text
stringlengths 126
187k
| timestamp
stringlengths 19
19
| url
stringlengths 15
5.72k
| source
stringclasses 1
value | edu_score
int64 3
5
|
|---|---|---|---|---|
FICHAS ORDENAR ACCIONES-HISTORIAS DESCARGABLES. FITXES PER ORDENAR ACCIONS HISTÒRIES DESCARREGABLES.
Y volvemos a publicar material para que podáis descargarlo si os apetece... ¡O crear vuestro propio! Dando una vuelta por internet nos encontramos con un material que recomendamos al 100% en formato pdf de estimulación cognitiva del CSI: https://www.csi.cat/media/upload/pdf/estimulacion-cognitiva-csi_editora_94_3_1.pdf. De allí copiamos unos de los ejercicios en formato fichas y obtuvimos la idea de crear otras para ordenar historias o acciones. Así, que algunas son iguales q
EXERCICI COGNITIU I FÍSIC SOBRE L'ESPORT EN IAA. EJERCICIO COGNITIVO Y FÍSICO SOBRE EL DEPORTE E
A ITCAN compartim material que creem específicament per a les Intervencions Assistides amb Gos. En aquest cas uns exercicis i relacionats amb l'esport que ens funciona molt bé. En primer lloc s'introdueix en tema als usuaris, seguidament passem unes targetes sobre la relació dels objectes amb els respectius esports i per últim treballem la coordinació amb l'ajuda del Gos fent cistella en una pilota. Àrees a treballar: -RELACIÓ I RECONEIXEMENT D'OBJECTES: segons preparis les
En les Intervencions Assistides amb Gos hi ha molta passió, imaginació i creativitat. Dins de les sessions es treballen infinitat d'objectius amb un element motivador en comú: EL GOS. És per això que l'equip multidisciplinar que el forma, es troba en moltes ocasions sense material específic per a dur a terme uns objectius en concret i aquest fet fa que molts de nosaltres creem el nostre propi material personalitzat. Compartim aquest exercici de reconeixement d'objectes i memò
TALLER LECTURA ASSISTIDA AMB GOS
A ITCAN VOLEM FER ARRIBAR INFORMACIÓ SOBRE LA LECTURA ASSISTIDA AMB GOS. LA LECTURA ASSISTIDA AMB GOS ES UN RECURS FANTÀSTIC PER A MILLORAR LES HABILITATS LECTORES DELS MÉS PETITS. VIU UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA, MOTIVADORA, EDUCATIVA, VIVENCIAL I DIRECTE! ESCRIU-NOS A INFO@ITCAN.CAT I ET FAREM ARRIBAR LA INFORMACIÓ SOBRE ELS NOSTRES TALLERS! Aquells que omplin el formulari entraran en el sorteig per guanyar un taller gratuït de Lectura Assistida amb Gos per a la seva biblioteca, | 2021/09/24 12:24:38 | https://www.itcan.cat/blog/hashtags/barcelona | mC4 | 3 |
Sala de premsa d'Onada Edicions: Ja està disponible la proposta didàctica de "Emergència al país de la màgia"
Ja està disponible la proposta didàctica de "Emergència al país de la màgia"
El conte nadalenc de Cinta Arasa i Cristina Girol ja compta amb la seua proposta didàctica, això és, amb una sèrie d'exercicis i jocs per aprendre mentre es gaudeix d'aquesta aventura. Aquesta proposta didàctica es pot descarregar debades des de la pàgina d'inici d'Onadaedicions.com, o directament, fent clic, ací (enllaç a un descarregable en pdf).
Com es pot apreciar, en el material didàctic que han preparat les autores hi ha des d'activitats per a pensar al voltant de les festivitats nadalenques d'arreu del món, com d'altres de manualitats. També recòrren les figures de quatre contacontes universals: Josep Vallverdú, Lola Anglada, Beatrix Potter i Roald Dahl. La guia, a l'igual que "Emergència al país de la màgia", va adreçada als lectors d'entre 6 i 8 anys.
Llegir i aprendre
Les propostes didàctiques són part del compromís d'Onada Edicions amb l'educació dels més menuts. Ideades pels mateixos autors i autores, serveixen per a que l'experiència literària avance més enllà de la simple lectura i es puga treballar i reflexionar sobre el que s'ha llegit, tot aportant un valor afegit als nostres contes.
Com en aquest cas, els diversos materials didàctics d'Onada estan a la lliure disposició dels internautes, en documents pdf que es poden descarregar al portal del web de l'editorial. A més de l'"Emergència al País de la Màgia", també compten amb la seua proposta didàctica "Les Contalles d'Alba" (entre 3 i 6 anys), "Quaranta-sis contes i un gelat" (al voltant dels 10 anys), "L'estirp de la sang reial" (al voltant dels 12) i "El secret del guerrer hongarés" (al voltant dels 14). | 2021/12/03 13:45:43 | https://premsaonada.blogspot.com/2011/12/ja-esta-disponible-la-proposta.html | mC4 | 3 |
Foment Lector: activitats a la Biblioteca Cocentaina: d'octubre 2016
Publicat per Sàlvia a 10:24 Cap comentari:
Publicat per Sàlvia a 10:05 Cap comentari:
Des de 1997, cada 24 d'octubre es commemora el Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil, amb el suport del Ministeri de Cultura, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo incendiada el 1992 durant la Guerra dels Balcans. Aquesta commemoració va néixer per traslladar a l'opinió pública la importància de la biblioteca com a lloc de trobada dels lectors de totes les edats amb la cultura, i com un instrument de millora de la formació i la convivència humana.
En el Dia de la Biblioteca i ho volem fer invitant-vos a tots i totes, grans i menuts, a visitar-nos.
Difonem el missatge -Ledicia Costas- i el cartel, d'Elena Odriozola:
A més us recomanem que li doneu una ullada als dos taulells de Pinterest que la nostra biblioteca té sobre Llibrea infantils sobre biblioteques i Llibres i novel·les sobre biblioteques. Bona lectura a tots els lectors i lectores, especialment als usuaris de la nostra Biblioteca Pública Municipal 'Pare Agustí Arques'.
Etiquetes de comentaris: 2016/10/24, Dia de la Biblioteca
La Biblio t'informa: microespai lector a Ràdio Cocentaina (3)
Llegim en família -il·lustració de Bob Staake-
-Aquesta setmana la tenim plena de celebracions literàries, doncs és l'aniversari -entre altres- del naixement dels escriptors Miguel Delibes (17 octubre de 1920), José Cadalso (18 d'octubre de 1741), Juan Valera (18 d'octubre de 1824), John Le Carrée (19 d'octubre de 1931), Dámaso Alonso (22 d'octubre de 1898), Gianni Rodari (23 d'octubre de 1920) i Michael Crichton (23 d'octubre de 1942), entre altres. Segur que els coneixeu i que heu llegit moltes de les seues obres, però... podeu descobrir-ne altres a la biblio, a la prestatgeria on està aquest nou centre d'interès lector (pregunteu a les bibliotecàries si no el trobeu).
-Us recordem quins són els requisits necessaris per a ser socis de la Biblioteca de Cocentaina.
-Aquesta setmana passada ha estat plena d'esdeveniments literàris: Se li ha donat el Premi Nobel de Literatura a Bob Dylan -amb molta polèmica-, ens ha deixat el gran dramaturg italià Dario Fo, i s'ha fallat el Premi Planeta que aquest any a recaigut sobre Dolores Redondo, l'autora de trilogia de Baztán-.
Gianni Rodari. Biblioteca de los cuentos de Gianni Rodari. Editorial Edebé
Miguel Delibes. Señora de rojo sobre fondo gris. Editorial Destino
Etiquetes de comentaris: 18/10/2016, La Biblio t'informa, programa Biblioteca-Ràdio
La Biblio t'informa: microespai lector a Ràdio Cocentaina (2)
Bon dia a tots i totes! Aquest és el resum del que anem a xerrar hui al microprograma radiofònic La Biblio t'informa. Ja sabeu que ens podeu escoltar en directe tots els dimarts, des de les 11:30 a les 11:45 hores (o per internet)
-Aquesta setmana la tenim plena de celebracions literàries, doncs és l'aniversari -entre altres- del naixement dels escriptors/es Daniel Defoe (10 d'octubre de 1660) Joan Maragall (10 d'octubre de 1860), Mercè Rodoreda (10 d'octubre de 1908), Claude Simon (10 d'octubre de 1913), Alberto Vázquez Figueroa (11 d'octubre de 1936), Félix María de Samaniego (12 d'octubre de 1745), Christine Nöstlinger (13 d'octubre de 1936), Nietzche (15 d'octubre de 1844), Mario Puzo (15 d'octubre de 1920), Italo Calvino (15 d'octubre de 1923), Óscar Wilde (16 d'octubre de 1854) i Günther Grass (16 d'octubre de 1927), entre altres. Us recordem que podeu llegir les seues obres a la nostra Biblioteca Municipal. Cada setmana trobareu a la planta baixa, junt a les novetats, un nou centre d'interès lector amb les obres dels escriptors/es dels que celebrem efemèrides.
-Us presentem les sales de lectura i treball en grup de la Biblio, dels que podeu fer ús tan sols presentant els carnet de la Biblioteca
-Aquest dijous, a les 19:30 de la vesprada, al saló d'actes de la nostra biblioteca, tindrà lloc la presentació del llibre de Josune Intxauspe, Un lugar de paso, de l'editorial Círculo Rojo. Una novel·la molt interessant d'una escriptora basca i afincada a la nostra terreta.
Italo Calvino. El barón rampante. Editorial Círculo de Lectores
Christine Nöstlinger. El gos viatger. Editorial Tàndem
-Demà no tindrem el programa Fulles al vent, pàgines obertes, per ser festiu. Us esperem la propera setmana.
Etiquetes de comentaris: 11/10/2016, La Biblio t'informa, programa Biblioteca-Ràdio
Presentació de la novel·la de Josune Intxauspe, "Un lugar de paso". Dijous 13 d'octubre 2016 a la Biblioteca de Cocentaina
Seguim amb les presentacions de llibres a la nostra Biblioteca. Aquest proper dijous, 13 d'octubre de 2016, a les 19:30 hores, tindrà lloc al saló d'actes de la Biblioteca Municipal de Cocentaina la presentació de la novel·la de Josune Intxauspe, Un lugar de paso, editada per Círculo Rojo.
Una novel·la interessantíssima, intimista, que gira al voltant de la pròpia acceptació, del que som, de la literatura i de la mort. Aprofitarem per a xerrar amb l'autora, que ens desvetllarà amb bones pinzellades literàries, el procés de creació de la seua obra.
No s'ho perdeu! Esteu tots i totes invitades. Us esperem!
Publicat per Sàlvia a 13:52 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 1371072016, presentació llibres, presentació llibres adults
Un trailer de lectura en equip: llegim en valencià i compartim la lectura
Celebrem el dia 9 d'Octubre, dia de la festa dels valencians, llegint en la nostra llengua. La Conselleria de Cultura i Educació Valenciana junt al Consell Escolar de la Comunitat Valenciana i l'Acadèmia de la Llengua Valenciana, han llençat una campanya per a fomentar la lectura entre els xiquets/es i joves: Un tràiler de lectura en equip, inclosa dins del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura 2015-20120,
Té com a objectius promoure la lectura com a element clau per a l'aprenentatge i fomentar l'ús del valencià, el treball en equip i la utilització responsable de les xarxes socials. La iniciativa consistix a crear equips que compartisquen les seues lectures a través de les xarxes socials i que creen un vídeo en forma de tràiler cinematogràfic sobre el llibre escollit.
Tots els detalls sobre les bases, premis i terminis els teniu disponibles al següent enllaç.
A més, ja sabeu que a la Biblioteca Municipal de Cocentaina podeu trobar un grapat de llibres infantils i juvenils en valencià que podeu utilitzar per a realitzar aquest interessant i lúdic projecte.
Us animem a tots i totes a participar! Vinga, que teniu fins al 31 de desembre per a participar.
Etiquetes de comentaris: notícies literàries, notícies sobre lectura
La Biblio t'informa: microespai lector a Ràdio Cocentaina (1)
Deixe que les paraules m'inunden, m'òmpliguen de saviesa i llibertat (ilustración de Jeannie Phan), en LecturImatges.
-Aquesta setmana celebrem, entre altres, l'aniversari dels escriptor Gerardo Diego (3/X/1896) i de Juan Benet (7/X/1927), a més de les defuncions de Santa Teresa de Jesús (4/X/1582), d'Edgar Allan Poe (7/X/1849) i de Morris West (9/X/1999). Podeu llegir les seues obres a la Biblioteca de Cocentaina (si punxeu sobre els escriptor/es els enllaços us portaran als llibres que tenim a la nostra biblioteca sobre cadascú d'ells i elles).
-Us presentem la secció infantil de la nostra biblioteca, adreçada a xiquets i xiquetes de 0 a 12 anys.
-Aquest dijous, a les 19:30 de la vesprada, al saló d'actes de la nostra biblioteca, tindrà lloc la presentació del llibre de Mercè Climent, Mariola. Serra de Mariola, de l'editorial Bromera, dins de la seua col·lecció Llegir en valencià. Les nostres cançons, per tal de celebrar la festa del 9 d'Octubre llegint en la nostra llengua. Es repartiran llibres entre els assistents a l'acte.
Gerardo Diego. Obras completas. Poesía (3 vol.). Editorial Alfaguara.
Publicat per Sàlvia a 7:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 04/09/2016, La Biblio t'informa, programa Biblioteca-Ràdio
Mariola. Serra de Mariola: presentació del llibre a la Biblioteca de Cocentaina. Llegim en valencià
Aquest proper dijous, dia 6 d'octubre de 2016, a les 19:30 hores, tindrà lloc al saló d'actes de la Biblioteca Municipal de Cocentaina la presentació del llibre de Mercè Climent, Mariola. Serra de Mariola, editat per Bromera dins de la seua col·lecció Llegim en valencià. Les nostres cançons. La presentació estarà a càrrec de Vicent Santamaria.
Aquest acte està organitzat per la regidoria de Promoció Lingüística de Cocentaina -amb la col·laboració de la nostra biblioteca- que obsequiarà a tots els assistents amb un exemplar del llibre.
L'acte s'engloba dins de les diferents activitats que es realitzen al nostre poble per a celebrar la festa del 9 d'Octubre, festa dels valencians, un dia especial per a fomentar els llibres i la lectura en valencià.
Esteu tots i totes invitats/des. Us esperem!
Publicat per Sàlvia a 20:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: presentació llibres
La biblio t'informa, microespai radiofònic a Ràdio Cocentaina
Aquest nou curs lector i radiofònic la Biblioteca Municipal de Cocentaina enceta un microespai lector a les ones de Ràdio Cocentaina (107.9 FM): La Biblio t'informa. Tots els dimarts, en directe, a les 11:30 del matí, anirem xerrant sobre la biblioteca, la lectura i les efemèrides literàries de la setmana, a més de recomanar-vos un llibre.
Un espai curtet per estar setmanalment en contacte amb vosaltres amb propostes lectores. Esperem que ens escolteu (sabeu que tambè podeu fer-ho per internet) i que visiteu la biblioteca per llegir i emportar-se en préstec a domicili les nostres recomanacions i altres llibres que us interessaran. | 2018/02/23 16:22:53 | http://biblioactivitats.blogspot.com.es/2016/10/ | mC4 | 3 |
1996 – Del Metro del Vallès al Metro del Baix Llobregat – 40 Aniversari FGC
1996 – Del Metro del Vallès al Metro del Baix Llobregat
A mitjan anys noranta, les xarxes d'FGC van començar una nova etapa amb l'entrada en servei del Metro del Vallès el 25 de juny de 1996 i del Metro del Baix Llobregat inaugurat el 3 de novembre de 1998. Els nous serveis van representar un canvi substancial en el sistema d'explotació de les xarxes, possiblement el més important des de la seva inauguració, ja que va establir un horari amb una elevada freqüència de pas a totes les línies.
La posada en marxa dels nous serveis va ser possible gràcies a un seguit d'actuacions, entre les quals destaca l'adquisició de les seixanta-tres noves unitats elèctriques de les sèries 112 i 213. De la mateixa manera, també es van construir els nous tallers i el dipòsit de Rubí, l'anomenat Centre Operatiu de Rubí (COR), que a partir de l'any 1994 es va convertir en els tallers centrals de la companyia.
El Metro del Vallès i el Metro del Baix Llobregat ben aviat van assolir uns resultats molt reeixits i ja durant el primer any de funcionament van augmentar en dos milions el nombre de passatgers. En tot cas, l'increment de viatgers més notable va tenir lloc al cap de poc temps, gràcies a la progressiva integració tarifària de les línies d'FGC a la xarxa integrada de l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) a partir de 1998. | 2022/06/26 18:10:40 | https://www.fgc40.cat/cronologia/1996-del-metro-del-valles-al-metro-del-baix-llobregat/ | mC4 | 3 |
#educaciosecundaria | Servei Educatiu de la Terra Alta
#educaciosecundaria
Aprenem jugant sobre la Igualtat
El Consell comarcal de la Terra Alta ha creat un joc per sensibilitzar empreses de la comarca sobra la importància de la Igualtat. Creiem molt interessant que també pugui arribar als centres educatius per conscienciar l'alumnat sobre la igualtat d'oportunitats a què hauríem d'arribar en… Llegeix més» | 2021/10/26 03:29:45 | https://serveiseducatius.xtec.cat/terraalta/tag/educaciosecundaria/ | mC4 | 3 |
LECTURES DE LA MISSA: DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII DURANT L'ANY / I
DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII DURANT L'ANY / I
Lectura primera 1M 4,36-37.52-59
Celebraren la festa de la dedicació de l'altar,
i enmig de cants d'alegria oferiren els holocaustos
En aquells dies, Judes i els seus germans digueren: «Els nostres enemics han quedat derrotats: pugem a purificar el santuari i a consagrar-lo de nou». Tot l'exèrcit es reuní i pujà a la muntanya de Sió.
De bon matí, el dia vint-i-cinc del mes novè, que és el mes de Casleu, de l'any cent quaranta-vuit de l'era grega, immolaren una víctima, d'acord amb les prescripcions de la Llei, sobre l'altar dels holocaustos que havien fet nou. Era l'aniversari del dia que els pagans l'havien profanat. I el dedicaren enmig de cants, acompanyats de cítares, arpes i címbals. Tot el poble es prosternà amb el front fins a terra, adorant i beneint el cel que els havia ajudat. La festa de la dedicació de l'altar durà vuit dies, i enmig de cants d'alegria oferiren els holocaustos i les víctimes de comunió i d'acció de gràcies. Guarniren la façana del temple amb corones d'or i amb escuts, referen els portals i les sales, i hi col·locaren les portes. El poble celebrà aquella festa amb una alegria immensa. Així desaparegué l'ofensa ignominiosa inferida pels pagans.
Judes i els seus germans, amb tot el poble d'Israel reunit, decidiren que, el dia vint-i-cinc del mes de Casleu, cada any celebrarien amb alegria durant vuit dies les festes de la dedicació de l'altar.
R. Lloem el vostre nom gloriós, Déu nostre.
Teniu la sobirania sobre tot el món;
Evangeli Lc 19,45-48
Heu fet de la casa de Déu una cova de lladres
En aquell temps, Jesús anà al temple i es posà a treure els venedors. Els deia: «L'Escriptura diu: "La meva casa serà casa d'oració". Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del poble volien matar-lo, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent del que ell deia. | 2021/09/28 19:05:26 | https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/divendres-de-la-setmana-xxxiii-durant.html | mC4 | 3 |
Aquest article interroga l'actualitat educativa de Maig del 68, considerant la pèrdua de significat del concepte «experiència» a la nostra època. L'experiència es refereix bàsicament a la relació incompleta entre els joves i els seus professors. Descriure aquesta experiència no és suficient per entendre l'essència del joc de Maig del 68: cal restituir alguns conceptes oblidats en la Teoria i la Filosofia de l'Educació, entre els quals «commemoració», «formació», i «imaginació». En aquest treball ens hem centrat en l'anàlisi de la commemoració com una versió metafòrica del que es va repetint, en el sentit del que Hans Blumenberg denominà una «metaforologia». | 2020/08/06 22:46:01 | http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsDEducacio56/default.asp?articulo=1526&modo=abstract | mC4 | 3 |
▷ ⭐️Definició de pondoestatural⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de pondoestatural
Definició de pondoestatural
ara pots descobrir La definició i diversos exemples de com utilitzar la paraula pondoestatural, en aquesta web de correccions ortogràfiques pots trobar com es pot usar en un context real aquest mot i utilitzar un dels sinònims que et proposem de la llista completa que trobaràs aquí a més pots veure la seva Definició perquè et sigui molt més simple comprendre què significa pondoestatural.
Relatiu o pertanyent al pes i a la talla.
¿Cóm es diu pondoestatural en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice pondoestatural en catalán?
Si tens ganes de saber com s'escriu en espanyol pondoestatural has de entendre que la seva traducció és pondoestatural pots trobar en la nostra lloc web més exemples en català perquè et sigui més simple contextualitzar-la en castellà.
Exemples de com utilitzar pondoestatural
Com efectes en la salut es valora […] […] el creixement del fetus, la funció tiroide de la mare i del nen, el desenvolupament neuroconductual infantil, el creixement pondoestatural i l'obesitat, i el risc d'infeccions respiratòries , al·lèrgia i asma durant la infància.
Pacient de sexe femení, de 7 anys d'edat, amb antecedent […] d'infeccions sinó-pulmonars recurrents, malabsorció […] intestinal i retard pondoestatural des dels 6 mesos […] de vida. | 2020/06/07 10:27:19 | http://elcorrector.cat/pondoestatural/ | mC4 | 3 |
La Posidònia, un bé que hem de defendre – Pirates Verds
12 de febrer de 2018 14 de febrer de 2018
La posidònia és una de les plantes que més oxigen allibera a l'atmosfera, al voltant de 20 litres per metre quadrat de prat. Les prades de posidònia són, podríem dir, el component ecològic més important del mar mediterrani. Al voltant de les seves tiges i fulles sobreviuen els alevins d'innombrables espècies. També fa de barrera natural contra l'erosió de la costa i de les platges, i és un gran productor de biomassa. La posidònia viu en tota la costa mediterrània, entre un i trenta metres de profunditat, fins a quaranta si l'aigua és molt clara, per la qual cosa en alguns casos els seus prats poden arribar a moltes milles de la costa, albergant una riquesa inigualable i molt necessària per al manteniment del clima i de la riquesa piscícola.
Per desgràcia la posidònia està en regressió en tot el mediterrani, principalment per culpa de la pesquera d'arrossegament, que no respecta els límits legals; i del fondeig de vaixells d'esbarjo, que ancoren sense miraments, arrencant les tiges i destrossant les arrels de plantes mil·lenàries.
Els esculls artificials de formigó esmorteirien la pressió turística, cada vegada major, sobre els ancoratges naturals; la seva implantació augmentaria el creixement poblacional de nombroses espècies amenaçades i tornarien les desplaçades. I si s'instal·len de manera estratègica en les prades de posidònia, a més d'impedir la pesca il·legal d'arrossegament, poden facilitar el seu creixement i estudi. Aquests blocs de formes diverses podrien ser apilats de manera acurada per formar coves i elevades parets, simulant la naturalitat de les roques, també servirien com a punt d'ancoratge amb boia.
Perquè aquest sistema sigui efectiu es precisa vigilància i molt esforç didàctic. Les embarcacions d'esbarjo necessitaran permisos d'amarratge, que tindran uns pocs dies de vigència per deixar pas a altres usuaris. És imprescindible que aquests usuaris es respectin entre si i ho facin amb l'entorn per no danyar-ho, així com ser capaços de cridar l'atenció o denunciar, d'arribar al cas, als qui no respectin les normes.
Tots els anys, entre tardor i hivern, el mar arrossega milers de tones de fulles de posidònia que han conclòs el seu cicle vital. Antigament aquest material servia per alimentar el bestiar i d'aïllant entre el canyís i les teules en les cobertes de les cases; també s'utilitzava per fabricar tova en les poblacions costaneres, on es conreava poc cereal. Els vaixells mercants la utilitzaven com a palla perquè les mercaderies delicades, de vidre generalment (alga dels vidriaires) no es deterioressin durant el viatge; i en contenir gran quantitat de iode, els mateixos mariners guarien les seves ferides amb una mescla d'alcohol i alga picada. | 2019/01/24 07:09:45 | http://piratesverds.pirata.cat/ca/2018/02/12/la-posidonia-un-be-que-hem-de-defendre/ | mC4 | 3 |
Global Voices en Català » La xarxa es gira contra CiU per la repressió policial el 14-N · Global Voices en Català » Print
La xarxa es gira contra CiU per la repressió policial el 14-N
Publicat 16 novembre 2012 3:39 GMT 1 · Escrit per Joan Antoni Guerrero Vall
Categories: Espanya, Activisme digital, Drets Humans, Eleccions, Govern, Llibertat d'expressió, Notícies dels ciutadans, Política, Protesta
Imatge d'una furgoneta de la policia amb el cartell electoral de CiU: "La voluntat d'un poble"- Andy Ríos Jara (Foto utilitzada amb permís)
L'actuació dels Mossos d'Esquadra [1], el cos de policia català, durant les manifestacions de la vaga general [2]del 14 de novembre (#14N [3]) ha aixecat una onada d'indignació a la xarxa. Els fets, que han tingut lloc en plena campanya per a les eleccions catalanes del 25 de novembre, també han provocat la petició [4]de dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, per part de quatre partits polítics.
Un dels casos més comentats és el d'un noi i una noia menors d'edat agredits a Tarragona durant la persecució dels antidisturbis a manifestants que suposadament havien actuat violentament. Les autoritats ja n'han obert una investigació [5].
El vídeo [6]que mostra el moment en què els dos menors van ser colpejats, enregistrat per l'agència de notícies catalana ACN [7] i penjat a Youtube, ha circulat àmpliament per les xarxes socials:
Al vídeo es veu com durant una persecució dels antidisturbis a manifestants, un noi de 13 anys rep un cop i cau a terra. Mentre el noi s'agafa el cap i els seus familiars el socorren ajupits, un segon agent arriba i li propina un parell més de colps a l'esquena. Es veu també com altres agents arraconen i colpegen una noia, també menor, que els escridassava.
Fotomuntatge amb la foto del noi ferit i els eslògans de CiU: "La voluntat d'un poble" i "Fem-ho possible"- Daniel Aguilar
El diari digital delcamp.cat [9], que feia una cobertura especial de la vaga a la zona, va parlar amb els pares de noi, a qui se li van haver de posar cinc punts de sutura al cap:
Els mossos ha explicat en un comunicat [10]que en el moment dels fets enregistrats, els agents estaven "garantint la lliure circulació dels clients d'un centre comercial de la ciutat davant la pressió de diferents piquets":
També ha aixecat polseguera el cas d'una dona de Barcelona que ha perdut [11]la visió d'un ull. Els testimonis i el metge que la va operar asseguren que va rebre l'impacte d'una pilota de goma, però el conseller d'Interior nega que es disparessin pilotes de goma en cap moment. L'associació Stop Bales de Goma recull testimoniatges [12]sobre el cas.
Recollim alguns dels comentaris expressats a tuiter, alguns dels quals han utilitzat etiquetes com #CiUésviolència [13] o #PuigDimissió [14] per tal de dirigir els seus atacs a Convèrgencia i Unió (CiU), la formació governant que es preveu [15]que guanyi les eleccions del 25 de novembre.
@ferrer_marc [16] -Papa,com ha anat la feina avui? -Doncs mira li he obert el cap a un noi com tu. #PuigDimissió [14]Aquesta no és la policia que volem!
@_cafeambllet [17] Mireu gent de @ciu [18]: aquesta és l'identificació de la poli alemanya: http://imageshack [19] Si no feu dimitir Puig demà, sou cómplices.
@salvadorcot [20] Si es vol suport cívic a feines perilloses com la d'ahir a Via Laietana, els Mossos no han de donar mai un cop de més http://www.naciodigital.cat/noticia/48847/necessitem/millor/policia [21]
Alguns internautes van organitzar concentracions [22]a Tarragona i Barcelona el dia següent a les agressions, i s'ha iniciat una recollida [23]de signatures a la plataforma Change per a demanar el cessament immediat del conseller d'Interior. La iniciativa anima els ciutadans a enviar aquest missatge a les autoritats:
URL to article: https://ca.globalvoices.org/2012/11/la-xarxa-es-gira-contra-ciu-per-la-repressio-policial-el-14-n/
[1] Mossos d'Esquadra: http://www.mossos.cat
[2] vaga general : http://www.vagageneral.cat/
[4] petició : http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/11/quatre_partits_reclamen_la_dimissio_de_felip_puig_32535.php
[5] investigació: http://www.ara.cat/societat/Aldarulls-carregues-policials-Tarragona-vaga_0_810519029.html
[6] vídeo : http://www.youtube.com/watch?v=zW2BMVBxc08
[8] Image: https://twitter.com/protozoo/status/269372993241772034/photo/1
[9] delcamp.cat: http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/24714
[10] comunicat : http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.b2ad9ea273248607aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=2b9d566422741310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&cod_noticia=168526&vgnextchannel=2b9d566422741310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD
[11] perdut : http://www.vilaweb.cat/noticia/4055962/20121115/dona-perd-visio-ull-durant-aldarulls-dahir-barcelona.html
[12] testimoniatges : http://stopbalesdegoma.org/primers-testimonis-de-lagressio-policial-a-la-noia-colpejada-a-un-ull
[15] preveu : http://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2012#Enquestes
[16] @ferrer_marc: https://twitter.com/ferrer_marc/status/268823123321827328
[17] @_cafeambllet: https://twitter.com/_cafeambllet/status/268776221867905024
[18] @ciu: https://twitter.com/ciu
[19] http://imageshack: http://imageshack
[20] @salvadorcot: https://twitter.com/salvadorcot/status/269127490168049664
[21] http://www.naciodigital.cat/noticia/48847/necessitem/millor/policia: http://www.naciodigital.cat/noticia/48847/necessitem/millor/policia
[22] concentracions : http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/11/47_detinguts_un_altre_ull_destrossat_i_menors_atacs_el_balanc_repressiu_de_la_vaga_general_als_pai_32531.php
[23] recollida : http://www.change.org/petitions/demanem-el-cessament-immediat-dels-agents-responsables-d-agredir-menors-d-edat-2?utm_campaign=autopublish&utm_medium=facebook&utm_source=share_petition&utm_term=23523032 | 2020/10/25 20:20:53 | https://ca.globalvoices.org/2012/11/la-xarxa-es-gira-contra-ciu-per-la-repressio-policial-el-14-n/print/ | mC4 | 3 |
5 octubre 2015 | Eduplaneta Musical
Daily Archives: 5 octubre 2015
Publicado el 5 octubre 2015 por Mª Cristina Ramírez Ros
de "Galveston", Nic Pizzolatto
Els instruments de l'Edat Mitjana
Publicado el 5 octubre 2015 por Eva Ruiz Peris
Continuant amb el tema medieval veiem ara l'apartat dels instruments musicals d'aquella época. El timpà del pórtic de la Catedral de Santiago és un bon document escultòric per poder apreciar els instruments de l'edat mitjana.
Mirem aquest treball fet amb Slideshare de la Tina, professora de l'Ins Cocejo de Tineo pel que fa a tota l'organologia medieval. Feu en els vostres dossiers la llista per famílies instrumentals d'aquests instruments.
Tal día como hoy…Fallece Jacques Offenbach
Publicado el 5 octubre 2015 por Francisco Jose Figueroba
Publicado en Sin categoría | Etiquetado Barcarola,can-can,efemérides,Gaite Parisienne,Los cuentos de Hoffman,musicograma,Offenbach,Orfeo en los infiernos
Mur dels instruments medievals
Molt bé alumnes de 3B i 3D. Heu fet una gran pared dels instruments de l'edat mitjana amb l'eina que us vaig ensenyar Wallwhiser. Alguns instruments els he hagut de treure de la pared perquè no eren de l'Edat Mitjana, mireu que estigui el vostre instrument penjat. Qui trobi a faltar en la pared el seu instrument, ja sap, no ha fet bé la feina. | 2021/09/25 03:58:10 | https://eduplanetamusical.es/2015/10/05/ | mC4 | 3 |
El periple del cor de Macià per l'exili - Butaques i somnis
Elisa Díez 14:09 Barcelona, Sala Beckett
Qui millor que la tercera generació de dues famílies marcades per l'exili per relatar les vivències dels que van quedar atrapats a l'estranger per culpa del franquisme? Anton Tarradellas, nét del primer president de la Generalitat restablerta, i Ivan Fox, descendent d'anarquistes republicans que van combatre el feixisme, són els autors i els intèrprets de La balada dels històrics anònims.
L'obra, que arriba a la Sala Beckett sota la direcció de Juli Annen després de representar-se a Bèlgica -on resideixen els dos autors del text-, és un collage d'experiències d'exiliats de renom, com els Tarradellas, però també d'altres de desconeguts, els històrics anònims del títol. Però al drama hi afegeixen "un matís d'ironia i d'humor que fan possible la distància dels anys passats", assegura Anton Tarradellas.
D'entre els casos que relliga La balada dels històrics anònims n'hi ha un que té una càrrega dramatúrgica especial: la del periple del cor embalsamat de Francesc Macià. Quan l'abril del 1939, amb la Guerra Civil acabada, Josep Tarradellas va marxar a l'exili ho va fer amb l'encàrrec d'emportar-se i protegir una caixa metàl·lica que contenia el múscul vital de Macià conservat en formol. Després de la mort de l'Avi el 1933, els metges van embalsamar el cos i en van extreure el cor, i els Tarradellas el van custodiar 40 anys fins que, en tornar, va ser enterrat amb les seves despulles.
El text, que reconstrueix l'anècdota gràcies a documents oficials, explica com des de llavors el cor va viure les peripècies de l'exili, seguint la família Tarradellas. Van recórrer una Europa en conflicte fent passar la relíquia per un assortiment de formatges. "El cor és una metàfora de l'exili. En un moment és el símbol d'exaltació de la República perduda. Després, amb l'arribada dels anys foscos en què la mort de Franco no arriba, es redueix a una caixa pesant envoltada de silencis", reflexiona Ivan Fox.
Tot i el pes del cor de Francesc Màcia, l'obra posa en relleu el paper dels exiliats anònims, un rol que Fox resumeix amb paraules de Walter Benjamin: "El pes real de la història el porten aquelles persones el nom dels quals no s'hi troba". El mateix avi d'Ivan Fox va ser un presoner polític obligat a construir vies de tren entre Saragossa i Madrid.
L'obra es va estrenar a Brussel·les i ja ha començat la seva temporada a la cartellera de la Sala Beckett, on seguirà fins al 24 de juny. Amb La balada dels històrics anònims els autors perseguien un objectiu: "Evitar que el que ens havien transmès de paraula viva es convertís en un fòssil", assegura Fox. | 2022/05/25 23:04:04 | https://www.butaquesisomnis.com/2012/06/el-periple-del-cor-de-macia-per-lexili.html | mC4 | 3 |
Trastornos de la conducta alimentaria en jóvenes: Tipos y causas
25 de novembre, 2020 | Psicología y Psiquiatría, Psiquiatría
Trastorns de la conducta alimentària en la infància i l'adolescència
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA), són una de les malalties més freqüents en adolescents i dones joves.
adolescentes-tca-teknon-barcelona
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA), són una de les malalties més freqüents en adolescents i dones joves. Malalties psiquiàtriques i psicològiques, que es caracteritzen per tenir una alteració definida del patró d'ingesta o de la conducta sobre el control del pes, que produeix una deterioració física i psicosocial. En conseqüència, apareix una malnutrició que afecta a tot l'organisme i al funcionament cerebral, la qual cosa pot arribar a perpetuar el trastorn mental.
Poden afectar persones de qualsevol edat, sexe, raça o nivell socioeconòmic, encara que el més freqüent és que s'iniciïn en l'adolescència o adultesa jove i afectin en major mesura a dones que a homes.
Els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) comprenen l'anorèxia nerviosa (AN), la Bulímia nerviosa (BN), el Trastorn per Afartament, i el Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la Ingesta Alimentària.
L'anorèxia nerviosa es caracteritza per la restricció de la ingesta en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament baix en relació amb l'edat, el sexe, el curs del desenvolupament i la salut física. Pes significativament baix es defineix com un pes que és inferior al mínim normal o en nens i adolescents, inferior al mínim esperat.
La persona amb aquest trastorn manté un pes corporal per sota del nivell normal mínim per a la seva edat i la seva talla. Existeix una classificació, en la qual s'especifica que l'individu ha de tenir un Índex de Massa Corporal (IMC) igual o inferior a 17 Kg/m². Generalment, la pèrdua de pes s'aconsegueix per una disminució de la ingesta total. Els individus comencen per excloure de la seva dieta qualsevol aliment calòric i la majoria d'ells acaben amb una dieta altament restringida, limitada a uns pocs aliments. També la persones amb anorèxia poden perdre pes mitjançant les purgues (vòmits provocats, laxants i diürètics) o l'exercici excessiu.
Les persones amb aquest trastorn tenen una por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obesos, fins i tot estant per sota del pes normal, de fet, aquesta por va augmentant, encara que el pes vagi disminuint.
Existeix una alteració en la forma que un mateix percep el seu propi pes o constitució, amb una falta persistent de reconeixement de la gravetat del baix pes corporal. Algunes persones se senten obeses i altres s'adonen que estan primes, però continuen estant preocupades perquè algunes parts del seu cos els semblen massa obeses, pot ser que siguin conscients de la seva primesa, però neguen que aquesta pugui tenir implicacions clíniques greus. Empren una àmplia varietat de tècniques per a estimar la grandària i el pes del seu cos, com pesar-se constantment en una bàscula, mesurar obsessivament les diferents parts del cos o mirar-se repetidament al mirall per a observar les zones considerades obeses. Consideren un assoliment perdre pes i un signe d'extraordinària autodisciplina, i veuen l'augment de pes com un fracàs inacceptable del seu autocontrol.
En dones postpuberals, la presència d'amenorrea pot ser un senyal a tenir en compte, per exemple, absència de tres cicles menstruals consecutius, o quan la menstruació apareix únicament amb tractaments hormonals. En nenes que ja hagin tingut la primera regla, l'amenorrea és indicadora d'una disfunció fisiològica i conseqüència, generalment, de la pèrdua de pes, i en una minoria de casos la precedeix. En les nenes prepuberals l'anorèxia pot retardar l'aparició de la menarquia.
Sovint són els familiars els que porten la persona al metge quan s'adonen de la seva accentuada pèrdua de pes o quan observen que no augmenta de pes. Els pacients decideixen buscar ajuda per si mateixes normalment a causa del malestar somàtic i psicològic que li ocasiona menjar tan poc.
Les persones amb aquest trastorn tenen escassa consciència de la seva alteració, la neguen i inventen històries poc creïbles sobre aquest tema. És necessari tenir sempre la informació dels pares o altres fonts amb la finalitat d'avaluar el grau de pèrdua de pes i característiques de la malaltia.
Existeixen dos subtipus d'anorèxia, que especifiquen la presència o absència de fartaneres o purgues durant els episodis d'anorèxia nerviosa:
En el tipus restrictiu la pèrdua de pes s'aconsegueix fent dieta, dejunant o realitzant exercici intens. No recorren a regularment a fartaneres ni purgues.
El tipus compulsiu/purgatiu en canvi, es caracteritza perquè la persona recorre regularment a fartaneres o purgues o totes dues (per exemple, provocació del vòmit, ús de laxants diürètics o ènemes).
La majoria de les persones que passen per l'episodi de fartanera també el fan pel de purga, usant vòmits, laxants o diürètics de manera excessiva. Existeixen alguns casos inclosos en aquest subtipus que no presenten fartaneres, però solen recórrer a purgues fins i tot després d'ingerir petites quantitats de menjar.
El diagnòstic del trastorn ve definit pel Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) de l'Acadèmia Americana de Psiquiatria, o per la Classificació Internacional Estadística i altres Problemes de Salut (CIE-11) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
A més dels signes propis de l'Anorèxia Nerviosa, la persona presentarà altres símptomes i trastorns associats, com a estat d'ànim deprimit, retraïment social, irritabilitat, insomni i pèrdua d'interès pel sexe.
Existeixen també altres característiques que poden relacionar-se amb l'anorèxia, com a preocupació per menjar en públic, sentiment d'incompetència, gran necessitat de controlar l'entorn, pensament inflexible, poca espontaneïtat social, perfeccionisme i restricció de l'expressivitat emocional i de la iniciativa.
L'autoestima sol estar relacionada amb el pes, i aquest és un factor a considerar, atès que en general solen estar insatisfets amb el pes aconseguit. Aquesta insatisfacció és la que sosté les pràctiques de control. Fan el que consideren necessari per a aconseguir el seu objectiu que és perdre pes: amaguen o tiren menjar, escupen la medicació, oculten informació, es pesen amb objectes, etc.
Poden donar-se malalties mèdiques associades, com són anèmia, funció renal alterada, trastorns cardiovasculars, absorció de calci, secreció reduïda d'estrògens i secreció augmentada de cortisol.
En l'anorèxia també pot haver-hi restrenyiment, dolor abdominal, intolerància al fred, letargia i vitalitat excessiva, hipotensió, hipotèrmia, sequedat de la pell (es deshidrata, s'asseca i s'esquerda), borrissol fi en el tronc (anomenat lanugen, a l'esquena, els avantbraços, les cuixes, el coll i les galtes), edemes perifèrics, petèquies, color de pell groguenc (pell coloració groguenca en els palmells de les mans i les plantes dels peus per l'acumulació de carotens en les glàndules sebàcies), hipertròfia de les glàndules salivals, erosions dentals, cicatrius o calls en el dors de la mà, disminueix la massa òssia i es creen dolors en asseure's i nafres, en els casos molt primerencs es frena la velocitat de creixement, les ungles es trenquen, es produeix pèrdua de cabell.
A nivell psicopatològic caldria destacar els sentiments depressius: insomni, ploro, tristesa, irritabilitat, anhedònia. També l'ansietat: inquietud, moviment; així com la insatisfacció corporal i de la seva autoestima i els sentiments de culpa després de la ingesta. També són evidents altres canvis personals i emocionals: canvi en el caràcter en general, canvis d'humor, inestabilitat, menor tolerància a situacions o emocions desagradables, dificultat en el maneig de les emocions, dificultat a identificar, reconèixer i expressar els seus sentiments.
A nivell cognitiu i de pensament existeixen alteracions: pensament distorsionat en relació amb el cos i el pes, excessiva preocupació entorn del menjar i la silueta, alteració en la percepció interoceptiva de fam i sacietat, pensament dicotòmic (si no peso molt poc engreixaré molt), creences irracionals (un té el cos que vol, el cos és infinitament mal·leable), pensaments obsessius sobre el pes i el menjar, pensaments perfeccionistes, abstraccions selectives, ús selectiu de la informació, generalitzacions, supersticions, idees sobrevalorades, es magnifica el costat negatiu de qualsevol situació, idees autoreferencials, inferència arbitrària, empobriment de la creativitat i la fantasia, vinculació de l'autoestima a estar prim, disminució de l'atenció, concentració i memòria.
A nivell conductual existeixen alteracions comportamentals: cal destacar que a més dels símptomes esmentats trobem altres conductes alterades: canvis en la manipulació dels aliments, descontrol en el menjar, preocupació excessiva per la composició calòrica dels aliments i per la preparació dels aliments, utilització de paranys per a evitar el menjar, amagar menjar, escampar-la pel plat, tallar-la en trossos molt petits, preparar menjar per a uns altres i no menjar, alteració de la sensació de sacietat i plenitud abans dels menjars, nàusees, inflor, revisar contínuament dietes, canvis importants en l'activitat física, obsessió per la imatge, la bàscula, els estudis i l'esport, pesar-se molt o mai, mesurar-se parts del cos, cobrir-se el cos amb molta roba, comprovar el seu cos en miralls o no fer-ho mai, disminució d'activitats quotidianes, augment de l'agressivitat, augment de la impulsivitat, conducta desordenada, mentides freqüents, possible abús de substàncies o de promiscuïtat sexual.
A nivell social es constaten canvis socials: disminució de la comunicació, refugi en l'estudi, disminució de l'assertivitat i dèficit de les habilitats socials, reducció dels centres d'interès, sentiment de ser diferent, major conflictivitat familiar, problemes de parella, augment de l'aïllament, disminució de cites i contactes socials, aliances i manipulacions patològiques.
L'Anorèxia és una de les malalties que més ha crescut entre els i les joves espanyols/as en els últims anys. La seva màxima incidència es dóna en dones amb edats compreses entre els 15 i els 25 anys. A Espanya tenen sobrepès el 20% dels i les adolescents, no obstant això, el 50% se sent gros i el 80% declara que vol aprimar.
Les dades ofertes ens indiquen que l'anorèxia nerviosa s'inicia típicament cap a la meitat o a la fi de l'adolescència (14-18 anys). És molt rara l'aparició d'aquest trastorn en dones majors de 40 anys, però cada vegada més en clínica trobem aquest problema en adolescents més joves.
L'anorèxia nerviosa poques vegades s'inicia abans de la pubertat, no obstant això, en els últims anys els clínics diagnostiquen aquest procés en l'etapa prepuberal, així mateix algunes dades suggereixen que la gravetat dels trastorns mentals associats pot ser major en casos prepuberals. Sobre la base d'això i a pesar que els trastorns de la conducta alimentària es produeixen típicament al final de l'adolescència, les conductes i actituds d'ingestió alterades estan apareixent en nens petits a un ritme que va en augment, en els últims temps està descendint l'edat d'inici. En l'etapa prepuberal hi ha també que destacar que els nens i nenes tenen un percentatge de greix corporal menor que els adolescents, amb el que les pèrdues de pes poden ser molt més nocives que en edats posteriors.
Criteris diagnòstics (DSM-5)
A) Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament baix en relació amb l'edat, el sexe, el curs del desenvolupament i la salut física. Pes significativament baix es defineix com un pes que és inferior al mínim normal o en nens i adolescents, inferior al mínim esperat.
A) Episodis recurrents de fartaneres de menjar. Un episodi de fartanera es caracteritza pels dos fets següents:
1. Ingestió, en un període determinat, d'una quantitat d'aliments que és clarament superior al que la majoria de les persones ingeririen en una la població normal en un període similar en circumstàncies semblants.
2. Sensació de falta de control sobre el que s'ingereix durant l'episodi.
B) Por intensa guanyar pes o a engreixar, o comportament persistent que interfereix en l'augment de pes, fins i tot amb un pes significativament baix
B) Comportaments compensatoris inapropiats recurrents per a evitar l'augment de pes, com el vòmit autoprovocat, l'ús incorrecte de laxants, diürètics o altres medicaments, el dejuni o l'exercici excessiu.
C) Alteració en la forma que un mateix percep el seu propi pes o constitució, influència impròpia del pes o la constitució corporal en l'autoavaluació, o falta persistent de reconeixement de la gravetat del baix pes corporal actual.
C) Les fartaneres i els comportaments compensatoris inapropiats es produeixen de mitjana, almenys una vegada a la setmana durant tres mesos.
-Tipus restrictiu: Durant els últims tres mesos no ha tingut episodis recurrents de fartaneres o purgues. La pèrdua de pes es deu a la dieta, el dejuni i/o exercici físic intens.
-Tipus fartaneres/purgativa: Durant els últims tres mesos ha tingut episodis recurrents de fartaneres o purgues.
Lleu: IMC > 17 kg/m²
Moderat: IMC 16 -16,99 kg/m²
Greu: IMC 15 -15,99 kg/m²
Extrem: IMC < 15 kg/m²
D) L'autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal.
E) Aquesta alteració no es produeix exclusivament durant els episodis d'anorèxia nerviosa.
Es caracteritza per l'existència d'episodis recurrents de d'afartaments. Es considera com a afartament a la ingesta d'una quantitat de menjar clarament superior a la que la majoria de la gent pot prendre en un període determinat de temps (d'aproximadament dues hores), acompanyada de la sensació de pèrdua de control durant aquest episodi. La persona tracta de compensar de forma repetida l'ingerit per a evitar l'augment de pes mitjançant el vòmit autoprovocat, l'exercici excessiu, el dejuni o l'ús de laxants, diürètics o altres medicaments. La persona amb Bulímia Nerviosa sent una gran preocupació pel seu pes i la seva imatge corporal.
La Bulímia Nerviosa es presenta amb freqüència a fins de l'adolescència i sol detectar-se quan ja té diversos anys d'evolució. Les fartaneres i conductes compensatòries generalment es tenen d'amagat, la qual cosa dificulta la detecció precoç. Generalment els pacients tenen pes normal o sobrepès, la seva autoestima sol estar molt relacionada amb la figura i refereixen por intensa a augmentar de pes i desitjos d'aprimar. El principal factor de manteniment del trastorn és el circuit restricció-fartanera-purga: el pacient restringeix, la restricció alimentària condueix a un episodi d'excés/fartanera, el mateix genera culpa, i la culpa condueix a conductes compensatòries. La presentació del trastorn és variable en relació amb la freqüència dels episodis d'excés/fartanera, i el tipus de conductes compensatòries. Una vegada consolidat el circuit, és molt difícil sortir-ne.
A diferència de l'Anorèxia Nerviosa, solen tenir una vida social més activa, però tenen un perfil de personalitat impulsiu i normalment són més propensos a involucrar-se en situacions de risc.
El Trastorn per Afartament es caracteritza per episodis recurrents d'afartaments. Aquests es poden associar a menjar molt més ràpid del normal, continuar menjant malgrat sentir-se desagradablement ple, menjar una gran quantitat de menjar, malgrat no tenir sensació de fam, i sentir-se disgustat amb un mateix, deprimit o amb sensació de gran culpabilitat després de l'episodi. Els afartaments produeixen un intens malestar en la persona que els realitza.
Trastorn evitativu/restrictiu de la ingesta alimentària
El Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la Ingesta Alimentària caracteritza per una falta d'interès en el menjar o per l'evitació a causa d'alguna de les propietats sensorials del menjar o per una preocupació sobre les conseqüències repulsives de l'acció de menjar o una por a l'ennuegada, manifestant una incapacitat persistent per a satisfer les necessitats nutricionals. L'evitació/restricció de la ingesta comporta una pèrdua significativa de pes o el no complir amb el creixement esperat, deficiències nutricionals significatives, dependència dels suplements nutricionals i interferència important en el funcionament psicosocial. En aquest trastorn no està afectada l'autopercepció com en l'Anorèxia Nerviosa i no hi ha una distorsió de la imatge corporal.
