text
stringlengths 126
187k
| timestamp
stringlengths 19
19
| url
stringlengths 15
5.72k
| source
stringclasses 1
value | edu_score
int64 3
5
|
|---|---|---|---|---|
MARTA PONS DE VALL I ALOMAR – Testimonios para la Historia
Portada » PC, 18è VOLUM. Recerca Científica » MARTA PONS DE VALL I ALOMAR
Sra. Marta Pons de Vall i Alomar
MARTA PONS DE VALL I ALOMAR
"Sens dubte, la manera més efectiva de protegir el secret empresarial és la via contractual"
Marta Pons de Vall exerceix d'advocada al bufet d'advocats Gómez-Acebo & Pombo, com a especialista en dret farmacèutic. Té una àmplia experiència en el sector farmacèutic fruit de la dedicació en diversos bufets i també en la indústria farmacèutica. "Quan era estudiant de dret ja m'interessava tot el que estava relacionat amb el món de les patents. Aquestes tenen una rellevància especial dins del camp farmacèutic. Al 1986, quan acabava la carrera, es va reformar la Llei de Patents, que va establir la possibilitat de patentar els productes farmacèutics, una solució que fins aleshores a Espanya havia estat inviable. Des d'un bon començament vaig voler involucrar-me en aquell terreny del tot incipient al nostre país."
En finalitzar la carrera de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, va obtenir una beca de la Generalitat de Catalunya per seguir uns estudis de postgrau al Col·legi d'Europa de Bruges. "Allà vaig formar-me en dret europeu. Aquells coneixements van ser molt profitosos per a mi, perquè la Llei del Medicament que avui regeix a Espanya es basa en directives comunitàries. Actualment, per obtenir l'aprovació d'un producte farmacèutic es poden seguir dos processos diferents: l'estatal o el centralitzat. Aquest últim és vigent en tota la Unió Europea, per aquest motiu disposar d'una formació en dret europeu és essencial per a la meva dedicació professional."
Els coneixements de Marta Pons de Vall s'han consolidat a partir de la participació activa en el sector farmacèutic. "Vaig reforçar la meva formació universitària gràcies a l'experiència adquirida amb els clients i especialment durant tres anys de treball als Laboratoris Almirall Prodesfarma, SA, on vaig col·laborar amb professionals que tenien formació científica: biòlegs, químics o metges. També el contacte amb el client és fonamental per acabar de formar-se, ja que conèixer-ne les necessitats t'impulsa a assolir nous coneixements. La recerca farmacèutica es desenvolupa dins d'un marc legal molt estricte; per aconseguir l'aprovació d'un medicament s'ha de superar una sèrie d'etapes regulades per llei. Els advocats som qui podem indicar als científics quin procés han de seguir per superar aquests requisits legals."
Arran de la seva trajectòria professional en el sector de la propietat industrial, la dedicació de Marta Pons de Vall ha anat derivant cap a temes relacionats amb la contractació. "El món de la recerca farmacèutica és molt dinàmic en aquest sentit. La gent creu en l'estereotip del domini de les grans multinacionals, però no funciona ben bé així. Evidentment, les multinacionals hi tenen el seu pes específic, però avui en dia la recerca és tan complexa i tan costosa que cada vegada proliferen més les petites empreses biotecnològiques que focalitzen la seva investigació en una única molècula o família de molècules. Els descobriments s'acostumen a fer en una fase molt embrionària del projecte i aquestes empreses no tenen recursos econòmics suficients per acabar el desenvolupament del producte ni per comercialitzar-lo. Aquesta situació provoca que necessitin la col·laboració d'altres empreses més grans per concloure el projecte. Per aquest motiu aquest sector es converteix en un cosmos on tothom necessita la col·laboració de tothom: els més grans necessiten els més petits perquè són els que realitzen recerques embrionàries, i els petits requereixen els grans per acabar el seu desenvolupament. És un mercat basat en la col·laboració."
Una part molt important del volum de feina de Marta Pons de Vall consisteix a elaborar contractes per regular les relacions entre companyies farmacèutiques. "És una contractació molt complexa perquè les inversions econòmiques són molt elevades. L'empresa que s'ocupa de fer la recerca aspira a recuperar el capital invertit, i la que es fa càrrec de la comercialització del producte confia a obtenir-ne un bon rendiment. Totes les parts s'hi juguen molt. Això ocasiona que la contractació sigui molt delicada i costosa."
Quan es tracta de realitzar contractes en fase de desenvolupament, el producte encara no ha estat aprovat i és probable que encara faltin anys perquè surti al mercat. "En aquest cas existeix una complexitat en matèria de patents. Es tendeix als contractes globalitzats, però no tots els mercats es regeixen per les mateixes normatives i, per tant, els advocats ja sabem en quins països seran més efectius. El sector farmacèutic està dominat per uns elements de gran complexitat, però és precisament això el que el fa tan interessant."
En aquest àmbit, es tendeix a seguir un model de contractació anglosaxona: "Els contractes poden ser molt extensos ja que els anglosaxons no empren un dret positiu tan desenvolupat com nosaltres. Per altra banda el contracte pot arribar a tenir moltes variables: el desenvolupament podria fallar o la comercialització podria tenir més èxit en alguns països que en d'altres. Tots aquests aspectes s'han de tenir en compte de manera molt meticulosa."
Un dels aspectes més enriquidors de la contractació farmacèutica és el seu objectiu: ambdues parts s'uneixen per assolir un guany recíproc. "Tots els implicats hi tenen alguna cosa a guanyar. Són contractes que normalment tenen una durada llarga -15 o 20 anys aproximadament, o més-; en aquest període, les dues parts col·laboren amb un interès parell. Els advocats no hem d'actuar de manera agressiva, ens hem de mostrar com a bons negociants. És un procés en què no existeixen contrincants, tenim l'obligació d'arribar a un acord el més equilibrat possible per a ambdues parts. Normalment, en els contractes es preveu quins seran els tribunals competents en cas d'existir desavinences i, en la gran majoria dels casos, es tendeix a l'arbitratge en una zona o país neutral. Acudir a un jutge ordinari podria suposar topar amb un cert desconeixement del sector perquè estem parlant d'un camp molt específic. Val a dir que en cas de desacords i conflictes, l'entesa entre les parts implicades acostuma a predominar."
Els contractes de confidencialitat són un puntal bàsic en el món de la recerca. "La informació té un valor incalculable i és imprescindible protegir-la. S'ha de ser molt prudent i vetllar pel secret empresarial en qualsevol supòsit de revelació. És aconsellable que els contractes de confidencialitat se subscriguin per un període molt llarg. La informació s'ha d'utilitzar de manera restringida i és essencial que qualsevol empresa que vulgui protegir els seus coneixements imposi el deure de mantenir el secret. Un secret que no tan sols ha d'implicar el personal de l'empresa, sinó també qualsevol persona amb qui l'empresa mantingui una relació comercial o d'assessorament científic, o, fins i tot, els visitants que hi pugin acudir. Sens dubte, la manera més efectiva de protegir el secret empresarial és la via contractual." | 2021/10/18 07:51:58 | https://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/marta-pons-vall-i-alomar/ | mC4 | 3 |
Virginia Eubanks: "Ser pobre és una feina a temps complet"
Entrevista a la investigadora i autora de 'La automatización de la desigualdad'
Economia 07/11/2021
Virginia Eubanks és l'autora del llibre 'La automatizacion de la igualdad' FRANCESC MELCION
BarcelonaJa duia anys d'investigació i diverses visites a testimonis d'arreu dels Estats Units quan una desgràcia personal va donar a Virginia Eubanks la confirmació final de la seva tesi. A la seva parella la van atracar i la pallissa va desfigurar-li la cara. Però després d'un procés quirúrgic llarg i una recuperació dolorosa es van trobar que l'assegurança mèdica els reclamava milers de dòlars pel tractament. Després de batallar van aconseguir que l'asseguradora digués que simplement s'havia tractat d'un error tècnic. Per a Eubanks, investigadora i professora associada de ciències polítiques a la Universitat d'Albany, aquesta excusa era només un altre símptoma de com en qualsevol moment un sistema governat per algoritmes pot deixar feta miques la vida d'una persona de classe obrera. El resultat és La automatización de la desigualdad, que publica en castellà l'editorial Capitán Swing.
Fins a quin punt aquesta experiència va influir en el que explica al llibre?
— Això va passar el mateix mes en què vaig començar a escriure el manuscrit. Més que una inspiració era el punt final d'una frase molt llarga. Va reafirmar algunes de les pors que tenia sobre el sistema, però la meva feina en aquest tema ve de molt enrere. Vaig començar a investigar sobre tecnologia i justícia social als 90. Probablement el moment clau va ser quan treballava en una comunitat per a dones amb rendes baixes a Troy, Nova York, per donar-los formació en tecnologia. Després d'un any, elles mateixes em van dir "Virginia, creiem que ets molt maca, però totes les preguntes que ens fas són estúpides i no tenen res a veure amb la nostra vida". El seu problema no era tant que els faltés accés a la tecnologia, sinó que la tecnologia sempre els negava l'accés.
Quins exemples li van explicar?
— Descrivien interaccions amb eines digitals de l'administració pública per aconseguir un habitatge social, feines de remuneració baixa o visites amb Afers Socials. M'explicaven com havien entrat a les oficines per demanar ajudes que sabien que els pertocaven, mentre el treballador social s'havia d'amagar darrere l'ordinador per dir-los que no apareixien al sistema. No puc imaginar haver de passar pel procés que vaig patir jo amb múltiples fronts oberts o per a diverses persones d'una mateixa família. És heroic. Ser pobre és una feina a temps complet.
Què ha suposat que els sistemes d'ajudes socials estiguin cada cop més informatitzats?
— Acostumem a pensar que un ordinador és més objectiu i neutral que una persona a l'hora de prendre decisions. Però això menysté el fet que aquestes eines estan dissenyades per éssers humans en sistemes polítics concrets i amb objectius polítics concrets. Una de les creences als Estats Units és que aquestes eines incrementen l'eficiència, que ajuden a detectar casos de frau i d'abús en les peticions de subsidis. Però per això mateix construeixen murs i fan la porta més estreta. Estan dissenyades per negar a les persones més vulnerables ajudes que els pertoquen per llei.
Fa molt èmfasi en un prejudici que hi ha en la base d'alguns d'aquests sistemes informatitzats: si ets pobre, alguna cosa deus haver fet malament.
— És una idea que ens expliquem sobre la pobresa, que només afecta un percentatge petit de persones probablement amb alguna patologia i que deuen haver fet alguna cosa dolenta. Les dades ens diuen que això no és cert. El 51% dels nord-americans estaran per sota del llindar de la pobresa en algun moment de la seva vida adulta i gairebé el 64% rebrà ajudes socials d'algun tipus. Ens hauríem de preguntar per què estem gastant tant temps i energia en fer un diagnòstic moral per decidir si les persones mereixen o no ajuda. És tan fàcil com plantejar una línia de la qual ningú no hauria de baixar, com tenir accés a cobertura mèdica.
També hi ha un biaix racial i de gènere.
— Als Estats Units és més fàcil ser pobre si has nascut pobre, però també si ets una persona negra o estàs cuidant alguna altra persona, siguin els fills petits, els teus pares o un familiar amb una discapacitat o un problema de salut mental. Aquestes són les coses que ens fan pobres, les que fan que ens preocupem dels nostres. Però aquesta no és una bona manera de ser útil per al capitalisme, només de ser bona persona.
Al llibre proposa un codi ètic per a programadors com a possible solució, però recentment ha canviat una mica la seva opinió. Per què?
— És que és important, però una part molt petita de la solució. Crec que el canvi vindrà de les persones que estan directament afectades per aquesta situació i dels moviments socials. Als Estats Units finalment estem tenint un debat sobre quantes decisions polítiques hem subcontractat als ordinadors. | 2022/05/21 06:30:02 | https://www.ara.cat/economia/pobre-feina-temps-complet_128_4165503.html | mC4 | 3 |
Dan (fill de Jacob) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estàtua de Dan a l'[[Sant Joan del Mercat
Dina, Josep, Leví, Judà, Benjamí, Neftalí, Simeó, Zabuló, Rubèn, Gad i Issacar
Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Neftalí, Gad, Aser, Issacar, Zabuló, Dina, Josep i Benjamí (germans)
Segons el Gènesi, Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Bilhà, una esclava de Raquel, esposa de Jacob.[1] Els seus descendents formarien la Tribu de Dan.
Dan es va casar i va tenir un fill a qui anomenà Huixim.[2]
Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i van dir al seu pare que havia estat mort per una fera. Quan van arribar temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà van trobar el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte.[3] | 2022/06/26 06:57:11 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Dan_(fill_de_Jacob) | mC4 | 3 |
Esdeveniments for 31 gener, 2020 | El Culturista
Agenda del Friday 31/01/2020
http://bit.ly/2Xnk6HT
En Lau és un viatger incansable que, després de recórrer tots els països del món, necessita trobar nous mons per descobrir, amb l'ajut de la seva vella mare i un antic diari de viatges del seu besavi descobreix els com anar als països fantàstics. D'aquesta manera viatjarà al país dels lleugers, al dels ploramiques; coneixerà […]
Quan: 31 de gener, 1 i 2 de febrer. Diferents horaris
http://bit.ly/363UJgK
Diu la llegenda que Escòcia es va formar gràcies a la Bruixa Blava i les seves germanes. Van fer les muntanyes i els llacs, i per viure segles es banyaven en un pou secret. Però van arribar el humans i cada cop quedava menys aigua. Només va sobreviure la Cailleach, la Bruixa Blava.
Quan: CC Vallvidrera 31 de gener a les 17.30 (Gratuït) / L'Espiga de les Corts 22 de març a les 11.30
On: Centre Cívic Vallvidrera i L'Espiga de Les Corts (Barcelona)
Preu: 6€ adults / 4€ infants
Taller familiar: Plastilina conductiva
http://bit.ly/2GpqVRr
Aprendrem el funcionament d'un circuit i de la conductivitat, i a més, farem servir la imaginació i la creativitat per dur a terme un monstre amb plastilina conductiva i leds. I encara més: Ens endurem a casa la recepta de la plastilina.
Quan: 31 de gener de 18.00 a 20.00
Escornabots pirates
Els escornabots són petits robots educatius reproduïbles. Amb ells aprendràs a configurar circuits, a analitzar l'espai i a passar-ho molt bé amb petits reptes. | 2020/07/09 10:26:33 | https://elculturista.cat/agenda_familiar/2020-01-31/ | mC4 | 3 |
La Revolta Escolar torna amb 16 talls de trànsit el 14 de gener
La Revolta Escolar torna el 2022 amb 16 talls de trànsit aquest divendres
Reivindiquen la pacificació dels entorns escolars i el foment de la mobilitat sostenible per reduir la contaminació
Núria Llabina | dimecres, 12 de gener del 2022, a les 11.41
La Revolta Escolar torna aquest 2022 amb talls de trànsit al voltants de 16 escoles el proper divendres 14 de gener a les 16.30 h. La mobilització reivindica una vegada més la pacificació dels entorns dels centres escolars i la mobilitat sostenible per reduir la contaminació. En aquesta nova convocatòria hi participen centres escolars de tota la ciutat, entre els quals hi ha l'Octavio Paz, Miralletes, Entença, Xirinacs, Els Llorers, Auró, Joan Miró, Rius i Taulet i Ramon Llull.
Els talls s'han anunciat després que a finals del 2021 es publiqués un estudi que situa Barcelona com la cinquena ciutat europea més sorollosa, per darrere de París, Londres, Roma i Madrid.
Un centenar d'escoles de Barcelona tindran l'entorn pacificat a finals del 2021
La plataforma Eixample Respira i les AFA de 58 escoles insisteixen que les actuacions que es plantegen són insuficients
4.500 famílies participen en un estudi sobre els entorns escolars
La Revolta Escolar, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha impulsat un estudi sobre els entorns escolars a Barcelona. L'estudi recull que només una de cada tres escoles té carrils bici i el 85 % de les AFA que hi han participat assenyalen problemes als accessos als centres, com ara aglomeracions a les voreres i manca d'elements protectors del trànsit.
De les escoles que han participat en l'estudi i que han entrat en el programa Protegim les escoles de l'Ajuntament de Barcelona, un 58 % s'han mostrat satisfetes, mentre que un 42 % apunten que no ha servit per millorar la qualitat de l'aire. A més, recull que el 75 % de les famílies enquestades viuen a 15 minuts caminant de l'escola i el 82 % es desplacen amb mitjans sostenibles, és a dir, a peu, en transport públic o en bicicleta (en menor mesura), mentre que menys d'un 10 % ho fan en cotxe o moto.
En l'estudi hi han participat 83 AFA i més de 4.500 famílies de 180 escoles diferents. S'hi analitza la xarxa viària dels entorns dels centres, els accessos i la mobilitat de les famílies.
Un vídeo del Bicibús de l'Eixample es fa viral a tot el món
Hi ha més d'un miler de comentaris demanant que la iniciativa s'implanti a ciutats com Viena, Londres, Melbourne o Washington
— contaminació acústica — contaminació atmosfèrica — escoles — manifestacions a Barcelona — protestes — trànsit | 2022/01/27 18:24:52 | https://beteve.cat/societat/revolta-escolar-torna-2022-quinze-talls-de-transit-14-de-gener/ | mC4 | 3 |
En aquesta nova edició de trobades pedagògiques per a professionals de l'educació i la sanitat a terres gironines van ser les companyes, Ana Garcia i Mercè Segarra les que van apropar els coneixements amb relació a la part de Visió. Des de la part optomètrica es va fer un repàs dels requisits visuals per aprendre a llegir i aprendre el concepte de número, així com explicar els requisits visuals per llegir, per aprendre i calcular sense comptar.
A continuació el professor de Didàctica de les Matemàtiques de la Universitat de Girona (UdG), Àngel Alsina, va compartir amb els assistents la competència matemàtica i el sentit numèric a les primeres edats. Aportant algunes propostes de com s'ha de treballar la competència matemàtica a l'aula d'infantil i primària i quins recursos i estratègies ajuden per treballar el sentit numèric a l'aula.
La sessió va finalitzar amb una posada en comú dels coneixements compartits de forma interdisciplinària i que permet complementar la formació dels professionals davant de les diferents dificultats d'aprenentatge dels més petits. | 2021/02/27 22:27:20 | https://www.acotv.org/ca/noticies/82-trobada-pedagogica-girona.html | mC4 | 3 |
Darrera setmana per inscriure's a l'Escola Municipal de Música | Web de notícies de l'Ajuntament de Martorell
Dv, 25 juny 12:20
Inici Actualitat Societat Darrera setmana per inscriure's a l'Escola Municipal de Música
Darrera setmana per inscriure's a l'Escola Municipal de Música
El proper divendres, 24 de maig, tanca el període de preinscripció per al curs 2019-20 a l'Escola Municipal de Música. Aquest any, s'ofereix música per a nadons, sensibilització musical, ensenyament bàsic i avançat, aprofundiment, ensenyament per a adults, conjunt instrument i coral. A més, cursos de guitarra, piano, clarinet i saxòfon. Les classes s'impartiran a Cal Nicolau, l'Escola José Echegaray i, com a novetat, a l'Escola Lola Anglada.
L'ensenyament bàsic, de 8 a 13 anys, aportarà coneixements de les eines bàsiques de la música i la participació en conjunts instrumentals. En el curs d'aprofundiment, de 14 a 18 anys, i en el d'adults, a partir de 19 anys, els inscrits desenvoluparan diferents aspectes musicals com a eina per a la pràctica instrumental no professional. El curs de nivell avançat està dirigit a alumnes, de 14 a 18 anys, que es vulguin dedicar professionalment a la música. El conjunt instrumental o coral, a partir de 12 anys, és per aquelles persones que vulguin participar en un grup musical de l'escola o combo.
A l'Escola José Echegaray, es farà el curs de sensibilització de 6 i 7 anys, un curs de guitarra, un de piano, un de clarinet o saxòfon, per a nens i nenes de 8 a 14 anys. Com a novetat, enguany l'Escola Lola Anglada allotjarà un curs de guitarra de 8 a 14 anys.
Article anteriorEl Sala5 Martorell empata 'in extremis' i haurà de posposar el campionat de lliga i l'ascens | 2021/06/24 22:20:33 | https://noticies.martorell.cat/darrera-setmana-per-inscriures-a-lescola-municipal-de-musica/ | mC4 | 3 |
Joan d'Orleans (duc de Guisa) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Joan d'Orleans (duc de Guisa)
4 setembre 1874
25 agost 1940 (65 anys)
Dreux Royal Chapel (en)
Fourth House of Orleans (en)
Enric d'Orleans
Robert d'Orleans , Francesca d'Orleans
Henri d'Orléans, Maria d'Orleans i Marguerite d'Orléans
Joan d'Orleans, duc de Guisa (París, 1874 - Larache, 1940) fou príncep de sang de França i cap de la casa reial dels Orleans, considerat pels orleanistes com a rei titular de França sota el nom de Joan III. Portà el títol de duc de Guisa.
Nascut el 4 de setembre de l'any 1874 a París, essent fill del príncep Robert d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans. Essent nét, per via paterna, del príncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin i per via materna del príncep Francesc d'Orleans i de la princesa Francesca Carolina del Brasil.
L'any 1899 es casà amb la princesa Isabel d'Orleans, filla del príncep Felip d'Orleans i de la princesa-infanta Maria Isabel d'Orleans. La parella tingué quatre fills:
SAR la princesa Isabel d'Orleans, nascuda el 1900 a Larache i morta el 1983 a París. Es casà en primeres núpcies amb el comte d'Harcourt i en segones núpcies amb el príncep Pere Murat.
SAR la princesa Francesca d'Orleans, nascuda el 1902 a Larache i morta el 1953 a París. Es casà amb el príncep Cristòfor de Grècia.
SAR la princesa Anna d'Orleans, nascuda el 1906 a Larache i morta el 1986 a Florència. Es casà amb el príncep Amadeu de Savoia-Aosta, tercer duc d'Aosta.
SAR el príncep Enric d'Orleans, nascut a Larache el 1908 i mort el 1999 a París. Es casà amb la princesa Isabel del Brasil.
L'any 1926 esdevingué cap de la casa reial dels Orleans a conseqüència de la mort del príncep Felip d'Orleans sense descendència. Felip era cunyat del duc de Guisa, ja que aquest es casà amb la seva germana. Des de 1926 i fins a 1940, any de la seva mort, el duc de Guisa fou el cap dels Orleans.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan d'Orleans
BNF: cb12574880d
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_d%27Orleans_(duc_de_Guisa)&oldid=21396958» | 2020/07/08 15:28:49 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_d%27Orleans_(duc_de_Guisa) | mC4 | 3 |
Podem sobreviure sense un telèfon mòbil? | SendGift
Podem sobreviure sense un telèfon mòbil?
dg., 19 de de juliol de 2020
Recordes que durant la teva infància ningú tenia telèfon mòbil i podíem viure igual que ara? Fins i tot, potser érem més feliços, ja que teníem menys preocupacions i menys estímuls.
El telèfon mòbil s'ha convertit en una part molt important de nosaltres, ens acompanya a qualsevol lloc, però ha arribat un moment en què no podem viure sense ell? ¿Pot ser que el nostre estat d'ànim depengui exclusivament del telèfon mòbil? Sabem viure i moure'ns sense ell?
I és que el mòbil avui en dia ja no és com abans, que només es feia servir per trucar i pràcticament en cas d'emergència. A dia d'avui és la nostra forma de comunicar-nos amb les persones que ens importen, ens acompanya quan sortim a fer esport, podem respondre a correus electrònics, escoltar música, gaudir de qualsevol joc en qualsevol moment, i molt més.
Multitud d'aplicacions ens permeten realitzar totes aquestes accions i moltes més, i això ens crea una dependència al nostre telèfon mòbil, fins al punt que per exemple, no som capaços d'agafar el cotxe o moure'ns enlloc sense utilitzar Google Maps.
Una aplicació de gran utilitat, sí, però és una arma de doble fil, ja que abans els nostres pares o avis aprenien a orientar-se per trobar llocs on mai havien estat. Nosaltres no sabem el que és l'orientació i mentre existeixi Google Maps mai aprendrem a orientar-nos.
La transformació digital en què estem immersos a dia d'avui fa que el món avanci tan ràpid que ni tan sols ens adonem de les accions que fem o de com ens comportem, però de vegades és important parar i reflexionar.
Preguntar-nos si ho estem fent bé, si la tecnologia realment ens està ajudant a avançar però alhora ens està fent perdre altres coses que fins fa poc formaven part de la nostra vida quotidiana.
És de vital necessitat preguntar-nos on estem, cap a on volem anar, si estem gaudint del camí i si som feliços ara mateix. | 2022/05/28 23:51:07 | https://www.sendgift.io/ca/blog/post42/Podem-sobreviure-sense-un-telefon-mobil | mC4 | 3 |
Hivernacle | Centre de jardineria, Serveis de Jardineria | Pàgina 2
Inauguració: 18 de setembre de les 11h fins a les 14h.
Passi de la col·lecció d'imatges titulada "Flash-Flower" (Només durant la inauguració).
Dates: Del 18 de setembre fins al 31 d'octubre del 2010.
En horari comercial de l'Hivernacle.
Aprofitant el creixent interès de l'autor per la natura i que estem a l'any 2010, declarat per l'ONU com l'Any Internacional de la Biodiversitat, JB Cunillera pretén aportar el seu petit granet de sorra reunint una dotzena d'imatges en les quals intenta captar d'una manera plàstica, instants on s'interrelacionen alguns dels éssers vius més petits d'aquesta gran diversitat biològica, de la qual també formem part nosaltres i hem de saber conservar.
L'autor: Nascut a Barcelona, de molt jove s'interessa pel món de la fotografia i del viatge, gràcies a conèixer el fotògraf Tino Soriano a través del seu pare que en aquesta mateixa època li regala la primera rèflex, una Nikon F1 de 2 ª mà. La seva formació a nivell autodidacta a través dels consells i les fotos d'en Tino, l'amplia posteriorment a base d'ajudar a fotògrafs professionals i d'assistir a cursos temàtics. Fins arribar a l'actualitat on a part de fotògraf treballa principalment d'operador de càmera en vídeo i TV.
Publicat dins de events, exposicions
Etiquetat biodiversitat, exposicions, fotografia, hivernacle, JB Cunillera
Posted on 28/07/2010 | Deixa un comentari
Aquest setembre t'oferim activitats a l'Hivernacle perquè puguis aprendre, divertir-te i passar una bona estona en un marc incomparable.
Aprendre receptes de cuina creativa, vegetariana… Aprendre sobre plantes medicinals, fer els teus propis remeis i la teva pròpia cosmètica… Aprendre a cultivar un hort urbà i poder gaudir després dels teus propis productes… I fer-ho envoltat de verd, de plantes, d'armonia… al mateix Hivernacle!
Això és una pinzellada de tot el que t'oferirem.
Estigues atent i no t'ho perdis!!
Publicat dins de events, hivernacle
A l'Hivernacle han arribat les rebaixes. Passa-t'hi i descobreix les increibles oportunitats que t'oferim!
– capsetes de tes, 40% dte.
– Roba per la llar: estovalles, camins, individuals… 20% dte.
– Tota la resta d'articles de l'espai zen: incens, espelmes, llibres, sobres d'olor, cremadors… 10% dte.
Publicat dins de general, Oportunitats
Posted on 25/06/2010 | Deixa un comentari
El proper diumenge dia 4 de juliol a les 12h esteu tots convidats a la presentació de les samarretes de la nova temporada.
Preus especials i una copeta en un espai impressionant.
Ens veiem a l'hivernacle!
Publicat dins de events, exposicions, hivernacle
Posted on 13/06/2010 | Deixa un comentari
A l'Hivernacle et proposem un taller de cuina vegetariana.
Aprèn noves receptes, noves maneres de cuinar i després gaudeix degustant tot el que has preparat.
S'entregarà també un dossier amb totes les receptes.
El taller es realitzarà si som entre 10 i 12 persones. Si no és així es proposaran noves dates per tal de cobrir totes les places.
Publicat dins de cuina, tallers
Posted on 31/05/2010 | Deixa un comentari
Sembla que ja tenim la calor bastant a sobre. I el que ve més de gust ara són begudes fresquetes que ens ajudin a portar-la millor.
A l'Hivernacle tenim uns tes i unes teteres amb els que pots fer uns tes gelats fantàstics.
Aquí et deixem una de les receptes que podràs provar el 12 de juny, el dia del Comerç al Carrer, a la nostre paradeta i a l'Hivernacle mateix. Més endavant et confirmem horaris i la posició exacte que tindrà la nostra paradeta.
Te negre gelat amb préssec i menta verda
un préssec
10 fulles de menta verda fresca
una cullerada sopera de sucre (o al vostre gust)
dues piràmides (o bossetes) de te negre
bullim l'aigua i hi afegim el te. Ho deixem en infusió, hi afegim el sucre, que es desfarà millor si l'aigua està calenta, i després ho deixem refredar. | 2018/07/21 19:05:27 | https://hivernacle.wordpress.com/page/2/ | mC4 | 3 |
Convertiu les vostres llantes antigues en el pou únic perfecte - Històries
Convertiu les vostres llantes antigues en el pou únic perfecte — 2022
Molts articles no perden mai del tot la seva utilitat. Encara que no puguin complir el seu propòsit original, això no vol dir que hagin fet tot el possible. De fet, cada vegada hi ha més persones que busquen nous propòsits per als seus objectes antics. Un creatiu exemple més endavant DIYjoy consisteix a utilitzar una llanta de pneumàtics vella per fer un foc veritablement únic per al jardí del darrere.
Aquest procés forma part d'un tendència agafant impuls conegut com upcycling. Tot i que el reciclatge implica convertir articles realment indesitjables com els residus en material reutilitzable, el reciclatge ascendent és diferent. Encara esteu reutilitzant un material que d'altra banda es descarta, però el reciclatge en concret implica crear una cosa d'un valor superior. Quan ja no es necessita una llanta de pneumàtic, hauria de ser el final. Però mitjançant el reciclatge ascendent, canvieu un tros d'escombraries per un element funcional nou.
Un pou de foc de llantes de pneumàtics és tan senzill com ells
Els fogons fets amb llandes de pneumàtics de cotxes us permeten reciclar articles rebutjats / DIY Joy Projects i Creative Ideas
repartiment de perduts a l'espai
Els nous artesans poden submergir els peus al món del bricolatge amb un projecte senzill que els deixa sentir-se recompensats. Els veterans poden gaudir d'un projecte de reciclatge que crea un diferència molt visible entre vell i nou. Al cap i a la fi, pujar en bicicleta definició especifica un augment del valor de l'article antic.
RELACIONATS : 28 tècniques creatives per plegar tovallons
so de la música de Debbie Turner
L'ús d'una llanta de pneumàtic de cotxe retirat segur que s'adapta a aquesta definició. Potser en teniu a mà al garatge. Però si no ho feu, també està bé. En aquest cas, DIYjoy suggereix anar a un dipòsit de deixalles per veure si poden deixeu anar els seus . Això, assenyala el lloc, pot costar només uns pocs dòlars.
A partir d'aquí podeu personalitzar la vostra creació per adaptar-la als vostres gustos ... literalment!
Projectes com aquest permeten algunes creacions personalitzades realment úniques / Les Schwab
El preu és correcte
Per descomptat, no totes les llandes dels pneumàtics són iguals, de manera que tampoc no hi haurà dos focs iguals. Un factor important a tenir en compte és la mida. Les llandes típiques dels pneumàtics del cotxe seran més petites, així que espereu que surti un foc de foc més compacte. No obstant això, si ho aconsegueixes pneumàtics de camions o tractors , el foc resultant serà més gran. En definitiva, és una qüestió de preferència personal. La mida més petita deixa més espai a la propietat, mentre que la versió més gran pot donar més calor i espai per a un altre ús.
De fet, si les vostres papil·les gustatives desitgen alguna cosa fora de la graella, un pou de foc de llantes de pneumàtics (pou de pneumàtics?) Us pot ajudar. No hi ha moltes restriccions en aquest projecte. Assegureu-vos que treballeu sobre una superfície no inflamable i que no utilitzeu alumini. Una vegada que poseu la vora al seu costat, podeu perseguir-ne uns quants tipus de focs. Col·loqueu una graella a sobre a la brasa menjar , i quan no es cuina, utilitzeu una coberta de malla per evitar que les brases puguin volar a la zona circumdant. Mireu-ho en acció amb el vídeo següent. | 2022/06/26 08:15:42 | https://ca.alrm.pt/convert-your-old-tire-rims-into-perfect-unique-fire-pit | mC4 | 3 |
CONFERÈNCIES [CPNL]
Sou aquí: Els wikis del CPNL » II Jornades aprendre llengües al segle XXI. Barcelona, juny 2013 » CONFERÈNCIES
Dia 26 Guida Al·lès
Seqüències didàctiques de la Competència Lingüística
La seqüència didàctica competencial. Com són les classes quan funcionen? Com les pensem per improvisar millor? Quines eines emprem per treballar i avaluar les estructures textuals i les estratègies de comprensió?
Vaig estudiar pedagogia i faig feina (som autònoma) com a formadora en CB. He copublicat Ordinadors a les aules (Graó, 2010, un capítol sobre les CB).
He treballat tant anys en l´àmbit de l´educació formal (infantil, primària, batxillerat, cicles formatius) com al de l´educació no formal (Casal de Joves, Programa del Muchacho Trabajador a l´Amazonia Equatoriana, formadora de Save The Children i el Casal del Raval).
Interessos: estratègies de comprensió i seqüència didàctica, com aprenen els fillets, per què fracassen, com motivar-los…. me van interessar les CB perquè eren un camí per afrontar la tristesa dels fillets que estan arraconats, però ara pens que el factor clau és la motivació dels adults.
Blog: Recursos didàctics per a l´autoformació
La Guida ha preparat al GoogleDocs un diari col·laboratiu per compartir les idees, les impressions, les reflexions, els dubtes… que ens suggereixi la sessió.
Dia 27 Ana M. Margallo
La literatura, porta d'entrada a una nova llengua i a una nova cultura.
El reconeixement de la importància de la dimensió afectiva de l'aprenentatge d'idiomes ha reforçat l'aposta per la literatura en l'ensenyament de segones llengües. Aquesta conferència resumeix algunes de les raons que avalen la importància de la literatura en l'acollida lingüística i cultural dels nouvinguts. Un cop fixat el paper que pot tenir la formació literària en les classes de català per a adults, s'ofereixen algunes pautes sobre els criteris de selecció de lectures i sobre les activitats adequades per a aquest context educatiu.
Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005). He estat professora de secundària durant més de vint anys i actualment sóc professora lectora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballo amb el grup de recerca GRETEL(Grup de Recerca en Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària).
He participat en la docència del Màster Internacional en Llibres i Literatura per a Infants i Joves i en el de la Diplomatura de Biblioteca Escolar, Cultura Escrita y Sociedad en Red (UAB – UB – OEI) així com en cursos de formació permanent del professorat.
Els meus interessos investigadors se centren en l'educació literària i les meves publicacions han desenvolupat línies de recerca sobre les aportacions del treball per projectes a l'adquisició de la competència literària, la selecció de lectures literàries amb criteris didàctics, les aplicacions de la literatura a les aules amb alumnat nouvingut, el pas de les lectures adolescents a les lectures adultes i els llibres de text. Actualment estic interessada en la lectura literària en pantalla i en les pràctiques socials i escolars de lectura en l'entorn digital. | 2021/02/26 10:04:17 | https://wiki.cpnl.cat/doku.php/2jornadaens:conferencies | mC4 | 3 |
L'apoderament industrial de la dona
Barcelona Activa llança Lidera, un centre innovador destinat a les dones professionals de qualsevol sector de la capital catalana
per Marta Escobar Martí Barcelona. 02 de novembre de 2018 05:30
El 67% de les empreses catalanes tenen o cap o només una dona en la seva direcció | iStock
Apoderament i lideratge de la dona en el món de la indústria, el gran oblidat del (i pel) gènere femení. Potser perquè sempre s'ha donat per fet que la dona no pertany a aquest món o, potser, perquè ningú no ha ensenyat a les nenes que elles també poden exercir càrrecs de poder, innovar i liderar el canvi tecnològic i industrial. El panorama és desesperançador: el 67% de les empreses catalanes tenen o cap o només una dona en la seva direcció. De fet, només el 9% de les dones catalanes ocupen llocs directius, i tot tenint en compte que el 60% de l'alumnat a les carreres universitàries són dones.
Més info: Existeix un lideratge femení?
Però, "per què s'ha de justificar tant que les dones en llocs de direcció sabem treballar bé?". La vicepresidenta de l'Associació 50a50, Mar Gaya, vol fer calar el missatge que posar consciència en aquesta problemàtica és l'inici de la fi de la desigualtat, però lamenta que "no treballar en aquesta línia és la base del problema". Les dones poden ser directives. I poden ser-ho també en el sector de la indústria. Han de ser-ho.
Mar Gaya, Anna Mercadé, Carme Poveda i Sofia Lluch | MEM
Precisament per tractar aquesta qüestió, i de la mà de Barcelona Activa, neix la plataforma Lidera, que té per objectiu fomentar l'autolideratge de les dones professionals de qualsevol àmbit. Aquest és el primer pas per avançar. La plataforma ha celebrat i celebrarà diferents taules rodones amb dones líders en el seu sector per conscienciar sobre la desigualtat en tots els sectors. En aquesta ocasió, se centra en el lideratge femení en els sectors econòmics.
Treballar (igual de) bé
La plataforma, que s'adreça a les més de 500.000 dones de la capital catalana, s'estableix com a una eina perquè hi puguin accedir en el moment en què vulguin fer un pas més en la seva trajectòria professional. D'aquesta manera, qualsevol dona que ho vulgui, rebrà assessorament per als seus negocis, però també pot obtenir finançament.
Segons la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, "la visibilitat de les dones en el terreny laboral és cabdal per generar nous rol models i referents que inspirin futures generacions". Precisament en aquest sentit, sosté que "la idea és que les dones del Lidera tinguin als seu abast totes aquelles eines per desenvolupar aquelles competències dels lideratges moderns, flexibles, en equip i igualitaris".
Si no es treballa per eradicar-ho, la desigualtat s'enquistarà. Però és necessari fer-ho des de la vessant femenina i també masculina. Tant Gaya com la presidenta de l'Associació 50a50, Anna Mercadé, són conscients que es necessiten anys per revertir la situació. Però, com diu Mercadé, "les nostres filles veuran que aquest és el camí a seguir i, amb això, ja em dono per satisfeta".
Espelma en mà i una campana de vidre, Gaya l'encén, la tapa i continua parlant. Cap de les assistents de la sala saben què passarà. El seu discurs continua fluint i totes –i tots- ens submergim en el seu relat. Només hi ha dos homes a la sala i, de fet, un és treballador de Barcelona Activa i l'altre el fotògraf. La conversa els interessa i el primer es penedeix de no haver portat tot el seu equip. El missatge cala.
Gaya: "Les dones directives són més rendibles"
Gaya recorda que "les dones directives són més rendibles" i posa damunt la taula que la base per sumar forces i talent és la intel·ligència col·lectiva. "A més dones, més intel·ligència".
Però la realitat va (de moment) per un altre camí i, "a mesura que anem pujant [de càrrecs], les dones van desapareixent". Justament per aquest motiu, Gaya sosté que "les quotes són imprescindibles" i vol desmitificar la idea que serveixen per afavorir un col·lectiu perquè la realitat és que el seu objectiu és "neutralitzar que hi ha un col·lectiu que pel fet de ser senyors estan afavorits en el món laboral". Per tot plegat, reclama que "els òrgans de direcció comencin a ser paritaris", tot i que vol deixar ben clar que "aquest no és l'objectiu, sinó que ha de ser l'inici" de tot el canvi.
Quan acaba la seva ponència, Gaya ens demana si recordem l'espelma. S'ha apagat. S'ha ofegat. "Això és el que passa: les organitzacions ofeguen l'ambició i la capacitat femenina", es lamenta. La solució? "Integrar". I és que, segons el seu parer, "no arribarem a una conciliació equitativa perquè en economia domèstica, qui redueix horaris és qui guanya menys".
Perjudicis enquistats
El mateix Einsten deia que "costa més canviar un perjudici que la teoria de la relativitat". Però si no es canvien els perjudicis, a dures penes canviarà la realitat i, si no es compleix la llei, la situació quedarà silenciada.
Mercadé: "Cal fer un gran pacte per organitzar-nos la vida"
La fórmula Mercadé és clara i concisa. "Cal fer un gran pacte per organitzar-nos la vida i treballar professionalment respectant el cicle de vida dels homes i de les dones". Ni s'ha de fer creure a a les nenes que seran princeses perquè, a més, "la monarquia ja no està de moda"; ni que podran casar-se amb milionaris.
Una vegada exclòs això dels ideals de vida de les més petites, cal acompanyar-les pel camí del seu futur. Un futur que s'obre amb un munt de possibilitats per davant i en què el món de la indústria hi té molta importància.
Una de les participants de la taula rodona és l'economista de la Cambra de Comerç Carme Poveda. Ella va realitzar el primer estudi sobre la dona en el món de la indústria a Catalunya gràcies al Pacte Nacional per a la Indústria. Les dades posen els pèls de punta. Si el 1908 les dones cobraven el 50% menys que els homes, ara cobren el 26% menys. 110 anys amb una diferència només del 24%.
En el sector industrial, el panorama pinta molt negre. Segons Poveda, l'ocupació de la dona en llocs de feina del món de la indústria "mostra que hi ha una tendència a disminuir". I no només això. La majoria dels llocs on treballen tenen a veure amb administració general i no amb feines d'innovació. Però, el que és més, recorda, "la bretxa salarial és més gran en la indústria que en la resta de sectors econòmics", al mateix temps que "la indústria se n'està adonant que necessita incorporar talent femení pel producte pensat pel client i la clienta, pel disseny" i per moltes altres coses.
Poveda: "La indústria és un sector molt poc atractiu per les dones perquè als homes els ha interessat que sigui així"
Per tot això, el paper de la dona en el comitè d'empresa és essencial perquè, amb només homes, "no hi ha ningú que defensi els interessos de les dones com la maternitat, els torns o la flexibilitat". La teoria de Poveda és que "la indústria és un sector molt poc atractiu per les dones perquè als homes els ha interessat que sigui així". Si no... "per què no atrau a les dones un dels sectors que millor paga , que més estabilitat té i millors pensions?", es qüestiona.
Per atreure les nenes, cal donar-li "una utilitat social a la tecnologia". Poveda defensa que "programar per programar, no enganxa les nenes, però si treballem pel mediambient, la salut, el control de les persones... la cosa canvia. Cal ensenyar-ho a les escoles", sentencia.
Lluitar en un món d'homes
La Carol Daunert i la Sofia Lluch són també un exemple d'apoderament i lideratge. La primera és consultora de DiverInvest Asesoramiento Financiero; la segona CEO de Lluch Essence. "Per arribar a dalt, has de lluitar tant que, de sobte, et trobes que ascendeixen a l'inútil", denuncia amb picardia Duanert. "El que vesteix és el tio que se'n va de viatge i torna al dia següent, no la dona que matina per marxar i tornar el mateix dia per donar de sopar els fills".
Sofia Lluch, Carol Daunert i Mar Gaya | MEM
Daunert va estudiar enginyeria industrial i el seu pare, de cinc germans que són -tres nois i una germana que viu als Estats Units-, volia que ella portés el departament de màrqueting "després de tot el que havia estudiat". I ha aconseguit anar més enllà. "Hem hagut de lluitar molt en un món d'homes".
Mentrestant, l'empresa de Lluch exporta el 60% del seu producte i té 150 treballadors. És la tercera generació familiar que la dirigeix. El seu comitè d'empresa està format per un 60% de dones. Això compta molt i se li nota a la mirada. Lluch té experiència en la lluita de la dona en el món empresarial i sosté que "les dones que lideren departaments de recursos humans tenen molt més poder d'empatitzar que els homes" i entenen molt millor com se sent el talent femení de la seva empresa. | 2020/07/02 11:54:43 | https://www.viaempresa.cat/empresa/apoderament-dona-sector-industria_203549_102.html | mC4 | 3 |
centre catòlic mataró: Descobreix la temporada de Música Clàssica a Mataró
Descobreix la temporada de Música Clàssica a Mataró
L'Orquestra de Cambra Catalana es presenta a la ciutat de Mataró amb un concert de Nadal ben especial amb peces compostes els segles XVII i XVIII. És la primera actuació que aquesta formació fa a la capital del Maresme després d'establir la seva residència al Foment Mataroní per l'any 2018. En aquesta ocasió els acompanyarà el Cor Ciutat de Mataró dirigit per Jordi Lluch.
Marta Arbonés, sopranoRosa Maria Campasol, mezzoCor Ciutat de Mataró, director: Jordi LluchOrquestra de Cambra CatalanaJoan Pàmies, director | 2022/07/02 02:38:47 | http://www.centrecatolicmataro.cat/2017/12/descobreix-la-temporada-de-musica.html | mC4 | 3 |
Numintec. Centralita virtual para empresas en la nube Informe sobre el desenvolupament de la indústria del cloud computing | Numintec
L'Observatori Economia Digital del BBVA Research publica un interessant estudi sobre l'impacte del cloud computing i el seu futur.
L'estudi destaca que el cloud suposa la "cristal·lització d'un progrés tecnològic que uneix la consolidació de recursos informàtics mitjançant la virtualització i la seva oferta a través d'Internet". Afegeix també que "l'impacte econòmic d'aquesta nova indústria, que potencialment podria arribar a una provisió estandarditzada i a gran escala (utilities), ja ve generant impactes quantiosos sobre l'estructura de costos, oferta de productes, mercat laboral i sobre el creixement econòmic".
Un estudi de Carmen Cuesta Sainz, Javier Alonso, David Tuesta i Santiago Fernández de Lis per a BBVA Research que dóna pistes sobre els impactes i transformacions en marxa relacionats amb la indústria del cloud computing, en la qual es troba Numintec. | 2020/06/02 09:30:10 | https://www.numintec.com/ca/informe-sobre-el-desenvolupament-de-la-industria-del-cloud-computing/ | mC4 | 3 |
Teatre Principal - Autor resident
Autor resident 19/20
Amb la convocatòria d'Autor resident, el Teatre Principal pretén donar impuls a un autor o autora de procedència balear que escrigui en català i que estigui desenvolupant un projecte dramatúrgic que combregui amb les seves línies artístiques. Al llarg de la temporada 2019/2020, el binomi Rafel Gallego i Laura Marte seran els autors residents, que desenvoluparan durant el curs el projecte La brigada invisible, que pujarà a l'escenari de la Sala Petita el juny de 2020.
Són la peça invisible de la cadena. L'esquena on descansa un model predador, la lumbàlgia del turisme de masses. Les Kellys, lasquelimpian, les cambreres de pis dels hotels conjuguen conceptes que gairebé sempre van de la mà: migració, precarietat laboral, discriminació de gènere, esforços, de vegades, extrems, per guanyar-se la vida. Però des de fa uns anys les kellys representen també la lluita, organitzada, per sortir de les ombres, per assolir els estatus laborals i socials que els hi pertoquen. Un combat, mediàtic i institucional que recentment s'ha traduït en algunes victòries parcials. Aquest projecte vol posar el focus en aquesta lluita, a través dels testimonis de les úniques protagonistes possibles del relat: elles mateixes.
Amb diverses jornades de feina, l'artista Laura Marte i l'autor teatral Rafel Gallego, juntament amb el col·lectiu Kellys Union Balear, han posat en comú dubtes i certeses, expressades des de les entranyes del seu ofici, sempre baix el prisma del compromís de gènere. S'han treballat els estereotips, els prejudicis, l'explotació laboral i els riscos als quals estan sotmeses. Aquesta feina conjunta derivà en una proposta concreta sobre la confluència dialèctic-artística que elles volen per al projecte -una peça escènica on tot allò parlat i treballat servirà de fil conductor– i complementada amb activitats paral·leles –conferències, tallers, debats...-. Tot plegat, amb l'objectiu de fer més visible la causa de les kellys. | 2020/12/01 08:50:11 | https://www.teatreprincipal.com/ca/creacio-i-produccio/autor-resident/ | mC4 | 3 |
Vòrtex Vital, consciència més enllà de la matèria
BioThinking, (bioinspiració)
Aplicacions biomimètiques
Aplicacions en el disseny
Aplicacions a l'arquitectura
Aplicacions a l'ingenieria
Aplicacions en medicina
Aplicacions en educació
Aplicacions en l'empresa i economia
Date 29 abril, 2019
Heu provat mai d'observar fixament el remolí que es forma al buidar l'aigua de la pica o les giravoltes que dóna la superfície d'un riu quan s'escola entre les seves pedres? Aquests fluxos giratoris, sovint turbulents, que giren en espiral com si es tractes d'un embut en dinàmica de fluids s'anomenen vòrtex.
El seu recorregut giratori, quasi hipnòtic, ens suggereix el moviment i el canvi constant que, tanmateix, manté la seva forma en un precari equilibri dinàmic.
La vida, en bona part, respon també a aquest mateix principi.
Aquesta és la metàfora des de la qual el BSI, conjuntament amb el Barcelona Knowledge Hub de l'Academia Europaea hem construït "Vòrtex Vital", una singular proposta cultural que fusiona art i ciència per convidar-nos a reflexionar sobre què és en essència la vida, des del nivell microscòpic al còsmic, i com l'observació atenta de la natura ens aporta claus per entendre més enllà de la matèria.
Aquest acte, en el qual s'hibriden paraula, pensament i música, promou el progrés paral·lel de ciència i consciència com a element fonamental per construir un futur realment sostenible.
Una simbiosi prodigiosa
Entre les moltes formes en què la vida tracta d'organitzar el caos, l'entropia, en benefici de la seva pròpia existència, la simbiosi ocupa un lloc principal com a forma de cooperació entre dos organismes per al seu mutu benefici.
Per aquesta raó també, la simbiosi és un concepte que estarà ben present en aquest acte.
En primer lloc, perquè les visions que s'exposaran des de la ciència, en les figures de
Ramon Margalef i James Lovelock representen una visió profundament holística i simbiòtica dels éssers vius, fins al punt que aquest últim, creador de la teoria Gaia i que enguany compleix el seu centenari, contempla tot el planeta com un superorganisme viu capaç d'autoregular els seus processos fisiològics.
En segon lloc, perquè la visió que ens ofereix el pensament de Raimon Panikkar, expressada artísticament per Lídia Pujol en la part final d'aquest acte és novament una hibridació, una simbiosi, entre espiritualitat i ciència, entre Orient i Occident, de diversitat en la unicitat. Des d'aquesta perspectiva, la vida és integració harmònica entre contraris.
La necessitat d'un nou context
Els humans estem compartint una singularitat històrica en què la ciència i la tecnologia ens han portat més lluny que mai a un nivell de progrés que està modificant profundament els nostres estils de vida, de treball i de formes d'organitzar-nos en la recerca del coneixement, de l'economia, la societat i la política. Tots aquests avenços requereixen un alt nivell de consciència i responsabilitat que, clarament, no s'està donant. | 2020/12/02 00:21:08 | https://biomimeticsciences.org/ca/vortex-vital-consciencia-mes-enlla-de-la-materia/ | mC4 | 3 |
Industrials garrotxins parlen del futur de l'energia a Girona - Garrotxa Digital
Comentaris tancats a Industrials garrotxins parlen del futur de l'energia a Girona
El Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona va organitzar ahir al vespre una jornada sobre les perspectives i oportunitats professionals que tenen a dia d'avui els enginyers, dins del context econòmic actual. En aquesta jornada s'hi va poder conèixer la opinió d'experts com l'enginyer industrial i director executiu de l'empresa LC Paper 1881 de Besalú i de Franc Comino, de l'empresa Wattia Innova. Tots ells van participar a la jornada per donar resposta als problemes tècnics del futur i van voler analitzar quin és el perfil d'enginyers que busquen les empreses. | 2022/05/29 04:50:38 | https://www.garrotxadigital.cat/2014/06/27/industrials-garrotxins-parlen-del-futur-de-lenergia-a-girona/ | mC4 | 3 |
Llum verda a l'ordenança de transparència i administració electrònica de Begues - Web de l'Ajuntament de Begues
Data i hora oficial 28.06.2022 | 17:51
Llum verda a l'ordenança de transparència i administració electrònica de Begues
Divendres, 3 de de juny de 2022 a les 09:00
El Ple Municipal aprova de manera definitiva la norma pròpia que permet a l'Ajuntament de Begues consolidar la seva administració digital tot reforçant els drets de la ciutadania. La sessió de maig també va aprovar una moció a favor d'un control poblacional ètic dels senglars a Begues.
La corporació municipal ha aprovat per unanimitat la nova Ordenança de transparència i administració electrònica de Begues. Es tracta de la norma que regula la utilització dels mitjans electrònics en l'àmbit de l'Ajuntament de Begues, per tal de facilitar la consecució més eficaç dels principis de simplificació, transparència, proximitat i servei efectiu a la ciutadania.
La nova ordenança vol reforçar els drets i facilitar el compliment els deures que han de regir les relacions per mitjans electrònics de la ciutadania amb, així com ampliar els principis generals per al desenvolupament de l'administració digital, la transparència i la participació per mitjans electrònics en l'àmbit de l'Ajuntament de Begues
El text concreta les obligacions de transparència del consistori, alhora que fica les condicions d'aspectes com l'ús de la factura electrònica, i els principis d'eficiència administrativa i innovació pública.
L'aprovació definitiva va comptar amb els vots a favor de tots els regidors i regidores presents a la sessió.
La sessió plenària també va sotmetre a debat i aprovació una moció presentada pels grups municipals PSC, JxCAT i la regidora no adscrita Marta Roig per a un control poblacional ètic dels senglars a Begues. El text insta l'Ajuntament de Begues "a posar en marxa en primer lloc, sempre que sigui possible, mesures de gestió ètica per resoldre o prevenir els problemes causats pels senglars". Alhora, es recull la voluntat de l'Ajuntament de sol·licitar la seva participació en un programa d'estudi impulsar per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per estudiar la viabilitat i l'efectivitat d'un tractament d'immuno-contracepció en la població de senglars.
La moció també va quedar aprovada per unanimitat de tots els presents.
- Els textos annexats de les mocions corresponen a les propostes d'acord prèvies a la sessió. El redactat final pot haver sofert algun canvi durant el procés de debat al Ple. Podreu consultar el text definitiu, un cop certificat per la secretaria municipal, allotjat en aquest enllaç - | 2022/06/28 15:51:57 | https://www.begues.cat/actualitat/noticies/llum-verda-a-lordenanca-de-transparencia-i-administracio-electronica-de-begues.html | mC4 | 3 |
Per accedir a un lloc de responsabilitat en una empresa es precisa, entre altres qüestions, de la capacitat de suportar la pressió i de tenir coneixements en matèria de màrqueting, gestió de recursos humans o finances, aspectes que podràs estudiar amb aquest Executive MBA que et prepararà per responsabilitzar-te de l'adreça i la gestió d'una empresa.
Es tracta d'un Màster presencial ofert per la Universitat Catòlica de València que ha estat publicat en emagister.com. És una formació que començarà el proper mes d'octubre que tindrà un any acadèmic de durada.
Aquesta formació és per a mi?: A tots aquells que necessitin ampliar la seva formació per accedir a llocs de responsabilitat en una empresa i a futurs directius
Requisits: Tenir una titulació universitària oficial. Igualment, està destinat a professionals i a responsables directius.
En un món cada vegada més competitiu és important parar esment a les possibles oportunitats i amenaces que es puguin presentar, fixar metes per a l'empresa i establir programes d'acció i objectius. Per això, el Executive MBA cobreix aquests conceptes d'adreça estratègica:
competitivitat-estratègia i generació de valor afegit
direcció estratègica en la pime
entorn i dinàmica competitiva
formulació i planificació de l'estratègia
estratègies competitives genèriques
estratègies de creixement, de cooperació i de crisi
internacionalització de la pime
gestió de projectes i de la creativitat
implantació del quadre de comandament Integral
La vida dels productes s'escurça i les ofertes tendeixen a ser similars. Un mercat exigent i canviant precisa determinar polítiques de màrqueting adaptades al context i amb una gestió efectiva de vendes.
direcció comercial i màrqueting estratègic
anàlisi del mercat i recerca comercial
política de distribució i comercialització
selecció, motivació, retribució de la força de vendes
sistema d'informació de màrqueting
pressuposat comercial i quotes de vendes
estratègia de marca i posicionament
trading i màrqueting internacional
ADREÇA FINANCERA I CONTROL ECONÒMIC
Aquest mòdul dota als alumnes de les eines necessàries per implantar una política de control pressupostari i per analitzar les dades financeres de l'empresa i la rendibilitat de qualsevol inversió.
anàlisis i diagnòstic financer
gestió de recursos financers operatius a curt termini
processo de planificació financera
pressuposat anual d'operacions
sistemes de costos per a la gestió
fòrmules de finançament i nous productes financers
noves normes Internacionals de comptabilitat
La gestió eficaç de les persones en una societat del coneixement té un component estratègic, sent necessària l'aportació de valor de cadascuna de les polítiques de recursos humans desenvolupades. Això planteja dues exigències: conèixer, des de la perspectiva de la direcció, les tècniques i pràctiques en la gestió de les persones que permeten obtenir dels col·laboradors totes les capacitats de creativitat i imaginació al servei del projecte d'empresa; i desenvolupar les habilitats necessàries per aconseguir l'èxit en les seves relacions professionals.
missió, visió i valors de l'adreça de recursos humans.
funcions i perfils de recursos humans
relacions amb altres àrees
habilitats: integració grupal
habilitats: intel·ligència emocional.
habilitats: comunicació
L'organització de l'activitat intrínseca de l'empresa, bé sigui industrial o de serveis, és el factor diferencial en la competitivitat de l'organització. L'aplicació de les metodologies adequades és la clau de l'èxit en les operacions.
organització i distribució de la producció.
les tècniques llegeixin management, just in time, SMED, Kamban, Kaizen
reingenieria de processos i gestió de la qualitat. Model EFQM i 6 Sigma.
la cadena logística i la logística inversa.
gestió d'aprovisionament, logística de magatzems i de transports
DIRECCIÓ DE SISTEMES D'INFORMACIÓ EMPRESARIAL
Tot procés en l'empresa està sustentat en eines de gestió. El coneixement i l'elecció de les eines adequades garanteix la millor gestió i els millors resultats per a l'organització
sistemes d'informació: mapa de sistemes d'una empresa. components del mapa de sistemes
sistemes de gestió empresarial: ERP, business intelligence, CRM, gestió documental, portal, pressupost i consolidació
fases i factors crítics en la implantació d'un sistema de gestió
processo de selecció: visió general fabricadores i factors a tenir en compte
Quan el mar és el mestre en la formació d'equips eficaços i desenvolupament d'habilitat
Creació d'un pla de negoci complet d'un projecte empresarial. Aquesta activitat es realitza durant tot el programa màster en grups de treball i es defensa al final del mateix | 2022/07/02 23:18:11 | https://formacio.lavanguardia.com/executive-mba-courses-es-3164558.htm | mC4 | 3 |
UMH - SISTEMES AVANÇATS DE TELECOMUNICACIÓ
PDI: SISTEMES AVANÇATS DE TELECOMUNICACIÓ
Codi: 2824
Sistemes i estàndards de comunicacions via cable, línia, satèl·lit i ràdio. Planificació i disseny de xarxes d'accés i transport en sistemes de telecomunicacions. Sistemes de difusió i distribució de senyals i continguts multimèdia. Sistemes i estàndards de comunicacions inhalámbriques i mòbils.
