label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ecologia | Una ecoregió terrestre (o ecozona) és una àrea on la composició de les espècies que conté és relativament homogènia, i clarament distingible de les altres àrees adjacents. Ecològicament, es tracta d'unitats fortament cohesionades, prou grans per abastar els processos ecològics o la història evolutiva de vida de la majoria de les seves espècies sedentàries que en ella hi habiten. En aquest context, el terme terrestre s'utilitza per significar "de la superfície emergida" sòls i roques, i no en el sentit més general "de la terra" com a sinònim de planeta. Per tant, en aquesta categorització queden exclosos els oceans i els cossos d'aigua dolça, ja que per a tots dos s'han creat categoritzacions pròpies. Els especialistes divideixen la superfície terrestre del planeta en 14 zones ecològiques principals, que contenen 867 ecoregions terrestres, encara que el nombre total varia segons els autors. Les 14 zones ecològiques terrestres (o ecozones) segueixen els límits principals de la flora i la fauna identificades pels botànics i zoòlegs. Aquests límits generalment segueixen les fronteres continentals, o barreres principals en la distribució de plantes i animals. Els límits de les ecoregions sovint no són tan decisius o no són ben reconeguts, per la qual cosa estan subjectes a un major desacord.Les ecoregions es classifiquen per tipus de bioma, que són les principals comunitats vegetals mundials, les que estan determinades per les precipitacions i la temperatura. Les ecoregions terrestres han estat delimitades per The Nature Conservancy (TNC) i el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) per ajudar en les activitats de conservació dels ecosistemes terrestres. Les hi defineix com "una unitat gran de terra que conté un conjunt geogràficament diferent d'espècies, comunitats naturals i condicions ambientals". Els límits d'una ecoregió terrestre no són fixos ni nítids, doncs aquestes abasten una àrea en la qual importants processos ecològics i evolutius interactuen més fortament. Aquests límits s'aproximen a l'extensió original de les comunitats naturals, abans de la seva destrucció i reconversió per part de l'home. |
Física | L'efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. Edward Lorenz va ser el primer a analitzar aquest efecte en un treball de 1963 per a l'Acadèmia de Ciències de Nova York, en un model simplificat de la convecció atmosfèrica. Lorenz realitzà uns càlculs amb ordinador amb un sistema de tres equacions diferencials i, posteriorment, els repetí no des del començament, sinó a mig càlcul i utilitzant com a condicions inicials un dels valors intermedis del càlcul anterior, arrodonit a un cert nombre de xifres decimals. A diferència del que es podia esperar, el resultat final no fou el mateix en ambdós casos, sinó que el segon divergia exponencialment del primer. Aquesta divergència era provocada per la petita diferència en les condicions inicials causada per l'arrodoniment, fet que posà de manifest que, en determinats sistemes dinàmics no lineals, les diferències en condicions inicials poden ampliar-se exponencialment, impossibilitant-ne la predicció a nivell pràctic. Una versió molt simplificada de la idea, utilitzada pel mateix Lorenz, és que, per molt precisos que es feren els càlculs per predir l'oratge, el simple aleteig d'una papallona podria provocar canvis dràstics a llarg termini i fer-ne invàlids els càlculs. La conseqüència pràctica de l'efecte papallona és que en sistemes complexos com ara l'estat de l'oratge o la borsa de valors és molt difícil realitzar prediccions precises. Els models finits que tracten de simular aquests sistemes necessàriament descarten informació sobre el sistema i els esdeveniments que s'hi associen. Aquests errors són magnificats en cada unitat de temps simulada fins que l'error resultant arriba a ser prou important com per eliminar la validesa de la simulació. Nogensmenys, cal tenir en compte que la metàfora de l'efecte papallona tal com la va enunciar Lorenz és enganyosa: en realitat, un sistema com l'atmosfera és altament dissipatiu i les minúscules diferències en condicions inicials tendeixen a desaparèixer més que no pas a amplificar-se (vegeu els articles «sistema dinàmic» i «teoria del caos» per a una discussió més aprofundida). El terme s'ha popularitzat en ser usat com a argument d'articles de divulgació, novel·les i pel·lícules que, en la seva majoria, poc tenen a veure amb la teoria del caos. Eric Bress i Jonathan Mackye Gruber van portar al cinema una pel·lícula de nom L'efecte papallona, que tracta sobre les conseqüències de petits canvis en la vida d'un ésser humà. |
Arquitectura | La Carta d'Atenes és un document, publicat a Atenes el 1941, que va servir com a base pel que es coneix actualment com a arquitectura moderna, on prevalen el pensament racionalista i especialment els plantejaments fets per arquitectes com Le Corbusier. Fou el resultat dels acords presos durant el quart Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna. |
Informàtica | El displacement mapping s'utilitza en infografia per a afegir detalls a petita escala a la superfície de l'objecte. La geometria de la superfície és modificada, s'altera l'alçada de la superfície segons els valors escalars especificats i s'aconsegueixen resultats més realistes. A diferència del Bump mapping, que afecta només l'ombreig pla, el displacement mapping ajusta les posicions dels elements de la superfície. És una tècnica introduïda per Cook l'any 1984. Hi ha diversos enfocaments per implementar-la, s'ajusten a diferents usos. |
Jocs | Donkey Kong 64 (abreujat com a DK 64) és un videojoc de plataformes desenvolupat per Rare i publicat per Nintendo per a la Nintendo 64. Va ser publicat a l'Amèrica del Nord el 31 d'octubre de 1999 i a Europa el 6 de desembre de 1999. El joc és la continuació de la trilogia Donkey Kong Country per la Super Nintendo Entertainment System. El Donkey Kong 64 segueix les aventures del Donkey Kong i quatres dels seus amics simis que intenten aconseguir els Plàtans Daurats i derrotar en King K.Rool i els seus sequaços de l'illa. Els jugadors prenen el control de cinc Kongs en vuit nivells individuals en un gran mapa, un mode multijugador i diversos minijocs.El Donkey Kong 64 va ser el primer videojoc a requerir l'Expansion Pak, que proveeix de més RAM pels gràfics i més entorns (als posteriors jocs, l'Expansion Pak seria sencerament opcional, amb l'excepció del The Legend of Zelda: Majora's Mask). El Donkey Kong 64 va esdevenir un títol dels Player's Choice per la Nintendo 64. Donkey Kong 64 va rebre elogis universals i va ser el més venut de Nintendo durant la temporada nadalenca de 1999, amb 2,3 milions d'unitats venudes el 2004. Va guanyar el premi E3 Game Critics de 1999 al Millor Joc de Plataformes, i múltiples premis i nominacions de revistes. Els revisors van elogiar l'amplada i l'alt excepcionals, però van criticar els controls de la càmera i l'èmfasi en la recopilació d'elements i la reculada. Alguns van citar la seva similitud en el joc i les imatges amb el predecessor de Rare de 1998, Banjo-Kazooie (1998). Els crítics van dir que no va igualar l'impacte revolucionari de Donkey Kong Country, però encara estava entre els millors jocs de plataformes en 3D de Nintendo 64. Donkey Kong 64 va ser l'últim joc de Donkey Kong llançat per Rare abans de la seva adquisició per part de Microsoft l'any 2002. Les ressenyes retrospectives de Donkey Kong 64 van ser mixtes; els crítics el van considerar emblemàtic del tedi en els jocs de plataformes d'aventures collect-a-thon de Rare. El tema introductori anomenat DK Rap sovint se cita com una de les pitjors cançons de videojocs, però va fer un retorn dècades després. Donkey Kong 64 es va tornar a publicar a la consola virtual del Wii U el 2015. |
Ètica | Els acrònims ELSI (als Estats Units) i ELSA (a Europa) fan referència a activitats de recerca que anticipen i aborden les implicacions ètiques, legals i socials (ELSI (ethical, legal and social implications)) o aspectes (ELSA (ethical, legal and social aspects)) de les ciències emergents, en particular la genòmica i la nanotecnologia. Les ELSI es van concebre el 1988 quan James Watson, a la conferència de premsa que anunciava el seu nomenament com a director del Projecte de Genoma Humà (HGP (Human Genome Project )), va declarar de manera sobtada i inesperada que les implicacions ètiques i socials de la genòmica, requerien un esforç especial i que haurien de ser finançades directament pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Així doncs, s'inicià un impuls per integrar la investigació social en la tecnologia, que s'anomenà en anglès "Elsification".A Europa, en el context del programa Horitzó 2020, la recerca a l'estil d'ELSA s'emmarca ara sota el nom de Recerca i Innovació Responsable. |
Cultura popular | A la Royal Navy, sucking the monkey, bleeding the monkey, o tapping the admiral era la pràctica d'aspirar licors des d'una bóta a través d'una palla. Normalment es tractava de fer un petit forat amb una barrina en un barril per xuclar el contingut amb una palla. S'hi afegia que la gent podia morir d'intoxicació etílica, per aquesta pràctica,. |
Filosofia | Joaquim Avellà i Vives (Valls, 1901 - 26 de febrer de 1967) fou un professor i un jurista català. |
Esoterisme | Tongmenghui (xinès simplificat: 同盟会; xinès tradicional: 同盟會; pinyin: Tóngménghuì), va ser una societat secreta republicana que va tenir un paper decisíu en el final de la dinastia Qing. També coneguda com a Aliança Unida i Aliança Revolucionària de la Xina. Fundada a Tòquio el 1905 com a resultat de la unió de diversos grups antimanxús i, a diferència d'aquests nuclis previs, va ser una organització amb objectius molt clars (nacionalisme, democràcia i la concepció d'un govern socialitzant) i ben estructurada.Comptava amb una publicació oficial (“Minbao“). Entre els seus principals líders figuraven Sun Yat-sen i Song Jiaoren. Els seus membres quan van retornar a la Xina van propagar les seves idees i van iniciar les seves tasques subversives. Els seus partidaris a l'estranger van aconseguir finançament per a les seves activitats. La seva influència va arribar a molts oficials de l'exèrcit. Amb el triomf de la denominada Revolució Xinhai, Xina esdevé una república. L'agost de 1912, juntament amb altres grups nacionalistes es va fundar el Kuomintang. |
Heràldica | Ich dien és el lema que apareix a la insígnia del Príncep de Gal·les, l'hereu de la corona britànica, tal com havia aparegut a l'escut d'armes del Princep Negre. A part d'utilitzar-se en l'heràldica reial, la insígnia és utilitzada de vegades per simbolitzar Gal·les, concretament, pels regiments gal·lesos de l'exèrcit britànic o entre altres, per la Unió Gal·lesa de Rugbi, que l'adoptà com a logotip, entrat el segle xx. |
Humor | Daniel Rabinovich (Buenos Aires, 18 de novembre de 1943 – Buenos Aires, 21 d'agost de 2015) fou un actor i humorista argentí, integrant del grup argentí de música i humor Les Luthiers. |
