Datasets:

pauhidalgoo

/

patufet-educat

like 2

Notícies Tag: dones Dia Internacional de les Dones 2018.Declaració institucional La visibilitat de les dones als mitjans de comunicació i a la societat en general és l'eix de la campanya #veusquenoveus i dels actes i el Manifest institucional de la Generalitat de Catalunya en motiu del "Dia Internacional de les Dones 2018". Es convoca la VII edició dels "Premis d'Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals" El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha convocat la setena edició dels Premis d'Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals. Les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, una commemoració que se celebra arreu del món. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

2020/07/13 04:52:19

http://desenvolupamentrural.cat/noticies?escape=false&page=2&tag=dones

mC4

Formem part del pla CLIMA! | Institut Quatre Cantons del Poblenou Carme Gabaldon2020-01-26T20:17:13+01:00 Ens alegra fer-vos saber que ens han concedit un dels ajuts per al desenvolupament de projectes en el marc del Compromís de Barcelona pel Clima 2018 amb el projecte titulat "Blocs de Recerca i Creació a l'ESO (BRCS): Estratègies per transformar el teu institut i millorar la qualitat de vida dels seus usuaris". Aquest ajut ens l'han concedit juntament amb les cooperatives BIOHabita! i Societat Orgànica amb qui ja col·laboràvem des del curs passat i que ens aportaran el coneixement expert que necessitem per tirar el projecte endavant. El nostre projecte s'articula en 4 fases: diagnosi del centre, pla d'acció, difusió i rèplica. En la primera fase es farà una diagnosi de les qualitats ambientals de l'institut així com del grau d'eficiència energètica. Seguidament es determinaran unes línies d'acció per millorar aquells aspectes que en la diagnosi hagin sorgit com a negatius i es duran a terme les primeres accions de millora. En paral·lel es difondran els resultats a tot el centre i a les famílies; també, en la mesura del possible, al barri i a la ciutat. Finalment s'elaborarà un document que permeti replicar l'experiència en altres centres educatius. Totes aquestes fases es desenvoluparan amb la implicació de l'alumnat de 3r i 4t d'ESO que realitzarà diversos BRCS per treballar el tema, dur a terme la diagnosi, dissenyar un pla d'acció i implementar algunes mesures de millora. En aquests moments ja ens hem posat en marxa i estem tirant endavant dos BRCS. En el primer, "Envoltats d'ones", s'estudien les ones electromagnètiques i es fa un estudi de la radiació electromagnètica del centre i les seves possibles repercussions. En el segon, "Un institut més agradable? Laboratori d'energia, aire, llum i so", s'enregistraran els paràmetres de qualitat ambiental com la temperatura, la humitat i el nivell de CO2 a les aules i també es farà un estudi d'eficiència energètica. Els resultats d'aquesta diagnosi s'exposaran i es difondran a finals de trimestre i seran el punt final de la primera fase.

2022/06/27 21:58:44

http://www.4cantons.cat/formem-part-del-pla-clima/

mC4

(CAT) Política de Cookies , TRALLERO El web de http://www.trallero.com/ utilitza cookies i altres mecanismes similars (en endavant cookies) per millorar el seu rendiment i millorar la seva experiència d'usuari. Aquí li mostrem Les cookies són petits arxius de text que una pàgina web pot posar en el seu ordinador o dispositiu mòbil la primera vegada que visita un lloc web o pàgina. La cookie ajudarà al lloc web a reconèixer la seva dispositiu la propera vegada que el visiti. Utilitzem el terme "cookies" en aquesta política per referir-nos a tots els fitxers que recopilen informació d'aquesta manera. Hi ha moltes coses que fan les cookies. Per exemple, poden ajudar-nos a recordar el seu nom d'usuari i preferències, analitzar el funcionament del nostre lloc web, o fins i tot ens permet recomanar-li el contingut que creiem que pot ser del vostre interès. Algunes cookies no contenen informació personal – per exemple, si fa clic a "Recordar" a iniciar sessió, una cookie s'emmagatzemarà amb el seu nom d'usuari. La majoria de les cookies no recopilarà informació que l'identifiqui, només recullen la informació general, com els usuaris arriben a la plataforma i utilitzen la web, o la ubicació general de l'usuari. Quins tipus de cookies fem servir a http://www.trallero.com/? Algunes cookies són essencials per al funcionament del nostre lloc web. Per exemple, algunes cookies ens permeten identificar l'idioma de l'usuari, configuració regional o des on s'accedeix. Si un abonat opta per desactivar aquestes cookies, l'usuari li serà més difícil accedir a tot el contingut a la seva disposició. Aquestes cookies són generades per Google Analytics. Google emmagatzema la informació recollida per les cookies en els servidors en els Estats Units, complint amb la legislació Europea a pel que fa a protecció de dades personals i es compromet a no compartir-la amb tercers, excepte quan la llei li obligui a això o sigui necessari per al funcionament del sistema. Google no associa la seva adreça IP amb cap altra informació que tingui. Per obtenir més informació sobre les cookies utilitzades per Google Analytics, ja pots entrar a aquesta adreça: Conceptes sobre cookies de Google Analytics. Google ha desenvolupat un complement que pot instal·lar en el seu navegador si voleu no ser rastrejat per les seves cookies: Complement Opt-out de Google Analytics. Característiques de les cookies: __utmb (sessió) __utmc (30 minuts) __utmz (6 mesos) Cookies de tècniques. Utilitzem cookies tècniques que ens permeten recordar les teves preferències. Per exemple, les cookies t'estalvien la molèstia d'escriure el seu nom manualment cada vegada que accedeixis al lloc, i recordar les preferències de personalització, com ara l'obertura de menús laterals segons la visita anterior a l'iniciar sessió, recordar elements que integren una comanda, realitzar una sol·licitud d'inscripció o compartir continguts a través de xarxes socials. __zlcid (sessió) S'utilitza per poder mantenir una sessió de xat És una cookie estrictament necessària per a l'ús del xat. També utilitzem cookies tècniques per oferir-te millors serveis. Durant quant de temps guardem la informació? Com hem explicat anteriorment, les cookies t'ajuden a obtenir el màxim rendiment dels nostres llocs web. Deshabilitar les cookies: * Internet Explorer: Eines> Opcions d'Internet> Privadesa> Configuració. * Firefox: Eines> Opcions> Privadesa> Històric> Configuració Personalitzada. * Chrome: Configuració> Mostra opcions avançades> Privadesa> Configuració de contingut. Per a més informació, podeu consultar el suport de Google o l'Ajuda del * Safari: Preferències> Seguretat Si vols esborrar del teu navegador les cookies registrades per dgdatos.es, aquí tens les instruccions per a diferents navegadors: * Internet Explorer: http://support.microsoft.com/kb/278835/es Canvis en la nostra política de cookies? Qualsevol canvi que es pugui produir en el futur pel que fa a la nostra política de cookies serà publicada en el futur en aquesta mateixa pàgina. D'aquesta manera podràs comprovar regularment les actualitzacions o canvis en la nostra política de cookies.

2019/09/22 19:44:53

http://www.trallero.com/en/politica-de-cookies-cat/

mC4

PÉREZ-REVERTE, Arturo. La Guerra Civil contada a los jovenes. Alfaguara. La lectura que us recomano aquest mes de setembre és La Guerra Civil contada a los jovenes escrita per Arturo Pérez-Reverte. Hi ha un munt d'aspectes que es podem destacar d'aquest llibre .... primerament, dir que, tal i com indica el seu títol, és un llibre sobre la Guerra Civil Espanyola destinat al públic jove. Així el text d'informació històrica és breu, objectiu i sense clixés partidistes. Hi trobareu 30 capítols d'una sola pàgina que, cronològicament, van relatant els fets que van succeir. La narració de cada capítol pren força amb les il·lustracions de caire realista fetes per Fernando Vicente. Del llibre, també em destaco els annexes de gran qualitat informativa: en ells hi trobareu informacions diverses, com ara mapes de la divisió territorial, un glossari dels conceptes essencials, una cronologia de moments claus, etc. Per últim, comentar que és un bon llibre per entrar amb contacte amb aquest tema. Tot plegat, el text d'Arturo Pérez-Reverte juntament amb les il·lustracions de Fernado Vicente, fan d'aquest llibre un edició especial i de molt bona qualitat, on podreu conèixer tot allò que va passar durant La Guerra Civil exposat d'una forma molt amena, resumida i gens feixuga.

2018/07/22 10:58:38

https://bibliobiada.blogspot.com/2016/09/lectura-recomanada-pel-mes-de-setembre.html

mC4

Inici Urbanisme a Lleida Llum verda al concurs per redactar el projecte del nou Parc de... La Paeria ha donat llum verda aquest divendres al concurs per redactar el projecte del nou Parc de les Arts de Lleida, que s'ubicarà en un solar de 17.000 metres quadrats al carrer alcalde Pujol de la capital del Segrià. Segons l'Ajuntament, l'espai es convertirà en una gran zona verda on es desenvoluparan activitats culturals i artístiques a l'aire lliure. Alhora també acollirà equipaments públics -com el centre cívic del barri del Camp d'Esports- i també de privats de l'àmbit sociosanitari, educatiu i esportiu. La inversió prevista és d'1 milió d'euros. La Comissió Informativa de Polítiques de la Gestió i Promoció de la Ciutat i la Sostenibilitat ha aprovat l'expedient del plec de clàusules i l'inici de la licitació del projecte. El tinent d'alcalde i regidor de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha explicat que l'expedient per a la redacció i execució d'aquest projecte inclou la concessió administrativa sobre el domini públic en una part d'aquest solar on es construirà i explotarà aquest equipament comunitari al barri del Camp d'Esports. En aquest sentit, ha destacat que la urbanització permetrà crear una zona verda que es convertirà en un espai a l'aire lliure que combinarà elements mediambientals amb les activitats artístiques i culturals que s'hi desenvolupin, així com amb els equipaments privats i públics que s'hi vulguin construir". El tinent d'alcalde ha explicat que "hem acotat el plec perquè en el projecte que presentin els licitadors tinguin en compte els usos que han de tenir els equipaments que s'hi construeixin en aquest nou parc de la ciutat". Així, Larrosa ha avançat que "la inversió prevista per realitzar aquest parc públic és d'1 milió d'euros" i, ha assegurat que "ja hi ha hagut contactes de promotors privats interessats en el projecte de l'àmbit sociosanitari, educatiu i esportiu, que hauran de tenir en compte els diferents usos que pot haver en aquest gran parc, en el qual s'hi haurà d'incloure la construcció del nou centre cívic del barri". D'altra banda, a la reunió també s'ha debatut la proposta d'aprovació del plec de clàusules per a la contractació del servei de manteniment i conservació de la jardineria urbana de la ciutat de Lleida, sector 6, així com l'inici de la seva licitació per un import de 8.474.635,20 euros (IVA inclòs) i una durada de 4 anys. La cessió de Sant Ruf, ajornada La proposta d'aprovació del text del conveni de cessió d'ús de l'església de Sant Ruf per a la seva conservació patrimonial i rehabilitació finalment ha quedat ajornada per a la propera comissió, ja que l'Ajuntament de Lleida i els propietaris estan ultimant els detalls de l'acord, que preveu cedir l'ús de l'edifici a la Paeria per "posar l'espai en valor", ha explicat Larrosa. Aquest conveni permetrà consolidar i preservar l'edifici declarat Bé Català d'Interès Nacional, millorar-ne els serveis, la senyalització i els serveis, entre altres. Convocatòria de les subvencions per a la promoció de l'Horta 2017 Larrosa ha informat els membres de la comissió de la proposta d'aprovació de la convocatòria de subvencions per a l'any 2017 de la línia subvencionadora de promoció de l'Horta que passarà per la propera Junta de Govern Local. Segons la Paeria, aquests ajuts han de servir per divulgar el sector agroalimentari, contribuir en la millora, modernització i competitivitat del sector i aconseguir una major participació i desenvolupament econòmica de Lleida en aquest àmbit. Ara, una vegada la Junta de Govern Local aprovi les bases, es podrà procedir a obrir la convocatòria d'ajudes, que enguany ascendeixen a 12.000 euros. Les subvencions que atorgui l'Ajuntament de Lleida seran per actuacions que es realitzin durant aquest any 2017. Cal destacar que els ajuts de les diferents línies subvencionadores de l'àmbit de la sostenibilitat, medi ambient i horta de l'Ajuntament de Lleida, en matèria d'Horta, són compatibles amb altres subvencions d'altres Administracions Públiques. El termini per presentar les sol·licituds és d'un mes des de l'endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial de la Província.

2020/09/19 00:42:13

https://laciutat.cat/laciutatdelleida/llum-verda-al-concurs-per-redactar-el-projecte-del-nou-parc-de-les-arts-de-lleida

mC4

[15/04] Confederació Obrera Brasilera - «Páginas Libres» - «Gli Scamiciati» - «L'Adunata dei Refrattari» - «La Obra» - «L'Anarchiste» - «Le Rail Enchaîné» - «Anarchisme et non-violence» - Antignac - Ramus - Moreau - Jourdan - Civera - Mestre - «El Manco de La Pesquera» - Hiraldo - Chauvin - Poch - Bartolomé - Pons Tortella - Martín-Artajo - Puig Serrau" Showing article 1338 of 10339 in channel 13961322 First Article ... Article 1336 Article 1337 Article 1338 Article 1339 Article 1340 ... Last Article [15/04] Confederació Obrera Brasilera - «Páginas Libres» - «Gli Scamiciati» - «L'Adunata dei Refrattari» - «La Obra» - «L'Anarchiste» - «Le Rail Enchaîné» - «Anarchisme et non-violence» - Antignac - Ramus - Moreau - Jourdan - Civera - Mestre - «El Manco de La Pesquera» - Hiraldo - Chauvin - Poch - Bartolomé - Pons Tortella - Martín-Artajo - Puig Serrau April 16, 2014, 1:15 am Next En Tomeu i na Guida "fan escola" Previous Feixistes i excarrillistes (i sectors afins) contra els escriptors d´esquerra mallorquins: la campanya rebentista contra el llibre L´Antifranquisme a Mallorca (El Tall Editorial) [15/04] Confederació Obrera Brasilera -«Páginas Libres» - «Gli Scamiciati» - «L'Adunata dei Refrattari» - «La Obra» - «L'Anarchiste» -«Le Rail Enchaîné» -«Anarchisme et non-violence» - Antignac - Ramus - Moreau - Jourdan - Civera - Mestre - «El Manco de La Pesquera» - Hiraldo - Chauvin - Poch - Bartolomé - Pons Tortella - Martín-Artajo - Puig Serrau Anarcoefemèrides del 15 d'abril - Creació de la Confederació Obrera Brasilera:Entre el 15 i el 20 d'abril de 1906 es realitza a la seu del «Centro Galego» de Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil), a iniciativa de la Federació Obrera Regional de Rio de Janeiro, el I Congrés Obrer de Brasil. Després de la primera gran vaga general, esdevinguda a finals de 1905 al port de Santos, fracassada per la repressió policíaca, les organitzacions de treballadors van proposar la realització d'un primer congrés obrer brasiler. Hi van participar unes 40 organitzacions (treballadors gràfics, estibadors, fusters, capellers, pintors, ferroviaris, marbristes, maquinistes terrestres, reparació naval, obrers cafeters, miners, etc.) de diversos Estats brasilers (Rio de Janeiro, São Paulo, Pernambuco i Ceará) i malgrat que els delegats socialistes van intentar crear un nou partit polític a partir del congrés, van prevaler rotundament les idees anarquistes. Els principals temes de discussió van ser la relació entre partit i sindicat, l'organització de mítings per al Primer de Maig, si l'Assistència Social era una funció del sindicat, la necessitat d'una Confederació Brasilera per fer arrelar a tot el país les principals lluites obreres (augment de salaris, jornada de 8 hores, dret d'organització i de reunió) i la manera d'organització sindical. En primer terme es va aprovar la creació de la Confederação Operária Brasileira (COB, Confederació Obrera Brasilera), l'estructura organitzativa i tàctiques d'acció es van inspirar en gran part en l'anarcosindicalista Confederació General del Treball (CGT) francesa. El Congrés va adoptar el sistema federatiu i va reivindicar l'autonomia obrera enfront dels partits polítics. La COB estaria formada per federacions locals o estatals d'indústria o d'ofici, per federacions locals o estatals de sindicats, per sindicats aïllats de llocs on no existeixin federacions locals o estatals o d'indústria o d'ofici confederades. Els sindicats de la Confederació estaran formats exclusivament per treballadors assalariats i que tinguin com a base d'acció la resistència. El sindicat ha de tenir un caràcter pedagògic i de lluita, rebutjant l'Assistència Social. La COB no pertanyerà a cap escola política o doctrina religiosa, i no podrà prendre part en eleccions, manifestacions partidistes i religioses. Els membres de la Comissió Confederal no podran tenir cap atribució de poder o de comandament. El lliure pacte federatiu ha de garantir l'autonomia total d'individus i de societats obreres. Els càrrecs no seran remunerats. Les modalitats d'acció són les mateixes de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) i de la Confederació Nacional del Treball (CNT): acció directa, vaga parcial o general, boicot, sabotatge, manifestacions, etc., variables segons la conjuntura. Va tenir la seu provisional al carrer de l'Hospicio, 156, de Rio de Janeiro. Ramiro Moreira Lobo va ser el seu primer secretari general. La COB, que va començar realment les seves activitats a partir de 1908, any que portarà a terme dures vagues, sobretot per la jornada de vuit hores, i els anys següents activarà campanyes de caire antimilitarista i contra l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia. El setembre de 1913 va realitzar el seu II Congrés Obrer, amb la presència de més de cent delegats de gairebé totes els Estats brasilers. Aquest mateix any va començar-se a editar a Rio de Janeiro el periòdicA Voz do Trabalhador, que tirarà 4.000 exemplars; entre els seus principals col·laboradors figuraven Manuel Moscoso, Motta Assunçao, Carlos Días i José Romero. El major apogeu de la COB en aquest anys es donarà el juliol de 1917 quan una vaga general exigint augment salarial aturarà la ciutat de São Paulo durant alguns dies. En 1922 la COB s'adherirà a la nova Associació Internacional del Treball (AIT) de caire anarcosindicalista. - Surt Páginas Libres: El 15 d'abril de 1907 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del periòdic anarquista Páginas Libres. Filosofía. Ciencia. Sociología. Literatura y Crítica. D'antuvi quinzenal, a partir del número 12 (30 de novembre de 1907) passarà a tenir periodicitat mensual. El grup editor era el mateix d'El Productor i d'altres periòdics d'aquesta editorial i es tirava a l'impremta de F. Cuesta. Hi van col·laborar A. López Rodrigo, José Torralvo, Ramón Baños Martínez, Oibrony i Teresa Claramunt, entre d'altres. En sortiren 14 números, l'últim el 30 de gener de 1908, i deixà de publicar-se quan Leopoldo Bonafulla, responsable de l'edició, fou empresonat. - Surt Gli Scamiciati: El 15 d'abril de 1913 surt a Novi Ligure (Piemont, Itàlia) el primer número de la publicació anarcoindividualista i antiorganitzacional Gli Scamiciati. Periodico quindicinale operaio (Els Descamisats. Periòdic quinzenal obrer). Va ser editat i dirigit per Giovanni Gavilli i Lato Latini, que l'estampà a la seva impremta, i la gerència la portà Luigi Laguzzi. Van formar part d'aquest grup Silvio Celestino Corio, Attilia Pizzorno, Giovanni Rolando, Carlo Paolo Scalvini, Segatta, R. Siglich i Giovanno Zunino, entre d'altres. Polemitzà durament amb el corrent anarquista pro organització i l'anarcocomunisme d'Errico Malatesta. En sortiren 30 números, l'últim el 27 de juny de 1914; posteriorment, el 12 de març de 1946, en sortí un únic número amb la mateixa capçalera. Aquest mateix grup havia tret unúnic número (29 de març de 1913) d'un periòdic semblant, Lo Scamiciato, que després de la Gran Guerra publicà 14 números entre l'1 de març de 1920 i l'1 de novembre de 1921 a Pegli (Ligúria, Itàlia). - Surt L'Adunata dei Refrattari: El 15 d'abril de 1922 surt a Nova York (Nova York, EUA) el primer número del periòdic setmanal anarquista italoamericà del corrent«antiorganització» L'Adunata dei Refrattari (L'Assemblea dels Refractaris). Es va distribuir clandestinament en la Itàlia feixista. Entre 1922 i 1954 Osvaldo Maraviglia va ser el seu editor i administrador, i sota la direcció de Max Sartin (Raffaele Schiavina) s'assegurarà la publicació fins 1971, convertint-se en un fòrum internacional amb nombrosos col·laboradors a Europa i a Sud-amèrica, moltíssims d'ell anarquistes molt influents (Borghi, Malatesta, Nettlau, Bertoni, D'Andrea, Di Domenico, Berneri, Schiavina, etc.). Com que tenia impremta pròpia, va editar una bona col·lecció de fulletons sobre temes neomaltusians. Els arxius del periòdic entre els anys 1923 i 1940 es conserven a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam. - Surt La Obra: Per l'abril de 1936 surt a Buenos Aires (Argentina) el primer número del periòdic mensualLa Obra. Publicación anarquista. En sortiran 83 números fins al 1952. - Surt L'Anarchiste: Per l'abril de 1952 surt a Malakoff (Illa de França, França) el primer i únic número del periòdic L'Anarchiste. Bulletin Intérieur de la Commission d'Études Anarchistes, lligat a la Federació Anarquista. Els principals col·laboradors en van ser Henri Bouye, Maurice Joyeux i Georges Vincey. Roger Auchere en va ser l'editor responsable. Cal dir que nombrosos periòdics portaren aquest títol abans: en 1886, en 1898-1899 a Bèlgica i en 1907 a París. Aquest butlletí serà continuat per L'Entente Anarchiste, que publicarà cinc números entre el 30 d'octubre de 1952 i el 8 de febrer de 1953. - Surt Le Rail Enchaîné: Per l'abril de 1953 surt a París (França) el primer número del periòdic mensual Le Rail Enchaîné. Organe de l'Alliance Syndicale des Cheminots Anarchistes de France [ASCA] et de l'Union Française (El Rail Encadenat. Òrgan de l'Aliança Sindical dels Ferroviaris Anarquistes de França i de la Unió Francesa). Portava l'epígraf «Defensar la jerarquia és trair el proletariat. Contra la jerarquia, contra els "tartufos" (hipòcrites)». Existí una primeraèpoca (1944-1953) en format butlletí imprès amb vietnamita que publicà almenys 14 de números. El gerent d'aquesta nova sèrie va ser Fernand Robert i trobem articles de Raymond Beaulaton, Pierre Carretier, René Guillot, René Guy, N. Juliot, Paul Mauguet, Franc Nohain, Roger A. Paon, Jean Perrin, Fernand Robert i Jean Rouleau, entre d'altres. També es van publicar alguns articles col·lectius de la Comissió Administrativa de l'ASCA. A partir del número 7, de gener de 1954, sortí encartat conjuntament amb el periòdic L'Anarchie, c'est l'ordre, de la Unió Sindical del Treball Anarquista (USTA). En sortiren 11 números, l'últim el juny de 1954. Entre 1955 i 1967 militants de l'Aliança Obrera Anarquista (AOA) publicaren una vintena de números d'una nova sèrie d'aquesta mateixa capçalera i encara sortiran vuit números entre abril de 1973 i 1976 editats pels ferroviaris comunistes llibertaris parisencs. - Surt Anarchisme et non-violence: Per l'abril de 1965 surt a París (França), com a resultes del discurs encetat sobre l'ús de la violència en la guerra d'Algèria, el primer número de la revista trimestral Anarchisme et non-violence. La idea de crear una «unió anarquista d'estudis i d'acció no-violenta» es va començar a gestar el juliol de 1964. En la redacció col·lectiva, influenciada per pensadors com Lanza del Vasto, B. de Ligt, Vinoba o Gandhi, formada per André Bernard, Marianne Enckell, Macel Viaud i Denis Durand, s'adjuntaran nombrosos col·laboradors (Patrice Antona, Anita i André Bernard, Jean-Pierre Bertrand, Daniel Besançon, Pepe Beunza, Claude Borgne, Claude i Michel Bouquet, Christian Carré, Joël Chapelle, Jean Coulardeau, Michel David, Hem Day, Germaine i Alain Depoorter, François Destryker, Bruno Dulac, Denis Durand, Jean-Michel Fayard, Armel Gaignard, Lucien Grelaud, Christian Heck, Gaston Jambois, Janin, Marie Laffranque, Jean Lagrave, Rose-Marie Lagrave, Jean-Pierre Laly, Claude Le Scribe, Jean-Pierre Machy, Marie Martin, Dominique Marty, Christian Mériot, Marie-Christine Mikhaïlov, Maurice Montet, Jacques Moreau, Dominique Morel, René Nazon, Bernard Péran, Philippe Poggi, André Portal, Paul Sempé, Pierre Sommermeyer, Michel Tepernowski, Jacky Turquin, Dominique Valton, Bernard Vandewiele, Michèle i Marcel Viaud, entre d'altres) interessats a desenvolupar les idees llibertàries no-violentes. A partir del número 11-12 (1968) la revista s'adherirà a la Internacional de Resistents a la Guerra (IRG) i a partir del número 26, en tant que membre col·lectiu, al CIRA. Deixarà de sortir, després de 33 números, en 1974. El 22 d'agost de 2006 sortirà la revista digital Anarquisme et non-violence 2 (anarchismenonviolence2.org), hereva de l'editada entre 1965 i 1974 i on s'hi pot consultar l'arxiu. - Antoine Antignac: El 15 d'abril de 1864 neix a Argentat (Llemosí, Occitània), en una família pobre d'11 infants, el militant i propagandista anarquista Antoine Antignac. Després de fer feina d'ajudant d'un notari, es va estimar més la vida lliure i va exercir diversos petits oficis. Va començar a militar en les Borses de Treball, creades per l'anarquista Fernand Pelloutier. Va esdevenir un bon orador i va fer nombroses conferències, especialment a la zona de Bordeus, on es va establir. Durant la Gran Guerra va ser detingut en nombroses ocasions per la seva militància anarquista. Després de la guerra, va pertànyer en 1920 a un efímer Soviet Gironde d'inspiració anarquista. Va participar en diversos congressos anarquistes: París, del 14 al 15 de novembre de 1920; Lió, del 26 27 de novembre de 1921; Levallois, del 2 al 4 de desembre de 1922; París, de l'1 al 3 de novembre de 1924. Membre de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR), va ser designat, en el congrés de Pantin entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre de 1925, com a gerent de la llibreria de la UACR. En 1926 va ser secretari del grup anarcocomunista de Bordeus. En 1927 va deixar la UACR, que cada cop s'assemblava més a un partit, i la llibreria, i marxa a l'Associació de Federacions Anarquistes (AFA) --creada en una escissió durant el congrés de París del 30 d'octubre a l'1 de novembre de 1927 de la UACR--, juntament amb Sébastien Faure, Louvet, Darsouze, Perrisaguet i Lentente, entre d'altres. Va col·laborar com a periodista en la premsa anarquista, com ara La Révolte (del qual serà un dels seus principals redactors amb Aristide Lapeyre), Le Libertaire, L'Ordre, La Voix Libertaire i en diversos periòdics anarquistes de Llemotges. També va ser el redactor, l'impressor i el gerent de l'únic número del butlletí Bordeaux Misere (15 de gener de 1890). Antoine Antignac va morir el 8 de juny de 1930 a Le Bouscat, a prop de Bordeus (Aquitània, Occitània). En 1961 es va publicar en una obra col·lectiva, La vie et l'oeuvre de Sébastien Faure, un estudi seu sobre aquest autor. - Pierre Ramus: El 15 d'abril de 1882 neix a Viena (Àustria) el propagandista i escriptor anarquista Rudolf Grossmann, més conegut com Pierre Ramus. En 1900, als Estats Units, va col·laborar en el periòdic Freiheit (Llibertat) que publicava a Nova York l'anarquista alemany Joahnn Most. De tornada a Europa, en 1904, es va introduir en el sindicalisme revolucionari austríac, i es va establir a Viena, on va crear un grup anarquista. L'agost de 1907 va participar en el Congrés Anarquista Internacional d'Amsterdam, i després en el Congrés antimilitarista. Pacifista, però partidari de la vaga general i de l'acció directa, publicarà nombrosos periòdics i fullets en llengua alemanya. És autor del llibre Die Neuschöpfung der Gesellschaft durch den kommunistischen Anarchismus (1920, La reconstrucció de la societat per l'anarquisme comunista), d'una revista i de cinc volums de Jahrbuch der Freien Generation (1910-1914, L'anuari de la Generació Lliure), entre d'altres. Durant els anys 30 serà l'animador a Alemanya de la Federació dels Comunistes Anarquistes d'Alemanya (FKAD) i del seu periòdic Der Freie Arbeiter, organització paral·lela a la Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys), fundada per Rudolf Rocker. En 1938, fugint del feixisme, marxa a França on és detingut i internat després de la declaració de guerra. Alliberat, pogué arribar al Marroc. Pierre Ramus va morir, afeblit, d'un atac de cor, el 27 de maig de 1942 al vaixell que el portava a Veracruz (Mèxic). També va fer servir els pseudònims Klaus Morleit i C. Morelight. El seu arxiu es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam. - Louis Moreau:El 15 d'abril de 1883 neix a Châteauroux (Centre, França) el militant llibertari i pacifista, pintor i gravador Louis Moreau. Després de l'escola va entrar d'aprenent en un taller de litografia. En 1900 s'instal·la a París per exercir-ne l'ofici. Artesà i artista, s'apassiona pel dibuix i per la pintura i la xilografia. Farà treballs per a Le Temps Nouveaux de Jean Grave. Mobilitzat durant la guerra de 1914-1918, participarà malgrat tot en el periòdic clandestí de Pierre Chardon Le Semeur (1916). Durant el període d'entreguerres, la seva «Dona alliberada» il·lustra la revista de Lorulot L'Idée Libre. També farà gravats per a Néo-Naturien i per a L'En Dehors d'Émile Armand, entre moltes altres. Amb Germain Delatouche, gravador i llibertari com ell, i altres artistes, formen en 1924 el grup «Les Partisans». Retrats d'anarquistes cèlebres, il·lustracions antimilitaristes, paisatges bucòlics o naturistes, els gravats en fusta de Moreau ornen nombrosos llibres i revistes de la premsa llibertària: Les Humbles, La Revue Anarchiste, L'Almanach de la Paix (1934), L'Unique (fins 1956), etc. Artista de talent, s'allunyarà voluntàriament de la fama i es burlarà de qualsevol reconeixement oficial. Louis Moreau va morir el 9 de març de 1958 a Malakoff (Illa de França, França). El seu amic Manuel Devaldès li farà sa biografia en 1935: Louis Moreau, peintre et graveur. - Pierre Jourdan: El 15 d'abril de 1887 neix a Foix (País de Foix, Occitània) l'antimilitarista i anarquista individualista i il·legalista Baptiste Pierre Jourdan, conegut sota diversos pseudònims (Antoine Rostini,Antoine Rostny, Louis Clément, Imbart,L'Apache, etc.). Era fill d'uns petits tenders establerts a Foix. Barber de professió, quan tenia 19 anys es declarà insubmís i, fugint del servei militar, es refugià a Ginebra (Ginebra, Suïssa). Sota la documentació d'Antoine Rostini, estava considerat per les autoritats com a un «antimilitarista militant i anarquista perillós». En 1906 va ser expulsat del cantó de Ginebra (Suïssa) per les seves activitats i marxà cap a la zona de París (França). Treballà de venedor ambulant de retalls de teles als mercats de Levallois-Perret i de Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França), on sos col·legues l'anomenaven Pierrel'Apache. Des de finals de 1906 el seu nom apareix en el periòdic anarcoindividualista L'Anarchie signant petits articles. A partir de 1907, es lligà sentimentalment amb Louise-Marceline Clément (Louise Hutteaux, de casada), anarquista neomaltusiana unida al grup editor de L'Anarchie, la qual l'ajuda en la venda pels mercats. Acostat al grup anarquista il·legalista conegut com la «Banda Bonnot» o dels «Bandits Tràgics», Jourdan albergà Raymond Callemin (Raymond la Science) quan aquest era buscat per la policia. El 7 d'abril de 1912 va ser detingut i durant l'escorcoll de casa seva la policia trobà dues pistoles Browning, material divers per a cometre desvalisaments i instrumental de cirurgia ginecològica. Tancat a la presó parisenca de La Santé, el 27 de febrer de 1913 va ser jutjat per l'Audiència del Sena juntament amb els altres 21 membres del grup i condemnat a 18 mesos de presó per«encobriment i associació de malfactors». Algunes fonts barregen les seves dades amb Pierre Victorien Joseph Jourdan, nascut el 26 de juliol de 1883 a Grenoble (Delfinat, Arpitània) i mort al front «per França» el 14 de març de 1915 a Tazouka (Marroc). Pierre Jourdan (1887-?) - Marí Civera Martínez: El 15 d'abril de 1900 neix a València (País Valencià) el professor mercantil, comptable, publicista, maçó i anarcosindicalista Marí Civera Martínez. Fou fill d'una família de classe mitjà. Estudià comptabilitat i treballà en una empresa consignatària de fustes del Grau valencià, alhora que estudià economia, disciplina que considerava fonamental per al progrés social i el sindicalisme. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1919 representà el SindicatÚnic d'Empleats de Comerç de València en el Congrés Nacional de CNT («Congrés de la Comèdia»); en aquest congrés la delegació de la qual formava part va ser l'encarregada de proposar la creació de Sindicats de Professions Liberals i Sindicats de Distribució per a enquadrar tècnics i intel·lectuals en la CNT, mesura que fou acceptada i que suposà un avanç en la direcció cap a les tesis del sindicalisme revolucionari. El 20 de gener de 1925 ingressà, sota el nom de Mario, en la francmaçoneria valenciana (Lògia«Patria Nueva»), de la qual aconseguí alts graus fins al final de la guerra civil. En 1930 fundà, edità i dirigí, fins al 1933, a València Cuadernos de Cultura, publicació quinzenal en forma de fulletó distribuïda per la revista anarquista Estudios, i després per Orto, i de la qual es publicaren gairebé un centenar de títols sobre diverses disciplines (economia, sindicalisme, sociologia, història, filosofia, etc.), sempre d'interès per al moviment obrer, i escrits per autors de diverses tendències polítiques (llibertaris, republicans, socialistes, comunistes, antimonàrquics, etc.). En 1931 publicà El sindicalismo. Historia, filosofía, economía, llibre del qual es publicaren 10.000 exemplars. Durant els anys republicans publicà articles en el periòdic El Luchador. Entre 1932 i 1934 dirigí la prestigiosa revista mensual valenciana Orto, on van publicar autors anarquistes, però també marxistes (Andreu Nin, Josep Renau, Ángel Pestaña, Valeriano Orobón Fernández, Émile Armand, etc.). En aquests anys intentà lligà els pensaments doctrinals marxista i liberal amb la pràctica anarcosindicalista i s'allunyà de l'anarquisme pur, en la línia d'Ángel Pestaña, Pierre Besnard i Christiaan Cornelissen, dels quals fou un dels seus divulgadors. En 1933 va treure una plaça per oposició a l'Institut del Vi i s'instal·là a Madrid. El març de 1934 participà en la fundació del Partit Sindicalista d'Ángel Pestaña, del qual fou un destacat teòric, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió, El Sindicalista. L'estiu de 1936 dirigí Pueblo, antic diari blasquista valencià. En 1937 fou membre fundador de la Secció d'Estudis Econòmics de l'Institut d'Estudis Valencians. El 28 de novembre de 1937 substituí Pestaña al capdavant del barceloní Mañana, periòdic de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. L'11 de desembre de 1937, després de la mort de Pestaña, assumí la presidència d'aquesta partit. En acabar la guerra creuà els Pirineus i fou tancat al camp de concentració d'Argelers. Després aconseguí embarcar cap a Mèxic, on s'establí. A partir de 1943 treballà com a gerent de producció de l'editorial mexicana Uteha, amb Estanislau Ruiz Ponseti i l'exmembre del Partit Sindicalista Agustí Cabruja Auguet. Al país asteca col·laborà en diverses publicacions, com ara CNT, Comunidad Ibérica, España Libre,Espoir, Horizontes, La Humanitat, Ilustración Ibérica,Mediterrani, Orfeó Català, Quaderns de l'Exili, etc. Entre les seves publicacions destaquen La política del porvenir (1928), Sindicalismo (1930), La formación de la economía política (1930), El marxismo. Origen, desarrollo y transformación (1930), El sindicalismo. Historia, filosofía, economía (1931), Socialismo (1931), El sindicalismo y la economía actual (1936), España contra el fascismo. La guerra civil desde el punto de vista internacional (1936), La sensibilidad en el mundo (1938), Rebelión del hombre (1948), Presencia del hombre (1957), La industrialización del espíritu: evolucion de las doctrinas sociales de vanguardia (1962) i El sindicalismo. Origen y doctrina (1963). Marí Civera Martínez va morir el 25 de maig de 1975 a Mèxic. Marí Civera Martínez (1900-1975) - Ricard Mestre Ventura: El 15 d'abril de 1906 neix a Vilanova i la Geltrú (Garraf, Catalunya) el militant anarcosindicalista i propagandista anarquista Ricard Mestre Ventura, també conegut com Ricarditu o José Riera i citat a vegades com Mestres o Mentre Ventosa. Havia nascut en una humil família; son pare, Ricard, vilanoví cenetista que feia feina a la Pirelli i sa mare, Francesca, era natural de Sant Martí Sarroca. Des d'infant s'obsessionà per la lectura, freqüentant assíduament amb un permís especial, ja que era prohibida a menors, la Biblioteca del Museu Balaguer de la seva ciutat i llegint els clàssics (Zola, Hugo, Tolstoi, etc.) i autors catalans (Pompeu Gener, etc.). Realitzà els estudis als escolapis, però rebutjar seguir la carrera sacerdotal i quan tenia 12 anys es declarà anticlerical i ateu i es posà a fer feina com a aprenent de diverses feines (tèxtil, fusta, etc.). En 1919 fou detingut arran d'una reunió clandestina. En 1922 feia feina de peó i organitzà un míting anarquista on intervingué Joan Peiró. En 1928 pertanyé al grup «Solidaridad». Entre 1929 i 1931 publicà i dirigí la revista quinzenal Estela. En 1930 dirigí Terra Lliure i fou membre fundador de les Joventuts Llibertàries i dos anys després assistí al Congrés de Madrid d'aquesta organització. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), el març de 1930 fou elegit membre del Comitè Local d'aquest sindicat. Entre el 2 i el 4 d'agost de 1931, representant la Federació Local de Sindicats de Vilanova i la Geltrú, assistí al Ple de Sindicats de la Confederació Regional del Treball de Catalunya a Barcelona. En 1934 formà el «Grup A» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que era contrari a les actuacions de «Los Solidarios». Durant la repressió posterior als fets del 6 d'octubre de 1934, la Guàrdia Civil li va cremar el quiosc de llibres i de diaris --anomenat «Minerva» i que es trobava davant del cinema Diana de la Rambla barcelonina-- que regentava i gràcies a la família Orriols-Ferret pogué amagar-se i evitar l'empresonament. En 1936, quan l'aixecament feixista, formà part del Comitè de Defensa Local en representació de la CNT i fou membre del Consell Municipal, alhora que Jutge Popular (jutge de pau). En aquests dies salvà la vida de diverses persones de l'acció de grups d'incontrolats i la seva intervenció impedí que un grup d'exaltats destruís el retaule de l'església de Santa Maria de la Geltrú. Entre el 17 d'octubre de 1936 i el 20 de maig de 1938 fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Durant la guerra publicà a Vilanova el Boletín Oficial, exercí de comissari cultural de la Brigada 133 --amb Francesc Carmona i Albert Samartín s'ocupava del periòdic mural de les Joventuts Llibertàries-- i dirigí Catalunya, on s'enfrontà durament amb el comunista Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El gener de 1939 s'exilià a França i, després de patir el camp de concentració d'Argelers durant cinc mesos, aconseguí arribar a Bordeus, on es reuní amb sa companya Hortensia Blanch Pita (Sílvia Mistral) i ambdós partiren amb el vaixell «Ipanema» des del port de Pauillac cap a Veracruz. Instal·lat a Mèxic en 1939, visqué venen llibres i com a marxant de pintura des d'una sala d'exposicions. Després treballà en una editorial, fet que el permeté fer amistat amb nombrosos escriptors (Octavio Paz, León Felipe, Moreno Villa, Gabriel Zaid, Enrique Krauze, etc.). Dedicat al món de la propaganda llibertària, fundà en 1940, amb Miquel A. Marín i Ramon Pla Armengol, «Ediciones Minerva» que publicà més de 200 llibres de diversos autors (Rocker, Garfias, Traven, etc.) --el primer llibre de l'editorial que publicà fou Éxodo, diario de una refugiada española, que escrigué sa companya amb un pròleg de León Felipe-- i la «Unión Distribuidora de Ediciones». En 1974 creà, amb les aportacions de Benjamín Cano Ruíz, Marcos Alcón, Eliseo Rojas, Ignacio Portilla i de Mestre mateix, la Biblioteca Social Reconstruir, centre de documentació anarquista que s'inaugurà en 1984 i que encara funciona actualment. A més de impulsar diverses revistes, com ara Estudios Sociales,Caos (1974-1981), Testimonios, que dirigí, etc.; col·laborà en nombroses publicacions, com Catalunya, Excélsior --on féu servir el pseudònim José Riera--, La Hora de Mañana, Más Lejos,Solidaridad Obrera, etc. Els deu últims anys els dedicà a promocionar el sindicalisme autogestionari del Frente Auténtico del Trabajo (FAT) entre els taxistes de la ciutat de Mèxic. Durant sa vida va fer de tot per guanyar-se la vida (paleta, teixidor, xofer, crític d'art, quiosquer, llibreter, editor, etc.), però el seu món eren els llibres. Ricard Mestre Ventura va morir el 13 de febrer de 1997 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic). - El Manco de La Pesquera: El 15 d'abril de 1908 neix a El Molinillo (La Pesquera, Conca, Castella, Espanya) el militant anarcosindicalista i guerriller antifranquista Basiliso Patrocinio Serrano Valero, més conegut amb els malnoms d'El Manco de la Pesquera i Fortuna. Era el cinquè fill, el més petit, d'un matrimoni molt humil format pel cirurgià Francisco Serrano i per Rosario Valero, originaris d'Albacete. Quan encara no tenia un any son pare va morir. Ben aviat es posà de pastor, escrivint versos i llegint tot el que aplegava; també feia de barber. El seu malnom li ve perquè va perdre alguns dits de la mà esquerra quan preparava un explosiu per a les festes majors del seu poble. Amb l'adveniment de la II República s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) de La Pesquera i sempre estigué en contra de les purgues contra els elements dretans i eclesiàstics del poble. El 23 d'abril de 1933 es casà a La Pesquera amb Rufina Monteagudo Ponce. Durant la Guerra Civil lluità en el bàndol republicà i en acabar el conflicte tornà al poble, però tot d'una fugí a la muntanya i el 15 de febrer de 1946 s'incorporà a la guerrilla anarquista quan casualment es troba amb una partida del grup de Requena en un atac a la central hidroelèctrica de Pajazo. El 2 de juliol de 1949 matà a l'alcalde de Santa Cruz de Moya (Conca), encara que alguns testimonis adjudiquen aquesta mort a la Guàrdia Civil. El 27 d'abril de 1952, quan estava preparant la seva evacuació a França, fou detingut per la Guàrdia Civil en un barranc a prop de Castiblanques, a Cofrents (Vall de Cofrents, País Valencià). Portat a la presó de València, fou jutjat i condemnat a mort el 4 de novembre de 1955. Basiliso Serrano Valero fou afusellat a les 7.15 hores del 10 de desembre de 1955 a la caserna militar de Paterna (Horta Oest, País Valencià) per un escamot de sis guàrdies civils al comandament d'un capità. Fou enterrat al nínxol 475 del cementiri de Paterna. El 9 de desembre de 2005 les seves restes foren exhumades i traslladades al cementiri de La Pesquera on foren enterrades l'endemà. - José Hiraldo Aguilar: El 15 d'abril de 1917 neix a Montejaque (Màlaga, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista José Hiraldo Aguilar. D'infant, i amb poca escola, començà a treballar als cortijos de Jerez en llargues i mal pagades jornades i començà a assumir el pensament llibertari ja present en son pare i son germà Francisco. El juliol de 1936 aconseguir fugir de la repressió feixista i combaté a la zona de Grazalema i a la serra de Ronda fins a la pèrdua de Màlaga; després aconseguí arribar a València per Almeria. Amb son germà Francisco, Granell i altres, s'enrolà en el grup «Los Incontrolables» de la 81 Brigada i lluità a Terol, on fou ascendit a sergent. En acabar la guerra patí presó, camp de concentració i batallons de treball fins al seu alliberament el juny de 1943. Instal·lat a València, milità en el «Grup Sud» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) clandestina fins al 1948, quan fugí a França per Andorra. Treballà i milità a La Rochelle; a Lió, on fou secretari de Propaganda; a Oullins, on fou secretari de Propaganda. La seva activitat es desplegà en l'organització de debats, actes culturals i musicals i en la premsa. En 1960 participà en el Congrés de Llemotges. Més tard s'instal·la a Marsella, on en 1966 fou nomenat secretari general de la CNT local i dos anys més tard de la Regional de Provença. En 1975, amb Morchón, Temblador i Fontaura, deixà la CNT de l'Exili mitjançant un manifest on manifestava les seves discrepàncies orgàniques. En 1978 es traslladà a Perpinyà. Els anys següents va viure a cavall entre Perpinyà i València. En 1980 fou nomenat secretari del Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT de València. Va estar molt lligat a Progreso Fernández i a Fontaura. El 26 de juny de 1996 participà amb Francisco Umbral, César Vidal i Rafael Abella en un debat sobre la guerra civil en el programa «El Lector» de la Televisió Espanyola. Va fer servir nombrosos pseudònims (Octavio Aguilar, Paulino Vázquez,José María Sánchez) i col·laborà en nombrosos periòdicsàcrates: Acción Libertaria, Andalucía Libertaria, Boletín Ródano-Alpes,Cenit,CNT, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Fragua Social,Germinal, Ideas-Orto, El Luchador, Nervio, Siembra,Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc. En 1998 prologà el llibre de José Vergara Los hombres y las ideas. Es autor de Andalucía libertaria y mártir, Memorias de un rebelde andaluz (2006) i Crónicas de un rebelde andaluz (2007). - Charles Chauvin: El 15 d'abril de 1938 mor a París (França) el propagandista anarquista Charles Chauvin. Havia nascut el 24 d'octubre de 1894 a Caden (Gwened, Bretanya). Es guanyava la vida fent d'obrer polidor. El març de 1923 va ser nomenat gerent del periòdic parisenc Le Libertaire i el 25 d'aquell mateix mes va ser detingut per «apologia del crim amb finalitat de propaganda anarquista» juntament amb el llibertari Brutus Emmanuel Marcereau, empleat de l'Assistència Pública, actor de teatre social i fill d'un advocat, que havia publicat en el número del 9 de març de Le Libertaire l'article «Pour Germaine Beront, faisons la connaître et aimer». Jutjats ambdós el 25 d'abril de 1923 pel XI Tribunal Correccional del Sena i defensats per Henry Torrès, van ser condemnats per «apologia del crim» a sis setmanes de presó i a 50 francs de multa. Més tard, el 19 d'octubre de 1923, fou condemnat en absència, amb Jean Bucco, pel XI Tribunal Correccional del Sena, per «apologia dels crims» de Germaine Berton, assassina de l'extremista dretà Marius Plateau, i d'Émile Cottin, magnicida frustrat de Georges Clémenceau, president del Consell de Ministres, a sis mesos de presó i a 100 francs de multa. El 17 de gener de 1924 va ser condemnat pel XI Tribunal Correccional del Sena a sis mesos de presó i a 100 francs de multa, juntament amb l'anarquista Marcel Lhomme, autor d'un article en defensa de l'amnistia publicat en Le Libertaire entre el 27 de juliol i el 3 d'agost de 1923, que fou condemnat a quatre mesos de presó i a 100 francs de multa. A la presó parisenca de La Sante, amb Gaston Meunier, Marcel Lhomme i Louis Loréal (Raffin), a partir del 20 de febrer de 1924 engegà una vaga de fam en solidaritat amb l'activista antimilitarista llibertària Jeanne Morand, empresonada per «antipatriota» i per apologia a la deserció i aleshores en vaga de fam. El 30 de març de 1924 va ser condemnat en absència a vuit mesos de presó i a 50 francs de multa per «provocació de militars a la desobediència i apologia del crim» a resultes de dos articles publicats el març de 1923 en Le Libertarie, pena que fou reduïda a quatre mesos en l'apel·lació. Posteriorment va ser gerent de La Revue Anarchiste (1929-1936), fundada a París per Ferdinand Fortin, independent aquesta de tota organització llibertària. Charles Chauvin va morir el 15 d'abril de 1938 a l'Hospital Tenon de París (França). - Amparo Poch y Gascón: El 15 d'abril de 1968 mor a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) la militant anarcofeminista i propagandista de la llibertat sexual Amparo Poch y Gascón. Havia nascut el 15 d'octubre de 1902 a Saragossa (Aragó, Espanya) en una família modesta. Després d'estudiar Magisteri, va ser una de les primeres dones a llicenciar-se en Medicina a la Universitat de Saragossa, premi extraordinari de llicenciatura en Medicina (1928-1929). Després dels seus estudis de Medicina i sociologia, va posar la seva saviesa al servei de les dones. Especialitzada en puericultura, imparteix cursos sobre educació sexual i maternitat responsable a ateneus i universitats. Cofundadora de «Mujeres Libres», juntament amb Mercedes Comaposada i Lucía Sánchez Saornil entre otras, en 1936, escriu nombrosos articles en diverses revistes llibertàries (Revista Blanca, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, Generación Consciente,Estudios, MujeresLibres, etc.) i fundarà el Grup Ogino. En 1936 va participar en la creació de la Lliga Hispànica contra la Guerra, secció espanyola de la Internacional de Resistents contra la Guerra (WRI). Durant la Revolució va ser nomenada directora de l'Assistència Social a València i s'ocuparà dels nins refugiats a les granges escoles a Madrid, col·laborant estretament amb Frederica Montseny en el Ministeri de Sanitat --el càrrec de ministra de Sanitat s'havia pensat per a ella, però finalment va ser rebutjada per la seva pertinença a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El desembre de 1937, a Barcelona, participa en el projecte del Casal de la Dona Treballadora, lloc de trobada, intercanvi i educació per a les dones. En 1939, durant el seu exili a França, intentarà ajudar a milers de refugiats confinats als camps de concentració enquadrada en la Creu Roja República Espanyola. Establerta a Tolosa de Llenguadoc, dirigirà l'Hospital de Varsòvia de la ciutat, on passaran nombrosos guerrillers espanyols. Sempre disposada a socórrer refugiats i practicar la solidaritat li va sorprendre la mort quan es disposava a traslladar-se a Algèria per atendre els ferits de guerra en lluita contra l'imperialisme francès. Va publicar, a més de la novel·la breu Amor,La cartilla de consejos a las madres (1931), La vida sexual de la mujer (1932) i Elogio del amor libre (1936), entre altres obres. El 15 d'octubre de 2002, data del centenari del seu naixement, el rector de la Universitat de Saragossa, Felipe Pétriz, va descobrir la placa que batejar una de les sales del Paranimfs Universitari amb el nom d'Amparo Poch; un carrer de Saragossa també porta el seu nom.

2021/01/25 08:11:18

https://balearweb1.rssing.com/chan-13961322/article1338.html

mC4

Microsoft Port Reporter és una aplicació útil que es pot instal·lar com a servei a Microsoft Windows per registrar les dades d'ús del port. L'aplicació registra l'activitat del port als sistemes de servidor Windows XP, Windows 2000 i Windows 2003. Una descripció més precisa seria que registra quins ports s'utilitzen, quin procés utilitza els ports, quins mòduls es carreguen pel procés, si el procés és un servei i quin compte d'usuari està executant el procés. L'aplicació es pot fer servir per fer una anàlisi en profunditat dels ports oberts del sistema. El servei s'ha d'iniciar manualment després del qual comença automàticament a escriure fitxers de registre al directori system32 LogFiles PortReporter. El servei crea els tres fitxers de registre següents: PR-INICIAL - *. Registre El fitxer de registre PR-INITIAL conté dades que recopila el servei Port Reporter sobre els ports, processos i mòduls que s'executen a l'ordinador quan s'inicia el servei Port Reporter. També es registra el context d'usuari on s'executa cada procés. PR-PORTS - *. Registre El fitxer de registre PR-PORTS conté dades de resum sobre l'activitat del port TCP i UDP a l'ordinador. PR-PIDS - *. Registre El fitxer de registre PR-PIDS conté informació detallada sobre ports, processos, mòduls relacionats i el compte d'usuari que el procés fa servir per executar-se. Per instal·lar Port Reporter, només heu d'executar el fitxer de configuració si voleu instal·lar-lo a la ubicació predeterminada o seguiu les instruccions de l'article de Microsoft Knowledge Base enllaçat a continuació per esbrinar com fer-ho. Feu un cop d'ull a l'article de la base de coneixement de Microsoft ' Disponibilitat i descripció de l'eina Port Reporter ' per a més informació. Actualitza : Port Reporter no s'ha actualitzat des del 2005, cosa que significa que el programa no és compatible amb Vista, Windows 7 o versions anteriors del sistema operatiu Windows. Una alternativa és l'excel·lent CurrPorts que informa de l'ús del port en temps real. Tot i que no es pot registrar l'ús del port, és gratuït i proporciona una visió general ràpida de tots els ports que s'utilitzen actualment o s'obren al sistema. L'aplicació enumera els processos que utilitzen els ports i revela informació addicional sobre cada procés que us ha de donar una bona comprensió de per què s'ha obert aquell port.

2021/11/29 21:17:50

https://ca.androideity.com/microsoft-port-reporter

mC4

Models avançats de mineria de dades Codi: M2.955 : 6 L'objectiu de la mineria de dades és extreure coneixement en forma de patrons, regles i altres models matemàtics i algorísmics que descriuen la naturalesa subjacent a un problema concret. És sabut que no hi ha un model universal que funcioni millor que la resta per a qualsevol problema o conjunt de dades (l'anomenat "no free lunch theorem"), sinó que cal analitzar la naturalesa d'aquest problema i intentar aplicar el millor mètode possible, o bé una combinació d'ells. En l'actualitat, la investigació frontera en l'àmbit de la mineria de dades es basa, d'una banda, a millorar els algoritmes coneguts mitjançant el fine-tuning dels seus paràmetres, la qual cosa pot permetre obtenir resultats lleugerament millors per a un conjunt de dades donat. A l'escenari actual Big Data, a causa de l'aparició de conjunts de dades massius, d'alta dimensionalitat i majoritàriament categòrics, cal també ajustar els algoritmes tradicionals per incrementar la seva eficàcia, atès que s'incompleixen moltes de les premisses en les quals estan basats (normalitat, suavitat, distàncies ben definides, etc.). D'altra banda, també és possible millorar els resultats obtinguts mitjançant la combinació de diferents classificadors, creant sistemes de decisió complexos a partir de centenars o milers de classificadors més senzills. Això inclou l'ús d'esquemes de votació, la generació aleatòria de classificadors a partir d'un model preestablert i la reutilització de decisions preses anteriorment per millorar la predicció actual. Per tant, en aquesta assignatura es descriuen alguns dels models i algoritmes considerats l'estat de l'art en mineria de dades i s'introdueix el concepte de combinació de classificadors, de manera que l'estudiant comprengui la necessitat d'analitzar el problema a resoldre des de diferents perspectives analítiques i proposi una solució que combini un o més models en funció dels objectius a assolir. Aquesta assignatura pertany al conjunt d'assignatures obligatòries dins del Màster universitari en Ciència de dades (Data Science). Es recomana cursar aquesta assignatura abans que la resta d'assignatures d'anàlisi de dades, que s'ofereixen com a optatives dins del màster. L'objectiu del màster és la formació de professionals en la ciència de dades. Aquesta assignatura, específicament, es focalitza en els camps relacionats amb l'anàlisi, l'estadística avançada i la mineria de dades (o machine learning). A mesura que aquesta especialitat ha crescut i les empreses reconeixen la necessitat d'aquesta classe de perfils, també ho han fet les diferents sortides professionals: Científics de dades en departaments especialitzats d'anàlisi i estadística o en empreses externes que proporcionen aquesta classe de servei als seus clients. Responsables, caps de projecte o analistes en projectes de mineria o anàlisi de dades. Emprenedors, que desitgen crear negocis basats en la creació o la implantació de sistemes especialitzats de ciència de dades o d'algun dels seus components, així com productes i / o serveis basats en dades. Per a la realització d'aquesta assignatura es necessiten coneixements de programació, principalment en llenguatge Python. Pel que fa a coneixements teòrics o matemàtics, es pressuposa que els estudiants que cursen aquesta assignatura han cursat prèviament l'assignatura de "mineria de dades", que introdueix els conceptes bàsics sobre els algoritmes supervisats i no supervisats. A més, ja que la metodologia inclou estudis de casos i la investigació autònoma d'informació, és aconsellable que l'estudiant estigui familiaritzat amb la recerca de fonts d'informació, l'anàlisi de la informació quantitativa i qualitativa, la capacitat de sintetitzar i obtenir conclusions així com de posseir certes habilitats de comunicació escrita. Finalment, donada la naturalesa de l'assignatura, és necessari utilitzar eines i procediments descrits en llengua anglesa, de manera que un nivell bàsic de lectura i comprensió de textos tècnics és imprescindible. Determinar quin model o combinació de models és més adequat per a la resolució d'un problema en funció de la naturalesa de les dades. Aplicar tècniques d'extracció de característiques per reduir la dimensionalitat i capturar l'estructura subjacent de les dades. Avançar en el coneixement de diferents models de classificació, relació i predicció: support vector machines, neural networks, deep learning, decision trees i random forests. Aprofundir en el coneixement de models basats en arbres de decisió i les seves combinacions. Entendre el concepte de "ensemble" i les seves propietats. Crear classificadors complexos mitjançant la combinació de classificadors senzills. Introducció a la mineria de dades Validació i avaluació de resultats Protocols de validació Extracció i selecció d'atributs Mètodes no supervisats Agrupament jeràrquic El mètode k-means i derivats Mètodes supervisats Algorisme k-NN Mètodes probabilístics Combinació de classificadors Objectius PLA1 Audiovisual Tipologia de problemes i mètodes Audiovisual Avaluació de resultats Audiovisual Entrenament i test Audiovisual Objectius PLA2 Audiovisual Agrupament jeràrquic Audiovisual El mètode k-means i derivats Audiovisual Algorisme d'agrupament Canopy Audiovisual Objectius PLA3 Audiovisual Algorisme k-NN Audiovisual Support Vector Machines (SVM) Audiovisual Xarxes neuronals artificials (ANN) Audiovisual Objectius PLA4 Audiovisual Combinació de classificadors Audiovisual Arbres de decisió Audiovisual Ou aglutinador: Accés a bases de dades d'articles de congressos i revistes de mineria de dades i machine learning Web

2022/05/20 23:09:13

http://cv.uoc.edu/tren/trenacc/web/GAT_EXP.PLANDOCENTE?any_academico=20212&cod_asignatura=M2.955&idioma=CAT&pagina=PD_PREV_PORTAL&cache=S

mC4

El Govern i Defensa es coordinen per a l'extinció d'incendis forestals en zones militars 24 gener 2020Conselleria de Medi Ambient i Territori El Govern i Defensa es coordinen per a l'extinció d'incendis forestals en zones militars NNota Informativa /2020/1/24/2431600.jpg El protocol preveu l'actuació en set propietats de l'Exèrcit de Terra El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el general en cap de la subinspecció de l'Exèrcit Pirinenc, Jesús Llorente Vicente, han signat aquest divendres un protocol d'actuació per a l'extinció d'incendis forestals dins les propietats de l'Exèrcit de Terra a les Balears. Amb aquest acord, doncs, queda establert un procediment que permet la coordinació i actuació dels equips d'extinció amb els responsables militars de les instal·lacions. Si es declaràs un incendi forestal en alguna de les zones de responsabilitat del Ministeri de Defensa, s'activaria el Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals de les Illes Balears (INFOBAL). Així, tal com estableix l'INFOBAL, el responsable de la direcció tècnica de l'extinció de l'incendi (DTEX) serà de la Conselleria i treballarà d'acord amb el que s'estableix al Pla. El responsable militar s'incorporarà a l'equip d'extinció per assessorar en tot allò relacionat amb la instal·lació, sobretot pel que fa a les mesures que s'han d'adoptar per protegir les persones, el medi ambient i els béns. En total, són set les instal·lacions del Ministeri de Defensa que es troben en zona de risc d'incendi forestal: cinc a Mallorca (l'aquarterament i camp de maniobres i tir Jaume II, l'antic polvorí de Porreres i els camps de maniobres i tir de Rafalbeig/Banc d'Eivissa, Cap des Pinar i Santa Magdalena) i dos a Menorca (els camps de maniobres i tir de Sant Isidre i es Freus). Cada any, abans que comenci l'època d'alt risc d'incendis forestals, es revisaran i s'actualitzaran les instal·lacions i zones que es preveuen al protocol.

