id
stringlengths 16
19
| system_prompt
stringclasses 1
value | input
stringlengths 3.48k
5.54k
| response
stringlengths 72
164
| category
stringclasses 1
value | language
stringclasses 1
value | source
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|---|---|
caBreu_extreme_718 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text següent.
L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat un projecte pioner per a formar a futurs artistes gaiaters.
El curs, gratuït d’un any de durada, oferirà formació ocupacional a 30 persones per a aprendre l’ofici d’artista gaiater.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que aquesta proposta innovadora “respon a una demanda històrica de les gaiates, contribuirà a professionalitzar un ofici tradicional i oferirà oportunitats laborals per la seua transversalitat en els continguts”.
El curs està dirigit a persones majors de 16 anys en situació d’atur i no és necessari tenir coneixements previs.
Marco ha presentat aquest primer curs d’artista gaiater junt a la regidora d’Impuls de l’Activitat Econòmica, Patricia Puerta; Pepín Marco, de l’Associació d’Artistes Gaiaters; Carlos Chipirraz, president de la Gestora de Gaiate; la responsable de l’ADL CastellóCREA Remedios Pavón, i el secretari general d’UGT, Francisco Sacacia, un dels integrants del Pacte Local per l’Ocupació des del qual s’impulsa aquest curs de formació ocupacional.
El programa, l’inici del qual està previst a principis d’abril, s’ha estructurat en tres especialitats: fusteria metàl·lica i forja artística, electricitat i automatismes i fusteria de fusta i talla artesanal.
Amparo Marco ha detallat que aquesta formació “contribuirà a professionalitzar totes les fases de construcció del monument gaiater i facilitarà eixides professionals a l’alumnat”.
“És la primera vegada que Castelló llança un taller per a donar resposta a les necessitats formatives relacionades amb el monument gaiater i aconseguir innovar i professionalitzar un ofici tradicional com el d’artista gaiater”, ha defensat la primera edil.
Després de l’experiència d’aquest primer projecte pilot, l’Ajuntament de Castelló aspira a aconseguir per a les següents convocatòries que la realització del curs permeta obtenir un certificat de professionalitat.
Per a aconseguir aquest objectiu, l’Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA traslladarà l’experiència del programa pilot al SERVEF, que de considerar-la adequada la remetrà al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), l’organisme que autoritzar el nou certificat de professionalitat d’artista gaiater.
La regidora d’Impuls de l’Activitat Econòmica, Patricia Puerta, ha explicat que es tracta d’un curs amb doble finalitat, ja que combinarà la formació professional amb la promoció d’un símbol cultural i tradicional de Castelló com és la gaiata.
“El taller impartirà una formació multidisciplinària en tècniques artesanals i possibilitarà que l’alumnat s’involucre en el sector gaiater i conega les moltes eixides laborals que pot oferir aquest àmbit professional”, ha apunte l’edil.
El curs està dirigit a persones aturades majors de 16 anys, amb una participació màxima de 10 alumnes i alumnes per taller.
Es desenvoluparà íntegrament en les instal·lacions del Centre Municipal de Formació, situat en Tetuán XIV.
A més de rebre formació teòrica i pràctica sobre tècniques artesanals específiques de metall, fusta i derivats, enllumenat i automatització, les persones participants adquiriran coneixements sobre seguretat laboral i protecció ambiental.
Per a confeccionar els continguts del curs, els tres monitors del projecte es van reunir amb membres de l’Associació d’Artistes Gaiaters de Castelló i van visitar les diferents gaiates per a conèixer de primera mà les necessitats i les demandes del sector i adequar la formació impartida a les eixides professionals que ofereix aquest àmbit laboral.
Així mateix s’ha traslladat a la Gestora de Gaiates la implementació d’aquest curs.
L’especialitat de fusteria metàl·lica i forja artística ensenyarà a l’alumnat a elaborar i conformar peces d’una gaiata mitjançant tècniques de tall i tècniques de procediment en fred, així com realitzar el muntatge, repassat i protecció d’obres.
El taller de fusta se centrarà a planificar el procés d’elaboració dels elements decoratius i realitzar textures i acabats en el monument gaiater.
Per la seua banda, el mòdul d’electricitat es dedicarà a muntar instal·lacions d’automatismes elèctrics, programació i la inclusió en el monument gaiater de les innovacions tecnològiques que hi ha en el mercat.
L’acceptació de les sol·licituds es realitzarà per rigorós ordre d’inscripció.
La documentació a presentar, que haurà de lliurar-se en el Registre de l’Ajuntament o en qualsevol tinença d’alcaldia, es podrà trobar en la pàgina web municipal a partir de demà.
El període d’inscripció romandrà oberta del 22 de febrer al 26 de març i el curs arrancarà el dia 3 d’abril. | L'Ajuntament de Castelló, mitjançant l'Agència de Desenvolupament Local CastellóCREA, ha desenvolupat una formació per a futurs artistes gaiaters. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1311 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text.
Els "refugiats, estrangers, estranys" i les persones en risc d'exclusió social seran protagonistes de la temporada 2017/2018 del Teatre Lliure.
Una temporada que tindrà com a plats forts 'Medea' a partir d'Eurípides i dirigit per Lluís Pasqual; 'Bérénice' de Jean Racine i també dirigit per Pasqual; 'El somriure al peu de l'escala' de Henry Miller, que compta amb la direcció de Ramon Simó; 'Obabakoak' dirigit per Calixto Bieito a partir del llibre de Bernardo Atxaga; 'La visita de la vella dama' dirigit per Jordi Palet i protagonitzat per Vicky Peña; Fernando Bernués dirigirà 'Si mireu al vent d'on ve' amb Eduard Farelo i Emma Vilarasau, i Carol López, 'El sistema solar' amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.
La temporada arrencarà el 14 de setembre amb l'espectacle Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure.
És "un Shakespeare completament embogit, que comença com una comèdia explicant una història d'amor i es converteix en un blues sobre l'amor i el desamor", ha assegurat Pasqual.
Un dels temes principals d'aquesta temporada són els refugiats.
"Hi ha un grup d'espectacles que no tracten de reflectir (aquesta realitat) perquè això ho fa el periodisme, sinó que vol glossar i extreure l'essència poètica per fer arribar aquesta realitat de moltes formes amb textos nous i antics".
El primer espectacle dedicat a aquest eix és El metge de Lampedusa, dirigit per Miquel Górriz a partir del llibre Llàgrimes de sal, de Tilda Tilotta i Pietro Bartolo.
Xicu Masó serà l'únic intèrpret del muntatge.
Pasqual dirigirà dos espectacles que tenen a veure amb l'estrangeria: Medea a partir d'Eurípides i Bérénice, de Jean Racine.
També ha assenyalat que en els dos textos "l'arrel de la tragèdia es troba en la qualitat d'estrangeria tant d'una protagonista com de l'altra".
Medea estarà interpretat per Andreu Benito, Roger Coma, Andrés Herrera i Emma Vilarasau, i Bérénice, pels mateixos actors menys Andrés Herrera.
En el marc de la proposta infantil El Lliure dels Nens, s'interpretarà Molsa a partir de la novel·la homònima de David Cirici amb la companyia Thomas Noone Dance.
Altres obres relacionades amb l'estrangeria són Històries d'Istanbul, a contrapeu, de Yesim Özsiy Gülan, dirigida per Joan Arqué amb Mercè Aranega, Francesc Ferrer, Elena Fortuny, Carles Gilabert, Jordi Martínez i Magda Puig.
En l'apartat de persones en risc d'exclusió social, s'ha programat Living with the lights on, de Mark Lockyer i dirigit per Ramin Gray; Trans (més enllà), dirigit per Didier Ruiz, en el qual el Lliure "proposa obrir els ulls i el cor davant dels qui tenen una identitat sexual que no es correspon amb la biologia"; Cinema, protagonitzat per persones en risc d'exclusió social i Sis personatges, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod amb sis persones que viuen i dormen al carrer i que pujaran a l'escenari.
Per altra banda, Ramon Simó dirigirà El somriure al peu de l'escala, amb Joan Arqué, Jordi Martinez i Tanja Haupt, que tracta sobre un pallasso retirat que torna a la pista a causa d'un accident.
La visita de la vella dama dirigit per Jordi Palet estarà protagonitzat per Vicky Peña, qui es posa a la pell d'una multimilionària que torna al seu poble natal disposada a enfrontar-se al passat.
Jan Lauwers dirigirà al Lliure la versió teatral d'un guió de John Cassavetes, Begin the beguine.
Obabakoak i Calixto Bieito
Un dels espectacles destacats és Obabakoak dirigida per Calixto Bieito i basat en el reconegut llibre d'Atxaga.
"Es curiós que al segle XXI, l'escriptor, explicant històries fundacionals de persones i coses del País Basc, hagi aconseguit un retrat universal del començament de moltes comunitats i col·lectivitats", ha assenyalat el director del Lliure.
Emma Vilarasau pujarà per tercera vegada a l'escenari del Teatre Lliure la pròxima temporada i aquesta vegada amb el muntatge Si mireu el vent d'on ve, amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Fernando Bernués.
Mentre, Carol López dirigirà El sistema solar, amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.
Cesc Gelabert tornarà al Lliure amb Escrit en l'aire, en un muntatge que servirà per recordar a Moisès Maicas, qui era el seu director.
Entre les noves reposicions de la temporada hi haurà Maria Estuard, a partir de l'obra de Friedrich von Schiller i amb direcció de Sergi Belbel, i In memoriam, sobre la quinta del Biberó dirigida per Pasqual.
Xifres de final de temporada
La temporada 2016/2017, el Teatre Lliure ha acollit 139.858 espectadors, dels quals 116.564 són dels tres espais del teatre i 23.294 de les gires.
El Lliure de Montjuïc ha rebut 80.829 espectadors amb un 82,4% d'ocupació, mentre que el Lliure de Gràcia haurà rebut 35.735 espectadors amb un 90,3% d'ocupació.
En total, l'ocupació ha estat del 84,7%.
La recaptació ha estat d'1,36 milions, sense comptar l'IVA. | El Teatre Lliure enceta la temporada 2017/2018 en la qual els refugiats, estrangers i estranys tindran un paper protagonista. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2556 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
10.000 persones s'han concentrat a Girona al clam de "president Puigdemont", han cridat a "guanyar la República des del carrer" i a fer efectiva la "primavera catalana".
Davant la Subdelegació de l'Estat, on n'han arrencat les banderes espanyola i europea i les han substituïdes per una senyera, una estelada i la bandera negra de la resistència, els manifestants han corejat consignes com "Canya contra Espanya" o "Ni un pas enrere" abans de dirigir-se en manifestació cap a la sortida de Girona Oest per tallar l'AP-7.
Durant els parlaments, els representants de la plataforma Girona Vota, del CDR i el col·lectiu de joves independentistes La Forja, han demanat a la ciutadania que sigui "protagonista de la construcció de la República" davant "la nova onada repressiva de l'estat espanyol que ha detingut el president legítim".
Girona ha sortit al carrer contra la detenció de Carles Puigdemont, els empresonaments de divendres i l'activació de les euroordres.
Unes 10.000 persones s'han concentrat davant la Subdelegació de l'Estat, que ara té part de la façana pintada de groc i llueix el lema 'Llibertat'.
Una representant de col·lectiu de joves revolucionari La Forja, els qui han fet l'acció aquest matí, s'ha dirigit als manifestants encoratjant-los a fer efectiva la República.
"Sou dignitat i referent per a aquest poble que lluita cada dia; no ens aturaran", ha dit, recordant que el col·lectiu ha rebatejat l'edifici com la biblioteca pública Quatre Rius.
Abans i durant els discursos, els gironins han corejat consignes com "president Puigdemont", "Canya contra Espanya", "Ni un pas enrere" o "Llibertat presos polítics".
Qui primer ha pres la paraula ha estat una portaveu del CDR Girona-Salt, Eva Bertran, que ha recordat els empresonaments dictats pel Suprem i la "nova ofensiva de l'estat espanyol amb la detenció del president legítim".
"L'única manera d'afrontar amb èxit la repressió és fer efectiva la República", ha dit, criticant que l'ofensiva de l'Estat s'ha fet més crua "durant aquests sis mesos" en què s'ha intentat "la política de despatx i l'apologia del diàleg".
Vaga general indefinida
Bertran també ha dit que "no cal esperar res del club d'estats que és la Unió Europea" i ha demanat a la ciutadania "que de manera ferma i clara exercici la desobediència institucional" juntament "amb una vaga general indefinida fins a forçar el reconeixement internacional de la República".
Per part de la plataforma Girona Vota, un dels seus portaveus i representant d'Òmnium, Sergi Font, ha recordat que avui "s'ha empresonat el president del nostre país" i ha insistit en la necessitat que la ciutadania "surti al carrer" i demostri "la seva unitat".
Font també ha volgut fer referència a les tres banderes que onegen a la Subdelegació, després que aquest matí n'arrenquessin l'espanyola i l'europea.
Ara hi ha la senyera, l'estelada i la bandera negra de la resistència.
"La primera de les banderes que presideixen aquesta biblioteca pública en representa a tots, la segona crida a la República i la tercera és la de la no-rendició, perquè seguirem fins a guanyar-nos la República amb democràcia i pacifisme", ha dit.
"Articular la resistència"
El darrer a parlar, també en nom de la plataforma Girona Vota, ha estat el representant dels joves Jordi Alemany.
"Hem d'articular la resistència; s'ha acabat la revolució dels somriures, encenem la primavera catalana!", ha dit, arrencant crits del públic a favor de la independència.
I com a primera prova, Alemany ha anunciat la primera acció: tallar l'AP-7 a l'alçada de Girona Oest.
La concentració davant la Subdelegació, on s'han llançat també diversos petards, s'ha convertit després en una manifestació cap a Domeny per anar a tallar el trànsit a l'autopista.
Durant la protesta a Jaume I, s'ha desplegat una gran pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics', una altra amb la foto de Carles Puigdemont i les paraules 'President de la República' i s'han vist cartells amb frases com 'Mai ens fareu espanyols' enmig de nombroses estelades onejant. | A Girona, 10.000 manifestants es manifesten contra la detenció de Puigdemont, clamen per la República i contra Espanya i tallen l'AP-7. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_792 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
Jordi Puigneró (1974) serà l’home fort de Junts dins el govern de Pere Aragonès.
Serà vice-president, càrrec de fort component polític, i a la vegada conseller de Polítiques Digitals (àrea de la seva expertesa) Infrastructures i Agenda Urbana.
Això vol dir que Puigneró haurà de gestionar una enorme àrea que abasta les polítiques d’habitatge de la Generalitat, les obres públiques, els ports, aeroports, carreteres i transports, al costat de la ciberseguretat i les telecomunicacions.
L’enginyer Jordi Puigneró, doncs, portarà quatre àrees molt delicades: ciberseguretat, habitatge, obres públiques i línia política en un govern de coalició.
Nascut a Sant Cugat del Vallès el 1974, és enginyer en sistemes d’informació per la Universitat de Surre (Gran Bretanya).
Dels vint-i-tres anys als vint-i-set va treballar al departament d’informàtica d’un banc alemany; i amb trenta-un anys va entrar com a regidor a la seva ciutat natal, on va impulsar les noves tecnologies.
Aquesta ha estat la seva àrea, i ja dins el govern català, ha estat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació amb trenta-nou anys (2013), secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital amb quaranta-dos anys (2016), i conseller de Polítiques Digitals amb quaranta-quatre anys (2018).
És a dir, haurà estat en posicions clau durant el 9-N i el Primer d’Octubre, quan la Generalitat va rebre forts atacs informàtics per a evitar la consulta del 2014 i el referèndum del 2017.
L’enlairament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat: per a què servirà?
Sota el govern de Quim Torra ha posat en marxa el projecte del nanosatèl·lit Enxaneta, que ha de millorar les telecomunicacions 5G, i que Madrid ha mirat amb tant de recel, pensant que Catalunya guanyava espais de llibertat.
Puigneró ha teoritzat en el llibre El 5è poder, la república digital a les teves mans (La Campana) sobre la república digital que ha de precedir la república catalana, i des del govern ha plantat la llavor d’IdentiCat, un projecte que permetria als catalans de votar, fer tràmits amb l’administració o engegar empreses amb una identitat electrònica.
Però faltarà veure fins a quin punt podrà aplicar un model que, explicat per ell mateix en aquesta entrevista a VilaWeb, vol que la identitat dels ciutadans a la xarxa quedi resguardada del control dels estats i les grans empreses.
Just al contrari del que passa ara.
O encara més: faltarà veure si en cas d’un nou embat democràtic dels independentistes, Puigneró podrà garantir la ciberseguretat des d’una Generalitat autonòmica controlada per Madrid o, com en el cas del Primer d’Octubre, la ciberseguretat, el cens, les urnes i les telecomunicacions segures hauran de ser fora del govern, que l’any 2017 estava totalment vigilat per Madrid.
Puigneró mateix no nega aquest dubte: “No en puc estar segur al cent per cent, ni que no s’empesquin alguna iniciativa per a fer que aquest projecte no avanci.”
Jordi Puigneró: ‘L’IdentiCAT pot servir per a votar, no ens n’amaguem’
Políticament parlant, Puigneró ha servit en un ajuntament (Sant Cugat del Vallès) i quatre governs de la Generalitat: els de Mas, Puigdemont, Torra i ara Aragonès.
Però Puigneró no és un home de govern i prou, també ho és de partit.
Va ser president de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Sant Cugat amb vint-i-vuit anys, president de Convergència a la mateixa ciutat amb trenta-cinc anys, i fundador del PDECat amb quaranta-dos.
Dins l’Ajuntament de Sant Cugat va ser cap de gabinet i mà dreta de dos batlles de la ciutat, Lluís Recoder i Mercè Conesa, moderats dins els moderats.
Però mentre Recoder va acabar anant amb el fallit PNC de Marta Pascal i Mercè Conesa va quedar a l’extraparlamentari PDECat d’Àngels Chacón, Puigneró va seguir Puigdemont, va deixar el PDECat, se’n va anar a Junts i ara és un dels consellers amb més responsabilitat dins el govern d’Aragonès.
També serà una de les cares visible del partit, i un dels quatre consellers amb carnet de Junts per Catalunya.
Són ell i tres dones, Lourdes Ciuró, Violant Cervera i Gemma Geis.
La resta de noms proposats per Junts són independents (Josep Maria Argimon, Jaume Giró i Victòria Alsina).
Puigneró és pare de dues filles i fa dotze anys va perdre un fill de sis anys a causa d’un càncer fulminant.
Amant de l’excursionisme, ha coronat tots els cims de 3.000 metres que tindria una Catalunya independent, i juntament amb Damià Calvet va pujar a l’Aneto per celebrar els cinquanta anys de Josep Rull, ex-conseller de Territori i persona amb qui té bones relacions. | Jordi Puigneró tindrà un paper important a Junts i s'encarregarà de la ciberseguretat, habitatge, obres públiques i línia política. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2120 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola oració.
El Festival de Sitges de 1986 encetava la nova secció Brigadoon a càrrec de José Antonio Atanes, una sala interior amb entrada gratuïta ubicada al recinte de l'Escorxador on, des de llavors, es pot gaudir d'una programació fantàstica alternativa.
A Sitges 2016, Brigadoon celebra el seu 30 aniversari.
Un espai que ha anat creixent al llarg dels anys i pel qual han passat noms tan importants per al Festival com el mateix Ángel Sala, Hernán Migoya, Juanma Pastor o Diego López, aquest últim, responsable del Brigadoon des de l'any 2010.
Precisament en aquesta edició d'aniversari, l'actriu Terele Pávez (Bilbao, 1939), el Premi Nosferatu de la secció Brigadoon del Festival de Sitges, on es projectaran alguns títols de la seva filmografia, com '99.9' d'Agustí Villaronga.
A més, també es retrà homenatge al director italià Corrado Farina i a l'actriu Emma Cohen.
Actriu de tradició familiar, amb prop de cent títols en la seva filmografia entre els seus papers en TV i cinema, Terele Pávez va aconseguir el seu primer paper en la pel·lícula 'Novio a la vista' (1954) de Luis García Berlanga, gràcies a la mediació de Jesús Franco, amic de la família.
Terele Pávez va participar en títols tan importants per al cinema espanyol com 'Los santos inocentes' (Mario Camus, 1984) o 'El aire de un crimen' (Antonio Isasi-Isasmendi, 1988); l'aficionat al fantàstic la recordarà per la seva vinculació amb el director Álex de l' Església en cintes com 'El día de la bestia' (1995), 'La comunidad' (2000), '800 balas' (2002) o 'Balada triste de trompeta' (2010), culminant el 2013 amb la seva actuació a 'Las brujas de Zugarramurdi'.
A Brigadoon també es retrà homenatge al realitzador, novel·lista, documentalista i publicista italià Corrado Farina, mort el passat mes de juliol, director de dos films de culte dins del cinema de gènere provinent d'Itàlia dels anys 70.
'Baba Yaga' (1973), la segona pel·lícula de Farina basada en una de les més populars sèries de còmic adult italià (Valentina), podrà gaudir-se a Brigadoon.
I, com no podia ser d'altra manera, el Festival de Sitges no s'oblida de l'actriu catalana Emma Cohen, desapareguda també aquest mes de juliol.
Nascuda a Barcelona el 1946, a Brigadoon es podran veure dues de les seves pel·lícules més aclamades: 'Al otro lado del espejo' (Jesús Franco, 1973) i '¡Bruja más que bruja!'
(Fernando Fernán Gómez, 1977).
Aquests dos tributs s'uneixen al ja anunciat el passat mes de juliol en roda de premsa: l'homenatge al realitzador Joan Bosch, que va morir el passat mes de novembre, amb la projecció dels seus films 'A sangre fría' o 'La muerte llama a las diez'.
Entre les estrenes que enguany presenta la programació de Brigadoon, destaca 'Ibiza Undead' del director britànic Andy Edwards, en el que un grup d'estiuejants a l'illa d'Eivissa es trobaran amb uns amfitrions d'allò més 'interessants': zombis.
Humor i gore estan assegurats.
També ressalta una altra estrena: la nova pel·lícula del director italià Luigi Cozzi (Premi Nosferatu 2012) que estarà a Sitges per presentar 'Blood on Méliès'Moon', un thriller de ciència ficció que compta amb la presència de Dario Argento i Lamberto Bava interpretant-se a ells mateixos.
Al costat de la pel·lícula es podrà veure el documental 'FantastiCozzi', dirigit per Felipe M. Guerra i centrat en la figura del realitzador.
Seguint amb el gènere documental, dos són els títols que també es podran veure en Brigadoon: el documental 'SPUTNIK!', dirigit per Asier Abio, que analitza, a través de directors i festivals, la situació del cinema fantàstic independent i de baix pressupost realitzat a Catalunya, i 'The Unauthorized Hagiography of Vincent Price', documental dirigit per Michael Lane, una biografia no autoritzada de la icona del cinema de gènere, Vincent Price, un curiós migmetratge narrat amb la pròpia veu i els personatges de l'anomenat Maestro de lo Macabro.
Tres documentals més a sumar als ja avançats pel Festival: 'Joe D'Amato Totally Uncut: the Horror Experience', dirigit per Manlio Gomarasca i Davide Pulici; el documental 'Me Me Lai Bites Back: Resurrection of the Cannibal Queen', dirigit per Naomi Holwill, i 'S atan's Blood.
Memòries d'Escalofrío', de Luis Esquinas, centrat en la pel·lícula 'Escalofrío' (Carlos Puerto, 1978).
A més dels llargmetratges de ficció ja desvelats de la programació del Brigadoon d'aquest any com són 'Peelers', de Seve Schelenz, o 'Therapy, found footage' dirigit per Nathan Ambrosioni, una altra estrena en aquest espai serà el film català de ficció i morts vivents, 'Infección Zomb'i, opera prima del director Jacint Espuny produïda per Kutrefacto Films: una història post-apocalíptica de zombis amb acció i gore.
Per acabar, com ja és habitual, la tradicional Sitges Zombie Walk tindrà lloc el primer dissabte del Festival, que serà el 8 d'octubre i que tornarà a omplir la ciutat de zombis arribats d'arreu. | El trentè aniversari de Brigadoon ve carregat d’homenatges i de l’entrega del Premi Nosferatu a Terele Pávez. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1083 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
Si heu observat la cartellera aquests últims mesos crec que podem arribar tots a la mateixa conclusió: la factoria Disney, en un pla estratègic, ha decidit alimentar-se de la nostra nostàlgia, nodrir les seves butxaques amb els diners que, alegrement, paguem adults emocionalment disfuncionals per recordar les nostres infàncies.
Una mica allò de cualquier tiempo pasado fue mejor, però en aquest cas amb el món del cinema.
L'altre dia en Victor Rodrigo feia un bon article on explicava l’estratègia de la companyia americana de recuperar els clàssics per fer-ne remakes d'acció real (més o menys el mateix que a l'original però amb persones de veritat).
La pregunta més interessant que es planteja en Victor és si aquestes pel·lícules són realment necessàries o si ens aporten alguna cosa?
Ben col·locades quan arriba un festiu i amb uns cartells de luxe aquestes pelis tenen una capacitat d'atraure'm com si m'haguessin realitzat una lobotomia.
El remake del Rei Lleó, una de les estrenes amb més recaptació de la companyia (i de la història del cinema) em va fer plantejar-me que Disney m'estava estafant.
Però que ja m'estava bé.
Així com en d'altres com La bella i la bèstia o Aladdin varien algunes coses o mostren algun personatge amb alguna diferència, el Rei Lleó és, escena per escena i fotograma per fotograma, igual que l’original.
I com ho vaig gaudir verge santíssima!
L'inici de la pel·lícula amb aquell recorregut per tots els animalons mentre sona Circle of life i acaba amb Rafiki aixecant al petit Simba va fer que se m'omplissin els ulls de llàgrimes mentre pensava en el xantatge emocional pel qual estava passant.
La creació de tots aquests remakes a més d’una entrada de diners relativament fàcil -tot i que no totes les pel·lícules tenen la mateixa recepció- ens podria mostrar també la greu crisi del departament creatiu, la poca imaginació, poca inventiva i incapacitat per apostar per quelcom diferent.
Si bé és cert que podríem plantejar-nos això al veure que des de Frozen i Coco no es fa res nou que valgui la pena, crec que la estratègia és ben diferent.
Diuen que més val boig conegut que savi per conèixer i ha de ser una mica que hauran pensat els directors de màrqueting de la multinacional i així ho hem vist al que han presentat al D23.
El D23 és un esdeveniment que es fa cada dos anys on es presenten les novetats de la companyia (Disney, Pixar, Marvel, Lucas Films).
I és allà on s'han presentat les dues novetats que m'han fet literalment cridar a una pantalla (i aguantar-me les llàgrimes): el retorn de High School Musical i el de Lizzie McGuire.
High School Musical tornarà en forma de sèrie a la nova plataforma de streaming Disney+ 15 anys desprès de la primera pel·lícula.
Aquesta sèrie estarà ambientada en un institut on interpretaran el famós musical, tot com molt enrevessat però com a mínim ja hi ha donat una micona la volta a l'argument.
Em fa molta gràcia perquè amb la meva amiga Andrea teníem un enamorament malaltís amb el Zac Efron, protagonista de la saga, fins al punt que ella va aconseguir una enganxina de l’actor i se la va posar a l'armari de la seva habitació.
Lizzie McGuire, torna amb la mateixa actriu protagonista, la nostra estimada Hillary Duff que ara representarà els problemes i aventures que tindrà la Lizzie amb 30 anys a la ciutat de Nova York.
La pregunta és si, per seguir sent factoria Disney, la nostra amiga s'enfrontarà a problemàtiques per tots els públics o a qüestions reals com tios de més de 30 que es neguen a posar-se el condó.
Ho veurem.
L'estratègia de màrqueting és renovar productes per la generació dels que érem nens a finals dels 90 i principis dels 2000.
És donar-nos el mateix sí, però diferent.
És assegurar-se que una generació de nous adults els donem els pocs dinerets que tenim per seguir sentint-nos infants.
És oferir-nos el fang per on ens rebolcarem durant hores.
No tinc un pis de propietat i vaig justa per pagar el lloguer, però a Disney+ torna la Hillary Duff.
Un shut up and take my money en tota regla vaja.
A la pel·lícula Midnight in Paris deixen anar una frase preciosa que resumiria molt bé la frustració que em genera tot plegat: la nostàlgia és negació, negació del dolorós present (Nostalgia is denial – denial of the painful present).
Viure en la nostàlgia fa difícil avançar.
Viure en la nostàlgia és com seguir anant al llit amb el teu ex quan saps perfectament que si no va funcionar no funcionarà ara, però ei, la bona estona que passes, això no t'ho treu ningú. | Disney s’aprofita de la nostàlgia i segueix fent remakes de les seves pel·lícules i sèries d’èxit dels 90 i dels 2000. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1603 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola oració.
L'augment sense aturador de contagis entre joves ha dut el Govern a fer marxa enrere en la desescalada que va decretar a les portes de Sant Joan.
Només 18 dies després, discoteques i espais similars com ara locals de ball i karaokes hauran d'abaixar la persiana de nou aquest divendres, en una decisió "molt discutida i debatuda", segons el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i que mantindrà una vigència de dues setmanes.
Només els espais a l'aire lliure se salvaran del tancament.
La Generalitat, que no preveia un escenari com aquest, també demanarà restablir l'obligatorietat de la mascareta a l'exterior.
Teràpia de xoc per salvar la campanya d'estiu i no comprometre els efectes positius de la vacunació, que s'està accelerant des de fa setmanes.
El tancament de l'oci nocturn ha enganxat a contrapeu el sector perquè divendres passat Argimon proposava que els establiments fessin tests d'antígens per entrar a les discoteques, com proposaven les patronals del sector, i desvinculava els contagis de l'activitat dels locals que obren de nit.
Aquest dimarts al matí Salut els citava d'urgència per anunciar-los la mesura.
