text
stringlengths 126
187k
| timestamp
stringlengths 19
19
| url
stringlengths 15
5.72k
| source
stringclasses 1
value | edu_score
int64 3
5
|
---|---|---|---|---|
6 juliol 1526 – 21 maig 1527
soldat, cap militar
El 1507, va acompanyar Lluís XII de França a Gènova, quan el rei considerava una quarta expedició a Itàlia. Aquesta es va iniciar el 1509 i Carles va combatre els venecians a la batalla d'Agnadello (Agnadel). El 1512, el rei el va fer governador del Llenguadoc i el va enviar a combatre a Ferran el Catòlic que amenaçava Navarra. El 1515, va defensar Borgonya contra Maximilià I d'Habsburg, va dirigir un exèrcit a la batalla de Marignano (o Marignan). Francesc I de França va conquerir llavors el Milanès i el va anomenar conestable i virrei del Milanès. Va defensar aquest virregnat contra els imperials, va aconseguir alguns èxits, però va ser cridat a França el març de 1516. Va ser reemplaçat a Milà pel mariscal de Lautrec. | 2022/01/21 00:18:59 | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Carles_III_de_Borb%C3%B3 | mC4 | 3 |
Lesplantasv1 by Anselmo Gil Val 3173 views
LES PLANTES by esme3 60482 views
Les plantes 1 a by escolanovacervello 13510 views
Les Plantes by Marisol Macías 60581 views
Prehistoria 110530161852-phpapp02 by mariadoloresaguado 208355 views
Les plantes by Teresa Comí 6085 views
M'agrada molt aquesta presentació, amb el teu permís l'enllace al meu blog. Gràcies
2. LES PLANTESLES PARTS DE LES PLANTESLes parts de les plantes són:arrel,tija ifulles.
3. LES PLANTESL'ARRELÉs la part de la planta que creix sota terra.Subjecta la planta a terra i absorbeix l'aigua i lessubstàncies minerals del sòl que li serviran per alimentar-se.
5. LES PLANTESLA TIJAÉs la part de la planta que està unida a l'arrel.Creix per damunt del terra.Sosté les fulles, les flors i els fruits.Distribueix l'aliment per tota la planta.La tija s'acostuma a dividir en branques.
8. LES PLANTESLES FULLESSón les parts verdes de la planta.Neixen de les branques que hi ha a la tija.Capten la llum del sol per convertir en aliment lessubstàncies que agafen de l'aire i les substàncies mineralsque agafen del terra per les arrels.
9. LES PLANTESLES FULLESLes fulles estan formades pel:- Pecíol, és la part on la fulla s'uneix a la tija.- Limbe, és la part més ampla de la fulla i pot tenir formes variades.
10. LES PLANTESFulla caduca: a la tardor els arbres perden la fulla.Fulla perenne: els arbres sempre tenen fulles.
11. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - RELACIÓRELACIÓ:Les plantes perceben les condicions del medi on viuen comara la llum, la temperatura o la humitat, i s'hi adapten.Si ens fixem podem observar:- Les fulles i les tiges s'inclinen cap a la llum.- Les arrels creixen cap a on hi ha aigua.- Algunes plantes, tanquen les fulles quan alguna cosa lestoca.- Algunes plantes obren les seves fulles durant el dia id'altres l'obren quan és de nit.
12. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - RELACIÓ
13. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - RELACIÓ- Algunes plantes es defensen dels seus depredadors ambespines (cactus i rosers).- Les plantes carnívores, necessiten cridar l'atenció delsinsectes perquè s'alimenten d'ells. Per això, tenen florsvistoses i molt oloroses per atreure'ls.
14. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - NUTRICIÓNUTRICIÓ:Les plantes són capaces de fabricar l'aliment quenecessiten.Per fabricar els seus aliments les plantes necessitenaigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum.Prenen aigua i sals minerals per l'arrel i formen la sababruta.Agafen diòxid de carboni per les fulles.Produeixen aliments i oxigen per mitjà de la fotosíntesi.Per fer-ho necessiten la llum del sol.
15. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - NUTRICIÓ
16. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - REPRODUCCIÓREPRODUCCIÓ:La majoria de les plantes tenen reproducció sexual.Té lloc a les flors que tenen una part masculina i una defemenina.A partir de les flors es formen les llavors.Quan la llavors cau a terra i troba una temperatura i unahumitat adequada germina i dóna lloc a una nova planta.Altres plantes es reprodueixen de manera no sexual. Hofan per esqueixos (branques que formen arrels i donen lloca una altra planta.
17. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - REPRODUCCIÓLA FLOR:Conté els òrgans reproductors:- El calze. Està format per unes fulles verdes, anomenadessèpals. Protegeixen la flor.- La corol·la. Està formada per unes fulles anomenadespètals.- Els estams. Són els òrgans reproductors masculins de laflor.-El pistil. És l'òrgan reproductor femení de la flor.
18. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - REPRODUCCIÓ
19. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - REPRODUCCIÓLA POL·LINITZACIÓ:És el pas de pol·len dels estams al pistil.EL FRUIT I LA LLAVOR:El fruit es forma a partir de la flor i conté les llavors.Els fruits poden ser:- Carnosos: són sucosos i a l'interior contenen aigua(taronja, Kiwi).- Secs: tenen poca aigua (nous, cacauets i les glans).
20. LES PLANTES – FUNCIONS VITALS - REPRODUCCIÓ
21. LES PLANTES – L'HÀBITAT DE LES PLANTESL'HÀBITAT DE LES PLANTES:Lhàbitat és el medi on viuen les plantes.Les plantes les podem trobar a diferents llocs:- Als boscos (arbres, arbustos i herbes).- Als prats (herbes).- Als camps de conreu (vinya, oliveres, hortalisses).- Als parcs i jardins (plantes que serveixen de guarniment).
22. LES PLANTES – L'HÀBITAT DE LES PLANTES
23. LES PLANTES – ALGUNES PLANTES A CATALUNYA
24. LES PLANTES – CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTESPLANTES LLENYOSES:Arbustos, tija dura i prima. Les branques surten des deterra.Arbres, tija gruixuda i recoberta descorça, sanomenatronc. Les branques surten des de terra.A l'hivern, alguns arbres, com lametller o elroure, perden totes les fulles, són arbres de fulla caduca.Altres arbres com lavet, lalzina i lolivera, no es quedenmai sense fulles, són arbres de fulla perenne.
25. LES PLANTES – CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTESPLANTES HERBÀCIES:Les herbes tenen la tija verda, prima i flexible. | 2018/07/16 09:14:52 | https://www.slideshare.net/jnavarr9/les-plantes-16997879 | mC4 | 3 |
Una 'casa de nines' de la vida real del segle XVII, que ha passat de ser embarcat i carregat de putrefacció per convertir-se en una imatge de perfecció - interiorsnone
Principal interiorsUna 'casa de nines' de la vida real del segle XVII, que ha passat de ser embarcat i carregat de putrefacció per convertir-se en una imatge de perfecció
Stedcombe House, Axmouth. Crèdit: estalvis
La bona fortuna de què va gaudir un armador del segle XVII va impulsar la creació de la magnífica Stedcombe House, una casa de disseny de la casa de nines que s'ha restaurat impecablement i que ara busca un nou propietari, segons explica Penny Churchill.
El mercat immobiliari de la tardor ha estat animat amb el llançament d'una casa de camp de gran qualitat William and Mary, la casa Stedcombe, de primer nivell, a prop d'Axmouth.
Per a la venda a través de Knight Frank i Savills a un preu guia de 4, 5 milions de lliures, aquest edifici va ser construït al lloc d'una propietat anterior cremada per les forces realistes durant la Guerra Civil.
La casa principal ofereix un allotjament elegant de 8.039 metres quadrats, incloent tres sales de recepció principals, vuit dormitoris i cinc banys, amb dues sales de recepció, tres dormitoris i dos banys al pintoresc lògia de grau II, afegit el 1898.
El 1691, l'armador Richard Hallett, que amb el seu germà John va acumular una considerable fortuna de negocis entre Barbados i el pròsper port de Lyme Regis, va comprar la mansió i la casa de Stedcombe, a prop d'Axmouth, de Sir Walter Yonge.
No tenint fills, Hallett va deixar el gruix del seu patrimoni, inclòs Stedcombe, al fill menor del seu germà, Richard, a la seva mort el 1695. Segons la història de Lyson de Devonshire (1822), Richard va substituir la casa existent per l'actual. cap al 1697 '.
L'historiador arquitectònic Mark Girouard va escriure a Country Life el desembre de 1963, i va descriure la nova casa com a "poc gran". És l'arquitectura de la casa de les nines, amb pocs colors. El pla és un quadrat exacte: cada façana és de dos pisos i un soterrani ... Una característica comuna de les moltes cases d'aquest tipus és una cúpula de cúpula octogonal de fusta al terrat.
Però, a Stedcombe, el lloc és ocupat per un belvedere quadrat molt més substancial de maó i pedra, incorporant les xemeneies. És aquesta característica que fa que la casa fora de la categoria d'una altra casa agradable del final del segle XVII i li confereixi un caràcter individual i entranyable ".
Els Halletts van ser propietaris de la propietat Stedcombe fins al 1889, quan el doctor Samuel Sanders Stephens va comprar la casa i la seva propietat. (Sospitem que la història de la seva connexió amb la tinta de Stephens i la compra de la casa perquè semblava que una ampolla de tinta és apocrifa.)
Després de la Segona Guerra Mundial, els propietaris van venir i van anar i la casa va caure en un estat de malestar gradual. Des de mitjan anys seixanta fins al 1988, quan Stedcombe va ser adquirida i, segons el seu llistat de l'Anglaterra Històrica, "restaurada a un nivell excepcionalment alt" pel consultor arquitectònic Kit Rae-Scott, la casa es va quedar buida i es va embarcar, plena de putrefacció seca. De fet, tan autèntica va ser la renovació que el llistat de la casa va ser actualitzat des del grau II * fins al grau I.
Tot i el terrible estat de l'edifici, els nous propietaris van decidir restaurar-lo el màxim possible al seu disseny original. Els panells de supervivència van ser eliminats i emmagatzemats a mesura que es tallava la fusta podrida. Afortunadament, tot i que humit, l'edifici s'havia mantingut estable gràcies a l'insòlit gruix de les seves parets de maó. Es van inserir bigues d'acer a les habitacions sud i est i també es van lligar les fustes del sostre amb l'acer.
Un primer descobriment va ser l'entrada principal oest perduda. L'eliminació del maldestre porxo victorià del costat est i la reincorporació de les finestres de gruix de barres gruixudes va arribar ben aviat al programa de reparació de tres anys, però el resultat més emocionant va arribar fins al final. Després de l'eliminació de la balustrada victoriana i una quantitat considerable de moviments de terra, es va restablir el nivell original del sòl i es va tornar a utilitzar la balustradora per crear un marc formal per a les terrasses planes gravades ara distribuïdes al voltant de la casa.
La restauració de la closca exterior va ser relativament senzilla en comparació amb el que calia fer a l'interior. La decisió de tornar a crear l'interior cap al 1700 va requerir la reconstrucció de l'escala original i es van obrir finestres de la planta baixa que havien quedat bloquejades per millorar el flux de llum cap a l'interior.
A continuació, es va substituir una enorme xemeneia rococó, però inadequada, al saló amb una senzilla envoltura modelada. Es va reparar i reintegrar el quadre de les habitacions principals, i la llar de foc a l'habitació íntima del nord-oest, dotada d'una bonica llar de foc del segle XVIII, descoberta al soterrani.
Avui en dia, Stedcombe House torna a ser un exemple distingit i original d'una casa de gentilesa compacta de finals del segle XVII, situada en uns 20 hectàrees de pastures, boscos i terrenys que inclouen tres jardins emmurallats.
En venda a través de Knight Frank i Savills a un preu de guia de 4, 5 milions de £, vegeu més imatges i detalls.
Copyright interiors: Una 'casa de nines' de la vida real del segle XVII, que ha passat de ser embarcat i carregat de putrefacció per convertir-se en una imatge de perfecció - interiorsnone | 2021/10/22 02:42:22 | https://ca.doyoudoux.com/real-life-doll-s-house-from-17th-century-which-has-gone-from-being-boarded-up | mC4 | 3 |
Autoria i data desconegudes. Font: Portal de Archivos Españoles (PARES), Ministeri de Cultura i Esport.
(Nora Avante)
Úbeda (Jaén), 7 de setembre de 1870 - Barcelona, 17 de novembre de 1947
Seccions: Societat/Costums Política Economia
Mitjans: El Diluvio Acció Cooperatista
Dona compromesa amb l'activisme polític de començaments del segle xx, es troba situada a mig camí entre els moviments llibertaris i el cooperativisme, del qual fa bandera i que és el centre de les seves reivindicacions perquè el considera la manera més senzilla d'acabar amb la propietat privada. A l'estil de Federica Montseny o Àngela Graupera, Regina Lamo necessita els mitjans de comunicació, i en especial la premsa, per a fer públic un missatge d'alliberament polític de les classes treballadores. Escriptora de combat, revolucionària i transgressora, fa servir l'articulisme en mitjans petits o en diaris generalistes per a expandir un missatge senzill i cridaner que no sempre resulta entès per les persones que pretén ajudar.
Neix en una família liberal. Els seus pares posen una cura molt especial en la seva formació, que resulta especialment polifacètica. De fet, deixen Úbeda i s'instal·len a Madrid precisament per donar als fills, a ella i el seu germà Carlos, un ambient més obert i culte. La jove Regina en treu molt profit i guanya alguns premis pel seu virtuosisme, en especial davant el piano, de forma que comença a oferir concerts. També per mitjà de la música coneix qui serà amb el temps el seu marit, Enrique O'Neill Acosta, un exdiplomàtic mexicà que exerceix com a professor. Tenen dues filles, Carlota i Enriqueta. A mitjans de la segona dècada del segle xx, deixen Madrid i es muden a Barcelona, atrets pel clima de canvis i renovació social que impregna la ciutat.
Serà a Barcelona on Regina Lamo desenvoluparà tota la seva activitat propagandista i transformadora en defensa del cooperativisme. Han estat certificades una lectura de poesia que ofereix a l'Ateneu Barcelonès el 1917 i la primera defensa del cooperativisme l'abril del 1918 a la seu de Foment del Treball, és a dir, davant l'elit empresarial de la ciutat. En aquests moments, Regina Lamo té quaranta-vuit anys i la criança de les filles més que desenvolupada i dedicarà els quinze anys següents a defensar la idea transformadora de l'estalvi en comú per a la classe treballadora com una forma de prosperitat i d'autogestió, una idea inspirada en l'anarquisme.
De la mà de Lluís Companys accedeix als cercles més reivindicatius de la ciutat i Regina Lamo comença la seva campanya a favor del cooperativisme com una forma de nova prosperitat. Defensa les seves idees a la revista La Terra, però sobretot el diari El Diluvio (1921-1927), on esdevé una signatura prolífica. Obre llavors una etapa intensa dedicada a l'articulisme, no només en defensa de les cooperatives sinó per la reivindicació de drets col·lectius: els drets de les dones, dels treballadors i per a l'eliminació de la violència que pateixen. També reivindica el dret a sindicar-se i defensa diferents conceptes llibertaris i de caràcter higienista, com el control de la natalitat i el dret a l'avortament.
Alhora escriu a Acción Cooperatista, de Barcelona, i en altres revistes de caràcter reivindicatiu o propagandístic. L'any 1923, a més, publica un Breviario de autoeducación cooperativista, un petit llibre que es ven per cinquanta cèntims i que recull els continguts bàsics perquè qualsevol persona entengui la importància de compartir costos en l'estalvi comú per a obtenir en un futur un fons econòmic d'ajut en cas de pèrdua del treball, malalties llargues o, fins i tot, per comprar habitatges en esforços col·lectius.
L'activisme que desenvolupa s'estén també fins a València, on crearà l'any 1920 el primer banc cooperatiu i obrer a Espanya, el Banco de Crédito Popular y Cooperativo de Valencia Institución Regina Lamo. L'inaugura amb la presència de l'alcalde de la ciutat. L'any 1922 cerca finançament per a ampliar els estudis d'aquesta nova economia a Alemanya, però fracassa en l'intent. No defalleix i continua la lluita per la propaganda de les seves idees. Els diaris més afins a les seves propostes recullen la seva infatigable feina de conferenciant per la geografia catalana i valenciana, a més de l'asturiana, ja que estiueja cada any a Gijón, a casa de la dona del seu germà, l'escriptora Rosario de Acuña. Per aquesta raó es poden trobar els seus articles al diari El Noroeste.
Aquesta intensa activitat política a la recerca de l'alliberament obrer iguala la seva feina a la de figures molt més reconegudes, com per exemple Frederica Montseny, a qui prologa el llibre Escrits polítics. El 1927 fa el pròleg també de Las reivindicaciones femeninas, de Santiago Valentí Camp, i l'any següent és elegida vicepresidenta de l'Ateneo Socialista de Barcelona. Tot i això, defuig l'enfrontament entre les diferents tendències obreres perquè lluiten per la inútil supremacia entre les conductores de les masses proletàries: el republicanisme, el socialisme, el sindicalisme i l'anarquisme. Dintre de les quatre hi cap un cooperativisme integral que esdevé, en l'essència material i moral, comuna.
La Guerra Civil no destrueix només la seva tasca, sinó que a més separa i esguerra la seva família. Regina Lamo passa la guerra a Madrid separada de les seves filles, Carlota i Enriqueta, i les seves respectives famílies. La família es reagrupa a Barcelona a partir de 1939, precisament a la casa d'Enriqueta, després de patir moltes dificultats. S'adapten com poden a la vida enfosquida sota el franquisme. Tradueixen textos, imparteixen classes de música, francès i anglès. Moriria uns anys després, el 1947, amb setanta-set anys, ben lluny de les lluites socials que van donar llum i sentit a la seva existència.
«La caravana de escritoras del 98 llega a Úbeda». Solidaridad Digital, 28 de maig de 2021.
Regina de Lamo. Fitxa del Portal de Archivos Españoles (PARES). Centro Documental de la Memoria Histórica.
«¿La huelga es lícita?», El Diluvio, 23 de juny de 1923, p. 15.
«La exposición del mueble y los paraísos artificiales», El Diluvio, 18 d'octubre de 1923, p. 18.
«Las minas», El Diluvio, 6 de maig de 1925, p. 11.
«Al pasar. La cooperación en Asturias», El Diluvio, 5 d'abril de 1928, p. 16.
«Profecías cumplidas», Acción Cooperatista, 20 de maig de 1938, p. 3.
«Lo que pudo ser la banca obrera cooperatista para el proletariado español», Acción Cooperatista, 10 de juny de 1938, p. 3.
Reyner Descamps, Sílvia. Anàlisi de l'obra periodística de Regina Lamo [en línia]. Treball de final de grau. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació, 2021. | 2022/05/22 23:15:03 | https://dichpc.iec.cat/periodista_un.asp?id_persona=1202 | mC4 | 3 |
Posen al descobert els fonaments de l'absis semicircular desaparegut de l'ermita de Santa Maria del Palau, al Montgrí | Torroella de Montgrí
Els treballs de retirada de les acumulacions de pedra a l'entorn de l'ermita de Santa Maria del Palau, al massís del Montgrí, han posat al descobert la base de l'antic absis semicircular romànic, que podria datar del segle XI. S'especulava amb la seva possible aparició, atès que els estudis previs apuntaven a que l'edifici partia d'una estructura anterior a la reforma feta cap al segle XIII. Durant aquesta actuació, l'absis de perfil semicircular, típic de les construccions romàniques, es va enderrocar i va ser substituït per una capçalera recta, la que actualment es conserva. Aquest canvi d'absis és un element característic del romànic avançat del segle XII a la comarca. Un cop descoberta la fonamentació de l'antic absis, es realitzarà una excavació arqueològica que permetrà conèixer amb més detall la seva datació.
Enllaç: http://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3874-posen-al-descobert-els-fonaments-de-labsis-se.html | 2021/12/01 09:27:54 | http://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3874-posen-al-descobert-els-fonaments-de-labsis-se.html | mC4 | 3 |
FILLS DE LA DERROTA - BiblioEteca
AUTOR: GOMEZ, EMPAR FERNANDEZ; ND
9788495623683
Dolors, Victòria i Alexandre són tres nens amb tota la vida per davant a finals de gener de 1939. Tres supervivents. Tot el seu futur, la seva possible felicitat o el seu infortuni, es congria a la ciutat sotmesa i dependrà inexorablement de les decisions que els seus pares, pertanyents al bàndol republicà, prenguin mentre les tropes vencedores entren en una Barcelona terroritzada i cruelment delmada per la guerra. El 1939 no hi ha treva per al derrotat, potser no n'hi haurà mai. Dolors Carulla, Victòria Almirall i Alexandre Moral viuran tres vides diferents, tres destins allunyats que maldaran per confluir setanta anys després, en un lloc molt concret, quan tot, finalment, sembla tenir algun sentit. | 2021/08/05 21:35:35 | https://www.biblioeteca.com/biblioeteca.web/titulo/fills-de-la-derrota/comentario/destacado | mC4 | 3 |
EL PILAR DE LA VERGONYA, DE JENS GALSCHIØT | La Bellesa Blog Cultural EL PILAR DE LA VERGONYA, DE JENS GALSCHIØT – La Bellesa Blog Cultural
EL PILAR DE LA VERGONYA, DE JENS GALSCHIØT
El pilar de la vergonya, de Jens Galschiøt.
Imatge aèria.
La gent anònima representada de més a prop.
Inscripcions al peu de l'obra.
Els drets humans més bàsics a la Xina van com els crancs, cap enrere, i no és que anessin sobrats.
El comentari és degut a que parlem d'una escultura que ha sigut trista notícia fa uns dies perquè ha sigut retirada per les autoritats xineses de Hong Kong en resultar "incòmoda". Es tracta de l'obra El pilar de la vergonya de l'escultor danès Jens Galschiøt
Aquest és un artista conegut principalment per fer escultures gegants amb càrrega política absolutament explícita i, si cal, amb un punt de transgressió. És un dels artistes danesos més coneguts a l'estranger.
També fa happenings en els que no es talla. Per exemple, va muntar un per criticar la burka. Deia que anar despullats pels carrers era evidentment insuficient per una persona, però que portar una burka era just el contrari, excessiu. Així, el happening va consistir en trobar un punt mig. Com? Portant una burka a sobre però res de res a sota. I així és com es va passejar un grup de persones pels carrers per cridar l'atenció sobre el tema.
En quant al Pilar de la vergonya, és una sèrie d'escultures que recorden la pèrdua de vides durant esdeveniments específics o circumstàncies històriques. Cada escultura és una estàtua de vuit metres d'alçada de bronze, coure o formigó. La primera es va inaugurar al Fòrum d'ONGs a Roma l'any 1996. Des d'aleshores s'han erigit tres pilars més, a Hong Kong, Mèxic i Brasil.
Totes aquestes escultures són una crítica commemoració de fets que mai s'haurien de repetir. Els cossos esquinçats i retorçats i les expressions de dolor i sofriment de les persones representades simbolitzen la degradació i la falta de respecte a l'individu. El color negre fa referència al dolor i la pèrdua.
Concretament, en el cas de la que parlem, la que es trobava a la Universitat de Hong Kong feta de coure, es va erigir per primera vegada al Victoria Park l'any 1997 per commemorar el vuitè aniversari de les protestes de la plaça de Tiananmen de 1989. L'estàtua representa 50 cossos en record dels que van morir per la repressió del govern. A la base de l'estàtua, la història i les imatges de la massacre estan gravades tant en anglès com en xinès, amb les paraules "La massacre de Tiananmen", "4 de juny de 1989" i la frase "allò que és vell no pot matar per sempre allò que es jove".
