label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Història | Felipe Fernández-Armesto (Londres, 1950) és un historiador britànic i autor de nombrosos treballs d'història. Fernandez-Armesto va llicenciar-se i doctorar-se en Història a la Universitat d'Oxford, on va començar la seva tasca com a professor universitari a la facultat d'Història Moderna. Posteriorment la seva carrera va continuar com a catedràtic a la Universitat de Tufs i com a professor d'història global mediambiental a la Queen Mary de la Universitat de Londres. En 2009 va arribar a la Universitat de Notre Dame. El 2007, va ser detingut per travessar un carrer fora del pas de vianants (jaywalking), i tractat brutalment, segons la seva versió, per cinc policies a Atlanta (Geòrgia). |
Biblioteconomia | MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes) és una base de dades, gratuïta i accessible per Internet, que serveix per a la identificació i l'avaluació de la difusió secundària de revistes d'humanitats i ciències socials. Es va desenvolupar el 2004, en el marc d'un estudi recolzat pel Ministeri d'Educació i Ciència.Es tracta d'un model que indica la difusió de les revistes en repertoris, catàlegs i bases de dades internacionals, situant-les en un plànol comparatiu internacional i nacional. MIAR esdevé una eina per accedir a les dades bibliogràfiques de les revistes dels editors, la seva periodicitat i indexació. Abasta un nombre important de títols de revistes que, per la seva temàtica -ciències socials i humanitats- sovint queden al marge dels índexs de citacions ISI. MIAR, permet comparar les revistes nacionals en l'àmbit internacional, pel que fa al conjunt de la seva disciplina.MIAR agrupa les revistes en grans àmbits temàtics, que al seu torn es subdivideixen en camps acadèmics més específics. A través del sistema es realitza l'encreuament entre les revistes identificades pel seu ISSN i les bases de dades que les indexen. A més, s'indica el vincle als llocs web dels editors i les institucions responsables dels repertoris i les fonts. A banda, també s'ofereix informació de la presència de la revista en repertoris d'avaluació com ara el segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), Scimago Journal Rank, CARHUS Plus+ o Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), així com la política d'accés obert de cada publicació. MIAR disposa d'un indicador de difusió, l'ICDS, que permet mesurar quantitativament la visibilitat dels títols en funció de la seva presència en algunes bases de dades internacionals de referència.El 2014 contenia 28.480 revistes, extretes de quaranta-vuit bases de dades. Des de l'any 2014 s'ha ampliat el camp temàtic i l'abast a passat a ser universal, amb cobertura de qualsevol ISSN, independentment de la seva matèria. El maig de 2016 es va publicar la nova versió de MIAR, que es va presentar a la 6a Conferencia Internacional sobre Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2016), organitzada per la revista El profesional de la Información (EPI) i la Universitat de Barcelona (UB). En la nova versió, el sistema inclou més de 29.000 publicacions i 114 fonts d'informació (bases de dades o repertoris d'avaluació). |
Telecomunicacions | La compensació de moviment és una tècnica utilitzada en la codificació de vídeo, el principal objectiu de la qual consisteix a eliminar la redundància temporal existent entre les imatges que componen una seqüència amb la finalitat d'augmentar-ne la compressió. El procés es basa en un algorisme que examina la successió de fotogrames consecutius, que acostumen a ser similars entre si, per analitzar i estimar el moviment dels diferents objectes entre els dos. Si el sistema detecta que una regió de la imatge ja ha aparegut anteriorment, s'indica la posició que ocupa en el fotograma actual en lloc de tornar a codificar tota la regió. D'aquesta manera, es generarà una predicció de la imatge actual a partir de la compensació de moviment basant-se en les imatges anteriors o posteriors de la seqüència de vídeo. A partir d'aquesta predicció podem codificar la imatge en qüestió amb menys informació i, per tant, amb un factor de compressió. |
Art | Un catàleg d'exposició és un imprès que sol acompanyar les exposicions d'art, on es relacionen les peces exhibides i sovint se n'hi inclouen una o més reproduccions. En les grans exposicions col·lectives franceses, els Salons, els catàlegs s'iniciaren el 1673, tanmateix és un tipus d'imprès que no es generalitzarà fins al segle xix. Quan, a part de les grans exposicions oficials, aparegueren les exposicions en sales privades els catàlegs aviat foren element indispensable per a la promoció de les exposicions. A les acaballes del segle xix començaren a proliferar els catàlegs individuals, a part dels col·lectius, i al llarg del segle XX i el que va del XXI aquesta tònica es mantingué. El catàleg d'exposicions no ha estat objecte de gaire atenció bibliogràfica fins data força recent. Actualment, però, ja es considera que la seva recopilació i buidat és essencial per a conèixer la història de l'art del seu temps. A Catalunya aquest tipus d'impresos, dels que n'hi ha àmplies col·leccions a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya o la Biblioteca del MNAC, ha estat repertoriat per l'Institut d'Estudis Catalans. |
Història | Els vargions (grec antic: Οὐαργίωνες, Uargíones; llatí: Vargiones) foren un poble germànic que vivia entre el Ruhr i el Rauhe Alp. El poble és esmentat per Claudi Ptolemeu. |
Ciències ambientals | L'equivalent de diòxid de carboni o equivalent de CO₂ és una magnitud que permet determinar el potencial d'escalfament global (PEG) dels gasos amb efecte d'hivernacle a partir de la seva equivalència en diòxid de carboni. L'equivalent de diòxid de carboni serveix per determinar el preu del crèdit de carboni o dret d'emetre una tona de diòxid de carboni o el seu equivalent d'un altre gas amb efecte d'hivernacle. Les sis principals gasos amb efecte hivernacle són diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen, clorofluorocarboni hidrogenat, hexafluorur de sofre i PFC.Per obtenir l'equivalent de diòxid de carboni d'un gas cal multiplicar la quantitat de gas pel PEG associat. Se sol expressar en tones o milions de tones mètriques. Per exemple, el PEG del metà és de 21. Això significa que l'emissió d'un milió de tones mètriques de metà equivalen a l'emissió de 21 milions de tones mètriques de diòxid de carboni. Implica que per compensar l'emissió d'una tona de metà, l'empresa emissora ha de comprar vint-i-u crèdits de carboni. |
Història | El Missal de Constança és un incunable imprès el 1449 o 1450 per Johannes Gutenberg, considerat per diverses fonts com el primer a haver estat imprès a una impremta de tipus mòbils. Gutenberg va formar una societat amb Johann Fust, un prestador i editor alemany qui li va finançar el seu taller tipogràfic. Només se'n conserven tres exemplars al món. |
Art | Antiart és un terme usat per aquells qui rebutgen les definicions anteriors d'art i qüestionen l'art en general. Paradoxalment, la lluita contra l'art tendeix a fer aquest qüestionament i rebuig des del punt de vista artístic. El terme s'associa amb el moviment Dada i generalment s'accepta com atribuïble a Marcel Duchamp, pronunciat per primera vegada abans de la Primera Guerra Mundial, al voltant de 1914, quan va començar a utilitzar objectes trobats com a art. S'utilitza també per descriure les formes revolucionàries d'art. El terme va ser utilitzat més tard pels artistes conceptuals de la dècada de 1960 per descriure la feina dels qui van afirmar haver-se retirat per complet de la pràctica de l'art, a partir de la producció d'obres que podrien ser venudes en sèrie. |
Televisió | Ricardo Gonzalo Pedro Montalbán y Merino (Ciutat de Mèxic, 25 de novembre de 1920 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 14 de gener de 2009) va ser un actor i director mexicà. Conegut pels seus papers de Sr. Roarke a la sèrie de TV Fantasy Island i de Khan Noonien Singh a Star Trek i Star Trek 2: La còlera del Khan. |
Dret | L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs. Es basava en el concepte jurídic que qualsevol oprimit per les lleis del seu país podia ser protegit per una altra autoritat, fos civil o religiosa, i derivava de l'antic costum de l'hospitalitat . |
Circ | Entrada dels Gladiadors op. 68 (en txecVjezd gladiátorů, o en alemany Einzug der Gladiatoren) és una marxa militar escrita el 1897 pel compositor txec Julius Fučík. Al principi la va titular Grande Marche Chromatique, en referència a l'ús d'escales cromàtiques per tota la peça, però va canviar el títol inspirat pel seu interès en la història de l'Imperi Romà. El 1901, l'editor nord-americà Carl Fischer va publicar una versió d'aquesta marxa, arranjada per a banda de la mà del compositor canadenc Louis-Philippe Laurendeau, sota el títol Thunders and Blazes (llamps i trons). És a partir d'aquesta versió que la peça va esdevenir molt popular com a marxa de circ, sovint utilitzada per a introduir els pallassos. De fet, avui és coneguda principalment per aquesta associació, mentre que el títol i el compositor originals són relativament desconeguts. La versió de Laurendeau també estava adaptada per a orgue de fira. |
Estris | Una caldera és un recipient, o un conjunt de tubs, utilitzat per escalfar aigua o un altre fluid. Per tal d'escalfar el líquid es poden utilitzar diversos combustibles com gasoil, carbó, biomassa, etc. |
Ciència militar | Recerca i rescat (de l'anglès Search and rescue, SAR o S&R) és un terme per donar resposta a accions de recerca i provisió d'ajuda a persones en perill immediat o no.El camp general de recerca i rescat inclou diferents subcamps, típicament determinats pel tipus de terreny que es condueix el rescat. Aquests s'inclouen el rescat de muntanya; en terra, incloent l'ús de gossos de recerca i rescat; recerca i rescat urbà en ciutats; recerca i rescat en combat en el camp de batalla i el rescat de mar i aire sobre l'aigua. |
