Datasets:

pauhidalgoo

/

patufet-educat

like 2

Inici > Turisme > Màster > Màster en Gestió i Dinamització Turística del Patrimoni El màster modular online CETT-UB té per objectiu formar a les persones interessades en la gestió de l'ús turístic del patrimoni. Parteix d'un enfocament aplicat que té per objecte clau proporcionar els fonaments per a la creació, dinamització i gestió òptima dels equipaments patrimonials, orientada cap a la demanda i la satisfacció del visitant. Actualment, els museus, centres d'interpretació, espais naturals i monuments patrimonials no poden sostenir-se sense conèixer les necessitats dels visitants, tant abans, durant, com després de la seva visita. Aquest és un dels aspectes fonamentals que han de tenir en compte els professionals d'aquest àmbit. El programa formatiu està impartit per professors universitaris de reconegut prestigi com la Dra. Alexandra Georgescu i la Dra. Tania Martínez, entre altres, i amb col·laboració de la prestigiosa editorial TREA. Així mateix, compta amb els millors experts professionals de l'àmbit del turisme cultural i natural, la producció museogràfica i la gestió museològica. L'alumnat pot cursar el programa modular online en la seva totalitat, amb una durada d'un any o bé si ho desitja, realitzar un dels dos postgraus (semestrals). També és possible matricular-se en els mòduls que més li interessin de forma individual.

2019/08/18 13:20:38

https://www.cett.es/elearning/ca/turisme/master/master-en-gestio-i-dinamitzacio-turistica-del-patrimoni

mC4

En català. Cap placa no recorda avui l'existència d'aquesta presó, ni reconeix les milers de dones que hi foren empresonades durant la repressió franquista. L'antic edifici va ser enderrocat i en el seu lloc s'alça un centre comercial. En aquest web, s'analitza aquest esdeveniment històric, acompanyant-lo de testimonis, documentació, fotografies i algunes propostes didàctiques. En català. Aquest web exposa el treball de recerca realitzat durant el curs 1996/1997 per l'alumnat de Batxillerat en l'assignatura d'Història de l'IES Rafael Campalans d'Anglès (Girona), sota la direcció de Miquel Güell i Ordis. Partint de la metodologia de projectes (amb algunes adaptacions), es van perseguir tres objectius: "conèixer què va passar a la Guerra Civil, recollir informació del que va passar a Anglès, fer-ho de manera que els alumnes fossin descobrint les estratègies necessàries per a desenvolupar un treball de recerca". En català. Sèrie documental elaborada per TV3 que, a partir de diferents personatges, fa un retrat de la vida quotidiana en el territori de l'actual Catalunya al llarg de la història. En aquest web s'anirà informant de totes les novetats que es puguin produir com ara reemissions, edició en dvd o publicacions. En castellà. Àmplia exposició sobre aquesta manifestació de la cultura islàmica a la Península. En català. Vilaweb TV presenta un vídeo on professorat i alumnat de l'Institut Milà i Fontanals de Barcelona comenta l'experiència de recordar amb una exposició el passat del solar, on ara hi ha l'escola, com a presó i pati d'execucions.

2022/07/03 05:59:57

https://portalpaula.org/ca/tag/memoria-colectiva/page/3/

mC4

Treballa en un grup que finança la Fundació de CDC - Diari de Girona Treballa en un grup que finança la Fundació de CDC L'expresident del Consell Comarcal de la Selva i exalcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria (CDC) va pagar 18.000 euros de fiança per quedar en llibertat després que el Servei de Vigilància Duanera el detingués el 14 de febrer de 2013 per suborn, tràfic d'influències, malversació de cabals públics i falsificació documental. La seva destacada implicació en aquest cas de corrupció -Manga- investigat per la policia tributària el va obligar a dimitir de tots els seus càrrecs i desaparèixer de l'escena pública, en l'àmbit polític. No obstant, això no li va suposar cap impediment per recol·locar-se en l'esfera privada com a representant del Grup Soler, una de les empreses que, amb 540.000 euros, més ha contribuït en el finançament de CatDem, la fundació de CDC. El Grup Soler té contractes milionaris en àrees com la construcció d'equipaments, el manteniment de comissaries dels Mossos i telecomunicacions de les seus de la Generalitat. També en el de la sostenibilitat, un sector que no és aliè ni estrany a l'expolític, ja que durant el seu mandat les qüestions ambientals ja l'interessaven, molt principalment les calderes de biomassa. La policia també investiga l'adjudicació «pactada» de la caldera de biomassa de Sant Hilari durant l'alcaldia de Fauria. Fauria segueix a l'escena pública però com a representant del Grup Soler. Durant l'entrega de premis ReThink Hotel realitzada a la darrera Fira Internacional de Turisme (Fitur), Fauria hi va assistir acompanyat del director comercial del holding per recollir el diploma que guardonava el Grup Soler per haver elaborat un dels 10 millors projectes de rehabilitació sostenible hotelera realitzats a Espanya.

2018/05/27 23:24:19

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/09/23/treballa-grup-que-financa-fundacio/744662.html

mC4

En els darrers anys, el sector extractiu català ha evolucionat de forma molt significativa, fins arribar a convertir-se en un dels sectors econòmics més respectats dintre del món industrial i polític. Gràcies a l'esforç constant i a la feina seriosa i ben feta, hem deixat enrere la imatge de sector despreocupat pel seu entorn i ens hem col•locat a l'avantguarda de la sostenibilitat empresarial. I en aquesta evolució, el Gremi d'Àrids de Catalunya ha tingut un paper fonamental, tot representant els interessos del sector, alhora que explicant a la societat i les Administracions la funció clau que l'àrid té en la nostra societat. I és que es tracta d'un material que no només és important en el desenvolupament del nostre dia a dia (és la segona matèria més consumida només després de l'aigua) sinó que ha estat bàsic en la història i l'evolució de la humanitat. Actualment la qualitat de vida es troba directament relacionada amb el consum d'àrids d'un país. La societat actual demanda cada cop més infraestructures modernes, tant pel que fa a carreteres com a traçats de ferrocarril, etc. Perquè la societat pugui avançar cap a un progrés és necessari el consum dels àrids. Si no s'aprofitessin aquests àrids existents a la terra no es podrien construir carreteres, edificis, ferrocarrils, ports, etc., amb la qual cosa el desenvolupament de la societat patiria una aturada crítica. Per això convido a tots els visitants a consultar els diferents apartats d'aquesta pàgina web per tal de comprovar, no només la necessitat dels àrids, sinó el control que s'exerceix en les activitats extractives així com la posterior restauració a què se sotmeten les pedreres, o les diferents aplicacions dels àrids.

2019/05/25 11:41:04

http://www.gremiarids.com/ca/salutacio-del-president.html?date=2019-04-01

mC4

Espais d'aprenentatge a P2 – Una finestra oberta Espais d'aprenentatge a P2 Publicado el 23 octubre, 2017 por viaroinfantilblog Reprenem en aquest post, els espais d'aprenentatge implementats a P2. A l'aula, ha d'haver-hi un nombre d'espais suficients perquè tots els nens puguin escollir i treballar en grups de 4-6 nens sense interferències. Per a aquest curs, hem dissenyat cinc espais: Espai de llenguatge i lectura d'imatges: Consta d'un racó on mirar contes (iniciació lectora), mirar fotografies i imatges ( cultura visual, identitat), de reunió i activitats grupals (estimulació, bits, narració de contes, audicions, etc.), de conversa i jocs de dramatització amb titelles de dit o de pal perquè puguin manipular-les amb les seves manetes. És un espai càlid i confortable, que convidi a estar una bona estona. Espai de joc simbòlic: Cada trimestre es procurarà presentar un escenari diferent ( cuineta, mercat, disfresses…) que faciliten la conversa espontània dels nens, simular diferents rols i situacions que els hi ajuda a comprendre e interioritzar el món que els envolta i les seves normes socials. Possibilita desenvolupar la capacitat simbòlica, emergent a aquesta edat, i primer pas per realitzar el procés mental d'abstracció. Espai de construcció: : Cada trimestre es treballaran materials diferents: blocs de fusta i vies de tren, troncs i animals de miniland, llaunes reciclades, etc. Aquest espai facilita treballar coneixements corporals i sensorials ( equilibri, coordinació òcul-manual, orientació espacial, lateralitat, precisió..); conceptes matemàtics (seriacions, volums, mides, pes, equilibri, formes geomètriques, etc.), així com el treball en equip i la capacitat d'organització i previsió. Espai gràfic: Pre-escriptura i traç (a aquesta edat l'inici de gargot amb significat) amb materials i propostes obertes que els hi siguin atractives i significatives. Cal fer una selecció de materials adequats per a aquesta edat (ceres toves, argiles líquides, farina i aigua, sorra, temperes i pintures de dits, papers de diferents textures que puguin enganxar i esquinçar, etc.) per començar a treballar les tècniques plàstiques més bàsiques, la sensibilitat estètica i la creativitat. Espai multi-sensorial: Es presenten diferents propostes d'habilitats sensorials com fer la pinça, escoltar diferents sorolls, bufar, olorar, textures, encaixar…on predomina el joc heurístic (descobriment i experimentació) a través d'elements quotidians. Actualment, tenen una franja de 45 minuts diaris per treballar per espais. Pel que fa a la dinàmica de les sessions, cal que l'alumnat conegui aquesta organització temporal i la dinàmica habitual perquè puguin preveure el que succeirà i evitar el neguit si no poden anar d'entrada a l'espai que volen ja que hi haurà temps per canviar. Inici: en assemblea, la mestra recorda les normes bàsiques de comportament als diferents espais ( no barrejar materials i propostes de diferents espais, no canvio d'espai fins que no finalitzo la tasca començada i deixo endreçat, no més de 4-5 nens en cada espai, no puc tirar el material). És un bon moment per donar model d'activitat d'algun espai que volem potenciar, del que puc fer. Desenvolupament: El nen passa per un o més espais ja que li està permès canviar un cop a acabat la seva tasca. Tancament: Comentem la sessió, compartim experiències i comprovem que tot ha quedat endreçat. Com el llenguatge és limitat el paper de la mestra com a portaveu serà important: felicitar a qui ha estat treballant concentrat- no importa tant el resultat-, mostrar alguna feina que mostra quelcom que exemplifiqui ( una construcció pensada, un resultat gràfic elaborat, etc.) L'important d'aquests espais de creixement és que els nens fan coses i, al mateix temps, reflexionen sobre què estan fent.

2021/04/12 13:49:43

https://unafinestraoberta.com/2017/10/23/espais-daprenentatge-a-p2/

mC4

Home management KPI: l'elecció d'indicadors clau de rendiment indicadors ISO, / 8/20/2015 KPI: l'elecció d'indicadors clau de rendiment 1. KPI i indicadors ISO Els KPI son indicadors clau de rendiment de l'organització. Els KPI han de ser els paràmetres essencials que permeten controlar el rendiment i avaluar l'èxit d'una organització. L'elecció dels KPI es basa en una bona comprensió del que és important per a l'organització i a cada un dels seus processos, per això els indicadors ISO poden estar formats per KPI. Els KPI sovint ajuden a identificar possibles millores, de manera que els indicadors d'acompliment s'associen habitualment amb iniciatives de millora del rendiment o de millora continua. KPI o Key Perfomance Indicator 2. Els KPIs que un gerent necessita saber Els següents 25 KPI, son un bon punt de partida per comprendre quins son els seus KPI o indicadors clau rellevants que ajudin a valorar el rendiment dels seus pla de negoci i del sistema de gestió ISO 9001. Ha de tenir en compte que el seu sector, mercat o context de la seva organització tindrà KPIs especialitzats que haurà d'incloure a la seva llista de KPIs o indicadors clau de rendiment. 1. Net Promoter Score (NPS) - Quina probabilitat hi ha que un client recomani el seu negoci a un amic? 2. Customer profitability score - Quant benefici aporten els clients de forma individual? 3. Customer retention rate o Taxa de retenció de client - Quan tornen a comprar els seus clients? Com són de fidels a la seva marca, empresa o servei? 4. Conversion rate o Taxa de conversió d'una oferta, trucada, consulta, visites a la pàgina web en vendes. 5. Relative market share- Quota relativa de mercat - Quina mida té el seu segment en comparació amb els seus competidors del mateix segment de mercat? 6. Revenue growth rate - La velocitat a la que estan augmentant els ingressos de la seva empresa. 7. Net profit - Benefici net o Ingressos menys despeses. 8. Net profit margin - Marge de benefici net o el percentatge de benefici que té dels seus ingressos. 9. Gross profit margin - Marge de benefici brut - El percentatge dels seus ingressos que és la utilitat bruta. Marge d'utilitat d'operació 10. Operating profit margin - És una altra mesura de la rendibilitat d'una empresa que es calcula dividint els ingressos entre els ingressos d'operació. 11. Retorn de la inversió (ROI) - El temps que es tarda en recuperar una inversió a l'empresa gràcies als ingressos que genera. 12. Cash conversion cycle (CCC) - Temps que es necessita perquè els diners invertits al negoci tornin a l'empresa en forma d'augment dels ingressos. 13. Capacity Utilisation Rate (CUR) - Està fent servir el treball potencial de treball que pot realitzar amb els recursos que té disponibles? 14. Project Schedule Variance (PSV) - Els seus projectes s'acaben en el moment planificat? 15. Project cost variance (PCV) Cost del projecte variància (PCV) - Els seus projectes s'acaben sense desviacions de de pressupost? 16. Earned Value Management - Valor generat pels projectes en marxa de la seva empresa. 17. Order fulfilment cycle time (OFCT) - El temps que dedica a un client per fer la comanda d'un producte o servei. 18. Delivery in full, on time (DIFOT) rate - Ordres de clients lliurades a temps, en comparació amb el nombre total de comandes dels clients. 19. Quality index - Índex de qualitat dels seus productes o serveis respecte el que esperen els seus clients d'acord amb el seu sistema de qualitat segons ISO 9001. 20 Process downtime level - Quant de temps del procés es malgasta a causa del temps d'inactivitat, fallada tècnica o malaltia personal. 21. Staff advocacy score - Probabilitat que el personal recomani l'empresa per treballar-hi? 22. Employee engagement level o nivell de compromís dels empleats - Com el comportament del seu empleat contribueix als objectius generals de l'empresa? 23 Absenteeism Bradford factor - Quant està costant al seu negoci l'absentisme laboral? 24 Human capital value added (HCVA) - El valor econòmic que afegeix al negoci individualment cada un del personal.

2017/08/19 07:24:56

http://www.iso.cat/2015/08/KPI.html

mC4

ABELLA. UN PETIT MIRACLE DE LA NATURA. HEGARTY, PATRICIA. Libro en papel. 9788499067278 El Petit Tresor Aquest original àlbum encunyat presenta un dels petits miracles de la natura: el cicle de les abelles. L'infant n'acompanyarà una en el seu increïble viatge de flor en flor... mentre juga a seguir-la en cada gran il·lustració! Una nit de lluna plena, un camí pel mig del bosc i una missió per a un petit ratolí: portar un cistellet de menjar a l'àvia, que viu al final del camí. Però de nit totes les ombres són sospitoses! Un llibre il·lustrat amb solapes i llengüetes que ens descobriran què s'amaga realment darrered'aquestes ombres. ... Quan el camió de l'os Bernat s'encalla al fang, a qui demanarà ajuda?Mira de saber què passa quan els seus amics intenten ajudar-lo. Amb tot de dibuixos que canvien de manera molt enginyosa i una sèrie de personatges pintorescos, aquest llibre il·lustrat interactiu és segur que es convertirà en una lectura predilecta. ...

2022/01/28 05:54:49

https://www.elpetittresor.com/es/libro/abella_5808

mC4

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, el Ministeri de l'Interior i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, posen a disposició dels centres educatius el Pla Director per a la Convivència i Millora de la Seguretat en els Centres Educatius i els seus Entorns, del qual podrà obtenir més informació a través del web del Pla Director del Ministeri de l'Interior. Aquest Pla Director per a la Convivència i Millora de la Seguretat en els Centres Educatius i els seus Entorns s'implementa en coordinació amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat i amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Entre les accions contingudes en el Pla Director es va plantejar en el Consell Escolar de Centre la realització de conferències i activitats adreçades a la comunitat educativa sobre la prevenció dels riscos de seguretat associats a les noves tecnologies ia l'ús de xarxes socials. En el present curs es realitzaran les següents activitats: En l'alumnat de 5é i 6é rebran una xerrada formativa en horari lectiu. Amb els pares i mares es realitzarà una xerrada-col·loqui amb la mateixa temàtica el dia 28 d'abril a les 15:30 hores a la sala d'audiovisuals del centre. Entre les accions contingudes en el Pla Director, es troben: Realització de conferències i activitats en els centres escolars adreçades a la comunitat educativa. I que fan referència a: - Conseqüències de l'assetjament escolar en els qui el pateixen, així com de la responsabilitat de tots de denunciar i combatre. - Prevenció enfront dels riscos derivats del consum de drogues i alcohol per menors i joves. - Problemàtica relacionada amb bandes juvenils, conductes incíviques i vandàliques, racisme, xenofòbia i intolerància. - Violència sobre la dona, discriminació per raó de sexe o orientació sexual, etc. - Prevenció dels riscos de seguretat associats a les noves tecnologies ia l'ús de xarxes socials. Sensibilitzar i orientar l'alumnat sobre aquells comportaments que poden derivar en accions delictives o violentes, fomentant els valors de responsabilitat, igualtat, respecte i convivència. Facilitar eines per a la prevenció de conflictes i per evitar el risc de convertir-se en víctimes de determinats delictes (abusos o agressions sexuals, assetjament escolar, accés a determinats continguts d'Internet, etc.) Inculcar la necessitat de comunicar o sol·licitar ajuda als pares i al professorat respecte dels fets que es produeixin a l'interior o fora del centre escolar, quan la gravetat de la situació ho aconselli. Millorar el coneixement de les forces i cossos de seguretat, el servei públic que presten a la comunitat i els diferents canals de comunicació amb les mateixes, així com la confiança en el seu funcionament.

2020/09/26 09:16:45

http://ampalesvessanes.com/xerrada-col%C2%B7loqui-28-dabril-a-les-1530-h-els-riscos-associats-a-lus-dinternet-xarxes-xocials-i-noves-tecnologies/

mC4

Joan Subirats | El futur és per l'educació compartida! | Les 3 coses que he après Sóc Joan Subirats, professor de ciència política. Trenta nou anys fent classe a la universitat, i segueixo aprenent. Pare de tres filles que m'han ensenyat molt. Content de viure uns temps exigents i engrescadors dins de les incerteses i les pors. Experimentar, acceptar l'error, construir plegats,..., generar ecologia social i territorial de la innovació educativa. El futur és per l'educació compartida! La meva experiència educativa ha estat molt vinculada a espais i a lògiques bàsicament jeràrquiques. Espais pensats i organitzats de manera que pressuposaven superioritat dels docents. Unes lògiques d'ensenyament en les que es partia de la idea que uns sabien i els altres no. El professor era la finestra a una informació que els demés no teníem i per tant es situava en una posició superior. Les coses estàn canviant. La informació és i estarà cada cop més disponible. Els costos per arribar-hi seràn menors. En aquest context, es tracta més d'acompanyar (l'adquisició de coneixement) que de decidir (que cal que tots sapiguen). Caldrà reconèixer que uns quants, treballant junts i buscant respostes, aprendràn i assimilaran més que sentint a algú que et planteja preguntes i et dona les respostes ja fetes, i que tu només cal que memoritzis. La perspectiva haurà de ser més horitzontal, més de reconeixement d'interdependències. Curiosament, encarem una época en la que tant important serà reforçar la capacitat autònoma de les persones com el reconeixement de que tothom és interdepenent. Diversificar i acceptar les incerteses i les complexitats ¿Com encarar una època en la que ja no ens serveixen ni les respostes que havíem anat construint, ni tampoc les preguntes a les que volíem respondre?. Els déficits són de continguts i de mètodes. La nostra perspectiva intelectual està molt marcada per la lògica ilustrada i racionalista. I som en moments en que ens cal obrir el focus, buscar coneixements i emocions, des de sócols d'informació ja disponibles. Caldrà compartir perspectives i cosmovisions que parteixen de trajectòries històriques i culturals molt diferents a les que hem viscut a la tradició europea. I això vol dir acceptar que les dinàmiques d'aprenentatge poden no seguir les pautes que ens han acompanyat des dels temps de la ilustració. Educar i ser educat en la diversitat, implicar acceptar que no hi ha un sol camí a la racionalitat. Acomodar, integrar, articular, experimentar, acordar,..., hauràn de ser maneres cada cop més presents en les dinámiques educatives. Com deia Freire, els sabers son plurals i complementaris. No és possible ordenar-los jeràrquicament. Més incerteses com a condició, no com a problema. Més incerteses acceptades com a substrat d'aprenentatge compartit, com a a espai d'experimentació i de construcció de coneixement. Caldrà aprendre de l'error. Simple i complicat. No persistir en l'error. Però incorporar-lo. Construïr des de la reconstrucció del procés que ha portat a l'error. Discutir la simplicitat de la idea binària: veritat-error, i incorporar la inseguretat en l'aprenentatge. ¿Herois o partíceps ?. Aprendre plegats al territori "L'escola sola no pot". "L'educació és cosa de tots". "Cal un poble per educar un nen". Tots hem sentit aquestes frases i tots les hem fet nostres. Costa més aplicar-les. Sabem que l'educació no és igual a ensenyament. Sabem que l'éxit educatiu d'un nen depén significativament de les capacitats formatives dels seus pares i/o familiars. Sabem que un indicador molt important del nivell educatiu d'un pais ve expressat pel nombre total d'adults que han superat l'ensenyament obligatori. Sabem que el compromis educatiu d'una comunitat és clau a l'hora d'entendre que explica que en certs llocs les coses funcionin millor que en altres. ¿Podem parlar d'una ecologia social de l'educació?. Jo entenc que si. No podem construir dinámiques de canvi educatiu d'un país basant-nos en les capacitat excepcionals d'uns herois que superen tota mena de barreres i dificultats. Activar l'entorn, generar complicitats, oferir i compartir espais, incorporar experiències socials dins els espais educatius, portar les experiències educatives als escenaris socials, barrejar i contaminar educativament,..., són suggeriments possibles en societats massa centrades en la utilitat ràpida i directa del que hom aprén. Construir experiéncies educatives amplies, contrastar i confrontar educació i pràctica social, fer sortir a professors i alumnes dels seus caus, i fer entrar en esferes educatives als que pensen que ja ho saben tot, són línies de treball. Coses a aprendre. Coses a experimentar. I em temo que això requereix molt més protagonisme local en el sistema educatiu que tenim, que pateix del vici de la centralització. Sense protagonisme del territori no hi ha ecologia social i educativa possible.

2021/05/06 12:02:39

https://les3coses.debats.cat/ca/expert/joan-subirats

mC4

Els projectes amb què treballa la Vall de l'Hidrogen de Catalunya suposen una inversió de 1.200 milions d'euros | Tots21 | Notícies de Tarragona, Reus, Tarragonés i Baix Camp Durant els darrers mesos s'han programat tallers divulgatius sobre l'hidrogen renovable, com aquest que es va fer a la darrera edició de la Setmana de la Ciència en el campus Sescelades de la URV. Foto: URV La contribució a la transició energètica, així com la participació en la reactivació econòmica, són dos dels propòsits principals de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya. Així, aquest gairebé mig centenar d'iniciatives han de suposar, per una banda, una inversió total de 1.200 milions d'euros i la creació d'uns 2.000 llocs de treballs directes i 2.300 d'indirectes, i, per altra banda, una reducció de les emissions de diòxid de carboni en 415.000 tones anuals. Entre aquests projectes n'hi ha de generació d'energia renovable; de producció, emmagatzematge, distribució i ús d'hidrogen; de mobilitat, com per exemple les flotes d'autobusos propulsats per hidrogen previstos per a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona; de recerca, desenvolupament i innovació, i, finament, de socialització i formació, com és el cas, per exemple, del màster interuniversitari en Tecnologies de l'Hidrogen, que ja s'està cursant. En l'horitzó proper hi ha la creació d'un gran clúster de producció i consum d'hidrogen renovable al pol petroquímic de Tarragona, amb una central d'electròlisi que produirà 25.000 tones d'hidrogen renovable cada any.

2022/01/17 23:23:32

http://diaridigital.tarragona21.com/els-projectes-amb-que-treballa-la-vall-de-lhidrogen-de-catalunya-suposen-una-inversio-de-1-200-milions-deuros/

mC4

Limonium vulgare - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (S'ha redirigit des de: Espígol de mar) Tribu Staticeae Gènere Limonium Espècie Limonium vulgare Presenta tiges alçades, glabres, de base llenyosa. Fulles basals amples i llargues, que formen una roseta al voltant de la tija, ondulades, d'intens color verd brillant, de punta afilada. Flors hermafrodites, petites, corol·la de 5 pètals, lliures, més llargues que el calze, de color entre el rosaci i el violaci o blau, formant inflorescències en forma d'espigues, molt ramificades a la part final. Calze tubulós de poc més de 5 mm, pilós a la base, i amb 5 dents triangulars a la vora. La flor té 5 estams soldats a la base dels pètals i un ovari unilocular amb 5 estils lliures. Fruit format per una sola càpsula amb nombroses llavors. Floreix des de l'estiu fins a principis de la tardor. Costa atlàntica d'Europa fins al sud de Suècia, regió mediterrània, península Ibèrica. Pot trobar-se en terrenys sorrencs (planta psammòfila), humits, salobres, com les maresmes (planta halòfila). No tolera els sòls rics en nitrogen. Requereix humitat i abundant llum solar. Planta que repel·leix les arnes. Les arrels en són descongestionants i depuratives. Serveix per a tractar hemorràgies. L'arrel és font de tanins.[1] Limonium vulgare va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: ...eighth edition, 1768.[2][3] Limonium: nom genèric que procedeix del grec leimon, que significa 'prat humit', fent al·lusió a l'hàbitat de moltes de les espècies del gènere.[4]

2021/06/12 11:07:07

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Esp%C3%ADgol_de_mar

mC4

Resum: Al voltant de la Depressió de Granada s'articula un nombre important de jaciments neolítics. La majoria es situen a les vessants muntanyoses, per una banda coves que han vingut relacionant-se amb contextos d'habitació, i per una altra banda, jaciments a l'aire lliure establerts en les terres fèrtils de les zones planes o properes a cursos continus d'aigua. En el present treball s'analitzen la viabilitat d'habitació dels jaciments en cova, i a més es planteja quina va ser la funció i el patró d'assentament per aquestes primeres comunitats productores. Matèria: Neolítico ; Necrópolis en cueva ; Asentamientos al aire libre ; Depresión de Granada ; Neolithic ; Necropolis cave ; Settlements outdoor ; Depression of Granada ; Neolític ; Necròpolis en cova ; Assentaments a l'aire lliure ; Depressió de Granada

2019/06/20 19:43:13

https://ddd.uab.cat/record/91593?ln=ca

mC4

Villiaumita - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure mineral de la classe dels halurs La villiaumita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'explorador francès Maxime Villiaume, per la seva tasca obtenint i col·leccionant exemplars de Guinea i Madagascar. Aquesta espècie va ser trobada per primera vegada a la seva col·lecció. Petit cristall de viliaumita, provinent de la pedrera Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Québec, Canadà Maxime Villiaume (en) Illa de Rouma, Los Archipelago, Guinea rarament cristalls cúbics, normalment granular, massiva a = 4.63 Å; Z = 4 carmí, vermell cirera fosc, taronja clar, rosa isotròpica, uniaxial (-) n = 1,327 a 1,328 de color vermell fosc a taronja i groc sota ona curta i ona llarga La villiaumita és un fluorur de sodi, és a dir, està formada per per fluor i sodi. Es pot tornar incolora si s'escalfa per sobre dels 300°C. Cristal·litza en el sistema cúbic, trobant-se normalment de manera granular o massiva, i rarament forma cristalls cúbics. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Pot ser tallada i emprada en joieria com gemma de gran bellesa.[2] És verinosa, i pot resultar fatal si s'ingereix o s'inhala, causant irritació en mucoses, ulls i aparell respiratori.[3] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la villiaumita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita. Es forma en petites cavitats en roques alcalines de sienita amb nefelina o en pegmatites de sienita, en fàcies de jaciments lacustres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, sodalita, nefelina, neptunita, lamprofilita, pectolita, serandita, eudialita, ussingita, chkalovita o diferents zeolites.

2020/03/31 20:42:36

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Villiaumita

mC4

Cinemàtica en JClic | Homeòstasi Cinemàtica en JClic A continuació teniu els enllaços a dos paquets JClic sobre cinemàtica. Un primer per treballar els conceptes generals de cinemàtica. Hi han 22 activitats per a treballar les magnituds utilitzades: temps, distància, velocitat i acceleració, desenvolupant especialment aquests dos darrers. Al final inclou unes activitats que introdueixen les gràfiques del moviment. Un segon centrat en en el tema de la cinemàtica rectilínia. Proposa exercicis com: compondre gràfiques, treballar conceptes relacionats amb el tema, relacionar gràfiques i valors… zonaClic – activitats – Cinemàtica – 1 zonaClic – activitats – Cinemàtica rectilínia Aquesta entrada va ser publicada a 2009-2010, 2n d'ESO, 4t d'ESO, Activitats, Ciències, cinemàtica, Eines, ESO, Física, General, Pràctiques i etiquetada 2009-2010, cimemàtica, ESO, Física, recursos, tasques el 23 Març 2010 per Homeòstasi.

2018/04/21 13:29:41

https://homeostasi.wordpress.com/2010/03/23/cinematica-en-jclic-2/

mC4

Inici Temes Personatges 6 preguntes amb resposta sobre l'autèntic Robinson Crusoe Daniel Defoe es va inspirar en el periple del corsari escocès Alexander Selkirk, que durant quatre anys i quatre mesos va aconseguir sobreviure a una illa deserta del Pacífic 1 Qui era Alexander Selkirk? Il·lustració d'Alexander Selkirk caçant una cabra a l'illa deserta de Más a Tierra publicada a l'obra 'The life and adventures of Alexander Selkirk, the real Robinson Crusoe: a narrative founded on facts' Wikimedia Commons L'any 1701, l'esclat de la guerra de Successió va enfrontar les principals potències europees pel control del continent. El conflicte havia obligat el rei espanyol a disminuir el nombre de tropes regulars disponibles per enviar als territoris d'ultramar, per controlar les colònies i assegurar el bon funcionament del comerç amb Amèrica i les illes del Pacífic. D'aquella feblesa, Anglaterra va voler treure'n profit: la reina Anna va començar a emetre patents de cors per estimular expedicions navals cap al Nou Continent, amb l'objectiu d'atacar les naus espanyoles i franceses i apropiar-se dels béns que carregaven. Selkirk, un jove rabiüt i violent que buscava aventura i diners al mar A l'època, Alexander Selkirk era un jove de vint-i-pocs anys, rabiüt i violent, originari de Nether Largo, un petit poble de l'est d'Escòcia. Per a molts homes de la seva generació, el mar prometia aventura i diners. Per això, l'abril del 1703, Selkirk es va enrolar com a corsari en una expedició a l'oceà Pacífic. Al capdavant d'aquella campanya naval hi havia William Dampier, un home prim, de cabell i ulls foscos, de celles espesses i addicte a l'aventura. Dampier s'havia proposat de capturar el 'Galeón de Manila', el vaixell que feia la ruta comercial entre Acapulco, a Mèxic, i Manila, a l'arxipèlag de les Filipines. Es calcula que en cada un dels viatges, el 'Galeón' carregava pedres precioses, espècies, catifes, sedes i porcellanes per valor de 14.000.000 de peces de vuit, una moneda encunyada per l'imperi espanyol i una de les divises més importants de l'època. Selkirk, el "pilar de la tripulació" El viatge el farien amb dos vaixells. D'una banda, el 'St. George', una nau amb dos conjunts de veles, cinc àncores, 22 canons i 120 tripulants; de l'altra, el 'Cinque Ports', més petita, de 130 tones i preparada per allotjar 90 homes. Potser per haver tractat amb pescadors des de petit, Alexander Selkirk sabia interpretar bé els almanacs i les taules de navegació; podia, fins i tot, mesurar la profunditat dels oceans i calcular la latitud a partir de l'observació de l'estrella polar. Per a Charles Pickering, el capità del 'Cinque Ports', Selkirk era el "pilar de la tripulació" i per això el va acceptar com a primer oficial. Com que la travessia s'esperava llarga, havien previst un bon avituallament, però quan feia cinc mesos que navegaven, les reserves van començar a escassejar i la meitat dels tripulants van morir d'escorbut per manca de vitamina C. 2 Per què es va quedar sol en l'illa deserta de Más a Tierra? Il·lustració d'Alexander Selkirk llegint la seva Bíblia a l'illa deserta de Más a Tierra Wikimedia Commons Amb la panxa buida i amb poc èxit en l'assalt de vaixells enemics, les friccions entre els membres de la tripulació del 'Cinque Ports' es van intensificar. La situació es va complicar amb la mort del capità Charles Pickering, que va deixar el 'Cinque Ports' en mans de Thomas Strading, un capità jove —només tenia 21 anys—, inexpert, temperamental, dèspota i borratxo. Després de creuar el cap d'Hornos, a la Terra del Foc, l'enemistat entre les tripulacions es va fer insalvable i els dos vaixells van emprendre rumb per separat. Selkirk es nega a continuar el viatge i el capità del vaixell el deixa sol a l'illa de Más a Tierra A mitjan 1704, el 'Cinque Ports' va fer parada a Más a Tierra —la principal illa de l'arxipèlag deshabitat de Juan Fernández— amb la intenció d'aprovisionar-se de carn i aigua fresca. A més, calia reparar el vaixell. Els danys que patia eren tan considerables que Selkirk es va negar a continuar el viatge fins que no s'hi trobés una solució. El capità Thomas Strading va interpretar aquelles paraules com un acte de rebel·lia i li va prendre la paraula: si es negava a continuar el viatge, es quedaria sol en aquella illa solitària enmig de l'oceà. I així va ser. Era l'octubre del 1704 i Alexander Selkirk s'havia de preparar per sobreviure sol en una illa deshabitada a 600 milles de la costa de Xile. Els primers dies, Selkirk no es va separar de la platja. Confiat que tot allò havia estat una broma de mal gust, no treia l'ull de l'horitzó tot esperant de veure-hi altre cop el 'Cinque Ports'. Però el vaixell no tornaria a aparèixer perquè s'havia enfonsat poc després davant de l'illa de Malpelo, avui part de Colòmbia. Només en van sobreviure 31 homes que van arribar a la costa amb dues barques. Aviat, però, van ser capturats per navegants espanyols i utilitzats com a mà d'obra en les mines d'or i de plata del Perú. Thomas Stradling —que es comptava entre els supervivents— va passar quatre anys a les presons de Lima. Aliè a totes aquestes vicissituds, però conscient que el 'Cinque Ports' no tornaria i que l'arxipèlag on es trobava quedava fora de totes les rutes comercials, va començar a explorar aquella illa salvatge. 3 Com va sobreviure? Mapa francès del 1753 de l'illa més gran de l'arxipèlag Juan Fernández (1753), on va estar Selkirk. En el moment de quedar-se sol a aquella illa deserta, totes les possessions d'Alexander Selkirk cabien en dues caixes abandonades a la sorra de la platja. Havia tingut temps de recollir algunes peces de roba (poques) i una màrfega per dormir; una pistola de butxaca amb algunes bales, un ganivet i una olla per cuinar. També s'havia quedat amb una Bíblia, un llibre de pregàries i alguns instruments de navegació. Conservava dues lliures de tabac, un flascó amb rom, melmelada i formatge per a tres menjades. Selkirk bevia dels rierols i menjava les fulles verdes, arrodonides i picants dels créixens silvestres. Caçava tortugues i llagostes i s'alimentava de les cabres petites, fosques i amb corns corbats que hi havien introduït al segle XVI el navegant Juan Fernández i els jesuïtes, en el seu intent de colonitzar l'illa. Amb aquelles condicions, Selkirk aconseguiria sobreviure durant 4 anys i 4 mesos. Durant tot aquest temps només va albirar dos vaixells a l'horitzó, però en lloc de cridar la seva atenció, va amagar-se'n: eren vaixells espanyols i, si l'haguessin trobat, l'haurien matat. Un corsari que havia lluitat amb els anglesos no hauria despertat la seva simpatia. 4 Quan va ser rescatat? "Vam arribar a l'illa principal de l'arxipèlag Juan Fernández el 31 de gener. [...] Hi vam trobar Alexander Selkirk, un escocès que havia estat abandonat en aquell indret pel capità Stradling. [...] Havia sobreviscut sol durant quatre anys i quatre mesos sense conversar amb cap criatura, perquè no tenia més companyia que la de les cabres salvatges", es pot llegir en els dietaris del capità Woodes Rogers, sobre el moment en el qual Selkirk va ser rescatat. Va ser el 31 de gener del 1709. Selkirk —que estava cuinant a la seva cabana rudimentària— va escanejar l'horitzó i hi va veure un gran vaixell amb les veles blanques. Va encendre un gran foc per cridar l'atenció de la nau. Al cap de poques hores, vuit homes dalt d'una petita embarcació es van apropar a la platja. El van apuntar amb les armes i li van començar a fer qüestions: Qui era? Estava sol? Què hi feia, en aquella illa deshabitada? Com es deia? On era el seu vaixell? En veure que es tractava d'un home inofensiu el van invitar al 'Duke', el vaixell del capità Woodes Rogers. Van abandonar l'illa el 14 de febrer del 1709. Selkirk embarcant-se al 'Duke' després de ser rescatat, il·lustració de la novel·la 'Desperate Journeys, Abandoned Souls: True Stories of Castaways and Other Survivors' 5 Què va ser de la seva vida després del rescat? Gravat d'una edició primerenca de Robinson Crusoe El 'Duke' va viatjar cap al nord, vorejant la costa del Perú, resseguint naus mercants fins arribar al port de Guayaquil. Un cop a Acapulco, l'expedició de Woodes Rogers va capturar el 'Nuestra Señora de la Encarnación y el Desencanto', un dels vaixells espanyols que feia la ruta Manila-Acapulco per embarcar els tresors provinents de les Filipines a la Flota d'Índies, l'encarregada de fer arribar el carregament als ports de Sevilla i Cadis. Així, sense haver-s'ho proposat, Alexander Selkirk va ser testimoni directe d'un dels assalts més èpics de l'època, aquella emboscada que somiava des del moment que havia deixat la seva terra per embarcar-se amb el 'Cinque Ports'. L'octubre del 1711, finalment, el 'Duke' va tirar l'àncora al Tàmesi de Londres i Alexander Selkirk va trepitjar la Gran Bretanya després de vuit anys d'haver-ne salpat. Al mateix temps, Woodes Rogers es va convertir en una mena d'heroi nacional gràcies a la captura del vaixell 'Nuestra Señora de la Encarnación y el Desencanto', malgrat els maldecaps que li va comportar la gestió del botí. El novembre del 1720, Alexander Selkirk es va embarcar en un vaixell de guerra britànic rumb a Guinea. Pocs mesos més tard va caure malalt, segurament per culpa d'una febre groga que li va provocar febre, fred, mal de cap, dolors muscular, vòmits i diarrea. El 13 de desembre va morir. Tenia 41 anys. 6 Què en va fer Daniel Defoe de la seva història? Muntatge amb dues edicions de 'Les aventures de Robinson Crusoe': la de l'esquerra és la primera de totes (1719), i, la de la dreta, del 1864 Wikimedia Commons El viatger Woodes Rogers va agafar més volada un cop publicats els dietaris del seu periple, en el llibre 'A cruising voyage round the world', en bona mesura per la fascinació que va despertar entre els lectors la narració del rescat d'Alexander Selkirk. La història va arribar a les mans de Daniel Defoe, que s'hi va inspirar per escriure la novel·la 'Robinson Crusoe'. El llibre es va publicar per primer cop el 25 d'abril del 1719.

2022/06/28 13:15:31

https://www.sapiens.cat/temes/personatges/autentic-robinson-crusoe_202736_102.html

mC4

Descobreixen com detectar la miocarditis, un efecte advers de Pfizer, amb una sola gota de sang Un grup d'investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia a San Diego ha descobert que la metformina, que s'usa per tractar la diabetis tipus 2, és útil per prevenir la inflamació dels pulmons a causa del Covid-19. Així ho han conclòs després de fer un estudi amb ratolins, en què s'han adonat que la metformina té propietats antiinflamatòries. A més, també es útil per reduir la producció de glucosa, per baixar els nivells de sucre en la sang i per millorar la resposta de l'organisme davant la insulina. Fa mesos que els experts s'havien adonat que les persones obeses o diabètiques que prenen metformina de forma habitual i s'infecten de Covid-19, tenen menys risc d'una malaltia greu o de morir a causa del virus. No obstant això, no van trobar l'explicació a això. "Els estudis clínics estaven plens de factors de confusió que dificultaven l'obtenció de conclusions. Hi havia cert escepticisme en els seus resultats. I com que la metformina és un fàrmac sense patent i de baix cost, hi ha poc impuls per realitzar assajos a gran escala, que són bastant cars ", explica el doctor Michael Karin, autor d'l'estudi publicat a la revista 'Immunity'. No obstant això, aquests investigadors van realitzar un estudi amb ratolins amb la síndrome de dificultat respiratòria aguda, que és potencialment mortal perquè dificulta que els òrgans rebin oxigen. Per això, aquesta és una de les principals causes de mort dels pacients amb Covid-19. Va ser així com van descobrir que, a l'administrar metformina a aquests ratolins abans o després a l'exposició al bacteri causant d'aquesta síndrome, disminuïen la seva aparició o l'aparició dels seus símptomes. A més, també va provocar una reducció de la mortalitat.

2021/07/30 07:14:15

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/2956060/descobreixen-frmac-per-diabetis-actua-contra-inflamacio-pulmonar-per-covid?ref=articleslider

mC4

Quina és la RFM del vostre bloc? | Martech Zone A la feina faré un seminari web aquesta setmana. Tot i això, el tema m'ha vingut al cap molt abans de treballar per a Compendium Blogware. Els primers dies de la meva carrera de màrqueting de bases de dades, vaig ajudar a desenvolupar i dissenyar programari que ajudés els professionals del màrqueting a indexar la seva base de clients. L'equació no canvia mai, ja fa força temps que es tracta recència, freqüència i valor monetari. Depenent de l'historial de compres d'un client, podeu influir en el seu comportament utilitzant aquests segments per comercialitzar-los de manera efectiva. Recència, freqüència i valor monetari: Clients recents són més aptes per fer visites o compres addicionals, de manera que són un gran potencial. Podeu notar-ho com a consumidor, després d'haver comprat a una empresa, obteniu una gran quantitat de comunicacions de màrqueting i catàlegs, i després deixeu. De vegades fins i tot reben un cupó o descompte. Tot és maximitzar els ingressos de la conversió inicial. Clients freqüents són la crema del cultiu i el vostre objectiu perfecte per obtenir oportunitats de venda. L'objectiu dels clients freqüents sol ser fer créixer el valor de cada venda. Això pot fer créixer significativament el vostre resultat final. Clients valuosos es basa en la quantitat de diners que gasten els vostres clients periòdicament (el període depèn de la vostra empresa i de la vostra indústria). Value us proporciona una comprensió de qui és el client "mitjà", a qui es pot vendre per augmentar la seva mitjana ... i a qui es pot recompensar per ser un client per sobre de la mitjana. Si no utilitzeu aquest enfocament per segmentar els vostres clients, heu de ser-ho. Els motors de cerca són molt similars pel que fa a la segmentació ... eh ... classifiquen el vostre lloc web o bloc. La freqüència del vostre contingut, la freqüència del vostre contingut i el valor del vostre contingut són les claus d'un motor de cerca. Contingut recent - A Google li encanten els continguts recents. No conec els secrets de l'algoritme de Google, però no és d'estranyar que les meves publicacions antigues del bloc semblin desaparèixer i que les noves publicacions augmentin al rànquing, fins i tot quan el contingut és increïblement similar. Contingut freqüent - Google indexa i analitza el vostre lloc quan publiqueu. El Google els robots comproveu el vostre lloc sovint i, fins i tot, augmenteu la freqüència amb què s'indexa el vostre lloc en funció de la freqüència de canvis al vostre lloc. Escriure amb freqüència ajuda a educar els robots sobre la freqüència amb què tornar (els llocs actius amb un munt de contingut generat per usuaris s'indexen més sovint i, irònicament, es classifiquen bé). El contingut freqüent també formula una pila de contingut perquè Google comenci a entendre de què tracta el vostre lloc. Si avui escric un missatge fantàstic sobre la recessió, un lloc econòmic amb la mateixa classificació i rellevància apareixerà molt més alt del que faré al rànquing. No és cap sorpresa, oi? Valor del contingut - Google mesura la rellevància del vostre contingut a la pàgina amb les paraules clau que mencioneu i, a continuació, el valida fora de la pàgina mitjançant les paraules clau que s'utilitzen per fer referència al vostre lloc o bloc. Escriure més contingut naturalment proporciona un bon lloc per enllaçar cap enrere, de manera que els llocs amb molt de contingut acostumen a tenir molts enllaços d'entrada excel·lents i; com a resultat, classifiqueu-vos bé. Mentre esteu atenent el vostre lloc o bloc aquesta setmana, us pregunteu com podeu afectar el trànsit de cerca ... penseu en vosaltres mateixos com a clients de Google. Milloreu el valor del vostre lloc o dels vostres blocs a Google concentrant-vos en el vostre RFM. Escriviu ara, escriviu amb freqüència i escriviu contingut fantàstic. etiquetes: Serveis web d'Amazoninforme de referència de màrqueting B2BParàmetres de màrqueting B2Bresultats empresarialsgwtparàmetres de màrquetingprogrames de recompensasalesforce.comcerca mojoBotó lliscant Ignora, mesura i enfoca Feu un seguiment de diversos autors amb Google Analytics Sempre em sorprèn quan publico entrades de bloc entre les 6 i les 7 de la matinada i, a mig dia, es troben a la primera pàgina dels resultats de cerca de Google per a paraules clau al títol de l'entrada de bloc. Els vostres comentaris aquí són correctes sobre els diners. hola, Doug ... Acabo de saber-ho a la meva classe d'e-business el dilluns i és una manera interessant de mirar el teu bloc. Sé que escriuré aquesta nit i veuré com funciona. Gràcies Duane! Gràcies per ser un lector tan fantàstic: fa temps que seguiu el meu bloc i ho agraeixo molt. Feu-me saber si puc fer alguna cosa per vosaltres en el futur.

2021/09/28 05:10:29

https://ca.martech.zone/recency-frequency-monetary-value/

mC4

EMBARÀS. Fisioteràpia per empoderar-te en l'embaràs - Mar Puig ENHORABONA! si estàs llegint això …possiblement…estàs embarassada! Quina emoció! com serà la primera cita amb el teu nadó? com serà la seva carona? els seus ulls, el seu nas, els seus cabells…les primeres carícies… i els primers petons? Estàs a punt de viure una experiència meravellosa: durant aquest viatge estaré al teu costat per donar-te el recolzament que necessites. Des de la fisioteràpia, et volem acompanyar i empoderar perquè gaudeixis d'un embaràs actiu, amb uns hàbits de vida saludables i donguis el millor de tu per l'inici de la vida del teu fill. Per això he creat un programa de set sessions especial per tu. Primer de tot, farem una sessió de valoració a partir de la setmana 18/20 de gestació, quan el teu ginecòleg, ginecòloga o llevadora et donguin permís. En aquesta sessió recolliré totes les teves dades mèdiques i valoraré la teva postura, la teva respiració, la teva pelvis, el teu abdomen i el teu sòl pelvià, amb l'objectiu de prevenir o tractar totes aquelles molèsties derivades de l'embaràs (dolor lumbar, ciàtic, pèlvic… ). Si tot va bé, i no tens cap disfunció, ens veurem de nou a partir de la setmana 24/26 fins la 38/40. En aquestes sessions, t'ensenyaré a mantenir el teu abdomen actiu perquè adoptis una bona postura durant l'embaràs, alleugis la pressió al sòl pelvià, minimitzis les molèsties lumbars i l'excés de tensió a la línia alba. Connectatràs amb la teva pelvis i el teu sòl pelvià. T'ensenyaré a fer exercicis abdominals adaptats a l'embaràs i treball progressiu de força per tonificar-te i estar en forma. Sabies que les principals guies mèdiques recomanen realitzar activitat física durant l'embaràs? Si feies esport abans de l'embaràs l'adaptarem a les teves necessitats actuals. Sinó, et donaré pautes per començar a fer activitat física de manera segura. Aprendràs a fer-te el massatge perineal, exercicis per afavorir la mobilitat pèlvica i la posició del teu nadó, massatges i estiraments per fer durant el procés de dilatació i assajarem postures, moviments, vocalitzacions i afirmacions positives per facilitar el naixement del teu nadó. Pots venir acompanyada de la persona amb qui comparteixes aquesta experiència sempre que vulguis, per compartir inquietuds, connectar amb el teu nadó i ensenyar-li com pot ajudar-te el dia del naixement. Les darreres setmanes resoldrem tots els teus dubtes i parlarem del post-part. Dedicarem una sessió de fisiosexologia en parella per explicar-te tots els canvis que es produeixen al teu cos i a la teva ment durant el postpart sense oblidar-nos del sexe, un assumpte del qual se'n parla ben poc. Et donaré una guia amb tots els recursos que necessites pel cuidar-te durant la quarantena, ja que en aquesta etapa no ens veurem: és moment de descansar i començar a conèixer al teu fill. Quan hagis passat la quarentena i el teu ginecòleg, ginecòloga o llevadora t'hagin vist, ens tornarem a veure per acompanyar-te en l'etapa post-part. INSCRIU-ME AL PROGRAMA PRENATAL L'embaràs m'està passant volant i ja estic a la setmana 34, encara puc fer alguna sessió per preparar-me? I tant! estigues tranquil·la, si ens organitzem, tenim temps per començar a preparar-te igualment. El meu ginecòleg/ginecòloga m'ha dit que em faran una cesària, puc venir igualment? I tant! El meu objectiu és que et trobis bé durant l 'embaràs i el tractament és individualitzat i específic en cas de cesària. Hi ha alguna contraindicació per fer les sessions? SÍ, per això és important fer una primera sessió de valoració, per conèixer bé la teva història mèdica. Et recomano que en aquesta visita portis el teu quadern de seguiment de l'embàs (aquell de color lila). Si tens un embaràs d'alt risc o amb risc d'abort probablement no et podré ajudar, però estaré encantada de donar-te la informació necessària per a la teva recuperació en el post-part. Alguna cosa que fem durant les sessions em pot fer mal o pot fer mal al meu nadó? NO, utilitzem tècniques dolces, respectant sempre la matriu i el teu nadó. Per fer l'exploració del sòl pelvià sempre et demanaré el teu consentiment, per tant, si alguna cosa no et ve de gust o no t'hi sents còmode, no la farem.

