label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ecologia | El Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya és un projecte del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que té com a finalitat la protecció i conservació d'espècies de fauna catalana en risc de desaparèixer. El catàleg inclou 175 espècies vulnerables, 84 en perill d'extinció i 13 vertebrats extints al país. El catàleg serveix com a instrument legal per a la protecció de les espècies.El projecte va estar en fase d'exposició pública des del 12 d'abril fins al 12 de juny de 2010. |
Periodisme | Els Pentagon Papers o Papers del Pentàgon, titulats oficialment "United States - Vietnam Relations, 1945-1967: A Study Prepared by the Department of Defense" ("Relacions Estats Units - Vietnam, 1945-1967: Un estudi elaborat pel Departament de Defensa") és el nom pel qual és conegut un document secret que conté la història de la implicació dels Estats Units a Vietnam entre els anys 1945 i 1967. Els Pentagon Papers començaren a publicar-se en la primera pàgina de The New York Times en 1.971, després d'haver estat sostrets clandestinament dels arxius de govern pel funcionari del Pentàgon Daniel Ellsberg. Un article de 1996 publicat per The New York Times afirmava que els Pentagon Papers «demostraven, entre altres coses, que l'administració Johnson havia mentit sistemàticament, no només al públic sinó també a Congrés, sobre un tema d'interès nacional transcendent i important». Els Pentagon Papers van ser desclassificats i publicats el juny de 2011.Els Pentagon Papers són un document secret, en 47 volums, on s'explica la participació militar dels EUA al Vietnam entre 1945 i 1967. L'estudi fou encarregat el 1967 pel llavors secretari de Defensa dels Estats Units, Robert McNamara, qui va nomenar a Leslie Gelb, director de planificació de control de la política de seguretat internacional, com a supervisor de l'estudi. Gelb va contractar a 36 oficials militars i experts civils i historiadors per escriure les monografies de la investigació.La publicació dels documents, primer per The New York Times i, després per The Washington Post, va provocar ira i vergonya pública contra el president Richard Nixon, qui va posar la màquina de govern dels EUA en acció per obligar la premsa a abandonar la publicació del document. Entre els fets revelats es trobava que els Estats Units havien estès deliberadament les accions de guerra amb atacs aeris contra Laos, atacs costaners contra el Vietnam del Nord i accions terrestres dels marines, abans fins i tot que el president Johnson informés el país el 1964, després de prometre que la guerra del Vietnam no s'estendria. Les revelacions van provocar un gran escàndol i van augmentar la distància entre el govern i el poble nord-americà, danyant a l'administració Nixon en el seu esforç per portar endavant la guerra, ja afectada en l'època per les protestes a tot el país contra la guerra del Vietnam. Ellsberg, funcionari del Pentàgon que va tenir accés als documents, per haver treballat en el grup d'estudis que els confeccionà, va declarar com a justificació del seu acte que «els documents demostraven un comportament inconstitucional per una successió de presidents, la violació dels seus juraments i la violació del jurament dels seus subordinats» i que havia copiat i filtrat els documents amb l'esperança que el seu acte contribuís a fer que el seu país «sortís d'una guerra errada».Els articles de The New York Times van començar a publicar-se el 13 de juny de 1971 provocant immediatament una gran controvèrsia política i accions judicials contra el diari. Mitjançant el fiscal general, John Mitchell, el govern va intentar bloquejar la publicació a través de tribunals federals que van dictar una ordre que obligava el diari a cessar la publicació. Times va aconseguir una ordre en una altra cort anul·lant la primera, i el cas fou portat al Tribunal Suprem dels Estats Units. Alguns dies després The Washington Post va començar, per la seva banda, a publicar parts del document, pel que ambdues publicacions es van veure denunciades davant el Tribunal Suprem.El 30 de juny de 1972, el Tribunal Suprem dels Estats Units va decidir, per sis vots contra tres, que els mandats concedits per impedir les publicacions eren inconstitucionals, garantint als dos diaris el dret a continuar publicant. La resposta a la decisió no fou unànime. Mentre alguns van aplaudir la decisió com una victòria de la Primera Esmena de la Constitució, que garanteix la llibertat d'expressió als Estats Units; altres, en canvi, la van rebre com una simple victòria legal, que donava una petita protecció als òrgans de premsa, contra arguments que apel·laven la defensa de la seguretat nacional per impedir publicacions d'aquest tipus. |
Telecomunicacions | SLF (sigles de super low frequency) o freqüència superbaixa és la banda de l'espectre de radiofreqüència compresa entre 30 i 300 Hz (longitud d'ona de 10.000 a 1.000 km). En aquesta banda es troba la freqüència de les xarxes elèctriques de corrent altern (50 Hz i 60 Hz). Alguns serveis de ràdio per a comunicació amb submarins també operen en aquesta banda de freqüències. |
Astronomia | En astronomia, la taxa horària zenital (THZ) d'un eixam de meteors és el nombre de meteors que un observador podria veure en una hora sota un cel clar i fosc (limitant la magnitud aparent a 6,5) si el radian de la pluja estigués en el zenit. La taxa efectiva que es pot veure gairebé sempre és menor i disminueix com més s'acosta el radiant a l'horitzó. la THZ es pot calcular segons diferents fórmules, unes més acurades que altres, aquí presentam la següent equació: T H Z = T H ¯ ⋅ F ⋅ r 6 , 5 − l m sin ( h R ) {\displaystyle THZ={\cfrac {{\overline {TH}}\cdot F\cdot r^{6,5-lm}}{\sin(hR)}}} on T H ¯ = N T e f {\displaystyle {\overline {TH}}={\cfrac {N}{T_{ef}}}} representa la taxa horària de l'observador. N és el nombre de meteors observat, i Tef és el temps efectiu d'observació de l'observador. Exemple: Si un observador ha detectat 12 meteors en 15 minuts, la seva taxa horària serà 48. (12 dividit per 0,25 hores). F = 1 1 − k {\displaystyle F={\cfrac {1}{1-k}}} Aquesta equació representa el factor de correcció del camp de visió, on k és el percentatge del camp de visió de l'observador si està obstruït (per niguls, per exemple). Per exemple: Si un 20% del camp de visió de l'observador estigues cobert pels niguls, k seria 0,2 i F seria 1,25. L'observador podria haver vist un 25% més de meteors, llavors hem de multiplicar per F = 1,25. r 6 , 5 − l m {\displaystyle r^{6,5-lm}} Aquest terme representa el factor de limitació de la magnitud. Per cada canvi de magnitud 1 en la magnitud limitant de l'observador, el nombre de meteors observats canvia en un factor r. Llavors ho hem de tenir en compte. Per exemple: si r és 2, i la magnitud limitant de l'observador és 5,5, hem de multiplicar la seva taxa horària per 2 (2 elevat a la potència 6,5-5,5), per conèixer quants de meteors hauria vist si la seva magnitud limitant fos 6,5. sin ( h R ) {\displaystyle \sin(hR)} Aquest terme representa un factor de correcció segons l'altura del punt radiant sobre l'horitzó (hR). El nombre de meteors vist per un observador canvia segons el sinus de l'angle del punt radiant amb l'horitzó en graus. Exemple: Si el punt radiant té una altura mitjana de 30° durant el període d'observació, haurem de dividir la taxa horària de l'observador per 0,5 (sinus de 30°) per conèixer quants de meteors s'haurien pogut veure si el punt radiant estigués en el zenit. |
Història | Musoles és una família nobiliària assolada a València. Els seus membres van destacar des del segle xvii com a militars, juristes i magistrats, i familiars de la Inquisició. |
Ciència militar | Mort en combat (en anglès KIA: Killed in action) és una classificació de baixes utilitzada freqüentment pels militars per assenyalar morts en les seves pròpies files provocades per forces contràries. És possible aplicar el terme mort en combat tant per a les tropes que combaten en primera línia com per les unitats navals, aèries i de suport o reforç. No sol incloure morts en accidents, atacs terroristes, o un altre tipus d'esdeveniments "no hostils". El terme 'Mort de ferides (en anglès DOW: Dead of Wounds ) pot ser utilitzat per tropes mortes en centres mèdics en o després del combat, a causa de les ferides provocades en aquest. |
Astronomia | Durant els primers anys del vol espacial només els estats nació tenien els recursos per desenvolupar i volar naus espacials. Tant el programa espacial dels Estats Units com el programa espacial soviètic van ser operats utilitzant principalment els pilots militars com a astronautes. Durant aquest període, no hi va haver llançaments espacials comercials que estiguessin a disposició dels operadors privats, i cap organització privada va ser capaç d'oferir llançaments espacials. En la dècada de 1980, l'Agència Espacial Europea va crear Arianespace, la primera empresa de transport espacial comercial, i, després de l'accident del Challenger, el govern nord-americà va desregular el mercat del transport espacial d'Amèrica. En la dècada de 1990 el govern rus va vendre la seva participació majoritària de RSC Energia als inversors privats. Aquests esdeveniments, per primera vegada van permetre a les organitzacions privades d'adquirir, desenvolupar i oferir llançadores espacials, començant el període dels vols espacials privats. La següent és una llista d'empreses i contractistes de fabricació de naus espacials no-governamentals. |
Televisió | Antena 3 Internacional és un canal de televisió de pagament espanyol, propietat d'Atresmedia., que va començar les emissions el 2 de setembre de 1996. Actualment emet a uns 30 països de tres continents.Emet part de la programació del canal Antena 3 d'Espanya juntament amb programes de la Sexta i altres canals del grup Atresmedia. D'aquesta manera, ofereix informació d'actualitat tant a nivell nacional com a internacional a través dels seus programes informatius, com a Antena 3 Noticias, Espejo público, Salvados o Equipo de investigación. El canal combina aquesta programació amb programes d'entreteniment, com poden ser La ruleta de la suerte, Tu cara me suena o El hormiguero; i sèries com Velvet o Aquí no hay quien viva. |
Jocs | La mona és un joc de cartes en què hi poden jugar 3 o 4 persones. |
Administració | La diòcesi de São Tomé i Príncipe (en llatí Dioecesis Sancti Thomae in Insula), és una diòcesi africana de ritual llatí, directament subordinada a la Santa Seu, constituïda el 31 de gener de 1533 pel papa Climent VII per desmembrament de l'Arxidiòcesi de Funchal. Fou constituïda de facto en diòcesi en 1534, pel papa Pau III, aplegant aleshores Angola i Moçambic, i en fou el primer bisbe Diogo Ortiz de Vilhegas, més tard bisbe de Ceuta. It covers the territory of the Republic of São Tomé and Príncipe. A 2015, 112,000 or 57.4% of the inhabitants of São Tomé and Príncipe were catholic. Des de 1842 el seu territori aplega també tota la costa del Golf de Guinea. |
Química | Un sòlid de xarxa o sòlid de xarxa covalent és un compost químic (o element) en què els àtoms estan units per enllaços covalents en una xarxa contínua que s'estén per tot el material. En un sòlid de xarxa no hi ha molècules individuals, i tot el cristall pot ser considerat com una macromolècula. Les fórmules per a sòlids de xarxa, igual que les dels compostos iònics, són relacions simples dels àtoms components representats per una unitat de fórmula.Els exemples de sòlids de xarxa inclouen: el diamant amb una xarxa contínua d'àtoms de carboni i diòxid de silici o quars amb una xarxa tridimensional contínua d'unitats de SiO₂ i el grafit i el grup de mica de minerals silicats estructuralment consisteixen en fulls de làmines bidimensionals contínues amb enllaços covalents dins de la capa, amb altres tipus d'unions que mantenen les capes juntes. |