El pilar es va exposar per primera vegada en l'anomenada Vigília de les espelmes, com dèiem en commemoració del vuitè aniversari de les protestes. Després de la vetlla de la nit del 4 de juny de 1997, els estudiants universitaris de Hong Kong van lluitar per aconseguir un lloc per allotjar permanentment l'estàtua. Després de baralles amb la policia i polèmiques amb la direcció de la universitat, a les 3 de la matinada els estudiants van aconseguir traslladar l'estàtua de 2 tones al podi de l'edifici Haking Wong de la Universitat de Hong Kong,
El 30 d'abril de 2008, el Pilar de la vergonya es va pintar de color taronja com part del projecte The Color Orange, per conscienciar sobre els drets humans a la Xina. Aquest projecte va ser idea del propi Jens Galschiøt que, sabedor de que les autoritats xineses no tolerarien manifestacions, el que no podrien fer era no tolerar un color encara que tothom sabia que simbolitzava.
Com hem sabut recentment, la Universitat de Hong Kong va bloquejar l'accés al lloc on es trobava el Pilar de la vergonya el passat 22 de desembre. Cap a la mitjanit, la universitat va enviar guàrdies de seguretat i treballadors al lloc, va preparar camions amb grues per a la demolició de l'estàtua i els guàrdies de seguretat van impedir que periodistes i estudiants fessin fotos. A la llum del dia del 23 de desembre, l'obra ja havia desaparegut. La universitat va declarar que l'estàtua seria emmagatzemada.
Les autoritats locals estan fent tot el possible per posar fi als actes de record de la massacre. Des de l'any 2020 està prohibit celebrar la vigília anual en commemoració de les víctimes. A més, els líders del grup organitzador estan empresonats, i el seu museu, l'únic en sòl xinès que documentava el que hi va passar, ha estat clausurat. La retirada de l'obra de Jens Galschiøt és el darrer pas en la direcció d'esborrar el que no interessa de la Història. | 2022/01/24 13:26:32 | https://www.labellesa.cat/el-pilar-de-la-vergonya-de/ | mC4 | 3 |
Dolors Todolí: de novembre 2007
AMB LES FULLES PODEM FER...
Obres dels infants de la classe de 5 anys:
fulles del pati,
recordem l´obra de kandinsky,
trien una música: Han triat la banda sonora d´"Amelie"
Algunes obres...
Publicat per Dolors Todolí a 11:52 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Fulles i...
FULLES DE PAPALLONA
LES FULLES DEL GINKGO
Ara que trobem fulles per tot arreu i alguns arbres és queden amb les branques nues, és una bona època per fer coses amb les fulles que trobem a terra...
Ací teniu un arbre amb fulles de papallona ( fulles del ginkgo).
I les fotografies d´un ginkgo que viu a un jardí de Granada, i del que cada any, per Nadal, m´arriben les seues fulles grogues i marrons,
que m´envia Antonio (el meu amic) desde Granada en una caixa.
Les fotos també són un regal d´ell...
Publicat per Dolors Todolí a 10:54 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
OMBRA,LLUM, COLOR
"EL COLOR A LES NOSTRES MANS" *
No és cap heretgia preguntar-se quanta llum i color, que constitueixen una part tant gran de la vida del cosmos i de l´home, són elements o bens que poden malbaratar-se, gastar-se, sovint poc o gens apreciats i compresos, ni en quina mesura són aliens a la informació i a la educació comunes.
Malgrat les dificultats i les complexitats teòriques i científiques, cal acostar als infants al món de la llum i del color per tal que es esdevinguin com objectiu de sensacions i emocions cada cop més subtils, d´observacions i exploracions apropiades als seus recursos de curiositat i coneixement.
El problema rau a ajudar els infants a materialitzar i desmaterialitzar la llum i el color fins a sentir-los dins i fora de si mateixos, a mesclar-los a separar-los, a apreciar les relacions i els efectes que produeixen.
Això permet extreure´n a més d´estats de benestar i de felicitat física i psíquica, gammes extraordinàries d´interaccions sensitives i perceptives: visuals, olfactives, auditives, tàctils, espacials, estètiques, representatives, lògiques, imaginatives i fantàstiques.
Tot això legitima, també en el cas dels més petits, la identificació d´una didàctica apropiativa de la llum i el color des dels espais de la naturalesa de les coses …
*Loris Malaguzzi – Pag 61
"Els cent llenguatges dels infants"
Partint d´aquestes paraules de Loris Malaguzzi hem posat a l´abast dels infants els materials, el temps i l´espai per experimentar i gaudir de la llum, l´ombra, els colors i …
Publicat per Dolors Todolí a 13:38 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Ombra llum i color
LLUM, OMBRA, COLOR
" Ens preguntem de vegades per què el món apareix sota l´estrany decorat artístic amb el que el veiem, per què la neu és blanca , les fulles dels arbres verdes, el cristrall transparent, i per què el sulfur de zinc és fluorescent …"
El color és l´efecte produit en incidir en l´ull radiacions electromagnètiques de certa longitud d´onda.
La percepció de totes elles sense predomini de ninguna respon a la sensació del blanc.
El negre és la sensaió produida per l´absència d´aquestes radiacions.
EL COLOR ÉS PART INTEGRANT DE LA LLUM.
La llum modifica l´espai.
La combinació llum-ombra-color-forma suscita mil composicions possibles.
El color es vivifica amb la llum i accentua el contrast i l´harmonia.
La llum canvia la gamma de colors …
La llum produeix l´ombra i l´ombra canvia la percepció que tenim de les coses.
L´observació directa ha de ser el punt de partida per apropar els infants al món del color, des de petits.
Mirar comporta veure i veure comporta assimilar les imatges i fer-les significatives en el pensament.
Publicat per Dolors Todolí a 14:47 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Il.lustracions/Dolors Todolí
JUGANT AMB LES LLETRES I LA LLUNA ( text de la lluna de Mª Carmen Diez)
Publicat per Dolors Todolí a 12:03 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Jugant amb les lletres
DolorsTodoli/il.lustracions
Aquestes il.lustracions estan esperant un conte...
A l´home del barret, desde que tinc memòria, el trobe al seu banc del parc...
... cada dia que passa em sembla que el seu barret és més alt, però per molt que ho desitge, no m´atreveix a preguntar.
La lluna passeja totes les nits pel cel, pensativa, trista...fins que un dia un infant li demana que busque en les seues butxaques...
Publicat per Dolors Todolí a 11:49 3 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Il.lustracions/ barret i lluna
CONTES I TITELLES
"La bruixa paperera"
Aquest conte el vaig escriure per a la classe de quatre anys l´any 1.998; estaven fent activitats al voltant del reciclatge del paper i va sorgir aquesta història...
El conte el va contar la pròpia bruixa, que ens va visitar acompanyada d´un munt de papers...
"La rateta que col.leccinava col.leccions"
A la majoria ens agrada col.leccionar coses, a mi m´agrada col.leccionar coses petites: sorra, pedres, fulles, ...totes les coses, per insignificants que ens semblen tenen la seua història...
A la rateta també li agrada jugar amb les seues col.leccions...
Publicat per Dolors Todolí a 11:27 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Contes i teitelles
EL CARAGOL COL
El caragol Col va aparèixer a la classe de tres anys l´any 1.998 i forma part de la vida dels més menuts des d´aquell any...
Ens conta històries de cargols, ens canta cançons i escolta les nostres històries...
Publicat per Dolors Todolí a 10:59 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
UN RELAT
NAVELATON III
Navelaton III va reinar en l´Alt i Baix Egipte.
Fa fixar la seua capital a Tebas.
Tenim coneixement de la seua existencia gràcies al descobriment de la seua tomba per Carnarvon i Howard Carter el 27 de Novembre de 1.922.
Era realment un faraó taronja?
Va pertanyer a la dinastía Navel.late?
Era la seua mare Naferlati?
Publicat per Dolors Todolí a 10:13 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Relats de la taronja/ Navelaton
Apunts de la taronja
L´èsser humà aprén a través dels sentits. La capacitat de veure,
escoltar,tocar, tastar, proporciona els mitjans per establir la interacció de l´home amb el seu entorn.
Per imaginar i despertar la creativitat tenim que despertar la curiositat per mirar, escoltar, tocar, tastar, olorar… Tenim que tindre els cinc sentits oberts per a que rés escape al nostre desig de saber. Per descobrir el que està amagat, per trobar allò que és ignorat, per saber més enllà de tots els límits…
Però amb aquest desig de cercar el desconegut ens oblidem, de vegades, que el més important està molt a prop de nosaltres.
Els infants en un principi saben molt d´això i sempre estan alerta amb tots els sentits i fan preguntes…
Darrere de totes les coses què hi ha?
Perquè la taronja és de color taronja?
I aquest soroll, d´on ve?
Perquè l´eruga es transforma en papallona?
Hi ha que escorcollar el que es creu conèixer per descobrir els secrets de les coses, que són els nostres pròpis secrets…
Tenim que mirar les coses com si fos la primera vegada que les trobem..
Publicat per Dolors Todolí a 10:04 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
ELS LLENGUATGES DE LA TARONJA
Els infants tenen infinits llenguatges…per què no podem fer-los servir?
Aquesta proposta presentada com "Suggerències per desenvolupar els infinits llenguatges dels infants" té l´objectiu de mostrar que l´educació dels infants, a qualsevol edad, pot ser més eficaç si som capaços de saltar-nos el conformisme, l´avorriment i el tedi, basats en una pedagogia retòrica, pasiva i ineficaç en la majoria dels casos.
En certa manera significa deixar de costat les programacions educatives que impliquen preveure per endavant, de manera rígida, el que ha d´ocorrer a l´ensenyament.
Això no significa deixar pas a la improvisació, es tracta de posar a la disposició dels xiquets i xiquetes situacions variades basades en les potencialitats i la creativitat dels infants com éssers humans. Significa incrementar el número i la qualitat de les possibilitats d´aprenentatge i aprofitar la riquesa infinita de les facultats dels infants, la seua capacitat de sorprendre´s , d´investigar, la seua capacitat de construir el coneixement a través de processos relacionals, actius i originals.
Els infants, com deia Rodari, són una gramàtica de la fantasia i una gramàtica de la creativitat.
He triat un objecte: la taronja, podria haver estat qualsevol altre, com a fil conductor d´aquesta proposta oberta a la creativitat de tothom. No és tracta d´un recetari per seguir al peu de la lletra, és més bé un recull de possibilitats per oferir als infants, és una narració inacabada que desitja trobar espais més amplis de reflexió al voltant del fet educatiu.
Com he dit abans, es tracta de potenciar tots els llenguatges dels infants però…
El primer llenguatge amb el que entrarem en contacte serà el dels sentits que ens portarà de la mà a jugar amb el llenguatge de la imatge, amb el llenguatge oral, amb l´escrit, els quals seran generadors de tots els altres llenguatges…
Llavors, aquest joc es convertirà en una revolta " VEURE -POEMES DE REVOLTA- BROSSA - ED 62 contra el tòpic, l´estereotip, contra tot el que fa que les paraules funcionen com un automatisme sense generar pensament, sense significar…
Un objecte qualsevol, en aquest cas una senzilla taronja, al ser escollit per la nostra mirada i tret del seu context, pot convertir-se en un objecte d´inspiració…
Es tracta de descobrir que tot està sempre per encetar…
Publicat per Dolors Todolí a 7:55 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
LA BIBLIOTECA DE LA TARONJA
LLIBRES AMICS
Llibres que parlen de les grans-petites coses de la vida:" Així és la vida"
Quan les coses no surten com voldriem, és perque estem convidats a fer nous descobriments...
Cada dia s´estrena la vida...i no ens la podem perdre...
Llibres que parlen de l´ànima: "El pájaro del alma"
Llibres que parlen de quan erem petits: "Igor"
Libros que hablan de las grandes-pequeñas cosas de la vida: "Así es la vida"
Seguramente, cuando las cosas no salen como quisiéramos, es porque de se nos está invitando a hacer nuevos descubrimientos. Cada dia se estrena cada vida ... y no nos la podemos perder...
Libros que hablan del alma " El pájaro del alma"
Libros que hablan de cuando éramos pequeños: "Igor"
Publicat per Dolors Todolí a 6:37 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
CARTES I LLIBRES
Ací teniu dos llibres que parlen d´escriure cartes...
Cada vegada escrivim menys cartes...
Les cartes són misterioses,
porten notícies,
Si voleu trobar aquestos llibres i d´altres interessants ...
els podeu trobar a GAVINA LLIBRES...
Per obtindre informació gavinallibres@wanadoo.es
Aquí teneis dos libros que hablan de escribir cartas...
Cada vez escribimos menos cartas...
Las cartas son misteriosas,
traen noticias,
Es poden fer moltes activitats a l´aula a partir
d´aquestos llibres...Si voleu més informació,
escriviu un comentari...
Se pueden hacer muchas actividades en el aula
a partir de estos libros...Si quereis más información,
Publicat per Dolors Todolí a 4:28 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Un dels meus llibres favorits.
"Gramàtica de la fantasia"
Aquest llibre és un instrument, realment útil, destinat " a qui creu en la necessitat que la imaginació tingua el seu lloc dins l´educació; a qui té fe en la creativitat infantil; a qui sap el valor alliberador de la paraula.
Uno de mis libros favoritos.
"Gramática de la fantasia"
Este libro es un instrumento, realmente útil, destinado a quien cree en la necesidad de que la imaginación tenga su lugar dentro de la educación; a quien tiene fe en la creatividad infantil; a quien sabe del valor liberador de la palabra.
Publicat per Dolors Todolí a 10:16 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
IN-FÀN-CI-A
Recomane aquesta publicació: una revista plena de valors, d´emocions, d´idees, de coneixement, de comprensió...
...d´ensenyament i d´aprenetatge alhora...
...fent visible part de l´invisible de l´educació i mostra com podem fer possible un altra idea d´escola.
Publicat per Dolors Todolí a 10:06 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
La Taronja recomana...
Encete aquest apartat amb el nou llibre de MªCARMEN DIEZ que prompte estara a les llibreries...
"MI ESCUELA SABE A NARANJA" de l´ed. GRAÓ.
Publicat per Dolors Todolí a 13:25 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
TITELLES AMB CASTANYES
Els xiquets de 4 anys han fet aquestes titelles amb castanyes i també la casa de la castanya.
DÍA MUNDIAL DE LA POESÍA 2.017. BIBLIOTECA POÉTICA
Sant Jordi, la princesa i el drac / San Jorge, la princesa y el dragón / Saint George, the princess and the dragon - Tot preparat per arrancar el gran dia! *Sant Jordi,* la princesa i el drac tenen les roses i els llibres a punt. Feliç Dia de Sant Jordi! Bona Diada! Fel...
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS - Companyes i companyes El grup de treball Bufanúvols del MRP de Castelló, ha presentat un projecte per participar en els pressupostos ciutadans de Castelló...
Me encantó éste colgante Libro Miniatura "En mi alma" de M r M joyas - Miniaturas en plata 925 hechas a mano con mucho cuidado y amor, pequeños tesoros portables, joyitas personalizadas, momentos especiales para llevar siempre... | 2018/04/23 07:24:26 | http://dolorstodoli.blogspot.fr/2007/11/ | mC4 | 3 |
Línia 300 – Fruiters
La línia 300 és una assegurança per a explotacions fructícoles per a produccions d'albercoc, pruna, poma de taula i de sidra, bresquilla (inclou bresquilla, nectarina, paraguaià i platerina), codony i pera.
A través de quatre mòduls cobrix els danys per gelada, pedra... i altres esdeveniments climàtics no controlables per l'agricultor.
Principals Novetats Cull 2018
Per a les especies de llavor (poma i pera) l'assignació de rendiments es farà en l'àmbit de SIGPAC-cultivo-variedad, en comptes de Grup Varietal com s'ha fet fins ara.
A producció cobrix els danys en quantitat i qualitat ocasionats pels riscos de falta de quallat (origen climàtic), gelada, pedra, riscos excepcionals i resta d'adversitats climàtiques.
A plantació cobrix la mort de l'arbre, així com la pèrdua de la collita de l'any següent (causada per danys en la fusta estructural i productiva dels arbres), ocasionats pels mateixos riscos coberts en producció.
A més, en instal·lacions cobrix els danys ocasionats per qualsevol risc climàtic no controlable per l'agricultor.
Riscos excepcionals: Fauna silvestre, incendi, inundació-pluja fluvial, pluja persistent i vent huracanat. Els riscos de gelada i falta de quallat no coberts en poma de sidra.
Mòdul 2: cobrix riscos de pedra per parcel·la, gelada, falta de quallat i resta d'adversitats climàtiques per explotació. Riscos excepcionals, amb la possibilitat de triar una cobertura per parcel·la o per explotació.
Mòdul P: cobrix riscos de pedra i riscos excepcionals per parcel·la, i permet la possibilitat de triar o no els riscos de gelada (excepte en codony, que no és elegible i en poma de sidra, que no està coberta).
Reducció de risc, i condicions productives
Mòduls 1, 2, 3, 3M i P amb cobertura de gelada
Mòdul 1, 2, 3 i 3M
Comarca d'Hellín (Albacete), C. Valenciana, Andalusia i Múrcia: 20/01/2018.
Comarca d'El Bierzo (Lleó): 10/03/2018.
Resta: 28/02/2018.
Catalunya, Aragó, La Rioja i Navarra: 28/02/2018.
Comarca El Bierzo (Lleó): 10/03/2018.
Resta: 20/01/2018.
Pruna i préssec
Poma de mes i pera
L'àmbit d'aplicació del mòdul 3 és només la comunitat autònoma de Múrcia, i el del 3M, les comunitats autònomes de València i Múrcia. | 2018/06/20 15:26:23 | https://www.bankia.es/va/pymes-y-autonomos/agro/seguros/agroseguro/linea-300-frutales | mC4 | 3 |
Dos cicles per divulgar l'òpera des del CaixaForum Girona - Diari de Girona
Dos cicles per divulgar l'òpera des del CaixaForum Girona
L'equipament cultural acull dilluns la primera de les conferències del baríton Enric Martínez-Castignani
ddg. girona 22.01.2021 | 00:04
Dos cicles per divulgar l'òpera des del CaixaForum Girona Diari de Girona
CaixaForum Girona enceta Òpera des de l'escenari, el nou cicle de divulgació musical que proposa, a través de quatre conferències, un recorregut per a acostar-se a grans títols i compositors d'òpera indispensables: I puritani de Bellini, Il barbiere di Siviglia de Rossini, Le nozze di Figaro de Mozart i La traviata de Verdi. Enric Martínez-Castignani, baríton i divulgador musical, revelarà aspectes de cada obra que van més enllà del simple relat de l'argument, com per exemple les particularitats de la interpretació o del context.
Òpera des de l'escenari començarà dilluns 25 de gener amb la sessió dedicada a I puritani. La prova del cotó. El 8 de febrer es debatrà sobre l'obra de Rossini, amb Il barbiere di Siviglia. Episodi 1: Rossini i el patchwork. Aquesta sessió està vinculada a la del 22 de febrer, Le nozze di Figaro. Episodi 2: L'univers de Mozart, i el cicle finalitzarà el dilluns 8 de març amb la conferència sobre La traviata. El reflex d'una societat.
I per complementar la programació es projectaran dintre del cicle Òpera filmada, quatre peces de Bellini, Rossini, Mozart i Verdi.
Els dilluns a partir de l'1 de febrer, es projectaran les versions del cicle, començant amb I puritani, de Bellini. La següent proposta serà el 15 de febrer amb Il barbiere di Siviglia de Rossini. Continuarà el cicle amb la peça de Les noces de Fígaro de Mozart i tancarà el cicle la sessió de La Traviata de Verdi el dilluns 15 de març. | 2021/02/25 02:33:44 | https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/01/22/dos-cicles-divulgar-laposopera-des/1084517.html | mC4 | 3 |
A Begues, es podrà conduïr patinet elèctric a partir dels 14 anys - Web de l'Ajuntament de Begues
A Begues, es podrà conduïr patinet elèctric a partir dels 14 anys
Dimecres, 1 de de juny de 2022 a les 09:00
S'aprova definitivament l'ordenança municipal de circulació que, entre altres aspectes, regula l'ús dels vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics.
L'edat mínima per conduir un vehicle de mobilitat personal a Begues (VMP, com els patinets elèctrics) serà de 14 anys. Així queda recollit en l'ordenança municipal de circulació per a la regulació d'aquests vehicles, aprovada definitivament en el Ple Ordinari celebrat aquest dimarts.
La proposta inicial de modificació d'aquesta ordenança es va aprovar fixant l'edat mínima en els 16 anys. El text va passar a exposició pública, i, durant aquest temps, s'han recollit al·legacions, alhora que el govern municipal mantenia diferents reunions tècniques i amb representants de col·lectius implicats.
Atenent a les peticions traslladades i amb la voluntat d'establir consensos, finalment s'ha acordat rebaixar l'edat mínima de conducció dels VMP als 14 anys. En aquesta decisió també s'han tingut en consideració les característiques pròpies de Begues, amb una menor densitat de trànsit i un terreny propici per a la circulació amb aquest tipus de vehicles. L'ordenança manté la resta de normes que ja s'havien aprovat inicialment, com la prohibició de circular per les voreres, l'ús obligatori de casc o la limitació a una velocitat màxima de 25 km/h, entre d'altres.
L'aprovació de l'ordenança anirà acompanyada d'un seguit de mesures divulgatives com a evidència del compromís municipal amb la seguretat i la correcta aplicació de la nova normativa. Així, l'Ajuntament posarà en marxa una campanya d'informació i senyalitzarà diferents espais de la via pública per reforçar-ne el coneixement. Es buscarà el compromís de les famílies amb joves de 14 a 16 anys, per tal que vetllin pel compliment de l'ordenança per part dels seus fills i filles.
En aquest sentit, la Policia Local, reforçarà l'acció d'educació viària amb cursos específics sobre conducció de patinets elèctrics. A més, els agents locals faran difusió informativa a peu de carrer a les persones usuàries d'aquests vehicles, alhora que posaran en pràctica la seva capacitat sancionadora cap a qui incompleixi la nova ordenança.
L'aprovació definitiva va comptar amb els vots favorables de JxCAT, ERC, PSC (tot i mostrar el desacord en l'edat mínima establerta), CUP i la regidora no adscrita Marta Roig. C's s'hi va abstenir. BEC va excusar la seva presència a la sessió plenària d'aquest mes de maig.
El debat i argumentació política al voltant d'aquest punt es podrà recuperar a través de la Videoacta de la sessió, quan aquesta sigui aprovada i passi a disposició pública en el portal de reproduccions. | 2022/07/01 14:55:51 | https://www.begues.cat/actualitat/noticies/a-begues-es-podra-conduir-patinet-electric-a-partir-dels-14-anys.html | mC4 | 3 |
Glòria Forteza-Rei / Ramon Canet • crepuscle 789 • dimecres 6 de juliol | e s c o l t i v e i g
Glòria Forteza-Rei / Ramon Canet • crepuscle 789 • dimecres 6 de juliol
6 Juliol 20116 Juliol 2011 ~ escoltiveig Enmig de la setmana arriba el dimecres amb el programa 789 d'El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · Anit, començarem el Crepuscle amb Aina Ripoll, TRESCANT PER LES ILLES; després, continuarem amb els llibres de la GALÀXIA GUTENBERG. A continuació, parlarem amb dos dels nostres selenites, el director d'orquestra GLÒRIA FORTEZA-REY i l'artista RAMON CANET, sobre què representa l'estiu per a ells i com pensen passar l'estiu d'enguany.
Pot ser l'art una forma fiable de representar la realitat? Una pintura, una escultura, una fotografia… poden donar ajudar a difondre els fets de l'actualitat o de la història de manera fidedigna? El pintor Jacques-Louis David intervingué directament als esdeveniments de la Revolució Francesa, fins el punt d'esser un dels diputats de l'Assemblea Nacional que votà a favor del guillotinament del rei Lluís XVI. A més a més, utilitzà les seves pintures per a donar a conèixer el missatge revolucionari: La mort de Sòcrates, Els lictors portant a Brutus els cossos dels seus fills o La mort de Marat en són bons exemples. Una de les seves obres més significatives és El Jurament del Joc de la Pilota, que descriu la rebel·lió contra l'absolutisme per part dels diputats del Tercer Estat: reunits al frontó de Versalles, un mes abans de la Presa de Bastilla, el quadre mostra com juren no separar-se fins a donar una nova Constitució a la Nació, al mes de juny de Mil …789 …789, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d'avui.