2022/05/21 08:35:48

https://www.marpuig.com/embaras/

mC4

Wikiloc | Ruta Castellbell i El Vilar - turó de l'Escletxa Castellbell i El Vilar - turó de l'Escletxa Turó de l'Escletxa des del cementiri de Castellbell i el Vilar (100 cims) (senderisme) El Turó de l'Escletxa és una muntanya de 447 metres que es troba al municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 282114001). Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Fins estació de Castellbell i el Vilar tot i que es pot evitar una part del recorregut per carretera si es deixa el vehicle al costat del Cementiri de Castellbell i el Vilar, precisament aquest track s'inicia a aquest punt des d'on surt una pista que seguirem travessant la via del tren per un antic pont, seguirem a l'esquerra per travessar per sota de l'Autopista per un túnel. Una mica més endavant seguim a l'esquerra per una pista de terra que passa per sobre dun antic camp de tir. La seguim i comencem a fer llaçades, sempre pujant, i ja veiem al davant de la nostra posició, allunyades, les ruïnes d'un antic mas i de l'ermita de la Mare de Déu de Montserrat. Arribem al vèrtex geodèsic des on gaudim de unes fantàstiques vistes de la muntanya de Montserrat. Continuem pel corriol descendent, i passem pel collet dels Capellans. Baixarem per la carena de les Serres i passarem sota els fils d'una petita línia elèctrica i més endavant baixarem a un coll en el que trobarem un torre elèctrica de més estructura. Seguim recte per anar a voltar un petit turó, ara per pista molt vella i abandonada i sortim a una petita clariana. Ull perquè aquí, km. 7,3, ens vam equivocar i després d'uns metres vam haver de girar cua i tornar enrere. Aquí girem fort a la dreta, una fita feta amb pedres apilades indiquen el camí correcte fins arribar al pla i on hi ha la cruilla per la que vam començar la pujada. És recomanable que aquesta ruta la feu a la tardor o a l'hivern ja que el camí és a cel obert pràcticament en tot el seu recorregut. Tampoc trobareu aigua, així que caldrà que en porteu. Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Castellbell i El Vilar - turó de l'Escletxa https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castellbell-i-el-vilar-turo-de-lescletxa-22622951 Salutacions, Wikiloc - Rutes del Món

2019/10/16 07:08:43

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castellbell-i-el-vilar-turo-de-lescletxa-22622951

mC4

Col·laboradors | espaik.com Pàgina d'inici » Col·laboradors MANELA CORTÉS- PROFESSORA DE IOGA Des de petita vaig sentir que la vida era més que el que els meus ulls veien i les meves mans tocaven, encara no sabia que era, però la sensació hi era, una sensació a la que encara no li podia donar forma i que vaig començar a descobrir amb la pràctica del Ioga.El Ioga em va portar a sentir-me i a descobrir que en el meu interior hi havia una part que necessitava sortir, una necessitat d'oferir-me. Vaig estudiar Tècnic Auxiliar d'Infermeria en un anhel d'ajudar als altres. Vaig treballar durant anys en la branca sanitària. La meva cerca continuava i això em va portar a Shunia Barcelona, Centre formador de professors de Kundalini Ioga per l'AEKI. Va ser a partir d'aquest moment i en els anys posteriors com a professora de Ioga que he anat completant aquella sensació a la qual no li podia donar forma quan era una nena, i que s'ha traduït en la connexió amb mi mateixa, amb els altres i amb el reconeixement de la part infinita que som tots. Hola soy Kike y me encanta dar clases de Zumba. La razón es simple: ¡Cada clase es una fiesta llena de energía y de diversión ! Ven a verme y únete a mi clases que no te arrepentirás.no es necesario saber bailar ,siempre deja mover tu cuerpo y sigue mi ritmo . Es fácil y te garantizo que disfrutaras de mi clase . ¡Espero con impaciencia encontrarle! Em dic Esther Clos, tinc 43 anys, desde petita m'ha atret molt tot lo referent a les energies i l'esoterisme. La meva curiositat em va portar a començar per la lectura de mans i desprès el tarot. A partir d'aquí vaig començar a "provar" amb l'energia que transmetien les meves mans, i quina era la sorpresa quan veia que podia aliviar el dolor de la gent. Després d'uns anys "desconnectada" per aquelles coses de la vida, es va creuar al meu camí una persona de la qual vaig aprendre molt, amb ella em vaig submergir al món de la Kàbala i la metafísica i vaig descubrir que aquesta és la manera que vull viure, estimar de manera incondicional i donar tot l'amor pur que surti del meu cor. Ara tinc l'oportunitat de col·laborar amb Espai K i això em gratifica enormement. Espero de tot cor que vingueu i en sortiu plens de pau, amor i gratitud. Dut a terme pel Manel, un personatge autodidacte, acadèmic, encuriosit pel pensament d'aquí, però també pel tarannà de la Xina imperial i la Xina actual, un viatger de motxilla que ha donat la volta al món dues vegades. Equinocci parteix més de la pràctica viscuda que de la teoria estudiada. Equinocci ens ofereix diverses tècniques per a l'autoconeixement, tant a través dels gossos com de les persones. Les activitats que du a terme a casa nostra són les activitats que ofereix als seus clients en la consulta: l'art de l'escriptura; el poder del pensament; la simbologia del Tarot com a pont entre el món i l'interior de cadascú; la pràctica de la radiestèssia per anar a trobar emocions profundes en els animals i les persones; el tractament amb les Flors de Bach com a impulsores d'obertura a tot allò que ha romàs tancat a dins d'un mateix. ENCARNI Nutrició – Ets el que menges El meu nom és Encarni i a l'octubre de 2012 em van diagnosticar un càncer de mama, al principi va ser un procés d'assmilació i acceptació de l'enfermetat, amb el temps vaig apendre que va ser una oportunitat per cambiar la meva vida i la forma de veure les coses. Encara estic en aquest aprenentatge que m'agradaría compartir amb tots i per descomptat el que he après, a vegades a marxes forçades, en aquest camí amb l'ajuda de moltes persones que em van donar les eines i el coneixement necessari per començar una nova vida. Vaig apendre que una enfermetat greu com el cáncer no es una cosa que apareix per art de màgia, sense donar-nos compte l'anem alimentant amb el nostre mal concepte d'una alimentació sana, l'alt nivell d'estrés i la contaminació ambiental a la que estem exposats, afegint les cantitats de pesticides que ingerim al llarg del dia; tot això es converteix en un còctel ideal per tal que el nostre sistema immunològic quedi danyat i no compleixi amb el seu repte de protegir-nos. Gràcies a tot el que vaig apendre en el procés d'aquesta enfermetat em va ajudar a sobreportar millor tot el tractament i el més important, saber el que la va poder desencadenar i l'objectiu d'aquesta nova pàgina és informar-vos per tal que pogueu compendre millor perquè cada dia tenim més enfermetats. Intentem donar-vos alguna informació que pugui ser valiosa pel vostre dia a dia, simplement perque pogueu agafar allò que considereu que us pugui fer un bé. "Sin la alimentación adecuada la medicina no es efectiva Con la alimentación adecuada la medicina es innecesria" Proverbio Ayurvédica JESÚS MARTÍNEZ GIRÓ En Jesús és terapèuta natural i col·labora amb nosaltres a l'apartat de nutrició esportiva i fitoteràpia. Realitza Massatge Esportiu, Quiromassatge, Shiatsu, Reflexología Podal i Reiki. Tenim la oportunitat a Espai K de comptar amb la col·laboració de'n Jesús, tots tenim mestres espirituals que enes acompanyen, però també hi ha mestres propers que ens ensenyen el camí i ens fan més lleuger el viatge. En Jesús n'és un d'ells i li agraïm que estigui amb nosaltres i amb tots vosaltres (Cris)

2017/09/24 03:21:20

http://www.espaik.com/colaborador/

mC4

EL MINISTRE CONSERVADOR QUE VA DECLARAR QUE LA IMPORTACIÓ DE FORMATGE ERA UNA 'DESGRÀCIA' IMPORTA EL 44% DELS ALIMENTS DEL DEPARTAMENT - NOTÍCIES DEL REGNE UNIT El ministre conservador que va declarar que la importació de formatge era una 'desgràcia' importa el 44% dels aliments del departament Liz Truss, que va declarar DESGRÀCIA la Gran Bretanya que importava dos terços del seu formatge en un discurs infame a la conferència conservadora, importa gairebé la meitat dels aliments del seu departament. El Departament de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals ha admès que avui només la meitat dels aliments que se serveixen al menjador provenen de productors britànics. La senyora Truss va guanyar la fama després d'un estrambòtic discurs conservador durant el qual va aparèixer furiós pel formatge importat i absolutament encantada d'obrir nous mercats de porc a la Xina. handmaid's tale, temporada 3, regne Unit El ministre de Defra, George Eustice, va fer l'admissió ahir en resposta a una descarada pregunta escrita del diputat laborista Nick Smith. Va dir que el departament subcontracta el menjador del departament a un contractista privat. La seva resposta diu: 'La quantitat d'aliments procedents de productors britànics per a Nobel House va ser del 56% (gener-març 2016). Aquesta xifra inclou els productes no indígenes; incloent begudes com te i cafè. 'Marca, en general, una millora del 4% respecte al trimestre anterior. A més, tota la carn, la llet i el iogurt que es serveixen a Nobel House es produeixen al Regne Unit '. implant de culada de kim kardashian La resposta del ministre no va revelar quina proporció de formatge servit a la cantina és d'origen britànic.

2022/07/03 05:45:34

https://ca.jf-samoracorreia.pt/tory-minister-who-declared-import-cheese-adisgraceimports-44-departments-food

mC4

L'art de canviar la societat | ALMA — dimecres, 10 jul. 2019 Art for Change "la Caixa" premia projectes on el que és artístic i social es donen la mà per donar peu a experiències enriquidores a tots els nivells. L'Exchange Forum, on es presentaven els projectes seleccionats en la convocatòria del 2018 i es reunien artistes, creadors, gestors culturals i educadors socials per parlar sobre art i canvi social, es va convertir en un bullidor d'idees formidable. Des de l'inici, s'hi respirava una excitació especial. Les ganes de conèixer els projectes dels altres, de presentar els propis i, sobretot, de crear-ne de nous entre tots gairebé es podien palpar en l'ambient de CaixaForum Barcelona. Va ser difícil no emocionar-se durant la conferència inaugural de François Matarasso. Aquest pioner de l'art comunitari, especialment a la Gran Bretanya, va donar el tret de sortida a la trobada repassant una carrera que és com un resum de tot el que pot aportar l'art comunitari en termes socials, humans i artístics. Entre els projectes de què ens va parlar hi havia la performance que va fer per commemorar el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial: desenes de voluntaris es van vestir de soldats de l'època i van deambular durant dotze hores per una estació de trens, cantant una cançó que entonaven els soldats britànics durant el conflicte i lliurant a qui se'ls acostava una targeta amb les dades d'un soldat que va morir durant la batalla. Un altre dels projectes que va presentar va ser el llibre col·lectiu I Remember: Leicester, en el qual va recollir els escrits d'un grup de persones grans al voltant de la seva memòria personal. En tots aquests projectes vam veure l'essència autèntica i tot el valor de l'art comunitari: la capacitat per emocionar els altres i, al mateix temps, tot el seu poder alliberador i expressiu. El dia següent, sota la batuta entusiasmada de Joan Roma, va començar la presentació dels projectes premiats. Tot i la immensa varietat de plantejaments i objectius, els 18 projectes transmetien la mateixa il·lusió i confiança en el poder emancipador de l'art comunitari. LOVE, per exemple, és una obra de teatre protagonitzada per persones amb diversitat funcional que neix de les respostes que van donar a la pregunta: "Què és l'amor?". A partir d'aquest plantejament, van aflorar qüestions d'amor, desamor, sexe i comunicació en una obra de la qual els autors surten "amb uns centímetres més". Ens ho explica Claudia Cedó, psicòloga i dramaturga que ja porta 13 anys al capdavant d'Escenaris Especials treballant amb aquest col·lectiu a través del teatre. "L'important és que s'enduguin les eines del teatre a la vida diària i guanyin en autoestima, en coneixement de si mateixos i en capacitat per expressar-se. Crec que aquesta funció és tota una sortida de l'armari per a les persones amb diversitat funcional". La iniciativa Músicas memorables també va sorgir d'unes preguntes: "Quines cançons recordem?", "Quines músiques ens representen?". La idea inicial del projecte, que coordina l'agrupació Hablar En Arte, era rescatar "les cançons que ens uneixen en la diversitat", va explicar Flavia Introzzi. Tot va començar amb unes trobades amb col·lectius que tenien un dèficit de representació en els mitjans hegemònics (persones grans, feministes, activistes socials, LGTBI…) i va culminar en uns laboratoris de creació sonora a partir del material que havien recollit els diferents grups. Segons Flavia Introzzi, "el més interessant va ser compartir aquests processos de creació entre tots". L'expressió artística és una eina incomparable per bastir ponts entre cultures, així que l'artista xinesa establerta a Madrid Xirou Xiao va decidir organitzar tallers de dansa i performance a la capital espanyola per enderrocar els murs que a vegades separen la comunitat d'origen xinès dels autòctons. Poc després va arribar Aquario BCN, que Xirou, amb la seva sòcia Elena Nieto, va portar a la ciutat comtal amb la complicitat de l'il·lustrador català Miguel Gallardo i el suport d'Art for Change "la Caixa". Després de presentar els projectes seleccionats, Joan Roma va encoratjar els participants a proposar temes en relació amb l'art comunitari. A partir d'aquí es van organitzar diàlegs en què es van poder intercanviar idees, dubtes i nous camins en la creació. L'art comunitari, per definició imprevisible, obre portes que ni tan sols sabíem que existien. Esperem no trigar a veure com les comunitats s'apropien de les noves idees que van sorgir en aquesta jornada per al progrés personal i el de la societat en general.

2020/07/15 10:37:40

https://miradesambanima.org/noticias/art-canviar-societat/

mC4

Inscriu-te a les activitats d'hivern de La Fàbrica del Sol! | Notícies de Medi Ambient | MediAmbient | Ajuntament de Barcelona La Fàbrica del Sol és un equipament municipal d'educació ambiental que integra una sèrie de serveis dirigits a la ciutadania en matèria d'energies renovables, medi ambient urbà i sostenibilitat. Situat en l'antic edifici modernista de la Catalana de Gas, el centre s'ha rehabilitat emprant materials de bioconstrucció i criteris d'ecodisseny i es presenta ara com un organisme viu, perfectament integrat a l'entorn. A l'equipament hi trobareu una exposició permanent que mostra la rehabilitació de l'edifici amb documents d'autoguiatge per a tots els públics, un servei d'informació i consultes sobre temes ambientals i de sostenibilitat, activitats ambientals per a grups, un programa d'activitats per a adults i famílies, exposicions temporals i un servei de préstec d'espai i de materials. Pel que fa a les activitats d'aquest hivern, La Fàbrica del Sol les ha dedicat a la qualitat ambiental i a l'energia, amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament d'un entorn més saludable per a les persones, a la lluita contra el canvi climàtic i a la reducció de la dependència dels combustibles fòssils. Les clavegueres de Barcelona Dissabte 25 de gener, de 9 a 10 h o de 10.15 a 11.15 h Dissabte 1 de març, de 9 a 10 h o de 10.15 a 11.15 h S'han trobat restes arqueològiques de conductes en civilitzacions com Egipte, Grècia, Pèrsia, Cartago i a la ciutat de Jerusalem. Però tot i això, no va ser fins a l'època dels romans que es van desenvolupar realment les xarxes de clavegueram. A Barcelona en tenim una bona prova en les restes trobades l'any 1928 al carrer de la Palma de Sant Just. De totes maneres, les primeres referències escrites sobre el clavegueram arriben de testimonis de la Baixa Edat Mitjana. Diversos historiadors afirmen que el 1364 es va construir un gran col·lector cobert, d'unes dimensions que permetien recórrer-lo a cavall, i que anava des de l'antiga porta d'Isabel II fins a les Drassanes. Però no va ser fins al 1886 quan Pere García Faria va elaborar un pla de reforma del subsòl que porta el seu nom i que va marcar un abans i un després en la història del clavegueram de Barcelona i, per tant, en la qualitat de vida dels seus habitants, ja que es va reduir la incidència de moltes malalties que es transmeten a través de les aigües residuals. En aquesta visita, us proposem baixar a la Barcelona subterrània per veure l'interior de les clavegueres. Volem mostrar-vos l'estructura de la xarxa i reflexionar sobre la gestió de l'aigua a la ciutat. Visita a un tram del clavegueram de Barcelona per conèixer l'estructura de la xarxa i el seu funcionament. Amb el suport de la Direcció de Serveis del Cicle de l'Aigua. Inscriu-te a la visita de dissabte 25 de gener a les 9h o a la de les 10.15h! Inscriu-te a la visita de dissabte 1 de març a les 9h o a la de les 10.15h! Els batecs del barri Gòtic Dijous 30 de gener, de 18 a 19.30 h Vols conèixer els sons que fan bategar un dels barris més emblemàtics de Barcelona? Atura't a escoltar-los i a descobrir què ens expliquen. El paisatge es relaciona sovint amb el sentit de la vista, però l'oïda, l'olfacte, el gust o el tacte poden arribar a ser tant o més determinants que el mateix sentit de la vista a l'hora de percebre i viure un determinat paisatge. El so d'un lloc configura la seva identitat i és una dimensió essencial del seu paisatge. Un bosc, un mercat o una festa tenen sons característics que els defineixen i diferencien d'altres entorns similars. Es pot dir que un paisatge sonor és l'entorn acústic d'un paisatge determinat en un moment determinat. De la mateixa manera que el paisatge està en constant evolució, els paisatges sonors també varien al llarg del temps, i a vegades són el reflex d'un instant irrepetible. El paisatge sonor dels nostres barris forma part del patrimoni immaterial que tenim i cal estudiar-lo i preservar-lo pel seu gran interès social. En aquesta ruta redescobrirem els sons existents a la ciutat, els escoltarem amb cura i esbrinarem qui en són els compositors i quines realitats ens mostren. Ruta pel paisatge sonor del barri Gòtic de Barcelona. A càrrec de Francesc Daumal, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Mou-te amb salut Dimecres 5 de febrer, de 18.30 a 20 h Si fem ús del transport públic i de la bicicleta per la ciutat estem practicant una mobilitat sostenible, però quins beneficis té per a la nostra salut? Ens pot allargar la vida? Des del Centre de Recerca en Epidemologia Ambiental (CREAL) se'ns presentaran diferents estudis que mostren que la reducció de l'ús del cotxe i l'augment del transport públic i la bicicleta en àrees metropolitanes, com la de Barcelona, beneficia la salut de la població i, a més, redueix l'emissió de gasos amb efecte hivernacle. S'ha estimat que si es produís una reducció d'entre un 20% i un 40% dels viatges amb cotxe per dins de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'evitarien pels volts d'unes 160 o 170 morts anuals, depenent de si es fa servir el transport públic o la bicicleta. A més, es deixarien d'emetre a l'atmosfera unes 200.000 tones d'emissions de CO2 cada any. També s'ha comprovat que els beneficis per a la salut de l'ús de la bicicleta a la ciutat són majors que els riscos que es poden derivar de la contaminació de l'aire o dels accidents de trànsit durant aquest ús. Aquests beneficis s'han quantificat i confirmen que, gràcies a l'ús habitual del Bicing, el nombre de morts anuals ha disminuït un 24% a Barcelona, i a més s'han reduït les emissions de CO2 més de 9.000 tones durant el mateix període de temps. Xerrada sobre els beneficis per a la salut del transport públic i el ciclisme urbà. A càrrec de David Rojas, del CREAL. Il·luminació eficient: estalvi energètic i salut Dijous 6 de febrer, de 18.30 a 20 h Les bombetes de baix consum o els LED estalvien energia. Però duen algun tòxic? Si marxem però tornem de seguida cal que les apaguem? Duren tant com diuen? I, sobre la salut, tenen algun impacte? Es consideren elements d'il·luminació eficient les làmpades que cobreixen les necessitats de llum amb poc cost energètic i, per tant, econòmic. Les làmpades, igual que els electrodomèstics, duen un etiquetatge energètic que informa de les seves característiques. L'escala va de la lletra A, que indica els electrodomèstics amb un grau més alt d'eficiència, fins a la G, els que consumeix fins a tres vegades més electricitat que els de classe A. Els LED són un 60% més eficients que la il·luminació de baix consum i un 90% més que les il·luminacions incandescents tot mantenint la mateixa lluminositat. A més tenen una durabilitat de 6 a 20 vegades superior a la il·luminació tradicional. No obstant això, hi ha moltes comercialitzadores de LED, però no totes poden oferir garanties d'estalvi. D'altra banda, a casa podem fer actuacions per aconseguir la il·luminació òptima que necessitem en cada moment i cada zona, com per exemple instal·lant reguladors o interruptors per a cada habitació. Aquest taller, de dues hores de durada, vol apropar l'anomenada "arquitectura de la llum" als ciutadans i les ciutadanes perquè puguin tenir uns criteris vàlids per a la selecció de la il·luminació per a la seva llar. Taller sobre la il·luminació eficient de la llar. A càrrec d'Aniol Esquerra, d'Ecoserveis. L'aire que es respira a Barcelona Dijous 13 de febrer, de 10 a 12 h Com s'avalua la qualitat de l'aire? Com afecten els contaminants la nostra salut i el medi? Quines accions es prenen per reduir els nivells de contaminants? La presència de contaminants a l'aire pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida. Segons un estudi elaborat pel Departament de Medi Ambient l'any 2007, la contaminació causa unes 3.500 morts evitables cada any només a l'àrea de Barcelona. El diòxid de nitrogen (NO2), un gas tòxic que irrita el sistema respiratori, i les partícules en suspensió poden arribar a produir asma, càncer de pulmó i problemes cardiovasculars. Segons el mateix estudi, els valors marcats per la normativa europea es van ultrapassant sistemàticament. Fins i tot les dades indiquen que els valors d'NO2 i de partícules en suspensió tripliquen els valors recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. Visitarem una cabina de control atmosfèric i aprendrem les tècniques per a mesurar aquesta contaminació i les afeccions que provoca sobre la nostra salut i sobre l'entorn. Xerrada i visita a una cabina de control atmosfèric de la XVPCA. A càrrec de Marc Rico, tècnic de la Unitat de Qualitat i Intervenció Ambiental de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Amb el suport del Centre Cívic Urgell. Ciutadania cap a la sobirania energètica Dijous 20 de febrer, de 18.30 a 20 h Què podem fer com a individus per reduir el consum de combustibles fòssils i frenar el canvi climàtic? El model energètic en què vivim se sosté sobre l'extracció i combustió de recursos fòssils que, fins ara, permetien l'obtenció d'energia barata i abundant, tot i que generava forts impactes socials i ambientals. La fi del petroli barat, la mercantilització de l'energia i la crisi econòmica han propiciat que almenys un 13% de la població catalana visqui en situació de pobresa energètica. Per posar sobre la taula un model social que contribueixi a superar la situació actual, diferents iniciatives de la societat civil aposten per donar eines a la ciutadania perquè prengui decisions pel que fa a la gestió energètica. En aquesta xerrada en descobrirem algunes, que van des de la decisió col·lectiva sobre com generem l'energia fins a l'aposta per la descentralització i la gestió pública o comunitària, passant per la formació per fomentar l'estalvi i l'eficiència energètics. Xerrada sobre alternatives per a la producció d'energia renovable, l'estalvi i l'eficiència energètica i iniciatives ciutadanes que hi estan relacionades. A càrrec de l'Associació SEBA i la Xarxa per la Sobirania Energètica. Amb el suport de Lluïsos de Gràcia. Dissabte 22 de febrer, de 10 a 12 h Has comparat el consum energètic i econòmic de moure't amb bicicleta, bus o cotxe? Encén el cronòmetre i comprovaràs quin mitjà de transport s'adapta millor a les teves necessitats. Des de fa anys, l'Associació per a la Promoció del Transport Públic organitza curses de transport a diferents zones de Catalunya. No es tracta d'una carrera, sinó d'una comparativa cívica de cost econòmic, impacte ambiental i temps de viatge entre diferents tipus de vehicles. L'objectiu de la cursa és fer pedagogia sobre la mobilitat sostenible i proporcionar les dades obtingudes a les diferents Administracions per promocionar el transport públic entre la ciutadania. A Barcelona, hi cohabiten una gran varietat de persones que es mouen amb diferents tipologies de transport. Cada vegada més, hi ha més persones que opten per l'ús del transport públic per davant del privat. El tramvia, el bus, el metro o el tren contribueixen a descongestionar el trànsit del centre urbà i permeten reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2), ja que eviten que cada ciutadà es mogui amb el seu vehicle propi. A més, el temps invertit en els viatges amb transport públic és equiparable al que es passa als embussos o cercant aparcament. Amb tot, uns altres vehicles còmodes i sostenibles que han guanyat adeptes durant els darrers temps són la bicicleta i els patins. En aquesta activitat, avaluarem les emissions de CO2, el consum energètic, els costos econòmics i el temps de viatge de cada vehicle que es mou per la ciutat. Prepara't que comencem! Cursa de transports, petit refrigeri recuperador i xerrada sobre mobilitat sostenible i col·laborativa. A càrrec de la PTP. Amb el suport de l'Aula Ambiental Les Corts i de l'Aula Ambiental de la Sagrada Família. Mostra de mobilitat col·laborativa Dissabte 22 de febrer, de 12 a 14 h Saps què és un Pecha Kucha? Vols conèixer opcions de transport compartit que et permetin estalviar diners i energia? L'empresa Easy Innova i el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona van iniciar el febrer del 2010 les proves del projecte e-hitchhiking (fer dit electrònicament), un projecte cofinançat pel Ministeri de Foment, que desenvolupa i implanta un programari de gestió d'un sistema de carpooling o cotxes compartits. Blablacar, Amovens o Carpooling.es són altres iniciatives que incideixen en el cotxe compartit. L'ús de les noves tecnologies permet cada cop més donar espai i difondre l'organització ciutadana per treure el màxim profit de les formes tradicionals de transport. Les vagues de metro del juny del 2010 van portar a la creació de Soy Punto Rojo a la comunitat de Madrid. Posant un punt vermell al vehicle, qualsevol persona podia preguntar al conductor si li aniria bé deixar-lo a la seva destinació. De la mateixa manera, els vianants podien dur un punt vermell per fer més visible als cotxes que cercaven vehicle. Al mateix temps que el carpooling, també han sorgit iniciatives com SocialCar, per llogar cotxes entre particulars o el Carsharing; el Parclick o BePark, que permet la reserva d'estacionament; el JoinUpTaxi, que permet compartir taxi; el Motit, permet el motosharing a Barcelona o el ComparteTren, per estalviar en els desplaçaments en transport públic, a través de tarifes compartides de trens d'alta velocitat. Mostra d'inciatives de mobilitat compartida i col·laborativa. A càrrec de la PTP. Amb el suport de l'Aula Ambiental Les Corts i l'Aula Ambiental de la Sagrada Família. Impactes del fracking en la salut pública Dimecres 26 de febrer, de 18.30 a 20 h Saps què és la fractura hidràulica? Quins efectes té sobre els aqüífers o l'atmosfera el fet de perforar jaciments de gas? El fracking és una tècnica que possibilita o augmenta l'extracció de gas i petroli del subsòl, a través de la injecció d'algun material, habitualment aigua amb sorra i productes químics, en el terreny. L'objectiu de la tècnica és ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli per afavorir-ne la sortida cap a l'exterior. L'augment del preu dels combustibles fòssils ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes durant els darrers anys. Tanmateix, hi ha una gran controvèrsia sobre el perill ambiental derivat d'aquesta tècnica. En aquesta xerrada, investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental ens acostaran els arguments científics que palesen els efectes negatius que té aquesta tècnica sobre l'entorn: contaminació d'aqüífers, consum excessiu de recursos hídrics i emissió de contaminants a l'atmosfera, etc. Xerrada sobre els efectes sobre la salut i l'entorn de l'extracció de gas del subsòl mitjançant la fracturació hidràulica. A càrrec de David Rojas, del CREAL. La bomba de calor geotèrmica Dijous 27 de febrer, de 18.30 a 20 h Com podem climatitzar un edifici a partir de la calor provinent del subsòl? L'energia geotèrmica s'obté a través de l'extracció de la calor retinguda a l'interior de la Terra. L'interior de la terra manté una temperatura constant al llarg de tot l'any, independentment de la temperatura exterior. Existeixen nombroses centrals de generació d'energia que aprofiten la calor del subsòl per generar electricitat a gran escala. Normalment se situen en zones d'activitat volcànica o de guèisers, però en molts llocs del món també s'utilitza l'energia del subsòl per escalfar aigua calenta. Tot i que hi ha diverses tipologies d'instal·lacions d'energia geotèrmica, totes les plantes necessiten disposar de jaciments propers d'aigua calenta i això no és possible a tot arreu. L'aprofitament geotèrmic és un sistema reversible que es basa en el moviment de la calor, que permet posar o treure calor segons vulguem escalfar o refredar. Una bomba de calor convencional intercanvia escalfor amb l'aire, és a dir, absorbeix la calor que hi ha a l'aire o l'expulsa cap a l'exterior. La bomba de calor geotèrmica utilitza el subsòl per a fer-ho, ja que l'interior de la Terra es troba a una temperatura de 15 ºC, i resulta més senzill escalfar un habitatge o refredar-lo partint d'aquesta temperatura enlloc de la de l'exterior, especialment a l'hivern. Les úniques limitacions de l'energia geotèrmica són les dimensions de les instal·lacions. A La Fàbrica del Sol s'ha desenvolupat un dels vuit projectes europeus GroundMed, que tenen com a objectiu demostrar la viabilitat de la geotèrmia en l'àmbit mediterrani i incentivar-ne l'aplicació en la construcció. Us convidem a conèixer la nova instal·lació de La Fàbrica del Sol, que aporta escalfor i benestar a l'equipament tot estalviant molt de consum energètic. Visita a la instal·lació d'energia geotèrmica de La Fàbrica del Sol. A càrrec d'Aniol Esquerra, d'Ecoserveis. Dimecres 5 de març, de 18.30 a 20 h Coneixem el grau d'eficiència energètica de casa nostra? Què podem fer per millorar-lo? L'accés a l'energia està lligat al benestar de les persones. Cada vegada hi ha més població que no pot mantenir la llar en unes condicions adequades de temperatura i a un preu just. Creu Roja de Catalunya ha observat que el 43,2% de la població que atén viu en llars que no es poden permetre encendre la calefacció. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 60% dels habitatges estan construïts sense criteris d'eficiència energètica i el 13% de la població catalana no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada: 18 graus a l'hivern i 25 graus a l'estiu. L'empobriment progressiu de la població, l'increment dels preus de l'energia i la baixa qualitat de l'edificació fan proliferar un nou problema social, la pobresa energètica. No hi ha una única causa que la provoqui, és resultat d'una multiplicitat de factors. Un dels principals es palesa en el fet que el 17% dels habitatges presenten humitats, goteres o altres problemes derivats d'un mal aïllament. Cal tenir en compte que més de la meitat dels habitatges de l'Estat espanyol es van construir abans de l'any 1979, quan no existia cap normativa que regulés el comportament energètic dels edificis. El passat mes de juny va entrar en vigor el Reial Decret 235/2013, pel qual tots els edificis construïts abans del novembre del 2007 han de sol·licitar un certificat d'eficiència energètica. A través d'aquest taller visitarem l'exposició "Cases amb energia" on experimentarem i analitzarem dades per comprovar quines implicacions econòmiques i de confort implica una certificació energètica o una altra. També parlarem de les mesures que podem prendre en el nostre quefer quotidià per millorar l'eficiència energètica de la nostra llar, si no tenim diners per millorar l'aïllament de l'immoble. Taller sobre qualificació energètica d'habitatges i visita a l'exposició "Cases amb energia" de La Fàbrica del Sol. A càrrec de Celobert, Nusos, l'Apòstrof i Trèvol del grup cooperatiu Ecos. La vulnerabilitat ambiental de les dones Dijous 6 de març, de 18.30 a 20 h Un contaminant ambiental afecta d'igual manera la salut dels homes que la de les dones? La legislació recull el gènere a l'hora d'establir els límits d'immissió? Càncer, problemes reproductius, malalties neurològiques...Totes aquestes patologies estan relacionades amb l'exposició a contaminants, en particular a tòxics químics i a radiació electromagnètica. Així, s'estima que el 90% de càncers són causats per factors ambientals. Les persones amb situació de pobresa, els infants i les dones són els grups més vulnerables. I en el cas de les dones ho són per diverses raons. Hi ha diferències biològiques significatives en com poden penetrar les substàncies en els cossos femenins i com s'emmagatzemen. A més, les dones tenen maneres diferents de metabolitzar i desintoxicar els químics i altres substàncies i una especial sensibilitat a les toxines, com ho demostra la major incidència de la sensibilitat química múltiple en aquest sexe. La maternitat, a més, implica la possibilitat de transferir els contaminants als nadons per l'exposició intrauterina del fetus o a través de la llet materna. Aquestes diferències biològiques i fisiològiques no estan cobertes adequadament als estudis toxicològics o a les avaluacions dels riscos de substàncies químiques, que suposen que la dosis màxima d'exposició per als homes és també vàlida per a les dones. Xerrada sobre els efectes de la contaminació ambiental sobre la salut de les dones. A càrrec de Carme Valls, del CAPS. L'art de visitar un jardí: la dreta de l'Eixample Dissabte 8 de març, d'11.30 a 13.30 h Viatgeu per la Barcelona dissenyada per Ildefons Cerdà. Deixeu-vos sorprendre per alguns interiors d'illes recuperats i per la qualitat de vida que ens ofereixen. L'Eixample va sorgir al segle xix, després de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansió de la ciutat. Construït inicialment seguint el Pla Cerdà dissenyat per Ildefons Cerdà, és un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes quadrades, encara que no del tot, ja que les cantonades són truncades –els xamfrans– i amb amplis espais per a vianants i jardins interiors. A la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment, de manera que actualment l'Eixample és el districte més poblat de la ciutat de Barcelona i ha perdut molt espais verds. Per esmenar-ho, cap als anys vuitanta es va dissenyar des de l'Ajuntament un Pla de recuperació dels interiors d'illa, molts dels quals estaven ocupats per tallers, aparcaments, fragments de jardins, sense ordenament. Aquest Pla, encara vigent, disposa de diverses línies estratègiques, una de les quals és la millora dels edificis i la recuperació dels interiors d'illa per convertir-los en espais d'ús públic i espais verds. Actualment s'han recuperat 45 interiors d'illa i tot el veïnat de l'Eixample té una zona verda a menys de 200 metres de casa. Veniu a conèixer uns espais verds amb personalitat pròpia que són el punt de trobada dels veïns i veïnes i on es fomenta la convivència i es gaudeix de la natura. Ruta pels espais verds de la dreta de l'Eixample. A càrrec de Mireia Teixidó. Com viure millor a casa nostra? Dijous 13 de març, de 17.30 a 20 h A casa convivim amb ones electromagnètiques, compostos químics volàtils, corrents d'aigua subterrània... Com ens afecten la salut? Podem detectar-los i evitar-los? Wifi, telèfons mòbils i sense fils, ordinadors portàtils, impressores... El nostre món es tecnifica cada dia més, les nostres cases i els nostres llocs de treball s'omplen d'aparells i de materials que a vegades no estan prou testats i no és fins al cap de molts anys que descobrim que tenen efectes nocius sobre la salut. A banda d'aplicar sempre el principi de precaució, hem de conèixer alguns elements bàsics que ens poden afectar en el dia a dia i com podem detectar-los, evitar-los i/o protegir-nos-en. Vols saber què són i com ens afecten els camps elèctrics i els magnètics? Podem sentir-nos millor en cases de construcció ecològica que de construcció convencional? Quins tipus de xarxes geomagnètiques existeixen i quins efectes tenen sobre la nostra salut? Què ens pot comportar viure al damunt d'un corrent d'aigua? Dins d'una temàtica que és molt extensa, us proposem una introducció bàsica per tenir una noció sobre aquests temes i resoldre els dubtes que es vagin plantejant. Xerrada sobre electromagnetisme, biohabitabilitat i geobiologia aplicada a la llar. A càrrec d'AURI. Mobikids: efectes dels mòbils sobre la salut infantil Dimecres 19 de març, de 18.30 a 20 h Entre els càncers infantils, els tumors cerebrals ocupen el segon lloc. L'ús del telèfon mòbil entre els joves i els infants pot augmentar-ne el risc? La incidència dels tumors cerebrals en joves menors de 20 anys s'ha incrementat recentment. Tot i que la supervivència ha millorat considerablement, la prevenció dels tumors cerebrals és encara avui un desafiament per a la societat. Fins ara, poc se sabia sobre els factors de risc per als tumors cerebrals. S'ha posat en marxa un estudi internacional realitzat en múltiples centres en el quals participen experts de 13 països europeus i no europeus per ampliar aquests coneixements. Aquest estudi examina la possible associació entre l'ús de dispositius de comunicació i altres factors ambientals i el risc de patir tumors cerebrals. A partir del 2010 i durant un període de dos anys i mig a tres anys, prop de 2.000 joves d'entre 10 i 24 anys amb tumors cerebrals i un nombre semblant de joves sense cap tumor cerebral han estat convidats a participar-hi. En aquesta xerrada us proposem conèixer els resultats d'aquest estudi per tal de fer una mica de llum sobre quins poden ser els efectes sobre la salut de l'ús d'un aparell que, en els últims anys, ha passat a formar part indissoluble de la vida dels nostres joves i infants. Xerrada sobre els efectes de la radiació dels mòbils en els joves i infants. A càrrec del CREAL. Ecociutat: construint la ciutat sostenible Dissabte 1 de febrer, d'11.30 a 13.30 h Com podem fer que les grans metròpolis facin un ús eficient del transport, de l'aigua, de l'energia i dels residus? Vols construir una maqueta de la ciutat dels teus somnis amb material de rebuig? En aquest taller tindreu l'oportunitat de fer realitat la vostra Ecociutat a partir de les idees de tots i totes. Amb la vostra creativitat i fent servir materials reciclats, construirem les maquetes de les ciutats sostenibles que us imagineu i reflexionarem sobre com podem millorar la gestió urbana del transport, l'energia, la gestió dels residus o l'aigua. També veurem diferents opcions per millorar la sostenibilitat de les nostres llars, estalviant energia o fent-nos el nostre propi hort urbà o compostador. Els resultats segur que acaben sent sorprenents. Taller familiar sobre la gestió sostenible de ciutats i edificis, i construcció de maquetes reciclades. A càrrec de Sifó cultural. Ambaixadors pel clima Dissabte 15 de febrer, d'11 a 13 h Quin paper tenen els parcs en la lluita contra el canvi climàtic? Un tomb pel Parc de Can Rigal us donarà un munt de pistes per ser més sostenibles. Veniu a conèixer el parc de Can Rigal, un clar exemple d'integració de criteris ambientals en la gestió d'un espai públic metropolità a l'aire lliure i el seu entorn en el context del canvi climàtic, un fenomen d'efecte local amb repercussions globals. Podreu veure in situ el paper que té el verd urbà amb relació al canvi climàtic com un factor mitigador de l'illa de calor de la ciutat, així com un element de confort tèrmic. Alhora, podreu descobrir com els parcs urbans poden contribuir a la millora ambiental de les ciutats introduint-hi criteris de sostenibilitat: regulació de l'enllumenat, captació de l'energia solar, vegetació mediterrània autòctona, aprofitament de l'aigua de pluja, etc. Taller participatiu i visita ambiental al Parc de Can Rigal. Amb la col·laboració del Programa Metropolità d'Educació Ambiental de l'AMB. El bitllet número 13 i altres contes Dissabte 15 de març, d'11 a 12 h Dissabte 15 de març, de 12.30 a 13.30 h Què pot passar quan un rondinaire puja al bus? Apunta't a viure un munt d'aventures inoblidables viatjant amb transport públic. A través de diferents històries ben divertides farem un repàs de les diverses formes de moure'ns per ciutats i pobles. Viatjarem en transport públic i descobrirem com, a més de desplaçar-nos, podem viure un munt de situacions ben originals. Contes de Gianni Rodari, Umberto Eco i altres autors faran que passem una bona estona i que, alhora, reflexionem sobre quina és la millor manera de viatjar. Narració de contes sobre mobilitat sostenible amb objectes i participació del públic. A càrrec de l'Espina de la Sardina. Inscriu-te a la sessió de les 11h o a la de les 12.30h! Premis Disseny per al Reciclatge 2013 Del 8 al 30 de gener Què tenen en comú una bicicleta urbana, un ganivet de cuina, un sistema de purificació d'aigua i un compost termoplàstic? Mostra de productes, projectes i materials premiats per un disseny innovador que té en compte la prevenció de residus. El disseny per al reciclatge és una de les estratègies d'ecodisseny per millorar el comportament ambiental dels productes al llarg del seu cicle de vida. Els Premis Disseny per al Reciclatge, que han arribat a la setena edició, reconeixen els productes, els projectes, les estratègies i els materials que hagin considerat i integrat en el seu disseny els criteris de prevenció de residus, l'ús de material reciclat o la millora de la reciclabilitat, i que siguin impulsats, executats i/o distribuïts, segons la categoria, a l'àmbit territorial de Catalunya. La convocatòria s'emmarca en el Programa Català d'Ecodisseny - Ecodiscat 2012-2015, un programa impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per incentivar la incorporació de l'ecodisseny en el procés productiu, impulsar la transversalitat i la transferència de coneixement, i incentivar el consum de productes i serveis sostenibles a Catalunya. A La Fàbrica del Sol acollirem una exposició amb diversos dels projectes presentats. No us perdeu les idees més sostenibles i els projectes innovadors que es mostren. Amb la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya. Mobilitat 2.0: cap a una nova mobilitat urbana Del 4 de febrer a l'1 de març Anar a peu a l'escola, posar verd el semàfor per al transport públic, fer de la bicicleta el transport urbà per excel·lència... Coneix les actuacions que estan fent els municipis de Barcelona per millorar la mobilitat i guanyar-hi en benestar. Quan es parla de mobilitat molt sovint es pensa en les grans infraestructures de transport però no es té tan present la mobilitat més pròxima, la de petita escala. Aquest és l'àmbit en què l'Administració local fa una tasca imprescindible i en molts casos poc visible a la ciutadania. La present exposició vol donar a conèixer com s'està treballant la mobilitat des de l'Administració local, tot plantejant una sèrie de reflexions sobre el model de mobilitat actual. La mobilitat és un dret? I un deure? Quina relació existeix entre urbanisme i mobilitat? La bicicleta és un símbol de modernitat de les nostres ciutats? Quan pensem a aparcar què preval, l'interès comú o l'individual? Són les nostres ciutats accessibles per a tothom? Amb la col·laboració de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Del 4 de març a l'1 d'abril Vols millorar l'eficiència energètica de casa teva i no saps com fer-ho? En aquesta exposició trobaràs eines i materials per reduir el consum energètic domèstic. Estem immersos en un sistema poc respectuós amb el medi ambient, tot i que cada cop som més conscients que hem de canviar el nostre model energètic. Potser aquest problema se'ns fa gran i volem fer-hi alguna cosa però no sabem què. Doncs podem començar per casa nostra, i podem fer-hi molt. El consum d'energia a la llar ha representat més del 16% del consum d'energia final a Catalunya els darrers anys. Així doncs, si cada un de nosaltres vivim en una llar més eficient, estalviarem molta energia. Però, com podem ser energèticament eficients a casa nostra? Una opció seria canviar de casa per anar a viure en una altra de més eficient o, dit d'una altra manera, amb millor qualificació energètica, però aquesta opció molts de nosaltres no ens la podem permetre. Com a alternativa ens queda millorar l'eficiència energètica de casa nostra i en aquesta exposició trobarem algunes idees per fer-ho. Cases amb energia descriu conceptes bàsics relacionats amb l'eficiència energètica a la llar, per tal que el visitant adquireixi eines per poder discernir graus d'eficiència a partir d'aspectes accessibles.