En la decisió ha pesat l'explosió de casos de Covid detectada aquest cap de setmana entre les franges d'edat amb menys proporció de vacunats, com ara la de 16 a 29 anys, que fa tot just una setmana que van començar a rebre punxades i encara no han desenvolupat immunitat.
L'augment de contagis ja comença a notar-se als hospitals i està causant un degoteig d'ingressos a les UCI, però sobretot està col·lapsant els centres d'atenció primària, saturats en plena campanya de vacunació.
Els "plats trencats" de l'escalada de contagis
La reobertura de l'oci nocturn mai va ser completa, ja que grans sales mai van arribar a reprendre l'activitat i d'altres van tancar en comprovar les dificultats per fer complir les mesures de seguretat, com ara l'ús de la mascareta.
Davant el degoteig de tancaments, la patronal Fecasarm va advertir que el sector tenia "tots els números de pagar els plats trencats de tots els contagis", i el pronòstic s'ha complert.
Ara, a l'inici d'una temporada turística en perill per la propagació de la variant Delta, l'oci nocturn és en el punt de mira a tot l'Estat.
Fins i tot Castella i Lleó ha defensat la reimplantació del toc de queda, una mesura a què Argimon no creu que "hàgim d'arribar" per l'impacte emocional que implicaria.
Miquel Iceta, ministre de Política Territorial, ha indicat que el tancament nocturn no està damunt la taula.
Salut sí que plantejarà a Sanitat un enduriment de l'ús de la mascareta perquè torni a ser obligatòria en espais exteriors, com ha avançat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.
Argimon ha recomanat portar mascareta al carrer "per recordar que estem en pandèmia", si bé ha reconegut que la Generalitat no té competències per reimplantar-la.
Des del 26 de juny, portar-la en exteriors ja no és obligatori.
Els festivals i els concerts multitudinaris, indultats
Un dels espais on s'ha notat una relaxació en l'ús de la mascareta han estat els festivals de música, com el Vida i el Canet Rock, els primers celebrats des de l'inici de la pandèmia.
Les imatges de part del públic amb el rostre descobert "no es poden repetir", ha advertit Argimon, si bé el Govern ha indultat els festivals i concerts multitudinaris en les restriccions aprovades pel Procicat.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | El govern anuncia una aturada en la desescalada, pocs dies abans de Sant Joan, per salvar l'estiu. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_226 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
L’Ajuntament de Mollerussa ha constatat que les persones majors de 65 de la ciutat perceben que tenen una bona qualitat de vida i la puntuen amb un 7,2 de mitjana valorant així la qualitat i quantitat de serveis que la societat presta per ajudar-los en aquesta etapa de la vida.
Són dades que recull l’estudi de territori que s’ha dut a terme durant l’any passat en el marc del programa «No et quedis a casa», impulsat pel consistori per combatre l’aïllament, la solitud i la inactivitat en aquest sector de població, i que ha estat presentat públicament per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Benestar Social, Ciutadania i Infància, Josep Lavín; la coordinadora del projecte, Anna Carné, de Psica-Serveis de Psicologia, i Cristina Cos, l’Amiga de la Gent Gran.
Més d’un miler d’entrevistes
L’alcalde ha explicat que l’estudi de camp s’ha fet amb una mostra de 1.107 entrevistes, que suposen la meitat de les persones en aquesta franja d’edat a Mollerussa, segons dades de l’IDESCAT del 2017.
Solsona ha dit que és tracta d’una mostra “real i potent que ens permet percebre diferents realitats en les què treballar” per la qual cosa el pressupost del 2019 ja preveu una partida de 30.000 euros per implementar diferents actuacions en aquest àmbit.
Inactivitat en més de la meitat
En aquest sentit, Solsona s’ha referit també al 56% de persones enquestades que diuen que no fa cap activitat física, cultural o social i ha afegit que les que ho fan tenen un alt grau de satisfacció.
L’estudi reflexa que un 28% en fan a través del Casal Municipal per a la Gent Gran, un 10% a través de l’Espai Social i un 6% a l’Albada, tot i això destaca també un 25% que fan activitat però sense estar vinculats a cap entitat i refereixen que van a caminar, a cantar o a ballar.
En aquest punt, la coordinadora del projecte ha indicat que s’ha constatat que aquesta falta d’activitat sovint està relacionada directament amb la percepció de solitud dels enquestats.
Carné ha explicat també que destaca que més del 50% dels enquestats viuen sols.
Tot i amb això, moltes d’aquestes persones ho han escollit així per fomentar la seva autonomia mentre sigui possible, segons ha dit i ha afegit que el perfil més habitual en aquest sentit és el de dones amb fills o filles a prop.
A través de l’estudi també s’ha detectat que un 20% dels enquestats poden ser susceptibles de patir alguna situació de risc o vulnerabilitat mentre que un 44% no presenten cap indicador en aquest sentit.
Les primeres són persones que han respost afirmativament a alguna de les preguntes formulades en un test específic on es valoraven aspectes com si necessita ajuda d’algú sovint, si la salut li impedeix sortir al carrer o valer-se per si mateix, si hi veu o hi sent amb dificultats o si ha estat ingressat en un hospital el darrer any, entre altres.
En aquest sentit, Carné ha explicat que entre aquestes 227 persones només 19 consideren que tenen un baix nivell de suport de l’entorn social i familiar mentre que el 80% assegura que tenen un alt o mitjà nivell de suport.
En aquest sentit, ha matisat que l’estudi també ha servit per diferenciar si la solitud és volguda o no i actuar en conseqüència a través de la xarxa de serveis fent l’acompanyament i el seguiment necessari.
Així mateix, l’estudi posa de manifest que més del 55% diu que viu en un habitatge adaptat i que només un 10% diuen que no tenen ascensor.
Pel que fa a la situació econòmica més comú, la majoria dels enquestats compten amb una pensió anual d’entre 737 i 1.000 euros. | L'Ajuntament de Mollerussa ha fet un estudi per a saber si els majors de 65 anys estan satisfets o no. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2452 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal del text següent:
La CUP ha traslladat al president del Parlament, Roger Torrent, que s'abstindrà en la investidura de "qualsevol candidat" que surti d'un acord "autonomista" entre JxCAT i ERC.
Així ho ha explicat el candidat de la formació cupaire Carles Riera després de reunir-se amb Torrent en la nova ronda de contactes per trobar un candidat a la investidura.
Després de la trobada, Riera ha manifestat que la CUP "no ha vetat Jordi Sànchez" i que en el Consell Polític del passat dissabte no es va parlar de cap nom perquè encara no estan en aquest escenari, ja que hi ha un "profund i radical" desacord previ en l'acord plantejat.
Així, ha dit que estan oberts a parlar de noms sempre i quan primer hi hagi un acord sobre un programa polític "republicà".
D'altra banda, ha alertat les dues forces que cal un "acte de desobediència" com que Carles Puigdemont i Toni Comín facin un vot delegat en la investidura, cridant també a la Mesa a fer aquest acte .
"Si no són capaços de fer aquesta petita desobediència, ens preguntem si seran capaços de fer les desobediències que implicarà fer república", s'ha plantejat.
Riera ha traslladat a Torrent la decisió que el consell polític va prendre el passat dissabte, que ha volgut deixar clar que en cap cas els cupaires "no han dit no a cap candidat ni candidata" perquè, malgrat JxCAT i ERC estiguin en un debat de noms, la seva formació no ha arribat a aquesta fase.
Així, ha dit que hi ha un "profund desacord" entre aquestes dues formacions d'una banda i de l'altra amb la CUP.
Per a ells, aquest està en el programa polític institucional plantejat per ERC i JxCAT, en considerar-lo "autonomista".
Per això, la decisió dels cupaires és abstenir-se davant la candidatura de qualsevol persona proposada per JxCAT i ERC en el marc d'un acord d'aquest tipus.
Així, el diputat ha requerit un compromís "explícit i públic sobre el paper signat" sobre que es portarà a terme un programa republicà i no autonòmic que doni resposta a l'1-O, el 27-O i el 21-D.
"Amb un programa republicà podem abordar qualsevol nom sense vetos ni apriorismes", ha asseverat.
Ara per ara, ha reconegut que el diàleg entre les tres forces està "interromput" i que no hi ha cap nova reunió sobre la taula.
Una reunió que per a ells no hi serà fins que no hi hagi sobre la taula una proposta "radicalment diferent" a la presentada fins ara.
"Mirall" per a JxCAT i ERC
Riera ha dit també que la decisió de la CUP d'abstenir-se "també fa de mirall" de JxCAT i ERC ja que ha dit que en segona volta "s'obren possibilitats de que qualsevol investidura prosperi".
El diputat s'ha referit així a la petició que Carles Puigdemont i Toni Comín votin a distància ja que ha assegurat que la CUP "ni desitja ni valida" que aquests dos diputats renunciïn a la seva acta de diputat perquè fer-ho "seria una deslleialtat i nou acatament a l'Estat i el TC".
Així, ha apuntat que una opció seria aquest vot delegat de Puigdmeont i Comín, gest que veurien com una "petita desobediència", que, d'altra banda, ha dit que serà necessària per poder construir república.
Per a Riera, el fet que JxCAT, ERC i la Mesa estiguin disposats o no a fer això "fa de mirall de la voluntat real d'enfrontament davant l'Estat".
En aquesta línia, Riera ha recordat quer per a la CUP aquest programa polític ha de deixar clar que davant d'un conflicte de legitimitat prevaldrà la legitimitat i legalitat del Parlament, que en un debat d'investidura el candidat sigui "el que han decidit les urnes i no un adequat a la legalitat espanyola" i que es contempli u procés constituent i una nova constitució catalana que sigui refrendada en multireferèndum, entre d'altres. | La CUP votarà abstenció si JxCat i ERC acorden una investidura autonomista en lloc d’un programa polític republicà. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_977 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
La biografia de Maria Branyas podria inspirar una novel·la, un film o una sèrie d’unes quantes temporades de Netflix.
La seva trajectòria vital és tan llarga com apassionant.
Va néixer a San Francisco el 1907, va travessar l’Atlàntic per quedar-se a Catalunya, va viure la guerra del 36-39 i el març del 2019, ara fa un any, es va convertir en la persona més longeva del país, i també de l’estat espanyol.
Fa tres setmanes li van fer la prova del coronavirus 2019 i va sortir positiva.
Els seus 113 anys feien predir el pitjor desenllaç.
Però Branyas s’ha resistit a escriure el darrer capítol de la seva història i les proves serològiques han confirmat que ha superat la Covid-19.
A la residència Tura d’Olot, on Maria Branyas és internada des de l’any 2000, encara se’n fan creus i fins i tot han hagut de contractar un servei de comunicació per a gestionar l’allau de trucades de mitjans que es volen fer ressò de la notícia.
Si no és la persona de més edat del planeta que ha superat la malaltia, poc li’n deu faltar.
Sí que és segur que és la segona pandèmia que ha vist la nostra protagonista.
L’anterior va causar cinquanta milions de morts.
La seva història comença lluny de la zona volcànica de la Garrotxa; concretament, al número 1571 de Powell Street, a San Francisco.
Hi va néixer el 1907, un any després del gran terratrèmol que va deixar 10.000 morts a la ciutat californiana.
Anys abans, el seu pare, Josep Branyas, havia anat fins a Mèxic per continuar el negoci d’un oncle.
Després d’haver passat per Califòrnia, la família es va establir a Nova Orleans, on Josep Branyas va fundar la revista Mercurio.
Editada en castellà, publicava textos d’autors de renom, com ara Miguel de Unamuno, i contenia il·lustracions de Ramon Casas.
A Josep Branyas li van diagnosticar tuberculosi pulmonar i el metge li va recomanar que respirés aire pur, un remei gairebé universal en aquella època.
D’ací ve que tota la família s’embarqués al Catalina per anar a visitar la família que tenien a Catalunya.
Al final de la travessa, Josep Branyas, que tenia trenta-set anys, va tenir una dispnea i va morir.
En aquell moment, la Maria tenia vuit anys.
El fèretre va ser llançat davant les costes de Galícia.
La mare, Teresa Morera, va decidir de no tornar a Amèrica.
La família es va quedar a viure a Barcelona i després es va traslladar a Banyoles, on Teresa Morera es va casar amb un oncle que havia enviduat anys enrere.
A dotze anys, doncs, un segon pare va entrar a la vida de Maria Branyas.
Lluny de la gran ciutat i en l’ambient rural del Pla de l’Estany, va créixer la família, que va aconseguir d’esquivar així la gran pandèmia del segle: la ‘grip espanyola’.
El 16 de juliol de 1931, Maria Branyas es va casar amb el metge Joan Moret al santuari dels Àngels (Gironès), al massís de les Gavarres.
Aquell dia fou immortalitzat en aquesta fotografia cedida per la seva família.
Tot i haver estudiat infermeria, Maria Branyas no va exercir mai la professió, com tantes i tantes dones del seu temps.
Es va dedicar a atendre els seus tres fills.
L’esclat de la guerra del 36-39 la va tocar de prop: el seu marit va exiliar-se per unir-se al bàndol franquista com a comandant metge.
Amb la guerra acabada, la família es va tornar a instal·lar a Girona i el 1944 va donar a llum la seva última filla, la Rosa.
Amb el pas de les dècades, Maria Branyas ha vist com s’anaven morint pares, germans i fins i tot un fill, l’August, el 2019, quan tenia vuitanta-set anys.
Però alhora, arribar a 113 anys li ha permès de veure com els seus fills li donaven onze néts i aquests, al seu torn, tretze besnéts, que aviat és dit.
En aquesta línia de desafiar l’impossible, fa tres setmanes va fer positiu per coronavirus.
Feia dies que es queixava d’una infecció d’orina i les proves serològiques fetes per la residència Tura van confirmar que el seu cos ja produïa anticossos contra el coronavirus.
‘Vam pensar que ja no se’n sortiria, perquè a aquesta edat…’ La seva filla petita, Rosa Moret, de setanta-cinc anys, explica que va viure la infecció de la seva mare a distància, perquè el confinament impedia cap visita.
‘Esperem que passi de pressa i que ens puguem veure aviat’, els deia la Maria per telèfon.
Durant una vintena de dies ha estat aïllada a la seva cambra, però sense arribar a tenir cap símptoma de gravetat.
Com per art de màgia, la setmana passada, les proves van confirmar que havia superat la malaltia.
Maria Branyas continuarà essent la persona més gran del país. | Nascuda el 1907, Maria Branyas, la persona més longeva de l'Estat espanyol, ha superat la covid. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1402 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
El PDECat resoldrà d'una vegada per totes aquest dissabte l'afer de les incompatibilitats.
El punt quart de l'ordre del dia del consell nacional que se celebra demà servirà per votar els informes que ha elaborat la comissió per a la qualitat democràtica, la transparència, el compliment ètic i de garanties de la formació sobre la continuïtat a la direcció executiva d'Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet.
En els quatre casos, l'organisme que presideix Xavier Trias ha dictaminat que les circumstàncies dels quatre afectats pel règim estatutari avalen que el consell nacional -si així ho decideixen 3/5 parts dels seus membres- doni llum verda a les excepcions.
Entre el 6 i el 13 de març, els quatre membres de la direcció que encapçalen Marta Pascal i David Bonvehí van dirigir-se a la comissió per tal que es pronunciés sobre si podrien seguir a la direcció.
La resposta és la mateixa en tots els casos: un 85% dels consellers nacionals van votar a favor de trobar la via per tal que ningú hagués de deixar la cúpula.
Això, argumenta l'organisme intern, és una "circumstància suficientment motivada per poder sotmetre a votació l'excepcionalitat de la incompatibilitat" en què es troben Artadi, Candini, Batet i Guinó.
Els arguments dels afectats
Aquests dos últims -responsables de nous sectors i del món local, respectivament- fan servir la mateixa argumentació en la seu recurs a la comissió de garanties.
Els dos defensen les "circumstàncies d'excepcionalitat política" que viu Cataunya i destaquen que el partit viu "mesos de creixement i consolidació".
En el cas d'Artadi -directora general de coordinació interdepartamental del Govern- i de Candini -diputada i alcaldessa de Junts pel Sí-, els raonaments són més extensos.
Aquesta última, per exemple, destaca que si hagués renunciat com a parlamentària, hagués entrat un representant d'ERC al grup de Junts pel Sí, fet que valora com "molt preocupant" en la mesura que el PDECat "perdria representativitat" en aquesta legislatura.
Candini, responsable de coordinació institucional de la formació, assenyala que la seva feina com a alcaldessa de Calella i com a diputada "de ben segur" que la pot "ajudar a estar molt al dia" en relació amb l'àmbit que gestiona dins de la formació.
Els arguments d'Artadi introdueixen una variable nova: l'econòmica.
"Sóc directora general de coordinació interdepartamental, sent aquesta la meva única feina retribuïda.
Per tant, no és una possibilitat deixar aquest càrrec per dedicar-me només al partit donat que la direcció executiva no és una posició remunerada", argumenta la dirigent.
"Tampoc seria aconsellable, donades les circumstàncies d'excepcionalitat d'aquesta legislatura, realitzar canvis en l'estructura del departament [de Presidència", sosté, al mateix temps que indica que la feina al partit -comanda estudis i programes- és compatible amb la seva tasca a l'administració que lidera Carles Puigdemont.
La decisió estarà demà en mans dels vora 300 consellers nacionals que es reuniran a la Universitat Pompeu Fabra, que ja s'ha convertit en l'enclavament habitual d'aquestes reunions.
Les incompatibilitats es van tractar en els dos primers consells nacionals, celebrats el 29 d'octubre i el 28 de gener, respectivament.
Va ser aquest últim dia quan les intervencions dels qyadres del partit va fer reconsiderar a la direcció l'anunci de Batet, Artadi, Candini i Guinó de plegar per complir amb les incompatibilitats, que exigeixen no acumular més de dos càrrecs institucionals i orgànics.
Ordre del dia
En aquest consell nacional hi intervindrà el cap de files del PDEcat a Madrid, Francesc Homs, que repassarà l'activitat parlamentària a Madrid.
També s'hi farà un informe sobre el procés nacional i un de polític, que sempre va a càrrec de Marta Pascal.
Un dels punts d'interès és el debat i votació dels pressupostos del partit per al 2017, any al qual hi ha arribat després de pactar amb els treballadors un expedient de regulació d'ocupació.
El reglament de la vegueria de Barcelona -que permet als independents presentar-se a les primàries per triar candidat a la ciutat- també serà avalat pels quadres del partit, que tindran a les mans les nomres generals per escollir caps de llista a les eleccions municipals.
El consell d'acció municipal, l'organisme que aglutina tot el poder local del PDECat, exposarà la normativa interna. | El consell nacional resoldrà sobre la continuïtat d'Artadi, Candini, Guinó i Batet a la direcció executiva del PDeCAT. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2362 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Les vuit persones que els Mossos d'Esquadra van detenir el febrer de 2019 en un operatiu contra el tràfic de drogues a Lleida han estat condemnades a entre 3 i 4 anys i mig de presó.
Les parts han arribat a un acord per reduir les penes que demanava inicialment la fiscalia i que superaven els 9 anys, després que hagin reconegut els fets.
Així s'ha evitat el judici que s'havia de celebrar durant tres dies a l'Audiència de Lleida.
L'acord inclou també que els vuit acusats puguin sortir de la presó pagant una fiança de 3.000 euros cadascun i que indemnitzin la companyia elèctrica Endesa amb 238.589,87 euros ja que havien punxat la llum per mantenir tres cultius de marihuana.
Els acusats són sis homes i dues dones, detinguts en l'operatiu policial del 19 de febrer de 2019 en tres cases del barri de la Mariola de Lleida i en un pis del Centre Històric.
Els Mossos van trobar a les cases plantacions de marihuana i tot el material necessari per mantenir-les, com fluorescents, ventiladors i màquines d'aire condicionat.
Van intervenir més de 2.000 plantes de marihuana, cocaïna i també armes.
L'operatiu va crear una gran expectació ja que hi van participar agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), del Grup Especial d'Intervenció (GEI), d'ordre públic i de seguretat ciutadana, a més de gossos i un helicòpter, que va servir per assegurar els registres inicials, que van començar a les 5 del matí.
Primer judici a l'Audiència des del confinament
El d'aquest dimarts era el primer judici que es feia a l'Audiència de Lleida des del confinament i tot i que s'havia d'allargar tres dies, amb l'acord entre les parts ha durat només 10 minuts.
La vista s'ha fet, però, amb totes les mesures de seguretat.
A la Sala hi havia unes 35 persones entre els jutges, advocats, Mossos d'Esquadra, periodistes i els vuit acusats.
El públic no ha pogut accedir a l'edifici.
Tots els assistents han respectat les distàncies de seguretat, utilitzant una de cada tres cadires, i mascaretes.
Els acusats han desfilat un a un davant el micròfon per reconèixer els fets i acceptar la pena imposada mentre el funcionari auxiliar de la sala, amb mascareta i guants, s'ha encarregat de canviar el plàstic protector del micròfon després de cada intervenció.
Tot i que el judici havia de començar a les 9.30h, la negociació entre les parts s'ha allargat fins a quarts de dotze i finalment s'ha arribat a un acord per reduir les penes que inicialment demanava la fiscalia i que arribaven fins als 9 anys i 8 mesos de presó.
Finalment, però, els acusats han reconegut els fets i el ministeri públic ha retirat l'acusació per pertinença a grup criminal i ha demanat que se'ls apliqués l'atenuant de drogoaddicció.
Així, segons el pacte al qual han arribat i que els acusats han acceptat davant els magistrats a la Sala, a un d'ells l'Audiència li imposarà una pena de 4 anys i mig de presó per un delicte contra la salut pública amb l'agreujant de reincidència i una multa de 900 euros per defraudació de fluid elèctric.
A dos acusats més (un home i una dona) també se'ls imposa una pena de quatre anys i mig de presó, però en el seu cas per un delicte contra la salut pública (3 anys), per tinença il·lícita d'armes (1 any) i per receptació (6 mesos).
A un altre se li imposaran 4 anys de presó (3 per salut pública i 1 per tinença il·lícita d'armes) i als altres 4 una pena de 3 anys de presó per un delicte contra la salut pública.
A més, tres d'aquests últims també hauran de pagar una multa de 900 euros cadascun per un delicte de defraudació del fluid elèctric.
Els acusats van ingressar fa més d'un any a la presó de manera preventiva i els seus lletrats també han acordat durant la vista d'aquest dimarts que puguin sortir en llibertat pagant una fiança de 3.000 euros cadascun.
La fiscalia no s'hi ha oposat tenint en compte les penes imposades i que fa 16 mesos que són a la presó. | Condemnats a entre 3 i 4,5 anys de presó vuit persones per tràfic de marihuana a Lleida. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_647 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola frase.
Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa en un acte electoral on es va fer una crida al vot independentista, per evitar les conseqüències d’una possible victòria del bloc del 155 (PP, C’s i PSC) i on es va posar el cas del Museu de Lleida com a una mostra del que pot passar.
I el recordatori dels que està passant amb nou cadires buides amb els noms dels presos i exiliats polítics catalans en la primera fila de la platea.
En aquest sentit es va expressar el president Carles Puigdemont, que va cloure l’acte amb una connexió en directe des de Brussel·les, alertant que, si es dóna una victòria del bloc del 155, el que han fet fins ara en aquests dos mesos semblarà «un joc de nens».
Puigdemont va ser molt crític amb el candidat socialista, Miquel Iceta, del que es va preguntar si encara li queda una mica de consciència, de remordiment i va dir que fa un «discurs trampós» quan parla d’un 155 bo i un de dolent.
Puigdemont va dir que el d’ara és dolent i si guanya «el tripartit de la por», serà pitjor.
I va parlar de les «llàgrimes de cocodril» d’Iceta i Àngel Ros per la situació creada al Museu de Lleida gràcies al 155, que permet que un partit minoritari al Parlament, el PP, governi Catalunya.
El candidat de Junts per Catalunya va manifestar l’esperança de que el dia 21 hi hagi «molt color groc» i que es tracta de triar entre «la submissió o la llibertat».
Dignitat i esperança
L’acte també va comptar amb les intervencions, damunt de l’escenari de L’Amistat, del portaveu de Junts per Catalunya (que va substituir a darrera hora a Elsa Artadi), Eduard Pujol; del conseller Josep Rull, que va ser rebut i acomiadat amb aplaudiments dempeus de tota la sala, dels dos primers de la llista a la demarcació per Lleida, Josep M. Forné i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, a més de Xavier Quinquillà (quart en la mateixa llista).
Forné va ser el darrer a pujar a l’escenari (abans de la intervenció del president Puigdemont) i va insistir en el missatge que es va donar durant el matí de de guanyar per restituir el president Puigdemont i les institucions catalanes que estan essent humiliades pel 155 i els que li donen suport.
Va dir que «davant de la humiliació, la dignitat», tot posant de nou l’exemple del Museu de Lleida.
I que «davant la por, l’esperança» i pel que cal «aconseguir l’objectiu que volem» guanyant les eleccions, considerant que «no som santets, però ho podem fer millor que els governs corruptes que hi ha a Espanya».
Marc Solsona també va insistir en la necessitat de restituir al president Puigdemont i va posar un punt d’humor esmentant la campanya dels medicaments del PP i que el 21-D s’hauran de posar un supositori per tractar la «indigestió democràtica» que patiran.
Drets humans
La intervenció més emotiva, però, va ser la del conseller Rull que va agrair les mostres de suport rebudes mentre va ser a la presó, moltes de les quals no es va assabentar fins que va sortir fora.
D’aquestes va fer un esment especial a la decisió de no inaugurar l’estació d’autobusos de Mollerussa fins que el conseller de Territori fos fora de la presó.
Rull va dir que no tenen prou per «emmanillar tanta dignitat» referint-se al Govern espanyol i considerant que «Rajoy ha imposat de manera ignominiosa l’anormalitat».
I va seguir dient que malgrat totes les adversitats «som un país dempeus» i «volem seguir construint un país lliure».
Va recordar que Catalunya ha estat creixent en les darrers anys i que ha fet lleis innovadores com la del Canvi Climàtic (pionera al sud d’Europa, però suspesa pel Tribunal Constitucional).
Coincidint amb la celebració del Dia dels Drets Humans, Rull va dir que «la nostra República tindrà respecte pels drets humans» i en farà una «pedra angular» de la seva construcció i va reconèixer que l’estada a la presó l’ha portat a tenir una “percepció política diferent”.
A igual que quan va ser rebut, Rull va ser acomiadat de l’escenari amb el públic aplaudint-lo dempeus i, a més a més , amb crits de «No esteu sols» i «Llibertat». | En un acte electoral per demanar el vot independentista, Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2722 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
L'organització del No Surrender Festival ha decidit traslladar-lo a Mollerussa, després d'haver-se fet durant tres anys a Vilanova de Bellpuig.
D'aquesta manera es pretén dotar de més "garanties i condicions" aquest certamen que ret homenatge a Bruce Springsteen per tal que pugui créixer tant en dimensió com en participants.
Tal com ha avançat a l'ACN el seu impulsor, Josep Maria Pons, una altra de les novetats de la quarta edició, que tindrà lloc el darrer cap de setmana de juny, serà que la cançó interpretada per més de 1.000 músics es tocarà i gravarà de nit.
El parc de la Serra és l'escenari escollit per acollir aquest esdeveniment on enguany s'interpretarà la cançó del 'Boss', 'Dancing in the Dark'.
Els impulsors del No Surrender Festival han acordat amb l'Ajuntament de Mollerussa traslladar aquest festival al parc de la Serra.
Josep Maria Pons ha explicat que després de l'edició de l'any passat van coincidir en el fet que a causa de les elevades temperatures que es van registrar el cap de setmana del festival, es va córrer risc per la salut de les persones i Vilanova de Bellpuig no compta amb les instal·lacions necessàries per poder "garantir la seguretat de tots els participants".
Pons ha avançat a l'ACN que Mollerussa ha "acollit molt bé" la idea de traslladar-hi la quarta edició, que a més a més, tindrà com a novetat important que es farà de nit.
A banda d'intentar donar un punt "d'espectacularitat" a la gravació de la cançó, el canvi d'horari es fa per tal que els participants puguin muntar equips i instruments a la tarda, es facin els assajos i les gravacions per pistes al vespre, i el rodatge del videoclip a la nit, evitant les hores de forta calor.
Encara està pendent per decidir el lloc exacte de parc de la Serra on es desenvoluparà el No Surrender Festival, però en qualsevol cas, Pons destaca que aquesta zona verda de la capital del Pla d'Urgell és un "un lloc preparat" per absorbir la "crescuda que creiem que tindrà el festival".
En aquest sentit, afegeix que la Serra és una zona on es podrà "gaudir" molt més de l'esdeveniment, a 5 minuts de la població, i que això fa que tot i que la decisió del trasllat hagi estat difícil, sigui "encertada".
El tema del 'Boss' que s'interpretarà el 27 de juny serà 'Dancing in the Dark', una peça que ha estat escollida pel director artístic del certamen, Antoni Tolmos, i que permetrà introduir nous instruments com violins i violes.
La versió escollida és la del concert que va oferir Springsteen i la seva banda a Barcelona l'any 2002.
Segons Pons, és un "tema emblemàtic", que a més a més d'estar en sintonia amb el fet que enguany el festival es fa de nit, és apte per ser tocat per "músics de tots els nivells, fa ballar, cantar i passar-ho bé".
Edició més multitudinària i internacional
Amb el canvi de lloc el No Surrender Festival vol fer de la quarta edició la més multitudinària de totes i superar els 1.200 músics interpretant a la vegada una cançó de Bruce Springsteen.
Pons afegeix que l'objectiu és que sigui el festival de "referència" a Europa on es fa un homenatge al 'Boss'.
Així mateix, destaca que com que és un esdeveniment únic al món, hi ha assistència de molts participants de l'estranger.
Alguns fins hi tot s'han posat en contacte amb ell per assegurar-se la celebració del festival i ja han comprat bitllets d'avió per ser-hi.