Quines són les causes dels trastorns de la conducta alimentària?
No és necessari suposar que existeix una única explicació causal, pot ser que aquestes conductes siguin el producte de diferents patrons de factors causals. La recerca sobre els factors de risc dels trastorns alimentaris és molt extensa, i determina que mai un únic factor determina el trastorn, els trastorns alimentaris apareixen en una seqüència on conflueixen diversos factors que expliquen el seu desenvolupament.
Existeixen factors predisposants (predisposen l'aparició de la malaltia): genètics, edat entre 13 i 20 anys, sexe femení, factors afectius i emocionals, obesitat real, autoavaluació negativa i perfeccionisme, existència de problemes precoços d'alimentació i digestius, antecedents personals i psiquiàtrics significatius, antecedents familiars significatius, característiques de personalitat, característiques familiars i factors socioculturals.
La insatisfacció amb el pes i la figura corporal ha arribat a concebre's com a part de les característiques definitòries dels TCA, així com un dels aspectes precoços del desenvolupament d'aquests problemes.
Les pautes familiars estan relacionades amb els trastorns alimentaris. Les famílies d'aquests pacients tendeixen a presentar major incidència de problemes de pes, de malalties físiques, de trastorns afectius i d'alcoholisme, així com relacions familiars interdependents i controladores juntament amb disputes entre els pares. Les mares de les nenes amb alteració en la conducta alimentària probablement veien a les seves filles menys atractives, i pensaven que haurien de perdre pes. A més, les pròpies mares poden tenir trastorns de la conducta alimentària i diferents històries de règims. Poden influir en la conducta alimentària de les seves filles des del començament de la vida d'aquestes.
Existeix una importància significativa del patró familiar, hi ha un risc major de patir el trastorn en pacients de primer grau, també, si hi ha algun membre de la família que fa dieta o fa comentaris crítics sobre la silueta i/o el pes influirà negativament.
És evident que un factor destacable és l'èmfasi que posa la nostra societat i el valor que atorga als cossos prims i juvenils, especialment en les dones, que contribueix al desenvolupament i prevalença d'aquests trastorns. Aquests missatges culturals els transmeten probablement la família, els iguals i els mitjans de comunicació.
En un altre nivell trobem els factors precipitants (poden desencadenar la malaltia): separacions i pèrdues, contactes sexuals precoços, esdeveniments vitals estressants i excés d'activitat física). En un gran nombre de casos s'ocasiona per successos vitals estressants.
És habitual el punt de vista que sosté que els trastorns de la ingestió alimentària es produeixen com una resposta als nivells d'estrès per als quals les habilitats existents semblen insuficients.
Atès que els trastorns comencen en general durant l'adolescència, es veuen implicades les tensions pròpies d'aquest període, com ara l'inici de la pubertat, les expectatives de major autonomia i responsabilitat i les demandes socials.
L'anorèxia també pot ser una resposta d'evitació al canvi de la pubertat, una dieta restrictiva impedirà el desenvolupament d'un cos madur, i de l'inici de la menstruació. La por que té la anorèxica a guanyar pes està relacionat amb assumptes vinculats amb la maduresa sexual, veient-se mal preparada per a afrontar la vida adulta.
També existeix la possibilitat de desenvolupar el trastorn per la necessitat de ser complaent en un entorn on és el centre d'atenció i del control familiar, sent l'anorèxia un intent desesperat d'expressar la seva identitat individual.
I finalment cal destacar els factors de manteniment (mantenen la malaltia en el temps): les conseqüències de la inanició, la interacció familiar, social, cognicions i valors.
Una possible seqüència que segueix l'aparició de l'anorèxia pot ser la següent: pressió cultural cap a la primesa, ambient familiar o social negatiu, vulnerabilitat personal, insatisfacció corporal, dieta (normalment comença amb l'eliminació dels hidrats de carboni, ja que existeix la falsa creença que engreixen, a continuació rebutja els greixos, les proteïnes i fins i tot els líquids, portant a casos de deshidratació extrema, a aquestes mesures dràstiques se li poden sumar altres conductes associades com la utilització de diürètics, laxants, purgues, vòmits provocats o excés d'exercici físic) i desenvolupament del trastorn alimentari.
Les influències externes són les mateixes per a tothom, no obstant això, tan sols són un factor influent més en l'entramat del desenvolupament d'una anorèxia nerviosa, en la qual incideixen múltiples factors, especialment els altres factors considerats de risc per a desenvolupar la malaltia, per la qual cosa hi haurà joves que presentin la patologia i altres que no sofreixin el trastorn malgrat estar subjectes tots a les mateixes influències.
A més, les influències externes dependran en última instància de la vulnerabilitat de les persones sobre els quals exerceixin influència i de la variabilitat de les característiques genètiques, físiques, familiars, emocionals, patològiques i ambientals i dels successos vitals de cadascun. Tot això influirà a oferir una resistència i crítica (factors resilients) o una acceptació i assimilació de les influències externes (factors de vulnerabilitat), sobre la base de les quals també es desenvoluparan interpretacions diferents.
És totalment incorrecte dir que la família és la causa d'un Trastorn de la Conducta Alimentària. No obstant això, unes certes característiques familiars juntament amb altres variables circumscrites a factors individuals i socials poden predisposar a un adolescent a patir aquest tipus de trastorn.
Els factors de predisposició familiar són:
Model familiar que genera un clima tibant, agressiu, distant i escassament afectiu.
Famílies sobreprotectores i amb baix nivell de comunicació.
Pares amb altes expectatives per als seus fills.
Obesitat d'algun membre de la família
Què podem fer si sospitem una alteració de la conducta alimentària?
Quan existeix la sospita d'una anorèxia, una bulímia o una altra alteració de la conducta alimentària en una persona pròxima es poden realitzar diferents accions d'ajuda, entre les quals poden ser eficaces les següents: oferir-li suport i comprensió, requereix el nostre afecte; mostrar interès per tot allò que pot ser que li estigui preocupant i facilitar el diàleg perquè pugui expressar les seves pors i dificultats; parlar amb l'adolescent d'allò que hem constatat que li està passant, intentar esbrinar si entén la situació que està vivint com a problemàtica.
Per a aconseguir que un adolescent reconegui que pot estar presentant algun problema, és molt important fer ús d'un bon clima de confiança; és important no entrar en discussió ni contradiccions en referència a la presència o absència del trastorn, atès que tendeixen a la negació i no és cap ajuda enfrontar-se a la realitat amb maneres inadequades i reprimendes; de la mateixa manera és inadequat obligar-los a fer o deixar de fer les conductes pròpies de la malaltia ja instaurades, perquè entrarem en conflicte, és necessari tenir les estratègies adequades per a aconseguir-ho i saber exactament quin és el problema que l'afecta; és important observar acuradament si es produeixen els símptomes de la malaltia, no donar senyal d'alarma en casos inexistents, i alertar als familiars pròxims en cas d'evidències, aconsellant acudir a l'especialista per a demanar ajuda professional.
Les webs que indueixen a l'anorèxia i la bulímia nerviosa, conegudes com a "pro-ana" i "pro-mía", s'estan convertint en els continguts nocius més visitats per les menors. Un 17% de menors entre 8 i 17 anys (17,5% noies i 16,5% nois), sobretot adolescents, les visiten. I el 19,1% coneix a uns altres que ho fan. Any rere any es multipliquen les pàgines pro-ana i pro-mía i existeix una alarma evident.
Pot exercir-se un control sobre l'accés a les mateixes des de casa, el 83% de les llars es controla el seu accés a determinats llocs, a través del control personal (86,3%), o programes de filtrat (44%).
Paral·lelament està la Brigada de Recerca Tecnològica (BIT) de la Policia Nacional d'Espanya, que té un control sobre aquest tema, i que ja ha fitxat algun centenar webs i fòrums a favor de l'anorèxia i la bulímia nerviosa que encoratgen i instrueixen a milers de joves.
La imatge d'un model ideal de bellesa, compartit i reconegut socialment, suposa una pressió altament significativa en tots i cadascun dels membres de la població. Les persones que encarnen o s'identifiquen amb aquest model tenen raons per a valorar-se positivament. Els qui no reuneixen aquestes característiques, poden patir baixa autoestima.
És necessari promoure un marc legislatiu adequat per a garantir que els creatius publicitaris i els dissenyadors de moda no utilitzin la primesa com a reclam i ofereixin una imatge més rica i plural de la joventut, en concret de les dones joves. | 2021/10/27 17:11:08 | https://www.teknon.es/blog/ca/salut-de-l'a-a-la-z/trastorns-de-la-conducta-alimentaria-en-la-infancia-i-l-ado | mC4 | 3 |
▷ ⭐️Definició de estancament⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de estancament
Definició de estancament
A continuació pots veure La definició i bastants exemples de com utilitzar la paraula estancament, en aquesta selecció de rectificacions ortogràfiques pots veure com es pot utilitzar en un context real aquest mot i utilitzar un dels sinònims que et proposem de la llista completa que veuràs aquí a més pots veure la seva Definició perquè et sigui moltíssim més fàcil entendre què significa estancament.
¿Cóm es diu estancament en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice estancament en catalán?
Si vols saber com es diu en espanyol estancament has de saber que la seva traducció és estancament pots trobar en la nostra lloc web més exemples en català perquè et sigui més fàcil contextualitzar-la en castellà.
Exemples de com utilitzar estancament
El seu estancament econòmic està relacionat amb […] la insuficient atenció prestada al desenvolupament dels sectors productius […] i especialment a la seva indústria fabril.
La manca d'oportunitats d'ocupació, de […] infraestructures i de serveis bàsics […] ha contribuït a l'estancament del desenvolupament en […] l'interior ia la migració del camp […] a la ciutat , especialment dels homes.
En períodes d'estancament poden produir […] una germinació massiva de l'aigua de tractament.
Gallagher va identificar l'estancament de la política […] al país com el problema de fons.
Els actuals elevats preus dels aliments ofereixen una oportunitat […] per superar l'estancament en la liberalització […] del comerç agropecuari.
Ell s'estava referint no tant a la […] crueltat sinó a l'estancament interior, quan […] el cor no sent ni fred ni calor.
No obstant això, són encoratjadores les promeses fetes per diverses delegacions d'estudiar noves […] idees per sortir de l'estancament.
Malgrat aquest estancament, aquestes coalicions […] també han aconseguit un major accés institucional.
En altres esferes es […] avança lentament o s'observa un estancament.
No obstant, la policia civil no ha pogut complir els elements bàsics del seu mandat, és a dir, prestar assistència en el restabliment d'una presència de policia civil a tot Côte […] d'Ivori i assessorar sobre la reestructuració dels serveis de seguretat […] interns, a causa del actual estancament polític.
Un enfocament selectiu només donaria pàbul a una […] major discòrdia i estancament.
Va observar que la corrupció és una amenaça a l'estabilitat i la pau de l'Estat […] atès que destrueix la integritat moral, soscava l'estat de […] dret i condueix a l'estancament econòmic i al subdesenvolupament.
El fet […] que hi hagi un estancament té implicacions […] dramàtiques per al futur.
A l'efecte de la caiguda de la demanda mundial se sumen l'estancament del finançament del comerç i un augment de les […] tendències proteccionistes.
No obstant això, en l'actualitat reina […] una atmosfera d'estancament i inacció.
Hem d'avançar i […] superar l'actual estancament dins d'aquest marc.
A Washington li resultava clarament més còmode un sistema purament […] presidencial que un sistema mixt o parlamentari al que se sol associar amb divisions, […] negociacions i estancament polític.
Aquestes polítiques van postrar a la regió en […] una situació d'estancament econòmic, agreujant […] els desequilibris interns i externs […] que estaven cridades a superar.
La pobresa i l'estancament econòmic soscaven la […] legitimitat democràtica i dificulten la solució pacífica dels problemes.
Només cal veure el gran canvi positiu que hi ha hagut a Andalusia i […] comparar-lo amb l'estancament de la regió de Nàpols.
Això es va deure en part al fet que sovint les reformes es van emprendre en un […] moment en què els mercats financers estaven afeblits a […] conseqüència de l'estancament i la inestabilitat […] econòmics.
Hem de criticar l'estancament dels esforços […] de consolidació en molts països.
Ens sembla el millor compromís possible i una […] oportunitat de superar l'estancament que ha caracteritzat […] a aquest magne òrgan durant pràcticament un decenni.
Si no ho fem el nostre nou món […] feliç caurà en l'estancament i les recriminacions mútues.
Ell segueix sent la millor esperança de la comunitat internacional […] per sortir de l'estancament.
La fusió entre seguretat i desenvolupament: ¿Un altre estancament europeu?
Les protestes sobre l'estancament de la reforma que […] avui s'escolten a Alemanya són també resultat d'aquest procés.
Acollim […] favorablement l'aprovació del seu programa de treball després de molts anys d'estancament.
Per a això s'ha d'alliberar qualsevol bloqueig o estancament energètic en els canals d'energia i estimular les capacitats autoreguladores del cos. | 2020/10/31 00:31:09 | http://elcorrector.cat/estancament/ | mC4 | 3 |
EDUCACIÓ INFANTIL. | Recull de les activitats que es duen a terme a Educació Infantil
Recull de les activitats que es duen a terme a Educació Infantil
Publicat el 12 febrer 2013 per CEE Sant Joan de la Creu
El grup 2 d'Infantil els dijous a la tarda anem al taller de cuina a experimentar. Aquesta vegada ho vàrem fer amb la llet i la xocolata; varem barrejar-ho tot i….mmmm què bo!!! I quan varen treure les galetes… la cosa encara estava molt millor. Aquest tipus d'experiments ens agraden i ja estem esperant el proper!
Els nens i nenes del Grup 1 també ens agrada experimentar; amb fruita, espaguetis, xocolata, gelatines…. ens ho hem passat molt bé.
Publicat el 18 desembre 2012 per CEE Sant Joan de la Creu
Ara ve Nadal…., així comença una de les cançons tradicionals que cantem tots plegats.
Doncs si, ja el tenim aquí i cal deixar-ho tot a punt per quan arribi el patge Reial a buscar les nostres cartes!! Nosaltres els nens i nenes d'Educació Infantil ja ens hem posat a treballar!! Aquí en teniu una petita mostra.
Publicat el 8 novembre 2012 per CEE Sant Joan de la Creu
Els nens i les nenes d'educació Infantil us donem la benvinguda al nostre bloc, on anirem penjant imatges i explicarem que fem durant el curs.
Una de les primeres festes que hem celebrat a l'escola ha estat la castanyada, i per començar hem decorat les classes i els passadissos amb fulles, i murals amb els colors de la tardor. I per a la Castanyada hem fet panellets i torrat castanyes!! | 2021/04/12 06:20:27 | https://blocs.xtec.cat/ceesjdlcinfantil/ | mC4 | 3 |
Taller de reparació de bicicletes | Institut Vall de Llémena
PHOTO-2019-10-10-16-25-08
Gran èxit del taller de reparació de bicicletes a l'hora del pati a l'institut. Es va fer una crida a l'alumnat a través de les xarxes socials que portessin les bicis per arreglar o revisar abans de la sortida de tutoria del dia 3 d'octubre 2019.
Com veieu, l'alumnat i el professor de tecnologia, Xavier Segura i d'Educació Física, Ramon Pujol, juntament amb alumnat voluntari, han estat reparant i posant apunt les bicis que l'alumnat ha portat. | 2021/06/24 12:05:23 | https://agora.xtec.cat/inslavall/general/taller-de-reparacio-de-bicicletes/ | mC4 | 3 |
Notícia: Per reconèixer i potenciar el talent a l'escola cal un canvi d'orientació del sistema educatiu
L'actual estructura del sistema educatiu no ajuda gaire a estimular i reconèixer el talent dels estudiants a l'escola, segons van coincidir a reconèixer ahir diversos experts del món de l'ensenyament que van participar en una taula rodona organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol dedicada al tema "Com reconèixer i potenciar el talent en educació". La opinió generalitzada dels entesos que van prendre part en aquesta darrera Tribuna de l'any del projecte educatiu Edu21, és que "per aprofitar adequadament el talent que existeix a les aules cal un canvi d'orientació del sistema i cal potenciar els valors de l'exigència i l'esforç a l'escola".
Notícia: Units per l'educació
La societat civil proclama públicament el seu compromís en la millora de l'educació. Polítics i personalitats del món social, educatiu i cultural assisteixen a la difusió del manifest subscrit per 35 entitats.
Notícia: Enric Roca: "El llibre de Sarramona demostra que parlant civilitzadament es poden trobar solucions als problemes de l'educació"
El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya va acollir ahir al vespre la presentació del darrer llibre del pedagog i professor universitari Jaume Sarramona que porta per títol "Qui té raó? El permanent debat dialèctic en l'educació". L'obra, editada per Cossetània Edicions dins la seva col·lecció Prisma, presenta a dos professionals de l'educació que expressen punts de vista i opinions enfrontades sobre els problemes del món educatiu i la forma de resoldre'ls. La presentació va córrer a càrrec del propi autor i d'Enric Roca, coordinador del programa educatiu Edu21 que promou el Centre d'Estudis Jordi Pujol.
Notícia: "En un entorn de crisi els experts reclamen més autonomia dels centres per gestionar els recursos"
Els centres educatius catalans han de deixar de "distribuir i gestionar la misèria" si realment "volen ser competitius i prestar un servei de major qualitat i excel·lència". Així de contundent es va manifestar ahir Eva Salvà, secretària general de l'Agrupació Escolar Catalana durant la taula rodona que va organitzar a Barcelona el projecte educatiu Edu21 que promou el Centre d'Estudis Jordi Pujol. La resta de participants en aquesta nova edició del cicle Tribuna, que representaven a diferents opcions de centres educatius –públics i privats concertats bàsicament– també van recolzar sense embuts aquesta tesi.
Notícia: Llum verda per implantar el màster de secundària el 2009
Notícia: L'estrès del mestre és culpa del director
Notícia: Un de cada tres instituts catalans separa els alumnes segons les seves capacitats
Notícia: La llei d'educació de Catalunya. Dimensió política i oportunitat pedagògica.
Jaume Sarramona, catedràtic de la UAB (Societat Catalana de Pedagogia)
En Jaume Sarramona va impartir la lliçó inaugural del curs 2008-2009 de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el dia 7 d'octubre de 2008 a les 19h a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona).
Descarregar en format PDF (70 KB).
Notícia: Seminari "Fenomenologia, Hermenèutica, Ontologia de l'Actualitat"
Gianni Vattimo (Università di Torino) (Universitat de Girona)
El professor Gianni Vattimo va dirigir del 6 al 10 d'octubre del 2008 un Seminari sobre la seva obra, titulat "Fenomenologia, Hermenèutica, Ontologia de l'Actualitat", organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, dirigida pel Dr. Josep-Maria Terricabras. Gianni Vattimo (1936), ha estat un dels referents de la postmodernitat i del que s'ha conegut com a "pensiero debole" (pensament feble). Al número 4 de la revista VIA hi podeu trobar una entrevista, realitzada per Ferran Sáez | 2017/11/22 07:04:03 | http://www.edu21.cat/ca/noticies/23 | mC4 | 3 |
L'Ajuntament de Gironella obre la segona convocatòria del programa Inclou
En aquesta segona convocatòria dels plans locals d'ocupació es contractaran 5 persones.
Gironella dóna la volta als números vermells i tanca el 2012 amb un romanent de tresoreria positiu de 803.760,59 euros
Una forta contenció de la despesa de capítol 1 (personal) i capítol 2 (despesa corrent) així com una major eficiència en la recaptació, les claus d'aquest gir.
L'Ajuntament de Gironella amplia el termini de cobrament en voluntària de l'Impost Sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) exercici 2013
Aquesta ampliació excepcional del termini es deu a les incidències en el repartiment dels documents de pagament. | 2021/10/24 12:22:41 | https://gironella.cat/actualitat/noticies/economia-i-desenvolupament?start=48 | mC4 | 3 |
Els 7 sentits, la piràmide dels sons I - Blog 7 i tria
El temps de menjador és un temps on tenim el privilegi de poder fer un treball educatiu important d'iniciació, assoliment i de posterior reforçament dels hàbits, normes i valors. Per aquesta raó dins la proposta educativa pel menjador escolar oferim als monitors/es eines que els facin més fàcil transmetre aquests hàbits, normes i valors als nens i nenes que dinen als menjadors, alhora que sigui divertit per a ells, tot al voltant d'un projecte educatiu de curs.
Aquest curs 2013-2014, el projecte educatiu als menjadors escolars de 7 i TRIA ha estat "La piràmide dels sons", un món ple de sons, on els infants han estat els protagonistes d'aquesta aventura, col·laborant amb la compositora Redola Solfasimi en la creació d'una Orquestra Simfònica Alimentaria. Ens hem posat en solfa descobrint alguns dels sons que produeixen els aliments en contacte amb altres materials, en esprémer-los o tallar-los, el so que fan mentre bullen a foc lent a les cassoles…
Amb el nom Els 7 Sentits, i l'àlbum "la piràmide dels sons", hem creat cançons que donen forma a aquest projecte, cançons úniques, plenes de la màgia dels sons.
I ara us volem presentar la primera cançó d'aquest àlbum, del menjador de l'escola Jacint Verdaguer de Pallejà. No deixeu de seguir-nos aquests dies, perquè us anirem presentant totes les cançons de l'àlbum. | 2019/12/15 06:10:30 | http://blog.7itria.cat/piramide-dels-sons/ | mC4 | 3 |
EXTRAESCOLAR DE PLÀSTICA DE L'ESCOLA VILA OLÍMPICA: PINTEM EL PATI DEL REVES
PINTEM EL PATI DEL REVES
La primera la vam emprar per a observar algun racó del pati que ens cridés l'atenció i dibuixar-lo amb llapis en un full DIN A3. A continuació ens els vam mirar i comentar entre tots, intentant reconeixer els llocs que havien representat els companys.
Els primers minuts de la segona tarda, hem observat imatges del sostre la Capella Sixtina amb les obres elaborades per Michelangelo i les d'Okuda San Miguel en una església asturiana, comentant les diferències entre les dues obres.
El que ens ha cridat més l'atenció, és que els dos artistes han representat la figura humana però de manera molt diferent, unes són molt realistes i les altres amb colors i formes que no es corresponen a la realitat. Totes dues però, estan ubicades en llocs arquitectònics similars i amb el mateix inconvenient, pintar un sostre, mirant amunt, ben diferent de com estem acostumats nosaltres a treballar a l'escola. Ho provem?
Per fer-ho tot subjectant els dibuixos que vam fer al pati sota de les taules, hem escollit pintar-los amb llapis de colors o retoladors i tenint en compte si volíem ser fidels a la realitat o per el contrari jugàvem amb la creativitat imaginant la natura que ens envolta d'altres colors. | 2021/04/19 04:10:04 | https://plasticavilaolimpica.blogspot.com/2017/05/pintem-el-pati-del-reves.html | mC4 | 3 |
educació – Eduard Ribera
Etiqueta: educació (pàgina 1 de 4)
04/01/2018 / Eduard Ribera / 0 Comentaris
Quan érem nens, aprofitant el dia a dia i l'esdevenir de les coses, a casa meva —i a les dels meus amics— tenien el mal costum d'ensenyar-nos hàbits de comportament i normes de convivència. Els meus germans i jo mateix vam interioritzar —pràcticament sense adonar-nos-en— que cal cedir el seient a les persones grans, que és de bona educació obrir la porta i deixar passar primer les persones que venen darrere teu, que no s'ha de cantar a taula, d'on no t'has aixecar fins que tothom ha acabat de menjar, que quan alguna menja és a punt d'acabar-se és convenient preguntar si algú altre també en vol, que quan arribes a un lloc on hi ha altres persones cal dir «bon dia» o «bona tarda» segons convingui, que quan entres en un espai silenciós cal respectar el silenci, que a partir d'una hora determinada de la nit no es poden fer sorolls que molestin els veïns —el meu pare fins i tot ens recomanava no trucar per telèfon a partir de les deu de la nit—, que cal ser puntual per respecte a la gent que t'espera, que cal endreçar les coses després d'haver-les utilitzat, que si trenques una cosa que no és teva l'has de reposar o, com a mínim, t'has d'oferir a reposar-la… Continua llegint | 2019/06/24 23:33:07 | http://ribera.blog.cat/arxius/tag/educacio | mC4 | 3 |
Amics arbres · Arbres amics: Nespra del nesprer
Una bona nespra
una rega a l'hort
Il·lustració: JOSEP DUIXANS
Nespra del japó
En aquell temps, nesples i nespres eren una fruita d'hivern, que calia sobremadurar a cobert, amb temps i palla. Després de fermentar, aquella esfera dura, petita, bruna i coronada amb un llombrígol grandiós, esdevenia tova i comestible. Dolça, d'un dolç extravagant, sobrecarregat.
Recordo haver vist vells a la vora del foc, a la penombra d'una bombeta de 40W, si hi arribava, menjant nesples amb pa i cullera. Estudis suposadament seriosos conclouen que la gent gran aprecia les coses carregades de sucre, no les llaminadures, les dolces. Aleshores, a la mainada, llaminers de mena, els feia cosa allò tan dolç, fosc i enganxós sortint d'una fruita natural però no pas fresca.
Per a la gent fastigosa, cada cop més majoritària, el millor és la confitura de nespres. Al principi del segle XIX, durant la primera carlinada, La cuynera catalana ja proposava una confitura: « Las atserolas y nespras se confitan com las peras; pero per ser estas de carn mes flonja, se han de courer menos temps, en totas las bullidas. Si se vol, se traurán ab la cullereta los pinyolets y se traurá sutilment la pelleta exterior, ò sino se dexaràn enteras. Se confitan en conservas per guardar en liquit y en sech; y es de las fruytas bonas .»
Aquesta fruita (o aquella fruita?) més en el record que al rebost va caure de l'escambell. Seria molt agosarat culpar-ne la nespra japonesa, perquè només s'assemblen en el nom, el pèl moixí i els nervis de les fulles. Tot i ser de la mateixa família, aquests arbres són diferents com les lletanies d'una beata i les d'un manobre vitalici.
El nesprer japonès és un arbre elegant i distingit, floreix en un ram olorós d'un color blanc groguenc. És un arbre de jardí, molts el van conèixer com un arbre ornamental que feia fruita. El solien tenir els senyors de vila que a darrere de casa, en lloc de plantar-hi un hortet, hi havien posat gespa i quatre gandules. Aquell arbre faria molt de goig si en el pèl moixí de les fulles no s'hi agafés tant la pols i la pluja bruta de sorra groga del desert.
Aquest nesprer ja donava fruit a la primavera, ben aviat, gairebé tant com les cireres; no era tan depriment com aquell nespler que els romans van baixar després de la conquesta de tota la Gàl·lia, tota, i Germània. El nespler floreix a la primavera, però s'ha d'esperar fins a ben entrada la tardor per collir-ne. I la feinada que porten. En canvi, la nespra japonesa no vol espera i exigeix viatges curts: un cop madurada a l'arbre, la culls, la peles, la menges, la trobes aquosa, àcida, dolça i amb una textura consistent de préssec durà, gens farinosa. Una nespla, de les que es cullen en temps de la fred, collida de l'arbre és més aviat dura. Vet aquí els que havien jugat a llançar-se nesples pel cap. «Fot-li una bona nespla!», deien. Ara feines a trobar un nespler dels de tota la vida carregat de fruita. En canvi, de nesplers vinguts del Japó, n'és força plena la Marina Baixa. Tenen la denominació d'origen protegida Nespres de Callosa d'En Sarrià, des d'on subministren gairebé tota aquesta fruita refrescant ideal per a macedònies, pastissos, gelats, confitures, per a rostits de carn, per fer en almívar o per farcir de foie gras. Llàstima de tants de pinyols, que sempre s'han cregut verinosos!
Fruit de l'Eriobotrya japonica, arbre de fulla persistent de la família de les rosàcies. Aquest nesprer, originari de la Xina i el Japó, va ser introduït a Europa a final del segle XVIII. Al començament era un arbre de jardí. En l'actualitat és un important conreu fruiter a la regió mediterrània.
Fruit del Mespilus germanica, arbret espinós de les rosàcies, que perd el fullatge a l'hivern. És una espècie originària d'Europa. El conreu ha anat tant en retrocés que acabarà cedint el seu nom del tot als fruits japonesos. La nespla és el fruit del nespler, antigament mespla. Si el territori havia estat ple de nespledes, avui queden arbres dispersos: en marges i horts i, fins i tot, n'hi ha de naturalitzats al bosc.
El Punt. 15.05.2006
· Article publicat a El Punt el 15.05.2006
· Fotos: · Nespra, de Ferran M. · Nespla, de Wiccked
Posat per Francesc Mas i Castanyer a les 16:37
Excel·lent article, m'ha servit de molta ajuda per poder descobrir que tenim a casa un nespler (Mespilus germanica) i que els fruits que dóna no són dolents sino que els hem de deixar madurar. Gràcies per la vostra bona explicació. | 2019/08/17 11:50:08 | https://amicsarbres.blogspot.com/2006/05/nespra-del-nesprer.html?showComment=1238266620000 | mC4 | 3 |
Vilafranca emmurallada
Com vaig citar en el primer escrit les "VILES FRANQUES" es situaven en llocs geogràficament ben comunicats i amb un ràpid desenvolupament de les relacions comercials, per això la primera data que tenim de Vilafranca és del S.XII, no tenim existència de muralla Romana, com bé vam poder veure a BCN però si que tenim coneixença de traces romanes properes a la Vila. Al mateix S.XII es conquereix Tarragona i per tant el Penedès deixa de ser una zona de conquesta i de perill i la repoblació d'aquesta zona es fa ràpidament.
Vilafranca creix al voltant de l'antiga Torre Dela, propera a la Via Augusta, és a dir traça ROMANA. La formació i el creixement de la vila estan relacionats amb la pròpia situació de la vila, en una cruïlla de vies comercials. A mitjans del S.XII es creen el mercat i la fira de Vilafranca, que convertiran la Vila en un centre comercial, especialment pel comerç de cavalls, de teixits i d'esclaus entre d'altres. Aquesta cruïlla enllaçava les terres CRISTIANES amb les MUSULMANES, això va ser decisiu tan pel creixement com per la importància que va anar agafant la fira.
Entrada romànica de Santa Maria
El centre religiós era l'antiga església romànica, que ocupava el mateix lloc que l'actual basílica gòtica de Santa Maria. El 1283 és el moment en que es fa la construcció de la basílica gòtica, serà símbol de poder, tant de l'estament eclesiàstic com el de la burgesia. Durant el S.XIII la Vila creix econòmicament i socialment parlant degut a la seva posició com a centre comercial. També s'hi aixeca el Castell del 1181, que es va anar reformant i transformant amb els anys, avui desaparegut
A la Vila, es conserva el traçat de l'antiga MURALLA MEDIEVAL del segle XIV, però abans d'ella existia un primer nucli de la Vila, que no era emmurallat sinó fortificat amb un vall obert a peu de les edificacions més externes de la vila, el mur posterior feia les fusions de muralla, no es coneix el perímetre i l'extensió.
Límits de la muralla S.XIV i eix principal
La construcció de la muralla és a la segona meitat del segle XIV. El seu perímetre recorre els actuals carrers de la Beneficència,Banys,Ponent,Clascar,General Prim,Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó i carrers Sant Cristòfor i de Sant Sebastià.
La construcció d'aquesta muralla la podríem comparar amb la muralla del S.XIII de Barcelona, aquesta muralla tenia la funció de protegir els nous assentaments, que també rebien el nom de noves viles lligades a una parròquia. A diferent escala, ja que la muralla de Vilafranca només era per protegir una vila i la de Barcelona el conjunt de viles que s'havien format.
L'eix principal estava format pels carrers de la Cort i dels Ferrers, que conduïen als portals de Sant Pere i de la Granada. En la intersecció trobem l'actual Plaça de la Constitució que al 1320 es deia Plaça del Blat,on es feien transaccions d'aquest cereal.A part dels dos portals que ja hem comentat Vilafranca tenia 8 portals més, en alguns casos van variant el nom.
Fora del recinte s'hi trobaven el convent de Sant Francesc i l'hospital de Sant Pere, la comanda del Monestir de Montserrat i el convent de Santa Clara, i també nuclis habitats.ien format.
Santa Maria i el Palau Balta
Igual que a Barcelona es van construir varis edificis gòtics durant l'edat Mitjana, L'arquitectura gòtica de la vila està situada dins del recinte de la muralla, menys el convent de i L'església de Sant Francesc. La construcció més important. La basílica de Santa Maria és el primer edifici parroquial de Catalunya que s'aixeca seguint la traça de L'arquitectura gòtica (nau única, cobertes amb voltes de creueria amb una ampla volta de cinc trams i cinc capelles laterals, molt separades entre si ja que els contraforts són excepcionalment gruixuts). Santa Maria de VILAFRANCA avança uns quinze anys a Santa Maria del Mar de BARCELONA. | 2018/04/20 21:43:04 | http://caminarbcn12-13t.blogspot.com/2012/12/vilafranca-emmurallada-origens-c-om.html | mC4 | 4 |
5 de març de 2020 – Jove de Barcelona – Colla Castellera
Durant la manifestació s'aixecaran castells i pilars íntegrament femenins amb representació de totes les colles castelleres de la ciutat Origen de la iniciativa A finals de 2018 es va presentar la comissió d'equitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per a treballar seguint tres eixos: racisme, discriminacions de gènere i LGTBIfòbia. Aquest grup […] | 2022/05/27 05:11:26 | https://www.jovedebarcelona.cat/2020/03/05/ | mC4 | 3 |
3 min. Barcelona 17/11/2016 20:43
651x366 Mapa dels 'clics' que activen els gens / GETTY IMAGES Mapa dels 'clics' que activen els gens / GETTY IMAGES
Un dels grans misteris de la biologia és arribar a determinar com una mateixa cèl·lula, amb un mateix ADN, es pot acabar convertint en una cèl·lula d'un tipus o d'un altre. Si es tracta d'una cèl·lula mare indiferenciada, cal saber quins són els interruptors que fan que es concreti en una cèl·lula de la pell, de la sang o del cervell. I quan es tracta d'un tipus ja diferenciat, cal saber què fa que, amb un mateix ADN, unes acumulin mutacions que porten a malalties com el càncer, mentre d'altres no. Bona part d'aquesta complexa maquinària l'explica l'epigenòmica, el conjunt de clics que fa que uns mateixos gens s'expressin o no i, per tant, acabin donant lloc a un tipus de cèl·lula determinat.
El Consorci Internacional de l'Epigenoma (IHEC) té com a objectiu concretar tots els interruptors moleculars que hi ha darrere d'algunes de les malalties més importants, des de diferents tipus de càncer fins a la diabetis. Es tracta d' una tasca monumental, que suposa analitzar milions de dades, que implica centenars de científics de tot el món i que requerirà dècades de treball. Ara, però, s'acaba de fer un gran pas endavant amb la publicació d'un paquet de 42 articles amb resultats científics a la revista 'Cell' i en altres publicacions d'alt impacte del grup editorial Cell Press i altres. Entre aquests treballs que s'acaben de publicar, n'hi ha dos en els quals participen científics catalans. Un dels treballs el signen investigadors del Clínic-IDIBAPS, del Centre Nacional de d'Anàlisi Genòmica (CNAG) i del Barcelona Supercomputing Center (BSC). En l'altre, hi han treballat el CNAG i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). Tots formen part del projecte Blueprint, que vehicula la participació de la UE en el Consorci i que té com objectiu fer un mapa de referència de l'epigenoma de les cèl·lules de la sang. En el Blueprint també hi participa l'IDIBELL. | 2020/05/27 13:09:45 | https://www.ara.cat/societat/Mapa-dels-clics-activen-gens_0_1688831314.html | mC4 | 3 |
Cursos Humor | Emagister
Cursos en Humor
...Dominar estratègies pel afrontament de la malaltia i l'assumpció de tractaments per part de pacients. Conèixer la importància d'humanitzar l'assistència sanitària...
... especialitzades (24 ECTS - 160 hores lectives) Do it yourself: fanzine humor gràfic Il·lustració amb objectes Il·lustració aplicada a videojocs Còmic i il·lustració...
.... L'aportació de l'actor. Humor d'actualitat. La sàtira política. El monòleg. El show d'humor. Humor a la ràdio. El treball de guió en equip. Mòdul 2: Realització...
...alimentària Anorèxia i bulímia nervioses Trastorn del control dels esfínters i de l'eliminació Trastorns del son Trastorns de la identitat sexual (tis)...
...: Psicologia Del Humor Unitat Didàctica 12: Treball final / Examen final...
...Unitat Didàctica 1: Història de la Risoterapia Unitat Didàctica 2: Què és la Risoterapia Unitat Didàctica 3: Sessions de Risoterapia Unitat Didàctica 4...
...2. Impulsar l'elaboració, difusió i posada en pràctica de propostes ayurvédicas per a l'aplicació a problemes de salut 3. Conèixer la metodologia per a...
... psicològic MPP104 Resiliència MPP105 Emocions positives MPP106 Espiritualitat i religió MPP107 Bon humor MPP108 Intel·ligència emocional MPP109 Optimisme...
...de propostes ayurvédicas per a l'aplicació a problemes de salut 3. Conèixer la metodologia per a l'avaluació i diagnostico des del punt de vista ayurvédic... | 2022/05/29 05:14:19 | https://formacio.lavanguardia.com/cursos-humor-kwes-8188.htm | mC4 | 3 |
Infosalut - 31 de març, Dia Mundial contra el Càncer de Còlon
Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), juntament amb la Conselleria de Salut, a través de la Direcció General de Salut Pública i Participació, ha organitzat una taula rodona en el Club Diario de Mallorca que, amb el títol "Es pot prevenir el càncer de còlon", pretén conscienciar la població sobre la importància de la prevenció i del diagnòstic precoç del càncer colorectal.
A Espanya, el càncer colorectal (CCR) és el tumor maligne més freqüent quan es tenen en compte ambdós sexes, i el segon tant en homes com en dones després del de pròstata i el càncer de mama, respectivament. És la sisena causa de mort a Espanya i la segona causa de mort per càncer (REDECAN 2016).
Segons dades del Registre de Càncer de Mallorca, en el període 2009-2012 es van diagnosticar cada any 518 casos de càncer de còlon i recte (295 en homes i 223 en dones) i van morir 232 persones (135 homes i 97 dones).
No obstant això, el CCR és un dels pocs càncers amb possibilitat de detecció precoç. Hi ha prou evidència científica sobre l'eficàcia del cribratge de CCR en termes de reducció de taxes d'incidència i mortalitat.
En aquest sentit, fer el cribratge poblacional de càncer colorectal és una recomanació del Consell de la Unió Europea que es recull en el Codi europeu contra el càncer, també una de les prioritats de l'Estratègia de càncer i, per tant, inclòs en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, que estableix que la població objectiu són els homes i les dones amb edats compreses entre 50 i 69 anys, a qui s'ha d'oferir la prova de cribratge de sang oculta en la femta amb un interval entre exploracions de 2 anys.
Sobre el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte de les Illes Balears
El 2015, la Conselleria de Salut, a través de la Direcció General de Salut Pública i Participació, va engegar el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte, que es du a terme de manera conjunta amb el Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut i amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears.
Està dirigit a la població d'entre 50 i 69 anys i té com a objectiu principal prevenir i reduir els casos de mortalitat per aquest tipus de càncer. Consisteix en la realització d'una prova senzilla cada dos anys per detectar petites quantitats de sang en les deposicions, que no són visibles a simple vista.
Està en fase d'expansió i actualment es presta en el sector de Tramuntana, l'Àrea de Menorca i la d'Eivissa i Formentera.
Trobareu més informació a: http://infocolon.caib.es
Pautes per prevenir el càncer colorectal
Consumir fruita i verdura i aliments que proporcionen fibra, com ara els cereals integrals.
Reduir el consum de greixos saturats i substituir-los per greixos insaturats.
Evitar el consum de tabac i la ingesta excessiva d'alcohol.
Fer qualsevol activitat física de manera constant i evitar el sedentarisme.
Mantenir-se en el pes adequat.
Bona hidratació, beure de 2 a 3 litres d'aigua al dia.
Podeu consultar el Programa d'activitats que es duran a terme a les Illes Balears amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Còlon.
Per altra banda, el proper divendres 7 d'abril, l'Hospital Comarcal d'Inca acull la III Jornada d'Actualització sobre Càncer de Còlon, amb la participació de la Direcció General de Salut Pública, amb el títol "Càncer de Còlon, la prevenció funciona" i en la qual participaran especialistes de les Illes Balears i de l'Hospital Clínic de Barcelona.
[Font: Conselleria de Salut. Direcció General de Salut Pública i Participació. 23/03/2017 - 30/03/2017]
*05/04/2017 - El Laboratori d'Anàlisis Clíniques de Son Espases participa en el Programa de Cribratge de Càncer de Còlon. | 2020/01/27 18:06:56 | https://www.infosalut.com/index.php/salut-publica/noticies-de-salut-publica/promocio-salut-i-prevencio-malatia/4585 | mC4 | 3 |
Estudi de ...
Els garrins estan a l'úter de la truja a una temperatura estable de 39-40ºC. Al naixement, el garrí es troba en unes condicions que el converteixen en una cria molt sensible als corrents d'aire i a les baixes temperatures. Els garrins neixen humits i amb poc aïllament de la pell, pel poc pèl i greix que presenten. Aquestes cries disposen d'escasses reserves energètiques a l'inici de la seva vida i han de comptar amb una despesa d'energia per aconseguir una mama, on poder obtenir calostres, la seva primera font de calories. Tots aquests factors provoquen que, durant la primera mitja hora de vida, tots els garrins perdin temperatura.
Per aquest motiu, no només és important un bon material aïllant com el plàstic a les instal·lacions, o el subministrament de paper al part, sinó que és imprescindible que els garrins disposin d'una font de calor localitzada, que els proporcioni el confort tèrmic que requereixen (uns 35ºC de temperatura al naixement), però que, a la vegada, no perjudiqui l'entorn més fresc que necessiten les mares (18-20ºC) per al seu benestar. L'ús del Ni-2 de Rotecna a maternitat proporciona als garrins un ambient òptim durant tot l'any. Així s'aconsegueix que les calories generades es concentrin en un espai limitat per als garrins, sense necessitat d'incrementar la temperatura ambient de la sala. Aquest aprofitament implica un estalvi energètic en calefacció que pot oscil·lar entre el 30% i el 40%, depenent del maneig que s'adopti a paridores.
Per corroborar aquestes xifres, es va realitzar un test en una granja comercial de producció de garrins d'unes 1.950 truges productives, Binapig, a la província d'Osca. La prova va tenir lloc en dues sales de maternitat, amb 20 places cada una i amb 2 plaques elèctriques de calefacció de Rotecna (600x400 mm, 70W) per plaça com a única font de calefacció. En una de les sales (control), es va conservar el maneig de temperatures que ja tenia l'explotació, amb un règim decreixent per setmanes de la temperatura de la superfície de placa ( 35ºC, 33ºC i 29ºC) i de la temperatura ambient (24ºC, 23ºC i 22ºC) (Taula 1). A l'altra sala (Ni-2), es va instal·lar el Ni-2 mòbil de Rotecna de 40 cm a sobre de les plaques de calefacció, es va mantenir el règim de temperatura ambient de la sala control i la temperatura de superfície de placa es va reduir lleugerament ( 1ºC o 2ºC) respecte als valors de referència de la sala control.
Es van realitzar dues rèpliques disminuint la temperatura de placa un grau a la sala amb Ni-2 i tres rèpliques disminuint dos graus, però sempre controlant que la temperatura de microclima fos igual o superior a la de la sala controla i que el comportament del garrí mostrés confort tèrmic. En ambdues sales es va registrar la temperatura ambient i la del microclima (aproximadament a uns 15 cm del terra, sobre de la placa) i es va apuntar diàriament el consum elèctric per sala derivat de la calefacció. A més, es va avaluar la mortalitat i el guany mitjà dels garrins de cada sala, encara que hi va haver algun moviment de garrins. A la primera prova, l'ús del Ni-2 mòbil de Rotecna va permetre un estalvi energètic superior al 28% en el global de la lactació (de 0,95 kWh/paridora i dia a la sala control, 0,68 kWh/paridora i dia a la sala de Ni-2).
Amb aquest patró de temperatures, aproximadament el 55% del consum es produeix durant la primera setmana, quan les exigències de temperatura dels garrins són més grans i la calor corporal aportada pels animals és més baixa; la segona setmana suposa aproximadament el 35% del consum i l'última setmana només el 10% del cost energètic. Tot i disminuir un grau la temperatura de superfície, amb l'ús del Ni-2 es van aconseguir 2,4ºC més de temperatura de microclima (28ºC versus 25,6ºC a la sala control), sense diferències a la temperatura ambient. Respecte al rendiment dels garrins, no es van observar diferències en el guany de pes, encara que sí que es va observar una menor mortalitat dels a la sala amb Ni-2.
Donat que els resultats amb la disminució d'un grau de temperatura van ser favorables en tots els aspectes, es va avaluar amb un descens de dos graus. Els resultats també van ser positius, amb un estalvi mig del 31% (de 0,86 kWh7paridora i dia a la sala control, a 0,59 kWh/paridora i dia a la sala de Ni-2). Tot i la disminució de 2ºC en la temperatura de superfície de les plaques, amb els Ni-2 es van aconseguir 1,7ºC més de temperatura de microclima i uns resultats productius lleugerament millors; menor moralitat dels garrins i més guany de pes. Si considerem la mitjana de consum per ambdues proves, es va aconseguir un estalvi en calefacció d'aproximadament el 30%.
A nivell de l'explotació on es va realitzar la prova:
- Nº truges productives: 1.950
- Duració de la lactació: 22 dies
- Places de maternitat: 380
- Dies de calefacció per any: 301
- Preu de l'electricitat: 0,098 €/kWh l'estalvi energètic ascendeix a un total de 2.919 euros anuals.
Tot i això, l'estalvi energètic amb l'ús del Ni-2 es podria incrementar encara més tancant les plaques durant els últims dies de lactació en els mesos més calorosos o intentant disminuir més graus de temperatura, ja que amb dos graus menys de superfície encara s'aconseguien gairebé dos graus més al microclima de la sala amb Ni-2 que a la sala control. Però els beneficis procedeixen no només de l'estalvi energètic, sinó també del millor rendiment dels garrins. Encara que s'han realitzat poques rèpliques, els resultats mostren una millora en el guany de pes dels garrins, però especialment en un descens de la mortalitat, des d'un 7,6% (d'un 11,8% a un 10,9% de mortalitat) fins a un 29,4% (d'un 13,6% a un 9,6%).
Cada 1,5% menys de mortalitat en termes absoluts, en una granja d'aquestes característiques, amb 1.950 truges, suposa uns 938 garrins deslletats/any de més, de manera que, calculant un cost mitjà de producció de 29 euros/garrí deslletat, l'ús del Ni-2 en termes de productivitat suposa un benefici de més de 27.000 euros anuals. En aquestes condicions, en mig any els Ni-2 queden amortitzats, de manera que, a partir de llavors, l'estalvi energètic i la millora de la productivitat passen a ser beneficis nets. En conclusió, l'ús del Ni-2 de Rotecna a maternitat permet, per una banda, un estalvi energètic en calefacció superior al 30% i, per una altra banda, una millora en les dades productives dels garrins, amb una reducció de la mortalitat i un lleuger increment del pes del garrí al deslletament.
En una granja com aquesta en què es va realitzar la prova, de 1.950 mares productives, l'estimació mínima d'estalvi energètic gràcies a l'ús del Ni-2 és d'aproximadament 2.900 euros/any, xifra a la qual s'ha d'afegir una estimació de benefici de més de 27.000 euros/any per reducció de mortalitat, suposant un descens de l'1,5% en termes absoluts. La suma de l'estalvi fa que els nius quedin amortitzats en mig any, aproximadament. Tot i això, l'estalvi energètic encara podria optimitzar-se més tancant les plaques l'última setmana de lactació a l'estiu o, fins i tot, baixant algun grau més la temperatura de la placa. | 2022/06/28 22:24:22 | https://www.rotecna.com/ca/blog/estudi-de-estalvi-energetic/ | mC4 | 3 |
La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, s'ha mostrat convençuda avui que "el creixement de la xarxa Natura 2000 ha impulsat molt positivament el creixement qualitatiu i quantitatiu del Sistema d'Espais Naturals Protegits, que avui entenem com un actiu importantíssim per al desenvolupament social i econòmic del territori, la base on descansa un nou enfocament de desenvolupament, centrat en l'economia verda". Subirà ho ha dit durant l'acte d'inauguració de la tercera conferència anual de la European Learning Network for Regions and Biodiversity, que se celebra entre avui i demà a Barcelona. Aquesta xarxa, que agrupa diferents autoritats locals i regionals, té l'objectiu d'afavorir la implementació de les polítiques sobre biodiversitat arreu del continent.
La conferència, organitzada per entitats com el Centre Europeu per a la Conservació de la Natura, el Centre Mediterrani EUCC, i Eurosite, en el marc del projecte Regions & Biodiversity de la Unió Europea, ha estat una oportunitat d'explicar el treball de Catalunya en la conservació d'espais naturals en la xarxa natura 2000. Més enllà d'exposar l'evolució de l'aplicació de les directives europees en matèria de conservació d'espais naturals, la directora ha destacat que, recentment, ha conclòs tot el procés de constitució de la xarxa a casa nostra amb l'aprovació dels instruments de gestió de les Zones d'Especial Conservació (ZEC). L'aportació catalana en aquests nous instruments s'ha fet, ha dit, "adoptant una perspectiva regional, per garantir el manteniment global dels béns i serveis que ens ofereixen els ecosistemes".
Les autoritats locals i regionals juguen un paper clau en la implementació de la Xarxa Natura 2000, perquè estan situades estratègicament entre els nivells de formulació de polítiques internacionals i estatals i el nivell d'implantació local i regional. Sovint tenen un paper crucial en la coordinació de la planificació, la gestió integrada i les iniciatives específiques de gestió local, en estreta cooperació amb altres parts interessades i els ciutadans en general. Malgrat les diferències regionals, molts dels reptes en l'aplicació de la xarxa poden tenir solucions similars. Per tant, hi ha un ampli marge per a la cooperació regional i l'intercanvi de coneixements. Nombrosos projectes interregionals, molts d'ells finançats a través de fons de la UE, com el LIFE, INTERREG, IPA, ENPI, o LEADER s'han desenvolupat amb èxit a tot Europa.