El desenvolupament present i futur dels sistemes de telecomunicació i dels avanços tecnològics estan relacionats amb la proliferació d'un major nombre de serveis que requerixen capacitats més altes per satisfer les necessitats dels usuaris finals. Per això, aquests sistemes han d'evolucionar en termes de capacitat i flexibilitat, tant des del punt de vista de transport a gran distància i elevades taxes, com en sistemes regionals, metropolitans o d'accés. En definitiva, sistemes que permeten millorar les infraestructures i serveis existents per tal de facilitar o aumentar la qualitat de vida d'usuaris i la competitivitat en el món empresarial. En aquest context, l'assignatura de sistemes avançats de telecomunicació pretén mostrar a l'alumne les diferents opcions tecnològiques que actualment s'estan desplegant segons l'àmbit geogràfic, demogràfic i de capacitat, i d'aquesta manera, l'alumne estiga capacitat per a l'aplicació dels coneixements adquirits en el disseny, planificació i implementació d'aquests sistemes en funció de les necessitats plantejades.
Els estudiants seran capaços d'aprofundir en els sistemes i estàndards de comunicacions via satèl·lit
Els estudiants seran capaços de reconèixer els diferents sistemes de comunicacions mòbils via satèl·lit en funció del tipus de servei i del tipus de satèl·lit
Els estudiants seran capaços d'identificar els diferents sistemes i estàndards de comunicacions sense fils
Els estudiants seran capaços de calcular la taxa binària de canals DVB-T i DVB-S
Els estudiants seran capaços de descriure les tècniques de diversitat en recepció i en transmissió utilitzades en entorns de xarxes sense fils
Els estudiants seran capaços de descriure funcionament de cada un dels sistemes de multiplexació existents en comunicacions òptiques
Els estudiants seran capaços de reconèixer el tipus de sistema de multipexación més adequat en funció de l'entorn geogràfic, demogràfic i de qualitat requerits
Els estudiants seran capaços de dissenyar qualsevol dels sistemes de multiplexació descrits en el temari
Els estudiants seran capaços d'implementar qualsevol dels sistemes de multiplexació descrits en el temari
1.Sistemes i estàndards de comunicacions via satèl·lit
Sistemes i estàndards de comunicacions sense fil
L'avaluació de l'assignatura es realitza mitjançant examen únic de tot el temari, incloent les pràctiques realitzades durant el curs.
L'examen tindrà una durada mínima de 2 hores i mitja. Consistirà en una part de test (40% de la nota), una part de problemes (50% de la nota), i una part de qüestions curtes sobre les pràctiques realitzades (10% de la nota).
1. Les preguntes de test seran d'opció múltiple, amb penalització en les respostes errònies. No està permès l'ús apunts, llibres i calculadores en esta part.
2. En la correcció dels problemes i qüestions s'avaluarà: el desenvolupament i presentació lògic-formal, el càlcul i la resolució numèrica correcta, i la discussió del resultat i les conclusions obtingudes. No està permès l'ús apunts i llibres en esta part.
3. No s'avaluaran aquells problemes que no estiguen mínimament explicats i desenvolupats.
A la part de problemes es necessita calculadora. No es permeten calculadores programables ni amb connexió de dades. No està permès l'ús de telèfons mòbils. No es necessita l'ús de llibres i apunts, les fórmules necessàries seran donades en els enunciats. | 2019/10/15 21:18:15 | https://www.umh.es/acc/contenido/PDI/:asi_m_2824_CAnt/datos_val.html | mC4 | 4 |
HORT ESCOLAR: UN PROJECTE COL·LECTIU – Premis aFFaC
L'Hort Escolar: un Projecte Col·lectiu, d'Emprenedoria i Autogestió és un projecte d'escola i de Comunitat Educativa que es va iniciar el curs 2016-17 i consolidat durant el 2017-18 que té com a objectiu principal la creació d'un context d'aprenentatge global i interdisciplinari a través d'un hort escolar. Així doncs, s'habilita en espai en desús de l'escola per a la creació d'un hort de cultiu ecològic, que esdevé un espai d'aprenentatge vivencial, significatiu i engrescador per als i les alumnes, que va molt més enllà del mer cultiu i cura de plantes; vol ser, el nostre projecte, un projecte d'aprenentatge integral i d'emprenedoria, emmarcat en l'assoliment de les competències bàsiques permetent a l'alumnat participar en tot el procés que va des de plantar una llavor fins a vendre el fruit que ens dóna.
En aquest marc, el projecte es desenvolupa amb la participació setmanal de tot l'alumnat de Primària (de 1r a 6è) gràcies a la introducció de l'hora hort dins l'horari lectiu a més de la participació activa dels demés agents de la Comunitat Educativa.
El nostre projecte d'hort és de model econòmic cooperatiu i autogestionat. Això té com a efectes pràctics el següent:
– Vam partir d'una dotació inicial que l'escola fa al projecte (100 euros)
– A partir d'aquí els/les alumnes decideixen que comprem (quines plantes, quines eines,…) i invertim el pressupost inicial.
– Quan es fan les diferents collites es posen a la venda.
– Fem la Paradeta de l'Hort (al porxo de l'entrada) on, previ avís a les famílies via email, es posa a la seva disposició les fruites i hortalisses que hem collit.
– A cada collita hi participa un grup aula, de tal manera que tots vam passant per aquesta tasca.
– Després de collir es reuneixen els alumnes i acorden els preus de cada producte que tenim i creen el Full de Caixa
– Un cop feta la venta (a les sortides d'escola, 12.30h o 16.30h), es fa el quadrament de caixa (els propis alumnes) al Llibre de Comptabilitat de l'Hort (calculem els diners inicials, els finals, i el guany obtingut).
– A partir d'aquí, s'inverteixen els diners guanyats en noves llavors, planter, eines i material divers que l'hort pugui requerir, decisions en què l'alumnat participa amb molta motivació.
Altrament, rebem la col·laboració dels diferents agens de la comunitat educativa, com ara l'AMPA, l'escola, l'Ajuntament, donacions de famílies i empreses de l'entorn proper.
– El lloc destinat a l'hort ja que és complicat mantenir el seu bon estat perquè és de fàcil accès per a tothom.
– Obtenir amb més facilitat recursos econòmics per tal d'ampliar i millorar el projecte.
– Hort escolar
– Hàbits de consum responsable
– Alimentació ecològica, sostenible i respectuosa amb el medi.
– Aprenentatge vivencial i competencial
– Aprenentatge globalitzat
L'hort escolar i el conseqüent projecte d'emprenedoria i autogestió ens permet promocionar entre el nostre alumnat els valors que ens defineixen com a escola. Dins del nostre Projecte Educatiu de Centre hi tenim definits els valors que volem infondre, els quals estan en línia amb l'Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar i d'acord amb el caràcter propi de la nostra escola.
Primerament, la tasca en l'hort escolar creiem que és un pas cabdal cap a la inclusió educativa ja que a través de les activitats proposades en aquest espai i la metodologia emprada ens permet l'atenció educativa de tots els alumnes i, en particular, dels que es poden trobar en l'aprenentatge i la participació amb més barreres o dificultats associades a les seves condicions personals, familiars o socials.
Alhora, amb aquest projecte volem cercar la innovació metodològica i didàctica per tal que els nostres alumnes adquireixin bons nivells de competència els quals contribueixin al desenvolupament personal de tots i cadascun d'ells.
En definitiva, amb aquest treball de l'hort, la nostra escola pretén l'educació integral ja que en aquest valorem les aptituds de cadascú i desenvolupem les capacitats personals tot ensenyant a respectar les dels altres, així com el nostre entorn o el medi ambient. Perquè som una escola respectuosa amb l'entorn i compromesa amb el medi ambient i conseqüentment reballem a favor de la sostenibilitat. A través de l'hort escolar potenciem la sostenibilitat amb la gestió correcta dels residus que es produeixen a l'escola i vetllem per optimitzar l'ús responsable dels recursos que tenim.
Finalment, amb aquesta iniciativa potenciem el valor de l'emprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a l'autoconeixement de l'alumne, per afavorir-ne la creativitat i la innovació així com fomentar el desenvolupament de l'autoestima.
– Caixes de fusta
– Terra fem
– Compostador
– Cordills
– Tanca de l'hort
– Mànega
– Plàstics per fer els hivernacles
La idea del nostre projecte és la de seguir creixent, seguir millorant en tot el que es pugui i aportant a l'alumnat de l'escola aquesta experiència global i competencial que ofereix l'hort escolar. De cara al curs que ve, i partint de la reflexió i anàlisi dels punts forts i punts febles del present curs, introduirem els canvis que aportin una millora en l'aplicació i consolidació d'aquesta activitat.
Es procurarà millorar la gestió de la paradeta, la millora de les tècniques de cultiu, i continuarem aportant els continguts més teòrics des de les possibilitats pràctiques que ens facilita l'hort. A més, tenim previst augmentar la capacitat de cultiu de l'hort.
Un altre objectiu per a l'any vinent serà, en la mesura del possible, incidir en l'autogestió del projecte, en la idea de projecte d'emprenedoria i de model basat en els principis bàsics del cooperativisme. En aquest sentit es donarà més valor i temps de dedicació en la presa de decisions, en la gestió de les inversions, i en control comptable per part de l'alumnat.
D'altra banda, està previst integrar a l'hora d'hort, més continguts de l'àrea de medi natural per tal de dotar-los de més qualitat i significativitat en l'alumnat.
Alumnat de Primària de l'escola (de 1r a 6è):
AMPA, pares, mares i altres familiars de l'escola.
Ajudant en tot allò que se'ls demana ja sigui amb treball manual o bé aportant material, eines i maquinària que s'ha hagut de menester. També aportant coneixements relacionats amb l'horticultura, la flora i la fauna de l'entorn proper,…
Mestres de la Comissió Hort.
Reunits 1-2 cops per mes, aporten hores de feina de planificació i/o orientació de les tasques de l'hort, essent una ajuda per al mestre responsable.
Mestre encarregat.
❏ Crear un context d'aprenentatge que permeti treballar de forma globalitzada continguts de diferents àrees.
❏ Participar d'un projecte col·lectiu de forma activa i participativa, tant en la presa de decisions com en totes les tasques que se'n deriven.
❏ Participar d'un projecte amb un model econòmic basat en el cooperativisme i l'autogestió econòmica.
❏ Impulsar l'agricultura i l'alimentació ecològica, sostenible i respectuosa per tal de fomentar-ne el seu consum.
❏ Fomentar uns hàbits de consum responsables.
❏ Aprendre de forma directa i vivencial diferents contiguts de l'àrea de Coneixement del Medi Natural i Social.
❏ Fomentar la participació de tota la comunitat educativa en el projecte.
❏ Fer recollida selectiva de les sobres del menjador escolar i dels esmorzars per fer-ne compost.
Els i les alumnes de Primària participen activament de les tasques de gestió i manteniment de l'hort al llarg del curs ja que disposen d'una hora quinzennal per treballar-hi. | 2022/05/26 08:06:50 | https://premisaffac.cat/projecte/hort-escolar-un-projecte-col%C2%B7lectiu/ | mC4 | 3 |
InicioPortadaEls delictes baixen a Llavaneres durant el darrer any
27 novembre, 2019 Josep Lluís Vidal Portada, Sant Andreu de Llavaneres, Societat 0
Junta de Seguretat Local de Llavaneres. Foto: Aj. Llavaneres
El número de delictes a Sant Andreu de Llavaneres ha experimentat un descens del 16% durant el darrer any. És una dada que es desprèn de la darrera Junta Local de Seguretat i corresponen al període octubre de 2018 a octubre de 2019. En xifres absolutes, els fets delictius a Llavaneres han passat de 549 a 461 en el darrer any.
Els delictes amb una baixada més important han estat els robatoris amb força a domicilis (-33%); els delictes contra el patrimoni (-19%) i els robatoris amb força a l'interior de vehicles (-15%). Per contra han augmentat els robatoris amb estrebada(de 2 a 4) i els robatoris amb intimidació (de 4 a 6). Aquests dos fets delictius són minoritaris a la població.
Per altra part, el nombre de detencions fetes per la policia local i els Mossos d'Esquadea ha baixat de 30 a 20. El cap de la Policia Local de Sant Andreu de Llavaneres, Lluís Silva, ha explicat que "estem davant de dades que milloren les de l'any passat i ens hem de felicitar, però no pas baixar la | 2021/06/23 20:00:43 | https://maresme360.cat/els-delictes-baixen-a-llavaneres-durant-el-darrer-any | mC4 | 3 |
Ofereixen a totes les entitats de Manresa alumnes per fer servei comunitari - Regió7
Ofereixen a totes les entitats de Manresa alumnes per fer servei comunitari
L'Ajuntament i el Centre de Recursos Pedagògics del Bages fan una crida
25·09·19 | 17:49
Alumnat del Lacetània fent un servei comunitari a la llar d'infants la Ginesta | AJM
L'Ajuntament de Manresa i el Centre de Recursos Pedagògics del Bages impulsen una campanya conjunta per facilitar la implementació del Servei Comunitari a tots els instituts de Manresa.
Una de les novetats de l'actual curs escolar és que tots els centres de secundària -tant públics com concertats- hauran de dur a terme el Servei Comunitari a tercer o a quart d'ESO. La seva finalitat és garantir que l'alumnat, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimenti i protagonitzi accions de compromís cívic, aprengui en l'exercici actiu de la ciutadania, i posi en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.
El Servei Comunitari es concreta en un projecte en el qual els estudiants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l'objectiu de millorar-lo. La seva durada és de vint hores, de les quals almenys deu han de ser de servei a la comunitat.
Les entitats culturals i socials són les que poden oferir als centres educatius, des de la seva activitat quotidiana, l'espai on desenvolupar el Servei Comunitari. Per això, l'Ajuntament de Manresa i el Centre de Recursos Pedagògics del Bages s'han posat en contacte amb totes les entitats de Manresa i els han ofert la possibilitat de col·laborar amb aquest projecte.
Ja hi ha moltes entitats de la ciutat que se'n beneficiaran d'aquest projecte educatiu a partir d'aquesta tardor. En el cas d'una entitat que tingui interès en participar-hi pot contactar a través del correu electrònic crp-bages@xtec.cat.
Objectius del Servei Comunitari
Desenvolupar la competència social i ciutadana, afavorint una actitud crítica i compromesa davant la societat, per tal d'esdevenir membres actius en una societat catalana democràtica i participativa.
Desenvolupar habilitats relacionades amb el disseny i realització de projectes i amb el treball d'equip.
Donar a conèixer a l'alumnat i les seves famílies la xarxa associativa i les entitats de l'entorn, per tal de promoure la participació dels joves.
Promoure el treball en xarxa entre els diferents agents educatius de l'entorn.
Donar una resposta educativa a les necessitats emergents de l'entorn escolar.
Augmentar la participació en el teixit associatiu i les entitats de caire social per fomentar el compromís amb la construcció d'una societat més justa, cohesionada i arrelada al territori.
1 La PAHC ocupa l'oficina de CaixaBank a Crist Rei
2 El Berguedà es manté com la comarca amb més risc de rebrot de Catalunya
3 Els termòmetres s'enfilen fins als 36 graus al Bages
4 La carta de la mare de les nenes de Tenerife un cop trobat el cos d'una de les seves filles
5 Casado corregeix Ayuso i diu que la responsabilitat dels indults és "exclusiva" de Sánchez
La PAHC ocupa l'oficina de CaixaBank a Crist Rei
El Berguedà es manté com la comarca amb més risc de rebrot de Catalunya
Més de 5.700 persones participen en la caminada solidària Magic Line de Sant Joan de Déu, que enguany també ha arribat al Bages | 2021/06/14 14:25:13 | https://www.regio7.cat/manresa/2019/09/25/ofereixen-totes-les-entitats-manresa-50059520.html | mC4 | 3 |
Ensenyament apel·la a la responsabilitat en ... - Govern.cat
query_builder 31 octubre 2003 13:14
Ensenyament apel·la a la responsabilitat en el tractament informatiu de la tràgica mort d'un estudiant a Barcelona
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya vol expressar el seu més enèrgic rebuig al tractament informatiu que alguns mitjans de comunicació estan dispensant a la desgraciada mort d'un alumne de l'IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona a mans d'un grup de joves, ocorreguda dimarts passat a la via pública, molt a prop del centre docent.
És del tot intolerable que aquest tràgic fet ocorregut fora del recinte escolar es transformi en alguns mitjans de comunicació en titulars tan reduccionistes i simplistes com ara "L'institut on van assassinar un menor …", "Assassinat en un centre escolar/…l'assassí de l'institut", "… el crimen del instituto", o "Cerco a los criminales del instituto", entre d'altres.
El Departament d'Ensenyament creu que titulars com aquests indueixen indubtablement a la confusió i lamenta profundament que es traslladi a la opinió pública la falsa impressió que fets violents que es produeixen al carrer en realitat es produeixen als centres docents.
Cal recordar que el mateix Consell Escolar del centre ja es va queixar dimarts passat mitjançant un comunicat de "la manera poc objectiva com han estat tractats aquests fets en alguns mitjans de comunicació", alhora que recordava "el clima de convivència pacífica i de treball" que existeix a les aules de l'IES Sant Josep de Calassanç.
El Departament d'Ensenyament apel·la a la responsabilitat dels mitjans per informar d'una forma veraç, i més tractant-se d'un tràgic esdeveniment, per evitar que l'opinió pública extregui conclusions errònies sobre el bon clima de convivència que impera a les aules de Catalunya. | 2022/05/24 08:45:51 | https://govern.cat/gov/notes-premsa/65109/ensenyament-apella-responsabilitat-tractament-informatiu-tragica-mort-un-estudiant-barcelona | mC4 | 3 |
La pista de Torrelles no es pot reobrir sense una elevada intervenció estructural i de seguretat - Web de l'Ajuntament de Begues
Data i hora oficial 24.05.2022 | 14:19
Dimecres, 6 de de maig de 2020 a les 09:00
Els danys ocasionats pel temporal de pluja de fa quinze dies, sumats a les afectacions que la via ja va patir durant el temporal Glòria, desaconsellen la seva reobertura a curt termini. Un informe geològic que s'està elaborant acabarà de determinar totes les actuacions que cal afrontar per garantir la seguretat a la via.
La pista forestal que uneix Begues amb Torrelles va patir els embats del temporal Glòria, a finals de gener. A banda de les afectacions per arbres caiguts i despreniments de terra, l'aigua va provocar el destalonament d'alguns trams del paviment, així com un esvoranc de consideracions importants en un punt.
A aquests efectes, cal sumar-hi els del temporal de pluja del mes d'abril. D'una banda va ocasionar que la majoria de pins que hi ha al vessant muntanya de la pista, hagin quedat perillosament inclinats i amb molt poca terra on arrelar. Aquest fet els empeny a un elevat risc de caiguda en properes pluges. D'altra banda, també s'han detectat trams amb roques en perill de caiguda que cal fixar amb ancoratges amb perforacions, així com la necessitat de crear murs de rocalla per tal que els talussos superiors siguin menys inclinats.
Finalment hi ha nombrosos trams de calçada que han cedit, fet que requereix el seu sanejament i la possible necessitat de construir d'esculleres per calçar la via.
Dies després del temporal, l'Ajuntament de Begues ja va actuar d'urgència en el tram de la pista que discorre pel nostre terme municipal, retirant les restes d'esllavissades i els arbres caiguts. També es van reforçar alguns talussos i arreglar algunes cunetes. A banda de l'estudi tècnic preliminar realitzat en aquell moment, es va encarregar un estudi geològic en profunditat que s'ha de completar en els propers dies. Aquest estudi determinarà totes les actuacions que cal afrontar per poder garantir la seguretat a la via abans de reobrir-la al trànsit.
La pista no té caràcter de carretera, i per tant la seva gestió correspon íntegrament als ajuntaments de Begues i de Torrelles de Llobregat, cadascun respecte al tram que discorre pel seu terme municipal. Donada la previsió de la forta inversió econòmica i de recursos que caldrà destinar-hi, l'Ajuntament de Begues ja ha contactat amb el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona per sol·licitar la inclusió de la pista en el seu programa de subvencions. També s'ha sol·licitat a l'Ajuntament de Torrelles que avaluï les incidències del seu tram i faci els treballs necessaris per garantir la seguretat en el seu terme.
Per tot plegat, la pista ha de continuar tancada a curt termini i no es pot plantejar un calendari de reobertura fins que no es compti amb totes les conclusions de l'estudi geològic sobre les actuacions a realitzar i les vies per fer-hi front econòmicament. | 2022/05/24 12:19:28 | https://www.begues.cat/actualitat/noticies/la-pista-de-torrelles-no-es-pot-reobrir-sense-una-elevada-intervencio-estructural-i-de-seguretat.html | mC4 | 3 |
Escala | Geocamp
Per tal de que un mapa topogràfic (o qualsevol tipus de mapa) sigui útil, ha d'estar confeccionat a escala. La representació de qualsevol objecte o part de la superfície de la Terra es fa molt sovint disminuint les seves dimensions. El grau de reducció utilitzat, en comparació amb les dimensions reals, es denomina escala.
L'objecte de l'esquerra està representat amb les seves dimensions reals, i per tant, es correspon a l'escala 1:1 (no hi ha ampliació ni reducció). Si el volem dibuixar a la meitat (part central de la figura) l'escala serà 1:2. Una escala 1:4 (dreta) indica que hem reduït la figura inicial a una quarta part.
En el mapa topogràfic o geològic, l'escala indica la relació existent entre qualsevol mida de la realitat i la mateixa mesura presa sobre el mapa. Aquesta relació es pot indicar amb l'anomenada escala gràfica o amb l'escala numèrica. En la major part dels mapes hi ha representades les dues formes.
L'escala numèrica s'expressa per un trencat en el qual el numerador és una unitat i el denominador un número que indica el grau de reducció, o sigui, quantes vegades una mesura en el mapa és menor que la mateixa mesura a la realitat. Per exemple, la representació d'un terreny en un mapa a escala s'ha reduït 25.000 vegades. Això vol dir que una unitat de mesura sobre el mapa (per exemple 1 mm) equival a 25.000 unitats de la realitat (25.000 mil·límetres = 25 metres). En altres paraules, el trencat amb el qual es representa l'escala numèrica és una relació entre la dimensió representada i la real, que permet fer els càlculs amb qualsevol unitat de mesura.
Per conèixer, a partir del mapa i de la seva escala numèrica, la distància entre dos punts s'ha de mesurar la seva separació en el mapa i multiplicar el nombre obtingut pel denominador de l'escala numèrica. La distància entre el punt A, de la figura (desembocadura del torrent de la Platja de Castell) i el punt C (Puig Boter) és de 4,9 cm. Per tant la seva separació a la realitat serà de 735 metres.
L'escala gràfica és una línia dividida en segments que ens indica distàncies reals al terreny. Generalment, a l'esquerra de la línia hi ha una de les unitats de mesura subdividida en 10 parts, la qual cosa permet prendre mesures més precises.
Aquesta manera de representar l'escala permet treballar amb més facilitat i rapidesa i els càlculs són més simples. Si es vol determinar la distància que hi ha entre dos punts del mapa cal mesurar la seva separació amb un compàs o una simple tira de paper.
Per fer-ho es col·loca el compàs sobre l'escala a partir del zero (situació 1). Si l'altra pota del compàs o l'altre extrem de la tira de paper no coincideix amb una divisió exacta de l'escala gràfica es fa coincidir una pota del compàs amb la divisió més propera, amb la qual cosa l'altra pota permetrà fer mesures més precises (situació 2). En aquest cas, el compàs estima dues divisions grans de l'escala gràfica i set divisions petites: això correspon a 2.700 metres. El mateix procediment es pot fer utilitzant una tira de paper.
Com més gran sigui l'escala (com més petit sigui el denominador) més gran serà la superfície de paper necessari per representar-la. Això motivarà que els accidents geogràfics o qualsevol altre aspecte pugui ser representat amb més detall. En altres paraules: a igual superfície de paper o mapa, es té més o menys extensió de terreny reproduïda, segons l'escala.
I a l'inrevés, la superfície de paper necessari per representar la mateixa zona serà més petita com menor sigui l'escala. El mapa serà molt més atapeït.
Per entendre bé això tenim un exemple de la vida quotidiana ben suggestiu: la televisió es pot mirar amb aparells de diferent mida, però tots ells mostren la mateixa imatge. En variar la mida de la "tele", varia l'escala de la imatge.
Per mesurar la distància d'un recorregut que tingui línies corbes (per exemple una riera) s'utilitza un curvímetre. Si no es té aquest aparell a mà, es pot fer d'una manera més enginyosa:
situar el mapa a sobre d'una planxa de suro i clavar agulles de cap cada vegada que s'observi un canvi accentuat en el recorregut de la riera. Col·locar un fil de cosir sobre el recorregut d'aquesta riera fent servir les agulles.
mesurar la longitud del fil de cosir i calcular, amb l'ajuda de l'escala gràfica, el recorregut total de la riera
Visualitzador cartogràfic de la província de Barcelona. Font: Diputació de Barcelona (català).
http://www.diba.es/ortofotos/index.htm
Institut Cartogràfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Bases disponibles SIG.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/inici.jsp
Documentació cartogràfica disponible a la Cartoteca General de la UAB (Catalunya). Font: Biblioteca de la UAB. | 2020/02/24 16:37:24 | http://www.geo-camp.net/on-anem/el-mapa-topografic/escala/ | mC4 | 4 |
Esterilització - Unavets Group
HomeEsterilització
L'esterilització i castració són intervencions quirúrgiques que els veterinaris d'UNAVETS realitzen amb freqüència, en les que extreuen els ovaris i l'úter en les femelles i els testicles en els mascles. L'operació es realitza en un quiròfan sota anestèsia general i analgèsia i sota supervisió i monitoratge durant la recuperació postoperatòria. En general, l'esterilització evita la reproducció descontrolada o no desitjada i el possible abandonament dels cadells.
Esterilització i castració redueixen també problemes de comportament atribuïts a les hormones, com el marcatge d'orina i la dominància.
Altres beneficis per la seva salut són:
Castració en mascles: Redueix el risc d'hiperplàsia prostàtica, tumors perianals i càncer als testicles.
Esterilització en femelles: Redueix el risc de tumors al pit. Elimina el risc de calor i desordres hormonals, tumors en els ovaris, úter i cèrvix i de desenvolupar infeccions uterines com la piomètria. | 2021/10/19 14:21:00 | https://www.unavets.com/ca/esterilitzacio/ | mC4 | 3 |
BOTES D'AIGUA SUEQUES. MANKELL, HENNING (ISBN: 9788490663233) Compra el libro
Home | Materias | Botes d'aigua sueques
Una nit de tardor, en Fredrik Welin, el protagonista de l'exitosa novel·la Sabates italianes, es desperta quan un incendi arrasa casa seva. Amb seixanta-nou anys, aquest solitari metge jubilat surt penosament d'entre les flames, calçat amb unes botes de pluja (però totes dues pertanyen al peu esquerre). Només queden, l'endemà al matí, unes ruïnes pudents: ha perdut casa seva i totes les seves pertinences, i s'ha de mudar a una caravana. Quan per l'arxipèlag s'escampa el rumor que ell ha provocat el foc, la policia l'interroga, però no l'arriba a acusar. Tot d'una, la Louise, la filla d'en Fredrik, viatja a l'illa per motius misteriosos. Tots aquests esdeveniments sumeixen en en el desconcert en Fredrik, que a la tardor veu com s'acosta a la vellesa, també a la mort, i vol saldar tots els comptes pendents amb la vida. Malgrat això, quan coneix la Lisa Modin, una periodista que investiga l'incendi, se li desperten sentiments que feia molt de temps que tenia adormits, i pensarà de nou en la nit de Cap d'Any per celebrar amb els amics el goig d'estar viu. | 2020/09/29 10:16:50 | https://www.claret.cat/es/libro/BOTES-D-AIGUA-SUEQUES-849066323 | mC4 | 3 |
Som Energia: Energies renovables i mobilitat sostenible i responsable per garantir el futur - Created by pep valenzuela - In category: Destacats, Món cooperatiu, Política / Societat - Tagged with: compartir, cotxe elèctric, energia fotovoltaica, energies renovables, Joan Pallisé, medi ambient, mobilitat sostenible i responsable, Pere Soria, plaques solars, Som Energia, Terrassa - malarrassa - El periòdic independent i de distribució gratuïta de Terrassa
You are here: Home / Destacats / Món cooperatiu / Política / Societat / Som Energia: Energies renovables i mobilitat sostenible i responsable per garantir el futur
Santi Martínez, Pere Soria, Joan Pallisé. Foto SE
Molt d'interès despertà la xerrada sobre 'Tecnologies per a la mobilitat sostenible: vehicle elèctric i energies renovables' que protagonitzaren en Joan Pallisé i en Pere Soria, enginyers i especialistes en el tema. Un tema determinant pel futur de les nostres ciutats i societat. La xerrada, realitzada el passat 13 de juny, a l'Ateneu Candela, formava part de l'agenda de la 28a Setmana del Medi Ambient, organitzada per Som Energia i l'Ajuntament de Terrassa.
Centrant-se en la mobilitat elèctrica, l'enginyer de l'empresa Circontrol, fundada l'any 1997 per cercar solucions en el món de la mobilitat i de recàrrega dels vehicles elèctrics, defensà que la mobilitat elèctrica «millora la contaminació de les ciutats, de les partícules contaminants nocives per a la salut». Afirmà que «redueix de manera substancial els contaminants de l'aire que respirem quotidianament, així com el soroll ambiental». Però, tot i això, alertà, «no milloren els problemes d'ocupació de l'espai o la suspensió de partícules més grans provocades pel rodament dels vehicles i trasllada la contaminació que hi ha als tubs d'escapament a la que provoquen les centrals que generen energia elèctrica mitjançant recursos fòssils que provoquen gasos d'efecte hivernacle».
Més enllà del canvi de motor, per tant, «es tracta de desincentivar l'ús del cotxe, emprar més el transport públic i el cotxe compartit (carsharing), amb vehicles elèctrics, clar».
Des del públic assistent sorgiren altres conflictes, com el que suposen les bateries de liti, que són contaminants i la seva extracció, en països africans, entre altres, es dóna en situacions d'explotació terribles. Això porta de nou a la qüestió abans assenyalada: «no pot ser que a nivell mundial segueixi augmentant la població anual de forma exponencial i que es vulgui tenir un cotxe privat quasi per individu»; a més de problemes geoestratègics de domini i control de l'energia i els recursos.
Per entendre millor el debat i contradiccions, subratllà en Pallisé la necessitat d'entendre la diferència entre eficàcia i eficiència. Per exemple, una central nuclear és molt eficaç generant energia, però és molt ineficient per què per cada kWh (kilowat/hora) que emprem d'energia elèctrica, la central en necessita generar 3 i n'ha de dissipar 2 en forma de calor. L'automòbil és eficaç perquè podem desplaçar-nos com vulguem però no és eficient perquè el seu rendiment és del 25%. Per cada 100 unitats d'energia que posem en un vehicle de combustió interna, n'aprofito 25 i les altres 75 les llancem en forma d'energia degradada i contaminació. En canvi, l'eficiència energètica d'un cotxe elèctric és d'un 80% i a més la manera d'obtenir l'electricitat pot ser de fonts renovables.
Entrant en detalls sobre l'ús del cotxe elèctric, en Joan aconsellar carregar la bateria en «hores vall», a la nit i a la potència més petita. Com a referència, per fer uns 100km diaris, amb 7 hores de càrrega i un endoll de corrent estàndard de casa n'hi ha prou. Si s'han de fer més km per dia, les alternatives poden ser o un punt de recàrrega d'àrea de servei o augmentar de potència a casa.
Qui compra un cotxe elèctric, conclogué, ja no torna a plantejar-se comprar un cotxe de combustió. L'elèctric, pràcticament no necessita manteniment, no contamina i carregar-lo costa uns 5€ en front dels 30€ o 40€ del de benzina. L'inconvenient és que el preu del vehicle elèctric encara està per damunt de la mitjana del motor de combustió.
Més de 70 persones assistiren a la xerrada i debat. Foto SE
La situació «d'emergència climàtica» que vivim, alertà en Pere Soria, també enginyer, responsable de Desenvolupament a CIRCUTOR, empresa que treballa en el disseny i fabricació d'equips destinats a millorar l'eficiència energètica, «ens obliga a deixar tot i actuar de manera immediata».
Difícilment, si no impossible, es podria assolir l'Acord de París, un compromís per part dels països de la UE que té per objectiu generar el 32% de l'energia de cadascun dels Estats membres amb fonts renovables. En aquest sentit, subratllà, «sorprèn que Espanya es comprometi només a un 42%».
Tot mostrant dades estadístiques sobre el creixement de producció de renovables, en Sòria comenta que «anem bé, però tard». A més, per més que els panells solars estan baixant molt de preu, la ciutadania no coneix massa de què es parla, menys encara del Pla Nacional Integral d'Energia i Clima (PNIEC), és un dels dos documents que ha de presentar tot Estat membre de la UE.
El PNIEC és un document que es presenta informant de les infraestructures que es faran a l'Estat per produir energia que no contribueixi a agreujar el canvi climàtic sinó a descarbonitzar l'economia. El que vol dir, concretament, que el país té uns 10 anys per multiplicar per 7 la potència solar fotovoltaica que es produeix. Per sort, s'ha començat a fer lleis, com la que va derogar el famós l'impost al Sol, es reconeix el dret a carregar el vehicle elèctric i oferir aquest servei a altres persones.
El potencial de la ciutadania organitzada, destacà, és molt gran per fer la dita transició energètica, tot compartint el finançament de projectes. Va posar diversos exemples, com ara el cobriment de zones d'estacionament i altres «llocs indignes» amb plaques solars.
Destacà també el fet que l'esmentada llei anima a produir l'energia tant a casa nostra com a casa del veí. Defineix el concepte de 'instalaciones próximas', amb les quals, si a casa nostra no hi toca el sòl i sí a casa del veí, puc invertir conjuntament amb el veí. També diu que generar energia fins a 100 kW (l'equivalent per unes 50 famílies) ha de ser un procés fàcil de dur a terme, i «tots els tràmits els ha de fer l'administració d'ofici». Per tant, quasi cauen totes les barreres per instal·lar plaques solars fotovoltaiques.
La llei preveu que l'energia produïda i no consumida es pugui vendre a la xarxa estatal. En Soria, tanmateix, aconsella no fer-ho, perquè «el consumidor, ara per ara, no té prou informació per saber si és positiu o negatiu per a ell». Anima el públic a fer autoconsum i guardar l'energia a casa. Es «pot posar en el cotxe, que és la nostra bateria. Els cotxes, d'aquí a 4 dies, descarregaran la seva energia quan marxi el sol per alimentar casa nostra a preu zero».
Finalment, informà el públic de l'aerogenerador 'Viure de l'aire del cel', la primera instal·lació eòlica popular, al municipi de Pujalt (Alta Anoia), ara farà 1 any, i que ha generat 5.000 milions de kWh, i «ho han fet possible 615 persones i empreses que han invertit per tal que les futures generacions tinguin futur». | 2020/09/25 22:15:50 | https://malarrassa.cat/politica-societat/som-energia-energies-renovables-i-mobilitat-sostenible-i-responsable-per-garantir-el-futur/ | mC4 | 3 |
Dejuni intermitent: el secret d'una vida llarga? | ets el que menges
2 de maig 2014 | Actualitzat el 21 de setembre 2016 per Núria Coll
Els humans han practicat el dejuni durant segles i segles per raons diferents: creences religioses, com a teràpia medicinal o simplement per falta d'aliment. Avui en dia, però, l'intermittent fasting o dejuni intermitent ha guanyat popularitat no només entre els entusiastes del fitness, sinó entre la població en general perquè és molt eficient a l'hora de perdre greix corporal i, com a tal, pèrdua de pes i guany de definició muscular.
Estudis recentment publicats al Proceedings of the National Academy of Sciences i a l' American Journal of Clinical Nutrition, recolzen que reduint de forma considerable l'ingesta de calories en dies alternats pot contribuir a la reducció de pes, millora del metabolisme i possiblement allargar l'esperança de vida. Doctors de renom com Andrew Weil, fundador i director del Centre de Medicina Integrativa d'Arizona, també en destaquen els seus beneficis.
• Fa baixar els nivells de sucre i insulina en sang. Un dels efectes més importants del dejuni intermitent és que sembla que incrementa la resposta del cos vers la insulina, l'hormona que regula els nivells de sucre a la sang. Per tant, amb menys quantitat, el cos en rep els mateixos efectes. Una hiposensibilitat a la insulina sol anar acompanyada de sobrepès i estar associada amb la diabetis i malalties cardiovasculars.
• Augmenta l'oxidació d'àcids grassos.
Augmenta la producció de l'hormona del creixement GH, adrenalina i glucagó, responsables de l'activació del mecanisme de lipòlisi (combustió dels greixos).
• Augmenta la massa magra corporal. Ajuda a eliminar el greix corporal preservant la musculatura.
• Ofereix els mateixos resultats que les dietes restrictives Es menja de manera habitual, sense passar gana ni controlant les calories ingerides tret dels dies del dejú.
Altres efectes beneficiosos
I què n'opina la nostra nutricionista Carla Zaplana?
• En els episodis de no-restricció de calories, no hi ha unes normes per a una alimentació equilibrada; per tant, això pot conduir a fer excessos amb el menjar.
• Prendre begudes amb contingut alt de cafeïna com el cafè, o tes negres no és massa bo per al sistema digestiu si el que pretenem és fer-lo descansar, ja que la cafeïna és una substància molt irritant per als budells.
Fer dejunis de vint-i-quatre hores una vegada al mes o, per als més atrevits, un dia a la setmana, basats en sucs vegetals (sense la polpa). Així deixem reposar l'estómac i intestins perquè l'extractor de sucs ja fa tota la feina de la digestió i el sistema digestiu només n'ha d'absorbir els minerals, vitamines i enzims actius. Ho compararia amb quan estem molt cansats físicament i decidim no només reposar sinó fer-nos un massatge. Els micronutrients i antioxidants que ens aporten els sucs vegetals acceleraran el procés reparador i reconstituent del dejuni. | 2022/06/25 01:30:01 | https://etselquemenges.cat/actualitat/dejuni-intermitent-el-secret-duna-vida-llarga | mC4 | 3 |
Benjamin Bernheim i Sara Bañeras. © David Ruano
Per Júlia Cruz | 05 Dec 2021
Torna al Liceu una de les òperes més esperades, amb una escenificació impactant, per acabar l'any amb magnificència. Rigoletto, que ocupa el desè lloc al rànquing mundial d'òperes més interpretades, es va estrenar per primera vegada a Barcelona el desembre de 1853 i ha arribat a representar-se fins a 375 vegades.
Giuseppe Verdi va viure temps convulsos. La lluita per la unitat nacional d'Itàlia i contra la dominació estrangera durant els anys del Risorgimento va fer que alguns cors de les seves òperes, com el Va, pensiero! de Nabucco o el Pàtria oppressa de Macbeth, es convertissin en himnes que el poble cantava al carrer. Fins i tot, el seu nom es va fer servir com a acrònim pels patriotes italians en cridar Visca Verdi! (Visca Vittorio Emanuele Rè d'Itàlia). Però si el seu nacionalisme es feia patent en algun punt era en la seva indestructible adhesió a un ideal de l'òpera com a drama humà, mitjançant l'ús d'una melodia vocal solística senzilla i directa, en contraposició a l'èmfasi en la naturalesa i el simbolisme mitològic de les obres del romanticisme alemany, i l'exuberància orquestral i coral de la grand opéra francesa.
Va ser l'any 1851 quan va tenir lloc l'exitosa estrena al Teatre La Fenice de Venècia de Rigoletto, una òpera encàrrec del mateix teatre que iniciaria, junt amb Il trovatore i La Traviata, la trilogia popolare que conduiria a Verdi a l'auge de la seva popularitat. Basada en l'obra Le roi s'amuse de l'escriptor francès Víctor Hugo, amb libretto de Francesco Maria Piave, l'òpera va haver de patir una sèrie de catastròfiques dissorts fins a arribar a poder ser estrenada, canviant la ubicació original de l'acció i els noms dels protagonistes d'Hugo, però no la intencionalitat de Verdi en quant a unió de l'estructura tradicional d'un melodrama amb la complexitat emocional i psicològica del protagonista. La maledizione va ser el nom secret que van usar Piave i Verdi durant la seva creació, i ben cert és que semblava maleïda fins que es van donar aquests canvis.
Rigoletto s'erigeix sobre tres personatges: el duc de Màntua, el seu bufó geperut que dóna nom a l'òpera, i la filla d'aquest últim, Gilda. Com en moltes altres, l'argument és un violent melodrama de sang i foc, ple de personatges i de coincidències inconscients, però amb gran profusió d'oportunitats per a les estimulants, robustes i terribles melodies i ritmes especialment característics del primer estil de Verdi. La caracterització, la unitat dramàtica i la inventiva melòdica s'uneixen a Rigoletto i, amb l'objectiu de crear una unitat tant dramàtica com musical, Verdi recorre a un o més temes o motius reminiscents en moments crucials de l'òpera.
L'argument és un violent melodrama de sang i foc, ple de personatges i de coincidències inconscients
A Barcelona, Rigoletto —que ocupa el desè lloc al rànquing mundial d'òperes més interpretades— es va estrenar per primera vegada al Liceu el desembre de 1853, arribant a representar-se fins a 375 vegades, sent l'última el 2017 amb la mateixa producció que veurem aquests dies, en el marc del bloc PARADÍS: la filla, la família i la llar. I encara que els intèrprets d'aquell moment ja van ser bons, el trio protagonista del primer repartiment d'enguany és espectacular: Benjamin Bernheim debuta al Liceu com a Duc de Màntua, Christopher Maltman és Rigoletto i la soprano russa Olga Peretyatko s'encarrega del paper de Gilda.
"És una òpera sobre l'abús del poder: el duc abusa de Rigoletto, qui al seu torn exerceix el seu poder sobre la seva filla Gilda", indica Monique Wagemakers, la directora escènica que també va dirigir la passada edició. La producció que signa la neerlandesa, qui a més aposta i defensa la senzillesa de l'escenografia en pro de la música, és una petita joia. Però l'aparent simplicitat del quadrilàter de l'escena —un disseny de 1996 de Michael Levine revisionat per a la coproducció del Liceu i el Teatro Real el 2009— crea un joc de codis de color que serveix per expressar ira, tristesa, menyspreu o furor sexual, a més d'aplicar tecnologies noves com el terra tàctil que no només canvia el seu color, sinó que fa que els personatges arrosseguin una petjada de llum quan es mouen. Els cantants se senten tan nus que han d'explorar el seu interior per maximitzar les seves emocions, endinsar-se en la psicologia profunda dels personatges i explorar les tensions i les relacions de poder que els uneixen, que no deixa de ser el mateix objectiu primordial de Verdi en compondre aquesta obra mestra.
Christopher Maltman i Olga Peretyatko. © David Ruano
Però aquesta nuesa i honestedat que gairebé exigeix la posada en escena, és completament metafòrica, perquè un altre dels punts forts d'aquesta esplèndida producció és l'impressionant vestuari que caracteritza als personatges, ideat per la dissenyadora de vestuari Sandy Powell, nominada dotze vegades als Oscar i tretze vegades als BAFTA i guanyadora de tres de tots dos, pel seu excel·lent treball cinematogràfic. Per a aquest Rigoletto, Powell, que va comptar amb la col·laboració del dissenyador espanyol Lorenzo Caprile, es va inspirar a la Venècia del Renaixement intentant a través d'aquest, situar l'acció en el lloc i espai concret que omet l'escenografia, i també, que l'ús del color servís per definir la naturalesa dels personatges: del vermell dels sinistres rufians al blanc i blau de la puresa i bondat. I que tot això resulti prou suggeridor i atractiu per mantenir l'atenció de l'espectador.
Wagemakers ha sabut envoltar-se de grans professionals, perquè també la il·luminació ideada per Reinier Tweebeek juga un paper important. Però a tot això cal sumar-li la direcció musical de Daniele Callegari, qui apunta que "aquesta òpera de Verdi és un espectacle en el qual el ritme teatral i musical no es paren mai, és com una pel·lícula".
Una de les escenes de la representació de Rigoletto, al Liceu. © David Ruano
I és que el tema "és esplendorós, immens, i hi ha un personatge que constitueix una de les majors creacions que el teatre pugui desitjar, en qualsevol país i en tota la història", li escrivia Verdi al seu llibretista mentre tractaven de tirar endavant la seva obra. El bufó Rigoletto, qui aplaudeix totes les aventures del seu amo el Duc de Màntua, descobreix que aquest sedueix a la seva filla secreta Gilda, la qual cosa el condueix a perdre la raó i tramar una venjança que, inesperadament i com una maledicció, se li torna en contra i acaba de la pitjor manera esperada.
"És una òpera sobre l'abús del poder: el duc abusa de Rigoletto, qui al seu torn exerceix el seu poder sobre la seva filla Gilda", indica Monique Wagemakers
En la seva estrena a Venècia, Rigoletto va gaudir d'un triomf complet, especialment l'escena dramàtica, i l'ària La donna è mobile es cantava pels carrers l'endemà. I encara que Verdi ja havia recollit alguns triomfs amb produccions anteriors, va ser a partir d'aquest moment, i fins al final dels seus dies, que va portar l'òpera italiana fins a un punt de perfecció mai superat des de llavors, gràcies a que no va trencar amb la tradició operística italiana arrelada al poble, sinó que la seva evolució creativa es va encaminar cap al refinament dels seus objectius i de la seva tècnica. | 2022/07/04 02:43:09 | https://www.thenewbarcelonapost.com/ca/rigoletto-verdi-o-lluita-contra-maledizione/ | mC4 | 3 |
Breunes - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els Breuni a l'antiga Raetia
Els breunes, breons o brions (en llatí Breuni, Breones o Briones; en grec Βρεῦνοι) foren una tribu alpina de Rètia, al nord del modern Tirol, a la regió de Mont Brenner. La seva capital fou Breunorum, probablement la moderna Bruneck.
Foren sotmesos per Roma en temps d'August, el 15 aC, després de la conquesta romana de Rècia i l'arc alpí dirigida per Drus el Vell i Tiberi (el futur emperador). El nom de breunes es recordat en el sisè lloc en la inscripció del Trofeu dels Alps (Tropaeum Alpium), monument romà erigit el 7 aC - 6 aC per celebrar la submissió de les poblacions alpines i situat a la ciutat francesa de La Túrbia:
« (llatí) GENTES ALPINAE DEVICTAE [...] · VENOSTES · VENNONETES · ISARCI · BREUNI [...].
(català) Pobles alpins sotmesos: [...] · Venostes · Vènnons · Isarcs · Breunes [...]. »
— Trofeu dels Alps, Incripció frontal
1 El nom i l'origen dels breunes
El nom i l'origen dels breunes[modifica]
El nom dels breunes es troba en llatí en les formes breuni (el més comú) i breons; però també ens trobem més rarament amb brenni, brenci, breuci i brions.[1]
El primer autor antic que els menciona és l'historiador grec Estrabó (63/64 aC - 24 dC),[2] que va afirmar que els breunes eren part dels pobles illirici, juntament amb el genauni, com va fer indirectament més tard Apià,[3] que va considerar els il·liris a tots els pobles que vivien entre l'arc alpí i el Danubi.
« (grec) Οἱ δὲ Ὀυινδολικοὶ καὶ Νωρικοὶ τὴν ἐκτὸς παρώρειαν κατέχουσι τὸ πλέον· μετὰ Βρεύνων καὶ Γεναύνων, ἤδη τούτων Ἰλλυριῶν. Ἅπαντες δ' οὗτοι καὶ τῆς Ἰταλίας τὰ γειτονεύοντα μέρη κατέτρεχον ἀεὶ καὶ τῆς Ἐλουηττίων καὶ Σηκοανῶν καὶ Βοίων καὶ Γερμανῶν.
(català) Els vindelici i els nòrics ocupen la major part dels territoris fora de la regió muntanyenca, juntament amb els breunes i els genauns; pertanyen, tanmateix, als il·liris. Tots aquests generalment efectuaven normalment incursions a les parts limítrofes d'Itàlia, així com els helvecis, el secanis, els bois i els germànics. »
— Estrabó, Geografia
Però els vindelici, els quals la majoria dels escriptors llatins els associen amb els breunes (Horaci, Flor, i també Claudi Ptolemeu), són celtes; Pseudo-Acron, un comentarista d'Horaci,[4] els declara clarament gals: «Genauni i Breuni, gentes Gallorum».
El poeta llatí Horaci (65 aC - 8 dC) els va citar al quart llibre de les seves Odes:
— Horaci, Odes, Liber IV/Carmen XIV, IV, 14
Vegeu també: Eisacktal
Els breunes es van establir, sens dubte, a la vall del Sill, afluent del marge dret de l'Inn, que baixa del pas del Brenner, al costat nord. Però és possible que també ocupessin la part alta de la vall del riu Isarco, al sud de Brenner; en aquest cas, van controlar el pas i les seves dues vies d'accés.
El nom de Brenner està relacionat amb els breunes, probablement derivat d'aquell poble.
↑ V. de Vit, Totius Latinitatis Lexicon, I, 1859-1867, p. 753, s. v. Breuni.
↑ IV, 6, 8 : Οἱ δὲ Ὀυινδολικοὶ καὶ Νωρικοὶ τὴν ἐκτὸς παρώρειαν κατέχουσι τὸ πλέον· μετὰ Βρεύνων καὶ Γεναύνων, ἤδη τούτων Ἰλλυριῶν.
↑ Illyr., 6 et 29.
↑ Pseudo-Acron, Carmina, IV, 14, 9-10.
Bagnara, Mario. Le Alpi orientali in epoca classica. Problemi di orografia storica (en italià). Firenze: Olschki, 1969, p. 21-27. | 2020/09/26 00:32:35 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Breunes | mC4 | 3 |
LA SIMFONIA TRÀGICA DE MAHLER - L'Auditori
MAHLER: Simfonia núm. 6 en La menor, "Tràgica"
La Sisena de Mahler és un dels monuments simfònics més impressionants de tots els temps. Tal com va assegurar l'autor, "aquesta obra planteja un enigma, i la solució només la trobaran les generacions posteriors".
És una obra gegantina, intensa, dramàtica, conduïda per la idea inefable del destí, però també per la felicitat familiar que Mahler vivia en aquella època, amb temes musicals dedicats a la seva esposa Alma i a les seves filles. Alma va dir que la Sisena era "la més absolutament personal de les seves obres" i, efectivament, en aquesta simfonia Mahler va transformar en música tot el seu món interior, es va despullar del tot per fer-nos partícips de la seva visió de l'amor, de l'èxit, del fracàs, de la joia i de la mort. Va treballar-hi durant dos anys i finalment, esgotat, va escriure a un amic: "La Sisena està acabada. Jo, també".
Una prestigiosa carrera en l'àmbit de l'òpera i la música simfònica fan de Karl-Heinz Steffens una de les batutes més aclamades i versàtils del panorama internacional. El seu debut amb l'OBC garanteix sentir aquesta obra amb un dels grans directors del moment. | 2021/06/24 02:41:29 | https://www.auditori.cat/ca/la-simfonia-tragica-de-mahler/concerts | mC4 | 3 |
Els comuns: més enllà de l'Estat i el mercat | Reconstruir el Comunal
Els comuns: més enllà de l'Estat i el mercat
22 de febrer de 2016 General, HistòriaReconstruir el Comunal
Article de Yavor Tarinski publicat a New Compass el 7 de gener de 2016. Sobre el paradigma dels comuns, que implica la recuperació de la comunitat com a subjecte actiu i participatiu i l'emergència d'una economia solidària, com a alternativa a la dicotomia «estatal/mercantil».
Com una alternativa que ha estat assajada i experimentada en la pràctica per comunitats en el passat i el present, el paradigma dels comuns va més enllà de l'Estat i del mercat i implica l'autodeterminació radical de la societat, permetent a la ciutadania gestionar directament els seus recursos compartits.
En el seu llibre The Economic Order & Religion, Frank H. Knight i Tomàs H. Merrian argumenten que «la vida social a gran escala amb la propietat en comú és impossible»1. William F. Lloyd i després Garret Hardin, amb el mateix esperit, van promoure el terme neo-malthusià2 de «la Tragèdia dels Comuns»3, argumentant que els individus, actuant independentment i racionalment segons el seu interès particular, es comporten contràriament als millors interessos del grup sencer esgotant algunes fonts de recursos comuns. Des d'aleshores, les tesis que afirmen que la gent és incapaç de gestionar res col·lectivament, sense el control i la supervisió d'institucions i autoritats separades de la societat, s'han infiltrat amb èxit en l'imaginari social.
Fins i tot dins amplis sectors de l'esquerra la gestió en comú de recursos s'està veient com una utopia que es prefereix deixar per al futur distant, persistint avui en dia entre variacions de formes de propietat privada i estatals4. Així es manté el dilema entre gestió privada/estatal dels recursos comuns, condemnant altres iniciatives a la marginalitat.
No obstant això, un nombre creixent de veus intenta trencar amb aquesta dicotomia. Pels autonomistes Michael Hardt i Antonio Negri això és un fals dilema. Segons ells,
«l'aparentment exclusiva alternativa entre allò privat i allò públic es correspon amb una alternativa política igualment perniciosa entre capitalisme i socialisme. Sovint s'assumeix que l'única cura als mals de la societat capitalista és la regulació pública i la gestió econòmica keynesiana i/o socialista; i, des de l'altra banda, sembla que les malalties socialistes només es poden tractar amb la propietat privada i el control capitalista. Però el socialisme i el capitalisme, malgrat a vegades s'han barrejat entre si causant conflictes amargs, són ambdós règims de propietat que han exclòs el comú. El projecte polític d'instituir allò comú (…) talla en diagonal aquestes falses alternatives.»5
La falsedat del dilema estatal/privat també es pot observar en la relació simbiòtica entre aquestes dues suposades «alternatives». L'autor i activista David Bollier assenyala el parentiu històric entre els dos6. Segons ell, els mercats s'han beneficiat de l'aprovisionament aportat per l'Estat d'infraestructura, innovació i activitat mercantil, així com de l'accés lliure i gratuït a boscos públics, minerals, línies aèries, investigació i altres recursos públics. D'altra banda, l'Estat depèn dels mercats com a font vital d'impostos i treball per a la gent, i també com una manera d'evitar afrontar les desigualtats de riquesa i d'oportunitat social, dos reptes políticament explosius.
A primera vista sembla que ens quedem sense elecció real, ja que les dues «alternatives» comporten el mateix grau de privatitzacions que beneficien unes reduïdes elits. Durant els últims anys, no obstant això, el paradigma dels «comuns» ha emergit des de la base com una potent solució pràctica a la crisi contemporània i un pas més enllà del dilema dominant. És una alternativa que s'ha intentat i s'ha experimentat en la pràctica per moltes comunitats, en el passat i el present.
La lògica dels comuns
La lògica dels comuns va més enllà de l'ontologia de l'Estat-nació i del mercat «lliure». En un sentit pressuposa que vivim en un món comú que pot ser compartit entre tota la societat sense que mecanismes burocràtics o de mercat l'hagin de privatitzar. Així, sense cap acaparament exercit per gestors externs (competint amb la societat i entre ells), els recursos deixen de ser escassos al deixar d'haver-hi interès en la seva explotació ràpida. Ivan Illich observa que «quan la gent parlava dels comuns, (…) designava aspectes de l'entorn que tenien límits, que eren necessari per a la supervivència de la comunitat, que eren necessaris de diverses maneres per als diferents grups, però que, en un sentit estrictament econòmic, no es percebien com a escassos»7. La lògica dels comuns sempre evoluciona i rebutja la burocratització dels drets i essències, malgrat inclou formes d'autocontrol comunal i autolimitació individual. És per això que aconsegueix sintetitzar allò individual amb allò social.