El vídeo de la primera edició, on es va interpretar el tema 'No Surrender', ja compta amb més d'1.400.000 visualitzacions a Youtube.
El segon any es va tocar el tema 'Badlands' i l'any passat 'Glory Days'. | El festival No Surrender, que ret homenatge a Bruce Springsteen, es trasllada a Mollerussa per a la seva quarta edició. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_972 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez, diputats de Junts per Catalunya, han enviat una carta als mitjans per a mostrar el desacord amb el pacte entre ERC i el PSC d’impedir el vot per delegació com ho han fet fins ara.
‘Entenem que la nostra delegació del vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada al dret’, diuen en la carta, escrita a mà per Josep Rull.
Tots quatre renuncien a votar i demanen respecte per la decisió que prenen: ‘Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.’
I afegeixen que recorreran a instàncies europees: ‘Treballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.
Un altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.’
Ací teniu la carta manuscrita.
I a continuació, la transcripció:
Llegiu ací la carta transcrita:
«La nostra condició de diputats s’ha vist alterada per la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-nos a la presó.
Tenim el convenciment que avui encara estem a la presó per no haver renunciat a l’acta de diputat.
Els esforços del Suprem per alterar la normalitat democràtica emanada de les urnes el 21-D han estat ben visibles.
El darrer episodi el tenim en la decisió de mantenir-nos privats de llibertat acusats de rebel·lió amb l’únic objectiu d’aplicar-nos l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal per promoure la nostra suspensió com a diputats.
Tanmateix, Llarena, en una decisió inaudita en un estat de dret que respecti la separació de poders, va plantejar la possibilitat que poguéssim designar diputats substituts per a exercir suposadament els nostres drets.
Pretenia de manera maldestra blanquejar una decisió manifestament injusta i d’una gravetat sense matisos en termes democràtics.
Llarena sap que no hi ha hagut violència i sap que és impossible alterar impunement les majories parlamentàries en el marc del Tribunal d’Estrasburg i en el context de les democràcies solvents i homologables.
El passat dimarts el Parlament va rebutjar per majoria absoluta la nostra suspensió.
Va ser un acte de normalitat democràtica i de sobirania en compliment escrupolós d’allò que estableix el reglament.
En conseqüència, entenem que la nostra decisió de mantenir la delegació de vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada a dret.
Considerem que aquesta delegació només pot ser rebutjada des d’una argumentació supeditada a les possibles reaccions d’un òrgan aliè al poder legislatiu.
Si finalment la decisió de la mesa és impedir l’exercici del nostre vot, hem de manifestar que nosaltres assumirem la decisió i els nostres vots deixaran de ser comptabilitzats.
La nostra voluntat ha estat i segueix essent la de preservar la sobirania plena del Parlament i mantenir la majoria de govern actual.
En coherència amb aquesta voluntat, manifestem i demanem respecte per la decisió que els altres diputats encausats pel Suprem hagin pogut prendre.
De la mateixa manera demanem que la nostra decisió sigui també respectada.
Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.
Treballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.
Un altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’Estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.
Encoratgem a seguir treballant amb adhesió als valors democràtics i des del compromís i la mobilització ciutadana i els principis de la no-violència.
Carles Puigdemont i Casamajó
Jordi Sánchez i Picañol
Jordi Turull i Negre
Josep Rull i Andreu» | Puigdemont, Turull, Rull i Sánchez envien una carta confirmant el seu desacord amb el pacte entre ERC i PSC. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1222 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
Què es pot fer davant l'increment dels preus de l'energia?
Com incidir sobre el mercat marginalista, que és el mercat competitiu?
En el sector es recorre sovint a la frase que si algú entén com funciona el mercat elèctric espanyol, és que no s'ha explicat bé...
Els ponents han fet un esforç didàctic per explicar la complexitat del tema, des de la generació d'electricitat en les centrals, que poden ser renovables o fòssils, es transporta després per la xarxa elèctrica de l'estat, passa per les subestacions de transformació per reduir el seu voltatge i passar a la distribució a les cases.
El preu es calcula en base a ordenar l'oferta d'electricitat començant pel preu més barat, que va incrementant-se fins que la demanda de consum queda coberta.
Estem davant d'una crisi estructural o de conjuntura?
Ho ha plantejat Ana García Molina.
Jorge Fabra ha estat contundent al dir que el problema del mercat elèctric a Espanya i a Europa és "del seu mal disseny perquè la gent creu que es tracta d'un producte únic, quan es tracta de coordinar serveis que són molt diferents".
Quant durarà la crisi dels preus elèctrics?
"Això no hauria de durar gens", ha manifestat.
Fabra ha fet una crida als economistes a explicar i informar bé als consumidors, "que no se n'adonen que quan paguen el pa estan pagant més per la llum que per la farina".
Ha fet una crida a "fer una reflexió sobre el model regulatori que tenim".
Fabra ha negat que es tingui "un mercat competitiu, perquè si ho fos, revelaria els seus costos i no ho fa".
"El problema de l'actual sistema -ha assenyalat Jorge Fabra- no és el mercat, sinó el disseny del mercat.
No és el preu del gas, és de disseny inadequat del sector elèctric".
Poc marge pels estats
L'enginyer Francesc Bonvehí ha assegurat que els estats "tenen poc marge" per combatre l'increment de preus de l'energia, "que poden variar cada hora".
Ha previst que pot haver una reducció del preu del gas però que es mantindrà durant el 2022 per damunt clarament dels preus anteriors al salt que s'ha produït.
A Europa, hi ha divisió.
Espanya, amb França, vol introduir modificacions en el sistema per canviar el funcionament del sistema.
Alemanya, amb el suport d'Àustria i Holanda, vol preservar l'actual sistema energètic.
Però Bonvehí ha aventurat que no serà possible mantenir aquest nivell de preus durant molt de temps.
Xavier Vives ha reclamat una regulació adequada del sector, i ha advertit de la dificultat de disposar d'energia barata, verda i amb el consum assegurat.
Ha afirmat que l'increment del cost del gas natural i el fet que el diòxid de carboni s'ha de gravar per compensar el seu impacte negatiu sobre el clima, és inevitable que el seu preu es vegi incrementat.
Vives ha explicat que fins fa poc la preocupació era la deflació, però de cop s'ha passat a un neguit per la inflació, que s'explica en bona part per l'increment dels preus de l'energia.
Ha recordat que l'augment dels preus del petroli dels anys setanta va generar un salt de la inflació que als Estats Units va arribar al 13%.
Però Vives ha assegurat que la situació no és comparable, ja que "hi ha inflació, però amb recuperació".
S'ha referit a les declaracions de Christine Legarde afirmant que la fase inflacionària era "transitòria", però s'hi ha mostrat prudent.
Europa ha d'actuar de forma coordinada
Les polítiques davant això "han de ser consistents", ha afirmat Vives.
Jorge Fabra, d'Economistes enfront la crisi, ha denunciat la "desinformació" existent en aquest tema, que vol ocultar la realitat d'un sistema oligàrquic "que actua amb una potència enorme i que utilitza la informació de manera assimètrica".
En una part del que ha dit hi ha coincidit Carlos Solé, qui ha assegurat que "el dèficit és fruit d'una decisió política regulatòria".
A l'acte també hi han intervingut el conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) Pep Salas, la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, el president de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME) Oriol Xalabarder i el membre de la Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Lluís Pinós.
Salas ha apuntat que "els comercialitzadors independents haurien de poder accedir a la generació independent d’energia per incrementar el nivell de competència".
Morera ha demanat "preveure i cobrir l’electrificació de la demanda amb energies renovables". l Per la seva banda, Xalabarder ha afirmat que "les empreses elèctriques han d’acostar el funcionament del sistema al consumidor". | Diversos experts han denunciat la falta d’informació sobre la crisi energètica i la regulació inadequada del sector. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2365 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta el text següent.
L'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal estima que a tot l'estat espanyol hi ha entre 50.000 i 100.000 pacients que consumeixen cànnabis amb finalitats terapèutiques i es calcula que a Catalunya aquesta dada està entre 15.000 i 30.000 pacients.
Són persones que han patit un càncer i que durant la quimioteràpia, recorren a aquesta planta per evitar les nàusees, però també pacients amb malalties cròniques, malalts amb dolor crònic o altres patologies i fins i tot infants amb epilèpsia.
El consum de cànnabis però, amb finalitats mèdiques, no està regulat per cap llei i per tant, els metges no poden prescriure'l i els pacients no poden acudir a la farmàcia per aconseguir-ho.
Posar sobre la taula la situació actual i debatre sobre la necessitat de legalitzar-ho, és l'objectiu del II Congrés Cannabmed, que arrenca aquest divendres a Barcelona, amb la participació d'experts i pacients.
Precisament la manca de regulació en l'ús del cànnabis amb finalitats medicinals provoca que no hi hagi un registre rigorós dels pacients que recorren a aquesta planta per pal·liar els símptomes de determinades malalties o els efectes d'alguns medicaments.
Així ho ha explicat el sotsdirector de la Fundació ICEERS (International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service), Òscar Parés, en el marc del II Congrés Cannabmed que té lloc aquest divendres i dissabte a Barcelona.
''El cànnabis no cura'', ha recalcat Parés, però ''està infrautilizat''.
Parés considera que hi ha prou evidència científica que aquesta planta podria ajudar a molta gent, a reduir els símptomes de la malaltia o els efectes de la mediació, i per tant, ajudar-los a millorar la qualitat de vida a tenir, en definitiva, ''una vida més digna''.
Els beneficis d'utilitzar el cànnabis van més enllà del benestar dels mateixos pacients, ja que en estudis als EUA; als estats on hi ha programes de cànnabis medicinals, s'ha comprovat que hi ha menys consum d'opiacis, menys addiccions i menys ús d'analgèsics.
Per això, una de les reivindicacions que uneix professionals sanitaris i pacients és la necessitat de regular aquest consum.
Actualment, alguns metges aconsellen als seus pacients recórrer al cànnabis però no ho poden receptar perquè posarien en risc el seu lloc de feina, explica Parés.
Un programa d'accés al cànnabis medicinal solucionaria aquesta situació i donaria formació als professionals de manera que es podria ''uniformitzar'' la resposta, que actualment genera ''disparitats d'opinions''.
De fet, Parés destaca que hi ha més de 30 països que han fet aquest pas ''i cap d'ells ha tirat enrere''.
''Amb el cànnabis, la vida canvia totalment''
La Llibertat González és una de les pacients que participen al congrés.
Té diverses patologies i ha passat per quiròfan una quarantena de vegades per problemes de pneumotòrax, bàsicament.
També té dolor crònic i fibromiàlgia.
Explica que ha arribat a consumir, en moments problemàtics, prop del centenar de pastilles diàries.
Una amiga la va anirmar a cnèixer unclub de cànnabis i a través d'un metge va començar a provar-ne el consum.
No se'n penedeix gens.
Reconeix que no n'era partidària per qüestions d'estigma i perquè els seus germans, morts de sida, van haver de recórrer a la metadona.
Però un cop ha provat els efectes afirma, categòricament que ''amb el cànnabis, la vida canvia totalment''.
A banda de poder reduir el consum de fàrmacs, el cànnabis la deixa descansar a la nit; antigament s'arribava a despertar, de dolor, cada vint minuts.
Explica que és necessari molt poca dosi cada dia.
Ella es gasta aproximadament uns 200 euros al mes, a banda d'uns 80 més en pastilles, i el consumeix a través d'un petit vaporitzador.
Amb un consum diari, explica, n'hi ha prou.
''Em va de meravella'', confessa, i per això, no es planteja canviar d'idea, però lamenta que el cànnabis medicinal no estigui regulat.
''Això ha de canviar'', diu la Llibertat, perquè considera que funciona i recorda que no consumeix perquè vol, sinó perquè ho necessita. | Pacients i professionals es reuneixen al II Congrés Cannabmed per reivindicar la regulació del cànnabis medicinal. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_448 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola frase.
L’economista i catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, i l’ex-regidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la UAB, Marina Subirats, ocuparan un dels últims llocs de la llista de Catalunya Sí que es Pot a Barcelona.
Ho ha dit el candidat Lluís Rabell en una entrevista a l’ACN, en què també ha anunciat la ‘projecció internacional’ de la campanya electoral, en què seran presents ‘amics’ grecs i portuguesos, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón.
Rabell ha ressaltat que el professor Navarro és conegut ‘no solament per la seva projecció acadèmica, sinó perquè és un expert en l’assessorament en uns quants països sobre polítiques públiques’.
De Subirats, el cap de llista n’ha ressaltat l’experiència a l’Ajuntament de Barcelona durant molts anys al camp de l’ensenyament.
En referència a Junts pel Sí, ha criticat que fes públics els integrants de la candidatura de mica en mica i ha dit que era una estratègia per a ocupar l’escena mediàtica.
‘El problema de l’estratègia de Junts pel Sí és que necessiten d’ocupar mediàticament amb noms l’actualitat per no parlar del paquet sorpresa que va dins de la llista, que és la pretensió de tornar a fer president Mas’, ha afegit.
Sobre això, ha assenyalat que no solament era un interès publicitari, sinó un maquillatge del contingut veritable d’aquesta altra proposta.
Projecció internacional de la campanya
Durant l’entrevista amb l’ACN, Rabell ha avançat que la campanya electoral de Catalunya Sí que es Pot tindria ‘projecció internacional’ perquè hi participarien nombrosos ‘amics’ de l’esquerra portuguesa, francesa i grega.
‘Esperem amics d’arreu, perquè pensem que la perspectiva d’una Catalunya democràtica i socialment avançada difícilment es pot concebre si no té l’aliança d’una Europa democràtica’, ha expressat.
Sense aventurar-se a donar noms, Rabell ha suggerit que podrien afegir-se als actes electorals de la coalició d’esquerres membres de la Syriza grega, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón, que ‘no s’amagaran en plena campanya i estaran a la primera línia de foc’.
Així mateix, a l’ex-líder veïnal li agradaria de rebre la visita d’Alberto Garzón, d’IU, per qui sent ‘una simpatia extraordinària’.
En canvi, veu difícil que Colau s’impliqui en actes electorals per la seva posició ‘institucional’ al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona.
Presència a ‘la Catalunya interior’
Sobre l’estratègia territorial de la campanya, Rabell ha anunciat que Catalunya Sí que es Pot se centraria en el territori, en ‘la Catalunya interior’, i no sols en la corona barcelonina.
‘L’àrea metropolitana de Barcelona és la base social històrica de les formacions que componen Catalunya Sí que es Pot.
Tenim la pretensió de ser força de govern, de manera que la nostra proposta no ha d’oposar una part de Catalunya contra l’altra’, ha reflexionat.
En conseqüència, també ha indicat que el programa electoral donaria una importància especial a projectes d’impacte al territori com ara la gestió de l’aigua a les Terres de l’Ebre, el Barcelona World a Tarragona, la política agrícola o qüestions ambientals.
‘Contundència’ en l’eix nacional enfront de ‘la trampa’ de CDC
Així mateix, Rabell s’ha defensat dels retrets de CDC de la ‘manca de contundència’ de Catalunya Sí que es Pot al discurs nacional.
‘Som contundents quan diem que és necessari de dotar-se del suport d’un sentiment majoritari de la societat catalana, que en un 80% és favorable a una consulta democràtica’, ha reivindicat durant l’entrevista amb l’ACN.
També ha assegurat que allò ‘realment efectiu’ era ‘continuar treballant per cohesionar els catalans al voltant d’aquesta exigència i cercar complicitats a tot l’estat espanyol per fer possible una consulta democràtica que donaria un mandat democràtic clar a l’estat espanyol i el món’.
Rabell considera ‘tramposa’ la proposta de Convergència de convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit.
‘No pot ser un plebiscit quan no ha estat pactat amb un consens suficient per ser llegit per tots els qui hi han de participar’, ha recordat.
A més, ha acusat el partit d’Artur Mas de voler portar Catalunya a una situació ‘calculada’ de ‘blocatge’.
‘No volem que hi hagi un empat tècnic en els drets nacionals de Catalunya, sinó que es desbloqui la situació en favor del dret de decidir de Catalunya.
Els que som contundents som nosaltres.
Ells pretenen una situació de blocatge que no interessa ni les classes populars ni l’aspiració democràtica del país’, ha constatat.
A més, ha opinat que CDC té una ‘llarga història a gestionar la frustració nacional del país per fer avançar les seves polítiques neoliberals’. | Lluis Rabell ha parlat de la llista, la campanya i el programa electorals de Catalunya Sí que es Pot. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1129 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
Un dels reptes del govern a l'exili és internacionalitzar el procés i denunciar la persecució de l'Estat contra l'independentisme.
Així mateix, el fet que els polítics independentistes puguin viatjar amb normalitat per molts països d'Europa serveix també com a eina per desgastar l'estratègia judicial de l'estat espanyol i mostrar que els delictes que s'imputen en la causa contra el procés ho són per qüestions polítiques, limitades a les fronteres espanyoles i que no s'accepten als tribunals dels països europeus.
Des de Carles Puigdemont fins a Anna Gabriel, passant per Clara Ponsatí, tots ells han viatjat per diversos països d'Europa portant l'exili de polítics catalans arreu del continent.
Puigdemont, que aquests dies ha estat a Ginebra, visitarà Finlàndia aquest dijous, per trobar-se amb polítics finlandesos i fer una conferència a la Universitat d'Hèlsinki sobre la situació a Catalunya.
Finlàndia se suma, per tant, a Bèlgica, Suïssa, Dinamarca i el Regne Units en la llista de països que han visitat els dirigents sobiranistes exiliats sense que la justícia espanyola gosi reactivar l'ordre europea de detenció.
Ponsatí va decidir fa una setmana tornar a Escòcia, a la Universitat de Saint Andrews, on és catedràtica en Economia.
També a través de Twitter aprofundia en la necessitat de traslladar el problema català arreu i explicava que "l'exili català havia arribat al Regne Unit".
Va afirmar també, en una entrevista a Rac1, que la justícia al Regne Unit no és "doblega" a pressions polítiques ni reconeix els delictes "imaginaris" de sedició i rebel·lió que investiga el Tribunal Suprem.
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) March 18, 2018
Puigdemont, a Ginebra davant la impotència de la Fiscalia
Tot plegat coincideix amb el viatge de Carles Puigdemont a Ginebra, on assisteix al Festival de Cinema i el Fòrum Internacional sobre els Drets Humans.
El president va viatjar dissabte cap a Suïssa davant la impotència de la Fiscalia, que havia maldat perquè fos detingut al país helvètic i extradit a Espanya.
La resposta de Suïssa no es va fer esperar i, per via de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ), va assegurar que no hi havia "base legal" per detenir Puigdemont.
Recordaven també que al desembre el Tribunal Suprem espanyol va retirar el desembre l'ordre de detenció internacional contra els membres del govern exiliats a Bèlgica (davant la possibilitat que la justícia belga la rebutgés).
Suïssa, un nou "problema" per Espanya
Des de fa unes setmanes, Suïssa s'ha convertit en un nou "problema" per a l'estat espanyol.
En concret, des que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va decidir quedar-se al país helvètic i no comparèixer a declarar davant del Suprem.
En diverses entrevistes a mitjans locals, l'exdiputada cupaire denunciava la "persecució política" contra l'independentisme.
"Serà Suïssa qui decidirà què fer amb mi", va dir Gabriel.
"En virtut de la base jurídica que regeix la col·laboració d'assistència legal entre Suïssa i Espanya (...)
Suïssa no autoritza, com la majoria de la resta d'estats, cap extradició ni tampoc cap altra forma d'ajuda jurídica per delictes polítics", va explicar Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia suís.
En aquest sentit, afegia que, sobre el cas de Gabriel que "segons les informacions de mitjans de comunicació, a priori es tractaria de delictes polítics".
A Ginebra, Puigdemont debatrà amb Anna Gabriel sobre el paper de la CUP en la investidura.
Ara per ara, els cupaires no donen suport al full de ruta presentat per JxCat i ERC, que consideren "autonomista" i han anunciat que s'abstindran en la votació del nou president.
Més enllà de la investidura, Puigdemont i Gabriel parlaran també de la seva situació i de la disposició "a continuar defensant el dret i la legitimitat" de les seves decisions.
"Certa incomoditat" en el govern espanyol
La ruta europea dels dirigents independentistes exiliats no ha deixat indiferent el govern espanyol.
El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, ha admès aquest dilluns que els viatges de Carles Puigdemont per internacionalitzar el cas català i defensar els drets humans i el dret a l'autodeterminació des de diversos països europeus genera "certa incomoditat" al govern espanyol.
"No els ho ocultaré", ha reconegut, "però més que res pel circ ambulant que està desenvolupant".
Amb tot, el ministre ha dit també que l'activitat de Puigdemont els "preocupa" d'una manera que ha definit com "no excessiva". | Els exiliats independentistes es mouen lliurement per Europa davant la impotència de la Fiscalia i el Govern espanyols. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1386 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
"La pel·lícula Yo también podria resumir la història del cinema espanyol.
Un director diu que farà una pel·lícula sobre la Guerra Civil i tots els altres diuen doncs jo també".
Amb aquesta ironia punxava Andreu Buenafuente els creadors i cineastes durant la gala dels Premis Goya de 2010.
Fa més d'una dècada que la broma segueix gaudint de vigència, ja que el sector de la cinematografia de tot l'Estat no ha fet pràcticament res per esmenar-ho ni per crear cap producte rellevant sobre aquella època.
És més, s'han estrenat encara més pel·lícules sobre la Guerra Civil, recaragolant històries ja explicades anteriorment des de noves perspectives.
En el 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana (i de l'espanyola), es posa de manifest la manca de varietat de pel·lícules i produccions cinematogràfiques que expliquin aquells fets o, simplement, centrin la seva trama en aquells anys convulsos.
La majoria dels films que s'han fet sobre la Segona República estan permanentment relacionats amb el final d'aquella etapa i el cop d'estat militar que provoca la guerra.
Només un telefilm s'escapa d'aquesta repetida consigna guerracivilista en el cinema, en referència a l'etapa de 1931 a 1939.
El 2011, sota la producció de Minoria Absoluta, el guió del periodista Toni Soler i la direcció de Manuel Huerga, es va estrenar 14 d'abril.
Macià contra Companys, l'única ficció cinematogràfica, que posa el focus en aquells tres dies de republicanisme català en efervescència.
El director de Salvador -una de les millors obres de la cinematografia catalana, que explica la vida de Salvador Puig Antich, la seva detenció i la seva cruel execució- vesteix un original film a través d'un fals documental i explica la història d'aquells dies d'abril a través dels seus personatges principals.
Macià, Companys, Tarradellas, Castells, Alfons XIII... tots passen per la càmera com si estiguessin entaulant una conversa amb un entrevistador, creant una realitat alternativa on graven un documental de format modern.
A partir d'aquesta llicència creativa i temporal, els protagonistes d'un dels episodis crucials de la Catalunya de segle XX, Francesc Macià i Lluís Companys, comenten els fets en primera persona mirant directament a l'espectador, mentre una càmera curiosa ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril del 1931.
No s'havia fet res similar i ni tan sols se n'ha tornat a crear des que s'hi assembli.
El sector cinematogràfic ha buscat, en canvi, tota mena de punts de vista de la Guerra Civil espanyola: el seu origen, els detonants, els protagonistes, els criminals, les conseqüències, les històries paral·leles o fins i tot ser un mer escenari d'altres històries d'amor, investigació o drama.
Amb els dits de les dues mans es poden comptar els films contemporanis que han seguit aquesta línia amb la Segona República.
Matar un president (12/12)
Lluís Companys, una figura única en la cinematografia catalana
El 123è president de la Generalitat, afusellat pel franquisme el 1940, és la personalitat política catalana amb més adaptacions i pel·lícules
La història contemporània del segle XX i XIX de Catalunya pateix fortes mancances en la cinematografia catalana -també l'espanyola- i segueix sense trobar espais per a la creació.
La lengua de las mariposas (1999) de José Luis Cuerda se centra en la Galícia de 1935.
El telefilm Clara Campoamor explica el moviment feminista de 1931, que aterra amb la Segona República.
Bèlle Epoque (1992), guanyadora de l'Oscar a millor film de parla estrangera, se centra en els anys previs a la Segona República i amb la proclamació d'aquesta a Jaca.
Les poques (encara que bones) històries sobre aquella època no s'han centrat, en cap cas, en Catalunya.
Si hi ha aparegut algun element, ha estat en films de la Guerra Civil o del cop d'estat, sempre com a ingredient del guió, mai com a escenari o fil conductor principal.
El cinema, canalitzador de milions d'històries del passat, té un deute pendent amb la Segona República i els fets del 14 d'abril.
Un deute que no es pagarà aviat ni amb cap expectativa de qualitat.
90 anys de l'embat republicà
14 d'abril de 1931: Macià proclama la República catalana i el rei fuig
La monarquia és abatuda i Alcalá Zamora assumeix la presidència del govern provisional del nou règim republicà | El conflicte bèl·lic espanyol de la segona meitat dels anys 30 s’imposa, en termes cinematogràfics, a la Segona República. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1634 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal del text següent:
La Mediterrània és una mar gairebé tancada, només l’estret de Gibraltar la comunica amb la resta dels oceans.
Com l’aigua que entra és menys densa, forma un corrent superficial d’uns tres-cents metres de fondària que, a dos quilòmetres per hora, segueix la costa africana fins al Pròxim Orient.
Allà, l’evaporació ha fet augmentar la densitat i l’aigua s’enfonsa.
El corrent retorna seguint les costes grega, italiana i francesa en un circuit invers a les agulles d’un rellotge.
Com a tots els mars, canvis en la temperatura i la densitat generen remolins més locals, que són permanents allà on hi ha accidents geogràfics, canvis de fondària o altres coincidències físiques.
Aquestes variacions locals són semblants a les de l’atmosfera, a fi de comptes són dos fluids que segueixen les mateixes lleis físiques.
Els remolins són ben coneguts pels pescadors, ja que si els corrents distribueixen els nutrients horitzontalment, els remolins ho fan en vertical.
En les columnes d’aigua es generen efectes de convecció pels que pugen sediments rics de minerals, que generen riquesa biològica; i, al mateix temps, aporten matèria orgànica de la superfície cap al fons, on permeten que es desenvolupi la vida en fondària.
La matèria orgànica que se submergeix fins al mar profund trigarà anys en retornar a la superfície; per tant, és crucial quantificar el carboni que s’enfonsa en els remolins per a comprendre les variacions regionals, estacionals i plurianuals en la captació de CO2 pels oceans, i el seu efecte en el cicle del carboni dins el sistema climàtic global.
La Mediterrània és una mar pobra de nutrients, especialment a la conca oriental, que és també la més profunda.
El grup de recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra (UB), en col·laboració amb un equip del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines, quantificaven la matèria orgànica de la columna d’aigua en un dels remolins permanents de la mediterrània d’uns cent quilòmetres de diàmetre, el gir ciclònic de Rodes.
Al sud-de l'illa de Creta hi ha la conca abissal de Ierapetra, que assoleix els 4.285 metres de fondària, ja que forma part d’una falla tectònica.
I, a unes cinquanta milles de la costa, durant tres anys es van prendre dades en la zona afectada pel gir de Rodes.
Una sèrie molt curta, si la comparem amb les sèries meteorològiques, però que va oferir resultats sorprenents: les mesures de 2012 van ser molt superiors (12,2 mg/m2 i dia) a les de l’any anterior i el posterior (menors a 1 mg/m2 i dia).
Què va provocar el pic de 2012?
L’hivern de 2011-2012 va ser extraordinàriament fred, els vents siberians van fer que a Grècia s’enregistressin les temperatures més fredes dels darrers cinquanta anys.
I l’Etna, al seu torn, va entrar en erupció entre el gener i el març de 2012.
De manera que les cendres caigudes van enriquir la zona i van afavorir el creixement de diatomees.
Tot i que el plàncton vegetal està preparat per surar, amb l’adherència de les cendres s’enfonsava ràpidament; en un mes ja era baix de la columna.
I, com el fred homogeneïtza la columna d’aigua, del fons pujaven nous nutrients que permetien el desenvolupament d’una altra floració de fitoplàncton.
I es reiniciava el cicle.
La rapidesa de sedimentació i aflorament va afavorir un intercanvi elevat de nutrients de fondària i carboni atmosfèric, del que de ben segur els organismes abissals, que s’alimenten del que cau, també s’aprofitarien.
La Mediterrània és un bon lloc d’experimentació per als oceanògrafs, ja que la seva petita escala permet comprendre els processos que també ocorren als oceans.
Aquest estudi ha confirmat que el gir de Rodes juga un paper significatiu en el funcionament biogeoquímic de la mar Mediterrània oriental en generar un «oasi en un desert marí».
I fa créixer la hipòtesi de la «paradoxa mediterrània»: allà on sembla que l’entorn és molt pobre, determinades circumstàncies poder fer que floreixi la vida. | Un estudi de la UB analitza el paper del gir de Rodes en el funcionament biogeoquímic de la Mediterrània. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1220 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
La pandèmia ha empitjorat les expectatives del jovent.
Així ho assenyala l'enquesta "Infància i joventut davant la pandèmia de Covid", publicada aquest dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons la qual el 68,2% dels espanyols d'entre 18 i 24 anys i el 66,9% dels d'entre 25 i 34 anys considera que els joves són ciutadans de segona categoria, amb pitjors posicions i oportunitats.
Una opinió compartida per bona part dels enquestats, els quals en global ho consideren en un 54,2% dels casos, mentre que només un 32% veu els joves com a ciutadans de primera.
Només els majors de 64 anys tenen certs dubtes i un 43,5% els veu de segona i el 36,5%, de primera.
Les opcions vitals, a més, han empitjorat durant la pandèmia, ja que aquells que creuen que les noves generacions viuran pitjor que la dels pares ha crescut del 48,9% al 73,2%.
Aquells que creien que els joves tindrien una millor vida han caigut del 28,9% de les respostes al 8,5%, mentre que un 14,1% encara pronostica que viuran millor.