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/territori-sostenibilitat/notapremsavw/278217/ca/marta-subira-xarxa-natura-2000-base-dun-enfocament-desenvolupament-centrat-leconomia-verda.do | 2019/12/07 14:21:28 | http://terresdelebre.es/marta-subira-la-xarxa-natura-2000-es-base-un-nou-enfocament-desenvolupament-p47d176.htm | mC4 | 3 |
Disponibilitat Permanent: Jyoti Basu i el comunisme bengalí entre 1972 i 1977
Mort el passat diumenge, a l'edat de 95 anys, Jyoti Basu ha estat una figura cabdal en el Partit Comunista d'Índia (Marxista) i en el Front d'Esquerres de la Bengala Occidental. Fou durant 23 anys, ministre-president del govern de Bengala Occidental, entre el 21 de juny del 1977 i el 6 de novembre del 2000. En aquesta darrera data, Basu deixà l'executiu bengalí, però retingué els càrrecs en el partit (com a membre del Politburó fins el 2008, i com a invitat permanent en el Comitè Central després).
Els obituaris, doncs, s'han centrat en l'obra del Front d'Esquerres durant els 23 anys de Basu: reforma agrària, sistema d'assistència als més pobres, promoció del desenvolupament tot pal·liant-ne els efectes secundaris socials i ambientals, suport a la cultura en llengua bengalí i a les relacions (sempre complexes) entre les dues Bengales (dividides per una frontera política, però també religiosa, cultural i econòmica), protecció de les minories ètniques i religioses, etc. Com que en els darrers anys, han crescut les contradiccions entre els programes dels partits comunistes i socialistes que integren el Front d'Esquerres i les polítiques dutes a terme (qüestió dels camperols sense terra, reivindicacions sindicals dels treballadors industrials, etc.), la figura de Basu ha guanyat prestigi per contrast.
Basu, quan va arribar al poder a Bengala Occidental, tenia ja 63 anys. Era fill d'un metge de Barudi (localitat que avui queda en la Bengala Oriental o Bangla Desh) immigrat a Kolkata. Format en escoles catòliques, el 1935 va anar a Anglaterra. I fou a Anglaterra on es va fer comunista. Mentre s'apropava al Partit Comunista de Gran Bretanya, prenia part en les organitzacions d'estudiants indians de Londres. Completats els estudis de dret, va tornar a la Índia, ja membre del Partit Comunista d'Índia (PCI), i es va forjar políticament en el sindicat de ferroviaris. Des de 1946 i fins el 1996 fou elegit successivament per a les Assemblees provincials de Bengala, tan abans com després de la partició i de la independència. El 1962 s'arrenglerà amb el sector "maoista" del PCI que, el 1964, s'escindiria per formar el PCI(M). En aquesta escissió jugà un paper important la guerra sino-indiana del 1962. El sector "maoista" o "internacionalista" denunciava la guerra i sostenia les tesis de Beijing quant a la frontera. Era una posició que els va valdre, a més de l'eventual escissió, una forta repressió i una gran pèrdua de suport popular. El partit a Bengala Occidental no resultà pas tan castigat, perquè àmplies capes populars, amb una consciència nacional bengalí més o menys desenvolupada, consideraven la guerra sino-indiana com una aventura del nacionalisme hindi. Després de l'escissió, però, el PCI(M) treballà en un Front Unit, la qual cosa permetia el manteniment d'una línia estratègica "ortodoxa" dins el partit i d'una tàctica més adaptable i atractiva per a diversos sectors populars. Fou així, com Ajoy Mukherjee, antic membre del sector "progressista" del Congrés Nacional (CNI), esdevingué el candidat del Front Unit a les eleccions estatals de 1967. Per primera vegada des de la independència d'Índia, el CNI fou derrotat a la Bengala Occidental, i Mukherjee esdevingué ministre en cap del nou govern d'esquerres.
En les eleccions de 1971, el PCI(M) es convertí en la primera força política en l'Assemblea de Bengala Occidental. La situació, però, era marcada per la situació en la Bengala Oriental (és a dir, el Pakistan Oriental). Bengala Oriental menava una lluita per la independència contra un estat paquistanès centrat en la identitat urdu-punjabí. El conflicte entre Bengala Oriental i el Pakistan Occidental es vinculà al conflicte indo-paquistanès. I Bengala Oriental s'independitzà, sota el patrocini indià, per constituir el nou estat de Bangla Desh. En aquest context, el govern indià impedí al PCI(M) de formar un govern a Bengala Occidental, i l'estat fou sotmès al govern directe des de la presidència federal (en mans del CNI).
En aquest context es feren les eleccions del 1972. El PCI(M) de Bengala Occidental decidí de cridar al boicot de les eleccions, davant les irregularitats del procés electoral. Per primera i única vegada, Basu quedà fora de l'assemblea regional. Una assemblea que ell desqualifiva com una "assemblea de frau". Aquesta decisió, si bé qüestionada dins el PCI(M), fou assumida per tot el partit. Si ja en el 1970, el propi Basu havia patit un atemptat, el PCI(M) ara quedavan exposat a la violència parapolicial i a la persecució policial i judicial. El CNI, de mentres, tant en el govern de Bengala Occidental com en el govern federal, feia un suposat "gir a l'esquerra", incloïa el mot "socialisme" en la Constitució, i arrenglerava Índia en un pacte tàcit amb la Unió Soviètica. El principal referent del PCI(M), el Partit Comunista Xinès, també feia un altre gir, però cap a la "dreta", que en l'àmbit internacional es manifestà en la "diplomàcia del ping pong". L'entesa entre la República Popular Xinesa i els Estats Units, que havia permès l'entrada de la primera en les Nacions Unides (1971), es completava amb el reforçament de l'aliança sino-paquistanesa, beneïda també pels Estats Units com una forma de contenció a l'aliança russo-indiana-bangladeshí.
Però foren també entre els anys 1972 i 1977, que el PCI(M) de Bengala Occidental bastí un Front d'Esquerres, que unia partits comunistes i socialistes de diferents tendències. La majoria de partits coaligats, com el PCI(M) actuaven i eren organitzats en l'àmbit federal, però el Front d'Esquerres s'entenia com una coalició específicament adreçada a les condicions de Bengala Occidental, on la força del CNI era molt més precària que no pas en altres estats. En les eleccions del 1977 la victòria del Front d'Esquerres fou incontestable. La força organitzativa que donava suport al Front d'Esquerres, des de sindicats de treballadors, associacions de professionals i d'estudiants, unions de pagesos, etc., va ser clau en impedir que el CNI repetís la maniobra del 1971. Així fou com el 21 de juny Jyoti Basu esdevenia ministre-president de Bengala Occidental. | 2021/04/14 16:47:38 | https://didaclopez.blogspot.com/2010/01/jyoti-basu-i-el-comunisme-bengali-entre.html | mC4 | 3 |
Bolets, Rolex i suïcidis - Regió7
Bolets, Rolex i suïcidis
04·10·20 | 00:14
Bolets o Rolex?, pregunta el bilbaí de l'acudit. Si es prefereix, hi ha Camus i el seu acerat començament d' El mite de Sísif: «Només hi ha un problema filosòfic veritablement seriós: el suïcidi. Jutjar si la vida val o no val la pena de viure-la és respondre a la pregunta fonamental de la filosofia. Les altres (...) venen a continuació».
Espanya, com Europa, s'enfronta a l'emergència sanitària, econòmica i social més gran coneguda en moltes dècades. Avui únicament hi ha un dilema polític, econòmic i social seriós: decidir si bolcar-se a impedir que l'emergència es transformi en catàstrofe irreparable o distreure's amb els entremesos. Sentit d'Estat o mesquí tacticisme partidista. O estrepitosa ineptitud.
Semblaria de sentit comú que el país s'apliqués en el disseny d'una gran estratègia de reconstrucció. Un programa industrial verd i digital, no només per superar l'envestida de la crisi, també per sortir-ne modernitzat, menys dependent d'una indústria tan vulnerable, i d'escàs valor afegit, com el turisme. La Unió Europea ha assignat a Espanya 140.000 milions per a la reconstrucció, condicionats als projectes. L'ocasió és única, no n'hi haurà cap altra en dècades.
Alguns països europeus ja han esbossat els seus programes. No és el cas d'Espanya. Aquí, la discussió política s'agreuja fins a l'obscenitat amb el desafiament de la dreta judicial al Govern a compte del rei; l'insòlit retret de Felip VI a una decisió competencial de l'Executiu; l'acomplexada opacitat d'una part del Govern respecte a l'esmentada decisió; l'extemporaneïtat de l'altra part (el debat monarquia-república és estimulant, però sota el flagell mortal de la pandèmia no és res més que extravagància); l'obstinació de Puigdemont i Torra a imposar als catalans un Govern zombi, mort en vida..., fins i tot, les restriccions circulatòries a l'Eixample de Barcelona que tant enerven al Turó Park. | 2021/05/15 16:53:35 | https://www.regio7.cat/opinio/2020/10/04/bolets-rolex-i-suicidis-49965175.html | mC4 | 3 |
Hiperpaternitat | Tribuna d'educació
Escoltar, parlar i llegir sobre hiperpaternitat mentre van arribant centenars de menors no companyats que intenten trobar un lloc al nostre país resulta dolorosament contradictori. Són els dos extrems en el compliment dels drets de l'infant: un de necessitat i precarietat extrema, i l'altre d'excés en el compliment, si es pot dir d'aquesta manera. Ambdues situacions són poc positives i generen pors, inseguretats i frustracions a diferents nivells, socialment i psicològica.
La hiperpaternitat va ser el tema desenvolupat per la periodista Eva Millet en la commemoració de la Convenció sobre els Drets de l'Infant el dia 20 de novembre del 2018 a la nostra facultat. L'autora ha publicat diferents articles i llibres sobre aquest tema que ens haurien de fer reflexionar com a mestres i famílies 다운로드. Així, s'entén per hiperpaternitat l'atenció i supervisió excessives dels fills, la justificació, l'estimulació precoç, etc. És la cerca i la construcció d'un infant excel·lent en una societat en la qual es valora la perfecció física i material. La hiperpaternitat és una qüestió que va associada a la posició econòmica de les famílies. Millet comenta que aquest tipus de criança es va iniciar' principalment als Estats Units cap als anys noranta i s'ha anat estenent per zones més o menys benestants del nostre entorn. Enllaça amb unes concepcions educatives de sobreprotecció dels fills que s'estan convertint en nuclears en les famílies del segle XXI.
Segons Millet, s'ha arribat fins aquí per diferents circumstàncies, com ara el fet que la maternitat en molts casos és més tardana i el nivell de reflexió és diferent en les mares més grans. Una altra raó podria ser que vivim en una societat en què la taxa de natalitat és baixa, no tenim gaires fills i, com a conseqüència, es consideren com un tresor valuós 다운로드. Però podríem considerar que la qüestió és molt més complexa: el canvi de la concepció de l'infant en l'àmbit educatiu s'ha fet evident al llarg del segle XX a les escoles i a les famílies, i això ha modificat els rols d'aquests dos agents educatius. En els països que podem anomenar desenvolupats, hi ha una gran franja de la població que ha pres consciència de la identitat i la importància de l'etapa infantil. Es disposa d'informació sobre el desenvolupament dels processos psicològics més bàsics (perceptius, cognitius, emocionals, socials, motrius, etc.). Així, actualment, s'està més pendent que mai del tracte i dels vincles, així com també de les relacions socials i educatives al llarg de la infància 현금출납장 다운로드. El rol que es dona als infants en l'àmbit educatiu és primordial. Els drets de l'infant impregnen els currículums educatius i s'està amatent en el seu compliment, en especial quan hi ha situació de dèficit. Hi ha consciència que s'ha de protegir els infants i sovint apareixen denúncies de quan no s'està fent.
Millet dibuixa el perfil d'hiperpare o hipermare com el d'un professional de classe mitjana o alta, econòmicament solvent, molt informat i interessat per l'educació dels seus fills. Es parla de professionalització de la paternitat, aquí torna a mostrar-se la complexitat del tema que ens ocupa. Millet parla d'implicació intensa de la família a l'escola i critica, en part, el fet de cercar el millor centre fins i tot canviant de domicili per estar-hi a prop; malgrat tot, sempre hi ha insatisfacció. L'escola mai és prou perfecta.
La família i el creixement dels fills és vist com un projecte o producte a gestionar 다운로드. I en part és així, perquè, quantes vegades no hem sentit que una parella té un projecte de família? Antigament, era més difícil, però, ara, una quantitat important de famílies poden planificar el naixement dels fills i el nombre que en volen tenir.
En quin moment comença la hiperpaternitat? En molts casos, s'inicia abans de la formació de la mateixa família, és a dir, és anterior al naixement de l'infant. En bona part, es podria considerar tot un èxit que els pares siguin tan conscients de l'educació dels seus fills, de les atencions que han de dispensar, de procurar-ne el creixement en una societat moderna, d'obrir totes les oportunitats possibles perquè els seus descendents visquin i afrontin situacions d'incertesa futures. És pel que van lluitar pedagogs com Eglantine Jebb o Janus Korzack. Segurament, ells no haguessin pensat mai que un segle després hi hauria, en una part de la població, tanta consciència 다운로드. Quan els pedagogs de l'Escola Nova posaren l'infant al centre de l'educació segur que no s'imaginaven les situacions que defineix Eva Millet en els seus escrits. És clar que el paidocentrisme es referia especialment a l'escola.
La hiperpaternitat se situa, però, en un extrem poc encertat. No desperta les potencialitats de l'infant, sinó que envaeix el seu espai, el substitueix, i la sobreprotecció l'ofega. En aquest context, els supernens sovint són un element més d'estatus davant d'altres famílies i una font d'estrès per als pares, afirma Millet. Es pot parlar de diferents tipus d'hiperpares, com ara el tipus helicòpter (supervisió constant), piconadora (aplana qualsevol dificultat) o pare mànager (assistent personal). En certa manera, el patró educatiu d'hiperpaternitat no confia prou en les potencialitats de l'infant que tant promouen, entre molts d'altres, pedagogs com Malaguzzi. Seria necessari, potser, des de la mateixa escola, promoure, recordar formes d'educar des dels drets, sense deixar-se empresonar per cap tendència, moda o teoria. Seria interessant tenir en compte, com diu Malaguzzi, que l'infant en la seva interacció amb el món de les persones i les coses cerca, com nosaltres, un sentit, un significat amb el que fa. La qüestió com a educadors i com a pares és ajudar a trobar aquest significat de la manera més autònoma possible. Si no deixem que l'infant experimenti, jugui, actuï i li fem tot, no construirà el seu camí. I és que educar implica sempre projectar i tenir confiança en el futur, per això l'escolta i el respecte són primordials. Cal escoltar observant el seu creixement de manera desinteressada i sensible, escoltar per poder oferir una ajuda des del respecte a l'infant i al seu temps per aprendre; cal que el mateix infant se senti el protagonista real de la pròpia existència, dels seus aprenentatges i no un espectador que depèn de qui soluciona els seus entrebancs.
La sobreprotecció genera persones amb poca autonomia, amb incapacitat per fer front a situacions problemàtiques, amb pors, amb ansietat i poca tolerància a la frustració. La hiperpaternitat evoca la imatge d'un recipient que ha sobreeixit per excés. Equivaldria a la fantasia del compliment màxim dels drets de l'infant, però segurament no és així perquè la desmesura posa en perill alguns dels principis més importants. Resulta difícil trobar l'equilibri.
Millet,E.(2016). Hiperpaternidad. Barcelona.Ed.Plataforma del libro.
Unicef.(1989). Convención de los derechos de los niños. Disponible a: https://www.unicef.es/causas/derechos-ninos/convencion-derechos-ninos
← L'organització del temps i l'espai a Orient i a Occident EL MODEL LINGÜÍSTIC DEL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA. L'APRENENTATGE I L'ÚS DE LES LLENGÜES EN UN CONTEXT EDUCATIU MULTILINGÜE I MULTICULTURAL →
Scratch aprenentatge salut activitat física formació docent història matemàtiques TAC Educació pensament computacional literatura lectura art cultura educació física llengua innovació educativa aprenentatge cooperatiu TIC Apps | 2022/05/25 13:57:28 | http://www.tribunaeducacio.cat/hiperpaternitat/ | mC4 | 3 |
Cultura Emprenedora a les Escoles — Ajuntament d'Igualada
21º max. / 14º min. 25/05/2022 03:10
Servei d'assessorament empresarial
Servei de formació pel desenvolupament empresarial
Punt PAE - Punt d'Atenció a l' Emprenedor
Cultura Emprenedora a les Escoles
Observatori Socioeconòmic de l'Anoia
Cessió d'espais i equipaments
ComposarelpreualsmeusproductesoserveisONLINE.pdf
copy_of_ComposarelpreualsmeusproductesoserveisONLINE.pdf
copy2_of_ComposarelpreualsmeusproductesoserveisONLINE.pdf
copy3_of_ComposarelpreualsmeusproductesoserveisONLINE.pdf
Sou a: Dinamització Econòmica / Emprenedoria i empresa / Cultura Emprenedora a les Escoles
Es tracta d'un projecte per introduir en el programa educatiu la creació, organització, gestió i tancament d'una cooperativa escolar de la qual formen part els/les alumnes d'una aula de l'últim cicle de primària.
L'objectiu és promoure i fomentar la cultura emprenedora en el cicle superior de l'educació primària, per desenvolupar valors, hàbits i capacitats claus vinculades a l'emprenedoria.
Durant el curs 2018-19 el programa es desenvolupa a les escoles dels Maristes, Escolàpies, Acadèmia Igualada, Emili Vallès, Monalco, Mare del Diví Pastor, Escola Pia i Gabriel Castellà i compta amb la participació de prop de 360 alumnes de 5è de primària. A la demarcació de Barcelona, aquest curs hi participen més de 9.300 alumnes de 235 centres educatius de 98 municipis. Gràcies a aquest projecte està previst que es creïn un total de 235 cooperatives escolars.
Les escoles participants al curs 2018/19, i les cooperatives que han creat són:
MARISTES D'IGUALADA : Crea't Marista i Màgia Marista
ESCOLÀPIES D'IGUALADA : Escoomix i Escoo&Company
ACADÈMIA IGUALADA : Imaginar per Crear i Fullshop
EMILI VALLÈS : Evac i Energi.coop
COL.LEGI MONALCO: Mavets i Mopins
MARE DEL DIVÍ PASTOR: Cre@ant_somnis
ESCOLA PIA: Montupia i Màgic Shop
GABRIEL CASTELLÀ: Platicraks
Les juntes o equips directius de les cooperatives visiten les instal·lacions d'IG-Nova Tecnoespai, on es reuneixen amb els responsables de l'Oficina d'Atenció Empresarial i del Servei d'Assessorament Empresarial. Amb ells intercanvien impressions sobre el procés que han seguit per a la constitució de la cooperativa, l'elecció de l'equip directiu, el nom i el producte que elaboraran. Durant la visita, també presenten els estatuts i l'acta de constitució i fan efectiva l'alta al registre de cooperatives. També comenten diferents aspectes sobre l'elecció del producte, la viabilitat, la venda i l'estudi de mercat.
Abans d'aquesta visita, la majoria de cooperatives van fer un taller sobre cooperativisme i economia social de la mà d'un tècnic de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. Ara es troben en ple procés d'elecció i producció dels productes, la venda dels quals es realitzarà durant el mes de juny en un mercat, coincidint amb FirAnoia.
Aquest és el vuitè any de desenvolupament del projecte a la ciutat, en el marc del qual s'han registrat prop de 70 cooperatives escolars. El programa Cultura emprenedora a l'escola està impulsat per la Diputació de Barcelona i coordinat, a nivell local, pels departaments d'Ensenyament i de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament d'Igualada. | 2022/05/25 01:10:31 | https://www.igualada.cat/ca/regidories/dinamitzacio-economica/ig-nova-empreses/emprenedoria-a-les-escoles-eme | mC4 | 3 |
La fabricació de vehicles a l'estat espanyol el 2017 cau l'1,5% en relació amb el 2016
per ACN Barcelona. 25 de gener de 2018 08:05
Les 17 factories de cotxes que hi ha a l'estat espanyol, dues d'elles a Catalunya, han fabricat aquest 2017 un total de 2.848.335 unitats, cosa que suposa una caiguda de l'1,5% en relació amb les unitats fabricades el 2016, segons ha informat aquest dimecres la patronal de l'automòbil espanyola Anfac. Una caiguda que respon a la crisi dels mercats més madurs de la Unió Europea com el Regne Unit. El brexit toca la producció de contxes a Espanya, ja que al Regne Unit les matriculacions han retrocedit el 5,7%, cosa que ha suposat un impacte negatiu en les exportacions espanyoles en aquell país que han disminuït un 7,3%.
Aquest descens del nombre d'unitats produïdes a l'Estat és menor del previst (-2,7%) gràcies al bon comportament que ha tingut el desembre amb un creixement de la producció del 22% en relació amb al desembre del 2016. Anfac alerta que l'estat espanyol ha de seguir millorant el seu posicionament i més després que França i Itàlia, competidors directes en el sector, hagin registrat el 2017 creixements en la producció de vehicles. Tot i que en la producció hi hagut una caiguda de l'1,5%, en les vendes a l'exterior, 2.435.336 vehicles, han augmentat un lleuger 0,1%, gràcies a l'increment del 18,2% registrat al desembre.
La producció espanyola de vehicles en l'exercici del 2017 ha mostrat un comportament clarament diferenciat entre el resultat obtingut el primer trimestre de l'any, amb un creixement del 4,7% en relació amb el 2016, i la resta de l'any, on s'han acumulat en el seu conjunt xifres negatives.
L'altre mercat que ha impactat negativament en el resultat de la producció espanyola ha estat el mal comportament de Turquia, primer mercat espanyol, amb una caiguda de les matriculacions de l'11,8%.
Finalment, el fet que una gran part de les fàbriques espanyoles hagin començat a fabricar nous models dels seus vehicles també ha influït negativament en el resultat de fabricació final perquè moltes de les seves línies de producció han estat aturades en algun moment per fer les modificacions necessàries per implantar les noves fabricacions. | 2020/08/15 20:06:43 | https://www.viaempresa.cat/economia/brexit-toca-produccio-cotxes-espanya_52617_102.html | mC4 | 3 |
HISTÒRIES PER A NENES I NENS EXTRAORDINARIS. LI, AMANDA. Libro en papel. 9788491378716 Fundació Llibreria Les Voltes
978-84-9137-871-6
En aquest llibre trobara`s les histo`ries de nens i nenes de tot el mo´n que han superat adversitats, perseverat i triomfat.
Coneix l'activista que esta` liderant la lluita contra el canvi clima`tic, el supervivent de l'atac d'un tauro´ o el noi que dedica la seva vida a defensar els drets dels nens.
Greta Thunberg, Boyan Slat o Phiona Mutesi... Segueix les petjades d'aquests nens i nenes! Perque`, per aconseguir coses extraordina`ries, l'edat no e´s important.
En aquest imaginari, el nen trobarà totes les paraules i frases necessàries per afrontar el col•legi amb seguretat, ja que constitueixen el vocabulari bàsic que utilitzen els mestres per desenvolupar tots els aprenentatges, especialment el de la lectura i ... | 2021/02/27 00:39:40 | https://www.llibrerialesvoltes.cat/es/libro/histories-per-a-nenes-i-nens-extraordinaris_176229 | mC4 | 3 |
Museo Histórico Banco de la Província de Buenos Aires "Dr. Arturo Jauretche" – Fuet i Mate
By fuetimate on 11 Octubre 2014 • ( Leave a comment )
El Museo Histórico Banco de la Província de Buenos Aires "Dr.Arturo Jauretche" es troba annexat a l'edifici central del Banco de la Provincia de Buenos Aires, al mateix solar on es va crear aquest banc el 1882, i porta el nom del que fou el president del Banco de la Provincia de Buenos Aires durant la dècada de 1940 el qual impulsar una política acreditaria a projectes d'industrialització. L'edifici on es troba el museu va ser construït el 1980 obra dels arquitectes Llauró, Urgell i Fazio i va ser declarat com a Monumento Histórico Nacional el 2005.
El Banco de la Provincia de Buenos Aires es va crear el 1822 amb el nom de Banco de Buenos Aires i va ser el primer banc argentí i la primera societat anònima del país amb promoció estatal i capital privat. L'objectiu de la creació fou que actués com a banc de gir i d'emissió de bitllets per compensar la falta de monedes. La seva funció era donar crèdits, rebre dipòsits, finançar projectes i accions del govern. Els primers bitllets emesos a Argentina van ser el mateix dia de la creació del Banco, tenien un valor equivalent a una moneda de plata i van ser dissenyats per José Rousseau. La història d'aquest banc està directament relacionada amb la història de Buenos Aires, ja que en la seva funció d'atorgar hipoteques i crèdits va finançar obres tan importants com el Ferrocarril del Oeste o l'antic edifici del Teatro Colón.
Actualment el banc és dirigit per un president i vuit directors proposats pel Governador i aprovats pel Senat Provincial. L'edifici del banc es troba sobre San Martín i Sarmiento, un solar històric, ja que en l'edifici que hi havia es va dur a terme l'Assamblea de Constituyentes de 1813 a Buenos Aires i el Congreso de 1816 quan es va traslladar des de Tucumán. La necessitat de crear un edifici nou va sorgir cap al 1869 quan les funcions del banc i l'ampliació d'aquesta van deixar obsolet l'antic edifici. Així que la primera remodelació va ser a càrrec de Henry Hunt i Hans Schroeder el 1874. Amb el temps el banc va anar adquirint edificis de l'illa fins a ser propietari del solar que ocupen actualment, així que van obrir un concurs que van guanyar els arquitectes Sánchez, Lagos i de la Torre l'any 1940, construint l'edifici actual, en part, sobre el mateix solar on es va fundar el 1822. Tota aquesta zona és la coneguda com la City per ser la zona bancària i financera de la ciutat. El 1826, durant uns mesos, el banc es va traslladar a un edifici de la Manzana de las Luces.
Les primeres monedes que circulaven a Argentina van ser encunyades per la Casa de la Moneda de Potosí, Bolívia, el 1573 i s'anomenaven macuquinas. Eren les monedes més imperfectes, ja que el mètode d'encunyació consistia en posar la peça metal·lica entre dos pesos amb el gravat i pegar-li cops amb un martell per tal de traspassar el relleu. Anys més tard, el 1776 es va passar les columanries i les monedes volant on el relleu ja s'hi gravava a base d'exercí pressió amb una premsa volant. Quan Belgrano va arribar a Potosí, el 1813 va tornar a encunyar monedes tal com s'havia acordat a l'Assamble Constituyen del mateix any i dos anys després també se'n va encunyar. Però per veure les primeres monedes encunyades a Argentina ens hem de traslladar al 1778.
Els primers bitllets van ser gravats en una planxa de coure i es van imprimir uns 4500 a la impremta de Pedro Ponce, tenint el valor de 20, 50, 100, 200, 500 i 1000 pesos convertibles. Sobre una planxa de coure es gravava en baix relleu invertit el dibuix del bitllet, després se'l pintava i es posava el paper de cotó per damunt així en exercir-li pressió es pintava el paper. La tècnica va evolucionar amb la impressió sobre pedres litogràfiques que permetien utilitzar més d'un color. Però totes aquestes tècniques les descobrirem millor quan anem al Museo Histórico y Numismático "Dr. José Evaristo Uriburu.
Museo Histórico Banco de la Província de Buenos Aires "Dr. Arturo Jauretche"_ Sarmiento 362, de dilluns a divendres de 10 a 18h. Entrada lliure i gratuïta. Visita: 30min.
Tagged as: Argentina, Buenos Aires, dijous, dilluns, dimarts, dimecres, divendres, Gratis de motxiller per Àsia, museu, San Nicolás | 2020/04/08 05:25:00 | https://fuetimate.com/2014/10/11/museo-historico-banco-de-la-provincia-de-buenos-aires-dr-arturo-jauretche/ | mC4 | 3 |
Anthony Lake: "Per salvar totes les vides possibles, necessitem tot el suport que puguem aconseguir" | UNICEF
Anthony Lake: "Per salvar totes les vides possibles, necessitem tot el suport que puguem aconseguir"
Declaració del Director Executiu d'UNICEF per a la Conferència de Donants per la Banya d'Àfrica de la Unió Africana
En les emergències sempre són els infants els més vulnerables - els primers que pateixen i els que més pateixen. En cap lloc es veu millor que a la Banya d'Àfrica, on els riscos de desastres humans es converteixen en catàstrofes humanes.
La situació és més greu a Somàlia i en els camps de refugiats de Kenya i Etiòpia, però va molt més enllà, arriba a les comunitats de pastors de tota la regió, amenaçant a famílies i comunitats senceres.
Aquesta és una crisi de la infància. En l'actualitat, 4,14 milions de nens necessiten assistència urgent. A Somàlia, Etiòpia i Kenya, desenes de milers de persones ja han mort i hi ha més de 300.000 infants amb desnutrició aguda severa en situació de risc imminent de mort. Aquests infants ja es troben entre els més desfavorits del món, i cada dia es tornen més vulnerables. Se'ls priva de gairebé totes les necessitats humanes i tots els drets fonamentals.
UNICEF està responent de diferents maneres, juntament amb la nostra agències germanes de Nacions Unides i altres aliats. Hem creat centenars de centres i programes de nutrició a Somàlia, arribem a més de quatre milions de persones amb aigua i sanejament a la regió, planifiquem programes de vacunació contra el xarampió per més de deu milions d'infants a la regió. No obstant això, aquests esforços no són suficients. La crisi encara no ha tocat sostre ja que no hi haurà collites importants la resta de l'any. El desastre empitjorarà.
Per salvar totes les vides possibles, necessitem tot el suport que puguem aconseguir. Estimem que les necessitats totals d'UNICEF per a la resposta a l'emergència són més de 360 milions de dòlars fins a finals de 2011. Tot i les importants contribucions de molts governs i donants privats a través dels nostres comitès nacionals, UNICEF s'enfronta a un dèficit de més de 120 milions. Hem de tancar aquesta bretxa.
La nostra resposta estarà dirigida a arribar primer als que tenen les necessitats més immediates i estan en major risc, però també anem a ampliar les operacions per portar assistència preventiva a les zones afectades per la sequera i la fam. I la resposta també ha de ser flexible - l'aplicació d'una sèrie de mètodes en diferents circumstàncies i l'adaptació a les condicions i necessitats locals.
L'única àrea en la qual hem de ser inflexibles és en la urgència d'actuar, i actuar ara - tant per atendre les necessitats immediates com per augmentar la capacitat de resistència en el futur.
Per tant, en nom d'UNICEF, els agraeixo a tots la seva ajuda actual i el seu suport en el futur. Si us plau acceptin els meus millors desitjos per a una reunió productiva. | 2019/02/22 18:38:36 | https://www.unicef.es/cat/noticia/anthony-lake-salvar-totes-les-vides-possibles-necessitem-tot-el-suport-que-puguem | mC4 | 3 |
Els ODS entren als graus de la UAB
Es fan tallers per donar conèixer l'Agenda 2030 i les principals problemàtiques que la motiven amb l'objectiu d'estimular la reflexió crítica
La iniciativa –que es fa a 5 graus de la UAB: Pedagogia, Educació Primària, Educació Social, Enginyeria Informàtica i Aeronàutica– es vol estendre a altres facultats durant els cursos vinents, atès que es considera una oportunitat per avançar en la direcció d'enfortir la Universitat en el seu rol de constructora d'una ciutadania global.
L'informe "L'Educació per al Desenvolupament a la Universitat. Impulsant l'educació crítica i compromesa als estudis de grau" –que va fer la UAB-FAS amb la col·laboració de l'ACUP (Associació Catalana d'Universitats Públiques) – va detectar que calia incorporar més educació crítica i compromesa als estudis de grau de les universitats públiques catalanes. L'estudi va analitzar els plans d'estudi de les vuit universitats i va enquestar 892 estudiants de 1er a 4rt curs de la UAB i va concloure que aquesta formació quedava fora de l'àmbit acadèmic formal, i que no existien vinculacions entre aquesta formació i el contingut dels plans d'estudi. A més, es va detectar que les assignatures que incloïen Educació per al Desenvolupament eren bàsicament optatives i la seva incorporació en l'assignatura depenien de la voluntat de cada professor.
La proposta formativa de la UAB en relació als ODS s'articula a través de tallers a l'aula i d'activitats que es dissenyen de forma col·laborativa amb el professorat responsable de les assignatures que hi intervenen. S'estan fent un total de 17 tallers en assignatures de 1er i 3er curs corresponents a 5 titulacions de grau en els quals hi participen prop de 650 estudiants. Els tallers donen a conèixer l'Agenda 2030, els Objectius de Desenvolupament Sostenible que la conformen, i les principals problemàtiques que la motiven (pobresa extrema, fam, accés a la salut i a l'educació, canvi climàtic, etc.), amb l'objectiu d'estimular la reflexió crítica entorn les dinàmiques estructurals de desigualtat i la necessitat d'avançar cap a models de desenvolupament sostenible des d'una triple dimensió (econòmica, social i ambiental).
Més informació: http://esdu.cat/ca/noticia/els-objectius-de-desenvolupament-sostenible-entren-als-graus-de-la-uab | 2021/01/25 00:18:29 | https://www.coamb.cat/puntambiental/noticies.php?notid=155&u=ok | mC4 | 3 |
Artículo sobre la presentación de "Reunión de colegas" y la ponencia "Mujer y trabajo" de Pilar Bellés | LA NOVELA DE PILAR BELLÉS:
LA NOVELA DE PILAR BELLÉS:
Artículo sobre la presentación de "Reunión de colegas" y la ponencia "Mujer y trabajo" de Pilar Bellés
09 de marzo de 2014 - 18:08
http://www.lacalamanda.com/territori_cultural/751/reunion-de-colegas-lultim-llibre-de-pilar-belles
'Reunión de colegas', l'últim llibre de Pilar Bellés
Bellés planteja diferents solucions davant l'assetjament sexual i del ciberassetjament, així com opcions per tal de frenar la manipulació i el maltractament
En el marc dels actes programats per la regidoria de benestar Social de l'Ajuntament de Vinaròs, l'escriptora Pilar Bellés presentava dimecres passat a la sala d'actes Maria de la Providencia Garcia un nou llibre que s'ha publicat sota el títol Reunión de colegas. Una presentació conduïda per la regidora de benestar Social, Marcela Barbé, a la qual se sumava posteriorment una conferència que pivotava al voltant de dos temes centrals, per una banda l'assetjament, Dona i treball, el problema de l'assetjament i les seues solucions, i per l'altra el tractament de la temàtica al voltant de la manipulació, 'Nos manipulan y no nos damos cuenta'.
Quan a la novel·la, Bellés definia el seu últim llibre "com un crit a la igualtat" que se fonament en una conversa, a un cafeteria, entre 8 dones, psicòlogues, que protagonitzen l'argument. La conversa gira al voltant de tems com l'amor o la tendresa, però també sorgeixen altres qüestions que moltes vegades n o veuen la llum per ser massa personals, o perquè es creu que poden resultar inapropiades, "o perquè s'afegeixen a una bola que es va fent tant gran que les supera", com precisava l'autora. Traccions, assetjaments i manipulacions van sorgint en un món paral·lel al quall es veuen abocades després d'una estranya tempesta que té lloc a la cafeteria, i que les trasllada a un univers en el qual deuran fer front a temors, intrigues, malsons i totes aquelles coses que en la vida quotidiana se intenta no afrontar.
Bellés feia un repàs per diferents conflictes, com l'assetjament, assenyalant com estar atents per tal de combatre'l; la dependència emocional, "que sorgeix de la por a sentir-se sols"; o el maltractament psicològic. Respecte al maltractament, Bellés incidia en els diferents aspectes , "la violència de gènere està molt lligada a la dependència emocional", matisava. Finalment, i quan a l'assetjament sexual, l'autora el situava com a fruit del masclisme, un masclisme que cosifica a la dona. Cal no deixar-se intimidar, per exemple, en el marc de l'assetjament sexual en el plànol laboral, "cal no deixar-se intimidar i dir ben clar que no te interessa, que et molesta, ficar els límits i denunciar".
Altres tipus d'assetjament sorgits en els últims temps són els d'àmbit cibernètic, que afecten principalment a gent molt jove, fàcilment manipulable. Cal estar atents davant del ciberassetjament dels pederastes que utilitzen la xarxa, suplantant a adolescents o interpretant a una personalitat paternal per guanyar-se la confiança del jove. La denuncia immediata dels fets pot evitar moltes repercussions negatives de diferent índole. "cal buscar eixides perquè ningú, en cap dels àmbits citats, no pot suportar una situació així", cloïa Bellés. | 2019/03/25 08:12:23 | https://bellespitarch.blogia.com/2014/030901-art-culo-sobre-la-presentaci-n-de-reuni-n-de-colegas-y-la-ponencia-mujer-y-tr.php | mC4 | 3 |
Bona feina! (JMarfany) : Ser jueu a la Catalunya medieval (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)
Ser jueu a la Catalunya medieval (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)
A la Catalunya medieval, un 1,5% de la població professava la llei mosaica, la llei de Moisès, la de l'antic poble d'Israel. El segle XIV va ser el del moment de màxim esplendor, quan els jueus van arribar a ser uns 12.000 a Catalunya i 30.000 al conjunt de la Confederació Catalanoaragonesa. A Barcelona, hi residia la comunitat més nombrosa, unes 5.000 persones. Després de tot un seguit d'atacs i massacres de finals del segle XIV i de l'onada de conversions al cristianisme, la població decau fins a ser 2.000 persones el 1419 i uns 1.550 en el moment de l'expulsió ordenada pels Reis Catòlics, el 1492.
Si bé se suposa que alguns jueus ja s'havien instal·lat a les nostres terres fins i tot abans que sorgissin les primeres comunitats cristianes, les primeres dades concretes daten dels segles XI i XII, en què es confirma que a les principals ciutats i viles del país ja hi havia carrers habitats per jueus.
Els calls jueus s'organitzaven com una ciutat dins la ciutat. Depenien directament del rei o del seu representant i les autoritats municipals no hi tenien jurisdicció. L'organització interna del call corresponia als mateixos jueus, mitjançant una forma d'autogovern confirmada per privilegis reials. La comunitat jueva vivia segons el calendari hebreu de cicles lunars, observava el sabat (dissabte) i celebrava les festivitats establertes.
La convivència entre jueus i cristians es va anar estroncant amb el temps i per diverses circumstàncies adverses. Tot es va iniciar amb el Concili del Laterà IV, de l'any 1215, que va dictar disposicions contra els jueus... Entre altres, l'obligació de portar un senyal damunt la roba o també l'obligació de tancar els calls jueus per separar-los físicament de les comunitats cristianes.
El programa d'avui de LA CLAU de la nostra història el dedicarem a conèixer una mica la història de les comunitats jueves a la Catalunya medieval.
Etiquetes de comentaris: davantals , ETV Llobregat , jueus a Catalunya , La Clau de la nostra història | 2020/02/27 08:06:59 | http://jmarfany.blogspot.com/2018/03/ser-jueu-la-catalunya-medieval.html | mC4 | 3 |
Com eliminar lacne de la cara posterior de la part inferior i la part inferior | CAT.rickylefilm.com
Una guia pas a pas per a l'acne desterrar a cada part del seu cos
Una guia de dalt a dit del peu acne-que rebenta.
Vostè pot haver llegit sobre les formes de desterrar l'acne hormonal, o la forma d'aclarir les cicatrius d'acne molestos segons experts i redditors, però i el tractament de taques a parts específiques del seu cos des del front fins al fons al seu * exem * darrere ?
Hem anomenat el Dr. Yannis Alexandrides, fundador i director de la pràctica quirúrgica en 111 Harley Street, per descompondre formes intel·ligents per tractar l'acne en tot el seu cos.
Com ell mateix explica: "Una gran proporció de la població del Regne Unit ha admès que pateixen d'acne (entorn del 60%) i el que hem observat clínicament és que la gent no sap com gestionar el seu tipus específic d'acne.
"Aquesta es la causa a causa de ser conscients del tipus d'acne que estan patint d'Es important assenyalar que no tots els tipus d'acne són iguals ;. Del tipus que sofreixi pot dependre de factors variables, incloent la genètica i les hormones, així com els hàbits de vida ".
Aquí és com fer front a acne en tot el seu cos.
El front i el nas són en general on es troben els punts negres. Aquests són porus que simplement aparèixer com petites protuberàncies a la pell i tenen una superfície fosca bloquejades; que tendeixen a ser la primera etapa de l'acne. Es formen quan els fol·licles pilosos s'obstrueixen obertes i encara que la majoria de les persones els tenen, els que tenen la pell més greix són més propensos a ells.
"Exfoliacions químiques de la pell són una gran opció per a tractar amb els punts negres profunds," diu el Dr. Yannis. "Ús de compostos químics, aquests poden treballar profundament en la pell per estimular la producció de col·lagen i elastina i promoure el creixement de noves cèl·lules. Això, al seu torn, ajudarà a reduir la ampliada amb porus que causen punts negres."
Per als tractaments més tòpiques, es recomana l'ús d'un peròxid d'benzoilo (anti-bacteriana), àcid azelaic (antiinflamatori), àcid salicílic (exfoliació soluble en oli) i retinol (regenerativa). "Tot i que aquests quatre ingredients són el Sant Grial de acne lleu a moderat, que es troba en gairebé tots els over-the-counter producte en el mercat, sinó que també pot comprometre la pell d'altres maneres, fent que la pell seca i fina, així com la rosàcia, ", adverteix.
Addictes al telèfon, escoltin! L'acne a les galtes sovint és causada per l'ús excessiu dels telèfons mòbils (culpable).
"Tendim a no rentar-se les mans abans que toquem les nostres pantalles i no tendeixen a rentar les nostres pantalles per als posem en el nostre rostre", diu el doctor Yannis. "Una forma senzilla d'evitar això és mantenir un drap de microfibra amb vostè i netejar la pantalla a mínim un cop al dia."
Assegureu-vos de rentar-se la cara amb un netejador suau i treure el maquillatge abans de dormir. La pell de la cara és sensible i pel que és important utilitzar productes suaus que no irriten excessivament o causar inflamació.
L'ajust de la seva dieta pot fer una gran diferència, també. Dr. Yannis aconsella tallar el consum de sucre i la incorporació de les coses de sota en els seus plans d'àpats diaris.
- Omega 3 de: Els aliments amb omega de 3 com el peix gras, alvocats, i nous s'ha demostrat per ajudar a controlar la producció d'excés de sèu i acne inflamatori.
- Els raïms vermelles: A causa de les seves propietats antioxidants, aquesta fruita té la capacitat per tractar afeccions inflamatòries de la pell com l'acne.
- L'arròs integral: És molt rica en vitamina B i ple d'antioxidants. La vitamina B treballa contra l'estrès, i pot ajudar a regular la producció de cortisol, el que redueix els riscos de brots d'acne.
- All: L'all té la capacitat de prevenir la inflamació i per ajudar a matar els bacteris, que poden estar obstruint els porus.
"Acne Comedonal és molt comú i afecta la majoria de la gent", explica el Dr. Yannis. "Pot ser identificat a través d'un o dos petits cultius de barbs o punts blancs que es troben amb més freqüència en regions de la cara, com el mentó, el front i el nas.
"Les dones tendeixen a obtenir grans de tot el temps del seu període a causa de les fluctuacions en les hormones. Es donarà compte d'aquest tipus d'acne apareix sovint a la barbeta i el coll."
Per tal de tractar aquest tipus d'acne, Dr Yannis suggereix l'ús d'àcid salicílic i àcid glicòlic, que manté ajudarà a mantenir l'àrea lliure de bacteris i ajudar a prevenir nous brots en el futur. A més, vostè pot beneficiar-se d'una exfoliació química de la pell per mantenir la producció de petroli sota control.
Esquena, part inferior i el pit
El tipus més comú de acne podrà detectar en aquestes parts del seu cos és quística, que és sovint recurrents, molt vermella i inflamada. És important arribar al cim de l'acne sever, perquè si es deixa sense tractar, es pot quedar amb cicatrius o desfiguracions de llarga durada.
"Aquest tipus d'acne pot respondre bé a les fortes medicines força de la prescripció com retinoides o ROACCUTAN®", suggereix el Dr. Yannis. "Si la seva pell no està responent als tractaments tòpics o orals, Isolaz pot ajudar a reduir el 75% de les lesions en dos mesos. Isolaz elimina les impureses i bacteris a través d'un sistema de llums i el buit blau."
Ara vostè pot aconseguir el cap als peus pell sense defectes.
Assegureu-vos que vostè fes un cop d'ull als nostres productes per al tractament de l'acne favorits a continuació. | 2020/10/29 22:44:08 | https://cat.rickylefilm.com/maquillatge/com-eliminar-lacne-de-la-cara-posterior-de-la-part-inferior-i-la-part-inferior/ | mC4 | 3 |
Article original, publicat a l'AVUI del diumenge 10 d'agot de 1997 amb lleugers retocs
(disponible la versió original , amb 3 gràfics, en format PDF)
BIESCAS : UNA DRAMÀTICA LLIÇÓ DE LA NATURA
Pocs dies abans del primer aniversari es va reviure la tragèdia del càmping de Las Nieves de Biescas. El passat dijous 24 de juliol, una típica tempesta d'estiu va fer córrer el torrent d'Arás de nou. Uns dies després i com si d'un macabre aperitiu es tractés, va ser trobat el cos de l'últim desaparegut d'un dels pitjors desastres naturals d'aquest segle que va commocionar profundament l'opinió pública l'estiu de l'any passat. La tarda del 7 d'agost de 1996, el que en principi semblava una típica tempesta d'estiu va acabar essent un impressionant aiguat damunt del barranc d'Arás, al Pirineu Aragonès. En menys d'una hora s'especula que caigueren uns 240 litres per metre quadrat. Això va fer que al tram final d'aquest barranc circulés més aigua de la que acostuma a portar el riu Ebre al seu pas per Saragossa.
Inexplicablement, a la part baixa del con de dejecció, allà on conflueix el barranc amb el riu Gállego, es trobava un dels millors càmpings del Pirineu. La catàstrofe va estar servida. En menys d'una hora l'embat de l'aigua que arrossegava milers de tones de sorra, fang, pedres i troncs va ser el botxí de 87 persones que gaudien d'uns dies de vacances.
Caldria retrocedir fins l'octubre de 1973 o bé al setembre de l'any 1962 per trobar aiguats tant catastròfics; el primer es refereix als aiguats de Múrcia i Andalusia oriental que costaren la vida a 300 persones i el segon a les inundacions del Vallés on hi hagué 973 víctimes mortals.
Probablement des de llavors fins ara, a més d'una vall pirinenca hi ha hagut pluges molt intenses però han passat completament desapercebudes o els seus efectes sobre les persones ha estat molt menors. De fet, les curtes sèries meteorològiques que es disposen d'aquesta zona dels Pirineus no feien preveure un aiguat d'aquesta mena. Però la geomorfologia i la paleohidrografia del barranc d'Arás sí.
Escenari del fets
El barranc d'Aràs es troba al curs superior del riu Gállego, en ple Pirineu Aragonès. La seva conca ocupa uns 19 km2 de marcat pendent, en forma aproximada d'un gran embut mig obert pel sector est. En aquesta conca anomenada el Sobremonte s'hi troben tres petits nuclis de població: Betés, Aso de Sobremonte i Josa de Sobremonte. El punt culminant del barranc és de 2189 m i la part més baixa, allà on s'estreta i desguaça, està a 830 m. El barranc està format per dues subconques, la d'Aso i la de Betés, a més d'un tercer petit barranc.
El clima de la zona és mediterrani de muntanya. La precipitació anual supera els 1100 mm i es concentra als mesos mes càlids. Justament l'estiu del 96 va ser molt plujós, especialment juliol i primers d'agost. Els dies abans de l'aiguat s'havien produït importants precipitacions, la qual cosa va fer que el terreny es trobés saturat d'aigua, afavorint la riuada.
Geològicament, al barranc abunden arenisques i margues, materials sensibles als intensos processos erosius que van afectar i encara avui afecten aquesta zona en sotmetre's a pluges torrencials. Una mostra d'aquests processos la trobem en les "Señoritas de Aràs", un grup de grans roques d'origen glaciar envoltades per materials més tous, gran part dels quals ha estat arrossegada per l'erosió.
La pluja intensa es condició necessària però no suficient per a produir inundacions. La hidrologia hi juga un paper important. És a dir, segons el pendent i el tipus de terreny, si ha plogut anteriorment o no, l'escorrentia i molts d'altres factors. El caràcter catastròfic és proporcional als danys materials que es produeixin i sobretot és funció del nombre d'habitants afectats. Pel que fa a la meteorologia, l'aiguat de Biescas és pot emmarcar dins un context de tempestes fortes a molt fortes, tal com indicaven les prediccions fetes el mateix dia i fins i tot les del dia abans. És a dir, pas d'un front fred associat a un marcat tàlveg tèrmic i dinàmic a nivells mitjans i alts de la troposfera. Aquestes condicions fan créixer tempestes ja de bon matí, que es multipliquen a llarg del dia per l'escalfament diürn. Però de les moltes i espectaculars tempestes de la tarda del 7 d'agost de 1996 n'hi hagué una d'especial i que, inicialment, gairebé passà desapercebuda a les imatges de satèl.lit o de radar, a causa de la seva reduïda dimensió.
Per entendre l'aiguat de Biescas cal filar més prim, situar-se en una escala més petita. La serralada dels Pirineus va aturar el front fred a nivells baixos, si bé part d'aquest aire fred va davallar per l'alta Vall de l'Ebre. Simultàniament a la costa catalana bufava vent de llevant que s'acanala per la Vall de l'Ebre. Llavors tenim que l'aire càlid i humit que pujava per l'Ebre era desviat, per l'aire fred que hi davallava, cap a la vall de Tena i es focalitzà a la conca de l'Aràs o Sobremonte. L'orografia d'aquesta zona es la justa perquè el flux humit i càlid ascendeixi i s'inestabilitzi produint una convecció desaforada. Com que a nivells mitjans i alts ( per damunt d'uns 3.000 metres d'altitud ) hi havia aportació d'aire fred, això engegava una mena de "nòria" que no parà de transportar vapor d'aigua cap els núvols. Aquesta columna atmosfèrica ben organitzada va persistir durant més d'una hora damunt del torrent d'Arás, per això deixà anar una quantitat d'aigua fora mida. Va ploure entre les 18 i les 19:30 aproximadament, primer de manera feble, i després de manera torrencial amb tempesta, llamps i pedra. Cap a les 19 hores li passa per damunt una altra de les tempestes mòbils que havien crescut més al sud i que alhora va provocar una reactivació a modus de "traca final" i un efecte de desencallament orogràfic.