Els comuns es poden trobar al llarg i ample de tot el món sota diferents formes: des de comunitats indígenes resistint la desforestació de les selves i els pagesos indis lluitant contra les corporacions dels OGM al software de codi obert i els moviments pels drets digitals sobre internet. Les característiques generals que tots comparteixen són els procediments de democràcia directa en la seva gestió, el disseny i l'elaboració oberts, l'accessibilitat i l'evolució constant.
Les arrels dels comuns s'estenen profundament en l'antiguitat, però avui en dia segueixen creixent degut a la seva constant renovació, incloent les pràctiques agrícoles comunals indígenes, les noves formes d'«economia solidària», els FabLabs d'alta tecnologia, les monedes alternatives, i molt més. L'absència d'un marc ideològic estricte afavoreix la seva constant evolució.
La lògica dels comuns arrela profundament en l'experiència de l'Antiga Grècia. El filòsof grec-francès Cornelius Castoriadis la descriu com un període en el qual apareix una esfera pública lliure, «una esfera política que "pertany a tothom"» (τακοινα – els comuns en grec)8. Allò «públic» va deixar de ser un assumpte «privat», és a dir, un assumpte del rei, dels sacerdots, de la burocràcia, dels polítics i/o dels experts. En comptes d'això, les decisions sobre els afers comuns s'havien de prendre des de la comunitat.
Segons l'antropòleg Harry Walker, la lògica dels comuns també es podria trobar a les comunitats amazòniques peruvianes, per a les quals els béns més desitjats no es veien com a béns en competició. Això contrasta amb l'economia moderna, que assumeix que si els béns són gaudits per una persona no poden ser-ho per una altra. La cultura amazònica peruviana es basava en compartir, en gaudir el que pot ser compartit més que allò consumit privadament.
Les viles suïsses són un exemple clàssic de comuns sostenibles. Elinor Ostrom, amb el seu treball de camp sobre una d'elles, ha posat llum sobre això. En aquesta vila els pastors locals planifiquen privadament els cultius però comparteixen un prat comunal per a les pastures. Ostrom va descobrir que en aquest cas la possible tragèdia dels comuns (una sobre-pastura) la prevenien els vilatans arribant a l'acord que cadascú podia cultivar només el que pogués mantenir per a l'hivern, una pràctica que es remunta al 1517. La investigadora va descobrir altres exemples de gestió comunal de béns efectiva als EUA, Guatemala, Kenya, Turquia, Nepal i arreu.
Elinor Ostrom va visitar el Nepal el 1988 per investigar els sistemes de recs gestionats pels pagesos d'allà9. La gestió d'aquests sistemes es feia a través d'assemblees anuals entre els pagesos locals i informalment amb unes bases constants. Així, els acords per utilitzar el sistema, el seu seguiment i les sancions davant les infraccions es van fer des de la base. Ostrom va descobrir que els sistemes de rec gestionats per la pagesia produïen per a les necessitats de les comunitats locals més que per als mercats: produïen més arròs i distribuïen l'aigua de manera més equitativa. Va arribar a la conclusió que malgrat aquests sistemes tenien funcionaments diferents, molt pocs d'ells funcionaven tant malament com els proposats i gestionats per l'Estat.
Un dels exemples contemporanis més brillant de reclamació dels comuns és el moviment zapatista a Mèxic. El 1994 els zapatistes es van revoltar contra l'acord NAFTA, que buscava la privatització completa dels recursos i béns comuns, vitals per a la subsistència de les comunitats indígenes. A través de l'aixecament zapatista les poblacions locals han reclamat la seva terra i els seus recursos, i els han gestionat amb èxit durant més de 20 anys a través d'un sistema participatiu basat en la democràcia directa.
Els comuns digitals, d'altra banda, inclouen wikis, com Wikipedia, organitzacions de lliecència oberta, com Creative Commons, i molts més. L'investigador de moviments socials Mayo Fuster Morell els defineix com «recursos d'informació i coneixement que són creats i posseïts col·lectivament o compartits entre una comunitat que tendeix a ser no excloent, és a dir, disponible (normalment gratuïtament) per a terceres parts. Així doncs, són orientats per afavorir-ne l'ús i la reutilització, en comptes de ser intercanviats com a mercaderies. A més, la comunitat de gent que els construeix pot intervenir en la gestió dels seus processos interactius i dels seus recursos compartits».
En altres paraules, la lògica dels comuns és un esforç cap a l'ús inclusiu i col·lectiu dels recursos, coneixement i altres fonts de riquesa col·lectiva, que necessita la construcció d'éssers humans que siguin socialment actius i cuidadors respectuosos d'aquests comuns. Això implica un trencament radical amb l'actual imaginari economicista, que veu tots els éssers humans simplement com a materialistes racionals, sempre volent maximitzar el seu interès particular utilitari. Enlloc d'això suposa una autodeterminació radical de la societat que permeti a la ciutadania gestionar directament els seus propis comuns.
Els comuns com a model per al futur
Una característica principal compartida pels diferents casos de comuns és la interactivitat a nivell de base. L'ampli accés als recursos i la seva propietat sostinguda en comú per la societat pressuposen que la seva gestió la du a terme la mateixa societat. La involucració de l'Estat és incompatible amb aquesta àmplia autogestió popular, ja que les formes estatistes estan implicant l'establiment d'uns estrats burocràtics i gestors separats de la societat. Això vol dir que els comuns van més enllà (i sovint fins i tot en contra) dels diversos projectes de nacionalització.
El mateix passa amb els constants esforços neoliberals de privatitzar el que encara no ho està, contra els quals durant els últims dos anys s'han alçat moviments socials arreu del món. Les propostes alternatives dels moviments incloïen d'una o altra forma un projecte ampli de democràcia directa. Aquest necessàriament inclou cada esfera de la vida social, i això també inclou els comuns.
Una alternativa holística al sistema contemporani, una alternativa que incorpori el projecte de la democràcia directa i els comuns, es pot dibuixar des dels escrits de grans teòrics llibertaris com Cornelius Castoriadis i Murray Bookchin. Les propostes desenvolupades per aquests dos pensadors ofereixen visions indispensables sobre com la societat pot autogestionar-se ella mateixa sense mecanismes gestors externs.
Com hem vist en els casos presentats abans, els comuns necessiten la coordinació entre les persones comuneres perquè les «tragèdies dels comuns» es puguin evitar. Però molta gent, incloent Knight i Merriam, argumenten que això només podria funcionar a escala petita. Això ha fet que molta gent d'esquerres recolzi diferents formes de burocràcia estatal per gestionar els comuns en nom de la societat, com a mal menor, però possible.
En els seus escrits Castoriadis va rebutjar repetidament aquesta hipòtesi, defensant que la presa de decisions col·lectiva a gran escala és possible amb el conjunt adequat d'eines i procediments. Rebutjant la idea del model únic «corrrecte», les seves idees van estar influïdes en bona mesura per l'experiència de l'antiga Atenes. Tenint en compte la polis atenesa, va considerar que la participació ciutadana directa era possible en comunitats de fins 40.000 persones10. A aquest nivell, les comunitats poden decidir sobre assumptes que els afecten directament en trobades cara a cara (assemblees generals). A nivells superiors que afectin també altres comunitats, les assemblees locals escolleixen delegats revocables i a curt termini perquè assisteixin a consells regionals. Així, a través d'aquest fluir horitzontal del poder col·lectiu, es podrien dibuixar acords conjunts i marcs per regular el control i l'ús dels comuns.
Murray Bookchin va fer una proposta similar. També influït per l'experiència de l'antiga Atenes, proposa l'establiment d'assemblees municipals cara a cara, connectades entre elles amb confederacions democràtiques, convertint en obsolet l'aparell estatal. Segons Bookchin, en un cas així «el control de l'economia no es troba en mans de l'Estat, sinó sota custodia de "consells confederals", i d'aquesta manera és comunal, ni col·lectivitzada ni privatitzada»11.
Aquesta organització no s'ha de traduir necessàriament en jerarquia, com van suggerir Elinor Ostrom i David Harvey12. Almenys si es compleixen alguns requisits. Aquest és el cas de molts dels exemples pràctics al món de democràcia directa, en els quals el rol dels delegats és de vital importància, malgrat sovint es descuidi. La seva subordinació a les assemblees (com a principal font de poder) s'ha d'establir a través de varis mecanismes, com ara: mandats curts, rotació i eleccions per sorteig. Tots aquests mecanismes s'han provat en diferents moments i contextos i han demostrat ser un antídot efectiu per a la oligarquització del sistema polític.
A través d'aquesta autodeterminació i treball en xarxa es pot dur a terme l'establiment i control directe dels comuns a mans de les diferents comunitats que en depenguin. Un altre element que podria complementar les propostes descrites és l'anomenada «economia solidària». A Europa i altres regions en crisi (com Sud-Amèrica) s'estan estenent entitats col·lectives de formes diverses que permeten a les comunitats gestionar directament les activitats econòmiques en favor propi.
Una combinació de comuns i economia solidària permetrà a la societat dibuixar el conjunt de normes amb les quals regular la utilització dels comuns, mentre que les entitats d'economia solidària, com ara cooperatives i col·lectius, s'ocuparan de la gestió directa dels comuns. Aquestes entitats es gestionarien en democràcia directa per les persones que hi treballessin i les comunitats les recompensarien dignament pels seus serveis. D'altra banda, les institucions públiques deliberatives haurien de tenir mecanismes per supervisar i controlar les entitats d'economia solidària, responsables de la gestió dels comuns, per tal de prevenir que fossin usurpats.
Un exemple d'aquesta combinació s'ha donat a la ciutat boliviana de Santa Cruz, on la gestió de l'aigua s'organitza a través de cooperatives de consumidors. Ha estat funcionant durant més de 20 anys i continua gaudint de la reputació de ser una dels serveis més ben gestionats a Amèrica Llatina. El sistema d'aigua es gestiona per una assemblea general de delegats, escollits pels usuaris. L'assemblea designa la direcció general, sobre el qual els usuaris tenen dret a veto, mantenint així l'estabilitat. Aquest model ha reduït dràsticament la corrupció, fent que el sistema d'aigua funcioni per als consumidors.
L'emergència d'aquesta combinació entre els comuns i producció de valor cooperativa, com expliquen Michel Bawens i Vasilis Kostakis, integra les externalitats, posa en pràctica la democràcia econòmica, produeix comuns per al bé comú i socialitza el coneixement. La circulació dels comuns es combinaria amb el procés d'acumulació cooperativa, a mans dels comuns i els seus contribuents. En un model així la lògica de la contribució lliure i l'ús universal per a tothom coexistiria amb una xarxa de democràcia directa i un mode cooperatiu de producció física, basat en la reciprocitat.
Urgeix la necessitat de reconstruir els comuns. Tenint encara a l'horitzó la inestabilitat global, i agreujant-se, la qüestió de com compartirem el nostre món comú és la fina línia que separa, d'una banda, el món dicotòmic de barbàrie mercantil o heteronomia burocràtica i, de l'altra, un món possible basat en l'autonomia individual i col·lectiva. Com diu Hannah Arendt:
«L'esfera pública, com el món comú, ens reuneix i no obstant això ens impedeix caure uns sobre els altres, per així dir-ho. El que fa la societat de masses tan difícil de suportar no és el nombre de persones involucrades, o almenys no principalment, sinó el fet que el món entre elles ha perdut el seu poder de reunir-les, relacionar-les i separar-les. La raresa d'aquesta situació s'assembla a una sessió d'espiritisme, on una sèrie de persones es troben al voltant d'una taula i, de cop i volta, a través d'algun truc de màgia, veuen desaparèixer la taula enmig d'ells, de manera que dues persones assegudes una enfront de l'altra ja no estan separades, però tampoc tenen entre si cap relació tangible.»13
El paradigma dels comuns, com a part d'un projecte més ampli de democràcia directa, podria jugar el paper de truc que intenta fer desaparèixer la taula, separant-nos, però creant alhora relacions humanes fortes basades en la solidaritat i la participació. Perquè això passi els moviments socials i les comunitats han de reclamar, a través de l'establiment de noves xarxes i l'enfortiment de les que ja existeixen, l'esfera pública i els comuns, constituint així un contrapoder coherent i creant possibilitats reals d'instituir a la pràctica noves formes d'organització social més enllà de l'Estat i dels mercats.
1 Deirdre N. McCloskey, The Bourgeois Virtues, The University of Chicago Press, 2006. pàg. 465.
2 El malthusianisme s'origina amb Thomas Malthus, un clergue del segle XIX que afirmava que els pobres sempre tendirien a esgotar els seus recursos i quedar en la misèria a causa de la seva fertilitat. (Derek Wall, Economics After Capitalism, Pluto Press, 2015. pàg. 125).
3 El concepte es basa en un assaig escrit el 1833 per Lloyd, l'economista victorià, sobre els efectes de la pastura sobre terres comunals no regulada donada a conèixer per un article escrit per Hardin el 1968.
4 Com demostra Theodoros Karyotis en el seu article Chronicles of a Defeat Foretold, publicat a ROAR magazine, número 0 (2015), pàgs. 32-63.
5 Michael Hardt i Antonio Negri, Commonwealth, The Bleknap Press of Harvard University press, 2011. pàg ix.
6 David Bollier i Silke Helfrich, The Wealth of the Commons, The Commons Strategy Group, 2012. A la introducció: «The Commons as a Transformative Vision».
7 Ivan Illich, Silence is a Commons, publicat primer a CoEvolution Quarterly, 1983.
8 Cornelius Castoriadis (1983): «The Greek Polis and the Creation of Democracy» in The Castoriadis Reader (1997), Ed. David A. Curtis. pàg. 280.
9 Elinor Ostrom a la lecturadel Premi Nobel Beyond Markets and States: Polycentric Governance of Complex Economic Systems (2009).
10 Cornelius Castoriadis, Democracy and Relativism, 2013. pàg. 41.
11 Cengiz Gunes i Welat Zeydanlioglu, The Kurdish Question in Turkey, Routledge. 2014, pàg. 191.
12 Per exemple, Elinor Ostrom, Beyond Markets and States: Polycentric Governance of Complex Economic Systems, 2009; i David Harvey, Rebel Cities, 2012, pàg. 69.
13 Hannah Arendt, The Human Condition, The University of Chicago, segona edició, 1998, pàg. 53.
← Diferències i similituds entre muntanyes comunals, veïnals en mà comuna i de socis Comunalisme africà → | 2022/01/27 15:21:28 | https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/mes-enlla-estat-mercat/ | mC4 | 3 |
Els migrants avaluen les opcions a mesura que els busquen Mèxic des de la frontera nord-americana
La reportera d'immigració de VOA, Aline Barros, va contribuir a aquest informe de Washington.
NUEVO LAREDO, MÈXIC - Situat al costat del pont #1, el pont que connecta vianants, conductors i ciclistes de la ciutat de Laredo de Texas a la ciutat mexicana de Nuevo Laredo, desenes de migrants i sol·licitants d'asil s'assenten al que es va construir. com a aparcament per a l'oficina de duanes.
El formigó es va irradiar després d'hores de calor Celsius de grau 42 (grau 108 Fahrenheit) del sol.
No havien pogut dutxar-se en tres dies, segons van dir. Les duanes i protecció fronterera dels Estats Units (CBP) sovint els van capturar en una hora després de creuar el riu, els van mantenir dos o tres dies, després els van transportar a Mèxic.
Ara, un mes després de l'inici dels protocols de protecció contra les migracions de l'administració Trump (MPP) a Nuevo Laredo, el govern mexicà està buscant centenars de migrants retornats cap al llunyà Chiapas, en el que es descriu com un programa de deportació poc disfressat.
Sortides d'autobús
VOA va ser testimoni de dues nits de sortides d'autobús des d'una ubicació contigua a un pont de vianants on la CBP va deixar els migrants per esperar les seves audiències d'immigració als Estats Units des de fora del país.
El primer, al voltant de 12: 30 am l'agost 7, constava de vuit autobusos complets, que transportaven 350 a migrants 400; la nit següent, altres tres autobusos van partir de la mateixa ubicació, transportant aproximadament 120 persones, en gran part famílies amb fills menors de 10.
Els migrants retornats a Mèxic amb MPP porten dies o més temps al càmping sota el pont 1 (pont internacional) a Nuevo Laredo. Fa unes quantes hores, els autobusos van venir a recollir-los. Els migrants diuen que estan obligats a marxar. Tots els autobusos es dirigeixen a Chiapas. pic.twitter.com/ZpMBYlMyL1
- Ramón Taylor (@ramonctaylor) Agost 7, 2019
La majoria dels migrants VOA van parlar amb anterioritat del viatge 2,100-quilòmetre (1,300-milla) procedents d'Hondures i van creuar el riu Gran fins als Estats Units els primers dies d'agost.
Alguns dels migrants que van parlar amb VOA van dir que sentien que les seves audiències no tenien cap possibilitat i que es podrien autoexportar als respectius països. D'altres tenien previst utilitzar els permisos laborals temporals al sud de Mèxic mentre es plantejaven els propers moviments.
MPP, també coneguda com la política "Resta a Mèxic", va començar el mes de gener de 2019 a altres ciutats frontereres. Es va expandir en gran mesura el març i, després, el juny, mentre Mèxic va marxar per respondre a l'amenaça dels aranzels dels Estats Units si el nombre de passos de frontera no autoritzats no disminuiria.
En una declaració a VOA, un portaveu del CBP va dir que el MPP permet als Estats Units "assistir amb més eficàcia a sol·licitants d'asil legítims i a persones que fugen de la persecució mentre que els migrants amb afirmacions falses o sense mèrit ja no tenen aquest incentiu per emprendre el viatge".
L'administració Trump va dir que va crear el programa per alleujar l'amuntegament a les instal·lacions de detenció nord-americanes fent que els migrants esperin les dates dels tribunals d'immigració a Mèxic.
Els Estats Units han retornat més de migrants de 30,000 a Mèxic segons la política, va declarar dijous el comissari en funcions de CBP, Mark Morgan.
D'acord amb una anàlisi de Drets Humans Primer, CBP ha retornat una mitjana de migrants 450 al dia a Mèxic a principis d'agost, més del doble de la taxa de rendiments a principis de juny.
Més de migrants de 3,000 han estat retornats a Nuevo Laredo durant el primer mes de MPP que operen a la ciutat, va informar l'organització independent de drets humans amb seu a Estats Units.
Aquest número inclou nens i adults que han estat detinguts creuant el riu Gran sense autorització dels agents de la Patrulla Fronterera dels Estats Units, així com persones que es van presentar als ports d'entrada per sol·licitar formalment asil.
Els migrants d'Amèrica Central s'alineen per menjar i begudes donades per la comunitat a prop del pont internacional Puente Numero I a Nuevo Laredo, Mèxic. (R. Taylor / VOA)
A l'esquerra a la ciutat fronterera
Els migrants VOA es van reunir hores després del seu retorn dels Estats Units procedents principalment dels països del Triangle Nord d'El Salvador, Guatemala i Hondures. Molts van sentir que no tenien més remei que sortir als autobusos, allà on anessin, només per sortir de Nuevo Laredo.
Asseguts a l'ombra d'un refugi d'autobús, intentaven determinar qui volia anar on i com arribarien.
Pocs tenien mòbils o diners per contactar amb familiars. No tenien coneixement de la ciutat, ni mapa ni mitjans per arribar a un refugi local. Tot el que transportaven eren bosses de plàstic transparent amb uns quants articles de tocador, paperassa i el número de telèfon dels familiars per trucar quan podien demanar prestat un telèfon a algú amb servei de cel·lular a Mèxic.
La reputació de la ciutat mexicana com a eix de l'activitat dels càrtels de drogues i els segrests de rescat va mantenir a molts migrants dins dels límits de l'aparcament adjacent a Puente #1.
El Departament d'Estat dels Estats Units publica un màxim "Nivell 4: no viatgeu" advertint a causa de delictes i segrests a l'estat circumdant de Tamaulipas, on "grups criminals armats apunten autobusos públics i privats de viatgers, així com automòbils privats", segons el seu avís.
"Ens porten aquí, on esteu envoltats del càrtel de la droga Zetas, i al final, quina seguretat tenim?" Yuna, un sol·licitant d'asil cubà que va tornar sota el parlamentari, va pujar a un dels vuit autobusos de dimarts cap a Tapachula, Chiapas. "No podem [agafar un taxi] perquè ens enviaran a la boca del lleó. Si anem a l'estació de [autobús], ens segrestaran".
Però, segons l'alcalde de Nuevo Laredo, Enrique Rivas Montaño, "El tema de la inseguretat no és exclusiu de la frontera".
"A tot arreu, hi ha riscos, hi ha perills en una ciutat que no coneixeu", va dir Rivas Montaño a VOA.
Una migrant hondurenya i la seva filla de 18, del mes de XNUMX, esperen decidir els seus propers passos després de ser retornats a Mèxic en els protocols de protecció contra les migracions (MPP) abans del dia. (V. Macchi / VOA)
En espera d'unes audiències judicials dels Estats Units
Tot i que les autoritats migratòries mexicanes van reduir per primera vegada el nombre de retornats a Nuevo Laredo, que van anar a Monterrey, aproximadament 220 quilòmetres (137 milles) cap al sud-oest, aquesta setmana els autobusos van arribar a Tapachula, Chiapas, aproximadament 10 vegades més lluny.
Monterrey es troba en un nivell d'alerta 3, amb la precaució de "replantejar-se els viatges per culpa del delicte" i els tocs de queda sobre personal nord-americà de la zona.
Chiapas, la destinació més recent, es considera un risc de seguretat de nivell 2, segons el Departament d'Estat, que insta els visitants a "exercir una prudència augmentada a causa de la delinqüència".
És també l'estat més meridional de Mèxic, cosa que significa que dins dels límits del país, s'aproxima a Guatemala (i al seu torn, El Salvador i Hondures), ja que una persona podria estar mentre roman a Mèxic.
Aquesta distància suposa 35 hores de desplaçament per carretera entre els migrants i les seves dates judicials a ciutats frontereres, algunes per al setembre, altres fins a novembre, que requereixen despeses addicionals amb les que amb qui VOA va poder permetre's. Un bitllet d'anada i tornada d'un autobús d'economia d'anada i tornada, amb connexió a Ciutat de Mèxic, costa 111 de dòlars.
L'Institut Nacional de Migracions de Mèxic no va respondre a la sol·licitud per correu electrònic de més informació sobre el sistema busing.
El primers autobusos En destinació a Chiapas, va sortir el mes d'agost 2, segons un informe de mitjans locals.
El pare Julio López, el cap del refugi de migrants de Natzaret a Nuevo Laredo, va dir que el viatge cap al sud, encara que en teoria és voluntari, però a la pràctica se sent com l'única opció per a alguns migrants, demostra que des del principi, fins i tot, el nom de la política era un malestar
"El Protocol de protecció dels migrants és, per a mi, un protocol de mentida per als migrants", va dir el sacerdot. "No hi ha cap protocol i, si n'hi ha, no és de protecció. No hi ha cap protecció."
De la mateixa manera, un agent d'immigració federal mexicà al lloc desplegable del CBP situat al costat del pont va dir que creia que el MPP no era una política d'espera de les dates dels tribunals, sinó una de les "deportacions que havien estat abandonades".
"Sincerament, el que veiem aquí, es tracta de deportacions", va dir a VOA. "Deportacions disfressades".
El CBP va diferir un comentari al Departament de Seguretat Nacional dels EUA (DHS) en resposta a una investigació de VOA sobre si el programa de MPP funciona efectivament com a pla de deportació. DHS i l'Institut Nacional de Migracions de Mèxic encara no han respost a consultes similars. | 2019/09/19 11:49:10 | http://ca.southsouthnews.com/all-news/voa/195-2015-05-27-15-49-38/americas-voa/191244-migrants-assess-options-as-mexico-buses-them-from-us-border | mC4 | 3 |
Mare Terra - Fundació Mediterrània - La CET es reuneix amb les regidores Ana Santos i Elvira Ferrando per demanar millores en els serveis socials i l'accés a subvencions
La CET es reuneix amb les regidores Ana Santos i Elvira Ferrando per demanar millores en els serveis socials i l'accés a subvencions
Es va publicar el dijous, 17 maig 2018
Aquest dimecres per la tarda s'ha celebrat una nova reunió de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), ens que aglutina més de noranta associacions del territori. En aquesta ocasió, la trobada ha comptat amb l'assistència de la regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona, Ana Santos, que ha vingut acompanyada d'una tècnica d'aquest departament, així com de la regidora de Comerç i Relacions Ciutadanes, Elvira Ferrando. El president de la CET, Ángel Juárez, no ha pogut assistir-hi (és el primer cop que falta en tretze anys) per motius personals.
La reunió s'ha plantejat de manera que la quinzena d' assistents (representants d'entitats de la CET) han pogut fer preguntes de manera directa i sense intermediaris a ambdues regidores. La Coordinadora va decidir plantejar aquest encontre perquè durant les darreres setmanes moltes entitats havien afirmat que tenien dubtes sobre algunes qüestions relacionades amb els serveis socials i amb l'accés a subvencions. Entre altres qüestions, s'ha parlat sobre ajudes a famílies necessitades, quins criteris se segueixen per decidir a quines persones se'ls atorga una subvenció, què es pot fer en cas de malaltia degenerativa... Per altra banda, aprofitant la presència d'Elvira Ferrando, màxima responsable de les entitats a la ciutat, algunes persones també han plantejat preguntes relacionades amb l'accés a les subvencions municipals.
La CET ha fet saber a ambdues regidores la seva disconformitat amb la nova regulació municipal segons la qual la via telemàtica és l'única opció per demanar subvencions. L'ens considera que hi ha moltes entitats que per les seves característiques no podran accedir-hi ja que no estan preparades per aquest nou sistema. És per això que la CET demana a Santos i Ferrando que estableixin una política de suport per a les associacions que vulguin demanar subvencions i no sàpiguen com fer-ho. La possibilitat que es planteja és que els tècnics del departament col·laborin de manera directa amb aquestes associacions quan sigui necessari.
La reunió va ser, doncs, molt profitosa, fins al punt que es va acordar amb totes dues regidores que durant les properes setmanes es tornarà a produir una nova trobada per acabar de concretar totes les qüestions que es van posar sobre la taula. | 2019/08/18 21:37:59 | http://www.mare-terra.org/ca/noticias-mare-terra-cat/3370-la-cet-es-reuneix-amb-les-regidores-ana-santos-i-elvira-ferrando-per-demanar-millores-en-els-serveis-socials-i-l%E2%80%99acc%C3%A9s-a-subvencions.html | mC4 | 3 |
Josep Vicent Boira: "Sense Catalunya, el corredor mediterrani no té cap futur"
València. Dimecres, 29 d'agost de 2018. 05:30
Actualitzat Dimecres, 29 d'agost de 2018. 10:21
Josep Vicent Boira (València 1963), nou comissionat per a les obres del Corredor Mediterrani, és el gran pedagog de la Mediterrània com a eix social i econòmic. Geògraf i professor universitari, ha sigut des de fa més d'una dècada l'actualitzador de la idea de l'Eix Mediterrani, del qual el corredor només n'és una de les potes. Aspira a racionalitzar la construcció d'una infraestructura que, segons les seues paraules, s'ha de contemplar com un servei i no una obra civil. Planteja una esmena a la totalitat de la visió radial de l'estat espanyol i assegura que aquesta xarxa ferroviària enfortirà els territoris per on passi.
Concreti la seva idea del corredor ferroviari Mediterrani
Jo tinc una visió del Corredor Mediterrani que és poc d'obra pública. Per a mi és un vector, una fletxa, una dinàmica, i això s'ha de tenir en compte perquè supera el que és la idea tradicional d'una obra pública que no necessitaria un coordinador. Seria, doncs, qüestió d'uns terminis, d'uns pressupostos i prou. Aquest és l'únic gran projecte d'infraestructures a l'Estat Espanyol que té un comissionat, un impulsor, i això ja indica el que és.
El corredor ja té una part històrica i una de futur?
Sí, enguany es compleixen cent anys que Ignasi Villalonga va fer un article reclamant un ferrocarril pel litoral. El corredor és una reivindicació de llarg abast, amb una certa capacitat de reproduir-se en el temps, però també és un instrument de cara a la globalització que avui se'ns planteja.
I per a què servirà el corredor?
Bàsicament per a dues coses. Per millorar la mobilitat de persones i la de les mercaderies.
La lògica del corredor és la connectivitat, si falla un quilòmetre no servirà per a res
L'obra té un quilòmetre zero i una estació de terme?
En absolut. Un altra diferència amb altres projectes d'infraestructures de l'Estat Espanyol és que el Corredor es una espècie de cadena amb baules que van enganxant-se al llarg de tot el seu recorregut. Aquesta és la seva fortalesa i també la seva debilitat, la heterogeneïtat dels trams i que tots estiguin, si no en funcionament, sí en obres o en projecte. Perquè si només tenim una part del corredor, no servirà per a res. La lògica del corredor és la connectivitat, si el corredor falla en un kilòmetre, no servirà per a res.
Però, a més, el corredor mediterrani té una perspectiva molt local en alguns punts. Ahir, per exemple, em preguntaven com passarà el Corredor per Llorca... i té una dimensió internacional i continental perquè no podem oblidar que és part d'un corredor europeu, definit en les xarxes transeuropees i també ho és en la connectivitat Europa-Àsia, perquè connecta els principals ports que tenim i estableix una comunicació amb l'Est. El corredor mediterrani és un element polièdric a diferència d'altres obres públiques.
El retard de les obres és la conseqüència de la visió radial i centralista de l'Estat
Per què acumulem tants anys de retard en la construcció del corredor mediterrani?
El retard és una clara conseqüència de la visió radial de l'Estat Espanyol que ve des del segle XVIII i que feia que tot el que no tenia un quilòmetre zero com el que hi ha a Madrid, no existeixi. De fet, aquesta obra serà la gran connexió no radial i van tan endarrerida perquè escapa a la lògica tradicional de com s'han construït les infraestructures fins ara. La concentració política d'Espanya també afavoria aquesta concepció radial i el caràcter defensiu de l'Estat respecte a d'altres estats que l'envoltaven.
Vostè creu que Espanya ja pensa i actua com un estat descentralitzat des del punt de vista de les infraestructures?
Descentralitzat des del punt de vista polític, però encara molt per fer. Tenim el cas dels estats descentralitzats a Europa que, en el cas del lands alemanys, gestionen les rodalies. Això és el que hauria de ser aquí. Tampoc té sentit que els ports estiguin centralitzats a "Puertos del Estado" a Madrid.
Faci un diagnòstic d'on estem ara mateix en el desenvolupament del projecte del Corredor Mediterrani
Aquest és el projecte més ambiciós que té plantejat l'Estat espanyol en matèria d'infraestructures. I no només per la importància de la inversió econòmica, demogràfica i productiva, sinó perquè significa el canvi d'ample de les vies perquè puguin transitar trens sense haver de canviar en la frontera; que és com funciona l'actual sistema espanyol. Tenim dos reptes; d'una part donar servei a la població i d'un altra canviar l'ample amb tota la seva complexitat. I el canvi del sistema implica el canvi del material mòbil dels trens... Un tren de passatgers o de mercaderies que surti de Berlin ha de poder arribar a Sevilla. Per tant, aquests canvis són tan importants que determinen el ritme i el funcionament del Corredor, que té una complexitat per la seva heterogeneïtat de trams que cal coordinar perquè tots estiguin en marxa.
La complexitat de l'obra no és per geografia física sinó humana
Quins són els problemes principals de l'obra?
L'obra del corredor mediterrani no és tant la complexitat de geografia física com de geografia humana. Només entre Barcelona i Almeria hi ha onze ciutats amb més de cent mil habitants i el Corredor hi passa.
Com s'articula això?
Aquests és un gran repte des del punt de vista d'ordenació del territori, dels espais urbans, de l'enginyeria... i per tant, quan es parla d'un balanç de com estan les obres, puc dir que les coses estan començant a fer-se.
Però, com afronta un geògraf com vostè la solució a aquestes dificultats?
Jo m'ho imagino amb dos instruments. Primer, una sensibilitat ambiental que totes les obres públiques han de tenir i aquest és, a més, un cas especial, perquè passa per zones densament poblades, cosa que no passa amb les obres de l'AVE que travessava planes sense població i on el problema era com entrar a la ciutat, però no com dissenyar el seu recorregut. El corredor mediterrani també travessa zones altament productives de l'horta. I també hem de saber preveure els problemes per a donar solucions com han fet països com Holanda o Alemanya. A Espanya ja tenim solucions d'una cert integració paisatgística que han funcionat com per exemple el Parc del Baix Llobregat, una zona intensament cultivada, resolta amb una reconstrucció de l'espai agrari afectat.
I per altra part, quan parlem del corredor mediterrani, molta gent té en el cap, estrictament, les vies de l'AVE, però l'obra no ha de tenir aquest impacte. Estem parlant d'altres coses. Per exemple, entre Castelló i Vandellós, el que es planteja és un canvi d'ample, no una nova plataforma. En canvi, entre València i Castelló es preveu una nova plataforma, i ningú ha dit que hagi de ser de 350 quilòmetres per hora i per tant amb un impacte que es pot reduir les característiques d'això.
S'ha confós el corredor mediterrani amb un AVE
Vol dir que la ciutadania té una idea equivocada de l'obra?
El gran error que s'ha comès en aquest país és confondre el corredor mediterrani amb un AVE. Com ja he dit la idea és que sigui un vector, però no a 350 quilòmetres per hora. No és un AVE amb un origen i una destinació, una espècie de túnel que té una entrada i una eixida i en mig no hi ha res. El corredor canvia la seva perspectiva per a plantejar una cosa més permeable i accessible. Un objectiu molt raonable seria poder transportar persones i mercaderies des d'Algeciras al cor d'Europa en el menor temps possible. On les vies estiguin saturades es construiran noves infraestructures amb el benefici que suposarà per a la mitjana i llarga distància i les rodalies al voltant de les grans ciutats.
El corredor s'ha de construir de nord a sud
Fixi un calendari d'execució de les obres
Ara per ara, a Catalunya el projecte i l'execució estan prou madurs, almenys fins a Castellbisbal. Des de Barcelona, els trens, amb els seus problemes, poden arribar en ample internacional allà on vulguin, i l'alta velocitat ja existeix i cohesiona el territori. De Castellbisbal cap al sud, fins a Múrcia, tenim una zona complexa que és on s'han de centrar els grans esforços, i després ens trobem amb situacions com la de Múrcia a Almeria on no hi ha tren. I per tant, s'ha de crear la infraestructura.
Imagine el que suposa tindre trams ja fets, altres que no existeixen i, en mig, uns trams dispersos que van adaptant-se a poc a poc. També la zona Almeria-Algesires planteja llocs amb complexitat de gestió al voltat de Granada. Per tant, el repte és tindre aquesta visió de conjunt i tindre clar que encara que avancem pel sud si pel nord no està, el corredor no tindrà cap sentit com a tal.
Quan es donarà per acabada l'obra?
El final d'aquesta obra, a llarg termini, seria una gran plataforma que permetera la circulació diferenciada de mercaderies i passatgers. Per a mi, un final seria que un empresari pogués carregar un tren d'un quilòmetre de llargària amb mercaderia a Tarragona, a Castelló, a València, a Cartagena, a Múrcia... i que aquest tren, sense canviar d'eix, pogués arribar als mercats europeus amb fiabilitat. Un altre objectiu seria millorar la mobilitat de les persones i reduir el temps de les distàncies entre ciutats.
Hem d'integrar el concepte servei per damunt del d'obra civil
Quin és el seu repte més immediat?
Fer entendre el concepte servei i no pensar en el concepte obra civil. El més important serà: poden passar passatgers i mercaderies? S'han reduït els temps de pas? S'ha accelerat la mobilitat de les persones?
Quins sectors econòmics estan perdent diners per no existir el corredor mediterrani?
Si sumes que en una economia exportadora i oberta a Europa més del 95% del transport es fa per camió cap als mercats, et dona com a resultat que tots se'n beneficiaran. Sense oblidar que un dels objectius de la Unió Europea és incrementar el transport per ferrocarril. Tenim el vent de cua per fer aquest trasllat. El transport per carretera serà complementari al ferroviari. Estem veient casos a França, Alemanya i altres països en els quals el camió puja al tren, fa recorreguts i després acaba per carretera.
14 milions de persones viuen en el recorregut del corredor mediterrani
Hi haurà corredors central, atlàntic i del Cantàbric?
Espanya hauria d'apostar per dos corredors. El corredor atlàntic i el mediterrani perquè son les dues potes que ens connecten amb la resta del continent i del món. S'ha començat pel corredor mediterrani, primer, per una pressió social, mediàtica, política i empresarial que estan ja perdent diners. I no es pot oblidar que entre Barcelona i Almeria hi ha 14 milions de persones que suposen un terç de la població activa de tot l'Estat espanyol. Això augura èxit a qualsevol infraestructura per poc que sapiguem lligar-la a les estructures demogràfiques i productives. A més, aquí tenim sectors com l'agricultura, l'automòbil, la ceràmica, el marbre... a més dels principals ports del mediterrani, com el de València, que és el cinquè més actiu de tot Europa i el primer en tràfic de contenidors.
Encara que Europa és el primer client d'Espanya no podem ignorar que l'economia global ja gira a l'entorn d'Àsia..
Hi ha un llibre escrit per André Gunder Frank que es diu Re-orientar que parla de la història econòmica del món i diu que pràcticament el futur serà la reorientació en sentit literal "geogràficament i productivament". No és casual que al meu despatx jo tinga un mapa d'Àsia perquè el Corredor Mediterrani tindrà, també, una dimensió global. És un bon exemple d'infraestructura local amb repercussions globals o a l'inrevés.
El corredor central pretén velocitat: no hi ha res en mig
Hi haurà un corredor central Andalusia-Madrid competint amb el del Mediterrani?
No crec que siguen elements competitius entre ells. Aquest corredor que connectaria Andalusia amb Madrid, pretén velocitat i agilitat perquè no hi ha res en mig. En canvi, el corredor mediterrani és permeable; ha de tindre la capacitat d'anar acumulant càrrega allà on es produeix i interactuar amb les xarxes regionals. Son dos models diferents.
El corredor central seria com una autopista amb una entrada i una eixida i el mediterrani serà com una autovia connectada amb els territoris. Sense connexions amb els ports de Barcelona, Castelló, València, Sagunt, Alacant o Cartagena, zones logístiques i productives, no serviria de res.
Veurem disputes entre les autoritats portuàries per obtindré millors serveis i accessos al Corredor Mediterrani?
El corredor és un projecte, com diuen els americans win-win, on guanyen tots. Dinamitza i connecta totes les zones portuàries; serà un treball en xarxa. Les petites malfiances entre veïns s'han de superar quan tens un projecte estratègic que compartir.
El mercat resoldrà la competitivitat territorial
Sí, però el govern d'Aragó vol que es connecti el corredor cantàbric des de Saragossa fins a Barcelona passant per Tarragona i els veïns d'Aragó, València i la Generalitat Valenciana aposten per l'eix Saragossa-Terol-Sagunt.
Estos elements de competitivitat territorial hauran d'escoltar el mercat. En el cas del corredor Sagunt-Terol-Saragossa, el gran benefici que té és que estableix una connexió fàcil, més curta entre el Mediterrani i el Cantàbric, en un eix que tradicionalment ha estat més oblidat. Però no hi trobe cap incompatibilitat entre ells. L'objectiu del corredor mediterrani és configurar una xarxa.
Si analitzen quin és el paradigma dels transports i les comunicacions també a Europa concloem que és una mena de xarxa de metro. Quina és la línia més important en una xarxa de metro? No m'importa; el que m'interessa és saber on puc canviar de la meva línia a un altra per poder establir aquests elements.
Parlem de finançament, qui ha de posar els diners?
La responsabilitat és del Ministeri de Foment i Adif, que és qui ha de dissenyar la xarxa. I jo he de dir que he trobat en Isabel Pardo, la nova directora d'Adif, una disposició claríssima i favorable a este tipus de projecte. I després, assolir tots els fons europeus que es puguen.
Al setembre presentaré el pla d'actuació
El mes de setembre és crucial per a presa de decisions a Brussel·les?
Les coses no són estrictament així de fàcils. Hem de comptar també amb l'herència i quines són les dinàmiques que ja teníem. Nosaltres estem posant-nos al dia en l'estat de cada tram i subtram. Estem identificant els punt negres del corredor mediterrani, és a dir, estem fent un informe perquè el Ministeri i Adif sàpiga on haurien de bolcar-se per tal de solucionar aquests problemes.
Però també la nostra idea és elaborar un pla d'acció per a mercaderies i passatgers a curt, a mitjà i a llarg termini. Parlarem amb les comunitats autònomes, els empresaris i les ciutats per tal de rebre idees, queixes i suggeriments per presentar al ministeri.
Vostè proposarà i uns altres decidiran?
El meu objectiu és solucionar problemes i crec que puc fer-ho en el corredor mediterrani independentment de qui tinga la capacitat executiva.
El corredor no tindrà mai un final ni una cinta per tallar
I el calendari d'execució de l'obra?
El corredor mediterrani no tindrà mai un final ni una cinta que tallar. Hem de canviar eixa perspectiva. Jo m'imagine un corredor que vaja entrant en fases successives, avançant de nord a sud, i que vaja cobrint objectius. Això és el que plantejaré amb aquest pla d'actuació. Vull respondre'm a les preguntes: quan un tren carregat en la factoria Ford, podrà arribar a Berlín? Quan un passatger que està a Alacant podrà arribar a Barcelona en un hora menys que avui? Eixos seran els objectius: canviar la idea de l'obra civil pel servei. No tindrem un dia d'inauguració però tots el dies podrem fer una xicoteta millora fins donar-li l'estàndard que defineix Europa.
Però quina data ha posat Brussel·les perquè la xarxa estigui conclosa?
El 2030. I l'Estat espanyol té eixe deure que en eixa data estiga funcionant amb els estàndards europeus. La concepció radial ens ha fet perdre molts anys però encara arribem a temps d'anar estenent amb les diferents fases de nord a sud els serveis.
Quin efecte li fa l'actitud de l'empresariat davant el projecte?
He d'elogiar l'empresariat valencià (AVE, Confederació Empresarial i cambres de Comerç), les tres organitzacions han creat un ambient favorable perquè el corredor també sigui una reivindicació econòmica i social. Primer foren els acadèmics, després els empresaris i finalment han sigut els polítics els que s'han pujat al tren del corredor.
Quan es reunirà vostè amb la Generalitat de Catalunya per parlar del corredor?
El paper de Catalunya és essencial en el corredor mediterrani. Ningú ho nega i sense Catalunya, el corredor no té cap futur. De fet, mantindré l'oficina del corredor a Barcelona. En segon lloc, el paper del govern de la Generalitat també és clau i crec poder mantenir relacions i plantejar amb confiança els problemes i les solucions que troben al projecte.
Em fa pena veure el conseller Rull a la presó
Ha afectat el procés a les obres del corredor a Catalunya?
El procés, dissortadament... el que va ser conseller d'Obres Públiques, el senyor Rull està a la presó, una persona amb la qual vaig compartir, quan jo estava a la Generalitat Valenciana, algunes sessions justament sobre el corredor mediterrani i en les quals ell va demostrar l'interès i importància del projecte. A mi em fa molta pena veure a una persona com el conseller Rull a la presó perquè conec precisament el seu interès pel corredor mediterrani. I recordo, precisament, una carta que pot ser la primera vegada en la història en què la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana, conjuntament amb els seus logos, plantejaven al Ministeri de Foment del Partit Popular més inversió i més atenció cap al corredor mediterrani. Aquest era un bon model de treball. També vull agrair el treball fet per Juan Barios durant el temps que ha sigut coordinador de l'obra.
Jo no sé fins a quin punt, els problemes de Catalunya es solucionaran amb més infraestructures i una major inversió, això depèn de la interpretació política de cadascú. Jo el que dic és que un projecte com el corredor Mediterrani ajudaria a un model territorial de l'Estat espanyol més equilibrat des del punt de vista, econòmic, polític, social i de fortalesa dels territoris.
Els que s'oposaren en alguna ocasió al corredor foren aquells que mantenen un concepte radial i centralista de l'Estat. Per tant, tots aquells que pensem que hi ha un altre model a banda del radial i centralista podem pensar, amb bona lògica, que el corredor és un projecte favorable i que hauríem d'apostar, independentment del que Catalunya vullga ser en el futur, i de la idea política que cadascú tinga per a Catalunya, cosa que jo respecte. El corredor seria un instrument adequat per a qualsevol dels escenaris que plantege Catalunya en el futur. Perquè el corredor és una peça que reequilibra territoris.
Insisteixo, quan mantindrà vostè la primera reunió oficial com a nou comissionat del projecte amb la Generalitat de Catalunya?
A setembre tinc el compromís de plantejar un primer informe de gestió a la presidenta d'Adif amb el seu cronograma corresponent d'ací a nadal. Em reuniré amb els representats polítics no més enllà de setembre o octubre.
1 milió d'euros per quilòmetre de corredor és 25 vegades menys que el de l'AVE
Com es mesuraran les necessitat econòmiques d'una infraestructura com la del Corredor Mediterrani per no caure un altra vegada en la multimilionària inversió de l'AVE tan criticada per la Unió Europea?
En primer lloc, el territori no s'ordena amb trens d'alta velocitat que és el que ha pretès Espanya durant molts anys. Això s'ha vist que és ineficaç. I en segon, en el cas del Corredor, tot i que mai estarem lliures d'un plantejament moderat de les infraestructures, l'heterogeneïtat és de tal magnitud que, a vegades, amb inversions d'un milió d'euros per kilòmetre, tindrem les solucions apropiades per a donar el servei adequat. Un milió d'euros per kilòmetre de corredor és 25 vegades menys del que val un kilòmetre d'AVE. Jo no parlaré de xifres totals sinó de trams concrets i per a què serviran les inversions necessàries.
Torno a recordar el meu plantejament: a l'horitzó 2020, què faria falta perquè aquest servei funcionés...? D'aquí es derivarà en els pressupostos el que s'hagi de fer. Perquè el que tinguis un tram acabat no significarà que el servei s'estigui prestant. | 2021/04/22 17:46:41 | https://www.elnacional.cat/ca/pais-valencia/josep-vicent-boira-corredor-mediterrani-catalunya_299706_102.html | mC4 | 3 |
El Panteó Reial de Poblet
EL PANTEÓ REIAL DEL MONESTIR DE POBLET
Un dels principals atractius del Monestir de Poblet és el fet que dintre de les seves parets es troben enterrats bona part del monarques de la Corona Catalano-Aragonesa.
Encara que Alfons I el Cast i Jaume I el Conqueridor ja eren enterrats a Poblet, va ser el rei Pere III el Ceremoniós el que va decidir escollir el monestir de Poblet con el lloc d'enterrament dels monarques de la Corona Catalano-Aragonesa i va ser ell qui va obligar per jurament als seus successors a ser enterrats dintre de Poblet. A més a més, Pere III el Ceremoniós va fer iniciar la construcció dels panteons reals construïts als arcs del creuer central de monestir, a cada un dels costats de l'altar major.
D'aquesta forma podem trobar al costat dret a Alfons el Cast (1), a Joan I (4) i les seves dos esposes Matha D'Armagnac i Violant de Bar, i un tercer sepulcre amb Joan II (8) i Joana Enriquez.
Al costat esquerra es troben Jaume I El Conqueridor (2), Pere El Ceremoniós (3) i les seves tres esposes Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília i en la tercera tomba a Ferran d'Antequera (6).
A la columna on reposa un dels arcs de panteó real i al costat de la tomba de Ferran d'Antequera es va enterrar a Alfons V el Magnànim (7) i a l'extrem del creuer del monestir, tocant la capella de Sant Benet es troba el sepulcre de Martí l'Humà (5).
No tan sols els Reis i les seves esposes es poden trobar a Poblet. Així, en els murs de la capella de Sant Benet hi han les tombes de quatre fills de Pere el Ceremoniós. A la extremitat oposada del creuer hi ha fixada, damunt una font, una tomba gòtica en pedra que conté despulles de Joana d'Aragó, comtessa d'Empúries, filla del Ceremoniós. A la porta de la sagristia vella hi ha sobre el mur els petits sarcòfags de quatre fills de Joan I.
Dintre de l'ornamentació de les tombes s'ha de destacar que als peus dels reis hi ha esculpits lleons, símbols de la força i el poder i, als peus de les reines, gossos, símbols de fidelitat i lleialtat.
Com podeu veure la importància històrica de Poblet, només pel fet de tenir el panteó real ja es significativa.
No puc finalment deixar d'explicar l'historia o llegenda del Príncep de Viana, que Fra Tomàs em va explicar en el seu moment.
Carles, Príncep de Viana era el primogènit de Joan II i de Blanca de Navarra. Al morir la seva mare, Joan II es va casar amb Joana Enriquez (Castellana) i van tenir com fill a Ferran. Les relacions entre Carles i el seu pare Joan van ser complexes i plenes de lluites però per dret, el Príncep de Viana tenia que succeir el seu pare a la seva mort. Dissortadament Carles va morir de forma sobtada el 23 de Setembre de 1461. Degut a aquest fet Ferran va passar a ser el successor, regnant en el seu moment amb el nom de Ferran, posteriorment conegut com Ferran el Catòlic
La llegenda diu que el Príncep de Viana va morir enverinat en una conspiració instigada per la seva madrastra, que buscava així que el seu fill Ferran fos el futur rei a la mort de Joan II. Es diu que el verí va ser subministrat dintre de les sabates del Príncep en una quantitat tan elevada que a més de matar-lo, va impedir que el seu òrgans interns es podrissin, secant la seva pell i produint finalment un estat de momificació del seu cos.
Aquesta història no es sabrà mai quan té de llegenda i quan de veritat però no es difícil d'imaginar con hauria canviat la història si El Príncep de Viana no hagués mort, si Ferran no hagués arribat a rei i si aquest no s'hagués casat amb una reina Castellana (com la mare de Ferran) anomenada Isabel...
L'únic fet comprovable es l'estat del Príncep de Viana. Quan entreu a Poblet, a ma dreta, es troba una petita capella lateral. Admireu-la. A part d'unes magnífiques pintures al sostre on es mostren els quatre Evangelistes podreu veure un porta que amaga una estança. Dintre d'aquesta estança es troba un cos momificat, que encara que presenta un estat bastant lamentable (va ser profanat durant la guerra de Francès) es troba vestit amb roba de monjo Cistercenc i correspon al cos momificat del Príncep de Viana. | 2019/02/23 21:16:14 | http://usuaris.tinet.cat/ablasco/Poblet/pante%C3%B3.html | mC4 | 3 |
L'ex-resident Maria Saladich publica 14 dibuixos al Catorze.cat | Actualitat | Residents CHV
Activitat residents | Dijous, 5 de gener de 2017
L'ex-resident Maria Saladich publica 14 dibuixos al Catorze.cat
La Maria Saladich es va formar com a cirurgiana al Consorci Hospitalari de Vic. Actualment, és adjunta al Servei. Entre els seus hobbies es troba el dibuix, i durant la residència va obrir una pàgina web i una de Facebook per compartir les seves creacions. Ara, al Catorze.cat han publicat alguns dels seus dibuixos.
Un dels dibuixos de la Maria Saladich.
Quan fas medicina, estudies durant molts anys. Et trobes buscant feina quan ja en tens trenta. Has de fer moltes coses i fer-les molt bé, són un munt de pressions. Tothom et demana temps, arribes tard a tot arreu perquè vas atabalada. Treballes moltes hores i al mateix temps et demanen que publiquis, que investiguis, que ho petis.
He acabat l'especialització de cirurgia general. Necessitava fer alguna cosa diferent. I vaig començar a dibuixar, obrint un compte de Facebook i una pàgina. Signo com a Marylou i la noia de la historieta té per nom Thegirlwhosalwayslate. Els faig sempre a mà, a casa, a cafeteries. Quan m'hi poso em van venint les idees. Ric de mi mateixa, perquè sempre arribo tard als llocs (és un punt feble que tinc), però sé que també es tracta de dir que tampoc és tan greu. Els tardons som optimistes, perquè pensem que podem fer més coses de les que realment podem fer.
L'autora del text és la Gemma Ventura, i en aquest enllaç pots veure tots els dibuixos publicats per la Maria. | 2021/08/05 07:32:47 | https://residents.chv.cat/actualitat/72/lex-resident-maria-saladich-publica-14-dibuixos-al-catorzecat | mC4 | 3 |
Literatura catalana contemporània | Miquel Costa i Llobera
Turmeda | 23 Desembre, 2005 07:25 | Compartir:
Defalliment: memòries de Miquel Costa i Llobera. (El Gall Editor)
Per Joan F. López Casasnovas.
"Defallir" és perdre el coratge o ànim; esdevenir feble o mancat de vigor. D'aquí ve "defalliment", títol d'un important poema de Miquel Costa i Llobera, i que, a la vegada serveix a Miquel López Crespí per anomenar la seva darrera (que jo sàpiga, perquè sempre ens sorprèn el prolífic escriptor de sa Pobla) novel·la. Per mor de ser presentada com a Memòries de Miquel Costa i Llobera, un periodista es demanava si era possible que un novel·lista escrigués en primera persona la vida d'un altre. Doncs, per què no? Sempre queda clar que, de Miquel a Miquel, ningú no fa trampa. La figura que parla en aquest llibre no sols és creïble com al canonge i poeta que tots (tots?) coneixem, sinó que, a més a més, els qui ens hem atracat (en el meu cas un poc) a l'obra d'en López Crespí no ens estam de reconèixer-hi alguns dels punts de vista que més s'agrada de reflectir en la seva literatura: el compromís amb el país i amb la gent humil, amb un present que no s'explica mai del tot si no es tenen en compte les pròpies claus històriques.
"Mai no he cregut en la mentida literària, en el treball fred, d'especialista sense ànima ni sentiments", ha dit l'autor, per a qui "la novel·la per a ser vàlida, per a recollir la palpitació del temps que vol descriure, ha de portar en els seus capítols la realitat sincera de l'home o la dona que li han donat vida". No els dic res de nou; l'escriptor pobler ha bastit un món propi fet de personatges tocats d'una certa èpica popular; perdedors o vençuts, però mai derrotats, en la mesura en què la derrota implicaria acceptar que llur causa no fou la justa. I no és el cas, ans, ben al contrari, els seus protagonistes solen mostrar-se orgullosos d'haver sabut estar a la vorera "correcta" de la Història: en la Mallorca de les Germanies, en els rebomboris revolucionaris dels segles XIX i XX o en la guerra "incivil" perpètua, que per les nostres latituds mai no acaba de ser superada. Crida, certament, l'atenció que aquesta vegada en Miquel hagi gosat viatjar per la psicologia d'una persona profundament conservadora que va viure dolorosament les pròpies contradiccions, cap a l'interior d'una ànima polaritzada entorn a dues vocacions igualment fortes: la literària a la recerca de la bellesa i la sacerdotal. No són dues vocacions tan dispars, no són tan diferents, perquè, si bé es mira, s'hi descobreixen batecs molt similars: inquietuds espirituals, afanys de millorar l´ésser humà per la força de la paraula que convenç i -no sempre- exemplifica. Igual que havia fet amb la famosa escriptora francesa (El darrer hivern de George Sand i Frederic Chopin i Corambé: el dietari de George Sand), en el cas de Costa i Llobera també planteja un tema recurrent en l'obra literària del de sa Pobla, és a dir, les relacions de l'escriptor amb la seva societat. Però en el cas de Mn. Costa, no sols el poeta es demana sobre la funció de la literatura en temps de crisi ("Ajudàvem a bastir una cultura soterrada per segles d'abandó i imposicions foranes. Ho entendria així el poble?"), sinó que el sacerdot s'interroga també pel sentit d'una vida que acaba, la seva pròpia vida, dedicada a defensar el vell ordre, que hom pretén immutable; un món pairal, patriarcal, jeràrquic, que inexorablement tindrà els seus dies comptats.
Del conflicte entre els ideals i la realitat surt el neguit romàntic. En el cas del fill de Can Costa, el romanticisme de dretes -incapaç de pair fins i tot el missatge cristià de la Rerum Novarum- l'aboca al defalliment. Les hores van passant i s'afonen dins un abisme de tristor, que li deixa l'ànima buida. "... Com a vinya espampolada i entre neu", així la desolada vida del poeta. D'aquest estat depressiu, és clar que se'n pot sortir, però serà amb l'ajut de Déu. Ho expressa amb una brillant epífora: "Senyor, que amb mà beneïda, / de la mort fas brollar vida / per amor, / desperta el cor, que ja és hora: / un cor que canta o que plora, / viu, Senyor!". Cantar, plorar, sentir és viure... I al jove Miquel Costa, fill de família terratinent i benestant, li tocarà viure en un període històric en què convergeixen la renaixença, el modernisme, la transició cap a un segle nou, l'anarquisme i l'ascens del moviment obrer. Semblen llunyans, però no ho són, els versos més robusts i emblemàticament vigorosos de Lo Pi de Formentor; amb els que es refugien en el paisatge magnífic (Ternelles, per exemple) de seva terra, i en l'hora crepuscular, com a via escapista més segura, la qual cosa expressa magistralment el poema La Vall: "... Quan al Puig altíssim / nimba a ponent una claror daurada, / i el dolç estel claríssim / somriu damunt el dol de la vesprada, / llavors ran de l'ermita / baix del ciprés m'assec; i en aquella hora / de tendresa infinita, / s'aixequen mos records, i mon cor plora".