2020/02/28 07:10:37

http://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/strongel-govern-i-defensa-es-coordinen-per-a-lrsquoextincioacute-drsquoincendis-forestals-en-zones-militarsstrong

mC4

Biologia de cèl·lules mare hematopoètiques i leucemogènesi – IDIBELL Les cèl·lules mare hematopoètiques (HSC) es consideren la base de l'hematopoesi en adults. Actualment, la majoria d'aquests trastorns hematològics són curables mitjançant el trasplantament de HSC. No obstant això, la disponibilitat limitada de donants compatibles òptims segueix sent un repte, especialment per a individus d'origen no caucàsic o d'ètnia mixta. Les cèl·lules mare pluripotents humanes (PSC), incloses les cèl·lules mare embrionàries (hESC) i les PSC induïdes (hiPSC), poden diferenciar-se in vitro en diversos tipus de cèl·lules hematopoètiques i podrien representar una font ideal de HSC personalitzades per a l'aplicació clínica. A més, les HSC derivades de pacients iPSC no només representen un model invaluable de malaltia hematològica, sinó que també poden proporcionar una plataforma basada en cèl·lules per al cribratge terapèutic. La producció de HSC d'empelt a partir de PSC humanes dependrà de la recapitulació precisa de la hematopoesi embrionària. Identificar vies de desenvolupament involucrades en la generació de cèl·lules mare hematopoètiques per dirigir la diferenciació de cèl·lules mare pluripotencials en cèl·lules hematopoètiques clínicament rellevants Desenvolupar models de desenvolupament de cèl·lules mare del càncer de sang basats en cèl·lules pluripotents induïdes. Aquests objectius es realitzaran combinant genòmica, transcriptòmica, edició de gens i tècniques biològiques cel·lulars. Cap de grup Investigadors/es postdoctorals (R2) Investigadors/es predoctorals (R1) Tècnics de recerca

2021/12/09 13:01:47

https://idibell.cat/recerca/area-medicina-regenerativa/programa-de-medicina-regenerativa/biologia-de-cellules-mare-hematopoetiques-i-leucemogenesi/

mC4

Recursos per seguir amb la tesi des de casa, març 2020 Recursos per seguir amb la tesi des de casa Guia per elaborar una proposta de recerca Comences el doctorat? Consulta la guia per redactar una proposta de recerca elaborada per la Biblioteca de la Universitat de Sydney. Tingues cura de les dades durant la recerca Durant la tesi, segur que treballaràs amb moltes dades. Gestiona-les seguint aquestes bones pràctiques. Bones pràctiques per gestionar les dades de recerca Vols elaborar i publicar amb èxit un article científic? Segueix els consells del professor Lluís Codina (UPF) a l'hora d'elaborar articles i publicar-los en revistes científiques. Publicaciones académicas, revisión de factores para el éxito Crea el teu ORCID Per diferenciar la teva producció científica de la resta d'autors amb noms similars al teu, crea gratuïtament el teu codi ORCID. El necessitaràs quan publiquis articles. Bibliotècnica per a tu A Bibliotècnica, el web de les Biblioteques UPC, hi ha una pàgina amb tots els recursos i serveis per elaborar la teva tesi, publicar i buscar informació. Utilitza-la, és per a tu! Bibliotècnica per a doctorands Les biblioteques estan tancades però nosaltres continuem treballant telemàticament. Fes-nos arribar qualsevol dubte o consulta. Tenim una bústia general i una bústia per a cadascuna de les biblioteques.

2021/09/27 13:14:28

https://apps.bibliotecnica.upc.edu/informacions/SGB/S662/

mC4

Sortida a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa | Institut Cristòfol Despuig Es tracta d'un taller teòric i pràctic per conèixer i aprendre tècniques i procediments pictòrics de fa 300 anys, prenent com a punt de partida l'exposició "Or i color al segle XVII. La restauració del retaule de les Santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa". El taller forma part de l'activitat "Descobreix la teva ciutat", impulsada per la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tortosa i el Centre de Recursos Pedagògics del Baix Ebre.

2020/09/24 04:29:52

https://agora.xtec.cat/insdespuig/portada/sortida-a-lescola-dart-i-disseny-de-la-diputacio-a-tortosa-2/

mC4

P.G.O.U. d'Alfafara – Aturem l'S3 Aturem l'S3 Com afecta als particulars Afectació sòl públic Desviament via pecuària PGOU Alfafara Tramitació S3 Decàleg de males pràctiques Al·legacions al Pla Parcial P.G.O.U. d'Alfafara HomeP.G.O.U. d'Alfafara Un simple cop d'ull a la llegenda del P. G. O. U. que apareix a la imatge és suficient per comprovar l'impacte no només econòmic, sinó social, territorial, paisatgístic i mediambiental que pot tindre per al nostre poble el desenvolupament del Pla Parcial S3. 1. IMPACTE ECONÒMIC En primer lloc, cal recordar que l'Ajuntament es recolza en les dades del P.G.O.U. per portar endavant aquest projecte i articular-se en promotor del mateix, tot al·legant que "existeix una demanda creixent de sòl industrial" i que, en conseqüència, Alfafara necessita "una dotació generosa" d'aquest. No obstant però, la realitat del nostre poble ha canviat dràsticament des de 2002. De fet, a dia de hui, la principal indústria a la que fa referència el P. G. O. U. i que donava treball a una gran part de la població, ja no es troba en funcionament. Sorprén que s'invoque aquest pretext oficialment quan, segons ens consta, ni tan sols existeix un consorci d'emperesaris interessats en donar suport vertaderament a aquesta iniciativa. Siga com siga, ATUREM l'S3 estima que aquesta demanda hauria d'acreditar-se objectivament i no inferir-se només d'unes dades que a dia de hui es troben totalment desactualitzades. Per això mateix emplaça a l'ajuntament a documentar aquesta demanda abans de prosseguir amb la tramitació del polígon, ja que les despeses que poden derivar-se per a les arques públiques les haurem d'assumir entre tots. A més a més, ATUREM l'S3 no entén com, en un context de crisi econòmica mundial, poden portar-se a terme iniciatives urbanístiques d'aquesta magnitud en un poble com el nostre, quan és més que evident que el mateix model industrial de la Comunitat Valenciana es troba en permanent regressió. En efecte, la indústria tradicional típica de la nostra zona, tal i com la coneixíem, està desapareixent progressivament al no poder competir en el mercat global, molt especialment, amb el gegant asiàtic. Una realitat que afecta de ple als polígons industrials del nostre entorn, on en els darrers anys hem vist com es produïa el tancament de moltes fàbriques. Només cal fer un cop d'ull a les àrees industrials més pròximes, com les de Bocarient, Ontinyent o fins i tot Alcoi, per comprovar que aquestes no poden ni garantir al 100% l'ocupació dels seus polígons. Un símptoma més de que aquest canvi afecta en realitat i de manera generalitzada al que havia vingut sent el nostre model bàsic de producció. Tots aquests elements, junt a la manca de bons accessos que aparella la pròpia carretera principal del poble (la CV-700), constitueixen els ingredients necessaris per convertir aquest projecte en un "polígon fantasma", és a dir, en una inversió altament ruïnosa. Per això mateix, entre les nostres demandes està exigir els preceptius informes de viabilitat econònomica i pressupostària amb caràcter previ. 2. IMPACTE SOCIAL Un dels motius que al·lega l'Ajuntament per decantar-se pel procediment simplificat d'avaluació ambiental i territorial estratègica, és la "reduïda extensió de la superfície del Sector S-3″ (veure la pàgina 25 del Document inicial estratègic) quan al mapa es veu clarament que l'àrea prevista de desenvolupament té unes dimensions semblants a les del reduït nucli urbà del poble, fet que resulta totalment desproporcionat. Tanmateix, si bé l'afectació del Sector S3 suposa únicament un 0'3785% de la superfície del terme municipal d'Alfafara (de 1.974,16 Ha), quan aquestes xifres es comparen no amb aquest total sinó amb la superfície real de sòl urbanitzable que queda lliure al nucli urbà, es veu ràpidament la desproporció i l'impacte que suposarà tant per a la població com per a l'entorn, la construcció del polígon. Les dades del P.G.O. U. així ho confirmen: el Pla Parcial equival a un 51'74% del sòl urbà i ocuparà un 63'8% de la totalidad del sòl urbanitzable del poble, el que pot arribar a hipotecar el futur desenvolupament residencial d'Alfafara perquè el polígon impedirà pel nord, el que vindria a ser la seua natural expansió. Especialment, si es tenen en compte les dificultats que implicaria desenvolupar en l'actualitat el Sector S2 (previst únicament per a ús "residencial aïllat"), per ser un espai limítrof amb el sòl agrícola d'especial protecció PORN i quedar pràcticament a les portes del Parc Natural de la Serra de Mariola. S'ha de tindre en compte que el 98,66% del terme municipal és Sòl No Urbanitzable de Especial Protecció (SNUPE). La resta del terme (1,34%), correspon al sòl urbanitzable (0,6%) + sòl urbà (0,74%). Cal remarcar que les iniciatives urbanístiques d'aquest tipus s'han de compatibilitzar obligatòriament amb les diferents necessitats socials segons la llei, sobretot, amb les de tipus residencial. Si a més tenim en compte que de carretera cap a la serra és tot terreny protegit i que la construcció al sòl agrícola comú (de carretera cap a la Valleta -marcada en color cru a la llegenda del P.G.O.U.-), només es permet quan es compta amb un terreny de més de 10.000m2, l'àrea destinada a polígon (encara que es quede finalment buida) farà inviable la construcció residencial en la zona que a priori presenta les millors condicions per propiciar l'anhelat creixement i desenvolupament del nostre poble, d'una manera continua i respectuosa amb l'entorn. 3. IMPACTE TERRITORIAL, PAISATGÍSTIC I MEDIAMBIENTAL: L'evident proximitat del polígon industrial al Parc Natural de la Serra de Mariola i al terreny agrícola d'especial protecció (PORN), exigeix una revisió de l'avaluació mediambiental i territorial realitzada fins ara. ATUREM l'S3 ve alertant dels perills que suposa la construcció d'aquest projecte a l'extraordinari entorn que tenim, així com denunciant la tramitació ambiental i territorial estratègica del Pla Parcial per la via simplificada. Encara hui ens costa de creure que l'ajuntament haja aprovat l'Informe ambiental i territorial estratègic considerant que el projecte "no té efectes significatius per al medi ambient" (veure publicació al DOCV), quan l'impacte que podria tindre és perfectament apreciable a simple vista. I el que és més impactant: que s'haja realitzat l'aprovació ignorant l'Informe desfavorable de la Direcció Territorial de Vies pecuàries i que reconeix l'afectació del projecte al sòl públic. ATUREM l'S3 lluita per tant per preservar el nostre territori i reivindicar cadascun dels valors mediambientals, paisatgístics i socioculturals de la nostra serra, la Serra de Mariola, un ecosistema realment privilegiat que constitueix part de la nostra identitat individual i col·lectiva, i que ens fan únics no només com a poble sinó com a alfafarencs. Per altra banda, la crisi climàtica posa de manifest la necessitat de transitar cap a un model de desenvolupament realment més sostenible i respectuós amb la naturalesa. Per tot plegat, i perquè pensem fermament que altres alternatives són possibles, diem NO a l'S3. Amb aquest enllaç podeu accedir al P.G.O.U. d'Alfafara del 2002. Més sobre el Polígon Industrial: És aquest el poble que volem? Característiques del Polígon Industrial S3 Llistat de parcel·les afectades pel Polígon Industrial S3 i que podrien ser expropiades Afectacions al sòl públic Afectacions del Poígon Industrial S3 al sòl de domini públic Desviament de la via pecuària Serà així el desviament de la via pecuària? Intercomarcalnovembre 22, 2020Emtrevista Intercomarcal: Parlem amb la Plataforma ATUREM L'S3 d'Alfafara... ARAmultimèdianovembre 16, 2020Vídeo: Conflicte a Alfafara per la urbanització d'un polígon de 75.000 metres quadrats https://aturems3.org/wp-content/uploads/2020/11/16.11.20_Conflicte_a_Alfafara_S3_ARAmultimedia.mp4... el nostre ciutatnovembre 15, 2020elnostrecitutat: Una plataforma veïnal denúncia el projecte de polígon d'Alfafara... Intercomarcalnovembre 13, 2020Intercomarcal: Entrevista a Toni Cloquell Alcalde d'Alfafara... Diarioalicante.esnovembre 12, 2020diarioalicante.es: Una plataforma vecinal denuncia el proyecto de construcción de un polígono industrial de 75.700 m2 con gran impacto ambiental y social en Alfafara... tv-a.esnovembre 12, 2020tv-a.es: Veïns d'Alfafara s'oposen a la creació de sòl industrial mitjançant la regularització de terrenys al seu terme... Cope Alcoynovembre 12, 2020Cope Alcoy: Denuncien el projecte de construcció d'un polígon industrial de 75.700 m2 amb alt impacte ambiental i social a Alfafara... Apunt NTC Comarquesnovembre 12, 2020Vídeo: Informatiu comarcal del 12 de novembre de 2020 https://aturems3.org/wp-content/uploads/2020/11/12.11.2020_NTC_Comarques_Apunt.mp4...

2022/05/20 08:23:46

https://aturems3.org/coneix/pgou/

mC4

Les demandes del sector educatiu | betevé Redacció | dimarts, 22 de maig del 2012, a les 08.59 Aquest 22 de maig el sector educatiu es declara unitàriament en vaga contra les mesures aprovades per l'Administració. Tots els àmbits de l'educació s'han afegit a l'aturada, des d'educació infantil fins a universitària. Repassem quines són aquestes mesures i com afecten cada àmbit de l'educació. Tots els sectors, representats pels sindicats englobats en el Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya (USTEC, CCOO, FETE-UGT, CGT i ASPEPC), han elaborat un manifest conjunt, En defensa de l'educació pública, en què expliquen les mesures aplicades pel govern i assenyalen que aquests ajustos provoquen la pèrdua de molts professionals. Repassem quines són aquestes mesures i com afecten cada àmbit de l'educació. RETALLADES EN EDUCACIÓ INFANTIL 0-3 ANYS La gestió de l'educació no obligatòria depèn de l'Ajuntament, que en fixa les condicions. El consistori rep una subvenció de la Generalitat, que ja ha anunciat que redueix l'aportació per alumne en 300 euros. Les subvencions passaran dels 1.600 euros als 1.300. Paral·lelament a les retallades del govern català, la Regidoria d'Ensenyament ja ha anunciat un paquet de mesures per al curs vinent. Augmentaran el nombre d'infants per grup: un nen al grup de 0-1, tres nens al grup d'1 a 2 anys i dos nens a l'últim curs. A més, s'externalitzaran les tres escoles bressol municipals (Caspolino, Jaen i Patufet, de Navas) i es reduirà en més del 40% el personal de suport durant el migdia, fet que a la pràctica podria suposar que alguns centres es trobessin que un sol educador hauria d'atendre 40 nens de dos i tres anys. Pel que fa a l'educació obligatòria, segons va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat el 21 d'abril de 2012, el Ministeri d'Educació adopta un seguit de "mesures urgents per a la racionalització de la despesa pública en l'àmbit de l'educació universitària i no universitària". RETALLADES EN EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA PRIMÀRIA I ESO Les competències en matèria d'educació corresponen a les administracions autonòmiques, per tant, a la Generalitat de Catalunya. El Reial decret llei aprovat al Congrés obre la porta a incrementar fins a un 20% del nombre màxim d'alumnes, incrementar la jornada lectiva del professorat amb 25 hores lectives a educació infantil i un mínim de 20 hores a la resta d'ensenyaments. A més, pel que fa a la substitució de professors, es produirà només quan hagin passat 10 dies lectius de la baixa del professor titular. Per últim, els cicles formatius de grau mitjà i grau superior que estava previst implementar el curs 2012-2013 es posposen al curs 2014-2015. RETALLADES EN L'ENSENYAMENT UNIVERSITARI El mateix decret llei també fa referència a l'ensenyament universitari. Els centres universitaris hauran d'aprovar un sostre de despesa anual, que no es podrà sobrepassar en cap cas. La Generalitat té la potestat de fixar les taxes universitàries, que podran augmentar fins a un 66% de cara a l'any vinent. Aquest augment suposarà, com a mínim, un increment d'entre 600 i 900 euros en les primeres matrícules tant de graus com de màster, i es passarà de pagar-ne el 15% del cost a pagar-ne fins al 25% depenent de la titulació. En el cas de les segones i terceres matrícules seran preus molt més elevats, fins a arribar a duplicar-se i triplicar-se els preus de la primera matriculació. A partir de les quarta matrícula l'estudiant podria arribar a pagar-ne la totalitat del cost. L'accés a les beques també se'n ressent i s'endureixen els requisits per accedir-hi. A partir del curs 2012-2013 optaran a aquestes ajudes econòmiques els estudiants que excel·leixin en els estudis. Per tant, deixarà de valorar-se la renda familiar i es donarà més importància als resultats acadèmics per tal de fer un repartiment més competitiu de les beques. Per últim cal destacar que s'eliminaran algunes carreres en funció de la demanda. — educació infantil — educació primària — educació secundària — retallades — sindicats — universitats — vagues

2018/07/21 02:03:49

https://beteve.cat/societat/demandes-educacio-retallades-vaga-sindicats/

mC4

Leopold Kronecker - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany. Leopold Kronecker el 1865 7 desembre 1823 Legnica (Regne de Prússia) 29 desembre 1891 (68 anys) Alter Sankt-Matthäus-Kirchhof, (Tempelhof, Berlín) 52° 29′ 23″ N, 13° 22′ 03″ E / 52.489840°N,13.367394°E / 52.489840; 13.367394 De unitatibus complexis (1845) Constant de Kronecker Teorema de Kronecker-Weber Royal Society (1884–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1868–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (1861–) Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet i Jakob Steiner Dmitry Selivanov (en) i Edmund Husserl Kurt Hensel, Adolf Kneser, Ernst Kötter, Matyáš Lerch, Franz Mertens, Ludwig Schlesinger, Paul Stäckel, Leopold Gegenbauer, Richard Gottfried Karl Müller (en) , Karl Färber (en) i Ernst Vorsteher (en) Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 82] (31 gener 1884) Membre estranger de la Royal Society Leopold Kronecker era fill d'uns comerciants jueus, tot i que amb el temps es convertí al cristianisme. L'any 1845 es doctorà a la Universitat de Berlín i, el mateix any, va escriure els seus raonaments sobre teoria de nombres. En elles, donà una formulació especial a les unitats en certs cossos de nombres algebraics. El seu tutor en aquest treball fou Peter Gustav Dirichlet. Matemàtic i lògic, Kronecker defensava que l'aritmètica i l'anàlisi matemàtica havien d'estar recolzats en els nombres enters, prescindint dels irracionals i els imaginaris. És l'autor d'una frase ben coneguda entre els matemàtics: "Déu creà els nombres naturals; la resta, és obra de l'home". Aquesta teoria però, el posà en contra d'algunes formulacions de Georg Cantor. Tot i això, Kronecker va rebre el suport del seu mestre i amic, Ernst Kummer. Després d'obtenir el seu títol de doctor, Kronecker es dedicà a la gestió de les diverses propietats i negocis del seu oncle. Durant vuit anys no publicà cap article ni llibre de matemàtiques. Finalment però, a la seva memòria de 1853 sobre la resolució algebraica d'equacions, Kronecker va estendre el treball d'Évariste Galois sobre la teoria d'equacions. Molts anys més tard, el 1883, acceptà una plaça de professor a la mateixa Universitat de Berlín. Amb la seva obra, Kronecker també va contribuir al concepte de continuïtat matemàtica en reconstruir la forma dels nombres irracionals dins dels nombres reals. D'altra banda, a l'anàlisi, Kronecker va rebutjar la teoria de Karl Weierstraß sobre l'existència d'una funció contínua que no admet derivada en cap dels seus punts. Alhora, en el seu article de 1850, Sobre la resolució de l'equació general de cinquè grau, Kronecker va resoldre aquesta equació mitjançant teoria de grups. Finalment, el finitisme de Kronecker el va convertir en precursor de l'intuïcionisme en les teories matemàtiques. Diversos conceptes matemàtics han estat batejats amb el seu nom en honor seu. Uns dels més destacats són la delta de Kronecker i el producte Kronecker. D'altra banda, també destaquen el teorema de Kronecker-Weber, el teorema de Kronecker dins de la teoria de nombres, i el lema de Kronecker. El matemàtic Otto Stolz va ser un dels seus deixebles més coneguts i Ernst Kummer va inspirar la seua trajectòria. Ewald, William B.. «On the concept of number». A: From Kant to Hilbert: A Source Book in the Foundations of Mathematics, 1996. Jean van Heijenoort. From Frege to Godel: A source Book in Mathematical Logic. 1879-1931. Cambridge: Harvard University Press, 1967. ISBN 0-674-32449-8. Eric Temple Bell. Men of Mathematics. Nova York: Simon and Schuster, 1986. Martin Davis. Engines of Logic, Mathematicians and the origin of the Computer. Nova York: W.W. Norton & Company, 2000. ISBN 0-393-32229-7. Isaac Asimov. Enciclopedia biográfica de Ciencia y Tecnología. Emecé Editores, Buenos Aires, 1973. ISBN 84-292-7004-3. Pascual, Griselda «En el Centenari de la mort de Leopold Kronecker (1823-1891)» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 8, 1993, pàg. 7-19. ISSN: 0214-316X. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold Kronecker «Leopold Kronecker». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Leopold Kronecker al Mathematics Genealogy Project. O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leopold Kronecker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.

2022/05/26 18:51:13

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Leopold_Kronecker

mC4

"Les persones aprenem sobretot, convivint" de l'Escola Pia a Mèxic "Les persones aprenem d'altres persones. Aprenem sobretot convivint" Toni Vila Pàgina inicial/xarxaalumni/"Les persones aprenem d'altres persones. Aprenem sobretot convivint" Toni Vila Les persones aprenem d'altres persones. Més enllà dels llibres, els estudis, les pràctiques… aprenem sobretot convivint i, especialment, quan convivim amb gent nova, diferent, interessant. Cada dia, en Toni Vila s'aixeca quan els seus antics companys i companyes de l'Escola Pia de Caldes estan a punt d'acabar la seva jornada laboral. Fa una dècada que viu a nou hores i més de 9.000 quilòmetres, a Mexicali (Baixa Califòrnia), on va arribar per fer un voluntariat de llarga durada amb la Fundació Educació Solidària, després de demanar una excedència de la seva feina de periodista a la ràdio d'Andorra. Ara, és director d'Educación Solidaria a les Califòrnies, l'associació escolàpia que mira de generar espais oberts, integradors i participatius a colònies d'alta vulnerabilitat, treballant amb infants, joves i dones de les mateixes comunitats. Quin any vas entrar a Escola Pia Caldes? Vaig entrar tan aviat com es podia i tant temps com es va poder. La meva mare era mestra des que havia acabat Magisteri i ho va ser fins que es va jubilar. Així que, com ella i sent jo el petit de tres germans, era llei de vida que a P3 entrés a l'Escola. Va ser el curs 85-86. A diferència dels meus germans, a mi em va tocar ser de les primeres generacions calderines que van poder estudiar l'ESO i el Batxillerat a la mateixa Escola; així que, entre que la mare era mestra i no sortíem fins ben tard -quasi acabades les extraescolars- i que en vaig sortir per anar a la Universitat, es pot dir que m'hi vaig passar una vida. Quin és el teu primer record? Sent en preescolar i la meva poca memòria… els primers records que en tinc són els jocs amb galleda al pati que m'encantaven, omplir-nos de sorra-fina les butxaques de la bata i arrancar-nos el cinturó per lligar-nos-el al cap per ser ninges… però el primer record llarg, és el primer dia que ens va visitar el Tió de Nadal. Ens recordo a tots, mirant sorpresos i entusiasmats el tronc, cantant amb el ditet estirat com si estiguéssim picant amb la il·lusió que ens havia visitat algú estimat… trenta-cinc anys després, em trobo alguns companys de classe pel carrer i els recordo amb aquella carona plena d'il·lusió… el temps passa, però la llum dels ulls la mantenen. La il·lusió queda i això m'alegra. A Mèxic hi he trobat un sentit de vida, que siguis on siguis del món, és el que tots intentem trobar. Que reconeixes en tu de la petjada dels anys d'escola? Jo vaig viure uns anys d'autèntica transformació a l'escola. De ser una escola de preescolar i primària amb tocs clàssics, molts pares (amb en P. Baltà, el P. Canet, l'entranyable P. Joan…) i un edifici vell i tosc; vam passar a fusionar-nos amb les Vedrunes i estudiar en un edifici encara més vell i ple d'escales però amb un professorat molt jove i sense escolapis, només el Pare Piña, encarregat d'obrir camí en un edifici nou, triplicar línies i iniciar els Batxillerats i tots els canvis de normativa educativa i metodologies… Així que m'he quedat amb una miqueta d'aquesta història, de la importància de les persones i els espais petits. Del pes bonic de la tradició i el carisma en les coses petites. I alhora amb la dualitat de la innovació, el canvi, avançar i fer coses noves. En aquell temps, les escoles havien de canviar i créixer, però sense perdre el seu segell. Aquest pont crear recordant l'important, el segueixo mantenint a Mèxic. Com definiries la teva escola amb 5 o 8 adjectius. Familiar, innovadora, viva, de poble i de qualitat; de qualitat humana. Per ser-ne ma mare mestra, vaig tenir la sort de poder conèixer els mestres en altres facetes més enllà de l'aula, i a molts rectors amb més intimitat; i fins avui, molts amics meus encara treballen a l'escola, així que en puc donar fe… però sobretot, ens ho van demostrar quan a 6è de primària vam patir un accident de cotxe que em va impossibilitar tornar a classes. Gràcies a mestres com la Carme Gibert, la Montse Pascual o el mateix director, el Pare Piña, que venien fins a casa a fer-me classes i deures, no vaig perdre l'any ni el grup de classe. Aquell any només tenia ganes de tornar a l'escola, perquè encara me'n feien sentir part, des de les mestres als companys de menjador. Fins i tot van deixar un dibuix d'un plat de croquetes on jo seia (tot i que sabien que les odiava… he, he, he). Comparteix-nos un dels teus primers records de Mèxic. Com vas arribar i per què. Què et va atreure… El primer record és a l'oficina d'una pedrera, just baixant de l'aeroport amb les maletes a sobre, 45 graus i envoltat de pols de marbre amb una telenovel·la de fons. Vaig esperar per hores a què em vingués a recollir la persona que m'acollia a casa seva la primera nit. El segon, la mateixa tarda a l'ombra del pati de casa seva. Em trobava en una rotllana en la qual no va deixar d'entrar i sortir gent per saludar, per compartir una estona i xerrar de la vida amb tota la calma i confiança del món. Mèxic és així, dual, fins al punt de la paradoxa. Tan bon punt estàs en un extrem com en l'altre. Tant et trobes enmig d'un lloc inhòspit i desolat, com et trobes enmig d'un munt de gent extraordinària que se't fa amiga de seguida. Aquest va i ve de Mèxic em va atraure, la facilitat de transitar, per bé i per mal, de la tristesa a l'alegria, de l'enuig a la solidaritat, de la soledat a la comunitat. La vida no para mai, ni saps com acabarà el dia. Què hi vas trobar, què hi trobes, que la teva vida està allà. A Mèxic hi he trobat un sentit de vida, que siguis on siguis del món, és el que tots intentem trobar. Sentir que el que fas és útil i per a bé, que aportes als altres més enllà de tu mateix i que això et mou a ser diferent del que eres ahir, a intentar-ho de mil i una maneres…, a créixer. Em vaig quedar a Mèxic perquè el ritme que marca la vida t'obliga a créixer de pressa i constantment, et confronta fins al moll de l'os cada dia; i els projectes són la plataforma perfecta perquè un aprofiti al màxim aquest sentit, el servei i el creixement constant; i veure créixer els que t'envolten és preciós. A Mèxic l'alegria i la tristesa es viuen en el mateix dia; la vida i la mort es barregen, la sort i el malastruc es visiten un rere l'altre… Llavors Mèxic enamora perquè és trepidant viure-hi, és una aventura diària; la gent t'abraça i t'acull en les seves vides de seguida, et fan part d'ella i això et porta a viure moltes vides, a sentir-te'n part. La cultura t'integra a tot, en les alegries i en les penes, es viu a flor de pell, intensament i et sents interpel·lat per tantes emocions, per tantes persones, per tantes situacions. Però com tot amor, té una part en què et toca patir… o enfadar-te, de repetir patrons una i una altra vegada, d'impotència… però així és la vida i Mèxic no t'enganya. L'alegria i la tristesa es viuen en el mateix dia; la vida i la mort es barregen, la sort i el malastruc es visiten un rere l'altre… no hi ha cara o creu, és un continu… i la cultura ho té molt clar i l'exemple més vistós és el Día de Muertos on, literalment, els cementiris s'omplen de vida. Què sumaries d'aquest món i de l'altra? Què rescataries de cadascun? De Mèxic sumaria la importància de gaudir el present, la calidesa de l'acollida, la gran cultura de fer en comunitat, compartir i vetllar del veí, l'amic i el desconegut i la resiliència, l'aprenentatge natural que sempre es va endavant. De Catalunya, la constància en el compromís, la solidesa de les relacions d'amistat, de família; el fet de qüestionar-nos el perquè de tot plegat i el teixit cultural, que no perdem mai associar-nos i organitzar-se. Quina és la teva, la vostra feina, a Educació Solidaria? Volem que les persones recuperin l'entusiasme per construir la seva vida i no només que s'hagin de conformar amb el que hi ha; massa vegades ens han dit que no es pot, sovint la família, la parella, o des de l'escola, a vegades ens ho impedeix l'economia, pot ser la dificultat d'accedir a un servei o la impossibilitat de sortir d'una situació… però ens han minvat tant l'autoestima, que un acaba perdent els somnis i l'entusiasme per aprendre o dedicar temps al que et fa bé. I el que es perd no és precisament els grans somnis, sinó aquells petits espais i metes que fan que el dia a dia valgui la pena, que et motiven a ser tu i no només ser la mare, l'oficinista, l'estudiant, la dona de… Nosaltres el que fem és obrir espais de trobada per trobar-te. Són espais físics i socials, participatius i emocionals, on cadascú té un paper, sempre afectiu i sempre útil, on un se sent estimat, on pot equivocar-se i seguir fent, on pot créixer i aprendre…, on pots ser una mica més com havies volgut ser, i de mica en mica vas trobant un espai afable que et dona ales a buscar-ne d'altres que ja hi havies oblidat. Què creieu que us aporta/que aporta als projectes i als beneficiaris/treballar en xarxa amb la FES i amb el voluntariat català? Les persones aprenem d'altres persones. Més enllà dels llibres, els estudis, les pràctiques… aprenem sobretot convivint i, especialment, quan convivim amb gent nova, diferent, interessant. Mèxic i Catalunya comparteixen moltes coses, el que fa molt senzill que puguem treballar junts; però en d'altres tenim perspectives tan diverses que d'aquest encontre n'aprenem tots. Als nostres voluntaris i nens els hi fa un gran bé saber que hi ha una altra manera de fer, de viure, i convivint amb un voluntari català es fan moltes preguntes noves i troben noves respostes. Per l'altre costat, el català en té molt d'aprendre dels mexicans, que tenen una maduresa de vida i una vivacitat que només s'aconsegueix amb experiència, i aquí es viu molt i aquesta vida ens confronta tant, que ens obliga a desconstruir-nos i refer-nos de nou. Tan important és tenir una xarxa sòlida -una família, uns amics- i un pla de vida, com que de tant en tant un cop d'aire fresc et faci volar tots els papers. Comunicació EPC2022-01-27T16:59:03+01:00xarxaalumni| "L'escola és el lloc on vaig cultivar la base de tot el que sóc ara" Alejandro Páez "La cultura de l'esforç que em van inculcar a l'escola m'ha acompanyat i ha estat pilar per preparar-me per al FIR" Marta Bernat

2022/06/26 02:48:52

https://www.escolapia.cat/xarxaalumni/toni-vila-voluntari-de-la-fundacio-educacio-solidaria-descola-pia-explica-la-seva-experiencia-de-cooperacio-internacional-a-mexic/

mC4

Ed. Física - Mare de Déu de l'Olivar - Alaquàs Ed. Física - Criteris Avaluació i Puntuació 1. Participar de forma activa en la realització d'activitats fisicoesportives, respectant les regles i normes establides i responsabilitzant-se de l'adequada utilització dels materials i instal·lacions. Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes participen activament, de forma constructiva i responsable, en les activitats que se'ls presenten. 2. Mostrar una actitud de tolerància i esportivitat, tant quan s'adopta el paper de participant com el d'espectador. Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants mostren una actitud de respecte i de tolerància cap als altres, cap a les seues aptituds i intervencions, i d'acceptació de les normes que regeixen el desenrotllament de les activitats fisicoesportives en les quals intervenen, com a participants i com a espectadors. 3. Practicar esports col·lectius, d'oci i recreació, aplicant les regles, la tècnica, i elaborar estratègies d'atac i defensa. Amb estos criteris es pretén comprovar si les alumnes i els alumnes han adquirit la capacitat de discriminar els estímuls rellevants d'una activitat fisicoesportiva i, en funció d'estos estímuls, adequar la seua actuació a la finalitat de l'activitat, i si són capaços d'aconseguir un grau d'execució acceptable que els permeta desenrotllar-se en situacions reals de participació, ja siga en activitats esportives institucionalitzades, jocs esportius i recreatius o en altres activitats físiques. L'aplicació d'estos criteris suposa atendre els aspectes d'execució tècnica, de pensament i de comportament tàctic individual i col·lectiu, l'estratègia de joc, la coordinació d'accions pròpies amb la dels companys i les companyes, i la cooperació en el joc col·lectiu. 4. Manifestar, individualment i col·lectivament, estats d'ànim i idees, a través de l'expressió gestual. Amb este criteri es pretén comprovar si els jóvens són capaços d'expressar-se gestualment i de forma desinhibida, tant individualment com col·lectivament. El seguiment de l'evolució de l'alumne es realitza mitjançant l'observació continua dels següents aspectes:

2021/10/26 00:22:40

http://www.mdolivar.com/secundaria/criteris-d-avaluacio---secundaria/ed-fisica

mC4

Un 45% de la comunitat universitària ha patit comentaris masclistes a la UdL La República ACN Lleida.-Un 45% de la comunitat universitària afirma haver patit comentaris masclistes a la Universitat de Lleida (UdL) i un 25% LGBTfòbics. Així ho posa de manifest l'estudi 'Violència de […] ACN Lleida.-Un 45% de la comunitat universitària afirma haver patit comentaris masclistes a la Universitat de Lleida (UdL) i un 25% LGBTfòbics. Així ho posa de manifest l'estudi 'Violència de gènere i LGBTfòbia en l'àmbit universitari. Anàlisi de la percepció entre la comunitat universitària', dut a terme entre setembre i novembre del 2019 pel Centre d'igualtat d'oportunitats i promoció de les dones Dolors Piera amb fons del Pacte d'Estat contra la violència de gènere 2018. L'informe, basat en una enquesta anònima on van participar 1.219 persones (488 homes, 721 dones, 10 no binàries) que eren alumnat de grau de tots els centres (729), PDI (264), PAS (196) i PAS/PDI (30), evidencia una conclusió que ja es posava de manifest en una anàlisi del 2013. Un 46,5% de l'estudiantat afirma haver patit comentaris masclistes, així com també un 45,6% del personal docent i investigador (PDI), un 37,2% del personal d'administració i serveis (PAS) i un 46,7% de les persones que tenen el doble perfil (PAS/PDI). Segons l'estudi, en tots els col·lectius són les dones les més violentades, un 66,2% de mitjana. El personal de la UdL diu haver-ne estat víctima en un 30% per part d'alumnat i en un 26% per part de professorat; mentre que l'estudiantat n'és objecte en un 51% d'altres companys i en un 21% de docents.Un 72% de les persones que han participat en la investigació percep que la UdL és un espai on es donen actituds i comportaments masclistes en alguna ocasió, un 6% molt sovint i un 22% mai. Són els alumnes homes qui més creuen que no es donen mai, ja que un 15% del total d'enquestats afirmen que això no passa. Ara bé, tots els col·lectius coincideixen que les festes universitàries són els espais de més risc de la universitat per patir algun tipus d'assetjament o violència, ja que les assenyalen el 80%. Quant a la LGBTIfòbia, també són les dones les més afectades, un 59,5%. A més, també ho són per comentaris racistes, ja que del 35% de la comunitat universitària que n'ha estat objecte, un 63,5% són dones.Els homes de tots tres col·lectius són els que mostren menys tolerància cap al col·lectiu LGBT, tot i que la mitjana de suport total de tota la comunitat universitària és molt elevada. La major tolerància és per a les lesbianes i les persones bisexuals, amb un 94,5%, els gais amb un 92,9%, i baixa fins al 85,3% quan es pregunta per les persones transsexuals. Són els estudiants homes els què mostren més rebuig envers aquest darrer col·lectiu, ja que un 1,5% farien tot el possible per no coincidir més amb una persona trans, pel 0% de les alumnes dones; mentre que PAS i PDI homes les rebutgen en un 0,8%, pel 0,4% del personal femení.Tot i que el 69% del PAS i PDI i el 58,3% de l'alumnat identifica el masclisme com la causa principal de la violència de gènere -fet que representa una millora respecte l'estudi anterior on l'alumnat apuntava altres factors (problemes mentals o addiccions)-, la comunitat universitària no té prou clara la definició. Només un terç del PAS i PDI i prop d'un 20% de l'alumnat ho fa correctament: "aquella violència que exerceix un home sobre una dona, parella o ex-parella, com a màxima expressió de la desigualtat estructural". No obstant això, afirmen que hauria de ser una prioritat màxima per a les administracions un 57,3% del PAS i el PDI i 46,3% de l'alumnat. A més, un 64% de les persones enquestades manifesta voler rebre formació especialitzada, sent el PAS el col·lectiu més disposat.Respecte l'estudi de 2013, disminueix en general en l'estudiantat el nivell de tolerància en bona part dels indicadors de violència en la parella. Del 39,8% que acceptaria el perdó després d'una agressió s'ha passat al 28,7%; del 11% que acceptaria el control al 2,4%; mentre que la gelosia ha disminuït del 34,1% al 21,9%. Aquest percentatge és similar entre el personal de la UdL que encara mostra una acceptació de la gelosia en la parella en un 20,3%. Ara bé, si es trobessin en una situació de violència, més del 90% de totes les persones enquestades afirmen que no la passarien per alt i que acudirien a algú, tot i que un terç de l'estudiantat no optaria per ningú de la UdL.En tots els indicadors de violència de gènere, són les dones les que són més reticents a acceptar-los en relació als homes, sent les alumnes el col·lectiu que ha mostrat més rebuig en tots els indicadors de l'enquesta. "Les dones són qui més conscienciades estan envers la violència de gènere, ja que són elles les principals afectades i a les quals van dirigides les campanyes de prevenció. No obstant, és necessari actuar sobre els homes per tal que adoptin actituds i conductes favorables a la igualtat i la no violència i assegurar d'aquesta manera uns espais universitaris segurs", expliquen des del Centre Dolors Piera.En aquest sentit, afegeixen que a partir dels resultats de l'estudi, el Centre ha dissenyat propostes de millora que suposen una continuïtat a les accions que ja es duen a terme, com ara la impartició de formacions específiques, la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència, el disseny i implementació de campanyes de sensibilització, tallers de prevenció de la violència de gènere, accions per a la prevenció de les violències sexuals i LGBTIfòbiques en les festes universitàries, etc".

2021/06/14 18:58:51

https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/un-45-de-la-comunitat-universitaria-ha-patit-comentaris-masclistes-a-la-udl/

mC4

UCEV - Puig valora l'esforç de la comunitat educativa i la seua "lleialtat profunda" per a iniciar el curs "amb la màxima normalitat" i seguretat Puig valora l'esforç de la comunitat educativa i la seua "lleialtat profunda" per a iniciar el curs "amb la màxima normalitat" i seguretat El president agraeix a sindicats, escola concertada i al conjunt de persones que han posat per damunt "l'interés general de xiquets i xiquetes per a fer possible un curs essencialment presencial" El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha subratllat després de la seua habitual visita d'inici de curs a les instal·lacions d'un centre escolar, en aquesta ocasió de la ciutat de València, amb el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, "l'esforç de tota la comunitat educativa i de tots els equips directius dels centres de la Comunitat Valenciana" perquè el curs s'inicie amb la major normalitat i seguretat. En aquest sentit, Vicent Marzà ha reiterat l'agraïment al treball dels membres de la comunitat educativa, que ha fet possible "organitzar els centres de manera segura i saludable i poder atendre els nostres i xiquetes amb la màxima presencialitat". Puig ha qualificat com a peça clau de l'arquitectura de l'àmbit docent, "la lleialtat profunda que ha existit amb el sistema educatiu valencià per part de la comunitat educativa en el seu conjunt". "Hem aconseguit a través del diàleg un gran acord valencià per a l'inici d'aquest curs extraordinàriament complicat. Sabem que el risc zero no existeix, però en l'àmbit educatiu s'ha fet un sobreesforç a través del diàleg amb els membres de tota la comunitat", ha destacat el màxim responsable del Consell. En aquest sentit, Puig ha mostrat el seu agraïment als sindicats, a l'escola concertada i al conjunt de persones que han posat per damunt "l'interés general dels xiquets i les xiquetes per a fer possible un curs essencialment presencial". "L'educació és la palanca del futur d'un país i, per tant, hem de posar tot el que hi ha al nostre abast per a intentar que eixa educació siga de la major qualitat possible malgrat aquestes circumstàncies", ha ressaltat Puig. En aquest sentit, el cap del Consell ha indicat que la presencialitat "és fonamental perquè l'educació és, en gran part, l'aprenentatge que fan junts els xiquets i les xiquetes". "El contacte amb el professorat -ha continuat Puig-, és una part essencial de la sociabilitat i l'aprenentatge per a la vida, la convivència i per a generar uns valors que només des de l'escola es poden enaltir". Així mateix, el president ha manifestat que els xiquets i les xiquetes "seran els grans aliats contra la pandèmia", perquè a través de l'aprenentatge que realitzaran a l'escola, "aportaran a casa el canvi d'hàbits necessari perquè cadascun assumisca la seua responsabilitat en aquesta causa comuna". El cap del Consell ha explicat que a partir d'aquest curs "tenim la confiança de poder implementar i impregnar a la societat amb l'autoprotecció que necessitem".

2020/09/23 15:16:05

http://www.ucev.coop/noticias/1191-Puig_valora_l'esforc_de_la_comunitat_educativa_i_la_seua_lleialtat_profunda_per_a_iniciar_el_curs_amb_la_maxima_normalitat_i_seguretat

mC4

Maria Bigordà Montmany - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure 8 setembre 2009 (92 anys) Maria Bigordà Montmany (Ullastrell, Vallès Occidental, 21 de setembre de 1916 - Terrassa, 8 de setembre de 2009) fou una dona obrera republicana, represaliada pel franquisme i compromesa amb les reivindicacions laborals i socials de la classe treballadora.[1]Va militar al PSUC i a Comissions Obreres. 4 La Derrota i la Repressió 5 La Dictadura i les Reivindicacions veïnals i laborals 6 Militància política i sindical Nascuda a Ullastrell, era la primera filla d'una família de pagesos molt pobres. El pare Pere Bigordà Font i la mare Tecla Montmany Carreres, eren arrendataris d'un terreny de vinyes. Tot just amb sis anys, Maria ja anava a ajudar-los o collia olives a jornal. Gairebé no va poder anar a l'escola, però va aprendre a llegir en català perquè a casa seva es llegia La terra, el diari de la Unió de Rabassaires. La mare era catòlica practicant i la feia anar a catecisme, el pare militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, fou agutzil durant la guerra civil, i de ben petita ja la portava als mítings que es feien a Terrassa. Va tenir quatre germans, Àngela (1919) Valentí (1921) Amadeu (1923) i Josep (1926) del qual fou padrina i que en el futur esdevindria un destacat sacerdot del Moviment obrer. A punt de complir 10 anys, va començar a treballar a Terrassa, al servei domèstic de Can Tusell. Als 12 anys, cansada d'anar i venir, va deixar la feina i es quedà a Ullastrell, fent de minyona a Can Correu. Més tard va voler tenir un ofici i començà l'aprenentatge de teixidora a la fàbrica de Can Arrufat, allà va prendre contacte amb l'ideari anarquista, influenciada per la lectura de les novel·les Ideals de Frederica Montseny i de Frederic Urales, (pseudònim de Joan Montseny i Carret) que transmetien la imatge de la dona lliure. Acabat l'aprenentatge, cap a l' any 1931 va trobar feina a la fàbrica la Tela, on treballava a preu fet en condicions d'extrema duresa. Al cap de poc temps, va canviar a l'empresa de Domènec Domingo, allà portava un teler i teixia franel·la blanca. Havia anat a viure a Terrassa i compaginava el treball tèxtil amb la feina de minyona a una casa anomenada Cal Pere, on li oferien el menjar i l'estança, entregant el sou gairebé integre a la seva família. A principis de 1933 amb setze anys, una de les poques diversions que tenia era anar al Cinema Alegria,[2] allà va conèixer el que seria el seu marit, Josep Portero Serrano, de 29 anys, teixidor de la fàbrica de mitges Vallhonrat. Després d'un curt nuviatge, ja que la Segona República Espanyola ho permetia i en Josep no era creient, es van casar pel civil al Jutjat de pau de Terrassa. L'inici del matrimoni va coincidir amb les primeres vacances pagades que van aconseguir els obrers del tèxtil i de la construcció després de dures negociacions. Van anar de viatge de nuvis a Puigcerdà. El marit insistí en que deixés la feina, i en poc més de quatre anys van tenir dues filles, la Carme i la Pilar. Aviat van començar les desavinences conjugals que van arribar fins al maltractament físic. Maria ho va denunciar al jutjat de Terrassa sense cap resultat. Als inicis de la Guerra Civil espanyola,[3] Josep fou cridat a files, però es va emboscar. Maria tenia la intenció de marxar a Andorra amb la seva filla Carme, però llavors va quedar novament embarassada, augmentant l'agressivitat del marit al negar-se a avortar. Després de néixer la segona filla, es va separar, fet que fou molt mal rebut per part de la família i la societat en general, només les cunyades li van oferir un cert suport. Marginada per tothom, va començar a patir greus problemes de subsistència, i a causa de la fam i la manca d'assistència mèdica, va veure morir contagiada de diftèria, la filla petita de 20 mesos. En aquell període va buscar el recolzament del sindicat UGT i posteriorment la CNT per aconseguir ser admesa a la fàbrica de Can Vallhonrat. La Derrota i la Repressió[modifica] Acabada la guerra, la nova llei franquista derogà els drets que havien adquirit les dones durant la República, i el dia de Corpus de 1939 la policia li pren la filla. La nena serà entregada al seu pare, Maria perd la custòdia i només la podrà veure d'amagat. Passaran 12 anys separades. Les tropes nacionals havien assaltat i saquejat la casa familiar a Ullastrell i el seu pare internat a un Camp de concentració sense judici. Maria és denunciada pel seu marit i un company de feina, i el 3 de juliol és detinguda. Deu dies més tard es sotmesa a Consell de guerra, i jutjada pel Tribunal Militar instal·lat a l' Escola Industrial de Terrassa, en el procediment sumaríssim d'urgència número 11736 essent condemnada a la pena de 12 anys i un dia de presó per Auxilio a la rebelión.[4] Roman uns mesos empresonada a Terrassa, on contrau una severa lumbàlgia a causa de la humitat i les pèssimes condicions de vida. El 10 de març de 1940 és traslladada a la Presó de dones de les Corts de Barcelona. Allà coneix entre altres, les militants comunistes Adelaida Abarca Izquierdo i María del Carmen Cuesta Rodríguez[5] i assenyala en els seus records que el nivell cultural d'aquelles companyes, va influir definitivament en la formació de la seva consciència política. Al cap d'un temps, es pot acollir a la redempció de pena pel treball i fa de bugadera de les monges, fet que li permet anar de tant en tant a l'hort i consumir algun producte fresc, que millora la precària alimentació de la presó. El 18 de setembre de 1941 li concedeixen la llibertat condicional, però no pot tornar a casa. És desterrada a Madrid i acollida pels familiars d'una companya de la presó. Mentrestant el seu marit, el 12 de febrer de 1942 contrau un nou matrimoni religiós, que serà l'únic vàlid segons les noves lleis. El dia 16 d'octubre, pot tornar a Terrassa amb la llibertat vigilada. Va a viure a casa dels pares i treballa al camp. La Dictadura i les Reivindicacions veïnals i laborals[modifica] El 1946 li arriba l'indult i malgrat les dificultats per reintegrar-se a la societat a causa dels antecedents penals,[6] comença a tenir l'esperança de normalitzar la seva vida i recuperar la filla. Troba feina de minyona a casa del comerciant Frederic Segués, hi treballa durant 12 anys, però el treball domèstic no li garanteix cap dret laboral, ni cobertura social,[7] llavors reprèn la feina de teixidora a Can Sala i Badrinas. L'any 1953 la seva filla que ja té 20 anys, anirà finalment a viure amb ella. Els primers temps de convivència són difícils, només poden pagar una habitació amb dret a cuina. Més endavant, després de tenir diversos habitatges precaris, fan la sol·licitud per anar a viure a un bloc de pisos de l'Obra Sindical del Hogar, al Barri de Sant Llorenç.[8] L'augment de la immigració, havia propiciat la construcció desmesurada i la creació de barris sense cap infraestructura ni servei. La necessitat d'habitatges dignes, farà que Maria es comprometi en la lluita veïnal contra la especulació i el barraquisme vertical, essent el barri de Sant Llorenç un dels més combatius.No obstant van ser les tràgiques riuades del 1962 en que vides, cases i empreses, van desapereixer en una nit, les que van obligar les administracions a iniciar la reconstrucció amb uns altres criteris. L'arribada als barris de joves Capellans Obrers,[9] amb idees renovadores, compromesos amb la lluita de classes i contra l' estructura eclesial caduca, va convertir moltes de les noves parròquies en un aixopluc del Antifranquisme, essent capdavanteres les de Can Boada, Egara, Les Arenas, i Sant Llorenç.[10] En un ambient de gran companyonia es parlava de política, es llegia premsa clandestina i es preparaven reunions. Maria col·laborava en el que podia i l'any 1964 va viure a l'ombra el naixement de la primera Comissió Obrera de Barcelona, a la Parròquia de Sant Medir[11] on el seu germà Josep Bigordà Montmany era el capellà dinamitzador,[12] esdevenint al cap dels anys, un destacat periodista, professor de teologia i dret canònic i membre del tribunal eclesiàstic, llargament vinculat a l'Església de Santa Maria del Pi i condecorat amb la Medalla d'Honor de Barcelona. L'any 1973 després d'un període de gran conflictivitat es produí l'assalt i registre de la parròquia de Sant Llorenç per part de la policia, van ser detinguts tots els sacerdots i l' assistent social per donar cobertura a un moviment contrari al règim. L' any 1975 la Dictadura va executar cinc persones i acabava amb la mateixa brutalitat amb que havia començat. Dies abans de morir Franco, Maria va a Montserrat a solidaritzar-se amb les persones que estaven en vaga de fam a favor dels presos polítics. Militància política i sindical[modifica] El 1976 és l' any de la seva jubilació i obté finalment el carnet de militant del PSUC i de Comissions Obreres.[13] Maria és catòlica practicant, però s' identifica amb l' Eurocomunisme, influenciada per la lectura dels llibres d'Alfons Carles Comín. Dins del partit és membre del comitè local durant quatre anys, des d'on treballa per la llibertat i la democràcia.També participa en actes polítics de suport a les vagues de fam de Lluís Maria Xirinachs davant de la Presó Model i a les manifestacions sota la consigna Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia.[14] Gràcies a la feina de voluntariat, l'any 1979 té ocasió de visitar la Unió Soviètica formant part d'un grup de disset persones, entre les quals hi havia set capellans. Encara hi va tornar quatre anys més tard, visitant també a Polònia el Camp de Concentració d'Auschwitz. L'any 1983 quan ja tenia seixanta-set anys i es preparaven les segones eleccions democràtiques, li van proposar anar a les llistes municipals, però va preferir no acceptar-ho. En canvi sí que va ser vocal del control de finances del partit. Gràcies a la tenacitat, el treball i la mobilització de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, el Parlament de Catalunya va aprovar concedir indemnitzacions als presos polítics del franquisme que no haguessin estat indemnitzats pel Govern de l'Estat espanyol en la llei de l' any 1990 que només incloïa les persones que superessin el compliment de tres anys de presó. Finalment amb aquesta iniciativa es reconeixia que totes les persones que havien patit la repressió, eren mereixedores d'aquesta deferència per part dels governs democràtics. El dia 10 de maig de 2005 l'Ajuntament de Terrassa li va concedir l'agulla amb l'escut municipal, en reconeixement a les dones que havien lluitat tota la vida pels drets socials, econòmics i polítics.[15] L'Any 2006 la historiadora Lourdes Plans i Campderrós presenta el llibre Maria Bigordà i Montmany, testimoni d'una època obscura[16] Maria mor el 8 de setembre del 2009 a punt de complir els 93 anys.[17] Posteriorment les escoles, instituts, associacions veïnals i sindicats de Terrassa, glosen la seva figura i li reten homenatge en diversos actes i publicacions.[18] ↑ «Perfil biogràfic de Maria Bigordà Montmany. Dones,treball i sindicalisme a Catalunya». Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 27 maig 2018]. ↑ Plans i Campderrós, Lourdes. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d'ahir, 1875-1931. Terrassa: FTP, 2000. ISBN 9788492363636. ↑ «Guerra civil. Records de Terrassa». ↑ Cenarro, Àngela «La institucionalización del universo penitenciario franquista». Museu d'Història de Catalunya, 2003. ↑ Cuevas Gutierrrez, Tomasa. Testimonios de mujeres en las carceles franquistas (en castellà). Jorge J. Montes Salguero. Huesca: Instituto de estudios Aragoneses, 1 novembre 2004. ISBN 8481271500. ↑ Marcet i Gisbert, Xavier. Els anys foscos de la postguerra. Terrassa,1939-1945. Fundació Torre del Palou. Terrassa: Col·lecció l' Àmfora, 1999, p. 245. ISBN MKT 0003562941. ↑ Farrè París, Àngels. A tot estar, El servei domèstic a Terrassa 1940-1960. Col·lecció Investigació Dona, nº 5. Terrassa: Ajuntament de Terrassa,Centre Estudis-Promoció de la dona, 2001, p. 99. ISBN 84-86838 70 -3. ↑ Blai, Felip. Sant Llorenç. Terrassa. Col·lecció: Els barris d' Adigsa, nº 42. Barcelona: Generalitat de Catalunya- Departament. Benestar Social, 1-5-1995, p. 185. ISBN 8439335121. ↑ Botey, Jaume. Capellans obrers, Compromís de l' Església amb el món obrer. CJ quaderns. Cristianisme i justícia, 1-9-2011, p. 35. ISBN 9788497302729. ↑ «Parròquies obreres contra el franquisme - Cerca amb Google» (en català). [Consulta: 25 maig 2018]. ↑ «Trias descubre la placa de la iglesia de Sant Medir donde se fundó CCOO». La Vanguardia. ↑ «Mossen Josep Bigordà». RESISTENCIA ANTIFRANQUISTA i ESPAI PUBLIC. ↑ «[Arxiu històric de CCOO de Catalunya.(PDF) Col·lecció Biografies Obreres]». ↑ Varo Moral, Nàdia. Las militantes ante el espejo (en castellà). Fundació Cipriano Garcia. Germania, 2014. ISBN 978-84-16044. ↑ «[Ajuntament de Terrassa Homenatge a dones Terrassenques (Maria Bigordà, 2006)]». Arxiu municipal Terrassa. [Consulta: 25 maig 2018]. ↑ Plans i Campderrós, Lourdes. Maria Bigordà i Montmany, testimoni d'una època obscura. Ajuntament de Terrassa, 2006, p. 94. ↑ https://www.rememori.com. «Esquela online de Maria Bigordà Montmany fallecido en Terrassa #DEP» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 maig 2018]. ↑ Institut Torre del Palau, Alumnes de 3 de ESO «Homenatge a Maria Bigordà a Secundària». Diari de Terrassa, 12-04-2017.