Epidèmies | L'epidèmia de xarampió de la República Democràtica del Congo del 2019-2020 va esclatar el 2019 a la República Democràtica del Congo. L'epidèmia de xarampió va començar a principis del 2019 a l'extrem sud-est de la RDC i després es va estendre a totes les províncies. Al juny del 2019, l'epidèmia havia superat el percentatge de morts de l'Epidèmia de l'ebola de Kivu del 2018–2019. A finals de novembre havia provocat prop de 5.000 víctimes mortals, mentre que es calculava que prop de 250.000 persones havien estat infectades. Va afectar principalment els menors de cinc anys, representant el 74% de les infeccions i gairebé el 90% de les morts.Com a resposta, el Ministeri de Salut Pública va crear un programa de vacunació amb l'objectiu de vacunar més de 20 milions de nens menors de cinc anys. El 2018 la taxa de vacunació va ser del 57%. L'esforç comptà amb el suport de la Iniciativa Measles & Rubella, l'Organització Mundial de la Salut, UNICEF i GAVI, una aliança de vacunes. Així mateix, Metges sense Fronteres van iniciar campanyes de vacunació. Els programes de vacunació es van veure afectats pel difícil accés a recursos sanitaris, la manca de recursos, problemes de seguretat i la desconfiança.El brot de xarampió a la RDC fou el brot de xarampió més gran i mortal a tot el món el 2019 |
Art | Un espectacle de carrer fa referència a qualsevol tipus d'atracció, servei o representació d'activitats que puguin atreure, entretenir o interessar a un públic ocasional, oferts al carrer o en un espai públic: acrobàcies, titelles, contorsionisme, malabarismes, animals ensinistrats (gossos ballarins, ocells cantors, micos, etc), trucs amb naips (incloses les estafes), trilers, llegir la mà i altres mètodes d'endevinar la fortuna, dibuixar retrats o caricatures, mim i imitacions, comèdia, ball, empassar-se foc o espases, teatre de carrer, música de carrer i moltes altres activitats més o menys espectaculars i atractives.L'ús del concepte "acte de carrer" pot ser molt variat i obert. Objectivament, actuacions de carrer també ho són: els concerts en els templets dels parcs, les rondes nocturnes de l'estudiantina o els mariatxis, les murgues i altres espectacles paral·lels i inclosos en l'activitat de carrer del Carnestoltes. |
Catàstrofes | El rescat del pou de Totalán, a la província de Màlaga, és un dels majors rescats miners esdevinguts a Espanya, on es va engegar un equip humà de més de 300 persones, a més de maquinària pesant amb la finalitat de rescatar Julen Roselló García, un nen de dos anys que havia caigut a l'interior d'un pou de prospecció d'uns 107 metres de profunditat i 25 centímetres de diàmetre. Aquesta maniobra de rescat va rebre cobertura de mitjans de tot el món i va ser seguit per més de 200 periodistes. La seva complexitat va fer que s'estudiés a la universitat, a classe de geologia. |
Sociologia | El codi Da Vinci és una novel·la de misteri, pertanyent a la literatura popular, escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003 (ISBN 0-385-50420-9). És un best-seller mundial, amb més de 44 milions d'exemplars venuts. En llengua catalana va ser editat per primer cop per l'editorial Empúries l'any 2003, i se n'han venut més de 150.000 exemplars. Combinant els gèneres de suspens detectivesc i esoterisme new age amb una suposada teoria de conspiració relativa al Sant Greal i al paper de Maria Magdalena en el cristianisme. La novel·la va esperonar el difós interès (sobretot als Estats Units d'Amèrica) per certes teories de *complots "tramats en l'ombra per poders ocults", un fenomen definit per Brown com l'auge "conspiranoic". El Codi Da Vinci és una continuació de la seva novel·la anterior Àngels i dimonis (2000), que no va arribar a l'èxit editorial d'aquesta. D'altra banda, les teories que Brown sosté en aquesta obra han despertat gran quantitat de crítiques en els mitjans acadèmics, incloent-hi la redacció d'almenys deu llibres que refuten els seus arguments. |
Informàtica | Kilobaud Microcomputing va ser una revista estatunidenca dedicada als aficionats als ordinadors personals des del final de la dècada de 1970 fins a principis de la dècada de 1980. |
Arqueologia | Un artefacte arqueològic és qualsevol material o objecte distintiu que es troba en una excavació arqueològica en alguns dels estrats del sòl (sepultada) o per la superfície de la terra. Aquests van ser creats per persones d'una època i lloc determinats per satisfer una necessitat o facilitar la vida quotidiana d'un grup concret d'humans. A més, poden ser de diverses tipologies, segons les característiques per a descobrir a quina civilització van pertànyer, quina funció tenien en el passat, quin és el lloc on es van formar o per a saber la data exacta en què es va fer, segons la composició química i mitjançant el procés de datació. Des del punt de vista etnogràfic i arqueològic, un artefacte ancestral pot definir-se com qualsevol objecte de matèria primera natural (sílex, obsidiana, fusta, os, coure nadiu etc.) fabricat per gent que segueix un estil de vida basat en el farratge ( per exemple, caça, recol·lecció) i/o una agricultura bàsica o el pasturatge (per exemple, horticultura, transhumància).La majoria d'aquests, després de la seva manufactura, rebien l'ús funcional propi que tenien de per si, fins que usualment acabaven trencant-se (desfuncionalització) i es procedia a la seva conversió funcional, fent-se servir per un altre ús menor fins al seu abandonament. Molts d'aquests podien ser reutilitzats, però generalment el seu abandonament és degut a un canvi tecnològic que va afavorir el seu desús i foren recanviats per altres artefactes que complien la seva funció d'una manera més eficient, per destrucció parcial del material o per simple abandonament de l'objecte a la intempèrie. |
Aeronàutica | Els dirigibles rígids són aeronaus amb un esquelet complet de bigues i puntals. Aquest marc defineix la forma exterior majoritàriament aerodinàmica del casc. A part de gairebé 120 zeppelins, uns 50 dirigibles rígids també van ser fabricats per altres fabricants. Moltes d'aquestes aeronaus es van estavellar poc després del seu viatge inaugural. Això va significar que els viatges en dirigible es van suspendre al llarg de la dècada de 1930, amb Alemanya que tenia el LZ 130, l'últim gran dirigible rígid, en funcionament fins al 1939. |
Biotecnologia | El vaccí contra l'herpes zòster o vacuna contra l'herpes zòster és una vacuna contra la malaltia de l'herpes zòster i sobretot contra les seves complicacions; en particular, la neuràlgia postherpètica; que estaria destinada a persones majors de cinquanta anys. La neuràlgia postherpètica és un dolor constant, debilitant i perllongat posterior a les erupcions cutànies produïdes per l'herpes zòster, que dura més d'un mes més tard de la seva aparició, i que pot durar diversos mesos o fins i tot anys. És la complicació més freqüent de l'herpes zòster, amb un 10%-15% d'incidència, i es dona especialment a la gent gran, sobretot en persones de més de setanta anys. |
Pedagogia | Josep Antoni Oriol Novellas és un directiu en el camp de l'educació especial. Ha estat fundador de les escoles per a discapacitats psíquics Anna Grau i Mas Albornà. També ha estat president de l'Associació Aspanias, que ha impulsat la coordinació de les associacions de pares de deficients psíquics a Catalunya. Per tot això el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. |
Astronomia | Cannutia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 22.36 ° de latitud nord i 218.23 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 17.97 km de diàmetre. El nom fa referència a una verge vestal romana, i va ser adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. |
Pseudociència | La percepció extrasensorial (PES) és la capacitat d'obtenir dades de l'entorn sense usar els cinc sentits tradicionals. No hi ha proves amb consistència científica d'aquestes. Les capacitats PES són: la telepatia, la precognició i la clarividència. És considerada una creença sense fonament per la ciència acadèmica, tot i que els estudiosos de la parapsicologia la defensen i intenten demostrar-ne la validesa (James Randi ofereix 1 milió de dòlars a qui ho aconsegueixi). El terme va ser emprat per primer cop per Joseph Banks Rhine als anys 50. |
Cultura popular | Teatre popular és un terme molt genèric en el que entra el conjunt de manifestacions dramàtiques més o menys elaborades propis de la cultura popular, és a dir que no té un autor o autors coneguts o registrats i que s'han anat desenvolupant i transmetent per tradició oral o escrita. Poden incloure dansa, música i cançons, desfilades, màgia i altres gèneres d'arts escèniques, ja que no sempre aquests han estat estrictament separades de la manera que es poden classificar ara, i de fet actualment també es fusionen en nombrosos espectacles. Les més antigues van tenir lloc abans de la utilització de la parla i solien estar relacionades amb rituals. |
Arqueologia | Un moló és un tipus de molí de vaivé propi de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro de les Illes Balears (Menorca i Mallorca). Està compost per una peça superior mòbil (de forma similar a una nau invertida) i una peça inferior, fixa, amb la superfície plana. Es caracteritza per les enormes dimensions de la seva part mòbil (fins a cinquanta quilos en el cas d'alguns exemplars menorquins). |
Estris | Un costurer és un recipient en forma de cistella o caixa en què es guarda el material de costura. Els costurers típics són cistelles o caixes en què es guarden agulles, fils i altres estris necessaris per realitzar tasques de costura. La majoria són lleugers i mòbils però històricament han existit costurers fixos que constituïen autèntics mobles compostos d'un recipient que s'assentava sobre unes potes rígides. Els costurers disposen de diversos compartiments en què es posen ordenadament els botons, bobines de fil, tisores, etc. Poden consistir en un cistell, una caixa, un moble amb calaixos o un simple embolcall de tela amb butxaques. Un model clàssic està compost per diverses safates superposades on es guarden els materials. En obrir-lo, es desplacen escalonadament col·locant de manera que s'observa l'interior de totes elles. Entre els estris que ha de tenir un costurer hi ha: Botons de diversos materials i mides. S'acostuma a guardar-los en un recipient petit amb tapa; cinta mètrica de sastre graduat per les dues cares; bobines de fil de diferents colors, i els fonamentals blanc, negre i blau; tisores de costurera; didal; agulles de diverses mides incloent agulles de cosir. El costurer de viatge és un recipient o sobre que conté els elements bàsics per a realitzar una actuació d'urgència. Es porta com a part de l'equipatge en els desplaçaments i conté com a mínim fil, agulla i alguns botons. |