Física | Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908. Considerat el pare de la física nuclear, va descobrir el concepte de període de semidesintegració, va diferenciar les radiacions alfa i beta i que la radioactivitat anava acompanyada d'una desintegració que feia que un element químic esdevingués un altre de diferent, el que es coneix com a transmutació. Aquests descobriments, fets a la Universitat McGill de Mont-real (Quebec), són els que servirien per atorgar-li el Premi Nobel.Rutherford va fer els descobriments més famosos després de traslladar-se a la Universitat Victoria de Manchester al Regne Unit el 1907 i quan ja havia estat guardonat amb el premi Nobel. El 1911, va teoritzar l'existència del nucli atòmic, on es concentraria la càrrega positiva de l'àtom, i va formular el seu model atòmic, al qual va arribar en explicar el fenomen de la dispersió de Rutherford descobert per Hans Geiger i Ernest Marsden el 1909 sota la direcció de Rutherford durant el conegut experiment de la làmina d'or.El 1917 va dur a terme un experiment, publicitat el 1919, que és considerat com la primera reacció nuclear provocada artificialment en bombardejar nitrogen amb partícules alfa, trencant els àtoms de nitrogen i produint l'emissió d'un nucli d'hidrogen (un protó), Rutherford va concloure que els nuclis d'hidrogen eren presents dins dels nuclis dels altres elements. Més tard anomenaria protó a aquesta partícula elemental. Això el va portar a fer el primer experiment de dividir un nucli atòmic d'una manera totalment controlada, que va ser realitzat el 1932 per dos dels seus estudiants, John Cockcroft i Ernest Walton, treballant sota la seva direcció. Si bé durant la primera part de la seva vida es va consagrar per complet a les seves investigacions, va passar la segona meitat dedicat a la docència i dirigint el Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, en el qual es va descobrir el neutró, i en el qual es van formar Niels Bohr i Robert Oppenheimer, entre d'altres. Després de la seva mort, el 1937, va rebre l'honor de ser enterrat a la nau de l'Abadia de Westminster, on hi ha grans científics del Regne Unit com Isaac Newton, Charles Darwin o William Thomson. |
Jocs | El whist és un joc de cartes. S'utilitza una baralla francesa, que consta de 52 cartes i s'estableixen dues parelles adversàries. |
Dret | L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena. És una situació diferent de l'amnistia, perquè en aquesta els beneficiaris són exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult només exonera del compliment de la pena, però no de l'atribució del delicte. Així la persona continua estant culpable però no ha de complir la pena. Cada estat en té una legislació pròpia, però a grans trets es poden assenyalar algunes característiques comunes de les legislacions dels diferents països. L'indult pot ésser total o parcial. També pot ésser general o particular. L'indult total comprèn la remissió de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides. L'indult parcial implica la remissió d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.A Espanya l'indult està regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870 En els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribució no està sotmesa a l'aprovació de ningú més que el ministeri de Justícia, que no està obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no està controlada pel poder judicial i no es pot recórrer en cap cas. Tanmateix aquesta regulació ha estat criticada per la seva indefinició que permet una aplicació arbitrària d'aquesta prerrogativa del govern d'Espanya |
Dret | Un judici o juí és una controvèrsia jurídica i actual entre parts i sotmès al coneixement d'un tribunal de justícia. Això pressuposa l'existència d'una controvèrsia, és a dir, la sustentació de drets i interessos contradictoris o contraposats al defensat per la part contrària, i que la perjudica. El judici constitueix el contingut material o de fons del procés, el qual serà resolt per l'òrgan jurisdiccional a través d'un procediment. Per norma general, el jutge s'encarregarà de discernir quina de les dues parts es fonamenta amb major base en l'Estat de Dret que empara el país en el qual s'ha desenvolupat l'activitat que ha posat en conflicte a dues o més persones. El judici verbal és un tipus de procediment judicial, civil o penal, que es caracteritza pel fet que el jutge convoca les parts a una compareixença única, durant la qual hauran d'exposar les seves raons, proposaran les proves, que es faran en el mateix acte; i faran conclusions verbals. Excepcionalment es pot suspendre l'acte per poder fer alguna prova que no s'hagi pogut obtenir o que el jutge consideri adient. En l'àmbit penal rep la denominació de judici de faltes, i s'inicia per simple denúncia; mentre que en el civil cal demanda escrita. Els judicis verbals estan reservats als assumptes que es consideren de poca importància o quantia i pretenen agilitzar les decisions judicials evitant tràmits complexes. |
Agricultura | Fusarium verticillioides (Sacc.) (teleomorf Gibberella fujikuroi (Sawada) Wollenw., (1931)) és un ascomicet pertanyent a la subdivisió dels deuteromicets, que agrupa aquells fongs en els quals no hi ha descrita una fase sexual, o bé, aquesta és molt estranya. F. verticillioides cau en aquesta última categoria, perquè sí que presenta una fase sexual anomenada teleomorf, forma sexual, molt difícil de trobar en la natura i es requereixen condicions especials per a observar-la in vitro. La forma teleomòrfica rep un altre nom de gènere i espècie: per a F. verticillioides és Gibberella fujikuroi, que és heterotàl·lic, ja que l'aparellament ocorre entre colònies de diferents grups. En l'estat anamorf, o de reproducció asexual, hi ha abundant producció de microconidis, aquests són cèl·lules ovalades amb la base aplanada i agrupades en cadenes. Algunes soques també generen macroconidis amb aparença llarga i prima, i amb cinc o sis septes. Mostren dues cèl·lules: una apical, que és corba, i una altra basal, en forma de peu. Aquest tipus de conidis es produeixen amb estructures que aparenten raïms denominats esporodoquis. L'espècie no produeix clamidoconidis, però amb freqüència les cèl·lules contingudes en una hifa engrossida es solen confondre amb aquests.Les característiques i la morfologia de la colònia d'aquesta espècie varien d'acord amb el medi de cultiu. Per exemple, en agar creïlla-dextrosa el miceli és blanc, a l'inici, i forma pigments que van des de gris fins a violeta. En canvi, en alguns cultius ja envellits, l'hifa del fong produeix melanina per a formar estructures anomenades esclerocis.F. graminearum i F. verticillioides són els fongs patògens que més afecten el gra del panís a les regions temperades, entre les quals s'inclou Europa. Ambdós fongs produeixen micotoxines que causen trastorns físics inclús malalties, inclús cert tipus de càncer. Per aquesta raó, l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer ha classificat les fumonisines com a possibles carcinogèniques l'any 2002. El desenvolupament de l'una o l'altra espècie fúngica està determinat per les condicions climàtiques i geogràfiques. En regions més fredes predomina F. graminearum, mentre que en regions més càlides i seques, com l'Estat Espanol, predomina F. verticillioides. |
Sociologia | La infantilització (Elderspeak) és un estil de parla especialitzat utilitzat per adults més joves amb adults majors, caracteritzat per una estructura de frases i vocabulari més senzilla, paraules de farciment, farcits lèxics, termes massa entranyables, preguntes tancades, utilitzant el "nosaltres" col·lectiu, la repetició i parlar més lentament. La infantilització prové de l'estereotip que les persones grans tenen capacitats cognitives reduïdes, com ara en el processament i la producció del llenguatge, i que el seu ús pot ser un resultat de l' Edatisme o contribuir-hi. Tot i que alguns aspectes de la parla antiga poden ser beneficiosos per a alguns destinataris, generalment es considera inadequat i un obstacle per a la comunicació intergeneracional. |
Periodisme | Milton Schinca (Montevideo, 15 de juny de 1926 - Ib., 21 de maig de 2012) va ser un dramaturg i escriptor uruguaià, l'obra del qual abasta poesia, narrativa i crònica històrica. Així mateix va exercir com a docent i com a periodista en diferents mitjans escrits i radials. |
Lingüística | Les llengües turqueses són una família lingüística. Alguns les consideren una divisió de les llengües altaiques, una família hipotètica que encara no es considera provada. Es parlen en una extensa zona d'Àsia, que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria, passant per les estepes de l'Àsia Central (Iran, el Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rússia i la Xina), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000. Les llengües turques estan presents en fonts escrites a partir del segle VIII, i en aquell moment, les llengües uigur, oghuz, kipchak i búlgar ja estaven diferenciades. En els segles següents, des de les estepes eurasiàtiques, els grups de parla turca van penetrar en altres regions: els uigurs van emigrar cap al Turquestan oriental, els kiptxaks cap a les estepes pòntiques i els oghuzs principalment cap al sud-est, cap a Iran i Anatòlia, etc.; i amb la seva expansió, van experimentar més divergències. |
Geologia | El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm. Segons un altre criteri els diàmetres dels components del llim es considerarien entre 1/16 i 1/256 mm Les partícules de llim tenen un gruix intermediari entre la sorra, que són més grosses, i les d'argila, que són més petites. Les fraccions que formen el llim no es noten al tacte, però es veuen al microscopi òptic. Les partícules de llim tendeixen a ser irregulars, diferents en llur forma i rarament llises o polides. Són en la seva gran majoria partícules microscòpiques, essent el quars el mineral dominant La fracció llim té una certa plasticitat, cohesió i adsorció a causa d'una pel·lícula d'argila que recobreix les partícules de la fracció llim, però en té en molt menor grau que la mateixa fracció d'argila.En un sòl agrícola hi són presents unes certes proporcions de llim, arena i argila que donaran lloc a la classificació granulomètrica final. En el cas de classificar-se com terra franca significa un equilibri entre els tres components, no que aquests hi siguin en proporció igual. |
Arqueologia | Sàmxvilde (en georgià: სამშვილდე) és una ciutat fortificada en ruïnes i un jaciment arqueològic de Geòrgia, al sud del país, a la vora de l'actual llogaret homònim al municipi de Tetritsqaro, a la regió de Kvemo Kartli. Les ruïnes de la ciutat, en la seva majoria estructures medievals, s'estenen en una distància de 2,5 km de longitud i 400 metres d'amplada a la vall del riu Jrami, afluent del Kura. Alguns dels monuments més recognoscibles en són l'església de Sàmxvilde Síoni i una ciutadella erigida en un promontori rocós del riu. Sàmxvilde figura en els annals georgians medievals com una de les ciutats més antigues de Regne de Kartli, que data del segle III aC. A l'edat mitjana, va ser un important bastió, així com una animada ciutat comercial i industrial. Sàmxvilde va canviar de mans diverses vegades. A la fi del segle x, es va convertir en la capital del Regne de Tashir-Dzoraget dels reis armenis de la família dels bagràtides, i es va incorporar al Regne de Geòrgia el 1064. Des de mitjan segle xiii, a mesura que desapareixien les fortunes de la monarquia medieval de Geòrgia, Sàmxvilde va entrar en decadència i es va reduir a un lloc militar perifèric. A la fi del segle xviii, era en ruïnes. |