Al Sobremonte només hi havia un pluviòmetre de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, si bé no funcionava regularment. Tot i que no es dóna per oficial, s'ha publicat en diversos mitjans de comunicació que el pluviòmetre del poblet d'Aso va vessar, mesurant 217 litres per metre quadrat. En base a uns bidons d'unes obres al poble de Betés, que es van trobar plens, s'ha arribat a especular que a pluja total podia ser de fins a 700 o 900 litres per metre quadrat.
El cert és que la única dada pluviomètrica oficial són els 160 litres per metre quadrat registrats a la central de Búbal, a 6 Km de Biescas, Gállego amunt i per tant fora del barranc d'Arás.
En qualsevol cas sembla que tant les estimacions portades a terme pels geòlegs, en base als cabals del torrent d'Arás, com els acurats estudis realitzats amb dades aportades pels radars meteorològics, coincideixen a quantificar un màxim de pluja d'uns 240 litres per metre quadrat a la subconca del Betés.
La gent gran de Biescas recordava dues rierades comparables a la de l'any 1996. Una abans de la Guerra Civil (1929), que va arrossegar el cotxe de línia que feia el trajecte Sabiñanigo Biescas, el conductor del qual va ser l'única víctima mortal del tràgic episodi. L'altre gran aiguat fou el dia de Sant Pere de l'any 1948. La intensitat d'aquella ocasió va causar moltes destrosses però cap víctima.
En aquesta època, la dècada dels 40, va accelerar-se la construcció d'obres de canalització per controlar les avingudes, obres que completaven d'altres fetes ja a principis de segle. Al con de dejecció va construir-se un canal artificial rectilini esglaonat. Això desviava el curs natural, que ara quedava a ma dreta. A més van fer-se diversos trams canalitzats i un total de vint-i-dues preses de retenció de sediments, de fins a onze metres d'alçada i 40 d'ample.
Fotografies aèries de finals dels 70 mostraven com els trams del barranc més afectats per l'erosió s'havien estabilitzat i havien estat coberts per la vegetació. Aquesta pèrdua d'activitat ben segur que va afavorir que l'any 1988 s'instal·lés el càmping entre el canal artificial i l'antic curs natural del torrent, tot i els informes negatius dels geomorfòlegs.
El 7 d'agost del 1996, la majoria de les vint-i-dues preses de retenció del barranc no van resistir l'avinguda i van desplomar-se. Els sediments retinguts van alliberar-se molt ràpidament. Un dels fets més impressionants va produir-se en una de les preses superiors on la combinació d'arbrat dens i un immens bloc de 10 metres de diàmetre van obrir una nova llera de 11 metres de fondària i 20 d'amplada desviant les aigües durant un recorregut de 150 metres.
La majoria dels sediments va dipositar-se prop del punt on s'obria el con de dejecció, taponant en part el canal artificial i fent que l'aigua anés a buscar el seu antic recorregut natural. És important destacar que coincidint amb la pèrdua de pendent, els sediments més gruixuts van quedar-se a la part més alta del con i no van arribar a la zona del càmping, fet que encara haguès empitjorat més la tragèdia.
Actualment els coneixements de la meteorologia permeten preveure amb 2 o 3 dies d'antelació la formació de tempestes però en zones geogràfiques d'extensió superior a una comarca, no pas en zones molt locals. De fet, des del dia anterior al catastròfic 7 d'agost de 1996, hi havia prediccions i avisos a protecció civil indicant la possibilitat de tempestes fortes.
Ara bé, gràcies a la xarxa de 15 radars meteorològics que disposa l'INM, es pot detectar la formació i seguir el desenvolupament de qualsevol tempesta damunt la geografia peninsular. Concretament hi ha un radar a Catalunya ( serra de l'Ordal ) i un altra al País Valencià ( Cullera ) amb una abast de 240 Km de radi. Aquella fatídica tarda, els radars varen detectar moltes tempestes, les més actives cap al sistema Ibèric i Pirineu Aragonès, prop de Biescas. En el millor dels casos això permet preveure l'aiguat una o dues hores abans. Temps completament insuficient perquè protecció civil pugui actuar amb un mínim d'èxit. Probablement, amb més mitjans tècnics i humans es podria esgarrapar uns quants minuts més però ara per ara no es poden demanar miracles.
En aquests casos la "previsió" es realitza d'una altra forma, via els estudis climàtics de la zona o bé coneixent la història hidrològica del barranc. En el primer cas, no es disposa de llargues sèries d'intensitat pluviomètrica d'aquest indret del Pirineu ni tampoc prou denses com per saber la recurrència d'aquests aiguats, alguns dels quals poden succeir cada 60, 90 o més de 120 anys. Ara bé, el que si podem conèixer amb més detall és la història del riu. Com ja s'ha comentat abans, la forma del con de dejecció del barranc d'Arás no és un caprici de la natura sinó el resultat d'altres riuades, algunes fins i tot potser més importants, que han transportat els sediments fins a la confluència amb el riu Gállego.
Per tant era totalment previsible, hidrològicament parlant, que succeís un fenomen d'aquest estil. Per això, la meteorologia no en té cap de culpa de que s'hagi construït un càmping en una zona potencialment molt perillosa: gran torrencialitat d'un barranc susceptible a intensos processos erosius, estretament abans de desaiguar i con de dejecció.
Un cop més, la inadequada ubicació d'una instal·lació humana ha acabat per desencadenar una tragèdia que s'hagués pogut evitar. De forts aiguats sempre n'hi ha hagut i n'hi continuarà havent, sobretot en zones muntanyoses. Per tant cal prendre bona nota de tot plegat i extremar les precaucions perquè no torni a succeir ni aquest ni d'altres desastres provocats en el fons per una mala planificació del territori. | 2020/02/23 00:30:29 | http://oratge.org/Biescas.html | mC4 | 3 |
Gorres i cascos → Roba de treball • brodat professional per ordinador de P&M
Barrets oraz musculatura formen part de l'equip BHP requerit a les estacions de treball augment del risc. Són protecció de la vida i de la salut.
Els productes disponibles a pm.com.pl són lliurats per fabricants de confiança. Una àmplia gamma us permet triar fàcilment alguna cosa adequada per a la feina. Ens assegurem d'enriquir regularment la nostra oferta amb nous productes.
La nostra oferta ens hem expandit amb passamuntanyes especialment útils a l'hivern, bufandes de xemeneia, barrets de xef, escuts facials, taps de malla per a la indústria alimentària i altres. Gràcies a la col·laboració constant amb els productors i a un gran volum de comandes, podem oferir preus atractius, una àmplia selecció i descomptes addicionals per als clients habituals.
Casc de seguretat, casc de seguretat
Cascos per a més comoditat i seguretat
Cascos es poden ajustar a les vostres necessitats ja que tenen elements d'ajust que us permeten ajustar-los a les vostres necessitats. Aquesta flexibilitat dels cascos es tradueix en comoditat i seguretat.
Els cascos mal ajustats, en el moment d'un impacte, per exemple des de dalt, poden lliscar fàcilment cap avall, exposant el cap a lesions greus. Oferim molts models en diversos colors. Els materials amb què es fabriquen els cascos són resistents a l'impacte negatiu de factors externs i no s'han utilitzat compostos tòxics per fabricar-los.
Taps de protecció per a cada temporada
A la nostra botiga, oferim una fabricació sòlida i agradable de portar taps de protecció en diferents gruixos adequats per a diferents estacions. A la temporada de primavera i estiu, recomanem taps lleugers que protegeixin eficaçment contra els intensos rajos solars.
A l'hivern, sobretot en temperatures extremadament baixes, els barrets càlids que aïllen eficaçment la calor del cap són perfectes. Els recomanem millor a les persones que treballen fora en condicions meteorològiques difícils. Disposem de models per a home i dona, cosa que facilita la selecció de productes.
Per a aquells que busquen cascos de protecció lleugers que semblin una gorra amb visera, tenim una selecció de models dels fabricants JSP i REIS.
Tan lleuger cascos proporcionar protecció bàsica contra impactes contra objectes durs. Al centre hi ha una inserció de plàstic HDPE o ABS amb un sistema d'absorció de xocs, recobert de material addicional per augmentar la comoditat.
Barrets tenen forats de ventilació, corretges d'ajust i butxaques internes que permeten treure el reforç, permetent així rentar la tapa o realitzar marcatges brodats informàtics.
Casc de seguretat lleuger, reforçat amb brodats
Barret aïllat de Reis
taps de treball blancstaps de treballtaps de treball amb viseragorres de treball d'hiverngorres de beisbolbarrets de treball d'hivern per a homebarrets de treball d'hiverncascos de treball protectorscascos de seguretat de treball allegrocascos de treballcascos de treball en colorcascos de treball olxcascos de treball uvex | 2022/05/18 22:25:07 | https://www.haftkomputerowy.com.pl/ca/oferta/gorres-i-cascos/ | mC4 | 3 |
15621 - Estructura dels mercats turístics, Febrer 2010
CC by SA - Vallartavelas de Flickr
En aquesta assignatura s'ofereixen els conceptes bàsics que han de permetre a l'estudiant introduir-se plenament en l'àmbit de coneixement de l'economia turística i situar l'estudi del turisme a partir la comprensió de l'operativitat dels seus mercats i de les decisions que adopten els agents econòmics.
En un país eminentment turístic com el nostre té un interès indubtable la observació del funcionament d'aquests mercats, observant amb detall l'estructura ja sigui dels denominats mercats genèrics com dels especialitzats, així com de les seves relacions i conflictes.
Copyright 2008, FUOC. Cite/attribute Resource. Tamajón, L. A. G., Nogués, J. O. i. (2011, March 02). Estructura dels mercats turístics. Retrieved June 20, 2013, from UOCOpenCourseWare Web site: http://ocw.uoc.edu/turisme/estructura-dels-mercats-turistics. | 2013/06/20 09:36:02 | http://ocw.uoc.edu/turisme/estructura-dels-mercats-turistics/Course_listing | mC4 | 3 |
Serveis de psicologia i logopèdia
Serveis de psicologia i logopèdia a Terrassa
La logopèdia es dedica a l'estudi, prevenció, diagnòstic i reeducació de les patologies o alteracions que afecten la comunicació humana, en les seves diferents àrees: parla, llenguatge i veu.
Al servei de logopèdia, d'Espai Gut, veiem les persones com un TOT. Una patologia en la comunicació, pot ser conseqüència o causa, d'alguna altra patologia en el nostre organisme. Partim doncs d'aquesta visió global de la persona, i ens coordinem sempre que cal amb altres especialistes, com osteòpates, optometristes, psicòlegs… per oferir un millor tractament.
Alteracions del llenguatge (dificultats en l'expressió i comprensió del llenguatge oral i escrit com TEL, Dislèxia, Disortografia…)
Alteracions de la parla (dislàlies o retard/trastorn en l'adquisició dels sons de la parla, disfluències, disfèmies o quequeig…)
Alteracions orofacials (deglucions atípiques, males tècniques respiratòries, mals hàbits vocals…)
Si sospites que algun dels teus, pot necessitar un logopeda no dubtis a consultar-nos o demanar-nos hora trucant al SERVEI DE LOGOPÈDIA / 659 132 829 | 2022/05/16 15:04:48 | https://www.espaigut.com/serveis-de-psicologia-i-logopedia/ | mC4 | 3 |
Contaminació tèrmica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contaminació tèrmica
La contaminació tèrmica es produeix quan un procés altera la temperatura del medi de forma indesitjada o perjudicial.
El medi més habitual on es produeix és a l'aigua, ja que l'aire es dissipa més fàcilment. Però també és possible, per exemple, quan es concentra una gran quantitat d'aparells d'aire condicionat i aquests expulsen la calor cap al carrer.
Les centrals tèrmiques necessiten refrigeració, ja que no converteixen tota l'energia química en electricitat (només entre un 20-60 %) i la resta en calor. L'aigua és un bon mitjà per dissipar la calor, és accessible i té una gran inèrcia tèrmica. Per això aquestes centrals se situen prop d'un riu o el mar.
Per disminuir l'impacte abans d'abocar l'aigua calenta al riu o al mar, se sol passar per una torre d'evaporació que disminueix en part la temperatura. No obstant, concentra les sals del riu o el mar alterant les propietats físico-químiques de l'aigua.
La temperatura de sortida està regulada i s'han arribat a parar temporalment centrals nuclears perquè en alguns dies d'estiu el cabal del riu era escàs i la temperatura pujava massa.
Un altre procés que necessita eliminar calor és el liquat de gasos.
En l'altre extrem està la devolució d'aigua excessivament freda. En algunes plantes de regasificació de gas natural, s'utilitza un gran volum d'aigua de mar i es retorna més freda. És la deterioració de la qualitat de l'aire o de l'aigua ambiental, ja sigui per increment o descens de la temperatura, afectant en forma negativa als éssers vivents i a l'ambient. Els canvis climàtics són una conseqüència d'aquests desequilibris. | 2021/05/08 05:54:09 | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3_t%C3%A8rmica | mC4 | 3 |
Bryn Mawr College - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Bryn Mawr College és una universitat privada d'arts lliberals per a dones a Bryn Mawr, (Pennsilvània). És una de les integrants del grup d'universitats conegudes com Set Germanes (Seven Sisters). Actualment hi accedeixen unes 1300 estudiants de grau i 450 estudiants de postgrau.
Bryn Mawr Farmhouse (en)
101 N Merion Avenue, Bryn Mawr, PA, 19010
Bryn Mawr College Libraries (en)
El paràmetre 40.0245,-75.3189, 40.0264,-75.3136 no és un valor vàlid de "latitud,longitud"
Rhoads Hall al Bryn Mawr College
El Butlletí U.S. News & World Report va situar el Bryn Mawr College com la 32 ª millor escola d'arts liberals dels Estats Units en la seva classificació de 2017.[1] El 2018, el lloc de classificació universitària Niche va incloure a Bryn Mawr com la 15 ª universitat més diversa d'Amèrica.[2]
El Bryn Mawr College es va fundar el 1885 i porta aquest nom per la ciutat de Bryn Mawr, on es localitza el campus. Va ser la primera institució en oferir graus de llicenciatura i doctorats per a dones. El primer curs hi havia 36 estudiants universitàries i vuit estudiants de postgrau. Bryn Mawr en un principi, fins al 1893, va estar afiliada a la Societat Religiosa d'Amics (Quakers).
El 1912 el Bryn Mawr College va esdevenir la primera universitat dels Estats Units en oferir doctorats en treball social, a través del Departament d'Economia Social i Recerca Social. L'any 1931 es va començar a acceptar homes com estudiants de postgrau, mentre que els estudis de grau es van mantenir exclusius per a dones.
Del 1921 al 1938 el campus de Bryn Mawr va ser la seu de l'Escola d'Estiu per a Dones Treballadores a la Indústria, L'escola va ensenyar a les dones treballadores economia política, ciència, i literatura, així com organitzar moltes activitats extracurriculars.[3]
El 3 de juny de 2008 en un article del The New York Times es va parlar del paper que tenien les universitats de dones als Estats Units per tal de promoure aquest tipus d'escoles a l'Orient Mitjà. L'article ressaltava que aquestes universitats han fomentat la formació de dones tant importants com Hillary Rodham Clinton, Emily Dickinson, Diane Sawyer, Katharine Hepburn, Ana Botín i Madeleine Albright. La Degana d'Admissions del Bryn Mawr College comentava "encara preparem un gran nombre de dones científiques [...] Estem realment implicades en empoderament de les dones i la seva habilitació per tal d'aconseguir una educació d'alt nivell". L'article també constata la diferència entre les universitats de les dones a l'Orient Mitjà i les universitats americanes, "de llarga trajectòria acadèmica lliberal on les estudiants debaten sobre acció política, identitat de gènere i assumptes com la heteronormativitat".[4]
Durant l'any acadèmic 2010-2011 la universitat va celebrar el seu 125è aniversari.[5] Al setembre de 2010 el Bryn Mawr College va ser la seu d'una conferència internacional sobre aspectes relacionats amb l'accés a l'educació, l'equitat, i la igualtat d'oportunitats a les institucions educatives dels Estats Units i del món.[6] Aquest mateix any es va publicar un llibre commemoratiu on es destacaven els avenços en l'educació de les dones.[7][8]
Al 9 de febrer del 2015 es va aprovar la recomanació d'estendre la possibilitat d'admisssió a les dones trans, aquelles persones que s'identifiquen com a dones, mentre que els homes trans quedaven exclosos.[9][10]
↑ «Bryn Mawr College | Bryn Mawr College - Profile, Rankings and Data | Bryn Mawr College | US News Best Colleges», 27-02-2017. [Consulta: 21 juny 2018].
↑ «2018 Most Diverse Colleges in America» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2018].
↑ «1921 The Bryn Mawr Summer School for Women Workers» (en anglés). fcis.oise.utoronto.ca. [Consulta: 18 juny 2011].
↑ «Plans for 125th Anniversary Include International Conference on Women's Education» (en anglés). news.brynmawr.edu. Bryn Mawr Now, 08-10-2010. [Consulta: 26 maig 2015].
↑ «Heritage and Hope: Women's Education in a Global Context» (en anglés). brynmawr.edu. [Consulta: 26 maig 2015].
↑ «Bryn Mawr College: Bryn Mawr's 125th Anniversary Celebration» (en anglés). brynmawr.edu. [Consulta: 26 maig 2015].
↑ «Bryn Mawr College to Sponsor Mural Highlighting Advances in Women's Education as Part of Its 125th Anniversary Celebration» (en anglés). news.brynmawr.edu. Bryn Mawr Now, 23-04-2010. [Consulta: 26 maig 2015].
↑ A Letter from Bryn Mawr Board Chair Arlene Gibson. brynmawr.edu.
↑ «Bryn Mawr Becomes Fourth U.S. Women's College to Accept Transgender Students» (en anglés). Advocate.com, 11-02-2015. [Consulta: 26 maig 2015]. | 2021/06/24 00:17:25 | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Bryn_Mawr_College | mC4 | 3 |
Projecte Diabelli 2020 | Palau de la Música Catalana
—Projecte Diabelli 2020
Dimecres, 3 de novembre de 2021 – 20 h
Noves Variacions sobre un vals de Diabelli (2020)
Lera Auerbach (1973): Diabellical Waltz
Brett Dean (1961): Variation for Rudi
Toshio Hosokawa (1955): Verlust (Pèrdua)
Christian Jost (1963): Rock it, Rudi!
Brad Lubman (1962): Variation for R.B.
Philippe Manoury (1952): Zwei Jahrhunderte später (200 anys desprès)
Max Richter (1966): Diabelli
Rodion Sxedrín (1932): Variation on a theme by Anton Diabelli
Johannes Maria Staud (1974): A propos...de Diabelli
Tan Dun (1957): Blue Orchid
Jörg Widmann (1973): Diabelli-Variation
Variacions sobre un vals de Diabelli (1824)
Johann Nepomuk Hummel (1778-1837), Frédéric Kalkbrenner (1785-1849), Conradin Kreutzer (1780-1849), Franz Liszt (1811-1886), Ignaz Moscheles (1794-1870), Franz Xaver Wolfgang Mozart (1791-1844), Franz Schubert (1797-1828), coda: Carl Czerny (1791-1857)
33 Variacions sobre un vals de Diabelli, op. 120 (1823)
Variació 3: L'istesso tempo
Variació 22: Allegro molto, alla Notte e giorno faticar di Mozart
Durada aproximada del concert: primera part 45 minuts | pausa 15 minuts | segona part 50 minuts
#clàssics # llegendes #novacreació
Les Noves Variacions Diabelli han estat encarregades pels Amics de la Música de Viena, Brucknerhaus Linz, Centro Nacional de Difusión Musical de Madrid, Gewandhaus de Leipzig, Fundação Calouste Gulbenkian de Lisboa, National Centre for the Performing Arts de Pequín, Palau de la Música Catalana, Philharmonie de París, Festival Estrelles de les Nits Blanques de Sant Petersburg, Fundació Ruhr Piano Festival i Tonhalle-Gesellschaft de Zuric, amb el suport de la Fundació Musical Ernst von Siemens
Si t'encaixa la paraula
és que la busques
Si t'encaixa el so és que abans l'has dit per dins.
Si se t'encasta el pensament
és que tu el duies a sobre.
Fes de tot allò que vindrà allò que va ser
i no diguis que vivim en el cercle infinit
doncs som el cercle,
no només l'habitem.
Perquè de fet encaixa allò que fins i tot lluita amb ell mateix
i no hi ha res que no encaixi.
La separació és una fal·làcia.
Contra la degradació/Molsa (2016)
Projecte Diabelli 2020
Rudolf Buchbinder era encara un jove estudiant de piano a Viena quan va entrar en contacte per primera vegada amb les Variacions Diabelli, possiblement una de les operacions de màrqueting musical més profitoses de la història. El gran vincle que va establir amb la figura de Ludwig van Beethoven –el compositor que va respondre de manera més magistral l'encàrrec d'un espavilat editor vienès perquè un seguit d'autors escriguessin una variació a partir d'un petit vals de la seva autoria–, el va portar a enregistrar-les en dues oportunitats, tot afegint a les 33 Variacions sobre un vals de A. Diabelli, op. 120 del mestre de Bonn, les dels altres cinquanta compositors que van acceptar la invitació de l'editor.
El 2020, coincidint amb la celebració de l'Any Beethoven i amb la llibertat interpretativa que li ha regalat el pas del temps, Buchbinder va abordar de nou aquest repertori enriquint-lo amb una iniciativa personal que l'amplifica i el posa en diàleg amb la música i els creadors del nostre temps. Seguint els passos del que va fer Anton Diabelli ara fa dos-cents anys, Buchbinder ha demanat a dotze autors contemporanis, entre ells Jörg Widmann, compositor convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana, que fessin també la seva pròpia lectura del vals de Diabelli. El resultat de la iniciativa el descobrim avui en aquest recital, un veritable pont entre dos segles d'història de la música.
Com ja s'ha dit, les Variacions Diabelli van ser concebudes per Anton Diabelli com una operació per donar més projecció a la seva editorial, tot reunint i publicant en un únic quadern les variacions que hi havien d'escriure els millors compositors del moment. En va rebre cinquanta; entre les quals, obres de Czerny, Hummel, Schubert, Liszt i, fins i tot, del fill més jove de Mozart. Hi faltava, però, el nom més gran de la música vienesa. Inicialment, Beethoven, un home ja de cinquanta anys, va desestimar la proposta, però va acabar canviant de parer i s'abocà a la tasca, que encetà el 1819 i completà al principi del 1823. El resultat no en va ser una, sinó 33 variacions que avui constitueixen una de les més grans creacions per a piano del compositor; una obra mestra atrevida, exuberant i virtuosa, un exhibició d'emocions sota la qual subjau un extraordinari sentit de l'humor. Només rebre-les, Diabelli les va publicar com a "Llibre I" del seu projecte i les altres cinquanta, enfosquides pel geni de Beethoven, es van editar l'any següent.
L'extraordinari recital d'avui ens permet confrontar en una mateixa audició aquest singular corpus pianístic, tot començant pel Vals en Do major, gènesi del projecte. A partir d'aquí el programa desenvoluparà la resposta dels dotze compositors contemporanis, en què, a més de Widmann –atenció a la seva citació de la Marxa Radetzky de Strauss– trobem creacions com la de l'especialista en música de cinema, Max Richter o la russa Lera Auerbach, que amb al seu delicat Diabellical Waltz es converteix en l'única representant de la creació actual femenina del conjunt. El concert tampoc no oblida la resta de músics que van participar en la convocatòria de Diabelli, dels quals el solista ha seleccionat vuit. Entre ells, cal destacar la inspirada melodia que va escriure Franz Schubert, a més de la tumultuosa variació de Franz Liszt, aleshores un nen d'onze anys. La gran obra de Beethoven tanca un recital que deixa palès com, de vegades, un projecte comercial pot esdevenir un gran triomf per a la cultura.
És un dels intèrprets llegendaris del nostre temps. L'autoritat d'una carrera de més de seixanta anys es combina de manera única amb l'esperit i l'espontaneïtat en la seva interpretació del piano. Tradició i innovació, fidelitat a l'obra i llibertat, autenticitat i cosmopolitisme es fonen en la seva lectura de la gran literatura pianística. És considerat tot un referent, especialment com a intèrpret de les obres de Ludwig van Beethoven. Ha interpretat les 32 Sonates per a piano cíclicament més d'una seixantena de vegades arreu del món i ha continuat desenvolupant la història de la interpretació d'aquestes obres durant dècades.
Amb l'edició Buchbinder-Beethoven, Deutsche Grammophom (DG) acaba de llançar l'enregistrament complet de les 32 Sonates per a piano i els cinc Concerts per a piano just abans dels 75 anys del pianista. Buchbinder va ser el primer a tocar la integral de Sonates per a piano al Festival de Salzburg el 2014 en un festival d'estiu, interpretació enregistrada en DVD en directe per a Unitel i ara també està disponible en una capsa de 9 CD. La recopilació sensacional dels cinc Concerts per a piano de Beethoven es va gestar la temporada de concerts 2019-20 a la sala del Musikverein de Viena. Han acompanyat Buchbinder, la Gewandhausorchester de Leipzig, sota la direcció d'Andris Nelsons; la Wiener Philharmoniker amb Riccardo Muti, i la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Münchner Philharmoniker i Staatskapelle de Dresden, sota les ordres dels seus titulars, Mariss Jansons, Valery Gergiev i Christian Thielemann, respectivament. Concerts que s'han enregistrat tots en directe.
Com a contribució a les celebracions del 250 aniversari de Ludwig van Beethoven, va iniciar un cicle de noves variacions de Diabelli. Basat en la gènesi de les Variacions Diabelli, op. 120 de Beethoven, va encarregar-ne de noves a compositors rellevants del nostre temps: Lera Auerbach, Brett Dean, Toshio Hosokawa, Christian Jost, Brad Lubman, Philippe Manoury, Max Richter, Rodion Sxedrín, Johannes Maria Staud, Tan Dun i Jörg Widmann. El resultat són les onze Noves Variacions Diabelli, que l'artista va estrenar al Musikverein de Viena i que han esdevingut una part dels seus programes de gira per Europa, l'Àsia i els Estats Units. Onze sales de concerts d'arreu han intervingut com a coproductores del projecte, amb el suport de la Fundació Musical Ernst von Siemens. El projecte reflecteix el treball de Beethoven en el present i mostra d'una manera impressionat la universalitat del seu llenguatge més enllà de qualsevol frontera.
El març del 2020 Deutsche Grammophon va llançar el primer enregistrament mundial de les Noves Variacions Diabelli amb un àlbum que inclou les Variacions Diabelli que Buchbinder va enregistrar per darrera vegada el 1976. El doble àlbum, titulat El Projecte Diabelli, ha marcat l'inici de la seva associació en exclusiva amb DG. El mateix 2020 va fer un enregistrament en directe del Primer Concert per a piano de Beethoven amb Christian Thielemann i la Berliner Philharmoniker.
És membre honorari de la Wiener Philharmoniker, la Societat d'Amics de la Música de Viena, de la Wiener Konzerthausgesellschaft, de la Wiener Symphoniker i de la Israeli Philharmonic Orchestra. És el primer solista que ha rebut la Insígnia d'Or d'Honor de la Sächsische Staatskapelle de Dresden.
Buchbinder atorga una gran importància a la recerca de les fonts. La seva col·lecció de música privada inclou 39 edicions completes de les Sonates per a piano de Beethoven, com també un ampli arxiu de primeres impressions, edicions originals i còpies de les parts manuscrites per a piano dels dos Concerts per a piano de Johannes Brahms.
Com a director artístic, és el responsable del Festival Grafenegg, que ha estat un dels festivals orquestrals més influents d'Europa des que es va fundar ara fa quinze anys.
Rudolf Buchbinder ha publicat una autobiografia titulada Da capo i el llibre My Beethoven. Life with the master. I el seu darrer llibre, The last waltz es va publicar amb motiu de l'estrena de les New Diabelli Variations el març del 2020 i inclou 33 textos sobre Beethoven, Diabelli i la interpretació al piano. | 2021/12/02 15:50:11 | https://www.palaumusica.cat/projecte-diabelli-2020_945303 | mC4 | 3 |
Els joves d'Òdena reben assessorament per a la tramitació de beques per estudis postobligatoris - Inici
Data i hora oficial 24.10.2021 | 17:47
L'Oficina Jove del Consell Comarcal de l'Anoia i el departament de Joventut de l'Ajuntament d'Òdena han treballat conjuntament per a oferir, un any més, el servei d'assessorament i suport en la tramitació de beques per estudis postobligatoris 2021-2022 als joves estudiants d'Òdena.
El dijous 23 i el dilluns 27 de setembre, una vintena de joves es van adreçar, amb cita prèvia, al punt d'informació juvenil i al Centre Cívic del Pla per sol·licitar o rebre més informació per la gestió de la beca, i on es van habilitar ordinadors per tal que els estudiants poguessin fer els tràmits de sol·licitud de beca acompanyats de professionals.
La campanya s'adreçava a estudiants de Cicle Formatiu de Grau Mitjà, estudiants de Cicle Formatiu de Grau Superior, estudiants de Batxillerat, estudiants universitaris i màsters, estudiants de PFIs, estudiants de cursos d'accés a cicles formatius i estudiants d'Escoles Oficials Artístiques i d'Idiomes. | 2021/10/24 15:47:10 | https://www.odena.cat/actualitat/noticies/els-joves-dodena-reben-assessorament-per-a-la-tramitacio-de-beques-per-estudis-postobligatoris.html | mC4 | 3 |
Els nens i les nenes de la classe de l'alfàbrega hem fet una infusió amb alfàbrega. Primer de tot vam agafar les fulles d'alfàbrega de les plantes que teníem a la classe, després vam anar a la sala de mestres i vam escalfar aigua al microones, vam ficar les fulles a dins de la gerra amb aigua i vam deixar reposar la infusió uns minuts, finalment la vam provar. A alguns els va encantar, a d'altres no tant. | 2021/09/18 02:14:49 | https://ceiplafloridap4.blogspot.com/2017/11/infusio-alfabrega.html | mC4 | 3 |
-Josep M. Rovira, ex Responsable del Centre de Control de ProduccióHidràulica a Catalunya d'ENDESA Generación.
Avui ens parlarà un company amb una extensa i valuosa trajectòriaprofessional en el sectors elèctric i col.legial.
És Enginyer Industrial per l'ETSEIB-UPC. Perit Industrial Elèctric per l'ETPIB i Diplomat en Administració d'Empreses per l'IESE-Universitat de Navarra.
Des de 1965 a 1968 va realitzar diferents treballs tècnics, a hores, en una empresa d'aïllaments tèrmics i del 1968 al 1970 en un taller d0'electrònica aplicada a l'electromedicina. Des de l'any 1970 fins el 1975 va treballar com Tècnic d'Operació del Centre de Control a HEC i del 1975 al 1977 com a Responsable d'Estudis d'aquest centre. Va ser anomenat el 1977 Responsable de la Planificació de la Producció i el Transport a HEC. Des de l'any 1990 fins al 1996 va ocupar el càrrec de Responsable del Centre de Control d¿HEC a Catalunya, dins de Iberdrola. Durant els anys 1996 i 1998 va estar, successivament, Responsable d'Estudis del Centre de Control d'ENDESA a Catalunya i Responsable a Catalunya de la gestió del patrimoni immobiliari d'ENDESA. Des de 1998 fins l'any 2002 va ocupar el càrrec de Responsable del Centre de Control de Producció Hidràulica a Catalunya d'ENDESA Generación.
Del 1985 al 1990 va exercir la docència coma Professor associat de Línies i Xarxes i de Pràctiques d'Electrotècnia a l'ETSEIB en el Departament d'Enginyeria Elèctrica de la UPC.
Des de 2001 realitza diferents activitats de consultoria en sistemes elèctrics aplicats a noves urbanitzacions, millora de fabriques i d'instal.lacions ferroviàries. Tot això, en exercici lliure de la professió.
És destacable la seva àmplia i i intensa activitat social concentrada en el COEIC. Des del 1983 fins al 1987 va estar Vocal de la Junta del Col.legi i President de la Comissió d'Assalariats, a partir del 1987 fins al 2007 va assumir els càrrecs de Secretari de la Junta del COEIC i President de la Comissió de Serveis a l'Enginyer. El 2004 va ser Membre fundador de FERRMED, en representació del COEIC, i des de llavors va ser successivament Tresorer, Secretari General i Membre del grup de treball tècnic.
L'any 2007 va ser anomenat Vicedegà del COEIC, càrrec que va assumir fins al 2015. A partir de l'any 2007 fins al 2019 ha estat President de la Comissió de Mobilitat i Transports. | 2020/07/11 16:26:45 | https://agenda.eic.cat/jornades/1108937 | mC4 | 3 |
lactància | Federació de Serveis, Mobilitat i Consum
L'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals de la UGT de Catalunya ha elaborat un tríptic informatiu sobre maternitat saludable i segura, que pretén dotar els i les professionals de la ginecologia i matrons i matrones d'un material explicatiu per a donar a les futures mares. El tríptic ofereix informació sobre els drets de protecció de la salut de la futura mare i del fetus en el treball i dels diferents passos que ha de seguir la treballadora embarassada en Continua llegint → | 2021/08/02 17:54:08 | http://www.ugtcatalunya.cat/FESMC/tag/lactancia/ | mC4 | 3 |
Fatiga – Polititzacions del malestar
Polititzacions del malestar » Textos » Fatiga
Per Martí Peran
L'efecte últim del programa Do It i el seu imperatiu d'autorealització és la fatiga. Malgrat les promeses de llibertat, prosperitat i felicitat que acompanyen el programa, la hiperactivitat incessant i l'amenaça del fracàs no fan sinó alimentar el col·lapse i la por fins a nivells crònics. La «fatiga de ser un mateix» (*36) s'ha generalitzat. El subjecte de l'autoproducció s'acaba convertint en l'individu més vulnerable. Si abans les patologies neuròtiques procedien de la repressió dels nostres impulsos, avui obeeixen a la impossibilitat de sostenir una vida que ens obliga a rendibilitzar-los constantment: «No vivim, sinó que tenim una vida que ha de ser rendibilitzada» (*37). La ideologia Do It respon a aquests efectes mitjançant una perversa ecologia de la depressió que interpreta la fatiga com a defecte que cal reparar. El repte que ara ens correspon és desmantellar aquesta mentida i assajar les maneres de fundar un dret a la fatiga capaç d'obrir un horitzó més enllà del si mateix esgotat.
La fatiga provocada per la ideologia Do It no té res a veure amb el «malestar en la cultura». L'anàlisi freudiana partia de la hipòtesi que els avantatges d'incorporar-se a una estructura social obliguen a censurar les pulsions individuals, cosa que genera un malestar reprimit (*38). En canvi, el programa Do It ja no reprimeix res, sinó que és una crida explícita a8l desplegament complet de totes les pulsions personals que ens puguin constituir. Succeeix, però, que aquest nou predicat no va acompanyat de cap advertència sobre els seus efectes secundaris. Res no ens adverteix abans que aquesta obligació tan prometedora comporta una nova forma de nihilisme: el subjecte s'ha d'inventar i emprendre fins a fer alguna cosa amb ell mateix, però no per arribar a una «sortida», sinó per restar en una perpètua condició «d'entrada». En la mesura que l'energia dipositada en aquesta tasca s'ha convertit en nova força productiva, cap realització no pot aturar el procés. La consigna d'emprendre's no regala cap horitzó d'assossec sinó que s'ha de mantenir constantment operativa. Una vegada i una altra, el subjecte ha «d'entrar» en un nou projecte de si mateix. Do It no és una estratègia per accelerar el procés del nostre ancoratge al món, sinó una ideologia per «tancar el subjecte en la mera addicció a si mateix». El resultat d'aquesta lògica insensata que ens instal·la a l'entrada d'una mobilització incessant és el que garanteix la producció: cal fer(-se) alguna cosa, senzillament, per pal·liar l'absència de sortida. El capital és, així, la nova forma del nihilisme, concentrat en la rendibilitat generada per aquest fer sense pausa i sense destinació.
L'arma que branda el capitalisme nihilista per hipnotitzar-nos és la llibertat obligada. La tasca d'una vida sense sortida consisteix a mantenir oberta aquesta paradoxa: suportar l'obligació de «fer-la» escollint lliurement les seves formes més rendibles. A l'interior d'aquesta kafkiana «colònia penitenciària» (*39), allò que danya la vida no és tant l'absència de dret com l'imperatiu insostenible del rendiment. Do It és una modalitat molt peculiar «d'estat d'excepció» que no es caracteritza per suspendre la llei(*40) sinó, al contrari, per imposar la norma de l'autogestió com a única regla suprema. Com hem detallat en el capítol anterior, l'excepcionalitat d'aquesta empresa comporta tal grau d'exigència i tensió que la vida es transforma en la fenomenologia dispersa d'un estat de nervis. Els ànims entre els quals oscil·la aquesta hiperactivitat són l'eufòria i la por, en funció del grau de rendibilitat que es percebi en cada circumstància. L'eufòria apareix quan l'autogestió promet un resultat proper i el pols s'accelera fins a l'excitació i l'acció compulsiva; alhora, quan les expectatives ja s'han consumat i no se n'albiren d'altres en un termini raonable, s'imposa el pànic de no trobar la ruta per a un altre intent o la por de fracassar davant el que es pugui obrir. Sempre, i de nou, buscant una «entrada». Aquest cercle viciós tensat entre la sobreabundància i la falta d'estímuls actua com una càrrega repetida que acaba disminuint la capacitat de resistència. L'esforç repetit de fer-se a si mateix produeix sobre el subjecte Do It un desgast progressiu, tan obvi com el que s'esdevé a l'àmbit de la física dels materials o de la biologia cel·lular. En un moment o un altre s'acaba imposant la llei impecable del «límit de fatiga». La fatiga ocasionada pel programa Do It és tan evident que s'ha pogut reconèixer amb diversos enunciats: vida danyada (S. López Petit), esgotament (P. Pál Pelbart), societat del cansament (B. Chul Han), corrosió del caràcter (R. Sennett), fàbrica d'infelicitat (F. Berardi), societat depressiva (A. Ehrenberg)…(*41). Malgrat això, el cansament no gaudeix de cap condició de dret. La fatiga no es tolera perquè no és admissible trencar-se, aturar-se i renunciar a tota necessitat, objectiu o significat quan se't brinden totes les oportunitats per fer-te a tu mateix. Poc importa que les eines posades a disposició determinin sempre resultats precaris. Al cap i a la fi, el subjecte és ja, ell mateix, el paradigma del producte d'obsolescència programada que haurà de renovar-se o perir. A l'interior d'aquesta mobilització, ningú no pot abandonar el treball quan això significa abandonar-se. En aquesta conjuntura i davant l'inevitable increment de la fatiga, el mateix programa Do It articula el dispositiu necessari per pal·liar aquest cansament i accelerar el retorn a la lògica productiva del subjecte mobilitzat entorn de si mateix. Els components d'aquest dispositiu pal·liatiu preveuen, en perfecte equilibri, l'ordre discursiu i l'ordre tecnològic.
En l'ordre discursiu, juntament amb la literatura d'autoajuda, qualsevol disturbi ocasionat per l'automobilització és víctima de diagnòstic fins a ser reduït a la condició d'una patologia susceptible de tractament. La «depressió» i les innombrables alteracions psíquiques ocasionades pel programa Do It conformen així el vocabulari d'un gènere emergent de literatura política de dominació per diagnosi. En l'ordre tecnològic, i com a complement perfecte, la reducció de la fatiga a un univers de patologies va acompanyada del consegüent tractament farmacèutic. En aquest context rigorosament organitzat, la indústria d'estimulants, somnífers i antidepressius conforma les eines d'una tecnologia terapèutica que ha assolit uns índexs de creixement proporcionals al mateix benefici generat per l'autoexplotació massiva. És el manament econòmic derivat de l'autoritat científica, i així ho manté de manera taxativa la psiquiatria que s'enfronta a l'evidència del malestar: hem de retornar, després del tractament, a l'òrbita feliç de l'autoproductivitat. No podria ser d'una altra manera; la gestió farmacològica de la fatiga és fonamental per mantenir en actiu la suficient massa de força de treball. Tant se val que el tractament esdevingui crònic si això garanteix la re66 habilitació de les habilitats creativoproductives que es consideren naturals i necessàries en un subjecte lliure i somiador de si mateix. L'altíssim percentatge de població sotmesa a la ingesta quotidiana de píndoles es considera legítimament reparador per al benefici col· lectiu. Així com ningú no interpreta que sigui antinatural corregir els defectes de la visió mitjançant unes simples lents adaptades, tampoc no és il·lícit recuperar l'energia imaginativa i productiva mitjançant estimulants químics especialitzats per a cada suposat defecte de la nostra identitat física i mental, en construcció perpètua. La prioritat absoluta del programa Do It és desmentir la legitimitat de la indisposició general.
Reparació discursiva
La ideologia de l'autorealització i la competitivitat és incompatible amb l'absència d'autoestima. Per garantir els índexs d'autoestima productiva, la modalitat més simple del discurs terapèutic és de caràcter preventiu. La indústria de l'autoajuda compleix aquesta funció des d'una posició perversa: es difon la possibilitat del trastorn per tal que no es produeixi, però, alhora, el mateix producte «auxiliar» aspira a fer-nos sentir malalts per saciar-nos amb els seus remeis. La cura de si del subjecte de l'autoproducció esdevé, doncs, rendible per partida doble: com a prevenció i com a cura. A l'interior d'aquest bucle necessitem un entrenament constant, sigui per mantenir-nos saludables o per reparar una salut perduda. En tot cas, cal estar sempre fort i disposat. Do It no espera i cal estar en forma. El discurs preventiu gravita sempre sobre el mateix eix: «somriu o mor»(*42). El gènere discursiu de l'autoajuda gaudeix de milions de lectors i d'un llibre especialitzat en cada problema que ens atordeix. Amb aquesta aparença d'una oferta molt diversificada, s'alimenta la fantasia que cadascú de nosaltres continua ocupant el centre del relat i cada recepta sembla personalitzada. Cada pacient manté així l'exclusivitat, encara que la recepta de Do It es repeteix unívoca en qualsevol banda i en qualsevol circumstància: és possible millorar la vida només desitjant-ho i comprometent- se amb la causa. L'objectiu d'aquesta literatura és regular l'ànim del subjecte de l'autoproducció dins un marc productiu. Tanmateix, el fanatisme obsessiu per la felicitat acaba multiplicant les respostes infelices. Malgrat la rendible indústria preventiva, l'explotació extrema de les nostres possibilitats productives, amb el suport de tota mena de pròtesis, ha provocat una veritable epidèmia de trastorns per depressió i ansietat. L'Organització Mundial de la Salut estima que actualment uns 350 milions d'individus pateixen algun tipus de depressió, i que un 17% de la població ha patit ocasionalment un quadre patològic d'aquestes característiques. La inquietud que ens desordena creix i els seus danys col·laterals es multipliquen. Les alteracions psicòtiques proliferen pertot arreu, alimentades per les circumstàncies Do It. D'una banda, la hiperactivitat obligada comporta un nerviosisme i un estat d'inquietud que esdevenen crònics. Per no perdre cap oportunitat, el treball exclusiu d'ocupar-nos en nosaltres abandona l'especialització i, de manera paradoxal, se submergeix en una multitasca histèrica. El subjecte de l'autoproducció actua com a promotor, creador i publicista de si mateix i els seus projectes. La paradoxa és aclaparadora: una ocupació monogràfica en si mateix exigeix al subjecte flexible la capacitat d'emprendre diverses tasques per satisfer l'única missió d'aparèixer. Aquest multitasking redobla l'activitat en cicles histriònics que, anhelant atenció, deriven, per contra, en un dèficit d'atenció que paralitza la capacitat analítica i obstrueix la facultat d'interpretació. La promesa del subjecte amo de si mateix acaba convertint-lo en un espectre absort i alienat. D'altra banda, en la mesura que el treball per aparèixer només es pot conjugar dins la lògica de la informació i la comunicació, s'imposa el col·lapse davant la magnitud desbordant del simulacre digital, sobrepoblat de dades davant les quals es fa impossible discernir el que és útil i trobar-hi un lloc. Cal navegar per tot i en totes direccions i, malgrat tant atrafegament, ningú no troba l'aparador per fer-se sentir. Davant aquest abisme emergeix el pànic sobtat per excés d'estímuls —la síndrome de cansament d'informació—(*43), que deriva de manera progressiva en la por del fracàs imminent de desaparèixer en aquest vast univers sobrecarregat.
El fracàs és la gran amenaça que plana sobre el programa Do It. L'autodisciplina sense dependències externes no admet resultats adversos. El menor contratemps apareix com l'avís d'un naufragi que alimenta el «fantasma de la inutilitat» (*44). Abandonat a si mateix, el subjecte de l'autoproducció s'espanta davant qualsevol llacuna que pugui deixar-lo a la intempèrie. Qualsevol suposat defecte o mancança és susceptible de traduir-se en un trastorn, des de la insatisfacció corporal (anorèxia, bulímia…) fins a la nomofòbia causada en sentir-nos massa allunyats del nostre dispositiu mòbil. No importa quants disturbis puguem anomenar i, molt menys, quants mereixen una atenció més profunda. El que ara ens interessa és identificar el programa Do It com un autèntic ambient patogen. És imprescindible reconèixer que el catàleg de formats d'indisposició que alimenten aquest programa és ingent. Tots conformen avui l'escenari de la fatiga(*45). Una fatiga que no és retòrica sinó que penetra els cossos i els afecta. El dolor d'aquesta fatiga potser no és visible i intens a primer cop d'ull, però actua com un suplici lent que ens dispersa com sorra.
El malestar es generalitza; tanmateix, en comptes de ser reconegut com a conseqüència d'un «estar malament» davant les exigències del programa Do It, tots els disturbis es filtren per una perspectiva clínica que aspira a reparar els desajustos i facilitar la reincorporació al mateix programa. La cultura del diagnòstic s'organitza segons aquesta lògica simple: si es produeix algun defalliment o discapacitat, els patrons de símptomes el neutralitzen amb una terminologia patològica que obre les portes al tractament de reinserció. La reparació discursiva per diagnòstic aborda la fatiga, fonamentalment, des d'una doble perspectiva: com a «ansietat» o com a «depressió». L'ansietat és un recurs metabòlic que serveix d'avís en condicions d'alarma, que es considera patològic quan és desproporcionat davant la magnitud del suposat perill que ens aguaita. El diagnòstic d'ansietat en el marc del programa Do It emfatitza precisament la possibilitat que l'amenaça sigui inexistent. Si la gran tasca consisteix a emprendre's un mateix, això no s'ha de considerar mai una cosa perillosa. A l'interior de la ideologia Do It, l'ansietat ja no alarma sobre un perill sinó que denota incapacitat d'emancipació. Per això és imprescindible apaivagar l'ansietat i ponderar-la, mitjançant els fàrmacs adequats, dins els límits que la converteixen en estimulant per a l'aprenentatge i el compliment de tasques. Al seu torn, la depressió es defineix com una alteració de l'estat d'ànim, anormalment abatut, que provoca desgana i insomni; però, sobretot, es caracteritza per una tristesa profunda que altera la vida quotidiana i incapacita l'afectat per al plaer de viure. Aquest quadre clínic de perfil depressiu és tan concís com revelador. En el seu ordre d'interessos, la causa de la depressió, tot i poder ser reconeguda, no constitueix el focus del tractament imminent, sinó que la reparació apunta sempre cap endavant, cap a la innegociable condició de viure com a promesa de plaers que ha de ser convenientment restablerta. No importa que la causa de la depressió emergeixi d'aquesta mateixa obligació de vida, el crucial és reincorporar el subjecte al programa replet de vitalitat productiva.
Hi ha diversos qüestionaris estandarditzats per diagnosticar trastorns amb aquests perfils, (*46) de manera que, per molt ampli que sigui el perímetre de la indisposició general que ens afecta, es pot reduir fàcilment a un TAG (trastorn d'ansietat generalitzada) prest a la rehabilitació immediata. La «societat terapèutica» (*47) és un complex eficaçment preparat per a una gestió completa de la fatiga. Disposem d'instruments per a la prevenció i per al tractament de qualsevol disturbi gràcies al discurs del diagnòstic i la seva ulterior traducció farmacològica. Qui persisteixi a estar indisposat és abandonat com a incapaç.
