id
stringlengths 16
19
| system_prompt
stringclasses 1
value | input
stringlengths 3.48k
5.54k
| response
stringlengths 72
164
| category
stringclasses 1
value | language
stringclasses 1
value | source
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|---|---|
caBreu_extreme_1285 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
Els alcaldes del Lluçanès demanen "celeritat" al Parlament en la redacció de la Llei de creació de la nova comarca.
De la darrera reunió entre els batlles dels tretze municipis que conformen el territori ha sorgit una nova proposta dirigida a la ponència redactora perquè pugui avançar en els seus treballs.
Si la primera proposta preveia la inclusió d'una disposició addicional per tal que les poblacions que no en volguessin formar part se'n poguessin desvincular més endavant, ara els alcaldes proposen que sigui al revés.
D'aquesta manera, la creació de la comarca podria tirar endavant inicialment amb els vuit municipis on va guanyar el "sí" en la consulta del 26 de juliol del 2015, i la resta s'hi podria adherir més endavant.
El president del Consorci del Lluçanès i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha assenyalat que el canvi de posició "crea més consens" entre tots els alcaldes, tot i que la voluntat final és acabar disposant d'un comarca "amb tretze municipis".
Els alcaldes no han amagat mai que el resultat era difícil de gestionar, tot i que es complien els requisits que es van marcar des de Governació per tirar endavant la comarca: vuit dels tretze municipis van apostar pel "sí", mentre que cinc van votar "no".
La proposta que va sortir de la ponència redactora de la proposició de llei de la nova comarca del Lluçanès el passat novembre incorporava un mecanisme a través del qual els municipis del 'no' se'n podrien desvincular un cop constituïda la comarca.
Aquesta proposta no va crear consens entre els alcaldes del "no" des d'un principi i des de llavors el debat ha avançat molt tímidament.
En la darrera reunió d'alcaldes, el president del Consorci i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha explicat que es va donar un canvi de posicionament que hauria de facilitar el treball dels grups parlamentaris de la ponència.
Sense renunciar a una comarca de tretze municipis, els batlles veurien bé la creació inicial d'una comarca amb els vuit municipis del "sí" (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d'Albars).
La llei hauria d'incloure una disposició addicional perquè els municipis del "no", a mesura que ho vagin decidint, s'hi poguessin anar afegint.
"Volem una clàusula d'adhesió, en positiu", ha destacat Peraire.
Aquesta és una fórmula que genera "molt més consens" entre els alcaldes que ja des d'un principi no veien bé la creació d'una comarca amb tretze municipis després que el seu poble hagués obtingut un resultat negatiu a la consulta.
Amb una tramitació al Parlament de lectura única, com la llei de la comarca del Moianès, "tot hauria anat molt més ràpid", però com que això no va passar, i sense ànim de repartir culpes, Peraire ha apel·lat a la "responsabilitat política" dels parlamentaris de tots els grups polítics de la ponència perquè es posicionin clarament i desencallin la redacció de la futura llei.
Isaac Peraire ha explicat que aquesta no és l'única opció que hi ha hagut sobre la taula, ja que els batlles també han sospesat la creació d'una comunitat de municipis.
Tot i que és una fórmula que no es descarta, el president del Consorci ha assenyalat que "pot ser una eina més de transició cap al Consell Comarcal".
Treball conjunt entre els tretze municipis
Isaac Peraire ha assenyalat que l'objectiu final és que els ciutadans coneguin els beneficis que els reporta el treball conjunt de tots els pobles a través de la tasca que desenvolupa el Consorci del Lluçanès.
Aquest organisme, que degut a la implantació de l'RSAL estava abocat a desaparèixer, ara depèn circumstancialment de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, fins que es creï el nou Consell Comarcal.
Aquest dimecres el Consorci ha aprofitat per fer balanç i presentar les xifres del 2016.
Entre totes les àrees que gestiona l'ens, s'ha prestat un total de 52 serveis dels quals se n'han beneficiat més de 15.200 persones.
El director tècnic del Consorci, Xavier Barniol, ha valorat molt positivament el retorn econòmic que el Consorci genera entre la població.
Per cada euro invertit a l'ens el passat 2016, s'ha retornat 3,64 euros.
De cara al 2017, entre els projectes a futur, destaca un projecte per mancomunar la gestió de residus entre els diferents municipis o la posada en marxa d'una nova escola de música comarcal. | Alcaldes de Lluçanès proposen crear una comarca amb els vuit municipis on va guanyar el “sí” a la consulta. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_595 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important del text següent.
La Xènia G. R., de vint-i-dos anys, va ser detinguda divendres a la tarda al carrer de Jonqueres de Barcelona, al costat de la Via Laietana, quan tornava de la manifestació de la vaga general.
Aquesta última nit l’ha passada empresonada a Wad-ras, perquè ahir la jutgessa va decretar presó sense fiança per a ella i cinc persones més acusades d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys.
La seva família l’ha poguda visitar avui i denuncia a VilaWeb que s’han manipulat les proves per empresonar-la i que la policia la va agredir impunement dins el furgó.
Era divendres a un quart de set de la tarda.
La manifestació per la vaga general ja s’havia acabat.
La Xènia, amb una amiga seva, eren a la Via Laietana i van decidir d’anar-se’n, quan van comprovar que l’atmosfera s’escalfava.
Quan ja caminaven pel carrer de Jonqueres, en el sentit oposat a la Via Laietana, per anar-se a trobar amb uns amics, van aparèixer cinc furgons de la policia espanyola, a gran velocitat.
Els agents van obrir les portes dels vehicles i van sortir disparats a detenir manifestants.
Entre la gentada hi havia la Xènia i la seva amiga.
‘Es van espantar i van començar a córrer.
La meva filla es va entrebancar i va caure a terra.
De seguida se li van tirar a sobre tres policies.
A la seva amiga li van clavar un cop de porra a la cara i li van obrir la cella.
Però es va poder escapar.
La meva filla, no: la van arrossegar fins al furgó i, abans d’entrar-la-hi, li van pegar unes quantes vegades.’
Són paraules de l’Anna, la mare de la Xènia, que explica a VilaWeb tots aquests detalls després d’haver-hi parlat avui a la presó.
En aquest vídeo es pot veure com la Xènia, a la vorera oposada a la càmera i amb els cabells tenyits de color blau, és arrossegada fins a la porta de la furgoneta pels policies espanyols, que l’estomaquen una vegada i una altra abans de ficar-la a dins.
També es pot sentir qui enregistra el vídeo dient: ‘Eh, una detinguda no es pega!’
La Xènia ha explicat a la seva mare que, una volta dins la furgoneta, els policies la van continuar pegant mentre sentia com cridaven: ‘Mata-la, mata-la!’
Ràpidament la van conduir fins a la comissaria de la Via Laietana.
Allà també ser objecte de vexacions i intimidacions, segons que explica l’Anna.
‘Se li posaven al davant i li deien: “Ara ja no tens collons?”
També la van posar de cara la paret.
Després va arribar una altra noia i la meva filla va veure com l’amenaçaven amb un cúter al coll’, explica la mare de la Xènia.
De la Via Laietana la van dur a la Verneda; i d’allà, a la Ciutat de la Justícia perquè la jutgessa, Beatriz Balfagón, li prengués declaració.
En aquest trajecte un policia li va dir: ‘Caram, quines boles que hi dus, a la bossa’.
L’Anna explica: ‘La meva filla al·lucinava, és clar, i li va respondre: “Què dius?”
I el policia hi va tornar: “Què en volies fer, d’aquestes boles?”‘ Quan van arribar al jutjat ho va entendre.
La policia havia presentat com a prova de material subversiu contra ella una bola de petanca, bales de vidre i claus.
‘Però són tan ineptes que la mateixa bola de petanca i amb el número idèntic, ha aparegut com a prova inculpatòria de totes les bosses dels sis detinguts’, explica, indignada, la mare de la Xènia.
A més, assegura que la jutgessa, abans de prendre declaració als detinguts, ja va comunicar als seus advocats que decretaria presó sense fiança.
La Xènia avui ha pogut rebre la primera visita dels familiars, que asseguren que l’han vista amb força.
‘Però alhora està indignada, i confia que se sàpiga què li fan, a ella i als altres detinguts.’
Ara centra tots els esforços en la vista que hi haurà aquesta setmana vinent, en què el seu advocat, Benet Salellas, podrà fer la petició de llibertat.
Avui a Caldes de Montbui, d’on és filla la Xènia, desenes de persones han sortit al carrer per a demanar-ne la llibertat. | Una jove es detinguda i empresonada sense fiança en tornar de la manifestació de la vaga general. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_318 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
El Departament de Salut impulsa aquesta setmana i fins a final de mes una Marató de Vaccinació a la Regió Sanitària de Girona que consisteix a administrar els vaccins sense cita prèvia en set municipis.
La marató es farà a Roses, l’Escala (Alt Empordà), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Tossa de Mar i Lloret de Mar (Selva).
En cada un dels municipis, les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) acotaran una franja d’edat i només hi podrà participar la gent d’aquella àrees que formi part del col·lectiu cridat a vaccinar-se.
La campanya és pensada per facilitar l’accés de la ciutadania al vaccí i va dirigida a aquelles persones que encara no tinguin la primera dosi.
Per acollir-s’hi cal que les persones pertanyin a alguna de les ABS que participen en la marató, no tenir cap dosi, no tenir una cita programada i no haver passat la covid-19 en els últims sis mesos.
Si es compleixen amb tots els requisits i es forma part de la franja d’edat cridada a vaccinar-se, els ciutadans podran anar als punt de vaccinació només amb la targeta sanitària i un document acreditatiu.
A Roses, el punt de vaccinació serà el dissabte 12 de juny de 8.30 a 18.00 en el Mercat Municipal.
És dirigit a persones d’entre 45 i 49 anys i més gtrans de 69.
Hi podran anar tots els habitants de Roses, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Palau-Savardera i Pau, que formen part de l’ABS.
A Torroella de Montgrí, la Marató de Vaccinació es farà al Pavelló Esportiu els dies 15 i 17 de juny per a les persones d’entre 45 i 59 anys.
L’horari serà de 9.30 a 19.00 i és dirigit a les poblacions de Torroella, Fontanilles, Gualta, Jafre, la Tallada d’Empordà, Serra de Daró, Ullà i Verges.
A la Bisbal d’Empordà es vaccinarà al Pavelló Firal els dies 18 i 21 de juny entre 8.30 i les 19.00.
La campanya és enfocada per a persones d’entre 45 i 49 anys que viuen al mateix municipi i també Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Palau-Sator, Parlavà, Rupià, Ultramort, Ullastret i Vulpellac.
El Pavelló Annex del Poliesportiu serà el punt de vacunació de Palafrugell i es vaccinarà sense cita prèvia els dies 21, 22 i 29 de juny entre 8.30 i les 19.00.
El col·lectiu també és el més jove: persones d’entre 45 i 49 anys.
L’ABS de Palafrugell comprèn les poblacions de Begur, Mont-ras, Pals, Regencós i Torrent.
En el cas de l’Escala, és desenvolupa al llarg d’aquest dimecres 9 de juny per franges horàries i segons grups d’edat a la Sala Polivalent Municipal.
Aquesta tarda, de 17:30 a 18:30, serà obert l’espai per al grup de 60 a 69 anys.
Es tracta de la segona experiència sense cita prèvia en aquesta ABS.
La primera jornada sense cita es va organitzar el 2 de juny, estava dirigida al grup 50-59 anys i va permetre administrar 238 primeres dosis.
De cara a demà també es farà la vaccinació per a persones d’entre 50 i 59 anys de les 16.00 a 18.30.
Per últim, a Tossa i Lloret de Mar, la vaccinació sense cita es realitzarà el 15 i el 17 de juny respectivament en torns de matí i tarda i treballa en definir la resta de detalls.
La primera experiència de Marató de Vaccinació sense cita la va realitzar l’equip dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) a la Bisbal d’Empordà el 26 de maig i davant els bons resultats obtinguts s’ha decidit repetir-hi la iniciativa i ampliar-la també a altres municipis.
Durant aquella jornada es van vaccinar 642 persones de la franja 50-59 anys, el que va permetre d’augmentar la cobertura d’aquest grup a l’ABS de la Bisbal un 30% en un sol dia, passant d’un índex de vacunació del 43,7% al 73,86%.
A la Regió Sanitària de Girona la campanya de vaccinació continua avançant i ja s’han administrat 510.697 vacunes (329.205 de primera dosi i 181.492 de segona) i la cobertura en adults és del 44,3% en primera dosi i del 25,8% amb la pauta completa. | S’obre la segona campanya de vacunació massiva, per franja d’edat i sense cita prèvia, a set municipis gironins. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2100 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
Un membre del clan gitano dels 'pelúos' ha negat aquest dimarts haver apunyalat mortalment un membre del clan dels 'baltasares' el gener del 2016 en un bar musical del Port Olímpic de Barcelona.
Un tribunal popular ha començat a jutjar-lo a l'Audiència de Barcelona, juntament amb dos familiars més acusats de lesions, per l'assassinat d'un altre jove d'un clan rival arran d'una baralla multitudinària.
La mort del 'baltasar' va provocar l'amenaça d'aquest clan contra el dels 'pelúos' i aquests últims van haver de deixar casa seva i marxar fora de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
Segons la fiscalia i l'acusació particular, cap a les 3.20 hores del 24 de gener del 2016 els tres acusats eren a la discoteca Nirvana del Port Olímpic de Barcelona quan, per causes que es desconeixen, es va iniciar una discussió verbal entre Gabriel R.F. i un altre client que anava molt ebri, amb una taxa d'alcohol de 2,88 grams d'alcohol per litre de sang.
Durant la discussió, aquest acusat i els altres dos van agredir reiteradament la víctima amb objectes tallants, causant-li lesions al cap, el coll i la columna vertebral.
La situació va ser aprofitada per Luis C.F. per clavar un ganivet de grans dimensions al costat del tors de l'agredit, que li va perforar l'artèria toràcica i li va provocar la mort per dessagnat.
Per tot això, tant el ministeri públic com l'acusació particular demanen 27 anys de presó per a l'autor material del crim per assassinat amb traïdoria i lesions i cinc anys de presó pels altres dos per lesions amb instrument perillós.
A més, els demanen la prohibició d'acostar-se a menys de 1.000 metres de la família de la víctima i a comunicar-se amb ella durant vuit anys, deu en el cas del principal acusat.
Els dos acusats de lesions haurien de pagar 3.500 euros a la família, mentre que el principal encausat n'hauria de pagar 600.000.
Les defenses demanen la seva absolució.
El principal acusat ha explicat que era al bar 'Nirvana' i es va trobar els altres dos acusats de casualitat.
En un moment determinat va veure una baralla i com "plovien vidres".
Segons ell, es va cobrir el cap, tot i que va patir talls, va sortir del local i va marxar cap a l'aparcament, on es va trobar amb tres amics seus i va marxar.
Ha explicat que coneixia la víctima només de vista i que desconeixia l'enemistat prèvia dels altres acusats amb el jove apunyalat.
El primer acusat en declarar ha estat Gabriel R.F., que ha admès que temps enrere havia tingut un petit enfrontament amb la víctima, que li havia donat una bufetada, però el gener del 2016 s'ignoraven mútuament.
Ha explicat que aquella nit va anar al local amb amics i familiars a celebrar l'aniversari d'un cosí seu.
Allà es va trobar la víctima, de qui ha dit que estava agressiva amb tothom però ell no hi va parlar.
Ha dit que hi va haver un petit incident al local, però després la situació es va calmar.
Més tard hi va tornar a haver una baralla, aquest cop més important i amb més gent implicada i amb una "pluja de gots de vidre".
Ha reconegut que va donar un cop de puny a la cara de la víctima perquè el va insultar a ell i als seus familiars morts, però el van apartar i van marxar del local i del Port Olímpic.
L'endemà va saber que el jove agredit havia mort i per això va fugir a Madrid fins que li van recomanar que es presentés voluntàriament davant de la policia.
El segon acusat de lesions, Juan Manuel V.F., gairebé no ha donat detalls dels fets perquè no en recorda gaire cosa, però ha negat haver participat en la baralla.
Durant el judici es podran visionar nombroses imatges gravades per càmeres de seguretat de la zona d'oci nocturn, així com escoltar els nombrosos testimonis que hi havia al lloc dels fets.
L'agressió mortal va provocar un fort enfrontament entre el clan dels 'baltasares', al qual pertanyia la víctima, i el de 'los pelúos', que era el dels agressors, tots dos del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).
Les represàlies anunciades per l'entorn de la víctima i permeses per la 'llei gitana' va provocar l'èxode massiu de prop de 500 gitanos d'aquest barri i del de Sant Roc de Badalona cap a localitats del Maresme i més enllà.
De fet, el principal encausat va ser arrestat cinc dies després dels fets per l'Ertzaintza al País Basc.
I està en presó preventiva des d'aleshores.
Algunes de les famílies que van haver d'abandonar casa seva van poder anar tornant poc a poc al llarg dels següents mesos, però els més propers han acceptat l'exili com a solució definitiva. | Comença el judici per l'apunyalament d'un membre del clan dels "baltasares" suposadament a mans d'un altre del clan dels "pelúos". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1782 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola frase.
Jaume Puig ha guanyat la 36ena edició del premi de novel·la curta Just Casero, que s'entreguen a Girona.
L'autor, que ja havia estat finalista en dues edicions anteriors, s'ha imposat amb l'obra El veler magenta, una novel·la negra al voltant d'un segell molt estrany que alhora és molt ben valorat dins el món filatèlic.
L'autor ha reconegut que està "molt content", però assegura que el que més valora és el fet de poder ser finalista.
"Que el jurat et tingui en compte tres cops, és realment important", comenta el guanyador.
Puig s'ha imposat a Gemma Sardà, que presentava l'obra Mudances, que explica la història d'un home de 60 anys que es creua per atzar a la vida d'una noia de 20.
Aquesta 36a edició del premi Just Casero ha destacat per "la qualitat de totes les obres que s'han presentat", tal i com ha volgut subratllar Josep Maria Fonalleras, membre del jurat.
"El veler magenta", tercera obra de Puig al Premi Just Casero
Un segell de correus molt apreciat al món filatèlic és el desencadenant de la trama d'El veler magenta.
Jaume Puig, que signa amb el pseudònim de Gyögy Korin, ja havia estat finalista en dues ocasions anteriors i aquesta vegada s'ha imposat a Gemma Sardà.
La finalista Mudances relata la història d'un home i una dona separats per 40 anys que, després d'un error de l'empresa de mudances acaben rebent les pertinences canviades.
Cap dels dos es pot resistir a investigar el passat de l'altre i això genera una complicitat entre ells.
Sardà, que signa amb el pseudònim de Maria Gallimaire, repeteix després final, i és que l'any passat també es va quedar a les portes de guanyar, en aquella ocasió amb La veu del Cyrano.
Puig s'ha mostrat satisfet amb el premi i ha reconegut que va tenir dubtes alhora de presentar-se aquest 2016.
"Al final em va tornar a venir aquell cuquet, i vaig decidir presentar-me de nou", assenyala Puig.
Amb tot, l'escriptor i advocat gironí, diu que el més important és poder arribar a la final.
"El fet que et valorin la novel·la ja és un premi, i per mi, el més rellevant", comenta.
Sobre el llibre, que es publicarà amb l'editorial Empúries, Puig en destaca la força que prenen els personatges.
En aquest sentit, l'autor assenyala que "el segell desenvolupa aquests personatges".
El veler magenta és la tercera obra que Jaume Puig presenta al concurs Just Manuel Casero, i la primera en guanyar.
"Diuen que la tercera va la vençuda i ha estat així" explica el guanyador.
Per la seva banda, la finalista, Gemma Sardà, ha comentat que li feia molta "il·lusió i respecte" tornar a ser finalista i ha ironitzat al afirmar que "serà qüestió de persistir".
L'any passat Sardà va quedar darrere de Josep Maria Pagès.
L'acte, organitzat per la llibreria 22, ha estat presentat per el llibreter Guillem Terribas i ha comptat amb la presència de diverses autoritats encapçalades per el conseller de cultura, Santi Vila i el regidor de cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas.
Un premi 2016 d'alt nivell, segons el jurat
Un dels fets més destacat pels organitzadors dels premis ha estat l'alt nivell de totes les obres, no només les dues finalistes.
El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas ha valorat "l'alta qualitat de tots els que s'han presentat".
Josep Maria Fonalleras destaca que "podia haver guanyat qualsevol dels dos finalistes.
El que els ha fet decantar per l'obra de Puig ha estat que l'autor ha sabut combinar una història íntima d'un personatge dins d'una novel·la d'aventures.
Fonalleras considera que el relat està molt ben treballat i cohesionat entre els personatges.
Es dóna la circumstància que Josep Maria Fonalleras va ser el guanyador del premi en l'edició de 1983 amb l'obra El rei del mambo.
Des de la primera edició, el 1981, on va guanyar Rafel Vallbona, el premi ha quedat desert en quatre ocasions, el 1989, el 1991, el 1993 i el 1995. | El guanyador del premi Just Casero de novel·la curta és Jaume Puig amb l'obra "El veler magenta". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2291 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola oració.
El Museu Picasso i la Universitat de Barcelona (UB) han presentat aquest dilluns el resultat d'un estudi inèdit sobre sis obres primerenques (1895-1900) de Pablo Picasso.
La investigació, finançada amb fons europeus, ha permès descobrir en alguns d'aquests retrats composicions subjacents i detalls sobre la tècnica i la composició picassianes que aporten informació valuosa a la Col·lecció del museu.
A 'Home amb boina', per exemple, un retrat pintat al La Corunya, s'hi ha descobert una composició vinculada al seu pare l'autoria del qual es desconeix per ara.
L'estudi s'ha dut a terme amb un laboratori mòbil per a l'anàlisi 'in situ' de les obres, basada en l'estructura laminar de la pintura.
La Universitat de Barcelona conjuntament amb el Museu Picasso de Barcelona ha dut a terme un estudi amb la utilització del laboratori mòbil MOLAB.
Aquest laboratori disposa d'un equipament que ha permès aplicar diferents tècniques d'anàlisi no destructives per determinar la composició dels materials que formen les obres sense prendre'n cap mostra.
Les obres estudiades són sis retrats de la primera època de Picasso, datats entre el 1895 i el 1900, que formen part del fons del Museu.
Aquest període és especialment interessant, segons ha subratllat Reyes Jiménez, del Departament de Conservació Preventiva del Museu Picasso de Barcelona, perquè correspon l'estada a La Coruña, la ciutat on Picasso va aprendre a pintar tutelat pel seu pare, fins els últims mesos del segle XIX en que es preparava per deixar Barcelona i marxar a Paris a consolidar el camí cap a la modernitat.
La investigació ha donat fruits positius en diversos fronts.
Potser el més sorprenent és la troballa d'una obra nova sota el retrat 'Home amb bonia', una pintura anterior lligada amb el pare del pintor, l'autoria de la qual es desconeix.
Altres descobertes interessants, com l'empremta d'un paisatge urbà barceloní sota el llenç 'Josep Cardona i Furró', una composició anterior amagada sota el retrat de 'Carles Casagemas', i per descomptat, 'Autoretrat amb perruca', l'obra central i eix del projecte que va motivar la investigació.
En aquest cas, s'ha pogut desxifrar un joc de superposició d'imatges en la creació del retrat, que segons els experts reflecteixen la integració de Picasso en la societat catalana i són "el preàmbul del procés de metamorfosi que l'acompanyarà tota la vida".
Aquest estudi s'ha donat a conèixer aquest dilluns en roda de premsa, en el marc de la qual s'han explicat també quines tècniques s'han utilitzat per fer l' anàlisi i les seves virtuts.
Essencialment, la gran avantatja és que la intervenció sobre les obres és no invasiva.
L'estudi de la composició material de l'obra s'ha dut a terme amb un laboratori mòbil MOLAB, que ha premés estudiar-les sense traslladar-les.
L'examen de les obres s'ha dut a terme a través de reflectografies d'infraroig proper (que permeten visualitzar les composicions subjacents a la superfície visible a l'ull humà), i de fluorescència de raigs X, que proporcionen mapes de composició de cada element al llarg de la superfície, això és pigments i materials existents al llenç.
Aquesta primera fase de l'estudi va durar només una setmana, però l'anàlisi dels resultats s'ha allargat més d'un any, segons ha detallat el Dr.
José F. Garcia, del Grup de Caracterització Material del Patrimoni de la Universitat de Barcelona.
Reyes Jiménez ha posat en valor una investigació d'aquesta naturalesa, que es fa pensant en "termes de col·lecció" i amb l'objectiu final de conservar millor les obres.
En aquest sentit, "coneixent millor el procés de creació i els materials utilitzats" es contribueix decisivament a aquest objectiu.
Jiménez també ha explicat que el què va començar amb la idea d'estudiar 'Autorretrat amb perruca' i sis obres de context, ha acabat "obrint un munt de línies d'estudi i recerca, que formen part de la nostra voluntat d'intentar tendir ponts i establir relacions entre obres de la nostra i altres col·leccions". | Estudien sis obres primerenques de Picasso amb descobertes sobre la tècnica i composició del pintor i composicions amagades a sota. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1305 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Amb el seu partit en ple procés de fundació, Carles Puigdemont inicia aquest dilluns les converses per anar definint-ne la direcció.
Tal com expliquen a l'ACN diverses fonts de JxCat, l'expresident de la Generalitat parlarà a partir d'avui amb els principals actius de la nova formació.
Puigdemont vol saber qui està disposat a presentar candidatura per entrar a l'executiva, després de l'acte polític de dissabte que va donar el tret de sortida del congrés fundacional -que s'allargarà fins el 3 d'octubre.
La militància -unes 3.000 persones a hores d'ara- escollirà la direcció en una votació del 7 al 9 d'agost.
Tot apunta que Puigdemont i Jordi Sànchez en seran les cares més visibles, com a president i secretari general, respectivament.
El conseller Miquel Buch fa mesos que es postula per tenir un càrrec rellevant al partit, però desperta certs recels entre alguns dirigents de JxCat -desenes de persones en van demanar la dimissió pel xat de YouTube des d'on s'emetia l'inici del congrés.
L'exconsellera i actual líder de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, també es posarà a disposició de Puigdemont a partir d'avui.
Diversos electes de JxCat al Parlament, Congrés i Senat també es podrien postular per ocupar un lloc de la nova direcció, com Albert Batet, Josep Costa, Eduard Pujol, Míriam Nogueras -encara vicepresidenta del PDECat-, Lourdes Ciuró, Jaume-Alonso Cuevillas, o Josep Lluís Cleries.
Dirigents de la Crida com Toni Morral, Marcel Padrós o Pilar Calvo també podrien aspirar a una cadira.
Coronavirus
Pressió sobre Torra perquè ajorni la convocatòria immediata d'eleccions
Sectors governamentals i de JxCat prefereixen que les eleccions se celebrin més enllà de l'octubre en un moment en què la crisi sanitària travessa una situació crítica
Presència municipal
Puigdemont vol una direcció que ajudi a implementar el nou partit al territori.
I és per això que té la intenció de nodrir l'executiva d'alcaldes i alcaldesses de JxCat.
Per això sonen noms com el de Marta Madrenas (Girona) o Pep Andreu (Montblanc i exmilitant d'ERC), però també el d'Anna Erra (Vic), Josep Maria Cervera (Port de la Selva), Carles Luz (Gandesa), Mercè Esteve (Begues), Isidre Sierra (Sant Climent de Llobregat) o Dolors Farré (Valls).
La líder de JxCat a Sant Cugat, Carmela Fortuny; el de Lleida, Toni Postius; el secretari general del departament de Territori, Ferran Falcó; o el diputat i regidor de Barcelona Ferran Mascarell, també podrien sumar-s'hi.
També podrien presentar candidatura a l'executiva els "exiliats" i alguns dels altres presos de JxCat.
Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig ja van intervenir des de Bèlgica a l'acte polític de dissabte.
No s'espera que ho faci l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí, "exiliada" a Escòcia.
Lledoners també hi podria tenir un paper reservat -a banda de Sànchez, considerat l'estratega del nou partit-, tot i que Josep Rull ja ha aclarit que no té la intenció d'entrar a la direcció.
Tampoc té pensat fer-ho la portaveu del Govern i consellera Meritxell Budó.
Ni el conseller Damià Calvet, que sí que manté la intenció de presentar-se a la llista electoral de JxCat -com el també conseller Jordi Puigneró i la portaveu al Congrés, Laura Borràs.
La diputada del Parlament Gemma Geis tampoc té previst presentar candidatura, tot i que esperarà a parlar amb Puigdemont.
L'executiva de JxCat la formaran 21 persones: tres secretaries -general, organitzativa i de finances- i 18 dirigents més, en una direcció que ha de ser paritària i que s'escollirà amb llistes obertes.
La cúpula del partit la completaran la presidència i un màxim de quatre vicepresidències -cinc càrrecs escollits amb llistes tancades.
Les candidatures a la direcció de JxCat es poden presentar des d'avui i fins l'1 d'agost.
El dia 2 es proclamaran les llistes, i el dia 3 començarà la campanya.
Calendari electoral
Torra encara no ha anunciat la data de les eleccions, tot i que ja la té decidida.
La crisi sanitària ha obligat JxCat a celebrar un congrés fundacional telemàtic, però també fa que el calendari electoral estigui subjecte a canvis en funció del desenvolupament de la pandèmia de la covid-19.
En cas d'eleccions anticipades abans del 3 d'octubre -quan acaba el congrés de JxCat- la direcció del nou partit que surti de la votació del 9 d'agost pilotarà el procés de primàries pe escollir la llista i el programa electoral.
Artadi insisteix, però, en allunyar les eleccions.
Fonts de Palau també apunten que els comicis podrien arribar, fins i tot, a principis del 2021. | Diversos electes de JxCat al Parlament, Congrés i Senat es podrien postular per ocupar un lloc en la nova direcció. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_540 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
L’Ajuntament de Barcelona demana per als seixanta immigrants rescatats pel Proactiva Open Arms a les costes de Líbia els mateixos drets que les 630 persones que van arribar fa dues setmanes al port de València a bord de l’Aquarius.
Els immigrants arribaran molt probablement al port de Barcelona dimecres.
El tinent batlle de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha concretat que es demana un permís extraordinari humanitari de quaranta-cinc dies.
També ha dit que molt la Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona es reuniran ben aviat per concretar l’acolliment d’aquestes persones.
‘Estem preparats per a fer front a aquesta emergència i rebre aquestes 60 persones –ha dit–.
No cal posar-hi cap recurs alternatiu.’
Primer de tot, el consistori preveu d’atendre sanitàriament els immigrants, després d’una travessia llarga i dura, començada molt abans del rescat de l’Open Arms.
Els faran una entrevista social per saber quin perfil té cadascun i quines necessitats i quins recursos els calen.
Els menors seran adreçats a la Direcció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat (DGAIA) i els qui arribin a Barcelona per demanar asil rebran assessorament jurídic gratuït per a fer-los entrar en el programa estatal que preveu allotjament.
Els immigrats seran identificats i els demanaran si tenen familiars o coneguts en un altre punt d’Europa.
Alguns, segurament, voldran continuar la ruta cap a uns altres països.
Fonts del govern han apuntat a l’ACN que els immigrats podrien anar a municipis com ara Tarragona i Esplugues de Llobregat, on hi ha equipaments amb places disponibles.
Jaume Asens s’hi ha referit: ‘Estarem encantats d’escoltar les propostes de la Generalitat.
Fa temps que els diem que no ens en podem fer càrrec com fins ara’, ha dit fent referència a l’acolliment que ha gestionat el consistori als refugiats que han arribat de la Mediterrània.
Més bona sintonia amb l’estat espanyol, tot i que amb reserves
Asens també s’ha felicitat del ‘canvi de tarannà’ que havia adquirit el govern espanyol (del PSOE) en la qüestió dels refugiats.
‘Hi hagut un canvi important de sintonia’, ha dit.
I ha dit que, probablement, es reuniria amb la nova delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, per parlar-ne.
Tanmateix, Jaume Asens demana a Pedro Sánchez que posi fil a l’agulla i insti les institucions europees i els dirigents polítics dels estats membres a superar l”atròfia moral que sovint es gira d’esquena als milers de morts que setmana rere setmana va acumulant el Mediterrani i les fronteres europees’.
I ha afegit: ‘Darrere aquestes morts hi ha responsables polítics, amb una política de braços plegats davant aquesta crisi humanitària.’
Asens ha lamentat, a més, que es criminalitzin entitats, com Proativa Open Arms, que es dediquen a salvar vides.
Un llarg viatge
El Proactiva Open Arms ja s’adreça cap al port de Barcelona després d’haver rebut l’autorització del centre espanyol de coordinació de salvament marítim.
Els seixanta immigrants rescatats per l’embarcació, a unes quaranta milles de les costes de Líbia, estan bé i no tenen patologies greus, segons l’ONG.
En el moment del rescat hi havia una dona inconscient que va haver de ser reanimada i molts estaven aterrits per tot allò que havien viscut durant el viatge.
Els rescatats són de 14 nacionalitats diferents.
Hi ha 8 persones de Palestina, 8 de Sudan del Sud, 3 de Mali, 5 de Síria, un de Burkina Faso, un de Costa d’Ivori, 4 d’Eritrea, 8 d’Egipte, 3 de la República Centreafricana, 2 del Camerun, 2 d’Etiòpia, 6 de Líbia, 8 de Bangladeix i un de Guinea Conakry.
Són 55 homes i 5 dones.
4 són menors, 2 dels quals no van acompanyats.
El vaixell és al pas entre Sicília i Tunísia i té previst d’arribar a Barcelona dimecres cap a les 11.00.
L’ONG ha explicat que van amb el ‘combustible just’ i que l’embarcació va acompanyada pel vaixell Astral, on hi ha quatre europarlamentaris en missió d’observació per tal de veure in situ la situació.
Fonts de la Creu Roja han explicat a l’ACN que els seixanta immigrants s’incorporaran al dispositiu engegat fa dues setmanes conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona per atendre 465 persones provinents de les costes d’Andalusia que han travessat l’estret de Gibraltar en barca.
Tal com s’ha fet amb aquestes persones, els rescatats per l’Open Arms seran derivats a les instal·lacions del Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE) i en el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUES).
Tan bon punt arribin, els faran una revisió mèdica.
Si s’han de fer cap tractament mèdic o tenen cap patologia greu, seran conduïts a l’hospital.
Els menors no acompanyats seran derivats a centres gestionats per la DGAIA.
La Creu Roja ha explicat que en aquesta primera atenció ‘es tracta de retornar-los la dignitat, donant-los roba, medicaments o higiene personal’. | L’Ajuntament de Barcelona està organitzant els preparatius per rebre els seixanta immigrants rescatats pel Proactiva Open Arms. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2883 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
La xifra de delictes a Barcelona va seguir augmentant el 2019, però el ritme de creixement es va frenar amb la posada en marxa el pla d'acció dels Mossos d'Esquadra per combatre la inseguretat, el 29 de juliol passat.
"Veniem d'estar creixent un 7,7% abans del pla, i amb el pla hem baixat un 3,5%", ha explicat el comissari en cap del cos, Eduard Sallent.
En tot el 2019 es van produir 229.256 fets delictius, un 2,9% més que el 2018.
"Unes dades que valorem positivament, venint d'on venim", ha afegit Sallent.
"Estem reconduint la situació, venim d'una situació de gran adversitat", ha reblat el conseller d'Interior, Miquel Buch.
Ho han explicat durant la compareixença per explicar les conclusions del 'Pla estratègic Barcelona', que consta de 22 mesures per reduir la ciminalitat, gestionar l'espai públic, millorar la coordinació entre els actors de la seguretat, enfortir l'entorn social i establir una estratègia de comunicació.
El conseller ha explicat que l'objectiu del Pla "és reduir el nombre de delictes, millorar l'atenció a la víctima i recuperar la iniciativa ciutadana i el consens sobre les actuacions de la seguretat en aquesta ciutat".
En aquest sentit, el titular d'Interior ha posat en valor que "l'èxit d'aquestes dades corresponen a la prevenció i a la capacitat de reacció".
Buch ha fet esment de "la dotació d'un 20% més de patrulles cada dia a la ciutat i del reforç de 167 Mossos destinats en pràctiques a finals de juny i 384 efectius més incorporats a finals de setembre".
El Pla compta amb la participació dels diferents actors que intervenen en la seguretat pública i d'entitats que hi estan directament relacionades, com entitats veïnals, socials, econòmiques o relacionades amb el turisme.
El Pla s'ha formulat a partir de grups de treball organitzats en temàtiques concretes: població, mobilitat, comerç i empresa, oci i lleure, nuclis d'interès de la ciutat, actors de la seguretat, cos consular i comunicació.
El conseller ha afirmat que "hi ha un canvi de paradigma en l'àmbit de la seguretat, una nova manera de treballar que implica la col·laboració real i el treball conjunt de molts agents implicats de la mateixa ciutat per reduir la delinqüència i la percepció d'inseguretat".
També ha avançat que es faran dues trobades més, una a l'estiu i una altra a finals d'aquest any per a fer el seguiment del Pla.
Per la seva banda, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha explicat que "el Pla pretén reduir la criminalitat, fer corresponsables a tots els que hi participen, gestionar l'espai públic de manera més eficaç i millorar les organitzacions policials".
El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, s'ha referit a l'augment de la plantilla de Mossos d'Esquadra que treballen a la ciutat, la qual cosa, ha dit "ha permès millorar la seguretat".
I ha remarcat que s'ha "incrementat el temps de patrullatge dirigit a la prevenció" amb "més activitat policial que s'ha situat en un increment de les identificacions i detencions".
El comissari en cap també ha dit que els furts, que constitueixen el percentatge més gran dels delictes que es produeixen a Barcelona, s'han reduït un 1,2 per cent.
A la reunió d'aquest dilluns hi han assistit diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (les conselleries d'Empresa i Coneixement; Treball, Afers Socials i Famílies; Territori i Sostenibilitat; i Justícia), representants de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, PIMEC, Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball, Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Gremi d'empresaris de discoteques de Barcelona i província, Fira de Barcelona, Port de Barcelona, Associació Catalana d'Empreses de Seguretat (ACAES), APROSER Catalunya, FC Barcelona, FECALON, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FavB), Federació d'associacions de Barna Centre, Associació del Passeig de Gràcia, Els Amics de la Rambla, Fundació Sagrada Família, Autoritat del Transport Metropolità, Gremi de Restauració de Barcelona, Gremi d'Hotels de Barcelona, APARTUR, Barcelona Oberta, Barcelona Comerç, Justícia i Pau Barcelona, Barcelona Serveis Municipals i Creu Roja.
Canviar el marc legal de les càmeres de videovigilància
Entre les mesures concretes que han destacat hi ha l'enduriment del codi penal per combatre la reincidència i també de l'ordenança municipal.
També han apuntat que cal "actualitzar" el marc legal de la videovigilància perquè segons el director dels Mossos, Pere Ferrer, està "desfassat" perquè "té més de vint anys" i no permet, per exemple, utilitzar els lectors de matrícula, el que ha apuntat que seria "de molta ajuda".
El comissari en cap, Eduard Sallent, ha criticat que "qualsevol ciutadà pot utilitzar el seu telèfon mòbil per gravar el que vulgui però un policia ha de complimentar informes i afrontar molts condicionaments legals". | El pla d’acció dels Mossos d’Esquadra per millorar la seguretat a Barcelona ha frenat l’augment dels delictes a la ciutat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2708 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
Un total de 501 establiments han aixecat la persiana des del 2012, a raó d'uns 125 per any i amb un creixement sostingut en el temps.
L'any passat va ser la xifra més alta, un total de 128, sis més que fa quatre anys.
La gran majoria, un 94%, han estat un model d'èxit i continuen amb l'activitat.
Per sectors, l'hostaleria i la restauració és la que més negocis ha obert amb un 25% del total, seguit de l'alimentació amb un 20% i articles com roba, sabateria i perfums en un 11%.
El regidor de la Promoció de la Ciutat, Estanis Vayreda, ha destacat també que quatre marques grans s'han interessat per obrir botigues al centre, fet que fa cinc anys això era "impensable", i que esperen que això permeti dinamitzar altres zones més enllà del carrer Sant Rafael, el més cobejat.
El comerç d'Olot ha aconseguit mantenir un creixement sostingut en els últims quatre anys malgrat el context de crisi.
Des del 2012 han aixecat la persiana un total de 501 establiments, essent l'any passat la xifra més elevada d'aquest període amb un total de 128 establiments.
L'any 2012 van obrir 122 negocis, el 2013, 124 i el 2014 un total de 127.
Això representa que més de dos establiments han obert de mitjana cada setmana.
Per sectors, el més nombrós és el de l'hostaleria i la restauració amb un 25% del total, seguit de l'alimentació amb un 20% i articles com roba, sabateria i perfums en un 11%.
Altres activitats com ara lleure i cultura, centres docents, automoció o telefonia no arriben al 10% del total.
El perfil del promotor d'un negoci a Olot és el d'una persona emprenedora, en règim autònom, que ha treballat anteriorment en altres sectors i que aposta per obrir el seu propi negoci.
Destaca també que el 94% del total d'establiments nous han estat un model d'èxit i continuen amb l'activitat.
Per contra, el 6% restant han hagut de tancar per un canvi d'emplaçament a una altra localitat (un 42%), per vendes insuficients (un 39%) o per no poder pagar el lloguer del local (10%).
Dinamitzar altres zones més enllà del centre
Bona part dels establiments que han obert se situen al centre.
És per això que l'Ajuntament vol seguir treballant per dinamitzar altres zones com la del Firal, que confien fer revifar amb la propera reforma, o la del Carme.
Aquesta última és la que té més dificultats perquè no té cap equipament "prou potent" per portar gent, segons el regidor de Promoció de la Ciutat, Estanis Vayreda.
A l'altra cara de la moneda hi ha el carrer Sant Rafael, el més cobejat.
Vayreda ha explicat que quatre marques importants s'han interessat darrerament per obrir a aquesta zona i ha recordat que Mango i Abacus estrenaran botiga entre els mesos de març i abril als baixos de l'antic hospital Sant Jaume.
Des del consistori sempre se'ls intenta oferir altres zones.
"Ja és molt que vinguin a Olot; això era impensable fa uns quatre o cinc anys", assenyala Vayreda.
El següent pas serà que aquestes marques serveixin per dinamitzar altres carrers com podria ser el del Carme o la plaça Major on hi ha antics comerços que continuen oberts amb dificultats.
L'obertura de la cafeteria del Montsacopa a la primavera del 2017
Aquest dijous la junta de Govern Local ha aprovat el plec de clàusules per la concessió del bar-cafeteria que s'obrirà al fortí de Sant Francesc del volcà del Montsacopa a la primavera del 2017.
Ara s'obre un termini de 20 dies perquè estigui a exposició pública.
La concessió és de 10 anys i cinc més de pròrroga amb un cànon anual de 3.000 euros.
Les empreses interessades hauran de fer arribar la seva proposta alhora que hauran d'assumir uns 40.000 euros per al mobiliari i la zona de la cuina mentre que l'adequació de la zona es finançarà amb diner públic.
Entre els aspectes que més es valoraran en el concurs serà una oferta gastronòmica on hi hagi representats els productes locals.
Segons Vayreda, el consistori creu que el model que actualment hi ha al bar-restaurant del Parc Nou seria un bon exemple en aquest nou indret.
La idea és que el visitant trobi una zona de serveis a la zona del volcà. | El comerç a Olot continua creixent amb l’obertura continuada de nous establiments i amb botigues de marques conegudes al centre. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_515 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
Les denúncies per discriminació lingüística en comerços i establiments que tant sovintegen al País Valencià ara tenen poc recorregut.
Algunes arriben a l’Oficina de Drets Lingüístics; unes altres, a les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC).
Però la major part dels qui es veuen obligats a canviar de llengua per poder ser atesos o se senten vexats resten en silenci.
Alguns casos arriben a conèixer-se perquè esdevenen una piulada a les xarxes o notícies a la premsa.
Encara que l’article vuitè de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, en vigor d’ençà del desembre del 2019, parle de la protecció dels drets lingüístics, ho fa molt vagament.
“Les persones consumidores i usuàries tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana“, diu el punt primer de l’article.
I el punt segon diu que la Generalitat fomentarà l’ús del català en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors, sobretot en els serveis bàsics.
Però en cap cas va més enllà i no aclareix què passa si es vulneren aquests drets lingüístics.
“El meu cap em dirà si vull aprendre valencià i jo li diré que no.”
La funcionària de correus de Petrer que es nega a atendre si li parlen en català
Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, anunciarà avui un canvi en la normativa per a introduir-hi un règim sancionador.
Així, si un establiment o un comerç no respecta l’article 8 de l’estatut dels consumidors i discrimina lingüísticament un client, cometrà una falta lleu sancionable amb una multa que pot arribar als tres mil euros.
Per una altra banda, VilaWeb ha pogut saber que el grup parlamentari Compromís presentarà avui també a les corts una proposició no de Llei (PNL) perquè comencen els treballs parlamentaris necessaris per a introduir aquesta modificació.
Encara que l’estatut defense els drets dels parlants de totes dues llengües oficials al País Valencià, la majoria, per no dir tots, dels casos de denúncia per discriminació la formulen parlants en català que són obligats a adreçar-se al responsable de l’establiment en castellà.
A vegades, fins i tot es denuncien vexacions, insults o situacions desagradables per als consumidors.
El canvi de normativa en cap cas no representarà una obligació del comerç a adreçar-se en català al consumidor, sinó d’entendre’l i atendre’l amb la mateixa professionalitat i educació que ho faria si el client se li adreçàs en qualsevol altra llengua.
“No poden dir: ‘No te entiendo, háblame en castellano’, t’han de tractar d’una manera cordial, que és allò que diu l’estatut.
I si no ho fan, a partir de la modificació, podran ser sancionats”, diuen a VilaWeb fonts de la conselleria.
Recorden que fins i tot, en alguns casos, s’ha arribat a negar a un client el dret d’omplir el full de reclamacions.
Assenyalen també que aquesta modificació afectarà tan sols els comerços i els serveis, però no l’hostaleria i ni la restauració, que tenen una altra normativa.
Plataforma per la Llengua és l’entitat que recull i canalitza aquestes denúncies a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, amb tot, sol passar que tan sols algunes persones fan públic que les han obligades a canviar de llengua, que no les han volgudes atendre perquè parlaven català o, fins i tot, que els han parlat de manera inconvenient.
En diverses reunions mantingudes amb els responsables de comerç, aquesta entitat ha suggerit d’incorporar el règim sancionador a la normativa que ha de garantir els drets lingüístics.
Emergència lingüística: tan sols el 32,4% de la població fa servir habitualment el català
És previst que la reforma de l’estatut dels consumidors comence ara un tràmit que serà llarg perquè abans d’aprovar-lo cal un informe de l’Advocacia de la Generalitat i del Consell Jurídic Consultiu.
Tant a les Illes com al Principat, la vulneració dels drets lingüístics tenen la consideració de falta administrativa i sí que disposen d’un règim sancionador com el que ara es vol introduir a la normativa del País Valencià.
Manuel Carceller: “L’actitud dels turistes madrilenys va ser totalment fora de lloc” | El canvi de normativa sobre els drets lingüístics no representarà una obligació del comerç a adreçar-se en català al consumidor. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_463 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
Durant tres anys s’ha provat al delta de l’Ebre la viabilitat de cultivar quinoa com a cultiu complementari a l’arròs.
El pseudocereal té una tolerància alta a la salinitat dels sòls deltaics i els resultats preliminars confirmen que es podria alternar la plantació de quinoa a l’hivern, amb la de l’arròs, a l’estiu.
L’estudi forma part del projecte ImproRice de la Universitat de Barcelona, AgroServeis.cat i l’IRTA que acaba enguany.
La recerca destaca que la rotació de cultius frenaria la dinàmica de les males herbes, que és un dels “grans maldecaps” i una important despesa per als arrossaires, que la quinoa es podria cultivar en secà, i que les cooperatives i indústries podrien processar-lo amb la maquinària que fan servir per a l’arròs.
Dins del projecte ImproRice per trobar les millors varietats d’arròs per a la producció ecològica i les més resistents als efectes del canvi climàtic al delta de l’Ebre, s’ha estudiat la viabilitat de plantar quinoa als arrossars, com a alternativa i complement al monocultiu de l’arròs al Delta.
Per primera vegada, s’ha identificat i demostrat que la plantació d’aquest pseudocereal podria complementar la de l’arròs, amb una rotació estiu-hivern que tindria beneficis que van més enllà de la diversificació del sector.
La quinoa és un pseudocereal amb una demanda a l’alça, considerat com un “superaliment” pel seu alt contingut de proteïna, de ferro (més del doble que altres cereals), d’omega 3 i d’àcids aminoàcids, i perquè no conté gluten.
El consum a Catalunya s’abasteix amb importacions, sobretot des de l’Amèrica Llatina i la producció a l’estat espanyol es concentra principalment a Andalusia, on es cultiven unes 2.000 hectàrees anuals.
En un camp experimental a la finca del Capità de Deltebre (Baix Ebre) s’han plantat durant tres campanyes 15 varietats de quinoa per estudiar quina s’adapta millor a les condicions agronòmiques dels sòls deltaics.
Aquest mostreig s’ha fet amb planter de cultiu hidropònic (mètode de conreu de plantes dins de l’aigua, sense terra), seleccionat prèviament als hivernacles de la UB i conreat allí durant un mes.
La quinoa s’ha fet créixer al camp durant 90 dies, aproximadament.
Com ha explicat Alfred Palma, director tècnic d’Agroserveis.cat, la quinoa ha demostrat una “bona tolerància a la salinitat del sòl”, un dels principals “limitants” dels terrenys del delta de l’Ebre, però a més a més, la rotació d’aquest cultiu amb el de l’arròs permetria “trencar la dinàmica de les males herbes, que és un dels grans mals de cap” del cultiu d’arròs al Delta.
“S’inverteixen molts recursos econòmics per al seu control sense que els resultats satisfacin del tot”, ha apuntat Palma.
El cultiu no es podria estendre per tota la plana deltaica.
Tot i que la quinoa s’adapta bé als terrenys salinitzats té dificultats per desenvolupar-se en terrenys pesats i argilosos.
“Els terrenys més arenosos serien els més idonis per afavorir el cultiu i instaurar-ho”, ha apuntat el director tècnic.
Ara bé, l’estudi ha provat la plantació de quinoa amb reg i amb secà i s’ha demostrat que les plantes tenen una “alta resistència a l’estrès hídric” i que es podria plantar a l’hivern, aprofitant els fenòmens de pluja “prou intensos” del Delta, sense suport de reg, i per tant, sense costos afegits per al productor.
Aquesta recerca, que va començar el 2019 i acaba enguany, permetrà fixar “les bases” perquè els agricultors interessats puguin desenvolupar el cultiu.
Tot i que, de moment, el cas concret de la quinoa no hagi despertat “un especial interès” entre els agricultors, la iniciativa d’Agroserveis.cat, la UB i l’IRTA, sí que forma part d’un projecte ampli per dar resposta “a la necessitat d’augmentar la competitivitat” del sector arrossaire al Delta.
“Si el cultiu de la quinoa ajuda o empeny a què l’arròs funcioni millor, estic segur que els arrossaires i el sector ho veuran amb bons ulls, però no hi ha un clar interès encara, no s’ha despertat una inquietud perquè els resultats són preliminars i les proves són anecdòtiques”, ha apuntat Palma.