Ciències de la salut | Un farmacòfor (joc de paraules entre "φαρμακον" -fàrmac- i "μεταφορέας" -transportador-) és una subestructura tridimensional d'una molècula que transporta la característica essencial responsable de l'activitat biològica del fàrmac (Ehrlich. Dtsch. Chem. Ges. 1909, 42: p.17). Aquesta subestructura va ser definida per primera vegada per Paul Ehrlich en 1909. En 1977, aquesta definició va ser actualitzada per Peter Gund a "un conjunt de característiques estructurals en una molècula que són reconegudes pel lloc d'acció d'un receptor i és responsable de l'activitat biològica d'una molècula".Alternativament també es descriu com un conjunt de grups funcionals interactius amb una geometria definida. Bàsicament, s'intenta parlar el llenguatge proteic per a trobar la "complementarietat química i estructural" (també anomenat "Hipòtesi del farmacòfor") amb els receptors diana. |
Lingüística | Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones. El nom uralià es deu al fet que el seu origen es troba al voltant dels Urals. Entre les llengües més destacades d'aquesta família lingüística es troben l'hongarès, el finès i l'estonià. |
Geologia | La cova los Carraos es troba al sud-est de la ciutat de Caracas, al municipi El Hatillo, de l'estat Miranda, Veneçuela. La cova està incorporada en el Cadastre Espeleològic Nacional de Veneçuela amb les sigles Mi.14. |
Enginyeria | Un biosensor és un instrument per a la mesura de paràmetres biològics o químics. Sol combinar un component de naturalesa biològica i un altre físic-químic. Es compon de tres parts: El sensor biològic: Pot ser un teixit, un cultiu de microorganismes, enzims, anticossos, cadenes d'àcids nucleics, etc. El sensor pot ser pres de la natura o ser un producte de la biologia sintètica. El transductor: acoblament els altres dos elements i tradueix el senyal emès pel sensor. Pot ser òptic, piezoelèctric, tèrmic, magnètic, etc. L'electrònica associada: realitza el tractament del senyal per tal de ser més amigable per l'usuari. Sol ser la part més cara del dispositiu.L'exemple més comú de biosensor és el que mesura la glucosa a la sang. Utilitza un enzim que processa molècules de glucosa, alliberant un electró per cada molècula processada. Aquest electró és recollit en un elèctrode i el flux d'electrons és utilitzat com una mesura de la concentració de glucosa. Els canaris engabiats utilitzats pels miners per a detectar la presència de gasos letals poden ser vistos com un exemple primitiu de biosensor. Molts biosensors s'utilitzen per detectar substàncies tòxiques, utilitzant organismes que en responen a nivells molt més baixos en què ho podria fer una persona. Referències Florinel-Gabriel Bănică, "Chemical Sensors and Biosensors: Fundamentals and Applications", 2012, John Wiley and Sons, Chichester UK, 576 p. ISBN 9781118354230 |
Lingüística | Els "textos instructius" tenen com a propòsit dirigir les accions del lector. Mostren passos a seguir, materials i com diu el seu propi el nom: instrueixen en alguna activitat. Generalment s'apliquen per resoldre problemes de la vida quotidiana, per exemple: com utilitzar un televisor, com armar una joguina, com cuinar algun aliment, com instal·lar un ordinador, com pintar una habitació, etc. El text instructiu sol descriure la llista d'elements necessaris per a la tasca corresponent i, per descomptat els passos a seguir en el procediment. Un exemple molt comú són les receptes de cuina, com utilitzar un determinat producte (un llum, per exemple), les guies de teixit de roba amb determinades tècniques, els manuals de construcció de mobles per peces. |
Ecologia | La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera. |
Geografia | Urlați (pronunciat en romanès: [urˈlat͡sʲ] ) és una ciutat del comtat de Prahova, Muntènia (Romania). El 2011 tenia una població de 10.064 habitants.La ciutat administra setze pobles: Arioneștii Noi, Arioneștii Vechi, Cherba, Jercălăi, Mărunțiș, Orzoaia de Jos, Orzoaia de Sus, Schiau, Ulmi, Valea Bobului, Valea Crângului, Valea Mieilor, Valea Nucetului, Valea Pietrei, Valea Seman i Valea Urloii. La ciutat es troba a la part sud-central del comtat. Limita amb les següents comunes: Ceptura al nord-est, Tomșani al sud-est, Albești Paleologu al sud, Valea Călugărească al sud-oest, Plopu a l'oest i Iordăcheanu al nord. El riu Cricovul Sărat travessa Urlați. |
Geografia | El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums. Va ser publicada per Pascual Madoz entre 1846 i 1850. El Madoz, tal com era coneguda popularment l'obra, va suposar una millora davant el Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal publicat per Sebastián Miñano el 1827. Segons el mateix autor, va dedicar "15 anys, 11 mesos i set dies" de feina, en els quals el van ajudar més d'un miler de col·laboradors i una vintena de corresponsals que li transmetien la informació. Aplegà els coneixements geogràfics, socioestadístics i històrics de l'Estat espanyol i les colònies, seguint un rigorós ordre alfabètic i a partir d'una gran xarxa de corresponsals. Obra única en la seva època, inspirada en publicacions similars realitzades a França i Gran Bretanya, era completada per un volum cartogràfic.Avui dia, el valor del Diccionario resideix en la informació de ruïnes, restes i possibles jaciments arqueològics que es detalla a mitjans del segle xix. Posteriorment, ha estat reeditat en versió facsímil: l'any 1982 l'Institut Alfons el Magnànim publicava els articles referits al País Valencià, i tres anys després Curial Edicions Catalanes feia el mateix amb els articles de caràcter català. |
Geologia | La roca Ems —Ems Rock (anglès)— (54° 10′ S, 36° 35′ O) és una roca a mig camí entre Harrison Point i Busen Point al sud de la Badia Stromness, Geòrgia del Sud. Fou cartografiada pel personal de Discovery Investigations sota les ordres del Tinent Comandant J. M. Chaplin entre 1927 i 1929, i va ser batejada pel Comitè de Topònims Antàrtics del Regne Unit (UK Antarctic Place-names Committee, UK-APC) amb el nom de la nau Ems, propietat de Tonsberg Hvalfangeri, Husvik, a la punta del Port Husvik a la Badia Stromness. |
Arqueologia | El Museu Arqueològic d'Efes (en turc Efes Müzesi) és un museu arqueològic situat a Selçuk, prop d'Esmirna, Turquia. Alberga troballes arqueològiques principalment de l'excavació del proper jaciment d'Efes, però també d'altres llocs com la basílica de Sant Joan d'Efes o del mausoleu de Belevi, o peces etnogràfiques. |
Informàtica | Google Street View és una tecnologia que apareix a Google Maps i Google Earth i ofereix vistes panoràmiques des de diverses posicions al llarg de molts carrers del món. Va ser llançat el 25 de maig del 2007, originalment només en diverses ciutats dels Estats Units, i des d'aleshores ha anat ampliant per incloure a més ciutats i zones rurals de tot el món. En els llocs on estan disponibles, les imatges de Street View apareixen després d'augmentar el zoom més enllà del nivell de zoom més alt dels mapes i les imatges de satèl·lit, i també en arrossegar la icona d'un "ninot" a sobre d'un put del mapa. Quan s'arrossega la icona del ninot, apareixe unes línies blaves al mapa mostrant les imatges disponibles de Street View. Amb el teclat o el ratolí, es pot seleccionar la visualització d'adreces horitzontals i verticals i el nivell de zoom. Una línia ininterrumpuda o segmentada a la foto mostra el recorregut aproximat que va seguir el cotxe amb càmera, mentre que unes fletxes enllacen cap a la següent foto en cada direcció. A les interseccions i els creuaments dels recorreguts del cotxe amb càmera, es mostren més fletxes. En fer servir Google Maps, els usuaris poden passar al mode estereoscòpic en 3D clicant amb el botó dret del ratolí sobre Street View per obtenir una versió anaglifa de qualsevol imatge de Street View. No obstant això, aquest mode requereix que els usuaris portin ulleres red/cian per veure els efectes en 3D. El 21 de novembre del 2008, Street View va ser afegit a l'aplicació de mapes instal·lada a l'iPhone d'Apple. El 10 de desembre de 2008, Street View va ser afegit a l'aplicació de mapes per a la tercera edició de S60. Street View també ha estat afegit a les versions de Google Maps de Blackberry i Windows Mobile. Totes les versions de Google Maps pel sistema operatiu d'Android compten amb Street View, i la brúixola digital es pot fer servir per veure mirar les ubicacions. Google Street View mostra panoràmiques d'imatges stitching fetes per una flota de cotxes especialment adaptats. Les zones no accessibles per cotxes, com zones de vianants, carrers estrets, carrerons i estacions d'esquí, són cobertes de vegades per Google Trikes (tricicles), motos de neu, o barques. En cadascun d'aquest vehicles hi ha nou càmeres direccionals per vistes de 360° a una alçada de 2,5 - 3 metres, unitats GPS pels posicionaments i escàners de làser de Sick AG pel mesurament de fins a 50 metres 180° al davant del vehicle. Aquests s'utilitzen per enregistrar un model 3D aproximat dels voltants, permeten transicions 3D semblants entre diferents panorames on les imatges de l'entorn són momentàniament ubicades al mapa en aquest model 3D mentre s'atenua per crear un canvi de perspectiva animat mentre l'usuari viatge des d'un panorama cap a un altre. També hi ha antenes 3G/GSM/Wi-FI per escanejar 3G/GSM i hotsports Wi-Fi. Més recentment, les imatges d'alta resolució s'han basat en càmeres de maquinària lliure d'Elphel. |
Informàtica | En enginyeria del programari, un cas d'ús és una tècnica per a la captura de requisits potencials d'un nou sistema o una actualització de programari. Cada cas d'ús proporciona un o més escenaris que indiquen com hauria d'interaccionar el sistema amb l'usuari o amb un altre sistema per aconseguir un objectiu específic. Normalment, en els casos d'ús s'evita l'ús d'argots tècniques, preferint en el seu lloc un llenguatge més proper a l'usuari final. De vegades, s'utilitza a usuaris sense experiència amb els analistes per al desenvolupament de casos d'ús. En altres paraules, un cas d'ús és una seqüència d'interaccions que es desenvoluparan entre un sistema i els seus actors en resposta a un esdeveniment que inicia un actor principal sobre el mateix sistema. Els diagrames de casos d'ús serveixen per especificar la comunicació i el comportament d'un sistema mitjançant la seva interacció amb els usuaris i / o altres sistemes. O el que és igual, un diagrama que mostra la relació entre els actors i els casos d'ús en un sistema. Una relació és una connexió entre els elements del model, per exemple l'especialització i la generalització són relacions. Els diagrames de casos d'ús s'utilitzen per il·lustrar els requeriments del sistema en mostrar com reacciona a esdeveniments que es produeixen en el seu àmbit o en ell mateix. |