Informàtica | El forward-confirmed reverse DNS (FCrDNS), també conegut com a full-circle reverse DNS, double-reverse DNS, o iprev, és un paràmetre de configuració de xarxa en què, donada una adreça IP, aquesta té tant el registre DNS (Domain Name System), traducció de nom de domini a adreça, com l'invers, d'adreça a nom de domini. Aquesta és la configuració esperada segons els estàndards d'Internet i els diferents protocols basats en DNS. Els RFC 1912 i 1033 (aquest últim és informatiu) ho recomanen com a bona pràctica, però no és un requeriment de l'estàndard segons els RFC que regeixen les operacions DNS. Una verificació FCrDNS es pot considerar una forma d'autenticació simple, en permetre indicar que hi ha una relació vàlida entre el propietari d'un nom de domini i el propietari de la xarxa que té una adreça IP concreta. Tot i que simple, aquesta validació és prou bona per a ser utilitzada per a crear llistes blanques, ja que els spammers i phishers sovint no poden superar-la quan utilitzen ordinadors zombis per enviar correu no desitjat de forma massiva. En aquest cas, el Reverse DNS Lookup pot funcionar, però habitualment resoldrà a un domini diferent de l'indicat a les capçaleres del correu. Una possible solució al problema del DNS invers, podria ser utilitzar un servidor de correu d'un Proveïdor de Serveis d'Internet (ISP) com a relay, per què en aquest el requeriment per a enviar correu és que coincideixin tant la resolució de DNS directa com la inversa. Altres mètodes per establir la relació entre una adreça IP i un nom de domini al correu és l'SPF (Sender Policy Framework) i el registre MX. Tot i això, l'SPF es basa completament en el DNS invers. Els ISP que no poden o no volen configurar el DNS invers poden generar problemes als amfitrions dins les seves xarxes, en no poder utilitzar aplicacions o protocols que requereixin aquesta validació amb el registre A corresponent. Aquests ISP, per tant, estaran limitant la capacitat de poder rebre o oferir serveis d'Iinternet de forma efectiva i segura. |
Dansa | El Premi de Lausanne (en francès, Prix de Lausanne) és una competició internacional fonamentalment de dansa clàssica a la que participen adolescents no professionals i que se celebra cada gener a Lausanne, Suïssa, des de 1973. També hi ha un premi per a dansa contemporània. L'objectiu és promoure la dansa i sobretot oferir una oportunitat per començar als joves que voldrien desenvolupar una carrera professional. Alguns antics concursants amb el temps han esdevingut primeres figures a companyies de dansa d'arreu del món; per exemple, el murcià José Carlos Martínez, que va guanyar el premi en 1987, antic ballarí estrella del Ballet de l'Òpera Nacional de París i actual director de la Compañía Nacional de Danza. L'esdeveniment és gestionat per l'organització sense ànim de lucre Fundació a Favor de l'Art Coreogràfic (en francès, Fondation en faveur de l'Art chorégraphique) i es sustenta econòmicament per donacions i espònsors. |
Sociologia | La feminització dels noms de professions, oficis i càrrecs és una expressió que fa referència a l'acció i efecte de donar una forma gramatical femenina als noms de professions, oficis i càrrecs que no la tenen, o donar un gènere femení a noms originalment masculins o neutres. A Espanya, aquestes accions les realitza la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, que reconeix que existeixen condicionaments de tipus històric i sociocultural per realitzar aquestes accions, com ara el fet que es tracti de professions o càrrecs tradicionalment exercits per dones. No s'ha de confondre aquest concepte amb la feminització de textos o la feminització de professions. |
Art | L'art eròtic a Pompeia i Herculà s'ha exhibit tant com a art i censurat com pornografia. Les ciutats romanes al voltant de la badia de Nàpols van ser destruïdes per l'erupció del Vesuvi del 79, preservant així els seus edificis i artefactes fins que es van iniciar les excavacions arqueològiques al segle xviii. Aquestes excavacions van revelar que les ciutats eren riques en artefactes eròtics com ara estàtues, frescos, i objectes de la llar decorats amb temes sexuals. La ubiqüitat de tals imatges i articles indica que el tractament de la sexualitat a l'antiga Roma era més relaxat que la cultura occidental actual; no obstant això, gran part de les imatges que al espectador modern podrien semblar eròtiques (com per exemple els fal·lus de grans dimensions) podrien formar part de la imatgeria de la fertilitat). Aquest xoc de cultures va donar lloc que un gran nombre d'artefactes eròtics de Pompeia estiguessin tancades lluny del públic durant gairebé 200 anys. En 1819, quan el rei Francesc I de les Dues Sicílies va visitar l'exposició de Pompeia al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols amb la seva dona i la seva filla, va quedar avergonyit per l'art eròtic i va ordenar que fos tancat en un «gabinet secret» (en referència als gabinets de curiositats), que només podia accedir a la «gent d'edat madura i moralment respectats». Va obrir, tancar, tornar a obrir de nou i després tornar a tancar durant gairebé 100 anys, fins que el gabinet secret es va fer accessible breument al final de la dècada de 1960 (durant la revolució sexual), i finalment es va reobrir per a la seva visualització el 2000. Actualment es pot visitar, però els menors d'edat només poden entrar al gabinet secret en presència d'un adult o amb un permís per escrit. |
Ciències de la salut | La traducció per al registre sanitari és la traducció de la documentació relativa a l'aprovació i el compliment dels dispositius mèdics, productes farmacèutics i productes in vitro. Molts països d'arreu del món, incloent el Japó i els Estats Units, requereixen que els expedients d'aprovació de nous productes es presentin en els idiomes locals per ser llegits i analitzats pels òrgans reguladors. De la mateixa manera,s'ha de traduir la documentació associada als canvis dels productes o els informes de problemes als països que ho requereixen. A part de les habilitats lingüístiques, la traducció per al registre sanitari exigeix una formació específica i un coneixement detallat de la matèria. |
Geografia | El Pétrusse (en luxemburguès: Péitruss, en alemany: Petruss) és un riu que flueix al llarg de Luxemburg i s'uneix al riu Alzette a Ciutat de Luxemburg. El riu travessa el barri de Hollerich. |
Estris | Un cezve (paraula d'origen àrab utilitzada a Turquia; en altres parts del món, jezve, džezva o ĉezve; en ucraïnès i rus: джезва) és un utensili de cocció dissenyat especialment per a l'elaboració de cafè turc. El cos se'n fa, generalment, de metalls com l'alumini o el coure. La seva ansa llarga és especialment útil per a no cremar-se les mans, i la vora és dissenyada per a servir el cafè. |
Enginyeria | L'acrilat de metil és un compost orgànic, concretament l'èster metílic de l'àcid acrílic. És un líquid incolor amb una olor acre característica. Es produeix principalment per fabricar fibra d'acrilat, que s'utilitza per teixir catifes sintètiques. També és un reactiu en la síntesi de diversos intermedis farmacèutics. |
Arquitectura | Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats. De vegades és emmarcada per un altre arc, i en l'espai entre aquests arcs, s'hi insereix una decoració, un escut o una obertura circular.Típica del romànic i del gòtic, període en què va esdevenir motiu ornamental de finestres i campanars, es va usar també sovint en època renaixentista. Cap al segle xii, l'arquitectura armènia va proposar també les seves primeres bífores, igual com la musulmana. Més endavant, fou abandonada com a element constructiu, per tornar a posar-se de moda al segle xix en el període eclèctic i de redescobriment dels estils antics (neogòtic, neorenaixentista, etc.). El mateix tipus de finestra, però amb tres obertures en comptes de dues, s'anomena trífora, o finestra triforada. Tant la de tres obertures com la de dues, separada per columnetes, també se sol anomenar finestra coronella. |
Ecologia | La Llei de Protecció dels Mamífers Marins (Marine Mammal Protection Act, MMPA) és una llei dels Estats Units. Fou la primera llei a adoptar un enfocament basat en els ecosistemes envers la gestió dels recursos i la conservació de la natura. L'MMPA prohibeix la presa de mamífers marins i imposa una moratòria sobre la importació, l'exportació i la venda de qualsevol mamífer marí, així com qualsevol part o producte derivat d'un mamífer marí, als Estats Units. El Congrés dels Estats Units defineix la «presa» com «l'acció o intent de caçar, matar, capturar i/o assetjar qualsevol mamífer marí». L'MMPA preveu mecanismes per garantir l'aplicació de les seves disposicions, així com la formulació de reglaments per donar compliment als seus objectius legals. |
Història | Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al segle ix. L'epònim fou Guiu de Nantes († entre 814 i 818), comte i marquès de Nantes (a la Marca de Bretanya), els orígens del qual es poden seguir fins al temps del regne d'Austràsia, que vivia a finals del segle viii i començaments del IX: l'abundància d'aquest nom (Guiu, Guy, Wido, Guido) entre els seus descendents explica la designació de Guidònides a la família. Es van traslladar a Itàlia en les guerres entre els fills de Lluís el Pietós. Fou una dinastia agressiva que va expandir la seva base de poder a Itàlia, el ducat de Spoleto, confrontat als Estats Pontificis, generalment lleials al Sacre Imperi carolingi i quasi sempre contraris al Papa. Durant tot el segle ix van competir amb una altra família dinàstica italiana d'origen franc, els Supònides, a la que disputaven el Ducat de Spoleto i l'hegemonia sobre Itàlia. Van emparentar amb els emperadors carolingis per via matrimonial, els que els va conduir fins al tron d'Itàlia i el Sacre Imperi, així com a aspirar a la successió del trono de França, on foren derrotats pels Robertians. El primer membre de la família en destacar a l'escena política fou el net de Guiu de Nantes, Guiu I amb el nom italià de Guido de Spoleto, segon fill de Lambert I de Spoleto i de la seva segona esposa Adelaida de Llombardía, que era filla de Pipí d'Itàlia, rei d'Itàlia i fill major de Carlemany (amb el que connectava la seva dinastia amb la dinastia carolíngia). Guiu I fou investit el 842 com a duc de Spoleto per l'emperador Lotari I, como vuit anys abans (834) ho havia estat el seu pare Lambert. Guiu I fou molt actiu a Lotaríngia i a Itàlia, casant-se amb una noble llombarda, Ita de Benevent, filla del príncep de Benevent Sicó I i fonamentant-se així el seu poder als territoris llombards del sud d'Itàlia, l'anomenada Llombardia menor. Els descendents de Guiu I i d'Ita van governar el Ducat de Spoleto fins a l'any 898, quan un dels darrers representants de la dinastia, Guiu IV de Spoleto, va morir assassinat pel seu successor al ducat. Aquest Guiu IV fou també el príncep de Benevent que va aconseguir expulsar als bizantins del seu principat l'any 895. Els guidoni o guidònides més notables foren Guiu III de Spoleto i el seu fill Lambert II de Spoleto, perquè els dos van arribar a ser reis d'Itàlia i emperadors, el primer fou coronat el febrer de l'any 889 a Pavia com a rei d'Itàlia i el 28 de febrer de 891 como emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, i el segon ho fou a la mort del seu pare el desembre de 894 (encara que ja estava associat als dos trons, com a co-rei d'Itàlia des del maig del 891 i com a co-emperador, probablement des del 23 de febrer de 892). Abans de ser rei d'Itàlia, Guiu III de Spoleto va intentar convertir-se en rei de França Occidental amb l'ajuda del seu cosí l'arquebisbe de Reims, Fulquer el Venerable, i aprofitant que els nobles francs de la França Occidental havien deposat a Carles III el Gros com a rei (i emperador del Sacre Imperi). Va arribar a ser coronat el gener del 888 com a rei dels francs per l'arquebisbe de Langres, però la coronació del comte de París, Eudes (de la casa de los Robertians), un mes després a Compiègne, i el suport majoritari de la noblesa francesa a la seva causa, el van obligar a resignar el títol i retornar a Itàlia, on amb l'ajut del Papa va aconseguir succeir a Carles III el Gros com a rei d'Itàlia i emperador. |
Informàtica | FPU (de l'anglès Floating Point Unit) o unitat de coma flotant és un coprocessador especialitzat com a part del microprocessador destinada al càlcul d'operacions matemàtiques amb coma flotant. «Point» (punt) és el signe decimal en texts anglosaxons, que a Europa és la coma. Amb la incorporació d'aquesta unitat, els microprocessadors van ser capaços de fer operacions amb nombres molt grans i molt petits, amb una precisió determinada, de forma nativa, sense haver de fer operacions de transformació dels nombres. |
