id
stringlengths 16
19
| system_prompt
stringclasses 1
value | input
stringlengths 3.48k
5.54k
| response
stringlengths 72
164
| category
stringclasses 1
value | language
stringclasses 1
value | source
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|---|---|
caBreu_extreme_718 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text següent.
L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat un projecte pioner per a formar a futurs artistes gaiaters.
El curs, gratuït d’un any de durada, oferirà formació ocupacional a 30 persones per a aprendre l’ofici d’artista gaiater.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que aquesta proposta innovadora “respon a una demanda històrica de les gaiates, contribuirà a professionalitzar un ofici tradicional i oferirà oportunitats laborals per la seua transversalitat en els continguts”.
El curs està dirigit a persones majors de 16 anys en situació d’atur i no és necessari tenir coneixements previs.
Marco ha presentat aquest primer curs d’artista gaiater junt a la regidora d’Impuls de l’Activitat Econòmica, Patricia Puerta; Pepín Marco, de l’Associació d’Artistes Gaiaters; Carlos Chipirraz, president de la Gestora de Gaiate; la responsable de l’ADL CastellóCREA Remedios Pavón, i el secretari general d’UGT, Francisco Sacacia, un dels integrants del Pacte Local per l’Ocupació des del qual s’impulsa aquest curs de formació ocupacional.
El programa, l’inici del qual està previst a principis d’abril, s’ha estructurat en tres especialitats: fusteria metàl·lica i forja artística, electricitat i automatismes i fusteria de fusta i talla artesanal.
Amparo Marco ha detallat que aquesta formació “contribuirà a professionalitzar totes les fases de construcció del monument gaiater i facilitarà eixides professionals a l’alumnat”.
“És la primera vegada que Castelló llança un taller per a donar resposta a les necessitats formatives relacionades amb el monument gaiater i aconseguir innovar i professionalitzar un ofici tradicional com el d’artista gaiater”, ha defensat la primera edil.
Després de l’experiència d’aquest primer projecte pilot, l’Ajuntament de Castelló aspira a aconseguir per a les següents convocatòries que la realització del curs permeta obtenir un certificat de professionalitat.
Per a aconseguir aquest objectiu, l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA traslladarà l’experiència del programa pilot al SERVEF, que de considerar-la adequada la remetrà al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), l’organisme que autoritzar el nou certificat de professionalitat d’artista gaiater.
La regidora d’Impuls de l’Activitat Econòmica, Patricia Puerta, ha explicat que es tracta d’un curs amb doble finalitat, ja que combinarà la formació professional amb la promoció d’un símbol cultural i tradicional de Castelló com és la gaiata.
“El taller impartirà una formació multidisciplinària en tècniques artesanals i possibilitarà que l’alumnat s’involucre en el sector gaiater i conega les moltes eixides laborals que pot oferir aquest àmbit professional”, ha apunte l’edil.
El curs està dirigit a persones aturades majors de 16 anys, amb una participació màxima de 10 alumnes i alumnes per taller.
Es desenvoluparà íntegrament en les instal·lacions del Centre Municipal de Formació, situat en Tetuán XIV.
A més de rebre formació teòrica i pràctica sobre tècniques artesanals específiques de metall, fusta i derivats, enllumenat i automatització, les persones participants adquiriran coneixements sobre seguretat laboral i protecció ambiental.
Per a confeccionar els continguts del curs, els tres monitors del projecte es van reunir amb membres de l’Associació d’Artistes Gaiaters de Castelló i van visitar les diferents gaiates per a conèixer de primera mà les necessitats i les demandes del sector i adequar la formació impartida a les eixides professionals que ofereix aquest àmbit laboral.
Així mateix s’ha traslladat a la Gestora de Gaiates la implementació d’aquest curs.
L’especialitat de fusteria metàl·lica i forja artística ensenyarà a l’alumnat a elaborar i conformar peces d’una gaiata mitjançant tècniques de tall i tècniques de procediment en fred, així com realitzar el muntatge, repassat i protecció d’obres.
El taller de fusta se centrarà a planificar el procés d’elaboració dels elements decoratius i realitzar textures i acabats en el monument gaiater.
Per la seua banda, el mòdul d’electricitat es dedicarà a muntar instal·lacions d’automatismes elèctrics, programació i la inclusió en el monument gaiater de les innovacions tecnològiques que hi ha en el mercat.
L’acceptació de les sol·licituds es realitzarà per rigorós ordre d’inscripció.
La documentació a presentar, que haurà de lliurar-se en el Registre de l’Ajuntament o en qualsevol tinença d’alcaldia, es podrà trobar en la pàgina web municipal a partir de demà.
El període d’inscripció romandrà oberta del 22 de febrer al 26 de març i el curs arrancarà el dia 3 d’abril. | L'Ajuntament de Castelló, mitjançant l'Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat una formació per a futurs artistes gaiaters. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1311 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text.
Els "refugiats, estrangers, estranys" i les persones en risc d'exclusió social seran protagonistes de la temporada 2017/2018 del Teatre Lliure.
Una temporada que tindrà com a plats forts 'Medea' a partir d'Eurípides i dirigit per Lluís Pasqual; 'Bérénice' de Jean Racine i també dirigit per Pasqual; 'El somriure al peu de l'escala' de Henry Miller, que compta amb la direcció de Ramon Simó; 'Obabakoak' dirigit per Calixto Bieito a partir del llibre de Bernardo Atxaga; 'La visita de la vella dama' dirigit per Jordi Palet i protagonitzat per Vicky Peña; Fernando Bernués dirigirà 'Si mireu al vent d'on ve' amb Eduard Farelo i Emma Vilarasau, i Carol López, 'El sistema solar' amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.
La temporada arrencarà el 14 de setembre amb l'espectacle Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure.
És "un Shakespeare completament embogit, que comença com una comèdia explicant una història d'amor i es converteix en un blues sobre l'amor i el desamor", ha assegurat Pasqual.
Un dels temes principals d'aquesta temporada són els refugiats.
"Hi ha un grup d'espectacles que no tracten de reflectir (aquesta realitat) perquè això ho fa el periodisme, sinó que vol glossar i extreure l'essència poètica per fer arribar aquesta realitat de moltes formes amb textos nous i antics".
El primer espectacle dedicat a aquest eix és El metge de Lampedusa, dirigit per Miquel Górriz a partir del llibre Llàgrimes de sal, de Tilda Tilotta i Pietro Bartolo.
Xicu Masó serà l'únic intèrpret del muntatge.
Pasqual dirigirà dos espectacles que tenen a veure amb l'estrangeria: Medea a partir d'Eurípides i Bérénice, de Jean Racine.
També ha assenyalat que en els dos textos "l'arrel de la tragèdia es troba en la qualitat d'estrangeria tant d'una protagonista com de l'altra".
Medea estarà interpretat per Andreu Benito, Roger Coma, Andrés Herrera i Emma Vilarasau, i Bérénice, pels mateixos actors menys Andrés Herrera.
En el marc de la proposta infantil El Lliure dels Nens, s'interpretarà Molsa a partir de la novel·la homònima de David Cirici amb la companyia Thomas Noone Dance.
Altres obres relacionades amb l'estrangeria són Històries d'Istanbul, a contrapeu, de Yesim Özsiy Gülan, dirigida per Joan Arqué amb Mercè Aranega, Francesc Ferrer, Elena Fortuny, Carles Gilabert, Jordi Martínez i Magda Puig.
En l'apartat de persones en risc d'exclusió social, s'ha programat Living with the lights on, de Mark Lockyer i dirigit per Ramin Gray; Trans (més enllà), dirigit per Didier Ruiz, en el qual el Lliure "proposa obrir els ulls i el cor davant dels qui tenen una identitat sexual que no es correspon amb la biologia"; Cinema, protagonitzat per persones en risc d'exclusió social i Sis personatges, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod amb sis persones que viuen i dormen al carrer i que pujaran a l'escenari.
Per altra banda, Ramon Simó dirigirà El somriure al peu de l'escala, amb Joan Arqué, Jordi Martinez i Tanja Haupt, que tracta sobre un pallasso retirat que torna a la pista a causa d'un accident.
La visita de la vella dama dirigit per Jordi Palet estarà protagonitzat per Vicky Peña, qui es posa a la pell d'una multimilionària que torna al seu poble natal disposada a enfrontar-se al passat.
Jan Lauwers dirigirà al Lliure la versió teatral d'un guió de John Cassavetes, Begin the beguine.
Obabakoak i Calixto Bieito
Un dels espectacles destacats és Obabakoak dirigida per Calixto Bieito i basat en el reconegut llibre d'Atxaga.
"Es curiós que al segle XXI, l'escriptor, explicant històries fundacionals de persones i coses del País Basc, hagi aconseguit un retrat universal del començament de moltes comunitats i col·lectivitats", ha assenyalat el director del Lliure.
Emma Vilarasau pujarà per tercera vegada a l'escenari del Teatre Lliure la pròxima temporada i aquesta vegada amb el muntatge Si mireu el vent d'on ve, amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Fernando Bernués.
Mentre, Carol López dirigirà El sistema solar, amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.
Cesc Gelabert tornarà al Lliure amb Escrit en l'aire, en un muntatge que servirà per recordar a Moisès Maicas, qui era el seu director.
Entre les noves reposicions de la temporada hi haurà Maria Estuard, a partir de l'obra de Friedrich von Schiller i amb direcció de Sergi Belbel, i In memoriam, sobre la quinta del Biberó dirigida per Pasqual.
Xifres de final de temporada
La temporada 2016/2017, el Teatre Lliure ha acollit 139.858 espectadors, dels quals 116.564 són dels tres espais del teatre i 23.294 de les gires.
El Lliure de Montjuïc ha rebut 80.829 espectadors amb un 82,4% d'ocupació, mentre que el Lliure de Gràcia haurà rebut 35.735 espectadors amb un 90,3% d'ocupació.
En total, l'ocupació ha estat del 84,7%.
La recaptació ha estat d'1,36 milions, sense comptar l'IVA. | El Teatre Lliure enceta la temporada 2017/2018 en la qual els refugiats, estrangers i estranys tindran un paper protagonista. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2556 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
10.000 persones s'han concentrat a Girona al clam de "president Puigdemont", han cridat a "guanyar la República des del carrer" i a fer efectiva la "primavera catalana".
Davant la Subdelegació de l'Estat, on n'han arrencat les banderes espanyola i europea i les han substituïdes per una senyera, una estelada i la bandera negra de la resistència, els manifestants han corejat consignes com "Canya contra Espanya" o "Ni un pas enrere" abans de dirigir-se en manifestació cap a la sortida de Girona Oest per tallar l'AP-7.
Durant els parlaments, els representants de la plataforma Girona Vota, del CDR i el col·lectiu de joves independentistes La Forja, han demanat a la ciutadania que sigui "protagonista de la construcció de la República" davant "la nova onada repressiva de l'estat espanyol que ha detingut el president legítim".
Girona ha sortit al carrer contra la detenció de Carles Puigdemont, els empresonaments de divendres i l'activació de les euroordres.
Unes 10.000 persones s'han concentrat davant la Subdelegació de l'Estat, que ara té part de la façana pintada de groc i llueix el lema 'Llibertat'.
Una representant de col·lectiu de joves revolucionari La Forja, els qui han fet l'acció aquest matí, s'ha dirigit als manifestants encoratjant-los a fer efectiva la República.
"Sou dignitat i referent per a aquest poble que lluita cada dia; no ens aturaran", ha dit, recordant que el col·lectiu ha rebatejat l'edifici com la biblioteca pública Quatre Rius.
Abans i durant els discursos, els gironins han corejat consignes com "president Puigdemont", "Canya contra Espanya", "Ni un pas enrere" o "Llibertat presos polítics".
Qui primer ha pres la paraula ha estat una portaveu del CDR Girona-Salt, Eva Bertran, que ha recordat els empresonaments dictats pel Suprem i la "nova ofensiva de l'estat espanyol amb la detenció del president legítim".
"L'única manera d'afrontar amb èxit la repressió és fer efectiva la República", ha dit, criticant que l'ofensiva de l'Estat s'ha fet més crua "durant aquests sis mesos" en què s'ha intentat "la política de despatx i l'apologia del diàleg".
Vaga general indefinida
Bertran també ha dit que "no cal esperar res del club d'estats que és la Unió Europea" i ha demanat a la ciutadania "que de manera ferma i clara exercici la desobediència institucional" juntament "amb una vaga general indefinida fins a forçar el reconeixement internacional de la República".
Per part de la plataforma Girona Vota, un dels seus portaveus i representant d'Òmnium, Sergi Font, ha recordat que avui "s'ha empresonat el president del nostre país" i ha insistit en la necessitat que la ciutadania "surti al carrer" i demostri "la seva unitat".
Font també ha volgut fer referència a les tres banderes que onegen a la Subdelegació, després que aquest matí n'arrenquessin l'espanyola i l'europea.
Ara hi ha la senyera, l'estelada i la bandera negra de la resistència.
"La primera de les banderes que presideixen aquesta biblioteca pública en representa a tots, la segona crida a la República i la tercera és la de la no-rendició, perquè seguirem fins a guanyar-nos la República amb democràcia i pacifisme", ha dit.
"Articular la resistència"
El darrer a parlar, també en nom de la plataforma Girona Vota, ha estat el representant dels joves Jordi Alemany.
"Hem d'articular la resistència; s'ha acabat la revolució dels somriures, encenem la primavera catalana!", ha dit, arrencant crits del públic a favor de la independència.
I com a primera prova, Alemany ha anunciat la primera acció: tallar l'AP-7 a l'alçada de Girona Oest.
La concentració davant la Subdelegació, on s'han llançat també diversos petards, s'ha convertit després en una manifestació cap a Domeny per anar a tallar el trànsit a l'autopista.
Durant la protesta a Jaume I, s'ha desplegat una gran pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics', una altra amb la foto de Carles Puigdemont i les paraules 'President de la República' i s'han vist cartells amb frases com 'Mai ens fareu espanyols' enmig de nombroses estelades onejant. | A Girona, 10.000 manifestants es manifesten contra la detenció de Puigdemont, clamen per la República i contra Espanya i tallen l'AP-7. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_792 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
Jordi Puigneró (1974) serà l’home fort de Junts dins el govern de Pere Aragonès.
Serà vice-president, càrrec de fort component polític, i a la vegada conseller de Polítiques Digitals (àrea de la seva expertesa) Infrastructures i Agenda Urbana.
Això vol dir que Puigneró haurà de gestionar una enorme àrea que abasta les polítiques d’habitatge de la Generalitat, les obres públiques, els ports, aeroports, carreteres i transports, al costat de la ciberseguretat i les telecomunicacions.
L’enginyer Jordi Puigneró, doncs, portarà quatre àrees molt delicades: ciberseguretat, habitatge, obres públiques i línia política en un govern de coalició.
Nascut a Sant Cugat del Vallès el 1974, és enginyer en sistemes d’informació per la Universitat de Surre (Gran Bretanya).
Dels vint-i-tres anys als vint-i-set va treballar al departament d’informàtica d’un banc alemany; i amb trenta-un anys va entrar com a regidor a la seva ciutat natal, on va impulsar les noves tecnologies.
Aquesta ha estat la seva àrea, i ja dins el govern català, ha estat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació amb trenta-nou anys (2013), secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital amb quaranta-dos anys (2016), i conseller de Polítiques Digitals amb quaranta-quatre anys (2018).
És a dir, haurà estat en posicions clau durant el 9-N i el Primer d’Octubre, quan la Generalitat va rebre forts atacs informàtics per a evitar la consulta del 2014 i el referèndum del 2017.
L’enlairament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat: per a què servirà?
Sota el govern de Quim Torra ha posat en marxa el projecte del nanosatèl·lit Enxaneta, que ha de millorar les telecomunicacions 5G, i que Madrid ha mirat amb tant de recel, pensant que Catalunya guanyava espais de llibertat.
Puigneró ha teoritzat en el llibre El 5è poder, la república digital a les teves mans (La Campana) sobre la república digital que ha de precedir la república catalana, i des del govern ha plantat la llavor d’IdentiCat, un projecte que permetria als catalans de votar, fer tràmits amb l’administració o engegar empreses amb una identitat electrònica.
Però faltarà veure fins a quin punt podrà aplicar un model que, explicat per ell mateix en aquesta entrevista a VilaWeb, vol que la identitat dels ciutadans a la xarxa quedi resguardada del control dels estats i les grans empreses.
Just al contrari del que passa ara.
O encara més: faltarà veure si en cas d’un nou embat democràtic dels independentistes, Puigneró podrà garantir la ciberseguretat des d’una Generalitat autonòmica controlada per Madrid o, com en el cas del Primer d’Octubre, la ciberseguretat, el cens, les urnes i les telecomunicacions segures hauran de ser fora del govern, que l’any 2017 estava totalment vigilat per Madrid.
Puigneró mateix no nega aquest dubte: “No en puc estar segur al cent per cent, ni que no s’empesquin alguna iniciativa per a fer que aquest projecte no avanci.”
Jordi Puigneró: ‘L’IdentiCAT pot servir per a votar, no ens n’amaguem’
Políticament parlant, Puigneró ha servit en un ajuntament (Sant Cugat del Vallès) i quatre governs de la Generalitat: els de Mas, Puigdemont, Torra i ara Aragonès.
Però Puigneró no és un home de govern i prou, també ho és de partit.
Va ser president de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Sant Cugat amb vint-i-vuit anys, president de Convergència a la mateixa ciutat amb trenta-cinc anys, i fundador del PDECat amb quaranta-dos.
Dins l’Ajuntament de Sant Cugat va ser cap de gabinet i mà dreta de dos batlles de la ciutat, Lluís Recoder i Mercè Conesa, moderats dins els moderats.
Però mentre Recoder va acabar anant amb el fallit PNC de Marta Pascal i Mercè Conesa va quedar a l’extraparlamentari PDECat d’Àngels Chacón, Puigneró va seguir Puigdemont, va deixar el PDECat, se’n va anar a Junts i ara és un dels consellers amb més responsabilitat dins el govern d’Aragonès.
També serà una de les cares visible del partit, i un dels quatre consellers amb carnet de Junts per Catalunya.
Són ell i tres dones, Lourdes Ciuró, Violant Cervera i Gemma Geis.
La resta de noms proposats per Junts són independents (Josep Maria Argimon, Jaume Giró i Victòria Alsina).
Puigneró és pare de dues filles i fa dotze anys va perdre un fill de sis anys a causa d’un càncer fulminant.
Amant de l’excursionisme, ha coronat tots els cims de 3.000 metres que tindria una Catalunya independent, i juntament amb Damià Calvet va pujar a l’Aneto per celebrar els cinquanta anys de Josep Rull, ex-conseller de Territori i persona amb qui té bones relacions. | Jordi Puigneró tindrà un paper important a Junts i s'encarregarà de la ciberseguretat, habitatge, obres públiques i línia política. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2120 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola oració.
El Festival de Sitges de 1986 encetava la nova secció Brigadoon a càrrec de José Antonio Atanes, una sala interior amb entrada gratuïta ubicada al recinte de l'Escorxador on, des de llavors, es pot gaudir d'una programació fantàstica alternativa.
A Sitges 2016, Brigadoon celebra el seu 30 aniversari.
Un espai que ha anat creixent al llarg dels anys i pel qual han passat noms tan importants per al Festival com el mateix Ángel Sala, Hernán Migoya, Juanma Pastor o Diego López, aquest últim, responsable del Brigadoon des de l'any 2010.
Precisament en aquesta edició d'aniversari, l'actriu Terele Pávez (Bilbao, 1939), el Premi Nosferatu de la secció Brigadoon del Festival de Sitges, on es projectaran alguns títols de la seva filmografia, com '99.9' d'Agustí Villaronga.
A més, també es retrà homenatge al director italià Corrado Farina i a l'actriu Emma Cohen.
Actriu de tradició familiar, amb prop de cent títols en la seva filmografia entre els seus papers en TV i cinema, Terele Pávez va aconseguir el seu primer paper en la pel·lícula 'Novio a la vista' (1954) de Luis García Berlanga, gràcies a la mediació de Jesús Franco, amic de la família.
Terele Pávez va participar en títols tan importants per al cinema espanyol com 'Los santos inocentes' (Mario Camus, 1984) o 'El aire de un crimen' (Antonio Isasi-Isasmendi, 1988); l'aficionat al fantàstic la recordarà per la seva vinculació amb el director Álex de l' Església en cintes com 'El día de la bestia' (1995), 'La comunidad' (2000), '800 balas' (2002) o 'Balada triste de trompeta' (2010), culminant el 2013 amb la seva actuació a 'Las brujas de Zugarramurdi'.