2019/09/18 07:22:57

http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.7120b3cf16112e13e9c5e9c5a2ef8a0c/index05d1.html?vgnextoid=0822ca91bfeb3410VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=7688b9a86e05d210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES

mC4

Antiblavers | Main / Exemple grausí: Els perills del secessionisme lingüístic | History (Les mentides tenen les cames curtes). Main.ExempleGrausí History August 08, 2006, at 08:41 PM by tècnic - (:title Exemple grausí: Els perills del secessionisme lingüístic:) !El negre destí del dialecte apitxat en mans blaveres: l'exemple ribagorçà Tots els que coneixem la ideologia blavera, sabem que de la mateixa manera que defenen el seu "valencianisme" regionalista com a forma de defendre l'espanyolitat davant del nacionalisme de cort catalanista, els mateixos blavers defenen formes d'escriure i paraules que no tenen ja una base dialectal (com "eixe" o "este" que són varietats admeses en el català estàndard), sino que arriben fins a l'extrem de defendre paraules i formes amb un clar origen castellà: otony, sapo, articul, etc. És per aquest motiu que s'ha fet aquest escrit, per a demostrar a valencianistes i a blavers el perill de defendre termes que no són veritablement valencians sino que són castellanismes purs o infiltrats en la parla tot donant com a exemple el cas del grausí, on un antic dialecte català en tres segles s'ha transformat tant per culpa de la castellanització (imposada unes vegades, però acceptada en molts casos pels mateixos grausins per fidelitat a Espanya i a la seva llengua espanyola, el mateix que la majoria dels blavers fan amb el valencià), que actualment ja ha perdut l'essència del que va ser una vegada, i que pel grau de castellanització el jovent està abandonant el dialecte per passar-se al castellà, cosa que farà que en una o dues generacions aquesta parla haja DESAPAREGUT per a sempre. I aqui rau la complexitat: que els qui s'autoanomenen com els veritables defensors del valencià serien, en cas de poder decidir sobre la llengua dels valencians, els qui posarien en marxa el mecanisme per a assassinar lentament el valencià, tot acceptant una llarga llista de mots estranys i pronunciacions acastellanades que cada vegada serien més i més nombroses. !!El cas del Grausí %rframe width=155% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-332|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/grafics/Mapa.linguistic.Arago.gif"Mapa linguistic Arago"]] | [--En verd (D) on es parla actualment aragonès, només conservat per les generacions més velles a les valls més tancades. En taronja (B) on es parla català: dialecte ribagorçà al nord, lleidatà al centre, i tortosí al sud. (A) representa la parla de transició benasquesa, molt castellanitzada. En celest (C) els territoris de parla grausina, en retrocés ja que les noves generacions l'estan abandonant per passar-se al castellà.--] Graus i la seva contrada se situen dins de la gran comarca ribagorçana, al bell mig del Pirineu. El fet que més separa culturalment Graus de la resta de la comarca és que mentre que tota la Ribagorça és catalanoparlant, a la subcomarca de Graus parlen una llengua que per a gairebé tothom és un dialecte aragonés. Aquesta adscripció a l'aragonès és errònia degut a que hi ha clars testimonis a que no fa ni tres segles era una regió de parla catalana, però que amb un contacte continu amb el castellà del Somontano i de Barbastre ha convertit aquell antic dialecte ribagorçà en una mena de pidgin, com un llenguatge que barreja català i castellà en parts desiguals. Encara fins i tot els seus parlants no identifiquen la seva parla com "aragonès", sino que tenen consciència de que el que parlen és el resultat d'una mescla de castellà "antic" i català. !!!!Proves toponímiques: A la subcomarca hi ha indrets que s'anomenen Los Ponts, Coma de Sant Adrià, Los Hortals, Tozal del Baixant, Los Castellasos, Los Pontons, San Nicolau, Coroneta Llucia, La Lloseta, Llert, Bacamorta, El Clot, Aigüeta de Viu, Collado de Collubert, Los Camps, Santa Creu, Puicremat, Capella, Tosal del Conde, La Vall, Collet, Creu Sorribas, Boira, Gorga, Graus, Fontova, etc. que evidentment no semblen tenir gaire relació amb l'aragonès. !!!!Proves testimonials: A. Navarro va trobar a Graus el "Llibre d'Estatuts de la Cofradia de Sant Nicolau", del 1516, llibre que comença en un català pur per anar-se castellanitzant amb el temps fins a arribar al ribagorçà de Graus; després, en Joaquín Costa, que va residir un temps a Graus, i que va ser considerat el més espanyol dels espanyols, n'opinava: "Esta villa [Graus] perteneció durante un tiempo a Catalunya como todo el condado de la Ribagorza; todavía en el siglo XVI, la lengua de aquí era el catalán, y, de aquello ha quedado un dialecto mestizo, mitad aragonés mitad catalán, que ustedes habrán oído a los muchachos que juegan en la calle del Barranco. Mi apellido és catalán por los cuatro costados." !!!!Proves lingüístiques: El grausí, que com ja s'ha dit és una mescla entre castellà i català té una diftongació majoritària, però també és veritat que encara té arcaismes sense diftongar com "coba", "roda", "dent", etc. S'elimina encara de forma residual les paraules amb -E i -O finals: font, vall, cap, ordi (però tots els plurals amb -E i -O els fan sense vocal, cosa que demostraria que aquestes vocals no són les originals: mano/mans). Tal com fa el català es palatitza L- inicial com a "lluna"; es redueix el llatí ND > n, cosa que no fa ni castellà ni aragonès (ANDARE > anà); els grups llatins interiors o finals BY, DY, GY, I que fan el so de jota al castellà o el so de ge al català, a totes les parles ribagorçanes i pallarenques es pronuncien com una "y" (RUBEUM > roy); el grausí també segueix el dialecte ribagorçà en la pèrdua de -R final (caminà, fé, etc.), o en la formació amb -AS dels plurals femenins (casas, cosas, etc.); també segueix el ribagorçà en l'apitxament de certs sons com a causa molt problable del llarg període de temps en contacte amb el castellà (cosa que també se dóna a l'entorn de València ciutat): GE/GI-, J- ensordides o apitxades (com choben, chelà, chugà), i les /z/ sonores, són allà transformades en /s/ (kamisa, kasa). A tota la Franja de Ponent hi ha una alta profusió de castellanismes, que arriben fins a un 20% del lèxic a zones tan catalanoparlants com Benabarri, a Graus en tot cas els castellanismes són ja vora de dos terços (hígado, vaso, leche, noche, mucho, jefe, etc.). De fet fins i tot és tan alt el nivell de castellanització que s'han creat híbrids castellà-català ribagorçà com: pllaza, reí, habllá, lloco (cosa que també passa ara mateix al dialecte apitxat del Pais Valencià: otony, desenroll, etc.). Actualment totes les parles del grup grausí pateixen un procés de forta castellanització, en el qual les paraules d'origen català són sistemàticament substituïdes pel mot castellà. Com a conclusió hi ha que com que aquestes característiques són comunes al dialecte català ribagorçà o al castellà, però com que el grausí no té CAP característica fonètica pròpia de tipus aragonès, això, aquesta absència, confirmaria la no vinculació del grausí amb l'aragonès (ja que si fos una parla aragonesa castellanitzada existirien almenys romanalles fonètiques exclusives de l'aragonès, cosa que no passa). !!!Exemples de parla ribagorçana, parla grausina i parla aragonesa !!!!Exemple de ribagorçà català a Tamarit de la Llitera: "A la cunya de la sinya Roseta creme un foc abundant i espavilat, fa calor i una mica de fum. Lo calder penge dels cremalls i de la porta del rebost eixís una bona ulor de codonys. Però lo més importan é la ventana que done a la pllaceta agon apuialen canyissos vells, fustas, llenya, arnalls i palla; ja n'hi ha [t]gent i molts [t]xicarrons que no tenen fred, encara que no s'haigue encés." ["La Foguera de Sant Anton", dins "El Dialecto de Tamarite de Litera", de Joaquim de Carpi; 1981] !!!!Exemple de grausí a Fonz [Fonts]: En negreta es resalten les romanalles catalanes de la parla, cada any en menys quantitat, i en cursiva es marquen els híbrids de català amb castellà (llugar, fecho amb fet+hecho, llunes, ben amb bé+bién, beigo amb veic+veo, lluego, etc.). "La nuestra '''llengua, la que aquí charram''', é mui maja y ben antigua. Yo la ba aprender en casa mía, de '''chicó cuan encara bibiban''' de contino '''en Fonz'''. '''Recordo las charradas que se feban, y se fan, mi mare''' y mi yaya entre '''ellas y tamé''' con otras '''chens''' del ''llugar''. [...] Otra '''muller se ba quedar''' sorprendida de '''que estudiasem ixo''' en la escuela, ya que me ba asegurar que antes los maestros pegaban '''per charrar''' ribagorzano en la escuela. [...] El ''llunes'' en ''cllase'' le ba presentar al profe de llengua española el ''treballo'' que '''abeba''' ''fecho'', '''y me ba dir que estaba''' mui ''ben'', pero que no me'l '''podeba ebaluar perque ixo''' de la fabla no baleba pa nota, que sólo '''mos lo ba dir''' como simple curiosidá. Ya bes, pa una '''begada que treballaba''' con interés, a la fin '''no me ba serbir pa res'''. [...] Sí que é berdá que han ''pasau'' años, pero yo ''beigo'' que '''tot está igual''' que antes, como '''fa''' bente años, nuestra '''llengua''' sigue sin tenir un reconozimiento ofizial, y ''beigo'' que no el tendrá '''mai'''. '''Si no fem res''' ''lluego'' la berem morir, no ''creigo'' que pase més allá de la mía ''chenerazión''. De '''chobens''' como yo, ¿cuántos '''charram''' en nuestra '''llengua''' bernacula? ''Creigo'' que entender-la, '''toz; pero charrar-la no guaires'''. [...] Sí, pero por lo que pareze el ribagorzano no é uno e indibisible, tampoco no tiene una unidá ''llingüistica'', n'hai '''chen''' que dize '''charrar''' alto-ribagorzano u patués, y que '''nusatros charram''' baixo-ribagorzano. ¿Cuála é la diferenzia? N'hai algunas, '''ixo''' sí. Ba conozer '''fa''' un tiempo a una '''muller''' de Castilló de Sos, '''me feba''' gozo '''sentir-la charrar''' (u "ragonar" '''diba ella'''), y tampoco no '''charraba''' tan diferente como en Fonz, sonaba '''un poquet més''' ''pareziu'' al catalán, pero '''si febas orellas l'entendebas tot'''. [...] Qué ''ben'' que '''charrem''' baixo-ribagorzano per t*oda esta redolada, que uno de Fonz se'n pueda ir '''enta Graus''' y que astí '''charren igual que nusatros'''. Ixo penso yo, '''pero tamé n'hai chen que pensa''' y dize que no, que '''lo que charram en Fonz é''' diferente de lo que '''charran en Estadilla'''." [web, Rubén Fernández Gracia] !!!!Exemple de parla aragonesa a la Vall de Chistau/Xistau (Plan): "Un hombre nomás teneba dos fillos. El más choben le va dezire a su pai: «Ya yé hora que siga el mio propio duenyo y que tienga dinés; cal que pueda d'ime y viyere mundo. Parta es suyos biens y deme lo que me toque». «Ai, fillo mio», va dezire el pai, «como quieras, yés un dolén y seràs castigau». I dispués va ubrire un caixón, va partire es suyos biens y ne va fere dos partes. Uns diyas dimpués, el dolén s'en va d'ire del lugare muito contento y sin dezire adiós a nengun. Va cruzare muitas tierras yermas, muitas selvas y muitos rios, y va plegare a una gran ciudá anque se va gastare toz es dinés. Bels meses dimpués, va tenere que vendere es suyos vestius a una mullere viella y se va alogare como mozo: el von emviare ta's campos ta guardare ye es burros y es güeys. Alavez va estare muito esgraziau. Ya no va tenere cama ta dormí per la nuei, ni fuego ta calentase quan teneba frio. A vezes teneba tanta fambre que hasta s'abrí comiu ixas fuellas de col y ixa fruta podrida que comen es latons; pero nengun le daba cosa." [amb ortografia adaptada] !!!!Una mica d'història Però com s'ha arrribat a aquest punt ? Repassem una mica la història d'aquesta comarca-comtat. Segons la toponímia, abans de l'arribada dels romans a la contrada, la comarca era habitada per gents de parla bascoide, que una vegada arribats al període visigot varen agafar el llatí com a llengua d'ús. Aquell llatí va evolucionar als Pirineus del Pallars i de la Ribagorça tot formant una mena de mossàrab pirinenc que encara ha deixat romanalles toponímiques, com per exemple a la Vall de Llessui, a 15 km. de Sort, hi ha: El Quaso (el coll), Canals de Rialbo (riu alb), Lo Pico, La Aurilla, Montalto (monte+alto), Campo Llongo (camp llong), o a la Vall Fosca on hi ha: Estany Castieso (castell), E. Gento, E. Neriolo, Sallente, Montorroio (mont roig), Creu de Calvo, Pales de Cubiesso (cubell), etc. La invasió musulmana va enfonsar el regne visigot, tot convertint les valls pirinenques en petites regions autàrtiques fins que en el cas del Pallars i de la Ribagorça els comtes de Tolosa les van capitalitzar el 801. Serà doncs gairebé durant tot el segle IX en que la Ribagorça i el Pallars seran menats per comtes tutelats des de Tolosa, però que amb el segle X, ja serà la Ribagorça un comtat independent de facto i menat per comtes nadius i de cultura catalana. La catalanització de les dues comarques va ser segurament una conseqüència lògica a l'existir una frontera al sud amb els veïns àrabs, i de la barrera formidable que són el Pirineus al nord, cosa que per distància va fer que la Seu d'Urgell fóra el principal nucli d'atracció econòmica i cultural dels dos comtats. Aquella Ribagorça independent va ser conquerida pel rei navarrès Sanç III tot aprofitant unes lluites familiars dels comtes ribagorçans el 1025, però per successió dinàstica va passar al rei d'Aragó el 1043. Per una altra banda, com que la corona d'Aragó va recaure en mans dels comtes de Barcelona el 1137, la Ribagorça va estar vinculada un altre cop a comtes de cultura catalana. De fet Jaume I va incloure la Ribagorça dins de Catalunya (de Salses fins al riu Cinca), però el seu fill Jaume II va modificar aquella decisió per culpa de les pressions aragoneses tot cedint el comtat a l'Aragó, però conservant els Usatges de Barcelona i els Costums de Catalunya com a lleis de la contrada. En tot cas, encara que oficialment el comtat pertanyia a l'Aragó, la regió va ser menada per comtes de cultura catalana i vinculats al casal de Barcelona fins a l'extinció del comtat a finals del segle XVI. També fins llavors eclesiàsticament la Ribagorça va formar part de diòcesis catalanes. Però va ser precisament fins a finals d'aquell segle que es va fer passar la subcomarca de Graus a la diòcesi de Barbastro, i també va ser quan el rei espanyol va suprimir el comtat per causa de les revoltes que havia encés l'últim comte, passant així la Ribagorça sota domini directe de la corona. El 1642 les tropes franco-catalanes seran allotjades a Benabarri a canvi de que la Ribagorça passés a Catalunya, però com que la guerra no va ser guanyada, tampoc va ser-ho la Ribagorça. Després a la Guerra de Successió la Ribagorça va fer costat al Principat amb l'elecció de Carles III mentre que Aragó i Castella van apostar per l'absolutista Felip V. El 1833 l'estat centralista adscriu de forma definitiva a la nova província d'Osca la Ribagorça, i lentament i sense notar-se'n l'efecte va culminar-se l'espanyolització dels ribagorçans (i l'aragonesització com a forma de ser espanyol per respecte a les fronteres i per por al secessionisme català) a través de l'escolarització i la militarització del jovent. Encara però, no tots els ribagorçans han caigut en aquest parany invisible, i vora un quart de la població segons les enquestes encara es manté com a català i rebutja les nocions d'aragonesisme i d'espanyolitat, nocions que a la Franja gairebé sempre són dues vessants d'un mateix fenòmen: nacionalisme espanyol amb un regionalisme aragonés oficiós. A la Ribagorça Occidental però, a l'àrea de Graus doncs, aquesta conscienciació lingüística i per tant nacional no es dóna per motius evidents: allà els grausins no tenen consciència de pertànyer a cap altre nació que no siga l'espanyola, ni cap altra regió que no siga l'aragonesa. !!!!Un futur negre? Llavors arribem al punt de preguntar-nos: quin seria el futur del valencià (sobretot del dialecte apitxat) en mans dels blavers? volem aquest futur per al valencià ? volem la seua extinció en dos o tres segles? No és cert que gran part de la societat valenciana és regionalista i accepta l'espanyolisme en el mateix grau que els grausins han acceptat el regionalisme aragonès tutelat pel nacionalisme espanyol? No és cert que si no es fa res en contra o si es blaveritza el valencià tal com ha passat a la Ribagorça Occidental de forma "natural" no s'acabarà en el mateix punt de no tornada en el qual es troba el grausí ? Els valencians són els únics que encara poden salvar el valencià; però els grausins ja han fet tard. !!!!Consultes *ALEGRE, Montserrat: Dialectologia Catalana (Ed. Teide, 1991). *NAVARRO, Antoni: El Català a-n el Ribagorça; al Primer Congrés *Internacional de la Llengua Catalana (Universitat de Barcelona, 1906-1908). *[[http://www.charrando.com/finestranuestrallengua.php|Article de R. Fernández]] *[[http://www.ribagorza.com/asp/linguistica2.asp|Característiques del ribagorçà]] *[[http://an.wikipedia.org/wiki/Aragon%E9s|an.wikipedia.org]] *[[http://www.mallorcaweb.net/catalarago/documents/dialectologia/aracat.htm|Mostra de dialecte de la Vall de Chistau]]

2021/01/21 16:40:10

http://www.antiblavers.org/Main/ExempleGraus%C3%AD?action=diff

mC4

La Unió Europea està d'aniversari | Emporion núm. 4 - abril 2007OpinióPolítica per Xavier Ferrer el abr. 14, 2007 Fa cinquanta anys de la creació de la Comunitat Econòmica Europea, precursora de l'actual Unió Europea. És evident que des d'aquell llunyà 1957 han passat moltes coses i, si ho centrem a l'entorn de l'Europa comunitària, quasi totes positives. Lluny queda aquella Europa devastada per la II Guerra Mundial, amb estats tancats i autàrquics; lluny queda l'ús del passaport per poder viatjar per Europa i les dificultats per poder treballar-hi o bescanviar les monedes de cada estat i més aspectes de la vida econòmica, social i jurídica. Actualment gaudim d'unes quotes de llibertat que mai s'havien assolit i que, naturalment, caldrà preservar i més en l'entorn actual en el qual sovint s'imposen limitacions a la llibertat en pro de la seguretat. L'Europa comunitària gaudeix d'un mercat únic de prop de cinc-cents milions de ciutadans, amb la democràcia com a sistema de convivència política i social i amb l'euro en tretze dels vint-i-set estats que componen la UE. I també gaudim de significatius avenços en aspectes de polítiques d'interior i d'exterior i de seguretat comunes. Així, la Unió Europea no ha perdut el temps i ha anat avançant en polítiques comunes, sovint amb dificultats ja que tot es fa amb consens dels estats membres i, el que és més important, en pau, que ve a ratificar el període més llarg que mai els estats europeus, que avui estan sota el paraigües comunitari, han estat sense enfrontaments i guerres. Només cal recordar que en setanta anys, els que van del final del segle XIX fins a la meitat del XX, hi ha haver una guerra entre França i Alemanya i dues devastadores guerres mundials. De manera que, encara que fos només per preservar la pau, ja hauria valgut la pena; però, com veiem, la UE és molt més. Ara, però, coincidint amb els cinquanta anys, la Unió Europea es troba en una fase d'incertesa, motivada per una crisi política amb desavinences entre els estats importants pel que fa a la manera d'entredre la UE i el seu futur, una crisi institucional pel que fa a les institucions que l'han de conformar i el grau de dependència dels estats membres i també una crisi d'identitat pel que fa a quins límits ha de tenir la UE o quin grau d'integració política o fins a quin punt els ciutadans s'hi senten integrats. En aquest escenari, al meu entendre, a la UE només li queda un camí, que és aprofundir en la unió política amb respecte per la diversitat i procurar convertir-se en un actor influent en el món. Així és la manera com podrà defensar millor els interessos dels seus ciutadans.

2022/05/27 19:09:23

https://emporion.org/la-unio-europea-esta-daniversari/

mC4

MONTSE ROMAGOSA. Psicologia per infants, joves i adults: NO APAGUEM LES CUQUES DE LLUM NO APAGUEM LES CUQUES DE LLUM (Lampyris noctiluca) O LLUERNES Quan era petita el meu pare sempre em deia que era la seva cuca de llum. Mai no hagués pensat que aquesta manera de definir-me prendria el significat que ara té per a mi. La Cuca de llum és un insecte emparentat amb la família dels lampírids. Les femelles tenen la notable particularitat d'emetre llum des de l'extrem de l'abdomen per mitjà d'una reacció química. Són molt vulnerables a canvis en el medi on viuen, i és per això que ens donen informació sobre la salut d'un ecosistema. L'ús indiscriminat de plaguicides, l'assecament d'hàbitats idonis per al cicle de vida de les lluernes, massa "contaminació lumínica" , canvis globals de temperatura, increment d'organismes que depreden las larves, canvis en el patró d'ús de la terra i la constant disminució de las àrees verdes en la ciutat. Els nens són com les cuques de llum. Brillen soles, tenen llum pròpia. I, per això, conèixer la notícia que alguns ginecòlegs estan proposant medicar a mares embarassades per a que no tinguin un nen amb "Dèficit d'Atenció i Hiperactivat" fa posar els pels de punta. Quanta manca d''informació i quin mal estan fent sense saber i, probablement, sense voler, perquè no saben que estan apagant una llum, una lluerna de per vida. Un nen medicat per començar, pot ser un addicta a les substàncies farmacològiques, per una altra banda, cal tenir present que els medicaments causen anomalies en el desenvolupament neuronal ja que, mentre un cervell es desenvolupa, substituint les funcions naturals per unes d'artificals que són els medicaments, per tant, estarem modificant el seu mapa genètic. Els professionals que ens considerem holístics, perquè defensem tota intervenció natural per a millorar el benestar dels nens, estem cansats de des-diagnosticar. A les nostres consultes, treure etiquetes ja comença a ser normal.

2018/06/25 11:23:48

http://educacioterapeutica.blogspot.com/2010/06/no-apaguem-les-cuques-de-llum.html

mC4

El món ha de reduir les emissions un 7,6% anual en la propera dècada per aconseguir l'objectiu d'1,5ºC | Sostenible Font: Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient Ahir us parlàvem dels resultats del Butlletí de Gasos Hivernacle de l'Organitza Meteorològica Mundial que ha informat sobre les concentracions atmosfèriques de gasos d'efecte hivernacle. Les emissions representen el que entra a l'atmosfera. Les concentracions representen el que queda a l'atmosfera després del complex sistema d'interaccions entre l'atmosfera, la biosfera, la litosfera, la criosfera i els oceans. Prop de la quarta part de les emissions totals són absorbides pels oceans i un altre quart per la biosfera. Les estimacions mundials s'estima que no arribaran al màxim abans de l'any 2030, i molt menys pel 2020, si es mantenen les polítiques climàtiques actuals i els nivells d'ambició de les contribucions de les nacions i els estats. Els resultats de l'informe Emissions Gap 2019 indiquen que les emissions de gasos d'efecte hivernacle van continuar augmentant el 2018. Aquest informe ha estat elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al medi Ambient (PNUMA). "Els informes ens indiquen una direcció clara; en aquest període crític, el món ha de dur a terme accions concretes i intensificades sobre les emissions", va dir Inger Andersen, directora executiva del Programa Medi Ambient de les Nacions Unides. (PNUMA). Segons l'informe, cal passar a l'acció perquè les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle han de reduir-se un 7,6% cada any entre 2020 i 2030 perquè el món aconsegueixi frenar l'escalfament global en 1,5 ° C aquest segle. L'emblemàtic Informe sobre la Bretxa d'Emissions indica que fins i tot si s'implementen tots els compromisos no condicionats de l'Acord de París, les temperatures augmentaran 3,2 ° C a finals de segle, el que provocarà impactes climàtics destructius i d'ampli abast. Per evitar aquest escenari i aconseguir l'objectiu d'1,5 ° C, els compromisos de reducció d'emissions s'han de quintuplicar. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, explica que la cimera ha donat "un impuls en el impuls, la cooperació i l'ambició. Però ens queda un llarg camí per recórrer ". Ara la presentarà la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que se celebra del 2 al 15 de desembre a Madrid, Espanya, sota la presidència de Xile. L'any 2020, a la COP26 de Glasgow, Regne Unit, s'espera que les nacions enforteixin l'ambició dels seus compromisos climàtics. "En els últims deu anys l'Informe sobre la Bretxa d'Emissions ha fet sonar les alarmes. I en aquests deu anys el món només ha augmentat les seves emissions", segon António Guterres. "Mai hi ha hagut un moment més important per escoltar a la ciència. Si no parem atenció a aquestes advertències i no prenem mesures dràstiques per revertir les emissions, continuarem presenciant onades de calor, tempestes i contaminació mortals i catastròfiques", afegeix. Augmentar l'ambició climàtica El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va advertir que un escalfament global superior a 1,5 ° C a finals de segle augmentarà la freqüència i intensitat dels impactes de l'canvi climàtic. "El nostre fracàs col·lectiu per actuar a temps i de forma contundent contra el canvi climàtic significa que ara hem de realitzar reduccions més dràstiques de les emissions: més de 7% cada any durant la pròxima dècada", explica Inger Andersen. "Això mostra que els països simplement no poden esperar fins a finals de 2020, quan entrin en vigor els nous compromisos climàtics, per intensificar l'acció. Els governs nacionals i cada ciutat, regió, empresa i individu han d'actuar ara ". Andersen és clara: "Tenim una opció nítida: posem en marxa les transformacions radicals que necessitem ara o enfrontem les conseqüències d'un planeta radicalment alterat pel canvi climàtic". I alerta "Durant 2020 necessitem, primer, mesures efectives per reduir les emissions el més possible. Després, hem d'enfortir les contribucions determinades a nivell nacional (NDC) per impulsar les transformacions necessàries en les nostres economies i societats, i recuperar així el temps perdut. Si no fem això, la meta de 1,5 ° C estarà fora del nostre abast abans de 2030 ". Les nacions de l'G20 són responsables del 78% de totes les emissions globals, però només cinc d'aquests països s'han compromès amb un objectiu de zero emissions a llarg termini, indica l'informe. A curt termini, els països desenvolupats hauran de reduir les seves emissions més ràpid que els països en desenvolupament, per raons d'equitat. No obstant això, tots els països hauran de contribuir més pel bé col·lectiu. Els països en desenvolupament poden aprendre dels esforços reeixits en els països desenvolupats, i fins i tot poden superar-los i adoptar tecnologies més netes a un ritme més ràpid. L'informe indica que el 2020 totes les nacions han d'augmentar substancialment l'ambició, i donar seguiment a les polítiques i estratègies per a implementar-les. Hi ha solucions disponibles per fer possible el compliment dels objectius acordats a París, però no s'estan implementant a la velocitat requerida ni a una escala suficient. També revela que les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat 1,5% anual durant l'última dècada. En 2018, van aconseguir un rècord de 55,3 gigatones de CO2 equivalent -incloent els canvis en l'ús de terra, com la desforestació-. Per limitar l'augment de temperatura, es requereixen 15 gigatones de CO2 equivalent menys per a la meta de 2 ° C, i 32 gigatones de CO2 equivalent menys per a la meta de 1,5 ° C. Això implica que són necessaris retallades en les emissions de 7,6% anual entre 2020 i 2030 per complir amb l'objectiu de 1,5 ° C i de 2,7% anual per a l'objectiu de 2 ° C. Encara és possible limitar el canvi climàtic a 1,5 ° C, segons l'informe. Les solucions són abundants. Hi ha molts esforços ambiciosos de governs, ciutats, empreses i inversors, i hi ha una major comprensió sobre els beneficis addicionals de l'acció climàtica, com l'aire net i l'impuls als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Com ho fa cada any, l'informe se centra en el potencial de sectors seleccionats per aconseguir retallades de les emissions. L'informe indica que el 2020 totes les nacions han d'augmentar substancialment l'ambició, i donar seguiment a les polítiques i estratègies per a implementar-les. En aquesta edició s'analitza com la transició energètica i el potencial d'eficiència en l'ús de materials poden contribuir a a tancar la bretxa d'emissions. Hi ha solucions disponibles per fer possible el compliment dels objectius acordats a París, però no s'estan implementant a la velocitat requerida ni a una escala suficient. Ho explica Niklas Höhne, soci fundador de l'NewClimate Institute "La transformació ha començat i s'està expandint ràpidament. En totes les àrees hi ha actors prenent accions veritablement ambicioses. Per exemple, cada vegada hi ha més compromisos d'aconseguir la neutralitat d'emissions i utilitzar energies 100% renovables, i comencen a sorgir compromisos de zero emissions a la indústria pesada, la qual cosa era impensable fa uns anys. El que necessitem ara és un desplegament global de les millors pràctiques ". Segons John Christensen, director de l'Aliança UNEP-DTU, "Resulta inquietant que durant els 10 anys en què hem produït l'Informe sobre la Bretxa d'Emissions les emissions globals hagin seguit augmentant i, a sembla, no començaran a disminuir a curt termini. Les reduccions requerides només poden aconseguir-se transformant el sector energètic. La bona notícia és que, atès que les energies eòlica i solar s'han convertit en la font d'electricitat més barata a molts llocs, ara els principals reptes són dissenyar i implementar un sistema d'energia neta descentralitzat i integrat ".

2020/11/29 02:08:35

https://www.sostenible.cat/node/122590

mC4

Cicle Superior | ZER El Moianès Llevant | Pàgina 2 Quart dia Jugar y Convivir ZER El Moianès Llevant08/06/17 Avui, hem anat a "La Roca", ens han dividit en dos grups, i hem fet activitats d'aigua i també una caminada prop del refugi del Monte Viejo, a Palència, allà hi havia una reserva de cérvols. Al parc d'aventura "La Roca" hi havia zones d'escalada, piragües,… Llegeix més» Cicle Superior, Cicle Superior, Educació física, Escola de Collsuspina, Escola de l'Estany, Escola de Sant Quirze Safaja, Escola La Popa de Castellcir, Jugar y Convivir, Portada 0

2020/09/25 23:43:41

https://agora.xtec.cat/zermoianesllevant/categoria/cicle-superior/page/2/

mC4

500 alumnes del Prat veuen una obra de teatre sobre les drogues Inici » Actualitat » Notícies » 500 alumnes del Prat veuen una obra de teatre sobre les drogues TEMES: Educació,Persones,Invertim en Salut "No em ratllis!!!" la veurà tot l' alumnat de quart curs d'ESO del Prat. dimarts, 30 gener, 2007 - 10:15 L'Ajuntament del Prat porta a la ciutat l'obra de teatre "No em ratllis!!!", de la companyia Teatracció. Aquesta és una més de les activitats del programa de prevenció de salut als centres educatius que duu a terme el departament municipal de Salut Pública i Consum. L'obra de teatre, d'una hora de duració, es representa els dies 29 i 31 de gener a La Capsa i 13 i 15 de febrer al centre cívic Sant Jordi - Ribera Baixa, a les 10 h del matí. La veuran més de 500 alumnes del Prat, de 15 i 16 anys, tant dels instituts públics com dels concertats. La representació mostra, a través d'una sèrie d'esquetxos, quins són els efectes del consum de drogues en la família, els estudis, els accidents, les festes, les relacions sexuals.... L'obra és interactiva, ja que fa participar els espectadors i hi estableix un diàleg. El programa municipal de prevenció de drogodependències es complementa amb visites de monitors a les aules dels instituts per parlar sobre drogues.

2020/04/03 11:51:21

https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/500-alumnes-del-prat-veuen-una-obra-de-teatre-sobre-les-drogues

mC4

Campanya contra l'ús sexista de les joguines — Ajuntament d'Igualada 13º max. / 4º min. 27/11/2021 11:57 Sou a: Acció Social i Habitatge / Igualtat de gènere / Projectes i programes / Campanya contra l'ús sexista de les joguines SI REGALES, REGALA IGUALTAT! La Mancomunitat de la Conca d'Òdena, en el marc del Pla d'Igualtat de Gènere i dins les accions de sensibilització per la igualtat de nens i nenes, homes i dones, ha engegat una campanya contra l'ús sexista de les joguines. L'acció convida a prendre consciència de la importància que tenen els jocs i les joguines alhora d'educar i transmetre valors als infants. Les joguines no són sexistes. Ho és l'ús que en fem, és a dir, que decidim que hi ha joguines de nens i de nenes i per tant que socialitzem nens i nenes en models estereotipats i en rols diferenciats que generen discriminació. Els infants han de poder escollir lliurement els jocs i joguines de manera que no se'ls limiti cap rol pel fet d'haver nascut nens o nenes. Sovint els jocs "de les nenes" són més tranquils, de delicadesa, on l'objectiu és cuidar un infant que cal alimentar, canviar bolquers, passejar-lo en cotxet... Si ens hi fixem, les nenes assumeixen el rol de mare des que tenen 2 i 3 anys. Sovint el joc per les nenes també es basa en estar ben guapes, maquillar-se, fer-se joies... En definitiva estem propiciant la preocupació per estar sempre espectaculars, on el més important és l'aspecte físic i ser desitjades. També podem trobar, en els prestatges "roses" de les botigues, kits de neteja on no hi falta l'escombra, la fregona i la pala... És a dir, les nenes també han d'assumir que els tocarà principalment el rol domèstic quan siguin més grans? Fixeu-vos en els prestatges "per als nens": joc mogut, de lluita, de cotxes, massa vegades bèl·lic i destraler. Ells són cavallers, lluitadors, valents i protectors. Les joguines apropen models educatius i actualment seguim educant de manera diferenciada nens i nenes. A través de la campanya es busca la implicació de famílies, professorat, centres educatius formals i no formals i la ciutadania en general a trencar amb la transmissió d'estereotips sexistes a través del joc: El joc i les joguines eduquen, socialitzen i transmeten models i rols socials. Decidir que hi ha "jocs de nenes" i "jocs de nens" és sexisme. Les joguines no tenen gènere. Els colors tampoc. És important fomentar joguines creatives i cooperatives i cal evitar les violentes. És interessant mirar i comentar els anuncis de joguines en família. Cal educar el sentit crític. És important incorporar joguines que tractin la diversitat, l'origen i la identitat. Tingues en compte l'edat, la maduresa, els interessos i les motivacions dels infants a l'hora de regalar una joguina.

2021/11/27 10:57:03

https://www.igualada.cat/ca/regidories/accio-social-i-promocio-personal/igualtat-de-genere/projectes-i-programes/campanya-contra-lus-sexista-de-les-joguines

mC4

A LA TAULA I AL LLIT...: d'abril 2007 EL FEIXISME BLAVER, UNA ALTRA VOLTA... Hi ha vegades que sembla que el temps no passe. Fa anys i anys que els valencians patim els atacs dels blavers neo-feixistes espanyols. I, una vegada més, ca Fuster i el seu monument, a Sueca, han tornat a ser el centre dels seus atacs (en agost de 2006 ja ho havien fet, com abans). El País Valencià és com un camp on s'amaguen corrents del feixisme franquista més ranci i les autoritats no fan res per aturar-lo. Encara no en fa massa, veia el documental "Del roig al blau" i era talment com llavors. Sols que ara no hi posen bombes. Abans com ara, la ignorància crea monstres, i dubte molt que aquesta colla de gentola desinformada que ha fet les pintades haja llegit mai cap obra de Joan Fuster. És una llàstima que tota l'energia d'aquests ignorants no la canalitzen en forma positiva de valencianitat. Publicat per CESC a 20:08 Cap comentari: JA EN TENIM PROU... Aquest proper dilluns dia 30, el diari "Levante-emv", repartirà el DVD de "Ja en tenim prou". No us el podeu perdre. Jo ja l'he vist. JA EN TENIM PROU D'ATACS AL NOSTRE CATALÀ. JA EN TENIM PROU DE MENTIDES A LA TELE. JA EN TENIM PROU DE D'ESPECULACIÓ URBANÍSTICA. JA EN TENIM PROU DE POR A PARLAR CLAR. JA EN TENIM PROU DE CENSURES. PERQUÈ LA LLIBERTAT NECESSITA RESPIRAR UNA MICA AL NOSTRE PAÍS Publicat per CESC a 23:41 1 comentari: Es tracta d'una novel·la de l'escriptora nordamericana, d'ascendència xinesa, Lisa See. Feia temps que em volia llegir aquest llibre, però només el trobava en castellà. No vaig parar fins que en vaig aconseguir la versió catalana. Es tracta d'una nove·l·la que m'ha agradat molt i molt. Ens conta la història de dues xiquetes xineses, l'Assutzena i la Flor de Neu. No són de la mateixa condició social, però arribaran a ser laotongs o "ànimes bessones". Les dones d'aquesta època, les acaballes del segle XIX, en una regió remota i aïllada de la Xina d'aleshores no tenen cap més dret que obeir i actuar com s'espera d'elles, per no deshonorar la família. La unió amb una altra laotong és tan important com un bon matrimoni, que s'estableix per voluntat pròpia i s'hi busca una camaraderia emocional i una fidelitat eterna. El matrimoni és quelcom que no es tria. S'hi arriba, i ja està. En aquesta època estranya, la bellesa de les dones es mesura per la petitesa dels seus peus. Això implica patir des de menudes la trencadura dels ossos dels peus i arriscar la pròpia vida per tal d'aconseguir uns peus el més petis possibles. Per poder comunicar-se entre elles, en un món dominat pels hòmens i les tradicions, les dones han inventat un llenguatge secret, el nushu. Es pot usar per escriure cartes,cançons, autobiografies, lliçons d'obligacions femenines, oracions a la deessa i, per suposat, contes populars. Es pot escriure, brodar o pintar sobre una tela o un ventall. Però la regla més important del nushu és que no arribe a ser descobert pels hòmens. La Flor de Neu i l'Assutzena viuran unides per un lligam més fort que un matrimoni, però les seues vides discorreran per camins ben diferents i oposats al que un podria suposar pels seus orígens. Com és natural, no contaré el seu final, però sí que és una novel·la que enganxa. i que ens endinsa en un munt de tradicions i d'imatges que et fan que quasi no pugues parar de llegir. Publicat per CESC a 23:04 Cap comentari: 300 ANYS D'ALMANSA Aquest dimecres hem recordat l'aniversari tràgic: "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança". Dol saber la història pròpia i totes les malifetes que ens han fet. Però cal saber si volem tornar a ser. Em fa vergonya veure les nostres (?) autoritats fent el babau i "ofrenant" sense parar. Tanmateix, alguna cosa es mou al nostre País. Ja hi ha molta gent que no s'aconforma amb el nostre present de colònia espanyola. Hem de mirar al futur sense oblidar el nostre passat. La nostra llengua i la nostra cultura depenen de nosaltres. Per un País Valencià lliure i sobirà. Publicat per CESC a 22:00 Cap comentari: Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Laura Esquivel, va ser una sorpresa per a mi quan la vaig veure per primera vegada ara fa uns anys. Es tracta d'una de les pel·lícules del cinema mexicà que més èxit ha tingut. Conta la història de Tita (Lumi Cavazos), filla petita d'una matriarca autoritària, Mamá Elena (Regina Torné) qui, per tradició familiar, decideix que l'ha de cuidar fins que es mora i, per tant, mai no es podrà casar. El problema apareixerà quan Tita s'enamore de Pedro (Marco Leonardi). Tot el pes de la tradició caurà al seu damunt. Pedro es casarà (a desgrat seu) amb la germana de Tita i començarà tota la seua desgràcia... Enmig de tot plegat, la màgia de la cultura mexicana indígena i l'amor i l'art de la cuina que trobaran en Tita el catalitzador per aconseguir enganxar-te. Tita domina l'art de la màgia culinària i l'usarà per a aconseguir triomfar en l'amor malgrat totes les dificultats. L'amor, la passió i el bon menjar embolcallen una història d'amor quasi impossible enmig de la revolució mexicana. Hi ha imatges d'una bellesa plàstica increïble. La història és un conjunt d'altres històries més petites que van lligant-se fins aconseguir contar-nos poc més de cent anys de la història de Mèxic. Crec que dec haver vist aquesta pel·lícula almenys cinc vegades i, tot i això, sé que encara la veuré alguna altra vegada més.

2022/06/27 01:50:12

https://alataula.blogspot.com/2007/04/

mC4

7.1. Articles per a l'anàlisi 7.2. Consideracions inicials 7.3. Eines digitals gratuïtes en línia per fer infografies i visualitzacions Observem diferents articles que s'han publicat a Internet des del 2012 on es recomanen diferents eines per fer infografies en línia i de forma gratuïta. Cal veure les eines que es repeteixen al llarg del temps, aquelles que s'han deixat d'utilitzar i les que ens diuen que han sofert canvis, ja siguin millores o menys prestacions que en el passat: 10 herramientas para crear infografies(maig 2017) 19 herramientas para crear infografies fàcilmente (setembre 2016) 85 herramientas para crear infografies exquisitas (gener 2016) 15 herramientas para hacer infografías (actualitzat gener 2017) Las mejores herramientas para diseñar infografías con clase (setembre 2017) Las 7 mejores herramientas para crear infografías (desembre 2017) 8 herramientas gratuitas para crear infografías "resultonas" (maig 2013) Plataformas para crear infografías online (maig 2012) Les variacions entre els articles des del 2012 fins al 2018 són lògiques en un entorn tecnològic canviant, de manera que cada vegada hi haurà aplicacions millors i que satisfaran molt més les expectatives de qui fa les infografies. Tot i això, cal tenir present que, encara que sigui necessari estar al corrent de les novetats en eines de disseny d'infografies i de visualitzacions, tampoc és necessari anar canviant d'aplicacions tot sovint, ja que això ens obligaria a estar en un procés d'aprenentatge continu que, per si mateix, no és negatiu, i en una situació en la qual no s'obtindrà el rendiment més elevat de l'eina o les eines triades per la seva constant substitució. En definitiva, cal actualitzar coneixements i eines sense que això comporti substituir les eines constantment. Tenint present que les eines per fer infografies i visualitzacions van canviant i millorant amb el pas del temps, cal anar canviant-les cada vegada que n'apareguin de millors? Quins criteris convé seguir per substituir-les? Cal utilitzar una o diverses eines per fer infografies i visualitzacions? Les aplicacions digitals per fer infografies o visualitzacions que es treballen en aquests materials responen a dos principis: gratuïtat, i usabilitat en l'aprenentatge i en el seu ús. Si bé és cert que hi ha aplicacions de pagament que ofereixen resultats més satisfactoris, comporten una despesa per a les Administracions públiques i el mateix passa amb aplicacions fetes a mida a les necessitats de cada Administració. Aquestes eines de pagament no es poden descartar, tot i que és recomanable iniciar-se amb eines gratuïtes que permetran saber la utilitat de les infografies i visualitzacions per a les organitzacions i segurament seran suficients per assolir els objectius organitzatius esperats. Tanmateix, cal tenir en compte dos elements més en utilitzar les eines que a continuació es detallen: per una banda, el fet que aquestes eines poden patir variacions (desaparèixer, canviar de versió gratuïta a versió de pagament, tenir millores funcionals, etc.) i, per l'altra, la realitat canviant en les aplicacions, de manera que tot sovint apareixen noves eines digitals, el que ens obliga a estar pendents de les millores i novetats; això comporta la necessitat d'un constant aprenentatge i una actualització contínua de coneixements. Permet crear infografies de forma molt professional i utilitza una combinació de diferents tipus de visualitzacions: temes, icones, vectors, imatges i exportador gràfic a través d'esquemes de color, formes i tipus de lletra, i després exportar els materials com estàtics o HTML per inserir-los fàcilment en un web. És una eina en línia que permet crear documents gràfics especialment pel seu ús a Internet. Un dels seus punts forts és les plantilles, segons el destí de la imatge, amb les mides específiques (Facebook, Twitter, …). Entre aquestes plantilles, trobem l'opció de crear una infografia. L'eina és senzilla i intuïtiva i ens permet dissenyar en base a plantilles predissenyades, modificant imatges, text i colors, o a partir d'un document en blanc. És una eina divertida per crear les teves infografies amb un simple arrossegar i deixar anar, amb funcions molt completes i una interfície simple. Permet crear un format de currículum en línia que és atractiu, rellevant i ajudarà a optimitzar el perfil de LinkedIn per obtenir un currículum vitae visual. Permet crear línies de temps pas a pas, organitzant-les per dates o esdeveniments. Per cada esdeveniment podrem afegir text i imatge. Podrem descarregar el resultat en format PDF. Permet crear infografies online de forma senzilla. A més funciona com a xarxa social, podent seguir i ser seguits per altres usuaris i interactuar amb ells. La versió gratuïta només permet compartir les infografies de forma pública, però no descarregar-les. És una plataforma web catalana oberta per a la creació, disseminació i compartició de mapes a Internet. Es tracta d'una eina pública que permet a l'usuari no expert la creació de la seva pròpia geoinformació, bé dibuixant-la, bé carregant els seus arxius de dades. La creació d'un mapa en línia és senzilla: afegir informació pròpia o bé de tercers, seleccionar l'estil del mapa, escollir la cartografia de base i compartir el mapa generat. Aquesta eina facilita l'accés a geoinformació de diferents fonts de dades com el portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya o d'altres Administracions. També permet consumir dades directament de les xarxes socials i accedir a fitxers remots de dades. Aquesta eina online, us permet crear gràfics diferents que també us podreu descarregar com a imatges, que després podeu incorporar a les vostres infografies. A més, no cal registrar-se. És una eina de visualització a partir de fulls de càlcul; permet crear tot tipus de gràfics dinàmics de manera immediata. És una aplicació de visualització de dades que permet crear, fusionar, compartir i visualitzar taules de dades. Permet utilitzar les dades emmagatzemades al núvol a Google Drive i interactuar amb Google Maps. Es tracta d'una eina en línia per crear el vostre propi mapa interactiu instantàniament sense necessitat d'instal·lació o de codi, i pot incrustar fàcilment el mapa en el vostre lloc web o blog. Una aplicació gratuïta per a Windows. Podeu crear i compartir gràfics interactius i gràfics, mapes, quadres de comandament impressionants en viu i aplicacions divertides en qüestió de minuts. És una bona opció per crear diagrames, i es pot fer servir en tots els sectors pels individus, equips corporatius, desenvolupadors, arquitectes de programari, estudiants i professors per crear diagrames multipropòsit. És una aplicació web simple per generar "núvols de paraules" del text proporcionat. Els núvols donen més importància a les paraules que apareixen amb més freqüència en el text original, i es pot ajustar els seus núvols amb diferents fonts, dissenys i combinacions de colors. Amb aquestes dues eines podreu crear fantàstics núvols d'etiquetes: És una eina creada per IBM Research i ofereix una àmplia gamma de visualitzacions i permet crear els nostres data-sets. Ofereix un programari basat en web i d'escriptori per a l'anàlisi de dades fàcil, eficient i agradable, per atendre la cartografia diversa i les necessitats de visualització. És una aplicació lliure i gratuïta per disposar de totes les dades sense connexió a Internet i incorpora un banc de dades bastant interessant, que és actualitzat constantment via Internet. El programa crea gràfics relacionant alguna dada específica (com, per exemple, expectativa de vida) i les seves respectives alteracions durant els anys. Permet en un mateix gràfic fusionar 3 variables i incloure el factor temps mitjançant una pel·lícula que mostra l'evolució d'aquestes variables en conjunt. Icones Totes les eines per crear infografies que hem presentat tenen el seu propi banc d'imatges i icones que podeu fer servir per les vostres infografies. Però si en necessiteu més, en podeu buscar en cercadors d'icones amb llicències lliures. En aquestes pàgines podreu descarregar icones en diversos formats (PNG, JPG, SVG). Aquet últim format, potser menys conegut, us podrà ser útil, per exemple, per personalitzar alguns gràfics amb icones de diversos colors que trobareu a Piktochart.

2019/07/20 03:22:21

http://formadiba.diba.cat/web/sites/default/files/public_resources/wiki_prod/manuals_basics/082PIEVI/009.html

mC4

El passat dijous 7 de març, es portà a terme l'acte de lliurament de les "Llibretes creatives del futur" a l'Escola Sagrat Cor de Sarrià. Es tracta d'unes llibretes molt especials resultants de la participació de l'alumnat de 6è de primària a la 1a edició de CREATIVATION CHALLENGE. En la trajectòria del curs passat, un grup de nenes i nens de cicle superior d'educació primària de diferents escoles de Catalunya, varen participar al CREATIVATION CHALLENGE: un conjunt de reptes reals als quals l'alumnat es va afrontar per a donar-los una resposta innovadora. CREATIVATION CHALLENGE és una iniciativa impulsada per la FUNDACIÓ PER A LA CREATIVACIÓ amb l'objectiu de promoure la creativitat i la innovació d'infants i joves perquè aprenguin a resoldre reptes reals. Els reptes es troben agrupats en diferents àmbits: Sostenibilitat, Alimentació, Salut, Tecnologia o Lleure, entre d'altres. Cadascuna de les categories està apadrinada per una entitat que proposa el repte i selecciona les propostes més innovadores. Diferents entitats i empreses tals com Aigües de Barcelona, l'Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació Barça, Fluidra o MaxChief Europe varen apadrinar, el curs passat, alguns dels reptes i varen destacar l'originalitat i el grau d'innovació de les propostes presentades pels participants. Fins aquest curs, ja són més de 5.000 alumnes d'escoles de tot Catalunya que han participat al CREATIVATION CHALLENGE per aprendre, emprant el Mètode de la Creativació, a elaborar solucions creatives i innovadores per a resoldre tots aquests reptes. En l'àmbit de l'Educació, el curs 2017-2018, l'empresa HAMELIN BRANDS, que agrupa entre d'altres la marca de quaderns OXFORD (www.my-oxford.com), va proposar un repte per "Reinventar el material escolar" i, més concretament, en com haurien de ser les llibretes del futur. Prop de 500 alumnes de diferents centres educatius varen participar en aquest repte. De totes les propostes presentades, l'empresa va seleccionar com a una de les guanyadores la presentada pels alumnes de 6è de primària de l'Escola SAGRAT COR DE SARRIÀ. Uns mesos més tard, després del treball dut a terme per part dels equips de desenvolupament de l'empresa, tres productes inspirats en les propostes dels participants a Creativation Challenge, s'han fet realitat i es van presentar, en primícia, a l'alumnat de l'escola en un acte que va tenir lloc a les seves instal·lacions juntament amb representants de l'empresa Hamelin Brands i de la Fundació per a la Creativació. Durant el desenvolupament del projecte, l'alumnat va plantejar una especial preocupació pel malbaratament del paper a l'hora de fer anotacions temporals que no cal guardar. Tanmateix, una altra de les necessitats detectades per l'alumnat va ser poder gaudir de diferents ratllats per plasmar a la llibreta les diverses tipologies d'activitats. Arran d'això, Oxford ha dissenyat tres productes amb pissarra, un dels quals també combina ratllats diferents, separadors removibles i una bossa per guardar fulls, convertint-se així en una llibreta multidisciplinària que s'adapta a la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). En el transcurs de l'acte, l'alumnat no només va rebre els primers exemplars d'aquests productes co-creats amb l'empresa, de la mà de la seva Directora de Màrqueting, sinó que també va participar d'una sessió per conèixer els aspectes més rellevants sobre "El Món que Vindrà" a càrrec del Director de la Fundació per a la Creativació.