Televisió | L'Edició dels Premis Antena de Oro, concedits per l'Agrupació Sindical de Ràdio i Televisió sota la presidència del president del sindicat Enrique Ramos el 24 de novembre de 1966 però corresponents a l'any 1965, va guardonar: |
Geografia | Vălenii de Munte (pronunciació en romanès: [vəˈlenij de ˈmunte]) és una ciutat del comtat de Prahova, al sud de Romania (la regió històrica de Muntènia), amb una població d’uns 13.309 habitants. Es troba a la vall del riu Teleajen a 28 quilòmetres al nord de la seu del comtat de Ploiești. Les ciutats germanes de la ciutat són Eaubonne, Cimișlia i Sarandë. Segons el cens del 2011, la població de Vălenii de Munte ascendeix a 12.257 habitants, menys respecte al cens anterior del 2002, quan es registraven 13.309 habitants. La majoria dels habitants són romanesos (94,02%). Per al 4,97% de la població, es desconeix l’ètnia. Des del punt de vista confessional, la majoria dels habitants són ortodoxos (91,32%), amb una minoria de pentecostals (1,53%). Per al 5,27% de la població, no es coneix l’afiliació confessional. |
Química | En les dissolucions ideals el potencial químic μ (l'energia de Gibbs molar) és definit per l'expressió: μ i = μ i ∗ + R T ln x i {\displaystyle \mu _{i}=\mu _{i}^{*}+RT\ln x_{i}} Amb aquesta expressió es poden calcular totes les propietats de les dissolucions ideals. En el cas de sistemes no ideals aquesta equació deixa de ser vàlida i totes les que s'han deduït a partir d'ella. Per poder seguir utilitzant en els sistemes reals aquesta equació i les que en resulten es fa una correcció introduint un factor, anomenat coeficient d'activitat i simbolitzat per γi, que multiplica la fracció molar, xi, i faci que l'equació sigui aplicable. Per tant l'equació anterior es transforma en: μ i = μ i ∗ + R T ln γ i x i {\displaystyle \mu _{i}=\mu _{i}^{*}+RT\ln \gamma _{i}x_{i}} on μi* és el potencial químic del component pur i a la pressió p i temperatura T de la dissolució. Al producte de la fracció molar, xi, pel coeficient d'activitat, μi, s'anomena activitat: a i = γ i ⋅ x i {\displaystyle a_{i}=\gamma _{i}\cdot x_{i}} Els coeficients d'activitat poden calcular-se teòricament sense necessitat de mesures experimentals a partir de la teoria de Debye-Hückel o de les seves modificacions. A continuació hi ha una taula amb coeficients d'activitat del clorur de sodi en dissolució aquosa. En una dissolució ideal aquests valors serien tots igual a 1. S'observa que les desviacions augmenten en incrementar la temperatura i la concentració. |
Sociologia | L'exili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria. Generalment obeeix a motivacions polítiques, i es pot entendre com una forma de càstig o de vida en solitud. L'article 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que ningú pot ésser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.Un cas específic d'exili és l'exili interior, quan hom es veu obligat a traslladar-se dins dels límits de la seva pàtria o decideix romandre-hi per bé que l'entorn li serà hostil. Per bé que normalment es fa referència a l'exili com una situació personal, el terme també s'empra quan un grup humà (sovint grups ètnics o nacionals) abandona el territori que identifica com a propi, situació a la que hom també pot referir-s'hi amb els termes "diàspora" i "refugiats", depenent del cas. Un altre cas específic d'exili és el que pot donar-se quan un govern abandona el país on gaudeix del poder executiu per tal de constituir-se com a govern a l'exili i reclamar la seva legitimitat des de l'exterior. En l'antiga Grècia s'anomenava ostracisme i era una pràctica política habitual, en canvi a Roma va evolucionar des de l'era republicana, on es considerava els exiliats com a simples fugitius, degut al fet que en la Roma imperial s'aplicava la deportació (a illes) i la relegació (confinament). Amb motiu de guerres i intoleràncies (sobretot de tipus religiós) s'han anat repetint els exilis al llarg de la història. Entre altres són molt coneguts i estudiats la diàspora dels jueus d'Europa, dels moriscs d'Espanya, dels hugonots de França, dels puritans anglesos, dels nobles durant la Revolució Francesa i l'exili republicà durant la Guerra Civil espanyola. |
Humor | Les Bromes de Ràdio Erevan, també conegudes com les Bromes de la Ràdio d'Armènia, van ser populars a la Unió Soviètica i a altres països del Bloc de l'Est a partir de la segona meitat del segle xx. Les bromes tenien un format de pregunta-resposta i pretenien ser realitzades per l'audiència a un programa de la Ràdio Pública d'Armènia. El típic format dels acudits era «Un oient va preguntar a Ràdio Erevan...» i «Ràdio Erevan va contestar...».Heus ací alguns exemples de les bromes de Ràdio Erevan: Un oient va preguntar a Ràdio Erevan: «És saludable dormir amb una finestra oberta?»Ràdio Erevan va contestar: «Sí, però amb una dona és molt millor.»Un oient va preguntar a Ràdio Erevan: «És cert que el poeta Vladímir Maiakovsky es va suïcidar?»Ràdio Erevan va contestar: «Sí, és cert, car les seves últimes paraules van ser "No disparin, camarades!"»Un oient va preguntar a Ràdio Erevan: «És cert que una arma nuclear pot destruir la bella ciutat d'Erevan?»Ràdio Erevan va contestar: «En principi, és cert. Però Moscou és una ciutat molt més bella.»Un oient va preguntar a Ràdio Erevan: «Està tot bé a Armènia respecte a la carn?»Ràdio Erevan va contestar: «Sí, tot està bé amb la carn, però tot és terriblement dolent si no hi ha carn.»Un oient va preguntar a Ràdio Erevan: «Per què van establir un Ministeri de Marina a Armènia, si no tenen sortida al mar?»Ràdio Erevan va contestar: «Per a fastiguejar Azerbaidjan. Puix ells van establir un Ministeri de Cultura.»Un oient va preguntar a Ràdio Erevan: «Què és l'amistat socialista de les nacions?»Ràdio Erevan va contestar: «És quan els armenis, russos, ucraïnesos i la resta dels pobles de la URSS s'uneixen en una germanor per donar una pallissa als àzeris.» |
Geologia | Els processos geològics externs són la meteorització, l'erosió, el transport, la sedimentació i la diagènesi. La meteorització és la disgregació i/o alteració dels materials de la superfície a conseqüència de l'acció estàtica de l'atmosfera. Es produeix pel simple contacte de les roques superficials amb l'atmosfera. N'hi ha dos tipus: Física/Mecànica: provoca la fragmentació de les roques sense que en canviï la composició química. Química: Les roques s'alteren químicament a causa de l'atac de diverses substàncies d'origen atmosfèric (aigua, oxigen,etc.).L'erosió és l'efecte de desgast que experimenten les roques superficials i implica la pèrdua de materials sòlids o substàncies en dissolució que són arrencats dels seus llocs d'origen. El transport: els materials dissolts són transportats en dissolució (transport químic), mentre que les partícules sòlides són transportades en forma sòlida (transport físic). En aquest cas les partícules poden ser transportades de diverses maneres (suspensió, arrossegament, reptació) La sedimentació: els materials transportats es dipositen per acumulació de les partícules sòlides o per precipitació dels materials dissolts. Aquests materials són els sediments. La precipitació dels materials dissolts es produeix a conseqüència de variacions físiques o químiques del medi aquós (canvis de temperatura, de pressió, etc.). La diagènesi: els sediments dipositats poden sofrir processos, més o menys intensos, que els transformaran en roques dures i coherents. El conjunt d'aquests processos s'anomena diagènesi, i el resultat final serà la formació d'una roca sedimentària. |
Geografia | El camp de Sètfonts fou un camp de concentració situat a Sètfonts (Tarn i Garona) creat el 25 de febrer de 1939 pel govern d'Édouard Daladier per tal de descongestionar els camps de refugiats d'exiliats republicans a la Catalunya del Nord i que posteriorment esdevingué un camp de concentració de jueus francesos. |
Biotecnologia | Transgènesi és el procés d'introduir un gen exogen anomenat un transgen – dins un organisme viu així l'organisme mostrarà una nova propietat i la transmetrà a la seva descendència (en anglès: offspring) La transgènesi pot ser facilitada pels liposomes, vector plàsmids, vector virals, injecció pronuclear, fusió de protoplast, i canó genètic que injecta ADN. Un Organisme transgènic és capaç d'expressar gens forans, ja que el seu codi genètic és similar per a tots els organismes. Això significa que una seqüència d'ADN específica es codificarà per a la mateixa proteïna en tots els organismes. |
Dansa | La gallarda (francès: gaillarde, italià: gagliarda) és una dança de cort, «pròpia de les classes acabalades» típica de la música del Renaixement. Prové d'Itàlia i era molt popular a les corts de França als segles xvi-xvii. Té un caràcter vigorós amb un tempo més aviat ràpid i metre binari compost. Sovint es començava amb una pavana llenta, seguida per una gallarda o courante.Els primers exemples impresos (1530) és troben en l'obra de Pierre Attaingnant (1494-±1551). L'organista italià Giovanni Maria Radino (+1550-±1610) també en va publicar en el seu llibre del 1592 Primo libro d'intavolatura di balli d'arpicordo. |
Mitologia | Melusina (en francès: Mélusine) és un personatge llegendari, sovint assimilat a una fada, que té un cos semblant al d'una sirena amb ales tot i que la part baixa del seu cos té un aspecte de serp en comptes de peix. El seu origen és celta, si bé les llegendes associades es van estendre per tota Europa. Apareix com a personatge literari a obres medievals i romàntiques, com ara als contes de Johann Wolfgang von Goethe. En totes aquestes històries és una dona valenta que amaga el seu secret al marit o bé una princesa que acaba encantada per càstig. Semblen inspirades en una llegenda lligada a la matèria de Bretanya, en els cicles més tardans, o bé en la novel·la homònima de Jean d'Arras. El 1877, el folklorista francès Eugène Rolland, fill de Metz, juntament amb Henri Gaidoz, fundà una revista amb aquest nom que en un principi no va gaudir de gaire èxit, però més tard va agafar molta volada. |
Administració | Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dona en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència. Igual que passa amb termes similars com el govern titella, la catalogació d'un Estat com a satèl·lit és considerada partidista i pròpia dels detractors dels governs en qüestió. El terme, analogia dels cossos celestes que orbiten al voltant d'un més gran, va ser inicialment utilitzat per la premsa occidental capitalista per a referir-se als països del Pacte de Varsòvia i la seva estreta relació amb la Unió Soviètica durant la Guerra Freda. Altres països en l'esfera d'influència soviètica, com Corea del Nord (particularment durant les dècades posteriors a la Guerra de Corea) o Cuba (especialment després d'integrar-se al Consell d'Assistència Econòmica Mútua) també van ser en el seu moment catalogats com a satèl·lits de la Unió Soviètica. Per la seva banda, la premsa dels estats socialistes solia usar definicions de similar calibre per a referir-se a estats capitalistes perifèrics (El Salvador o Panamà a Sud-amèrica o les Filipines a Àsia) i als aliats dels Estats Units a l'OTAN, en contraposició al Pacte de Varsòvia. |
Astronàutica | La família de coets Saturn és una família de coets estatunidencs desenvolupats per la NASA a la dècada del 1960 en el marc del seu programa Apollo. Inclou el coet Saturn V, dissenyat per llançar les expedicions lunars i capaç de posar gairebé 120 tones en una òrbita baixa, així com els coets Saturn I i Saturn IB, que permeteren desenvolupar el coet gegantí pas per pas. Els primers estudis sobre un programa de vehicle de llançament pesant estatunidenc començaren el 1957 al si d'un equip d'enginyers encapçalat per Wernher von Braun, que en aquell temps treballava per l'exèrcit nord-amèrica. El llançament del programa lunar Apollo requerí un vehicle de llançament pesant i conduí a la creació de la família de coets Saturn. El disseny i desenvolupament d'aquests coets foren encarregats al Centre de Vol Espacial Marshall, dirigit per von Braun. Els coets Saturn foren llançats 32 vegades amb un sol fracàs. El coet més potent de la família, el Saturn V, fou llançat 13 vegades entre el 1967 i el 1973. |