Publicat a Radioscopi BalearsCanetcatalàestiuFortezaGlòriaIB3illesllibresllibreteraMallorcapintorpinturaradioRamonreivideo Navegació d'entrades
< Previous Albert Einstein • crepuscle 788 • dimarts 5 de juliolNext > Franz Liszt • crepuscle 790 • dijous 7 de juliol Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 2016/12/04 10:15:00 | https://comescoltiveig.wordpress.com/2011/07/06/gloria-forteza-rei-ramon-canet-%e2%80%a2-crepuscle-789-%e2%80%a2-dimecres-6-de-juliol/ | mC4 | 3 |
Clau de volta - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.[1][2] En voltes té una forma rodona o poligonal; en arcs té forma de trapezi.[3] En arcs sol ser de major dimensió que les altres dovelles. Es pot utilitzar en obra de paret seca[4] o amb argamassa. Sovint està decorada per raons estètiques o senyalístiques. En la clau d'arc de portes s'hi troba sovint la data de construcció o el nom o escut del propietari.
La clau, igual que les dovelles, se sustenta a causa de la seva forma, car les seves cares laterals, tallades en angle, transmeten lateralment part de les tensions, equilibrant-lo, i evitant que es desplomin sota una càrrega vertical. Les tensions horitzontals de la dovella inferior es transmeten al mur, o a un altre arc, i la vertical es transmet al mur o a un pilar. La darrera peça que es col·loca en la construcció d'un arc és la clau. Fins que aquesta no es troba col·locada en el seu lloc és necessari estintolar (sostenir) les dovelles de l'arc, ja que es troba inestable. Per a això s'utilitza un cindri, que és una estructura de fusta, o metall, amb la forma de l'arc, que sustenta les dovelles i només es retira una vegada completat l'arc, després de col·locar la clau.[5]
Clau amb Jesús de Natzaret al Castell de Malbork
Clau de volta desmuntada on s'observa les parts que coincideixen amb les nervadures de la volta
Clau d'arc amb data a l'església evangèlica de Bonn-Oberkassel
Clau en paret seca a Hieràpolis
Al sentit figurat s'utilitza per indicar l'element o la persona més important en una trama, un moviment o una organització, com a la canço de Brams «La clau de volta» que a la tornada diu:
Ha estat el clàssic
L'element bàsic
Que fa possible
Fer-se invencible
Que és tenir raó[6]
La clau de volta (2013), novel·la pòstuma de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974)[7]
Clau de Volta per al debat, revista anarquista[8]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clau de volta
↑ «Termes d'història de l'art». Govern de les Illes Balears. [Consulta: juliol del 2016].
↑ «Clau de volta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Clau de volta». Museu Nacional de Catalunya, s.d. [Consulta: juliol del 2016].
↑ «Construccions de Pedra Seca». Festa Catalunya. [Consulta: juliol del 2016].
↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.121. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].
↑ Brams; Ribera, Francesc (lletra); Rosell, David (música). «La clau de volta». A: Anem tancant les portes a la por (CD). Discogràfica Brams, 2014.
↑ «Club Editor publica 'La clau de volta', la novel·la inèdita de Joaquim Amat Piniella». L'Illa de les Llibres, 16 desembre del 2013. | 2022/01/22 00:58:18 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Clau_de_volta | mC4 | 4 |
de Anna Farrús Giralt el 4 juny 2020
El dimarts, dia 2 de juny, el ministre Jordi Gallardo va presentar el programa Engega 2020. Aquest pla té l'objectiu, promoure i impulsar les compres de vehicles elèctrics, mitjançant ajudes per a la compra d'aquests, així com facilitar el desballestament dels automòbils antics.
D'aquesta manera, Govern atorgarà diferents ajuts, amb el complement dels que també oferiran des dels punts de compra. Per turismes 100% elèctrics, Govern ajudarà amb 8.000 € i el punt de venda, amb 1.000 €; per a la compra de turismes híbrids, Govern donarà 4.000 € i el punt de venda 1.000 €; per furgonetes o camionetes elèctriques, Govern atorgarà 13.000 € i el punt de venda 1.000 € i, finalment, per motocicletes elèctriques, Govern correspondrà amb 1.250 € i el punt de venda amb 250 €. S'ha de tenir en compte que els ajuts màxims només poden ser del 35% de l'import del vehicle.
Així i tot, el Pla Engega es vol centrar en la renovació de vehicles mercantils, és a dir, furgonetes i camionetes, ja que al Principat un 30% d'aquests vehicles tenen més de 15 anys d'antiguitat. És per això que, tant Govern com els punts de venda d'aquest tipus de vehicles, també donaran ajudes referents al desballestament dels vehicles en funcionament en cas de compra d'un vehicle elèctric o híbrid. D'aquesta manera, Govern atorga 1.000 € en el desballestament d'un turisme i en 1.500 € quan es tracti d'una furgoneta o camioneta elèctrica, mentre que els punts de venda donaran ajudes per valor de 1.000 € quan es tracti del desballestament d'un turisme i de 1.000 € quan es tracti del d'una furgoneta o camioneta. Així i tot, perquè aquestes ajudes es duguin a terme, la condició és que el vehicle tingui més de 15 anys d'antiguitat, des de la data de fabricació, i també que tingui la ITV vigent.
Per altra banda, Gallardo també va parlar sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. En aquest aspecte, Govern ha creat tarifes per a la inscripció dels vehicles andorrans al Registre Metropolità de vehicles autoritzats a circular per aquesta zona, sent de 5,80 € per a la inscripció total i de 2,40 € per a la inscripció diària. Des del 2 de març, a Andorra s'han presentat un total de 3.510 sol·licituds per formar part de la ZBE, de les quals 3.371 ja han estat resoltes. | 2022/01/19 17:15:16 | https://www.donasecret.com/societat/pla-engega-2020/ | mC4 | 3 |
Eurona - Sala de prensa » internet sense fils
L'accés a Internet de banda ampla...
5/05/2009 | 1 comentari
Fundació Televall i l'operadora eurona telecom han fet realitat aquest projecte que ha estat impulsat pel Consell Comarcal de la Garrotxa.
Més de 50.000 persones a la Garrotxa ja poden gaudir d'accés a Internet d'alta velocitat i serveis de Telefonia IP gràcies a la tecnologia WIMAX.
El Wi-fi canvia la vida d'una R...
15/04/2009 | Cap comentari
Fa unes setmanes vam sentir la notícia de l'arribada d'Internet a una "Favela" de Rio de Janeiro. Aquest darrer dilluns Internet ja és una realitat i més de 10.000 persones poden gaudir de connexió de forma gratuit i gràcies a una inversió realitzada per part del govern...Continua llegint
Eurona i Òdena signen el conveni de col...
2/04/2009 | Cap comentari
L'Ajuntament d'Òdena ha signat un conveni amb l'empresa Eurona per posar en marxa la xarxa municipal d'Internet sense fils al municipi. Aquest servei començarà a funcionar el proper mes d'abril. Els habitants que vulguin abonar-se a aquest servei els costarà 60 euros...Continua llegint
Arriba la Internet a Òdena de la mà de...
31/03/2009 | Cap comentari
Eurona implementarà la tecnologia WiMAX a partir d'abril i Òdena comptarà amb Internet de banda ampla.
Aquest mes d'abril es posa en marxa la xarxa municipal d'Internet sense fils d'Òdena, un dels principals projectes de la regidoria d'aquesta legislatura. Aquesta xarxa...Continua llegint
Eurona Telecom al Telenotícies de TVE d...
27/03/2009 | Cap comentari
Jaume Sanpera, director general d'Eurona Telecom, és entrevistat pels serveis d'Informatius de Televisió Espanyola. Un reportatge centrat en donar a conèixer les qualitats de la tecnologia WIMAX i les diferències amb altres tecnologies convencionals.
WiMAX: tecnologia a un clic...
19/03/2009 | Cap comentari
Segons la publicació RadarTI, diferents investigadors assenyalen que en un futur proper Internet serà personalitzat i mòbil i oferirà informació sol·licitada de la manera i en el moment que el consumidor la necessiti sense importar on es trobi. El gran responsable d'aquest canvi de comportament...Continua llegint
Charles Darwin "va assegurar"...
17/03/2009 | Cap comentari
Segons s'explica al web de PC World, WiMAX proporcionarà connectivitat de banda ampla fixa o mòbil a qualsevol lloc, moment, per qualsevol dispositiu i sobre qualsevol xarxa.
Llegir l'original aquí.
Sidamón posa en marxa una xarxa municip...
12/03/2009 | 1 comentari
Eurona telecom ha iniciat avui la posta en marxa de la xarxa municipal d'Internet sense fils de Sidamón. Aquesta xarxa funcionarà a través de la tecnologia WiMAX, que permet la connexió a banda ampla a través d'ones de ràdio amb una cobertura molt més àmplia que les alternatives actuals....Continua llegint
Internet inalàmbric gratis pels habitan...
11/03/2009 | Cap comentari
Els prop de 10.000 habitants de la favela de Santa Marta podran connectar-se a partir d'ara a Internet de forma gratuita, en el moment que vulguin i el temps que desitgin, sempre que tinguin un ordinador habilititat amb un mòdem wireless.
El servei per accedir a la Internet de banda ampla s'ha...Continua llegint
WIMAX estará a tot Japó...
10/03/2009 | Cap comentari
La compañía Intel amb seu a Santa Clara (Califòrnia, Estats Units) ha anunciat que desplegarà a partir de juliol, una xarxa WIMAX que permetrà accedir a Internet arreu del territori japonès. Actualment el servei de banda ampla inalàmbrica a Japó només està actiu a vint-i-tres districtes de...Continua llegint
« Entrades anteriors Cercar
Test de velocitat Test de velocitat d'accés a Internet
entrades més recents Eurona oferirà internet amb descomptes a les empreses de la UIER eurona telecom arrenca a Galicia Cances estrena la xarxa WiMAX per poder accedir a Internet Sindicació Sindicació RSS | 2013/06/19 12:41:40 | http://www.mediaforis.com/eurona/tag/internet-sense-fils/ | mC4 | 3 |
Comença el tractament d'enguany contra la mosca negra al Cinca català i al Segre fins a Lleida
per Redacció divendres, 10 de març 2017 - 12:04h
L'helicòpter del CODE dipositant el tractament contra la mosca negra al riu Segre, a Torres de Segre. | LleidaDiari.cat
El tractament es fa en tots els casos a través d'un helicòpter fins a la depuradora de Lleida. Des d'aquest punt fins al Parc de la Mitjana s'efectua a través de mitjans terrestres. En cada fumigació s'actua en una trentena de punts d'abocament en els quals s'hi distribueixen en total un miler de litres d'un insecticida larvicida biològic molt específic i selectiu per a la mosca negra per tal d'eliminar la possibilitat que les larves, dipositades pels adults en algues (macròfits), es desenvolupin.
Les fumigacions que s'efectuen els darrers anys contra la mosca negra han permès una reducció d'un 90% de les picades a la població de la zona afectada respecte dels anys en què no es feia el tractament. L'eradicació total de la mosca negra és pràcticament impossible, però l'aplicació de l'insecticida arriba a eliminar fins a un 95% el nombre de larves del riu, una eficàcia en la qual hi influeixen altres factors com ara les condicions meteorològiques, el cabal del riu, la major o menor presència d'algues i la temperatura de l'aigua. Amb els tractaments es pretén mantenir l'afectació de la plaga en uns nivells tolerables i reduir de forma significativa les molèsties per a la població. | 2020/07/11 11:20:28 | https://lleidadiari.cat/lleida/comenca-el-tractament-denguany-contra-la-mosca-negra-al-cinca-catala-i-al-segre-fins-a-lleida | mC4 | 3 |
La canària respon a rimes masclistes de Rapder com "La culpa no és d'on eres... El violador sóc jo"
Redacció 12/12/2019 - 14.12 Actualitzat 13/12/2019 - 12.41
Sara Socas i Rapder en el seu duel dialèctic a Mèxic
"Que les dones boniques són al teu país? Aleshores per què les esteu deixant morir?", la rapera Sara Socas s'ha fet viral les darreres hores per les seves rimes feministes en una baralla de galls amb el raper Rapder, de Mèxic.
Les baralles de galls són unes competicions en què diferents rapers s'enfronten i improvisen en directe, un combat verbal que té com a objectiu quedar per sobre del rival tant en rimes com en lírica.
Sobre l'escenari, la canària Sara Socas i el mexicà Rapder comencen el duel dialèctic.
Socas, una de les poques dones en el circuit d'elit del rap i el freestyle, critica el masclisme del contrincant:
"Ara entenc per què les noies no se senten segures, perquè les manteniu callades i mudes. Parleu de feminisme i mai els dones ajuda."
Rapder respon i es fa ressò del cant viral que va néixer a Xile i que ha fet la volta al món: "Un violador al teu camí".
"La protesta no és superior. La culpa no és d'on eres... El violador sóc jo."
Aquesta rima, molt aplaudida pel públic, provoca una resposta directa de la canària. Socas s'ha dirigit diverses vegades al públic per reflexionar sobre els crims masclistes:
"Diuen verga i la gent es posa histèrica en aquest país és en el que més assassinen dones de Llatinoamèrica. Em feu pena, com us podeu sentir orgullosos d'això?"
Rapder contraataca amb comentaris masclistes:
" Les veritables feministes es juguen la vida. No es deixen bigoti ni pèls a l'axil·la. Les dones més boniques són d'on jo vaig néixer, de Guadalajara".
Sara Socas tanca el duel dialèctic amb un al·legat contra els crims masclistes:
"Que les dones boniques són al teu país? Aleshores per què les esteu deixant morir? Perquè només les valoreu per la bellesa, no us fixeu en el que hi ha dins del seu cap. Tant de bo algun dia no aplaudiu aquestes coses".
Després de la baralla i de com s'ha viralitzat a les xarxes el seu duel, els dos rapers han donat el seu punt de vista:
Socas ha defensat el seu company dels atacs que ha rebut i també s'ha defensat dels comentaris contra ella, ja que hi ha qui l'acusa d'utilitzar el feminisme de manera populista:
Si en las batallas TODO VALE, mi mensaje y forma de enfocarlas TAMBIÉN. No puede ser que nombrar el feminismo sea "populismo", "interés" y casi que "trampa". O sea, ¿queréis que cuando me digan que me follan yo diga "yo a ti más" en vez de utilizar un recurso más inteligente?
— Sara (@socasmc) December 12, 2019
En una entrevista a la Cadena SER, ha dit que creu que Rapder és una bona persona. De fet, ha explicat que li va demanar perdó amb llàgrimes als ulls. També ha explicat que a les baralles sovint rep atacs sexuals i violents, però que li fa més mal quan li diuen que està "sobrevalorada".
Rapder, per la seva part, ha explicat que té un gran respecte per la seva companya, però diu que els atacs al seu "sobrepès" no s'han qüestionat:
— Rapder (@Rapder5) December 10, 2019
Sara li respon:
"La barlla va anar com va anar i punt. Fins i tot vas canviar l'enfocament quan vas veure que em sentia incòmoda. Per aquí hi ha molt odi, però ni cas. Ets gran". | 2020/12/03 01:38:51 | https://www.ccma.cat/324/laplaudit-allegat-feminista-de-la-rapera-sara-socas-en-una-batalla-de-galls/noticia/2970545/ | mC4 | 3 |
Anàlisi d'estats financers d'empreses cooperatives | Xarxanet - Entitats i voluntariat de Catalunya per un món millor
Anàlisi d'estats financers d'empreses cooperatives
El Col·legi d'Economistes de Lleida organitza un taller fer formar en l'àmbit de la gestió i de l'estructura jurídica i societària.
El 15 de juny, de 10h a 14h, el Col·legi d'Economistes de Lleida acull un taller sobre l'anàlisi d'estats financers d'empreses cooperatives. El seminari té l'objectiu de formar en l'àmbit de la gestió de cooperatives, facilitar un assessorament a les persones interessades en la matèria i aprofundir en l'estructura jurídic-societària d'aquestes entitats. També es volen promoure bones pràctiques en l'àmbit comptable i de transparència.
El taller començarà amb una introducció a l'anàlisi dels comptes anuals de les cooperatives. Es farà un repàs de les principals diferències dels comptes anuals de les cooperatives respecte als de les societats mercantils i s'aprofundirà en els indicadors que mesuren la situació patrimonial i financera de les cooperatives.
També hi haurà un apartat dedicat a la rendibilitat econòmica i financera i un per a la interpretació de la informació i l'elaboració dels informes econòmic-financers.
El taller és gratuït i s'adreça a professionals de gestories i assessories, a professionals vinculats al món de les cooperatives i professorat universitari i de cicles formatius de branques professionals vinculades a la gestió econòmica, fiscal i comptable.
Per a les inscripcions cal omplir un formulari i per a més informació, podeu consultar el programa complet. | 2021/12/06 03:00:15 | https://xarxanet.org/agenda/analisi-destats-financers-dempreses-cooperatives | mC4 | 3 |
Els Camins de la Música: Un monument de la música (i del Jazz) el Kind of Blue de Miles Davis
Un monument de la música (i del Jazz) el Kind of Blue de Miles Davis
1959 va ser l'any en què determinats crítics musical varen sentenciar: "El jazz està mort".
Sota aqueixa làpida ontològica de proporcions nietszcheanes l'avantguarda jazzística nord-americana s'alliberava per a ser. En tota l'expressió. Ser música, més enllà del seu fonament, de la tradició. Mai com llavors es va registrar una efervescència creativa tan diversa i transcendent en els anals del jazz. Una efervescència concreta: cinc dels àlbums que van ser gravats o ben llançats en aqueix any van xifrar les rutes de subgèneres tan heterogenis com el free jazz, el jazz modal o el third stream (tercer corrent)...i el rock i la música d'avantguarda, la música electrònica i...
Aquests discs varen ser:
- The Shape of Jazz to come, Ornette Coleman
- Time out, The Dave Brubeck Quartet
- Mingus Ah Um, Charles Mingus
Hui li toca al Kind of Blue. És un àlbum d'estudi de Miles Davis, publicat el 17 d'agost de 1959 a Columbia Records. Les sessions d'enregistrament d'aquest àlbum van tenir lloc als Columbia 30th Street Studio, a la ciutat de Nova York el 2 de març i el 22 d'abril de 1959. En aquestes sessions és presentava el sextet liderat per Miles Davis, amb el pianista Bill Evans, el bateria Jimmy Cobb, el baxista Paul Chambers i els saxofonistes John Coltrane i Cannonball Adderley. La producció va anar a càrrec del mag Teo Macero i Irving Townsend.
Després de la inclusió de Bill Evans en el seu sextet,un music blanc en un grup de negres, cosa que li va molestar prou a John Coltrane, Davis va seguir experimentant el jazz modal tal com ja havia començat a fer a Milestones. Bill Evans va presentar a Miles a compositors clàssics, com Bela Bartok i Maurice Ravel, els qui utilitzaven harmonies modals en les seues composicions. Davis també es va basar en el seu coneixement de les qualitats modals en el blues. L'àlbum és basa totalment en l'estil modal en contrast amb els seus treballs anteriors en l'estil Hard Bop i els seves complexes progressións d'acords i improvisacions.
Malgrat certes diferències en els xifres, Kind of Blue ha estat citat per molts crítics com l'àlbum més venut de Miles Davis, i també com l'enregistrament de jazz més venut de tots els temps. El 7 d'octubre de 2008, l'àlbum va ser certificat com a quàdruple platí en vendes per la Recording Industry Association of America (RIAA). També ha estat considerat per molts crítics com el millor àlbum de jazz de tots els temps i l'obra mestra de Davis, i ha estat classificat en els primers llocs dels llistes de "millor àlbum" de gèneres dispars.
La influència de l'àlbum en la música, incloent-hi el jazz, el rock i la música clàssica, ha portat els escriptors de música a reconèixer-ho com un dels àlbums més influents de tot el temps. El 2002, va ser un dels cinquanta enregistraments escollits aquell any per la Biblioteca de Congrés dels EUA per ser afegit al "Registre Nacional d'Enregistraments".
És un àlbum que no es pot escoltar una sola vegada, cal fer-ho vàries vegades per descobrir tota la seua riquesa, les harmonies de Evans, les meravelloses improvisacions de Coltrane i Adderley i, per suposat, les màgiques intervencions de Miles Davis, junt amb la ma mestra del productor Teo Macero.
Un clàssic entre els clàssics de qualsevol classe de música. Una obra mestra definitiva i una peça que va influenciar, influència i influenciarà tota la història de la música. De qualsevol tipus de música. Una obra cabdal.
Etiquetes de comentaris: Bela Bartok, Bill Evans, Cannonball Adderley, John Coltrane, Kind of Blue, Miles Davis, Programes, Teo Macero | 2019/08/25 07:22:15 | http://caminsdelamusica.blogspot.com/2017/06/un-monument-de-la-musicai-del-jazz-el.html | mC4 | 3 |
El Jardí Oblidat - Kate Morton | PreViu Cultural
El Jardí Oblidat - Kate Morton
L'obra arrenca amb l'abandó d'una nena en un vaixell que des d'Anglaterra es dirigeix a Austràlia, poc abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial. La nena és recollida per l'home que la troba perduda en el port d'arribada i en complir els 21 anys li confessa que és adoptada. La dona, ja gran, viatja a Cornualles per intentar trobar el seu passat, però serà la seva néta la que, en fer una altra vegada el mateix viatge per recollir la seva herència, condueixi al lector o lectora a través dels misteris familiars.
Pàgines – 550
ISBN – 978-84-8365-270-1
La novel•la és intensa, entretinguda, la trama ben plantejada i té un interessant final.
Kate Morton nascuda a Austràlia en 1976. Va créixer a les muntanyes del sud-est en Queensland. Va cursar estudis d'art dramàtic i literatura anglesa i és candidata doctoral a la Universitat de Queensland. Kate viu amb el seu espòs i fills a Brisbane. La seva primera obra, "La casa *Riverton", es va publicar amb enorme èxit en 29 països i va aconseguir el número u en molts d'ells. Només a Anglaterra ja va vendre més de 800.000 exemplars.
Hereva de la tradició de la literatura anglosaxona, El jardí oblidat posa en mans del lector una obra amb reminiscències de tots els gèneres: des de la gran novel·la victoriana als contes de fades i els relats de misteri.
Assegura Kate Morton que la lectura de Enid Blyton li va despertar ja de ben petita la seva vocació d'escriptora. Va estudiar literatura anglesa i va fer les seves primeres divagacions amb la novel•la negra, sense arribar a publicar res, fins que va decidir donar un gir en la seva narrativa, però sense oblidar els misteris i les aventures. I va encertar. En el 2007 va aparèixer la seva primera novel•la, La casa de Riverton, un èxit editorial, amb gairebé dos milions d'exemplars venuts a tot el món. El seu segon títol, El jardí oblidat ha seguit la tònica de l'anterior i ha ocupat les llistes dels llibres més venuts.
Morton, recorre en aquesta novel•la a tres generacions de dones per seguir i descobrir els secrets d'una família en un recorregut de gairebé cent anys. | 2022/05/17 17:02:56 | http://www.previucultural.com/2011/12/el-jardi-oblidat-kate-morton.html | mC4 | 3 |
L'exposició "Aquí sí que ho pots tocar" du fins a Santanyí algunes de les peces més icòniques del Museu de Manacor
La mostra reuneix rèpliques exactes d'algunes peces de la col·lecció que es poden tocar
Dissabte passat, dia 30 de març, es va inaugurar l'exposició "Aquí sí que ho pots tocar" a la Sala Bússer de l'Ajuntament de Santanyí. Es tracta d'una mostra produïda pel Museu d'Història de Manacor, amb la col·laboració de l'Associació d'Amics del Museu d'Història de Manacor, que després de poder veure's a la torre dels Enagistes durant l'any 2018, ara es pot contemplar i tocar a Santanyí.