Objectes astronòmics | La Barrera de la Grua és una superestructura de galàxies ("paret de galàxies"), que és perpendicular a la barrera del Forn i a la de l'Escultor. |
Ciència militar | Una empresa contractista de defensa (també anomenada contractista militar) és una organització comercial que forma part de la indústria armamentística, i que ofereix productes o serveis al departament de defensa d'un govern. Entre els seus productes hi ha: avions militars, vaixells de guerra, vehicles blindats, armament, i sistemes electrònics. Els seus serveis poden incloure: la logística, el suport tècnic, i el suport de telecomunicacions. Els contractistes de defensa, generalment no ofereixen el seu suport directe en les operacions militars. En virtut de les Convencions de Ginebra de 1949, els contractistes de defensa, i les empreses militars privades, que participen en el suport directe de les operacions militars, poden ser objectius legítims d'un atac militar. |
Filosofia | El compatibilisme és la teoria filosòfica que sosté el lliure albir coexisteix amb un determinisme de les accions. Això es pot explicar des de diversos vessants. El primer argumenta que els actes humans estan predestinats, sigui pel destí com per les lleis de la natura, però que quan no hi ha coacció externa, la persona se sent lliure. Un altre vessant, d'arrel a l'estoïcisme, sosté que les accions no són lliures però que cada persona pot escollir com acceptar i viure aquest fet (línia que cobraria de nou força amb la logoteràpia). El compatibilisme uneix els conceptes de llibertat i necessitat en un pla teòric i sosté que els factors que limiten les possibilitats d'acció i que la fan necessària són alhora els que la caracteritzen i possibiliten. Aquest concepte és una exigència per mantenir el concepte de l'omnisciència de Déu: la divinitat creadora ja sap com actuarà l'home en cada cas, i això vol dir que les seves accions estan en certa manera escrita (si depenguessin de l'atzar o de l'elecció del moment, Déu no podria conèixer el seu resultat, que seria incert) però l'acte mateix de dur-les a terme depèn de la persona, que té més marge que els altres éssers vius, marcats per l'instint. |
Estris | Un tovalló, torcaboques, torcaboca, tovallol o tel de boca és una peça quadrada de teixit, sovint a joc amb les estovalles, que hom empra a taula per a eixugar-se els llavis i les mans. Modernament existeixen també tovallons de paper, que no es renten sinó que es llencen després de cada ús. Aquests són habituals a restaurants econòmics, locals de menjar ràpid i bars, a més de ser cada cop més freqüents en algunes llars. Especialment els de roba es poden doblegar de maneres més o menys sofisticades per a decorar la taula abans de dinar. De vegades, cada persona usa sempre el mateix tovalló, que pot estar personalitzat directament, per exemple amb el nom brodat o un dibuix o estampat diferent, o bé per mitjà de tovallolers, que són una mena de polseres per a tovallons, que poden ser diferents per a cada persona o no. En qualsevol cas serveixen també com a element decoratiu. Els tovallons de paper s'usen de vegades també per a embolicar cons de gelat i entrepans. |
Telecomunicacions | Un servidor arrel de noms és un servidor de noms del DNS d'Internet. Respon directament les peticions de registres de la zona arrel i respon altres consultes tornant una llista de servidors acreditats de noms del domini de primer nivell adient (TLD). Els servidors arrel de noms són una part crítica de la infraestructura de l'Internet, ja que són el primer pas en la traducció (resolució) dels noms de servidors entenedors pels humans en adreces IP que s'utilitzen entre amfitrions d'Internet. Una combinació de limitacions del DNS i certs protocols, concretament la mida pràctica dels paquets UDP (User Datagram Protocol) no fragmentats, va provocar la decisió inicial de limitar el nombre de servidors arrel a tretze adreces de servidor. L'ús d'adreçament anycast permet que avui en dia el nombre real de servidors arrel sigui molt més gran, essent de 504 actualment. |
Història | Löwe fou el nom d'una família d'actors, musics i compositors que tenien moltes ramificacions. El seu ascendent comú fou, Johann Karl Löwe, Dresden, 1731 - Lübeck, 1807 i la seva esposa Catalina Magdalena Ling (nascuda el 1745), formaren part de diverses companyies (entre d'altres una de Berlín), i el primer va tenir per molt temps la direcció del teatre de la cort de Schwedt. Brillà principalment en els papers còmics, i la seva esposa en els de soubrette. El seu fill Johann Heinrich Löwe i el seu germà Friedrich August Leopold Löwe. |
Ecologia | L'agricultura de guerrilla és una forma d'acció directa no-violenta relacionada amb la reforma agrària, la permacultura i el desenvolupament sostenible. Els activistes ocupen una porció de terra no conreada o els cultius de la qual o plantes no els pertanyen, ja que formulen la necessitat de reconsiderar la forma de propietat de les terres per reclamar l'espai utilitzat de forma errònia i assignar-li un nou propòsit i utilitat.Molts d'aquests agricultors duen a terme la seva ocupació a la nit, en relatiu secret per sembrar o cuidar un nou jardí o plantació. Uns altres treballen d'una forma més oberta, buscant la cooperació de membres de la comunitat rural local on es dugui a terme. L'acte es converteix així en una forma d'activisme proactiu o pro-activisme. |
Nàutica | Segons la mitologia grega, Argo (grec antic: Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or. Els antics consideraven que rebia aquest nom per Argos, el seu constructor, per bé que és possible que sigui al revés: el personatge fou creat per explicar el nom de la nau. En qualsevol cas, el nom evoca el significat de 'ràpid' (grec antic: ἀργός) Era considerada la primera nau construïda pels humans. La proa de l'Argo tenia els dons de la paraula i la profecia perquè l'havien construït amb fusta d'un roure procedent de l'oracle de Dodona. Apol·lodor diu que la nau es va construir sota les ordres d'Atena i tenia cinquanta rems. Les fonts més importants sobre la nau Argo i sobre el viatge dels argonautes es troben a les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes. |
Objectes astronòmics | 58 del Serpentari (58 Ophiuchi) és un estel a la constel·lació del Serpentari. Té magnitud aparent +4,87 i s'hi troba a 57 anys llum de distància del sistema solar. 58 del Serpentari és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F5V. Les dues components del sistema Diadem (α Comae Berenices), ι Pegasi A o ψ Capricorni són estels de característiques semblants a 58 del Serpentari. Aquesta última té una temperatura efectiva de 6.356 - 6.465 K, la xifra exacta varia segons la font consultada. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 12 km/s, cosa que comporta que el seu període de rotació és inferior a 6,07 dies. Encara que presenta un contingut metàl·lic inferior al del Sol, diversos estudis determinen valors per al seu índex de metal·licitat [Fe/H] compresos entre -0,16 i -0,31; un valor mitjà de les diferents mesures suposa que la seva abundància relativa de ferro és un 43% inferior a la solar.58 del Serpentari té una massa de 1,19 masses solars i la seva edat s'estima entre 1.900 i 3.500 milions d'anys. Igual que el Sol i la major part dels estels del nostre entorn, 58 Ophiuchi és un estel del disc fi. |
Física | En física i ciències de la computació, la informació quàntica és la informació física codificada en l'estat d'un sistema quàntic. La informació quàntica és l'entitat bàsica que s'estudia en el camp de la ciència de la informació quàntica, i es manipula utilitzant les tècniques d'enginyeria del processament d'informació quàntica. De manera anàloga a la informació clàssica, que pot ser processada amb ordinadors digitals, transmesa d'un lloc a un altre, manipulada amb algoritmes, i analitzada amb les matemàtiques de la informàtica teòrica, els mateixos procediments s'apliquen a la informació quàntica. |
Informàtica | Unigine Engine és programari intermediari (middleware en anglès) multiplataforma de gràfics per ordinador, desenvolupat per Unigine Corp. És utilitzat com a motor de videojocs o com a motor per a sistemes de realitat virtual, videojocs seriosos i visualització. El producte més famós és el programari comparatiu de Heaven DX11. La característica més important d'Unigine és el seu renderitzador avançat que actualment suporta l'OpenGL 4.0 i el DirectX 11. El SDK d'Unigine s'actualitza mensualment.Les demostracions de la tecnologia de Unigine Engine són incloses en les proves de comparatives de Phoronix Test Suite per a Linux i altres sistemes. |
Festivals | El 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou va tenir lloc del 19 al 29 de juliol de 1999. El Sant Jordi d'Or fou atorgat a la pel·lícula japonesa Ikitai dirigida per Kaneto Shindo. |
Agricultura | El marciment és la pèrdua de rigidesa de les parts no llenyoses de les plantes. Aquest fenomen ocorre quan la pressió de turgència en les cèl·lules de les plantes no lignificades davalla cap a zero, com a resultat de la disminució de l'aigua en les cèl·lules. El procés del marciment modifica la distribució de l'angle foliar de la planta o la capçada cap a condicions més erectes (erectòfiles). El marciment pot ser per: Condicions de secada quan la humitat del sòl davalla per sota de les adequades pel funcionament de la planta; Davallada de la temperatura fins al punt que el sistema vascular de les plantes no funcioni. Alta salinitat, que fa que es difongui aigua des de la planta i hagi contracció; Condicions saturades del sòl, on les arrels no poden obtenir prou oxigen per fer la respiració cel·lular, i són incapaces de transportar aigua dins la planta; o Bacteris o fongs que obstrueixin els sistema de les plantes vasculars.El marciment disminueix la capacitat de les plantes per transpirar i créixer. El marciment permanent porta a la mort de la planta. Els símptomes de marciment i alguns atacs per fongs s'assemblen. En les plantes llenyoses, la reducció de la disponibilitat d'aigua porta a la cavitació del xilema. El punt de marciment permanent és aquell estat de marciment del qual la planta ja no es pot recuperar i ocasiona la mort de la planta. Es defineix com el punt mínim d'humitat en el sòl que la planta requereix per a no marcir-se. Si la humitat decreix fins aquest punt o a un punt inferior, la planta no recupera la seva turgidesa encara que estigui dins una atmosfera saturada d'humitat durant 12 hores. En física el punt de marciment permanent s'expressa amb el símbol θpwp o θwp) es defineix com el contingut d'aigua a −1500 J/kg (o −15 bars) de pressió de succió. |
Astronomia | L'ortus helíac d'un estel (o altres cossos celestes com una lluna, un planeta o una constel·lació) és la seva primera aparició en l'horitzó est després del seu període d'invisibilitat –aproximadament de sis mesos–. És un cas particular de l'ortus.La definició precisa d'ortus helíac és un poc imprecisa, ja que depèn del que s'entengui per « visible a ull nu », paràmetre que depèn de la vista de l'observador, de la qualitat del cel (humitat, altitud). De forma oposada, si es considera el moment en el qual l'estel es pon just després del Sol es pot parlar de posta helíaca (o ocàs helíac) |