Tanmateix, aquella persona culta i refinada no ha entès el signe dels temps que canvien i roman perplex i dolgut davant els esdeveniments que passen enllà de la mar (les guerres de Cuba, del Marroc, la Setmana Tràgica de Barcelona...). No serà sols amb oracions com s'arranjaran les coses -li recorda el seu company romà Bonioni. Ni tan sols les paraules del Papa Lleó XIII en una audiència llunyana, que el Pontífex 'social' va concedir-los -a ell, estudiant a Roma, son pare i sa germana Caterina- bastaran per donar-li entenent el sentit dels canvis socials... El qui treballava per reconstruir esglésies (la Seu, la de Monti-sion de Pollença...) rebrà el 1909 amb gran neguit les notícies de crema d'esglésies a la seva Barcelona estimada. La cara amable idealitzada de la ciutat burgesa, de la civilitat noucentista, violentament contrastada per la cara lletja de la fam i la injustícia, de les lluites obreres i de la resistència a anar a morir en defensa de no sé quina pàtria i de la seva monarquia.
Cal agrair a Miquel López Crespí el seu esforç d'apropar-nos una figura important de la nostra literatura. La lectura de la novel·la Defalliment ens pot servir, si més no, per recuperar la dimensió humana del gran poeta mallorquí, emmarcada en el seu context històric i cultural. A mi també m'ha motivat a fer una relectura dels seus poemes. N'he pres un gustàs, especialment en el vessant més romàntic i patriòtic dels versos juvenils, escrits sota el referent de la Pollença viscuda a l'ombra de la mare i del guiatge de l'oncle Miquel Llobera. En any de celebracions literàries, en què institucions governamentals espanyoles i catalano-valenciano-balears despenen a betsefs milions d'euros en "eventos cervantinos", no està de més recordar la penúria amb què s'han mogut entre nosaltres les commemoracions del cent cinquanta aniversari dels naixements de Joan Alcover i de Miquel Costa i Llobera. Corprèn de comprovar fins a quin punt la nostra societat actualment ignora els propis clàssics. (Ei! A qui pot fer mal so l'oda Als joves?: "... No renegueu de vostra sang: oprobi pel fill que n'és apòstata! Per honra té ser bord..."). Quina profunda sensació de defalliment!
López Casasnovas, Joan F. "Defalliment". Diari de Balears, (8-VIII-05), p. 33.
Sa Pobla - Records de la Mallorca dels anys 60 - Com si trepitjàs caliu
Antoni Trobat Alemany i la generació literària dels 70
Sa Pobla (Albopàs) – Missa solemnis – Records dels Anys 10 i 20
Sa Pobla i la revista Vialfàs
Sa Pobla, Antoni Serra (Xineta) i els escriptors mallorquins - La literatura mallorquina del segle XXI
Sa Pobla - Records de la Mallorca dels anys 60 La Biblioteca Pública de sa Pobla
Sa Pobla i Josep M. Llompart
Sa Pobla i el cine (un article de Mateu Morro)
Sa Pobla: la crònica d´una Mallorca desapareguda
Sa Pobla - Records de la Mallorca dels anys 60 -
Sa Pobla - Memòries d´un adolescent - Records de la Mallorca dels anys 60 - Un viatge al futur (XXIII)
La premsa de Menorca i els escriptors de sa Pobla
Sa Pobla i els seus autors - Una història amagada (Lleonard Muntaner Editor), nou llibre de narracions de Miquel López Crespí - Vet aquí un tast de la narració El Casal
Sa Pobla (dos articles): La conquesta de Mallorca i Sa Pobla i El rei Jaume II
Sa Pobla, Anys 60: els primers corresponsals antifranquistes
Sa Pobla i la literatura - Un petit tast de la novel·la Un hivern a Lluc (El Tall Editorial)
Sa Pobla en la història: llibres de Miquel López Crespí
Escriptors mallorquins al servei del feixisme: Maria Antònia Salvà, Llorenç Villalonga, Joan Estelrich, Llorenç Riber...
Sa Pobla, Anys 50 - Les matances de sa Pobla
Sa Pobla: records dels Encontres d´Escriptors
Sa Pobla i Fellini (1958)
Sa Pobla - Memòries d´un adolescent - Records de la Mallorca dels anys 60 - Jugar a metges i malalts | 2020/02/26 17:48:56 | http://turmeda.balearweb.net/post/8681 | mC4 | 3 |
El Museu Faller de Xàtiva se situarà en l'edifici del jardí del Palasiet - Portal de Xàtiva
El Museu Faller de Xàtiva se situarà en l'edifici del jardí del Palasiet
L'alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, va anunciar ahir que el Museu Faller de Xàtiva s'instal·larà en l'edifici del jardí del Palasiet. «Ara només hem d'adequar la zona i al més prompte possible posarem en funcionament aquest edifici tan demandat pel món faller», va ressaltar el dirigent.
Rus va posar de manifest «la gran bellesa» d'aquest jardí, que el converteix en el lloc ideal per a acollir aquest museu. «Immediatament anem a iniciar un estudi i seguidament es distribuiran les sales correctament per a posar-ho en funcionament», va assegurar la màxima autoritat local.
Per la seua banda, la regidora de Festes de l'Ajuntament de Xàtiva, Rosa Esteban, va manifestar que en aquesta infraestructura «es repassarà la història fallera de la ciutat».
L'edil va avançar que el Consistori està estudiant la possibilitat que aquest nou espai en el jardí del Palasiet puga utilitzar-se com a lloc de reunió per a les comissions falleres de la localitat.
Publicado el abril 30, 2011 mayo 3, 2011 Autor Portal de XàtivaCategorías Fallas, XàtivaEtiquetas el, faller, fallero, jardi, museo, museu, palasiet, Xàtiva
Anterior Entrada anterior: El Departamento de Salud de Xàtiva-Ontinyent consigue el primer puesto de la Comunitat en cumplimiento de objetivos
Siguiente Entrada siguiente: La urbanización El Palasiet abierta a la circulación de vehículos y paso de peatones | 2021/11/28 15:00:08 | https://portaldexativa.es/xativa/el-museu-faller-de-xativa-se-situara-en-el-jardi-del-palasiet/ | mC4 | 3 |
Turisme rural: anàlisi d'Escapada Rural i Vrbo (Top Rural)
DMS3 > El blog de màrqueting digital > Blog de comunicació i màrqueting digital > Turisme rural: anàlisi d'Escapada Rural i Vrbo (abans Top rural i HomeAway)
07-07-2020 (original de 24-05-2016) | Blog de comunicació i màrqueting digital
A DMS3 ens dediquem a assessorar i gestionar el màrqueting d'empreses relacionades amb el turisme rural. Inevitablement, doncs, ens hem mirat de prop els portals de turisme rural més influents del nostre entorn, això és, Vrbo (fins fa molt poc anomenada HomeAway o Top Rural) i Escapada Rural, que acumulen bona part de les peticions i de les reserves. A l'inici d'un negoci en turisme rural, la presència en aquest portals és tant o més necessària que a Booking i altres portals genèrics del sector.
Escapada Rural i Vrbo (fins fa poc es deia HomeAway i abans Top Rural) són dos portals turístics que comercialitzen tot tipus d'allotjaments rurals de diferents llocs d'Espanya. A les respectives pàgines web mostren els preus i fotos de cada casa perquè el consumidor final pugui decidir si són del seu interès o no.
Característiques de Vrbo
Actualment a part de les cases rurals destaca apartaments, cases, villes i pisos arreu del món.
Fins fa molt poc, aquest portal turístic es caracteritzava per oferir diferents tarifes als propietaris que volien llogar les seves cases rurals. La tarifa plata pagaves 13,75€ al mes durant 12 mesos, la tarifa Or 36€ al mes, eficàcia 56,67€, prestigi 108€ i l'exclusiva 333,33€ al mes. Depenent del preu a pagar tenies més beneficis.
Amb HomeAway ja es van notar els canvis i ara amb Vrbo s'han acabat de definir. Actualment és comissionable. Cobren al propietari un 15% de comissió per venda efectuada.
Escapada Rural es defineix com una plataforma web dedicada a la promoció d'allotjaments rurals a tota Espanya. Des del 2007 s'ha convertit en un referent del sector del turisme rural recolzant al propietari i inspirant al viatger.
En l'actualitat té el cercador més gran d'allotjaments rurals d'Espanya i Portugal. També compta amb una gran comunitat de viatgers, amb més d'1.400.000 membres registrats. Els propietaris disposen de calendaris i preus amb eines senzilles d'utilitzar i es fa un assessorament amb tallers "Presència i promoció a Internet".
A Escapada rural t'hi pots promocionar de forma gratuïta, ja que et pots donar d'alta gratis. No obstant, si vols millorar la promoció, tenen unes quotes especials per a propietaris. (Les tarifes no surten publicades a la pàgina web) | 2022/05/28 00:53:44 | https://www.demomentsomtres.com/turisme-rural-escapada-rural-vrbo/ | mC4 | 3 |
La Policia Local de Palafrugell ha recaptat 12.000 euros per l'Hospital Sant Joan de Déu • Ràdio Capital de l'Empordà
La Policia Local de Palafrugell ha recaptat 12.000 euros per l'Hospital Sant Joan de Déu
Ho ha fet a través de la campanya solidària #pelsvalents destinada al centre d'oncologia pediàtrica que s'està construint a Barcelona
La campanya solidària #pelsvalents de la Policia Local de Palafrugell ha recollit 12.000 euros que es donaran a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. La desenvolupen una tercera part de cossos policials municipals de Catalunya amb l'objectiu de contribuir en la construcció del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centre d'oncologia pediàtrica més gran d'Europa.
La font de recaptació principal han estat els escuts solidaris negres i grocs amb l'etiqueta "pels valents". Aquests s'han pogut intercanviar a la mateixa seu de la policia com a alguns comerços de la vila per un mínim de 4 euros, i identifiquen la lluita contra aquesta malaltia, el càncer. Tanmateix, també s'han organitzat diverses activitats com per exemple, concerts.
De fet, l'acte de cloenda d'aquesta campanya va ser-ne un d'havaneres amb les actuacions d'Arjau, Els Cremats, L'Empordanet i Neus Mar. S'hi va aconseguir recaptar uns 1.400 euros que també s'han destinat a la causa.
CONCURS DIBUIX ESCOLAR
Per altra banda, la Policia Local del municipi també s'ha involucrat en l'educació viària dels més petits i petites. Així, dissabte va desenvolupar algunes mostres i exhibicions a la plaça Can Mario i va ser l'encarregada de lliurar els premis de la 28a edició del Concurs de Dibuix Escolar d'Educació Viària. Enguany, hi han participat més de mil alumnes de sis escoles diferents. | 2021/07/27 18:01:16 | https://www.radiocapital.cat/la-policia-local-de-palafrugell-ha-recaptat-12-000-euros-per-lhospital-sant-joan-de-deu/ | mC4 | 3 |
La Immaculada Concepció queda finalista als Students Awards amb 'Carrers amb veu de dona' | Nova Ràdio Lloret
Els alumnes, visitant el carrer de Senyora de Rossell
És un projecte dels alumnes de 5è de primària, que han constatat que a Lloret de Mar hi ha molts menys carrers amb nom femení que masculí.
L'escola Immaculada Concepció ha estat seleccionada com a finalista als premis Student Awards en la modalitat Mobile History Map del 2020. Ho ha aconseguit amb un projecte titulat Carrers amb veu de dona, que han impulsat els alumnes de cinquè de primària.
La professora responsable, Anna Montané, remarca que la principal conclusió és que hi ha molts més carrers amb noms masculins que femenins. Un fet que va sorprendre l'alumnat, que ha enviat una carta a l'Ajuntament per reivindicar la presència de dones al nomenclàtor lloretenc.
Els alumnes van centrar el treball en les dones que donen nom a carrers de Lloret i van buscar-ne informació. Després van elaborar un mapa que és accessible a tothom (aquí). Algunes de les dones són Càndida Masgrau, Caterina Albert, Rosa Sensat, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda o Margarida Xirgu.
Alumnes treballant en el projecte (Immaculada Concepció)
El projecte ha culminat amb la xerrada de dues dones rellevants, com són l'escriptora Alba Saskia i la treballadora de la BBC d'Escòcia Gemma Lucha (aquesta feta de manera virtual en ple confinament).
Els mSchools Students Awards s'entregaran dimecres de la setmana que ve, 17 de juny, a les quatre de la tarda. Atesa la situació de pandèmia, la gala s'haurà de fer de manera virtual.
Carrers amb veu de dona
mSchools Students Awards
Article anteriorEs reubica una parada de la línia L13 davant del centre comercial Porta Lloret
Article següentLa meitat dels treballadors del sector turístic de Lloret han fet la formació de la Covid-19 | 2021/09/24 09:34:12 | https://www.novaradiolloret.org/la-immaculada-concepcio-queda-finalista-als-students-awards-amb-carrers-amb-veu-de-dona/ | mC4 | 4 |
MAGNETIC ROAD: 2014-03-30
Segona sessió #BCNmp7 2014 "L'escena industrial/New Wave a Barcelona en perspectiva"
Quan: 16 d'abril del 2014
Programa: Boston Pizza Records, Domestica Records
Coordina: Ingrid Guardiola
Text elaborat per: Boston Pizza Records, Domestica Records
Font: CCCB
En aquesta segona sessió de BCNmp7 ens aproparem als inicis de l'escena electrònica més desconeguda i avantguardista sorgida a principis dels anys vuitanta a Barcelona, amb testimonis d'artistes que varen formar part d'un moment irrepetible i determinant en la història de la música i amb actuacions del seu relleu més actual. La transició espanyola significà un canvi molt important en l'estructura política i social de l'Estat, entre d'altres coses, es va fer el pas a un nou sistema democràtic, fet que comportà una obertura sense complexos cap a una nova manera d'entendre i fer cultura. Una jove generació d'artistes afrontaven un repte fins aleshores impossible d'imaginar: trencar amb els antics 'clixés', desmuntar les velles tradicions associades a un règim opressor i descobrir les infinites possibilitats que aquest nou context social els oferia. Paral·lelament, a finals dels anys setanta un fet va revolucionar el món de la música: una nova generació d'instruments electrònics es comercialitzava en botigues especialitzades i a preus assequibles pel gran públic. L'electrònica era a l'abast de tothom, el punk s'estava esgotant i una 'nova música' apareixia del no-res, o això semblava. Tot i que a Barcelona hi arribaven en compta gotes, Grups com Ultravox, Joy Divison, Kraftwerk, Tuxedomoon, League Of Nations, Heaven 17 mostraven una manera de fer i d'entendre la música totalment innovadora: incorporaven sintetitzadors i caixes de ritmes que van captivar a molts joves desencantats i avorrits d'escoltar sempre la mateixa música. El seu discurs, proper al moviment punk, encaixava amb la realitat quotidiana d'aquesta generació. S'obrí una finestra amb infinites possibilitats: multitud de sons desconeguts eren a l'abast de joves inquiets amb ganes de trencar amb el passat; no necessitaven ser bons músics, ni tenir un estudi de gravació o disposar de molts diners; ara podien fer-ho.
Un dels objectius d'aquesta sessió és conèixer com l'escena musical de Barcelona va assimilar aquest nou paradigma. A través de tres músics pioners de la nostra ciutat, veurem què o qui els va inspirar per a trencar amb les convencions 'musicals' del moment i com ho varen fer. Aquests tres artistes seran:
Víctor Nubla: una de les figures més rellevants de la música experimental del nostre país. Artista multidisciplinari de ment inquieta, és músic, teòric, assagista, activista de l'experimentació, escriptor, ideòleg, programador, editor, agitador cultural i creador, juntament amb Jun Crek, d'un dels grups referents de la música Industrial: Macromassa.
Gat: músic i fundador de bandes referents i pioneres a Barcelona com ara Ultratruita i posteriorment New Buildings, més emmarcats en el moviment New Wave. És també fundador del segell discogràfic G3G des de finals de la dècada dels vuitanta; un projecte sorgit inicialment per a cobrir el vuit existent en l'àmbit artístic i compromès totalment amb l'escena musical, alhora que s'allunya dels cànons més comercials de l'època. Pascal Comelade, Jakob Draminsky, Oriol Perucho, Macromassa, Raeo (Mark Cunningham), Pau Riba, Juan Crek… són només alguns dels noms que entre molts figuren en el seu ampli catàleg.
J.J. Ibañez: Fundador del grup Badaloní Kremlyn a principis dels anys 80 i artista molt actiu en l'escena electrònica de principis els 90 a Barcelona. Kremlyn fou una formació que es pot considerar Tecno-Pop que, tot i que no aconseguir gravar cap disc, va ser molt activa entre 1982 i 1986. Avui en dia podem considerar a Kremlyn una de les poques formacions musicals catalanes que s'emmarquen dins l'estil Techno Pop a Barcelona amb un so molt genuí. L'any passat Domestica Records va editar un dels seus primers concerts en directe, amb molt bona acceptació també entre el públic més jove.
La sessió comptarà amb dos concerts, el veterà Philipe Laurent (França) i el valencià Tvnnel, que actuarà per primera vegada a Barcelona.
Philipe Laurent (Minimal Wave, França)
Philippe Laurent és un artista plàstic, músic i dissenyador. Ja sigui treballant amb codis gràfics o codis digitals, arts plàstiques o música, l'enfocament i l'objectiu de Laurent és sempre la investigació vers la percepció dels signes i dels símbols en les persones. Les seves pintures o l'efecte il·lusori de tipografies sobre un fons monocrom plantegen una pregunta vers la relació entre els signes i els significats. Philippe Laurent desenvolupa ideogrames abstractes, amb l'objectiu de no repetir la mateixa figura dues vegades, de la mateixa manera que l'escriptura d'un continent perdut o d'un llenguatge original es tractés d'un codi que ha precedit totes les altres llengües i que ara s'ha perdut. Aquest joc de l'ambigüitat planteja una pregunta fonamental de l'estat ontològic de llenguatge escrit en les nostres societats occidentals. Philippe Laurent ha desenvolupat un ampli estudi personal de les formes dels primers símbols i lletres que condueixen a la 'sublimitat' d'un alfabet esotèric. Tot això ho aplica tant a la seva obra gràfica, com a la musical.
TVNNEL (València)
Una veu greu i profunda, lletres àcides i nostàlgiques diluïdes en la fredor dels seus ritmes i sons programats. L'enigmàtica joia que va rondant en l'underground valencià. TVNNEL neix el 2013 com a projecte en solitari de l'artista Tono Inglés (Polígono Hindú Astral, Roman skirts). Tres sintetitzadors i un seqüenciador a mà ens submergeixen en un túner subterrani, on conflueixen el ball i la melancolia. Intentant allunyar-se de les propostes "revivals", TVNNEL busca nous camins entre l'electro, el synth pop i l'industrial. Fredor maquinal i calor humà combinats en una interessant i personal proposta, amb un plantejament musical i amb una posada en escena que aposta clarament per la reducció, el minimalisme i l'autoproducció.
Domestica Records és un segell independent que neix el 2011 a Barcelona amb la intenció de crear una identitat personal i original. Els estils més afins a les seves preferències musicals avarca una àmplia varietat; new wave, industrial, krautrock, electro, cold wave, experimental, post punk, minimal, techno, new romantic, synth pop, no wave... segur que ens oblidem de molts. Aposten per la música del present i del passat, i es serveixen principalment dels anomenats "nous mitjans de comunicació" per a compartir la seva major passió amb la resta del món. Els agrada recuperar maquetes i material procedent de velles cintes de casset que, a pesar del temps transcorregut, resulten tant o més interessant descobrir-les avui. El seu focus d'atenció i inspiració és bàsicament la música i l'art visual d'avantguarda sorgit als anys vuitanta. Tenen especial cura i presten màxima atenció en el procès de restauració, respectant sempre la font original per a obtenir un resultat de qualitat sense perdre la seva essència.
Boston Pizza és un segell independent de Barcelona que va néixer l'últim dia del 2010 amb la voluntat de reunir en una gran família els seus grups i els dels seus amics. Es la casa de Wind Atlas, Zephyr Lake, The Destroyed Room, Sictor Valdaña and The Check This Outs y Sons Of Woods, entre d'altres. Solen alternar llançaments i vinils amb petites tirades en cassette. És més una família que un segell, ho fan per amor a la música amb la intenció d'establir una relació sincera i honesta amb els grups que editen, als quals solen lligar-los una bona amistat. A més a més, editen el fanzine "Slice", en el qual informen de les novetats del segell acompanyades per il·lustracions, entrevistes a grups i reflexions sobre temes que els hi toquen de prop. Des del 2013 organitzen el festival Cønjuntø Vacíø.
Publicado por Ingrid Guardiola en 2:23 No hay comentarios:
JORNADES DE FOMENT DE LA LECTURA DE EL PRAT
Em conviden a parlar de les meves primeres lectures i de com fomentar la lectura entre els joves. La taula rodona la conformen Laura Fernández, Jaron Rowan, Daniel López Valle i ens modera la Lucia Lijtmaer. Tenim 50 minuts en total per exposar el tema, deu minuts per barba, temps insuficient. Deixo algunes idees i apunts de tot el que havia preparat i no he tingut temps de dir (faltada, com estic, del do de la síntesi):
1. PER QUÈ LLEGIR?
Vivim en un món complex que ha perdut l'escala 1:1, un món fet a la mesura del micro i del macro espectacle, de l'economia financera, de la nanocomputació, del credo de Bauman, tot líquid, líquidament, vaporosament encarnat. La necessitat d'endinsar-se en relats que ens ajudin a respondre al nostre desig d'evasió, propulsió i de comprensió del món on vivim (també d'un "món altre") són imperants. Aquests relats coagulen el que la vida, l'home, dissol. Necessitem relats que ens ajudin a posar-nos a la pell d'altres personatges a través de la imaginació (re)creadora, màscares que responguin als inevitables processos d'identificació, relats que ens permetin formar part d'alguna cosa, ser reconeguts, inclosos, en una comunitat, d'amants, d'amateurs. D'amateurs de nosaltres mateixos, al cap i a la fi en l'adolescència som aprenents de nosaltres mateixos (les normes, els codis socials, ja ens faran professionals del nostre ser, simplificats, simplificant-nos). Pessoa s'agermana amb Shakespeare, Milton, Dante, Crist i tots els "que la vida ha oblidat sense consagrar" en vida. Així opera l'univers freak, geek, chick flick, que aglutinen les noves comunitats d'adolescents (i de no tant adolescents). També són els "hombres subterráneos" que cita Maria Zambrano, o les "bouche en trôp" ("boques en excés") de Kristeva. Necessitem relats per aprendre a crear noves situacions i nous personatges en els quals emmirallar-nos, amb els quals revestir-nos, noves regles del joc (sempre tan prefixat): ""Nunca llegamos a otro sino otrándonos mediante la imaginación sensible de nosotros mismos", diu Pessoa. I Séneca: "Es conveniente ocuparse y nutrirse de algunos grandes escritores, si queremos obtener algún fruto que permanezca firmemente en el alma. No está en ningún lugar quien está en todas partes". Aquests relats es llegeixen al mòbil, als llibres, a la pantalla, lectures en imatges, en paraules, en memes, és igual. Tot val. Els punts d'entrada als relats són múltiples.
2. L'ADOLESCÈNCIA
2.1 Adolescència i capital
John Savage a Teenage: The creation of youth culture fa una genealogia dels "teens", trobant l'origen en les conseqüències de l'abolició del treball infantil el 1904, per tant, té a veure amb una certa idea d'oci o d'ocupació del temps social. Als anys 10s ja apareixen els boy scoutts, seguits per les flappers, els hooligans, les joventuts hitlerianes, etc. Fins a arribar al que Simon Frith anomena el pas del "teenager" al "jove" (youth). El teenager és el rebel dels 50s, enfront de la joventut (youth culture) dels 60s, una generació fruit del baby-boom i nascuts sota unes condicions econòmiques favorables i on s'universalitza l'accés a l'educació. Els joves passen a ser al centre de la societat de consum (Pasolini diu que la "parella" –inclou les parelles adolescents- és un invent del consumisme per anar a passar els caps de setmana als centres comercials i comprar). El "jove" està a les portes del món del "deure", en aquesta escletxa que separa la seva infància del món adult buscarà la "llibertat" com una última exhalació. La llibertat, però, en el capitalisme actual, és una llibertat de consum, la llibertat de ser diferents dels altres (l'individualisme diferenciador d'herència calvinista) i alhora de pertányer a un grup, a una micro-comunitat. Gràcies a internet les "comunitats" ja no passen només pel físic, per comprar-te la "màscara adequada" (determinisme econòmic on el "ser" passa pel "tenir" i si no "tens" no "vals"), sinó també pels "relats" que es comparteixen, els referents culturals a través dels quals els adolescents troben la manera de comunicar-se, de ser correspostos, defugint la via única que proposa el mercat de "passar per caixa" i comprar-te una disfressa feta a mida.
Avui en dia la pressió del mercat (grans grups editorials) per establir "comunitats" de consumidors culturals entre els adolescents és una piconadora de massa pes. Només s'escapen d'ella els outsiders totals i els artífex de les fan-fics que després el mercat ja rendabilitzarà (la Laura Fernández recordava que Harry Potter va prodigar-se entre els joves adolescents a través del boca orella i no a través de la promoció i el merchandising). Cal afegir que en el tardocapitalisme, la "joventut" ja no és una etapa vital, és un valor que el consumidor pot adquirir a través d'alguns productes. L'obsessió per la joventut eterna en totes les capes socials i totes les franges d'edat és l'únic punt de fuga d'una societat que fomenta l'aïllament social, la competivitat a tota costa ("emprenadoria") i l'identitat cosmètica.
2.2 Tots som Franz Kafka
En aquest intent de trobar una "comunitat de semblants" penso en l'adolescència com un estat d'excepció, estranyesa i estrangeria permanents. Aquí és on entra Franz Kafka. L'adolescent està més a prop de les històries de Kafka, rondant constantment al voltant del sentir-se "peix fora de l'aigua" amenaçat per l'asfíxia vital, que no de les "ombres de Grey". Kafka s'autoanomena "el negatiu del seu temps" i proclama "desaprendre la vida, desconèixer-se i destruir-se, renunciar al món i estimar tots els homes". Un mantram d'aires, involuntàriament, anarquistes, que comulgaria molt bé amb la necessitat dels adolescents de donar l'esquena al deure, a la institució, a l'ordre, al dictamen del que convé fer. Els adolescents estan més a prop dels homes encriptats de Beckett que de les històries d'Albert Espinosa, dels monòlegs interiors de Virginia Woolf que de molts dels llibres que poblen els temaris de les aules.
2.3 La necessitat de construir nous móns
Foucault remarca que una institució té, necessàriament, dos pols o dos elements: Els elements i les regles, i a través d'ells organitzen grans camps de visibilitats i règims d'anunciats. El sentit de l'aventura de l'adolescent passa per la pulsió de construir nous móns, amb les seves pròpies regles, defugint la pauta de l'hiperregulat món de la institució (paterno-materna, escolar, administrativa..). No hi ha Bildungsroman que no doni exemple d'això. Són, també, Les Ciutats Invisibles de Calvino, Ciudadela de Saint Exupery, i sí, també Harry Potter. L'altre dia vaig veure una reproducció física de la màquina de tortura de La colònia penitenciària de Kafka i vaig pensar que cap adolescent que veiés allò podia evitar anar immediatament a llegir el llibre, o el mateix després de veure l'animació que van fer Daniel Pitarch i Marcel Pie a partir del llibre. Els punts d'entrada al relat segueixen essent múltiples.
Aquest sentit de l'aventura i de la construcció de "nous móns" passa per trobar la identitat pròpia a través del cos i del llenguatge. Segons Pizarnik, la seva feina és "desaprendre a veure" per, a continuació, fer poemes, que segons ella és "aprendre a veure". L'adolescent comença parlant les "paraules de la tribu" (que deia Paloma Chamorro) i acaba adquirint un llenguatge propi. Passa de mimetitzar la fraseologia de la comunitat (els enunciats), a posicionar-se en un discurs (enunciació). En Jaron Rowan ha parlat una estona dels memes, certament: aquestes noves gramàtiques (d'arrel iconogràfica) que, gràcies a internet i la tecnologia mòbil, han creat molts adolescents (i, de nou, no tant adolescents). Els memes: les paraules de les "noves tribus". Seria exagerat i poc afinat dir que són la nova "gramàtica generativa" de Chomsky, però la capacitat que han adquirit els adolescents per crear el seu propi llenguatge ens enfronta a un plantejament molt més complex del que significa llegir. De la mateixa manera, el fet de trobar-nos davant de prosumers culturals, productors permanents, ja no de nous significants, sinó de nous continguts, ens posa en una altra tessitura (veure toooots els estudis, que són molts, que hi ha al respecte, jo em paro aquí).
Màquina de tortura de La Colònia Penitenciària
3. FOMENT DE LA LECTURA A TRAVÉS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
3.1 Canvis en la manera de llegir
Agustin Remensal a l'article Literatura y Televisión, diu que les maneres de llegir han canviat molt en el temps, que abans de la imprempta predominava l'oralitat, que amb la imprempta els monjos llegien de forma intensiva i devota, que amb les novel·les per entregues a finals del XIX es va passar a llegir de forma extensiva i que avui en dia la reducció del llenguatge a la seva mera funció informativa ens ha portat a una vulgarització il·limitada on predomina allò popular, allò actual i allò polèmic.
Amb la nova febre de les sèries de televisió estem més a prop de la lectura per entregues del XIX que de la videoesfera que describia Regis Debray a Vida y muerte de la imagen i, justament, "allò popular, actual i polèmic" és la base de la literatura que consumeixen la majoria d'adults, és a dir, la base de la "premsa diària". El mateix podria qüestionar-se de la major part de llibres que formen part dels plans docents o que estan a primera línia de les llibreries i biblioteques: en funció de quin criteri ocupen la zona vip? La Història del que cal que els joves llegeixin és una gran encreuada de interessos més creuats encara que caldria revisar broca en mà. Tal com fa John Berger amb la història de l'art.
3.1 Foment vs. Promoció
L'altre dia llegia Laia de Salvador Espriu i vaig trobar un paral·lelisme directe amb la sèrie True Detective, la manera que té de descriure els pescadors, les atmòsferes, els móns caducs, m'acostava al pantà de la sèrie de moda, al seu ambient, als seus personatges. Em preguntava: què ha fet l'Any Espriu per acostar l'obra d'Espriu entre els adolescents? Poc o res. La monopolització que fa una part de l'administració de l'imaginari públic a partir de la reducció del panorama literari a "figures claus" és poc efectiva. Aquesta cultura celebratòria s'acosta al que Peter Watkins anomenava la "monoforma" (referint-se al cinema de Hollywood): el posar de relleu poques obres o figures, totes clonades, per tal d'adquirir ventes o patrimoni cultural. "Fomentar" no té res a veure en col·lapsar l'agenda pública amb homenatges simbòlics i poc pedagògics a un escriptor a l'any. Enguany és l'any Vinyoli, un dels poetes dels quals més he après, un escriptor fora de tot pla docent, per cert. Què en sabrem de Vinyoli d'aquí un any? Què en sabran els adolescents? Preguntes a respondre.
3.2 Adéu al temple: l'espai serà social o no serà
La biblioteca no és res en sí mateixa, és un llibre tancat. La biblioteca té el seu propi protocol, com ho té el museu amb la seva fixació de "no tocar". L'altre dia vaig descobrir que Keri Smith era super-ventes amb el seu llibre Destroza este diario, que convida al lector a fer diferents intervencions sobre el mateix. Això ens indica que la gent està assedegada per implicar-se, per recrear, per participar, com deixa clar Johan Huizinga a Homo Ludens (1983), on diu que el "joc" és un fenomen cultural que és la base del nostre aprenentatge, com a bons animals (de vegades racionals) que som. No en va les escoles de l'època de la República (IV a.C.) s'anomenaven "Ludi", quan els plebeus van ascendir a les classes polítiques, i en elles es donava una educació bàsica i eines de sociabilització. La biblioteca, en col·laboració amb d'altres equipaments culturals (centres cívics, etc.), ha de ser un espai de sociabilització, i perquè així sigui, es necessiten els "magister ludis", els mestres de cerimònies, de joc, pertinents.
3.3 A base de mirar la televisió, de navegar i naufragar per internet
De la meva formació i consum audiovisual extrec algunes idees i relacions:
· Hi havia un programa de televisió, el 1983, Tiempo de Papel, presentat per un corb on hi havia una secció que es deia Biblioteca 8/14, on ensenyaven a fer una biblioteca pels més menuts. Penso amb la impossibilitat actual de molts pares, escoles i biblioteques de fer la seva pròpia biblioteca, degut a problemes econòmics de tot tipus que fan que els pares no puguin comprar llibres o que les biblioteques no puguin fer noves adquisicions. Això em fa pensar en Can Batlló i l'esforç col·lectiu de construcció d'una biblioteca veïnal. La de llibres que resten morts a les cases que podrien disposar-se al públic. Campanya de "dona un llibre" ja.
· Hi ha altres programes de televisió com L'Illa del Tresor, Paraules al Vent o Puetes que oferien una versió molt amplificada del concepte de literatura. De fet, l'educació sentimental dels joves passa per les lletres de les cançons del hip hop, per les balades, per instagram i la seva "síntesi poètica visual". L'experiència literària entre els adolescents ha d'ometre el cànon, el mausoleu i el marbre, ha de ser una cosa viva, la "sensación de cosas mínimas" que deia Pessoa. Els lectors adolescents són sistemes nerviosos que necessiten ser activats, fora de tot paternalisme, fent-los comprendre que la poesia o la literatura no és un compendi de gèneres literaris amb els seus codis i la seva genealogia, sinó també una altra manera de mirar les coses.
· El 1988, Claire Parnet va grabar l'Abécédaire, una entrevista a Gilles Deleuze de 12 hores de duració en la qual el filòsof desglossava la seva filosofia a partir de conceptes ordenats segons l'abecedari: Animal, Beguda, Cultura, Desig, Infància, Esquerra, Literatura, Malaltia, etc. Això em va fer pensar amb l'Urban Diccionary, un diccionari col·laboratiu on bona part de les entrades de les definicions són elaborades pels joves. Existeix el "word of the day" i s'aplica el caràcter "comunitari" a un format tan clàssic com pot ser un diccionari aconseguint una relació molt més experiencial de les paraules. Més enllà de l'edat, cada territori té la seva nomenclatura pròpia, fruit de la cultura ultra-local, això també em fa pensar en Espriu: en el fet que de moltes de les professions que el sistema econòmic actual ha dilapidat, només en quedaran les paraules (i algunes d'elles, ben amagades al fons d'aquests llibres tancats). No és tan descabellat recollir tota aquesta taxonomia i dotar-la de imatges, de història, de memòria, audiovisualment. De fet, hi ha aplicacions per fer senzilles animacions com Xtra Normal o Go!Animate, o Mashface, que et permet animar una fotografia, el rostre d'Espriu, per exemple, o de Kafka, o del teu veí, i posar-li un text com si parlés ell mateix. També hi ha eines per convertir una història en historietes gràfiques, còmics, com Make Beliefs Comix o Toon Doo. Hi ha moltes maneres d'acostar els joves a la realitat extra-literària de cada paraula, una realitat que porta a sobre la llavor d'una nova ficció.
· Si els antics feien auspicis mirant els vols de les aus, nosaltres som una civilització que ja no sap prescindir ni del GPS ni de Google Maps per orientar-nos. A la xarxa és corrent l'ús d'eines de geolocalització per contextualitzar la informació. En la seva aplicació literària trobem els casos del Global Poetry System (una xarxa en la qual podies penjar frases poètiques –gust sui generis- que et trobaves en l'espai públic, crean un mapa poètic de creació col·lectiva preciós), o el Mapa Literari Català, molt útil per saber les proeses i misèries de l'exili, o el projecte de Barbara Hui amb Los Anillos de Saturno de Sebald, en el qual va buscar tots els espais que referenciava l'obra i els va ubicar en un mapa posant informació extra. Aquesta informació contextual ajuda a expandir l'univers literari de les obres. A la meva època, prou feina tenia en saber, anys més tard, que Gregori Corso no era espanyol (coses que descobreixes amb el temps perquè ningú te les ha explicat, molt abans de que existís la wikipedia). Pels avesats a i devots de Jenkins, afegiria, sense entrar en el tema, que tot això pot combinar-se amb els jocs de realitat alternativa i els processos de gammification.
· La febre de les sèries: els lectors/espectadors de sèries estan acostumats a trames i personatges molt complexos. Els personatges de la història de la literatura ressonen entre ells, és molt fàcil que els escriptors siguin hereus, no només d'altres escriptors, sinó d'obres concretes amb els seus personatges i situacions. Per dir-ho vagament: Hamlet és tan o més popular que Shakespeare com el Quixot sempre serà la cara visible de Cervantes, Madame Bovary de Flaubert. El gran elenc de personatges que ens ha donat la història de la literatura conviu amb els Walter White (Breaking Bad), Tony Soprano (Los Sopranos) i Rust Cohle (True Detective), entre d'altres.
· Del llibre al 2.0. Hi ha un projecte, Amores Prohibidos 2.0, que és una adaptació de Romeu i Julieta a l'època de les xarxes socials molt interessant. "Amores Prohibidos 2.0 es una obra de teatro participativa e interactiva, adaptada a internet, que usa como escenario las redes sociales y Redenasa.tv, una red on line de creación y difusión cultural. Los personajes se comunican entre ellos mediante vídeos, fotos, chats, audios y mensajes que compartirán a través de sus cuentas en las nas redes sociales, convirtiéndose en un diálogo abierto a la interacción de los espectadores durante seis días y en rigurosa redealidad."
· La necessitat d'establir una comunitat: no és gaire sa que Amazon sàpiga més dels adolescents que els seus pares o que la pròpia biblioteca. Aquesta hauria d'establir una comunitat a través de les xarxes socials, ja siguin les més comunes (facebook, twitter) o d'altres més independents que permeten fer comunitats més personalitzades (N-1, Ning). Allà han de quedar plasmades les activitats del centre així com les pròpies opinions o aportacions dels adolescents. Sovint, en les pràctiques de foment de la lectura es posa massa atenció a assumptes "procedimentals", als mètodes, les competències, quan de vegades, un gest tan senzill com obrir les portes de la casa i deixar que el convidat s'hi posi còmode i digui la seva, ho canvien tot. Si haguessin existit totes aquestes eines i aquest fructífer diàleg dins la pròpia administració quan érem adolescents... Qui sap. | 2021/12/06 12:27:35 | https://hiperboreana.blogspot.com/2014_03_30_archive.html | mC4 | 3 |
Notícies - La campanya 'Tinc morro' vol millorar les conductes ciutadanes per reduir el senglar a la trama urbana
La campanya 'Tinc morro' vol millorar les conductes ciutadanes per reduir el senglar a la trama urbana
el 9/mai/16 Mar Castro Societat PDF
L'Ajuntament impulsa la campanya 'Tinc morro' per difondre entre la ciutadania les conductes a seguir amb els porcs senglars amb l'objectiu de reduir la presència d'aquest animal al centre de Sant Cugat. L'any passat, es van comptar fins a 300 senglars que vivien a la trama urbana de la ciutat, una xifra que comporta cada vegada més problemes de convivència.
L'Ajuntament repartirà 33.500 fulletons pels districtes i pel centre de Sant Cugat. A més, posarà 10 cartells a les marquesines dels autobusos dels districtes més propers al medi natural i penjarà 270 adhesius als contenidors de la brossa orgànica on l'accés al menjar és més fàcil.
El primer consell és no donar de menjar els senglars perquè, aleshores, aquests associen la ciutat amb menjar. El regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, ha explicat que hi ha gent que 'amb bona intenció' els dóna de menjar perquè pensa que els està fent un favor però els ha alertat que els estan fent molt de mal.
El segon consell demana llençar les escombraries a l'interior el contenidor i evitar que quedin bosses fora, ja que és un reclam per aquests animals. Tot i això, ha afegit que n'hi ha que ja han après com bolcar els contenidors i que hauran de mirar com evitar això.
El missatge que li hem de dir és que el lloc on trobarà el seu aliment és a la zona boscosa. S'ha de col·locar la brossa a l'interior dels contenidors, tot i que hi ha una part d'aquests animals que ha après a bolcar els contenidors.
En aquesta línia, també es recomana no deixar el menjar per a mascotes a terra per evitar que sigui accessible. Altres consells són posar tanques en jardins i horts, conduir amb precaució especialment a la zona de Collserola i, en cas de veure un senglar, no apropar-s'hi i trucar al 092 perquè la Policia Local hi actuï.
Puigdomènech ha explicat que la campanya i l'acció d'esterilització que es durà a terme conjuntament amb tres municipis més i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han de permetre reduir aquests exemplars a la trama urbana. | 2021/01/18 23:15:33 | https://www.cugat.cat/noticies/societat/119621 | mC4 | 3 |
Pela de suro maridada amb vins de la DO Empordà - Ràdio Palafrugell
Pela de suro maridada amb vins de la DO Empordà
Escrit per Ràdio Palafrugell a 1 de Juliol de 2020
Aquest cap de setmana comença la segona edició de l'experiència De l'arbre al tap, del tap a la taula que organitzen el Museu del Suro i el Consorci de les Gavarres.
A Palafrugell es farà els dies 5, 11, 19 i 25 de juliol i el 2 d'agost a Llofriu.
Després de les bones sensacions que va deixar la primera edició de l'activitat De l'arbre al tap, del tap a la taula demà dissabte arrenca de nou aquesta experiència. L'activiat organitzada pel Museu del Suro i el Consorci de les Gavarres mostra l'evolució del suro. Des de que se'n treu l'escorça de les alzines fins que arriba a la taula en forma de tap. Així, s'ofereix una pela de suro maridada amb vins de la DO Empordà.
De l'arbre al tap, del tap a taula coincideix amb la temporada de la pela del suro. L'experiència es podrà viure tots els cap de setmana del 4 de juliol al 2 d'agost de les 9:30 a les 13:30h. Annabel Marín, coordinadora de l'activitat, apunta que l'objectiu és promoure el valor patrimonial del suro.
D'altra banda, aquesta activitat té el valor afegit que es fa tan a Palafrugell com a Cassà de la Selva. Així, des de l'organització expliquen que un cap de setmana el dissabte es fa a Palafrugell i el diumenge a Cassà i el proper es canvien els papers.
El COVID ha fet endarrerir l'inici
La COVID-19 també ha tingut afectació sobre aquest projecte, ja que l'ha fet endarrerir unes quantes setmanes. No obstant això, mirant el costat positiu, el juny va ser un mes molt plujós. En aquest sentit, Marín explica que gràcies a aquest fet la pela del suro arriba en un moment òptim.
Els protocols que se seguiran són els mateixos que en qualsevol altre activitat. És a dir, ús de mascareta, distància i rentat de mans amb solucions alcohòliques.
Annabel Marín recorda que la temàtica del suro és encara molt desconeguda per a la gent de fora de la província de Girona. Per aquest motiu des del Consorci i el Museu han volgut lligar aquesta temàtica amb la gastronomia.
En aquesta línia, la coordinadora de De l'arbre al tap, del tap a la taula, destaca que l'any passat van rebre visitants de tot el país, però també del nord de França o d'Escòcia, per exemple. Així doncs, aquest cap de setmana torna aquesta experiència que barreja la pela de suro maridada amb vins de la DO Empordà.
Per a les activitats a Palafrugell podeu posar-vos en contacte amb el Museu del Suro. Trucant al 972 30 78 25 o enviant un correu a info@museudelsuro.cat. | 2020/08/04 03:16:36 | https://radio.palafrugell.cat/pela-de-suro-maridada-amb-vins-de-la-do-emporda/ | mC4 | 3 |
Un menyspreu –interessat– del coneixement Un menyspreu –interessat– del coneixement – El Món
Un menyspreu –interessat– del coneixement
"El coneixement és un dret individual i un deure col·lectiu, com ens recordava l'astrofísic deGrasse"
Xavier Diez 09/04/2021 7:19 pm
Un diumenge de finals de la tardor de 1975, sota una intensa nevada, un adolescent afroamericà del Bronx arriba a l'estació d'autobusos d'Ithaca, a l'estat de Nova York. L'espera Carl Sagan, l'astrofísic més famós del món, que per als qui som una mica boomers ens va fascinar amb aquella sèrie documental Cosmos, emesa a la televisió a principis de la dècada de 1980. Aquest noi de disset anys, capità de l'equip de lluita i redactor en cap del Phisical Science Journal del seu institut l'havia escrit setmanes enrere perquè s'estava plantejant estudiar astrofísica i li demanava consell. Malgrat que aleshores Sagan era una celebritat, potser el més conegut divulgador científic d'Estats Units, no va tenir cap recança a passar tot el dia amb ell, ensenyant els laboratoris i les instal·lacions de la Universitat de Cornell, per a la qual, veient el potencial del noi, el voldria reclutar. Ja de nit, el va tornar a acompanyar a prendre l'autobús de tornada a Nova York –més de cinc hores de viatge–, i li va dir que si la nevada impedia el viatge, que es podria quedar a casa seva a dormir, amb la seva família.
Aquest adolescent afroamericà, fill d'un funcionari municipal, es deia Neil deGrasse Tyson, i és avui un dels astrofísics més coneguts del món. Trenta-dos anys després de la trobada, aquest científic va ser considerat per la revista Time com a un dels cent personatges més influents. També, en qualitat de divulgador científic, va ressuscitar la sèrie documental Cosmos com a homenatge a Sagan, que havia mort el 1996, a seixanta-dos anys. Precisament, en el primer capítol d'aquest documental, sembla que el més vist a les plataformes de continguts audiovisuals, evocava aquella trobada amb el que podia haver estat el seu mentor –deGrasse va triar Harvard en comptes de Cornell– feta aquell gèlid diumenge de desembre a mitjans setanta. En una reflexió sobre la condició humana, i com podia ser que una espècie físicament tan fràgil prosperés en un ínfim lapse de temps a la terra, entenia que el progrés de la humanitat es fonamentava precisament en la relació entre mestres i alumnes, en què els primers passaven el testimoni del coneixement als segons per tal que aquest es transmetés de generació en generació, fent avançar l'espècie ampliant allò que ens fa especials: la ciència i la cultura.
Rescato aquesta anècdota en un context on, en nom d'una suposada innovació educativa, sota l'embolcall d'un discurs a mitges entre modernitat i paulocoelhisme, es pretén acabar amb segles d'il·lustració, aquesta idea de transmissió de coneixement, de generació en generació, en base a la ciència i la cultura, i anar subtituint-lo per "competències bàsiques", i un conjunt de tècniques pedagògiques que, si bé són presentades com innovadores –el treball per projectes, la classe inversa, les comunitats d'aprenentatge, la gamificació,.. – tenen entre mig i un segle d'antiguitat i, si bé poden tenir les seves virtuts, ja són prou velles per evidenciar les seves moltes limitacions. Amb el suport actiu de determinats mitjans –patrocinat per entitats bancàries i les seves fundacions i "obres socials"–, s'ha elaborat un discurs manipulador. Alterant una realitat intrínsecament complexa, i amb cert flaire de sectarisme, s'està acusant a qui no entra en aquesta dinàmica "innovadora" de ser una mena de caricatura de tradicionalisme escolàstic, carrincló, avorrit i insubstancial, en contraposició a la bona nova de la salvació pedagògica.
Efectivament, com poden identificar els lectors, això té un component més místic que empíric i és constatable, com ha succeït reiteradament al llarg de la història, aquesta tensió entre fe i raó. Bona part d'escoles i instituts, seduïts per alguns telepredicadors educatius, han abraçat la vera fe en un seguit de tècniques pedagògiques en què la pròpia idea de "transmissió" de coneixement és considerada heretgia. "A l'era d'internet, no té sentit que els professors transmetin informació", "la memorització és una nosa", "l'important és que els nens siguin feliços", "els mestres no han d'ensenyar, sinó acompanyar", "l'escola és una institució del XIX gens preparada per als reptes del segle XX", "estem preparant a alumnes per treballar en feines que no existeixen", esdevenen frases que recorden massa als manuals d'autoajuda –i que com passa en aquest gènere de ficció, tota realitat és pura coincidència–. En aquesta vida, tot és possible, tanmateix, com ens podria recordar Sagan o deGrasse, és millor guiar-se per l'evidència científica que per la creença. I, el problema és que aquest conjunt de tècniques -o més aviat, de radical canvi de filosofia i de naturalesa de la institució escolar- és que no existeix una avaluació suficientment rigorosa dels efectes d'aquesta "revolució". Fins i tot un sistema que personalment, i en alguns punts em desagrada –el nord-americà-, no gosen implementar mesures o tècniques que no tinguin l'aval d'un rigorós procés d'avaluació objectiva. En canvi, a Catalunya, molts es van abraçar a l'experiència –amb cert esperit mil·lenarista- de l'Escola Nova 21, amb el suport entusiasta d'alguns mitjans i opinadors, sense saber si funcionaria o no. I sembla que en els darrers mesos, el Consell Superior de l'Avaluació de Catalunya –aquest cop amb xifres a la mà– va abocar un gerro d'aigua freda a l'experiència, entre certa indiferència mediàtica.
A tot això s'afegeix la qüestió de les competències bàsiques. Ja no s'ensenyen continguts, sinó que del que es tracta és d'adquirir competències. Jaume Aulet, historiador de la literatura i professor de la UAB va definir amb ironia perequartiana que "les competències bàsiques són allò bàsic per competir", és a dir, per nedar en les tèrboles aigües d'una economia neoliberal infestades de piranyes. Com explica el professor belga Nico Hirtt, aquest ensenyament competencial, que no té res d'exclusiu ni d'original a Catalunya –o incorporat ara amb la LOMLOE a l'estat Espanyol– sinó que obeeix al mandat imperatiu de l'OCDE, pretén transformar els sistemes educatius globals d'acord amb les necessitats –sovint absurdes i contradictòries– de les empreses. Així, l'escola pública deixa de ser aquell pilar fonamental de l'estat del benestar que es va expandir durant els "gloriosos trenta" (1945-1975) en què esdevenia un instrument d'igualació social, en base a currículums únics, igualtat d'oportunitats i accés massiu de les classes treballadores a l'educació reglada, i bona part de les mitjanes a la universitat.
Ara, més aviat, en un moment socialment involutiu, fonamentat en una profunda atomització social, i en plena quarta revolució industrial en què bona part de les ocupacions pròpies de les classes mitjanes passaran a mans de la intel·ligència artificial, l'escola transforma –potser capgira- el seu paper tradicional. En una societat –com ens recorda Hirtt– en què la majoria de les poques ocupacions disponibles seran guàrdies de seguretat, recepcionistes, guies turístics, hostesses, reponedors de supermercat, cambrers i totes aquelles que no semblen massa susceptibles d'ésser substituïdes per robots, no requeriran dels mateixos coneixements i cultura de què, això sí, seguiran gaudint les classes altes, recloses en les seves escoles d'elit, on seguiran adquirint tots aquells elements que, com ha passat tradicionalment, fan de la bona educació un element de distinció social. En altres termes, que l'OCDE ens està proposat, amb un llenguatge revestit de modernitat, tornar al món desigual anterior a 1914.
Com a exemple d'això, el mateix Hirtt explica que, amb l'ensenyament per competències ja no es tracta que els alumnes sàpiguen d'on prové la fórmula de l'energia cinètica mentre siguin capaços de fer-la servir per calcular el consum d'energia d'un cotxe; o que en informàtica no s'expliquin els fonaments de les tecnologies digitals o els principis dels algoritmes, sinó que els estudiants aprenguin a fer servir programari bàsic de manera eficaç; o que en història, no s'avaluï la comprensió dels mecanismes històrics, les contradiccions o els processos complexos, sinó que sàpiguen fer un diorama amb informació extreta de la vikipèdia. Tot plegat una estratègia en què l'escola esdevindria un camp d'entrenament laboral sense oferir claus per interpretar el món, i si s'escau, com ens recordava Marx, per transformar-lo. En altres termes, el canvi educatiu busca que la majoria adquireixi unes competències per aprendre a treballar i obeir, mentre que una minoria dirigent adquireixi prou coneixements per pensar, i per tant, continuar manant. O, de manera ben il·lustrativa, si permetem una escola sense coneixement, impedirem que un afroamericà del Bronx pugui esdevenir astrofísic. O que una noia de classe treballadora de qualsevol suburbi metropolità pugui tractar de tu a tu a qualsevol privilegiat.
Quan feia de professor a la universitat m'agradava sempre repetir dues frases als meus alumnes de comunicació. La primera, que tot bon periodista havia de fer vot d'escepticisme: de no creure's res del que els expliquessin malgrat (i sobretot si) els agradés el que sentien. La segona, que de les sis clàssiques preguntes que calia respondre per confegir una notícia (què, qui, com, on, quan,…) la més transcendent, la que realment marcava la diferència és "perquè", un perquè lligat intrínsecament al cui prodest (a qui beneficia?). Es pot entendre que la música de violí que sona cada vegada que algú tracta de prometre el paradís pedagògic pugui encisar a molts al més pur estil flautista d'Hamelin. Tanmateix cal entendre que tot plegat, i com explicita el títol del recent llibre "El menyspreu del coneixement" –escrit a sis mans per Rosa Cañadell, Albert Corominas i el mateix Hirtt– aquestes propostes de canvi no responen a la voluntat de redimir la humanitat, sinó potser d'acabar amb l'herència il·lustrada. El coneixement és un dret individual i un deure col·lectiu, com ens recordava l'astrofísic deGrasse mentre evocava aquell diumenge llunyà en què Sagan va compartir la seva saviesa generosament, com l'acte simbòlic en què una generació passava el testimoni a la generació jove en aquesta cursa de relleus que representa la història de la humanitat.
Doctor Strangelove 11/04/2021 6:23 pm
A veure xaval, aquests són divulgadors no professionals. No fan recerca, meló! Doc.
Clara 11/04/2021 3:23 pm
La disjuntiva és entre el "QUÈ ÉS?" i el "COM ES FA?" Els bons mestres estableixen unes nocions bàsiques i entenedores del QUÈ ÉS per facilitar l'aplicació i dotar a l'alumne d'eines de criteri. El COM SE FA com a mètode aspira a utilitzar i, com molt, aconseguir allò que se'n deia: "Caure del burro" amb la pràctica (la majoria no ho aconsegueixen). El problema és la gran quantitat de mestres que tenen poc nivell. Aquesta plaga ha dut a potenciar la memorització i la repetició automàtica per damunt de la comprensió i l'elaboració de raonaments coherents i fins l'anàlisi crític del propi alumne. Els treballs són patchworks de retalls de la Wikipedia i les traduccions les fa el traductor de Google. Què assimilen? Doncs molt poquet. Ni tan sols ajuden als alumnes a descobrir a la xarxa el seus interessos intel·lectuals, les activitats i curiositats que els enriqueixin, i els facin més savis i creatius. S'ha volgut potenciar la intuïció però no passen del "descobriment" de temes més que superats a segons quins nivells. Uf! El pitjor és que hi ha professionals amb molt bona voluntat i mala pata que maregen la perdiu amb "novetats cutres". Altres, polititzats, imposarien l'anul·lació de l'individu en pro de potenciar majoritàriament l'aprenentatge "coral". Com que tot plegat depèn dels polítics i darrerament, de bons se'n coneixen pocs, no es produeix la renovació que els temps exigeixen.
Jordi Farjas Silva 11/04/2021 8:42 am
Antoni 10/04/2021 7:01 pm
Van començar la destrucció amb la LOGSE (aferrissadamenty defensada des de la Genialitat de Ctalaunya i pel progres dels Sindicats dse mestres!) i estan aconseguint una població ignorant, mesella i sense possibilitats de salvació, que la Pandèmia ha d'acabar d0enfonsar en la misèria i l'esclavatge. Felicitats, pedagogs!!
Clara 11/04/2021 6:54 pm
Ernest Maragall, com conseller d'ensenyament, va tenir un gran paper a aquesta decadència obligant als mestres a escriure, escriure i escriure interminables programacions d'impossible execució i que eren malversació d'un temps preciós per preparar les classes amb la sensibilitat i empatia segons la dinàmica real de l'aula.
Narcís 10/04/2021 5:46 pm
Cal saber l' origen, la definició/ concepte, el perquè i la raó o raonament àdhuc allò que s'hi cerca . . . que no pas el mitjà pel mitjà conseqüència del treball desenvolupat .. i no haver-lo donat a conèixer com cal, tot plegat, en això es basa, ha de basar-se el coneixement, la sapiència i l'evolució, sigui filosòfica, sigui matemàtica, sigui científica ! PD : pel que fa al periodisme .. en seria prou ser investigador, valent i honrat fora mida així com no guaitar per l' espectacle de fira .. o ' persona mossega gos ' !
expat 11/04/2021 10:33 am
És exasperant la gent que no sap escriure. La concatenació eterna de missatges dins la frase fa el contingut totalment caòtic. Tant costa pensar abans d'escriure? Sota l'aparença de un pretés cultisme s'amaga sovint un raonanement desestructurat i trivial.
Narcís 11/04/2021 7:14 pm
Totalment d' acord, excuses ! PD: abreujant-ho fora mida .. valgui aquest exemple : no n' és qüestió de saber la fòrmula, sinó com s'hi arribà i què vol dir cada element !