El mes de maig del 2018 el Museu d'Història de Manacor va inaugurar una experiència de caire temporal amb l'objectiu de fer més accessible per a les persones amb discapacitat visual les col·leccions del Museu. I és que l'exposició "Aquí sí que ho pots tocar" permet als visitants tocar rèpliques exactes de peces arqueològiques que es troben a les vitrines de les sales permanents. A través de motlles i també amb impressions en 3D s'han replicat les delicades peces del museu per poder-les posar a l'abast de la gent i desmitificar la imatge del museus com a centre on no es pot tocar res, no es pot córrer, ni xerrar, ni divertir-se; on només té cabuda la contemplació de l'objecte. A més a més des del Museu de Manacor es volia que aquestes peces fossin accessibles per a tothom: nins, persones amb dificultats visuals i qualsevol persona a qui li agradi tocar.
L'associació cultural Lausa ha organitzat la itinerància d'aquesta exposició, amb el suport de l'Ajuntament de Santanyí, amb l'objectiu educatiu d'acostar el patrimoni a tots els públics. L'exposició es podrà visitar fins el 13 d'abril, de dilluns a divendres de les 9.00 a les 14.00 h a la sala Bússer de l'Ajuntament de Santanyí. | 2019/06/20 02:56:23 | http://manacor.org/noticies/noticia.ct.html?tIte=l%E2%80%99exposicio-aqui-si-que-ho-pots-tocar-du-fins-a-santanyi-algunes-de-les-peces-mes-iconiques-del-museu-de-manac&cIte=81779 | mC4 | 3 |
Algunes de les seues pintures ens recorden els jocs òptics de Bridget Riley; d'altres, el formalisme de Frank Stella, però així com els op-artistes pretenien captivar l'espectador mitjançant cinètiques il·lusòries i els formalistes emfatitzaven l'autoreferencialitat de la pintura com a forma i color, Pantone reprén aquests precedents de la pintura abstracta per a anivellar-los amb el patrimoni de la cultura popular (el còmic, ciència-ficció, cyberpunk, tipografies grafiteres…) i aconseguir un llenguatge d'acord amb els temps hipermoderns.
En aquesta cerca d'una comunicació essencial, el seu lèxic tendeix a la destil·lació formal i queden matisades les al·lusions a aquests corrents tecnourbans: goles felines entre tipografies de carrer, pols expressiu versus depuració matemàtica, rates penades convertides en geometria computacional, de l'àtom al cosmos. L'univers rizomàtic i virtual en què habitem troba el seu correlat en les pintures de Pantone, una obra sensible a l'entorn, bé siga les parets d'una galeria o barandats suburbans. Com a artista del grafit, subverteix la fredor euclidiana de l'arquitectura urbana en introduir múltiples dimensions potencials i desplegar-se pels murs asèptics de les metròpolis.
La pintura actual més espontània tendeix a una obertura formal i conceptual extrema que absorbeix formes extrapictòriques heterogènies per a examinar les complexes ordidures que conformen el nostre món, només accessibles des de la fragmentació. | 2019/07/18 01:31:47 | http://www.t-e-s-t.org/?page_id=614 | mC4 | 3 |
Tota la informació: horaris, matriculació, quotes...
Viu una experiència extraordinària! Des de 3r de Primària fins a 2n de Batxillerat, els alumnes poden millorar el seu anglès amb estades a campaments a Cardona, i convivint amb famílies a Irlanda, Anglaterra i Canadà.
Tria la que més t´agradi!
Fitxa, Estiu i anglès 2017
Cada vegada més els nens es mostren molt atrets per aquesta nova activitat. El llenguatge, l'escenari i els guions aconsegueixen transmetre sentiments i valors i, així, el teatre es transforma en una gran eina educativa.
Fitxa Teatre
L'objectiu d'aquesta activitat és potenciar el desenvolupament mental, l'aritmètica, la lògica, l'observació i la concentració d'una manera lúdica i divertida. A partir de l'ús de l'àbac i de diferents jocs.
Fitxa Aloha
Fitxa Escola d'idiomes
Preparem als nens i nenes per a les futures competències personals i professionals. L'activitat la dur a terme EDULATIVE, empresa especialitzada en el món de la robòtica.
Fitxa Robòtica
És un projecte iniciat ja fa tres temporades. Els oferim la possibilitat d'assistir a diferents obres de teatre infantil. A partir del curs 14/15 també es realitzaran obres per a adults. És un projecte adreçat a les famílies i a tot el barri.
Proper espectacle 19 de febrer de 2017
A través d'un joc de taula com els escacs podrem reforçar el pensament lògic i el raonament i ens adonarem com podem pensar i mentre ens divertim i ens ho passem bé.
Fitxa d'Escacs
La secció de patinatge artístic de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot té com a objectiu principal aconseguir el domini del patí, tot oferint als alumnes un entorn d'aprenentatge d'habilitats motrius diferent, sobre rodes i en un medi molt diferenciat. | 2018/02/22 08:34:08 | http://clot.fje.edu/ca/oferta-educativa/eso/activitats-paraescolars | mC4 | 3 |
TERMCAT – Notícies
Text de la consulta Àrea temàtica Totes les àrees Agricultura. Ramaderia. Pesca Alimentació. Gastronomia Arts Botànica Ciències de la Terra Ciències de la salut Ciències de la vida Ciències socials Comunicació. Audiovisuals Construcció Criteris Dret. Administració Economia. Empresa Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge Esport Física Geografia Imatge personal Indumentària. Confecció Indústria. Energia Informació. Documentació Llengua. Literatura Lleure. Turisme Matemàtiques Medi ambient Protecció civil Química Tecnologies de la informació i la comunicació Transports Treball Veterinària Zoologia Cerca avançada
Reunió de treball del projecte CoopWood
Tornar al llistat de notícies
Avui ha tingut lloc la reunió de seguiment del projecte Coopwood entre els representants del TERMCAT i Nekane Amondarain, representant d'Arotzgi, l'Associació Patronal de Fusters de Guipúscoa (Donostia).
Aquest projecte ha estat beneficiari de la convocatòria de projectes Interreg V Espanya-França-Andorra POCTEFA 2014-2020, i es concretarà en un seguit d'accions encaminades a promoure la cooperació transfronterera en la formació professional en l'àmbit de la fusta. Un dels blocs d'acció previstos se centra en la creació d'un portal de recursos que inclourà un glossari de l'àmbit de la fusta en català, castellà, francès i basc, i que elaborarà el TERMCAT.
La resta d'organismes integrants del projecte són l'Associació Patronal de Fusters de Guipúscoa (Donostia), la Cambra d'Oficis i Artesans dels Pirineus Atlàntics (Pau), la Federació d'Oficis de la Construcció (Anglet), TKNIKA (Renteria), la Cambra d'Oficis de l'Arieja (Foix) i el CIS San Juan/Donibane (Pamplona). | 2019/01/22 18:35:36 | http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/1155/ | mC4 | 3 |
Els ingredients d'un bon plat | Institut Aiguaviva | Educació Visual i Plàstica
Quan dibuixem sobre un paper o pintem un dibuix qualsevol fem servir, sense ni adonar-nos, una sèrie de marques, traços, figures i colors que hem anat aprenent des que erem petits.
Ara, arriba el moment de començar a fer-nos ben conscients de tot això. La presentació que segueix us explicarà alguns trucs per a situar bé els elements en un dibuix. També us plantejarà algun exercici pràctic d'observació i anàlisi d'il·lustracions d'alguns artistes.
(Aquesta presentació és accessible segons els principis de Disseny Universal d'Activitats)
Tots aquests recursos que utilitzem per a crear els nostres dibuixos i imatges formen part del que anomenem ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL.
Per a comprendre-ho bé podeu imaginar que aquests "elements visuals" són com els ingredients d'una recepta de cuina, els quals, ben aplicats i ben treballats produeixen el resultat d'una menja exquisida!!
En la següent presentació veureu uns esquemes i diversos exemples que serveixen per a classificar i reflexionar sobre el que significa cada element visual i, també, per a veure'n alguns efectes de la seva combinació en la pràctica artística.
La presentació anterior et demana que facis alguns exercicis opcionals:
1- Trobar i fotografiar 3 PUNTS i 3 LÍNIES fixes i en moviment en la realitat del teu entorn quotidià.
2- Trobar el "punt de fuga" i la "línia d'horitzó" (i també la línia de terra) a partir d'una imatge donada. (Aquest exercici és una introducció al coneixement de la perspectiva cònica frontal d'un sol punt de fuga).
Altres exercicis opcionals
També us demanarem, en aquesta unitat, que feu algun d'aquests exercicis:
Trobeu i fotografieu plats culinaris que demostrin l'ús artístic dels mateixos elements visuals que hem estudiat, tot jugant amb formes geomètriques.
Utilitzeu les 7 figures del joc del TANGRAM per a representar algun animal. Després dibuixeu els seus detalls i doneu-li textura i color.
Imatge d'un gat creat a partir de les formes geomètriques del Tangram
Imatges de plats culinaris amb formes geomètriques.
Amb la darrera presentació hem començat a parlar d'aspectes molt importants que hem de considerar a l'hora de fer qualsevol fotografia.
Anem una mica més enllà. Aprofundim en tot de detalls i coneixements bàsics que ens ajudaran a encarar millor el nostre treball de dibuix.
Aquesta entrada s'ha publicat en 1r ESO, General i etiquetada amb elements llenguatge visual, TANGRAM. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 2022/05/19 03:22:11 | https://www.visualiplastica-insaiguaviva.org/2020/10/els-ingredients-dun-bon-plat/ | mC4 | 3 |
Fisioteràpia en la Plagiocefàlia – Fundació Caixa Rural Vila-real
Fisioteràpia en la Plagiocefàlia
Posted on 4 de febrer, 2021 4 de febrer, 2021 by Fundació
FISIOTERÀPIA EN LA PLAGIOCEFÀLIA escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
La plagiocefàlia es tracta d'un aplanament en un costat del crani que pot produir-se tant en un lateral del crani com en la part posterior del cap. Quan existeix una plagiocefàlia s'observen asimetries en el crani. Tot això es produeix per una pressió contínua durant un llarg període de temps, encara que també pot produir-se durant el part si s'utilitzen forces no adequades. Pel fet que el crani dels bebès és relativament emmotllable, ja que les fontaneles no s'han tancat, són propensos a patir alguna deformació progressiva fins als 6 mesos d'edat.
Si s'observa alguna asimetria en el bebè, és a dir un aplanament d'un costat del cap, el pavelló auditiu (orella) se situa per davall respecte al costat contrari i se li dificulta girar el cap en un costat més que en l'altre, pot ser que es tracte d'una plagiocefàlia posicional, occipital.
Existeixen dos tipus de Plagiocefàlia:
-Plagiocefàlia sinostòsica o craneosinostòsica: on hi ha una ossificació o tancament precoç d'una o més sutures cranials, això produeix alteracions en el creixement, podent comprometre el desenvolupament psicomotor. L'abordatge d'aquesta mena de plagiocefàlies és quirúrgic.
-Plagiocefàlia posicional o deformant: existeix una superposició o compressió d'una o més sutures del crani. Habitualment es produeix a nivell posterior o anterior. El seu abordatge en aquesta ocasió es realitza des de la fisioteràpia.
Aquest tipus de plagiocefàlies es produeixen quan:
-El bebè passa molt temps en la mateixa posició secundant sempre el mateix costat del cap.
-Sol estar més còmode recolzat en un costat pel propi posicionament del cap (torticoli congènit).
-Quan existeix una disminució de l'espai intrauterí (embarassos múltiples).
-La posició supina (boca amunt) durant el somni és excessivament prolongada (posició recomanada per a evitar la mort sobtada).
Per a evitar que es produïsquen plagiocefàlies és recomanable que durant el dia es vaja canviant la posició del xiquet per a ajudar al correcte desenvolupament del crani. És molt eficaç canviar els joguets de lloc perquè el xiquet els vaja observant i adopte diferents posicions del cos i el cap.
Des de la fisioteràpia s'ha de realitzar un bon diagnòstic en el qual s'ha d'incloure no sols el crani, s'han d'incloure altres aspectes com són la mobilitat del coll i posició del tronc.
Algunes mesures que es recomanen als pares són:
-Ficar al llit al bebè amb suport del cap en la part més arredonida intentant que es mantinga
el màxim temps possible.
-Els canvis de posició esmentats anteriorment.
-Col·locar al xiquet tots els dies almenys 30 o 60 minuts boca baix amb supervisió en tot moment per a potenciar musculatura del coll esquena i braços, s'ha de realitzar quan el xiquet estiga despert.
-Si apareix torticoli realitzar estiraments específics
Si estes mesures posturals no mostren millora en el crani del bebè, es poden afegir òrtesis cranials, més conegudes com a cascos. La seua eficàcia està demostrada en xiquets de entre 4,5 i els 12 mesos d'edat.
Si totes aquestes mesures es realitzen correctament, els xiquets mostren una millora en 2-3 mesos. La deformitat postural no produeix cap alteració neurològica que afecte el coeficient intel·lectual del xiquet, és a dir no afecta al funcionament correcte del cervell. | 2022/05/23 17:51:25 | https://www.fundaciocaixarural.org/plagiocefalia/ | mC4 | 4 |
12 preguntes que t'ajudaran a trobar la feina de la teva vida - Josep Carrizo
Tots i cadascun de nosaltres som bons en alguna cosa. Des de petits, sempre hi ha hagut algun tema d'interès que ha despertat la nostra curiositat per damunt de qualsevol altre.
Amb el pas dels anys, la majoria de nosaltres ens n'oblidem. Ja sigui per la pressió del nostre entorn o per la voluntat de les persones que ens envolten, i ens estimen, acabem aparcant allò que realment ens fa feliços. Alguns passen la vida sense fer-ne cas, en canvi, n'hi ha d'altres que senten que no són del tot feliços en aquella feina o posició que tant de temps porten realitzant, malgrat tenen molts beneficis i avantatges com un gran sou, un càrrec de prestigi en una reconeguda multinacional o institució, etc.
Malgrat que la desocupació és un dels principals problemes del nostre país, hi ha moltes persones que tot i "gaudir" d'una feina remunerada, se senten insatisfetes i volen un canvi. El principal problema, és que no sabem per on començar.
Et deixo una petita llista de les 12 preguntes que hauràs d'anar responent si és que has pres la decisió de trobar allò que realment t'apassiona.
1) Fes una llista de les teves fortaleses.
2) Fes una llista dels teus 5 llibres o revistes preferides des de la teva infantesa fins ara.
3) Fes una llista dels teus hobbies i dels grups als quals pertanys des que eres un nen/a fins ara.
4) Fes una llista dels serveis o productes que domines a la perfecció o que són molt fàcils d'utilitzar per tu.
5) Fes una llista de 3 temes sobre els quals tractin llibres que llegeixes actualment.
6) Quina és la part de la teva feina que se't dóna millor? On no necessites cap mena d'ajuda externa o que no requereix molt temps d'aprenentatge.
7) Quan llegeixes algun tipus de publicació, sigui premsa escrita o internet, quins articles capten la teva atenció? Sobre quins temes en concret?
8) Quan altres persones et demanen ajuda, quin tipus d'ajuda requereixen de tu? quina és la principal temàtica sobre la qual pots ajudar-los?
9) Quins són aquells temes dels que acostumes a parlar amb els amics o amigues i que et desperten molt d'interès?
10) Fes una llista sobre 3 camps on tinguis més coneixements que la majoria d'altres persones del teu entorn.
11) Quines experiències has fet al llarg de la teva vida que podrien ajudar a altres persones? Que n'has après?
12) Escriu tot allò que consideris un èxit a la teva vida. Comença a la infantesa. No cal que sigui un èxit des del punt de vista d'una altra persona, sinó que és allò que realment ha estat important per tu. Tingues en compte també aquelles petites coses o petites experiències. | 2022/05/28 00:45:34 | https://www.josepcarrizo.com/12-preguntes-que-t-ajudaran-a-trobar-la-feina-de-la-teva-vida/ | mC4 | 3 |
2021: Recuperació econòmica històrica o catastrofe Mundial? Quin impacte tindrà el deute que estem acumulant i la innovació tecnològica sobre les nostres vides? Com ens podem protegir en un món de pocs guanyadors i molts perdedors?
A través de l'actualitat econòmica aprendrem, de forma amena, conceptes financers que ens ajudaran a sobreviure en el món actual.
Seguirem, interpretarem, i analitzarem conceptes económics a través de notícies d'actualitat econòmica publicats en els mitjans de comunicació. Les classes es basaran, majoritariament, en crear debats i fer participar l'alumnat. Utilitzarem per fer el desemvolupament de les clases presentacions per explicar els conceptes, articles de prensa i petits vídeos que reforçaràn els conceptes a adquirir.
Les sesions estan dividides en blocs
-Actualitat econòmica: escollirem temes en funció de l´actualitat econòmica per explicar els conceptes econòmics més importants
-Inversions i funcionament dels bancs. Comentarem con funcionen els banc i on podem invertir els nostres diners
-Fiscalitat de l'estalvi i de les inversions. Quins impostos afecten a l'estalvi i com?
L'objectiu del curs és familiaritzar els alumnes amb conceptes fonamentals d'economia i financers perquè puguin pendre les seves decisions | 2021/09/21 19:23:21 | https://www.ateneu.cat/coneixements-actualitat-economica/ | mC4 | 3 |
30è Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses - SIESTV
19 ag. 2012 30è Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses
L'espectacle DAD.EXE es presentarà a Ésdansa
Cesc Gelabert, Joan Serra, Montse Colomé i David Martínez són els autors de les coreografies de DAD.EXE (Dret a decidir, Executable), un espectacle interpretat per l'Esbart Joaquim Ruyra de Blanes i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, que es presentarà en el festival de les Preses el dia 24 d'agost a les 22h. al recinte Ésdansa.
La direcció musical, en directe, és de Marcel Casellas i hi participen també el cantant Carles Belda i l'actor Francesc Orella. Produït per encàrrec de l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques de Girona, DAD.EXE és una reflexió sobre la identitat dels Països Catalans, la independència i la seva relació amb l'Estat espanyol, feta a través d'un llenguatge escènic renovat, adaptat al públic actual.
El fonament de la música i la coreografia és del contrapàs, el ball pla, la rumba i la jota, però en el muntatge hi juga un paper determinant el jazz i la improvisació. El fil argumental s'inspira en textos d'autors com Salvador Espriu, Pere Quart, Joan Maragall i Miquel Martí i Pol, entre altres, així com alguns esdeveniments considerats històrics en les relacions entre els Països Catalans i l'Estat, com ara la Transició o la gran manifestació del juliol del 2010. DAD.EXE s'ha estrenat a la present edició del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. | 2022/06/28 18:41:08 | https://sies.tv/30e-festival-internacional-de-musica-i-dansa-de-les-preses.html | mC4 | 3 |
Comença la preinscripció a les Escoles Bressol Municipals de Lleida - Teleponent
Inici Educació Comença la preinscripció a les Escoles Bressol Municipals de Lleida
Comença la preinscripció a les Escoles Bressol Municipals de Lleida
Tota la informació per saber quins criteris atorguen punts per poder accedir a una de les 667 places ofertades
Imatge d'una de les escoles bressol de Lleida
Ha començat el període d'inscripció a les 19 Escoles Bressol públiques de Lleida, que romandrà obert del 29 d'abril al 16 de maig.
Enguany, hi ha 667 vacants, 10 més que l'any passat. La major part d'aquestes, correspon a les places que queden lliures a causa de la incorporació dels infants al cicle educatiu següent, P-3. El total de places d'escoles bressol públiques a la ciutat és de 1.036.
La xarxa d'Escoles Bressol Municipals de Lleida, titularitat de la Paeria, l'integren els 18 centres següents: Albarés, Balàfia, Bordeta, Cappont, Centre Històric, Gargot, Grimm, La Mitjana, Llívia, Magraners, Parc de Gardeny, Pardinyes, Raimat, Rellotge, Ronda-La Mercè, Secà, Sucs i Vailet. A aquests, cal afegir l'escola de La Faldeta, que pertany a la Generalitat.
La tinent d'alcalde Montse Parra ha presidit la roda de premsa del procés de preinscripció per al curs 2019-20.
La publicació de la relació de preinscripcions baremades (amb número de desempat) es realitzarà el 23 de maig. El dia 24 de maig (a les 12 h, a la Sala Jaume Magre) tindrà lloc el sorteig per determinar els casos de desempat. Sobre les relacions de preinscripcions baremades, es podran presentar reclamacions els dies 28, 29 i 30 de maig.
La llista definitiva de l'alumnat admès es publicarà el 6 de juny i el període de matrícula d'alumnes de nova incorporació serà del 6 al 21 de juny.
La sol·licitud de la preinscripció es pot recollir i també presentar a través d'Internet, a les Escoles Bressol Municipals, a la Llar d'Infants La Faldeta i a la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Lleida.
Criteris que atorguen punts
És necessari justificar els criteris generals o complementaris que atorguen punts per accedir a cada escola bressol:
– L'existència de germans o germanes escolaritzats al centre educatiu o de pares o tutors legals que hi treballen.
– La proximitat del domicili de l'infant
– La renda anual de la unitat familiar
– Discapacitat de l'infant, pare, mare, tutor, tutora, germans o germanes
– Condició legal de família nombrosa, monoparental o d'acollida
– Situació laboral
preinscricció
Article següentTramitades a Lleida 562 prestacions de maternitat i 78 de paternitat en el primer trimestre de 2019 | 2022/05/19 05:21:00 | https://www.teleponent.cat/comenca-la-preinscripcio-a-les-escoles-bressol-municipals-de-lleida/ | mC4 | 4 |
Contes de la mare | Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Inici » El Territori » Efemèride - Bé cultural interès local - Llibre - Document » Llibres » Contes de la mare
La Seu d'Urgell, 2013
Com és prou conegut, les històries dels temps antics han anat passat, per transmissió oral, de generació en generació. Al Pirineu, des de fa una trentena d'anys, aquells contes, llegendes i rondalles han passat al paper imprès. Escriptors com ara Pep Coll, Joan Obiols, Josep Espunyes, Rosalia Pantebre, Sergi Mas i uns quants més les han recollides, tractades, reescrites i publicades, de tal manera que han quedat preservades per sempre i s'ha evitat que caiguessin en l'oblit a causa del trencament de la tradició de la transmissió oral.
Ara celebrem un pas més en el camí de la dignificació de la memòria popular dels nostres pobles. Pepita Clop Segú acaba de publicar Contes de la mare, un recull de dotze rondalles de la vall de Castellbò que ha editat Salòria amb il•lustracions de Ramon Berga.
Amb aquest llibre, Pepita Clop fa un homenatge explícit a la seva mare, que li havia explicat aquestes històries quan ella encara era una nena. Són d'aquelles narracions orals que queden fixades en el calaix dels records personals i que mai no s'esborren, per més anys que passin.
És per això que la Pepita es va posar a escriure allò que fins aleshores només existia en la seva memòria. Defineix la seva mare com "una gran narradora que, quan parlava, era com si s'obrís una porta a un temps màgic i llunyà". L'autora confessa que les paraules del llibre "no són les meves paraules —diu—, són les seves, que mentre les escrivia semblava que la tenia al meu costat i me les anava dictant".
Fidel a aquesta afirmació que Pepita Clop fa en el text de presentació de l'obra, les dotze històries han estat escrites amb un estil planer i, alhora, carregat de força narrativa, que fan que el lector les senti molt properes i que els diversos personatges se'ns apareguin com a part d'un paisatge conegut.
Esment a part mereix el treball de Ramon Berga com a il•lustrador. Es nota que en aquest llibre hi ha abocat, a més de la seva inqüestionable professionalitat, unes altres dosis d'empatia amb el contingut de l'obra. Si a l'Alt Urgell és ben conegut —i reconegut— com a dissenyador gràfic, ara el descobrim com un dibuixant excepcional. La varietat d'expressions que ha donat als diversos personatges és una meravella de la creativitat artística.