Protestes | Les protestes prorusses a Ucraïna són una sèrie de manifestacions, disturbis i episodis de desordre civil esdevinguts a les regions de l'est i sud d'aquest país a partir del 22 de febrer de 2014, com a reacció a l'Euromaidan i en paral·lel a la crisi de Crimea al mateix país. Amb posterioritat les protestes es van intensificar, se les va qualificar de conflicte social o «insurrecció separatista». Van donar pas al conflicte armat a l'est d'Ucraïna de 2014 a partir, aproximadament, del 12 d'abril.Alguns mitjans russos es van referir aleshores a l'esdeveniment com una «Primavera Russa» (en rus: Русская весна). D'altra banda, es van detectar ciutadans russos participant en tals protestes, mentre que l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va denunciar que Ucraïna havia prohibit l'entrada al país a periodistes russos.Les protestes van ocórrer en almenys a onze ciutats, com Donetsk, Khàrkov, Odessa, Luhansk, Mikolaiv, Dniprò, Mariúpol, Melitòpol, i KhersonDurant les protestes, molts activistes van utilitzar banderes de Rússia i banderes amb bandes taronja i negre, és a dir, colors de l'Orde de Sant Jordi, que en forma de llaços solidaris es fan servir per commemorar el Dia de la Victòria en la Gran Guerra Pàtria i altres accions patriòtiques russes.El 7 d'abril, activistes prorussos van autoproclamar la República Popular de Donetsk i la República Popular de Khàrkov. El 8 d'abril, activistes planejaven la proclamació de la República Parlamentària de Luhansk.El 13 d'abril, les autoritats de Kíiv van engegar una operació especial contra l'est del país en la qual les Forces Armades van participar, el que va ser l'inici del conflicte armat a l'est d'Ucraïna de 2014. Segons el deposat president d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx, això deixava Ucraïna a la «vora d'una guerra civil». El Ministeri d'Exteriors de Rússia també va qualificar l'acció de «criminal» i va condemnar les accions del govern ucraïnès. |
Filosofia | El model de cobertura legal, també conegut com el model de Popper-Hempel, o la teoria de la subsumpció., és molt proper a la idea pre-teòrica que moltes persones no expertes poden tenir sobre l'explicació científica. L'enfocament deductiu de l'explicació es remunta almenys fins Aristòtil, qui va enunciar clarament la tesi que les explicacions són arguments deductius. John Stuart Mill va desenvolupar la idea que «explicar» equival a «subsumir» allò que es desitja explicar a una generalització o llei científica. L'any 1948, Karl Hempel i Paul Oppenheim, van publicar les idees bàsiques del model de cobertura legal, tot i que Karl Popper ja n'havia esbossat abans algunes idees. Segons aquest model, una explicació científica és un argument en el qual les premisses (lleis i dades) expliquen un fet (o una regularitat) descrit per la conclusió d'aquest argument. Una de les varietats del model de cobertura legal és el model nomològic-deductiu d'explicació, que es distingeix perquè la forma de l'argument és deductiva. Existeixen tres models d'explicació segons el model de cobertura legal. Aquests tres models tenen en comú que presenten les explicacions científiques com a arguments en què l'enunciat que descriu allò que es desitja explicar resulta d'un raonament on les premisses estan compostes per lleis i dades. El conjunt de les premisses constitueix el explanans, i aquest explanans ha d'incloure almenys una "llei de la natura". La conclusió del raonament, que es tracta de l'explanandum, és un enunciat que descriu el fet (o la llei, segons el cas) que es vol explicar. |
Psicologia | La Rupture és una pel·lícula Claude Chabrol, estrenada el 1970 i coproduïda per França, Itàlia i Bèlgica. |
Geografia | Ankershagen és un municipi del districte Mecklenburgische Seenplatte a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a Alemanya. Pertany a l'amt del Penzliner Land. El 2019 tenia 631 habitants. El riu Havel hi neix. L'arqueòleg Heinrich Schliemann hi va passar la seva jovenesa i per això el municipi porta l'epítet oficial de Schliemanngemeinde (municipi de Schliemann). |
Esoterisme | Marie Cachet (18 de gener de 1988) és una escriptora francesa coneguda per les seves obres Le besoin d'impossible (2016) i The Secret of the She-Bear (2017). El 2013 va publicar, al costat del seu cònjuge Varg Vikernes, una pel·lícula independent, Forebears. |
Ciència-ficció | Orion's Arm (també anomenat The Orion's Arm Universe Project, OAUP o, simplement, OA) és un projecte de ciència-ficció en línia fundat per M. Alan Kazlev i Donna Malcolm Hirsekorn, i on qualsevol persona hi pot col·laborar amb articles, històries o música. |
Arquitectura | Les bandes llombardes són un conjunt d'arcades cegues de mig punt disposades horitzontalment entre la part superior d'uns pilars verticals de nom lesenes. Aquestes arcades i les lesenes, fetes de maons o en pedra, són adossats a la part exterior dels murs i sobresurten lleugerament amb funció únicament decorativa. Es troben en l'arquitectura d'estil romànic d'esglèsies i monestirs medievals. Per a Josep Puig i Cadafalch, arquitecte i historiador de l'art, l'inici de l'estil romànic en l'arquitectura se situa al nord de la península italiana, la Llombardia, a l'edat mitjana, als volts de l'any 1000. Des d'aleshores es va estendre pel que avui és la Provença, Catalunya i l'Aragó on es troben les bandes llombardes com a element decoratiu.Són un element típic de l'estil romànic originari de la Llombardia. Els pilars i arcs cecs es repeteixen a intervals regulars generalment a l'exterior de la capçalera de les esglésies romàniques. En trobem exemples a Sant Vicenç de Cardona (1040) i Santa Maria de Ripoll (1032). L'antiga arquitectura romana va ser la precursora dels frisos arquejats que es poden trobar a l'arquitectura romana d'Orient. Hi ha exemples a les files d'arcs cecs del mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (nord d'Itàlia). Els frisos d'arc tenien un paper important en l'arquitectura romànica en millorar l'equilibri de la construcció. A Catalunya es van utilitzar per primera vegada després de la tornada de l'abat Oliba del seu viatge al Vaticà (Itàlia) l'any 1011, on va intercedir davant el papa Sergi IV per millorar els monestirs catalans. Eventualment, també se'n troben a l'arquitectura gòtica i, modernament, en l'estil neoromànic i neogòtic. |
Arquitectura | Patrick Keiller (Blackpool, Anglaterra, el 1950) és un director de cinema, escriptor i acadèmic anglès. |
Heràldica | Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó. |
Història | Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa. Se sap que el van portar tres persones, però per dues fonts siríaques, que podrien tenir un origen únic i que haurien confós astabed (segons Josuè l'Estilita, equivalent a magister militum o comandant en cap de l'exèrcit) amb aspahbed (cap de l'exèrcit o cap de la cavalleria). Les tres persones que el van portar foren: El general Bōē, nomenat per Kobad I per acordar un armistici amb el general romà d'Orient Celer (505). Va morir el mateix any abans d'arribar a un acord. Els romans d'Orient l'anomenen Aspebedes (Procopiu a De Bello Persico 1.9.24), Aspetios (Theofanes, Chronography, 1838, I, p. 228), o Aspevedes (Foci, Bibliotheca 63), mentre Josuè l'Estilita l'anomena Astabed (siríac Astabid, també a Zacaries el Rector) Un general que va substituir l'anterior, de nom desconegut, que va signar l'armistici (506). Un general nomenat el 527 per Kobad I per negociar amb Hipati o Hipaci i Farsman (Farasmanes) representants de l'emperador. se segurament el mateix que l'anterior.També el va portar un alt oficial que va dirigir un exèrcit contra els romans d'Orient al nord de Mesopotàmia uns anys després però se suposa que encara fou el mateix personatge. |
Ètica | El dubte constitueix un estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença. Pot projectar-se en els camps de la decisió i l'acció, o afectar únicament a la creença i a la fe. Si li precediex una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta. En filosofia, el dubte cartesià equival a la suspensió del judici (epojé) que tractaven de provocar, amb els seus nombrosos i sovint assenyats arguments, els escèptics antics (Pirronisme). Els arguments escèptics que enfronta Descartes semblen estrambòtics, vists des de la vida quotidiana i el sentit comú. Però Descartes no sembla haver confós el conjunt de creences i conviccions que, clar i ras, semblen indispensables per a orientar-nos en la pràctica, amb els criteris de la investigació filosòfica. Això pot apreciar-se en la distinció que estableix Descartes, entre les Regles del Mètode (Discurs, 2) i les Regles de la "moral provisional" (Discurs, 3). La investigació, que és una tasca pràctica i es desenvolupa en l'àmbit general de la vida, té el propòsit de servir a aquesta, però seria insensat esperar-ho abans que ella mateixa aconsegueixi alguns resultats raonablement confiables. Entre tant, per a desenvolupar-se, la investigació consisteix a sotmetre a examen una porción enorme del que anomenèm "sentit comú ", incloent aquí moltes idees conformi a les quals (tot sembla indicar-ho) hauríem de viure mentre la investigació mateixa es desenvolupa. Però no es tracta d'interrompre la pràctica i la vida per a permetre la investigació, així com tampoc de fer passar com "resultats", unes meres modes intel·lectuals (la doctrina de la secta on ens eduquem, o qualsevol altre producte de la confusió). El projecte cartesià va ser el d'examinar aquestes idees, entre altres, a la recerca de fonaments filosóficament vàlids. Els arguments escèptics (encaminats a introduir dubtes) que Descartes considera en les Meditacions Metafísiques, han estat presos completament de Plató (Cràtil i Teetetes). Aquests arguments constitueixen un instrument d'investigació, i en primer lloc han d'avaluar-se conformi a si són o no intel·libigles, i si una vegada acceptats, serien en principi susceptibles de discutir-se (doncs del contrari, serien incompatibles amb l'activitat d'investigació). Si ambdues condicions es compleixen, els arguments són útils a l'empresa filosòfica en opinió de Descartes (precisamenmt com a instruments d'investigació). Per a més tard, dintre de la investigació cartesiana, quedaria jutjar si realment no tenim cap raó que permeti descartar-los. |
Art | Jean Audran (Lió, 1667- París, 1756) fou un pintor francès, germà de Benoît Audran el Vell, i tercer fill de Germain Audran. Havent après la tècnica pictòrica amb el seu pare, va ser posat sota la cura del seu oncle, el famós Gérard Audran, a París. Abans de complir la vintena ja havia esdevingut un important i reconegut gravador a causa d'una habilitat poc comú. El 1706 va ser nomenat gravador del rei, amb una pensió i apartaments als Gobelins. Fou un dels gravadors més perfeccionistes de l'època, imitant l'estil del seu oncle. Va morir el 1756. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es pot veure una obra seva, Entrada d'Alexandre el Gran a Babilònia, realitzada conjuntament amb Charles Le Brun. Al Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú s'hi pot veure la seva obra Le Couronnement de la Reine, realitzada conjuntament amb Jean Nattier. |