A Brigadoon també es retrà homenatge al realitzador, novel·lista, documentalista i publicista italià Corrado Farina, mort el passat mes de juliol, director de dos films de culte dins del cinema de gènere provinent d'Itàlia dels anys 70.
'Baba Yaga' (1973), la segona pel·lícula de Farina basada en una de les més populars sèries de còmic adult italià (Valentina), podrà gaudir-se a Brigadoon.
I, com no podia ser d'altra manera, el Festival de Sitges no s'oblida de l'actriu catalana Emma Cohen, desapareguda també aquest mes de juliol.
Nascuda a Barcelona el 1946, a Brigadoon es podran veure dues de les seves pel·lícules més aclamades: 'Al otro lado del espejo' (Jesús Franco, 1973) i '¡Bruja más que bruja!'
(Fernando Fernán Gómez, 1977).
Aquests dos tributs s'uneixen al ja anunciat el passat mes de juliol en roda de premsa: l'homenatge al realitzador Joan Bosch, que va morir el passat mes de novembre, amb la projecció dels seus films 'A sangre fría' o 'La muerte llama a las diez'.
Entre les estrenes que enguany presenta la programació de Brigadoon, destaca 'Ibiza Undead' del director britànic Andy Edwards, en el que un grup d'estiuejants a l'illa d'Eivissa es trobaran amb uns amfitrions d'allò més 'interessants': zombis.
Humor i gore estan assegurats.
També ressalta una altra estrena: la nova pel·lícula del director italià Luigi Cozzi (Premi Nosferatu 2012) que estarà a Sitges per presentar 'Blood on Méliès'Moon', un thriller de ciència ficció que compta amb la presència de Dario Argento i Lamberto Bava interpretant-se a ells mateixos.
Al costat de la pel·lícula es podrà veure el documental 'FantastiCozzi', dirigit per Felipe M. Guerra i centrat en la figura del realitzador.
Seguint amb el gènere documental, dos són els títols que també es podran veure en Brigadoon: el documental 'SPUTNIK!', dirigit per Asier Abio, que analitza, a través de directors i festivals, la situació del cinema fantàstic independent i de baix pressupost realitzat a Catalunya, i 'The Unauthorized Hagiography of Vincent Price', documental dirigit per Michael Lane, una biografia no autoritzada de la icona del cinema de gènere, Vincent Price, un curiós migmetratge narrat amb la pròpia veu i els personatges de l'anomenat Maestro de lo Macabro.
Tres documentals més a sumar als ja avançats pel Festival: 'Joe D'Amato Totally Uncut: the Horror Experience', dirigit per Manlio Gomarasca i Davide Pulici; el documental 'Me Me Lai Bites Back: Resurrection of the Cannibal Queen', dirigit per Naomi Holwill, i 'S atan's Blood.
Memòries d'Escalofrío', de Luis Esquinas, centrat en la pel·lícula 'Escalofrío' (Carlos Puerto, 1978).
A més dels llargmetratges de ficció ja desvelats de la programació del Brigadoon d'aquest any com són 'Peelers', de Seve Schelenz, o 'Therapy, found footage' dirigit per Nathan Ambrosioni, una altra estrena en aquest espai serà el film català de ficció i morts vivents, 'Infección Zomb'i, opera prima del director Jacint Espuny produïda per Kutrefacto Films: una història post-apocalíptica de zombis amb acció i gore.
Per acabar, com ja és habitual, la tradicional Sitges Zombie Walk tindrà lloc el primer dissabte del Festival, que serà el 8 d'octubre i que tornarà a omplir la ciutat de zombis arribats d'arreu. | El trentè aniversari de Brigadoon ve carregat d’homenatges i de l’entrega del Premi Nosferatu a Terele Pávez. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1083 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
Si heu observat la cartellera aquests últims mesos crec que podem arribar tots a la mateixa conclusió: la factoria Disney, en un pla estratègic, ha decidit alimentar-se de la nostra nostàlgia, nodrir les seves butxaques amb els diners que, alegrement, paguem adults emocionalment disfuncionals per recordar les nostres infàncies.
Una mica allò de cualquier tiempo pasado fue mejor, però en aquest cas amb el món del cinema.
L'altre dia en Victor Rodrigo feia un bon article on explicava l’estratègia de la companyia americana de recuperar els clàssics per fer-ne remakes d'acció real (més o menys el mateix que a l'original però amb persones de veritat).
La pregunta més interessant que es planteja en Victor és si aquestes pel·lícules són realment necessàries o si ens aporten alguna cosa?
Ben col·locades quan arriba un festiu i amb uns cartells de luxe aquestes pelis tenen una capacitat d'atraure'm com si m'haguessin realitzat una lobotomia.
El remake del Rei Lleó, una de les estrenes amb més recaptació de la companyia (i de la història del cinema) em va fer plantejar-me que Disney m'estava estafant.
Però que ja m'estava bé.
Així com en d'altres com La bella i la bèstia o Aladdin varien algunes coses o mostren algun personatge amb alguna diferència, el Rei Lleó és, escena per escena i fotograma per fotograma, igual que l’original.
I com ho vaig gaudir verge santíssima!
L'inici de la pel·lícula amb aquell recorregut per tots els animalons mentre sona Circle of life i acaba amb Rafiki aixecant al petit Simba va fer que se m'omplissin els ulls de llàgrimes mentre pensava en el xantatge emocional pel qual estava passant.
La creació de tots aquests remakes a més d’una entrada de diners relativament fàcil -tot i que no totes les pel·lícules tenen la mateixa recepció- ens podria mostrar també la greu crisi del departament creatiu, la poca imaginació, poca inventiva i incapacitat per apostar per quelcom diferent.
Si bé és cert que podríem plantejar-nos això al veure que des de Frozen i Coco no es fa res nou que valgui la pena, crec que la estratègia és ben diferent.
Diuen que més val boig conegut que savi per conèixer i ha de ser una mica que hauran pensat els directors de màrqueting de la multinacional i així ho hem vist al que han presentat al D23.
El D23 és un esdeveniment que es fa cada dos anys on es presenten les novetats de la companyia (Disney, Pixar, Marvel, Lucas Films).
I és allà on s'han presentat les dues novetats que m'han fet literalment cridar a una pantalla (i aguantar-me les llàgrimes): el retorn de High School Musical i el de Lizzie McGuire.
High School Musical tornarà en forma de sèrie a la nova plataforma de streaming Disney+ 15 anys desprès de la primera pel·lícula.
Aquesta sèrie estarà ambientada en un institut on interpretaran el famós musical, tot com molt enrevessat però com a mínim ja hi ha donat una micona la volta a l'argument.
Em fa molta gràcia perquè amb la meva amiga Andrea teníem un enamorament malaltís amb el Zac Efron, protagonista de la saga, fins al punt que ella va aconseguir una enganxina de l’actor i se la va posar a l'armari de la seva habitació.
Lizzie McGuire, torna amb la mateixa actriu protagonista, la nostra estimada Hillary Duff que ara representarà els problemes i aventures que tindrà la Lizzie amb 30 anys a la ciutat de Nova York.
La pregunta és si, per seguir sent factoria Disney, la nostra amiga s'enfrontarà a problemàtiques per tots els públics o a qüestions reals com tios de més de 30 que es neguen a posar-se el condó.
Ho veurem.
L'estratègia de màrqueting és renovar productes per la generació dels que érem nens a finals dels 90 i principis dels 2000.
És donar-nos el mateix sí, però diferent.
És assegurar-se que una generació de nous adults els donem els pocs dinerets que tenim per seguir sentint-nos infants.
És oferir-nos el fang per on ens rebolcarem durant hores.
No tinc un pis de propietat i vaig justa per pagar el lloguer, però a Disney+ torna la Hillary Duff.
Un shut up and take my money en tota regla vaja.
A la pel·lícula Midnight in Paris deixen anar una frase preciosa que resumiria molt bé la frustració que em genera tot plegat: la nostàlgia és negació, negació del dolorós present (Nostalgia is denial – denial of the painful present).
Viure en la nostàlgia fa difícil avançar.
Viure en la nostàlgia és com seguir anant al llit amb el teu ex quan saps perfectament que si no va funcionar no funcionarà ara, però ei, la bona estona que passes, això no t'ho treu ningú. | Disney s’aprofita de la nostàlgia i segueix fent remakes de les seves pel·lícules i sèries d’èxit dels 90 i dels 2000. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1603 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola oració.
L'augment sense aturador de contagis entre joves ha dut el Govern a fer marxa enrere en la desescalada que va decretar a les portes de Sant Joan.
Només 18 dies després, discoteques i espais similars com ara locals de ball i karaokes hauran d'abaixar la persiana de nou aquest divendres, en una decisió "molt discutida i debatuda", segons el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i que mantindrà una vigència de dues setmanes.
Només els espais a l'aire lliure se salvaran del tancament.
La Generalitat, que no preveia un escenari com aquest, també demanarà restablir l'obligatorietat de la mascareta a l'exterior.
Teràpia de xoc per salvar la campanya d'estiu i no comprometre els efectes positius de la vacunació, que s'està accelerant des de fa setmanes.
El tancament de l'oci nocturn ha enganxat a contrapeu el sector perquè divendres passat Argimon proposava que els establiments fessin tests d'antígens per entrar a les discoteques, com proposaven les patronals del sector, i desvinculava els contagis de l'activitat dels locals que obren de nit.
Aquest dimarts al matí Salut els citava d'urgència per anunciar-los la mesura.
En la decisió ha pesat l'explosió de casos de Covid detectada aquest cap de setmana entre les franges d'edat amb menys proporció de vacunats, com ara la de 16 a 29 anys, que fa tot just una setmana que van començar a rebre punxades i encara no han desenvolupat immunitat.
L'augment de contagis ja comença a notar-se als hospitals i està causant un degoteig d'ingressos a les UCI, però sobretot està col·lapsant els centres d'atenció primària, saturats en plena campanya de vacunació.
Els "plats trencats" de l'escalada de contagis
La reobertura de l'oci nocturn mai va ser completa, ja que grans sales mai van arribar a reprendre l'activitat i d'altres van tancar en comprovar les dificultats per fer complir les mesures de seguretat, com ara l'ús de la mascareta.
Davant el degoteig de tancaments, la patronal Fecasarm va advertir que el sector tenia "tots els números de pagar els plats trencats de tots els contagis", i el pronòstic s'ha complert.
Ara, a l'inici d'una temporada turística en perill per la propagació de la variant Delta, l'oci nocturn és en el punt de mira a tot l'Estat.
Fins i tot Castella i Lleó ha defensat la reimplantació del toc de queda, una mesura a què Argimon no creu que "hàgim d'arribar" per l'impacte emocional que implicaria.
Miquel Iceta, ministre de Política Territorial, ha indicat que el tancament nocturn no està damunt la taula.
Salut sí que plantejarà a Sanitat un enduriment de l'ús de la mascareta perquè torni a ser obligatòria en espais exteriors, com ha avançat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.
Argimon ha recomanat portar mascareta al carrer "per recordar que estem en pandèmia", si bé ha reconegut que la Generalitat no té competències per reimplantar-la.
Des del 26 de juny, portar-la en exteriors ja no és obligatori.
Els festivals i els concerts multitudinaris, indultats
Un dels espais on s'ha notat una relaxació en l'ús de la mascareta han estat els festivals de música, com el Vida i el Canet Rock, els primers celebrats des de l'inici de la pandèmia.
Les imatges de part del públic amb el rostre descobert "no es poden repetir", ha advertit Argimon, si bé el Govern ha indultat els festivals i concerts multitudinaris en les restriccions aprovades pel Procicat.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | El govern anuncia una aturada en la desescalada, pocs dies abans de Sant Joan, per salvar l'estiu. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_226 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
L’Ajuntament de Mollerussa ha constatat que les persones majors de 65 de la ciutat perceben que tenen una bona qualitat de vida i la puntuen amb un 7,2 de mitjana valorant així la qualitat i quantitat de serveis que la societat presta per ajudar-los en aquesta etapa de la vida.
Són dades que recull l’estudi de territori que s’ha dut a terme durant l’any passat en el marc del programa «No et quedis a casa», impulsat pel consistori per combatre l’aïllament, la solitud i la inactivitat en aquest sector de població, i que ha estat presentat públicament per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Benestar Social, Ciutadania i Infància, Josep Lavín; la coordinadora del projecte, Anna Carné, de Psica-Serveis de Psicologia, i Cristina Cos, l’Amiga de la Gent Gran.
Més d’un miler d’entrevistes
L’alcalde ha explicat que l’estudi de camp s’ha fet amb una mostra de 1.107 entrevistes, que suposen la meitat de les persones en aquesta franja d’edat a Mollerussa, segons dades de l’IDESCAT del 2017.
Solsona ha dit que és tracta d’una mostra “real i potent que ens permet percebre diferents realitats en les què treballar” per la qual cosa el pressupost del 2019 ja preveu una partida de 30.000 euros per implementar diferents actuacions en aquest àmbit.
Inactivitat en més de la meitat
En aquest sentit, Solsona s’ha referit també al 56% de persones enquestades que diuen que no fa cap activitat física, cultural o social i ha afegit que les que ho fan tenen un alt grau de satisfacció.
L’estudi reflexa que un 28% en fan a través del Casal Municipal per a la Gent Gran, un 10% a través de l’Espai Social i un 6% a l’Albada, tot i això destaca també un 25% que fan activitat però sense estar vinculats a cap entitat i refereixen que van a caminar, a cantar o a ballar.
En aquest punt, la coordinadora del projecte ha indicat que s’ha constatat que aquesta falta d’activitat sovint està relacionada directament amb la percepció de solitud dels enquestats.
Carné ha explicat també que destaca que més del 50% dels enquestats viuen sols.
Tot i amb això, moltes d’aquestes persones ho han escollit així per fomentar la seva autonomia mentre sigui possible, segons ha dit i ha afegit que el perfil més habitual en aquest sentit és el de dones amb fills o filles a prop.
A través de l’estudi també s’ha detectat que un 20% dels enquestats poden ser susceptibles de patir alguna situació de risc o vulnerabilitat mentre que un 44% no presenten cap indicador en aquest sentit.
Les primeres són persones que han respost afirmativament a alguna de les preguntes formulades en un test específic on es valoraven aspectes com si necessita ajuda d’algú sovint, si la salut li impedeix sortir al carrer o valer-se per si mateix, si hi veu o hi sent amb dificultats o si ha estat ingressat en un hospital el darrer any, entre altres.
En aquest sentit, Carné ha explicat que entre aquestes 227 persones només 19 consideren que tenen un baix nivell de suport de l’entorn social i familiar mentre que el 80% assegura que tenen un alt o mitjà nivell de suport.
En aquest sentit, ha matisat que l’estudi també ha servit per diferenciar si la solitud és volguda o no i actuar en conseqüència a través de la xarxa de serveis fent l’acompanyament i el seguiment necessari.
Així mateix, l’estudi posa de manifest que més del 55% diu que viu en un habitatge adaptat i que només un 10% diuen que no tenen ascensor.
Pel que fa a la situació econòmica més comú, la majoria dels enquestats compten amb una pensió anual d’entre 737 i 1.000 euros. | L'Ajuntament de Mollerussa ha fet un estudi per a saber si els majors de 65 anys estan satisfets o no. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2452 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal del text següent:
La CUP ha traslladat al president del Parlament, Roger Torrent, que s'abstindrà en la investidura de "qualsevol candidat" que surti d'un acord "autonomista" entre JxCAT i ERC.
Així ho ha explicat el candidat de la formació cupaire Carles Riera després de reunir-se amb Torrent en la nova ronda de contactes per trobar un candidat a la investidura.
Després de la trobada, Riera ha manifestat que la CUP "no ha vetat Jordi Sànchez" i que en el Consell Polític del passat dissabte no es va parlar de cap nom perquè encara no estan en aquest escenari, ja que hi ha un "profund i radical" desacord previ en l'acord plantejat.
Així, ha dit que estan oberts a parlar de noms sempre i quan primer hi hagi un acord sobre un programa polític "republicà".
D'altra banda, ha alertat les dues forces que cal un "acte de desobediència" com que Carles Puigdemont i Toni Comín facin un vot delegat en la investidura, cridant també a la Mesa a fer aquest acte .
"Si no són capaços de fer aquesta petita desobediència, ens preguntem si seran capaços de fer les desobediències que implicarà fer república", s'ha plantejat.
Riera ha traslladat a Torrent la decisió que el consell polític va prendre el passat dissabte, que ha volgut deixar clar que en cap cas els cupaires "no han dit no a cap candidat ni candidata" perquè, malgrat JxCAT i ERC estiguin en un debat de noms, la seva formació no ha arribat a aquesta fase.
Així, ha dit que hi ha un "profund desacord" entre aquestes dues formacions d'una banda i de l'altra amb la CUP.
Per a ells, aquest està en el programa polític institucional plantejat per ERC i JxCAT, en considerar-lo "autonomista".
Per això, la decisió dels cupaires és abstenir-se davant la candidatura de qualsevol persona proposada per JxCAT i ERC en el marc d'un acord d'aquest tipus.
Així, el diputat ha requerit un compromís "explícit i públic sobre el paper signat" sobre que es portarà a terme un programa republicà i no autonòmic que doni resposta a l'1-O, el 27-O i el 21-D.
"Amb un programa republicà podem abordar qualsevol nom sense vetos ni apriorismes", ha asseverat.
Ara per ara, ha reconegut que el diàleg entre les tres forces està "interromput" i que no hi ha cap nova reunió sobre la taula.
Una reunió que per a ells no hi serà fins que no hi hagi sobre la taula una proposta "radicalment diferent" a la presentada fins ara.
"Mirall" per a JxCAT i ERC
Riera ha dit també que la decisió de la CUP d'abstenir-se "també fa de mirall" de JxCAT i ERC ja que ha dit que en segona volta "s'obren possibilitats de que qualsevol investidura prosperi".
El diputat s'ha referit així a la petició que Carles Puigdemont i Toni Comín votin a distància ja que ha assegurat que la CUP "ni desitja ni valida" que aquests dos diputats renunciïn a la seva acta de diputat perquè fer-ho "seria una deslleialtat i nou acatament a l'Estat i el TC".
Així, ha apuntat que una opció seria aquest vot delegat de Puigdmeont i Comín, gest que veurien com una "petita desobediència", que, d'altra banda, ha dit que serà necessària per poder construir república.
Per a Riera, el fet que JxCAT, ERC i la Mesa estiguin disposats o no a fer això "fa de mirall de la voluntat real d'enfrontament davant l'Estat".
En aquesta línia, Riera ha recordat quer per a la CUP aquest programa polític ha de deixar clar que davant d'un conflicte de legitimitat prevaldrà la legitimitat i legalitat del Parlament, que en un debat d'investidura el candidat sigui "el que han decidit les urnes i no un adequat a la legalitat espanyola" i que es contempli u procés constituent i una nova constitució catalana que sigui refrendada en multireferèndum, entre d'altres. | La CUP votarà abstenció si JxCat i ERC acorden una investidura autonomista en lloc d’un programa polític republicà. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_977 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
La biografia de Maria Branyas podria inspirar una novel·la, un film o una sèrie d’unes quantes temporades de Netflix.
La seva trajectòria vital és tan llarga com apassionant.
Va néixer a San Francisco el 1907, va travessar l’Atlàntic per quedar-se a Catalunya, va viure la guerra del 36-39 i el març del 2019, ara fa un any, es va convertir en la persona més longeva del país, i també de l’estat espanyol.
Fa tres setmanes li van fer la prova del coronavirus 2019 i va sortir positiva.
Els seus 113 anys feien predir el pitjor desenllaç.
Però Branyas s’ha resistit a escriure el darrer capítol de la seva història i les proves serològiques han confirmat que ha superat la Covid-19.
A la residència Tura d’Olot, on Maria Branyas és internada des de l’any 2000, encara se’n fan creus i fins i tot han hagut de contractar un servei de comunicació per a gestionar l’allau de trucades de mitjans que es volen fer ressò de la notícia.
Si no és la persona de més edat del planeta que ha superat la malaltia, poc li’n deu faltar.
Sí que és segur que és la segona pandèmia que ha vist la nostra protagonista.
L’anterior va causar cinquanta milions de morts.
La seva història comença lluny de la zona volcànica de la Garrotxa; concretament, al número 1571 de Powell Street, a San Francisco.
Hi va néixer el 1907, un any després del gran terratrèmol que va deixar 10.000 morts a la ciutat californiana.
Anys abans, el seu pare, Josep Branyas, havia anat fins a Mèxic per continuar el negoci d’un oncle.