2022/06/26 10:23:42

https://www.fundaciocreativacio.org/ca/area-de-premsa/notes-de-premsa/creativitat-i-innovacio-s-uneixen-per-inventar-les-llibretes-creatives-del-futur/

mC4

Triar frigorífic i rentavaixella: el consum elèctric és la clau | Consumer Triar frigorífic i rentavaixella: el consum elèctric és la clau El sobrecost de comprar els més eficients s'amortitza en quatre anys i la resta de la seva vida útil aporten un gran estalvi en la factura /imgs/2008/10/neveraylavavajillas.art.jpgEls electrodomèstics consumeixen més del que es creï i, si es tria bé en el moment de la compra, permeten un estalvi molt superior a l'imaginat en l'onerosa factura de la llum. La pregunta consegüent és: i com saber el que consumeix en realitat cadascun d'aquests electrodomèstics, per a triar el més eficient? No és difícil: des de 1994, els que es venen a Espanya inclouen etiquetes que informen de la seva eficiència energètica, una dada cada vegada més conegut i tingut en compte pels consumidors a l'hora de comprar-los. I, també, una característica dels electrodomèstics que, amb el pas del temps i l'evolució del mercat i de la societat (estalviar energia en la vida quotidiana no sols equival a reduir l'import de la factura elèctrica sinó també a mostrar-se més compassiu amb el medi ambient), ha anat convertint-se en essencial, i fins i tot, la més rellevant. Perquè els diversos fabricadors de frigorífics i rentavaixelles posen en el mercat aparells amb prestacions i característiques molt similars. Preu i consum energètic són, així, claus fonamentals a l'hora de triar l'un o l'altre model, l'una o l'altra marca. Els electrodomèstics més eficients en el consum d'energia són normalment més cars que els malbaratadors, però la bona notícia és que aquest sobrecost s'amortitza en menys de quatre anys, tal és l'estalvi que permeten en la factura elèctrica. Transcorreguda tota la seva vida útil (la mitjana és d'uns deu anys), l'estalvi que s'aconsegueix respecte dels menys eficients és de prop del 75% del consum elèctric total, és a dir, diversos centenars d'euros. Ara bé, no tots els aparells consumeixen el mateix ni inverteixen el mateix temps a realitzar la seva funció, per la qual cosa convé conèixer les seves prestacions i la manera d'estalviar amb ells. Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), frigorífics i congeladors representen el 19% de l'electricitat consumida en les llars del nostre país. Per aquesta raó, esdevé fonamental comprar-los de grandària i prestacions ajustats a les necessitats de cada llar i, això sempre, que incloguin etiquetes més exigents que la classe A, aprovades específicament per a aquests electrodomèstics. Les classes d'eficiència només són comparables dins de la mateixa categoria d'electrodomèstics i entre equips del mateix tipus que a més realitzin les mateixes funcions. Cada lletra que es baixa en l'escala, a partir de la A, suposa un increment del consum energètic d'al voltant d'un 12% més que la lletra que li precedeix. Així, un electrodomèstic classe A consumeix fins a un 38% menys que un d'iguals prestacions de classe C, i fins a un 58% menys que un de classe D. El màxim estalvi l'aporten els electrodomèstics classe A++, amb un consum de fins al 30% respecte a un de classe A+. Un frigorífic classe A consumeix aproximadament 450 Kw/h menys a l'any que un altre de classe G del mateix volum, la qual cosa pot suposar l'estalvi d'uns 50 euros a l'any. Al final de la seva vida útil s'haurien estalviat uns 600 euros, però el que interessa és que siguin A+ i A++, els més eficients. Frigorífics i congeladors representen gairebé el 19% de l'electricitat consumida en les llars En aquest apartat, el del consum energètic, també té molt a dir el rentavaixella, electrodomèstic que, per moltes i inspirades pàgines que s'escriguin sobre les seves bondats, només els qui ho han usat quotidianament coneixen el grau de dependència que es pot manifestar cap a ell quan s'espatlla o es passen unes setmanes de festa en un apartament que manca de rentaplats elèctric. Les funcions d'emmagatzematge i rentada en tot just 15 minuts, segons el programa, estalvien temps, i fins i tot diners respecte de netejar amb aigua calenta plat a plat tota la vaixella en l'aigüera. Ara bé, tant en el rentavaixella com en el frigorífic, l'estalvi es basa en els nivells de consum i de rendiment de l'electrodomèstic. Si quan s'adquireix es fa una bona elecció, no sols s'estalviarà molts diners sinó que s'evitarà l'emissió de quantitats gens negligibles de CO₂ a una atmosfera saturada de contaminació. No obstant això, cadascun d'aquests "reis de la cuina" ha de demostrar la seva pròpia capacitat a l'hora de satisfer determinades exigències. La conservació dels aliments dependrà, en gran manera, del frigorífic que triem d'acord amb les necessitats familiars. El seguiment d'aquests pràctics consells converteix en senzill que la rentada automàtica de plats, gots i coberts es realitzi de la manera més econòmica i ràpid possible. Ves a la pàgina següent: Àmplia oferta: des dels frigorífics convencionals amb un solo motor als ecològics »

2021/06/19 11:49:54

https://www.consumer.es/ca/economia-domestica-ca/triar-frigorfic-i-rentavaixella-el-consum-elctric-s-la-clau.html

mC4

Volum 27 Núm. 3 2020 Patrons alimentaris i valoració de l'estat nutricional en població adulta atesa a l´Atenció Primària Matilde González Solanellas, Marta Puig Soler, Ana Romagosa Perez-Portabella, Clàudia Caselles Montagut, Montserrat Grau Carod, Hegoi Segurola Gurrutxaga, M. Cleofé Perez-Portabella Maristany, Santiago Lancho Lancho, Edurne Zabaleta del Olmo. Els patrons alimentaris influeixen en la salut del moment i poden determinar-la a llarg termini.Objectiu:Identificar els hàbits alimentaris i l'estat nutricional de la població entre 18 i 44 anys d'edat atesa en un centre d'atenció primària i estudiar els factors associats.Tipus d´estudi: Transversal. Emplaçament: Àrea bàsica urbana. SUBJECTES: Mostra aleatòria de 201 participants. Mesuraments i intervencions: Dades sociodemogràfiques, mesures antropomètriques, recordatori ingesta darreres 24 hores, qüestionari freqüència alimentària setmanal. L'edat mitjana de la població d'estudi va ser de 32,8 (Desviació Estàndard=6,7) anys. Un 62,7% (128) eren dones i 62,7% (126) immigrants. Un 45,3% (91) manifestava no fer cap tipus d'exercici. Un 60% dels participants referien un consum deficitari de lactis, fruites, carnis i farinacis i 80% de verdures. En canvi, un 58% referia un consum excessiu de lípids. Un 44,4% (56) dels immigrants era obès en comparació amb el 20,3% (15) dels autòctons (p=0,001). El percentatge de persones amb "cintura de risc" era superior entre els immigrants respecte als autòctons (19,0% vs 6,8%; p=0,017) i entre els que no feien exercici enfront dels que en feien (17,6% vs 8,1%; p=0,049). Per altra banda, els immigrants manifestaven fer menys exercici que els autòctons (42,1% vs 62,7%; p=0,013). La distribució acceptable de macronutrients en l'ingesta diària era més freqüent (ORajustada:4,7; IC del 95%:2,02-11,03) entre els immigrants que entre els autòctons.Conclusions: Els participants refereixen un consum deficitari dels principals grups d'aliments i excessiu de lípids. L'obesitat i la "cintura de risc" són més freqüents entre els immigrants i entre les persones que no fan exercici. A la població d'estudi, ser immigrant és la variable més explicativa de la distribució acceptable de macronutrients.Paraules clau: Hàbits Alimentaris; Immigrants, Pes i mesures corporals.SUPORT FINANCER: SEGON PREMI VII Ajuts a la Recerca de la CAMFiC.CONGRESSOS ON S'HAN PRESENTAT PART DELS - Food consumption patterns in the adult population of mediterranean region. Comunicació-pòster presentat a "WONCA EUROPE Conference 2007", París, França, del 17 al 20 d'octubre 2007.- Nutritional state in depressed urban area. Comunicació-pòster presentat a "WONCA EUROPE Conference 2007", París, França, del 17 al 20 d'octubre 2007.- Estudi d'hàbits alimentaris d'una àrea urbana. Comunicació-pòster presentat al XXI Congrés de la CAMFIC, 23 maig, Salou.- Comparison of the nutritional anthropometric parameters between autochthonous and immigrant population. WONCA EUROPE Conference 2008, Istambul, del 3 al 7 de setembre 2008.- Nutritional habits and consumption patterns in a health district. WONCA EUROPE Conference 2008, Istambul, del 3 al 7 de setembre 2008.- Acceptat al XXVIII Congreso semFYC Madrid 2008: Comunicació oral, Dieta y Estado Nutricional en población atendida en un centro urbano.

2020/08/03 23:07:03

http://www.butlleti.cat/ca/Vol27/iss3/5

mC4

1 de cada 4 menors a urgències psiquiàtriques s'ha autolesionat | betevé Segons un estudi del Vall d'Hebron, en només dos anys la mitjana d'edat dels menors atesos per un problema de salut mental ha baixat dels 16 anys als 12 Lluís Cruz | Sandra García Prat | divendres, 26 de març del 2021, a les 23.02 L'Hospital Infantil Vall d'Hebron va atendre 560 urgències pediàtriques relacionades amb qüestions psiquiàtriques. És el balanç d'un estudi que posa de manifest que, amb dades recollides entre els anys 2015 i 2017, el 25 % dels menors atesos en aquesta mena d'urgències s'havien autolesionat. "Els nostres adolescents estan exposats, cada cop més d'hora, a un estrès social molt important", alerta Mónica Sancosmed, doctora del Servei d'Urgències Pediàtriques del Vall d'Hebron. Destaca que "estan sotmesos a molta exigència i amb molta rapidesa, i això fa que sigui difícil que controlin i gestionin aquestes emocions". De fet, Sancosmed apunta que "moltes vegades, darrere d'aquestes autolesions s'hi amaga l'alliberament a l'ansietat, el malestar i les preocupacions". Més joves, més vulnerables L'estudi del Vall d'Hebron també destaca una altra cosa: la mitjana d'edat dels menors atesos per un problema de salut mental ha baixat dels 16 anys als 12. Els experts assenyalen que l'adolescència és una de les etapes emocionals "més vulnerables". Subratllen que una de les eines per prevenir qualsevol problema de salut mental és "la comunicació i l'atenció al mínim símptoma". Un estudi realitzat a l'Hospital Clínic revela que la pandèmia empitjora els trastorns alimentaris, els agressius i l'aïllament La doctora del Servei d'Irgències Psiquiàtriques del Vall d'Hebron recalca que "és important ser-hi [els familiars o tutors d'un adolescent] i parlar-hi" i saber detectar qualsevol canvi en la conducta, com ara "més introversió, distanciament social, o alguna autolesió, encara que pugui semblar irrellevant o poc important". La pandèmia no hi ha ajudat gens La pandèmia ha empitjorat els indicadors que ha detectat l'estudi del Vall d'Hebron. A falta de dades que ho confirmin objectivament, els experts suggereixen que "en el darrer any han aparegut més factors de vulnerabilitat emocional i d'estrès". I el principal és la distància social o, directament, la soledat. Sancosmed assenyala que "la distància amb la gent que estimem i amb els nostres amics és quelcom difícil i dur de suportar emocionalment". De fet, durant el 2020, les dades del programa Codi Risc Suïcidi de Catalunya, apunten que les temptatives de suïcidi en menors d'edat han augmentat un 27 %. La meitat d'embarassades van patir depressió durant el confinament El Vall d'Hebron conclou que aquest impacte emocional era més prevalent en dones sense un suport social adequat

2021/05/14 07:42:45

https://beteve.cat/societat/un-cada-quatre-menors-atesos-urgencia-psiquiatrica-autolesio/

mC4

Les fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès - Ajuntament de Prats de Lluçanès Inici Les fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès L'Espai de Memòria de Prats de Lluçanès és l'itinerari commemoratiu dels fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan, després d'un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès. L'endemà, 250 soldats republicans que defensaven la posició van ser ajusticiats. Dies després, van ser enterrats en fosses pels veïns de la vila. La major part d'aquestes fosses se situen als voltants de l'ermita de Sant Sebastià, seguint la carena fins a Sant Andreu de Llanars, però també se'n troben prop de les masies i als marges dels camps de conreu. Avui un itinerari commemoratiu recupera la memòria d'aquells fets en diversos espais que conserven una càrrega simbòlica i emocional molt important pels pradencs i pradenques. Tríptic de l'itinerari commemoratiu (català) Tríptic de l'itinerari commemoratiu (castellà) Tríptic de l'itinerari commemoratiu (anglès) Consulta la Memòria Interdisciplinària de les actuacions a les fosses de Prats de Lluçanès Monòlits de l'Espai de Memòria El 3 de febrer de 1939, després d'un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès. No hi va haver ni pietat ni justícia. Prop de 300 soldats de l'exèrcit de la República que defensaven la posició van ser ajusticiats en aquests camps. Els vencedors van prohibir portar-los al cementiri i van obligar els veïns a enterrar-los en fosses. En homenatge als soldats del XI i XVIII Cos de l'Exèrcit de la República i a tots els que van morir aquí defensant la justícia i la llibertat. 3 i 4 de febrer de 1939 Fossa de Sant Sebastià En aquest camp que s'estén a la dreta es va excavar una fossa col·lectiva. Tot i que gran part de la fossa va ser arrasada fa anys pel pas de tractors i màquines, es van exhumar un mínim de 14 cossos, la majoria dels quals no estaven sencers. La memòria col·lectiva dels veïns de Prats de Lluçanès situava en aquest camp dues fosses amb uns 50 individus cadascuna. L'equip d'arqueòlegs va realitzar diverses prospeccions, però les tasques de conreu i el pas del temps han fet difícil la conservació de les restes. Acompanyant les restes dels soldats, s'han trobat una gran varietat de botons que permeten identificar a quin uniforme pertanyien. A més de botons del Cos de Carabiners i d'altres sense identificar, cal destacar la presència de botons amb la inscripció Cuerpo de Bomberos i l'escut de Barcelona, els quals podrien correspondre als 6 bombers desapareguts als voltants de Prats el 3 de febrer de 1939. Entre els objectes personals que s'han trobat hi ha rellotges, plomes estilogràfiques, cremalleres, fulles d'afaitar, claus, encenedors, sivelles, plaquetes d'identificació i també diferents restes de tela. En aquesta fossa, excavada dins d'un antic cementiri, es van exhumar les restes de 4 soldats de l'exèrcit de la República. Tenien edats compreses entre els 17 i els 19 anys, el més jove, i entre els 30 i els 39 anys, el més gran. Almenys dos d'ells presenten evidències d'haver estat executats. Durant l'estiu del 2107 es van iniciar les excavacions en aquesta zona. Testimonis orals de veïns de Prats de Lluçanès situaven diversos enterraments al voltant de l'ermita de Sant Andreu de Llanars. A banda de la fossa dins de l'antic cementiri, la memòria col·lectiva situa una fossa amb prop de 20 cossos al camp adjacent. L'equip d'arqueòlegs va fer diverses prospeccions sense trobar-hi res. El bon estat de conservació dels cossos exhumats al cementiri va facilitar l'extracció de mostres d'ADN per creuar amb el banc de dades de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil. Juntament amb els cossos es van trobar diversos objectes personals, com ara mines de colors de llapis, una ploma estilogràfica, un rellotge de butxaca, una lent d'ulleres…, i restes d'uniformes: botons de nacre i de fusta, un cinturó amb la sivella de ferro, cremalleres i unes botes que encara portava posades un dels soldats. Refugiats de la Guerra Civil. Escola de les Dominiques Durant la Guerra Civil, Prats de Lluçanès va quedar a la rereguarda republicana, per la qual cosa va ser destí d'un gran nombre de refugiats de l'Estat espanyol i d'altres poblacions de Catalunya. Del novembre de 1936 a l'agost de 1938 van arribar al municipi 460 persones provinents de diverses zones de guerra, un terç de les quals eren infants menors de 12 anys. La resta, dones de diverses edats i homes grans. Arribaven en onades i en qualitat de refugiats de guerra i, per tant, amb els drets d'aixopluc i alimentació garantits. Si s'observen les dates d'arribada i la seva procedència, es pot resseguir l'avanç dels fronts de guerra. Molts dels refugiats ja havien fet estada a d'altres pobles i a mesura que el front de guerra s'hi acostava, havien de marxar a noves destinacions. A Prats de Lluçanès, el refugiats de guerra rebien una subvenció de l'Ajuntament, recollida entre els veïns del poble, per alimentar-se i aixoplugar-se. Molts d'ells s'estaven a la rectoria; d'altres, a l'escola de les Dominiques; i d'altres eren acollits per famílies del municipi. Durant l'estada dels refugiats a Prats es van registrar alguns naixements i també algunes morts. Els primers d'arribar, a finals del 1936, procedien de Madrid. L'estiu del 1937 els gruixos de refugiats que arribaven provenien de Cantàbria, Euskadi i Astúries; i a partir del 1938, majoritàriament d'Andalusia i l'Aragó. Procedència dels refugiats: • 74 provinents de Madrid, en diverses onades entre el 1936 i el 1938 • 116 provinents de Cantàbria, entre el 27 i el 29 d'agost de 1937 • 9 provinents de Tànger, el 15 de febrer de 1937 • 34 provinents d'Euskadi, en diverses onades entre el 1937 i el 1938 • 22 provinents d'Astúries, en diverses onades entre el 1937 i el 1938 • 120 provinents d'Andalusia, la primavera del 1938 • 34 provinents de l'Aragó, la primavera del 1938 • 24 provinents de Castella, la primavera i estiu del 1938 • 15 provinents de Lleida, la primavera del 1938 • 12 provinents de diferents punts d'Espanya i Catalunya, durant el 1938 Soldats i refugiats de la Guerra Civil (cementiri municipal) Les restes dels soldats de l'exèrcit de la República exhumades a les fosses de Sant Sebastià, Sant Andreu de Llanars i Puigvistós, són en un nínxol a l'espera de ser identificades i lliurades als familiars. A la fossa comuna hi ha notícia de l'enterrament de 7 soldats de l'exèrcit rebel morts durant l'ocupació de la població, el 4 de febrer de 1939. Del novembre de 1936 a l'agost de 1938 van arribar al municipi 460 persones provinents de diverses zones de guerra, un terç de les quals eren infants menors de 12 anys. Durant l'estada dels refugiats al municipi es van registrar alguns naixements i també algunes morts, aquests darrers van ser enterrats al cementiri de Prats. Llista de refugiats morts durant la seva estada al municipi i enterrats a la fossa comuna del cementiri municipal:

2022/06/26 17:10:17

https://pratsdellucanes.cat/les-fosses-de-la-guerra-civil-a-prats-de-llucanes/

mC4

Revista d'actualitat 03/07/2018 Alcón insiste en la financiación ante Marzà en la reunión con los rectores (Mediterráneo, 03/07/2018) La rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, va reivindicar ahir una vegada més un finançament just per a Castelló en la reunió que va tenir lloc ahir a València juntament amb els altres quatre rectors dels campus valencians, i el conseller d'Educació, Vicent Marzà La reválida de selectividad empieza hoy en la Jaume I (Mediterráneo, 03/07/2018) Un total de 399 estudiants de secundària dels centres de la província de Castelló s'han matriculat en la convocatòria extraordinària de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) que tindran lloc del 3 al 5 de juliol de 2018 en l´UJI Los profesores asociados piden a Alcón mejorar los incentivos (Levante de Castelló, 03/07/2018) La plataforma de professors associats de la Universitat Jaume I demana una reunió amb la rectora Eva Alcón per tractar diferents demandes del col·lectiu com la millora econòmica de les nòmines Alcón, con Sauji (Mediterráneo, 03/07/2018) La rectora Eva Alcón i la vicerectora de Cultura i Relacions Internacionals, Carmen Lázaro, han mantingut una reunió amb el president de la SAUJI, José Mª Arquimbau, i la resta de membres de la Junta Directiva per a treballar les properes accions del Programa AlumniSAUJI Oriol Comas: "No jugamos para aprender, sino porque nos divertimos" (Levante de Castelló, 03/07/2018) Ahir va començar el curs d'estiu de la Universitat Jaume I sobre intel·ligència i jocs amb la conferència inaugural a càrrec d'Oriol Comas La UJI internacional (Mediterráneo, 03/07/2018) Més de 200 experts d'universitats, centres de recerca i empreses debatran les novetats dels camps científics de l'òptica i la fotònica a partir de demà en la XII edició de la Reunió Nacional d'Òptica que organitza i acull la Universitat Jaume I El proyecto para la optimización energética en el azulejo entra en su fase final (Levante de Castelló, 03/07/2018) Entra en la seua fase final el procés d'optmizació energètica en el taulell desenvolupat per l'ITC i ITE Eric Peñalver, cuarto en 3.000 m obstáculos (Levante de Castelló, 03/07/2018) L'estudiant del grau de mestre en educació primària i atleta, Eric Peñalver, quart lloc en una final d'atlestims dels Jocs del Mediterrani disputats a Tarragona «El máster capacita para el desarrollo de planes de nivel» (Mediterráneo, 03/07/2018) Entrevista a Bernardo Martínez, director del màster en Project Management Executive de la Fundació Universitat Jaume I-Empresa UJI y Unión de Mutuas analizan la gestión del riesgo en las empresas (Mediterráneo, 03/07/2018) La Universitat Jaume I i Unió de Mútues van organitzar ahir una jornada amb la finalitat d'analitzar la gestió de risc de les organitzacions en la qual van participar les catedràtiques de l´ UJI María Ángeles Fernández i María Amparo Garrigues Máster en psicología positiva aplicada, el primero en España (Mediterráneo, 03/07/2018) La Universitat Jaume I ofereix el Màster en psicologia positiva aplicada (MAPPA), que serà el primer que s'imparteix a Espanya amb el suport i l'aval de la Societat Espanyola de Psicologia Positiva Peñalver, cuarto en Tarragona (El Mundo Castellón al Día, 03/07/2018) Eric Peñalver, estudiant de mestre en educació primària a l'UJI, quarta posició en la prova de 3.000 metres obstàcles als Jocs del Mediterrani Recta final del programa de baldosas de cerámica (Mediterráneo, 03/07/2018) El projecte TECEM sobre el desenvolupament de noves tecnologies per a l'anàlisi i l'optimització energètica i mediambiental del procés de fabricació de rajoles ceràmiques desenvolupat per l'Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) de la Universitat Jaume I entra en la seua recta final ITC e ITE abordan la eficiencia energética en hornos azulejeros (El Mundo Castellón al Día, 03/07/2018) L'Institut de Tecnologia Ceràmica i ITE desenvolupen el projecte "TECEM: desenvolupament de noves tecnologies per a l'anàlisi i optmització energètica i medioambiental del procés de fabricació de rajoles ceràmiques" Formació UJI (Mediterráneo, 03/07/2018) Cursos de mediació policial, psicologia clínica infantil i en finances i comptabilitat, entre l'oferta formativa de la Universitat Jaume I La Universidad de Alicante ofrece más oportunidades para conseguir la capacitación docente y la acreditación en lenguas (Información, 03/07/2018) L'assetjament laboral de d'una perspectiva social i jurídica als cursos d'estiu Rafael Altamira de la UA (Información, 03/07/2018) La Universidad de Valencia ya tiene a sus "startups" (CincoDías, 03/07/2018) Amistoso de fútbol en silla de ruedas eléctricas en la Universitat (Superdeporte, 03/07/2018) Graduación en la Facultad de Ciencias Sociales y Jurídicas (Información, 03/07/2018) La Politècnica cumple medio siglo de retos (Las Provincias, 03/07/2018) 1.500 niños en la Escola d'Estiu de la UPV (Las Provincias, 03/07/2018) Educación y Cultura suman 4,2 millones en el presupuesto (Mediterráneo, 03/07/2018) Un total de 1.617 estudiantes repiten las pruebas de Selectividad en la provincia (Información, 03/07/2018)

2020/05/26 02:15:36

https://www.uji.es/com/revista/base/2018/07/03/

mC4

Cursos intensius de Setmana Santa 2022 per a nenes, nens i joves! | el timbal Home / Notícies / Cursos intensius de Setmana Santa 2022 per a nenes, nens i joves! Cursos intensius de Setmana Santa 2022 per a nenes, nens i joves! Aprofitant els dies de vacances escolars, a la nostra escola de teatre oferim la possibilitat a nenes, nens i joves de realitzar cursos enfocats en una temàtica molt concreta. Aquests intensius de Setmana Santa es realitzen els dies 11, 12, 13 i 14 d'abril de 10h a 13h, tenen una durada de 12 hores cadascun i estan concebuts per a grups d'edat específics! Aprofita les vacances de Setmana Santa per gaudir del ja emblemàtic musical "El Petit Príncep", i converteix-te en actor i actriu de teatre musical d'aquesta meravella! Dividirem el curs en dues parts: la Interpretació i el Cant. L'últim dia farem una mostra pública a l'aula per a les famílies. Mitjançant jocs individuals i de grup, ens aproximarem als llenguatges escènics, potenciant el desenvolupament expressiu i creatiu dels joves. Treballarem el cos, la veu i la creativitat mitjançant el joc dramàtic. Si et fascina el cinema i mirar sèries, si et preguntes com treballen els actors i les actrius a un rodatge i quines diferències hi ha amb el teatre, si tens curiositat per com aquests es preparen al set i com ho fan per transmetre tant fent tant poc, i fins i tot si somies despert/a que ets tu qui estarà a la pantalla gran algun dia, aquest curs pot ser el primer pas per aconseguir-ho. A partir del joc teatral, l'alumnat viatjarà pel seu imaginari entenent la importància de la improvisació en el teatre. La improvisació ajuda a desenvolupar la capacitat creativa, l'espontaneïtat, la imaginació i l'emotivitat. S'improvisa a partir d'estats anímics i sentits físics.

2022/05/26 07:16:38

https://www.escolateatre.com/noticies/cursos-intensius-de-setmana-santa-2022-per-a-nenes-nens-i-joves/

mC4

28 | Març | 2019 | Celler-Adocse Arxius diaris: Març 28, 2019 ESPAGUETIS INTEGRALS AMB PERNIL 200g de pernil a daus petits Posem els espaguetis a bullir amb aigua,sal i un raig d'oli, (deixem bullir uns 11 minuts) treiem del foc rentem i reservem Mentres ratllem la ceba i la posem a sofregir. Ara ratllem els tomáquets i reservem. Un cop la ceba estigui cuita i afagim el pernil, remanem una mica i afaguim els tomáquets Deixem coure el tomáquet , posem una culleredeta de sucre i comprovem com esta de sal(tinguen amb conta que el pernil es salat) Ara i afagim els espaquetis remanem uns 5 minuts i ia podem servir Origen: ESPAGUETIS INTEGRALS AMB PERNIL Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada CEBA, CUINA, PASTA, PERNIL, PORC, PRIMER PLAT, RECEPTA, TOMÀQUET, VERDURA el Març 28, 2019 per Administrador. 60gr. de farina de cigrons (podeu trobar-la en botigues de dietètica, jo l'he feta amb la TX) 100ml. d'aigua En un bol poseu una mica d'aigua, les patates, netes i pelades, a làmines petites i la ceba tallada ben fina, ho assaoneu amb oli i sal. Reserveu. Tapeu el bol amb una tapa de vidre o amb paper film. introduïu al microones, màxima potència 9 minuts, teniu en compte de augmentar el temps si poseu més quantitat de patata. En un altre bol, poseu la farina de cigró, i aneu tirant aigua, tot remenant amb les varetes manuals, Ha de quedar més espès de lo que quedaria l'ou batut. Saleu-ho. Barregeu-hi la patata i ceba que ja tenim cuit, poseu oli en una paella i quan sigui ben calent, feu la truita tal i com la feu amb ou. Abaixeu el foc perquè és cogui be per dins. No cal que la feu al microones, podeu fer-la fregint la ceba i la patata si us agrada més, però, no creieu, tampoc hi ha tanta diferència. Podeu fer-la amb diferents ingredients, com espinacs, gambes, espàrrecs, carxofa,…., segons la vostra imaginació. Origen: Truita de patata i ceba sense ou, sense gluten i sense lactosa Aquesta entrada va ser publicada a Aperitius, Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes, Segons Plats i etiquetada APERITIUS, CEBA, CUINA, FARINA DE CIGRONS, PATATES, PRIMER PLAT, RECEPTA, SEGON PLAT, TRUITA el Març 28, 2019 per Administrador. 300 ml. d'oli de girasol 250 gr.de sucre blanc o moré 3 plàtans mitjans madurs 150 gr. de pinya en almívar 200 gr. de formatge en crema Untar amb mantega i enfarinar, un motllo d'uns 20 cm. En un bol, tamisar la farina, el llevat, la canyella i la sal i reservar. Tallar en trossets petits la pinya i escórrer, entremig d'uns papers de cuina. Aixafar els plàtans amb una forquilla i reservar. En un bol, batre els ous amb el sucre fins que blanquegin, afegir l'oli i la vainilla i mesclar. Afegir els plàtans i mesclar fins que quedin ben integrats. Afegir la mescla de la farina en un parell o tres de cops i mesclar. I per ùltim, afegir el coco, la pinya i les nous trossejades i mesclar amb una espàtula. Posar dins del motllo, allisar la superfície i coure uns 55/65 minuts. Desemmotllar i refredar damunt d'una reixeta. Mesclar la mantega pomada i el sucre llustre, fins que quedi ben lligat. Afegir el formatge en crema a temperatura ambient i mesclar. Reservar un parell d'hores a la nevera, fins que agafi consistència. Tallar el pastís per la meitat i omplir amb una quantitat generosa del frosting. Posar la part superior damunt i amb una espàtula, repartir la crema pels laterals i la superfície. Origen: PASTÍS COLIBRÍ Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Pastissos i Dolços, Postres, Reblogged, Receptes i etiquetada CANYELLA, COCO, CUINA, FARINA, FORMATGE, FRUIT SEC, FRUITA, LACTIC, LLEVAT, MANTEGA, NOUS, OUS, PASTISSOS, PINYA, PLATAN, POSTRES, RECEPTA, SAL, SUCRE, VAINILLA el Març 28, 2019 per Administrador.

2019/09/23 05:09:15

https://celleradocse.com/2019/03/28/

mC4

Estàs en: Inici » Treballadors » Cotització / Recaptació de Treballadors » Règims » Règim General de la Seguretat Social » Informació General Qui ha de cotitzar a la Seguretat Social? Naixement i Fi de l'Obligació de cotitzar Quant cal cotitzar? Ingrés de Quotes Bases de Cotització per a l'Any 2017 Els empresaris i els treballadors inclosos en el Règim General que realitzen la seua activitat per compte d'aquells. L'obligació de cotitzar naix des del començament de la prestació del treball i no s'interromp mentre dura la relació laboral entre l'empresari i el treballador. Fins i tot subsisteix en les situacions d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural, gaudi dels períodes de descans per maternitat i paternitat, o períodes de prova del treballador. L'obligació de cotitzar acaba en finalitzar la prestació de treball, sempre que es presente el comunicat de baixa del treballador dins dels 3 dies naturals següents. Si la baixa del treballador es presenta després d'aquests 3 dies de termini, l'obligació de cotitzar continua fins al dia en què la Tresoreria General de la Seguretat Social conega el cessament en el treball, llevat que els interessats proven que el cessament es va produir amb anterioritat. Les quantitats que cal ingressar a la Seguretat Social, anomenades quotes, es calculen aplicant a la base de cotització del treballador el percentatge o tipus de cotització que correspon a cada una de les contingències protegides. La base de cotització es calcula afegint a les retribucions mensuals que el treballador tinga dret a rebre, o a les que reba realment si són superiors, la part proporcional de les pagues extraordinàries i totes les altres percepcions de venciment superior al mensual o que no tinguen caràcter periòdic i es complisquen durant l'exercici. Bases de cotització mínimes i màximes Les bases de cotització (mensuals o diàries) mínimes i màximes de les diferents contingències i categories professionals dels treballadors (grups de cotització) s'establixen anualment. Per a l'any 2017, vore les 'Bases de Cotització'. La base d'accidents laborals i malalties professionals s'utilitza també per a calcular les cotitzacions per Desocupació, Fons de Garantia Salarial i Formació Professional. Tipus de cotització El Tipus de cotització és el percentatge que s'aplica a les bases de cotització per a obtindre les quotes de la Seguretat Social. El tipus de cotització es distribuïx entre l'ocupador i el treballador, excepte el que correspon a Accidents Laborals i Malalties Professionals i Fons de Garantia Salarial, que van a càrrec de l'empresa exclusivament. Els tipus de cotització es fixen anualment per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. Per a l'any 2017, els tipus de cotització per a cada una de les contingències protegides són els següents: CONTINGÈNCIES SEGURETAT SOCIAL 23,60 4,70 28,30 Accidents laborals i malalties professionals Tarifa Primes Disposició addicional quarta, Llei 42/2006, de 28 de desembre - PGE 2007 No cotitza ALTRES CONCEPTES RECAPTACIÓ CONJUNTA Tipus general 5,50 1,55 7,05 Contracte duració determinada a Temps complet 6,70 1,60 8,30 Contracte duració determinada a Temps parcial Fons de Garantia Salarial 0,20 No cotitza 0,20 0,60 0,10 0,70 COTITZACIÓ ADDICIONAL HORES EXTRAORDINÀRIES Hores extraordinàries força major Resta d'hores extraordinàries L'empresari és el responsable d'ingressar la seua cotització i la dels seus treballadors. Per a fer-ho, ha de descomptar del salari dels treballadors les aportacions que els corresponguen en el moment del seu abonament. Termini reglamentari: Cal ingressar les quotes dins del mes següent al qual es meriten. La presentació dels documents de cotització per a l'ingrés de les quotes es pot realitzar en qualsevol Entitat Financera autoritzada per a actuar com a Oficina Recaptadora (Bancs, Caixes d'Estalvis, Cooperatives de Crèdit o Caixes Rurals). Remissió electrònica de documents (RED) La Direcció General de la Tresoreria General de la Seguretat Social pot autoritzar que la informació inclosa en les relacions nominals de treballadors TC-2 siga facilitada a través de la Remissió electrònica, informàtica o telemàtica de documents. La comunicació de dades mitjançant els recursos esmentats determina el compliment de l'obligació per tal de presentar els documents de cotització dins del termini reglamentari. La utilització del Sistema RED permet efectuar el pagament de les quotes mitjançant les modalitats de pagament electrònic o de domiciliació bancària. Si l'empresa elegix la modalitat de pagament electrònic, cal que efectue l'ingrés a qualsevol entitat financera col·laboradora de la Seguretat Social amb el rebut que li facilita la Tresoreria General de la Seguretat Social a través del Sistema RED. En cas que opte per la modalitat de domiciliació bancària únicament haurà d'indicar el número de compte en què vol que se li efectue el càrrec, sense necessitat d'acudir a l'entitat financera. Efectes de la presentació de la documentació dins del termini La presentació dels documents de cotització dins del termini reglamentari produïx els efectes següents: El subjecte responsable pot realitzar en la seua liquidació les compensacions per les prestacions econòmiques abonades en règim de pagament delegat per incapacitat temporal corresponents al mateix període objecte de la liquidació. Si, a més de la presentació, s'efectua l'ingrés dins del termini reglamentari, és possible aplicar les corresponents deduccions per reduccions o bonificacions. Cal evitar la comissió d'una infracció tipificada de greu per l'article 22 del RD legislatiu 5/2000, de 4 d'Agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei sobre infraccions i sancions en l'orde social, o en la responsabilitat penal que, si escau, es poguera derivar. Recàrrecs i interessos de demora: Transcorregut el termini reglamentari establit per al pagament de les quotes a la Seguretat Social sense ingrés d'estes i sense perjuí de les especialitats previstes per als ajornaments, es meritaran els recàrrecs següents: Si es presenten els documents de cotització dins del termini reglamentari: Recàrrec del 20% del deute si s'abonen les quotes degudes després del venciment del termini reglamentari. Si no es presenten els documents de cotització dins del termini: Recàrrec del 20% del deute si s'abonen les quotes degudes abans de l'acabament del termini d'ingrés establit en la reclamació de deute o acta de liquidació. Recàrrec del 35% del deute si s'abonen les quotes degudes a partir de la terminació del termini d'ingrés esmentat. Interessos de demora: Els interessos de demora es meritaran a partir de l'endemà del venciment del termini reglamentari d'ingrés de les quotes, si bé seran exigibles una vegada transcorreguts quinze dies naturals des de la notificació de la providència de constrenyiment o comunicació de l'inici del procediment de deducció, sense que s'haja abonat el deute. Així mateix, eixos interessos són exigibles si no s'abona l'import del deute en el termini fixat en les resolucions desestimatòries dels recursos presentats contra les reclamacions de deute o actes de liquidació, si l'execució de les resolucions se suspén en els tràmits del recurs contenciós administratiu imposat contra estes. Els interessos de demora exigibles són els que haja meritat el principal del deute des del venciment del termini reglamentari d'ingrés i els que haja meritat, a més, el recàrrec aplicable en el moment del pagament des de la data en què, segons l'apartat anterior, siguen exigibles. El tipus d'interés de demora és l'interés legal del diner vigent en cada moment del període de meritació incrementat en un 25 per cent, llevat que la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat n'establisca un de diferent. Per a l'any 2017, és el 3,75%. Bases de cotització per a Contingències Comunes Bases de cotització per a Accidents Laborals i Malalties Professionals Cotització a temps parcial. Contingències Comunes. Cotització a temps parcial. Accidents Laborals i Malalties Professionals Cotització per contractes d'aprenentatge i formació Cotització becaris i investigadors Cotització programes de formació i pràctiques no laborals Cotització Representants de Comerç BASES DE COTITZACIÓ CONTINGÈNCIES COMUNES Bases mínimes Bases màximes 1 Enginyers i Llicenciats. Personal d'alta direcció no inclòs en l'article 1.3.c) de l'Estatut dels Treballadors 1.152,90 3.751,20 2 Enginyers Tècnics, Perits i Ajudants Titulats 956,10 3.751,20 3 Caps Administratius i de Taller 831,60 3.751,20 4 Ajudants no Titulats 825,60 3.751,20 5 Oficials Administratius 825,60 3.751,20 6 Subalterns 825,60 3.751,20 7 Auxiliars Administratius 825,60 3.751,20 euros/dia 8 Oficials de primera i segona 27,52 125,04 9 Oficials de tercera i Especialistes 27,52 125,04 10 Peons 27,52 125,04 11 Treballadors menors de díhuit anys, siga quina siga la seua categoria professional 27,52 125,04 LÍMITS DE COTITZACIÓ PER A ACCIDENTS LABORALS I MALALTIES PROFESSIONALS Límit Mínim (euros/mes) Límit Màxim (euros/mes) 825,60 3.751,20 BASES MÍNIMES COTITZACIÓ CONTINGÈNCIES COMUNES CONTRACTES A TEMPS PARCIAL 2017 Base Mínima horària (euros) 1. Enginyers i Llicenciats. Personal d'alta direcció no inclòs en l'article 1.3.c) de l'Estatut dels Treballadors 6,95 2. Enginyers Tècnics, Pèrits i Ajudants Titulats 5,76 3. Caps administratius i de Taller 5,01 4. Ajudants no Titulats 4,97 5. Oficials Administratius 4,97 6. Subalterns 4,97 7. Auxiliars Administratius 4,97 8. Oficials de primera i segona 4,97 9. Oficials de tercera i Especialistes 4,97 10. Treballadors majors de 18 anys no qualificats 4,97 11. Treballadors menors de 18 anys, independentment de la seua categoria professional 4,97 La base mínima per a contingències professionals aplicable als contractes a temps parcial durant l'any 2017 serà de 4,97 euros/hora treballada. La cotització a la Seguretat Social pels contractes de formació consistix en una quota única mensual distribuïda de la manera següent: COTITZACIÓ PER CONTRACTES PER A LA FORMACIÓ I L'APRENENTATGE: Per Contingències Comunes 33,46 € 6,67 € 40,13 € Per Accidents Laborals i Malalties Professionals. IT: 2,57 € IMS: 2,03 € 4,60 € Desocupació (*) 45,40 € 12,80 € 58,20 € Fons de Garantia Salarial 2,54 € 2,54 € Formació Professional 1,23 € 0,16 € 1,39 € (*) Quan es cotitze per desocupació en els contractes per a la formació, la base de cotització serà la base mínima corresponent a les contingències per accidents laborals i malalties professionals per a l'any 2017 (825,60 euros) a la qual s'aplica el tipus del 7,05%, distribuït segons el detall següent: 5,50% a càrrec de l'empresa i 1,55% a càrrec del treballador. Esta cotització també s'aplicarà: A becaris i investigadors, inclosos en el camp d'aplicació del Reial Decret 63/2006, de 27 de gener, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador en formació, durant els dos primers anys es durà a terme amb l'aplicació de les regles corresponents a la cotització en els contractes per a la formació, respecte de la cotització per contingències comunes i professionals. A les persones assimilades a treballadors per compte d'altri a què es referix el Reial Decret 1493/2011, de 24 d'octubre, pel qual es regulen els termes i les condicions d'inclusió al Règim General de la Seguretat Social de les persones que participen en programes de formació, en desenrotllament d'allò previst en la disposició addicional tercera de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, i les persones que realitzen pràctiques no laborals a l'empara d'allò disposat en el Reial Decret 1543/2011, de 31 d'octubre, pel qual es regulen les pràctiques no laborals en empreses. No hi haurà obligació de cotitzar per la contingència de desocupació, fons de garantia salarial ni per formació professional. Les altes dels representants de comerç produïdes a partir del pròxim 1 de setembre de 2015 s'han de fer en CCC amb RÈGIM 0111 i amb les dades següents: -RELACIÓ LABORAL DE CARÀCTER ESPECIAL: 0500 -GRUP DE COTITZACIÓ: 05 -OCUPACIÓ: b Independentment d'això, si són aplicables al representant de comerç peculiaritats de cotització la identificació de les quals necessita més informació, s'hauran de comunicar les dades que corresponguen en cada supòsit segons els criteris generals aplicables a la resta de treballadors inclosos en el Règim General. La base màxima de cotització de contingències comunes des de l'1 de gener de 2017 és de 3.751,20 euros.

2018/06/18 07:35:53

http://www.seg-social.es/Internet_5/Trabajadores/CotizacionRecaudaci10777/Regimenes/RegimenGeneraldelaS10957/InformacionGeneral/index.htm

mC4

El passat 7 d'octubre el CEMAS va celebrar la jornada "Cultivar, nodrir, preservar. La importància del mitjà en la nostra alimentació". Una trobada organitzada de manera conjunta amb el Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa) entorn del lema proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) per al Dia de l'Alimentació 2020. La trobada, que va tindre format virtual i va comptar amb una notable participació, es va estructurar entorn de tres taules: CULTIVAR, NODRIR i PRESERVAR. En cadascuna d'elles vam tindre el plaer d'analitzar al costat d'experts en nutrició, alimentació, sostenibilitat i medi ambient la situació actual que vivim a la Comunitat Valenciana per a avançar cap a un sistema alimentari més just, saludable i sostenible. CULTIVAR: cuidar als qui cuiden la terra En l'inici d'aquesta taula, es va posar el focus en la labor de les i els professionals veterinaris com a peça clau de la nutrició i com a garants de la salut pública, ja que el seu treball atén des de la producció fins al consum dels aliments que arriben a les persones consumidores. Precisament al públic consumidor es va dedicar el següent bloc, mostrant la importància de millorar l'educació alimentària general. Els experts reunits van confirmar la necessitat que les persones consumidores tinguen informació sobre l'origen dels aliments que consumeixen i coneguen els avantatges dels canals curts. Només així triaran aliments innocus i segurs, vinculats a un origen concret, produïts de manera sostenible i (ací està el més important) capaces de produir plaer. Finalment, es va insistir en la necessitat de protegir als nostres xicotets productors, els qui haurien de tindre una renda justa. Es va fer valdre "La Tira de Comptar" de València com a exemple de canal curt i d'una activitat històrica que hem de conservar. Aquesta pràctica tradicional consistix a assignar un espai en els mercats de la ciutat als xicotets agricultors de l'horta valenciana. D'aquesta manera, la comunitat pot adquirir productes frescos i acabats de collir directament de l'agricultor, sense intermediaris. Una institució que perviu des del segle XII i que ha sabut actualitzar-se i mantindre's vigent al llarg del temps. NODRIR, cuidant a les persones, al territori i al planeta En la segona taula es va valorar el paper dels i les dietistes-nutricionistes, al mateix temps que es va reclamar la seua presència en el sistema nacional de salut, del qual ara estan absents. Aquesta situació va ser qualificada d'inacceptable per les persones assistents, sobretot quan es comprova amb dades que les malalties derivades d'una mala alimentació són ja una pandèmia. Sobre aquest tema, la taula va concloure que part del canvi que necessita el nostre sistema alimentari consisteix a començar a "concebre l'alimentació com un dret i no com un negoci". Una altra conclusió valuosa que es va extraure d'aquesta taula va ser el paper de la legislació en la gestió del canvi, perquè ha d'ajudar a regular la publicitat enganyosa dels productes ultraprocesats, a acostar una alimentació saludable als xiquets i xiquetes en els menjadors escolars i donar suport al consum d'aliments frescos de proximitat: és la manera de preservar tant la biodiversitat com la salut de les persones. Perquè, segons van assenyalar els ponents, perquè una dieta saludable siga considerada com a tal, ha de ser bona per a les persones, el territori i el planeta: ser majoritàriament vegetal, de temporada, accessible a través d'un canal curt de comercialització, agroecològic i econòmic. PRESERVAR, sota l'estructura de "quatre hèlices" En la tercera i última part de la nostra trobada, es van donar a conéixer dades preocupants sobre el desaprofitament d'aliments i el seu impacte ambiental. Es va indicar, per exemple, que a Espanya es tiren al fem 250 kg d'aliments per segon. Els ponents van sostindre que, per a millorar aquestes xifres, és necessari optimitzar la cadena alimentària íntegrament. Això significa revisar cadascun de les seues baules, incloent-hi a la persona consumidora que rebutja l'aliment que es va fer malbé en la seua nevera o a la botiga que tira els aliments que no va poder vendre. D'altra banda, es va posar sobre la taula un problema que preocupa a tots els especialistes: la pèrdua del patrimoni cultural gastronòmic enfront d'una estandardització de l'alimentació que ens ha conduït a veure en els menús dels restaurants més opcions foranes que autòctones i de qualitat. El canvi és imprescindible: devem reivindicar la gastronomia local adaptant-la a les necessitats del segle XXI i oferint aliments de proximitat, sostenibles, saludables i, per descomptat, saborosos. Finalment, totes les persones expertes de la trobada van coincidir a afirmar que el sistema agroalimentari és motor de canvi i agent solucionador i que, per a transformar-ho, cal treballar sota l'estructura de "quatre hèlices", implicant les administracions, a la comunitat acadèmica, al sector privat i a la societat civil.