En el cas dels joves, són relativament menys pessimistes els menors de 25 anys, els quals creuen en un 71,7% de les respostes que tenen pitjors expectatives vitals, mentre que, en la franja dels 25 als 34 anys, aquest percentatge s'enfila fins al 80,2%.
Pel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat.
És l'opció més citada, amb un 37,8% de les respostes, per davant dels efectes psicològics (14,6%), l'augment de la desigualtat generacional (12,3%) i l'increment de l'edat d'emancipació (11,3%).
Els efectes psicològics, però, preocupen molt als menors de 25 anys, els quals ho citen en un 23% dels casos com a principal conseqüència.
Els joves, més irresponsables
La valoració del rol dels joves durant la pandèmia, però, és ambivalent.
Un 50,2% de la mostra està molt o bastant d'acord en què aquests han actuat "de manera més irresponsable que les persones d'altres edats", opinió compartida fins i tot per un 38,7% dels menors de 25 anys i per un contundent 55,3% dels enquestats d'entre 25 i 34 anys.
Un 66,7% reconeix també, però, que els joves han col·laborat com a voluntariat, un 73,4% admet que han renunciat a activitats d'oci i esports per preservar la salut de familiars i només un 31% opina que "només han pensat en fer botellots".
pobresa
Quasi 2 milions de catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social
El 2020 suma 223.000 persones amb dificultats econòmiques i augmenta les desigualtats: el 20% més ric ingressa sis cops més que el 20% més pobre
L'enquesta també aborda les desigualtats socials en general, les quals haurien augmentat durant la pandèmia, segons un 85,1% dels enquestats.
A l'hora de fer-hi front, un 70,5% defensa que els més rics haurien de pagar més impostos per tenir més eines per actuar contra la pobresa, el 75,6% creu que el govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de forma justa, el 90,2% lamenta que les diferències d'ingressos són massa grans i tan sols un 8,9% afirma que els pobres ho són perquè no s'esforcen prou i menys de la meitat opina que, si l'economia millora, la pobresa desapareixerà automàticament.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | Una enquesta publicada pel CIS mostra que la pandèmia de la covid-19 ha empitjorat les expectatives de futur dels joves. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1565 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, creu que la petició d'ERC de fixar una data per al referèndum seria com posar l'arada davant dels bous.
Des del seu punt de vista, primer s'ha de fixar quin marc legal haurà de donar-li validesa, i després establir-ne la data.
"CiU no s'ha de sotmetre a la condició que posa ERC de fixar una data per a la consulta", ha assegurat avui en una entrevista amb Antena 3, en què ha prosseguit: "El que s'ha de fer és buscar el marc legal que empari la consulta, i quan tinguem el marc legal fer la consulta."
Duran ha assegurat que ell no és cap "destorb" per signar un pacte entre CiU i ERC, bàsicament perquè no hi ha cap altre possibilitat d'acord.
"Com que només queda ERC, s'ha d'intentar amb ERC", ha indicat.
Ara bé, tot i remarcar que ell no és "obstacle", ha opinat que aquest pacte ha de complir unes determinades condicions, i considera que tampoc no s'hauria de tancar ja la pregunta, sinó que s'hauria d'acordar un cop hi hagi possibilitat legal de convocar-la.
En tot cas, ha remarcat que no serveix parlar amb ERC només de la consulta, sinó que s'ha d'abordar també la crisi i el dèficit, que en part creu conseqüència de l'herència del tripartit, i per tant també dels republicans, ha remarcat.
"ERC ha de garantir l'estabilitat pressupostària i no simplement la convocatòria d'una consulta", ha insistit.
Tot i opinar que les converses "van pel bon camí", ha afegit que no entén què vol dir el vicesecretari de Comunicació d'ERC, Oriol Amorós, quan avisa que no hi ha d'haver cap repercussió social dels ajustos.
"Ja m'explicarà de quina manera pot fer això", ha ironitzat.
CiU no acceptarà res que sigui "delirant"
Quant a les propostes d'increment d'ingressos d'ERC, ha explicat que hi ha algunes que CiU no comparteix, però d'altres sí que s'hauran d'acceptar, i fins i tot potser la federació les hagués hagut d'aplicar si hagués guanyat les eleccions amb més majoria.
En qualsevol cas, s'ha mostrat segur que CiU no acceptarà res "que sigui delirant", tot i que sí que hi haurà d'haver algun ingrés més.
Pel que fa a l'anàlisi del resultat electoral, s'ha queixat que alguns, també CDC, el facin responsable de la davallada de la federació.
Al seu parer, això no se sosté i hi ha altres raons que justifiquen el resultat.
"Em dol que no hi hagi la més mínima autocrítica i es despatxi el resultat electoral dient que el responsable és Duran", ha dit.
Duran ha opinat que CiU ha deixat orfes molts catalanistes que no són independentistes i que no va interpretar bé la manifestació, perquè tots els que van sortir al carrer no ho feien perquè volguessin un estat propi.
A això li ha sumat el fet que CiU ja tingués molt vot prestat l'any 2010.
Pel que fa a la anticipació electoral, ha dit que no sap si va ser un error, però en tot cas l'ha compartit.
Això sí, també ha concedit que "alguna cosa haurà fet ell en precampanya i campanya que ha tingut alguna incidència negativa".
S'ha referit així a unes declaracions seves en què deia que a Catalunya no hi ha una majoria independentista i avisava que seria pràcticament impossible continuar a la UE.
Sobre les informacions que vinculen Artur Mas i Jordi Pujol amb comptes corrents a paradisos fiscals, el líder d'UDC ha remarcat que si el primer esborrany que va publicar el diari El Mundo no existeix, tampoc ara té perquè creure's que hi hagi més informació.
En tot cas, ha dit que es creu Mas i Pujol i ha demanat presumpció d'innocència.
I el mateix per a Oriol Pujol i la seva relació amb el cas de les ITV. | Duran i Lleida creu que la petició d'ERC d’escollir una data per al referèndum és arriscar-se massa. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1062 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
El líder de C's, Albert Rivera, ha opinat aquest dimecres a la tarda que la reunió entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, "no ha servit de res".
Segons ell, Mas ha rebut de Rajoy l'única resposta esperable, "que no es pot negociar la sobirania espanyola", i haurien d'haver abordat els "problemes reals que preocupen els catalans i els espanyols", o sigui la crisi econòmica i la corrupció, segons ell.
Rivera s'ha mostrat sorprès pel document de 23 propostes sobre temes diversos aportat per Mas, ja que no s'havia debatut al Parlament, i li ha demanat al president català que prioritzi una reforma del sistema de finançament.
En la seva compareixença al Parlament per valorar la reunió entre Mas i Rajoy, Rivera s'ha mostrat escèptic sobre el seu resultat.
Segons ell, Rajoy no pot negociar la unitat d'Espanya perquè depèn de la sobirania de tot el poble espanyol, i Mas no ho podia esperar.
Per això, s'ha mostrat sorprès pel fet que Mas hagi aportat un document amb 23 propostes que el Parlament desconeix.
Per a Rivera, el que haurien d'haver parlat Mas i Rajoy són els problemes que més preocupen els espanyols i els catalans, la crisi, l'atur, la corrupció i el finançament.
Sobre aquest últim punt, creu que Mas hauria d'haver debatut prèviament al Parlament una proposta de finançament autonòmic equiparable a totes les comunitats, amb el suport de pràcticament tota la cambra, i no pas un pacte fiscal com el que va proposar fa dos anys.
Això, segons Rivera li hagués donat més força a Mas per pressionar Rajoy i el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, per a forçar una reforma de la LOFCA que s'hauria de fer aquest any mateix.
Rivera demana a Rajoy que "espavili" i que abordi la qüestió, tot i tenir l'oposició d'alguns barons territorial del PP.
Però Rivera ha estat dur amb Mas, qualificant-lo de "cadàver polític" i "feble" que, encerclat per casos de corrupció, "ha muntat un relat" sobre les expectatives de la reunió que sabia que no es complirien.
"Ha fet teatre i ha intentat tapar amb l'estelada les retallades, la crisi i la corrupció, però no ho aconsegueix", ha dit Rivera.
Segons ell, Mas no podrà convocar la consulta i per tant serà un fracàs d'ell i Oriol Junqueras i "té els dies comptats".
Per això, li ha demanat que deixi d'actuar "a cop d'enquesta, de cas de corrupció o de confessió", i convoqui eleccions anticipades al Parlament.
Per al líder de C's, Mas es va posar "una bomba adossada al pit que li explotarà el 9-N".
"Volem una tardor d'esperança, no pas una tardor calenta", ha dit.
D'altra banda, Rivera també ha lamentat que Rajoy no hagi comparegut després de la reunió per donar la seva versió de viva veu davant de la premsa.
"És molt trist que el president d'un país no surti quan algú vol trencar aquest país; s'amaga?", s'ha preguntat.
"Els espanyols necessitem veure i sentir Rajoy defensant la sobirania espanyola", ha dit.
Sobre la corrupció, ha mostrat preocupació perquè Mas i Rajoy hagin pogut intentar-se tapar mútuament els casos que afecten els seus partits.
Per això, s'ha preguntat si tothom és igual davant de la llei, i si la fiscalia actuarà ràpidament contra Jordi Pujol després de la seva confessió de frau fiscal.
Sobre la mateixa qüestió, ha reclamat a CiU que voti a favor d'una comissió d'investigació sobre el cas i que "ja no doni més lliçons de catalanitat".
Rivera diu que no es creu la versió de Pujol sobre l'origen dels diners a l'estranger, una suposada herència del seu pare, i sospita que poden procedir de comissions irregulars del Palau de la Música o obres públiques, o de Banca Catalana.
Tot i que Pujol no té obligació legal de comparèixer al Parlament, Rivera creu que sí que té l'obligació "moral" de fer-ho, després de cobrar durant molts anys diners dels catalans. | Albert Rivera qualifica d'inútil la reunió entre Mariano Rajoy i Artur Mas, per no tractar els temes importants. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_466 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important del text següent.
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha encapçalat aquest diumenge la delegació del Govern que ha participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.
Romeva ha descobert una placa de granit dissenyada per l’escultor Jesús Galdón en homenatge a ‘totes les víctimes’ del nazisme, que ha qualificat de ‘xacra global’.
La placa, escrita en català, castellà, alemany i hebreu, deixa entreveure el mur sobre el qual està penjada, testimoni ‘de l’autèntic horror’, ha explicat Romeva.
L’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Triangle Blau i l’ambaixada espanyola a Àustria han participat en l’ofrena floral.
Amb aquesta placa, situada al costat d’altres tributs de governs com els de Portugal, Bòsnia o Montenegro, el govern de la Generalitat vol ‘fer un manifest ple de significat sobre què va significar el nazisme pels catalans i catalanes’, subratllant ‘el vincle’ entre l’holocaust i la Guerra Civil, però també posar en relleu ‘la globalitat d’aquesta xacra’, ha explicat Romeva.
De fet, el text de la placa, ‘Tot el dolor d’un poble’, fa referència ‘al deure global’ de reivindicar la memòria històrica, ja que ‘només amb una memòria històrica compartida i divulgada’ es podran evitar que ‘els fantasmes del passat es repeteixin’, ha explicat Romeva.
El conseller ha recordat els 1.800 catalans que van morir a Mauthausen, el principal camp de concentració d’Àustria i ha recordat la figura de Josep Miret, conseller de Proveïments de la Generalitat l’any 1937, que va ingressar a Mauthausen l’any 1942 i va morir dos anys després a mans d’un oficial.
‘Cal reconèixer el rol de tants supervivents que han fet de transmissors perquè d’altres que no vam viure la barbàrie no ho oblidem’, ha continuat Romeva, citant també Francesc Boix i Antoni García i destacant la seva contribució al judici de Nuremberg.
Romeva també ha fet una crida a ‘reaccionar d’una manera especialment contundent davant qualsevol símptoma que permeti visualitzar una ideologia semblant’ a la que va conduir a l’holocaust.
La batllessa de Mauthausen, Leitner Gudrun, també han participat en l’acte, així com l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Estat Català, Triangle Blau i diversos escolars catalans de visita al camp.
El violoncel·lista Carles Muñoz, membre del Lofoten Duo, ha interpretat El cant dels ocells de Pau Casals, Kaddish de Maurice Ravel i la pregària jueva El malei rajamim.
En un segon pla, l’ambaixador espanyol a Àustria, Alberto Carnero, també ha contribuït a l’ofrena floral, en un espai que no compta amb cap placa oficial del govern espanyol.
‘Un homenatge del govern de Catalunya a totes les víctimes que van morir als camps de concentració havia de comptar, per descomptat, amb el govern espanyol’, ha explicat Carnero a l’ACN, recordant que ‘el missatge de Mauthausen’ és que tots els que van morir al camp ‘defensaven idees diferents’ però que els unia ‘el patiment’, fet que genera ‘una fraternitat universal’.
72è aniversari de l’alliberament de Mauthausen-Gusen
Aquest cap de setmana s’han commemorat els 72 anys de l’alliberament dels camps de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, els més importants d’Àustria.
Delegacions governamentals i civils de tot el món que s’han desplaçat a la regió durant tota la setmana, especialment diumenge, per assistir als actes commemoratius.
El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940.
Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 dels quals hi van morir.
Es calcula que hi van passar uns 3.000 catalans i que 1.800 van ser-hi assassinats.
Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, els quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics.
A partir de 1941 van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans juntament amb republicans d’altres punts de l’Estat espanyol i membres de la resistència francesa.
El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament.
Finalment, al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.
D’entre els presoners catalans que van sobreviure al camp, hi havia el fotògraf Francesc Boix i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella qui va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura sobre l’Holocaust.
Dissabte, Romeva va defensar al camp de Gusen la voluntat de Catalunya ‘d’ajudar a construir una Europa millor’ que deixi de banda ‘la por i l’odi’ del passat, davant centenars de persones i delegacions d’arreu del món.
L’acte del memorial de Gusen també va comptar amb la presència del president federal d’Àustria, Alexander van der Bellen. | Sentit homenatge del govern de la Generalitat als 1.800 catalans que van morir al camp de concentració de Mauthausen. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1822 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
El Partit Popular s'ha quedat sol a la Comissió de Justícia del Congrés en aprovar l'aforament del rei Joan Carles i de part de la Família Reial durant una votació en la qual el PSOE i CiU s'han abstingut i la resta de grups han dit 'no' al que han considerat un "blindatge".
El PP ha introduït via esmena la protecció jurídica dels reis sortints, Joan Carles i Sofia, de la reina Letícia i de la princesa d'Astúries, la infanta Elionor i el seu eventual futur cònjuge, en una llei sobre funcionaris judicials que regula els seus dies d'assumptes propis, proves selectives i jubilació.
Es tracta d'una reforma a la Llei Orgànica del Poder Judicial, complementària a la Llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, que tramitava des de fa temps la cambra baixa i és la norma que regula els aforaments a Espanya.
El Ple del Congrés dels Diputats aprovarà previsiblement l'esmentada llei aquest mateix dijous, per la seva remissió al Senat, que donaria llum verda en pocs dies a la seva immediata remissió al Butlletí Oficial de l'Estat.
Es compliria així el pronòstic que va fer ahir el president del Govern, Mariano Rajoy, a Gdansk (Polònia), on va dir que esperava que l'aforament estigués resolt en "quinze dies".
En concret, les esmenes registrades pel PP estableixen que passaran a considerar-se aforats els reis que abdiquen (ara el rei Joan Carles), els seus consorts (la reina Sofia), els consorts del rei (Letícia) i els prínceps d'Astúries (de moment Elionor).
A més, a través d'una segona esmena s'inclourà una disposició transitòria perquè, en el cas que algun tribunal estigui tramitant alguna causa contra els nous aforats 'reials' quan la llei entri en vigor, aquestes siguin suspeses i remeses al Tribunal Suprem.
Al mateix temps, el PP ha rebutjat una esmena d'UPYD per suprimir de cop tots els aforaments, llevat dels recollits en la Constitució (Govern i parlamentaris), proposta que va comptar amb el suport de l'Esquerra Plural i l'abstenció del PSOE i nacionalistes.
El portaveu popular ha argumentat que ara no és el moment de discutir el nombre d'aforats, sinó que serà quan arribi a l'octubre a la Cambra el projecte de llei del Govern sobre la nova Llei Orgànica del Poder Judicial.
El PP invoca "l'impagable deute de gratitud" anb Joan Carles
El portaveu del PP en matèria de Justícia, José Miguel Castillo Calvín, ha apel·lat a l'"impagable deute de gratitud" cap a Joan Carles I per reclamar un "ampli" suport del Parlament a aquesta iniciativa.
"És una qüestió oportuna i necessària", ha indicat, per considerar un exercici de demagògia que es "confongui fur amb privilegi".
Tot i això, els grups no han donat el seu suport al text entre crítiques per l'accelerada tramitació que ha impedit una reflexió "rigorosa i de calat" sobre un tema tan "sensible", segons han argumentat la diputada socialista Meritxell Batet i el parlamentari de CiU Jordi Jané.
Des del PNB, Emilio Olabarria ha rebutjat el "desmesurat" aforament, que, segons ha advertit, "desperta tantes suspicàcies que neix viciat per l'ombra de la sospita".
La diputada d'UPYD, Irene Lozano, ha mostrat les seves reserves a aquest "aforament plus" que s'estén a l'àmbit civil i ha advertit que cap país de la Unió Europea té 10.000 aforats, que gaudeixen d'una Justícia "còmoda".
"No es pot dir que ens preocupa la corrupció i acabar amb els privilegis i al mateix temps aprofundir en això", ha etzibat.
"Què es tracta d'ocultar, per què aquest blindatge excepcional del Rei i de la Família Reial?", ha preguntat el diputat de l'Esquerra Plural, Gaspar Llamazares, que ha defensat que el fur ha d'estar aparellat al càrrec i que aquesta mesura llança un missatge de "desacatament" a la Justícia.
"És el missatge que a mi no em jutja un jutge Castro, no em jutja un jutge ordinari, em jutja un jutge catedràtic perquè jo no sóc el ciutadà Joan Carles, sinó el rei emèrit i a la Família Reial només se la jutja davant del Tribunal Suprem i davant de Déu", ha exclamat Llamazares, que ha criticat l'"'agosticitat' i traïdoria" amb la qual es tramita el canvi legal en un context "repugnant d'olor al cas Nóos".
El diputat d'Amaiur, Sabino Cuadra, ha expressat les seves reserves per la intenció del PP de "blindar el passat, el present i el futur" del rei Joan Carles i de membres de la família reial.
"És un despropòsit", ha indicat, per concloure que no existeixen precedents a la Unió Europea. | El PP invoca un "impagable deute de gratitud" amb Joan Carles, per aprovar una esmena que blinda el seu futur. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_933 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text.
La posició d’Ada Colau en relació amb el referèndum del primer d’octubre es va convertint en un serial.
Tot i haver dit que, de moment, no cediria els locals municipals perquè no vol que hi hagi cap risc per als funcionaris de l’ajuntament, ahir va anunciar que sí que hi participaria i que aniria a votar.
Els gests polítics tenen un pes molt important en els moments que viu el país.
Ara com ara, no se sap quins seran els punts de votació, però el govern està preparat per a garantir el vot a tots els barcelonins, independentment de la decisió final de Colau.
Perquè el referèndum ha de ser ‘com sempre’.
Aquesta és la premissa del govern i que tan famosa ha fet el vice-president Oriol Junqueras en les seves respostes sobre els preparatius del primer d’octubre.
Volen que s’assembli tant com sigui possible a les últimes eleccions que s’han organitzat.
Per això, un dels dubtes principals és com ho farà el govern per fer possible la votació a Barcelona sense el suport de l’ajuntament.
Observant les dades de les últimes eleccions, les espanyoles del 26 de juny de 2016, a Barcelona hi va haver 266 col·legis electorals distribuïts en deu districtes.
D’aquests, més de vuitanta, un 30% del total, són de titularitat exclusiva de l’Ajuntament de Barcelona.
Són centres cívics, casals, espais veïnals, biblioteques i entitats com ara l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona, el Parc Tecnològic Barcelona Nord i el Centre Municipal de Cultura Popular.
El govern assegura que, si finalment no pot disposar-ne, ja té preparat un pla de contingència.
‘L’estratègia seria substituir aquests locals per uns altres de propietat de la Generalitat que siguin com més a prop millor’, expliquen a VilaWeb fonts del Departament d’Economia i Hisenda.
La voluntat del govern, doncs, és que el dia 1 vinent hi hagi la mateixa quantitat de locals que en les últimes eleccions.
I asseguren que hi haurà facilitats per a votar a tot Barcelona.
‘La quantitat d’espais no serà cap problema.
Cal tenir en compte que la Generalitat és la gran propietària d’espais a tot Catalunya.’
Titularitat compartida
Entre els altres col·legis electorals de Barcelona, un bon pessic són de propietat governamental o de la Diputació de Barcelona.
En són exemples la xarxa d’escoles oficials d’idiomes, els edificis de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut del Teatre i l’Escola Superior de Disseny i d’Art ‘La Llotja’.
Tanmateix, el gruix més gran és de col·legis, escoles i instituts que formen part del Consorci Educatiu de Barcelona.
Aquest ens gestiona tots els centres educatius de la ciutat de Barcelona i té la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per bé que la Generalitat hi té més quota: un 60%.
És segur que el govern farà ús d’aquest privilegi per assegurar l’obertura de tots aquests espais, sobretot després del gest viscut en les últimes hores d’ahir.
Aquest moviment recorda al que va fer l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau en la consulta del 9-N, quan va assumir totes les responsabilitats administratives que podien implica una persecució de la justícia espanyola.
Una bona substitució dels locals, punt clau
Que les condicions del referèndum siguin les mateixes d’unes eleccions convencionals és una de les obsessions del govern, perquè no es pugui dir que es fa un segon 9-N.
Aquell dia, a Barcelona hi va haver 149 col·legis electorals, més d’un centenar menys que en les eleccions espanyoles del 2016.
Com explicaven els politòlegs Seda Hakobyan i Alexandre Solano en aquest article, la ciència política estableix una relació entre la distància respecte del col·legi electoral i les probabilitats de votar.
Per tant, si el govern vol seguir aquesta teoria i complir la voluntat de fer una votació ‘com sempre’, és cabdal que la substitució dels col·legis electorals que són de titularitat municipal sigui òptima.
A Barcelona en les últimes eleccions, 1.136.502 persones van ser cridades a votar, una cinquena part de tot el Principat. | El Govern garanteix que en el pròxim referèndum de l'1-O es podrà votar a tants punts com a qualsevol votació. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_198 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Una cinquantena de víctimes del terrorisme han difós un comunicat en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular a l’Audiència espanyola en el procés judicial contra els nou independentistes detinguts el 23-S –set dels quals romanen empresonats a Soto del Real.
‘Personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole.
Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts’, diu el comunicat.
A més, consideren un atac a la dignitat de les víctimes que es comparin els aldarulls que hi ha hagut a Catalunya amb atacs terroristes que han causat centenars de morts i ferits.
També retreuen a l’AVT que no lluiti perquè s’investiguin els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i del 18-A, i qüestionen el paper d’aquesta associació i de l’AVCOT i la seva deixadesa de funcions en l’atenció a les víctimes del terrorisme.
Finalment, denuncien l’ús electoralista de les víctimes que fan alguns partits i dirigents polítics.
El text, redactat per Rosa Maria Cabré –òrfena per l’atemptat d’ETA a l’Hipercor el 1987– i Sílvia Vidal –germana de l’assassinat per atemptat del GRAPO el 1980–, ha rebut el suport d’una cinquantena de víctimes d’atemptats terroristes.
La llista de noms és Xavier, Nuri, Ricard, Elena, Ana, Rosa, Sandra, Yolanda, Carme, Enrique, Núria, Enric, Rafael, Carme, Natàlia, Sílvia, Marta, Miguel, Lluís, Francesc, Gabriel, Jordi, Francesc, Virgínia, Miguel Ángel, Javier, Carles, Lourdes, Albert, Sílvia, Marta, Jesús, Rubén, Susana, Amparo, Esteve, Manel, Jordi, Albert, Rosa, Gorka, Pilar, Maria Isabel, Nicolás, Asun, Iñaki, Lluís, Sílvia i Robert.
Heus ací el comunicat.
«En relació amb la recent notícia sobre que l’AVT, abrigallada per altres associacions de víctimes de terrorisme o de guàrdies civils, assumirà el paper d’acusació popular en el judici contra els membres dels CDR detinguts durant l’anomenada ‘Operació Judes’, nombroses víctimes de terrorisme hem debatut sobre aquest tema i hem arribat a les següents conclusions.
En primer lloc, qualsevol associació de víctimes ha de ser, per naturalesa, apolítica, atesa la pluralitat d’ideologies que poden tenir els afectats.
Igualment els terroristes pertanyen a diferents ideologies.
En aquest sentit, personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra a les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole.
Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts.
L’AVT i altres associacions haurien de lluitar perquè es dugui a terme la investigació de, per exemple, els atemptats de l’agost de 2017 a Catalunya en lloc d’acusar a qui no ha participat en cap cas en actes que provoquin el terror entre la població.
Davant la notícia i la decisió que han pres, han consultat als membres de les associacions esmentades?
En segon lloc, la finalitat principal de les associacions de víctimes ha de ser l’assistència integral a aquestes.
Cal preguntar-se si en els últims atemptats a Catalunya, l’AVT i la ACVOT en cap moment s’han posat en contacte amb les víctimes d’aquests, obviant la finalitat per a la qual van ser creades.
Quantes víctimes representen?
Quantes han assistit, trucat o reunit els darrers anys?
En tercer lloc, ens veiem obligats a defensar per enèsima vegada la DIGNITAT de les veritables víctimes d’atemptats terroristes.
Comparar a ferits i assassinats durant anys de terrorisme amb uns altercats de carrer més o menys d’intensa violència, com puguin ser les manifestacions a Catalunya o les manifestacions de taxistes a Madrid o les protestes de fa anys dels miners d’Astúries, per citar-ne només algunes, és rebaixar la DIGNITAT de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero.
Finalment, volem destacar la baixesa moral d’aquells que utilitzen el dolor i el sofriment de les víctimes de terrorisme per a aconseguir rèdits electorals o fins i tot llocs polítics ben remunerats.
Les diferents associacions de víctimes tenen el deure de vetllar perquè la manipulació política no entorpeixi la labor que realment haurien d’exercir i evitar en tot cas que membres destacats d’aquestes associacions militin en els primers llocs de diferents partits polítics, alhora que han de dedicar tots els mitjans disponibles a l’atenció de les víctimes i no actuar com a preventiu en casos judicials en què ningú no pot acusar els detinguts de presumptes criminals.» | Les víctimes de terrorisme difonen un comunicat que critica l'AVT per presenciar-se com a acusació popular al cas dels independentistes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1907 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Quina és la idea central del text? Expressa-la amb poques paraules.
La CUP proposa desencallar la situació política a Catalunya "forçant embats" amb l'Estat i "superant els límits de la llei" en el pla social.
Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba.
Això, creuen, evidenciaria que és "impossible" desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació.
Encara que rebutgen posar dates, asseguren que serà un procés "de mínim 2 o 3 anys" perquè que tingui "legitimitat i continuïtat"
Aquesta ponència, que encara està subjecta a esmenes, es debat al llarg d'aquest cap de setmana en 52 debats telemàtics on participen uns 520 militants.
Segons les mateixes fonts, l'objectiu central de la ponència és tornar a posar a la CUP en una posició "decisiva", com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l'1-O.
Això no implicaria necessàriament que els cupaires tinguessin responsabilitats a Govern, sinó simplement que tinguessin suficient força per incidir en les decisions polítiques al país.
Si es complissin les seves expectatives de força, els cupaires buscaran engegar diversos "embats i conflictes" amb l'Estat per garantir "unes condicions de vida dignes".
Això es podria materialitzar tant amb l'aprovació i implementació de lleis com amb mobilització al carrer, tot plegat per "superar els límits de la llei" i "forçar el Govern català" com creuen que ja van fer l'octubre del 2017.
En demostrar-se que és "inassumible" aconseguir unes bones condicions socials formant part de l'estat espanyol, la CUP creu que seria moment d'"acumular forces" i "forçar el dret a l'autodeterminació".
Per fer això, però, refusen posar dates concretes perquè caldrà preparar bé el terreny perquè pugui tenir "legitimitat i continuïtat", cosa que lamenten que no va succeir l'1-O.
Assenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per "construir el moment" i "posar les condicions" per celebrar un referèndum.
Segons els cupaires, tot el pla s'estructura al voltant de tres eixos.
En primer lloc situen el rescat social per garantir unes condicions de vida i laborals dignes.
A banda, se centraran en la construcció de sobiranies, amb l'aposta per una banca pública en el marc de l'econòmica o per la creació d'una empresa pública d'energia emmarcada en la sobirania energètica.
Finalment, el darrer eix és el relatiu als drets i llibertats, que es traduiria en els diversos embats per forçar una superació del marc jurídic estatal i la celebració d'un referèndum.
Taula de diàleg
En relació a la taula de diàleg, fonts cupaires lamenten que ara mateix es tracta d'un espai on es negocia sobre el dret a l'autodeterminació, mentre que ells aposten perquè sigui una negociació sobre com es pot exercir aquest dret, amb un ordre del dia clar.
Per tant, consideren que ara per ara és un espai "buit i sense sentit" on es fan "equilibris entre partits" i "es negocia a canvi d'interessos".
Si en el marc d'aquesta taula no s'avança en la resolució del conflicte, la CUP aposta per activar la via unilateral.
Revertir "la decadència"
Aquest dissabte se celebra la primera jornada dels "Nodes: debats d'Unitat Popular" on els cupaires debaten la proposta política.
Un cop acabin els debats s'engegarà el procés d'esmenes, que acabarà l'11 de novembre.