Després d’haver passat per Califòrnia, la família es va establir a Nova Orleans, on Josep Branyas va fundar la revista Mercurio.
Editada en castellà, publicava textos d’autors de renom, com ara Miguel de Unamuno, i contenia il·lustracions de Ramon Casas.
A Josep Branyas li van diagnosticar tuberculosi pulmonar i el metge li va recomanar que respirés aire pur, un remei gairebé universal en aquella època.
D’ací ve que tota la família s’embarqués al Catalina per anar a visitar la família que tenien a Catalunya.
Al final de la travessa, Josep Branyas, que tenia trenta-set anys, va tenir una dispnea i va morir.
En aquell moment, la Maria tenia vuit anys.
El fèretre va ser llançat davant les costes de Galícia.
La mare, Teresa Morera, va decidir de no tornar a Amèrica.
La família es va quedar a viure a Barcelona i després es va traslladar a Banyoles, on Teresa Morera es va casar amb un oncle que havia enviduat anys enrere.
A dotze anys, doncs, un segon pare va entrar a la vida de Maria Branyas.
Lluny de la gran ciutat i en l’ambient rural del Pla de l’Estany, va créixer la família, que va aconseguir d’esquivar així la gran pandèmia del segle: la ‘grip espanyola’.
El 16 de juliol de 1931, Maria Branyas es va casar amb el metge Joan Moret al santuari dels Àngels (Gironès), al massís de les Gavarres.
Aquell dia fou immortalitzat en aquesta fotografia cedida per la seva família.
Tot i haver estudiat infermeria, Maria Branyas no va exercir mai la professió, com tantes i tantes dones del seu temps.
Es va dedicar a atendre els seus tres fills.
L’esclat de la guerra del 36-39 la va tocar de prop: el seu marit va exiliar-se per unir-se al bàndol franquista com a comandant metge.
Amb la guerra acabada, la família es va tornar a instal·lar a Girona i el 1944 va donar a llum la seva última filla, la Rosa.
Amb el pas de les dècades, Maria Branyas ha vist com s’anaven morint pares, germans i fins i tot un fill, l’August, el 2019, quan tenia vuitanta-set anys.
Però alhora, arribar a 113 anys li ha permès de veure com els seus fills li donaven onze néts i aquests, al seu torn, tretze besnéts, que aviat és dit.
En aquesta línia de desafiar l’impossible, fa tres setmanes va fer positiu per coronavirus.
Feia dies que es queixava d’una infecció d’orina i les proves serològiques fetes per la residència Tura van confirmar que el seu cos ja produïa anticossos contra el coronavirus.
‘Vam pensar que ja no se’n sortiria, perquè a aquesta edat…’ La seva filla petita, Rosa Moret, de setanta-cinc anys, explica que va viure la infecció de la seva mare a distància, perquè el confinament impedia cap visita.
‘Esperem que passi de pressa i que ens puguem veure aviat’, els deia la Maria per telèfon.
Durant una vintena de dies ha estat aïllada a la seva cambra, però sense arribar a tenir cap símptoma de gravetat.
Com per art de màgia, la setmana passada, les proves van confirmar que havia superat la malaltia.
Maria Branyas continuarà essent la persona més gran del país. | Nascuda el 1907, Maria Branyas, la persona més longeva de l'Estat espanyol, ha superat la covid. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1402 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
El PDECat resoldrà d'una vegada per totes aquest dissabte l'afer de les incompatibilitats.
El punt quart de l'ordre del dia del consell nacional que se celebra demà servirà per votar els informes que ha elaborat la comissió per a la qualitat democràtica, la transparència, el compliment ètic i de garanties de la formació sobre la continuïtat a la direcció executiva d'Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet.
En els quatre casos, l'organisme que presideix Xavier Trias ha dictaminat que les circumstàncies dels quatre afectats pel règim estatutari avalen que el consell nacional -si així ho decideixen 3/5 parts dels seus membres- doni llum verda a les excepcions.
Entre el 6 i el 13 de març, els quatre membres de la direcció que encapçalen Marta Pascal i David Bonvehí van dirigir-se a la comissió per tal que es pronunciés sobre si podrien seguir a la direcció.
La resposta és la mateixa en tots els casos: un 85% dels consellers nacionals van votar a favor de trobar la via per tal que ningú hagués de deixar la cúpula.
Això, argumenta l'organisme intern, és una "circumstància suficientment motivada per poder sotmetre a votació l'excepcionalitat de la incompatibilitat" en què es troben Artadi, Candini, Batet i Guinó.
Els arguments dels afectats
Aquests dos últims -responsables de nous sectors i del món local, respectivament- fan servir la mateixa argumentació en la seu recurs a la comissió de garanties.
Els dos defensen les "circumstàncies d'excepcionalitat política" que viu Cataunya i destaquen que el partit viu "mesos de creixement i consolidació".
En el cas d'Artadi -directora general de coordinació interdepartamental del Govern- i de Candini -diputada i alcaldessa de Junts pel Sí-, els raonaments són més extensos.
Aquesta última, per exemple, destaca que si hagués renunciat com a parlamentària, hagués entrat un representant d'ERC al grup de Junts pel Sí, fet que valora com "molt preocupant" en la mesura que el PDECat "perdria representativitat" en aquesta legislatura.
Candini, responsable de coordinació institucional de la formació, assenyala que la seva feina com a alcaldessa de Calella i com a diputada "de ben segur" que la pot "ajudar a estar molt al dia" en relació amb l'àmbit que gestiona dins de la formació.
Els arguments d'Artadi introdueixen una variable nova: l'econòmica.
"Sóc directora general de coordinació interdepartamental, sent aquesta la meva única feina retribuïda.
Per tant, no és una possibilitat deixar aquest càrrec per dedicar-me només al partit donat que la direcció executiva no és una posició remunerada", argumenta la dirigent.
"Tampoc seria aconsellable, donades les circumstàncies d'excepcionalitat d'aquesta legislatura, realitzar canvis en l'estructura del departament [de Presidència", sosté, al mateix temps que indica que la feina al partit -comanda estudis i programes- és compatible amb la seva tasca a l'administració que lidera Carles Puigdemont.
La decisió estarà demà en mans dels vora 300 consellers nacionals que es reuniran a la Universitat Pompeu Fabra, que ja s'ha convertit en l'enclavament habitual d'aquestes reunions.
Les incompatibilitats es van tractar en els dos primers consells nacionals, celebrats el 29 d'octubre i el 28 de gener, respectivament.
Va ser aquest últim dia quan les intervencions dels qyadres del partit va fer reconsiderar a la direcció l'anunci de Batet, Artadi, Candini i Guinó de plegar per complir amb les incompatibilitats, que exigeixen no acumular més de dos càrrecs institucionals i orgànics.
Ordre del dia
En aquest consell nacional hi intervindrà el cap de files del PDEcat a Madrid, Francesc Homs, que repassarà l'activitat parlamentària a Madrid.
També s'hi farà un informe sobre el procés nacional i un de polític, que sempre va a càrrec de Marta Pascal.
Un dels punts d'interès és el debat i votació dels pressupostos del partit per al 2017, any al qual hi ha arribat després de pactar amb els treballadors un expedient de regulació d'ocupació.
El reglament de la vegueria de Barcelona -que permet als independents presentar-se a les primàries per triar candidat a la ciutat- també serà avalat pels quadres del partit, que tindran a les mans les nomres generals per escollir caps de llista a les eleccions municipals.
El consell d'acció municipal, l'organisme que aglutina tot el poder local del PDECat, exposarà la normativa interna. | El consell nacional resoldrà sobre la continuïtat d'Artadi, Candini, Guinó i Batet a la direcció executiva del PDeCAT. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2362 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Les vuit persones que els Mossos d'Esquadra van detenir el febrer de 2019 en un operatiu contra el tràfic de drogues a Lleida han estat condemnades a entre 3 i 4 anys i mig de presó.
Les parts han arribat a un acord per reduir les penes que demanava inicialment la fiscalia i que superaven els 9 anys, després que hagin reconegut els fets.
Així s'ha evitat el judici que s'havia de celebrar durant tres dies a l'Audiència de Lleida.
L'acord inclou també que els vuit acusats puguin sortir de la presó pagant una fiança de 3.000 euros cadascun i que indemnitzin la companyia elèctrica Endesa amb 238.589,87 euros ja que havien punxat la llum per mantenir tres cultius de marihuana.
Els acusats són sis homes i dues dones, detinguts en l'operatiu policial del 19 de febrer de 2019 en tres cases del barri de la Mariola de Lleida i en un pis del Centre Històric.
Els Mossos van trobar a les cases plantacions de marihuana i tot el material necessari per mantenir-les, com fluorescents, ventiladors i màquines d'aire condicionat.
Van intervenir més de 2.000 plantes de marihuana, cocaïna i també armes.
L'operatiu va crear una gran expectació ja que hi van participar agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), del Grup Especial d'Intervenció (GEI), d'ordre públic i de seguretat ciutadana, a més de gossos i un helicòpter, que va servir per assegurar els registres inicials, que van començar a les 5 del matí.
Primer judici a l'Audiència des del confinament
El d'aquest dimarts era el primer judici que es feia a l'Audiència de Lleida des del confinament i tot i que s'havia d'allargar tres dies, amb l'acord entre les parts ha durat només 10 minuts.
La vista s'ha fet, però, amb totes les mesures de seguretat.
A la Sala hi havia unes 35 persones entre els jutges, advocats, Mossos d'Esquadra, periodistes i els vuit acusats.
El públic no ha pogut accedir a l'edifici.
Tots els assistents han respectat les distàncies de seguretat, utilitzant una de cada tres cadires, i mascaretes.
Els acusats han desfilat un a un davant el micròfon per reconèixer els fets i acceptar la pena imposada mentre el funcionari auxiliar de la sala, amb mascareta i guants, s'ha encarregat de canviar el plàstic protector del micròfon després de cada intervenció.
Tot i que el judici havia de començar a les 9.30h, la negociació entre les parts s'ha allargat fins a quarts de dotze i finalment s'ha arribat a un acord per reduir les penes que inicialment demanava la fiscalia i que arribaven fins als 9 anys i 8 mesos de presó.
Finalment, però, els acusats han reconegut els fets i el ministeri públic ha retirat l'acusació per pertinença a grup criminal i ha demanat que se'ls apliqués l'atenuant de drogoaddicció.
Així, segons el pacte al qual han arribat i que els acusats han acceptat davant els magistrats a la Sala, a un d'ells l'Audiència li imposarà una pena de 4 anys i mig de presó per un delicte contra la salut pública amb l'agreujant de reincidència i una multa de 900 euros per defraudació de fluid elèctric.
A dos acusats més (un home i una dona) també se'ls imposa una pena de quatre anys i mig de presó, però en el seu cas per un delicte contra la salut pública (3 anys), per tinença il·lícita d'armes (1 any) i per receptació (6 mesos).
A un altre se li imposaran 4 anys de presó (3 per salut pública i 1 per tinença il·lícita d'armes) i als altres 4 una pena de 3 anys de presó per un delicte contra la salut pública.
A més, tres d'aquests últims també hauran de pagar una multa de 900 euros cadascun per un delicte de defraudació del fluid elèctric.
Els acusats van ingressar fa més d'un any a la presó de manera preventiva i els seus lletrats també han acordat durant la vista d'aquest dimarts que puguin sortir en llibertat pagant una fiança de 3.000 euros cadascun.
La fiscalia no s'hi ha oposat tenint en compte les penes imposades i que fa 16 mesos que són a la presó. | Condemnats a entre 3 i 4,5 anys de presó vuit persones per tràfic de marihuana a Lleida. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_647 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola frase.
Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa en un acte electoral on es va fer una crida al vot independentista, per evitar les conseqüències d’una possible victòria del bloc del 155 (PP, C’s i PSC) i on es va posar el cas del Museu de Lleida com a una mostra del que pot passar.
I el recordatori dels que està passant amb nou cadires buides amb els noms dels presos i exiliats polítics catalans en la primera fila de la platea.
En aquest sentit es va expressar el president Carles Puigdemont, que va cloure l’acte amb una connexió en directe des de Brussel·les, alertant que, si es dóna una victòria del bloc del 155, el que han fet fins ara en aquests dos mesos semblarà «un joc de nens».
Puigdemont va ser molt crític amb el candidat socialista, Miquel Iceta, del que es va preguntar si encara li queda una mica de consciència, de remordiment i va dir que fa un «discurs trampós» quan parla d’un 155 bo i un de dolent.
Puigdemont va dir que el d’ara és dolent i si guanya «el tripartit de la por», serà pitjor.
I va parlar de les «llàgrimes de cocodril» d’Iceta i Àngel Ros per la situació creada al Museu de Lleida gràcies al 155, que permet que un partit minoritari al Parlament, el PP, governi Catalunya.
El candidat de Junts per Catalunya va manifestar l’esperança de que el dia 21 hi hagi «molt color groc» i que es tracta de triar entre «la submissió o la llibertat».
Dignitat i esperança
L’acte també va comptar amb les intervencions, damunt de l’escenari de L’Amistat, del portaveu de Junts per Catalunya (que va substituir a darrera hora a Elsa Artadi), Eduard Pujol; del conseller Josep Rull, que va ser rebut i acomiadat amb aplaudiments dempeus de tota la sala, dels dos primers de la llista a la demarcació per Lleida, Josep M. Forné i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, a més de Xavier Quinquillà (quart en la mateixa llista).
Forné va ser el darrer a pujar a l’escenari (abans de la intervenció del president Puigdemont) i va insistir en el missatge que es va donar durant el matí de de guanyar per restituir el president Puigdemont i les institucions catalanes que estan essent humiliades pel 155 i els que li donen suport.
Va dir que «davant de la humiliació, la dignitat», tot posant de nou l’exemple del Museu de Lleida.
I que «davant la por, l’esperança» i pel que cal «aconseguir l’objectiu que volem» guanyant les eleccions, considerant que «no som santets, però ho podem fer millor que els governs corruptes que hi ha a Espanya».
Marc Solsona també va insistir en la necessitat de restituir al president Puigdemont i va posar un punt d’humor esmentant la campanya dels medicaments del PP i que el 21-D s’hauran de posar un supositori per tractar la «indigestió democràtica» que patiran.
Drets humans
La intervenció més emotiva, però, va ser la del conseller Rull que va agrair les mostres de suport rebudes mentre va ser a la presó, moltes de les quals no es va assabentar fins que va sortir fora.
D’aquestes va fer un esment especial a la decisió de no inaugurar l’estació d’autobusos de Mollerussa fins que el conseller de Territori fos fora de la presó.
Rull va dir que no tenen prou per «emmanillar tanta dignitat» referint-se al Govern espanyol i considerant que «Rajoy ha imposat de manera ignominiosa l’anormalitat».
I va seguir dient que malgrat totes les adversitats «som un país dempeus» i «volem seguir construint un país lliure».
Va recordar que Catalunya ha estat creixent en les darrers anys i que ha fet lleis innovadores com la del Canvi Climàtic (pionera al sud d’Europa, però suspesa pel Tribunal Constitucional).
Coincidint amb la celebració del Dia dels Drets Humans, Rull va dir que «la nostra República tindrà respecte pels drets humans» i en farà una «pedra angular» de la seva construcció i va reconèixer que l’estada a la presó l’ha portat a tenir una “percepció política diferent”.
A igual que quan va ser rebut, Rull va ser acomiadat de l’escenari amb el públic aplaudint-lo dempeus i, a més a més , amb crits de «No esteu sols» i «Llibertat». | En un acte electoral per demanar el vot independentista, Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2722 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
L'organització del No Surrender Festival ha decidit traslladar-lo a Mollerussa, després d'haver-se fet durant tres anys a Vilanova de Bellpuig.
D'aquesta manera es pretén dotar de més "garanties i condicions" aquest certamen que ret homenatge a Bruce Springsteen per tal que pugui créixer tant en dimensió com en participants.
Tal com ha avançat a l'ACN el seu impulsor, Josep Maria Pons, una altra de les novetats de la quarta edició, que tindrà lloc el darrer cap de setmana de juny, serà que la cançó interpretada per més de 1.000 músics es tocarà i gravarà de nit.
El parc de la Serra és l'escenari escollit per acollir aquest esdeveniment on enguany s'interpretarà la cançó del 'Boss', 'Dancing in the Dark'.
Els impulsors del No Surrender Festival han acordat amb l'Ajuntament de Mollerussa traslladar aquest festival al parc de la Serra.
Josep Maria Pons ha explicat que després de l'edició de l'any passat van coincidir en el fet que a causa de les elevades temperatures que es van registrar el cap de setmana del festival, es va córrer risc per la salut de les persones i Vilanova de Bellpuig no compta amb les instal·lacions necessàries per poder "garantir la seguretat de tots els participants".
Pons ha avançat a l'ACN que Mollerussa ha "acollit molt bé" la idea de traslladar-hi la quarta edició, que a més a més, tindrà com a novetat important que es farà de nit.
A banda d'intentar donar un punt "d'espectacularitat" a la gravació de la cançó, el canvi d'horari es fa per tal que els participants puguin muntar equips i instruments a la tarda, es facin els assajos i les gravacions per pistes al vespre, i el rodatge del videoclip a la nit, evitant les hores de forta calor.
Encara està pendent per decidir el lloc exacte de parc de la Serra on es desenvoluparà el No Surrender Festival, però en qualsevol cas, Pons destaca que aquesta zona verda de la capital del Pla d'Urgell és un "un lloc preparat" per absorbir la "crescuda que creiem que tindrà el festival".
En aquest sentit, afegeix que la Serra és una zona on es podrà "gaudir" molt més de l'esdeveniment, a 5 minuts de la població, i que això fa que tot i que la decisió del trasllat hagi estat difícil, sigui "encertada".
El tema del 'Boss' que s'interpretarà el 27 de juny serà 'Dancing in the Dark', una peça que ha estat escollida pel director artístic del certamen, Antoni Tolmos, i que permetrà introduir nous instruments com violins i violes.
La versió escollida és la del concert que va oferir Springsteen i la seva banda a Barcelona l'any 2002.
Segons Pons, és un "tema emblemàtic", que a més a més d'estar en sintonia amb el fet que enguany el festival es fa de nit, és apte per ser tocat per "músics de tots els nivells, fa ballar, cantar i passar-ho bé".
Edició més multitudinària i internacional
Amb el canvi de lloc el No Surrender Festival vol fer de la quarta edició la més multitudinària de totes i superar els 1.200 músics interpretant a la vegada una cançó de Bruce Springsteen.
Pons afegeix que l'objectiu és que sigui el festival de "referència" a Europa on es fa un homenatge al 'Boss'.
Així mateix, destaca que com que és un esdeveniment únic al món, hi ha assistència de molts participants de l'estranger.
Alguns fins hi tot s'han posat en contacte amb ell per assegurar-se la celebració del festival i ja han comprat bitllets d'avió per ser-hi.
El vídeo de la primera edició, on es va interpretar el tema 'No Surrender', ja compta amb més d'1.400.000 visualitzacions a Youtube.
El segon any es va tocar el tema 'Badlands' i l'any passat 'Glory Days'. | El festival No Surrender, que ret homenatge a Bruce Springsteen, es trasllada a Mollerussa per a la seva quarta edició. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_972 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez, diputats de Junts per Catalunya, han enviat una carta als mitjans per a mostrar el desacord amb el pacte entre ERC i el PSC d’impedir el vot per delegació com ho han fet fins ara.
‘Entenem que la nostra delegació del vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada al dret’, diuen en la carta, escrita a mà per Josep Rull.
Tots quatre renuncien a votar i demanen respecte per la decisió que prenen: ‘Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.’
I afegeixen que recorreran a instàncies europees: ‘Treballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.
Un altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.’
Ací teniu la carta manuscrita.
I a continuació, la transcripció:
Llegiu ací la carta transcrita:
«La nostra condició de diputats s’ha vist alterada per la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-nos a la presó.
Tenim el convenciment que avui encara estem a la presó per no haver renunciat a l’acta de diputat.
Els esforços del Suprem per alterar la normalitat democràtica emanada de les urnes el 21-D han estat ben visibles.
El darrer episodi el tenim en la decisió de mantenir-nos privats de llibertat acusats de rebel·lió amb l’únic objectiu d’aplicar-nos l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal per promoure la nostra suspensió com a diputats.
Tanmateix, Llarena, en una decisió inaudita en un estat de dret que respecti la separació de poders, va plantejar la possibilitat que poguéssim designar diputats substituts per a exercir suposadament els nostres drets.
Pretenia de manera maldestra blanquejar una decisió manifestament injusta i d’una gravetat sense matisos en termes democràtics.