2022/05/23 17:24:02

https://cemas.global/va/la-alimentacion-como-un-derecho-la-voz-de-dietistas-y-nutricionistas/

mC4

Canvi intern de boixa - La vaca cega 13-05-2019 (557 lectures) Categoria: Mechanics Canvi intern de boixa Canvi intern de 8 velocitats Shimano Un canvi intern, canvi de boixa o canvi intern de boixa (CIB) de bicicleta és un sistema anàleg al canvi de bicicletes extern, però usant engranatges com en una caixa de canvis de moto o cotxe. El canvi intern es troba dins el boixa de la roda posterior i vénen de 2, 3, 5, 7, 8 i fins a 14 marxes. Els canvis interns s'utilitzen sobretot en les bicicletes domèstiques i diversos tipus de bicicleta de rodes petites, com les bicicletes plegables. Els canvis interns funcionen per engranatges planetaris, el que significa que la part exterior de la unitat de la boixa (que s'adjunta als radis) faci que canviï de velocitat pel que fa al pinyó de la roda posterior, depenent que marxa se seleccioni. 2 Tècnic 3 Prestacions Diagrama d'un canvi intern de boixa de 2 velocitats del 1911 En aquest mecanisme de engranatge epicicloïdal simple, l'eix interior (verd) transmet el moviment d'entrada dels dos "engranatges planetaris" (blau), els quals giren lliurement sobre la corona fixa (groc), la qual gira lliurement sobre l'anell exterior (en vermell). Diagrama d'un engranatge planetari en un Rohloff amb 14 velocitats (Speedhub 500/14) Palanca de canvi de Fichtel & Sachs El 1896 William Reilly de Salford, Anglaterra va patentar una boixa de 2 velocitats que va entrar en producció el 1898 com «The Hub». Va ser un gran èxit, romanent en la producció durant una dècada. Ràpidament es va establir la viabilitat dels engranatges epicicloïdals compactes per a bicicletes. Als Estats Units i a menor escala al Regne Unit, els canvis interns són menys comuns que els canvis tipus desviador, quin és el sistema d'engranatges dominant en les bicicletes més modernes en aquests països. No obstant això, en la majoria de l'Europa Continental, sistemes de canvis interns són més populars. Per exemple, Vélib i Bicing, els programes públics de lloguer o de préstec de bicicletes a París i Barcelona, les bicicletes d'ús són de canvis interns de 3 velocitats. A diferència de canvis tipus desviador, on els engranatges i mecanismes estan exposats a la intempèrie, els engranatges i lubricants estan segellats en l'eix de la roda posterior de la bicicleta. Els engranatges es canvien per un cable que és ajustat o afluixat per una palanca de canvi de polze o per un desviador de puny tipus twist grip. A més, canvis interns en general han estat tornant en els últims anys - amb el llançament de set i vuit velocitats de Sturmey-Archer i Shimano i el de 14 velocitats de Rohloff fabricada en Kassel, Alemanya. Es podria dir que un dels millors canvis interns ha de ser el Sturmey Archer AW de tres velocitats que es va fer gairebé sense canvis durant seixanta anys i encara està en producció, si bé, en forma modificada.[1] Els canvis interns de boixa es divideixen en tres tipus bàsics tots ells amb les mateixes característiques i aplicacions físiques i tècniques bàsiques Els «boixes amb canvis i fre tipus contrapedal» (on el sistema de canvis, així com el de fre de pedal, estan integrats al rodet). Els «rodets amb fre de tambor» (on el sistema de canvis, així com el de fre manual, estan integrats al rodet). Els «boixes sense fre i pinyons lliures» (on només el sistema de canvis està integrat al rodet). Permet canviar sense pedalar, fet interessant per al ciclisme urbà, víctima de múltiples parades als semàfors. En els canvis tipus desviador extern la cadena de la bicicleta ha d'estar en moviment per fer els canvis. Menys avaries i manteniment. Sol ser un sistema segellat contra el fang, la pols, la sorra o l'aigua, pel fet que el mecanisme està segellat al rodet i banyat en lubrificant no estigui exposat a la brutícia o el clima. En conseqüència, els canvis de boixa necessiten menys manteniment que els canvis tipus desviador extern, i són més fiables, que ho fa convenient per a les bicicleta urbana. Llarga vida també a la cadena, que treballa sempre en línia, a diferència dels canvis externs on és arrossegada, amunt i avall, a través de les diferents corones. Ja que la cadena no es mou cap als costats, pot ser cobert amb un cobrecadena, o fins i tot completament tancat, protegint la roba del ciclista del greix i danys, útil per al ciclisme domèstic. Una cadena proteguida mantindrà la lubricació neta i dura molt més que si estigués exposada. Els canvis de boixa interns no són susceptibles a danys per impacte en l'ús o quan es transporta la bicicleta. El canvi és més suau que en els canvis de velocitats tipus desviador del darrere. Els radis de la roda posterior són simètriques en ambdós costats de la bicicleta. Ràdios simètrics de forma més equitativa distribueixen la càrrega en la roda del darrere i són un avantatge per a altes càrregues en bicicletes domèstiques així com en les bicicletes de turisme. Les velocitats són efectives i no es dupliquen, contrari als canvis tipus desviador extern. Presenta un increment gradual i regular d'una velocitat a la següent. És més fàcil d'incloure en un quadre no preparat. El pes sol augmentar uns centenars de grams. Desplaça el centre de gravetat cap a la roda del darrere i pot ser indesitjable. Són complexos i pràcticament impossible per al ciclista comú reparar. No obstant això, les falles, generalment, donen més que suficient temps d'advertència, i els canvis de boixa són molt menys propensos a la ruptura de la cadena i el col·lapse sobtat de la roda que pot afectar els canvis extern tipus desviador. Disponibilitat de peces és generalment bona i reparació sovint és una opció atractiva. Solen ser molt més cars i disposar de menys velocitats. Encara que millor aprofitades perquè el canvi extern té marxes gairebé repetides i no es poden fer servir totes les combinacions de plat pinyó per evitar un encreuament de cadena excessiu. Augmenta la massa no suspesa i entorpeix una mica la suspensió. Dificulta una mica canviar la roda del darrere. El quadre pot requerir alguna adaptació o tenir unes característiques poc comunes. Exemples: adaptador perquè el canvi del darrere no giri[2] o un ISCG per al canvi en el pedaler Hammerschmidt[3][4] de Truvativ

2021/10/24 19:12:56

https://www.histo.cat/c/Canvi-intern-de-boixa

mC4

La nostra vida diària també marca els gens | Rosalind Franklin ← Apareixen al Pallars Jussà els fòssils d'una nova espècie de tortuga L'aire contaminat perjudica la salut fins i tot a curt termini → Una de les característiques que defineix els éssers vius és la seva capacitat per adaptar-se a l'entorn. Evolutivament parlant, les espècies es van adaptant per l'acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per l'acció de la selecció natural. Un conjunt de dades recents indica que l'ambient extern, com per exemple l'alimentació, pot provocar modificacions químiques específiques que afecten el funcionament de determinats gens sense alterar el missatge que contenen. Constitueixen l'epigenoma, el primer mapa del qual, en l'espècie humana, va ser publicat l'any 2009. Des de llavors la pluja de dades sobre la seva implicació en la salut i la malaltia ha estat incessant. Les modificacions epigenètiques són també una característica important del càncer humà.

2021/10/16 23:48:06

https://blocs.xtec.cat/rosalindfranklin/2012/03/01/la-nostra-vida-diaria-tambe-marca-els-gens/

mC4

Varietat S. Discus Heckel Autor; Jose T. Nom científic: Symphysodon Discus. Génere: Symphysodon. Nom comú: Disco Heckel. El disc Heckel salvatge va ser descrit per primera vegada pel Dr. Johann Jacob Heckel en 1840. Heckel no era si més no un biòleg, simplement un jardiner amb coneixements de botànica, de fet mai va visitar l'Amazones i mai en la seva vida va veure un exemplar viu, va descriure aquest disc portat d'una expedició al Brasil de Johan Natterer un exemplar dissecat uns anys abans. El 1903 Pellegrin fa noves descripcions d'altres subespècies de discos salvatges i en aquest moment es crea bastant polèmica i controvèrsia. Existeix en el riu Abacaxis, un afluent de l'Madeira al Brasil, un disc Heckel amb la cara d'un blau espectacularment intens, molt cotitzat i poc vist al mercat, discus Willischwartzi. Originari de la conca amazònica mitjana com el riu Negre, els seus afluents i els rius afluents de l'Amazones, Abacaxis, Mamoré, Nhamundá, etc. Viuen en aigües extremadament àcides i molt toves de poc corrent, entre arrels i troncs caiguts i substrats lodosos que tenyeixen l'aigua per la gran quantitat de matèria vegetal en descomposició, aquestes aigües són d'una puresa impecable causa de la seva ph molt àcid (entre 4 i 6) i conductivitat gairebé nul·la, per això no hi ha proliferació de bacteris i es diu que són les aigües més netes de la planeta. Efecte tintat de les aigües amazòniques provocat pels tanins alliberats per troncs i fulles Autor: H. Quaresma El seu cos és de forma rodona i plana en els seus laterals. L'aleta dorsal recorre tota la part superior de l'peix acabant en l'aleta cabal, la qual té forma de pala que utilitza per avançar en la seva natació. Però són les seves aletes pectorals les més fortes, utilitzant-les per als seus desplaçaments. L'aleta anal és molt similar a la dorsal estenent-se des l'aleta anal fins a les centrals, que tenen forma triangular i són allargades. Color de base marró que pot tornar-se marró-vermellós o vermell, també pot aparèixer en les seves aletes. El estriat blau brillant recorre el seu cos des del cap cap a les aletes. Presenten nou bandes verticals negres, que poden intensificar més o menys depenent de l'estat d'ànim de l'peix. Totes les varietats posseeixen, encara que no les mostrin, aquestes 9 barres que travessen a l'peix verticalment, d'elles en destaquen tres, la primera que travessa l'ull, la segona més gruixuda, el doble que les altres i sempre és visible, (característica principal per diferenciar els Heckel dels altres discos) i la tercera que es troba a l'inici de l'aleta cabal. Autor: Jose T. Aconsegueix una mida màxima de 15 a 20 cm Manteniment en aquari • Temperatura, de 26º als 30º C • Paràmetres de l'aigua: aigua molt toba, de 1- 3 dGH, i molt àcida, un pH de 5,0 a 6,0. • Nivell nataciò: Mitjà. • Aquari: Necessiten uns 50 litres per peix adult i una alçada mínima de 50 cm, viuen en cardumen i com més nombrós sigui aquest millor. El volum adequat mínim per mantenir un cardumen d'uns 5-7 individus seria de 400 litres i uns 150 cm de llargada. Són peixos sensibles a la mala qualitat de l'aigua i a una deficient filtració, tenint en compte que a l'menjar s'escampen molt l'aliment generant bastants residus. Seran necessaris canvis d'aigua regulars d'un 20% o 40% setmanal i una bona filtració evitant una excessiva corrent en l'aquari. Tot i que en el seu hàbitat natural no hi ha moltes plantes submergides es poden mantenir algunes arrelades a la grava com Echinodorus, vallisnerias, etc i també plantes flotants que ajuden a mantenir una bona saturació d'oxigen i baixos nivells de compostos nitrogenats. Aquestes plantes serviran de refugi, amagatall i tamizarán la llum que els discos agrairan. També deixarem zones buidades a la zona central de l'aquari amb poca decoració perquè puguin nedar folgadament. Els discos salvatges són peixos tranquils que tendeixen a espantar-se amb facilitat de manera que la ubicació de l'aquari preferiblement serà en un lloc tranquil. La decoració bàsicament amb troncs, algunes plantes i roques sense arestes que puguin danyar-los. A més els troncs i alguna fulla de catappa, roure, etc, s'afegiran tanins a l'aigua que li donaran un to ambre i aportaran oligoelements molt beneficiosos per a aquests peixos. Autor: Biotope Aquarium contest Bàsicament omnívor. Requereix una dieta completa rica en proteïnes, vegetals i vitamines. En el seu hàbitat natural s'alimenta d, algues, d'insectes i les seves larves que s'han de donar com a complement i una bona aportació de vegetals ( espinacs, pesols, brocoli, pastanaga, alga espirulina, etc) i proteïnes de peix, moluscs i crustacis o larves d,insectes, les mes indicades són, Artemia salina, Grindal i Daphnia , vius i també els congelats. La base primordial de la seva alimentació en aquaris d'aficionats de tot el món és a base de Farinetes casolanes d'alt valor nutritiu i es aconsellable acostumar-los a menjar diariament menjar sec comercial com els grànuls, escames, etc, es poden donar remullats abans i en secs en petites quantitats per evitar obstruccions intestinals. Delicats amb la qualitat de l'aigua, els paràmetres de l'aigua, les malalties parasitàries, i l'estrès. No hi ha diferències sexuals clares, es poden intuir certs trets morfològics quan es coneix molt bé a aquesta espècie, el més clar és la forma de les seves papil·les genitals, es poden diferenciar en el moment de la reproducció quan exposen els òrgans sexuals, la femella té l'oviducte més llarg i en forma arrodonida i el mascle té el conducte acabat en punta i més curt. En el Cas dels heckel no hi ha gaires experieències de cria en captivitat, hi ha pocs afortunats que ho hagin aconseguit, esperem que el nostre company Toni Domenech sigui un mes d,aquest petit grup d,experts afortunats Subvarietats i les seves àrees de distribució Es localitzen en els afluents de l'marge esquerra de l'Amazones, principalment en llacs del riu Negre i els seus afluents més alts, com el riu Unini, riu Branco, etc, també es localitzen poblacions en altres afluents de l'Amazones com el Nhamundá, el Jatapú, el llac Urubu, etc, i en afluents de l'marge dret de l'Amazones com el riu Madeira, Marimari, Canumá, Abacaxis, etc. Es distribueixen pels llacs de l'tram final del riu Negre, a nord-oest de Manaus, la seva coloració és la típica de l'Heckel amb estriat blau en tot el cos, aletes dorsal, anal i el cap, amb la particularitat que en el cos el fons vermell contrasta amb l'estriat blau formant línies horitzontals molt vistoses. També es troben Heckel Airão blue face el estriat blau és tan intens a l'igual que el vermell de fons, el cap i els opercles són blau brillant sòlid sense cap traça de fons vermell. Autor: AAA Exotics - Barcelos Heckel Es localitzen en llacs d'el curs mitjà de el Riu Negre, abans de la confluència amb el riu Branco, prop de Barcelos, la seva coloració és la típica de l'Heckel amb estriat blau en tot el cos, les aletes dorsal, anal i el cap sobre el fons vermell, presenten setembre barres d'estrès marcant o invertint, sobretot, la 1a, 5a i 9a barres segons el seu estat d'ànim. Autor. AAA Exotics Es troben en llacs i recessos d'aigües clares del riu Branco, la seva coloració és la típica de l'Heckel amb estriat blau en tot el cos, les aletes dorsal, anal i el cap sobre el fons vermell, presenten setembre barres d'estrès marcant o invertint, sobretot, la 1a, 5a i 9a barres segons el seu estat d'ànim. Es localitzen en els braços i recessos del riu Unini, afluent de l'marge dret del riu Negre, uns km a sud de la desembocadura del riu Branco, presenten estriat blau sobre fons vermell en el cos, les aletes dorsal i anal, el seu cap és blau brillant sòlids sense traces de color vermell. - Heckel Nhamundá Es troben al riu Nhamundá, és la població més oriental de la varietat Heckel, presenten estriat blau sobre fons vermell en el cos, aletes dorsal i anal, el seu cap és blau brillant sòlid sense traces de color vermell Es localitzen en braços i recessos de riu Madeira, afluent de l'marge dret de l'Amazones a l'est de Manaus, presenten estriat blau brillant en el cos, aletes dorsal, anal i especialment cap sobre un fons vermell molt marcat. Es troben al riu Mari Mari, afluent del riu Abacaxis que al seu torn és contribuent de riu Madeira, presenten estriat blau-blanc en tot o part de el cos, les aletes dorsal, anal i el cap sobre un fons de color marró clar. Es localitzen al riu Abacaxis (riu Pinya), afluent del riu Madeira, al marge dret de l'Amazones, presenten poques diferències de color amb la resta de Heckel, la seva coloració és la típica de l'Heckel amb estriat blau-blanc en tot el cos , aletes dorsal, anal i el cap sobre fons vermell o marró clar, presenten setembre barres d'estrès marcant o invertint sobretot la 1ª, 5ª i 9ª barres segons el seu estat d'ànim. Els Heckel han aportat pocs gens a les varietats híbrides, sobretot a causa de les seves exigències de manteniment amb paràmetres d'aigua molt àcids, duresa molt baixa o nul·la i també per la dificultat d'aparellament a l'arribar a la maduresa sexual més tard que les varietats salvatges haraldi o Aequifasciatus, de les que descendeixen gairebé tots els híbrids. En qualsevol cas, s'han aconseguit alguns encreuaments (Heckel cross) buscant transmetre el gen de la 5a barra sobre altres lliurees, el problema és que aquest factor sol esvair-(dominància incompleta), apareixent en totes les cruïlles un petit percentatge de discos que la mostren sencera o retallada, amb posteriors creus selectius i imbreding s'aconsegueix recuperar la 5a barra sencera en altres varietats. - Heckel x Turquesa Vermell: Turquesa Vermell, dels quals un petit percentatge mostrarà la 5a barra Heckel més gruixuda. - Heckel x Blue Diamond: Heckel intermedis amb major cobertura blau, dels quals un petit percentatge mostrarà la 5a barra Heckel més gruixuda. - Heckel x Alenquer híbrid: Alenquer i turquesa, dels quals un petit percentatge mostraran la 5a barra Heckel més gruixuda. Autor : Josechu A la natura també trobem discs salvatges Heckel cross, els més coneguts provenen de l'encreuament Heckel x Haraldi, les zones de trobada d'aquestes poblacions es localitzen entre les conques de rius limítrofs amb orografies molt planes i inundables, per exemple les dels rius Nhamundá, el Uatumã, el Urubú, etc, gràcies a aquestes circumstàncies en les èpoques de crescudes i expansió de el terreny inundat es produeix el pas de varietats d'un riu a un altre, el resultat és una perfecta coexistència entre elles i que els seus descendents híbrids salvatges presenten característiques i lliurees intermèdies molt curioses, els més coneguts són els Ica Type del riu Nhamundá on apareixen exemplars, royal i vermell sòlid amb la 5a barra Heckel.

2022/01/23 15:01:38

https://catalanadiscus.foroactivo.com/t22-varietat-s-discus-heckel

mC4

Com s'ha gestionat la diversitat poblacional arran la immigració i la crisi econòmica? - UABDivulga Barcelona Recerca i Innovació Inmigración y Diversidad en España. Crisis económica y gestión municipal, publicat recentment per Icaria, és una obra col·lectiva editada per l'investigador Andreu Domingo, que es presenta com la culminació de cinc anys de recerca en què el Grup d'Estudis de Demografia i Migracions (GEDEM) del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) a la UAB s'ha dedicat a estudiar l'emergència de la diversitat poblacional resultant de les migracions internacionals i l'impacte de la crisi econòmica a Espanya. El volum s'organitza en tres parts complementàries, tant temàticament com metodològicament. En la primera, Anàlisi Demoespacial, s'analitza de forma sistemàtica la relació entre la distribució territorial i la diversitat, acabant amb molts dels mites sobre la creació i l'existència de guetos, i establint per primer cop una mesura empírica de la diversitat a Espanya, a partir de la mínima escala geogràfica: la secció censal. Els investigadors Juan Galeano (CED) i Albert Sabater (Universitat de St. Andrews), presenten una àmplia panoràmica sobre els efectes de les migracions a les pautes de concentració territorial i la segregació residencial, realitzat per a tots els municipis espanyols, a nivell de secció censal, essent el primer cop que es porta a termini una anàlisi d'aquesta exhaustivitat. Al segon capítol, Juan Galeano i Jordi Bayona (CED) aborden la mesura de la diversitat a les sis àrees metropolitanes més importants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, per examinar la seva evolució temporal tenint en compte l'efecte de la crisi econòmica. En la segona part, Pràctiques i discursos, centrada en la gestió municipal de la diversitat, es trobarà un primer capítol, realitzat per Rocío Treviño (CED) i Amparo González-Ferrer (CSIC), on es presenten els resultats d'una enquesta on-line, única en el seu gènere, realitzada durant l'any 2013 als tècnics municipals responsables de l'àrea d'immigració de les Comunitats Autònomes de Madrid, Andalusia i Catalunya, en la què s'estudia l'impacte de la crisi sobre la praxi de la política municipal en matèria de migracions i se subratllen alguns aspectes diferencials en els models de gestió autonòmics. Al segon i tercer capítols d'aquest apartat, Xiana Bueno (Universitat de Harvard) i Andreu Domingo (CED), a través d'una anàlisi qualitativa de 64 entrevistes realitzades a tècnics municipals de gestió de les migracions (10 d'aquestes a polítics), estableixen també, per primer cop, quin és el discurs específic sobre la gestió i la diversitat dels tècnics encarregats de desenvolupar les polítiques municipals inspirades en el marc normatiu de la interculturalitat, com ha afectat la crisi econòmica a la seva reformulació, aplicació i perspectives de futur i les contradiccions que aquesta tasca comporta. Per últim, en la tercera part, Laboratori Sociodemogràfic, es tracten diversos estudis de cas per ampliar l'òptica sobre la diversitat i testar grups i escales territorials diferents. Així, en el primer Pau Miret i Rocío Treviño (CED), analitzen l'impacte de la immigració internacional en la diversificació de les llars a Espanya, així com la vulnerabilitat causada per la crisi de les llars on resideixen els immigrats. Jordi Bayona i Hicham Acheback (CED), examinen la diversitat i la concentració territorial de la població marroquina a Espanya, mentre que, en el darrer estudi de cas, Nachatter Singh Garha, Andreu Domingo (CED) i Ana María López Sala (CSIC), estudien i comparen la situació de segregació i diversitat de la població Sudasiàtica (pakistaní, índia i bangladeshí) resident a Madrid i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

2021/04/14 07:49:06

https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/com-s-ha-gestionat-la-diversitat-poblacional-arran-la-immigracio-i-la-crisi-economica-1345469002000.html?noticiaid=1345712287999

mC4

context :: un altre món està succeint: moviments basats en la xarxa un altre món està succeint: moviments basats en la xarxa Les àmplies protestes coordinades que hi va haver arreu del món el passat 15 de febrer van ser únicament la més recent manifestació de ll'energia dels moviments desarticulats, no-jeràrquics i evolutius que ha permès el desenvolupament d'Internet. I aquest substancial canvi social tot just comença. Entre dotze i vint milions de persones de per tot el món van prendre els carrers per a protestar contra l'amenaça de guerra a l'Iraq. Tot i que el nombre de persones implicades en les manifestacions globals mai se sabrà amb exactitud, el que està clar és que van ser les majors protestes coordinades de la història humana. Amb tot, la qüestió de com van arribar a ser possibles aquestes manifestacions ha estat clarament absent de la discussió sobre aquest transcendental esdeveniment. Quin grup és capaç d'organitzar un esforç humà tan coordinat a una escala tan extensa? Com poden tantes persones d'orígens tan diversos treballar juntes d'una manera tan enfocada per un objectiu en comú? I per què els polítics, els analistes dels mitjans i fins i tot els mateixos organitzadors locals van ser sorpresos per l'extensa escala de les protestes? Què està succeint aquí? En milions sobre milions d'actes creatius i transaccions informatives al dia, la comunitat online esquiva els mitjans convencionals i econòmics per a crear el que és gairebé un món paral·lel. No és una representació exacta del món real però es correspon amb els mitjans i l'economia convencionals. Internet es pot pensar com un 'meta-mitjà'. És text, però és més que el text. És ràdio, però és més que ràdio. És televisió, però més que televisió. De fet abasta tot els mitjans electrònics i més. Mentre que les restriccions d'ample de banda restringeixen les possibilitats d'Internet, és ja possible veure un moment en el qual totes les formes electròniques de contingut siguin immediatament publicables per qualsevol i accessibles a tothom, sempre i pertot arreu. Gràcies a algunes dècades de mitjans de comunicació de masses, la perspectiva humana s'ha homogeneïtzat més que en qualsevol altre moment, una homogeneïtzació que es reflecteix en esport, cultura, política i economia. Però aprofondint i subvertint aquesta 'visió oficial' de com són les coses, Internet i els moviments que creixen d'ella estan canviant fonamentalment la nostra percepció del món i el món mateix. El mitjà és de fet el missatge i encara que el mercat de valors, dràsticament i curt de vista, entén malament el significat d'Internet, això no significa que sigui més o menys revolucionari. Altre món no és només possible - està succeint. >de *The Rise of Open Source, Network-Based Movements By Graham Caswell*. Indymedia, 19 de febrer, 2003. > 'sync. the emerging science of spontaneous order' by steven strogatz. Com l'ordre espontani emergeix del caos. març, 2003 > unraveling the mysteries of the connected age by duncan j. watts. 14 de febrer, 2003. Assaig adaptat de 'six degrees: the science of a connected age'. Com el comportament individual s'agrega al comportament col·lectiu? L'arribada d'una nova ciència, la ciència de les xarxes. > unificant amb només alguns enllaços aleatoris: xarxes 'small-world' en simulacions. 4 de febrer, 2003.

2021/12/07 12:50:01

https://straddle3.net/context/03/ca/2003_03_03.html

mC4

Poden menjar formatges els intolerants a la lactosa? Barcelona. Dissabte, 2 de gener de 2021. 11:10 Actualitzat Dissabte, 2 de gener de 2021. 11:10 Les persones intolerants a la lactosa són aquelles que no assimilen correctament aquest nutrient present en la llet. És important, en primer lloc, cal distingir entre allò que és una al·lèrgia i una intolerància. La intolerància es produeix quan l'organisme no digereix un aliment o un dels seus components. El sistema immune no intervé en aquesta ocasió. A més d'amb la lactosa, sol produir-se amb altres sucres com la fructosa o additius com els sulfits. Les persones que el pateixen pot experimentar símptomes com molèsties digestives, nàusees, diarrea i dolor abdominal. L'al·lèrgia es produeix quan el sistema immune reacciona davant un component de l'aliment (al·lergogen). Els intolerants a la lactosa ja saben que no poden prendre llet sencera, però què passa amb els formatges? En primer lloc, cal comprovar els ingredients, perquè un bon formatge només hauria de contenir llet, quall, sal i, en certs casos, sèrum i ferments. Els formatges més grassos tenen menys lactosa, igual com els més madurats. Els formatges elaborats amb llet de cabra i els que incorporen ferments làctics solen ser de més fàcil digestió. El greix i la maduració són alguns dels elements que incideixen en la tolerància a la lactosa dels formatges Durant la seva elaboració la lactosa es metabolitza per complet en àcid làctic pels bacteris làctics, per la qual cosa no conté lactosa. Normalment s'indica fins i tot a l'etiqueta. És un formatge de pasta dura elaborat amb llet de vaca mitjançant un procés particular que li aporta la seva textura i sabor tan particular. Són curats, amb una aportació de lactosa molt baixa. Està elaborat amb llet de búfala i sol ser ben tolerat. Això sí, cal buscar que sigui l'original, perquè molts dels quals venen al supermercat estan fets amb llet de vaca i tenen més lactosa. És un formatge de maduració de 90 dies com poc i alguns, fins a un any. Per això, té molt poca o nul·la lactosa i és molt fàcil de digerir. Com passa en altres casos, cal assegurar-se que sigui autèntic Parmigiano-Reggiano amb denominació d'origen, perquè molts són falsos. Té un procés de maduració també molt lent, i el seu contingut en lactosa és inferior a 1 mg per 100 g. És un formatge francès normand molt gras (45%-50%) i té una maduració d'un mínim de dos mesos, per la qual cosa és ben tolerat pels intolerants a la lactosa. El formatge Camembert és un dels més indicats per als intolerants a la lactosa Per evitar problemes cal assegurar-se del seu origen i buscar aquells que hagin tingut una maduració més llarga.

2021/02/27 10:21:36

https://www.elnacional.cat/ca/salut/poden-prendre-formatges-intolerants-lactosa_570267_102.html

mC4

La pandèmia redueix l'afluència al cementiri de Manresa per Tots Sants - Regió7 La pandèmia redueix l'afluència al cementiri de Manresa per Tots Sants Malgrat les poques visites, molts nínxols llueixen flors noves que s'han posat al llarg de la setmana en el marc de visites més esglaonades Una escala, altres cops molt cobejada, sense utilitzar ahir al matí | Mireia Arso La pandèmia i les restriccions dels últims dies han fet que ahir al matí l'afluència al cementiri de Manresa fos més reduïda que en el dia de Tots Sants dels anys anteriors. Això, però, no vol pas dir que les persones que habitualment per aquestes dates van al recinte funerari s'hagin oblidat dels difunts: les flors que lluïen molts nínxols amb uns vidres brillants en són la prova. L'accés al recinte es fa només per la porta principal i la sortida per les dues laterals Avui no hi ha missa del Dia dels Difunts al cementiri L'explicació és senzilla: les visites s'han avançat, tal com constatava ahir mateix al matí Joan Grau, encarregat del cementiri de Manresa. Comentava que el cap de setmana anterior a Tots Sants i també durant la setmana passada, l'afluència havia estat molt superior a l'habitual, i això es traduïa en la baixada de públic d'aquest diumenge 1 de novembre. De fet, si cada any per Tots Sants és habitual veure a gairebé tots els carrers del cementiri nombrosos grups de persones equipades amb esprais, draps i tot tipus d'estris de neteja i rams de flors, ahir aquesta imatge era gairebé excepcional i en molts moments hi havia carrers que estaven completament buits. Un altre indicador del descens de visites: ahir al matí hi havia una disponibilitat absoluta de les escales mòbils per netejar els nínxols que estan a més altura, i en molts carrers n'hi havia que no utilitzava ningú. En un any habitual, aquestes escales de grans dimensions són un dels elements més buscats de tot el recinte, i fins i tot hi ha qui fa guàrdia tot esperant que quan una quedi lliure no li prenguin la tanda. Els germans Mercedes, Pere i Maribel Garcia, juntament amb Anna Lanza i Antoni Fernández, eren una de les famílies que ahir utilitzava una d'aquestes escales per netejar un nínxol dels que queden lluny de terra. Eren cinc persones i no superaven el límit de sis establert pel decret de mesures anticovid. Explicaven que cada any van al cementiri per Tots Sants i que aquest tampoc no han faltat a la cita. Hi van anar ahir, expliquen, perquè no podien venir un altre dia perquè encara treballen. I afegien que enguany, amb les restriccions i la cautela que hi ha a l'hora de fer reunions familiars, «ens hem trobat aquí». Uns altres germans que també es van trobar al cementiri eren l'Antonio, el Manel i el Lluís Valero. Netejaven i posaven flors al nínxol dels pares i al d'un germà mentre explicaven que «és una tradició. Venim cada any i ho fem per Tots Sants. És l'últim dia i així les flors aguanten més», i la pandèmia no els ha fet canviar el costum. Mercedes Mesa era una altra de les visitants del cementiri. Ho feia amb part de la seva família, i sumaven un total de cinc persones. Però explicava que altres anys, per Tots Sants, són més. «Venim tota la família, amb germans que viuen a Puig-reig i Bergacomentava, sense estar-se de destacar que ahir el cementiri de Manresa estava més buit que de costum, però que també havien vingut entre setmana, quan hi havien trobat molta més gent. Una situació semblant era la de Josep Joan Victòria, Carla Victòria i Rosario Martínez, que explicaven que «venim cada any amb els germans, però aquest any ho hem de fer només nosaltres tres», mentre també feien notar que al cementiri manresà enguany hi havia menys visitants que en anys anteriors.

2021/06/12 14:35:13

https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2020/11/01/pandemia-redueix-l-afluencia-cementiri-49955727.html

mC4

La màgia de la muntanya | BonDia Diari digital d'Andorra. Thomas Mann va publicar La muntanya màgica el 1924. Un any abans Isabelle Sandy va publicar Andorra o els homes d'aram en forma de volum. I l'any 1922 James Joyce va publicar Ulisses. No existeix una relació directa entre totes tres, i segurament la seva coincidència en el temps és això: simple coincidència. Ara bé, són anys on la novel·la supera la seva forma vuitcentista i es llença a diferents recorreguts. Aquestes tres –i les cito aprofitant la coincidència– retraten el món contemporani a la llum de la història i de la seva psicologia, allò de l'esperit de l'època. Si la de Joyce és una novel·la urbana, les altres dues són muntanyenques, però de maneres molt diferents. A la de Sandy la muntanya és un personatge de la vida comunitària i familiar dels Xirivall i d'Andorra, és una novel·la sobre els llaços orgànics entre individus i entorn. Per contra, la de Mann és una novel·la sobre el món interior d'un sanatori de muntanya a Suïssa, on el seu protagonista, Hans Castorp, fa una estada. Allà hi troba altres malalts, reals o imaginaris, i tot un món interior que es construeix sobre l'afinitat. L'entorn compta, però només per definir les formes físiques del sanatori i l'excepcionalitat de la seva ubicació, fora del temps i fora de l'espai. Així, el sanatori és un món propi sotmès a la irrealitat dels hiverns i estius de muntanya. La novel·la s'ubica poc abans de la I Guerra Mundial. Es respira l'ambient que va definir Stefan Zweig a El món d'ahir. Confortabilitat burgesa i dilemes teòrics entre la democràcia i la barbàrie. Hans Castorp viu un camí d'iniciació que acaba amb la guerra. En les relacions d'afinitat del sanatori ha conegut la vida i la mort. Hans és un enginyer que havent acabat els estudis es disposa a entrar a una empresa naval del seu Hamburg natal. En aquell moment el metge li recomana un ingrés temporal al Sanatori Internacional Berghof, a Davos. Vol aprofitar el fet que el seu cosí hi roman per fer-li una visita. Els plans inicials es trasbalsen per l'atmosfera absorbent del sanatori, per un genius loci que atrapa la ment del jove Castorp. La novel·la ens parla sobre què pensava l'Europa que es va endinsar a la Gran Guerra i de les disposicions de la joventut d'aleshores. L'obra és farcida de diàlegs socràtics on el jove Castorp interroga Settembrini o Naphta, dos malalts residents a Davos que es constitueixen en mestres del protagonista. Castorp també s'enamora amb un esperit romàntic que contrasta amb la practicitat d'altres convalescents. Hi ha psicologia i psicoanàlisi. Hi ha una modernitat llampant en les expectatives i les conclusions cientifistes dels metges del centre. Hi ha febre i neus gelades. Hi ha repòs terapèutic a les terrasses del sanatori i esquí pels pendents de Davos. És el món d'ahir que es llença cap al d'avui.

2021/09/22 02:47:23

https://www.bondia.ad/opinio/la-magia-de-la-muntanya

mC4

1 de desembre, dia mundial contra la SIDA | Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) ← Més d'un milió de visites al web Sexe Joves FLAHS: Salut recolza el col·lectiu transexual → Publicat el 30 Novembre 2016 per assirmn Avui dia 1 de desembre de 2016, és el dia mundial contra la SIDA i volem c ompartir amb vosaltres, un vídeo on ha col·laborat l'ASSIR Cerdanyola-Ripollet. Davant de la SIDA el més important és la prevenció . Fent servir els mètodes de barrera disminuirem el risc de contagi. Podeu trobar agenda d'activitats aquí. A la consulta del dia a dia, tant com a la tarda jove i diferents xerrades als centres d'educació secundaria i altres col·lectius, fem educació sanitària perquè les relacions sexuals que es mantinguin, siguin segures. Des del 2011 a l'ASSIR Cerdanyola-Ripollet es va posar en marxa una unitat d'ITS (infeccions de transmissió sexual), a la qual hi poden accedir tant homes, com dones. Cada vegada que es diagnostica una ITS, es valora que no hi hagi d'altres infeccions. Per això entre les proves que s'han de fer, es demana la serologia del VIH. De tant en tant, en aquests controls s'han detectat alguns seropositius. Malgrat que tant el diagnòstic de la infecció, com el seguiment que requereix la mateixa suposa un canvi important a la vida de la persona, no ens hem d'oblidar que gràcies als avenços científics s'ha incrementat molt la qualitat de vida de les persones amb aquesta malaltia. Tot i que sembla que és la gent jove, la que té més risc de contraure ITS, ens trobem que al nostre servei acudeixen persones de totes les edats, ja que, en general, s'ha detectat una considerable relaxació en la prevenció en la pràctica de relacions sexuals, comportant un augment de totes les ITS. Per tant no hem de baixar la guàrdia, cal seguir potenciant el sexe segur i el diagnòstic precoç. Si sospites que has pogut tenir una relació de risc pots acudir al teu ASSIR i t'assessoraran. La prevenció és la resposta! Inés García i Marga Robert (Llevadores Cerdanyola-Ripollet) Aquesta entrada s'ha publicat en dia internacional, Infeccions de transmissió sexual, joves, Prevencio i etiquetada amb adolescents, dia internacional, ITS, joves, prevenció. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2021/05/15 18:11:03

https://assirmn.wordpress.com/2016/11/30/1-de-desembre-dia-mundial-contra-la-sida/

mC4

W. G. Sebald. Austerlitz. Les ribes del temps, amb Fina Birulés Dll, 11 de març a Aula A a les 19:00 h. A partir del llibre de Sebald reflexionarem sobre el nexe entre infància, memòria i identitat. Alhora, i prenent com a fil uns mots d'Austerlitz, parlarem de postmemòria, d'espais de la memòria i de com la nostra dedicació a la recuperació del passat està estretament lligada a «l'anàlisi d'un seguit d'imatges prefabricades que tenim impreses en la ment i ens entestem a mirar mentre la veritat es troba en una altra banda, en un indret apartat que encara no ha descobert ningú». Per últim, tractarem de veure el nexe entre aquesta prosa «en forma d'elegia» i el pensament de Walter Benjamin. Fina Birulés és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona, investigadora d'ADHUC, Centre de Recerca, Teoria, Gènere, Sexualitat i directora del Seminari Filosofia i Gènere. La seva recerca s'ha centrat, d'una banda, en la teoria feminista i l'estudi de la producció filosòfica femenina, i de l'altra, en subjectivitat política, història i acció. Entre les seves publicacions cal destacar Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007) i Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (2014). També és traductora de diverses obres de filosofia contemporània, autora de nombrosos assajos i editora de volums col·lectius sobre el pensament de Hannah Arendt i d'altres pensadores contemporànies.

2019/04/23 13:07:57

https://hospici.cat/detall_activitat/22058/w-g-sebald-austerlitz-les-ribes-del-temps-amb-fina-birules

mC4

Posa't al dia | PRACTICA AMB "EL PIPIOLI" PRACTICA AMB "EL PIPIOLI" L'alta cuina a l'abast de tothom Blog videogràfic La gastronomia molecular és un tipus de gastronomia basada en la ciència i l'abanç tecnològic. L'objectiu d'aquesta disciplina és comprendre el que realment passa en els aliments a les nostres olles, batedors, forns i refrigeradors. Nitrogen, pipetes, xeringues són alguns dels elements utilitzats pels xefs moleculars per jugar amb els sentits. És la tècnica més utilitzada en la l'alta cuina. És una tècnica bastant antiga. Es va patentar a 1946 per "Peschardt" a una empresa estatunidenca per a l'elaboració de certs plats amb els que es tenia l'objectiu d'imitar una forma i textura molt similar a la de les freses de peix. Aquesta tècnica amb textures de gelatina que fa que els sabors apareixin repentinament a la boca, s'empra des dels anys 90 en l'alta cuina en l'elaboració de diversos aliments (generalment líquids amb una certa espessetat) com sucs de fruites, verdures o vins, etc.. D'aquesta forma es poden obtenir composicions com caviar de poma, vi, té...

2022/07/03 18:20:48

https://leegma180601.wixsite.com/website/posa-t-al-dia

mC4

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès proposa apadrinar paraules contra l'empobriment de la llengua L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ha posat en marxa una curiosa iniciativa: apadrinar paraules que han caigut en desús. Amb aquesta iniciativa es vol cridar l'atenció sobre l'empobriment de la llengua, segons ha explicat Pau Pérez, director de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 31/03/2007 - 11.11 Actualitzat 31/03/2007 - 12.21 Per apadrinar una paraula només cal introduir el nom, el correu electrònic, la paraula que es vol apadrinar, el seu significat i un breu comentari en el formulari facilitat al web de l'Escola d'Escriptura. Entre tots els participants, l'Escola d'Escriptura sortejarà una matrícula gratuïta en un curs de 90 hores (curs 2007/08). El termini de participació es tanca dissabte dia 21 d'abril del 2007. La iniciativa ja ha trobat suport entre molts escriptors i gent del món de la política i la cultura com Juan Marsé, Carme Riera, Joan Margarit, Imma Monsó, Mercè Ibarz i la ministra de Cultura, Carmen Calvo.

2018/06/19 09:07:02

http://www.ccma.cat/324/lescola-descriptura-de-lateneu-barcelones-proposa-apadrinar-paraules-contra-lempobriment-de-la-llengua/noticia/183266/

mC4

Teatre - Actua't - Extraescolars de Qualitat Introducció a les tècniques teatrals Es treballa a partir de l'expressió corporal, la pèrdua de vergonya, l'escolta de grup i el compromís a escena (ex: no deixar de fer el personatge si ens vénen ganes de riure, no preguntar dubtes durant l'escena, etc.). Les sessions es duen a terme en anglès i poc a poc s'introdueix l'anglès en la parla dels alumnes durant els exercicis. Elaboració d'un projecte final (concebent-lo com un gran altaveu a partir del qual poder expressar idees).

2022/05/19 15:04:55

https://www.reflexes.cat/th3ater/

mC4

Ploie a bots i barrals i lo Pere de cal Ferrer s'arrecerae... - Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans Ploie a bots i barrals i lo Pere de cal Ferrer s'arrecerae... Autor:Barceló i Cullerés, Joan Obra:Miracles i espectres (p. 20-22) Indret:Sota els porxos de l'ajuntament Municipi:Menàrguens Ploie a bots i barrals i lo Pere de cal Ferrer s'arrecerae davall de les arcades de l'Ajuntament, en espera que amainés lo xàfec. Però res, lo cel parie llamps i trons amanits amb aiguat, lo cel nocturn, traïdor i joguisser perquè pastae fang als carrerons de Vacalforges. I els gossos guixien però ningú no sabie on paraen de tan amagadets que estaen. Queie un xàfec de recollons i era un domàs humit que banyae els cossos i els ossos i eixordae fins a fer tremolar de ràbia i cridar ben fort que ja n'hi havie prou, de xipolleig i de pasta de terra pels carrerons, que si la pluja no amainae, Vacalforges sencer es desfarie com un gran terròs de sucre a la tassa de cafè amb llet, bol de xocolata aigualida del fang. Però al Pere de cal ferrer la curiositat li burxae més que no pas la por ancestral de tot lo poble a la pluja. Ell no ere com los pagesos, que cada dia miraen lo cel amb recança i que potser estarien contents perquè amb l'aiguat lo rostoll s'humitejarà i no hi haurà perill de cremà'l. No, ell, dia i nit a la cofurna de ca seua, vinga barallà's amb lo metall. A ell no l'espantae ni la tronada que va fer caure lo niu de les cigonyes molts anys enrere. Ell treballae el ferro en plena tempesta. Ell ere ferro. Amb quatre gambades va arribar a la part de radere de cal Vaquer, va saltar la tàpia de l'hort i es va fer fonedís sota la figuera. Però ben aviat va adonà's que no li calie pas amagà's: la pluja queie espessa com flassades i gairebé impedia lo pas dels ulls per entremig de les gotarrasses. Va enfílà's per damunt de la tela metàl·lica del galliner desenxovat, va grimpar les pedres gastades de la paret fins aconseguir d'engrapar la finestreta que, segur, ben segur que i tant!, donae a les golfes. Regalimae pertot, lo ferrer, semblae que anés dixant lo seu cos desfet en les gotes de pluja, gotes de ferrer, de ferro. L'angelet tenie els ulls humitejats i, tot i la rialla embaumada que ostentae al rostre, se'l vee un pèl trist. En fitar lo Pere va posà's a aletejar- enfollit dins de la gàbia, ere la primera visita que havie tingut de fee molt de temps, perquè els de la casa l'havien oblidat d'ençà que preguntae «Cel?». Només de nits li anaen a dixar un bidó de llet. També el Pere va quedà's de pedra en veure de què servie la gàbia que li havie encarregat lo Vaquer. S'hi va atansar. L'angelet adés aletejae, adés aferrae les manetes nívies als barrots, després die: —Cel? Li va bastar la pregunta per obrir uns ullassos de sípia, a la ganyota d'espant que era el ferrer. Les mandíbules se li desencaixaen i a poc a poc tot lo front se li il·luminae, l'aigua s'evaporae del seu cos i els ulls, els ulls, els ulls se li tornaen de nen de llet, aubat que va doctrinat els dissabtes i vol portà's bé i ser un bon nenet. Va obrir el candau de la gàbia amb un tros de filferro i llavors va estendre uns braços com un roure sec a l'hivern mentre preguntae ell també: Va dir també l'angelet i va sortir fet un raig de llum de dins la gàbia, i tot ho enlluernae. Lo ferrer, sempre d'esma, va arrapà-se-li a l'esquena, al començament de les ales, on tenie unes durícies respectables, i tots dos es van escapar per la finestreta de les golfes cap a l'amplada del cel esbandit de la nova fosca que tot just ara s'estrenae.

2020/08/12 18:11:49

http://www.endrets.cat/text/2523/ploie-a-bots-i-barrals-i-lo-pere-de-cal-ferrer-s-arrecerae-ca.html

mC4

La farmàcia Esteva de Llívia | Sortides amb gràcia La sortida d'avui ens acosta a una població amb força història, cosa, d'altra banda, força habitual a les Sortides. És un poble que conserva un establiment –de fet, el contingut d'un establiment-, que va donar servei a la vila entre 1704 i 1926. Es tracta d'una farmàcia que va ser atesa per set generacions de farmacèutics. Avui, els flascons, els armaris i mobles i les eines i utensilis que va utilitzar durant segles la família Esteva són la part principal del museu municipal de la localitat. Anem a la vila que durant molts anys fou la capital de la comarca de la Cerdanya. Ens acostem a Llívia per conèixer la farmàcia Esteva. Relleu gòtic de pedra. S. XIV-XV. Base de la torre Bernat de So. En parlar de Llívia hi ha dos conceptes que venen al cap. Un és el fet que sigui un enclavament pertanyent administrativament a l'estat espanyol, però situat a l'interior de França. L'altre és que conserva una interessant farmàcia antiga que val la pena visitar. Avui la farmàcia forma part del Museu Municipal de Llívia i per poder-la veure cal passar per l'exposició permanent del museu. Això permet conèixer la història de la població i de la comarca, de la qual en fou capital natural fins a la fundació de Puigcerdà, cap el 1177-1178. Com acostuma a passar en moltes de les poblacions que hem visitat en les Sortides, l'ocupació humana bé d'antic. A la zona del puig del Castell s'hi han trobat possibles estructures d'un poblat i alguns materials del bronze final, a partir del 1200 a.n.e. A l'època romana, quan tenia el nom de Iulia Lybica, la població va tenir una certa importància, fins a convertir-se en una fortalesa militar. I és que la Cerdanya és un important pas natural per creuar el Pirineu amb comoditat. Per això Llívia va mantenir una importància estratègica al llarg dels anys. Esquelet de macaco trobat a Les Colomines. De la Iulia Lybica romana, se n'han localitzat diversos jaciments datats a partir del segle I a.n.e. En un d'ells, el de les Colomines, s'hi va fer una troballa força curiosa: l'enterrament d'un macaco vestit de militar amb el seu aixovar, datat entre els anys 430 i 600. Se suposa que l'animal devia ser la mascota d'algun militar de certa graduació de l'època. Alguns comtes de la Cerdanya va tenir la residència a Llívia, entre ells, Sunifred, el pare de Guifré el Pelós. El darrer comte ceretà fou Bernat Guillem, que morí el 1117. Aleshores la sobirania passà al comtat de Barcelona i alguns anys després es fundà Puigcerdà que ostentaria la capitalitat de la comarca. La situació estratègica de la vila ha fet que al llarg dels segles hi esdevinguessin diversos fets bèl·lics, com l'arribada, l'any 672, del rei visigot Wamba i el seu exèrcit per controlar una revolta del duc de Narbona, Hilderic; o la revolta del cabdill berber Menussa contra els clans àrabs d'Al-Àndalus. Per cert aleshores el nom de Llívia era Medinet El-Bab, que vol dir Ciutat de la porta. Segles més tard, a l'any 1479, el castell de Llívia va ser arrasat en els enfrontaments entre les corones catalanoaragonesa i francesa. Un segle i escaig més endavant, el 1617, en una etapa de prosperitat, es va erigir la torre Bernat de So, que encara es pot contemplar avui davant del Museu Municipal. Abans, però, el 1528 l'emperador Carles I d'Espanya va concedir a la localitat el títol de "vila". I és precisament l'ostentació d'aquest títol el motiu pel qual Llívia es va mantenir sota sobirania espanyola després del tractat dels Pirineus. Bales de pedra granítica del S. XV. La descripció que en fa Joaquim Botet al volum dedicat a Girona de la Geografia General de Catalunya, ens acosta a la Llívia de la dècada de 1910: "La vila de Llívia, amb el poble de Sareja i el veïnat de Gorguja, formen un districte municipal, situat en la conca del Segre, al NE de Puigcerdà, voltat als quatre vents per territori francès. Té 260 edificis i albergs, amb 941 habitants de fet (de dret 996), dels quals 585 saben llegir i escriure". També ens explica Botet: "Les botigues i el comerç, quina clientela és principalment francesa, estan concentrades al carrer del Mercadal. Hi ha lloc de carrabiners; dues escoles públiques elementals completes, la una de nois i l'altra de noies, i dues de privades, la una de nois i l'altra de noies, a càrrec de corporacions religioses. Té carteria i ordinació diària a Puigcerdà, hostals, metge, apotecari i algun molí fariner". Penó de seda brodada. S. XIX-XX. La visita a l'exposició permanent del Museu de Llívia ens permet conèixer aquestes i moltes altres coses de la història de la vila. A les vitrines s'hi poden veure, entre altres objectes, fragments de ceràmica del neolític, una inscripció funerària d'època romana, bales de canó de pedra del segle XV, una màscara de ferro, trobada al castell, datada els segles XIV-XV, un relleu de pedra calcària, d'aquesta mateixa època o el penó de seda brodada de l'any 1872 de la "Nueva Fraternidad Lliviense". Entre els documents que s'exposen, n'hi ha dos de força especials per a Llívia. Tots dos son reproduccions dels originals que es conserven a l'Arxiu Municipal de Llívia. Es tracta del Llibre Ferrat i un pergamí del segle XIII. El Llibre Ferrat és un volum manuscrit de pergamí que recull alguns dels privilegis i ordinacions reials més importants de la vila, que estan datats entre 1387 i 1529. El pergamí, és un document en el qual el rei Jaume I concedeix permís als habitants de Llívia per construir i habitar les seves cases al peu del puig, amb la condició de mantenir i conservar les que hi havia al cim com a refugi en cas de guerra. Llibre Ferrat. Rèplica de l'original. L'element més important del museu és la farmàcia i és per això que la part final de l'exposició temporal està dedicada a l'entorn botànic de Llívia i a les herbes remeieres que s'hi poden trobar, i també a fer un repàs de la història de les farmàcies de Catalunya i del món. Entre altres coses, podem conèixer que a les farmàcies antigues destacava un tipus de moble, els "cordialers". Són unes prestatgeries de fusta amb forma de petits retaules, on és conservaven els productes de farmacopea més elaborats i d'ús menys freqüent. Cal destacar-ne la decoració i el treball de la fusta. La farmàcia Esteva amb el cordialer i els flascons d'època. Acabada la visita a l'exposició temporal, unes cortines negres donen pas a l'espai dedicat a la Farmàcia Esteva. Abans de poder-la veure, però, hi ha un audiovisual amb la història d'aquesta farmàcia de Llívia i de com s'ha acabat convertint en un museu. Acabat el vídeo, la veu en off del suposat farmacèutic ens convida a veure els mobles i els elements de l'antiga farmàcia. Despatx de la farmàcia Esteva amb mobles i estris. Com passa darrerament en moltes exposicions i museus, el disseny mana i aposta més per l'estètica que per la correcte visualització de l'objecte que s'ha anat a veure. En el cas de Llívia, el problema és que hi ha molt poc temps per poder contemplar tot el que és, o hauria de ser, la part més important de la visita, la farmàcia Esteva amb el cordialer, els pots, els flascons, els mobles i els estris d'ús farmacèutic. Abans de tenir temps a poder-ho contemplar amb una mínima calma, ja s'han apagat els llums i tot resta a les fosques per donar de nou pas a l'audiovisual. No deixa de ser una mala praxis del responsable del disseny museístic. En comptes de ser un element que acompanyi i enriqueixi la visita a la farmàcia, el vídeo s'ha convertit en un destorb, perquè qui vol contemplar els elements i objectes de la farmàcia amb un mínim deteniment, ha d'esperar-se a que torni a acabar el vídeo, i això tenint en compte que l'espai no es massa gran i cal compartir lloc i temps amb les altres persones que també s'ho volen mirar i fer-ne i fer-se fotografies. En definitiva, el disseny, en comptes de posar en valor la farmàcia, en dificulta la visita i la comprensió. Amb tot, es tracta d'un patrimoni important que es mereix una visita. Si encara no ho heu fet, sortint del museu, val la pena passejar pels carrers de l'entorn i contemplar la torre Bernat de So, que durant uns anys havia acollit el museu de la farmàcia i que avui és una sala d'exposicions; l'església parroquial, del segle XVI, dedicada a Nostra Senyora dels Àngels; el mateix edifici de la Casa de la Vila, que és també la seu del Museu; la font de Cal Petitot, la plaça Major o el carrer dels Forns, i en general, el conjunt del barri Vell, amb cases de pedra i alguns edificis remarcables. Uns plafons informatius situats estratègicament en els punts més interessants de la vila ens acosten a la seva història i ens expliquen quin és l'element que tenim al davant. Cordialer. Museu Municipal de Llívia. Tel: 972 896 313 L'entrada va ser publicada el Arquitectura, Comarques Girona, Museus i exposicions, Uncategorized i etiquetada castells, Cerdanya, farmàcia Esteva, Llívia per jafrigola. Guarda l'enllaç permanent. 2 pensaments sobre "La farmàcia Esteva de Llívia" rondaller el Octubre 14, 2016 a les 2:20 pm va dir: Un article molt interessant. Vaig visitar la farmàcia fa temps, però ara l'ha vist amb uns altres ulls. Estic d'acord en què sovint la museografia molesta més que ajuda, bé perquè resta protagonisme a l'objecte o perquè és confusa: escrits llargs amb lletra petita, il·luminació inadequada, manca d'un itinerari clar,…).