I és que el projecte no mor aquí.
La intenció és poder replicar amb noves experiències les proves durant els pròxims anys i animar la indústria arrossera a implicar-s’hi per garantir el processament del fruit.
“Una de les bondats és que el sistema de processament de la quinoa és molt adaptable o pràcticament igual, amb la mateixa maquinària i logística, que el processament de l’arròs.
Seria qüestió d’organització dins de la indústria i les cooperatives i que es fes una aposta clara en aquest sentit per acabar d’acompanyar el pagès”, ha esperonat Palma.
El trinomi UB, IRTA i Agroserveis.cat ja treballen per donar continuïtat a aquesta recerca, ampliant el projecte ImproRice o proposar-ne un de nou per seguir buscant cultius alternatius i rotatoris a l’arròs. | Alfred Palma ha explicat que la rotació de cultius d'arròs amb quinoa frenaria la dinàmica de les males herbes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_767 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
Qualsevol nació democràtica del món que, a final dels anys seixanta, fes unes eleccions legislatives o presidencials podia esperar que votés vora el 77% de la població.
Avui dia, en canvi, pot esperar, de mitjana, un 67% de participació, un descens tant problemàtic com desconcertant.
Tots els estudis demostren que una participació baixa és dolenta per a la democràcia.
Perquè sol voler dir que els ciutadans desafavorits socioeconòmicament voten menys i, com a conseqüència, les polítiques públiques beneficien els rics.
Els polítics se senten menys sotmesos a l’escrutini públic i fan cas omís de les necessitats de la gent.
En compte de formular polítiques públiques generals al servei de la societat, poden dirigir més fàcilment els beneficis als seus partidaris.
A més, el descens de deu punts de mitjana ha estat en un context que hauria pogut afavorir un creixement de la participació electoral.
El nivell educatiu ha augmentat d’ençà dels anys seixanta, per exemple, i els resultats de les eleccions s’han ajustat, cosa que, en principi, hauria de mobilitzar més els electors.
Estudiosos i experts han fet diverses hipòtesis per explicar aquest descens.
Alguns pensen que la insatisfacció política ha crescut i ha allunyat la gent.
Uns altres esmenten la globalització econòmica i suggereixen que, si els governs tenen menys poder, hi ha menys en joc a les eleccions i la gent no hi veu sentit a participar-hi.
Hem posat a prova totes aquestes hipòtesis en l’estudi transnacional més ampli sobre la participació electoral fet fins ara, i ens hem basat en 1.421 eleccions nacionals i 314.071 observacions individuals de sondatges postelectorals d’alta qualitat.
La nostra anàlisi estatística no ha trobat dades per a donar suport a la major part de les explicacions populars sobre el fenomen.
En canvi, hem identificat dues causes principals.
La primera és un canvi generacional arran del desenvolupament econòmic.
Els que han nascut en societats més riques desenvolupen valors menys propicis a la participació.
Quan els països arriben a un cert nivell de riquesa econòmica, les noves generacions es tornen menys deferents amb les autoritats i menys propenses a considerar que el vot sigui un deure cívic.
Van a les urnes amb menys freqüència que no els de més edat, que van ser socialitzats en etapes anteriors de desenvolupament econòmic.
El procés mecànic de reemplaçament generacional, pel qual la quota de les noves generacions en l’electorat creix a mesura que les més antigues es van morint, explica el 56% de la davallada de votants.
Quan els països arriben a un cert nivell de riquesa econòmica, les noves generacions es tornen menys deferents amb les autoritats i menys propenses a considerar que el vot sigui un deure cívic
L’altra causa principal, responsable del 21% del descens, és el creixement del nombre d’institucions electorals.
Quan les eleccions són més freqüents, el cansament dels votants s’instal·la i l’interès de participar-hi baixa.
A Europa, el nombre d’institucions electives ha crescut d’un 34% d’ençà dels anys seixanta.
Això és a causa de la integració europea i la descentralització dels estats, l’ús freqüent de la democràcia directa i les reformes institucionals, com també la introducció de presidents elegits directament.
Si es demana als electors que votin gairebé dues vegades l’any, alguns es cansen i no hi van.
Quan les eleccions són més freqüents, el cansament dels votants s’instal·la i l’interès de participar-hi baixa
La naturalesa generacional de la qüestió suggereix que la participació pot continuar baixant.
Però no és pas inevitable.
Tot i que les noves generacions voten de mitjana menys que no les més grans, es mobilitzen en contexts especialment polaritzats en què sembla haver-hi molt en joc.
Per exemple, aquestes darreres eleccions presidencials als Estats Units, el novembre del 2020, en què Donald Trump cercava la reelecció, van registrar la participació més gran als Estats Units en cent vint anys.
La importància creixent de les qüestions culturals i ambientals, que preocupen profundament les noves generacions, també podria compensar alguns dels descensos generacionals de la participació.
Els poders públics també podrien ajudar si reduïssin el nombre de vegades que els ciutadans són cridats a votar.
Això es pot aconseguir si es reorganitzen els calendaris electorals i es combinen diverses eleccions el mateix dia.
Filip Kostelka és professor a la Universitat d’Essex i André Blais, a la de Mont-real.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. | Segons un estudi, la davallada en la participació electoral es deu al reemplaçament generacional i a la quantitat de votacions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1520 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal del text següent:
Els taxistes han provocat aquest dijous col·lapses puntuals a Barcelona coincidint amb la vaga de 24 hores que s'allargarà fins a les 06.00 h d'aquest divendres.
Als volts d'un quart d'onze del matí mig miler de taxis han sortit en marxa lenta de la Terminal 1 de l'aeroport del Prat donant inici a la protesta programada en el marc de la vaga que celebra el sector per obligar a l'Estat a limitar el nombre de llicències VTC de vehicles de lloguer amb conductor.
En paral·lel, les cues de passatgers per accedir als controls de seguretat han desbordat aquest dijous al matí l'aeroport, amb temps d'espera de dues hores segons han assegurat diversos passatgers.
En el quart dia d'incidències, Aena xifra oficialment l'espera en aproximadament 50 minuts, però nombrosos afectats han assegurat que han fet cua durant gairebé el doble.
Després de celebrar una assemblea a primera hora del matí, els taxistes han decidit fer un circuit circular a marxa lenta entre l'aeroport del Prat i la plaça Espanya per la C-31 i taponar els principals accessos de camions al port de Barcelona amb l'objectiu de col·lapsar "els punts estratègics de Foment" a la ciutat.
Retencions al centre i al port
Al voltant d'un quart d'una del migdia, la comitiva ha arribat a la plaça Cerdà i una vintena de cotxes s'han aturat ocupant dos dels tres carrils de la via, moment en què s'han iniciat les primeres retencions més importants.
Això ha fet que s'hagin viscut alguns moments de tensió entre els vianants que passaven per la zona i els conductors d'altres vehicles, fins al punt que alguns han arribat a escopir els manifestants i els han increpat per col·lapsar una de les vies d'entrada a Barcelona.
Finalment, cap a la una del migdia, els taxistes, que segons les primeres estimacions de la Guàrdia Urbana eren uns 480, han arribat a la plaça Espanya, des d'on han iniciat el camí de tornada cap a l'aeroport del Prat, punt on han iniciat la marxa lenta aquest matí.
D'altra banda, al carrer 3 de la Zona Franca s'ha originat un altre col·lapse de trànsit, ja que els taxistes han intentat tallar els accessos des d'aquest punt, per on entren els camions cap al Port de Barcelona, però la policia els ho ha impedit i les mercaderies han pogut entrar i sortir del recinte portuari.
En un to bel·ligerant, els portaveus del sindicat Elite, el convocant de la vaga, han assegurat que el sector "està en peu de guerra" i que, davant la indiferència de les administracions, a partir d'ara aniran "a sac" amb les protestes per obligar a fer que se'ls garanteixi el futur.
Els taxistes han assegurat que la protesta d'aquest dijous la mantindran "fins que el cos aguanti".
Uber i Cabify en el punt de mira
Tot i que inicialment els taxistes havien especulat amb convertir l'aturada d'aquest dijous en una vaga indefinida, finalment només aturaran 24 hores.
Fins i tot, una de les portes d'accés més apartades i exclusiva per a vols regionals va col·lapsar després que alguns mitjans se'n fessin ressò d'aquesta "porta secreta".
Les cues més importants s'acumulen entre les vuit del matí i les dotze del migdia.
Aquests dies s'han pogut veure moments de tensió, amb passatgers que han increpat els responsables de seguretat.
Els treballadors es queixen d'haver de treballar sota mínims, amb jornades maratonianes que poden enfilar les 16 hores, amb grans episodis de pressió i estrès.
Els responsables de la seguretat denuncien que, des que va entrar la nova concessionària fa un any, s'han produït 30 excedències, més de 35 baixes voluntàries i més de 30 baixes mèdiques per estrès i ansietat.
Aena col·loca noves cintes a l'aeroport
En un context de constants queixes, denúncies i conflictes Aena decideix instal·lar nous trams de cintes per ordenar el recorregut dels passatgers que volen accedir al control de seguretat principal de la terminal T1.
Les cues en els filtres de seguretat de l'Aeroport de Barcelona-El Prat es produeixen des de dilluns passat i estan emmarcades en el conflicte laboral que enfronta als treballadors de Eulen Seguridad amb la seva cúpula directiva. | La vaga de taxistes de 24 hores perquè l’Estat limiti les llicències VTC provoca col·lapses puntuals a Barcelona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2218 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha assegurat que "només els que estimen la Constitució volen reformar-la perquè visqui molts anys".
Iceta ho ha dit en un míting a Canovelles (Vallès Oriental), coincidint amb el Dia de la Constitució espanyola, on ha volgut comprometre's amb aquesta reforma.
El socialista ha assegurat que "ha arribat el moment" d'incorporar a la carta magna espanyola coses que el 1978 no existien i revisar "coses que no han funcionat prou bé".
D'altra banda, Iceta s'ha ofert a ser el futur president de la Generalitat per "acabar amb la por i canviar-la per l'esperança", ja que ha criticat que en els darrers anys s'ha fet política a Catalunya "ficant la por al cos" dels ciutadans.
El socialista ha insistint també que les seves prioritats seran les polítiques socials, recuperant la inversió del darrer tripartit, i l'impuls de l'activitat econòmica.
Tant durant aquest míting com en l'acte de commemoració del Dia de la Constitució a Rubí (Vallès Occidental) en el que havia participat anteriorment, el socialista ha insistit en la necessitat de reformar la Constitució i ha assegurat que això és compatible amb celebrar avui la seva commemoració ja que suposa veure les coses positives que ha comportat però voler millorar-la.
Per exemple, ha apuntat que quan es va acordar no es va ni determinar ni el número de les comunitats autònomes i ha situat el model territorial com un dels temes a afrontar, així com avenços socials com el matrimoni homosexual o els ajuts de la dependència.
Iceta ha posat en valor la feina d'un dels pares de la Constitució, Jordi Solé Tura, per assolir un acord "magnífic" que ha donat el "privilegi" a molts d'haver viscut els "millors 39 anys de la història d'Espanya".
Ha explicat també que ell mateix va fer campanya a favor d'aquesta constitució i que gràcies a l'expresident Adolfo Suárez ell va poder votar la Constitució ja que la majoria d'edat va passar de 21 a 18 anys.
Polítiques socials i estabilitat econòmica
Més enllà, Iceta ha insistit durant el seu míting que la seva prioritat són les polítiques socials i recuperar l'activitat econòmica.
En aquest sentit, ha explicat que quan el PSC va deixar la presidència el 2010 la despesa en sanitat, educació i serveis socials era de 1.300 MEUR més del que es gasta avui dia, per la qual cosa s'ha compromès a "recuperar com a mínim el nivell d'inversió i de despesa" de llavors.
També ha apel·lat a la necessitat de recuperar l'estabilitat per posar fi al procés de canvi de seus socials d'empresa fora de Catalunya, que ha titllat de greu perquè acaba comportant també menys recursos per als municipis.
"Un Govern no pot dedicar-se només a organitzar manifestacions i talls de carretera", ha manifestat.
D'altra banda, ha dit que és el moment de recuperar la "tranquil·litat" i ha criticat el procés independentista pel "patiment" que ha provocat.
"La política el que no pot és ficar la por al cos i la política a Catalunya en els darrers mesos ha ficat por", ha lamentat.
En aquest sentit, ha dit als independentistes que no és que ara n'apareguin més que no ho són sinó que sempre hi havien estat però ells "no els veien i no els escoltaven".
"Som majoria els que no volem trencar", ha assegurat.
Amb tot, ha declarat que si esdevé president explicarà al món que Catalunya "ha tornat al rumb de sempre abandonant el de col·lisió" i la vendrà com un lloc "on val la pena viure, estudiar, investigar, invertir, fer feina i crear llocs de treball".
"Olor a presidència"
Com ja ha fet en anteriors mítings, el socialista ha explicat que se sent més còmode en aquesta campanya que en la del 2015 i en pujar a l'escenari ha assegurat que feia "olor a presidència".
Per a ell la solució és la via o la "recepta Iceta", que ha explicat que és cercar un acord en allò més important i millorar les coses que no s'han fet bé.
"Talant, talent tolerància i cap endavant", ha resumit en un altre moment.
L'acte s'ha celebrat al Teatre Auditori de Canovelles, davant d'unes 450 persones.
Abans que Iceta han intervingut l'alcalde del municipi, Emilio Cordero, i el diputat socialista en l'anterior legislatura Jordi Terradas. | Miquel Iceta fa una crida a reformar la Constitució “perquè visqui molts anys” en el dia de la Constitució espanyola. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_320 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta aquest text.
El grup Compromís en la Diputació d’Alacant ha presentat davant la Fiscalia Anticorrupció indicis de la presumpta manipulació de l’adjudicació de contractes en el Patronat de Turisme per 3,2 milions d’euros i ha anunciat que investiga possibles ramificacions en grans municipis i en altres institucions governades pel PP entre 2004 i 2009.
La coalició ha portat este dimecres a Fiscalia les 70 factures i “diferents expedients de contractació” per les “sospites de clars indicis” per la presumpta “manipulació de contractes per a afavorir dues empreses”.
La denúncia es referix a les contractacions per l’estand de Fitur del Patronat de Turisme de la Costa Blanca per als anys de 2004 a 2009.
A la seua manera de veure, s’han comès els delictes de malversació i frau “i aportem més de tres proves de cadascun”.
Les suposades irregularitats es van conéixer durant la Comissió d’Investigació pels últims 12 anys de governs del PP en la institució i afecten els anys al capdavant de la institució de José Joaquín Ripoll i del seu diputat provincial de Turisme, Sebastián Fernández.
El portaveu de la coalició valencianista, Gerard Fullana, ha mantingut, en atenció als mitjans a les portes de l’Audiència d’Alacant, que es tracta d’un calc de l’estratègia que s’ha vist en Gürtel i en Fitur a València, però a Alacant”.
Fullana, acompanyat pels altres dos diputats José Manuel Penalva i Lluís Pastor, ha relatat que el presumpte trepijoc s’hauria comès pel fraccionament de contractes, per concursos oberts “manipulats” o per “convidar dos empreses propietat d’un matrimoni”.
Així mateix, ha relatat que a Anticorrupció se li ha posat en coneixement de suposats casos de “sobrecostos”.
El portaveu de Compromís en la Diputació ha avançat que “la presumpta trama que capitaneaba el PP” en la institució “podria tindre una extensió en municipis”, per a açò s’ha sol·licitat la col·laboració dels ajuntaments per a “veure si des d’altres institucions també es feia este modus operandi”.
A eixe respecte, ha desvetlat que es busca informació en “grans municipis” de la província “governats en eixa època pel PP”.
Preguntat sobre si tenia constància que eixes empreses hagueren treballat per a altres diputacions, Gerard Fullana ha explicat que “són empreses del País Basc, que mai havien treballat en Turisme i la seua funció era immobiliària sense precedents en 2004”.
“Això convida a pensar si este modus operandi s’estava fent en altres diputacions espanyoles, i que ningú dubte que hem iniciat mecanismes per a associar-nos amb altres partits per a sol·licitar la informació en els corresponents parlaments”, ha desvetlat.
CISCAR, SÁNCHEZ I DOLÓN
Segons el parer de Fullana, el PP provincial insistix en la seua intenció de “regenerar-se” i “canviar”, però “res de res”.
Així ha explicat que “des de desembre, el número 2 del PP en la Diputació –Eduardo Dolón–, té el llistat de factures i quan van creure que no anàvem a traure cap conclusió, fa una setmana, van afirmar en la Comissió d’Investigació, i consta en acta, que vista tota la documentació s’havia obrat correctament”.
A eixe respecte, ha reclamat la dimissió de Dolón per “ocultar esta informació i per mentir en dir que Compromís no havia denunciat en la comissió que hi havia 3,2 milions d’euros baix sospita”, i ha dit que es va posar sobre la taula de la Comissió a la fi de gener.
El portaveu valencianista ha considerat que es tracta d’una afirmació “molt greu”, ha denunciat que s’ha intentat “silenciar l’existència d’estes factures” i ha etzibat: “Afirmen que col·laboraran amb la Justícia, només faltaria això”.
“Ací a Alacant, els mateixos que estaven des de 2005 i 2006, José Ciscar i César Sánchez, en primera línia política quan estaven passant estos fets, ara tenen la informació des de desembre i no han dit res, sinó tot el contrari”, ha opinat.
A més, ha lamentat que Sánchez, com a president provincial, va imposar a Dolón com a president de la Comissió “i encara no ha dit gens” i “va anar el número 3 del PPCV durant eixe temps en el qual han anat eixint casos com Taula i el mateix que Ciscar”. | El grup Compromís a Alacant ha denunciat la Fiscalia Anticorrupció per un cas dels anys 2004 al 2009. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1116 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola frase.
Els Mossos d'Esquadra tenen comptabilitzades 76 prostitutes que exerceixen als vorals de les carreteres gironines.
La majoria d'elles solen oferir els seus serveis al llarg de l'N-II i l'N-260, i sobretot als trams de l'Alt Empordà.
Són gairebé una trentena més que al 2013, quan la intensa pressió exercida per l'operatiu Voral va aconseguir reduir-ne el número a 49.
Per lluitar contra aquesta xacra social, els mossos posen ara el focus damunt els clients.
Durant el darrer any, n'han denunciat cap a una seixantena.
El cap de la Regió Policial, el comissari Josep Milan, admet que combatre aquesta prostitució és fa difícil amb la legislació actual, i que costa que s'acabin cobrant les multes.
"La lluita contra aquest fenomen hauria de tenir una altra regulació, que no pertoca a la policia; però com a societat ens hem de plantejar si volem continuar mantenint aquest tipus de paisatge tan degradant per a les dones", diu Milan, recordant que hi ha països com França on la prostitució al carrer està prohibida.
A l'estiu del 2013, arran de la pressió policial i les multes, el número de prostitutes a les carreteres gironines es va reduir a 49.
L'any passat, però, ja havia augmentat fins a la seixantena.
A la demarcació, les joves que paren als vorals solen ser noies romaneses.
S'ofereixen a l'Alt Empordà i a la Selva, al peu de carreteres com l'N-II, l'N-260, la C-260 o la C-35.
Però sobretot, concreta el comissari, se solen posar al llarg del recorregut de les dues nacionals.
"Aquí és on es s'hi concentren fins al 80% de les dones", indica el cap de la Regió Policial.
Quan es va iniciar l'operatiu Voral, els mossos multaven indiscriminadament tant les prostitutes com els clients.
Ara, però, s'ha canviat d'estratègia.
Sobretot, perquè de les sancions imposades (se n'havien arribat a obrir més d'un miler) ben poques s'han acabat cobrant.
I perquè la prostitució a peu de carretera –sigui ben bé al voral o bé a 50 metres- continua persistint.
"Bàsicament, el tractament que els hi donem a elles és el de víctima; les identifiquem i les informem, demanant-los que s'apartin de la carretera", explica el comissari.
A vegades –concreta Milan- els mossos sí que n'acaben multant alguna, però per desobediència (perquè, tot i les advertències, la dona no ha fet cas a la policia).
"Sobretot, ara allò que fem és actuar sobre els clients; perquè si hi ha gent que continua aturant el vehicle, hi ha oferiment de servei", explica Josep Milan.
Incidència "relativa"
El cap de la Regió Policial de Girona ja admet, però, que amb la legislació actual, la incidència que pot fer la policia en aquests casos és "relativa".
D'entrada, perquè no es pot mantenir una patrulla en un punt on s'exerceix la prostitució, "pendent de quan hi arribi un client".
I després, perquè la legislació encara té llacunes.
Amb la llei estatal 4/2015 a la mà –la coneguda com a "llei mordassa"- es poden sancionar aquells que demandin serveis sexuals a llocs propers on hi ha menors (com ara escoles o parcs infantils).
O bé també aquells clients que, en fer-ho, posin en risc la seguretat viària.
Josep Milan ja admet, però, que cobrar les multes es fa difícil.
"Abans, quan es tramitava com a infracció de trànsit, als estrangers se'ls podia immobilitzar el vehicle; ara, però, amb l'aplicació de la 4/2015 es fa més difícil cobrar de manera immediata, tot i que no vol dir que algun acabi pagant per por que la notificació arribi al seu domicili", explica.
"Regulació clara"
El comissari creu que la lluita contra aquesta prostitució "hauria de tenir una altra regulació", però també deixa clar "que no pertoca a la policia" establir-la.
Milan insta la societat a plantejar-se si es vol continuar mantenint "aquest paisatge tan degradant per a les dones, oferint sexe a les carreteres".
I més, tenint en compte que altres països –com ara França- han "prohibit totalment que s'exerceixi la prostitució a la via pública, i ho han definit de manera clara".
En paral·lel a lluitar contra els clients que paguen per tenir sexe arran de carretera, els Mossos d'Esquadra també inspeccionen periòdicament els prostíbuls que hi ha a la demarcació.
En total, arreu del territori, n'hi ha 24 d'oberts (que tenen llicència i permís).
Durant el 2016, la policia va dur-hi a terme 53 inspeccions i va acabar interposant un total de 39 denúncies.
Apart, l'any passat els Mossos d'Esquadra van detenir dues persones per coaccionar i incitar joves a prostituir-se.
A banda de la prostitució de carretera i la que s'exerceix en locals, Milan tampoc amaga que hi ha una altra realitat que es manté oculta: aquells pisos que funcionen com a prostíbuls.
"Hi ha un gran espai de prostitució que, del carrer, s'ha traslladat a domicilis", explica el comissari.
"Però aquí, la incidència policial és poca, a no ser que la comunitat de veïns ens posi en alerta o bé que rebem denúncia per part d'alguna de les noies", conclou Josep Milan. | Per lluitar contra la prostitució a les carreteres gironines, els mossos ara se centren a multar els clients. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2610 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola frase.
El consum de vins amb DO catalana ha crescut per sisè any consecutiu i ara se situa en el 41,3%, segons recull l'informe Nielsen del 2019 fet públic ara per l'Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi).
L'estudi, que analitza el consum de vi al conjunt de Catalunya, reflecteix un increment d'un 3,5% respecte al 2018, mentre que el creixement ha estat del 14% durant l'última dècada.
Un progrés que el director general de l'INCAVI, Salvador Puig, atribueix a una "reacció" per part de les empreses i l'administració per millorar la promoció i guanyar terreny a altres DO espanyoles amb campanyes "més agressives".
Puig destaca a l'ACN que l'augment de litres de vi consumit també ha anat acompanyat d'un creixement del 4% en el valor.
Segons l'informe Nielsen encarregat per l'Incavi, durant el 2019 a Catalunya es van vendre 95,8 milions de litres de vi, dels quals 57,5 eren procedents d'alguna Denominació d'Origen.
D'aquests, 23,7 milions corresponen a alguna DO catalana.
La dominant és la DO Catalunya, que representa un 16,6% del consum (+3%), mentre la segona posició l'ocupa la DO Penedès, amb un 7,2% (-0,2%).
La tercera regió més consumida a Catalunya és la DO Terra Alta, amb un 5,5% del mercat i els mateixos resultats que el 2018, seguida de la DO Costers del Segre amb un 3,2% (+0,2%) i la DO Montsant amb 2,7% (-0,1%).
La llista continua amb la DO Empordà, que ocupa un 2,4% i creix un 0,6%, mentre que la DOQ Priorat representa l'1,6% del mercat (+0,2%) i la DO Tarragona n'ocupa l'1,2% (+0,4%).
Finalment, la DO Conca de Barberà representa un 0,4% del consum (+0,1%), la DO Pla de Bages un 0,3% (-0,1%) i la DO Alella manté l'0,1% del darrer any.
El creixement en conjunt del consum de vins catalans a Catalunya és vist com "un salt molt important" pel director general de l'Incavi.
En declaracions a l'ACN des de la seu de l'Institut, Puig destaca que és el resultat "de picar pedra de forma continuada, donant informació al consumidor per fer créixer la cultura del vi en una ciutadania molt urbana que s'ha connectat amb la ciutadania rural".
En aquest sentit, Puig considera que l'evolució del 27,8% del 2010 fins al 41,3% del 2019 respon a la "reacció" dels cellers, les empreses i les administracions "per moure fitxa" davant les polítiques de promoció "bastant agressives" que despleguen altres regions vinícoles de la resta de l'estat espanyol, especialment al món de la restauració.
Pel que fa als canals de distribució, l'informe Nielsen 2019 constata que els vins amb DO catalana ocupen un 40,8% del mercat de l'alimentació, amb 14 milions de litres de vi.
En el cas del canal HORECA, la quota dels vins catalans és del 42%, amb un total de 9,7 litres de vi consumits.
Puig aplaudeix que el consum de vins amb DO catalana sigui similar als dos canals i assegura que els clients aposten per aquests productes "perquè són garantia de traçabilitat, d'origen i de proximitat".
"És important que el consumidor vulgui conèixer la diversitat de vins de les DO catalanes i que, quan triï, prioritzi aquell producte procedent d'una Denominació d'Origen perquè vol dir que l'associa clarament a la qualitat i la garantia", afegeix.
Arribar al 50%, objectiu per al 2020
Salvador Puig subratlla que les dades del 2019 es basen en un context totalment diferent de l'actual conjuntura sanitària i econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19.
El director general de l'Incavi recorda que el confinament decretat durant l'estat d'alarma "ha fet molt de mal" al sector vinícola, que basa més de la meitat del negoci en la restauració, on es paga el preu més elevat que no pas a les botigues i supermercats.
Així i tot, Puig confia que la pandèmia ajudarà a fer pujar la quota de consum dels vins catalans "perquè la ciutadania ha obert els ulls".
"Una de les reaccions que hi ha hagut arreu del món ha estat que la gent dona més valor al producte de proximitat", destaca, tot preveient que aquesta tendència a l'alça dels vins catalans "es reforçarà més" quan es coneguin les dades d'aquest 2020.
L'anhel de Puig és assolir el 50% de la quota de mercat durant aquest any. | Les DO catalanes continuen creixent a Catalunya, arribant el seu consum pràcticament al 50% de la quota de mercat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1125 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha subratllat la "relativa estabilitat" política d'Espanya comparada amb un context internacional ple d'incerteses.
Gual ha fet aquesta valoració en la roda de premsa de presentació de resultats de l'entitat, aquest divendres a València.
Segons ell, la situació és "políticament complexa" però millor que la d'altres indrets.
"Es compleixen els paràmetres constitucionals de l'evolució regular de les institucions i dels diferents poders de l'Estat".
En el transcurs de la seva intervenció inicial, Gual s'ha referit a les incerteses globals, que van de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina al debat encès al Regne Unit entorn el Brexit.
Pel que fa a l'escenari europeu, ha destacat els interrogants sobre la solidesa de l'economia italiana i com pot afectar la zona euro.
En comparació amb això, la situació a Espanya és millor.
Sobre la incidència del context polític en l'economia catalana, Gual ha estat molt prudent.
No ha volgut polemitzar amb el president de Banc Sabadell, qui recentment ha dit que el procés afectaria negativament l'economia de Catalunya i s'ha limitat a assegurar que "és difícil especular" i que històricament l'economia catalana presenta "una alta correlació amb l'espanyola, però sol registrar pujades més fortes quan l'espanyola va bé i baixades més suaus quan va malament".
Presentació de resultats
El grup Caixabank ha guanyat 1.985 milions d'euros l'any, el que representa un increment de beneficis del 17,8% respecte l'any anterior, segons ha informat l'entitat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
L'entitat, que presideix Jordi Gual, atribueix els resultats a la fortalesa dels ingressos 'core', una aportació superior del banc portuguès BPI, que ja controla al 100%, i la reducció de les dotacions.
El resultat es basa en el creixement dels ingressos, amb un marge brut del 6,65%, fins als 8.767 milions d'euros, un increment impulsat pels ingressos "core" del negoci (el marge d'interessos, les comissions, els ingressos del negoci d'assegurances, la posada en equivalència de Segurcaixa Adeslas i les participacions del banc portuguès BPI).
Objectius assolits
Jordi Gual, president del grup CaixaBank, ha afirmat que no només han tancat el balanç del 2018, sinó també el període marcat en el Pla Estratègic 2015-18.
Gual ha assegurat que "s'han assolit els objectius estratègics que ens havíem marcat", que eren reforçar el lideratge comercial, focalitzar-se en el negoci "core" i una millora de la rendibilitat.
Gual ha definit el 2018 d'"any molt exigent", amb les incerteses que ha suposat la guerra comercial, el Brexit i els dubtes que planegen sobre l'economia italiana.
Ha previst un 2019 amb "un creixement de l'economia raonablement bo".
En paraules de Gual, "poques entitats a Europa poden mostrar uns nivells de rendibilitat i un nivell d'ingressos comparables als de CaixaBank", i això, ha subratllat, en un moment difícil i amb uns tipus baixos.
Ha emfasitzat que l'entitat té ja setze milions de clients entre Espanya i Portugal.
El conseller delegat, Guillermo Gortázar, ha exposat amb detall les dades dels resultats.
Ha destacat els factors que expliquen les dades: l'èxit comercial, la reducció dels reducció d'actius problemàtics i la millora de la rendibilitat.
Comercialment, CaixaBank ha consolidat el seu lideratge en banca digital i de particulars, amb una millora en la quota de mercat.
En penetració de particulars, la quota és del 29,3%, un 1,1 percentual més.
D'altra banda, s'ha aconseguit reduir els actius problemàtics i "non-core": els saldos dubtosos baixen fins als 11.195 milions (que suposa una reducció de 3.110 milions el 2018) i de la ràtio de morositat, que ha baixat fins al 4,7% (era del 6% a finals del 2017).
Gortázar ha destacat també la decisió de no invertir en Repsol.
Fa poques setmanes, CaixaBank va presentar un ERO que afecta 2.157 treballadors en el marc del Pla Estratègic 2019-2021.
A la pregunta sobre les negociacions amb els sindicats, Gual ha subratllat que la cultura empresarial de l'entitat es basa en la "negociació" i que està convençut que s'arribarà a una cord amb els sindicats des del "realisme".
El vessant social del Pla Estratègic 2019-21
El novembre passat, CaixaBank va presentar el seu nou Pla Estratègic per als anys 2019-21.
Els elements centrals són mantenir el lideratge com a grup financer, accelerar la transformació digital per guanyar més eficiència, generar una rendibilitat atractiva per als accionistes i ser referents de gestió responsable i de compromís social.
"Els nostres clients ens elegeixen per la nostra manera de fer banca i, també, per estar compromesos amb la societat", ha dit aquest divendres Jordi Gual.
Ha recordat el vincle amb l'Obra Social de la Caixa, amb un pressupost de 520 milions. | El president de CaixaBank, Jordi Gual, subratlla la "relativa estabilitat" d'Espanya i explica que s'han complert "els objectius estratègics" de l'entitat, | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1199 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
Fins al 1998, Cerdanyola del Vallès mirava els castells des de la barrera.
Aquell any, però, un grup de persones va decidir que la ciutat mereixia entrar a la família d’una de les tradicions culturals catalanes per excel·lència, i va ser així com van néixer els Castellers de Cerdanyola.
Aquest any celebren el seu 20è aniversari per partida doble: amb la família que els ha vist créixer com a col·lectiu i participant per primer cop al Concurs de Castells.
- Ja fa vint anys que corren per les places de tot el país, com neix una colla castellera a Cerdanyola?
- Un grup de joves es va reunir amb la inquietud de crear-la, i va ser tot un èxit: la de Cerdanyola va ser la primera colla en presentar-se fent castells de 7.
Abans de presentar-se, van fer un 2d7 a Hostalric, i el dia oficial, pel Roser de Maig, es va fer el castell de 7 a la plaça.
Vam començar molt forts.
- Set pisos són set pisos!
- Si, però després vam tenir una petita davallada.
Molta gent entusiasta dels castells va marxar a colles grans, i va quedar un ambient més familiar.
Ens vam haver d’adaptar a les possibilitats que teníem, que eren més de colla de 6.
Era una colla de resistència, i sense local propi.
Depeníem dels horaris del pavelló, no teníem mitjans de seguretat ni per assajar, i ho fèiem tot de bona bé, però precàriament.
- Així quanta gent són ara?
- Al principi rondàvem els 130, però en els moments baixos vam arribar a ser-ne 60.
Actualment sóm uns 170, el món casteller és oscil·lant.
Als dinars hi ha molta gent, i als assajos poca… i quan s’ha d’anar a embrutar el local menys, en som uns 15!
- Però ben avinguts, segur!
Ara, però, és un moment dolç.
- Sí, estem en un dels millors moments de la nostra història.
Fa sis anys que tenim local estable, amb una xarxa de protecció, mitjans d’assaig amb espatlleres, cascos, terres atenuants, i una petita barra de bar que fa d’àrea social, que mobilitza molta gent.
En els últims anys hem anat creixent i estem fent els millors castells que mai no hem fet.
Puntualment si que es fan alguns 5d7, com el que vam descarregar en la Festa de Tardor, i castells de gamma de 7, però ara en fem tres cada diumenge i som més constants.
- I a tot això, arriba el gran premi que és anar per primer cop a la Tarraco Arena.
- Sí, aquest cap de setmana anem al Concurs de Castells.
És el concurs de les colles grans, i nosaltres hi anem dissabte, estem en la posició número 28.
Hem fet una crida al poble, per això, per escalfar motors, vam fer una Festa de Tardor a la plaça Sant Ramon.
- Què hi duran a la plaça pel concurs?
- L’objectiu ideal és un 3d8 i la torre de 7.
El 3d8 l’hem intentat algun cop, la torre de 7 diverses vegades.
Però estem treballant a fons, anem al límit, i depèn de les mans i les camises que ens ajudin.
El pas a vuits és la nostra aspiració.
- I ara que faran 20 anys, com ho celebraran?
- Els vam fer el dilluns 1 d’octubre, i el dia 6 anem a la Tarraco Arena, així que millor celebrar-ho més tard.
Ho farem el dia 20, amb una diada especial.
Hem fet una campanya amb vint actes, i ara mateix estem en el tram final de la campanya, que ha consistit en “enfaixar la bèstia”, on hem empaperat el poble de verd.
El jovent hi ha posat plàstics en fanals, al monument de la “C”, als arbres… alguns deien que "los de los lacitos se han equivocado de color", però no és això, era per commemorar l’aniversari, perquè nosaltres anem de verd.
A la diada ja haurem fet el 3d8, així que intentarem repetir-lo, depenent de les mans. | Els Castellers de Cerdanyola, que no existien fins al 1998, celebraran els 20 anys amb una diada especial. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1885 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal del text següent:
Un total de 24 persones s'han acollit ja a la llei d'eutanàsia a Catalunya per morir en els darrers sis mesos.
El Govern va iniciar el desplegament de la llei orgànica de regulació de l'eutanàsia a partir del mes de juny, un cop es va aprovar la comissió de garantia i avaluació per fer efectiu el dret a la prestació d'ajuda a morir.
Des de llavors i fins al 30 de novembre, Salut ha rebut un total de 53 sol·licituds, la gran majoria en centres d'atenció primària.
D'aquestes 28 han estat aprovades, amb 4 d'elles pendents encara de realitzar.
Hi ha 14 peticions en curs, i 3 han estat denegades.
També consten 6 casos en què les persones van morir abans de l'eutanàsia.
El primer pas per desplegar la llei a Catalunya va ser la creació de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), l'òrgan encarregat de valorar el compliment dels requisits legals i mèdics per obtenir la prestació de l'ajuda per morir.
També exerceix com a òrgan consultiu davant qualsevol qüestió relativa a l'aplicació o efectivitat del dret a la prestació d'ajuda per morir, juntament amb altres òrgans d'expertesa.
D'altra banda, Salut ha dut a terme un programa de formació específic i voluntari al qual ja s'han acollit unes 12.000 persones.
De fet, aquest és un dels agraïments que ha expressat avui el departament.
Així, la secretària general, Meritxell Masó, ha subratllat la importància d'aquest fet, assegurat que permet garantir el dret, així com la seva equitat territorial.
En aquesta mateixa línia, s'ha expressat la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, que ha apuntat que es tracta d'un procés "molt dur" per als professionals, i ha recordat que des de Salut s'ofereix "suport emocional" a totes aquelles persones que ho demanin.
Més d'una cinquantena de peticions
Del total de 53 sol·licituds, la major part provenen de la demarcació de Barcelona (39), seguida de Girona (11), Tarragona (3) i Lleida, on no s'ha registrat cap petició.
Pel que fa a les ja realitzades, 18 persones s'han acollit a la llei de l'eutanàsia a Barcelona, 4 a Girona, 2 a Tarragona, i cap a Lleida.
Per altre costat, la mitjana de temps de resolució de les sol·licituds se situa en quaranta-un dies.
Pel que fa als casos denegats, el president de la CGAC, Albert Tuca, ha concretat que en tots ells els pacients eren "competents", però que no es complia l'altre variable "indispensable" en la llei.
Salut també ha afegit que s'han donat dues revocacions, casos on les persones que havien demanat acollir-se a la llei, han canviat d'opinió.
El requisit per sol·licitar l'eutanàsia és patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment greu, crònic i impossibilitant, amb patiment insuportable, certificat pel personal facultatiu responsable.
La prestació d'eutanàsia es pot dur a terme al centre de salut o al domicili de la persona.
El procediment de sol·licitud s'inicia quan la persona demana l'ajuda a morir a un professional de la salut, que ha de signar-li el consentiment informat.
El sistema de salut informa per escrit a la persona sol·licitant de les alternatives existents.
El procés de sol·licitud s'acaba amb la resolució definitiva i favorable de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.
En aquest sentit, Tuca ha subratllat la importància de "posar tanta atenció en la persona que ho demana com en la seva família" i ha recalcat "que mai abandonen a ningú, fins i tot en un dictamen no favorable".
Un 0,1% d'objectors de consciència
L'aplicació de la llei a Catalunya ha comportat també la creació d'un registre d'objectors de consciència per l'aplicació de l'eutanàsia.
Ara com ara, consten en aquest registre 90 professionals, un 0,1% d'un potencial de 90.000 professionals de la salut.
La majoria d'objectors (77) són metges, dels quals 57 són de la demarcació de Barcelona, 7 de Girona, 4 de Lleida i 9 de Tarragona.
També consten un total de 12 infermeres, 11 de Barcelona i 1 de Tarragona.
Igualment consta al registre un únic farmacèutic provinent de la demarcació de Barcelona. | De 53 sol·licituds per l’eutanàsia, ja se n’han aplicat 24 des de juny, quan va entrar en vigor la llei. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_452 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
Avui arrenquen els Jocs Paralímpics de Rio 2016.
Tot i que no desperten ni de bon tros l’expectació dels Jocs Olímpics, hi ha un gran interès a veure les actuacions dels atletes, que duraran fins el 18 de setembre.
Aquests seran els quinzens Jocs Paralímpics, però tot just els vuitens des que comparteixen seu amb els olímpics.
A banda el paper dels esportistes brasilers, que s’han preparat a consciència, s’espera que la Xina confirmi el domini aclaparador del medaller que ha aconseguit en les darreres edicions.
Els jocs seran presidits per la tradicional flama.
L’organització ha volgut que simbolitzés la unitat del país entorn de la festa de l’esport paralímpic.
Sis flames diferents van sortir des de Brasília, Stoke Mandville, Santa Maria de Belém, Natal, São Paulo i Joinville i van unir-se en un únic foc ahir, vigília de l’inici de la competició, a Rio de Janeiro.
La cerimònia d’inauguració es farà al mític estadi de Maracanà, la seu habitual dels partits de la selecció brasilera.
A banda la mascota Tom –feta de la barreja de totes les espècies vegetals del Brasil–, hi tindrà un paper destacat la surfista de neu nord-americana Amy Prudy.
Amb una medalla d’or i una de bronze aconseguides en les seves participacions paralímpiques, Prudy, que té amputades totes dues cames a l’altura dels genolls, ha entomat l’envit de ballar al centre de l’estadi.
Novetats
Durant els onze dies de competició, els atletes es jugaran l’accés al podi en vint-i-tres disciplines diferents: des de l’atletisme al llançament de pes, passant pel tennis taula, el bàsquet, la natació i el ciclisme.
La novetat d’enguany serà la incorporació del piragüisme i del paratriatló.
Aquesta darrera competició té la particularitat que, segons la discapacitat de l’esportista, el tram de vint quilòmetres en bicicleta es fa amb una bicicleta corrent, amb un aparell impulsat amb les mans o, en el cas dels cecs, amb un tàndem.
Els nostres paralímpics
La majoria, en atletisme, però també hi ha nedadors, ciclistes i basquetbolistes.
S’hi destaca la nedadora terrassenca Sarai Gascón, de només vint-i-tres anys, que ja ha anat a dos jocs abans d’aquests.
De moment acumula tres medalles, dues d’argent i una de bronze, i té l’objectiu d’aconseguir a Rio el metall que li falta.
L’hi acompanyarà Núria Marquès, del Club Natació Sant Feliu, que s’estrenarà en uns Jocs Paralímpics.
Un altre nom consagrat que és David Casinos, de Montcada (l’Horta), que va obtenir la medalla d’or en llançament de pes el 2000, el 2004 i el 2008.
El 2012 va canviar el pes pel disc i va tornar a pujar al calaix més alt del podi.
També el mallorquí Joan Munar lluitarà per aconseguir en uns jocs olímpics els mateixos triomfs que fa temps que encadena en els Europeus d’atletisme.
Polèmica
El motiu: el cas de dopatge sistemàtic afavorit per l’estat rus revelat a l’Informe MacLaren.
Tanmateix, el Comitè Paralímpic Rus no s’ha quedat de braços plegats i ha decidit d’organitzar una alternativa.
Segons el president del comitè, Vladímir Lukín, entre avui i demà faran una competició pròpia a Moscou.
A més, tant la federació com el govern de Rússia ja han anunciat que duran el cas a l’ONU perquè ho consideren una ‘evident discriminació’.
I encara ahir va esclatar una polèmica.
Tres membres de la delegació espanyola d’atletisme foren objecte d’un robatori a les habitacions de la Vil·la Olímpica.
Els lladres, que es van fer passar per personal de neteja, van ser retinguts, però no els van poder acusar de robatori perquè no duien els diners robats a sobre.
Una altra de les curiositats d’aquests jocs és el vídeo musical que ha preparat el Comitè Paralímpic Brasiler per animar els seus esportistes.
Hi ha col·laborat un esportista que va ser l’estrella del Barça: Ronaldinho Gaúcho.
També va tenir molt d’èxit a les xarxes el vídeo de promoció elaborat per Channel 4 amb el lema ‘Nosaltres som els superhumans’.
Alguns atletes olímpics com Hannah Cockcroft (esprint en cadira de rodes), Joren Teeuwen (salt d’alçada) o Ellie Simmonds (nedadora) hi van prendre part. | Comencen els Jocs Paralímpics de Rio 2016 amb la novetat de les modalitats de piragüisme i de paratriatló. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1992 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
Ilse Weber era una compositora txeca que va ser assassinada a Auschwitz el 6 d'octubre del 1944, junt amb el seu fill i un grup de nens dels qui tenia cura en el camp d'extermini.
Diuen que quan eren portats a la cambra de gas, Weber els va cantar una cançó de bressol que ella mateixa va escriure, Wiegala.
Avui, aquesta peça ha conclòs l'acte solemne que, conduït pel periodista Ramon Pellicer, ha celebrat el Parlament per commemorar el Dia Mundial en record a les víctimes de l'Holocaust.
Després d'un primer moment musical, amb la interpretació de Lascia ch'io pianga, de l’òpera Rinaldo, de Händel, s'ha fet l'acte d'encesa de les sis espelmes del record, que s'adrecen als diversos col·lectius víctimes del nazisme.
Pels infants que perderen la vida a les cambres de gas, a Simón Montero, en representació del poble gitano.
Pels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, a Albert Casellas, en representació de les persones amb discapacitat.
Pels "Justos entre les Nacions", com s'anoemana a tots els qui van arriscar la vida per salvar els perseguits, a Armand de Fluvià, en representació del col·lectiu LGTBI.
Un gest aquest del lliurament de les espelmes a tants col·lectius que ha tornat a evidenciar la transversalitat criminal del règim nazi.
Torrent: "328 agressions feixistes"
Els parlaments han tingut un component de record, però sobretot d'alerta democràtica.
El president del Parlament, Roger Torrent, ha al·ludit al fet que l'Holocaust es va caracteritzar pels seus crims massius i alhora per la seva fredor, comesos a l'escalf de "lleis fetes a mida".
"Semblava impossible que el feixisme tornés al nostre país", i s'ha referit a les 328 agressions feixistes a Catalunya en el darrer any.
"El feixisme no tornarà amb camises fosques", ha afirmat, però sí que ho farà en defensa dels seus mateixos valors.
Torent ha recordat que el nazisme va triomfar "en el cor de la culta Europa", gràcies en bona part al fet que molts van mirar cap a un altre lloc.
Quim Torra: "L'oblit, aliat del feixisme"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha recordat la Montserrat Roig quan deia que "si hi ha un acte d'amor, és la memòria".
Ha qualificat l'oblit com el principal aliat del feixisme, junt a la ignorància i la indiferència.
"La democràcia, la llibertat i la justícia han de vèncer sempre per no deixar espai al populisme", que ha titllat de ser "el nom que tindrà el feixisme que vindrà".
Torra ha apel·lat a fer-se fort en la cultura i en la diversitat.
Ha citat l'anarquista Roc Llop, presoner als camps nazis, que va escriure el poema "Aquella mort" sobre la seva experiència.
L'advertiment dels joves
L'acte ha volgut exposar la crueltat del nazisme sobre tots els segments de la societat.
Cap col·lectiu es podia sentir a l'abric de l'atac nazi.
Hi ha hagut la intervenció d’estudiants de diversos centres escolars que han col·laborat en el projecte educatiu en record de les víctimes de l'Holocaust.
Ha estat una manera de mostrar el compromís de l'escola contra la intolerància i el racisme de tot ordre.
Cada grup escolar s'ha referit a diferents col·lectius de víctimes del nazisme.
Lola Fuentes i Helena Savall, de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, s'han referit al col·lectiu LGBTI.
Han estat els alumnes del Ramon Muntaner els qui han recordat els 220 incidents de tipus homofòbic produïts a Catalunya el 2018 i s'han preguntat si es tracta de fets puntuals o de l'emergència d'un nou feixisme.
Dues alumnes de l'Institut La Caparrella, de Lleida, Elda Aguila i Adina Florentina, han recordat les desgràcies que va patir el poble gitano, sovint oblidat en el llistat de les víctimes.
Nehal Bedoud, Ashly Stephanie Bernales, Sergi Jiménez i Roger Martínez, de l’Institut Salvador Espriu de Barcelona, s'han referit a les persones perseguides per motius polítics.
David Devant i Laura Piqué, de l'Institut de Viladecavalls, ho han fet sobre el poble jueu.
Tota la celebració ha traspuat memòria, sí, però sobretot advertiment contra l'oblit en un moment en què feixismes postmoderns tornen a aixecar el cap en aquesta Europa inquieta entre perills.
Com si es fos conscient de les amenaces que planen sobre la democràcia.
Per això tant els responsables polítics com els joves estudiants han insistit en la necessitat de preservar els valors d'humanitat en aquesta hora com el millor antídot.
Com una cançó de bressol. | El Parlament commemora el Dia Internacional en record a les Víctimes de l’Holocaust, amb crides a la memòria. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_524 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important del text següent.
Uns 150 professionals han participat en la XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís que s’ha realitzat a la Sala d’Actes de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.
La trobada dona la sortida al programa de Jornades Tècniques de la 147 Fira de Sant Josep de Mollerussa, que enguany es fa del 16 al 19 de març.
La Fira de Mollerussa és la responsable a nivell organitzatiu, des de fa quatre anys, juntament amb l’IRTA i el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
40 anys
A la participació de la Fira de Mollerussa en aquests darrers anys se n’hi ha referit el director de l’ens firal, Poldo Segarra, en la seva benvinguda als assistents.
Segarra ha manifestat que la voluntat és la de “sumar sinergies, recursos i esforços” per convocar jornades més professionals i de més qualitat.
En la seva intervenció, el director ha recordat que enguany són les 40 Jornades Tècniques que es fan dins de la Fira de Sant Josep, dada que ha destacat per la professionalitat que aporten al certamen, alhora que ha posat en valor el fet de coorganitzar-les juntament amb diferents institucions i col·lectius com el Departament d’Agricultura, l’IRTA o la Universitat de Lleida (UdL).
En l’acte de la presentació de la jornada ha participat també el cap de l’Oficina Comarcal del Pla d’Urgell, Andreu Bosch, qui, després de rememorar els inicis de les jornades, ha atribuït el seu èxit a l’evolució i la professionalitat del sector.
“La gent que fem panís hem de ser professionals”, ha dit.
Bosch ha justificat la seva valoració explicant que són molts els factors que influeixen en la producció d’aquest cultiu, com són la climatologia, les varietats o les males herbes.
La jornada més important a Catalunya sobre aquest cultiu
També hi ha participat en l’acte Antoni López, de l’IRTA Lleida, qui ha definit la trobada com un “clàssic” i una “cita anual” per als productors de panís, sobretot de la zona dels regadius de Ponent.
López ha defensat que la jornada d’aquest matí és la més important a Catalunya sobre aquest cultiu, alhora que ha desglossat els principals temes que han centrat les sessions i que han estat: la presentació de resultats de varietats noves que arriben al mercat i informació del seu comportament i l’adaptació a la zona, o el problema de l’aranya, sobretot en les dues darreres campanyes, i que “pot arribar a ser un problema greu en el cas que aquestes calors de l’estiu es tornin habituals”.
Fertilitzants naturals i males herbes
Altres dels temes d’actualitat que s’han tractat al llarg del matí han estat l’aprofitament del rostoll, pel seu valor com a fertilitzant i també econòmic, així com la incursió de noves males herbes “molt difícils d’erradicar” com l’amaranthus palmeri, que “cal controlar molt de prop perquè pot ser un veritable problema, ja que no tenim herbicides contra ell i pot fer que el panís quedi anul·lat d’alguna manera”, ha afegit el representant de l’IRTA.
Antoni López ha explicat que la zona productiva de panís a Catalunya es concentra a la zona de regadius de l’Empordà i la plana de Ponent.