Biotecnologia | L'arròs d'or és una varietat d'arròs (Oryza sativa) produïda a través de la modificació genètica per a la biosíntesi dels precursors del beta-carotè (pro-vitamina A) en la part mengívola de la planta. Els detalls científics van ser publicats per primera vegada el 2000 al Science. L'arròs d'or va ser desenvolupat com un aliment reforçat per ser distribuït en àrees on hi ha una mancança de Vitamina A en la dieta. El 2005, es va anunciar una nova varietat anomenada arròs d'or 2, que produeix 23 vegades més beta-carotè que la varietat original. Cap de les dues varietats es troba disponible per al consum humà. Tot i que l'arròs d'or es va desenvolupar com una eina humanitària ha trobat una ferma oposició per part de col·lectius activistes en defensa del medi ambient i anti-globalització. Aquestes postures però han sigut fortament criticades per part de la comunitat científica. |
Pedagogia | Rut Ribas i Martí (Sant Sadurní d'Anoia, 1990) és una educadora social i política catalana. Graduada en Educació Social i estudiant de Psicologia. Milita a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya des de l'any 2013. Fou portaveu de la federació regional del Penedès - Anoia d'aquesta organització juvenil i n'ha estat la secretària nacional d'Emancipació i Ciutadania. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida com a diputada amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí. El 26 de novembre de 2019 va substituir Adriana Delgado com a secretària quarta del Parlament. El 2020 va decidir acabar la seva trajectòria parlamentària i no presentar-se a les eleccions al Parlament de 2021.El juliol de 2021 fou nomenada directora general de l’Alumnat del Departament d'Educació del govern de la Generalitat de Catalunya. |
Festivals | Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos. Es disputaven en honor del déu Apol·lo, deu de la música i la llum, dos anys abans i dos anys després dels jocs Olímpics, intercalats entre els jocs Nemeus i els jocs Ístmics. Foren fundats al voltant del segle VI aC, i, a diferència dels olímpics, també comprenien competicions de música i poesia. En un principi, foren un seguit de competicions culturals (música i poesia) celebrades cada 8 anys, però se li anaren afegint les competicions esportives i s'acabà celebrant cada 4 anys. L'any 582 aC fou la primera edició en el format definitiu. Segons la mitologia, foren iniciats per Apol·lo, després de matar el drac serp Pitó i establir l'oracle a Delfos. Les proves atlètiques eren les mateixes que les dels jocs Olímpics. Una cursa de carrosses estirades per quatre cavalls es disputava a l'hipòdrom de la plana, no massa lluny del mar, al lloc on hi havia l'estadi original. Els vencedors rebien una garlanda de llorer de la ciutat de Tempe a Tessàlia. |
Jocs | Una bola antiestrès és un objecte mal·leable de la grandària d'un puny. Són un tipus de joguina destinada a ser estreta amb la mà per tal de disminuir l'estrès, per reduir la tensió muscular de la mà o bé per exercitar-la.Malgrat el seu nom no tenen perquè ser esfèriques, tot i ser aquesta la seva forma més usual. Molt sovint són regalades com a objectes promocionals. |
Geografia | Fundulea és una ciutat agrícola del comtat de Călărași, Muntènia (Romania). Es troba a la plana de Bărăgan, aproximadament 30 km a l'est de la capital Bucarest, a la regió històrica de Valàquia. Té una població de 6.217 habitants. L'autopista A2 i el riu Mostiștea passen pels seus voltants. La ciutat administra dos pobles: Alexandru Ioan Cuza i Gostilele. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. Històricament, els afores de Fundulea allotjaven una base militar mantinguda per l'exèrcit romanès. A la ciutat hi ha un institut agrícola, l'Institut Nacional de Recerca i Desenvolupament Agrícola (en romanès: Institutul Național de Cercetare-Dezvoltare Agricolă, INCDA). L'embassament conegut com a llac Fundulea, alimentat per l'aigua del riu Mostiștea, és popular per a la pesca esportiva. |
Telecomunicacions | La videoconferència és la comunicació de vídeo i al mateix temps so. En telefonia mòbil es denomina UMTS (Universal Movil Telecomunication System), com a servei vinculat a les grans companyies solament es troba disponible en Estats Units i part d'Europa, però mitjançant internet es troba a l'abast de tothom amb accés a la xarxa amb amplada de banda suficient. La videoconferència és un mitjà pel qual els individus es poden trobar cara a cara i en temps real per a parlar. Es necessita un ordinador amb un software, una càmera de vídeo i una connexió a Internet de bona qualitat. La videoconferència permet a un grup de persones ubicades en llocs distints dur a terme reunions com si estigueren en la mateixa sala. És una combinació tecnològica d'àudio, vídeo i xarxes de comunicació que serveix perquè grups o individus puguen trobar-se cara a cara en un temps real per interaccionar. És un sistema de comunicació dissenyat per a portar a terme trobades a distància, el qual, ens permet la interacció visual, auditiva i verbal amb persones de qualsevol part del món; sempre que els llocs web a distància tenguin equips compatibles i un enllaç de transmissió entre ells. Amb la videoconferència podem compartir aplicacions, intercanviar punts de vista, mostrar i veure tota mena de documents, dibuixos, gràfics, fotografies, imatges d'ordinador, vídeos, en el mateix moment; amb el fi de crear, visualitzar i modificar arxius de forma simultània; sense necessitat que ell o els participants hagin de traslladar-se al lloc en què s'estigui realitzant l'esdeveniment. Existeixen dos criteris per a classificar les videoconferències: segons el nombre de punts de connexió i segons el format tècnic. |
Química | El negre d'eriocrom T (NET) és un compost orgànic que s'utilitza com a indicador en complexometries, com per exemple en la determinació de la duresa de l'aigua. Es tracta d'un sòlid negre. En la seva forma protonada és de color blau, però en formar complexos amb calci, magnesi i altres metalls pren un color vermell. Els seus valors de pKa són 6,3 i 11,5. |
Història | Maaad fou un nom col·lectiu per les tribus àrabs del nord d'Aràbia. Segons la genealogia habitual Maadd era fill d'Adnan i el pare de Nizar que va tenir tres fills: Mudar, Iyad i Rabia que van poblar el Diyar Mudar, Diyar Rabia i la Djazira. Els àrabs del nord es consideren en general descendents dels Banu Mudar i dels Banu Rabia. |
Biblioteconomia | Nascuts per llegir és un programa que promou el gust per la lectura entre els infants de 0 a 3 anys, creant experiències emotives i positives vinculades al llibre i fent d'aquest una eina de comunicació entre pares i fills. Per tal d'aconseguir-ho, implica a les famílies, els bibliotecaris i els professionals de la Salut dels centres d'Atenció Primària i els facilita pautes, materials, i activitats que creïn experiències positives i emotives vinculades al món de la lectura.És tracta d'un projecte interdisciplinari de pediatria, biblioteconomia i altres camps professionals relacionats amb el món del llibre i la literatura infantil. El projecte va néixer l'any 2002 dins el Grup de Biblioteques Infantils i Juvenils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), que juntament amb altres professionals de la salut i especialistes en literatura infantil, van treballar en l'estudi i adaptació a la realitat catalana d'un conjunt de projectes internacionals de promoció de la lectura per a nadons (Born to read -EUA-, Bookstart -UK-, Nati per leggere -Itàlia-, etc.). |
Dret | Els drets patrimonials són aquells que es reflecteixen sobre el patrimoni i són aptes per a satisfer necessitats valorables en diners. Els drets patrimonials són una classificació dins dels drets subjectius, són susceptibles de tenir un valor econòmic, i es contraposen als drets extrapatrimonials. Els drets patrimonials se subdivideixen en els drets reals —sobre béns—, els drets personals —sobre crèdits—, i els drets intel·lectuals —sobre propietat intel·lectual—. |
Química | La fracció molar és una unitat química per a expressar la concentració de solut en una dissolució. Ens expressa la proporció que es troben els mols de solut pel que fa als mols totals de dissolució, que es calculen sumant els mols de solut(s) i de dissolvent. Per a calcular la fracció molar, x i {\displaystyle x_{i}} , d'un component i {\displaystyle i} , s'empra la següent expressió (s'empra y i {\displaystyle y_{i}} per a simbolitzar les fraccions molars en mescles gasoses): x i = n i ∑ n i {\displaystyle x_{i}={\frac {n_{i}}{\sum n_{i}}}} On: n i {\displaystyle n_{i}} és el nombre de mols del solut ∑ n i {\displaystyle \sum n_{i}} el nombre total de mols en tota la dissolució (tant de soluts com de dissolvent)En una mescla amb N components es compleix que la suma de les fraccions molars de tots els components val 1: ∑ i = 1 N x i = x 1 + x 2 + . . . + x N = 1 {\displaystyle \sum _{i=1}^{N}x_{i}=x_{1}+x_{2}+...+x_{N}=1} |
Indumentària | Un agal (en àrab عقال, ʿiqāl), també anomenat egal, igal o iqal, és un accessori, una mena de cordó, utilitzat generalment pels homes a diversos països de la península Àràbiga. |
Astronomia | El Parc Astronòmic Montsec (PAM) és un centre de recerca, formació i divulgació de la ciència, en especial de l'astronomia, promogut per la Generalitat de Catalunya i situat al Montsec d'Ares. Està format pel Centre d'Observació de l'Univers (COU) situat al terme municipal d'Àger. L'any 2015 el Centre d'Observació de l'Univers del Parc Astronòmic Montsec inaugurà el primer observatori-aula d'Europa que permet als assistents poder observar els estels, mitjançant la projecció en vuit pantalles d'imatges de l'Univers captades a través d'un telescopi de 50 cm de diàmetre. Només hi ha una altra instal·lació d'aquestes característiques al món, l'Observatori Popular de Mont-Mégantic, al Quebec (Canadà). |
Química | La base de dades de Gmelin és una gran base de dades de compostos organometàl·lics i inorgànics, actualitzats trimestralment. Es basa en la publicació alemanya del Gmelins Handbuch der anorganischen Chemie (Manual de butxaca Gmelin en química inorgànica) escrit per Leopold Gmelin el 1817 i actualment conté 1,5 milions de compostos i 1,3 milions de reaccions diferents. L'última versió conté tots els compostos/reaccions descobertes entre 1772 i 1995, amb més de 85.000 títols, paraules clau i resums, i és mantingut per Elsevier MDL. La base de dades compta amb més de 800 camps de dades diferents sobre temes com ara els compostos elèctrics, magnètics, tèrmics, vidre i la informació fisiològica. És la base de dades germana a la base de dades de Beilstein, que s'ocupa dels productes químics orgànics i reaccions. L'accés és part del sistema Reaxys. |