Reparació tecnològica
La indústria psicofarmacològica que gravita al voltant de la indisposició general és de dimensions desorbitades. Se li suposa un volum semblant a les xifres que mobilitza la indústria armamentista o l'economia financera. Al mateix temps, es calcula que només un 10% del gremi psiquiàtric fa servir la paraula abans de dispensar una nova recepta que s'inverteix en el mercat de la depressió. L'estricta magnitud d'aquest règim farmacològic hauria de ser suficient per sospitar de la hipòtesi que suposa una base biològica per a tots els trastorns diagnosticats. El TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat), malgrat que ha estat desqualificat com a trastorn neurològic, continua garantint la medicalització del 5% de la població infantil als anomenats països desenvolupats. Els productes estel·lars d'aquesta tecnologia de reparació —psicoestimulants i antidepressius— compleixen la mateixa doble funció que la literatura d'autoajuda: tan aviat asseguren l'increment de productivitat com en reparen les fatigoses conseqüències. L'última generació de medicaments per a la fatiga són els anomenats ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), els primers elaborats segons el disseny racional de fàrmacs capaços d'identificar un objectiu biològic i crear la molècula adequada per donar-hi compliment. La retroalimentació del règim farmacològic queda, així, garantida: ja és impossible discernir si estem fatigats a causa de la pràctica Do It o si, per contra, som hiperactius per la mediació psicotròpica que guareix la nostra prèvia condició de cansats. El cercle perfecte fundat en el dopatge. El subjecte de l'autoproducció s'ha convertit, doncs, en un subjecte tòxic, domat a cop de fàrmacs que en determinen les aptituds per a l'autogestió. El dopatge generalitzat es pot interpretar com l'últim capítol del mite de la salut substantiu a la història del capital. Des de les èpoques del taylorisme i el fordisme, els ideals del progrés per la força del treball van tenir com a referent les capacitats inherents del nostre cos. Des del principi es va fer imprescindible articular una ideologia i un instrumental adequats per optimitzar al màxim els recursos energètics de la nostra biologia i garantir així la productivitat d'un «motor humà» (*48) propens a la fatiga. Des d'aquesta perspectiva, el modernisme es va fer totalment atlètic, obsessionat per millorar les prestacions d'un cos humà massa vulnerable. A l'interior d'aquesta operació, la filosofia antropològica va auxiliar el capital promovent un vitalisme fundat en la normalització de l'esguerrat obstinat a millorar. La superació dels impediments biològics es va convertir, així, en el paradigma de l'obsessió pel progrés que encara enarbora el capital(*49). El veritable jo heroic modern neix d'un desemparament superat a força de voluntat-treball que vincula la vida amb l'obligació d'avançar. Des d'aquest prisma, el mite de la salut no consisteix tant en la mera promoció d'una vida saludable sinó en la sublimació de l'esforç per superar els nostres límits. És en aquesta clau que el capitalisme nihilista d'última generació, el que ens abandona en el marc de l'autoproducció, continua fidel als mateixos principis. El dopatge només representa l'última baula d'aquesta cultura atlètica, més crucial que mai per al subjecte desesperançat, abandonat a la seva sort i condemnat a millorar-se en cada intent d'aparició. Perquè aquesta lògica de la identitat millorada mantingui la seva productivitat infinita, la promesa de progrés esdevé insaciable i s'ha de formular sense límits que la puguin aturar. Amb aquesta intenció, el programa Do It alimenta somnis com la salut eterna o la immortalitat per regalar un present inacabable al subjecte de l'autoproducció. La il·lusió de permanència al món mitjançant les nostres empremtes genètiques o culturals va perdre tota credibilitat. Ni la nostra descendència ni les nostres obres assosseguen el subjecte de l'autoproducció davant l'abisme de l'eternitat. Només la continuïtat de la pròpia mobilització ens ancora al món, i això ens fa crèduls davant la possibilitat de ser immortals sobre el caire d'un present perpetu. El transhumanisme, fundat en els avenços de la genètica, la nanotecnologia i la robòtica, ens promet posar fi a l'envelliment i demorar la mort (*50).El nostre límit biològic està gravat als gens, però la seva naturalesa química, ens diuen, és susceptible de ser modificada i complementada amb noves pròtesis tecnològiques que avui a penes podem imaginar. El subjecte de l'autoproducció ja no té per què aturar el seu treball; per contra, s'ha d'aplicar a mantenir-se saludable i fort per perllongar sempre la seva millora a l'interior d'un present dilatat de manera infinita.
La suma d'aquest dispositiu discursiu i tecnològic del programa Do It li confereix el perfil d'un poder terapèutic que «ens regala la vida a canvi de fer-la» i que «camufla la relació de poder en forma d'auxili» (*51). La vida convertida en una imposició és precisament el que multiplica la seva fragilitat i el sotmet a la fatiga. El mateix programa ens brinda els remeis per pal·liarho però, com hem comprovat, això només comporta restar mobilitzat a l'interior de l'autoproducció. L'escenari que es dibuixa es plega sobre si mateix com una mònada sense portes ni finestres. Qualsevol sortida sembla obstruïda. Fins i tot la ingènua possibilitat de refugiar-se en la interioritat individual (*52) reverteix sobre les expectatives del programa establert. Tant se val fer-se d'amagat quan sabem que per romandre a la caverna cal sortir a buscar queviures. Sembla que el repte només pot apuntar cap a una estreta direcció: no reparar la fatiga sinó perdurar-hi (*53).
Professor Titular de Teoria de l'art. Crític i curador d'exposicions.
Ha col.laborat a diferents catàlegs i llibres d'art contemporani. Co-editor de la revista "Roulotte", col.labora a diaris i revistes especialitzades (Exit Express, Artforum International).
Ha conduït tallers de crítica i pràctiques curatorials a diferents universitats i centres. Ha impartit conferències a diferents museus i institucions (MACBA,Barcelona; MNCARS,Madrid;USP,Sao Paulo; Trienale,Milano; CCEBA,Buenos Aires; Townhouse,Cairo; Contemporary Art Center; Larissa; NYU, New York; Art Beijing…).
Entre els projectes de comissariat ha presentat "Arquitectures per a l'esdeveniment" (EACC,Castelló,2002); "Stand by.Listos para actuar" (Laboratorio Alameda, Mèxic D.F.,2003); "Corner" (Cajamadrid. Barcelona 2004-2005); "Mira como se mueven.4 ideas sobre movilidad" (Fundación Telefònica,Madrid,2005), "Glaskultur. ¿Qué pasó con la transparencia?" (Koldo Mitxelena; Donosti,2006). "Post-it city. Occasional Cities" (CCCB,Barcelona,2008; MAC Santiago de Chile, Centro Cultural Sao Paulo, 2009); "After Architecture" (Arts Santa Mònica. Barcelona,2009); "Esto no es un museo" ( Corcoran Art Gallery, Washington DC, 2011); "Futurs abandonat. Demà ja era la qüestió" (Fabra i Coats. Centre d'Art Contemporani de Barcelona, 2014); "After Landscape. Ciutats Copiades" (Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani de Barcelona, 2015).
Ha estat Director del Programa internacional "Roundabout.Encounter Program" entre Barcelona i altres ciutats del món (2002- 2012: Mèxic, Rejkiavic, Bangkok, Jerusalem, Santiago de Xile, Istambul). | 2022/07/03 18:56:05 | https://polititzacionsdelmalestar.org/textos/fatiga/ | mC4 | 3 |
Escola Andersen | Infantil, Primària i ESO | Terrassa » ELS ALUMNES DE 4T DE PRIMÀRIA VAN A L'AUDITORI DE TERRASSA
El passat divendres 16 de febrer, els nens i nenes de 4t de Primària de la nostra escola van anar a l'Auditori de la nostra ciutat, on van poder gaudir d'un assaig obert de la coneguda orquestra de corda Terrassa 48, dirigida per en Quim Termens.
L'orquestra de corda preparava el concert del diumenge dia 18 i els nostres alumnes van poder veure com assajaven el programa "Venim del nord, venim del sud", que consistia en un recull de composicions per a orquestra de corda de diferents compositors d'arreu del món, com la Xina, Colòmbia i Zaire, entre d'altres.
Els components de l'orquestra van explicar als nostres alumnes com preparaven el concert i les diferents obres que interpretarien.
Aquesta sortida ha servit per complementar el que estan treballant aquests dies a classe sobre quina feina fa cada músic dins les diferents formacions musicals. | 2021/06/21 13:44:36 | https://www.escolaandersen.com/els-alumnes-de-4t-de-primaria-van-a-lauditori-de-terrassa/ | mC4 | 3 |
Adaptacions dels organismes
by rosaciencies
UNITAT Nº1 1.5.ELS FACTORS AMBIENTALS I L'ADAPTACIÓ 2.
<ul><li>El resultat de milions d'anys d'evolució és una biosfera constituïda per éssers vius adaptats al medi on viuen </li></ul><ul><li>Les estratègies que els éssers vius han desenvolupat per viure en un determinat entorn les anomenem ADAPTACIÓ . </li></ul><ul><li>Les adaptacions poden ser anatòmiques, fisiològiques, o etològiques </li></ul>
Factors ambientals limitants en els ecosistemes terrestres 4.
Factors ambientals limitants en els ecosistemes aquàtics La llum , els nutrients (P i N), la pressió hidrostàtica... 5.
La llum <ul><li>La llum és un factor importantíssim en els ecosistemes. </li></ul><ul><li>L'arribada de llum és l'entrada d'energia a l'ecosistema </li></ul><ul><li>Tret de l'equador, les hores de llum varien al llarg de l'any: FOTOPERÍODE </li></ul>
Map of The World's Solar Energy Potential, (July, 2008) [1] Key: Solar Energy Potential Rises As Color Brightens 7.
MEDI AQUÀTIC Al medi aquàtic la llum és un factor limitant per els organismes fotosintètics. La llum s'extingeix a mesura que augmenta la fondària, i a més la qualitat de la llum varia. 9.
MEDI TERRESTRE El fotoperíode tindrà una influència decisiva en la vida de molts éssers vius. En funció de la latitud la intensitat de la llum varia i també el fotoperíode En els ecosistemes terrestres la llum arriba a la mateixa intensitat en una mateixa zona però la vegetació es troba sovint disposada en estrats de diferent alçada que rebran una quantitat de llum diferent 10.
Caducifòlia 11.
Disposició de les fulles 12.
Plantes esciòfiles: plantes adaptades a viure a l'ombra Plantes heliòfiles: plantes adaptades a una forta radiació solar 13.
Bioritmes: La floració La germinació La migració La hivernació 14.
La temperatura <ul><li>La vida activa només es possible en la franja compresa entre pocs graus sota zero i els cinquanta graus. </li></ul><ul><li>Sota zero l'aigua es gela i per sobre de 50 graus les proteínes es desnaturalitzen </li></ul><ul><li>Als ecosistemes terrestres l'amplitud tèrmica que han des superar els organismes és molt gran </li></ul><ul><li>Els éssers vius desenvolupat adaptacions envers el fred i també a la calor </li></ul><ul><li>Sovint les adaptacions a les altes temperatures són també adaptacions a la manca d'aigua . </li></ul>
poiquiloterms homeoterms 16.
letargia 17.
greix pèl 18.
migració 19.
Bacteris termòfils 20.
caducifolia 21.
Relació superfície volum 25.
Allen's rule in Lepus From the northern arctic hare (L. arcticus) through the more southerly desert jackrabbit (L. alleni), members of the genus Lepus show progressively longer extremities (legs & ears) and leaner bodies 27.
Aigua i humitat Al medi terrestre l'aigua i la humitat són un factor limitant. Tots els essers vius terrestres han desenvolupat adaptacions per no deshidratar-se 28. | 2017/06/27 19:12:39 | https://www.slideshare.net/jusescola/adaptacions | mC4 | 3 |
Existeixen milers d'entitats dedicades a la cultura. La dinamització, recuperació i difusió de la diversitat cultural pren infinitat de formes en funció del territori, l'impuls i a la creativitat de les persones voluntàries que en formen part.
Als Països Catalans, el voluntariat cultural es vehicula a través de col·lectius dedicats a la preservació del patrimoni cultural, entitats que defensen la llengua catalana, colles que fomenten la cultura popular i tradicional, ateneus i casals, grups d'amics i amigues del cinema, la música, la literatura, …
És una organització de voluntaris que treballa programes educatius i culturals amb les persones refugiades que viuen en camps a Grècia. Formada a l'abril de 2016 com a iniciativa col·lectiva de voluntaris independents al camp d'Idomeni ara tancat, ara fa clases als camps oficials de Cherso i Sounio de diferents matèries, sessions de cinema, performances, nits de micro obert i crea espais segurs per a infants i adults dirigits per les pròpies refugiades.
Anualment impulsa el projecte Recicla Cultura per ampliar els recursos per l'alfabetització de persones en risc d'exclusió. Es tracta d'una iniciativa que fomenta el valor de la lectura i la solidaritat entre les entitats col·laboradores tot convidant-les a viure un Sant Jordi amb valor afegit. Ofereixen la possibilitat de col·laborar amb la compra d'un llibre solidari, donar llibres de segona mà o crear un punt Recicla Cultura.. Recicla Cultura s'ha estès arreu de Catalunya a través d'una vuitantena d'escoles, universitats, biblioteques, entitats i empreses rellevants de la nostra societat. Així, s'ha sensibilitzat entorn a les dificultats que es troben les persones analfabetes en el seu procés d'inclusió social. Aquesta és la tasca que du a terme Servei Solidari des de fa més de 10 anys, que ha impulsat 33 cursos trimestrals d'alfabetització per a 2.000 joves i adults que no sabien llegir ni escriure.
És una associació cultural fundada l'any 1933 que té la voluntat d'agrupar totes aquelles persones entusiastes i sensibles a l'art i a la cultura. Ofereix activitats destinades a promoure i difondre la cultura, mitjançant la col·laboració amb museus i altres institucions. Visites a exposicions, cicles de conferències i seminaris amb especialistes i professors universitaris, visites al patrimoni cultural de Catalunya, viatges culturals arreu d'Espanya, d'Europa i la resta del món… Són membres fundadors de la Federació Mundial d'Amics dels Museus, promotors de la Federació Espanyola d'Amics dels Museus i actualment presideixen la nova Federació Catalana d'Amics dels Museus.
Impulsada a Catalunya el 1997, és una iniciativa d'un grup d'arquitectes, geògrafs, historiadors i diversos professionals que volen obrir canals de participació de la societat en la democratització i control de la gestió del patrimoni cultural. Un patrimoni cultural entès en el sentit més ampli, des de l'historicoartístic tradicional, fins a les noves formes de béns d'interès cultural tant materials com immaterials. Han defensat les escocles modernistes de la Colònia Güell, la conservació de la presó Model de Barcelona i han denunciat enderrocaments d'edifici de notable valor històric.
Alguns s'acosten als matins per obrir les portes, altres recullen paquets i els porten a cases de desconeguts. N'hi ha que prefereixen classificar arxius i ordenar prestatgeries per passar més temps entre els passadissos i fins i tot els qui fan la feina d'organitzar cursets. Tot sense demanar ni un cèntim a canvi. Les biblioteques catalanes han vist els seus voluntaris triplicar-se entre el 2010 i el 2014, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i són al voltant de 700 els ciutadans que dediquen part del seu temps lliure a dinamitzar algun dels 849 centres que hi ha al territori.
Protecció i difusió del català
Plantegem dues opcions que poden ser perfectament complementàries: una, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Moviment cívic que aplega i coordina centenars d'associacions i entitats d'arreu dels Països Catalans que treballen per la unitat i l'oficialitat de la llengua catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ho fan a través de programes o esdeveniments anuals com el Correllengua, els programaes "Xerrem" i "Junts", l'acció "Empentallengua" o els reconeixements que atorguen als "Premis Joan Coromines". L'altra, el Voluntariat per la Llengua. Des del 2003, més de 110.000 parelles han passat pel programa impulsat pel Consorci per la Normalització Lingüística que permet practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona voluntària que parla català fluidament, i una aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Si parles català habitualment i disposes d'una estona per conversar amb una persona que el vol practicar, pots fer-te voluntari/a i si el que necessites és practicar-lo, fes-te aprenent!
La societat catalana no es podria comprendre avui sense 200 anys precedents de tasca associativa d'ateneus, casals, casinos, grups culturals… i una diversitat de denominacions amb un mateix propòsit: viure la cultura al territori. Actualment existeixen uns 400 ateneus a Catalunya i són part d'una extensa xarxa que arriba fins a les 4.000 associacions. Són entitats formades per socis que impulsen, sense ànim de lucre, espais d'interrelació sociocultural a través d'activitats vinculades a la formació, l'accés a la cultura, la difusió i la defensa de la llengua, la cohesió i la integració social, la solidaritat i l'acolliment. 170 d'aquestes entitats estan associades a la Federació d'Ateneus de Catalunya.
Coordinadores de colles de cultura popular i tradicional
La cultura popular viu de la voluntat de transmetre una diversitat molt àmplia de manifestacions a casa nostra: balls, entremesos, bestiari, ...Algunes de les colles i/o grups posen la seva tasca en xarxa a través de coordinadores per trobar suport mutu, preservar i difondre el seu espectacle o imatgeria, en diferents àmbits territorials. Així, per exemple, hi ha la Federació Sardanista de Catalunya, la Coordinadora de Colles de Cultura Popular de Gràcia, la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i un etcètera extens.
"Sense la participació dels voluntaris any rere any, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil no seria possible", remarca l'organització de la Mostra. La implicació al certamen brinda l'oportunitat de viure des de dins i participar activament en l'organització de la fira (tenir els professionals del sector a l'abast –artistes, tècnics, programadors, etc.–, veure què es cou entre bambolines…) i conéixer persones amb inquietuds culturals comunes. Es pot col·laborar des de control d'espais a punts d'informació. La Mostra será del 30 de març al 2 d'abril.
És un festival de músiques del món que té la intenció de generar i difondre la cultura, a través d'un espai de reflexió, un espai per la transformació social del món i un espai amb música i activitats per a totes les edats, gèneres i condicions. Esperanzah! es construeix des de la implicació de molts col·lectius. L'associació GATS porta 15 anys treballant per la transformació social del Prat de Llobregat i fomentant el desenvolupament comunitari al barri de Sant Cosme, des de diversos àmbits, i el de mobilitzar-nos a través de la cultura.
"Dimecres Descobrim"
És un programa de voluntariat artístic de l'entitat Justícia i Pau que es desenvolupa en centres penitenciaris com el de Lledoners, al Bages. Les persones privades de llibertat tenen l'oportunitat de participar a tallers culturals de fotografia, pintura, cinema, ceràmica, dansa, etc. Els i les artistes s'obren portes enfora. Per fer un voluntariat cultural a centres penitenciaris cal tenir un mínim de 18 anys i coincidir amb l'ideari de l'entitat que l'impulsa.
Clam, Festival Internacional de Cinema Solidari de Catalunya
Una mirada sense apriorismes ideològics, una crida a la solidaritat humana i al compromís amb la construcció d'un món millor, una "excusa" per gaudir de l'art cinematogràfic com a transmissor de valors, no només estètics. L'organització del Festival, que es farà entre Navarcles i Manresa del 27 d'abril al 7 de maig, fa una crida a la participació de voluntariat per a la seva 14a edició, amb el títol "Herois de la Salut" com a eix central de reflexió i debat. El festival busca persones voluntàries per a difondre el festival, rebre i acompanyar els espectadors, donar suport tècnic o vincular-se a l'entitat organitzadora de forma estable.
Malgrat l'alegria no és suficient per guarir malalties, pot ajudar a passar-les amb menys dolor. Pallapupas treballa perquè hi hagi espai per al riure durant el procés de la malaltia, i així convertir els hospitals en espais més amables i plens de vida mitjançant actuacions artístiques, amb un mètode artístic propi, orientades a infants i gent gran, en estreta col·laboració amb el personal sanitari. Els actors i actrius fan la seva feina als hospitals però qui ho vulgui, pot ser voluntari/a difonent la tasca de Pallapupas a través d'internet, ajudant amb el disseny de material gràfic o col·laborant en esdeveniments fora dels hospitals. | 2021/04/16 12:26:57 | https://xarxanet.org/cultural/noticies/12-propostes-de-voluntariat-cultural | mC4 | 3 |
ariadna al laberint grotesc: de febrer 2011
"Però des de feia un any que, en revelar-li a ell mateix força riqueses de la seva ànima, l'amor de la música havia nascut en ell per algun temps, en Swann considerava els motius musicals com a veritables idees, d'un altre món, d'un altre ordre, idees velades de tenebres, desconegudes, impenetrables a la intel.ligència però no per això no són menys perfectament distintes les unes de les altres, desiguals entre si en valor i significació."
En Charles Swann s'enamora. L'amor i la passió arrosseguen indiferències, gelosies i angoixes. Marquen el desgavell traçat per la desmesura del sentiment que domina i cega. Una petita frase musical, la semblança amb un retrat, anuncien el paradís que davalla a l'infern.
NOMS DE LLOC: EL NOM.
"Els mots ens presenten una petita imatge clara i usual de les coses, com les que enganxem a les parets de les escoles per fornir als nens l'exemple del que és una establia, un ocell, un formiguer, coses concebudes com iguals a totes les de la mateixa mena. Però els noms presenten de les persones -i de les ciutats, que ens acostumen a creure que són individuals, úniques com persones- una imatge confusa que obté d'ells, de la seva sonoritat esclatant o fosca, el color amb el qual està pintada uniformement, com un d'aquells cartells, enterament blaus o enterament vermells, en els quals, a causa dels límits del procediment que s'ha fet servir o per un caprici del decorador, són blaus o vermells no solament el cel i el mar, sinó les barques, l'església, la gent que passa."
Torna aquell ritme conegut. Ciutats i un nom, entre reconstruccions fragmentades, desvetllen imatges i sentiments amarats de reflexions. I amb l'enyor pels instants passats, un retrobament, en Swann i l'Odette, i la seva filla.
Imatge La filla de Jetró, de Sandro Botticelli.
per sempre digue'm ariadna en 22:10 3 comentaris:
Podria parlar de la sensació de vertigen, l'esvoranc als peus i el nus a la gola. Però em perdria. Fragments, imatges i sons, omplen l'espai devorat per les paraules. El focus de llum dibuixa contorns clars, nítids, feridors i, latent en les ombres, un batec vital. Els presagis foscos, inclús sinistres, prenen forma, traspassen materials i s'aturen. Un to concís, frontal, no amaga la presència ni dilueix l'absència del daltabaix que colpeja, aspre i dur, la fragilitat de la vida.
Un relat bell i captivador.
Una història intensa i desconcertant.
Un llibre per llegir d'un glop i rellegir ben a poc a poc.
"... el buit entrà en aquella
vibració que ara ens exalta, ens consola i ajuda?"
R.M. Rilke, traducció de Joan Vinyoli.
Facebook L'últim dia abans de demà.
per sempre digue'm ariadna en 16:41 9 comentaris:
... Lloms girats i portes tancades. Ombres sense cos. Ni títols ni frontisses. Vides manllevades i veus silenciades. Mots callats en el buit dels llibres sense nom...
No és el primer cop que dic que cal saber escoltar la veu i els silencis que apareixen entre les paraules, o que omplen les mirades perdudes en el record, o que s'humitegen per l'emoció i el trasbals que brollen en fer presents de nou aquells fet que han marcat una vida. No serà el darrer cop que digui que si ningú no escolta ni pregunta, quan una veu s'apaga, tot quedarà tancat en el més profund silenci, el de l'oblit.
No es poden aturar els dies, ni el món, ni els "rius". Tot continua fluint, seguint cursos que no sempre entenem, ni compartim. És cert, podem optar i seure prop de la riba i mirar-nos-ho de lluny, o mullar-nos els peus a la vora, o decidir entrar fins el ben mig del riu.
Més enllà de guerres, d'exilis, de morts, de vides, queden tots aquells rostres i aquells somriures que sorgien espontàniament, tot i la situació que els envoltava. Hi ha la fermesa, la coherència, dels qui valoren més les persones que el gènere, el color, la religió o la ideologia.
La Bethli va entrar en el riu. El corrent la va colpejar i, malgrat tot, continua allí.
"Tinc noranta-sis anys, molts anys... sovint perdo el fil de les coses que explico i tinc buits de memòria." | 2022/05/18 23:07:55 | https://laberintgrotesc.blogspot.com/2011/02/ | mC4 | 3 |
La demanda dels testos d'antígens a les farmàcies es va disparar fa tres setmanes i actualment, el degoteig ininterromput de clients que entren preguntant per la prova d'autodetecció encara persisteix. De fet, no és una estampa atípica veure les seves vitrines presidides per cartells que anuncien la falta d'aprovisionament, en una època marcada per les trobades familiars i l'escalada de contagis per coronavirus.
La tasca de trobar una farmàcia amb estoc de tests d'antígens esdevé complicada, encara que de manera puntual i en compte gotes van arribant les proves als establiments. Davant l'alta demanda, els locals han optat per efectuar llistes d'espera i a mesura que els proveïdors els hi faciliten, truquen progressivament als interessats. Farmàcies com la Francesc de la Peña Vilà (Sant Feliu de Guíxols) no s'atreveixen a concretar una data per tornar a tenir proves ràpides, mentre que d'altres com la Ruscalleda (Sant Feliu de Guíxols), aquest divendres a la tarda els hi van arribar 300 tests i el dilluns ja no en tenien cap.
Amb els centres d'atenció primària saturats, són ara els tests d'antígens un mètode simple i accessible a la ciutadania per comprovar si es compta amb la infecció activa. No obstant això, els experts alerten que si no hi ha suficient càrrega viral, es pot obtenir un fals negatiu. En aquest sentit, davant les trobades de familiars i amics no s'han de prendre "com una prova infal·lible".
Si actualment són poques les farmàcies que presenten al magatzem test d'antígens, les previsions apunten que en el transcurs d'aquesta setmana n'aniran arribant de forma progressiva. Tot i això, la demanda continua sense decaure i es pronostica un altre pic durant el Cap d'Any i la festivitat de reis. | 2022/06/30 23:36:07 | https://www.tvcostabrava.com/maria-pages/societat/salut/els-tests-dantigens-arriben-en-compte-gotes-a-les-farmacies-de-la-comarca | mC4 | 3 |
Lloguer de l'H2GO: esbandeix el got i reutilitza'l durant tot l'esdeveniment ! | Ecofestes
Ecofestes ofereix el lloguer de màquines d'esbandir H2GO. Es tracta d'un aparell que permet maximitzar la reutilització de cada got durant l'esdeveniment. La màquina esclareix el got a l'instant, amb la dosi exacta d'aigua, i elimina els residus i l'olor anteriors. Per tant, a cada consumició el client pot esbandir el got.
El sistema H2GO economitza l'esdeveniment, ja que permet reduir la quantitat de gots necessaris, aproximadament els mateixos que el nombre de persones assistents. Alhora, garanteix que la persona consumidora pugui netejar el got a cada consumició. Només necessitem un punt d'aigua i un punt de llum.
Amb l'H2GO reduïm el cost econòmic, els quilos de plàstic utilitzats i el cost energètic, amb menys quantitat de litres d'aigua i d'emissions de CO2. | 2022/05/19 21:25:05 | https://www.ecofestes.com/lloguer-de-lh2go-esbandeix-el-got-reutilitzal-durant-tot-lesdeveniment-n-67-ca | mC4 | 3 |
Notes de Brussel·les » Print » Cartografia de la contaminació
Posted By Raimon Obiols On 15 November 2007 @ 12:59 In General,Medi ambient,Món | No Comments
[1] CARMA és una nova base de dates interactiva que va ser posada online el passat dimecres. Subministra mapes temàtics i informació detallada sobre els qui posen 10.000 milions de tones de CO2 a l'atmosfera cada any (una quarta part procedeix dels Estats Units). La pàgina web dóna informació sobre unes 50.000 plantes, i indica no sols els principals productors de contaminació, sinó aquells establiments i empreses que són més "verds". Utilitzant un sistema de filtres d'informació, es pot veure la quantitat de CO2 procedent de les plantes d'electricitat d'una ciutat o regió determinades. CARMA vol dir Carbon Monitoring for action Database, i es proclama com el millor indret per practicar el voyeurisme en matèria de contaminació de l'atmosfera. | 2021/10/18 11:19:48 | https://www.noucicle.org/obiols/?p=164&print=1 | mC4 | 3 |
Església de Sant Agustí - Santjosep.net
Els primers plànols d'aquesta església, realitzats per l'enginyer Pedro Croillez de Servien per petició del bisbe Abad y Lasierra, són del 6 de febrer de l'any 1971. No obstant això, fins al 1806 no va tenir lloc la benedicció de l'altar major i del presbiteri, fet que es va produir sense que s'hagués acabat del tot el temple. No hi ha constància de quan es va construir el campanar ni de la instal·lació de la campana. En un escrit del bisbe Basilio Carrasco, que data de l'any 1851, es confirmava que els feligresos havien construït dues capelles noves que estaven situades a ambdós llocs de l'altar major. En van dedicar una al Sant Crist i l'altra a la Mare de Déu del Roser.
La primera d'aquestes dues encara conserva el retaule i l'altar, així com el sagrari, que podia ser el mateix que originalment havia posat Blas Jacobo l'any 1806. En aquest sentit, fa falta precisar que el sagrari principal fou substituït l'any 1965 per un altre de metàl·lic. D'una altra banda, la capella de la Mare de Déu del Roser conserva avui en dia el retaule antic.
El conjunt d'aquesta església ofereix una planta molt allargada. De fet, l'única nau principal és un rectangle allargat. El costat del mur de ponent té una capella petita, una altra de més gran i una tercera que es va construir en circumstàncies que es mencionen anteriorment. | 2021/10/18 17:12:09 | https://www.santjosep.net/ca/veure/patrimoni-i-cultura/esglesia-de-sant-agusti/ | mC4 | 3 |
MANERES DE FER | ELS SOCIS D'AXA CONSTRUEIXEN: JOSEP BUNYESC - arqxarq
CABANA DE PASTOR A SALAU, ALT ÀNEU
REVERSIBILITAT:
Tota actuació dins del parc natural es bo que pugui ser fàcilment reversible, o sigui que es pugui desfer o desmuntar amb poca energia i/o canviar-la de lloc o desmuntar-la. Per això s'ha fet fonamentació en sec amb gabions metàl·lics i pedra local de l'entorn. L'edifici és d'estructura de fusta amb panells que s'han fet al taller i es cargolen a obra. D'aquesta manera es pot descargolar i treure-ho si calgués, i no es deixa cap rastre del edifici allí on està col·locat.
EMPREMTA ECOLÒGICA:
La construcció és en sec i s'utilitzen materials d'origen natural com la fusta, que emmagatzema més CO2 que el que ha calgut per manipular-la i així l'edifici pot tenir balanç negatiu en emissions de CO2. Els materials d'origen natural com la fusta o la llana d'ovella permeten reduir l'energia gris o energia incorporada en els materials dels edificis, i es una despesa indirecta energèticament que s'estalvia.
DISSENY BIOCLIMÀTIC:
La geometria de l'edifici té una coberta inclinada però asimètrica. D'aquesta manera podem tenir una petita superfície a sud, per situar òptimament les plaques solars fotovoltaiques que subministraran energia al pastor. I la coberta nord baixa fins a terra a mode de façana per tal de protegir-se del vent de nord a l'hivern i de la innivació elevada. La forma de la coberta permet que el vent de nord salti per sobre reduint l'impacte i la força del vent de nord que bufa a la zona. Tant la coberta com les façanes son ventilades.
Una obertura important a sud, un vidre fix que permet ser un col·lector solar passiu que escalfa l'interior de l'edifici. Manté una bona temperatura tot l'any sense que baixi molt quan no està ocupada, cosa que ajuda al seu manteniment. Petites obertures i porta en dues parts permeten la ventilació creuada quan es vulgui un bon cabal de ventilació.
Aquets criteris importants de reducció de l'impacte ambiental i de la demanda energètica son necessaris en aquest lloc desconnectat de les infraestructures. Però es un bon exemple per extrapolar aquests criteris a tots els emplaçaments de les ciutats, i així l'edificació tindria un impacte molt més reduït del que té normalment. | 2020/04/06 09:13:25 | http://arqxarq.es/maneres-de-fer-els-socis-daxa-construeixen-josep-bunyesc/?lang=es | mC4 | 3 |
llúpol Archives - El bloc d'Uvinum
Etiqueta: llúpol
La cervesa podria ajudar a prevenir el càncer de mama
El llúpol, un dels principals ingredients de la cervesa, podria contribuir eficaçment a la prevenció del càncer de mama. Això es desprèn d'un estudi, realitzat per experts de la Universitat d'Illinois a Chicago (EUA), del qual recentment s'ha fet ressò la publicació britànica Daily & Sunday Express.
El llúpol és una flor responsable dels sabors amargs, especiats o cítrics de la cervesa, que ja ha estat sotmesa a investigacions que la relacionen amb els nivells hormonals tant en homes com en dones, però el nou estudi demostra, segons sembla, que podria activar els compostos químics que inhibeixen el desenvolupament de tumors.
Els científics van aplicar extracte de llúpol a dues línies diferents de cèl·lules de mama per veure l'efecte sobre el metabolisme dels estrògens de les cèl·lules, sent ja un fet conegut que un metabolisme més lent augmenta el risc de càncer de mama.
Els investigadors van trobar un ingredient del llúpol, denominat 6-prenylnarigenin (6-PN), que augmenta la taxa de metabolisme dels estrògens, de manera que futures investigacions podrien demostrar l'efectivitat d'aquest compost contra el càncer.
El compost 6-PN és un potent fito-estrogen que quan s'ingereix alimenta l'activitat de les hormones. De fet, les dones que treballen amb aquesta planta poden arribar a tenir interrupcions en els seus cicles menstruals, i s'ha provat com a tractament per a les dones post-menopàusiques que pateixen fogots, sudoració nocturna i insomni.
L'equip d'investigadors també ha trobat un altre compost similar, el 8-prenylnarigenin (8-PN), aparentment menys eficaç, però que també hauria de ser objecte d'ulteriors estudis. | 2018/10/21 05:30:54 | https://www.uvinum.cat/blog/tag/llupol | mC4 | 3 |
LA HISTÒRIA DEL PLA
El lloc ocupat pel Pla de Santa Maria, formà part originàriament del terme del Castell de Cabra. Era poblat a mitjan segle XII quan ja existia l'església de Santa Maria, motiu pel qual el poble fou anomenat també, Santa Maria del Pla, tot i que el 1178 rebia el nom de Pla de Cabra. Aquest nom en una o altre de les variants acabà imposant-se a l'oficial de Villalba El rei Alfons I donà a Berenguer de Vilafranca Locum Illum Santae Mariae perquè hi fundés i repoblés el poble.
La construcció de l'església romànica a la fi del segle XII demostra que el poble va conèixer un important creixement. Al segle XIII va tenir diverses topades per problemes d'aigua amb Valls. El 1254 l'arquebisbe Benet de Rocabertí marcà els límits del terme. El 1264 Bertran de Vilafranca cedia a la mitra el lloc i el terme del Pla que passà a ser una senyoria compartida entre l'arquebisbe i el rei. El Pla on al segle XIV ja es documentaven jueus i sarraïns, fou un dels membres més actius de la comuna, sent la primera vila que protestà pel repartiment ordenat per l'arquebisbe Rodrigo Tello per a finançar les obres de fortificació de Tarragona. Durant la guerra civil catalana, El Pla es mantingué al servei de la Generalitat en desacord del seu senyor l'arquebisbe Pero de Urrea.
Durant la guerra dels Segadors és mostrà en un primer moment fidel als castellans. En canvi, el 1642, el marqués d'Hinojosa, cap d'una columna castellana, féu assetjar l'església, degollà els seus 40 defensors i va permetre a les seves tropes el saqueig i l'incendi del temple i les cases del raval del poble.
A finals del segle XVIII, es va construir l'església parroquial de Santa Maria, magnífic exemple d'estil barroc amb façana decorada i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octogonal amb balustres. Des del 1808 el seu sometent participà activament en les campanyes contra els francesos. A mitjan segle XIX disposava de presó i escola. Tenia una fàbrica d'aiguardent i produïa essencialment cereals, vi, oli i avellanes.
L'ESGLESIA VELLA
A la plaça de Sant Ramon es troba la magnífica església romànica de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca.
Inicialment dedicada a Santa Maria , a mitjan segle XIX el temple adquirí l'actual advocació a Sant Ramon de Penyafort. Molt possiblement fou construïda al començament del segle XIII, amb l'estructura actual de creu llatina. La volta és apuntada i damunt el creuer s'aixeca un cimbori vuitavat. Cal destacar la sòbria portalada bellament esculpida amb vuit columnes per banda i capitells ornamentats, a la llinda hi ha la Mare de Déu de la Llet, amb els Reis d'Orient a l'esquerra i l'Anunciació a la dreta. Té també una notable rosassa a la façana de ponent. Les mènsules presenten una gran varietat de motius decoratius.
Al segle XVIII, durant les disputes per la construcció de la nova església, part de l'edifici, el cimbori original i trossos de l'absis, foren desmuntats, la qual cosa provocà un enfrontament entre els veïns que volien enderrocar la vella església per aprofitar-ne els materials (Gavatxos) i els que volien fer-la de nova planta tot respectant l'anterior (Marrocs), que afortunadament s'imposaren.
A la fi del segle XVIII foren reconstruïdes les parts malmeses. L'any 1951 el temple fou declarat "Monumento Histórico Artístico Nacional" i a la segona meitat dels 60 s' emprengué una primera restauració i l'enderroc de les construccions dels voltants per aïllar totalment l'església. El 1986 s'acabà una altra restauració fruit de la col·laboració entre la Generalitat i la Diputació. Actualment és oberta al culte cada 2n. diumenge del mes i és pot visitar tots els dies de l'any. | 2018/12/13 14:14:25 | http://www.elpladesantamaria.cat/niv2.php?id=23 | mC4 | 4 |
LECTURES DE LA MISSA: DIMARTS DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / II
DIMARTS DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / II
En aquells dies, Senaquerib, rei d'Assíria, envià missatgers a Ezequies amb aquest encàrrec: «Digueu això a Ezequies, rei de Judà: No et fiïs tant del teu Déu, no pensis que Jerusalem no caurà a les meves mans. Ja has sentit dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països: els han exterminat. No et pensis, doncs, que el teu Déu te'n salvarà». Quan Ezequies rebé la carta que li portaven els missatgers i la llegí, anà al temple del Senyor, la desplegà a la presència del Senyor i pregà així: «Senyor, Déu d'Israel, que teniu per tron els querubins: Vós sou l'únic Déu, Senyor de tots els reialmes del món, perquè vós heu fet el cel i la terra. Estigueu atent, Senyor, obriu els ulls, mireu què diu Senaquerib, mireu com insulta el Déu viu amb aquesta carta que m'envia. En veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots aquests pobles i els seus territoris. Han tirat al foc els seus déus, que no ho eren, de déus: eren obra de mans d'homes, res més que fusta o pedra, i per això els han fet desaparèixer. Però vós, Senyor Déu nostre, salveu-nos de les mans de Senaquerib; i així tots els reialmes del món sabran que vós, Senyor, sou l'únic Déu».
Llavors Isaïes, fill d'Amós, va fer dir a Ezequies: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: He escoltat la pregària que m'has fet denunciant Senaquerib: el Senyor, doncs, ha pronunciat contra ell aquest oracle: "La ciutat de Sió, Jerusalem, et menysprea, es riu de tu, mou el cap amb aires de mofa. Perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. El zel del Senyor de l'univers durà a terme aquesta obra". Per aquest motiu, el Senyor diu al rei d'Assíria: "No entrarà en aquesta ciutat; no hi dispararà ni una fletxa, no hi acostarà els escuts ni aixecarà terraplens davant les seves muralles. Se'n tornarà pel camí per on ha vingut, sense haver entrat en aquesta ciutat, diu l'oracle del Senyor. Vull protegir aquesta ciutat i la vull salvar per mi mateix i per consideració a David, el meu servent"».
Aquella mateixa nit sortí l'àngel del Senyor i matà cent vuitanta-cinc mil homes del campament dels assiris. Senaquerib, rei d'Assíria, aixecà el campament i se'n tornà a la seva residència de Nínive. | 2022/01/19 11:41:41 | https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/dimarts-de-la-setmana-xii-durant-lany.html | mC4 | 3 |
Un estudi determina que l'Ajuntament de Girona té el web més segur de l'Estat - El Gerió Digital
Tres empreses especialitzades del sector de la informàtica analitzen els portals a Internet de 77 consistoris
Dilluns, 26 d'octubre de 2015 13:21h
Girona és l'ajuntament que té el web més segur de l'Estat. Això és el que es desprèn d'un estudi elaborat per tres empreses especialitzades en sistemes de protecció de la informació sobre les mesures de seguretat implementades als webs de les principals ciutats principals de l'estat espanyol. L'estudi a analitza dades publicades al portal de l'ajuntament durant el mes de juliol d'aquest any. Dels 77 ajuntaments analitzats, només Girona obté la màxima qualificació (nivell A). Darrera d'aquest estudi hi ha les empreseses Securízame, Sophos i el despatx d'advocats Abanlex.
Els objectius de l'informe són presentar l'estat actual –amb dades extretes el mes de juliol del 2015- de diversos ajuntaments respecte les mesures de seguretat implementades en la configuració del xifrat SSL en els servidors en els quals la ciutadania pot introduir les seves dades personals. De les webs dels 77 ajuntaments estudiats, només una, la de l'Ajuntament de Girona, ha obtingut la qualificació A, la més alta de l'estudi.
El xifrat SSL (Secure Sockets Layer) és un dels dos protocols més utilitzats (juntament amb el TLS – Transport Layer Security-) per dotar d'una capa de xifratge les comunicacions electròniques que utilitzen l'estàndar HTTP, el més utilitzat en els tràmits d'intercanvi, enviament o consulta a través de mitjans electrònics i Internet.
L'estudi ha estat elaborat per les empreses Securízame, especialitzada en sistemes de seguretat i comunicacions; i Sophos, especialitzada en solucions per a la protecció completa d'estacions de treball, en el marc d'un informe sobre la necessitat legal de xifrar informació i dades personals fet pel despatx d''advocats madrileny Abanlex, especialitzat en la protecció de la informació, la privacitat i la innovació jurídica. | 2022/06/25 04:58:42 | https://www.gerio.cat/noticia/215496/un-estudi-determina-que-lajuntament-de-girona-te-el-web-mes-segur-de-lestat | mC4 | 3 |
6 de maig. #NoPinteu: Mantegna, el pintor amagat - Nollegiu
Inici » 6 de maig. #NoPinteu: Mantegna, el pintor amagat
Dates: Diumenge, 29 d'abril, 11h
Andrea Mantegna (Isola di Carturo, c. 1431 – Màntua, 13 de setembre de 1506) va ser un artista italià del Renaixement. Va ser un estudiós meticulós de l'arqueologia romana i gendre de Jacopo Bellini. Com altres artistes de l'època, Mantegna va experimentar amb la perspectiva per obtenir millors resultats, per exemple baixant l'horitzó per crear la sensació de major monumentalitat. Els seus paisatges rocallosos, metàl·lics i amb figures amb aparença pètria palesen una concepció clarament escultòrica de la pintura. Va dirigir un taller que va ser el principal productor de gravats a la Itàlia d'abans del 1500. | 2020/03/29 18:13:38 | https://www.nollegiu.cat/6-maig-nopinteu-mantegna-pintor-amagat/ | mC4 | 3 |
El Butlletí - Número 39
Número 39 · abril 2018
Cert grau de por a la vida ens és necessari per poder sobreviure i funcionar. La por apareix davant d'una situació amenaçant, moment en què el nostre cos segrega una adrenalina extra que posa el cervell en estat d'alerta i els músculs en tensió aportant-nos, així, una excitació i energia extra. Aquesta resposta física té l'objectiu d'ajudar-nos a prendre la decisió més convenient davant d'aquesta amenaça real per tal de preservar el nostre estat físic i mental.
Aquesta resposta física seria molt adaptada en el cas que ens informessin que en la primera planta de l'edifici on estem està començant a haver-hi un incendi, en d'altres ocasions, però, aquest estat físic se'ns activa en moments que no ens és necessari, per exemple, quan comencem a fer un examen. L'experiència del quedar-nos en blanc és donat per aquest excés d'energia sorgit davant la por a què ens vagi malament aquest examen.
El quedar-nos en blanc a cada examen, així com emmalaltir molt sovint (sense origen orgànic identificable) o patir atacs d'ansietat, són tres de les situacions on aquest tant elevat estat d'alerta, altrament dit ansietat, ens pot començar a perjudicar el nostre dia a dia. En aquestes ocasions seria necessari que algú ens entrenés a controlar aquesta por per tal d'aprendre a reduir els seus efectes, en aquests casos, tant desagradables.
Trobareu més informació a la fitxa informativa sobre "Estrès i Ansietat".
Per entendre l'estrès i l'ansietat hem de parlar de la por. Cert grau de por és necessari per a sobreviure perquè funciona com alerta davant de situacions que ens posen en perill.
Davant d'una situació amenaçant el nostre cos reacciona activant un estat d'alerta que anomenem ansietat. Tot comença amb un "xut" d'adrenalina que posa el cervell en guàrdia, tensiona els músculs i augmenta el pols, aportant una gran excitació i energia dirigit principalment cap a les cames.
Aquesta resposta física te l'objectiu d'ajudar-nos a prendre la decisió més convenient davant d'aquest risc o perill. En ocasions per a mantenir-nos amb vida i en d'altres per trobar la forma més adequada de protegir-nos (córrer o activar l'ira per a defensar-nos).
L'ansietat fa referència a les sensacions corporals que acompanyen la por, també col·loquialment diem nervis, angoixa o "estar estressats". S'activa davant de situacions de perill puntuals però també quan hem de gestionar la incertesa del futur a través de les preocupacions.
Entenem l'estrès com una sensació de tensió física i emocional saludable que posem en marxa davant de qualsevol situació d'exigència. El seu objectiu és respondre exitosament a les situacions estressants o adaptar-nos a un període de temps en que les obligacions i tasques de la nostra vida diària requereixen d'un esforç important. | 2020/06/05 06:17:04 | http://www.espaijove.net/index.php?option=com_acymailing&ctrl=archive&task=view&listid=1-el-butlleti&mailid=69-el-butlleti-numero-39&Itemid=621&lang=ca | mC4 | 3 |
El PS denuncia la manca de separació de poders a Andorra - Altaveu el diari digital d'Andorra
El PS denuncia la manca de separació de poders a Andorra
L'afer de la 'fiscalada' motiva una pregunta al Govern
04/12/2019 (17:30 CET)
Consellers generals del PS durant una sessió.
El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat aquest dimecres una pregunta urgent per esclarir els fets ocorreguts els passats 14 i 15 de novembre, quan la comissió legislativa de Finances, per sorpresa, va tractar d'introduir unes esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
El conseller socialdemòcrata, Quim Miró, demana al Govern si va tenir constància d'aquestes pràctiques prohibides pel nostre sistema jurídic. Així mateix, vol saber si ha promogut aquesta pràctica, i com el Govern pot avalar aquestes pràctiques de part de la Fiscalia quan la separació de poders és la base del nostre sistema constitucional. Des del grup parlamentari socialdemòcrata (GPS) volen també conèixer quines mesures prendrà per sancionar aquests procediments perquè no es tornin a reproduir.
Les esmenes tenien per finalitat introduir unes modificacions en el Codi de Procediment Penal, text legal que no era objecte de modificació. Els socialdemòcrates creuen que aquestes esmenes van estar redactades pel Fiscal General i el Fiscal adjunt.
Després de denunciar aquesta pràctica, lluny de rectificar aquesta manera de fer, tant el Govern com els consellers generals de la majoria han intentat avalar aquestes pràctiques prohibides pel Reglament del Consell, la Llei del Ministeri Fiscal, la Llei Qualificada de la Justícia, i la Constitució, podent doncs parlar d'una vulneració conscient i sistemàtica de les normes que garanteixen el bon funcionament de la Justícia i la separació de poders.
Des del GPS recorden que el Fiscal General, com afirma Demòcrates, no és un agent social, i que no és habitual, ni legal permetre aquestes pràctiques. En aquest sentit, recorden que l'article 1 de la Constitució, en el seu segon paràgraf, proclama com a principi inspirador de l'acció de l'Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona.
Per traduir en la pràctica judicial diària aquests principis inspiradors de l'Estat de Dret cal assegurar l'existència d'uns òrgans que, des de la seva independència, puguin executar i aplicar imparcialment les normes que neixen de la voluntat popular. | 2022/05/29 09:55:25 | https://www.altaveu.com/actualitat/el-ps-denuncia-la-manca-de-separacio-de-poders-a-andorra_9858_102.html | mC4 | 3 |
Llegir aporta molts beneficis, i no només per als més petits. La lectura fomenta la imaginació i la creativitat, alhora que entrena la memòria i millora la sintaxi i el vocabulari, per la qual cosa les criatures acostumades a escoltar històries en veu alta desenvolupen millor la competència oral i la comprensió lectora.
Els beneficis de llegir un conte abans d'anar a dormir es poden resumir d'aquesta manera:
Reforça el vincle
Estreny la relació amb els petits, tant per la proximitat que s'hi estableix com per la tendresa que l'adult sent, propera a la de les primeres setmanes de vida del nadó. És un moment molt especial que paga la pena gaudir-ne al màxim.
El moment de llegir un conte abans d'anar a dormir estimula la canalla en el reconeixement de les lletres, a més d'ajudar-la a interioritzar la sintaxi, la gramàtica i les estructures, qüestions fonamentals per a la comprensió lectora i també per al seu desenvolupament. A més, escoltant contes en veu alta, els infants també milloren la fonètica i l'entonació, bàsiques per adquirir una bona competència oral.
Un altre benefici important de llegir als menuts és que, comentant l'argument del conte i comparant-lo amb el seu dia a dia, els ajuda a entendre el món i els dona eines per relacionar-s'hi.
Disminueix l'aparició de trastorns del son
Llegir un conte abans d'anar a dormir afavoreix la creació d'una rutina, que ajuda que les criatures visquin el moment d'anar dormir amb tranquil·litat, fet que facilita la conciliació del son.
És per això que llegir un conte abans d'anar a dormir disminueix l'aparició de trastorns del son, ja que una bona rutina abans d'anar a dormir possibilita un son més prolongat i reparador.
Com s'ha de llegir un conte abans d'anar a dormir?
Sembla que llegir un conte abans d'anar a dormir no és complicat, oi? De fet, no ho és. Però hi ha alguns aspectes que s'han de tenir en compte si voleu que el moment sigui encara més plaent:
Busqueu una estona tranquil·la, no tingueu pressa. Deixeu el mòbil lluny i dediqueu a l'infant el 100 % de la vostra atenció. S'ho mereix.
Trieu una llum suau, millor groga (càlida), perquè ajudarà a crear la màgia que el moment requereix.
Poseu-vos en el paper: el dinosaure no pot tenir la mateixa veu que la remeiera! Representar cadascun dels papers del conte amb la vostra veu forma part de l'encant d'aquesta estona junts.
Trieu les històries segons els seus interessos i allò que li agrada més. Si la protagonista practica el seu esport preferit, per exemple, teniu la seva atenció assegurada.
Si la vostra canalla ja és més gran, no abandoneu l'hàbit. Podeu llegir còmics o revistes, que l'aproparan a altres formes d'expressió, com la fotografia o la il·lustració.
Ara que ja coneixeu la importància de llegir un conte abans d'anar a dormir, només cal que busqueu l'estona de tranquil·litat i que us dediqueu a gaudir, sense més objectiu que el plaer d'estar junts, que no és poca cosa! | 2021/10/24 09:36:04 | https://brinsedicions.cat/ca/blog/111-la-import%EF%BF%BD%EF%BF%BDncia-de-llegir-un-conte-abans-d%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDanar-a-dormir.html | mC4 | 3 |
Morella presenta l'app Línia Verda per a la gestió d'incidències | DiaDia
Inici Els Ports Morella presenta l'app Línia Verda per a la gestió d'incidències
Morella presenta l'app Línia Verda per a la gestió d'incidències
Morella ha presentat l'aplicació Línia Verda amb la qual es pretén millorar la comunicació entre la ciutadania i el consistori en la resolució d'incidències. D'aquesta manera, l'app serveix tant per a la gestió interna del personal de l'ajuntament, com perquè la ciutadania comunique els incidents a través d'aquesta plataforma. Així, Morella utilitza les noves tecnologies per a fer més eficient la comunicació i gestió dels treballs per a solucionar incidents.