2022/01/28 20:52:57

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Bigord%C3%A0_Montmany

mC4

Mitridates d'Armènia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Mitridates (en georgià: მითრიდატე; en armeni: Միհրդատ Իբերացի) va ser un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (circa 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria. Va regnar a Armènia de l'any 35 al 37 i del 42 al 51. (ka) მითრიდატე Roma va donar suport al rei Mitridates d'Ibèria (nom donat pels romans, podria ser el rei Adreki d'Ibèria) per col·locar al seu fill Mitridates al tron d'Armènia. El tron estava ocupat per Arxak o Arsaces, col·locat pel seu pare el rei Artaban III de Pàrtia. El rei Mitridates/Adreki va enviar el seu fill gran el príncep Farasmanes (Pharsman) amb un exèrcit. Quan l'exèrcit s'acostava a Artaxata el rei Arxak va ser enderrocat i enverinat pels seus servidors que havien estat subornats, i els ibers van entrar a la capital i Pharsman va proclamar al seu germà petit Mitridates com a rei l'any 35. Artaban III va enviar un altre fill seu, Orodes l'any 36 i sembla que es va proclamar rei, però Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i sàrmates el va rebutjar i Orodes va morir de les ferides rebudes a la lluita, segons diu Tàcit. Cap a l'any 37 Calígula, va cridar al rei a Roma, i el va declarar desposseït del regne, i l'Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país. L'emperador Claudi va retornar a Mitridates cap Armènia amb suport imperial, i amb l'ajut del seu pare Mitridates i del seu germà Pharsman, i de forces romanes, va reconquerir el poder l'any 42. Una guarnició romana es va instal·lar a Garni, prop d'Erevan. L'any 51 el seu germà Pharsman, que ja havia pujat al tron d'Ibèria i aspirava a dominar el regne d'Armènia per a la seva nissaga, va anar a Artaxata, i va trair a son germà, dominant la ciutat i proclamant rei al seu propi fill Radamist. Mitridates es va refugiar a Garni, amb la guarnició romana però el cap de la guarnició, Celius Poli, subornat per Pharsman i Radamist, no el va protegir i va permetre que sortís per una suposada entrevista amb el seu nebot per negociar. Aprofitant aquesta entrevista, Mitridates va ser capturat a traïció, i Radamist coronat formalment rei. El governador de Capadòcia, Julius Polignus, subornat també, va acceptar els fets. Sembla que Mitridates va ser assassinat pel seu nebot Radamist, que es va casar amb la seva cosina Zenòbia, filla de Mitridates.[1] L'historiador romà Cassi Dió narra una confrontació probablement apòcrifa entre Mitridates i l'emperador Claudi a Roma, on es diu que Mitridates va respondre amb valentia a les amenaces de l'emperador dient: "No em van portar a tu, jo he vingut. Si ho dubtes, allibera'm i intenta trobar-me".[2] ↑ Grousset, René. Histoire de l'Arménie: des origines à 1071. París: Payot & Rivages, 1995, p. 89, 106-107. ISBN 9782228889124.

2022/05/20 05:57:10

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Mitridates_d%27Arm%C3%A8nia

mC4

Antics hostals de camí ral: Hostal del Cantó (Montferrer i Castellbó) Hostal del Cantó (Montferrer i Castellbó) Antic hostal que estava situat entre el Coll de Sant Magí i el Port del Cantó a la comarca de l'Alt Urgell. Sabem que el 18 d'agost de 1906, el lingüista i folklorista Mossèn Antoni M. Alcover féu un viatge desde la Seu d'Urgell en direcció cap a Sort seguint el camí de bast, i poc abans d'arribar al Coll de Sant Magí diu : ... El pinar s'acaba, la pluja s'espassa, però el vent crex, y pochs embarassos que troba per aquests cims, pelats com el call de la má; passam el coll de Sant Magí, a 1.650 metres d'altura, com qui no diu res; dexam de banda l'hostal del Cantó, y, pujant, sempre cap a ponent, mes feym nostre el coll o port del Cantó, a 1.715 metres d'altura..." (1) Posiblement l'hostal es trobés en l'actual casa de la Boadella, ja que és l'única edificació entre el Coll de Sant Magí i el Port del Cantó. Aprop de l'antic hostal, en el Coll de Sant Magí, s'hi han trobat les restes del despoblat i de l'església de Sant Magí. La portalada la van desmuntar i avui la podem veure en una casa particular de Guils del Cantó. El camí d'Urgellum a Sort ja és mencionat pels volts de l'any 1000, i de les fonts documentals es desprén que prop del Port del Cantó hi havia una mansio o posta romana (2), un lloc de parada pel descans dels viatgers que atravessaven el port, situat probablement prop del Coll de Sant Magí. En el coll i a peu del camí ral s'hi alça també el Menhir de Sant Magí de Pallerols del Cantó (UTM: x=357920, y=4691473, z=1670) que havia portat una creu de ferro a sobre, i és conegut desde l'any 1883. Durant anys estava caigut i fou redreçat l'any 2002. En una foto antiga de 1914 encara es pot veure el menhir dret i les runes de l'església de Sant Magí al darrera. Més al nord s'han localitzat restes d'antics cortals, fet que indica que el camí també era ramader. En el port del cantó hi havia un altre menhir conegut com l'home encantat o la Pedra del Cantó que fou destruït a mitjans del s.XX al fer la nova carretera. La foto és del llibre "El Pirineo Español" de Violant Simorra (1949). Alcover el descriu l'any 1906 : "El Cantó es una quintera, una gran pedrassa dreta en el punt culminant del coll, per indicar d'ivern el camí a n-els vianants, com tot allò es tapat de neu. Es molt perillós el passarne amb la neu, perque hi sol bufar un vent ferest; y, si un no está alerta y no té bons braons, queda soterrat de neu, com li succeí aquests anys passats a un traginer, segons mos diu el guia... (1) (1) http://personales.ya.com/muntanya/textos/alcover1.htm (2) http://pepfarras.googlepages.com/INTRODUCCI.pdf http://files.santmagi.webnode.com/200000089-d03efd31bf/sm2009quadern_1.pdf http://jordicasamajor.nirudia.com/9790 http://cat.bloctum.com/arcis/2007/11/09/aixecament-del-menhir-de-sant-magi/ http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0423605 http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Societat/L'artista+Nico+de+Winter+recrea+un+antic+menhir+al+port+del+Cant%C3%B3 Etiquetes de comentaris: Alt Urgell, Camí d'Adrall a Sort, Camí de la Seu d'Urgell a Sort, Hostal del Cantó, Mn. Antoni M. Alcover, Montferrer i Castellbó

2018/06/22 01:37:26

https://hostals.blogspot.com/2010/01/hostal-del-canto-montferrer-i-castellbo.html

mC4

Taller Educació Emocional per a Joves i Adolescents – Ohana – Cooperativa Masnou Uncategorized Ohana septiembre 3, 2020 Taller d'Educació Emocional per a Joves i Adolecents Sabem que ser adolescent o jove no és fàcil…però també pot ser una de les millors etapes de la vida!! Aquest octubre veniu al Taller d'Educació Emocional per a Joves i Adolecents d'Ohana, formareu part d'un grup on setmanalment entrenarem les nostres competencies emocionals. A a través de l'art, els debats i el treball experiencial entrenarem la GESTIÓ EMOCIONAL, les HABILITATS SOCIALS, l'AUTOESTIMA, L'AUTOCONCEPTE, la Gestió de CONFLICTES i parlarem de temes tant importants com són les xarxes socials, la família, els estudis, les relacions o la sexualitat. El Taller s'iniciarà a l'octubre i es realitza els dimecres a la tarda a la seu de la Cooperativa Ohana (C/ Dr J Agell 6, El Masnou. Ed. La Calandria).

2021/02/25 00:00:31

https://ohana.cat/taller-deducacio-emocional-per-a-joves-i-adolescents

mC4

El paper dels civils tutsis en les matances d'hutus a Rwanda (Judi Rever, 03.06.16) – L'HORA El paper dels civils tutsis en les matances d'hutus a Rwanda (Judi Rever, 03.06.16) La comunitat internacional ha assegurat la immunitat legal per al president de Rwanda, Paul Kagame, tot i l'evidència de la responsabilitat de l'FPR per crims de guerra. El genocidi ruandès de 1994 sovint ha estat descrit com la matança més ràpida del segle XX, arribant fins a un milió de víctimes en tan sols 100 dies. Un dels principals impulsors dels assassinats va ser la por: por a un exèrcit real de botes militars i uniforme que ataca de dia, però també por als seus aliats sobre el terreny, l'anomenada cinquena columna. En el primer cas, la por estava evidentment justificada: un exèrcit rebel tutsi havia envaït el país quatre anys abans i semblava a punt de derrocar al govern dominat pels hutus. Ara, proves acabades de descobrir suggereixen que l'altre motiu –la por als civils tutsis– també estava justificat. Diversos documents confidencials del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda de l'ONU (TPIR) proporcionen proves esborronadores que els civils tutsis van treballar colze a colze amb el Front Patriòtic Ruandès de Paul Kagame (FPR) per cometre crims contra els hutus el 1994. La força d'aquests documents està sustentada en llargues entrevistes amb persones que van ser testimonis d'aquestes operacions. Els documents del TPIR es refereixen a l'abakada de l'FPR o quadres civils i "població lleial" que va ajudar l'FPR a cometre violacions massives dels drets humans arreu del país. Els abakada eren tutsis tecnòcrates reclutats abans, durant i després del genocidi. Es van convertir en la interfície entre l'FPR, d'una banda, i les agències de l'ONU, les ONG, els investigadors de drets humans i els periodistes de l'altre. Els quadres van jugar un paper crucial en la diplomàcia i el sistema de propaganda de Rwanda després del genocidi. Els crims mencionats en els documents de Nacions Unides inclouen la identificació dels hutus prominents que més tard serien executats, localitzats i tancats a les masmorres, lliurant els hutus als agents d'intel·ligència de l'FPR i excavant fosses comunes per enterrar les víctimes. Els documents –que contenen informació d'identificació i no es poden fer públics– consisteixen en testimonis d'ex membres de l'FPR que van trencar amb el règim. Ruandesos traint-se els uns als altres L'horror del que va passar a Rwanda el 1994 segueix sent desconegut a Occident, tot i que una quantitat significativa de la història ha estat ben documentada i verificada. El que sabem oficialment és que la línia dura dels hutus i una part de la població civil van exterminar els tutsis en matances organitzades a nivell local, que les emissions nacionals de la ràdio hutu RTLM van demonitzar els tutsis i van proporcionar un grau d'aprovació a les accions dels assassins. Grups de drets humans, periodistes i acadèmics van estimar que almenys 600.000 tutsis van ser assassinats des de l'abril al juliol de 1994. El que més va sorprendre al món va ser "l'element popular" del genocidi, el fet que els pagesos hutus es van atrevir a matar els seus veïns tutsis i, en alguns casos, els membres de les seves pròpies famílies que eren tutsis. En el seu llibre The Order of Genocide, Scott Straus explora el perfil de l'autor del crim de genocidi. Després de realitzar una exhaustiva investigació a les presons de Rwanda, Straus postula que la major part dels assassinats de tutsis van ser duts a terme per un petit grup d'"assassins extremadament zelosos, paramilitars i soldats". Al voltant d'una quarta part dels assassinats van ser comesos per població hutu ordinària, diu, calculant que entre un 7 o 8% de la població adulta hutu, o d'un 14 a un 17% dels homes adults hutus, van matar tutsis de forma activa o hutus que s'oposaven a la violència. Tanmateix, hi ha paral·lelismes estranys entre la forma com es va exercir la violència en les zones controlades pel govern hutu i les zones controlades per l'FPR tutsi, i com els ruandesos de tots dos grups ètnics semblaven a punt per atacar-se els uns als altres tan aviat com el seu president, Juvenal Habyarimana, hutu, va ser assassinat el 6 d'abril. Finalment, amb la seva estructura de comandament de dalt a baix i l'organització política superior, l'FPR estava en millors condicions per ocultar els seus crims i controlar la narrativa. La denúncia i el lliurament dels hutus a les zones controlades per l'FPR Un civil de Byumba, al nord de Rwanda, que es va unir a l'FPR durant el genocidi, va donar un testimoni detallat als investigadors del TPIR sobre el paper dels quadres civils. La prefectura de Byumba va ser controlada en gran part per l'FPR des del principi del genocidi. "Fins al 8 d'abril de 1994, no hi havia soldats (hutus) ex governamentals a la regió de Ngarama, prefectura de Byumba. Els soldats de l'FPR i els seus quadres van prendre el control de la regió. Van començar a donar d'alta tots els joves a les seves files. En aquest moment, els homicidis i desaparicions van començar. Ells van començar a dirigir-se a intel·lectuals i polítics que pertanyien a l'antic règim, i ex alcaldes, regidors, mestres i persones de negocis." El testimoni va proporcionar una llista parcial de víctimes assassinades, gent que coneixia personalment, incloent-hi un agrònom hutu que treballava per a l'ONG Care International. Va dir que les víctimes inicialment s'havien escapat de les forces de l'FPR, però van ser atretes cap enrere i els van prometre que estarien fora de perill i podrien romandre als seus llocs de treball. "Finalment van ser assassinades, tal i com es temien", va dir el testimoni. Els cossos van ser llançats a una fossa comuna prop del mercat de Mugera, va dir, assenyalant que un sens fi de camperols van ser assassinats també en altres llocs del municipi. El juliol de 1994, les unitats de cada batalló de l'FPR operaven en masmorres i van comptar amb la "població lleial" per empresonar els hutus que consideraven "Interahamwe" –una milícia hutu que havia matat els tutsis durant el genocidi. El testimoni va dir que la "població lleial" consistia en supervivents del genocidi tutsi i refugiats tutsis que havien crescut a Uganda i van ser repatriats a Rwanda. "Els ex soldats van ser detinguts i executats en aquestes masmorres, com ho van ser els intel·lectuals hutus, membres de l'antic règim i totes les persones considerades obstacles, conegudes com bipingamizi." "Els quadres civils van ser els qui van identificar els individus que van ser lliurats als soldats. Ho van fer d'acord als seus propis interessos. Tot el que els soldats havien de fer era matar." Un segon document elaborat per investigadors del TPIR revela el fenomen de la "població lleial" que va assenyalar els sospitosos per ser tancats a les masmorres. Els investigadors van dir que quan la Creu Roja Internacional i les ONG es van adonar de l'existència de les masmorres, l'FPR va traslladar els presoners a altres llocs on van ser executats. Un tercer document del TPIR que proporciona el testimoni d'un quadre civil recollit el 2002 diu que molts dels seus col·legues a Byumba van denunciar i lliurar hutus a la cèlebre DMI, la Direcció d'Intel·ligència Militar de l'FPR, com una qüestió de procediment. "Hi havia desaparicions als camps de refugiats. Les persones van desaparèixer després d'haver estat denunciades per certs quadres. Els quadres van treballar amb els seus informants i després van informar la DMI." Un quart document del Tribunal va revelar un testimoni similar d'agents de la DMI treballant amb els quadres als camps de refugiats per interrogar persones sospitoses de ser "extremistes." Les persones que van ser interrogades, en la seva major part, "van desaparèixer". Un cinquè document del Tribunal, del 2005 i de 54 pàgines, descriu en detall les operacions de matances dutes a terme per les forces de Kagame a Giti, un municipi on no s'havia comès cap genocidi contra els tutsis. El testimoni d'un alt funcionari de la DMI estacionat a Giti és francament espantós. Descriu les unitats mòbils de la DMI que arribaven a Giti i la veïna Rutare el mes d'abril, detenint civils hutus i matant-los a trets o a cops d'aixada. Diu que els voluntaris tutsis van ser reclutats per l'FPR a un ritme més ràpid en aquestes àrees i van ajudar a cavar fosses comunes. Molts dels civils tutsis van ser anomenats la Força Tigre. La Força Tigre plantaria més endavant plataners sobre les tombes per tal de camuflar els llocs, explica. L'ex funcionari diu que l'FPR va crear una xarxa de "serveis d'intel·ligència civils" a petició de Kagame i Kayumba Nyamwasa, llavors cap de la DMI. Aquesta xarxa va treballar estretament amb la DMI per reunir informació d'intel·ligència entre la població civil. Giti va esdevenir una central per a les matances, segons l'agent de la DMI. Molts hutus van ser portats allà des d'altres àrees i l'FPR, finalment, es va quedar sense espai per enterrar els homes, dones i nens que mataven. Els hutus van ser finalment transportats amb camions a Gabiro, lloc de formació de l'FPR a la vora del parc Akagera, on van ser executats i cremats. El testimoni va dir que creia que Giti era simplement una de les moltes àrees a Rwanda on l'FPR va cometre matances sistemàtiques dels hutus. Quan va ser pressionat pels investigadors, va admetre que Giti era un "arbre que ocultava un bosc més ampli". Un altre testimoni Un ex resident de Giti entrevistat per aquesta periodista va dir que el seu pare, un hutu prominent de la comunitat, va ser segrestat i assassinat pocs dies després que l'FPR hi establís una base l'abril de 1994. Per al seu horror, va trobar el cos del seu pare amb diversos centenars d'altres hutus assassinats a l'escola primària de Giti. "El pati de l'escola estava completament cobert de cadàvers. I a dins, les aules estaven plenes. Va ser aterridor. "El testimoni, que és d'origen ètnic mixt amb trets distintius tutsis, va dir que es va salvar de ser executat perquè la seva mare era tutsi i els seus parents tenien vincles amb l'FPR. Va dir que estava consternat per com els veïns tutsis que havia conegut i de confiança –persones que mai havien estat perjudicades pels hutus– van identificar i localitzar hutus al poble perquè l'FPR els matés. Van començar amb els líders de la comunitat i després van passar als camperols, va assenyalar. Un altre ex funcionari d'intel·ligència de l'FPR que va trencar amb el règim va dir que recorda els quadres civils tutsis matant activament a Giti i Rutare. "Un quadre anomenat Martin va agafar un matxet, va apartar un hutu i li va tallar el cap". En molts casos, els soldats i els civils van observar com famílies senceres van ser assassinades, va dir. L'ex funcionari va al·legar que els quadres civils van quedar sota l'autoritat de l'ala política de l'FPR, coneguda com la Secretaria. El paper dels quadres en l'eliminació dels hutus va ser concebut pels membres de la Secretaria de l'FPR i el Consell de Comandament Superior, va insistir. Hi va haver un nombre estimat de 4.000 abakada a Rwanda durant el genocidi, i al final de 1994 l'FPR havia reclutat de forma massiva i augmentat el seu nombre a 15.000. Un soldat ara a l'exili va dir que la seva família tutsi va ocultar granades a la casa de Kigali abans del genocidi i que l'FPR havia "infiltrat" amb èxit la capital i altres zones de Rwanda, amb quadres i comandos el 1993. Un ex abakada que treballava en zones controlades per l'FPR entre l'abril i el juliol de 1994 va admetre que hi havia tres categories de quadres: aquells que proporcionaven assistència social i adoctrinament polític entre la població civil, una segona categoria que va ajudar a l'esforç de guerra i va facilitar els crims denunciant i lliurant els hutus als esquadrons de la mort, i un tercer grup d'individus extremadament gelosos que van participar directament en la matança. En una entrevista, l'ex quadre va dir que molts quadres civils van ser capturats i morts en zones controlades pels hutus abans que les forces de Kagame prenguessin el territori. Però a les prefectures del nord i l'est, que van estar molt aviat sota el control de l'FPR, els quadres eren lliures de dur a terme la seva feina bruta, van confirmar diverses fonts. En altres àrees, com ara Gitarama, Butare i Ruhengeri, van ser reclutats ràpidament nous quadres el juny i el juliol, ja que aquestes prefectures van ser preses per les tropes de Kagame. A la prefectura de Gisenyi, per exemple, vastes àrees estaven buides a mitjans de juliol quan l'FPR va prendre el control; un nombre significatiu d'hutus havia fugit al Zaire en aquells moments. No obstant això, alguns es van quedar a casa seva i, finalment, van ser assassinats. Un soldat del batalló Charlie de l'FPR va dir que quadres civils operaven amb equips de la DMI a Gisenyi i van eliminar la major quantitat possible d'hutus. Més al nord, a Ruhengeri, unitats de la DMI van massacrar hutus el juliol i l'agost al Camp Muhoza i van enterrar les víctimes en fosses comunes properes, d'acord amb el testimoni d'un ex agent de la DMI donat als investigadors del TPIR. Un soldat inicialment estacionat a Byumba i posteriorment transferit a Kanombe va dir que quadres civils van dur a terme el saqueig generalitzat de propietats hutus i van treballar en estreta col·laboració amb els comissaris polítics en batallons. Els comissaris polítics convocaven reunions falses, atraient els civils i prometent-los menjar o seguretat, només per matar-los després, va explicar el soldat. "En alguns casos, els civils eren més extremistes i zelosos que l'Exèrcit Patriòtic Ruandès (EPR). Els soldats de tropa de l'EPR van ser entrenats per a la batalla. Els comissaris polítics i els quadres civils que van decidir treballar amb la DMI tenien altres intencions", va dir. El soldat va dir que el paper dels abakada i fins i tot els supervivents tutsis en els crims és ben conegut, però mai parla de dins o fora de Rwanda. Va al·legar que un bon nombre de tutsis s'oposaven vehementment a Kagame, però tenen por de parlar del passat perquè no estan disposats a implicar-se ells mateixos. "Kagame manté això sobre els seus caps". "I els hutus han estat silenciats per complet sobre el tema". Els hutus a Rwanda i a l'estranger que s'atreveixen a acusar l'FPR de crims acaben a la presó, desapareixen o són acusats de genocidi, va assenyalar. I no obstant això, hutus i tutsis han donat testimoni crucial al Tribunal i a l'agència de refugiats de l'ONU (ACNUR) sobre aquestes atrocitats. Un refugiat hutu va donar a l'ACNUR els noms d'una dotzena de tutsis –abakada i veïns– que van matar la seva germana adolescent l'abril de 1994 al poble de Gituza. Va descriure els tutsis com una mena de milícia, no diferent dels Interahamwe. Va dir que els tutsis estaven armats amb aixades i matxets quan van portar la seva germana a casa mentre ell es va amagar al jardí darrere dels arbres d'alvocat, paralitzat per la por. Després va escoltar en agonia mentre la violaven, un per un, i deixaven l'habitació en flames abans de sortir de les instal·lacions. Quan s'hi va abalançar després que se n'anessin, la seva germana era morta. El refugiat va fugir a Tanzània, va informar del crim, però no va rebre justícia. Els tutsis responsables segueixen ocupant posicions destacades a la comunitat, va dir. Un tribunal de l'ONU establert per jutjar els autors de genocidi i greus violacions del dret internacional ha protegit Kagame i els seus alts comandaments: no s'ha emès ni una sola acusació contra l'FPR. En contrast, 95 persones vinculades amb l'antic règim hutu van ser processades i 61 van ser condemnades. Kagame exerceix un regnat criminal La comunitat internacional s'ha assegurat la immunitat legal per Kagame i ha permès que el seu règim cometés crims després del genocidi, tant a Rwanda com a la veïna Congo, que va envair el 1996 i on les seves tropes van ser acusades pels experts de l'ONU d'haver comès possiblement genocidi. Un oficial tutsi d'alt rang que va fugir el 2000 va dir que l'FPR va reclutar i va eliminar milers de joves hutus a finals de 1994 i 1995, utilitzant els quadres civils en la campanya. Els quadres van treballar amb la gendarmeria, unitats de la guàrdia presidencial, la secció de formació i agents de la DMI per reclutar i després executar aquests homes, la majoria als camps militars, però també al Parc Akagera, va dir. "Es va fer de manera eficient a tot arreu". En aquell moment, les operacions de la DMI eren dirigides per Emmanuel Karenzi Karake. Desenes de soldats i oficials entrevistats insisteixen que l'FPR va matar centenars de milers de civils hutus durant i després de 1994, a més dels reclutes de parla francesa tutsis que van ser considerats sospitosos per agents d'intel·ligència en les seccions d'entrenament. Diverses persones entrevistades van dir que els quadres civils de l'FPR segueixen exercint el poder a Rwanda, però ara es diuen els Intore. Durant les dues últimes dècades, milers de persones, tant hutus com tutsis, han estat entrenades en camps secrets a Nasho i Ndego, a l'Akagera. Els Intore treballen al país i a l'estranger, i entre ells hi ha infermeres, metges, mestres, personal de la universitat, banquers, taxistes, entre d'altres professionals. La majoria estan capacitats per espiar els ruandesos en tots els àmbits de la vida, però alguns Intore reben una formació especialitzada per assassinar i cometre altres delictes, segons les mateixes fonts. Enlloc de Rwanda la presència de l'Estat es fa sentir amb més intensitat que en l'àmbit local a través d'un sistema de vigilància de barri que es diu Nyumbakumi. El Nyumbakumi utilitza agents de les esferes militars, polítiques i civils per exercir el control: agents de la DMI, membres de la secretaria de l'FPR i els seus auxiliars civils coneguts com Intore monitoritzen cadascun d'ells 10 llars.

2020/09/26 13:49:35

https://l-hora.org/?p=2726&lang=ca

mC4

L'Ajuntament de Vila-real consolida i reforça el seu compromís amb la divulgació i defensa de la llengua. Aquest matí ha tingut lloc la signatura del conveni entre l'Ajuntament de Vila-real i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per al foment del valencià i la normalització del seu ús en tots els àmbits socials, a més d'impulsar activitats culturals i divulgatives sobre la història de la ciutat. L'alcalde, José Benlloch, i el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el vila-realenc Ramon Ferrer, acompanyats per la regidora de Normalització Lingüística, Noelia Samblás, han rubricat el conveni, que es renova cada quatre anys, i que contempla la col·laboració entre totes dues institucions per a posar en valor i promoure l'ús del valencià, així com acostar l'activitat cultural i investigadora de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a Vila-real. Benlloch ha reivindicat la relació estreta i forta de l'Ajuntament amb l'AVL, que des de 2006 està reconeguda com l'únic organisme competent en la regulació del valencià. A més, ha recordat que Vila-real és una de les primeres ciutats valencianes que va impulsar la creació d'un servei de Normalització Lingüística en 1995, que en 1999 es va convertir en una regidoria, de la mà del benvolgut Pasqual Batalla. L'alcalde ha valorat molt positivament les iniciatives sorgides del treball conjunt amb l'AVL en aquests anys i ha anunciat que aquesta col·laboració donarà nous fruits perquè a partir d'enguany, amb motiu de les festes fundacionals que se celebren el mes de febrer, s'impulsaran unes jornades sobre la història, els orígens i les tradicions de Vila-real. Benlloch ha emmarcat aquest projecte en la creació del futur Institut d'Estudis Vila-realencs (IEV), que comptarà amb una secció dedicada a impulsar una biblioteca d'investigacions i publicacions sobre la ciutat. El pròxim 24 de febrer serà precisament Ramon Ferrer l'encarregat d'iniciar aquest nou projecte amb la presentació del seu últim treball de recerca sobre els motius de la fundació de Vila-real, que ha realitzat al costat de Vicent Gil, qui fora durant més de 30 anys director de l'Arxiu Municipal de Vila-real. Ferrer ha recordat que l'arxiu de Vila-real "és un dels arxius medievals més rics del país" i l'objectiu d'aquesta iniciativa en col·laboració amb l'AVL és que "cada any, al voltant del 20 de febrer, dia de la fundació de Vila-real, es publique un manual sobre els fons documentals de l'arxiu, per a posar a l'abast de tot el món la riquesa d'aquest patrimoni que té Vila-real, i que en l'actualitat ja és present en universitats com Harvard, Oxford o Cambridge". A més de la publicació del manual, el projecte es completaria amb unes conferències d'experts relacionades amb el tema central de la investigació. L'alcalde ha tingut unes paraules d'agraïment a Ramon Ferrer, qui és doctor en Història per la Universitat Literària de València, per la seua aportació al patrimoni documental de Vila-real a través de les diferents investigacions que ha realitzat sobre la història del municipi. Al mateix temps, li ha felicitat per la seua trajectòria al capdavant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que finalitzarà aquest pròxim mes de març, després de dues legislatures com a president. Benlloch també ha subratllat el treball que realitza la Regidoria de Normalització Lingüística, que dirigeix la regidora Noelia Samblás, i de manera especial ha agraït l'esforç de les tres tècniques del departament. A través del conveni, l'Ajuntament de Vila-real es compromet a nomenar i retolar la toponímia local en valencià; facilitar a l'AVL instal·lacions municipals per a la realització d'activitats culturals; coorganitzar jornades sobre la figura de Jaume I; oferir almenys un 50% de l'oferta cultural i formativa de l'Ajuntament en valencià; fomentar la presència del valencià en activitats esportives; fomentar els coneixements del valencià entre el personal municipal, entre altres iniciatives. Per part seua, l'AVL assumeix l'assessorament lingüístic al personal de l'Ajuntament així com a la Junta de Festes i la Comissió de Penyes; proveir de les publicacions de l'AVL a les biblioteques municipals; incloure a Vila-real en les activitats culturals de l'AVL així com en les activitats de promoció del valencià i les línies de subvenció per a fomentar la llengua.

2022/06/28 05:22:41

https://laplanaaldia.com/vila-real/noticias/199819/vila-real-consolida-i-amplia-la-seua-alian-a-amb-l-academia-valenciana-de-la-llengua-per-a-la-promocio-del-valencia-i-la-difusio-de-la-historia-i-el-patrimoni-documental-de-la-ciutat?lang=val

mC4

La secció de comentaris us ofereix una manera còmoda de relacionar-vos amb els lectors del vostre lloc web. Malauradament, l'obertura del lloc web a comentaris significa que haurà de tractar amb el correu brossa. A no ser que siguis el tipus de blogger que no sol·liciti comentaris mitjançant comentaris i trackbacks / pingbacks, haureu d'afrontar-lo en algun moment o altre. Però la pregunta és, com? A mesura que els robots de correu brossa (i els spammers humans) es tornen més sofisticats, cada vegada és més difícil mantenir el vostre blog net de contingut irrellevant i inadequat.. Per sort, WordPress inclou funcions integrades i complements gratuïts per ajudar a controlar i combatre el correu brossa, inclosos els llistats negres d'Akismet i de comentaris. Encara millor, hi ha molts complements de tercers disponibles per proporcionar protecció addicional contra el correu brossa. En aquesta publicació analitzarem en profunditat el problema del correu brossa als blocs de WordPress, l'impacte negatiu que pot tenir al vostre lloc si es deixa sense controlar i com es pot gestionar i prevenir. També veurem les eines disponibles a WordPress per combatre aquest problema. Finalment, acabarem amb algunes recomanacions del complement per portar la moderació de correu brossa al següent nivell. Anem a capbussar-nos! 1 Què és el correu brossa de WordPress 1.2 2. Comentaris manuals 1.3 3. Trackbacks i Pingbacks 2 Com afecta el correu brossa al vostre lloc WordPress 3 Com combatre l'activitat brossa de comentaris de WordPress 4 Reduure el correu brossa de comentaris al vostre lloc de WordPress amb un complement 4.5 5. Amagueu els trackbacks Què és el correu brossa de WordPress Aquests comentaris automatitzats de correu brossa poden sobrepassar la base de dades de WordPress. Pot ser sorprenent quan apareguin nous comentaris al vostre bloc. Tot i això, aquest primer cop d'emoció desapareix sovint quan veieu respostes inadequades al contingut. Aquestes respostes, per descomptat, també es coneixen com a correu brossa. El diccionari el defineix simplement com a "missatges irrellevants o inapropiats enviats a Internet a un gran nombre d'usuaris". Em sembla bé. El correu brossa neix de la mateixa família que el correu electrònic de correu brossa tan familiar, però té el seu propi objectiu únic: per obtenir enllaços enllaçats. Tant si es tracta d'un comentari de bloc, un trackback o un pingback, l'objectiu del correu brossa és publicar un enllaç al vostre lloc que remeti cap a un altre lloc. El lloc en qüestió és típicament irrellevant per al vostre nínxol i, sovint, de mala qualitat. Aquests missatges no sol·licitats són un fet de la vida si permeten fer comentaris sobre les teves publicacions. Afortunadament, identificar-lo és relativament senzill, ja que sol adoptar una de les tres formes primàries. Es tracta de comentaris que es publiquen automàticament mitjançant un script o bot que explora la web a la recerca de objectius per inundar-se de brossa de comentaris. No hi ha cap participació humana directa en aquests comentaris, i solen ser fàcils d'observar per a l'ull humà. Els robots de correu brossa són probablement els més grans dels comentaris irrellevants. 2. Comentaris manuals És quan els humans són contractats per publicar manualment comentaris en llocs. La qualitat d'aquests comentaris pot variar des del descaradament evident fins a discutible, la qual cosa ofereix, per descomptat, un gran mal de cap per a qualsevol que intenti eradicar el correu brossa del seu lloc. Gairebé sempre inclouran enllaços als comentaris i poden ser una mica més sofisticats que els bots (hem vist comentaris amb enllaços qüestionables afegits a espais en blanc al text dels comentaris). 3. Trackbacks i Pingbacks Tal com defineix Google, un trackback és "un dels tres tipus de mètodes d'enllaç per als autors del lloc web que sol·liciten notificació quan algú enllaci a un dels seus documents". Per als nostres propòsits, podeu suposar que els pingbacks són essencialment el mateix. Probablement haureu vist anteriors. Existeixen com a llista d'enllaços, normalment dins o sota de la secció de comentaris d'una publicació d'un bloc. L'objectiu dels spammers, l'objectiu és simple: esmentar una publicació al bloc a la seva pròpia publicació i obtenir un enllaç de nou. Cadascun d'aquests tipus de correu brossa és problemàtic i sovint rebrà més d'una categoria. Junts, poden obstruir la secció de comentaris i causar tot tipus de problemes. Com afecta el correu brossa al vostre lloc WordPress Els spammers utilitzen trackbacks per crear enllaços de nou a llocs irrellevants. Potser considereu que el correu brossa no és més que una molèstia. Tanmateix, si no es marca, pot tenir conseqüències negatives per al vostre lloc web. A més de proporcionar una mala experiència d'usuari als vostres lectors, el correu brossa de comentaris pot perjudicar el vostre lloc de moltes maneres, provocant: Pèrdua de classificacions en motors de cerca. Google orienta enllaços dolents al vostre lloc amb finalitats de classificació, fins i tot en els comentaris. Riscos potencials per als seus lectors. Els enllaços als comentaris de correu brossa poden donar lloc a llocs maliciosos. Problemes de velocitat i temps de càrrega del lloc. Massa comentaris poden sobrecarregar la vostra base de dades de WordPress i retardar el lloc. Tots els blocs que permeten fer comentaris són vulnerables a l'activitat brossa. Tenir un pla d'acció per reduir-lo i combatre-lo és l'única manera de protegir el vostre lloc i els vostres lectors. Com combatre l'activitat brossa de comentaris de WordPress Si bé el correu brossa de comentaris és inevitable, hi ha bones notícies. Podeu lluitar contra aquesta contundència mitjançant la moderació dels vostres comentaris i la utilització Eines integrades de WordPress. Primer, assegureu-vos que heu activat la moderació de comentaris. En fer-ho, podeu aprovar qualsevol comentari abans de publicar-lo al vostre lloc. Si no teniu temps per revisar cada comentari, podeu definir paràmetres basats en diversos factors. Per exemple, a la secció inferior Configuració> Discussió tu pots: Marca un comentari com a correu brossa en funció del nombre d'enllaços que tingui. Els comentaristes de la llista negra com a reacció al correu brossa anterior. Desactiva els trackbacks i els pingbacks. Només permetre als usuaris registrats publicar comentaris. No oblideu l'arma més gran del vostre arsenal predeterminat: els plugins. Podeu afegir a la vostra instal·lació de WordPress una gran quantitat de complements de codi obert gratuïts i gratuïts per comprovar els comentaris i filtrar qualsevol cosa que sembli correu brossa.. Reduure el correu brossa de comentaris al vostre lloc de WordPress amb un complement Una de les millors coses sobre l'ús de WordPress és la facilitat de personalitzar. Quan es tracta de comentaris del bloc, podeu utilitzar complements de WordPress antispam per tal de protegir la vostra seguretat. Aquí teniu tres complements per ajudar-vos a controlar el correu brossa de comentaris. Com no podríem esmentar Akismet? Aquest complement s'instal·la de manera predeterminada als blocs de WordPress, i és gratuït d'utilitzar per a bloggers personals (amb una subscripció mensual comercial establerta en 5 dòlars al mes i solucions empresarials disponibles a 50 dòlars al mes). Quan utilitzeu una solució de correu brossa "captiva" com Akismet, heu d'acceptar que alguns comentaris legítims es poden marcar com a correu brossa. Es tracta simplement d'un cost de blocatge i d'ús d'un bloqueig automàtic de correu brossa. El tema és degut principalment a spammers humans. El correu brossa d'una persona és el comentari legítim d'una altra persona, de manera que si els humans no podem acceptar el 100% del temps, quina possibilitat té un complement? malgrat això, en la seva majoria, Akismet fa un gran treball. Manté una enorme quantitat de correu brossa al meu bloc, i només es poden atrapar els comentaris legítims ocasionals. A més, també s'ocupa de l'activitat brossa de trackback, un gran avantatge. Bloca el comentari i el correu brossa de seguiment. Comprova automàticament tots els comentaris. Historial de comentaris per poder comprovar quins comentaris han estat bloquejats pel plugin o pels moderadors. Inclou una configuració "Eliminar" per bloquejar automàticament el pitjor correu brossa. Preu: Akismet és un complement gratuït i ja es pot instal·lar al vostre bloc. Aquest complement utilitza la tècnica "pot de mel" per atrapar els robots de manera invisible. Els éssers humans no veuran captchas, però els bots, i quedaran atrapats com a correu brossa. Antispam Bee actua com a tallafoc per bloquejar el correu brossa automatitzat i orientat. Com que bloqueja aquests comentaris abans que arribin a la vostra base de dades, mai no haureu de preocupar-vos que alenteixin el vostre lloc. Bloca el seguiment de correu brossa i el correu brossa. Evita el correu brossa a la part frontal del lloc, de manera que mai no arriba a la base de dades de WordPress. Funciona amb totes les eines principals del creador de formularis. Preu: Antispam Bee és un complement gratuït. OBTENIU Abella AntiSpam El programa anti-spam utilitza captures invisibles per bloquejar tots els robots de correu brossa dels vostres comentaris. La versió professional també bloqueja el correu brossa enviat manualment. Tot i que aquest complement fa una gran tasca per aturar comentaris no desitjats, no obstant això, no protegeix cap altre tipus de formularis al vostre lloc. Això significa que és possible que vulgueu utilitzar aquest complement amb una altra cosa per obtenir una protecció addicional per formularis. Tot i això, no deixa de ser una excel·lent opció. Esteu cercant més opcions de protecció? Anti-Spam Pro inclou una configuració afegida per a la protecció manual contra el correu brossa, de manera que podeu prevenir automàticament els comentaris que es posicionen en una escala de punts de correu brossa (amb més d'un nombre definit d'enllaços, paraules o paraules brossa marcades). Bloqueja els seguiments de manera predeterminada. Evita que el correu brossa automàtic arribi a la base de dades de WordPress. La versió Pro bloqueja el correu brossa manual. Preu: Anti-Spam és gratuït i la versió professional disponible per 25 $. WPBruiser promet treballar des del segon que l'instal·leu. Aquest complement combina la protecció contra atacs de força bruta amb el bloqueig de correu brossa de comentaris. Podeu utilitzar-lo per protegir tots els vostres formularis, i els lectors no hauran d'utilitzar mai un captcha. En general, és una opció àmplia i fàcil d'utilitzar. Inclou la protecció contra la força bruta. Permet bloquejar les adreces IP malicioses. És compatible amb WordPress Multisite. Ofereix extensions que funcionen amb totes les eines principals del formulari. Preu: WPBruiser és un complement gratuït amb extensions opcionals. Obteniu WPBruiser 5. Amagueu els trackbacks Aquest darrer complement és molt senzill, ja que fa simplement el que indica el títol: amaga les recorregudes. Si bé podeu desactivar els trackbacks completament, només teniu valor per ocultar-los si voleu fer un seguiment de qui us enllaça. Aquest complement elimina els trackbacks de la vostra portada, però encara us permet veure-los al tauler de control de WordPress. Preu: Amagar els trackbacks és completament gratuït. Obtén els respostes amagats El correu brossa de comentaris és un fet senzill de la vida a Internet, tret que tingueu previst desactivar els comentaris del tot. Salvaguardar el vostre lloc contra comentaris inapropiats és crucial per a la seva salut general i el seu rendiment. Si elimineu els comentaris de correu brossa, podeu mantenir clara la vostra base de dades, mantenir una experiència d'usuari sòlida i millorar el compromís. Tens alguna pregunta sobre com gestionar el correu brossa al lloc de WordPress? O consells per afegir a la llista? Feu-nos-ho saber a l'apartat de comentaris que hi ha a continuació!

2021/04/22 14:39:00

https://abgx360.net/cat-consells/com-evitar-el-correu-brossa-i-protegir-el-teu-bloc/

mC4

Girona Temps de Flors 2008 - La tomba de Monthemhat La tomba del dignatari Monthemhat (identificada com TT34), forma un dels complexos funeraris més grans de l'oest de Tebes, prop de Deir-el-Bahari. Monthemhat, que va viure al segle VII aC, procedia d'una notable família, que havia ocupat càrrecs importants des de feia cinc generacions. El seu pare Nes-Ptah, havia estat batlle de Tebes. Ell mateix va ser, també, alcalde, quart sacerdot d'Amón i governador del sud d'Egipte. Va viure sota la dinastia XXV (kushita), va assistir a la destrucció de la seva ciutat per part d'Assurbanipal (ca. 664-663 aC) i va ser un dels qui facilità la unificació d'Egipte sota el faraó autòcton Psamètic I (Dinastía XXVI). Els assiris l'anomenaven "Rei de la Tebàida" en referència al seu poder real sobre el territori. El més interessant de la tomba és la presència de grafits escrits en dialecte cari, publicats per Pere Villalba el 2007. Aquests són nombrosos (prop de 60) i indiquen una gran presència d'aquests grecs de l'Àsia Menor a la zona de Tebes. Sembla qu es podria relacionar amb la presència de mercenaris a les ordres de Monthemphat. Aquesta hipòtesi seria la més plausible però no deixa de ser, a manca de més proves científiques el que es deia a l'Antiguitat: un conte cari. La tomba presenta una orientació d'est a oest, ja que, segons les tradicions religioses egípcies, l'oest era el lloc dels morts. Una rampa de gairebé 70 metres permet accedir al vestíbul del sector inferior. Aquesta és l'única rampa de la tomba, tot i que a l'interior hi ha nombrosos trams d'escales. Les dimensions de la super-estructrura, dignes d'un autèntic recinte funerari faraònic, van permetre que fos coneguda pels primers viatgers europeus a començaments del segle XIX. Durant els anys cinquanta i vuitanta s'hi van efectuar treballs de neteja i de restauració. La tomba consta de dos patis oberts i d'un mínim de 57 estances subterrànies, descobertes fins ara. El primer pati té cinc capelles al nord, mal conservades, i cinc capelles al sud, en millor estat de conservació. La neteja i la restauració de les parets s'efectua mitjançant un sistema de bastides similar al de fa mil·lennis. Quan Xavier Martínez hi va entrar per primera vegada milers de fragments de paret, amb inscripció jeroglífica o relleu, estaven escampats per terra. Una de les seves tasques va consistir en reconstruir aquest passat fragmentat, mitjançant la classificació d'aquests fragments i la recerca, en noves campanyes, de la seva posició original. Aquesta tasca és molt laboriosa i pot ser portada a terme amb l'ajut, cada vegada més important, de la informàtica.

2017/11/24 03:52:37

http://www.pedresdegirona.com/separata_monthemhat.htm

mC4

Escola Pegaso - L'ESCOLA CARTA DE COMPROMÍS I GUIA DE CURS Afegir entrada al calendari Els alumnes d'Educació Infantil i Cicle Inicial (de P3 a 2n) entren per la porta del C/Dublín més propera al parc de la Pegaso i els de Cicle Mitjà i Cicle Superior (de 3r a 6è) entren per la porta del C/Dublín més propera al C/Torroella de Montgrí. Es recorda que la porta es tancarà a les 9:05 h del matí i a les 15:05 h de la tarda. Si s'arriba més tard, s'ha d'entrar per consergeria i la persona adulta que acompanyi la nena o el nen ha d'acompanyar-lo fins l'interior de l'escola i omplir el justificant que us donaran a consergeria explicant el motiu del retard. Heu d'avisar quan hagi de recollir el nen o la nena una persona diferent de les que ho fan habitualment. Us recordem la importància de l'assistència continuada a Educació Infantil i de l'obligatorietat a l'Educació Primària, tant al matí com a la tarda, per tal d'assegurar el dret a l'educació dels vostres fills i l'adquisició d'hàbits i aprenentatges. En cas d'absència, haureu d'avisar a l'escola indicant el motiu. Si cal anar al metge procureu que es falti a escola només el temps imprescindible. Les sortides que es duen a terme durant el curs són tan importants com les activitats que es fan dins de l'escola. És molt important l'assistència de tots els nens i nenes i si teniu qualsevol tipus de problema per participar en aquestes activitats, val la pena que parleu amb la mestra. Els pagaments es fan trimestralment per ingrés bancari i cal retornar una còpia a la tutora en els terminis establerts. Només es podrà retornar el preu de l'entrada individual si es el cas. Les Colònies es fan a P4, P5, 2n, 4t i 6è. No estan incloses amb les sortides. Quan un nen o una nena presenti símptomes de malaltia o tingui febre, trastorns intestinals (diarrees o vòmits), fongs, parasitosi (polls, sarna) o conjuntivitis, no està en condicions d'assistir a classe i cal que es quedi a casa on pot rebre l'atenció necessària. Si aquests símptomes apareixen dins de l'horari escolar, s'avisarà telefònicament a la família perquè es faci càrrec de l'infant. Cal restar a casa 24 h. sense símptomes abans de tornar a l'escola. ÉS MOLT IMPORTANT QUE L'ESCOLA TINGUI ELS TELÈFONS ACTUALITZATS ON TRUCAR EN CAS NECESSARI. US DEMANEM QUE ENS COMUNIQUEU IMMEDIATAMENT QUALSEVOL CANVI. Només es donaran medicaments en cas que sigui estrictament necessari. En el cas d'haver de seguir una medicació, la família ha d'intentar fer quadrar l'horari perquè no coincideixi amb les hores d'escola. Heu d'omplir el full que us facilitarà la tutora a l'inici de curs (també en tindran a consergeria) on s'indica la dosi i l'horari. També cal adjuntar la recepta o informe mèdic. Heu de comunicar per escrit a la mestra qualsevol impossibilitat de rebre algun tipus de medicació. L'alumnat que presenti algun tipus d'al·lèrgia, és imprescindible facilitar a l'escola un informe mèdic del tipus d'al·lèrgia i el protocol d'actuacions a seguir establert pel pediatre. Si l'alumne no pot realitzar alguna activitat escolar, cal que porti un justificant mèdic. Els nens i les nenes han de venir a l'escola nets i polits i amb roba adient per assistir-hi. Els alumnes d'Educació Infantil porten bata i cada dimecres i divendres se l'emportaran a casa per rentar-la. Pels alumnes de Cicle Inicial és obligatori tenir sempre una bata a l'escola. La farem servir tan sols pels moments que fem feines de plàstica o en els que considerem que es poden embrutar molt. Els alumnes que es quedin a dinar a l'escola se la posaran abans de baixar al menjador. Cada dilluns han de dur la bata a l'escola i el divendres se l'emportaran a casa per rentar-la. El pitet (P3) o tovalló amb goma (P4) dels qui es queden a dinar se l'enduran cada dia. RECORDEU que tota la roba que portin a l'escola ha d'anar marcada. En cas de pèrdua ho podreu trobar al "cistell de la roba perduda". També heu de posar gomes elàstiques d'uns 15 cm. als abrics, anoracs, jaquetes... per evitar que caiguin a terra. És molt important que els nens dormin el suficient, segons les necessitats de l'edat. A P3 els que es queden a dinar a l'escola fan migdiada. Els nens i nenes han d'esmorzar a casa per assegurar un bon rendiment escolar. A mig matí han de portar un petit esmorzar (entrepà petit, fruita, galetes... evitant els productes de pastisseria industrial). A l'escola fomentem l'ús d'embolcalls sostenibles (carmanyoles, boc'n'rolls...) No s'han de portar ampolles d'aigua a l'escola. Comunicats i ús de l'agenda Sovint el vostre fill o filla portarà informacions escrites de l'escola que cal que llegiu detingudament. També heu de tenir en compte aquelles coses que us demanin per tal de col·laborar en la realització de les diferents activitats de l'escola. Si la família necessita comunicar alguna incidència a la tutora cal que li faci arribar per escrit en arribar a l'escola. A Educació Primària els alumnes tenen l'agenda on tant mestres com famílies poden escriure incidències, demanar entrevistes, recordar les sortides... Perquè els pares i mares us pugueu informar de l'evolució dels vostres fills/es a l'escola i col·laborar amb el que faci falta es farà com a mínim una entrevista personal. A Primària es donaran informes d'avaluació al final de cada trimestre i a Educació Infantil es faran dos informes (finals de gener i juny). És important assistir puntualment a les entrevistes amb els mestres. En cas que no s'hi pugui anar, cal avisar amb el màxim de temps possible. En el cas que algun nen o nena dugui alguna joguina a l'escola, millor petita i que no sigui bèl·lica. L'escola no se'n farà responsable de la possible pèrdua o que s'espatlli. A classe no les podran treure i hauran d'estar desades a la motxilla. És condició necessària que la joguina la comparteixin amb els companys i companyes. Us recordem que no porteu bosses individuals amb llaminadures. A Educació Infantil podeu portar per berenar una coca, pa de pessic o galetes adquirits en un establiment, ho regula la normativa de sanitat. En cap cas es podran portar pastissos que hagin d'anar a la nevera: amb nata, trufa, mantega... ni fets a casa. Cal parlar amb la tutora per avisar i quedar d'acord en el dia de la celebració. A Cicle Inicial ja no es porta de casa res de menjar ni beure per l'aniversari. Es celebra el mateix dia amb un regal fet pels companys. Si decidiu de fer una festa particular, convideu per telèfon o bé a la tarda quan surten d'escola, no es pot repartir cap invitació dins del recinte escolar. Motricitat (Ed. Infantil) i Educació Física (Primària) El dia que els alumnes fan motricitat (Ed. Infanti) han de portar roba còmode i sabatilles esportives. A Primària, els dies d'Educació Física els nens i les nenes han de dur roba esportiva (pantaló curt i samarreta a l'estiu o primavera, pantaló llarg, samarreta i jersei o dessuadora a l'hivern). Sempre amb sabatilles esportives sense gaire plataforma i el màxim de subjecció per tal d'evitar possibles lesions. A Cicle Mitjà i Superior han de dur una samarreta de recanvi i un necesser amb pinta, sabó i una tovalloleta petita. Activitat de natació (P5, 1r i 2n) Com ja sabeu l'activitat de natació forma part del treball d'Educació Física. Els alumnes de P-5 comencen al tercer trimestre. En el seu moment ja rebreu informació per part dels mestres i al final un informe dels monitors de piscina. A Cicle Inicial es realitza l'activitat al llarg de tot el curs. Rebreu un informe dels monitors al primer i tercer trimestre. Si algun alumne no pot realitzar aquesta activitat en un període considerable de temps (per exemple un mes) ens haurà de fer arribar un certificat del metge on consti el motiu de salut que ho impedeix. Sempre que el metge us indiqui que el nen o nena no pot fer natació demaneu-li un escrit que ho certifiqui. Compromisos per part de l'escola: 6. Adoptar les mesures educatives alternatives o complementàries, dins les possibilitats existents, adients per atendre les necessitats específiques de l'alumne o alumna i mantenir-ne informada la família. 7. Mantenir una entrevista almenys una vegada a l'any amb la família a través del tutor/a per informar-la de l'evolució acadèmica i personal de l'alumne o l'alumna. 8. Comunicar a la família les faltes d'assistència no justificades de l'alumne o alumna al centre, i qualsevol altra circumstància que sigui rellevant per al seu desenvolupament acadèmic i personal. En cas que les faltes siguin injustificades i repetides, el centre està obligat a comunicar-ho als organismes competents d'acord amb el protocol d'absentisme del Consorci. 9. Atendre, en un termini màxim de 15 dies, les peticions d'entrevista o de comunicació que formuli la família, a través del tutor/a o, si escau, de l'equip directiu. 10. Revisar conjuntament amb la família el compliment dels compromisos i, si escau, del contingut d'aquest document, un cop cada curs o a petició de la família. 11. Compromisos particulars que la família proposi, i que el centre accepti afegir (s'afegiran com a addenda). 1. Garantir el dret d'escolarització del seu fill i que no es facin faltes injustificades 2. Conèixer el caràcter propi (ideari) del centre: caràcter públic i plural, igualitari i equitatiu, integrador, laic i català, i contribuir a fomentar-lo i/o respectar-lo. 3. Reconèixer l'autoritat del professorat i la de l'equip directiu. 4. Compartir amb el centre l'educació del fill o filla i desenvolupar i afavorir les complicitats que són necessàries per aplicar el projecte educatiu del centre. En especial, col·laborar a aconseguir els objectius pedagògics: desenvolupar la personalitat integral de l'alumne, fomentar el respecte als drets humans i la llibertat, facilitar l'adquisició d'hàbits intel·lectuals i de coneixements de tota mena, fomentar l'esforç, l'autonomia i l'autodisciplina, fomentar la participació i la responsabilitat, fomentar l'estimació pels ideals de pau, cooperació i solidaritat. 5. Instar el fill o filla a respectar les normes específiques de funcionament del centre, en particular, les que afecten la convivència escolar i el desenvolupament normal de les classes. 6. Vetllar perquè el fill o filla compleixi el deure bàsic de l'estudi i d'assistència regular i puntual a les activitats acadèmiques, i també perquè faci les tasques encomanades a casa pel professorat. 7. Ajudar el fill o filla a organitzar el temps d'estudi a casa i a preparar el material per a l'activitat escolar. 8. Adreçar-se directament al centre, a través del tutor/a , per contrastar les discrepàncies, coincidències o suggeriments en relació amb l'aplicació del projecte educatiu en la formació del fill o filla. 9. Facilitar al centre les informacions del fill o filla que siguin rellevants per al seu procés d'aprenentatge. 10. Atendre, en un termini màxim de 15 dies, les peticions d'entrevista o de comunicació que formuli el centre. 11. Adoptar criteris i mesures que puguin afavorir el rendiment escolar del fill o filla. 12. Informar el fill o filla del contingut d'aquests compromisos. 13. Revisar conjuntament amb el centre educatiu el compliment dels compromisos de la carta i, si escau, el contingut, un cop cada curs o a petició del centre. 14. Compromisos, específics, si escau en relació a l'alumne/a (a part). La línia pedagògica i metodològica es configura globalment sota el model de l'anomenada històricament "pedagogia activa", tot incorporant el constructivisme i els aspectes més rellevants dels nous corrents pedagògics. L'escola fomenta en l'alumnat una actitud curiosa, crítica i investigadora, que esdevindrà una base per la seva formació i una porta per a l'adquisició d'aprenentatges. L'educació es fonamenta en l'activitat de l'alumnat, partint dels seus coneixements previs i cercant que vagin des d'allò que els és conegut fins al que els és desconegut, amb rigor, aprofundiment i sistematització. Fomentem unes relacions socials correctes i riques on cada nen i nena tinguin la possibilitat d'expressar la seva personalitat i desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals, afectives, manuals, artístiques i físiques. Respectem i tenim en compte la personalitat de cada nen i nena i es potencien aquells aspectes que l'ajudaran a desenvolupar-se en el món. A l'escola tenim en compte la diversitat dels ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals, adoptant una actitud integradora envers tots els alumnes i utilitzant tots els recursos possibles per aconseguir el progrés personal de tots els nens i nenes. Es desenvolupa un tipus d'educació integral, que abraça els màxims aspectes possibles de les persones. Fomentem el treball en equip de l'alumnat com una experiència educativa necessària, tant pel que fa a les relacions interpersonals com pel que fa al coneixement en sí d'aquest sistema de treball, habitual en el món de l'ensenyament i en el del treball. L'escola és centre formador universitari. La reutilització de llibres és un dels projectes de l'escola. Això permet fer un ús col·lectiu dels llibres de text de manera que les famílies fan una menor despesa en la compra i els alumnes s'acostumen a compartir-los i respectar-los. A la quota de material i serveis hi ha una part destinada a la reposició d'aquests llibres. Cada inici de curs l'escola assignarà als alumnes els llibres amb una etiqueta que els identifica. Els alumnes i les seves famílies assumeixen la responsabilitat de mantenir-los en bon estat. Aprenc amb les xifres. 3-4 anys Quadern 2 978-84-316-7246-1 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 3-4 anys Quadern 3 978-84-316-7247-8 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 3-4 anys Quadern 6 978-84-316-7864-7 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 3-4 anys Quadern 7 978-84-316-7865-4 Vicen Vives Aprenc amb les xifres. 4-5 anys Quadern 2 978-84-316-7878-4 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 4-5 anys Quadern 3 978-84-316-7879-1 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 4-5 anys Quadern 4 978-84-316-7880-7 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 4-5 anys Quadern 5 978-84-316-7881-4 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 4-5 anys Quadern 6 978-84-316-7882-1 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 5-6 anys Quadern 2 978-84-316-8252-1 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 5-6 anys Quadern 3 978-84-316-8253-8 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 5-6 anys Quadern 4 978-84-316-8254-5 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 5-6 anys Quadern 5 978-84-316-8255-2 Vicens Vives Aprenc amb les xifres. 5-6 anys Quadern 6 978-84-316-8256-9 Vicens Vives Les històries del sol rodamón - Llibre de lectures 978-84-6611561-2 Cruïlla REUTILITZAT Lector 1 978-84-86545-83-8 Nadal Matemàtiques 1er Ventijol 978-84-489-3003-5 Barcanova Quadern Matemàtiques Ventijol 1 978-84-489-2980-0 Barcanova Quadern Matemàtiques Ventijol 2 978-84-489-2981-7 Barcanova Quadern Matemàtiques Ventijol 3 978-84-489-2982-4 Barcanova Castellà-CHIMPA Lengua 1.1-1.2-1.3 978-84-682-2113-7 Vicens Vives Música Nou Saltamartí 1 978-84-4892-028-9 Barcanova REUTILITZAT Llengua Anglesa Big Surprise 1 Class Book 978-0-19-451620-4 Oxford University Press Llibre de somnis de la lluna - Llibre de lectures 978-84-6611-613-8 Cruïlla REUTILITZAT Lector 3 978-84-86545-84-6 Nadal Lector 4 978-86545-85-4 Nadal Lector 5 978-86545-86-2 Nadal Castellà - CHIMPA Lengua 2.1-2.2-2.3 978-84-682-2868-6 Vicens Vives Quadern Matemàtiques Ventijol 4 978-84-489-2983-1 Barcanova Quadern Matemàtiques Ventijol 5 978-84-489-2984-8 Barcanova Matemàtiques 2ón Ventijol 978-84-489-3005-9 Barcanova Música Nou Saltamartí 2 978-84-489-2031-9 Barcanova REUTILITZAT Llengua Anglesa Big Surprise 2 Class Book 978-0-19-451621-1 Oxford University Press Llengua catalana 3r. CM. Llibre de coneixements 978-84-489-3163-6 Barcanova REUTILITZAT Llengua catalana 3r CM. Dossier d'aprenentatge (ed. 2013) 978-84-489-3164-3 Barcanova Diccionari de la llengua catalana- Primer Diccionari. Edició 2011 978-84-9766-412-7 Eumo Editorial REUTILITZAT Castellà. Actividades CHIMPA. Lengua 3 978-84-682-2124-3 Vicens Vives Big Surprise 3 Activity book 978-0-19-451622-8 Oxford University Press Big Surprise 3 Class book 978-01-945-1638-9 Oxford University Press REUTILITZAT Matemàtiques 3r Projecte Duna.Llibre 978-84-307-1744-6 Teide REUTILITZAT Matemàtiques Projecte Duna3r -Quadern per practicar 978-84-307-1746-0 Teide Música 1 Cicle Mitjà Llibre 978-84-489-3200-8 Barcanova REUTILITZAT Ciències de la Naturalesa 3 Projecte Duna. Llibre 978-84-307- 1450-6 Teide REUTILITZAT Ciències de la Naturalesa 3 Projecte Duna. Quaderns 978-84-307-1451-3 Teide Ciències Socials 3 Projecte Duna. Llibre 978-84-307-1455-1 Teide REUTILITZAT Ciècnies Socials 3 Projecte Duna. Quaderns 978 -84-307-1456-8 Teide Llengua catalana 4t. CM. Llibre de coneixements 978-84-489-3167-4 Barcanova REUTILITZAT Llengua catalana 4t CM. Dossier d'aprenentatge (ed. 2013) 978-84-489-3168-1 Barcanova Castellà. Actividades CHIMPA. Lengua 4 978-84-682-2983-6 Vicens Vives Diccionario Primaria Lengua Española Anaya VOX Educació REUTILITZAT Diccionari de la llengua catalana- Primer Diccionari 978-84-9766-412-7 Eumo Editorial REUTILITZAT Big Surprise 4 Class Book 978-01-945-1639-6 Oxford University Press REUTILITZAT Big Surprise 4 Activity Book 978-0-19-451623-5 Oxford University Press Matemàtiques Projecte Duna 4t. 978-84-307-1928-0 Teide REUTILITZAT Matemàtiques Projecte Duna 4t. Quadern per practicar 978-84-307-1930-3 Teide Música 2 Cicle Mitjà Llibre Barcanova REUTILITZAT Ciències de la Naturalesa 4t Projecte Duna Llibre 978-84-307-1992-1 Teide REUTILITZAT Ciències de la Naturales 4t Projecte Duna Quaderns 978-84-307-1993-8 Teide Ciències Socials 4t Projecte Duna Llibre 978-84-307-1996-9 Teide REUTILITZAT Ciències Socials 4t Projecte Duna Quaderns 978-84-307-1997 Teide Llengua catalana 5è CS. Llibre de coneixements 978-84-489-3314-2 Barcanova REUTILITZAT Llengua catalana 5è CS. Dossier d'aprenentatge (ed. 2014) 978-84-489-3315-9 Barcanova Castellà. Cicle Superior 1 - edició 2014 978-84-9766-506-3 Eumo Editorial Big Surprise 5 Class Book 978-01-945-1640-2 Oxford University Press REUTILITZAT Big Surprise 5 Activity Book 978-0-19-451624-2 Oxford University Press Diccionari pocket català/anglès amb cd- rom Oxford University Press REUTILITZAT Matemàtiques Projecte Duna 5è. Llibre 978-84-307-1747-7 Teide REUTILITZAT Matemàtiques Projecte Duna 5è. Quadern per practicar 978-84-307-1749-1 Teide Ciències de la Naturalesa 5è Projecte Duna Llibre 978-84-307-1452-0 Teide REUTILITZAT Ciències de la Naturalesa 5è Projecte Duna Quaderns 978-84-307-1453-7 Teide Ciències Socials 5è Projecte Duna. Llibre 978-84-307-1457-5 Teide REUTILITZAT Ciències Socials 5è Projecte Duna. Quaderns 978-84-307-1458-2 Teide Música 1 Cicle Superior Llibre Barcanova REUTILITZAT Atles REUTILITZAT Llengua catalana 6è. Llibre de Coneixements 978-84-489-3479-8 Barcanova REUTILITZAT Llengua catalana 6è. Dossier d'aprenentatge 978-84-489-3480-4 Barcanova Castellà Cicle Superior 2 978-84-9766-203-1 Eumo Editorial Big Surprise 6 Class Book 978-01-945-1641-9 Oxford University Press REUTILITZAT Big Surprise 6 Activity Book 978-0-19-451625-9 Oxford University Press Música 2 Cicle Superior Llibre Barcanova REUTILITZAT Matemàtiques Projecte Duna 6è. Llibre 978-84-307-1931-0 Teide REUTILITZAT Matemàtiques Projecte Duna 6è Quadern per practicar 978-84-307-1933-4 Teide Ciències de la Naturalesa 6è Projecte Duna. Llibre 978-84-307-1994 Teide REUTILITZAT Ciències de la Naturalesa 6è Projecte Duna. Quaderns 978-84-307-1995 Teide Ciències Socials 6è Projecte Duna. Llibre 978-84-307-1998 Teide REUTILITZAT Ciències Socials 6è Projecte Duna . Quaderns 978-84-307-1999 Teide L'escola es declara no confessional i pluralista. L'escola és respectuosa amb totes les maneres de pensar i oberta a tothom. Respecta totes les creences religioses però no n'imposa cap. L'escola es declara catalana en quant a la llengua vehicular i d'ensenyament. La llengua catalana, definida com a pròpia i oficial del país en l'Estatut d'Autonomia, i d'acord amb la Llei de Normalització Lingüística i la Llei de Política Lingüística és la llengua d'ús i de comunicació en la vida quotidiana de l'escola, la llengua base d'aprenentatge i de tot l'ensenyament. La llengua castellana, oficial juntament amb la catalana, llengua de cultura i una de les més importants d'abast mundial, es treballa com a segona llengua i ha de ser tractada amb el rigor que mereix en la programació de l'Escola. Tal com contempla la normativa vigent, en acabar els estudis de Primària, l'alumnat ha de dominar tant la llengua catalana com la castellana. L'escola ha fet l'opció de triar com a tercera llengua la anglesa, per ser una llengua de cultura i de gran importància històrica, per la seva importància comunicativa en el món actual i la demanda social existent del seu coneixement. Els nivells de competència que l'alumnat ha d'assolir en la llengua anglesa, venen especificats en el projecte curricular del centre. L'escola promou educativament els valors ètics de progrés que la humanitat va descobrint i conquerint en la seva experiència i evolució històriques. L'escola es proposa educar: • Per a la pau, desterrant de l'escola tot tipus d'acció i actitud violentes i fomentant l'entesa entre les persones per camins de no-violència. • Fomentant el respecte i l'amor per la natura, fent conscients als alumnes que el nostre propi futur depèn d'un futur sa i vigorós del planeta. • En l'esperit crític, que permeti al nostre alumnat percebre i analitzar tot tipus de situacions futures.- L'escola educa sense discriminació per raons de gènere. L'escola es gestiona democràticament. La gestió de l'escola és democràtica i es realitza a través dels diferents òrgans de govern, a partir del que estableix la LOCE i de la pròpia tradició d'escola. L'escola encoratja i propicia els plantejaments innovadors. L'escola encoratja els plantejaments diferents i atractius que vulguin portar a terme un mestre o una mestra, equip de curs, de cicle o àrea, sempre que la coordinació pedagògica del centre consideri que hi ha indicis suficients de que poden revertir en la millora de la qualitat de la tasca educativa. L'escola és una institució oberta. Es preocupa de l'entorn amb la finalitat de contribuir en la seva conservació i millora, tenint en compte que els nostres escolars són usuaris habituals de tot el que envolta físicament l'escola.