2021/09/18 07:46:02

https://sortidesambgracia.com/2016/10/09/la-farmacia-esteva-de-llivia/?shared=email&msg=fail

mC4

Els de 6è també s'ho han passat super bé amb la Carolina i els jocs del món. Més fotos d'aquesta activitat a l'escola: https://flic.kr/s/aHskzuKjVX El passat divendres dia 22 d'abril els alumnes del Cicle Superior van realitzar una sortida a l'Espluga de Francolí. Allí van visitar les Coves i també el Museu de la Vila Rural. Les dues activitats van ser molt útils per … Continua llegint →

2022/07/04 05:24:45

https://blocs.xtec.cat/saavedra/tag/tarragona/

mC4

Comandant en cap Cos d'Exèrcit Marroquí Comandant en cap Legión Española 29 juliol 1936 – 9 agost 1939 oficial, polític, cavaller legionari 14 agost 1936 massacre de Badajoz Membre de la Falange Española i amic personal de José Antonio Primo de Rivera, el 17 de juliol del 1936, essent tinent coronel, al capdavant de la Segona Bandera del Terç Duc d'Alba de la Legió va participar del cop d'estat militar. Al capdavant de la Legió passà a la Península, fent-se càrrec a Sevilla de les columnes amb què conquerí Huelva i Badajoz, on va manar afusellar unes 4.000 persones del bàndol republicà. La decapitació de l'estàtua commemorativa a San Leonardo per uns activistes el 12 d'octubre de 2008, al mateix dia de la Hispanitat, va ser l'inici d'una llarga polèmica.[6] El 2009, l'ajuntament del seu poble natal va decidir canviar el monument dedicat al militar.[7] Va ser reemplaçat per una làpida nova més discreta, que tot i respectar la lletra de la Llei de Memòria Històrica, causà controvèrsia. No satisfé ni la fundació creada en honor del militar falangista, presidida per la seva filla, que va ser militant de la secció femenina de La Falange,[8] ni les associacions de les víctimes de la violència franquista.[6][5] El fet que el 2012, Madrid tingués encara un carrer dedicat al general rebel va sorprendre periodistes estrangers.[9] Al cap i a la fi va perdurar fins al maig de 2017 abans que el carrer va ser rebatejat.[10] ↑ 1,0 1,1 «Juan Yagüe Blanco». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. ↑ Vilaró, Bernat «La filla del general Yagüe es mulla sobre la mobilització del 6-F». El Món, 25-01-2017.[Enllaç no actiu]

2022/01/20 04:18:14

https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Yag%C3%BCe

mC4

El port d'Arenys de Mar acull un simulacre d'incendi en una embarcació d'esbarjo | Ràdio Arenys 91.2FM Societat Seguretat Dimarts 30 d'abril del 2019 / Act.: 30 d'abril del 2019 a les 13:04 El port d'Arenys de Mar acull un simulacre d'incendi en una embarcació d'esbarjo Moment del simulacre, aquest matí L'ADPA alerta de l'aparició de … Primàries Arenys organitza taules … Ramon Vinyes diu que si no hagués estat per la moció de … Dijous hi ha l'acte de conciliació per la querella … El primer equip del CF Arenys abandona els primers llocs de … Arenys de Mar balla amb motiu del Dia Internacional de la … L'acció ha estat organitzada per Ports de la Generalitat i Protecció Civil i hi han participat bombers, policia local i mossos d'esquadra. L'exercici ha servit per verificar la coordinació entre els mitjans propis del port i els efectius d'emergència. En el simulacre s´ha activat el Pla d´Autoprotecció del Port amb l´objectiu de millorar les comunicacions i la coordinació amb tots els cossos de seguretat. Hi ha participat tant mitjans interns com externs de socors en una acció que s'ha dut a terme a la zona de les Drassanes Dalmau. El tècnic del Servei Territorial de Protecció Civil, Xavier Masramon, ha explicat que entre les actuacions que s'han fet hi ha hagut la instal·lació d'una xarxa a l'aigua per evitar el vessament de residus. A més de la xarxa a l'aigua, també s'ha restringit i regulat el trànsit a la zona. Xavier Masramon ha afirmat que simulacres com el d'aquest matí es fan sovint a diferents ports a Catalunya per comprovar l'efectivitat dels plans d'emergència a cada població. No és la primera vegada que es posa a prova el Pla d´Autoprotecció del Port d'Arenys. Fa tres anys també se'n va fer un al Club Nàutic simulant un foc al magatzem i al restaurant amb l'evacuació d'un ferit. Dimarts 5 de maig del 2020 Els Bombers van retirar ahir un rusc d'abelles de la copa d'un arbre a la plaça Sa Boada Dilluns 20 d'abril del 2020 Els Mossos alerten d'un increment de la ciberdelinqüència i demanen extremar les precaucions Dissabte 11 d'abril del 2020 Incendi al carrer Sant Rafael Dimecres 1 d'abril del 2020 Les víctimes de violència masclista poden seguir denunciant qualsevol agressió durant el confinament L'Institut Català de les Dones i els Mossos d'Esquadra tenen en marxa la campanya 'Establiment segur contra la violència masclista'

2020/06/05 05:51:13

http://radioarenys.cat/noticia/el_port_d_arenys_de_mar_ha_estat_escenari_d_un_simulacre_d_incendi_en_una_embarcacio_d_esbarjo

mC4

El Clínic participa en la validació d'un dispositiu per controlar els nivells de potassi en una gota de sang | Hospital Clínic Barcelona El Clínic participa en la validació d'un dispositiu per controlar els nivells de potassi en una gota de sang 25 de abril de 2018 2018-04-27 El grup de recerca de Nanosensors de la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb l'spin-off CreatSens Health SL, el Servei de Nefrologia i els laboratoris del CORE de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​presenten un estudi de validació d'un dispositiu point-of-care per a la mesura de potassi en sang en pacients en diàlisi. L'equip de Tarragona ha desenvolupat un dispositiu per a la mesura de potassi de forma ràpida, senzilla i de baix cost. Els investigadors de tots dos centres han treballat junts per validar la mesura de potassi en pacients renals durant el mes de desembre i gener en el centre de diàlisi de l'Hospital Clínic. Els resultats obtinguts permeten que CreatSens entri a la fase regulatòria. El projecte CreatSens té com a objectiu controlar el progrés de la malaltia renal crònica a través d'eines tecnològiques d'última generació que permetin el mesurament de paràmetres rellevants per als pacients d'una forma molt més senzilla a l'actual. La visió de CreatSens és que la informació generada pel dispositiu de mesura es pugui seguir a partir d'un dispositiu mòbil com un Smartphone o Tablet, al consultori mèdic o a la casa del pacient. La investigació científica està liderada per Francisco Andrade, que assenyala que la tecnologia usada es basa en materials de baix cost (com és el paper) per permetre l'accés d'aquests dispositius a tots els pacients. Adrià Maceira, CEO d'CreatSens Health SL, remarca l'impacte d'aquest tipus d'eines i estratègies per al control de la salut en la societat. La tecnologia desenvolupada permetria la generació descentralitzada i en temps real d'informació clínica rellevant, que ajudaria al nefròleg en la seva presa de decisions i podria contribuir a optimitzar els recursos del sistema sanitari. "Hem obtingut bons resultats, i la seva utilitat serà creixent en els propers anys" explica Francesc Maduell, cap de la secció de diàlisi d'Hospital Clínic. El seu homòleg i col·laborador, Miquel Blasco, comenta la importància d'aquest tipus de dispositius mèdics que permeten obtenir informació al moment i ajudar els clínics a donar diagnòstics més específics segons la patologia del pacient. El servei de nefrologia, juntament amb el laboratori del CORE amb la participació de Josep Lluís Bedini i Naira Rico, han sumat esforços en la validació d'aquestes noves tecnologies punteres, cada vegada més vistes com la tendència de futur en la medicina personalitzada. El projecte CreatSens va aconseguir el suport de la Fundació Renal Iñigo Álvarez de Toledo a 2017 per proposar solucions a la gestió de la malaltia renal crònica amb eines senzilles i econòmiques. Els dispositius són de baix cost, mesuren inicialment el potassi, i en una segona fase mesuraran també la creatinina i altres marcadors rellevants per a la funció renal. La Universitat Rovira i Virgili a través de la seva Unitat de Valorització i Comercialització, que compta amb el suport d'ACCIÓ i la Càtedra sobre el Foment de l'Emprenedoria i la Creació d'Empreses, va impulsar la creació de la spin-off CreatSens Health SL.

2022/05/17 05:07:36

https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/el-clinic-participa-en-la-validacio-dun-dispositiu-per-controlar-els-nivells-de-potassi-en-una-gota-de-sang

mC4

Sant Jordi - Barcanova Infantil y juvenil A partir d'elements de l'imaginari popular al voltant de Sant Jordi, i de recursos com frases fetes, cançons de la tradició oral, poemes..., l'autor elabora un text poètic, dirigit als lectors més petits, que presenta una característica molt especial: es pot llegir a les fosques.

2022/07/06 10:52:55

https://www.barcanovainfantilijuvenil.cat/libro/contes-per-llegir-a-les-fosques/sant-jordi-9788448931421/

mC4

Home » Bloc » Com fer un pla d'empresa? Els punts clau per a elaborar un bon pla d'empresa són els següents: Resum executiu: és la descripció bàsica de l'empresa. Ha d'incloure: qui som, qué oferirem, quines necessitats de mercat intentaré satisfer i per què és viable la nostra idea de negoci. Nínxols de mercat: en aquest apartat haurem de determinar l'àrea geogràfica, la dimensió de l'empresa, l'organització del negoci i la metodologia de treball. També és útil elaborar un perfil, el més detallat possible, de les empreses o els consumidors potencials del meu producte o servei. Posicionament del negoci: és aquí on hem de descriure la forma que volem que el mercat percebi el nostre projecte. Haurem de respondre preguntes, tals com: quin és el valor afegit del nostre producte o servei? quines necessitats satisfà? com es posiciona la competència? com vols que el públic el percebi? Costos de producció i desenvolupament: haurà de contenir una estimació dels ingressos potencials. És recomanable que es calculi la rendibilitat i el valor estimat de cada projecte per a poder seleccionar les diverses alternatives que tinguem. També és important incloure una secció que reculli els principals riscos i defineixi un pla de contingència per a les situacions més crítiques. Marketing i ventes: elaboració de l'estratègia per a captar clients. És una de les parts més importants de tot el pla de negoci perquè, a més d'utilitzar-la com a full de ruta, pot garantir als possibles inversors que tens un pla viable i que disposes dels recursos necessaris per a promoure i vendre els teus productes o serveis. Gestió: en aquesta secció haurem de detallar l'estructura i les fortaleses de l'equip de treball. Una vegada hagis confeccionat el pla d'empresa, no ho dubtis i presenta'ns-el. Amb el programa per a emprenedors 1 Dia 1 Empresa, ajudem a constituir una societat limitada cada dia de forma totalment gratuïta, és a dir, ens fem càrrec de les despeses de registre i notarials. I t'oferim un munt d'avantatges, des de 6 mesos d'assessoria gratis, fins a disposar de franc dels espais de trobada del nostre centre de negocis per a les futures reunions, o que un tutor t'apadrini durant 6 mesos el teu projecte.

2021/04/16 16:34:08

https://www.1dia1empresa.com/com-fer-un-pla-dempresa/

mC4

Racisme i especisme | PACMA Catalunya ← Entrevista a Irene Blánquez, directora i realitzadora del documental "FEBRERO" PACMA demana als organitzadors de la festa "Els tres tombs" que evitin l'ús d'animals → Publicado el 7 enero, 2014 por Partit Animalista PACMA El propòsit d'aquest article és donar a conèixer l'especisme. En primer lloc, perquè el diccionari no recull aquesta paraula i, en segon lloc, perquè podríem dir que també és desconeguda majoritàriament per les persones. Però veritablement hi ha tanta distància entre elles o, al contrari, estan més lligades del que pensem? A dia d'avui, al segle XXI, amb el mínim pressentiment del que s'entén per racisme afortunadament es genera un grinyol en l'oïda de les persones. Per això, agrairia que de forma escrita o mental realitzéssiu una llista de paraules, que usaríeu per oposar-vos al terme racisme. Disculpeu si m'equivoco, però afirmaria que moltes de les vostres paraules eren valors com la llibertat, el dret a la vida, la pau, el respecte, la dignitat, l'ètica, etc. O bé paraules que expressen sentiments negatius, perquè s'està en contra de l'odi, l'esclavitud, la dominació, el menyspreu… Potser no haurem coincidit en totes les paraules, només en una majoria, o fins i tot en una minoria, però segur que no haurem diferit en el que volíem expressar. Com veiem, hem manifestat diverses paraules per contrarestar el racisme, però com a significat, en termes generalitzats, el racisme s'entén com la creença que una raça és superior a d'altres. Anàlogament, l'especisme fa referència a la discriminació d'aquells individus que no pertanyen a l'espècie humana. Com hem assenyalat al principi del text, les dues paraules tenen un significat diferent però, d'altra banda, similar ja que el racisme fa referència a un subjecte determinat, que és la discriminació dins de l'espècie humana, i en l'especisme aquests individus humans s'autoproclamen pertànyer a una espècie superior a les altres, les quals tenen el paper de servidores. Per tant, com podem apreciar l'única diferència està en el canvi del subjecte passiu. Consegüentment, el simple fet de canviar el subjecte passiu no implica que les altres espècies no humanes no vulguin ser lliures, viure o simplement no ser torturades. Imatge de www.especismo.org Amb el que hem expressat en els paràgrafs anteriors, veiem que els dos termes van dirigits cap a un col·lectiu diferent però que són afins en la mateixa recerca de valors quan s'està en contra d'ells. A aquests termes podríem afegir el del sexisme. Afegit aquest, popularment no tindria sentit estar en contra del racisme i alhora ser partidari del sexisme. Però, passa el mateix amb l'especisme? No. Durant molts anys, i perdoneu per parlar en passat (ja que encara no s'ha eliminat), s'ha lluitat per l'abolició de l'esclavitud, en contra del racisme i de la dona tractada com una propietat privada i objecte de consum, però poques són les veus que s'alcen en contra de l'especisme. És més, diverses persones i col·lectius qualificats d'esquerres (no tots) només persegueixen els valors anteriorment esmentats dins de l'espècie humana, i es converteixen així, ells mateixos, en el subjecte actiu de l'especisme i la discriminació. Està clar que el temps avança i, consegüentment, també canvien, encara que més lentament, els valors morals de la societat. Com a exemple d'això, podem veure com fa milers d'anys l'esclavitud era acceptada com a mínim per una gran part de la societat o, de manera més propera, la concessió del vot de la dona, que no es va produir a Espanya fins a l'any 1931. A tot això, les afirmacions anteriors ens porten a pensar que el dret no és sinònim de justícia sinó d'ordre, ja que anteriorment el dret emparava aquestes situacions, igual que en l'actualitat tutela l'explotació animal. Finalment, per acabar aquest text citarem Steven Pinker, quan ens diu el següent: "Qui s'oposi als drets dels animals i sostingui que el fet de ser persona es basa a ser membre de l'espècie Homo sapiens no és més que un fanàtic de l'espècie, no més sensat que els fanàtics de la raça que atorguen més valor a la vida dels blancs que a la dels negres. Després de tot, els altres mamífers lluiten per seguir vius, experimenten el plaer i pateixen el dolor, la por i l'estrès quan el seu benestar perilla. Els grans simis també comparteixen els nostres plaers més elevats de la curiositat i l'amor als parents, i els nostres dolors més profunds, l'avorriment, la soledat i la pena. Per què s'haurien de respectar aquests interessos en la nostra espècie i no en les altres?". Esta entrada fue publicada en Especisme, Opinions y etiquetada especisme. Guarda el enlace permanente.

2018/04/26 01:54:33

https://bloc-cat.pacma.es/blog/racisme-i-especisme/

mC4

La Regidoria de Medi Ambient premia l'escola Gozalbez-Vera | L'Informador La Regidoria de Medi Ambient premia l'escola Gozalbez-Vera Publicat a 1 d'octubre de 2018 el 9:00. Escrit per Juan Antonio Cloquell Set escoles de Xàtiva han participat en el concurs de reciclatge de paper que organitza la delegació de gestió de residus de la Regidoria La regidora de Medi Ambient, Pilar Gimeno, acompanyada de la gerent de Grupo Ortiz, Balbina Casas, ha fet entrega del premi del Primer Concurs Escolar de Reciclatge de Paper, UTE Edificis Xàtiva i l'Excm. Ajuntament de Xàtiva, a l'escola Gozalbez-Vera. El concurs, instrumentat dins de les millores del contracte de neteja d'edificis, premia amb 1.000€ anuals destinats a l'adquisició de material escolar l'escola que més quantitat de paper recicle durant el curs. Amb aquest concurs, la regidoria pretén donar instruments a les escoles per tal de complementar la seua tasca educativa i conscienciadora sobre la importància del reciclatge i l'economia circular per al Medi Ambient. Les escoles que han participat són, segons el rànquing per nombre de quilos acumulats i nombre d'alumnes del centre: Gozalbez-Vera (344,98kg), Martínez Bellver (173, 3kg), Pla de la Mesquita (66, 92), Taquígraf Martí (129, 47kg), Attilio Bruschetti (110, 47kg), Jacint Castanyeda (44,3kg) i Teresa Coloma, que va abandonar la competició. En breu s'iniciarà la segona edició del concurs amb l'esperança que més escoles decidisquen participar-hi. Gimeno, que ha agraït la participació de l'escola i ha felicitat alumnat i professorat pel premi obtingut, ha aprofitat l'avinentesa per animar-los a participar en la segona edició del concurs i els ha recordat que "tan important és reciclar i reutilitzar el paper i altres recursos, com fer-ne un ús responsable i reduir el seu consum sempre que siga possible".

2019/05/20 02:33:38

http://linformador.net/la-regidoria-de-medi-ambient-premia-lescola-gozalbez-vera/

mC4

Els delegats internacionals d'ACCIÓ visiten les instal·lacions de ChemMed Tarragona - Autoritat Portuària de Tarragona Una delegació internacional d'ACCIÓ van visitar divendres Tarragona per a conèixer el projecte ChemMed, la indústria química, el Port i les sinèrgies amb el territori. Sobre les 10h del matí uns cinquanta delegats van arribar a la seu de l'Autoritat Portuària de Tarragona on els va rebre el president del Port de Tarragona i vice-president del clúster, Josep Andreu; el director del Complex Industrial de Tarragona de ERCROS i vocal de la Junta ChemMed, Marc Fargas; la directora general del clúster i de l'AEQT, Teresa Pallarès; així com altres representants de ChemMed Tarragona. Allí els delegats d'ACCIÓ van rebre les explicacions de com treballa el clúster químic del Mediterrani i quins són els trets diferencials i el valor afegit del pol químic tarragoní. En el marc d'aquesta primera reunió informativa, els representants del clúster van presentar els polígons, les infraestructures associades i el Port de Tarragona. A la vegada, es va fer palès l'equilibri i la convivència entre dos dels principals motors econòmics del territori: química i turisme. Així, es va presentar una visió global del territori què és focus d'atracció d'activitats vinculades al sector químic, però també turístiques. Sota el títol "Tarragona, una destinació per a invertir, viure i gaudir' es van presentar dos casos d'èxit de multinacionals ubicades a Tarragona, Nitricomax i PortAventura. Després d'aquesta primera trobada, els delegats internacionals d'ACCIÓ van realitzar una visita marítima per a conèixer in situ les instal·lacions portuàries i el pol químic sud, acompanyats de la directora Comercial i de Desenvolupament de Negoci del Port, Genoveva Climent; i pel director general de DP World Tarragona, Xavier Boluda. Al migdia, la delegació es va traslladar a PortAventura , on van visitar el parc temàtic Ferrari Land. Internacionalització de ChemMed Tarragona Aquesta visita de la delegació internacional d'ACCIÓ s'emmarca en l'estratègia d'internacionalització del clúster. Trobar sinèrgies per ubicar Tarragona en el mapa mundial petroquímic, posicionar la marca ChemMed al món per atreure inversions i consolidar l'equilibri existent entre els sectors químic i turístic.

2022/01/18 19:49:58

https://www.porttarragona.cat/ca/autoritat-portuaria-tarragona/comunicacio-premsa/notes-premsa/item/1895-els-delegats-internacionals-d-accio-visiten-les-instal-lacions-de-chemmed-tarragona

mC4

7 de març de 2017 (22:01 CET) Què fan sobre un escenari Jaume I, El Guerrer de Moixent i la Dama d'Elx? Els Viatgers del Temps, la nova aventura còmica del Teatre Escalante i produïda per la companyia Pot de Plom, reuneix a diversos personatges i llocs de la Comunitat Valenciana en una obra de teatre per a xiquets i adults que es basa en la utilització d'una màquina del temps. Si algú poguera viatjar i moure's a plaure en la cronologia de València... què descobriria? A qui coneixeria? Podria veure les Torres de Quart o les Torres de Serrans quan eren grans muralles? Això és el que mostra i planteja esta història amb elements didàctics que es despleguen des de l'època dels antics ibers i la conquesta de Jaume I fins a la Batalla d'Almansa, tres moments per a entendre l'esdevenir social i polític de la terreta. Alhora, Els Viatgers del Temp s'involucra en un aspecte del qual poc es parla quan es fa teatre: la seua pròpia història, els seus orígens i els seus grans referents i gèneres, com el teatre de l'absurd, la prolífica obra de Shakespeare o el teatre èpic de Bertolt Brecht, entre molts altres conceptes dels quals és molt més divertit parlar sobre les taules que en una aula de classes. A més, sota el que succeeix en la trama subjau una reflexió necessària per als més xicotets que té a veure amb la relativitat del temps i com pansa ràpida o lentament segons el context personal, alguna cosa que ja va intentar explicar Einstein en deixar com llegat la seua famosa frase, potser la síntesi d'esta estupenda producció: "Posa la teua mà en un forn calent durant un minut i et semblarà una hora. Asseu-te al costat d'una xica preciosa durant una hora i et semblarà un minut. AIXÒ és la relativitat".

2022/06/27 20:02:28

https://www.valenciaextra.com/cultura/un-viatge-en-el-temps-per-la-historia-valenciana_36523_102.html

mC4

Les guies turístiques: Per a què serveixen i com es fan servir? Adquirir una guia turística és una de les millors decisions a l'hora d'organitzar el teu propi viatge. Per a això és important conèixer com es fan servir i quin és el seu contingut, així com els seus avantatges i inconvenients. Així mateix, us mostrem les millors guies en espanyol de l'món. Com es fan servir les guies de turisme? Les millors guies de l'món Si vols informació específica d'un lloc concret, fes clic al destí d'aquesta llista que sigui del teu interès: Començant amb la definició de guia turística, és una publicació impresa o digital que reuneix informació d'interès i utilitat per als turistes sobre una destinació, itinerari o àrea geogràfica. En definitiva, són llibres per al viatger. Aquestes publicacions tenen nombrosos beneficis. El principal és el seu Utilitat, Ja que permet conèixer ràpidament la destinació que anem a visitar, incloent mapes i informació útil. En definitiva, amb elles podem conèixer el món, planificar el nostre viatge i fins i tot aprendre sobre història. Un altre dels avantatges és que avui en dia les podem trobar en formats diferents, adaptant-se a les nostres necessitats: en llibre, en línia, per al mòbil mitjançant aplicació, Audioguies, per a llibre electrònic com Kindle o l'iPad, etc. Fins i tot existeixen edicions per a nens, Animant a aquests a conèixer nous llocs i introduint-los en el món dels viatges. Algunes de les més destacades són realitzades per Memolaviajar.com, Lonely Planet i Nórdica Libros. No obstant això, també trobem alguns inconvenients. Un d'ells és el seu cost, ja que les de qualitat solen tenir un preu elevat. A més, si és una edició antiga, la informació pot estar obsoleta i per tant serà inútil o fins i tot perjudicial per al nostre viatge. Turistes utilitzant una guia de viatges digital Un últim perjudici és que si la guia és coneguda, els consells i rutes que mostri seran seguits per bastants persones, i per tant és possible que només visitem els llocs més massificats de la destinació en què ens trobem. És important saber com utilitzar aquests llibres. No tens per què seguir l'ordre predeterminat de la publicació, sinó que pots llegir les seccions que més t'interessin a tu en cada moment. Les guies turístiques solen portar en seu inici un índex en el qual s'assenyalen els apartats d'aquesta. Per això, la millor forma de recerca és utilitzar aquesta secció. D'aquesta manera trobem el que més ens interessa de la manera més directa. Si és la primera vegada que la fas servir i vols fer-te una idea general de la destinació, el més recomanable és en primer lloc llegir l'apartat de com arribar i com moure. Després d'això, pots localitzar al mapa l'àrea en la qual vas a estar i les atraccions que hi ha prop d'ell. Un cop has llegit informació sobre els atractius que es troben a la zona que vas a visitar, pots dedicar-li un temps a l'apartat dels consells per així orientar sobre on dormir o en quins restaurants menjar. D'aquesta manera t'hauràs fet una idea completa i ràpida de la destinació. La principal funció d'una guia de viatges és la d'atorgar informació sobre un lloc i d'aquesta manera oferir una mena d'assistència turística. En general, les dades que contenen són els següents: tràmits migratoris Altres dades i recomanacions Així doncs, una altra de les seves funcions és la d'aconsellar o recomanar, ja que el redactor d'aquests llibres ja ha estat en aquesta destinació i coneix què podem trobar en els llocs i establiments que visitem. Hi ha diferents tipus de guies, les quals s'adapten a el gust de cada viatger. Algunes d'elles expliquen com viatjar amb nens o de motxillers a una destinació, d'altres se centren en els aspectes culturals de el lloc, etc. Motxiller guiant-se amb una tablet Fins i tot podem trobar guies en línia de contingut satànic i de terror, en què ens mostren llocs que apareixen en pel·lícules de por, com és el cas de Thamesmead, el barri de Londres protagonista de «La taronja mecànica». Les guies en castellà més famoses i recomanades pels viatgers són els següents: rodamón: Són publicades pel Grup Anaya i traduïdes de la col·lecció francesa Guia del Routard. Lonely Planet: Van començar a publicar en els anys 70. Les pots adquirir a través de Fnac, entre d'altres portals. intersecció: El seu departament de viatges realitza unes publicacions gratis i per descarregar des de la seva pàgina web. Tenen un total de 28. Michelin: Sota el nom de La Guia Verda mostren els millors itineraris i atraccions. També tenen publicacions temàtiques, com ara de viatges en caravana. de Déu Editors: Tenen el seu origen en una família argentina apassionada pels viatges. En l'actualitat compten amb més de 100 títols. National Geographic: Col·leccions Diari Clarín, a Argentina, ofereix traduccions a l'espanyol en exclusiva d'aquesta important entitat Diari la Nació: Malgrat que aquest diari argentí no hagi publicat guies, si realitza suplements de turisme molt interessants per als viatgers COPEC: La Companyia de Petrolis de Xile compta amb les Guies Chiletur. Es venen en algunes estacions de servei de país, tot i que també publiquen molta informació a la seva pàgina web. Algunes d'aquestes guies, com Lonely Planet o National Geographic, són mundials, és a dir, que posseeixen llibres d'aquest tipus en anglès i altres idiomes. A causa de la seva fama, és fàcil aconseguir-les de segona mà en nombrosos portals d'Internet. Viatjar seguint una guia de viatges Així mateix, moltes destinacions turístiques com Barcelona, Sevilla o Madrid publiquen les seves pròpies edicions oficials en format de aplicació (Aplicació) per al mòbil o tablet, de manera que les pots fer servir fàcilment mentre recorres la ciutat. Si prefereixes utilitzar guies més originals, l'editorial Anaya Touring compta amb la col·lecció inspiració Viatgera, Amb la qual pretén entusiasmar els viatgers d'una manera diferent. Un dels seus llibres es titula Els millors destinacions per observar el cel a Espanya. Tot i que la informació de les guies de viatge sol ser molt útil, t'aconsellem que no l'segueixis a peu de la lletra. És a dir, que si durant el viatge descobreixes algun lloc que en el llibre no apareix, és recomanable experimentar- per un mateix. En el moment d'utilitzar-la, se li ha d'invertir la major part de el temps abans de viatjar, per així poder organitzar-ho tot correctament, i utilitzar el llibre durant el viatge tan sols a manera de consulta. Guies de viatge de tot el món El més important a l'hora de buscar un bon llibre per al viatger és observar la data de publicació. Com més recent sigui, millor, ja que estarà més actualitzat i no ha de contenir informació obsoleta o desfasada. Hi ha una gran quantitat d'editorials que publiquen guies, pel que és millor adquirir alguna que compti amb bones opinions i sigui recomanada per altres viatgers, ja que pots trobar-te amb algunes de mala qualitat. També cal tenir en compte la mida, ja que si la farem servir durant el nostre viatge és convenient que obtinguem una edició de butxaca, la qual és més manejable i lleugera. Una altra opció és la d'adquirir-online, per així poder portar-la còmodament al mòbil o tablet, o instal·lar-se una de les aplicació que hem esmentat anteriorment. D'aquesta manera veuràs que viatjar amb una guia turística és una opció molt recomanable. Data: 14 / 11 / 2016 Aquest article ha estat compartit 61 vegades. Hem dedicat moltes hores per recollir aquesta informació. Si t'ha agradat, comparteix-ho, si us plau: Comparteix-ho 61 Ismenia Muñoz Romero 15/12/2016 Vull saber a quin número telefònic puc contactar amb vosaltres, i en quin país funciona la seva empresa. Estic interessada en un viatge. cel. 3103997427 Eva Gómez 15/12/2016 Hola, Ismenia. Lamentem comunicar-te que ViajeJet no és una agència de viatges, sinó una revista en línia dedicada a l'turisme. Una salutació. Claudia diumenge 14/11/2016 Hola, què guia em recomanen més, Lonely Planet o National Geographic? Estic entre una d'aquestes dues i no ho tinc molt clar. Hola, vull saber a Colòmbia on puc aconseguir aquests llibres, guies de viatges, de Lonely Planet o de Footprint. Llum Ortiz Armijos 08/04/2013 M'encanta la seva guia turística, sóc LLUM ORTIZ, Llicenciada en Ciències de l'Educació i sóc Mestra d'ESPANYOL a Vilcabamba, Loja-Equador. He vist que molts dels meus estudiants tenen aquesta guia de LONELY PLANET. M'agradaria saber com introduir la meva publicitat en aquesta guia. Les guies editades per Lonely Planet no reben publicitat. D'aquí ve la seva independència en les recomanacions i opinions que realitzen.

2021/10/21 12:04:43

https://ca.astelus.com/que-guia-turistica-comprar/

mC4

Tercera oportunitat per al Barça de guanyar la competició intercontinental al Japó - FC Barcelona HomeFutbolPrimer EquipNotíciesTercera oportunitat per al Barça de guanyar la competició intercontinental al Japó Tercera oportunitat per al Barça de guanyar la competició intercontinental al Japó És la tercera vegada que el FC Barcelona disputa al país nipó una competició internacional Va caure derrotat en les dues ocasions prèvies, però va sortir campió d'Abu Dhabi el 2009 La conquesta de la primera Copa d'Europa en la temporada 1991/92 va permetre al conjunt blaugrana disputar la llavors coneguda com a Copa Intercontinental a Tòquio, gràcies al mític gol de Ronald Koeman a l'estadi de Wembley davant la Sampdoria. En aquella època, la Copa Intercontinental estava acotada el campió europeu i el sud-americà, de manera que el Barça va accedir directament a la final contra el São Paulo. L'estrella del matx va ser Raí, germà menor del recentment mort Sòcrates. Dos gols del brasiler van servir al São Paulo per capgirar el gol inicial de Stòitxkov i aconseguir el trofeu. Amb l'actual format de Champions League, el FC Barcelona es va proclamar campió Europeu el 2006 en imposar-se per 2-1 a l'Arsenal londinenc a la final de París. El Barça va accedir llavors a disputar el màxim campionat internacional. El trofeu, rebatejat com Copa Mundial de Clubs, havia estat reformat l'any 2000 però fins a la temporada 2005 no es va tornar a disputar. El nou format incloïa no només el campió europeu i el sud-americà, sinó que pretenia tenir representació mundial amb la inclusió dels campions d'Àfrica, Oceania, Amèrica del Nord i Àsia, així com el campió de la Lliga del país que exercia com a seu. El FC Barcelona va començar el seu camí en semifinals imposant-se per 4-0 a l'Amèrica mexicà, però va caure en la final davant l'Internacional de Porto Alegre per 1-0. Títol a Abu Dhabi El Barça va poder refer-se fa dos anys a Abu Dhabi, on va conquerir per primera vegada el Mundial de Clubs en guanyar l'Estudiantes argentí per 1-2. Pedro va igualar el partit en el minut 89 i Messi va certificar la remuntada marcant amb el cor a la pròrroga. Japó, per tant, no ha resultat fins ara un territori propici als interessos del Barça, però els blaugranes esperen revertir la tendència al país nipó a partir de demà contra l'Al-Sadd de Qatar. La tercera és la bona.

2018/10/15 17:05:54

https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2011-2012/tercera-oportunitat-per-al-barca-de-guanyar-la-competicio-intercontinental-al-japo

mC4

Com treure les taques marrons dels dents | fariborzbaghai.org Com treure les taques marrons dels dents Somriure és una part important de la interacció humana, tant en l'àmbit empresarial com social. Quan ets conscient de tu mateix sobre l'estat de les dents, afecta la seva confiança i la voluntat de somriure. Si teniu taques marrons a les dents, hi ha tractaments a casa i a l'interior que eliminen aquestes mancances. Enfocaments com el polit, la microabrasió, el blanqueig, l'enllaç, les xapes i les corones poden eliminar les taques existents. Segons la causa de les taques marrons, modificar els seus hàbits pot impedir que es repeteixin en el futur. Blanquejar els dents Canvieu a una pasta de dents amb avantatges de blanquejar per fer front a les taques superficials. Podeu comprar-los al mostrador, en botigues i supermercats. Utilitzeu-ho en lloc de la vostra pasta de dents habitual una o dues vegades per setmana. [1] Per obtenir garantia de qualitat, busqueu productes que tinguin el segell d'acceptació de l'American Dental Association. Això significa que l'organització els considera segurs i eficaços, quan s'utilitzen com es recomana. [2] X Trustworthy Source American Dental Association L'organització professional professional odontològica més gran del món i defensora d'una salut bucodental adequada Anar a la font És possible que un producte que no tingui aquest segell sigui segur, però aquest programa no l'ha avaluat. [3] X Source Trustworth Association American Dental Association L'organització professional professional dental més gran del món i advoca per a una correcta salut bucodental Vés a la font Utilitzeu un kit de blanqueig a casa per tractar les dents de tintura lleugera a moderada. Quan es tracta d'un problema de cost o accés a un dentista, el blanqueig a casa és una opció que val la pena explorar. Alguns kits personalitzats estan dissenyats amb safates de blanqueig personalitzades, que també podeu comprar en línia. També podeu provar tires de blanqueig senzilles i fàcilment disponibles a les botigues farmacèutiques. [4] Els productes tenen diferents punts forts. El peròxid de carbamida i el peròxid d'hidrogen són productes químics habituals per blanquejar. El peròxid de carbamida conté tant urea com peròxid d'hidrogen, de manera que un producte de blanqueig que consisteix en un 10% de peròxid de carbamida conté en realitat aproximadament un 3,5% de peròxid d'hidrogen. [5] X Source Trustworth American American Dental Association L'organització professional professional odontològica més gran del món i propugna una salut oral adequada Vés a la font Si tens dents sensibles, seleccioneu un tractament que contingui un percentatge inferior d'aquests productes químics. [6] X Font d'investigació Cerqueu tires de blanqueig que hagin estat guardonades amb el Segell d'Acceptació de la American Dental Association. [7] X Source Trustworth Association American Dental Association L'organització professional professional dental més gran del món i advoca per a una correcta salut bucodental Vés a la font Busqueu un tractament per blanquejar amb làser d'un dentista per eliminar ràpidament les taques. Aquest procés consisteix en un dentista pintant un producte de lleixiu just a les dents. El dentista utilitza llavors un llum o làser per activar els productes químics. El blanqueig amb làser sol trigar 1 o 2 hores. [8] Els seus efectes poden durar des de 3 mesos fins a diversos anys. Les taques causades per un trauma, exposició a massa fluorur o antibiòtics tetraciclina que es prenien mentre es formaven les dents són sovint resistents al blanqueig. [9] X Font d'investigació Blanquejar profundament les dents al consultori d'un dentista per abordar taques difícils d'eliminar. El procés consisteix en un dentista que agafi una impressió detallada de les dents i, després, elabora les safates amb dipòsits de blanqueig. Aquest pas se segueix amb un tractament de condicionament intern a l'interior perquè les dents siguin més sensibles al blanqueig. A casa, utilitzeu les safates durant 14 nits abans de tornar a un blanqueig a l'interior i a la butaca. Tot i que aquesta és una opció més llarga, dóna resultats. [10] Les safates que rebeu s'adapten a la boca i, a menys que es mogui les dents, podeu utilitzar-les indefinidament. És important seguir utilitzant safates de forma manteniment, normalment cada dos setmanes. [11] X Font d'investigació Tot i que aquest procés redueix sovint les taques difícils, és car. [12] X Font d'investigació Utilitzant abrasió per treure taques Raspallar amb un raspall de dents manual i una pasta de dents que conté bicarbonat. Un raspall de dents manual t'ajuda a controlar la pressió perquè no s'excedeixi i danyi l'esmalt. Una pasta de dents de bicarbonat elimina les suposicions perquè la quantitat de bicarbonat està regulada per a vosaltres, cosa que la converteix en una elecció més segura que els remeis casolans que es basen en combinacions autoadministrades de bicarbonat i aigua. [13] El bicarbonat de soda és millor per eliminar les taques superficials en lloc de tractar les taques marrons més profundes. [14] X Font d'investigació No utilitzeu productes amb bicarbonat de soda si teniu mènsules, perquè poden danyar-los. [15] X Font d'investigació Polleu les dents al dentista per eliminar taques menors. La neteja de dents és una part habitual de la visita dental. Molts dentistes recomanen que els pacients es facin una neteja de dents dues vegades a l'any. [16] El tàrtar pot fer que les dents apareguin marrons. Durant l'escalat, aquesta acumulació s'elimina de les dents. L'etapa de polit de neteja ajuda a desfer-se de les taques superficials. [17] X Font d'investigació Elimina les taques de l'esmalt més exterior amb microabrasió. Aquest tractament a l'oficina utilitza una combinació d'àcid clorhídric i pòmix per fregar les taques, i és més agressiu que només polir. Aquesta és una manera eficaç i mínimament invasiva de combatre les taques. [18] Cobrir la superfície dels seus dents Millora l'aspecte de les dents amb un tractament d'enllaç. L'enllaç de dents s'acostuma a fer amb finalitats cosmètiques. Un dentista retorça la superfície de la dent per permetre que un material d'enganxi s'enganxi. A continuació, la dent tenyida es cobreix amb una resina composta que es pot barrejar per coordinar-se amb les altres dents. L'enllaç de dents dura entre 30 minuts i 1 hora i es pot completar en una sola visita. Si teniu diverses dents tacades, potser haureu de programar cites múltiples. Mentre que la resina composta cobrirà les taques existents, no heu de menjar ni beure cap substància de tinció en les 48 hores posteriors a la seva aplicació. Com les dents, també es pot tacar amb el pas del temps. Tingueu en compte que a una resina composta li manca la força de les dents naturals i es pot xifrar. Aquest plantejament pot no ser un bon ajust si es mossega les ungles. [19] X Font d'investigació Dents tacades de màscara amb xapes de porcellana. El vostre dentista pot crear petxines resistents a les taques que s'ajusten a les dents. Les xapes són un tipus d'odontologia estètica. El vostre dentista es treu una mica d'esmalt de les dents i s'adapta amb xapes temporals. En una segona visita, rep xapes permanents. [20] Les xapes són costoses, però tenen una durada d'uns 15 anys. [21] X Font d'investigació Penseu en les corones per a les dents tacades amb signes de càries o esquerdes. Les corones cobren tota la dent i, depenent del material emprat, poden millorar l'aspecte de les dents. Es tracta d'un procediment invasiu que requereix perforació, anestèsia i dues visites dentals. [22] Les corones tendeixen a durar uns 15 anys. [23] X Font d'investigació Tingueu en compte que el vi negre, el te, el cafè, el tabaquisme i el tabac de mastegar són substàncies i hàbits que poden tacar les dents. Practicar una bona higiene bucal també ajuda a que les dents semblin blanques durant més temps. Com aplicar les tires blanques de Crest 3DCom arreglar els dents tenyits de nicotinaCom treure el groc entre els dentsCom utilitzar la llum LED per blanquejar els dents amb safates de blanqueigCom blanquejar els dentsCom blanquejar les dents de forma naturalCom blanquejar les dents amb bicarbonat de sodaCom blanquejar les dents amb peròxid de hidrogenCom blanquejar les dents a l'horaCom blanquejar els dents amb mètodes naturalsCom blanquejar els dents quan tens clapesCom blanquejar els dents amb pell de plàtan beure la sorrapodcasts de fitness de joe rogan5'5 140 lliures femeníper què són importants els registres mèdics?aixeta de salut

2021/07/27 17:39:37

https://fariborzbaghai.org/ca/how-to-remove-brown-stains-from-teeth/

mC4

Albert Bonet » SEO (Search Engine Optimization) La setmana passada vaig poder assistir a diverses classes de SEO (Optimització per a Motors de Cerca), o "com fer que la teva pàgina li agradi al Google perquè et posi el primer en els resultats". El mestre va ser el Javier Casares, un home que segueixo de fa anys, quan va començar amb una web anomenada Googlemania. Després es va transformar en OJObuscador i es va especialitzar en el negoci d'internet, creant una xarxa important de blogs dedicats a la xarxa. Va ser curiós coneixe'l en persona, i també vaig trobar curiós que ningú més a la sala sabés qui era (tot i portar dues enganxines del logo de OJO al portàtil). Ens va explicar de forma molt didàctica què és això del SEO i jo, com a administrador d'alguns llocs web i redactor d'altres, vaig trobar-ho molt interessant. Això sí, cal dedicar-hi temps, a la tasca d'adaptar els llocs als estàndards del posicionament web. I entre la programació, el disseny i la redacció, cada vegada es complica més internet ("madura", dirien alguns). La xarxa és més adulta, està més establerta, i lluny queda aquell any 2002 en què un estudiant de Batxiller podia engegar tot sol una pàgina web amb cara i ulls (o això és el que creia). Aquest article ha estat publicat el Dijous 27 de novembre del 2008 a les 9:05 i parla sobre Internet. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

2022/06/27 03:05:24

https://albertbonet.net/430/seo-search-engine-optimization/

mC4

MMS: Art conceptual al Broggi Continuant amb el projecte MMS i després d'alguns exercicis de caire més tècnic (materials, perspectives... que podeu consultar amb aquest enllaç) hem treballat el desenvolupament de les idees artístiques a través de l'argument conceptual amb el que els artistes expliquen i fonamenten les seves obres. Aquest és un dels blocs que treballem al projecte MMS: L'exposició dels treballs artístics Cada alumne ha estudiat i exposat a la resta de la classe la manera en que un artista contemporani descriu la raó de ser del seu treball (hem fet servir el web de la revista Artforum, en concret l'apartat 500 words). Us mostrem un exemple d'un dels comentaris fets: Descripció tècnica i gràfica de la obra: són una sèrie d'olis de 8x10". Als olis hi apareixen miners uigurs de jade de Hotan. També va fer un documental en vídeo del procés. A partir d'aquí cada alumne s'ha proposat escriure un breu text que descriu una possible obra conceptual, tant a nivell tècnico-formal com a nivell conceptual. L'últim pas ha consistit en la realització d'aquestes obres. La major part dels alumnes han hagut de fer recerca de tècniques i materials i han hagut de reorientar la obra degut a problemes tècnics. Ha estat una setmana de molt aprenentatge.

2018/05/23 14:37:21

http://mmsfundaciomiro.blogspot.com/2014/03/art-conceptual-al-broggi.html

mC4

10 consells per cuidar la teva pell a l'oficina - La Torre de Barcelona 10 consells per cuidar la teva pell a l'oficina Per Mireia Argente a Bellesa i moda Passem moltes hores treballant en llocs tancats amb calefacció o aire condicionat i falta d'humitat. I la nostra pell es ressent. Per mantenir-la sana i cuidada us oferim un decàleg elaborat per l'Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). 1.- Fes servir un cosmètic hidratant. L'aire condicionat disminueix la temperatura extraient humitat de l'ambient, creant un microclima sec i fred. L'intent d'equilibrar la temperatura i humitat del nostre organisme ocasiona una pèrdua de líquid i deshidratació de la pell. 2.- Sigues especialment constant amb les àrees exposades: cara, coll, escot i extremitats. Una pell correctament hidratada ofereix lluminositat, elasticitat i millor aspecte; no és només una qüestió estètica, preveu l'aparició d'infeccions i èczemes. 3.- Hidrata-la dos cops al dia. Totes les pells, fins i tot les greixoses, necessiten ser hidratades. Cada tipus necessita, segons les seves característiques, una hidratant específica. 4.- Prèviament a la hidratació facial feu servir netejadors suaus que es caracteritzin per un pH no alcalí i la seva alta tolerància. 5.- Hidrata la pell també des de l'interior. Necessita la ingesta diària de 2-3 litres d'aigua, una dieta equilibrada en fruites i verdures, que aporta abundantment aigua i antioxidants. Eviteu el consum de tabac i estimulants. 6.- Els hidratants per a pells grasses no han d'aportar olis i han d'estar compostos per substàncies no comedogèniques, que incorporin aigua i propielinglicol com a base hidratant. 7.- Eviteu cosmètics amb substàncies que afavoreixin la renovació cel·lular i utilitzeu els que contenen substàncies calmants. 8.- Si teniu la pell seca no empreu productes amb alcohol o propielinglicol. Trieu fórmules que aportin aigua, olis vegetals com l'àcid linoleic i ceramides, així com diferents concentracions de vaselina o lanolina 9.- S'han de controlar els múltiples contaminants que agredeixen la pell i que es poden trobar en entorns laborals amb aire condicionat/climatitzador: agents químics (formaldehid, compostos orgànics volàtils, pols, fibres, diòxid de carboni …), agents biològics (bacteris, fongs espores, toxines, àcars …), i agents físics (humitat relativa, ventilació, ambient tèrmic …) 10.- Indicadors òptims en entorns laborals amb aire condicionat/climatitzador serien: humitat relativa entre 40% i 60%, temperatura de funcionament de l'aire a l'hivern 22ºC ± 2ºC i a l'estiu 24,5% ± 1,5ºC, temperatura del sòl entre 19º i 26ºC, concentració de CO² inferior a 1.000ppm, subministrament d'aire ja superior a 30m³ / hora / persona que ha de triplicar en cas que hi hagi fumadors, velocitat mitjana de l'aire inferior a 0,15M / s en hivern i 0,25m / s a l'estiu.