A nivell de xifres, hi pot haver sobre unes 40.000 hectàrees de cultiu sent el rendiment mitjà d’uns 15.000 kg per hectàrea -una de les més altes del món, segons López-, si bé l’any passat va baixar a 10 o 12.000 a causa de l’aranya.
López ha afegit que aquest cultiu necessita molta inversió i actualment els preus de venda són molt justos, el que deixa un marge “molt just”.
Altres ponències
A més d’Antoni López, que ha presentat la ponència «Comportament dels nous híbrids de panís a Catalunya.
Resultats dels assaigs IRTA 2018», han participat en la jornada Josep Mª Montull, de la UdL i amb la conferència «Estat i distribució de les resistències a herbicides de Sorghum halepense i Echinochloa a la província de Lleida»; Enric Armengol, de la Unitat de Mecanització de la UPC, i amb la xerrada «Noves Tecnologies en la sembra del panís»; Josep M. Llenas, del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, amb la ponència «Situació actual en el control de Teosinte i de la nova herba Amaranthus palmeri a Catalunya»; Ramon Costafreda, de la Cooperativa Agrària de Miralcamp, i que ha parlat sobre «La problemàtica de l’aranya en panís», i Jaume Lloveras, de la UdL, sobre «La incorporació del canyot al sòl: interès fertilitzant i econòmic». | La XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís ha reunit 150 professionals per a parlar de l’actualitat d’aquest cultiu. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1463 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
Els comuns oficialitzaran aquest dijous la candidatura que concorrerà a les eleccions espanyoles del 28 d'abril.
La formació que lidera Ada Colau ha confeccionat una única llista que concorrerà a les primàries, una candidatura que intentarà aplegar les sensibilitats de l'espai.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, aquesta llista estarà encapçalada per Jaume Asens -en primer posició-, Aina Vidal -en segon lloc- i Gerardo Pisarello, com a tercer integrant del trident que liderarà el projecte al Congrés dels Diputats.
Els mateixos dirigents ho han confirmat a les xarxes socials.
Un cop s'hagi validat la candidatura, els comuns hauran de acordar amb Podem la manera d'integrar els seus aspirants.
El partit morat ha completat el seu propi procés de primàries.
Des que Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria electoral del 28-A, els moviments als comuns s'han succeït.
El primer i més rellevant, avançat per aquest diari, va ser el de Pisarello, que es va postular com a cap de llista d'un espai que en els anteriors comicis tenia com a marca En Comú Podem.
El deteriorament de la relació de Pisarello amb integrants de l'equip de govern havia propiciat que no repetís a la llista de les municipals: Ada Colau va anunciar els primers noms de la candidatura de Barcelona en Comú l'11 de febrer i la seva mà dreta en les eleccions del 2015 ja no hi figurava.
Sense un lloc assegurat tampoc a les europees, el primer tinent d'alcalde va plantejar un canvi d'objectius.
Pretenia ser cap de llista i, finalment, no ho haurà aconseguit.
La falta de suports interns ha acabat pesant.
Asens i Pisarello, una relació que s'ha refredat
La direcció dels comuns ha preferit reforçar la candidatura d'Asens, més ben connectat amb l'alcaldessa de Barcelona.
El quart tinent d'alcalde, anunciat com un dels escuders de Colau per a les municipals -encara figura com a quart a la llista-, havia pres la decisió de continuar en el projecte de Barcelona en Comú, però s'ha vist empès pel partit i els esdeveniments, imprevist com era l'avançament electoral.
Hi ha pesat també l'interès de Pablo Iglesias, amb qui manté una excel·lent relació personal i que en el passat ja li havia demanat que s'impliqués en una eventual convocatòria de comicis a Espanya.
Asens, que en els darrers temps s'ha distanciat de Pisarello, hauria preferit comptar amb un equip propi per preparar el 28-A -així ho han confirmat fonts coneixedores de les negociacions a NacióDigital-, però assumirà el repte amb els elements que li faciliti el partit.
El que no han aclarit encara els comuns és si el salt del quart tinent d'alcalde a la llista de les eleccions espanyoles implicarà, de forma immediata, que abandoni la llista de les municipals.
Tanmateix, el mateix Asens ja ha comentat en reunions amb quadres de Barcelona en Comú mantingudes aquest mateix dimecres que s'haurà de desmarcar del projecte municipalista, almenys a curt termini.
Mena, un paper destacat
El concurs d'Asens i Pisarello en els primers llocs d'una llista que es defineix com a "majoritària" -tot i l'absència de l'actual direcció d'EUiA- evidencia els equilibris interns que han hagut de fer els comuns.
Uns equilibris en dos sentits: atendre la competició en l'electorat sobiranista i, alhora, resoldre situacions personals.
És una evidència que Asens i Pisarello representen un mateix espai, el més proper a l'independentisme, i els dirigents dels comuns consultats per aquest diari admeten que, ubicats en una mateixa llista, no envien un missatge de perfils complementaris.
Aquest paper el jugaria la figura d'Aina Vidal, ubicada en el segon lloc.
Vidal ha estat diputada aquesta legislatura, prové de les files d'ICV i està ben connectada amb el món sindical, afiliada com és a CCOO.
De qui també se n'espera protagonisme en la pròxima campanya és de Joan Mena, diputat al Congrés i una de les veus que han assumit notorietat des de la marxa de Xavier Domènech de les Corts espanyoles, primer, i del partit, després.
Mena apunta a un lloc destacat de la candidatura, com Maria Freixanet.
I ja és conegut que Lucía Martín, diputada a Madrid en el darrer mandat, serà la número cinc de Colau a Barcelona. | Jaume Asens liderarà finalment la candidatura dels Comuns a les eleccions generals del 28 d'abril imposant-se a Gerardo Pisarello. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_641 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
La sala tercera del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’acord de la Junta Electoral espanyola d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat del Parlament de Catalunya.
El Suprem ha refusat les mesures cautelars sol·licitades per la defensa –ja va descartar les cautelaríssimes fa uns dies– i manté l’ordre de la JEC, tot i que diu que la inhabilitació de Torra com a diputat serà reversible si li acaba donant la raó quan es pronunciï sobre el fons del recurs.
El Suprem, a més, ha avisat el parlament que ha de ser el ple, i no pas la mesa, l’òrgan que recorri contra la decisió de la JEC.
D’aquesta manera, el Suprem dóna cobertura a la decisió de la JEC per a provar d’apartar el president Torra i es confronta amb l’autonomia del Parlament de Catalunya.
Tant el reglament de la cambra com la llei de Presidència i l’estatut recullen que els diputats del parlament i el president de la Generalitat només poden ser inhabilitats per sentència judicial ferma.
La sala segona del Suprem encara no ha resolt el recurs de la defensa de Torra contra la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i encara trigarà uns mesos a pronunciar-s’hi.
El mapa jurídic de la situació del president Torra
‘Sóc diputat i president perquè així ho va decidir la ciutadania i ho va votar el parlament en la meva investidura, ratificant-ho el 4 de gener‘, va dir el president Torra poc després de fer-se pública la decisió del Suprem.
En aquest sentit, també va recordar que la mesa del parlament havia avalat la decisió amb una gran majoria.
‘No ha canviat res i no ens farem enrere’, ha afegit.
Ara correspon al Parlament de Catalunya de decidir si acata la decisió provisional del Suprem o bé continua batallant per defensar l’escó de Torra.
La reunió de la mesa en què s’abordarà la qüestió serà probablement dilluns, abans del pròxim ple previst.
Caldrà veure quina posició adopten els partits respecte de la decisió del Suprem i si Torra pot votar al ple, tal com va assegurar el president de la cambra, Roger Torrent.
La JEC ja l’ha apressat a executar immediatament la retirada de l’escó de Torra i a aportar la documentació que ho certifiqui.
A favor del parlament i del president hi ha l’informe dels lletrats de la cambra, que diu que Torra només pot ser inhabilitat amb una sentència judicial ferma.
També sosté que pot continuar com a president encara que li retirin l’escó al parlament, atès que la llei diu que s’ha de ser diputat per a ser elegit president, però no pas que s’hagi de mantenir l’escó per a continuar exercint el càrrec.
Els lletrats consideren que la decisió de la JEC és un acte administratiu nul, que no es pot declarar una ‘inelegibilitat sobrevinguda’ i que és un organisme incompetent per a resoldre aquest afer.
Conclouen que cal mantenir l’escó de Torra i esperar el pronunciament de fons del Suprem ‘per tal d’evitar que, mentrestant, es puguin produir danys irreparables’.
En un altre informe, els lletrats de la Generalitat també s’han pronunciat favorablement perquè Torra continuï com a president encara que sigui inhabilitat com a diputat.
Defensen que el cas contrari significaria una vulneració del dret fonamental de participació política i recorden que la constitució espanyola atribueix a una sola llei, amb moltes limitacions, la potestat d’establir i fixar les causes que impedeixen gaudir del dret fonamental a l’exercici d’un càrrec públic.
Amb el pronunciament d’ahir del Suprem, que refusa el recurs de Torra que demanava de suspendre cautelarment la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC), els lletrats mantenen vigent l’informe fet, ja que de moment no se’ls ha encarregat un nou pronunciament.
El cas de Torra podria acabar a la comissió de l’estatut dels diputats, que elaboraria un dictamen que s’acabaria sotmetent a votació al ple.
Tanmateix, acabi com acabi la batalla jurídica perquè pugui mantenir l’escó, Torra segurament podrà continuar com a president fins que rebi una sentència ferma del Suprem. | El Tribunal Suprem dona la raó a la JEC i ordena la retirada de l’escó de Torra al Parlament. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_550 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important d'aquest text.
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’ha referit aquesta tarda a la carta que li ha enviat Mariano Rajoy en relació amb la seva petició d’acordar el referèndum: ‘No és la resposta que esperàvem ni serveix per a resoldre el conflicte.’
Ho ha dit en l’obertura de la reunió anual del Cercle d’Economia, a Sitges, davant un gran nombre de representants polítics i del poder econòmic.
Puigdemont responia una pregunta que li havia formulat en la introducció el president del Cercle, Juan José Bruguera, que li ha demanat per què no anava al congrés espanyol a parlar del ‘malestar dels catalans’ per trobar amb ‘el conjunt de la política espanyola’ una solució ‘que no sigui ni blanc ni negre’.
És a dir, una tercera via.
I el president ha dit això: ‘En aquests sis o set anys, hem acreditat una voluntat d’acord i de proposta.
Les vegades que hem anat al congrés a fer propostes superen la desena; les vegades que s’ha votat allà són unes quantes.
El congrés ho sap perfectament bé, això.
I és l’escenari del gran pacte de l’estatut, en què vam confluir diverses institucions.’
I tot seguit ha exposat clarament quin és el problema: que es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya; és a dir, que es reconegui que els catalans tenen la capacitat de decidir el seu futur.
‘Tenim el dret de votar el nostre futur o no?
Tenim el dret d’autodeterminació?
Si el tenim, remoguem els obstacles legals per fer possible aquest dret.
Si no estem d’acord que tenim aquest dret, no és raonable de pensar que el congrés aixecarà un vet que sempre ha mantingut.
La invitació a anar al congrés és un fals amic.
Hi podem anar, però la solució correspon a un acord dels governs perquè hi hagi un pacte d’estat.’
En camp contrari
Puigdemont ha dit tot això davant una audiència hostil a les seves propostes: hi havia la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el president del PP català, Xavier Garcia Albiol… I també cares conegudes de la política recent del país que ara són en una segona fila, com ara l’ex-president José Montilla, Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro.
Però sobretot hi havia representants del poder econòmic, com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu; el de Repsol, Antoni Brufau; el d’Abertis, Salvador Alemany; el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà..
I Juan José Brugera, que era al seu costat.
Des del moment que va assumir la presidència del Cercle va dir que s’oposava a un referèndum sense acord amb l’estat espanyol, i avui ha dit a Puigdemont que l’única sortida possible era ‘la negociada’.
I ha afegit: ‘Demanem que l’acció del seu govern s’ajusti al marc legal.’
I Puigdemont li ha respost: ‘Ha quedat acreditat des de dilluns que hem fet una proposta raonada, serena, honesta i ambiciosa, perquè a través del diàleg puguem arribar a una resposta política, certament.’
Per això ha lamentat la carta d’avui de Rajoy, perquè impedeix de continuar la via negociada que li demanava el president del Cercle.
Encara li han fet una darrera pregunta, entre els assistents a l’acte.
El president ha defensat la pluralitat de les opcions televisives que tenen els catalans, i la feina que fan els professionals de la CCMA.
Ha parlat de la pluralitat d’opcions a què tenen accés en l’oferta televisiva els catalans, com una garantia per al debat entre el sí i el no a la independència.
Ha aprofitat per lamentar les amenaces que arriben des del govern espanyol per impedir ‘amb els mitjans que calgui’ el referèndum.
‘M’entristeix veure com es fan apel·lacions fins i tot a l’ús de la violència, a intervencions autoritàries, de suspensions generalitzades, de l’autonomia mateixa.
Perquè jo voldria sentir si tenen cap proposta per a Catalunya.
Potser el poble de Catalunya decideix que la nostra proposta és equivocada.
Però en tenim una.
Que és clara, arriscada, difícil d’explicar, amb algunes incerteses.’ | Puigdemont critica l’actitud de Rajoy i defensa el referèndum d’autodeterminació davant d’una audiència hostil a les idees independentistes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_703 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
La tercera jornada del judici de la primera de les causes obertes contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) ha estat marcada per la demanda de les defenses dels acusats de fer-ne fora el govern andorrà, que exerceix com a acusació particular.
El debat s’ha propiciat arran de la qüestió prèvia presentada per Salvador Capdevila, advocat de diversos ex-gestors de l’entitat, qui ha argumentat que l’executiu no podia assumir l’acusació particular emparant-se en la defensa de ‘l’interès general’ perquè envairia les competències de la fiscalia.
‘A Catalunya es parla que es judicialitza la política i aquí és al revés, perquè potser s’intenta polititzar la justícia’, ha reblat.
Les defenses han insistit que l’executiu andorrà només podria exercir com a acusació particular en el cas que trobés que els seus interessos en sortien afectats, i que no era legítim que ho fes basant-se en un ‘interès general’ perquè, segons que han considerat, això vulneraria el principi de divisió de poders.
‘El govern no representa la ciutadania andorrana, la ciutadania andorrana és representada pel parlament’, ha remarcat el lletrat de l’Institut dels Drets Humans d’Andorra, Alfons Clavera.
Per una altra banda, el fiscal Alfons Alberca ha explicat que l’interès de l’executiu no havia ‘de ser compartit necessàriament’ amb el del ministeri públic i ha dit que el sorprenia que el debat sobre la seva legitimitat no hagués aparegut fins ara, tenint en compte que l’havien ‘deixat participar en tot aquest període’ i en cap moment no s’havia impugnat cap querella per aquest motiu.
D’aquesta manera, ha conclòs que, si hi havia hagut vulneració, havia estat ‘consentida’.
El lletrat del govern, Manel Pujadas, ha defensat que la seva tasca no era incompatible amb la del ministeri públic i ha instat les defenses a interposar una querella si creien que hi havia cap interferència entre els dos actors que participen en el procés judicial.
Pujadas ha dit que el govern estava ‘habilitat legalment’, que la defensa de ‘l’interès general’ no era exclusiva del fiscal i que el seu paper no implicava atribuir-se ‘la representació de ningú’.
En aquest sentit, ha justificat la seva participació en el procés argumentant que el cas BPA va comportar un ‘cataclisme’ tant per als treballadors, els gestors, els directius i els socis de l’entitat com per al sistema financer.
Una altra de les qüestions prèvies ha estat la presentada per l’advocada Anna Solé, que representa Sergi Fernández, ex-gestor personal de l’empresari valencià Rafael Pallardó, qui presumptament va enviar a la Xina prop de 70 milions d’euros procedents d’una organització de tràfic de persones liderada per l’empresari xinès Gao Ping.
La lletrada ha demanat la nul·litat de la comissió rogatòria efectuada amb l’estat espanyol l’11 de març de 2015, un dia després que la nota de la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units (FinCEN) destapés el cas.
Ho ha fet al·legant que s’havia vulnerat el conveni de cooperació judicial d’Estrasburg perquè Andorra va rebre la resposta via fax i no en mà, com s’hauria d’haver fet.
Solé també ha qüestionat la necessitat de la comissió rogatòria, argumentant que els tribunals andorrans ja sabien les causes del cas.
A més, ha insistit que en la resposta enviada per l’estat espanyol es va incloure una declaració efectuada per Pallardó a Barcelona en la qual li demanaven per Jordi Pujol i Marta Ferrusola.
Solé ha assegurat que el 2014, un any abans de la publicació de la nota del FinCEN, la Banca Privada d’Andorra va rebre ‘fortes pressions per part de les autoritats espanyoles amb la finalitat d’identificar comptes bancaris de titularitat de polítics afins amb el procés polític de Catalunya’.
A la sessió hi ha previst que s’abordin algunes de les tres qüestions prèvies que encara s’han de presentar, entre les quals, una de referent a la responsabilitat civil derivada del cas. | Les defenses dels acusats pel cas de la BPA han demanat que el govern andorrà no formi part de l'acusació particular. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_89 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
La diputada de la CUP al parlament Laia Estrada ha avisat que si el govern no fa realitat l’estratègia de confrontació en aquesta legislatura i continua en la línia de l’anterior, la seva formació no hi podrà continuar donant suport.
En declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que és ‘un “error majúscul” que el president d’ERC, Oriol Junqueras, hagi qualificat d’indesitjable qualsevol via cap a la independència que no sigui pactada amb l’estat espanyol.
Segons ella, l’acord entre ERC i CUP per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat “gira entorn de la confrontació amb l’estat”.
Estrada considera que dir que és possible una sortida del conflicte amb la taula del diàleg i amb consens de l’estat espanyol és “enganyar” la població i ho ha comparat amb quan es va dir a la gent dient que s’aniria “de la llei a la llei” per transitar de l’autonomia a la independència.
Junqueras | Editorial de Vicent Partal
La diputada ha valorat així la resposta de la CUP al missatge de Junqueras amb un nou article, també publicat al diari Ara i titulat “Un futur sense renúncies”, en què el partit diu que no es pot renunciar a la unilateralitat i es manifesta preocupat, malgrat reconèixer-li “l’audacitat del gest”.
A més, avisa que el govern espanyol “vol tancar un cicle de lluita amb els indults”.
I afegeix que dir que vol resoldre el conflicte polític català amb diàleg dins el marc de la constitució espanyola és “com obrir un pany amb la clau equivocada”.
La CUP cita el llibre Tornarem a vèncer que van publicar Junqueras i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en què es defensa que “no es pot renunciar a cap forma de lluita democràtica per guanyar la llibertat, tampoc la unilateralitat”.
Per al grup parlamentari de la CUP, la via del diàleg dins la constitució espanyola no treu cap a res.
“No té sentit, ni més recorregut que el gest d’intentar obrir-lo”, afegeixen, encara servint-se de la metàfora del pany.
A parer seu, la taula del diàleg s’aconsegueix amb les mobilitzacions de Tsunami Democràtic i és una manera de “baixar la tensió”.
En aquest context, afirmen que ara el govern espanyol “pretén rematar l’estratègia i tancar un cicle de lluita i d’organització amb els indults als presos de l’1-O”.
La CUP, que va pactar amb ERC la investidura de Pere Aragonès, també fa referència a l’escenificació d’ahir d’Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en favor “d’una aposta institucional per l’entesa entre governs”.
I posa l’accent en el fet que els amfitrions fossin Foment del Treball i La Vanguardia: “Són dos dels noms propis que, juntament amb La Caixa i d’altres grans corporacions, van oposar-se públicament –amb paraules i amb gestos– a la voluntat del nostre poble de decidir el seu futur.
De l’1 d’octubre hem après que l’oligarquia sempre es posa de part dels més forts i no dels més justos.”
Els amos de sempre bategen Aragonès | Crònica de l’acte d’homenatge al comte de Godó a Foment del Treball
En el seu article, Junqueras defensava la via escocesa i, sobre aquesta qüestió, la CUP remarca que l’estat espanyol, “malgrat el gest de Pedro Sánchez de passejar-se pels salons del poder”, no deixa marge per a res.
I afegeix que el fet que els partits “autoanomenats progressistes” també “demonitzin” el referèndum, no fa més que normalitzar “el marc dels qui aixequen tots els fantasmes d’un passat trist i autoritari”.
D’una altra banda, la CUP reclama al govern que sigui una “eina de defensa dels drets i les llibertats de la gent treballadora” davant la “sordesa” d’un PSOE “atemorit” per les amenaces de la dreta i d’uns jutges que fan de “govern escombrant drets”.
En aquest context, la CUP creu que la Generalitat “ha de ser lleial a les necessitats i voluntats del poble i fer honor al títol de republicana”, posant-se al costat “dels que no tenen més futur que el país que puguem construir amb les nostres mans”.
Segons que diuen, ara que les institucions no estan a l’altura, la gent hi torna.
I posa d’exemple la desobediència civil contra els desnonaments. | Laia Estrada (CUP) considera que l'estratègia d'ERC de renunciar a la via unilateral és un error. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_147 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola frase.
L’esborrany de les instruccions d’inici de curs elaborat per la Conselleria d’Educació arribarà este dimarts, 11 de juliol, a la Mesa Sectorial per a ser abordat amb els sindicats docents.
El text no fa menció explícita al decret de plurilingüisme suspès de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i regula altres qüestions, com que ‘no s’ha d’impedir l’accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa’, entre les quals cita la toca, hijab, quipà o el solideu.
La negociació de les instruccions per al pròxim curs escolar 2017-2018 es produirà després de la suspensió del decret d’ensenyament plurilingüe del Consell que va ordenar el TSJCV arran del recurs interposat per la Diputació d’Alacant.
En l’esborrany que proposa Educació, al qual ha tingut accés Europa Press, no hi ha menció explícita ni al decret paralitzat ni al Programa Plurilingüe Enriquit Dinàmic que regulava.
La resolució del TSJ va fer que la Conselleria d’Educació encarregara a l’Advocacia de la Generalitat, a més del recurs de cassació, un informe jurídic amb la finalitat de delimitar amb exactitud les mesures per a donar compliment a la decisió del TSJ i les instruccions d’inici de curs.
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, va explicar fa uns dies que l’Advocacia havia dit que el que no es pot fer és desenvolupar el decret, una cosa que ‘l’Executiu autonòmic està complint al no tindre en compte el decret de plurilingüisme en desenvolupaments normatius’, va asseverar.
En la proposta de resolució per la qual es dicten les instruccions que es faran arribar als centres educatius l’apartat referent al Projecte Lingüístic de Centre recorda que este és ‘el document que arreplega la concreció del nivell del programa lingüístic que aplica el centre i inclou les decisions de l’equip docent sobre l’organització de l’ensenyament i l’ús de llengües des d’una perspectiva plurilingüe, així com la promoció de l’ús social i institucional del valencià en el centre’.
Afig que ‘els centres d’Educació Infantil i Primària públics o privats concertats aplicaran els projectes lingüístics de centre que tinguen autoritzats per la Conselleria d’Educació’.
‘En este sentit, les diferents àrees presents en el currículum de Primària s’impartiran d’acord als projectes autoritzats conforme establix el decret que regula el currículum de Primària’, la modificació de la qual ha aprovat este divendres el ple del Consell.
Sobre el Pla d’Actuació de Millora (PAM) — un aspecte que s’ha readaptat per a no vincular-ho al decret suspès — es diu que ‘la seua elaboració permetrà que cada centre puga detectar les necessitats del seu alumnat i determinar els recursos necessaris per a atendre-les de manera més adequada’.
Afig que ‘en els casos en què els que calga fer una dotació de professorat addicional és fonamental que els centres coneguen el seu abast en el moment en el qual realitzen les programacions didàctiques’.
També en l’aspecte lingüístic, l’esborrany d’instruccions contempla la capacitació requerida al professorat i detalla, entre altres qüestions, que per a vehicular en valencià les diferents àrees d’Infantil i Primària cal estar en possessió del certificat de ‘capacitació per a l’ensenyament en valencià’ o del diploma de ‘mestre en valencià’, i per a fer-ho en llengües estrangera, com a mínim del B2.
PECES RELIGIOSES
Altres qüestions que s’establixen són les indicacions per a la reutilització de material didàctic i llibres; que els centres disposen d’un pla d’atenció a la diversitat i inclusió educativa (Padie) i una referència en el reglament de règim interior a la vestimenta, en concret a aquella de simbologia religiosa.
En este punt, s’aposta per ‘no impedir l’accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa (com toca, hijab, quipà, solideu) i que no suposen cap problema d’identificació o atempten contra la dignitat de les persones’.
Cal recordar que a principis del passat curs es va produir una polèmica a causa que un institut de València va prohibir a una alumna musulmana acudir a classe amb el ‘hijab’ –el mocador que cobrix el cap–.
L’estudiant va poder assistir finalment amb eixa peça, després de la intervenció de la Conselleria d’Educació, que va informar aleshores que havia ‘garantit el dret a l’ensenyament de l’alumna i podria assistir amb l’hijab al centre en totes les classes lectives’.
L’administració educativa va afegir que ‘el màxim objectiu és garantir el dret en l’educació de l’alumnat i que són necessàries tot tipus de ferramentes per a fomentar la convivència i la diversitat cultural als centres educatius valencians’ i va avançar realitzaria una normativa per a regular el referent a les peces de vestir de l’alumnat. | L’esborrany d'instruccions d'inici de curs diu que no s'ha d'impedir l'accés als centres a qui porti robes per motiu d'identitat religiosa. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1743 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
Nuet ha recordat des de la cambra catalana que precisament són els jutges els que han de garantir aquests drets després de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per uns suposats delictes de desobediència i prevaricació.
El secretari tercer de la mesa del Parlament ha alertat en aquest sentit que "jutjar les accions dels diputats en seu parlamentària pot anar contra drets fonamentals que els jutges han de garantir".
I ha recordat que l'article 20 de la carta magna espanyola el protegeix a ell com a diputat a la vegada que l'obliga juntament amb la "resta de poders públics" a garantir que totes les idees puguin ser expressades sense censura.
La independència, causa del procés judicial?
El diputat de CSQP també ha recordat que durant la seva declaració al TSJC, la magistrada instructora, María Eugenia Alegret, l'ha interromput quan ell ha expressat "jo no sóc independentista, sóc demòcrata".
Nuet també ha explicat que ha declarat que no podia evitar la votació de la resolució sobre el referèndum perquè l'anàlisi previ de la mesa sobre de la resolució sobre el referèndum s'havia de limitar a verificar-ne la "congruència" amb el discutit prèviament.
"En el debat de política general tots vam parlar de referèndum i per això era congruent que es presentessin resolucions sobre el referèndum", ha exposat.
Una imatge d'unitat
Banderes estelades, republicanes i comunistes han conviscut durant la mobilització per acompanyar Nuet fins a les portes del TSJC.
El líder d'EUiA ha aprofitat que a la concentració hi havia tant dirigents independentistes com representants dels "comuns" per reclamar "unitat" de tot el sobiranisme.
"Catalunya parla amb moltes banderes; el país somnia en molts colors.
Si som un sol poble serem invencibles", ha proclamat just quan ha sortit del tribunal.
Ha afegit que, tot i ser dirigents que pensen diferent sí llegeixen "de la mateixa manera la democràcia".
El 12 de maig va ser el torn del vicepresident primer de la mesa, Lluís Corominas, i la secretària quarta, Ramona Barrufet.
Com ha passat en les anteriors declaracions dels membres de la mesa, una comitiva de diputats sobiranistes, membres del Govern i les entitats han acompanyat Nuet fins a la porta del tribunal a primera hora del matí.
L'ANC, Òmnium i l'AMI han fet convocatòria, de la mateixa manera que ho han fet des de l'espai dels "comuns" i des de Catalunya Sí que es Pot, que també han estat presents quan ha calgut acompanyar els altres membres de la mesa que pertanyen al grup parlamentari de Junts pel Sí.
La Fiscalia va excloure Nuet inicialment de la querella que sí que afectava la resta de membres sobiranistes de l'òrgan de govern de la cambra catalana només pel fet de no ser independentista.
El diputat, però, va denunciar que es tractava d'una querella per "discriminació ideològica intolerable" perquè ell havia fet exactament el mateix que la resta de membres de la mesa encausats.
Finalment, el TSJC va considerar "lògic" que també fos investigat.
Els arguments de defensa dels membres de la mesa
Durant la seva declaració al tribunal a principis de maig, Forcadell i Simó van apel·lar a la inviolabilitat dels diputats amb l'objectiu de deixar en no-res la investigació, en mans de la magistrada instructora María Eugenia Alegret.
La inviolabilitat és una prerrogativa de la qual disposen els diputats per no ser jutjats per les seves idees o el sentit del seu vot.
També Corominas i Barrufet van demanar "responsabilitats" als tribunals i a la Fiscalia per "vulnerar" la seva inviolabilitat.
De poc va servir.
Una interlocutòria del tribunal va concloure que aquest principi no és aplicable en aquest cas perquè els diputats són inviolables pels seus vots i les seves opinions en l'exercici del càrrec, mentre que a aquestes dues diputades no les investiga per això, sinó pels presumptes delictes de "prevaricació i desobediència greu" al TC. | Nuet, secretari tercer de la mesa del Parlament, declara al TSJC i reclama el dret a la llibertat d'expressió. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_348 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
Els professionals Luis Demano i Joan Quirós han sigut seleccionats per un jurat consensuat per l’equip de govern de l’Ajuntament de València i tres associacions del sector de la il·lustració, el disseny i la publicitat per a executar el cartell i la imatge gràfica de les Falles 2017, segons ha informat este divendres el consistori en un comunicat.
L’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura Festiva, ha realitzat per segon any consecutiu una crida oberta a professionals per a encarregar la realització del cartell de Falles i de tota la campanya gràfica d’esta festa per a l’edició de 2017.
El regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera (JCF), Pere Fuset, ha comentat “la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco suposa una oportunitat per a buscar l’excel·lència en tots els àmbits de la nostra festa gran” i ha apuntat també en esta direcció “la imatge que la presentem i promocionem” les Falles “és fonamental”.
“Per això, l’any passat ja realitzem una crida oberta a professionals del sector i davant del d’èxit resultat hem repetit la fórmula enguany”, ha indicat l’edil.
Alhora, ha afirmat que “arran de la declaració aconseguida ja fa gairebé un mes” per part de la Unesco “l’interès per a fomentar una imatge de qualitat i professional de les Falles no ha fet més que reforçar-se”.
Les bases per a concórrer a esta convocatòria han sigut consensuades com altres vegades per la Regidoria de Cultura Festiva amb diverses associacions professionals del sector, en concret, l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, l’Associació Professional d’Il·lustradors de València i l’Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat Valenciana, ha precisat el consistori.
El jurat seleccionat per a decidir els responsables de la campanya gràfica de les pròximes Falles ho han integrat, al costat de Fuset, Àngel Martín Soriano, per part de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana; Paula Pérez de Lanuza, per part de l’Associació Professional d’Il·lustradors de València, i Ibán Ramón, com a guanyador de la convocatòria de 2016, i José Martínez Tormo, secretari general de la Junta Central Fallera.
A este procés s’han presentat 24 professionals i estudis, una xifra que segons Fuset “demostra l’encert que ha suposat esta fórmula tant per a incentivar la participació com per a aconseguir resultats excel·lents”, ha afirmat Fuset, que ha agraït “la col·laboració de totes i tots per a fer, amb el seu treball, que les Falles siguen encara millors”.
Fuset ha manifestat que “els cartells de Falles no han de guardar-se en un calaix com passava fins ara sinó que han de complir una funció molt important” perquè amb ells “es promociona la festa i es posa en valor a artistes gràfics” valencians.
Per esta raó, ha destacat, la campanya gràfica de les Falles de 2016 va arribar als carrers de Madrid i Barcelona i es va exposar en diverses estacions de Renfe i en la seva web.
A més, va estar present també la Fira Internacional de Turisme de Madrid, Fitur.
“EXPERIÈNCIA ACREDITADA”
El jurat ha destacat dels professionals seleccionats, Luis Demano i Joan Quirós, “l’experiència acreditada al camp del cartellisme, la conjunció d’il·lustració i cal·ligrafia i la connexió del seu treball amb l’humor característic de la festa fallera” com a “elements que garantixen originalitat i creativitat en els resultats”.
L’Ajuntament ha explicat que Demano “prové d’una família d’artistes” i que “des de xiquet va mostrar la seua inquietud artística des del seu propi llar”.
Este professional, ha apuntat, treballa com a il·lustrador professional des de 2007 i completa el seu treball impartint classes en el màster d’Il·lustració de l’Escola Internacional de Comunicació Coco School.
A més, és membre de l’equip organitzador del Festival d’Autoedició Sonogràfic Paradeta. | L’Ajuntament de València ha encarregat la realització del cartell de les Falles 2017 a Luis Demano i Joan Quirós. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2774 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
El secretari general del PSPV-PSOE Ximo Puig ha defensat aquest dimecres que mai ha deixat de ser federalista i defensar la plurinacionalitat de l'Estat afegint que té "una trajectòria ben clara respecte al valencianisme i a la identitat i defensa de la cultura del nostre país".
Puig s'ha manifestat d'aquesta manera durant el debat entre els candidats a les primàries del PSPV, que se celebren aquest diumenge, i davant els retrets de l'altre candidat, Rafael García, pel suport a Susana Díaz en les primàries del PSOE.
García ha dit que en qüestions de federalisme i concepció de l'Estat, Susana Díaz "està més pròxima a les tesis de Mariano Rajoy i del PP" i ha dit que Puig, amb el seu suport a l'andalusa, va defensar "el model centralista i de rebuig a la plurinacionalitat".
El candidat ha llençat a Puig que "no resulta creïble que ara ens vulguis fer creure altra cosa".
L'alcalde de Burjassot (Horta Nord) ha dit que en el 39 Congrés federal es va aprovar reformar la Constitució "per perfeccionar el model plurinacional" i donar resposta als sentiments d'identitat, estabilitzant la descentralització, econòmica política i pressupostària.
"Hem d'evitar caure en el menyspreu al diàleg i la confrontació que porta el PP o els independentistes catalans" ha dit, afegint que els socialistes han de plantejar un diàleg de caràcter global i una oferta d'una Espanya federal "amb més autogovern i respecte a les competències en matèria de llengua, educació i cultura amb millora del finançament i reequilibri territorial de les inversions públiques.
Per la seva banda Ximo Puig ha remarcat que des del País Valencià s'ha de tenir una mirada pròpia i ha reivindicat que des de la Generalitat Valenciana s'ha tornat a apostar per ser una comunitat oberta, visitant per primera vegada Euskadi i amb reunions amb Catalunya.
L'actual dirigent socialista ha dit que cal buscar aliances per a un millor finançament, "federalitzant Espanya però també el PSOE, i el Senat".
En aquest sentit ha dit que tornarà a plantejar una entesa amb els partits valencians en aquesta cambra.
El cara a cara entre Puig i Díaz ha estat marcat pels continus retrets.
L'actual secretari general del PSPV ha defensat contínuament la gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana i el fet que els socialistes hagin recuperat el govern després de 20 anys.
Davant les acusacions de García pel suport a l'abstenció del PSOE en la investidura a Rajoy, el dirigent socialista ha defensat que mai ha governat amb el PP ni ha facilitat el govern del PP.
Per la seva part, el candidat Rafa García ha criticat que la gestió institucional del govern valencià "realment la duu Compromís" i que Puig ha oblidat la gestió orgànica.
García ha dit en diverses ocasions que les primàries no qüestionen el president sinó la direcció del partit i que el PSPV necessita estar fort.
L'alcalde de Burjassot ha defensat la necessitat de primàries i ha afegit que després de les del PSOE "molts pensaven que el partit es trencaria i està més unit que mai.
Puig continuarà com a president de la Generalitat Valenciana si no guanya les primàries
Preguntats sobre el dia després de conèixer el resultat de les primàries, Ximo Puig ha dit que si no guanya continuarà com a president de la Generalitat Valenciana perquè se sent "legitimat per les primàries obertes més importants de l'Estat" i pels valencians en el debat d'investidura a les Corts.
Puig ha afegit que confeccionarà una executiva "solvent i potent que no exclogui ningú".
Per la seva part, García ha indicat que si el seu projecte no guanya caldria que el PSPV incorporés canvis al partit "perquè hi ha molta militància que ho demana".
L'alcalde de Burjassot no s'ha mostrat tan clar respecte a la integració de persones provinents de la candidatura de Puig, i ha dit que a l'executiva que més enllà dels noms i les procedències "han d'estar les millors persones".
Sobre la relació que ha de tenir el PSPV amb el PSOE, Puig ha remarcat que ha de ser "lleialtat d'anada i tornada" i que té la voluntat de treballar perquè Pedro Sánchez sigui president espanyol "perquè als valencians ens anirà millor amb ell".
Al respecte, García ha dit que el PSOE té un caràcter federal i una executiva amb més valencians que mai.
"Jo també Ximo, si guanyo, treballaré com a secretari general perquè tu governis la Generalitat Valenciana amb majoria absoluta", ha manifestat. | Ximo Puig, secretari general del PSPV-PSOE, ha afirmat que és federalista i defensa la plurinacionalitat de l’Estat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_307 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola frase.
Les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català estan formades per actors, directors de cinema i productors, entre d’altres, com han confirmat a l’ACN les dues candidates.
La llista de Colell està formada pel productor Sergi Moreno, els actors David Verdaguer i Maria Molins, les directores Carla Simón, Alba Cros i Sílvia Quer, el director del D’A, Carlos R. Rios, i el guionista Eduard Sola.
A la llista de Ballús hi ha els actors Sergi López, Yolanda Sey i Elena Martín, la directora de fotografia Bet Rourich, el muntador Jaume Martí, i els productors Carla Sospedra i Oriol Maymó.
Les dues llistes aposten per una junta horitzontal i han consensuat un comitè de bones pràctiques.
Isona Passola: ‘S’ha fet la immersió lingüística i després s’ha deixat la gent en pilotes’
En declaracions a l’ACN, Colell ha dit que volen fer una candidatura “molt horitzontal i gens presidencialista”, en la qual es treballi amb els acadèmics.
Ha dit que “s’ha de recuperar el cinema català, que la gent no hagi de treballar a Madrid, que torni el talent a Catalunya i intentar aconseguir que el cinema català torni a tenir les xifres de fa deu anys”.
Ha posat com a exemple quan fa deu anys al Festival de Sant Sebastià hi havia quatre pel·lícules catalanes amb ‘Elisa K.‘, dirigida per ella mateixa i Jordi Cadena, que va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat; però també es van presentar ‘Pa negre‘, premiada Nora Navas com a millor actriu; ‘Aita‘, que va guanyar millor fotografia i ‘El gran Vázquez‘.
Aquest era l’any també d”Herois‘ i d”Eva’, ha afegit.
“Volem tornar a ser un dels llocs claus a l’estat on es fa cinema”.
Colell aposta també per crear “nous públics” i ha aclarit que el projecte de la seva candidatura és per als pròxims 15 o 20 anys per canviar la dinàmica i fer l’Acadèmia més gran i “sempre des d’un to en positiu i sense cap ànim rupturista, sinó reformista”.
Així mateix, ha manifestat que s’han de continuar amb “coses meravelloses que s’han fet fins ara” com el Cicle Gaudí.
La candidatura coordinada per Neus Ballús aposta també per “una junta horitzontal i amb menys presidencialismes”.
Ha apuntat, també en declaracions a l’ACN, que s’ha animat a coordinar una proposta de candidatura per l’Acadèmia.
“El més important és que no estic sola, sinó que m’he imaginat quin projecte podríem tirar endavant i ens hem trobat amb un equip que ens fa il·lusió presentar aquesta proposta”.
Ha explicat que fa referència de l’equip de la candidatura perquè l’Acadèmia i el cinema “parla del fet col·lectiu i de quina Junta es proposa i de quin equip som més enllà de qui l’encapçala”.
La directora de ‘La plaga‘ ha assenyalat que han intentat que sigui una proposta de Junta “tan diversa com sigui possible pel que fa a punts de vista i a disciplines artístiques i tècniques que representen”.
Així mateix, Ballús ha remarcat que molta gent de la Junta té ja experiència “amb el món associatiu, són persones preocupades per la cosa col·lectiva i per la millora general del cinema i les seves condicions i l’impacte que té en la població”.
Les dues candidatures han creat i acordat un comitè de bones pràctiques perquè “el joc sigui el més net i constructiu possible”, ha afegit Ballús.
Ha argumentat que no volen que es plantegi la campanya des de “la confrontació, sinó des de la idea que hi ha dues propostes diverses amb l’objectiu que els acadèmics puguin escollir quina opció s’escau més amb el seu pensament o amb la seva idea respecte al que l’Acadèmia ha de fer”.
L’assemblea general de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes va convocar per al 14 de juny les eleccions per escollir la propera junta directiva.
Després de dos mandats presidits per la productora Isona Passola i amb un equip format per Agustí Argelich, Joan Bas, Josep Maria Civit, Judith Colell, Maria Molins, Paco Poc, Sílvia Quer, Edmon Roch i Eduard Sola, l’entitat inicia el procés per rellevar la direcció, responsable d’organitzar cada any els Premis Gaudí.
La presentació de candidatures es podrà fer des d’aquest dimarts i fins al 17 de maig.
Un cop validades les candidatures presentades per la Junta electoral –que formaran els acadèmics Mariona Claveria, Rosa Maria Fusté, Lluís Maria Güell, Anna Petrus i Oriol Sala-Patau–, començarà la campanya electoral, que s’allargarà del 19 de maig al 12 de juny.
Després de la jornada de reflexió, el dia 14 de juny es recollirà el vot presencial dels socis, que dies abans hauran pogut exercir el seu dret per correu o electrònicament. | Es presenten les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1310 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha confirmat aquest dimarts que els contractes del personal que reforçarà el cos docent el curs vinent seran de setembre a agost.
Bargalló ho ha dit a Catalunya Ràdio, tot i que ha subratllat que els serrells es negocien amb els sindicats i ha esperat que dilluns es pugui fer l'anunci definitiu.
També ha recordat que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va parlar de més de 5.000 professionals nous, i que el president, Quim Torra, va situar la xifra entre 6.000 i 10.000.
El conseller ha assegurat que “cap dels dos s'equivoca”.
També ha dit que no està previst que el professorat faci assignatures de les quals no és especialista, tot i que ha afegit que cada centre ho pot decidir.
Bargalló ha admès que si ara hi tornés a haver una situació com la del març passat no es tancarien les escoles “d'avui per demà”, sinó que ho faria amb algun dia de previsió per permetre una certa preparació dels alumnes, o una certa planificació de les possibilitats de cada família d'accedir a l'educació a distància.
En aquest sentit ha recordat que Educació va repartir 32.000 equips informàtics a famílies que ho necessitaven, i que els ajuntaments en van distribuir 20.000 més, però tot i això ha explicat que hi ha hagut casuístiques que han estat molt difícils de resoldre.
El conseller ha posat a l'altre cantó de la balança, en canvi, la decisió de repartir 150.000 targetes moneder per a les famílies amb beca menjador, que s'ha comprovat que “en un 99,9% dels casos, i trencant els tòpics” s'han utilitzat veritablement per comprar menjar.
La segona família
La figura estrella del curs vinent serà el grup estable, de ràtios d'entre 25 i 30 alumnes en funció del nivell educatiu, i que Bargalló ha definit com “la segona família de l'alumne”.
Es tracta d'uns grups que, segons ha dit el conseller, impliquen menys personal docent -la idea és limitar les possibilitats de transmissió a partir de conjunts d'alumnat i professorat tancats i amb poc contacte amb altres grups- però “més perfils professionals”, com ara personal de l'àmbit social o sanitari.
Els sindicats de professorat i les associacions de famílies han advertit que les casuístiques són nombroses, i que limitar els possibles contagis pot ser molt difícil.
Segons Bargalló, però, les casuístiques es poden limitar a que cada alumne tindrà “tres o quatre grups estables”, per exemple el de la família, el del transport escolar, el de l'escola i el del club esportiu on faci activitats extraescolars.
“En cas de contagi sabrem d'on tibar del fil”, ha assegurat.
A més ha indicat que aquest any no hi haurà “sobreexcés de ràtios” i que dins dels grups estables de l'escola hi haurà uns mestres que aniran primordialment amb el grup i uns altres que seran especialistes que hi aniran de tant en tant “amb mascareta i sense contacte físic”.
També ha confirmat que en virtut d'un conveni amb el Departament de Salut, els centres tindran personal d'infermeria i que els costos derivats de l'aplicació de les mesures sanitàries serà assumit pel Departament d'Educació.
El Departament d'Educació treballa en aquest pla després que el de Salut indiqués que era més adient que no pas buscar més espais per reduir les ràtios, però Bargalló ha explicat que l'equip que comana en té previstos dos més en funció dels escenaris que calgui assumir.
Si pel que sigui, al setembre calen més espais, “els tenim localitzats”, ha assegurat.
El tercer pla serien noves onades de confinaments.
Si fos un confinament total encara no s'està a punt per garantir que tot l'alumnat disposa d'equips per fer educació a distància, però si són confinaments parcials, sí.
Tornar a les aules
El curs no ha de començar fins al 14 de setembre?
El calendari escolar, al punt de mira
Professors i pedagogs reflexionen a NacióDigital sobre com haurà de ser l'escola de cara a un curs "complex" que necessitarà de més espais i la implicació de nous actors
Tornar a les aules
GUIA Com serà el desconfinament de les escoles? 10 preguntes amb resposta
El Departament d'Educació ha detallat com i quan podran reobrir els centres, i ha esbossat les línies mestres del nou curs
Tornar a les aules
MAPA Menys alumnes i més distància: així reobren les escoles a Europa
Aquestes són les receptes de Dinamarca, Alemanya, França o Portugal, entre d'altres, que ja han començat a permetre el retorn a les aules
Tornar a les aules
«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital
Tota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent | Josep Bargalló, conseller d'Educació, admet que si la situació del març es tornés a repetir, actuaria amb més previsió. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1930 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu d'aquest text.
Amb l'objectiu de reivindicar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals per totes aquelles persones que es veuen obligades a deixar els seus llocs d'origen en busca de millors condicions de vida, l'any 2000 l'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant, un terme definit per la Organització Internacional per les Migracions (OIM) com el "moviment de persones en què s'observa la coacció, incloent l'amenaça a la vida i a la seva subsistència, ja sigui per causes naturals o humanes".
Per tant, el terme inclou tant emigrants com immigrants –paraules que distingeixen els que marxen d'un lloc concret i els que arriben a un lloc concret, respectivament- i engloba, a més dels desplaçats per causes socioeconòmiques, als refugiats i desplaçats per causes polítiques i bèl·liques i també per desastres naturals o ambientals i episodis de fam, tant si marxen fora del país d'origen com si es desplacen sense sortir de les fronteres estatals.
Sovint, i aquest 2015 especialment, els migrants pateixen tot tipus de vulneracions dels drets humans durant els seus desplaçament, amb un nombre de morts en augment.
Precisament per aquest fet, enguany es commemorarà aquest dia amb una encesa d'espelmes com a acte de record als migrants morts en circumstàncies tràgiques.
Sota el lema #IamaMigrant ("Jo sóc un migrant"), l'OIM convoca la nit de divendres la primera vigília mundial amb espelmes amb l'objectiu de recordar les persones que aquest 2015 "han perdut la vida o han desaparegut mentre tractaven d'arribar a port segur després d'un difícil viatge pel mar o el desert".
L'OIM recorda que cada persona morta en aquestes circumstàncies té nom i una història que el va portar a deixar el seu país d'origen en recerca de millors oportunitats, malgrat que d'aquests centenars de milers de persones que no aconsegueixen arribar al seu destí només coneixem el nom d'uns pocs, com el d'Aylan Kurdi, el nen de tres anys que va ser trobat mort a la platja turca de Bodrum el passat setembre, quan intentava arribar a l'illa grega de Kos.
"La llum de les espelmes ha de convertir-se en el símbol de la nostra solidaritat amb els migrants i les seves famílies i ens recorda que per a milions de persones a tot el món la migració és l'única esperança", assegura l'entitat.
2015, un any especialment tràgic
Aquest 2015 que és a punt de finalitzar ha estat el de la gran crisi dels refugiats, principalment procedents de la guerra de Síria, amb un fort impacte a tot Europa que ha afectat la mateixa construcció de la Unió Europea, que ha vist com els Estats mantenien polítiques diferents i com es reforçaven les fronteres per evitar el pas dels refugiats.
Així mateix es calcula que aquest any s'han superat àmpliament els 60 milions de persones refugiades arreu del món en la pitjor crisi humanitària viscuda des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Per fer llum a tota aquesta situació, el CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) ha publicat l'informe Europa davant la crisi dels refugiats: 10 efectes col·laterals, un recull d'articles d'anàlisi sobre la reacció europea per fer front a una situació on es combinen les dissensions entre els estats per encarar la crisi amb el drama diari dels milions de persones directament afectades en el seu difícil trànsit per terres europees.
De fet, l'allau humà de refugiats, majoritàriament sirians, però també eritreus i afganesos, que s'ajunta amb el constant trànsit de migrants entre les costes sud i nord de la mediterrània i la casuística específica de les ciutats de Ceuta i Melilla conformen un panorama que revela la fragilitat de les societats europees malgrat que segons l'analista Jordi Bacaria, l'arribada d'aquestes persones podria esdevenir una oportunitat per revitalitzar els mercats de treball a Europa.
També es planteja aquesta monografia les conseqüències de la crisi en les polítiques d'asil i en la lliure circulació de les persones en l'àmbit del Tractat de Schengen, que han quedat sobrepassades per la decisió d'alguns estats de blindar fronteres i de fet ha creat una fractura entre l'Europa central i oriental i la resta del continent.
Pel que fa a la política exterior, l'informe assenyala el paper de Turquia i Rússia en la gestió de la crisi. | Enguany es commemorarà el 18 de desembre, Dia Internacional del Migrant, amb una encesa d'espelmes en record de les víctimes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_123 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta el text següent.
El cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Bonaventura Clotet, ha avançat que al maig començaran a treballar amb els primers prototips de vaccí per a la Covid-19 en ratolins i que, en el termini d’un any, espera tenir un prototip de vaccí contra la malaltia.
Segons que ha explicat en una entrevista a RAC1, la investigació que es fa al consorci d’IrsiCaixa, el BSC i l’IRTA-CReSA amb el suport de Grífols començarà a immunitzar ratolins per observar quins anticossos produeixen i posar-los en el cultiu cel·lular ‘per veure si inhibeixen adequadament el virus i impedeixen la infecció de les cèl·lules’.
El següent pas, ha dit, serà agafar un ratolí humanitzat, ‘que té unes cèl·lules que pot infectar el virus’, amb el vaccí i comprovar si el ratolí s’infecta.
Després ja vindrà la fase d’humans.
Segons Clotet, aquest procés no es podrà completar fins d’aquí a un any, en part per la situació global que vivim: ‘Costa que t’arribin els reactius perquè hi ha molta demanda i, a més, hi ha poc transport aeri.
Tot són factors d’alentiment que impedeixen que es pugui preveure exactament quan ho tindràs tot, però crec que d’aquí a un any tindrem més d’un bon prototip de vacunes.’
Clotet ha explicat que s’havia d’anar amb cura per veure ‘quins trossets de la Covid-19’ es posen al vaccí perquè sigui eficient.