Llarena sap que no hi ha hagut violència i sap que és impossible alterar impunement les majories parlamentàries en el marc del Tribunal d’Estrasburg i en el context de les democràcies solvents i homologables.
El passat dimarts el Parlament va rebutjar per majoria absoluta la nostra suspensió.
Va ser un acte de normalitat democràtica i de sobirania en compliment escrupolós d’allò que estableix el reglament.
En conseqüència, entenem que la nostra decisió de mantenir la delegació de vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada a dret.
Considerem que aquesta delegació només pot ser rebutjada des d’una argumentació supeditada a les possibles reaccions d’un òrgan aliè al poder legislatiu.
Si finalment la decisió de la mesa és impedir l’exercici del nostre vot, hem de manifestar que nosaltres assumirem la decisió i els nostres vots deixaran de ser comptabilitzats.
La nostra voluntat ha estat i segueix essent la de preservar la sobirania plena del Parlament i mantenir la majoria de govern actual.
En coherència amb aquesta voluntat, manifestem i demanem respecte per la decisió que els altres diputats encausats pel Suprem hagin pogut prendre.
De la mateixa manera demanem que la nostra decisió sigui també respectada.
Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.
Treballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.
Un altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’Estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.
Encoratgem a seguir treballant amb adhesió als valors democràtics i des del compromís i la mobilització ciutadana i els principis de la no-violència.
Carles Puigdemont i Casamajó
Jordi Sánchez i Picañol
Jordi Turull i Negre
Josep Rull i Andreu» | Puigdemont, Turull, Rull i Sánchez envien una carta confirmant el seu desacord amb el pacte entre ERC i PSC. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1222 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
Què es pot fer davant l'increment dels preus de l'energia?
Com incidir sobre el mercat marginalista, que és el mercat competitiu?
En el sector es recorre sovint a la frase que si algú entén com funciona el mercat elèctric espanyol, és que no s'ha explicat bé...
Els ponents han fet un esforç didàctic per explicar la complexitat del tema, des de la generació d'electricitat en les centrals, que poden ser renovables o fòssils, es transporta després per la xarxa elèctrica de l'estat, passa per les subestacions de transformació per reduir el seu voltatge i passar a la distribució a les cases.
El preu es calcula en base a ordenar l'oferta d'electricitat començant pel preu més barat, que va incrementant-se fins que la demanda de consum queda coberta.
Estem davant d'una crisi estructural o de conjuntura?
Ho ha plantejat Ana García Molina.
Jorge Fabra ha estat contundent al dir que el problema del mercat elèctric a Espanya i a Europa és "del seu mal disseny perquè la gent creu que es tracta d'un producte únic, quan es tracta de coordinar serveis que són molt diferents".
Quant durarà la crisi dels preus elèctrics?
"Això no hauria de durar gens", ha manifestat.
Fabra ha fet una crida als economistes a explicar i informar bé als consumidors, "que no se n'adonen que quan paguen el pa estan pagant més per la llum que per la farina".
Ha fet una crida a "fer una reflexió sobre el model regulatori que tenim".
Fabra ha negat que es tingui "un mercat competitiu, perquè si ho fos, revelaria els seus costos i no ho fa".
"El problema de l'actual sistema -ha assenyalat Jorge Fabra- no és el mercat, sinó el disseny del mercat.
No és el preu del gas, és de disseny inadequat del sector elèctric".
Poc marge pels estats
L'enginyer Francesc Bonvehí ha assegurat que els estats "tenen poc marge" per combatre l'increment de preus de l'energia, "que poden variar cada hora".
Ha previst que pot haver una reducció del preu del gas però que es mantindrà durant el 2022 per damunt clarament dels preus anteriors al salt que s'ha produït.
A Europa, hi ha divisió.
Espanya, amb França, vol introduir modificacions en el sistema per canviar el funcionament del sistema.
Alemanya, amb el suport d'Àustria i Holanda, vol preservar l'actual sistema energètic.
Però Bonvehí ha aventurat que no serà possible mantenir aquest nivell de preus durant molt de temps.
Xavier Vives ha reclamat una regulació adequada del sector, i ha advertit de la dificultat de disposar d'energia barata, verda i amb el consum assegurat.
Ha afirmat que l'increment del cost del gas natural i el fet que el diòxid de carboni s'ha de gravar per compensar el seu impacte negatiu sobre el clima, és inevitable que el seu preu es vegi incrementat.
Vives ha explicat que fins fa poc la preocupació era la deflació, però de cop s'ha passat a un neguit per la inflació, que s'explica en bona part per l'increment dels preus de l'energia.
Ha recordat que l'augment dels preus del petroli dels anys setanta va generar un salt de la inflació que als Estats Units va arribar al 13%.
Però Vives ha assegurat que la situació no és comparable, ja que "hi ha inflació, però amb recuperació".
S'ha referit a les declaracions de Christine Legarde afirmant que la fase inflacionària era "transitòria", però s'hi ha mostrat prudent.
Europa ha d'actuar de forma coordinada
Les polítiques davant això "han de ser consistents", ha afirmat Vives.
Jorge Fabra, d'Economistes enfront la crisi, ha denunciat la "desinformació" existent en aquest tema, que vol ocultar la realitat d'un sistema oligàrquic "que actua amb una potència enorme i que utilitza la informació de manera assimètrica".
En una part del que ha dit hi ha coincidit Carlos Solé, qui ha assegurat que "el dèficit és fruit d'una decisió política regulatòria".
A l'acte també hi han intervingut el conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) Pep Salas, la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, el president de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME) Oriol Xalabarder i el membre de la Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Lluís Pinós.
Salas ha apuntat que "els comercialitzadors independents haurien de poder accedir a la generació independent d’energia per incrementar el nivell de competència".
Morera ha demanat "preveure i cobrir l’electrificació de la demanda amb energies renovables". l Per la seva banda, Xalabarder ha afirmat que "les empreses elèctriques han d’acostar el funcionament del sistema al consumidor". | Diversos experts han denunciat la falta d’informació sobre la crisi energètica i la regulació inadequada del sector. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2365 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
L'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal estima que a tot l'estat espanyol hi ha entre 50.000 i 100.000 pacients que consumeixen cànnabis amb finalitats terapèutiques i es calcula que a Catalunya aquesta dada està entre 15.000 i 30.000 pacients.
Són persones que han patit un càncer i que durant la quimioteràpia, recorren a aquesta planta per evitar les nàusees, però també pacients amb malalties cròniques, malalts amb dolor crònic o altres patologies i fins i tot infants amb epilèpsia.
El consum de cànnabis però, amb finalitats mèdiques, no està regulat per cap llei i per tant, els metges no poden prescriure'l i els pacients no poden acudir a la farmàcia per aconseguir-ho.
Posar sobre la taula la situació actual i debatre sobre la necessitat de legalitzar-ho, és l'objectiu del II Congrés Cannabmed, que arrenca aquest divendres a Barcelona, amb la participació d'experts i pacients.
Precisament la manca de regulació en l'ús del cànnabis amb finalitats medicinals provoca que no hi hagi un registre rigorós dels pacients que recorren a aquesta planta per pal·liar els símptomes de determinades malalties o els efectes d'alguns medicaments.
Així ho ha explicat el sotsdirector de la Fundació ICEERS (International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service), Òscar Parés, en el marc del II Congrés Cannabmed que té lloc aquest divendres i dissabte a Barcelona.
''El cànnabis no cura'', ha recalcat Parés, però ''està infrautilizat''.
Parés considera que hi ha prou evidència científica que aquesta planta podria ajudar a molta gent, a reduir els símptomes de la malaltia o els efectes de la mediació, i per tant, ajudar-los a millorar la qualitat de vida a tenir, en definitiva, ''una vida més digna''.
Els beneficis d'utilitzar el cànnabis van més enllà del benestar dels mateixos pacients, ja que en estudis als EUA; als estats on hi ha programes de cànnabis medicinals, s'ha comprovat que hi ha menys consum d'opiacis, menys addiccions i menys ús d'analgèsics.
Per això, una de les reivindicacions que uneix professionals sanitaris i pacients és la necessitat de regular aquest consum.
Actualment, alguns metges aconsellen als seus pacients recórrer al cànnabis però no ho poden receptar perquè posarien en risc el seu lloc de feina, explica Parés.
Un programa d'accés al cànnabis medicinal solucionaria aquesta situació i donaria formació als professionals de manera que es podria ''uniformitzar'' la resposta, que actualment genera ''disparitats d'opinions''.
De fet, Parés destaca que hi ha més de 30 països que han fet aquest pas ''i cap d'ells ha tirat enrere''.
''Amb el cànnabis, la vida canvia totalment''
La Llibertat González és una de les pacients que participen al congrés.
Té diverses patologies i ha passat per quiròfan una quarantena de vegades per problemes de pneumotòrax, bàsicament.
També té dolor crònic i fibromiàlgia.
Explica que ha arribat a consumir, en moments problemàtics, prop del centenar de pastilles diàries.
Una amiga la va anirmar a cnèixer unclub de cànnabis i a través d'un metge va començar a provar-ne el consum.
No se'n penedeix gens.
Reconeix que no n'era partidària per qüestions d'estigma i perquè els seus germans, morts de sida, van haver de recórrer a la metadona.
Però un cop ha provat els efectes afirma, categòricament que ''amb el cànnabis, la vida canvia totalment''.
A banda de poder reduir el consum de fàrmacs, el cànnabis la deixa descansar a la nit; antigament s'arribava a despertar, de dolor, cada vint minuts.
Explica que és necessari molt poca dosi cada dia.
Ella es gasta aproximadament uns 200 euros al mes, a banda d'uns 80 més en pastilles, i el consumeix a través d'un petit vaporitzador.
Amb un consum diari, explica, n'hi ha prou.
''Em va de meravella'', confessa, i per això, no es planteja canviar d'idea, però lamenta que el cànnabis medicinal no estigui regulat.
''Això ha de canviar'', diu la Llibertat, perquè considera que funciona i recorda que no consumeix perquè vol, sinó perquè ho necessita. | Pacients i professionals es reuneixen al II Congrés Cannabmed per reivindicar la regulació del cànnabis medicinal. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_448 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola frase.
L’economista i catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, i l’ex-regidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la UAB, Marina Subirats, ocuparan un dels últims llocs de la llista de Catalunya Sí que es Pot a Barcelona.
Ho ha dit el candidat Lluís Rabell en una entrevista a l’ACN, en què també ha anunciat la ‘projecció internacional’ de la campanya electoral, en què seran presents ‘amics’ grecs i portuguesos, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón.
Rabell ha ressaltat que el professor Navarro és conegut ‘no solament per la seva projecció acadèmica, sinó perquè és un expert en l’assessorament en uns quants països sobre polítiques públiques’.
De Subirats, el cap de llista n’ha ressaltat l’experiència a l’Ajuntament de Barcelona durant molts anys al camp de l’ensenyament.
En referència a Junts pel Sí, ha criticat que fes públics els integrants de la candidatura de mica en mica i ha dit que era una estratègia per a ocupar l’escena mediàtica.
‘El problema de l’estratègia de Junts pel Sí és que necessiten d’ocupar mediàticament amb noms l’actualitat per no parlar del paquet sorpresa que va dins de la llista, que és la pretensió de tornar a fer president Mas’, ha afegit.
Sobre això, ha assenyalat que no solament era un interès publicitari, sinó un maquillatge del contingut veritable d’aquesta altra proposta.
Projecció internacional de la campanya
Durant l’entrevista amb l’ACN, Rabell ha avançat que la campanya electoral de Catalunya Sí que es Pot tindria ‘projecció internacional’ perquè hi participarien nombrosos ‘amics’ de l’esquerra portuguesa, francesa i grega.
‘Esperem amics d’arreu, perquè pensem que la perspectiva d’una Catalunya democràtica i socialment avançada difícilment es pot concebre si no té l’aliança d’una Europa democràtica’, ha expressat.
Sense aventurar-se a donar noms, Rabell ha suggerit que podrien afegir-se als actes electorals de la coalició d’esquerres membres de la Syriza grega, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón, que ‘no s’amagaran en plena campanya i estaran a la primera línia de foc’.
Així mateix, a l’ex-líder veïnal li agradaria de rebre la visita d’Alberto Garzón, d’IU, per qui sent ‘una simpatia extraordinària’.
En canvi, veu difícil que Colau s’impliqui en actes electorals per la seva posició ‘institucional’ al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona.
Presència a ‘la Catalunya interior’
Sobre l’estratègia territorial de la campanya, Rabell ha anunciat que Catalunya Sí que es Pot se centraria en el territori, en ‘la Catalunya interior’, i no sols en la corona barcelonina.
‘L’àrea metropolitana de Barcelona és la base social històrica de les formacions que componen Catalunya Sí que es Pot.
Tenim la pretensió de ser força de govern, de manera que la nostra proposta no ha d’oposar una part de Catalunya contra l’altra’, ha reflexionat.
En conseqüència, també ha indicat que el programa electoral donaria una importància especial a projectes d’impacte al territori com ara la gestió de l’aigua a les Terres de l’Ebre, el Barcelona World a Tarragona, la política agrícola o qüestions ambientals.
‘Contundència’ en l’eix nacional enfront de ‘la trampa’ de CDC
Així mateix, Rabell s’ha defensat dels retrets de CDC de la ‘manca de contundència’ de Catalunya Sí que es Pot al discurs nacional.
‘Som contundents quan diem que és necessari de dotar-se del suport d’un sentiment majoritari de la societat catalana, que en un 80% és favorable a una consulta democràtica’, ha reivindicat durant l’entrevista amb l’ACN.
També ha assegurat que allò ‘realment efectiu’ era ‘continuar treballant per cohesionar els catalans al voltant d’aquesta exigència i cercar complicitats a tot l’estat espanyol per fer possible una consulta democràtica que donaria un mandat democràtic clar a l’estat espanyol i el món’.
Rabell considera ‘tramposa’ la proposta de Convergència de convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit.
‘No pot ser un plebiscit quan no ha estat pactat amb un consens suficient per ser llegit per tots els qui hi han de participar’, ha recordat.
A més, ha acusat el partit d’Artur Mas de voler portar Catalunya a una situació ‘calculada’ de ‘blocatge’.
‘No volem que hi hagi un empat tècnic en els drets nacionals de Catalunya, sinó que es desbloqui la situació en favor del dret de decidir de Catalunya.
Els que som contundents som nosaltres.
Ells pretenen una situació de blocatge que no interessa ni les classes populars ni l’aspiració democràtica del país’, ha constatat.
A més, ha opinat que CDC té una ‘llarga història a gestionar la frustració nacional del país per fer avançar les seves polítiques neoliberals’. | Lluis Rabell ha parlat de la llista, la campanya i el programa electorals de Catalunya Sí que es Pot. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1129 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
Un dels reptes del govern a l'exili és internacionalitzar el procés i denunciar la persecució de l'Estat contra l'independentisme.
Així mateix, el fet que els polítics independentistes puguin viatjar amb normalitat per molts països d'Europa serveix també com a eina per desgastar l'estratègia judicial de l'estat espanyol i mostrar que els delictes que s'imputen en la causa contra el procés ho són per qüestions polítiques, limitades a les fronteres espanyoles i que no s'accepten als tribunals dels països europeus.
Des de Carles Puigdemont fins a Anna Gabriel, passant per Clara Ponsatí, tots ells han viatjat per diversos països d'Europa portant l'exili de polítics catalans arreu del continent.
Puigdemont, que aquests dies ha estat a Ginebra, visitarà Finlàndia aquest dijous, per trobar-se amb polítics finlandesos i fer una conferència a la Universitat d'Hèlsinki sobre la situació a Catalunya.
Finlàndia se suma, per tant, a Bèlgica, Suïssa, Dinamarca i el Regne Units en la llista de països que han visitat els dirigents sobiranistes exiliats sense que la justícia espanyola gosi reactivar l'ordre europea de detenció.
Ponsatí va decidir fa una setmana tornar a Escòcia, a la Universitat de Saint Andrews, on és catedràtica en Economia.
També a través de Twitter aprofundia en la necessitat de traslladar el problema català arreu i explicava que "l'exili català havia arribat al Regne Unit".
Va afirmar també, en una entrevista a Rac1, que la justícia al Regne Unit no és "doblega" a pressions polítiques ni reconeix els delictes "imaginaris" de sedició i rebel·lió que investiga el Tribunal Suprem.
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) March 18, 2018
Puigdemont, a Ginebra davant la impotència de la Fiscalia
Tot plegat coincideix amb el viatge de Carles Puigdemont a Ginebra, on assisteix al Festival de Cinema i el Fòrum Internacional sobre els Drets Humans.
El president va viatjar dissabte cap a Suïssa davant la impotència de la Fiscalia, que havia maldat perquè fos detingut al país helvètic i extradit a Espanya.
La resposta de Suïssa no es va fer esperar i, per via de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ), va assegurar que no hi havia "base legal" per detenir Puigdemont.
Recordaven també que al desembre el Tribunal Suprem espanyol va retirar el desembre l'ordre de detenció internacional contra els membres del govern exiliats a Bèlgica (davant la possibilitat que la justícia belga la rebutgés).
Suïssa, un nou "problema" per Espanya
Des de fa unes setmanes, Suïssa s'ha convertit en un nou "problema" per a l'estat espanyol.
En concret, des que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va decidir quedar-se al país helvètic i no comparèixer a declarar davant del Suprem.
En diverses entrevistes a mitjans locals, l'exdiputada cupaire denunciava la "persecució política" contra l'independentisme.
"Serà Suïssa qui decidirà què fer amb mi", va dir Gabriel.
"En virtut de la base jurídica que regeix la col·laboració d'assistència legal entre Suïssa i Espanya (...)
Suïssa no autoritza, com la majoria de la resta d'estats, cap extradició ni tampoc cap altra forma d'ajuda jurídica per delictes polítics", va explicar Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia suís.
En aquest sentit, afegia que, sobre el cas de Gabriel que "segons les informacions de mitjans de comunicació, a priori es tractaria de delictes polítics".
A Ginebra, Puigdemont debatrà amb Anna Gabriel sobre el paper de la CUP en la investidura.
Ara per ara, els cupaires no donen suport al full de ruta presentat per JxCat i ERC, que consideren "autonomista" i han anunciat que s'abstindran en la votació del nou president.
Més enllà de la investidura, Puigdemont i Gabriel parlaran també de la seva situació i de la disposició "a continuar defensant el dret i la legitimitat" de les seves decisions.
"Certa incomoditat" en el govern espanyol
La ruta europea dels dirigents independentistes exiliats no ha deixat indiferent el govern espanyol.
El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, ha admès aquest dilluns que els viatges de Carles Puigdemont per internacionalitzar el cas català i defensar els drets humans i el dret a l'autodeterminació des de diversos països europeus genera "certa incomoditat" al govern espanyol.
"No els ho ocultaré", ha reconegut, "però més que res pel circ ambulant que està desenvolupant".
Amb tot, el ministre ha dit també que l'activitat de Puigdemont els "preocupa" d'una manera que ha definit com "no excessiva". | Els exiliats independentistes es mouen lliurement per Europa davant la impotència de la Fiscalia i el Govern espanyols. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1386 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
"La pel·lícula Yo también podria resumir la història del cinema espanyol.
Un director diu que farà una pel·lícula sobre la Guerra Civil i tots els altres diuen doncs jo també".
Amb aquesta ironia punxava Andreu Buenafuente els creadors i cineastes durant la gala dels Premis Goya de 2010.
Fa més d'una dècada que la broma segueix gaudint de vigència, ja que el sector de la cinematografia de tot l'Estat no ha fet pràcticament res per esmenar-ho ni per crear cap producte rellevant sobre aquella època.
És més, s'han estrenat encara més pel·lícules sobre la Guerra Civil, recaragolant històries ja explicades anteriorment des de noves perspectives.
En el 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana (i de l'espanyola), es posa de manifest la manca de varietat de pel·lícules i produccions cinematogràfiques que expliquin aquells fets o, simplement, centrin la seva trama en aquells anys convulsos.
La majoria dels films que s'han fet sobre la Segona República estan permanentment relacionats amb el final d'aquella etapa i el cop d'estat militar que provoca la guerra.
Només un telefilm s'escapa d'aquesta repetida consigna guerracivilista en el cinema, en referència a l'etapa de 1931 a 1939.
El 2011, sota la producció de Minoria Absoluta, el guió del periodista Toni Soler i la direcció de Manuel Huerga, es va estrenar 14 d'abril.
Macià contra Companys, l'única ficció cinematogràfica, que posa el focus en aquells tres dies de republicanisme català en efervescència.