La qualitat de l'edició referma Edicions Salòria com una editorial que entén cada llibre que publica com una petita obra d'artesania. Són obres fetes des del Pirineu i per als pirinencs i, alhora, tenen la universalitat de les grans obres. | 2021/12/01 03:10:31 | http://alturgell.cat/contes-de-la-mare | mC4 | 3 |
L'albagesenc va haver de creuar la frontera el 1939, va ser internat a Argelers i a Bram, va participar en la Resistència antinazi i va ser capturat per la Gestapo i enviat a Vernet i Dachau.
Per Marc Macià
Una visita a les Borges de familiars de Joan Navés, primer alcalde elegit democràticament a la capital comarcal, permet reconstruir la trajectòria de 1939 ençà d'una figura clau en la història local.
El Fòrum Verge Extra té com a objectiu realitzar una avaluació del potencial que té el patrimoni local com a element de valor afegit a la comercialització de l'Oli d'Oliva Verge Extra.
El reciclatge se situa en el 31,8%, gairebé vint punts per sota de l'objectiu 2020
Només Tarrés i els Torms superen el 50% de recollida selectiva, el llindar que a partir de l'any vinent determinarà les sancions que s'apliquen als diferents municipis.
El somni català del Saïd
El Saïd Baissa és un empresari originari de Safi, al Marroc, a qui li agradaria establir-se un dia o altre a Catalunya, país del qual s'ha enamorat. El primer pas que ha decidit és aprendre el català, i s'ho ha pres molt seriosament.
Cremar per protegir-se del foc, una pràctica encara poc usual
El Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) ha dut a terme aquest mes de març un parell de cremes controlades al terme de Tarrés per crear perímetres de seguretat en cas d'un hipotètic incendi.
Slàvia, un miler de concerts a l'esquena
Es compleixen 25 anys de l'obertura d'aquesta cafeteria que des del primer dia va apostar per la música en viu, un format que, tot i l'auge d'artistes, escasseja. Des del seu naixement el 1994, la sala ha programat unes 1.000 actuacions. | 2019/10/19 20:42:07 | https://www.somgarrigues.com/reportatges/ | mC4 | 3 |
Dissabte, 11 de juliol de 2020 | Olga | Dia Mundial de la Població cerca subscriu-te
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Nicolau > Captes i captiris dels Nicolaus
Festa de Sant Nicolau
Capta i berenar amb el sabre a la mà
Cabassers (el Priorat), Dia laborable més proper al 6 de desembre
Cabassers, rodejat d'oliveres
A punt d'iniciar la capta
Els infants passen casa per casa
Dos dels menuts
Els veïns surten de dins les seves cases per rebre'ls
Repartiment de magranes
Qui vol una bossa de sugus?
Dos dels sabres-espases de fusta
Tota la comitiva
Els infants de la vila de Cabassers celebren la festa de Sant Nicolau armats amb un sabre de fusta, cistells de vímet i cantant cançons tradicionals pels carrers del poble. Després, amb tot el que arrepleguen de la gent que els obra les portes de casa seva, fan una gran berenada.
Sant Nicolau, protector de la infància
Sant Nicolau gaudeix de molta popularitat a tot Europa com a protector de la infància. Són diverses les llegendes que el tenen com a protagonista i en d'altres països és un d'aquells personatges mítics que porten regals als més petits. A casa nostra, on la tradició popular atribueix aquesta generosa funció als Reis d'Orient, algunes poblacions mantenen celebracions festives en honor seu.
La majoria d'aquestes festes en honor al patró dels infants tenen lloc pels volts del 6 de desembre, a la porta del cicle hivernal i són hereves de diferents costums al voltant de la figura d'en Nicolau.
La festa a Cabassers
Una d'aquestes celebracions és el de Cabassers, al Priorat, que localment es coneix amb el nom de Festa de Sant Micolau i que es celebra cada any el 6 de desembre o el dia escolar més proper. En aquesta època de l'any, Cabassers presenta un aspecte força buit, perquè molts dels habitants de Cabassers són "a l'oliva", realitzant les tasques de recol·lecció de les olives, que s'han de fer sempre abans que el fred sigui massa intens.
Aquell dia els nens i nenes de l'Escola El Castell fan festa i surten a fer una capta pels carrers mig desèrtics del poble. Els nens van armats amb un sabre de fusta i les nenes amb uns cistells de vímet. La comitiva, que va acompanyada pels professors i alguns pares, passen casa en casa recollint els presents que els donen els veïns i veïnes. Quan els infants truquen als timbres de les cases, sempre surt algú encantat de rebre la comitiva dels petits. Davant l'entrada de cada casa, i amb la persona que els rep al seu davant, els infants canten la cançó tradicional de la festivitat, que fa així:
Feu-nos bé, senyora,
feu-nos bé, si us plau,
de portar corona
Si no mos en dau
de fesols i cansalada...
per l'escall avall caigau...
la palla a l'era,
la clau al pany,
panses i figues
mos baixaran.
Alies folies
banyes del mussol,
ves-te'n a la coma
a pasturar el bou.
banyes del cucut,
a pasturar el ruc.
Amolleu 'vellanes,
amolleu confits,
naltros que som pobres,
valtros que sou rics.
Amagueu gallines,
dones del carrer,
amagueu gallines
que la tropa ve.
Els infants saben que només rebran recompensa si canten la cançó. En l'actualitat, els infants reben pots de galetes de tots tipus i sabors, brioixos, melindros i altres dolços de pastisseria, tot i que antigament els premis eren en forma de fruita del temps, codonys, magranes, anous, pomes, que encara són presents en algunes cases. Però no tothom els dóna alguna cosa… Quan algú obre la porta però no deixa res als cistells, se li canta "Ranci, ranci..!".
La presència del sabre en la festa s'explica, en part, perquè antigament, aquest dia els nens tenien permís per empaitar i bastonejar a les gallines i galls que corrien pel poble, sense que ningú els pogués dir res. El sabre de fusta compta amb un arrelament molt important entre els habitants de Cabassers, de tal manera que la majoria es passen de generació en generació com si d'un preciós tresor es tractés. Els nens aquell dia llueixen els sabres que han heredat dels seus pares o avis i que han guardat gelosament la resta de l'any, esperant que arribi aquest dia.
La comitiva recorre quasi tots els carrers principals del poble, en una cercavila que dura unes dues hores. A la tarda, després de la capta, amb tots els regals i llepolies que han recollit, els infants i els mestres celebren una gran berenada i es reparteixen allò que sobra.
Segons expliquen els majors, aquesta capta havia disposat de major popularitat anys enrera, quan hi havia molts més nois i noies a l'escola. Expliquen que se sortia en dos grups separats i que es feia gran gatzara. S'explica també que aquesta era la segona capta de l'any, doncs a mitjans de Quaresma se'n feia una altra, anomenada "La Civadera", amb idèntic costum d'anar casa per casa cantant cançons i recollint el que la gent donava.
Ressenya històrica de la festa
Lo dia 6 de desembre, seguint la costum tradicional, los noys de la escola pública fan festa; y á la hora de aná a classe, s'hi presenten tots mudats y cada un ab lo seu corresponent sabre de fusta que ya's guarde del un añ al altre y moltes vegades hasta de pare á fill.
Lo señó mestre los done unes paneres y amb elles recorren los noys la vila per fer una colecta cantant davant les cases acomodades ab tonada tradicional.
A la tarde lo señó mestre los reparteix part del que han recullit y cantant van a la hermita de sant Roc a fe una berenada. Es de advertí que si troben una gallina pels carrés ó afores, la empaiten ab lo sabre y si la maten es seva" | 2020/07/11 00:41:11 | http://www.festes.org/articles.php?id=246 | mC4 | 3 |
Michelangelo Pistoletto. A través del mirall | albert mercadé
Michelangelo Pistoletto. A través del mirall
['Pistoletto. Il Salotto'. Blueproject foundation, fins 27 de març 2016]
L'art palpita en un estat de fràgil equilibri. És una triple entesa erotica, mística i política, com advertia Oldenburg, a la qual l'artista italià Michelangelo Pistoletto (Biella, Piemont, 1933) ha sabut donar sortida a través de la seva obra. Fundador de l'art povera, i una de les figures vives de referència de l'art europeu, en el curs dels anys seixanta trobà en la forma del mirall un suport formal de reflexió sobre l'home, l'espiritualitat, la ciència i la cultura; un símbol del qual més endavant se servirà com a vehicle inspirador d'un complex sistema d'acció creativa, educativa i social que defineix amb el nom de Tercer Paradís (Terzo Paradiso). Un estat d'esperit que des del 2002 està posant en pràctica tant a la seva ciutat d'origen (Biella, citta dell'arte), com en les accions artístiques que du a terme en diferents ciutats del món. Avui, gràcies a la mediació de la Blueproject Foundation de Barcelona, podem descobrir el projecte del Terzo Paradiso de Pistoletto a Barcelona, al costat d'una antologia d'obres de l'artista italià des dels anys seixanta fins als nostres dies.
Pistoletto va concebre la metàfora del mirall l'any 1962, com a resultat d'un procés natural de reflexió sobre el fenomen artístic. La societat, en el vértex de l'època del 68, demanava a crits un gir cultural de transformació del món real,i la pintura, a ulls de l'artista, no aconseguia satisfer aquell anhel, aïllada, com considerava, a la caça íntima de dimensions abstractes i transcendents. El nou món no demanava esperit, sinó realitat; no demanava jo, sinó col·lectivitat; no demanava ascetisme, sinó compromís. Amb la revelació del mirall, Pistoletto donà solució al conflicte: el mirall reflecteix espontàniament la realitat fenomenològica més immediata, alhora que en fa partícip l'espectador, erigint-se com el primer suport d'art relacional de la història de l'art contemporani.
En l'art de Pistoletto la metàfora relacional del mirall deixa pas a una necessitat de disseminació de l'art, i la creativitat, a la realitat palpable i social. A través
del projecte El terzo paradiso, que inicià en el marc de la Biennal de Venècia del 2004, convida les persones comunes a construir relacionalment i en la quotidianitat física símbols ideats per l'artista. Per a l'exposició de Barcelona, l'artista convocà un grup d'associacions musicals i educatives del barri de la Rivera a construir el símbol del Terzo Paradiso al parc de la Ciutadella: la forma de vuit de l'infinit amb un gran cercle central al mig de la figura. El símbol representa l'harmonització dels dos paradisos ideats per l'home al llarg de la història, els quals l'art està cridat a conciliar: d'una banda, el paradís natural –pastoral, espontani, fraternal– i, de l'altra, l'artificial –el construït per la tecnologia, la ciència i la cultura–. Amb aquesta proposta artística Pistoletto vol donar una sortida alhora formal, simbòlica i política a un dels anhels principals de la modernitat: com apropar l'art a la vida, sense que l'art es perdi pel camí. | 2021/06/24 05:28:11 | https://albertmercade.wordpress.com/2016/03/08/michelangelo-pistoletto-a-traves-del-mirall/ | mC4 | 3 |
transport públic: RICARDO PARABERE. "MATARÓ".
diumenge, de novembre 15, 2020
Ricardo Parabere és un artista argentí afincat de fa ja uns anys a les nostres contrades i que l'afeccionat el va descobrir en una Sant Lluc de començaments de dècada a on va ser considerat com un dels artistes joves revelació, el que li va donar la oportunitat d'exposar a la sala de la Caixa Laietana que per un llavors existia al pis de la Pça Sta Anna , en aquella exposició que durant unes poques temporades oferia la Sant Lluc per esperonar els joves artistes. Allà va compartir espai amb els altres artistes revelació (Núria Calsapeu i Marc Sala), en una mostra que remarcava la seva immaduresa.
Desaparegut artísticament de fa temps, es retroba amb la vida expositiva amb aquesta "Mataró" a la sala del Casal Aliança, una exposició molt desigual, en la que al costat de treballs prou interessants en cohabiten d'altres certament fluixos que semblen d'un mediocre afeccionat.
L'exposició es composa de diverses visions de la ciutat , ja sigui en un plantejament estàtic, com en moviment, realitzades mitjançant l'ús de fotografies com a models, a les que copia pictòricament amb tota identitat, jugant amb un cert aire vintage mercès l'ús de grisos, blancs i sèpies per a la creació de l'ambient.
Una tècnica, aquesta, que li dona bon resultat en la recreació. La llàstima però és que el seu afany de realisme converteix en enormement denses les seves obres , del modus que mancades de "respiració" queden enfarfegades i les converetixen en treballs de difícil digestió.
Que clar que Parabere té vímets per a un bon fer però que segueix cercant encara el seu camí i el seu idioma plàstic. En la visita cal fixar la mirada en les obres més lliures, com en el garbuix d'una pinya castellera,- sens dubte la millor peça de l'exposició-, i oblidar-se d'aquests Sant Jordi, Robafaves , balls de gegants i altres, inertes en la comunicació i fredes en la valoració creativa. | 2021/06/14 11:30:30 | https://perepascualpic.blogspot.com/2020/11/ricardo-parabere-mataro.html | mC4 | 3 |
senyals que un gos pot mossegar
Els gossos poden arribar a ser agressius per qualsevol raó: por, domini, vigilant les possessions. No importa el motiu de l'agressió del gos, el llenguatge corporal d'un gos pot fer-li saber si està a punt de mossegar. Saber què buscar pot ajudar a prevenir les picades de gossos.
Grunyir i arrabassar
El gronxament i la picadura són probablement els signes més evidents que un gos està a punt de mossegar. Els gossos grinyolen o s'enreden per avisar-los que són infeliços o incòmodes. Si un gos grinyola o t'enganxa quan t'acostes, és hora de donar-los un espai.
També pot ser útil un gruixut i el desconcert. El vostre gos us està comunicant alguna cosa. Fixeu-vos en les vegades que el vostre gos grinyola o agita. Es produeix quan us acosteu a ells quan mengen, quan s'acosten els desconeguts o quan els toqueu mentre dormen? Saber el que desperta el grunyit i la captació et permet gestionar el problema i treballar per canviar el comportament.
Aquest és un dels signes que molta gent troba sorprenent. Els entrenadors de gossos escolten sovint que els propietaris de gossos comenten que el seu gos es feia anar la cua fins al moment que va mossegar algú. Però fixeu-vos en la forma en què el vostre gos enganxa la cua.
Un gos feliç pot picar la cua i implicar-se a tot el cos. Un gos que està a punt de mossegar sol ser bastant rígid, i la seva cua serà punxeguda i es desplaçarà més ràpidament cap endavant. Això pot ser un signe d'una picada de gos imminent.
Quan els gossos tenen por o s'estimulen massa, és possible que veieu els cabells de l'esquena que s'alcen. En alguns gossos, només s'aixeca el pèl de la part posterior del coll entre les espatlles. Altres gossos el tenen al coll i també a prop de les cues. Tot i això, altres gossos poden tenir una cresta de pèl que s'alça tota la longitud de l'esquena. Si observeu que un gos ha aixecat els seus pirates, és un senyal que necessita que feu la vostra reserva.
Sovint, quan un gos està a punt d'agressionar-se, el seu llenguatge corporal és un regal mort, sense cap intenció. Un gos còmode i feliç sol tenir un cos relaxat amb les orelles baixes i una cua alegre i alegre. Un gos agressiu és just al contrari. Tot el seu cos pot estar rígid i les orelles i la cua són elevades. Si us acosteu a petar un gos i tot el cos es congela en lloc de lluitar per acostar-se, no és feliç que us toqui. És el moment d'allunyar-los per fer-los més còmodes.
Llepar llavis, badallar i girar
Si observeu que un gos es llepa els llavis (quan no hi ha menjar), badalla repetidament o gira el cap per evitar la trobada amb la mirada, estan intentant dir-vos alguna cosa. Els gossos participen d'aquests comportaments per fer-los saber que no se senten incòmodes amb alguna cosa que els envolta. Per exemple, un gos que mai ha estat al voltant dels nens pot llepar-se els llavis o badar quan un nen arriba a petar-los. No vol dir necessàriament que estiguin a punt de mossegar, però és un avís que no són còmodes. Un gos incòmode, amb por o estrès té més probabilitats de mossegar. La seva millor aposta quan un gos utilitza un d'aquests gestos d'apassament és intentar alleujar el seu malestar.
El malbaratament i el tirisme de cua són signes més clars que no pas llepar els llavis o badar que es tracta d'un gos temible. Si bé els gossos temibles no sempre mosseguen, la por augmenta la probabilitat. Si trobeu un gos que es troba allunyat de vosaltres, amb la cua enganxada entre les cames, retrocediu. Deixa que s'acostin a tu en el seu propi temps i tindran menys probabilitat de mossegar-se per defensar-se.
Veient els blancs dels ulls
Molts entrenadors de gossos es refereixen a això com a ull de balena. Veureu els blancs dels ulls d'un gos (sclera) quan mouen el cap lleugerament però no mouen els ulls. Una mitja lluna de blanc apareixerà al voltant dels ulls del gos. Els seus ulls també poden eixamplar-se per exposar més l'esclera. L'ull de balena és un signe d'ansietat en els gossos. És una expressió amb la qual coneixen molts treballadors del refugi d'animals. Un cop més, això no vol dir necessàriament que un gos estigui a punt de mossegar. Vol dir que un gos se sent ansiós i que els gossos ansiosos tenen més probabilitats de mossegar. Si veieu un gos que mostra els blancs dels ulls, és una bona idea donar-los una mica d'espai fins que se sentin més relaxats. | 2021/05/08 13:55:24 | https://ca.momfoodproject.com/7-signs-dog-may-bite | mC4 | 3 |
La pena de mort al cicle 'Els dilluns dels Drets Humans', 5 febrer
22.01.2018 | Organitza Cáritas Diocesana de Barcelona, Justícia i Pau , Mans Unides, Cristianisme i Justícia i Grup de Juristes Roda Ventura
Dilluns 5 de febrer a les 19h tindrà lloc tindrà lloc una altra sessió del cicle 'Els dilluns dels drets humans', aquesta vegada centrada en 'La pena de mort avui. Execucions dins i fora de la llei'. Aquesta encara és legal a molts països i s'executen milers de persones cada any. Alhora, molts governs, incloent-ne de democràtics, recorren sovint a pràctiques d'eliminació física extrajudicial d'opositors o persones considerades amenaces a la seguretat, mitjançant accions militars o dels seus serveis d'intel·ligència. Quina és la realitat i evolució de la pena de mort en el món i dels homicidis extrajudicials? Per què entre els joves s'ha afeblit la posició contrària a la pena de mort? Com cal transmetre els valors per afavorir una societat compromesa amb la seva erradicació? | 2022/06/25 05:21:14 | https://acciosocial.org/la-pena-de-mort-al-cicle-els-dilluns-dels-drets-humans-5-febrer/ | mC4 | 3 |
Sortides de Primavera a Educació infantil
Al llarg d´aquest mes de maig hem organitzat les sortides de Primavera, per conèixer millor el nostre país, les seves gents i els seus costums: Els infants de P2 i P3 visitaran una granja a Can Plana (Vallgorguina), coneixeran diferents animals, observaran les seves característiques, aprendran com s´alimenten i quin és el seu entorn natural. Els infants de P4 descobriran com són, com viuen i de què s´alimenten les papallones a Can Miravitges (Badalona). Per últim, els infants de P5 s´iniciaran en el món de l´astronomia, descobriran algunes de les espècies més representatives de l´Amazones, etc, al Museu de la ciència: Cosmocaixa (Barcelona).
Arriba el bon temps i, per aprofitar-lo, la nostra escola ha decidit realitzar activitats a l'exterior amb els nostres alumnes. És estrany trobar un infant a qui no li agradin les excursions. De fet, aquell dia ningú fa tard, tothom arriba a l'escola amb la cara il·luminada i plena d'il·lusió. Per què? Perquè anem d'excursió! | 2020/10/24 21:17:15 | https://escolesarrels.com/escoles.php?contingut=noticia&mostrar=2489 | mC4 | 4 |
estranger premis emprenedoria Badalona formació cultura Voluntariat a l'estranger treball feina habitatge ofertes de treball lloguer cursos ofertes de treball a l'estranger recerca beques estiu tallers mobilitat europea cooperació Treballar a l'estranger ajuts solidaritat pràctiques Idiomes Santa Coloma de Gramenet art concurs trobar feina pràctiques a l'estranger estudiants universitat formació ocupacional participar Estudiar a l'estranger educació europa casal L'Hospitalet de Llobregat voluntariat
Estades Solidàries del JIS a Managua aquest agost
El JIS "Joves per la Igualtat i la Solidaritat" realitzarà aquest estiu les seves Estades Solidàries 2004 al barri de San Judas de Managua (Nicaragua). Durant el mes d'agost, tothom que s'hi vulgui incorporar tindrà l'oportunitat d'ajudar als...
La Borsa Jove d'Habitatge de Santa Coloma ja està en funcionament
Santa Coloma de Gramenet disposa ja de la seva Borsa Jove d'Habitatge impulsada des del Consell Comarcal del Barcelonès i l'Ajuntament del municipi. Aquesta borsa s'inclou dins la Xarxa de Borses Joves d'Habitatge del Barcelonès, que té previst la...
cursos, lloguer, tallers
Tallers d'artesania per a nens i nenes al Poble Espanyol
El Poble Espanyol inaugura els tallers extraescolars a les tardes, el que és l'avantsala del futur Casal d'Estiu. Aquests tallers tenen un contingut eminentment lúdic-cultural i neixen com un espai de joc i aprenentatge per als més petits sobre el...
casal, tallers, treball
El Festival Mundial de la Joventut amplia el termini de participació
El Festival Mundial de la Joventut ha ampliat el termini de presentació de propostes per a les activitats que acollirà entre el 8 i el 14 d'agost de 2004, per la gran acollida que està tenint l'esdeveniment. De moment, ja s'han recollit idees de 50...
Nous tallers al Mas Fonollar
El Mas Fonollar de Santa Coloma convoca dos tallers pel començament del nou any 2004: El primer serà un taller trimestral de tai-txi que es realitzarà els dimarts i els dijous, de 20 a 21 hores. Les inscripcions es realitzaran del 7 al 9 de gener i...
Taller de Teatre Social de l'entitat Artixoc
L'Associació Artixoc, una entitat cultural que organitza tallers de teatre, intercanvis culturals, seminaris artístics, trobades europees de teatre, animació de carrer, etc, organitza un taller de Teatre Social. Basades en les tècniques del...
cultura, tallers, treball
Alumnes de L'Hospitalet presenten els seus treballs solidaris a la Fira d'Hivern
Uns tres mil alumnes de 34 centres d'ensenyament de L'Hospitalet van participar ahir en la 20ena Fira d'Hivern de les escoles del municipi. Els estudiants van exposar els treballs que han realitzat al llarg del curs sobre la pau, la diversitat...
Xerrada de l'OSJ a Badalona sobre intercanvis juvenils
L'Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Barcelonès oferirà el proper 17 de desembre un taller sota el títol "Com muntar un intercanvi juvenil?". Amb aquest taller es pretén ensenyar als joves tots els passos que cal seguir per...
Cicle jove "Empremta Urbana" al Centre Cívic Besòs
El Centre Cívic Besòs ha organitzat tota una sèrie d'activitats per aquest proper mes de desembre. Dins d'aquests actes es destaca el cicle jove "Empremta Urbana", en torn a l'art del hip-hop i el graffitti, adreçat a joves d'entre 15 i 19 anys....