La presentació s'ha realitzat a través d'internet on la tècnica de Línea Verda, Esther Fidalgo, ha explicat el funcionament de l'aplicació i el seu funcionament. Així, l'alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, el regidor de Serveis Urbans, Amadeu Bordàs, i el cap de la Brigada Municipal, Andrés Felius han estat presents en l'acte.
Ripollés ha destacat que "aquesta aplicació tracta de facilitar la comunicació entre la ciutadania i l'ajuntament aprofitant el mòbil i les seues funcionalitats de manera que es puguen resoldre diferents problemes amb rapidesa i eficiència". A més, l'edil ha explicat que "es tracta d'una eina de gestió interna del consistori per a coordinar els treballs amb les distintes àrees". Finalment, Ripollés ha volgut "animar a les morellanes i morellans a descarregar-se l'aplicació de Línia Verda i comunicar les incidències i avaries que puga haver-hi per la ciutat".
Aquesta plataforma està disponible a través d'aplicació mòbil o web. Per a utilitzar l'app cal descarregar-se-la i seleccionar la ciutat. Morella en aquest cas. Una volta realitzat aquest procés, Línia Verda permet enregistrar incidències, geolocalitzar-les, a més d'incloure imatges i comentaris. A través de la web, http://www.liniaverdamorella.net/, també es poden enviar incidents, encara que aquesta demana un correu electrònic per a poder enviar la resposta.
A més d'aquest sistema de comunicació entre la ciutadania i l'ajuntament, Línia Verda també és un servei de consultoria mediambiental on la gent pot preguntar i informar-se sobre reciclatge, o educació ambiental. | 2019/02/16 06:26:24 | https://diadia.cat/morella-presenta-lapp-linia-verda-per-a-la-gestio-dincidencies/ | mC4 | 3 |
«Hem de demostrar que som molt més que un diagnòstic» - Diari de Girona
David Antelo relata als instituts la seva experiència amb la malaltia mental
girona | a. carmona 08.06.2015 | 07:09
En David Antelo té 42 anys, viu a Montagut i és usuari de la Xarxa de Salut Mental. Ell mateix es defineix com "un activista" que vol demostrar que les persones amb una malaltia mental són "molt més que un diagnòstic". Per fer-ho, forma part de l'Associació Obertament, de la Comissió Mixta de Salut Mental de les Comarques Gironines i treballa amb Mentalitza't, un web de divulgació sobre la malaltia mental elaborat per pacients garrotxins.
A través de la Comissió Mixta, David Antelo participa en un programa per relatar als alumnes d'institut la seva experiència en primera persona, una tasca, explica, que l'ha ajudat a "visualitzar el progrés" que ha fet, "a adonar-me de com estava i com estic".
Destaca que és una oportunitat per trencar els estigmes des de joves i que la reacció dels alumnes de secundària a les xerrades és molt bona. "Quan comencem, els preguntem què saben de la salut mental i parlen de bogeria, d'incomunicació... però quan comencem a parlar estan molt atents i amb respecte, i surten preguntes molt interessants", afirma.
"S'acaben adonant que el típic boig és el que no està ben tractat, que una cosa és una crisi puntual i l'altra, el dia a dia, perquè parlem de salut mental en positiu", detalla Antelo.
En aquest sentit, recalca que és important ser curós amb el llenguatge i analitzar les causes de fons que ens porten a parlar sempre de la part negativa de la malaltia mental. | 2018/09/25 14:03:56 | https://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/06/07/hem-demostrar-que-mes-que/728613.html | mC4 | 3 |
Nitrat de plata consideracions - notícies - Guangdong Nanhai ETEB Technology Co, Ltd
Nitrat de plata és negre amb matèria orgànica descomposta en plata. Àcid nítric pur és estable a la llum, però la solució aquosa i sòlids sovint són emmagatzemats en marrons reactius per la manca de puresa. Nitrat de plata classificar en plata quan escalfat a 440 ℃, nitrogen, oxigen i diòxid de nitrogen. La solució aquosa i solució d'etanol té una reacció al foc, amb un pH de aproximadament 6 neutral. El punt d'ebullició de 444 ℃ (descomposició). Això és oxidant. En presència de matèria orgànica, veure llum gris o negre. Nitrat de plata pot reaccionar amb una sèrie de reactius en reacció o reacció de coordinació (vegeu compost de coordinació). Per exemple, amb la reacció del sulfit d'hidrogen, es forma sulfur negre Ag2S de precipitació. Amb cromat de potassi, vermell i marrons cromat de precipitació Ag2CrO4 es va formar. Amb la reacció de fosfat hidrogen de disodium, groc Ag3PO4 precipitació es va formar. La precipitació de AgX plata halogenats està formada amb la reacció de ions d'halògens. També pot funcionar amb àlcali per formar l'òxid negre Ag2O precipitació. El oxalat blanc Ag2C2O4 precipitació es va formar amb l'acció de ion oxalat. El nitrat de plata pot reaccionar amb NH3, CN - i SCN - per formar diverses molècules de coordinació
La toxicitat de
El nitrat de plata té certa toxicitat, que pot causar la corrosió greu a l'estómac i els intestins en el cos, i la mortalitat adulta és uns 10 grams. La meitat de la dosi letal (ratolins, mitjançant la boca) 50mg/kg.
Pot provocar dolor abdominal, vòmits, sang i perforació fins i tot gastrointestinal. Pot provocar cremades de pell i ulls. Treballadors que han estat exposats al producte durant molt de temps haurà una frescor plata sistèmica. Actuació inclou: pigmentació de la pell extensa, blau grisenc o llum pissarra; Dany d'ull causada per la plata de l'ull; Bronquitis crònica causada per la compostura plata de les vies respiratòries.
Tancar l'operació, enfortir la ventilació. Operadors ha especialment preparats per observar estrictament els procediments operatius. Es recomana que l'operador portar un respirador filtre de caputxa tipus elèctric aire subministrament, utilitzar un drap de goma, portar guants de goma de neoprè i evitar el goteig a la pell. Estada de fonts de foc i calor, fumar està prohibit en el lloc de treball. Estada lluny de materials inflamables, combustibles. Evitar la pols. Evitar el contacte amb agent reductor, àlcali i alcohols. Quan el maneig, llum de càrrega i descàrrega ha de fer per evitar el perjudici envàs i el contenidor. Equipades amb varietats corresponents i quantitats de foc lluita material i equip de tractament d'emergència de fuites. Envasos buits pot ser perjudicials.
Un parell de:Aplicacions de Nanopartícula Plata Següent:Argent Nano Material producte característiques | 2019/03/26 23:03:18 | http://m.ca.china-nanomaterial.com/news/silver-nitrate-considerations-12891782.html | mC4 | 3 |
Vidal lamenta que la llei de canvi climàtic no tengui en compte la posidònia com a agent contra el canvi climàtic
07 maig 2021 22:13
08/04/2021 El senador de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal. ESPAÃ'A EUROPA ISLAS BALEARES POLÍTICA MÉS PER MALLORCA
El senador de MÉS per Mallorca Vicenç Vidal, ha expressat aquest divendres la seva «preocupació» en considerar que la Llei estatal de canvi climàtic «pràcticament no fa cap esment al medi marí».
Vidal ha valorat que la norma faci un esforç per protegir els boscos però crida l'atenció que no es tenguin en compte les prades de posidònia, «campiones anticanvi climàtic».
El senador ha argumentat que la posidònia és un element «indiscutiblement positiu per a minvar els efectes del desastre» climàtic i que, en una sola hectàrea, és capaç d'absorbir 15 vegades més diòxid de carboni que la mateixa superfície de selva amazònica.
«És una vergonya i una incompetència que no mereixi l'atenció necessària per part d'un estat que té bona part del seu litoral al Mediterrani», ha afegit.
En relació a les concessions d'exploració d'hidrocarburs, el senador de la formació ecosobiranista s'ha mostrat escèptic però a l'expectativa. Vidal ha confiat que el pas de la llei pel Senat no sigui un mer tràmit i es puguin incorporar esmenes «perquè els boscos marins que envolten les Illes puguin ajudar a parar el canvi climàtic».
D'altra banda, respecte a la prohibició dels vehicles dièsel ha defensat que el Parlament balear va aprovar una norma de manera sobirana i «més ambiciosa» que l'espanyola i que, al seu judici, «no interessa als 'lobbies' de Madrid». | 2021/05/07 20:13:31 | https://www.dbalears.cat/politica/2021/04/09/350767/vidal-lamenta-llei-canvi-climatic-tengui-compte-posidonia-com-agent-contra-canvi-climatic.html | mC4 | 3 |
Celebrem aquest 2018 els quaranta-dos anys de Festival Grec, una de les grans cites a la ciutat de Barcelona amb el teatre, el circ, la dansa i la música. En aquesta guia us presentem deu espectacles que poden anar acompanyats de lectures que trobareu a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Gaudiu del Grec!
Data de creació: 04/07/2018
Del llibre a l'escena
Barcelona : La Magrana, 2005
Una barreja singular de la dansa voguing (pròpia de l'escena afroamericana, LGTB i underground als anys vuitanta) i les primeres manifestacions de la dansa contemporània.
Dissabte 21 i diumenge 22 de juliol 2018. Antic Teatre.
A "Assaig sobre la ceguesa" (1995) José Saramago, Premi Nobel de Literatura del 1998, imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava de cop i volta tot un país. Uns anys més tard, tornava a prendre aquella mateixa societat com a protagonista d'una segona part de la història. Era Assaig sobre la lucidesa (2004), on suposava que en aquell país que anys enrere havia estat víctima d'una ceguesa temporal, es feien eleccions i la major part de la població decidia votar en blanc.
Divendres 27 i dissabte 28 de juliol. Teatre Lliure.
Audiència; Vernissatge
Dues obres de Václav Havel publicades de forma independent, però que en el Festival Grec s'uneixen en un sol espectacle mostrant l'univers creador del dramaturg txec on l'absurd i la ironia s'utilitzen per reflexionar sobre la societat que creem.
Del 26 de juny al 29 de juliol. La Villarroel
El clàssic més andalús i tràgic de Lorca parla sobre els grans dilemes de la vida, la mort i l'amor, enmig d'un clima ple de simbolismes i musicalitat.
Del 20 de juny al 27 de juliol. Biblioteca de Catalunya
Sunzi , Cleary, Thomas , Cleary, Thomas
Madrid : EDAF, 2008
Antic tractat de tàctiques militars que va ser escrit cap al segle V abans de Crist, quan molts dels regnes de la Xina actual estaven en conflicte permanent. El text ens parla de l'absurd i les contradiccions del món contemporani en el qual vivim. Creació de Tang Shu-wing, director artístic del Tang Shu-wing Theatre Studio de Hong Kong, i Enrique Vargas, dramaturg i antropòleg del Teatro de los Sentidos de Barcelona.
Our Death Won't Hurt Anybody part 1
Del 6 al 8 de juliol. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Madrid : EDAF, 1998
L'oncle Vània és un drama que Txékhov va escriure el 1889, una obra sobre uns personatges que han perdut el rumb de la seva vida i mostren un tedi un avorriment vitals.
Del 5 al 29 de juliol. Sala Muntaner
L'última tragèdia escrita per Sòfocles ens situa en la guerra de Troia amb l'intent d'endur-se el ferit Filoctetes per part dels seus antics companys de l'expedició, els quals l'havien abandonat pel camí per la incomoditat del seu dolor i patiment.
Dimarts 31 de juliol. Teatre Grec
Barcelona : Quaderns Crema , 1996
Basada en l'obra de la polèmica escriptora austríaca, Elfriede Jelinek, la peça dramàtica exposa l'estil provocador i de denúncia de l'autora mitjançant una nova relectura del mite d'Orfeu i Eurídice des d'una visió feminista.
Dijous 12 i divendres 13 de juliol. Teatre Lliure Montjuïc
Considerada l'obra literària més antiga i més important de l'antiga Mesopotàmia, el poema èpic escrit originàriament en escriptura cuneïforme, descriu les aventures del rei sumeri Gilgamesh de la dinastia Uruk. Segons la mateixa llegenda se li atribueix la construcció de les muralles d'Uruk i els seus relats van influenciar clàssics, com "L'Odissea" d'Homer o "La Bíblia".
El Poema de Gilgamesh, rei d'Uruk
Del 2 al 4 de juliol. Teatre Grec
Adaptació operística del mite de Teseu i el Minotaure de Creta, un dels mites grecs més cèlebres fins a l'actualitat. | 2021/01/25 20:19:09 | https://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-guia/-/detall/7D2o/GUIA_LECTURA/10934/194485189/194489146 | mC4 | 3 |
Londres.- Augmenta la preocupació per dues dones i altres presos que podrien córrer perill d'execució imminent a l'Iran. Amnistia Internacional ha tornat a fer una crida a les autoritats iranianes perquè paralitzin immediatament totes les execucions i commutin totes les penes de mort.
L'organització ha demanat també a les autoritats que reformin o deroguin les lleis sobre pena de mort, revelin totes les dades relatives a sentències de mort i execucions i se sumin a la tendència internacional creixent cap a l'abolició.
Es tem que hi hagi dues dones en perill d'execució imminent. Zeynab Jalalian, activista política pertanyent a la minoria kurda, va ser condemnada a mort a principis de 2009 després de ser declarada culpable de "enemistat amb Déu", mentre que Sakineh Mohammadi Ashtiani, la condemna del qual per "adulteri" va ser ratificada al maig de 2007, podria ser executada per lapidació en qualsevol moment.
Amb freqüència no s'informa els condemnats a mort del moment previst per a la seva execució fins a l'últim minut, la qual cosa agreuja el seu patiment i el dels seus familiars. En ocasions tampoc no s'informa els advocats amb 48 hores d'antelació com exigeix la legislació iraniana.
Altres condemnats a mort són dos membres de la minoria baluix, comunitat musulmana predominantment sunnita, a la província de Sistan-Baluixistan. El 31 de maig de 2010, el fiscal de Zahedan va afirmar que ambdós havien estat condemnats a mort per la seva presumpta participació en els enfrontaments entre musulmans sunnites i xiïtes en els quals havien mort sis persones. Els enfrontaments havien estat precedits d'un atemptat amb bomba en una mesquita xiïta perpetrat al maig de 2009 i que havia causat la mort d'almenys 25 persones i l'autoria de les quals havia estat reivindicada pel Moviment Popular de Resistència de l'Iran, grup armat baluix que s'oposa al govern iranià.
El màxim dirigent d'aquest grup armat, Abdolmalek Rigi, va ser penjat per les autoritats iranianes el 20 de juny de 2010 a Zahedan. Al seu germà, Abdolhamid Rigi, també l'havien penjat al maig d'aquest any.
A la província del Kurdistan, llar de molts membres de la minoria kurda, una autoritat del govern va afirmar el 27 de juny de 2010 que allí hi havia almenys 20 presos condemnats a mort per contraban de drogues. Almenys hi ha 15 membres més de la minoria kurda condemnats a mort a la província, tots ells presos polítics, i en perill d'execució. Sembla ser que dos d'ells van a ser executats per un escamot d'afusellament. A l'Iran, la majoria de les execucions són per la forca.
Molts condemnats a mort han estat jutjats sense les degudes garanties i condemnats en funció d'acusacions imprecises i "confessions" que, segons afirmen, els van arrencar mitjançant tortura o coacció durant la seva reclusió en règim d'incomunicació abans del judici. Alguns no van tenir accés a un advocat.
Malgrat aquestes greus deficiències, les autoritats iranianes segueixen efectuant un nombre d'execucions superior a la suma de les que duen a terme la majoria dels altres Estats executors. Enguany, Amnistia Internacional va documentar un mínim de 126 execucions en el període comprès entre l'1 de gener i el 6 de juny. Entre els penjats hi havia cinc presos polítics que van ser executats el 9 de maig. És possible que les autoritats tinguessin la intenció d'utilitzar les execucions com a advertència a possibles manifestants amb antelació a l'aniversari del 12 de juny, data de les eleccions presidencials de 2009, que van ser motiu de greu polèmica i van desencadenar manifestacions multitudinàries i una campanya de repressió estatal.
Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos perquè és una violació del dret a la vida i la màxima expressió de càstig cruel i inhumà. El 2008, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar una resolució per la qual demanava una moratòria mundial sobre les execucions. L'Iran estava entre la minoria d'Estats que van votar en contra de la resolució.
Actualment reclosa a la presó d'Evin (Teheran), Zeynab Jalalian, kurda iraniana, va ser detinguda el 2007 i declarada culpable de "enemistat amb Déu"al gener de 2009 en relació amb la seva presumpta pertinença a un grup kurd d'oposició armada. Pel que sembla va ser torturada. Segons informes, no ha tingut accés al seu advocat durant el judici, que només va durar uns minuts i en el qual no es van presentar proves contra ella. La sentència a mort dictada contra Zeynab Jalalian va ser ratificada en apel·lació i confirmada pel Tribunal Suprem el 26 de novembre de 2009. Els seus familiars no en van tenir notícies durant un mes, i les autoritats els han dit que l'expedient del seu cas "s'ha perdut". Circulen àmpliament informes sense confirmar que la seva execució podria tenir lloc en qualsevol moment.
El 13 de juny, l'advocat de Sakineh Mohammadi Ashtiani, Mohammad Mostafaei, va publicar un article, Sakineh on the threshold of stoning (Sakineh, a les portes de la lapidació), en el qual assenyalava que no existeixen obstacles legals perquè l'execució es dugui a terme en qualsevol moment. Sakineh està presa des de 2005. Al maig de 2006 va ser declarada culpable de mantenir una "relació il·lícita" amb dos homes i condemnada a rebre 99 fuetades. Amb posterioritat va ser declarada culpable també de "relació extramatrimonial", la qual cosa ella va negar, i condemnada a morir per lapidació.
Sakineh Mohammadi Ashtiani s'ha retractat de la "confessió" que va fer durant el seu interrogatori al·legant que havia estat coaccionada per fer-la. No obstant això, la majoria dels magistrats que formaven el tribunal (tres de cinc) la van declarar culpable basant-se en el "coneixement del jutge", principi de la legislació iraniana que permet als jutges adoptar una decisió subjectiva i possiblement arbitrària en relació amb la culpabilitat de l'acusat, fins i tot en absència de proves clares o concloents.
La sentència de mort va ser confirmada pel Tribunal Suprem el 27 de maig de 2007. La causa de Sakineh Mohammadi s'ha remès a la Comissió d'Amnistia i Indult en dues ocasions, però en ambdues se n''ha rebutjat lasol·licitud d'indult. Sakineh té dos fills.
Els actes sexuals mantinguts de mutu acord com els que la legislació iraniana tipifica com a delictes en les seves disposicions sobre "adulteri" no pertanyen a la categoria de "delictes més greus", que, segons el dret internacional, justificarien la imposició de la pena de mort només com a "mesura excepcional" si "va haver-hi la intenció de matar" i "va tenir com a conseqüència la pèrdua de vida".
Els mecanismes de drets humans de l'ONU -entre ells el relator especial de l'ONU sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries i el Comitè de Drets Humans de l'ONU han conclòs que aplicar la pena de mort per delictes relacionats amb drogues tampoc no compleix la condició d'aplicar-la als "delictes més greus". Així, l'Alt Comissionat per als Drets Humans i el director de l'Oficina contra la Droga i el Delicte, ambdós de l'ONU, s'han mostrat profundament preocupats per l'aplicació de la pena de mort per delictes relacionats amb drogues.
El Moviment Popular de Resistència de l'Iran, abans anomenat Jondallah, és un grup armat baluix que afirma donar suport als drets de la comunitat sunnita de l'Iran. Ha comès abusos contra els drets humans, inclosos atacs indiscriminats i desproporcionats, atacs a civils, segrestos i presa d'ostatges, així com execucions sumàriesde membres de les forces de seguretat capturats. | 2022/05/17 10:32:58 | https://www.amnistiacatalunya.org/en-que-treballem/noticies-dactualitat/noticies-dactualitat/articulo/iran-preocupacio-per-les-persones-condemnades-a-mort/ | mC4 | 3 |
Reglament_intern
Aquest és el reglament de règim intern que té establert la Unió Esportiva
TOSSA per fer arribar a tots els components dels diferents equips que formen
part d'aquest club, amb la finalitat de ser acomplert pel bon ordre i la
convivència necessària de totes les persones vinculades esportivament amb
A través d'aquest i mitjançant el seu compliment, es tracta de crear la
filosofia formativa que es desitja per tot el col∙lectiu del que formen part els
jugadors, entrenadors, pares i delegats dels diferents equips d'aquest club,
amb una clara finalitat formativa i pedagògica.
El compliment disciplinat d'aquest reglament d'ordre intern, ens ajudarà
personal i col∙lectivament a obtenir un millor rendiment del nostre esforç i a
sentir‐nos identificats en uns models de cultura, respecte i civisme presents
dins la pràctica esportiva.
La UE TOSSA es reserva el dret de poder sancionar qualsevol comportament
que no respecti aquest Reglament Intern, d'acord amb el procediment
sancionador previst estatutàriament.
Aquest és l'apartat en el que es determinen les obligacions que tot jugador té, per la simple condició d'esportista integrant de qualsevol equip pertanyent a la UE Tossa.El compliment d'aquestes obligacions són imprescindibles pel bon desenvolupament i evolució de la pràctica esportiva, tant a nivell individual com col∙lectiu.
Has de saludar sempre, un cop entrem a les instal∙lacions. És una obligació cívica saludar a tothom que et trobis, especialment als nostres entrenadors, coordinador i directius, tant en el moment d'arribar com el moment de marxar.
1‐ Has de ser puntual, per respecte a les normatives d'us dels espais esportius, dels companys, dels entrenadors i per tu mateix.
2‐ Si no pots assistir a l'entrenament, has d'avisar en un temps prudencial abans de començar a l'entrenador o al coordinador.
3‐ En cas d'un possible retard a l'entrenament, cal notificar‐ho per la via més efectiva possible i en un temps prudencial a l'entrenador o al coordinador.
4‐ En cas de mal temps, els jugadors s'han de posar en contacte amb l'entrenador per saber si es manté l'entrenament i per tant l'obligació d'assistir‐hi, ja que les activitats destinades a la sessió indicada s'adequaran a les condicions meteorològiques presents (xerrades teòriques, sessió de vídeo, sessió de reglament, etc.).
5‐ Durant els entrenaments queda totalment prohibit portar cap objecte que pugui fer mal a un altre company o a tu mateix (rellotges, cadenes, anells, arrencades, collarets, pírcings, etc...), així com menjar xiclet.
6‐ El teu comportament en els entrenaments ha de ser de cooperació, participació activa i esforç constant. Si en algun moment de l'entrenament, això és el període comprès des del moment en què entres a les instal∙lacions del club fins el moment en què en surts, mostres un comportament incorrecte:
a. Falta de respecte cap a companys, entrenador, material i instal∙lacions esportives.
b. Actituds violentes o de menyspreu als demés.
c. Desafiament i desobediència.
d. O qualsevol altra, a criteri de l'entrenador, que afecti a la convivència.
L'entrenador i/o el coordinador aplicaran la mesura correctora corresponent, per tal que aquesta cessi i en cap cas es repeteixi (advertència verbal, apartar‐te de l'entrenament, sanció d'un o més partits sense jugar i, fins i tot, apartar‐te de l'equip).
7‐ Els jugadors han de portar la roba esportiva facilitada pel club en els entrenaments, juntament amb la necessària per a la pràctica esportiva de forma adequada ( es recomana l'ús de les proteccions tibials – "espinilleras"‐, botes amb els tacs adequats, ...).
8‐ La dutxa serà obligatòria tant entrenaments com en partits.
9‐ No és aconsellable menjar aliments de digestió feixuga i lenta com dolces, brioixeria industrial, llaminadures, caramels o similars, abans dels entrenaments, amb la finalitat d'evitar indisposicions posteriors.
10‐S'aconsella i recomana, que després dels entrenaments, es begui aigua o begudes isotòniques. Les begudes carbòniques (Coca‐Cola, Fanta, etc.) no faciliten la correcta recuperació de líquids perduts durant l'entrenament, per tant, aquestes no són recomanades.
11‐ És d'obligat compliment, iniciar i acabar tots els entrenaments de manera conjunta, entrenadors i jugadors. En cap cas es podrà abandonar l'entrenament sense que així ho hagi determinat l'entrenador.
DELS ESPORTISTES A LES INSTAL∙LACIONS
1- Has de canviar‐te al vestuari assignat, tant en entrenaments com en partits, per tal de facilitar la tasca tècnica dels entrenadors i delegats.
2- Has de ser curós amb la col∙locació de la teva roba personal, així com de la teva bossa esportiva, respectant la dels teus companys.
3- Has de mantenir el vestuari net, fent ús de les papereres. Queda totalment prohibit menjar qualsevol tipus d'aliment dins el vestidor.
4- Has de mantenir una actitud correcte mentre espereu l'arribada del teu entrenador (evitar bromes pesades, jocs d'aigua, cops de porta, o qualsevol altra actitud que alteri la tranquil∙litat i l'ordre propi de la instal∙lació esportiva).
5- Al acabar l'entrenament o el partit, t'has de dutxar ràpid i no jugar amb l'aigua. És d'ús obligat les xancletes xampú, gel, etc.
6- En cas de produir‐se un desperfecte intencionat a les instal∙lacions (producte de bromes, baralles, jocs, descontrol, etc) queda establert que la reparació/reposició anirà a càrrec dels responsables i es passarà l'informe corresponent amb el fi d'aplicar les pertinents mesures.
7- Per qualsevol qüestió que necessiteu relacionada amb les instal∙lacions, es demanarà amb el degut respecte, és a dir educadament, al responsable del camp.
8- Queda completament prohibit l'ús del mòbil o qualsevol altre aparell electrònic d'ús individual no autoritzat dins el vestidor, així doncs en cas de portar‐lo l'apagarem o el deixarem en silenci. En cap cas, el club es fa responsable dels possibles danys que puguin ocasionar‐se respecte els aparells indicats.
9- Cal mantenir un comportament correcte i exemplar sempre, ja que en tot moment representes el club, especialment en els trajectes dins de l'autocar i les instal∙lacions de l'equip contrari en cas de partit. 10- Com a norma bàsica d'higiene i convivència en els espais compartits, queda totalment prohibit menjar pipes, ni altres fruits secs salats que continguin pellofa (pipes, cacauets, ...).
DE L'ESPORTISTA I ELS PARTITS
1‐ Tal i com s'ha indicat anteriorment, recorda que s'ha de saludar sempre
donant la mà als teus entrenadors i delegat, així com al coordinador, i
qualsevol persona que estigui amb ells en aquell moment, al moment
d'arribar a les instal∙lacions, i sobre tot, en el moment de marxar del
2‐ Has de ser puntual a les convocatòries de concentració de partits, tant en
camp propi com contrari, per respecte al col∙lectiu i per facilitar el control
dels entrenadors i delegats.
3‐ És obligatori presentar‐te sempre, degudament uniformat amb el xandall
de l'entitat, així com tot aquell equipament que distingeix i proporciona
4‐ Si no pots assistir als partits, has d'avisar ràpidament a un dels
responsables de l'equip: la primera opció, l'entrenador; la segona, el
coordinador; i la tercera el delegat.
5‐ Recorda mantenir uns òptims hàbits alimentaris abans de jugar els partits
així com hores de descans adequades per la pràctica esportiva.
6‐ Revisa la bossa abans de sortir de casa. És obligatori presentar‐se amb les
botes, espitlleres, guants pel porter, tovallola i utensilis de neteja
individual, ja que la dutxa és obligatòria en qualsevol cas.
7‐ Observa estrictament les normes federatives sobre equipaments en els
partits: la samarreta ha d'anar per dins el pantaló, les mitges fins els
genolls, l'ús de les espitlleres és obligatori (i aquestes han de ser rígides),
i els pantalons tèrmics han de ser del mateix color que del pantaló oficial.
8‐ Recorda, igual que a l'entrenament, queda totalment prohibit portar un
objecte que sigui susceptible de fer mal a un contrari o a tu mateix
(rellotge, cadena de coll, arracades, anells, etc.). L'entitat serà estricte en
aquest apartat i qualsevol sanció federativa al respecte serà aplicada al
9‐ Dins de les normes de comportament esportiu en el terreny de joc, és
d'obligat compliment al fer una falta al contrari:
- aixecar la mà en senyal de disculpa general;
- ajudar‐lo aixecar‐se;
- Disculpar‐se directament amb ell;
- Evitar qualsevol discussió amb l'àrbitre.
Al finalitzar el partit, és d'obligat compliment, saludar donant la mà als
jugadors de l'equip contrari, entrenadors, delegat i especialment a
l'àrbitre, sense retreure‐li res ni menysprear‐lo.
10‐Cal estar una hora abans del partit al camp de futbol on es disputi el
partit, tant com a locals com a visitants (o el que estableixi l'entrenador).
11‐S'establiran com a sancions pròpies totes aquelles targetes que siguin
per comportament antiesportiu o protestar a l'àrbitre, i sancionarem per
norma amb el doble de partits del que imposi la Federació. Com a mida
complementària notificarem a l'àrbitre corresponent a través del Col∙legi
d'àrbitres la nostra decisió i demanarem disculpes per l'actuació del
nostre jugador. No es presentarà mai recurs per una acció incorrecta.
Hem de tenir molt clar l'objectiu final de l'entitat, basat en la formació integral del futbolista (nivell esportiu i nivell humà), per aquest motiu l'entrenador pren els següents compromisos:
1. Tenir al dia la informació i seguiment de l'equip i jugador, a fi d'aconseguir una memòria anual de l'evolució dels jugadors individual i col∙lectivament.
2. Sensibilitzar als nostres jugadors en el compliment del present reglament, executar‐lo amb rigor al marge de les normes internes que es poden establir a nivell d'equip.
3. Predicar amb l'exemple, en quan a normes de comportament, tant als partits com als entrenaments.
4. Responsabilitzar‐se del material utilitzat a les sessions d'entrenament i partits. Més enllà de tenir jugadors encarregats de material, cada entrenador és el màxim responsable.
5. Mantenir l'ordre en les taquilles ja que és responsabilitat de cada equip, i l'ordre del magatzem i del material comú és responsabilitat de tots!
6. Tenir cura de les instal∙lacions (magatzem, vestidors, camp,...)
7. Informar al coordinador de qualsevol incidència que afecti als integrants
de l'equip (faltes d'assistència, material, etc.).
8. Consultar abans les gestions que puguin comprometre l'entitat (concretar partits amistosos sense prèvia confirmació de camp, canvis en l'horari d'entrenament,...).
9. Respectar l'horari d'entrenament i el lloc on es realitzi. Resulta important
informar de qualsevol canvi de data, horari, anul∙lació,...
10. Arribar amb un mínim de quinze minuts d'antelació per poder preparar
11. Control del vestuari un cop finalitzat l'entrenament, haurà de ser l'últim
en marxar, per comprovar que tot queda en perfecte estat.
12. Evitar les explicacions als pares de tipus tècnic i/o tàctic. Adreçar‐los al
coordinador i no entrar en el canvi de impressions.
13. S'ha de controlar el vestidor i l'uniforme en els partits.
14. Cada entrenador (o delegat en el seu defecte) és el responsable de
l'equipament i les fitxes en els dies de partit.
15. Durant els partit:
a. No escridassar als jugadors, donar instruccions concretes.
b. No tallar la iniciativa del jugador, deixar‐li que experimenti.
c. No fer comentaris al final del partit, pugui fer sentir culpable de la
derrota a un jugador.
d. Evitar posar en evidència davant del grup, a un jugador per
e. Esperar al primer entrenament a fer una anàlisi reflexionat del
partit. Deixar participar als jugadors d'aquesta reflexió.
f. Evitar les males paraules.
16. Ser respectuós en el seu comportament davant de l'àrbitre.
17. Donar suport i recolzament al club en el seguiment de jugadors.
DELS PARES I ACOMPANYANTS DELS JUGADORS
1‐ Si assistiu als entrenaments o a partits dels vostres fills, us demanem amablement, l'intent de fer un generós esforç per escoltar,
veure i no intervenir en el desenvolupament de l'activitat.
2‐ Absteniu‐vos de fer comentaris o faltar el respecte als jugadors,
companys, contraris del vostre fill, entrenadors o delegats i àrbitres, tant en els entrenaments com en els partits. No tingueu actituds ni actueu de manera desagradable envers cap d'ells. Vosaltres sou un exemple per als vostres fills i la vostra funció educativa l'heu d'exercir a casa i a fora de casa.
3‐ Absteniu‐vos de fer correccions als vostres fils, tant a l'entrenament com en el partit, quan les accions no surten ni individualment ni col∙lectivament, com tots desitjaríem.
4‐ Ajudeu‐nos a implantar una actitud positiva cap als àrbitres. Són esportistes com nosaltres. Criticar‐los o insultar‐los no els beneficia.
5‐ Ajudeu‐nos a fer complir el present reglament, ja que tindrà com a
conseqüència un benefici tant individual com col∙lectiu, ja sigui a nivell personal en tant com esportiu.
6‐ Si el vostre fill té qualsevol problema de tipus esportiu o personal haureu de posar‐vos en contacte amb el coordinador del club per tal de solucionar‐lo ràpidament. Seguiu el conducte reglamentari en el cas de tenir observacions o aspectes a comentar. Per aquest ordre:
Coordinador – Directiu encarregat del futbol formatiu. Us preguem que no us el salteu.
7‐ Esperem i desitgem la total col∙laboració i comprensió en tot el que afecti la pràctica esportiva del vostre fill, tant pel que fa a l'assistència com al transport a partits i entrenaments, cosa que us agraïm per endavant.
8‐ En cas que l'entrenador, delegat o jugadors no compleixin la normativa de règim intern del club, tenen tot el dret a dirigir‐se al coordinador de l'entitat per notificar la queixa corresponent.
9‐ En cas de lesió els jugadors de la UE TOSSA els pares hauran de :
a. Demanar la fitxa al delegat i la fulla d'accidents, després visitar els centres de Girona concertats per la Mutualitat de Futbolistes. Ells faran la primera visita i orientaran al jugador cap al següent pas a donar.
b. Visitar els fisioterapeutes del club, els quals estan en constant relació amb el cos mèdic. Qualsevol altre pas donat pel jugador de manera personal i privada (metges, curanderos etc..) es tindrà que posar en coneixement de l'entrenador corresponent | 2021/03/02 04:08:13 | https://www.tossademar.cat/uetossa/reglamentintern.html | mC4 | 3 |
LLEVANTADA DE LLIBRE? ELS INGREDIENTS PER VEURE-LA | Lo Bloc de Lo Parte
LLEVANTADA DE LLIBRE? ELS INGREDIENTS PER VEURE-LA
13 de febrer de 2019 Projecte 4 estacions 1 comentari
Hola som el Projecte 4 estacions i avui venim a parlar d'una massa d'aire que afecta Catalunya i que gràcies al seu vent tenim una llevantada.
Com molt bé va explicar l'Àlex Van der Laan en aquest post sobre les masses d'aire que afecten Catalunya la llevantada és l'estrella de les precipitacions a Catalunya, i avui us volem explicar exactament que és una llevantada i quins són els ingredients perfectes perquè ens omplim a litres d'aigua i a metres de neu al Pirineu (si és hivern clar)
Que és una llevantada?
Una llevantada és lògicament un vent fresc o fort del nord-est que gràcies a tot el seu recorregut marítim arriba a Catalunya carregat d'humitat i ganes de portar moltes precipitacions, vent i mala mar.
Aquí teniu un petit esquema de com ens afecta una llevantada molt important, una baixa prop de les illes balears que envia llevant directe cap a Catalunya arrossegant molta humitat en tot el seu recorregut i condensació, portant nevades importants a la cara sud on poden superaran el metre de neu de vegades i més de 100 mm per metre 2 en diversos punts.
Com neix una llevantada?
Una llevantada neix a partir d'una pertorbació atlàntica (normalment) que arriba al mediterrani i campi qui pugui perquè els moviments que fa a partir d'aquí són claus i a vegades molt violents, si la pertorbació es col·loca a prop de casa nostra, la seva influència és major però tal com es veu a la imatge és la millor posició per rebre molt, sobretot el Pirineu Oriental.
Quines són les afectacions més importants?
La posició és clau i si és bona, és perfecte alguns dels episodis de llevant a Catalunya han sigut d'infart per molts meteoròlegs per poder preveure exactament on se situarà la baixa, aquí podeu veure un exemple devastador.
Aiguats de l'octubre de 1987. Més info aquí
Aprofitem l'ocasió per fer una mica de publicat!!!!!
Hem creat un projecte social de cara a l'ajuda de la meteorologia per a tothom, volem crear una xarxa de 15 webcams al Pirineu en directe les 24 hores del dia per a tothom de forma gratuïta, gràcies a les aportacions de la gent podrem fer realitat aquest projecte i millorarem notablement la visualització del Pirineu des de les webcams. | 2022/05/29 06:09:15 | http://loparte.francescsoler.cat/2019/02/llevantada-de-llibre-els-ingredients-per-veure-la/ | mC4 | 3 |
Què porten els corredors de fixie? - Les Millors Respostes
Principal > Les Millors Respostes > Roba d'equipament fix: com solucionar-ho
Roba d'equipament fix: com solucionar-ho
Què porten els corredors de fixie?
La majoriacorredors fixieno necessiten res més que una samarreta i els texans de la seva xicotaa cavalla dins, però i si realment voleu estar còmodes? Quan era jove, quan viatjava de 20 a 40 quilòmetres al dia, vaig optar per pantalons amples. No em va fer mal que fos un gran fan de Madness també.7 de març 2011
Si voleu anar amb bicicleta, necessiteu material per a ciclisme, oi? Samarreta de ciclisme, pantalons curts de ciclisme. - No, no, no, no cal que sembli un ciclista per anar amb bicicleta. Hi ha moltes opcions de roba diferents.
El que porteu depèn completament de vosaltres, però què és el millor i què us perdeu quan no porteu material de ciclisme que no sigui un potencial de posades serioses. - Sí, per sort, SHIMANO ens va enviar una instantània de la seva gamma S-PHYRE perquè puguem explicar-vos la pregunta mil·lenària de Lycra vs. Baggies. (música intensa) (música rock) - Per tant, en primer lloc, per què el ciclisme està estret? Primer lloc? - Perquè òbviament et fa quedar molt bé.
Vull dir que només ens mireu: d'acord, això podria ser un factor, però pensava una mica més pràctic. La roba ajustada et fa més ràpid. (Música rock) - Sí, és cert.
Aquest és un gran avantatge de Lycra. No és que defensem muntar amb un pantaló aerodinàmic tot el temps, però la diferència entre la roba de ciclisme i els pantalons curts i una samarreta molt ajustada és gran. D'acord, pots sentir la diferència, gran.
I si voleu mesurar-lo, probablement el pugueu trobar fins a 2 km per hora més ràpid sense cap esforç addicional. Bé, això no és un ensumament, però, i si la velocitat no és la vostra? Bé, l'estalvi d'eficiència, que significa que en realitat es pot seguir conduint amb la mateixa quantitat d'esforç i és per això que la roba per a ciclisme ha evolucionat fins al que té. Des de roba de llana ajustada, i amb raó.
I si mireu roba de moda, trobareu que s'han fet tots els esforços possibles perquè l'encaix sigui el millor possible, sense peces de bosses, és a dir, s'adapta com una segona pell, cosa que també té altres avantatges. també perquè potser no tots serem prou ràpids per sentir els avantatges de l'aerodinàmica, i a molts de nosaltres tampoc ens importarà, però el fet d'estar ajustats també pot significar una comoditat. La roba ajustada de vegades es pot contraure i, per tant, comporta punts de pressió que c.
No obstant això, en peces ajustades, la tela no tendeix a moure's, cosa que significa que sempre se sap on quedaran les costures. Per tant, els fabricants poden traslladar-los a zones on no causin problemes, com ara sota del vagó, i quan es combina amb el farciment dels pantalons curts, que en aquest cas és molt avançat, té un gruix, ventilació i Formeu-lo de manera que quedi al seu lloc i eviti que s'acumuli, cosa que significa que podeu circular còmodament durant molt més temps. Arribats a aquest punt, Katherine, val la pena assenyalar que, pel seu nom tècnic, els coixinets o xammes poden ser molt diferents entre homes i dones a causa de les nostres diferents fisiologies. (Rialles): gràcies per l'aclariment sobre Sy. - És un plaer. (Música rock) De totes maneres, per tornar a la comoditat i a un ajust ajustat, la tela de roba de ciclisme moderna també és súper transpirable.
En aquest cas, S-PHYRE va utilitzar el que anomenaven tacte sec, on el teixit afegeix humitat de la pell a la vora exterior del teixit perquè pugueu estar més còmodes. El teixit també és molt lleuger i s'asseca ràpidament. - I, per últim, però no menys important, això és gran i una cosa que no aconsegueix - Els ciclistes que es rascen el cap són les tirants o els pitets - Sí, mai, mai, mai no s'exhibeixen, cal dir-ho, hi són per fer pont aquí hi ha un buit entre els pantalons curts i el mallot quan s'inclina cap endavant sobre la moto i també per evitar una cintura que pugui tornar a excavar quan ho fa amb la moto. I només per repetir-la, Sy, mai, no es porti mai fora .- Mai. (Música popular): d'acord, per tant, Lycra és ràpid i còmode, per què hauries de portar alguna cosa més? - Perquè potser no voldríeu semblar així. - De vegades, Lycra no deixa gaire a la imaginació.
Els pantalons curts Baggie són una manera excel·lent de muntar amb estil protegint la vostra modèstia. Però, permeteu-me dir-ho, no tots els pantalons curts ajustats no es creen iguals Els pantalons curts eficients sens dubte seran més còmodes; sí, combineu una cosa així amb pitets a sota i no sacrifiqueu la comoditat. Assegureu-vos que no pugueu veure les corretges. (Música popular): no només els curts poden ser específics per al viatge.
Com sabrà qualsevol persona que s'hagi format amb alguna samarreta de cotó estàndard, els teixits tècnics són imprescindibles aquí. Igual que la roba ajustada, realment ajuden a eliminar la suor de la pell i a mantenir-se fresc i sec molt ràpidament per evitar aquesta sensació de camisa humida. Ho sento, Sy. (música estranya) - Ah, no de nou.
De debò no podem eliminar les imatges? (Sospir) També us cal tallar-lo amb una posició de bicicleta a Però, bàsicament, amb material de rendiment i, a continuació, aquell ajust que ha de funcionar en posició de bicicleta sense quedar atrapat a la sella o causar-vos molts problemes, només perdeu a Lycra velocitat i emmagatzematge.- Ah, sí, emmagatzematge. La samarreta de ciclisme sol tenir tres butxaques posteriors perfectes per transportar queviures, potser una mini bomba i un tub de recanvi, fins i tot una capa extra o dues.
Amb Baggys ja no ho aconsegueixes. O si fos així, la samarreta es penjaria al voltant dels genolls. Tot i que els pantalons curts d'aquest tipus us ofereixen una mica d'espai d'emmagatzematge, és probable que en necessiteu una mica més perquè pugueu col·locar-vos a la vostra bicicleta o a la vostra bicicleta al voltant d'una bossa addicional. (Música rock): una tercera consideració és que, al meu entendre, Lycrais és fàcil de superposar per a condicions canviants.
Per exemple, els escalfadors de braços i els escalfadors de cames, que són literalment tubs de tela, poden fer una gran diferència en la seva calidesa general convertint les mànigues curtes en mànigues llargues i, després, poder treure-les molt ràpidament, es queden gairebé sense res. guardeu-los a la butxaca del darrere mentre escalfeu. Podeu utilitzar-los amb bosses, però no és el mateix. Tant si porteu bosses com lycra, si conduïu en condicions canviants, crec que és important portar un vent prim o jaqueta impermeable o armilla amb tu Doncs s'apliquen les mateixes normes, si vas ràpid, vols alguna cosa que s'adapti perfectament. Quan trieu Baggies, voleu alguna cosa que vagi amb ell, també estèticament. (Cremallera): per tant, si la velocitat no és important per a vosaltres i us agrada portar bosses a la vostra bicicleta per les coses que d'altra manera tindríeu a la vostra bossa, no hi ha cap raó per la qual no pugueu portar bosses; bé, essencialment bull fins a com voleu que es vegi la vostra bicicleta.
Si voleu semblar un ciclista que pot mastegar quilòmetres i potser fer una mica de cursa, poseu-hi Lycra. I si voleu semblar un ciclista que prioritza els somriures per sobre dels quilòmetres, els baggys expliquen aquesta història. Durant el dia hi ha moltes opcions per equipar-se amb bicicleta.
Tot el que heu de fer és triar allò que més us agradi i triar alguna cosa dissenyat específicament pensant en la conducció, perquè sentireu els avantatges dels teixits i els ajustaments específics per a bicicletes, ja siguin de Lycra o de bosses. Katherine, quin és el teu angle personal entre Lycra i Baggies? - Tinc aproximadament el 75% de Baggies, la majoria de les meves excursions fora de carretera. De debò? Vaig amb bicicleta de muntanya i en aquest moment bàsicament porto maletes molt ajustades. (Rialles) Sí, de totes maneres, ens fa molta il·lusió veure el que munteu, així que feu-nos-ho saber a la secció de comentaris, sou baggies o sou licres? - I tenim un altre article fantàstic per a vosaltres, que és pla contra les barres de descens, aquí sota.
L'engranatge fix és perillós?
Si teniu frens, llavorsfixieja no hi haperillósque una sola velocitat un cop us hàgiu acostumat a no poder costar. Simplement, en unfixie, si la moto es mou, haureu de pedalar.30 de maig de 2013
oh oh no, espera aquí. Jo era una taca. Em van atropellar.
fosfats en els aliments
No vaig reconèixer l'Embera. Vaja, no vas anar tan de pressa perquè tothom creua la pista des de tot arreu I hi ha molta gent I els semàfors no són exactament fiables I els forats no ho obliden Ara Ceilan era ell Has de ser tu Ali hauríem de baixar Es necessita un mentre es torna a moure per què per què per què entrareu a la pista. Sí, sí.
Això sí, això és Reforma, així que anem, suposo que, a través del formulari, anirem fins a Polanco i veurem l'assassinat de plàtans i tot això. Ah, esperem un compte estrictament Bé, així que no vull pujar al bus vermell No només perquè no necessàriament paren quan aquest és el format complet per a ciclistes simples. És que sobra això és bonic?
Les bicicletes fixes són il·legals?
'Sensació de control' Michael passeja afixie- afix-bicicleta de rodes- sense fre davanter. Això ésil·legal. La part posteriorroda fixad'unfixie- que un pilot pot frenar amb els pedals - compta com un fre.24 d'agost 2017
En quin material hi ha un fixie?
A la superfície,equip fix(fixie) ivelocitat únicales bicicletes són molt similars. Tots dos tenen un únic plat frontal i una roda dentada posterior, cosa que significa que només en tenen unengranatge.3 d'agost 2016
Per què són tan populars els fixies?
A l'era digital, on tot el que voleu és quelcom senzill i fiable, com la bicicleta que teníeu quan era petit que va fer la feina.Fixiesus pot ajudar a adquirir aquesta senzillesa sense haver de pagar la despesa. Pedaleja més ràpid, vas més ràpid. Pedala més lent, vas més lent.
Per què les reparacions són tan ràpides?
Pel que fa a la velocitat, l'engranatge fix (fixie) i les bicicletes de carretera tenen moltes característiques rellevants en comú. Solen tenir les mateixes rodes llises i primes per reduir la resistència a la carretera i un perfil més aerodinàmic. Els seus marcs són lleugers, cosa que facilita l'acceleració.20 de desembre 2020
Les bicicletes fixes són més ràpides?
Resposta original: és afixie més ràpidque ad'una sola velocitatroda lliure? No hi ha absolutament cap diferència entrefix-engranatgei una roda lliure equipadabicicleta d'una sola velocitat. Quan pedaleu una roda lliurebicicleta, no hi ha cap moviment relatiu entre la roda dentada i la roda, igual que aequip fix.
Per a què serveix una bicicleta fixie?
FixatLes bicicletes d'engranatge són excel·lents per a l'hivern, però també són excel·lents viatges urbans, sempre que no hagueu d'afrontar turons llargs i costeruts. La manca de commutadors significa que hi ha una distracció menys i la possibilitat de controlar la velocitat directament a través de la transmissió us proporciona unútilgrau de control addicional.6 de maig de 2021
He de provar Fixed Gear?
Fixat-engranatgeles bicicletes fabriquen bicicletes d'hivern fantàstiques, però també són excel·lents atraccions urbanes, sempre que no hagueu d'afrontar cap turó llarg i costerut. La manca de commutadors significa que hi ha una distracció menys i la possibilitat de controlar la velocitat directament a través de la transmissió us proporciona un grau de control addicional útil.6 de maig de 2021
Com puc triar un fixie?
Com que només hi ha un equip a unfixie,triarel millor és important. Haureu de pesar com us agrada pedalar (a quina velocitat pedaleu), on gaudiu de muntar (els turons o els pisos, o tots dos) i tenir la sensació d'estar en forma (els pilots més forts poden manejar engranatges i vicios més alts) versa). | 2021/10/28 21:19:47 | https://ca.cyclecopenhagen.dk/best-answers/fixed-gear-clothing | mC4 | 3 |
Taller de fotografia (48) | Bloc de toies.com
Taller de fotografia (48)
dilluns, 24 Novembre 2008 by Mario
Bon dilluns amics ! Et veig animat ! Home, no en hi ha per tirar coets però suposo que haver passat un cap de setmana 'normal' ajuda… Què ens tens preparat avui ?
Avui comencem un altre taller… Què dius? No, és broma, però avui començarem a parlar d'un tipus de fotografia totalment nova per nosaltres, on bona part del que hem parlat fins ara semblarà no funcionar. Aquesta part de la fotografia la porto algun temps pensant i treballant i definitivament és la part que més m'agrada i que probablement més elements tècnics i creatius hem d'aplicar per obtenir bons resultats. La fotografia sense llum no té sentit.. Sí, clar.. Però com treballem les situacions amb molt poca llum? Igual, no? No veig què canvia apart de que el nostre sensor capta menys llum… Bé, hauràs d'aguantar el capítol d'avui fins el final…
Taller de fotografia (48): La fotografia amb poca llum (1)
Ja al taller 29 vam parlar introduir la fotografia amb poca llum parlant dels efectes que sobre el comportament del sensor tenia. Recordeu el soroll digital? Segur que sí, ja vam veure que aquest era un dels fets que diferenciava la fotografia digital de la clàssica. Avui ens endinsarem sobre les tècniques especifiques de la fotografia amb poca llum i aprendrem a evitar algunes de les reaccions que la nostra càmera tindrà en aquestes circumstàncies.