El director de Salvador -una de les millors obres de la cinematografia catalana, que explica la vida de Salvador Puig Antich, la seva detenció i la seva cruel execució- vesteix un original film a través d'un fals documental i explica la història d'aquells dies d'abril a través dels seus personatges principals.
Macià, Companys, Tarradellas, Castells, Alfons XIII... tots passen per la càmera com si estiguessin entaulant una conversa amb un entrevistador, creant una realitat alternativa on graven un documental de format modern.
A partir d'aquesta llicència creativa i temporal, els protagonistes d'un dels episodis crucials de la Catalunya de segle XX, Francesc Macià i Lluís Companys, comenten els fets en primera persona mirant directament a l'espectador, mentre una càmera curiosa ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril del 1931.
No s'havia fet res similar i ni tan sols se n'ha tornat a crear des que s'hi assembli.
El sector cinematogràfic ha buscat, en canvi, tota mena de punts de vista de la Guerra Civil espanyola: el seu origen, els detonants, els protagonistes, els criminals, les conseqüències, les històries paral·leles o fins i tot ser un mer escenari d'altres històries d'amor, investigació o drama.
Amb els dits de les dues mans es poden comptar els films contemporanis que han seguit aquesta línia amb la Segona República.
Matar un president (12/12)
Lluís Companys, una figura única en la cinematografia catalana
El 123è president de la Generalitat, afusellat pel franquisme el 1940, és la personalitat política catalana amb més adaptacions i pel·lícules
La història contemporània del segle XX i XIX de Catalunya pateix fortes mancances en la cinematografia catalana -també l'espanyola- i segueix sense trobar espais per a la creació.
La lengua de las mariposas (1999) de José Luis Cuerda se centra en la Galícia de 1935.
El telefilm Clara Campoamor explica el moviment feminista de 1931, que aterra amb la Segona República.
Bèlle Epoque (1992), guanyadora de l'Oscar a millor film de parla estrangera, se centra en els anys previs a la Segona República i amb la proclamació d'aquesta a Jaca.
Les poques (encara que bones) històries sobre aquella època no s'han centrat, en cap cas, en Catalunya.
Si hi ha aparegut algun element, ha estat en films de la Guerra Civil o del cop d'estat, sempre com a ingredient del guió, mai com a escenari o fil conductor principal.
El cinema, canalitzador de milions d'històries del passat, té un deute pendent amb la Segona República i els fets del 14 d'abril.
Un deute que no es pagarà aviat ni amb cap expectativa de qualitat.
90 anys de l'embat republicà
14 d'abril de 1931: Macià proclama la República catalana i el rei fuig
La monarquia és abatuda i Alcalá Zamora assumeix la presidència del govern provisional del nou règim republicà | El conflicte bèl·lic espanyol de la segona meitat dels anys 30 s’imposa, en termes cinematogràfics, a la Segona República. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1634 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal del text següent:
La Mediterrània és una mar gairebé tancada, només l’estret de Gibraltar la comunica amb la resta dels oceans.
Com l’aigua que entra és menys densa, forma un corrent superficial d’uns tres-cents metres de fondària que, a dos quilòmetres per hora, segueix la costa africana fins al Pròxim Orient.
Allà, l’evaporació ha fet augmentar la densitat i l’aigua s’enfonsa.
El corrent retorna seguint les costes grega, italiana i francesa en un circuit invers a les agulles d’un rellotge.
Com a tots els mars, canvis en la temperatura i la densitat generen remolins més locals, que són permanents allà on hi ha accidents geogràfics, canvis de fondària o altres coincidències físiques.
Aquestes variacions locals són semblants a les de l’atmosfera, a fi de comptes són dos fluids que segueixen les mateixes lleis físiques.
Els remolins són ben coneguts pels pescadors, ja que si els corrents distribueixen els nutrients horitzontalment, els remolins ho fan en vertical.
En les columnes d’aigua es generen efectes de convecció pels que pugen sediments rics de minerals, que generen riquesa biològica; i, al mateix temps, aporten matèria orgànica de la superfície cap al fons, on permeten que es desenvolupi la vida en fondària.
La matèria orgànica que se submergeix fins al mar profund trigarà anys en retornar a la superfície; per tant, és crucial quantificar el carboni que s’enfonsa en els remolins per a comprendre les variacions regionals, estacionals i plurianuals en la captació de CO2 pels oceans, i el seu efecte en el cicle del carboni dins el sistema climàtic global.
La Mediterrània és una mar pobra de nutrients, especialment a la conca oriental, que és també la més profunda.
El grup de recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra (UB), en col·laboració amb un equip del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines, quantificaven la matèria orgànica de la columna d’aigua en un dels remolins permanents de la mediterrània d’uns cent quilòmetres de diàmetre, el gir ciclònic de Rodes.
Al sud-de l'illa de Creta hi ha la conca abissal de Ierapetra, que assoleix els 4.285 metres de fondària, ja que forma part d’una falla tectònica.
I, a unes cinquanta milles de la costa, durant tres anys es van prendre dades en la zona afectada pel gir de Rodes.
Una sèrie molt curta, si la comparem amb les sèries meteorològiques, però que va oferir resultats sorprenents: les mesures de 2012 van ser molt superiors (12,2 mg/m2 i dia) a les de l’any anterior i el posterior (menors a 1 mg/m2 i dia).
Què va provocar el pic de 2012?
L’hivern de 2011-2012 va ser extraordinàriament fred, els vents siberians van fer que a Grècia s’enregistressin les temperatures més fredes dels darrers cinquanta anys.
I l’Etna, al seu torn, va entrar en erupció entre el gener i el març de 2012.
De manera que les cendres caigudes van enriquir la zona i van afavorir el creixement de diatomees.
Tot i que el plàncton vegetal està preparat per surar, amb l’adherència de les cendres s’enfonsava ràpidament; en un mes ja era baix de la columna.
I, com el fred homogeneïtza la columna d’aigua, del fons pujaven nous nutrients que permetien el desenvolupament d’una altra floració de fitoplàncton.
I es reiniciava el cicle.
La rapidesa de sedimentació i aflorament va afavorir un intercanvi elevat de nutrients de fondària i carboni atmosfèric, del que de ben segur els organismes abissals, que s’alimenten del que cau, també s’aprofitarien.
La Mediterrània és un bon lloc d’experimentació per als oceanògrafs, ja que la seva petita escala permet comprendre els processos que també ocorren als oceans.
Aquest estudi ha confirmat que el gir de Rodes juga un paper significatiu en el funcionament biogeoquímic de la mar Mediterrània oriental en generar un «oasi en un desert marí».
I fa créixer la hipòtesi de la «paradoxa mediterrània»: allà on sembla que l’entorn és molt pobre, determinades circumstàncies poder fer que floreixi la vida. | Un estudi de la UB analitza el paper del gir de Rodes en el funcionament biogeoquímic de la Mediterrània. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1220 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
La pandèmia ha empitjorat les expectatives del jovent.
Així ho assenyala l'enquesta "Infància i joventut davant la pandèmia de Covid", publicada aquest dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons la qual el 68,2% dels espanyols d'entre 18 i 24 anys i el 66,9% dels d'entre 25 i 34 anys considera que els joves són ciutadans de segona categoria, amb pitjors posicions i oportunitats.
Una opinió compartida per bona part dels enquestats, els quals en global ho consideren en un 54,2% dels casos, mentre que només un 32% veu els joves com a ciutadans de primera.
Només els majors de 64 anys tenen certs dubtes i un 43,5% els veu de segona i el 36,5%, de primera.
Les opcions vitals, a més, han empitjorat durant la pandèmia, ja que aquells que creuen que les noves generacions viuran pitjor que la dels pares ha crescut del 48,9% al 73,2%.
Aquells que creien que els joves tindrien una millor vida han caigut del 28,9% de les respostes al 8,5%, mentre que un 14,1% encara pronostica que viuran millor.
En el cas dels joves, són relativament menys pessimistes els menors de 25 anys, els quals creuen en un 71,7% de les respostes que tenen pitjors expectatives vitals, mentre que, en la franja dels 25 als 34 anys, aquest percentatge s'enfila fins al 80,2%.
Pel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat.
És l'opció més citada, amb un 37,8% de les respostes, per davant dels efectes psicològics (14,6%), l'augment de la desigualtat generacional (12,3%) i l'increment de l'edat d'emancipació (11,3%).
Els efectes psicològics, però, preocupen molt als menors de 25 anys, els quals ho citen en un 23% dels casos com a principal conseqüència.
Els joves, més irresponsables
La valoració del rol dels joves durant la pandèmia, però, és ambivalent.
Un 50,2% de la mostra està molt o bastant d'acord en què aquests han actuat "de manera més irresponsable que les persones d'altres edats", opinió compartida fins i tot per un 38,7% dels menors de 25 anys i per un contundent 55,3% dels enquestats d'entre 25 i 34 anys.
Un 66,7% reconeix també, però, que els joves han col·laborat com a voluntariat, un 73,4% admet que han renunciat a activitats d'oci i esports per preservar la salut de familiars i només un 31% opina que "només han pensat en fer botellots".
pobresa
Quasi 2 milions de catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social
El 2020 suma 223.000 persones amb dificultats econòmiques i augmenta les desigualtats: el 20% més ric ingressa sis cops més que el 20% més pobre
L'enquesta també aborda les desigualtats socials en general, les quals haurien augmentat durant la pandèmia, segons un 85,1% dels enquestats.
A l'hora de fer-hi front, un 70,5% defensa que els més rics haurien de pagar més impostos per tenir més eines per actuar contra la pobresa, el 75,6% creu que el govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de forma justa, el 90,2% lamenta que les diferències d'ingressos són massa grans i tan sols un 8,9% afirma que els pobres ho són perquè no s'esforcen prou i menys de la meitat opina que, si l'economia millora, la pobresa desapareixerà automàticament.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | Una enquesta publicada pel CIS mostra que la pandèmia de la covid-19 ha empitjorat les expectatives de futur dels joves. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1565 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, creu que la petició d'ERC de fixar una data per al referèndum seria com posar l'arada davant dels bous.
Des del seu punt de vista, primer s'ha de fixar quin marc legal haurà de donar-li validesa, i després establir-ne la data.
"CiU no s'ha de sotmetre a la condició que posa ERC de fixar una data per a la consulta", ha assegurat avui en una entrevista amb Antena 3, en què ha prosseguit: "El que s'ha de fer és buscar el marc legal que empari la consulta, i quan tinguem el marc legal fer la consulta."
Duran ha assegurat que ell no és cap "destorb" per signar un pacte entre CiU i ERC, bàsicament perquè no hi ha cap altre possibilitat d'acord.
"Com que només queda ERC, s'ha d'intentar amb ERC", ha indicat.
Ara bé, tot i remarcar que ell no és "obstacle", ha opinat que aquest pacte ha de complir unes determinades condicions, i considera que tampoc no s'hauria de tancar ja la pregunta, sinó que s'hauria d'acordar un cop hi hagi possibilitat legal de convocar-la.
En tot cas, ha remarcat que no serveix parlar amb ERC només de la consulta, sinó que s'ha d'abordar també la crisi i el dèficit, que en part creu conseqüència de l'herència del tripartit, i per tant també dels republicans, ha remarcat.
"ERC ha de garantir l'estabilitat pressupostària i no simplement la convocatòria d'una consulta", ha insistit.
Tot i opinar que les converses "van pel bon camí", ha afegit que no entén què vol dir el vicesecretari de Comunicació d'ERC, Oriol Amorós, quan avisa que no hi ha d'haver cap repercussió social dels ajustos.
"Ja m'explicarà de quina manera pot fer això", ha ironitzat.
CiU no acceptarà res que sigui "delirant"
Quant a les propostes d'increment d'ingressos d'ERC, ha explicat que hi ha algunes que CiU no comparteix, però d'altres sí que s'hauran d'acceptar, i fins i tot potser la federació les hagués hagut d'aplicar si hagués guanyat les eleccions amb més majoria.
En qualsevol cas, s'ha mostrat segur que CiU no acceptarà res "que sigui delirant", tot i que sí que hi haurà d'haver algun ingrés més.
Pel que fa a l'anàlisi del resultat electoral, s'ha queixat que alguns, també CDC, el facin responsable de la davallada de la federació.
Al seu parer, això no se sosté i hi ha altres raons que justifiquen el resultat.
"Em dol que no hi hagi la més mínima autocrítica i es despatxi el resultat electoral dient que el responsable és Duran", ha dit.
Duran ha opinat que CiU ha deixat orfes molts catalanistes que no són independentistes i que no va interpretar bé la manifestació, perquè tots els que van sortir al carrer no ho feien perquè volguessin un estat propi.
A això li ha sumat el fet que CiU ja tingués molt vot prestat l'any 2010.
Pel que fa a la anticipació electoral, ha dit que no sap si va ser un error, però en tot cas l'ha compartit.
Això sí, també ha concedit que "alguna cosa haurà fet ell en precampanya i campanya que ha tingut alguna incidència negativa".
S'ha referit així a unes declaracions seves en què deia que a Catalunya no hi ha una majoria independentista i avisava que seria pràcticament impossible continuar a la UE.
Sobre les informacions que vinculen Artur Mas i Jordi Pujol amb comptes corrents a paradisos fiscals, el líder d'UDC ha remarcat que si el primer esborrany que va publicar el diari El Mundo no existeix, tampoc ara té perquè creure's que hi hagi més informació.
En tot cas, ha dit que es creu Mas i Pujol i ha demanat presumpció d'innocència.
I el mateix per a Oriol Pujol i la seva relació amb el cas de les ITV. | Duran i Lleida creu que la petició d'ERC d’escollir una data per al referèndum és arriscar-se massa. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1062 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
El líder de C's, Albert Rivera, ha opinat aquest dimecres a la tarda que la reunió entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, "no ha servit de res".
Segons ell, Mas ha rebut de Rajoy l'única resposta esperable, "que no es pot negociar la sobirania espanyola", i haurien d'haver abordat els "problemes reals que preocupen els catalans i els espanyols", o sigui la crisi econòmica i la corrupció, segons ell.
Rivera s'ha mostrat sorprès pel document de 23 propostes sobre temes diversos aportat per Mas, ja que no s'havia debatut al Parlament, i li ha demanat al president català que prioritzi una reforma del sistema de finançament.
En la seva compareixença al Parlament per valorar la reunió entre Mas i Rajoy, Rivera s'ha mostrat escèptic sobre el seu resultat.
Segons ell, Rajoy no pot negociar la unitat d'Espanya perquè depèn de la sobirania de tot el poble espanyol, i Mas no ho podia esperar.
Per això, s'ha mostrat sorprès pel fet que Mas hagi aportat un document amb 23 propostes que el Parlament desconeix.
Per a Rivera, el que haurien d'haver parlat Mas i Rajoy són els problemes que més preocupen els espanyols i els catalans, la crisi, l'atur, la corrupció i el finançament.
Sobre aquest últim punt, creu que Mas hauria d'haver debatut prèviament al Parlament una proposta de finançament autonòmic equiparable a totes les comunitats, amb el suport de pràcticament tota la cambra, i no pas un pacte fiscal com el que va proposar fa dos anys.
Això, segons Rivera li hagués donat més força a Mas per pressionar Rajoy i el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, per a forçar una reforma de la LOFCA que s'hauria de fer aquest any mateix.
Rivera demana a Rajoy que "espavili" i que abordi la qüestió, tot i tenir l'oposició d'alguns barons territorial del PP.
Però Rivera ha estat dur amb Mas, qualificant-lo de "cadàver polític" i "feble" que, encerclat per casos de corrupció, "ha muntat un relat" sobre les expectatives de la reunió que sabia que no es complirien.
"Ha fet teatre i ha intentat tapar amb l'estelada les retallades, la crisi i la corrupció, però no ho aconsegueix", ha dit Rivera.
Segons ell, Mas no podrà convocar la consulta i per tant serà un fracàs d'ell i Oriol Junqueras i "té els dies comptats".
Per això, li ha demanat que deixi d'actuar "a cop d'enquesta, de cas de corrupció o de confessió", i convoqui eleccions anticipades al Parlament.
Per al líder de C's, Mas es va posar "una bomba adossada al pit que li explotarà el 9-N".
"Volem una tardor d'esperança, no pas una tardor calenta", ha dit.
D'altra banda, Rivera també ha lamentat que Rajoy no hagi comparegut després de la reunió per donar la seva versió de viva veu davant de la premsa.
"És molt trist que el president d'un país no surti quan algú vol trencar aquest país; s'amaga?", s'ha preguntat.
"Els espanyols necessitem veure i sentir Rajoy defensant la sobirania espanyola", ha dit.
Sobre la corrupció, ha mostrat preocupació perquè Mas i Rajoy hagin pogut intentar-se tapar mútuament els casos que afecten els seus partits.
Per això, s'ha preguntat si tothom és igual davant de la llei, i si la fiscalia actuarà ràpidament contra Jordi Pujol després de la seva confessió de frau fiscal.
Sobre la mateixa qüestió, ha reclamat a CiU que voti a favor d'una comissió d'investigació sobre el cas i que "ja no doni més lliçons de catalanitat".
Rivera diu que no es creu la versió de Pujol sobre l'origen dels diners a l'estranger, una suposada herència del seu pare, i sospita que poden procedir de comissions irregulars del Palau de la Música o obres públiques, o de Banca Catalana.
Tot i que Pujol no té obligació legal de comparèixer al Parlament, Rivera creu que sí que té l'obligació "moral" de fer-ho, després de cobrar durant molts anys diners dels catalans. | Albert Rivera qualifica d'inútil la reunió entre Mariano Rajoy i Artur Mas, per no tractar els temes importants. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_466 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important del text següent.
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha encapçalat aquest diumenge la delegació del Govern que ha participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.
Romeva ha descobert una placa de granit dissenyada per l’escultor Jesús Galdón en homenatge a ‘totes les víctimes’ del nazisme, que ha qualificat de ‘xacra global’.
La placa, escrita en català, castellà, alemany i hebreu, deixa entreveure el mur sobre el qual està penjada, testimoni ‘de l’autèntic horror’, ha explicat Romeva.
L’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Triangle Blau i l’ambaixada espanyola a Àustria han participat en l’ofrena floral.
Amb aquesta placa, situada al costat d’altres tributs de governs com els de Portugal, Bòsnia o Montenegro, el govern de la Generalitat vol ‘fer un manifest ple de significat sobre què va significar el nazisme pels catalans i catalanes’, subratllant ‘el vincle’ entre l’holocaust i la Guerra Civil, però també posar en relleu ‘la globalitat d’aquesta xacra’, ha explicat Romeva.
De fet, el text de la placa, ‘Tot el dolor d’un poble’, fa referència ‘al deure global’ de reivindicar la memòria històrica, ja que ‘només amb una memòria històrica compartida i divulgada’ es podran evitar que ‘els fantasmes del passat es repeteixin’, ha explicat Romeva.
El conseller ha recordat els 1.800 catalans que van morir a Mauthausen, el principal camp de concentració d’Àustria i ha recordat la figura de Josep Miret, conseller de Proveïments de la Generalitat l’any 1937, que va ingressar a Mauthausen l’any 1942 i va morir dos anys després a mans d’un oficial.
‘Cal reconèixer el rol de tants supervivents que han fet de transmissors perquè d’altres que no vam viure la barbàrie no ho oblidem’, ha continuat Romeva, citant també Francesc Boix i Antoni García i destacant la seva contribució al judici de Nuremberg.
Romeva també ha fet una crida a ‘reaccionar d’una manera especialment contundent davant qualsevol símptoma que permeti visualitzar una ideologia semblant’ a la que va conduir a l’holocaust.
La batllessa de Mauthausen, Leitner Gudrun, també han participat en l’acte, així com l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Estat Català, Triangle Blau i diversos escolars catalans de visita al camp.
El violoncel·lista Carles Muñoz, membre del Lofoten Duo, ha interpretat El cant dels ocells de Pau Casals, Kaddish de Maurice Ravel i la pregària jueva El malei rajamim.
En un segon pla, l’ambaixador espanyol a Àustria, Alberto Carnero, també ha contribuït a l’ofrena floral, en un espai que no compta amb cap placa oficial del govern espanyol.
‘Un homenatge del govern de Catalunya a totes les víctimes que van morir als camps de concentració havia de comptar, per descomptat, amb el govern espanyol’, ha explicat Carnero a l’ACN, recordant que ‘el missatge de Mauthausen’ és que tots els que van morir al camp ‘defensaven idees diferents’ però que els unia ‘el patiment’, fet que genera ‘una fraternitat universal’.