2017/09/24 08:26:21

http://www.escolapegaso.cat/ca/home/l-escola

mC4

Visit Palamós » PRIMERA VISITA DE 2020 AL CLAUSTRE DEL MAS DEL VENT PRIMERA VISITA DE 2020 AL CLAUSTRE DEL MAS DEL VENT L'ajuntament de Palamós i la plataforma cultural Focus Engelhorn han acordat cinc visites adreçades al públic en general que es realitzaran enguany al claustre. Aquesta activitat tindrà lloc el primer dissabte dels mesos de març, abril, maig, octubre i novembre, a les 12h. La primera visita serà el dissabte 7 de març. Aquestes visites s'acompanyen d'un tast de vi i productes Brugarol. D'aquesta manera s'ha establert per aquest 2020 un total de cinc visites obertes al públic en general mitjançant les quals es permet conèixer la història d'aquest claustre, el mas i la torre de defensa –aquests dos declarats Bé Cultural d'Interès Nacional– així com el marc de la finca on s'ubiquen. Les visites se seguiran fent per a grups d'un màxim de 25 persones adultes, amb una reserva de 10 places per a menors, amb un preu de 20 € per persona adulta i de 10 € per als menors de 16 anys. La venda dels tiquets i la gestió de reserves se seguirà centralitzant al Museu de la Pesca de Palamós ( Tel. 972.600.424).

2020/05/31 00:28:44

http://www.visitpalamos.cat/primera-visita-de-2020-al-claustre-del-mas-del-vent/

mC4

Com accedir a un router des d'Android - L'Android Feliç A l'article d'avui repassarem els diversos mètodes existents per a entrar a un router des del nostre dispositiu Android. Tot i que l'habitual sol ser accedir al router des d'un equip de sobretaula o portàtil, moltes vegades per simple comoditat resulta més pràctic fer-ho des del mòbil. Compte! Avui no intentarem desxifrar la clau d'accés a una xarxa WiFi des d'Android. Les pautes que repassarem avui ens ajudaran a accedir al router per configurar-ho i així canviar la contrasenya d'accés a la xarxa, canviar el nom de la xarxa sense fil (SSID) etc., directament des d'Android. És a dir, cal estar connectat a la xarxa WiFi daquest router per poder accedir-hi amb els mètodes que veurem a continuació. Si no recordem la contrasenya d'accés però ens hem connectat en alguna ocasió anteriorment, podem treure la contrasenya seguint les indicacions esmentades al post «Com obtenir qualsevol contrasenya WiFi emmagatzemada a Android«. Nota: Si teniu un PC per casa potser també us interessa fer una ullada al post «Com treure la contrasenya d'una WiFi mitjançant ordres CMD». Com accedir al router o menú del mòdem wifi mitjançant el navegador d'Android L'accés clàssic al router, el de tota la vida, es fa mitjançant un navegador d'internet. Pots utilitzar el que facis servir habitualment. Un cop obert el navegador, només cal escriure l'adreça IP de l'encaminador a la barra d'adreces. Normalment l'adreça IP del router sol ser 192.168.0.1 o bé 192.168.1.1. Important: Alguns navegadors no suporten aquest tipus de connexions. Si obtens un error de adreça no disponible, simplement prova amb un altre navegador. Per això pots fer un ull a AQUESTA LLISTA on esmentem alguns dels millors navegadors web per a Android. Un cop dins, saltarà una finestra pop-up en què n'hi haurà prou amb introduir lusuari i la contrasenya daccés al router. Aquesta contrasenya no és la mateixa que la que utilitzem per connectar-nos a la xarxa sense fils: és la contrasenya d'accés al panell d'administració del router. Per defecte sol ser una clau tipus usuari: admincontrasenya:1234 o similar. No saps quina és la contrasenya del teu router? No et preocupis, normalment la clau sol venir indicada al propi router, a la part posterior o en algun adhesiu adherit al mateix. Si teniu problemes amb la clau, al final del post trobareu un llistat amb les credencials d'accés més habituals segons operadora. … I llest! Un cop acceptat l'usuari i la contrasenya d'accés podrem configurar i realitzar els canvis que vulguem al router. Des de bloquejar un dispositiu per MAC fins canviar la clau WiFi, tot des del navegador. Com accedir al router sense conèixer l'adreça IP Un altre problema amb què et pots trobar és que no aconsegueixis treure l'adreça IP del router. En aquest cas, i si no vols caminar amb enrenous, només cal instal·lar alguna app que t'aporti aquesta informació. Router Setup Page és una app gratuïta l'únic objectiu de la qual és aportar-te l'adreça IP del router i portar-te a la pàgina d'accés. Si prems sobre "Open router page" simplement s'obrirà el navegador amb la pàgina del router. Més senzill que el mecanisme d'un xumet, sí, però efectiu a més no poder. Descarregar QR-Code Router Setup Page - Ajusta el teu encaminador! Developer: NevrGivApp Price: Free Si busques alguna app que sigui una mica més completa i que t'aporti més informació també pots utilitzar altres aplicacions com ara IP Tools o Fing, eines realment bones amb funcionalitats més avançades per a la gestió i administració de xarxes des de dispositius mòbils. Descarregar QR-Code IP Tools: WiFi Analyzer Developer: AmazingByte Price: Free Descarregar QR-Code Fing - Escàner de xarxa Developer: Fing Limited Price: Free Com trobar l'adreça IP del router sense utilitzar apps de tercers Si prefereixes esbrinar l'adreça IP del router sense instal·lar cap app, també ho podeu fer des del menú de configuració de la vostra connexió WiFi. Què necessites accedir al router des del mòbil per reiniciar-lo o ajustar alguna configuració? Proveu el següent: Entra al menú de paràmetres d'Android. Navega fins a «Xarxes i Internet -> WiFi» i seleccioneu la xarxa a la qual esteu connectat. Als detalls de la xarxa wifi, prem sobre la icona del llapis que veuràs a la part superior per editar la connexió. Desplega el menú de «Opcions avançades» i desplaça't fins a «Configuració d'IP«. Selecciona «IP estàtica«. Veureu com es desplega un nou conjunt de valors. Entre ells en veuràs un que diu «Porta d'enllaç«, la qual correspon a la IP de l'encaminador o mòdem WiFi. Aquí ho tens! Si tenim una versió antiga d'Android, els passos a seguir canvien lleugerament. Entra a «Configuració -> Connexions sense fil i xarxes -> WiFi«. Ara mantingues el dit premut sobre la xarxa a la qual estàs connectat i selecciona «Modificar xarxa«. A partir d´aquí el procés ja és el mateix. Entrem a «Opcions avançades -> Configuració d'IP«, seleccionem «IP estàtica» i ens fixem en l'adreça IP indicada al camp «Porta d'enllaç«. Contrasenyes d'accés al router Si no recordes o has perdut la contrasenya d'accés al teu router, la majoria d'operadors d'internet aporten aquesta informació als seus fòrums respectius. Aquí tens un llistat amb els usuaris i les claus d'accés més habituals: Movistar : Usuari1234 contrasenya1234 Vodafone : Usuarivodafone contrasenyavodafone Euskaltel : Usuari" (deixa el camp buit) contrasenyaadmin ONO : Usuariadmin contrasenyaadmin o1234 Jazztel : Usuariadmin contrasenyaadmin GTD : Usuariadmin contrasenyagtd_m4n. CLAR : Usuariadmin contrasenyaEl teu64$TEL VTR : Usuariadmin contrasenya password Eltel : Usuariadmin contrasenyaadmin //Usuari admin contrasenya [email protected] Pepephone : Usuari admin contrasenyaadmin //Usuari 1234 contrasenya1234 Orange : Usuari admincontrasenya admin Masmòbil : Usuari masmòbilcontrasenya masmòbil // Usuari usercontrasenyauser Yoigo : Usuari 1234 contrasenya1234 Amena : Usuari admincontrasenya admin Symio : Usuari admincontrasenya admin Tigo : En el cas de Tigo, la companyia compta amb diverses contrasenyes (veure taula) depenent del model de router. Font: web oficial d'ajuda de Tigo Iusacell : Usuari root contrasenya admin Avantel : Usuari (buit) contrasenya (buit) Virgin Mobile : Usuari admin contrasenya changeme // Per a Hub 3.0 desconegut (ve en una etiqueta al propi router). Entel: Usuari admin contrasenya admin Kolbi : Usuari client contrasenya client Com canviar aspectes bàsics de la configuració del senyal WiFi Ara que ja estem dins de la interfície de configuració del nostre router, veurem com podem realitzar alguns canvis. En aquest cas, utilitzarem com a exemple un router Thomson. Gairebé tots els routers tenen una interfície molt similar, així que com a mostra ens pot venir genial per fer-nos una idea de com funcionen. Canviar la contrasenya de la xarxa WiFi Per canviar la contrasenya d'accés WiFi hem de cercar l'apartat anomenat «Wireless» o «Sense fil«. Aquí és on es realitzen els ajustaments del senyal sense fil. A continuació, cal cercar l'apartat de configuració de la xarxa WiFi primària. En el cas de l'exemple, el trobarem prement sobre «Primary Network«. Arribats a aquest punt, podem fer diversos canvis, com el tipus d'encriptat (WPA/WPA-PSK/WPA2 etc.), el nom de la xarxa i altres. La contrasenya de la xarxa WiFi es troba al camp «WPA Pre-Shared Key«, i simplement hem d'escriure una nova clau i prémer sobre el botó de «Apply» per canviar la contrasenya. Canviar el nom de la xarxa WiFi (SSID) Si el que volem és canviar el nom de la xarxa WiFi, una cosa força recomanable si la xarxa encara té el nom establert per defecte, el procés és igual de senzill. A la mateixa pantalla on hem canviat la contrasenya, trobarem un camp que indica «Network Name (SSID)«. Aquí és on hem de canviar el nom predeterminat de la xarxa WiFi pel nom que vulguem posar a la xarxa. Per aplicar els canvis, polsem sobre el botó «Apply«. Com comentava uns paràgrafs més amunt, cada encaminador és un món, però en general tots segueixen les mateixes pautes de configuració. Amb aquestes breus indicacions no hauríem de tenir molts problemes per realitzar tots els ajustaments que vegem convenients al nostre router WiFi.

2022/06/28 22:13:51

https://ca.leaplizards.com/68-how-to-access-a-router-from-android

mC4

Dibuixos que són ciència | Espores Si encara no heu passat pel Botànic per visitar la mostra Il·lustraciència 3, hui et descobrim algunes pinzellades sobre la il·lustració de la natura que t'animaran a acostar-te al Jardí abans del dia 4 d'abril. I és que, a pesar que les noves tecnologies tot ho omplin, la ciència reserva un espai per a l'art en què la tinta, el llapis, el pinzell i els píxels es combinen amb una sola finalitat, comunicar millor. Dibuix vs fotografia Amb aquest objectiu naix la il·lustració de la ciència, fer més comprensibles els textos científics i per això fa servir ferramentes artístiques. Però potser es pregunteu perquè la fotografia no és suficient per aquest fi i és ben lícit que així ho feu, però us ho explicarem: amb la il·lustració podem aconseguir ajuntar fenòmens impossibles de captar alhora en la natura, com per exemple, un arbre caducifoli sense fulla i el mateix exemplar cobert de fulles. O les diferents fases larvàries d'un insecte, o els òrgans d'algun animal… A més, la fotografia representa un sol individu mentre que la il·lustració pretén donar forma a un organisme ideal. Però no sols parlem d'organismes vius, la ciència també és dibuixa amb formes minerals o astronòmiques, qualsevol vessant científica pot fer ús de la il·lustració per fer-se entendre millor. I per fomentar aquest objectiu treballa Il·lustraciència, que amb el suport de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) el finançament de la FECYT i a través de la convocatòria d'ajudes per al foment de la cultura científica i de la innovació, convoca, cada any, aquest concurs internacional que fins el dia 4 estarà exposat a la sala Hort de Tramoieres del nostre Jardí. Com dibuixar un gripau, Sala Hort de Tramoieres al Jardí Botànic Però des del Jardí no hem volgut que la il·lustració de la ciència s'entenga com una cosa inaccessible i per això podràs gaudir de les obres seleccionades i crear la teua pròpia gràcies a les senzilles instruccions que, sobre les parets, ens ensenyen pas a pas com dibuixar una tulipa, un esquirol, un gripau o una marieta entre altres. Una vegada creat el teu dibuix, podràs pujar-lo a Instagram per formar part del concurs en Instagram tal i com s'indica en la mostra mateixa. Sols has de llegir les instruccions i deixar-te emportar pel llapis i el paper! Per als més pro Si ja et dediques a la il·lustració en el teu temps lliure o vols començar a trencar la mà en el sector, us aconsellem la lectura d'aquests dos blogs dedicats a la il·lustració de la ciència on podreu mantindre-vos informats pel que fa als cursos, bibliografia, materials, comerços útils o fins i tot aprendre de l'experiència dels bloguers mateixos. Així, us recomanem el blog de Clara Cerviño, a què podeu accedir fent clic a la imatge de baix. També, molt recomanable, el blog de Verónica González Ortiz amb un fum de consells pràctic i útils per als qui es dediqueu a la il·lustració o esteu començant. I com no, us deixem també la web de dos il·lustradors de referència com són Carles Puche i Juan Castillo. Il·lustraciència 4 ja està en marxa, és més, ja hi ha 40 seleccionats dels què el jurat haurà de decidir qui són els guanyadors. Si vols participar en les votacions i donar suport a la teua il·lustració preferida sols has de votar ací. Per cert, si vols conèixer el guanyador de la tercera edició, sols hauràs de fer clic en la imatge de baix, l'obra guanyadora. Jorge Ignacio Mesa, colombià, guanyador d'Il.lustraciència 3 És més que possible que les obres de la quarta edició també passen un temps sobre les nostres parets però de moment, no et queden en casa i vine a visitar la ciència il•lustrada, a més el gratis i una molt bona oportunitat per omplir les vacances dels menuts de la casa, a qui segurament, agradà moltíssim la vessant interactiva d'aquesta mostra. Il·lustra en família!

2020/09/27 23:38:16

https://espores.org/oci-verd/dibuixos-que-son-ciencia/

mC4

Com funciona aprendre un altre idioma? - Entre Muntanyes Com funciona aprendre un altre idioma? Sabies que sigui el que sigui l'idioma, el nostre cervell funciona de la mateixa manera per desxifrar el que llegeix? No obstant això, entendre i parlar un idioma estranger no necessàriament va de la mà. Depenent de l'edat quan s'aprèn un segon idioma, el cervell obliga a activar zones, la qual cosa requereix un gran esforç. En aquest sentit, la neurociencia ens està il·luminant cada vegada més sobre el procés d'adquisició d'un segon idioma. S'activen diferents àrees del cervell per permetre'ns assimilar un idioma estranger. L'aprenentatge d'idiomes estimula moltes àrees del cervell Bé, sembla que els signes són visibles… immediatament! Un estudi realitzat pel Dr. Ping Li, professor de psicologia i lingüística, amb altres investigadors de Pennsilvània, publicat en 2014 en el Journal of Neurolinguistics, va seguir a 39 parlants natius d'anglès. Durant sis setmanes, pràcticament tots els dies, van assistir a classes de xinès. I abans i després de cada sessió, els investigadors els van realitzar sistemàticament una ressonància magnètica (MRI). Al final de cada curs, el cervell tenia millors connexions cerebrals. Aquesta és una bona notícia tant per a estudiants d'Inglés com para aquells que desitgen prendre classes d'Español a Barcelona. Practicar un idioma estranger és sens dubte un dels exercicis mentals més complets perquè estimula diverses àrees del cervell: Àrea de Broca: desencadena la producció de so; Àrea motora: permet la producció i articulació d'una paraula; Escorça auditiva: permet desxifrar un so; Àrea de Wernicke: permet analitzar paraules, ja siguin llegides o parlades; Escorça visual: permet desxifrar un text. Quan parles diversos idiomes, depenent de l'interlocutor, has de triar què paraules usar per respondre. A més, el cervell haurà de seleccionar l'idioma apropiat i inhibir les àrees del cervell que d'alguna manera dominen els altres idiomes, que no són adequats per a la situació. I això és precisament el que estimula el famós sistema de control executiu. Està constantment actiu i aquesta activació constant prevé l'envelliment del cervell. També s'agrega l'activitat del nucli caudado, l'escorça prefrontal dorsolateral, l'escorça parietal inferior o fins i tot el cíngulo. Aquestes són les àrees específiques que eviten la interferència quan el cervell tria un idioma. Ah, i no oblidem l'escorça parietal que ens permet reconèixer els sons. Els 2 principals beneficis per al cervell per aprendre un nou idioma 1. Aprendre un altre idioma produeix un creixement cerebral considerable La grandària del cervell augmenta quan s'aprèn un nou idioma. Segons un estudi suec, el cervell creix a gran velocitat quan s'aprèn un idioma de forma intensiva. A més, alguns sons no es distingeixen de la mateixa manera d'un idioma a un altre. Els japonesos no diferencien entre la «r» i la «l». Les imatges de les ressonàncies magnètiques mostren que 2 àrees del cervell s'activen en anglosaxons per aquests 2 sons, mentre que solament s'activa una àrea per als japonesos. En aprendre anglès, ràpidament van aprendre a distingir els dos i, com a resultat, es crea una nova àrea del cervell. Llavors es fa més gran! 2. Aprendre idiomes estrangers per controlar certes malalties Un nou llenguatge pot retardar l'Alzheimer i la senilidad. De fet, la pràctica de diversos idiomes manté connexions cognitives i entrena la memòria. Estudis canadencs mostren que l'Alzheimer i la senilidad es diagnostiquen més tard per a persones bilingües o multilingües. Per tant, aprendre idiomes estrangers ens oferiria l'oportunitat d'evitar certes malalties. Finalment, aprendre un idioma estranger solament pot tenir beneficis per al cervell. Tota la investigació mostra que el cervell sempre està més actiu i es desenvolupa ràpidament quan no es deté en la seva llengua materna. D'altra banda, aprendre un idioma permet superar barreres culturals, dissoldre prejudicis i aprendre d'una forma increïblement interactiva. És la porta d'entrada a una altra forma de pensar, d'entendre, i moltes vegades fins a de escriure. Sense dubtes, també permet accedir a obres literàries en la seva llengua original, igual que a la música, pel·lícules i sèries de televisió. L'aprenentatge requereix cert esforç, però la ciència ens diu que tot és possible, independentment de l'edat o llengua natal. Així que comença a aprendre un altre idioma al més aviat possible!

2021/03/01 21:31:27

https://entremontanas.com/noticia/como-funciona-aprender-otro-idioma?traducir=es-ca

mC4

Gelida | Xino Xano per Catalunya 18 juny 2015 Gelida, Municipi Gelida, Quan hi vam anarPere Gasso Gelida és un municipi de l'Alt Penedès (Barcelona) A Gelida hi anem el 6 de desembre de 2012 Gentilici Gelidenc, gelidenca Superfície 26,71 km² • Densitat 7.123 hab. 266,68 hab/km² El municipi de Gelida és situat a llevant de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat. Amb una extensió de 26,71 km 2 , limita al N amb Sant Llorenç d'Hortons i amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), a l'E amb Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat i al SE amb Cervelló, tots tres municipis del Baix Llobregat. Al S és envoltat pel terme de Subirats i, a l'W, en una petita franja limita amb Sant Sadurní d'Anoia. El municipi comprèn, a part el poble de Gelida, cap de municipi, els barris de les Cases Noves, el Puig, Sant Salvador de la Calçada, la Valenciana, els Tarongers, els Molins (també anomenat Carrer dels Molins), les urbanitzacions del Martivell, Safari, Sant Salvador i el Serralet, i també l'antic veïnat de la Ferreria, a més de nombroses masies. Al terme es diferencien clarament dos sectors: d'una banda el sector accidentat, corresponent al vessant de llevant i de migdia de la serra d'Ordal, coberta d'abundants pinedes i amb nombroses fonts, i d'una altra, la plana, de vegetació pobra i aprofitada per als conreus, que correspon a la vall inferior de l'Anoia, abans que el riu entri al Baix Llobregat per l'estret de Gelida. El poble de Gelida és situat a 195 m d'altitud, en un tossal bastant atalussat de la riba dreta de l'Anoia. El 2005 tenia 5650 h. L'església parroquial, dedicada a sant Pere, fou construïda el 1871 al cor de la població, en substitució de l'antiga església parroquial, de la mateixa advocació, que era la capella del castell. La parròquia de Sant Pere de Gelida pertany a l'arxiprestat de Martorell, vila de la qual també depèn judicialment. El castell de Gelida, origen històric del poble actual, és situat damunt un tossal a la dreta de l'Anoia, des del qual es domina el poble, el curs baix de l'Anoia i el camí que porta a Vilafranca, per on corria antigament la Via Augusta romana. És documentat el 963 entre els termes del castell de Masquefa. En la reorganització de les fortificacions de frontera, posterior a l'escomesa d'Almansor a la ciutat de Barcelona el 985, Ènnec Bonfill, que havia d'esdevenir primer senyor de Cervelló, readquirí el castell de Gelida per una permuta amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el 998. Des d'aleshores el castell pertangué als Cervelló, que posseïren la baronia de Gelida, la qual comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d'Hortons. El 1297 la vengueren al rei Jaume I. Durant el temps que els Cervelló foren senyors de Gelida tingué lloc la incursió dels almoràvits, que, entrant pel Penedès, destruïren els castells d'Olèrdola i de Gelida. Posteriorment el rei vengué la baronia als comtes de Pallars i aquests als Arborea (1345). El 1367 l'adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, el qual, amb la col·laboració dels homes de la Universitat de Gelida, féu obres de restauració al castell i hi fou enterrat a l'església, en un sarcòfag gòtic que des del 1939 es trobava en un museu barceloní i ha estat restituït al lloc d'origen. Francesc Bertran, el 1465, hostatjà al castell de Gelida el rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal. Això i el fet que el senyor de Gelida caigués presoner dels joanistes en la batalla de Calaf foren la causa que perdés el castell, el qual recuperà més tard, quan jurà lleialtat a Joan II. A mitjan segle XVI el castell passà per successió als Erill. Després fou creat un indivís: la meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau; l'altra meitat passà als Despalau, als Tord i als Marimon. Encara en la guerra contra Felip V de Castella hom defensà amb valentia el castell, que sembla que va ser enderrocat en les seves parts principals per ordre d'aquest rei després de la guerra de Successió. Els darrers senyors jurisdiccionals del castell de Gelida foren el marquès de Cerdanyola i Teresa de Dalmau. El 1965 l'Ajuntament de Gelida n'adquirí la propietat i el mateix any es constituí l'Associació d'Amics del Castell de Gelida amb la finalitat d'iniciar-ne la restauració i la consolidació de les restes. El castell és format per tres recintes, situats l'un a continuació de l'altre, bo i adaptant-se a les condicions del relleu de l'estret promontori on és edificat. El més alt, veritable reducte de la fortalesa, comprèn un clos d'altes muralles, reforçat al punt més elevat per una torre imposant de planta semiel·líptica amb base atalussada, baluard defensiu per la part de muntanya. El recinte central, ben defensat per muralles laterals, amb una torreta quadrada a la dreta i dues més a l'esquerra, té, en la part inferior, una gran torre de planta rectangular i restes de les dependències gòtiques que protegeixen el pas al recinte inferior, probablement el menys antic de la fortalesa, on hi ha les restes d'un cos de guàrdia i l'església del castell, dedicada a sant Pere, que fou l'antiga parròquia, com hem dit. D'origen preromànic, és documentada el 945; l'església va ser reformada en diverses ocasions, la més important de les quals el 1780, any en què el rector demanà llicència als senyors del castell per a utilitzar la pedra dels edificis enderrocats a fi de construir el campanar, octagonal. L'absis antic no es conserva ja que l'església fou allargada per aquesta banda i hi fou bastit un absis de planta poligonal cobert amb volta de creueria. S'hi han descobert tres finestres preromàniques, que eren tapiades, i l'ara primitiva. S'han restaurat els pilars, s'ha reconstruït la volta i s'ha arranjat el paviment; va ser reoberta al culte per la festa major del 1979. El 1981 rebé com a donatiu un retaule barroc, datat el 1782, i diversos ornaments litúrgics. Fora de l'església hom descobrí algunes sepultures antropomorfes. A la plaça del Pedró i a l'església, anomenada així perquè hi havia el pedró o costell, senyal de jurisdicció i lloc de punició dels delinqüents, hom celebra anualment festivals de teatre i dansa. L'activitat cultural de Gelida és intensa, amb un nombre important de col·lectius que desenvolupen les activitats més diverses. Destaca la Unió del Casal Gelidenc, fundada el 1896, l'Esbart Rocasagna (1967), els Nous Bastoners (1953), els Grallers de Gelida i d'altres com la ja esmentada Associació d'Amics del Castell de Gelida o la Coral Vallbardina. És obert al públic el Museu de Gelida-Casa del Senyor (1981) i la biblioteca pública Jaume Vila i Pascual. Els mitjans de comunicació locals inclouen una revista editada per la Unió del Casal Gelidenc, una emissora de radio i una de televisió. Quant a les festes, són ben populars la festa de Santa Llúcia, que se celebra al desembre, i la festa major, que s'escau a l'agost. [google-map-v3 shortcodeid="b7039a97″ width="350″ height="350″ zoom="12″ maptype="roadmap" mapalign="center" directionhint="false" language="default" poweredby="false" maptypecontrol="true" pancontrol="true" zoomcontrol="true" scalecontrol="true" streetviewcontrol="true" scrollwheelcontrol="false" draggable="true" tiltfourtyfive="false" enablegeolocationmarker="false" enablemarkerclustering="false" addmarkermashup="false" addmarkermashupbubble="false" addmarkerlist="Gelida{}1-default.png" bubbleautopan="true" distanceunits="miles" showbike="false" showtraffic="false" showpanoramio="false"]

2022/05/27 13:32:41

http://www.xinoxanopercatalunya.cat/?p=4891

mC4

Definiu piràmides ecològiques - Enciclopèdia Respostes - Coneixement enciclopèdic del Món preguntes :Definiu piràmides ecològiques Visitant (27.62.*.*)[Anglès ] El principi de la piràmide ecològica es pot resumir amb una metàfora molt viva, però no estricta: uns 1.000 quilograms de fitoplàncton es poden transformar en 100 quilograms de zooplàncton, mentre que 100 quilograms de zooplàncton es poden transformar en 10 quilograms de peix, i 10 quilograms de peix són aproximadament humans. Els aliments necessaris per a un teixit de 1 quilogram de llarg. Aquesta regla s'anomena "desena regla" i va ser proposada pel biòleg nord-americà Lindeman. , Les gambes mengen plàncton, el plàncton mengen algues verdes. "I" Mantis atrapant cicatrius, cardinals a l'esquena "i altres refranys inspirats en el concepte de cadena alimentària, i inspirats en el refrany" una sola muntanya no existeixen dos tigres ", Proposar la "desena llei" de la matèria i l'energia.La llei estableix que a la piràmide ecològica, el flux energètic total es redueix una vegada per cada nivell tròfic: com més curta sigui la cadena alimentària, menys energia es consumeix entre els nivells tròfics i més curta sigui la cadena alimentària, més persones poden ser alimentades...

2020/08/05 08:04:03

http://ca.swewe.net/answers.htm/?1000014038&Definiu_pir%C3%A0mides_ecol%C3%B2giques

mC4

Evolució de la Síndrome de Sjögren | Hospital Clínic Barcelona Síndrome de Sjögren Evolució de la malaltia Evolució de la Síndrome de Sjögren La síndrome d'Sjögren és una malaltia crònica de progressió molt lenta en el temps. Per aquesta causa, pot haver-hi un període de fins a 10 anys entre el començament dels símptomes i el diagnòstic de la malaltia. Com aquests símptomes solen aparèixer en l'edat mitjana a la dona, poden ser contemplats com a part de l'envelliment normal o dels símptomes de la menopausa (p.e. sequedat vaginal), el que retarda encara més el diagnòstic. L'aspecte més greu de la síndrome de Sjögren és el major risc per desenvolupar càncer hematològic (limfoma), que s'estima que pot ser de 10 a 30 vegades més gran que a la resta de la població general. Un dels principals avenços en l'actualitat és l'existència per primera vegada d'índexs internacionals que mesuren l'activitat de la malaltia (denominats ESSDAI i ESSPRI), especialment, de les complicacions agudes en els principals òrgans afectats, i que analitzen i defineixen amb detall totes les manifestacions que pot presentar el pacient amb síndrome de Sjögren, més enllà de la sequedat (les anomenades manifestacions sistèmiques o extraglandulars). Aquest projecte té com a finalitat que les manifestacions sistèmiques s'avaluïn i diagnostiquin de la mateixa manera a nivell internacional per contribuir a un diagnòstic més precís i un tractament més adequat i un millor pronòstic. És altament recomanable que l'especialista que controla la malaltia utilitzi l'índex ESSDAI per classificar el risc de complicacions de la malaltia (a major puntuació, major risc). En línies generals, la fertilitat i la descendència no solen estar afectats per la presència de la síndrome de Sjögren, amb una excepció important: el pas d'anticossos de la mare (anti-Ro) a través de la placenta poden produir problemes cardíacs en el fetus o lesions a la pell del nadó. En el cas d'embaràs, són molt importants els controls per un equip multidisciplinari d'especialistes (l'especialista expert en malalties autoimmunes, el ginecòleg /obstetra i el cardiòleg o dermatòleg) amb experiència en avaluar pacients amb malalties autoimmunes. Les principals complicacions cròniques de la malaltia deriven de l'existència durant llargs períodes de problemes d'hidratació de les principals mucoses. Pel que apareixen una gran quantitat de símptomes que es transformen en crònics com la picor d'ulls, la boca seca, la tos seca, o el cansament i el dolor crònic. Dins de la part sistèmica, si no hi ha una detecció i tractament primerenc d'algunes afectacions, el pacient pot arribar a desenvolupar una fallada crònica d'alguns òrgans importants com poden ser els ronyons (insuficiència renal crònica) o els pulmons (fibrosi pulmonar). El limfoma és la complicació més greu de la malaltia, i els principals especialistes coneixen aquells factors que poden ajudar al diagnòstic precoç del limfoma.

2022/05/26 12:10:03

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/sindrome-de-sjogren/evolucio-de-la-malaltia

mC4

El Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) promourà hàbits saludables entre 1.200 adolescents en risc de vulnerabilitat de la província de Tarragona. Els hàbits poc saludables s'associen a malalties cròniques, especialment l'obesitat, segons ha informat avui CaixaBank, que finança el projecte. Si la millora d'hàbits es fa durant la infància o l'adolescència augmenten les possibilitats que sigui més efectiva a llarg termini. L'objectiu del projecte, Eyto kids, és promoure hàbits saludables amb una metodologia innovadora a través d'activitats dissenyades per adolescents d'educació secundària que es desplegaran en centres de primària. Un dels objectius és augmentar la participació dels joves en el desenvolupament d'intervencions per millorar els estils de vida i involucrar-los perquè els més petits tinguin hàbits més saludables. Així, es pretén augmentar el consum de fruita, verdura i la pràctica d'activitat física, alhora que disminuir hàbits sedentaris, el consum de begudes ensucrades i de menjar ràpid. El director general del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, el Dr. Lluís Arola, i el director de Banca d'Institucions de CaixaBank a Tarragona, Eduard Gené, han signat el conveni de col·laboració entre ambdós organismes. L'Obra Social "la Caixa" destina 17.980 euros a l'impuls d'aquest nou projecte, que té com a objectiu promoure els hàbits saludables entre prop de 1.200 adolescents en situació de vulnerabilitat de la província de Tarragona. L'Obra Social "la Caixa" ha concedit ajudes per valor de 843.770 euros a 41 projectes de tot Catalunya seleccionats en la convocatòria d'Acció Social i Interculturalitat 2015. El seu objectiu és donar suport a organitzacions no lucratives que desenvolupen iniciatives socioeducatives i de convivència cultural que pretenen donar resposta als reptes socials. Aquesta convocatòria correspon al Programa d'Ajudes a Projectes d'Iniciatives Socials que impulsa anualment l'Obra Social i que preveu destinar més de 17 milions d'euros a set convocatòries.

2020/01/29 02:07:12

http://www.ctns.cat/noticia/172/campanya-promoura-habits-saludables-entre-1-200-adolescents-de-tarragona

mC4

Diapasó ressonant | FisLab... el bloc Diapasó ressonant 12 Juny 2017 by tavicasellas Diapasó musical de 440 Hz, la nota LA Segurament hem vist alguna vegada un músic que es treu un petit diapasó de la butxaca, li dona un cop i se'l col·loca prop de l'orella, això ho fa per agafar el to de la nota La (440 Hz) i que li serveix de referència per afinar l'instrument. Els ossos del seu crani fan aquest cas de caixa de ressonància i sent internament la nota. En el nostre cas tenim un diapasó de 440 Hz una mica més gran i amb una caixa de ressonància de fusta i podem comprovar que el diapasó ressona només si emetem prop d'ell un so de la seva freqüència pròpia i en canvi si el so difereix d'aquest valor (encara que sigui lleugerament: 420 o 460 Hz) el diapasó ja no ressona. Amb aquesta experiència comprovem que qualsevol objecte que oscil·la o vibra (un pèndol, un gronxador, una molla, una copa de vidre…) té una freqüència pròpia i que només entrarà en ressonància si la forcem amb un impuls extern periòdic que coincideix amb la seva freqüència pròpia. en el cas del diapasó, que oscil·la a 440 Hz la única manera de fer-lo entrar en ressonància és a través d'una ona sonora d'aquesta freqüència que generem a través de l'app del mòbil (Function Generator) i amplificada per un altaveu. Aquesta ressonància forçada pot arribar a maximitzar les oscil·lacions, en el cas d'un gronxador podríem arribar a fer-lo donar la volta o potser hem vist el famós vídeo del pont de Tacoma que es va ensorrar degut a que va entrar en ressonància per l'efecte del vent. Aquesta entrada s'ha publicat en Ones, Ressonància i etiquetada amb ona, ressonància. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2021/06/20 06:14:12

https://fislab.wordpress.com/2017/06/12/diapaso-ressonant/

mC4

ASSOCIACIÓ SANT LLUC PER L'ART: JOSEP Mª GOMIS EXPOSA A CAPGRÒS Des de dijous passat, en Josep Maria Gomis exposa de nou a l'Espai Capgròs. L'artista mataroní Josep Maria Gomis és escultor. Però si analitzéssim la seva carrera tan sols amb les seves exposicions a l'Espai Capgròs, segurament no ho diríem. En els dos casos, la del 2011 i la que protagonitzarà durant el mes de febrer, el dibuix ha estat el gran protagonista. "Però és que el dibuix és la base de totes les disciplines artístiques, i especialment de l'escultura", explica Gomis. De fet, durant el 2014 va estar molt ocupat en la seva disciplina principal, realitzant una figura monumental de Sant Pere, de més de dos metres d'alçada, per a una capella de la basílica de Santa Maria. Però també ha tingut temps pel dibuix. En la seva anterior mostra a l'Espai Capgròs, Gomis va plantejar una revisió molt divertida i juganera de Les Menines. Aquest febrer hi torna a portar dibuixos, de temàtiques variades, però amb la figura humana sempre com a principal protagonista. I sovint amb un punt d'humor.

2021/04/19 05:43:11

https://associaciosantlluc.blogspot.com/2015/02/josep-m-gomis-exposa-capgros.html

mC4

Prevenir malalties alimentàries derivades de fruites i verdures | Consumer Prevenir malalties alimentàries derivades de fruites i verdures Al voltant d'un 2% de les malalties per via alimentària que es registren a l'any a Espanya tenen el seu origen en fruites i verdures Data de publicació: Dijous, 21deOctubrede2010 Imatge: digital cat Fruites i verdures constitueixen la base d'una alimentació sana i equilibrada, per la qual cosa en la dieta diària han d'incloure's, segons els nutricionistes, almenys cinc racions d'aquests productes. No obstant això, també poden ser font de malalties de transmissió alimentària, si ben només 2 de cada 100 patologies desenvolupades a través dels aliments a Espanya tenen el seu origen en elles hagut de, pel que sembla, a una deficient manipulació després de la recol·lecció. Els problemes derivats de l'ús de plaguicides són els més fàcils de controlar i suposen menys riscos, mentre que els casos associats als microorganismes patògens, com salmonella, preocupen de forma especial. Els estudis realitzats en aquest sentit demostren que fruites i verdures no àcides (poma madura o enciam) són més susceptibles de desenvolupar una càrrega de microorganismes enfront d'altres més àcides (taronges o tomàquets), on és més difícil que els microorganismes es multipliquin. No obstant això, encara estan presents casos tan cridaners com l'ocorregut en 2008 a EUA, quan es va registrar un important brot d'intoxicació alimentària per salmonella en tomàquets i la font dels quals de contaminació, pel que sembla, va tenir el seu origen en aigua contaminada. Microorganismes com salmonella o I. coli es relacionen sovint només amb aliments d'origen animal i, no obstant això, són causa freqüent de toxiinfecciones en les quals intervenen aliments com a fruites o verdures. La recol·lecció i la formació de les persones encarregades d'aquest procés són claus per prevenir riscos en fruites i verdures Com a mesura de prevenció per evitar aquests riscos, experts en seguretat alimentària reunits en les XX Jornades Nacionals d'Inspecció de la Carn i Seguretat Alimentària, apunten la necessitat d'implantar mesures de formació i educació de les persones que intervenen tant en els processos de recol·lecció com en etapes posteriors. Aquesta mesura, que es qualifica com a fonamental per garantir la seguretat alimentària dels productes, s'emmarca en un entorn laboral en el qual els recol·lectors són persones desplaçades als punts de recollida, en ocasions des de llocs remots, i sense una formació sòlida en matèria d'higiene. També es fa especial recalcament en la importància de la disponibilitat de llocs concebuts perquè aquestes persones puguin rentar-se les mans de forma periòdica i tinguin accés a serveis higiènics adequats. També els factors ambientals, com la qualitat de l'aigua de reg o la possible presència de metalls pesats a la zona de cultiu, així com la utilització adequada dels productes fitosanitaris, resulten claus en la valoració final del risc associat al consum de fruites i verdures. Una vegada que aquestes arriben a la llar, cal rentar-les, ja que a través d'aquest senzill procés s'elimina gairebé per complet la possibilitat d'una contaminació microbiana. Gairebé totes les fruites i moltes verdures es consumeixen crues i, per tant, no se sotmeten a un procés d'higienización a través de la calor. En ocasions, és necessari aplicar un procediment adequat de neteja, desinfecció, aclarit i escorregut dels vegetals destinats a consum en cru i respectar els passos següents: Eliminar les parts externes brutes, així com els exemplars podridos, esquerdats o trencats. Rentar amb abundant aigua potable. Eliminar l'aigua de rentat. Submergir en aigua amb unes gotes de lleixiu "apte per desinfectar l'aigua de beguda". La quantitat dependrà de la concentració del desinfectant. Si el lleixiu és de 35gr/l, la quantitat que s'afegirà serà de 2 ml per litre d'aigua. Deixar en repòs durant uns 15 minuts. Aclarir amb abundant aigua potable i escórrer. Altres recomanacions per preservar la qualitat higiènic-sanitària de fruites i verdures són: Consumir les de temporada, al punt òptim de maduració, fresques i sense magulladuras. Mantenir en una zona fresca, ben ventilada i sense humitat, a poder ser amb cartel·les d'acer inoxidable. Són molt poques les fruites i verdures que requereixen refrigeració per emmagatzemar-les, sobretot, si es compren diàriament. Quan es dugui a terme aquest procés, ja que el fred pot augmentar la seva durada, és possible refrigerar a temperatures no gaire baixes (6-8 ºC). També es poden mantenir en refrigeració després de rentar-les, assecar-les i envasar-les al buit. En el cas dels plàtans, mai s'han de mantenir en nevera, sinó a temperatures de 12-14 ºC per evitar el "dany per fred". Emmagatzemar fora de bosses de plàstic (tret que estigui foradada), ja que alguns "respiren" i emmagatzemen humitat. No és aconsellable emmagatzemar juntes diferents fruites o fruites i hortalisses perquè unes poden influir en la maduració d'unes altres. Ha d'establir-se una inspecció acurada i diària del seu estat, ja que aquests productes es deterioren de forma molt ràpida. LA PELL, COMESTIBLE? Segons manifesta l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN), ingerir fruites pelades o amb pell no es pot considerar una qüestió relativa a la seguretat alimentària. El consum de fruites sense pelar és una situació contemplada en l'avaluació de riscos que es realitza de manera obligatòria i prèvia a l'ús de plaguicides en aliments i en la fixació del corresponent Limiti Màxim de Residus (LMR). L'autorització per usar un producte fitosanitari requereix l'avaluació prèvia de les conseqüències que això comporta per a la salut dels consumidors. En l'esmentada valoració es tenen en compte els efectes a curt i llarg termini d'aquesta ingesta, així com les conseqüències en els grups més vulnerables de la població, com els nens, des d'un enfocament del "pitjor cas possible", és a dir, la situació en la qual, després de realitzar assajos supervisats, s'ha detectat la major presència de residus en la fruita. Només en el cas de les fruites de pell no comestible (com a taronges, kiwi o plàtans) poden, si és necessari, avaluar-se i recordar que la quantitat teòrica màxima de residus que es podrien ingerir està reduïda, ja que s'ha eliminat la pell, que sovint reté la major part dels residus de les substàncies químiques empleades. Només quan s'ha realitzat aquesta avaluació de riscos es pot autoritzar l'ús del plaguicida i en unes condicions que siguin les necessàries per assegurar la protecció fitosanitària sense comprometre la salut del consumidor. Només poden comercialitzar-se les fruites que compleixen amb aquest Límit Màxim de Residus. Al marge de l'exposat, si per qüestions relatives als valors nutricionals, sobretot pel seu alt contingut en fibra, s'opta per consumir la pell de la fruita, es recomana sempre rentar-la. La finalitat és eliminar tant residus de plaguicides com a brutícies i restes de terra que poden aportar a l'alimento bacteris, virus, paràsits i uns altres contaminants com el plom. Les fruites i verdures han de rentar-se sota un doll d'aigua potable. Si estan molt brutes, poden submergir-se o emprar-se desinfectants com el lleixiu d'ús alimentari i després aclarir-se amb aigua neta.

2021/11/27 15:25:13

https://www.consumer.es/ca/seguridad-alimentaria-ca/prevenir-malalties-alimentries-derivades-de-fruites-i-verdures.html

mC4

Campanya de sensibilització i prevenció de l'ús de relacions tòxiques abans de Sant Valentí Campanya de sensibilització i prevenció de l'ús de relacions tòxiques abans de Sant Valentí. Davant la proximitat de la data del 14 de febrer i la celebració de 'Sant Valentí', la comissió de Salut Pública Feminista ha posat en marxa una campanya de sensibilització i prevenció de l'ús de relacions tòxiques. «És habitual en els dies al voltant de Sant Valentí que moltes persones cometin bogeries vàries com fer malbarataments inassumibles, tenir cites just per no estar «soles» o jurar exclusivitat sex-afectiva a una sola persona», afirmen. En aquest sentit, des de la comissió consideren l'amor com una droga popularment acceptada i que és consumida en petites dosis des de la nostra infància i des de tots els àmbits i mitjans. «Això fa que es desenvolupi una enorme tolerància a aquesta substància i a problemes associats com l'aïllament social o el conformisme vital», han explicat. Des de la comissió recomanen esser conscients i crítics amb les mateixes necessitats i desitjos en articular les relacions, i que aquestes siguin coherents i conseqüents amb aquestes necessitats i desitjos en la mesura del possible. Finalment, recalquen la importància de consultar i demanar ajuda a professionals feministes o psicòlogues. «D'aquesta manera no només millorarà la salut mental de totes les persones, especialment les dones, sinó que a més hi guanyarà la societat en conjunt, esdevenint més complexa, rica i ben organitzada», han assegurat. Vaja quina expresió més trista "l´amor mata". Això ho pot dir qualcú que no estima a ningú que no sigui ell. Cuidadin con ese colectivo que dentro de poco nos dirán como tenemos que hablar, comera y respirar...ufff que peligro... San Valentín, com San Isidro dues imposicions més. No són els nostres sants. No tenim res a celebrar aquests dies. Dubto que l'amor mati. L'enamorament sense fonaments si que pot ser un problema. Yendo por delante que rechazo de plano engendros consumistas como San Valentín y chuminadas por el estilo, el contenido del comunicado me parece de lo más triste, tendencioso, manipulador y fascista. Que cada cual celebre lo que le salga del higo, faltaría más. PS: alguien tiene la bondad de explicarme lo que es una "professional feminista"?. Hi ha persones, o molt joves o curtes, que per poder celebrar Sant Valentí, es junten amb qualsevol@ durant unes setmanes i després, tallen la relació. El que va comencar com una festa creada pels comerciants, per alguns es pot convertir en un greu problema de malalties, assejament, etc.

2021/02/27 04:46:48

https://www.dbalears.cat/ciutat/2017/02/13/298642/campanya-sensibilitzacio-prevencio-relacions-toxiques-abans-sant-valenti.html

mC4

Nom de l'assignatura: Impostos Directes Codi de l'assignatura: 569354 CB9. Capacitat de comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. — Assolir un domini sòlid dels principis i fonts jurídiques del sistema tributari espanyol i de l'ordenament jurídic de la Unió Europea. — Aprofundir en el coneixement del sistema tributari nacional, i tenir-ne una visió integral i estructurada. En particular, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de l'impost sobre societats. — Aprofundir en el coneixement del sistema tributari nacional amb la resolució de casos teoricopràctics, segons el bloc temàtic. 1. L'harmonització dels impostos directes a la Unió Europea * Directiva sobre fusions Directiva sobre societats matrius i filials Conveni sobre el procediment arbitral Directiva sobre pagaments d'interessos i cànons Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses Base imposable consolidada comuna de l'impost sobre societats Imposició sobre empreses de serveis digitals 2. L'impost sobre la renda de les persones físiques * Rendiments d'activitats econòmiques 3. L'impost sobre societats * El fet imposable Deute tributari: tipus de gravamen i quota. Deduccions i bonificacions L'assignatura consta d'una part teòrica i d'una part pràctica. Per tant, la metodologia de las classes combina els ensenyaments teòrics amb la resolució de casos pràctics, casos de major o menor extensió i complexitat segons el bloc temàtic. Per seguir el sistema d'avaluació continuada és necessària l'assistència a classe, com a mínim al 75 % de les sessions presencials. Per a l'avaluació dels resultats acadèmics es té en compte la puntuació obtinguda en les dues proves escrites que es fan en les sessions presencials. El resultat de cadascuna de les proves escrites correspon a un 50 % de la nota final de l'assignatura. Els alumnes que es vulguin acollir a l'avaluació única ho han de comunicar en el termini previst per la normativa. Per a l'avaluació dels resultats acadèmics en avaluació única, es té en compte el resultat obtingut en una prova escrita, que pot ser de caràcter teòric, pràctic o teoricopràctic. Els alumnes que no hagin superat l'avaluació continuada o única poden fer una prova de revaluació, que és una prova escrita.

2022/07/02 14:29:35

http://grad.ub.edu/grad3/plae/AccesInformePD?curs=2021&codiGiga=569354&idioma=CAT&recurs=publicacio

mC4

Cotxes sense conductor: el futur de l'automòbil ja és aquí Els vehicles autònoms seran habituals a les carreteres d'aquí 25 anys, però caldran canvis laborals i legislatius Els cotxes autònoms -és a dir, tripulats per ordinadors sense que els ocupants s'hagin de preocupar d'accelerar, frenar o moure el volant als revolts- ja són una realitat. No només al laboratori, sinó també en el pla de la fabricació. Ja hi ha automòbils autònoms creats i, encara que els costos del seu desenvolupament són encara massa elevats per llançar un model comercial, alguns superen la fase de prototip i han estat provats en carreteres transitades amb excel·lents resultats. Sense anar més lluny, Nissan, potser l'empresa més avançada en aquest camp, espera tenir llestos els primers models comercials el 2020, encara que abans, el 2017, Volvo posarà un centenar de vehicles autònoms a rodar pels carrers de Göteborg, en un trajecte de 50 quilòmetres, per valorar la seva fabricació en sèrie. I no són ni de lluny les úniques companyies que estan implicades en aquests desenvolupaments. Ford va presentar a Barcelona durant el passat Mobile World Congress (MWC) la seva proposta de Ford Focus autònom, encara que no va posar data al seu llançament comercial. BMW, Chevrolet o Mercedes estan en una situació similar, ja que no paren d'invertir a millorar els prototips que després presenten en les successives fires. Un informe de l'IEEE, una associació mundial de tècnics i enginyers dedicats a l'estandardització de les diverses àrees de la tecnologia, posava el 2040 com a data per a la normalització de la circulació de cotxes autònoms a les carreteres. Potser abans, però, ja estaran circulant els petits biplaces recoberts d'escuma que Google ha dissenyat per a fins socials i que vol provar a Califòrnia. I ja n'ha encarregat 100 prototips. La companyia del cercador ha penjat a la xarxa diversos vídeos que mostren els possibles usos de la seva proposta, tant per dur nens a l'escola com per assistir discapacitats que vulguin desplaçar-se per la ciutat sense dependre de terceres persones, o per servir de mitjà de locomoció per a mitjanes distàncies a persones grans que ja no puguin conduir, però que no per això han de quedar aïllades a casa seva. També el gegant dels processadors Intel vol invertir en el sector, potser amb la intenció de no perdre la part del pastís que pot generar aquesta tendència. Intel va deixar passar les revolucions dels mòbils i les tauletes, en què els xips d'aquest fabricant són minoritaris, i ho ha pagat car. De moment, ha invertit importants quantitats en l'empresa japonesa ZPM, centrada en la robòtica de l'automoció. Els avantatges d'aquests vehicles, a més dels explicats per Google, són clars: funcionen com a potents ordinadors plens de sensors, tant externs com interns, que recullen dades de les àrees immediates a l'automòbil, les analitzen en temps real, les coordinen a internet amb les d'altres vehicles propers, i prenen les decisions més encertades. El resultat és més seguretat -tots els estudis demostren que la principal causa d'accidents són els errors humans-, més eficiència energètica i de despesa de combustible -els cotxes seran programats per optimitzar el consum- i la capacitat d'augmentar el trànsit comercial -camions- en no dependre del factor humà del conductor. No obstant això, molt probablement, aquesta onada d'entusiasme xocarà contra bastants dics de contenció, generats per la por i les altes exigències tant legislatives com de normes de conducció que generarà un trànsit mixt, o majoritàriament compost per vehicles sense conductor. Per començar, què passarà en cas d'un conflicte entre les decisions de dos cotxes? Què decidirà racionalment un cotxe que porta dues persones grans abans de xocar amb un altre que porta quatre nens? ¿Es basarà en l'anàlisi de dades per decidir quina tripulació pot ser més útil socialment? D'altra banda, ¿si els sistemes intel·ligents dels cotxes fallen en massa i provoquen accidents mortals, a qui correspondrà la responsabilitat? ¿Com valoraran els vehicles autònoms la conducció humana, sempre amb un punt irracional? Aquestes i moltes altres qüestions preocupen els legisladors, que de moment prohibeixen el trànsit de cotxes autònoms. Només Nevada i Califòrnia han obert la porta a certs fabricants perquè experimentin. Però, a més, hi ha a l'horitzó diversos conflictes d'interessos amb col·lectius que ara es dediquen a la conducció. Alguns camioners als EUA ja han elevat queixes contra els plans de fabricar camions que podrien treballar incessantment sense conductor. I el mateix passa amb els taxistes de diverses ciutats, entre les quals Barcelona, que temen que l'empresa de transport de persones Uber, participada per Google, acabi sent un servei de taxis sense conductor que els deixi sense feina.