Astronàutica | STS-97 va ser una missió del transbordador espacial amb destinació a l'Estació Espacial Internacional (ISS) dut a terme pel Transbordador Espacial Endeavour. La tripulació va instal·lar el primer conjunt de panells solars a la ISS, va prepar un port d'acoblament per a l'arribada del Mòdul Laboratori Destiny, i subministraments lliurats per a la tripulació de l'estació. |
Matemàtiques | Jesús Miguel García Iturrioz (Portugalete, 1955) és un exprofessor, redactor i esperantista basc.Va aprendre esperanto l'any 1980 i va portar a terme l'activitat en relació amb la llengua principalment al Grup Esperantista de Bilbao, en el qual va ocupar diferents càrrecs, com ara president, secretari, tresorer i bibliotecari. Va ser l'organitzador principal del 49è Congrés Espanyol d'Esperanto el 1989 i del 6è Congrés Europeu d'Esperanto el 2004, tots dos celebrats a la mateixa ciutat. Durant molts anys ha estat redactor de "Nia Ponto", l'òrgan oficial del Grup Esperantista de Bilbao, i ha publicat diversos escrits i articles. Va ser el coordinador de la traducció al castellà de Zamenhof Street de Roman Dobrzynski. És també autor de Historia de la Llengua Internacional Esperanto a Biscaia (en castellà).Va ser professor de matemàtiques a la Universitat del País Basc fins que es va jubilar el 2016. Al llarg de molts anys va dirigir un curs d'esperanto reconegut per la universitat com a assignatura oficial. D'ençà del 2017, és tresorer de la Federació Espanyola d'Esperanto. |
Antropologia | La feminitat o les feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres associades específicament a les dones o al gènere femení, i contraposades a unes altres masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí. Aquesta manera dual d'entendre la sexualitat i la societat i relacionar-la amb el concepte masculí-femení és gairebé sempre pròpia d'una societat androcèntrica i patriarcal, que a més considera inferior allò femení a allò masculí. Altres models més equitatius i igualitaris consideren que cap persona és únicament femenina o masculina.Els models femenins europeus fins a la modernitat es basen en actituds personals molt reduccionistes, a l'embelliment i l'oci. Alguns estereotips que a Europa tradicionalment s'han associat a la feminitat són per exemple la intuïció femenina, la inestabilitat emocional, la irracionalitat, la poesia i la dansa enfront de la prosa i el teatre declamat, el misteri i allò desconegut, la nit i la lluna enfront del dia i el sol, la feblesa, la passivitat, la submissió, la tendresa, la dependència (incloent-hi el fet de ser important a les biografies per tenir una relació de parella o familiar amb un home important, la dona que hi ha darrere de tot gran home), la por, la cura dels altres i la criança, la maternitat (instint maternal sobreentès, judici diferent a la mala mare que al mal pare i al pare absent) i tot allò que té a veure amb l'àmbit privat, enfront de l'esfera pública (menyspreu a la dona pública), que seria destinada a la masculinitat.A partir dels anys vint i trenta del segle xx, apareixen altres models femenins, igualment androcèntrics i patriarcals, basats en teories plantejades com a científiques que formulen concepcions sexualitzades de les dones i dels homes, centrades a diferenciar i en oposar feminitat i masculinitat. Aquests plantejaments teòrics de metges, higienistes i altres homes de ciències se centren en la maternitat com a eix del rol femení i de la dona a la societat, creant la maternologia. També intervenen especialment a partir d'aquest segle factors d'ordre comunicacional, polític o de mercadotècnia empresarial, difonent en revistes i mitjans audiovisuals de masses les modes de bellesa, comportament i activitats (com ara esports, culturals, o feina) dissenyades com a femenines i destinades a les dones. |
Robòtica | Robot Jox és una pel·lícula de ciència-ficció de 1990 post-apocalíptica dirigida per Stuart Gordon i protagonitzada per Gary Graham, Anne-Marie Johnson i Paul Koslo. La pel·lícula va ser coescrita per l'autor de ciència-ficció Joe Haldeman. Ha estat doblada al català. |
Ciència-ficció | The Sealed Room és una pel·lícula muda dirigida per D.W. Griffith. Entre els actors de la pel·lícula hi ha Marion Leonard, Arthur V. Johnson, Henry B. Walthall, Mack Sennett i Mary Pickford. Igual que en moltes altres pel·lícules de Griffith (com Lliris trencats, The Lonely Villa o An Unseen Enemy), un dels elements claus de la pel·lícula és una cambra en la qual algun dels personatges està tancat o s'hi refugia. La pel·lícula es va estrenar el 2 de setembre de l'any 1909. |
Arquitectura | Un pintor és aquella la persona que té com a professió la decoració de parets i altres superfícies interiors o exteriors mitjançant l'aplicació de pintura. La principal ocupació del pintor és la distribució uniforme de pintura per les superfícies a decorar utilitzant eines com ara brotxes o rodets. El pintor és contractat pels constructors o propietaris dels habitatges per a donar color i protecció a les seves parets i sostres d'acord amb els seus gustos i al disseny de l'habitatge. Entre les seves funcions es troben el rascat de les parets per retirar la pintura antiga o el paper pintat abans d'aplicar la nova. Per a això, utilitza decapant, aigua i espàtula. Paper de vidre les superfícies per allisar utilitzant paper de vidre o raspalls de metall. Omple els orificis deixats per alguna escàrpia i altres imperfeccions utilitzant massilla o escaiola i aplicant-la amb l'espàtula de massillar. Abans de pintar aclareix les parets retirant cables, endolls o interruptors i apartant els quadres i mobles propers a elles. Protegeix amb cinta de paper els endolls, sòcols i marcs de portes i finestres a prop de la superfície a pintar. Així mateix, cobreix amb plàstics o teles la zona del sòl propera a la paret o situada sota el sostre que es va a decorar i els mobles que poden veure's afectats per la caiguda de pintura. El pintor utilitza diferents tipus de pintura segons les característiques de l'habitació, el tipus de superfície i el resultat buscat. Així, empra pintura metàl·lica per cobrir canonades i recipients metàl·lics, esmalt per als radiadors o pintura acrílica per a les zones humides o afectades pel greix. A més, aplica vernissos sobre les superfícies de fusta per protegir-les de la humitat i el deterioro. Posa pintura al gotelé sobre les parets utilitzant una eina mecànica o manual amb orificis a través dels quals es projecta sobre creu blau. Encarrega pintura del color acordat amb el constructor o el propietari de l'habitatge o barreja diferents tints amb pintura blanca fins a aconseguir el to desitjat. Abans de començar el treball pot realitzar diferents proves de color sobre la paret per obtenir l'aprovació de l'amo. Els pintors també posen el paper pintat sobre les parets. Per a això, mesuren i tallen els rotllos segons les dimensions de l'habitació, apliquen la cua i els estenen evitant crear grumolls o bosses d'aire. Combinen els diferents rotlles de paper de manera coordinada de manera que el disseny quedi uniforme. |
Història | Frangipani fou una família noble romana, coneguda ja el 1014 en la persona de Leone Frangipane. Molts dels seus individus foren cònsols i influïren notablement en les eleccions papals. Els més coneguts són: Cencio, el qual expulsà de Roma al papa Gelasi II i feu elegir a Innocenci II, Jacopo, que assolí trista celebritat per haver entregat Conradí a Carles d'Anjou. A partir del segle xiii disminuí la seva importància. En el Friuli existí molt temps una branca d'aquesta família, de la que sembla descendeixen els Frangipani (Frankopan de Croàcia), extrem aquest que no s'ha pogut comprovar. |
Enginyeria | En enginyeria, l'electromecànica és la combinació de les ciències de l'electromagnetisme de l'enginyeria elèctrica i la ciència de la mecànica. La mecatrònica és la disciplina de l'enginyeria que combina la mecànica, l'electrònica i la tecnologia de la informació, entre altres coses, com programació a nivells elevats. |
Arquitectura | Pròtom o protomé (en grec antic: προτομή, protomé, «part anterior», «bust») és la representació en alt relleu d'un animal real o imaginari, d'un monstre o d'una persona. Es representa el cap, el bust o el bust amb els membres anteriors. Va ser emprada com a motiu decoratiu o de suport d'elements arquitectònics ja en l'antiguitat clàssica. D'exemples n'hi ha a mènsules, cornises, frontons, obres d'orfebreria, monedes, ceràmiques, etc. El terme va ser introduït en la terminologia de l'art al segle xix. |
Informàtica | A la bioinformàtica, la matriu BLOSUM (Matriu de SUbstitució de BLOcs) és una matriu de substitució utilitzada per tal de puntuar alineaments de seqüències de proteïnes divergents evolutivament.. Les matrius BLOSUM varen ser introduïdes per primer cop pels germans Steven Henikoff i Jorja Henikoff a l'any 1992. Van ser creades a partir de l'alineació blocs, seqüències d'aminoàcids conservades en famílies de proteïnes, que permeten fer una anàlisi de proteïnes menys relacionades entre sí. |
Psicologia | La psicofarmacologia és una disciplina científica que estudia l'efecte de fàrmacs amb especial atenció a les manifestacions cognitives, emocionals, motivacionals i conductuals. En aquest sentit, pot estar relacionada amb l'estudi o tractament farmacològic de la psicopatologia. Des de certes postures, explicar el mecanisme d'acció d'un psicofàrmac sobre la psicopatologia mitjançant explicacions basades en neurotransmissors no és, realment i en el seu sentit literal, una explicació. El cervell és de gran complexitat neuroquímica, on cada neurona es veu influïda per l'acció d'altres milers en porcions de temps realment curtes. Per exemple, se sap que els més moderns antidepressius (d'inhibició selectiva) triguen unes setmanes a fer efecte, tot i que no es coneix exactament mitjançant quin procés i per quina raó necessita exactament aquest temps. D'altra banda, que un trastorn estigui relacionat (correlació) amb alguna activitat excessiva electroquímica per part de l'amígdala del cervell no implica que hagin de fer servir necessàriament psicofàrmacs. Practicar esport o la psicoteràpia pot, de fet, contrarestar aquesta activitat electroquímica excessiva, en potenciar el control del còrtex sobre la resta d'estructures més primitives. |