"Volem revertir el cicle de deteriorament institucional, econòmic i social que hem viscut amb el Govern de JxCat i ERC", ha explicat el diputat de la CUP Carles Riera a l'inici d'una de les trobades.
Segons Riera, les properes eleccions són una oportunitat per "acabar amb la caiguda lliure" i "la decadència" a la que els partits de Govern han portat el moviment independentista.
El diputat cupaire ha defensat la proposta política per "fixar fites concretes" i treballar una estratègia que pugui fer efectiu el dret a l'autodeterminació. | La CUP proposa buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_862 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal del text següent:
El responsable de l’àrea econòmica i jurídica de CDC, Francesc Xavier Sànchez, ha sortit ‘tranquil i satisfet’ de declarar davant el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata pel ‘cas 3%’.
Sànchez ha assegurat que no gestionava les donacions al partit, que no eren la seva ‘responsabilitat’ i que se n’encarregava el tresorer, Andreu Viloca (també investigat a la causa).
‘Ho portava l’administrador del partit, que crec que ho ha fet de manera impecable’, ha manifestat.
Sànchez diu que la seva funció era d’assessoria jurídica i de comunicació i que només sabia ‘els números generals’ del partit.
Segons que ha explicat, el jutge s’ha interessat molt per l’estructura general de Convergència i pel repartiment de funcions.
Segons fonts presents a la declaració citades per l’ACN, ha negat haver intercedit a favor d’empresaris per aconseguir adjudicacions i afirma que, en el cas de Josep Manel Bassols, l’empresari el va anar a trobar perquè ‘tenia un interès polític’ i volia també un càrrec per a la seva dona.
Avui han passat per l’Audiència espanyola tres responsables de l’àrea econòmica del partit: l’exresponsable econòmic i jurídic de CDC, Francesc Xavier Sànchez Vera, la que fou cap econòmica financera de CDC, Anna Dolors Benítez Bueno i Carles del Pozo Cerdà, gerent i coordinador de l’àrea econòmica de CDC.
Fonts jurídiques citades per l’ACN apunten que tots tres han negat que els diners de les donacions anessin a parar a Convergència i han remarcat que, legalment i a diferència dels partits, les fundacions no han de mantenir un control sobre les donacions.
En canvi, les acusacions sospiten que els diners de les donacions acabaven a Convergència, ja que l’estructura financera estava formada pels mateixos òrgans al partit que a les fundacions.
Segons aquestes fonts, no hi havia cap mena de ‘control o filtre’ de la procedència dels diners que arribaven a les fundacions en forma de donació.
En canvi, Convergència girava mensualment factures a les fundacions amb càrrecs molt genèrics com ‘Serveis’, sense cap control més.
Durant la declaració, la que fou cap econòmica financera del partit, Anna Dolors Benítez, ha declarat que era una pràctica que s’anava fent des del 1996 i que quan va arribar ja s’ho troba.
Ha apuntat que el responsable d’omplir aquests conceptes era l’exgerent Germà Goldó.
Fonts jurídiques apunten que les declaracions de tots tres han servit per ‘realçar l’activitat i la responsabilitat’ de l’extresorer Daniel Osàcar i l’exgerent Germà Gordó.
L’advocada de la CUP (que exerceix l’acusació popular), Montserrat Vinyets, ha dit que aquesta manca de control dificulta el fet de saber si els diners de les donacions provenien d’empreses que estaven immerses en processos de licitació.
Segons Vinyets, és ‘estrany’ que no hi hagués cap tipus de monitoratge de qui feia la donació.
‘No ens podem quedar amb el compliment formal de la llei, cal valorar si hi ha traçabilitat entre donacions, fundacions i processos d’adjudicació d’obra pública’, ha manifestat a les portes de l’Audiència espanyola.
Dues setmanes de declaracions
El magistrat de l’Audiència espanyola José de la Mata va assumir la causa que fins ara instruïa el jutge d’instrucció número 1 del Vendrell i aquestes citacions són les primeres diligències que practica.
D’altres investigats en aquest cas ja han declarat davant el jutge del Vendrell però, els vint-i-tres citats ara a l’Audiència espanyola declararan per primer cop en seu judicial i encara no han estat informats dels delictes pels quals estan investigats.
La causa està oberta per delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de fons públics, frau contra l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d’influències.
S’investiguen un total de 24 concursos que van sortir a licitació per un total de 218 milions d’euros i que, finalment, es van adjudicar per 175 milions d’euros.
L’Audiència espanyola investiga quina part d’aquests diners haurien anat a parar a CDC. | Tres responsables de l'àrea econòmica i judicial del partit CDC declaren davant del jutge pel 'cas 3%'. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1939 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Botiga, teatre, museu, cafè i escola i amb una història centenària relacionada amb el món de la màgia.
Això i molt més és el que s'amaga rere el nom d'El Rei de la Màgia, un comerç emblemàtic del carrer Princesa de Barcelona que des del 2011 compta amb un segon local -on hi ha el museu, el teatre i el cafè- al carrer Junqueres, també al districte de Ciutat Vella.
Nascut el 1878 malgrat que el cartell de la porta situa la fundació definitiva el 1881, des del 1895 El Rei de la Màgia és un punt de referència per als aficionats a aquesta especialitat artística, però també una mostra de comerç centenari al servei dels barcelonins i alhora un reclam per al turista afamat de sensacions no massificades.
Fundat pel mag Joaquim Partagàs, el Rei de la Màgia ha canviat poc de mans en els seus gairebé 130 anys d'història.
A la seva mort el 1932 l'establiment va ser traspassat al seu client i admirador Carles Bucheli.
A la mort d'aquest, el 1981 el va regentar la seva neboda, Joana Grau, i a partir del 1984 se'n van fer càrrec Josep Maria Martínez i Rosa Maria Llop, del grup La Capsa Màgica.
Llop, actual responsable des de la jubilació de Martínez, apunta que per estar al davant d'un negoci d'aquest tipus cal tenir molt present que la màgia és un "sector vocacional i artístic", raó per la qual entre la seva clients es compten "aficionats a la màgia d'arreu del món que formen una clientela fixa".
Ara bé, també és cert que una façana especialment cuidada -i perfectament restaurada, procés durant el qual es va aprofitar per catalanitzar el nom- ajuda a l'hora d'esdevenir un reclam comercial, sobretot per als turistes.
"Som en un lloc històric -apunta Llop-, i volem preservar-lo".
Per això, l'interior de la botiga és en molts aspectes un viatge en el temps, pels seus mobles i la seva decoració, pel material que s'hi ven, però també pel tracte amb una clientela que busca alguna cosa més que un simple comerç.
"Això va més enllà", assegura.
En tot cas, per reivindicar la màgia "com a gènere artístic", l'equip de El Rei de la Màgia va embarcar-se el 2011 en una nova aventura, l'obertura d'un teatre museu en un vell magatzem del carrer Jonqueres, amb la intenció d'intentar assolir diversos objectius, començant per "donar continuïtat a un primer projecte de teatre" situat al carrer de l'Oli.
També es busca "crear vocació", i per això s'imparteixen classes, tant per a nens com per a adults, i s'ofereixen dos cops al mes -el segon i quart dimecres-, jam sessions obertes als aficionats que s'atreveixin a sortir a l'escenari.
Però a més, el teatre ofereix programació estable de màgia, amb actuacions de dijous a diumenge, un fet que permet que "els artistes s'atreveixin amb nous projectes escènics".
Museu de la màgia catalana
Pel que fa al museu, aquest conté una important col·lecció d'elements relacionats amb la màgia, fent esment que, en la majoria dels casos, es tracta del llegat de mags catalans, ja que històricament "la majoria de grans mags de l'estat espanyol eren i són catalans".
Per això els esmentats Partagàs i Bucheli, i també Joan Forns i Jordana i Antoni Rovira i Ferrer, tenen el seu espai al museu, que es complementa amb infinitat d'elements dedicats a la màgia, com ara una impressionant col·lecció de cartes.
Vestits utilitzats pels mags -sovint de tall oriental-, jocs de màgia, elements creats a la mateixa botiga i una bona representació de cartells i fotografia de l'època complementen una col·lecció que s'amplia a poc a poc, amb "noves adquisicions i de vegades, amb donacions".
Tot plegat, conjuntament amb la botiga, formen un entramat de visita recomanada per als amants de la màgia, però també per als que s'interessen per les singularitats de la ciutat. | El Rei de la Màgia: una botiga, teatre, museu i escola dirigit als aficionats a la màgia. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_830 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat lleument les penes de presó als condemnats pel cas Altsasu, tot i que en manté les penes altes.
La reducció de penes es fonamenta en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves.
Bel Pozueta: ‘Si aquesta injustícia no acaba al setembre, ens tindran davant’
Dos dels cinc jutges que signen la sentència, Vicente Magro i Antonio del Moral—que forma part del tribunal contra el procés—, han formulat un vot particular en el qual defensen que s’havia d’aplicar l’agreujant de discriminació ideològica i, per tant, mantenir la duresa de les penes dictades per l’Audiència espanyola.
Segons els magistrats, el judici ha provat ‘l’animadversió’ que els acusats sentien cap als agents de la Guàrdia Civil i recorden que han participat en actes contraris a la presència del cos a Altsasu.
Vegeu ací les noves condemnes:
Ohian Arnanz Ciordia, que havia estat condemnat a 13 anys per l’Audiència espanyola, ha estat condemnat ara a 9 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); tres delictes de lesions amb concurrència de l’agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun); i delicte de desordres públics (1 any).
Jokin Unamuno Goicoetxea i Adur Ramírez de Alda Pozueta, que van ser condemnats a 12 anys de presó per l’Audiència espanyola, han estat condemnats ara a 8 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); i tres delictes de lesions amb agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun).
A Jon Ander Cob Amilibia i Julen Goicoechea Larraza, condemnats a 9 anys de presó, se’ls ha rebaixat la pena a 7 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat (2 anys i mig) i tres delictes de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos per cada delicte).
Aratz Urrizola Ortigosa ha estat condemnat a 4 anys i 2 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i 6 mesos) i un delicte de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos).
L’Audiència l’havia condemnat a 9 anys.
Iñaki Abad Olea haurà de complir una pena 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig) i desordres públics (1 any).
La Sala d’Apel·lació de l’Audiència el va condemnar a 6 anys.
Ainara Urquijo Goicoetxea, condemnada a 2 anys de presó, finalment haurà de complir una pena d’1 any i 6 mesos de presó per delictes de desordres públics (1 any) i amenaces (6 mesos).
La sentència que ha revisat el Suprem és la dictada per la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola, que només va modificar la pena d’un dels acusats, Iñaki Abad, a qui va rebaixar-li els anys de presó de deu a sis.
Malgrat que, tot i l’acusació de la fiscalia, els joves no van ser condemnats per terrorisme, aquesta acusació va servir perquè el cas es jutgés en aquest tribunal excepcional, l’Audiència espanyola, i perquè tres dels acusats passessin gairebé dos anys en presó preventiva abans de la condemna sota el règim FIES, amb control permanent i vulneració de drets mínims.
La televisió basca mostra unes noves imatges del cas Altsasu que desmenteix un dels guàrdies civils
Per justificar aquestes penes de presó tan altes, la sentència adduïa suposats ‘motius ideològics’ i ‘menyspreu i animadversió’ cap a la Guàrdia Civil.
Però els familiars dels condemnats denuncien que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents de paisà i que moltes de les proves presentades al judici desmunten el relat dels agents. | El Tribunal Suprem rebaixa les penes de presó dels condemnats pel cas Altsasu malgrat el vot en contra de dos magistrats. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1945 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text.
Catalunya avança en el dret d'accés a la informació pública, però encara li queda un llarg camí per recórrer.
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dijous que no hi ha "una atenció preferencial i prioritària per part de les administracions" a l'hora de garantir que la ciutadania pugui accedir a la informació pública.
No obstant això, durant el 2016 les administracions han rebut 9.127 peticions, gairebé el triple que l'any anterior, cosa que situa Catalunya en una ràdio de 121,96 sol·licituds per cada 100.000 habitants més grans de 16 anys, similar a països on el dret està reconegut des de fa més anys.
Ribó ha comparegut en roda de premsa després de lliurar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el segon Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb el qual avalua el compliment de la llei 19/2014 sobre aquests aspectes.
A parer del síndic, les assignatures pendents són difondre el dret dels ciutadans de fer consultes, que els òrgans dependents tinguin portals de transparència, que la informació es faciliti en format reutilitzable i que es faci el desplegament reglamentari de les obligacions legals de transparència, si bé la Generalitat ja ha iniciat els treballs preparatoris.
"Encara molts ciutadans de Catalunya desconeixen que existeix el dret d'accés, el que significa i com aplicar-lo", ha ressaltat Ribó, que demana a les administracions una campanya informativa conjunta per difondre'l.
En la seva opinió, és "un dret democràtic essencial que s'hauria d'atendre de forma prioritària", però la mateixa Sindicatura ha comprovat que no sempre és així.
Un total de 251 ajuntaments (més d'una quarta part) i tres consells comarcals no han respost el qüestionari del síndic per elaborar l'informe.
La majoria són petits, però també hi ha algun gran com Sabadell, Ripollet i Figueres, i els consells comarcals són l'Alt Camp, la Cerdanya i la Ribera d'Ebre.
Municipis reincidents que no responen
A més, 53 consistoris no han respost una sol·licitud d'informació del síndic feta d'incògnit, i representen més d'un terç de les 175 que ha realitzat.
A més, de les 53, en gairebé la meitat de casos (23) els municipis han estat reincidents, i no han facilitat les dades demandades ni en el 2015 ni l'any passat.
Aquí figuren també alguns ajuntaments grans, com Cornellà de Llobregat, Manresa i Sant Cugat del Vallès.
Es dona la circumstància que Figueres també apareix en aquest llistat com a reincident.
Entre els que no han respost només per elaborar el present informe hi ha Cerdanyola del Vallès, Lloret de Mar i Sant Vicenç dels Horts.
En l'informe, el síndic detalla que s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats, i observa que les administracions més grans "tendeixen a mantenir i millorar els resultats" de l'any anterior pel que fa a la informació publicada.
Ressalta que és en els ajuntaments petits on la millora ha estat "més significativa".
En canvi, hi ha mancances importants en els organismes dependents, i ho exemplifica amb la Generalitat: mentre que a les conselleries hi ha "un bon compliment de la llei", el 37% d'ens dependents no tenen portal de transparència.
Les inscripcions en el Registre de grups d'interès també s'han disparat, i han passat de gairebé 100 del primer informe realitzat el juliol de l'any passat a prop de 2.000 d'aquest maig.
Hi ha tingut un paper primordial l'obligació dels alts càrrecs de fer públiques les reunions que mantenen amb aquests grups.
Tot i així, encara es falla a l'hora de concretar el motiu d'aquestes trobades.
També s'han detectat avenços en l'elaboració de codis de conducta, però molt més limitats pel que fa a cartes de serveis adaptades a la llei.
Malgrat que no li correspon a Ribó analitzar-ho, el Parlament continua desplegant la regulació. | El síndic opina que les administracions han de millorar l'accés a la informació pública per a la ciutadania. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1969 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
Els altres líders suspenen.
En tercera posició hi ha CiU, que es queda amb el 8,5% (seria un 7% per CDC, un 1,4% per CiU i l'0,1% per Unió), la xifra més baixa del baròmetre des del 1988 —a les eleccions de fa un any va tenir un 13,7%-.
Pel que fa al PSC, que no fa ni un mes que governa amb Colau, Jaume Collboni obté un 4,9 i, d'intenció de vot, baixa al 5,5% i queda per sota del 5,8% de les municipals.
Amb un 4,4%, C's es desploma a la meitat en relació al desembre —a les municipals va arribar al 6,7%-.
El PP baixaria a l'1,6% —va tenir un 5,3% als comicis-, però pateix l'efecte del vot no declarat.
La CUP repuntaria fins al 3,8%, tot i que a les eleccions va treure un 4,5%.
La "cupaire" María José Lecha obté un 4,5 de nota; Carina Mejías (C's), un 3,3, i Alberto Fernández Díaz (PP), un 3,1.
La meitat veu bona la gestió municipal però puja a tercer problema
El 52,5% considera la gestió de l'Ajuntament bona o molt bona, gairebé 10 punts més i és el millor resultat d'un govern municipal des del 2004, però els barcelonins ascendeixen la gestió política municipal com a tercer problema més greu a la ciutat.
Tots els primers problemes repunten a l'alça: l'atur i les condicions de treball és el més greu pel 24,6% i el segueixen els problemes socials (6,9%), la gestió política municipal (6,6%), el turisme (5,8%), la inseguretat (5,1%) i la circulació i el trànsit (5,1%).
Els que veuen la gestió de la Generalitat com a bona o molt bona es doblen i són el 50%, mentre que es disparen fins al 83,1% els que valoren com a dolenta o molt dolenta la del govern espanyol.
En relació a Catalunya, el problema més greu passa a ser l'encaix de Catalunya i Espanya (28,5%), seguit de l'atur i les condicions de treball (27,6%).
A Espanya són l'atur (27,5%), la corrupció i el frau (19,1%), els aspectes polítics (17,9%) i la gestió política estatal (9,8%).
Sobre l'evolució de l'economia, els enquestats ofereixen respostes una mica més positives, excepte de l'àmbit espanyol.
El Baròmetre també ha preguntat per la crisi dels refugiats.
El 87,8% es mostren a favor del fet que Barcelona aculli "persones que escapen de la guerra" i el 6,5%, en contra.
A més, el 54,4% afirma que la ciutat ha de fer un esforç per fer-ho, i el 38,8% creu que abans s'haurien de resoldre altres problemes que la ciutat té plantejats.
Valoracions del govern Colau i l'oposició
El baròmetre s'ha avançat un mes (hauria de ser al juny) per no coincidir amb les eleccions espanyoles del 26-J.
En declaracions als mitjans, el portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha defensat que amb el 5,5 de Trias es demostra que hi ha "un bon record" del seu mandat.
Pel que fa a la intenció de vot, ha assegurat que no els preocupa gens perquè falten tres anys per les eleccions, però ha dit que són conscients del fet que tenen un repte al davant, ja que encara no tenen candidat.
El líder d'ERC, Alfred Bosch, ha defensat que el baròmetre "valida" la seva aposta per construir una alternativa al govern Colau des de l'oposició, tot i que considera que no es pot conformar "amb l'aprovadet" que ell treu.
Alberto Fernández Díaz (PP) creu que Colau "ha passat de ser solució a ser un problema" perquè la gestió municipal és el tercer problema, i ha destacat el fet que el gruix de les enquestes s'han fet abans dels aldarulls de Gràcia pel desallotjament del "banc expropiat".
En un vídeo enviat als mitjans, la regidora de la CUP Maria Rovira ha assegurat que els resultats del Baròmetre "ratifiquen" el combat del seu partit contra les males condicions laborals, ja que els barcelonins consideren que l'atur i les condicions de treball són el primer problema a la ciutat.
Baròmetre de Barcelona de maig de 2016 | Colau guanya les eleccions i la CUP repunta amb un 3,8% i es destaquen els primers problemes que cal abordar. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1825 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
Per més inri, i per vergonya per als comptats militants de base i alcaldes catalanistes que li queden al PSC, l'anunci l'ha fet, en unes cadenes de televisió tan avesades a la manipulació grollera com Antena 3 i la pública TVE, Carmen Calvo, exministra de Cultura del PSOE i membre de l'actual direcció que comanda Pedro Sánchez.
El PP volia prudència i mesura en les formes, però Calvo ha estat víctima de l'entusiasme i ha explicat que Rajoy, Sánchez i el tercer home, Albert Rivera, ja han pactat en què consistirà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Sabem -tot i que el president espanyol ha evitat donar detalls des de Brussel·les- que s'intervindrà TV3 i Catalunya Ràdio per la seva escassa militància en el règim constitucional, que es prendrà el control dels Mossos, que es mantindrà el segrest de la tresoreria del Govern i que, finalment, es pretenen convocar eleccions autonòmiques al gener.
Veurem si es permet a l'independentisme presentar-s'hi amb normalitat i si, arribat el cas, aquest ho accepta.
El catedràtic Xavier Arbós, gens sospitós d'animar de violentar el marc legal espanyol, explica en una entrevista en aquest diari que això és un autèntic disbarat i un atac frontal més, l'enèsim, a l'Estatut de 2006.
Assistim, ara sí, a un cop d'estat en tota regla perquè es força l'ordenament jurídic i es fa en contra de la voluntat popular del col·lectiu afectat, els catalans.
El PP i el PSOE violenten les institucions del país i, amb només 27 escons dels 135 de la cambra catalana, volen convocar eleccions sense ni tant sols atendre abans, ni que sigui formalment, les reiterades peticions de diàleg del govern de Carles Puigdemont.
Per propiciar el diàleg i no posar les coses més difícils a tercers, el president manté en suspens la declaració d'independència malgrat el mandat del referèndum de l'1-O, que Junts pel Sí i la CUP van presentar com a vinculant.
L'anunciat atac a les institucions catalanes obliga a Puigdemont a moure fitxa ara que encara té marge i és president d'acord amb les lleis catalanes i fins i tot les espanyoles.
El president de la Generalitat està aquests dies atrapat entre els sectors més conservadors del seu partit, que li aconsellen no fer cap pas en fals (Artur Mas deia aquest divendres a l'Ara que no descartava que abans del ple del Senat per fer efectiu el 155 "hi hagi una escletxa amb una mica de llum"), i els que li demanen convocaran ja el ple de trencament per fer efectiva la independència.
En paral·lel, les entitats pressionen mantenint el to de les mobilitzacions i l'acció directa després de l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
Per a l'independentisme no és una solució anar a unes eleccions, les convoqui qui les convoqui, per resoldre el procés.
Encara que ho fes Puigdemont, ja veuríem sota quina fórmula, difícilment podria fer-se creïble que, aquest cop sí, amb una majoria una mica més reforçada que l'actual, seria possible declarar la independència o estovar el PP, el PSOE i C's (propietaris de 254 dels 350 escons del Congrés) per acordar un referèndum com el que s'ha ofert infinitat de vegades.
Si algú no vol fer la declaració d'independència amb tota la solemnitat -a hores d'ara crec que seria l'única manera efectiva de provocar moviments internacionals en pro d'una negociació- ha d'explicar quin és el seu pla i quines garanties d'efectivitat ofereix.
Puigdemont, i per extensió Junqueras, no poden caure en el mateix que Ada Colau.
L'alcaldessa, que rebutja qualsevol gest d'unilateralitat (condicionar qualsevol moviment a l'acord amb l'Estat és una contradicció flagrant per un espai polític que es reclama sobiranista), posa al mateix nivell el 155 i la declaració d'independència i just comença a plantejar-se si ha de seguir governant amb el PSC.
Ni ella ni el PDECat haurien de mantenir pactes amb els socialistes, còmplices de l'anorreament de les institucions, als grans ajuntaments, com també passa a Girona, Sant Cugat o Terrassa a més de la capital del país.
El marge d'actuació per als independentistes és cada cop més estret.
I també per als "comuns".
El PP, el PSOE i C's només deixen marge per fer pinya en defensa de les institucions catalanes, que de nou constatem que seran lliures o no seran. | Carmen Calvo anuncia que Rajoy, Sánchez i Rivera ja han discutit quines mesures portarà l'aplicació del 155. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1627 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
L'esperada Alien: Covenant, la seqüela de la pel·lícula Prometheus, arriba als cinemes aquest divendres de la mà de Ridley Scott.
La setmana es veu completada amb estrenes com el film d'animació Dos col·legues al rescat i Maravillosa familia de Tokio, una comèdia familiar en la qual el director torna a reunir als vuit actors d'Una familia de Tokio, que encarnen a la caòtica i divertida família de Hirata.
Alien: Covenant
El director de Blade Runner i Gladiator explica les aventures dels tripulants de la nau colonial Covenant.
En la seva recerca d'un paradís inexplorat, el que realment troben és un món hostil en què habita el "sintètic" David.
El llargmetratge del codirector de 'The Good Wife' està protagonitzat per Michael Fassbender, Katherine Waterston, Danny McBride, Demián Bichir, Noomi Rapace , Billy Crudup, Carmen Ejogo, Amy Seimetz i Callie Hernandez.
Bajo el sol
Tres històries d'amor que transcorren en tres dècades consecutives en dos llogarets balcànics veïns amb una llarga història d'odi entre ètnies.
En la primera història, ambientada l'any 1991, una atracció amorosa es veu obligada a la clandestinitat quan l'amor es converteix en un luxe prohibit en el clima de bogeria, confusió i por prèvia a la guerra.
A la segona història, ambientada el 2001, la guerra ha acabat, però als amants els resulta impossible transformar la seva passió en una relació contínua: les cicatrius de la guerra segueixen massa tendres i no es guareixen tan fàcilment.
La tercera història es desenvolupa el 2011, quan finalment l'amor pot assentar-se si els amants són capaços d'alliberar-se del passat.
Maravillosa familia de Tokio
Dirigida per Yôji Yamada, arrenca amb el dia d'aniversari d'una mare de família tradicional a Tokio, que li demana en aquesta especial jornada al seu marit com a regal de noces el seu divorci.
Aquesta revelació no només xocarà al seu incrèdul marit, sinó als membres de tota la família, que intentaran per tots els mitjans evitar la catàstrofe familiar.
Dos col·legues al rescat
Una comèdia d'animació noruega dirigida per Rasmus A. Sivertsen, qui explica la història de dos atabalats amics que viuen en un túnel ferroviari amb un petit teixó.
La seva tranquil·la existència canvia de cop quan coneixen a la filla d'un important científic segrestat per Rasputín, un perillós malvat que vol transformar als humans en robots.
Le llaman Jeeg Robot
Què passa quan un delinqüent d'estar per casa entra en contacte amb una substància radioactiva i rep poders sobrehumans?
Doncs que es converteix en un delinqüent d'estar per casa capaç d'arrencar caixers automàtics amb les seves pròpies mans i convertir-se en un fenomen a les xarxes socials.
Aquest és el cas de Enzo Ceccotti, un solitari tancat en si mateix, que rep els seus nous poders com una benedicció per a la seva carrera delictiva.
Però tot canvia quan coneix a Alessia, una jove trastornada convençuda que ell és l'heroi de Jeeg Robot, la famosa sèrie d'animació japonesa creada per Go Nagai.
Tots dos hauran de fer front al Zingaro, un mafiós exconcursant de reality show disposat a qualsevol cosa per aconseguir la fama i la notorietat.
Guardián y verdugo
D'Oliver Schmitz i protagonitzat per Steve Coogan, Andrea Riseborough, Garion Dowds , Deon Lotz i Robert Hobbs, se situa l'any 1987.
164 persones van ser executades al corredor de la mort de Pretòria, Sud-àfrica.
Basada en fets reals, aquesta és la història que va fer qüestionar la pena de mort i va canviar la història.
John Weber (Steve Coogan) és l'advocat encarregat de defensar davant un jutge a Leon (Garion Dowds), un jove guàrdia de la presó de màxima seguretat de Pretòria traumatitzat per totes les execucions que ha presenciat.
El rey de los belgas
El cine europeu torna a les cartelleres amb la coproducció bulgaro-belgo-holandesa.
El Rei Nicolas III és un ànima solitària que té la clara sensació de que està vivint la vida equivocada.
S'embarca en una visita d'estat a Istanbul amb un director britànic, Duncan Lloyd, que ha estat encarregat pel palau per rodar un documental destinat a polir la imatge més aviat avorrida del monarca.
Aquesta comèdia està dirigida per Jessica Woodworth i Peter Brosens i protagonitzada per Goran Radakovic, Bruno Georis, Titus De Voogdt, Lucie Debay i Peter Van den Begin.
Demonios tus ojos
Una pel·lícula que té com a protagonista l'Oliver, un jove director de cine, qui descobreix una nit a un web de vídeos eròtics que la protagonista d'un d'ells és la seva germana petita Aurora.
Espantat, decideix viatjar a Madrid per a veure la seva germana.
En aquest procés d'investigació Oliver es veu atret per ella.
Ivana Baquero, Julio Perillán, Lucía Guerrero, Nicolás Coronado, Juan Pablo Shuck i Elisabeth Gelabert en són els actors principals. | La cartellera d'aquesta setmana presenta les estrenes "Dos col·legues al rescat", "Alien: Covenant", "Maravillosa familia de Tokio" i "Bajo el sol". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_904 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha avisat que la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat que es crearà arran del pacte entre els socialistes i ERC requereix temps per a donar fruits: ‘Si algú espera resultats molt transcendents i importantíssims a molt curt termini, probablement s’equivocarà.’
En una entrevista a Europa Press, ha defensat que és ‘normal’ que, si algú vol generar prou confiança, es comenci per afers en què pugui haver-hi acord, i ha demanat que tots els actors compassin les seves ambicions i les possibilitats reals.
‘Quan es parla de cotxes, una de les dades que se sol donar és quant triguen a passar de zero a cent: en política no és qüestió de segons, és una qüestió de mesos’, i ha afegit que probablement s’orientarà a anar trobant acords concrets sense pretendre a la primera reunió d’arribar a una solució global i definitiva del conflicte, que creu que requerirà força temps.
I, encara que és conscient de les dificultats, es mostra optimista.
Quant a la possibilitat que partits i entitats independentistes es reuneixin abans d’aquesta taula per fixar la seva posició, Iceta ha dit que es tracta d’una decisió del govern, però que els acords en la taula seran responsabilitat dels executius, i ha sostingut que el govern espanyol té més clara la seva postura que no pas la Generalitat: ‘Crec que això és evident.’
Malgrat que l’acord PSOE-ERC fixava que la primera reunió havia de fer-se en els primers quinze dies després de la investidura, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va advertir que els terminis haurien de fixar-los els presidents en la reunió que mantindran aquests dies.