72è aniversari de l’alliberament de Mauthausen-Gusen
Aquest cap de setmana s’han commemorat els 72 anys de l’alliberament dels camps de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, els més importants d’Àustria.
Delegacions governamentals i civils de tot el món que s’han desplaçat a la regió durant tota la setmana, especialment diumenge, per assistir als actes commemoratius.
El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940.
Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 dels quals hi van morir.
Es calcula que hi van passar uns 3.000 catalans i que 1.800 van ser-hi assassinats.
Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, els quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics.
A partir de 1941 van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans juntament amb republicans d’altres punts de l’Estat espanyol i membres de la resistència francesa.
El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament.
Finalment, al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.
D’entre els presoners catalans que van sobreviure al camp, hi havia el fotògraf Francesc Boix i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella qui va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura sobre l’Holocaust.
Dissabte, Romeva va defensar al camp de Gusen la voluntat de Catalunya ‘d’ajudar a construir una Europa millor’ que deixi de banda ‘la por i l’odi’ del passat, davant centenars de persones i delegacions d’arreu del món.
L’acte del memorial de Gusen també va comptar amb la presència del president federal d’Àustria, Alexander van der Bellen. | Sentit homenatge del govern de la Generalitat als 1.800 catalans que van morir al camp de concentració de Mauthausen. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1822 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
El Partit Popular s'ha quedat sol a la Comissió de Justícia del Congrés en aprovar l'aforament del rei Joan Carles i de part de la Família Reial durant una votació en la qual el PSOE i CiU s'han abstingut i la resta de grups han dit 'no' al que han considerat un "blindatge".
El PP ha introduït via esmena la protecció jurídica dels reis sortints, Joan Carles i Sofia, de la reina Letícia i de la princesa d'Astúries, la infanta Elionor i el seu eventual futur cònjuge, en una llei sobre funcionaris judicials que regula els seus dies d'assumptes propis, proves selectives i jubilació.
Es tracta d'una reforma a la Llei Orgànica del Poder Judicial, complementària a la Llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, que tramitava des de fa temps la cambra baixa i és la norma que regula els aforaments a Espanya.
El Ple del Congrés dels Diputats aprovarà previsiblement l'esmentada llei aquest mateix dijous, per la seva remissió al Senat, que donaria llum verda en pocs dies a la seva immediata remissió al Butlletí Oficial de l'Estat.
Es compliria així el pronòstic que va fer ahir el president del Govern, Mariano Rajoy, a Gdansk (Polònia), on va dir que esperava que l'aforament estigués resolt en "quinze dies".
En concret, les esmenes registrades pel PP estableixen que passaran a considerar-se aforats els reis que abdiquen (ara el rei Joan Carles), els seus consorts (la reina Sofia), els consorts del rei (Letícia) i els prínceps d'Astúries (de moment Elionor).
A més, a través d'una segona esmena s'inclourà una disposició transitòria perquè, en el cas que algun tribunal estigui tramitant alguna causa contra els nous aforats 'reials' quan la llei entri en vigor, aquestes siguin suspeses i remeses al Tribunal Suprem.
Al mateix temps, el PP ha rebutjat una esmena d'UPYD per suprimir de cop tots els aforaments, llevat dels recollits en la Constitució (Govern i parlamentaris), proposta que va comptar amb el suport de l'Esquerra Plural i l'abstenció del PSOE i nacionalistes.
El portaveu popular ha argumentat que ara no és el moment de discutir el nombre d'aforats, sinó que serà quan arribi a l'octubre a la Cambra el projecte de llei del Govern sobre la nova Llei Orgànica del Poder Judicial.
El PP invoca "l'impagable deute de gratitud" anb Joan Carles
El portaveu del PP en matèria de Justícia, José Miguel Castillo Calvín, ha apel·lat a l'"impagable deute de gratitud" cap a Joan Carles I per reclamar un "ampli" suport del Parlament a aquesta iniciativa.
"És una qüestió oportuna i necessària", ha indicat, per considerar un exercici de demagògia que es "confongui fur amb privilegi".
Tot i això, els grups no han donat el seu suport al text entre crítiques per l'accelerada tramitació que ha impedit una reflexió "rigorosa i de calat" sobre un tema tan "sensible", segons han argumentat la diputada socialista Meritxell Batet i el parlamentari de CiU Jordi Jané.
Des del PNB, Emilio Olabarria ha rebutjat el "desmesurat" aforament, que, segons ha advertit, "desperta tantes suspicàcies que neix viciat per l'ombra de la sospita".
La diputada d'UPYD, Irene Lozano, ha mostrat les seves reserves a aquest "aforament plus" que s'estén a l'àmbit civil i ha advertit que cap país de la Unió Europea té 10.000 aforats, que gaudeixen d'una Justícia "còmoda".
"No es pot dir que ens preocupa la corrupció i acabar amb els privilegis i al mateix temps aprofundir en això", ha etzibat.
"Què es tracta d'ocultar, per què aquest blindatge excepcional del Rei i de la Família Reial?", ha preguntat el diputat de l'Esquerra Plural, Gaspar Llamazares, que ha defensat que el fur ha d'estar aparellat al càrrec i que aquesta mesura llança un missatge de "desacatament" a la Justícia.
"És el missatge que a mi no em jutja un jutge Castro, no em jutja un jutge ordinari, em jutja un jutge catedràtic perquè jo no sóc el ciutadà Joan Carles, sinó el rei emèrit i a la Família Reial només se la jutja davant del Tribunal Suprem i davant de Déu", ha exclamat Llamazares, que ha criticat l'"'agosticitat' i traïdoria" amb la qual es tramita el canvi legal en un context "repugnant d'olor al cas Nóos".
El diputat d'Amaiur, Sabino Cuadra, ha expressat les seves reserves per la intenció del PP de "blindar el passat, el present i el futur" del rei Joan Carles i de membres de la família reial.
"És un despropòsit", ha indicat, per concloure que no existeixen precedents a la Unió Europea. | El PP invoca un "impagable deute de gratitud" amb Joan Carles, per aprovar una esmena que blinda el seu futur. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_933 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text.
La posició d’Ada Colau en relació amb el referèndum del primer d’octubre es va convertint en un serial.
Tot i haver dit que, de moment, no cediria els locals municipals perquè no vol que hi hagi cap risc per als funcionaris de l’ajuntament, ahir va anunciar que sí que hi participaria i que aniria a votar.
Els gests polítics tenen un pes molt important en els moments que viu el país.
Ara com ara, no se sap quins seran els punts de votació, però el govern està preparat per a garantir el vot a tots els barcelonins, independentment de la decisió final de Colau.
Perquè el referèndum ha de ser ‘com sempre’.
Aquesta és la premissa del govern i que tan famosa ha fet el vice-president Oriol Junqueras en les seves respostes sobre els preparatius del primer d’octubre.
Volen que s’assembli tant com sigui possible a les últimes eleccions que s’han organitzat.
Per això, un dels dubtes principals és com ho farà el govern per fer possible la votació a Barcelona sense el suport de l’ajuntament.
Observant les dades de les últimes eleccions, les espanyoles del 26 de juny de 2016, a Barcelona hi va haver 266 col·legis electorals distribuïts en deu districtes.
D’aquests, més de vuitanta, un 30% del total, són de titularitat exclusiva de l’Ajuntament de Barcelona.
Són centres cívics, casals, espais veïnals, biblioteques i entitats com ara l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona, el Parc Tecnològic Barcelona Nord i el Centre Municipal de Cultura Popular.
El govern assegura que, si finalment no pot disposar-ne, ja té preparat un pla de contingència.
‘L’estratègia seria substituir aquests locals per uns altres de propietat de la Generalitat que siguin com més a prop millor’, expliquen a VilaWeb fonts del Departament d’Economia i Hisenda.
La voluntat del govern, doncs, és que el dia 1 vinent hi hagi la mateixa quantitat de locals que en les últimes eleccions.
I asseguren que hi haurà facilitats per a votar a tot Barcelona.
‘La quantitat d’espais no serà cap problema.
Cal tenir en compte que la Generalitat és la gran propietària d’espais a tot Catalunya.’
Titularitat compartida
Entre els altres col·legis electorals de Barcelona, un bon pessic són de propietat governamental o de la Diputació de Barcelona.
En són exemples la xarxa d’escoles oficials d’idiomes, els edificis de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut del Teatre i l’Escola Superior de Disseny i d’Art ‘La Llotja’.
Tanmateix, el gruix més gran és de col·legis, escoles i instituts que formen part del Consorci Educatiu de Barcelona.
Aquest ens gestiona tots els centres educatius de la ciutat de Barcelona i té la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per bé que la Generalitat hi té més quota: un 60%.
És segur que el govern farà ús d’aquest privilegi per assegurar l’obertura de tots aquests espais, sobretot després del gest viscut en les últimes hores d’ahir.
Aquest moviment recorda al que va fer l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau en la consulta del 9-N, quan va assumir totes les responsabilitats administratives que podien implica una persecució de la justícia espanyola.
Una bona substitució dels locals, punt clau
Que les condicions del referèndum siguin les mateixes d’unes eleccions convencionals és una de les obsessions del govern, perquè no es pugui dir que es fa un segon 9-N.
Aquell dia, a Barcelona hi va haver 149 col·legis electorals, més d’un centenar menys que en les eleccions espanyoles del 2016.
Com explicaven els politòlegs Seda Hakobyan i Alexandre Solano en aquest article, la ciència política estableix una relació entre la distància respecte del col·legi electoral i les probabilitats de votar.
Per tant, si el govern vol seguir aquesta teoria i complir la voluntat de fer una votació ‘com sempre’, és cabdal que la substitució dels col·legis electorals que són de titularitat municipal sigui òptima.
A Barcelona en les últimes eleccions, 1.136.502 persones van ser cridades a votar, una cinquena part de tot el Principat. | El Govern garanteix que en el pròxim referèndum de l'1-O es podrà votar a tants punts com a qualsevol votació. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_198 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Una cinquantena de víctimes del terrorisme han difós un comunicat en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular a l’Audiència espanyola en el procés judicial contra els nou independentistes detinguts el 23-S –set dels quals romanen empresonats a Soto del Real.
‘Personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole.
Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts’, diu el comunicat.
A més, consideren un atac a la dignitat de les víctimes que es comparin els aldarulls que hi ha hagut a Catalunya amb atacs terroristes que han causat centenars de morts i ferits.
També retreuen a l’AVT que no lluiti perquè s’investiguin els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i del 18-A, i qüestionen el paper d’aquesta associació i de l’AVCOT i la seva deixadesa de funcions en l’atenció a les víctimes del terrorisme.
Finalment, denuncien l’ús electoralista de les víctimes que fan alguns partits i dirigents polítics.
El text, redactat per Rosa Maria Cabré –òrfena per l’atemptat d’ETA a l’Hipercor el 1987– i Sílvia Vidal –germana de l’assassinat per atemptat del GRAPO el 1980–, ha rebut el suport d’una cinquantena de víctimes d’atemptats terroristes.
La llista de noms és Xavier, Nuri, Ricard, Elena, Ana, Rosa, Sandra, Yolanda, Carme, Enrique, Núria, Enric, Rafael, Carme, Natàlia, Sílvia, Marta, Miguel, Lluís, Francesc, Gabriel, Jordi, Francesc, Virgínia, Miguel Ángel, Javier, Carles, Lourdes, Albert, Sílvia, Marta, Jesús, Rubén, Susana, Amparo, Esteve, Manel, Jordi, Albert, Rosa, Gorka, Pilar, Maria Isabel, Nicolás, Asun, Iñaki, Lluís, Sílvia i Robert.
Heus ací el comunicat.
«En relació amb la recent notícia sobre que l’AVT, abrigallada per altres associacions de víctimes de terrorisme o de guàrdies civils, assumirà el paper d’acusació popular en el judici contra els membres dels CDR detinguts durant l’anomenada ‘Operació Judes’, nombroses víctimes de terrorisme hem debatut sobre aquest tema i hem arribat a les següents conclusions.
En primer lloc, qualsevol associació de víctimes ha de ser, per naturalesa, apolítica, atesa la pluralitat d’ideologies que poden tenir els afectats.
Igualment els terroristes pertanyen a diferents ideologies.
En aquest sentit, personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra a les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole.
Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts.
L’AVT i altres associacions haurien de lluitar perquè es dugui a terme la investigació de, per exemple, els atemptats de l’agost de 2017 a Catalunya en lloc d’acusar a qui no ha participat en cap cas en actes que provoquin el terror entre la població.
Davant la notícia i la decisió que han pres, han consultat als membres de les associacions esmentades?
En segon lloc, la finalitat principal de les associacions de víctimes ha de ser l’assistència integral a aquestes.
Cal preguntar-se si en els últims atemptats a Catalunya, l’AVT i la ACVOT en cap moment s’han posat en contacte amb les víctimes d’aquests, obviant la finalitat per a la qual van ser creades.
Quantes víctimes representen?
Quantes han assistit, trucat o reunit els darrers anys?
En tercer lloc, ens veiem obligats a defensar per enèsima vegada la DIGNITAT de les veritables víctimes d’atemptats terroristes.
Comparar a ferits i assassinats durant anys de terrorisme amb uns altercats de carrer més o menys d’intensa violència, com puguin ser les manifestacions a Catalunya o les manifestacions de taxistes a Madrid o les protestes de fa anys dels miners d’Astúries, per citar-ne només algunes, és rebaixar la DIGNITAT de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero.
Finalment, volem destacar la baixesa moral d’aquells que utilitzen el dolor i el sofriment de les víctimes de terrorisme per a aconseguir rèdits electorals o fins i tot llocs polítics ben remunerats.
Les diferents associacions de víctimes tenen el deure de vetllar perquè la manipulació política no entorpeixi la labor que realment haurien d’exercir i evitar en tot cas que membres destacats d’aquestes associacions militin en els primers llocs de diferents partits polítics, alhora que han de dedicar tots els mitjans disponibles a l’atenció de les víctimes i no actuar com a preventiu en casos judicials en què ningú no pot acusar els detinguts de presumptes criminals.» | Les víctimes de terrorisme difonen un comunicat que critica l'AVT per presenciar-se com a acusació popular al cas dels independentistes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1907 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Quina és la idea central del text? Expressa-la amb poques paraules.
La CUP proposa desencallar la situació política a Catalunya "forçant embats" amb l'Estat i "superant els límits de la llei" en el pla social.
Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba.
Això, creuen, evidenciaria que és "impossible" desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació.
Encara que rebutgen posar dates, asseguren que serà un procés "de mínim 2 o 3 anys" perquè que tingui "legitimitat i continuïtat"
Aquesta ponència, que encara està subjecta a esmenes, es debat al llarg d'aquest cap de setmana en 52 debats telemàtics on participen uns 520 militants.
Segons les mateixes fonts, l'objectiu central de la ponència és tornar a posar a la CUP en una posició "decisiva", com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l'1-O.
Això no implicaria necessàriament que els cupaires tinguessin responsabilitats a Govern, sinó simplement que tinguessin suficient força per incidir en les decisions polítiques al país.
Si es complissin les seves expectatives de força, els cupaires buscaran engegar diversos "embats i conflictes" amb l'Estat per garantir "unes condicions de vida dignes".
Això es podria materialitzar tant amb l'aprovació i implementació de lleis com amb mobilització al carrer, tot plegat per "superar els límits de la llei" i "forçar el Govern català" com creuen que ja van fer l'octubre del 2017.
En demostrar-se que és "inassumible" aconseguir unes bones condicions socials formant part de l'estat espanyol, la CUP creu que seria moment d'"acumular forces" i "forçar el dret a l'autodeterminació".
Per fer això, però, refusen posar dates concretes perquè caldrà preparar bé el terreny perquè pugui tenir "legitimitat i continuïtat", cosa que lamenten que no va succeir l'1-O.
Assenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per "construir el moment" i "posar les condicions" per celebrar un referèndum.
Segons els cupaires, tot el pla s'estructura al voltant de tres eixos.
En primer lloc situen el rescat social per garantir unes condicions de vida i laborals dignes.
A banda, se centraran en la construcció de sobiranies, amb l'aposta per una banca pública en el marc de l'econòmica o per la creació d'una empresa pública d'energia emmarcada en la sobirania energètica.
Finalment, el darrer eix és el relatiu als drets i llibertats, que es traduiria en els diversos embats per forçar una superació del marc jurídic estatal i la celebració d'un referèndum.
Taula de diàleg
En relació a la taula de diàleg, fonts cupaires lamenten que ara mateix es tracta d'un espai on es negocia sobre el dret a l'autodeterminació, mentre que ells aposten perquè sigui una negociació sobre com es pot exercir aquest dret, amb un ordre del dia clar.
Per tant, consideren que ara per ara és un espai "buit i sense sentit" on es fan "equilibris entre partits" i "es negocia a canvi d'interessos".
Si en el marc d'aquesta taula no s'avança en la resolució del conflicte, la CUP aposta per activar la via unilateral.
Revertir "la decadència"
Aquest dissabte se celebra la primera jornada dels "Nodes: debats d'Unitat Popular" on els cupaires debaten la proposta política.
Un cop acabin els debats s'engegarà el procés d'esmenes, que acabarà l'11 de novembre.
"Volem revertir el cicle de deteriorament institucional, econòmic i social que hem viscut amb el Govern de JxCat i ERC", ha explicat el diputat de la CUP Carles Riera a l'inici d'una de les trobades.
Segons Riera, les properes eleccions són una oportunitat per "acabar amb la caiguda lliure" i "la decadència" a la que els partits de Govern han portat el moviment independentista.
El diputat cupaire ha defensat la proposta política per "fixar fites concretes" i treballar una estratègia que pugui fer efectiu el dret a l'autodeterminació. | La CUP proposa buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_862 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal del text següent:
El responsable de l’àrea econòmica i jurídica de CDC, Francesc Xavier Sànchez, ha sortit ‘tranquil i satisfet’ de declarar davant el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata pel ‘cas 3%’.
Sànchez ha assegurat que no gestionava les donacions al partit, que no eren la seva ‘responsabilitat’ i que se n’encarregava el tresorer, Andreu Viloca (també investigat a la causa).
‘Ho portava l’administrador del partit, que crec que ho ha fet de manera impecable’, ha manifestat.
Sànchez diu que la seva funció era d’assessoria jurídica i de comunicació i que només sabia ‘els números generals’ del partit.
Segons que ha explicat, el jutge s’ha interessat molt per l’estructura general de Convergència i pel repartiment de funcions.
Segons fonts presents a la declaració citades per l’ACN, ha negat haver intercedit a favor d’empresaris per aconseguir adjudicacions i afirma que, en el cas de Josep Manel Bassols, l’empresari el va anar a trobar perquè ‘tenia un interès polític’ i volia també un càrrec per a la seva dona.
Avui han passat per l’Audiència espanyola tres responsables de l’àrea econòmica del partit: l’exresponsable econòmic i jurídic de CDC, Francesc Xavier Sànchez Vera, la que fou cap econòmica financera de CDC, Anna Dolors Benítez Bueno i Carles del Pozo Cerdà, gerent i coordinador de l’àrea econòmica de CDC.
Fonts jurídiques citades per l’ACN apunten que tots tres han negat que els diners de les donacions anessin a parar a Convergència i han remarcat que, legalment i a diferència dels partits, les fundacions no han de mantenir un control sobre les donacions.
En canvi, les acusacions sospiten que els diners de les donacions acabaven a Convergència, ja que l’estructura financera estava formada pels mateixos òrgans al partit que a les fundacions.
Segons aquestes fonts, no hi havia cap mena de ‘control o filtre’ de la procedència dels diners que arribaven a les fundacions en forma de donació.
En canvi, Convergència girava mensualment factures a les fundacions amb càrrecs molt genèrics com ‘Serveis’, sense cap control més.
Durant la declaració, la que fou cap econòmica financera del partit, Anna Dolors Benítez, ha declarat que era una pràctica que s’anava fent des del 1996 i que quan va arribar ja s’ho troba.
Ha apuntat que el responsable d’omplir aquests conceptes era l’exgerent Germà Goldó.
Fonts jurídiques apunten que les declaracions de tots tres han servit per ‘realçar l’activitat i la responsabilitat’ de l’extresorer Daniel Osàcar i l’exgerent Germà Gordó.
L’advocada de la CUP (que exerceix l’acusació popular), Montserrat Vinyets, ha dit que aquesta manca de control dificulta el fet de saber si els diners de les donacions provenien d’empreses que estaven immerses en processos de licitació.
Segons Vinyets, és ‘estrany’ que no hi hagués cap tipus de monitoratge de qui feia la donació.