Filosofia | Taxa rosa o taxa a la dona és com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d'igual, però que no porta aquesta etiqueta. A alguns països europeus, el fet que un producte sigui dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l'única diferència és que el producte passi a ser de color rosa, com típicament les fulles d'afaitar, encara que només per a un 3% de dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col·lectius socials, els quals el consideren un "impost ocult" discriminatori per a les dones, ja que les fa pagar de més pel mateix producte.A França, el col·lectiu Georgette Sand va presentar al Ministeri d'Economia prop de 50.000 signatures per a exigir l'aprovació de mesures per a posar fi a aquesta discriminació, basant-se en l'estudi sobre les diferències de preu de certs productes i serveis segons el gènere del públic a qui va dirigit, realitzat per la secretaria d'Estat dels drets de les dones i per la direcció general de la competència, del consum i de la repressió del frau. Aquest estudi no contempla alguns productes i serveis, com per exemple, la perruqueria, on també les dones solen pagar preus més alts que els homes. Una dona pot arribar a pagar prop de 1.400 euros més a l'any que els homes per productes similars. A França el salari mitjà de les dones és un 27% inferior al dels homes i a Catalunya, un 28%. La lluita contra la taxa rosa reivindica que les dones tenen dret al mateix poder econòmic que els homes, i no a cobrar menys i pagar més. A Catalunya la lluita contra la taxa rosa "comença a prendre volada". |
Ciència militar | El Quartet de Normandia (en francès: Format Normandie) és un grup diplomàtic compost per representants d'alt nivell de quatre països europeus (Alemanya, Rússia, Ucraïna i França) per resoldre el conflicte bèl·lic en l'Est d'Ucraïna. El quartet de Normandia opera principalment a través de trucades telefòniques entre els presidents ucraïnès, rus i francès, la canceller alemanya i els seus respectius ministres d'afers exteriors, i en algunes de les cimeres s'hi han incorporat Bielorússia, el Regne Unit o Itàlia. |
Física | L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps. Va començar a desenvolupar-se a la darreria dels anys 1920 i descriu com interaccionen els electrons, positrons i fotons. L'electrodinàmica quàntica descriu de manera matemàtica tots els fenòmens que impliquen les partícules elèctricament carregades i que actuen per mitjà de l'intercanvi de fotons. Actualment és la teoria més exacta que hi ha en física i prediu de forma extremadament exacta magnituds com el moment magnètic anòmal de l'electró i el muó o el desplaçament Lamb dels nivells d'energia de l'hidrogen. Matemàticament, l'electrodinàmica quàntica té l'estructura d'una teoria de gauge abeliana amb un grup de gauge U(1). El camp de gauge que intervé en la interacció entre camps carregats d'espín 1/2 és el camp electromagnètic. En termes tècnics, l'electrodinàmica quàntica pot ser descrita com la teoria de la pertorbació de l'estat buit electromagnètic. Richard Feynman la va anomenar "la joia de la física" per les seves prediccions extremadament precises de quantitats com el moment magnètic anòmal de l'electró i el desplaçament de Lamb dels nivells d'energias de l'hidrogen. |
Indumentària | L'hàbit religiós és una vestimenta emprada pels ordes religiosos. L'hàbit prové del que utilitzaven en la societat civil els cristians dels primers segles, una túnica i un mantell o capa. Reduït aquest vestit civil a la més absoluta senzillesa, constituí l'hàbit de les persones que es consagraven aïlladament a la vida ascètica en el retir i encara es prescindí del mantell (distintiu dels filòsofs) en la vida domèstica o ordinària. En abraçar els solitaris la vida comuna reunits en els monestirs ja des del segle IV i sobretot en establir-se amb més regularitat la vida monacal sota la regla de Sant Benet al segle vi, quedà constituït l'hàbit religiós o regular dels monjos amb les peces següents: La túnica o hàbit pròpiament dit, que és la vestimenta talar de llana. L'escapulari (amb caputxó per al cap) a manera de banda que cobreix les espatlles i penja per davant i per darrere, recordatori de la vestidura que abans solien posar-se sobre les espatlles per portar les càrregues. El cíngol per subjectar la túnica sobretot en les marxes i a la feina. La cogulla, àmplia túnica proveïda de grans mànigues i de caputxó que es porta en determinades funcions vestint-la sobre les altres peces i que sembla provenir de la pènula viatòria o del capot dels camperols. |
Geologia | La falla de San Andrés, o de San Andreas (en anglès San Andreas Fault), és una falla tectònica que té una longitud aproximada de 2.900 km i que transcorre a través de Califòrnia (Estats Units). També fa 100 km de profunditat i es ramifica en la falla de San Jacinto i ambdues s'uneixen al nord del poble de San Bernardino. Aquesta última continua fins al sud-est formant la fossa del golf de Califòrnia. La falla de San Andrés marca el límit entre la placa del Pacífic i la placa nord-americana. Aquesta falla és famosa per les greus conseqüències dels terratrèmols que produeix.Es creu que la península de la Baixa Califòrnia es va formar a causa del desplaçament d'un bloc continental, procés que actualment continua essent actiu. El mateix procés està impulsant la ciutat de Los Angeles cap a la badia de San Francisco a una velocitat d'uns 0,6 cm cada any. Un desplaçament que, d'altra banda, tradicionalment ha causat nombrosos danys a les infraestructures i als edificis. El fet és que la placa tectònica pacífica mou la nord-americana per davall, però per l'escorça no es mou, de manera que s'hi està congriant molta pressió. Això pot fer que, un moment o altre, la placa nord-americana no aguantarà la pressió i retornarà allà on estava abans que la placa pacífica l'empenyés, però fent un cop sec, cosa que segurament generarà un enorme terratrèmol. |
Enginyeria | La textura cristal·logràfica en ciència dels materials i en geologia és la distribució d'orientacions cristal·lines en un policristall. Aquesta distribució d'orientacions és una conseqüència de les condicions de formació del policristall. Com que en general les condicions de formació són altament direccionals, el terme "textura cristal·logràfica" fa referència també a l'orientació preferencial dels vidres en un material policristal·lí. És in material que no posseeix una orientació preferencial, sinó que posseeix una distribució aleatòria d'orientacions, que es coneix com a material atexturat o equiaxial. El cas contrari, és aquell del monocristall, en el qual, per definició, només una orientació és possible. |
Sociologia | Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial. |
Geografia | Vânju Mare és una petita ciutat situada al comtat de Mehedinți (Romania). La ciutat administra quatre pobles: Bucura, Nicolae Bălcescu, Orevița Mare i Traian. Es troba a la regió històrica d'Oltènia. Segons estimació 2012 comptava amb una població de 6.177 habitants. |
Indumentària | Una armilla, també coneguda com a guardapits a Mallorca i com a dosso o dosseto a l'Alguer, és una peça de vestir sense mànigues, i habitualment sense coll, que cobreix el tronc i s'obre per davant, on es corda, generalment, amb botons; per norma general es duu sobre camisa i sota jaqueta. Normalment és recta, però pot ésser creuada. Pot dur butxaques de rellotge laterals. També es coneix com a guardapits o jupetí. L'armilla sorgí en el darrer terç del segle xvii, conjuntament amb la casaca, i és un dels tres elements del model d'indumentària masculina de tres peces que s'establí llavors i que posà les bases del model actual. Al principi l'armilla era força llarga (podia arribar fins a mitja cama); a mitjan segle xviii s'estabilitzà en la llargada actual, és a dir, aproximadament a l'altura de la cintura. En ésser substituïda la casaca per jaquetes rectes de tipus modern, al primer quart del segle xix, l'armilla continuà com a element imprescindible de la indumentària formal masculina; i confirmà aquest paper en consolidar-se el vestit masculí modern, en el pas del segle xix al XX. Des de la segona meitat del segle xx, l'armilla ha esdevingut una peça d'ús optatiu.L'armilla ha tingut un paper important, també, en la vestimenta popular tradicional dels homes en molts països europeus (Països Catalans inclosos), i també del món cultural islàmic. Històricament d'ús sobretot masculí, també n'han usat i n'usen les dones. A mitjans dels anys setanta es posà de moda, entre ambdós sexes, l'ús informal de l'armilla com a peça exterior, duta sobre la camisa i sense res damunt, i en combinació, per exemple, amb texans o amb faldilles d'estil més o menys hippy. Aquest ús resta avui com a possibilitat acceptada en la vestimenta informal. Per analogia s'anomena armilla de punt un tipus de jersei sense mànigues i amb coll en punta, que evoca la forma de l'armilla pròpiament dita. Tipus especials d'armilla, de funcionalitat específica, fora ja del camp de la indumentària general, són l'armilla antibales, l'armilla reflectora i l'armilla salvavides. |
Llengües | Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient. Inclou com a mínim dues llengües, l'hurrita i l'urartià, ambdós parlats a la zona de les muntanyes del Taure, i potser també el Subartu, que es parlava a la zona de la conca meridional del riu Tigris. Hom sap molt poc d'aquestes llengües ergatives - aglutinants. L'únic que és segur és que no pertanyen ni a la família de les llengües llengües semítiques ni a la de les indoeuropees. Alguns lingüistes com Ígor Diàkonov i Sergei Starostin han vist punts comuns entre les llengües hurro-urartianes i les llengües caucàsiques del nord-est i han proposat un grup més ample per agrupar a totes, les llengües alarodianes. La llengua actual que té més paraules comunes amb aquestes llengües mortes es troba en el grup de les llengües Nakh i del Daguestan, amb 169 rels de paraula. |
Indumentària | Elizabeth Haffenden ( Croydon, Regne Unit 1906 - Londres 1976 ) fou una dissenyadora de vestuari britànica, guanyadora de dos premis Oscar. |
Química | El bromur de magnesi, MgBr₂, és un compost iònic de magnesi i brom de color blanc. Es presenta en forma de cristalls incolors. És deliqüescent i apareix sovint formant hidrats amb 4, 6 8 i 12 molècules d'aigua. És soluble en aigua i ho pot arribar a ser en alcohol. Se pot trobar de manera natural en petites quantitats en alguns minerals com: bishofit i carnal·lita, també a aigua salada com sa des mar mort. Es comercialitza com a sal hexahidratada MgBr₂·6H2O. La seva estructura cristal·lina és hexagonal com la del iodur de cadmi. S'empra en medicina com a sedant, com a font de magnesi, per al tractament de rampes i com a depuratiu. |
Robòtica | Tibi i Dabo són dos robots humanoides amb rodes presentats en societat el 21 de maig de 2010 al districte de Gràcia, a Barcelona. Tibi té aparença de dona i és de color blanc i taronja, mentre que Dabo la té d'home i és blanc i blau. Formen part del projecte europeu URUS, de disseny d'una xarxa de robots que puguin interaccionar amb les persones en serveis d'assistència i informació en espais públics. L'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial va començar el projecte l'any 2006 amb la idea de millorar la seva arquitectura per mitjà de sensors i sistemes de comunicació.Porten un sensor GPS al cap. Poden interaccionar amb un cotxe Smart automatitzat, que és capaç de desplaçar-se sense conductor. Els ulls són càmeres estereoscòpiques que detecten elements mòbils superiors. Al pit duen un làser que els serveix per detectar persones, forats i obstacles. La comunicació visual amb les persones la fan a través d'una pantalla que duen a la panxa. Per a guiar-se en desplaçar-se i detectar persones i obstacles tenen dues càmeres a la cintura i un làser arran de terra que fa de sistema d'autolocalització. Actualment Dabo té uns braços mecànics nous amb quatre graus de llibertat de moviment. Ambdós poden detectar on hi ha una persona, anar cap a ella i iniciar una conversa. També poden identificar cares i així identificar persones i diferenciar-les de les altres.Poden parlar però encara no reconeixen les veus, tot i que ho faran en breu. Una altra millora que s'està introduint és que puguin caminar per una zona densa de gent acompanyant a una persona com ho faria una altra, és a dir sense necessitat que se li hagi de dir on vol anar la persona i sense que xoqui amb altres persones ni amb el mobiliari urbà. |