Un de pas 10/04/2021 1:00 pm
Bon dia Sense ser expert, comparteixo bona part de l'article, realment fa falta base i coneixements per a anar endavant i valors i ideals per a saber cap a quin endavant voler anar... Tampoc puc negar que actualment estudiar no tampoc és cap garantia laboral... Ni puc afirmar que mai ho hagi estat. Ja fa massa temps que aquí i a mig món és millor tenir padrins que estudis... I canviar els plans d'estudis cada canvi de govern, tampoc ajuda... I si ,que en aquesta desorientació, hi sortim perdent tots, com a societat cada cop menys del coneixement. Alumnes que s'avorreixen a classe per repetició, falta de motivació o desinterès... I que el hi fem cas, potser massa. (Sota El discurs de pobre nen...). Fa anys que anem enrera, social i políticament, i l'educació no n'és fora d'aquesta roda. Només hem anat endavant com a societat amb idees clares i objectius bons. Des que entre terrorismes i canvis de model, laborals, socials i econòmics, fem més coses per por (O fe) que per coneixement, estem tornant a les foscors. Salut i república, aquí i a Ñ
Josep Castelltort Panadés 10/04/2021 9:51 am
He pensat en els primers anys que feia classes a F.P. (any 77) i les matemàtiques modernes, tot en base a les teories de conjunts. Igualament s'explicava l'ecologia sense explicar prèviament els animal i les plantes. O sigui, es volia entrar directament al coneixement abstracte sense passar pel coneixement concret, també en base a la necessitat histèrica de que els alumnes tinguessin coneixements actuals, prescindint dels fonaments. Això, evidentment, va fracassar i crec que segueix fracassant. Darrera això hi ha la famosa crisi de valors que impedeix decidir racionalment com ha de ser una persona en la nostra societat. I no pretenc tornar pas al regne de Déu, però en suprimir-lo, calia substituir-lo per alguna cosa coherent. Quines responsabilitats es volen educar? Quins drets s'ensenya a exercir? Quina imatge es té del paper de l'ésser humà al món? És una crisi de civilització. Com que això és difícil miro de fer una proposta: les properes generacions tenen la responsabilitat de reconciliar la humanitat amb la natura, tant amb els ecosistemes com amb la naturalesa biològica de l'ésser humà.
Anònim 10/04/2021 10:19 am
D'acord totalment
Català 10/04/2021 9:49 am
Cert. al poder li convenen els analfabets funcionals. Recordeu alló tan vell de "Muera la Ineligencia", "Cuando oigo la palabra cultura echo mano a la pistola". Etc etc. I no només a l' Estat Espanyol, pel què vaig veient.
El loco. 10/04/2021 9:42 am
No crec que Jeff Bezos o el mateix Amancio Ortega els importi gaire fer faltes d´ortografia...
fat boy 10/04/2021 10:35 am
Per sort encara no hem arribat als nivells de la campanya que hi ha al Regne Unit que es pervasiva, la matraca es que perque has d'estudiar si no trobaras feina del que has estudiat? Tants segles de lluitar per una educacio universal perque ara desanimin als mes pusil.lanimes (i als mes ganduls, tot s'ha de dir). Naturalment aquesta campanya de cap manera va dirigida als fills de l'oligarquia que aixi trobaran menys competencia pels millors llocs de treball al temps que s'estalviaran una pasta gansa en impostos al no financar les despeses de la colla de matats que els facin cas.
fat boy 10/04/2021 10:29 am
Ni al Messi o al David Bisbal si anem a aixo.
expat 11/04/2021 11:47 am
A l EGB de Salesians, si feies més de 3 faltes d'ortografia a qualsevol examen, fos història, matemàtiques o música, de 6è al COU era suspens. Tant a català com a castellà i ningú trobava això malament, el que tenim ara és un desastre.
Ricard 10/04/2021 8:44 am
Jordi (Català i Suís) 09/04/2021 10:28 pm
No conec pas la situació de l'Escola Catalana però conec bé la situació de l'ensenyament a França i a la Suïssa francòfona. Per tal de comparar els dos ensenyaments i el domini escrit de la llengua francesa us explico allò que vaig viure fa uns 15 anys. La meva empresa va contractar un xicot francès de 27 anys amb diploma tècnic superior i que venia d'UK de treballar durant un any a una multinacional. La directora de l'empresa era francesa però instal.lada a CH des de feia molts anys. Un dia aquest xicot es va ocupar d'un client (empresa PME però coneguda mundialment) i li va enviar un email amb còpia a mi i la directora. Quan el vaig llegir vaig pensar Déu meu ! I la directora aparegué per parlar amb el francès i dir-li diplomàticament que MAI més no enviés cap email a cap client sense passar per mi o per ella. L'email era ple de faltes d'ortografia que feia mal als ulls. Una vergonya. I aquest problema no és pas minoritari. És general. Fa anys una mestra de primària francesa es va afartar dels nous mètodes d'ensenyar la llengua pels cervells del Ministère de l'Education Nationale (cap d'ells ha treballat amb canalla) i va tornar a l'antic mètode. Els Inspectors varen anar darrere d'ella, evidentment. El 2000 PISA sobre els nivells dels estudiants europeus contenia el diagnòstic de França i provocà la ràbia del Govern francès i del monstre de l'Education Nationale. No hi ha al darrere cap ideologia sinó l'estupidesa i el cretinisme. I hom sap que la prova del BAC és un colador per amagar el fracàs escolar de tot el sistema. Tens milions de joves francesos analfabets funcionals i incapaços d'escriure correctament i alhora incapaços d'entendre un text.
Un professor qualsevol 10/04/2021 6:41 pm
Com a docent, em desespera veure com a cada curs els nivells de coneixement baixen més i més. Cap activitat que requereixi esforç, perseverança per part de l'alumnat, és acceptada. S'ha estès tant la idea de que aprendre "ha de ser divertit", que el fet de llegir un text de trenta línies i fer l'esforç d'entendre'l, buscant el significat de les paraules desconegudes per ampliar el lèxic, ja es considera excessiu, perquè, clar, requereix dedicar-hi temps i una mica de voluntat. Mica en mica, els docents ens estem convertint en monitors d'esplai. No tinc res en contra de l'esplai, però cada activitat té -hauria de tenir- funcions diferents. Si alguns gosem reclamar més rigor en l'aprenentatge i més compromís i treball per part dels alumnes, ràpidament som titllats de voler tornar a "l'escola franquista" o de no voler adaptar-nos a les "noves estratègies" Cap autocrítica per part dels eminents pedagogs que dissenyen els canvis, tot i que la immensa majoria no treballa amb alumnes reals ni saben el que és bregar amb el dia a dia d'aules reals. Si una cosa han après bé els adolescents, és que per poc i malament que treballin, acabaran obtenint el títol d'ESO i fins i tot el de batxillerat, perquè gairebé estem obligats a "promocionar", no fos cas que la realitat espatllés el bon relat que s'han muntat amb totes les reformes educatives.
JordiP 10/04/2021 10:51 am
Fa molts anys, el corresposal de La Vanguàrdia a París va enviar una peculiar crònica en la que explicava que, prenent alguna cosa al bar sota casa seu, va intervenir en una discusió netre una xicota "de la vida" i un parroquià que l'escridassava perquè no s'en volia anar amb ell. Va aconseguir foragitar l'impertinent parroquià, la noia va desaparèixer i ell s'en va anar a dormir a casa. L'endemà, en tornar de la feina, va trobar a la bústia una carta de la noia agraïnt-le la seva intervenció. En veure la espléndida lletra, excel·lent sintaxi i florida redacció, el corresponsal va concluir que "el sistema francés d'ensenyament és tant bo que fins i tot les putes saben escriure". Pel que dius, els papanates rancesos que dirigeigen la cosa de l'ensenyament han caigut en la trampa de rebaixar la qualitat escolar i els resultats són decebadors. Aquí la trajectòria ha estat similar, tot i venint de molt més avall. Per tal de no veure les tremebundes xifres de suspensos i repeticions, els "genis" del Ministerio van anar baixant el llistó fins arribar al caire del desastre analfabètic. Ara sembla que han corregit una mica la situació, segons declara el PISA, si bé no veig al carrer gaire millora de la cultura asnal. Per ara. | 2021/06/23 08:54:30 | https://elmon.cat/opinio/un-menyspreu-interessat-del-coneixement-238306/ | mC4 | 3 |
QUANTUM: octubre 2011
La Clara havia decidit actuar amb grandesa, encara que no sabia ben bé què volia dir aquest terme. Intuia que tenia a veure a sortir-se dels seus propis esquemes habituals i anar més enllà de les seves explicacions habituals, potser també implicava sobreposar-se a les seves emocions. Així que aquell dia va aixecar-se amb una clara intenció d'adquirir una nova perspectiva de les persones i esdeveniments. La vida, sempre tan generosa, li va donar un grapat d'oportunitats i la Clara va començar a centrar-se en aquest objectiu amb entusiasme i intensitat ben d'hora. La primera situació es va donar durant l'esmorzar, quan la seva família no es va afegir a la seva idea de sortir el cap de setmana. De seguida va sentir dintre una veueta queixosa que deia coses com només pensen en ells, no tenen en compte les meves necessitats...Com seria pensar i sentir amb grandesa? -es va preguntar. Si no es quedava atrapada per aquesta veu, i es preguntava què era allò realment important per ella, podia adonar-se que el què més volia era passar una estona junts fent alguna cosa plegats. Malgrat sentia l'escalfor de la ràbia al seu estòmac i el regust de la decepció a la gola, no va permetre que fossin aquestes emocions les que prenguessin el comandament de la situació. I la Clara no va reaccionar a elles sinó que va recol·locar les seves prioritats, la necessitat era sortir de cap de setmana o era estar amb la parella i les criatures, aprofitant el poc temps per coincidir? Satisfeta d'haver guanyat un espai de llibertat personal durant l'esmorzar, la Clara va arribar a la feina i va ensopegar amb el Joan. Entenguè que el seu propòsit no seria fàcil. En Joan és un especialista en la crítica, un expert en trobar pegues, defectes i errors en els demés, i que formula frases del tipus: aquí ningú hi pensa, tothom fa el que vol, amb un to i una mirada amb els que aconsegueix agriar l'ambient. En Joan va anar directe cap amb ella dient-li: aquesta proposta que has presentat és inassumible, no has pensat en les conseqüències que tindrà amb una veu plena de desaprobació. Va sentir com el seu diafragma es tancava i la respiració es detenia. Va agafar aire, mentre es preguntava: què intenta evitar el Joan, què li preocupa i una pregunta va sorgir: com podriem fer que fos més senzill i fàcil de posar en pràctica? El gest del Joan va canviar, semblava que estigués pensant, mentre la Clara li diguè: si pots, podem veuran's aquesta setmana per mirar de buscar alternatives.
La Clara estava satisfeta d'ella mateixa, s'havia adonat que ella també estava criticant al Joan i que havia aconseguit acallar aquesta veu al preguntar-se sobre quina era la intenció del Joan, que sostenia la seva crítica i sobretot, fer petit el seu ego, sempre tan disposat a sentir-se aludit en qualsevol història. En el treball es va preguntar com seria pensar en gran? Com seria sortir-se del camí trillat? Animada per aquesta curiositat va arribar a la reunió encomanant un esperit explorador.
Durant el dinar va pensar en la seva amiga Mercé, que últimament mai tenia temps per ella, i amb la que es donava una situació paradoxal. La Mercé la trucava i proposava cites i trobades que una vegada i una altre havien de ser posposades perquè finalment la seva amiga per una raó o una altre no podia. La Clara se sentia cansada d'aquesta situació, deixem-ho còrrer, es deia. I sentia una certa opresió al pit, un petit dolor que no marxava, una sensació de sentir-se abandonada. Encara no estava preparada per una nova trucada a la seva amiga, no volia respondre des del resentiment, volia trucar amb ganes de veure-la, no de fer retrets. I la Clara es va donar temps.
COM AFRONTAR L'ESTRÉS
L'estrés és un concepte conegut per tots nosaltres. Qui no té estrés avui en dia? Vivim a una societat competitiva plena d'estímuls on hem de reaccionar per adaptar-nos-hi. Però, què és l'estrés? La paraula prové del mot anglès stress que significa tensió, fatiga, pressió a la qual està sotmès un objecte o persona. L'estrés ens ajuda a poder exercir un rendiment superior al normal.
En condicions normals l'estrés hauria de servir-nos per reaccionar de manera defensiva, per afrontar un ambient desfavorable. Però que passa quan aquest ambient desfavorable és continuu? Doncs que estem constantment estressats, convertint-se en el nostre modus vivendi.
Com podem lluitar contra l'estrés? Trobem una infinitat de consells per internet on s'expliquen passos per combatre'l. Moltes d'elles són eines útils, recursos que podem tenir en compte en situacions on la sobreestimulació és innegociable. Són eines que podrem fer servir per reduir la tensió acumulada, destensar-nos i poder relaxar-nos. Trobar la calma rere la tempesta.
Però no ens hem d'oblidar que l'estrés ve causat per una sobreestimulació, per tant és adequat detenir-nos a identificar tots els estímuls als quals estem atenent i ens generen tensió. Els tipus d'estímuls:
- A vegades són factors fàcilment identificables: per exemple una situació laboral on apareixen urgències de manera constant.
- D'altres són factors que passen més inadvertits: Complaure petites demandes dels altres, voler caure bé a tothom, evitar dir la nostra perquè pot crear un conflicte amb els altres i moltes altres situacions quotidianes.
Per tant, pot haver-hi un problema de fons en la nostra manera d'adequar-nos a l'entorn, en els casos abans senyalats aquest problema podria ser: tendència a complaure a tothom, por a la crítica dels altres i por al conficte.
Quan hi ha un problema de fons és important treballar per canviar aquesta mala gestió dels estímuls. Es tracta d'anar a buscar solucions al problema en canvi de mitigar els efectes secundaris o símptomes.
Psicòloga Contacte: mtarrida@copc.cat
CURS MINDFULNESS I TERÀPIA
Els propers 25, 26 i 27 de novembre, et convidem a participar d'un cap de setmana intensiu a fi d' explorar i experimentar en primera persona els beneficis del "Mindfulness" així com el seu potencial d'aplicabilitat a la teva pràctica professional. Tot i no tenir traducció específica, Mindfulness es podria definir com l'acceptació i la consciència plena del moment present. La ciència ha demostrat que viure amb atenció plena millora la fisiologia, les funcions cognitives i les relacions interpersonals. "Mindfulness és prendre't el temps per olorar les roses" "El regal més valuós que podem oferir als altres es la nostra presència" La Fundació Hospital organitza aquest curs adreçat a professionals de la salut mental i el desenvolupament personal per tal que puguin fer servir aquest enfocament en la seva praxis així com a la resta de persones compromeses amb el seu creixement. El Mindfulness ha influït en nombroses orientacions psicoterapèutiques i la investigació ha demostrat millories significatives tant en la reducció de símptomes com en la prevenció de recaigudes en trastorns depressius, trastorns obsessius-compulsius, trastorns de personalitat, trastorns de l'alimentació, trastorns de l'ansietat i trastorns d'estrès post-traumàtic. PROGRAMA 1. Atenció plena 2. Dimensions generals de l'atenció plena 3. Cervell, ment i mindfulness
4. Atenció i consciència
5. Sintonia interna
6. Coherència reflexiva
7. Dissoldre els judicis
8. Pràctiques d'atenció plena 8.1. Meditació sedent 8.2. Meditació amb els sentits 8.3. Meditació en moviment 9. Mindfulness en psicoteràpia: fomentar la integració neural DATES I HORARI Divendres 25 de novembre, de 16 a 20 h Dissabte 26 de novembre de 10 a 14 i de 16 a 20h
Diumenge 27 de novembre de 10 a 14 h DOCENT: Soledad Calle, Psicòloga i Coach LLOC: Fundacio Hospital C/ Sant Pelegrí 3 Mataró. PREU: 150€
FORMA DE PAGAMENT: Ingrés al n. de conte 2100-0287-39-0200553375 ("LA CAIXA") INFORMACIÓ: Si voleu més informació podeu contactar per telèfon al 937419160 o per correu a plorite@fundaciohospital.org. INSCRIPCIONS: Les persones interessades han de enviar un correu amb les seves dades personals (Nom i cognoms, telèfon, professió, etc) i el comprovant de la formalització de l'ingrés a plorite@fundaciohospital.org. Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la.
Quantum al Facebook
Has vist la nova pàgina del Facebook de Quantum? Aquí hi trobaràs informació sobre els nostres serveis de psicoteràpia, els articles publicats en el nostre bloc, conferències i xerrades obertes al públic, notícies interessants sobre benestar personal i els cursos que oferim a partir d'aquest mes de novembre al nou espai de Quantum. Per entrar-hi, només has de clicar aquest link i posar Me gusta per estar connectat/da a les novetats de Quantum. Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a Facebook
Dormim per somiar. Aquesta idea és clau per entendre el regal de la mare del Marc en la festa del seu aniversari. Per què tenim somnis durant la nit? Quines funcions tenen els somnis? Per què no recordo els somnis quan em desperto? Què vol dir somiar que volo per sobre una ciutat? Aquestes i moltes altres preguntes ens desperten la curiositat per aprendre sobre el món dels somnis. Hi ha somnis de molts tipus: somnis repetitius, premonitoris, recurrents, universals, telepàtics i lúcids. Els somnis serveixen per intentar resoldre o solucionar problemes que no es tanquen durant el dia. Un somni repetitiu pot ser indicador d'algun bloqueig o limitació personal que no s'ha pogut assumir, per tant el somni ofereix un cop de mà en aquest tipus de dificultats. Quan una persona està vivint una època de canvi o algun bloqueig emocional, és probable que hi hagi molta producció de somnis. Per tant, per què tenir-li por als somnis? Una persona pot actuar a la vida gràcies al que ha somiat. Els somnis poden permetre un moviment cap endavant en aquella relació que no funciona, aquell desig que no s'escolta, aquella necessitat que es nega o aquella por que ens informa d'un perill. Tot el que passa en un somni sóc jo, afirmava el creador de la Gestalt Fritz Pearls. Aquest autor ens explica que tots els elements que formen part d'un somni són parts de la persona. Per exemple, una persona pot tenir un somni en forma de fantasia sexual amb el president del govern. Més enllà del desig sexual conscient, aquest personatge pot representar el desig cap al poder o l'ambició. Per tant, es pot entender aquest somni en relació amb el poder que necessita tenir en la seva vida i que potser li manca. Això ens demostra que la interpretació del somni no només es pot fer de manera objectiva analitzant els personatges, el contingut i el desenvolupament de la història, sinó també amb el que representa cada un dels elements que formen part de l'escenografia del somni. S'ha de tenir en compte el significat del somier, la seva història, el seu moment actual, etc. No es poden interpretar gratuïtament els somnis sense escoltar res més. Tots hem tingut a les nostres mans algun diccionari sobre el significat dels somnis que ens ha despertat la curiositat. En aquest diccionari, podem trobar que somiar amb un ascensor pot connectar amb els instints de la persona o un estancament amb qüestions mentals. Aquells aspectes de mi que no vull reconèixer i que no m'agraden apareixen en els somnis de persecució. Somiar amb la capacitat de volar pot ser un somni compensatori quan una persona s'està sentint atrapada. De totes maneres, el record del somni és fràgil. Per aquest motiu, les persones oblidem els somnis al cap de pocs minuts de despertar si no s'utilitza una llibreta per descriure el somni. Segons Freud, es pot entendre l'oblit com un mecanisme de defensa per treure fora el que s'ha somiat i equilibrar a la persona. És important aturar-te un moment per permetre apuntar el record del somni en un full en blanc. Recorda que, quan vas a dormir, vas a somiar. Dóna-li la benvinguda al teu inconscient abans d'anar a dormir pensant en el que et ve de gust que t'expliqui aquesta nit quan tanquis els ulls. L'endemà sempre et poden preguntar què t'ha explicat el coixí aquesta nit, tal i com li pregunta la mare del Marc cada matí quan el desperta. Aprofitant la intervenció del psicòleg expert en la matèria Jordi Borràs en el programa "Divendres" de TV3, et deixo amb el video per continuar-hi reflexionant! | 2013/06/19 03:00:26 | http://www.blocquantum.com/2011_10_01_archive.html | mC4 | 3 |
77. Conversa de Gener 2015
Vencerem la pobresa i la marginació amb l'educació
Acabem de passar els atacs gihadistes a França, i parlem de la reacció que ha hagut al nostre país i especialment als barris amb molta immigració, com el nostre, i si és possible que aquí passi el mateix. Al Raval e ...
76. Conversa de Desembre 2014
Diverses experiències de col•laboració entre entitats han centrat bona part de la conversa
L'entitat Xamfrà, que ha rebut quatre premis aquest any, és un bon model de cohesió social, aconseguint a través de la música la interrelació entre persones de moltes procedències. En aquest sentit és un plantejame ...
75. Conversa de Novembre 2014
Al Raval no hi ha especials dificultats de convivència, perquè hi ha una gran xarxa social de suport
Des de les parròquies, les entitats, les assistents socials, el sistema educatiu, l'administració, etc. es porta a terme una acció de suport que ha evitat que una situació tan complicada exploti. Per aconseguir l'ascensor social, a m& ...
74. Conversa d'Octubre 2014
La cronificació de la pobresa posa en perill la cohesió social
Una vegada coneguts els darrers informes de Creu Roja i Càritas -entre d'altres- es constata que es va cronificant la pobresa en un sector de la societat que cada vegada va sent més ampli, incloent persones que fins fa poc eren una classe mitjana. Ai ...
73. Conversa de Maig 2014
Les situacions de pobresa i marginació s'han d'afrontar amb el concurs de tots els sectors implicats.
En primer lloc tots hem felicitat a la Núria Gispert, que ahir va quedar finalista del premi Català de l'Any 2013. Es constata que el barri del Raval encara te un cert estigma a nivell d'opinió. En aquest sentit es valora què &eac ...
72. Conversa d'Abril 2014
Cal incidir en el procés d'acompanyament dels joves per tal d'aconseguir la inserció laboral
En els processos de selecció de personal, generalment es demanen tres aspectes en els currículums: Coneixements específics, pràctica i experiència concreta i aspectes de la personalitat. Fins fa molt poc es valorava seguin l'ordr ...
71. Conversa de Març 2014
Precisament avui s'està celebrant al Parlament de Catalunya un ple extraordinari sobre la pobresa.
Les darreres entrades d'immigrants saltant la tanca de Melilla és una notícia colpidora que porta a reflexionar i actuar. A banda de les actuacions concretes que cadascú pot fer, no podem oblidar que cal estructurar una política real d& ...
70. Conversa de Febrer 2014
Els estereotips i els rumors es superen amb el tracte diari, la convivència "real" i la relació personal
Parlem de la situació provocada a Suïssa pel referèndum de fa pocs dies. El rebuig a la immigració europea ha estat molt més alt en els cantons on no hi ha pràcticament immigració. Sembla ser que una explicació és la por a all&o ...
L'altre Raval
Braval representa el més genuí dels voluntariat i una esperança per a molts nanos que volen sortir de la misèria. | 2021/03/08 12:47:39 | https://www.braval.org/ca/obs/conversacions?page=6 | mC4 | 3 |
Aprendre a llegir i escriure a l'Educació Infantil: 2012
Aquí us deixem, en format vídeo, unes de les principals idees de Paulo Freire sobre la pedagogia de l'esperança.
Publicat per Coral Pardo Martinez a 10:27 Cap comentari:
Segons la metodologia Waldorf, les persones passem per set cicles de set anys cada un. Aquests són els estadis que va marcar Rudolf Steiner Waldorf; a l'enllaç de continuació podeu trobar més informació d'aquests estadis i també dels 12 sentits que Waldorf va dir que tenia cada persona.
Alba Vives, Almudena Rodríguez, Laura Robado i Anna Besora
Publicat per Anna Besora Soler a 1:27 Cap comentari:
Publicat per carles medina a 2:05 Cap comentari:
El 25 d'abril del 2012 vam visitar l'escola Decroly de Barcelona que està dividida en Infantil anomenada "El Lledoner" i Primària anomenada "L'Aladern". En el document adjunt fem un resum del que vam observar i aprendre en aquesta visita sobre l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura seguint el mètode Decroly.
Convidem a conèixer el mètode global per poder-ho contrastar amb altres teories i extreure'n allò que més s'adeqüi als nostres interessos i als dels infants i així poder construir la nostra manera de fer.
Article d'interès: "El aula de parvulario Decroly"
MªCarmen Camino, Leila Jiménez i Lidia Jimón
Publicat per Mari a 6:52 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Decroly
Malaguzzi (1920-1994) és l'indicador i inspirador de l'aventura educativa Reggiana. Un mestre i pedagog que va dedicar tota la seva vida a la construcció d'una experiència de qualitat en la qual s'escolta, es respecte i es considera las potencialitats dels nens i nenes perquè es reconeixien els drets d'aquests éssers educats.
El seu treball es desenvolupa, després de la Segona Guerra Mundial, a les escoles infantils per nens i nenes de 0 a 6 anys, per la construcció d'un servei públic municipal que oferís a nens, nenes, famílies, treballadors i treballadores la possibilitat d'aprendre democràticament en una Comunitat Educativa.
Gràcies a les seves aportacions teòriques es van crear les Escoles Reggianes que van tenir una influència d'autors importants com Decroly, Freinet, Freire, Peztalozzi, entre d'altres.
A partir de totes aquestes aportacions Loris va crear el seu pensament i la seva metodologia pròpia.
Per acabar volem fer esment del poema dels 100 llenguatges de Loris Malaguzzi en el qual explica la capacitat dels infants per aprendre, aquests estan dotats de 100 llenguatges que l'adult intenta reprimir-los. L'infant és autònom i autosuficient per aprendre a partir de l'experimentació i experiència pròpia.
Power point "Loris Malaguzzi".
Visita EscolaBressol "El Pi del Soldat" de Sant Pol de Mar (Barcelona).
Fotografies "El Pi del Soldat".
Publicat per Melodie López Urbano a 7:35 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Loris Malaguzzi
El passat dijous 24, vam poder assistir a la jornada de portes obertes que oferien les mestres de l'espai d'infància La Llum de la Garriga.
Aquesta, és una iniciativa nova d'aquest any, que només comprén dels dos anys i mig als sis anys. Actualment, una gran iniciativa per part dels pares i mares està intentant ampliar l'etapa fins als dotze anys.
A continuació, us deixem la pàgina web d'aquest centre perquè pogueu anar seguint les novetats del dia a dia i descobriu què significa la pedagogia Waldorf a la pràctica.
Espai d'infància La Llum (Garriga)
Per començar la jornada de portes obertes van posar aquest vídeo on queda reflectit el dia a dia en una escola Waldorf.
Durant aquesta jornada de portes obertes vam poder recollir molta informació, per això hem decidit fer un document explicant tot el que vam aprendre de les explicacions de les mestres.
Visita espai d'infància La Llum de la Garriga
Publicat per Anna Besora Soler a 4:54 Cap comentari:
Pengem una mica d'informació que us pot ser d'interés sobre la pedagogia Waldorf.
Primerament posem un vídeo que parla de la lectoescriptura en la metodologia Waldorf:
A continuació també pengem un document amb diferents articles interessants sobre la pedagogia Waldorf. Premeu al link següent: articles
I finalment, deixem dues pàgines web de les xarxes Waldorf, la primera és a nivell d'Espanya i la segona a nivell de Catalunya.
Waldorf Catalunya
Esperem que us serveixi per anar coneixent la metodologia Waldorf.
Anna Besora, Laura Robado, Almudena Rodríguez i Alba Vives
Publicat per Anna Besora Soler a 11:13 Cap comentari:
El Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil dóna diverses pautes per portar a terme l'educació dels infants en tres àrees: Descoberta de l'entorn, Descoberta d'un mateix i dels altres i Comunicació i Llenguatges.
Per saber com es treballa la lectura i l'escriptura en aquestes etapes hem portat a terme un anàlisi del currículum i hem realitzat dues entrevistes per veure com es treballa aquest en diversos àmbits.
De les entrevistes fetes a la directora de l'Escola Joana d'Empúries, a la mestra de l'Aula Hospitalària del Josep Trueta i als inspectors d'educació Caterina Riembau i Felip Ponsatí n'hem resumit el contingut.
Blanca Bassols Pujol
Lourdes Casellas Palau
Rosa Duarte Fiestas
Publicat per Lourdes a 9:17 Cap comentari:
John Dewey va néixer a Vermont als Estats Units l'any 1859 on hi va viure durant tres generacions. Després de finalitzar l'escolarització primària ,va estudiar filosofia a la universitat de Vermont, i conseqüentment va convertir-se en el filòsof nord-americà més important de la primera meitat del segle XX. Mentre exercia de professor de filosofia a la universitat de Michigan va establir amistat amb una de les seves alumnes, Alice Chipman, amb qui es va casar al 1886. Ella tenia interès en els problemes socials i en les seves relacions vers l'educació i va promoure que Dewey centrés els seus estudis en el món de l'ensenyament.
Dewey i Chipman van treballar conjuntament per tal de determinar el millor camí de l'educació dels infants d'Amèrica i així crear les seves idees pedagògiques.
A partir de les transformacions socials de finals del segle XIX i principis del XX es van començar a desenvolupar grans pensaments pel que fa l'educació. Va ser quan va sorgir un moviment amb una tendència renovadora i al qual es va adherir moltes innovacions pedagògiques. Aquest moviment s'anomena "Educació nova". S'hi relacionen autors com Maria Montessori, Célestin Freinet i el mateix John Dewey. Aquesta nova pedagogia trenca amb la pedagogia tradicional, sobretot en els mètodes d'ensenyament.
L'escola que vam anar a visitar, és el CEIP Nou de Quart.
Entrevista a la Lurdes Tarradas.
Escola Camprodon Dr. Robert - Projecte "Sortida a Roses"
Escola Palamós Ruiz Giménez - Projecte "Sant Jordi"
DOCUMENTACIÓ TEÒRICA:
Publicat per Dolors Nogué a 3:53 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Dewey
La Dra. Ana Leonor Teberosky Coronado és originària d'Argentina i actualment, ja fa més de 26 anys, viu a Barcelona. És catedràtica a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació. És especialista en temes de lectura, escriptura i ensenyament.
"No es que leamos menos que antes, nos pasamos el día leyendo cosas pero ha surgido un leer haciendo zapping"
Emilia Ferreiro és argentina i fa més de dos dècades viu a Mèxic. Es va doctorar en Psicologia a la Universitat de Ginebra (Suïssa) l'any 1970. Va fer una tesi que va ser dirigida per Jean Piaget. En 1997, li donaren l'Ordre Andrés Bello, en Venezuela. En l'actualitat exerceix com a investigadora del CINVESTAV (Centro de Investigación y de Estudios Avanzados) y del SIN (Sistema Nacional de Investigaciones). Fa nays que recorre Amèrica i Europa donant conferències i capacitacions a docents; és autora d'innumerables articles científics i llibres. Va ser nomenada Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de Buenos Aires, la Universitat de Río de Janeiro i la Universitat de Córdoba.
El nom d'Ana Teberosky, al igual que el d'Emilia Ferreiro, s'associa a una nova forma de pensar l'escriptura, de pensar el subjecte que aprèn, de pensar l'ensenyament.
Ana Teberosky y Emilia Ferreiro, arrel d'intentar comprendre un dels problemes educatius més seriosos d'Amèrica Llatina: l'analfabetisme, la repetició i la deserció escolar; s'adonen que hi ha una matèria escolar decisiva: la lectura i l'escriptura.
A partir d'aquí van començar a estudiar juntes com els infants més petits adquirien i comprenien l'escriptura, amb quins mètodes aprenien.
Després d'analitzar els dos mètodes: l'analític-fonètic i el global, van concloure el següent:
1. Es basen en habilitats com la discriminació de sons, de formes gràfiques, en correspondència entre so i grafies, en la discriminació visual.
2. Si s'accepta que l'infant que aprèn és un subjecte que pensa i que constantment interactua amb el medi i aprèn interactuant, no pot ser que l'explicació de l'adquisició de l'escriptura siguin només una sèrie d'habilitats.
Ana Teberosky i Emilia Ferreiro van ser les impulsores de la Teoria de la psicogènesis de la llengua escrita, la qual planteja que l'infant s'apropia del sistema d'escriptura i de la llengua escrita a partir del seu desenvolupament cognitiu i amb la interacció amb el món dels textos.
Les autores van investigar el pensament infantil entorn la lectura i l'escriptura des d'una perspectiva genètica i evolutiva, i a més, ho van combinar amb el que ja es sap sobre el pensament infantil, la psicologia de l'educació, la lingüística i la psicolingüística.
En la seva investigació van descobrir que el procés mitjançant el qual un alumne construeix el seu propi sistema de lectura i escriptura és universal, sempre que es parli d'escriptures alfabètiques. Des d'una edat molt primerenca l'infant té diferents hipòtesis de què és i com es fa l'escriptura. A mesura que se li generen conflictes a partir del que ja sap i les noves informacions que se li fan arribar es va produint el pas d'una hipòtesis a l'altra.
Les dues autores NO van descriure un mètode per tal d'ensenyar la lectoescriptura sinó que van descriure unes bases teòriques que mostren l'evolució per la que passa qualsevol infant durant aquest procés d'aprenentatge.
Si vols conèixer aquestes bases teòriques, clica aquí
Hem visitat dues escoles que incorporen aquestes bases teòriques en la seva metodològia a l'aula.
Per a saber més, cliqueu a sobre del títol
http://xtec.cat/ceipbordils/
http://www.xtec.cat/ceipdrrobert/
Si voleu ampliar la informació us aconsellem la següent bibliogarfia:
Ferreiro. E i Teberosky. A (1979) Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Editorial siglo veintiuno editores.
Teberosky. A (2001) Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Editorial Vicens Vives.
Publicat per mireia a 9:29 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Teberosky i Ferreiro
Publicat per Estel Chacon Mendoza a 15:46 Cap comentari:
Ovide Decroly va ser un important doctor i pedagog belga que va néixer al 1871. Es va caracteritzar per la seva tasca educativa la qual es va iniciar amb infants amb problemes mentals que li va permetre desenvolupar el seu mètode global que posteriorment va aplicar amb la resta de l'alumnat (Escola Ermitatge). Va crear importants obres basades en el respecte del nen i la seva personalitat amb l'objectiu de preparar als nens per viure en llibertat. El seu lema és: "Escola per la vida i per a la vida".
La pedagogia decrolyana encara és utilitzada per moltes escoles i es pot adaptar també a les noves tecnologies. Declory parlava de la necessitat d'educar a l'infant en societat i per aquest motiu adaptava el seu mètode global a les característiques del context. Els alumnes d'avui dia viuen en l'era de la comunicació i la informació tecnològica, per això, és imprescindible que com a educadors es proporcionin eines per tal que els alumnes siguin capaços de respondre a les necessitat actuals.
En aquestes diapositives interactives podem trobar tota la teoria sobre Decroly emfatitzant en el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura.
MªCarmen Camino, Leila Jiménez i Lidia Jimón.
Publicat per Mari a 12:36 1 comentari:
Aspectes generals de la Metodologia Montessori:
Maria Montessori basa la seva teoria en les necessitats dels nens. Més que una metodologia, és una filosofia de cóm veure l'infant dura a terme a partir d'una pràctica molt concreta. Montessori crea uns materials adaptats a aquestes necessitats, però aquests no són el més important.
La metodologia Montessori es basa en una manera de veure l'infant com un ésser autònom i capaç per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es pretén desenvolupament total de l'ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la cultura i al temps que li ha tocat viure.
Un dels objectius principals és no limitar l'aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per cicles i no per anys. És per aquesta raó que l'infant, quan tingui la motivació necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme d'aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.
El nen és el principal protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els coneixements no s'han d'introduir des de fora. Aquests han de ser percebuts a partir de la informació i a travès dels propis coneixements.
Els alumnes tenen llibertat , la que poden administrar. Els límits són les normes de l'aula que es poden resumir en respectar les persones, respectar el material i el que s'ha de fer a l'aula és treballar.
Han de tenir llibertat en un ambient que possibiliti al nen l'autoeducació i l'autocontrol.
Montessori defineix quatre etapes de desenvolupament de l'infant.
El paper principal del mestre és observar el que necessita l'infant, el que el motiva, el que més li agrada. Cal estimular que els nens aprenguin per si mateixos i que trobin la solució dels seus problemes. S'ha de permetre que siguin ells els qui els construeixin els coneixements a partir de les seves experiències. Per tant, la intervenció del mestre a l'aula és mínima.
El professor ha de saber que no és la causa de la construcció del nen (de la formació, educació i desenvolupament). El que ha de fer és assistir el nen en la seva autoconstrucció, és el lligam del nen amb l'ambient però no el constructor del nen.
El mestre és qui ha de crear l'entorn adequat d'aprenentatge. És ell qui ha de posar a l'abast dels infants els materials necessaris per treballar allò que ha decidit. EL mestre fa les presentacions dels materials.
Per crear aquest entorn de treball, cal que l'aula sigui un lloc agradable, amb ordre i bellesa. Només d'aquesta manera es crearà un ambient motivador per els infants on hi hagin tots els coneixements necessaris a l'abast dels infants.
Ha d'estar dissenyat de tal manera que pugui satisfer les necessitats d'autoconstrucció dels infants, per desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de creixement.
Dins d'aquest entorn hi trobem els materials que es posen a l'abast dels infants i que són presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.
Hi ha tot tipus de materials de totes les matèries. A les etapes d'Educació Infantil, hi ha materials autoavaluables, d'experimentació i manipulació, materials de vida pràctica, etc.
Montessori creia que el Medi Ambient, és a dir, l'entorn del nen, era un punt clau per el desenvolupament de l'infant. | 2018/05/20 17:09:59 | http://projecteall.blogspot.com.es/2012/ | mC4 | 4 |
Inclou Jugant a observar, El dia de les fruites, Grans amics i La Connie ajuda les flors
Les Tres Bessones i Agatha Christie. Quan l'Anna, la Teresa i l'Helena es porten malament, la Bruixa Avorrida les castiga enviant-les a un conte i no les deixa tornar a casa fins que tot acabi com ha d'acabar.
Inclou Els pregadéus i La gran recerca dels tenrecs
Inclou Trens, submarins i zepelins (I), Trens, submarins i zepelins (II), El zepelí: Cràters i El zepelí: Destinació Pangea
Abracazumba... El Zoomba és un petit elefant que ha nascut amb una peculiaritat ben curiosa: té la pell ratllada com una zebra. I és per aquest motiu que la resta d'elefants el marginen i l'abandonen a la seva sort perquè creuen que els portarà malastrugança. Afortunadament per a ell, coneix el Quincy, un petit mico de la família dels gàlags que li explica que hi ha un lloc a l'Àfrica que es diu Zafari, on viuen altres animals amb peculiaritats com la seva. Una comunitat tan peculiar com ben avinguda amb la qual compartiran un munt d'aventures.
Inclou La revolució de les estrelles, Units pel Gran Oceà i El tresor de l'ogre Xivarri
Inclou Temps per pensar, La clau misteriosa, El diari de bord, perdut!, La fira, Coses que van amb vent i El concurs de ball
Inclou El dent de llet i el mesquer menut i El lèmur daurat
Inclou Els constructors de Tipis i Campi qui punxi!
Inclou El so lèmming, Os delta, Tranquil·litat d'os i Aerolínia lemming
Caçadora de Kwamis. La Marinette sembla una adolescent normal i corrent, però la jove porta una atrafegada doble vida. Quan no està somiant desperta amb el seu adorat Adrien, es transforma en la superheroïna Ladybug.
El camí per anar a l'escola de la San, el Wäi i la Myo
Inclou Els perills de l'amnèsia, De tal germana, tal germana, Un germanet per les germanes, El toc de la Marine, Super Georgette i L'intercanvi
Pizza terrorífica-Lildami
Inclou Les Tres Bessones i el príncep i el captaire i Les Tres Bessones i Tutankhamon
Inclou El germà del senyor mercader, Observar els astres, Toreneu les cries al seu lloc, La Calcu, congelada i Agafa la pilota
Fem màgia amb el Mic. El Mic és un nino fet de llana, rialler i trapella. Sempre té ganes de jugar i de descobrir-ho tot amb els seus amics, el Cincsegons, el Cargol i la Mosca.
Inclou Un ratolinet d'ensomni, Tornem enrere i Instint paternal
Inclou Animals que viuen fins als 100 anys i El joc de la cadena alimentària
Kung Food. La Marinette sembla una adolescent normal i corrent, però la jove porta una atrafegada doble vida. Quan no està somiant desperta amb el seu adorat Adrien, es transforma en la superheroïna Ladybug.
La samarreta amb estil
El camí per anar a l'escola de la Devi
Inclou El pícnic de la discòrdia i Un somnàmbul de pel·lícula
La coreografia, el moviment en escena, és la gran protagonista d'aquest capítol. Cada vegada més, la coreografia, que generalment s'associa a la dansa, té un paper més destacat en el teatre de text. Seguint el treball d'Óscar Valsecchi, ajudant de direcció i moviment a L'art de la comèdia, es mostra l'assaig de diverses escenes en les quals el moviment escènic té una gran importància. A més, Pere Arquillué assisteix a una classe de moviment teatral i expressió corporal a l'Institut del Teatre i entrevista els coreògrafs Ferran Carvajal i Núria Legarda. I com que la coreografia sovint va lligada a la música, Arquillué visita al Teatre Tívoli l'actriu Àngels Gonyalons per parlar de teatre musical.
Falten molt pocs dies per a l'estrena de L'art de la comèdia, per la qual cosa aquest capítol ja mostra l'assaig general. És la primera vegada que es representarà l'obra amb públic i, per tant, la tensió és màxima. L'espectador té la sort de veure aquesta funció des d'un punt de vista privilegiat: des de darrere de l'escenari. Així, es pot veure el que passa fora d'escena mentre es representa l'obra, què fan els actors mentre esperen el seu torn o com es mouen els tècnics. Abans d'aquest assaig general, i mentre l'equip tècnic i artístic ultima els últims detalls, Pere Arquillué va a l'Institut del Teatre i descobreix un espai que conserva unes autèntiques meravelles: el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, que custòdia material gràfic i escenogràfic del teatre que s'ha fet a Catalunya en els últims 150 anys.
Cinema de teatre: Res no tornarà a ser com abans
Dues parelles que viuen i treballen a Barcelona parlen d'una vida que podria ser la de qualsevol altre, però no ho és. Quatre actors que parteixen d'ells mateixos però que no són ells mateixos, per encarnar quatre personatges amb problemes que es resolen amb altres problemes.
El Pere pateix les conseqüències de la fama de l'Àlex. Mentrestant, la Laia substitueix el Lluís en unes classes i ha de suportar un alumne repel·lent. El Jordi, per la seva banda, comença a treballar a Ambrospeed, cosa que al Roger no li fa gaire gràcia.
Pel·lícula: Ciutat salvatge
Documental que mostra la relació de la fauna amb els éssers humans als centres urbans. El reportatge es basa principalment en l'estudi del comportament dels senglars, les gavines i les cotorres argentines a Barcelona.
Els verds a la Xina
Els Castellers de Vilafranca van viatjar a la Xina al novembre del 2015. L'objectiu era portar la història i la cultura castellera a Àsia.
La Chanda és una nena de 10 anys que viu a Jharia, una ciutat índia que es dedica a l'extracció de carbó. La Chanda i tots els seus amics, cada dia, abans d'anar a l'escola, es dirigeixen a la mina de carbó a cel obert per treballar-hi un mínim de dues hores. Allà, entre la maquinària i una calor infernal, recullen el carbó que poden per vendre'l després a la ciutat, i així ajuden la família a arribar a final de mes.
El Ricardo descobreix que l'Eva els ha enganyat amb la feina de dependenta. Per la seva banda, el Damián i el Jesús intenten fer veure que fan les paus. Mentrestant, la Feng comunica a la Patri que està embarassada abans que ho hagi fet el Víctor. L'Iván, paral·lelament, dóna un cop de mà a l'Arturo amb el projecte de l'hospital. I la Irene per fi sap si és la nova cap d'administració. | 2020/08/10 16:23:54 | http://arrel.elpuntavui.cat/serveis/televisio/programacio/2/2020-04-02.html?vermobil=1 | mC4 | 3 |
El president de la Generalitat compareix demà davant el Ple per explicar el canvi de conseller d'Acció Exterior - Parlament de Catalunya
El president de la Generalitat compareix demà davant el Ple per explicar el canvi de conseller d'Acció Exterior
El president de la Generalitat compareix demà davant el Ple per explicar el canvi en la composició del Govern
El president de la Generalitat, Quim Torra, compareixerà davant el Ple en la sessió que començarà demà al matí i acabarà dijous al vespre per donar compte de l'estructura i la composició del Govern després de la renúncia del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, que ha estat designat cap de llista d'ERC per Barcelona a les eleccions municipals i substituït per Alfred Bosch.
La sessió començarà demà a les deu amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, i l'ordre del dia també inclou un homenatge a l'exdiputat Agustí Bassols; el debat i la votació per validar dos decrets llei, sobre el tipus impositiu aplicable a les escriptures públiques de les hipoteques i els ajuts per al manteniment de la llar que rep majoritàriament la gent gran; el debat de totalitat d'una proposició de llei de CatECP per modificar la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires; el debat i la votació dels projectes de pressupostos del Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges per al 2019; el debat i la votació de l'Informe del Compte general de la Generalitat corresponent al 2015; nou interpel·lacions, i set mocions.
En la sessió de control, el president de la Generalitat respondrà les preguntes dels caps de fila sobre l'actualitat política, i els consellers les relatives a les retallades a la universitat pública (CatECP), el desenvolupament i la situació actual del projecte Castor arran de les darreres decisions judicials (JxCat), les arbitrarietats del Tribunal Constitucional en la defensa dels drets fonamentals (JxCat), la situació del Cos de Mossos d'Esquadra (PSC-Units), la defensa del Parlament i el Govern davant els intents d'atribuir-se'n les funcions i la representació per part d'ens privats (PSC-Units), la funció pública (Cs), l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra (Cs), la política de seguretat pública (PPC), la proposta de nova política agrària comuna (ERC) i l'aplicació del decret d'escola inclusiva (ERC).
Un cop acabada la sessió de control, el president de la Generalitat compareixerà davant la cambra per explicar els canvis en l'estructura i la composició del Govern després del relleu d'Ernest Maragall per Alfred Bosch al capdavant del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. El president obrirà la compareixença sense límit de temps, i a continuació intervindran els grups per un temps màxim de deu minuts seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, per ERC i JxCat. El president podrà respondre'ls individualment o conjuntament, de nou sense límit de temps, i els grups podran replicar per un temps de cinc minuts. Cada vegada que el president faci una contrarèplica obrirà un nou torn d'intervencions per al grup corresponent per un temps igual al que hagi emprat ell.
La Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, estableix que el president ha de comparèixer davant el Parlament per donar compte de l'estructura i la composició del Govern tant en el moment de constituir-se com arran de les modificacions posteriors.
Un cop acabada la compareixença de Torra, el Ple homenatjarà Agustí Bassols, mort el 25 d'abril, diputat de CiU la segona i la tercera legislatures i conseller de Justícia i de Governació en diversos governs de Jordi Pujol. La diputada Assumpció Laïlla (ERC) en glossarà la figura.
Dimecres al migdia, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, presentarà el primer dels decrets llei que el Ple sotmetrà a debat i votació en aquesta sessió: el 6/2018, del 13 de novembre, relatiu al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l'atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària, amb què el Govern suprimeix els tipus reduïts de l'impost d'actes jurídics documentats aplicables a la signatura de préstecs hipotecaris.
El 2001 el Govern va aplicar reduccions a aquest impost en determinats supòsits, com l'adquisició d'habitatges protegits. Ara, després de les sentències del Tribunal Suprem, que han resolt que els prestadors són els qui hauran de pagar aquest impost, i arran també del canvi normatiu del Govern de l'Estat, el decret suprimeix aquesta reducció, i totes les escriptures que formalitzin crèdits hipotecaris tributaran l'1'5%.
A la tarda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, presentarà el Decret llei 7/2918, del 20 de novembre, pel qual s'estableixen mesures transitòries per continuar percebent la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius que regula l'article 20 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
El decret, fonamentalment pensat per a la gent gran, disposa que les persones beneficiàries d'una pensió contributiva de la Seguretat Social que com a conseqüència de l'increment de pensions aplicat d'acord amb la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2018 hagin superat el límit per a poder percebre aquest ajut el puguin continuar rebent fins que la propera llei de pressupostos de la Generalitat no entri en vigor. El text també estableix que les quantitats percebudes per aquest concepte en virtut de la normativa anterior no s'hagin de tornar.
Dimecres a la tarda, la sessió es reprendrà amb el debat i la votació dels projectes de pressupostos del Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges per al 2019.
El vicepresident primer, Josep Costa, presentarà els comptes de la cambra, de 61.179.004 euros. El Ple també debatrà els pressupostos de la Sindicatura de Comptes, d'11.364.338 euros; del Síndic de Greuges, de 6.569.929 euros, i del Consell de Garanties Estatutàries, de 3.394.618 euros.
Proposició de llei de comerç, serveis i fires
La sessió continuarà amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires, presentada per CatECP i que arriba al Ple sense esmenes de retorn.
La proposició té els objectius de modificar l'article relatiu a l'horari general d'obertura dels comerços, que CatECP proposa que sigui de les sis del matí a les nou del vespre durant tot l'any, impulsar una cultura del temps "més eficient", millorar les condicions dels treballadors del comerç i acostar-se a les pautes horàries europees.
Compte general del 2015
El ple continuarà amb el debat del dictamen de la Comissió de la Sindicatura de Comptes sobre l'Informe del Compte general de la Generalitat del 2015, que presentarà el síndic major, Jaume Amat.
L'informe, que comprèn els comptes anuals de l'Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de les entitats autònomes administratives i dels consorcis adscrits a la Generalitat, situa el dèficit català del 2015 en 5.879 milions d'euros.
La Sindicatura de Comptes ha de fer anualment aquest informe per verificar que la informació econòmica i financera presentada pel Govern s'adequa a les normes comptables i pressupostàries i que l'activitat duta a terme s'ha ajustat a la legalitat.
Dimecres a la tarda el Ple substanciarà la primera de les nou interpel·lacions de l'ordre del dia. Els consellers hauran de respondre les interpel·lacions dels grups sobre la situació de les plantilles dels cossos de Mossos d'Esquadra i de Bombers (CatECP), la situació d'aquests cossos (PSC-Units), l'atenció a la població en situació d'emergència (JxCat), el servei de rodalia de Catalunya (JxCat), la gestió de les infraestructures (Cs), el règim del 78 i la necessitat de plena sobirania per a construir un país alliberat nacionalment i socialment (CUP), l'adoctrinament a les escoles (Cs), el retorn social del rescat bancari (ERC) i l'ascens de la ultradreta (ERC).
Dijous a la tarda, la cambra debatrà i votarà set mocions, sobre l'atenció primària i comunitària (PSC-Units), la funció pública (PSC-Units), l'acció exterior de la Generalitat (PPC), la lluita contra les violències masclistes (CatECP), els drets civils i polítics dels membres de la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O (ERC), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Cs) i la necessitat de cuidar els professionals de la salut (Cs).
La primera moció del PSC-Units reclama al Govern que augmenti en els propers pressupostos la partida de Salut per a l'atenció primària de manera que tendeixi al 25% i que compleixi les mesures de l'Institut Català de la Salut per millorar-la. Entre altres qüestions, també demana prioritzar la convocatòria de places per a l'atenció primària i dotar la xarxa dels professionals necessaris perquè els temps de consulta i espera siguin adequats.
La segona del PSC-Units reclama a l'executiu que prioritzi el retorn de les pagues extres dels treballadors públics de la Generalitat, de manera que la del 2013 s'hagi reemborsat completament al llarg del 2019 i almenys un 10 per cent abans que acabi el 2018, i la del 2014, al llarg del 2020. També inclou mesures per estabilitzar les plantilles.
La del PPC insta el Govern, entre altres punts, a "rectificar l'errònia acció exterior" dels darrers anys, a aturar la reobertura del Diplocat i les delegacions a l'exterior, a informar del cost d'aquestes delegacions i a "trencar les relacions establertes amb sectors ultres d'altres països d'Europa i Amèrica".
La de CatECP reclama a l'executiu mesures contra les violències masclistes, com ara desplegar totalment la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, prioritzar aquesta qüestió en els propers pressupostos, aprovar un pla contra les violències masclistes per al període 2019-2022, instar el Síndic de Greuges a incorporar una adjunta per als drets de les dones i "posar fi a la repressió" de les activistes de la vaga feminista del 8-M.
La d'ERC expressa el suport als membres de la sindicatura electoral de l'1-O davant les acusacions de desobediència i usurpació de funcions per les quals la fiscalia en sol·licita penes de presó. El text constata que els acusats van actuar "d'acord amb la legislació vigent", i considera "indignant i desproporcionada" l'acusació i que l'enjudiciament "es basa en motius polítics, cosa que constitueix una flagrant violació dels drets humans".
La primera de Cs vol que el Parlament es comprometi a "iniciar la despolitització de TV3 i Catalunya Ràdio" i a utilitzar un procediment de concurs públic per designar els màxims responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Entre altres punts, el text remarca "la falta de pluralitat, imparcialitat i neutralitat" de la corporació i condemna l'"hostilitat" dels seus mitjans "contra els ciutadans d'ideologia no separatista".
A l'últim, la segona moció de Cs insta el Govern a reconèixer la tasca i el compromís dels treballadors sanitaris, a tornar-los la "dignitat professional" i a garantir el temps necessari per fer consultes amb qualitat. Entre altres punts, també demana més pressupost per a l'atenció primària i "revertir les retallades econòmiques i laborals".
Projectes de pressupostos del Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes per al 2019 | 2019/03/26 10:03:48 | https://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_format=D&p_id=270324351 | mC4 | 3 |
Los procesos de comunicación y de interacción en la institución educativa y en el aula de educación secundaria - Publicacions Editorial Graó
Capítol Los procesos de comunicación y de interacción en la institución educativa y en el aula de educación secundaria
En aquest capítol s'analitza la comunicació i la interacció que es produeix en el procés d'ensenyament-aprenentatge a l'educació secundària quan el docent interactua amb els seus companys i amb l'alumnat. També es parla de tot el que fa referència a aquest procés, que es considera un procés educatiu, social, cultural i interpersonal amb característiques complexes en què intervenen múltiples elements. Així mateix, s'analitzen les relacions comunicatives en la institució educativa i la seva interacció amb la comunitat. El capítol finalitza amb un apartat d'activitats i fonts documentals i recursos.
Ciències de l'educació, Organització i gestió de centres, Didàctica general i metodologia general, Formació i desenvolupament del professorat, Psicologia de l'educació, Funcions i processos organitzatius, Relacions interactives, Desenvolupament professional, Gestió de recursos humans, Ensenyament-Aprenentatge. Estils/processos interns d'ensenyament-aprenentatge., Comunicació interna, Equip de professorat, Rols de l'alumnat, Coordinació equip docent, Formació inicial del professorat, Formació continua del professorat/formació permanent, Treball en equip del professorat, Aprenentatge cooperatiu, Competències professionals del professorat, | 2021/04/22 16:27:00 | https://cat.grao.com/ca/producte/los-procesos-de-comunicacion-y-de-interaccion-en-la-institucion-educativa-y-en-el-aula-de-educacion-secundaria | mC4 | 3 |
Passejant per Sant Martí amb ulls de dona
Posted on 23 desembre 2013 23 desembre 2013 by Júlia López
En la ultima reunió 2013, del Consell de Dones de Sant Marti, dues noies, treballadores de Biblioteques, ens van explicar el projecte que estan desenvolupant per donar visibilitat als carrers de dones de Barcelona. La responsable de la Biblioteca de Sant Martí va comentar que ara ja estan gairebé complerts els intineraris de dones de Sant Martí.
Les biblioteques de Sant Martí, juntament amb l'entitat Dones i Comunitat i la Direcció de Serveis a les Persones i el Territori del Districte de Sant Martí, volem ressaltar la importància que tenen les dones que han estat referents en diversos àmbits mitjançant una passejada virtual que recull totes les referències femenines dels carrers i places de Sant Martí, amb tot tipus d'informació i enllaços d'actualitat. [+ info a Mail Biblioteca Sant Martí]
Les passejades per Sant Martí tenen molt d'èxit.
Sant Martí de Provençals fou un municipi independent fins a l'any 1897 quan, juntament amb Gràcia, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Andreu de Palomar, va ser incorporat a la gran Barcelona. Les biblioteques del districte de Sant Martí organitzem un cop l'any una sèrie d'itineraris per descobrir l'apassionant història d'aquest racó de Barcelona. Si sou veïns de Sant Martí, segur que trobareu nous indrets desconeguts i coneixereu petites històries i anècdotes que potser no sabíeu. Si no sou veïns de la zona, us convidem a venir als nostres barris per gaudir d'unes passejades plenes d'històries viscudes per la nostra gent i de referències literàries que us ajudaran a entendre millor aquesta part de Barcelona. Totes les passejades tenen una durada aproximada de tres hores i les condueixen historiadors de l'Arxiu Històric del Poblenou. | 2022/05/22 19:40:36 | https://www.santmartiambveudedona.cat/passejant-per-sant-marti-amb-ulls-de-dona/ | mC4 | 3 |
Home > Estudis > Cicles formatius > FP Dual
La FP Dual és una modalitat d'ensenyament en alternança. L'objectiu és recuperar la figura de l'estudiant com a aprenent combinant el temps de formació en el centre educatiu i el temps d'activitat a l'empresa, reconeixent els aprenentatges assolits pels alumnes en l'estada a l'empresa en condició de becaris o com a treballadors assalariats, i fomentant una relació beneficiosa entre l'aprenent, l'empresa i l'institut.
"Aprendre treballant,
treballar aprenent"
Millorar la seva formació.
Facilitar la primera experiència laboral i incorporació al món laboral.
Tenir l'oportunitat de formar-se i treballar alhora.
Combinant, durant el segon curs, la formació a l'institut amb l'estada a l'empresa.
Fent menys hores a l'institut i més hores a l'empresa.
Treballant, ja sigui a través de beca o de contracte laboral, per a empreses del sector que hagin signat el conveni FP Dual amb el centre educatiu, de forma que com a màxim realitzi 40 hores setmanals entre la formació a l'institut i l'estada a l'empresa.