‘No ens podem quedar amb el compliment formal de la llei, cal valorar si hi ha traçabilitat entre donacions, fundacions i processos d’adjudicació d’obra pública’, ha manifestat a les portes de l’Audiència espanyola.
Dues setmanes de declaracions
El magistrat de l’Audiència espanyola José de la Mata va assumir la causa que fins ara instruïa el jutge d’instrucció número 1 del Vendrell i aquestes citacions són les primeres diligències que practica.
D’altres investigats en aquest cas ja han declarat davant el jutge del Vendrell però, els vint-i-tres citats ara a l’Audiència espanyola declararan per primer cop en seu judicial i encara no han estat informats dels delictes pels quals estan investigats.
La causa està oberta per delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de fons públics, frau contra l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d’influències.
S’investiguen un total de 24 concursos que van sortir a licitació per un total de 218 milions d’euros i que, finalment, es van adjudicar per 175 milions d’euros.
L’Audiència espanyola investiga quina part d’aquests diners haurien anat a parar a CDC. | Tres responsables de l'àrea econòmica i judicial del partit CDC declaren davant del jutge pel 'cas 3%'. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1939 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Botiga, teatre, museu, cafè i escola i amb una història centenària relacionada amb el món de la màgia.
Això i molt més és el que s'amaga rere el nom d'El Rei de la Màgia, un comerç emblemàtic del carrer Princesa de Barcelona que des del 2011 compta amb un segon local -on hi ha el museu, el teatre i el cafè- al carrer Junqueres, també al districte de Ciutat Vella.
Nascut el 1878 malgrat que el cartell de la porta situa la fundació definitiva el 1881, des del 1895 El Rei de la Màgia és un punt de referència per als aficionats a aquesta especialitat artística, però també una mostra de comerç centenari al servei dels barcelonins i alhora un reclam per al turista afamat de sensacions no massificades.
Fundat pel mag Joaquim Partagàs, el Rei de la Màgia ha canviat poc de mans en els seus gairebé 130 anys d'història.
A la seva mort el 1932 l'establiment va ser traspassat al seu client i admirador Carles Bucheli.
A la mort d'aquest, el 1981 el va regentar la seva neboda, Joana Grau, i a partir del 1984 se'n van fer càrrec Josep Maria Martínez i Rosa Maria Llop, del grup La Capsa Màgica.
Llop, actual responsable des de la jubilació de Martínez, apunta que per estar al davant d'un negoci d'aquest tipus cal tenir molt present que la màgia és un "sector vocacional i artístic", raó per la qual entre la seva clients es compten "aficionats a la màgia d'arreu del món que formen una clientela fixa".
Ara bé, també és cert que una façana especialment cuidada -i perfectament restaurada, procés durant el qual es va aprofitar per catalanitzar el nom- ajuda a l'hora d'esdevenir un reclam comercial, sobretot per als turistes.
"Som en un lloc històric -apunta Llop-, i volem preservar-lo".
Per això, l'interior de la botiga és en molts aspectes un viatge en el temps, pels seus mobles i la seva decoració, pel material que s'hi ven, però també pel tracte amb una clientela que busca alguna cosa més que un simple comerç.
"Això va més enllà", assegura.
En tot cas, per reivindicar la màgia "com a gènere artístic", l'equip de El Rei de la Màgia va embarcar-se el 2011 en una nova aventura, l'obertura d'un teatre museu en un vell magatzem del carrer Jonqueres, amb la intenció d'intentar assolir diversos objectius, començant per "donar continuïtat a un primer projecte de teatre" situat al carrer de l'Oli.
També es busca "crear vocació", i per això s'imparteixen classes, tant per a nens com per a adults, i s'ofereixen dos cops al mes -el segon i quart dimecres-, jam sessions obertes als aficionats que s'atreveixin a sortir a l'escenari.
Però a més, el teatre ofereix programació estable de màgia, amb actuacions de dijous a diumenge, un fet que permet que "els artistes s'atreveixin amb nous projectes escènics".
Museu de la màgia catalana
Pel que fa al museu, aquest conté una important col·lecció d'elements relacionats amb la màgia, fent esment que, en la majoria dels casos, es tracta del llegat de mags catalans, ja que històricament "la majoria de grans mags de l'estat espanyol eren i són catalans".
Per això els esmentats Partagàs i Bucheli, i també Joan Forns i Jordana i Antoni Rovira i Ferrer, tenen el seu espai al museu, que es complementa amb infinitat d'elements dedicats a la màgia, com ara una impressionant col·lecció de cartes.
Vestits utilitzats pels mags -sovint de tall oriental-, jocs de màgia, elements creats a la mateixa botiga i una bona representació de cartells i fotografia de l'època complementen una col·lecció que s'amplia a poc a poc, amb "noves adquisicions i de vegades, amb donacions".
Tot plegat, conjuntament amb la botiga, formen un entramat de visita recomanada per als amants de la màgia, però també per als que s'interessen per les singularitats de la ciutat. | El Rei de la Màgia: una botiga, teatre, museu i escola dirigit als aficionats a la màgia. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_830 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat lleument les penes de presó als condemnats pel cas Altsasu, tot i que en manté les penes altes.
La reducció de penes es fonamenta en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves.
Bel Pozueta: ‘Si aquesta injustícia no acaba al setembre, ens tindran davant’
Dos dels cinc jutges que signen la sentència, Vicente Magro i Antonio del Moral—que forma part del tribunal contra el procés—, han formulat un vot particular en el qual defensen que s’havia d’aplicar l’agreujant de discriminació ideològica i, per tant, mantenir la duresa de les penes dictades per l’Audiència espanyola.
Segons els magistrats, el judici ha provat ‘l’animadversió’ que els acusats sentien cap als agents de la Guàrdia Civil i recorden que han participat en actes contraris a la presència del cos a Altsasu.
Vegeu ací les noves condemnes:
Ohian Arnanz Ciordia, que havia estat condemnat a 13 anys per l’Audiència espanyola, ha estat condemnat ara a 9 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); tres delictes de lesions amb concurrència de l’agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun); i delicte de desordres públics (1 any).
Jokin Unamuno Goicoetxea i Adur Ramírez de Alda Pozueta, que van ser condemnats a 12 anys de presó per l’Audiència espanyola, han estat condemnats ara a 8 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); i tres delictes de lesions amb agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun).
A Jon Ander Cob Amilibia i Julen Goicoechea Larraza, condemnats a 9 anys de presó, se’ls ha rebaixat la pena a 7 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat (2 anys i mig) i tres delictes de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos per cada delicte).
Aratz Urrizola Ortigosa ha estat condemnat a 4 anys i 2 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i 6 mesos) i un delicte de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos).
L’Audiència l’havia condemnat a 9 anys.
Iñaki Abad Olea haurà de complir una pena 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig) i desordres públics (1 any).
La Sala d’Apel·lació de l’Audiència el va condemnar a 6 anys.
Ainara Urquijo Goicoetxea, condemnada a 2 anys de presó, finalment haurà de complir una pena d’1 any i 6 mesos de presó per delictes de desordres públics (1 any) i amenaces (6 mesos).
La sentència que ha revisat el Suprem és la dictada per la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola, que només va modificar la pena d’un dels acusats, Iñaki Abad, a qui va rebaixar-li els anys de presó de deu a sis.
Malgrat que, tot i l’acusació de la fiscalia, els joves no van ser condemnats per terrorisme, aquesta acusació va servir perquè el cas es jutgés en aquest tribunal excepcional, l’Audiència espanyola, i perquè tres dels acusats passessin gairebé dos anys en presó preventiva abans de la condemna sota el règim FIES, amb control permanent i vulneració de drets mínims.
La televisió basca mostra unes noves imatges del cas Altsasu que desmenteix un dels guàrdies civils
Per justificar aquestes penes de presó tan altes, la sentència adduïa suposats ‘motius ideològics’ i ‘menyspreu i animadversió’ cap a la Guàrdia Civil.
Però els familiars dels condemnats denuncien que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents de paisà i que moltes de les proves presentades al judici desmunten el relat dels agents. | El Tribunal Suprem rebaixa les penes de presó dels condemnats pel cas Altsasu malgrat el vot en contra de dos magistrats. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1945 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text.
Catalunya avança en el dret d'accés a la informació pública, però encara li queda un llarg camí per recórrer.
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dijous que no hi ha "una atenció preferencial i prioritària per part de les administracions" a l'hora de garantir que la ciutadania pugui accedir a la informació pública.
No obstant això, durant el 2016 les administracions han rebut 9.127 peticions, gairebé el triple que l'any anterior, cosa que situa Catalunya en una ràdio de 121,96 sol·licituds per cada 100.000 habitants més grans de 16 anys, similar a països on el dret està reconegut des de fa més anys.
Ribó ha comparegut en roda de premsa després de lliurar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el segon Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb el qual avalua el compliment de la llei 19/2014 sobre aquests aspectes.
A parer del síndic, les assignatures pendents són difondre el dret dels ciutadans de fer consultes, que els òrgans dependents tinguin portals de transparència, que la informació es faciliti en format reutilitzable i que es faci el desplegament reglamentari de les obligacions legals de transparència, si bé la Generalitat ja ha iniciat els treballs preparatoris.
"Encara molts ciutadans de Catalunya desconeixen que existeix el dret d'accés, el que significa i com aplicar-lo", ha ressaltat Ribó, que demana a les administracions una campanya informativa conjunta per difondre'l.
En la seva opinió, és "un dret democràtic essencial que s'hauria d'atendre de forma prioritària", però la mateixa Sindicatura ha comprovat que no sempre és així.
Un total de 251 ajuntaments (més d'una quarta part) i tres consells comarcals no han respost el qüestionari del síndic per elaborar l'informe.
La majoria són petits, però també hi ha algun gran com Sabadell, Ripollet i Figueres, i els consells comarcals són l'Alt Camp, la Cerdanya i la Ribera d'Ebre.
Municipis reincidents que no responen
A més, 53 consistoris no han respost una sol·licitud d'informació del síndic feta d'incògnit, i representen més d'un terç de les 175 que ha realitzat.
A més, de les 53, en gairebé la meitat de casos (23) els municipis han estat reincidents, i no han facilitat les dades demandades ni en el 2015 ni l'any passat.
Aquí figuren també alguns ajuntaments grans, com Cornellà de Llobregat, Manresa i Sant Cugat del Vallès.
Es dona la circumstància que Figueres també apareix en aquest llistat com a reincident.
Entre els que no han respost només per elaborar el present informe hi ha Cerdanyola del Vallès, Lloret de Mar i Sant Vicenç dels Horts.
En l'informe, el síndic detalla que s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats, i observa que les administracions més grans "tendeixen a mantenir i millorar els resultats" de l'any anterior pel que fa a la informació publicada.
Ressalta que és en els ajuntaments petits on la millora ha estat "més significativa".
En canvi, hi ha mancances importants en els organismes dependents, i ho exemplifica amb la Generalitat: mentre que a les conselleries hi ha "un bon compliment de la llei", el 37% d'ens dependents no tenen portal de transparència.
Les inscripcions en el Registre de grups d'interès també s'han disparat, i han passat de gairebé 100 del primer informe realitzat el juliol de l'any passat a prop de 2.000 d'aquest maig.
Hi ha tingut un paper primordial l'obligació dels alts càrrecs de fer públiques les reunions que mantenen amb aquests grups.
Tot i així, encara es falla a l'hora de concretar el motiu d'aquestes trobades.
També s'han detectat avenços en l'elaboració de codis de conducta, però molt més limitats pel que fa a cartes de serveis adaptades a la llei.
Malgrat que no li correspon a Ribó analitzar-ho, el Parlament continua desplegant la regulació. | El síndic opina que les administracions han de millorar l'accés a la informació pública per a la ciutadania. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1969 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
Els altres líders suspenen.
En tercera posició hi ha CiU, que es queda amb el 8,5% (seria un 7% per CDC, un 1,4% per CiU i l'0,1% per Unió), la xifra més baixa del baròmetre des del 1988 —a les eleccions de fa un any va tenir un 13,7%-.
Pel que fa al PSC, que no fa ni un mes que governa amb Colau, Jaume Collboni obté un 4,9 i, d'intenció de vot, baixa al 5,5% i queda per sota del 5,8% de les municipals.
Amb un 4,4%, C's es desploma a la meitat en relació al desembre —a les municipals va arribar al 6,7%-.
El PP baixaria a l'1,6% —va tenir un 5,3% als comicis-, però pateix l'efecte del vot no declarat.
La CUP repuntaria fins al 3,8%, tot i que a les eleccions va treure un 4,5%.
La "cupaire" María José Lecha obté un 4,5 de nota; Carina Mejías (C's), un 3,3, i Alberto Fernández Díaz (PP), un 3,1.
La meitat veu bona la gestió municipal però puja a tercer problema
El 52,5% considera la gestió de l'Ajuntament bona o molt bona, gairebé 10 punts més i és el millor resultat d'un govern municipal des del 2004, però els barcelonins ascendeixen la gestió política municipal com a tercer problema més greu a la ciutat.
Tots els primers problemes repunten a l'alça: l'atur i les condicions de treball és el més greu pel 24,6% i el segueixen els problemes socials (6,9%), la gestió política municipal (6,6%), el turisme (5,8%), la inseguretat (5,1%) i la circulació i el trànsit (5,1%).
Els que veuen la gestió de la Generalitat com a bona o molt bona es doblen i són el 50%, mentre que es disparen fins al 83,1% els que valoren com a dolenta o molt dolenta la del govern espanyol.
En relació a Catalunya, el problema més greu passa a ser l'encaix de Catalunya i Espanya (28,5%), seguit de l'atur i les condicions de treball (27,6%).
A Espanya són l'atur (27,5%), la corrupció i el frau (19,1%), els aspectes polítics (17,9%) i la gestió política estatal (9,8%).
Sobre l'evolució de l'economia, els enquestats ofereixen respostes una mica més positives, excepte de l'àmbit espanyol.
El Baròmetre també ha preguntat per la crisi dels refugiats.
El 87,8% es mostren a favor del fet que Barcelona aculli "persones que escapen de la guerra" i el 6,5%, en contra.
A més, el 54,4% afirma que la ciutat ha de fer un esforç per fer-ho, i el 38,8% creu que abans s'haurien de resoldre altres problemes que la ciutat té plantejats.
Valoracions del govern Colau i l'oposició
El baròmetre s'ha avançat un mes (hauria de ser al juny) per no coincidir amb les eleccions espanyoles del 26-J.
En declaracions als mitjans, el portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha defensat que amb el 5,5 de Trias es demostra que hi ha "un bon record" del seu mandat.
Pel que fa a la intenció de vot, ha assegurat que no els preocupa gens perquè falten tres anys per les eleccions, però ha dit que són conscients del fet que tenen un repte al davant, ja que encara no tenen candidat.
El líder d'ERC, Alfred Bosch, ha defensat que el baròmetre "valida" la seva aposta per construir una alternativa al govern Colau des de l'oposició, tot i que considera que no es pot conformar "amb l'aprovadet" que ell treu.
Alberto Fernández Díaz (PP) creu que Colau "ha passat de ser solució a ser un problema" perquè la gestió municipal és el tercer problema, i ha destacat el fet que el gruix de les enquestes s'han fet abans dels aldarulls de Gràcia pel desallotjament del "banc expropiat".
En un vídeo enviat als mitjans, la regidora de la CUP Maria Rovira ha assegurat que els resultats del Baròmetre "ratifiquen" el combat del seu partit contra les males condicions laborals, ja que els barcelonins consideren que l'atur i les condicions de treball són el primer problema a la ciutat.
Baròmetre de Barcelona de maig de 2016 | Colau guanya les eleccions i la CUP repunta amb un 3,8% i es destaquen els primers problemes que cal abordar. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1825 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
Per més inri, i per vergonya per als comptats militants de base i alcaldes catalanistes que li queden al PSC, l'anunci l'ha fet, en unes cadenes de televisió tan avesades a la manipulació grollera com Antena 3 i la pública TVE, Carmen Calvo, exministra de Cultura del PSOE i membre de l'actual direcció que comanda Pedro Sánchez.
El PP volia prudència i mesura en les formes, però Calvo ha estat víctima de l'entusiasme i ha explicat que Rajoy, Sánchez i el tercer home, Albert Rivera, ja han pactat en què consistirà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Sabem -tot i que el president espanyol ha evitat donar detalls des de Brussel·les- que s'intervindrà TV3 i Catalunya Ràdio per la seva escassa militància en el règim constitucional, que es prendrà el control dels Mossos, que es mantindrà el segrest de la tresoreria del Govern i que, finalment, es pretenen convocar eleccions autonòmiques al gener.
Veurem si es permet a l'independentisme presentar-s'hi amb normalitat i si, arribat el cas, aquest ho accepta.
El catedràtic Xavier Arbós, gens sospitós d'animar de violentar el marc legal espanyol, explica en una entrevista en aquest diari que això és un autèntic disbarat i un atac frontal més, l'enèsim, a l'Estatut de 2006.
Assistim, ara sí, a un cop d'estat en tota regla perquè es força l'ordenament jurídic i es fa en contra de la voluntat popular del col·lectiu afectat, els catalans.
El PP i el PSOE violenten les institucions del país i, amb només 27 escons dels 135 de la cambra catalana, volen convocar eleccions sense ni tant sols atendre abans, ni que sigui formalment, les reiterades peticions de diàleg del govern de Carles Puigdemont.
Per propiciar el diàleg i no posar les coses més difícils a tercers, el president manté en suspens la declaració d'independència malgrat el mandat del referèndum de l'1-O, que Junts pel Sí i la CUP van presentar com a vinculant.
L'anunciat atac a les institucions catalanes obliga a Puigdemont a moure fitxa ara que encara té marge i és president d'acord amb les lleis catalanes i fins i tot les espanyoles.
El president de la Generalitat està aquests dies atrapat entre els sectors més conservadors del seu partit, que li aconsellen no fer cap pas en fals (Artur Mas deia aquest divendres a l'Ara que no descartava que abans del ple del Senat per fer efectiu el 155 "hi hagi una escletxa amb una mica de llum"), i els que li demanen convocaran ja el ple de trencament per fer efectiva la independència.
En paral·lel, les entitats pressionen mantenint el to de les mobilitzacions i l'acció directa després de l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
Per a l'independentisme no és una solució anar a unes eleccions, les convoqui qui les convoqui, per resoldre el procés.
Encara que ho fes Puigdemont, ja veuríem sota quina fórmula, difícilment podria fer-se creïble que, aquest cop sí, amb una majoria una mica més reforçada que l'actual, seria possible declarar la independència o estovar el PP, el PSOE i C's (propietaris de 254 dels 350 escons del Congrés) per acordar un referèndum com el que s'ha ofert infinitat de vegades.
Si algú no vol fer la declaració d'independència amb tota la solemnitat -a hores d'ara crec que seria l'única manera efectiva de provocar moviments internacionals en pro d'una negociació- ha d'explicar quin és el seu pla i quines garanties d'efectivitat ofereix.
Puigdemont, i per extensió Junqueras, no poden caure en el mateix que Ada Colau.
L'alcaldessa, que rebutja qualsevol gest d'unilateralitat (condicionar qualsevol moviment a l'acord amb l'Estat és una contradicció flagrant per un espai polític que es reclama sobiranista), posa al mateix nivell el 155 i la declaració d'independència i just comença a plantejar-se si ha de seguir governant amb el PSC.
Ni ella ni el PDECat haurien de mantenir pactes amb els socialistes, còmplices de l'anorreament de les institucions, als grans ajuntaments, com també passa a Girona, Sant Cugat o Terrassa a més de la capital del país.
El marge d'actuació per als independentistes és cada cop més estret.
I també per als "comuns".
El PP, el PSOE i C's només deixen marge per fer pinya en defensa de les institucions catalanes, que de nou constatem que seran lliures o no seran. | Carmen Calvo anuncia que Rajoy, Sánchez i Rivera ja han discutit quines mesures portarà l'aplicació del 155. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1627 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
L'esperada Alien: Covenant, la seqüela de la pel·lícula Prometheus, arriba als cinemes aquest divendres de la mà de Ridley Scott.
La setmana es veu completada amb estrenes com el film d'animació Dos col·legues al rescat i Maravillosa familia de Tokio, una comèdia familiar en la qual el director torna a reunir als vuit actors d'Una familia de Tokio, que encarnen a la caòtica i divertida família de Hirata.
Alien: Covenant
El director de Blade Runner i Gladiator explica les aventures dels tripulants de la nau colonial Covenant.
En la seva recerca d'un paradís inexplorat, el que realment troben és un món hostil en què habita el "sintètic" David.