Lingüística | Un ulpan és un institut o escola per a l'estudi intensiu de la llengua hebrea. Ulpan (אולפן, en plural אולפנים ulpanim) és una paraula en hebreu que té l'arrel en la lletra alef (la primera de l'alfabet) i que significa "estudi"). La funció de l'ulpan és ensenyar als immigrants adults l'hebreu, que és la llengua nacional d'Israel. La major part d'aquests centres inclouen didàctica d'història, cultura i geografia israeliana. L'objectiu principal d'un ulpan és ajudar els nous ciutadans a integrar-se com més ràpidament i fàcil a la vida social, cultura i econòmica del país. |
Arqueologia | Un tel, també escrit tall o tell (de l'àrab تل, tall, dialectalment pronunciat tel o tel·l; en hebreu תל, tel) és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüent erosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament. Etimològicament, el terme significa ‘turó’ o ‘monticle’, però en català s'empra només per a designar un jaciment arqueològic. Un tel consisteix fonamentalment en l'acumulació de maons de tova i altres elements constructius, amb una alta proporció de pedra o margues, així com una menor quantitat de restes domèstiques. La distribució geogràfica d'aquest fenomen s'estén des de la vall de l'Indus, a l'est, fins al sud-est d'Europa, a l'oest. La paraula s'usa habitualment com un terme general arqueològic, particularment en l'arqueologia del Pròxim Orient. Ara bé, tant en àrab com en hebreu, se'l pot trobar en topònims en el seu sentit original de ‘turó’, independentment que aquest sigui d'origen humà o natural. L'exemple més conegut d'aquest ús és el de la ciutat de Tel Aviv (literalment, en hebreu, ‘el Turó de la primavera’); Tel Aviv no es troba sobre un tel, sinó sobre un turó. Al Pròxim Orient, sovint una ciutat moderna es troba localitzada a la rodalia d'un antic monticle, moltes vegades amb un nom de tel similar, per exemple, la ciutat d'Arad, a Israel, es troba a uns pocs quilòmetres d'una antic pujol anomenat Tel Arad. La ciutat de Mossul, a l'Iraq, és propera a Tell Hassuna, un dels jaciments arqueològics amb proves més antigues de ceràmica a Mesopotàmia. Un ús més adequat del terme és el cas del tel d'Akka, un turó sobre el qual se situa l'actual ciutat israeliana d'Acre. De vegades, la paraula tel s'aplica erròniament a un jaciment arqueològic la forma del qual no garanteix aquesta designació. El d'Al-Amārna, a l'Egipte central, sovint mal anomenat Tell Al-Amarna, n'és el millor exemple. La paraula turca corresponent és hüyük, com a Çatal Hüyük, o tepe. Els topònims que indiquen monticles d'habitació a la zona dels Balcans es tradueixen sovint com a ‘tomba’: magoula o toumba (pel fet que els petits tels poden confondre's amb facilitat amb túmuls o enterraments) a Tessàlia i Macedònia. La paraula mogila s'usa a Bulgària, gomila a Eslovènia i magura a Romania. |
Cronometria | El rellotge solar de Baelo Claudia és un rellotge de sol que data del segle I que va ser utilitzat pels habitants de la Hispània Baetica, una de les províncies sota l'administració de l'Imperi Romà a la península Ibèrica. La peça s'exposa al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid des de 1926 amb el nombre d'inventari 33185. El rellotge per les seves dimensions i el seu disseny es creu que va haver utilitzar en algun edifici públic de Baelo Claudia, i és considerat un dels més ben conservats de l'època alt imperial romana. |
Geografia | Avrig (pronunciat en romanès: [aˈvriɡ]; en alemany: Freck, en hongarès: Felek) és una ciutat del comtat de Sibiu, Transsilvània (Romania). Té una població de 12.815 habitants i els primers documents que acrediten la seva existència daten del 1346. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. |
Pedagogia | Un seminari és una reunió especialitzada de naturalesa tècnica i acadèmica, l'objectiu de la qual és realitzar un estudi profund de determinades matèries amb un tractament que requereix una interactivitat entre els especialistes. Es consideren seminaris aquelles reunions que presenten aquestes característiques. El nombre de participants és limitat, en funció del seu coneixement de la matèria, exigint-se en general una quota d'inscripció. Viccionari |
Informàtica | Exploit (de l'anglès to exploit, explotar o aprofitar) és una peça de programari, un fragment de dades, o una seqüència d'ordres per tal d'automatitzar l'aprofitament d'un error, fallada o vulnerabilitat, per tal de causar un comportament no desitjat o imprevist en els programes informàtics, maquinari, o component electrònic (en general computat). Sovint, això inclou coses com ara la violenta presa de control d'un sistema de còmput o permetre l'escalada de privilegis o un atac de denegació de servei. La fi del Exploit pot ser violar les mesures de seguretat per poder accedir-hi de forma no autoritzada i emprar en benefici propi o com a origen d'altres atacs a tercers. Els Exploits poden ser escrits emprant una diversitat de llenguatges de programació, tot i que majoritàriament se sol utilitzar llenguatge C. També pot aprofitar-se de diferents tipus d'atacs com ara desbordament de memòria intermèdia, Cross Site Scripting, Format Strings, Injecció SQL, entre altres. Un exemple d'un exploit, que s'aprofita d'un desbordament de memòria intermèdia escrit en llenguatge Python seria: Una de les eines més utilitzades per treballar amb aquest tipus de programari és Metasploit Framework , una plataforma de test de penetració escrita en llenguatge de programació Ruby, com així també altres frameworks com Core Impact , Canvas , entre altres. |
Pedagogia | El dossier digital és un instrument en suport informàtic de recollida documental diversa amb un objectiu concret determinat pel seu àmbit d'aplicació en forma de col·lecció de treballs, dossier o carpeta dinàmica organitzat al voltant d'un conjunt de normes o metes que permet tant la presentació com l'aprenentatge, l'avaluació o l'anàlisi des de la reflexió preferentment individual. En adaptar-se completament al nou paradigma educatiu és un procediment pedagògic amb molta projecció de futur. És una agregació intencionada d'ítems digitals - idees, evidències, reflexions, retroaccions etc, que es presenta a una audiència seleccionada amb evidència de l'aprenentatge i/o habilitat d'una persona. Es tracta d'un instrument, és a dir, un conjunt de diverses peces combinades adequadament perquè serveixi amb un determinat objectiu en l'exercici de les arts i els oficis. És també allò de què ens servim per fer alguna cosa, o allò que serveix de medi per fer alguna cosa o aconseguir un fi. El dossier digital ens serveix per una finalitat alhora que és un medi per a obtenir un fi i és també un conjunt d'elements orientats a un objectiu. |
Psicologia | Cuánto. Más allá del dinero és un curtmetratge dirigit per Kike Maíllo en 2017. La pel·lícula, de 17 minuts de durada, està protagonitzada per Adriana Ugarte, Bàrbara Goenaga, Miguel Fernández i Will Shephard. El film és una idea de l'agència creativa MRM//McCann i l'equip creatiu del qual va ser encapçalat pel Director Creatiu Executiu, Jesús Revuelta, ha estat premiada en nombrosos festivals, alçant-se aquest mateix any amb el primer Grand Prix de la història de la publicitat catalana en la secció Entertaiment en el Festival de Creativitat Cannes Lions. |
Antropologia | Llista d'especialitats del camp 51 (Antropologia) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Matemàtiques | La Medalla Chern és un premi internacional de matemàtiques, atorgat durant el Congrés Internacional de Matemàtics (IMC) que se celebra cada quatre anys, en reconeixement als assoliments destacats de tota una vida dedicada a l'estudi de les matemàtiques al més alt nivell. Nomenat en honor del matemàtic xinès Shiing-Shen Chern (1911, Jiaxing, Xina - 2004, Tianjin, Xina), el reconeixement és atorgat en conjunt per la Unió Matemàtica Internacional (IMU) i la Fundació Medalla Chern (CMF) durant la cerimònia d'obertura, de la mateixa manera que la Medalla Fields, el Premi Nevanlinna i el Premi Gauss. El primer va ser atorgat en el 2010 a Hyderabad. El premi consisteix en una medalla decorada amb la figura de Chern, una premi en metàl·lic de 250.000 dòlars i a més l'opció de redirigir els 250.000 dòlars en donacions de caritat cap a una o més organitzacions que recolzin la recerca, educació o divulgació en matemàtiques. |
Arquitectura | Un espai rururbà, àrea rururbana o zona rururbana és aquell territori que originalment solia ser rural però que actualment es dedica a usos industrials o urbans. És a dir, espais no urbans en els quals, al costat dels camps de cultiu agrícola, s'ubiquen magatzems agrícoles, autopistes, camps fotovoltaics, estacions depuradores d'aigües residuals, línies d'alta tensió, hivernacles, instal·lacions esportives, etc. |
Química | Un agent antiestàtic és un compost químic usat per al tractament de materials o de les seves superfícies per tal de reduir o eliminar la formació de l'electricitat estàtica generalment causada per l'efecte triboelèctric. La seva funció és fer la superfície o el mateix material menys conductor ja sia per la mateixa conductivitat o per absorbir la humitat de l'aire, per tants es poden fer servir alguns humectants. Les molècules d'un agent antiestàtic sovint tenen zones hidròfiles i hidròfobes, similars a les d'un surfactant; el costat hidròfob interacciona amb les superfícies del material, mentre que el costat hidròfil interacciona amb la humitat de l'aire i enllaça les molècules d'aigua. Els agents antiestàtics interns estan dissenyats per a ser mesclas directament dins el material, els agents antiestàtics externs s'apliquen sobre la superfície. Els agents antiestàtics comuns estan basats en amines alifàtiques de cadena llarga (opcionalment etoxilades) i amides, sals d'amoni quaternari (p.e., clorur de behentrimoni o betaïna de cocamidopropil), èsters d'àcid fosfòric, èsters de polietilè glicol, o poliols. Una capa de l'òxid d'indi es pot usar com antiestàtic transparent en les finestres. També és possible usar polímers conductors com PEDOT:PSS i nanofibres de polímers conductors, particularment nanofibres de polianilina. També s'afegeixen agents antiestàtics als combustibles d'alguns avions militars per evitar que es facin espurnes. |