2020/10/25 14:40:14

https://www.latorredebarcelona.com/bellesa-i-moda/10-consells-per-cuidar-la-teva-pell-a-loficina/

mC4

Home - ForaPlagues control de plagues Mosca domestica Musca domestica Es caracteritza per tenir una mida mitjana, presentant 4 faixes longitudinals negres, coloració de tons no metàl·lics, la quarta vena longitudinal de l'ala formant un accentuat angle agut. Biologia de la Espècie La femella posa els seus ous al voltant de...... 12 setembre, 2018 / No comment Escarabat de cuina . Panerola rossa o alemanya Blattella germanica Les paneroles en general són insectes amb el cos deprimit, pla amb les ales creuades, planes sobre el dors. Tenen un cap petit, molt mòbil amb unes antenes llargues i un aparell bucal mastegador amb...... Panerola Negra Blattella orientalis (Linneaus) La panerola oriental necessita ambients frescos i tendeix a quedar-se al, o prop del nivell del sòl i es troba normalment en les conduccions de les plantes baixes i soterranis (freqüentment en les xarxes de clavegueram, des d'on emergeixen a...... ELS COLEÒPTERS Els corcs, els insectes que mengen fusta. Després de les termites, aquests insectes són els que produeixen més danys en la fusta, tenint en compte el seu valor econòmic. Ataquen sobre tot a la fusta seca i madura, on les seves larves produeixen...... 13 setembre, 2018 / No comment Formiga Argentina Linepithema humile La formiga argentina (Linepithema) és una formiga petita que fa uns 2.5 mm de llarg (les obreres). El seu cap és ovalat, el tòrax estret i l'abdomen petit i punxegut. L'aspecte general és allargat i de color marronós. BIOLOGIA Abans...... Panerola roja o americana Periplaneta americana Els adults de la panerola americana presenten una mida entre 34 i 53 mm, i com la resta de paneroles, tenen el cos deprimit i aplanat. Són de color marró ferruginós uniforme, excepte el pronot que presenta una banda...... Puça de l'home, Puces de gossos, Puces de gats Pulex irritans, Ctenocephalides canis, Ctenocephalides felis felis Hi han més de 2000 espècies arreu del món Les puces són insectes sense ales amb un cos aplanat lateralment d'uns 1,5 a 4 mm de longitud. Com tots els...... Rata grisa o Rata comuna Rattus norvegicus Aquesta rata té una aparença robusta, i un pes entre 200–500 g (Foto 1). Els adults presenten una coloració grisa–marronosa a la part dorsal, i grisa i blanquinosa a la part ventral. En els individus vells, la part......

2022/05/26 01:33:49

https://foraplagues.com/home/

mC4

Castelló d'Empúries.- Aquest dijous, a la Sala Gòtica de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, l'alcalde, Salvi Güell, el regidor de Transparència i Govern Obert, Jaume Planella; juntament amb el tècnic de l'àrea, han exposat els treballs portats a terme fins ara en matèria de transparència i govern obert, que requereix la implicació de totes les àrees del consistori. Des de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries es continua apostant per tal de mantenir i millorar la informació i la comunicació entre l'administració i la ciutadania. En aquest sentit, s'han posat a l'abast dels ciutadans/es noves eines que permeten i promouen la participació ciutadana i una comunicació bidireccional i transparent. Guardó Infoparticipa 2020-2021 Castelló d'Empúries ha rebut el guardó Infoparticipa 2020-2021 que valora els mecanisme de transparència i bona comunicació en la governança municipal. Infoparticipa és una plataforma que va ser concebuda l'any 2012 pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona (LPCCP) per publicar els resultats d'avaluar la informació que ofereixen els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions en les seves pàgines web, amb l'objectiu de promoure'n la seva millora. Aquest cop s'han evaluat un total de 52 indicadors, dels quals se n'han assolit 50, dividits en dos grans blocs que són transparència de la Corporació i informació per a la Participació. l'Ajuntament de Castelló d'Empúries ha assolit el 96,15% i ha rebut el guardó sobre l'informe de Transparència 2020. A l'anterior evaluació es va assolir un 64,58%. Aquesta millora del Portal de Transparència ve donada per l'aposta de l'equip de Govern i concretament de la regidoria de Transparència i Retiment de Comptes i de l'Àrea de Comunicació de millorar l'informació, la transparència i el retiment de comptes. Es va començar amb el web governobertcastello.cat, amb la novetat del Portal de retiment de Comptes. En aquest portal s'hi pot trobar l'apartat de Transparència, Dades Obertes, Participació i com a novetat avui hi afegim el Pressupost obert. L'Ajuntament de Castelló d'Empúries ha posat en marxa un nou portal de Pressupostos Oberts, que permet consultar la gestió dels comptes municipals des del 2020 i el llistat de les despeses tramitades des de llavors. Properament s'hi afegiran les dades de 2021 i es podran consultar juntament amb les de 2020. Al nou web el contingut es mostra d'una manera molt més útil i entenedora, permet fer cerques, treballar la informació. Es fa una aposta clara perquè la informació sigui més comprensible per a la ciutadania. Ha assenyalat que, a l'hora de publicar els continguts, es té en compte la protecció de les dades personals i la reserva que requereixen certs àmbits de gestió, com ara serveis socials. Aquest nou aplicatiu web forma part de les polítiques de govern obert i transparència que està implementat l'Ajuntament amb l'objectiu de reforçar els vincles que l'uneixen amb la ciutadania per establir una major transparència, participació, diàleg, col·laboració i retiment de comptes. El web Pressupostos Oberts s'estructura en tres grans apartats: Visió global, Polítiques, i Els meus impostos. La secció de Visió global permet a l'usuari tenir una idea general dels ingressos i de les despeses del pressupost municipal des del 2020. Es poden consultar les quantitats ingressades per diferents conceptes (provinents d'altres administracions, impostos, taxes, vendes de terrenys, etc…) i les despeses efectuades, també, classificades: personal, subministraments, reparacions i manteniments. L'apartat de Polítiques facilita la despesa desglossada per programes (Benestar comunitari, educació, serveis de caràcter general, habitatge i urbanisme, cultura, transport públic, etc). Es calcula la despesa per habitant i any de cada àrea. Així mateix, una fletxa verda (amunt) o vermella (avall) reflecteix si l'àrea ha vist incrementat o disminuït el seu pressupost respecte a l'any anterior. El web Pressupostos Oberts l'ha implementat l'empresa Governalia juntament amb les Regidories de Govern Obert, Transparència i retiment de Comptes i Hisenda de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries. Arxivat com a: Alt Empordà, Serveis, Societat Etiquetat com a: Ajuntament de Castelló d'Empúries, Alt Empordà, comunicació local, govern obert, participacio ciutadana, pressupostos, serveis, societat, transparència

2021/10/28 12:07:32

https://revistabaixemporda.cat/castello-dempuries-continua-treballant-per-un-ajuntament-mes-proper-i-accessible/

mC4

La meitat dels infants del món no van a l'escola preescolar Segons l'últim informe d'UNICEF titulat "Un món a punt per aprendre: donar prioritat a l'educació de qualitat en la primera infància", en els països de baixos ingressos "només 1 de cada 5 nens està matriculat a l'escola preescolar". Segons un nou informe d'UNICEF, més de 175 milions de nens - al voltant de la meitat dels nens en edat pre-escolar a tot el món - no estan inscrits a l'escola preescolar. Als països de baixos ingressos només 1 de cada 5 nens està matriculat a l'escola preescolar, en comparació amb 4 de cada 5 en els països d'alts ingressos. Tal com mostren les dades disponibles en 48 països, "el 47% dels nens que assisteixen a programes d'educació preescolar mostren un progrés en l'alfabetització i la capacitat de fer càlculs, en comparació amb el 20% dels nens que no reben aquest tipus d'educació ". Per tant, els nens que assisteixen a l'educació preescolar tenen 2 vegades més probabilitats de mantenir-se al dia per aprendre a llegir o fer càlculs que els nens que no reben aquest tipus d'educació. Els nens pobres tenen 7 vegades menys probabilitats d'assistir a l'escola preescolar L'informe també revela que en aproximadament 64 països, els nens més pobres tenen 7 vegades menys probabilitats que els nens de famílies més riques d'assistir a programes d'educació preescolar. A més, en alguns països la bretxa entre rics i pobres encara és més gran. Per exemple, els nens de les famílies més riques de la República del Nord de Macedònia tenen 50 vegades més probabilitats de rebre educació preescolar que els de les famílies més pobres. 1 de cada 4 nens viu en països de guerra o desastres naturals 82 milions de nens - 1 de cada 4 a tot el món - en edat pre-escolar viuen en 33 països afectats per conflictes o desastres. D'aquests - diu l'informe - més de 2/3 no estan matriculats en programes d'educació preescolar. Els estudis de les mares afecten les possibilitats dels seus fills Pel que fa al cicle de rendiment acadèmic, UNICEF relleva que als països amb dades disponibles, els nens nascuts de mares que han completat l'educació secundària i superior tenen aproximadament 5 vegades més probabilitats d'assistir a programes d'educació infantil que aquells les mares de les quals van completar només el cicle d'educació primària o no va rebre educació formal. Crida d'UNICEF a totes les nacions Al final de l'informe, UNICEF demana als governs "que esdevinguin universal almenys 1 any d'educació preescolar de qualitat" i que formin part del camí educatiu de tots els nens, "especialment els més vulnerables i exclosos". Per convertir tot això en realitat, l'organització els exhorta a que comprometin com a mínim "el 10% dels seus recursos educatius nacionals" per expandir l'educació preescolar i invertir en mestres, estàndards de qualitat i expansió justa.

2019/06/18 18:54:06

https://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=31738&back=1

mC4

L'associacionisme com a via d'entrada al món laboral - tornaveu associacionisme, atur juvenil, Fundacio Ferrer i Guardia Núria Ramon, Presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), presentà la campanya #TéSentit, que s'està impulsant enguany des del CNJC i des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). A través d'aquesta iniciativa es pretén dinamitzar la incorporació dels joves al món associatiu, destacant sis de les capacitats o competències que es poden adquirir a través de l'activitat associativa: el coneixement d'altres realitats, el foment de l'anàlisi crítica de l'entorn, la capacitat de marcar-se objectius col·lectius, el foment de l'empatia i la intel·ligència emocional, el desenvolupament de l'escolta activa i l'autocrítica i la capacitat i voluntat de transformar la realitat. Per altra banda, s'ha establert un lloc web de referència on es poden trobar diversos recursos, tant per les persones interessades a incorporar-se al teixit associatiu com per les mateixes entitats. A través d'aquesta pàgina es pot consultar un mapa de les entitats de la ciutat de Barcelona i descarregar materials relacionats amb la realitat associativa juvenil.

2018/05/27 03:01:30

https://www.tornaveu.cat/article/10951/lassociacionisme-com-a-via-per-entrar-al-mon-laboral

mC4

Llatí de 4t a l'INS Canigó: de gener 2011 Hi havien 2 teatres! S'han trobat que hi havien 2 teatres: el teatre gran i el teatre petit. El teatre gran,és de la primera meitat del segle II a.C, construit a la forma dels gregs i hel·lenístics, però va ser restaurat i ampliat notablement a l'època romana. Es pot veure, bastant ben conservat, el gran pòrtic quadrangular, on els espectador podien entretindre's abans de començar l'espectacle i durant els intervals.Després del terratrèmol, aquest portic va ser el "quartel" dels gladiadors. El teatre petit, o odeó va ser construit a principis de l'epoca romana (80 a.C) al costat del teatre gran. Aquest tenia teulada, fundamental per a l'acústica de la construcció. La presència d'aquest element ha portat a la identificació de l'edifici com un odeó, destinat a representacions teatrals i mímiques. Publicat per Andrea a 7:28 Cap comentari: Data del segle II ac. Aquesta decorada amb pintures del primer i segon estil. Destaquen la cuina i el larari, amb la serp agathodémone, numen de la llar. El triclini aquesta decorat amb pintures del tercer estil. En la seva façana s'aprecien els grafits electorals. Al peristil es van trobar restes de mobles de fusta, dels quals s'han fet calcs de guix. La casa té dues entrades per dos vestíbuls independents que, al seu torn, donen accés a do s parts diferents de la casa. El costat oest té poques habitacions a la planta baixa, però té accés a la planta superior, però no té accés directe a la peristil. La part oriental de la casa s'obre a un atri . Era un acomodat forner que en els grafits electorals, presumia de fabricar el millor pa de la ciutat. A la casa es van trobar tres esquelets, dos homes i un femení, que es creuen que pertanyien a juliol i la seva família. S'han recreat els seus rostres. Publicat per Silvia.L a 10:47 Cap comentari: El Teatre romà de Mèrida és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida ha set declarat Patrimoni de la Humanitat en 1993 per la UNESCO.Va ser manat construir pel cònsul Marc vispsani Agripa, a l'antiga Ermerita Agusta, el 16-15 a. C .El teatre es localitzava dins de la ciutat romana en una situació períferica de la mateixa, al costat de la muralla.Es va inagurar i reformat en diverses ocasions, la més important, a la fi del segle I o principis del segle II, possiblement en època de l'emperador Trajano. La seva cauea graderia tenia capacitat per a 6.000 espectadors. El més destacable de l'edifici és el frons scaenae, compost de dos pisos decorats amb columnes de marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials. Rere el frons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat.Dóna acolllida des de 1933 el Festival de Teatro Clásico. Publicat per Silvia.L a 10:11 Cap comentari: Les figures de les restes de les víctimes de la catàstrofe de Pompeia estan formades amb guix , el qual dóna forma als esquelets trobats pels arequeòlegs sota de les tones de roca i cendra que van cobrir la ciutat l'any 79 després de Crist. En molts d'aquests motlles es poden apreciar perfectament els seus rostres i veure els sentiments de sofriment i d'angoixa que van tenir els habitants de Pompeia aquell dia. Publicat per heleena. a 13:12 Cap comentari: AQUARIUS, és una marca d'una beguda sense alcohol. El nom d'aquesta beguda agafa el seu nom del llatí 'aqua' aque vol dir 'aigua', i el sufix '-arius' que indica que pertany a algú, al fabricant. Publicat per Andrea a 0:53 Cap comentari: Buscant marques en llatí, he trobat que la botiga "Abacus" en llatí significa taula, és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta,multiplicació i divisió), que consisteix en un marc amb filferros per on es fan córrer unes boles. És una marca de joies d'Espanya i de l'estranger. Segons la mitologia grega, Pandora ( en grec tots els regals) va ser la primera dona i va ser creada pels déus per castigar els homes. Els déus l'havien dotat de virtuts. Es va casar amb Epimeteu,germà de Prometeu. Pandora va obrir una caixa, que li havia donat Zeus, i que contenia tots els mals, que llavors es van escampar per tot el món. L'únic que va quedar dins la caixa va ser l'esperança. Publicat per Silvia.L a 0:49 Cap comentari: Com tots ja sabem, Durex és el nom d'una marca de preservatius, però, d'on ve el seu nom? Durex prové del llatí durus, -a, -um que significa dur. El que ens vol vendre el significat d'aquest nom és que és un producte fiable, dur i resistent, que prevé dels embaraços i de les malalties de transmissió sexual. Publicat per heleena. a 0:46 Cap comentari: Publicat per martta a 12:28 Cap comentari: Publicat per Xènia. a 9:37 Cap comentari: La ciutat d'Itàlia que va ser sepultada per la fúria del volcà Vesubi, segueix sent font d'informació i de curiositat per part de escriptors, arqueològics, i evidentment els turistes. La tragèdia va succeïr el dia 24 d'agost a l'any 79 d.C.

2017/11/18 04:47:06

http://verbavolant--scriptamanent.blogspot.com.es/2011/01/

mC4

Corpen: una destil·leria de ginebra artesana al cor de Poblenou Foto. Corpen Corpen La segona única destil·leria artesana de la ciutat ofereix visites guiades amb tast per deu euros Quan us costa un bon gintònic? De set euros no baixa, en el millor dels casos. Doncs Corpen, una destil·leria de ginebra artesana al cor de Poblenou, us fa una oferta molt especial: per deu euros teniu una visita a la destil·leria, un tast de ginebres i un bon còctel. Aquest és un projecte seductor i amb ànima local: amagada al fons d'una nau industrial del carrer Pujades, Corpen és el projecte de Brian Burgess (ex-marine nord-americà). Burgess va conèixer el seu soci Pablo Barrera en un màster de gestió de disseny de cuina, que es va acabar centrant a evitar el residu de menjar. Els dos, apassionats de la cervesa artesana, van decidir aplicar l'esquema de la microcerveseria a la ginebra: hola, microdestil·leria. Foto: CorpenCorpen Després de set anys a la marina d'Estats Units, Burgess va anomenar Corpen així "perquè és una bandera que significa un canvi de rumb, i que presideix la destil·leria". I l'experiència té molta gràcia: una visita guiada de 90 minuts on t'expliquen en profunditat els tipus de ginebra, els mètodes de destil·lació, i finalitza amb un tast de ginebres i un còctel a la seva barra. Què diferencia les ginebres de Corpen de les marques industrials? "La nostra té pocs botànics. Quatre. Hi ha ginebres que arriben a tenir-ne fins i tot quaranta. Però ens volen centrar en poca varietat i molta quantitat. Porta el doble de quantitat de botànics que una d'industrial", explica Burgess. I servidor no en té ni idea de ginebra, però quan tasta la seva Llevant –totes tindran noms de vent català– percep ben clarament els elements que porta, a part del ginebró: pell de taronja, pebre negre i eucaliptus. "Ens interessen els sabors purs, i que quan facis un gintònic no es perdin". Boníssima i artesana: alcohol, aigua i botànics infusionats, i para de comptar. L'altre puntal d'aquest bonic projecte és la sostenibilitat: no venen cap element de plàstic, tot és vidre reciclat i els taps són de suro. I els obsessiona arribar al residu zero en la seva producció. "Després de destil·lar, convertim els botànics de l'alambí en bitter per a cocteleria. Per més que se sàpiga, és de bojos: la quarta part del menjar del planeta se'n va a les escombraries", es lamenta Burguess.

2022/06/27 08:19:35

https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/corpen-una-destilleria-de-ginebra-artesana-al-cor-de-poblenou-070821

mC4

Antic convent del Carme (Valéncia) - L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià Antic convent del Carme (Valéncia) Frontera Convent Carme Claustre gòtic. Sarcofac de Blasco Ibañez fet per Benlliure Taulets d'homenage a la Confraria. L'antic convent del Carme està situat en el carrer Museu de la ciutat de Valéncia (Espanya), en el Barri del Carme. El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de Valéncia. Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella migeval, el claustre gòtic, el claustre renaixentiste i l'iglésia nova, hui parròquia de Santa Creu, esta última en elements tardogótics i renaixentistes, capella de Comunió, frontera i campanar barroc, ademés de valiosos exponents neoclàssics com la capella de la Tercera Orde. Abans de l'exclaustració en el sigle XIX formava conjunt en l'actual Iglésia de la Santa Creu. En l'actualitat, alberga el Museu del Sigle XIX. 2 Iglésia, claustre i capelles 2.1 Primeres construccions 2.2 Iglésia nova 2.2.1 Segon claustre 2.2.2 La nau 2.2.3 Frontera 2.2.4 La torre 2.2.5 Atres elements Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'Orde del Carme es va establir en Valéncia en l'any 1280 i un any despuix el rei Pere III d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat. La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre arcs perpinyaneses apuntats sostenint el trespol pla. Després de la desamortisació l'edifici va patir grans reformes per a convertir-ho, en seu del Museu de Pintures i de la Real Acadèmia de Sant Carles, i encara despuix de la guerra civil passaria a ser Escola de Belles Arts. Iglésia, claustre i capelles[editar] Primeres construccions[editar] La construcció de la capella de la Mare de Deu de la Vida se pensa que fon contemporànea a la creació del claustre gòtic, que junt en la capçalera de la nova iglésia constituïxen una nova i important etapa constructiva del convent que conseguiria al sigle XV, i que s'interrompria una vegada començada la nova iglésia. Este claustre és de planta quadrada en quatre arcs apuntats per panda i galeries en voltes de creueria simple els nervis que baixen en mènsules tallades en motius heràldics en figures. També destaquen en ell els florons esculpits en les claus dels seus corsies. Iglésia nova[editar] Quant en la nova iglésia s'observa, a pesar d'aditaments posteriors, que va començar la seua construcció en estil gòtic, proyectant-se d'una sola nau en capelles entre contraforts, segons l'esquema més freqüent en la arquitectura valenciana del moment. Esta obra quedaria interrompuda quan a soles s'havia construït la capella major, de testera poligonal de tres costats, i un tram de la nau en les seues corresponents capelles laterals, separat tot més tart de el restant per mig d'un arc toral. Les capelles immediates del següent tram quedarien a soles plantejades. Segon claustre[editar] Després de la interrupció del temple, i seguint un orde cronològic en la construcció de l'edifici, a mig del sigle XVI va haver de planejar-se l'obra del segon claustre, en la part oest del convent, conegut en el nom de "claustre del Renaiximent" per ser este el seu estil característic. D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada panda i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever entaulament en resalts que baixen en senzilles ròtules a manera de mènsules entre les eixutes de les arcades inferiors. La nau[editar] L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el tras-sagrari i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres iglésies valencianes, com l'Iglésia dels Sants Joans o la de Sant Martí. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es varen unificar per a servir d'embocadura a dos grans arcades per costat. En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts arcs de mig punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en capitells corintis i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es varen llaurar als costats del retaule major dos portades. La frontera de l'iglésia, llaurada sobre un gran mur adossat als peus del temple, com si d'un gran retaule es tractara, parla de l'evolució d'un esquema que en més pronunciats ingredients renaixentistes s'havia plantejat en Sant Miquel dels Reis. Consta de tres cossos superposts en forma decreixent. En l'any 1778 es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu llindar la data de construcció. Composta de dos pilastres en pedestal, entaulament dòric i frontó corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera. La torre[editar] A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de Sant Elies. Atres elements[editar] Destacada és la capella de Comunió, que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca. Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la corsia que unix els dos claustres, coberta en cúpula de mija taronja. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny tardomanierista, de cap a l'any 1650, composta per fusts acanalats que arrematen en mútilos denticulats, entaulament dòric, frontó partit en edícul central i arrematades apiramidats als costats. La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la Tercera Orde que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments. Des d'eixe moment l'edificació va albergar institucions civils: el Museu del Carme, la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, el Museu de Belles Arts de Valéncia, va servir com a almagasén del Tesor Artístic del Patrimoni Nacional durant la Guerra Civil (arribant a custodiar peces del Museu del Prado per a evitar els bombardejos de Madrit), subseu del Institut Valencià d'Art Modern i el Museu del Sigle XIX. Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Museu de Belles Arts de Valéncia Este artícul incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis y Provincies, que mediant una autorisació va permetre agregar contingut i imàgens i publicar-los baix llicencia GFDL a Wikipedia. El convent del Carme. Primera seu del Museu de Belles Arts de Valéncia. El convent d'El Carmen. Una història del sigle XVI al sigle XXI Artícul sobre el convent Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Antiguo_Convento_del_Carmen_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA. Obtingut de «http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Antic_convent_del_Carme_(Valéncia)&oldid=159084»

2020/04/05 09:49:38

https://lenciclopedia.org/Antic_convent_del_Carme_(Val%C3%A9ncia)

mC4

Dimarts, 6 de març de 2018 - 09:45 h Horari: 9:45 h, 11 h Direcció musical i conducció de l'audició: Dolors Ricart i Amanós L'objectiu d'aquesta audició és apropar al públic la gran orquestra, així com el repertori dels darrers 400 anys. Mitjançant un concert comentat, mostrarem als alumnes l'evolució de la formació orquestral al llarg del temps. A més a més dels exemples musicals, també es treballarà l'aspecte de comprendre la música, així com «practicar» el saber estar.

2022/06/29 00:20:18

https://auditorienricgranados.cat/programacio/lorquestra-simfonica-orquestra-simfonica-conservatori-municipal-musica-lleida-2/

mC4

Articles de la realitat*: El marxisme i els problemes ambientals realitat* / Articles de la realitat* / El marxisme i els problemes ambientals Per exemple, Marx denunciava la degradació, en el sistema capitalista, tant de la integritat i la salut dels treballadors com de la fertilitat de la terra, les dues realitats naturals -el treball humà i la terra- que deia són "les dues fonts de les quals neix tota la riquesa". I analitzant la pèrdua de nutrients de les terres agrícoles parlava de la irracionalitat metabòlica que suposava l'existència de grans ciutats que importaven dels camps molts aliments però no retornaven els nutrients a la terra, sinó que els evacuaven cap als rius, contaminant-los. Això posava en qüestió tant la viabilitat econòmica a llarg termini de l'agricultura capitalista com la viabilitat ecològica de les grans ciutats. Engels a l'Anti-Dühring va arribar a dir que "La civilització ens ha deixat amb les grans ciutats una herència que costarà molt de temps i treball eliminar; però les grans ciutats han de ser eliminades, i ho seran, encara que a través d'un procés lent ". Marx i Engels tenien una percepció molt clara d'un tret essencial del capitalisme: la ruptura de la circularitat dels intercanvis entre humans i medi natural, que són la condició bàsica de la continuïtat de la vida humana sobre la terra. I tenien a més una convicció: que aquesta fractura metabòlica només podria superar-se transcendint el capitalisme, en el socialisme. En la dècada de 1920, l'ecologia soviètica era probablement la més avançada del món. Es podrien citar Vernadski (1863-1945), un dels fundadors de la geoquímica, que va escriure un interessant llibre, La biosfera, el 1926, N. I. Vavilov (1887-1943), especialista en genètica vegetal i president de l'Acadèmia d'Agricultura, entre d'altres. Lenin va establir en 1920, al sud dels Urals, la primera reserva natural de la Unió Soviètica, i la primera del món que un govern dedicava exclusivament a l'estudi científic de la natura. En parlar de cap a on haurà d'evolucionar l'anàlisi marxista cal fer la reflexió que allò que està fallant no és la natura sinó la societat, la seva estructuració interna i les seves formes d'intercanvi amb la naturalesa. És a dir, la crisi ecològica i la crisi social són una i la mateixa crisi: la crisi de sistema capitalista. I això crec que ja ha de formar part de la cultura marxista avui en dia. Fins i tot podríem dir que l'expressió de 'crisi ecològica' –encara que no la discuteixo- és una mica enganyosa. Perquè allò que està en crisi no és la natura, sinó la relació entre la societat i la natura. No està en crisi el clima, sinó la pertorbació que l'activitat humana produeix sobre el clima. És una forma de l'activitat humana, determinada històricament, basada sobre els combustibles fòssils, la que està produint aquesta crisi. La crisi ecològica, dit d'una altra manera, és una manifestació de la profunda crisi sistèmica del capitalisme. I això és part de la nova cultura que un marxisme ecològic i un comunisme verd han d'assumir en aquest segle.

2020/09/27 09:51:59

http://bloc.realitat.cat/2020/06/el-marxisme-i-els-problemes-ambientals.html

mC4

M@RC - Església de Sant Pere de Les Destres Església de Sant Pere de Les Destres Adreça: Les Destres Església d'origen romànic situada al nucli urbà de les Destres dins del terme municipal d'Aiguamúrcia. Localització: Nucli urbà de Les Destres Església de planta rectangular i una sola nau, amb una petita sagristia de planta quadrada adossada al mur lateral dret. Té volta de canó a l'interior i teulada a dues vessants a l'exterior. A la façana es troba la porta d'accés d'arc de mig punt i un petit òcul en la part superior, únic punt d'il·luminació de l'església. Un petit espadat s'aixeca en el vèrtex de la façana. L'obra, de pedra, està arrebossada i pintada. Originàriament romànica tenia el cementiri al costat sud, just on, actualment, s'emplaça l'estació transformadora. Restaurada completament al segle XIX, presenta un bon estat de conservació, l'any 1983 es va pintar l'exterior. Originàriament romànica, l'església de Sant Pere tenia el cementiri al seu costat, on eren enterrats els habitats de Les Destres, Cal Canonge, Masbarbat i el Mas de Palau. Aquesta funció es perllongà fins a la construcció d'un nou cementiri al costat de la nova església de l'Albà, de la qual depenia. Apareix documentada l'any 1388. L'any 1888 s'hi van fer obres de condicionament i en l'actualitat apareix molt transformada.

2019/06/24 13:23:47

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/aiguamurcia/esglesia-de-sant-pere-de-les-destres

mC4

EL XIULET DE L'ARQUER. VALLEJO, IRENE. Libro en papel. 9788466428590 La caixa d'eines Novel·la d'aventures, novel·la de guerra, d'exili i d'amor, El xiulet de l 'arquer és un viatge als mites d'un passat que encara il·lumina el nostre present. Quan Enees, fugint del saqueig de Troia amb el seu fill i alguns homes, naufraga a la costa africana, davant les platges de la ciutat de Cartago, la seva sort queda en mans de la reina Elisa. Heroi vagabund i derrotat, una profecia misteriosa l'assenyala com a fundador de la futura civilització romana. Alguns segles més tard, en un temps circular i embolcallant, el poeta Virgili haurà de recrear, per encàrrec de l'emperador August, aquella aventura inicial i les glòries passades de l'Imperi ja victoriós, que amaga abismes de misèria i cobdícia rere els seus marbres fastuosos. En un joc singular entre la història i la llegenda, El xiulet de l'arquer atrapa el reflex dels nostres conflictes contemporanis i la llavor de temes que no deixaran mai de fascinar-nos.

2021/11/30 01:19:28

https://www.lacaixadeines.com/es/libro/el-xiulet-de-l-arquer_116566

mC4

Elecció papal de 1124 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Elecció papal de 1124 12 - 21 desembre 1124 San Pancrazio (Itàlia) , Roma L'elecció papal de 1124 es convocà per elegir el successor de Calixte II, mort el 12 de desembre de 1124, i acabà amb l'elecció del papa Honori II. 2 Cardenals electors Del papat de Calixt II, el fet més destacat és l'acord amb l'emperador Enric V pel que fa a la lluita de les investidures. Aquest compromís està inclòs en el Concordat de Worms signat 23 de setembre de 1122. El 1123, Calixte II va convocar el Primer Concili del Laterà a la basílica de Sant Joan del Laterà de Roma, amb gairebé tres-cents bisbes i sis-cents abats de tot Europa, que comprenia també la ratificació del Concordat de Worms.[1] No obstant això, la lluita contra el control secular de l'Església pren altres formes, però no desapareix. Calixte II mor a Roma a l'edat de 74 anys, després de cinc anys de pontificat. Està enterrat a la basílica de Sant Joan del Laterà.[2] La informació que es coneix a través d'Onuphrio Panvinio, director de la biblioteca del Vaticà a la meitat del segle xvi que el tenir accés als documents originals, i va escriure el seu llibre Pontificum Romanorum (Venetiis 1557), en què afirma que hi havia cinquanta-tres cardenals que van participar en l'elecció del papa Honori II. Aquesta llista és en realitat una llista dels cardenals vius al desembre de 1124.[2] Tots els cardenals havien acordat que durien a terme l'elecció el tercer dia després de la mort del papa Calixt II, és a dir, el 15 o 16 del mes de desembre (d'acord amb la data que tocava tenint en compte el dia de la mort de Calixt II). El 15 de desembre de 1124, els cardenals presents a Roma, la llista exacta és desconeguda, es reuneixen per elegir el papa. Els esdeveniments són narrats per Pandulphus de Pisa, al seu llibre Vita Honorii Papae II.[2] Els cardenals van triar per unanimitat un dels seus, el cardenal prevere Teobaldo Boccapecora, amic de la poderosa família romana Pierleoni. Va prendre el nom de Celestí II. Era ja vell i la seva elecció es va produir després del fracàs d'un candidat de compromís entre diversos partits rivals. L'endemà, però, quan va assistir a un Te Deum en presència de cardenals, fou atacat i agredit pels homes de la família Frangipani, un altre poderós clan romà.[2] Lamberto Scannabecchi, cardenal d'Ostia des del 1117, nomenat cardenal pel papa Pasqual II i proper dels papes Gelasi II i Calixt II, fou proclamat a continuació papa amb el nom d'Honori II pels agitadors.[3] Era conegut per haver estat enviat a l'emperador Enric V el 1119 per obtenir un acord sobre la Controvèrsia de les Investidures, acord que va acabar amb el Concordat de Worms.[2] Ferit i commocionat Celestí després va renunciar al tron papal.[4] El destí posterior de Celestí es desconeix. Seguidament fou elegit papa el Papa Honori II el 21 de desembre de 1124 i coronat en el mateix dia.[2] ↑ Jean Chélini, Histoire religieuse de l'Occident médiéval, Hachette, 1991, p.293. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (anglès), John Paul Adams, professeur à l'Université d'État de Californie à Northridge, Sede Vacante 1124, 6 abril 2015.

2022/05/19 23:36:46

https://ca.wikipedia.org/wiki/Elecci%C3%B3_papal_de_1124

mC4

La contribució dels agents culturals i creatius a l'apoderament de la ciutadania | Interacció Inici Apunts La contribució dels agents culturals i creatius a l'apoderament de la ciutadania La contribució dels agents culturals i creatius a l'apoderament de la ciutadania Publicat per Interacció el 14/04/2015 - 11:21 | Última modificació: 16/04/2015 - 12:00 Eclectis (European citizens' laboratory for empowerment: cities shared) | Idensitat Informe que presenta els resultats del projecte Eclectis de laboratoris d'apoderament de la ciutadania europea i que treballa en el foment de la participació de la ciutadania en el desenvolupament urbà i en la realització de projectes creatius inspirats en enfocaments artístics i inclusius. Hi han participat onze socis europeus entre els quals hi figura el projecte artístic 'Idensitat', ubicat a diverses ciutats catalanes i que experimenta mitjançant processos creatius diverses formes d'incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social. Segons els autors de l'informe, tant Europa com la resta del món viuen un procés de creixent urbanització i la crisi econòmica i els canvis socials i tecnològics acceleren les fragmentacions urbanes, socials, culturals i econòmiques. En aquest context, consideren els processos 'top-down' (de dalt a baix) limitats i caducs i aposten per nous processos 'bottom-up' (de baix a dalt) que proporcionin solucions inclusives i innovadores i donin resposta a les noves expectatives i necessitats de la ciutadania. Afirmen també que cal superar l'enfocament tradicional basat en la participació ciutadana i cal anar cap al seu apoderament per poder fer front als grans canvis socials europeus. La publicació s'organitza al voltant de quatre eixos: les anàlisis dels socis del projecte on s'expliquen la seva visió sobre els principals reptes d'aquesta experiència compartida; una declaració comuna sobre els principis adoptats pels els agents culturals i creatius per a les accions que miren d'incidir en l'apoderament de la ciutadania en la 'presa de les ciutats'; una sèrie de recomanacions per als responsables polítics de cara a incentivar iniciatives que alliberin el potencial de la ciutadania europea i del sector creatiu per a la realització d'accions participatives en els espais públics i finalment, una sèrie d'articles de fons d'artistes i investigadors sobre el tema. Molts d'aquests autors es pregunten fins a quin punt els processos i activitats desenvolupats pels agents culturals i creatius europeus poden contribuir a l'apoderament dels ciutadans en la 'presa de la ciutat' i dels espais públics. Consideren també que el concepte 'presa de la ciutat' ha de ser entès en un sentit ampli – no només des d'una aproximació tècnica des de l'enginyeria urbana que es centra en la infraestructura física i en la planificació urbana – i ha de tenir en compte reptes medi ambientals, econòmics, socials i culturals, així com també sensorials i experimentals i posar el factor humà en el centre de les accions per assolir l'objectiu final del bé comú. I recorden que el concepte d'apoderament fa referència al procés que permet a les persones accedir a iniciatives més àmplies i els proporciona més influència i capacitat d'acció política, econòmica, social i cultural. I que l'apoderament s'inscriu dins una tendència general cap a la urbanització, d'una banda, i en un context de certa retirada de l'estat, incapaç de fer front als reptes econòmics, socials i culturals de les ciutats contemporànies, de l'altra. Tots els autors coincideixen en el fet que els ciutadans no són usuaris ni consumidors sinó col·laboradors actius per a la transformació del seu entorn i per a la construcció de ciutats més democràtiques, justes i sostenibles.

2021/07/26 20:47:03

https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2015/contribucio-agents-culturals-apoderament-ciutadania