2020/09/18 08:38:45

https://emprenem.ara.cat/Cotxes-conductor-futur-lautomobil-aqui_0_1153084698.html

mC4

"Les claus del silenci. L'art de viure" – Lalè Presentació a la llibreria Documenta, amb Teresa Guardans, Dídac P. Lagarriga i Laia de Ahumada Hem d'agrair a la Teresa Guardans que hagi escrit un llibre tan necessari com aquest, perquè hi ha molts llibres de meditació, de pràctiques i de mètodes que parlen del silenci, però calia que algú com ella, que coneix bé els textos que ens parlen d'aquest silenci, en fes una tria i una reflexió, i la posés a l'abast d'un ampli públic; que escrivís un llibre com aquest que, com bé diu, fos "per a totes les edats, al llarg de tota la vida". I d'un llibre que t'acompanya "al llarg tota la vida", dient-te en cada moment allò que estàs preparat per escoltar i experimentar, se'n diu un "clàssic" i si neix, a més, de l'experiència profunda de qui l'escriu, és un llibre de saviesa. Aquest llibre és un recull de savieses des de la saviesa de qui l'escriu, perquè el seu contingut està exemplificat per molts anys d'experiència i de dedicació a la pedagogia del silenci, i aquí és on rau el seu valor: en la destil·lació que ha fet l'autora des de l'experiència dels textos llegits i dels mètodes practicats. És un llibre fet de paraula i de moltes hores de silenci. I també és un llibre fet des del coneixement, que ens aboca inevitablement a preguntes tan simples i cabdals com: "De què estem parlant quan parlem de silenci?" "O en quin moment algú va descobrir el silenci i es va preocupar per arribar-hi?" "Què va passar?" Això s'ho pregunta l'autora, però també ens ho preguntem cada una de nosaltres, si tenim una mica de curiositat. En el llibre s'exemplifica amb la troballa del foc, però trobaríem mil casos en la vida quotidiana on ens hem preguntat qui va ser la primera a descobrir, per exemple, que un vegetal o una fruita es podien menjar. La resposta, en aquest cas, és fàcil: tastant-la, que és extrapolable a tota la resta d'interrogants; tal com diu la Teresa, és "un fet natural", al qual segueix "l'observació, la imitació, la repetició", i imprescindible, "millorant a poc a poc..." Qui va ser, doncs, el primer a descobrir el silenci? Hi va haver algú que va ser el primer? O és aquest "fet natural" i aquest treball conjunt "d'observació, imitació, repetició, millorant a poc a poc..." el que posa els éssers humans en relació, desbancant els personalismes, en la recerca d'un descobriment tan cabdal com és la interioritat? En aquesta recerca sobre el silenci ens mostra un ampli ventall d'experiències que en parlen, tant d'Orient com d'Occident, passant pels textos sagrats: l'Alcorà, l'Evangeli, el Tao, textos hindús, budistes; i també per alguns autors que, al marge dels camins de la mística, ens narren extraordinàries experiències de silenci, des d'Antoni Tàpies a Pessoa, passant per la primatòloga Jane Goodall, que les explica en un llibre fascinant "Gràcies a la vida"; sense amagar la seva preferència per Teresa de Jesús, que ja en el segle XVI ens parla d'aquesta "loca de la casa" que és el pensament, i ens dona pautes per emmudir-la i poder així arribar al silenci, i a la unió. Ens pot sorprendre descobrir tantes experiències i tan llunyanes en el temps, perquè tendim a mirar-nos el melic i a pensar que ara hem descobert la sopa d'all en el tema de la meditació i el silenci, i això l'autora ens ho remarca diverses vegades, i amb contundència, perquè n'és una defensora aferrissada: que tenim molt a aprendre del passat, que encara que creiem "que la nostra és una època en la qual la humanitat presenta uns nivells de consciència superiors o més evolucionats que els de les generacions anteriors" no podem girar l'esquena la saviesa acumulada per les diferents tradicions, que el canvi de consciència no ha de suposar mai oblidar la saviesa heretada, perquè una cosa i l'altra no són incompatibles, sinó complementàries i necessàries per poder avançar en consciència. La Introducció i el Recopilant, que obren i tanquen aquest llibre, ja són un llibre breu, condensat, i així mateix ho reconeix l'autora, que es pregunta: "Per què tantes pàgines"?, Per què tants textos?" Doncs, perquè mai en tenim prou, perquè sempre tenim set, i perquè qui pot parlar millor del silenci són totes aquelles persones que l'han experimentat, però no només això, sinó que s'hi han deixat la pell de l'ànima per trobar les paraules que parlin, que expliquin allò que és inexplicable, per poder compartir una experiència que se l'anomena "mística" que significa "llavis closos", que s'ha d'acollir en i des del silenci. I per què es trenca el silenci? Per què s'explica una experiència que "per se" és inexplicable? Per ego? No! Per aquesta alteritat que ens conforma, i ens fa anar cap a l'altre per compartir allò que som, amb el convenciment que som en relació, que formem part d'un Tot, i que sols no anem enlloc. De tots els capítols que es desgranen en el llibre, podria dir moltes coses, però m'aturaré només en el que ens parla de "Quan l'acció és silenci", perquè no és un tema freqüent, ja que des de les tradicions occidentals sempre se'ns ha dit que acció i silenci eren dues coses diferents, gairebé oposades: Marta i Maria, l'acció i la contemplació. I ara és important parlar-ne, perquè en el món que vivim tan mediatitzat per la pressa i l'excés d'informació, es fa més necessari que mai conjuminar les dues capacitats per poder-nos auto-sostenir i al mateix temps implicar-nos en el món. No pot haver acció sense contemplació, sense silenci, no es pot sostenir. Ni tampoc contemplació sense acció, perquè no té cap sentit. I no és fàcil fer-ho, perquè anem massa de pressa, i sempre fugim de nosaltres perquè ens espanta aturar-nos, ens espanta el silenci. Però si no contemples, si no fas silenci mentre actues, si no modifiques la teva actitud en allò que fas, la teva acció és plena de tu i no deixes espai dins teu perquè entri l'altre. Recupero ja per acabar una de les preguntes que es feia l'autora a l'inici: "De què estem parlant quan parlem de silenci?" El silenci per a la Teresa "no és altra cosa que procurar una vegada i una altra, situar el viure en l'ésser que de debò som". I ens alerta: "No és un caprici, no és opcional, ens hi va el sentit de la vida [...] No ho oblidem. Ens hi juguem la vida, la nostra i la del planeta".

2022/05/23 21:14:55

https://lale.cat/index.php/2021/08/06/les-claus-del-silenci-lart-de-viure/

mC4

Qui som? – Psicopedagogia – Psicologia – Psicoteràpia – Formació La Fundació Antoni Cambrodí-Institut de Psicologia Evolutiva (FAC-IPE) és una Fundació privada sense ànim de lucre. Va ser creada a Tarragona l'any 1982 pel Dr. Antoni Cambrodí i un nodrit grup de col·laboradors. Actualment ofereix plantejaments i propostes per a abordar els reptes que plantegen la diversitat funcional i la inclusió social en els àmbits educatiu i de participació social. Té com a objectius prioritaris: A) Estudiar i investigar les noves conceptualitzacions i aplicacions en el camp de les necessitats educatives i la discapacitat intel·lectual. B) Millorar i difondre el Sistema Cambrodí (Teoria Evolutiva, Avaluació de Competències i Aplicació Educativa) com a proposta per a entendre i atendre les necessitats educatives, la discapacitat intel·lectual i bona part de la diversitat funcional de les persones. C) Intercanviar, a nivell teòric-pràctic, amb els professionals que intervenen en l'educació i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades de discapacitat intel·lectual. D) Oferir serveis psicopedagògics que incideixin en la prevenció, quan es tracta de fragilitat, vulnerabilitat o risc evolutiu, i en la millora, quan es tracta d'insuficiència o discapacitat intel·lectual. E) Desenvolupar les finalitats bàsiques previstes en els Estatuts de la Fundació. Des de la seva constitució com a Fundació Privada "Institut de Psicologia Evolutiva Defectiva" (7 d'octubre de 1982) fins a l'actualitat han transcorregut 36 anys d'experiències i de treball col·lectiu. Els primers 12 anys orientats i acompanyats pel Dr. Cambrodí, els 24 anys següents inspirats en el seu llegat, innovant i actualitzant la teoria i la pràctica. Ara, en 2018, obrim noves perspectives per a la institució i les persones vinculades a la mateixa. Després de la mort del Dr. Cambrodí incorporem el seu nom al de la institució (Fundació Antoni Cambrodí-Institut de Psicologia Evolutiva) i renovem el nostre compromís de seguir treballant per les finalitats que recollia la Carta Fundacional d'aquell Institut (actualment els Estatuts de la FAC-IPE). La fundació, des dels seus inicis, reuneix un bon nombre de col·laboradors i compta amb el suport d'un ampli col·lectiu de Membres Adherits. Paral·lelament a les intervencions i serveis prestats pels professionals de la fundació, les principals activitats que s'han desenvolupat són les següents: Sessions científiques, debats, converses… entre els seus membres per a tractar els temes que s'estan estudiant i/o els temes derivats de la pràctica d'aquelles atencions o serveis que s'ofereixen. ​​Organització i desenvolupament d'esdeveniments científics i formatius, per a exposar els resultats del treball realitzat, per debatre amb professionals d'altres orientacions i per a formar a altres professionals que s'han anat interessant per la nostra metodologia i experiències.

2021/10/26 17:01:45

https://fundaciocambrodi.org/index.php/ca/qui-som/

mC4

Informàtica en llengua de signes Els participants al curs, amb el diploma i la regidora de Serveis Socials 16 persones amb discapacitat auditiva, que no han tingut l'oportunitat d'adquirir habilitats digitals, reben coneixements informàtics de base per poder cercar informació a Internet Les persones sordes que no han tingut l'oportunitat d'adquirir habilitats digitals no poden disposar de correu electrònic o no saben buscar informació per Internet. Per facilitar una base informàtica de nivell inicial a aquestes persones, el Cercle de Sords de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de la Regidoria de Serveis Socials, ha organitzat un curs d'informàtica en llengua de signes. El curs s'ha fet durant aquest trimestre a l'aula d'informàtica de la Casa del Mar. 16 persones han assistit a 10 sessions de dues hores de durada, on han après nocions d'informàtica per poder aprofitar les possibilitats de comunicació que permet aquest canal, considerat fonamental per a les persones amb dificultats auditives que es comuniquen en llengua de signes. La regidora de Serveis Socials i Salut, Gisela Vargas, va assistir dijous a l'acte de cloenda i lliurament de diplomes al centre cívic de la Geltrú, seu social del Cercle de Sords, va destacar que "és molt gratificant comprovar com la suma d'esforços entre administració, associacions i voluntaris genera iniciatives tan positives com aquesta" i va agrair la tasca del Cercle de Sords "per superar obstacles, trencar estigmes i generar noves oportunitats i una ciutat més inclusiva". Arrel de la demanda del Cercle de Sords a la regidoria, es va buscar un formador voluntari, l'informàtic Jonatan Company que, a més, està estudiant la llengua de signes, i que també ha pogut treure profit de l'intercanvi. Algunes de les sessions les va fer acompanyat de la seva dona i els seus fills, també estudiants de la llengua de signes. La valoració del curs és d'un èxit rotund, tant per part dels alumnes com per part de l'entitat i del professor.

2018/10/17 07:38:25

http://www.vilanova.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=44145533&mes=12&any=2015

mC4

Divalterra | Divalterra assistix a una jornada online sobre observatoris socioeconòmics de REDEL Què és Divalterra. Àrees d'actuació. Brigades Forestals SERVICIS. PORTAL D'OCUPACIÓ. Divalterra assistix a una jornada online sobre observatoris socioeconòmics de REDEL Qué es Divalterra Informació Económica-Pressupostària El Servici de Desenvolupament Local va exposar la seua experiència amb la plataforma d'estudis i anàlisi #divalterradata, i va donar a conéixer el projecte 'Connecta València' Divalterra ha participat en una jornada online sobre observatoris socioeconòmics de la Xarxa d'Entitats per al Desenvolupament Local (REDEL) organitzada per l'Ajuntament de València a través de València Activa. La trobada va reunir una vintena d'observatoris socioeconòmics promoguts per ajuntaments com els de València, Barcelona, Alacant, Saragossa, Santa Cruz de Tenerife, Málaga o León, entre altres, així com experiències supramunicipals impulsades per les diputacions de Barcelona, Tarragona o Burgos i la xarxa de municipis bascos Garapen. El Servici de Desenvolupament Local de Divalterra va exposar la seua experiència amb la plataforma d'estudis i anàlisi #divalterradata, que mitjançant indicadors de fonts oficials genera informes trimestrals de conjuntura socioeconòmica provincial, a més d'oferir estadístiques de cada municipi a les agències de desenvolupament local de la xarxa provincial d'ADL's. Juntament amb les dades de població, desocupació per edats i sectors, empreses, afiliació a la Seguretat Social, inscripció al sistema de Garantia Juvenil, vehicles matriculats o subvencions concedides per la Diputació de València que ja es recullen, s'afegirà durant els pròxims mesos la informació recollida pels sensors Smart City del projecte 'Connecta València', dins el marc de l'encàrrec de gestió realitzat per la Diputació de València. La sessió va permetre als equips responsables de les diferents iniciatives conéixer com estan afrontant el repte del teletreball, les tendències estadístiques generades durant aquests mesos i les noves iniciatives i continguts previstos en cada plataforma. Per part de Divalterra i a través de 'Connecta València', es va exposar el projecte d'anàlisi anonimitzat de patrons de mobilitat de turistes a la província. A més, es va plantejar estrényer la col·laboració entre els diversos observatoris socioeconòmics per a compartir metodologies, conéixer els indicadors generats, aprofundir en la seua anàlisi i poder dur a terme estudis comparatius dels diferents territoris que formen part de la xarxa estatal REDEL.

2020/07/12 13:34:17

https://divalterra.es/va/actualitat/divalterra-assistix-a-la-jornada-online-sobre-observatoris-socioeconomics-de-redel

mC4

Comprar domini .WEB.DO a Catalunya | Dominis lliures Dominis .web.do Cercar dominis .web.do Disponibilitat i preu de dominis .web.do Mitjançant aquesta utilitat podràs comparar el preu dels dominis d'internet .web.do de i comprovar si nom de domini web que necessites es trova lliure o ja ha estat registrat prèviament per una altra persona, entitat o empresa. Si desafortunadament el domini ja ha estat registrat podràs realitzar un whois per conèixer les seves dades de registre, o també el podràs visitar directament per comprovar si està en línia. dmn.li/cat/web.do 2.- En principi, si es tracta d'un lloc web d'empresa, hauries de comprovar si el nom de la marca està lliure. Per exemple, si vens rentadores MarcaX, sempre serà millor comprar el domini MarcaX.web.do en lloc rentadoresbones.web.do. Si no és possible, hauries de buscar un nom de domini que tingui implícita la paraula que millor representi l'activitat del teu lloc. En aquest cas, podríem triar rentadoresMarcaX.web.do 3.- És essencial que el nom de domini sigui fàcil de recordar. Per això, procura utilitzar un nom de domini curt, amb paraules bensonants i que contingui alguna keyword (paraula clau) rellevant. Però evita sempre donar-li caràcter d'eslògan, ja que els dominis tipus lamillorwebderentadores.web.do, encara que sembli el contrari, avui ofereixen poca credibilitat i transparència de cara a l'usuari. Evita també l'ús del guió (-), pot donar lloc a confusió a l'hora de transmetre'l verbalment.

2020/08/06 09:21:11

https://www.dominioslibres.info/ca-es/web.do/

mC4

El polígon Sud-Oest: el futur 22@ sabadellenc? | Ràdio Sabadell El polígon Sud-Oest | Google Maps 08.07.2021 17:21 Serveis Informatius A Sabadell falten llocs de treball. Un problema que es podria començar a solucionar a través del polígon Sud-Oest. El Gremi de Fabricants ha acollit una presentació dels arquitectes Eduard Fenoy i Manel Larrosa, que aposten per convertir aquest polígon en un centre d'activitat econòmica, amb noves empreses, llocs de feina, la construcció d'habitatges i més zones verdes. Inspirats en el model del 22@ barceloní, Fenoy i Larrosa volen fer que la ciutat sigui atractiva perquè les empreses hi inverteixin. D'aquesta manera, volen acabar amb el dèficit d'ocupació que pateix Sabadell i que fa que, cada dia, 20.000 veïns hagin de marxar per treballar fora de la ciutat. "Intentar fer dins de l'estructura urbana, un lloc amb molta més activitat econòmica. Ens estem convertint en ciutat dormitori. Hi ha 20.000 persones que cada dia surten a treballar a fora i va creixent" Part de la solució implica reconvertir el polígon industrial del Sud-Oest en un centre d'activitat econòmica i residencial. Hi ha connexió amb l'autopista, amb la ciutat, amb l'aeroport i amb les estacions de Ferrocarrils i la Renfe. A més, un cop s'acabi el Portal Sud es disposaran de 61 hectàrees de terreny. Les previsions dels arquitectes és que es puguin generar 50.000 llocs de treball i 1.000 habitatges. "No hem de fer polígons industrials com Sant Quirze o Polinyà, no podem fer un cargament a peu d'autopista com Cerdanyola o Sant Cugat, però podem copiar un cert model barceloní: fer eixample, una ciutat complexa, densa, amb activitat i molta ocupació" La proposta inclou la creació de noves zones verdes per fugir de la idea de polígon aïllat. Tampoc es vol atraure només indústria, sinó generar activitat econòmica diversa, que és més atractiva per compartir espai amb els usos residencials. "Un polígon genera un lloc de treball per cada 100 metres construïts, i en canvi una enginyeria o unes oficines et genera molta més densitat. No es tracta de fer polígon industrial pròpiament, que per cobrir 20 llocs de treball necessitaríem 200 metres quadrats, sinó reconvertir el sòl en metres quadrats" La proposta de l'estudi EFA Arquitectes es va presentar ahir davant d'agents econòmics i responsables polítics de la ciutat.

2021/07/31 17:48:33

https://radiosabadell.fm/noticia/el-poligon-sud-oest-el-futur-22-sabadellenc

mC4

Master oficial Gestió de Destinacions Turístiques Aquesta formació és per a mi?: El Màster s'adreça a titulats universitaris en Turisme, Geografia, Planificació i Ordenació del Territori, Economia, Gestió d'Empreses, Sociologia, Comunicació o àmbits afins, que es volen formar en la gestió territorial del turisme. S'enfoca als sistemes turístics locals (destinacions), utilitzant conceptes, tècniques i instruments innovadors derivats d'avanços fonamentals en els estudis turístics en la passada dècada, en casos d'èxit i en l'experiència d'investigadors i professionals punters en un àmbit global. Requisits: A més de la documentació general obligatòria per fer la preinscripció, és necessari acreditar el nivell d'anglès superior al mínim exigit (B2).

2022/01/28 09:07:51

https://formacio.lavanguardia.com/gestio-destinacions-turistiques-courses-es-3464024.htm

mC4

Un test "PZR" contra el virus de l' indiferència davant la desigualtat - Levante-EMV La campanya Pobresa Zero llança una iniciativa gratuïta i online per a conscienciar sobre els efectes socials produïts per la pandèmia Manifestació de Pobresa Zero celebrada l'any passat a València. La campanya Pobresa Zero de 2020, impulsada per la Coordinadora Valenciana d'ONGD, ha creat el test 'PZR' , una iniciativa que pretén cridar l'atenció sobre les desiguals que està produint la pandèmia generada per la covid-19, i posar en evidència que l'emergència sanitària afecta especialment a les persones amb menys recursos. La prova 'PZR' és un test gratuït i online que pot realitzar-se a través de la web www.pobresazero.org i consisteix a respondre quatre qüestions clau. En cas de fer-ho correctament, s'obté un resultat positiu que garanteix que la persona que s'ha sotmés a la prova està informada sobre la magnitud que la pobresa té actualment en el món. Les més de 180 ONGD, entitats socials, sindicats i universitats adherides a Pobresa Zero, a més de ressaltar els efectes socials de la pandèmia, busquen posar el focus en què esta situació representa una oportunitat per a reconstruir el món des dels drets humans i la solidaritat. Així es fa constar en el manifest de la campanya d'enguany en afirmar-se que «no podem tornar a la mateixa 'normalitat'. És necessària una redefinició i un canvi profund i global en el sistema». En eixe comunicat també s'insta a les autoritats que es complisquen els acords internacionals en matèria de justícia social i s'assignen pressupostos suficients per a implementar les polítiques socials que la crisi del coronavirus requereix, com també es facilite la transició a un nou model econòmic enfocat en les cures, la vida digna i la sostenibilitat del planeta.

2020/10/21 05:14:30

https://www.levante-emv.com/solidarios/2020/10/11/test-pzr-virus-l-indiferencia-18314420.html

mC4

Canvi d'implant | Filippo Colca Canvi d'implant Quins són els motius d'un canvi? Pot haver-hi diversos motius per fer un canvi d'implants de mama. Pot ser que primer sigui una raó mèdica, el més comú és la formació d'una càpsula al voltant de la pròtesi, comunament anomenada capsulita. És una reacció natural del cos davant la presència d'un cos estrany que fabrica una fina capa de teixits fibrosos al voltant de la pròtesi. No obstant això, aquesta càpsula pot, en alguns pacients, engrossir i contractar al llarg del temps fins que es fa vergonyós. A continuació, s'ha de treure, parcialment o completament al mateix temps que les pròtesis, s'anomena capsulta, parcial o total. Una altra raó mèdica que es pot trobar és la ruptura dels implants. La ruptura dels implants és cada vegada més rar amb l'última generació d'implants. Pot ser capsular intra o extra, en presència de límits de silicona només a la càpsula i romandre continguts a la càpsula o la càpsula també es divideix i la silicona es pot estendre als teixits. És, però, sabent que les silicones són molt reticulades, el que significa que no flueixen i continuen al seu lloc. Les diferents mides d'implants de mama. Per tant, no és un gel que s'estén a tot arreu. Aquest és un procés molt lent i, per tant, no constitueix una emergència mèdica en el sentit estricte del terme. En el cas d'una ruptura pròtesi que conté sèrum fisiòleg en lloc de silicona, el seu descans no causa cap perill, el sèrum ressuscitat pel cos. No obstant això, la ruptura d'una pròtesi de solució salina fisiològica és més problemàtica en el pla estètic perquè la pròtesi es buida ràpidament i es pot aparèixer una forta asimetria de mama. Un altre motiu de la necessitat de canviar un implant pot ser el port d'un Implant no conforme a mesura que vam tenir un exemple fa uns anys amb les pròtesis PIP. Per acabar el motiu d'un canvi d'implant, simplement es pot vincular amb el desig del pacient., que vol un canvi De la mida de la tapa, per exemple. examen preoperatori L'examen preoperatori determinarà principalment la necessitat de fer un canvi d'implant. L'examen clínic de l'especialista de vegades ha de ser complementat per un examen radiològic, com ara la mamografia, l'ecografia o la ressonància magnètica, com a simple avaluació preoperatòria o per confirmar una possible ruptura de l'implant, per exemple. L'examen abans Aquesta cirurgia de mama també definirà precisament els desitjos del pacient, especialment en la mida de les noves pròtesis. També se sap que un canvi d'implant requereix sovint una adaptació de la mida d'aquest últim amb un resultat millor amb pròtesis lleugerament més grans (de bonnet B a la PAC). Això és sobretot vàlid en cas de la capsulectomia. Cirurgia de mama amb pròtesis anatòmiques o rodones. El vostre cirurgià també avaluarà la necessitat de combinar el canvi de pròtesis amb còpia de seguretat de mama, que Es pot recomanar en presència de pits que cauen. El mètode Lipofilling de mama també és preferible, en alguns casos, per amagar millor el contorn de "pit de silicona". La tècnica quirúrgica La intervenció es realitza sota anestèsia general. Es pot dur a terme com a ambulatori, però generalment recomanem 1 nit d'hospitalització per a la comoditat del pacient. El primer privilegiat primer s'utilitza primer primer (és a dir. La cicatriu es va formar després del Augment de mames) en col·locar els implants per evitar una cicatriu nova. L'axil·lar és una excepció, ja que la càpsula és molt difícil d'aconseguir per això a bord. La dissecció es continua dirigint directament a la càpsula periprostètica tenint cura de no dividir-la. La cicatriu d'un primer augment de mama es reutilitza per evitar un nou. Si aquesta última és espessa, simptomàtica, palpable o visible durant l'examen preoperatori, es disseca acuradament del teixit circumdant prenent només la càpsula i estalviant les estructures adjacents per preservar la cobertura òptima de les notícies. Pròtesis. En funció de la cabina de rendiment pot ser total o només parcial, principalment en la seva cara anterior, que generalment és responsable de les queixes associades a aquest últim, com ara la deformació visible. in Cas de càpsula fina, flexible, regular i asimptomàtica, només es pot dividir només. Això permet la retirada de les pròtesis antigues i permet la modificació, si cal, de l'alberg pròtesi segons els canvis que es faran a la ubicació de les noves pròtesis. Després de la capsulectomia o la capsulotomia, les velles pròtesis s'eliminen., examinat per tal d'assegurar la seva integritat o per veure una ruptura macroscòpica. Deformació de mama amb càpsula avançada i ptosi de mama. Aquest pacient s'ha beneficiat d'un canvi d'implant complementat per un petit elevació periòdica dels pits. El nou Lodge és constituït o modificat segons sigui necessari. El mateix pla de noves pròtesis es pot modificar en aquell moment passant des d'un pla retro-glandular a una paella retro muscular desitjada. Si s'ha de corregir una asimetria preexistent, es pot fer. Aquest moment modificant la ubicació de les noves pròtesis i, si cal, calculant el solc sota el pit. Després de la capsulectomia, el treball acurat s'ha de dur a terme al nivell de l'hemostàsia. El nou Lodge es renti àmpliament per a un asèpt òptim. Capsulita amb una posició d'implant malament. Aquest pacient s'ha beneficiat d'una capsulectomia amb un canvi d'implant. Per acabar, passatge al temps adequat amb el canvi de guants d'operadors. Configureu noves pròtesis. El drenatge quirúrgic és considerar en cas de caspulectomia. A continuació, es duu a terme un tancament habitual, cuidant-se per adjuntar la ranura en el cas al principi sota el pit. Canviar pròtesis de mama, tapa c. Les suites postoperatòries Les suites postoperatòries són les mateixes que per a un augment clàssic de la mama, excepte per al temps de drenatge lleugerament augmentat En cas de caspulectomia. És al voltant de 2 setmanes d'apòsits abans de poder treure els cables i iniciar un massatge suau de cicatrius. Us recomanem que no aixequeu les barres per sobre de les espatlles Durant els primers 15 dies i no realitzen moviments forces amb els braços durant un total de 6 setmanes. Canvi de pròtesis mamàries, barret C. També és assessor de portar un sostenidor postoperatori tipus esportiu per tal de garantir un bon manteniment i evitar el fortament amb un marc de metall que es va trobar a la majoria de sub-clothing habitual. Quin és el preu d'aquesta cirurgia de mama? Aquesta intervenció pot ser recolzada per assegurances? Si hi ha una indicació mèdica per canviar, com ara la càpsulitis o el canvi de trencament es recolza generalment per la Seguretat Social. Tanmateix, aquest reemborsament ha de ser el tema d'una sol·licitud personalitzada després d'un examen d'un especialista. A més, tot i que la cirurgia mateixa és compatible, les noves pròtesis mamàries van demanar durant la intervenció la responsabilitat pacient.

2021/04/12 22:59:45

https://filippocolca.com/ca/canvi-dimplant/

mC4

A cau d'orella...: Tornem a la caverna Tenia setze anys quan una professora de l'institut ens va explicar un "conte". Explicava la història d'uns homes que vivien en una cova tancats i lligats de peus, mans i coll. A més, jeien obligats mirant a una de les parets que hi havia i, molt de tant en tant, veien com apareixien unes figures humanes il·luminades gràcies a un petit foc. Aquesta era, per a ells, la seva realitat. Però un bon dia, un d'ells va aconseguir sortir de la cova i va descobrir que la realitat del món era molt diferent de com ell la coneixia. Va córrer a l'interior de la cova per comunicar als seus companys captius el que havia experimentat, però la reacció dels companys, que no van creure que hi podia haver quelcom més enllà del que ja coneixia, va ser matar-lo. Efectivament, aquest conte no és un altre que "El Mite de la Caverna" de Plató. Amb aquest mite, el filòsof grec va intentar explicar el seu "món de les idees", la idea del Bé, la Saviesa i, com no podia ser d'una altra manera, de quin havia de ser el paper del filòsof a la societat. Avui, aquest "conte", s'està fent realitat. En un moment en el qual el sistema educatiu està, diuen, en hores baixes (baix nivell de l'alumnat, poca cultura de l'esforç, poca capacitat per estudiar, per pensar... i, amb l'afegit del desànim i desmotivació del professorat –que, per cert, està en peu de guerra per la implantació de LEC, on la privatització de l'escola pública és un dels seus grans objectius–), voler sacrificar la Filosofia com a assignatura és, certament, un despropòsit que no resol cap problema i que ens obliga a tornar a la cova que descrivia Plató. La reducció d'hores que Ensenyament està duent a terme de cara al curs que ve, convertint l'assignatura en una "maria", és només l'inici del final de la Filosofia. Amb això no vull dir, ni molt menys, que la Filosofia sigui la solució. Però sí que no es pot prescindir d'ella. Quantes vegades ens han preguntat: "Però la Filosofia, per a què serveix?". Doncs serveix, pel seu contingut i pel seu mètode, per educar persones que siguin crítiques amb el món; a desenvolupar les capacitats de pensament; crear lliure pensadors amb valors, amb justícia... i amb seny. Ben mirat, però, potser això mateix és el que busquen: que ens quedem a la nostra caverna i amb la seva realitat. Les mobilitzacions, afortunadament, no s'han fet esperar a Catalunya ni tampoc a la resta de l'Estat. I així continuarem, ja que no està tot perdut. Tant de bo els nostres polítics vulguin rectificar. De joanfer a les 21:39:00 No puc estar més d'acord amb el que dius, sacrificar la filosofia seria una gran errada, com deia Socrates: "la filosofia és la recerca de la veritat com a mesura del que la humanitat ha de fer i com a norma per a la seva conducta" , és una pena uns quants no ho sàpiguen veure. T'animo a que continuïs lluitant pel que creus!!! 16 de juny de 2008 a les 21:42 Ei wapu! Felicitats!!! Quin blog més xulo, i més currat! La veritat és que el món de la filosofia sempre m'ha interessat, però sempre l'he trobat tan complex... Espero que aquest blog sigui tot un èxit, i em permeti poder conèixer una miqueta més aquest món!! Molts petons i a veure si ens veiem!! 16 de juny de 2008 a les 21:55 Xevi Safont-tria ha dit... La paraula pot ser una bona eina per trencar la foscor de la caverna, la paraula va més enllà de les dues dimensions, en té tres o fins i tot una quarta que no coneixem... endavant amb el bloc i les teves paraules. Xevi Safont-tria 16 de juny de 2008 a les 23:55 Encantada de leerte... aunque supongo entenderas que para una castellano parlante es algo complicado entender en su totalidad la forma escrita del catalan... prometo esforzarme en leerte, ademas de comprenderte... PREGUNTA¿ VISITASTE MI BLOGSPOT?....Un beso, Paz. 17 de juny de 2008 a les 15:16 Benvingut al món bloguer! 18 de juny de 2008 a les 0:11 Hola Joan!! Enhorabona pel blog!!.. Tens tota la raó... cada cop aquesta societat va més encarada a l´ambició del poder, triunfar, lo rapid, lo practic, beneficis "un,dos,tres ja"!!!.... És una pena que els humans cada cop ens preocupem menys en pensar, profunditzar, buscar motius i perques de la nostra exitencia, de la VIDA... però bé... confiem que sempre quedarà gent que no pugem al tren dels ulls envenats, oi?... Molta sort!

2020/06/05 01:21:53

https://acauorella.blogspot.com/2008/06/tornem-la-caverna_10.html?showComment=1213708560000

mC4

Biblioteca Marta Mata de l'escola Orlandai: d'agost 2017 Publicat per la bibliotecària a 21:01 Cap comentari: En Narcís ha viatjat a Polònia, i m'envia aquestes imatges per a la col·lecció: Es tracta d'uns nans de bronze, escampats per tota la ciutat de Wroclaw (Breslau). Aquests tenen llibres a les mans, però n'hi ha centenars, dedicats a tot tipus d'activitats. Inicialment eren un homenatge al Moviment Alternatiu Taronja, que la dècada dels 80 lluitava contra el règim comunista totalitari. I aquesta altra d'un banc, també a Wroclaw, de la que no tenim cap tipus d'informació: Intentant saber-ne alguna cosa més, hem localitzat un altre banc, aquest a Varsòvia: Del blog Whattimesailing Publicat per la bibliotecària a 18:06 Cap comentari: Biblioteques de Barcelona manifesta el seu agraiment... ... als treballadors de la biblioteca Sant Pau-Santa Creu que, com sabeu, és a dos minuts de les Rambles. La seva actitud, com la de tants i tants veïns de la zona, va ser encomiable. Cliqueu per llegir el text d'agraiment: Publicat per la bibliotecària a 22:30 Cap comentari: La calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones de año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre: La Rambla de Barcelona. Un altre carrer que ha cercat tema a la literatura infantil/juvenil és Fraternitat de Dalt. "La història interminable", de Michael Ende, ha estat la novel·la que ha inspirat el guarniment del seu carrer. Aneu-lo a veure: Gràcies, Magalí! Publicat per la bibliotecària a 16:34 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: Autors recomanats, llibres recomanats, Notícies, Propostes Els carrers de Gràcia, guarnits amb motius literaris (1) Un any més, els veïns de Gràcia s'inspiren en temes relacionats amb la literatura. Comencem recomanat-vos la visita a la Plaça de la Vila, on el tema és la història del Petit Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry. El reportatge gràfic l'hem d'agrair a la Magalí: El Petit Príncep coneix el pilot, Saint-Exupéry El Petit Príncep es va trobant amb els diferents personatges que habiten cada planeta: Finalment coneix la guineu, i la domestica: El Petir Príncep, les roses i la serp... Felicitem els veïns i veïnes de la plaça de la Vila, que han portat a terme aquesta feinada! Publicat per la bibliotecària a 19:35 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: Art i llibres, llibres recomanats, Notícies, Propostes La història del goril·la Iván, explicada per Katherine Applegate Quan recomenci el curs trobarem aquests dos nous llibres a la biblioteca. Expliquen la mateixa història, la de l'Ivan, el goril·la que va ser capturat l'any 1962 a la república del Congo, va viure més de vint anys empresonat i exposat públicament com a reclam d'un centre comercial a Tacoma, als EEUU i, finalment, gràcies a les protestes de defensors dels drets dels animals, va ser portat al zoo d'Atlanta on, si no ens equivoquem, encara viu en unes condicions dignes. Els dos textos són de la mateixa autora, Katherine Applegate. Primer va escriure la novel·la, que recomanem a lectors/es experts (Secundària i els més grans de Primària). La vida de l'Iván, explicada en primera persona, desborda humanitat i emoció. Després de l'èxit del llibre, Applegate va fer la versió per a infants, amb il·lustracions de Brian Karas. També és un bell cant al respecte pels animals. Tots dos els ha publicat Oceano Travesía, el primer el 2017, el segon havia arribat abans, el 2016. El nom de l'autora us deu sonar a conegut: aquest hivern vàrem comprar Crenshaw (La Galera, 2016) una novel·la que va agradar molt als nens i nenes de 6è: Cercant al Youtube hem trobat aquests dos documents, que us interessaran: Aquest cop la fotografia l'hem d'agrair a l'Eulàlia. A Innsbruck, a la plaça de davant del Landestheater, hi podem trobar una confortable biblioteca urbana. La combinació perfecta, mentre esperem per entrar als concerts anuals de música antiga, una estona de lectura. Sou capaços de construir un poema amb títols dels llibres de la vostra biblioteca? Ens ho envia en Dani, des del seu blog. Cliqueu damunt la seva imatge i ell us ho explicarà: com fer-ho, qui ho practica, d'on va sorgir la idea Publicat per la bibliotecària a 10:54 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: poesia, Propostes Kalandraka ens ofereix dos nous llibres del gran Ungerer, que trobareu al setembre a la nostra biblbioteca. Tots dos són obres que ja tenen molts anys, però que no podíem trobar a casa nostra. Rufus ens recordarà aquests altres llibres protagonitzats per animals que ja coneixeu: Rufus és potser més senzill, per a lectors primerencs. Però té en comú amb els altres aquest donar valor a animals que no acostumen a ser simpàtics en els contes infantils. I encara en falta un per completar la sèrie, que esperem que Kalandraka torni a editar aviat (ho havia fet Alfaguara fa molts anys): És Orlando, el voltor valent L'altre novetat, Caracol, ¿dónde estás?, és un llibre joc. Recordeu aquest llibre? El tenim a la biblioteca, a la zona d'Infantil. A cada il·lustració hi havia una sabata amagada. Doncs ara, amb Caracol, ¿dónde estás?, haurem de trobar caragols...

2022/06/28 14:37:20

https://bibliotecaorlandai.blogspot.com/2017/08/

mC4

Més de cent treballadors dels grans magatzems fan classes de català Diari d'Andorra - Agències. Andorra la Vella 30-Nov-2010 La formació té l'objectiu de millorar l'atenció en aquesta llengua * Currently 1.00/10 Mitja: 1.0/10 (1 vot) Galeria Fotos DdA/Agències - Andorra la Vella - 30/11/2010 Més d'un centenar de treballadors dels grans magatzems ja han començat les formacions per millorar l'atenció en català. Els cursos es van iniciar al setembre. Cinquanta empleats del Grup Pyrénées (Andorra 2000 i Pyrénées d'Andorra la Vella i del Pas de la Casa) i seixanta més del Grup Escale (Escale, Monoprix i Mr. Bricolage) han començat a rebre classes de català oral adaptades al personal que treballa als grans magatzems, amb l'objectiu de millorar l'atenció al públic en la llengua oficial. A partir del gener s'hi incorporaran 40 persones més de l'Escale, diversos grups de Pyrénées i començarà la formació al Grup Gaces (Punt de Trobada i Híper). Aquestes classes responen a la continuïtat del conveni de col·laboració entre el Departament de Promoció Cultural i Política Lingüística i aquestes tres societats comercials. L'acord té tres anys de durada i suposa el compromís de totes les parts d'aplicar un pla lingüístic que ha de garantir que, en el termini d'un any a partir de la signatura del conveni, tots els empleats que treballen de cara al públic i que han seguit aquesta formació mantindran el primer contacte amb els clients en català (salutació de cortesia) i continuaran adreçant-s'hi en català si els clients parlen en aquesta llengua. En el marc d'aquest acord, el Departament de Promoció Cultural i Política Lingüística lliura a les empreses un certificat per als treballadors que han seguit amb constància la formació; també els ofereix identificadors amb els lemes Estic aprenent català i Us puc atendre en català, perquè els clients sàpiguen que els treballadors estan aprenent català o que poden ser atesos o adreçar-s'hi en aquesta llengua; i, finalment, ha distribuït pòsters explicatius de l'actuació que s'està portant a terme, amb el lema Aquest establiment col·labora amb el Govern per millorar l'atenció als clients en català. Els únics empleats que han acabat aquest mòdul de 20 hores són els del Grup Pyrénées, ja que van començar la formació més d'hora que els altres grups. La valoració que en fan, segons explica el Govern en un comunicat, és excel·lent, sobretot perquè les classes són molt pràctiques, cosa que els ha permès aplicar de seguida tot el que han après. El conveni de col·laboració preveu que els alumnes que han acabat les classes puguin ampliar-ne el contingut i aprofundir més en el coneixement del català. D'altra banda, el Servei de Política Lingüística continua oferint mòduls de català oral bàsic a totes les empreses. El mes de gener començaran aquesta formació tres Hotels del grup Daguisa (Comtes d'Urgell, Delfos i Fènix), amb quatre mòduls i 36 persones en total. D'altra banda, aquest mateix mes uns 100 pisters d'Ensisa rebran una sessió de català oral bàsic i vocabulari relacionat amb el món de l'esquí, i se'ls informarà sobre els recursos que ofereix el Govern per aprendre català

2020/10/01 15:41:18

http://normalitzacio.cat/imprimir/imprimir.php?s=n&n=17605

mC4

Detinguda una estafadora a Els Pallaresos (Tarragona) després d'aparèixer a la televisió La Policia Nacional ha detingut una dona de Pallaresos per una quinzena d'estafes per valor de 57.000 euros en presumptament proposar el seu propi habitatge com a lloguer de manera fraudulenta, i que va ser descoberta per diversos afectats en aparèixer en un programa de Telecinco per criticar les seves problemes de convivència amb els veïns. Segons ha informat aquest dijous el cos policial en un comunicat, la dona oferia el seu xalet a diferents pàgines d'Internet i sol·licitava als interessats una paga i senyal de 1.500 o 2.000 euros com a reserva o pagament avançat, i després posava excuses per no complir el acordat o amenaçava a aquestes persones amb denunciar-les a la policia si no la deixaven en pau. Aquest habitatge era el seu domicili habitual però no era de la seva propietat perquè havia estat embargada per un jutge i era propietat d'una entitat bancària des de feia anys, ha precisat la policia. En paral·lel, la dona es feia amb dades personals dels interessats i amb ells demanava préstecs per Internet en el seu nom, ia més cometia altres fraus com donar d'alta línies telefòniques a nom de tercers sense que ho sabessin i demanar préstecs que no tornava a persones amb notable poder adquisitiu amb qui contactava a través de terceres persones. Inseria anuncis per vendre una moto de marca emblemàtica en diferents pàgines de vehicles històrics a Internet i, un cop la víctima ingressava la paga i senyal, no aconseguia tornar a parlar amb ella. Després de la seva aparició al programa de Telecinco 'Viva la vida' de cap de setmana el març passat, diversos afectats per les estafes d'aquesta dona van poder posar-li cara i van decidir presentar denúncies contra ella davant la Policia Nacional, arribant a un total de 15. La Brigada Provincial de la Policia Judicial de la Comissaria de Tarragona va obrir llavors una investigació i va constatar que presumptament la dona va cometre 12 delictes d'estafa i 3 d'usurpació d'estat civil i va ser posada a disposició judicial.

2019/03/20 22:16:21

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1076269/detinguda-estafadora-els-pallaresos-tarragona-despres-daparixer-televisio

mC4

Menjar per força (Carlos González) Menjar per força Em consulta una mare preocupada perquè a l'escola obliguen el seu fill de quatre anys a menjar. Tenen la curiosa norma que els nens han de menjar almenys la meitat del que hi ha al plat ("uns plats -em diu la mare- que no em menjaria ni jo!"). L'obliguen, particularment, a menjar préssec en almívar. Sí, el nen menja fruita fresca, de tot tipus, voluntàriament i sense cap problema. Però no li agrada el préssec en almívar. Carregadet de sucre, i que no s'entén què hi fa en un menjador escolar si no és perquè, com que no s'ha de tallar i pelar, resulta més còmode per al personal. Doncs seria millor que els monitors de menjador dediquessin el temps a pelar la fruita en lloc d'empipar els nens amb exigències ridícules. No respecten els nens, però tampoc no respecten els pares. Aquesta mare ha dit, ben clar, inequívocament: "No vull que obliguin a menjar al meu fill". Però no li fan cas. Com si els pares no tinguessin cap autoritat, com si un jutge hagués concedit a la monitora del menjador la custòdia dels nens. Exigeixen un certificat mèdic que digui que el nen té al·lèrgia al préssec en almívar. Per descomptat, firmaré tots els certificats ridículs que faci falta si amb això es pot impedir que maltractin un nen. Perquè sí, obligar a menjar és maltractar. Castigar un nen sense pati perquè no vol menjar és maltractar. Ridiculitzar un nen que no vol menjar, asseure'l a la taula dels petits "perquè ets com un bebè i no saps menjar" és maltractar. Obligar un nen a tornar a menjar el seu vòmit és maltractar. Potser el problema és que alguns monitors de menjador es consideren personal docent. Pensen que la seva missió és "ensenyar els nens a menjar". Els mestres tenen autoritat i autonomia dins de l'aula; els pares no podem anar a dir "no vull que ensenyi a multiplicar al meu fill". Però hi ha dues importants diferències. Primer, el menjador escolar no és una aula i menjar no és una assignatura. És un servei de restauració, i els nens hi mengen fora de l'horari lectiu. No ens poden obligar a menjar al menjador de la fàbrica, ni al de la caserna, ni tan sols al de la presó; tampoc al de l'escola. Segon i més important: els pares no poden impedir que el mestre ensenyi matemàtiques, però sí que poden impedir que maltracti els nens. Podem impedir que obliguin a menjar el nostre fill, com podem impedir que li donin una bufetada. Podem fer-ho, i tenim l'obligació de fer-ho, perquè la protecció dels fills és el primer deure dels pares. I que quedi clar que em consta que hi ha escoles normals on els nens de dos anys se serveixen ells la quantitat que volen i mengen (o no) autònoms i feliços.

2020/09/25 23:33:50

https://criatures.ara.cat/Menjar-forca_0_824917503.html

mC4

Salut firma sengles convenis de col·laboració amb els col·legis d'advocats i d'economistes per atendre els consumidors afectats per les clàusules terra Darrera actualització: 13 juny 2017 La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha firmat avui sengles convenis de col•laboració amb els representants de l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de les Illes Balears i l'Il•lustre Col•legi d'Economistes de les Illes Balears per atendre els consumidors afectats per les clàusules terra i altres clàusules abusives incloses en els contractes de préstecs hipotecaris, que es calcula que són devers 80.000 a les Illes Balears. En el marc d'aquests convenis, les dues institucions facilitaran una llista de professionals disposats a ajudar el consumidor a detectar clàusules abusives en les escriptures de préstecs hipotecaris i a calcular les quantitats que els bancs han de retornar en concepte d'interessos indeguts. Els advocats, a més, oferiran una primera visita gratuïta. La signatura ha tengut lloc a la seu de la Direcció General de Consum i hi han intervingut Martín Aleñar, degà del Col•legi d'Advocats, i Antoni Perelló, director de la Junta de Govern i responsable de la Comissió d'Acords de Col•laboració del Col•legi d'Economistes. També hi ha estat present Francesc Dalmau, director general de Consum, departament que ha impulsat la iniciativa. Així, els convenis recullen que els interessos econòmics legítims de molts d'usuaris de préstecs i crèdits hipotecaris de les Illes Balears han estat vulnerats amb caràcter general els darrers anys amb la inclusió de clàusules terra en un gran nombre de contractes subscrits amb entitats financeres i altres clàusules abusives com la que obliga al consumidor a pagar totes les despeses de constitució del préstec hipotecari. A més, recorden que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que les clàusules terra són abusives i que les entitats financeres, a més de no aplicar-les, han de retornar els doblers cobrats indegudament als consumidors des del principi de l'aplicació. Igualment, els convenis recalquen que el Govern de l'Estat va aprovar el Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra, norma que deixa en mans de les entitats financeres responsables de les clàusules terra la solució al problema que han generat. Atesa la complexitat dels contractes de préstec i crèdit hipotecari, la Direcció General de Consum ha considerat necessari arribar a acords de col•laboració amb institucions especialitzades, els col•legis professionals d'Advocats i d'Economistes, que poden prestar ajuda als consumidors per a reclamar als bancs. Així doncs, Consum atendrà en primera instància els consumidors i els informarà oportunament que si necessiten l'assessorament d'un lletrat en relació amb l'afectació de la clàusula terra o qualsevol altre clàusula abusiva en el seu préstec hipotecari existeix la col•laboració amb el Col•legi d'Advocats que posa a disposició dels consumidors una llista de col•legiats per atendre'ls en una primera consulta gratuïta per identificar possibles clàusules abusives. El document preveu que, en cas que les parts convinguin d'acord mutu actuacions posteriors del lletrat, aquestes seran a càrrec del consumidor. Ambdues parts han de pactar lliurement els honoraris del servei que ha demanat el consumidor a l'advocat. En el cas del Col•legi d'Economistes, també es facilitarà una llista de professionals, als quals es poden dirigir els consumidors per calcular els interessos indeguts que els ha cobrat el banc. Les actuacions que el consumidor acordi amb el col•legiat s'inseriran en la relació economista–client en el marc d'una prestació de serveis. La Direcció General de Consum recorda als consumidors: Què és una clàusula terra? És una clàusula contractual que estableix un interès mínim que s'ha de pagar en les quotes de la hipoteca, encara que els interessos ordinaris acordats amb l'entitat financera estiguin per davall d'aquest mínim. Com es pot saber si una persona té una clàusula sòl? El més senzill és consultar el contracte hipotecari —que és distint de l'escriptura de compravenda de l'habitatge—, en el qual aquesta limitació a la baixada de l'interès terra aparèixer en l'apartat del tipus d'interès. Doncs que a Espanya, tot i que les clàusules es varen declarar nul•les mitjançant una sentència del Tribunal Suprem, la devolució es limitava a la data de la Sentència (2013) i no des de l'aplicació de la clàusula terra, com ha fixat ara el Tribunal Europeu. Què poden fer les persones afectades? Cercar i preparar tota la documentació, especialment l'escriptura del préstec hipotecari. Reclamar la devolució de l'import directament al banc. Si el banc no torna els interessos indeguts, el consumidor es pot adreçar a la Direcció General de Consum o bé a una associació de consumidors, i també directament al Col•legi d'Advocats de les Illes Balears.

2018/07/21 21:30:37

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2964449&coduo=2390671&lang=ca

mC4

TEMA 1 [68968] | Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO) (UPF) | Unybook 0.Introducció Imatge feta per Joe Rosenthal el 23 de febrer del 1945. L'any en què finalitza la 2a GM. El director de cinema Clint Eastwood presentarà el 2006 el film "Banderes dels nostres pares", el qual girarà al voltant de la fotografia i el motiu pel qual s'ha fet tant famosa. La imatge té un gran potencial perquè té el poder de canviar l'estat d'ànim dels receptors. Es poden interpretar i distorsionar realitats segons la part que t'ensenyin d'aquell moment. El fet de què la bandera s'estigui aixecant d'esquerra a dreta, què passi d'un passat cap a un futur, crea una sensació d'esperança, de victòria. A més crea una figura continua en diferents camps, es tracta del triangle, una figura dinàmica i què expressa el canvi i l'evolució. Hi ha una força icònica molt impactant. TEMA 1. Fonaments de percepció visual i semiòtica de la imatge Una imatge és entesa com la suma de una construcció perceptiva més un missatge comunicatiu, una transmissió d'un significat. Imatge = construcció perceptiva + missatge comunicatiu En què consisteix una imatge? Una imatge s'ha d'entendre com un element personal relacionat íntimament amb elements personals. La imatge com a construcció perceptiva. Fonaments de percepció visual El cervell humà té la capacitat de tenir una experiència visual a través d'una imatge, ja sigui reconeixent objectes/ subjectes, creant una significació o removent emocions. Tenim dos pols de processament de les imatges, un pol objectiu, relacionat amb el món exterior què necessita energia lumínica, i un pol psicològic i cultural. Aquests dos processaments són: -Processament bottom-up: (fora-dins) el subjecte recull la informació que li arriba de l'exterior i aplica mecanismes bàsics d'organització perceptiva: retina, figura-fons, masses visuals, línies, taques de llum i color, límits. -Processament top-down: (dins fora) el subjecte aplica els seus coneixements, estat anímic, expectatives, "prejudicis"... sobre l'objecte observat. Crea uns esquemes perceptius i altres factors a priori. Gran part d'aquest processament vindrà determinat del Background experiència del subjecte, les condicions situacions en les què es trobi. Per tant si tornem a formular la pregunta En què consisteix una imatge? Podem dir què la imatge, com a construcció perceptiva, és el resultat de la interacció entre la informació visual que ens arriba des del món exterior i la nostra forma de modelar-la segons factors psicològics i culturals: esquemes perceptius, estats anímics, etc. 1.1.1. Fonaments del processament bottom-up. L'ull i el processament visual primari. L'aparell ocular L'aparell ocular està formada per una part òptica, presentada a la part més externa de l'ull, i una part fotosensible, trobada a la part de darrere de l'humor vitri. Part òptica: Primer de tot trobem la còrnia situada a la part més externa i amb forma de membrana. La seva funció és protegir i redirigir els raigs de llum cap el centre. Seguidament trobem un múscul anomenat iris. Aquest és la part pigmentada de l'ull, la qual envolta la pupil·la, encarregada d'obrir-se o tancarse en funció de la llum, les emocions o substàncies externes com les drogues. Al darrere de la pupil·la podem trobar una altre lent anomenada cristal·lí. La seva funció és enfocar correctament la imatge. L'humor vitri aporta oxigen a la lent i protegeix la retina què és la part més sensible de tot l'ull. Part fotosensible: En aquesta part tenim la retina, ja nombrada a l'apartat anterior, és una capa de cèl·lules fotoreceptores. D'aquests fotoreceptors en podem trobar dos tipus: o o cons: els quals s'encarreguen de percebre el color. bastons: els quals s'encarreguen de percebre el nivell de claredat o foscor. En la part més central hi trobem la fòvea una neurona transmissora en la qual hi trobem més quantitat de fotoreceptors i per tant la recepció d'informació és major. Després també trobem les neurones transmissores anomenades bipolars o ganglionars què seran les traslladades a través de les fibres del nervi òptic per tal de ser processades en el cervell. Les neurones transmissores són les encarregades de recollir la informació que traspassaran al cervell posteriorment. El nervi òptic seran unes fibres que arribaran fins el nucli central del cap on hi trobaran unes estacions, NGL que tindran la funció de distribuir la informació cap a les diferents zones del cervell. Processament visual inicial al cervell i "esborrany visual" Els tres emplaçaments principals de la via visual en que es dona els processaments són: la retina, el nucli geniculat lateral (NGL) i l'àrea de recepció visual del còrtex. Esborrany visual (còrtex): El primer què fa el nostre cervell, més concretament el còrtex visual, és crear un esborrany visual de la informació transmesa. Aquest acte involuntari i automàtic és un acte de supervivència, una premonició per tal de poder actuar abans de percebre els detalls concrets. L'esborrany és una recreació de límits i línies, identificació de masses visuals diferenciades (sempre deixant al marge el reconeixement d'objectes, és únicament un reconeixement preliminar). Els principis automatitzats ens permeten portar a terme la segregació de figura(es)-fons i de definició de "gestalts" (formes amb unitats pròpies). A més identifiquem principalment les textures, què són les qualitats bàsiques de la superfície de les formes. Per què el nostre cervell construeix un "esborrany visual" al marge de detalls i judicis de reconeixement precisos? Les causes són evolutives: necessitem un "canal" ultra-ràpid de processat visual per anticipar judicis perceptius que poden ser crucials per a la supervivència. Exemple de processaments: ésser perillós o amistós?, "fight or Flight"? Això té conseqüències cabdals en l'estètica de les arts visuals: tota imatge d'art visual té una part de "composició abstracta" basada en l'"esborrany visual". Segons com apliquem les plantilles visuals la nostra percepció de la imatge pot variar. És per això què un dels primers processaments que fa el cervell és identificar textures, línies i límits. Els estats anímics del moment en el qual es veu la imatge, la situació on es trobi, les expectatives, són alguns dels factors que poden distorsionar el significat que li atribuïm a la imatge. La Base fisiològica del "llenguatge plàstic", per tant les formes, les estructures compositives, els colors i les textures, ens donen peu a un anàlisi de la imatge com a una composició abstracta. Hi ha una gran importància sobre la cerca de límits en l'esborrany visual. (falten apunts sobre això) El sistema visual iguala els caps i accentua els límits (discontinuïtats); s'intensifiquen els canvis. El sistema visual afavoreix el contrast cromàtic en simultaneïtat. Factors del processament top-down "Lejos de ser un registro mecánico de elementos sensoriales (...) todo percibir es también pensar, todo razonamiento es también intuición, toda observación es también construcción" R. Arnheim (1979): Arte y percepción visual¸ p.19 Aplicació d'esquemes visuals En general, el sistema perceptiu intenta reduir al màxim el component "subjectiu" en l'assignació d'esquemes visuals a les formes de l'entorn, però aplicar esquemes preconcebuts en la interpretació de la realitat suposa inevitablement un cert component d'"aportació pròpia" de l'observador. Associem directament una imatge en una altre que tinguem dins del nostre cervell. Context --- Expectatives Les nostres percepcions dels objectes es veuen afectades per la predisposició perceptiva. Segons el context on ens trobem tindrem unes certes perspectives del què esperem trobar. Estats anímics Segons els estats anímics rebrem d'una manera o altre la imatge o el significat d'aquesta. Pot ser que una obra l'interpretem de diverses maneres depenent si tenim por o no. Estat fisiològic L'estat fisiològic també serà un determinant per la percepció de la imatge. Segons la fisiologia i la nostra comoditat envers aquesta ho percebrem d'una forma o altre. Factors geogràfics, culturals i d'aprenentatge No totes les cultures concebem igual el significat de formes colors, és per això què s'ha de parlar sempre des del punt cultural i remarcar-ho. L'aprenentatge tampoc serà el mateix per una nena o per una dona adulta, el coneixement ja no només cultural sinó icònic serà molt més ampli per a una persona adulta. Factors Socio-econòmics Segons el grup social al qual es pertany les coses es perceben d'una forma o altre. El canvi social pot causar també el respecte cap a certs elements. 1.1.3. La construcció perceptiva de l'observador: il·lusions òptiques. Les imatges poden ser altament distorsionades segons determinats factors com: -La influència del context Müller-Lyer va considerar què dues línies completament iguals a nivell de dimensions, eren distorsionades i per tant es creava una il·lusió òptica respecte la grandària de les figures, depenent de com estaven col·locades les línies de les puntes. Fraser, en canvi, va crear un espiral sobre un fons què creava l'efecte de profunditat de camps i per tant d'una forma d'il·lusió òptica la imatge entrava en moviment circular. Aquest fet és donat pel context en el qual està col·locada la figura principal. Ponzo crea una imatge, similar a MüllerLyer, aplicant el què s'anomena la llei de regressió a la mida familiar, dos objectes de la mateixa mida però un està col·locat a més distància que l'altre i per tant inconscientment el nostre cervell augmenta la línia superior. Ebbinghaus mostra clarament el concepte d'il·lusió òptica segons el context. En aquesta imatge podem veure dos cercles centrals, els quals a primera vista el del costat esquerra sembla major què l'altre. Aquest fet és degut al context en el què es troben. En realitat tenen la mateixa mida però el fet d'estar envoltat per cercles més petits o més grans fa què el cercle central ens variï. Una altre llei que causa les il·lusions òptiques són superfícies anòmales. Són figures què no estan completes, però l'ull humà tendeix a completar les imatges automàticament. Tenim l'exemple de la figura creada per Kanizsa, una figura que nosaltres completem automàticament amb dos triangles i tres rodones, però en realitat són tres línies i tres mitges rodones. Economia perceptiva ??'?? Una altre llei què crea una il·lusió òptica és la percepció multiestable figura-fons i figures dobles. Aquestes són imatges on podem percebre dues figures en una mateixa composició depenent de si donem més prioritat a la figura o al fons. E. Rubin ens presenta l'exemple del gerro on podem veure una copa/gerro, o dues cares. Tot dependrà de la nostra prioritat perceptiva. Escher ho fa més complex i ens permet distingir entre uns coloms que van cap a la dreta i presenten el dia o uns que van cap a l'esquerra i presenten la nit. (En el power point es troben molts més exemples) 1.2. Fonaments de semiòtica de la imatge 1.2.1. La imatge com a text visual La imatge es pot entendre com una percepció de construcció perspectiva o com a un missatge, definit com a conjunt de signes. Aquesta diversificació implica entendre les imatges com a textos o discursos. Una pel·lícula o un cartell s'entenen com allò que ens parla d'un tema, un discurs que cal analitzar els signes que el componen i la seva relació per tal de poder entendre el discurs que volen transmetre. Un "text" és la construcció de material simbòlic, la organització de signes interrelacionats, que produeix determinats efectes de sentit. (Casetti i Di Chio, 1999) El text entès com a perspectiva d'anàlisi: "Una certa disposició d'esperit, feta de curiositat cap a tot allò que té o pot tenir sentit" (J-M. Floch) El "Text" o discurs es pot aplicar a qualsevol cosa. Cal analitzar quina és la visió sobre un tema o el punt de vista que transmet o vol transmetre segons la composició dels signes i el text. Anàlisi textual -Objectiu: Comprendre el discurs d'una imatge o una obra audiovisual sobre algun tema o subjecte determinat. -Com?: El "pla d'expressió" s'ha de mirar des d'un punt cultural sense preguntar a producció o recepció el que volien mostrar o el què han rebut. S'ha de fer des d'un punt neutre i escèptic. Riscos si l'investigador li pregunta al "pol de producció"... L'autor, el guionista, el realitzador l'equip de disseny, els creatius de l'agència publicitària, els productors de film... Poden tenir "prejudicis" sobre l'efecte comunicatiu de les seves obres. Riscos si l'investigador li pregunta al "pol de recepció"... L'espectador mig generalment no ofereix respostes "profundes". Segons alguns estudis de psicologia cognitiva, normalment som conscients només d'un 2% de la informació que processa el nostre cervell. Una obra/objecte ha de ser analitzat per un analista que: -Coneix en profunditat els llenguatges que estan en joc en l'obra -Duu a terme una anàlisi minuciosa sobre el seu potencial de significació -Té habilitat per interpretar significats des de la psicologia popular Ha de ser capaç d'aproximar-se a la significació que transmet l'obra al major número de persones. ... Quins llenguatges visuals necessita dominar l'analista per dur a terme una anàlisi semiòtica d'un discurs visual?... 1.2.2. Llenguatge plàstic i Llenguatge figuratiu En un llenguatge figuratiu reconeixem objectes – figurativa/icònica: objectes que coneixem. Això passa perquè ens ho portem en un camp que es pugui conèixer. Analitzem cada un dels elements determinats. En un llenguatge plàstic creem l'efecte contrari. No ens importa reconèixer l'objecte sinó que mirem com està formada, la seva continuïtat, la seva textura. Quina sensació ens dóna? "llunya" i "tranquil" o "Imponent" i "misteriós"? El cavall es fusiona amb la terra i això ens crea una gran estabilitat. A més el camp de visió que ocupa el terra és tres quartes parts de la imatge, cosa què ens aporta una gran seguretat i arrelament a terra. Llenguatge plàstic És el llenguatge de les formes (abstractes), els colors i les textures. Amb independència d'aquell objecte/subjecte representat en una imatge, les formes, colors i textures transmeten significació, valors i efectes emocionals. Per analitzar una imatge basant-se en la seva composició plàstica cal interpretar-la visualment com si es tractés d'una imatge abstracta (un "quadre abstracte"), en clau bidimensional. Valors entesos com a unitats mínimes de significació. Segons la Semiòtica (Saussure, Greimas), els valors fonamentals de la nostra cultura s'articulen en "eixos semàntics", eixos de contraposicions culturals: bé vs. Mal, ordre vs. Desordre, claredat vs. Misteri, etc. Textura visual entesa com a conjunt de qualitats de la imatge (o una part de la imatge relativa a la seva superfície: micro-estructura de la superfície (amb entramats regulars o bé irregulars, geomètrics o orgànics, densos o laxes...) i qualitats de tactilitat metafòrica (textura "suau" o "rugosa", "tova" o "dura"...) Llenguatge figuratiu Llenguatge de les "coses" reconeixibles del món real o d'un imaginari (subjectes, objectes, espais, accions, esdeveniments). Tot objecte figuratiu representa en una imatge transmet significació, amb relativa independència de "com" està compost plàsticament (les seves formes, colors...) En l'anàlisi de la dimensió figurativa de la imatge interpretem aquesta com a "porció" d'un món amb entitat física, un espai tridimensional (en comptes d'un llenç bidimensional, com en la dimensió plàstica). 1.2.3. Codis de significació Correlacions i relacions sistematitzades entre elements de: Pla d'Expressió (significants) vs. Pla de Contingut (significats) Es poden donar a nivell cultural (p. Ex., cinema clàssic) però també com a "estil visual" d'un autor i com a codis de significació específics d'un text: -Codis culturals: té un gran ventall d'interpretacions. -Codis d'autor: únicament seran lligats a la pròpia filosofia del creador -Codis textuals Els codis de significació es poden donar en correlacions o relacions entre elements amb un mateix significant d'una imatge i significat.