Mitologia | La deïtat creadora és un déu que efectua la creació de l'univers i del món a partir de combinar diversos elements preexistents o fent-los sorgir del no-res. Tant les religions politeistes com les monoteistes presenten exemples d'aquesta figura. En el cas del politeisme, el déu creador pot ser una entitat independent (sovint més abstracta que la resta o pertanyent a una generació anterior de déus) o bé compartir atributs amb el déu del cel o el déu suprem del panteó. Dins del monoteisme, sol atribuir-se el poder creador a la divinitat venerada, que és alhora origen de la vida i justificació de la moral. Com que els monoteistes només adoren un sol déu, atribueixen a aquest tots els poders sobrenaturals possibles (de fet l'omnipotència és un tret propi de Déu en la concepció occidental), incloent-hi la creació.Alguns exemples de déu creador són Ptah (divinitat egípcia), El (déu principal de la mitologia cananea), Déu Pare (primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat cristiana) o Viracocha (primera divinitat dels antics peruans). |
Estris | La corretja és una banda o llenca de cuir, pell, roba o, modernament, teixits artificials, que serveix per a cenyir, sostenir, tibar, etc. Hi ha moltes formes de corretja, per a molts propòsits diferents. Molts tipus de corretja manquen de nom específic i es designen pel nom genèric, corretja; per exemple, les corretges d'una motxilla o d'un sarró. Endemés, hi ha corretges que tenen nom específic, el qual s'usa sempre, en comptes del genèric corretja, per a la precisió expressiva, imprescindible en el context. Per exemple, la corretja dissenyada per a dur entorn de la cintura del cos humà rep el nom particular de cinturó o cinyell. En certs camps d'activitat s'anomena cingla la mena de corretja dissenyada per a sostenir pesos considerables. La regna és la corretja que és part d'una brida i amb què es governa el cavall. Etc., etc. Un conjunt de corretges s'anomena corretjam; per exemple, el corretjam que forma part de l'equipament militar o paramilitar. En significat metafòric, tenir corretja significa tenir capacitat de sofrir burles o jangles feixugues. |
Jocs | El disseny de nivells o disseny d'escenaris és una creació de nivells, locals, rondes o missions per un videojoc. Es realitza amb eines de disseny especials, un programari creat amb el propòsit de construir nivells, no obstant alguns videojocs solen incloure eines d'edició. |
Cultura popular | Meteorologia popular és el corpus d'elements del folklore que es relacionen amb la predicció del temps meteorològic. Es troba sobretot en forma de refranys. Des de sempre l'home ha desitjat poder preveure el temps que farà, ja que en les societats primitives hi havia una gran dependència del temps meteorològic; la cacera, la pesca o la recol·lecció i, per tant, la supervivència podien ser afavorides o malaguanyades per les condicions meteorològiques. Amb l'aparició de l'agricultura aquesta dependència es feu encara més visible. Era per tant vital, en una època en què no existia la predicció meteorològica científica, per a agricultors, pastors, comerciants, etc., poder preveure el temps, tant a curt com a llarg termini. Abans de la invenció dels aparells moderns (baròmetres, higròmetres), les condicions de pressió atmosfèrica, humitat, etc., es podien observar en la natura i en la vida quotidiana i fer prediccions a partir d'aquesta observació. La tradició oral ha transmès un gran nombre de rimes, anècdotes i refranys que pretenen predir el temps que farà en el dia o dies propers. |
Agricultura | Pierre Galet (Mònaco, 28 de gener de 1921 - Montpeller, 30 de desembre de 2019) va ser un expert en viticultura. Va escriure nombroses obres de referència sobre la vinya i el vi. Juntament amb Viala i Vermorel és considerat un dels ampelògrafs més importants del segle xx i «pare» de la descripció científica de les varietats de la vinya. Va començar l'estudi i l'inventari a França i ha continuat als cinc continents on aviat va ser reconegut com a expert.Durant quaranta anys va ensenyar a l'Escola Superior Nacional d'Agronomia de Montpeller. |
Cronometria | El Rellotge d'espelma és un dispositiu emprat per a mesurar el temps que es basa en la regularitat del cremar (generalment cera) de les espelmas enceses. En l'antiguitat eren molt emprats en els convents i monestirs europeus per poder fer les vigílies (Hores canòniques). |
Matemàtiques | El prolific matemàtic Paul Erdős i els seus diversos col·laboradors van fer moltes conjectures matemàtiques rellevants, sobre un camp ampli de temes, i en molts casos Erdős va oferir recompenses monetàries a qui les resolgués. |
Matemàtiques | La classe combinatòria, o simplement classe, és en combinatòria una classe d'equivalència de conjunts que tenen la mateixa successió de recompte. Encara que els elements d'aquests conjunts equivalents poden tenir definicions i semàntica molt diferents, la combinatòria s'ocupa només del nombre d'elements d'una mida concreta. Per això, el coneixement sobre un element de la classe es pot aplicar directament a altres conjunts en la classe. Per exemple, el conjunt de triangulacions de polígons és "combinatòriament isomorf" al conjunt d'arbres plans amb arrel generals. Encara que aquests conjunts naturalment descriuen coses diferents, tenen la mateixa successió de recompte, els nombres de Catalan. |
Química | La major part de la producció mundial de bauxita es destina a l'obtenció de l'alúmina mitjançant el procés Bayer, que posteriorment es processa mitjançant el procés Hall-Heroult per obtenir l'alumini. La Xina és el principal país en realitzar aquest procés, ja que el 40% de l'alumini mundial és produït en aquest país. Altres països que el segueixen són Rússia (9,3%) o Canadà (7,1%). En canvi, Espanya té una producció minoritària, tot i això, hi ha una empresa, amb seu a Madrid, que realitza aquest procés, el seu nom és Alcoa, que posseeix fàbriques a Barcelona, La Coruña i Madrid entre d'altres. |
Història | Els funcionaris de l'antic Egipte apareixen esmentats com a tals per primera vegada durant la primera dinastia. Una gran part de la població egípcia descriu el seu càrrec i funcions en la seva tomba i també s'esmenten els càrrecs en diversos monuments i documents escrits. Els càrrecs que es descriuen aquí són principalment de caràcter polític, funcionariat administratiu, judicial i policial, graus militars i càrrecs sacerdotals. |
Agricultura | El foc bacterià és una malaltia causada pel bacteri Erwinia amylovora que afecta greument plantes de la família de les rosàcies, entre les quals trobem diversos fruiters com la pomera, la perera, els nesprers i el codonyer. |
Televisió | Un actor de veu és una especialitat de la carrera d'actor. Un actor de veu proporciona la seva veu per a qualsevol suport audiovisual com videojocs, atraccions, sèries radiofòniques, sèries de televisió, stop motion, animacions (com dibuixos animats, pel·lícules i curts animats), publicitat de televisió i ràdio. L'actor de doblatge n'és una especialitat i, per tant, un concepte més restringit. Una pràctica comuna és contractar dones per als papers de nens. Això és especialment útil si una sèrie o una campanya publicitària dura diversos anys, ja que, mentre que la veu d'un actor adolescent canvia amb el temps, la d'una actriu adulta no ho fa. |
Telecomunicacions | Numericable és un operador de cable i empresa de serveis de telecomunicacions. Va ser creada el 2007 per la fusió entre les empreses coompetidores Noos i NC Numericable xarxes. El Grup Numericable SA va ser fundat l'agost 2013 per actuar com l'empresa mare del grup d'empreses de Numericable i per oferir les seves participacions a borsa. L'empresa proporciona serveis de banda ampla de cable dins França, Luxemburg i Portugal, i ofereix televisió digital i analògica, internet i serveis de telefonia domèstica.És el principal proveïdor de cable internet i televisiu a la França metropolitana. Des de 2012, disposa de la xarxa de Banda ampla més potent de França, incloent una porció petita que utilitza FTTX o fibra òptica. El 19 de setembre de 2013, després d'unes converses fallides amb l'empresa francesa SFR, Numericable va anunciar que faria els primers passos per fer una oferta pública d'adquisició d'aquesta al mercat NYSE Euronext de París.El 4 de març de 2014, Numericable va donar suport a pel seu accionista majoritari Altice, fent una oferta per comprar Vivendi, la línia de telecomunicacions mòbils de SFR, i la segona més gran del país. L'empresa es va fusionar amb SFR el novembre de 2014, tot creant Numericable-SFR. Numericable també opera a Luxemburg i a Portugal. Abans que la seva filial local esdevingués independent, Numericable era també present a Bèlgica. |
Humor | Alexei Stoliarov (Iekaterinburg, 1987) és periodista radiofònic rus, conegut com a Pranker Lexus. Juntament amb Vladímir Kuznetsov, amb qui forma el duet Vovan i Lexus, ha realitzat diverses bromes telefòniques a personatges polítics a nivell internacional. Així, ha realitzat enregistraments amb persones com Petrò Poroixenko, Recep Erdogan, el senador estatunidenc John McCain, el secretari general de l'OTAN Jens Stoltenberg, Mikhaïl Gorbatxov, Igor Kolomoiskíi, Vitali Klitxkó, Elton John, i moltes altres personalitats del món polític i de l'entreteniment. |
Psicologia | L'escala Kinsey pretén fer mesura de l'orientació sexual partint de 0 (exclusivament heterosexual) a 6 (exclusivament homosexual). Inicialment va ésser publicada a Sexual Behavior in the Human Male (1948) d'Alfred Kinsey, i fou important en el treball complementari de títol Sexual Behavior in the Human Female (1953). Per descriure l'escala, Kinsey afirmà: Amb el remarcament de la gradació existent entre els historials homosexual i heterosexual exclusius, ha semblat apropiat el desenvolupament d'una classificació que es basi en la quantitat d'experiències homosexuals i heterosexuals de cada historial... Cada individu seria assignat a una posició dintre d'aquesta escala, per a cada període de la seva vida…. Una escala amb set punts assenyala fidedignament les múltiples gradacions que de fet existeixen." (Kinsey, i cols. (1948). pp. 639, 656) L'escala Kinsey presentada és la següent: |
Ciència militar | José Tohá González (Chillán, 6 de febrer de 1927 -Santiago de Xile, 15 de març de 1974) fou un periodista i polític xilè d'ascendència catalana que fou Ministre de l'Interior i Defensa al govern de Salvador Allende, fou assassinat a començaments del règim militar d'Augusto Pinochet. |
Agricultura | Un fong entomopatogen és un fong que pot actuar com a paràsit d'insectes i els mata o els inactiva seriosament. |
Geologia | Les grutes de Longmen (xinès simplificat: 龙门石窟, xinès tradicional: 龍門石窟, pinyin: lóngmén shíkū) estan situades a 12 quilòmetres al sud de la ciutat de Luoyang, a la província de Henan, a la República Popular de la Xina. Les grutes contenen el major i més impressionant conjunt d'obres d'art de la dinastia dels Wei del Nord i la dinastia Tang (316-907). Inspirades exclusivament per la religió budista, aquestes obres són una magnífica mostra de l'apogeu de l'art de l'escultura rupestre a la Xina. |