‘Amb altres vacunes de la MERS o el dengue, s’ha vist que poden haver-hi trossets del virus que desencadenen uns anticossos que no són protectors, sinó que són facilitadors.
Una persona amb aquella vacuna que s’enfrontés al virus encara podria tenir més complicacions’, ha avisat.
Per motius així, ha demanat de ser pacient amb els terminis de la recerca científica i ‘fer bé els estudis’.
Abans que arribi el vaccí, ha dit Clotet, també es pot mitigar l’impacte de la Covid-19 amb altres mètodes, com ara ‘fàrmacs que en previnguin la infecció’ i ‘tractaments eficients’ que en redueixi la mortalitat, així com mantenir les mesures de distanciament social.
‘Quan reduïm la mortalitat de la malaltia, i des del punt de vist mèdic ho veig possible, veig que tindrem el peu al coll de la Covid-19’, ha dit.
A banda, ha dit que durant l’any que trigui a arribar el vaccí la gent que ja hagi passat la malaltia i ‘tingui anticossos que la protegeixi contra aquesta infecció’ es podrà relacionar sense problemes amb l’altra gent que l’hagi passada i estigui protegida.
‘Ens trobarem amb gent que ens identificarem amb el carnet de seropositiu contra la Covid-19’, ha posat com a exemple.
Malgrat tot, no és segur quina mena d’immunitat es genera ni quant de temps dura, ha recordat, tot i que es preveu que és ‘com a mínim, d’un any’.
Clotet, també director d’IrsiCaixa, ha explicat que des de l’aparició del virus s’havia pogut generar molt coneixement sobre la malaltia i ha conclòs que ‘claríssimament és una zoonosi’.
Ha afegit que la crisi posava sobre la taula la necessitat d’incorporar la salut animal i la globalització en el marc d’una sola salut ‘i posar molts diners perquè el futur de la humanitat va molt de prevenir moltes pandèmies que puguin aparèixer’.
En aquest sentit, ha alertat tant de la possibilitat de rebrots del nou coronavirus com de l’aparició de noves pandèmies.
Sobre l’evolució del coronavirus, ha descartat que la calor l’elimini del tot i ha insistit que la contenció del virus requereix per l’ús de màscares, rentar-se les mans assíduament i mantenir la distància de seguretat.
‘Esperar que la calor eliminarà el problema és un error ha alertat.
Pel que fa a la situació que es preveu per als mesos vinents, dit que esperava que a l’estiu la gent es pogués banyar a la platja.
‘Potser per torns i que no estigui tot ple de tovalloles’, ha precisat, però ha dit que dependrà de l’evolució dels possibles rebrots i de la consciència ciutadana de mantenir la rutina de protecció pròpia i dels altres.
A banda, ha dit que quan el desconfinament s’hagi completat, ‘serà bo que al transport públic la gent porti màscara de protecció’.
Finalment, Clotet creu que el confinament s’hauria d’allargar després del 26 d’abril, quan s’acabarà l’actual estat d’alarma.
‘Si a Itàlia, que les han passat molt magres, és fins al 3 de maig, aquí estaria bé perllongar-lo com a mínim una setmana més a partir d’aquesta data per donar més seguretat’.
Ha alertat que abans-d’ahir ja es va relaxar el confinament i ha demanat ‘contenció’ perquè hi ha ‘risc de rebrots’. | Al maig es començaran a provar en ratolins els primers vaccins contra la covid-19. S'espera tenir-ne un prototip en un any. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2537 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important d'aquest text.
L'Observatori de la Igualtat de Gènere ha recordat que les dones, tot i portar la "càrrega" del treball remunerat i no remunerat, no estan reconegudes ni cobren prou.
Amb motiu de l'1 de maig, l'organisme ha elaborat un dossier estadístic que ofereix un panorama de la situació de les treballadores a Catalunya.
El document visibilitza que el 61,5% de les dones ocupades creuen que no se les valora a la feina, el 54% se senten discriminades en els ascensos i el 47,2% han rebut faltes de respecte mentre treballaven.
Les dades mostren que el 15,1% de les dones han patit discriminació laboral.
Un 46% de l'assetjament sexual a la feina ha estat per part d'un usuari o d'un client mentre que en un 36% dels casos l'assetjador era un cap.
Amb motiu de la commemoració del dia 1 de Maig, la consellera del departament de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, han presentat aquest divendres el dossier estadístic Dones en el Treball a través d'una emissió en directe a les xarxes.
Aquest informe també assenyala que la crisi sanitària de la covid-19 ha suposat una "inflexió" pel que fa al reconeixement de la importància que s'atorga a les feines de cura de les persones i de totes aquelles activitats essencials per a la vida de les persones que històricament han realitzat les dones.
"Durant l'emergència sanitària actual s'ha observat que aquelles ocupacions remunerades que ara cobren especial rellevància són les més feminitzades", apunta l'estudi.
El dossier posa de manifest que les dones son el 77% de la força del treball del sector de la sanitat i els serveis Socials a Catalunya.
De les dones ocupades, la gran majoria es dediquen a les activitats dels sectors més feminitzats com ara la sanitat i els eerveis Socials (13,5%), seguit del comerç al detall (13%) i de la branca de l'educació (10,2%), activitats més relacionades amb la cura de les persones, mentre que en altres àmbits més masculinitzats com la construcció (1,2%), el transport i emmagatzematge (2,6%) o el comerç a l'engròs i reparació de vehicles de motor i motocicletes (3%), les dones estan infrarepresentades.
Aquestes desigualtats de gènere es manifesten també en els espais on hi ha més capacitat de decisió i poder on gran part de les categories professionals amb major responsabilitat estan ocupades per homes.
Així en la categoria professional de Directores i Gerents les dones només representen el 35,4%.
Per altra banda, la manca de facilitats per a la conciliació entre la vida laboral i familiar i el rol assignat a les dones històricament per a la cura de filles i fills provoca que el 92,8% de les excedències per tenir cura de les filles i fills a Catalunya l'any 2018 les van agafar les dones, mentre que els homes ho van fer en un 7,2% dels casos.
A més, són elles les que han d'assumir més jornades a temps parcial ja que el 73% de la població ocupada a temps parcial són dones, front al 27% d'homes.
Totes aquestes discriminacions provoquen l'existència d'una bretxa salarial on les dones encara percebien en el 2017 un 23% menys del salari brut anual mitjà que els homes.
Aquesta bretxa s'estén en el temps de vida laboral de les dones i afecta també a les pensionistes que encara pateixen una bretxa de gènere superior a la que es produeix durant la seva vida laboral.
Les dones pensionistes perceben de mitjana unes pensions que són un 40% inferior a les que cobren els homes en la mateixa situació.
Segons l'Enquesta de Violència Masclista de Catalunya de l'any 2016, les dones ocupades vam patir en un 62,4% discriminació salarial.
A més, l'11,8% de les dones vam patir algun tipus d'agressió de caràcter sexual a la feina.
D'altra banda, les dades mostren que, del total d'agressions, un 46% de l'assetjament sexual a la feina contra les dones va ser per part d'un usuari o un client i el 36% per un cap o superior.
El 18% de l'assetjament sexual en l'àmbit laboral ha estat comès per un company de feina de la dona. | A la commemoració de l'1 de maig es recorda que la feina de les dones no està prou reconeguda. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2237 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola frase.
La companyia Big Band Basket Beat Barcelona ha estat l'encarregada d'inaugurar oficialment la 27a edició de la Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, que fins el dia 7 d'abril portarà a la capital de l'Anoia 56 espectacles amb 102 representacions.
Amb 'Basket Beat', la banda barcelonina ha portat a l'escenari una orquestra que té com a motor el ritme i la sonoritat que generen les pilotes de bàsquet i compta amb membres amb risc d'exclusió social.
També hi ha participat joves d'Igualada que han estat assajant amb la companyia els dies previs al festival.
Una de les novetats d'aquest any del festival és la Mostra Jove, un espai propi on s'oferiran espectacles per a joves de 12 a 18 anys.
La Big Band Basket Beat Barcelona és una orquestra que té com a motor el ritme i la sonoritat que generen les pilotes de bàsquet, el seu instrument principal.
El resultat és una banda propera al rock i a la música urbana que uneix les trajectòries de músics professionals i joves en situació de risc d'exclusió social.
A més, la companyia barcelonina ha actuat al Teatre de l'Aurora amb joves d'Igualada, que han estat assajant l'espectacle els dies previs a la funció.
Segons ha explicat a l'ACN el codirector de la Big Band Basket Beat Barcelona, David Sitges-Sardà, l'espectacle parteix de la metodologia 'basket beat' que consisteix en ensenyar música a través de pilotes.
Per Sitges-Sardà, la pilota és un objecte molt quotidià i familiar al qual "tothom hi està avesat" i això provoca que "a l'hora d'ensenyar música es creï una horitzontalitat".
"Per fer alguna cosa interessant amb una pilota necessites més persones i, per tant, t'obliga a relacionar-te amb els altres", ha detallat el codirector de la banda, qui creu que aquesta metodologia "a banda d'ensenyar música, ensenya habilitats per a la vida".
Aquest és un dels espectacles integradors que enguany proposa la Mostra, però se'n podran veure d'altres com 'H+G', de la companyia italiana Accademia Perduta, una versió molt especial i emotiva de Hansel i Gretel.
Un altre muntatge destacat és el de la creadora Carla Rovira amb alumnes de l'Escola Municipal de Teatre La Tarima d'igualada, que es convertiran en el Grup de Pollastres Rebels a 'Most of all, you've got to hide it from the chiks'.
55 companyies i 102 representacions
La Mostra reunirà aquest any un total de 55 companyies que oferiran un total de 56 espectacles i 102 representacions al llarg de quatre dies.
Hi haurà 16 estrenes, de les quals set són absolutes i nou a Catalunya.
De les companyies, 37 són de Catalunya, 13 de la resta de l'estat i cinc internacionals.
Els muntatges s'han escollit entre més de 430 propostes.
La Mostra d'Igualada continua enguany amb la línia de reforçar el públic juvenil i, per aquest motiu, ha reforçat els espectacles destinats als joves de 12 a 18 anys.
L'any passat aquest públic anava només fins els 16 anys i en aquesta edició s'ha ampliat.
A més, una altra de les novetats és que se centralitzaran totes les propostes dedicades al públic jove en un mateix espai, el recinte de l'Escorxador.
La Llotja es trasllada al Museu de la Pell
Una altra de les novetats d'aquesta edició és el trasllat de la Llotja professional al Museu de la Pell amb l'objectiu de potenciar-la.
El nou espai és més diàfan i operatiu, fet que permetrà propiciar tot tipus de trobades i activitats.
Així, aquest any tornaran els estands per a companyies, institucions, xarxes i empreses del sector, que seran l'epicentre de l'activitat professional de La Llotja.
L'espai acollirà un conjunt d'activitats com conferències, sessions de 'speed meetings', un mercat de projectes ('pitching') i trobades pactades informacions que afavoreixen el contacte entre els diferents agents.
El pressupost d'aquest any ronda els 300.000 euros entre el Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Igualada. | S'inaugura la 27a Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, amb 56 espectacles i 102 representacions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1405 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important d'aquest text.
L'aniversari
Un 2 de desembre de l’any 1940 naixia a Xàtiva, a la Costera, el cantautor valencià Raimon.
Va ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70.
Cançons com Al Vent o Diguem no! van ser la banda sonora de la protesta.
En els darrers anys ha musicat poetes com Ausias March.
Fa uns dies el cantautor, resident a Barcelona, premi d’Honor de les Lletres Catalanes i que en els darrers anys ha rebut reconeixements que fins fa poc se li negaven al País Valencià, va anunciar que es retiraria al maig després de fer dotze concerts al Palau de la Música.
Esteve Plantada en va fer un perfil amb algunes de les seves cançons, que us reproduïm íntegrament a sota.
Us deixo també Veles e Vents en un recital al Palau Sant Jordi.
------------------------------------------
Raimon, el crit d'un poble
Esteve Plantada, 2 de novembre de 2016
La idea era a l'horitzó i s'ha materialitzat aquest dimecres, 2 de novembre de 2016.
Raimon (Xàtiva, 1940) deixa els escenaris, tal com ja venia insinuant en la presentació, ara tot just fa un any, de dos concerts antològics a l'Auditori de Barcelona.
La retirada era tan propera que només han hagut de passar uns mesos per fer-se real, amb l'anunci dels Dotze concerts de comiat al Palau de la Música Catalana, programats en quatre caps de setmanes del mes de maig de 2017.
Es preveu que siguin intensos, carregats d'emocions i del reconeixement que mereix la seva obra i la seva figura.
Ramon Pelegero i Sanchis (Raimon) és autor d'algunes de les cançons que més bé expliquen un temps i un país ("D'un temps que serà el nostre, / d'un país que mai no hem fet, / cante les esperances / i plore la poca fe", clamava el cantant, precisament, en la cançó titulada D'un temps, d'un país).
Aquests, com bona part dels seus versos, han tingut la sort de convertir-se en cants d'esperança, de lluita, de ràbia i de fermesa.
Versos on les paraules eren proclames per construir futurs millors i per fer reals escenaris d'una llibertat de la qual no es podia gaudir en plena dictadura franquista.
Autor de cançons de lluita, però de molt més
El seu repertori és ple d'aquesta lluita, tan encesa i, alhora, tan lúcida.
Cançons com Diguem no, Jo vinc d'un silenci, T'adones amic i, sobretot, Al vent, el van convertir en un nom clau de la revolta social que acabaria esclatant el 1975, amb la mort del dictador.
Erudit i popular, és Al vent aquella cançó que més i millor explica l'essència de Raimon: un clam de llibertat a través d'un símbol senzill i entenedor, construït amb un llenguatge popular que permet amagar idees carregades de potència, de vida i de revoltes.
El cançoner de Raimon, però, és transcendent també gràcies a l'exploració d'altres camins, com són l'adaptació dels poemes de Salvador Espriu, Ausiàs March, Roís de Corella o Jaume Roig, sense renunciar a tot el pes que contenen.
O, també, a les bellíssimes cançons d'amor, totes d'una destacable càrrega de sensualitat, com Treballaré el teu cos, Com un puny, Quan tu te'n vas o Parlant-me de tu.
Un repertori, en conjunt, que s'uneix en l'amor a la vida i que sempre ha volgut tractar l'espectador de manera respectuosa i intel·ligent.
Ha estat tot aquest bagatge, fruit de la fidelitat a una llengua i a una tradició literària, alguns dels motius que el van fer mereixedor del Premi d'Honor de les Lletres catalanes que concedeix Òmnium Cultural, l'any 2014.
Recentment nomenat Fill predilecte de Xàtiva, Raimon seguirà fent de la sobrietat escènica una divisa infranquejable, també en el seu comiat.
Un crit, emès als quatre vents, sense excessos o lamentacions, que passa de la subtilesa al recitat, de la força al silenci.
Sense oblidar que conté el cor de tot un poble. | El cantautor valencià Raimon, autor de cançons que van marcar una època, es retira dels escenaris. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_119 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
El govern arriba al ple del parlament sense cap abstenció garantida en el debat a la totalitat del pressupost.
Els comptes de la Generalitat pengen d’un fil, perquè tots els partits de l’oposició han registrat esmenes a la totalitat i només amb els vots favorables d’ERC i de Junts no n’hi ha prou perquè continuï endavant la tramitació dels comptes.
El govern no ha aconseguit el suport de la CUP, que dissabte va reiterar el seu vet, i tampoc s’ha assegurat l’abstenció d’En Comú Podem perquè els comptes superin el primer tràmit parlamentari.
Aquest matí, a les 8.30, hi ha convocat un consell executiu extraordinari per discutir l’estat de la qüestió.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va convocar-lo ahir a la nit després de la reunió entre el govern i els comuns, a la qual Junts no va enviar cap representant.
El secretari general de la formació, Jordi Sànchez, va comparèixer a mitja tarda per reclamar que el parlament deixi tramitar els comptes i va tancar la porta a modificar-los per acontentar En Comú Podem.
Sànchez va dir que Junts no acceptaria que, “per la porta del darrere”, es canviés el pressupost presentat pel conseller d’Economia, Jaume Giró.
“Allò que no vam acordar amb la CUP no ho acordarem amb els comuns.”
Anàlisi d’Odei Etxearte: El govern, acorralat i amb el projecte de legislatura per refer
Així doncs, a la reunió d’ahir al Palau de la Generalitat només van assistir-hi membres d’ERC i dels comuns.
Però alhora Aragonès i Giró es van reunir privadament, segons que han explicat a VilaWeb fonts del govern.
Va ser una reunió a petició del president que va durar uns quinze minuts.
Fonts d’ERC diuen que estan perplexos perquè els seus socis de govern no van assistir a la reunió convocada amb els comuns.
En aquesta reunió, finalment, no va haver-hi cap acord, però els equips negociadors volen continuar els contactes.
Segons el govern, va ser una reunió productiva.
En canvi, fonts d’En Comú Podem van dir a Europa Press que la negociació està encallada.
Els comuns també van voler insistir en la divisió del govern; a parer seu hi ha una trencadissa entre ERC i Junts.
Aragonès, que va descartar de negociar amb el PSC, veu com el temps s’escola i el govern no ha pogut obtenir ni tan sols una abstenció dels seus socis parlamentaris potencials.
L’anterior govern de Quim Torra ja va pactar el pressupost amb En Comú Podem arran de l’oposició de la CUP, una operació que es podria repetir.
Si avui els comptes superessin el debat a la totalitat, la coalició governamental guanyaria temps, un mes, fins a la votació definitiva.
Però per a aconseguir-ho, el govern necessita el marge que li donaria la retirada d’una de les esmenes a la totalitat a última hora.
En el ple que comença a les dues de la tarda, hi ha temps fins al darrer moment, just abans de la votació, de retirar les esmenes a la totalitat que han registrat tots els grups tret dels que formen part del govern.
La CUP és improbable que ho faci, tenint en compte que les seus òrgans interns ja s’han reunit i han pres la decisió de mantenir l’esmena; el govern ha descartat en tot moment l’opció de pactar amb el PSC, i només queda oberta, ara per ara, l’opció dels comuns.
Tot a una sola carta, i sense que hi hagi acord en aquest sentit entre els socis de govern.
Si cauen els comptes, la conseqüència directa serà la pròrroga pressupostaria.
Una més d’aquests últims anys, per la incapacitat dels partits polítics catalans d’arribar a acords que reuneixin majories parlamentàries.
La situació de blocatge podria aturar bona part de les inversions previstes gràcies a la disponibilitat dels diners provinents dels fons europeus. | El Consell Executiu convoca una reunió urgent per poder guanyar temps i avançar amb els pressupostos. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1559 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text següent en una sola oració.
Irònic i meticulós.
Són els principals trets característics del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1965) que s'està encarregant del judici al 9-N.
La Fiscalia General de l'Estat el va designar com a representant del ministeri públic en aquest històric judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) malgrat que precisament ell va ser el fiscal que -estant de guàrdia- va informar contra la petició d'UPyD i Plataforma per Catalunya d'ordenar als Mossos que retiressin les urnes del procés participatiu.
Ara és qui colla els testimonis.
Coses de l'ofici, Sánchez Ulled ha passat de "defensar" el 9-N a haver d'acusar-ne els polítics que el van organitzar: l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
Al llarg de les quatre sessions que porta el judici, el fiscal ha estat perseverant en la seva recerca d'activitats preparatòries del Govern posteriors a la providència de 4 de novembre del Tribunal Constitucional (TC) que ordenava suspendre el procés participatiu.
D'accorralar testimonis a bromejar amb ells
El fiscal anticorrupció ha estat dur en els seus interrogatoris dels testimonis.
Especialment amb aquells citats per les defenses.
Sánchez Ulled els guia amb preguntes aparentment evidents per acabar posant-los de peus a la galleda.
O acorralar-los en un punt amb poca sortida.
"Al CTTI no se li va donar la instrucció d'eliminar la web [del 9-N] després de la suspensió?", va demanar diverses vegades a l'ex-director de l'ens Jordi Escalé fins que aquest va admetre: "Es podria haver demanat a Akamai [una empresa de servidors d'internet] i en hores hauria estat eliminada".
"En hores caput?", va repreguntar el fiscal, conscient que havia aconseguit una fita en la seva acusació.
També va fer titubejar el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, en preguntar-li per l'existència d'uns correus electrònics enviats per les delegacions territorials del Govern als ajuntaments perquè proposessin espais per al procés participatiu.
"Jo no el vaig rebre", o "no li puc concretar", són algunes respostes que Buch va aconseguir articular quan Sánchez Ulled li insistia: "I algun alcalde no li va parlar d'aquests correus?".
I en un moment concret de l'interrogatori, quan el president de l'ACM es disposava a detallar el funcionament de l'ens, ell el va tallar: "Conec bé el funcionament de l'ACM".
Ell és el fiscal que va investigar durant deu mesos un cas de males pràctiques en aquesta entitat i entre línies li va fer saber al seu actual president.
Sánchez Ulled no s'estalvia sarcasmes.
"Algun d'aquests penalistes està en aquesta sala?", li demanava a Carles Viver Pi-Sunyer, que va ser president del Consell Nacional per a la Transició Nacional (CATN), quan aquest afirmava no recordar el nom dels experts que van aconsellar no aturar el 9-N i descartaven que tingués conseqüències penals.
Potser el fiscal tenia en ment que l'advocat de Mas, Xavier Melero, ha estat professor de dret penal en diverses universitats.
I tampoc va evitar la ironia quan el senador del PDECat, Francesc Homs, li va dir que no havia tingut "coratge" de preguntar-li.
Més innocent ha estat aquest dijous fent que a Bàrbara Sala, voluntària del 9-N citada com a testimoni, se li escapés el riure enmig de tanta tensió posant per exemple una taula de votació que anés dels cognoms "Mas i Gavarró" a "Sánchez Ulled".
Fiscal de grans casos
El gran dia del fiscal en aquest judici arriba aquest divendres.
Sánchez Ulled haurà d'exprimir la seva retòrica en el moment de fer l'al·legat final de la seva acusació davant del tribunal presidit per Jesús María Barrientos.
El seu currículum permet preveure un discurs difícil de rebatre per les defenses de Mas, Ortega i Rigau.
Va aconseguir una condemna en el cas Hisenda que implicava empresaris, entre ells Josep Lluís Núñez, i inspectors de l'Agència Tributària.
Aquest mateix gener va demanar un total de 71 anys i mig de presó per a vuit narcotraficants vinculats al cas Macedònia.
A més a més, diversos partits van situar Sánchez Ulled entre els favorits per encapçalar l'Oficina Antifrau de Catalunya després de l'escàndol de les converses entre l'ex-ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso.
Què el va situar en les travesses?
Potser haver estat fiscal anticorrupció des del 2005.
O bé perquè el juliol passat es va mostrar contundent contra aquesta problemàtica en una compareixença al Parlament de Catalunya, on va afirmar que els polítics investigats han de dimitir.
Sigui com sigui, demà haurà de donar el seu do de pit. | Emilio Sánchez Ulled passa de defensar el procés participatiu a haver d'acusar els líders polítics al Tribunal Superior de Justícia. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2726 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
El Departament de Cultura engega el proper dimarts, 2 de maig, la campanya 'Fas 6 anys.
Tria un llibre', que vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys.
Mitjançant la campanya, l'infant que fa o hagi fet 6 anys durant aquest 2017 rebrà a casa un targeta que el convidarà a anar a la llibreria més propera.
Allà podrà bescanviar la targeta pel llibre que més li agradi, per un import de fins a 13 euros.
Si l'import és superior, caldrà abonar la diferència.
També hi haurà la opció de poder fer la compra en línia a través del portal www.libelista.cat.
En aquesta segona edició, la campanya arribarà a 80.941 nens de tot Catalunya, que podran anar a més de 200 llibreries d'arreu del país.
Com a novetat, aquest any s'ha arribat a un acord amb l'ONCE per tal d'adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el Braille.
D'aquesta manera, els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l'inici.
De fet, el Departament de Cultura intentarà adaptar, en la mesura del possible, tots aquells materials de difusió necessaris perquè la campanya arribi a tots els col·lectius amb discapacitat i, més concretament, als infants amb discapacitat visual.
D'altra banda, també es donarà cobertura als infants residents a l'estranger gràcies a l'acord del Govern amb la Secretaria d'Afers Exteriors de la Unió Europea, que, exercint les seves competències de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior, oferirà la possibilitat de beneficiar-se d'aquesta campanya dins la seva cartera de serveis.
Els infants inscrits al Registre de catalans a l'exterior podran bescanviar la targeta amb el codi de barres personalitzat a la plataforma en línia Libelista.cat i escollir el seu llibre, que se'ls enviarà al seu domicili.
'Fas 6 anys.
Tria un llibre' és una iniciativa del Gremi de Llibreters, amb el suport del Departament de Cultura i la col·laboració del Gremi d'Editors de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; del Departament d'Ensenyament; d'IDESCAT, i de l'ONCE.
La campanya també té com a objectius que els nens descobreixin les llibreries amb un adult; que comencin a crear la seva pròpia biblioteca; donar valor al llibre i reforçar les vendes de llibres infantils.
31.914 nens, el 38,3% del total, participen en la primera edició
L'any 2016, en la primera edició, 31.914 nens van bescanviar la seva targeta per un llibre, per la qual cosa van participar en la campanya el 38,3% dels infants catalans que complien 6 anys el passat 2016.
Les enquestes fetes pel Gremi de Llibreters de Catalunya van avalar l'impacte positiu de la campanya, ja que el 83% dels llibreters van detectar públic nou als seus establiments, que, en un 33% dels casos, eren usuaris que anaven per primer cop a una llibreria, deixant de banda la compra de llibres de text.
Tanmateix, el 57% dels llibreters va assenyalar que es va generar compra creuada, és a dir, que els participants a la campanya van adquirir més d'un llibre en la mateixa compra.
Els nens del Solsonès i del Pla de l'Estany, els més participatius
Les comarques de la Catalunya Central van ser les que van obtenir una taxa de participació més gran, amb el 40,6%, seguides de les de l'àrea de Barcelona (39,5%), Ponent (38,6%), Camp de Tarragona (36,6%), Girona (33%), Terres de l'Ebre (31,3%) i Alt Pirineu i Aran (27,2%).
Per comarques,, les cinc de més alt nivell de participació van ser el Solsonès (61,6%), el Pla de l'Estany (57,9%), el Pallars Jussà (55,5%), el Pla d'Urgell (49,2%) i el Vallès Oriental (46,2%).
Pel que fa a les llibreries participants, adherides al Gremi de Llibreters de Catalunya, les independents van acumular el 53% de les vendes, mentre que les cadenes de llibreries van sumar el 47% restant, sent els dissabtes el dia de la setmana que es va registrar la quantitat més alta de bescanvis de vals.
En total, es van vendre més de 5.800 títols diferents de 470 editorials, el 62,2% dels quals en català. | La campanya "Fas 6 anys. Tria un llibre" vol apropar la lectura dels infants amb un llibre gratuït. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1783 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
Per tercer any consecutiu, la Font Màgica de Montjuïc ha estat punt de reunió per a milers de persones que han acomiadat el 2015 i han celebrat plegades l'inici del nou any.
Les quatre columnes de Puig i Cadafalch s'han transformat en un gran rellotge que ha donat la benvinguda al 2016.
El clímax festiu de l'espectacle creat pels Comediants –que han substituït la Fura dels Baus- ha arribat amb les 12 campanades simbòliques acompanyades de focs artificials i aigua.
L'espectacle ha començat mitja hora abans de les dotze.
Des de les nou del vespre la música ha estat protagonista per amenitzar l'espera de tots aquells que han decidit sortir de casa i celebrar el cap d'any a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina.
Després de protagonitzar l'espectacle dels dos darrers anys, l'home del Mil·lenni i la Fura dels Baus han passat el relleu als Comediants en aquesta tercera edició del Cap d'Any a la Font Màgica de Montjuïc.
75.000 persones, moltes d'elles turistes, no s'han volgut perdre l'espectacle que promouen conjuntament l'Ajuntament i Turisme de Barcelona.
Quan s'apropava el punt de la mitjanit, les quatre columnes de Puig i Cadafalch s'han il·luminat per representar els quarts, l'avís que en pocs segons arribarien les 12 campanades.
Des de dues pantalles s'ha seguit el compte enrere des de 10 i cada campanada ha anat acompanyada d'una ràfega de foc i de llum, que ha il·luminat el cel de la ciutat.
En total, una tona de pólvora –similar a la que es fa servir per al piromusical de la Mercè-, concentrada en pocs minuts.
La celebració d’enguany s'ha dividit en quatre parts: Barcelona marca el ritme, amb les bateries i percussions de Santi Arisa i els percussionistes dels Perkutes de Canet; El temps de Barcelona, amb el foc i els dimonis com a símbols de la renovació; Barcelona és integradora, moment en què ha sobresortit la interpretació de la soprano Begoña Alberdi i del Cor de Cap d'Any del tema Barcelona amb el cor, compost per Manel Camp; i, per últim, Barcelona camina cap al futur, que ha començat pocs minuts abans de les dotze i s'ha allargat fins l'últim joc de pirotècnia.
L'Ajuntament ja preveia una gran afluència de públic, fet pel qual ha instal·lat una pantalla gegant a la Plaça d'Espanya, des de la que també s'ha pogut seguir l'espectacle.
Transport públic i controls d'alcoholèmia
El metro ha estat el mitjà de transport predilecte per la majoria dels assistents.
Com és habitual la nit de Cap d'Any, el servei es manté ininterromput durant tota la nit, per la qual cosa –i aglomeracions al marge- tothom era conscient que podria tornar cap a casa o dirigir-se a la festa escollida sense necessitat d'agafar el cotxe.
Els que han optat pel vehicle privat s'hauran trobar diversos carrers tallats al voltant de la Font Màgica i nombrosos controls policials.
La Guàrdia Urbana ha reforçat els controls d’alcoholèmia i drogues a diferents punts de la capital catalana, amb l’objectiu de prevenir accidents davant la gran quantitat de desplaçaments que es preveuen.
Els Mossos d'Esquadra i la policia barcelonina han coordinat un dispositiu de seguretat preventiva, que compta també amb el reforç de 50 agents cívics.
Aquests últims s'han encarregat d'evitar que a la zona de l'espectacle hi accedissin ampolles de vidre.
A canvi, s'han repartit 50.000 gots de plàstic.
Desplegament policial
Els ulls del Mossos han estat enguany especialment atents a qualsevol amenaça terrorista.
El nivell d'alerta, 4 sobre 5, ha fet redoblar la vigilància a l'entorn d'un esdeveniment massiu com el del cap d'any a Barcelona.
Altres ciutats europees han decidit anul·lar o reduir l'impacte de les celebracions precisament per temor a un acte terrorista.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ja va avisar fa uns dies que els Mossos desplegarien "un dispositiu de màxima alerta" i que en l'operatiu de Cap D'any es destinarien 230 efectius més que els de l'any passat.
Els GEI, els Tedax i la Unitat Canina han tingut presència física al voltant de la Font Màgica.
Neteja
L’operatiu de neteja és un altre dels elements imprescindibles per a una nit com la de cap d'any, especialment a la zona de Plaça d'Espanya i a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina.
A més dels 61 operaris de neteja, s'hi han instal·lat un centenar de papereres de cartró i 20 contenidors de recollida selectiva. | L'Ajuntament de Barcelona ha celebrat el Cap d'Any a la Font Màgica de Montjuïc amb un espectacle protagonitzat per Comediants. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1789 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
Gran manifestació dimarts a Barcelona.
Enorme.
Més enllà de què signifiqui, que és molt, i sabent que són molts els encarregats de glosar la seva importància cívica i política, em ve de gust expressar la satisfacció pel seu valor estètic i visual, per la seva rellevància de testimoni urbà i ciutadà.
Voldria avui fer un homenatge a les manifestacions.
Perquè les manifestacions reflecteixen ciutats que tenen vida.
Bé, hi ha manifestacions de tota mena, esclar, encara hi ha categories.
A les de Ciutadans i Societat Civil Catalana, enverinades, malaltes d’odi, no els faig cap homenatge.
Però vaja, no ens desviem del tema.
El carrer ple de gent exclamant-se, les paradetes on venen coses que d’aquí a un temps seran documents que explicaran el temps passat, les fotos que ho capturen, els edificis habitats no des de dins sinó des de fora, la fesomia de la ciutat quan dialoga amb les persones, amb els arbres, amb els bancs, els fanals i els cartells que pengen dels fanals.
Per això m’agraden tantíssim els vídeos antics de manifestacions antigues.
Aquelles pel·lícules de color sèpia gravades la segona meitat dels anys setanta.
Les pel·lícules de la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia, dels grisos, de la plaça del Cinc d’Oros plena de gent, de corredisses de persones que volien ser lliures i dels malparits que els volien estovar.
Imatges de la història que són imatges d’una ciutat.
Imatges com les que apareixen en aquest vídeo:
Són imatges la majoria d’elles gravades des d’amagatalls, clandestinament, per persones que a més a més de la llibertat, estimaven el cinema, vivien colonitzats per ell, portaven la càmera incrustada al seu cos. Persones com el gran Manel Esteban Marquilles, que ja no és en aquest món però que va ser operador de càmera i realitzador de Televisió Espanyola i s’enduia la càmera de 16 mm i unes quantes cues de negatiu a casa d’amagatotis per poder sortir al carrer a filmar tot el que veiessin els seus ulls.
Des de l’església de Pompeia a la Diagonal enfocant el llapis que commemorava la victòria franquista o des d’un balcó del passeig de Sant Joan, carrer, per cert, fascinant i tan diferent que algun dia se n’hauria de parlar més a fons.
Imatges com les que apareixen en aquest altre vídeo:
Imatges que estan tunejades amb un soroll de fons desagradable, una veu en off tinyosa, la dels comandaments policials que enviaven patrulles de grisos a apallissar la gent.
El so nasal i metàl·lic és d’aquells que pertanyen a l’estirp dels sons inconfusibles.
Imatges gravades per persones Pere Joan Ventura i Jordi Ferrerons.
Imatges que són històriques i expliquen un context polític i social, però que també expliquen una ciutat.
Esther Cases i Santiago Lapeira estan enllestint un documental sobre aquesta mena de persones.
Es dirà El Pilar perquè aquesta mena de persones en arribar a casa havien de camuflar les seves pel·lícules en capses de llauna i etiquetar-les de manera que ningú les pogués trobar.
Per exemple?
Una celebració del dia del Pilar a Saragossa.
Encara que a dins hi hagués una filmació no de gent devota de cap verge sinó de gent cridant que volien ser lliures.
És fabulós que la Filmoteca de Catalunya conservi algunes d’aquestes pel·lícules i que de tant en tant les projecti.
A la tele també les veiem sovint.
Jo no me’n cansaria mai.
El Santi Lapeira m’explica que dimarts, el periodista de TV3 Víctor Lavagnini va filmar des de dalt del Palau Robert unes imatges de la gran manifestació i va penjar el vídeo a Twitter.
— Víctor Lavagnini (@victorlavagnini) 11 de setembre de 2018
Són pocs segons i és senzill allò que hi veiem, una panoràmica i una gran cridòria.
No molt diferent del que molts podríem haver gravat des d’un balcó o una terrassa.
Però, ves per on, està travessat discretament per una fletxa del passat, per una llicència poètica que em transporta a aquells vídeos de color sèpia.
És molta imaginació, ho sé, però la imaginació vola quan el cinema entra en acció.
Cinema, una altra llicència poètica.
Tant de bo a còpia de llicències poètiques el món de merda en què vivim pugui ser millor algun dia. | Aprofitant la manifestació de dimarts a Barcelona, es fa un homenatge a les manifestacions, que reflecteixen ciutats plenes de vida. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2205 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola frase.
Tarragona ha recuperat dues peces escultòriques, considerades d'alt valor, en bronze d'època romana.
Són dos caps d'èquid, de mula molt probablement, que formarien part de la decoració d'un llit emprat en els banquets romans.
La troballa es va fa uns dos mesos durant els treballs arqueològics a l'antic solar de la caserna de la Guàrdia Civil, al carrer López Peláez, on s'han de construir habitatges.
En aquest solar s'han trobat restes d'un extens edifici d'època romana situat a extramurs amb elements destacats, com un espai de pilars que sostindrien una armadura de fusta de coberta, o una zona funerària on es va descobrir, entre d'altres, la tomba amb l'esquelet d'un noi jove, que ja es va presentar el gener passat.
Les peces escultòriques trobades estaran exposades al públic del 2 al 5 de maig, en horari de 8 a 15h, a l'entrada del Museu d'Història – Casa Castellarnau.
Les peces, de petites dimensions –uns 12-13cm-, formaven part d'un llit, concretament un 'lectus tricliniaris', emprat en els banquets romans.
Aquests elements formaven part d'un llit, concretament d'un lectus tricliniaris, un llit emprat en els fastuosos banquets dels romans.
L'estructura portant en fusta d'aquests llits es caracteritzava per un o dos respatllers als extrems en forma de coixí ondulat, denominats 'fulcra' i una armadura rectangular formada per travessers de fusta connectats a una graella de llistons o tires de cuir que sustentaven el matalàs i els coixins.
Al seu torn, les quatre potes anaven acoblades als quatre travessers del llit.
La decoració d'aquests 'fulcra' era acurada i seguia la silueta del respatller amb una estructura de bronze, d'on corresponen aquests caps de cavall, que formarien part d'una peça més gran, que no s'ha conservat.
El bon estat de conservació de totes dues peces és rellevant i destaca la presència de damasquinats d'argent i diversos elements acoblats, així com la gran qualitat tècnica i artística dels objectes, el seu realisme i refinament.
Les peces, que són buides, van ser realitzades a partir del procediment de la cera perduda.
Els dos extrems de 'fulcra' estan configurats com dos caps d'èquid, segurament de mula en una actitud dinàmica.
Ambdós animals giren bruscament el cap cap a un costat, fet que fa moure els pèls de la crinera.
Presenten la boca oberta, els ulls oberts de bat a bat, els narius dilatats i les llargarudes orelles plegades cap enrere.
Les mules van agençades amb diversos elements de guarniment: frontalera, muserola i collar.
Destaca el collar fet amb una pell de pantera i amb la testa d'aquest felí.
Les mules també duen uns penjolls de forma triangular fixats a la zona de les temples.
Aquests elements, són fets de xapa i van ser fixats a través d'uns encaixos que es van practicar al cos principal.
En aquest sentit, cal remarcar que una de les peces disposa d'un forat a la zona del coll realitzat a partir de la successió de tres forats circulars practicats amb un trepant i que molt probablement servia per sostenir un element ornamental que s'ha perdut.
A nivell general, les temàtiques elegides per decorar els 'fulcra' es refereixen al déu Dionís i a la seva comitiva.
El símbol de la mula es troba àmpliament testimoniat en els coronaments.
En la iconografia dionisíaca, tant els sàtirs com Silè o el mateix Dionís apareixen cavalcant mules.
La mula era considerada com un animal al marge de la civilització, amb comportaments sexuals estranys i de naturalesa bastarda i juganera, fet que lligava amb l'ambient dionisíac.
Datació
La gran majoria d'aquests objectes s'inspiren en el mobiliari hel·lenístic i es daten àmpliament entre el segle II aC i el segle I dC.
En el món romà destaquen els exemplars recuperats a la zona vesuviana (Casa de Menandre, casa de C. Vibius Italicus).
Altres 'fulcre' en bronze han estat localitzats a Amiternum i a Chieti en tombes datades a finals del segle I aC, principis del segle I dC. | S'ha trobat a Tarragona les restes romanes que formaven part de l'estructura d'un llit durant l'excavació d'un solar. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2090 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
Tramposos, fantasmes, una enganyifa i un nou "brindis al sol" del PP.
La diputada republicana Teresa Jordà no ha estalviat retrets per definir el projecte de pressupostos de l'Estat per al 2017.
Jordà assegura que, de nou, els PGE menystenen les comarques gironines, perquè tornen a convertir en paper mullat les promeses de l'executiu espanyol.
"Estan plens de partides que no volen dir res i que, de ben segur, no s'acabaran executant", ha dit la diputada d'ERC.
Partides minses per a l'N-II que estiren el greuge que arrossega aquesta infraestructura "com un xiclet", inversió inexistent a Rodalies (per exemple, amb l'R3 de Barcelona a Ripoll) o, novament, oblit de l'A-26.
Per a Teresa Jordà, la resposta d'ERC serà clara: esmena a la totalitat i allau de peticions d'inversió per part del territori.
Per això, el partit ja ha començat a consultar els municipis de la demarcació, per fer arribar a Madrid "totes les demandes que considerin oportunes", subratlla Jordà.
Teresa Jordà ha analitzat el projecte de PGE per al 2017 envoltada de la resta de diputats i senadors gironins d'ERC al Congrés.
Per a la cap de llista, novament l'executiu del PP demostra que "continua fent trampes jugant al solitari" i omple el document d'inversions "fantasmes".
"Rajoy mai compleix allò que diu, i a sobre ens presenta uns pressupostos que són una enganyifa", ha criticat Jordà.
La diputada d'ERC assegura que, d'entrada, els PGE per Girona poden "fer aixecar les celles", perquè doblen la inversió respecte al 2016 superant els 130 MEUR.
"Però quan s'analitzen a fons, queda demostrat que hi ha ben poca cosa per al territori", hi afegeix.
Teresa Jordà subratlla que moltes partides "no volen dir cap cosa" i que, de ben segur, quedaran en paper mullat.
"Allò important dels pressupostos és la liquidació", afirma, recordant que molta inversió no s'executarà.
I fent un símil amb la meteorologia i les promeses de Rajoy a la seva visita a Barcelona, Jordà assegura: "Se'ns va prometre una pluja de milions, que s'han convertit en una tempesta de realitat, amb ràfegues de tramuntana a l'Alt Empordà i pedregada en altres llocs".
Amb això, Teresa Jordà ha volgut fer palès el "menysteniment" que els PGE fan al territori, amb poca inversió per a l'N-II (sobretot, els trams del nord), la futura A-26 o les línies de Rodalies.
"Amb la nacional se'ns fa mofa, perquè allà on s'hi treballa hi ha pràcticament dues màquines sobre terreny; no se'ns dona cap garantia i l'inici d'obres als trams pendents es va estirant com un xiclet", assegura.
A més, la diputada critica que no es concreti "ni un sol euro" per a línies de Rodalies –"per exemple, l'R3 fins a Ripoll", precisa- i que es torni a oblidar l'N-260.
Jordà també avança que, amb uns pressupostos que preveuen entrar en vigor a l'estiu, "pràcticament no hi haurà temps d'executar res".
Allau d'esmenes des del territori
A partir d'ara, la diputada d'ERC ja avança que es dedicaran a "diseccionar" el projecte de PGE, per fer-ne evidents totes les mancances per al territori.
I que això tindrà una conclusió clara davant Madrid.
D'entrada, una esmena a la totalitat; però, al seu costat, una altra allau d'esmenes –"si han de ser milers, ho seran", precisa Jordà- que tinguin en compte les reclamacions de les comarques gironines.
Per això, ERC ja ha començat a consultar els municipis de la demarcació, perquè els seus alcaldes els hi facin arribar tot allò que "considerin oportú" perquè s'inclogui als PGE.
"Reclamarem aquella rotonda o aquella tanca de seguretat que ens demanin", avança Jordà, fent palesa la voluntat de detall on volen arribar.
Per últim, ERC confia que aquests siguin els últims pressupostos de l'Estat als quals hauran de presentar esmenes.
"Si fos per voluntat nostra, ho serien", ha conclòs Jordà. | Segons Teresa Jordà, els PGE no respecten les comarques gironines i ERC presentarà una esmena a la seva totalitat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2549 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola frase.
La dotzena edició dels premis G! ha tornat a distingir persones i propostes relacionades amb el turisme a les comarques gironines i la seva difusió.
Entre els premiats hi ha les cinc estacions d'esquí del Pirineu de Girona com a premi G! d'honor.
A més, l'empresari hoteler de Lloret de Mar (Selva) Josep Maria Molist ha rebut el guardó a la tasca professional mentre que la facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG) s'ha emportat la distinció al projecte empresarial.
El premi especial Juli Soler ha valorat la trajectòria de la Cuina de Sils (Selva), que fa un quart de segle que difon la gastronomia tradicional catalana arreu del món.
En les categories de comunicació turística, s'ha premiat el periodista britànic Paul Richardson, la portuguesa Carola Feber i uns vídeos del canal de Youtube de Lonely Planet.
Finalment, s'ha entregat el vuitè premi Yvette Barbaza al millor treball de recerca a un estudi que vol calcular l'impacte econòmic del cicloturisme de carretera a les comarques gironines.
Els Premis G! de les comarques gironines són uns guardons que el Patronat de Turisme va crear el 2005 amb l'objectiu de reconèixer i premiar la trajectòria i la bona gestió empresarial dels professionals turístics de la demarcació.
Alhora, amb els premis de comunicació, també volen estimular la difusió a l'exterior dels recursos i atractius turístics de la Costa Brava i el Pirineu de Girona, i promoure, amb el premi de recerca, el coneixement científic d'aquesta activitat aplicada a les comarques gironines.
La dotzena edició d'aquests premis s'ha celebrat aquest dijous en un acte a l'hotel Carlemany de Girona i s'hi han distingit diferents professionals de dins i fora del sector.
Reconeixement a les estacions d'esquí
El sisè premi G! especial Jordi Comas i Matamala ha estat per a les cinc estacions d'esquí del Pirineu de Girona.
La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000 (totes tres de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i Masella i Guils Fontanera.
El Patronat en vol distingir la tasca per promoure els esports d'hivern i el Pirineu de Girona arreu del món.
Precisament, un altre dels premis G! porta el nom del fundador de l'estació de Vallter 2000, Josep Pujol i Aulí.
El guardó distingeix la tasca professional d'una persona del sector turístic.
Enguany ha estat per a Josep Maria Molist i Codina, empresari de Lloret de Mar lligat a Evenia Hotels.
Es considera que, amb la seva tasca, ha ajudat a projectar la imatge de la Costa Brava arreu del món.
A la facultat de Turisme de la Universitat de Girona li han atorgat el premi Xiquet Sabater al millor projecte empresarial per la tasca que ha fet de formació d'estudiants de turisme i per convertir el centre educatiu en un referent internacional en el seu àmbit.
El tercer premi G!
Juli Soler i Lobo ha recaigut en el projecte La Cuina de Sils, en reconeixement dels 25 anys de trajectòria i pels seus objectius de projectar i difondre la cuina tradicional catalana arreu del món.
Tres projectes periodístics premiats
Una altra categoria dels premis G! és la que distingeix projectes comunicatius que han potenciat el turisme gironí arreu del món i en diferents formats.
El premi de mitjans escrits, dotat amb 5.000 euros, ha estat per a Paul Richardson, periodista del Financial Times Weekend.
El britànic va publicar un article titulat 'Fork in the Road' del qual se'n reconeix tant la qualitat del text com la seva contribució a la projecció de l'enogastronomia de la Costa Brava.
El premi de mitjans digital (amb 3.000 euros de dotació) ha recaigut en la periodista portuguesa Carola Faber per una sèrie d'articles publicats a la revista digital Kulinariker.de.
Finalment, la categoria de mitjans audiovisuals digitals (també amb 3.000 euros de dotació) ha destacat el treball del 'videobloguer' Emiliano Bechi Gabrielli pel recull de vídeos 'Spain from the source' publicats al canal de Youtube de la guia Lonely Planet.
En aquesta edició, el jurat ha acordat declarar com a deserta la categoria de mitjans audiovisuals.
Investigaran l'impacte del cicloturisme
La tercera branca dels premis G! està dedicada a la recerca amb el premi Yvette Barbaza.
Aquesta categoria, dotada amb 6.000 euros, ha premiat la proposta de María Belén Malina Kohn i Tomás Rodríguez Aliciardi.
Aquests dos investigadors podran desenvolupar el seu projecte sobre 'L'impacte econòmic del cicloturisme de carretera a les comarques de Girona'. | Els Premis G! de Girona són uns guardons del Patronat de Turisme que premien els professionals turístics de la província. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2379 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
El comissionat del 155, Pau Villòria, ha assegurat que la suspensió de l'autogovern "va ser un fracàs" perquè no va resoldre un conflicte polític.
En el marc de la seva participació com a testimoni a la comissió d'investigació parlamentària sobre l'aplicació de l'article 155, Villòria ha negat la "col·laboració" de la Generalitat, tant de servidors públics com de càrrecs polítics, després que Carles Riera, diputat de la CUP, lamentés que l'Estat no trobés "un nivell molt alt de resistència".
De fet, Villòria ha qualificat el seu paper de "tap de resistència".
El comissionat del 155 també ha alertat que, en cas d'una nova aplicació de l'article, "l'Estat ho tindrà molt més fàcil" perquè té "molta informació".
Villòria, que ha estat el primer testimoni de la comissió d'investigació del 155, ha qualificat de "fracàs" l'aplicació de l'article 155 "si el seu objectiu era resoldre un conflicte polític a través de la imposició".
El viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern també ha afegit que per assolir aquesta fita hi havia altres alternatives, com el diàleg entre les dues parts, que ha remarcat que l'Estat "no va contemplar", o la via judicial per mitjà de recursos.
"La negociació sempre ha de ser la primera opció, el diàleg entre dues parts en situacions d'igualtat ens apropa a la solució", ha defensat.
El comissionat del 155 també ha reivindicat el paper dels treballadors de l'administració, tant els servidors públics com els càrrecs polítics, durant els set mesos d'intervenció, i ha assegurat que es van centrar en evitar que el 155 "afectés el mínim a la ciutadania".
En aquest sentit, ha respost a la crítica del diputat Riera, qui ha acusat alguns càrrecs polítics de "col·laboració notable" amb l'Estat.
Segons Villòria, "no van tenir un paper fàcil" i ha assegurat que se sent "molt orgullós" de l'actuació dels qui es van quedar "aguantant el vaixell" tot i la situació "fosca".
Durant la seva intervenció, el també viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern ha considerat que el 155 va ser "una eina per suspendre l'autogovern de Catalunya" i per "anul·lar qualsevol actuació que tingués aparença de fomentar el procés sobiranista".
D'aquesta manera, Villòria ha afirmat que l'aplicació de l'article va ser "una operació calculada".
El testimoni també ha alertat que ara l'Estat "té molta informació" del funcionament de l'administració catalana, i ha advertit que ho té "molt més fàcil" per tornar a aplicar el 155.
Pel que fa als efectes de la intervenció de l'autonomia, Villòria ha destacat que el cost del 155 és aproximadament de 1.800 milions d'euros, que inclouen les partides afectades per endarreriments, pèrdues de subvencions i convenis de treball, entre altres, i de 130 milions només en despeses sense valor afegit que no s'haurien produït sense la intervenció.
Vintró: "L'aplicació del 155 pot ser considerada inadequada o innecessària"
Durant aquesta primera sessió de la comissió amb testimonis, també ha comparegut Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB).
El jurista ha afirmat que l'aplicació de l'Article 155 a Catalunya es pot considerar "inadequada o innecessària" perquè era improcedent.
Vintró ha explicat que "no hi ha coherència" entre el requeriment que el govern espanyol fa l'octubre del 2017 a la Generalitat, on pregunta si s'ha declarat la independència i que el catedràtic considera "molt concret", i l'aplicació de l'article.