2018/07/22 03:25:17

https://unybook.com/apuntes/file-8d0d2b57bdc0fa64bc3348ffcfd5d159/teoria-de-la-forma-la-composicio-i-el-color-tefococo/tema-1

mC4

Girona engega un sistema de paqueteria intel·ligent i de zero emissions | Girona FM 92.7 Girona engega un sistema de paqueteria intel·ligent i de zero emissions Es tracta d'un projecte pioner a tot Catalunya que s'inicia a Girona, amb 8 bústies intel·ligents arreu de la ciutat, i es vol estendre a altres ciutats, i arribar fins i tot a Europa. La ciutat de Girona engegat un projecte pioner a tot Catalunya de paqueteria intel·ligent i de zero emissions que consisteix en la instal·lació de bústies intel·ligents a la via pública per distribuir paquets a través de vehicles elèctrics. En concret, a Girona s'han instal·lat 8 bústies arreu de la ciutat, coneguts com Smart Points, on la ciutadania i els comerços de la zona poden anar a deixar o recollir paquets. Ignasi Martín, Chief Marketing Officer de l'empresa Smart Point Girona encarregada del projecte, explica que amb aquest sistema es promoure el comerç local i reduir les emissions de CO2 dels vehicles. En concret, i segons un estudi de l'empresa, es calcula que amb els Smart Points es reduirà un 22% el nombre de furgonetes de missatgeria que circulen pel municipi cada mes; el que significa una reducció d'1,3 tones de CO₂ al mes. En aquest sentit, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, assegura que Girona està al capdavant d'aquesta revolució digital global. El pla pilot s'estendrà a Girona fins al juny del 2021 i després té la intenció d'aplicar-se a més ciutats, i inclús arribar a Europa. De moment, aquests Smart Points poden trobar-se a Girona a la cantonada entre el passeig d'Olot i el carrer del Riu Güell; a la plaça d'Espanya núm. 7; al carrer del Migdia, 78; al carrer d'Emili Grahit, 55; a la plaça de Francesc Calvet i Rubalcaba, 15; a la plaça de la Diputació, 3; al carrer de Bonastruc de Porta, 1; i a la rambla de Xavier Cugat, 29. Per fer servir el sistema s'ha d'accedir al web smartpoint.city, des de qualsevol dispositiu digital, i registrar-se gratuïtament. Després, cal desplaçar-se fins a una de les 8 bústies intel·ligents de la ciutat, deixar el paquet a dins, i indicar el número de telèfon del destinatari. Smart Point Girona es posarà en contacte amb aquest per acordar lloc i hora on recollir-lo i només haurà de desplaçar-se fins a l'Smart Point acordat per recollir-ho. Un vehicle elèctric s'encarregarà de distribuir els paquets entre els diferents Smart Points de la ciutat.

2020/10/23 21:38:11

https://www.girona.cat/gironafm/cat/noticies2.php?id=14726

mC4

VALLIS MAGNO I 'L'AVI DELS CATALANS' (1) - TOTLLEIDA VALLIS MAGNO I 'L'AVI DELS CATALANS' (1) CARTA. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA Per Santiago Suñol Última actualització Ene 10,2021 El 14 d'agost del 2017, dia en què es complien els 70 anys de la independència de l'Índia de Gandhi de l'imperi britànic i encara faltaven 47 dies pel nostre èpic 1-O, el diari La Vanguàrdia amb l'article 'El refugi de Macià, en perill' es feia ressò de la crida d'en Miquel Serra, alcalde de la vila segrianenca d'Alcarràs, perquè s'hi posés urgent remei a l'amenaça de ruïna en les estructures de la vella masia pairal de la família Macià en la que havia estat la seva finca de Vallmanya, actualment a mans privades d'uns ramaders vinculats amb la cria de bestiar oví dels germans Jové Ayats (familiarment de can Narcís) d'Almacelles, que n'havien comprat 191,4 hectàrees. Amb voluntat de voler salvar l'icònic immoble –declarat a més BCIL (Bé Cultural d'Interès Local)– de tan notable deteriorament, el paer en cap d'Alcarràs suggeria d'adquirir la masia i annexos del seu entorn en una extensió d'unes 2,7 hectàrees de les 191,4 que ara tè, però que encara són un cassigall de les 3.714 hees. inicials de quan Vallmanya pertanyia a Maria Macià i Lamarca, filla petita de les dues del matrimoni de l''Avi dels Catalans', el president Francesc Macià, amb Eugènia Lamarca. Aquest crit d'alarma, que ja va ser precursor per part de la paeria fa deu anys enrere (2011), no va aconseguir mai que la nova propietat de la finca s'impliquès en l'obligada preservació de l'immoble dels desperfectes i danys que l'estan degradant, atès que en una vintena d'anys no s'ha fet gairebé res per restaurar-lo. Davant d'això, ens congratula que el diari Segre d'ahir fes recordatori actualitzat de l'article de Maria Molina sobre la petja que deixà Macià a Vallmanya, publicat el 8 d'agost del 2017, així com que el grup municipal de la CUP n'hagi assumit l'alarma de l'alcalde d'Alcarràs, fent seva la petició d'intervenir-hi per tal de donar-li a la desballestada masia un ús social com a centre d'interpretació sobre la figura de Macià, com s'ha fet amb la seva residència de Prats de Molló, des d'on va preparar la tentativa d'invasió l'any 1926 per ocupar Olot i proclamar la República Catalana, i també com s'esdevé amb l''Espai Macià' de les Borges Blanques, inaugurat l'abril del 2011 per preservar i difondre el patrimoni documental, fotogràfic, audiovisual i sentimental lligat a la seva persona i família. El meu interès personal en la qüestió rau en què 68 anys enrere, un 8 d'octubre de 1953, vaig entrar per causalitat en coneixement i estimació d'aquesta finca per circumstàncies diverses que s'han perllongat fins més enllà de la meva jubilació l'any 1995. Perquè aquest dia vaig acabar tots els exàmens del curs de final de carrera amb només un suspens de 4,5 en l'assignatura de 'Construccions rurals, regs i sanejaments', i fins a la convocatòria extraordinària de gener per tornar-m'hi a presentar de la mateixa assignatura, tenia més de tres mesos desvagat i ociòs, sense fer res de res. Per això vaig acceptar d'anar a treballar durant aquest temps de passant o escrivent auxiliar a la gestoria fiscal d'un cunyat del fill d'una família molt propera de casa meva, germà per tant de la seva dona, amb seu o despatx a la Via Laietana, aleshores molt a prop de la delegació d'Hisenda i de les dues catedrals al barri gòtic de Barcelona. Havia d'atendre trucades telefòniques, anar de tant en tant a fer ingressos a Hisenda, on encara hi penjavem a les guixetes –o taquilles– els cartells d''Hable la lengua del Imperio', i llegir-me el BOE per extractar-ne les disposicions d'interès tributari per tal de confegir periòdicament una mena de full parroquial sobre fiscalitat per a informar els clients habituals de la gestoria. Sovint per les tardes estava sol i avorrit, embolcallat gairebé en la penombra. En aquesta gestoria tenien atribuïda també la responsabilitat de dur la comptabilitat i supervisar la gestió de la finca agrícola de Vallmanya, propietat dels hereus del president Francesc Macià i Llussà (µ1859 / †1933), és a dir, les seves filles Maria i Josefina, però arran de la Guerra Civil l'heretat romania embargada i incautada per la Falange i l'Estat franquista, període durant el qual, amb tota la família a l'exili, durant anys i panys va estar lamentablement abandonada. Anys a venir jo hi faré força treballs: un plànol topogràfic el desembre de 1968 per encàrrec del nét d'en Macià que vivia a Mèxic, lliurat el juny de 1969 // el projecte de partició del que quedava de la finca el setembre del 1979 entre les dues germanes Josefa i Maria Macià i Lamarca, fins llavors hereves i copropietàries // la reconstrucció pel juliol de 1981 de la boga o límit provincial de Lleida amb Osca entre els mollons 31 (fita 4) i 48 (fita 6) de l'itinerari aixecat pels geòmetres de l'Instituto Geográfico y Catastral el juliol de 1922, i que feia frontera d'atermenament entre els municipis de Fraga i d'Alcarràs o, al cap i a la fi, la frontera entre Catalunya i Aragó // el parcel·lament a l'abril de 1986 amb efectes cadastrals de la part segregada per l'IRYDA a la fi d'assentar-hi colons en les 2.761 hees. expropiades, arran de l'accés a la propietat de bona part dels colons encara sota tutela en l'anomenda Zona de Colonització. Doncs bé, Vallmanya, de nom llatí 'Vallis Magno', latifundi situat en terme municipal d'Alcarràs, i segurament el més gran Catalunya, té un llarg historial. Al segle XV era propietat de la totpoderosa nissaga dels Santcliment, senyors d'Alcarràs i membres notables de la Paeria de Lleida, els quals se les van tenir amb Berenguer de Barutell –ardiaca major de la Canònica o comunitat de clergues lleidatana–, sobre les terres que aquests tenien entre Montagut i Vallmanya cedides el 1370 a la Seu i al Capítol lleidatà per Francesc de Santcliment, cessió que els seus descendents no van reconèixer i que generà una veritable guerra entre ambdós pledejants, fins que el 1432 uns assassins a sou mataren l'ardiaca Berenguer de Barutell. Malgrat una concòrdia el 1452 entre Capítol i Paeria, els germans Bernat i Joan Santcliment no cediren, motiu pel qual foren excomunicats i hagueren de demanar perdó. Posteriorment la pertinença de la finca passà als monjos del monestir de Poblet, que la posseïren fins a començament del segle XIX, quan fou venuda al matrimoni de naviliers asturians Eugenio Manuel de Mier y de Escalante i Maria Bernardina de Cháves y Llano per la quantitat de 50.000 duros, anant més tard, per enllaç matrimonial, a mans de l'arquitecte i enginyer Agapit Lamarca i Quintana (µ1821 / †1897), qui va dissenyar el pont del ferrocarril a Lleida sobre el riu Segre, la casa de la Maternitat al passeig de Boters i la façana neoclàssica de la Paeria pel costat de la banqueta fluvial, també a Lleida. Tenia fama d'estrafolari i d'ell s'expliquen anècdotes pintoresques que retraten un tremp ocurrent i poc atent a les convencions socials de l'època i en diverses fotografies disfressat, cosa que li produïa un plaer especial. De les dues filles d'Agapit Lamarca, la Maria es va casar amb l'hisendat, polític i bibliòfil reusenc Pau Font de Rubinat (µ1860 / †1948), cunyat doncs de Francesc Macià i Llussà (µ 1859 / †1933), primer president de la Generalitat restaurada durant la Segona República (1931-1939), per haver maridat ell amb l'Eugènia Concepció Lamarca i de Mier, germana per tant de la Maria. I pel que fa a la finca que adquirí a Vallmanya, va caldre d'antuvi aplanar la superfície dels camps amb onze parells de mules per fer-los conreables i encara bo que el seu gendre, en Macià, va intervenir prop del monarca Alfons XIII perquè el traçat del nou canal de reg en construcció saltés de l'Aragó a Catalunya i de la portada del regadiu se'n van beneficiar doncs en primer lloc latifundis com les 3.714 hectàrees inicials Vallmanya i les 3.144 ermes de l'antic terme rònec de Raïmat (Lleida), aquest ùltim adquirit per Manuel Raventós i Domènec (µ1862 / †1930), hereu de la finca can Codorniu de Sant Sadurmí d'Anoia i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, segons que sembla per suggeriment de Cambó i cas únic i titànic de colonització agrària a l'Europa del segle XX. En proclamar-se la Repúbica el 1931, Macià ja tenia una llarga trajectòria política iniciada el 1907 amb la plataforma catalanista Solidaritat Catalana i el 1922 havia fundat el partit independentista Estat Català. I després del cop d'estat de Primo de Rivera el 1923, s'havia exiliat a Perpinyà, i el 1927 a Brussel·les. El 1926 havia liderat la tentativa d'invasió coneguda com el complot insurrecional armat de Prats de Molló, i per a poder costejar la minsa tropa mercenària italiana reclutada de la legió de Giuseppe Garibaldi va haver d'hipotecar la finca de Vallmanya i exiliar-se a Perpinyà, tot i que allò que li va engruixir la seva figura política a escala mundial fou el posterior judici seguit a París el 1927 que, durant setmanes, alçaria la causa independentista i republicana catalana a les portades dels principals rotatius del món. Si el 1930 Macià encara no era president, ni la Generalitat estava restaurada, la seva figura política apuntava ja a un paper protagonista en el nou escenàri polític que s'obria en l'horitzó republicà. Però, malauradament, va morir d'apendicitis el mateix dia de Nadal de 1933 als 74 anys, essent president de la Generalitat Republicana. Arran de la catastròfica pèrdua de la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939, la família dels Macià es va unir a la diàspora republicana de postguerra amb un primer exili a França (Versalles, Montpeller) el 1939, i l'arribada en acabat al Nou Món, a Veneçuela i, sobretot, Mèxic, on la Maria Macià i el seu nebot Antoni Peyrí i Macià (µ1924 / †2017), fill de la germana Josefina Macià i del seu marit el dermatòleg Antoni Peyrí i Rocamora, nascut a Barcelona i a penes amb divuit anys, portaren una vida còmoda, ella sense cap altra motivació de futur que anar fent la viu-viu, mentre que el nebot i nét del ja difunt president Macià adquirí la nacionalitat mexicana i es llicencià a la UNAM d'arquitecte el 1950, exercint també de professor de disseny, dibuixant i pintor, havent-se casat amb una noia reusenca d'acreditada estirp, vinculada al Mas de Nicolau i a la família del polític i bibliòfil Pau Font de Rubinat, cunyat de Francesc Macià. Santiago Suñol 52 posts 0 comments El Jovent Republicà de Ponent i del Pirineu aposta per un pla per l'emancipació juvenil com a prioritat per garantir oportunitats de present i futur

2021/01/22 21:47:48

https://totlleida.cat/vallis-magno-i-lavi-dels-catalans-1/

mC4

Desenvolupament d'aplicacions web — Català Sou a: Inici / Estudis / Grau Superior / Desenvolupament d'aplicacions web Aquests estudis preparen programadors especialitzats en aplicacions web, i no es tracta d'un cicle orientat al disseny visual. Aquest cicle es fonamenta al 100% en eines de software lliure i utilitza Java com a llenguatge de programació principal. 2.000 hores. Formació en el centre educatiu: 1.683 hores, que inclouen els mòduls i les hores de lliure disposició del centre. Formació en centres de treball: 317 hores. 1r al matí i 2n a la tarda. Desenvolupar, implantar i mantenir aplicacions web, amb independència del model emprat i utilitzant tecnologies específiques del costat client o servidor, garantint-ne l'accés a les dades de forma segura i complint els criteris d'accessibilitat, usabilitat i qualitat exigits pels estàndards establerts. La convalidació de les parts comunes dels diferents cicles de grau superior de la família d'informàtica, una vegada completat un d'ells, permet cursar l'altre cicle amb tan sols un any més. D'aquesta forma els dos cicles es poden cursar en un total de tres cursos. Llistat dels mòduls que s'han de cursar 1 Sistemes informàtics 2 Bases de dades 4 Llenguatges de marques i sistemes de gestió d'informació 5 Entorns de desenvolupament 6 Desenvolupament web en entorn client 7 Desenvolupament web en entorn servidor 8 Desplegament d'aplicacions web 9 Disseny d'interfícies web 10 Formació i orientació laboral 11 Empresa i iniciativa emprenedora 12 Projecte de desenvolupament d'aplicacions web 13 Formació en centres de treball Per a una informació més complerta podeu consultar la pàgina específica de la Generalitat de Catalunya.

2022/01/20 02:21:38

http://www.escoladeltreball.org/ca/estudis/grau-superior/ICC0

mC4

La maleta pedagògica, un recurs per descobrir Salamó Pujadas, Lídia (05-2021) Avui en dia molts centres d'art, museus i centres de recursos pedagògics disposen de les maletes pedagògiques. Tot i això, és un recurs que encara és força desconegut per una gran part de la comunitat educativa. La ... Històries de vida de tres docents en situació de pandèmia: com ho han viscut, estan vivint i com els ha afectat la situació provocada per la Covid-19 Tocado Anglès, Elisabeth (13-05-2021) Aquest treball té la intenció de conèixer l'impacte que ha tingut la pandèmia provocada per la Covid-19 dins del nostre sistema educatiu i més concretament a partir de com l'han viscut, l'estan vivint i com els ha afectat ... La bebeteca: anàlisi de dues llars d'infants i proposta de millora d'un espai Torrents Prat, Anna (05-2021) La bebeteca és un recurs de l'escola bressol per apropar els infants a la literatura des dels primers mesos de vida. Aquest contacte amb la literatura aporta beneficis de desenvolupament pels nens i nenes, ja que afavoreix ... Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes (127)

2022/05/19 12:43:11

http://dspace.uvic.cat/xmlui/handle/10854/2458;jsessionid=453827237D52E03200FC3A11A079BA75

mC4

20 Novembre, 2019 11 Juny, 2020 Cosetes de no res (Laia) Al llarg de la història, el tracte a la infància ha estat injust. Amb el temps, aquest tema ha fet reflexionar a persones de diversos organismes públics i privats amb l'objectiu d'aconseguir que es respectin els drets dels infants, que puguin gaudir dels beneficis de la seva edat i siguin protegits de la seva vulnerabilitat natural. — Cosetes de no res (@cosetesdnores) November 20, 2019 Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets dels Infants relatiu a la participació del nens i nenes en conflictes armats (Resolució A/RES/54/263 dels 25 de maig de 2000, entrada en vigor el 12 de febrer de 2002). Una dècada més tard, es va fer balanç dels resultats obtinguts i, tot i que va tenir un gran impacte en la sensibilització de la comunitat internacional, no es pot dir que la feina estigui feta. A més dels problemes i amenaces tradicionals, n'apareixen de noves i, per tant, cal seguir-hi treballant. Save the Children és una ONG en funcionament des de 1919 (aquest any celebra el centenari) que té per objectiu la defensa activa dels interessos dels infants, especialment els més desafavorits. Albert Gómez, Ma José; La educación en derechos humanos a través del ciberespacio. Ed. Cera; 2011; Madrid.

2020/09/25 20:21:40

https://cosetesdenores.cat/2019/11/20/20-de-novembre-dia-universal-dels-drets-de-linfant/

mC4

Un dels grups de persones voluntàries del recompte de persones sense llar a l'Hospitalet. Font: Fundació La Vinya La participació del voluntariat és una peça clau dels recomptes de persones llar com el que s'ha fet a Badalona. Font: Taula Sense Llar Badalona Aquesta nit han coincidit recomptes de persones sense llar en les tres ciutats organitzats per entitats socials i els ajuntaments, tret del de l'Hospitalet, que se n'ha desmarcat. Almenys 895 persones han dormit aquesta nit als carrers de Barcelona, 92 als de l'Hospitalet de Llobregat i 48 als de Badalona. Organitzats per entitats socials i els ajuntaments, tret del de l'Hospitalet, que se n'ha desmarcat, aquesta nit han coincidit recomptes de persones sense llar en les tres ciutats. Centenars de voluntaris es van mobilitzar ahir a la nit en un recompte històric per saber quantes persones dormen al carrer a les ciutats de #Badalona, #Barcelona, #LHospitalet i #SantaColoma. Cal visibilitzar i actuar per combatre el #sensellarisme amb polítiques públiques. pic.twitter.com/7OZ1IDUS7I — Càritas Barcelona (@caritasbcn) May 20, 2021 En el cas de l'Hospitalet és el primer cop que es fa una fotografia fixa de les persones sense llar a tota la ciutat i s'han localitzat 62 persones al ras i una trentena pernoctant en vehicles abandonats. La Fundació La Vinya, Creu Roja, Càritas Barcelona i les comunitats parroquials han mobilitzat més de 170 persones voluntàries per pentinar la ciutat. Per zones, se n'han trobat disset al Districte I (Centre, Sanfeliu i Sant Josep), dinou al Districte II (La Torrassa i Collblanc), setze al Districte III (Santa Eulàlia i Gran Via Sud), dotze al Districte IV (La Florida i Les Planes), quinze al Districte V (Can Serra i Pubilla Cases) i tretze al Districte VI (El Gornal i Bellvitge). Una cinquantena dormien a l'alberg municipal. En marxa el primer recompte de persones sense llar a L'Hospitalet. Una gran fita per visibilitzar aquesta realitat a la ciutat. pic.twitter.com/bHJv3rylcS — Fundació La Vinya (@fundaciolavinya) May 19, 2021 Les entitats impulsores del recompte assenyalen la importància de tenir per primer cop aquestes dades a la segona ciutat amb mes població de Catalunya per "posar a l'agenda municipal la pregunta sobre què cal fer per millorar les condicions de vida d'aquestes persones" i enfortir les accions en xarxa. A Barcelona, s'han mobilitzat 633 persones voluntàries en el que ha estat el setè recompte impulsat per la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), formada per trenta-set entitats socials i l'ajuntament. S'han comptabilitzat 895 persones dormint a la via pública i 3.046 allotjades en equipaments municipals o de les diverses entitats. En el recompte del 2018, es van detectar 956 persones dormint a la via pública i 2.130 en recursos residencials de la XAPSLL. L'Eixample i Ciutat Vella L'Eixample és el districte amb més persones sense llar, 212 (217 en l'anterior recompte), seguit de Ciutat Vella, amb 176 (210) i de Sants-Montjuïc, amb 155 (172). Fonts de la XAPSLL han recordat que des de l'any 2008 fins a l'actualitat el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 895, un increment del 36%. Assenyalen que hi ha hagut un augment de places en recursos residencials i insisteixen que la clau ha de ser "la prevenció i incidir en polítiques com un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries per garantir drets fonamentals i una major accessibilitat a l'habitatge". A Badalona és el tercer cop que s'ha fet un recompte i s'han localitzat 48 persones (33 homes, quatre dones i onze que no s'han pogut identificar). En l'acció impulsada per la Taula Sense Llar de Badalona, s'hi han implicat més de 120 voluntaris i voluntàries. Aquesta nit, segons dades de la Taula, hi havia 299 persones (262 homes i 37 dones) en centres, pisos d'inserció, pensions i habitacions de relloguer o en espais que és consideren infrahabitatge. L'any 2018 aquesta xifra de persones en recursos d'entitats i infrahabitatge era de 172. Més de 120 voluntaris i voluntàries faran possible el tercer Recompte de persones sense llar a #Badalona Des de la Taula #SenseLlar agraïm un cop més la gran resposta del voluntariat! Inscripcions tancades pic.twitter.com/zpWrbqGg5q — Fundació Acollida i Esperança (@Fund_Acollida) May 14, 2021 Les xifres de Badalona mostren una situació similar de persones dormint al carrer respecte al 2018, on se'n van detectar 57. "És una xifra que, juntament amb l'augment del nombre de persones que viuen en recursos de les entitats, torna a fer evident la cronificació de la pobresa", alerta la Taula, formada per la Fundació Llegat Roca i Pi, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja del Barcelonès Nord, la Fundació Mambré, Sant Joan de Déu Serveis Socials, i l'Ajuntament de Badalona. La Taula Sense Llar de Badalona es proposa repetir el recompte l'any 2023 i complementar-lo amb la realització d'alguna enquesta o qüestionari a les persones sense llar de la ciutat per tal d'obtenir també informació de caire qualitatiu que permeti ajustar més les accions a la realitat del sensellarisme a la ciutat.

2022/05/16 18:22:26

https://xarxanet.org/social/noticies/mes-dun-miler-de-persones-han-passat-la-nit-al-ras-barcelona-lhospitalet-i-badalona

mC4

Presenten la biografia de Ramon Fuster a Bellaterra | BellaterraDiari by Redacció | febr. 28, 2020 | Cultura La biografia del pedagog i creador de l'antiga Escola Tagore de Bellaterra, Ramon Fuster i Rabés, es presentarà a Bellaterra. Serà el pròxim dissabte 7 de març a les 11.30 h, al centre que porta el seu nom, a l'Auditori de l'Escola Ramon Fuster (carrer Escultor Vallmitjana, 9) i aplegarà bona part del veïnat vinculat a l'antiga Escola Tagore i a l'institut bellaterrenc. Entre altres, la presentació de Ramón Fuster i Rabés. Biografia del mestre, convidarà a parlar a diversos exalumnes del professor i pedagog com el president de la Unió de Veïns de Bellaterra, Josep Maria Riba, el cronista i fill de Mª Rosa Fàbregas, Ignasi Roda, el vocal del Patronat de la Fundació Collserola, Jesús Betrian, o el copresident del Grup d'Alt Nivell per l'Aliança de les Civilitzacions, Federico Mayor Zaragoza. També participaran a la presentació la filla de Ramon Fuster, Maria Fuster, i el seu nét, Guillem Fuster, així com el biògraf del pedagog, el periodista Genís Sinca. La presentació del llibre està organitzada conjuntament per la Fundació Collserola i la Unió de Veïns de Bellaterra, amb la col·laboració dels exalumnes de l'Escola Tagore. A més de per conèixer i poder adquirir el llibre, l'acte servirà per recordar el paper que va tenir Ramon Fuster al panorama educatiu català, així com la tasca que va significar per a Bellaterra el projecte de l'Escola Tagore i tot el que se'n va derivar. En previsió de la gran quantitat d'assistents que es poden presentar a l'acte, des de la Fundació Collserola demanen que tots aquells interessats confirmin assistència a través de l'email fundacio@fundaciocollserola.cat.

2021/10/24 21:14:45

https://bellaterradiari.cat/2020/02/28/segona-presentacio-biografia-ramon-fuster-fara-bellaterra/

mC4

Hospital de Sabadell - Unitat de Genètica Clínica Pediàtrica Consulta de genètica Nens amb -o història familiar de nens amb- múltiples malformacions Discapacitat intel·lectual/retard del desenvolupament Trastorn metabòlic conegut o sospitat: morts neonatals, retard ponderal, visceromegàlies, pèrdua de fites evolutives Defectes comuns del RN, com fenedura llavi i/o palatina, defectes del tub neural, peu bot, cardiopaties congènites Nens amb una aparença inusual, especialment acompanyat de falta d'augment ponderal o desenvolupament psicomotor no òptim Amenorrea primària, azoospèrmia, infertilitat o desenvolupament sexual anormal Anomalia cromosòmica familiar coneguda Famílies amb condicions hereditàries conegudes i/o preguntes respecte recurrències Història de qualsevol malaltia, que es dona en una família, especialment pèrdues auditives, cegueses, trastorns neurodegeneratius, talla baixa, malaltia cardíaca prematura, inmunodeficiència, alteracions del cabell, pell, ossos Història d'avortaments de repetició/òbits fetals Parelles amb consanguinitat Parelles amb preguntes sobre diagnòstic prenatal per qualsevol diagnòstic Preguntes habituals en la consulta de genètica Quin és el diagnòstic i que significa? Hi ha alguna prova per saber qui es portador de la condició? Hi ha possibilitat de diagnòstic prenatal? Quins són els procediments diagnòstics adequats prenatalment i els seus riscos? Com de precís és el diagnòstic prenatal? Quina símptomatologia dóna el problema? Quin és el tractament per aquesta situació? Quins altres especialistes necessitem? Pot una persona que no té la condició passar-la als seus fills? Els meus altres fills o germans podrien ser afectes? Hi ha serveis, programes per aquells que tenen aquesta situació? A on podem obtenir informació addicional d'aquesta condició? Com podem contactar amb altres persones en una condició similar? Quines investigacions s'estan fent i a on? Com es treballa en una consulta de genètica clínica? Procés diagnòstic Es la pedra angular en el diagnòstic dismorfològic. Els nens amb síndromes d'anomalies congènites múltiples poden mostrar una gran varietat individual d' anormalitats molt confoses i difícils d'entendre. És necessari primer detectar i després identificar totes les diferents anomalies abans de poder-les lligar dintre d'alguns patrons diagnòstics ja més comprensius. Realitzar l'arbre genealògic al menys en tres generacions Avaluació de estudis radiològics i analítics previs Examen físic: Regions anatòmiques Investigacions familiars Interconsultes a altres especialistes, neurologia, cardiologia, psicologia (fenotip conductual), oftalmologia,... Observació evolutiva Comparació amb casos coneguts: experiència persona, literatura,... Anàlisis cromosòmics Estudi fragilitat del cromosoma X Estudis de neuroimatge Sèrie esquelètica Estudis DNA molecular Estudis metabòlics para trastorns lisosomals, peroxisomals i mitocondrials Risc de recurrència Correcció de diagnòstic Consell per a l'individu afecte Opcions reproductives <> Escollir l'acció més apropiada per a ells, segons el risc, tipus de família, els seus principis ètics i religiosos i actuar en conseqüència de la seva decisió. Realitzar la millor aproximació al problema de la persona afecta i el risc de recurrència d'aquest trastorn. Unitat d'atenció a persones amb trastorns cognitius i conductuals de base genètica Està formada per un neuropediatra, una neuropsicòloga, una genetista clínica, una genetista (Laboratori Genètica) i un endocrinòleg del Servei de Medicina Pediàtrica. El diagnòstic dels pacients que presenten dèficits cognitius i altres disfuncions neurològiques, ha experimentat canvis substancials, a causa dels avenços en les tècniques de genètica molecular. En molts casos veiem que junt al retard mental hi ha manifestacions físiques i una forma de comportar-se específica o fenotip conductual, que ha resultat ser d'utilitat diagnòstica, així com d'interès pronòstic. La Unitat té com a objectius principals l'estudi i atenció integral de les persones afectes, en les seves diferents vessants: diagnòstic clínic i de laboratori, protocols de seguiment mèdic, valoració neurològica, avaluació psicològica, consell genètic. La discussió de la observació i anàlisi de cada professional permet realitzar el diagnòstic dels nous casos i el seguiment periòdic conjuntat enriqueix el coneixement d'aquestes malalties minoritàries. Formada per: Joan Badia (neonatòleg), Neus Baena (biòloga), Rosa Bella (patòleg), Manolo Corona (obstetra), Elisabeth Gabau (genetista clínica), Cèsar Martín (radiòleg pediàtric), Paco Mellado (obstetra), Rosa Perich (cardiòloga pediàtrica), Salvador Rigol (cirurgià pediàtric), Laura Serra (obstetra), Miriam Guitart (biòloga, cap del laboratori genètica). El genetista pot respondre a preguntes com la història natural del trastorn sota consideració, la possibilitat de diagnòstic prenatal, o el pla d'atenció immediata que necessitarà el nadó afecte. La disponibilitat del diagnòstic prenatal dóna opcions a les parelles que d'altra manera no podien tenir, com ara la preparació per rebre un infant amb un problema malformatiu o la terminació d'una gestació amb un fetus greument afectat. A parelles amb alt risc de tenir infants amb greus malalties, el diagnòstic prenatal els hi permet optar al embaràs. La informació obtinguda amb el diag nòstic prenatal pot ser important per l'obstetra en el maneig de la gestació i el part, també ho serà pel pediatra, neonatòleg i genetista en l'atenció immediata que se li ha d'oferir al nounat. Aquesta informació també pot ajudar als pares per preparar-los pel naixement d'un nen amb un determinat defecte. El genetista clínic dins la unitat de diagnòstic prenatal intervindrà en diferents nivells del procés assistencial. En la detecció de parelles amb un risc incrementat de trastorn genètic en la seva descendència. En el diagnòstic diferencial del defecte detectat prenatalment i és la persona que transmetrà l'informació a la parella. En el tancament del cas postnatal, tant si es un nounat o en el cas d'una interrupció de la gestació. Sempre oferint el consell genètic, amb la màxima claredat, perquè la parella pugui decidir entre les diferents opcions que se li plantegen.

2021/12/04 05:34:25

https://www.tauli.cat/hospital/66-subweb/servei-de-genetica-clinica

mC4

Pirineus TV | L'Alt Urgell, 9 de juny 2015: 140 ALUMNES FAN LA SELECTIVITAT A LA SEU D'URGELL Aquest dimarts ha començat la selectivitat que s'allargarà fins dijous. Durant 3 dies, 140 alumnes dels instituts Joan Brudieu de La Seu d'Urgell, Hug Roger III de Sort i Pere Borrell de Puigcerdà faran les proves al CETAP de la Seu d'Urgell. Des de fa 10 anys la Universitat de Lleida habilita un tribunal de la selectivitat a la capital alturgellenca per evitar els desplaçaments dels estudiants fins a Lleida. Les proves han començat aquest dilluns sense incidències destacables. Els alumnes han començat la selectivitat amb l'examen de castellà i després han fet el de llengua catalana. Les primeres impressions han estat bones. Pel que fa a la preparació per la prova, molts alumnes han optat per anar repassant les matèries durant les últimes setmanes. Els resultats de la selectivitat es coneixeran el pròxim 26 de juny i l'assignació de places universitàries es farà el 10 de juliol. Parlen al vídeo: JULIÁN ACEBRÓN, President Tribunal Selectivitat – JOAN CRIADO, Professor Institut Pere Borrell – NÚRIA SANSA, Estudiant Institut Joan Brudieu – ENRIC BADIA, Estudiant Institut Hug Roger III L'Alt Urgell, 9 de juny 2015: MILLORAR LA TRAMITACIÓ D'EXPEDIENTS ALS... L'Alta Ribagorça, 10 de juny 2015: DURRO ENGEGA LES FALLES A L'ALTA...

2019/04/24 10:15:21

http://www.pirineustv.cat/2015/06/09/selectivitat-la-seu-urgell/

mC4

UGT planteja 'ressuscitar' el salari mínim català El sindicat liderat per Camil Ros advoca per impulsar, via contractació pública de la Generalitat, un salari de referència per a Catalunya, que rondaria els 1.250 euros 15 de de març del 2021. 17:26 UGT de Catalunya proposa 'ressuscitar' la proposta d'un salari mínim català de referència per adaptar el cost de les necessitats bàsiques amb les nòmines dels treballadors catalans. Aquesta és una de les 40 propostes que figuren a l'informe presentat aquest dilluns per la central per superar la crisi de la Covid, entre les quals també destaquen recuperar el Pacte Nacional per a la Indústria o avançar cap a la jornada de 32 hores setmanals. La història del salari mínim català s'ha vist marcada pels contratemps. El vicepresident del Govern (avui a prop de ser el pròxim president), Pere Aragonès, va treure a la palestra el juliol del 2019 la idea de pactar un sou base adaptat a la particularitat catalana i per sobre dels 950 euros que fixa l'SMI per a tot Espanya. Amb més d'un mes de retard respecte al seu compromís inicial, Aragonès va presentar un informe que xifrava en 1.239 euros el que hauria de ser el salari mínim català. Sense competències per fer-lo obligatori, l'èxit d'aquesta proposta era el consens que pogués generar entre els agents socials, que van mostrar recels inicialment davant la proposta. La posterior irrupció de la pandèmia va revolucionar la llista de prioritats i va deixar en un calaix la realitat d'un SMI català. Fins avui, que UGT l'ha desempolsegat i ha tornat a posar a la taula la necessitat «que permeti incrementar el salari mínim interprofessional aprovat pel Govern, i l'adeqüi a la realitat social i econòmica de Catalunya», segons consta al document de propostes presentat aquest dilluns. Doncs malgrat la caiguda històrica del PIB provocada per la pandèmia i l'estancament de l'IPC en xifres pròximes al 0%, el preu de productes bàsics de la cistella del ciutadà s'ha continuat encarint. En el cas dels aliments, aquests són actualment el 2,1% més cars que fa un any. I la vivenda encara ha pujat amb més intensitat, un 2,5% en els últims 12 mesos. I la via per la qual aposta UGT per impulsar aquest SMI català és esgotant les escasses capacitats administratives que en aquesta matèria té la Generalitat. És a dir, via contractació pública. Una via, no obstant, limitada, ja que ni la mateixa Generalitat pot imposar com a obligatori l'esmentat salari, ja que això, segons la jurisprudència europea existent, seria impugnable per qualsevol empresa que es postulés a un concurs que tingués l'esmentat salari de referència com a requisit indispensable. Pot actuar com a element que puntuï a favor d'un candidat o un altre a la licitació, però no com a element excloent.

2021/10/22 15:13:25

https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20210315/ugt-planteja-ressuscitar-salari-minim-11580039

mC4

L'Ajuntament fa una crida per animar els ciutadans a fer-se voluntaris de Protecció Civil L'Ajuntament fa una crida perquè es necessiten més persones que vulguin fer-se voluntàries de Protecció Civil, i per donar suport a aquesta agrupació de Ciutadella. Protecció Civil és el servei públic que protegeix les persones i els béns en situacions d'emergència i de catàstrofes originades per causes naturals o derivades de l'acció humana, ja siguin accidentals o intencionades, i garanteix una resposta adequada. A Ciutadella hi ha una agrupació municipal de voluntaris de Protecció Civil que, a més, donen suport preventiu durant les festes de Sant Joan, la Cavalcada dels Reis, carnaval i durant les activitats del 9 de juliol. Té molt de valor la tasca que realitzen perquè, gràcies a la seva col·laboració solidària i desinteressada, ajuden al bon desenvolupament d'aquestes festes, que són prou importants per a Ciutadella. El proper 23 de març comença un nou curs bàsic de Protecció Civil i DESA, i que es imprescindible per fer-se voluntari d'aquesta agrupació. Aquest curs té una durada de 30 hores i es farà durant els dies 23 i 30 de març, i 5 i 6 abril, as Mercadal. S'hi farà formació sobre la normativa de Protecció Civil, primers auxilis, incendis urbans i forestals, regulació del trànsit, i orientació i recerca de persones. Trobareu tota la informació a: http://www.caib.es/sites/formacioebap/ca/vpc19_menorca/ Així que us animam perquè us feu voluntaris i us apunteu a aquest curs, ja que és una oportunitat per fer una bona aportació al nostre projecte de ciutat. Us recordam que fer un voluntariat és una bona manera de participar activament en la millora del nostre municipi i defensar els valors necessaris, com la solidaritat i l'altruisme per a construir un municipi millor.

2019/05/26 19:01:35

http://ajciutadella.org/Contingut.aspx?IdPub=40300

mC4

Quan Benassal, Albocàsser, Ares i Vilar de Canes van ser objectius nazis. - Diari Millars, informació local en valencià. Quan Benassal, Albocàsser, Ares i Vilar de Canes van ser objectius nazis. L'interior de la comarca va ser objecte de l'experiment Stuka a 1938 Hi ha pobles que passen a la història per una catàstrofe natural, nuclear o per una guerra, aquest és el cas de Guernica, on l'Alemanya de Hitler va bombardejar a la població civil en abril de 1937 en tal d'experimentar amb la seua aviació. D'altra banda no es coneix el Guernica que van viure els veïns i veïnes del Maestrat. L'any 1938 la legió Còndor va bombardejar Benassal i altres pobles de l'interior acabant en la vida de 38 persones i reduint a escombres xicotetes poblacions. Òscar Vives, veí de Benassal va trobar la resposta per que els nazis van deixar caure bombes de 500 quilos sobre les poblacions al Bundesarchiv-Militärarchiv. A l'informe trobat hi havia redactat amb informació gràfica la incursió sobre Benassal, Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes per a provar els nous avions Junker 87 Stuka, que van ser els enemics de tota l'Europa lliure durant la segona guerra mundial. Hui dia el castellonenc Rafa Molés està dirigint un documental amb ajuda de l'UJI i la Generalitat Valenciana i ja ha sigut seleccionat al Festival Internacional de Cine Documental DocsBarcelona. Segons Rafa Molés, la qual cosa va passar en El Maestrat es pot comparar al bombardeig de Guernica. "A Guernica Hitler va provar el poder destructor de la seua aviació de guerra. A Castelló va experimentar un arma absolutament secreta. Ni tan sols Franco ho sabia" afig. "Després de l'escàndol de Guernica Franco va demanar a la Legió Còndor que no atacara objectius civils, per açò Hitler va escollir quatre pobles xicotets de Castelló, objectius sense defensa, ignorants del que passava. La Legió Còndor no va informar mai del que va fer allí". Post més nousEls pressupostos participatius permetran desenvolupar 23 projectes durant el pròxim any

2021/09/24 09:57:43

https://diarimillars.es/successos/benassal-albocasser-ares-i-vilar-de-canes-objectius-de-hitler/

mC4

WarCry - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure WarCry és un grup de heavy metal fundat el 2001 a Astúries, (Oviedo), quan el vocalista Víctor García i bateria Alberto Ardines van ser expulsats d'Avalanch.[1] Pablo García i Fernando Mon van aparèixer només com a guitarristes convidats a l'àlbum debut Warcry, però es van fer membres oficials l'any 2002 juntament amb el baixista Álvaro Jardón i el pianista Manuel Ramil. Jardón va abandonar la banda a finals de 2003, sent reemplaçat per Roberto García tres mesos més tard. En la tardor de 2007, Ardines i Mon van ser reemplaçats per Rafael Yugueros i José Rubio, respectivament. Ramil va ser expulsat a principis de 2008[2] i seguidament al febrer de 2009 José Rubio deixà la banda per assumptes personals aliens al grup, deixant com a únic guitarrista a Pablo García. 2001 , Oviedo Jaus Records (en) Al principi, les lletres de WarCry estaven centrades en una naturalesa èpica i fantàstica, amb temes medievals i mitològics i un estil heavy amb bateries una mica més ràpides del normal. Més recentment, les lletres han fet referència a experiències socials i personals. L'estil musical també va canviar cap a tempos més ràpids i harmonies de parelles de guitarres com a metal heavy/progressiu. WarCry ha llançat ja sis àlbums d'estudi i un en viu, el qual va rebre una certificació d'or de vendes discogràfiques a Espanya. Malgrat ser una banda relativament nova, WarCry ha rebut diversos premis i reconeixements a Espanya, igual que tots els membres que han format part d'aquest. ↑ «Entrevista a WarCry». Max metal, 14-03-2003. Arxivat de l'original el 2008-10-01. [Consulta: 29 maig 2008]. ↑ «Comunicat oficial de Xana Records». Avalanch. Arxivat de l'original el 2008-09-26. [Consulta: 29 octubre 2008].

2021/08/04 20:39:20

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/WarCry

mC4

Besalú renova l'enllumenat elèctric amb un pla de 10 anys - Diari de Girona Besalú renova l'enllumenat elèctric amb un pla de 10 anys L'alcalde es compromet a crear una comissió de contractacions amb la participació de l'oposició x.v. 11.12.2019 | 00:34 Imatge de l'últim ple de l'Ajuntament de Besalú. foto: DdG Imatge de l'últim ple de l'Ajuntament de Besalú. L'alcalde de Besalú, Lluís Guinó (JuntsxCat), en l'últim ple va explicar els últims contractes fets amb concurs públic. «Fa temps que fem poques obres d'inversió i que no hem de fer pràcticament concursos», va posar en situació. Va explicar que un dels últims va ser el del canvi i manteniment de l'enllumenat públic. L'Ajuntament va adjudicar el canvi i manteniment de l'enllumenat públic en el ple del 28 de maig del 2018 a Enllumenats Costa Brava SL per un preu de 294.023 euros. La duració del contracte és de 10 anys i 7 mesos i comporta la millora de l'eficiència energètica. Al concurs s'hi havien presentat 4 empreses. Al ple, l'alcalde va explicar que l'empresa es va comprometre a canviar tots els llums de sodi de la localitat i a canviar-los per leds. Va precisar que l'empresa, en els pròxims dies, començarà a posar leds «a tot Besalú» i s'ho anirà cobrant de manera progressiva amb l'estalvi energètic. També va enumerar el concurs fet per la compra i instal·lació d'una caldera de biomassa. Es tracta d'una caldera que serveix per abastir l'escola i el club poliesportiu. La instal·lació de la caldera va tenir un cost de 325.000 euros. Al ple, l'alcalde va explicar que el concurs havia estat guiat per la Diputació. El 2017, el consum de l'escola i de la Diputació s'havien reduït en un 20% per motiu de la caldera de biomassa. Guinó va explicar que «en aquest moment no hi ha contractacions». Va anunciar que el pròxim concurs serà per adjudicar el canvi de les parades dels autobusos de línia i que tindrà lloc al 2020. Guinó va explicar les contractacions arran de les preguntes sobre la gestió fetes per Alfred Cairó, cap del grup de l'oposició d'ERC. L'alcalde va dirigir-se a Cairó i es va comprometre a crear una comissió de l'Ajuntament que es dedicarà a les contractacions. «Vostès hi estaran representats a través del regidor Ramon Brugada», va precisar l'alcalde, que va recordar que ja n'havien parlat en el primer ple.

2021/02/27 22:47:38

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/12/11/besalu-renova-lenllumenat-electric-pla/1018300.html

mC4

Avui una gran pallissa, hem sortit a les 8h del matí amb la primera llum i a les 18h15 se'ns ha fet fosc però hem continuat amb els frontals fins les 20h30… en total 42Km! Mai els havia fet en una etapa en zones polars, és moltíssim, ens ha portat 12h30 … només amb parades de 5 minuts cada hora o hora i mitja (total 40 minuts de parades i pràcticament 12h non stop). Al no haver pogut avançar les distàncies que havíem previst en les etapes anteriors, i per recuperar una mica, avui ens hem pegat una bona matxacada, estem destrossats… ens fa mal tot el cos, i tenim encarcarades fins i tot les celles… Ens hem assabentat que malauradament no podrem arribar a la costa sueca, doncs hi ha una via d'aigua important provocada per un trencagels que no s'ha pogut tancar i consolidar. Creuar per allà seria excessivament arriscat, i només podríem assumir-ho si portéssim vestits estancs per si caiem a l'aigua. Demà continuarem avançant cap a l'oest, i ja després començarem a virar cap el nord per tornar cap a la costa, segurament pel petit fiord de Kemi, a Finlàndia. Amb el Pako Crestas i el Pepe Ivars estem fent molt bon equip. Costa molt de trobar companys adequats per aquests activitats polars, doncs nosaltres venim d'un país de molta tradició de muntanya, però de poca experiència polar (per raons obvies); i tot i ser la primera cosa que fem junts, estem molt ben avinguts en l'equilibri físic i mental, i a més, ens fotem un fart de riure. L'únic problema d'això és que en les llargues converses que tenim a la tenda al vespre, inevitablement ja anem barrinant quina altre expedició polar podem organitzar junts. Ai, ai, ai… que només falta que ens en empesquem alguna altre, que jo soc un home molt fàcil de convèncer per aquestes coses! I EL QUE NO VEIEM D'AQUÍ A SOTA? Les bactèries són el principal component de la biomassa marina, i l'afectació del desgel les afecta directament, alterant tot l'equilibri d'aquesta biomassa, que a la vegada forma part de tota la cadena tròfica del mar. La pèrdua de gel dels mars de l'àrtic, està reduint dràsticament el fitoplàncton o plàncton vegetal, que és el primer element de la cadena alimentària dels oceans. El fitoplàncton està format per organismes microscòpics que viuen suspesos a l'aigua i que és la base de l'alimentació tant del zooplàncton com dels mamífers de gran mida (cetacis), nombroses aus marines, i la majoria dels peixos. És com la matèria prima bàsica de l'ecosistema marí, i la seva disminució afecta a tota la cadena tròfica, per derivació, també als éssers humans. L'augment de la temperatura de l'aigua es correlaciona amb un menor creixement del fitoplàncton. Les algues microscòpiques necessiten llum i aliment per créixer, efectivament, però quan més calenta és l'aigua, més es redueix la quantitat d'aliments que aconsegueixen arribar a la superfície. I a part de l'afectació en la indústria pesquera, la disminució dràstica del fitoplàncton, té greus conseqüències en la reducció del diòxid de carboni (és el responsable de la producció del 50% de l'oxigen que respirem). Si això continua així, el mar funcionarà tot ell d'una manera diferent, i això vol dir que tot el planeta funcionarà d'una manera diferent. Aquí tenim un factor clau per l'ecosistema del planeta, que és gairebé invisible, però que té molt a veure amb com viurem els humans i com serà la biodiversitat en el futur.

2022/05/18 09:31:18

https://albertbosch.info/ca/blog/2017/02/28/tercera-etapa-completada-1821/

mC4

Inform�tica Empresarial Contracte de Serveis (CS) Codi: SCAS003 Persona Responsaple: Antoni Casarramona Obiols �s la manera mes eficient per disposar de grans professionals de la inform�tica, sense comprometre's en cars contractes laborals de dif�cil recuperaci� econ�mica. Sovint, les petites companyies necessiten recursos inform�tics com els de les grans empreses. Per aquesta ra� Casarramona, S.A. posa a l'abast de les PIMES, especialistes de sistemes, comunicaci� i experts en programari de gesti�. Tots ells accessibles per medi d'un sol contracte. Ni m�s ni menys. Aix� que el convidem a que conegui el nostre CONTRACTE DE SERVEIS. Per m�s informaci� contactar amb: Sr. Antoni Casarramona i Obiols antoni@casarramona.es tel. 937336666 Codi: SCAS005 Persona Responsaple: Josep M Casarramona Obiols Sovint els equips inform�tics ocupen llocs de molta responsabilitat. Tant �s aix� que un mal funcionament del maquinari pot ocasionar p�rdues econ�miques molt quantioses. Tots aquells equips vitals de l'empresa, sense els que no podem desenvolupar l'activitat productiva s�n l'objectiu d'aquest servei. Casarramona S.A., disposa de recursos per davant qualsevol avaria de maquinari, garantir-ne la reparaci� o substituci� en un temps mig de resposta de 24 hores. A m�s ens encarreguem de deixar l'equip reparat o substitu�t operatiu amb els mateixos programaris i configuracions originals. L'objectiu �s minimitzar l'impacte de la incid�ncia. Els interessos del client s�n els mateixos que els nostres. Per aquesta ra�, s'efectua regularment un manteniment preventiu de tots els equips inclosos en aquest servei. Si els seus equips inform�tics estan en bones condicions, la seva empresa tamb�. Per aquestes raons, el convidem a que conegui el nostre servei de mantaniment de maquinari: Per mes informaci� contacti amb: Sr. Josep M Casarramona Obiols tel. 937336025 Codi: SCAS014 El m�n de la inform�tica �s en constant evoluci�, potser amb m�s celeritat que els altres sectors. Aix� fa que el volum de productes millorats i noves versions del mateix, sigui extraordinari. Tant �s aix� que qualsevol versi� de programa (windows, lunix, word, excel, acces, comptabilitat Dimoni, facturaci� Dimoni, comptabilitat SP, facturaci� SP, etc., etc.,...), en menys de 6 mesos d'�sser al mercat, ja ha sortit el producte amb els falles principals arreglats i a l'any apareix la nova versi�. Aquest ritme trepidant �s un greu problema pels usuaris de les aplicacions, ja que necessiten sempre tenir el producte actualitzat per gaudir de les prestacions que demana la competitivitat actual. Casarramona, S.A. t� acords amb els principals fabricants de programari de sistemes d�ofim�tica i gesti� empresarial, pels quals actua d'intermediari amb l'objectiu de subministrar i instal�lar sense cap c�rrec addicional pel client, les actualitzacions de programari que apareguin al mercat. Amb el servei de manteniment de programari, ens encarreguem d'efectuar les actualitzacions a domicili, preservant les dades de les anterior versions i actuant com a lubricant entre el fabricant i el client final. A m�s amb aquest servei tamb� es pot gaudir de la hot line i els f�rums d'internet dels t�cnics de Casarramona, que l'ajudaran en totes les seves consultes breus, sense cap c�rrec addicional. Aix� que el convidem a que conegui el nostre manteniment de programari. Codi: ------ Persona Responsaple: Noem� Teixidor Villar� Casarramona, S.A. ofereix un ampli ventall de serveis agrupats en aquest apartat, com s�n: Gesti� de correus electr�nics. Creaci� de webs de presencia i assessorament pel desenvolupament de programes web amb gesti� de base de dades. Gesti� d'altes de connexi� amb companyies de tel�fon. Per m�s informaci� contactar amb el responsable del servei: Sra. Noem� Teixidor Villar� noemi@casarramona.es Taller inform�tic Codi: SCAS017 Casarramona S.A. disposa d'un experimentat i consolidat taller de reparacions de maquinari. Val a dir que fou dels pioners en oferir aquest servei permanent en inform�tica dins la nostra �rea d'acci�, ja que funciona ininterrompudament des de 1987. A m�s d'�sser el centre on s'efectuen la majoria d'intervencions de maquinari que comporta l'activitat habitual de la nostra empresa, t� les portes obertes al p�blic tot l'any incl�s l'agost. Tamb� �s responsabilitza de mantenir i respondre tots els dubtes i q�estions que plantegen els clients (i no clients) en el nostre f�rum gratu�t dedicat al maquinari. Lloguer d`equipaments inform�tics Codi: SCAS056 Per poder disposar dels equips inform�tics adients en el moment en que veritablement convingui. Aquest servei posa al seu abast els m�s moderns equips nom�s el temps que els sigui prec�s. A m�s si aquest temps es considerable, pot utilitzar el seu dret a compra i aconseguir que el lloguer hagi estat una despesa insignificant. Nosaltres ens encarreguem del lliurament, la instal�laci�, la des-instal�laci� i la recollida. Aprofiti els recursos que Casarramona posa al seu abast! Sobre Casarramona �Copyright Casarramona, S.A. NIF A58385246 - Tels 93 733 66 66 / 93 733 66 60 - Font Trobada 1, Terrassa 08221 Barcelona

2020/10/23 00:16:13

http://www.casarramona.com/ca/serveis/informatica-empresarial/

mC4

Castell de Xinquer - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Castell de Xinquer 39° 55′ 35″ N, 0° 23′ 30″ O / 39.92639°N,0.39167°O / 39.92639; -0.39167 RI-51-0011219 12.06.006-003[1] El castell del Xinquer se situa al costat de l'abandonat mas del Xinquer, sobre una moleta rocosa que corona un turó, pertanyent al terme municipal de l'Alcúdia de Veo (Plana Baixa, País Valencià). El castell segueix les pautes i tipologia habituals de les fortaleses musulmanes, encara que no es pot assegurar amb rotunditat el seu origen i la datació per la falta de bibliografia sobre el lloc. Es troba molt deteriorat, en ruïnes. Únicament s'observen restes d'alguns murs i de dues torres. Donada la seva ubicació, probablement va tenir la funció de defensa i protecció del territori on s'ubica. Per accedir a l'emplaçament, cal fer-ho per una pista forestal que es troba en bon estat i que parteix d'un punt de la carretera entre l'Alcúdia de Veo i Algímia d'Almonesir. En arribar al despoblat de Xinquer una senda ix per darrere del poble costera amunt.