Però a què anomenem fotografia amb poca llum?
La majoria de la gent pensa immediatament amb les fotografies de nit i realment aquestes en son un tipus concret. De forma general podem afirmar que la fotografia amb poca llum és aquella que tot i obrint al màxim el diafragma les velocitats de l'obturador proposades son molt lentes. La raó no és un altra que la necessitat que té la càmera de disposar tots els seus elements per que l'exposició del sensor sigui suficient per captar l'escena que té al davant. És evident que la quantitat total de llum que arriba al sensor (E) és igual a la intensitat de la llum que incideix a la càmera (I) multiplicat pel temps que deixem passar la llum (t). Si la llum que ens arriba és de baixa intensitat el temps que haurem de deixar l'obturador obert per captar suficient llum pel sensor serà més alt. De moment no ens has dit res de nou…
El problema és un pèl més complexe i ve pel fet de que els elements de la nostra càmera, fotòmetre i sensor estan calibrats per escenes amb llum o diürnes i no estan massa acostumats a treballar amb situacions de baixa lluminositat. No ho entenc. Sí, recordem que la nostra càmera a partir de la lectura del fotòmetre i els valors de sensibilitat o apertura fixats pel fotògraf disposa el valor de la velocitat de l'obturador per deixar passar la quantitat de llum al sensor i poder representar l'escena captada a la zona V de la taula d'Adams, és a dir a la zona de grisos mitjos. I aquest fet, que pot ser correcte amb fotografies diürnes o amb molta llum (per la distribució d'ombres i llums), pot ser un desastre a les fotografies nocturnes o amb poca llum. Perquè? Fàcil, t'imagines una escena d'un paisatge nocturn, sense llums, només il·luminat amb la llum de la lluna situat a la zona V? Potser és massa clar? Efectivament. El fotòmetre no treballa còmode en aquestes situacions i definitivament podem afirmar que la lectura que ens dona en aquests casos no és la correcta, o millor dit l'adient, per aquest tipus de fotografia.
La fotografia amb poca llum és especial, màgica, sorprenent… és capaç de fer aparèixer colors, objectes, siluetes que no existeixen exactament de la mateixa manera a la realitat. Cada fotografia és una sorpresa pel fotògraf, que no sempre és capaç d'intuir-ne els resultats…
Per ordenar les idees he volgut fer una classificació de la fotografia amb poca llum en dos tipus diferents: La fotografia nocturna amb objectes il·luminats i la fotografia amb objectes poc il·luminats:
A l'esquema de l'esquerra ho he volgut representar perquè ho entengueu de forma clara. A l'esquerra una representació d'una típica fotografia nocturna: normalment representada per grans porcions fosques, corresponent al cel de nit, i per porcions altament il·luminades, corresponents a objectes il·luminats artificialment com edificis o focus de llum que incideixen directament a la càmera. A la dreta una representació de la fotografia amb objectes poc il·luminats: Es tracta, a diferència de la clàssica fotografia nocturna, d'escenes que simplement estan poc il·luminades, poden ser paisatges o també interiors i la llum captada no prové només d'objectes molt il·luminats sinó de tot el conjunt. Per exemple, tanqueu la llum del menjador i intenteu fer la fotografia amb la poca llum que entra del carrer o la que prové d'una espelma que poseu a terra… I després què?
Mireu quests dos exemples i entendreu el que us deia:
La fotografia de l'esquerra és un típica foto nocturna amb un focus principal de llum que és l'edifici il·luminat amb llum artificial i una extensa àrea a les fosques. La fotografia de la dreta, la de les foques al port de San Francisco, va ser tota una sorpresa quan la vaig veure per primera vegada a l'ordinador, l'escena real era de gairebé foscor completa i en prou feines es podien veure les foques, només sentir-les, en canvi mireu-les que bé han sortit… Mentre que la primera conté porcions fosques i il·luminades, la segona és tot el conjunt el que es troba en condicions de baixa il·luminació.
És evident que aquesta és la característica principal de les fotografies amb poca llum. El temps en que l'obturador ha d'estar obert per deixar passar la llum és elevat, és a dir son fotografies extraordinàriament lentes, des de pocs segons a minuts !!! Aquestes velocitats tan elevades son necessàries per deixar passar la suficient llum per que el sensor pugui captar la llum esmorteïda de l'escena (recordem E= I*t). Això ens obliga a l'ús d'una sèrie d'accessoris:
L'objectiu: Son convenients objectius molt lluminosos. M'explico, objectius que tenen número 'f' d'apertura molt petit. Juntament amb la distància focal podeu veure inscrit a l'objectiu el número 'f', per exemple al meu objectiu convencional puc llegir: 24-60mm 1:2,8, que significa que és un multifocal des de 24 a 60 mm i que el diafragma més obert que puc posar és un 2,8, això el fa un objectiu lluminós, els que tenen inscrit un '2' o encara números més petits son extraordinàriament cars, tant o més com tota la càmera. Això em permet, en escenes de baixa lluminositat, obrir molt el diafragma, i no em condiciona a velocitats tant lentes. La segona recomanació és que tingui 'estabilitzador d'imatge' (a Canon son les 'IS' i a Nikkon les 'VR'), aquesta és una característica que encareix els objectius però que evita que les vibracions pròpies de la mà o del moviment de l'obturador afectin a la imatge (podeu llegir més sobre els tipus d'objectius a les pàgines de Canon i Nikkor).
El trípode: Quantes vegades hem comentat la necessitat de tenir-ne un? Quan experimenteu les vostres primeres fotografies de 30 segons de velocitat d'apertura i en veieu els resultats veureu que bona ha estat la compra. És un accessori barat i tampoc cal comprar-ne un de professional, a poc que s'aguanti ja en tenim prou.
El disparador: Quan el que es busca a la fotografia és la nitidesa dels objectes que hi apareixen el simple fet d'apretar el disparador o el moviment del mirall de la càmera (el que s'aixeca per deixar passar la llum durant l'exposició) és suficient per tenir una foto una mica borrosa. Personalment no en tinc cap i intento sempre fer aquest tipus de fotografia amb el temporitzador, com a mínim evito el moviment del dit apretant el disparador.
Llanterna: Juntament amb les ulleres son el meu kit bàsic. La llum del mòbil pot servir per canviar el diafragma en fotos successives o variar la sensibilitat per veure'n els efectes.
La lenta velocitat d'aquestes fotografies més que un inconvenient arriba a ser un avantatge creatiu. El que es capta ja no és un instant de la realitat sinó una interval de temps tot representat en una única imatge. Aquest fet dona peu a la creativitat, des de les típiques fotos de nit amb les llums dels cotxes o el moviment fantasmagòric de subjectes en moviment. En propers capítols en treballarem la tècnica.
Sembla que de forma intuïtiva la càmera, davant de condicions de baixa il·luminació, ens demani obrir al màxim l'apertura, números 'f' baixos', per poder captar al màxim de llum. Però ja heu vist que tècnicament la fotografia és tot menys intuïció. Recordem, pel taller 42, que apertures molt obertes provoquen l'efecte de l'aberració mentre que molt tancades el de la difracció i tots dos afecten a la nitidesa. En la majoria dels casos no l'apreciareu, si es que no feu una ampliació de la fotografia, però és recomanable fer servir una apertura de compromís, 1 o 2 punts per sobre del número 'f' mínim que us permet l'objectiu.
Les nostres càmeres treballen normalment amb un sistema d'autofocus (AF) a partir d'uns punts o sensors (que podem veure quan mirem pel visor) i que treballen amb la tecnología d'enfoc passiu. La majoria de les càmeres actuals treballen amb el mètode de contrast on el sensor compara el contrast entre pixels adjacents donant ordres a l'objectiu de moure's fins que troba el valor òptim. Aquest és el moviment que notem fa l'objectiu quan intentem enfocar. Normalment l'enfoc és molt ràpid però en condicions de baixa lluminositat és possible que no funcioni, al rebre els pixels poca lluminositat. El consell és tractar sempre d'enfocar manualment per lo que hem de desactivar l'AF de l'objectiu. L'altra opció que sol funcionar és activar només 1 punt d'enfoc (dels varis que normalment tenen les càmeres) i intentar enfocar en un punt de màxima lluminositat de l'escena.
L'alt temps d'exposició provoca que els objectes a la fotografia quedin saturats amb excés del color, o temperatura, de la poca llum incident. A vegades és artístic l'efecte de colors que provoca però, especialment quan hi ha una única font de llum, els objectes queden tenyits del color de la temperatura del focus incident. Val la pena modificar els paràmetres de 'Balanç de Blancs' per poder canviar la temperatura del color. Normalment els objectes es tenyiran de vermells quan el focus sigui una bombeta de filament o una espelma i de blaus quan sigui una llum que prové d'un fluorescent. A la fotografia de l'esquerra podeu veure aquest efecte 'exagerat' del color dels focus de llum. En aquest cas no he aplicat cap correcció de color, la fotografia ja m'agradava com havia quedat.. Una vegada més la realitat no es veia exactament així..
A aquestes alçades de taller ja sabem perfectament que la sensibilitat és la propietat del sensor a ser exposat amb menys quantitat de llum. Per tant, si augmentem la sensibilitat mantenint l'apertura de diafragma 'f' constant necessitarem menys temps d'exposició i fins i tot ens podem acostar a velocitats de 1/30 o 1/60, les quals no necessiten trípode i podrem obtenir fotografies amb poca llum amb la mateixa facilitat i rapidesa que ho faríem en fotos nocturnes.
Però no, no és una bona idea. A mesura que augmentem la sensibilitat estem perdent algunes propietats essencials de la fotografia, que per afeccionats ja està bé però per nosaltres que comencem a ser exigents no.
Primer efecte: L'augment de sensibilitat provoca l'augment del soroll digital. Terrible, no hi ha cosa pitjor en una fotografia amb poca llum que percebre el 'soroll', aquests petits puntets blancs que treuen tot el valor a la fotografia. Feu les vostres proves per comprovar quina és la sensibilitat màxima a la que no hi apareix el soroll i procureu no passar d'aquest valor.
Segon efecte: El Rang dinàmic. Ja sabem de sobres que el rang dinàmic dona idea de la capacitat del nostre sensor de captar en una mateixa fotografia objectes de molt diferent lluminositat. Si l'escena té un rang dinàmic de 8 passos i la nostra càmera de 6, difícilment podrem captar correctament l'escena sense cremar els més lluminosos o deixar completament a les fosques les ombres. La fotografia amb poca llum és molt sovint, una fotografia de molt alt rang dinàmic ja que a la mateixa captura han de conviure objectes molt lluminosos i d'altres extraordinàriament foscos. L'augment de la sensibilitat disminueix el rang dinàmic efectiu del sensor. Ja ho he dit tot. Proveu de fet la mateixa fotografia a ISO 100 i a ISO 1600, per exemple, i compareu les zones baixes d'ombres i les altes de llums.
El rang tonal, o la quantitat de tonalitats disponibles a la fotografia, també queda afectat per la sensibilitat. A l'augmentar la sensibilitat es disminueix el nombre de tons disponibles i podran aparèixer zones on hi ha de forma abrupta un canvi de to.
Tercer efecte: La sensibilitat del color. El mateix, l'augment de la sensibilitat provoca una reducció del nombre de colors disponibles. És un efecte semblant a la pantalla del vostre ordinador quan li dieu 'milers' o 'milions' de colors. La reducció del nombre de colors disponible pot fer variar el color final d'algunes zones al no disposar dels correctes components R,G i B per fer la composició del color.
Les tres fotografies han estat extretes de la web http://www.dxomark.com/, un lloc fantàstic que ens permet analitzar els sensors de les nostres càmeres, simplement poseu el vostre model i veieu-ne el comportament estudiant la sensibilitat, el rang dinàmic, el rang tonal o la sensibilitat del color. Un lloc que no us heu de perdre i que us pot servir per fer comparatives entre càmeres.
T'has quedat descansat, no? Sí, sembla que amb tot el que us he contat semblaria poc recomanable l'augment de la sensibilitat. Bé, per la majoria dels casos els efectes no es poden percebre fàcilment i podeu optar per una velocitat més ràpida (efecte d'augmentar la sensibilitat) en detriment d'una mica de pèrdua de qualitat de la fotografia.
No cal insistir-hi més, però justament és a les fotografies amb baixa lluminositat quan més es nota els efectes que la càmera provoca al produir el format JPG. És altament recomanable no deixar que la càmera faci aquesta transformació i convé disparar amb format original RAW, sense revelat digital. Ja revelarem la fotografia amb els nostres programes d'edició digital.
El fotòmetre i l'exposició
El fotòmetre és el nostre ajudant més valuós. Estem a les seves mans, sense la seva lectura no sabríem com fer la fotografia. La interacció de fotòmetre i fotògraf és constant i ben bé es podria representar pel 'xat' que us poso a l'esquerra.
El fotòmetre veu l'escena com nosaltres però no té la capacitat de valorar la composició de zones fosques i il·luminades ni de saber quin tipus d'escena té al davant, simplement capta la llum incident i en calcula el valor. Amb aquest valor i al valor de l'apertura que hem fixat nosaltres, si estem en mode Av per exemple, és capaç de proposar-nos a quina velocitat hem d'obrir l'obturador per obtenir una exposició correcta.
Però, què és 'correcte' ? Aquí comença el problema…
'Correcte' pel fotòmetre significa una exposició que situaria l'escena globalment a la Zona V, que ja sabem que correspon a la lluminositat que equivaldria d'un objecte que reflecteix el 18% de la llum incident. Però la Zona V, calibrada per donar excel·lents fotografies a la gran majoria de casos de fotos diürnes, no resulta generalment ser la més adient per fotografies de poca llum on la composició d'objectes foscos i il·luminats pot ser molt variada. En bona part de les situacions de baixa lluminositat aquest procés ens donarà com a resultat una fotografia mal exposada.
Aquest no és un tema de fàcil resolució i per poder-lo entendre haurem de fer entrar en escena dos elements importants: El tipus d'escena i el mecanisme de lectura del fotòmetre.
La concurrència d'una possible lectura incorrecta amb el fet de situar l'escena a la Zona V complica força aquest tipus de fotografia, no havent-t'hi una regla a aplicar, cal estudiar situació a situació.
És senzill, no us espanteu. A l'esquema de la dreta us he posat dues escenes més o menys extremes, les dues son fotografies de poca llum, les dues poden fins i tot donar la mateixa lectura en mitjana del fotòmetre però les dues mereixen tractament ben diferent. La de l'esquerra està composada per llum reflectida, la de la dreta per punts de llum que incideixen directament a la càmera amb alt contrast amb la resta de l'escena.
L'existència d'objectes molt lluminosos, cas de la dreta, de llum incident directament a la càmera pot enganyar al fotòmetre fent-li pensar que la lluminositat mitjana és molt superior a l'extensa zona fosca, de la qual en voldria veure el detall, i per tant reaccionarà intentant captar menys llum deixant a les fosques les zones de baixa lluminositat. El resultat serà el d'una fotografia d'aspecte d'alt contrast, d'alt rang dinàmic per culpa de l'efecte que el focus té en la lectura. Aquest alt rang dinàmic provocarà els problemes ja coneguts, o llums cremades o zones fosques sense detall. Mireu els exemples:
La mateixa fotografia, a l'esquerra amb un focus de llum i a la dreta sense el focus de llum, només amb llum reflectida. Mireu els histogrames. La de l'esquerra té un alt contrast, l'histograma es concentra a la zona de les ombres fosques i les llums altes, és un histograma en forma de 'U', de tan alt rang dinàmic que la càmera no el pot contenir a l'histograma. En aquest tipus de fotografies la lectura del fotòmetre provoca una resultat sub-exposat, deixant les zones fora del focus lluminós molt fosques. El fotògraf ha de decidir quedar-se amb el valor donat pel fotòmetre o no fer-li cas i sobre-exposar la fotografia, tot sabent que les llums quedaran cremades però amb el detall a les zones fosques.
La de dalt a la dreta, d'extrema baixa lluminositat a jutjar per la velocitat d'exposició de 30 segons, té una distribució més regular, és més rica a la zona dels mitjos (1) i no conté pràcticament res a la zona de llums altes (2). Aquesta segona fotografia clarament ha tingut una lectura incorrecta i perfectament la podria sobre-exposar un punt (o dos) més, equivalent a 60 s d'exposició, provocant un moviment de l'histograma cap a la dreta i on molt possiblement hi apareixeria el detall del fons. Aquí a la dreta veieu la fotografia tractada, penseu que res té a veure amb la realitat, on l'escena pràcticament estava a les fosques.
Heu vist amb aquests dos exemples com la lectura del fotòmetre ha estat un punt de partida però ha estat modificada pel fotògraf per situar la lluminositat de cada escena en el punt que ha cregut correcte.
El mètode de medició és, donada la varietat de situacions i il·luminacions, important en aquest tipus de fotografia, bàsicament per entendre el valor que ens dona el fotòmetre i per com varia l'exposició final d'un mètode a altre. Els tres més coneguts, el ponderat o matricial, el puntual i el parcial donaran davant d'una mateixa escena lectures diferents i per tant exposicions també diferents. En cada cas haurem d'escollir què volem expressar a la fotografia, què volem i com a la fotografia.
El millor consell: Oblideu-vos dels mètodes de medició i preneu la lectura del fotòmetre com un punt de partida. De la successiva experimentació amb valors diferents d'apertura i velocitat en sortirà la foto correcta. De ben segur cada 'fotografia de poca llum' necessitarà 2 o 3 intents amb valors d'exposició diferents. Experimenteu i deixeu-vos de tanta teoria !
En propers capítols treballarem situacions concretes tot aplicant les regles que hem treballat avui. No em puc estar d'introduir-vos una de les meves webs preferides de fotografies de baixa lluminositat. És simplement fantàstica. L'artista és Troy Paiva i explica a la seva pàgina que ha estat fent fotografies al desert del sud-oest americà des de 1989 de 'coses abandonades', simplement a la llum de la lluna. Els resultats em semblen al·lucinants i teniu un bon nombre de seccions a explorar. A 'tècniques' teniu una bona explicació de com s'ho ha fet i referències a altres llocs amb la mateixa temàtica:
També us passo un dels grups de flickr de 'baixa lluminositat', aquí hi podeu veure magnífics treballs, també coses horribles, i sobretot idees de situacions de baixa lluminositat i les dades de com han estat tirades les fotografies: http://www.flickr.com/groups/low-light-photography/.
El iPhone i la fotografia
Si les nostres vides ja estaven enganxades al mòbil ara amb aquesta nova generació, com l'iPhone, encara hi estaran més, tot i no tenir cobertura.
L'iPhone, apart de ser una meravella en tecnologia, disseny i sobretot usabilitat, disposa de milers d'aplicacions per fer milers de coses. Avui us parlaré d'una d'aquestes aplicacions que ja forma part del meu kit fotogràfic.
El Photocalc és una aplicació que podeu trobar al iTunes Store i que podeu adquirir per 2,39 Eur. L'aplicació permet calcular els valors corresponents a les distàncies d'enfoc i hiperfocal (en lloc d'anar amb un full imprès com us recomanava als primers capítols del taller) simplement canviant la distància focal i el valor de l'apertura. És especialment útil per escenes de paisatges o situacions on es vol controlar la zona enfocada.
També disposa d'un apartat específicament pel flash, molt útil per conèixer l'apertura que hem de seleccionar per obtenir el subjecte correctament il·luminat.
Però potser l'apartat més interessant és el de 'Reciprocitat de l'exposició' on no cal recordar-se'n de memòria dels passos de diafragma o dels valors de velocitat i simplement canviant un d'ells et proposa el valor de l'altre per obtenir la mateixa exposició.
El més interessant és que a més dona la llum suficient per poder veure els comandaments i paràmetres al 'display' de la càmera i poder-los manipular. Pot per tant substituir a la llanterna…
En successius capítols ja us aniré parlant de més aplicacions pel iPhone. Penseu que tenim el Pare Noel i Reis d'aquí res…
La foto de la portada amb el '48' ha estat manipulada a partir d'una excel·lent fotografia del nostre bon amic Joaquim Hernàndez (abans anomenat 'ximo') i col·laborador d'aquest bloc quan el temps li ho permetia. Va ser tirada des del seu ex-despatx en un edifici de 22@ a Barcelona.
Etiquetes : baixa lluminositat, Fotografia, low light, taller de fotografia
← Disc de la Setmana:Ran Blake & Jeanne Lee "Free standards"
Imatges "És fàcil recordar-se'n" →
5 thoughts on "Taller de fotografia (48)"
Sergi Calle on dilluns, 24 Novembre 2008 a les 15:29 said:
felicitats pel blog, trobo que és una meravella!
El tema dels objectius i la baixa lluminositat és un tema que m'interessa i m'haig de llegir el post amb cura.
Sobre el tema de preus d'objectius, recomanes comprar una marca 'secundària' com TAMRON o alguna d'aquestes amb una bona lluminositat i un estabilitzador d'imatge enlloc d'un original (CANON en aquest cas)? ho dic pq són bastant més econòmics però clar… no sé jo què hi perds i què hi guanyes…
Joaquim on dilluns, 24 Novembre 2008 a les 16:01 said:
Tota aquesta sèrie del Taller de fotografia mereixeria ser editada, és esplèndida i un treball de gran nivell.
Bé, feia molt temps que no us deia res i com més temps passa pitjor. Ja entro ja, però no tinc temps, com diu l'amic Mario a participar-hi, ni que sigui com a comentarista. El meu bloc m'absorbeix i em desborda de tal manera que em prou feines puc anar de visita a casa dels amics.
Bé, el motiu del comentari és triple i el primer objectiu ja està acomplert. Felicitar-vos pel bloc i la seva perdurabilitat, tasca complexa que sense dedicació, constància i menys hores de dormir, es fa pràcticament impossible.
En segon lloc, agrair al Mario la inclusió d'una foto meva, per bé que manipulada i això als artistes no ens agrada gaire, sempre i quan no se'ns gratifiqui :roll: :roll: :roll:
És un veritable honor que una foto meva, encapçali un post del taller de fotografia.
I ara bé la tercera. Sempre m'ha agradat portar la contraria al Mario. Poques vegades en tinc l'oportunitat, doncs com tots sabeu és pràcticament perfecte, però a vegades l'esguerra i encara que sigui una fotesa, us haig de dir que el meu despatx mirava a la banda contraria, és a dir cap al Fòrum i el Maresme, que ves per on, es on he anat a parar en la meva nova feina. Aquesta vista era més pròpia del seu, tot i que la vaig fer des de el despatx de la Ordoyo, que poc es pensarà sortir anomenada en un post d'un taller de fotografia de can Toies.
Coses de l'edat Mario. Ja has passat la revisió anual preceptiva? :roll: :roll: :roll:
Una abraçada a tots/es i espero molt de tant en tant deixar, si més no, un comentari. Lo de col•laborar amb un post ho veig difícil, tot i que no impossible.
Per cert. Aquesta sèrie de fotos la vaig perdre en un accident domèstic amb una memòria USB, si em poguessis passar les que tinguis…Una vegada que faig una foto decent, va i la perdo.
Mario on dilluns, 24 Novembre 2008 a les 19:45 said:
Estic pensant en fer un capítol especial per parlar d'objectius, no pas recomanant uns o altres, cosa que no en tinc ni idea, sinó explicant alguns conceptes tècnics que ens puguin ajudar, jo inclòs, a entendre millor les especificacions del fabricant.
El que de moment vull comentar-te avui és que he après a valorar les lents en una càmera com els altaveus en un equip de música. En tots dos casos el conjunt té la qualitat de l'element pitjor. Una bona càmera, que en definitiva segur que té un bon sensor, perd tota qualitat amb un objectiu mediocre. L'objectiu és la finestra per la qual entra la imatge al sensor, si aquesta no és prou bona el sensor, per bo que sigui, no hi podrà fer res. La recomanació és òbvia, cal gastar-se els diners en un bon objectiu.
La segona qüestió és: Cal ser de la marca del fabricant? Doncs possiblement no. A Sigma i Tamron (millor la primera) s'hi pot trobar excel·lents construccions i a millor preu que a Canon o Nikkor. De fet el meu objectiu habitual és un Sigma.
Com escollir el millor objectiu? Espera't si us plau a que en parlem en un proper capítol.
Si et corre pressa i vols que t'ajudi a escollir pots escriure'm un mail a info(arroba)toies(punt)com, de moment et deixo uns links de pàgines on es valoren els objectius i de pas els tens tots a l'abast per comparar:
Mario on dilluns, 24 Novembre 2008 a les 20:00 said:
Amic Joaquim,
Te les acabo de passar per email. Una gran sèrie que tornaré a fer servir al taller, ara en format panoràmic, com es mereixen. | 2020/05/28 11:11:41 | https://toies.wordpress.com/2008/11/24/taller-de-fotografia-48/ | mC4 | 3 |
Ningú va dir que seria fàcil, però tampoc difícil. Sigui pel Coronavirus o per elecció pròpia, estudiar des de casa ha passat a ser la necessitat de molts estudiants. Però … Com podem fer front al miler de distraccions que es troben a les nostres llars? Encara que sembli impossible la concentració no es troba en cap biblioteca, ni en cap centre d'estudis, sinó en tu mateix! Al blog t'oferirem tots els consells que cal saber perquè, per fi, puguis estudiar des de casa sense totes les distraccions que això comporta.
No facis servir roba d'estar per casa: Estudiar des de casa no és fàcil, però si a això li sumes els mitjons calentets, les samarretes amples i els pantalons de pijama es converteix en una missió, gairebé, impossible. Posa't qualsevol look que et posaries per anar a classe. Acicalarte una mica i estar amb una roba diferent de la que faries servir per estar per casa t'ajudarà al fet que no et sentis tan còmode, ja que no pensis en què caure rendit al llit o fer una migdiada al sofà sempre és una opció. Posar-se les sabates és l'inici de la revolució que és estudiar des de casa!
Troba el teu propi espai: No tots tenim la casa d'alguns dels membres del clan Kardashian, però en tenim prou amb una simple taula per poder estudiar des de casa. És important que trobem una zona de casa nostra on ja puguem estar predisposats a estudiar. Tenir un espai que ens permeti estudiar des de casa sense distraccions és un imprescindible perquè puguem aprofitar al màxim el nostre temps d'estudi.
Crea el teu propi horari: Estudiar des de casa pot arribar a ser esgotador si no tens un horari ferm en el qual centrar les teves hores d'estudi. És important que dediquis unes hores del dia en centrar-te a repassar i estudiar el temari, això sí, sense obsessionar-se. Estudiar des de casa, de vegades, pot arribar a alterar les nostres rutines i acabar convertint casa nostra en el nostre centre d'estudis. Per aquest motiu, cal que sàpigues saber que temps és per estudiar i com és per descansar i estar tranquil a casa.
La família pot esperar: La teva família d'entendre i els has d'explicar d'estudiar des de casa té les seves complicacions i que quan estàs estudiant és com si no estiguessis a casa. Expliqueu-los que quan tu estiguis estudiant no és moment que et demanin fer la bugada, rentar els plats o explicar-te la nova xafarderia que hi ha al veïnat. Tot pot esperar.
Genera una atmosfera d'estudi: A l'hora d'estudiar des de casa és complicat que sentis el mateix ambient que trobaràs en una biblioteca o al teu institut o universitat. Per aquest motiu, és recomanable fer ús d'alguna música que t'ajudi a concentra't. En Spotify podràs trobar milers de playlist d'estudiants que han creat les seves pròpies llistes de cançons favorites per poder arribar a aprofitar al màxim el seu temps d'estudi.
Organitza i prioritza: La importància d'una bona organització sempre és important, però sembla que quan toca estudiar des de casa encara cobra més importància. Moltes vegades errem en la manera que planifiquem els nostres estudis i tasques. El millor que podem fer i recomanem és començar a abordar les matèries més difícils des d'un inici, d'aquesta manera quan abans acabem, el més fàcil, el podrem encarar amb molta més calma.
Linkia FP sap el que necessites per estudiar des de casa
En Linkia FP tenim molta experiència en els cursos d'fp a distància i una gran oferta de cicles formatius a distància en la qual molts dels nostres estudiants han aconseguit compaginar els seus treballs amb els seus estudis i poder ampliar la seva base d'aprenentatges alhora que acomplien altres activitats. El nostre coneixement del sector d'FP a distància ens ajuda a comprendre les necessitats de cada estudiant i que tots ens sentin tan a prop com en l'educació presencial. Si busques cursar qualsevol dels nostres cursos a distància, confia en nosaltres, mai decebem.
Gràcies per llegir el nostre bloc d'avui: 6 claus que has de saber per estudiar des de casa. T'esperem en el proper!
« Sortides professionals de FP en Cures auxiliars d'infermeria
Diferències i Equivalències FP, Grau Mitjà i Grau Superior »
Cures en persones grans. Què he d'estudiar?
Tens una gran vocació per cuidar i ajudar els altres i vols dedicar-te professionalment a això en un futur? Queda't en aquestes properes línies, perquè avui, en aquest article, parlarem de la importància que té treballar en les cures a persones grans i de la necessitat que actualment es requereix professionals qualificats que estiguin preparats per treballar d'això. A més, et… | 2022/05/19 04:45:53 | https://linkiafp.es/ca/blog/6-claus-que-has-saber-per-estudiar-des-casa/ | mC4 | 3 |
Whisky (2) - La Llar del Vi
El whisky Japonès ha guanyat gran reconeixement en les ultimes dècades, les dues grans destil·leries, *Yamazaki i *Yoichi, propietat de *Suntory i *Nikka respectivament, han recollit gran nombre de premis i esments, situant varis dels seus whiskys en el *top deu durant diversos anys consecutius, per sobre de moltes destil·leries escoceses. Aquesta projecció ha provocant una gran expansió al mercat europeu i americà, en els quals cada vegada gaudeixen de més popularitat.
El whisky japonès es destil·la a l'estil escocès, però com a regla general, resulta més suau, estant aquest, adaptat al paladar nipó. Tot i que la història del whisky a Japó és relativament talla quan la comparem amb l'escocesa, el whisky d'aquest país comprèn estils molt dispars, des de lleugers i precisos a fumats i gruixos, a l'estil de *Islay. Al no tenir gran nombre de destil·leries, podem trobar, dins de la mateixa destil·leria, diferents estils. Pel que recomanem fer un cop d'ull al whisky en si.
Datant, la primera destil·leria, de 1923, la història del whisky japonès té dos protagonistes principals, *Shinjiro *Torii, fundador de la primera destil·leria de Japó, *Yamazaki i *Masataka *Taketsuru, fundador de la destil·leria *Yoichi, situada en *Hokkaido, en 1933.
En aquesta categoria trobaràs una selecció de whisky americà o '*whiskey'; *Bourbon, *Rye, *Wheat, *Corn, *Single *Barrel, *Straight *Bourbon... Un complex món de whisky que podràs explorar gràcies a un ampli repertori de diferents estils que hem seleccionat per a tu.
El whisky americà sol estar associat a notes torrades, *especiadas, dolces i *avainilladas, hagut de, en gran manera, a l'extensiu ús de barriques torrades i noves, molt comunes en l'elaboració de *bourbon, una de les quatre grans categories en les quals podem encaixar la gran majoria de whiskys procedents d'Estats Units.
Una altra de les grans categories de whisky americà és el *Rye Whisky o whisky de sègol que s'elabora a partir d'una mescla en la qual predomina el sègol i no el blat de moro com en el cas del *bourbon. El *Rye sol ser sec, *especiado i profund.
Els Tennessee *whiskeys són *bourbons que passen pel procés "Lincoln *County *Process", un sistema de filtrat desenvolupat per Jack Daniel's.
*White *Dog i *Moonshine són dos estils que estan començant a popularitzar-se a EUA, normalment són whiskys elaborats de forma artesanal, com s'elaborava durant la prohibició i amb menys temps de *añejado, concretament, el whisky americà *White *Dog, és el destil·lat, tal com brolla dels alambins, embotellat.
Mostrant 13 - 24 de 285 articles
El terme 'Sheep Dip' fa referència a un vell 'truc' utilitzat pels grangers per evitar pagar impostos sobre el whisky que envellien, marcant-ho com si fos l'insecticida usat en ovelles previ al seu xollat. Sheep Dip Islay 70cl 40%vol. s'elabora sota la supervisió del famós master blender Richard Paterson usant malts de vuit a dotze anys procedents de la... El terme 'Sheep Dip' fa referència a...
Bowmore Small Batch 70cl 40%vol. és un whisky escocès single malt de la regió de Islay. Madurat en barriques de roure americà de bourbon de primer i segon ús. El resultat és un whisky dolç, especiat i fumat. La representació més lleugera del caràcter Bowmore i un gran punt de partida per descobrir els whiskies de Islay. Bowmore Small Batch 70cl 40%vol. és...
Fujimi The 7 Virtues of the Samurai 70cl 40%vol. és un whisky blended japonès elaborat pel productor Matsui Shuzo Distillery en la perfectura de Tottori. Un destil·lat envellit en barriques de roure blanc americà amb un alt grau de carbonització que resulta afruitat en nas, on destaquen notes de plàtan i espècies. En paladar es presenta àgil, d'un cos... Fujimi The 7 Virtues of the Samurai... | 2020/08/12 15:01:52 | https://www.lallardelvi.com/ca/149-whisky?p=2 | mC4 | 3 |
Edcamp Educació Inclusiva | Fundacio Bofill
Actes > Edcamp Educació Inclusiva
Edcamp Educació Inclusiva
Inscriu-te a l'Edcamp on line Educació Inclusiva!
Educació Inclusiva. Reptes i converses entorn de l'educació inclusiva.
Engresca't a compartir, reflexionar i aprendre sobre reptes i temes al voltant de l'Educació inclusiva, i com des de l'escola podem acollir, atendre i valorar tothom, en aquest edcamp telemàtic.
Segons Stainback (2001), l'educació inclusiva és el procés pel qual s'ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar essent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula.
No és el mateix la integració que la inclusió, ni les mateixes idees estan darrere d'una menció o una altra en els objectius d'una institució. No es tracta de què un infant pugui superar les dificultats que la seva presumpta diferència o dificultat li genera, com proposa la corrent integradora, sinó de respectar-la i compartir-la.
Així doncs, podem dir que l'educació inclusiva abraça a qualsevol infant, sense fer distinció. La tasca com a docents i altres membres de la comunitat educativa és elevada, ja que no és fàcil iniciar aquest procés.
Cal plantejar-nos si és viable portar-ho endavant i no només com a docents sinó com a famílies també. Cal fer-nos diferents preguntes al respecte, com per exemple… Tenim els professionals necessaris?
Quan ens referim a una escola inclusiva pels coneixements que transmet en cadascuna de les matèries que formen el seu currículum i que disposa dels recursos necessaris per atendre tothom, o els exigeix, si no els té; però, a més, parlem d'una escola que acull i valora tothom perquè, per damunt de tot, valora l'amistat, la tolerància, el respecte a les diferències i la solidaritat, que són els pilars d'una societat justa i democràtica (Pujolàs, 2015).
Per això ens fa molta il·lusió tirar endavant aquesta proposta i celebrar un Edcamp Online Educació Inclusiva amb totes vosaltres!
L'Edcamp es durà a terme el pròxim 07/05/2022 i es farà en format online a través de videoconferències simultànies. La proposta de temes de conversa es realitzarà prèvia a l'Edcamp. Des d'avui podeu accedir al Padlet i proposar què voleu compartir com a tema de conversa. L'equip organitzador de l'Edcamp Educació Inclusiva organitzarà aquests temes per crear el mapa de sessions amb els enllaços a les videoconferències, que es compartiran amb vosaltres. | 2022/05/25 00:09:51 | https://fundaciobofill.cat/actes/anima-t-a-participar-i-compartir-aprenentatges-al-proper-edcamp | mC4 | 3 |
Hermeu - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Kalliope (en)
Moneda pòstuma d'Hermeu vers 70-50 aC
Hermeu Sòter (Hermaeus Soter, el Salvador) fou un rei indogrec de la dinastia eucràtida que va governar als Paropamisades (Hindu Kush) amb capital a Alexandria del Caucas, prop de la moderna Kabul (Afganistan). Osmund Bopearachchi el situa vers 90-70 aC i R. C. Senior vers 95-80 aC amb dubtes. Es creu que fou el successor de Filoxè Anicet o de Diòmedes Sòter, i que la seva esposa Cal·liope seria filla de Filoxè (segons Senior). Segons les seves monedes el regnat d'Hermeu fou llarg i pròsper i es va cabar quan els yuezhi que venien de Bactriana van assolar molts territoris indogrecs als Paropamisades vers el 70 aC. Segons Osmund Bopearachchi els nòmades yuezhi que van assolar el regne foren els ancestres del kushans; Senior considera que els invasors eren saces. Després del seu regnat les comunitats gregues i hel·lenitzades van seguir existint sota el govern dels nòmades, continuant una fructuosa relació. Es creu que una part del regne va poder passar a mans d'altres reis com Amintes Nicator.
Les monedes d'Hermeu foren molt copiades, fins i tot en emissions després de mort i cada vegada més barbaritzades pels neus governants nòmades després del 40 aC. En aquest temps el rei Kushana Kujula Kadfises es va voler vincular a Hermeu a les seves monedes. R.C. Senior suggereix que les emissions pòstumes de monedes de Hermeu foren encunyades no pels yuezhi sinó pels saces i per tant pensa que el que va passar és que Kujula Kadfises va utilitzar les monedes d'Hermeu amb aquest a una banda i la seva pròpia imatge a l'altra (el revers) en el que seria una simple adaptació de les seves monedes a un tipus popular local, després de la conquesta dels Paropamisades.[1] i suposa que Kadfises fou o bé un descendent per aliança del rei grec o almenys buscava la legitimitat amb aquesta associació; en tot cas els yuezhi-kushan van conservar una estreta relació cultural amb els grecs fins al segle III dC. Donada la importància d'Hermeu pels governants nòmades, és possible que Hermeus mateix fos en part d'origen nòmada.[2]
1 Monedes d'Hermeu
2 Contactes amb Xina
Monedes d'Hermeu[modifica]
Va encunyar monedes de plata de tipus indi, de tres models: en el primer apareix amb diadema o amb casc, i al darrere hi ha Zeus assegut fent un gest de benedicció; hi ha un tipus rar de tetradracmes àtics de plata d'aquest tipus que foren encunyats per a ser usats a Bactriana. En el segon model apareix Hermeu amb la reina Cal·liope, i al revers el tradicional format que mostra al rei a cavall, característic dels reis d'aquest temps al Panjab oriental com Hipòstrat Sòter, i s'ha suggerit que això representaria una aliança matrimonial de dues línies dinàstiques; el cavaller d'Hermeu no obstant és una mica diferent i apareix equipat amb el típic arc llarg escita. I el tercer empra els reversos dels dos altres models, un pel davant i un pel darrere.
Va emetre també monedes de bronze amb els caps de Zeus-Mithra i un cavall al darrere.
Contactes amb Xina[modifica]
Un registre històric xinès a l'Hanshu, capítol 96A, sembla relacionat amb Hermeu o amb els reis saces. La crònica diu que un rei (que podria ser Hermeu) va rebre suport xinès contra els ocupants indoescites i explicaria perquè el regne fou sobtadament pròsper en mig de la decadència general dels grecs en aquest període; no obstant els xinesos situen a aquest rei en dates posteriors, vers el 60-40 aC. segons aquesta crònica xinesa, Wutoulao (Spalirises?), rei de Jibin (Kofen, a la vall superior del riu Kabul), va matar alguns enviats xinesos; després de la mort del rei el seu fill (Spaladagames) va enviar ambaixadors a la cort xinesa amb regals; el general xinès Wen Zhong, comandant de l'àrea fronterera a l'oest del Gansu, va acompanyar als ambaixador al retorn. Spaladagames va complotar per matar a Wen Zhong i aquest se'n va assabentar i aliat amb Yinmofu (Hermeu?), "fill del rei de Rongqu" (Yonaka, els grecs) van atacar Jibin (possiblement amb suport dels Yuezhi, que eren aliats xinesos des de vers el 100 aC segons el Hanshu) i van matar el rei "fill de Wutoulao". Yinmofu (Hermeu?) fou instal·lat llavors com a rei de Jibin, vassall dels emperadors de la Xina i va rebre el segell xinès i la cinta d'investidura. Més tard el mateix Yinmofu (Hermeu?) és assenyalat com que va matar a uns enviats xinesos en el regnat de l'emperadpr Yuan de Han (Yuandi 48-33 aC), però ràpidament va enviar ambaixadors per lamentar els fets; la cort xinesa no el va perdonar. Durant el regnat de l'emperador Cheng de Han (Chengdi 51-7 aC) es van enviar altres ambaixadors però foren rebutjats com qualsevol comerciant. Aquestos esdeveniments haurien iniciat una aliança entre grecs i yuezhi, possiblement una aliança dinàstica, i explicaria que els yuezhi agafessin l'hegemonia després del regnat d'Hermeu, amb governants com el kushana Heraios que llavors va encunyar moneda de manera molt similar al tipus grec, i el perquè el primer emperador kushana Kujula Kadfises es va associar a si mateix amb Hermeu a les monedes en la manera característica en la que un governant reclamava el seu pedigrí.
↑ "The Decline of the Indo-Greeks", Senior, McDowald, pp. 46-47.
↑ Senior, "The Indo-Greek and Indo-Scythian king sequences in the second and first centuries BC", ONS 2004 Supplement.
The Coin types of the Indo-Greek Kings 256-54 BCE, A.K. Narain
China in Central Asia: The Early Stage 125 BC – AD 23: an annotated translation of chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty. A. F. P. Hulsewé, and M. A. N. Loewe, 1979. Leiden: E. J. Brill. | 2022/01/26 18:28:19 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Hermeu | mC4 | 3 |
L'exposició "Aranès, l'occità de Catalunya" fa parada a Reus | L'estat actual de la llengua catalana als diversos territoris on es parla | Consorci per a la Normalització Lingüística - CPNL | Consorci per a la Normalització Lingüística - CPNL
L'exposició "Aranès, l'occità de Catalunya" fa parada a Reus
Es podrà visitar a la Biblioteca Xavier Amorós fins al 27 de febrer
El CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura i la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus porten a la ciutat l'exposició "Aranès, l'occità de Catalunya", sobre la llengua pròpia de l'Aran. La mostra es podrà visitar a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus del 16 al 27 de febrer, coincidint amb el fet que el 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna.
A més, per conèixer les singularitats de l'aranès, el CNL de l'Àrea de Reus plantejarà, durant aquest període, diverses preguntes sobre aquesta variant de l'occità a través de les seves xarxes: Facebook, Instagram i Twitter.
L'exposició, produïda per la Direcció General de Política Lingüística, té com a objectiu donar a conèixer la realitat de l'aranès. D'una forma didàctica, es presenten les característiques principals d'aquesta llengua, a més d'informar sobre les polítiques que s'han dut a terme per incrementar-ne el coneixement i l'ús.
De l'any 2010 ençà, quan és va aprovar la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, Catalunya i concretament la Vall d'Aran és el lloc on l'occità rep més protecció, tot i que el seu territori abasta el terç sud de França, algunes valls del nord d'Itàlia i el principat de Mònaco.
L'exposició "Aranès, l'occità de Catalunya" s'ha pogut veure a Falset aquest febrer i després de passar per Reus continuarà la itinerància per altres localitats del Baix Camp, l'àmbit del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus. | 2022/06/24 23:11:43 | https://www.cpnl.cat/noticies/25673/l-exposicio-aranes-l-occita-de-catalunya-fa-parada-a-reus | mC4 | 4 |
Ontinyent trau els llibres al carrer amb els biblioparcs - À Punt
La capital de la Vall d'Albaida celebra el Dia de les Biblioteques amb aquesta iniciativa, que pretén convertir la lectura en una activitat més dels parcs municipals
L'espectacle de contes infantils musicats 'Xano-xano' donarà la benvinguda als biblioparcs / Ajuntament d'Ontinyent
Aquest diumenge se celebra el Dia de les Biblioteques i Ontinyent ha decidit fer-ho acostant els llibres a la gent del municipi. Així, als parcs públics s'instal·laran casetes on qualsevol persona podrà agafar un llibre, llegir-lo i després tornar-lo al lloc.
La iniciativa es presentarà aquest dilluns al parc de Vicent Andrés Estellés, on s'instal·larà el primer biblioparc. L'espectacle de contes infantils musicats Xano-xano, creat de la narradora Eva Andújar i amb música d'Ester Andújar, acompanyarà l'estrena d'aquest projecte.
Des d'aleshores estaran operatives les casetes al parc de Pere IV, al de la Morereta i a la plaça de la Coronació.
A més d'aquests quatre llocs d'esplai les instal·lacions s'ampliaran progressivament a altres parcs com els del Mestre Ferrero, Ausiàs March, el Llombo o Sant Rafel.
El regidor de Biblioteques, Ferran Gandia, ha explicat que els llibres amb què s'han equipat inicialment els biblioparcs procedeixen de donacions de segona mà rebudes als centres bibliotecaris de la ciutat, però sobretot d'exemplars retirats de les mateixes biblioteques "per a donar-los una segona vida".
Gandia ha afirmat que amb idees com aquesta el govern municipal vol apostar per l'educació en valors positius i la promoció lectora, sobretot en edats inicials, sembrant així una llavor cap un futur millor i més educatiu. | 2022/05/29 12:44:09 | https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/ontinyent-trau-llibres-carrer-biblioparcs_1_1460706.html | mC4 | 3 |
Formació TIC - Direcció de Tecnologies de la Informació i la Comunicació - UAB Barcelona
Les tecnologies digitals, també anomenades TIC, fa anys que donen suport al funcionament de les activitats a les universitats. Durant la pandèmia del coronavirus han esdevingut determinants, tant pel que fa a l'aprenentatge i la docència, com també pel suport als processos de digitalització i e-Administració en les tasques de gestió.
Entre les competències clau s'inclou la competència digital lligada a les TIC. Definida com la capacitat per cercar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. A partir de la iniciativa del Parlament Europeu (vegeu Digital Competence Framework DigComp) les legislacions educatives dels estats membres de la Unió Europea han anat incorporant la competència digital dins els seus currículums escolars.
Aprendre sobre les TIC. La competència digital com a alfabetització tecnològica essencial en els currículums.
Aprendre amb acompanyament de les TIC. Les tecnologies digitals com a nou context o ecosistema d'aprenentatge, en el qual conviuen i es complementen els recursos analògics i els digitals, per facilitar l'aprenentatge permanent al llarg de la vida.
A continuació trobareu una sèrie d'iniciatives de formació que lidera o en les que col·labora activament la DTIC:
MOOCs amb certificació gratuïta per comunitat UAB
Cursos impartits per personal de la DTIC oferts per la Unitat de Formació i Desenvolupament professional | 2021/07/26 02:26:18 | https://www.uab.cat/web/coneix-la-dtic/formacio-tic-1345836985484.html | mC4 | 3 |
Etiquetatge. Agència Catalana del Consum
Comprovant de compra
L'etiquetatge dels productes és obligatori i prové directament de dos drets dels consumidors: dret a la seguretat i dret a la informació. El contingut de l'etiqueta facilita a les persones consumidores les dades sobre el producte i permet fer una elecció adequada en funció dels seus gustos, necessitats i exigències.
La informació alimentària (la posada a disposició del consumidor final per mitjà d'una etiqueta, un material d'acompanyament o qualsevol altre mitjà) ha de ser precisa, clara i fàcil de comprendre pel consumidor i no ha d'induir a confusió o error. A més, ha d'estar disponible i accessible fàcilment en un lloc destacat i visible, llegible clarament i indeleble.
Per garantir-ne la llegibilitat, les mencions obligatòries que figurin en l'envàs o en l'etiqueta han d'anar impreses amb una mida de lletra igual o superior a 1,2mm. Si l'envàs té una superfície inferior a 80 cm2, la mida de la lletra ha de ser igual o superior a 0,9 mm.
Segons la norma general d'etiquetatge alimentari, l'etiqueta ha d'indicar:
Denominació.
Llista d'ingredients.
Ingredients que puguin causar al·lèrgies o intoleràncies.
Quantitat de determinats ingredients o de determinades categories d'ingredients.
Quantitat neta de l'aliment.
Data de durada mínima o caducitat.
Condicions especials de conservació i/o les condicions d'utilització.
Nom o raó social i adreça de l'empresa responsable.
País d'origen o lloc de procedència.
Instruccions d'ús (quan sigui difícil usar-lo adequadament sense aquesta informació).
Grau alcohòlic en les begudes que tinguin mes d'1,2% en volum d'alcohol.
Informació nutricional.
Segons el tipus d'aliment pot ser que la normativa obligui que l'etiqueta contigui més dades.
Més informació sobre els productes alimentaris
Entren dins d'aquesta categoria productes com ara els electrodomèstics, els mobles, els cosmètics, els tèxtils, el calçat, els productes de neteja o les ulleres de sol.
Les dades obligatòries de l'etiquetatge han de constar amb caràcters clars i ben visibles. El contingut mínim per als productes industrials és:
Nom o denominació usual o comercial del producte.
Termini recomanat d'ús o de consum, quan es tracti de productes que pel transcurs del temps perdin alguna de les seves qualitats.
Contingut net del producte o nombre d'unitats.
Característiques essencials del producte, instruccions, advertiments, consells o recomanacions sobre instal·lació, ús i manteniment, maneig, manipulació, perillositat o condicions de seguretat, en cas que aquesta informació sigui necessària per a l'ús correcte i segur del producte.
Lot de fabricació, quan el procés d'elaboració es realitzi en sèries identificables.
Identificació de l'empresa i domicili (del fabricant, l'envasador o d'un venedor establert a la Unió Europea).
Lloc de procedència o origen.
Potència màxima, tensió d'alimentació i consum energètic en el cas de productes elèctrics.
Consum específic i tipus de combustible, si escau, en productes que utilitzin altres tipus d'energia.
Cal tenir present que si existeix normativa específica per a un producte, pot ser que l'etiqueta hagi de portar més dades. | 2019/01/17 10:52:39 | http://consum.gencat.cat/ca/el-consum/durant-la-compra/etiquetatge/ | mC4 | 3 |
diumenge 4 de setembre de 2011 |
Davant la reforma de la Constitució: participació ciutadana i lluita al carrer!