Cursos de la Fundació Catalana del Voluntariat Social
La Federació Catalana del Voluntariat Social organitza dos cursos per aquests propers dies. El primer és sobre emocions i valors i pretén plantejar si l'estat emocional bloqueja a vegades la manifestació dels valors i capacitats. El segon dels... | 2018/10/18 08:03:12 | http://www.barcelonesjove.net/tags/tallers?page=150 | mC4 | 3 |
Vandellòs reclama un centre de protonteràpia a l'antiga central nuclear - Mancomunitat d'Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip
L'Ajuntament i la Mancomunitat d'Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori (MIDIT) demanen a l'Estat que lideri el projecte; i a la Generalitat de Catalunya, que hi doni suport
L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i la Mancomunitat d'Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) promouen un projecte de centre de protonteràpia ubicat a la central nuclear de Vandellòs I. La idea d'aquest projecte, que han presentat aquest dilluns 15 de novembre a autoritats de la demarcació i periodistes, va sorgir arran del projecte de fi de grau de l'arquitecte Carlos Gonzalvo, membre del grup d'Investigació CAIT de l'Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en què proposa aprofitar el calaix del vell reactor per instal·lar-hi aquest centre de tractament contra el càncer.
Aquest treball acadèmic es va donar a conèixer a la Jornada tècnica de la MIDIT de 2016, titulada «Espais industrials, espais de futur», en què també es va posar sobre la taula l'experiència de Lubmin (Alemanya), on s'han reaprofitat els espais nuclears. A partir d'aleshores, l'Ajuntament i la MIDIT van iniciar un periple per trobar aliats en aquest projecte. Durant tots aquests anys, s'han reunit amb els Ministeris de Sanitat i Indústria del govern espanyol, els departaments d'Economia, Salut, Treball i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Enresa, el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, A.I.E (ANAV), la delegació del govern espanyol a Catalunya, la subdelegació del govern espanyol a Tarragona, la delegació territorial del govern català, l'Institut Oncològic de Catalunya (ICO), l'Hospital Sant Joan de Reus, l'Instituto de Salud Carlos III i alguns grups polítics del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya,
A totes aquestes institucions, empreses i entitats, els han explicat la seva voluntat de crear un centre públic d'investigació i tractament del càncer, amb tecnologia avançada, a la central nuclear Vandellòs I, que està en els últims anys del seu període de latència de Nivell 2 de desmantellament (l'any 2028 és previst que acabi aquest període i que l'empresa pública estatal Enresa, responsable del desmantellament de les centrals nuclears, comenci el compte enrere per enderrocar la caixa de contenció i retornar l'espai al seu aspecte original). Les característiques de la seva edificació (blindatges, volums) la fan particularment adequada per a la seva possible reutilització parcial en un centre de protonteràpia.
Aquesta reutilització suposaria un estalvi en cost estimat mínim de 34,4 milions d'euros en el desmantellament definitiu, i, alhora, implicaria un estalvi en els costos d'inversió de 9,7 milions d'euros per a un futur centre, segons ha explicat Eduard Jiménez, autor de l'estudi socioeconòmic del projecte que va encarregar la MIDIT a la consultoria especialitzada en polítiques públiques ICPP S.L.
«Seria un projecte pioner, transformador, d'àmbit suprautonòmic, que representaria una oportunitat real per al desenvolupament econòmic del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i el territori en general», segons ha dit l'alcalde i president de la MIDIT, Alfons Garcia.
En aquest sentit, cal tenir en compte que, segons es calcula, el projecte permetria el tractament a mig termini de més de 1.500 pacients anuals i donar servei de proximitat a les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana i Balears, per l'excel·lent ubicació del Centre, a menys de 2 h de les principals aglomeracions.
El projecte preveu 4 sales de tractament, amb un ciclotró, 3 gantries (màquines) i una sala de feix fix, i serveis complementaris de diagnòstic i medicina nuclear. El disseny del centre i la seva dimensió el farien particularment adequats per a desenvolupar activitats de recerca i de formació en el camp de la medicina nuclear i la radioteràpia.
Actualment, hi ha un centenar de Centres de Protonteràpia al món i se n'estan construint una trentena més. L'oferta de serveis de protonteràpia presenta un dèficit important a la conca mediterrània i particularment a Espanya (on només hi ha un centre privat, a Madrid), el que obliga al trasllat de pacients a l'estranger o a l'ús de tractaments menys avantatjosos per a la remissió o la seva qualitat de vida posterior.
La protonteràpia s'estén ràpidament a tot el món com una tècnica més eficaç, eficient i segura per al tractament de determinats tumors pediàtrics i com una tècnica amb avantatges bé d'eficàcia, bé d'efectivitat o de seguretat per a molts altres. A mig termini s'estima en 17.000 els pacients susceptibles de ser tractats a l'Estat amb aquesta indicació.
Per tots els beneficis que comportaria la creació d'un centre de protonteràpia a la central nuclear Vandellòs I, l'Ajuntament i la MIDIT, demanen a les administracions públiques superiors que s'impliquin en el projecte i se'l facin seu.
«Nosaltres hem fet tot el que estava a les nostres mans per impulsar aquest projecte. Reclamem al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que l'autoritzi i el lideri; i a la Generalitat de Catalunya, que en doni suport i el gestioni. És una qüestió de decidir si volem aprofitar amb usos innovadors aquesta instal·lació nuclear», ha afirmat l'alcalde i president de la MIDIT, Alfons Garcia. I és que, tal com han argumentat, «la dimensió i impacte del projecte fa necessària la participació directa d'autoritats i empreses relacionades amb el valor de la mateixa, una col·laboració público -privada que tingui com a objectiu oferir un servei públic de salut, ara inexistent; i un model per a la fi de cicle de les centrals nuclears».
Dades de l'estudi socioeconòmic
Segons es desprèn de l'estudi econòmic, la inversió neta prevista, de més de 120 M €, permetria la generació de prop de 107 M € de Valor Afegit Brut (VAB) i més de 1.100 llocs de treball. El funcionament ordinari previst, de prop de 17 M € de despesa anual, generaria amb els seus impactes indirectes i complementaris prop de 19 M € de VAB anuals i més 200 llocs de treball.
L'anàlisi econòmica-financera del projecte contrasta la viabilitat i sostenibilitat econòmics financera del mateix, amb una taxa interna de retorn (TIR) del 9,6% i un Valor Actual Net (VAN) del seu desenvolupament de 66,4 milions d'euros.
El projecte, a més, presenta en l'anàlisi cost-benefici resultats favorables en TIR, VAN i Ràtio benefici/cost si el comparem amb les alternatives de continuar com fins ara derivant a l'estranger els casos o d'instal·lar una sala de tractament al municipi de Barcelona.
L'impacte territorial estricte, en el municipi i l'entorn immediat del projecte, seria molt notable, perquè representaria un increment del 4,4% del VAB i del 4,6% dels llocs de treball localitzats. A més, de manera més intangible però no menys important, obriria l'expectativa de desenvolupament de l'activitat del municipi en el sector dels serveis avançats i d'alta qualificació, per l'efecte arrossegament que podria tenir el Centre. | 2022/01/18 01:45:40 | https://www.midit2020.com/ca/actualitat/vandellos-reclama-un-centre-de-protonterapia-a-l-antiga-central-nuclear | mC4 | 3 |
Especials 18/11/2019
CaixaBank inverteix en biometria i innovació per garantir la seguretat financera de les persones
La privacitat i la seguretat, tant la individual com la de l'entorn, són dos béns que tota persona desitja preservar. També, i especialment, quan impliquen dades íntimes o confidencials, o accions que són quotidianes. En aquest sentit, reconèixer allò que sentim, allò que fem, allò que analitzem, és primordial. Tant, que forma part dels primers aprenentatges. Per exemple, un bebè necessita tot just entre 30 i 60 dies per aprendre a identificar perfectament els seus pares. El reconeixement de l'olor, la veu i la cara és la primera habilitat que desenvolupem quan arribem a aquest món, i durant la vida la fem servir de manera natural, inconscient gairebé. Avui, les màquines estan aprenent a fer exactament el mateix. És el que anomenem biometria. Segons els experts, la tecnologia més segura i còmoda que existeix. Per això CaixaBank inverteix en biometria i innovació, per garantir la seguretat financera de les persones.
L'escàner de retina, les empremtes dactilars i el reconeixement facial apareixen com les solucions de futur
El diccionari ens explica que la biometria és l'estudi dels paràmetres, ja siguin físics o de comportament, per identificar de manera inequívoca una persona. Traslladat a la tecnologia i als serveis, això vol dir escàners de retina, empremtes dactilars o reconeixement facial per accedir al mòbil i les seves aplicacions o per activar i entrar al cotxe, a casa o a l'oficina, per exemple. O per poder utilitzar serveis com el transport públic o altres de mobilitat. O per retirar diners o fer operacions en un caixer automàtic. Perquè l'iris dels ulls, les empremtes dels nostres dits i els trets de la cara, però també l'olor del nostre cos, les venes del palmell de les mans o fins i tot els batecs del cor ens fan únics i, per tant, identificables.
Cal pensar que es preveu que la biometria creixi un 2.500% en els pròxims anys. Ens estem acostant, doncs, a aquell moment en què oblidar-se o perdre les claus (d'on sigui) ja no serà una complicació de proporcions considerables. I qui diu les claus diu el pin de la targeta bancària o la contrasenya de l'ordinador o de tantes aplicacions que ens en demanen. Múltiples accions, en definitiva, de la nostra vida quotidiana. | 2022/05/21 06:26:28 | https://www.ara.cat/especials/biometria-dir-adeu-claus-contrasenyes_1_2619997.html | mC4 | 3 |
Arxius de Toni Comín - Di@ri de la Discapacitat
PortadaToni Comín
1 de març de 2016 Redacció/Fonts 2
El programa de Cribatge Neonatal de Catalunya que analitza 23 patologies, va detectar durant el 2015, un total de 104 casos de malalties minoritàries en nadons -un 0,15% dels naixements- una xifra pràcticament idèntica a la de l'any anterior. Així ho va explicar el conseller de Salut, Antoni Comín en una compareixença coincidint amb el Dia Internacional de les Malalties Rares. El 80% d'aquestes malalties tenen un origen genètic i es manifesten generalment durant la infància. Poden afectar a entre […] | 2018/09/23 04:10:08 | http://diarideladiscapacitat.cat/tag/toni-comin/ | mC4 | 3 |
Existeix el copia-enganxa? Migració d'informació: Estratègia- esPublico Gestiona
Existeix el copia-enganxa? Migració d'informació: Estratègia
En l'actualitat, la gran majoria de les entitats disposen d'eines tecnològiques per fer la seva feina. En el moment d'adquisició d'una nova eina, cal transferir la informació que treballem del sistema anterior al sistema acabat d'adquirir.
Ens trobem davant d'un procés de migració d'informació. Aquest procés constitueix un factor fonamental per a l'èxit del nou projecte
Segons un estudi de Gartner de 2020 "per al 2023 al voltant del 70 % de les organitzacions necessitaran migrar a nous sistemes de bases de dades".
L'objectiu que és subjacent en un procés de migració és aconseguir que els usuaris de les eines puguin disposar de la informació anterior per continuar la seva tasca en el nou sistema, a més de mantenir en l'actualitat la informació històrica de l'entitat.
Cal implementar un procés de migració, de manera que es transfereixin les dades de diferents formats (arxius, bases de dades, sistemes d'emmagatzematge) d'un origen a una destinació, i al camí és possible / necessari que es transformi la informació.
Des de la seva visió general, el procés de migració podria semblar senzill:
copiar-enganxar la informació, però no hem de banalitzar-lo o subestimar-lo.
Hi ha pilars importants, que subjeuen i que els hem de tenir molt presents:
Integritat. La informació ha de mantenir la seva precisió, integralitat i coherència. Poden haver-hi processos de transformació, però no per al canvi de la informació, sinó per a la contextualització d'aquesta.
Autenticitat. Cal garantir l'autenticitat de la informació per migrar. Sobretot en el cas de documents electrònics, s'ha d'assegurar al llarg del temps les característiques originals del document respecte del context, l'estructura i el contingut.
Confidencialitat. La informació només pot ser accessible per aquell personal autoritzat a tenir-hi accés, de manera que es traslladin al nou sistema les polítiques d'accessibilitat a la informació.
Protecció. Un procés de migració comporta l'obertura de permisos a aplicacions, fonts de dades i arxius, cal garantir la seguretat de la informació en aquests moments de canvi.
Conservació. Tenir en compte la conservació de la informació conforme a les polítiques o pràctiques que puguin tenir definides en l'entitat.
Disponibilitat. La informació ha d'estar disponible quan es necessita en el nou sistema.
Entre les principals claus davant d'un procés de migració hem de tenir en compte les següents:
Estratègia clara i completa de la migració.
Metodologia, tècniques i procediments per dur a terme en el projecte de migració.
Coneixement sobre la informació per migrar i l'abast d'aquesta. És molt important tenir en compte que no tota la informació és transferible i que han d'haver-hi processos de transformació.
Infraestructura de sistemes. Determinar els sistemes maquinari i programari que s'utilitzaran en tot el procés.
Equip de migració. En un projecte de migració hi participa un equip multidisciplinari: Tècnic, funcional i de gestió.
Amb aquestes consideracions, es veu necessari treballar en un pla de migració detallat. Des de la comunitat d'especialistes en migració es proposa un pla de migració de 7 fases:
FASE 1. Planificació prèvia a la migració. Avaluar la viabilitat del projecte de migració. Cost? Resultat? Entorn segur? Política de migracions?
FASE 2. Iniciació del projecte. Fer el pla de comunicació a totes les parts interessades en el projecte. Acords? Requisits de maquinari? Requisits de programari?
FASE 3. Anàlisi de l'entorn. Analitzar l'estructura, significat, contingut i context de les dades. Diccionari de dades d'alt nivell? Qualitat de les dades? Limitacions tecnològiques? Recursos disponibles?
FASE 4. Disseny de la solució. Determinar les dades per moure, les transformacions d'origen a destinació i la creació del disseny final. Quines dades, diccionari de dades detallat? Transformacions per realitzar? Entorns per utilitzar?
FASE 5. Crea i prova. Implementar el desenvolupament del projecte de migració i proves de la migració en un entorn de preproducció, que sigui fidel reflex de l'entorn de producció.
FASE 6. Migrar i validar. Migrar complint els requisits i validant les dades que s'han migrat.
FASE 7. Retirada i supervisió. Tancar el projecte, posant fi a tots els entorns i rebutjar els sistemes antics.
Font: https://www.datamigrationpro.com/data-migration-checklist-planner
D'aquestes fases que es proposen, el que és subjacent és la importància de tenir una estratègia clara de migració que minimitzi els riscos i garanteixi els pilars del tractament de la informació. No hem d'oblidar l'objectiu: canvi de solució tecnològica, però mai hem de menysprear el procés de migració d'informació. | 2022/06/30 09:35:06 | https://espublicogestiona.cat/existeix-el-copia-enganxa-migracio-dinformacio-estrategia/ | mC4 | 3 |
Creu de Terme - Ajuntament de Copons
Albert Bastardes publica en la seva obra una foto de l'any 1914 on es veu la creu de terme original de Copons, situada a la cantonada sud-est del Pla de Missa, al costat de la rectoria.
El mes d'octubre de 1934, la creu fou destruïda com a conseqüència dels fets ocorreguts durant la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys. La creu va ser erigida de nou després de la Guerra Civil (1936-1939), pels voltants de l'any 1954, i fou situada en el mateix punt del Pla de Missa (unes imatges publicades al número 5 de la revista Camí Ral en donen fe). Finalment, sembla ser que durant les obres de construcció de la nova sala polivalent del poble (entre els anys 2005 i 2006), la creu fou malmesa i les peces quedaren a la intempèrie fins que finalment es van poder recuperar i actualment es troben guardades.
Es tracta de les restes de la creu de terme de Copons, guardades a l'espera de poder realitzar la seva reconstrucció. Només es conserva íntegrament la part superior de l'estructura, formada per la creu pròpiament dita i un petit fust poligonal amb basament motllurat. La creu és grega i presenta les aspes motllurades. També es conserven alguns trams de la columna central poligonal que l'aixecava. Totes les restes conservades són de pedra, estan fragmentades i no presenten un bon estat de conservació.
Observacions: La creu estava formada per un basament esglaonat format per quatre graons, damunt del que s'assentava una columna poligonal monolítica que sostenia la creu. Coronant la columna hi havia el basament de la creu pròpiament dita, que era poligonal i estava decorat amb figures bíbliques. | 2021/01/16 21:49:31 | https://copons.cat/municipi/el-patrimoni-nova/patrimoni-escultoric/creu-de-terme/ | mC4 | 3 |
Informe 2008 de l'Observatori dels Nous Consums de drogues en l'àmbit juvenil – XARXA PERIFÈRICS
por droguesXP · 18 octubre 2009
L'Associació Institut Genus des del 1999 ens obsequia anualment amb aquest treball de camp que té l'objectiu d'estudiar la realitat dels consums de drogues i les formes d'oci juvenil a Catalunya.
L'Observatori preten ser un «sistema d'alerta ràpida», sensible per detectar els canvis en el patrons de consum de drogues i que també recull el consum de noves substàncies en les fases emergents, a més de l'estabilitat relativa dels consums més estables i coneguts.
Enguany, les dades extretes permeten extreure'n determinades conclusions, que de ben segur poden ajudar-nos significativament alhora de planificar les nostres intervencions en prevenció.
Aquí en teniu un esquitx, però si en voleu més: informe 2008
1.- Les noves tecnologies estan adquirint major pes en la socialització dels adolescents. Estan alterant les relacions personals a partir de la comunicació mediada per ordinador i poden estar retardant la incorporació als espais d'oci nocturn i al consum de drogues.
2.- Els joves immigrants no estan produint innovacions en els consums ni en les formes de festa. Les noies, excepte les sud-americanes no són visibles en els contextos de festa.
3.- Alguns joves han perdut poder adquisitiu amb la crisi econòmica. Encara que aquest fet no ha afectat de manera important al nombre de sortides nocturnes, sí que ho ha fet pel que fa a la despesa destinada a la festa.
4.- Encara que continuen les referències a les concentracions de joves en els espais públics, aquestes estan generant menys molèsties i queixes.
5.- Els pares dels actuals adolescents i joves pertanyen a una generació que han viscut la festa i el consum de drogues sense tanta distància generacional respecte als fills com les anteriors.
6.- En els centres educatius, degut al major control, el consum de drogues ja no es tant visible ni genera tanta alarma.
7.- Continuen les referències a consums intensius d'alcohol, com a comportament normalitzat en el context de festa. Augmenta la preocupació dels professionals pel patró de consum d'alcohol entre els joves.
8.- S'aprecia un estancament del consum de cànnabis. Està perdent presència en l'espai públic. Ja no està tant de moda.
9. El consum de cocaïna s'està normalitzant entre els diferents segments de la població jove. És la substància que està més de moda i en difusió en tots els contextos.
10.- L'èxtasi, en format cristall o pols, està en lleugera difusió, sobretot en contextos de música i ball.
11.- El consumidors problemàtics de cocaïna continuen presentant resistències per endegar i continuar tractaments als recursos assistencials de drogodependències de titularitat pública.
12.- El test de detecció de consum de drogues i els control d'alcoholèmia han fet disminuir la conducció sota els efectes de l'alcohol i pot portar a un major control del consum d'altres drogues per part dels conductors.
Siguiente historia Unitat clínica a St. Joan de Déu per al tractament de conductes addictives de l'adolescent | 2020/08/11 07:04:33 | http://periferics.cat/informe-2008-de-lobservatori-dels-nous-consums-de-drogues-en-lambit-juvenil/ | mC4 | 3 |
Xampinyons farcits de pernil ibèric sobre crema de verdures
Una recepta molt fàcil i sorprenent
En aquesta recepta podriem parlar de dos plats en un.
Resulta que vaig fer els xampinyons farcits a l'aroma de sajolida, però alhora...ho vaig derivar cap a un "platillo" més complert, afegint pollastre, ou i una guarnició de carbassó i ceba tendre.
Per tant, podeu fer la versió senzilla nomès amb els xampis farcits...o el platillo sencer.
Courem els xampinyons ens la seva pròpia aigua que, afegint la sajolida, crearà un vapor que aromatitzarà els bolets.
Si, ja sé que us costarà trobar la sajolida fresca...però li trobeu....ja teniu un plat d'exemple.
També us recomano podeu veure una recepta similar com els "Xampinyons farcits de botifarra d'ou, porro i roquefort sobre crema de xampinyó ", molt recomanables.
Pels xampinyons farcits amb oli de sajolida
6 o 8 xampinyons grans
30gr. pernil ibèric a daus
50gr. formatge Eddam
unes rames de sajolida fresca
Per la crema de xampinyó i verdura
carbassó, pastanaga, ceba tendre, xampinyó, nata líquida, sal
Per a muntar el "platillo"
mitja ceba tendre
un pit de pollastre tallast a filets prims
8 ous de codorniu
Primer de tot prepararem un crema de xampinyons. La podeu fer amb mig carbassó, una ceba tendre, 4 o 5 xampinyons grans i una pastanaga. La podeu fer bullida o al vapor (amb una BabyCook per exemple). Un cop cuita la verdura, afegir sal, oli i uns 100ml. de nata líquida. Ho tritureu tot i ho reserveu.
Si voleu més detalls, podeu veure una crema similar en la recepta "Xampinyons farcits de botifarra d'ou, porro i roquefort sobre crema de xampinyó ", molt recomanable.
Ara prepararem els xampinyons. El netejarem bé i els treurem el peu, que podem utilitzar més endavant.
En una paella ben calenta amb un raig d'oli...li donarem una mica de color als xampinyons.
Utilitzarem unes rames fresques de sajolida per aromatitzar el plat.
Tirarem la sajolida per sobre...juntament amb un nou xorret d'oli d'oliva.
Deixeu que es faci una mica....un polsim de sal...
...i li doneu mitja volta. Normalment ho fariem a l'inrevès...es a dir, els couriem primer cap per avall per aprofitar l'aigua que tenen, però en aquesta ocasió busquem que aquesta aigua faci vapor que juntament amb la sajolida...aromatitzaràn els bolets.
Un cop els tinguem mig fets (no del tot), els col.locarem en una safata pel forn amb unes gotes d'oli.
Ara, farcirem els xampis amb una mica de pernil ibèric ben picadet.
A continuació, ho cobrirem amb uns talls de formatge Eddam...
...que siguin una mica gruixuts, i els enforneu en mode grill fins que estigui el formatge fos.
Ara nomès ens queda emplatar-ho: una base de crema de xampis....i els decorarem amb un polsim de pebre vermell dolç...sal maldon...i oli d'oliva. També podeu afegir una rameta de romaní...i combinar les aromes de bosc.
Aquí ja tindriem un plat o tapa finalitzat.
Anem ara per muntar el platillo, que ja els podrem servir en plan dinar. Saltejarem uns talls de ceba tendre juntament amb uns talls de carbassó....fins que tinguin coloret.
Els ous de codorniu....
...sembla mentida però costen molt d'obrir aquests ous tant petits, oi?
En farem un per cada xampinyó.
Ara farem uns filets prims de pit de pollastre a la planxa...amb oli, sal i unes gotes de llimona.
I muntem el plat...
...com us deia abans, podem aprofitar els peus dels xampinyons.
Manteniu-los calents fins el moment de muntar el plat.
Un parell de xampis farcits...amb ou de codorniu...una mica de crema....el pollastre....i la verdura de guarnició, clar, i una mica de julivert picat. | 2020/10/29 02:24:27 | https://catalunyacuina.com/bolets/xampinyons-farcits-pernil-iberic-loli-sajolida-sobre-crema-verdura | mC4 | 3 |
Amics de les Arts i Joventuts Musicals – Literatura
Inici Arts plàstiquesExposicions Fira del Dibuix Taller dels Amics Menuts Grup d'Artistes Plàstics i Visuals Fons d'art Fotografia CinemaCine-Club TeatreGrup de Teatre Muntatges presentats JazzClub de Jazz Nova Jazz Cava Festival de Jazz Música clàssica i coralCor Montserrat Concerts Concurs Montserrat Alavedra LiteraturaMirall de Glaç Grup d'Opinió Publicacions Premis Bartra - Murià InterdisciplinarLaboratori Creatiu dels Amics iNterCoNNexions INICI Literatura Publicacions
LiteraturaMirall de GlaçGrup d'OpinióPublicacionsPremis Bartra - Murià Qui somSeccionsNotíciesLloguer d'espaisCafè - TertúliaCalendari d'activitatsAgenda electrònicaEnllaçosContacte Troba'ns a Facebook:
Publicacions Sota la coordinació del Grup Literari Mirall de Glaç, Amics de les Arts i Joventuts Musicals edita tres tipus de publicacions:
• Plaquettes de poesia: Se'n editen tres o quatre cada any amb l'objectiu de donar a conèixer l'obra poètica d'autors joves i de recuperar peces singulars i poc conegudes d'autors clàsssics. L'objectiu final és promocionar la poesia com a gènere de creació literària. L'edició de plaquettes va se una de les primeres activitats del grup, des dels seus inicis en els anys 80, pel que la col·lecció completa s'apropa al centenar de títols (bibliografia completa en preparació).