Agricultura | L'enginyeria agrícola o enginyeria agrònoma és la disciplina de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia en els sistemes de producció agrícola i en la gestió dels recursos naturals amb el propòsit de resoldre els problemes relacionats amb la producció agrícola sustentable. Els enginyers agrícoles dissenyen maquinària agrícola i les estructures necessàries. Entre llurs tasques es troben la planejament, la supervisió i la gestió dels esquemes d'irrigació i drenatge així com dels sistemes del control de l'aigua i de generació d'energia. També han de fer estudis d'avaluació de l'impacte ambiental de les activitats tecnològiques agrícoles. Els enginyers agrònoms són titulats universitaris de segon cicle competents en els àmbits de l'enginyeria agronòmica, civil i mediambiental. Tenen competències reconegudes en molts diversos àmbits i exerceixen la professió des de l'exercici lliure d'aquesta, des de diversos àmbits oficials i territorials de les administracions públiques i des de l'empresa privada en indústries agroalimentàries, explotacions agropecuàries i altres. El títol d'Enginyer Agrònom es caracteritza per tenir un perfil generalista, fet que suposa el coneixement de temes relacionats amb els àmbits de l'enginyeria i de l'agronomia. |
Ciències polítiques | Francis Fukuyama (Chicago, 27 d'octubre de 1952) és un politòleg estatunidenc. Fukuyama, d'origen japonès, és membre del Consell Presidencial sobre la Bioètica i catedràtic Bernard L. Schwartz d'Economia Política Internacional a la Universitat Johns Hopkins de Washington DC. |
Televisió | S4C (Pronunciació en gal·lès: [ˌɛs ˌpɛdwar ˈɛk], del gal·lès Sianel Pedwar Cymru, que significa «Canal Quatre Gal·les») és un canal de televisió en obert i en gal·lès. S4C és el quart canal de televisió més antic del Regne Unit, després de BBC One, Independent Television i BBC Two; (S4C va començar les seves emissions un dia abans que Channel 4). El primer canal de televisió dirigit específicament a una audiència de parla gal·lesa. Al 2017-2018, S4C tenia una mitjana de 131 empleats. El canal va començar les seves emissions l'1 de novembre de 1982, responent a la demanda d'un canal que servís a la població de parla gal·lesa. Mentre la resta del Regne Unit rebia el senyal de Channel 4, la nació de Gal·les es va quedar amb S4C. La programació original estava composta per espais en anglès (majoritàriament procedents de Channel 4) i programes en gal·lès en l'horari central, de 18:00 a 22:00. Des del 30 d'abril de 2010, data de l'apagada analògica a Gal·les, tota la programació de S4C està en idioma gal·lès, mentre que Channel 4 funciona per separat. S4C no produeix programes propis, sinó que els encomana a companyies independents. En la dècada de 1980, el canal va guanyar reputació per encarregar dibuixos animats que es van convertir en èxits mundials com SuperTed, Fireman Sam, Shakespeare - The Animated Tales. El canal també és notable per les sèries d'alta qualitat que han assolit l'èxit internacional, Incloent I Gwyll, 35 Days i One Wednesday Morning. La programació esportiva atrau un gran nombre d'espectadors al canal i, tot i la ferotge competència pels drets esportius per part d'un canal comercial, S4C busca oferir una varietat d'esports, inclòs el futbol i el rugbi. El servei és supervisat pel Departament de Digital, Cultura, Mitjans i Esport a Ciutat de Westminster. El departament solia finançar el canal completament, però des de 2010 la subvenció s'ha reduït al voltant de 6,8 milions de lliures a l'any i la resta dels fons de S4C prové de la BBC i la llicència de televisió. S4C també rep diners per vendre publicitat, però el nivell d'ingressos per publicitat ha disminuït a mesura que els televidents han recorregut a mètodes digitals per rebre els seus serveis de televisió, ja que S4C només va poder vendre publicitat en els programes en anglès de Channel 4 en forma analògica. Després de la desconnexió analògica, el canal busca ingressos comercials d'una varietat de fonts, incloent-hi la televisió i la publicitat de serveis en línia; a través d'associacions comercials; programa de vendes i coproducció i equitat en projectes i empreses digitals. El 2008 es va llançar un servei per a infants al canal anomenat Cyw, amb sis hores i mitja de programació tots els dies de dilluns a divendres. |
Objectes astronòmics | (352) Gisela és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 12 de gener de 1893 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Està anomenat en honor de Gisela Wolf, esposa del descobridor.Gisela forma part de la família asteroidal de Flora. |
Art | Bjørn Nørgaard (21 de maig de 1947, Copenhaguen) és un artista danès que ha influït notablement l'art del seu país amb les seves escultures, performance i happening. Tot i que des de 1970 aquest és el seu principal camp de treball, una gran obre són els tapissos dissenyats per a la reina Margarida II. Fou professor de l'Acadèmia Reial de Belles Arts de 1985 a 1994. Treballa a la localitat de Bissinge, a l'illa de Møn. Entre les seves influències trobem l'alemany Joseph Beuys. |
Física | els filtres de Bakerfeld són filtres d'aigua fets de terra de diatomees (diatomaceous earth|Kieselguhr). Es van inventar a Alemanya el 1891. Berkefeld és el nom del propietari d'una mina a Hannover, d'on es va extreure la terra de diatomees. És un bon filtre d'aigua bacterià . |
Biblioteconomia | Claudia Lux (nascuda el 24 de març de 1950 a Gladbeck, Alemanya) és una bibliotecària alemanya. Va ser presidenta de la Federació Internacional d'Associacions de Biblioteca i Institucions - IFLA (2007-2009). |
Humor | Keep Calm and Carry On (en català, Mantingueu la calma i tireu endavant) fou el lema d'un cartell de propaganda produït pel Govern britànic el 1939 durant el començament de la Segona Guerra Mundial, pensat per alçar la moral del poble britànic en cas d'una hipotètica invasió nazi del Regne Unit. Només es produí una distribució limitada, sense exhibició pública, per la qual cosa fou poc conegut. El cartell es redescobrí el 2000 i ha estat reemès per un cert nombre de companyies privades i utilitzat com a tema decoratiu per a una gamma de productes. Es creia que hi havia només dues còpies del cartell, preservades i conegudes, fora dels arxius governamentals fins que la filla d'un exmembre del Royal Observer Corps presentà una col·lecció de 15 originals a l'Antiques Roadshow el 2012. |
Antropologia | Els pobles indígenes, primers pobles, originaris o aborígens, són grups ètnics que són els primers habitants d'una regió determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment. Especialment s'utilitza el terme si aquests pobles no han estat en contacte amb altres pobles i ètnies.El terme indígena va ser el primer, en el seu context modern, utilitzat pels europeus, que l'empraren per diferenciar els pobles indígenes d'Amèrica de les persones procedents de les Amèriques com a esclaus d'Àfrica. Potser va ser utilitzat per primer cop en aquest context per sir Thomas Browne el 1646, que va afirmar que "tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de negres que serveixen als espanyols, tots van ser transportats des d'Àfrica des del descobriment de Colom; i no són nadius indígenes o propis d'Amèrica".Els pobles se solen descriure com a indígenes quan mantenen tradicions o altres aspectes d’una cultura primerenca associada a una regió determinada. No tots els pobles indígenes comparteixen aquesta característica, ja que molts n'han adoptat elements substancials d’una cultura colonitzadora, com ara el vestit, la religió o la llengua. Els pobles indígenes es poden establir en una regió determinada (sedentària) o poden presentar un estil de vida nòmada en un territori ampli, però generalment s’associen històricament a un territori específic, del qual depenen. Les societats indígenes es troben en totes les zones climatològiques habitades i en tots els continents del món, excepte a l’Antàrtida. Es calcula que hi ha aproximadament cinc mil nacions indígenes en tot el món.Com a mínim des del segle XV, les terres dels pobles indígenes han estat envaïdes i ocupades per colonitzadors europeus, inicialment per difondre el cristianisme mitjançant la doctrina del descobriment. Milers de nacions indígenes de tot el món continuen ocupades per prop de dos-cents estats que es van formar com a resultat del colonialisme. Els pobles indígenes continuen enfrontant-se a amenaces per a la seva sobirania, el benestar econòmic, les llengües, les formes de conèixer i l'accés als recursos dels quals depenen les seves cultures. Els drets dels indígenes han estat establerts en el dret internacional per les Nacions Unides, l'Organització Internacional del Treball i el Banc Mundial. El 2007, l’ONU va emetre una Declaració sobre els drets dels pobles indígenes (UNDRIP) per orientar les polítiques nacionals dels estats membres cap als drets col·lectius dels pobles indígenes, inclosa la cultura, la identitat, la llengua i l’accés a l’ocupació, la salut, l'educació de qualitat i els recursos naturals.Les estimacions de la població mundial total de pobles indígenes oscil·la entre els 250 i els 600 milions. Això es deu al fet que les designacions i terminologies oficials sobre qui es considera indígena varien àmpliament entre estats. Als colonitzats per europeus, com ara Amèrica, Austràlia, Nova Zelanda i Oceania, l'estatus indígena generalment s'aplica sense problemes als grups descendents de pobles que hi vivien abans de la invasió i l'assentament europeu. A Àsia i Àfrica, on viuen la majoria de pobles indígenes, les xifres de població indígena són menys clares i poden fluctuar dràsticament, ja que els estats tendeixen a no considerar la població dels pobles indígenes o a definir-los amb una terminologia diferent. |
Heràldica | El Pahónia, del bielorús Паго́ня, ‘caçador’ (lituà: Vytis), és un símbol històric del Gran Ducat de Lituània, la part occidental del qual esdevingué més tard Bielorússia. El Pahónia va ser el símbol estatal oficial de la República Popular de Bielorússia el 1918 i l'escut de Bielorússia oficial de 1991 a 1995. |
Ciències de la salut | La TENS (de l'anglès: Transcutaneous electrical nerve stimulation) o Electroestimulació percutània (o transcutània) dels nervis és l'aplicació de corrent elèctric a través de la pell per controlar el dolor (APTA, 1990). Consta d'una bateria, per tal de modular l'amplada de pols, la freqüència i la intensitat, i que es connecta a la pell amb dos o més elèctrodes. Generalment la TENS aplica: Una alta freqüència (> 50 Hz) amb una intensitat per sota de la contracció motriu (intensitat sensorial), o Una baixa freqüència (<10 Hz) amb una intensitat que produeix la contracció motriu. |
Informàtica | En l'arquitectura informàtica, 8 bits és un adjectiu usat per descriure enters, adreces de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins a 8 bits (1 octet) d'ample, o per referir-se a una arquitectura de UCP i UAL basades en registres, busos d'adreces o bus de dades d'aquest ample. Hi ha 28 (256) valors possibles per a 8 bits. Vuit bits és també un terme donat a una generació d'ordinadors en els quals els processadors de 8 bits eren la norma. Les UCPs de 8 bits normalment utilitzen un bus de dades de 8 bits i un bus d'adreces de 16 bits que vol dir que el seu espai d'adreces es limiti a 64 KiB. Això no és una «llei natural», tanmateix, així hi ha excepcions. El primer microprocessador de 8 bits àmpliament adoptat va ser l'Intel 8080, sent utilitzat a molts ordinadors d'afeccionats dels últims anys 1970 i els primers anys 1980, sovint corrent el sistema operatiu CP/M. El Zilog Z80 (compatible amb el 8080) i el Motorola 6800 també s'utilitzaven en ordinadors similars. Les UCPs de 8 bits Z80 i MOS Technology 6502 eren àmpliament utilitzats en ordinadors domèstics i consoles de joc dels anys 1970 i 1980. Molts CPUs o microcontroladors de 8 bits són la base dels ubics sistemes incrustats d'avui. |