En aquest sentit, Vintró creu que l'executiu català va negar haver fet cap declaració no-verbal efectiva i, per tant, es responia a l'objecte del requeriment, encara que després es procedeix amb l'aplicació de l'article de totes maneres.
Aquesta intervenció acaba afectant a molts àmbits que, segons creu, s'escapaven dels motius concrets del requeriment, com serien el de la sanitat o l'agricultura, per la qual cosa conclou que "l'abast universal" de la intervenció hauria estat "desproporcionat".
D'altra banda, Vintró també ha explicat que algunes de les mesures aplicades amb el 155, com el cessament de tot el Govern i del president o la dissolució del Parlament, són mesures "no previstes expressament" a la Constitució.
En aquest sentit, el catedràtic ha afegit que el 155 "no és un instrument de suspensió de l'autonomia", sinó que "és una eina de reparació i substitució d'organismes i anomalies molt concretes".
"El 155 no hi és ni per sancionar ni per adoptar mesures preventives, és un mecanisme excepcional", ha exposat Vintró. | El comissionat del 155, Pau Villòria, afirma que el 155 va ser un fracàs i no va resoldre el conflicte. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_901 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
L’epidèmia de la covid-19 sembla que desapareix gradualment d’Europa i l’Àsia a mesura que s’acosta la temporada d’estiu, però colpeja amb força a l’hemisferi sud, especialment a l’Amèrica Llatina, el nou epicentre de la malaltia, amb més d’un milió de casos detectats.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit el brot a Llatinoamèrica com la situació ‘més complexa’ a la qual s’enfronta l’entitat a escala mundial.
En aquest sentit, el mes de juny serà crucial, perquè respondrà a la incògnita de si els sistemes sanitaris dels estats són capaços de resistir a la covid-19 i contenir-la.
A la crisi sanitària, s’hi afegeix una fràgil situació econòmica que impedeix a la major part de l’Amèrica Llatina de fer un confinament gaire estricte i prolongat.
En molts estats, hi ha bosses de pobresa importants i molts treballadors informals que no tenen mitjans per a subsistir en un confinament ni tampoc cobertura sanitària.
Això ha fet que molts governs apliquin mesures de relaxament tot i que encara no han arribat al pic de la pandèmia.
Molts dels estats llatinoamericans tampoc no tenen uns sistemes sanitaris preparats per a aquesta emergència.
Només tres –Cuba, l’Argentina i l’Uruguai– tenen més de vint-i-set llits per cada 10.000 habitants, una xifra global baixa si la comparem amb els cinquanta llits de mitjana de la Unió Europea o els 123 de Corea del Sud.
Malgrat que la pandèmia encara no ha començat a recular, alguns sistemes sanitaris ja estan al límit.
A Xile, les unitats de cures intensives estan al 88% de la seva capacitat i a Santiago arriben fins al 97%.
Al Perú, hi ha menys de dos-cents llits disponibles per a pacients crítics, i al Brasil, moltes regions no tenen ni una unitat de cures intensives.
Una de les principals preocupacions és Haití, que, tot i que de moment ha reportat uns pocs milers de casos, té un sistema molt feble, amb set llits per cada 10.000 habitants, i només dos laboratoris a tot el país.
Tot i que molts estats s’han estat preparant d’ençà que el virus va arribar a Europa, la capacitat dels hospitals és molt justa i un repunt dels pacients ingressats podria portar de seguida al col·lapse.
L’estat més afectat és el Brasil, amb 720.000 casos i 37.900 morts, el segon estat amb més infectats del món.
També són preocupants les dades del Perú, amb prop de 200.000 casos, que ja és el vuitè estat amb més casos.
Els següents són Xile, amb 143.000 casos detectats, i Mèxic, que va superar els mil casos diaris el 4 de juny i acumula 120.000 casos i 14.000 morts.
Un altre estat amb una tendència preocupant és Nicaragua, que va decidir de no fer confinament i anar cap a la immunitat de grup, com van voler fer al començament Suècia i el Regne Unit.
El govern va haver de rectificar, però en uns pocs dies ja s’ha passat de vint-i-cinc casos, notificats el 17 de maig, a 1.118 ara mateix.
A l’altre extrem hi ha l’Argentina, que va decretar el confinament el 20 de març, quan només hi havia 150 casos i tres morts, i ha anat aplicant un pla de desconfinament per fases.
Actualment, té registrats 23.600 casos i 693 morts.
L’Uruguai també va actuar de pressa i el 24 de març, amb 189 casos i cap mort, va tancar la frontera i va donar un subsidi a totes les persones més grans de seixanta-cinc anys perquè es quedessin a casa i no anessin a treballar.
Ara hi ha 845 casos i vint-i-tres morts.
Ara com ara, a l’Amèrica Llatina hi ha 1.362.191 casos detectats i 67.269 morts.
Segons les dades d’ahir, un terç dels casos nous i un 42% de les morts les darreres vint-i-quatre hores a escala mundial es van concentrar en aquesta part del món.
Per comparar-ho, Europa va representar un 13% de les morts i dels casos nous. | Mentre que el nombre de casos de covid es redueix a Europa i Àsia, augmenten a Amèrica Llatina. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1592 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
Cinc dels deu districtes de Barcelona, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris, tenen contacte amb el Parc Natural de Collserola, en una realitat que sovint passa desapercebuda en una ciutat cada cop més abocada al mar.
Així, són més d'una vintena els barris que limiten o bé formen part de la serra, fet que fa que comparteixin una sèrie de circumstàncies que els singularitzen respecte la resta de barris barcelonins.
Aquesta casuística és la que ha fet que els barris de la falda de Collserola hagin començat a unir forces, tot constituint la Coordinadora Barris de Muntanya amb la vista posada a l'execució del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNAT), ja que els afecta directament.
Aquest pla, aprovat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona el passat mes de gener en substitució del del 1987, estableix les directrius generals de la nova ordenança urbanística amb l'objectiu de conservar la biodiversitat i millorar-ne les condicions ambientals.
Precisament, la relació entre el Parc Natural i els veïns que hi viuen és el punt central de les reivindicacions d'aquests barris, en especial d'aquells que van ser urbanitzats sense regulació.
Per tot plegat, a principis de juny la Plataforma en Defensa del Parc de Collserola i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) van organitzar unes jornades de debat sobre el PEPNAT que van servir per posar en comú les reivindicacions dels veïns dels barris de muntanya.
Realitats diverses, problemes comuns
Entre els problemes comuns a aquests barris hi ha principalment les afectacions que pesen sobre molts habitatges, sovint d'autoconstrucció, que amb el pas del temps han quedat inclosos en zones qualificades com a no edificables, fet que qüestiona el seu futur, però també el present, ja que les afectacions impedeixen les reformes i rehabilitacions de construccions.
Altres problemes comuns són la millora de senyalitzacions i accessos, la manca d'equipaments, serveis i comerços i la connexió amb transport públic amb la resta de Barcelona, així com la prevenció d'incendis, la proliferació de senglars en espais propers a zones habitades, el perill de massificació dels espais de lleure, el control de les noves edificacions i problemàtiques generades per l'existència de grans vies de comunicació com la Ronda de Dalt i sobretot els Túnels de Vallvidrera.
Així, els barris volen plantejar conjuntament demandes com la desafectació d'habitatges consolidats i la modificació dels límits del parc d'acord amb la realitat urbanística existent, amb la intenció de solucionar situacions com la que es dóna al carrer Nebuloses, a les Planes, on el límit del parc passa just pel mig del carrer, de manera que en una vorera es poden construir noves edificacions mentre que en l'altra estan afectades i no s'hi poden fer ni tasques de reformes.
Així, malgrat la realitat prou diversa de tots aquesta barris, on s'hi poden trobar des de veïnats d'autoconstrucció fins a les urbanitzacions amb torres de luxe, el rebuig del projecte de PEPNat i la petició de redactar-lo de nou amb la seva participació els ha fet unir esforços en un moment que, a més, compten amb certa sintonia pel que fa al nou govern municipal de Barcelona, en principi molt obert al foment de la participació ciutadana.
Relació per districtes dels barris de muntanya, inclosos als pertanyents als turons del pla de Barcelona (entre parentesi, els veïnats)
Les Corts:
-Pedralbes (Barri de la Mercè)
Sarrià-Sant Gervasi:
-Sarrià (Can Caralleu, Peu del Funicular, Sarrià de Munt Oriental i Font del Mont)
-Vallvidrera, les Planes i Tibidabo (Vallvidrera Mont d’Orçà, Vallvidrera Plaça dels Pins, les Planes, Mas Guimbau-Can Castellví, Mas Sauró, Rectoret, Sanatori, Cim del Tibidabo)
Gràcia:
-El Coll
-Vallcarca-Penitents
Horta-Guinardó:
-Horta (La Font del Gos, Can Papanaps)
-Montbau (Montbau, Font de la Llet)
-Vall d’Hebron
-Sant Genis dels Agudells
-La Teixonera
Nou Barris:
-Canyelles
-Roquetes
-Torre Baró
-Trinitat Nova
-Ciutat Meridiana | Vint veïnats dels cincs districtes de muntanya de Barcelona uneixen forces per oposar-se al pla especial per Collserola. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1656 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text següent.
Una patrulla dels Mossos d’Esquadra atura un vehicle a la Jonquera a la una de la matinada d’un dissabte i necessita dues hores i mitja per saber si el conductor té una ordre de recerca i captura.
En canvi una patrulla de la Policia Nacional espanyola té la informació en cinc minuts.
Les “disfuncions” entre els diversos cossos policials amb competències a Catalunya perjudiquen la feina dels Mossos, segons denuncia a l’ACN Àngels Bosch, la presidenta d’Eurocop, el sindicat europeu de policies.
“Això no pot passar, fa que la nostra feina sigui menys eficaç, som menys capaços de protegir la ciutadania i a nosaltres també ens posa en perill”, alerta Bosch, en una entrevista feta abans dels atemptats de Brussel·les.
El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), ja va denunciar el gener de l’any passat a l’aleshores conseller de l’Interior, Ramon Espadaler, que “durant els caps de setmana i les nits” el Centre de Cooperació Policial i Duanera del Pertús “no es troba operatiu” i si els Mossos fan una identificació han de demanar-ho per escrit a un centre similar d’Hendaia i la resposta triga “un mínim de dues hores i mitja”.
En canvi, els agents de la policia espanyola poden fer la consulta directament als francesos “via telefònica i tenen resposta immediata”, denunciava la carta del sindicat, a què ha tingut accés l’ACN.
“Si la transmissió d’informació no és fluida, el que fa és entorpir la nostra feina, que sigui menys eficaç”, denuncia Àngels Bosch.
Aquesta caporal dels Mossos d’Esquadra i representant de tots els agents d’Europa lamenta que en una identificació a un cos policial li surti que la persona en qüestió té una ordre de detenció i a un altre no.
“Això no pot passar”, adverteix, remarcant que els Mossos o altres agents no poden estar en perill ni posar en perill la ciutadania perquè “desconeixen informació o reben informació equívoca”.
Bosch destaca que tots els cossos policials europeus han fet seva la reivindicació, i reclamen un canvi legislatiu perquè a organismes com l’Europol hi puguin participar “totes les policies que tenen competències plenes a cada part del territori”.
“Això passa a Catalunya, però pot passar a Escòcia o Irlanda del Nord, on també hi ha policies que són integrals i amb plenes competències en el territori on desenvolupen l’activitat”, explica la presidenta d’Eurocop.
Segons Bosch, les autoritats “han d’entendre que hi ha diferents policies dins d’un mateix territori amb plenes competències i que necessiten accedir als nuclis d’informació igual que la resta”.
Tot plegat, diu aquesta representant sindical, s’ha convertit en una demanda que fa Eurocop perquè “la feina sigui més efectiva al protegir la ciutadania”.
Els recursos de la policia
La caporal Àngels Bosch explica a l’ACN que les retallades en els pressupostos de la Generalitat durant la crisi “s’han notat moltíssim” tant pel que fa a la “reposició de material, de vehicles o la formació” com pel desplegament final de la plantilla.
“Als Mossos falten 1.300 agents”, adverteix la presidenta d’Eurocop, que diu que això implica “un sobreesforç per tots els agents que estan treballant ara, perquè fan la seva feina i la dels 1.300 que no han arribat a entrar mai” al cos.
Bosch també avisa que “ara mateix no tots els Mossos tenen armilla antibales” i que no la tindran fins al 2017.
“Hi ha agents que poden fer servei amb armilla i d’altres que no, és una situació una mica discriminatòria”, lamenta.
Des dels sindicats policials, reclamen que “l’armilla sigui un equipament indispensable i bàsic per sortir a patrullar”.
Com a representant dels agents del cos català, Bosch també considera “desmotivador” que la Generalitat no hagi adquirit encara les pistoles tàser a què s’havia compromès.
“Aquest material l’estem esperant, és una eina entremig del bastó policial i l’arma de foc que permet solucionar moltes actuacions que són difícils de resoldre evitant conseqüències més greus”, explica.
La independència: què faran els Mossos?
Preguntada sobre les conseqüències d’una eventual independència de Catalunya, la presidenta d’Eurocop i Mosso d’Esquadra Àngels Bosch avisa que cal “esperar esdeveniments”.
“Des del nivell de l’Eurocop el que he de dir és que hi ha una legislació vigent i s’hauria de canviar”, explica.
I apunta : “Esperem que als Mossos no se’ls posi en una situació compromesa”.
“Tenim un cap del cos que diu que assumeix totes les conseqüències de qualsevol ordre que s’hagi de donar, però els Mossos estem sotmesos a jutges i tribunals, per moltes ordres que rebem dels superiors”, recorda.
“S’haurà d’avaluar jurídicament quan arribi el moment què és el que poden fer, o el que han de fer”, afegeix. | El sindicat europeu de policies avisa que l’exclusió dels mossos de l’Europol "pot comprometre" la seguretat de la ciutadania. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_989 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola oració.
La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb JxSí ha d’aprovar-se abans del referèndum de l’1-O i ha assegurat que, si JxSí no ho vol, està disposada a tramitar-la en solitari al parlament.
‘Si hi ha dificultats per a entrar-la a registre o fer una tramitació conjunta, com a CUP estem disposats a fer una entrada a registre d’aquesta llei exclusivament com a CUP’, diu el diputat Benet Salellas en una entrevista d’Europa Press.
Aquesta hipòtesi es posa damunt la taula perquè dins de JxSí hi ha disparitat de criteris sobre què fer amb aquesta llei: alguns són partidaris d’aprovar-la abans de l’1-O, com és el cas d’ERC, mentre que d’altres sostenen que només pot aprovar-se si guanya el sí en el referèndum, ja que és la llei que materialitza la independència.
La llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l’ordenament jurídic actual a un de català, i la CUP considera que ha d’aprovar-se abans del referèndum perquè els catalans sàpiguen les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum no serà un altre 9-N.
‘Per nosaltres i per una part important de l’independentisme, la llei de transitorietat ha d’estar aprovada abans de l’1 d’octubre perquè és la llei de transitorietat que fa vinculant el referèndum’, afegeix el diputat.
D’una banda, la CUP tem que si, no s’aprova la llei abans del referèndum, una eventual victòria del sí obri el debat de ‘quines són les conseqüències del referèndum’, mentre que amb la llei aprovada les conseqüències serien evidents: la independència.
D’una altra banda, sosté que aprovar la llei abans de l’1-O ‘és una interpel·lació clara al conjunt del país, de deixar clar què passa si votes sí i què passa si votes no; si no vols que això tiri endavant, doncs vés-hi i vota no’.
En conclusió, aprovar la llei de transitorietat abans del referèndum, per la CUP, és un missatge clar: ‘Doncs miri, les conseqüències de la independència són això’, de la mateixa manera que, si l’1-O guanyés el no, la llei perdria qualsevol sentit i validesa.
‘Aquesta llei és un instrument de determinació política, és un instrument de claredat democràtica i és un instrument que ens dóna seguretat al conjunt de l’independentisme de saber què passarà l’endemà de l’1 d’octubre’, ha conclòs.
No saben res de les urnes
Preguntat per si el govern té les urnes per a fer aquest referèndum, Salellas ha explicat que no havia dit res a la CUP res sobre aquesta qüestió, però considera que hauria de tenir-les perquè l’estat cada vegada posarà més impediments contra l’1-O.
‘Hi haurà una certa acceleració del context, de la conjuntura política i, per tant, tot allò que no s’hagi fet abans cada vegada serà més difícil de fer’, ha resolt el diputat, que també ha dit que la CUP estava convençuda que la Generalitat avançava en els preparatius d’aquesta votació.
Hi ha cens
Entre els preparatius que ha de fer el govern, hi figura la polèmica elaboració d’un cens, i Salellas exposa: ‘Ens han dit que tenen un cens i també ens han dit d’on surt, passa que no el faré públic.
És dramàtic, però és així’, resol.
Salellas reivindica que la CUP ha fiscalitzat el govern pel que fa a l’organització d’aquest referèndum, preguntant, controlant i supervisant la tasca de la Generalitat, i que fruit d’això havien rebut informació de l’executiu.
Per Salellas, això ha fet que encara avui hi hagi aquest govern.
‘Si haguéssim vist que el referèndum no avançava en la bona direcció, nosaltres teníem l’obligació de denunciar-ho i de fer caure aquest govern.
No ho hem fet perquè ens ha donat unes informacions que es van desplegant’, conclou.
Sobre el paper dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre, Salellas confia que vetllaran per la seguretat de la jornada electoral i prou: ‘Em costa molt imaginar qualsevol cos públic fent un exercici tan antidemocràtic com seria la retirada d’urnes, el precinte de col·legis, etc.’ | La CUP afirma que la llei de transitorietat jurídica s'ha d'aprovar abans de l’1-O, si no ho farà en solitari. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1498 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta el text següent.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, preveu que el tram central de la línia 9 del metro de Barcelona es posi en marxa d'una manera "progressiva" a partir del 2022 i ha xifrat en 1.127 milions d'euros el cost de les obres pendents.
En una comissió parlamentària per presentar les línies d'actuació del departament, el conseller de Territori ha dit que el departament treballa en una programació d'actuacions del 2019 al 2015 i que la posada en marxa d'aquest servei és "un dels principals reptes".
En la seva compareixença, Calvet ha tornat a defensar la implementació del sistema de la vinyeta en substitució dels actuals peatges.
Segons ha explicat, aquest sistema permetria destinar 300 milions l'any a la millora del transport públic, 250 milions en un pla d'inversions per resoldre "colls d'ampolla" a la xarxa viària i 120 milions en ajudar a l'ambientalització de flotes, tant de turismes com de mercaderies.
Calvet ha explicat que per pagar el cost de les obres pendents de la línia 9 demanarà un crèdit de 740 milions al Banc Europeu d'Inversions a retornar en 30 anys amb els tipus d'interès que determini l'entitat.
Sobre el crèdit, Calvet ha apuntat que ja té la "conformitat tècnica del banc".
En aquest sentit, el conseller de Territori ha reclamat a l'Estat que "autoritzi el crèdit" i que el departament farà "tot el possible" perquè "s'executi".
Sobre el sistema de la vinyeta, Calvet ha dit que el Govern vol "superar el no-sistema" actual.
Ha precisat que el departament proposa un pagament d'una tarifa plana "per temps i no per quilòmetres".
Amb tot, Calvet ha anunciat que proposarà la creació "immediata" del grup de treball de peatges, que es va dissoldre amb la passada legislatura.
Amb l'objectiu de definir el sistema, el conseller de Territori ha dit que s'ha de fer definir "com ha de ser la tarifa des del màxim consens".
Calvet també ha acusat el ministeri de Foment de "no saber com afrontar" la finalització de les concessions de peatges.
El conseller de Territori ha subratllat que el sistema proposat pel departament "comporta beneficis econòmics, socials i mediambientals" i ha demanat al ministeri que sigui "valent" i busqui la "innovació" i la "sostenibilitat".
La T-Mobilitat, prevista pel 2019 a Barcelona
En la seva compareixença, Calvet també s'ha referit al projecte de la T-Mobilitat, un sistema que el conseller de Territori ha recordat que pretén que es pugui "viatjar per Catalunya amb una sola targeta o amb el mòbil i que aplica una tarifa única i un sistema quilomètric que substitueix les actuals corones tarifàries".
El conseller de Territori ha assegurat que actualment està "en fase d'implementació" i que el seu desplegament a l'àrea metropolitana de Barcelona està previst pel 2019 i un any després a la resta de Catalunya.
Calvet ha dit que el "repte" del departament és la "integració tarifària" i ha destacat que el projecte de la T-Mobilitat és "beneficiar a qui més utilitza el transport públic".
A més, el conseller de Territori ha assegurat que aquest sistema representa una "revolució del transport públic" i ha negat que s'hagi produït cap retard, malgrat que ha recordat que es va posar en marxa el 2012.
"Traspàs complet" de Rodalies
El Govern plantejarà el "traspàs complet" de Rodalies en la comissió bilateral d'infraestructures, després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, hagin reactivat aquest dilluns aquest tipus de comissions.
A la comissió parlamentària, el conseller Damià Calvet ha reclamat a l'Estat que "compleixi els compromisos fixats al traspàs", que es va produir l'any 2010, i ha criticat que aquest fos "incomplet" i que no se'l dotés d'un finançament adequat.
Calvet ha assegurat que Rodalies ha de ser "un dels punts" que s'abordin durant la comissió bilateral perquè els "incompliments" de l'Estat són "flagrants".
"Creiem que per millorar Rodalies l'única mesura efectiva és assolir les plenes competències sobre les infraestructures ferroviàries", ha afirmat el conseller de Territori. | S'espera el crèdit del banc per començar les obres de la línia 9 del metro de Barcelona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2509 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.
Així ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l'elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.
Valero ha detallat que l'objectiu és desenvolupar una tecnologia europea "per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus".
El director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s'estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines "entre cinc i set vegades més poderoses".
El Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest dilluns al matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.
L'acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.
Des del BSC, Valero ha posat en valor la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.
"Volem ser el Messi de la supercomputació", ha ironitzat.
El director ha reivindicat que Europa "necessita desenvolupar tecnologia" i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d'una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.
"Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents", ha declarat.
En aquest sentit, ha explicat que l'objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar "íntegrament" amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d'estrangera.
Per fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 MEUR.
A més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és "una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses" i atraure talent i inversions.
"Hem d'aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d'aquests processadors i el software associat", ha declarat.
De la seva banda, Viola ha posat en valor el treball "conjunt" de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és "el més gran" que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.
Ha reconegut que la inversió actual, de 840 MEUR al conjunt d'Europa, "no és suficient" però és el punt de partida de la "cursa" en supercomputació.
Ha explicat que després d'avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació "excel·lent", destacant el "treball conjunt" dels governs.
De la seva banda, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha posat en valor la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d'apostar per la tecnologia pròpia en un marc de "polarització" entre els Estats Units i Àsia.
"Una infraestructura com aquesta ens dona competitivitat territorial però també empresarial", ha afirmat.
La secretària d'Estat d'Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la "importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països" i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixements i els centres per assolir tecnologia pròpia.
Tecnologia heterogènia
El futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el qeu vol dir 200 mil bilions d'operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.
Així, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.
La previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l'últim trimestre del 2020 i completament operatiu l'1 de gener del 2021.
Ara es posarà en marxa un concurs públic a nivell europeu per a la seva construcció.
El MareNostrum5 tindrà un cost de 223 MEUR, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.
La meitat del pressupost estarà finançat per la Unió Europea (UE) i l'altra meitat pels estats que formen part del consorci.
En l'elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.
Irlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC. | Acte de presentació a Barcelona del supercomputador MareNostrum 5. La ciutat és una de les noves seus dels nous supercomputadors. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2348 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
El Consorci de la Costa Brava invertirà 24 MEUR en els propers tres anys per millorar el sanejament d'aigua de diversos municipis del litoral.
La partida més important serà la que es destinarà per remodelar la depuradora de Palamós (Baix Empordà) amb 15 MEUR i 5,6 més per ampliar una canonada subterrània.
L'ens també destinarà 14 MEUR a millorar les xarxes d'abastament que gestiona en un termini de cinc anys.
Les primeres actuacions que es contractaran aquest any se centraran en l'estació de tractament d'aigua potable de Lloret de Mar-Tossa de Mar (Selva) i l'estació de tractament d'Empuriabrava (Alt Empordà).
D'altra banda, l'organisme està ultimant els tràmits per subministrar Colera, la Selva de Mar i el Port de la Selva, que aquest estiu va haver de contractar una dessaladora per la salinització de l'aqüífer.
També treballa per aconseguir que la Mancomunitat d'aigües de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós s'incorpori al Consorci.
El Consorci de la Costa Brava ha presentat aquest divendres un balanç de la gestió feta durant l'últim any amb el president Jordi Soler al capdavant.
L'ens també ha anunciat les inversions previstes per als propers anys.
En concret, Soler ha avançat que destinaran 24 MEUR en millores del sanejament a diversos municipis del litoral durant tres anys.
La partida més destacada se l'emportarà la depuradora de Palamós (amb 15 MEUR) juntament amb l'ampliació de la canonada subterrània que envia al mar l'aigua tractada (5,6 MEUR).
Tots dos projectes estan en fase prèvia de redacció dels estudis.
També hi està la remodelació i ampliació d'una part de la depuradora de Tossa de Mar, amb una inversió d'1,5 MEUR.
L'ens preveu acordar amb l'ACA aquest any un calendari d'execució de les obres, que es finançaran amb càrrec del cànon de l'aigua, que gestiona l'agència.
L'organisme també ha redactat els projectes d'ampliació de l'estació de bombaments i del col·lector de la zona de Fenals a Lloret de Mar (1 MEUR), la remodelació de l'estació central de bombament de Roses (825.000 euros) i la reforma de l'estació de bombament central de Sant Feliu de Guíxols (700.000 euros), entre d'altres.
Pel que fa al pla d'inversions a cinc anys per millorar l'abastament, preveuen invertir 14 MEUR i 3 milions més, en el cas que la Mancomunitat d'aigües de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós s'incorpori al Consorci.
Durant aquest any, es contractaran les cinc primeres actuacions, que ja tenen els projectes aprovats, quatre dels quals fan referència a l'Estació de Tractament d'Aigua Potable de Lloret-Tossa i l'estació de tractament d'Empuriabrava.
En total, els cinc projectes suposaran una inversió d'1,27 MEUR.
Durant l'any passat, també es van redactar, a petició dels ajuntaments de Colera i Mont-Ras, projectes per a futures connexions a les instal·lacions del consorci.
Un dels objectius de l'organisme és, precisament, aconseguir subministrar part de l'aigua que necessita Colera (que ha patit problemes de salinització aquest any) i de la Selva de Mar i el Port de la Selva.
Soler ha explicat que estan ultimant els acords amb els ajuntaments per tenir el dret d'ús de les xarxes i aconseguir així després gestionar el subministrament.
En el cas de Colera, l'Ajuntament ja té un acord amb l'ACA per redactar el projecte per connectar-se amb Llançà i Port de la Selva també està treballant per poder fer la connexió que necessiten des de Cadaqués.
La salinització de l'aqüífer va obligar al municipi a llogar una dessaladora mòbil i a prohibir l'ús d'aigua de boca.
El Consorci també s'ha compromès a buscar solucions per millorar, precisament, la recàrrega d'aquest aqüífer amb aigua regenerada.
Soler ha dit que els sistema DEMOWARE de reutilització de l'aigua és un exemple que s'ha estat exposant a diversos països i que cal apostar-hi.
"Podem estar molt tranquils"
Pel què fa a les irregularitat detectades durant l'exercici 2016 per la Sindicatura de Comptes, Soler ha reiterat que s'han resolt totes i ho ha tornat a atribuir a la falta de personal.
En aquest sentit, ha dit que poden estar "molt tranquils" i que s'han canviat les maneres de fer per una gestió més eficient.
A més, ha explicat que tot i que en alguns casos no caldria pel volum econòmic dels contractes, ara els treuen tots a concurs públic.
Precisament, aquesta era una de les irregularitats que havia detectat la Sindicatura.
El Consorci de la Costa Brava és un ens adscrit a la Diputació de Girona que actualment compta amb 27 ajuntaments adherits.
Gestiona 18 depuradores, 138 estacions de bombament, 200 quilòmetres de canonades i tracta les aigües residuals de 475.000 habitants de mitjana l'any.
L'any passat va depurar 30,22 hectòmetres cúbics d'aigua i va subministrar 19,9 milions de metres cúbics, un 1,8% menys que l'any 2017. | El Consorci invertirà 24 MEUR per a millorar el sanejament d'aigua i 14 MEUR per a millorar les xarxes d'abastament. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_546 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
El Departament de Territori ha informat aquest dissabte que el programa de seguiment de l’os bru a Catalunya ha permès delimitar la zona amb presència permanent i continuada d’aquests animals.
Aquesta zona afecta la totalitat de la Vall d’Aran i la franja nord del Pallars Sobirà, és a dir, les Valls d’Àneu i les capçaleres de de la Vall de Cardós i de la Vall Ferrera.
Fora d’aquest àmbit, es pot donar la presència d’os però de forma molt puntual i esporàdica.
En base a aquesta informació i tenint en compte que enguany finalitzen els ajuts del projecte europeu Piroslife destinats a la prevenció dels danys que pugui ocasionar l’os al bestiar, la Generalitat concentrarà els recursos disponibles en les zones on existeix risc per tal de garantir als ramaders afectats els mateixos estàndards de protecció de l’any passat.
Les indemnitzacions per danys acreditats de plantígrads sobre la ramaderia es mantindran tant dins com fora de la zona permanent d’os i tant per a bestiar local com foraster.
Segons Territori, en anys anteriors, els recursos disponibles s’havien dispersat, fent una inversió similar en agrupament de ramats, contractació de pastors i vigilància de bestiar oví, tant dins la zona afectada per la presència continuada d’os, com fora d’aquesta zona..
En concret, el 2017, es van destinar 112.000 euros per aquest concepte en la zona de risc i 85.000 euros en zones on la presència d’os és només puntual i esporàdica.
Per al 2018, en la zona amb presència permanent d’os bru la Generalitat assegurarà la totalitat del dispositiu de prevenció.
S’estan estudiant per aquest any algunes millores d’ampliació dels períodes de vigilància d’alguns agrupaments i dels efectius destinats a la vigilància del bestiar gros.
Tanmateix, fora d’aquesta zona no es destinaran diners per a l’agrupament i vigilància de ramats.
Això afecta els ramats de la part baixa del Pallars Sobirà i algun ramat del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça sota la gestió de la FECOC.
D’altra banda, les indemnitzacions per danys acreditats de l’os sobre la ramaderia, es mantindran, tant dins com fora de la zona permanent d’os, i tant per a bestiar local com foraster.
La delimitació de la zona amb presència permanent d’os bru i la seva vigència
El mapa de zona permanent d’os bru s’ha obtingut mitjançant la suma de totes les localitzacions de l’os durant el període 2013-2017 i a partir del kernel 95%, que és l’espai en el qual hi ha un 95 % de probabilitat de detectar un indici d’os.
Posteriorment, per major seguretat, s’ha afegit una franja o buffer perimetral addicional de 5 Km al voltant.
Les localitzacions s’han basat en el conjunt d’indicis confirmats mitjançant contactes fotogràfics (amb càmeres de fototrampeig), detecció de petjades, observacions validades per experts, excrements analitzats, mostres de pèls recollits en trampes i depredacions confirmades.
És important remarcar que la delimitació de la zona amb presència permanent d’os bru no és rígida i s’anirà ajustant cada any en base al programa de seguiment d’aquesta espècie.
Si la població d’os s’expandeix, el dispositiu de prevenció també s’ampliarà, de manera que ramats que a dia d’avui queden fora del programa de prevenció de danys seran incorporats en el futur si el risc de patir danys així ho justifica.
El programa de prevenció
Pel que fa a la ramaderia ovina, el programa ofereix set agrupaments de bestiar vigilats: els de Gausac-Casau, Bagergue i Beret, a l’Aran; i els d’Isil, Tavascan, Bonaigua i Boldís-Àreu, al Pallars.
El sistema de vigilància compta amb la presència de pastors i ajudants durant tot el dia, incloses les hores nocturnes, en què el bestiar queda tancat en pletes electrificades, protegit per gossos de protecció i al costat del refugi del pastor.
També ofereix, per aquest bestiar, una assegurança per accidents i altres danys que pugui patir.
A banda, incorpora inversions per protegir el bestiar com l’arranjament de cabanes per als pastors, trasllat de barracons i cabanes prefabricades, compra de sistemes elèctrics autònom, mobiliari i utensilis, etc.
Pel que fa a la ramaderia bovina i equina dels ramaders locals, ofereix la contractació de vaquers i eugassers de suport en la vigilància i detecció de possibles incidències que puguin sorgir als animals durant la seva estada a les pastures d’estiu. | El Departament de Territori de la Generalitat delimitarà la zona amb presència d'os bru i hi concentrarà els esforços. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_643 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses porta un any treballant amb una campanya de micromecenatge per restaurar una selecció de 40 volums del segle XV —6.000 pàgines— de gran valor històric que estan en perill de desaparèixer per culpa de les humitats i de la proliferació de microorganismes que van agafar abans de passar a l’arxiu del monestir.
Eren conscients que aquest era el pitjor moment per demanar l’ajut de padrins per finançar aquests treballs d’urgència però la resposta ha sigut molt positiva però calia actuar ràpid.
Demà dissabte es presentarà el primer volum restaurat.
Els treballs han anat a càrrec d’un equip de professionals del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).
Recuperar aquests documents, actualment il·legibles perquè les pàgines estan enganxades entre elles, permetrà conèixer aspectes fins ara desconeguts d’aquell període.
‘És tota una incògnita’, reconeix el rector del monestir.
Els 40 volums seleccionats per ser restaurats daten del segle XV –entre el 1426 i 1466-, un període especialment actiu i esplendorós en la vida de la canònica agustiniana del monestir.
Comprèn des del final de l’abadiat d’Arnau de Vilalba fins a l’inici del de Miquel Isalguer, darrer abat de la canònica, amb fets com la descoberta del Santíssim Misteri, el terratrèmol de 1428, les guerres amb Castella o la construcció del claustre gòtic actual.
El seu mal estat es va descobrir després que alguns historiadors interessats en els documents que hi ha a l’arxiu d’aquest monestir donessin l’alerta.
Si no es fa res, acabaran convertits literalment en pols segons explica el rector del monestir, David Compte.
‘Ens vam adonar que, tot i la qualitat del paper, diferents microorganismes i la humitat de segles passats havien provocat un trencament de la fibra del paper i això fa que les pàgines es desintegrin’, recorda Compte.
Això fa que les fulles quedin enganxades entre elles i que algunes tintes amb components metàl·lics acabin foradant el paper.
‘És un procés actiu que avança i que calia aturar de forma urgent per evitar que es perdés part de la memòria del nostre país perquè seria irrecuperable’, subratlla el rector.
Una informació desconeguda i de gran valor
Els volums escollits són llibres notarials sense il·lustracions on hi ha registrades les operacions de compra i venda que es van fer durant aquell període al monestir de forma detallada.
Segons el rector, el que hi ha escrit és tota una incògnita perquè ara mateix no es poden consultar, són il·legibles.
Està convençut que serà un material molt valuós per als historiadors que podran aportar molta llum a aspectes concrets del monestir que ara mateix es desconeixen.
Cal recordar que aquest monestir compta amb un dels pocs arxius monàstics a Catalunya que conserva, sense gairebé discontinuïtats, la documentació del cenobi des de la seva fundació fins el segle XIX.
Es tracta d’un volum ingent de documentació que permet resseguir la història del monestir i conèixer a fons la vida de la comunitat canonical.
La generositat dels padrins
El rector del monestir admet que van posar en marxa la campanya de micromecenatge en el pitjor moment possible en plena crisi econòmica però creien que no es podia perdre temps.
‘La resposta ha sigut molt positiva’, afirma Compte, que subratlla la generositat dels padrins –alguns fins i tot de fora del municipi- que han entès la importància de recuperar aquest patrimoni.
Les donacions que s’han fet fins ara van des dels 300 euros fins als més de 2.000 euros i han permès arribar als 20.000 euros en aquesta primera fase.
Ara mateix s’estan restaurant varis volums alhora de la mà d’un equip especialista del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).
Demà dissabte es presentarà el primer volum restaurat i també s’aprofitarà per explicar més detalls de la campanya de micromecenatge, amb nous packs d’apadrinament.
Serà a dos quarts de sis de la tarda a la sala Abat Arnau de Vilalba del Palau de l’Abadia, amb la presencia de la germana Dolores Díaz de Miranda, cap del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).
Fan falta molts més padrins per poder acabar de restaurar el conjunt de volums. | El Monestir de Sant Joan de les Abadesses promou un micromecenatge per a poder restaurar uns llibres del segle XV. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1438 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Un nou estudi de Vall d'Hebron confirma que els menors d'edats són poc transmissors de la Covid-19, ja que només un 8% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic confirmat entre l'1 de juliol i el 31 d'octubre van transmetre la infecció al seu nucli familiar.
El treball, realitzat a partir de 1.081 menors amb PCR positiva i 3.515 contactes familiars diagnosticats, revela que només 86 casos van contagiar la família.
Es tracta de la segona part d'un estudi que ja es va fer durant el període de confinament (entre l'1 de març i el 31 de maig).
Llavors el percentatge de transmissió era del 3,4%.
A més, gairebé la meitat dels menors són asimptomàtics i només el 2,5% dels nens estudiats ha requerit hospitalització.
En aquesta segona part de l’estudi, en 783 dels casos (72,4% dels casos), va identificar-se un altre membre de la família amb PCR o diagnòstic microbiològic anterior a les del menor, o que clarament tenia símptomes de Covid-19 diagnosticats abans que el menor i en contacte directe amb ell.
Només en 86 casos (8%) es va determinar després de l’estudi de contactes que el pacient pediàtric havia contagiat a altres membres de la seva família.
Cal dir, però, que en 55 casos addicionals, el cas índex era un altre menor de la família (5%).
Mapa interactiu
MAPES Els contagis a alumnes i personal educatiu freguen ja el pitjor moment del curs passat
Consulta interactivament quines llars d'infants, escoles i instituts han hagut de tancar classes a causa d'algun positiu
"Ara constatem que la lliure circulació dels infants i el retorn a les escoles no han suposat una major transmissió del virus per part d’ells", constata el doctor Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron.
Això sí, el domicili és un espai amb una càrrega de malaltia considerable i sis de cada 10 convivents dels nuclis familiars participants en l’estudi han estat diagnosticats de Covid-19.
En la primera part de l'estudi, que va ser retrospectiu, es podia produir un biaix del rastreig dels contactes perquè els participants no recordessin amb exactitud la seva cadena de contactes.
En la part prospectiva, quan es detectava que el menor era positiu, immediatament s’iniciava l’estudi de contactes i, a més, aquest es realitzava per part dels pediatres de capçalera dels nens i nenes.
Gairebé la meitat dels menors són asimptomàtics
L’estudi prospectiu també assenyala que un 47% dels pacients pediàtrics amb Covid-19 (un total de 506) són asimptomàtics.
En els casos amb símptomes, el més habitual és la febre (70,6%; 406 infants), seguit de tos (36,9%, 212 infants), mal de cap (24,5%, 141 infants), fatiga (24,3%, 140 infants) i diarrea (16,3% 94 infants).
El nombre de nens que requereixen un ingrés hospitalari segueix sent molt baix.
Només un 2,5% dels pacients pediàtrics (27, d’un total dels 1.072 de l’estudi dels quals es tenia informació sobre hospitalització) han requerit hospitalització de l’1 de juliol al 31 d’octubre, mentre que en l’estudi retrospectiu (de l’1 de març al 31 de maig) van ser un 19%.
Un total de 118 nens (11%) presentaven comorbiditats o altres malalties prèvies, sense que aquestes hagin suposat un augment del risc d’ingrés.
El 99,2% (1.006 pacients) es va recuperar totalment i només cinc (0,4%) van presentar seqüeles.
No n'ha mort cap.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | Segons un nou estudi de Vall d'Hebron, els menors d'edat són poc transmissors de la covid-19. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_839 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal d'aquest text:
L’editorial Proa publica, un any més, el Premi Miquel de Palol de poesia, en aquest cas concedit al poeta Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948) i al seu volum, Morir com un riu, un llibre de poemes molt poderós i fins i tot brutal en algunes de les seves conviccions, eixamplades a partir de la intenció de sacsejar el lector i fer-lo participar de la veu poètica que aquí s’eixampla com una exhalació.
Comentant l’esmentat volum, el poeta Carles Camps Mundó en fa una defensa exaltada i aprofita per atacar algunes de les misèries del sistema literari català actual.
Amb el tema encara candent, des de Núvol el poeta Jaume C. Pons Alorda entrevista Josep Maria Fulquet per parlar del seu nou llibre i per conèixer més claus de la polèmica.
Jaume C. Pons Alorda: Com a cita d’autoritat per obrir el teu Morir com un riu agafes un text de Nietzsche en què el filòsof alemany assegura que el poeta expressa “pensaments i sentiments” que nosaltres també tenim, i “d’una manera tan bonica”.
Després, en el seu primer poema, el que enceta, un vers ens retorna a “repeticions de coses ja sabudes”.
Per a vostè la poesia és una lluita contra els tòpics o és parlar del coneixement compartit entre els éssers humans?
Josep Maria Fulquet: He agafat aquestes paraules de Nietzsche, dels Aforismes concretament, una mica per significar que el poeta no és en cap cas un extraterrestre, un individu “posseït” per la divinitat, com van posar en circulació els romàntics.
Byron, Shelley, Keats, però també Goethe i el seu Werther, van fer molt de mal (potser “mal” no és ben bé la paraula, és simplement una manera d’expressar-ho) en aquest sentit.
Fins i tot —no podia ser altrament— la seva mort (l’un, lluitant per la independència de Grècia; l’altre, ofegat en una platja italiana) va ajudar a crear aquesta aura de personatges únics, irrepetibles.
I ells potser ho són, però no pas la seva obra, el que van escriure.
Amb aquest epígraf de Nietzsche he volgut remarcar precisament això que dic parlant del text d’Eliot i del concepte de tradició, concretament la tendència que tenim, al fer l’elogi d’un poeta, a insistir en els aspectes de la seva obra que menys s’assemblen als altres; és a dir, que sovint, al comentar determinats aspectes de la seva obra, hi volem detectar l’individual, l’original, allò que el fa diferent dels altres.
En canvi, si ens acostem al poeta sense aquest “parti pris”, sovint ens adonarem que no solament les millors parts de la seva obra, sinó les més individuals, són aquelles en què els seus avantpassats, els poetes ja desapareguts, confirmen amb més vigor la seva immortalitat.
Això diu Eliot, i serveix per contestar una mica la seva pregunta.
Fixi’s que Nietzsche diu que la primera alegria que ens dóna un poeta és descobrir en ell un pensament, o un sentiment, que nosaltres també tenim.
¿No és parlar del coneixement compartit entre els sers humans això?
Morir… no pretén en cap cas ser un llibre original, per descomptat.
Al contrari, vol aprofundir en pensaments i sentiments del comú, que ens vénen donats per la tradició, per dos mil anys de plantejar-nos les mateixes qüestions, de manifestar estats d’ànim determinats per factors d’ordre tant moral com intel·lectual o afectiu.
I per cert, ara que parlem d’això, quan vostè em demana quins són els autors que llegeixo, n’hi he dit molts, tant de catalans com d’europeus, però m’he descuidat de citar-n’hi dos; i més que dos autors, que també, dos llibres que em van impressionar al llegir-los, precisament perquè, cada un en la seva especificitat particular, posaven en relleu això que li deia de compartir sentiments que tots tenim.
L’un és Sense invitació, de Vicenç Villatoro (Proa, 2011); l’altre, Rere els vidres, de Jaume Huch (Ed. de L’Albí, 2015).
En ells, hi descobreixes això: pensaments i sentiments que tu també has tingut i que ells, en funció de la seva capacitat de combinació, de la seva “ars combinatòria”, fan aparèixer com si fossin nous.
Podeu llegir l’entrevista sencera a Núvol, el digital de cultura. | Josep Maria Fulquet s'endú el guardó del Premi Miquel de Palol de poesia per l'obra "Morir com un riu". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2695 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text.
El Departament de Justícia posarà en marxa el dia 1 d'octubre un nou jutjat de família a Lleida, el Jutjat de Primera Instància número 9 de la capital del Segrià.
Suposarà la incorporació de vuit professionals (quatre tramitadors, tres gestors judicials i un auxili judicial).
A banda, aquest segon jutjat de família de Lleida comptarà amb un jutge i un lletrat, que depenen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Ministeri de Justícia, respectivament.
Justícia ha invertit en la posada en marxa del nou òrgan judicial gairebé 50.000 euros en l'adequació de l'espai i la dotació del mobiliari.
El nou jutjat està ubicat al Canyeret, a l'edifici judicial de Lleida.
La seu judicial també ha estrenat enguany set sales de vista i un nou arxiu judicial.
El jutjat, ubicat a l'edifici judicial de Lleida, estarà especialitzat en l'àmbit de la família i, per tant, tractarà casos relacionats amb els matrimonis, les separacions, els divorcis, les filiacions i les adopcions.
Decidirà també sobre les tuteles, els internaments i les incapacitacions de persones.
Amb la posada en marxa d'aquest nou òrgan judicial, Lleida disposarà de dos jutjats dedicats a la família.
Incorporació de vuit nous professionals
El Departament de Justícia incorpora vuit professionals al nou jutjat però el nou òrgan comptarà també amb un jutge i un lletrat, que depenen del CGPJ i del Ministeri de Justícia, respectivament.
El partit judicial de Lleida dona servei a 65 municipis: uns 36 del Segrià, 8 que pertanyen al Pla d'Urgell i a tots els municipis de les Garrigues, amb una població total de més de 238.000 habitants.
El Canyeret ha estrenat aquest 2019 set noves sales de vistes i un gran arxiu judicial
El gener del 2019 van entrar en funcionament les set noves sales de vistes que va construir el Departament de Justícia a la planta baixa de l'edifici judicial del Canyeret.
Dues d'aquestes sales es poden convertir en una de sola per acollir judicis amb gran quantitat de persones implicades.
El nou jutjat de família s'ha ubicat a l'espai que va quedar lliure al substituir les antigues sales de vistes per les actuals.
També s'ha construït un arxiu amb capacitat per a més de 5.000 metres lineals de documents compactes.
Fins a principis d'any els jutjats de Lleida no disposaven d'arxiu i la documentació estava repartida en diferents espais de l'edifici.
Justícia reclama a Madrid el cost de la posada en marxa dels nous jutjats
Quan es completi el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en funcionament un total de catorze nous jutjats aprovats el 2017 pel govern espanyol.
Es tracta dels jutjats a Badalona (1a Instància 8), Barcelona (1a Instància 59 i Mercantil 11), Granollers (1a Instància 8 i 9), Mataró (1a Instància 9), Reus (1a Instància 7), Terrassa (1a Instància 9), el Vendrell (1a Instància i Instrucció 9) i l'Hospitalet de Llobregat (1a Instància 8).
Durant aquest any es crearan els jutjats de Sabadell (1a Instància 9 i 10) i Lleida (1a Instància 9); i el 2020 entrarà en funcionament el de Girona (1a Instància 7).
El pressupost per fer efectiva la creació d'aquests òrgans és de 8.399.177 euros, que corresponen a les partides d'obres, instal·lacions, mobiliari, tecnologies de la informació i treballadors dels jutjats.
Aquest cost l'està assumint exclusivament el Govern ja que el Ministeri de Justícia no ha transferit encara el cost d'aquests nous òrgans.
No obstant, aquest abril el Ministeri de Justícia ha aprovat la creació de dotze nous òrgans judicials.
El cost dels 26 nous jutjats -els aprovats el 2017 i els d'enguany– té un impacte anual de prop de 15 milions en el pressupost del Departament de Justícia.
És per això que la consellera Ester Capella va avisar l'executiu espanyol que els nous jutjats aprovats aquest abril només es faran realitat quan el Ministeri assumeixi el cost de la seva posada en marxa.
Els dotze jutjats aprovats per Madrid són a Barcelona (1a Instància 60, Mercantil 12, Social 34 i 35), Reus (1a Instància 8), Terrassa (Social 3), Arenys de Mar (1a Instància 8) i Vic (1a Instància 6), a més de 3 places de magistrat a les seccions civils de l'Audiència de Barcelona i una altra per a la Secció Penal 21 de Barcelona. | Quan finalitzi el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en marxa catorze nous jutjats, aprovats el 2017 pel Govern espanyol. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_220 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
El fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo ha provat d’embolicar la troca en la part final de l’interrogatori al major Josep Lluís Trapero, quan li ha demanat pel pla per a detenir el president Puigdemont i els consellers en cas que els Mossos rebessin l’ordre de fer-ho després de la declaració d’independència.
Carballo ha mentit quan ha dit que Trapero va parlar-ne per primera vegada en la declaració que va fer l’any passat al Tribunal Suprem, quan va testificar en el judici contra el procés.
Trapero ja n’havia parlat en la fase d’instrucció, a l’Audiència espanyola mateixa, i així li ho ha fet notar l’advocada del major, Olga Tubau, qui ha recordat al fiscal i al tribunal que el 2018 Trapero ja va declarar que s’havia posat a disposició del fiscal superior de Catalunya i al president del TSJC el dia 27, després de la declaració d’independència.
No tan sols això, sinó que també en la fase d’instrucció la defensa de Trapero va aportar el correu que havia enviat el dia 25 al comissari Ferran López demanant-li que detallés com s’hauria d’organitzar el dispositiu per a detenir el president i els consellers.
Aquesta és una de les grans cartes de la defensa en aquest judici, a la qual han afegit un informe que detalla com es farien les detencions, quins serien els comissaris que se n’encarregarien, com es traslladarien els detinguts i a quines dependències els retindrien… Aquests detalls no van quedar per escrit, més enllà del correu de Trapero a López demanant-li que redactés l’informe.
El fiscal Carballo hi ha burxat, mirant de treure credibilitat al pla, de fer veure que era una ocurrència sobrevinguda en aquesta fase del judici per a exculpar Trapero com fos.
Ha anat així:
—Carballo: No dubto que es posés a disposició del TSJC.
Però això tan concret d’un pla elaborat, per què no ho va explicar en la fase d’instrucció de l’Audiència espanyola i no ho va dir al president del TSJC?
—Trapero: Perquè esperàvem, com molta gent, que això no anés endavant.
Vaig pensar que això no passaria.
Però sí que el dia 24 d’octubre vam parlar amb els comandaments López i Molinero per saber què passaria, si hi hauria eleccions o farien una barbaritat.
I vaig dir que potser que des de l’àmbit judicial ens arribés alguna indicació, i que no ens agafés d’imprevist.
I jo vaig encarregar per escrit un pla a Ferran López i s’ha aportat el que hi ha.
Durant l’interrogatori, Trapero ha assegurat que ell personalment i tot el cos dels Mossos d’Esquadra es sentien injustament tractats.
‘És l’expressió d’un comandament de policia que està dolgut’, ha reblat, tot afegint que creia que els seus companys tenien el mateix sentiment.
El fiscal ha preguntat a Trapero si, en una intervenció que no ha precisat quan va fer, va dir coses com ara que ‘amb una desena de vídeos poc rigorosos, des de la Guàrdia Civil o la fiscalia construeixen un delicte de sedició’.