• Llibres: Des de la seva creació, la vocalia ha editat diversos títols, d'autors catalans i internacionals. Les obres més recents publicades són els dos primers volums de la història d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals, i la reedició facsímil de l'obra d'Agustí Bartra El gall canta per tots dos (Columna 1991 / Mirall de Glaç 2008), publicada en motiu del centenari del poeta (bibliografia completa en preparació).
• Revista cultural Ciutat: La revista cultural de l'entitat va començar a publicar-se el 1992 i se n'han editat fins ara 14 números. El seu contingut el contitueixen articles de fons, entrevistes i dossiers sobre art, literatura, poesia, música, pensamen, que paren especial atenció als creadors terrassencs i als grans esdeveniments locals (amb números i dossiers monogràfics dedicats a figures com Ferran Canyameras, Joan Duch, Pere Prat i Ubach, Agustí Bartra, Festival de Jazz, Trobada de Poesia...) però també a temes més trasnversals, com la recuperació del patrimoni industrial, les noves formes d'expressió plàstica —des del graffiti a l'art electrònic— o el paper històric i polític de la premsa a la ciutat de Terrassa. | 2017/06/29 12:33:12 | http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura/publicacions | mC4 | 3 |
Els millors productes de la cuina rapitenca es presenten al Fòrum Gastronòmic de Barcelona | Aguaita.cat
Cuiners del Col·lectiu de Cuina i productors agroalimentaris participen en demostracions dins la fira referent del sector
per Redacció , Barcelona , 20 de novembre de 2019 a les 17:17 |
La gastronomia de la Ràpita s'està fent un lloc dins la fira referent del sector a Catalunya, el Fòrum Gastronòmic de Barcelona. De dilluns a dimecres, diversos xefs i productors agroalimentaris del municipi i del delta de l'Ebre han participat en demostracions i tastos per tal de donar a conèixer el producte entre distribuïdors i professionals del sector gastronòmic.
La presència del Col·lectiu de Cuina La Ràpita-Delta de l'Ebre i l'Ajuntament de la Ràpita ha servit també per presentar les Jornades Gastronòmiques del Llagostí, que acull la població fins al pròxim 8 de desembre. Al voltant d'aquest emblemàtic crustaci insígnia de la Ràpita, va girar la presentació del Col·lectiu de Cuina el dilluns 18 a càrrec de la seva presidenta, Imma Bòria.
Durant l'acte, també van intervenir el secretari de la Confraria de Pescadors Verge del Carme i les empreses Musclarium, Olis Sta. Montsià SCCL i Mel Múria. Tot seguit, el restaurant Ventall Freddy i la Confraria van oferir un tast de llagostins i, a la tarda, Musclarium va servir ostres a aquells que s'apropaven a l'estand de la Ràpita.
El dimarts va ser el torn del xef Albert Guzman, amb un showcooking a La Cuina de l'Espai Catalunya que va tenir el maridatge del sake de l'empresa Kensho de l'Ampolla.
La preparació de Guzman va consistir en la preparació de diversos productes del Delta, com l'ostra arrissada, l'ànec i l'anguila. Per últim, el dimecres es va continuar amb la promoció del llagostí a l'estand de la Ràpita amb una degustació preparada pel restaurant Can Batiste.
L'alcalde de la Ràpita i regidor de Turisme, Josep Caparrós, va remarcar la importància que té per la promoció econòmica del municipi estar en les principals fires nacionals, al costat d'altres destinacions que competeixen amb la Ràpita. "El Fòrum Gastronòmic és un dels referents del sector a Catalunya i per això la Ràpita, com a destinació gastronòmica, no pot deixar passar l'ocasió d'estar-hi present". "D'esta manera també fem que els cuiners i productors de la Ràpita mostren la seva qualitat", va afegir Caparrós.
General, fòrum gastronòmic Barcelona, cuina marinera, la Ràpita, Jornades Gastronòmiques del Llagostí | 2021/05/08 21:53:10 | https://www.aguaita.cat/noticia/16446/millors-productes-cuina-rapitenca-es-presenten-al-forum-gastronomic-barcelona | mC4 | 3 |
Us adjuntem la formació que realitzarà ESEC Sabadell aquest mes de juny
Instal·lació i manteniment d'equips mecànics ATEX
11 i 12 de juny de 9 a 14hLa legislació exigeix que els operaris que treballin i/o realitzin manteniment en zones ATEX estiguin degudament formats.
Documents usuals, especial referencia a les lletres de canvi
Dimarts 12 de juny de 15 a 19hObjectiu: donar a conèixer als alumnes informació d'utilitat relacionada als documents utilitzats al Comerç Internacional i la seva transcendència fiscal, duanera i contractual.
Inclou pràctica en anglès.
Dimarts 12 de juny de 15 a 18hL'ordre i la neteja als llocs de treball, evitant l'innecessari, ajuda a millorar l'organització i els processos de treballs amb sol.lucions simples, útils i d'aplicació immediata.
Dimarts 12 de juny de 15 a 19hEstar localitzable. Et podran ubicar geogràficament i trobar de forma ràpida en les cerques des del mòbil, ordinador o tableta, amb les avantatges que això representa al món de la empresa en l'actualitat.
12,14,19, i 21 de juny. Dimarts i dijous de 16 a 20hAprèn a auditar-te per millorar la rendibilitat, la tresoreria i disminuir les necessitats de finançament. El diagnòstic de la situació econòmica-financera s'ha de realitzar quan l'empresa va bé, després ja és massa tard!
Inici 13 de juny. Dilluns i dimecres de 19 a 21.30hAquest curs és per a tots aquells usuaris de fulls de càlcul de Microsoft Excel que vulguin aprofundir els seus coneixements i obtenir un nivell d'expert per a la utilització professional de l'eina.
Dimecres 13 de juny de 15 a 19hDescobreix set possibilitats per retenir el talent a la teva empresa quan la retribució ja no és suficient. Nous valors i nous projectes de vida panteixen nous reptes a la captació i retenció del talent.
Resolució de dubtes sobre el nou RGPD
Divendres 15 de juny de 9 a 14hUn cop vigent el RGPD us oferim aquesta formació on tractarem les principals novetas del nou reglament i resoldren els vostres dubtes !! | 2020/01/25 01:38:17 | http://www.cangavarra.cat/formacio-al-territori-esec-sabadell-3/ | mC4 | 3 |
Finestres amb aïllament tèrmic que generen electricitat
Les tendències de construcció respectuoses amb el medi ambient han augmentat la popularitat dels recobriments de finestres que mantenen els costos de calefacció i refrigeració bloquejant peces de llum solar innecessàries. També han inspirat científics i enginyers per crear cèl·lules solars primes que permeten convertir finestres en generadors d'electricitat en miniatura. Els investigadors de la Xina han fet un pas més i combinen aquestes dues funcions en un material compatible amb la finestra que podria duplicar l'eficiència energètica d'una llar mitjana.
La fotovoltaica integrada en edificis és un excel·lent exemple d'un mercat on la fotovoltaica de silici, malgrat el seu baix cost i rendiment, no és la més adequada per la seva aparença i pesadesa. En canvi, es pot fer que les fotovoltaiques orgàniques siguin films semitransparents, lleugers i acolorits que siguin perfectes per convertir finestres en generadors d'electricitat i aïllants tèrmics.
Per a la construcció d'un prototip capaç de subministrar simultàniament electricitat i prevenir l'escalfament excessiu, els investigadors, necessitaven realitzar un equilibri entre la recollida de llum per a l'electricitat generació, bloquejant-la per aïllament tèrmic, i transmetent-la com una finestra. La barreja i la concordança entre materials i compostos químics proposats prèviament per a aquests diferents propòsits, van configurar un dispositiu que permetia que les porcions visibles de la llum solar tornessin a la llum infraroja i convertissin la regió d'infraroig, en un corrent elèctric.
Els càlculs anteriors suggereixen que, en teoria, la instal·lació de finestres equipades amb propietats d'aïllament tèrmic i de calor que generen electricitat podria reduir la dependència mitjana de la llar en fonts elèctriques externes en més del 50%. Encara que aquesta estimació suposa que cada polzada quadrada de cada finestra es projectarà amb cel·les solars multifuncionals, només requereix un lleuger augment del rendiment de la conversió de potència a partir de la xifra del 6,5%. Per a aquesta demostració, ni tan sols cal utilitzar les millors plaques fotovoltaiques orgàniques que hi ha en aquest camp. La seva eficiència millora ràpidament i s'espera poder millorar contínuament el rendiment d'aquesta pel·lícula d'una finestra solar unificada.
Aquests materials de doble funció continuen estan molt en els inicis, però s'espera que obrin camí a noves tecnologies beneficioses. La fabricació de cèl·lules solars polimèriques semitransparents multifuncionals aïllants per calor és només el principi d'explorar noves aplicacions de la fotovoltaica orgànica. | 2020/07/14 16:39:48 | https://blogosfera.el9nou.cat/finestres-amb-aillament-termic-que-generen-electricitat/ | mC4 | 3 |
abril de 2019 – exit21.org
Categoria: Opinió Etiquetes: Andy Trias, Barcelona, diada de Sant Jordi, Sant Jordi
Processó cultural per Madrid
Publicat a abril 29, 2019 per Lluc Valls
En aquesta setmana santa vaig gaudir d'una fabulosa estada amb la meva família a la ciutat de Madrid. Vaig visitar els museu reina Sofia, museu casa Joaquin Sorolla i el Museu del Prado. En aquesta estada a Madrid… Continuar llegint
Categoria: Opinió Etiquetes: Madrid, Museu del Prado, Setmana Santa
QUAN LES FLORS DEMANEN AUXILI
Publicat a abril 29, 2019 per Beatriz Ruiz
Quan les flors demanen auxili No és per a que les pintis i dibuixis en una maqueta o un quadre. No! Mira primer el seu nasset d'or, Desprès segueix els seus pètals arrugats com un paper en remull. … Continuar llegint
Publicat a abril 29, 2019 per Francisco Marín
Categoria: Opinió Etiquetes: Barça, Lliga
Publicat a abril 15, 2019 per Beatriz Ruiz
Quan la veu és dolça, sedueix com una caramella Volant com una fulla al vent. L'escoltes en silenci, en calma, Pensant en un dolç caramel regalimant entre la llengua i les dents. És tan profunda, tan càlida, que… Continuar llegint
Un gran Barça guanya la sisena copa consecutiva
Publicat a abril 8, 2019 per Gerard Ruiz
El Barça de handbol ha guanyat la sisena copa del Rei consecutiva, guanyant amb facilitat al Conca per 34-18. El primer temps ha estat més igualat i els blaugranes només guanyaven per quatre punts de diferencia. El Conca… Continuar llegint
Categoria: Opinió Etiquetes: Barça, Copa del Rei, handbol
Publicat a abril 8, 2019 per Beatriz Ruiz
Entre tú y yo, y en ese escudo que nos protege. Nuestro amor se irá a la luna, todo el tiempo. Entre tú y yo, y ese corazón transparente canta todo el rato como un ruiseñor cantando entre… Continuar llegint | 2022/05/22 14:13:45 | https://www.exit21.org/2019/04/ | mC4 | 3 |
Concurs de Geografia a 4t d'ESO A ~ Escola Pia Sabadell
Home » ESO » Concurs de Geografia a 4t d'ESO A
Concurs de Geografia a 4t d'ESO A
16.3.21 ESO
Avui s'ha celebrat la tercera i última final de la primera edició del concurs de geografia de 4rt d'ESO que ha enfrontat als guanyadors del 4rt d'ESO A contra un equip format per professors de l'escola.
Els dos equips s'han enfrontat en un concurs on han hagut de respondre països i capitals d'Europa i Àsia, han hagut de situar-los al mapa i finalment identificar diferents banderes. En aquesta ocasió l'equip de professors ha derrotat als dos equips d'alumnes campions del 4rt d'ESOA formats. No obstant els alumnes han competit a un gran nivell i han demostrat uns coneixements i una esportivitat excel·lents.
En aquesta ocasió s'ha fet entrega de diferents premis que han votat els alumnes al llarg de les diferents finals a millor jugador/a, esportivitat i sentit de l'humor.
L'esdeveniment ha tingut lloc en la sala d'actes de l'escola dins del grup bombolla per poder garantir el distanciament social i les mesures sanitàries corresponents, ha estat tot un èxit gràcies a la col·laboració i la bona disposició dels alumnes que han pogut fer possible un dia divertit i diferent.
Acompanya a la notícia dues fotografies amb els equips guanyadors del 4rt d'ESO A i els seus diplomes penjats a l'estrenat "hall of fame" del 4rt d'ESO A. | 2021/04/15 07:04:39 | http://sabadell.escolapia.cat/2021/03/concurs-de-geografia-4t-deso-a.html | mC4 | 3 |
«El ninot de neu» - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Un conte per als nens de fins a 3 anys ideal per ser explicat i cantat
matilde portales raga / clijcat / amic 14.05.2018 | 18:03
La cançó popular El ninot de neu és el fil conductor i el títol d´un nou llibre editat per Barcanova dins de la seua col·lecció El Petit Univers (fins a 3 anys).
Les il·lustracions de l´aragonesa Blanca Bk, fetes amb aquarel·les i llapis de colors vius, complementen amb suavitat i delicadesa el text, aportant melodia, plasticitat i dinamisme a tot el projecte.
S'ha de destacar un bon disseny de personatges, amables i de caire oníric, que poden servir com a font d´inspiració per treballar el llibre al Nadal a l´escola i a casa.
En resum, un llibre bonic i senzill que s´afegeix al vast conjunt de llibres amb temàtica nadalenca ja editats, i que, en aquesta ocasió, té com a principal atractiu el dolç treball visual de Blanca Bk, i l´opció del recurs musical com a suport de la lectura. | 2018/10/22 18:43:40 | https://www.regio7.cat/cultures/novetats-editorials/2018/05/14/ninot-neu/475826.html | mC4 | 3 |
Negociar l'autogovern i la secessió – Institut d'Estudis de l'Autogovern
Negociar l'autogovern i la secessió 6 Octubre, 20166 Octubre, 2016 estudisautogovernDeixa un comentari El passat dilluns 3 d'octubre l'Institut va organitzar la conferència "Center-Periphery Bargaining in the Age of Democracy" amb els professors de l'Arizona State University Michael Hechter i David Siroky.
Hechter i Siroky, van exposar la seva recerca sobre negociacions centre perifèria en dues parts. Primerament, els professors van exposar la investigació publicada a l'European Political Science Review i coautorada amb l'investigador Sean Muller, sobre l'estudi de cas del Jura bernès. En segon lloc, mitjançant l'exemple del secessionisme jurassià, van exposar un model general que busca explicar el poder de negociació vertical (centre-perifèria) de les regions.
En el cas del secessionisme del Jura bernès, l'estudi del referèndum del 2013 en aquesta regió Suïssa del cantó de Berna ha permès als investigadors comprovar diverses hipòtesis sobre les preferències per la independència. La conclusió més rellevant és el fet que les variables culturals, religioses i racionals no tenen un efecte independent, sinó que, si descobrim les interaccions entre elles, podem trobar la font de les preferències polítiques. En el cas del Jura bernès, Hechter i Siroky van apuntar la importància del catolicisme i la llengua (francesa) per a preferir un cantó amb una tradició de govern més estatista i, per tant, el fet de triar romandre a Berna i no pas annexar-se al cantó de Jura, de tradició més neoliberal. Aquesta troballa, permet afirmar que les identitats culturals, en societats culturalment diverses, només tenen un pes rellevant si condicionen les preferències polítiques. En aquest sentit, fent-ne una comparació amb el cas escocès (2014), Hechter i Siroky van assenyalar que les identitats lingüístiques condicionen més les preferències polítiques (per exemple optar per la secessió) que no pas les identitats religioses o culturals.
Pel que fa a la segona part de l'exposició, referida a la modelització de les negociacions centre-perifèria, el punt central es centrava en l'explicació de fins a quin punt el govern central pot fer concessions a una regió perifèrica per tal de persuadir-la de no emprendre la via secessionista. Siroky i Hechter van exposar una teoria de jocs que es basa en les accions clàssiques de Hirschman (sortida, veu i lleialtat) per analitzar dues variables que expliquen la capacitat de negociació: a) la credibilitat de l'amenaça de sortida (secessió); b) el grau de dependència de la regió que presenta el centre (econòmica, política, cultural…). Així, la combinació d'aquestes dues variables crea quatre escenaris possibles (dependència sense amenaça creïble, dependència amb amenaça creïble, no-dependència sense amenaça creïble i no-dependència amb amenaça creïble). Segons el model, només quan es produeix una amenaça creïble de secessió el centre estarà disposat a oferir concessions d'autogovern, sempre i quan el grau de dependència respecte de la regió en concret sigui elevat en l'àmbit econòmic o en el cultural. Els professors van avançar que aquesta recerca es publicarà a final d'any a la Swiss Political Science Review.
Enllaç a l'article d'Hechter, Siroky i Muller a l'European Political Science Review: "Cultural legacies and political preferences: the failure of separatism in the Swiss Jura"
Entrada prèviaPresidencials americanes, un federalisme absent?Entrada següentIACFS 2016 Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 2017/06/26 20:33:19 | https://estudisautogovern.blog.gencat.cat/2016/10/06/negociar-lautogovern-i-la-secessio/ | mC4 | 3 |
Aula Jordi Rubió i Balaguer - Facultad de Información y Medios Audiovisuales - Universitat de Barcelona - Universidad de Barcelona
Des del curs 2007-2008, el nostre centre organitza regularment les Aules Jordi Rubió i Balaguer, que duen el nom de qui fou professor de l'Escola de Bibliotecàries des de la seva creació el 1915, i director entre 1930 i 1939. Es tracta d'uns seminaris especialitzats sobre temes d'actualitat en l'àmbit de la Informació, la Documentació i la Comunicació.
L'any 2002 la Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition-SPARC va publicar un document seminal en l'àmbit de l'accés obert: The Case for Institutional Repositories: A SPARC Position Paper
Aquest informe pot considerar-se l'acta baptismal dels repositoris institucionals, que en aquell moment es van definir com a "col·leccions digitals que capturen i preserven la producció intel·lectual d'una universitat, o d'un grup de centres universitaris i de recerca". Des de llavors els repositoris no han deixat d'expandir-se en l'ecosistema de la informació i avui inclouen documents de tot tipus i són usats per tot tipus d'institucions i biblioteques.
Aquests vint anys de repositoris, la seva expansió i evolució, els han consolidat com un component fonamental de quasi qualsevol biblioteca i ara pot ser un moment adequat per debatre i reflexionar sobre les necessitats a les quals responen, la seva posició actual i els reptes que haurien de satisfer. L'Aula Rubió vol fer-ho en tres sessions que tindran lloc al llarg del curs 2021-22 sota la coordinació de Lluís Anglada, amb el següent programa:
Seminari 1: "Repositoris: orígens i horitzons"
Seminari 2: "Repositoris: què i per a què"
Seminari 3: "Repositoris: la seva integració en l'ecosistema de ciència oberta"
El seminari 1 "Repositoris: orígens i horitzons" tindrà lloc el 10 de novembre del 2021 i es celebrarà amb aquest programa:
Presentació / Miquel Térmens, degà de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
"Pinceladas históricas sobre el contexto en el que surgieron los repositorios institucionales" / Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del CSUC
"The key role of repositories in making the world smaller and the science better" / Michele Mennielli, Senior Global Strategist at LYRASIS (Estats Units d'Amèrica)
"Una nueva generación de repositorios para la innovación, sostenibilidad y equidad en la comunicación académica" / Eloy Rodrigues, president del Consell Executiu de COAR (Confederation of Open Access Repositories) i Director de la Unidade de Serviços de Documentação e Bibliotecas (Universidade do Minho, Portugal)
Les intervencions seran en la llengua dels títols de cada una d'elles tal i com consten el programa.
Dia i hora: dimecres, 10 de novembre de 2021, de les 12 a 2/4 de 3
Lloc: Retransmissió en línia via Canal de YouTube de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals: https://www.youtube.com/user/FBiDUB/ (no cal inscripció, activitat en obert)
Les llengües d'aquest primer seminari seran el castellà i l'anglès.
Arantxa Mellado Bataller, directora de Datalibri i The Spanish Digital Link.
Entrada lliure. Us preguem que confirmeu la vostra assistència prèviament a Mercè Garcia (mercegarciab@ub.edu)
(ISSUU| PDF)
Seminari 1 (11 de desembre de 2017). «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual»
Una història és quelcom que no existeix fins que algú l'explica i, d'aquesta manera, la transmet, la regala a una comunitat. Les històries –parlades, cantades, escrites, il·lustrades o filmades– ens acompanyen al llarg de tota la vida, des del bressol i del mateix úter matern fins la vellesa, i constitueixen un instrument essencial tant per al desenvolupament social i emocional dels nens com per al creixement personal en qualsevol etapa de la vida.
Amb aquest seminari, volem contrastar i alhora agermanar la literatura i les narratives audiovisuals, com les pel·lícules o les sèries de televisió, centrant-nos en les seves aportacions al lector-espectador, així com en tot allò que fa que una obra ens arribi i ens influeixi.
Presentació de l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018 del Centre de Recerca Informació, Comunicació i Cultura (CRICC-UB), a càrrec de Maite Comalat, editora de l'Anuari
Taula de debat: «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual»
Dia i hora: dilluns, 11 de desembre de 2017, a les 18 h
(Flash | PDF)
Seminari 1 (19 d'abril de 2017). «Comunicació i avaluació de la recerca en l'era de la ciència oberta»
Presentació: a càrrec d'Ernest Abadal, degà de la Facultat de BiD.
Presentació de Lluís Anglada
Presentació d'Anna Casaldàliga
Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau 140, aula Jordi Rubió i Balaguer (espai 210).
Seminari 1 (25 de novembre de 2015). «Viquipèdia: més enllà del coneixement obert»
«Viquipèdia: més enllà del coneixement obert»
Entrada lliure (us preguem que prèviament confirmeu la vostra assistència a: mercegarciab@ub.edu)
Seminari 2 (2 de març de 2016). «Recerca i innovació en biblioteques i unitats d'informació»
La innovació i la recerca interessa a les biblioteques i a les unitats d'informació, perquè els permet millorar els serveis que tenen en funcionament. Aquestes activitats de recerca i innovació són molt variades i poden centrar-se en l'estudi dels usos i de les necessitats dels usuaris, en el desenvolupament de solucions tecnològiques aplicades a recursos documentals i a serveis, o en la creació de nous programes de difusió o formació.
La innovació i la recerca en biblioteques i unitats d'informació amb col·laboració del professorat interessa a la nostra Facultat en general, però molt especialment si l'entenem com un instrument fonamental per assegurar la qualitat de la docència i el seu vincle amb la realitat. Per altra banda, els projectes de recerca i innovació en biblioteques es poden vincular amb els treballs finals de grau i de màster o amb les tesis doctorals i són una oportunitat perquè els estudiants i els seus tutors facin una immersió en les necessitats reals.
L'objectiu de la taula rodona d'aquest Seminari és reunir diversos professionals implicats en la recerca i la innovació per tal que ens expliquin la seva experiència i ens indiquin quins espais i quins àmbits són els més adequats per fer recerca i innovar.