El govern ja ha iniciat el tràmit parlamentari, mitjançant un acord amb el Partit Popular, de reforma de la Constitució per a consagrar l'estabilitat pressupostària, endurint d'aquesta manera encara més els propis criteris del Pacte de l'Euro. Amb això el govern del PSOE i el presumiblement esdevenidor del PP s'erigeixen novament en defensors exemplars, mostrant la seua imatge més submissa i gregaria, dels postulats i exigències de les oligarquias financeres i els requeriments dels governs Merkel i Sarkozy.
La via escollida d'aprovació, al final d'una moribunda legislatura d'un parlament poc representatiu, sota un govern sense nord i sense consulta en referèndun, mostra, una vegada més, la submissió del poder polític institucional a les exigències del poder econòmic europeu. I, com ve a reconèixer-se cada vegada més, és que "li diuen democràcia i no ho és...". La resposta social enfront d'aquest nou colp d'estat dels mercats és un clam: una part cada vegada major de la societat mostra la seua indignació, i fins i tot actors fins a ara passius expressen el seu rebuig.
Des d'Esquerra Anticapitalista rebutgem contundentment la proposta de reforma constitucional presentada pel govern estatal pels següents motius:
1) És una mesura procíclica: la política econòmica ha de compensar els efectes del cicle econòmic
El principal objectiu dels pressupostos públics ha de ser la correcció de les desigualtats socials i econòmiques provocades per una economia capitalista basada en la competitivitat i la lògica del benefici d'una minoria. En contextos de crisi econòmica com l'actual, aquesta correcció hauria de ser realitzada, en clar contrast amb el que vénen fent les administracions públiques, mitjançant un augment de la despesa pública social. L'establiment d'un límit constitucional del dèficit- que en aquest context suposa una aposta explícita per aprofundir les retallades de despeses i que no deixa de ser una formalització de la política econòmica implementada fins a ara- prioritzarà el pagament del deute i els seus interessos i impedirà prioritzar la defensa dels drets socials bàsics de les classes treballadores i populars. D'aquesta manera, obligarà a donar-les l'esquena mitjançant una reducció de la despesa social en plena recessió. A més de constituir un greu atac contra els drets fonamentals d'àmplies capes de la ciutadania, aquest rumb limitarà greument -com han anunciat fins i tot els economistes crítics més moderats-, la capacitat de recuperació econòmica i generarà més recessió.
Mentre que el principal objectiu de la reforma és transmetre seguretat als poders econòmics i financers que s'amaguen darrere dels mal anomenats mercats, sabem a hores d'ara que els seus atacs contra el deute sobirà espanyola no cessaran si amb ells poden continuar enriquint-se.
2) Sota els mandats del PPSOE la reducció del dèficit mitjançant l'augment dels ingressos està descartada: retallar les despeses és l'opció triada
La tendència en l'Estat espanyol durant les últimes dècades ha estat reduir de manera espectacular la pressió fiscal sobre les classes adinerades i les rendes del capital. Això s'ha vist il·lustrat, entre altres exemples, mitjançant la reducció i eliminació dels impostos de societats, de successions, de patrimoni, etc. El govern espanyol també s'ha mostrat absolutament indiferent davant la necessitat d'eradicar el frau fiscal, els paradisos fiscals i l'evasió de capitals. Precisament perquè en èpoques de recessió econòmica el dèficit creix com resultat de l'augment de l'atur, la resposta no ha de ser en cap cas la disminució del suport públic als sectors més vulnerables i desfavorits, sinó, al contrari, una major capacitat de captació de recursos per a plantar cara al drama personal, familiar, laboral i social de milions de persones. Davant açò, l'esquerra alternativa ha de seguir treballant per a trencar el mite que presenta el creixent deute públic com resultat de la despesa social i visibilitzar el paper central que tant un sistema fiscal regressiu i absolutament conservador, així com el rescat de múltiples entitats bancàries durant els últims anys, estan tenint en l'augment del dèficit i el deute.
3) La reforma constitucional és altre pas cap a la aniquilació de l'Estat del benestar: necessitem més, no menys despesa pública
A pesar del cinisme present en els discursos del PSOE i el PP, la reforma constitucional no tindrà com resultat salvar un de per si mateix minso Estat de benestar, sinó que serà altre pas en el camí per a acabar amb ell. El pitjor de la crisi i de les contrarreformas neoliberals està encara per arribar: presenciarem sens dubte nous atacs contra les pensions, contra els subsidis contributius i no contributius per atur i, com ja està ocorrent a Catalunya, per raons d'exclusió social. Assistirem també a noves privatitzacions dels serveis públics com la sanitat o l'educació o a la imposició del co-pagament, etc. En definitiva, la reforma proporcionarà la coartada constitucional per a seguir eradicant l'interès del públic i el social. És absurd i ridícul que els partits majoritaris argumenten el contrari: 2-3 segueix sent -1. Sense un increment dels ingressos els comptes no eixiran.
4) Contra "la tecnificació" de la ideologia neoliberal: altra política econòmica és possible
El parany de fer aparèixer reformes antisociales i profundament injustes com inevitables i avalades per la ciència econòmica no és nova. El govern de Zapatero ja ho va fer amb la Reforma Laboral, amb la Reforma de les Pensions i amb el Tijeretazo del 2010. D'aquesta manera, el govern del PSOE emmascara la seua subordinació al poder financer mitjançant explicacions suposadament científiques que suspenen la prova del sentit comú i la justícia social a la qual hauria de respondre qualsevol govern que es autodenomine socialista. Com ja han expressat les companyes de la comissió d'economia de Sol, la reforma suposa "constitucionalitzar una ideologia determinada en una carta magna, plasmar en una constitució l'anomenat 'pensament únic' en economia". La reforma és un nou pas en la identificació absoluta del PSOE amb els interessos i projectes de les elits econòmiques, una aposta profundament ideològica constitucionalizada i una declaració pública de la seua postura davant la guerra social declarada pel capital i els governs europeus a les classes populars.
5) Les formes són inadmissibles: li diuen democràcia i no ho és
El camí triat per a la reforma constitucional és profundament antidemocràtic. És inadmissible que una norma d'aquest calat, i que en tot cas no entraria en vigor fins a l'any 2020, es modifique per un acord entre dos partits polítics amb decreixent suport i credibilitat social, en el mes d'agost i per un procediment d'urgència. Aquesta urgència no ha estat present en els últims 30 anys per a eliminar la constitucionalitat de la pena de mort o sotmetre a referèndum el caràcter constitucional del dret dels pobles a l'autodeterminació o un model d'estat republicà. Aquest mateix pacte bipartidista es va donar fa pocs mesos quan el PSOE i el PP van modificar de manera antidemocràtica i oligàrquica la llei electoral per a dificultar la presentació de candidatures extraparlamentarias com la de Equo, Esquerra Anticapitalista, Compromís o altres organitzacions.
En aquest sentit, donem suport a la reivindicació de sotmetre la reforma a un referèndum. Exigir un referèndum suposa lliurar una batalla democràtica, posar límit a l'arbitrarietat dels partits majoritaris i propiciar un debat social que únicament pot tenir efectes positius. No obstant això, l'exigència d'un referèndum no ha d'anar sola com tàctica d'oposició. Cal eixir, com ja s'està fent, al carrer i alçar la veu contra aquest colp d'estat dels mercats amb la connivència per una banda molt important de la classe política. Cal seguir mobilitzant-se per a oposar resistència, per a expressar disens i aprofundir les lluites que des del passat mes de maig no han deixat de créixer en l'Estat espanyol. Cal seguir, finalment, treballant per una vaga general que puga servir per a incrementar la pressió contra aquest tipus de mesures i seguir acumulant forces per a lliurar múltiples batalles contra l'aprofundiment de les mesures neoliberals que sens dubte està molt a la vora. A pesar que les mobilitzacions ciutadanes inspirades pel moviment 15M són sens dubte un fenomen esperançador, el moviment ha de ser capaç de vincular les seues reivindicacions amb les de milions de treballadores i treballadors que es troben suportant el gran pes de la crisi.
El nou artícle 135 diu: "Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta." És a dir, el pagament del seu deute per damunt dels nostres serveis públics. | 2018/04/20 20:34:39 | http://anticapitalistes.net/spip.php?article2579 | mC4 | 3 |
Gordó i dos exgerents més de CDC, a judici pel cas 3%
Madrid. Dijous, 30 de juliol de 2020. 16:34
Actualitzat Dimarts, 11 d'agost de 2020. 17:43
Primer va ser la família Pujol Ferrusola i ara ha estat el torn de la cúpula de l'antiga Convergència pel cas 3%. El jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha proposat jutjar fins a tres exgerents de CDC, l'exconseller Germà Gordó, Daniel Osácar i Andreu Viloca. De la mateixa manera, el magistrat també ha deixat a tocar del banc dels acusats l'exresponsable jurídic del partit, Francesc Xavier Sánche Vera, i 28 persones físiques i 16 persones jurídiques. Els considera presumptament responsables de diversos delictes: organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. La causa investiga l'estructura posada en marxa per a finançar la formació "il·legalment finançar la formació "il·legalment i de forma encoberta" i de forma encoberta".
La interlocutòria, de 304 pàgines, posa fi a una instrucció de cinc anys, que va començar el 2005 amb actuacions irregulars de persones vinculades a l'Ajuntament de Torredembarra. El procediments no només es dirigeix contra diferents càrrecs polítics i funcionaris públics, sinó també contra persones jurídiques. Entre aquestes, les formacions de CDC i el PDeCAT, o les empreses TeyCo, Urbaser, Fundación ACS, Grupo Soler Constructoras o Copisa. En canvi, s'ha arxivat la causa per a cinc persones físiques i una jurídica.
La resta de persones investigades són Anna Dolors Benítez, Carles del Pozo, Ángel Sánchez Rubio, Constantí Serrallonga, Ernest Santolaria, Josep Antoni Rosell, Josep Lluís Quer, Sixte Cambra, Antoni Vives, Xavier Tauler, José Miarnau, Josep Manuel Bassols, Sergi Lerma, José María Zaragoza, Pedro Javier del Llano, Ramon Anglada, Joan Albert Arqués, Félix Pasquina, Juan Luis Romero, Ramon Blázquez, Joan Maria Pujals, Jordi Sumarroca, Antonio Garcia Bragado, Jordi Soler, Jordi Duran Vall-Llosera, Juan Antonio Carpintero i Emilio Carpintero.
"Tres graons"
El jutge descriu fins a "tres graons de l'organització criminal" en una concertació entre alts càrrecs de CDC, responsables públics d'institucions catalanes i diferents empresaris. A la cúspide hi situa els responsables de la formació, els exgerents Gordó, Osácar i Viloca, que segons la interlocutòria duien a terme un control i seguiments de les licitacions d'obra i serveis públics de diferents administracions, totes governades per CDC (ajuntaments, diputats i organismes de la mateixa Generalitat). La investigació conclou que "influïen en els seus responsables a fi d'aconseguir que fossin adjudicades a les empreses connivents o associades a aquest pacte criminal". Els gerents durien els comptes, materialitzarien el seguiment dels deutes pendents "i per suposat rebien els pagaments".
Per sota dels gerents se situen les autoritats d'aquestes administracions que, seguint les seves indicacions, van alterar concursos públics per a "dirigir-los" cap a les companyies investigades. Finalment, el jutge instructor inclou els empresaris que van concertar-se "sistemàticament" amb alts càrrecs de Convergència per a realitzar pagaments encoberts al partit. Aquestes donacions es van canalitzar a través de les fundacions CATDEM i Fòrum Barcelona.
Segons José de la Mata, tots els investigats compartien una mateixa finalitat: "subvertir l'estat de dret i, mitjançant un intens abús de poder, fer servir la direcció de les Administracions per obtenir un benefici i lucre il·lícit, personal i mercantil en el cas dels empresaris, i organitzacional en el cas concret del dirigent del partit polític, aconseguint un finançament il·legal per al mateix, implicant un greu descrèdit a l'Administració Pública i un perjudici al propi erari públic".
Mateix patró d'actuació
Després d'analitzar els documents intervinguts, l'instructor destaca la relació temporal i causal entre els anuncis, les publicacions dels concursos, les reunions entre els actors, l'adjudicació del contracte i les donacions a les fundacions de CDC. No obstant això, De la Mata constata que no sempre estaven vinculades a adjudicacions. De vegades, simplement, estan destinades a mantenir la bona relació amb la formació i "situar o mantenir l'empresa en posició de creditor amb vistes a futures adjudicacions".
De la Mata descriu una estructura que és estable, permanent i sostinguda en el temps amb un patró de funcionament planificat i implementat pels responsables de l'àrea econòmica i financera de CDC. La interlocutòria remarca que aquestes donacions eren d'una transcendència rellevant: van suposar una mitjana de l'11,5% del "finançament privat" del partit entre el 2008 i el 2012 i un 7,7% del finançament total de la formació. Va ser sostingut en el temps. En paraules del jutge, "la millor evidència és que els canvis en l'estructura del partit no van suposar en cap cas un cessament en la comissió dels fets objecte d'investigació".
CDC i PDeCAT, també investigats
Entre les persones jurídiques investigades no només hi ha CDC, sinó també el PDeCAT. Pel que fa a CDC, el jutge detalla l'operativa per a finançar-se il·legalment sense cap mena de "protocol intern". Subratlla que es va mantenir en el temps fins i tot després del cas Palau. Davant d'això, conclou, la cúpula "no hauria emprès cap iniciativa per impedir una activitat delictiva que es manté, almenys durant onze anys".
Pel que fa al PDeCAT, De la Mata recorda que existeix una aparent identitat entre totes dues formacions i que no va ser el naixement d'un nou partit. "Es correspon amb la simple transformació o canvi d'aparença d'una mateixa realitat amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en les quals podria haver incorregut la formació política precedent".
Amb aquesta interlocutòria, el magistrat José de la Mata dona un termini de 30 dies a la Fiscalia i les parts acusadores perquè presentin el seu escrit d'acusació o arxivament de la causa. A partir d'aquí, ja arribarà el processament.
Cas 3% La Generalitat es persona en la causa del 3% El Nacional
Audiència Nacional El jutge envia tota la família Pujol a judici per organització criminal Nicolas Tomás
cas 3% Una gravació assenyala que Gordó volia influir en el Govern per pagar deutes de CDC El Nacional | 2021/01/23 11:32:23 | https://www.elnacional.cat/ca/politica/audiencia-nacional-envia-cdc-judici_526734_102.html | mC4 | 3 |
Contingut camipèdia - La llengua catalana a Mallorca ( El Mallorquí )
La llengua catalana a Mallorca ( El Mallorquí )
ALOMAR, Antoni I.; BIBILONI, Gabriel; CORBERA, Jaume; MELIÀ, Joan, La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic, Palma, 1999; MOLL, Francesc de B., El parlar de Mallorca, 1980.
Morfologia: El mallorquí es caracteritza, com tot el baleàric, per usar l'article salat es, sa, es (pronunciat ets davant vocal), ses, en lloc de: el, la, els, les amb la majoria de noms en els registres informals. Hi ha, però, l'excepció de la vila de Pollença, on els articles masculins són u, davant consonant (u nin), l davant vocal (l'ase), en el singular, u davant consonant (u nins) i us davant vocal (us ases), en el plural, i els femenins, la (amb la forma elidida l'), les. Després de la preposició amb s'usa la forma so en el singular davant consonant, i sos en el plural, i a Pollença, lo i u en la mateixa posició, i los. En la morfologia nominal, són característics els pronoms forts noltros, voltros (naltrus a Sóller, com a Eivissa, noltrus a Artà, Capdepera i Son Servera, com a Menorca). El mallorquí també es caracteritza per la conservació de formes verbals arcaiques, desaparegudes a la resta de territoris de parla catalana. Així, a la primera persona del singular del present d'indicatiu no hi ha cap desinència, sinó que s'hi utilitza un morfema zero (jo don en comptes de jo dono), com al català clàssic. Es conserva la vocal temàtica a de la primera conjugació en temps en què s'ha convertit en e en els altres dialectes (cantam, cantau per cantem, canteu; cantàs per cantés, etc). En la segona conjugació, en alguns verbs irregulars, es difonen les terminacions -eim, -eis en les persones primera i segona del plural del present d'indicatiu (reim, reis, feim, feis, tot i que hi ha alguna població com a Andratx que no es dóna el cas). També en la segona conjugació, alguns verbs mantenen les arrels velaritzades, mentre que a Eivissa i al continent presenten una palatal, a la primera persona del present d'indicatiu, al present i a l'imperfet de subjuntiu (empenc, empengui, empengués). En la tercera conjugació, en el present d'indicatiu dels verbs incoatius, es conserven les formes amb velar, com a Menorca (partesqui, compartesc). I a tots els verbs de la tercera conjugació, en les persones primera i segona del plural del present de subjuntiu existeixen les desinències -iguem, -igueu (dormiguem, dormigueu), desconegudes a Eivissa. El mallorquí es caracteritza, a més, dins el baleàric respecte a l'eivissenc, per alguns plurals: ases en lloc o d'àsens, -sts, -scs (trists, boscs). A la major part de l'illa es perd la vocal neutra de les terminacions femenines -ia, -ie, -ies (gàbia, espècie, gàbies), però en són l'excepció els parlars d'Artà, Capdepera i Felanitx. El pronom feble enclític (rere el verb) rep l'accent del verb.
Vocalisme: El dialecte mallorquí es caracteritza per una gran fidelitat al so neutre, el qual apareix en formes tòniques, a diferència del català continental. Per exemple, "tres" es pronuncia ['tɾəs], i no pas ['tɾɛs]. També es caracteritza per una gran obertura de les vocals "e" i "o". Especial atenció al cas de la O: a diferència del català central, a Mallorca no es tanca en posició àtona. Així doncs, davant el mot "colom", el mallorquí no pronuncia [ku'lɔm], sinó [ko'lom]. Aquesta característica la comparteix amb el català nord-occidental i el valencià. Si passem a exemples més concrets, veiem com es manté la vocal neutra tònica del mot ceba, que és tancada en català occidental i oberta en el central. Hi ha l'excepció, però, dels pobles d'Alaró, Lloseta, i Binissalem, on s'ha obert com en el dialecte central. La o àtona es pronuncia sense tancar-se, excepte a Sóller en qualsevol posició i, sols entre els vells, en posició final de paraula a Capdepera, on es neutralitza en [u] com es fa a la resta de dialectes del català oriental. En algunes paraules, però, la o àtona es tanca pertot (cobert, tronyella, rembombori...). Precedint una síl·laba amb i o u, a part de Mallorca la o es tanca (molí, comú), mentre que, a la resta de l'illa, es produeix el fenòmen invers: la u s'obre en o (fugir, pronunciat fogir, com a part del català-valencià). Així doncs el mallorquí és diferent, del menorquí i de l'eivissenc pel que fa la pronúncia de la o àtona. Pel que fa a la vocal neutra tònica, representada gràficament per e i è, la pronúncia d'Alaró, Lloseta i Binissalem és com la de la zona de Maó, en el menorquí, i la de Sant Antoni de Portmany, en l'eivissenc.
Consonantisme: En una part de Mallorca, a les consonants oclusives velars en contacte amb un so palatal els corresponen una sèrie de palatals davant les vocals a, i, i les diferents e (tancada, oberta, neutra) (ca, qui, pec, guerra). Aquesta palatalització pot convertir la a en e oberta (gall), i arriba a les màximes conseqüències als parlars sineuer, felanitxer i mariando. La sibilant sonora s de vegades s'emmudeix entre vocals (camisa, rosella, rosegar). En la sèrie de laterals, l'alveolar l en alguns contexts es deslateralitza en u (alba (auba), palpar (paupar), alfals (aufals)). Pel que fa a la palatal, com a la resta de les Balears, es manté ferm el fenomen de la iodització etimològica (ui, paia), encara que n'hi ha excepcions. La semiconsonant i intervocàlica, procedent o no de la iodització, s'emmudeix comarcalment, com al menorquí. En els aplecs consonàntics a interior de paraula, es manté el grup -nr- sense epèntesi de d (genre, cenra). Els aplecs consonàntics finals nt, lt, mp, nc, ng es mantenen (sant, camp, alt, trenc, sang) sense elidir el darrer element, com en el menorquí i la major part del català valencià. Tant a l'interior de la paraula com en fonètica sintàctica, una consonànt oclusiva davant una de fricativa produeix l'africació d'aquesta («acció», «bec suc», «sap jugar», pronunciats [ətsi'o], ['bət 'suc], ['sat ju'ga]). En els aplecs consonàntics formats entre paraules diferents, es produeixen dissimilacions entre una sibilant alveolar (s, z) i una altra sibilant (ses sabates, es gelat, pronunciat ['sət sə'batəs], ['ət gə'lat]). Les consonants oclusives finals s'assimilen al punt d'articulació d'una consonant següent, amb el resultat d'una geminació de la segona («set carros», «poc peix», «sop tard», pronunciat ['sɛk 'karos], ['pɔp 'peʃ], ['sot 'tard]).
Sintaxi: Es conserva, en retrocés, en la combinació de pronoms febles, l'ordre de complement directe + complement indirecte (el te duc).
Lèxic: El mallorquí es distingeix per l'existència d'una sèrie de geosinònims i pel significat distint d'alguns mots, respecte d'altres zones del català, tant insulars com continentals, encara que també hi ha diferències locals dins Mallorca. L'origen principal d'aquestes diferències, que caracteritzen el mallorquí per l'arcaisme, és l' aïllament lingüístic -i per tant, major conservació del lèxic- provocat per la insularitat geogràfica. Encara que hi ha alguns caràcters comuns a quasi tot arreu de les Illes Balears, no té una uniformitat total, tal com passa en comparació amb la resta de parlars balears. | 2018/05/23 20:18:09 | https://www.elcami.cat/camipedia/la-llengua-catalana-mallorca-el-mallorqui | mC4 | 3 |
FESTA TUTORIES JÚNIOR 2019-20
Un any més acaba el primer trimestre i amb aquest arriba la festa-cloenda del programa Tutories Júnior, pensat per a fer l'acompanyament i acollida a l'alumnat nouvingut al centre, majoritàriament de 1r de la ESO.
La festa es va celebrar el passat dimecres, 18 de desembre. Va ser una estona de calidesa humana i de gran alegria per tots els participants. Testimonis, música, ball, dramatitzacions amb temàtica #aquíproubullying, regals de reconeixement als tutors de 2n, 3r i 4t de la ESO, i com no, bon menjar fet per les pròpies famílies dels alumnes… Un temps per compartir experiències, per conèixer millor la resta de companys i companyes, per prevenir l'assetjament escolar i per aprofundir de forma distesa en les noves amistats. | 2022/06/28 18:32:54 | https://mediacioroquetes.blogspot.com/ | mC4 | 3 |
Calendari: Festes de Primavera > Festivals > Festivals de circ
Trapezi. Fira del Circ de Catalunya
A mitjans de maig els carrers, places i teatres de Reus s'omplen de trapezistes, malabaristes, pallassos i altres personatges relacionats amb el món del circ. S'hi celebra una de les fires circenses més importants del país, que cada any representa centenars d'espectacles d'artistes vinguts dels cinc continents.
Festival de Pallasses d'Andorra la Vella (Andorra) - festival bianual que converteix Andorra la Vella en el centre mundial de la comicitat femenina. Inclou un "Fòrum de la comicitat" amb conferències, tallers i espais de trobada per les professionals. Telèfon: 376 860860
Curtcirckit. Festival de circ a Montgat (Maresme) - festival que es celebra a principis de maig Telèfon: 93.469.07.37
Festival Internacional de Circ Trapezi - Vilanova i la Geltrú acull, als seus carrers i places, espectacles circenses i de firaires de les millors companyies nacionals i internacionals. Telèfon: 93.814.00.00
Magiclown - Trobada Internacional de Màgia i Clown de Sant Josep (Eivissa). Una programació carregada de magnífiques propostes artístiques que inclou espectacles de sala, animacions de carrer, demostracions i cursos de formació. Des del 2006.
1,2,3 del Pallasso – Festival de Circ de Tiana (el Maresme) - l'estiu del 2005 neix a Tiana el Festival L´1,2,3 del Pallasso, en memòria a Joan Armengol i Moliner, poeta i pedagog teatral i figura de gran importància en el món del Circ Català, desaparegut el 2004. En consonància amb el caràcter polièdric de Joan Armengol i Moliner, el Festival és des dels seus inicis un espai obert a totes les disciplines artístiques (música, teatre, poesia, dansa, audiovisuals, arts plàstiques...) eminentment centrat en les arts del Circ. | 2020/09/26 04:02:46 | http://www.festes.org/directori.php?id=431 | mC4 | 3 |
INSTA-COOK: En busca del macaron perfecte. Fase 1: Iniciació.
"Les macarons, c'est comme toi : craquants au-dehors et moelleux en-dedans."
(Etoiles de Simonetta Greggio)
Sóc una persona molt curiosa. Molt curiosa i molt tossuda. Sempre que alguna cosa nova, o que no és nova però de cop, desperta el meu interès, investigo sense parar sobre com fer-la, sobre la seva història i sobre tot allò que pugui trobar.
L'altre dia, els macarons -i no em pregunteu el perquè-, de cop, se'm van instal·lar al cap, i com sempre que això passa, fer un macaron perfecte es va tornar la meva obsessió.
Els macarons són una espècie de pastissets rodons, cruixents per fora i tous per dins, fets amb una pasta d'ametlles moltes, sucre i clares d'ou, que normalment, es presentem de dos en dos, enganxats amb ganache, buttercream o alguna pasta consistent.
Hi ha molts tipus de macarons, i de tots els colors –és un dolç elegant i atractiu-, i normalment s'aromatitzen amb vainilla, xocolata, festucs, avellanes, cafè i maduixes. Aquests són els sabors tradicionals, però avui en dia, com en tots els àmbits de la cuina, la innovació és a l'ordre del dia i ara és molt habitual que les pastisseries incloguin nous aromes i sabors, tant en la massa dels macarons, com en el farcit; hi ha receptes, francament bones, de macarons salats.
Com gairebé tot el que és exquisit, té diferents històries sobre el seu origen, i com moltes d'aquestes històries, a vegades, l'origen no és el que pensem.
Jo sempre havia pensat que els macarons eren d'origen francès, però no. Sembla ser que provenen de Venècia (Itàlia), i que van aparèixer durant el renaixement; suposadament, el seu nom deriva de la paraula "maccherone" que vol dir, pasta fina. Tot i que hi ha qui defensa que l'origen és francès i que ja es cuinaven a un monestir prop de la ciutat de Cormery, cap a l'any 791. Però el que si sembla que està documentat, és que al segle XVII, un parell de monges carmelites, de la ciutat de Nancy, els van fer molt famosos.
Diuen que va ser Catalina de Medicis qui els va portar a França quan es va casar amb el Duc d'Orleans, futur rei de França al segle XVII.
La creació dels macarons, tal i com els coneixem avui dia, és una recepta que ha sofert moltes variacions durant dècades i que s'ha anat perfeccionant. Va ser un pastisser de Ladureé, en Pierre Desfontaines, qui, per primera vegada va enganxar dos d'aquests pastissets amb ganache.
El famós Pierre Hermé va ser qui els va modernitzar i els va popularitzar, rellançant-los amb originals combinacions de sabors i colors, i ara, són un símbol parisí.
Seguim amb la meva obsessió, el macaron perfecte.
Per enfrontar-me al repte de fer macarons, i seguint el meu modus operandi habitual, vaig consultar desenes de blogs, llibres, tutorials, videos, tot el que tenia a l'abast i...sorpresa...el procés d'elaboració és francament complicat.
El primer intent, va ser un desastre i vaig cometre tots els errors que es poden cometre, inclús havent llegit el post de webosfritos (http://webosfritos.es/2013/02/los-errores-al-hacer-macarons/), que recomano que, si és la primera vegada que els intenteu fer, el llegiu.
El segon intent: els macarons que avui m'atreveixo a ensenyar; ja poden sortir a una foto, i alguns dels errors, he aconseguit superar-los, però queda un llarg camí, en busca del macaron perfecte...
Els ingredients, però, són senzills:
100 gr de clares d'ou (que heu d'haver separat dels rovells de dos a cinc dies abans i deixar guardades a la nevera, això sí, a l'hora de fer la recepta, han d'estar a temperatura ambient)
Pel farcit, jo he fet servir una mica de buttercream de xocolata que em va sobrar dels cupcakes que vaig fer l'altre dia, la recepta la podeu trobar allà, però us poso els ingredients, perquè els tingueu en compte si heu de fer llista de la compra (115 gr de mantega, 425 gr de sucre glas, 85 gr de cacau en pols, pur, sense sucre i 105ml de llet semidesnatada).
És molt important aconseguir que l'ametlla mòlta i el sucre glas siguin ben fins i sense grumolls; jo, per variar, em vaig obsessionar (que "raro") i vaig tamisar dues vegades la barreja.
Primer agafeu les ametlles i el sucre glas i passeu-les un moment per la picadora, fins que sigui una pols ben fina. Després tamiseu la barreja i reserveu-la. Jo això ho he fet dues vegades.
Amb aquesta recepta vaig estrenar la kitchenaid; una ocasió especial, mereix algú especial. Amb ella vaig muntar el millor merengue que he vist mai.
S'han de batre les clares, augmentant progressivament la velocitat i quan siguin ben espumoses, s'ha d'anar afegint el sucre a poc a poc. S'ha de batre fins que siguin a punt de neu, ben fermes. Jo aquí he afegit el colorant, en aquest cas, lila. Ha de semblar espuma d'afeitar (és la textura exacte que ha de tenir.
La primera dificultat apareix. Llegireu que si barregeu amb massa força o massa estona, la massa us quedarà líquida, que si la barregeu poc, rugosa...i mil problemes més. Després de llegir mooooltes receptes, i després de veure mooooolts tutorials, he arribat a la conclusió que per saber quan té la consistència correcta, hem de posar una gota de la massa sobre paper de forn; si la gota final desapareix a poc a poc (en menys de 5-10 segons), ja està a punt. Si la marca del final de la gota queda i no desapareix, la massa ha d'estar una mica més líquida, per tant, s'ha de seguir barrejant.
Quan estigui llesta, poseu la massa dins d'una màniga pastissera amb boc rodó i anem abocant petits cercles sobre el paper de forn.
Hi ha motlles especials per fer macarons, que segurament ajuden a aconseguir formes idèntiques per a tots, però francament, són molt cars, així que jo he fet servir una manera més rudimentària; he agafat paper de forn i m'he dedicat a dibuixar petits cercles amb l'ajuda d'un pot de colorant, després li he donat la volta al paper. No queden perfectes, però serveix. A més suposo que amb més pràctica, cada vegada queden millor.
I ara toca esperar. Us diria una estona determinada, però sincerament, i encara que he llegit que amb una hora i mitja n'hi ha prou, jo encara crec que els hauria d'haver deixat més, i van estar tres hores!!!
S'han de deixar que assequin. Sense tapar. Fins que al tocar-los el dit no s'enganxi. Això és perquè els surti el seu peu característic, que als meus, comença a aparèixer però no acaba de sortir.
He llegit inclús que és millor no fer-ne en dies de pluja, la humitat és l'enemic.
Una altre de les dificultats, ja la penúltima, és tenir el forn a la temperatura adequada. Jo el vaig prescalfar a 150º i els vaig tenir uns 12 minuts, però em sembla que la pròxima vegada, passats cinc minuts baixaré la temperatura a 140º.
Tenia por de fer-los de color, perquè recomanen que els primers els facis de xocolata, ja que el punt del color és difícil perquè a vegades el forn, l'apaga o se't torren i es nota molt, però creieu-me, el color és el que millor m'ha anat, eren francament bonics.
Per provar si estan llestos, proveu de moure aquell macaron lleig que havieu toquitejat per saber si estaven secs i si podeu començar a desenganxar-lo és que ja estàn.
I a seguir esperant. Han d'estar completament freds per, amb molt de compte, i amb l'ajuda d'un ganivet sense serra, anar traient.
Passada l'espera, amb una màniga pastissera posem el farcit. Jo he fet curt, perquè com ja us he dit, aprofitava buttercream de xocolata d'uns cupcakes, però us recomano que els farciu bé, a part de més bons, queden més macos.
Aneu amb molta cura al farcir-los perquè són realment delicats.
Els macarons són uns dolços complicats d'agafar-li el punt, sobretot al principi, que no saps bé si has de fer el macaronage embolicant les clares muntades amb l'ametlla i el sucre d'una manera més suau o més enèrgica, ni si l'assecat és suficient, ni molt menys li tens agafat el punt al fornejat, així que molta paciència i a seguir provant.
Els meus no són perfectes, però us he de dir, que tenien una textura cruixent per fora i tendra que gairebé s'hi acostava, i el sabor és exquisit!! | 2018/07/21 07:33:14 | http://insta-cook.blogspot.com/2013/04/en-busca-del-macaron-perfecte-fase-1.html | mC4 | 3 |
Coneix de manera pràctica i didàctica quin sistema de liquidació d'IRPF aplicaràs a la teva futura empresa (mòduls o estimació directa) i quines obligacions fiscals bàsiques hauràs de complir
dijous 9 de juny · 09:30h - 12:30h
En acabar la sessió, cada participant hauria de conèixer quin sistema de liquidació de l'I.R.P.F. aplicarà en la seva futura empresa (Mòduls o Estimació Directa), quines obligacions bàsiques fiscals haurà de dur per evitar sancions per part de l'administració i quines retencions tindrà la seva futura empresa, així com quina fórmula és millor per treure diners de l'empresa (nòmines o dividends).
- Entendre els trets bàsics de l'I.R.P.F
- Saber calcular (a nivell introductori) liquidacions de l'I.R.P.F. en Mòduls i en Estimació Directa
- Conèixer les principals obligacions mercantils i fiscals: calendari fiscal, factures, llibres, etc. i sensibilitzar a la participant de la importància de portar-ho al dia. | 2022/05/27 02:21:28 | https://emprenedoria.barcelonactiva.cat/activitats/detall-activitat?id=1153323 | mC4 | 3 |
Bona feina! (JMarfany) : VÍDEO: Catalunya entre la utopia i la distòpia. 1a part (Programa 176 de LA CLAU de la nostra història)
VÍDEO: Catalunya entre la utopia i la distòpia. 1a part (Programa 176 de LA CLAU de la nostra història)
Programa 176 de LA CLAU de la nostra història.
L'any 1516, l'humanista i polític anglès Thomas More va escriure en llatí un assaig sociopolític que coneixem amb el nom d'Utopia... El nom d'una illa, un món feliç on no existeix el diner, on tothom té els mateixos privilegis, on no existeix la propietat privada, no hi ha ni violència ni pobresa, una societat ideal.
Des de llavors identifiquem utopia amb aquell projecte, idea, objectiu que voldríem aconseguir, però que sabem o creiem saber que és del tot impossible. Ja ens agradaria, diem, però mai no ho aconseguirem. És la doctrina de tots aquells que no s'atreveixen ni s'atreviran mai a acabar amb l'statusquo, a trencar amb allò que està establert.
La distòpia és l'antítesi de la utopia. Si aquesta és el món ideal, la distòpia representa el món cruel que camina inevitablement cap al caos.
Un exemple molt clar d'un món distòpic és el que ens presenta l'obra de George Orwell 1984, un assaig que ens mostra una societat totalitària on tot resta sotmès a la voluntat del "Gran Germà".
Un altre exemple de societat distòpica el trobarem en la novel·la "Un món feliç", de l'escriptor britànic Aldous Huxley. És, aparentment, un món diferent del que trobem a 1984, però la pretesa felicitat és només una mascarada perquè tot està manipulat i condicionat per l'eficiència del sistema. Huxley avança la utilització de la tecnologia amb finalitats il·legítimes. Un món feliç i 1984 són dues mostres de societats diferents en la forma però idèntiques en el fons que no és altre que la i d'implantar el totalitarisme.
Alfons Duran-Pich, en un article del 20 de maig passat titulat "Utopia o distopia" es pregunta: cap on caminem ara? Utopia o distòpia? Com ens estant preparant i construint les societats futures?
Duran-Pich opina que les grans multinacionals, tecnològiques i financeres, porten ja temps preparant aquest futur i la recent pandèmia els ha ofert un plus inesperat que afavoreix les seves estratègies. Se'ns ven, diu, l'estat d'excepció (o d'alarma, com preferiu) com un paraigua protector de la població, un estat d'alarma al qual es podrà recórrer sempre que convingui. El camí natural ens condueix a la dictatova en versió occidental. Aquest és el "nou món feliç" que ens espera. Una arcàdia de felicitat controlada.
Avui, a LA CLAU de la nostra història ens proposem reflexionar durant els 25 minuts que dura el programa sobre la Catalunya del futur, una Catalunya que es troba entre la utopia i la distòpia. Amb en Víctor Cucurull, el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i Cultura.
La frase de la setmana del filòsof francès Montesquieu:
La tirania del príncep oligàrquic mai no va ser tan perillosa per al benestar públic com l'apatia del ciutadà en una democràcia.
Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve amb la segona part de "Catalunya entre la utopia i la distòpia".
Publicat per Jaume Marfany a 9:23
El Diari de la LLengua. 17-A, atemptat de bandera falsa? Jordi Cuixart deixa Òmnium. M.Eugènia Gay nova Delegada del Gobierno
Lo somni, de Bernat Metge(3).- Tema, estructura, personatges.
L'autor de Lo Somni planteja la seva obra com una discussió, un debat en forma de diàleg sobre tres temes principals: la immortalitat... | 2022/01/19 17:36:02 | https://jmarfany.blogspot.com/2020/07/video-catalunya-entre-la-utopia-i-la.html | mC4 | 3 |
Notícies :: Notes de premsa :: Comunicat de la XCN en relació a l'incendi forestal de la Ribera d'Ebre
Dilluns 22 Juliol 2019 - 09:17
- Les causes que han propiciat l'incendi les trobem en factors socioeconòmics que han afavorit un procés accelerat de canvi climàtic i un procés d'abandonament agrari i de despoblament rural al llarg de les últimes dècades.
- L'avaluació ambiental és necessària en totes les activitats que afecten el medi natural, i aquesta ha de ser suficientment àgil per a evitar retards innecessaris en l'execució de les tasques de gestió forestal.
- Cal que el Govern realitzi una coordinació interna efectiva en les polítiques de planificació i gestió del medi natural, i implementi el consens que existeix a nivell tècnic.
- Existeixen models d'èxit de gestió agroforestal que integren la prevenció d'incendis, la conservació de la biodiversitat i l'adaptació al canvi climàtic, i que sovint passen per models de governança més participatius, com la custòdia del territori.
Posar l'enfoc en suposades traves a la gestió forestal de prevenció d'incendis per la presència de fauna, flora o hàbitats amenaçats no permet abordar el problema real del model socioeconòmic. Conservar el patrimoni natural és una obligació (recollida en la Constitució i en les normatives Catalanes i Europees) i un benefici per a tota la societat. Per tant, les actuacions que afecten els hàbitats i la fauna i flora amenaçats han d'estar regulades, i l'absència actual d'informes d'avaluació ambiental en la gestió forestal és una anomalia que no garanteix el compliment de la legislació de les polítiques comunes europees. Cal, però, que aquests instruments d'avaluació ambiental siguin consensuats i molt àgils perquè els tràmits administratius no encallin l'autorització, rectificació o denegació de sol·licituds de gestió forestal.
El rerefons d'aquest debat el trobem en la poca coordinació i en les posicions sovint enfrontades entre el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Territori i Sostenibilitat. Això evidencia la necessitat d'una coordinació efectiva dins el Govern, unificant les competències, ja sigui recuperant un Departament de Medi Ambient o per mitjà de l'Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Mentre això no es produeixi, cal una entesa i coordinació en la planificació i la gestió del medi natural entre els dos Departaments implicats. A nivell tècnic el consens és cada cop més evident, entre tècnics de les diferents administracions, centres de recerca i entitats del tercer sector ambiental. Cal traslladar aquesta cerca de consensos també a nivell polític. | 2021/10/26 05:50:16 | https://www.custodiaterritori.org/news/ca/2019/07/22/0001/comunicat-de-la-xcn-en-relacio-a-lincendi-forestal-de-la-ribera-debre | mC4 | 3 |
Munir i Jéssica: una parella que vivia en un barri de barraques mor asfixiada intentant escalfar-se
Munir i Jéssica portaven dos anys malvivint en un barri xabolista de Montcada. Les famílies denuncien que cap administració els va ajudar i aquestes tan sols han posat excuses després de la defunció.
La parella malvivia des de feia dos anys en una petita barraca en un barri d'infra-habitatges situats a Montcada, al llarg de la riba del riu Besòs. Després de la seva defunció, queda orfe un fill i amb profunda ràbia uns familiars que acusen les Administracions Públiques de no haver fet res per ajudar a solucionar la situació de Munir i Jessica i, en general, dels qui es troben en aquesta situació.
Per part seva, els diferents organismes públics han respost amb diferents excuses davant les demandes dels familiars. De fons queda patent com la falta d'accés a l'habitatge digne genera morts.
Munir i Jéssica són els tràgics protagonistes d'aquesta trista història que van acabar vivint en l'assentament de barraques després d'haver estat expulsats del pis que ocupaven a Santa Coloma de Gramenet i a causa de la incapacitat de poder accedir a un habitatge. La parella ni tan sols podia cuidar al seu fill de dos anys i mig a causa de la seva situació de pobresa. El nen vivia a casa d'una germana d'ell i està sota la tutela de la Generalitat.
Munir d'origen marroquí i resident a Espanya des de fa més de 25 anys treballava recollint ferralla. Per la seva part Jéssica, de nacionalitat espanyola, treballava de dependenta en una botiga de roba a Santa Coloma. Els seus familiars denuncien que la parella no podia accedir a un habitatge digne a causa dels alts preus que es demanden.
L'assentament en el que residien es tracta d'un conjunt de barraques que conformen una "ciutat" amb carrers interns i numeració de portes, que s'estén al llarg d'un quilòmetre entre el riu Besòs i la carretera que uneix Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. El poblat s'hauria format a partir d'una zona de barraques d'Horta que ha anat sent ocupada per persones sense llar. Amb una població mixta d'immigrants i nacionals, es tracta d'una zona on els serveis socials no acudeixen, tan sols apareix la policia de manera ocasional.
Els habitatges aixecats a base de xapa, fusta i plàstic, i tancades totalment no ofereixen massa protecció davant el fred i la humitat de la zona, especialment perquè l'ús de calefacció improvisada pot arribar a ser perillós. Els camins de la zona estan plens d'escombraries i restes de ferralla donant compte de l'extrema pobresa i precarietat del lloc.
Els morts es trobaven a punt de mudar-se a una barraca pròxima amb més espai i més protegits del fred, però dies abans van haver de protegir-se de les baixes temperatures i la forta humitat de la zona. Per a això van encendre una estufa casolana, a força de cremar fusta i que en estar tot tancat va provocar que morissin asfixiats.
Els familiars han denunciat que no és un cas aïllat, sinó que es reprodueix en centenars de families que podrien sofrir una sort similar a la dels morts. Acusen les administracions públiques de no haver mogut un dit per a treure de l'exclusió als habitants del barri de barraques.
Per part seva, els diferents organismes públics des de l'ajuntament de Montcada i Reixac a la Generalitat de Catalunya han presentat diferents excuses per a justificar la seva inacció a l'hora de tractar aquesta problemàtica. Des de la falta de pressupost a nivell municipal al fet que segons l'administració autonòmiques aquestes persones no es trobaven registrades com a persones sense llar en Creu Roja. La clau de la seva resposta resideix en què cap assumeixi la responsabilitat d'una situació que deriva del difícil accés a l'habitatge digne que sofreix gran part de la població.
En el cas de Catalunya segons un informe de la Generalitat de 2016, en aquell moment ja hi havia 48.000 persones en allotjaments sense mínim de condicions, amb més de 5.000 sense sostre i 34.000 en habitatges insegurs.
Una situació de difícil solució per als afectats que troben multitud d'obstacles per a accedir a l'habitatge digne, entre la pobresa, l'exclusió social i les traves administratives que van construint una senda que acaba en veritables crims socials com el cas de Munir i Jéssica. | 2022/07/03 20:41:53 | https://www.esquerradiari.cat/Munir-i-Jessica-una-parella-que-vivia-en-un-barri-de-barraques-mor-asfixiada-intentant-escalfar-se | mC4 | 3 |
Ciències Socials: LA TARDOR
El proper divendres, dia 23 de setembre de 2011, a les 11 hores i 5 minuts de l'hora oficial peninsular, s'inicia la tardor en l'hemisferi Nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores. El diumenge dia 30 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, tot recuperant l'horari d'hivern. L'hivern començarà el dia 22 de desembre.
L'inici astronòmic de les estacions ve donat, per conveni, com l'instant en què la Terra passa per una determinada posició de la seua òrbita al voltant del Sol En el cas de la tardor, aquesta posició és des de la qual el centre del Sol, vist des la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud.Quan això succeeix, la durada del dia i de la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també Equinocci de Tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.
Dates possibles d'inici de la tardor
L'equinocci de tardor pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com any tròpic).
Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la Península, el Sol surt pels matins més d'un minut més tard que el dia anterior i a la vesprada es posa gairebé dos minuts abans, de manera que l'escurçament del dia es fa especialment apreciable per les vesprades. En definitiva, en aquests dies el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia.
L'activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seua superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i en la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment ens trobem en el cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre de 2008 i s'espera que arribe al seu màxim al maig de 2013. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center durant la tardor el nombre de taques solars arribarà a valors entre 60 i 85. Gràfiques amb el nombre de taques solars en els últims anys i prediccions de l'evolució del cicle 24 poden trobar a la pàgina Space Weather Prediction Center.
Al llarg de la tardor hi haurà dos eclipsis. El dia 25 de novembre un eclipsi parcial de Sol serà visible al sud d'Àfrica, l'Antàrtida, Tasmània i Nova Zelanda. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un altre total de Lluna que es donarà dues setmanes més tard, el 10 de desembre, i que a Espanya veurem com penombral en les últimes fases. El primer contacte amb la penombra es donarà a les 12h 34m (hora peninsular), l'eclipsi parcial serà visible a partir de les 13h 46m i el total a partir de les 15h 6m, arribarà al màxim a les 15h 33m, l'eclipsi total finalitzarà a les 15h 57m, el d'ombra a les 17h 18m i el de penombra a les 18h 30m.
Observació nocturna del cel a la tardor
En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els estels nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (27 de setembre, 26 d'octubre i 25 de novembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
La primera lluna plena de la tardor es donarà el 12 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran dues llunes plenes: 10 de novembre i 10 de desembre.
Urà i Júpiter, al llarg de la tardor, passarà de ser visibles gairebé tota la nit des de després de capvespre a ser visibles la primera part de la nit. Al vespre serà visible Venus i l'alba Mart i Saturn. El dia 27 d'octubre es produirà el màxim acostament anual de Júpiter a la Terra, aconseguint el seu disc un diàmetre de 49,6".
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dóna cap al 8 d'octubre. La pluja de meteors més popular de la tardor ja és la de de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa.Una altra pluja intensa és la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com constel.lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cigne, Cassiopea, Óssa Menor i Girafa. Les constel.lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda, per sota, Balena i Orió, així com les estrelles Siri i Proció.
Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il.luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca per haver lluna nova, es pot intentar veure la galàxia d'Andròmeda, nebuloses d'emissió, com la d'Orió, o el cúmul d'estrelles de les Plèiades. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.
Per a més informació sobre els fenòmens astronòmics de l'any es pot consultar l'ANUARI ASTRONÒMIC 2011, llibre que anualment publica l'Instituto Geográfico Nacional.
El canvi d'hora es produeix, com és habitual, en iniciar l'últim diumenge d'octubre. A les tres de la matinada hora peninsular del diumenge 30 d'octubre hi haurà d'endarrerir el rellotge fins a les dues (les dues de la matinada a Canàries passaran a ser la una), de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.
Perquè canvien View more presentations from maissydaniels les estacions?Més informació: Observatorio Astronómico Nacional | 2022/05/25 19:29:05 | http://ccsocials.blogspot.com/2011/09/el-proper-divendres-dia-23-de-setembre.html | mC4 | 3 |
Article d'opinió de l'entitat: "La ciberseguretat i la confiança". Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya
Article d'opinió de l'entitat: ...
Article d'opinió de l'entitat: "La ciberseguretat i la confiança"
El CESICAT analitza com la ciberseguretat promou l'ús de les noves tecnologies i ajuda a que hi hagi un procés de digitalització exitós
La confiança, és a dir, la percepció que tenen els usuaris sobre un producte o servei, és clau per un marc on es redueixi la sensació d'inseguretat i incertesa. A nivell digital, la ciberseguretat s'erigeix com una palanca generadora d'aquesta confiança, que ajuda a promoure l'ús de les noves tecnologies i fer més competitiva l'economia.
En aquest context, i en el marc del Mes Europeu de la Ciberseguretat, el servei d'Anàlisi de Tendències del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) ha publicat un article d'opinió on aprofundeix en com la seguretat a la xarxa és un element fonamental "per un procés de digitalització exitós". Entre d'altres, les bases que identifica l'entitat són la protecció; la privacitat; el compliment normatiu; la gestió de riscos, la transparència; i la reputació.
En l'article també es fa un repàs a les mesures tècniques imprescindibles per un mínim de garanties, com l'actualització dels dispositius o el xifrat de les comunicacions. "La capacitat d'una organització de donar resposta a incidents de ciberseguretat, la seva capacitat de resiliència i la seva habilitat comunicativa incideixen directament en la percepció de confiança", detalla.
El manteniment de la confiança
La confiança és un valor a preservar en les organitzacions, i això s'aconsegueix en la mesura que se'n mantenen mereixedores de manera continuada. El CESICAT apunta a diferents possibilitats en termes de ciberseguretat, com ara bé: esdevenir referents del sector; obtenir el recolzament d'entitats acreditades; disposar de certificats o segells de confiança; o l'adhesió a xarxes de confiança.
A més a més, l'entitat destaca com la ciberseguretat és cosa de tots, en la mesura que tots els actors formen part d'un mateix ecosistema en què un incident de ciberseguretat provoca desconfiança i inseguretat en tot ell, convertint a tothom en víctimes. En aquest sentit, assegura que "cal ser conscients que només un ús conscient i responsable de les noves tecnologies permetrà generar la confiança necessària per aconseguir una societat més competitiva i tecnològicament avançada".
L'article destaca que un ús conscient i responsable de les noves tecnologies permetrà aconseguir una societat més competitiva i tecnològicament avançada | 2019/01/21 16:01:58 | https://ciberseguretat.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Article-dopinio-de-lentitat-La-ciberseguretat-i-la-confianca | mC4 | 3 |