Iceta prefereix respectar les necessitats de diàleg, els procediments i les divergències, encara que se’n modifiquin alguns terminis: ‘Preferiria que poguéssim complir l’acord al peu de la lletra, però si el govern de sobte diu que, en compte de quinze dies són tres setmanes, no serà aquest l’assumpte.’
També ha destacat que Torra i JxCat no s’hagin oposat a la taula malgrat no compartir l’acord entre republicans i els socialistes: ‘És positiu i, malgrat l’escepticisme, no hi ha hagut una actitud hostil de blocar-la.’
Ha sostingut que en aquest acord ERC va posar per damunt l’interès general al de partit.
‘ERC d’alguna manera s’hi ha jugat molt en benefici d’una taula que per si sola no controla.
I ho dic en positiu, amb un cert punt d’admiració, perquè s’han compromès a coses que no depenen només d’ells’, i ha afegit que hi ha una pugna entre JxCat i ERC per encapçalar el futur del moviment independentista.
Sobre si el PSC també hi serà, ha respost que ho haurà de decidir de Sánchez i que li semblarà bé: ‘És veritat que la presència del PSC pot afavorir determinades coses i pot ajudar’, ha afegit, encara que no fixaran condicions, perquè el PSC hi vol posar les màximes facilitats, atès que és entre governs i que ja hi assistirà el seu secretari d’organització, Salvador Illa, assegut al Consell de Ministres espanyol al capdavant de Sanitat.
L’envit d’Iceta per a desblocar la situació política catalana exigeix de preparar el terreny per a una reforma constitucional i estatutària que permeti d’avançar en un autogovern més sòlid i un millor finançament en una Espanya federal: ‘Tenim dos terços del parlament d’acord en res ara com ara?
No.
Tenim una majoria a les Corts per a una reforma constitucional?
No.
Això fa que no hàgim de fer res?
No.’
‘I què hem de fer?
Començar a parlar, veure quins punts d’acord hi ha i resoldre algunes qüestions, com ara el finançament, la inversió de l’estat a Catalunya i la participació de les institucions catalanes en algunes infrastructures’, ha citat Iceta, que és partidari d’una aproximació més pragmàtica.
Sobre si els socialistes catalans seran en la taula de coordinació interna del govern espanyol, ha dit que serà decisió de l’executiu i ha assegurat que el PSC està ‘molt ben incrustat’ en el grup parlamentari socialista al congrés espanyol. | Miquel Iceta avisa que la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat requereix temps per a fructificar. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1461 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
Elsa Artadi i Eduard Pujol s'han reunit aquest dijous amb el nou president del Parlament, Roger Torrent, per proposar Carles Puigdemont com a candidat a la Generalitat de cara al debat d'investidura.
"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", ha assegurat Artadi, que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció.
Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.
D'aquesta manera, no ha descartat una investidura presencial, tot i que ara mateix és l'opció amb més complicacions legals.
"La reunió [amb Torrent] ha estat cordial i efectiva.
Hem fet allò que volíem fer, expressar que tenim candidat i que tenim la intenció que el candidat Puigdemont sigui el nou president de la Generalitat abans que acabi el mes de gener", ha apuntat Pujol, que ha defensat la restitució del Govern i l'aixecament del 155.
"Hi ha l'obligació de defensar els 135 diputats electes al Parlament, i 8 no van poder assistir al ple de constitució.
Això vol dir que en la sessió constitutiva van deixar d'estar representats 150.000 ciutadans", ha apuntat el diputat de Junts per Catalunya.
En aquest sentit, Pujol ha recalcat que "si som un sol poble, som un sol Parlament".
"No hi ha diputats de primera, no hi ha d'haver diputats de segona", ha recalcat.
Per tant, en la reunió amb Torrent han plantejat que els diputats exiliats i empresonats participin a través del seu vot delegat en els plens del Parlament.
El diputat de Junts per Catalunya també ha volgut deixar clar que l'1-O ha de ser un dels punts clau de record de la propera legislatura.
"En som marmessors", ha apuntat Pujol, que debuta -com Artadi- aquests dies al Parlament.
Suport d'ERC al candidat
Raül Romeva ha estat l'encarregat de fixar la posició d'ERC després de la reunió que han mantingut els republicans amb el nou president del Parlament, Roger Torrent, de cara al debat d'investidura.
En tot cas, però, l'última paraula la tindrà la mesa.
Romeva assegura que l'opinió dels lletrats no és vinculant i assenyala que la decisió sobre la investidura a distància recaurà sobre la mesa
Romeva no s'ha volgut pronunciar directament sobre la investidura telemàtica, però ha volgut deixar clar que els informes dels lletrats -contraris a fer el debat a distància- no són "vinculants".
"Tenim pressa per superar el 155.
El país té una urgència que s'ha de traduir en una sèrie de decisions que ens han de permetre superar aquest estat", ha indicat el dirigent d'ERC en una compareixença a la sala de premsa del Parlament.
El grup republicà ja ha demanat la delegació de vot dels diputats que són a l'exili -Toni Comín i Meritxell Serret- de cara al debat d'investidura.
El dirigent republicà no ha volgut pronunciar-se sobre la possibilitat que Junts per Catalunya presenti un altre candidat.
De moment, la llista presidencial no té intenció de posar damunt la taula alternatives, malgrat que hi ha sectors de l'independentisme que debaten soterradament sobre si cal posar un altre nom al capdavant de la Generalitat en cas que la investidura de Puigdemont sigui tècnicament inviable.
Desplaçaments a Brussel·les i Estremera?
Romeva ha indicat que el primer que han fet ha estat posar-se a la disposició de Torrent.
"Farà la feina amb total solvència.
És important posar en valor la celeritat amb la qual s'ha posat en contacte amb tots els grups", ha indicat el conseller d'Exteriors.
Ha deixat oberta la possibilitat que el president de la cambra viatgi a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont, i que es desplaci fins a les presons de Soto del Real i Estremera per reunir-se amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez.
"Els drets dels diputats han de ser garantits en tots els sentits", ha indicat Romeva, que va sortir de la presó el 4 de desembre després d'un mes i dos dies engarjolat a Estremera.
En la primera reunió de la mesa ja es va posar damunt la taula que calia trobar ben aviat una solució per tal que els vuit diputats absents -exiliats o a la presó- puguin participar amb normalitat dels plens. | JxCat estudia que Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya si es garanteix la seva "immunitat parlamentària". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_158 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola frase.
El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans.
Ciutadans ja li ha donat suport i el PSOE ha dit que s’ho pensaria.
Com ho volen justificar?
Segons el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, és ‘una demanda social’ i, doncs, cal incloure aquests delictes en la llista d’excepcions –al costat de l’homicidi dolós, terrorisme, genocidi, delictes contra la monarquia, tràfic de persones, finançament il·legal de partits i corrupció de càrrecs electes.
Catalá ha afegit que, d’indults, el govern espanyol en concedeix pocs.
Però, fent un repàs històric, resulta que no són pas tan pocs, i en alguns casos han estat escandalosos.
En efecte, el PP vol prohibir l’indult pels presos polítics catalans preveient ja que seran condemnats per rebel·lió o sedició.
En canvi, el govern presidit per José María Aznar va arribar a indultar condemnats que havien estat considerats responsables d’accions de terrorisme d’estat (tot i que aquest concepte no és tipificat com a delicte), jutges que van prevaricar i policies condemnats per tortures.
Rafael Vera i José Barrionuevo, condemnats pels GAL
El 23 de desembre de 1998 el govern d’Aznar va concedir l’indult de dos terços de la pena de presó a l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera i a l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo, condemnats com a responsables dels GAL.
Barrionuevo havia estat condemnat per la implicació en el segrest de Segundo Marey que van cometre els GAL.
Concretament, es va considerar provat que, com a ministre d’Interior, havia sabut i aprovat i havia donat diners dels fons reservats de l’estat per a segrestar Marey, que van pensar que era un membre d’ETA.
Indult a un policia condemnat per cinc delictes de tortura
El juliol del 1998 fou indultat l’agent de la policia espanyola Francisco Tudanca Nuñez, condemnat quatre anys abans per cinc delictes de tortures i detenció il·legal i arbitrària de diversos vianants a Madrid el 1982.
La pena era de quaranta-vuit anys d’inhabilitació especial i cinc mesos i mig d’arrest.
Arias-Salgado indulta el seu germà
El 16 d’octubre de 1998 el consell de ministres va aprovar l’indult de Gabriel Arias-Salgado, germà del ministre d’aquell mateix govern Rafael Arias-Salgado.
Havia estat condemnat per un delicte de falsedat documental i estafa en la liquidació de la societat de la seva ex-muller.
L’indult a l’engròs de la fi del mil·lenni, per Ángel Acebes
L’any 2000 el ministre de Justícia Ángel Acebes va promoure un indult multitudinari amb l’argument que era any jubilar i que s’acabava el mil·lenni.
Un dels molts indultats fou l’ex-jutge de l’Audiència espanyola Javier Gómez de Liaño, condemnat a quinze anys d’inhabilitació el 1999 per un delicte continuat de prevaricació en el cas Sogecable.
A més, també van ser indultats tres condemnats pel cas Filesa; concretament, el diputat del PSOE Carlos Navarro i dos responsables de l’empresa Filesa, Luís Oliveró i Alberto Flores, que van veure com les seves penes per associació il·lícita, falsedat documental i delictes contra la hisenda pública en el finançament irregular del PSOE es reduïen a la meitat.
Indult a quatre mossos condemnats per tortures.
2012
El 23 de novembre de 2012 el govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i delictes contra la integritat personal per haver colpejat i amenaçat el 2006 un home davant el portal de casa seva a qui van confondre amb un atracador.
No es van identificar com a policies i fins i tot li van introduir una pistola dins la boca.
Hi va haver un primer indult que els va reduir la condemna a dos anys de presó i, com que no tenien antecedents, no van entrar a la presó.
Però l’Audiència de Barcelona s’hi va oposar i va decretar-ne l’ingrés a la presó.
Tanmateix, un segon indult els va rebaixar la pena a una multa de 7.200 euros.
El comandant i capità mèdic del Yak-42
José Ramón Ramírez García i Miguel Ángel Sáez García, comandant del Yak-42 i capità mèdic de l’avió militar, respectivament, van ser indultats parcialment l’abril del 2012 pel govern de Mariano Rajoy.
Havien estat condemnats a divuit mesos de presó, un any d’inhabilitació especial i una multa de nou-cents euros per haver falsejat la identitat de trenta dels seixanta-dos militars morts en l’accident aeri.
El govern espanyol va imposar un indult que va afectar la pena d’inhabilitació a què els havia condemnat l’Audiència espanyola. | El PP vol prohibir que es pugui indultar els dirigents polítics independentistes condemnats per rebel·lió i sedició. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_52 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha fet públiques les dades de recollida selectiva corresponents a l’exercici 2020.
Així doncs, s’observa que, des de 2019, s’han registrat increments en totes les fraccions de recollida, amb de creixement del 22,56%.
Entre els motius d’aquest increment ha estat l’aposta per la dotació de 1.350 nous contenidors als carrers dels sis districtes de la ciutat, entre els quals destaquen els 1.100 dipòsits per a la separació d’orgànica disponibles des del passat mes de setembre.
“Hem fet una aposta valenta per la separació en origen, a casa, i la ciutadania de Castelló ens ha respost superant totes les expectatives”, ha reconegut el regidor de Reciclatge i Gestió de Residus, Ignasi Garcia.
“Els grans resultat s’obtenen quan sumem xicotets canvis i això és el que hem anat fent a Castelló en els últims temps”, ha valorat Garcia, per a qui “hui podem dir que som un referent de reciclatge entre les ciutats de l’Estat espanyol”.
L’edil ha destacat que “aquest èxit és en gran part mèrit de la ciutadania, ja que elles i ells són els que fan cada dia el gest en llançar el fem als contenidors de reciclatge”.
Així doncs, pel que fa a la fracció orgànica, “és on hem centrat els esforços informatius entre la ciutadania, ja que hem posat en marxa un nou sistema de recollida amb més rutes, més personal i més recursos”, ha assegurat el regidor de l’àrea de Reciclatge.
La campanya que ha permès superar les 200 tones mensuals de restes que es poden reutilitzar per a la fabricació d’adobs i de compost.
L’increment és el més significatiu (supera el 1.000%), però cal tenir en compte que les dades de 2019 (61 tones en tot l’any) corresponen a una de les proves pilot.
Cal destacar també l’increment de la recollida dels envasos lleugers, ja que es passa de 1.481 tones a les 1.748 i un registra un 18% d’augment respecte a l’any anterior.
En aquesta fracció s’han instal·lat 150 nous contenidors cedits per Ecoembes al consistori castellonenc.
En la fracció de vidre, l’increment supera el 15% i la ciutat ha passat de separar 1.497 tones a separar-ne 1.723.
En aquest cas, el consistori ha instal·lat 200 nous contenidors cedits per Ecovidrio (adaptats per a facilitar el dipòsit als negocis hostalers en les zones de més concentració de bars i restaurants) i ha realitzat nombroses campanyes per a conscienciar sobre la importància del reciclatge de vidre.
D’altra banda, “els residus que més separen els ciutadans i les ciutadanes de Castelló són els que van a contenidor blau, és a dir, el paper i el cartró, una fracció registra excel·lents resultats sempre”, com ha explicat Garcia.
En 2020, la ciutat va recuperar 2.800 tones d’aquests materials, el que va suposar un increment de 2,36% en comparació amb els acumulats a l’any 2019.
L’àrea de Reciclatge i Gestió de residus ha fet una important aposta per l’educació ambiental i la informació a la ciutadania.
Un bon exemple és la creació d’un equip format per cinc educadores i educadors ambientals amb l’objectiu d’assessorar els veïns i les veïnes i estudiar les necessitats de cada àrea per facilitar i potenciar el reciclatge.
Així mateix, la campanya ‘Un marró de tots’ promoguda per a informar sobre el reciclatge de restes orgàniques va arribar a vora 160.000 veïns i veïnes, a més de 400 comerços de la ciutat i a una trentena d’entitats locals.
El consistori va organitzar un centenar de punts informatius i va dur a terme una campanya de bustiatge en 50.000 llars de Castelló.
L’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Castelló amb Ecovidrio també ha portat a la ciutat iniciatives com Kilo x Kilo (reciclatge de vidre a benefici del Banc d’Aliments de Castelló) o ‘Recicla vidrio por ella’ (a benefici de Fundación Sandra Ibarra de Solidaridad ante el Cáncer). | Castelló augmenta el percentatge de reciclatge fins a un 22,5% en totes les fraccions de recollida. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_776 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
La nova ràdio pública valenciana començarà a emetre el pròxim desembre amb un magazín cultural i social conduït per la periodista Jèssica Crespo, actualment a la cadena SER.
Així ho ha donat a conèixer aquest dimarts la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), que també ha informat que paral·lelament s’estrenarà un web amb contingut fonamentalment infantil.
La CVMC ha informat que la direcció dels mitjans ha escollit la periodista Jèssica Crespo per ser la primera veu que ha de sonar en la ràdio d’À Punt perquè volien que fos una dona.
‘Havia de ser una persona amb experiència en el mitjà, amb un perfil jove, però coneguda i amb soltesa davant el micròfon.
I, no cal ni dir-ho, amb el valencià com a llengua materna’, han explicat.
Segons À Punt Mèdia, han escollit una professional ‘compromesa amb els mitjans públics’ per a conduir i codirigir el magazín de ràdio amb què començaran les emissions.
La CVMC remarca que Jèssica Crespo ‘s’ha guanyat el reconeixement professional en una emissora consolidada i amb tanta tradició com la cadena SER i se suma al repte de posar en marxa els mitjans públics valencians’, incorporant-se a tot l’equip que ja treballa en l’inici d’emissions.
Crespo serà la codirectora del programa i treballarà amb la productora que es faci càrrec del magazín, sota la supervisió del departament de continguts i programes.
‘És un repte professional important perquè sóc una convençuda de la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics, de qualitat i en valencià’, ha explicat la periodista.
‘Com tots els que fem ràdio sóc una enamorada d’aquest mitjà i és un privilegi poder encetar aquesta il·lusionant etapa i amb un equip tan entusiasta’, ha agregat.
Així mateix, la nova plataforma de mitjans, dirigida per l’exdelegada de TV3 al País Valencià Empar Marco, han remarcat que À Punt és conscient de la necessitat de començar a emetre i de fer-ho a partir de la ràdio, ‘el mitjà de proximitat per excel·lència, un mitjà tradicional, que inspira càlides’.
Sense servei d’informatius en l’inici
La direcció ha informat que en aquesta primera fase d’emissions no hi haurà serveis informatius, però sí que hi haurà un magazín, amb títol encara per decidir, amb cultura, societat, medi ambient i tradicions, ‘un espai que sortirà fora de les parets de l’edifici de Burjassot una vegada a la setmana i es farà visible arreu del territori.
De nord a sud, d’est a oest’.
Aquest magazín no serà l’única programació amb què s’estrenarà À Punt.
El departament de Continguts està treballant en una sèrie d’espais sobre música, literatura o medi ambient, alguns vinculats a continguts que també tindran el seu format televisiu.
En alguns casos, els presentadors seran els mateixos, i en altres seran diferents, començant per una aposta pel ‘transmèdia’, ha informat la CVMC.
Sobre la incorporació de treballadors, la corporació manifesta que està sent molt lent, perquè hi ha moltes persones inscrites a les borses de treball ‘i el sistema és molt garantista’.
Aquest és el motiu pel qual en un inici no hi haurà servei d’informatius, han explicat.
A banda de la ràdio, la CVMC obrirà una pàgina web que contindrà sèries i programes infantils, tant en valencià com en anglès.
‘També ens fixarem molt en els rodatges que s’inicien per a la programació de televisió.
Es donaran a conèixer les cares i les veus que es faran habituals i familiars per als valencians i les valencianes en els pròxims mesos’, han informat.
‘À Punt és una plataforma amb moltes finestres, que opta per començar amb la ràdio i amb una web i posteriorment amb la televisió.
Sense oblidar les xarxes socials.
Al mateix temps que treballem per a iniciar les emissions de ràdio i web continuem implementant tota la tecnologia necessària, i dissenyant els espais informatius per a tots els mitjans’, han conclòs. | Les emissions regulars de la nova ràdio pública valenciana, À Punt, arribaran al desembre amb un magazín social i cultural. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_838 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
‘Dia de dol, de record i homenatge a la gran Eva Serra, militant sense repòs ni miquetes per la causa dels drets i les llibertats de classe, gènere i nacionals.
Va ser llum en temps obscurs i lucidesa en els que no ho semblaven però també ho eren.’
El dol per la mort d’Eva Serra es va estendre per les xarxes, el 3 de juliol, tan bon punt es va saber la mala nova.
Des del president Quim Torra fins al filòsof Xavier Antich, la piulada del qual encapçala aquest perfil, historiadors, activistes, organitzacions cíviques i polítiques on havia estat implicada, antics alumnes, institucions acadèmiques, amics, compartien estupefacció i tristesa.
Eva Serra i Puig va morir a Barcelona a l’edat de setanta-sis anys.
Historiadora veraç, sempre compromesa políticament, independentista, feminista, la seva trajectòria deixa un llegat de coneixements i avenços i perspectives.
A mitjan segle XX, quan no era moda però sí necessitat, havia pres partit a favor de l’emancipació nacional: des de l’històric Front Nacional de Catalunya (FNC), de primer, i després com a part del grup de joves marxistes que en va sortir per fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).
Hi havia la seva germana Blanca, també.
Durant anys, de fet, van ser conegudes com un tàndem polític: intel·ligents, compromeses, rigoroses, rebels, imprescindibles, les germanes Serra.
I expliquen els amics que, a les reunions del PSAN, clandestines encara i plenes de fum, l’altre germà i futur activista escoltava darrere la porta.
Es deia Josep de Calassanç, com son pare, l’historiador i arqueòleg Josep de Calassanç Serra, i tenia també aquell tremp de la família però encara era massa jove per a poder-hi participar.
Escoltava, d’entrada, per tant.
Per a poder parlar.
En Josep de Calassanç Serra fill, en Cala, afable i ferm com les germanes, va conèixer la persecució i l’exili.
Instal·lat al Rosselló, fins a la seva mort, l’any 2011, hi va esdevenir activista clau per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
‘Són una família extraordinària.
Tots’, ens resumeix una companya de militància dels anys setanta: ‘I, dins d’aquest ramell de gent extraordinària, l’Eva era un esperit lliure, una lluitadora completa.
Humana i ferma i dolça i de pedra picada tot alhora.’
Després del PSAN, i a partir de l’escissió del PSAN-p, va formar part d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), va impulsar, juntament amb Lluís Maria Xirinacs, l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació que va desembocar en l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP) i, finalment, de la CUP.
Sempre amb idèntic i necessari esperit crític, amb aquella bella combinació de mentalitat lliure i d’empatia que n’han feta una persona estimada i inoblidable.
Va ser víctima de la repressió, la més cruenta, amb detencions i tortures, a final dels anys setanta.
I va continuar treballant.
Amb la mateixa empenta.
I vehemència.
I tranquil·litat.
Que són combinables.
La passió per la història, i el rigor amb què ha exercit l’ofici, tant en el camp de la investigació com en el de la docència, han estat un altre tret característic de l’Eva Serra.
Va ser professora a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra, membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i implicada en diverses publicacions especialitzades (era membre del consell de redacció de la revista Afers, per exemple, que ja ha anunciat que li dedicarà en homenatge en el pròxim número).
Va començar la recerca, i hi va centrar també la tesi doctoral, treballant sobre la història agrària de Catalunya als segles XVI i XVII.
Després va ampliar el punt de mira, mateixos segles, mateix espai, i es va fixar en la història política i de les institucions catalanes.
Les seves aportacions en aquest camp han estat clau per a comprendre coms i perquès dels fets històrics.
Per capir, també, fins i tot, algunes continuïtats.
En la reivindicació.
En l’anhel col·lectiu de llibertat.
En una entrevista a L’Avenç, l’any 1982, ja apuntava l’interès creixent que sentia per aquesta línia d’investigació, pels ‘fenòmens polítics i institucionals que tan sovint han estat abandonats i menyspreats per les esquerres’.
I hi destacava, també, la importància ‘d’analitzar les institucions catalanes de l’època moderna no tant com a institucions de govern (perquè com a tals ja eren inoperants), sinó com a institucions de resistència’.
I això va fer.
Al capdavall, tal com explicava recentment al llibre Quan la por canvia de bàndol (Tigre de Paper), ‘Sense rebel·lia no hi hauria història i la identitat catalana és una manifestació continuada de resistència i rebel·lia que explica que encara hi siguem’. | L'independentisme ret homenatge a Eva Serra, un dels pilars de la resistència i l'alliberament nacionals, morta als setanta-sis anys. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_868 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
La caiguda de Mariano Rajoy depèn dels partits independentistes i del PNB.
Com que Ciutadans refusa de donar suport a la moció de censura del PSOE, que convertiria Pedro Sánchez en president del govern espanyol, ara l’èxit o el fracàs de la moció de censura és a les mans de l’independentisme català i dels nacionalistes bascs.
Dijous començarà el procediment al congrés espanyol i tant ERC com el PDECat han de decidir una posició definitiva.
Hi ha una crítica compartida entre ERC, el PDECat i el PNB: cap dels seus representants no ha rebut la trucada de Pedro Sánchez per parlar del seu suport a la moció de censura.
La primera sentència del cas Gürtel ha estat demolidora per al PP i ha causat un gran terratrèmol polític.
Ciutadans considera trencat el pacte de legislatura i deixa el govern espanyol en minoria, alhora que exigeix que es convoquin eleccions.
El partit d’Albert Rivera no vol donar suport a Sánchez si no es compromet a posar una data a les eleccions generals, i ha demanat que es retiri la moció de censura per a acordar-ne una amb un candidat alternatiu i independent.
Tanmateix, la posició de Ciutadans pot acabar fent que Rajoy sobrevisqui i continuï governant.
Ara, el fet que Cs consideri liquidat el pacte de la legislatura deixaria l’executiu en minoria al congrés, i això pot acabar fent que Rajoy dissolgui les corts i convoqui eleccions abans no acabi l’any.
De fet, Rivera ha demanat a Rajoy que cedeixi i convoqui eleccions a la tardor.
Per una altra banda, el PNB ha posat com a condició que Sánchez no convoqui eleccions anticipades.
El partit basc, que la setmana passada va donar aire a Rajoy aprovant el pressupost, ara és clau per a fer-lo caure definitivament.
Aquesta exigència és fàcilment acceptable pel PSOE, atès que la intenció de Sánchez és governar uns quants mesos per a demostrar a l’electorat que és un candidat amb cara i ulls.
El portaveu del PNB al congrés, Aitor Esteban, va explicar ahir que, abans de decidir el sentit del seu vot, volien escoltar què proposava Sánchez per al País Basc i Catalunya.
Finalment, Podem, que la setmana passada va anunciar que donaria suport a la moció de censura sense condicions, ha rectificat i ha dit que sotmetrà el seu suport a Pedro Sánchez al vot dels inscrits.
El PSOE nega cap pacte amb l’independentisme
Els socialistes s’han afanyat a desmentir qualsevol mena d’acord amb ERC i el PDECat, arran dels atacs del PP i també de Cs de rebre els vots favorables de l’independentisme.
La demonització dels diputats sobiranistes l’han expressada el secretari d’organització socialista, José Luis Ábalos, i l’ex-president de la Generalitat José Montilla.
Sense el suport de Ciutadans, la moció de censura no pot reeixir.
Però el PSOE fa equilibris per guanyar-la sense negociar res amb l’independentisme per a esquivar les crítiques de la dreta.
Dissabte, el diputat d’ERC Gabriel Rufián va dir a Twitter que Sánchez hauria d’anar a demanar els nou vots republicans al president del partit, Oriol Junqueras, a la presó d’Estremera.
Tanmateix, ahir, Rufián mateix va posar tres condicions en una entrevista a la Xarxa: l’aixecament del 155 –que implicaria la publicació dels nomenaments dels consellers que s’ha negat a fer Rajoy–; que Sánchez demani perdó pels insults contra el president Quim Torra i l’independentisme; i que el PSC no pacti amb Xavier García Albiol per a forçar un canvi de govern a Badalona.
La presa de posició d’ERC ha variat de divendres ençà, quan el diputat Joan Tardà va anunciar el vot favorable a la moció de censura.
Ahir, la portaveu del partit, Marta Vilalta, va explicar que la decisió la prendrien Junqueras, la secretària general, Marta Rovira, i els òrgans de la direcció del partit.
Tardà expressava malestar amb Sánchez: ‘Sembla que el PSOE vulgui que ERC hi voti en contra.’
El portaveu del PDECat al congrés, Carles Campuzano, ha dit que el principal compromís del partit és fer fora Rajoy, però ha advertit que la direcció del partit encara no ha pres cap decisió sobre el sentit del vot a la moció de censura.
Han posat com a condició que no hi hagi cap pacte entre el PSOE i Cs –ara com ara, descartat–.
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, també va exigir a Sánchez unes disculpes pels insults contra Torra.
Per tant, la disjuntiva de l’independentisme és clara: o la continuïtat de Rajoy o la investidura de Sánchez, que és un dels pares del 155, que ha tancat files amb el president espanyol respecte de Catalunya i que ni tan sols ha trucat als representants de l’independentisme per a dialogar sobre la moció de censura, a banda el menyspreu contra Torra i el moviment independentista.
L’abstenció a la moció de censura, per tant, no s’ha pas descartat, però implicaria, per omissió, la continuïtat de Rajoy. | Com que Cs no dona suport a PSOE, ara la moció està en mans de l’independentisme català i els nacionalistes bascs. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2939 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta aquest text.
L'Ajuntament de Blanes (Selva) obrirà abans de Nadal un nou tram del camí de ronda que uneix Lloret de Mar (Selva) amb el delta del riu Tordera (Maresme).
Es tracta de la zona que voreja la Cala Bona, i que portava més de deu anys tancada.
De fet, el temps ha fet que la vegetació creixés i s'hagués de tancar l'accés als vianants.
Ara, amb aquesta recuperació, es fa un pas més cap a l'objectiu de resseguir tota la costa de la localitat amb un camí de ronda.
Un objectiu que des del consistori es fixen per a finals de la legislatura.
L'alcaldessa accidental de Blanes, Pepa Celaya, diu que més que una promesa "era una necessitat" recuperar aquest espai.
"Tenim un paisatge privilegiat que molts blanencs van gaudir fa anys passejant pel camí i ara el tornem a posar a disposició", ha reblat.
Prop de 250.000 euros hauran calgut per tornar a habilitar el camí de ronda que Blanes va perdre fa deu anys i que es reobrirà al públic durant el mes de desembre.
Uns diners que han sortit de diverses administracions.
En concret, per tornar a gaudir del camí de ronda que voreja el litoral blanenc, s'ha necessitat la complicitat de l'ajuntament de la ciutat, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient.
L'alcaldessa accidental de Blanes, Pepa Celaya, es mostra "molt satisfeta" per haver aconseguit recuperar una infraestructura que ha qualificat com a "necessària per als ciutadans".
Del total del pressupost, prop de 134.000 euros s'han destinat a les obres d'arranjament realitzades durant aquest any en el segment del camí de ronda que passa per l'interior de la cala.
S'ha pavimentat el terra –que fins ara era de ciment-, s'han adequat els accessos a la platja, a més d'introduir diverses millores de mobiliari i estructurals.
També s'ha reparat l'escala que connecta fins l'Ermita de Sant Francesc, modificant-ne alhora el seu tram final.
Els 116.000 euros restants els han invertit l'ajuntament i el Ministeri per arreglar el tram del camí de ronda que s'obrirà d'aquí a unes setmanes.
Les actuacions que s'hi ha fet han estat en matèria de seguretat, com una nova barana, a més d'elements necessaris per donar estabilitat a un tram on abans hi havia hagut esllavissades, parts ensorrades i arbres caiguts.