Presentació del llibre CBUC 2004-2013: els últims deu anys d'activitats i de presència pública. A càrrec de Miquel Puig, director general del CSUC.
Taula rodona: Recerca i innovació en biblioteques i unitats d'informació
Modera: Cristóbal Urbano, professor de la Facultat de BiD
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC
Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona
Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya
Míriam Sort, cap del Servei d'Anàlisi i Difusió Jurídica de la Generalitat de Catalunya
«Recerca i innovació en biblioteques i unitats d'informació»
Dia i hora: dimecres, 2 de març de 2016, a les 17 h
Seminari 1 (19 de novembre de 2014). Accés a la informació i drets d'autor
L'accés a la informació i els drets d'autor han estat un tema de debat, en especial al llarg dels darrers anys. Amb l'aparició dels primers llibres impresos, la manera d'accedir a la informació va canviar radicalment, i ara ens trobem davant d'un altre canvi de gran magnitud, resultat dels avenços tecnològics: s'han ampliat les possibilitats d'accedir a la informació, però, al mateix temps, es fa cada vegada més necessari preservar els drets dels creadors —tant els drets morals com els d'explotació— a través d'un marc legal que, al mateix temps, ha d'assegurar que les biblioteques puguin seguir garantint un servei públic d'igualtat a tots els ciutadans.
La sessió té els objectius següents:
Conèixer com han evolucionat els drets d'autor en els últims anys.
Posar en comú el marc normatiu relacionat amb els drets d'autor.
Destacar les principals dificultats en què es troben els diferents actors de l'actual entorn legal: autors, editors, llibreters, biblioteques i usuaris.
Destacar les principals actuacions que estan duent a terme les organitzacions bibliotecàries i les que gestionen els drets d'autor.
17.00 h - Benvinguda d'Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
17.15 h - Presentació del seminari, a càrrec d'Adela d'Alòs-Moner, coordinadora de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer
17.30 h - Taula rodona amb la participació de:
Josep Matas: «L'entorn legal en què ens movem». Llicenciat en dret i en història, advocat especialitzat en dret de la informació, protecció de dades i propietat intel·lectual. Autor del blog Legalment.
Glòria Pérez-Salmerón: «La visió i les actuacions de les organitzacions professionals». Bibliotecària i documentalista, presidenta de FESABID, i membre dels òrgans de direcció d'EBLIDA i IFLA.
Glòria Rius i Olcos: «La visió dels llibreters i editors». Formada a la UPF en Humanitats i a ESADE, va ser cap de vendes institucionals i de màrqueting del Grup62 i directora de la Llibreria del Raval. Actualment és responsable de la llibreria-cafè Laie Pau Claris.
Bernat Ruiz Domènech: «La veu de lectors i usuaris de biblioteques». Graduat en disseny industrial (Escola Elisava), professor del màster d'Edició Digital (Instituto de Postgrado de Cultura y Comunicación) i freelance en divulgació i consultoria editorial. Autor del blog Verba volant, scripta manent.
Dia i hora: dimecres, 19 de novembre de 2014, a les 17 h.
Els seminaris del curs 2013-2014 han estat:
Seminari 1 (novembre): Els MOOC: Una oportunitat per a les universitats?
Seminari 2 (abril): El web semàntic: més enllà d'una extensió del web actual?
Seminari 1 (13 de novembre de 2013). Els MOOC: Una oportunitat per a les universitats?
17.00 h - Benvinguda de Carina Rey, comissionada per a Sistemes d'Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona.
Mercè Cabo. Vicegerent de l'Àrea de Serveis, Tecnologia i Recursos d'Informació de la Universitat Pompeu Fabra.
Mercè Gisbert. Professora de la Universitat Rovira i Virgili. Doctora en Ciències de l'Educació i especialista en tecnologies aplicades a l'educació.
Teresa Sancho. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctora en Enginyeria electrònica i llicenciada en Matemàtiques.
18.45 h - Col·loqui amb els assistents.
Material de Mercè Gisbert i Teresa Sancho
Presentació de Mercè Cabo
Dia i hora: dimecres, 13 de novembre de 2013, a les 17 h.
Seminari 2 (09 d'abril de 2014). El web semàntic: més enllà d'una extensió del web actual?
Montserrat Sebastià i Salat, in memoriam
Aquest és el primer seminari de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer després de la mort, el passat dia 5 de febrer de 2014, de la professora de la Facultat, Montserrat Sebastià i Salat, que en la seva dilatada tasca docent i de recerca sempre va dirigir els seus interessos cap a la relació entre la tecnologia i la gestió de la informació. Amb aquest seminari, li volem dedicar un record.
A finals de la dècada dels noranta, Tim Berners-Lee, del W3C (World Wide Web Consortium), comença a parlar del «web semàntic», amb l'objectiu de complementar els continguts del web actual amb dades estructurades que puguin ser interpretades i explotades per màquines. Tot i les enormes possibilitats que el web semàntic ofereix, alguns aspectes, com ara la complexitat tecnològica, han provocat que el seu procés d'adopció hagi estat lent.
Conèixer l'evolució, l'estat actual i les perspectives de futur del web semàntic
Destacar les principals dificultats per a la seva implementació
Contrastar els principals avantatges que el web semàntic pot aportar
Identificar els estàndards més importants
Posar en comú experiències que s'han dut a terme en l'àmbit d'arxius i biblioteques.
16.30 h - Montserrat Sebastià, en el record
Benvinguda d'Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Maria Elvira, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Miquel Centelles, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Lourdes Prades, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República
17.00 h - Taula rodona
Presenta i modera: Adela d'Alòs-Moner, coordinadora de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer i professora associada de la Facultat.
Gerard Casamayor: «Evolució del web al web semàntic i Linked Open Data». Dept. de Tecnologia de la Informació i les Comunicacions (UPF) Investigador del grup de recerca Tractament Automàtic del Llenguatge Natural.
Eva Méndez: «Estàndards i mapeig de dades. Aplicació en arxius i biblioteques» Professora titular i vicerectora adjunta d'Infraestructures i Medi ambient de la Universidad Carlos III de Madrid.
Ramon Ros: «Què es pot fer i què no es pot fer amb el web semàntic i Linked Open Data» Coordinador d'aplicacions bibliotecàries i documentals. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).
18.45 h - Col·loqui amb els assistents
Montserrat Sebastià, en el record
Material de Gerard Casamayor
Material d'Eva M. Méndez Rodríguez
Material de Ramon Ros
El web semàntic: més enllà d'una extensió del web actual?
Dia i hora: dimecres, 9 d'abril de 2014, a les 16.30 h.
Els seminaris del curs 2012-2013 han estat:
Seminari 1 (octubre): Gestió documental i administració electrònica
Seminari 2 (gener): El llibre en un context de canvis socials i tecnològics
Seminari 3 (maig): Cercadors a Internet i xarxes socials: tendències de futur. Una visió global més enllà de Google
Seminari 1 (10 d'octubre de 2012). Gestió documental i administració electrònica
El dimecres 10 d'octubre, l'Aula Jordi Rubió i Balaguer organitza el seminari «Gestió documental i administració electrònica». La sessió té els objectius següents:
Conèixer el rol que poden tenir els professionals de la informació
17.15 h - Conferència inaugural. Ascen Moro Cordero, cap de la Unitat de Gestió del Coneixement i Qualitat de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
18.45 h - Torn de preguntes.
Presentació de Jordi Serra (Flash | PDF)
Presentació de Teresa Cardellach (Flash | PDF)
Presentació d'Ascen Moro (Flash | PDF)
Presentació de Magda Lorente (Flash | PDF)
Dia i hora: 10 d'octubre, 17 h
Lloc: Aula Jordi Rubió i Balaguer (espai 210 de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. UB
Entrada lliure (us preguem que prèviament confirmeu la vostra assistència a: mercegarciab@ub.edu).
Seminari 2 (30 de gener de 2013). El llibre en un context de canvis socials i tecnològics
17.15 h - Taula rodona. Moderada per Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, amb la participació de:
Xavier Mallafré, president del Gremi d'Editors de Catalunya
Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes
Guillem Terribas, Llibreria 22 de Girona
Lola Pons, coordinadora tècnica de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
19 h - Aperitiu i espai d'intercanvi entre participants i assistents.
Dia i hora: 30 de gener, 17 h
Els tres temes tractats en els seminaris del curs 2010-2011 han estat:
Seminari 1 (novembre): Col·leccions digitals i digitalització de col·leccions: sostenibilitat i finançament de biblioteques en l'entorn digital
Seminari 2 (març): Biblioteques personals i col·leccionisme bibliogràfic
Seminari 3 (maig): La funció de la lectura en el procés de formació de la persona, de l'estudiant i del professional
Seminari 1 (23 de novembre de 2010). Col·leccions digitals i digitalització de col·leccions: sostenibilitat i finançament de biblioteques en l'entorn digital
Les biblioteques digitals (ja siguin subscripcions de recursos electrònics, repositoris de documents digitals o col·leccions digitalitzades) requereixen d'una planificació que garanteixi la seva sostenibilitat a llarg termini. Per aquesta raó, el seminari vol debatre sobre la correcta definició dels objectius, productes i serveis de la biblioteca digital, així com la determinació de la seva contribució a la missió institucional, en tant que elements imprescindibles per establir un model de negoci en què s'han de definir qüestions com les solucions tècniques, recursos, màrqueting o finançament.
Conferència (en anglès) a càrrec de Mel Collier, professor i cap de la biblioteca universitària de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) (http://bib.kuleuven.be/english/), membre del consell assessor de The European Library (http://search.theeuropeanlibrary.org/), especialista en planificació financera per a biblioteques digitals, i editor del llibre Business planning for digital libraries: international approaches (http://upers.kuleuven.be/en/titel/9789058678379).
Taula rodona amb la participació de Ramón Abad, director de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza; Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Univesitàries de Catalunya; i Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya. Modera: Àngel Borrego, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Guia de lectura: "Col·leccions digitals. L'adquisició de recursos electrònics"(Flash | PDF).
Seminari 2 (17 de març de 2011). Biblioteques personals i col·leccionisme bibliogràfic
Jesús Marchamalo, periodista i escriptor, va impartir la xerrada «Vivir los libros»
- Exposició d'ex-libris (en col·laboració amb l'Associació Catalana d'Exlibristes.
- La biblioteca ha realitzat una guia de lectura
- Taula d'intercanvi de punts de llibre
Dia i hora: 17 de març, a les 16 h.
Lloc: Aula 210 de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB).
"Hay quien dice que las bibliotecas definen a sus dueños y estoy seguro de que es cierto. Igual, posiblemente, que te define el contenido del frigorífico, el del armario o el número de cremas hidratantes sobre la repisa del cuarto de baño. La lectura es una declaración pública de intenciones. Habla de quiénes somos y de cuáles son las cosas que nos interesan. Y compartir lecturas hermana como hermanan los gustos culinarios, ser del Numancia o veranear en el mismo lugar de la costa."
Marchamalo, Jesús. Tocar los libros. 1.ª ed. Cuenca: Centro de Profesores y Recursos de Cuenca, 2004, p. 14. Disponible en línia a: http://files.myopera.com/odradek/LIBROS/CUADERNO29.pdf?1295256913?1295336439.
Guia de lectura: " Col·leccionisme i biblioteques particulars. Reflex de la nostra personalitat"
(Flash | PDF).
Seminari 3 (4 de maig de 2011). La funció de la lectura en el procés de formació de la persona, de l'estudiant i del professional
- Conferència «Límites y fronteras de la lectura», a càrrec de Joaquín Rodríguez. Doctor en Sociologia, actualment dirigeix el màster d'Edición de la Universidad de Salamanca i manté el bloc Los futuros del libro (http://futurosdellibro.com). És autor de diversos llibres, els més recents dels quals són Edición 2.0: Sócrates en el hiperespacio i Bibliofrenia (Editorial Melusina), i enguany apareixeran El Potlatch digital: Wikipedia y el triunfo del procomún y el conocimiento compartido (Editorial Cátedra) i El nuevo paradigma digital del libro (Editorial Trama).
Vídeo de la conferència. Presentació en pdf
- Taula rodona amb la participació de Rosa Artigal, mestra i psicopedagoga, directora de l'Institut Escola Costa i Llobera, ha estat també professora a cursos de postgrau de la URL; Sisco Vallverdú Bayés, enginyer de telecomunicacions per la UPC, professor titular d'universitat del departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC des de 1988, ha estat vicerrector de Recerca, Innovació i Metodologia Educativa de la UOC (1998-2006), i Núria Ventura, bibliotecària i pedagoga, especialista en llibre infantil i actualment cap de la Secció de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona, on s'ocupa dels programes de foment de la lectura que s'impulsen a les biblioteques de la Xarxa de la Diputació. Modera: Lluís Anglada, director del CBUC i coordinador de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer.
Vídeo de la taula rodona
Dia i hora: 4 de maig, d'11 a 14 h
Lloc: Aula 210 de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB)
Guia de lectura: "El foment de la lectura en el procés de formació de la persona: de la infància a l'adolescència"
Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la Universitat de Barcelona
Video de l'acte : http://www.ub.edu/ubtv/node/51266 .
Per dirigir l'Aula el curs 2008-2009 es va comptar amb Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. La direcció de l'Aula recau sobre una persona que no pertany a l'actual claustre de professorat, designada per la Junta de Facultat a proposta del Deganat. La tria d'aquesta persona ha de permetre d'establir diversos nivells de diàleg amb el nostre entorn: entre el nostre centre i la societat, entre el claustre actual i els professors que van exercir en el passat, entre la Facultat i la resta de la Universitat, entre Catalunya i els professors i intel·lectuals d'altres països, etc.
Tots els seminaris han estat oberts al públic interessat. Els materials i presentacions dels seminaris que s'adjunten sota també estan disponibles en la secció de publicacions de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/altres-publicacions/llista-de-publicacions-de-la-facultat.html
Els curs 2008-2009 la programació va girar entorn tres eixos:
Primer Seminari "La influència d'Internet en la vida quotidiana" (25 de novembre de 2008).
Guia de lectura: "La influència d'Internet en la vida quotidiana" (PDF). Seminari "La influència d'Internet en la vida quotidiana" (25 de novembre de 2008).
Segon Seminari "La catalogació en un món global" (del 2 al 6 de març de 2009).
Conferència de Roy Tennant "21st Century description and access":
Conferència de Françoise Leresche
Tercer Seminari "Catalunya fa 100 anys: les biblioteques en la construcció d'un país" (14 de maig del 2009).
Guia de lectura: "Biblioteques populars a Catalunya. Les biblioteques de la Mancomunitat"
Seminari "Catalunya fa 100 anys: les biblioteques en la construcció d'un país" (14 de maig del 2009)
Amb motiu del 90è aniversari de l'Escola de Bibliotecàries, de la qual ens sentim hereus, el curs 2005-06 la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona va dedicar-ne l'Aula Magna a la figura de qui va ser professor, director i ànima de l'Escola en moments clau de la història de les biblioteques i de la formació de bibliotecaris a Catalunya: Jordi Rubió i Balaguer.
Al llarg del curs 2007-08 s'ha fet realitat la voluntat de donar una dimensió acadèmica i cultural a l'Aula: s'ha iniciat un cicle de seminaris que curs rere curs permeten fer una lectura reflexiva de la realitat i una interpretació prospectiva del món de la informació i la documentació. Hem volgut que els seminaris esdevinguessin un instrument regular d'extensió universitària de la Facultat, un espai de projecció pública envers els professionals i la societat, i alhora una oportunitat per potenciar un ambient de «comunitat universitària» amb els antics alumnes. La presència d'estudiosos destacats i de professionals de prestigi ha de facilitar tant la divulgació de la recerca com el debat sobre les polítiques de futur en els camps en què Rubió va ser un referent.
Per dirigir l'Aula en l'etapa de creació i consolidació hem comptat amb Carme Mayol, que va ser professora de la Facultat i directora de l'Escola entre 1985 i 1991. La direcció de l'Aula recau sobre una persona que no pertany al claustre de professorat, designada per la Junta de Facultat a proposta del Deganat. La tria d'aquesta persona ha de permetre d'establir diversos nivells de diàleg amb el nostre entorn: entre el nostre centre i la societat, entre el claustre actual i els professors que van exercir en el passat, entre la Facultat i la resta de la Universitat, entre Catalunya i els professors i intel·lectuals d'altres països, etc.
La durada i l'estructura dels seminaris pot ser variable, i depèn en cada cas dels objectius, la planificació i els recursos que s'hi puguin esmerçar, tot i que el model bàsic és el d'una mitja jornada en la qual hi haurà una presentació del tema a càrrec de la direcció de l'Aula, la ponència d'un conferenciant rellevant, una taula rodona formada per experts que debatran amb el ponent la seva intervenció i, per acabar, un torn obert d'intervencions del públic.
Per al curs 2007-2008 es va fer una primera proposta de programació, que lliga amb l'anàlisi prospectiva vers el 2010 de tres temes en els quals Rubió va treballar a fons: la biblioteca pública, la formació dels professionals i la història de la impremta i l'edició. La tria de l'any 2010 no fou casual, ja que,com recull el Pla estratègic de la Facultat, aquest és l'horitzó que marcaven les polítiques universitàries de convergència amb Europa en matèria d'educació superior.
Primer seminari: "Biblioteca pública 2010: el seu paper amb Internet". Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 24 d'octubre de 2007.
Debat sobre noves estratègies en política bibliotecària a la llum del recorregut convergent de les directrius IFLA/Unesco sobre Internet i sobre biblioteques públiques.
* Presentació de l'Aula: Carme Mayol.
* Conferenciant: John Lake, cap de la Secció de Biblioteques Públiques de l'IFLA i cap de la biblioteca pública del Barbican Center de Londres.
Presentació power point [.pdf]
Versió text [.pdf]
* Taula de debat: Carme Renedo, cap de l'Àrea de Biblioteques de la Direcció General de Cooperació Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Jordi Permanyer, cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Eulàlia Espinàs, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
Segon Seminari "Camins de futur per als estudis d'informació i documentació a la universitat del 2010". Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 28 de febrer de 2008.
Debat sobre les transformacions dels estudis de biblioteconomia i documentació en el marc de la convergència europea en matèria d'universitats.
* Presentació de l'aula: Carme Mayol
* Conferenciant: Lucy Tedd , professora del Departament of Information Studies de la Aberystwyth University
* Taula de debat: Enric I. Canela , Director del Departament de Bioquímica de la UB, President del Cercle pel Coneixement, i patró de l'ANECA;
José Antonio Moreiro, Decano de la Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación, de la Universidad Carlos III de Madrid ;
Constança Espelt, Coordinadora de la Comissió Promotora de la nova Titulació de Grau en Informació i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB).
Tercer Seminari "Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010". Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 29 de maig de 2008.
Debat sobre aquesta nova etapa del món de l'edició en l'entorn digital, tot commemorant el llibre de Jordi Rubió Impremta i llibreria a Barcelona (1474-1553).
*Presentació de l'Aula: Carme Mayol,coordinadora de l'Aula.
*Presentació del Seminari: Josep Massot, director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
*Conferenciant: Ferran Mascarell, conseller delegat de RBA Audiovisual.
*Taula de debat amb: Ciro Llueca, coordinador del PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya), Biblioteca de Catalunya. Imma Bellafont, presidenta del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya. Lluís Bonet, professor de la Universitat de Barcelona i coordinador del Màster de Gestió Cultural. Mònica Baró, professora de la Universitat de Barcelona i promotora de l'Observatori UB del Llibre, la Lectura i les Biblioteques. | 2021/12/07 03:21:59 | https://www.ub.edu/portal/web/informacion-medios-audiovisuales/aula-jordi-rubio-i-balaguer | mC4 | 3 |
Patufet-educat
Crawls filtered for educational content
Overview 🌍
The patufet-educat
dataset is a filtered version of the Catalan content in the Cultura X dataset, inspired by the fineweb-edu dataset, but specifically focused on educational content in Catalan.
All files 📂
The source code for creating this dataset can be found at the github repo, inside the educat
folder.
You can view the prompt used here
Dataset filtering 🛠️
As explained on the fineweb-edu dataset card, filtering content for training datasets often involves using synthetic data to identify educational material. Here’s how we approached it:
Annotation ✏️
We scored 100,000 text samples from the Oscar corpus using the gemini-1.5-flash model. The prompt classified texts on a scale from 0 to 7, allowing for a finer distinction between content quality.
The annotated web samples can be found here.
Classification 🧠
We trained a text classifier using FastText on these annotations. Although a transformer-based model would likely improve dataset quality, resource constraints led us to use FastText. The classifier, available here, achieved a Precision and Recall of 0.51825 across nine categories (0-7, plus non-safe content).
Filtering ⚙️
We chose a threshold of 3, which is lower than the fineweb-edu threshold (our 3 is more permissive that the original one). This decision balances our classifier's performance with the limited availability of Catalan texts. Heavier filtering would have resulted in a much smaller dataset.
The classification and filtering process took 4:35 hours on a laptop. If you wish to use a different threshold, we’ve released the full tagged dataset.
In total, around 2/3 of the original dataset were filtered.
Problems Encountered 🚧
We opted for a 0 to 7 scale instead of 0 to 5 to better differentiate between low-quality and mediocre content. In our 100,000 annotated samples, there were very few high scores (none at 7, and only five at 6). To streamline the classifier, we consolidated these into a 5.
The Gemini API also flagged some samples as unsafe, excluding them from the dataset and marking them with a score of 999 (missing data). This filtering helps to remove potentially harmful content, although it may also exclude valuable educational material, such as topics related to sexual reproduction.
Evaluation 🧪
This dataset hasn't been evaluated because we don't have the resources to do so. However, viewing the results of fineweb-edu and other similar filtered datasets, we think that it's going to help improve the quality of Catalan LLMs
Considerations and Disclaimer ⚠️
While the patufet-educat
dataset offers numerous benefits, there are some considerations to keep in mind:
- Remaining Harmful Content: Although we filtered out much harmful material, some undesirable content might still be present.
- Exclusion of Useful Content: Certain educational topics, such as those related to sexual reproduction, may have been unintentionally excluded due to the filtering process.
- Lack of Coding Content: Given the nature of Catalan content, there is likely a scarcity of programming or technical material in this dataset.
- Personal and Sensitive Information: As this dataset is derived from CommonCrawl, it may still contain personal or sensitive data. Users must consider this before using the dataset for tasks like training deep learning models.
License 📝
The licence should follow the terms for CulturaX, which in turn strictly follows those of mC4 and OSCAR. Please refer to both below licenses when using this dataset.
Conclusion and Recommendations
The creation of the patufet-educat dataset highlights both the challenges and opportunities involved in curating educational content in Catalan. While we were able to filter a significant amount of data, several key issues emerged that are important for anyone looking to replicate or build upon this work.
- Limited Availability of Catalan Content: We detected a limited availability of high-quality educational content in catalan, which made us select a lower threshold for filtering. This also lead to the creation of other datasets, like patufet-textbooks
- Quality vs Quality: Given the smaller pool of Catalan content, we faced a trade-off between quality and quantity. To ensure a sufficiently large dataset, we included some "meh" quality content, which might not be ideal for all use cases.
- Sensitive topics: Some sensitive topics that are important and not harmful have been left out due to the high safety settings in the Gemini API
- Improved Filtering Models: If resources allow, using a transformer-based model for classification would likely yield a higher-quality dataset.
- Broader Data Collection: o address the scarcity of Catalan content, future efforts could focus on broader data collection, perhaps even scraping specific educational websites or creating more targeted crawls that are likely to contain valuable material.
Despite these challenges, the patufet-educat dataset represents a valuable resource for developing educational tools and language models in Catalan. While there is room for improvement, this dataset provides a strong foundation that can be built upon in future iterations. By sharing the process and considerations, we hope to facilitate further development in this area and encourage collaboration among researchers and developers working with low/medium-resource languages :).
For more detailed information on the process of creating this dataset or any other inquiries, feel free to reach out. 😊
- Downloads last month
- 174