2020/10/24 10:47:58

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Xinquer

mC4

Rèpliques del Seminari de Formació a les Comunitats dels districtes de Jangamo i Inhassoro a la província de Inhambane (Moçambic) - ESF Rèpliques del Seminari de Formació a les Comunitats dels districtes de Jangamo i Inhassoro a la província de Inhambane (Moçambic) Els seminaris que hem desenvolupat juntament amb ORAM als districtes de Jangamo i Inhassoro ajuden a enfortir a la Societat Civil enfront de les activitats de la indústria extractiva. A través d'una peça teatral d'un grup local, s'explica als participants quins són els seus drets sobre la terra i els seus recursos naturals, i com poden respondre, negociar i defensar-se davant possibles abusos i vulneracions per part de les empreses. En finalitzar l'obra, els tècnics d'ORAM recorden als participants els principals instruments legals que existeixen, com la Llei de Terres i la Llei de Mines, el dret a la consulta i la informació, i també que, en cas de reassentament, l'empresa ha de proporcionar a la comunitat unes condicions de vida iguals a les que tenia o millors. Jaime, representant d'ORAM en Jangamo, adverteix que les comunitats "som invisibles" per al govern i les empreses, hi ha coses que el govern no explica i coses que l'empresa no compleix. Per això és fonamental que els habitants coneguin els seus drets per poder-se defensar. Aquestes formacions constitueixen les rèpliques d'un primer seminari realitzat a la ciutat d'Inhambane del 14 al 16 de març en el qual van assistir representants de les comunitats locals i diverses organitzacions de la societat civil. En Inhassoro, l'empresa de gas SASOL està explorant i extraient gas natural des de fa anys. Això ha suposat expropiacions de terres, reassentaments de famílies, i altres impactes negatius en les comunitats. A més, l'empresa britànica Rio Negre, un dels principals actors de les extractives a Moçambic, està realitzant la prospecció de sorres pesades a la zona de Jangamo i està previst que iniciï la seva activitat d'explotació d'aquest mineral en 2019. És imprescindible l'enfortiment de la societat civil per evitar vulneracions de drets, com ha succeït en altres casos a Moçambic. S'han realitzat dues trobades amb les 7 comunitats de Jangamo (Madonga, Guiguema, Licaca, Ravene, Xuxululo, Jangamo Seu i Mabelane) i amb les 8 comunitats de Inhassoro (Mangungumete, Maimelane Seu, Xitsotso, Ximadjane, Mudumane, Macovane, Vulanjane i Vuka). En la comunitat de Licaca van participar gairebé un centenar de persones, entre homes i dones, que es van mostrar molt interessats en l'activitat. En la Comunitat de Vulanjane van assistir 142 persones! Tot un èxit!

2022/01/27 17:59:52

https://esf-cat.org/es/blog/2016/06/06/repliques-seminari-formacio-comunitats-dels-districtes-jangamo-inhassoro-provincia-inhambane-mocambic/

mC4

Botànica i mitologia | CFA Bon Pastor Botànica i mitologia Ahir vam tenir el plaer d'aprendre sobre Etnobotànica de la mà del professor i divulgador científic Daniel Climent. Hem après, entre moltes coses, que "jovial" ve de "Júpiter" i "dijous" també, que Cal·listo era "la més bella" i d'aquí venen les paraules "cal·ligrafia", "calidoscopi" i "cal·ligrama". També hem descobert que el "narcís" és una flor molt bella, com "Narcís" i que d'alguna manera "narcotitza". Ara també sabem que a vegades les llengües agafen noms onomatopeics per definir, per exemple, animals ("bear" en anglès o "Bär" en alemany) i fins i tot per anomenar ciutats o zones on hi ha molts d'aquests animals ("Berlín", "Berna"). Aquí us deixem algunes fotos de la xerrada i us recomanem que visiteu el seu canal de yotube i la seva pàgina web. La seva passió i energia s'encomana. Les seves paraules ens reconnecta amb la natura alhora que descobrim les arrels culturals dels coneixements científics.

2020/02/28 16:23:58

https://agora.xtec.cat/cfabonpastor/general/botanica-i-mitologia/

mC4

Àlex Novials Dilluns, 22 de maig de 2017 Fins a tres vegades Nemesio Orús va ser condemnat a mort per les seves creences. En temps de la Guerra Civil Espanyola, aquest fidel testimoni de Jehovà aragonès va tenir la valentia de ser un dels primers objectors de consciència de l'Estat (conjuntament amb Ramon Serrano i Salvador Sirera, també testimonis), i es va negar rotundament a incorporar-se a files a l'exèrcit rebel. A banda de no voler empunyar una arma ni vestir un uniforme, deia: "Jo estic consagrat a Déu i el seu regne, i no puc estar a les ordres de cap altre govern". Per això el van portar al davant de l'escamot d'execució el 1937, del qual es va salvar de miracle gràcies a la intercessió de la seva dona, qui va parlar amb un general d'artilleria a qui havia fet de mainadera. Després encara l'empresonarien dues vegades més, i de nou es va salvar pels pèls de l'execució. L'explicació exacta de la Bíblia Nemesio Orús havia nascut en una família catòlica d'Osca, però la religió que li explicaven no el satisfeia i sempre va buscar més enllà. A la dècada del 1920 un fullet d'Atalaya, la publicació dels Testimonis de Jehovà, li va cridar poderosament l'atenció. De seguida es va posar a estudiar allò que ell mateix va definir com "una explicació exacta de la Bíblia, i no una interpretació qualsevol". Després del calvari viscut durant la guerra, ja fora de la presó, es va traslladar amb la dona i els dos fills a Barbastre, però la persecució per les seves idees religioses no s'aturava. A les escoles catòliques, els seus fills eren expulsats de manera rutinària, i va haver d'educar-los a casa amb un professor particular. Finalment es van traslladar a Barcelona: quan hi van arribar, l'any 1955, a la ciutat només hi havia quatre congregacions de testimonis, amb uns 300 fidels. Les sales del regne on es reuneixen estaven prohibides, i es trobaven clandestinament al bosc de Collserola o en pisos particulars. Entre ells hi va haver més de mil objectors de consciència empresonats. Avui hi ha 40.000 testimonis de Jehovà a tot Catalunya, gràcies a la perseverança i l'exemple de creients com Orús: els seus fills, néts i besnéts segueixen servint els mateixos ideals. Nemesio Orús va aprendre l'ofici de rellotger i va obrir botiga pròpia a Osca poc abans de l'esclat de la guerra civil.

2017/11/22 14:55:24

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2017/04/qui-era-nemesio-orus-7350.php

mC4

Fem un "Kit Kat" d'Internet? – Social Media Friendly Fem un "Kit Kat" d'Internet? Team DIGUI - Social Media Friendly 11 Mai 2016 Tendències,Turisme,xarxes socials Desconnectar-se dels entorns online és cada cop més difícil com a conseqüència del creixement del nombre de dispositius tant en el món professional com en el personal. Concentrar-se és un repte per culpa dels smartphones amb les seves vibracions i notificacions constants i sovint impertinents. Els ordinadors ocupen un lloc particular en les nostres vides i ens permeten aïllar-nos de l'entorn i acostar-nos al món simultàniament, encara que pugui semblar contradictori. Qui no ha tingut mai la sensació d'estar saturat després de l'ús perllongat d'aquestes eines, o després de moltes hores amb els ulls fixos en una pantalla? Davant la invasió d'Internet a les nostres vides, hi ha qui es planteja fer una cura de desintoxicació digital o digital detox. El digital detox ve a ser una desconnexió més o menys llarga de tot el món online i dels dispositius associats. Sembla una decisió que va en contra de les tendències establertes, en un temps on es percep Internet com un servei fonamental, com poden ser l'aigua o l'electricitat. El trasvassament, cada dia més gran, de la vida professional per sobre de l'àmbit personal -allò de les fronteres líquides-, així com la saturació de missatges publicitaris en tots el canals, incentiva a moltes persones a voler limitar l'ús de les noves tecnologies perquè sigui més raonable en el seu dia a dia, i torni de nou a ser una experiència equilibrada i de qualitat. Una oportunitat per a les empreses? El digital detox, representa una oportunitat -de negoci- real per a les empreses. Proposant diferents estratègies i preses de contacte graduals, per donar resposta a aquestes persones. Oferint experiències més o menys llargues sense connectivitat, per tornar a la "vida real" o "vida 1.0" com l'anomenen molts. També es poden proposar noves ofertes de dispositius que permetin consumir Internet d'una forma menys intrusiva i més a demanda. L'agència de Turisme Suïssa (Swiss Tourism) ja va proposar, l'any 2011, vacances desconnectades del món 2.0 per poder retrobar-se amb la natura i les persones. Kit Kat ha creat a Amsterdam espais sense wifi, ni cobertura 3/4G, amb el nom de "Have a break", tal i com proclama el conegut eslògan de la marca de xocolatines. Lego també està treballant diverses estratègies vinculades als seus productes per prevenir la hiperconnexió entre els infants. El digital detox no és només la desconnexió de les persones d'Internet i de les xarxes socials. És una invitació per a les empreses i les marques per tornar a pensar en la freqüència de contacte que necessiten i volen els clients, els proveïdors i els empleats en el món online. Potser caldria començar a comunicar menys sovint, però de forma més adaptada a la demanda dels clients. Una comunicació més subtil, no fent tanta publicitat emergent. Aportar valor afegit real als clients és a la llarga, molt més eficaç que una campanya intensiva que genera cansament i un cert rebuig per la seva capacitat intrusiva. I com no, si decidiu muntar un negoci per ajudar a les persones a desconnectar d'Internet, la promoció de l'experiència l'heu de fer online, a les xarxes socials, on hi són tots els vostres clients potencials…això sí! amb moderació!

2022/05/27 15:00:07

https://smfriendly.com/2016/05/11/fem-un-kit-kat-dinternet/

mC4

Aprox. 2,370,376 USD Any de construcció 1893 Superfície total 13.271,9 sqft Superfície de la parcel·la 40.623 sqft Fabulosa antiga Masia del S.XVIII en procés final de restauració, situada en un petit i tranquil poble de l'Alt Empordà. La finca consta de 3.774m2 de terreny, amb jardí i piscina de 25 metres amb jacuzzi integrat i una antiga construcció de 250m. La masia consta de 1.500m2 distribuïts en tres plantes, de pedra i sostres originals bovejats a dos de les plantes. La planta baixa disposa d'una sala d'estar fabulosa – menjador interior de 90 m2, cuina, un antic rentador que ha sigut restaurat i recuperat per convertir-se en un altre menjador – sala d'estar que dóna accés a l'espai exterior, amb menjador i cuina exterior on gaudir d'una zona chill out. 2 habitacions dobles amb lavabo i accés directe al jardí. A la segona planta trobem 6 habitacions amb els seus lavabos de 40m2 cada un i els seus sostres bovejats i majestuoses parets de pedra i una terrassa coberta d'arcs de 80m2 i bigues originals del S.XVIII. Tots els terres dels lavabos son antics i exquisits hidràulics recuperats. La tercera planta està distribuïda en 2 grans suites de 80 m2 cada una amb els seus lavabos complets i estàncies de descans i xemeneies. El terreny també disposa d'un espai de 400m2 per garatges, emmagatzematge o espais de serveis. Hort i pou d'aigua potable.

2019/10/16 22:14:49

https://www.engelvoelkers.com/ca-es/propietat/fabulosa-masia-del-s-xviii-a-l%E2%80%99alt-emporda-4137550.1339547_exp/

mC4

Parròquia de Santa Maria de Palau-solità - La Sagrera - PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS (CATALUNYA) (Referència: 6861) Església romànica del segle XII (1122) modificada en temps posteriors. Consta d'una nau rectangular coberta amb una volta de maó moderna i d'un transsepte, El frontis té un portal dovellat de grans peces en arc de mig punt i un òcul a la part alta sota mateix de la cornisa angular que correspon a una teulada de dos vessants. Els seus murs són de carreus bastos petits, clars i rogencs barrejats. Guarda un retaule del segle XVI del Mestre d'Artés originari de València; i l'antependi o frontal d'altar del segle XVII obrat amb ceràmica per Llorenç Pasollas. Campanar merament funcional del segle XVI. Té planta gairebé quadrada (4'50 x 4'25 m) i està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana de merlets esglaonats. Els seus murs tenen paraments de petits carreus irregulars de pedra clara i rogenca, barrejats. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc rebaixat, una a les cares sud i oest, dues a llevant, i no cap al nord; hi pengen campanes. Té una motllura a la base de la cel·la i a les seves parets nues només hi destaca una modesta finestra rectangular al dessota de la motllura. Situació: adossat al mur de ponent proper al frontis encarat a migdia. Alçada: 21'56 metres. Esveltesa: 4,8 Identificador: IPA-27506 A Santa Maria de Palau-solità hi pengen dues campanes grans i dues de petites; la més gran és el 1962 i porta el nom de Josepa-Montserrat-Joana; l'altra gran, encara que no tant, és del 1674; les dues petites són del 1846 i 1847.

2022/01/23 17:58:02

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6861

mC4

Sant Cugat aprova el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima, alineat amb els objectius de l'Emergència Climàtica | Sostenible El ple municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat del 19 de juliol ha aprovat per unanimitat el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC) de Sant Cugat. El PAESC és un mecanisme per implicar totes les administracions locals europees en l'adopció de mesures per afavorir l'estalvi energètic i les energies renovables. En el cas de Sant Cugat, s'aprova en plena consonància amb els compromisos adquirits per l'adhesió voluntària de Sant Cugat al Pacte de les Alcaldies-Europa així com per la Declaració d'Emergència climàtica aprovada al ple al desembre de 2019. En concret, les administracions locals europees assumeixen el compromís de reduir com a mínim un 55% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) l'any 2030 respecte l'any 2005 i aconseguir la neutralitat climàtica al 2050 amb l'adopció d'un enfocament conjunt per abordar la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per fer-ho possible a Sant Cugat, el PAESC inclou 85 accions de mitigació a desenvolupar entre el 2021 i el 2030, que han de permetre reduir 207.552 Tones de CO2 equivalents (tCO2eq) a 31 de desembre de 2030, el que representa una reducció del 50,2% d'emissions en valor absolut respecte el 2005. En termes relatius es preveu que de les 5,87 tCO2eq/habitant del 2005 es passi a 2,2 tCO2eq/habitant al 2030, cosa que representa una reducció del 62,6% d'emissions per càpita (GEH). Aquestes xifres s'assoleixen dirigint la major part dels esforços en accions de mobilitat, transició energètica i residus. Per tant, amb aquestes 85 accions incloses en el PAESC 2021-2030 Sant Cugat complirà amb el compromís del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l'Energia amb els següents resultats: Es reduirà un 62,5% les emissions per càpita el 2030, respecte les del 2005. S'assolirà la neutralitat climàtica el 2050, promovent polítiques de descarbonització i resiliència. Es garantirà un accés a l'energia assequible, neta i segura. Es farà front a les situacions de pobresa energètica i desigualtat. Es treballarà per a una adaptació i transició justa. Riscos climàtics a Sant Cugat El document incorpora l'adaptació al canvi climàtic abordant els riscos a què Sant Cugat és especialment vulnerable. Tot i que no es disposa d'un indicador quantitatiu, sí que s'ha valorat que les accions representin una reducció efectiva de la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic. Els sectors que s'identifiquen com a prioritaris a Sant Cugat fan referència als incendis forestals, a l'increment de la demanda energètica, l'ocurrència de sequeres, les inundacions, riuades i tempestes, així com la vulnerabilitat de les zones agrícoles. El PAESC contempla 22 actuacions d'adaptació al canvi climàtic que estan vinculades amb els següents sectors: edificis, aigua, agricultura i sector forestal, medi ambient i biodiversitat, salut, protecció civil, turisme, entre altres. Amb aquestes actuacions, el municipi incrementarà la seva resiliència davant dels diferents riscos i impactes causats pel canvi climàtic. Metodologia en la redacció del PAESC En la redacció del Pla s'ha utilitzat la "Guia metodològica per redactar els Plans d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima a la província de Barcelona", elaborat per l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Aquesta Oficina Tècnica ha aportat les dades de transport (públic i privat), consum domèstic d'energia, tractament de residus, consums energètics en serveis (comerços i oficines) i cicle de l'aigua pel càlcul de les emissions de GEH, i també realitza el seguiment de l'aprovació dels PAESC de la província de Barcelona. Tot i els costos econòmics que suposen la implantació d'un Pla d'acció ambiciós que abordi els reptes en relació a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, els costos associats als danys materials i personals que pot representar la inacció superen en escreix la inversió necessària. Les estimacions que ofereix la Diputació de Barcelona, indiquen que la inacció pot costar econòmicament més de 16 vegades la inversió que hauria de fer l'Ajuntament per posar en marxa el Pla d'acció.

2022/07/02 04:59:02

https://www.sostenible.cat/node/125404

mC4

Youtubers en català – Cultura Digital 22/02/2017 31/12/2020 Cultura Digital4 comentaris Molts de vosaltres ens heu demanat un article sobre Youtubers en català. No és la primera vegada que parlem del fenomen youtuber, i a casa nostra en tenim uns quants! Gràcies a Youtubers.cat tenim un recull de 135 canals de Youtube que editen i pengen el seu contingut en català. El web de youtubers.cat ens mostra dues llistes: la de canals actius i la de canals inactius (a partir de 3 mesos d'inactivitat), que són gairebé el 50% dels canals. És interessant observar i analitzar aquests canals, ja que reflecteixen la penetració del fenomen youtuber a un segment de la població molt jove. Un alt tan per cent dels usuaris són nens i nenes. Un altre factor que des de Cultura Digital ens encanta és la gran quantitat de contingut que fa referent als videojocs. La major part dels canals d'ambdues llistes pengen principalment gameplays. Una vegada més, es demostra la importància dels videojocs a la cultura i, evidentment, a les nostres vides. L'Arandur, un dels youtubers en català amb més visualitzacions, fa cada any una selecció de 3 youtubers que cal seguir. Enguany li ha costat molt triar. Senyal que el nivell està pujant!!! Ja heu vist que no tots els youtubers catalans parlen de videojocs. Per això amb el post d'aquest mes t'hem fet una selecció de diverses propostes separades pel tema principal del canal. Els canals de Youtube d'èxit no entenen d'edats. La Marta ens ho demostra amb el seu canal Recomanacions de Llibres, en què ens fa diverses propostes de lectura que segur que t'interessaran! Sabíeu que gràcies al canal de Youtube ha fet un TedTalk a Nova York sobre com ser booktuber? El podeu veure aquí. La Leopolda Olda és una de les youtubers més conegudes de Catalunya. Sota aquest nom trobem la Clara Moraleda, actriu i cantant de musicals (la vam poder veure a Mar i Cel i ara a Scaramouche de Dagoll Dagom). Tot i que el seu canal no és estrictament sobre teatre, molts dels vídeos acaben retratant la vida teló endins. SócTastaolletes Quan ja havíem publicat aquest post ens van fer saber l'arribada de SócTastaolletes, una altra youtubera que parla dels escenaris i que va penjar el seu primer vídeo tot just a mitjans de febrer. Darrera hi ha la Cèlia Ventura. Ja us hem dit que un gran percentatge dels youtubers catalans (i no només!) es dediquen als videojocs. Un d'ells és el Roger Baldomà, l'home darrera el VaDeJocs, la secció de videojocs del diari Ara. En Lluís Camell és un apassionat de la fotografia. Parteix del punt que els amants de la fotografia passen moltes hores cercant material i continguts a la xarxa i, en canvi, no en dediquen tantes fent el que els agrada, fotografiar. Per aquest motiu va iniciar el Projecte 52 per posar-se en contacte amb altres apassionats. El Projecte 52 consisteix a escollir una tècnica diferent cada setmana, de les 52 que té l'any, i compartir al seu grup de Facebook els resultats. Preparats, llestos, universitat! El viatge cap a la Universitat no sempre és fàcil. Estàs envoltat/da d'un mar de dubtes, inseguretats i no sempre tens algú que sàpiga guiar-te. Preparats, llestos, universitat! vol ser aquest algú que t'aconselli. El canal ofereix entrevistes, reportatges, videotutorials sobre com fer l'exposició oral del treball de recerca o com preinscriure's a la selectivitat que t'ajudaran a fer els primers passos cap al món universitari. I si encara no saps què estudiar, entrevisten a diversos estudiants de diversos graus perquè ens expliquin en què consta la seva formació. TecCatalà TecCatala va començar amb la intenció de ser un canal de referència de tecnologia en català, ja que és fàcil trobar contingut en anglès o castellà. Però, en canvi, aquí a casa nostra, ens és un pèl complicat trobar vídeos d'aquest caire en la nostra llengua. Fa uns pocs mesos, els nois de TecCatala van decidir llançar-se al castellà per arribar a una audiència més gran. Tot i així, ens van prometre que seguirien penjant contingut al seu canal en català. Alarrel Audiovisual Com ja saps, ens encanten els remakes, però també Pokémon. Alarrel Audiovisual, principalment, crea paròdies sobre l'actualitat catalana de la mà de l'estil thug life però també són els creadors de Pokémon Procés. Sí, sí! El típic joc de la Game Boy que jugàvem de petits (i no tan petits) però ara portat al terreny de l'actualitat catalana. Molt recomanable! Pot de Plom són una companyia de teatre de València que expliquen l'actualitat amb humor. Dins del canal hi trobem, entre d'altres, les seccions Xavi Castillo News i el Veriueu-ho. Fins i tot, fa quatre anys, van crear una websèrie de 3 capítols: Ghost Airport. Guardians of Cars Guardians of Cars ens presenten diversos anàlisis d'automòbils en vista a un públic no necessàriament expert. A cada vídeo analitzen un model que podem trobar en el mercat i ens expliquen les seves diverses característiques. Per tant, no només ens fan un anàlisi en català sinó que ho fan de manera entenedora de tu a tu pel dia que decideixis comprar un cotxe. Sergi Garcia va crear una petita empresa especialitzada en la marxa nòrdica, Bendhora. A partir de 2015 van obrir un canal de youtube en què expliquen tècniques i aspectes relacionats amb la salut. Si mai et vols iniciar en aquest esport, et serà útil conèixer de la mà de professionals diversos consells sobre com evitar accidents amb els bastons, com fer un bon escalfament o quin calçat necessitaràs. Us adjuntem el TOP 10 en visualitzacions de la llista de Youtubers actius de Youtubers.cat. Recordeu que podeu seguir visitant la llista dels inactius. Alguns només porten tres mesos sense penjar un vídeo, així que si els ajudem a incrementar les visites potser s'animen a penjar-ne de nous! [Llista actualitzada el 22/02/2017]. CANAL Subscriptors Visualitzacions Vídeos Data de l'últim vídeo Últim vídeo Temàtica Xavi Castillo News! en el Teatro del Barrio. Homosexualitat | LEO KarmaFlow. Part 1. L'Opera-rock de les nostres vides Eti theCat El HACKER català! Són de la ONCE i no tinc PIETAT! Zasca al Coscu [Thug Life] #AnnaGabriel El Grau en Multimèdia en 12 preguntes! ADR1FT en directe #PS4 #youtuberscatalans (8/8) DIY Harry Potter Punts de Llibre | Bookmas Música creada per intel·ligència artificial 4 respostes a "Youtubers en català" 25/02/2017 a les 15:19 Enhorabona per l'article! Costa molt tirar endavant a Youtube en català, per això tot el suport és benvingut! martaizcos ha dit: 25/02/2017 a les 16:09 Moltes gràcies pel comentari, Felip. I per tota la feina que feu des de Gaming.cat, clar! Encara ens queda molt per explicar sobre els youtubers catalans! 22/04/2017 a les 16:54 Felicitats per l'article! Caldria incloure el canal de BonDiaMon on es tracten temes socials i notícies en clau positiva. Un raig d'entusiasme per veure el món amb esperança 🙂 25/04/2017 a les 8:43 Gràcies!!!! Us tindrem en compte per propers articles. I sempre que tingueu notícies o idees sisplau feu-nos-les saber! 🙂

2021/09/27 07:41:21

https://culturadigital.blog.gencat.cat/2017/02/22/youtubers-en-catala/?replytocom=617

mC4

Internet Archive es va establir al Presidio de San Francisco , una antiga base militar dels EUA a San Francisco , des del 1996 fins al 2009 La nova seu d'Internet Archive des del novembre del 2009, a 300 Funston, a San Francisco , una església cristiana antiga científica Mirall d' arxiu d'Internet a la Bibliotheca Alexandrina , ( Egipte ) Internet Archive és una biblioteca digital sense ànim de lucre que té el propòsit declarat de permetre "l'accés universal al coneixement" [1] [2] . Ofereix un espai digital permanent per accedir a diversos tipus de recursos: per exemple, llocs web, àudio, imatges en moviment (vídeos) i llibres. L'Internet Archive va ser fundat per Brewster Kahle el 1996 i forma part de l' International Internet Preservation Consortium (IIPC). [3] A més de la seva funció principal d'arxiu, Internet Archive és una organització que busca una Internet gratuïta i oberta i és una organització sense ànim de lucre reconeguda oficialment als Estats Units d'Amèrica . Les oficines administratives es troben a San Francisco, mentre que els centres de processament de dades es troben a San Francisco, Redwood City i Mountain View , Califòrnia . La col·lecció digital més massiva de la biblioteca és l'arxiu web, una mena de col·lecció de "imatges fixes" de la World Wide Web catalogades per data d'adquisició. Per garantir l'estabilitat i la seguretat de les dades arxivades, tota la col·lecció té un mirall als servidors de la Bibliotheca Alexandrina a Alexandria, Egipte . L'arxiu permet al públic carregar i descarregar material digital des dels seus servidors cap als seus servidors sense cap cost. També permet accedir a un dels projectes d'arxiu de llibres digitals més grans que existeix, forma part de l' American Library Association i està reconegut oficialment per l'estat de Califòrnia com a biblioteca pública. [4] L'empresa compta amb 200 empleats, molts dels quals es dediquen a escanejar volums de paper en centres especialitzats. L'oficina principal de San Francisco té trenta empleats. Internet Archive té un pressupost anual d'aproximadament 10 milions de dòlars, derivat en gran part de diverses fonts: ingressos per serveis de rastreig web , associacions, subvencions, donacions i la Fundació Kahle-Austin. [5] 2.3 Arxiu-It 2.5.1 Col·lecció d'imatges en moviment 2.5.1.1 Pel·lícules Brewster Kahle va fundar Internet Archive el 1996, al mateix temps que va fundar la companyia Alexa Internet , una empresa dedicada als serveis de rastreig web . Internet Archive va començar a arxivar la World Wide Web des del 1996, però la col·lecció no va ser accessible fins al 2001 , quan es va desenvolupar la Wayback Machine. El 1999, Internet Archive es va expandir afegint altres col·leccions, inclòs el Prelinger Archive . Actualment, l'Arxiu d'Internet inclou, entre d'altres, text, àudio, imatges en moviment i programari. Allotja una sèrie d'altres projectes, inclosos un arxiu d'imatges de la NASA , el servei d'indexació Archive-It i Open Library , un catàleg de volums que es poden editar mitjançant un programari tipus wiki. Wayback Machine és la interfície web que utilitza Internet Archive per a l'extracció de dades dels llocs web dels arxius. Els llocs arxivats representen una mena de "imatges fixes" recollides en el moment de l'adquisició de les pàgines a través del programari d'indexació de l'Internet Archive. El nom "Wayback Machine" prové del terme " WABAC Machine " que s'utilitza en una de les històries de la sèrie animada Rocky and Bullwinkle . [8] El servei, gràcies a l' aranya Alexa , memoritza els canvis i les evolucions dels diversos llocs web al llarg del temps . Per als llocs més petits, no té una memòria cau freqüent, és a dir, les pàgines només s'emmagatzemen poques vegades. El servei permet accedir a versions arxivades de pàgines web del passat, una mena d '"arxiu tridimensional", segons les paraules de l'Internet Archive. Milions de llocs web amb les seves dades respectives (imatges, text, documents enllaçats, etc.) s'emmagatzemen en una base de dades gegant. No tots els llocs web estan disponibles a causa de l'elecció de molts propietaris de llocs per excloure els seus llocs de la indexació. A més, com passa amb tots els llocs basats en dades de rastrejadors web, falten grans àrees del web per diversos motius tècnics. Al llarg dels anys, finalment, s'han trobat diversos problemes legals relacionats amb l'arxiu i la cobertura o no dels llocs, tot i que no són el resultat d'accions deliberades. [9] L'ús del terme "Wayback Machine" en el context de l'Internet Archive s'ha tornat tan habitual que "Wayback Machine" i "Internet Archive" s'han convertit en gairebé sinònims en la cultura de masses ; per exemple, a la sèrie de televisió Law & Order: Criminal Intent (a l'episodi "Legacy", que es va emetre per primera vegada el 3 d'agost de 2008, titulat L'amor virtual a la contrapart italiana), un dels protagonistes de l'episodi utilitza la "Wayback Machine" per trobar una còpia arxivada d'un lloc web. Les "instantànies" dels llocs arxivats durant els diferents passatges de rastreig esdevenen accessibles públicament normalment després de 6-18 mesos. Internet Archive ( arxiu recursiu ) Viquipèdia , a web.archive.org . Google , a web.archive.org . Internet Archive utilitza el protocol estàndard d'exclusió de robots (a través del fitxer robots.txt ) per a l'exclusió voluntària de llocs de la seva base de dades. Internet Archive respecta les directrius del fitxer robots.txt assegurant-se que els seus robots no indexen les pàgines. Per aquest motiu, Internet Archive ha fet que diversos llocs web no estiguin disponibles i que siguin completament inaccessibles a través de Wayback Machine. En cas de llocs bloquejats, només s'emmagatzema el fitxer robots.txt . L'Arxiu d'Internet, aplica les regles de robots.txt de forma retroactiva: Si un lloc d'aranya bloqueja l'Arxiu d'Internet a través de l'arxiu robots.txt, llavors totes les pàgines ja arxivats pel domini d'estar disponibles. A més, es reserva el mateix comportament per a tots els llocs web que ho sol·liciten explícitament: per aquest motiu, cada vegada que el propietari d'un lloc sol·licita l'exclusió de l'índex, la sol·licitud és consentida [10] , ja que no és "Internet Arxiu [...] interessat en conservar o oferir accés a llocs web o altres documents a Internet propietat de persones que no volen els seus materials a la nostra col·lecció. " [11] Per exemple, l'adreça https://web.archive.org/*/https://www.ubuntu-it.org , mostra les còpies de cerca de la pàgina Open Library , entre els seus fundadors també hi ha l'activista digital Aaron Swartz [12], és una biblioteca digital creada amb l'objectiu de recollir targetes de tots els llibres publicats i catalogar-los en una única base de dades; una mena de versió de codi obert de WorldCat , creada en contrast amb el projecte de digitalització de Google Books [13] (en italià, Google Books ). El projecte va néixer el 2007 i inclou uns quants milions de targetes de catàleg i llibres digitalitzats de domini públic que són totalment accessibles i descarregables. [14] Open Library és un projecte basat en programari lliure i de codi obert , el codi font és totalment accessible des del lloc de referència. Des de juny de 2010, Open Library també ofereix un servei de préstec de llibres electrònics realitzat en col·laboració amb el distribuïdor de continguts digitals nord-americà OverDrive i les biblioteques dels Estats Units [15] . Desenvolupat el 2006, Archive-It és un servei que permet a institucions i entitats individuals construir i conservar col·leccions de material digital. [16] Mitjançant una aplicació web, els subscriptors del servei poden recollir, catalogar, indexar i, en el transcurs de 24 hores, accedir completament a l'arxiu. Les col·leccions s'allotgen en servidors d'arxius d'Internet i són accessibles al públic mitjançant cerques de text complet . Tot el material digital s'emmagatzema en còpies duplicades (una primària i una altra ), s'indexa periòdicament a l'arxiu general de l'arxiu d'Internet i es pot enviar una còpia de les dades als subscriptors a petició. A partir del 2009, Archive-Tenia 125 institucions associades en 42 estats americans i 11 països, amb un total de 1.500 milions d'URL i 963 col·leccions públiques. Les institucions que s'han subscrit al servei Archive-It són en gran mesura biblioteques universitàries i universitàries , arxius estatals, institucions federals, museus i organitzacions culturals, incloses l' Organització de Literatura Electrònica , els Arxius Estatal de Carolina del Nord , la Biblioteca Estatal de Texas i la Comissió d'Arxius , Universitat de Stanford , la Biblioteca Nacional d'Austràlia , el Research Libraries Group (RLG) i molts altres. El projecte NASA Images es va crear gràcies a un acord de Space Act entre Internet Archive i la NASA per fer accessibles al públic els arxius d'imatges, vídeos i àudio produïts per l'agència al llarg dels anys a través d'un únic arxiu totalment indexat i accessible mitjançant cerques. El lloc web es va llançar el juliol del 2008 i ha arribat a contenir més de 100.000 fitxers. La col·lecció d'imatges en moviment de l'arxiu d'Internet inclou: notícies; dibuixos animats clàssics; propaganda de guerra; l' arxiu Prelinger , un arxiu especial que conté material considerat "efímer", com ara pel·lícules patrocinades per empreses i organitzacions, pel·lícules educatives i pel·lícules casolanes, anuncis i altres materials els drets d'autor dels quals han caducat. Les col·leccions de recursos digitals són nombroses i varien segons el tema i la font de recuperació; la col·lecció brickfilm , per exemple, conté nombroses pel·lícules stop-motion rodades amb maons Lego; una altra col·lecció es refereix a les eleccions presidencials dels EUA del 2004 i la campanya electoral relacionada. La col·lecció Independent News inclou diverses col·leccions, inclosa la del concurs World At War del 2001 Internet Archive , per al qual els concursants van crear curtmetratges per demostrar la importància de l'accés a la informació i la història. L'arxiu sobre l'atac a les Torres Bessones de l' 11 de setembre de 2001 conté material d'arxiu produït per les principals cadenes de televisió mundials de l'esdeveniment i emès en directe aquell dia. Nosferatu the Vampire (no pertany al domini públic fora dels Estats Units) El poder dels malsons (no de domini públic) La col·lecció d'àudio inclou música, llibres d'àudio, notícies, retransmissions antigues de ràdio i una gran varietat d'altres fitxers d'àudio. La col·lecció Live Music Archive inclou més de 50.000 enregistraments de concerts d'artistes i conjunts musicals independents i consolidats que tenen una regulació laxa per gravar els seus concerts, com ara Grateful Dead i Smashing Pumpkins . La col·lecció inclou textos de llibres digitalitzats de diverses biblioteques del món, a més de moltes col·leccions especials. L'Internet Archive té 23 centres d'exploració a cinc països, que digitalitzen aproximadament 1.000 llibres al dia, finançats per biblioteques i fundacions. [17] El novembre de 2008, quan hi havia aproximadament un milió de textos, tota la col·lecció ocupava uns 0,5 petabytes , incloent imatges en brut, fitxers PDF, OCR i dades en brut. [18] Entre el 2006 i el 2008, Microsoft Corporation col·labora amb Internet Archive mitjançant el seu projecte Live Search Books , escanejant més de 300.000 llibres que s'han afegit a la col·lecció, així com equips de suport i escaneig financers. El 23 de maig de 2008, Microsoft va anunciar que posaria fi al projecte Live Book Search i a l'escaneig de nous llibres. [19] Microsoft va fer que els llibres escanejats estiguessin disponibles sense restriccions contractuals i va donar el seu equip d'escaneig al seu antic soci . L'octubre de 2007, els usuaris d'Internet Archive van començar a penjar llibres de domini públic de Google Books . [20] Des del gener del 2010, s'han recollit 900.000 llibres escanejats per Google , que representen més de la meitat del total de llibres disponibles a archive.org. Els llibres són idèntics a les còpies que es troben a Google i estan disponibles per a un ús i descàrrega il·limitats, com tots els materials de l'arxiu d'Internet. Internet Archive és membre de l' Open Book Alliance , una organització que ha estat una de les més crítiques per a l'acord entre la American Publishers Association i Google per a la digitalització de llibres. El 2016, també després de l'escàndol de les eleccions presidencials , Internet Archive va iniciar una col·laboració amb versions de Wikipedia en diversos idiomes, desenvolupant un programa per substituir automàticament els enllaços trencats a les plantilles de citació. En la seva substitució, Internet Archive Bot [21] insereix l' URL de la còpia digital de les fonts presents a Internet Archive, amb una vista prèvia de dues pàgines per contextualitzar la cita.[22] ^ Palmer Haasch, The Internet Archive, va llançar una biblioteca digital digitalitzada sense espera de més d'un milió de llibres que normalment només estan disponibles per a escoles i biblioteques , su insider.com . ↑ Anunciant la Biblioteca Nacional d'Emergències , a archive.org . Consultat el 26 de març de 2020 ( arxivat el 26 de març de 2020) . ^ (EN) Heather Green, Una biblioteca tan gran com el món: Brewster Kahle té la tecnologia per reunir el màxim arxiu de coneixement humà. Què l'atura? Lleis restrictives sobre drets d'autor , Business Week Online, 28 de febrer de 2002. Consultat el 25 de juny de 2007 ( arxivat l'1 de juny de 2002) . ^ (EN) Thelwall, M. i Vaughan, L. (2004). Una història justa del web? Examen del balanç de països a Internet Archive, Library & Information Science Research , 26 (2), 162-176. ^ (CA) Com puc eliminar les pàgines del meu lloc de la màquina Wayback? Arxivat el 10 d'octubre de 2013 a Internet Archive. ^ Aaron Swartz The Open Library Project , a openlibrary.org . Consultat el 2 de maig de 2019 ( arxivat el 27 de juny de 2015) . ^ (EN) Antone Gonsalves, Avanç de les reclamacions d'arxius a Internet contra la iniciativa de Google Library , InformationWeek, 20 de desembre de 2006. Consultat el 5 de gener de 2007 ( arxivat el 14 d'octubre de 2007) . ^ ( EN ) L'Open Library fa el seu debut en línia , Crònica d'educació superior, The Wired Campus, 19 de juliol de 2007. Obtingut el 26 de gener de 2013 (arxivat de l' original el 30 de setembre de 2007) . ↑ Small Moves: Open Library Integrates Digital Lending , a blog.openlibrary.org . Consultat el 26 de gener de 2013 . ^ També podeu consultar el debat IABot blue linking to Internet archive books del 14 de novembre de 2019, present a la versió en anglès de Wikipedia. ^ L'arxiu d'Internet fa que la Viquipèdia sigui més fiable , a wired.com , 11 de març de 2019. Consultat el 24 de novembre de 2019 ( arxivat el 24 de novembre de 2019) . ( EN ) Lloc oficial , a archive.org . ( EN ) Blog oficial , a blog.archive.org . Arxiu d'Internet (canal), a YouTube . ( EN ) Internet Archive , a GitHub . Brewster Kahle, Archiving the Internet , a Scientific American , març de 1997 (arxivat de l' original l'11 d'octubre de 1997) . Leonard Berberi, L'arca de la memòria , al Corriere della Sera (arxiu de l' original el 22 de juliol de 2014) . ( EN ) Guia de consulta de recursos a Internet Archive , a WikiHow . ( EN )Servei de captura i arxiu de pàgines d'Internet , a archive.is . ( EN ) Servei d'arxiu i investigació avançada de publicacions científiques a datacite.org . ( EN ) Informe Harvard Library Innovation Lab , a perma.cc . ( EN ) Servei d'arxiu de material científic i educatiu a webcitation.org . ( EN ) EUA NDIIPP i negociació de contingut , a mementoweb.org . (servei de cerca avançada) ( EN ) 11 millors alternatives de Wayback Machine el 2017 per consultar l'historial de llocs web , a pingzic.net . Consultat el 13 de maig de 2018 (arxivat de l' original el 13 de maig de 2018) . Obtingut de " https://it.wikipedia.org/w/index.php?title=Internet_Archive&oldid=121802771#Open_Library "

2021/12/05 22:56:23

https://wikigag.com/wiki/Open_Library

mC4

teixit conjuntiu | enciclopedia.cat Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc. Fa funcions mecàniques (protecció, unió, lliscament, etc.) i metabòliques (dipòsit d'aigua, intercanvi de substàncies entre les cèl·lules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc.). És constituït per elements cel·lulars i substàncies intercel·lulars: els elements cel·lulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèl·lules rodones basòfiles (limfòcits i monòcits), les cèl·lules plasmàtiques, les cèl·lules grasses, els granulòcits, les cèl·lules adiposes i els cromatòfors; les substàncies intercel·lulars es poden classificar en afaiçonades (fibres col·làgenes, fibres elàstiques i fibres de reticulina) i no afaiçonades (substància fonamental amorfa). Les varietats de teixit conjuntiu lax i dens estan en relació amb la distribució quantitativa i amb la proporció que hi ha entre la substància fonamental i les fibres col·làgenes, elàstiques i de reticulina. Hom anomena també conjuntius diversos altres teixits, com el mesènquima o teixit conjuntiu embrionari, que és la matriu de tots els teixits de sosteniment, el teixit conjuntiu mucós, que es presenta en els mamífers abans del naixement i és localitzat en la pell i sobretot en el cordó umbilical (gelatina de Wharton), el teixit conjuntiu reticular, constituït principalment per cèl·lules reticulars i fibres de reticulina i que es dóna en la medul·la òssia, la melsa, els ganglis limfàtics, els folicles solitaris i les plaques de Peyer de l'intestí, etc., i el teixit adipós, que és una forma especial de teixit conjuntiu reticular.

2022/05/20 04:19:45

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/teixit-conjuntiu

mC4

PERFORMANCE QUALITATIU I POTENCIAL: UN MODEL CREAT PER ESTALVIAR COSTOS I PER PRESSIONAR – SEC – Sindicat d'Estalvi de Catalunya PERFORMANCE QUALITATIU I POTENCIAL: UN MODEL CREAT PER ESTALVIAR COSTOS I PER PRESSIONAR El sistema de valoració dels empleats basat en criteris de valoració subjectius, crea profundes injustícies i dóna marge perquè alg ns responsables escullin les persones que qualifiquen pitjor, en base a criteris mancats de professionalitat i objectivitat. Hi ha companys que fins i tot en aquelles variables on hi ha informació de suport (com podria ser l'orientació de resultats), tot i tenir uns números excel·lents, també han rebut una mala qualificació. I en la majoria de casos, les males qualificacions es deriven de les nstruccions del CBC al responsable de l'oficina, per rebaixar les primeres qualificacions donades o per buscar algú a qui posar un 1. Resulta sorprenent com cada any circumstàncies com les baixes, els permisos de maternitat, el canvi de funció o el canvi d'oficina acaben provocant desviacions en la qualificació i perjudicant els companys que es troben en aquestes situacions (sembla més fàcil "castigar " a algú que no ha estat tot l'exercici a l'oficina per la causa que sigui, que als empleats que hi han estat de manera continuada). D'altra banda, tots aquells companys que discrepen de la seva valoració i demanen poder defensar la seva professionalitat, no tenen un canal oficial a on dirigir-se ja que les sol·licituds de revisió de criteri adreçades a TiC o a RRLL queden sense resposta. I, per descomptat, modificar una valoració imposada per un CBC o DZ, resulta una tasca impossible. Sobre el suposat feedback que s'ha de produir amb l'empleat, queda en molts casos lluny de la realitat. Massa empleats no tenen aquest feedback amb el seu responsable. Inclús en la valoració del potencial, hi ha molts companys que han vist com se'ls feia una valoració sense preguntar ni saber quina era la disponibilitat o voluntat de l'empleat per la mobilitat funcional i, sobretot geogràfica. El responsable ha omplert les caselles sense ni tan sols parlar amb els companys del seu equip. En definitiva, vist que l'empresa s'entossudeix a mantenir aquest sistema de valoració i a forçar, mitjançant l'estructura jeràrquica, un percentatge d'empleats qualificats en un 1, traiem la conclusió que el sistema de Performance pretén directament assolir per una banda una rebaixa en els costos de Retribució Variable (recordem que els que tenen un 1 no cobren ni el bonus anual ni el del darrer quadrimestre del 2017) i, per l'altra, mantenir la plantilla en un estat de temor i pressió constant. Des del SEC demanem que el Banc creï un sistema de valoració realment objectiu i que serveixi per motivar i esperonar la plantilla a treballar cada dia millor, però que en cap cas es converteixi en un sistema de càstig pensat i planificat des d'un despatx amb l'objectiu de no pagar RV o de tenir pressionats els empleats. Previous article COMPLEMENT CX: EL SEC GUANYA LA SENTÈNCIA DEFINITIVA Next article EL SEC INICIA EL PROCEDIMENT LEGAL PEL RECONEIXEMENT DELS GESTORS COMERCIALS COM A FORCES DE VENDA ESPECIALITZADES

2019/11/12 08:30:42

http://sec.cat/wp/?p=1733

mC4

Mercè Ibarz, primera convidada al cicle de converses - Canal 10 Empordà Mercè Ibarz, primera convidada al cicle de converses La periodista i escriptora Mercè Ibarz, primera convidada al cicle de converses sobre literatura i ruralitat, que programa la càtedra Víctor Català a l'Alfolí. En aquesta primera conversa, el fil conductor va ser la seva obra "Tríptic de la terra", una profunda reflexió sobre la transformació del món rural emmarcada al poble de Saidí. El cicle "literatura i ruralisme" és una proposta amb la qual la càtedra Víctor Català de la Universitat de Girona vol parlar de la vigència de l'ambient muntanyenc i rural que diferents narradors en llengua catalana reivindiquen a les seves respectives obres. Tenint en compte que el terme neoruralisme està tant en voga a la crítica periodística aplicat a una literatura concreta, vam pensar que seria bo proposar converses amb quatre autors que han vist com l'etiqueta anava a parar a la seva obra. La primera conversa, moderada per Mita Casacuberta, va tenir de convidada l'escriptora i periodista Mercè Ibarz, que l'any passat va publicar el "Tríptic de la terra". Per a Mercè Ibarz, però, el terme "neorural" no s'adapta gens a la seva obra. No s'hi sent gens identificada. El llibre "Tríptic de la terra", publicat per Anagrama a finals del 2020 recull dues obres anteriors de l'autora, "la terra retirada" de 1993 i "La palmera de blat" de 1995, a les quals hi ha afegit un text nou, la "labor inacabada". Totes tres componen una reflexió, des del present, sobre la transformació del món rural, emmarcada des de la població de Saidí, a La Franja de Ponent, d'on és originària Mercè Ibarz. Divendres vinent es farà la segona conversa amb l'escriptor Antoni Pladevall, on es comentarà el seu llibre "El dia que vaig fer 8 anys", unes memòries novel·lades de la seva infantesa rural, amb què va guanyar el premi Prudenci Bertrana l'any 2014. Moderarà la conversa Mariàngela Vilallonga.L'altre divendres, 12 de novembre, el convidat serà Miquel Martín, que l'any passat va publicar "La drecera", un relat ple d'enyor sobre la pagesia de l'Empordà. La conversa la moderarà Anna Perera.I el 19 de novembre es clourà el cicle amb Carlota Gurt de convidada, en una conversa moderada, altre cop per Mita Casacuberta, directora de la càtedra Víctor Català. Conversa on es comentarà la seva primera novel·la "Sola", on la protagonista s'instal·la a la llar de la seva infantesa, al mig del bosc, per escriure.

2022/01/28 09:35:38

https://www.canal10.cat/video/21046-merc-ibarz-primera-convidada-al-cicle-de-converses

mC4

L'educació i l'agenda cultural de la tecnologia | NOTES D'OPINIÓ Pàgina d'iniciL'educació i l'agenda cultural de la tecnologia Tecnologia és un terme una mica imprecís que s'associa a instruments materials, a infraestructures i a conceptes com innovació i desenvolupament tecnològic. L'envellida però encara utilitzada expressió "noves tecnologies" és un símptoma d'aquesta ambigüitat. Per tant, pot ser útil intentar clarificar que "tecnologia" fa referència a tres nivells indistintament. El primer és el dels innumerables aparells, artefactes i objectes físics i digitals que formen part de la vida que requereixen coneixement per a ser fabricats, com per exemple bombetes, plàstics, programes informàtics, neveres, audiòfons, vehicles, aparells de radar, ordinadors o roba tècnica per a esportistes. En un segon nivell d'interpretació, tecnologia fa referència a activitats, processos i infraestructures, com la fabricació industrial de cotxes, smartphones o pneumàtics, la transmissió intercontinental de dades via satèl·lit o els serveis digitals que permeten efectuar transaccions bancàries amb apps de telèfon mòbil. En tercer lloc, tecnologia fa referència al coneixement aplicat, al que la gent sap fer emprant els aparells, serveis i sistemes dels dos primers nivells. Per exemple, utilitzar un ERP (Enterprise Resource Planning) per integrar totes les dades i processos d'una organització, utilitzar un aparell d'endoscòpia per explorar el budell d'un pacient, seguir un itinerari amb l'ajut d'un GPS i, naturalment, escriure un article amb un processador de textos i publicar-lo a la Web. Des d'un punt de vista pràctic, les diverses òptiques de la tecnologia només prenen sentit quan es consideren conjuntament. Una làmpada no seria res útil sense un sistema de producció i distribució de corrent elèctric i la necessitat humana d'il·luminar els llocs on la gent treballa i viu. Un llapis (objecte) només és realment un llapis (tecnologia) quan una persona amb un projecte o una determinada visió al cap (actor) l'expressa redactant un text o fent un disseny (activitat o procés). Una turbina eòlica (aparell) només és tal (tecnologia) quan serveix per produir electricitat que se subministra a una xarxa de distribució (procés) al servei del que les persones vulguin fer amb ella. La interrelació d'instruments, processos, organitzacions, contextos i persones posa de manifest la imbricació sistèmica dels aspectes individuals, socials, culturals, econòmics, tècnics i també polítics de la tecnologia. Ras i curt, "tecnologia" és l'ambient operatiu en què es desenvolupa la societat. Simplement, és com les persones fan les coses en un context i un moment determinats, i, com a tal, dinàmic. Ara escrivim amb ordinador i abans ho feien amb ploma i tinta sobre pergamí o amb un punxó sobre una tauleta d'argila. Ara parlem per telèfon des de qualsevol indret quan no fa gaire teníem d'emprar un aparell connectat a un cable en un lloc fix. Polsem un interruptor i s'encén el llum, quan abans ens il·luminàvem amb fanals, espelmes i torxes. Ara anem en avió a altres continents en un no-res, quan abans només es podia fer per terra o mar emprant molt de temps i amb grans incomoditats i perills. Tot això és tecnologia. Zippers (Wikipedia) Gideon Sundback ―actualment un perfecte desconegut― va patentar la humil cremallera (Separable Fastener) el 1917, fa tot just un segle! Inicialment, aquest invent sensacional va ser utilitzat per la U.S. Navy per isolar millor els mariners dels forts vents del mar, i molt poc més. No seria fins els anys 30 que es faria servir en la roba de nens i, per fi, el 1937, els dissenyadors francesos la consagrarien definitivament en incorporar-la a la bragueta dels pantalons d'home. La technologie à son meilleur. [1] En fer una acció tan ordinària com obrir l'aixeta i dutxar-se amb aigua calenta (una de les tecnologies més meravelloses que puc imaginar), algú té present que això, unes quantes dècades enrere, era impensable per a la majoria de la gent? Quan algú va a un hotel, demana si la dutxa de la seva habitació és d'aigua calenta? Evidentment, no, ni li passa pel cap. Quan anem al dentista, no preguntem si fa servir anestèsia local. Donem per suposat que empra la tecnologia (el docents en dirien els "recursos") del nostre temps. Una resposta negativa ens faria sortir corrent. Insisteixo, doncs: La tecnologia és la manera sistèmica que tenim de viure i fer les coses. Està íntimament imbricada en els imaginaris individuals i socials i ningú ni res en queda al marge. Ni tampoc té sentit prescindir-ne arbitràriament. Amb això arribo la qüestió de fons que em preocupa en aquest article: fins quin punt el sistema educatiu pot respondre tèbiament, pot obviar o inclús ―en alguns casos― menystenir la manera com es treballa i es fan les coses a la societat actual? Per centrar el tema, mirem una mica el rerefons històric. Les tecnologies s'han desenvolupat amb la intenció d'obtenir resultats concrets, relacionats amb els problemes i necessitats, possibilitats, oportunitats, recursos i coneixements de cada context i moment. Amb elles s'ha pretès obtenir avantatges productius, econòmics i militars, posar instruments al servei de l'exploració i del saber, augmentar el control de l'entorn i mitigar la feblesa del ser humà davant els imprevistos i les forces de la naturalesa. Les tecnologies han permès reduir el perill i la penositat del treball, millorar les condicions alimentàries, d'habitatge, higiene i sanitàries, cuidar la salut i elevar el nivell de confort en la vida de les persones. Des del segle XVIII la mateixa idea de progrés està lligada al desenvolupament tecnològic. La Il·lustració va portar la civilització occidental a combinar la ciència, la tecnologia i l'organització social per millorar la condició humana i alhora ressaltar el valor de la vida individual, que va deixar d'estar necessàriament supeditada a la creença en un destí desconegut després de la mort. La transcendència, directa i indirecta, de la tecnologia en la vida humana i l'evolució de la societat és enorme. John Bury, a The Idea of Progress (1920), afirmava que "Els ideals de llibertat i democràcia, que posseeixen la seva pròpia, antiga i independent validesa, adquireixen nou vigor quan es relacionen amb l'ideal del progrés", i afegia que "l'obligació vers la posteritat apareix com a corol·lari directe de la idea de progrés".[2] No tinc cap dubte que l'apel·lació simultània a la posteritat i al progrés hauria de ser especialment rellevant per a les persones que es dediquen a l'educació. Per tant, la tecnologia també ho hauria de ser. Cal observar que al llarg dels temps, individus, grups, organitzacions i societats han generat tecnologies amb el resultat invariable: el que han aconseguit no es limita als efectes inicialment volguts. S'han obtingut resultats diferents dels previstos per motius com l'aparició d'aplicacions inesperades i de potencials insospitats, per la modificació de les interaccions entre individus, organitzacions i entorn, i, a més, perquè la nova tecnologia ha generat canvis en el context, el medi ambient i fins i tot la demografia. El primer plàstic d'ús comercial ―el cel·luloide, patentat el 1870― n'és un exemple. El cel·luloide es va crear per substituir la closca de tortuga i el marfil, producte molt escàs als Estats Units, en articles ornamentals i objectes petits d'ús comú. Malgrat la seva inflamabilitat, aquest material esdevindria essencial per al desenvolupament del cinema, tecnologia amb immenses implicacions artístiques, culturals, socials, econòmiques i polítiques. La baquelita i posteriorment molts altres plàstics, per la seva facilitat de producció i de manipulació, baix cost i resistència a la corrosió, reemplaçarien materials com metall, fusta, tela, vidre i paper en infinitat de processos industrials i productes de consum. Aquests processos i productes han marcat la nostra civilització i alhora han alterat profundament el medi ambient, creant el paorós problema ecològic de contaminació de terres i oceans i de pertorbació de cadenes tròfiques que tenim avui.[3] Un altre bon exemple de la universalitat de la tecnologia, més proper al camp educatiu, procedeix de la mística d'Internet. Tim Berners-Lee, empleat del centre europeu de física d'altes energies (CERN) de Ginebra, on tenia un contracte com a consultor de software, va escriure un programa informàtic ―que va anomenar Enquire― per ajudar a recordar les connexions entre els investigadors i els projectes dels laboratoris del CERN. Berners-Lee va concebre un espai global on la informació emmagatzemada en múltiples ordinadors estaria enllaçada perquè fos disponible per a tothom des de qualsevol ordinador. Va fer una proposta al CERN que no va obtenir resposta però tanmateix va començar a treballar en la seva idea, creant el Hypertext Transfer Protocol (HTTP). A més va escriure un programa per seleccionar, recuperar i visualitzar els documents d'una manera aproximadament hipertextual. Així, com si res, va inventar la World Wide Web (WWW). El salt que hi ha entre un programa informàtic personal que ell mateix considerava com a un mer "substitut de la memòria" i la World Wide Web d'escala planetària a disposició de milers de milions d'usuaris i de tota mena d'activitats econòmiques i socials demostra ben clarament que hi ha tecnologies que van molt més enllà de la seva finalitat inicial. Berners-Lee pretenia organitzar i relacionar projectes, persones i documents per treballar amb més eficàcia i comoditat. Ho va aconseguir, però a més va revolucionar el món. Des de llavors l'accés i la difusió d'informació han adquirit una escala i una rapidesa sense precedents en la història de la humanitat, fet que no havia estat planificat ni gairebé albirat per ningú. Aquesta tecnologia ha passat a ser una part essencial i irrenunciable de la manera com vivim i fem les coses. En definitiva, la tecnologia modifica l'activitat, el pensament i el comportament humà, incideix en l'ordre econòmic i l'entorn social i natural, i alhora produeix resultats que poden ser infinitament més importants i transcendentals que els inicialment buscats, atès que afecta el conjunt del sistema social i econòmic. És doncs evident que la tecnologia genera una "agenda cultural" [4] en el sentit de que comporta, en graus diversos, la reconstrucció: dels rols de les persones i de les normes socials que regulen les seves relacions, de la missió, objectius i estructures d'institucions i organitzacions, de les relacions d'aquestes amb el seu entorn, i, del propi entorn. Aquests assumptes són crucials en el món d'avui, com bé saben les empreses, que els exploren i aprofiten per crear valor i prosperar. El que aquí ens interessa ressaltar és que el món educatiu ha d'entendre que les reconstruccions esmentades també són crucials en l'àmbit de l'educació, que ha de posar al dia la seva missió i establir de quina manera l'educació del futur ha de mantenir el millor del present, en què ha de diferir-ne i quina és la direcció desitjable de canvi. (Dit això, no està de més assenyalar que en tots aquests sentits la LOMCE no ha estat solament una oportunitat perduda, sinó una legislació fallida i enormement contraproduent.[5]) Les reconstruccions esmentades són especialment rellevants per als centres educatius, en tant que són institucions amb missions, prerrogatives i responsabilitats que materialitzen el gruix de l'empresa i dels pressupostos educatius d'una societat. De manera corresponent ho són per als seus professionals, els alumnes i les famílies. Ineludiblement, aquests àmbits de reconstrucció també concerneixen a associacions professionals, sindicats, investigadors, governants, responsables i administradors de l'educació, col·lectius que de diverses maneres influeixen i regulen les idees rectores i la gestió normativa, financera i funcional del sistema educatiu. Desplegar l'agenda cultural de la tecnologia en l'educació ―condensada en uns punts que al meu entendre constitueixen un veritable vector de canvi en positiu― és doncs essencial per encarar amb eficàcia i profit els processos d'innovació educativa actualment en curs. En absència de tal desplegament, el discurs de la innovació corre el risc de centrar-se en un continu "anar per feina", que tanmateix obviï la necessitat d'enfortir els conceptes i instruments bàsics per a la reconstrucció o transformació del sistema, que en bona part rauen fora de la jurisdicció dels centres i de l'abast pràctic dels docents. A més, hi ha un perill evident: que aquesta agenda es restringeixi, s'amagui o fins i tot es desnaturalitzi darrera de conceptes ambivalents, avui dia molt emprats, com avaluació, evidencia, lideratge, autonomia i retiment de comptes, atès que les burocràcies i els poders establerts cada cop més els empren com a instruments del statu quo. La conceptualització i el desplegament de l'agenda cultural de la tecnologia necessàriament ha de ser holística i global, perquè el desenvolupament tecnològic és un procés simultàniament científic, tècnic, econòmic, social i cultural: la tecnologia és quelcom intrínsec, embegut en la societat, no és un factor o un element extern la incidència del qual es pot graduar a voluntat, o fins i tot eliminar. Actualment cap sector es pot permetre el luxe de concebre la tecnologia com un mer "recurs" opcional o accessori. La tecnologia ―insisteixo, la manera canviant que tenim de fer i actuar― és consubstancial amb la vida de les persones i el funcionament de la societat. Malgrat això, al món educatiu encara està molt estesa la ficció que la tecnologia és quelcom extern, graduable a voluntat segons conveniències personals, locals o administratives. Afortunadament, no és així a tot arreu i hi ha excel·lents exemples de centres educatius que tenen ben clara la imbricació entre tecnologia i societat i, per tant, entre tecnologia i educació. Però en molts altres casos els alumnes paguen i pagaran les conseqüències de prejudicis dels adults i d'una visió esbiaixada i, en la meva opinió, miop, de la tecnologia. Tenint en compte tot això, el desplegament de l'agenda que per la seva mateixa existència la tecnologia planteja a l'educació només es pot encarar combinant pensament estratègic i prospectiu ―el factor més inexistent, per ara (els diners no són el problema principal)― amb participació i creativitat, recerca i desenvolupament, i, sobretot, perseverança i passió per les persones i la transcendència humana de l'educació. [1] The History of the Zipper [2] Hi ha traducció castellana: "La idea del progreso", Alianza Editorial, 1971. [3] Malgrat tot s'estima que s'aboquen al mar 8 milions de tones de plàstic cada any, en gran part pels països asiàtics (BBC Big Blue, Series 1, Episode 4) http://www.bbc.co.uk/programmes/b09g5ks6 [4] Expressió emprada per Michiel Schwarz a Technology and Society: Dilemmas of the Technological Culture (1992). [5] La Càtedra de Polítiques Educatives de la Universitat Camilo José Cela ha publicat fa poc l'estudi "Un análisis de la LOMCE a la luz del principio de Pareto", signat per Francisco López Rupérez, expresident del Consell Escolar de l'Estat. L'estudi conclou que aquesta llei ha deixat fora la majoria dels factors amb més potencial d'impacte en els resultats dels alumnes. Tanta controvèrsia i tanta energia social i professional malbaratada per arribar a això! Beveridge revisitat → 3 pensaments sobre "L'educació i l'agenda cultural de la tecnologia" gener 21, 2018 a les 2:56 pm Aclareixes conceptes que sovint emprem sense tenir clar el seu abast. Quant a l'educació, permet-me que destaqui aquest paràgraf: "Desplegar l'agenda cultural de la tecnologia en l'educació ―condensada en uns punts que al meu entendre constitueixen un veritable vector de canvi en positiu― és doncs essencial per encarar amb eficàcia i profit els processos d'innovació educativa actualment en curs." Carme Amorós ha dit: gener 21, 2018 a les 8:37 pm Enhorabona Ferran per aquest escrit. És interessant perquè clarifica conceptes, dona informacions rellevants, obre perspectives en el progrés social i cultural gràcies a les aportacions de la ciència i la tecnologia. També en el camp de l'educació, facilita claus d'interpretació de què cal canviar, cap on cal dirigir els esforços de canvi, de quins paranys hem de fugir i segueix mostrant una gran confiança en que el canvi és possible! Fins al proper "punt de vista" gener 26, 2018 a les 9:16 pm Gràcies Ferran per aquest excel.lent repàs a aquests conceptes : – Les aportacions de la Tecnologia a les nostres vides – El valor del 'educació en aquest món tan canviant , però a la vegada en alguns aspectes tan poc evolucionat.