Amb una subvenció al 50% del Pla de Foment Territorial del Turisme de la Generalitat, l'ajuntament va invertir 14.000 euros en desbrossar i sanejar de pedres i vegetació tot el tram perquè després hi poguessin actuar els operaris del ministeri.
Actualment s'està enllestint l'arranjament de la part final de les escales que connecten el camí de ronda a tocar de mar fins el Carrer Fragata, i segueixen pujant fins arribar al mirador de la cala.
El tram que s'obrirà al llarg d'aquest desembre voreja la Cala de Sant Francesc – més coneguda com a Cala Bona –, i arriba just a tocar d'una zona privada.
Ara l'ajuntament espera que el propietari s'avingui a permetre el pas pel camí de ronda que ja està construït, però passa per dins de la seva finca.
També s'ha previst fer una escala nova que connecti els dos trams.
Un nou tram
Coincidint amb la recuperació de la ruta que va des de Cala Bona fins el Mirador de la Cala en direcció a Lloret, l'Ajuntament de Blanes també recuperarà un altre tram de camí de ronda inèdit, que connectarà la cala fins el Carrer de l'Ermita, al costat de l'entrada posterior del Jardí Botànic Marimutra.
La setmana que ve acaba el termini per presentar propostes per a l'adjudicació del projecte, que compta amb un pressupost d'execució de més de 205.000 euros.
A finals de legislatura
Des de l'ajuntament calculen que "si tot va bé" a finals de la legislatura – mitjans de l'any 2019 – s'hagi completat tota l'obra.
"Aquests són els terminis amb els què treballem" concreta Celaya.
Amb tot, l'alcaldessa ha tornat a demanar "implicació" per part de tots els actors polítics per fer realitat una obra "molt important pels blanencs".
Malgrat tot, el consistori ara mateix viu un trasbals que podria afectar a algunes obres que estan en marxa com el camí de ronda.
De fet, Celaya és alcaldessa de manera accidental després de la renúncia del fins ara batlle, Miquel Lupiáñez, arran de les discrepàncies amb l'actuació del PSC.
Per tot plegat, el proper dijous 30 de novembre el consistori celebrarà un ple on s'hauria de decidir qui és el substitut de Lupiáñez, que va arribar a l'alcaldia amb el suport del PDeCAT i ERC. | L'Ajuntament de Blanes obrirà un nou tram del camí de ronda entre Lloret de Mar i el delta del Tordera. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1995 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text següent.
Maties Serracant (de la Crida per Sabadell, la candidatura que lidera la CUP) es convertirà el proper 25 de juliol en el cinquè alcalde de l'era democràtica a la ciutat del Vallès Occidental prenent el relleu a Juli Fernàndez, d'ERC.
Amb 11.110 vots i el suport del 13,2% de l'electorat, la candidatura de l'esquerra alternativa era la quarta més votada, per darrere del PSC, Unitat pel Canvi i ERC.
Com ha arribat Serracant a l'alcaldia?
A continuació fem un repàs històric dels moments més destacats dels darrers dos anys en el moment en que es concreta un relleu que no ha estat fàcil de gestionar:
Les eleccions de 2015: un canvi polític
Les eleccions municipals de 2015 van reconfigurar el ple eliminant la figura de la força predominant, el PSC, i desdibuixant cap possibilitat de majoria absoluta.
Aquest primer pacte excloïa CiU de qualsevol negociació i establia que Juli Fernàndez (ERC) assumia l’alcaldia des de juny de 2015 fins a l’equador del mandat (juny de 2017), moment en què la cediria a Maties Serracant (Crida).
L’entrada al govern de UxS i GS va fer que l’acord es redefinís, mantenint l’equador de mandat com a moment del canvi, però sense definir en qui recauria l’alcaldia.
Les forces van acordar un repartiment de poders i competències al govern municipal, d’acord amb els resultats electorals de 2015.
Així, el primer tinent d’alcalde seria Joan Berlanga (UxC i militant d'ICV), Serracant el segon i Marisol Martínez (GS) la tercera.
Tensions a l'esquerra: l’origen
Diverses forces van protagonitzar tensions fins i tot abans de la campanya electoral.
La sortida de Martínez d’EUiA, on havia estat cap de llista a les eleccions de 2011, va desembocar en la creació de GS, amb el lema Sí Se Puede.
Paral·lelament, membres de la Crida i d’UxC van tenir diverses enganxades, també el dia de les eleccions, amb paraules que no van arribar a més, però que van generar una tensió evident.
Aquestes situacions es van deixar de banda per arribar a una entesa que deixava el PSC, primera força en nombre de vots, sense l’alcaldia que ostentava des de 1999, primer amb Manuel Bustos i després amb Joan Carles Sánchez.
S'acosta l’equador: primeres reunions
Al febrer de 2017, amb l’equador del mandat a quatre mesos vista, es van iniciar les converses a quatre per definir com s’havia de produir el relleu.
Si bé ERC mantenia la seva predisposició a cedir l'alcaldia no hi havia quòrum per definir qui havia de ser el seu relleu i fins i tot es va especular amb la continuïtat de Fernàndez per evitar tensions.
UxC, liderada per ICV, reclamava l’alcaldia amb un criteri clar: havia estat la força més votada de l’actual govern al 2015.
Explosió entre forces: falta d’entesa
Mentre ERC públicament assegurava que aportava els seus quatre vots al candidat alternatiu de consens, la Crida va manifestar la seva posició en favor que Fernàndez renunciés per facilitar un relleu.
Mentrestant, GS considerava que no era moment de fer cap pas perquè Joan Berlanga fos alcalde, però tampoc perquè ningú més ho fos.
La situació es va tensar, amb comunicats bel·ligerants i piulades a la xarxa del mateix Berlanga i d’UxC en què lamentaven l’actitud dels seus dos socis de govern.
La solució: Maties Serracant
ERC va plantejar una possibilitat que va acabar trobant consens, i que passava perquè Maties Serracant fos el nou alcalde.
Finalment, un gir argumental va posicionar Serracant com a candidat al relleu també per a UxC.
Un cop trobat el consens, l’alcalde fa consultar les diverses forces, que han acordat celebrar el ple de renúncia de Fernàndez el 20 de juliol i el d’investidura de Serracant el 25 de juliol.
Un alcalde investigat?
L’oposició ha retret que el nou alcalde sigui Serracant, donat que actualment està sent investigat per un presumpte delicte de tràfic d’influències en la cessió de Cal Balasch al col·lectiu El Tallaret, a la Creu Alta.
Mentre el govern manté que es tracta d’una investigació fruit d’una denúncia política, i no de l’existència d’un delicte, la resta de forces asseguren que la consideració del futur alcalde no dista de la de qualsevol altre càrrec electe a qui la Justícia li demana comptes. | Serracant serà el nou alcalde de Sabadell i el PSC perd aquesta alcaldia que ostentava des del 1999. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2151 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
L'Alt Penedès s'ha proposat ser un territori "capdavanter" en l'eliminació de l'ús de fitosanitaris en el conreu.
Per aconseguir-ho, aquest any ha posat en marxa el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) 'Penedès sostenible i saludable', amb el qual s'experimenta als camps per aconseguir varietats que siguin immunes a l'atac del míldiu i la malura, els dos fongs més comuns.
Tot i que el projecte està ideat per a tota l'agricultura de la comarca, el predomini de la vinya arreu del Penedès fa que sigui el sector és on més s'hi està incidint, en una iniciativa que compta amb la participació de diversos ens de l'administració local, la DO Penedès i la implicació de diferents cellers.
La intenció és anticipar-se a la decisió que els agricultors auguren que farà la Unió Europea en un futur no gaire llunya, preveient que vetarà l'ús dels fitosanitaris al camp.
"Al Penedès hem de ser pioners en tota l'alimentació de qualitat.
Hem de transmetre salut i hem de ser un territori sostenible".
Així resumeix a l'ACN el projecte 'Penedès sostenible i saludable' el seu coordinador, Jordi Cuyàs, que defensa la necessitat de seguir els passos d'altres països europeus, com França o Alemanya, on la restricció de productes com el sofre i el coure a l'agricultura està molt més avançada.
Si la Universitat de Lleida ha aconseguit un mètode per reduir-ne l'ús, l'Alt Penedès vol anar un pas més enllà i arribar a eliminar-los.
El projecte que s'està desplegant a la comarca té el suport del Fons FEDER, i està impulsat per la DO Penedès, el consell comarcal i els ajuntaments de Subirats i Vilafranca, que asseguren que les vinyes d'aquest territori suporten cada any l'ús de 2,5 milions de quilos de sofre i uns 65.000 quilos de coure pur.
Les institucions recorden que, tot i ser fitosanitaris autoritzats, són productes nocius per a la salut, els quals provoquen problemes respiratoris i danyen òrgans com el fetge.
En aquest sentit, Josep Maria Albet i Noya, responsable del celler Albet i Noya i participant del projecte 'Penedès sostenible i saludable', ressalta que l'erradicació dels fitosanitaris a la vinya seria beneficiosa pels pagesos i pels consumidors, que podrien tornar a disposar de vins "ancestrals".
"El que estem fent és tornar a aquells ceps que eren resistents abans de l'arribada de varietats que dècades enrere van venir de l'estranger", afegeix Albet, que fa cinc anys ja va començar a experimentar a nivell empresarial.
Objectiu 2024
Des de la coordinació del projecte, s'augura que l'any 2024 es podria obtenir el primer raïm resistent als fongs.
Fins arribar a aquesta fita, però, queda un llarg camí d'experimentació.
Sistemàticament, es repeteix un procés en el qual es castra la flor del cep per introduir-li pol•len d'una varietat que ja és resistent, per després traslladar-la a un hivernacle amb molta presència de míldiu o malura.
A partir d'aquí, s'escullen els ceps que han sobreviscut als fongs per anar creuant-los entre si, de manera que es va fent una selecció que, al cap dels anys, permeti tenir vinyes immunes de les varietats autòctones Macabeu, Xarel•lo, Parellada i Ull de llebre.
En el cas del conreu experimental del celler Albet i Noya, inicialment es van plantar 200.000 ceps, i la selecció ha fet que actualment es treballi amb 4.000 exemplars, dels quals aquest proper setembre ja se'n tastarà algun vi.
L'objectiu és acabar obtenint 4 o 5 ceps immunes de cada varietat per, aleshores sí, estendre-ho als conreus.
Si les previsions es compleixen, es podrien vendre els primers vins d'aquestes vinyes a partir de la segona meitat de la dècada del 20.
Josep Maria Albet i Noya adverteix que, més enllà de la vocació pionera que té el Penedès, al darrere hi ha una necessitat de "supervivència" per la "identitat" del sector.
En aquest sentit, apunta que la Unió Europea fa anys que treballa en la prohibició de l'ús de coure i sofre, i alerta que, si no s'aconsegueixen varietats autòctones resistents, els agricultors hauran de resignar-se a conrear vinyes procedents de l'estranger.
"Si això passa, perdríem la identitat dels nostres vins i entraríem en un sistema de vi globalitzat que ens faria perdre potencial a l'hora de vendre els productes", conclou. | L'Alt Penedès engega un projecte pioner per crear ceps de vinyes immunes als fongs més comuns. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_856 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
El parlament català ha validat al ple el Decret llei 8/2018 del 20 de desembre que autoritza la creació de 750 places al cos de Mossos d’Esquadra i de 250 places al cos de Bombers de la Generalitat.
Tots els partits hi han votat a favor en bloc, a excepció de la CUP, que se n’ha desmarcat amb una abstenció.
Durant el debat, el conseller d’Interior, Miquel Buch, que ha presentat la mesura, ha assegurat que aquest augment de plantilla en seguretat demostra que el Govern ‘té clares les prioritats’ i que ‘no es tracta d’una declaració d’intencions sinó de fets’.
‘Caldrà seguir empenyent, i seguim fent-ho’, ha assegurat Buch.
El conseller ha recordat que, en el cas dels Mossos, el nombre d’efectius està ara molt per sota de la xifra fixada pel Consell de Seguretat del 2006 –uns 1.600 Mossos menys–, i pel que fa a Bombers ha apuntat que des de l’any 2009 no hi ha hagut cap promoció d’accés al cos.
Malgrat l’ampli suport, el govern ha rebut crítiques per part dels partits de l’oposició per la situació dels cossos de Mossos i de Bombers.
Així, el diputat de Cs Matías Alonso ha constatat que ampliar la plantilla d’aquests dos cossos és una necessitat que ve de lluny i ha afegit que és aquest el motiu pel qual el seu grup hi ha donat suport.
‘Prengui nota que si el convalidem és per responsabilitat; res a veure amb la feina ben feta del seu Govern’, ha retret Alonso en el debat amb el conseller en clau de pressupostos.
El diputat de Cs, que ha advertit que el cos policial està dividit i desmoralitzat, ha urgit a Buch a posar fil a l’agulla per millorar les condicions de Mossos i Bombers.
També des de les files socialistes, Carles Castillo ha qualificat d’indispensable que s’incrementi les places dels dos cossos –’ja tocava que es posessin les piles’, ha recriminat al govern.
Així, el diputat del PSC ha assegurat que la situació és desesperada i que és ‘desesperant l’actitud’ del govern amb els professionals de Mossos i Bombers.
Per la seva banda, el diputat de CatECP Joan Josep Nuet ha qualificat la situació de desesperada i ha assegurat que és indispensable augmentar en cada pressupost les plantilles de seguretat.
De la mateixa manera, ha advertit que els Mossos i els Bombers ‘ja no aguanten més’ i que necessiten ser escoltats.
En aquest context, Nuet ha exigit a Buch convocar una reunió amb tots els portaveus parlamentaris –ha recordat que ja havia estat demanada– per parlar específicament de la situació del cos de Bombers.
Al seu torn, la diputada de la CUP-CC Maria Sirvent ha denunciat les condicions ‘indignes’ i les ‘mancances estructurals’ del cos de Bombers, i ha mostrat tot el suport a la creació de noves places, que ha apuntat que podrien ser ‘fins i tot insuficients’.
Per la seva banda, Xavier García Albiol, diputat del PPC, ha lamentat que no hagi estat una ‘prioritat’ del Govern de Quim Torra dotar de recursos Mossos i Bombers.
I ha reivindicat en aquest sentit que el decret sigui ‘el primer pas’ per tal que ‘d’una vegada per totes’ es faciliti als dos cossos unes ‘condicions materials i salarials mínimes’.
Finalment, durant el debat, la diputada republicana, que ha valorat positivament el decret del govern, ha apuntat també que caldran més places en un futur per ‘pal·liar i atenuar el dèficit estructural’ del cos de Mossos i Bombers.
De la mateixa manera, Ferran Roquer, diputat de JxCat, també ha plantejat que la xifra que el Consell de Seguretat va fixar en 18.267 Mossos al 2006 és ‘insuficient’ perquè ‘Catalunya ara té altres necessitats’.
Roquer ha afegit que els catalans volen ‘una policia moderna i que estigui lluny de detencions a alcaldes de matinada i de “l’a por ellos”‘, en referència a la policia espanyola. | Es crearan 750 places al cos de Mossos d'Esquadra i 250 al cos de Bombers de la Generalitat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_503 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
Aquest vespre es fa la setanta-unena Nit de Santa Llúcia, en què s’han lliurat alguns dels premis literaris i comunicatius més destacats de la cultura catalana.
El premi Sant Jordi l’ha rebut Sergi Belbel amb l’obra Morir-ne disset.
Aquest premi, d’ençà de l’any passat, és coeditat per Òmnium Cultural i el Grup Enciclopèdia Catalana i és el més ben dotat de la literatura catalana, amb seixanta mil euros.
Belbel és autor, director i traductor teatral.
Fou director del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013.
Llicenciat en filologia romànica i francesa a la UAB (1986), va ser professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del mateix teatre fins el 2013.
El guardó l’ha lliurat el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acompanyat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del parlament, Laura Borràs.
El premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha rebut Ricard Sunyol Estadella per l’obra Declaració d’invencions.
Llicenciat en Cinema i Televisió per la Blanquerna – Universitat Ramon Llull, treballa a Codea Studio, agència de publicitat de la qual és soci fundador i director creatiu.
Declaració d’invencions, el seu primer llibre, és un recull de relats que cremen la llengua, escrits en contra d’una concepció excessivament sentimental i ordenada de la literatura.
El jurat n’ha premiat l’originalitat de la veu i l’estil que travessa tot el conjunt de l’obra; també per l’experimentació formal i sonora i el joc amb el llenguatge.
El poeta i narrador Antoni Vidal Ferrando ha estat guardonat amb el premi Carles Riba de Poesia per l’obra Si entra boira no tendré on anar, un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor.
Vidal és autor dels llibres de poemes El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992), Bandera blanca (1994), El batec de les pedres (1996), Cap de cantó (2004), Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018).
Carles Sala i Vila ha estat guardonat amb el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies per l’obra Capità Lluc.
Mestre de formació, d’ençà del 2008 es dedica professionalment a l’escriptura.
És autor d’una quarantena de llibres, entre els quals Bona nit, Júlia (la Galera), Soc com soc (Barcanova), 50 oficis esbojarrats (Cruïlla), Em pica el nas de la veïna (Takatuka) i El tren de les parades sense nom (la Galera).
El premi Joaquim Ruyra de Narrativa juvenil ha estat declarat desert perquè cap original no reunia els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura juvenil en català.
L’artista contemporani xinès Ai Weiwei ha rebut el premi Internacional Joan B. Cendrós.
El jurat n’ha valorat la defensa amb els valors democràtics que l’han portat a haver de viure exiliat del seu país.
Primer a Alemanya i més recentment a Portugal, no ha abandonat mai l’activisme mitjançant l’art contemporani
La plataforma Filmin ha guanyat el premi de comunicació Muriel Casals 2021.
Ha rebut el guardó pel tractament del català “en pla d’igualtat a la resta de llengües” i la seva “potència com a producte audiovisual en el complicat context actual”.
Per segon any consecutiu, la gala s’ha fet al Teatre Nacional de Catalunya.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l’ha tornada a presidir després de quatre anys sense poder-ho fer presencialment perquè el 16 d’octubre de 2017 va ser empresonat.
L’eix principal de la gala, dirigida per Martí Torras i Mayneris, és el poder de la llengua i la literatura en la vida d’una persona.
Per això compta amb cinc presentadores que representen la mateixa persona en edats diferents: Vinyet Morral, actualment protagonista de l’espectacle Bye, Bye, Monsters de Dagoll Dagom; Sònia Ninyerola, una noia de disset anys; Neus Ballbé, una dona d’uns trenta anys; Meri Yanes, de quaranta-cinc; i Anna Güell, que té seixanta anys. | La Nit de Santa Llúcia premia els artistes literaris més destacats, com Belbel, Vidal Ferrando, Sunyol i Sala i Vila. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2478 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola oració.
Uns 200 artistes de vuit comarques catalanes han creat un centenar d'obres inèdites en el marc del projecte 'Parelles artístiques', una iniciativa que va néixer a la comarca d'Osona de la mà d'Osonament i que s'ha anat estenent pel territori.
Les parelles estan formades per dos artistes, un dels quals conviu actualment amb algun trastorn mental.
L'objectiu de la proposta és normalitzar aquest tipus de malalties, ha explicat a l'ACN la terapeuta Neus Vila, i també lluitar contra els estigmes i prejudicis que la societat pugui tenir cap a les persones amb trastorns mentals.
Les estadístiques marquen que al llarg de la vida una de cada quatre persones patirà alguna malaltia relacionada amb la salut mental.
La terapeuta Neus Vila ha posat l'èmfasi en el procés creatiu que porta els dos artistes a crear l'obra.
"Aquesta relació d'iguals és una de les estratègies més efectives per reduir l'estigma", ha destacat.
"No només és bo per la persona atesa als serveis de salut mental, sinó que l'artista extern també s'adona de totes les etiquetes equivocades que tenia al voltant de la salut mental", ha assenyalat.
La Núria Baranera i en Ramon han treballat braç a braç per elaborar una pintura en aquarel·la que han titulat 'Cadireira'.
S'han mostrat molt satisfets del resultat, però sobretot del procés creatiu que els ha portat fins a l'obra final.
La Núria ha explicat que en el seu cas han escollit la temàtica de les cadires com una "excusa" per parlar de les diferents perspectives i mirades que es pot donar a un mateix objecte.
Amb aquesta premissa en ment, Baranera ha relatat que volien parlar del concepte de diversitat, i al final "el quadre ha acabat sent un gran expositor de cadires diferents, amb perspectives diferents, que reivindica que la diversitat és molt positiva", ha destacat.
Els dos s'han sentit molt còmodes treballant conjuntament i recomanarien l'experiència.
"Quan crees art, en el joc de la sensibilitat, deixes de banda moltes coses, i totes les etiquetes queden en segon terme", ha assenyalat Núria Baranera.
Quan es parla dels beneficis que aporta l'experiència, sobretot en destaca la millora en les habilitats socials dels artistes que pateixen algun tipus de malaltia o trastorn mental, ha explicat la terapeuta.
"Segurament pel fet de relacionar-se de tu a tu amb una persona que el que té en comú no és un trastorn o un diagnòstic, sinó simplement l'interès per l'art", ha destacat Neus Vila.
"Se senten part activa de la comunitat i poden aportar el seu granet de sorra a la cultura", ha afegit.
Un altre dels aspectes és la millora de l'autoestima que provoca veure una obra seva en una exposició.
"Molts passen d'un rol passiu de pacient o malalt a un rol més normalitzat, un rol d'artista", ha destacat.
Per la terapeuta, si s'analitza l'evolució del projecte en els darrers tretze anys, assegura que hi ha hagut "petits canvis" en la societat.
"Des de com s'escriuen els articles a la premsa, o en l'àmbit laboral hem notat que a les empreses cada vegada els importa menys el fet de tenir un treballador que té un problema de salut mental", per exemple.
A més, quan expliquen el projecte, "la gent ja no té aquell estigma relacionat amb l'agressivitat o la por que pot fer un problema de salut mental, sinó que la sensació és que es desprèn més empatia i que cada vegada se'n parla més".
Aquest divendres al vespre es podran veure les catorze obres que han realitzat les parelles d'Osona.
Es tracta de l'acte d'inauguració de l'exposició que es farà a la sala d'art de la Fundació Antiga Caixa Manlleu de Vic, que juntament amb BBVA CX donen suport logístic i econòmic al projecte.
Fora d'Osona, el projecte també realitzat al Bages, Barcelonès, Maresme, Berguedà, Segrià, Tarragonès i Vallès Oriental.
Cada territori anirà organitzant les seves pròpies exposicions i el mes de maig es farà una mostra col·lectiva a Barcelona que reunirà totes les obres. | Osona exporta un projecte pioner en desestigmatitzar trastorns mentals, en què dos artistes, un dels quals malalt, comparteixen obra. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_409 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
En l’última dècada s’ha detectat un augment notable de la incidència d’escabiosi (més coneguda popularment com a «sarna») a l’estat espanyol, sense que estiguen encara clares totes les raons que poden haver contribuït a això.
La pandèmia de la covid-19 ha empitjorat encara més la situació i els dermatòlegs assenyalen que estan veient molts més casos que abans de la crisi sanitària.
Resulta complicat conéixer quina és la magnitud exacta d’aquest increment de la sarna a l’estat, ja que aquesta malaltia no és de declaració obligatòria per part dels metges.
A més, la saturació dels serveis sanitaris i la por a acudir al metge pel risc de contagi al SARS-CoV-2 va endarrerir els tractaments oportuns per a l’eliminació del paràsit, augmentat així les probabilitats de contagi a partir dels pacients afectats.
L’àcar responsable de la sarna sol necessitar un contacte directe, pell amb pell, entre persones per a la seua transmissió i, per això, l’amuntegament és un factor de risc.
No obstant això, també és possible la infecció a través de peces de roba, roba de llit, etc. El contagi a partir de provadors de roba no és impossible, però sí molt poc probable pel temps limitat d’exposició i perquè aquest paràsit només pot viure uns 2-4 dies fora del cos humà i sol tindre hàbits nocturns.
L’escabiosi és una vella coneguda de l’ésser humà.
El seu tret més representatiu és una intensa picor a la pell, que predomina ala nit.
Les primeres referències a aquesta malaltia es remunten a l’any 482 a.C. en l’antic Egipte, encara que amb tota seguretat afectava les persones des de molt abans.
Personatges il·lustres com Aristòtil van documentar en el seu moment la presència d’un «poll» que sortia de certes lesions de la pell.
No obstant això, haurien de passar molts segles fins que la causa de la sarna quedara completament clara.
Aquests animals amb quatre parells de potes (a la fase adulta), redons, blanquinós i amb gran quantitat d’espines estan especialitzats a parasitar única i exclusivament l’ésser humà, l’únic lloc on poden completar el seu cicle vital.
Les femelles (de 300-450 micres) i els mascles (150-250 micres) copulen en xicotets caus a la superfície de la pell i, després d’aquesta etapa, els mascles moren i les femelles excaven la capa més externa de la pell (l’estrat corni) per crear túnels d’uns 1-10 mm de longitud.
És a aquests diminuts solcs on les femelles depositen els ous (30-50) durant 4-6 setmanes, fins que moren una vegada finalitzada la posta.
Els ous eclosionen en tan sols 3-4 dies en forma de larves, passen per la fase de nimfa i arriben a la fase adulta en 12-15 dies.
En general, a una infecció típica solen haver-hi al voltant de 10-15 femelles excavadores.
El llaurador de la sarna té preferència per zones amb plecs com els espais entre els dits, els canells, els colzes, les aixelles, la zona al voltant del melic, les natges… En si, la picor i les erupcions de la pell no són provocades pels danys directes que provoquen els diminuts àcars, sinó per la reacció inflamatòria que desencadena la presència de femtes i les proteïnes d’aquest aràcnid a l’interior dels túnels.
Per aquesta raó, les persones que s’infecten per primera vegada poden tardar entre 5 i 15 dies a manifestar la característica picor (algunes poden tardar a sentir-ho fins a un mes), ja que és el temps que necessita la resposta immunitària.
No obstant això, les persones que ja han passat la infecció anteriorment pateixen els símptomes tan sols 1-4 dies després del contagi, per ser una reacció inflamatòria molt més precoç.
Afortunadament, els tractaments farmacològics, si s’apliquen de manera correcta (a totes les persones infectades i que convisquen juntes) i durant prou de temps, són molt efectius contra els citats paràsits.
Entre ells destaquen la permetrina al 5% aplicat a la pell, la ivermectina oral i la loció de benzoat de benzil al 10-25%.
Aquells teixits que no puguen netejar-se poden guardar-se en bosses de plàstic hermèticament tancades durant un mínim de quatre dies per assegurar la destrucció dels àcars.
Esther Samper és Doctora en Medicina Regenerativa i comunicadora.
Aquest article ha estat publicat a la secció «Medtròpolis» a la Revista Mètode.
Pots llegir més articles de la secció ací. | La pandèmia de la covid-19 empitjora la incidència de sarna a l'estat espanyol, on s'ha detectat un gran augment. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1767 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta aquest text.
"Tres equips terroristes coordinats" van provocar la massacre d'anit a París.
El fiscal general de la capital francesa, François Molins, ha comparegut aquest vespre per explicar els primers detalls de la investigació d'uns atacs que, segons el darrer balanç, van provocar 129 morts i 352 ferits, dels quals 99 estan hospitalitzades amb estat greu.
Aquesta tarda s'ha confirmat que una de les víctimes és de nacionalitat espanyola.
Les investigacions se centren ara en esbrinar qui van ser els “còmplices” dels vuit terroristes morts en els atemptats d'aquest divendres i com es van finançar.
Molins ha confirmat, també, detencions i escorcolls a Brussel·les, d’on provenien dos dels vehicles utilitzats a l’atac, un Polo i un Seat negres.
El fiscal, nascut a Banyuls (el Rosselló), ha explicat que un dels terroristes que va atacar la sala de concerts Bataclan ja ha estat formalment identificat, i és un “individu nascut el 1985 a Courcouronnes, conegut de la justícia per delictes de dret comú, mai empresonat però que era l’objectiu d’una fitxa S el 2010 per radicalització”.
Molins també confirmat la troballa d’un “passaport d’un individu sirià nascut el setembre del 1990, no conegut pels serveis d’investigació francesos”.
Estat Islàmic reivindica els atacs
Estat Islàmic ha reivindicat aquest migdia la cadena d'atemptats perpetrada a París.
El grup ha difós un vídeo en què assegura que França no viurà en pau mentre mantingui la seva col·laboració amb la coalició antiterrorista que lidera Estats Units.
L’organització ha assegurat que “vuit germans amb cinturons explosius i fusells” han estat els responsables dels atemptats, que han afectat sis localitzacions “minuciosament escollides amb antelació”.
Estat Islàmic explica que va atacar l’estadi de futbol perquè el president francès, François Hollande, assistia el partit, i la sala Bataclan perquè hi havia una “festa de la perversitat”.
Hollande, que ahir a la mitjanit va decretar l'estat d'emergència, ha advertit que el país serà "implacable" davant la barbàrie.
Déclaration à l'issue du Conseil de défense por elysee
Estats Units anuncia la mort del líder d'Estat Islàmic a Líbia
Tot i la coincidència de dates amb els atemptats de París, el portaveu, Peter Cook, ha assenyalat que l'operació va ser autoritzada i iniciada abans de l'atac terrorista.
"Abú Nabil podria haver estat impulsor del vídeo de l'execució de 21 cristians el febrer de 2015", segons informa el Pentàgon en referència a les imatges que van servir de carta de presentació de la cèl·lula del grup a Líbia.
Balanç provisional de 129 morts
París s'ha despertat aquest dissabte al matí després de viure una nit de terror on ha patit el segon pitjor atemptat de la història en una ciutat d'Europa.
Almenys 129 persones han mort en vuit atacs simultanis als districtes 10 i 11 de la capital francesa i al municipi veí de Saint Denis.
Entre les víctimes mortals aquest dissabte a la tarda s'ha confirmat que hi ha un ciutadà de nacionalitat espanyola de 29 anys.
