NASA Mooned America, escrit per Ralph Rene. D'acord amb l'enquesta Gallup de 1999, prop del 6% de la població dels Estats Units tenen certs dubtes sobre la veracitat de l'arribada a la Lluna. «Tot i que un 6% es tradueix literalment en milions de perones [...] no és inusual trobar que en una enquesta típica moltes persones estan d'acord amb qualsevol pregunta que se'ls hi faci. De manera que la millor interpretació és que aquesta teoria en particular no està àmpliament estesa». | Sociologia |
Garamais (llatí Garamaei, grec garamaioi) fou una tribu de la regió d'Assíria que vivia a la vall del Zab (Lycos) entre els districtes de l'Arrhapachitis i l'Apolloniatis | Història |
La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques. És una branca de la filosofia de l'arqueologia. No hi ha una teoria singular de l'arqueologia, però molts arqueòlegs creuen que la informació ha de ser interpretada de diferents maneres. Al llarg de la història de la disciplina, han sorgit diverses tendències de suport a certes teories arqueològiques i en alguns casos han desaparegut. Les diferents teories arqueològiques difereixen sobre els objectius de la disciplina i com poden aconseguir-se.Algunes teories arqueològiques, com l'arqueologia processual, defensen que els arqueòlegs són capaços de desenvolupar de manera exacta informació objectiva sobre les societats del passat mitjançant l'aplicació del mètode científic en les seves investigacions, mentre que d'altres, com l'arqueologia postprocessual, ho qüestiona, i afirmen que totes les dades arqueològiques estan contaminades per la interpretació humana i els factors socials, i qualsevol interpretació que es faci sobre les societats del passat és subjectiva.Altres teories arqueològiques, com l'arqueologia marxista, en lloc d'interpretar l'evidència arqueològica dins d'un marc de com el seu autor creu que la societat funciona i evoluciona, en general creu que la bipolaritat que existeix entre el debat processual i post-processual és una oposició inherent a la producció de coneixement i està d'acord amb una comprensió dialèctica del món. Molts arqueòlegs marxistes creuen que és aquesta polaritat dins de la disciplina antropològica (i totes les disciplines acadèmiques) el que alimenta les preguntes que fa avançar la teoria i el coneixement arqueològic. | Arqueologia |
Horiometria i horiomètric / horiomètrica són neologismes creats per l'equip d'investigació del Projecte ETLEN, del Seminariu de Filoloxía Asturiana (Seminari de Filologia Asturiana) de la Universitat d'Oviedo (Astúries, Espanya), encapçalat per Ramón d'Andrés Díaz, Fernando Álvarez-Balbuena García, Xosé Miguel Suárez Fernández i Miguel Rodríguez Monteavaro. Aquests neologismes (del grec ὅριον, horos (frontera, límit) + μέτρον, métron (mesura)), es refereixen al mesurament matemàtic-estadístic d'una frontera lingüística. D’acord amb el susdit projecte, es fan servir a l'atles lingüístic ETLEN (Estudiu de la transición llingüística na zona Eo-Navia, Asturies), publicat l’any 2017. | Filologia |
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
Dataset Card for CaWikiTC
Dataset Summary
CaWikiTC (Catalan Wikipedia Text Classification) is a text classification dataset authomatically created by scraping Catalan Wikipedia article summaries and their associated thematic category. It contains 21002 texts (19952 and 1050 in the train and dev partitions, respectively) classified under 67 exclusive categories.
For the dataset creation, we selected all the Catalan Wikipedia article summaries from a previously fixed variety of subcategories, most of which are professional disciplines and social sciences-related fields. The texts that were originally associated with more than one category were discarded to avoid class overlappings.
This dataset was created as part of the experiments from Entailment-based Task Transfer for Catalan Text Classification in Small Data Regimes. Its original purpose was to serve as a task transfer source to train an entailment model, which was then used to perform a different text classification task.
This work is licensed under a Attribution-ShareAlike 4.0 International.
Supported Tasks and Leaderboards
Text classification, Language Model
Languages
The dataset is in Catalan (ca-ES).
Dataset Structure
Data Instances
Two json files (train and development splits).
Data Fields
Each example contains the following 3 fields:
- text: Catalan Wikipedia article summary (string)
- label: topic
Example:
[
{
'text': "Novum Organum és el títol de l'obra més important de Francis Bacon, publicada el 1620. Rep el seu nom perquè pretén ser una superació del tractat sobre lògica d'Aristòtil, anomenat Organon. Es basa a trobar la causa de tot fenomen per inducció, observant quan passa i quan no i extrapolant aleshores les condicions que fan que es doni. Aquest raonament va influir decisivament en la formació del mètode científic, especialment en la fase d'elaboració d'hipòtesis. També indica que el prejudici és l'enemic de la ciència, perquè impideix generar noves idees. Els prejudicis més comuns s'expliquen amb la metàfora de l'ídol o allò que és falsament adorat. Existeixen ídols de la tribu (comuns a tots els éssers humans per la seva naturalesa), de la caverna (procedents de l'educació), del fòrum (causats per un ús incorrecte del llenguatge) i del teatre (basats en idees anteriors errònies, notablement en filosofia).",
'label': 'Filosofia',
},
...
]
Labels
- 'Administració', 'Aeronàutica', 'Agricultura', 'Antropologia', 'Arqueologia', 'Arquitectura', 'Art', 'Astronomia', 'Astronàutica', 'Biblioteconomia', 'Biotecnologia', 'Catàstrofes', 'Circ', 'Ciència militar', 'Ciència-ficció', 'Ciències ambientals', 'Ciències de la salut', 'Ciències polítiques', 'Conflictes', 'Cronometria', 'Cultura popular', 'Dansa', 'Dret', 'Ecologia', 'Enginyeria', 'Epidèmies', 'Esoterisme', 'Estris', 'Festivals', 'Filologia', 'Filosofia', 'Fiscalitat', 'Física', 'Geografia', 'Geologia', 'Gestió', 'Heràldica', 'Història', 'Humor', 'Indumentària', 'Informàtica', 'Jaciments paleontològics', 'Jocs', 'Lingüística', 'Llengües', 'Llocs ficticis', 'Matemàtiques', 'Metodologia', 'Mitologia', 'Multimèdia', 'Museologia', 'Nàutica', 'Objectes astronòmics', 'Pedagogia', 'Periodisme', 'Protestes', 'Pseudociència', 'Psicologia', 'Química', 'Robòtica', 'Ràdio', 'Seguretat laboral', 'Sociologia', 'Telecomunicacions', 'Televisió', 'Teologia', 'Ètica'
Data Splits
Train and development splits were created in a stratified fashion, following a 95% and 5% proportion, respectively. The sizes of each split are the following:
- train.json: 19952 examples
- dev.json: 1050 examples
Annotations
Annotation process
The crawled data contained the categories' annotations, which were then used to create this dataset with the mentioned criteria.
Personal and Sensitive Information
No personal or sensitive information included.
Considerations for Using the Data
Social Impact of Dataset
We hope this dataset contributes to the development of language modeCAls in Catalan, a low-resource language.
Discussion of Biases
[N/A]
Other Known Limitations
[N/A]
Additional Information
Dataset Curators
Irene Baucells (irene.baucells@bsc.es)
This work was funded by the Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya within the framework of Projecte AINA.
Licensing Information
This work is licensed under a Attribution-ShareAlike 4.0 International.
Citation Information
- Downloads last month
- 0
Point of Contact:
langtech@bsc.es
Size of downloaded dataset files:
21.9 MB
Size of the auto-converted Parquet files:
12.2 MB
Number of rows:
21,002