Filosofia | Alphonse Darlu (Liborna, 20 de març de 1849 - París, 5 de maig de 1921) fou un professor de filosofia francès. Professor al liceu Condorcet a París, és sobretot conegut per haver estat el mestre de Marcel Proust, tot i que també tingué com a alumnes Élie Halévy, Léon Brunschvicg, Louis Couturat o Xavier Léon. Representant de la tradició francesa del magisteri filosòfic, Darlu va publicar poc, però la seva influència fou gran sobre entre la seva audiència. El seu ensenyament és característic de la filosofia oficial de la Tercera República. Es va interessar per la filosofia descobrint Plató als llibres d'Alfred Fouillée. Agregat de filosofia l'any 1871, fou nomenat professor de filosofia a Perigús, a Angulema i a Bordeus. L'any 1882 esdevingué professor al Lycée Saint-Louis a París i a continuació al Lycée Henri-IV. L'any 1885, fou nomenat per al Lycée Condorcet Tot seguit fou professor a les escoles normals superiors de Fontenay i de Sèvres. L'any 1893, funda amb alguns dels seus alumnes la Revue de métaphysique et de morale. Fou inspector general de la Instrucció pública des de 1901 fins a la seva jubilació l'any 1919. |
Arquitectura | El westwerk (de l'alemany, en anglès westwork, en francès massif occidental) és el cos occidental, a manera de nàrtex de diversos pisos, d'algunes esglésies carolíngies, otonianes i romàniques de filiació imperial; és difícil trobar-ne exemples fora de l'àrea central del Sacre Imperi Germànic. Posteriorment, l'arquitectura gòtica alemanya va desenvolupar-lo en algunes construccions i, arran de destruccions o ex novo, se'n feren interpretacions neoromàniques. |
Catàstrofes | L'allau de l'Everest de 2014 fa referència a una allau esdevinguda el 18 d'abril de 2014 a la cascada de gel de la glacera del Khumbu, a l'Everest, en el qual van morir almenys setze guies nepalesos. A 20 d'abril, tretze cossos havien estat recuperats i la cerca dels altres tres va ser cancel·lada a causa de la dificultat d'accés i el perill. |
Sociologia | Una imatge d'Épinal és una estampa impresa sobre temes populars, colors vius i brillants. Per crear les imatges, es valien d'artesans gravadors sobre fusta, gravadors de metall, talladors de pedra, il·luminadors, dibuixants i caricaturistes. Antigament les venien els venedors ambulants, les imatges d'Épinal deuen el seu nom a Jean-Charles Pellerin, que va ser el primer impressor a editar en sèrie aquest tipus d'imatge, i que va viure a la ciutat del mateix nom. |
Ciència militar | L'Afrika Korps va ser el cos expedicionari de l'exèrcit alemany que operà al nord d'Àfrica (Líbia, Tunísia i Egipte) entre el 1941 i el 1943. El fracàs italià en la seva ofensiva contra Egipte, que va acabar en desgràcia, va fer que Hitler hagués d'enviar unes divisions alemanyes a l'Àfrica per a ajudar els italians a resistir l'atac de l'exèrcit britànic, que des d'Egipte estava ocupant Líbia. Dirigides pel Mariscal Erwin Rommel, aquestes tropes van lluitar pels deserts de Líbia i van entrar a Egipte el 1942. L'Àfrika Korps va combatre al costat de les tropes italianes, que lluitant eren molt menys efectives i mal equipades. Amb les seves unitats mancades de reforços, l'Afrika Korps va lluitar a la batalla de l'Alamein on va ser delmat definitivament. Després d'una llarga retirada, la major part de les seves tropes van ser capturades a Tunis el 1943. |
Catàstrofes | El sostre d'un supermercat de la cadena Maxima situat al barri de Zolitūde, a Riga (Letònia) s'esfondrà el 21 de novembre de 2013 a les 17:41 (hora local), deixant un balanç de 54 morts i 55 ferits.Fou la pitjor catàstrofe a Letònia des de 1950, quan el vaixell de vapor Maiakovski s'enfonsà a Riga, matant 147 persones. |
Telecomunicacions | No Nut November (en català "Novembre sense masturbació") és un repte d’Internet que gira al voltant de l'abstinència sexual, en què els participants s’abstenen de masturbar-se o tenir orgasmes durant el mes de novembre. Tot i que originalment No Nut November pretenia ser satíric, alguns participants afirmen que abstenir-se d’ejacular i veure pornografia té beneficis per a la salut. El 2011 es va publicar una entrada a Urban Dictionary per a No Nut November i, el 2017, el moviment va començar a guanyar popularitat a les xarxes socials. Així, s'associà amb la comunitat NoFap de Reddit, que anima els seus membres a no masturbar-se. La comunitat Reddit /r/ NoNutNovember va passar de 16.500 subscriptors el novembre de 2018 a 52.000 subscriptors el novembre de 2019 i a 85.300 el novembre de 2020. Després que alguns personatges públics, com Paul Joseph Watson, impulsessin la campanya, EJ Dickson de la revista Rolling Stone va suggerir que el moviment havia estat cooptat per l'extrema dreta. I mitjans com Vice Media van criticar el repte el 2018 després que els seguidors van enviar amenaces al compte de Twitter de xHamster. |
Televisió | La XXXV Edició dels Premis Antena de Oro 2007 foren entregats el 14 de juliol de 2007 a Toledo. |
Jocs | Autoperipatetikos és el nom amb el qual es coneix a una nina creada el 1862 per Enoch Rice Morrison. Innovadora en el seu moment, aquesta nina destaca per ser la primera de la història capaç de desplaçar-se per si mateixa. |
Arquitectura | Un cairat és una biga petita i escairada utilitzada en la construcció tradicional de cases. Un cairat és una biga de petites dimensions que treballa a flexió. Els cairats donen suport als cairons i aquests a les teules (o elements de coberta de funcions similars). Cairat significa 'que té caires'. |
Televisió | Jane Seymour Fonda (21 de desembre de 1937) és una actriu, escriptora i activista política dels Estats Units. Ha rebut diversos reconeixements, inclosos dos premis de l'Acadèmia, dos premis BAFTA, set premis Globus d'Or, un Premi Emmy Primetime, el premi AFI Life Achievement Award, un Premi Cecil B. DeMille, el Lleó d'Or honorari i una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. Nascuda de la socialité Frances Ford Seymour i el seu pare l'actor Henry Fonda, Fonda va debutar com a actriu amb l'obra teatral de Broadway del 1960 There Was a Little Girl, per la qual va rebre una nominació al premi Tony a la millor actriu destacada en una obra de teatre. va debutar a la pantalla més tard el mateix any amb la comèdia romàntica Tall Story. Va guanyar protagonisme als anys seixanta amb pel·lícules com Ajust matrimonial (1962), Diumenge a Nova York (1963), Cat Ballou (1965), Descalços pel parc (1967) i Barbarella (1968). El seu primer marit va ser el director de Barbarella, Roger Vadim. Nominada set vegades a l'Oscar, va rebre la seva primera nominació per They Shoot Horses, Don't They? (1969), i va guanyar dues vegades l'Oscar a la millor actriu durant la dècada de 1970, per Klute (1971) i Tornar a casa (1978). Les seves altres nominacions van ser per a Julia (1977), La síndrome de la Xina (1979), On Golden Pond (1981) i L'endemà al matí (1986). Èxits consecutius Fun with Dick and Jane (1977), California Suite (1978), The electric horseman (1979) i Com eliminar el seu cap (1980) van mantenir el poder de dibuix de Fonda i va guanyar el Primetime Emmy Award per la seva interpretació a la pel·lícula de televisió The Dollmaker (1984). El 1982 va publicar el seu primer vídeo d'exercicis, Jane Fonda's Workout, que es va convertir en el VHS més venut de tots els temps. Seria el primer dels 22 vídeos d'aquest tipus durant els pròxims 13 anys, que vendrien col·lectivament més de 17 milions de còpies. Divorciada del seu segon marit, Tom Hayden, es va casar amb el multimilionari magnat dels mitjans de comunicació Ted Turner el 1991 i es va retirar de la interpretació, després d'una sèrie de pel·lícules comercials que no van tenir èxit i van concloure Iris i Stanley (1990). Fonda es va divorciar de Turner el 2001 i va tornar a la pantalla amb l'èxit La mare del nuvi (2005). Tot i que Georgia Rule (2007) va ser l'única altra pel·lícula de l'estrella durant la dècada de 2000, a principis de la dècada de 2010 va rellançar completament la seva carrera. Entre les pel·lícules posteriors s'inclouen El majordom (2013), I aquí us deixo (2014), Youth (2015), Our Souls at Night (2017) i Book Club (2018). El 2009, va tornar a Broadway després d'una absència de 49 anys als escenaris, a l'obra 33 variacions que li va valer la nominació al premi Tony a la millor actriu d'una obra de teatre, mentre que el seu paper recurrent a la sèrie dramàtica d'HBO The Newsroom (2012-14) va guanyar dues nominacions al Premi Emmy al Primetime. També va publicar cinc vídeos d'exercicis entre el 2009 i el 2012. Fonda protagonitza actualment Grace Hanson a la sèrie de comèdia Grace and Frankie de Netflix, que va debutar el 2015 i li va valer les nominacions als Premis Emmy Primetime i a tres premis del Sindicat d'Actors de Cinema. Fonda va ser un activista polític visible en l'era de la contracultura durant la guerra del Vietnam. Va ser fotografiada asseguda en un canó antiaeri nord-vietnamita en una visita de 1972 a Hanoi, durant la qual va guanyar el sobrenom de "Hanoi Jane". Durant aquest temps va ser efectivament a la llista negra a Hollywood. També ha protestat per la guerra de l'Iraq i la violència contra les dones i es descriu a si mateixa com a activista feminista i ecologista. El 2005, juntament amb Robin Morgan i Gloria Steinem, va cofundar el Women's Media Center, una organització que treballa per amplificar les veus de les dones en els mitjans de comunicació a través de la defensa, la formació en mitjans i la direcció i la creació de contingut original. Fonda és membre del consell de l'organització. |
Administració | La recepta electrònica és un document digital en el qual hi consta el pla de medicació individualitzat d'una persona. En aquest document hi consten els fàrmacs, les dosis, el temps previst del tractament i la freqüència d'aquest. A més a més, en aquest pla de medicació hi apareix el cost del tractament. Amb aquest nou sistema de recepta electrònica s'afavoreix a la disminució i progressiva desaparició de la recepta en paper.Aquesta contempla tres tipus de tractaments: llarg termini, curt termini o en cas de necessitat. |