2021/12/03 11:07:16

https://notesdopinio.cat/2018/01/21/leducacio-i-lagenda-cultural-de-la-tecnologia/?replytocom=102

mC4

Reportatge TV Pirineus 26-02-13 | La Cova de les Llenes Reportatge TV Pirineus 26-02-13 La cova de les Llenes, al Pallars Jussà, a través de la qual s'ha pogut constatar la presència de Neandertals al Pirineu, serà estudiada amb més detall de cara a l'estiu. Això desmunta la teoria recolzada fins ara de que les primeres poblacions pirinenques tenien 11.000 anys d'antiguitat. A part de restes d'eines a la cova també s'hi ha trobat restes d'animals que van viure durant aquella època. Les restes són de rinoceronts i hipopòtams, animals característics de climes més temperats, de manera que també dóna una idea de la climatologia que hi havia a la zona durant aquella època. Altres restes són d'óssos i carnívors. La cova té un recorregut d'uns 185 metres i les troballes que s'hi ha fet ha portat a l'equip d'investigació a voler fer un projecte molt més ampli que els porti a entendre què feien els neandertals en aquesta cavitat.

2019/12/15 10:17:23

http://covadelesllenes.com/node/34

mC4

Els establiments comercials de Cambrils ja poden demanar el segell de "Comerç de Confiança" Inici CAMBRILS Els establiments comercials de Cambrils ja poden demanar el segell de "Comerç... D'aquesta manera, s'acrediten els locals que apliquen el protocol per a evitar la propagació del Covid-19 Pla general de Cambrils. Foto CEDIDA Els establiments comercials de Cambrils ja poden sol·licitar el nou segell "Comerç de Confiança", impulsat per les Cambres de Comerç, que acredita que els locals amb el distintiu apliquen els protocols per evitar la propagació de la Covid-19. El Departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Cambrils col·labora amb la Cambra de Comerç de Reus en la difusió d'aquest certificat i ja ha animat a les tres associacions de comerciants del municipi a sumar-s'hi. El segell certifica que les botigues que l'obtenen compleixen les mesures de seguretat, higiene i protecció de clientela i personal treballador que estableix la Guia de Bones Pràctiques de l'Activitat Comercial de la Secretaria d'Estat de Comerç, que depèn del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. A grans trets, aquestes mesures es concreten en el manteniment de la distància de seguretat entre clients i treballadors i la desinfecció permanent de les instal·lacions. Aquest distintiu, que es visualitza mitjançant un adhesiu a la porta o l'aparador dels comerços, s'atorga en base a una declaració auto responsable del comerciant sobre el seu compliment d'aquests criteris oficials de seguretat.

2021/06/22 17:46:49

https://laciutat.cat/baix-camp/cambrils/els-establiments-comercials-de-cambrils-ja-poden-demanar-el-segell-de-comerc-de-confianca

mC4

Rodion Malinovski - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Rodion Iakovlevitx Malinovski 10 novembre 1898 (Julià) Odessa (Imperi Rus) 31 març 1967 (68 anys) 26 octubre 1957 – 31 març 1967 ← Gueorgui Júkov – Andrei Gretxkó → Acadèmia Militar M. V. Frunze (1927–1930) polític, oficial, escriptor 1914 – 1967 Partit Comunista de la Unió Soviètica (1926–) Imperi Rus (fins a 1919) Exèrcit Imperial Rus (fins a 1919) Natalia Malinovskaya (en) Orde de Suvórov de 1a classe (2) Creu de Sant Jordi de 4a classe Orde de l'Heroi Nacional (Iugoslàvia) Rodion Iàkovlevitx Malinovski (rus: Родио́н Я́ковлевич Малино́вский; transliterat Rodion Jakovlevič Malinovskij) (23 de novembre de 1898 - 31 de març de 1967) va ser un comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial i Ministre de Defensa de la Unió Soviètica a les darreries de la dècada de 1950 i durant la dels 60. Contribuí a la gran desfeta de l'Alemanya Nazi a la batalla de Stalingrad i, durant la post-guerra, va realitzar una contribució decisiva per la consolidació de la Unió Soviètica com a superpotència militar. 1.1 Abans i durant la I Guerra Mundial 1.3 Comandant durant la II Guerra Mundial 1.3.1 El Front Oriental 1.3.2 Front Japonès 1.4 Carrera de postguerra Abans i durant la I Guerra Mundial[modifica] Rodion Malinovski va néixer a Odessa. D'orígens jueus, el seu pare havia abandonat a la família, sent el petit Rodion registrat com a fill il·legítim. La seva mare emigrà a la Ucraïna rural, casant-se uns anys després. El seu nou marit, un ric camperol ucraïnès, rebutjà adoptar-lo i l'expulsà de casa quan va complir 13 anys. El noi sense llar va sobreviure, treballant principalment al camp. De vegades anava fins a Odessa a casa d'una tia, on treballava de noi dels encàrrecs. En el moment de l'esclat de la I Guerra Mundial al juliol de 1914, el jove Malinovski només tenia 15 anys i era massa jove per a ser cridat a files, però tot i això es colà en un tren que es dirigia cap al front alemany, però va ser descobert. Tot i això, aconseguí convèncer els oficials per allistar-se com a voluntari en un destacament de metralladores a les trinxeres. A l'octubre de 1915, després de rebutjar un atac alemany mitjançant el foc de la seva metralladora, rebé la seva primera condecoració, la Creu de Sant Jordi de 4a classe, sent ascendit a caporal. Poc després va ser greument ferit, passant diversos mesos en hospitals, sent enviat a França el 1916 amb el Cos Expedicionari Rus. Va lluitar al front occidental, a la zona de Fort Brion, sent promogut a sergent. Sent ferit de nou (aquest cop al braç esquerre), va ser condecorat pel govern francès. Després de l'esclat de la Revolució Bolxevic, el govern francès va dissoldre les unitats russes, però oferí allistar-se a la Legió Estrangera Francesa als membres més destacats. Malinovski va lluitar contra els alemanys fins al final de la guerra, rebent la Creu de Guerra francesa i sent promogut a sergent primer. Anys d'entreguerres[modifica] Tornà a Rússia el 1919, unint-se a l'Exèrcit Roig a la Guerra Civil contra l'Exèrcit Blanc, lluitant amb distinció a Sibèria. Restà a l'exèrcit fins al final de la Guerra Civil, estudià a l'acadèmia per a comandants inferiors i ascendí fins a comandant d'un batalló de fusellers. El 1926 va fer-se membre del Partit Comunista, requisit per ascendir a l'escalafó militar. El 1927 va ser enviat a l'Acadèmia Militar Frunze, graduant-se el 1930. Durant els 7 anys següents ascendí fins a Cap d'Estat Major del 3r Cos de Cavalleria, on el seu comandant era Semió Timoixenko, un protegit de Stalin. Durant la Guerra Civil espanyola, iniciada el mes de juliol del 1936, Malinovski es presentà voluntari per lluitar amb els Republicans contra els militars insurrectes del General Franco i els seus aliats alemanys i italians. Participà en la planificació i direcció de diverses operacions principals. El 1938 tornà a Moscou, on va ser distingit amb les màximes condecoracions soviètiques (les ordes de Lenin i de la Bandera Roja), i nomenat professor a l'Acadèmia Frunze. A la primavera de 1941, Timoixenko, llavors Comissari del Poble per Defensa, va alarmar-se per la gran construcció militar alemanya a la frontera soviètica: la Wehrmacht es preparava per a llançar l'operació Barbarroja. Per reforçar el comandament de l'Exèrcit Roig sobre el camp destinà a diversos oficials superiors de les acadèmies militars a les unitats de camp. Malinovski va ser promogut a Major General i rebé el comandament del 48è Cos de Fusellers, de creació recent, al Districte Militar d'Odessa. Una setmana abans de la guerra, Malinovski desplegà el seu cos a prop de la frontera romanesa. Comandant durant la II Guerra Mundial[modifica] El Front Oriental[modifica] Després que Alemanya envaís la Unió Soviètica al juny de 1941, l'Exèrcit Roig patí enormes desfetes, perdent centenars de milers de tropes al quedar encerclats pels alemanys. En aquells moments, Malinovski sobresortí com un dels pocs generals soviètics competents. El seu cos encarà la Blitzkrieg alemanya en una línia al riu Prut. Contrari al costum dels generals soviètics de dirigir les seves forces des de la seguretat de la rereguarda, Malinovski es dirigí als sectors crucials dels combats per estar amb els seus soldats i encoratjar-los. Incapaç d'aturar a un enemic numèricament i tècnicament superior, Malinovski es retirà a través de la costa del mar Negre, frustrant els intents alemanys d'encerclar les seves tropes. Els alemanys per fi van aconseguir-ho a Nikolaev, però els soviètics aconseguiren trencar el cercle i retirar-se cap a Dnepropetrovsk. L'agost va ser promogut a Cap de l'Estat Major del 6è Exèrcit, reemplaçant ben aviat al seu comandant. Aturà l'avanç alemany en la seva secció del front, sent promogut a Tinent General. Després de la retirada de l'Exèrcit Roig al Donbass, Malinovski comandava l'operació conjunta dels exèrcits 6è i 12è Exèrcit, expulsant els alemanys del Donbass. Al desembre, Malinovski rebé el comandament del Front Sud, consistent en 3 exèrcits afeblits i dos cossos de cavalleria (de la mida d'una divisió); però tot i anar curts d'equipament i d'homes, Malinovski va penetrar profundament a les defenses alemanyes. El 18 de gener de 1942, Malinovski i el Front Sud-oest de Timoixenko llançaren un atac conjunt a la segona batalla de Khàrkiv, fent retrocedir als alemanys fins a 100 km. Timoixenko sobreestimà la capacitat soviètica per a la guerra ofensiva i patí una gran derrota. Stalin, tot i l'oposició dels seus màxims consellers militars, s'enfurismà davant el fracàs de l'ofensiva de Kharkov, i el paranoic dictador soviètic sospità que Malinovski havia fallat intencionadament a les seves tropes: Stalin temia que Malinovski pogués estar en connexió amb interessos estrangers, degut al seu servei a l'exèrcit francès durant la I Guerra Mundial. El juliol de 1942 el Front Sud va ser dissolt, i les seves unitats van passar a formar part del Front del Caucas Nord com a Grup Operatiu del Don, seguint a les ordres de Malinovski, qui també esdevingué segon al comandament del front. Stalin li ordenà que aturés l'avanç del Grup d'Exèrcits A alemanys, que es dirigia cap a Rostov i cap als vitals camps petrolífers del Caucas. Els alemanys eren unes 10 vegades superiors numèricament, a més de la superioritat tècnica. Al setembre, la Stavka va dissoldre el Grup Operatiu del Don. L'Exèrcit Roig estava sent pressionat pels alemanys a la batalla de Stalingrad, i Stalin confià en Malinovski perquè, amb el nou 66è Exèrcit, mantingués les posicions al nord-est de Stalingrad. Al mateix temps, Stalin ordenà a Nikita Khrusxov, que servia com a màxim oficial polític a Stalingrad, que "mantingués un ull posat" sobre Malinovski. El 66è Exèrcit no tenia experiència de combat, però per primera vegada en la guerra, Malinovski comandà una unitat que pràcticament estava totalment completa en homes i material. Al setembre i a l'octubre de 1942, Malinovski passà a l'ofensiva. Si bé els seus guanys territorials foren mínims, negaren als alemanys la possibilitat d'encerclar Stalingrad pel nord, i lentament els dirigiren cap a la ciutat. A l'octubre de 1942, la Stavka destinà a Malinovski al Front de Voronej per reforçar-lo com a segon al comandament, però al desembre el tornà cap a Stalingrad. Allà, l'Exèrcit Roig aconseguí un dels seus grans èxits. El 22 de novembre de 1942, els fronts soviètics aconseguiren encerclar al 6è Exèrcit a Stalingrad. El Grup d'Exèrcits Don alemany, comandat per un dels millors comandants de la Wehrmacht, el mariscal Erich von Manstein amenaçava amb els seus panzers a la ciutat de Kotelnikovo, a 150 km a l'est de Stalingrad, i la punta de llança del general Hermann Hoth, un dels millors comandants de tancs alemanys, desesperadament intentà salvar al VI.Armee. Malinovski llançà al poderós 2n Exèrcit de la Guàrdia contra Hoth. En una dura lluita de blindats, forçà als alemanys a retirar-se, contraatacà, trencà profundament les escalonades i ben preparades defenses alemanyes i destruí l'agrupament a Kotelnikovo. Va ser la primera gran batalla de blindats de la Segona Guerra Mundial que els alemanys perderen. La victòria de Malinovski segellà el destí de 250.000 soldats alemanys i d'altres països de l'Eix, atrapats a la bossa de Stalingrad. Stalin va promoure a Malinovski a Coronel General i el condecorà amb la màxima condecoració soviètica per la comandància extraordinària, l'Orde de Suvórov de 1a classe. Al febrer de 1943, Malinovski tornà al seu comandament del Front Sud, i en menys de dues setmanes expulsà Manstein de Rostov, obrint el camí cap a Ucraïna. Al març de 1943, Stalin promogué a Malinovski al rang de General d'Exèrcit i li atorgà el comandament del Front Sud-occidental, amb la missió d'expulsar els alemanys de la rica regió industrial del Donbass. A mitjans d'octubre, mitjançant un gran atac nocturn, aconseguí sorprendre les forces alemanyes a Zaprorojie, ciutat clau de la regió, capturant-la. La campanya de Malinovski va esquerdar les forces alemanyes al sud i aïllà una part a Crimea. El 20 d'octubre, el Front Sud-oest passà a anomenar-se 3r Front Ucraïnès. Entre desembre de 1943 i abril de 1944, Malinovski hostigà el Grup d'Exèrcits Sud, alliberant gran part del sud d'Ucraïna, incloent Txerson, Nikolaev i Odessa, la seva ciutat natal. En aquella època, segons l'opinió de Khrusxov, la confiança de Stalin cap a la lleialtat de Malinovski augmentà. Al maig de 1944, Malinovski va ser transferit al 2n Front Ucraïnès. Expulsà els alemanys de la resta del territori soviètic i llançà una invasió sobre els Balcans juntament amb el General d'Exèrcit Fiodor Tolbukhin, que comandava el 3r Front Ucraïnès. A l'Operació Jassy-Chişinău, a finals d'agost i inicis de setembre de 1944, Malinovski llança una Blitzkrieg soviètica de manera brillant. Juntament amb Tolbukhin encerclà i destruí mig milió de soldats alemanys i més de 400.000 romanesos, i forçà a Romania a abandonar al dictador pro-alemany Antonescu, i fent que el país passés a formar part dels Aliats. De manera triomfant, Stalin cridà a Malinovski a Moscou, promovent-lo a Mariscal de la Unió Soviètica el 10 de setembre de 1944. Malinovski prosseguí amb la seva ofensiva, travessant Transsilvània cap a Hongria i capturant Debrecen el 20 d'octubre, defensada per una gran força alemanya. Les seves tropes estaven esgotades després de mesos de combat i necessitaven descansar i ser reforçades, però Stalin ordenà a Malinovski que capturés Budapest, ja que la seva captura obria les portes a la conquesta de Viena (i Stalin volia evitar que la capital austríaca fos conquerida pels Aliats occidentals). Amb l'ajut de Tolbukhin, Malinovski complí l'ordre. Hitler estava decidit a defendre Budapest al preu que fos. Els alemanys i els seus aliats feixistes hongaresos intentaren convertir Budapest en un Stalingrad alemany. Hitler llançà contra Malinovski i Tolbukhin el gruix de les seves tropes panzer, entre elles 6 divisions panzer de les waffen SS i 5 del Heer, que comptabilitzaven una quarta part de totes les forces blindades de la Wehrmacht. La concentració de blindats a Hongria afeblí les tropes alemanyes que combatien a Polònia i Prússia, així com les que combatien al Rin contra els Aliats occidentals. L'habilitat estratègica de Malinovski li permeteren superar la feblesa de les seves tropes i, després d'una dura batalla, conquerí la ciutat el 13 de febrer de 1945, capturant 70.000 presoners. Continuà el seu camí cap a occident, alliberant Bratislava i, finalment, Viena el 13 d'abril de 1945. Aquestes noves victòries establiren la supremacia soviètica sobre el Danubi, al cor d'Europa. Stalin el recompensa amb la màxima condecoració militar soviètica de la II Guerra Mundial, l'Orde de la Victòria. Malinovski finalitzà la seva campanya a Europa amb la conquesta de Brno i observant una jubilar trobada de les seves tropes amb les dels Estats Units. Front Japonès[modifica] Després de la rendició alemanya al maig de 1945, Malinovski va ser traslladat a l'extrem orient rus, on comandà el Front Transbaikal. L'agost comandà la darrera ofensiva soviètica: envaí Manxúria, que es trobava sota l'ocupació d'un milió d'homes de l'Exèrcit Kwantung japonesos. Malinovski esclafà als japonesos en només 10 dies, en una campanya modèlica de Blitzkrieg mecanitzat i amb un doble embolcallament clàssic, i amb l'execució més perfecta de tota la Segona Guerra Mundial de l'art militar soviètic en audàcia, escala, execució i innovació tàctica. La conquesta de Manxúria tingué a més un plus emocional per a l'orgull nacional rus, donada la humiliació que el Japó havia provocat a l'imperi tsarista durant la Guerra russo-japonesa de 1904-05. Malinovski va rebre el màxim honor soviètic, el títol d'Heroi de la Unió Soviètica. Carrera de postguerra[modifica] Durant la dècada següent, Malinovski serví al lloc clau pels interessos soviètics a l'extrem orient. Inicialment comandant del districte militar Transbaikal-Amur (1945-47), amb l'inici de la Guerra Freda va ser nomenar Comandant Suprem de les Forces de l'Extrem Orient, a càrrec de 3 districtes militars (1947-53). Malinovski entrenà i preparà l'Exèrcit Popular nord-coreà i Exèrcit Popular d'Alliberament xinès abans i durant la Guerra de Corea (1950-53). Com a expressió que Malinovski pertanyia a l'elit de l'Estat i el Partit Soviètic, Stalin el va fer membre del Soviet Suprem (1946) i candidat a membre (sense dret a vot) del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (1952). Després de la Guerra de Corea, Moscou va dissoldre el Comandament Suprem de l'Extrem Orient; però Malinovski seguí controlant la principal força soviètica a la regió com a comandant del Districte Militar de l'Extrem Orient. Després de la mort de Stalin el 1953, Nikita Khrusxov esdevingué el líder soviètic, i en la consolidació del seu poder al Kremlin, va promoure a Malinovski a Comandant en Cap de les Forces Terrestres de l'Exèrcit Soviètic i Primer Vice-Ministre de Defensa de la Unió Soviètica del Mariscal Gueorgui Júkov. Per confirmar l'alt rang de Malinovski en la jerarquia soviètica, va ser "elegit" com a membre de ple dret del Comitè Central del PCUS. A l'octubre de 1957, Khrusxov, temerós de les ambicions polítiques de Júkov, el destituí i nomenà Ministre de Defensa a Malinovski, càrrec que ocupà fins a la seva mort i obtenint una reputació com el millor Ministre de Defensa soviètic. Encara que amic personal de Khrusxov, Malinovski va mantenir una posició independent respecte als afers militars. Khrusxov i alguns membres de l'alt comandament militar soviètic estaven convençuts que les guerres futures es guanyarien mitjançant els atacs dels míssils nuclears. Advocaven per investigar principalment en els míssils, a costa d'una dràstica reducció de les forces convencionals. Malinovski suportà l'adaptació dels míssils estratègics nuclears, però opinava que l'armament nuclear eren armes de dissuasió molt útils per prevenir guerres, però no tant com per ser l'armament principal de la guerra. Ell desenvolupà el concepte d'un gran exèrcit, argumentant vigorosament que mentre que la natura de la guerra podia canviar, el factor decisiu seguiria sent un exèrcit regular eficient en l'usatge de la tecnologia militar moderna i capaç de conquerir i controlar el territori enemic. La política militar soviètica durant aquests anys va consistir en un compromís entre Malinovski i Khrusxov. Malinovski va fer de l'exèrcit soviètic la força més completa i poderosa del món en aconseguir la paritat amb els Estats Units en armament nuclear i modernitzant el material de l'exèrcit convencional. La imprudent provocació de Khrusxov a la Crisi dels míssils de Cuba portà el món al llindar de la catàstrofe nuclear i alinea a Malinovski. Després de la crisi, demanà públicament a les publicacions de l'exèrcit que els militars haurien de tenir una veu major en la formulació de la política estratègica soviètica. El descontentament de l'exèrcit amb Khrusxov encoratjà un complot al Partit que finalitzà amb la destitució de Khrusxov del poder a l'octubre de 1964. Els nous líders del Partit acceptaren les peticions de Malinovski per a un treball militar autònom i pel seu concepte de desenvolupament equilibrat de les forces armades. La seva mort va esdevenir una qüestió d'estat. L'urna amb les seves cendres va ser dipositada a la Muralla del Kremlin davant la Plaça Roja, el cementiri més prestigiós del país. El govern també donà el seu nom a la principal Acadèmia Militar de Tropes Blindades a Moscou, així com una divisió blindada d'elit de la guàrdia. Després de la dissolució de la Unió Soviètica, Malinovski encara és vist com un dels líders militars més importants en la història de Rússia.

2022/01/17 11:21:45

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rodion_Malinovski

mC4

People Analytics: eficiència i efectivitat per a Recursos Humans El passat 30 de setembre es va celebrar el webinar, organitzat per Aedipe Catalunya, HR Analytics: de la teoria a la pràctica, amb la participació de més de 200 professionals. Jordi Goro, gerent d'Aedipe Catalunya, va obrir la jornada i va fer la presentació de les dues ponents: Ana Valera, docent i consultora especialitzada en HR Analytics, i Delia Majarín, People Analytics Community Lead a Telefónica, per tractar una temàtica que porta temps a sobre de la taula de totes les direccions de Recursos Humans i que la nova situació creada amb l'increment del teletreball ha reimpulsat i mostrat la necessitat d'abordar-lo a les organitzacions. Ana Valera ens va guiar la seva intervenció en tres eixos: què és, per a què serveix, i com podem iniciar en la nostra empresa un projecte de People Analytics. Partint de què els projectes no requereixen obligatòriament d'una gran inversió econòmica, i que no són únicament per empreses grans, Ana Valera va començar la seva intervenció defensant que l'analítica de les dades per part de Recursos Humans li ofereix la possibilitat de tenir un major pes en els Comitès de Direcció. Com a avantatges per a l'organització va apuntar un important impacte en la reducció de costos (models predictius per identificar candidats, evitar rotacions abans del previst…), la millora de l'eficàcia i l'eficiència (millora de processos, identificació de líders…), i una major satisfacció en els empleats i millor engagement (millor comprensió del que ens volen dir els empleats…). Va fer un repàs per mostrar com les aplicacions de People Analytics es poden aplicar en tot el cicle de vida de l'empleat; des de la selecció fins a la sortida, passant per l'onboarding, la formació, el dia a dia i el desenvolupament. Va identificar 5 aspectes claus per iniciar un projecte de People Analytics: cultura de la dada, les dades, les eines, els reptes i un equip multidisciplinar. Finalment va mostrar la necessitat de què abans de qualsevol implantació (que recomana que sigui progressiva i fent els pilots oportuns) cal definir què és el que volem predir, explicar, classificar i sobre quin col·lectiu volem aplicar-ho. Això ens permetrà escollir els mitjans adequats per aconseguir-ho (metodologia, eines, mostra…). Per la seva part, Delia Majarín ens va exposar un parell d'experiències d'èxit de Telefónica aplicant People Analytics. Primer va explicar el projecte PeopleEmotion , relacionat amb l'engagement o clima, i amb mètriques NPS com a indicador de la satisfacció de l'empleat envers l'empresa. La implementació de People Analytics ha portat a analitzar el llenguatge dels comentaris fets pels empleats. No una anàlisi sintàctica, sinó de paraules, freqüències… per obtenir els tòpics dels quals més es parla. Conèixer aquests tòpics permet poder actuar sobre aquests temes que preocupen. RocketPeople va ser el segon projecte de Telefónica compartit amb els assistents. L'objectiu: identificar persones en l'organització que puguin assumir una nova responsabilitat o que puguin transformar-se en el seu propi lloc de treball. RocketPeople fa recomanacions personalitzades d'oportunitats professionals i opcions formatives amb una clara oferta de valor per a l'empleat, però també pel reclutador, que podrà potenciar la recerca de candidats interns i identificar millor el talent dins l'empresa, i per l'adequació i eficiència de la formació segons les necessitats detectades. Per finalitzar la jornada ambdues ponents van respondre a les preguntes que els assistents van anar enviant durant les intervencions.

2020/12/04 20:22:55

https://www.aedipecatalunya.com/people-analytics-eficiencia-i-efectivitat-per-a-recursos-humans/

mC4

La importància de la hidratació i com hidratar-se correctament - Special Olympics Catalunya La deshidratació, la pèrdua de part important de l'aigua del nostre cos, et pot fer baixar el rendiment i et pot arribar a provocar un cop de calor. Per què suem? Quan fem exercici físic el cos augmenta la temperatura i per fer-la baixar és quan eliminem aigua a través de la suor. Quan la freqüència d'exercici és elevada, o de llarga durada o fa molta calor cal recuperar aquesta aigua que ha perdut el cos. La millor beguda per recuperar la suor perduda és l'aigua No es recomana consumir begudes isotòniques si no es realitza cap activitat física ja que contenen sucres i calories que en aquell moment el cos no necessita. Si alguna vegada has fet esport un dia de molta calor a l'estiu i has notat que et canses més del que és habitual, és possible que hagis patit un cert grau de deshidratació, és a dir, que has perdut una part important de l'aigua del cos. Aquesta pèrdua d'aigua et pot fer baixar el rendiment, percebre que estàs més cansat, alterar el funcionament de moltes activitats cel·lulars i, en situació extrema provocar-te un cop de calor. L'aigua representa, aproximadament, un 60% del pes del cos d'un adult. Aquesta aigua es distribueix per tot l'organisme i es troba tant dins com fora les cèl·lules, i té funcions tan importants com el transport de nutrients, l'eliminació de productes de rebuig, la lubrificació d'estructures com els tendons, els músculs o la pell, o la regulació de la temperatura del cos. Quan podem patir una deshidratació? Quan fem exercici físic, els músculs en contracció irradien calor que provoca un augment de la temperatura interna. El cos no tolera canvis extrems de la temperatura i de seguida posa en marxa mecanismes de regulació de la mateixa. La resposta per baixar la temperatura és eliminar aigua a través de la suor. Un esportista que sua molt pot perdre un quantitat important d'aigua i patir una deshidratació si l'activitat dura vàries hores. La pèrdua d'aquesta quantitat de líquid significa que ja no es disposa de tanta aigua per seguir suant, i com a conseqüència disminueix la capacitat de refrigerar el cos i augmenta la temperatura. Això comporta una disminució del rendiment, de la percepció que es té de la fatiga, de la capacitat de concentrar-se, de prendre decisions i reaccionar a estímuls, entre d'altres. Com podem saber la nostra taxa de sudoració? Les pèrdues d'aigua a través de la suor són molt variables, segons la persona, el grau d'entrenament, la durada de l'activitat física, etc. Anar a córrer 30 minuts a la tardor no acostuma a provocar una gran pèrdua de líquid a través de la suor, però jugar un partit de futbol o de tennis a l'estiu pot suposar una taxa de sudoració de 800 ml a 1 litre per hora. La taxa de sudoració és la quantitat de suor per hora que emet una persona. I aquest valor és personal i únic. I aquest valor és el que cal conèixer quan volem respondre a la pregunta, quant de líquid haig de beure quan faig esport per evitar que el meu cos es deshidrati? Conèixer la taxa de sudoració no té cap secret. Cal pesar-se abans i després de fer un entrenament o sessió d'exercici físic com la que fem habitualment, ja sigui anar a córrer o una ruta de bicicleta o un partit de bàsquet (també cal fer-ho si el nostre esport és la natació i es fan molts quilòmetres) i calcular la pèrdua de pes. Els grams de pes que perdem després de l'activitat física és l'aigua que perdem per la suor. Si dividim la quantitat de pes perduda per l'estona que hem estat fent exercici físic, tindrem la nostra taxa de sudoració. En general es recomana no perdre més d'un 2% del pes en una sessió d'entrenament, cosa que no sol ser freqüent en esports de lleure o quan es practica exercici físic de manera esporàdica. Ara bé, quan la freqüència d'entrenaments és molt elevada (dos entrenaments en un dia) o es fan sessions d'exercici físic molt llargues i en ambient molt calorós, és possible que la sudoració sigui abundant. Llavors caldrà tenir cura en recuperar aquesta aigua perduda perquè el cos recuperi la seva funció i equilibri. Com sabem si el nostre cos està ben hidratat? Si entrenem un cop al dia o menys, el cos recupera el líquid perdut amb els aliments que mengem en la dieta habitual i el líquid que bevem. Els aliments més rics en aigua són les fruites i les verdures. I la millor beguda per recuperar la suor perduda és l'aigua. Cal estar atent al grau d'hidratació del cos i beure durant el dia de manera regular. Una guia per conèixer si el cos està ben hidratat és controlar el color de la primera orina del matí. Ha de tenir un color groc clar. Si el color és més fosc, més semblant al taronja, cal augmentar la quantitat de líquid que bevem (preferentment aigua, infusions o brous). Aquests dies en que el cos està més deshidratat, es pot anar bevent una mica d'aigua durant l'entrenament o la sessió d'exercici físic, tot i que aquest sigui de curta durada. Només quan es fan entrenaments molt llargs, de molt alta intensitat i en dies en que es sua molt, pot ser necessari beure líquids que a més d'aigua tenen sucres i minerals en quantitats adequades, és a dir, begudes isotòniques. Quan hem de recórrer a una beguda isotònica? Una beguda isotònica és una beguda que conté aigua, sucres i minerals i està dissenyada perquè aquestes substàncies siguin ràpidament absorbides i aprofitades mentre es fa exercici físic d'alta intensitat i llarga durada. En general es recomana prendre aquestes begudes quan la durada de l'exercici és superior a una hora i aquest exercici és d'alta intensitat. La quantitat a beure dependrà de la taxa de sudoració i dels objectius de l'entrenament. Cal recordar que la suor no ha de fer perdre més d'un 2% del pes del cos en una sessió d'exercici i en funció d'això podem programar la quantitat de beguda a prendre durant la sessió d'exercici, a petites dosis i repartides. En l'esport amateur, amb sessions d'exercici que duren al voltant d'una hora i una freqüència de sessions d'un cop al dia o menys, l'aigua és una bona beguda per reposar les pèrdues produïdes per la suor. L'aigua i els aliments que contenen molta aigua, els quals han d'estar presents en la dieta habitual. En esport federat i competitiu, amb sessions dobles d'entrenament en un dia, a on els objectius de l'entrenament son molt concrets, les begudes isotòniques poden ajudar a recuperar l'aigua perduda i a proporcionar sucre i minerals que compensen la gran despesa energètica de l'exercici. No es recomanable prendre begudes isotòniques de manera habitual per hidratar-se els dies que no es fa exercici físic, perquè són begudes que contenen calories en forma de sucre. Calories i sucres que el cos no necessita prendre en aquest format.

2021/12/06 05:07:56

http://www.specialolympics.cat/blog/2021/05/27/la-importancia-de-la-hidratacio-i-com-hidratar-se-correctament/

mC4

La pena de mort, a debat amb la presidenta d'Amnistia Internacional | Viu Molins de Rei Maria Cañadas, presidenta d'Amnistia Internacional a Catalunya, va explicar el cas de Sakineh i altres condemnats a mort // AI El tema de la pena de mort encara avui suscita debats encesos, especialment quan les situacions esdevenen més difícils, com en el cas de crims que generen alarma social o bé en situacions polítiques complicades vinculades al terrorisme. Amnistia Internacional, així com altres organitzacions, lluita per l'abolició de la pena de mort. Per això, el passat 21 de novembre, el grup local d'Amnistia, Pla del Llobregat, va organitzar una xerrada titulada "Pena de mort i drets humans" al local de Fòrum XXI. Una vintena de persones van assistir per escolar les explicacions de Maria Cañadas, presidenta d'Amnistia Internacional a Catalunya. Cañadas va explicar que des del 2003, 17 països han abolit la pena de mort, i actualment dels 190 països que hi ha al món, 140 són abolicionistes. Actualment els països amb més execucions són Xina, EEUU i Japó. A Europa, l'únic país que manté la pena de mort és Bielorússia. A l´Estat Espanyol, la Constitució 1978, va suposar l'abolició de la pena de mort, deixant la salvetat del que disposessin les lleis penals militars en cas de guerra. La reforma del Codi Penal Militar al 1995 també va derogar-la en cas de guerra. L'entrada d'Espanya en les institucions democràtiques va reforçar-ne l'abolició. Al final de la xerrada es van recollir signatures per Sakineh Mohammadi, ciutadana iraniana acusada d'adulteri i condemnada a ser lapidada. Amnistia considera presos de consciència a les persones empresonades per actes no violents i demana que Sakineh sigui posada en llibertat immediata i incondicionalment.

2019/02/15 23:42:54

http://www.viumolinsderei.com/2012/12/23/la-pena-de-mort-a-debat-amb-la-presidenta-damnistia-internacional/

mC4

Aleksandr Tormàssov - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure 11 agost 1752 (Julià) 25 novembre 1819 (Julià) (67 anys) Alcalde de Moscou Guerres Napoleòniques, Battle of Racławice , Battle of Kobrin , Battle of Gorodechno , Battle of Tarutino , Battle of Maloyaroslavets , Battle of Vyazma i Battle of Krasnoi El comte Aleksandr Petróvitx Tormàssov (en rus: Александр Петрович Тормасов - 11 d'agost de 1752 - 13 de novembre de 1819) fou un prominent general de cavalleria rus durant les Guerres Napoleòniques. 2 Temps com a general 3 Temps com a governador i comandant 4 Carrera posterior i darrers anys Aleksandr Tormàssov descendia d'una antiga família noble. A l'edat de deu anys, va entrar en servei a la Cort Imperial com a patge i, a continuació, amb 20 anys, en 1772 es va iniciar el servei militar com a tinent en el regiment d'infanteria de Viatka. Al cap d'unes setmanes es va unir a l'equip de Iàkov Bruce com a ajudant de camp. Tres anys més tard Tormàssov formava i dirigia el regiment de caçadors de Finlàndia amb el rang de tinent coronel. En 1782 el príncep Potiomkin li va encarregar una operació a Crimea. Després d'axiò Tormàsssov va comandar els Hússars Dolmatski, sobre la base dels quals va formar i va liderar el regiment alexandría de cavalleria lleugera amb el rang de coronel. Temps com a general[modifica] En 1788-1791 va participar en la Guerra russoturca, i serví al Setge d'Otxàkov i fent batudes al riu Danubi. Fou ascendit a Major General el 21 de març de 1791. Va comandar la cavalleria del flanc esquerre a la Batalla de Măcin, per la qual va rebre l'Ordee de Sant Jordi tercera classe. En 1792 i 1794 va servir amb èxit contra la Confederació de Polònia i Lituània durant la Guerra russopolonesa de 1792 i a la Insurrecció de Kościuszko, dirigint una columna sota les ordres de Suvórov en l'assalt a Praga. Igual que molts altres generals d'aquesta època, fou destituït per l'emperador Pau I l'11 de juliol de 1799 i va ser empresonat a la fortalesa Dünamünde durant diversos mesos. El 16 de novembre 1800 va ser restaurat en el seu càrrec a l'Exèrcit. El 15 de setembre de 1801, el dia de la coronació del nou emperador Alexandre I va ser ascendit a general de cavalleria. Més tard va ocupar un càrrec administratiu fins al 1803. Temps com a governador i comandant[modifica] Des del 1803 Tormàssov serví com a governador de Kíev, Minsk i des de 1807 a Riga. Entre 1809 i 1811 exercí com a virrei de Geòrgia i com a comandant en cap del Caucas. Després que comencés la invasió francesa Rússia, Tormàssov va convertir en el Comandant en Cap dels 40.000 homes del Tercer Exèrcit de Reserva d'Observació el 27 març de 1812.[1] Avançant cap al nord contra Jean Reynier a mitjans de juliol, va aclaparar la brigada saxona de Klengel el 27 de juliol a Kobrin, la qual cosa marcà la primera victòria de Rússia en la campanya. Tormàssov va rebre l'Orde de Sant Jordi de segona classe per això. Fou derrotat al seu torn per Reynier i Schwarzenberg a Gorodetxno (actual Garadetxna a Bielorússia). L'1 d'agost les tropes russes es van retirar primer a Kobrin, i després a Lutsk, per connectar amb l'exèrcit del Danubi, que marxava a Rússia després de la pau de Bucarest amb la Porta Otomana. Al setembre, es va unir a l'exèrcit i fou obligat a retirar-se precipitadament per Schwarzenberg a Brest. Aviat el comandament dels exèrcits units fou transferit a Pàvel Txitxàgov i Tormàssov fou cridat de nou al quarter general on s'encarregà del control intern de les tropes i de la seva organització. Tormàssov va participar en les batalles de Maloiaroslàvets, Viazma i Krasnim, i amb el gruix de l'exèrcit va travessar la frontera de l'imperi el desembre de 1812. Quan Kutúzov caigué malalt, va romandre a Buntslau, i Tormàssov va prendre temporalment la comandància en cap cap de l'exèrcit, càrrec en què va romandre després de la mort d'aquell. El 1813 va dirigir l'exèrcit rus a la Batalla de Lützen, però després va renunciar a causa de problemes de salut. Carrera posterior i darrers anys[modifica] Després de deixar el servei militar es va convertir en membre del Consell d'Estat. El 30 agost de 1814 va succeir el comte Fiódor Rostoptxín com a governador general de la Gubèrnia de Moscou. Dos anys més tard va rebre un títol comtal pels seus esforços en la reconstrucció de la ciutat. Després de la seva mort a Moscou el 13 de novembre de 1819, va ser enterrat en el Monestir de Donskoi. L'únic fill de Tormàssov va morir el 1839 i per tant aquesta família es va extingir.[2] Aquest article inclou contingut de domini públic derivat del Diccionari Biogràfic de Rússia, 1896-1918. Diccionari dels generals russos (rus) ↑ Fremont-Barnes, Gregory. The encyclopedia of the French revolutionary and Napoleonic Wars: a political, social, and military history. ABC-CLIO, 2006, p. 991. ISBN 9781851096466. ↑ Alexander Mikaberidze, The Russian Officer Corps in the Revolutionary and Napoleonic Wars, 1792-1815, New York: Savas Beatie, 2005, pp. 401-2

2019/11/22 03:54:50

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aleksandr_Torm%C3%A0ssov

mC4

Consulta per decidir el nom de l'equipament del casal d'avis i la sala de la 1a planta | Espai obert de consultes i participació ciutadana Consulta per escollir el nom del casal d'avis i la seva sala Vist l'escrutini, la Comissió de Nomenclatura de Vies Urbanes i Espais Públics acorda proposar al Ple del 20 de desembre les denominacions següents: • L'equipament municipal del casal d'avis passi dir-se Casal Serra de Galliners. • La sala de la 1a planta del Casal Serra de Galliners s'anomeni Sala Muriel Casals. Així, en aquest procés, es poden presentar propostes dels noms i decidir mitjançant votació popular les següents: Posar nom a l'espai del casal d'avis. Denominar la sala polivalent de la 1a planta d'aquest equipament. Es poden presentar com a màxim 2 propostes per cada modalitat: equipament i sala. Es prioritzaran les propostes de noms de persones que hagin destacat a la història de Catalunya per a la defensa dels seus drets i sobretot les següents: Promocionin del patrimoni humà i cultural local. Relacionin valors a les activitats i equipaments de l'entorn local. Generin vincle amb el poble. Promocionin dates i esdeveniments històrics del poble i de Catalunya. Quan les propostes facin referència a personalitats la proposta ha d'incloure els antecedents, les dades biogràfiques i la informació facilitada pels familiars o les institucions relacionades. En tot cas, es descartaran les que facin esment a persones vives o no es disposi del consentiment dels representants legals dels difunts. Qualsevol persona empadronada a Sant Quirze del Vallès que tingui 14 anys o més, fets abans del 20 de novembre de 2018. Del 6 al 18 de novembre ens pots presentar les teves propostes a través de diferents canals: Presencialment a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament i Torre Julià, Centre Cívic Can Feliu i Canya Jove, Casal d'Avis, Biblioteca Municipal i Escola d'Adults. Podràs votar una de les propostes seleccionades de cada modalitat, a partir del 22 de novembre i fins al 3 de desembre, en aquest mateix espai web o presencialment als equipaments municipals habilitats.

2022/07/01 23:56:02

http://consultes.santquirzevalles.cat/nomcasalavis/

mC4

Com interpretar una anàlisi DAFO | EDE És una de les formes més esteses per determinar l'estratègia empresarial. Interpretar-la de manera imparcial és clau. L'anàlisi DAFO (sigles de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) s'utilitza per fer un diagnòstic sobre una empresa, d'acord amb el mercat on opera i a la conjuntura on es troba. Analitza tant els factors interns com els externs que afecten una companyia i esbrina quins són els seus punts més forts i quins són els més febles. Interpretar una anàlisi DAFO correctament suposa un element indispensable per prendre decisions que poden ser clau per a l'exercici futur d'un negoci. Per fer una anàlisi DAFO eficaç cal tenir en compte factors tant intrínsecs com extrínsecs, és a dir, les debilitats i les fortaleses de l'empresa, i les amenaces i les oportunitats del mercat. Debilitats. Serveixen per identificar els aspectes que poden limitar la capacitat de desenvolupament del negoci des del punt de vista intern. Amenaces. En identificar les amenaces es tenen en compte els factors externs, que estan fora del control d'una empresa i que poden impedir l'execució adequada de l'estratègia de l'organització. Fortaleses. A través de les fortaleses s'avaluen els recursos interns i els avantatges competitius que té una companyia. Oportunitats. Inclouen els factors aliens a l'organització que són favorables per al desenvolupament correcte de l'empresa. ANALISI EXTERNA Després de fer una anàlisi DAFO, es poden prendre decisions estratègiques que es plasmin en el pla de negoci Encara que l'avaluació d'aquestes variables té caràcter merament informatiu, serveix per conèixer la situació real d'una empresa, de manera que després es puguin prendre decisions estratègiques que es plasmin, per exemple, en un pla de negoci. Pot interessar-te: 9 maneres de millorar la productivitat a l'empresa Com s'interpreten els resultats d'una DAFO? Hi ha dues maneres d'interpretar una anàlisi DAFO: ● Anàlisi imparcial. Resulta complex enfrontar-se a la realitat de l'empresa de manera imparcial i objectiva, però cal fer-ho perquè després de fer aquest estudi es puguin prendre decisions efectives. Cal evitar la tendència a minimitzar les debilitats i les amenaces que poden afectar la companyia, o a fer una estimació molt més positiva de les fortaleses i de les oportunitats del negoci. ● Anàlisi comparada. És recomanable comparar els resultats de la DAFO d'una empresa amb els dels seus competidors per determinar on es pot aconseguir més avantatge. D'aquesta manera, es pot obtenir una visió integral de la realitat d'una indústria. Depenent de la variable DAFO a què s'atorgui un pes més gran, les possibles estratègies de negoci que es poden dur a terme són: ● Supervivència. L'esforç més gran es destina a les amenaces, de manera que s'hi pugui fer front sense que les debilitats es vegin més perjudicades. ● Defensa. Prioritza les fortaleses per defensar-se davant de les amenaces. ● Atac i posicionament. Intenta treure el màxim profit de les fortaleses pròpies i de les oportunitats que es trobin en el mercat. Reorientació. En cas que la via que s'hagi triat per aconseguir l'objectiu no sigui profitosa, s'ha de reflexionar per cercar alternatives per a les empreses i corregir les debilitats que puguin suposar un retard per a l'estratègia.

2022/07/06 10:14:16

https://estardondeestes.com/movi/ca/articles/com-interpretar-una-analisi-dafo

mC4

Informació sobre el registre d'ADN caní - Ajuntament de Cornellà Informació sobre el registre d'ADN caní Informació sobre el registre d'ADN caní Com s'ha de registrar l'ADN del meu gos? A quines clíniques es pot fer la prova? https://www.cornella.cat/ca/viure-a-cornella/convivencia-i-espai-public/salut-publica/proteccio-de-la-salut/tinenca-animals-de-companyia/informacio-sobre-el-registre-adn-cani https://www.cornella.cat/@@site-logo/00-portada-ajcornella_03.png Com s'ha de registrar l'ADN del meu gos? A quines clíniques es pot fer la prova? L'Ajuntament de Cornellà va iniciar a principis de desembre de 2021 una campanya informativa sobre la implantació d'un registre obligatori d'ADN per a tots els gossos de la ciutat segons es recull a l'Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana, als articles 92 i 95, on s'estipula l'obligatorietat d'identificació dels gossos, tant per microxip homologat com per patró d'ADN. El registre de l'ADN es realitza després de la identificació per microxip i del tràmit d'alta al cens d'animals domèstics de companyia. El registre d'empremta genètica es realitza mitjançant una prova de saliva indolora, el cost de la qual és de 40€. Els propietaris de gossos poden comprar el val que cal presentar a les clíniques que s'han subscrit a la iniciativa des del següent enllaç (en cas de dubte, podeu seguir els passos indicats a Com s'ha de formalitzar el pagament de la prova d'ADN?): https://tpv.adncanino.es/cornelladellobregat Aquestes són les clíniques veterinàries adscrites a la iniciativa i que accepten el val. Creu Blava Veterinaris Camí del Mig 20, Sant Joan Despí 933739064 Mapa Clínica Veterinària Torreblanca C. Torreblanca 10 - Local 4, Sant Joan Despí 636560232 Web S'ha d'anar a qualsevol de les clíniques veterinàries adscrites per realitzar a la mascota la prova que permet incloure la seva empremta genètica al Registre. Finalment, el propietari rebrà una placa amb un QR identificador de l'animal. Aquesta campanya és possible gràcies a la col·laboració d'aquestes clíniques veterinàries de Cornellà i del seu entorn. A finals de març de 2022, ja són 1.537 els animals censats que han incorporat el registre d'ADN a la seva fitxa.

2022/06/25 01:46:42

https://www.cornella.cat/ca/viure-a-cornella/convivencia-i-espai-public/salut-publica/proteccio-de-la-salut/tinenca-animals-de-companyia/informacio-sobre-el-registre-adn-cani

mC4

Relat "Projecte "xino-xano" " Inici > detall del relat: Projecte "xino-xano" A en Nil i a en Buzz, com a molts altres, un bon dia els arribà una carta que deia que havien estat escollits per al projecte "xino-xano". Els seus pares estaven emocionats, no s'ho acabaven de creure, el repte era poder caminar i si ho aconseguien es convertirien en herois. Al dia següent es personaren al centre d'entrenament. Durant quasi 7 anys foren sotmesos a diferents proves físiques i mèdiques. Contínuament varen dur a terme un dur i rigorós entrenament. Van assolir més de 2000 hores d'estudi de diverses matèries, així com un dels altres requisits imprescindibles: més de 1000 hores de vol en avions de reacció. A poc a poc van anar superant totes les proves i per fi va arribar el gran dia. Estaven nerviosos i emocionats. Varen acomiadar-se de les seves famílies perquè el viatge que havien d'emprendre era llarg, molt llarg. Es posaren els vestits d'herois que havien estat dissenyats i fabricats especialment per a ells, perquè pogueren dur a terme la tasca que els havia estat encomanada: "caminar xino-xano". Emprengueren el viatge fins a arribar al seu destí, i tot i que les vistes eren meravelloses, patiren un llarg periple fins a arribar al lloc. Però ja eren allà, ho havien aconseguit, ni ells mateixos s'ho creien... Es prepararen per a fer el passeig. Baixaren de la nau molt ben equipats, i així fou, quan el vint de juliol de 1969, en Nil i en Buzz posaren el primer peu sobre la superfície lunar, i passejaren xino-xano força entona, mentre tota la gent del planeta estàvem expectants davant dels televisors. Microrelat per a participar al VI CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "MITJANS DE TRANSPORT". El tema del mes de febrer és: xino-xano. A mi m'ha passat el mateix [Ofensiu] que els altres comentaristes. Em pensava que tractaria d'un tema i n'ha resultat un altre que va ocórrer, per cert, l'any que em vaig casar, el 1969. Això ja sembla la prehistòria però de petita havia sentit a dir que l'home aniria a la lluna i mai m'ho vaig creure. I ja veus, tot i que hi ha dubtes. qwark | 02-03-2017 El millor del relat és que comença com una història quasi surrealista potser situada en una distopia absurda i acaba en un fet real i conegut per tots. PD: Nil i Neil són, de fet, noms diferents. Per tant, crec que no s'hauria de traduir. M'has ben enganyat! Jo que em pensava que anava d'excursionistes amb Xiruques i ves per on em surts amb la NASA i el viatge a la lluna! Final sorprenent però amb el rerefons d'un camí que llavors calia fer. Una forta abraçada. jovincdunsilenci | 16-02-2017 | Valoració: 10 Molt ben trobat, el teu relat. M'ha despitat una mica, perquè no m'esperava el final. El trobe, a més, simpàtic, i molt ben escrit i estructurat.

2022/05/17 04:12:09

https://relatsencatala.cat/relat/projecte-xino-xano/1059996

mC4

Març'10 – Fem Escola a Barcelona Aquest és el cinquè número de Fer Escola a Barcelona. Un petit aniversari. També un bon moment per fer les primeres valoracions. Fins ara, en els quatre números editats, el blog ha rebut pràcticament 9000 visites. Tenint present que cada número s'envia a unes 13.000 persones, el resultat és relativament fluix. Som conscients de l'elevat número de publicacions i informacions que en molts casos saturen els correus de totes i tots vosaltres, i que sovint, per motius diversos, part d'aquests correus no arriben al seu destinatari. En tot cas, entre la gent que rep i visita el blog, la resposta és positiva; progressivament augmenten les col·laboracions i creix també la quantitat i qualitat de les propostes que ens arriben. Fetes aquestes consideracions, el nostre objectiu a mig termini és aconseguir augmentar el número de visites i també el grau de participació. En aquest sentit creiem fonamental treballar en la difusió del bloc. Un objectiu que hauríem de compartir entre tots els que tinguem interès que aquesta eina de comunicació entre docents de la ciutat de Barcelona arribi al major número de persones. Dèiem que el número de col·laboracions i propostes poc a poc va augmentant. En aquest sentit, des del mes de gener hem incorporat dues noves seccions: Estampes psicopedagògiques – articles de l'inspector i escriptor Jordi Font, amb el seu característic estil irònic i provocador – i Efemèrides, la puntual col·laboració de Mariona Rivalta que ens convida a reviure i reflexionar sobre fets històrics relacionats amb l'educació i la ciutat. Creiem important fer aquestes breus ullades al nostre passat immediat; sovint ens serveixen per entendre millor el present. Un dels temes que tractem en aquest número és el de la formació d'adults. I ho fem de la mà d'una mestra històrica, la Raimunda Pàmpols. Ella ens parla de les seves vivències, dels seus records de les primeres aules de formació d'adults, que han evolucionat tant respecte de les actuals, un tema que sens dubte mereixerà ser tractat de nou en el nostre blog a partir de les seves perspectives de futur. Fer Escola a Barcelona, passat, present i futur de l'educació a la ciutat a través de les vostres opinions, dels vostres consells, de les vostres propostes; el petit aniversari d'un projecte per aprendre els uns dels altres que, número rere número, s'ha d'anar fent una realitat cada cop més estesa, més arrelada. 2 comentaris a "Març'10" 19/03/2010 a les 9:14 Felicitacions per aquests bloc, que reflecteix com l'escola avança donant resposta a les necessitats actuals. Escola,societat i futur sempre juntes i Endevant 21/03/2010 a les 17:56 Quisiera saber cómo se puede hacer para que haya escuelas con horario continuo (9 a 14hs), de modo que los niños no estén obligados a hacer un horario "de oficina" que resulta demasiado para la mayoría de ellos. No soy catalana y me asombra que nadie haga nada al respecto, cuando en general el horario escolar es más breve en el resto de España y de Europa, y cuandoe stá visto el mal resultado que este horario monstruoso tiene en la educación escolar. Y ni empecemos a hablar de los deberes…

2022/01/18 23:17:32

https://bloc.edubcn.cat/2010/03/marc10/

mC4