Millorar la qualificació professional del personal.
Aconseguir un personal format en la cultura de l'empresa.
Augmentar la seva competitivitat.
Contribuir a les polítiques de responsabilitat social corporativa.
Captar talent i crear un planter d'aprenents.
Signant un conveni de col·laboració per la FP DUAL, on es compromet a formar i avaluar els estudiants segons el mètode establert amb l'institut.
Formalitzant qualsevol contracte laboral o a través de beca.
Però si formalitza un contracte de formació i aprenentatge amb una durada mínima d'un any, pot arribar a obtenir una bonificació del 100% de les quotes a la Seguretat Social.
Millorar la relació amb les entitats del sector, intercanviant coneixements, recursos i instal·lacions.
Millorar el procés d'aprenentatge i el grau de satisfacció dels alumnes.
Ser el centre de referència de formació pel sector.
Informant i assessorant sobre les diferents modalitats de contracte.
Organitzant la formació dual, formant els tutors d'empresa, realitzant el seguiment dels alumnes i establint el mètode per a la coavaluació.
Impartint la formació en prevenció de riscos laborals.
Donant suport en el reconeixement acadèmic de l'experiència professional i de la formació contínua als seus treballadors no qualificats, o oferint els nostres cicles duals per aconseguir les diferents qualificacions professionals. | 2022/05/22 04:34:03 | https://www.insalexandregali.cat/estudis/cicles-formatius-ccff/fp-dual/ | mC4 | 3 |
Tarda de biblioteca "Històries a contrarrellotge" – Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Ahir vàrem fer la tercera tarda de biblioteca del curs, dedicada a les famílies i alumnes de 5è i 6è de Primària.
Publicat el 31 de gener de 2018 20 de juny de 2018 By noticiese
Una vegada més vàrem gaudir d'una estona en què la imaginació i la creativitat varen ser les protagonistes. Els nois i noies més grans de Primària van inventar-se històries d'aventures, amor, policíaques, de por, fantasia… en un temps determinat i amb unes consignes que a mesura que anaven escrivint la història els anàvem donant. Un cop acabades les històries, cada grup les va haver de representar, però no les que havien escrit, sinó les d'uns altres companys.
Aquestes històries tenien l' inici o el final de 5 llibres de la biblioteca de l'escola, per tant va ser una manera de fomentar la lectura i els llibres de la biblioteca de temàtiques diferents. | 2020/10/20 12:09:36 | http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/2018/01/31/tarda-de-biblioteca-histories-a-contrarrellotge/ | mC4 | 3 |
Sant Joan de Vilatorrada ret homenatge a Lluís Companys | NacióManresa
Sant Joan de Vilatorrada ret homenatge a Lluís Companys
S'han dut a terme tres actes institucionals en memòria de les víctimes de la Guerra Civil
per Redacció, 16 d'octubre de 2021 a les 10:36 |
Representants de l'Ajuntament de Sant Joan durant l'ofrena floral a Lluís Companys | AjSJV
Sant Joan de Vilatorrada ha homenatjat el president de la Generalitat Lluís Companys, assassinat el 15 d'octubre de 1940, i les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939). El municipi també ret homenatge cada 15 d'octubre a l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Agustí Soler i Fosas, afusellat el 8 de novembre de 1939.
Aquest divendres s'han dut a terme tres actes institucionals. A primera hora del matí s'ha fet el llançament de coets per simbolitzar els trets que van matar a Lluís Companys i Jover.
A mig matí s'ha fet l'ofrena floral per part de l'Ajuntament, la comunitat educativa, entitats locals, grups polítics i societat civil de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torroella al monument de Lluís Companys i Jover. L'alumnat ha llegit manifestos i poesies per retre homenatge al president Companys.
I a la tarda s'ha dut a terme l'ofrena floral a la fossa del Camí de les Torres per recordar els 15 soldats anònims de l'exèrcit de la república assassinats el gener de 1939. Els grups polítics i la societat civil ha assistit a l'acte on s'ha explicat la història dels soldats de la fossa. | 2021/12/02 03:32:51 | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/99918/sant-joan-vilatorrada-ret-homenatge-lluis-companys | mC4 | 3 |
Obre el primer Ateneu de Fabricació Digital dirigit a emprenedors | betevé
L'equipament, ubicat al Parc Tecnològic, també ofereix serveis de caire social i pedagògic a veïns i entitats
Marta de San Nicolás | Ruth Rodriguez | Dimecres, 15 de Mai del 2019, a les 21.51
El nou Ateneu de Fabricació Digital del Parc Tecnològic de Barcelona Activa neix com el primer de la ciutat de model mixt. Està obert a veïns, escoles i entitats, però sobretot es presenta com un suport essencial a les empreses i emprenedors, que trobaran a l'espai la maquinària de fabricació digital necessària per crear prototips i testar els seus productes, juntament amb l'assessorament i la resta de serveis de Barcelona Activa.
Prototips accessibles per als emprenedors
El repte és fomentar les noves ocupacions tecnològiques. L'Ateneu de Fabricació Digital posa a l'abast d'emprenedors i tot tipus d'empreses talladores làser, escàners 3D, fresadores i impressores de prototipatge ràpid, entre altres eines. D'aquesta manera s'ofereix la possibilitat de crear prototips en l'àmbit industrial per testar la idoneïtat i viabilitat de productes o de determinades peces. "Han vingut emprenedors a desenvolupar projectes empresarials propis com ara motxilles en què s'havia de dissenyar tota una sèrie de peces d'encaix", explica Andreu Bellés, tècnic del servei de suport de prototipatge empresarial. "És molt útil tenir unes màquines especialitzades de 3D per fer aquestes peces tan personalitzades". Aquests elements bàsics fins ara suposaven una gran inversió i ara suposaran alguna contraprestació negociada. Amb aquest ateneu Barcelona Activa fa un pas més a l'hora de potenciar la creació de projectes empresarials i aposta per un sector laboral que creix. A més, es faciliten les sinergies i es fomenten els processos de disseny col·laboratius.
La vessant pedagògica de l'equipament
Al mateix temps, l'equipament té també vocació comunitària i pedagògica. En el primer mes de prova pilot ja hi han passat uns 200 alumnes d'escoles de Nou Barris. I la idea és apropar els serveis de la fabricació digital també a entitats i veïns a través de la divulgació i la formació per eliminar possibles escletxes digitals. En aquesta línia, el proper diumenge l'Ateneu de Fabricació Digital farà una jornada de portes obertes amb visites guiades per a les famílies i el públic en general, en el marc de la Festa Major de Nou Barris. | 2020/03/30 13:34:08 | https://beteve.cat/ciencia-i-tecnologia/ateneu-fabricacio-digital-empreses-emprenedors-nou-barris-guineueta/ | mC4 | 3 |
El món de marevelles d'Alícia Gili: Tallers, narrativa i conferències - Currículum
Iskander a Biblioteques i escoles
Tallers i xerrades a escollir
GilRom en imatges
Jocs de Guerra, cosa d'infants a l'Institut de la Pau de Catalunya
Tots vosaltres sou els que m'acompanyeu
Aquesta pàgina ha estat creada per Alícia Gili i està optimitzada pel navegador firefox
Si vols saber més de fantasia i ciència ficció:
Haz clic para unirte a Ter_cat
Xerrades, cursos, conferències i ponències
Ponència: La imagen del negro en la literatura del siglo XIX. Primer Congreso de Estudios Africanos en el Mundo Ibérico. Madrid 27 al 29 de noviembre del 1991
Conferència: Modelos Coloniales en el Continente Africano. Curso de Introducción al África Negra. Can Sisteré, Santa Coloma de Gramenet. 1999. Organizat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i el Centre d'Estudis Africans de BCN.
Conferència: Els viatgers del XIX, Curs d'Estiu Imatges en Blanc i negre del Centre d'Estudis Africans. juliol 1999. Centre d'Estudis Africans de BCN
Conferència: Visió d'Àfrica a través dels viatgers. Seminari Àfrica un Continent Desconegut. Casa Elizalde. Barcelona 22 de juny del 2000 organitzat pel Centre d'Estudis Africans de BCN
Xerrada: Els Africans en blanc i negre. Curs d'introducció a l'Àfrica negra. Escola Europea AULA de BCN. organitzat pel Centre d'Estudis Africans de BCN
Conferència: Africans de cel·luloide. Casa de la Cultura. ajuntament de Castelldefels. XII Jornades de Pau i Solidaritat. 25 d'octubre dels 2002 Organitzat pel Centre d'Estudis Africans i Ajuntament de Castelldefels.
Xerrada: Els Africans en blanc i negre. Televisió d'Hospitalet del Llobregat. Febrer del 2002. Organitzat pel Centre d'Estudis Africans de BCN
Conferència: Imágenes en blanco y negro tópicos sobre el África en el cine. sala de conferencias de Caja Navarra. 31 d'octubre del 2002. Organitza IPES
Col·laboració amb el programa la Gran Anaconda de Catalunya Radio 2003-2006
Conferència: Societat civil africana.
Programa de la Associació per a les Nacions Unides, 2008
Conferència: Situació de la Sanitat Pública durant el post conflicte de Costa d'ivori. Màster de medicina tropical. Universitat de Barcelona 2008
Col·laboració amb el programa Tots x tots de Com Radio 2009
Conferència: I després de la guerra què? diverses poblacions. Fundació Akwaba 2007-2008
TOTSXTOTS, ALTAIR I AMICS DE LA UNESCO DE BARCELONA Nens soldats a Costa d'Ivori. Novembre del 2008
Taula Rodona Literatura de ciència - ficció escrita en català i per dones. Àmbit Cultural i Edicions Pagès maig 2009
TOTSXTOTS, ALTAIR I AMICS DE LA UNESCO DE BARCELONA Infància i cooperació "Jugues, estudies, treballes, t'exploten?. Maig 2009
Un món de meravelles, contacteu!
Tallers i xerrades Activitats per escoles, biblioteques per totes les edats, grans i petits, joves i adults. Per contactar envieu un mail a eowin32002@yahoo.es o aprofiteu el formulari de contacte. Nous relats:
Basarda, I lloc Premi de Terror creepshow
Semana Santa de Carlos Castro
Taller proactiu sobre la temàtica dels nens soldats. A través de dibuixos de nens i nenes que han estat nens soldats ens endisem en una realitat dura, però a l'hora esperançadora amb la mirada sempre de futur dels joves que es troben en aquesta situació. A través de lectures del llibre, Jocs de guerra, cosa d'infants dedicat a aquesta temàtica de la Fundació Akwaba i d'un power point amb dibuixos fets pels propis nens soldats entrem a conèixer de forma lúdica, interactiva i participativa una situació que afecte milers de nens al continent africà.
- Descobrim els conflictes oblidats - Ubicació social i geogràfica de Costa d'Ivori
- Els nens dins d'una guerra ( a través de lectures i dibuixos) - Un somriure, un futur, com afronten els nens el conflicte ( a través de lectures i dibuixos)
- Petit debat amb els assitents per saber que coneixien de Costa d'Ivori, del tema dels nens soldats i de la situació en què es troben abans del taller
Iskander, un viatge a la màgia dels llibres
Taller interactiu, a través de lectures i d'un power point que permet introduir a la gent jove en el món de la literatura d'una forma lúdica i divertida, i compartir el plaer de llegir amb els més grans. - Situem el marc geogràfic i el context històric explicat pel llibre que ens mostra un món postapocaliptic on ningú sap llegir. - Fem diverses lectures acompanyades d'un power point que introdueix a través de citacions d'obres, jocs de paraules, i altre elements, com seria un món sense lectura. - Treballem el gènere fantàstic com eina didàctica i com element crític de la nostra societat - Donem elements de debat sobre la situació actual entre nosaltres de la lectura, segons les macroenquestes i permetem als participants debatre sobre un suposat futur sense saber llegir.
La fantasia, un espiell a la nostra societat
La fantasia és un espill a la nostra societat, a les problemàtiques de convivència diària, amb un món globalitzat, on la cultura i el pensament crític han perdut pistonada davant una societat que promou la no diferència i trenca amb la diversitat social i cultural. La fantasia crea móns on es realitzen punts d'encontre amb l'anàlisi social i antropològic de la nostra pròpia societat i els problemes inherents a la nostra pròpia condició humana. Utilitzar doncs la fantasia com una eina política i de denúncia és una manera d'usar les nostres visions acadèmiques, des de la història, l'antropologia i la lingüística en la construcció d'un paradigma social nou que sigui un espiell del nostre context actualA través de petites lectures i una xerrada interactiva pretenem crear un diàleg proactiu entre els oients per fer un anàlisis de la literatura fantàstica com eina política i antropològica, i no ser considerat un gènere menor o infantil.
Imatges en blanc i negre, un viatge a Àfrica a través de la literatura i Les Guerres de baixa intensitat: Costa d'Ivori
A través de petites lectures i referències de la nostra literatura podem introduir-nos en el continent africà i la imatge que occident té d'aquest continent tant llunyà culturalment i tant pròxim en les seves gents i la seva diversitat a la niostra quotidianitat avui dia. Salgari, Ernest Miller Hemingway Juli Verne, Poul Bowles ens poden apropar a aquest continent tant atractiu i desconegut per nosaltres. Sovint aquestes imatges han acabat reflectides al cinema clarament vinculada a la literatura. Memòries d'Africa o Les neus del Kilimanjaro han portat Àfrica de la literatura al cinema, creant imatges en blanc i negre, de vegades contradiories, i al hora atraients. Forma fàcil, i didactica de apropar als oients a una relitat complexa i desconeguda i molt atractiva
Costa d'Ivori: Una guerra de baixa intensitat!: A través d'un vídeo de la Fundació Akwaba Ira Nahomi Moreno ens endinsa en la realitat dels conflictes de baixa intensitat com a Costa d'Ivori que no tenen l'intetrès de la premsa, i que sovint son provocats per interessos europeus, com el cacau o el petroli, però qui tenen les conseqüencies són la societat civil. | 2021/06/17 22:31:13 | ERROR: type should be string, got "https://aliciagiliabad.es.tl/Curr%EDculum.htm" | mC4 | 3 |
Memòria dels barris: de gener 2013
Publicat per carme a 21:02:00 1 comentaris
DIVERTIR-SE ENTRE ELS ANYS 30 - 60 al Guinardó-Indians
Una de les coses que més vívidament recordem tots nosaltres amb el pas dels anys, és com ens divertíem de nens i de joves.
Fem servir la memòria que no permet que res mori si nosaltres ho recordem. ¿Com es divertia la gent a la part baixa del Guinardó i actual barri dels Indians entre principis de segle i els anys 60?.
Al voltant de 1913, tres famílies organitzarien el temps lliure en el conegut com barri de Can Berdura, desprès conegut con dels Indians, Frau, Mayans i la vídua de Subirachs. Al voltant d'aquestes tres famílies es va articular una trama social en una zona a mig urbanitzar, on encara el món rural era prou important en la vida de les famílies que hi vivien.
El jovent Frau, dels Trius i dels Subirachs i els fills del serveis domèstic i d'altres joves de la contrada, amb l'excusa de pagar-se les excursions a diferents llocs de Catalunya, munten actuacions teatrals en un dels solars del barri.
Era una mena de teatre de la natura, és a dir, a l'aire lliure, on es representaven obres d'autor de l'època: com l'Ignasi Iglésies, Àngel Guimerà, "Pitarra" i Folch i Torres. Cobraven 10 cèntims als nens i 1 ral als grans.
Un divertiment impulsat per Pere Boada, un dels membres d'una masia propera Can Clariana, que ja feia una cosa semblant al pati de casa seva. Malgrat en alguns llibres s'indica que el seu nom era Pere Clariana, la realitat és que el seu cognom era Boada, donat que així es deia la família que vivia a Can Clariana, aquest punt aclarit per la pròpia neta d'en Pere Boada.
Can Clariana. Foto de la família Boada
Aquesta activitat i la seva vida comuna els va fer crear encara que no de manera oficial, la Colla dels Arreplegats de la barriada de Can Berdura. Un grup que no deixava de ser un reflex de la vida quotidiana de les activitats, persones, actituds d'una barriada a mig fer.
En l'esbarjo d'aquells anys, ocupava un espai principal la pràctica del futbol. L'existència de molts camps lliures va propiciar la creació de molts camps que acollien als equips locals, com l'anomenat Americà o del Martinenc en els terrenys del que desprès seria la Urbanització Meridiana o el camp de futbol que hi havia a prop de Can Xiringoi i que va acollir diferents equips de la contrada.
Camp de l'Europa entre els anys 40-50
Camp del Guinardó prop de Can Xiringall
El mateix CF. Barcelona, va jugar durant quatre anys, en un camp de futbol al costat de la masia de Can Sabadell davant dels Laboratoris del Dr. Ferran.
El Barça jugant al Camp de Can Sabadell
L'oferta lúdica es feia també en algunes entitats del Guinardó més properes com la Societat Recreativa Instructiva El Porvenir, que tenia un grup escènic, una sala de billars i una biblioteca.
Igualment, molts veïns del barri participaven en activitats que s'organitzaven en els barris proper de la veïna Sagrera, al Guinardó, es feia ball al mateix MasGuinardó tots els diumenges per la tarda, o al Casinet d'Horta en Santa Eulàlia de Vilapicina.
el Mas Guinardó. Foto de Andres Paredes
El Casinet d'Horta entre els 40-50
Un dels principals espais lúdics de la zona durant la dècada dels vint als trenta, es duia a terme en Les Canyes, , un ball dels anomenats de "patacada", situat a la cantonada del Carrer Concepció Arenal amb Navas de Tolosa, pro del Torrent de la Guineu.
Dibuix d'una fotografia de Can Forga de R. Bàdenas
L'establiment era d'en Francesc Forga a la meitat dels anys vint en una masia petiteta de 1887, que va resistir fins els anys 40. S'hi servien menjars - l'especialitat de la casa era el conill amb cargols . Conten qua quan es van construir pisos en fer els fonaments de l'edifici , s'hi van trobar una gran quantitat de closques de cargols, dipositades con deixalles d'aquell restaurant.
La primera dècada del segle XX el mateix, Francesc Forga va obrir la primera "autoescola", primer de motos als Indians i en la dècada dels 20, de cotxes al Passeig de Maragall, el lloc de pràctiques era el recent inaugurat Passeig de Maragall que era el carrer és ample de la contrada.
Porta de l'auto-escola als anys 50
Tornant al seu restaurant, les taules estaven separades de la sala de ball per un encanyissat, que va servir per batejar el lloc com "Les Canyes" . La sala de ball era un espai que s'articulava al voltant d'una pista de ciment, la particularitat de la qual era el lloc on es disposaven els músics que era un entarimat sostingut per les branques d'un figuera, circumstància per la qual molts dels veïns del Camp de l'Arpa, Can Berdura, el Guinardó i la Sagrera els recordae com "els músics de la figuera".
Acabada la Guerra Civil, els germans Joan i Josep Escofet, propietaris d'un negoci de transport al carrer Pinar del Rio, van comprar un solar al carrer Matanzas i es van associar amb el mestre d'obres Francesc Boada, parent d'en Pere Boada anomenat anteriorment, van muntar al solar una pista de ball, que a la tarda servia de pista de patinatge.
Aquest local es va batejar sota el nom de "Sala de baile Rio de Janeiro", seguint la tradició dels noms vinculats amb països de més enllà de l'Atlàntic.
La pista del Rio de Janeiro
Poc desprès s'hi van oferir sessions de cinema a la fresca les nits d'estiu, iniciativa que va tenir una gran acollida entre el veïnat.
Aquest fet els dugué finalment a transformar la pista de ball en cinema cobert, que es va inaugurar la primavera de 1962 . La primera pel·lícula que es va visionar va ser "Can-Can".
Posteriorment el local el va comprar l'empresari Pedro Balañà, que el va reinaugurar com a sala d'estrenes el 29 de gener de 1973, ja amb el nom de Cine Rio, fins que finalment va tancar.
El cine Rio quan es va convertir en sala d'estrenes
A la dècada dels cinquanta, un altre local marcà les activitats d'oci de la zona, La Pista Azul, dita així pel color blau del seu terra. Estava situada a la cantonada de Puerto Príncipe amb Pinar del Rio. Era una pista de patinatge força reduïda. El local va ser també lloc d'entrenament d'afeccionats al patí, entre els que destaca la campiona de patinatge artístic d'Europa Montserrat Viader. A les darreries d'aquesta dècada, la pista es va transformar en una pista de bitlles, molt de moda en l'època a Barcelona.
En 1940, es va inaugurar al carrer Renaixença el Salon Guinardó on es feien varietats propis de l'època, és a dir, "cante jondo, flamenco i canción española" i es passava una pel·lícula, com a d'altres locals de les rodalies de Barcelona. Conreava una bonica terrassa i un bar a l'aire lliure. Un cop tancat el local va restar abandonat durant molts anys i finalment es va convertir en territori ocupa, ara mateix és ja un solar erm de la història del qual no en queda cap testimoni.
Terrassa del que va ser el Salón Guinardó
Sala d'actes del que desprès va ser el Salon Guinardó
Aquest local va romandre obert fins que en 1946 la família propietària del local va obrir el Cinema Maragall al passeig del mateix nom que va romandre obert fins 1985. Quan va enderrocar la fatxada del Maragall els propietaris del local van oferir al veïnat la figura que hi havia a la façana, pesava molt i com ningú la va voler la van enderrocar, llàstima.
El cinema Maragall i l'estàtua de la façana
Cap a principis dels 30, es va inaugurar el cinema "EL DORADO", prop del passeig de Maragall, conegut popularment com "El Doré" o "la barraca", un referent en la vida quotidiana del barri, disposava de 500 localitats i era propietat dels germans Marcel i Joan Blanch. Estava situat al carrer Garrotxa cantonada Pare Roldós, la família hi anava amb els entrepàs i la beguda, quan acabava la sessió el terra del local estava farcit de les closques de les pipes que la canalla menjava mentre visionava la pel·lícula. Finalment també va caure sota el domini Núñez i Navarro que hi va construir un edifici de pisos en la dècada dels vuitanta..
El cinema Maragall va conviure en l'època amb el cinema Montserrat i El Dorado. Ambdós han desaparegut ja, amb l'arribada de la televisió el costum d'anar al cinema es va anar perdent i les sales van anar tancant una darrera l'altra.
I així arribem als nostres dies on la distracció per antonomàsia per als nens i els joves és la televisió i els jocs d'ordinador, un món virtual en el que es mouen com a casa. Cada vegada més sols i més aïllats dels amics, dins de casa han perdut aquella llibertat dels anys quaranta i cinquanta on el seu pati de jocs era el carrer, i que ara és un territori ocupat en la seva totalitat pels cotxes que se n'han fet els amos i senyors de tot l'espai.
Nosaltres no teníem diners, ni ordinadors, ni pràcticament joguines però érem els reis del carrer.
Fonts informatives: Els barris de Barcleona - Editat per l'Ajuntament de Barcelona, Tots els barris de Barcelona, de J. fabré i J.M. Huerta Claveria.
Publicat per carme a 15:01:00 9 comentaris
Etiquetes de comentaris: Barri dels Indians - Diversió, Guinardó - diversió
Jo vaig anar a l'escola de la Cooperativa quan ja ni era de la Cooperativa al carrer de La Plana, número 8, allà hi havia un col·legi- acadèmia a la que havien batejat amb el nom de "Colegio Academia Horta" i el dirigien dos germans don José i don Luis Navarro, del primer dels quals, el que recordo més és el seu tarannà autoritari.
José Navarro feia de director i de mestre de batxiller dels nois grans, no hi havia cap nena que fes aquest curs, poques passàvem de l'ensenyament reglat, és a dir, fins els 14 anys, el que si recordo amb amb nitidesa és que a don José no li agradava gens tractar amb la part femenina de la societat.
Sortida de la classe de batxiller del don José
Sortida de la classe de les noies al pati de l'escola en 1966
Per entrar a l'escola s'havien de pujar unes escales prou costerudes que arribaven fins el primer i únic pis.
Les nenes i els nenes anàvem a classes diferents, les nenes teníem una dona com a mestra, la nostra es deia Antonia Nicolás, i els nois mestres homes i el normal és que en una mateixa classe s'impartissin dos o tres cursos diferents. S'utilitzaven les conegudíssimes Enciclopèdies Alvarez que passaven del germà gran al petit.
Les classes i el material de l'escola era molt tronat, el mobiliari crec que ja procedia de quan l'escola era de la Cooperativa Vanguardia Obrera i tant el terra com les parets i sostres de les classes eren velles i pocs cuidades. La distribució de les classes i de les estances de l'escola era bastant laberintic i els labavos estaven en el pati i ja ni us dic en quin estat estaven.
En la que havia estat la sala d'actes de la Cooperativa, s'hi encabia la casa Beltter de discos, allà es gravaven el discos de l'època.
Lògicament a cap dels mestres de l'escola se'ls va acudir ensenyar la història de edifici on s'ubicava aquella escola ni que allà mateix havia existit una de les escoles més importants i avançades d'Horta abans de la Guerra Civil.
Bastants anys desprès de deixar l'escola, en un viatge amb metro vaig trobar a la meva ex companya de pupitre , em va comunicar que s'havia casat amb Don Luis, el mestre germà del director, em vaig quedar de pedra, que voleu.
Després de molts anys de dedicació a l'ensenyament, aquesta última escola va tancar les portes cap a 1975.
En la planta baixa, quan jo hi anava en 1965, encara pervivia la cooperativa de consum i el forn de pa i la lleteria però, pel que respecte a l'escola , ni el seu sistema d'enseyança, ni la seva filosofia educativa ni, ja no diguem, el tipus de mestres que impartien classe, no tenia ja res a veure amb l'esperit de l'escola de la Cooperativa Vanguardia Obrera.
Ha estat ja de gran quan llegint llibres sobre la història d'Horta, vaig topar amb la del conegut mestre de la Cooperativa Josep Serradesanferm Soler d'en Mingo Borràs i la història de les escoles d'Horta que contenia el llibre "EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA", del mai prou reconegut Desideri Díez, vaig saber l'origen de l'edifici de una de les escoles a les que hi vaig anar.
A finals del segle XVIII, l'ensenyament era objecte de gran predicament en les assembles revolucionàries i obreres que propugnaven una escola pública comuna a tots els ciutadans i gratuïta.
El decret de 19 de desembre de 1793 sobre escoles primàries, establia un sistema d'ensenyament gratuït, obligatori i lliure però controlat per l'Estat.
En aquest context històric neixen les primeres escoles al poble d'Horta, que aleshores comptava amb 78 cases i 486 habitants de m´s de 7 anys. La primera d'elles va ser L'escola del Comú que es va crear en març de 1793.
En 1884 dos treballadors d'una rajoleria d'Horta van rebre les primeres nocions de cooperativisme d'uns companys i poc desprès es creava la Cooperativa Vanguardia Obrera.
L'ensenyament al poble d'Horta, com a tants altres pobles, estava bastant deixat de la ma , així que qual als socis de la Cooperativa se'ls va plantejar la possibilitat constituir unes escoles en l'entitat, és manifestà un gran interès per part de tots i de la gent obrera del poble que van acudir en gran nombre a integrar-se en la Societat.
Edifici de la Cooperativa Vanguardia Obrera
Així va néixer una de les primeres escoles laiques d'Horta, amb una pedagogia activa, és a dir, un sistema d'ensenyament basat en el desenvolupament harmònic de totes les facultats humanes, una ensenyança que es base fonamental en la raó, descartant la fe, i amb la finalitat educativa primordial de formar homes lliures.
En 1923 i desprès d'altres professors, Josep Serradesanferm i la seva muller Pilar Desclòs, es van integrar al professorat del centre i al poc temps el mestre Serradesanferm va assolir la direcció de les escoles.
Una de les classes de la Cooperativa
Josep Serradesanferm va ser un professor molt estimat en la Cooperativa, per la seva manera de ser, d'educar i d'ensenyar, va morir en 1959 d'una llarga i dolorosa malaltia quan encara era jove, només tenia cinquanta i pocs anys. En honor seu existeix a Horta un carrer que du el seu nom darrera del Mercat d'Horta. La Seva dona la mestra Desclòs, va continuar la tasca del seu marit fent de directora de l'escola, desconec fins a quin any.
Nens i nenes de l'Escola Cooperativa Vanguardia Obrera en 1916, Foto E. Reguard
El mestre Serradesanferm
El pati de l'escola era un lloc d'esplai dels alumnes, però malgrat ser molt espaiós encara resultava insuficient a l'hora de l'esbarjo, de tanta mainada que hi havia saltant i corrent entre ells o empaitant a cops de peu la pilota de draps fins esparracar-la.
No cal dir que l'escola conreava tota mena d'activitats: teatre, un grup de declamació; excursionisme infantil, activitats musicals, un grup coral molt conegut en l'època "LA LIRA HORTENSE" etc.
Dos dies desprès de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes es van suprimí entre d'altres les escoles dels ateneus, centres obrers i populars. Lògicament les característiques de l'escola de la Cooperativa van canviar, adaptant-se a les noves circumstàncies sòcio-polítiques, encara que no es va arribar mai a l'extrem al que ho van fer algunes escoles nacionals de l'Estat..
Cartell on s'anunciava una de les obres que es van escenificar en la Cooperativa
Desconec quan l'escola de la Cooperativa va passar a anomenar-se Colegio Académia Horta, encara que és de suposar que seria cap a finals dels anys cinquanta o principis dels seixanta.
Han passat els anys i les escoles de la Cooperativa i el col·legi acadèmia Horta, han desaparegut. En les aules de les escoles existeix ara mateix un centre excursionisme i una l'associació de veïns, la cooperativa de consum s'ha convertit en un garatge i les dependències on estava la sala d'actes, són habitatges l'edifici però, sortosament ha sobreviscut i és la memòria viva del que va ser i va significar en el seu moment pel poble d'Horta.
Fonts informatives: "El que ha estat i és Horta", de Desideri Díez i "Gent Popular d'Horta" de Mingo Borràs i material propi.
Publicat per carme a 23:20:00 1 comentaris
Etiquetes de comentaris: Horta - escoles;Horta - Cooperativa Vanguardia Obrera
La muntanya de la serralada dels Collserola en una de quines valls es va construir Can Masdeu, té una altitud de 400 metres sobre el nivell del mar. Des del seu cim es pot contemplar perfectament la masia que descansa majestuosa sobre un munt d'horts harmònicament distribuïts i ben cuidats.
Foto del bloc de Santa Creu a Sant Pau
Abans Can Masdeu pertanyia al poble d'Horta, ara amb l'ultima redistribució territorial l'Ajuntament va decidir que aquella part de la muntanya del Collserola s'inclogués dins el districte de Nou Barris.
Situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l'antic camí de Sant Iscle actualment sembla que és una masia propietat del l'Hospital de Sant Pau.
foto dels anys 20 dels segle XX
Can Masdeu és una masia documentada des de l'edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven, l'aspecte que presenta avui dia és fruït d'una reforma important que es va fer sobre l'antiga masia al segle XIX.. A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.
Davant d'aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada. La masia tenia una font molt popular i mines d'aigua i una gran extensió d'horts i vinyes, que en l'actualitat es conserva parcialment.
El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII Enric Masdéu i Farrera.
El seu primer edifici el van construir cap el segle XVII, sobre les ruïnes d'una domus romana, com ja hem apuntat més amunt, d'altra banda com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l'època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental. Accedir a més informació sobre aquest camí clicant sobre el link de sota:
Història del Camí de Sant Iscle
Les dades que ens aporta en Desideri Diez i Quijano en el seu llibre Les masies d'Horta sobre els orígens i els noms dels propietaris de Can Masdeu, ens fa pensar que no es tractava pas d'una casa d'orígen noble i si d'aquella antiga pagesia que fins no fa pas tant, poblava la vesant oriental de Collserola.
Pell que es coneix, de primer es va anomenar can Poch, desprès Can Roure, Can Sapila i més tard fou de Ferran Oliver. Seguidament va passar de Bartomeu Sala a Cabisco Cordells, qui el va vendre a Francesc Corbera, qui a la vegada, el 1639 el va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeui Farrera, i d'aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla.
Finalment passà a mans de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Malgrat entre les pedres de les seves parets s'han trobat rajoles policromades , el més segur és que fossin reutilitzades d'altres llocs com l'antic Palau Reial dels Valldaura. Era una manera de fer molt comú aleshores i més en indrets tant recòndits i solitaris com podria ser Can Masdeu, així que resultava el meu normal el fet que reutilitzessin pedres, finestres i portes d'altres masos o cases abandonades de la contrada per a construir o reconstruir altres edificis.
Per la primitiva policromia, la datació d'aquestes rajoles, tot i que se les coneix com "romàniques" o també de Paterna, per ser aquesta població valenciana la màxima productora d'aquest tipus de ceràmica, la seva datació oscil·laria entre finals del s. XIII i principis del s. XV . En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales nobles, difícilment en una masia, per aquest motiu es dedueix que es traslladessin des d'alguna casa noble en desús o en ruïnes
Can Masdeu sobre els anys 20 del segle XX
Com a curiositat, afegirem que la finca era llogada per a diferents activitats, com podia ser l'explotació de la seva cantera, petites parcel·les per a conreu o per a vedat de caça.
L'octubre de 1929, va ser anomenat Director de Sant Llàtzer el doctor Santiago Noguer, que manifestà la necessitat de construir un nou hospital per considerar que la vella masia era absolutament impròpia i perillosa per no reunir cap condició per als leprosos, i estar infectada de bacteris de la lepra per la qual cosa era impossible la seva reforma i desinfecció.
El 27 de març de 1931, s'aproven els plànols de construcció del nou Hospital de Sant Llàtzer, Les obres comencen,però primer per malaltia de l'arquitecte Vicens Artigues i segon per l'esgotament dels mitjans monetaris, l'any 1934 es suspenen. Amb l'ajut donat per la Generalitat, es continuen les obres, fins que finalment el 1936 es suspenen amb motiu de la Guerra Civil. Quatre anys després d'acabat el conflicte, es reprenen les gestions per continuar-les, aquestes es van anant realitzant molt poc a poc, i sobretot gràcies a la caritat de benefactors.
Hospital de Sant Llatzer pot desprès de ser inaugurat
Quan el 1950 ja estava quasi enllestit, la vella leproseria de Can Masdéu havia millorat molt en habilitació i confort, i els mateixos malalts demanaven que no se'ls traslladés al nou perquè s'hi trobaven molt a gust, per la qual cosa s'havia de trobar un nou fi a l'edificació.
En aquella època, la tuberculosi feia grans estralls entre la població i hi havia manca d'hospitals per poder combatre-la per lo que es va decidir destinar el nou Hospital de Sant Llàtzer a Sanatori antituberculós. Però no va ser fins el 1955 quan va trobar el seu destí definitiu, i es va inaugurar el 17 de desembre com a Sanatori de la Santa Creu per a Nens Tuberculosos.
El 1960 la Junta Provincial de Sanitat demana el tancament de Can Masdéu, perquè els malalts fossin millor atesos en les leproseries de l'estat, conforme a teràpies més modernes.
Tretze anys després tancava definitivament el sanatori per a nens; només en quedaven dos i l'Hospital volia aprofitar les seves instal·lacions per a una residència geo-psiquiàtrica on es traslladarien part dels pacients de l'antic Institut Mental, hores d'ara inexistent, la qual cosa no va arribar a bon port. (en cursiva informació del Bloc de la Santa Creu a Sant Pau sobre Can Masdeu).
Actualment la masia de Can Masdéu està literalment okupada, els horts ben llaurats i conreats que proporcionen el 85% del verd que consumeixen els 25 adults i tres nens que enguany l'habiten.
Desprès d'estar més de cinquanta anys totalment abandonada, l'any 2001 un grup d'integrants del moviment okupa s'hi va instal·lar i va començar un projecte de vida alternatiu. En la masia organitzen activitats relacionades amb el cultiu, l'ecologisme i es treballen els horts de la masia.
El nou Hospital de Sant Llàtzer continua desocupat.
Fonts informatives: Llibre "Les Masies d'Horta" de Desideri Díez, Bloc "De Santa Creu a Sant Pau", de Pilar Salmeron i Miquel Terreu (De Santa Creu a Sant Pau), algunes fotos del propi bloc i d'altres de fonts diverses. | 2018/05/20 21:17:07 | http://memoriadelsbarris.blogspot.com/2013_01_01_archive.html | mC4 | 3 |
La Cultura Transformadora del Premi LLuis Carulla 2020 - Fundació Carulla
La Cultura Transformadora del Premi LLuis Carulla 2020
Finalitza la primera sessió mentorial del #PremiLluisCarulla2020
Cada cop estem més a prop del desconfinament, un moment esperat durant setmanes que, en l'àmbit de la cultura, obre una porta a un món de possibilitats per reafirmar el paper essencial del sector.
Les dues setmanes passades hem iniciat les sessions de mentoria del Premi Lluís Carulla 2020 amb al primera d'elles, emmarcada en la "Cultura Transformadora".
Durant aquesta primera sessió, realitzada en línia, s'ha volgut incrementar la dimensió cultural dels diversos projectes finalistes, amb 3 objectius ben clars:
1.Conèixer les necessitats i expectatives dels emprenedors per tal que l'acompanyament s'ajusti a la tipologia dels projectes i els seus creadors.
2.Definir una visió global de la cultura i de transformació social. Una mirada més amplia que augmenti la capacitat de transformació de la societat del projecte i la idea.
3.Plantejar els projectes a partir dels sis eixos de la cultura transformadora. D'aquests sis eixos, dos són transversals i quatre temàtics: Dins la primera categoria es troben el de la sostenibilitat i la viabilitat econòmica. D'altra banda, en l'apartat dels eixos temàtics, es troben les aliances i el treball en xarxes, el repte social, posar la persona al centre i una dimensió educativa.
Però: Quins són els projectes i les idees finalistes? Sobre quina temàtica treballen? Donem un ràpid cop d'ull als finalistes del #PremiLluisCarllu2020!
Dins la categoria projectes, trobem Additioapp, encapçalat per Jordi Corominas, MUC (Microhub Urbà Creatiu), d'Arcadi Poch Macias, Nilak, d'Oriol Escursell, MyStage, de Xavier Granada i SHOWAFFINITY, de Fèlix Colomer Vallès. El primer d'ells es basa en la creació d'un algoritme per avaluar les competències culturals dels alumnes i crear itineraris pels docents. MUC és un projecte de construcció d'estructures per part de la ciutadania en l'espai públic perquè esdevinguin motors de canvi en entorns socials necessitats. Nilak és un espai escènic itinerant per fer arribar les arts escèniques contemporànies als municipis on no hi ha cap teatre. Per últim, MyStage és una plataforma web per facilitar la gestió i contractació d'esdeveniments culturals arreu del territori, mentre que SHOWAFFINITY és un portal que funciona com a espai de trobada per als espectadors de teatre català.
D'altra banda, a la categoria idees, s'inclouen LlibreLAB, d'Albert Pujol, SuperNano, de Jordi Díaz i Museu de camins, de Marc Cortina. La primera d'elles es tracta d'un acompanyament i del sector llibreter català per ajudar-lo a adaptar-se i a fer un canvi de model de negoci. La segona és un conjunt de tallers demostratius i participatius perquè els alumnes aprenguin nanociència i entenguin la seva utilitat. I la tercera és un museu a l'aire lliure que pretén recuperar i preservar de forma participativa el conjunt de la xarxa de camins antics de la Vall de Siarb.
Sens dubte, un primer contacte molt enriquidor que potencia els projecte i idees així com als seus creadors, sempre des d'una mirada transversal i participativa que seguirà el pròxim 12 de maig, amb l'inici de la segona sessió: "Comunicació Online Webinar". | 2022/07/04 21:13:37 | https://fundaciocarulla.cat/noticies/la-cultura-transformadora-del-premi-lluis-carulla-2020/ | mC4 | 3 |
Natació per a nens i nenes a Barcelona | Gimnàs amb piscina | Aiguajoc
Classes de natació per a nens i nenes de 2 a 12 anys
És possible que t'estiguis plantejant inscriure al teu fill/a a la piscina, perquè vols que aprengui a nedar o perquè vols tenir una mica de temps per a tu. Amb la natació per a nens a Aiguajoc deixaràs al teu fill/a en les millors mans mentre tu aprofites el teu temps per fer les teves coses.
Com són les classes de natació per a nens a Aiguajoc?
Les classes de natació per a nens i nenes a Aiguajoc estan diferenciades per edats. Perquè som de l'escola que creu que el seu desenvolupament motriu, cognitiu, afectiu i social van associats a cada etapa de creixement.
Tenint en compte que l'objectiu final és ajudar a aprendre a nedar als nens, abans han d'aprendre a surar, a respirar i a desplaçar-se en diferents plans. Podríem comparar-ho amb la necessitat de saber sumar per poder aprendre a multiplicar.
Natació nens i nenes per cursos
Aquí et deixem la nostra diferenciació per cursos perquè puguis saber a quin grup correspon teu fill/a i, a trets molt generals, en què se centrarà cada nivell:
Peixets 2-3 (de 2 a 3 anys). Aquesta és la fase d'adaptació, en la qual la natació per a nens es centra en que vagin descobrint el medi aquàtic, com funciona el seu cos en ell i explorar totes les seves possibilitats. Tot això es treballa mitjançant jocs.
Peixets (de 3 a 6 anys). Com hem de començar pel principi, l'indispensable és treballar el domini del seu cos en el medi. Ha de sobreviure a l'aigua, per tant ha d'aprendre a surar i respirar. I per descomptat desplaçar-se.
Cavallets blanc, groc i taronja (de 6 a 9 anys). Un cop han après a sobreviure començaran a treballar en diferents plans del seu cos, l'anomenada lateralitat. Que puguin treballar amb el seu cos de forma equilibrada i compensada. És llavors quan en la natació infantil es comença a introduir la tècnica de natació.
Cavallets verd, blau i lila (de 9 a 12 anys). Un cop han dominat el mitjà és el moment d'aprofundir i especialitzar-se en cada estil.
Les classes de natació per a nens i nenes s'adapten de forma individualitzada a cada nen, respectant el seu desenvolupament i tenint en compte la seva experiència en el medi. De manera que si no ha pogut estar amb nosaltres des del principi, ens adaptarem a ell/a per facilitar-li la integració a el grup.
La natació infantil consisteix en:
Realitzar exercicis de flotació en diferents plans, adaptats a cada fase d'evolució.
Realitzar exercicis de respiració adaptats a cada etapa d'aprenentatge.
Realitzar exercicis de propulsió i desplaçament en diferents plans per aprendre a prendre impuls i moure dins del aigua.
Realitzar exercicis d'entrades i sortides de l'aigua.
La natació per a nens i nenes ens agrada perquè:
Respecta l'evolució de l'infant.
És una activitat grupal que fomenta les relacions, el respecte i la col·laboració.
És una manera divertida d'aprendre a nedar.
No t'ho pensis més i apunta als teus petits a la natació per a nens i nenes a Aiguajoc, segur que s'ho passen d'allò més bé, alhora que aprenen a desenvolupar-se amb naturalitat en l'aigua. | 2020/08/08 00:25:06 | https://www.aiguajoc.com/ca/natacio-per-a-nens/ | mC4 | 3 |
Prop de Sant Julià de Ramis
11.00. Biblioteca Massagran. Xerrada Les famílies parlem de triar escola i institut.
19.00. Sala d'actes del Museu Darder. Conferència La pedra de Girona, a càrrec de David Brusi, geòleg. Curs dirigit per Salvador Sarquella. Dins el 6è curs de Patrimoni Geològic .
20.00. Sala d'exposicions de la Caixa. Xerrada La màgia del talent que tenim tots, a càrrec d'Àngel Guirado i Serrat, doctor en psicologia.
17.30. Can Trona. Xerrada presentació del nou fulletó informatiu sobre les campanes i els campanars de la Vall d'en Bas, a càrrec de Xavier Pallàs, músic i campanòleg.
12.00. Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. Conversa-vermut Els pintors catalans escriuen a Picasso, amb Malen Gual, conservadora del Museu Picasso de Barcelona, i Mariona Seguranyes, comissària de l'exposició.
19.30. Cercle Sport. Conferència La música a Sant Pere. Una aproximació històrica, a càrrec de Jaume Pujol.
Dilluns, 02 març 2020
11.00. Centre cultural La Mercè. Xerrada Acollida a les persones nouvingudes.
19.00. Aula Magna de la Casa de Cultura. Conferència Déjeuner sur l'herbe d'Edouard Manet: elles es mostren, ells miren. El cos com a construcció social, a càrrec d'Oriol Fontdevila, comissari, escriptor i investigador especialitzat en pràctiques artístiques i educació.
19.00. CaixaForum. Conferència La messa da réquiem, de Verdi: una missa per al teatre, a càrrec d'Eva Sandoval.
19.00. CaixaForum. Conferència L'amor romàntic. La dinàmica amorosa, a càrrec de Fabio Dercole, doctor en Ciències de la Computació i Enginyeria de Control i professor al Politècnic de Milà. Dins el cicle La lògica de l'Amor.
19.00. Auditori de la Biblioteca Carles Rahola. Conferència Ponts trencats. De Sant Francesc al Pont Major, a càrrec d'Eduard Canal. Dins el cicle Caresties, calamitats, adversitats, terratrèmols, pestes, aiguats, setges.
21.00. Locals de catequesi de Santa Maria. Conferència El camí des de la increença cap a la fe, a càrrec de Mn. Joan Soler. Dins el cicle Continuar creient en Déu en un temps d'increença. | 2020/02/29 13:56:22 | http://admin2014.elpuntavui.cat/agenda/conferencies/santjuliaderamis.html | mC4 | 3 |
Alboronia - CENT PER CENT
Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l'art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars… Mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es varen fer uns tallers que me varen encantar. Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquessa, en femení, que era com a ell s'autoanomenava) i que durant molt de temps s'ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès.
Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s'ocupa de l'art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns tallers de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que us duc aquí avui és d'aquesta darrera. El cert és que no hi va haver recepta de les musulmanes que no m'agradàs. Ens varen donar a tastar pollastre farcit de festucs, l'alboronia i un pastís de mató amb mel i espècies que es deia almojabanes… per llepar-se els dits. A més, ens varen donar xarop de roses i vi. I pensareu… vi en un tast de cuina àrab? El poeta i matemàtic Omar Khayyam (s. XI-XII) escriu:
L'alboronia és un plat d'origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l'albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s'afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim! És un plat, pel que he anat veient i llegint, que encara es fa molt en convents de monges, amb algunes particularitats en cada un d'ells.
Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!
previous post: L'Ajuntament apuja un 21% per a l'any 2020 la taxa de fems als veïnats que no reciclin | 2022/01/25 20:56:23 | https://www.centpercent.cat/alboronia/?shared=email&msg=fail | mC4 | 3 |
270 alumnes de les Illes Balears participaran a la final territorial de The Fonix. 9è Concurs d'Anglès Interescolar
Darrera actualització: Wed Apr 05 13:54:26 CEST 2017
Un total de 270 alumnes de les Illes Balears participaran el dissabte 29 d'abril a la final territorial de la convocatòria 2017 de The Fonix. 9è Concurs d'Anglès Interescolar. D'aquests 270 alumnes, 200 són de Mallorca, 20 de Menorca i 50 d'Eivissa i de Formentera. Aquest concurs, organitzat per International House Palma, l'Instituto de Idiomas de Ibiza i la Cambridge University Press, té lloc a les Illes Balears d'ençà del 2009 i compta amb el suport de la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat de la Conselleria d'Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.
Aquesta iniciativa, que pretén millorar l'aprenentatge de la llengua estrangera entre l'alumnat de nivells no universitaris, s'adreça a alumnes de primària (5è i 6è), ESO (de 1r a 4t), batxillerat (1r i2n) i cicles formatius de grau mitjà i grau superior. A la fase final territorial hi han arribat els alumnes que han estat escollits pels seus propis centres. Cal remarcar que uns 6.000 alumnes de més de 60 centres educatius de les Illes Balears hi han pres part.
La prova de la fase final territorial tindrà lloc el dissabte 29 d'abril a les 12 h als següents llocs:
CEP Palma Jaume Cañellas Mut (C/ de Gregorio Marañón, s/n – Palma).
CEP Eivissa (C/ Via Púnica, 23, baixos dreta – Eivissa).
L'objectiu de The Fonix és complementar els plans de millora de la llengua anglesa als centres educatius de les Illes Balears i s'organitza amb la finalitat d'estimular i motivar l'aprenentatge d'aquest idioma, atesa la seva importància a la societat actual. | 2017/08/20 21:10:07 | http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2891032&coduo=944322&lang=ca | mC4 | 4 |
L'escola bressol Bambi és una escola privada, no concertada, que imparteix el primer cicle d'educació infantil, de caràcter no obligatori, adreçat a infants d'edats compreses entre els quatre mesos i els tres anys. L'escolarització dels infants d'aquestes edats compleix una funció educativa clau durant el primers anys de vida, ja que aporta elements d'aprenentatge per al desenvolupament personal.
L'objectiu de l'escola és contribuir al desenvolupament físic i motor, afectiu i emocional, social i intel·lectual dels infants proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge.
L'escola té com a eix l'infant competent, protagonista actiu i amb curiositat i desitjos d'aprendre. És en aquest sentit que es configura un context en el qual s'ofereix als infants un conjunt d'experiències educatives que en promoguin el desenvolupament i l'aprenentatge. Es dona valor educatiu a tots els moments i seqüències d'activitats. Una gran part dels objectius de l'educació infantil es porta a terme a través de les situacions de la vida quotidiana i la cura personal de l'infant: higiene, menjar, descans, etcètera. En aquests moments, els infants fan activitats de descoberta, experimentació, manipulació, construcció, moviment, recreació, representació, comunicació i convivència.
Per tal de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i els pares en aquesta etapa, l'escola coopera estretament amb les famílies vetllant per aconseguir el benestar integral de l'infant en tots els àmbits. Per això es dóna importància i es potencia el treball de col·laboració mútua entre família i escola. Per part de l'escola bressol s'estableixen una sèrie de mecanismes que garanteixen la fluïdesa d'informació entre família i escola. Entre aquests mecanismes hi ha el contacte diari ja que la família deixa directament l'infant a l'aula i s'estableix un primer contacte entre tutor/-a i família . A part d'aquesta comunicació diària hi ha reunions plenàries d'inici de curs i acabat el període d'adaptació, entrevistes individuals, sempre que es demani, i agenda i/o fulls informatius.
Estimar als infants, acollir-los, tenir-ne cura, cerca el seu benestar, protegir-los, ajudar-los a canalitzar les seves pors, saber actuar davant les seves rebequeries i manifestacions agressives. Tot això, en un clima de tranquil·litat, respecte i llibertat que els proporcioni seguretat i alegria per ajudar-los a créixer amb autonomia i, a la vegada, a aprendre a compartir amb el grup i adquirir hàbits de comportament social. | 2020/10/24 18:20:44 | http://educaentorn.diba.cat/detall/1857/escola-bressol-bambi?seu=08281 | mC4 | 3 |
Lovely Paper - 2 llibretes A6 Aurelia . Djeco - Stoksdidactic
Característiques de Lovely Paper - 2 llibretes A6 Aurelia
Aquest conjunt de dos quaderns amb precioses il·lustracions de la Lluna i el Sol és de la marca Djeco i ve amb una llibreta amb fulles a línies i una en blanc, perquè puguis usar-les per a diferents activitats. En una, per exemple, pots dibuixar i, en l'altra, pots apuntar les teves idees o fer-la servir de diari. Cada quadern mesura 10,5 x 15cm, una mesura perfecta perquè la portis allà on vulguis. | 2020/10/23 11:09:48 | https://www.stoksdidactic.com/ca/pack-2-llibretes-aurelia-lluna-i-sol | mC4 | 3 |
Desxifrant el llenguatge de les cèl·lules - Notícies - CMR[B] Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona
Conèixer el llenguatge de les cèl·lules per poder-les redirigir cap a on sigui necessari. Aquesta és una de les possibilitats obertes pels investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]), liderats pel Dr. Samuel Ojosnegros, que han aconseguit descriure en el seu últim estudi el mecanisme de comunicació intercel·lular implicat en el posicionament de les cèl·lules. El treball, publicat per la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), compta amb la col·laboració dels grups d'Elena Martínez (IBEC) i Melike Lakadamyali (ICFO), entre d'altres.
"Volíem entendre aquest sistema de comunicació, que és molt sofisticat, al màxim detall possible. Encara que ja coneixíem els agents implicats, fins ara no teníem les eines per desxifrar el llenguatge, és a dir, el seu mecanisme de funcionament", comenta Samuel Ojosnegros, primer autor de l'estudi. Per estudiar els missatges que s'envien les cèl·lules, en un esforç conjunt entre instituts de Barcelona i de Califòrnia, els autors han desenvolupat una nova tècnica de microscòpia que permet observar els senyals de comunicació en cèl·lules vives. Aquesta tècnica és capaç de resoldre a nivell subpíxel l'agregació de proteïnes, que es representa amb una escala de colors, i permet registrar seqüències a temps real de com una cèl·lula respon a un determinat estímul a gran resolució.
Aquest sistema de comunicació l'utilitzen les cèl·lules com una mena de GPS intern per arribar al seu destí en els òrgans durant el desenvolupament embrionari, la regeneració de cèl·lules mare i durant les metàstasis de tumors invasius.
Una de les limitacions actuals de la medicina regenerativa és la dificultat d'assegurar que les cèl·lules mare trasplantades a un pacient arribin i s'implantin al destí desitjat. "Un cop descrit aquest mecanisme, hem fet el primer pas de cara a ser capaços de manipular-lo per redirigir les cèl·lules mare de forma molt més eficient, ja que es tracta del sistema que elles utilitzen de manera natural", apunta l'investigador del CMR[B].
La comunicació entre cèl·lules és un procés molt precís basat en l'existència de proteïnes receptores de membrana que són capaces de captar senyals externs de l'entorn i traduir-les a nivell intern. En l'estudi, l'equip del CMR[B] s'ha centrat en els receptors de membrana Eph i el seu lligant efrina.
"Gràcies a les nostres tècniques de microscòpia, hem observat que el receptor Eph, en presència d'efrina, comença a agregar-se formant grans estructures. Aquesta agregació no és homogènia, sinó que segueix dos patrons diferenciats, que hem anomenat polimerització (unió de monòmers) i condensació (unió d'oligòmers). El balanç entre aquests dos processos regula el rang dinàmic de resposta, ja que si bé la polimerització implica l'activació dels monòmers, en la condensació l'agregat és absorbit per la cèl·lula tallant el senyal", explica el Dr. Ojosnegros. | 2019/06/17 07:42:52 | https://www.cmrb.eu/news/view.php?ID=263&CATEGORY2=64 | mC4 | 3 |
Arxius de Crítiques - Pàgina 9 de 34 - Jove Espectacle
Crítiques: 'Don Quijote' lectura dramatitzada
23 d'Agost de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari
Vist el 2 d'agost de 2016, a la Biblioteca del Castell de Peralada, dins del Festival Castell de Peralada. SINOPSI En l'any que es commemoren els 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes, el Festival li retem homenatge a través de la lectura d'una selecció de textos de la seva gran creació literària […]
Crítiques: 'ORGASMOS, la comèdia de Dan Israely, al Teatre del Raval de Barcelona
25 de Juliol de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari
Vist al Teatre del Raval de Barcelona, dijous 7 de juliol de 2016 Durada: 1h i 20 min Idioma: Castellà SINOPSI ORGASMOS és una comèdia que tracta de les diferències entre homes i dones i la convivència en parella. Es remunta a Adan i Eva i va fins a l'actualitat. Una bona manera de veure […]
Crítiques: 'A 2,50 la Cuba libre' de Dar Arte Producciones
22 de Juliol de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari
Vist el dijous, 30 de juny de 2016 al restaurant 'Bananas' del Born de Barcelona. Adults (tot i que no estaria malament per a majors de 14-15 anys) SOBRE L'OBRA: Original de Ibrahim Guerra, "A 2,50 la Cuba libre" es la primera obra de teatro hiperrealista de Venezuela, estrenada por primera vez en Caracas en 1982. Ha […]
Crítiques: 'Ubuntu' de la Cia. Olveira-Salcedo
Vist el diumenge, 3 de Juliol de 2016, a la Sala Fènix de Barcelona (dins del Festival MiniGrec). Edats recomanades: + 3 anys Durada: 45 minuts SINOPSI Un grup de nens amb característiques que d'entrada podrien semblar defectes i objecte de burla han d'empendre un viatje fantàstic i enfrontar-se a situacions perilloses que resoldran gràcies a les […]
Crítiques: 'Inferno' amb Felipe Cabezas
20 de Juny de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari
INFERNO. La tragicómica historia de Tristano Martinelli, Arlecchino. Vist a la Sala Fènix de Barcelona, el 16 de juny de 2016 Duració: 75 minuts. Espectacle en Castellà. SINOPSI INFERNO narra la vida d'Tristano Martinelli, el notable actor italià que va crear el personatge de Arlecchino al París de finals del cinquecento. Amb diverses tècniques interpretatives […]
Crònica Jove Espectacle del Festival 'Píndoles' 2016 de Barcelona
7 de Juny de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari
El cap de setmana del 3 al 5 de juny d'enguany, va celebrar-se a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat de Barcelona, la segona edició del Festival Píndoles, el primer (i únic fins al moment) festival de microteatre a Barcelona, un moviment que pren força a casa nostra, tal i com vaig comentar en un […]
31 de Maig de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari
vist el 27 de maig de 2016 al Mercat de les Flors (Barcelona) La nova proposta escènica de Toni Jodar/BdDansa, entre la conferència i l'acció ballada, ens parla de la història recent i les tendències actuals dels llenguatges de la dansa i el moviment. L'explicació passa pels referents de la dansa i dels moviments que […]
Vist el 28 de maig de 2016 a l'Antic Teatre de Barcelona SINOPSI? T'has girat mai per veure la cara del públic durant un espectacle? Most of all you've got to hide it from the chicks vol que contactis amb la teva pròpia experiència artística. Basada en la pregunta què volen i viuen les nenes i […]
26 de Maig de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari
'El rey del Gurugú' de Cos a Cos Teatre i La Nave Va Vist el 21 de maig de 2016 a la Sala Porta4 de Barcelona (Gràcia) SINOPSI El Marley és un gos vagabund adoptat per l'Abdul, un dels immigrants subsaharians que malviuen a la Muntanya Gurugú, molt a prop de Melilla, esperant que els […]
'Flying Pigs' d'Eulàlia Bergadà Vist el 20 de maig de 2016 a la Sala Hiroshima de Barcelona (Poble Sec) Flying Pigs és un viatge al voltant de la catarsi. Ens endinsem en el caos de la matèria per fer aflorar els sentits a la recerca d'un instant efímer de bellesa i de plaer. Un camí […] | 2020/08/09 14:51:27 | https://www.jovespectacle.cat/category/critiques/page/9/ | mC4 | 3 |
PER QUÈ L'ART ÉS PLE DE GENT DESPULLADA?. HODGE, SUSIE. 9788494509551 LLIBRERIA LA PLOMA
Amb dades breus, petites missions i obres d'art fascinants, aquest llibre guia els nens per un emocionant viatge al voltant d'alguns dels moviments artístics, artistes i obres d'art més importants de tots els temps, des de la prehistòria fi ns al segle XXI. Cada tema es presenta en un resum breu de 30 segons acompanyat d'una idea fonamental en 3 segons i imatges a tot color. El... | 2022/07/01 23:08:27 | https://www.laploma.org/es/libro/per-que-l-art-es-ple-de-gent-despullada_177875 | mC4 | 3 |
CAMÍ DE L'OclocrÀcia - Diari de Girona
CAMÍ DE L'OclocrÀcia
javier junceda 05.06.2016 | 00:00
Ja Aristòtil va advertir que la democràcia havia de ser objecte d'exquisides cures per evitar que degenerés en oclocràcia, o govern de la torba, de la multitud. El mateix va recomanar fer amb la monarquia, per impedir que derivés en tirania; o amb l'aristocràcia, per frustrar que es degradés en oligarquia.