Agricultura | L'agricultura periurbana és aquella agricultura que es localitza al voltant de les ciutats i les regions metropolitanes, a cavall entre l'espai urbà i l'espai rural, en el que es coneix com a espai periurbà. Es manifesta sovint amb petites parcel·les de sòl agrícola molt fragmentades per les infraestructures urbanes. |
Ciències de la salut | El bol alimentari és el resultat de la masticació de l'aliment pels molars i posterior insalivació. En aquest cas la saliva conté l'enzim ptialina que comença la digestió dels carbohidrats i els converteix en sucres més simples que es poden digerir més fàcilment per altres enzims de l'aparell digestiu. |
Objectes astronòmics | HD 184499 (HIP 96185 / SAO 68491 / LHS 3469) és un estel a la constel·lació del Cigne situat visualment 78 minuts d'arc al sud de 8 Cygni. De magnitud aparent +6,61, no té denominació de Bayer ni nombre de Flamsteed, i és coneguda pels seus diversos nombres de catàleg. HD 184499 s'hi troba a 104 anys llum del sistema solar. Encara que figura catalogada en la base de dades SIMBAD com de tipus espectral G0V, el seu radi de 1,416 ± 0,04 radis solars indica que és un estel més evolucionat que el Sol. Efectivament és un estel molt antic l'edat del qual està en el rang de 10.100-12.300 milions d'anys.HD 184499 té una temperatura efectiva de 5.798 K i una massa de 0,87 masses solars. Presenta un contingut relatiu de ferro molt baix, entorn d'una quarta part del valor solar. Les abundàncies relatives de níquel, sodi i calci són una mica superiors a la de ferro, però en qualsevol cas clarament inferiors a les solars. A diferència del Sol, és un estel del disc gruixut i fins i tot un altre estudi la considera un estel de l'halo travessant el nostre entorn galàctic. |
Arqueologia | La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.Aquesta tècnica va ser descoberta i desenvolupada per Willard Frank Libby i els seus col·laboradors en l'any 1949 i va ser el motiu que se li concedís el premi Nobel de química el 1960. |
Filosofia | Common Sense; Addressed to the Inhabitants of America, on the Following Interesting Subjects (en català: Sentit comú; adreçat als habitants d'Amèrica sobre els següents temes d'interès), normalment anomenat Common Sense, és un pamflet escrit per Thomas Paine. Fou publicat en primer lloc de manera anònima el 10 de juny de 1776, en el context de la Revolució Americana. Aquesta obra, signada “escrita per un anglès”, esdevingué un èxit instantani. Tenint en compte la població de les colònies d'aquella època, tingué la quantitat de vendes i circulació més grans de la història nord-americana. El pamflet presenta arguments als colonistes per independitzar-se de l'Imperi britànic en un moment durant el qual la qüestió de l'alliberament polític no s'havia presentat completament. Paine decidí un estil de llenguatge i raonament que tothom pogués entendre, evitant el tipus de referències filòsofiques i llatines que eren moneda corrent entre els escriptors de la Il·lustració. En lloc d'aquests elements cultes, va estructurar Sentit comú en forma de sermó, utilitzant referències de la Bíblia per tal que el poble l'entengués. Paine connecta la idea d'independència amb les creences protestants sobre la rebel·lia i la insubmissió (comunes a moviments històrics com els anabaptistes i els puritans), per tal de presentar una identitat americana recognoscible. L'historiador Gordon S. Wood descriu aquesta obra com “el pamflet més incendiari i popular de la totalitat de l'era revolucionària”. |
Pedagogia | Ahmad-Khan Bahadur (Delhi, 17 d'octubre del 1817 - ibídem, 27 de març del 1898)) que duia els títols de Sir i Sàyyid i fou Cavaller de l'Orde de l'Estrella de l'Índia, fou un jurista, filòsof i activista anglo-indi, que va exercir de reformador de l'ensenyament i fundador del modernisme musulmà a l'Índia Britànica. Marcat per la rebel·lió dels Sipais del 1857, que anomenava «el motí» o «la revolta», va optar per l'occidentalització tot i prendre en consideració les sensibilitats i els problemes religiosos. Va trobar l'oposició dels ulemes. Va proposar reformes socials i d'ensenyament, però fou també un reformador religiós. Considerava l'Alcorà com un element que ensenya revelació, doctrines i certes normes de moralitat, però no com un codi civil ni polític. |
Informàtica | L'Especificació OpenAPI, coneguda anteriorment com a Swagger Specification, és una especificació per a fitxers d'interfície llegibles per màquina per descriure, produir, consumir i visualitzar serveis web RESTful. Anteriorment formava part del marc Swagger, es va convertir en un projecte independent el 2016, supervisat per OpenAPI Initiative, un projecte de col·laboració de codi obert de la Linux Foundation. Swagger i algunes altres eines poden generar codi, documentació i casos de prova amb un fitxer d'interfície. El desenvolupament de Swagger va començar a principis de 2010 per Tony Tam, que treballava a l'empresa de diccionaris en línia Wordnik. Després d'una xerrada de trobada amb Kin Lane (comitè de direcció d'OpenAPI) i Tony Tam el 12 de juny de 2014, Kin Lane es va acostar a Owen Rubel, que estava treballant en un enfocament similar i va agafar les seves idees per a la nova especificació Swagger 2.0 (que finalment seria convertir-se en OpenAPI).El març de 2015, SmartBear Software va adquirir l'especificació de l'API Swagger de codi obert de Reverb Technologies, l'empresa matriu de Wordnik.El novembre de 2015, SmartBear va anunciar que estava creant una nova organització anomenada OpenAPI Initiative sota el patrocini de la Linux Foundation. Altres empreses membres fundadors van incloure 3scale, Apigee, Capital One, Google, IBM, Intuit, Microsoft, PayPal i Restlet. SmartBear va donar l'especificació Swagger al nou grup. RAML i API Blueprint també estaven sota consideració.El febrer de 2021, OpenAPI Initiative va llançar la versió 3.1.0. Els canvis principals a l'especificació OpenAPI 3.1.0 inclouen l'alineació de vocabularis de l'esquema JSON, un nou element de nivell superior per descriure els webhooks registrats i gestionats fora de banda, suport per identificar llicències d'API mitjançant l'identificador estàndard SPDX, permetre descripcions juntament amb l'ús d'esquemes, referències, i l'objecte PathItems ara és opcional per facilitar la creació de biblioteques reutilitzables de components. |
Objectes astronòmics | Un estel d'energia fosca o estrella d'energia fosca és un objecte compacte hipotètic, que, segons alguns científics, podria constituir una explicació alternativa per a l'observació de candidats a forats negres.El concepte fou proposat pel físic George Chapline. La seva teoria afirma que la matèria absorbida pel forat negre es converteix en energia de buit o energia fosca, a mesura que la matèria cau a través de l'horitzó d'esdeveniments. L'espai d'esdeveniments finalitza amb un alt valor per a la constant cosmològica i presenta una pressió negativa contra la gravetat. D'aquesta manera, no hi hauria cap singularitat per a destruir la informació. |
Mitologia | Viking: Battle for Asgard (Viking: Batalla d'Asgard) és un videojoc d'aventura i d'acció/Hack and Slash, desenvolupat per Creative Assembly i publicat per SEGA. Va ser anunciat per SEGA Europa el 21 d'agost del 2005 i estrenat el 25 de març a l'Amèrica del Nord i el 28 de març del 2008 a Europa. El joc es basa en la mitologia nòrdica, on la guerra entre els déus ha provocat nous conflictes en el regne dels mortals Midgard, on el campió de Freya, Skarin ha de conduir als vikings en contra de les forces de la deessa Hel. |
Sociologia | Urtx, amb el subtítol Urtx: revista cultural de l'Urgell és una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.És una publicació de caràcter referencial en el camp de la historiografia i les ciències socials a les terres de Lleida. El nom de la revista revela el topònim d'origen basc de l'Urgell. Es tracta d'una publicació impulsada conjuntament per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l'objectiu d'omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l'àmbit de les publicacions d'estudis i investigacions. En aquest sentit, la revista s'entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes. La seva evolució està vinculada a la participació d'altres institucions: la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del 1990, amb el número 2, i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des del 1994, amb el número 6. Durant la seva història, la revista ha publicat articles relacionats amb matèries com la història, la geografia, l'art, l'arqueologia, l'antropologia, l'urbanisme, l'economia, la sociologia, la lingüística, la museologia, l'arxivística, l'arquitectura o biografies, entre altres, centrats especialment en Tàrrega, l'Urgell i les comarques de la plana de Lleida. |
Ràdio | La pertorbació d'emissores o interferència intencionada és la transmissió d'un senyal de radiocomunicació de forma deliberada per intentar pertorbar la transmissió d'un altre senyal de ràdio. A diferència de la interferència no intencionada, en la qual es transmet el senyal de forma negligent o accidental en un espectre de freqüències que ja està sent usat, la interferència intencionada té per objectiu impedir una comunicació per radiofreqüències alterant-la o anul·lant-la lo suficient perquè el receptor no pugui interpretar-la.El dispositiu que permet realitzar aquest tipus d'interferències es denomina perturbador o inhibidor, i el seu ús legal està limitat a l'acció policial i de seguretat autoritzada. |
Sociologia | Exili interior. Situació ideològica, política o laboral, en la qual la persona no pot expressar lliurement les seves opinions. Per exemple, s'acostuma a parlar de la "memòria històrica" tan sols aplicada a l'àmbit republicà d'esquerres durant la guerra civil de 1936-1939 i a la postguerra, però no es parla de la població que restà sense exiliar-se, dels assassinats de persones religioses i conservadores en persecucions i confinaments com al mòdul 8 de la presó Model, la txeca del carrer d'Avinyó de Barcelona o d'exterminis a cop de fusell al Camp de la Bota de Barcelona o del vaixell que era presó republicana al port de Barcelona. |
Psicologia | La hipnosi de l'autopista, també coneguda com a febre de la línia blanca, és un estat mental en el qual una persona pot conduir un camió o un altre automòbil durant llargues distàncies, reaccionant a fets externs de la manera esperada i correcta sense tenir el record d'haver-ho fet conscientment. En aquest estat, la ment conscient del conductor aparentment està totalment enfocada en una altra banda, mentre que es processen les masses d'informació necessàries per conduir amb seguretat. La hipnosi de l'autopista és una manifestació del procés comú de l'automaticitat, on les ments conscients i inconscients són capaces de concentrar-se en coses diferents. El concepte d'"hipnosi de l'autopista" va ser descrit per primer cop en un article de l'any 1921, que mencionava el fenomen de l"hipnotisme de la carretera": la conducció en estat de trànsit mentre es mira en un punt concret. Un estudi del 1929, Dormint amb els Ulls Oberts de Walter Miles, també tractava el tema, suggerint que era possible que els conductors s'adormissin amb els ulls oberts. La idea que els accidents d'automòbil incomprensibles es podien explicar per aquest fenomen es va fer popular durant la dècada dels 50. El terme "hipnosi de l'autopista" va ser encunyat per G. W. Williams el 1963. Construït sobre les teories d'Ernest Hilgard (1986, 1992) que la hipnosi és un estat alterat de consciència, alguns creuen que la consciència pot desenvolupar una dissociació hipnòtica. En l'exemple de la hipnosi de l'autopista, un corrent de consciència està conduint el vehicle mentre l'altre corrent s'ocupa d'altres assumptes. Pot arribar a manifestar-se amnèsia per la consciència dissociada que conduïa l'automòbil. |
Filologia | El Sondergut [ˈzɔndɐˌɡuːt] (en alemany, « ben net ») és, en exegesi bíblica, la part específica de cadascun dels llibres de la Bíblia respecte als altres. Aquesta noció revesteix una importància capital en l'estudi del Nou Testament i del problema sinòptic com és abordat per la teoria de les dues fonts. |