Astronomia | Una esfera armil·lar és un instrument astronòmic format per cèrcols (anomenats armil·les) que representen els cercles més importants que es poden considerar sobre l'esfera celeste. S'utilitza per a representar de manera aproximada el moviment dels cossos celestes al voltant de la Terra o el Sol i els moments dels equinoccis i els solsticis. L'esfera armil·lar fou inventada presumiblement per Eratòstenes cap al 255 aC. El nom procedeix del llatí armilla ('cèrcol, braçalet'), ja que l'instrument està construït sobre un esquelet de cèrcols graduats que mostren l'equador, l'eclíptica i els meridians i paral·lels astronòmics. A la major part de les esferes armil·lars es pot apreciar la Terra (o també, i en models posteriors, el Sol) representada al centre de l'esfera. |
Arquitectura | Un porxe, porxo o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior. Pot ser independent o ajuntat a un edifici. En qualsevol cas, la seua funció és proveir aixopluc a les persones. Molts porxes són mercats coberts. El terme també designa, per extensió, les golfes en diverses zones. |
Sociologia | El fracàs és l'estat produït quan no s'assoleix un objectiu, no es té èxit en una empresa o fita o bé es produeix una derrota. La constatació del fracàs d'un acte té a veure amb el punt de vista, ja que un mateix fet pot ser jutjat com un èxit o un fracàs per persones diferents o en diferents circumstàncies. El fracàs pot afectar a qualsevol àmbit, així es parla de fracàs escolar, fracàs comercial o personal, etc. Fracassar provoca sentiments negatius, com la pena, la decepció o la ràbia. En algunes societats s'associa a la pèrdua d'honor, especialment les orientals o les fortament militaritzades. Viccionari |
Antropologia | La Santa Compaña és, en la mitologia gallega, una processó de morts o d'ànimes en pena que a partir de la mitja nit recorren els camins. El propòsit d'aquesta processó és el de visitar o avisar a totes aquelles cases en les que en breu hi haurà un mort. Es tracta d'una tradició present també al nord de Portugal i en alguns indrets de l'oest d'Astúries.A Astúries es coneix com a "Güestia". Existeixen llegendes similars a les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca i a Estremadura amb el nom de Huéspeda i en altres llocs de Castella amb el nom d'Estantigua. El nom de Santa Compaña sembla tractar-se d'una contaminació culta de l'expressió llatina "sanctam cum pania" |
Esoterisme | Ulaş Tekerkaya és un cuiner (xef) i escriptor de gastronomia turc especialitzat en la cuina turca, i també conegut amb el sobrenom Somatçı, una paraula turca antiga que significa persona que posa la taula en la cultura sufita. Tekerkaya es va dedicar a estudiar sufisme i la vida de Rumi i a reconstruir els plats dels temps otomans i anteriors, rumí. Ulaş Tekerkaya treballava com a cuiner en una base militar a Konya, la ciutat de Mevlana (Rumi), on va desenvolupar un interès pel tasavvuf i Rumi i va abandonar el càrrec. Després es va dedicar a viatjar i visitar els mevlevihane (cases o llocs de reunió dels sufites) per a investigar i reviure la gastronomia tradicional "mevlevita". Per tal fi va obrir un restaurant primerament a Konya, i després obrí altre restaurant en Antalya, anomenat Fihi Ma Fih. Fihi Ma Fih és una al·lusió a l'obra i filosofia de Rumi i significa "el que hi-ha dins és dins". (Algunes diuen que aquestes paraules de Rumi són inspirades d'unes paraules d'Ibn al-Arabí en la seva obra "Fütûḥâtü’l-Mekkiyye".)Ulaş Tekerkaya cuina només amb els materials que hi havien en el segle xiv, sense utilitzar oli de cuina, tomàquets, sucre, pebrot, cogombre, salça ni altres ingredients nous que abunden a la cuina turca actual. En el lloc de sucre empra pekmez o mel, i a part de la sal, com espècies, només comí i canyella, coses que llavors arribaven al país amb caravanes.Tekerkaya dona conferències sobre Mevlana i la gastronomia del seu temps i ha publicat un llibre bilingüe (turc-anglès) sobre la seva especialitat anomenat Somata Salâ (Salutació a la taula). |
Nàutica | La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga. Tot i tenir un paper decisiu en l'expansió romana per la Mediterrània, la marina romana no va tenir mai el prestigi de les legions romanes. Al llarg de la seva història els romans van ser un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb la mar, com els grecs i els egipcis, per construir vaixells. Parcialment a causa d'això, la marina mai no va ser totalment valorada per l'estat romà, i es considerava «no romana». En l'antiguitat, les marines i les flotes comercials no tenien l'autonomia logística de l'actualitat. A diferència de les forces navals modernes, la marina romana, fins i tot en el seu apogeu, no va existir de forma autònoma, sinó que va operar com un adjunt de l'exèrcit romà. La marina romana es va crear en temps de la República Romana. L'any 311 aC es va instituir la figura dels almiralls (Duoviri navals) per dirigir la petita marina romana, formada per uns pocs vaixells (birrems sobretot), i pels contingents marítims de les ciutats aliades que posseïen marina (com Nàpols). El 267 aC es van instituir els quatre qüestors de la marina (Classici quaestores), amb seus respectives en quatre ports: Ostia, Calis (a Campània), Ariminium (Rímini), i una altra seu de la qual el nom i situació no és conegut. En el transcurs de la Primera Guerra Púnica la marina romana es va desenvolupar enormement i va tenir un paper vital en la victòria romana i en l'ascensió de la República Romana a l'hegemonia de la Mediterrània. Durant la primera meitat del segle ii aC Roma va destruir Cartago i subjugà els regnes hel·lenístics de l'est de la Mediterrània, i amb això aconseguí el domini complet de totes les ribes del mar interior, que ells van anomenar Mare Nostrum. Les flotes romanes van tornar a tenir un paper preponderant en el segle i aC en les guerres contra els pirates i en les guerres civils romanes que van provocar la caiguda de la República, les campanyes es van estendre al llarg de tota la Mediterrània. En el 31 aC la gran Batalla d'Actium va posar fi a la quarta guerra civil romana amb la victòria final d'August i l'establiment de l'Imperi Romà. Durant el període imperial, la Mediterrània va ser un pacífic «llac romà» per l'absència d'un rival marítim, i la marina romana va quedar reduïda al patrullatge i a tasques de transport. No obstant això, en les fronteres de l'Imperi Romà, en les noves conquestes o, cada vegada més, en la defensa contra les invasions bàrbares, les flotes romanes van estar plenament implicades. El declivi de l'Imperi Romà al segle iii dC es va sentir en la marina romana, que va quedar reduïda a l'ombra de si mateixa, tant en grandària com en capacitat de combat. En les successives onades dels pobles bàrbars contra les fronteres de l'Imperi Romà, la marina romana només va poder tenir un paper secundari. Al començament del segle V d. C. les fronteres de l'Imperi Romà van ser traspassades i aviat van aparèixer regnes bàrbars a la vora de la Mediterrània occidental. Un d'ells, el dels vàndals, va crear una marina pròpia i va atacar les costes del Mediterrani, fins i tot va arribar a saquejar Roma, mentre les disminuïdes flotes romanes van ser incapaces d'oferir-hi resistència. L'Imperi Romà d'Occident es va enfonsar en el segle V d.C. i la posterior marina romana del durador Imperi Romà d'Orient és anomenada pels historiadors marina romana d'Orient. |
Ciències de la salut | La immunosupressió són diverses tècniques medicals per a inhibir l'activitat del sistema immunitari per fàrmacs (antimetabòlits o immunosupressors), irradiació o sèrum antlimfocitari.Quan una persona rep medicaments immunosupressors o té el seu sistema immune afeblit per altres raons (per exemple per la quimioteràpia i altres) es diu que està immunodeprimida (en anglès:immunocompromised). S'utilitza per a: Prevenir el rebuig d'un òrgan trasplantat Tractament de malalties autoimmunitàries com artritis reumatoide, colitis ulcerosa o lupus sistèmic eritematós.Vegeu també: Immunodeficiència |
Geografia | Aokigahara (青木ヶ原), conegut també com el Mar d'Arbres (樹海, Jukai), és un bosc de 35 km² que es troba en la base del mont Fuji al Japó. És un lloc popular on la gent acudeix a suïcidar-se des que es publicà una novel·la (Kuroi Jukai) on un personatge es suïcidava allí.A causa de la densitat d'arbres que bloquegen el vent i l'absència de fauna, el bosc és conegut per la seva tranquil·litat. Amb la publicació de la novel·la Kuroi Jukai, on un personatge es suïcidava allí, el bosc es convertí en un lloc popular per a les persones amb tendències suïcides per triar-lo com a destinació final. Els yakuza envien a persones sense feina a que furten objectes dels cadàvers. Les patrulles de policies entren una volta a l'any i no penetren molt per la densitat. Cada any es troben uns 100 morts. Com a reacció a aquesta pràctica s'han posat cartells per intentar dissuadir als suïcides potencials. |
Ètica | Els instruments internacionals de drets humans són els tractats i altres textos internacionals que serveixen com a fonts legals per al dret internacional dels drets humans i la protecció dels drets humans en general. N'hi ha de diferents tipus, però la majoria es poden classificar en dues grans categories: les declaracions, adoptades per òrgans com l'Assemblea General de les Nacions Unides, que per naturalesa són declaratives, de manera que no són jurídicament vinculants encara que poden ser políticament autoritzades i quasi-legals, i sovint expressen principis rectors; i les convencions que són tractats multipartistes que estan dissenyats per convertir-se en vinculants legalment, solen incloure un llenguatge prescriptiu i molt específic, i normalment es conclouen mitjançant un procediment llarg que sovint requereix la ratificació per part de la legislatura de cada estat. Menys conegudes són algunes "recomanacions" que són similars a les convencions en ser acordades multilateralment, però no es poden ratificar i serveixen per establir estàndards comuns. També poden existir directrius administratives que siguin acordades multilateralment pels estats, així com els estatuts dels tribunals o altres institucions. Una prescripció o principi específic de qualsevol d'aquests diferents instruments internacionals pot, amb el temps, assolir l'estatus de dret internacional consuetudinari, acceptat específicament per un estat o no, només pel fet de ser ben reconegut i seguit durant un temps prou llarg. Els instruments internacionals de drets humans es poden dividir en instruments globals, dels quals qualsevol estat del món en pot ser part, i instruments regionals, que es restringeixen als estats d'una regió concreta del món. La majoria de convencions i recomanacions (però poques declaracions) estableixen mecanismes de seguiment i estableixen òrgans per supervisar la seva implementació. En alguns casos, aquests organismes poden tenir relativament poca autoritat política o mitjans legals, i poden ser ignorats pels estats membres; en altres casos aquests mecanismes compten amb òrgans amb una gran autoritat política i les seves decisions gairebé sempre s'executen. Un bon exemple d'això últim és el Tribunal Europeu de Drets Humans. Els mecanismes de control també varien pel que fa al grau d'accés individual per exposar els casos d'abús i la petició de recursos. Segons algunes convencions o recomanacions, per exemple, amb la Convenció Europea de Drets Humans els individus o els estats poden, amb determinades condicions, portar casos individuals a un tribunal de ple dret en l'àmbit internacional. De vegades, això es pot fer als tribunals nacionals a causa de la jurisdicció universal. La Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals juntament amb altres instruments internacionals de drets humans s'anomenen de vegades la declaració internacional de drets. Els instruments internacionals de drets humans són identificats per l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. |