El més nefast de tots els sistemes polítics, per a ell, venia donat per l'oclocràcia, en la qual mana una massa manipulada demagògicament o, en definició de Polibi, "la tirania de les majories incultes i l'ús indegut de la força per obligar els governants a adoptar polítiques, decisions o regulacions desafortunades". En paraules posteriors de Rosseau, amb això se ?substitueix la voluntat general per una altra de creada a impulsos de la propaganda i de les seves sofisticades tècniques de manipulació social. O, el que és el mateix: amb l'oclocràcia es canvia racionalitat per desraó.
La constant apel·lació "al poble", "la gent", pels moderns oclòcrates, pretén el mateix que en temps clàssics: aconseguir el poder a través d'accions populistes que incideixin en emocions irracionals, sentiments, somnis, pors, sensacions, qüestions estètiques o venjances que nul·la relació guarden amb els reals interessos dels ciutadans. L'abús dels mitjans de comunicació amb l'artera finalitat de servir com a altaveu persistent a aquesta retòrica superficial, segueix sent la clau per imposar el nou règim, en el qual la desinformació regna i s'imposen per damunt de tot els astuts càlculs d'imatge.
A diferència de les fórmules tradicionals, però, en l'actualitat els destinataris de la demagògia barata ja no són les hordes ignorants, fàcilment manipulables. Ho són societats en les quals la formació superior està molt estesa i en què els índexs de coneixement són, oficialment, raonablement alts.
La decadència de la democràcia produïda en aquest nou escenari, per tant, posa en dubte la qualitat del nostre sistema educatiu, que no ha sabut conjurar el perill que cada vegada més persones, especialment joves, sucumbeixin al miratge del populisme. No és comprensible que l'oclocràcia es produeixi avui precisament en una població amb tants títols acadèmics penjats de la paret, per més que hagin avançat els mètodes de manipulació social en mans dels demagogs. El creixement sostingut d'aquestes propostes electorals a lloms d'il·lusions i passions, de rampells i irracionalitat, amb tan pobra atenció a les receptes que poden permetre la solució dels principals dilemes, sorprèn en un context de tanta preparació intel·lectual amb tant reflex estadístic.
El pitjor d'aquesta realitat, però, no és que l'oclocràcia arribi en aquestes inèdites condicions, encara que això resulti tan perniciós i preocupant. Ho és principalment que, d'acord amb la teoria del cicle polític atribuïda al propi Polibi, a aquesta greu degeneració de la democràcia acostuma a seguir un sobtat retorn a la monarquia, en la qual immediatament s'engendra la tirania, que és el que ha vingut succeint des de l'Imperi romà.
Aturar aquesta degradació passa, doncs, per potenciar la voluntat general que suporta tota democràcia, subratllant amb insistència el que resulta essencial i el que és intranscendent, el que s'ha de prendre amb serietat i el que no, el que és una presa de pèl i el que no ho és. | 2018/10/22 13:19:11 | https://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/06/05/cami-loclocracia/786931.html | mC4 | 3 |
Grup Unesco Escola Joan Pelegrí: 50è Dia de l'alfabetització
Enguany, aquest 8 de setembre de 2016 commemorem el 50è Dia Internacional de l'Alfabetització per part de la UNESCO. El lema d'enguany és "Llegint el passat, escrivint el futur". Recordem la importància cabdal de l'alfabetització "com a força essencial per la dignitat i com a fonament de les societats cohesionades i del desenvolupament sostenible" . Fins i tot, el dret a l'alfabetització és la base de la persecució d'altres drets humans.
Els avantatges de l'alfabetització són innegables. A l'informe L'educació al servei dels pobles i el planeta es reconeix que "a majors nivells d'alfabetització es deu la meitat de les transicions de règim a la democràcia hagudes entre 1870 i 2000". Fora del context del nostre país, on l'alfabetització de la població adulta és tècnicament del 100%, són evidents els avantatges que proporciona disposar del que avui anomenem competències bàsiques: millorar la productivitat agrària, saber actuar en situacions de risc, ser més crítics a l'hora d'analitzar la informació...
Però, el concepte de l'alfabetització ha canviat des de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1948. La societat actual és tècnicament més avançada, socialment més interconnectada i viu una vertiginosa dinàmica de desenvolupament científic i tecnològic. Llegir, escriure, expressar-se oralment i saber les regles bàsiques de càlcul és una part de les competències i habilitacions necessàries avui en dia. En aquest sentit, Irina Bokova, directora general de la UNESCO considera que "els programes eficaços enfoquen l'alfabetització com un contínu, on l'aprenentatge és un procés permanent dins i fora d'entorns educatius, i al llarg de tota la vida".
Les escoles tenim un paper important dins l'alfabetització. Al sistema d'ensenyament del segle XXI se li demana que imparteixi "competències de nivell superior, que estiguin d'acord a la demanda de les economies en creixement on les competències necessàries pels treballadors canvien amb rapidesa i moltes s'automatitzen".
Llegint el passat, escrivint el futur és una manera de fer-se ressò de la situació de l'alfabetització al món. Reconèixer els progressos fets però els grans reptes pendents. Encara tenim per endavant una efectiva igualtat de drets entre dones i homes, la inclusió de les persones amb discapacitat, el respecte a les minories... La Declaració d'Incheon (Corea) de 2015 deixa clar quin és l'objectiu: "2030: cap a una educació inclusiva i equitativa de qualitat i un aprenentatge al llarg de tota la vida per tothom". | 2021/06/21 04:11:43 | http://grupunesco.joanpelegri.cat/2016/09/50e-dia-de-lalfabetitzacio.html | mC4 | 4 |
"Les polítiques de migració han provocat desenes de milers de morts i han alimentat les màfies"
Peio Aierbe, responsable del Centre d'Estudis i Documentació sobre Racisme i Xenofòbia, denuncia el fracàs de la Unió Europea en afrontar les qüestions migratòries i adverteix del retrocés dels drets dels migrants en el seu dia internacional. L'activista destaca, però, la manera com la societat espanyola ha intengrat als deu milions d'immigrants que ha acollit en els darrers anys
18/12/2012 - 01:30h
En el diainternacionaldel migrantelsmilionsd'emigrantsqueesdesplacenpelmón,especialment els queesdirigeixencap alspaïsos de laUnióEuropea (UE),noestanper a moltescelebracions.En plenarecessió,el vellcontinentels tancalesportesiretallaels seusdrets.Aixòsosté el PeioAierbe,membrefundadorde la XarxaEuropeade LlibertatsCivils,responsable del Centred'EstudisiDocumentaciósobreRacismeiXenofòbiaimembrede SOSRacisme.Presenta Barcelona el passat cap desetmana perdebatresobre elsCentresd'Internamentd'Estrangers(CIE)iels DretsHumans,Aierbedenuncia elfracàsdelespolítiquesde migracióielscentenarsde milersde mortsque han provocat;alertasobrela pujada de laextremadretaidel racismeiproposal'obertura defronterescom a baseperedificarlespolítiquesde migracióeuropees.
Els països de la Mediterrània són la porta cap a una nova vida per a milers i milers de persones. Quines condicions d'accés troben ara?
En l'últim any, la primavera àrab ha portat uns espais de llibertat que s'han intentat aplicar també a la llibertat de circulació. El cas més cridaner és el de Tunísia: quan cau el règim, molts tunisians intenten accedir a Itàlia, amb els mitjans que poden, sobretot el vaixell. Això ha generat un flux una mica major de persones al que la Unió Europea ha respost també amb un tancament de fronteres més gran, implicant la marina en el rebuig d'aquesta gent.
L'accés a Europa, per tant, és més complicat.
Sí. Però al febrer, hi va haver una condemna de la Cort dels Drets Humans Europea a Itàlia per la devolució d'un vaixell que va entendre massiva, sense tenir en compte les característiques individuals de cadascuna de les persones que viatjaven. Algunes podrien haver estat creditores d'asil polític. Això mostra que s'ha practicat una política més dura de tancament de fronteres.
Podríem dir que els drets dels migrants han retrocedit en els últims anys?
Si parlem de la frontera, que va lligada als centres d'internament, sí, sense cap mena de dubtes, han retrocedit i moltíssim.
Perquè, d'una banda, la política d'externalització de fronteres de la UE ha fet que els països limítrofs amb ella s'hagin vist obligats, a canvi de certs acords econòmics, a fer de gendarmes davant la gent que vol accedir. La UE no vol que arribin a les nostres fronteres ni encarregar-se d'expulsar-los, ni d'empresonar-los, etc, perquè ens costa molts diners i apareixem com a responsables d'un drama terrible. Llavors, subcontracta això a altres països, on els estàndards de respecte als drets humans són infinitament menors als de la UE, de manera que els abusos i violacions que suporten aquests migrants són molt més grans.
Quin paper juga el Frontex [Agència Europea de Fronteres]?
Amb el Frontex, s'està aconseguint el que ells anomenen impermeabilitzar més la frontera. Això està suposant un cost en vides i patiment per la gent que transita pels països als quals el Frontex presta ajuda. El cas més sagnant és el dels subsaharians al Marroc, un país amb un sistema repressiu molt important, fomentat per la UE, i que, a més, genera un gran racisme cap a aquest col.lectiu. Això explica que intentin passar en pasteres i evidència com han empitjorat les possibilitats d'accés a la UE. El fenomen seguirà augmentant, així que el que fem per intentar impedir que arribin provocarà un augment del sofriment.
Pel que diu, també s'està provocant, de manera indirecta, un augment del racisme en aquests països.
Sens dubte. A Grècia, l'extrema dreta està aprofitant aquesta situació, perquè, quan s'intenta tancar les fronteres d'una manera més eficaç, les migracions es desplacen cap a altres llocs. Assistim a un desplaçament continu. La geografia europea és prou àmplia com per pretendre convèncer algú que podrem impermeabilitzar-la, això no és possible. Haver tancat una part de l'accés des de Senegal cap a les Canàries, amb la col.laboració del Marroc, provoca un desplaçament cap a Grècia que no ha estat acompanyat amb una possibilitat d'acollida major en aquell país o elevant els estàndards de respecte dels drets de les persones que arriben, sinó que s'ha acompanyat amb un discurs de criminalització: els inmigrants són font d'inseguretat, generen problemes de delinqüència, competeixen amb nosaltres i ens treuen recursos... Aquest discurs, no directament racista però indirectament criminalitzador i que responsabilitza els immigrants dels problemes, ha estat aprofitat per l'extrema dreta com a bandera i per fomentar el racisme.
Hi ha risc que el fenome s'estengui a altres països?
L'extrema dreta està implantada a tot Europa i gairebé on menys, a l'estat espanyol, tot i que a Catalunya hi hagi algunes manifestacions com Plataforma per Catalunya. Però a la UE les organitzacions amb discurs obertament xenòfob, amb varietat d'enfocaments, són un problema seriós. Dóna que pensar i en certes instàncies europees sí hi ha preocupació, una altra cosa són els mitjans que després es posin. El suport electoral que té l'extrema dreta a França, Itàlia, Holanda, Àustria, és una cosa que demostra que, o treballem per unes polítiques que facilitin una mirada no xenòfoba cap al migrant, o correm el risc d'alimentar una bicha racista que la majoria de la població no vol a priori.
Creu que els governants són prou conscients de la gravetat del problema o la situació econòmica opaca la qüestió?
Conscients sí que ho són, el que passa és que té una certa funcionalitat perquè hi ha forces que, no sent necessàriament xenòfobes, pensen que aquí tenen un calador de vots. A França, en els últims 10-12 anys, hi ha hagut aquest tipus de moviments a la dreta o centre dreta, que ha pensat que els vots de Le Pen li vindrien bé. Només cal recordar a Sarkozy i la criminalització de la població gitana romanesa. Aquesta política és nefasta perquè va deixant pòsit a la població.
Convindria que, a Espanya, tot i la crisi, no hi ha hagut una especial criminalització dels immigrants?
La forma en què la societat espanyola ha integrat a la gent que anava arribant ha estat bastant reeixida, si puc utilitzar aquesta paraula. Excepte excepcions, no s'han generat grans conflictes. Hi ha hagut possibilitat d'edificar una societat en la qual s'assumeix la diversitat. En cap societat europea ha hagut una arribada semblant d'emigrants, uns 10 milions, en un període tan curt de temps.
Respon a molts factors, però també a l'econòmic: els necessitem per cobrir certs llocs de treball. I no competien amb nosaltres sinó més aviat reforçaven. També hi ha hagut altres mirades, però sempre dins d'uns nivells en què es pot treballar, no aixecant murs que són molt difícils d'enderrocar.
Però la situació econòmica ha donat un gir copernicà.
Sí, però comptem amb una condició que ens facilita treballar en aquesta direcció: l'emigració. Els espanyols, especialment els més joves, s'han de buscar la vida a la resta d'Europa. D'una manera relativament ràpida, hem vist que ve molta gent a guanyar-se la vida, però també que una bona part dels nostres fills i veïns s'ha d'anar. Això ajuda a veure que la gent s'ha de buscar la vida allà on pugui i que, si tu tens dret a fer-ho, els altres també. També, que aquest fenomen no és només dels països subdesenvolupats sinó que també nosaltres, que teníem de tot, hem d'emigrar. Ara resulta que emigrar no és només de pobres i menesterosos sinó que és quelcom innat a l'economia, a la mundialització. Això, més que mil discursos, ajuda i serveix per anul.lar aquest discurs tan fàcil de que ens treuen la feina, ja que el mateix podrien dir els alemanys dels espanyols. I la feina no té un passaport nacional.
Per què és tan difícil gestionar la immigració?
Per un cúmul de factors. Un és l'econòmic: no hi ha dubte que la UE necessita la mà d'obra, que és com es veu a l'immigrant. Segons els moments i els països, de manera diferent: en els darrers anys, ha estat Espanya qui, de ser un país d'emigració, ha passat a acollir 10 milions de immigrants. De forma estructural, la UE necessita a milions de migrants. Però es pretén una fal.làcia: que vinguin només els que tu vols, per al que tu vols i que, a més, després, es tornin si tu no els vols seguir utilitzant. Això no és possible.
Però alguns missatges polítics van per aquest camí.
Sí, i s'ha creat una arquitectura administrativa, judicial i policial que és molt útil per altres coses: una societat autoritària, jerarquitzada, que permet justificar determinades coses basades en l'enemic estranger. Si fos en l'enemic interior, tindrien més resistències. Després, té una funcionalitat econòmica molt evident: si tens aquí centenars de milers de persones en una situació irregular, que treballen en l'economia submergida, no exigiran els seus drets i pots pagar menys pel seu treball. I després, tot poder pensa que si aixeca la bandera de la seguretat, tindrà el suport dels seus ciutadans.
Han funcionat les polítiques de migració?
Si jutgem els resultats, aquí fa temps que haurien d'haver suspès i expulsat als autors d'aquesta política perquè ja portem diversos decennis en què s'ha demostrat que el pretès control del flux migratori no s'ha aconseguit. Sí que han aconseguit a canvi desenes de milers de morts, una tragèdia, per no parlar de la màfies.
S'han alimentat?
S'han generat uns mecanismes que han reforçat infinitament les màfies. Fins que a l'estat espanyol es va imposar la llei d'estrangeria, els treballadors marroquins que feien de temporers al camp venien i es tornaven a anar. Ara, la gent que ve ja no se'n torna perquè sap que tindrà dificultats per retornar. I s'han enfortit les màfies que cobren molta pasta. Si fos pels efectes, això ha fracassat.
Què proposen vostès?
Replantejar les polítiques que calgui implementar a partir de l'obertura de fronteres, no del tancament. Aquest ha de ser el punt de partida. No tenim la solució, però el punt de partida no pot ser el tancament de fronteres perquè això genera uns mals infinits.
Quina és la situació dels centres de detenció?
A Europa, hi ha de tot. Ens queixem que aquí els CIE tenen cert aire carcerari, però és que a Alemanya els tanquen en presons. Aquí, el límit de 60 dies que ara han pujat, sembla una barbaritat, però en altres llocs són sis mesos.
Són més una solució o un problema?
S'ha edificat una xarxa increïble en tots aquests països amb problemes de drets, i ha augmentat el nombre tant dins de la UE com, sobretot, fora.
El CIE i la unitat canina de la policia, al mateix nivell
Els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) han generat força debats i diversos moviments que exigeixen la seva clausura a tot l'estat. A Espanya, s'han reduït de nou a set. El Peio Aierbe explica el perquè: "Ara, tenim set CIE, en tancar el de Màlaga fa un parell de mesos, després d'anys de denúncies de la fiscalia. Compartia local amb la unitat canina de la policia, es va decidir que no reunia condicions per aquesta i, al cap d'un temps, vem aconseguir que pugessin la categoria d'aquestes persones al nivell dels gossos i es tanqués. També s'ha tancat un a Canàries perquè ja no era necessari. Però, en contrapartida, la UE ha anat obligant als països de l'Est que ingressaven com a membres a edificar aquests llocs de tancament. Ha augmentat, per tant, el nombre de gent tancada en aquests llocs i, no obstant això, no ha disminuït la gent que arriba. la trajectòria és més llarga, costosa en vides humanes, en patiment, més encara en el cas de les dones, que pateixen de manera comuna violacions. Per això intentem que tot això es conegui perquè, si una part important de la població conegués les conseqüències d'aquestes polítiques, li costaria admetre com ara. Aquesta és una tasca molt important, que la gent no segueixi la publicitat dels governs. A Espanya, en els dos últims anys, s'ha aconseguit una visibilitat important dels CIE i les seves condicions". | 2020/02/22 07:57:16 | https://www.eldiario.es/catalunya/diarisolidaritat/politiques-migracio-provocat-desenes-alimentat_6_80901912.html | mC4 | 3 |
El PS vol garantir la majoria del Govern a Ramaders - El Periòdic d'Andorra
El PS vol garantir la majoria del Govern a Ramaders
Aquest és l'objectiu que recullen les esmenes socialdemòcrates
La consellera de PS, Rosa Gili, en una sessió del Consell General. | PS
La consellera del Partit Socialdemòcrata, Rosa Gili, va presentar quatre esmenes al projecte de llei de modificació dels estatuts de Ramaders d'Andorra SA. La finalitat d'aquestes modificacions és la de garantir que la presència de Govern continuï sent majoritària dins l'accionariat i del comandament de la societat.
La primera i la segona de les esmenes persegueixen que la llei especifiqui de forma clara que l'executiu sempre mantindrà una participació majoritària a la societat. En concret, es vol que el redactat deixi negre sobre blanc que sempre tindrà més del 50% dels títols.
Per al PS aquesta posició és encara més important si es tenen en compte les noves possibilitats que tindrà la societat, com ara optar a la gestió de l'escorxador nacional, una instal·lació de gran importància estratègica per al sector. Una altra de les esmenes socialdemòcrates reclama que, dins del consell d'administració de la societat, «el Govern tindrà garantida la seva representació de manera majoritària».
Mandats de quatre anys/ Per últim, la quarta proposta de modificació fa referència a la duració del mandat dels membres d'aquest òrgan de direcció. Al projecte de llei entrat per l'executiu es permetia que els consellers fossin escollits de forma indefinida. El PS proposa que l'elecció sigui per un mandat de quatre anys i que, en tot cas, hi hagi la possibilitat de reelecció. | 2019/06/25 12:42:20 | https://www.elperiodic.ad/noticia/47256/el-ps-vol-garantir-la-majoria-del-govern-a-ramaders | mC4 | 3 |
Clickedu presenta la primera aplicació de Big Data i Intel·ligència Artificial orientada a la millora acadèmica
Inici > Actualitat > Clickedu presenta la primera aplicació de Big Data i Intel·ligència Artificial orientada a la millora acadèmica
20/05/2019 Clickedu
La plataforma de gestió per a escoles va presentar les novetats a l'ITWorldEdu 2019
Els passats dies 17 i 18 de maig es va celebrar l'onzena edició de l'ITworldEdu, el punt de trobada entre professionals del món de l'educació i les TIC, i Clickedu va escollir aquest moment per presentar les novetats en matèria de Big Data, Intel·ligència Artificial (IA) i Interoperabilitat.
La plataforma de gestió per a escoles va presentar un nou mòdul de Big Data i IA que marcarà un abans i un després en el món de la gestió de dades als centres educatius de la mà de l'Ignasi Nogués, CEO de la companyia, que va compartir ponència amb en Pep Trelis, director del Centre d'Estudis Montseny, l'escola pilot d'aquesta gran innovació.
En aquest sentit, l'Ignasi Nogués assegura que cal destacar que aquesta "és la primera vegada que una plataforma fa servir una base de dades tan completa com la que Clickedu oferirà, a partir del setembre, a les escoles", ja que "no és només un recull de dades numèriques, sinó que s'hi afegeixen dades globals" que estan sempre al servei de l'escola, i que "permeten tenir una imatge molt minuciosa dels alumnes i observar la seva l'evolució a través d'un conjunt d'indicadors i evidències". D'aquesta manera es fa possible que els docents disposin de tota la informació necessària per "poder orientar millor l'estudiant, la seva família i el centre educatiu."
En definitiva, tal i com comenta en Pep Trelis, una autèntica millora en big data a la que "s'hi ha de sumar els beneficis d'afegir-hi Intel·ligència Artificial". Una nova eina d'intel·ligència augmentada que posa a l'abast de les escoles la màxima quantitat de dades possibles, d'una manera ordenada i a partir d'un enfocament completament ètic i moral que respecta la legalitat vigent. | 2022/05/25 10:50:49 | https://clickartedu.com/noticia-detall-212-clickedu-presenta-la-primera-aplicacio-de-big-data-i-inteligencia-artificial-orientada-a-la-millora-academica.html | mC4 | 3 |
Tot a punt per la primera selectivitat sense setembre a Balears - Diari Jornada
Més de 4.000 persones estan cridades als examens de selectivitat (UIB)
Més de 4.000 estudiants podran contestar el model en castellà si ho demanen
Tot a punt per la primera selectivitat sense setembre a Balears
M.GELABERT (Palma)
| 04 de juny, 2018 - 17:19
Les proves de batxillerat per a l'accés a la Universitat (PBAU) comencen aquest dimarts i més de 4.078 estudiants estan cridats en aquesta convocatòria. La principal novetat d'enguany és que s'eliminen les proves extraordinàries de setembre. La Universitat Illes Balears (UIB) va decidir passar-les als dies 10, 11 i 12 de juliol per diversos motius.
Segons sosté la UIB, avançar les proves suposa avantatges als alumnes que l'han suspès en la primera convocatòria, ja que podran repassar al juny amb el professorat. Altres universitats ja han pres aquesta mesura. A més, permetria facilitats a l'hora de matricular-se a universitats on el període d'inscripció sigui abans de la prova de setembre. Molts d'ells es podrien trobar amb el curs començat. Tot i així, des de diversos sectors no s'ha vist amb bons ulls aquest avançament de dates.
Per altre costat, la Universitat també destaca que els enunciats de les matèries (exceptuant aquelles que siguin d'idiomes) es presentaran en català. Ara bé, aquelles persones exemptes de català i l'alumnat que ho demani podrà contestar en una versió traduïda al castellà, | 2019/02/18 12:57:57 | https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180604/tot-punt-primera-selectivitat-sense-setembre-balears | mC4 | 3 |
Com activar i configurar Marsupial per poder incorporar a l'Aula Virtual els llibres digitals
El Projecte UCMA 2013-2014 (Ús de Continguts Multimèdia a les Aules) preveu l'accés, per part de l'alumnat, a llibres i continguts digitals de pagament des de l'Aula Virtual (plataforma Moodle) proveïda per la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats.
Per tal que els llibres i continguts digitals de pagament siguin accessibles, és necessari, primer de tot, la instal·lació d'un component —anomenat Marsupial— a l'aula virtual del centre. Per aquest motiu, cal que el coordinador de l'Aula Virtual del centre empleni i enviï el següent formulari per sol·licitar la instal·lació de dit component a la seva Aula Virtual.
Durant el present curs 2013-2014, els 25 centres que desenvolupen el projecte UCMA ja tenen insta·lat per defecte el component Marsupial a la seva Aula Virtual.
Una vegada instal·lat el component Marsupial a l'Aula Virtual del centre, els passos per poder utilitzar aquest servei per part del coordinador AV són els següents:
Donar d'alta el proveïdor de continguts des de l'apartat Recursos remots > Proveïdors > Administra proveïdors del bloc > Administració del lloc. Aquest pas s'ha d'executar després d'activar el servei i cada cop que el centre contracti un proveïdor de continguts nou.
Descarregar l'estructura de llibres de cada proveïdor de continguts, fent clic sobre el seu nom des de l'opció Recursos remots > Continguts > Llista de proveïdors > Nom proveïdor del bloc d'Administració del lloc. En fer-ho s'actualitzarà la llista de llibres disponibles.
Donar d'alta les credencials de l'alumnat al Moodle mitjançant un fitxer CSV o de forma manual.
A partir d'aquest moment, el professorat podrà afegir activitats de tipus "SCORM remot" i/o "Contingut remot" per accedir als llibres contractats. Cada proveïdor de continguts incorpora, com a mínim, llibres a un dels dos tipus d'activitats (SCORM remot o Contingut remot). A més, alguns proveïdors també permeten accedir directament a una unitat del llibre o, fins i tot, a alguna activitat concreta.
Una vegada creada l'activitat, l'alumnat ja podrà accedir al llibre automàticament sempre i quan el seu usuari/ària tingui assignada una credencial vàlida. Si l'alumnat no té assignada cap credencial, el sistema li demanarà la primera vegada que intenti accedir.
1.- ACTIVACIÓ DEL MÒDUL MARSUPIAL
Teniu disponible l'apartat nou anomenat Recursos remots al menú d'Administració del lloc de Moodle, amb les opcions següents:
- Administra proveïdors. Permet gestionar manualment les dades dels proveïdors de continguts (editorials) que els centres han contractat.
Mostra els diferents proveïdors de continguts contractats. Aquest apartat no es mostra si el centre no ha donat d'alta manualment cap proveïdor mitjançant l'opció Administra proveïdors. En seleccionar qualsevol dels proveïdors de continguts es mostra la llista de llibres descarregats i, a més, un botó que permet descarregar/actualitzar la llista de llibres.
- Administra usuaris. Permet gestionar manualment les credencials de cadascun dels usuaris del Moodle. Des d'aquí es pot consultar per cada usuari/ària les credencials que tenen assignades, eliminar-les o introduir-ne de noves manualment indicant el llibre i la clau d'accés.
- Administra llibres. Permet gestionar les credencials associades a cadascun dels llibres que s'han descarregat al Moodle des de l'apartat Continguts > Nom del proveïdor. A més, també es poden importar credencials a partir de fitxers CSV, assignar-les, desassignar-les, eliminar-les o introduir-ne de noves manualment. Des d'aquest apartat també és possible exportar a un full de càlcul la relació d'usuaris i credencials presents al Moodle.
2.- GESTIÓ DELS PROVEÏDORS
Per donar d'alta un proveïdor de continguts (per exemple una editorial) es realitza de forma manual seguint els passos següents: Accediu a l'apartat Recursos remots > Proveïdors > Administra proveïdors del bloc Administració del lloc.
Apareixerà un formulari, a on heu d'introduir el nom del proveïdor (per exemple el nom de l'editorial), un codi de tipus correlatiu (p.ex. 001), les adreces dels serveis web (servei web d'autenticació i servei web d'estructura de llibre) i l'usuari/ària i contrasenya d'accés als mateixos que us haurà de proporcionar el proveïdor de continguts i feu clic sobre el botó Desa.
En fer-ho, si tot ha anat bé, el proveïdor de continguts nou hauria d'aparèixer a l'apartat Recursos remots > Continguts del bloc Administració del lloc.
3.- GESTIÓ DELS LLIBRES
A l'apartat Recursos remots > Continguts > Nom del proveïdor del bloc d'Administració del lloc, seleccioneu un nom de proveïdor per gestionar la seva llista de llibres.
A la finestra corresponent al proveïdor seleccionat, feu clic sobre el botó Descarrega/actualitza l'estructura dels llibres. Si es tracta d'un proveïdor de continguts nou, es descarregarà la llista de llibres. En canvi, si el proveïdor ja existia i ja s'havien descarregat els llibres en algun moment, el que farà aquest procés serà actualitzar aquesta llista.
4.- GESTIÓ DE LES CREDENCIALS
Les credencials són els codis d'accés de cada usuari/ària (alumnat) als llibres digitals adquirits Per gestionar-les, hi ha diverses alternatives, tant per part del Coordinador AV com per part de l'alumnat:
4a.- PER PART DEL COORDINADOR AV
• a) Importació de credencials a partir d'un fitxer CSV
Per importar credencials a partir d'un fitxer CSV, el coordinador AV ha d'accedir a l'apartat Recursos remots > Credencials > Administra llibres del bloc Administració del lloc.
A continuació, feu clic sobre el botó Importa des d'un fitxer.
Trieu el fitxer CSV i feu clic a Carrega credencials.
isbn;credential;username;userid
A la primera fila del fitxer s'han d'especificar els noms dels camps anteriors que hi conté.
A continuació. feu clic a Continua i finalment a Carrega credencials.
• b. Opció 1) Assignació massiva de credencials
Per assignar credencials importades de forma massiva a partir d'un fitxer CSV (o creades manualment), el coordinador AV ha d'accedir a l'apartat Recursos remots > Credencials > Administra llibres del bloc Administració del lloc i fer clic sobre el botó Visualitza del llibre al qual es volen assignar aquestes credencials.
A continuació, cal marcar les credencials que es volen assignar (o totes mitjançant el botó Selecciona-ho tot) i seleccionar l'opció Assigna de la llista desplegable Amb les credencials seleccionades...
En fer-ho, s'obrirà un formulari que permetrà assignar/dessassignar les credencials seleccionades.
Així, a la part superior esquerra de la pantalla es mostra el número de credencials seleccionades i també les pendents d'assignar. Per assignar credencials cal seleccionar els usuaris "potencials" de la columna de la dreta i moure'ls cap a la columna de l'esquerra (credencials assignades) mitjançant el botó Assigna (en fer-ho els canvis es desen de forma automàtica). És possible marcar més d'un usuari/ària a qualsevol de les dues columnes mantenint polsada la tecla "Control" mentre es fa clic amb el ratolí sobre els usuaris que es volen seleccionar.
NOTA: Una altra opció interessant que s'ha afegit a aquesta pantalla per facilitar la localització de l'alumnat és el filtre que apareix a la part inferior de la columna de la dreta. Aquest filtre, a més de fer cerques per nom, cognoms i noms d'usuari/ària, també permet mostrar només els usuaris inscrits a un determinat curs. D'aquesta forma, si es volen assignar les credencials d'un llibre per l'alumnat d'un determinat nivell (per exemple 1r d'ESO), es recomana utilitzar algun curs on ja estigui inscrit només aquest alumnat per facilitar-ne la cerca i assignació.
• b. Opció 2) Assignació individual de credencials
A més de les assignacions massives de credencials, el coordinador AV també pot assignar les credencials manualment per cada alumne/a i cada llibre des de l'apartat Recursos remots >Credencials > Administra usuaris.
A continuació, seleccioneu el nom de l'alumne/a i feu clic a Gestiona les credencials.
Finalment, feu clic a Afegeix credencial per tal que aparegui la pantalla d'administració de credencials dels usuaris. Un cop triat el llibre i afegida la credencial feu clic a Desa.
4b.- PER PART DE L'ALUMNAT
Si l'alumnat intenta accedir a un llibre pel qual encara no té assignada cap credencial, el sistema li mostrarà un formulari perquè la pugui introduir manualment si la coneix. En aquest cas, si la credencial que introdueix l'alumnat és vàlida, el sistema no li tornarà a demanar més.
5.- ÚS DELS LLIBRES DIGITALS
Un cop s'hagin donat d'alta els proveïdors de continguts, s'hagi descarregat la llista dels seus llibres digitals, ja serà possible —per part del professorat— incorporar accessos a qualsevol dels llibres als cursos de l'Aula Virtual.
Aquests llibres es poden enllaçar mitjançant dos tipus d'activitats: "Contingut remot" o "SCORM remot".
Després de seleccionar un dels dos tipus d'activitat anteriors en el quadre de selecció "Afegeix una activitat ...", es mostrarà un formulari de configuració:
A la primera part cal seleccionar el nivell i el llibre i, opcionalment, en alguns casos, també es pot indicar la unitat i/o l'activitat.
Un cop creada l'activitat, l'alumnat podrà visualitzar el llibre sempre i quan el seu usuari/ària tingui associada la credencial d'accés o bé la conegui per poder introduir-la manualment. | 2019/08/18 05:30:54 | http://coordinaciotic.ieduca.caib.es/aula-virtual/262-com-activar-i-configurar-marsupial-per-poder-incorporar-a-laula-virtual-els-llibres-digitals?tmpl=component&print=1&page= | mC4 | 4 |
canvi climàtic Archives - El Blog de CaixaBank
Els incendis forestals són cada vegada més virulents. Actuar ràpidament és fonamental, i la tecnologia ens ajuda a mantenir-los controlats.
Economia circular, què és i com pot salvar el planeta. En què consisteix l'economia circular i en què es diferencia de l'economia lineal.
Les fonts d'energia renovables són netes, inesgotables i econòmiques. Què són les energies renovables i quins avantatges tenen.
Com ens pot ajudar la gestió de l'aigua a frenar el canvi climàtic, a mitigar-ne les conseqüències i fins i tot a conviure-hi.
Què és el turisme sostenible, a qui afecta i com pot ajudar el nostre futur.
Despoblament rural: característiques i conseqüències. Per què l'èxode dels pobles afecta també les ciutats.
Conseqüències ecològiques, socials i econòmiques del canvi climàtic. Com afrontar el canvi climàtic amb èxit.
Les temperatures de les ciutats espanyoles principals han pujat el doble que la mitjana global; vols saber per què? Descobreix-ho al nostre proper article.
Greta Thunberg, una jove sueca amb autisme i TDH, ha commogut els dirigents reunits a Katowice, Davos i Brussel·les.
Les investigacions de l'enginyer agrònom Rafael González Perea han creat un model que optimitza el consum d'aigua i energia en el sector agrícola, un avenç que podria ajudar a detenir el deteriorament de l'ecosistema
L'ONU estableix el 22 de març com el Dia Mundial de l'Aigua, l'objectiu principal del qual és conscienciar sobre l'ús que se li dona a aquest recurs.
Retorn al futur que ens porta el canvi climàtic
L'escalfament global és un fet científic al qual ja és impossible girar l'esquena i que avui té conseqüències palpables; tanmateix, tots els informes i prediccions indiquen que el pitjor encara està per arribar. Si no ho detenim. | 2020/10/22 21:17:02 | https://bloc.lacaixa.es/blogcaixabank/ca/tag/canvi-climatic/ | mC4 | 3 |
Intent fallit d'entrar a Canaan
Nomenament d'exploradors
2 —Envia uns homes a explorar el país de Canaan, la terra que jo dono als israelites. Envia'n un de cada tribu, elegits entre els principals.
3 Moisès va complir l'ordre que el Senyor li havia donat i envià aquells homes des del desert de Paran. Tots eren caps dels israelites. 4 Els seus noms eren:
Xammua, fill de Zacur, de la tribu de Rubèn.
5 Xafat, fill d'Horí, de la tribu de Simeó.
6 Caleb, fill de Jefunnè, de la tribu de Judà.
7 Igal, fill de Jossef, de la tribu d'Issacar.
8 Josuè
, fill de Nun, de la tribu d'Efraïm.
9 Paltí, fill de Rafú, de la tribu de Benjamí.
10 Gadiel, fill de Sodí, de la tribu de Zabuló.
11 Gadí, fill de Sussí, de la tribu de Manassès, fill de Josep.
12 Ammiel, fill de Guemal·lí, de la tribu de Dan.
13 Setur, fill de Micael, de la tribu d'Aser.
14 Nahbí, fill de Vofsí, de la tribu de Neftalí.
15 Gueuel, fill de Maquí, de la tribu de Gad.
16 Aquests eren els noms dels homes que Moisès va enviar a explorar el país. Josuè és el nom que Moisès va posar a Oixea, fill de Nun.
17 Moisès els envià a explorar el país de Canaan, i els va donar aquestes instruccions:
—Pugeu pel Nègueb
i entreu en aquell país muntanyós.
18 Fixeu-vos com és el país i si els seus habitants són forts o febles, pocs o nombrosos. 19 Mireu si la terra on habiten és bona o dolenta; si les seves poblacions no tenen muralles o bé són ciutats fortificades; 20 si el país és fèrtil o pobre, si hi ha boscos o no. Sigueu prou ferms per a dur-nos fruits del país!
Era el temps dels primers raïms.
21 Els homes, partint del desert de Sin,
van explorar el país fins a Rehob, a Lebó-Hamat.
22 Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron,
on vivien els clans d'Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites.
Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d'Egipte.
23 Arribats a la vall d'Eixcol,
van tallar una sarment amb un raïm tan gros que l'hagueren de portar entre dos en una barra. Duien també magranes i figues.
24 D'aquell lloc en diuen la vall d'Eixcol (que vol dir «del raïm») , pel raïm que els israelites hi van tallar.
Informació dels exploradors
25 Al cap de quaranta dies d'explorar el país, van tornar 26 a Cadeix, al desert de Paran,
i es presentaren a Moisès, a Aaron i a tota la comunitat dels israelites. Els exploradors els van informar i van mostrar-los els fruits del país. 27 I contaren a Moisès el que havien vist:
—Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalima llet i mel.
Aquí teniu els seus fruits. 28 Ara bé, la gent que l'habita és robusta i les ciutats són fortificades i molt grans. A més, hi hem vist descendents de la raça gegant dels anaquites. 29 Els amalequites habiten la regió del Nègueb;
els hitites, els jebuseus i els amorreus viuen a la Muntanya i els cananeus a la costa i a la regió del Jordà.
30 Caleb va fer callar el poble que s'oposava a Moisès i digué:
—Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem!
31 Però els homes que havien anat amb ell replicaven:
—No podem pujar contra aquest poble: és més fort que nosaltres.
32 I començaren a fer córrer entre els israelites rumors desfavorables sobre la terra que havien explorat. Els deien:
—El país que hem recorregut per explorar-lo és un país que devora els seus propis habitants. Tota la gent que hi hem vist és de gran estatura; 33 fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. | 2022/05/21 08:47:54 | https://labiblia.cat/biblia/capitol/134 | mC4 | 3 |
Síndrome de Pierre Robin en nadons | Fissures Palatines i Llavi Leporí
Home > Síndrome de Pierre Robin
Síndrome de Pierre Robin és l'associació en un nounat de tres signes: una fissura palatina, barbeta petita (retrogenes) (foto 1) i una caiguda posterior de la llengua (glossoptosis lingual o ptosis).
Durant el desenvolupament del fetus la llengua està en posició vertical i desprès baixa. Si hi ha una manca de disminució motriu la llengua es queda vertical (ptosi lingual) es queda entre les crestes palatines i el paladar no es tanca, la fissura palatina és en arc romànic, conserva l'empremta de la llengua ( Foto 2). La caiguda de la llengua cap enrere provoca una falta d'estimulació del creixement mandibular (retrogenes).
Equips de recerca a França han demostrat l'origen genètic del SPR (INSERM U781) i a Escòcia. Seqüències no codificades del genoma actuen sobre un gen del creixement mandibular (gen Sox9 en el cromosoma 17).
Aquest síndrome té conseqüències en l'alimentació i la respiració. Hi ha diversos estats de gravetat, i per cada estat hi ha un tractament adequat: la posició sobre el ventre, una sonda amb oxigen, ajuden al nen a respirar millor. En casos severs, s'ha de posar una sonda nasofaríngia que permet oxigenar al nadó correctament (foto 3). De la mateixa manera, si es prefereix el biberó per alimentar al nen, de vegades pot ser necessari utilitzar una sonda d'alimentació gàstrica. Es necessita una atenció i cura en el servei neonatal durant algunes setmanes.
La cirurgia de la fissura palatina es fa entre els 4 i 6 mesos. El paladar es tanca igual que qualsevol nen amb fissura palatina (veure cirurgia del paladar). El creixement de la mandíbula més tard s'estimula pel mètode d'alimentació, prenent el biberó, la masticació. | 2020/11/25 14:08:46 | https://www.fente-palatine.com/ca/sindrome-de-pierre-robin/ | mC4 | 3 |
Metodologia de la repressió franquista - alforjastark.com
HomeHistòriaMetodologia de la repressió franquista
Si l'altre dia parlàvem de la repressió republicana, avui tocaria parlar de l'altra punta de la llança, la repressió franquista. Per a fer-ho, primer haurem d'entendre la metodologia d'aquesta repressió i en quines bases es va recolzar, ja fossin legals com de poder, i en diem de poder perquè questes en un primer moment no tingueren una base legal, sinó que foren perpetrats dins del que podríem anomenar crims de guerra.
La repressió franquista fou articulada de manera legal a partir d'un seguit de lleis impulsades pel nou règim, basades en tribunals, judicis i consells de guerra, normalment ja desprès del final de la Guerra Civil. Però com hem dit abans, trobem repressió fora de la llei, la qual evidentment quedà impune en la seva majoria.
Durant l'ocupació de Catalunya per l'exèrcit franquista es produïren nombrosos crims perpetuats pel descontrol de la tropa. Aquests ocorren entre el 23 de desembre de 1938, amb el final de la Batalla de l'Ebre un mes abans, i la fi de la campanya Catalunya a inicis de febrer de 1939, i les víctimes anaren des de joves i dones, fins a ancians. Falangistes, tropes mores i tropes regulars foren els protagonistes dels crims arbitraris fora de la legalitat del moment, i aquesta repressió continuà amb l'aparició dels consells de guerra sumaríssims, ja dins de la nova legalitat franquista[1].
Aquesta nova legislació donava pas a una repressió legalitzada, la qual venia donada per diferents lleis: la Llei de Responsabilitats Polítiques, la Llei de Repressió de la maçoneria i el comunisme, i la Llei de Premsa[2]. A banda d'aquests 3 pilars legals de dita repressió, hem de tenir en compte la Causa General, un extens procés d'investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduardo Aunós, el 26 d'abril de 1940, i que fou el complement perfecte a les lleis abans esmentades, sent una de les armes principals als primers anys de repressió a la població.
"Documentos correspondientes a Causa General del A.H.N.Subdirección General de los Archivos Estatales Ministerio de Cultura.España"
Metodològicament la repressió franquista actuà de les següents maneres: primerament, després de l'ocupació per part de l'exèrcit, actuava la Secció d'Ordre Públic, la qual era autora de les primeres execucions de desafectes després d'estudiar les denúncies anònimes dels represaliats pels republicans. Aquestes execucions primerenques solien ser pedagògiques, ja que els veritables autors o líders ja havien emprès el camí de l'exili, i aquestes execucions o accions anaven dirigides als familiars d'aquests. És també en aquest moment quan es produeixen molts saquejos a les cases dels exiliats o dels sospitosos de desafectes al nou règim[3].
Si parlem de xifres d'afusellats total al Principat, la més acceptada és la de Solé i Sabaté, el qual comptabilitzà 3.385 òbits, i val a dir que aquesta xifra és la dels que ho foren a partir d'un Consell de Guerra o d'un judici i no es comptabilitzen els que estaven al marge de la legalitat franquista construïda per a tal efecte[4].
També trobem una repressió cultural i lingüística, doncs s'obligà a emprar el castellà tant en documents oficials com en retolacions dels comerços i es penava l'ús en públic de català amb fortes multes i fins i tot penes de desterrament o de presó[5]. També es depuraren molts llocs de funcionaris públics, tals com mestres, administratius municipals, i fins i tot brossaires.
Les detencions anaven acompanyades d'interrogatoris, els quals tenien un grau de violència proporcional segons el tipus d'informació que havia de proporcionar el pres i de la suposada perillositat d'aquest. A més també se n'efectuaren als centres de detenció i als camps de concentració[6].
L'últim esglaó de la repressió legalitzada eren els consells de guerra sumaríssims, que es podrien traduir en la frase de Serrano Sunyer «la justícia al revés», ja que en resum, les persones revoltades aquell 18 de juliol de 1936 vers la legalitat vigent del moment ajusticiaven als derrotats del conflicte bèl·lic per rebel·lió miliar la major part de les vegades, donant sentit a la frase del 'Cuñadisimo'.
Alforja no fou una excepció en la repressió, i trobem un arxiu de la Causa General amb més de 100 pàgines, a banda d'una llarga llista d'investigats, empresonats, exiliats i inclús morts per afusellament. Aquestes dades les presentaré en el meu següent article, que tractarà explícitament el tema en el nostre municipi.
[1] TORMO, David, «Víctimes de la fluctuació dels fronts», TRILLA, Pere (coord.), El Franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 5. La repressió franquista (1938-1977), Barcelona: Edicions 62, Volum 5, 2007: p. 46.
[2] MARTÍNEZ, Francisco, «La legislació repressiva», TRILLA, Pere (coord.), El Franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 5. La repressió franquista (1938-1977), Barcelona: Edicions 62, Volum 5, 2007: pp. 59,60 i 63.
[3] SÁNCHEZ I CERVELLÓ, Josep, «Metodologia de la repressió franquista !938-1947)», SÀNCHEZ CERVELLÓ, Josep (coord.), La Província de Tarragona durant el franquisme (1939-1976). Política, societat i cultura, Tarragona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona, 1996: pp. 14-15.
[4] SOLÉ I SABATÉ, Josep M., La repressió franquista a Catalunya 1938-1953, Barcelona: Edicions 62, 1985: p. 203 [Cataunya sota el franquisme, 1]. | 2022/01/17 05:17:39 | https://www.alforjastark.com/metodologia-de-la-repressio-franquista/ | mC4 | 3 |
Caixa de Música - Orquestra Simfònica de les Balears
La iniciativa començà en 2015 i 2016, l'Ajuntament de Palma atorgà concessió del solar a favor de la Fundació Orquestra Simfònica Illes Balears però és a partir de l'any 2017 quan aquest projecte cobra l'impuls definitiu amb l'assignació de fons del ITTS. Des de mitjans de 2017, i per a assegurar que als fons de ITTS se sumen als de FUNDATUR, les actuacions es convertiren en realitat mitjançant l'encàrrec de la redacció del projecte bàsic i d'execució de la seu que va ser encarregat des de febrer de 2018 i lliurat i presentat a l'Ajuntament de Palma sol·licitant la llicència d'obres al juny de 2018. Tots aquests passos efectuats i demostrables portaren a la signatura del conveni pel qual FUNDATUR, en aquest mateix mes de juny de 2018, es compromet efectivament la quantitat de dos milions d'euros a la construcció de la seu. Es tracta d'una promesa, des de principi de legislatura, per part de la conselleria de Cultura, Participació i Esports que s'ha convertit en realitat.
La construcció de la nova seu de la Fundació OSIB constitueix una fita important perquè les Illes Balears siguin el principal referent per a la difusió internacional d'atracció cultural lligada al turisme.
La seu de la Fundació Orquestra Simfònica Illes Balears està destinada a albergar tant els assajos i concerts de l'orquestra, així com la realització d'esdeveniments culturals amb el compromís de generar activitats destinades a fomentar la participació de la gent del barri de l'entorn i dels grups musicals de la ciutat.
El projecte preveu que l'edifici tingui tres blocs ben diferenciats i susceptibles d'una utilització separada amb l'entrada directa a cadascun d'ells independentment dels altres blocs. Aquests tres blocs s'han definit de la següent forma:
Sala Principal per a les sessions d'assaig de l'Orquestra
Salas d'Estudi
Zones d'oficina i arxiu
En la nova seu es realitzaran concerts extraordinaris i assajos de l'Orquestra Simfònica Illes Balears, a més de dotar a la Fundació d'una nova seu administrativa. És important esmentar l'impuls sociocultural que implicarà per a Palma. Per tant, l'ús de l'edifici per a dur a terme activitats escolars i educatives relacionades amb la música, implicarà una important dinamització per a la ciutat i la comunitat.
La Caixa de Música serà un exemple d'inversió sostenible en els àmbits socials, ambiental i econòmic. Entre les directrius establertes en el seguiment com a factor substancial. | 2020/09/18 13:34:56 | https://simfonicadebalears.com/orquestra/caixa-de-musica/?multilink=switch | mC4 | 3 |
Carl Schmitt [16957] | Filosofia Política II (UB) | Unybook
Carl Schmitt (2015)
1.3 Carl Schmitt: la política com a relació amic-enemic a. Recapitulació La política té com a fonament dues paraules: polis (el problema que es tracta és el de la societat política) i polemos (la lluita, el conflicte. La política és el regne dels conflictes i els liberals no el porten bé). El conflicte fonamental ve, en política, perquè tenim idees de bé diferents. Aquest conflicte, tant Leo Strauss com Max Weber l'enfoquen diferent. Strauss dóna una definició de la fª política que és que proporciona una reflexió general de la nostra situació com a éssers humans en el cosmos, en la seva totalitat (aquesta és la seva ambició). Qualsevol reflexió sobre la vida humana implica una reflexió sobre quin és el seu bé. Per tant, la idea de bé és irrenunciable perquè guia l'acció política, i aquesta és la seva funció. Leo Strauss retorna al paradigma clàssic idealista, a la reflexió sobre el règim polític, sobre la politeia. Per aquest paradigma, el fi últim de la política havien d'estar identificats amb el fi dels ciutadans; no hi ha vida sense comunitat. Es necessita aquí la paideia.
Per tant, l'Estat està obligat a fer, col·lectivament, una reflexió sobre el bé. A partir del seu text, aquesta preferència per un paradigma clàssic no permetia situar la posició de l'autor. La interpretació més estesa és que Strauss és tradicionalista, ja que retorna a un estat més idíl·lic amb una cultura més aviat homogènia (encara que no està clar si parlem d'Israel o d'Atenes). També es pot interpretar com a republicà progressista, i el que vindria a dir és que perquè la comunitat política tingui els mateixos valors que els individus s'han de fomentar les virtuts cíviques. I una altra possibilitat és fer-lo pràcticament comunista: caldria recuperar la idea d'una comunitats política orgànica. Enlloc de tornar a la polis clàssica podria haver-hi un projecte d'emancipació.
Max Weber segueix el paradigma modern-realista; som gent amb passions egoistes, interessos, petits pecats. L'ésser humà està mal fet. Distingeix entre una ètica de la responsabilitat (conseqüencialista) i una ètica de la convicció, on hi ha recollida una idea de bé. Els polítics vocacionals sí que tenen creences, tenen programa. Hi ha qui pensa sobre els fins i sobre el bé (polític vocacional, líder) a partir d'una visió global i els funcionaris, aquells qui només disposen dels mitjans per executar aquestes decisions.
Strauss diria a Weber que amb aquest moviment, relega tot a l'esfera privada: allò que és el bé ho determino en la intimitat de la meva vivència personal, de manera que no podem discutir sobre les idees del bé. Amb aquest moviment es veu que Weber és molt més liberal que Strauss: es distingeix allò públic dels déus o dimonis privats. Li podria respondre a Strauss: com a molt, el que podem fer és alliberar déus i dimonis a l'esfera pública i veure qui guanyaria, l'únic que queda és la persuasió.
Assumeix una certa posició respecte el conflicte (polemos): la política pot generar conflictes irresolubles. El conflicte tràgic no es pot excloure de la política, però si totes les escales funcionen bé podem esperar que no es presentin aquests problemes. La política suposa l'acció per la violència; qui vulgui dedicar-se a la política haurà d'assumir que la farà servir. El seu mitjà específic és la violència (però en tot cas, auxiliar).
Schmitt seguirà a Weber en aquesta idea: la política és el regne de la polèmica, de la hostilitat.
Portarà aquesta convicció fins a l'extrem. El conflicte i la hostilitat defineixen la política i és per això que els crítics de Schmitt no només diuen que sigui un realista polític, sinó que diuen que és un hiper realista polític.
b. Qui era Carl Schmitt (1888-1985, Plettenberg) Més que politòleg o filòsof ell es considerava jurista; les seves aportacions més grans han estat en el camp del dret. Va estudiar dret i va ser professor a Estrasburg durant la primera guerra mundial. Va ser alumne durant poc temps de Max Weber i va ser professor de Leo Strauss. Com a molts intel·lectuals alemanys, el tractat de Versalles va resultat molt decebedor, tenia una postura molt ambivalent amb la república de Weimer i la Societat de Nacions. El 1933 es va afiliar al Partit Nacional-Socialista i va col·laborar amb el règim. Tot i això, el 1936 va començar a haver-hi conflictes amb el partit i Hitler i es va retirar progressivament. El 1945 va passar per Nüremberg i decideix retirar-se encara més al seu poble natal i publica un llibre sobre Hobbes amb pseudònim.
Tot i ser una figura polèmica, Carl Schmitt produeix una gran fascinació, ja que porta a la provocació. Es manté com una figura molt atractiva tant per la dreta com per l'esquerra. Considera que el liberalisme està metafísicament i moralment equivocat, ja que consisteix en excloure el conflicte de la política.
c. Política com a relació amic-enemic El Concepto de lo Político és un text que no està pensat per filòsofs polítics, encara que té una tesi filosòfica forta sobre què és la política. En Weber la política era una aspiració al poder, que quan aquest és màxim es dóna en l'Estat i l'Estat es definia com aquella associació política que podia recórrer legítimament a l'ús de la violència. Això per Carl Schmitt és el resultat de la modernitat però invertirà l'ordre de la relació entre Estat i Política. L'Estat pressuposa la Política. Aquesta relació és de subordinació: l'existència de l'Estat (resultat històric de la història d'Occident) es deriva de l'essència de la política. Això és tant així que Schmitt insinua que sigui quina sigui la forma de l'Estat, és un instrument de la política. Hi ha un desplaçament teòric: es tracta d'entendre què és la política, quin és el seu domini i què permet distingir-la. Tots els ciutadans tenen nocions de política, però no tenim una noció sobre què és la política, i això és el que ell vol proporcionar.
Schmitt proposa una definició categorial. Cal identificar quines són les categories específicament polítiques. I això ho fa per analogia amb altres categories específiques per altres modalitats. Per exemple, per la moral, ho són el bé i el mal. Per l'estètica, el bell i el lleig i per l'economia, allò rentable i allò no rentable. Fins ara no s'han trobat les categories específicament polítiques: per l'autor ho són les d'amic i enemic. S'apliquen només en l'àmbit de la política. Aquesta distinció és autònoma de totes les altres. Si són amic i enemic, no tenen res a veure amb el bé i el mal; aquestes dues categories no tenen res a veure amb la política. Amic i enemic no fan referència a realitats objectives, són maneres de relacionar-nos amb l'altre: més que una definició objectiva són criteris de relació, una espècie de marca. No marca tant la qualitat de la relació sinó més aviat una intensitat: la relació d'amic seria una intensitat en la unió de dos elements heterogenis i la d'enemic marca la intensitat en la separació entre aquests dos. En aquest cas, com que parlem de política, parlem de grups de persones, quan parlem d'elements. Les relacions que es deriven són aliances entre estats i oposicions estratègiques entre estats. L'enemic polític és estrictament polític: no cal que sigui pervers o un competidor econòmic. La distinció amic-enemic és purament política. Les altres modalitats han d'estar fora d'aquesta relació.
Política com a antagonisme Què fa que algú sigui enemic? Schmitt considera que l'únic que fa falta és que sigui existencialment estrany a mi, d'una forma més o menys intensa (descripció fenomenològica). L'enemic no és una persona o un estat que decidim odiar; no es tracta d'antipatia personal per el caràcter de l'altre.