Psicologia | Carrie és una pel·lícula estatunidenca de Brian De Palma estrenada el 1976. La pel·lícula se centra en l'adolescent Carrie White, que descobreix que posseeix poders de telequinesi després de les humiliacions que li fan patir els seus companys, alguns ensenyants i la tortura psicològica de la seva mare. Durant una entrevista dirigida l'octubre de 2008, ha estat revelat que aquesta pel·lícula era una de les pel·lícules per adolescents més populars que es veien durant la festa de Halloween. La pel·lícula va ser un gran èxit de recaptació als Estats Units, informant més de 33 milions de dòlars al box-office americà, sobre un pressupost de 18 milions. Va ser rebuda amb nombroses crítiques positives.Ha estat doblada al català. |
Art | Enrique de Aguilera y Gamboa (Madrid, 1845 - 1922) fou un arqueòleg i polític espanyol, XVII marquès de Cerralbo, X comte d'Alcudia amb Grandesa d'Espanya. Estudià filosofia i dret a la Universitat de Madrid, però es dedicà a l'arqueologia, fou impulsor dels jaciments de Torralba, Aguilar de Anguita i Arcobriga (Aragó). Fins al 1898 fou força actiu com a delegat únic de la Comunió Tradicionalista, amb la qual fou diputat a Corts el 1872. Fou membre del Nuovi Lincei de Roma, de la Imperial Acadèmia Arqueològica de Berlín i de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. També fou un important col·leccionista de pintures i obres d'art, amb les quals el 1934 es va obrir el Museu Cerralbo. |
Història | Arnau Bosquet és el nom de diverses generacions de nobles catalans, que van participar en la dominació militar de territoris poc o gens cristianitzats durant el segle xii. Hi ha incertesa respecte a l'origen de l'Arnau Bosquet que hi participà en el setge i conquesta de Tortosa, 1148. Sembla que provenia de Cervera. La carta de poblament de l'Espluga Calba (Les Garrigues) data del 1148, quan Lleida encara era sarraïna, i fou atorgada en el setge de Tortosa per Ramon Berenguer IV, que feu donació del castell de l'Espluga Calba amb la seva vila closa i territori del voltant a un grup de cinc famílies (les del batlle Porcell de Cervera, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià) com a pagament pels serveis militars.Hi ha una entitat anomenada Bosquet a la població de Mont-ral, a uns 24 quilòmetres de l'Espluga Calba, que pot procedir del cognom del noble Arnau. Posteriorment, pot haver originat part dels llinatges Bosquet que és freqüent a les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i el Camp de Tarragona. Segons l'historiador Fernando González del Campo Román, pareix que és en el segle xii quan es fa general entre els nobles, almenys entre els homes, l'ús hereditari de la part toponímica del cognom per indicar llur llinatge. Seria llavors possible que l'Arnau Bosquet que va prendre possessió de l'Alqueria de Xeraco l'any 1248 -Llibre del Repartiment del Regne de València- fóra descendent d'aquell esmentat abans, que també va prendre possessió compartida de l'Espluga Calba el 1148. |
Arquitectura | La Zona 30 o Zona a 30, i l'equivalent Zona 20, 20 milles per hora (32 km/h) als països que usen el sistema anglosaxó d'unitats, indica la zona de circulació urbana on la velocitat màxima dels vehicles està fixada en 30 quilòmetres per hora i els vianants tenen prioritat. Està especialment condicionada per promoure la convivència de tots els usuaris de la carretera i està destinada en primer lloc als vianants. És una forma de regular la velocitat a les carreteres dins les àrees urbanes com a alternativa als límits de velocitat normals de 50 km/h. Les zones 30 existeixen a la majoria de països de la cultura occidental. Tot i que aquestes zones tenen senyals que limiten la velocitat, les velocitats són generalment assegurades per l'ús de mesures per a calmar el trànsit (físiques o psicològiques). |
Química | La regla dels 18 electrons és una regla aplicada bàsicament a la química organometàl·lica dels metalls de transició i que permet predir l'estabilitat i la reactivitat dels complexos que formen. És una regla anàloga a la regla de l'octet usada amb els elements dels grups principals, però en aquest cas s'omplen els 5 orbitals d (10 e-), els 3 orbitals p (6 e-) i l'orbital s (2 e-), que fan un total de 18 e- (d¹⁰s²p⁶), d'aquesta manera aconsegueixen una configuració com la d'un gas noble. |
Lingüística | La postdata (del llatí post data, després de la data o informació posterior), habitualment abreujat P. D. és el que s'afegeix a una carta una vegada s'ha signat i datat. Es fa servir per afegir correccions, anotacions o dades que s'havien passat per alt o no es coneixen en escriure la carta. La postdata pot consistir tant en una frase com en un paràgraf o fins i tot si calgués en més d'un. Es poden afegir tantes postdates successives com calgui: després de la postdata s'afegeix la post-postdata (abreujada P. P. D.), tot seguit la post-post-postdata (P. P. P. D.), etc. Les postdates eren una necessitat quan les cartes s'havien d'escriure amb mitjans difícils de corregir. Avui en dia ja no són estrictament necessàries, tot i això se segueixen fent servir, tant en cartes com en missatges de correu electrònic o en grups de discussió, no tant per fer correccions o afegitons sinó més habitualment per comentar quelcom fora del context del tema del missatge. Altres idiomes deriven el seu terme equivalent del llatí Post scriptum (després d'allò escrit, abreujat P. S.), que també es fa servir en català en alguns àmbits, principalment acadèmics. |
Enginyeria | En estudi de factibilitat s'avalua si un nou projecte, organització, producte o procediment és possible, tenint en compte tots els factors negatius i positius que hi poden influir. És la fase entre una idea i la seva realització, o no i una fase important en la gestió de projectes. Abans de portar a la pràctica o de llançar una producció a escala industrial, s'avalua segons els casos, si la idea és tècnicament possible, si les persones implicades són disponibles i disposades a col·laborar-hi, s'hi ha prou matèries primeres, si l'anàlisi de cost-benefici és positiva, quina és la viabilitat ecològica a mitjà i llarg termini, quin serà el grau d'aprovació o resistència de grups de pressió, al final, tots els elements que poden ajudar o frenar el projecte. Es pot procedir segons les necessitats a estudis parcials, es parla aleshores de factibilitat (o viabilitat) tècnica, econòmica… Les competències per efectuar tal anàlisi són molt diferents, si es tracta, per exemple, d'un producte industrial, d'un gran projecte d'infraestructura, d'un nou procediment medical o de la reorganització d'un servei, empresa o administració. En qualsevol cas, és un treball multidisciplinari i per decomptat, és un document no solament útil sinó de rigor per motivar qualsevol persona que té poder de decisió (direcció, propietaris, inversors, polítics…). |
Pedagogia | Rodolfo Holzmann (Breslau, 27 de novembre de 1910 - Lima, 4 d'abril de 1992) va ser un compositor, professor i acadèmic peruà d'origen alemany. Va estudiar composició a Berlín amb Wladimir Vogel, piano amb Winfried Wolf, i direcció d'orquestra amb Robert Robitschek. Posteriorment va prendre un curs de direcció d'orquestra amb Hermann Scherchen, a Brussel·les. Durant la seva estada a Europa, va crear obres com Due Movimenti, la Suite a tre Temi, que va ser inclosa en el 12è Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània de 1934 a Florència, i el Septett per a corn, flauta, clarinet, fagot, violí, viola i cello. Va rebre el 1936 el premi Henry Boauf de la Societat Filharmònica de Brussel·les. El 1938 es va traslladar a Perú, on va ser professor d'oboè, i posteriorment professor de composició a l'Acadèmia Nacional de Música Alcedo (després anomenat Conservatori Nacional de Música). A final d'aquest mateix any es va fundar l'Orquestra Simfònica Nacional, a la qual es va incorporar com a violinista. El 1945 es va convertir en director adjunt de l'orquestra. Holzmann el 1957 va ser guardonat amb el premi a la composició 4 de juliol, que li donava dret a un estudi d'anys als Estats Units. Al seu retorn va treballar a la Casa de la Cultura del Perú, ia l'Escola Nacional de Música i Danses Folklòriques. Des de la seva arribada al Perú, Holzmann es va interessar especialment per la música del país. El 1942 va confeccionar la llista de les obres del compositor Theodoro Valcárcel publicada l'any 1943, sent seguida pels catàlegs de Daniel Alomía Robles, Alfonso de Silva i Vicente Stea.Des de la seva contractació a l'Escola Nacional es va ocupar de la música popular i tradicional del Perú. Publica com a resultat un àlbum de danses i cançons folklòriques (amb un pròleg de José María Arguedas) i una sèrie de publicacions musicològiques. Com a compositor, es va allunyar de l'estil neoclàssic i es va anant modificant en gran manera influenciat per la música dodecafònica. En moltes de les seves obres s'identifica la reminiscència de la música peruana, com a la Petita Suite Peruana, la Simfonia del Tercer Món, la suite Arequipeña i el Concert per a la Ciutat Blanca. Va viure els seus últims anys a Huánuco, on es va exercir com a director de cor i professor i director de l'Escola Regional de Música Daniel Alomía Roures. |
Ecologia | La psicrofília o criofília és l'habilitat dels organismes extremòfils capaços de créixer i reproduir-se a temperatures per sota dels 5 °C. Constitueixen el cas oposat als termòfils, els quals viuen a temperatures inusual ment elevades. Habiten en diversos ambients per tota la Terra, donat que una gran part de la superfície del nostre planeta experimenta temperatures inferiors als 15 °C. Són presents en ambients alpins, en sòls àrtics, a latituds elevades i en les aigües profundes dels oceans, així com en els gel àrtic, glaceres i àrees nevades. Són particularment interessants per l'astrobiologia, el camp dedicat a la formulació de teories sobre la possibilitat de vida extraterrestre i per la geomicrobiologia, que estudia els microbis actius en processos geoquímics. Els Psicròfils utilitzen un ampli ventall de vies metabòliques, incloent la fotosíntesi, quimioautotròfia i heterotròfia, i formen comunitats robustes i diverses. La majoria de psicròfils són bacteris (molts dels arqueobacteris) i la psicrofília es troba en molts i diversos llinatges microbians dins de grans grups. També es coneixen fongs, algues i altres eucariotes psicròfils que habiten en zones nevades i de temperatures baixes. Els Psicròfils es caracteritzen per certes varacions a nivell cel·lular, que els confereixen l'adaptació al fred, com la composició lipídica especial de les membranes cel·lulars que les fa químicament més resistent a l'enduriment i encarcarament causat pel fred extrem. També posseeixen proteïnes ‘anticongelants' que mantenen els compartiments cel·lulars aquosos en estat líquid per protegir l'ADN fins i tot a temperatures per sota el punt de congelació. |
Ciències de la salut | El curanderisme és la pràctica dels curanderos que són persones que exerceixen de metges sense ser-ho i usen procediments màgics i sobrenaturals per curar malalts o alleugerir els símptomes de les malalties.El curandero i el curanderisme ve a ser el terme modern equivalent al del xaman i el xamanisme. El curanderisme té relacions amb la medicina tradicional i la medicina alternativa, però mai és exercit pels professionals de la medicina reglada. Els curanderos pretenen guarir els mals físics i els mals espirituals. Continua existint el curanderisme en la societat actual i és especialment present i actiu a Amèrica llatina (al Brasil, de les persones que el practiquen se'n diuen "curandeiros") i a la població hispana del sud-oest dels Estats Units.Els curanderos poden tenir coneixements empírics de la medicina, o bé tenir la pretensió de guarir malalties per mitjans màgics o religiosos. Aquest últim cas, es tracta d'un tipus especial de curanderos anomenats saludadors (paraula que deriva de salut) i són homes o dones a qui se'ls atribueix el do màgic de poder guarir certs mals amb contactes físics, amb l'alè o amb paraules especials. Els curanderos i saludadors sovint tracten de sanar els "espatllats", vocable tradicional i imprecís relacionat amb l'equivalent més modern, d'herniats, amb massatges i estirades dels braços. També pretenen guarir les cremades, mossegades de gossos amb la ràbia o, fins i tot, el mal d'ull i extingir incendis. Com a exemple de la popularitat que va tenir el curanderisme a Catalunya es pot citar el comediògraf del segle xix Jaume Piquet, el qual dedicà una obra de teatre al curandero del barri de Sants de Barcelona. |