Carballo ha tingut especial interès a saber si aquestes afirmacions tenien alguna mena de relació amb la compareixença que ell havia de fer a l’Audiència espanyola l’octubre del 2017, acusat de sedició.
Trapero ha respost que sí.
‘És com jo em sento després d’haver estat citat, imputat per un delicte de sedició per fer la meva feina el millor que vaig poder amb els meus companys”, ha revelat, “em va provocar una tristesa enorme’.
El fiscal ha llegit un correu electrònic rebut per Trapero de l’ex-director general dels Mossos, Pere Soler, que deia: ‘no poden permetre que s’obligui a impedir al cos res que en si mateix no és delicte, mani qui ho mani’, i li recordava el mandat parlamentari d’exercir el dret a l’autodeterminació.
I també li plantejava una campanya en què els ciutadans presentessin denúncies als jutjats reclamant el seu dret de vot’.
Trapero ha respost que Soler li plantejava ‘coses extravagants’ a les quals no feia cas, com ara també quan li va proposar una querella conjuntament amb el conseller Carles Mundó contra la fiscalia.
‘En aquest cas sí que li vaig dir que ni se li acudís, que no podia parlar en nom del cos ni querellar-se en el seu nom’.
El major també ha apuntat que li va arribar una proposta ‘d’objecció de consciència’ o una altra perquè prevalguessin ‘les ordres governatives’ per sobre de les judicials.
‘Però nosaltres tenim clar com funciona’, ha afegit, ‘el conseller, el secretari i el director poden ordenar en l’àmbit governatiu i en l’àmbit judicial no tenen res a fer’.
VÍDEO: Ridícul del fiscal Carballo per una traducció increïble del català en l’interrogatori a Trapero
Diari d’un judici polític: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O | La Fiscalia de l'Audiència Nacional intenta desacreditar l'honestedat de Trapero en el compliment de les seves funcions durant el procés. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2230 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola frase.
Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha condemnat l'ajuntament a pagar 50.000 euros a la mare d'un jove mort el 2009 durant la detenció per part de la Guàrdia Urbana a la rambla Guipúscoa, al barri de Sant Martí de Provençals.
El jove havia begut i pres drogues, i es va donar molts cops amb els vidres del cotxe patrulla, que va acabar trencant.
Per això, la jutgessa considera que Alberto T.O. es va colpejar voluntàriament, però responsabilitza els agents per no haver-lo immobilitzat correctament ni haver-lo calmat davant del seu estat d'agitació.
En la sentència, de 14 pàgines i a la qual ha tingut accés l'ACN, la magistrada del jutjat contenciós-administratiu número 7 considera que el sis agents implicats en la detenció tenen part de la responsabilitat, no pas penal i directa, però si patrimonialment com a funcionaris públics que havien de tenir cura d'una persona custodiada.
De fet, els retreu que no apliquessin el protocol que obliga a cordar amb el cinturó els detinguts dins dels cotxes policials.
El cas va tenir lloc la matinada del 18 d'abril del 2009, cap a les 3.15 hores prop de la confluència amb el carrer Selva de Mar.
El jove, de 24 anys, ja era conegut per alguns agents per una intervenció violenta als calabossos mesos abans.
Cap a aquella hora, dos agents li van demanar la documentació i la va donar, segons un home que estava tancant un bar.
No obstant això, els agents van explicar que es va mostrar violent i el van reduir a terra entre els dos, el van emmanillar per l'esquena i el van posar dins del cotxe patrulla.
Es va resistir molt, demanava ajuda a crits, i es va donar molts cops de cap i de peu amb la mampara del cotxe i els vidres de les dues finestres del darrere, que va acabar trencant, i fins i tot va treure les portes de lloc.
Per això van avisar un segon cotxe patrulla.
Un agent que va arribar en un tercer vehicle va explicar que en un moment que el detingut estava tranquil va arribar a parlar de videojocs amb ell mentre era a l'interior del cotxe i després d'haver trencat la primera finestra.
Més tard, però, va trencar l'altra finestra i va arribar a treure mig cos pel forat que havia fet al vidre.
El van treure, el van reduir i va quedar inconscient.
Segons l'home que tancava el bar, un agent li va dir al jove que aquell dia moriria.
A continuació van avisar una ambulància.
Tot i les tasques de reanimació dels propis agents i dels sanitaris, el noi va morir a l'Hospital Clínic a dos quarts de sis del matí.
L'autòpsia va determinar que presentava 1,10 grams d'alcohol per litre de sang, a més d'èxtasi i 1,31 miligrams de cocaïna i derivats.
L'autòpsia també va determinar que el noi tenia ferides a la cara interna del llavi i contusions a l'escrot que no s'hauria pogut fer ell sol, i els informes mèdics asseguren que les contusions que tenia no haurien pogut produir per si soles la mort.
Així, conclouen que la mort va ser per una "congestió generalitzada dels òrgans" i una parada cardíaca causada pel gran estat d'excitació que li van provocar les drogues i la detenció i contenció per part de fins a sis agents.
Una forense contractada per la família va assegurar que el jove no tenia antecedents de malalties i els tòxics que havia consumit no eren letals.
La família, després de l'arxivament de la causa penal per part de l'Audiència de Barcelona, va fer una reclamació administrativa i patrimonial, de 105.711 euros, al consistori, que la va desestimar per silenci administratiu.
Per això, van portar el cas a la justícia, que ara ha donat parcialment la raó a la mare del noi.
Com que la magistrada dona parcialment la raó a la família, fixa la indemnització en 50.000 euros, que hauria de pagar l'asseguradora de la Guàrdia Urbana. | L'Ajuntament de Barcelona és condemnat a pagar 50.000 euros per la mort d'un jove detingut per la Guàrdia Urbana. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2948 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Red Eléctrica ja ha enllestit l'obra de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis (Gironès) i la posarà en servei durant la primera quinzena de gener.
Aquesta subestació, que s'ha batejat amb el nom de La Farga, fa de xarnera entre la de Bescanó i el parc elèctric dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema.
Ha suposat una inversió de 25 milions d'euros (MEUR) i tanca el cercle de la MAT arreu de les comarques gironines.
El delegat de Red Eléctrica a Catalunya, José Ignacio Lallana, subratlla que La Farga "aportarà més seguretat de subministrament" perquè suposarà "un nou punt d'injecció d'energia cap al territori".
En paral·lel a la seva posada en servei, Red Eléctrica també començarà a desmantellar la línia de 220 kV que s'ha compactat amb la MAT entre Vic i Bescanó.
D'aquest antic traçat n'hauran de desaparèixer 100 torres i 38 quilòmetres de línia.
La subestació de La Farga se situa al mig del tram Bescanó-Santa Llogaia, en una peça de terreny a tocar de l'N-II.
Les obres per aixecar aquest parc elèctric, que compta amb sis transformadors, van començar la primavera de l'any passat i han durat més d'un any i mig.
Ara els treballs ja s'han enllestit.
La nova subestació ja s'ha posat en tensió i ha entrat en fase de proves.
Segons concreta el delegat de Red Eléctrica, la previsió de la companyia és que "entre la primera i segona setmana de gener" ja entri plenament en servei.
La Farga rebaixarà l'energia que arribi de la MAT fins als 220 kV i l'injectarà a les diferents esteses que hi connecten.
José Ignacio Lallana explica que la nova subestació s'afegirà a la de Bescanó a l'hora de "millorar la seguretat del subministrament elèctric al territori" i garantir l'alimentació a tota l'àrea de Girona (en especial, la Costa Brava).
L'eix de la interconnexió, enllestit
De totes maneres, però, La Farga també tanca tot el cercle de la MAT a les comarques gironines.
És la peça que completa l'eix de la interconnexió dels 400 kV a través dels Pirineus.
Precisament, la nova subestació s'enllesteix quan es compleixen deu anys del naixement d'Inelfe (la societat que van crear Red Eléctrica i la seva homònima francesa RTE per tirar endavant el projecte).
"La MAT és una infraestructura que a més de permetre fer la interconnexió elèctrica, també garanteix que hi hagi més punts d'injecció d'energia al territori", concreta el delegat de Red Eléctrica.
I aquest últim –precisa Lallana- és l'objectiu amb el qual es va aixecar la subestació de Bescanó i, ara, la de Sant Julià de Ramis.
"Totes dues permeten que l'energia passi de la línia de transport de 400 kV a les de distribució, que millorem el subministrament a tot Girona, i en particular a la zona de la costa", diu el delegat.
Més desmantellaments
L'entrada en servei de La Farga també permetrà que Red Eléctrica tiri endavant els desmantellaments que encara hi ha pendents.
A l'estiu, i amb més de dos anys de retard, la companyia ja va començar a tirar a terra antigues línies.
Però n'hi havia una que es va deixar pendent fins que no s'acabés la nova subestació de La Farga.
Es tracta d'una línia de 220 kV que s'estén entre Vic i Bescanó.
Té un centenar de torres i suma 38 quilòmetres.
Segons concreta Lallana, no es podia desmuntar abans que La Farga no entrés en servei perquè sinó "tindríem un sistema en precari, amb la possibilitat que davant de qualsevol incident hi hagués una apagada".
Ara, però, el delegat de Red Eléctrica ja ha anunciat que aquesta antiga línia començarà a desaparèixer a finals de gener.
Es preveu que els treballs per desmuntar les torres s'allarguin durant mig any.
Pendents de Riudarenes
Si bé la subestació de La Farga completa tot l'eix elèctric de la interconnexió, encara hi ha una peça pendent per acabar tot el trencaclosques de la MAT a les comarques gironines: el ramal de Riudarenes (Selva).
José Ignacio Lallana explica, però, que després que la Generalitat emetés un informe desfavorable al projecte, Red Eléctrica encara està pendent de rebre la resposta del Ministeri.
"No hem tingut més informació al respecte", conclou. | Red Eléctrica comença la subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis i funcionarà a principis de gener. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1553 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola oració.
Si les portes giratòries no han estat mai un problema per a algun polític, aquest cas és el de Luis de Guindos (Madrid, 1960), qui està acostumat a recórrer d'anada i tornada els alts càrrecs públics i privats en funció de si el PP governa o no, i sense haver d'acreditar massa una bona cartilla de serveis en el currículum recent.
Membre del Cos Superior de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat, alguns li critiquen la seva manca de definició política, mentre que d'altres destaquen que aquesta independència li permet més llibertat de moviments -i no només per fer salts de l'administració a l'empresa i viceversa-.
De fet, va començar a ocupar càrrecs públics a partir del moment en què els populars van tocar poder per primer cop a nivell estatal, quan José María Aznar va guanyar les eleccions del 1996.
Vocal assessor del secretari d'estat d'Economia i cap del gabinet tècnic de la secretari general de comerç, aquell mateix any va ser nomenat director general de Política Econòmica i Defensa de la Competència, moment a partir del qual va anar formant part del consell directiu de Renfe, de l'Institut de Crèdit Oficial i de la Societat Estatal de Participacions Industrials.
El 2000 ja va ascendir a secretari general de Política Econòmica i Defensa de la Competència, i el 2002 a secretari d'estat d'Economia -amb Rodrigo Rato com a vicepresident econòmic, amb qui va teixir una relació d'amistat que va trencar-se arran dels escàndols d'aquest al capdavant de Bankia-.
Des d'aquest càrrec va declarar a l'ABC, el 2003: "[A Espanya] no hi ha bombolla immobiliària, sinó una evolució de preus a l'alça que s'aniran moderant amb més habitatges de lloguer i més transparència en els procediments d'urbanisme".
No va anar ben bé així.
Un cop el PSOE va reconquerir el poder el 2004, només va trigar tres mesos des de les eleccions en ser nomenat membre del consell assessor de Lehman Brothers per a les seves activitats a Europa.
Dos anys més tard, ja era director de la filial del banc d'inversió americà a Espanya i Portugal, responsabilitat que va mantenir fins que aquest va fer fallida el 2008 i, amb això, va originar la crisi financera global.
Una taca a l'expedient que no va impedir que Mariano Rajoy pensés amb ell per reflotar l'economia estatal com a ministre d'Economia el 2011, tot i que no havia tornat a acostar-se al partit des d'un càrrec públic mentre aquest seguia a l'oposició.
Durant aquest període, de fet, també va ser director de l'Institut d'Empresa, va pertànyer als consells d'administració d'Endesa, Unedisa, Logista i BMN, va exercir de docent a la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Navarra, va responsabilitzar-se de la divisió financera de PricewaterhouseCoopers i va treballar per al consell d'administració del banc Mare Nostrum.
La seva recepta: retallades i reformes laborals i financeres
Cul inquiet, durant aquesta temporada sí que va tenir temps per coordinar el 2010 un llibre de la FAES que és considerat el pilar ideològic del PP per a la reactivació econòmica, basada en la contenció de la despesa pública, i reformes en els àmbits laboral i financer.
Mesures que ha pogut impulsar sense que li tremolés la mà com a ministre.
De fet, un vídeo el va pescar el 2012 mentre confessava amb sinceritat les seves intencions al Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn: "Demà aprovarem una reforma laboral extraordinàriament agressiva".
Gran aficionat a l'Atlètic de Madrid, tot i que la seva passió és el tennis, a aquest ministre casat i amb dos fills se li ha fet llarga la legislatura, sense canviar de càrrec durant tant de temps -amb dues pròrrogues incloses-.
Per això, ha expressat en diverses ocasions que buscava altres reptes fora del govern espanyol, fins al punt que el 2015 va intentar esdevenir president de l'Eurogrup, tot i que l'escollit va ser finalment l'holandès Jeroen Dijsslboem.
L'intent de col·locar discretament l'exministre José Manuel Soria -de qui n'ha heretat les competències- com a director executiu del Banc Mundial, malgrat l'escàndol que va esquitxar-lo arran de la seva aparició als papers de Panamà, va debilitar De Guingos a l'executiu.
Això i la seva voluntat de canviar d'aires, però, no han fet desistir Rajoy de tornar-lo a cridar a files per acabar d'endreçar els comptes espanyols com a ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat. | De Guindos, el més inquiet dels ministres, obligat a establir-se com a titular d’Economia per arreglar els comptes de l’Estat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_242 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola oració.
La cultura urbana i la combinació de diferents disciplines artistes marcaran la 66a Nit de Santa Llúcia que se celebrarà al pavelló municipal Gornal de l’Hospitalet de Llobregat el pròxim 16 de desembre.
Segons Joan Font, director de Comediants i responsable de la gala, l’objectiu ha estat ‘combinar tradició, modernitat i futur’ en un espectacle que tindrà un marcat ‘accent metropolità’.
Així, per l’escenari hi passaran artistes com el músic local Dani Flaco, la polifacètica Alba Sarraute, que serà qui conduirà la gala, la fanfàrria dels Always Drinking Marching Band, el grup de dansa urbana de l’Hospitalet Street Squad o l’Escola de Música-Centre de les Arts.
Font ha explicat que els diferents premis literaris que s’entregaran aniran apareixent de manera ‘màgica’ i que quest serà un dels fils conductors de la nit.
Pel que fa als guardons, Òmnium Cultural ha informat que un total de 33 originals optaran al Premi Sant Jordi de novel·la, 64 al Carles Riba de poesia, 38 al Mercè Rodoreda de contes i narracions i 18 al Folch i Torres de novel·la infantil.
La nit es fa amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de l’Hospitalet.
Aquí, Marín ha deixat clar que la celebració serà ‘una mica especial, diferent, metropolitana i molt hospitalenca’ amb l’objectiu de donar visibilitat a la ciutat i a tot el que s’hi fa.
Les activitats paral·leles faran que la gran festa de les lletres catalanes arribi a es biblioteques, centres cívics, sales culturals, places i espais públics de la ciutat.
Entre els actes previstos, per exemple, hi ha tallers i els espectacles infantils amb dansa, concerts i lectures de textos.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha celebrat que després de 66 edicions la segona ciutat de Catalunya aculli la Nit de Santa Llúcia.
Una ciutat, ha recordat, que com la resta del país s’ha nodrit de l’aportació de la gent nouvinguda.
Cuixart també ha destacat que amb la celebració de la gala cada any en una ciutat diferent s’aconsegueix que la cultura ‘formi part de la vida pública’ i sigui una eina a l’abast de tothom contra la intolerància.
Gala marcada per la cultura urbana
El responsable artístic de la gala, el director de Comediants, Joan Font, ha explicat que quan es va decidir que es faria al poliesportiu municipal Gornal, ja va tenir clar que volia fer una cosa ‘diferent’ al que és habitual a les festes literàries.
Així, va optar per barrejar estils i disciplines artístiques donant especial protagonisme a artistes locals.
Sense avançar gaires detalls, Font ha explicat que es la gala serà dinàmica i que s’optarà per les imatges i la música més que no pas per les paraules per anar conduint-la per deixar el protagonisme als guanyadors dels diferents guardons.
Així, els diferents premis aniran apareixent al llarg de la nit de manera ‘màgica’ quan els espectadors menys s’ho esperin.
Finalitzada la gala, el pavelló Gornal obrirà les portes a la ciutadania per allargar la nit amb música i altres propostes.
Guardons
El 57è Premi Sant Jordi de novel·la, convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana, està dotat per 60.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor.
Enguany s’han presentat 33 originals, vuit més que l’any passat.
A la 58a edició del Premi Carles Riba de poesia, convocat per Edicions Proa i amb una dotació de 3.000 euros repartits en al forma de 2.400 euros en concepte de premi i 600 euros en concepte d’avançament de drets d’autor, s’hi ha presentat 64 originals, 11 més que un any enrere.
Pel que fa al Premi Mercè Rododera de contes i narracions, convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana i dotat per 6.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor, en la seva 19a edició hi optaran 38 obres, 10 menys que el 2015.
Al 54è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies convocat per La Galera amb una dotació de 7.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor s’hi ha presentat 18 originals, un menys que l’any passat.
Pel que fa el 63è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil convocat per La Galera amb una dotació de 9.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor, hi optaran 13 obres, set menys que el 2015.
Per últim, a la tercera edició del Premi Frederic Roda de Teatre, convocat per l’Institut del Teatre i l’Associació Dramàtica de Barcelona i dotat amb 9.000 euros, s’hi ha presentat 36 originals, set menys que l’any passat. | La Nit de Santa Llúcia del 16 de desembre destacarà per la presència de cultura urbana i diferents disciplines artístiques. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2536 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola oració.
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha lamentat el tancament d'Ercros i ha dit que és una "molt mala notícia" pel municipi.
Ara, amb l'ERO i el cessament definitiu de l'activitat, es dibuixa un futur "incert" pel runam.
L'alcalde vol que es clarifiqui i per això ha instat la Generalitat a retirar els drets d'explotació d'Ercros, "perquè d'aquí tres, quatre o cinc anys, no puguin tornar a obrir després d'haver fet fora tots els treballadors".
D'aquesta manera, el propietari del runam, el mateix consistori, també en recuperaria els drets d'explotació que tenia cedits.
A més, l'Ajuntament també exigeix que Ercros replanti la zona, i no renuncia a què una altra empresa s'instal·li per continuar l'activitat i que es treguin les 4,5 tones de runam salí que encara queden a l'interior.
D'altra banda, la recol·locació de treballadors a altres plantes com la de Tarragona que proposa l'empresa "no és tan fàcil", ha criticat Estruch, donat l'arrelament al territori.
En aquest sentit, el consistori, amb l'ajuda del SOC, ha posat en marxa un pla per agilitzar la recol·locació dels treballadors en altres empreses del territori i ajudar-los a trobar feina.
El batlle ha assenyalat que lluitaran "fins el final" perquè Ercros "assumeixi la seva responsabilitat".
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que la prioritat de l'Ajuntament passa perquè es continuï explotant el runam per una qüestió laboral però també medi ambiental.
Amb tot, si Ercros decideix tancar, tal i com s'ha arribat a un acord amb els treballadors per l'ERO que afecta un centenar de treballadors de Cardona, Flix i Tarragona, i cessa l'activitat a pla planta cardonina, l'alcalde no vol que això serveixi d'impediment perquè es compleixi l'obligació recollida al contracte que es va signar l'any 1998 on s'obliga Ercros a "restaurar" la zona.
Concretament, Ercros està obligada no només a replantar la superfície per integrar-la amb l'entorn, sinó també a impermeabilitzar la zona, per evitar l'entrada d'aigua de la pluja i a construir unes rases a tot el perímetre que permetin la conducció de l'aigua.
L'alcalde ha comparat l'actuació amb la que es va fer fa uns anys al runam de Vilafruns de Balsareny.
En nom de l'Ajuntament de Cardona, Estruch ha presentat un plec d'al·legacions davant la Generalitat al document 'Actualització del programa de restauració de la Terrera Vella de Cardona' presentat per Ercros.
L'Ajuntament demana a la Generalitat que si Ercros no continua amb l'activitat no pugui presentar una actualització del pla de restauració "i pretendre que d'aquí uns anys pugui reprendre l'activitat després del pastís que ha deixat a Cardona".
Per l'alcalde, el que hauria de fer Ercros és presentar un pla de clausura del runam acceptant l'obligació de restaurar-lo.
El batlle no creu que l'acord signat entre Ercros i els representants sindicals que ha donat llum verda a l'ERO sigui positiu pels treballadors cardonins.
De fet, els treballadors de Cardona hi van votar en contra, tot i que els treballadors de les altres plantes eren majoria i per això es va acabar tirant endavant.
Segons Ferran Estruch, hagués calgut fer una negociació "més especialitzada" per centres de treball.
La solució actual suposa una "desigualtat" pels treballadors cardonins, ha criticat Estruch, ja que la voluntat de recol·locar els treballadors a altres plantes de la companyia de la resta de l'estat espanyol o a Tarragona implicaria el desarrelament de la trentena de treballadors i de les seves famílies.
L'Ajuntament ha explicat que a través de l'agència de col·locació local, i amb el suport explícit del SOC, els treballadors puguin trobar una nova feina en empreses de la comarca.
De fet, el batlle ha destacat els incentius per les empreses del Bages que vulguin absorbir els treballadors d'Ercos.
El servei d'ocupació local ja ha fet entrevistes personals amb tots els treballadors i s'han creat els perfils.
El batlle ha explicat que s'han començat a fer creuaments amb les ofertes de què disposen i l'objectiu és arribar a recol·locar tots els treballadors.
Estruch també ha explicat que s'han posat en contacte, entre d'altres, amb ICL Iberpotash, l'empresa del Bages que ocupa més gent a la comarca, no només per la qüestió laboral, sinó també oferir el runam com un nou escenari per les seves activitats. | L'alcalde de Cardona ha lamentat el tancament d'Ercros i afirma que és una molt mala notícia pel municipi, amb futur incert. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2121 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta aquest text.
El ple del Parlament ha tramitat aquest dimecres la proposició de llei de C's de protecció dels denunciants i altres mesures de lluita contra la corrupció, després que cap grup hagi presentat esmena a la totalitat.
La iniciativa proposa que les persones físiques o jurídiques que denunciïn casos de corrupció tinguin dret a la indemnitat jurídica plena, llevat que tinguin implicació en els fets que es denuncien.
La proposta també recull que si la denúncia es fa davant l'Oficina Antifrau de Catalunya, també tinguin dret que les seves dades persones es mantinguin en secret.
La resta de grups han coincidit en la necessitat de legislar aquest aspecte però han considerat que la proposta de Cs està buida de contingut, amb aspectes imprecisos i han assegurat que treballaran per introduir-hi millores.
El diputat de Cs Fernando de Páramo ha denunciat que a Catalunya s'han protegit els corruptes i no els que s'atreveixen a denunciar i, en aquest sentit, ha defensat que "ha arribat el moment de protegir-los i castigar els que roben".
En el seu discurs per presentar la proposició de llei, De Páramo ha demanat a la resta de partits que "no disparin al missatger" i ha estès la mà a totes les formacions per treballar conjuntament contra la corrupció.
Segons De Páramo, l'objectiu de la iniciativa presentada pel seu grup és que "no se surtin amb la seva els de sempre".
En concret, la proposició estableix mesures per tal de protegir aquelles persones que denunciïn casos de mala praxis o irregularitats.
A banda de la indemnitat jurídica plena i el secret de les dades personals, Cs atorga dret a assessorament legal gratuït i lliure de conflicte d'interès.
Una segona mesura de la proposició és l'impuls de plans de detecció i persecució de la corrupció.
Així, estableix que els poders públics hauran de promoure i adoptar programes de detecció i persecució de males praxis, irregularitats, fraus o qualsevol tipus de fet il•lícit.
Aquests programes hauran de contemplar canals i procediments de denuncia que garanteixin la confidencialitat del denunciant.
A més, els responsables dels programes hauran de tenir càrrec que garanteixin la no dependència respecte les persones o òrgans implicats.
L'Oficina Antifrau haurà de rendir comptes periòdicament de les denúncies anònimes rebudes, els expedients subsegüents i totes les actuacions que s'hagin adoptat en la Comissió de Matèries Secretes o Reservades.
Un cop que les actuacions puguin ser públiques, l'OAC haurà d'elaborar un informe "exhaustiu" dels fets i les actuacions més rellevants en comissió parlamentària.
Els grups aposten per millorar el text en el tràmit parlamentari
La resta de partits han coincidit en criticar que la proposició estava buida de contingut, que hi havia confusió de termes i que no havien presentat esmena a la totalitat per tal de poder treballar-hi i millorar-la en la tramitació parlamentària.
El més crític ha estat el diputat de la CUP Benet Salellas qui ha qualificat la proposta de "brindis al sol" i ha considerat que "no supera un mínim rigor" des de la perspectiva jurídica.
D'altra banda, diversos grups com el PPC i JxSí han alertat també sobre que la proposició tal i com la planteja Cs suposa una invasió de competències.
En aquest sentit, el diputat de JxSí Gerard Gómez del Moral l'ha alertat De Páramo en to irònic d'aquest aspecte "no fos cas que acabi imputant" per "intentar saltar-les" les competències estatals.
Des del PPC, Esperanza García ha apel•lat a desenvolupar una norma al conjunt de l'Estat ja que és on resideixen la major part de les competències implicades.
En termes similars s'ha expressat el diputat del PSC Jordi Terrades que ha apuntat a la necessitat d'una normativa estatal que faci de "paraigües".
Al seu torn, el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell, ha afirmat que la proposta és "benvinguda" per necessària però ha avançat que intentaran introduir millores en la tramitació. | La proposició de llei de Ciutadans per a protegir la persona que denuncia casos de corrupció queda tramitada al Parlament. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2048 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
El ple del Parlament ha aprovat les conclusions de la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya, amb els vots favorables de JxSí, CSQP i la CUP, que van ser els únics grups que van assistir a totes les sessions de la comissió.
Cs i PSC s'hi han abstingut i el PPC hi ha votat en contra.
Cada grup va presentar les seves conclusions, molt similars entre elles, i finalment tots tres grups van votar favorablement a la resta de conclusions.
Així, consideren que hi va haver una "guerra bruta" organitzada des del Ministeri de l'Interior i amb la col·laboració de diversos organismes de l'estat per perseguir deliberadament polítics independentistes catalans per tal de desprestigiar-los i modificar el comportament electoral dels ciutadans.
Els tres grups demanen que s'investigui més a fons aquest "GAL" mediàtic, policial i judicial i es demanin responsabilitats polítiques al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i altres alts càrrecs.
Les conclusions critiquen l'intent de "boicot" de PP, PSOE i Cs, a més de les nombroses incompareixences, i han anunciat que portaran les conclusions a la justícia.
En aquest sentit, la presidenta de la comissió i diputada de JxSí, Alba Vergés, ha denunciat el "boicot polític" tant a la feina dels diputats com a la seva "responsabilitat" com a tals pel fet de no assistir-hi.
Ha afegit que hi va haver un segon "boicot" exercit per part de l'Estat per les incompareixences de membres del govern i d'altres òrgans i la seva "manca de voluntat per posar llum a les clavegueres".
En les conclusions, els grups consideren que les investigacions policials "prospectives" contra polítics independentistes van començar amb el dinar a La Camarga el juliol del 2010 i es van confirmar amb la publicació el juny del 2016 de dues converses mantingudes l'octubre del 2014 entre el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.
Així, conclouen que les "clavegueres de l'estat" van actuar dirigides per Fernández Díaz, amb la col·laboració o connivència de Rajoy, Sáenz de Santamaría i el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas.
L'operació la van executar una desena de comissaris i alts càrrecs de la policia espanyola, mitjançant la col·laboració de periodistes "afins" i detectius privats.
Posteriorment, han comptat amb la connivència de fiscals i jutges, segons els grups parlamentaris, que no han investigat les males pràctiques policials.
Opinen que es va obrir una "causa general" contra l'independentisme per "perseguir pràctiques, no persones", la qual tenia com a objectiu no pas acabar amb la corrupció política, sinó un interès "estrictament partidista".
De fet, els grups recorden que algunes informacions es van guardar fins que l'independentisme va començar a fer grans mobilitzacions.
El document afirma que la policia espanyola "mai ha estat depurat d'elements franquistes".
Entre les víctimes de la guerra bruta hi hauria Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Pablo Iglesias.
Els grups conclouen que els organitzadors de la "conxorxa" haurien pogut incórrer en múltiples delictes com malversació de fons públics per l'ús fraudulent de fons reservats, manipulació electoral, falsedat documental, prevaricació, abús de poder, difamació o calúmnies, entre altres.
Cs, PSC i PPC critiquen l'actitud vers el 'cas Vidal'
Des de Cs, Matías Alonso ha dit que la comissió ha estat "instrumental" i que tenia l'objectiu clar de "desacreditar" l'Estat però "deixant al marge" la corrupció que ha assegurat que també hi ha a Catalunya.
"Clavegueres de l'Estat?
Sí, diguem que sí, però també a Catalunya", ha declarat.
Ha afegit que el pla de treball de la comissió va "deixar al marge" la majoria de propostes de l'oposició i ha recordat que es va aturar la comissió pel 'cas Vidal', assegurant que el "boicot" ha vingut de JxSí.
Des del PSC, Jordi Terrades ha reconegut que hi ha hagut un ús "partidista" i "inacceptable" dels recursos i cossos de seguretat estatals i un "clar abús de poder" però ha justificat la seva gairebé total absència a la comissió pel fet que es va "fulminar" la comissió del 'cas Vidal'.
Ha dit també que no es pot parlar només d'Operació Catalunya ja que, segons ell, va existir una unitat policial "al marge dels canals oficials" però aquesta va afectar també altres partits i territoris de l'Estat amb l'objectiu de "d'aturar i alentir investigacions de corrupció que afectaven alts càrrecs del PP".
L'altre grup parlamentari que no hi va participar, el PPC ha denunciat la construcció d'un relat per part de l'independentisme en contra de l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat, entre d'altres.
"Què farien vostès sense el seu enemic exterior?
A qui culparien?", s'ha preguntat. | El Parlament aprova investigar més a fons l'Operació Catalunya, a la que anomena un "GAL" politicojurídic contra l'independentisme. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2263 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal del text següent:
El balanç de l'activitat als col·legis electoral d'aquest 1-O a l'Alt Empordà és molt positiva, segons han destacat des de l'ANC malgrat les dificultats tècniques i l'actuació policial a alguns indrets.
Dels 114 punts de votació que hi havia a tota la comarca, només 2 han hagut de tancar forçosament.
Es tracta de Garrigàs, on hi ha hagut una càrrega policial a primera hora del matí causant tres ferits lleus, i a Sant Miquel de Fluvià on la policia espanyola també s'ha endut les urnes sense exercir la violència.
Als 112 punts de votació restants ho han pogut fer amb normalitat i, en el cas d'una part dels pobles, s'ha interromput voluntàriament l'activitat abans d'hora per protegir les urnes i evitar que se les enduguessin els cossos de seguretat.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha destacat la resposta "massiva" de tots els ciutadans que, malgrat la por a que arribés la policia, s'han concentrat als punts de votació per garantir el dret a vot.
"S'ha votat massivament, cívicament i pacíficament" en una jornada històrica.
Ho ha dit davant més d'un miler de persones concentrades a la plaça de l'institut Ramon Muntaner, mentre encara es feia el recompte dels vots i amb un públic cridant 'hem votat'.
Mentre els membres de la mesa estaven fent el recompte de vots a l'institut Ramon Muntaner, amb la presència de dos observadors internacionals, a l'exterior es vivia un final de jornada en un ambient festiu.
El públic ha cantat 'Els Segadors' i ha cridat lemes com ara 'els carrers seran sempre nostres' i 'hem votat, hem votat'.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha agraït els esforços dels ciutadans per fer possible aquest "dia històric", elogiant sobretot la feina dels voluntaris, membres de la mesa i les persones concentrades que han ocupat alguns col·legis -8 de 21- a la nit per evitar que els cossos policials el tanquessin.
I ha admès que, malgrat la ciutat "no ser una plaça fàcil", la participació ha estat massiva.
Felip s'ha referit a l'angoixa que els ha causat a tots veure les imatges de la càrrega que hi ha hagut per part de la Guàrdia Civil a Garrigàs i les notícies que els arribaven a la tarda d'altres incidents, com ara a Siurana –amb una altra càrrega policial- o amb indrets on hi ha hagut moments de tensió.
És el cas d'Agullana, on els bombers han barrat el pas a la policia per evitar que entressin al punt de votació.
Malgrat tot, la resposta ciutadana ha estat ferma.
"Ningú s'ha mogut, al contrari; la gent estava disposada a resistir contra aquells homes de negre amb casc que recorrien la comarca", ha reblat.
A la tarda, es temia que la policia també actués en alguns col·legis de la capital.
És per això que s'ha optat per deixar-ne tres d'oberts (del total de 21) i centralitzar-ho tot a l'institut Ramon Muntaner on s'ha celebrat el final de la jornada.
"La independència, més a prop"
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha destacat que el que ha succeït avui suposa un abans i un després per Catalunya i que creu que "la independència està a un pas".
El portaveu de l'ANC de la ciutat, Lluís Benejam, s'ha referit també a la resposta ciutadana.
Ha afirmat que, davant la "brutalitat de les càrregues", la gent ha respost encara amb mes contundència anant a votar i mobilitzant-se.
A tall d'exemple, ha citat el cas de Borrassà on ha participat el 94% de les persones del cens -507 d'un total de 537-.
Una dada que els concentrats han rebut amb forts aplaudiments.
Finalment, han cridat a mobilitzar-se en els pròxims dies, tot defensant la vaga general per al 3 d'octubre.
També han convocat una cassolada a les deu d'aquesta nit. | A l’Alt Empordà, han votat amb normalitat a 112 punts i la policia espanyola n’ha intervingut 2. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2757 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
Els caçadors de les comarques gironines maten prop d'un 30% menys de senglars que fa tres anys.
El motiu, expliquen, és la caiguda de la població d'aquests animals, arran de l'increment del nombre de batudes, pels problemes que causen als conreus.
Això ha fet que cada vegada hi hagi menys senglars, tot i que el sector reconeix que "encara queda feina per fer".
Els caçadors, però, reclamen que es valori més la seva tasca i que deixin de ser "mal vistos" per la societat.
De fet, des de la Federació Catalana de Caça de Girona (FCCG) alerten que cada vegada són menys, i que l'edat mitjana s'ha elevat, en concret entre els 55 i 65 anys.
"No hi ha ganes entre els joves i la imatge que tenim no és la millor per practicar una cosa que s'ha fet tota la vida", ha assenyalat el president de la FCCG, Josep Blanquerna, que també ha reclamat als pagesos que posin tanques electrificades.
"La població de senglars ha baixat.
D'això n'estem segurs".
Així de contundent es mostra el president e la Federació de Caça de les comarques gironines, Josep Blanquerna.
En els tres últims anys, l'entitat veu una baixada del nombre d'exemplars que cacen i que al final d'aquesta temporada es calcula que serà prop d'un 30% menys.
"Continua havent-hi molts senglars, i és veritat que en alguns casos fan mal als conreus, però cada vegada va a menys", assegura Blanquerna.
Des de la Federació, però, no creuen que la solució sigui fer més batudes, com demanen alguns pagesos, i recorden que no tot ha de ser feina dels caçadors.
De fet, demanen que sigui "una responsabilitat compartida" i que els pagesos prenguin mesures com posar tanques electrificades per evitar que els senglars vagin als camps.
En aquest sentit, Blanquerna celebra l'acord a què van arribar els caçadors i pagesos de Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), per intentar lluitar contra els mals que causen els porcs quan baixen als sembrats.
A més, Blanquerna recorda que cada vegada hi ha menys caçadors per la falta de seguiment entre els joves.
Un aspecte que "preocupa" els responsables de la Federació, ja que la mitjana d'edat és d'entre 55 i 65 anys.
Un bon exemple de la rebaixa de senglars morts es veu en una de les zones on més se'n capturen, la Garrotxa.
És el cas d'una de les associacions federades amb seu a Santa Pau, que fa tres anys va matar 1.004 senglars, i aquesta temporada amb prou feines arribaran als 500.
Segons dades del Departament d'Agricultura l'any passat es van matar uns 22.000 exemplars a les comarques de Girona.
Menys caçadors
Una de les preocupacions de la Federació de Caça és que cada vegada hi ha menys caçadors.
El problema és que no hi ha relleu generacional, malgrat que és una afició que, des del gremi, asseguren que ha passat de pares a fills històricament.
"Ara als joves no els atrau com abans", explica Blanquerna.
Un altre dels motius que han provocat el descens de caçadors té a veure amb la imatge que té el gremi entre la societat, segons explica el president de la FCCG.
"Per desgràcia som molt mal vistos perquè matem, però la realitat és que fem una feina que si no la fem nosaltres no sé pas qui la farà", ha assenyalat Blanquerna, que no ha vaticinat un "bon futur" si no es recupera el nombre de caçadors.
No aposten per batudes indiscriminades
Josep Blanquerna també ha alertat del creixent nombre de cabirols que hi ha a les comarques gironines i que suposa també un problema per als conreus en algunes demarcacions.
Malgrat que aquests animals no són tan abundants com els senglars, els caçadors asseguren que fan un mal igual o més gran que el que puguin fer els porcs.
Tot i això, Blanquerna considera que no es poden fer batudes "de manera indiscriminada" com han plantejat alguns pagesos.
De fet, les èpoques de caça estan "molt ben delimitades" i el control, assegura el caçador, és total.
"Evidentment no es pot eliminar tota la població de senglars i de cabirols.
Si fan mal s'ha d'actuar, però ha de ser de manera controlada", assenyala el caçador.
En aquest sentit, el Departament d'Agricultura exigeix que cada vegada que es mata un exemplar quedi registrat. | A les comarques gironines hi ha menys senglars gràcies als caçadors, però ells lamenten que siguin mal vistos i infravalorats. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_937 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text següent.
Que la premsa espanyola fes campanya contra l’independentisme en aquestes eleccions era previsible, comprensible i tot.
Però sorprèn la quantitat d’artilleria desplegada i la intensitat del bombardament informatiu, amb missatges apocalíptics de tota mena.
És tan intens que fins i tot denota ansietat, i un punt de follia, com aquell pistoler que se sent acorralat, sense sortida, i gasta la munició disparant amb els ulls clucs i amb crits estridents, proferint insults.
Aquesta actitud desesperada es pot llegir si parem prou atenció (i fem una lectura reposada, sense deixar-nos encomanar per la desesperació mateixa de l’emissor del missatge) en tots els grans diaris espanyols.
Què mena El País –si no és aquesta sensació de compte enrere que s’acaba i que no tenim ni idea de com aturarem però que hem d’aturar– a fer titulars de portada amb afirmacions com aquesta: ‘Catalunya deixaria tots els organismes internacionals‘?
Pam.
No hi ha discussió, no hi ha ni incertesa.
La Vanguardia titula dia sí i dia també que algú o altre veu el 27-S amb ‘incertesa’, ‘inquietud’, ‘temor’… A El País ja tenen la certesa, i la proclamen sense pudor.
I al titular de l’interior van més enllà: diuen que Catalunya no únicament restaria fora de la UE, sinó que ‘no podria tornar a ingressar a la UE’.
I en què basen aquesta afirmació?
Hi ha cap autoritat internacional o interstatal, o cap acadèmic de prestigi inqüestionable en la matèria que hagi afirmat i argumentat això?
No, hi ha un estudi d’un ‘think tank’ espanyol, la Fundación Alternativas, vinculat al PSOE (ves per on), que ho diu.
I l’estudi el coordina l’ex-secretari d’estat per a la UE amb el PSOE i ex-portaveu d’aquest partit, Diego López Garrido.
No hi ha més preguntes, senyoria.
I sobre El País, no m’entretindré en la manipulació que va fer ahir d’unes paraules que van arrencar ells mateixos al portaveu de la Comissió Europea sobre la possibilitat de manteniment dins de la Unió d’una regió de la UE que s’independitzi.
Ni qui preguntava, un periodista d’El País, ni qui responia no van referir-se explícitament en cap moment a Catalunya.
I quin va ser el titular?: ‘Una Catalunya independent quedarà automàticament fora de la UE’ (ací trobarem més informació).
El to bel·ligerant que ha agafat aquest diari envers el procés sobiranista és equiparable al que sempre han tingut diaris com ara l’ABC.
A la portada d’ahir, dedicada a la batalla diplomàtica relacionada amb el 27-S, el diari utilitzava un concepte amb ressonàncies arcaiques.
El concepte d’Occident.
I titulava a la portada: ‘Occident desmunta la independència’.
Occident.
El món civilitzat, deuen voler dir.
A mi m’ha fet pensar en un d’aquells apel·latius que es van gastar dècades enrere, ‘Centinela de Occidente’, amb què alguna gent feia referència al dictador Franco com a preservador dels ‘valors eterns’ enfront de l’amenaça marxista, roja i separatista a l’extrem occidental d’Europa.
Occident, sí senyor.
I sabeu d’on venia aquell apel·latiu?
Doncs d’un llibre de Luis de Galinsoga que tenia aquest títol.
Sí, Galinsoga, aquell director de La Vanguardia que va dir allò de ‘todos los catalanes son una mierda’.
Justament.
Si heu arribat fins ací, potser us passa com a mi, que tinc una sensació de lloc tancat, gris i amb pudor de resclosit.
Per a respirar una mica d’aire fresc és aconsellable de llegir què publica la premsa internacional en relació amb el 27-S.
I trobem, per exemple, un reportatge de l’agència France Presse sobre el fet casteller.
AFP aprofita el fet integrador d’immigrats en la societat catalana que són les colles castelleres per a parlar de la gent nascuda fora de Catalunya, que ha arribat al país i que ha acabat donant suport a la independència.
N’hi ha prou que llegiu una petita selecció de fragments d’aquest reportatge:
‘A més dels nascuts aquí, hi ha llatinoamericans, asiàtics i africans que se senten tan catalans com els seus veïns i, molts, volen desafiar el govern espanyol amb la separació.’
Declaracions de Wilmer González, ‘un nadiu americà de Veneçuela’ que va arribar a Catalunya fa sis anys: ‘Si la gent de Catalunya clama per la independència, jo els faig costat, per fraternitat i per la dignitat del poble català.’
Declaracions de Claudio Cipone, un argentí de quaranta-vuit anys que viu a Tarragona des del 2001: ‘Catalunya té prou recursos per a viure molt millor que no viu ara.
Però sempre depèn del que decideix Madrid.’
Si voleu llegir el reportatge complet, el trobareu ací.
Aire fresc. | La premsa de Madrid ataca l'independentisme i fa pronòstics apocalíptics en cas que guanyi les eleccions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_338 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal del text següent:
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubèn Trenzano, han presentat avui els resultats de l’enquesta ‘Coneixement i ús social del valencià 2015‘.
Les conclusions generals de l’estudi són que una majoria de la població del conjunt del País Valencià (un 51%) sap parla català.
La dada augmenta quan es tracta de comprensió lectora: el 52,9% afirma que és capaç de llegir-lo.
L’escriptura, però, és un punt flac, car només el 45% reconeix que sap escriure’l correctament.
Trenzano ha destacat que els coneixements de la llengua han millorat ‘en alguns territoris’ en relació amb la consulta anterior, del 2010.
Aquell any, el 48,5% de la població sabia parlar en català, però segons que ha dit els usos han empitjorat.
De l’estudi, sol·licitat per l’anterior govern, se n’extreu que el 85% de la població creu que el català s’hauria d’utilitzar de la mateixa manera que ara o més habitualment.
Només un 11% demana que es faci servir menys.
L’enquesta estructura les dades tenint en compte les zones catalanoparlants i castellanoparlants i reflecteix les diferències entre totes dues.
Per exemple, el 76,7% de les persones que viuen en àrees on predomina el castellà asseguren que entenen el català, en un grau o un altre.
Rubén Trenzano ha destacat que l’enquesta mostra un greuge comparatiu amb vista a la gent que viu a l’anomenada zona castellanoparlant, perquè fins ara no s’ha potenciat la igualtat d’oportunitats lingüístiques i, de resultes d’això, el 23,3% dels qui viuen en aquestes regions declaren no entendre gens el català, el 54,8% no el sap parlar gens, el 45,9% tampoc no el llegeix i el 67,8% no és capaç d’escriure’l.
Domini de totes dues llengües
El perfil dels qui dominen totes dues llengües oficials és gent amb estudis universitaris, de classe mitjana, que ha cursat ensenyament bilingüe en català a l’escola.
Els joves entre 15 i 35 anys són els que tenen més bones competències lingüístiques en totes dues llengües oficials.
En aquesta enquesta es detecta que la població que viu a l’anomenada zona valencianoparlant té un domini de les dues llengües que dóna avantatges per a tot: una formació en llengües més completa, un coneixement més bo de llengües com ara l’anglès i una posició millor amb vista al ventall d’expectatives laborals.
Acompanyament lingüístic a l’administració pública
Sense que el català sigui un requisit lingüístic per a treballar-hi, la Direcció General de Política Educativa i Gestió del Multilingüisme promou allò que han anomenat l’acompanyament lingüístic per a augmentar l’ús del català.
El 2016 ha impartit el doble de cursos que l’any passat (de 49 a 109) i ha començat a fer atenció personalitzada en alguns serveis de la conselleria.
Per les dades aportades per la Direcció General de Funció Pública, un 70% del funcionariat té algun títol de coneixements de català.
‘De tot plegat, podem inferir que no es parteix de zero i, per tant, a la formació hi hem d’afegir l’acompanyament; i cal activar els títols de tots els qui el tinguin i anar més enllà del reconeixement com a mèrit’, ha explicat Rubén Trenzano.
Línies d’actuació de la política lingüística de la Generalitat
En la mateixa conferència de premsa on s’ha presentat l’estudi sobre l’ús i el coneixement del català també han explicat quines són les línies d’actuació en política lingüística: promoció del català en l’àmbit local (1 milió d’euros), ajudes a l’emissió en català en mitjans de comunicació social (2,3 milions d’euros), foment del català en l’àmbit publicitari (100.000 euros), ajudes a empreses, comerços i indústries per al foment multilingüisme (470.000 euros), ajudes al teixit associatiu i a la projecció exterior (1,6 milions d’euros), foment de la traducció literària al català d’altres llengües i a la inversa (100.000 euros), foment del multilingüisme en l’àmbit musical (200.000 euros). | Presentats els resultats de l’enquesta “Coneixement i ús social del valencià 2015”, amb una millora respecte l’anterior consulta del 2010. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_300 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal d'aquest text:
WhatsApp va posar el 15 de maig com a data límit en què els usuaris haurien d’acceptar els canvis en les condicions de servei i la política de privadesa, que van despertar una forta oposició entre molts ciutadans.
Acceptar aquests canvis és, segons l’empresa, una condició indispensable per a poder continuar fent ús del servei de missatgeria.
En cas contrari, es pot mantenir actiu el compte, com a mínim temporalment, però no serà permès de llegir ni enviar missatges, tan sols es podran rebre trucades i notificacions durant un temps.
Si, passats quatre mesos, l’usuari no accepta aquestes noves condicions, s’acabarà desactivant el compte.
Aquesta és la mateixa política que s’aplica per a tots els usuaris inactius.
Josep Domingo: ‘Qualsevol que controli els servidors de Telegram i WhatsApp pot llegir-ne les converses’
Els canvis en les condicions de servei i la política de privadesa en principi no afecten els missatges personals, sinó que tenen a veure amb les funcions opcionals per a empreses.
Es tracta d’un pas més en la política d’integració de dades dels usuaris entre WhatsApp i Facebook, que són la mateixa empresa des que Facebook va comprar el servei de missatgeria el 2014.
Quan ho va fer, Facebook va argumentar davant la Comissió Europea que no tenien una manera fiable i automàtica de relacionar els comptes dels dos serveis, però des de llavors han anat fent passos en aquesta direcció.
L’objectiu de la nova política de privacitat és afavorir les compres en línia que comença a oferir Facebook afavorint la comunicació entre empreses i ciutadans.
L’usuari podrà decidir si vol compartir el seu número amb una empresa i parlar-hi o blocar-la o eliminar-la dels contactes.
Els usuaris ja podien utilitzar l’aplicació per a comunicar-se amb empreses presents a WhatsApp Business per a xatejar i adquirir productes.
La companyia també diu que es proporcionaran més detalls sobre la manera en què s’administra la informació de l’usuari en relació amb la política de privadesa, però encara no ho ha fet.
WhatsApp ja havia començat a mostrar notificacions als usuaris perquè acceptessin aquests nous termes abans del 8 de febrer, però l’oposició de milers d’usuaris a acceptar-la per la gestió de les dades dels usuaris que se’n faria, especialment fora de la Unió Europea, va aturar-ho.
No quedava clar quines dades serien compartides amb terceres companyies com ara Facebook, la seva empresa matriu.
Al missatge, WhatsApp avisava de canvis relatius a la manera en què els negocis poden utilitzar els serveis de Facebook per a emmagatzemar i administrar els xats de WhatsApp.
Aquest pas més del gegant tecnològic per recopilar dades dels ciutadans va causar una gran emigració d’usuaris de WhatsApp a unes altres aplicacions com ara Telegram i Signal.
“Això s’indica directament a WhatsApp perquè els usuaris puguin triar si desitgen comunicar-se amb les empreses o no.”
La situació, però, no és la mateixa fora de la Unió Europea que a dins, perquè a Europa la informació personal que les companyies poden compartir amb WhatsApp queda limitada pel Reglament General de Protecció de Dades.
Així, les noves condicions gairebé no impliquen canvis per als usuaris europeus, però fora de la Unió Europea sí que hi ha canvis significatius en relació amb les dades que WhatsApp comparteix amb Facebook, com ara les relatives a la interacció que els usuaris tenen amb les companyies.
WhatsApp assegura que en cap cas no es podrà accedir al contingut de les converses.
L’empresa diu que en cap cas no es compromet la privadesa del contingut de les converses: “El nostre compromís amb la vostra privadesa no ha canviat.
Les vostres converses personals continuen protegides pel xifrat d’extrem a extrem, cosa que significa que ningú fora dels vostres xats, ni tan sols WhatsApp ni Facebook, no poden llegir-les ni escoltar-les.”
La companyia també assegura que no manté un registre de contactes als quals els usuaris poden trucar o enviar missatges ni comparteix aquests contactes amb Facebook. | WhatsApp posa data límit per acceptar els canvis de privadesa, condició indispensable per continuar utilitzant WhatsApp i Facebook. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1329 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
El Govern vol agilitzar el procés de votació per als catalans que estan a l'exterior de cara el 14-F.