Amic o enemic és una relació estatal i pública; l'odi i l'antipatia són elements privats. Només tenen enemics els estats. Els Estats decideixen qui és l'enemic i si aquesta relació val la pena conduir-la fins a una aliança, fins a la guerra (màxim extrem de la hostilitat) o fins a una amnistia. Dóna un altre argument, més d'ús quotidià de les paraules per justificar que ha triat aquestes categories per a la política: pel que fa a la distinció amic-enemic, tots els conceptes filosòfics, especialment els polítics, es formulen en l'antagonime.
Qualsevol concepte suposa el seu contrari, van emparellats: un amic suposa un enemic. L'altre argument té més a veure amb l'experiència de la política quotidiana: tenim molt assimilada la idea que la política és lluita. En moltes democràcies la política es dóna com una lluita entre grups parlamentaris diferents. Tendim a identificar la política com a política de partits. Aquí Schmitt fa crítica: la política de partits és un subgrup de la política: reprodueix la relació amic-enemic que és més bàsica. La política de partits és antagonisme, però sempre per derivació d'aquesta relació fonamental.
En un Estat hi poden haver antagonismes, dicotomies: esquerres, dretes; socialistes, conservadors, etc. Fins a quin punt són perillosos en el si d'un Estat, aquests antagonismes? Quan aquest antagonisme es torna insuportable entre iguals pot esclatar el pitjor que pot passar: una guerra civil.
Això és un fracàs de la comunitat política. Els Estats intel·ligents porten l'antagonisme cap a fora, ja que si no, no sobreviu. No es pot permetre que les lluites internes el facin feble davant els altres estats. La política és polemos, per tant, tota relació política (amic i enemic) ha d'apuntar que aquesta lluita sigui una possibilitat real. Això vol dir que la lluita, en qualsevol moment, es pot transformar en lluita armada. Per tant, el que compta no és només una distribució antagònica, sinó que allò que defineix la relació de l'enemic és que l'antagonisme inclogui la possibilitat de matar físicament l'altre. Aquesta relació s'acaba definint per l'extrem de la hostilitat, la guerra. Perquè la relació amicenemic tingui un sentit polític ha d'incloure la possibilitat que el conflicte es resolgui per via de la guerra. Això no significa que es doni, sinó que sigui una possibilitat latent.
Guerra i política: la crítica al pacifisme i la crítica a la Societat de Nacions.
Totes les accions, específicament les polítiques, estan orientades o bé a declarar la guerra o bé a evitar-la. La guerra es declara per motius exclusivament polítics, independentment de tota la valoració moral, estètica o econòmica que hi pugui haver. La tesi que es deriva d'aquesta idea és que només hi pot haver guerra per motius polítics i que el pacifisme, com a idea teòrica és molt bonica, però a la pràctica és impossible. Un cop declarada la guerra, té les seves pròpies lleis (Clausewich). La guerra suposa la resolució, per via de les armes, d'un conflicte polític. La decisió d'entrar en guerra és una decisió política. Per a declarar la guerra només cal que una comunitat política donada percebi l'existència d'una altra comunitat signifiqui una amenaça, la fi de la supervivència com a Estat. L'única cosa que demostra això és que l'antagonisme de base és polític: és capaç d'agafar tots els dominis de la vida humana. Un comunitat, sigui quin sigui el seu caràcter (comunitat econòmica, religiosa, etc) en el moment que decideix morir matant passa a ser una comunitat política. Hi ha una transformació de motius.
Schmitt pensa que el pacifisme no és només impossible, sinó que a més a més és perillós. Aquesta relació amic-enemic pot tenir una intensitat que faci que domini totes les altres, però allò polític passa a ser un domini no només independent sinó també prioritari. Els pacifistes tenen una idea de la naturalesa humana molt discutible: els liberalistes consideren que la naturalesa humana és perversa. Només els il·lusos creuen que la naturalesa humana és bona per definició. Schmitt diu que aquí hi ha una fe antropològica que fa que aquests moviments siguin favorables a l'individu i hostils a l'Estat. L'Estat és un problema pels pacifistes. Està convençut que si volem una pau mundial cal expulsar la política de la Terra; la relació amic-enemic és d'una intensitat tal que sempre hi haurà estats disposats a entrar en guerra. Considera que no hi pot haver estats neutrals, perquè seria molt perillós: si no es pren la decisió de qui és l'enemic, aquest ho farà per a tu. No hi pot haver estats neutrals i pacifistes: "Sería una torpeza creer que un pueblo sin defensa no tiene más que amigos, y un cálculo escandaloso suponer que la falta de resistencia va a conmover al enemigo. Nadie creería posible que el mundo entre en un estado de moralidad pura por renuncia a toda productividad estética o económica, por poner un ejemplo; pues bien, aún es mucho menos imaginable que un pueblo, por renunciar a toda decisión política, pueda llevar a la humanidad a un estado puramente moral o puramente económico. Porque un pueblo haya perdido la fuerza o la voluntad de sostenerse en la esfera de lo político no va a desaparecer lo político del mundo. Lo único que desaparecerá en ese caso es un pueblo débil." Hi ha una dificultat a vegades d'identificar els subjectes polítics: a vegades Schmitt parla de comunitats, de pobles, etc. Recupera, però, el concepte de sobirania: l'Estat ha de tenir sobirania.
Cal que la comunitat prengui la màxima decisió política: declarar la guerra. No és necessari que la comunitat política tingui forma d'Estat, però sí que tingui la sobirania per prendre aquesta decisió.
La sobirania s'entén sobretot com allò que capacita a una comunitat política a demanar lleialtat incondicional, allò que té autoritat, que implica acatar l'obediència. L'Estat sobirà es defineix, en el cas de Schmitt, amb el dret a la guerra (ius belli). Si hi ha un Estat amb ius belli hi ha d'haver més d'un estat, i això implica necessàriament que la política és el regne de les relacions entre estats, és un "plurivers". Políticament és insostenible pensar que la política sigui un univers, sinó que ha de ser un plurivers. No podrem tenir mai: un Estat Mundial, una Federació de Nacions ni una Societat de Nacions.
05/03/2015 Si el món polític és un plurivers, el seu primer atac és a la idea de la Societat de Nacions. Seria pensable, a partir de la relació amic-enemic, una única unitat política mundial? Un Estat Mundial, una Federació d'Estats, una Societat de Nacions? Pel que fa a la idea d'un Estat mundial fa servir el mateix argument que contra el pacifisme: si volem que hi hagi una sola associació de persones, mentre siguem éssers polítics (mentre existeixi la relació amic- enemic) això no serà mai possible; hauríem de treure tot allò que és política del planeta. Si aconseguíssim això no tindria cap sentit dir d'aquesta unitat política Estat ni cap concepte polític. Considera que això és una qüestió de fe: la mateixa fe que es té de la bondat de la naturalesa a Schmitt no el convenç. Podríem anomenar aquest estat mundial 'humanitat' enlloc d'Estat i aquí, a partir de la seva experiència, considera que quan s'ha usat humanitat ha estat un recurs retòric per distreure. La 1GM és un conflicte entre potències per les colònies i entre dos fronts ideològics. Es va fer una guerra per la democràcia, teòricament; segons l'autor això només era retòrica per justificar l'imperialisme econòmic. Allò polític i allò humà són coses indestriables; sempre retorna l'hostilitat. Pel que fa a una possible federació de nacions, considera que no pot funcionar, perquè aquí ens trobaríem amb associacions entre estats, que s'afilien per afinitats.
Aquesta alineació no és, però, universal. Aquesta Federació en el fons només reprodueix aquesta idea de la relació 'amic-enemic'. Qui queda fora de l'aliança quedaran discriminats. És una reproducció de la mateixa lògica d'abans. Finalment, si féssim entrar, en un cas hipotètic, tots els estats a la Societat de Nacions, tots els estats haurien de renunciar al seu ius bellis. Es torna al mateix argument.
Crítica al liberalisme pluralista La sobirania vol dir, de cara a l'Estat, que té la competència de declarar la guerra i decidir sobre la vida de les persones; l'Estat pot demanar als seus que morin i matin per l'estat; és la competència més terrible de totes. Aquesta associació que té aquesta competència és la comunitat política sobirana. L'Estat, per ser sobirà, necessita la lleialtat incondicional dels ciutadans: l'obligació dels ciutadans és absoluta. Els ciutadans, al seu torn, guanyen pau i ordre interior; l'Estat ha d'aconseguir garantir-ho, que no hi hagi guerra civil. La pau és necessària per garantir una situació normal, perquè les normes jurídiques pressuposen una situació de normalitat.
Schmitt, doncs, defensa una teoria monista de fronteres cap endins; això suposa un estat homogeni, fort i que no pot tolerar certes hostilitats internes. Per tant, l'Estat és sobirà per declarar qui és l'enemic interior.
Aquesta concepció de l'estat és una crítica directa als qui són pluralistes liberals, al liberalisme, concretament a Laski (The Pluralistic State) i Cole (On Some Names and Their Meanings) diuen que l'Estat, com a pacte, ha de protegir els interessos civils. L'Estat és una macro estructura, no és el mateix que la societat civil que fa el pacte. Aquesta societat civil, a banda de la seva lleialtat a l'Estat, es troba agrupada en altres grups d'interessos. Això dóna un retrat on l'individu està dispers en diversos grups, que es defineix per aquestes lleialtats. Pels liberals això és important perquè sovint els individus funcionen millor en aquests petits grups perquè aquests suposen una associació voluntària. L'Estat no pot demanar més lleialtat als individus que el que demanen aquestes petites associacions. Laski considera que és hora de canviar la idea de l'Estat que demana lleialtat màxima, cal alliberar les energies creatives de les persones, es poden desenvolupar lliurement. No es pot tenir un model d'Estat jeràrquic, centralitzat ni homogeni, ja que les persones tenen una multiplicitat d'interessos. Si tenim això, el que fem és deixar l'individu desemparat davant els abusos del poder.
Schmitt considera que si els pluralistes pretenen això, el que fem és erosionar el poder. Per l'autor, apuntar-se a l'estat no és apuntar-se a una associació; una associació política no és tan laxa. El que fan els liberals és desplaçar la sobirania de l'Estat als individus, i això és perillós, és un error, ja que si fem aquest trasllat no queda cap associació política que pugui prendre la decisió de declarar la guerra. En un estat pluralista el que hi ha és una comunitat afeblida, blanc perfecte per qualsevol enemic. | 2018/05/28 09:52:00 | https://unybook.com/apuntes/file-c08801e8fe6cc49c3f4c80588829282a/filosofia-politica-ii/carl-schmitt | mC4 | 3 |
Rastrejador Digital Cablat
Material Diàctic
Disseny Circuit
Un rastrejador, es un robot que a partir d'uns sensors de línia del tipus fotoelèctric, un circuit de control i uns elements actuadors ( motors) es capaç de "seguir el rastre" d'aquesta, de forma que en tot moment circula per sobre d'aquesta , i fins i tot en cas de perdua, es capaç de recuperar-la.
Es tracta d'un dels disseny de robots didàctics mes senzill alhora que interessants per la quantitat de tècniques que pot incorporar.
El disseny rastrejador digital cablat es un bon recurs per a estudiar el funcionament de les portes lògiques així com les tècniques de disseny de sistemes combinacionals i seqüencials.
Com veureu, el present muntatge, dissenyat per l'equip Robolot a l'INS La Garrotxa, s'ha utilitzat a varis cursos de formació del professorat tant als ICE de la Universitat de Girona com de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Es tracta d'un muntatge indicat per aquells currículums de Cicles Formatius on s'estudien continguts d'automatització basats amb sistemes digitals de portes lògiques. També es d'utilitat en alguns continguts de tecnologia d'ESO. | 2017/11/18 01:33:25 | https://sites.google.com/site/rastrejadordigitalcablat/ | mC4 | 3 |
La Banda Primitiva de Llíria inaugura les celebracions del bicentenari amb figures musicals de prestigi internacional - Banda Primitiva de Llíria
La Banda Primitiva de Llíria inaugura les celebracions del bicentenari amb figures musicals de prestigi internacional
La Banda Primitiva de Llíria inaugura la commemoració d'una efemèride històrica: la celebració dels 200 anys de la seua fundació, com la banda civil més antiga d'Espanya. Ho farà el pròxim 29 de desembre, en un acte i concert, en el qual participaran figures de prestigi internacional de l'àmbit musical.
Entre elles es troben José Rafael Pascual Vilaplana, director titular de la Banda Municipal de Barcelona i la Banda Municipal de Bilbao; i el trompeta Pacho Flores, artista de Stomvi i de la Deutsche Grammophon. A més el concert comptarà amb la ballarina Carmen María Andrés Betoret, qui forma part de la Bèjart Ballet de Laussane.
Aquest acte és el començament de les celebracions del bicentenari de la societat, que s'allargaran durant tot el 2019, amb l'objectiu de commemorar els 200 anys de la fundació de la banda civil més antiga d'Espanya, fundada l'any 1819 pel franciscà fra Pare Antoni.
"Ens trobem a les portes d'un any històric, durant el qual brindarem per un llegat que ens han regalat generacions i generacions d'avantpassats" explica el president de la societat, José Luis Pérez Veses. "La Banda Primitiva de Llíria ha sigut un referent bandístic a tot el món i, durant este any, volem reivindicar que som els més longeus i que continuem sent els millors".
A més del concert al costat dels prestigiosos solistes, la Banda Primitiva donarà l'inici oficial a la celebració d'aquesta efemèride amb diferents sorpreses. Una d'elles serà l'estrena del pasdoble oficial del bicentenari "Clarín. Bicentenari", compost ex professopel reconegut compositor valencià José Alamá Gil.
Un referent internacional de la música de banda
L'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria és un dels vaixells almirall de la tradició musical valenciana. De fet, es tracta de l'única banda que ha aconseguit conquistar el primer premi del CIBM de València en tres segles diferents i, a més, atresora el títol de campiona mundial, gràcies a la seua victòria en el Certamen Internacional de Música de Kerkrade l'any 1966.
En els últims anys, la històrica societat ha actuat amb alguns dels més prestigiosos directors i intèrprets, entre els quals es troben, el cantant i director Plácido Domingo, el director Luis Cobos, el clarinetista José Franch-Ballester o el trombó Christian Lindberg.
Durant la seua dilatada trajectòria, El Clarin ha realitzat concerts en tot el territori espanyol i, també, de la resta del món: Nova York, Los Angeles, Holanda i la Xina, convertint-se en la primera banda espanyola a realitzar una gira de concerts al país asiàtic. | 2021/04/14 09:56:14 | http://bandaprimitiva.es/index.php/va/46-socidad/noticias-sociedad/571-inauguracio-bicentenari | mC4 | 3 |
Reconeixement de locutors - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Reconeixement de locutors
El reconeixement de locutors pertany a la branca de la intel·ligència artificial i consisteix en la identificació automàtica d'una persona a través de la seva veu. El fet de poder distingir un locutor d'un altre està relacionat majoritàriament amb les característiques fisiològiques i els hàbits lingüístics de cadascun d'ells. El reconeixement comporta un processament d'àudio que permet extreure aquest conjunt de trets inherents al locutor i la posterior cerca de possibles coincidències mitjançant un procés de reconeixement de patrons.
6 Identificació o autenticació
7 Dependents o independents del text
L'adquisició de dades és essencial tant per a la part d'entrenament com la de test. Per poder introduir locutors al sistema és necessari un transductor acústic-elèctric, ja que la veu es propaga en forma d'ones i per tal de poder extreure'n característiques és necessari transformar la pressió sonora en un senyal elèctric i així poder procedir a la seva digitalització. El tipus de micròfon, la freqüència de mostreig i la quantificació realitzada a la captació de l'àudio ha d'adequar-se a l'amplada de banda de la veu i les seves característiques. Hi ha factors externs al locutor com l'elecció dels paràmetres anteriors, la relació senyal-soroll (SNR) de les mostres enregistrades o la utilització de micròfons amb diferents corbes de resposta freqüencial que poden influir negativament en el resultat.
Potència mitja quadràtica d'àudio amb MPEG-7
Un cop digitalitzat, l'àudio es processa per tal d'extreure el llistat de característiques triades, les quals s'anomenen descriptors d'àudio. Aquests descriptors contenen les característiques acústiques del senyal que utilitzarà el classificador per comparar-los amb el llistat emmagatzemat a la base de dades. Les característiques a analitzar poden ser diverses però es solen utilitzar els descriptors d'àudio de baix nivell degut a la naturalesa de la font. Aquests descriptors presenten un baix nivell d'abstracció i es limiten a descriure característiques espectrals, paramètriques i temporals del senyal d'àudio.
Sistema de reconeixement obert contra tancat
El mòdul classificador té accés tant a la part d'entrenament com a la de test. Aquest mòdul fa de pont entre ambdues parts encarregant-se de comparar els vectors de característiques a cercar amb els vectors dels models de locutor que conté la base de dades. La seva tasca computacional consisteix a trobar coincidències i com a resultat extreu una sèrie de probabilitats dels locutors a la base de dades susceptibles de ser el cercat. La decisió pot ser diferent depenent de la configuració del sistema.
Sistema tancat[modifica]
Sistema obert[modifica]
Un sistema obert és més complex, ja que el locutor que es vol identificar no està necessàriament a la base de dades. El classificador ha de tenir en compte no només la més alta probabilitat, sinó que també ha d'establir si la semblança és suficient per a donar un positiu. Si les probabilitats d'un model de locutor es consideren suficients com per a suposar una coincidència es presenta al candidat com a resultat de la cerca, en cas contrari la sortida és "locutor desconegut".
El desenvolupament de tecnologies encarregades de reconèixer automàticament a una persona mitjançant la seva veu ha experimentat un creixent interés en els darrers anys degut a les seves múltiples aplicacions.
Control d'accés Accés a instal·lacions físiques
Transaccions d'autenticació Comerç electrònic
Transaccions bancàries
Servei personalitzat Aplicacions de domòtica
Gestió d'àudio Indexació automàtica de continguts d'àudio
Reforçament de la llei Comprovació de que es compleix la llibertat condicional
Forense Identificació de persones a través de gravacions per tal de validar proves
Farrús, Mireia «Fusing prosodic and acoustic information for speaker recognition». Thesis, 2008.
Identificació o autenticació[modifica]
Dependents o independents del text[modifica]
Els sistemes dependents del text utilitzen la mateixa paraula o frase tant a la part d'entrenament com a la de test. Aquestes paraules acostumen a ser claus privades en aplicacions de seguretat.
Els sistemes independents del text no es basen en cap paraula o frase en concret i no necessiten cap mena de cooperació per part del locutor a buscar, perquè amb la veu ja és suficient. Aquests sistemes s'utilitzen sovint en camps d'investigació forense o judicial, per tal d'identificar a locutors o verificar-ne alguna identitat.
University MPEG-7 Audio Analizer
Pia Muñoz Trallero, "Extensió d'una interfície de cerca d'imatges a les consultes amb regions". EET 2010 | 2020/01/29 05:16:09 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Reconeixement_de_locutors | mC4 | 4 |
Vandalitzen un monument a Lluís Companys • Mapa de la censura Mèdia.cat
Inici Censura d'expressions artístiques i acadèmiques Vandalitzen un monument a Lluís Companys
Vandalitzen un monument a Lluís Companys
On: El Tarròs
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1813287-uns-desconeguts-ultratgen-el-monument-a-lluis-companys-al-tarros.html?utm_source=twitter&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes
Des de perfils a les xarxes socials propers a l'extrema dreta i l'espanyolisme s'ha difós un vídeo on uns encaputxats enganxen adhesius i orinen al monument al president català Lluís Companys al seu poble natal, el Tarròs (Urgell) | 2022/01/16 10:43:19 | https://mapacensura.media.cat/cas/vandalitzen-un-monument-a-lluis-companys/ | mC4 | 3 |
Consulta les nostres propostes pedagògiques adreçades a grups escolars.
Investiguem l'estructura de l'ADN per conèixer els seus components i el seu funcionament.
Amb aquesta exposició es proposa una visita jugada, és a dir, s'ofereix una visita guiada al llarg dels seus tres grans apartats que permet veure com la ciència intervé en l'evolució de la tecnologia i com posa les bases per al seu funcionament.
Una gimcana on els alumnes buscaran els noms científics d'arbres i plantes concretes, les escultures del jardí, comptaran quantes butaques té l'amfiteatre, dibuixaran un arbre i apuntaran les seves característiques... | 2021/12/09 14:26:25 | https://www.fundaciosabadell.cat/activitats-cultura/escoles/page/2/ | mC4 | 3 |
Verat amb vinagreta de tomàquet tèbia - Receptes cartesianes
Verat amb vinagreta de tomàquet tèbia
12 cullerades oli d'oliva verge extra
1/4 culleradeta sucre
450 g (4 unitats) tomàquet madur
2 unitats (uns 600 g) verat (caballa)
4 cullerades vinagre de Mòdena
Eroski Consumer (consultat el 2013)
Mètode preferible per fer la vinagreta de tomàquet, tradicional o thermomix?
És una mica igual: amb thermomix trigues una mica més (perquè el diàmetre de la base del got és més petit que el de la paella o cassola i, per tant, l'aigua del tomàquet trriga més a evaporar-se), però embrutes menys estris.
Podeu fer la vinagreta de tomàquet (procés 1)amb antelació; fins i tot podeu tenir la vinagreta de tomàquet congelada.
Elaboració de la vinagreta de tomàquet
Podeu conservar la que us sobri al congelador per a una altra vegada.
450 g de tomàquets madurs (4 unitats), ratllats
(o pelats i picats amb l'accessori picador de la batedora elèctrica)
Poseu el tomàquet en una paella o cassola (sense oli) i deixeu que es concentri (aneu remenant): uns 10 min.
4 cullerades de vinagre de mòdena (40 g)
12 cullerades d'oli d'oliva verge extra (120 g)
1/4 de culleradeta de sucre
Poseu-ho en el got de la batedora elèctrica juntament amb el tomàquet concentrat i feu una vinagreta (si després en sobra, la podeu congelar).
450 g de tomàquets madurs (4 unitats), a trossos de mida semblant
Poseu-ho en el got i tritureu-ho tot: v= màxima, fins que quedi un puré molt fi.
Baixeu les restes de les parets del got amb l'espàtula de silicona.
Traieu el gotet que tapava el bocal de la tapadora i poseu el CISTELLET a sobre de la tapa per tal d'afavorir l'evaporació. Programeu: 20 min, temperatura varoma, v=1. Aneu controlant la cocció de tant en tant perquè, depenent de la quantitat d'aigua que tingui el tomàquet que feu servir pot trigar més o menys (heu d'aconseguir un concentrat de tomàquet).
Afegiu-ho al got i, per fer la vinagreta, programeu: uns s, v=5 (si després en sobra, la podeu congelar).
Cocció del verat (caballa)
2 verats (d'uns 300 g cadacun), treta l'espina central i amb els dos lloms separats
Acabeu de treure les espines que no ens treuen a la peixateria, que en el cas del verat solen ser moltes. Eixugueu cada llom amb paper absorbent i unteu-lo d'oli per les dues cares amb un pinzell de silicona.
Feu els lloms de verat a la planxa (calenta; no cal posar-hi oli perquè ja heu untat d'oli el peix): 2 o 3 min per cada costat.
Presentació del verat
Poseu un llom de verat a cada plat i poseu la vinagreta per sobre (si la vinagreta s'ha refredat, tempereu-la un instant al microones). | 2022/05/19 15:59:31 | https://www.receptescartesianes.cat/recipes/30 | mC4 | 3 |
Quan hàgiu triat el pis que us convingui, val la pena que us informeu del mercat de lloguer de la zona i els seus preus habituals. Podeu fer-ho a través de la premsa escrita o adreçant-vos a administradors de finques, però també us recomanem les borses d'Habitatge, si n'hi ha a la població on voleu llogar el pis.
Quan hagis trobat el pis que et convé, hauràs de formalitzar el lloguer mitjançant un contracte d'arrendament amb el propietari. Abans de signar res, és important que verifiquis l'estat general de l'habitatge, que miris si hi ha res malmès i que n'informis al propietari. Al contracte d'arrendament hi hauria de constar la durada, l'import del lloguer i com s'actualitzarà, la fiança i un inventari de mobles i electrodomèstics, si s'escau.
Durada: Els contractes d'arrendament se solen signar per a cinc anys, prorrogables, però també poden tenir una durada inferior o superior.
Renda: La renda inicial (és a dir, el preu del lloguer) es pacta al contracte. Després, durant els primers cinc anys, s'actualitza cada any segons l'augment de l'Índex de Preus al Consum (IPC).
Fiança: És la quantitat que els llogaters paguen a l'avançada per respondre dels danys causats a l'habitatge o al contingut. Si no n'hi ha hagut cap, podràs recuperar la fiança quan te'n vagis del pis. La fiança és d'un mes si és un pis sense mobles i de dos mesos amb mobles.
Cèdula d'habitabilitat: La cèdula d'habitabilitat és un document que certifica que l'habitatge té les condicions mínimes per a viure-hi. El qui et llogui el pis ha de demanar-la al Col·legi d'Arquitectes o al d'Aparelladors i te l'ha de donar perquè puguis donar-te d'alta als serveis de llum, gas i aigua.
Serveis de llum, gas, aigua i telèfon: Si no els han donats d'alta, ho hauràs de fer tu i pagar-ne les despeses. Si ja són donats d'alta, hauràs de tramitar el canvi de titularitat per posar-los a nom teu i pagar-ne l'import, molt més barat que en el primer cas.
Despeses per obres: Les obres de conservació per a mantenir l'habitatge en condicions d'habitabilitat van a càrrec del propietari. En canvi, com a llogater has de pagar els danys o les avaries fruit de la teva negligència o de desgast per l'ús. Si vols fer obres de millora al pis aniran a càrrec teu, i sempre abans n'has de demanar permís al propietari, que et pot apujar el lloguer. Si fas obres no autoritzades et poden desnonar. | 2021/09/19 02:49:48 | https://www.oficinajovegarraf.cat/lloguer | mC4 | 3 |
febrer « 2019 « Galileo Galilei Institut
Inici → 2019 → febrer
Posted by insgalileu on 20 de febrer de 2019
Aquest matí l'alumnat de primer de batxillerat de Dibuix Tècnic ha fet la classe en un dels nostres patis. Els polígons, les corbes tècniques i les corbes còniques han quedat dibuixats efímerament per tot arreu.
Més fotos de l'activitat
Posted in: Activitats aula, Batxillerat, Curs 2018-19, Dibuix Tècnic
Sobre la vaga de demà dijous
Com ja sabeu, el dijous que ve, dia 21 de febrer, hi ha convocada una jornada de vaga general. L'institut obrirà les seves portes i procurarà l'atenció i seguretat de l'alumnat que vingui aquest dia amb el personal que hi assisteixi. Això no obstant, tot i que el centre tractarà de mantenir el seu funcionament amb normalitat, ateses les circumstàncies no pot garantir l'habitual desenvolupament de l'activitat lectiva.
Preguem que disculpeu els inconvenients que tot plegat us pugui generar.
Javier Sanz Botey
Director de l'INS. GALILEO GALILEI
Posted in: Curs 2018-19, Galileo Galilei
Lamps made with recycled materials
Posted by insgalileu on 19 de febrer de 2019
Aquests dies es pot visitar, a l'entrada del centre, aquesta exposició de làmpades construïdes amb materials reciclats que és el resultat d'un projecte tecnològic dut a terme per l'alumnat de 3r d'ESO. Cal dir que es tracta d'un projecte realitzat íntegrament en anglès i que cada làmpada està acompanyada de la seva corresponent explicació sobre com s'ha dissenyat i elaborat.
Atureu-vos-hi una estona, perquè n'hi ha de molt interessants i originals!
Posted in: 3r ESO, Activitats aula, Curs 2018-19, Tecnologia
"La casa de Bernarda Alba" al Teatreneu amb els de 4t
Posted by insgalileu on 17 de febrer de 2019
El passat 15 de gener l'alumnat de 4t van anar, acompanyat del seu professorat, a veure l'obra de teatre "La casa de Bernarda Alba". | 2020/07/03 14:30:39 | http://blogscat.com/insgalileu/2019/02/ | mC4 | 3 |
12049.30 @MuseuArenysMar #museuobert
Matriu d'un cobretaula de cotó ovalat de guipur amb un motiu floral principal que té una fòrma cònica de manera que la zona dels pètals de la flor són el protagonista i les fulles que intueixien la tija acaben en punta creant aquesta lectura de forma cònica. A més, el cobretaula està perimetrat per motius vegetals, uns trèvols de tres fulles agrupats per trenats i empuntillats. La matriu és de dimensions considerables de manera que aquesta matriu està dividida amb el disseny de la peça central (la flor) per una part i el perímetre exterior (trèvols i empuntillats i trenats) per l'altre. El disseny, de reminiscències gòtiques, està realitzat a grafit, tinta negra i punxó. El dibuix correspon a la totalitat del cobretaula i la mateixa matriu conté les dues parts diferenciades per els números 1 i 2 enmarcats en un quadrat escrit en tinta negra. La matriu està realitzada amb cartró blanc i hi podem observar el número "57/9" corresponent a la col·lecció de la Casa Castells, escrit en tinta negre. A més hi podem trobar les caracterítiques del cobretaula, escrites en grafit i en aquest cas "25x36" les mesures del cobretaula. Al revers hi trobem la inscripció del nom de l'autor del disseny; "+ Mariano", escrit en grafit, així com la data de creació "11-2-1916". | 2021/02/25 21:20:48 | https://www.museuobert.cat/ca/museu-arenys-de-mar/puntes-de-coixi-i-agulla-1204930 | mC4 | 3 |
CANOPEE_CAT | forespir
El bosc ocupa més de la meitat de la superfície dels Pirineus i subministra, tant localment com regionalment, nombrosos béns i serveis (producció de fusta, protecció dels sòls, regulació del règim hídric, activitats recreatives, etc.).
El canvis climàtic pot entorpir de manera important aquesta multifuncionalitat dels boscos pirinencs, provocant decadència en els boscos de producció o de protecció, la destrucció d'espècies o hàbitats excepcionals, o el deteriorament d'un marc paisatgístic forestal.
Per tant, és cada vegada més obvi que els administradors forestals dels Pirineus s'han d'anticipar aquests canvis, desenvolupant instruments comuns per millorar el coneixement i la presa de decisions en l'execució d'accions d'adaptació al territori.
En aquest context, el projecte transfronterer INTERREG POCTEFA «Canopée» té com a objectiu assegurar, en un àmbit de canvi global, la sostenibilitat dels béns i serveis actuals i futurs subministrats pels ecosistemes forestals dels Pirineus a través del seguiment dels impactes del canvi climàtic sobre els boscos pirinencs; el desenvolupament d'instruments comuns de diagnòstic i de vigilància, actual i futura; i la posada en obra d'una estratègia de gestió forestal adaptativa amb l'objectiu de minimitzar els impactes esperats del canvi climàtic.
El projecte Canopée està cofinançat en un 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins el marc del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L'objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de l'espai fronterer Espanya-França-Andorra. La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d'activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres gràcies a estratègies conjuntes que afavoreixin el desenvolupament sostenible del territori Pirinenc. Així mateix, compta amb el suport financer de l'Estat francès, dels Consells Regionals Occitània i de la Generalitat de Catalunya. | 2021/01/26 11:03:17 | https://www.forespir.com/canopee-cat | mC4 | 3 |
Mercabarna estrena el primer mercat majorista d'aliments frescos ecològics de l'Estat - Món Sostenible
Dimarts, 15 de desembre del 2020
El mercat dels aliments ecològics no para de créixer. A més la COVID-19 ha fet que més persones hagin pres consciència de la importància de l'alimentació per mantenir-se sa. El Baròmetre de Consum d'Aliments Ecològics de la Generalitat, d'aquest 2020, afirma que el 60% dels catalans consumeixen productes bio i d'aquests, el 47% ho fa mensualment, el 34% setmanalment i el 8% cada dia. Segons l'últim estudi de l'Associación Española de Fabricantes y Distribuidores (AECOC), també d'aquest 2020, el 17% dels espanyols valora millor el producte bio que abans de la pandèmia.
Davant d'aquests paràmetres, que ja s'havien apercebut abans de la crisi sanitària, Mercabarna ha decidit apostar pels productes bio construint el Biomarket amb l'objectiu d'apropar els aliments ecològics als ciutadans que desitgen consumir-los a través dels seus centres de compra habituals de comerç detallista o de la restauració. A més, i com passa amb els altres serveis gremials amb què compta el mercat majorista de Barcelona, la concentració d'empreses d'un sector en un mateix recinte promou la competència entre elles i per tant s'aconsegueix varietat de productes i una millor relació qualitat-preu que beneficia als ciutadans.
L'edifici del Biomarket, dissenyat per reduir al màxim el consum energètic utilitzant fonts d'energies renovables i elements passius de climatització, compta amb una superfície de 8.900 metres quadrats comptant les àrees de càrrega i descàrrega dels camions. Disposa de 21 punts de venda en els quals actualment operen 11 empreses; compta amb un espai per a cooperatives agràries i un altre per a petits agricultors de proximitat que poden ocupar cada dia la superfície que necessitin en funció de la collita que tinguin en cada època i moment de l'any. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) que té per objectiu auditar i certificar les empreses que comercialitzen productes agroalimentaris ecològics a Catalunya també hi és present en el Biomarket. Tot plegat permet tenir un major control higiènic-sanitaris i de traçabilitat i afavoreix els etiquetatges de certificació de productes ecològics.
El Biomarket comercialitza sobretot fruites i hortalisses i també multi productes com oli, cereals, envasats, ous o begudes. En una primera fase de funcionament Mercabarna pretén captar el 20%, 23.662 tones anuals, del total de fruita i hortalissa ecològica que es distribueix a Catalunya, percentatge que es preveu sigui del 50%, 78.100 tones anuals, el 2031.
Tot i que a l'Estat espanyol el consum d'aliments ecològics encara és baix respecte a altres països europeus, ja que només representa l'1,69% del valor de la cistella de la compra, el mercat de productes bio està creixent un 13% anual. En concret, a Catalunya, la facturació del mercat bio va augmentar, el 2019, un 19,28% segons el darrer informe del CCPAE. | 2021/03/08 06:37:25 | http://www.monsostenible.net/catala/noticies/longdesc/3482/mercabarna-estrena-el-primer-mercat-majorista-daliments-frescos-ecol?gics/ | mC4 | 3 |
INS La Llauna: Visites de l'alumnat de Física i Química a la UB i a la UAB
Visites de l'alumnat de Física i Química a la UB i a la UAB
Del 13 al 17 de juny els alumnes de 1r de Batxillerat Sergio Camps, Marta Balagué, Javier Esmoris i Víctor Gómez, van assistir durant 5 dies al Campus d'Estiu de Física que va tenir lloc a la Facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona. Aquests alumnes van assistir a diverses conferències i van realitzar tallers relacionats amb la física. Va ser una experiència única que els ha apropat a la vida universitària.
La sortida del trimestre de química va tenir lloc durant el mes de març i van anar a la UAB per realitzar una pràctica relacionada amb la cinètica química. L'alumnat va provar diferents reaccions fins a trobar la més adequada i amb les millors condicions per elaborar finalment un airbag casolà. Us adjuntem algunes fotografies de la sortida del tercer trimestre de l'alumnat de Química. | 2018/07/17 21:24:40 | http://inslallauna.blogspot.com/2016/06/visites-de-lalumnat-de-fisica-i-quimica.html | mC4 | 3 |
El terratrèmol de l'Empordà, el més important del segle XXI a Catalunya | NacióDigital
El terratrèmol de l'Empordà, el més important del segle XXI a Catalunya
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya qualifica el sisme de magnitud 4,3 | Des de l'any 2000 només s'ha activat en fase d'alerta el Pla Sismicat dues vegades, el 2004 pel terratrèmol de Queralbs i el 2003 per la crisi vinculada al Castor | El terratrèmol més important de la història va ser el 1428
per Arnau Urgell i Vidal, 29 d'octubre de 2015 a les 11:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Xemeneia de Queralbs amb una esquerda pel terratrèmol de setembre de 2004. Foto: Janinia Irizarry/IGC
El terratrèmol que ha sacsejat el golf de Roses ha estat finalment d'una magnitud de 4,3. Es tracta, segons ha confirmat el Departament de Territori i Sostenibilitat, del major sisme del segle XXI amb epicentre Catalunya. Ha estat àmpliament percebut –especialment a l'Alt Empordà però també arreu de les comarques de Girona i també de Barcelona- però no ha provocat danys ni materials ni humans. El 112 ha rebut 200 trucades des del Baix Llobregat fins a l'Empordà i des del Vallès fins al Pla de l'Estany. Tot i això, ni s'ha arribat a activar en alerta el Pla Sismicat, una circumstància que des de l'inici del segle només s'ha produït dues vegades: el terratrèmol de Queralbs del 2004 i la crisi del 2013 vinculada al magatzem de gas Castor.
Un sol terratrèmol amb danys
El 21 de setembre de 2004 un sisme d'intensitat 4,0 a l'escala de Richter amb epicentre a tocar de Queralbs (el Ripollès) va ser perceptible en bona part del nord i oest de Catalunya. El moviment, el més important del país del segle XXI, va provocar danys en poblacions de la Vall de Ribes amb esquerdes a edificis, despreniment de guix en façanes, caiguda d'objectes, desplaçaments de xemeneies, entre altres afectacions. Fins i tot, l'aleshores consellera d'Interior Montserrat Tura es va desplaçar a Queralbs per interessar-se pels danys així com per anunciar ajudes.
La segona vegada que va ser necessari activar el Pla Sismicat en fase d'alerta va ser arran dels quasi 500 terratrèmols produït entre la costa del delta de l'Ebre i el Baix Ebre relacionats amb el magatzem de gas Castor. En aquest cas, la distància entre l'epicentre –situat sempre a l'interior del mar en aigües del País Valencià- i les zones habitades van suposar no es produïssin danys però si gran alarma amb manifestacions al carrer incloses. Dos dels terratrèmols van superar els 4 graus de magnitud: concretament 4,3 –com el d'avui- i 4,1.
Protecció Civil va explicar a NacióDigital que en aquell cas eren sismes per sota el llindar que determina l'activació del pla en fase d'alerta. Tanmateix, la gran alarma social provocada i la facilitat per coordinar els serveis d'emergència, administracions i altres serveis potencialment afectats van motivar la decisió. Un altre dels elements va ser el fet que es tracti d'una situació "induïda" i no pas natural, ja que es va donar per per fet que l'episodi està causat per la injecció de gas al magatzem marí.
Terratrèmols històrics
Les dades històriques de l'Institut Geològic de Catalunya (mapa) indiquen que el Ripollès –el Pirineu és la regió de Catalunya amb major risc- també va patir el terratrèmol més greu –a partir de la documentació existent- que hagi patit Catalunya en els darrers segles. Concretament va ser el 2 de febrer de 1428 i va quedar en la memòria popular com el "terratrèmol de la Candelera".
Amb l'epicentre a prop de Camprodon va assolir una intensitat IX-X a l'escala MSK, fet que suposa una "destrucció de general de les construccions". En aquest sentit s'ha documentat la destrucció total dels edificis de Queralbs i de Núria, la caiguda del campanar de Sant Joan de les Abadesses o greus danys als monestir de Ripoll i de Sant Pere de Camprodon entre altres. Va causar més de mil morts entre Camprodon (200), Puigcerdà (100-300, per l'enfonsament de l'església), Barcelona (20-30, a Santa Maria del Mar), i la pràctica totalitat dels ciutadans de Queralbs.
Un desastre natural històric que encara es recorda a Sant Joan de les Abadesses tocant les campanes per Santa Àgata, patrona contra els terratrèmols, i que s'escau tres dies després de la Candelera. Va tractar-se del darrer d'una sèrie que va començar al març de 1427 a Amer, seguit per un altre el 15 de maig de 1427 a Olot.
Altres terratrèmols històrics són el de 1373, amb epicentre entre el Comtat de Ribagorça i la Vall d'Aran, i el de 1448, al Vallès Oriental. El segle XX els dos terratrèmols més grans daten del 1923 a Vielha (intensitat 8) i el 1927 a Sant Celoni. En ambdós casos, segons adverteix el Departament de Territori i Sostenibilitat, no existia encara cap xarxa sísmica i, per tant, no es pot donar una magnitud concreta.
Fa 326 setmanes
Un terratrèmol de magnitud 4,3 sacseja el golf de Roses
Societat, terratrèmol, sisme, Institut Geològic de Catalunya, sismologia, Alt Empordà
Per Anònim el 30 d'octubre de 2015 a les 08:46
Gràcies per ser dels pocs periodistes que ho diuen bè, els terratremols es medeixen amb magnituds i no amb graus com molts mitjans continuament diuen, mentint a la població. Fa poc vaig reclamar l'ho mateix a TV3 i he de dir varen rectificar.
Per 1512 el 29 d'octubre de 2015 a les 23:20
La culpa es de les cup
Ni França ni Espanya: Països Catalans
Per Anònim el 29 d'octubre de 2015 a les 17:57
El terratrèmol més gran provocat pel polèmic cas Castor va ésser com el d'ahir a l'Empordà de màgnitud 4,3, Déu n'hi do!
S'ha ressentit fins la linia de demarcació
Per Anònim el 29 d'octubre de 2015 a les 16:00
Més enllà de les fronteres, com que no s'hi paga ni s'hi vota ni s'hi caga, no informem.
Jo l'he notat a Badalona
Per Anònim el 29 d'octubre de 2015 a les 15:27
Clara ona de xoc, casa meva "a fet l'ona" i a més a rebut un impacta de vent. Acollonant, ara entenc molt millor els veïns al voltant del Castor.
Ha estat àmpliament percebut també cap al nord
Per Anònim el 29 d'octubre de 2015 a les 11:48
Per a alguns sembla que el món s'acaba a la ratlla de franco-espanyola, però la realitat és que Catalunya continua, malgrat que ens ho amagueu sempre, més enllà de l'Albera. Així Elna, Ribesaltes, Cotlliure, Perpinyà... són més municipis catalans on hi ha persones que han percebut el terratrèmol aquesta matinada, tant costa de fer-ne menció en un diari català? Per a alguns ni amb l'excusa del món global són capaços de reconèixer que més enllà d'Espanya hi ha vida... i catalans. | 2022/01/28 11:06:53 | https://www.naciodigital.cat/noticia/97199/terratremol/emporda/important/segle/xxi/catalunya | mC4 | 3 |
Divalterra | Oliva acull una jornada sobre Economia del Bé Comú (EBC) a empreses i ajuntaments
La Diputació de València i la Universitat de València, amb la col·laboració de Divalterra i l'Ajuntament d'Oliva, apropen al territori l'EBC com a alternativa als sistemes econòmics clàssics
La Biblioteca de l'ENVIC d'Oliva va acollir el dia 1 d'octubre una nova sessió de les jornades del cicle sobre emprenedoria i economia social i sostenible, organitzat per la Diputació de València i la Universitat de València (UV) a través del seu projecte Empresocial, amb la col·laboració de Divalterra.
En aquest cas la temàtica va ser l'aplicabilitat del model econòmic de l'Economia del Bé Comú (EBC) a empreses i ajuntaments, exposada de la ma de Joan Ramon Sanchis, Director de la Càtedra EBC de la Universitat de València, i Miguel Ribera, membre de l'Associació Valenciana de l'Economia del Bé Comú, que van ser presentats per Kino Calafat, Regidor d'Ocupació i Empresa de l'Ajuntament d'Oliva, i Fidel Garcia, responsable de desenvolupament local a Divalterra, empresa pública de la Diputació de València.
El públic assistent estava constituït per representants d'empreses, centres formatius i agències de desenvolupament local de municipis de la comarca, convocats per l'Agència de Desenvolupament Local (ADL) de l'Ajuntament d'Oilva.
La jornada, il·lustrada amb experiències reals d'empreses i ajuntaments que han incorporat criteris EBC al seu funcionament, va suscitar un interessant debat sobre la viabilitat de les iniciatives incloses al balanç de l'economia del bé comú, i la necessitat d'un treball de conscienciació per a poder adequar les decisions de treball diari d'empreses i ajuntaments cap a elements inclosos en els models de l'EBC, basats en aspectes com la sostenibilitat, la proximitat i la generació de benefici social, no sols econòmic.
Junt a la celebrada l'1 d'octubre a Oliva, el cicle de jornades preveu altres sessions en les quals s'analitzaran aspectes com les implicacions legals de la posada en marxa d'activitat empresarial dins del règim de treball autònom, o les obligacions fiscals, laborals i comptables de les associacions.
Les sessions dedicades a l'emprenedoria com a empresari autònom, dirigides tant a futurs empresaris autònoms com responsables d'activitats ja operatives, i personal tècnic d'entitats públiques i privades que treballen assessorant activitats emprenedores, tractaran aspectes com la confecció del Pla d'empresa, la gestió de les subvencions disponibles, o les obligacions en matèria de seguretat social, normativa laboral i implicacions fiscals. S'han programat a Benifairó de les Valls (29 d'octubre), Ayora (4 de novembre) i Enguera (20 de novembre) gràcies a la col·laboració de l'ADL de la Mancomunitat de les Valls, el Grup d'Acció Local (GAL) Rurable, l'Ajuntament d'Ayora i el GAL Caroig-Xúquer.
D'altra banda, les sessions dedicades al règim legal de les associacions, després de la que ja va tenir lloc a Yátova el passat 24 de setembre amb la col·laboració de la Mancomunitat Hoya de Buñol-Chiva, tindran noves edicions a Navarrés (16 d'octubre) i Llíria (18 de novembre), gràcies a la col·laboració de la Mancomunitat de la Canal de Navarrés i la Mancomunitat Camp de Túria. | 2020/07/10 16:29:21 | https://www.divalterra.es/va/actualitat/Oliva-acull-una-jornada-sobre-Economia-del-Be-Comu-(EBC)-a-empreses-i-ajuntaments | mC4 | 3 |
La batalla de Tetuan - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
1.1Context històric
1.2Tetuan
1.3Roma
1.4Un gran quadre
1.5Exposició commemorativa
1.6Publicació
300 ( ) × 972 ( ) cm
010695-000
La batalla de Tetuan és un quadre pintat per Marià Fortuny i Marsal per encàrrec de la Diputació de Barcelona entre el 1862 i el 1864, on es reflectien els fets de la batalla de Tetuan, durant la Guerra d'Àfrica. La Diputació volia ubicar aquesta obra al Saló de Consells del Palau de la Diputació.[1] Actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb el número d'inventari 010695-000, gràcies a una aportació de la Diputació de Barcelona el 1919.
L'obra ocupa un lloc important en la memòria i en l'imaginari col·lectiu de moltes generacions de catalans. Envoltada d'un aura de veneració romàntica ha esdevingut una icona popular de la cultura catalana. La fascinació que ha exercit, i segueix exercint, des de la seva arribada a Barcelona l'any 1875, l'han convertit en una de les creacions artístiques més apreciades del passat recent català. En el seu moment fou una pintura d'història poc ortodoxa i controvertida, gens fidel a les estructures del gènere, cosa que la feia singular i extraordinària. Tot i això, és una obra sense finir, que provocà el desencís del seu autor en esdevenir un repte no assolit. Transcorreguts més de 150 anys d'ençà de la seva execució, el gran quadre ha resistit el pas del temps i es considera una de les grans creacions de la pintura del segle xix.[2]
L'obra, exposada al MNAC.
La Diputació de Barcelona va pagar a Fortuny un viatge a París perquè s'inspirés en La presa de la Smala d'Abd-el-Kader pel duc d'Aumale a Taguin, d'Horace Vernet pintada aproximadament el 1843. La tela es va pintar a Roma i va venir a Catalunya un cop ja mort el seu autor.[2]
La guerra hispanomarroquina del 1859-1860 ha estat un dels episodis de l'Espanya vuitcentista més singulars i un dels que gaudí de més ressò popular. A la darreria de la dècada de 1850, uns atacs intranscendents dels amazics d'Anyera a les defenses de Ceuta foren aprofitats pel govern de la Unió Liberal, presidit pel general Leopoldo O'Donnell (1809-1867), per iniciar les hostilitats amb l'imperi magribí. El resultat material de la contesa fou migrat, i tot quedà com una operació d'imatge de cara a Europa i com una efímera cortina de fum davant els greus problemes interns. L'aspecte propagandístic de la guerra comportà que cronistes, literats i artistes es convertissin en apologistes de la parafernàlia militar. Contagiada pel fervor patriòtic, la Diputació de Barcelona envià Fortuny a l'escenari de la guerra per tal d'immortalitzar pictòricament els fets més destacables d'aquesta aventura bèl·lica, en la qual participava un batalló de voluntaris a les ordres del general Prim sufragat per aquesta institució barcelonina.[2]
Tetuan[modifica]
Fortuny arriba a Tetuan el 12 de febrer de 1860, 8 dies després de la batalla. Els quasi dos centenars de dibuixos a llapis i les nombroses aquarel·les que va fer al Marroc durant els primers mesos de 1860 constitueixen una autèntica crònica dels esdeveniments i són, a més, el testimoni d'una experiència vital que condicionà de per vida la sensibilitat i la imaginació de l'artista.[2]
Tetuan li va descobrir el món islàmic a Fortuny i el portà al conreu de la pintura de gènere orientalista. Com li succeí a altres artistes, com ara Eugène Delacroix (1798-1863) o Eugène Fromentin (1820-1876), la llum meridional afectà el seu estil, que guanyà colors més lluminosos, vigor i expressivitat.[2]
Des del punt de vista cronològic, els treballs de preparació venen encapçalats pels dibuixos, les aquarel·les i aiguades fetes a Tetuan durant la guerra, els primers mesos de 1860. La tardor de 1862, arran de la segona estada al Marroc, s'afegiren alguns estudis paisatgístics dels escenaris de les batalles fets amb llapis, aquarel·la i a l'oli. Els mateixos anys i fins pràcticament el 1865, al taller de Roma, va dibuixar els estudis de models abillats amb els vestits i les armes que l'artista portà de les seves estades a l'altra banda de l'Estret de Gibraltar. Així mateix, entre els anys 1861 i 1863, pintà almenys dos esbossos a l'oli, un dels quals fou exposat a la Diputació els primers mesos de 1862. El quadre fou el resultat d'un llarg procés creatiu que combinava l'experiència directa amb els formulismes de taller i el desig d'aconseguir una interpretació innovadora del tema.[2]
L'artista va plantejar una visió panoràmica del combat i va disposar els personatges principals a la part central de la tela, formant el vèrtex superior d'un triangle, a partir del qual es despleguen, com un ventall, diversos grups de figures distribuïts pel primer terme, que presenten diverses anècdotes. Les més properes a l'espectador detallen la desfeta absoluta de l'enemic.[2]
Un gran quadre[modifica]
La resolució de La batalla de Tetuan amoïnava Fortuny i quan s'hi referia l'anomenava despectivament el gran quadre. Els seus interessos eren llunyans a la gran pintura d'història i quan deixa de cobrar la pensió de la Diputació n'abandona l'execució. El quadre va quedar sense acabar, penjat al seu estudi de Roma. Poc temps després de la seva mort, l'any 1875, la Diputació l'adquirí a la vídua per 50.000 pessetes i es penjà al Saló de Sessions de la seva seu, l'actual Palau de la Generalitat.[2][3]
En el moment de la seva creació (1863-1865), La batalla de Tetuan fou una pintura d'història gens fidel a les estructures i normes del gènere. Una obra singular i controvertida que, pel seu autor, es va convertir en un repte no assolit, en un desencís. Avui, el quadre és considerat com una de les produccions més emblemàtiques de Marià Fortuny, i també és una de les obres més admirades de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]
Després de ser adquirida per la Diputació de Barcelona als hereus de l'artista l'any 1875, La batalla de Tetuan abandonava la seva ubicació, al taller de Fortuny, a Roma, per iniciar un llarg viatge que va culminar, el 2004, amb la instal·lació de la pintura a les sales de la Col·lecció d'Art Modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya. El relat d'aquesta aventura conforma un dels episodis més singulars de la història del patrimoni català. El recorregut inclou un gran nombre de vicissituds, adversitats, decisions arriscades, trasllats en condicions precàries, amb limitats recursos humans i econòmics, i restauracions fetes amb una alta dosi de voluntarisme. Tot aquest cúmul de peripècies, ocorregudes en el decurs de gairebé un segle i mig, dibuixa un itinerari molt ric en esdeveniments, però, tanmateix, indicatiu de l'absència, durant un llarg període, d'una manca de política patrimonial.[2]
Exposició commemorativa[modifica]
Amb motiu del 175è aniversari del naixement del pintor Marià Fortuny, el 2013 el MNAC organitza una exposició a l'entorn de l'obra, una de les seves produccions més emblemàtiques i, alhora, una de les peces més admirades de la col·lecció del museu.[4]
Aquesta exposició explora la dimensió artística, documental i també sentimental d'una obra que desperta una enorme fascinació, tant entre els especialistes com entre el gran públic.
La mostra es presenta a les sales de la col·lecció permanent, coincidint amb el viatge a Reus, per a l'exposició Fortuny, el mite d'una cinquantena d'obres de la col·lecció del museu, entre les quals hi ha La vicaria.
La batalla de Tetuan proposa un recorregut molt complet per diferents aspectes de la pintura que Fortuny va realitzar a Roma entre 1862 i 1864, i que va deixar inacabada. Es posa l'atenció en el procés de creació de l'obra i en el context històric en el qual neix i es desenvolupa la idea artística de Fortuny, coincidint amb el seu primer viatge al Marroc. La mostra també aborda l'objecte pictòric com a element patrimonial d'un gran valor que ha viscut tot un seguit d'aventures i desventures, des de la seva arribada a Barcelona l'any 1875, quan va ser adquirida per la Diputació, fins al seu darrer trasllat l'any 2004, que s'instal·là a Montjuïc per formar part de la col·lecció permanent del MNAC.[5]
L'exposició també compta amb un espai dedicat a Salvador Dalí, autor d'una versió de La batalla de Tetuan de grans dimensions, exposada al Saló del Tinell el 1962 i que fa palesa la influència que l'obra de Fortuny va exercir sobre el mestre del surrealisme. També inclou una selecció de material gràfic: dibuixos, estampes, fotografies, material d'hemeroteca, muntatges audiovisuals, així com diferents recursos didàctics.
Bona part de les obres que es poden veure en aquesta mostra pertanyen a les col·leccions del MNAC, que conserva un nombre molt important de produccions de Marià Fortuny. A més, el projecte també compta amb importants préstecs de col·leccions públiques i privades, com ara el Museo Nacional del Prado, el Museu de Reus, la Biblioteca Nacional d'Espanya, Patrimonio Nacional o el Museu Dalí de Figueres.[5]
Amb motiu de l'exposició, el Museu Nacional d'Art de Catalunya edità una monografia concebuda com un rigorós relat històric que tractà les circumstàncies que van determinar l'encàrrec de l'obra pictòrica, el procés de gestació, la significació historicoartística, les vicissituds patrimonials i la seva recepció crítica, inclòs l'episodi de l'any 1962 protagonitzat per Salvador Dalí. Els autors d'aquesta monografia són els comissàris de l'exposició, Jordi À. Carbonell i Francesc M. Quílez. El llibre compta també amb una anàlisi de l'historiador Josep Sánchez, que parla sobre la guerra d'Àfrica.
La batalla de Tetuan de Fortuny és el primer títol de la col·lecció Context, que el Museu Nacional d'Art de Catalunya vol dedicar a estudiar en profunditat determinades obres singulars de la seva col·lecció.[6]
La batalla de Tetuan o de l'Expugnació del campament de Mulay Ahmed, el dia 4 de febrer de 1860 presenta, amb amplitud panoràmica, l'assalt del campament marroquí per les tropes espanyoles, amb els generals i els voluntaris catalans al capdavant.[2]
L'ambient d'intensa lluminositat reprodueix amb fidelitat l'atmosfera del nord d'Àfrica. L'execució desimbolta i expressiva, basada en la taca cromàtica, fa que en algunes parts l'aparença del quadre sigui d'una impactant modernitat. Malgrat no estar acabada, la pintura posseeix fragments magistrals, que apunten cap a les obres luministes de la darrera etapa creativa de l'artista. Tot i ser una obra sense finir i haver estat un veritable patiment per a Fortuny, s'ha de considerar l'obra com una de les seves creacions més importants i una de les composicions d'història més interessants i significatives de la pintura de la segona meitat del segle xix.[2]
La Batalla de Tetuan per Fortuny
La presa de la Smala d'Abd-el-Kader pel duc d'Aumale a Taguin, 16 de maig de 1843 per Horace Vernet
↑ DDAA. El Gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre. Museu d'Art de Girona / Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-393-850-73.
↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Dossier de premsa exposició Arxivat 2013-05-22 a Wayback Machine. PDF
↑ «El MNAC explora la dimensión artística y documental de 'La batalla de Tetuán'». La Vanguardia.
↑ «Quan Fortuny va ser a Tetuan» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.65. ISSN: 1695-2014.
↑ 5,0 5,1 d'exposicions. 2013[Enllaç no actiu] PDF, Museu Nacional d'Art de Catalunya
↑ La batalla de Tetuan de Fortuny[Enllaç no actiu] PDF
Carbonell, Jordi A. Marià Fortuny i la descoberta d'Àfrica. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1999.
Orientalisme. L'Al-Maghrib i els pintors del segle XIX. Reus: Pragma Edicions: Ajuntament de Reus, 2005.
Carbonell, Jordi À.; Quílez, Francesc M.; Sánchez, Josep. La batalla de Tetuan de Fortuny. Barcelona: MNAC, 2013. | 2022/07/02 10:36:10 | https://ca.wikipedia.org/wiki/La_batalla_de_Tetuan | mC4 | 3 |