Enginyeria | La reducció programada per temperatura amb hidrogen (H₂-TPR, de l’anglès H₂ Temperature-Programmed Reduction) és una tècnica per a la caracterització de materials sòlids, que s’utilitza sovint en el camp de la catàlisi heterogènia per trobar les condicions de reducció més eficients. És un precursor de catalitzador i se sotmet a un augment de temperatura programat mentre per sobre hi circula una barreja de gasos que conté hidrogen. Va ser desenvolupat per John Ward Jenkins mentre desenvolupava catalitzadors heterogenis per a la companyia Shell Oil. |
Astronomia | Stellarium és un programari de simulació de planetaris, de caràcter educatiu. És programari lliure i està disponible per als principals sistemes operatius (entre aquests, Linux, Windows i MacOS). |
Matemàtiques | En criptografia, un oracle aleatori és un oracle (una caixa negra teòrica) que respon a cada petició diferent amb una resposta (veritablement) aleatòria escollida uniformement d'entre el seu domini de sortida. Expressat d'altra manera, un oracle aleatori és una funció matemàtica que assigna una sortida aleatòria del seu domini a cada entrada possible.Els oracles aleatoris són una abstracció matemàtica utilitzada en demostracions criptogràfiques; s'acostumen a utilitzar quan no es coneix cap funció implementable que satisfaci les propietats requerides per a la demostració. Un sistema que sigui demostrat segur utilitzant una demostració d'aquest tipus es descriu com a segur en el model d'oracle aleatori (en contraposició amb la descripció de segur en el model estàndard). A la pràctica, els oracles aleatoris s'acostumen a utilitzar per a modelar funcions resum criptogràfiques en esquemes que requereixin assumpcions fortes de l'aleatorietat de la seva sortida. En aquest tipus de demostracions sovint es demostra que un sistema o protocol és segur mostrant que, per tal de trencar-lo, l'atacant necessita un comportament impossible per part de l'oracle, o que li cal solucionar algun problema matemàtic que es creu que és difícil. No totes les funcions de resum criptogràfiques requereixen oracles aleatoris: per a esquemes que només demanen propietats per a les quals es disposa de definicions al model estàndard (com per exemple resistència a les col·lisions) sovint l'oracle no és necessari. |
Ètica | Invisibilització és un concepte àmpliament utilitzat a les ciències socials per a designar una sèrie de mecanismes culturals que duen a ometre la presència de determinats grups socials. Els processos d'invisibilització afecten particularment els grups socials subjectes a relacions de dominació, com ara a les dones, les minories, els pobles no europeus, les persones negres i els grups socials que el componen, etc. Els processos d'invisibilització solen estar íntimament relacionats amb processos destinats a imposar la superioritat d'un grup social sobre un altre, com el racisme, el masclisme, l'eurocentrisme, l'androcentrisme, l'antisemitisme, l'homofòbia, i els processos de discriminació en general. La invisibilització és una forma de violència (discriminació, violència estructural, violència simbòlica) causada pel masclisme, homofòbia, xenofòbia, racisme, classisme i altres formes de dominació per la força d'unes persones o grups a les altres. Des de l'antimasclisme, l'anti-homofòbia, la justícia, la diversitat cultural, la igualtat de drets i la cultura de pau es pot mirar de pal·liar amb la visibilització, l'educació i altres eines. |
Periodisme | Eriz Cerezo Ferrón (Bilbao, Biscaia; 31 de juliol de 1997) és un actor, comunicador i periodista espanyol. |
Humor | L'Assiette au Beurre va ser una revista satírica il·lustrada francesa, de tiratge setmanal, publicada entre el 1901 i el 1912. Fundada per Samuel Schwarz, el seu primer número va aparèixer el 4 d'abril de 1901. Políticament es manifestava en contra dels enemics de la Tercera República francesa i incloïa sovint contingut anticlerical.Hi van col·laborar artistes com Théophile Alexandre Steinlen, Charles Lucien Léandre, Adolphe Willette, Jean-Louis Forain, Caran d'Ache, Albert Robida, Henri-Gabriel Ibels, Fernand Louis Gottlob, Abel Faivre, Henry Gerbault, Francisque Poulbot, Albert Guillaume, Jules-Alexandre Grün, Leonetto Cappiello, Félix Vallotton, Juan Gris, František Kupka, Jacques Villon, Louis Marcoussis, Kees van Dongen o Javier Gosé, entre d'altres. |
Psicologia | Mara Selvini Palazzoli (Milà, 15 d'agost de 1916 - Milà, 21 de juny de 1999) va ser una psicoanalista italiana. Va desenvolupar el model milanès, un procediment en la teràpia teràpia familiar sistèmica. |
Festivals | Eleutèria (en llatí Eleutheria en grec antic Ἐλευθερία), que significa "Llibertat", era el nom general que es donava a diverses festes que se celebraven a l'antiga Grècia. Les Eleutèries podien ser festivals públics organitzats per les ciutats o també festes privades. El motiu comú era celebrar la idea de llibertat. Per exemple, una Eleutèria la celebraven els antics esclaus manumitits en l'aniversari de la seva emancipació. Les Eleutèries públiques més famoses eren les que se celebraven cada cinc anys a Platea. Haurien estat instituïdes en honor de Zeus Eleutherios per Aristides d'Atenes amb la victòria dels grecs sobre els perses l'any 479 aC, després de la batalla de Platea. Se celebrava el 16 del mes de Maimacterion i es feia una representació adaptada de la batalla, amb processons, tocs de trompeta, i cerimònies diverses. La processó arribava fins al lloc on eren enterrats els caiguts a la batalla i allí es feien sacrificis als déus i libacions en honor dels caiguts, i a continuació és celebraven un jocs gimnàstics, que Pausànies encara va veure. Durant la seva celebració la ciutat era considerada sagrada i inviolable. Originalment tenien un caràcter panhel·lènic per commemorar la unitat grega, però aquesta consideració es va esvair amb el pas del temps. |
Física | El pic del ferro és un màxim local als voltants del Fe (V, Cr, Mn, Fe, Co i Ni) en la gràfica de les abundàncies dels elements químics. Pels elements anteriors al ferro, la fusió nuclear allibera energia. Pels elements més pesants que el ferro, la fusió nuclear consumeix energia, però la fissió nuclear, l'allibera. Els elements químics fins al pic del ferro es produeixen en la nucleosíntesi estel·lar ordinària. Els elements més pesants només es produeixen en la nucleosíntesi de les supernoves. Això és perquè tenim més elements en el pic del ferro que en els seus voltants. |
Agricultura | La verònica o morró negre (Veronica hederifolia) és una mala herba. |
Enginyeria | Un luxímetre és un instrument de mesura que permet mesurar la Il·luminació real i no subjectiva d'un ambient. La unitat de mesura és el lux (lx). Conté una cèl·lula fotoelèctrica que capta la llum i la converteix en impulsos elèctrics, els quals són interpretats i representada en un display o agulla amb la corresponent escala de lux. |
Cultura popular | La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables. Definida de forma senzilla, la gastronomia és l'art de menjar i beure bé. En un sentit més universal, la gastronomia és el coneixement ordenat de tots els aspectes que es relacionen amb el menjar: aspectes teòrics, científics, filosòfics, històrics, pràctics i socials. Una persona que pugui considerar-se practicant i experta en gastronomia, un gastrònom, difícilment pot dominar tots els aspectes de l'art. |
Psicologia | El trastorn de pànic i atac de pànic és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat en trobar-se algú en llocs o situacions en què escapar pot resultar difícil i, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclou estar solament fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar amb autobús, tren o automòbil. Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver-hi alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una presa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat. Es desconeix la causa del trastorn de pànic. El trastorn de pànic sovint es produeix en algunes famílies. Els factors de risc inclouen el tabaquisme, l'estrès psicològic i els antecedents d'abús infantil. El diagnòstic implica descartar altres possibles causes d'ansietat, inclosos altres trastorns mentals, afeccions mèdiques com malalties del cor o hipertiroïdisme i l'ús de drogues.El trastorn de pànic se sol tractar amb psicoteràpia i medicaments. El tipus de psicoteràpia utilitzada sol ser la teràpia cognitivoconductual (TCC), que és eficaç en més de la meitat de les persones. Els medicaments utilitzats inclouen antidepressius i, ocasionalment, benzodiazepines o blocadors d'adrenoreceptors beta. Després d'aturar el tractament, fins al 30% de les persones tenen una recidiva.El trastorn de pànic afecta aproximadament el 2,5% de les persones en algun moment de la seva vida. Normalment comença durant l'adolescència o la primera edat adulta, però es pot veure afectada qualsevol edat. És menys freqüent en nens i persones grans. Les dones són més afectades que els homes. |
Enginyeria | École nationale supérieure des mines de Nancy, és una universitat francesa, grande école, fundada el 1919. És membre de la Conférence des Grandes Ecoles. Amb un currículum interdisciplinari, forma enginyers en tres anys, que després treballen principalment en el món empresarial: L'objectiu de la formació és l'anomenat Master Ingénieur Mines Nancy. |
Geologia | Thomas Rupert Jones (Cheapside, Londres, 1 d'octubre de 1819 − Chesham Bois, Buckinghamshire, 13 d'abril de 1911) va ser un geòleg i paleontòleg anglès. |
Sociologia | L'esfera pública és una àrea en la vida social on les persones puguin reunir-se, discutir lliurement i identificar problemes socials, i a través d'aquella discussió influenciar l'acció política. Es tracta d'«un espai discursiu en el qual els individus i els grups es reuneixen per discutir assumptes d'interès mutu i, quan sigui possible, arribar a una resolució comuna». L'esfera pública pot ser vista com «un teatre en les societats modernes en què es va promulgar la participació política a través de la conversa» i «un regne de la vida social en què es pot formar l'opinió pública». L'esfera pública intervé entre la «esfera privada» i la «esfera de l'autoritat pública», «l'esfera privada composta per la societat civil en sentit estricte, és a dir, l'àmbit de l'intercanvi de mercaderies i del treball social». Mentre que «l'esfera dels poders públics» va tractar amb l'Estat, o regne de la policia, i la classe dominant, l'esfera pública va creuar sobre ambdós regnes i «a través del vehicle de l'opinió pública va posar l'estat en contacte amb les necessitats de la societat». «Aquesta àrea és conceptualment distinta de l'Estat: que [és] un lloc per a la producció i circulació de discursos que, en principi, es van poder ser crítics amb l'estat». L'esfera pública és també diferent de l'economia oficial; no és un camp de relacions de mercat sinó més aviat de relacions discursives, un teatre per a discutir i deliberar en lloc de per a la compra i venda. Aquestes distincions entre «aparells d'Estat, mercats econòmics i associacions democràtiques... són essencials per a la teoria democràtica». El poble es va anar a veure a l'esfera pública com a institució reguladora contra l'autoritat de l'Estat. L'estudi de l'esfera pública se centra en la idea de democràcia participativa, i com l'opinió pública es converteix en acció política. La creença bàsica en la teoria de l'esfera pública és que l'acció política està orientada per l'esfera pública, i que els governs legítims són aquells que escolten l'esfera pública. «La governabilitat democràtica es basa en la capacitat i oportunitat dels ciutadans a participar en un debat il·lustrat». Gran part del debat sobre l'esfera pública és quina és l'estructura teòrica bàsica de l'esfera pública, com la informació és deliberada en l'esfera pública i quina influència l'esfera pública té sobre la societat. |