Per fer-ho, el Departament d'Acció Exterior i Transparència ha demanat a la Junta Electoral Central (JEC) que els ciutadans que viuen fora de Catalunya puguin rebre abans la targeta censal i el sobre amb què han de votar i que després puguin imprimir-se ells mateixos les paperetes i així "emetre el seu vot al més ràpid possible".
Fins ara, la documentació no s'envia fins que s'han proclamat de manera definitiva les candidatures, i això "retarda molt el procediment de vot" a l'exterior, segons ha explicat el conseller Bernat Solé.
D'altra banda, el Govern opta perquè les franges de votació per al 14-F siguin "recomanades" i no obligatòries.
Eleccions catalanes 14-F
Així seran les eleccions del 14-F: mítings a l'aire lliure, actes telemàtics i espais amplis per votar
El document que el Govern traslladarà aquest divendres a les forces polítiques preveu una campanya amb poc contacte al carrer i fixa les condicions que podrien ajornar els comicis
El Govern, que té una nova trobada amb els partits dilluns vinent per abordar com han de celebrar-se els comicis, plantejava votacions en franges horàries.
Així, es vol que els col·lectius de risc, els contagiats i les persones que no pertanyin a grups vulnerables o en quarantena tinguin una franja concreta assignada.
Solé ha plantejat aquest divendres que probablement aquestes franges seran "recomanades" i no obligatòries.
L'obligació podria restringir els drets dels votants.
A més, establir aquesta divisió horària requeriria una autorització per part de la JEC, que el conseller admet que seria "complicada".
A més, ha dit, la majoria dels grups parlamentaris consideraven més "oportú" plantejar-ho com una recomanació.
El conseller ha assegurat que a la taula de partits per a organitzar el 14-F hi ha "consens" i que falta acabar de perfilar el quadre d'escenaris sobre el qual es valorarà si es manté o s'ajornen els comicis, segons l'evolució epidemiològica.
La decisió es prendrà al voltant del 15 de gener.
De moment, el Departament treballa perquè siguin "segures, es garanteixi el dret a vot i siguin legítimes".
Aquesta setmana s'ha celebrat una altra reunió tècnica amb els grups per dissenyar-les.
Enviar els sobres i la targeta censal abans; imprimir la papereta després
El Departament d'Acció Exterior i Transparència ha enviat aquesta setmana una petició formal a la JEC per demanar que la documentació administrativa es trameti als catalans que viuen a l'exterior abans que les candidatures oficials estiguin proclamades.
En aquests moments, s'espera a la proclamació definitiva i això "retarda molt el procediment de vot d'un ciutadà a l'exterior", ha explicat el conseller en roda de premsa des del Parlament.
Amb aquesta mesura, creu Solé, "es resoldria la manca de participació detectada a tots els comicis anteriors".
Solé ha detallat que les paperetes es penjarien en un enllaç oficial.
El mateix dia que es proclamessin les candidatures, els catalans a l'exterior podrien imprimir la butlleta que escullin i enviar-la, amb el sobre i la targeta censal que ja haurien rebut abans.
El conseller creu que aquesta petició és "totalment raonable i factible", i que no hi hauria "cap motiu" per no permetre la impressió d'aquestes paperetes.
El conseller ha insistit en la derogació del vot pregat, i ha lamentat la poca "predisposició" per fer-ho per part del PSOE i Unides Podem.
Amb tot, ha dit que si el vot pregat es pot sol·licitar al més aviat possible i també es fa arribar la documentació administrativa de manera més àgil, "això accelerarà el vot i també es transformarà amb més participació".
El dia en què acaba la legislatura, Solé ha demanat al pròxim Parlament que treballi per regular el vot electrònic per a facilitar els catalans a l'exterior.
Ha defensat que des del Govern s'ha fet la feina però que ara mateix aquest text no compta amb els suports necessaris per poder tirar endavant, ja que compta amb l'esmena a la totalitat de Cs, PSC-Units i PPC. | El Govern vol agilitzar les votacions a l’exterior i demana que puguin rebre abans la targeta censal i el sobre. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2134 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
Les exportacions gironines han registrat un nou rècord durant el 2016 i han crescut un 2,4% arribant als 4.749 milions d'euros (MEUR).
A la demarcació, la indústria alimentària –sobretot, les càrnies- continua concentrant el gruix de vendes que es fan a l'exterior.
De fet, aquest sector representa el 41% de les vendes a l'exterior (1.991,2 MEUR).
D'un any per l'altre, les vendes a l'exterior de les càrnies i l'alimentari han crescut un 5,9%.
De l'estadística del 2016 en destaca també que les químiques han guanyat presència i, de fet, han passat per davant de la maquinària i els béns d'equip a l'hora de projectar-se internacionalment.
El sector químic gironí se situa en segon lloc del rànquing amb vendes per valor de 857,5 MEUR (un 4,4% més).
Per països, novament la Unió Europea acapara vendes, destacant sobretot França.
La Xina, però, se situa en sisè lloc de la llista.
L'obertura de les empreses gironines cap a l'exterior ha assolit una nova fita històrica durant el 2016.
El Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat ha fet públiques aquest dilluns les dades d'exportacions del desembre.
I per extensió, també les de l'acumulat de tot l'any.
En total, al llarg del 2016 les firmes gironines van exportar productes per valor de 4.794.045,10 euros.
Un global que suposa un creixement del 2,4% interanual.
Si bé aquesta alça és més atenuada de la que es va assolir al 2015 –aleshores, va ser del 6,5%- sí que suposa una nova fita històrica.
Les exportacions gironines tornen a marcar rècord.
El creixement del 2016 es troba lleugerament per sobre la mitjana catalana, on les vendes l'exterior van augmentar un 2% al llarg de l'últim exercici.
Si es fixa la lupa en el mes de desembre, les vendes gironines a l'exterior van ser de 372,3 MEUR.
En comparació amb el mateix període del 2015, aquí el creixement va ser del 3,5%.
L'alimentari recupera empenta
Pel què fa a sectors, l'estadística del Ministeri també posa de relleu una altra realitat: el sector alimentari, amb les càrnies al capdavant, recupera empenta.
I és que, de fet, d'un any per l'altre, les seves operacions han arribat a créixer fins a un 5,9%, assolint vendes per valor de 1.991,2 MEUR.
Aquest sector continua acaparant el gruix de les exportacions.
De fet, el 41,5% de tot el què s'ha exportat aquest 2016 han estat productes com la carn, els embotits, les begudes o el cafè.
I dins de tot aquest global, les càrnies i els escorxadors són les qui més vendes han concentrat cap enfora (en concret, per valor de 1.204,86 MEUR).
Les dades del 2016, però, també recullen un canvi en la tendència exportadora a la demarcació.
El sector de maquinària i béns d'equip recula i el químic guanya terreny, passant a situar-se al segon lloc de l'estadística.
En concret, ha fet operacions a l'exterior per valor de 857,5 MEUR (un 4,4% més).
Europa, principal mercat
Per destins, Europa continua acaparant el gruix de les exportacions gironines.
Durant el 2016, la indústria de la demarcació ha exportat sobretot a França (1.267,94 MEUR), a Itàlia (361,03 MEUR) i a Alemanya (307,34 MEUR).
A aquests destins, els segueixen Portugal i el Regne Unit.
Per darrere d'aquests, el gegant asiàtic ja s'ha fet un lloc com a destí de les exportacions gironines.
En concret, la Xina ocupa el sisè lloc del llistat, amb vendes per valor de 180,10 MEUR.
Segons recullen les dades del Ministeri, entre els quinze primers països on les empreses gironines exporten n'hi figuren tres més que no són europeus.
En concret, Corea del Sud (onzè), els Estats Units (dotzè) i Mèxic (tretzè).
Balança comercial positiva
Al costat de les exportacions, l'estadística del Ministeri d'Economia també permet veure què s'ha importat a les comarques gironines.
Durant el 2016, les importacions van créixer un 2,1% situant-se en 2.350,8 MEUR (essencialment, en matèries plàstiques, maquinària, productes químics, paper i cartró i vehicles).
Això fa que, comparat amb les exportacions, la balança comercial de la demarcació sigui positiva (perquè les comarques gironines venen més a l'exterior que no pas hi compren). | El creixement de les exportacions gironines en un 2,4% durant 2016 marquen un nou rècord històric. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_160 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal del text següent:
El 44,9% de les empreses catalanes afirmen que enguany incrementaran la seva facturació gràcies a la inversió en línies d’innovació i R+D, segons una de les conclusions de la quarta edició anual del ‘Baròmetre de la Innivació a Catalunya 2017’ elaborat per Acció.
Una altra de les conclusions és que, gràcies a la inversió en innovació, una de cada quatre empreses crearà nous llocs de treball.
Joan Romero, conseller delegat d’Acció, ha destacat que el 55,3% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors reconeix que ha realitzat algun tipus d’innovació el 2017, un percentatge que supera lleugerament el 54,6% de l’edició del 2016.
Romero ha destacat que una de les dades més rellevants del ‘Baròmetre’ és que el 67,9% de les empreses que han innovat afirmen que aquest any destinaran més recursos a innovació que l’exercici passat.
Romero ha subratllat la relació entre innovació i internacionalització.
El conseller delegat ha dit que el 53,7% de les empreses que innoven ho fan a través d’acords de col·laboració amb altres agents externs (proveïdors, consultors o professionals especialitzats, clients, entre més) d’àmbit internacional, un percentatge per sobre del 49,7% que es va registrar l’any 2016.
Ha afegit que aquesta relació entre innovació i internacionalització és lògica si és té en compte que, per penetrar en mercats internacionals, cal ser molt competitiu i que una de les conseqüències directes de poder accedir a aquests mercats és disposar d’un producte o servei innovador.
En relació amb quin tipus d’empresa aposten més per la innovació, Romero ha destacat que el 75,2% de les empreses que tenen menys de cinc anys són innovadores i que el 59,6% de les companyies de més de 50 anys inverteixen en innovació.
Per Romero, que la franja d’empreses de menys de cinc anys i de les més de 50 anys siguin les més actives en polítiques d’innovació sembla una conclusió lògica.
Les empreses emergents de menys de cinc anys necessiten adaptar el seu producte o servei com més aviat millor per consolidar-se en el mercat i les empreses de més de 50 anys han d’innovar per adaptar el seu producte a les noves exigències, ha reflexionat.
També ha volgut fer una referència a l’impacte de la innovació en les empreses que ho fan en l’àmbit de la indústria 4.0 i el ‘Big Data’.
El 13,5% de les empreses que han invertit en innovació ho han fet en tecnologies per a la transformació digital.
El rellevant és que 44,5% d’aquestes empreses asseguren que aquest any ampliaran la seva plantilla, mentre que només tenen aquesta intenció el 37,7% de les empreses innovadores que no han implantat aquestes tecnologies digitals.
Romero creu que el fet que el 44,4% de les empreses que inverteixen en tecnologies digitals i en indústria 4.0 assegurin que crearan nous llocs de treball, aquest any ‘nega’ l’afirmació generalitzada que amb les tecnologies digitals es perden llocs de treball.
El ‘Baròmetre’ es fa d’acord amb una enquesta a 1.200 empreses de més de 9 treballadors.
En l’enquesta es considera innovació no només les inversions tangibles en l’àmbit de la R+D, sinó que contràriament a les estadístiques internacionals, també es considera innovació els nous models de negoci, el registre d’una nova marca, la inversió en màrqueting i comercialització (introducció de línies de venda en línia) o els canvis de model organitzatiu, entre altres actuacions intangibles.
Les empreses que han apostat per invertir en R+D, la part tangible de la innovació, suposen el 25,7% del total de les societats de més de 9 treballadors en plantilla de Catalunya, lleugerament per sobre de la taxa del 25,4% que es va registrar el 2016.
Un dels aspectes més rellevants d’aquestes empreses que han invertit en R+D és que el 67,9% d’elles assegura que enguany invertirà més recursos que l’any anterior i que només el 3,5% ha dit que invertirà menys, ha destacat Romero.
El conseller delegat d’Acció ha estat acompanyat en la presentació del ‘Baròmetre’ per Antoni Fita, gerent d’Intel·ligència Estratègica d’ACCIÓ. | Les inversions en innovació es correlacionen amb un augment de la facturació, els llocs de treball i la internacionalització. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2986 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola frase.
La defensa de Jordi Turull i Josep Rull ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat i també que insti el govern espanyol a publicar al DOGC el seu nomenament com a consellers del Govern.
Fins al moment, sota el paraigua del 155, l'Estat no ha publicat aquests nomenaments, un pas necessari per a la presa de possessió dels consellers.
El lletrat Jordi Pina considera que mantenir-los en presó preventiva i evitar que siguin consellers suposa diverses vulneracions de drets fonamentals com la llibertat, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics, entre d'altres.
Tots dos estan empresonats a Estremera des del passat 23 de març per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
El passat 17 de maig, la sala d'apel·lacions d'aquest mateix tribunal ja va denegar-los la llibertat.
Aquesta setmana, a més, el jutge Llarena també resolt que no poden assistir a la presa de possessió, prevista inicialment per dimecres i que ha quedat ajornada sine
La defensa al·lega que recorre al TC un cop s'han esgotat prèviament tots els recursos judicials per demanar la llibertat de Rull i Turull i per això ja avança que no es pot considerar "prematura".
També assegura que en els recursos anteriors al Suprem sempre s'ha invocat la mateixa vulneració de drets fonamentals i, en el cas de Turull, s'ha posat de manifest que se'l va empresonar enmig d'un procés d'elecció i que va ser una mesura per "evitar que fos president tot i tenir els seus drets polítics intactes".
També denuncia que no hi ha "garanties processals" per a l'aplicació de la presó provisional.
Per això, demana empara al TC i demana la "posada en llibertat immediata" de tots dos.
En l'escrit justifica, a més, "l'especial transcendència constitucional" del cas.
Segons el lletrat, es compleix un dels supòsits per considerar-ho així, i és el fet que no existeixi jurisprudència anterior sobre un aspecte, fet que obliga el tribunal a posicionar-se.
Al recurs, Pina també assegura que el risc de fugida "no ha variat ni el més mínim" des de desembre de 2017 i també apunta que és "profundament injust" que aquells que han atès tots els requeriments judicials "paguin" per aquells que no ho han fet i són a l'estranger.
Sobre el risc de reiteració delictiva, l'advocat apunta que "crida poderosament l'atenció" que al desembre de 2017 –quan Llarena els va deixar en llibertat sota fiança- el jutge manifestés que concorre a les eleccions era "un fet que reduïa el risc de reiteració i fugida perquè suposava acatar la legalitat espanyola" però que, al març, aquest mateix argument s'hagi usat com a "factor de risc al març", quan van tornar a entrar a la presó.
Mesures cautelars per fer-los consellers
En l'escrit, es sol·liciten mesures cautelars al TC per poder garantir els seus drets polítics.
La seva defensa exposa que la presó provisional "està impedient" als demandant accedir al seu càrrec de conseller pel qual van designats el dia 19 pel president del Govern, Quim Torra.
És en aquest punt on es fa referència a la negativa del govern espanyol de publicar els nomenaments dels consellers al DOGC.
"Es tracta d'una situació absolutament inaudita", alerta el recurs, que afegeix que no es tenen l'obligació legal de publicar les resolucions del president i que no ho estan fent per "consideracions estrictament polítiques".
A més, afegeix que Turull i Rull gaudeixen de la presumpció d'innocència i tenen els drets polítics "intactes".
En conseqüència, sol·liciten al tribunal que "amb la màxima urgència possible" requereixi al govern espanyol per tal que publiqui al DOGC el nomenaments dels consellers i "remogui qualsevol obstacle que restringeixi o limiti el seu dret a accedir als càrrecs de consellers".
Pina demana, a més, al TC que resolgui "exactament amb la mateixa celeritat" la petició de mesures cautelars com en el cas del govern espanyol que va acudir al TC per evitar la investidura a distància de Carles Puigdemont com a candidat. | La defensa de Turull i Rull presenta al Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2683 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha criticat aquest dijous que la Delegació del govern espanyol a Catalunya i la Justícia "hagin de perdre temps del conjunt dels contribuents a prendre decisions sobre una posició de caràcter simbòlic perfectament respectable com la de l'Ajuntament de Badalona d'obrir el 12-O.
"Perseguir expressions estrictament simbòliques a través de la justícia no crec que sigui el més pedagògic i respectable", ha dit.
Rull també ha defensat el projecte de Llei de Ports que preveu espais per a la "defensa nacional".
Segons el conseller es tracta d'una llei "ambiciosa" i "moderna" pensada per a un "país normal".
Sobre la possibilitat que l'executiu espanyol la porti al Tribunal Constitucional ha recordat que el text ha tingut una tramitació "impecable" i ha estat sotmesa a "tots els informes jurídics".
Rull ha fet aquestes manifestacions a un esmorzar informatiu organitzat per Executive Forum a Espanya on han assistit diversos empresaris, així com l'ambaixador de Bosnia Herzegovina a l'Estat i diversos diputats del grup parlamentari del PDECat al Congrés.
El conseller ha insistit que la decisió de l'Ajuntament de Badalona d'obrir portes el 12-O és una decisió d'una naturalesa "estrictament simbòlica".
"Crec que la justícia no ha d'entrar en aquests temes", ha afirmat a preguntes de la premsa.
Segons Rull, malgrat que "es pot estar més o menys d'acord" en l'escenificació d'aquesta decisió per part de l'Ajuntament "un ajuntament en l'exercici de la seva autonomia local pot decidir com gestiona els seus actius i les seves competències".
"El que em sorprèn és que la Justícia hagi de perdre temps fent interlocutòries davant una qüestió que té una naturalesa merament simbòlica i política", ha dit.
Defensa la Llei de Ports
Rull també ha defensat la redacció del projecte de Llei de Ports, que preveu espais per a la 'defensa nacional'.
"Per nosaltres aquesta és una llei molt important i ambiciosa" pensada per a "un país normal" i que pot ser operativa tan per a una Catalunya autònoma com per una Catalunya independent", ha dit.
Segons Rull, la llei parteix del plantejament que a Catalunya no només hi ha els dos ports gestionats per la Generalitat, sinó també els dos ports d'interès general".
Pel que fa a la possibilitat que l'executiu espanyol la porti al TC, Rull s'ha mostrat "convençut" que "tal com està redactada ara i després de superar tots els filtres fins ara quedarà enfortida al Parlament".
Segons Rull, la norma ha tingut una "tramitació impecable i ha estat sotmesa a tots els informes jurídics".
"Els forts pacten, els dèbils imposen"
En el transcurs de l'esmorzar informatiu, Rull també ha assenyalat a l'exercici del dret a decidir com l'única via de superació del conflicte polític a Catalunya.
Segons el conseller, si fins ara l'executiu de Mariano Rajoy no ha optat per aquesta via és perquè "és massa dèbil" com per fer-ho.
"Els forts pacten, els dèbils imposen", ha dit després de citar els casos del Regne Unit i Canadà.
El conseller ha recordat que el nou PSOE post-Sánchez s'alinearà encara més amb el PP respecte a Catalunya.
Segons Rull, els socialistes oferiran "una versió clonada" dels populars en aquesta qüestió.
"Crec que és una mala notícia per al PSOE, per a Catalunya i per a Espanya".
Pel que fa a la judicialització del procés ha assegurat que processar Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N dóna "una imatge poc edificant del sistema democràtic espanyol".
"Al segle XXI és difícilment argumentable que es pugui empresonar algú per posar les urnes", ha dit.
En aquest sentit ha apuntat que la votació del suplicatori de Francesc Homs "serà històrica en termes democràtics" al Congrés dels Diputats. ·Son males credencials per a l'estat davant el Món".
"ADIF està fora de control"
Pel que fa a Rodalies, Rull ha lamentat l'incompliment dels compromisos de Foment per a les inversions, fet que demostra, segons el conseller, que ADIF està "fora de control".
"Mai havíem vist una desautorització tan severa d'una empresa pública al seu responsable", ha dit en relació a l'incompliment per part del gestor de les infraestructures dels compromisos assolits per la ministra de Foment, Ana Pastor, l'última legislatura. | Josep Rull ha criticat la Justícia espanyola per ficar-se en qüestions simbòliques i polítiques, i ha defensat la Llei de Ports. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_170 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
El Ministeri d’Educació espanyol diu que ha recollit informació per presumptes casos ‘d’adoctrinament polític’, ‘assetjament a alumnes’ o suposada falta de neutralitat de professors en una quarantena de centres educatius de Catalunya arran del procés cap a la independència.
En aquests termes s’expressa el ministeri en tres requeriments enviats al Departament d’Ensenyament aquests últims mesos.
El departament ha dit que no havia obert cap expedient a cap professor de cap escola catalana.
El ministeri també diu que ha rebut queixes de pares per haver fet, per exemple, ‘xerrades d’independentisme radical’, haver permès que alumnes anessin a manifestacions en horari lectiu o ‘aprofitar un acte infantil per protestar per l’empresonament dels Jordis’, entre més suposades queixes.
Segons el ministeri, en un altre cas una mare denuncia que una mestra va explicar als alumnes que ‘Espanya roba a Catalunya’ o que va ‘fabricar urnes de paper i va ensenyar a tots els nens a votar sí’.
També diu que una professora va afirmar que ‘aquells que parlen castellà són uns mal educats’, o que una altra va parlar d’uns ‘policies dolents’ que ‘van pegar i disparar pilotes de goma contra la gent només perquè volien votar i no els ho deixaven fer’.
També denuncien ‘vagues polítiques’, presència d’estelades en un acte al pati, un acte d’una AMPA en què es parla de ‘nens castigats per haver parlat castellà a l’aula’, que en un centre ‘es rep els alumnes amb el cant de “Els Segadors”‘, o que una escola va portar una alumna ‘a una concentració de caràcter polític sense el seu consentiment’.
Diu el govern espanyol que alguns pares també es queixen del contingut dels deures que ‘obliguen’ a fer als seus fills, o que en un institut van obligar dos alumnes a ‘assistir a un minut de silenci’ amb motiu de l’empresonament dels ‘Jordis’.
Segons els requeriments, alguns pares demanen l’anonimat per tal que els seus fills no siguin ‘assenyalats’.
El ministeri també afegeix que en diversos centres educatius s’exposen banderes estelades, cartells i pancartes de caràcter polític i que ‘es permet a l’alumnat menor d’edat de fer tasques i activitats relacionades amb la independència de Catalunya’.
Al requeriment del 5 d’octubre de 2017 l’executiu espanyol assegura que agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola els han denunciat ‘casos d’assetjament escolar’ que tenien com a ‘víctimes’ els seus fills i filles menors d’edat i que suposadament havien tingut lloc en centres d’educació catalans.
Aquest requeriment parla de casos a les comarques de Ponent, on els professors d’un centre educatiu van demanar suposadament als alumnes que no anessin a l’escola el dia 3 d’octubre i van organitzar activitats amb preguntes com ara ‘quin és el teu país’; també parla d’un altre cas en què una professora va dir suposadament als alumnes que els policies eren ‘dolents’.
A la demarcació de Barcelona, a més del cas de Sant Andreu de la Barca, es parla dels efectes d’un ‘escarn’ al quarter de la Guàrdia Civil de les Corts que suposadament va impedir als policies de ‘dur els seus fills a l’escola’.
També inclou casos de suposat adoctrinament a un centre on diuen que els nens foren obligats a fer un minut de silenci o hi hagué insults d’alguns alumnes a fills d’agents.
Hi ha un altre suposat cas d’adoctrinament en què un professor va demanar als alumnes que aixequessin la mà si estaven d’acord amb el referèndum, o bé, en un altre centre, on es va explicar un conte en què –segons l’informe– es presenta un ‘final feliç’ que consisteix que ‘es mata el rei i els policies dolents’.
A la demarcació de Girona es parla del cas d’un fill d’agent a qui suposadament els alumnes van dir ‘fatxa’ i d’una altra filla a qui van insultar.
En un altre centre, diu el report, es van projectar imatges de les càrregues de la Guàrdia Civil.
També es parla de comunicats de les direccions d’alguns centres informant que necessitaven l’autorització dels pares perquè els seus fills es manifestessin davant l’ajuntament, i alguns altres que denunciaven la vulneració dels drets ciutadans.
En un altre requeriment amb data de 26 de setembre, el Ministeri d’Educació espanyol demana informació a Ensenyament per publicacions en diversos mitjans de comunicació sobre ‘manifestacions en horari lectiu escolar d’alumnes menors sense prèvia autorització dels pares ni comunicació prèvia al director, per part d’alumnes a partir de tercer d’ESO’.
Entre aquestes manifestacions, n’hi ha davant d’ajuntaments, de la seu del TSJC o de comissaries de policia. | El Ministeri d'Educació espanyol està investigant presumptes casos d'adoctrinament polític i assetjament en algunes escoles catalanes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1158 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
La ronda de contactes que ha mantingut el president de la Generalitat, Quim Torra, amb els grups parlamentaris ha conclòs aquesta tarda amb ERC i Junts per Catalunya (JxCat), les dues formacions que fan costat al Govern.
Per part d'aquests últims, els representants que s'han acostat a Palau han estat Albert Batet, portaveu parlamentari, i dos dels seus adjunts, Eduard Pujol i Gemma Geis.
Batet ha anunciat reunions amb els grups per reformar el reglament del Parlament que permeti restituir càrrecs que són a la presó o a l'exili, i també una comissió d'investigació sobre el 155.
"La restitució ha de ser real", ha ampliat Batet, que ha indicat que aquesta reforma del reglament del Parlament ha d'anar en la línia de la presència telemàtica de les persones que són fora del país.
En aquest sentit, ha tornat a insistir en la necessitat de tornar a situar Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, tot i que va ser ell mateix -i el grup parlamentari de JxCat- qui va renunciar a fer el pols per aconseguir-ho.
Els consellers empresonats i exiliats van fer marxa enrere -després, també, de pressions provinents de la mateixa candidatura de la qual formaven part- i, segons l'alcalde de Valls, per restituir hi ha d'haver "voluntat per les dues parts".
Pel que fa a la comissió d'investigació sobre el 155, que se suma a la posada en marxa d'un comissionat governamental que tractarà la qüestió, el dirigent de JxCat ha recalcat que hi han de passar tots els "executors".
"Cal que es puguin donar les explicacions oportunes i necessàries, han de donar la cara", ha indicat.
La legislatura de "fer República"
"Manifestem la total confiança en el president Torra per tirar endavant la legislatura.
Hi ha una majoria republicana clara al Parlament", ha apuntat Batet, que ha destacat el component "excepcional" de la legislatura.
"Avui aquí hi hauria d'haver el president del nostre grup parlamentari, que és Jordi Sànchez", ha recalcat el portaveu, que també ha destacat l'absència de Carles Puigdemont.
JxCat té tres membres a la presó: Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, a banda de l'exiliat Puigdemont.
El principal objectiu de la legislatura, segons Batet, és "fer República" perquè el 21-D es va revalidar el mandat de l'1-O.
"Vetllarem perquè així sigui des del Govern", ha destacat el portaveu parlamentari, que s'ha compromès amb la restitució a través de totes les mesures necessàries des de la cambra catalana per desplegar les lleis necessàries.
Demà mateix, ha dit, hi haurà reunions per reformar el Parlament amb la resta de partits per tal que es puguin fer investidures a distància.
El posicionament d'ERC
Sergi Sabrià i Anna Caula, màxims dirigents dels republicans a la cambra catalana, han defensat davant Torra i en la roda de premsa posterior a la trobada la necessitat de trobar una nova "finestra d'oportunitat" per aconseguir arribar a la independència.
Sabrià també ha indicat que cal apostar pel "desbordament" del marc autonòmic a través de l'acció de Govern.
Pel que fa a la reunió amb Pedro Sánchez, el dirigent d'ERC ha demanat deixar-li clar el projecte republicà.
"És important treballar colze a colze quan un executiu és de coalició", ha ressaltat Sabrià, que ha tractat amb Torra la "importància dels símbols" al costat "d'engegar de nou el país".
"Hem de recuperar l'esperit de l'1-O, ens hem de convertir en una república independent.
Ens hem de posar a treballar per tothom, posant els recursos i els esforços al costat dels qui més ho necessiten", ha apuntat el dirigent d'ERC.
Segons Sabrià, aquesta és la manera de combatre els que "abonen la fractura social".
"Així és com es fan nous republicans.
"Fer la feina és la millor manera de fer la independència, desbordar els marcs autonòmics amb el dia a dia", ha recalcat.
El president del grup parlamentari d'ERC ha apuntat que cal "construir majories" camí d'una "nova finestra d'oportunitat" que permeti aconseguir la independència.
El "desbordament autonòmic" passa per "implementar tot allò que pensem que pot ajudar la nostra gent" -treballar per la ciutadania "i no contra la ciutadania", com ara tornar a implantar lleis suspeses-, mentre que aquesta nova "finestra d'oportunitat" passa per anar eixamplant la base i "estar preparats". | La ronda de contactes de Quim Torra ha acabat amb Batet, Pujol i Geis al Palau. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_25 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
La sal és un condiment alimentari format per clorur de sodi, un compost de sodi i clor.
El sodi és un mineral essencial que té la funció de regular el contingut d’aigua a l’interior de les cèl·lules i està implicat en la transmissió nerviosa del cervell i en la relaxació de les fibres musculars.
Una dieta molt baixa en sal pot ser perjudicial i si algú sent la necessitat de menjar aliments salats, ha de comunicar-ho al seu metge perquè això pot indicar que li falten minerals.
D’altra banda, una dieta elevada en sal també pot ser molt perjudicial perquè pot causar hipertensió arterial.
La sal és imprescindible, però en petites quantitats.
L’OMS va establir que la quantitat de sal diària havia de ser, com a màxim, de 5 grams per persona, és a dir, la quantitat que cap en una culleradeta de postres.
D’aquests 5 grams, n’hi ha 2 que són de sodi, el mineral responsable que pot causar retenció de líquids.
Aquesta és la quantitat que es recomana en total, tenint en compte la sal que ja contenen alguns aliments i la que hi afegim.
Hi ha aliments que en contenen, com els plats industrials precuinats, els brous preparats, les conserves, els fumats, les olives i envinagrats, els formatges, els aperitius, la fruita seca salada, les galetes, les torrades, els bastonets de pa, les salses, els embotits i la brioixeria.
Podem trobar que alguns d’aquests productes ja es comercialitzen amb un baix contingut de sal, cosa que és indicada a l’embolcall.
Si a les cases es cuina per a més d’una persona, quan es bull la verdura, la pasta o l’arròs i s’hi afegeixen dues cullerades de sal a l’aigua, la quantitat de sal queda repartida en tot l’aliment que es cuina per a totes les persones i també es perd diluïda dins l’aigua.
Es pot saber la quantitat de sal que consumeix cadascú tenint en compte la que s’afegeix a les amanides, a la carn o al peix quan es cuina.
A més, cal tenir present que també hi haurà inclosa una part de sal de la cocció de la pasta, de l’arròs, dels brous o les verdures.
La sal que es fa difícil de calcular és la que ingerim dels productes preparats (galetes, pizzes, snacks, salses industrials, conserves, brioixeria…) perquè no en sabem la composició.
Per aquest motiu, es recomana un consum molt moderat de tots aquests aliments.
Fa uns anys, es va decidir que a tot el món se subministraria sal iodada per posar fi al dèficit de iode d’alguns territoris, que és la causa de l’hipotiroïdisme.
Però si es consumeix peix, marisc i algues, el consum de iode està assegurat, de manera que aquest suplement no és imprescindible.
La sal ha estat un mètode de conservació dels aliments durant molts anys.
A l’antiguitat, ja es van adonar que amb la salaó s’eliminava la humitat dels aliments i, d’aquesta manera, s’inhibia el procés de putrefacció.
A més, l’efecte de la sal en la carn i el peix també té propietats antisèptiques i evita que els bacteris hi puguin actuar.
Precisament, perquè té aquesta facultat de segrestar i captar l’aigua, un excés de sal a la dieta afavoreix que el nostre organisme retingui els líquids.
És per aquesta raó que cal ser moderat amb la ingesta de sal (tant la que utilitzem nosaltres quan cuinem com amb el consum de productes preparats que ja en duen) i és per aquest motiu que les persones hipertenses han de seguir dietes baixes en sal, per evitar aquest augment de líquid i de pressió a les artèries.
La manera d’equilibrar el sodi dins l’organisme és la de mantenir una dieta rica en potassi, perquè es contraresten.
Els aliments rics en potassi són les verdures, les fruites fresques i la fruita seca.
La sal potàssica que es troba als comerços no té sodi, només conté potassi, i pot ser un bon recurs per a les persones hipertenses o amb problemes cardíacs que han de seguir dietes hiposòdiques.
Us aconsello que ho consulteu amb el dietista o el metge.
Arròs i pasta
Brous
Verdures
Ous
Peix i productes del mar
Carns
Carns preparades
Coure a la sal
Amanides
Pa amb tomàquet
És aconsellable tenir una cullera de postres al saler per tenir la mesura (5 grams) ja presa a l’hora d’afegir sal a l’aigua de cocció de la pasta, l’arròs o la verdura.
Quan parlem d’afegir un polsim de sal volem dir que amb tres dits de la mà (el polze, l’índex i el del mig) n’agafem un pessic (són 2 grams) per tirar als ous, la carn, les amanides… Cal tenir present que la humitat fa la sal grumollosa, de manera que en aquests casos, quan se n’agafa un pessic, n’hi ha més quantitat.
També és molt important agafar els polsims de sal amb les mans ben seques perquè la sal caigui ben repartida i no quedi ni grumollosa ni enganxada als dits. | El sodi que conté la sal és un mineral essencial per regular el contingut d’aigua a l’interior de les cèl·lules. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_40 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal del text següent:
La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera han inaugurat la nova temporada amb un seguit de restriccions per adaptar-se a la situació sanitària.
Els espectacles s’han hagut de reduir en temps i la dramatúrgia s’ha adaptat per concentrar en menys de dues hores els quadres més significatius i emotius.
A més, les escenes multitudinàries s’han anul·lat.
La Passió d’Esparreguera va estrenar-se dissabte passat –s’han programat un total de sis sessions-, mentre que la d’Olesa ho ha fet aquest Divendres Sant i ha programat dues sessions més, per l’11 i el 18 d’abril.
Ignasi Campmany, de l’equip de direcció de la Passió d’Olesa, diu que “l’any passat ens vam quedar orfes i havíem de fer el que fos perquè aquest any tinguéssim Passió”.
La Passió d’Esparreguera va ser de les poques que van poder-se estrenar durant el 2020, i és que se’n va poder fer una única funció el 8 de març i, després, es va haver de suspendre a causa de la pandèmia.
Per això, la temporada d’aquest 2021, encara marcat per les restriccions, arriba amb moltes ganes i il·lusió.
L’equip de direcció ha ideat un espectacle adaptat a la situació actual amb un nou format.
En concret, s’ha reduït la durada, que ha passat a ser d’una hora i quaranta-cinc minuts.
Una altra de les diferències és que s’ha reduït considerablement el nombre de persones que pugen dalt de l’escenari.
Mentre que abans de la pandèmia la Passió d’Esparreguera comptava amb 400 persones, en aquesta ocasió hi ha una quarantena d’actors dalt de l’escenari.
S’han creat dos grups bombolla que s’alternen les funcions.
Una de les actrius que interpreta la Mare de Déu, la Fàtima Tobar, es mostra satisfeta amb el resultat i assegura que la gent que ja ha vist l’espectacle n’ha sortit contenta.
Artísticament també hi ha novetats, ja que hi ha nous intèrprets.
També s’ha volgut donar més protagonisme a la tecnologia amb dos nous projectors i la incorporació de focus amb tecnologia led.
A Esparreguera, l’espectacle es representarà en sis dates (el 27 de març, 2, 11, 17 i 25 d’abril i l’1 de maig).
A Olesa la temporada de la Passió s’ha estrenat aquest divendres 2 d’abril i també es podrà veure els dies 11 i 18 del mateix mes.
Per primer cop, totes les funcions es fan en horari de tarda (18.00).
Aquest Divendres Sant el públic no s’ha volgut perdre l’estrena de la Passió i el teatre s’ha omplert de persones que han acudit a veure l’espectacle presencialment.
Un dels directors de l’espectacle, Ignasi Campmany, explica que han treballat més d’un any per readaptar la funció i creu que es tracta d’una “versió molt diferent”.
“Les restriccions ens han obligat a reinventar-nos, ja que posàvem 700 persones dalt de l’escenari i ara només n’hi ha una vintena”, explica.
També han hagut de reduir el temps de l’espectacle i, per això, Campmany assegura que han volgut “buscar l’essència” i es representen els “quadres més emblemàtics”.
Una altra de les novetats és que la Passió d’Olesa es pot seguir en línia.
Joan Gil, de l’equip de direcció, diu que la covid ha obligat a “reinventar-se” i, davant del dubte de quines restriccions hi hauria en la temporada de les passions, “vam decidir obrir les representacions al format online”.
A més, Gil creu que es tracta “d’un bon format” per poder-se dirigit a un públic més ampli, ja que les funcions estan subtitulades al castellà i a l’anglès, de manera que “ens obrim al món”.
La Passió d’Olesa i la d’Esparreguera han implementat protocols de prevenció específics i proves d’antígens per a aquells actors i actrius que, en algun moment, han de treure’s la mascareta a escena.
A més, s’han establert circuits diferenciats per sectors de públic, s’han reorganitzat els espais i s’han reduït els aforaments dels teatres per garantir les distàncies de seguretat. | La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera s’han reinventat per adaptar-les a la nova normalitat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1298 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
El Departament de Justícia ha lliurat aquest dissabte la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell (Osona).
La consellera Lourdes Ciuró i l'alcaldessa Mercè Cabanas han entregat els documents de reparació jurídica a familiars de 45 represaliats nascuts o residents a la població osonenca.
El document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista.
Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o condemnades a mort i executades després d'un judici sumaríssim.
"Reivindiquem el dret a la veritat, a la justícia i al reconeixement de les víctimes", ha apuntat Ciuró.
"Aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic", ha continuat la titular de Justícia, que també ha remarcat la importància de reparar històricament les víctimes.
"Encara avui hi ha qui defensa i blanqueja aquella dictadura i aquell cop d'Estat contra la legítima segona República, i no ho podem permetre", ha recordat Ciuró.
"Davant la persistència del feixisme, nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes", ha insistit la consellera de Justícia, que ha animat totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes.
"A dia d'avui ja hem rebut i tramitat 5.641 sol·licituds de nul·litat, però encara queden milers de persones que ho poden demanar", ha constatat Ciuró, que igualment ha destacat que l'acte de reparació es faci el dia en què "fa justament 46 anys que va morir l'ideòleg d'aquella ignomínia, el general colpista que durant 36 anys va instaurar i mantenir una dictadura amb un poder repressor implacable".
L'acte de lliurament dels documents de nul·litat ha comptat amb l'assistència de familiars dels 45 represaliats, a més del director general de Memòria Democràtica, Toni Font, i s'ha organitzat en el marc de les V Jornades de Memòria Democràtica d'Osona Repressió, Resistència i Clandestinitat, 1936-1975.
Les víctimes de Taradell: una desena de condemnats a mort
Entre les quaranta-cinc víctimes de Taradell, n'hi ha una desena que van ser condemnades a mort, vuit de les quals van morir afusellades al Camp de la Bota, a Barcelona.
Entre aquest grup hi havia l'exalcalde de la població, Ramon Blasi, que va morir executat l'any 1939, després de ser acusat d'adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques i condemnat en un consell de guerra sumaríssim.
Pel que fa a la resta de víctimes, la majoria van ser condemnades a llargues penes de presó, que anaven des dels dotze, quinze o vint anys de reclusió temporal fins a la reclusió perpètua.
En una primera instància, els processats van ser conduïts a la presó de Vic, des d'on van ser traslladats més tard a la Model de Barcelona.
Alguns d'ells, després, van ser derivats a les presons de Santander o València.
És el cas del mestre de Taradell, Anastasi Aranda.
Va ser jutjat dos cops, va complir pena a València i, posteriorment, se li va treure el títol de mestre i va ser exclòs del servei educatiu.
També van complir penes de presó l'exalcalde Adolf Roca i l'agutzil de la localitat, Fulgenci Sánchez.
A Taradell hi va haver unes vuit víctimes més de judicis franquistes, les famílies de les quals encara no s'han pogut localitzar.
5.641 sol·licituds d'anul·lació, el 70% fetes per correu electrònic
A Catalunya, es van fer més de 69.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
D'ençà de l'aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, l'any 2017, 5.641 persones han sol·licitat l’anul·lació de judicis sumaríssims i sentències franquistes.
Aquest document el poden demanar les víctimes dels tribunals franquistes des de 1938 fins a 1978, els seus familiars i altres persones interessades, a través del web del Departament de Justícia o a través del telèfon 012.
El 70 % de les sol·licituds s'ha fet per correu electrònic i la resta, presencialment a les oficines d'atenció ciutadana de tot Catalunya.
La Direcció General de Memòria Democràtica fa difusió de la possibilitat d'obtenir l'acte d'anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades.
El document ‒on consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l'honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes. | S’ha realitzat un acte a Taradell per entregar els documents de reparació jurídica de 45 represaliats durant el règim franquista. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2191 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
L'escriptor Marc Rosich retrata a la seva nova obra una "iaia convergent de dretes a qui li cau un mite" amb el cas Pujol.
Ella és la protagonista, interpretada per Mercè Arànega, de 'A tots els que heu vingut', que es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig.
Rosich ha definit el muntatge com un melodrama, d'esperpent i de mirall deformat amb molta ironia i humor i ha assegurat "no és una ficció política, sinó un retrat familiar".
El director del TNC, Xavier Albertí, ha volgut recalcar que l'espectacle "no ataca" ningú, sinó que mostra un marc familiar on s'han perdut les certeses.
Comparteixen escenari amb Arànega, Lurdes Barba, Montse Esteve, Àurea Márquez, Mireia Pàmies i Carles Gilabert.
La protagonista de l'espectacle, la Magda, és una senyora gran que viu a l'Eixample i està de dol des de fa un mes per la mort del seu marit.
L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu i una fotografia del difunt donant la mà a un antic president del govern.
La Magda però no sap que l'expresident, és a dir Jordi Pujol, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l'envolta.
Els fets passen entre el 24 i 26 de juliol del 2014, quan Pujol va reconèixer que tenia diners a l'estranger sense regularitzar.
Rosich ha assenyalat que era una bona oportunitat de fer una obra compromesa amb els temps i va considerar un bon tema el cas Pujol.
De fet, ha reconegut que hi va haver coses al voltant d'aquest fet que el van impressionar sobre tot el que veia dins de les cases "amb dones grans que se'ls hi havia caigut un mite i no entenien el món tal com l'havien entès ".
Ha assegurat que el muntatge "no és una ficció política, sinó un retrat familiar".
L'excusa de muntatge és com la casa "queda destarotada després del cas Pujol" i arran d'això van sorgint coses del passat de la família.
Així com l'extravagància de la protagonista de pujar a casa seva a un indigent que viu al carrer, una cosa que mai hauria fet anteriorment i que sorprèn a tota la família.
El títol de l'obra 'A tots els que heu vingut' sorgeix de la cançó de Núria Feliu 'Ja us he reconegut' (la protagonista és una gran seguidora de la cantant) i Rosich ha recalcat que la seva intenció és que el públic es vegi emmirallat amb el que passa, ja que presenta perfils molt fàcils de reconèixer.
En aquest sentit, ha manifestat que la idea inicial gira al voltant de la Magda, que "seria la quintaessencia de totes aquestes iaies convergents de dretes, que de cop i volta havien tingut una fe cega en el pare de tots i de cop i volta el seu mite cau".
Rosich ha fet èmfasi en què això "no és teatre documental, ni polític, sinó que passa per la ironia i l'humor".
De fet, va més enllà per reflexionar sobre què ha passat a Catalunya, i "no només les iaies que havien cregut" amb Pujol, sinó a la societat en general.
I és que el conflicte no només es queda a l'interior de la protagonista sinó que també afecta els membres de la família de la Magda.
La primera part es dedica a endinsar-se al cap del personatge que encarna Arànega i a la segona part s'hi sumen les seves dues filles.
"És una batalla de reines amb visions contraposades", ha apuntat Rosich.
Arànega i "la bogeria progressiva" de la Magda
Arànega, l'encarregada de donar vida a la Magda, explica que el seu personatge "va entrant en una bogeria progressiva, a l'inici veiem algú que està destarotat, però no està boig, però mica en mica arribarà a uns extrems de bogeria i de 'tansemenfotisme', sigui per febre, per caràcter o perquè s'ha tornat boja, té una progressió molt gran i això afecta a la relació amb les filles".
Per la seva part, el director del TNC ha dit que és una tragicomèdia amb un rerefons històric.
"Una obra que ens entrega un mirall difícil d'entregar, en el qual veiem com ens podem emmirallar i la mirada que ens torna parla de les nostres fidelitats i de la seva caiguda; les fidelitats familiars, conjugals, ideològiques i polítiques".
Albertí ha destacat que tot i que parteix de la sàtira política, l'obra reflexiona sobre "les pròtesis de necessitat i d'identificació familiar i ideològica que tenim i què fem quan això se'ns desfà els dits".
"És un espectacle d'una profunda sensibilitat ideològica per acompanyar-nos a viure el nostre present avui per avui", ha dit. | Marc Rosich presenta al TNC la seva sàtira política d'un marc familiar, ambientada del 24 al 26 de juliol del 2014. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1927 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola frase.
Enric Millo ha deixat la presidència del PP gironí després d'onze anys en el càrrec.
Millo, que des de fa sis mesos és secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia, assegura que tanca etapa amb "una sensació de gratitud" i havent tingut "l'honor" de presidir "un partit de gent valenta".
L'exdelegat de l'Estat a Catalunya, a més, marxa assegurant que als populars els toca "afrontar nous reptes", en un moment "difícil" marcat "pels qui s'obstinen a trencar la convivència a Catalunya".
A Millo el relleva en el càrrec la figuerenca Maria Àngels Olmedo, en una elecció que no s'ha fet mitjançant un congrés, sinó que s'ha tirat endavant a través d'un canvi en la junta directiva.
El secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha agraït la feina que Millo ha fet al capdavant del partit a les comarques gironines.
"Vull dir-li: missió complerta", ha assegurat.
Enric Millo tanca etapa al capdavant del PP gironí.
Després d'onze anys presidint-lo, aquest dilluns ha presentat la seva renúncia al càrrec.
Ha estat en una reunió de la junta directiva provincial que s'ha celebrat a Palamós (el Baix Empordà), i d'on ja n'ha sortit nova directiva.
Els populars han decidit optat per aquesta via, que preveuen els estatuts del partit, perquè anar a un congrés els suposaria allargar el relleu en el temps.
I segons ha assegurat Serrano, hi havia el risc que aquest congrés pogués coincidir amb unes futures eleccions catalanes, "perquè es poden convocar en qualsevol moment".
Això ha suposat que el relleu hagi estat automàtic, i que ja hi hagi nova junta directiva provincial.
La presideix la figuerenca Maria Àngels Olmedo, que agafa el relleu de Millo, i compta amb el regidor de Calonge (Baix Empordà) Alberto Mas com a secretari.
"Gratitud, honor i privilegi"
El ja expresident s'ha acomiadat dient que marxa "amb sensació de gratitud" i havent tingut "l'honor i el privilegi" d'haver presidit "un partit de gent valenta que ha afrontat reptes molt importants, i ha obtingut grans resultats".
I aquí, Millo no s'ha estat de referir-se a la situació que viu Catalunya.
Ell, va ser també el delegat de l'Estat durant l'1-O i l'aplicació del 155.
"Estem en un moment de canvi, en què Catalunya viu un moment difícil a causa dels que volen trencar la convivència i la unitat", ha afirmat.
I hi ha afegit: "Aquells que volen imposar la seva voluntat damunt dels altres que defensen l'estat de dret, la democràcia i la llibertat".
"Missió complerta"
El secretari general del PPC ha agraït a Millo la feina feta.
"Missió complerta", li ha dit Daniel Serrano.
I d'ell, n'ha destacat que ha fet "un magnífic treball, no només al capdavant del partit a Girona sinó també per totes les responsabilitats que ha assumit" dins el PP.
Serrano també ha encoratjat la nova junta directiva provincial, presidida per Olmedo.
"Teniu recorregut, i rebreu l'ajuda de les estructures del partit", ha dit el secretari general.
Serrano ha explicat que les enquestes "apunten en la bona direcció", perquè "totes" indiquen que els populars tenen "molt a prop" poder obtenir un escó al Parlament per Girona.
"Fa falta una petita empenta, i des de la nova directiva treballarem per fer efectiva aquesta realitat; perquè Catalunya, a més, vol noves eleccions i es poden convocar en qualsevol moment", ha dit Serrano.
Per la seva banda, la nova presidenta provincial ha agraït a Enric Millo "la tasca feta durant tots aquests anys", dient que ha deixat "el llistó molt alt".
Maria Àngels Olmedo també confia saber "estar a l'alçada" i ha dit que treballarà per al partit, amb l'objectiu "d'incorporar-hi més gent" i estar "preparats" de cara a les futures convocatòries electorals.
Ara bé, el relleu al capdavant del PP gironí es produeix en un moment en què el partit, a la demarcació, està en hores baixes.
No té diputat ni a Madrid ni a Barcelona i compta tan sols amb tres regidors arreu dels municipis gironins. | Després d'onze anys, Enric Millo deixa la presidència del PP de Girona i serà substituït per Maria Àngels Olmedo. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2193 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important d'aquest text.
El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda crear una comissió d'investigació sobre el projecte Castor, presentada conjuntament per JxCat, ERC, CatECP i la CUP.
Tots els grups han manifestat el seu suport a la iniciativa tot i que el PPC i Cs han vist amb recel la possibilitat que acabi sent un espai que s'utilitzi de manera partidista.
L'objecte de la comissió és "avaluar les causes, els antecedents, les incidències directes i indirectes i les possibles negligències o fins i tot actuacions doloses" ocorregudes en relació amb el projecte Castor a Catalunya.
Així, ara s'haurà de crear la comissió i fer que hi compareguin experts i responsables polítics i de moviments socials, que s'hi analitzi la documentació del projecte i si els poders públics s'ha ajustat a fonament jurídic, i es planteja la realització de dictàmens, auditories o contrainformes i l'estudi sobre el cost i l'impacte mediambiental del projecte.
Tots els partits del Parlament han votat a favor de la creació de la comissió, tot i que el diputat del PSC Jordi Terrades ha votat en contra per error.
Es dona la circumstància, a més, que ha estat ell qui ha defensat la postura favorable a la posada en marxa de la comissió durant el debat de la proposta.
Durant les intervencions dels grups, la diputada de JxCat Mònica Salas ha explicat que arreu del territori afectat pels moviments sísmics que podrien tenir a veure amb el Castor "hi ha hagut una gran oposició" al projecte.
Per això i amb la intenció "de posar llum a les foscors i fer una anàlisi exhaustiva que permeti analitzar detalls, les negligències i les incidències del projecte", han decidit impulsar la comissió.
Des d'ERC, el diputat Lluís Salvadó ha lamentat que després del que va passar "no hi ha hagut ni responsabilitats polítiques ni econòmiques per a l'entitat promotora" del projecte.
El republicà també ha criticat que una comissió semblant s'hagi creat al Congrés o al Senat, i ha defensat fer-ho al Parlament "per posar llum a un tema carregat de foscor".