Sociologia | Una víctima expiatòria o boc expiatori és una persona, grup, organització, etc. escollida per endossar-li una responsabilitat o falta per la qual n'és parcialment o totalment innocent. El fenomen de la víctima expiatòria és grupal, d'una comunitat que inclou tant a la o les víctimes com a la resta de persones que en formen part. Les causes i motivacions són múltiples, podent ser deliberades, per a evadir responsabilitats i culpes, o inconscients, produïdes per mecanismes de defensa psicològics. Cal un grup de com a mínim dues persones, com per exemple un home i la seva parella. Els actors de la dinàmica poden pertànyer a la mateixa família, a la mateixa feina (un treballador i el seu superior), poden ser els membres de qualsevol organització (per exemple, una associació) o de qualsevol tipus de grup constituït. De fet, no cal que sigui un fet intragrupal, ja que pot ocórrer també de manera intergrupal, observant-se aleshores entre grups humans diferents al si d'un país o una societat, per exemple. Es relaciona amb la violència en general, incloent la violència de gènere, l'assetjament laboral i l'assetjament escolar, a més de l'abús de poder o la justificació d'actes no justificables, en un intent de persuasió, per part d'un agent dominant: persona física, govern, poder econòmic, líder religiós, etc. En aquest segon cas entrarien algunes polítiques contra immigrants, contra acusats de terrorisme, contra drets associats a alguns oficis i professions, etc. |
Conflictes | Es coneix com a Conflicte armat colombià el conflicte guerriller que es va iniciar aproximadament el 1964, entre el govern colombià i les guerrilles camperoles, i diverses guerriles com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN). Està fonamentat històricament en el conflicte conegut com La Violencia, que va ser provocat per l'assassinat del líder polític Jorge Eliécer Gaitán, i la ingerència dels Estats Units, que exercí una forta repressió contra el comunisme en zones rurals de Colòmbia en la dècada de 1960, cosa que va portar diversos militants liberals i comunistes a reorganitzar a les FARC. El conflicte ha travessat diverses fases amb major o menor intensitat i ha vist com els grups implicats utilitzaven diverses tàctiques de confrontació al llarg de la història. Les raons per combatre varien d'un grup a un altre. Els diversos moviments guerrillers com les FARC afirmen estar lluitant pels drets dels pobres a Colòmbia i per protegir-los de la violència del govern i per aconseguir justícia social a través del socialisme. El govern colombià diu que està lluitant per mantenir l'ordre i l'estabilitat, i per protegir els drets i interessos dels seus ciutadans. Els grups paramilitars, com les AUC, afirmen estar reaccionant a l'amenaça dels moviments guerrillers. Tant els grups guerrillers com els paramilitars han estat acusats de participar en el tràfic de drogues i de ser grups terroristes. Totes les parts implicades en el conflicte han estat criticades per nombroses violacions de drets humans. Segons un informe del govern, 220.000 persones han mort en el conflicte entre 1958 i 2013, la majoria d'ells civils. |
Geologia | La granulometria és l'estudi de la distribució de les dimensions d'un conjunt d'elements finits de matèria natural o triturada. L'anàlisi granulomètric és el conjunt de les operacions que permeten determinar la distribució. |
Art | La documenta 12 va ser la dotzena edició de la documenta, l'exposició d'art contemporani més important del món. Va tenir lloc a Kassel del 16 de juny al 23 de setembre del 2007. El director artístic de la documenta 12 fou Roger-Martin Buergel i la comissària, Ruth Noack. En els diversos espais de l'exposició es van mostrar més de 500 obres de més de 100 artistes d'arreu del món. |
Arquitectura | L'arquitectura georgiana és un l'estil arquitectònic portat a terme entre 1720 i 1840 en els països de parla anglesa, anomenat així pels quatre reis britànics anomenats Jordi (George) que van regnar a Anglaterra des del 1714 fins a 1830. Va succeir a l'estil barroc d'Anglaterra de Christopher Wren, John Vanbrugh i Nicholas Hawksmoor. Entre els primers arquitectes a promoure el canvi des del barroc estaven Colent Campbell i els seus gravats de Vitruvius Britannicus, Lord Burlington i el seu protegit William Kent, Thomas Archer i el venecià Giacomo Leoni, que va desenvolupar la seva carrera a Anglaterra. Els estils resultants entren dins de diverses categories, en primer lloc i amb caràcter destacat es troba el Pal·ladianisme, utilitzat per l'arquitecte anglès Inigo Jones que va tenir una gran difusió a la decoració d'interiors i d'altra banda les variants angleses de l'estil rococó i el neogòtic. Des del 1760 es van posar de moda diferents tipus d'arquitectura neoclàssica, associats amb els arquitectes britànics Robert Adam, James Gibbs, Sir William Chambers a qui és degut Somerset House a Londres, construït en la segona meitat del segle xviii, que constitueix un dels exemples més bells de l'aplicació d'aquest estil a l'arquitectura pública. A l'Amèrica del Nord ja es deixa notar aquest estil abans de la seva independència, tanmateix és al voltant de 1785, quan l'estil georgià s'havia convertit en alguna cosa extremament popular gràcies a una versió autòctona denominada estil colonial o federal, que va evolucionar cap a un monumental neoclassicisme. |
Agricultura | L'arna oriental del préssec (Cydia molesta Busck) és un insecte lepidòpter originari d'Àsia oriental, que és una plaga de fruiters com l'albercoquer i el presseguer entre d'altres. De de la seva zona d'origen s'ha difós a Amèrica, Austràlia i Europa occidental.Els adults són una papallona de dimensió de mitjana a petita, de color gris marronós. La larva té una llargada de 10-15 mm i provoquen danys en els borrons i els fruits. El fruit atacat presenta una gomosi i sovint queda atacat per fongs. La Cydia hiverna com larva madura i l'insecte té de 4 a 5 generacions cada any. |
Sociologia | Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta. Tenien molta importància en la construcció d'habitatges (algunes vegades, podien ésser també mestres de cases) i també de vaixells (per exemple, els fusters de ribera de Barcelona) que desenvoluparen una professió específica: la del mestre d'aixa. Cal fer esment també dels fusters que d'ençà de la darreria de l'edat mitjana treballaven a les serradores. Ja com a artistes, podem esmentar els tallistes, que esculpien la fusta per fer cairats (Pere S'Anglada, Macià Bonafè, Xavier Campeny, etc.). De fet, a Barcelona, a mitjan segle xv, on es diferenciava els fusters caixers (que eren seixanta-tres) dels fusters bosquers (que eren vint-i-tres). |
Matemàtiques | El nombre π (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica. Actualment, el seu ús no es restringeix a la definició com a quocient entre la longitud i el diàmetre d'una circumferència, sinó que apareix de manera natural en molts altres contexts. Per posar-ne alguns exemples: En calcular superfícies i volums de figures geomètriques. En calcular distàncies a la Terra. En sumar sèries numèriques. Per exemple, ∑ i ≥ 1 1 i 2 = π 2 6 {\displaystyle \sum _{i\geq 1}{\frac {1}{i^{2}}}={\frac {{\pi }^{2}}{6}}} En mecànica, per a calcular òrbites planetàries. Si prenem dos nombres a l'atzar, la probabilitat que siguin primers entre si, és a dir, que no tinguin factors comuns, és: P = 6 π 2 {\displaystyle P={\frac {6}{{\pi }^{2}}}} . En estadística. L'àrea sota una campana de Gauss, la distribució que modela la gran majoria dels fenòmens observables físics, és π {\displaystyle {\sqrt {\pi }}} . En geologia: tot i que la proporció varia, el quocient entre la longitud real d'un riu (incloent-hi meandres) i la longitud en línia recta és aproximadament π {\displaystyle \pi } .Vegem-ne a continuació una breu cronologia històrica. |
Dret | La llibertat econòmica és la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol bé o servei adquirit sense l'ús de la força, frau o robatori. La llibertat econòmica encarnada a l'estat de dret, els drets de propietat i la llibertat contractual, i caracteritzada per l'obertura interna i externa dels mercats, la protecció dels drets de propietat i la llibertat d'iniciativa econòmica. Actualment, el concepte s'utilitza i s'associa amb el sistema de mercat lliure. Els índexs de llibertat econòmica assagen de mesurar la llibertat econòmic, i els estudis empírics basats en alguns d'aquests rànquings han demostrat que estan correlacionats amb el creixement econòmic i la reducció de la pobresa. |
Objectes astronòmics | El Terebellum és un quadrilàter d'estels situat a la constel·lació del Sagitari. Els quatre estels que el formen són de cinquena magnitud, amb una separació visual entre ells inferior a dos graus. No estan gravitacionalment lligades entre si, ja que s'hi troben a diferents distàncies respecte a la Terra, per la qual cosa constitueixen un asterisme. |
Astronomia | Iuinia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -35.24 ° de latitud nord i 238.57 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 3.03 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. i fa referència a una verge vestal romana. |
Història | El príncep Fuminaro Konoe (近衞 文麿), també dit Konoye (12 d'octubre, 1891-16 de desembre, 1945) va ser el trenta-quatrè Primer ministre del Japó. |
Periodisme | El Premi Editor Internacional de l'Any (International Editor of the Year Award) és un premi anual concedit a periodistes i editors de Premsa fora dels Estats Units a la revista World Press Review (Worldpress.org). El premi ha estat presentat per World Press Review des de 1975 a un editor o editors fora dels Estats Units, el treball dels quals, segons la revista "exemplifiquen millor els principis del periodisme". Segons l'editorial de Worldpress.org, el guardó es concedeix als periodistes "en reconeixement a l'empresa, el coratge i el lideratge en l'avenç de la Llibertat de premsa i la responsabilitat de la premsa, millorant els drets humans i fomentant l'excel·lència en el periodisme". |
Geografia | El Puig-ras és una muntanya de 1.474 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona. |