El llargmetratge del codirector de 'The Good Wife' està protagonitzat per Michael Fassbender, Katherine Waterston, Danny McBride, Demián Bichir, Noomi Rapace , Billy Crudup, Carmen Ejogo, Amy Seimetz i Callie Hernandez.
Bajo el sol
Tres històries d'amor que transcorren en tres dècades consecutives en dos llogarets balcànics veïns amb una llarga història d'odi entre ètnies.
En la primera història, ambientada l'any 1991, una atracció amorosa es veu obligada a la clandestinitat quan l'amor es converteix en un luxe prohibit en el clima de bogeria, confusió i por prèvia a la guerra.
A la segona història, ambientada el 2001, la guerra ha acabat, però als amants els resulta impossible transformar la seva passió en una relació contínua: les cicatrius de la guerra segueixen massa tendres i no es guareixen tan fàcilment.
La tercera història es desenvolupa el 2011, quan finalment l'amor pot assentar-se si els amants són capaços d'alliberar-se del passat.
Maravillosa familia de Tokio
Dirigida per Yôji Yamada, arrenca amb el dia d'aniversari d'una mare de família tradicional a Tokio, que li demana en aquesta especial jornada al seu marit com a regal de noces el seu divorci.
Aquesta revelació no només xocarà al seu incrèdul marit, sinó als membres de tota la família, que intentaran per tots els mitjans evitar la catàstrofe familiar.
Dos col·legues al rescat
Una comèdia d'animació noruega dirigida per Rasmus A. Sivertsen, qui explica la història de dos atabalats amics que viuen en un túnel ferroviari amb un petit teixó.
La seva tranquil·la existència canvia de cop quan coneixen a la filla d'un important científic segrestat per Rasputín, un perillós malvat que vol transformar als humans en robots.
Le llaman Jeeg Robot
Què passa quan un delinqüent d'estar per casa entra en contacte amb una substància radioactiva i rep poders sobrehumans?
Doncs que es converteix en un delinqüent d'estar per casa capaç d'arrencar caixers automàtics amb les seves pròpies mans i convertir-se en un fenomen a les xarxes socials.
Aquest és el cas de Enzo Ceccotti, un solitari tancat en si mateix, que rep els seus nous poders com una benedicció per a la seva carrera delictiva.
Però tot canvia quan coneix a Alessia, una jove trastornada convençuda que ell és l'heroi de Jeeg Robot, la famosa sèrie d'animació japonesa creada per Go Nagai.
Tots dos hauran de fer front al Zingaro, un mafiós exconcursant de reality show disposat a qualsevol cosa per aconseguir la fama i la notorietat.
Guardián y verdugo
D'Oliver Schmitz i protagonitzat per Steve Coogan, Andrea Riseborough, Garion Dowds , Deon Lotz i Robert Hobbs, se situa l'any 1987.
164 persones van ser executades al corredor de la mort de Pretòria, Sud-àfrica.
Basada en fets reals, aquesta és la història que va fer qüestionar la pena de mort i va canviar la història.
John Weber (Steve Coogan) és l'advocat encarregat de defensar davant un jutge a Leon (Garion Dowds), un jove guàrdia de la presó de màxima seguretat de Pretòria traumatitzat per totes les execucions que ha presenciat.
El rey de los belgas
El cine europeu torna a les cartelleres amb la coproducció bulgaro-belgo-holandesa.
El Rei Nicolas III és un ànima solitària que té la clara sensació de que està vivint la vida equivocada.
S'embarca en una visita d'estat a Istanbul amb un director britànic, Duncan Lloyd, que ha estat encarregat pel palau per rodar un documental destinat a polir la imatge més aviat avorrida del monarca.
Aquesta comèdia està dirigida per Jessica Woodworth i Peter Brosens i protagonitzada per Goran Radakovic, Bruno Georis, Titus De Voogdt, Lucie Debay i Peter Van den Begin.
Demonios tus ojos
Una pel·lícula que té com a protagonista l'Oliver, un jove director de cine, qui descobreix una nit a un web de vídeos eròtics que la protagonista d'un d'ells és la seva germana petita Aurora.
Espantat, decideix viatjar a Madrid per a veure la seva germana.
En aquest procés d'investigació Oliver es veu atret per ella.
Ivana Baquero, Julio Perillán, Lucía Guerrero, Nicolás Coronado, Juan Pablo Shuck i Elisabeth Gelabert en són els actors principals. | La cartellera d'aquesta setmana presenta les estrenes "Dos col·legues al rescat", "Alien: Covenant", "Maravillosa familia de Tokio" i "Bajo el sol". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_904 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha avisat que la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat que es crearà arran del pacte entre els socialistes i ERC requereix temps per a donar fruits: ‘Si algú espera resultats molt transcendents i importantíssims a molt curt termini, probablement s’equivocarà.’
En una entrevista a Europa Press, ha defensat que és ‘normal’ que, si algú vol generar prou confiança, es comenci per afers en què pugui haver-hi acord, i ha demanat que tots els actors compassin les seves ambicions i les possibilitats reals.
‘Quan es parla de cotxes, una de les dades que se sol donar és quant triguen a passar de zero a cent: en política no és qüestió de segons, és una qüestió de mesos’, i ha afegit que probablement s’orientarà a anar trobant acords concrets sense pretendre a la primera reunió d’arribar a una solució global i definitiva del conflicte, que creu que requerirà força temps.
I, encara que és conscient de les dificultats, es mostra optimista.
Quant a la possibilitat que partits i entitats independentistes es reuneixin abans d’aquesta taula per fixar la seva posició, Iceta ha dit que es tracta d’una decisió del govern, però que els acords en la taula seran responsabilitat dels executius, i ha sostingut que el govern espanyol té més clara la seva postura que no pas la Generalitat: ‘Crec que això és evident.’
Malgrat que l’acord PSOE-ERC fixava que la primera reunió havia de fer-se en els primers quinze dies després de la investidura, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va advertir que els terminis haurien de fixar-los els presidents en la reunió que mantindran aquests dies.
Iceta prefereix respectar les necessitats de diàleg, els procediments i les divergències, encara que se’n modifiquin alguns terminis: ‘Preferiria que poguéssim complir l’acord al peu de la lletra, però si el govern de sobte diu que, en compte de quinze dies són tres setmanes, no serà aquest l’assumpte.’
També ha destacat que Torra i JxCat no s’hagin oposat a la taula malgrat no compartir l’acord entre republicans i els socialistes: ‘És positiu i, malgrat l’escepticisme, no hi ha hagut una actitud hostil de blocar-la.’
Ha sostingut que en aquest acord ERC va posar per damunt l’interès general al de partit.
‘ERC d’alguna manera s’hi ha jugat molt en benefici d’una taula que per si sola no controla.
I ho dic en positiu, amb un cert punt d’admiració, perquè s’han compromès a coses que no depenen només d’ells’, i ha afegit que hi ha una pugna entre JxCat i ERC per encapçalar el futur del moviment independentista.
Sobre si el PSC també hi serà, ha respost que ho haurà de decidir de Sánchez i que li semblarà bé: ‘És veritat que la presència del PSC pot afavorir determinades coses i pot ajudar’, ha afegit, encara que no fixaran condicions, perquè el PSC hi vol posar les màximes facilitats, atès que és entre governs i que ja hi assistirà el seu secretari d’organització, Salvador Illa, assegut al Consell de Ministres espanyol al capdavant de Sanitat.
L’envit d’Iceta per a desblocar la situació política catalana exigeix de preparar el terreny per a una reforma constitucional i estatutària que permeti d’avançar en un autogovern més sòlid i un millor finançament en una Espanya federal: ‘Tenim dos terços del parlament d’acord en res ara com ara?
No.
Tenim una majoria a les Corts per a una reforma constitucional?
No.
Això fa que no hàgim de fer res?
No.’
‘I què hem de fer?
Començar a parlar, veure quins punts d’acord hi ha i resoldre algunes qüestions, com ara el finançament, la inversió de l’estat a Catalunya i la participació de les institucions catalanes en algunes infrastructures’, ha citat Iceta, que és partidari d’una aproximació més pragmàtica.
Sobre si els socialistes catalans seran en la taula de coordinació interna del govern espanyol, ha dit que serà decisió de l’executiu i ha assegurat que el PSC està ‘molt ben incrustat’ en el grup parlamentari socialista al congrés espanyol. | Miquel Iceta avisa que la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat requereix temps per a fructificar. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1461 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
Elsa Artadi i Eduard Pujol s'han reunit aquest dijous amb el nou president del Parlament, Roger Torrent, per proposar Carles Puigdemont com a candidat a la Generalitat de cara al debat d'investidura.
"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", ha assegurat Artadi, que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció.
Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.
D'aquesta manera, no ha descartat una investidura presencial, tot i que ara mateix és l'opció amb més complicacions legals.
"La reunió [amb Torrent] ha estat cordial i efectiva.
Hem fet allò que volíem fer, expressar que tenim candidat i que tenim la intenció que el candidat Puigdemont sigui el nou president de la Generalitat abans que acabi el mes de gener", ha apuntat Pujol, que ha defensat la restitució del Govern i l'aixecament del 155.
"Hi ha l'obligació de defensar els 135 diputats electes al Parlament, i 8 no van poder assistir al ple de constitució.
Això vol dir que en la sessió constitutiva van deixar d'estar representats 150.000 ciutadans", ha apuntat el diputat de Junts per Catalunya.
En aquest sentit, Pujol ha recalcat que "si som un sol poble, som un sol Parlament".
"No hi ha diputats de primera, no hi ha d'haver diputats de segona", ha recalcat.
Per tant, en la reunió amb Torrent han plantejat que els diputats exiliats i empresonats participin a través del seu vot delegat en els plens del Parlament.
El diputat de Junts per Catalunya també ha volgut deixar clar que l'1-O ha de ser un dels punts clau de record de la propera legislatura.
"En som marmessors", ha apuntat Pujol, que debuta -com Artadi- aquests dies al Parlament.
Suport d'ERC al candidat
Raül Romeva ha estat l'encarregat de fixar la posició d'ERC després de la reunió que han mantingut els republicans amb el nou president del Parlament, Roger Torrent, de cara al debat d'investidura.
En tot cas, però, l'última paraula la tindrà la mesa.
Romeva assegura que l'opinió dels lletrats no és vinculant i assenyala que la decisió sobre la investidura a distància recaurà sobre la mesa
Romeva no s'ha volgut pronunciar directament sobre la investidura telemàtica, però ha volgut deixar clar que els informes dels lletrats -contraris a fer el debat a distància- no són "vinculants".
"Tenim pressa per superar el 155.
El país té una urgència que s'ha de traduir en una sèrie de decisions que ens han de permetre superar aquest estat", ha indicat el dirigent d'ERC en una compareixença a la sala de premsa del Parlament.
El grup republicà ja ha demanat la delegació de vot dels diputats que són a l'exili -Toni Comín i Meritxell Serret- de cara al debat d'investidura.
El dirigent republicà no ha volgut pronunciar-se sobre la possibilitat que Junts per Catalunya presenti un altre candidat.
De moment, la llista presidencial no té intenció de posar damunt la taula alternatives, malgrat que hi ha sectors de l'independentisme que debaten soterradament sobre si cal posar un altre nom al capdavant de la Generalitat en cas que la investidura de Puigdemont sigui tècnicament inviable.
Desplaçaments a Brussel·les i Estremera?
Romeva ha indicat que el primer que han fet ha estat posar-se a la disposició de Torrent.
"Farà la feina amb total solvència.
És important posar en valor la celeritat amb la qual s'ha posat en contacte amb tots els grups", ha indicat el conseller d'Exteriors.
Ha deixat oberta la possibilitat que el president de la cambra viatgi a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont, i que es desplaci fins a les presons de Soto del Real i Estremera per reunir-se amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez.
"Els drets dels diputats han de ser garantits en tots els sentits", ha indicat Romeva, que va sortir de la presó el 4 de desembre després d'un mes i dos dies engarjolat a Estremera.
En la primera reunió de la mesa ja es va posar damunt la taula que calia trobar ben aviat una solució per tal que els vuit diputats absents -exiliats o a la presó- puguin participar amb normalitat dels plens. | JxCat estudia que Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya si es garanteix la seva "immunitat parlamentària". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_158 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola frase.
El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans.
Ciutadans ja li ha donat suport i el PSOE ha dit que s’ho pensaria.
Com ho volen justificar?
Segons el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, és ‘una demanda social’ i, doncs, cal incloure aquests delictes en la llista d’excepcions –al costat de l’homicidi dolós, terrorisme, genocidi, delictes contra la monarquia, tràfic de persones, finançament il·legal de partits i corrupció de càrrecs electes.
Catalá ha afegit que, d’indults, el govern espanyol en concedeix pocs.
Però, fent un repàs històric, resulta que no són pas tan pocs, i en alguns casos han estat escandalosos.
En efecte, el PP vol prohibir l’indult pels presos polítics catalans preveient ja que seran condemnats per rebel·lió o sedició.
En canvi, el govern presidit per José María Aznar va arribar a indultar condemnats que havien estat considerats responsables d’accions de terrorisme d’estat (tot i que aquest concepte no és tipificat com a delicte), jutges que van prevaricar i policies condemnats per tortures.
Rafael Vera i José Barrionuevo, condemnats pels GAL
El 23 de desembre de 1998 el govern d’Aznar va concedir l’indult de dos terços de la pena de presó a l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera i a l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo, condemnats com a responsables dels GAL.
Barrionuevo havia estat condemnat per la implicació en el segrest de Segundo Marey que van cometre els GAL.
Concretament, es va considerar provat que, com a ministre d’Interior, havia sabut i aprovat i havia donat diners dels fons reservats de l’estat per a segrestar Marey, que van pensar que era un membre d’ETA.
Indult a un policia condemnat per cinc delictes de tortura
El juliol del 1998 fou indultat l’agent de la policia espanyola Francisco Tudanca Nuñez, condemnat quatre anys abans per cinc delictes de tortures i detenció il·legal i arbitrària de diversos vianants a Madrid el 1982.
La pena era de quaranta-vuit anys d’inhabilitació especial i cinc mesos i mig d’arrest.
Arias-Salgado indulta el seu germà
El 16 d’octubre de 1998 el consell de ministres va aprovar l’indult de Gabriel Arias-Salgado, germà del ministre d’aquell mateix govern Rafael Arias-Salgado.
Havia estat condemnat per un delicte de falsedat documental i estafa en la liquidació de la societat de la seva ex-muller.
L’indult a l’engròs de la fi del mil·lenni, per Ángel Acebes
L’any 2000 el ministre de Justícia Ángel Acebes va promoure un indult multitudinari amb l’argument que era any jubilar i que s’acabava el mil·lenni.
Un dels molts indultats fou l’ex-jutge de l’Audiència espanyola Javier Gómez de Liaño, condemnat a quinze anys d’inhabilitació el 1999 per un delicte continuat de prevaricació en el cas Sogecable.
A més, també van ser indultats tres condemnats pel cas Filesa; concretament, el diputat del PSOE Carlos Navarro i dos responsables de l’empresa Filesa, Luís Oliveró i Alberto Flores, que van veure com les seves penes per associació il·lícita, falsedat documental i delictes contra la hisenda pública en el finançament irregular del PSOE es reduïen a la meitat.
Indult a quatre mossos condemnats per tortures.
2012
El 23 de novembre de 2012 el govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i delictes contra la integritat personal per haver colpejat i amenaçat el 2006 un home davant el portal de casa seva a qui van confondre amb un atracador.
No es van identificar com a policies i fins i tot li van introduir una pistola dins la boca.
Hi va haver un primer indult que els va reduir la condemna a dos anys de presó i, com que no tenien antecedents, no van entrar a la presó.
Però l’Audiència de Barcelona s’hi va oposar i va decretar-ne l’ingrés a la presó.
Tanmateix, un segon indult els va rebaixar la pena a una multa de 7.200 euros.
El comandant i capità mèdic del Yak-42
José Ramón Ramírez García i Miguel Ángel Sáez García, comandant del Yak-42 i capità mèdic de l’avió militar, respectivament, van ser indultats parcialment l’abril del 2012 pel govern de Mariano Rajoy.
Havien estat condemnats a divuit mesos de presó, un any d’inhabilitació especial i una multa de nou-cents euros per haver falsejat la identitat de trenta dels seixanta-dos militars morts en l’accident aeri.
El govern espanyol va imposar un indult que va afectar la pena d’inhabilitació a què els havia condemnat l’Audiència espanyola. | El PP vol prohibir que es pugui indultar els dirigents polítics independentistes condemnats per rebel·lió i sedició. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_52 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha fet públiques les dades de recollida selectiva corresponents a l’exercici 2020.
Així doncs, s’observa que, des de 2019, s’han registrat increments en totes les fraccions de recollida, amb de creixement del 22,56%.
Entre els motius d’aquest increment ha estat l’aposta per la dotació de 1.350 nous contenidors als carrers dels sis districtes de la ciutat, entre els quals destaquen els 1.100 dipòsits per a la separació d’orgànica disponibles des del passat mes de setembre.
“Hem fet una aposta valenta per la separació en origen, a casa, i la ciutadania de Castelló ens ha respost superant totes les expectatives”, ha reconegut el regidor de Reciclatge i Gestió de Residus, Ignasi Garcia.
“Els grans resultat s’obtenen quan sumem xicotets canvis i això és el que hem anat fent a Castelló en els últims temps”, ha valorat Garcia, per a qui “hui podem dir que som un referent de reciclatge entre les ciutats de l’Estat espanyol”.
L’edil ha destacat que “aquest èxit és en gran part mèrit de la ciutadania, ja que elles i ells són els que fan cada dia el gest en llançar el fem als contenidors de reciclatge”.
Així doncs, pel que fa a la fracció orgànica, “és on hem centrat els esforços informatius entre la ciutadania, ja que hem posat en marxa un nou sistema de recollida amb més rutes, més personal i més recursos”, ha assegurat el regidor de l’àrea de Reciclatge.
La campanya que ha permès superar les 200 tones mensuals de restes que es poden reutilitzar per a la fabricació d’adobs i de compost.
L’increment és el més significatiu (supera el 1.000%), però cal tenir en compte que les dades de 2019 (61 tones en tot l’any) corresponen a una de les proves pilot.
Cal destacar també l’increment de la recollida dels envasos lleugers, ja que es passa de 1.481 tones a les 1.748 i un registra un 18% d’augment respecte a l’any anterior.
En aquesta fracció s’han instal·lat 150 nous contenidors cedits per Ecoembes al consistori castellonenc.
En la fracció de vidre, l’increment supera el 15% i la ciutat ha passat de separar 1.497 tones a separar-ne 1.723.
En aquest cas, el consistori ha instal·lat 200 nous contenidors cedits per Ecovidrio (adaptats per a facilitar el dipòsit als negocis hostalers en les zones de més concentració de bars i restaurants) i ha realitzat nombroses campanyes per a conscienciar sobre la importància del reciclatge de vidre.
D’altra banda, “els residus que més separen els ciutadans i les ciutadanes de Castelló són els que van a contenidor blau, és a dir, el paper i el cartró, una fracció registra excel·lents resultats sempre”, com ha explicat Garcia.
En 2020, la ciutat va recuperar 2.800 tones d’aquests materials, el que va suposar un increment de 2,36% en comparació amb els acumulats a l’any 2019.
L’àrea de Reciclatge i Gestió de residus ha fet una important aposta per l’educació ambiental i la informació a la ciutadania.
Un bon exemple és la creació d’un equip format per cinc educadores i educadors ambientals amb l’objectiu d’assessorar els veïns i les veïnes i estudiar les necessitats de cada àrea per facilitar i potenciar el reciclatge.
Així mateix, la campanya ‘Un marró de tots’ promoguda per a informar sobre el reciclatge de restes orgàniques va arribar a vora 160.000 veïns i veïnes, a més de 400 comerços de la ciutat i a una trentena d’entitats locals.
El consistori va organitzar un centenar de punts informatius i va dur a terme una campanya de bustiatge en 50.000 llars de Castelló.
L’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Castelló amb Ecovidrio també ha portat a la ciutat iniciatives com Kilo x Kilo (reciclatge de vidre a benefici del Banc d’Aliments de Castelló) o ‘Recicla vidrio por ella’ (a benefici de Fundación Sandra Ibarra de Solidaridad ante el Cáncer). | Castelló augmenta el percentatge de reciclatge fins a un 22,5% en totes les fraccions de recollida. | extreme_summarization | ca | AINA |
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
README.md exists but content is empty.
Use the Edit dataset card button to edit it.
- Downloads last month
- 6