Filosofia | Cahiers pour une morale és un assaig filosòfic de Jean-Paul Sartre publicat a títol pòstum el 1983 dins la col·lecció Bibliothèque de philosophie per l'editorial Gallimard. El llibre reuneix en quaderns una sèrie de citacions i judicis que va escriure entre 1947 i 1948; el filosof planteja la qüestió de la «Gran Moral» i reuneix una juxtaposició de judicis sobre la història, el misticisme i la filosofia.En els quaderns, tres en total i inacabats, Sartre reflecteix com s'estableix i desenvolupa una visió de la moral que troba respostes en la 'autenticitat', individual, més enllà de la simple sinceritat: «Être authentique, c’est accepter consciemment, prendre sur soi et supporter le paradoxe de l'existence humaine et de notre échec» —Ser autèntic, acceptar conscientment, prendre [consciencia] per si mateix i suportar la paradoxa de l'existència humana i del nostre fracàs—; defensa proposicions que semblem contradictòries, tractant l'humanisme universal o l'ètica kantiana, però també afirmant que l'imperatiu categòric és insuficient per prendre una decisió concreta. Escriu que la llibertat no és mai abstracte, és necessària una situació concreta per exercir-la i, d'aquí la tesi que l'imperatiu categòric no és suficient: la moral ha de ser «reinventada» i materialitzada en funció de cada situació particular. Per altra banda, també defineix la moral com «l'ensemble d'actes par lesquels l'homme décide pour soi et pour autrui dans et par l'Histoire de l'essence de l'homme» —el conjunt d'actes pels quals l'home decideix per si mateix i pels altres dins i per la Història de l'essència de l'home—. |
Mitologia | Arcont en el gnosticisme per referir-se a les potestats o àngels semidéus, que estaven situats entre la raça humana i un Déu transcendent, que només es podia assolir a través de la gnosis. Semblant, al paper dels àngels o els dimonis de l'Antic Testament. Basilides d'Alexandria, gnòstic egipci, va acceptar l'existència d'un arcont anomenada Abraxas que era el príncep de 365 éssers espirituals. Els ofites, acceptaven l'existència de set arconts: Ialdabaoth (que va crear els altres sis), IAO, Sabaoth, Adonai, Elaios, Astaphanos i Horaios. La comunament anomenada Pistis Sophia proporciona una altra sèrie d'arconts: Paraplex, Hekate, Ariouth (dones), Typhon i Iachtanabas (homes). |
Ciència militar | Una cota de malla (en anglès: hauberk) és una armadura de malla que cobreix el tors, i de vegades cobreix els braços i cuixes. Al s.X a Catalunya, lloriga apareix figura en documents Catalans, paral·lelament amb el mot ausberg, tot i que lloriga ja es va reservar en aquests temps per a les defenses dels cavalls i no dels guerrers. El mot va ser substituït en part al s.XIII pel de gonió i al s.XIV es va imposar el terme cota de malla Els guerrers en la miniatura de la Bíblia de Rodes (segle XI) porten cota de malles, així com uns ausbergs d'escates, molt ben diferenciats als dibuixos. |
Astronomia | Satèl·lits coorbitals són dos o més satèl·lits que giren en la mateixa òrbita. Els satèl·lits troians són coorbitals, però també ho són els satèl·lits de Saturn Janus i Epimeteu que disten en les seves òrbites menys que la suma dels seus diàmetres. A l'anar quasi en la mateixa òrbita viatgen quasi a la mateixa velocitat, però el satèl·lit interior va lleugerament més ràpid que l'exterior pel que l'avança lentament. Quan s'acosten entre si la seva mútua atracció gravitatòria altera la seva quantitat de moviment, el satèl·lit interior guanya quantitat de moviment, es mou cap a una òrbita superior i perd velocitat. El satèl·lit exterior perd quantitat de moviment, es mou cap a una òrbita interior on perd velocitat. En poques paraules els dos satèl·lits intercanvien les seves posicions, el satèl·lit interior es convertix en exterior i comença a ressagar-se. Este fet es repetix cada quatre anys. |
Informàtica | Els primers errors hardware en microprocessadors es van detectar fa més de vint anys, gràcies a un investigador de Virginia, EUA, que va descobrir un error en les divisions del Pentium P5. Avui en dia els fabricants reconeixen els erros fins a tal punt que la nova generació d'Intel té més de 150 errors reconeguts de diferents tipus. Tot i així, els fabricants dediquen una part important del temps en evitar aquests errors. |
Estris | Molcajete és el nom que rep a Amèrica, especialment a Mèxic i Amèrica Central, un tipus de morter fabricat en pedra tallada en forma còncava, en el qual s'hi capolen i molen espècies, grans i vegetals en poca quantitat. |
Indumentària | El coll polar és un complement de roba confeccionat amb tela polar que es col·loca en el coll per a protegir del fred. Té una funció similar a la bufanda. N'hi ha de diferents grandàries i colors. A diferència de la bufanda, el coll polar no és una veta de tela sinó que forma un cercle que cobreix el coll íntegrament. És semblant a la bufanda però més fàcil de llevar i de posar. |
Ecologia | Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) és un moviment social per a la difusió d'una nova cultura de l'aigua. Fou creat creat el 15 de setembre de 2000 al Teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, en l'assemblea celebrada en rebuig a la política de transvasaments projectada pel Govern espanyol del Partit Popular, amb el suport d'una Generalitat de Catalunya governada per Convergència i Unió. Pel que fa al riu Ebre la plataforma ha denunciat les conseqüències que nous transvasaments suposarien per al parc natural del delta de l'Ebre. Durant la seva trajectòria, la Plataforma ha rebutjat i demanat la paralització del transvasament de 1050 hectòmetres cúbics, previst a la Llei 10 de 5 de juliol de 2001 (BOE número 161 de 6/07/2001) del Pla Hidrològic Nacional mitjançant la qual s'haurien derivat aigües cap al nord (Barcelona-Tarragona) i cap al sud del riu Ebre (Castelló, València, Alacant, regió de Múrcia i Almeria). Aquesta llei fou modificada per la llei 11/2005 de 22 de juny (BOE número 149 de 23/06/2005) en la qual s'exposen les deficiències ambientals i econòmiques del projecte. Dintre de la PDE s'agrupen tot d'entitats i entre elles cal destacar la Coordinadora Antitransvasament entitat pionera en la denúncia dels perjudicis ambientals, socials i econòmics que ha comportat, per a les Terres de l'Ebre, el minitransvasament de l'Ebre cap a Tarragona i en l'oposició als intents de macrotransvasament projectats pel que fou ministre Josep Borrell (PSOE). El 2005 la PDE va rebre la Creu de Sant Jordi, ostentant també la medalla d'or de la ciutat de Tortosa (març de 2007). En l'actualitat la PDE denuncia el reobrament del canal Xerta-riu Sénia com una infraestructura sobredimensionada per al reg darrere de la qual s'amagaria un transvasament cap a la província de Castelló així com la construcció de diversos pous a la localitat de Vinallop (Tortosa) per al Consorci d'Aigües de Tarragona arran de les obres, encara no iniciades, de descontaminació del pantà de Flix.Diumenge 7 de febrer del 2016 a Amposta es va realitzar la concentració més multitudinària de totes les que s'havien realitzat fins aleshores en contra el Pla de Conca Hidrogràfica. Sota el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta' més de 50.000 persones van manifestar-se per reclamar un cabal ambiental digne per al tram final del riu Ebre. La manifestació va interpel·lar Europa amb força, amb la vista posada en la visita que l'endemà, 8 de febrer del 2016, fèien sis eurodiputats a la zona per analitzar fins a quin punt el pla de conca pot posar en perill el tram final de l'Ebre.La protesta del 7 de febrer del 2016 fou la més nombrosa de les que la PDE ha organitzant al territori ebrenc, ja que superà de molt les dues manifestacions en defensa de l'Ebre l'Amposta: una el 2000, contra el PHN del govern de José María Aznar, i l'altra el 2008, per rebutjar la interconexió de xarxes i fer arribar l'aigua del minitrasvasament a Tarragona a l'àrea metropolitana. L'objectiu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre és que es redacti un nou Pla Hidrològic Nacional que protegeixi el Delta de l'Ebre. |
Enginyeria | Un material compost o compòsit (en anglès, composite) és un assemblatge d'almenys dos materials no miscibles de manera que formen un nou material a nivell macroscòpic però que continuen separats. El nou material així constituït posseeix propietats que els elements sols no posseïen pas. El material compost més primitiu fou segurament alguna barreja de palla i fang en forma de maons per a la construcció. |
Informàtica | Una botnet és un grup d'ordinadors (anomenats bots o zombies) connectats a Internet que involuntàriament, un cop han estat infectats amb un virus, un cuc o un troià, poden ser controlats remotament per realitzar tasques sense l'autorització del propietari i sense que aquest se n'adoni. Les botnets poden arribar a tenir milers o centenars de milers d'ordinadors sota control i es fan servir per a desfermar, per exemple, atacs massius de denegació de servei, enviar onades de correu brossa (spam) o infectar a altres ordinadors poc protegits. Els ordinadors poden ser infectats de maneres diferents, un dels mètodes d'infecció més utilitzats és l'ús de troians; pel qual la víctima serà la que descarregui i executi l'arxiu maliciós infectat amb codi maliciós. |
Arquitectura | La climatització passiva és un àmbit de l'arquitectura i del disseny d'edificis que se centra en crear infrastructures que ajudin a evitar l'augment de temperatura i fomentin la dissipació de calor en edificis, per tal de millorar el seu confort tèrmic interior amb un consum d'energia baix o nul. L'objectiu és evitar que la calor entri a l'interior (prevenint l'augment de calor) o eliminar la calor de l'edifici, provocant una refrigeració natural.La refrigeració natural utilitza energia disponible en l'entorn natural immediat, in situ, combinant-la amb el disseny de components arquitectònics (tancaments, orientació...), en lloc de fer servir sistemes mecànics per dissipar la calor. Per tant, la refrigeració natural depèn no només del disseny arquitectònic de l'edifici sinó de com s'utilitzen els recursos naturals del lloc com a dissipadors de calor. Pot ajudar a fer front a la crisi climàtica, tot reduint la dependència de sistemes d'aire condicionat. |
Física | En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai. El valor pot ser un nombre matemàtic, o una quantitat física. Els camps escalars són sovint emprats en física, per exemple per a indicar la distribució de temperatura a través de l'espai, o la pressió de l'aire. En termes matemàtics un camp escalar és una funció de R n → R {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}\to \mathbb {R} } , que associa cada punt d'un espai vectorial amb un nombre o escalar f ( x 1 , x 2 , … , x n ) {\displaystyle f\left(x_{1},x_{2},\dots ,x_{n}\right)} . Aquesta funció també és coneguda com a funció de punt o funció escalar . |