mC4

Marc Alcalà i Rams | De què parlem quan parlem de nacionalisme espanyol a Catalunya? Una aproximació sociològica (I) | Pensem per Marc Alcalà i Rams, 23 de desembre de 2019 a les 16:00 | Manifestació a Barcelona amb motiu del Dia de la Hispanitat, el 12 d'Octubre d'enguany. | Adrià Costa. Aquest és un text dividit que s'ha publicat en tres parts per qüestions pràctiques. Podeu llegir cadascuna d'aquestes parts de manera autoconclusiva però es recomana llegir-ne totes tres per comprendre la totalitat de la discussió sobre l'estudi del nacionalisme espanyol Si bé la darrera dècada a Catalunya ha estat marcada pel procés independentista, semblaria que també ho ha estat per la repuntada d'un nacionalisme espanyol cada cop més desvergonyit, del que se'n podria dir un nou espai social i polític d'espanyolisme. D'exemples, n'hi ha a cabassos: des del nou partit polític Ciutadans obtenint rèdit electoral de muntar una pantalla gegant al carrer per veure un partit de la selecció espanyola a la fotografia conjunta de Miquel Iceta, Xavier García Albiol, Dolors Montserrat i Josep Enric Millo, passant per la popularització de la invenció de "Tabàrnia", la commemoració de l'aniversari de l'atemptat a la Rambla de Barcelona amb reivindicacions monàrquiques i gran quantitat de fets similars. Es proposa aquí fer un repàs de la recerca que ha tractat o permet tractar aquest recent nacionalisme espanyol a Catalunya i de les línies de recerca potencialment explorables. Es dividirà aquest text en una primera part que defineix els termes i la qüestió demogràfica, una segona part que explora els discursos del nacionalisme espanyol i una tercera que n'exposa les pràctiques i com s'entén tot plegat des de la història, tancant amb unes conclusions finals a mode de resum i comentari. L'estudi del nacionalisme Tractar l'espanyolisme acadèmicament implica sotmetre'l, com a objecte d'estudi, a una metodologia i un rigor científics. En funció de la perspectiva trobarem diferents esquemes de les etapes del procés de recerca (Valles, 1997, com a exemple de metodologia qualitativa), però a grans trets podem diferenciar entre un procés de construcció de l'objecte d'estudi i una corresponent validació empírica. Aquest primer procés implica realitzar una ruptura epistemològica amb els termes, en el sentit de Bourdieu (1994), concretar una definició concreta de què volem estudiar i elaborar un model d'anàlisi, en la majoria de casos, amb un conjunt d'hipòtesis a validar. D'aquest procés en depèn la qualitat de les dades i les anàlisis elaborades durant la validació empírica. Resulta d'extremada importància, així, comptar amb definicions exactes dels conceptes emprats. Amb tot això, però, trobem que l'estudi del nacionalisme -normalment, des de les Ciències Polítiques- pot arribar a ser tan difícil de concretar que han d'aparèixer periòdicament propostes teòriques i metodològiques per definir-lo operativament. No és pas la intenció d'aquest text proposar-ne una definició concreta però sí que es voldria introduir breument els termes que es tractaran. El nacionalisme pot ser definit com una doctrina política sobre l'organització de l'autoritat política (Birch, 1989), la persecució d'un conjunt de drets pels membres autodefinits d'una nació (Barrington, 1997), un principi polític que sosté que la unitat nacional i la política haurien de ser congruents (Gellner, 1983), una identificació grupal definida en referència a una àrea geogràfica vinculada a alguna mena d'autogovern (Hogan, 2009) o una ideologia que recull propostes heterogènies sobre la nació, com ho són l'ecologisme i el feminisme sobre les seves respectives qüestions (Freeden, 1998). Si bé totes aquestes definicions semblen apropiadament objectives, caldrà distingir, a més, entre criteris externs i interns de definició. Dit d'una altra manera, podem aproximar-nos al concepte de nacionalisme tant des d'una definició externa -nosaltres, com a recercadors, decidim què entenem per nacionalisme- com des d'una definició interna -nosaltres, com a recercadors, prenem nota de com entenen uns actors concrets el nacionalisme-. De què parlem quan parlem de nacionalisme espanyol a Catalunya? Una aproximació sociològica (II) Dit això, si bé són diversos els termes emprats en referència a aquest nou espanyolisme a Catalunya -unionisme, constitucionalisme, hispanisme, identitat espanyola, patriotisme constitucional o, fins i tot, sobiranisme espanyol-, s'opta aquí per englobar aquests conceptes sota el terme paraigües de "nacionalisme espanyol" vinculat a la idea de "nació espanyola" i, al final del text, es valorarà si l'ús d'aquest terme ha reeixit. Val a dir que aquesta no pretén ser una mostra exhaustiva d'estudis previs, és possible que se n'hagin obviat alguns i centrat l'atenció en d'altres; però és, com a mínim, una mostra que convida a explorar més a fons la temàtica. A continuació, es farà una distinció entre una aproximació acadèmica més empírica i una altra aproximació acadèmica més històrica; definint la primera com la que segueix un esquema metodològic semblant al que hem exposat i la segona com la que, si bé no podem catalogar estrictament de científica, sí manté uns estàndards de rigor. Anàlisi empírica del nacionalisme espanyol: la qüestió demogràfica El nacionalisme, com a fenomen humà, és un objecte d'estudi exclusiu del que podríem anomenar Ciències Socials, tot tenint en compte les possibilitats d'interdisciplinarietat de la recerca. De la multitud de maneres que podrien classificar-se els estudis sobre nacionalisme, s'ha optat aquí per fer-ho en base a la definició de tres grans àmbits de recerca: perfils i xarxes, discursos i opinions, i accions i pràctiques. Començant per aquest primer àmbit, qualsevol persona que pretengui conèixer la realitat sociodemogràfica de Catalunya haurà, en primer lloc, de tenir presents els moviments migratoris que ha viscut el territori des de principis del segle XX fins a dia d'avui, especialment de població provinent de la resta l'Estat espanyol -exposat, a mode d'introducció, a la tesi doctoral de José María Hierro (2012)-. Sabut això, una de les maneres més senzilles i accessibles de conèixer quina població es vincula més amb el nou espanyolisme és analitzant el vot, donat que les simpaties partidistes "apunten a un paper destacat dels partits en la transmissió, amplificació i canalització política de les identitats" (Media, Luque i Rifà, 2009). A Catalunya, a l'eix dreta-esquerra fàcilment present a qualsevol estudi sobre vot i ideologia política, s'acostuma a considerar un segon eix de classificació (Capdevila, 2018), que se'n diu "nacionalista" i situa a un extrem "catalanisme" i a un altre "espanyolisme" (també es pot preguntar en una escala del 0 al 10 tant d'un com de l'altre). Això pot aplicar-se tant als individus com als partits polítics, tot tenint en compte que la complexitat d'idees, actors i accions que caracteritza la vida política dels partits sovint no pot reduir-se a simples etiquetes o adjectius de caràcter general. Es pot recórrer fàcilment a les dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya i als seus propis estudis com a fonts d'informació de caire estadístic. Passant a comentar algunes de les seves dades (Capdevila, 2018) -sense sotmetre-les aquí a una anàlisi estadística-, tenim que, en els grups parlamentaris catalans que concentren més vot d'identificació espanyolista, el 45,1% de votants de Ciutadans (C's), el 48,4% dels del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el 79,4% del Partit Popular Català (PPC) són nascuts fora de Catalunya. Pel que fa als pares, són tots dos nascuts a fora de Catalunya en un 77,5% dels votants de C's, 72,3% dels del PSC i 88,3% del PPC (Capdevila, 2018). Semblaria, doncs, que el vot d'aquests partits és un vot molt vinculat a la immigració espanyola a Catalunya. A més, al ser preguntats sobre llengua pròpia, un 77,8% dels votants de C's, un 78,6% dels del PSC i un 92,7% del PPC consideren el castellà la seva llengua, mentre que pel que fa la llengua parlada a casa durant la infància, els percentatges respectius passen a ser un 87,3%, un 86,9% i un 89,6% de castellà. Semblaria, també, que és un vot força castellanoparlant. Passant a comentar altres dades, pel que fa al nivell d'estudis, C's, PSC i PPC són també els partits amb més votant amb màxim d'estudis primaris, un 48,2%, un 50% i un 76,3% respectivament (Capdevila, 2018). Sobre l'interès declarat per la política, un 57,3% de C's, un 55,7% del PSC i un 81,2% del PPC declaren ser poc o gents interessats, de nou marcadament més que la resta de partits. Aquestes qüestions podrien explicar-se parcialment a través del factor de l'edat, però mentre que el PPC té un 70,4% del vot amb més de 64 anys, el vot de C's té una distribució d'edat força semblant a la de Junts per Catalunya (Capdevila, 2018). De fet, d'acord amb l'estudi de Medina, Luque i Rifà (2009, p. 81), s'apreciava llavors "una tendència clara de les persones més joves (entre 18 i 24 anys) i dels que no tenen estudis a considerar-se únicament espanyols, en comparació a la resta de grups identitaris". Per això caldria aquí, especialment, una anàlisi estadística a fons que esclarís l'existència de relacions significatives entre variables com el nivell d'estudis i l'edat. Pel que fa al canal de televisió al qual veuen els informatius, només un 7,5% de C's i un 17,4% del PSC -un 0% del PPC- ho fan a canals catalans (això és, TV3, Canal 3/24, 8TV i Canal 33), quan el percentatge pel total d'enquestades és del 52,3% (Capdevila, 2018). Posicionaments de l'electorat en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 d'acord amb l'eix ideològic esquerra-dreta i l'eix identitari català-espanyol. La grandària dels cercles representa el pes electoral relatiu de cada partit en base al percentatge de vot sobre el cens electoral. Extret de: Medina, 2015:9. Així, nivell d'estudis, interès per la política, edat i televisió són variables a tenir en compte, també. Malgrat això pugui semblar prou evidència estadística de certes tendències, cal tenir cura a nivell metodològic de no confondre una realitat estadística amb la realitat social i de tenir present que la manera de definir preguntes i respostes a una enquesta i d'analitzar-les condiciona la informació que se'n pot extreure. El CEO ha realitzat dos estudis d'aquesta mena, el previ amb dades de les eleccions del 2015 (Capdevila, 2016). Seria interessant, doncs, que és realitzés una anàlisi longitudinal en base a pròximes edicions i observar l'evolució del vot. De fet, tenint en compte dades d'altres estudis anteriors, ja s'observen fets interessants, com l'afirmació -sense poder establir-ne cap relació de causalitat concreta- que les variables de llengua i simpatia de partit són les que presenten un impacte més elevat sobre les possibilitats de considerar-se d'algun grup de pertinença nacional, d'espanyola o catalana (Media, Luque i Rufià, 2009). Seguint amb aquestes dades de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, a les successives enquestes que s'han fet tractant la identitat a Catalunya, el grup dels que se senten únicament espanyols o més espanyols que catalans és minoritari, formant junts un 20% de la població el 2000 i un 10,7% el 2008 (Medina, Luque i Rifà, 2009). Aquest conjunt de la població catalana es caracteritza, segons dades del mateix estudi, per la tendència majoritària que ambdós pares hagin nascut fora de Catalunya, ús predominant del castellà, menys proporció de persones que es consideren molt properes a Catalunya, sobrerepresentació dels que opten per Catalunya com a regió d'Espanya i tendència majoritària a considerar les eleccions generals d'Espanya com les més importants. Malgrat conformar un grup estadísticament petit, aquest és un grup amb un perfil sociodemogràfic similar al votant de C's de les darreres eleccions. Una línia de recerca a explorar és la de si part d'aquest grup d'identitat espanyola es manté ocult sota la identitat mixta catalana-espanyola que sembla promoure C's amb el seu "cor tribandera" o si realment existeix una identitat mixta qualitativament diferent de les més catalana o espanyola. El cor 'tribandera' de Ciutadans, tot un símbol . Foto: Adrià Costa. Una qüestió també interessant d'explorar és la de l'abstenció, un fenomen que sembla vinculat, en certa manera, a l'espanyolisme a través de l'interès declarat per la política. D'acord amb l'estudi de Medina (2015) de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, el grup dels que se senten únicament espanyols tendeix a abstenir-se en un 40,4%, percentatge que només baixa fins al 32,3% entre els que se senten tant espanyols com catalans. Curiosament, els que se senten més espanyols que catalans presenten una menor abstenció, amb un 24,1%, però encara major dels que se senten catalans o més catalans que espanyols. A falta d'una validació estadística, aquesta aparent poca vinculació amb la política catalana podria ser conseqüència de l'esmentada "distància" respecte a Catalunya. En tot cas, aquesta qüestió mereixeria d'un estudi en profunditat. Més enllà del vot, trobem estudis sociològics sobre llengua i símbols com la tesi d'Enric Saurí Saula (2015) o els articles de Marta Rovira i Martínez (2008). La tesi de Saurí (2015) tracta, amb una metodologia qualitativa, les incorporacions lingüístiques dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta i dels seus fills. Defensa que hi ha una qüestió d'estatus en el cas dels entrevistats amb més distanciament amb el català, la seva posició a estrats socioeconòmics baixos els col·loca en espais socials "homolingües" com ho són barris a on només s'empra el castellà i feines a on el català és residual. En aquest tipus de trajectòries, el català no hi apareix com a una necessitat objectiva i es configura un univers simbòlic en base a una comunitat cultural concreta i una comunitat nacional espanyola de fons (Saurí, 2015). El reforçament de la diferència, segons la tesi, en barris de majoria immigrada, perpetua la percepció de la llengua i d'allò català com a quelcom únicament representatiu dels catalans autòctons. Sense entrar a valorar-ne el gruix quantitatiu d'aquest grup, és interessant el fet que l'autor (Saurí, 2015) observa que aquesta situació de barri també es dona entre els individus més joves nascuts a Catalunya, fills de la immigració espanyola. Hierro (2012, p. 144), a una tesi de caire diferent, també troba estadísticament que una composició de barri immigrant té un efecte negatiu sobre la probabilitat d'un individu d'auto-identificar-se com a més català que espanyol; fins i tot absorbint l'efecte de la família d'origen, que perd significació. D'acord amb el que s'afirma a la següent cita de Saurí, existirien certes continuïtats entre la posició social de les diverses onades migratòries del segle XX i part dels seus descendents ja nascuts i socialitzats a Catalunya: «La seva relació amb la llengua catalana [la de les persones d'origen migrant del model d'alt distanciament lingüístic] és d'estranyament en la mesura que no tenen competència lingüística suficient i perquè no senten la necessitat de tenir-la. Senten que el català no és la seva llengua, i viuen com una amenaça tots els intents de promoure el català com a llengua normal en tots els àmbits de la societat, perquè de fet és una amenaça a la seva posició de monolingües. [...] Mentre el català no penetri excessivament en el seu entorn social, poden sentir-se com a casa mantenint la cultura espanyola com a únic referent» (Saurí, 2015, p. 505) Saurí (2015) identifica, així, l'existència d'individus que, de manera militant, aposten pel castellà en tant que marcador d'una identitat nacional espanyola, un grup que no necessàriament prové d'estrats socioeconòmics baixos -fet que ja s'ha pogut observar al Parlament de Catalunya-. Val a dir, però, que a la tesi (Saurí, 2015, p. 494) es defineixen fins a cinc models diferents de perfils lingüístics envers el català, tot tenint en compte variables com la trajectòria vital i laboral, l'entorn familiar i el context social i institucional. Vinculant això amb les articles de Rovira (2008), un estudi quantitatiu fet a joves permetia definir tres perfils d'identificació simbòlica: un de monolingües castellans que s'identifiquen majoritàriament amb la bandera d'Espanya, un de bilingües que s'identifiquen majoritàriament amb la senyera, i un altre monolingüe català que ho fa amb la senyera i l'estelada. L'autora també vincula la determinació d'uns perfils més espanyolistes amb les condicions socials que es donen a barris catalans que han esdevingut monolingües en castellà. Coincidint amb la tònica general de la resta de la literatura, s'afirma que la llengua familiar és estadísticament la variable més influent sobre aquesta identificació simbòlica (Rovira i Solà, 2008), tot i que aquesta, la llengua de l'entorn dels amics i el lloc de naixement només expliquen el 42,2% de la variabilitat de la mostra. Si bé les dades exposades fins ara semblarien apuntar a la vinculació de la política catalana a factors considerats ètnics, d'origen i llengua, el recent informe de Vergés-Gifra, Serrano i Serra (2019) exposa que d'haver-hi un biaix etnicista, aquest es dona principalment en els partits considerats unionistes, marcadament més homogenis que els considerats independentistes. Com a exemple d'això, mostren dades del Baròmetre d'Opinió Pública del CEO en un parell de gràfics sobre llengua i posició respecte a la independència, En el primer, s'hi troba que si bé només pel 13,8% de l'unionisme (PPC, PSC, C's i En Comú Podem) la llengua habitual és el català, de manera similar només pel 13,67% de l'independentisme (Esquerra Republicana de Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular i Junts per Catalunya) la llengua habitual és el castellà (Vergés-Gifra et al., 2019). En el segon, però, sobre la primera llengua dels enquestats, el català es redueix al 9,53% de l'unionisme i el castellà puja fins al 34,57% de l'independentisme; les dades indiquen que l'independentisme captaria més gent de famílies castellanoparlants que no pas l'unionisme de famílies catalanoparlants. A més, Vergés-Gifra et al. (2019) afirmen que l'evidència mostra que el vot independentista arriba a ser molt més transversal socialment i territorialment que l'unionisme, el qual es concentra a àrees concretes com a la segona corona metropolitana de Barcelona. Si bé sembla que no existeix recerca específica sobre partits com Ciutadans, sí que trobem anàlisis periodístiques interessants com la de ElCrític.cat. C's assoleix el 2017 a Catalunya el vot del 25% de l'electorat com a partit radicalment antiindepentista amb certa indefinició ideològica més enllà d'aquesta (Guinjoan i Rodon, 2018). Malgrat que el 78% dels seus votants es consideren "tan catalans com espanyols", s'hi exposa, i la seva defensa escarrassada del "bilingüisme", és el partit amb més homogeneïtat lingüística a favor del castellà. Curiosament, però, C's va obtenir vot tant a les perifèries de zones urbanes, zones socioeconòmicament dèbils, com a zones benestants; per exemple, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona (Guinjoan i Rodon, 2018). Aquesta darrera dada apuntaria a un altre fet que mereix atenció acadèmica i és la vinculació de la burgesia catalana i famílies afines amb el nacionalisme espanyol. Aquesta qüestió és possiblement menys evident a través del vot que la resta i és per això que requeriria d'una metodologia més qualitativa, com podria ser un estudi de xarxes socials o l'elaboració de sociogrames. Aquest tipus de plantejaments són els que han permès a autors, fora de l'àmbit estrictament acadèmic, com Roger Vinton i Jordi Borràs i Abelló establir vincles entre cognoms de les famílies amb més patrimoni de Catalunya (2017), per una banda, i vincles entre entitats unionistes i ultradretanes a Catalunya (2016), per una altra, respectivament. Com a exemple de cognoms ben singulars, entre els fundadors de l'associació Ciutadans de Catalunya, precursora del partit polític pràcticament homònim, trobem alguns com Francesc de Carreras i Serra, Albert Boadella i Oncins i Xavier Pericay i Hosta. També tenim el fundador de l'entitat qualificada d'ultradetra Somatemps (Borràs, 2016), Josep Ramon Bosch i Codina, que és un empresari de la vila de Santpedor al Bages; i entre els fundadors de Societat Civil Catalana, trobem d'altres com Joaquim Coll i Amargós i Mariano Ganduxer Floriach. De què parlem quan parlem de nacionalisme espanyol a Catalunya? Una aproximació sociològica (i III) Amb això se'ns obren dues possibles línies de recerca. Per una banda, a l'estil de Vinton (2017), conèixer els vincles de famílies catalanes amb les esferes de poder de l'Estat espanyol, alguns originaris del franquisme i règims anteriors, per explicar la seva relació amb el nacionalisme espanyol, que no té perquè ser explícit i pot manifestar-se en forma de suports, inversions, contactes i similars. Es tracta de cognoms segurament familiars per a alguns lectors com ho són Godó, Samaranch, Salisachs, Vidal-Quadras, Puig, Lara, Ferrer-Salat, Raventós i Balañá, entre d'altres. Per una altra banda, a l'estil de Borràs (2016), conèixer qui hi ha darrere de les principals entitats unionites del país i com es relacionen entre elles. Es tracta d'entitats, més o menys conegudes pel públic, com ho són les ja esmentades Convivència Cívica Catalana (fundada el 1998), Moviment Cívic d'Espanya i Catalans (del 2012), Federalistes d'Esquerres (2013), Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya (del 2014) i la més recent S'ha acabat! (2018), d'estudiants. Societat Civil Catalana, com a exemple, és una associació petita però amb capacitat de mobilització contra del moviment independentista, sembla que podria haver estat formada per interessos de l'Estat espanyol o de part de l'empresariat (Borràs, 2016). La idea, doncs, seria poder explicar a través xarxes socials què és el que podria vincular un fill d'un empresari català amb un patrimoni familiar milionari amb un militant de la Falange Española de Barcelona, nascut fora de Catalunya. En definitiva, a mode de resum, per conèixer qui forma part del nacionalisme espanyol i com s'explica demogràficament cal recórrer a estudis de perfils i xarxes socials; ja sigui una tipologia estadística elaborada amb una anàlisi de correspondències múltiples o una recerca etnogràfica centrada en un cas concret, d'entre moltes altres possibles aproximacions. Val a dir que, malgrat reconèixer l'exposada i obvia relació entre variables com llengua, origen familiar, identificació nacional subjectiva i tendència de vot, l'informe de Vergés-Girfra et al. (2019) rebutja donar suport a la tesi de l'existència a Catalunya de dos grups culturals o dues comunitats etnolingüístiques -de nou ens trobaríem aquí amb la problemàtica de definir termes com "ètnia"-. El que seria força interessant, però, seria analitzar precisament si és que el nacionalisme espanyol a Catalunya sí presenta un biaix etnicista com a fenomen sobrerepresentat per la població nascuda fora o amb família fora de Catalunya, habitualment castellanoparlant i identificada amb Espanya més que amb Catalunya. Tesis com aquesta permetrien contestar amb evidència discursos polítics com els de la manera apropiada de celebrar la Diada Nacional de Catalunya o els de si Catalunya és o no és un sol poble, com recentment criticava Pedro Sánchez. Alhora, revelaria l'existència d'una potencial divisió sociopolítica a una Catalunya "terra d'acollida" sense les atribucions polítiques d'un Estat i amb una llengua catalana que ja no és la majoritària, en algunes estadístiques (Direcció General de Política Lingüística, 2019). Amb això conclou la primera part del text, centrada principalment en discutir la demografia del nacionalisme espanyol. Pròximament, a la segona part, la discussió girarà entorn el discurs d'aquest espanyolisme i la identitat nacional, entre d'altres qüestions similars. - Barrington, L. W. (1997). "Nation" and "nationalism": The misuse of key concepts in political science. PS: Political Science & Politics, 30(4), 712-716. - Birch, A. H. (1989). Nationalism and national integration (PDF). - Borràs i Abelló, J. (2016). Desmuntant Societat Civil Catalana. Barcelona, Catalunya: Edicions Saldonar. - Bourdieu, P. (1994). La pràctica de la sociologia reflexiva. A Per una sociologia reflexiva (p. 189-229). Barcelona, Catalunya: Herder. - Capdevila Muntadas, A. (2016). El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2015 (Col·lecció Apunts) (PDF). - Capdevila Muntadas, A. (2018). El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017 (Col·lecció Apunts) (PDF). - Direcció General de Política Lingüística. (2019). Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població. 2018 (PDF). - Freeden, M. (1998). Is nationalism a distinct ideology?. Political studies, 46(4), 748-765. - Gellner, E. (1983). Nations and nationalism. Ithaca, Estats Units d'Amèrica: Cornell University Press. - Guinjoan, M. i Rodon, T. (2018, 23 de gener). Radiografia del (nou) votant de Ciutadans. Crític. - Hierro Hernández, M. J. (2012). Change in National Identification. A study of the Catalan case [tesi doctoral] (PDF). - Hogan, P. C. (2009). Understanding nationalism: On narrative, cognitive science, and identity. Columbus, Estats Units d'Amèrica: The Ohio State University Press. Medina, L. (2015). Les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S. Polarització en clau identitària i divisió de l'electorat. Quaderns de l'ICPS, (11), 1–11. - Medina, L., Luque, M. i Rifà, R. (2009). Les identitats catalana i espanyola a Catalunya (1991-2008). Barcelona, Catalunya: Institut de Ciències Polítiques i Socials (PDF). - Rovira i Martínez, M. (2008). La llengua com a variable d'identitat. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, (42), 72-78. - Rovira i Martínez, M. i Solà i Ferrer, J. (2008). Símbols banals? De la insostenible lleugeresa a l'anàlisi pràctica de la identitat. Eines per a l'esquerra nacional, (6), 27-44. - Saurí Saula, E. (2015). Incorporacions lingüístiques. Una aproximació a les apropiacions lingüístiques dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta i dels seus fills i filles [tesi doctoral]. - Valles Martínez, Miguel S. (1997). Técnicas cualitativas deinvestigación social. Reflexión metodológica y pràctica profesional. Madrid, España: Síntesis. - Vergés-Gifra, J. (coord.), Serrano Balaguer, I. i Serra i Serra, M. (2019). Un biaix etnicista en la política catalana? L'efecte desigual del "procés". Girona, Catalunya: Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona (PDF). - Vinton, R. (2017). La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya. Barcelona, Catalunya: Edicions del Periscopi.

2022/07/04 02:28:47

https://www.pensem.cat/noticia/65/parlem-quan-parlem-nacionalisme-espanyol-catalunya-aproximacio-sociologica?rlc=sf

mC4

Un total de 23 obres, 6 més que l'any passat, opten al premi del llibre agrari que es lliurarà a la Fira de Sant Miquel | agropres Un total de 23 obres, 6 més que l'any passat, opten al premi del llibre agrari que es lliurarà a la Fira de Sant Miquel Posted on Juliol 12, 2016 by agropres Un total de 23 obres -6 més que l'any passat- concorren a la 45a edició del Premi del Llibre Agrari i a la 1a edició del Premi de l'Article Tècnic Agrari, guardons organitzats en el marc de la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel. Dels treballs presentats, 19 són llibres (en paper i digitals) i 4, articles tècnics agraris, una categoria que s'estrena enguany. Aquest guardó té una dotació econòmica de 4.000 euros i el de l'Article Tècnic, de 2.000 euros. El certamen, que té una llarga trajectòria i ha assolit un gran reconeixement dins del sector, és l'únic d'aquestes característiques que s'organitza a l'Estat espanyol. Els llibres i els articles presentats destaquen per la gran varietat temàtica, centrada en àmbits agrícoles i ramaders com el coneixement dels arbres, l'antibioterapia en el porcí, els cultius de l'olivera i la magrana, el reg de l'arbre urbà, el control de les malalties de les plantes llenyoses, el cultiu sense terra i hidroponia, la biomassa energètica, les bones pràctiques energètiques en explotacions de vaca de llet, el manual del veterinari d'aus rapinyaires, la fertilitat de les terres i la nutrició vegetal en producció integrada, la gestió cinegètica, l'accés a la terra o el tractament de la leptospirosi i la brucel·losi porcina. Fira de Lleida ha rebut també llibres sobre temàtiques més curioses o específiques, com la desarmortització forestal a la província de Sòria, l'herbari del País Valencià, el sector agro-mar-alimentari espanyol, els mercats d'aigua a Espanya, els vins dels Costers del Segre, l'economia social catalana als inicis del segle XX i l'ametller a Andalusia. Lliurament dels premis durant la Fira de Sant Miquel El veredicte del jurat es farà públic el mes de setembre de 2016 i el lliurament dels Premis es durà a terme el 2 d'octubre en el decurs de la cerimònia de cloenda de la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel. Els guardons són un reconeixement a les obres o articles publicats recentment en format imprès o digital que suposen una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l'àmbit rural i estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats. Els premis són oberts als llibres i els articles tècnics publicats per editorials, institucions o autors sobre temes relacionats amb la producció agrària i forestal, veterinària i salut animal, la indústria alimentària, els espais verds, la gestió del territori, la preservació ambiental, l'economia agroalimentària i l'àmbit rural, en general. El jurat és integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores (Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits de Catalunya, Col·legi de Veterinaris de Lleida, Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, Col·legi d'Enginyers de Forests de Catalunya i CaixaBank) La 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 31a del saló Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 29 de setembre al 2 d'octubre en el recinte de Fira de Lleida. « La consellera Serret reclama una PAC pròpia, ajustada a la realitat i a les necessitats del sector agrari de Catalunya Científics catalans busquen noves varietats d'arròs per a lluitar contra el cargol poma i els efectes del canvi climàtic »

2018/03/22 00:03:30

https://agropres.wordpress.com/2016/07/12/un-total-de-23-obres-sis-mes-que-lany-passat-opten-al-premi-del-llibre-agrari-que-es-lliurara-a-la-fira-de-sant-miquel/

mC4

Fortes pluges i possibilitat d'inundacions a la Costa Brava a partir d'aquest vespre i fins demà al matí - Diari digital de Ràdio Platja d'Aro Fortes pluges i possibilitat d'inundacions a la Costa Brava a partir d'aquest vespre i fins demà al matí Redacció 14/10/2018 No Comments La Generalitat de Catalunya ha activat l'Alerta del Pla INUNCAT El departament d'Interior del Govern Català ha emès un comunicat alertant de l'arribada de fortes pluges a partir d'aquest vespre i, conseqüentment, inundacions a carrers, baixos, garatges, soterranis, crescudes dels rius i rieres i altres afectacions. Les precipitacions escombraran la façana litoral i prelitoral de sud a nord, entrant a Catalunya per les comarques tarragonines i fins a la Costa Brava. El comunicat alerta que les pluges poden ser localment d'alta intensitat i poden generar incidències a tot el litoral i prelitoral català. S'espera que se superin els 40 litres en mitja hora a molts punts. Les pluges arribaran acompanyades de fort vent. La imatge de la portada pertany a la previsió de les pròximes hores a casa nostre emès pel Servei Meteorològic de Catalunya. Aquestes són les recomanacions que fan des de Protecció Civil: Recomanen avançar el retorn del cap de setmana abans del vespre, per evitar coincidir amb el moment que descarreguin les fortes tempestes, que afectaran especialment el litoral i prelitoral. Extremar les precaucions al voltant de rius i rieres, i eviteu passar per zones inundables. Caldrà molta precaució al volant demà a primera hora perquè el final de les precipitacions, a la zona de Girona, pot coincidir amb la mobilitat pròpia d'un matí laborable. Recomanen evitar romandre a l'exterior si les ratxes de vent són fortes. Previous Previous post: Aquesta setmana comença el 2n Cicle de Conferències, Diàlegs i Reflexions sobre Migracions amb cinc propostes per a totes les edats Next Next post: Les fortes pluges de la cua de la tempesta tropical Leslie deixen poques incidències a Castell-Platja d'Aro i S'Agaró

2022/05/25 08:01:50

https://news.rpa.cat/2018/10/14/fortes-pluges-i-possibilitat-dinundacions-a-la-costa-brava-a-partir-daquest-vespre-i-fins-dema-al-mati/

mC4

18-19 Sessió 1 | Seminari didàcTIC Document elaborat per: Àrea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració dels Serveis Territorials al Baix Llobregat. GRUP 1: 5 de novembre de 15:15 a 17:15 GRUP 2: 12 de novembre de 15:15 a 17:15 App Education: aplicada per primer cop el curs 2013-2104, la proposta va adreçada a l'assignatura de Tecnologia de 3r d'ESO, d'Informàtica de 4t d'ESO i Cicles Formatius de grau mig i superior de les famílies d'Informàtica, Arts Gràfiques i Administració-Comerç. Els materials de 3r i 4t han estat reorganitzats i revisats recentment amb una actualització important i són a la vostra disposició en forma de curs Moodle descarregable a alexandria.xtec.cat. El Mobile History Map és un projecte de georeferenciació que permet treballar el territori amb tecnologia digital, basat en l'aprenentatge servei per donar a conèixer a la ciutadania el patrimoni natural i cultural de Catalunya. En aquest projecte hi pot participar tot l'alumnat de d'ensenyaments formals i no formals. En el web principal del MHM es troba, tant el registre per accedir a la plataforma, com la interfície i mapa per localitzar els punts ja creats, per crear-ne de nous, o crear escenaris. Com a novetat aquest curs podeu trobar els Jocs de Preguntes, els Jocs de Pistes, i finalment els CaçaTresors, que són jocs on es combinen els dos anteriors. Tallers que s'organitzen aquesta tardor: Scratch: 8 de novembre de 16 a 19 hores al CESIRE (Avinguda Drassanes núm 10). Inscripcions aquí. APP Inventor: 22 de novembre de 16 a 19 hores al CESIRE (Avinguda Drassanes núm 10). Inscripcions aquí. Georeferenciació (MHM): Webinar el dia 15 de novembre a les 16 hores. El lloc per la videoconferència es comunicarà als inscrits en aquest enllaç. En breu es publicarà la resolució del programa d'innovació de "Tecnologies Digitals per a l'Aprenentatge" i s'obrirà el període d'inscripció dels centres interessats a participar-hi. Cal dir que aquest programa d'innovació contempla la participació de centres que implementen projectes de l'mSchools, amb la qual cosa si un centre implementa algun dels projectes relacionats, pot fer la inscripció i demanar el reconeixement de centre adscrit al programa d'innovació. B – Eix temàtic de la sessió: Gamificació a l'aula Propostes per trobar l'antídot: Cal fer grups per nivells, àmbits o tipus d'agrupament. Breakout Edu digital. Un exemple de com es pot crear un Breakout amb Moodle, en el nostre cas dins Odissea on trobareu un curs específic http://odissea.xtec.cat/course/view.php?id=56462 amb la proposta de joc. La clau d'inscripció és "semtac1". En canvi, l'aprenentatge basat en jocs (ABJ o en anglès GBL) consisteix en utilitzar jocs per fer viure certs continguts d'aprenentatge. ELS SIS PILARS DE LA GAMIFICACIÓ Cal posar l'alumne al centre de l'aprenentatge. Quin món seduirà, motivarà i atraparà a l'aprenent? En quin món passarà tot el procés, on es mourà l'alumnat? Les 3 primeres línies d'un llibre, els 5 primers segons d'un vídeo han d'enganxar. Podem parlar d'herois, de conquestes o de mons per explorar. La mirada canvia quan et converteixes en un "dissenyador d'experiències". Quantes més coses crearem, més rica serà l'experiència. Companys de joc, comunitats d'aprenentatge… Després de tenir clar l'objectiu i en quin món es desenvoluparà, cal concretar com es relacionaran… Són les experiències que els usuaris tenen i que emergeixen de les "mecàniques". Hi haurà "ranking"? Tots treballaran en un repositori comú? Si es fan "rankings" cal saber què fer amb ells? Poden generar desmotivació o al contrari. Cal crear moltes experiències per a poder anar sumant. Elements de joc que combinarem per ajudar a aconseguir l'objectiu Hi ha tres mecàniques clau: un repte clar, un feedback immediat i l'evolució. Cal ajustar molt bé la manera d'avaluar. S'ha de fer evident allò que hem après. El paper significatiu que juguen les tecnologies digitals. La gamificació va d'experiència, on les tecnologies digitals ajuden. 6. La Validació i Avaluació – https://youtu.be/BppbjqdJCEQ Jugar a l'aula o gamificar el procés d'ensenyament-aprenentatge? Cal fer-se moltes preguntes sobre la proposta gamificada, per veure si hi ha respostes interessants o no. S'ha de tenir molt present que l'usuari ho visqui com una experiència. Quins elements de l'experiència realment han motivat als alumnes? L'experiència ha de ser divertida. Cal veure què fa que sigui divertida. Què els diverteix més? Quins elements de la proposta han fet despertar interès en els alumnes? Quins no? Per què baixa l'interès en alguns moments? Font dels extractes: http://gami-fundamentals.strikingly.com/ A l'anvers podeu veure els conceptes per a crear una proposta i al revers disposeu les orientacions que fa Pere Cornellà (autor del canvas) per a completar les caselles de l'anvers. Aquí només us facilitem un exemple de plantilla, per si els participants el volen emprar per a generar les seves propostes. Anvers http://res.cloudinary.com/hrscywv4p/image/upload/c_limit,fl_lossy,h_9000,w_1200,f_auto,q_auto/v1/451109/PCornella-1_qzdypm.png Revers http://res.cloudinary.com/hrscywv4p/image/upload/c_limit,fl_lossy,h_9000,w_1200,f_auto,q_auto/v1/451109/PCornella-2_dhfvcw.png Rúbriques per avaluar la Competència Digital i la Gamificació Enllaços interessants per descobrir com avaluar un procés gamificat. Us seran útils els enllaços si genereu propostes d'aquest tipus. Què és una "Rúbrica"? – Document de la Xarxa de Competències Bàsiques Exemples de rúbriques de CD: https://serveiseducatius.xtec.cat/baixebre/bones-practiques/30-lavaluacio-de-la-competencia-digital-a-centre-implementacio/ https://sites.google.com/site/coortac/rubrica-avaluacio-competencia-digital https://docs.google.com/spreadsheets/d/1WocbDtPWPd2fM1eiiVhE-OW23UzWxaxmrrmDqzaTA_o/edit#gid=0 Vídeo sobre les rúbriques aplicades a la Gamificació https://www.youtube.com/watch?v=jS_Y83RpkqU Imatges d'exemple de rúbriques i Gamificació. https://goo.gl/GwQivH Pot ser interessant la platafoma https://www.socialwire.es/ El següent document, creat per Pere Cornellà de la UdG, exposa com unir dos potents projectes: Gamificació i Moodle. Sorgeix l'interès per unir-los posant la plataforma Moodle al servei de la gamificació de l'aprenentatge. Apareix, en conseqüència, el concepte de GaMoodlification. Aquesta comunicació explica com podem utilitzar Moodle a benefici de la gamificació a través d'una experiència duta a terme al Grau de Mestre de la Universitat de Girona:

2021/12/07 13:03:52

https://blocs.xtec.cat/seminarididactic/18-19/18-19-sessio-1/

mC4

Diferència entre revisions de la pàgina «Llop» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Diferència entre revisions de la pàgina «Llop» Llop (modifica) Revisió del 12:03, 3 gen 2021 →‎Països Catalans Revisió del 09:00, 3 gen 2021 (modifica) m (Agafa el paràmetre de WD) Revisió del 12:03, 3 gen 2021 (modifica) (desfés) (→‎Països Catalans) [[Fitxer:Canis lupus arabs head front.JPG|miniatura|esquerra|[[Femella]] de ''[[Canis lupus arabs]]'']] Al [[corregiment de Girona]] les captures foren anotades en llibres d'actes aixecades davant de [[notari]], pel que es coneixen indirectament les variacions en la mida de les poblacions a partir de les captures realitzades. Així doncs, entre el {{segle|XVIII}} i el {{Romanes|XIX}}, s'estima que en aquest corregiment la població de llops s'hauria reduït en dues vegades i mitja.<ref name="RevistaGirona"/> Quan es té constància de la professió de la persona que presenta les captures, és palès que no eren realitzades per professionals («llobers»), sinó principalment pels propis implicats en els danys causats pel llop (ramaders), per altres persones implicades amb el treball agrícola (jornalers) i eventualment persones amb altres professions. L'elevat preu que es pagava per la peça era una ajuda suplementària en les èpoques de l'any en què les rendes procedents del treball al camp eren minses. [[Fitxer:Distribució de llop a Catalunya.png|miniatura|Distribució de llop a Catalunya.{{llegenda|#009150|Comarques amb presència del llop}}{{llegenda|#C6CE00|Projecció de les comarques i/o territoris que comptarien amb la presència del llop l'any 2020.}} Durant la segona meitat del {{segle|XIX}} a [[Catalunya]] el llop fou perseguit fins a la seva pràctica extinció. Sembla que fou durant la [[tercera guerra carlina]] (1872 - 1876) quan foren abatuts els darrers exemplars dels quals es té constància, una femella amb cria, a la zona de la Lluera, [[Mont-ral]], l'any 1875.<ref>Màrius Domingo i Antoni Borau, ''Muntanyes de Prades: paisatge i fauna'' {{ISBN|84-89890-06-4}}</ref> Tanmateix, al [[Matarranya]] ([[Franja]]) es troba documentació sobre la captura dels darrers exemplars a principis de {{segle|XX}} i a la [[Terra Alta]] se'n capturà un exemplar el 1935.

2021/11/27 03:34:07

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/25895385

mC4

7.2 Per a 2030, augmentar substancialment el percentatge d'energia renovable en el con­junt de fonts d'energia. 7.a Per a 2030, augmentar la cooperació internacional per tal de facilitar l'accés a la investigació i a les tecnolo­gies energètiques no contaminants, incloses les fonts d'energia renovables, l'eficiència energètica i les tecnologies de combustibles fòssils avançades i menys contaminants, i promoure la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies d'energia no contaminant. 7.b Per a 2030, ampliar la infraestructura i millorar la tecnologia per tal d'oferir serveis d'energia moderns i sos­tenibles per a tots els països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, els petits estats insulars en desenvolupament i els països en desenvolupament sense litoral, d'acord amb els programes de suport respectius.

2020/09/26 15:17:49

https://cooperativescatalunya.coop/index.php/ca/quins-son-els-ods/7-energia-neta-i-assequible?cookie_d4249ad2e2d67bc31a5c82fe4e0bf384=accepted

mC4

Mapa - Olis amb Denominació d'Origen Protegida Baix Ebre - Montsià L'olivera, cultiu mil·lenari Segons els historiadors, l'olivera va ser introduïda a la zona pels grecs, i més tard pels romans, a través de les seves incursions colonitzadores. Alguns topònims com Olestium o Fliuanu Oleum, demostren l'abundància d'oliveres a la zona del riu Sénia. Ja, durant l'època medieval, en el llibre Novè dels Costums de Tortosa es fa referència a lleis especials per als molins fariners i d'oli. Altres testimonis escrits, com una declaració oficial de béns realitzada en 1353, publicada en l'obra d'Enric Bayerri Història de Tortosa i la seva comarca, demostren com la majoria de pobladors tenien oliveres, garrofers i vinyes. Però no va ser fins el segle XVIII i XIX que l'oli d'oliva i el seu comerç van esdevenir una riquesa agrícola pròpia de les Terres de l'Ebre fins convertir Tortosa en la capital de l'oli de tota Espanya a principis del segle XX. L'actual Denomonació d'Origen Protegida és un premi a la riquesa de la terra i l'esforç dels productors per conservar la tradició d'un conreu mil·lenari, que tot i el pas dels segles, encara conserva les seves arrels.

2018/10/17 05:39:44

http://www.acobem.com/zona/index.asp

mC4

Història del poble | Web de l'Ajuntament de Vilafamés Les primeres evidències d'ocupació de l'entorn de Vilafamés se centren en les troballes arqueològiques realitzades a la cova de dalt del tossal de la Font on es van localitzar restes antropològiques amb una antiguitat de 80.000 anys. Una continuïtat de l'ocupació del medi està reflectida a la cova de Matutano, jaciment del Paleolític Superior, que té una antiguitat entre el 14.000 i l'11.000 BP. Ja al nucli urbà de Vilafamés, tenim les manifestacions pictòriques de l'abric del castell, conjunt de pintura rupestre esquemàtica que té data del període Eneolític. A més, existeixen repartits pel terme municipal una gran quantitat d'assentaments de diversos períodes com l'ibèric, amb el màxim exponent al jaciment dels Estrets-el Racó de Rata, o amb posterioritat cronològica els d'època romana. La contínua i densa població del territori al voltant de Vilafamés ens indica la idoneïtat de l'indret per a l'ocupació humana des de temps prehistòrics. Pel que fa al nucli urbà, el propi topònim Vilahameç, Beniffamez, denota l'origen de l'època musulmana. D'aquest període, es conserven, entre altres elements, els fonaments del castell que corona el tossal sobre el qual s'assenta el municipi i el traçat urbà de la zona contigua al mateix, d'estrets carrerons tortuosos, on la vegetació que mantenen els veïns, els habitatges emblanquinats i la pròpia fisonomia, converteix la zona antiga en un recés de pau i de tranquil·litat. De la mateixa manera, queden vestigis de les fortificacions antigues constituïdes per llenços de muralla i restes de torres. Aquest recinte primitiu de Vilafamés engloba la part alta de la població, més concretament, el castell i la zona annexa del Quartijo, antic ajuntament, església de la Sang, fins als carrers Hospital i Torreta, zones que formen un espai més o menys quadrangular. Al segle XIII, després de la caiguda de Borriana el 1233, les tropes de Jaume I van conquerir la plaça després de l'assetjament. Aquest fet ens porta que, el 30 d'agost de 1241, Jaume I va comissionar Guillem Ramon de Viella per a donar a poblar el castell a Domènec Ballester, A. Cabrera i altres, carta pobla que s'estableix als furs de Saragossa. Aquesta donació es va confirmar posteriorment pel propi monarca de Lleida el 21 de febrer de 1242. L'orde de Sant Joan de l'Hospital, col·laboradora dels monarques aragonesos en la conquesta valenciana, va rebre com a recompensa d'aquesta col·laboració, entre d'altres, la vila i el castell de Vilafamés, de la qual va ser senyora fins el 1317, data en què la vila i el castell quedaren annexionats a l'orde acabada de crear de Santa Maria de Montesa. El 3 de desembre de 1317 Gonzalo Garcia, comissionat pel rei, va rebre els béns de l'Hospital. Un dia després, es van absoldre els habitants de Vilafamés del jurament de fidelitat amb l'ordre acabada de dissoldre. Malalt a Peníscola, el frare Guillem d'Erill, primer mestre de Montesa, és el frare Eriman d'Eroles, que el 3 de setembre de 1319 en nom de l'ordre, rep el nou jurament dels habitants. El 1343, Pere IV el Cerimoniós, empenyora, a l'orde, el mer i mixt imperi, amb les corresponents jurisdiccions, drets i emoluments que pertanyien a la corona. Joan I, mentre estava a València, el 1393 va concedir a Vilafamés el privilegi pel qual el Consell pot fer i ordenar qualsevol tipus d'establiments i ordenacions que considere convenients d'acord amb els furs generals del regne. A les Corts celebrades a València durant l'any 1403, Martí I l'Humà disposa donar possessió al mestre de Montesa del mer i mixt imperi de la població, fet que va provocar la protesta irada del Consell el 1404. Ja al segle XVI, el 1519, Carles I promet no separar de la corona la jurisdicció civil i criminal, i el mer i mixt imperi de la vila. Quan el 1635 culminen les desavinences sorgides entre els Justícies, d'una banda, i l'orde, de l'altra, el Consell creu que ha arribat l'hora de sol·licitar una autorització per a comprar la jurisdicció alfonsina al Papa Inocenci XII. Aquesta adquisició es va dur a terme el 16 d'abril pel preu de 6.000 lliures. A partir d'aquesta data, doncs, Vilafamés va quedar incorporada plenament al patrimoni real i Montesa es va reservar la percepció de determinades primícies i el dret d'habitació del castell. Al segle XIX, amb els enfrontaments civils després de la mort de Ferran VII, torna a aparèixer el nom de Vilafamés dins de l'àmbit històric com emplaçament inexpugnable. Al març de 1837 va tenir el primer intent d'assalt. El Serrador, el dirigent carlí, va intentar el setge que va durar tres dies, fins que, per a ajudar els assetjats, va arribar una columna realista des de Castelló que va obligar a alçar el campament dels carlins. El 29 d'octubre de 1838 la guarnició de la plaça va rebutjar un segon intent que es va repetir posteriorment el 3 de gener de l'any següent, amb Cabrera al capdavant de les tropes. Les tropes de Cabrera, des de les muntanyes que dominen la vila, van començar a assetjar la població i van obrir el foc contra la ciutadella però el poble va rebutjar l'intent. En aquesta ocasió es va fer front a l'assetjament gràcies als veïns i, també, a l'ajuda d'una columna mòbil enviada per l'Ajuntament de Castelló i un destacament d'artilleria de marina molt poc nombrós. Els enfrontaments continus van durar cinc dies i la població va rebutjar tots els atacs de Cabrera fins que el dia 7 l'arribada de les tropes reals van obligar al general carlí a alçar el setge. Amb el més selecte de les tropes i amb l'ajuda de les de Forcadell, Cabrera tornà a intentar el colp definitiu a l'abril del mateix any establint un campament davant de la població. El dia 16 es va obrir una esquerda a les muralles, tot i que els atacants van ser rebutjats i els esforços per a prendre l'emplaçament van resultar infructuosos. Davant de la impossibilitat de conquerir el lloc, Cabrera va alçar el campament i es va dirigir cap a l'Alcora.

2022/05/19 11:37:34

https://vilafames.org/poble/historia-del-poble/

mC4

Aventures per Amèrica. Els Estats Units compten amb 58 parcs nacionals que juntament ocupen una superfície més de tres vegades major que Andalusia. Cal afegir gairebé 3.700 parcs estatals. És aquí on es troba els llocs més remots i solitaris del món occidental. Les possibilitats per gaudir de la naturalesa són realment infinites. Viatges en Canoa Des que Jack London ens va explicar les aventures dels cercadors d'or pel riu Yukon, molts somiem de baixar un ríu en canoa, gaudint de la bellesa i del silenci de la naturalesa. Aaquesta aventura encara existeix. Podem organitzar rutes en grup o en solitari per alguns dels grans rius com el Missouri en Montana, el Green River en Utah, el Columbia en Washington o per rius petits en Vermont. Missoula (Montana) i Moab (Utah) són dos mecas per als amants de la mountain bike. En rutes guiades o solitàries es pot creuar una naturalesa salvatge que ofereix impressionants vistes panoràmiques. Rutes d'un a dotze dies. Pels que prefereixen recorreguts de llarga distància existeixen rutes com el "East Coast Greenway" des de la frontera de Canadà fins a Key West (Florida), solament separat per 170 quilòmetres d'aigua de l'Havana. Rutes en Cavall Al país del vaquer es conserva amb recel la cultura del cavall. Hi ha infinitat de possibilitats per a tots els gustos i tots els nivells. Des de sortides d'un parell d'hores per la Vall dels Monuments fins a participar en un "cattle drive" en Montana o Wyoming: guiar el bestiar d'una pastura a una altra o del ranxo a l'estació de tren. Sortides de 3 hores fins a 2 setmanes. Caçar Tornados L'última aventura pels més atrevits cercadors d'adrenalina. Equipat amb la tecnologia més moderna surten grups reduïts en furgoneta per les planes del Mitjà Oest en recerca del fenomen climàtic més violent i perillós que existeix a part del canvi climàtic. L'única assegurança de la teva vida és l'experiència del guia. Una o dues setmanes sense garantia de veure un tornado, però amb emocions fortes assegurades. La Devils Tower en Wyoming va ser retratada en moltes pel·lícules d'Hollywood. Any rere any pugen uns 5.000 escaladors els 260 metres de parets gairebé verticals cap adalt. Existeixen més de 220 rutes establertes. El principiant pot participar en un curs intensiu de tres dies i pujar la torre l'últim dia. Tots els visitants del Gran Canó queden impressionats amb les vistes panoràmiques, però molts somien amb baixar a les seves profundes entranyes. La millor manera és un rafting per les aigües tranquil·les i de vegades salvatges del ríu Colorado. Rutes de 3 a 6 dies amb acampada en plena naturalesa extrema. Una experiència inoblidable. Però encara hi han molts rius més on es pot practicar el rafting. Viatjar en Camió Acompanya un autèntic camioner americà en el seu monstre de 80 tones i 18 rodes de la marca Kenworth. Viu la vida quotidiana del cowboy de l'asfalt. Rutes de 3 a 7 dies entre Arizona, Texas i Califòrnia. Si tens gustos realment estranyes, aquesta és la proposta per a tu. A més, no hi ha garantia que el xofer parli castellà ...

2017/09/24 17:21:25

http://www.rumbolibre.es/cat/aventures.htm

mC4

Projecte de restauració de Sant Cebrià dels Alls | Consorci de les Gavarres Projecte de restauració de Sant Cebrià dels Alls El projecte de restauració de l'església es va redactar al 2002 per l'arquitecte Toni Aguilar. El document el va promoure el Consorci de les Gavarres i es va financiar amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i el Fons comunitari FEOGA. El projecte marca diferents fases d'intervenció en l'edifici i són les que es van executant des del 2006. La primera intervenció entre el 2003 i el 2004 va servir per desbrossar i netejar de vegetació l'entorn de l'església i reconstruir el mur perimetral de la plaça i les escales d'accés al cementiri. Les obres, inciades al juny de 2006, han servit per renovar el teulat i per consolidar estructuralment l'església, garantint-ne l'estabilitat mitjançant la col•locació de tirants. L'arquitecte i responsable de la direcció facultativa de l'obra, que ha comptat també amb l'assessorament: del Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Els treballs han estat executats per l'empresa Construccions Lagraña Bravo,S.L. de Vulpellac. El pressupost invertit en aquesta primera fase han estat 57.039,00 €, finançats per la Diputació de Girona, 35%, el Departament de Cultura, 21%, Fons Feder, 21%, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, 23%. Al 2007, abans d'iniciar la segona fase a l'interior del temple es va procedir a l'excavació arqueològica de l'interior de la nau. Si voleu més informació consulteu l'apartat dels resultats de l'excavació. Així doncs, al 2008 les obres es van traslladar a l'interior de l'església on, després de protegir les restes arqueològies, es va procedir a sanejar i renovar el revestiment de les parets i el sostre. En l'execució dels treballs, la sobredita empresa, ha emprat tècniques i materials tradicionals com el morter de cals fet amb cals gavarrenca provinent de les pedreres calcàries de Girona.

2022/06/26 17:25:17

https://www.gavarres.cat/pagina.php?id=61

mC4

Ens preparem pel NADAL ???? Doncs a cantar !!!! | Eduplaneta Musical Publicado en Sin categoría Etiquetado audició,C. Inicial,C.Mitjà,C.Superior,Cançó,flauta,Músics,NADAL enlace permanente Torna l'estiu i amb ell "L'Estiu" de Vivaldi Com cada any quan ve la calor pensem en VIVALDI i el seu concert de "L'Estiu" de "Les quatre Estacions". Entra en el wix i escolta atentament els tres […] Beethoven contribueix amb la seva música a celebrar la PAU !!! Coneixeu l'última Simfonia composada pel cèlebre L.V.BEETHOVEN ??? Es tracta de sensacional 9ª Simfonia en re menor. La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 […] Ens preparem per al Dia de la Música, Santa Cecília ! Per celebrar el dia de la Música, és a dir, Santa Cecília, haurem d'informar-nos primer sobre aquests dos grans compositors. Tots dos van escriure òperes i és sobre òpera que versarà […]

2021/01/24 08:59:36

https://eduplanetamusical.es/2012/11/26/ens-preparem-pel-nadal-doncs-a-cantar/

mC4

3. Circulació Sanguínia i Limfàtica | La funció de nutrició no està completa amb l'activitat de l'aparell digestiu. Gràcies a ell s'obtenen els nutrients que porten els aliments i que ja podran ser utilitzats per la cèl·lula. Però aquests nutrients s'han de repartir a cadascuna de les cèl·lules del nostre cos i l'aprell digestiu no està en contacte amb totes les nostres cèl·lules. S'haurà d'utilitzar un sistema de "transport" que porti aquests nutrients des de les parets de l'intestí gros fins a la resta del cos. Per això en aquest tema, continuem amb la funció de nutrició i parlarem de l'aparell circulatori. Un cop dins la cèl·lula, els nutrients seran utilitzats, o bé per a fabricar noves molècules que formaran part del nostre cos, o bé com a "combustible" que ens proporcionarà energia. Aquesta energia s'obté gràcies a una sèrie de reaccions que es donen en l'interior del mitocondri de la cèl·lula, i que es coneixen amb el nom de respiració cel·lular. Per a què tingui lloc la respiració ce·lular fa falta oxigen. I com s'obté aquest oxigen? Serà l'aparell respiratori qui s'encarregarà d'obtenir l'oxigen (el que hi ha a l'atmosfera) i introduir-lo dins el nostre cos. L'aparell circulatoritambé transportarà l'oxigen captat per l'aparell respiratori a totes les cèl·lules. I per completar aquesta funció de nutrició, el nostre cos s'encarrega d'eliminar totes les deixalles que ha generat el metabolisme ce·lular i que podrien resultar tòxiques (CO2, urea…) Aquesta funció es denomina excreció i la porten a terme l'aparell excretor, el respiratori i la pell.

2021/10/15 20:37:45

https://biolulia.wordpress.com/biolulia/3-eso/3-circulacio-sanguinea-i-limfatica/

mC4

Els alumnes de la Vall Fosca exposen imatges familiars d'entre 1900 i 1950 amb els nens com a protagonistes : :: Socpetit.cat Els alumnes de l'Escola La Vall Fosca a la Plana de Montrós (Pallars Jussà) han inaugurat una exposició fotogràfica amb setanta imatges familiars d'entre 1900 i 1950 amb els nens com a protagonistes. La mostra, que s'exposa al mateix centre educatiu, té el seu origen en les fotografies d'arxius particulars que han recollit els alumnes. Són imatges en blanc i negre que s'agrupen en cinc àmbits: vida familiar, vida infantil, vida de poble, activitats tradicionals i pobles i paisatge. L'objectiu és construir un relat de la Vall Fosca amb la imatge com a pretext, ja que és l'única vall pirinenca amb un fons fotogràfic tan extens. Amb aquest projecte el Museu Hidroelèctric de La Torre de Capdella vol donar eines als infants per recuperar la memòria, reforçar la identitat i dotar-los d'instruments perquè puguin explicar com era la vall de fa 100 anys. La iniciativa 'Retratem-nos' sorgeix de l'exposició 'Caçadors de Mirades' del Museu Hidroelèctric de La Torre de Capdella, que des de l'any passat mostra imatges de gran format de familiars a les façanes de les cases. L'èxit de la iniciativa ha motivat que es prorrogui fins al juny d'enguany, i que ha convertit la Vall Fosca en un museu a l'aire lliure amb fotografies familiars de gran format a les façanes de les cases. Després d'obrir un període de participació ciutadana es van poder identificar més de 110 persones. Actualment, "els veïns de la vall fan de guies turístics als nouvinguts i els expliquen qui eren els seus avantpassats mirant a les imatges que estan penjades a les cases". Hem fet un Museu a l'aire lliure sense adonar-nos-en", explica la directora del Museu, Eva Perisé. El Museu Hidroelèctric de Capdella vol treballar la fotografia com a tret distintiu únic d'un territori. La Vall Fosca és un territori pirinenc que aposta per llegir el territori a través de la fotografia, ja que amb l'arribada de les hidroelèctriques, els veïns de la Vall disposen d'un ampli arxiu fotogràfic familiar", explica Perisé

2019/06/27 00:46:41

http://www.socpetit.cat/actualitat/-els-alumnes-de-la-vall-fosca-exposen-imatges-familiars-d'entre-1900-i-1950-amb-els-nens-com-a-protagonistes-a8259.html?f=35

mC4

Suport natiu de .PDF al Firefox | L'home dibuixat « « Eina: CONANEl millor esquelet de dinosaure jove mai trobat a Europa » » Suport natiu de .PDF al Firefox 31 octubre 2011 — Classificat com a: Internet — Per Xavier Caballé Tweet Firefox inclourà properament un suport natiu per a la visualització de fitxers .PDF, sense que calgui cap programa extern… De moment, ho podeu provar amb aquest .XPI que implementa aquest visualitzador i que ha estat desenvolupat completament en JavaScript. Vist a «This is what Firefox's built-in PDF reader looks like». Els que han visitat aquesta pàgina també han llegit:Com utilitzar la mateixa contrasenya a totes les webs d'una forma seguraEntrades relacionades:Google Toolbar i Firefox 5 (22 juny 2011)Search Engine Security per al Firefox 4 mòbil (24 abril 2011)Mozilla publica la llista de complements del Firefox que l'alenteixen (12 abril 2011)Publicat el Firefox 4 (22 març 2011)HTML5 Test (18 abril 2011) Els comentaris estan tancats

2013/06/20 10:58:55

http://caballe.cat/wp/suport-natiu-de-pdf-al-firefox/

mC4