El diputat de CatECP ha defensat també la creació de la comissió tot i matisar que s'ha de ser "conscients de les dificultats que hi haurà perquè molts compareixents amb càrrec a l'Estat i funcionaris de l'Estat no acudiran i perquè hi ha molts elements 'sub judice'".
L'altre grup promotor de la comissió, la CUP ha definit durament el projecte Castor i els seus efectes.
"Mafiosos que es passegen com autoritats, mentides, estafa, corrupció, promeses incomplertes, obscurantisme, delictes socials, psicològics i econòmics, prevaricació.
És l'essència del sistema capitalista i patriarcal.
El Castor ho té tot", ha dit la diputada Maria Sirvent.
Fora de la petició inicial però votant-hi també a favor, la resta de grups han posat el seu propi accent durant la seva intervenció.
La diputada de Cs Marina Bravo ha esperat que "les conclusions de la comissió serveixin per fer reformes a tota Espanya, perquè els rescats com aquest o altres, es paguen de les butxaques de tots els ciutadans", i ha demanat que "no serveixi per queixar-se i fer victimisme, per a un altre 'quant pitjor, millor'".
Des del PSC, el diputat Jordi Terrades ha comentat que "si en altres llocs de l'Estat funcionen sense problemes projectes així, cal preguntar-se per què aquí no ha funcionat Castor".
Per últim, el diputat del PPC Santi Rodríguez ha remarcat que, sota el seu criteri "no està tancat quina és la caua dels moviments sísmics, i per tant tampoc si hi ha negligència".
"Si es demostra, es podrà demanar el retorn de la indemnització.
Però és un tema complex, i no crec que una comissió d'investigació del Parlament pugui elaborar un informe més complert dels que ja hi ha", ha sentenciat. | El Parlament, amb el suport de tots els partits, ha aprovat crear una comissió per a investigar el projecte Castor. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1511 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem.
La defensa dels dos líders d'ERC denuncia vulneracions de drets fonamentals en el judici del procés, entre d'altres el dret de reunió i de manifestació, i també critica la condemna per sedició, un delicte que considera imprevisible, desproporcionat i obsolet.
En el recurs, de 294 pàgines i redactat per Van den Eynde i Roxana Staniloaie, la defensa dels dirigents independentistes també demana al TC que presenti diverses qüestions prejudicials a la justícia europea.
L'escrit, que s'ha fet públic avui tot i que el termini per presentar els recursos d'empara al TC acabava dijous, denuncia una vulneració flagrant dels drets fonamentals.
En concret, assegura que s'ha vulnerat el dret de reunió i manifestació, el dret a la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica, i el dret de participació i representació política.
Pel que fa al dret de reunió, Junqueras i Romeva argumenten que el 20 de setembre i l'1-O va ser un exercici d'aquest dret, que inclou la protesta no violenta.
"Defensar un referèndum no és organitzar un alçament tumultuari", argumenten els advocats.
Sobre la llibertat d'expressió, la defensa sosté que la causa del procés és "una criminalització generalitzada" de l'independentisme.
Considera que s'ha vulnerat el dret a expressar opinions polítiques favorables a la independència, tant amb la repressió dels votants com amb la condemna d'entre nou i tretze anys de presó als líders del procés.
Així mateix, Van den Eynde i Staniloaie consideren que s'han vulnerat els drets de participació i representació política de Junqueras i Romeva.
Això es va fer, diuen les defenses, per "neutralitzar una determinada opció política i els seus representants".
Argumenten que s'ha fet un ús abusiu de la presó preventiva, s'ha prohibit la participació en campanyes electorals i s'ha negat la immunitat parlamentària dels dos acusats, que van ser elegits a les eleccions del 28-A al Congrés dels Diputats.
Tot plegat, diu el recurs, lesiona la presumpció d'innocència, el dret al sufragi passiu i l'interès públic de la ciutadania.
El cas no es podia jutjar
Oriol Junqueras i Raül Romeva també mantenen que la causa no es podia jutjar.
En aquest sentit, argumenten que Junqueras va ser elegit membre del Parlament Europeu i això li donava immunitat i, per tant, la sentència no es podia dictar fins que no es resolgués el suplicatori.
Van den Eynde recorda, en aquest sentit, que el mateix Suprem va dir que la resolució del TJUE tindria eficàcia en el cas de Junqueras independentment de la seva situació.
El judici tampoc es podia produir perquè Junqueras i Romeva perquè tenien immunitat parlamentària i la seva actuació com a diputats quedava emparada en aquesta prerrogativa, que té per objectiu vetllar per la llibertat ideològica, d'expressió, de reunió i de representació política.
En la mateixa línia, els advocats també consideren que el Suprem no va respectar la immunitat parlamentària que tenien com a diputat i senador arran de les eleccions del 28-A.
La sedició i el judici just
La defensa de Junqueras i Romeva també diu que el delicte de sedició no s'ajusta als fets i que és desproporcionat, imprevisible i obsolet.
Van den Eynde sosté que el tribunal no ha tingut en compte altres tipus delictius menys greus que també protegeixen l'ordre públic, com la desobediència, i que la manca de concreció de la definició de la sedició fa que molts fets puguin ser castigats amb aquest delicte.
El recurs també denuncia que s'ha vulnerat el dret a un judici just, el dret al jutge predeterminat per llei (el Suprem no era competent per jutjar la causa) i el tribunal no era independent ni imparcial.
Així mateix, la divisió de la causa en diversos procediments pot provocar indefensió per als acusats.
El recurs també diu que s'ha fet una investigació irregular en el marc d'una causa general contra l'independentisme i que s'ha restringit la capacitat provatòria. | Els dirigents d'ERC, Junqueras i Romeva, sol·liciten que se suspengui la sentència de l'1-O en espera del recurs del TC. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1551 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta el text següent.
Presentació de la fira, amb part dels artistes participants, a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.
Foto: Bernat Ferrer/NacióLaFlama.cat.
Un total de 113 muntatges i 232 funcions serà el que es podrà veure a la setzena edició de la Fira Mediterrània, que tindrà lloc entre el 7 i el 10 de novembre a Manresa (el Bages).
Per fer-la possible, compta amb un pressupost a l'entorn del milió d'euros, "el milió d'euros més ben gastat del Departament de Cultura", segons que ha explicat el conseller Ferran Mascarell en la roda de premsa de presentació.
Respecte l'any passat, la fira ha vist retallat el seu pressupost en un 8%, "però té més grups que l'any passat i, culturalment parlant, és molt millor", ha emfasitzat també Mascarell.
A la fira s'hi podran presenciar fins a 36 estrenes -16 de les quals, absolutes-, entre les que destaquen les de l'algueresa Franca Masu, la dels guanyadors del Sona 9 de l'any passat, Els Laietans, la de Kiko Veneno, la de Jordi Urpí -com a Dr.
Batonga- en homenatge a Carmen Amaya, i la de Marcel Casellas, entre d'altres.
L'actuació dels ja clàssics de la fira Moussu T et lei Jovents també serà estrena estatal, així com la dels Aka Balkan Moon.
El director artístic de l'esdeveniment, David Ibáñez, ha ressaltat que l'edició d'enguany aprofundeix en el concepte de "cruïlles", ja siguin cruïlles artístiques, cruïlles entre la tradició i la innovació, interseccions entre el jazz i les músiques tradicionals, intersecció entre els diversos territoris dels Països Catalans i de la Mediterrània...
Per tant, molts dels espectacles que s'hi podran veure mesclaran i interseccionaran conceptes per generar noves sensacions en l'audiència.
D'un milió a tretze
En aquesta edició, la setzena, la Diputació de Barcelona ha decidit augmentar-hi la seva aportació econòmica.
La diputada de Cultura, Mireia Hernàndez, ha explicat: "Havíem de ser-hi, havíem de fer un pas més enllà del que havia anat la Diputació fins ara."
Així, aportarà 25.000 euros al pressupost total de l'esdeveniment, que se sumen als 100.000 que aportarà l'Ajuntament de Manresa i els 540.000 que aporta la Generalitat.
La resta de finançament fins arribar al milió pressupostat, a banda dels ingressos per la venda d'entrades, provindran dels diversos patrocinadors privats que ha atret la fira.
Arran de l'afirmació del conseller Mascarell sobre "el milió d'euros més ben gastat", el gerent de la Mediterrània, Jordi Bertran, ha concretat que, segons els estudis d'impacte econòmic fets per la Fundació Universitària del Bages (FUB), la Universitat de Deusto i el laboratori de turisme de la Diputació de Barcelona, la fira acaba generant un impacte de fins a 13 milions d'euros, comptant-hi tant la despesa feta a Manresa durant els dies de la fira com els contractes futurs que els grups participants poden aconseguir-hi.
De Jordi Savall a Kepa Junkera
Jordi Savall, probablement el músic català amb més projecció internacional, serà l'encarregat d'encetar la setzena edició de la fira amb un concert inaugural en què estrenarà a Catalunya el programa "Mare Nostrum.
Diàleg de les músiques otomanes, cristianes i jueves", el dijous 7 a les 9 del vespre.
El basc Kepa Junkera també és un altre dels plats forts de la Mediterrània d'enguany, a més a més de la israeliana Mor Karbasi i els valencians Miquel Gil i Pep Gimeno "Botifarra".
Els també valencians Obrint Pas actuaran també en versió acústica, en un altre dels espectacles més suggerents de la fira; Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries oferiran un concert antològic dels seus 20 anys a l'escenari; la Factoria Mascaró estrenarà un espectacle de dansa treballat amb els nens i nenes de les escoles de Manresa.
Enguany, la fira també comptarà amb dos circuïts "off", l'Estepa Mediterrània i l'Humus Mediterrani, en què s'hi podran veure artistes com Muchachito y sus compadres, La Terrasseta de Preixens o els italians Mascarimirì, entre d'altres. | La Fira Mediterrània se celebrarà del 7 al 10 de novembre i generarà un impacte de 13 milions d'euros. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2225 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
L'acusat de matar un home a ganivetades davant d'un bar de Salt (Gironès) la nit del 25 de juliol del 2018 ha reconegut els fets davant el tribunal popular.
Segons ha admès al judici que ha començat aquest divendres a l'Audiència de Girona, va coincidir amb la víctima al bar la Cova i, a dins l'establiment, van tenir una primera disputa.
Després, els dos homes es van trobar al carrer.
L'acusat, responent a les preguntes del fiscal, ha concretat que la víctima li va clavar una bufetada i, aleshores, ell va treure una navalla i li va assestar fins a quatre punyalades al pit.
La fiscalia i l'acusació particular demanen 15 anys de presó per homicidi amb abús de superioritat.
La defensa 2 i mig perquè li aplica circumstàncies atenuants d'alcoholisme, confessió i reparació del dany.
El judici a l'acusat de matar un home a ganivetades a Salt ha començat aquest divendres al matí a la secció tercera de l'Audiència de Girona amb la tria del jurat popular.
A la tarda, ha declarat el processat que, tal com ja va fer just després dels fets, ha reconegut que li va assestar diverses ganivetades a la víctima arran d'una discussió que van tenir dins el bar.
L'acusat, Angel Garcia Prior, ha concretat que el 25 de juliol del 2018 va arribar al bar La Cova, situat al carrer Doctor Ferran de Salt, cap a dos quarts d'onze la nit.
Al local, ja hi havia la víctima.
Ja a dins l'establiment van tenir una primera enganxada que, en aquell moment, no va anar a més.
Una estona després, poca abans de les onze de la nit, l'acusat va sortir al carrer i la víctima el va seguir a continuació.
A fora, la disputa va arribar a les mans.
Segons ha detallat l'acusat, davant l'establiment la víctima li va clavar una plantofada a la cara.
Llavors, Garcia Prior ha reconegut que es va treure una navalla que duia al damunt i li va assestar diverses ganivetades al pit a la víctima.
Després de perpetrar l'atac, va tornar a entrar al bar, va deixar el ganivet a la cisterna del lavabo i va continuar consumint fins que els Mossos d'Esquadra van arribar al lloc.
Amb l'arribada de la primera patrulla, ell mateix va confessar els fets.
L'única diferència entre el que va dir aleshores als agents i el que ha declarat aquest divendres al judici és que llavors va assegurar que la víctima l'havia atacat primer amb la navalla i que ell li havia arrabassat de les mans.
L'acusat també ha admès que sabia que propinant diverses ganivetades a la víctima el podia matar.
Aquest divendres també ha declarat un client del bar que va presenciar la baralla.
Segons ha relatat, va veure com la víctima bufetejava l'acusat i com ell responia a l'agressió però no va ser fins que la víctima va caure a terra que va veure que el processat tenia una navalla a les mans.
Durant la declaració, l'autor confés de l'apunyalament ha volgut traslladar el condol a la família de la víctima.
Per reparar el dany, ha posat a disposició dels familiar un pis i un aparcament que té en propietat.
A més, també ha dit que està seguint tractament al centre penitenciari perquè té alcoholisme crònic.
El fiscal Víctor Pillado i l'advocada de l'acusació particular Natàlia Frigola demanen 15 anys de presó per homicidi amb abús de superioritat.
La fiscalia sosté que el processat va atacar amb la navalla "un home que anava totalment desarmat" i que, a més, estava afectat pel consum d'alcohol.
Li van detectar 2,06 grams d'alcohol en sang.
La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, demana una pena de 2 anys i mig perquè considera que li han d'aplicar atenuants de reparació del dany (per haver consignat les propietats per cobrir la indemnització), confessió (perquè ell mateix va reconèixer els fets als Mossos des d'un primer moment) i per actuar sota els efectes de begudes alcohòliques (amb una addicció reconeguda).
Està previst que el judici continuï dilluns amb les conclusions, els informes i l'entrega de l'objecte del veredicte al jurat popular. | Arrenca el judici d’Angel Garcia Prior per matar un home a ganivetades arran d’una baralla començada en un bar. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_100 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu d'aquest text.
La Sala Beckett ha programat un cicle dedicat a l’obra del dramaturg Josep Maria Miró del 24 de gener al 25 de febrer.
El cicle inclou l’estrena de la nova obra Olvidémonos de ser turistas -una coproducció amb el Teatro Español- escrita pel dramaturg expressament per a l’ocasió.
També recupera l’espectacle Nerium Park i aprofundeix en el valor del conjunt de l’obra de Miró amb un curs, dues lectures dramatitzades de textos escollits per l’autor, dues xerrades sobre la seva obra i col·loquis postfunció.
Les activitats estan programades conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, on el mes de maig es podrà veure Temps salvatge dirigit per Xavier Albertí.
Josep Maria Miró ha escrit l’obra Olvidémonos de ser turistas expressament per l’ocasió.
La directora argentina Gabriela Izcovich i l’actriu Lina Lambert van proposar a Josep Maria Miró que escrivís un text que s’aixequés amb la participació de Barcelona, Madrid i Argentina.
La idea finalment es va materialitzar amb la Sala Beckett i el Teatro Español.
El repartiment es completa amb Pablo Viña, actor madrileny, i Eugenia Alonso i Esteban Meloni, actors argentins que han format part de la versió argentina d’El principi d’Arquimedes a Buenos Aires.
A Olvidémonos de ser turistas una parella de Barcelona es troba de vacances a la ciutat de Foz do Iguaçu (Estat de Paranà, Brasil), a prop del punt conegut com La Triple Frontera, on hi ha la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai.
En aquesta geografia es produirà el xoc, al principi aparentment inofensiu, d’un matrimoni que porten junts gairebé trenta anys.
La irrupció d’un jove viatger solitari, que han conegut casualment en una de les rutes turístiques i que se’ls ha sumat espontàniament, serà el desencadenant d’una discussió quan la parella torna a l’hotel.
Per la seva banda, Nerium Park es va estrenar al Grec Festival el 2014 però l’obra no va fer temporada posteriorment a Barcelona.
Dirigida pel mateix Josep Maria Miró, està protagonitzada per una parella, en Gerard (Roger Casamajor) i la Marta (Alba Pujol), que s’han traslladat a una flamant urbanització acabada de construir.
Són joves, tenen feina i volen millorar socialment, però no haurà passat ni un mes de la seva arribada quan s’adonen que res és com s’esperaven que seria.
L’obra transcorre en dotze escenes, cadascuna corresponent a un mes de l’any, i pren com a nom el baladre (del llatí Nerium oleander), un arbust ornamental i tòxic, àmpliament consensuat per habitar en aquestes noves urbanitzacions i zones de carretera.
A part dels espectacles, el cicle comptarà també amb dues lectures dramatitzades escollides pel mateix Miró: Desig de Josep Maria Benet i Jornet (7 de febrer) i La benvinguda de Marc Guevara (21 de febrer).
El primer text de Benet i Jornet és, segons Miró, una peça fonamental i fundacional per entendre l’escriptura teatral d’avui, i serà dirigit per Jordi Prat i Coll.
També, l’autor ha volgut mirar al futur amb un text de Marc Guevara, la primera obra d’un alumne sorgit de l’obrador de la Sala Beckett i que dirigirà Mònica Bofill.
Després de cadascuna de les lectures, hi haurà un col·loqui postfunció.
Després de Desig tindrà lloc una conversa amb Xavier Albertí, Sergi Belbel, Jordi Prat i Coll i Josep Maria Miró, mentre que La benvinguda es comentarà amb Toni Casares, Marc Guevara i Josep Maria Miró.
Així mateix, la primera serà impartida per Laurent Gallardo, traductor al francès de les obres de Miró, i portarà per títol Josep Maria Miró, un autor polític (2 de febrer).
La segona, Teatre i vida, (8 de febrer) serà una conversa entre Xavier Albertí i Josep Maria Miró, còmplices i amics.
Albertí dirigirà pròximament el text Temps salvatge de Miró, que s’estrenarà el mes de maig al TNC.
Miró També serà present el dia 31 de gener a La prestatgeria de la Beckett, un col·loqui postfunció organitzat conjuntament amb tres clubs de lectura del Poblenou: el de la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, el de la biblioteca Xavier Benguerel i el de la llibreria NoLlegiu.
Els espectadors hauran pogut llegir anteriorment el text per comentar-lo amb l’autor en acabar.
El dia 22 de febrer també es farà un col·loqui amb l’autor després de la funció de Nerium Park.
El cicle es completa amb un curs de Miró, Escriure teatre, avui, que va arrencar el passat 9 de gener i s’allargarà fins a finals de febrer. | La Sala Beckett dedica un cicle temàtic al dramaturg Josep Maria Miró del 24 de gener al 25 de febrer. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_227 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
Cada vegada que Toti Soler em sorprèn amb un nou treball acaba sent una celebració en el meu petit univers diari.
Aquest desembre passat, el geni de la guitarra publicava Twins (satélite K, 2017), ni més ni menys que el disc número 35 de la seva carrera en solitari.
Aquest 35 és un número considerable i sumat a les desenes de treballs com a acompanyant de cantautors com Ovidi Montllor, Pau Riba o Léo Ferré la xifra supera en escreix els 100 enregistraments.
Amb aquests números, dignes del millor golejador de tots els temps, podem assegurar que en Toti és el músic del país en vida amb una discografia pròpia més extensa.
Crec que és una dada que cal tenir en compte si a més hi sumem que en tot moment ha conservat un grau de qualitat elevadíssim, sense adormir-se ni tirar de la mateixa fórmula suada.
Ara ens obsequia amb aquest Twins, el disc número 35 -torno a insitir en el número-, un treball que fa palès el grau de qualitat i serenor amb què Toti elabora els seus àlbums.
La fórmula és l’habitual, la de la guitarra catalana, o el que és el mateix, el còctel d’estils amb què ha bregat el guitarrista: clàssica, flamenc, cançó popular, jazz i segell personal.
Twins recull un total de tretze temes.
Si al treball anterior, Transparències (satélite K, 2016), trobàvem un Toti més enclaustrat, íntim i solitari, en aquest Twins torna a a una sonoritat més oberta, jugant amb d’altres instruments, experimentant amb nous companys i tornant a agafar el fil conductor que en el seu dia havia deixat imprès a Raó de viure (satélite k, 2011).
Raó de viure i Twins tenen un mateix fil conductor, els néts d’en Toti.
A Raó de viure surten a la coberta, d’esquena, agafats de la mà de l’avi passejant per Palau-Sator.
A Twins, a banda de dedicar-los el disc, apareixen a la coberta de cara, en primer pla, en una imatge tendra.
A més, intervenen a la primera cançó de l’àlbum creant un joc i un diàleg divertit amb la guitarra que acaba enganxant.
Pel que fa a revisions del passat amb noves harmonitzacions m’ha sorprès gratament la inclusió d’un pedaç de “Dos ocells perduts”, que en Toti havia gravat fa més de 40 anys a l’indispensable Liebeslied (Edigsa, 1972).
Toti es basa en aquella lletra de Tagore i n’extreu els millors bocins per servir-los amb aparent senzillesa, amb lentitud, amb pausa, amb les notes justes i ben triades.
Tornant a aquest pont que hi ha entre Raó de viure i Twins, també hi trobem una altra característica que es repeteix, el record a Ovidi Montllor.
Si a Raó de viure ens oferia una versió personalíssima cantada pel mateix Toti de “La samarreta”, en aquesta ocasió es val d’un dels temes més famosos i característics d’Ovidi, “Perquè vull”, que cantat per Gemma Humet agafa un caire actual, sensual, més suau, però amb total respecte vers l’original.
A més Toti hi afegeix unes harmonies de guitarra que eleven encara més la cançó.
Trobo que és una versió que s’ha d’escoltar una vegada i una altra.
Si “Dos ocells perduts” i “Perquè vull” són les dos cançons que en Toti rescata i en fa una nova lectura, la resta del disc és tot nou.
Hi ha un tema que m’ha cridat especialment l’atenció, “Evidència”.
Diria que és la primera vegada en la discografia de Soler en la qual escolto una peça i l’intèrpret no és ell.
Per més sorpresa, no hi sona una guitarra sinó un piano que recorda a Mompou, interpretat per Maurici Villavecchia.
En aquest Twins tampoc hi podia falta la dèria del de Vilassar de Dalt pels poetes.
Amb les seves cordes musica a Pere Quart, amb el descobriment per la meva banda de la veu d’Anna Ferrer.
Menció a part mereix Blai Bonet, que a través del recitat de Massotkleiner agafa una especial intensitat enigmàtica.
M’ha cridat molt l’atenció que en Toti hagi agafat un tema tradicional sefardita, “Asheriko” i l’hagi portat a l’actualitat.
M’ha obert noves vies i m’ha fet descobrir alguna cosa que forma part de nosaltres però que resta oblidada.
Podria seguir parlant d’aquest nou disc del geni de la guitarra catalana però és un disc que s’ha d’escoltar i tornar a escoltar en un descobriment constant de matisos nous i sonoritats refrescants que brollen dels silencis.
Algú una vegada em va dir que la música del Toti és el més semblant al cant dels ocells, l’aigua que baixa pels rius i el vent que bufa.
És naturalesa en estat pur.
Esperem gaudir de la seva música i que aquests 35 treballs arribin a ser 40, 50 i molts més.
Podeu llegir més articles sobre Toti Soler a Núvol, el digital de cultura. | El passat mes de desembre, Toti Soler va publicar un nou disc, el 35è de la seva prolífica carrera. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1437 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
La cooperativa que tutela l'Ajuntament de Barcelona perquè els venedors ambulants irregulars tinguin una alternativa ja està en marxa.
D'entrada hi participen 15 manters –bona part d'ells d'origen senegalès- que no deixaran la venda ambulant, però la passaran a fer legalment a partir de l'estiu en parades de fires i mercats.
Tindran productes artesans i de comerç just com peces de roba, bijuteria, sabateria i mobles, una activitat que els permetrà regularitzar la seva situació i tenir papers.
El tret de sortida de la cooperativa l'ha encapçalat aquest dijous el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, en un acte al Centre Cívic Pati Llimona amb una nodrida presència de la comunitat subsahariana i les entitats que han contribuït a fer-la possible.
Segons Pisarello, la cooperativa és un projecte "genuïnament barceloní" amb la qual els manters passaran a "vendre productes legals com qualsevol altre comerciant de la ciutat".
El tinent d'alcalde calcula que en temporada baixa hi ha uns 200 manters a la ciutat, però l'estiu passat en van arribar a haver-hi uns 800, de manera que la cooperativa donarà resposta a una part del col·lectiu.
No obstant això, el consistori preveu donar sortida a 85 manters: una trentena en total amb la cooperativa quan estigui a ple rendiment i 54 a través de plans d'ocupació, com el que està en marxa perquè facin de peixaters a Mercabarna.
Pisarello ha reconegut que la cooperativa "no resoldrà la venda ambulant no autoritzada de la nit al dia", però el veu "un pas molt important" i considera que és un projecte de dignitat que "demostra que hi ha alternativa a la il·legalitat no buscada".
A més, ha reivindicat que no hi ha precedents a la resta de l'Estat: cal buscar-los a l'estranger, en ciutats com Vancouver (Canadà) i Durban (Sud-àfrica), per trobar com incorporar els manters en mercats.
Compromesos 234 punts de venda
Els manters ja tenen compromeses 234 parades en les fires i mercats que se celebrin durant el primer any.
Es podran trobar en les fires de Comerç al Carrer dels districtes, el mercat de Fleedonia, Flea Market, el Rastro de la Virgen, el Mercat de Segona Mà de Sants, el Traster de Can Ricart i algunes botigues d'artesans que han ofert espai de venda.
Els responsables de la cooperativa calculen que, perquè sigui viable, haurien d'arribar als 500 punts de venda.
Dels 15 membres de la cooperativa, 12 són homes i 3 dones; i també 12 no tenen papers i 3, sí, entre ells la presidenta, Ndaye Fatou Mbaye.
Es preveu que cada any s'incorporin unes 5-10 persones a la iniciativa, amb la idea que la cooperativa pugui arribar a tenir fins a 30 membres.
La idea és que cada manter s'hi estigui un any, que és el temps necessari per tramitar la regularització amb la Subdelegació del Govern, de manera que els integrants rotaran.
Rere la manta "hi ha valors i molta dignitat"
Per ara els 15 integrants de la cooperativa reben una ajuda municipal de 500 euros al mes, a l'espera que arribin els ingressos.
La presidenta de la cooperativa espera que la iniciativa doni resposta a les necessitats d'inclusió social i laboral del col·lectiu, i ha defensat que també és "necessari canviar les mirades de la societat".
Segons Mbaye, "rere la manta hi ha valors, potencialitat i molta dignitat", i ha demanat que els manters deixin de ser "invisibilitzats i perseguits".
El nom de la cooperativa, Diomcoop, ja és una declaració d'intencions: diom és una paraula wòlof (llengua del Senegal i de Gàmbia) que significa "dignitat, hospitalitat i la fortalesa interior" que tenen per aixecar-se cada dia, agafar la manta i sortir al carrer amb "tots els riscos" que s'hi poden trobar, ha relatat.
"És força interior per escollir en qualsevol circumstància el camí del bé", ha remarcat.
Suport del Govern per estendre la fórmula barcelonina
Pisarello ha remarcat que l'Ajuntament té el suport del Govern català per fer que la via barcelonina també "sigui alternativa" en altres ciutats. | A Barcelona es vol oferir els manters l'opció de deixar el comerç il·legal a canvi de papers per fires legals. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2155 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola frase.
La cantant Sílvia Pérez Cruz juga amb diverses disciplines artístiques en el seu nou disc 'Farsa (género imposible)' (Universal) com en "un diàleg", segons ha explicat la cantant a l'ACN.
Al disc hi ha dues cançons per a dues obres de teatre; quatre per a la pel·lícula 'La noche de los 12 años'; quatre d'un espectacle de dansa amb la Rocío Molina; dues per a la pel·lícula d'animació 'Josep' (pendent d'estrena); una per a un documental amb lletra de l'Anna Maria Moix, i una per a la pel·lícula 'Intemperie', del Javier Riubal: "Això fa que pugui descobrir coses que no descobriria sola de mi mateixa perquè tinc una altra manera de mirar", defensa l'artista.
"Et trobes gent, artistes que t'agrada com pensen, i jo ho entenc com un diàleg", ha assegurat la cantant, que ha defensat que col·laborar amb altres disciplines li permet alimentar-se de les dues visions: la seva i la de l'altre.
Pérez Cruz ha fet en aquest disc un exercici d'"entendre i explicar una emoció", i com l'hi posa musica ella.
Sobre el procés de creació, ha assegurat que "sempre parteix de l'altre" i que aquest acaba passant pel seu filtre i tornant "cap a casa".
A banda, la cantant ha dit que tot aquest material té com a comú denominador que neix d'aquest diàleg amb altres disciplines: "I això em connecta amb la meva mare", ha explicat, ja que aquesta tenia una escola on es donava aquesta fórmula, un aposta que la feia "molt feliç".
Per gèneres, ha detallat que en la dansa és capaç d'emocionar-se, quasi plorant, abans de cantar, i ha afegit: "He sentit moltes emocions i he tingut la sort de trobar repertoris de sentir-me molt plena".
Pel que fa al teatre, ha gaudit molt la construcció de l'obra i com els artistes digereixen el text, mentre que en el cinema li ha agradat entendre la relació entre la imatge i la música i com aquesta "pot sumar o restar".
Com que ja havia fet altres bandes sonores, en animació li ha semblat molt bonic tractar la música com si fos pintura: "Em vaig fer una paret de colors amb textures diferents", ha precisat Pérez Cruz.
En el terreny de la poesia, s'ha retrobat amb la sensació que quan es musica un poema, "és com si la música ja hi fos", i que la seva tasca és més un acte d'arqueologia i de saber trobar una música que ja hi era.
"El que has de fer tu és estar i obrir les portes perquè hi passi l'aire i la música a través teu", ha dit.
Reflexió sobre les xarxes socials
"Aquest disc està compost durant molt de temps però està gravat en un moment concret, també amb molta calma perquè volia estar a casa amb la meva filla", ha dit Pérez Cruz, que ha precisat que en aquest moment concret reflexiona molt sobre les xarxes socials.
"Em cridava molt l'atenció la possibilitat de crear-se un robot de qui volies ser o una superfície que està buida, i la diferència entre el que realment som i el que mostrem.
Artísticament, ho veia molt clar", ha dit.
Ha detallat que quan Pablo Messiez va entrar al projecte per a escriure els textos del disc, la va fer reflexionar sobre que la màscara posada també representa les persones: "No és que tingui una conclusió, sinó que és una reflexió que em venia de gust llençar a l'aire", ha afegit la cantant.
Ha defensat que la seva carrera un petit avantatge que és el fet d'haver "anat fent de mica en mica", el que li dona una calma inconscient i abans d'arribar a les xarxes socials ja tenia un públic que sabia que feia moltes coses: "Això m'ho fa una mica més fàcil", ha dit.
Per a ella també cal entendre les xarxes socials com quan es va inventar la televisió, que no s'ha d'entendre com un monstre, "sinó que cal trobar el canal i trobar la forma d'expressar-se".
Fragilitat i bellesa imperfecta
Pérez Cruz també ha afegit que gràcies a aquesta reflexió sobre les xarxes socials s'ha adonat que, si bé l'art és "llibertat absoluta", l'art que ella practica treballa la fragilitat i el fet d'acceptar "la bellesa de la imperfecció", i quan canta i fa música també sent la seva fragilitat cuidada.
"Tinc un ritme molt seguit.
M'agrada molt entendre el que faig, no saltar-me passos", assegura Pérez Cruz, que defensa que avançament que fa li agrada mastegar-lo com si tingués un hort, i tenir el que pot cuidar, i no més del que pot cuidar, a banda de preservar la seva llibertat artística. | Surt “Farsa (género imposible)”, nou disc de Sílvia Pérez Cruz, un diàleg amb el teatre, la dansa i el cinema. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2040 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
La resolució de la sala d'apel·lacions del Suprem que manté a la presó Jordi Sànchez i Joaquim Forn nega l'existència de presos polítics a la causa.
En paraules dels magistrats, cal parlar de "polítics presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició".
Una afirmació també va fer el ministre de Justícia, Rafael Catalá, just l'endemà de l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
A la resolució, a més, apunten que tant Forn com Sànchez són "icones" i "referents" de l'independentisme i que, si surten en llibertat, poden tornar a reiterar.
De Forn, asseguren que no ha abandonat "definitivament" la voluntat "d'enfrontament directe amb l'Estat".
A més, carreguen contra la Fiscalia per canviar de criteri i defensar que no existia risc de reiteració "i no acompanyar-ho de cap argument".
Al·leguen també que la defensa "no ha acreditat" la malaltia que pateix (ha donat positiu en el test de la tuberculina).
La sala tenia sobre la taula dos recursos de les defenses de Sànchez i Forn per revisar decisions que el jutge Llarena havia pres al febrer, quan va mantenir-los a la presó.
Ara, la sala d'apel·lacions ha avalat la decisió de Llarena i conclou que tots dos han de continuar entre reixes.
En el cas de Forn, ho fa escoltant el criteri de VOX.
Pel que fa a Sànchez, tant acusació popular com Fiscalia havien demanat que es mantingués la mesura cautelar de presó preventiva.
Novament, el criteri és el de risc de reiteració delictiva, tot i que Forn hagi abandonat la política i Sànchez anunciés dimarts que té la intenció de fer-ho (ja ha renunciat a ser candidat a la presidència).
A les interlocutòries, a més, els tres magistrats neguen que hi hagi presos polítics a la causa oberta per rebel·lió i argumenten que són "polítics empresonats per cometre indiciàriament delictes gravíssims".
A més, insisteixen que els fets es van produir amb violència i reconeixen que és un element "absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits".
Els arguments de la sala
En el cas de Forn, els magistrats entenen que és un "referent" i que recuperaria aquest estatus si sortís en llibertat.
Creu també que va mostrar una "determinació especial" per executar els plans del Govern.
A més, l'acusen de permetre "l'enfrontament físic dels ciutadans amb les forces policials" l'1-O.
Un cop més, els magistrats mostren desconfiança vers les declaracions de Forn i la resta d'investigats perquè apunta que "no hi ha indicis clars" que els investigats "hagin abandonat definitivament la voluntat d'enfrontament directe amb l'Estat" amb l'objectiu d'aconseguir la independència.
A més, la sala diu que el context polític actual "és més propici" a la reiteració dels fets delictius i que, tot i que no sigui diputat, podria ser escollit conseller.
Crítiques a la Fiscalia
En el cas de Forn, la Fiscalia va fer un canvi de criteri i durant la vista de dimarts va demanar a la sala que el deixés lliure -previ pagament de 100.000 euros de fiança- i va al·legar que no existia risc de reiteració i que patia una malaltia i, per tant, calia deixar-lo lliure per "raons humanitàries".
La decisió la va expressar el fiscal Fidel Cadena, reconeixent que ho feia per ordres directes del fiscal general i sense més explicacions.
Els tres magistrats carreguen contra el ministeri públic per haver canviat de criteri en pocs dies i no haver-ho acompanyat "de cap argumentació".
Sobre la malaltia, afirmen que no va ser "al·legada ni documentada per la defensa".
Jordi Sànchez, de líder carismàtic a icona
La sala nega que hagi vulnerat els drets a la llibertat ideològica o a la participació política –tal i com argumentava la defensa- i afirma que "no hi ha presos polítics en aquesta causa".
Reconeixen que l'expresident de l'ANC tenia una "posició d'influència" en les mobilitzacions i li retreuen que el seu "objectiu" era el d'integrar-se a una candidatura que manté encara els objectius polítics que ara s'estan investigant i que van acabar amb l'aplicació del 155.
En una resolució anterior del jutge instructor (on li negava el permís per anar al ple d'investidura), Llarena es referia a Sànchez com a "líder carismàtic".
Ara, la sala puntualitza aquest qualificatiu i recorre a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RSE): "es refereix a algú que està dotat d'un do".
En aquest sentit, diuen que Sànchez és una "icona d'associacions expertes en mobilitzacions populars".
I avança que si el deixessin lliure això facilitaria la repetició dels actes delictius per "l'experiència i el grau de capacitat de l'imputat". | El Suprem reitera que Sànchez i Forn continuïn a la presó perquè no els considera presos polítics sinó polítics empresonats. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2141 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important del text següent.
Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí han decidit iniciar de manera conjunta els procediments per regularitzar la prestació del servei d'aigua municipal.
En aquestes poblacions el servei s'ha prestat històricament per una companyia privada, sense que s'hagi fet cap concurs de concessió pública.
Ara, entomen el repte de posar ordre a la situació en un procediment que calculen que s'allargarà més d'un any i que compta amb l'assessorament de la Diputació de Barcelona.
El regidor de Qualitat Urbana d'Igualada, Jordi Pont, ha dit que es tracta d'una "operació jurídica molt complicada", que té per objectiu que les administracions tinguin "el govern de la distribució de l'aigua".
Pont ha aclarit que tenir el govern no vol dir tenir la gestió, ja que el model de gestió –ja sigui directa o concessionada- es decidirà un cop es tingui tota la informació sobre la taula.
Els tres municipis anoiencs comparteixen la mateixa situació des de principis del segle XX.
Segons ha detallat el regidor de Qualitat Urbana, Jordi Pont, en el cas d'Igualada mai s'ha arribat a crear formalment el servei municipal d'aigua i una empresa privada –en aquest cas Aigua de Rigat- des de la dècada dels anys 20 del segle passat va assumir tant la prestació del servei com la instal·lació de la infraestructura, sense que es fes un procés de concessió formal.
Aquesta és una situació compartida per molts ajuntaments del país, com el de Barcelona, que es troba immers en un procés judicial per aquest motiu.
Pont ha deixat clar que aquesta serà "l'operació jurídica més complicada que haurà pres mai l'Ajuntament d'Igualada", ja que ha avançat que "si no es fa ben feta, les conseqüències per l'administració i la ciutadania poden ser tremendes, tenint en compte que parlem d'un servei públic obligatori com és l'abastament d'aigua potable".
En aquest sentit, Pont ha afirmat que l'operació es vol fer "amb les mínimes repercussions pels usuaris", és a dir, que el model que acabi sortint de la regularització dels serveis "no acabi costant molts diners als contribuents, ni tampoc que comporti un risc patrimonial per a l'Ajuntament".
Per a fer-ho possible, Pont ha avançat que els tres consistoris comptaran amb el suport i assessorament de la Diputació de Barcelona.
El procés arrancarà amb una fase d'auditoria econòmica i l'inventari del patrimoni de la companyia Aigües de Rigat a cadascun dels municipis, que pot tenir una durada de tres mesos.
Tot seguit, es crearà la Comissió d'Estudi per a la Creació del Servei, que implica que cada municipi assumirà la titularitat del mateix, i que ha de desembocar en la proposta de model de gestió més adequat.
En aquest sentit, Pont ha aclarit que "tenir el govern de la distribució d'aigua no vol dir assumir-ne la gestió", ja que "la gestió no és obligatòria per part dels Ajuntaments".
Un cop acabi tot aquest procés, que està previst que finalitzi abans del 2018, els consistoris hauran d'haver decidit quin model de gestió volen per al servei d'aigua.
El regidor ha explicat que hi ha múltiples models, des de la dispensa –demanar a la Generalitat que el dispensi de prestar-lo-, passant per l'adjudicació a una companyia externa, fins a la gestió directa per part del mateix Ajuntament.
Serà precisament aquesta comissió qui determinarà quin és el model més apropiat per a cada cas.
La proposta del consistori igualadí arriba quatre mesos després que l'entitat Aigua és Vida denunciés irregularitats en el servei d'aigua a Igualada i anunciés que el servei no estava emparat per cap contracte de concessió.
L'entitat demanava que el consistori organitzés una consulta perquè sigui la població qui decideixi el model de gestió.
Sobre aquest punt, Pont ha assegurat que és "complicat" realitzar una consulta popular sobre aquest tema, ja que es tracta d'una qüestió molt complexa.
A més, ha demanat que no es faci una "qüestió política i partidista" d'aquest tema. | El servei de subministarment d'aigua a Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí serà municipal. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_310 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important del text següent.
Molt sovint diem que el refranyer tradicional és una font inesgotable de saviesa popular, però hi ha casos en què allò que ens explica és totalment desfasat.
N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.
De fet, el refranyer parla tothora de les dones com a esposes i des d’un punt de vista molt masculí, talment com si d’escriure la saviesa popular només se n’haguessin encarregat els homes.
Però la misogínia del refranyer no és pas cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que palesen que la literatura, el pensament i la política s’han dedicat a menystenir les dones.
En el cas de refranyer, el coneixement que propaga parteix d’un món molt rural i en aquestes societats tradicionals les dones tenien un paper molt definit que no va començar a canviar fins que no va arribar la revolució industrial.
N’és una bona prova el fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp: ‘Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer, ‘Dona i cavall, donen treball’, ‘Del mateix lloc, ni dona ni porc’.
Si fem cas del refranyer, la dona és un ésser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes: ‘D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor’, ‘A tothora el gos pixa i la dona plora’, ‘Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant’.
A més, segons la saviesa popular, les dones també són terriblement tafaneres: ‘Dona finestrera, o puta o xafardera’, ‘Cap home savi i discret diu a la dona un secret’.
Però les qualitats pejoratives de les dones no s’acaben aquí: el refranyer també dedica molt d’espai a advertir del perill que representen: ‘Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs’, ‘Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí’, ‘De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota’, ‘Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell’.
I tots aquests motius, és clar, justifiquen els abusos i la violència: ‘A la dona i a la burra, cada dia una surra’, ‘Baralles entre muller i marit, de la taula al llit’, ‘A pica d’aigua beneita i a mossa d’hostal, tothom hi fica mà’.
Però si hi ha un apartat en què el refranyer és especialment extens és el que ens parla de la ineptitud de les dones per a exercir el poder.
Així es pot sentir: ‘Casa on governa la muller, no sol anar bé’, ‘Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat’.
I si a més les dones s’han d’entendre entre elles, encara és pitjor: ‘Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar’, ‘De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa’.
Només hi ha una situació que fa que una dona pugui manar i ser respectada: si té diners.
Llavors es diu: ‘A casa de dona rica, ella mana i ella crida’.
Segons el refranyer, doncs, com ha de ser una dona virtuosa?
A grans trets, prima, jove i fina: ‘La dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s’hi torna’, ‘La dona l’has de jutjar en veure-la caminar’, ‘Dona i sardina, com més petita, més fina’, ‘Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant’.
Això sí, les dones com cal costen molt de trobar: ‘Alzina i dona, de cent una de bona’.
I, per evitar que la dona descarrili, cal que estigui a casa i ben enfeinada: ‘Dona ociosa no pot ser virtuosa’, ‘Dona aficionada als balls, per casa no té treballs’, ‘Dona brincadissa, ni a casa ni a missa’. | La visió de la dona en el refranyer popular ha quedat totalment desfasada i està carregada de tòpics i prejudicis misògins. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2087 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola frase.
El Govern de la Generalitat ha prohibit l'accés a sis massissos de Catalunya pel risc d'incendis.
L'executiu ja havia anunciat el tancament del Montsec, el Montsant i els Ports de Tortosa, però el president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que aquesta prohibició s'estén també a partir d'aquest dijous a la nit als massissos de Montserrat, les Gavarres i les Cadiretes.
Des del centre de comandament de l'incendi de la Ribera d'Ebre, Torra també ha dit que la sega queda prohibida durant 48 hores.
El foc ha cremat fins ara unes 6.500 hectàrees, segons ha actualitzat el conseller d'Interior, Miquel Buch, que ha reiterat que els Bombers s'estan concentrant ara en el tram nord del flanc dret de l'incendi.
Després de reunir-se amb els responsables operatius i els alcaldes de la zona aquest dijous a la tarda a Vinebre, el president Torra ha fet una crida a la responsabilitat i a la solidaritat de tota la ciutadania.
"Vivim un moment d'una excepcional climatologia.
Aquest divendres serà el dia més calorós que estava previst i la situació pot ser crítica a tot el país", ha advertit el cap de l'executiu.
En aquest context, el president ha demanat també evitar "sortir a les muntanyes i als massissos" i ha justificat l'ampliació de les prohibicions d'accés "per sentit comú i perquè són les zones on hi ha més perill".
Pel que fa al confinament dels veïns de Bovera i de les persones d'excepcional vulnerabilitat a Maials, el president ha insistit que la mesura s'ha pres per precaució i per seguretat.
Torra ha expressat el seu suport i agraïment als alcaldes i a tots els efectius que estan treballant en les tasques d'extinció.
Només els Bombers destinen més de 400 efectius i 120 dotacions entre terrestres i aèries.
Per la seva banda, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reiterat que els treballs al sector sud del flanc dret "van pel bon camí" i que ara estan treballant per "abatre" el sector nord, que és el que s'acosta al municipi de Bovera, el més aviat possible.
El conseller ha apuntat també que la calor va a la baixa i que es treballarà durant tota la tarda i nit amb la intenció d'arribar al cap de l'incendi i estabilitzar-lo el més aviat possible.
"Les hipòtesis dels Bombers s'estan complint.
Aquest és un foc de grans dimensions i això demostra que tenim un cos d'alta qualitat", ha subratllat.
El conseller d'Interior ha destacat també que els Bombers preveuen donar per extingit en les properes hores l'incendi declarat a la Fatarella, que s'ha atacat "amb molta força" per part dels Bombers i la Unitat Militar d'Emergències.
Tot i que s'han hagut de desplaçar recursos a aquest foc, Buch ha apuntat que malgrat tot els Bombers s'han pogut concentrar en el foc iniciat a la Torre de l'Espanyol, que té un potencial de 20.000 hectàrees, ha recordat.
De moment, ha dit, s'ha calcinat una àrea aproximada d'unes 6.500 hectàrees.
L'incendi té uns 128 quilòmetres de perímetre i uns 14 de llargada.
De moment hi ha 51 desallotjats que han estat acollits per Protecció Civil.
Alguns d'ells s'han mostrat preocupats perquè no els deixen accedir a casa seva i, per exemple, no saben l'estat en què es troben els seus animals.
En aquest sentit, l'Ajuntament de Flix en col·laboració amb Protecció Civil està fent un cens d'aquests animals.
Per la seva banda, Buch ha demanat comprensió perquè la prioritat, ha dit, és garantir la seguretat de les persones.
Al seu torn, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha confirmat que l'explotació ramadera on aquest dimecres van morir cremats uns 200 xais és l'única que ha resultat afectada, ja que l'altra que perillava s'ha pogut salvar.
Jordà ha avançat que la setmana vinent ella i altres representants d'Agricultura es desplaçaran a la zona per valorar l'afectació del foc sobre el terreny agrícola.
Jordà ha insistit que cal extremar les precaucions, sobretot aquest divendres, coincidint amb "un pic de calor".
Amb motiu de la prohibició de la sega durant 48 hores, la consellera ha posat en valor la tasca i la col·laboració del sector i dels Agents Rurals perquè, des del 2012, els incendis forestals relacionats amb la sega han caigut un 80%, ha tancat. | El govern tanca sis massissos de Catalunya i prohibeix la sega durant 48 hores per l’alt risc d’incendi. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1495 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
L’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), suma dues noves imputacions en el cas Mercuri, en aquesta ocasió per presumptes irregularitats al Consell Comarcal del Vallès Occidental, al Consorci de Residus i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Suma, així, nou imputacions en aquest cas de presumpta corrupció i tràfic d’influències.
En concret es tracta de la peça 25 bis, la mare de la qual, sobre les dietes i regals que haurien rebut membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), es va arxivar.
Tracta sobre la malversació de cabals públics.
Segons l’atestat dels Mossos d’Esquadra, Bustos hauria facturat a càrrec del Consell Comarcal del Vallès Occidental l’allotjament a Sevilla del 3 a 5 de febrer de 2012, dates en què se celebrava el congrés del PSOE.
A més, hauria mogut fils per col·locar persones de confiança en diferents llocs del Consell Comarcal i del Consorci de Residus, així com a l’AMB.
En aquest darrer cas, es tractaria de la col·locació de Mari Carmen Sendrós, com auxiliar administrativa a l’ens supramunicipal, fet pel qual s’ha citat com a testimoni a Balmón.
“Hi ha converses on Manuel Bustos diu que han de parlar amb el vicesepresident de l'AMB i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, per col·locar-la, i al final ho van fer, no hi ha una tipificació de delicte, però haurà d’explicar si va rebre aquestes trucades de Bustos, de gent del partit per pressionar-lo”, explica l’advocat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Raúl Garcia Barroso.
Juntament amb Bustos també s’investiga Paco Fernàndez, exgerent del Consorci de Residus, que s’hauria beneficiat econòmicament en un total de 43 casos, que si es confirmen serien flagrants, repercutint despeses a les arques públiques del Consorci de Residus, elevant la xifra fins els 38.926,14 euros percebuts en tan sols dos anys (2011 i 2012).
“Hi ha factures de dietes per un suposat viatge a Jaén amb vehicle particular quan en realitat era a Polinyà, o un presumpte viatge a Astúries quan era a Sabadell”, detalla Garcia Barroso.
A més, hauria utilitzat el ViaT del Consorci de Residus per a fins personals: “Sempre és el mateix recorregut, des de La Roca del Vallès fins a la sortida de Lloret, i s’ha demostrat que té una segona residència a L’Estartit”, afegeix l’advocat.
Fins a 14 testimonis
El jutge ha citat a declarar fins a 14 persones en qualitat de testimoni, entre ells la companya sentimental de Bustos, Montse Costa, el president del PSC a Sabadell, José Luis Jimeno, i els actuals regidors del PSC a l’Ajuntament de Sabadell Ana Carrasco i Cristian Sánchez.
En el cas de Gimeno, l’advocat explica que va ser col·locat als dos ens, però que els treballadors asseguren que mai ha anat a treballar-hi, tot i cobrar la retribució corresponent.
Pel que fa a Ana Carrasco, hauria concorregut en un concurs públic quan li estava a punt de vèncer un contracte previ que tenia al Consorci de Residus, passant una prova tècnica que, segons Barroso, està sota sospita.
“Eren ella i una altra candidata que era llicenciada en Ciències Ambientals, amb un currículum extens, mentre que Carrasco només acreditava ser administrativa auxiliar al PSC, i li van donar la màxima puntuació, valorant cursos d’oratòria o protocol polític, li van fer la prova de català al matí i una entrevista a la tarda, a les 17.00 hores, i a les 17.44 hores del mateix dia ja estava donada d’alta”, explica Barroso.
Pel que fa a Crístian Sánchez, els Mossos d’Esquadra han determinat, analitzant la seva vida laboral, que tot i els esforços que Bustos hauria fet de manera insistent perquè entres a treballar al Consell Comarcal, mai ha tingut cap relació laboral amb aquest ens.
Declaracions a partir de la setmana que ve
Dimarts que ve, 24 de maig, Bustos i Fernández hauran de declarar al Jutjat de Terrassa per la peça relacionada amb l’ús fraudulent de diners públics.
També ho faran l’exregidora de Cerdanyola Montse Montiel (PSC), Magdalena Gallardo (membre del consell nacional del PSC) i Marta Picañol (exinterventora del Consorci de Residus).
Posteriorment, a principis de juny, i coincidint amb l’arrencada de la campanya de les eleccions espanyoles, declararan al Jutjat de Sabadell els investigats i els testimonis vinculats als presumptes casos de col·locació.
El dia 8 de juny ho faran Montse Costa i Ana Carrasco, el dia 9 José Luis Gimeno i Cristian Sánchez, i el dia 10 Bustos i Fernández, entre d’altres. | L'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, suma dues noves imputacions en el cas Mercuri per malversació de cabals públics. | extreme_summarization | ca | AINA |