Conflictes | El problema difícil de la consciència o de l'experiència conscient (hard problem of consciousness) és el problema d'explicar com i per què tenim quàlia o experiències fenomèniques i com les sensacions adquireixen característiques, com ara colors i sabors. David Chalmers, que hi introduí el terme "problema difícil" de la consciència, el contrasta amb els "problemes fàcils" per explicar els correlats neurals de la consciència: l'habilitat de discriminar, integrar formació, reportar estats mentals, parar esment, etc. Els problemes fàcils ho són perquè el que es requereix per solucionar-los és especificar un mecanisme que hi faça la seua funció, sense importar si en són entesos. Així, poden ser consistents amb la concepció materialista moderna dels fenòmens naturals. Chalmers afirma que el problema de l'experiència és diferent d'aquest conjunt, i argumenta que "persistirà encara que en siga explicat el rendiment de totes les funcions rellevants." L'existència d'un "problema difícil" és discutible i s'ha enraonat per alguns filòsofs. La resposta en podria raure a entendre els rols que tenen els processos físics en la creació de la consciència i el grau en què aquests processos creen les nostres qualitats subjectives de l'experiència. Daniel Dennett el considera un pseudoproblema i Patricia Churchland afirma que la proposta de Chalmers és poc convincent i contraproduent. Per a António Damásio: «la consciència és un procés: no es troba en cap lloc concret».S'han de resoldre algunes preguntes sobre la consciència per tenir-ne un enteniment complet. Aquestes qüestions inclouen si l'ésser conscient podria ser completament descrit en termes físics, i l'addició de processos neuronals en el cervell. Si la consciència no es pot explicar només per fets físics, ha de transcendir les capacitats dels sistemes físics i necessita una explicació de mitjans metafísics. Per als filòsofs que afirmen que la consciència és metafísica en la natura, roman la qüestió sobre què cal per explicar la consciència. |
Jocs | K/DA és un grup femení virtual inspirat en el K-pop que consisteix en quatre versions amb aquesta temàtica de personatges de la League of Legends: Ahri, Akali, Evelynn i Kai'Sa. Les cantants estatunidenques Madison Beer, Jaira Burns i les membres del grup (G)i-dle Miyeon i Soyeon proporcionen les veus de Evelynn, Kai'Sa, Ahri i Akali respectivament, encara que els personatges també han estat expressats per altres artistes. K/DA va ser desenvolupat per Riot Games, la companyia darrere de League of Legends, i el projecte va ser presentat en el Campionat Mundial de League of Legends 2018 amb una representació en viu de realitat augmentada de la seva primera cançó, Pop/Stars. Un vídeo musical de la cançó pujada a YouTube posteriorment es va tornar viral, superant els 100 milions de visites en un mes, i aconseguint 400 milions de visites fins al dia d'avui. Aquest fenomen seguiria amb la publicació d'un EP en 2020 titulat "All Out", que incloïa 5 noves cançons, inclòs el senzill "The Baddest" i el senzill principal "More", que posteriorment va rebre un vídeo musical amb més de 100 milions de visites a juliol de 2021.La concepció de K/DA es basa en el desig expressat de Riot de crear més contingut musical en el futur, amb els personatges triats sobre la base d'arquetips K-pop, però el grup va ser creat per a promoure el League of Legends World Championship i per a vendre cosmètics K/DA dels personatges en el videojoc League of Legends. |
Cultura popular | El repussat és una tècnica d'artesania que consisteix a treballar planxes de metall, cuir, o altres materials de similars característiques per obtenir un dibuix ornamental en baix relleu. |
Ecologia | Xeròfil en ecologia, és l'organisme, població o comunitat que viu en medis secs. Etimològicament, xeròfil deriva del grec, i vol dir que 'li agraden els llocs secs'. En la pràctica, els organismes presenten adaptació als llocs secs (facultativa o estricta) i potser no podrien viure en llocs més humits per raó, per exemple, de la competència que els farien altres plantes adaptades a llocs humits. Es consideren llocs secs tant els que tenen una escassetat extrema d'aigua com els que tenen aigua abundant, però no utilitzable pels organismes, com ara les zones fredes on l'aigua del sòl es troba en estat sòlid (permagel) o els indrets salats.En hàbitats com els oasis, hi pot haver animals i plantes que no són xeròfils, ja que disposen d'abundant aigua. També en el desert hi ha algunes plantes efímeres que germinen ràpidament després d'una pluja ocasional intensa, que no tenen més mecanisme de resistència a la secada que el seu curt cicle biològic i, per tant, no són realment xeròfiles. |
Festivals | Lernea (en grec antic Λέρναια) eren uns misteris celebrats a Lerna a l'Argòlida en honor de Demèter. Es diu que els misteris van ser instituïts per Filammó. En temps antics els argius portaven el foc des del temple d'Àrtemis Pirònia (situat a la muntanya Cratis) fins a la Lernea. Es creu que aquestos misteris eren una reminiscència de l'antiga religió dels pelasgs, però es coneixen molt pocs detalls. |
Pedagogia | Thierry Goguel d'Allondans (Estrasburg, 7 d'agost de 1957) és un formador de treball social a l'Institut de Formació en Treball Social i Educatiu de Schiltigheim. |
Objectes astronòmics | El Supercúmul Rellotge-Reticle, és un supercúmul massiu abastant al voltant 550 milions d'anys-llum. Té una massa d'al voltant 1017 masses solars, similar a la del supercúmul de Laniakea, el qual acull la Via Làctia. Es centra en l'ascensió recta a les coordenades 03h 19m i la declinació -50 ° 02 ', i té una àrea angular de 12° × 12°.La part més propera del supercúmul és a 700 milions d'anys-lumm de la Terra, mentre que l'extrem final és de 1.200 milions d'anys llum. És visible a les constel·lacions del Rellotge i d'Eridà. El supercúmul del Rellotge compta amb uns 5.000 grups de galàxies (30.000 galàxies gegants i 300.000 galàxies nanes). Inclou el cúmul de galàxies Abell 3266. |
Ecologia | El Dia de l'arbre és una celebració declarada per protegir les superfícies arbrades, com a recordatori que tots els arbres del món donen aire per respirar i el purifiquen. Se celebra el 21 de març, és a dir, el primer dia de primavera al hemisferi nord i el primer dia de tardor al hemisferi sud. A la Xina, el dia de l'arbre se celebra el 12 de març i a les escoles es fan campanyes perquè els estudiants plantin arbres aquest dia. Com en molts països el Dia de l'arbre s'utilitza per plantar arbres i atès que aquesta data no és sempre propícia perquè els arbres arrelin, de vegades es trien altres dates més properes a l'hivern. |
Informàtica | La demoscene és una subcultura informàtica que va arribar al seu auge en l'era dels microprocessadors de 16 bits (l'Atari ST i l'Amiga), encara que les demos ja havien aparegut en ordinadors de 8 bits com el Commodore 64 i el ZX Spectrum. Les demos van començar sent una firma dels pirates informàtics de programari. El cracker o equip de crackers es donaven crèdit modificant els programes perquè, quan un programa crackejat s'iniciara, es vera una presentació gràfica impressionant, també anomenada intro. Açò es va veure per primera vegada en els ordinadors Apple II a finals dels 1970 i principis dels 1980. Més avant, estes intros van evolucionar cap a una cultura independent dels grups de cracking. Irònicament, molts dels jóvens talents que van créixer programant demos, i d'eixa forma adquirint experiència en programació de gràfics amb l'ordinador, després van acabar treballant per a la indústria dels videojocs, els productes de la qual havien violat anteriorment. L'objectiu principal d'una demo és demostrar que s'és millor programador, i es tenen millors habilitats gràfiques i musicals respecte a altres demogroups. |
Indumentària | Una caputxa, capulla o caperó. és un tipus de cobertura per al cap que cobreix la major part del cap i el coll i a vegades la cara. Poden ser utilitzades per a la protecció contra el clima, com a moda, com a forma de vestit o com a part d'un uniforme tradicional, per a evitar que el portador pugui ser identificat amb facilitat. Les caputxes de moda constitueixen com a norma general cobertes toves per al cap que són part d'una peça més gran (per exemple, un abric, una camisa o una capa; una excepció és la caputxa per a la pluja que no és part d'una peça major). Les caputxes es poden col·locar sobre el cap quan són necessàries o deixar en la part posterior de la peça quan no. També es poden desmuntar per a transformar un mantó d'hivern en un altre de primavera o es poden dissenyar per a ser doblegades o enrotllades en una butxaca petita que se situa en el coll de la peça quan no estan en ús. Històricament, les caputxes d'abans eren similars a les modernes, sovint com a part d'una capa o un manto o una forma separada de barret. Les caperutxes eren molt comunes en l'Europa medieval i es van desenvolupar més endavant en forma de barrets extravagants. Algunes caputxes toves també van ser utilitzades pels homes sota els barrets. |
Jocs | El Pyraminx és un trencaclosques mecànic amb forma de tetraedre similar al cub de Rubik. Va ser creat i patentat per Uwe Meffert. El rècord mundial resolent el Pyraminx pertany al polonès Dominik Górny, que va aconseguir acabar-lo en 0,91 segons, durant un torneig a Polònia l'any 2018. El màxim nombre de girs necessaris per resoldre el Pyraminx és d'11. Existeixen 933.120 posicions diferents del trencaclosques, un número prou petit per tal que un ordinador pugui trobar fàcilment una solució òptima. |
Informàtica | En ciències de la computació, la canonització (abreujat com c14n, on 14 representa el nombre de lletres entre la C i la N; també anomenada estandardització o normalització) és un procés per convertir dades que tenen més d'una representació possible en una forma "estàndard", "normal", o canònica. Això es fa per poder comparar si dues representacions diferents són equivalents, per recomptar el nombre d'estructures de dades diferents, per millorar l'eficiència de diversos algorismes tot eliminant càlculs repetits, o per fer possible una ordenació de les dades. |