La majoria de tirotejos i explosions es van produir als districtes 10 i 11 de la capital, un d'ells a la sala de festes Bataclan, al Boulevard Voltaire.
En aquest darrer cas els quatre assaltants van fer un gran nombre d'ostatges i el segrest va acabar amb un assalt policial.
En aquest punt es va produir una "autèntica carnisseria" amb més de 80 morts, segons el darrer balanç.
Un periodista de Le Monde va publicar un vídeo del moment de l'atac.
Images de la fusillade au Bataclan por lemondefr
Els atacs es van produir poc abans de les deu del vespre.
A banda dels tirotejos al centre de París i l'assalt a la sala de concerts Bataclan, es van produir tres explosions a l'Estadi de França, on es disputava un partit amistós entre els bleux i Alemanya.
A l'entorn del camp de futbol han mort tres kamikazes i, probablement, una sola víctima mortal.
Almenys una de les detonacions es va escoltar perfectament des de l'interior de l'estadi, com mostra un dels vídeos.
El partit però, no es va suspendre, i es va acabar de disputar.
Al final, el públic es va quedar a la gespa mentre no tenia la seguretat que podia sortir.
La selecció alemanya fins i tot va fer nit al recinte esportiu.
— Luke Zimmermann (@lukezim) November 13, 2015 | Estat Islàmic reivindica els atemptats de París. Les investigacions se centren a identificar els còmplices dels autors. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1966 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
L'Estat no intentarà "espanyolitzar" nens a Catalunya aquesta legislatura.
Sense el seu ideòleg, la Llei Wert no té avaladors al si d'un executiu que ja no disposa del corró de la majoria absoluta i que necessita acords amb altres forces per sobreviure a l'aritmètica parlamentària.
El titular d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, està disposat a apagar la LOMCE fase per fase –com va demostrar aquest dilluns enterrant les revàlides i tornant a la selectivitat- a canvi d'un Pacte per a l'Educació que garanteixi la pau social i substitueixi una de les lleis més discutides del primer mandat de Rajoy.
Una voladura controlada.
El mateix ministre, a qui Rajoy ha situat com a portaveu i ariet dels pactes d'Estat, és el portaestendard de l'"operació Diàleg".
La Moncloa no vol incendis col·laterals que dificultin encara més la normalització de les relacions amb la Generalitat.
La prioritat és asseure de nou Catalunya a la taula de negociació i oferir una imatge de normalitat institucional malgrat la batalla als tribunals pel procés independentista.
Méndez de Vigo aplana el camí, i ERC i PDECat participaran a la subcomissió que es va crear aquest dijous al Congrés per debatre la nova llei.
És el fracàs del mètode ideat per Wert per castigar la Generalitat pels incompliments reiterats de les sentències que l'obligaven a impartir classes amb el castellà com a llengua vehicular.
El sistema establia que el govern català hauria de pagar 6.057 euros anuals per escolaritzar en un centre privat cada nen que demanés estudiar en castellà i no trobés oferta a l'escola pública.
Objectiu: fer emergir la veu de la part de la societat catalana suposadament silenciada pel nacionalisme.
El 2014, imbuït per la seva pròpia propaganda, el Ministeri preveia que s'hi acollirien milers de famílies fartes de la imposició del català.
Un diagnòstic erroni que el va portar a plantejar solucions equivocades.
Wert no només va topar amb l'oposició frontal de la Generalitat, dels centres i de les famílies, sinó també amb una absoluta indiferència per part dels suposats beneficiaris de la mesura.
Des que es va aprovar només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies (40 aquest curs) sobre una població escolar d'1,56 milions d'alumnes.
El Ministeri només n'ha acabat acceptant 50.
La resta no complien requisits bàsics, com per exemple que el centre privat on aquestes famílies havien matriculat els fills oferís, efectivament, educació en castellà.
En vista dels resultats, i sense Wert al consell de ministres, l'executiu de Rajoy ja va rebaixar de cinc milions a un aquesta partida als pressupostos generals de l'Estat per al 2016.
Una quantitat que podria quedar reduïda a una xifra pròxima a zero als pressupostos de l'Estat per al 2017.
A més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha disparat aquesta setmana el tret de gràcia a la mesura paralitzant la prestació a una família fins que el Tribunal Constitucional no resolgui el recurs que la Generalitat va presentar el 2014 i que –contràriament a la celeritat dels magistrats en qüestions relacionades amb el procés- encara no té sentència.
Amb tot, el Ministeri es resisteix a demolir el sistema, fet que desperta els recels del Govern.
Méndez de Vigo es va negar dilluns a la petició de la consellera Ruiz de suspendre l'aplicació de la disposició addicional que regula el mecanisme mentre no s'aprovi una nova llei.
Mirant de reüll C's, l'executiu espanyol prefereix, per ara, mantenir l'invent a la nevera, a l'espera de la resposta del TC.
Malgrat els rèdits en clau interna, el saldo final del mecanisme és nefast per a l'equip de Rajoy, que ha vist com la seva proposta estrella en matèria educativa –dissenyada per a temps de guerra- amenaça ara la credibilitat de l'"operació Diàleg".
La prova de foc es pot produir en breu, perquè el govern espanyol ha de decidir si resta o no el preu de les matrícules d'aquestes 50 famílies de les transferències que farà amb la Generalitat. | El govern de Mariano Rajoy refreda la LOMCE i renuncia per ara a "espanyolitzar els nens catalans" | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2378 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
Un foc en una estació en desús ha inundat de fum el túnels ferroviaris de Barcelona aquest dimarts i ha causat un nou episodi de caos a Rodalies.
A la una de la matinada passada, tècnics d'Adif han avisat els Bombers de Barcelona de la gran quantitat de fum a prop de l'estació d'Arc de Triomf.
S'ha tardat diverses hores en localitzar l'incendi, que finalment s'ha trobat a l'entorn de Bifurcació Marina, entre Arc de Triomf i el Clot.
Es tractava d'un foc en una zona habitada per persones en la indigència, plena d'escombraries i de matalassos que han provocat la fumera intensa.
Renfe ja havia hagut d'aturar diverses línies en una acció que ha afectat 210 trens i ha deixat 100.000 passatgers sense tren.
La interrupció de les línies ha començat des de primera hora del matí, i ha anat acumulant combois afectats i passatgers a les andanes.
Fins a les 12 del migdia no s'ha pogut donar la incidència per finalitzada, moment en què s'ha restablert del tot la circulació de trens.
Els Bombers de Barcelona autoritzaven a aquella hora el pas dels combois després de localitzar i sufocar l'incendi i un cop ventilats els túnels mitjançant el pas de trens sense viatgers i dels sistema de ventilació de l'estació de Barcelona-Sants, entre d'altres.
Minuts abans de les 11 del matí, els Bombers ja havien autoritzat l'obertura del túnel de Passeig de Gràcia i els trens podien arribar des de Sant Andreu Comtal i l'Estació de França fins a Sants passant per Passeig de Gràcia.
El túnel de Plaça de Catalunya s'ha reobert una hora més tard.
El director general de Renfe, Fèlix Martin, descartava que el foc es tractés d'un sabotatge.
A partir d'aleshores començava el procés de recuperació gradual de la normalitat, malgrat que fins a ben entrada la tarda se seguien registrant retards que han estat de fins a una hora.
A les 5 de la tarda, però, Renfe assegurava que els servei era completament normal.
En total, la incidència ha afectat 210 trens i 100.000 usuaris.
Mentre no s'ha pogut accedir al centre de Barcelona en Rodalies, els trens de les línies R1 i RG1 han finalitzat el seu servei a Badalona; els trens de la R2 nord i la R11 a Sant Andreu Comtal; els de la R2 sud, R4 i Regionals del corredor sud han iniciat i finalitzat el seu trajecte a Sants; els de la R3 i la R4 a Sant Andreu Arenal, i s'ha habilitat un servei de carretera entre l'estació de Sants i l'Aeroport del Prat.
La companyia informava a mig matí que els viatgers afectats podran reclamar la devolució dels bitllets fins a aquest dimecres al llarg de tota la jornada.
També han resultat afectats els viatgers de la línia 1 de metro, ja que a primera hora s'ha interromput la circulació entre la Plaça Espanya i Glòries, tot i que posteriorment s'ha pogut reobrir parcialment fins a l'estació Universitat.
A banda, s'ha establert un servei especial de bus i s'ha recomanat com a transport alternatiu de bus a través de les línies 7 i H12.
També s'han hagut de prendre altres mesures puntuals, com el tancament de l'accés Joan Torras de l'estació Sant Andreu per controlar flux de passatge.
En paral·lel, la indignació dels usuaris s'ha deixat sentir durant tot el dia, així com les reaccions de les diverses administracions afectades.
El primer a reaccionar ha estat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ha qualificat l'incident de "molt greu" i ha responsabilitzat Adif de l'incendi pel "mal manteniment" de l'estació en desús.
A més, ha elevat la xifra d'afectats als 100.000, respecte dels 72.000 que deia Renfe.
Mentre partits polítics com el PSC o Catalunya Sí Que Es Pot demanaven explicacions sobre el fet, el president de Renfe, Pablo Vázques, demanava disculpes als usuaris afectats.
Sobre les causes de l'incident es remetia a la investigació oberta, una investigació que recau en els Mossos d'Esquadra.
Precisament els Mossos han estat objecte d'una nova polèmica, perquè el president d'Adif, Gonzalo Ferre, ha considerat que impedir l'accés al lloc on s'ha produït l'incendi era responsabilitat del cos de seguretat autonòmic.
El director general de la Policia, Albert Batlle, ha sortit ràpidament al pas de les acusacions i, en declaracions a l'ACN, ha recordat a Ferre que la responsabilitat de tenir cura de les instal·lacions particulars és del propietari. | Un foc en una estació en desús de Renfe provoca el caos en el transport públic al centre de Barcelona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_286 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
Pocs fenòmens han aterrat darrerament al món comercial amb la força del Black Friday, que omplirà avui de descomptes els establiments de tot el país.
Originari dels Estats Units, com tantes coses més, s’esdevé l’endemà del dia d’acció de gràcies, festivitat nord-americana que commemora, el quart dijous de novembre, la llegenda de l’aliança entre els amerindis i els primers colonitzadors anglesos al continent.
El propòsit d’aquesta jornada, per manca d’un terme més adient, no és més que el d’inaugurar la temporada comercial nadalenca.
Per això, algunes de les ofertes més sonades de l’any no les trobarem pas en època de rebaixes sinó pel Black Friday, un dia d’autèntic frenesí consumista pràcticament sense parangó al calendari.
D’un punt de vista estrictament comercial, costa de no reconèixer les virtuts del Black Friday.
Per al consumidor, els avantatges –en forma de descomptes que solen desafiar tota lògica comercial– són innegables.
Per als comerciants, l’ocasió és tan avantatjosa o més: pocs dies faran més caixa, per descomunals que siguin els descomptes que ofereixen.
Fins i tot els distribuïdors, que registren durant la jornada un dels pics d’activitat logística de l’any, treuen rèdit del Black Friday.
Però tot aquest reguitzell de beneficiats és solament possible a costa d’un gran perjudicat: el medi.
—La producció.
Tal com en uns altres períodes d’elevat consum, l’impacte immediat del Black Friday en termes ecològics és evident: a mesura que creixen les compres, també augmenta la producció i, en darrera instància, les emissions.
No ajuda, certament, que els sectors que més es lucren del Black Friday, el tecnològic i el de la moda, siguin també dos dels més contaminants.
Perquè us en feu una idea: es calcula que la indústria de la moda és responsable del 10% del total d’emissions mundials, més que la suma de les emissions anuals del transport aeri i marítim.
La indústria tecnològica, per la seva banda, depèn de dotzenes de materials, com ara el cobalt i el liti, que s’extreuen a un gran cost ecològic, sovint destruint ecosistemes sencers.
‘Slow fashion’: vestir-se de manera més ètica és possible.
Com podem fer-ho?
—La logística.
L’impacte ambiental del Black Friday, tanmateix, no s’acaba en el procés de producció.
El comerç per internet ha crescut exponencialment aquesta darrera dècada, i el Black Friday n’és l’evidència: segons un estudi, el del 2020 va registrar el volum de comerç per internet més alt de la història dels Estats Units.
A l’estat espanyol, s’estima que enguany la proporció de consumidors que farà les compres per internet es pot enfilar al 68%.
Aquest trasllat al terreny digital n’ha fet créixer, de manera més indirecta però no menys real, la petjada ecològica.
Per una banda, perquè les emissions associades amb el repartiment a domicili són una mica més elevades que no pas les dels mètodes de distribució comercials tradicionals: actualment, el transport de mercaderies representa gairebé el 3% de les emissions mundials, i amb l’auge del comerç digital aquest percentatge sembla que continuarà creixent.
Per una altra banda, perquè el comerç per internet implica més despeses en embalatge respecte del tradicional i, en conseqüència, més consum de materials com el cartó i el plàstic.
Vine a Amazon, reina
—Les devolucions.
Un altre focus d’emissions del comerç per internet és la proliferació de les devolucions, molt més comunes que no pas en els comerços físics: almenys un 14% de les comandes per internet a Europa occidental s’acaben retornant, mentre que les taxes de retorn als establiments físics no solen superar els dos dígits.
Atès que molts dels productes retornats són difícils de tornar a condicionar –com ara la roba amb petites marques d’ús i els dispositius electrònics que continguin dades dels usuaris– sovint resulta més econòmic per al fabricant de descartar-los directament: o bé perquè el cost del producte retornat és tan baix que destruir-lo és l’opció menys costosa, o bé perquè prioritzen la satisfacció del client, fins i tot a risc de perdre diners si accepten devolucions de productes en estat dubtós.
Tot i que no n’hi ha gaires dades, sobretot perquè els fabricants no tenen cap incentiu per a divulgar-les, s’estima que una proporció no insubstancial de les devolucions de productes adquirits per internet va a parar a l’abocador.
La disbauxa del Black Friday d’enguany
Aquest és precisament el model que encoratja el Black Friday: la compra desmesurada, la producció sense aturador, la logística de la immediatesa, les devolucions a qualsevol preu.
Però rere aquest manament consumista s’amaga, en nom de l’abundància, un sobrecost ecològic que solament pot ser titllat d’absurd en una època d’emergència climàtica com l’actual.
Per tant, avui, per més que us tempti el fervor consumista que ben segur que impregnarà els comerços del país, val la pena que us atureu abans de fer l’enèsima compra impulsiva i us demaneu: “Que em cal, això?”
Li fareu un favor a la vostra cartera, i també al planeta. | El Black Friday té un impacte evident i immediat en termes ecològics: augmenta la producció i, per tant, les emissions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1214 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
Les farmàcies catalanes acumulen 42 milions d'euros en impagaments.
Foto: G.A/ND
Un 9% de les 3.067 farmàcies de Catalunya té problemes de viabilitat econòmica.
Aquesta situació s'ha agreujat des del retard del pagament per part del Govern, que en la primera quinzena d'octubre ja ha provocat que 988 oficines de farmàcia no hagin pogut afrontar les factures o les hagin ajornat, el que suposa un import total de gairebé 42 milions d'euros en impagaments.
Davant d'aquesta situació el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmacèutics de Catalunya (Fecac) han iniciat una campanya mitjançant la qual mantindran enceses en vermell les creus de les oficines durant una setmana per donar a conèixer als ciutadans la greu situació del sector.
El president de la Fecac, Josep Esteve, i el del Consell, Jordi de Dalmases, han ofert una roda de premsa conjunta per exposar la "greu situació" que viu el sector i per alertat que la situació continua així no només es posa en perill la viabilitat de les farmàcies, sinó també l'estoc i per tant el servei que donen als ciutadans, que es poden trobar que no tenen accés al medicament que necessiten.
Esteve i Dalmases han explicat que el 9% de farmàcies amb problemes de viabilitat, més de 200, no obtenen resultats econòmics que permetin ni tan sols cobrir el sou mínim que correspondria a un farmacèutic substitut, que són 1.500 euros mensuals en 15 pagues.
A més, han explicat que hi ha 40 que estan en concurs de creditors.
Les conseqüències també són laborals, han dit: tot això ha ja comportat la pèrdua de 1.000 llocs de treball.
A més, 550 llocs s'han substituït per farmacèutics auxiliars.
Dalmases ha lamentat que en els darrers any han patit les reformes de tres decrets lleis que han provocat que mentre el número de receptes continua creixent "hi ha menys marge i menys facturació".
La situació però especialment greu des de que el Govern va anunciar el passat setembre que retardava en 30 dies més el pagament a les farmàcies d'aquells fàrmacs a càrrec del CatSalut.
Així, ara el pagament es realitza en una mitjana de 80 dies des de la data de dispensació i són les oficines de farmàcia les que han d'avançar els diners.
Davant d'aquesta situació les farmàcies van intentar negociar un préstec per a tot el sector que no ha estat possible i finalment haurà de ser cada farmàcia la que afronti una solució financera, cosa que suposarà uns 9 MEUR anuals en interessos.
La conseqüència d'això és, segons Esteve, que en els primers quinze dies d'octubre (les farmàcies acaben de rebre el pagament dels medicaments de l'agost) un total de 988 establiments han hagut de tornar les factures perquè no les podien pagar o les han ajornat.
Esteve ha alertat que a finals de mes aquests números que ara suposen gairebé 42 MEUR en impagaments s'acostaran als 65 MEUR.
Problemes de distribució
Els problemes econòmics dels farmacèutics s'estan traduint doncs en més pressió a les distribuïdores, que "estan fent de banquers de l'administració".
Dalmases i Esteve han alertat que ja s'estan produint problemes d'estoc perquè els farmacèutics no poden pagar els medicaments i el pacient no troba allò que necessita.
Esteve ha explicat per exemple que hi ha certs medicaments molt cars, com poden ser per tractament oncològics que arriben a costar fins a 6.000 euros, que el farmacèutic no pot assumir i es veu obligat a no tenir-lo en estoc i, per tant, no el pot oferir al ciutadà.
No mesures que afectin la ciutadania
Per tot això els farmacèutics inicien aquest dimarts la campanya 'La farmàcia encén el llum d'alarma' que consisteix en encendre les llums vermelles dels seus establiments per mostrar la senyal d'alarma per la greu situació que viu el sector.
La iniciativa durarà una setmana i anirà acompanyada de pòsters i fulletons informatius on s'exposa quina és la situació dels farmacèutics.
Dalmases ha explicat que es vol sensibilitzar a la gent però ha rebutjat qualsevol altre tipus d'acció que pugui afectar directament la ciutadania.
"No prendrem mesures que afectin els usuaris", ha asseverat.
Repensar el model
Dalmases ha considerat que el que està en joc és el futur del model de farmàcia a Catalunya i per això han reclamat que es recuperi la data de pagament a càrrec del CatSalut, que s'apliquin mesures eficients per fer el model sostenible, que s'arribi a un pacte aliè als períodes legislatius i "evitar caure, un cop més, en la mesura fàcil d'actuar sobre el sector del medicament".
El president del Consell ha dit que per exemple ara mateix els farmacèutics ofereixen serveis complementaris als usuaris, com posar la medicació de la gent gran en blisters, que no podran afrontar en el futur.
En cas de continuar oferint-los haurà d'assumir el seu pagament l'usuari o el servei públic, ja que ha assegurat que amb mesures com aquesta redueixen els ingressos hospitalaris. | Les farmàcies catalanes passen un mal moment econòmic, agreujat pel retardament en el pagament dels medicaments per part del CatSalut. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2324 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
Una agent gironina dels Mossos d'Esquadra ha interposat una querella als jutjats contra la Divisió d'Afers Interns per prevaricació i danys morals.
La policia, que treballa a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), té damunt la taula una sanció de quatre mesos sense sou ni feina per haver elevat el to a un superior.
Segons recull l'escrit de la querella, Afers Interns ha actuat de manera "arbitrària" a l'hora d'imposar-li la sanció i, a més, durant tot el procés li ha "menyspreat els drets" (entre d'altres, negant-se a traduir al castellà els expedients té oberts).
L'advocat de l'agent demana ara al jutjat que obri una investigació pels delictes de prevaricació i contra la integritat moral, perquè la policia –que és delegada sindical- ha patit "assetjament" i ha hagut de suportar "mofes i befes" dels seus companys.
L'agent que ha interposat la querella treballa al sector de Trànsit de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols.
Afronta quatre mesos de suspensió de sou i feina perquè, segons ha resolt la Divisió d'Afers Interns (DAI), ha comès dues faltes greus.
L'una, el 28 d'abril de l'any passat.
I l'altra, just tres dies després, l'1 de maig.
Segons recullen els expedients, l'agent va alçar la veu a un sergent i, "de forma irrespectuosa", li va "exigir" un cotxe patrulla per poder anar a fer una classe d'educació viària a Palamós (Baix Empordà).
Això ja li va comportar un primer expedient.
L'altre deriva precisament d'aquest.
El dia 1 de maig, segons la DAI, la mosso d'esquadra "va incomplir ordres" i es va quedar a comissaria en comptes d'anar a fer un control d'alcoholèmia a la C-66.
Per tot plegat, la DAI proposa que se la suspengui "de sou i funcions" durant dos mesos per cadascuna de les faltes.
L'afectada, que és delegada territorial del sindicat CAT, atribueix els expedients a una "persecució" en contra seva.
L'agent assegura que ha estat "víctima" del seus superiors.
No entén per què se li va negar disposar d'un cotxe patrulla, que necessitava per fer la classe.
També sosté que el dia del control ningú li va dir que fos "d'obligat compliment" anar-hi, i que es va quedar a comissaria redactant una nota informativa sobre l'enfrontament amb el sergent.
"Arbitràries i injustes"
Com que l'agent considera que la sanció és desproporcionada, per això ha decidit portar Afers Interns davant dels tribunals.
Ha presentat una querella per delictes de prevaricació i contra la integritat moral contra els policies que van instruir els seus expedients.
D'entrada, l'agent sosté que durant el procés administratiu, se li van denegar de manera "sistemàtica" peticions que va fer.
Entre aquestes, que els expedients es traduïssin al castellà perquè el seu advocat és de Màlaga.
La querella al·lega que, legalment, Afers Interns "hi estava obligat per llei" i que, no fer-ho, ha generat "indefensió" a l'agent de Trànsit.
A més, l'escrit subratlla que tampoc s'han atès les peticions de notificació i que només s'ha rebut "un silenci menyspreable" com a resposta.
Per tot plegat, la querella conclou que Afers Interns ha "prevaricat de manera grollera" a l'hora d'imposar les sancions i que la suspensió de sou i feina es va dictar "sabent que contradeia de manera clamorosa i evident allò ajustat a dret".
"Sorna i mofa"
La querella també denuncia que, al llarg del procés, l'agent dels Mossos d'Esquadra ha patit danys morals i "humiliació pública" per part dels policies de la DAI que van instruir els expedients.
"Ha hagut de suportar un menyspreu evident contra la seva dignitat com a persona, patint un atac continu per part dels querellats", recull l'escrit, que també diu que tot el procés sancionador ha tingut com a conseqüència que l'agent s'hagi convertit "en objectiu de sorna i mofa" per part dels seus companys.
La querella explicita que aquestes "humiliacions" han derivat en "patiments físics i psíquics" de l'agent i li han comportat "sentiments de por, angoixa i inferioritat".
A més, l'escrit que s'ha interposat als jutjats ressalta que la situació s'agreuja perquè, com que aquestes "humiliacions" les han dut a terme "superiors jeràrquics", s'ha actuat amb abús de superioritat.
Per tot això, l'advocat de la mosso d'esquadra demana al jutjat d'instrucció que admeti a tràmit la querella i investigui els delictes als quals fa referència.
El lletrat sol·licita que es prengui declaració a l'agent, als policies d'Afers Interns, que s'adjuntin els expedients administratius a la causa i que, entre els testimonis, se citi el Director General de la Policia. | Una mosso d'esquadra a Girona interposa una querella amb Afers Interns per prevaricació i danys morals. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2184 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha considerat que la seva reunió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, suposa obrir una "etapa de desgel" després de quatre anys de "bloqueig institucional" amb Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.
Després d'una trobada que s'ha allargat poc més d'una hora, Sánchez ha posat en valor la seva voluntat de parlat de tot dins de la llei assegurant que hi ha "molt camí per recórrer" dins del marc constitucional.
Així mateix, ha assenyalat la reforma del sistema de finançament com a prioritat i ha rebutjat el referèndum en considerar que és "il·legal i unilateral".
"Les solucions a molts problemes només tenen un fórmula possible que és el diàleg i espero que sigui la primera de moltes reunions", ha afegit.
En la roda de premsa posterior a la reunió, el secretari general del PSOE ha donat per tancada una etapa "d'absència de diàleg i d'enfrontament" del PP i ha agraït la predisposició del president de la Generalitat a parlar i rebre'l al Palau de la Generalitat.
Sánchez ha reivindicat que el diàleg només pot venir d'un govern de canvi liderat per ell i ha admès que les solucions no seran "fàcils ni immediates".
Tot i la predisposició al diàleg, el líder del PSOE ha refermat el seu rebuig al full de ruta del Govern argumentant que és "il·legal i unilateral" i ha defensat que hi ha una majoria de catalans que no volen ni "l'immobilisme actual" ni aposten per la independència, sinó que volen renovar el marc de convivència.
"Hi ha una majoria de catalans que el 20-D va apostar pel canvi i m'agradaria tornar a demanar a les forcs del canvi que ens unim per propiciar aquest govern del canvi que tant necessita Catalunya i el conjunt dels espanyols", ha reivindicat.
Concretament sobre la possibilitat d'un referèndum d'autodeterminació, el líder del PSOE ha defensat que en aquest cas l'ordre dels factors sí altera el producte tot defensant que els que defensen el full de ruta independentista volen votar per trencar, mentre que ell aposta per "acordar i després votar".
Tal com ja va avançar en el debat fallit de la seva investidura, Sánchez ha exposat a Puigdemont la seva proposta d'un nou full de ruta en les relacions amb Catalunya basat en dos eixos: d'una banda impulsant la comissió bilateral entre els dos governs per desbloquejar molts dels 23 punts que l'expresident de la Generalitat Artur Mas li va plantejar a Mariano Rajoy, i d'altra banda, reformant la Constitució.
Sobre la llista de les 23 propostes, Sánchez ha posat com a "principal prioritat" la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes i també ha destacat altres punts com el compliment de la inversió que estableix l'Estatut, el repartiment equitatiu dels objectius de dèficit, activar el corredor mediterrani o la llei de dependència.
El líder del PSOE s'ha mostrat disposat a parlar de tot però sempre dins la constitució espanyola i la legalitat democràtica.
"Si tenim clars els marges, estic disposat a parlar de tot perquè vull que Catalunya participi del projecte de renovació política que està vivint Espanya", ha respost a preguntes dels periodistes.
Treu importància al malestar a C's
Preguntat per la reacció de C's, que ha criticat que Sánchez parli amb Puigdemont d'un referèndum, Sánchez li ha tret importància i ha respost que tant ell com Rivera han defensat sempre que el diàleg és fonamental i que amb el diàleg es poden trobar solucions.
"No hi veig cap problema.
He escoltat Rivera criticant la falta de diàleg de Rajoy amb Catalunya", ha recordat.
A més, el líder del PSOE ha manifestat que li agradaria que l'actual president del govern espanyol en funcions també es reunís amb el president de la Generalitat i li ha retret que vagi tard. | El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha tingut una reunió amb el President de la Generalitat, Carles Puigdemont. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1952 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Felip VI ha trencat el silenci de les últimes setmanes, marcades per l'ofensiva judicial contra el sobiranisme, la celebració del referèndum i la posterior repressió policial a la votació.
En el discurs d'aquest dimarts a la Zarzuela -la primera reflexió pública del rei en relació a Catalunya des del 13 de setembre-, el monarca ha evitat condemnar la violència policial per frenar l'1-O i ha acusat la Generalitat de situar-se "al marge de la democràcia" i "dividir" la ciutadania catalana.
En un intervenció d'escassos cinc minuts, Felip VI no ha fet cap referència als centenars de ferits que va haver-hi diumenge.
"Em vull dirigir directament a tots els espanyols.
Hem estat testimonis dels fets a Catalunya, amb la pretensió de la Generalitat que es proclami il·legalment la independència.
Les autoritats han incomplert reiteradament la Constitució", ha ressaltat el cap d'Estat.
"Amb les seves decisions, han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legal i legítimament", ha apuntat Felip VI.
Amb aquest argument, el monarca ha expressat que "és responsabilitat dels legítims poders de l'Estat garantir la vigència de l'estat de dret basat en la Constitució".
Sense citar-ho, el rei ha insinuat la via de la suspensió de l'autonomia, que podria passar per aplicar l'article 155.
Culpa el Govern de "dividir" la societat catalana
Segons el monarca, que ha verbalitzat un missatge que s'ajusta als designis de la Moncloa, els dirigents sobiranistes han "trencat tots els principis democràtics de l'estat de dret", així com "la convivència a la societat catalana".
"Aquestes autoritats han menyspreat els llaços que uneixen tots els espanyols.
Poden posar en risc l'estabilitat econòmica i social de Catalunya i Espanya", ha apuntat.
"Es tracta d'un intent d'apropiació de les institucions històriques de Catalunya.
De manera clara i rotunda, s'han situat al marge del dret i de la democràcia", ha reblat.
En el discurs, dur amb els passos executats per l'independentisme, Felip VI ha acusat els dirigents catalans d'"intentar trencar la unitat d'Espanya i la sobirania nacional".
"Davant d'això, és responsabilitat dels legítims poders de l'Estat assegurar l'ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions catalanes", ha indicat Felip VI, obrint la porta a una intervenció efectiva de l'autonomia.
El rei ha recordat que existeixen "canals" per defensar les idees dins del marc de la llei.
"Tenen un espai de concòrdia amb els seus conciutadans", ha assenyalat en referència a la ciutadania catalana.
"No esteu sols", ha apuntat dirigint-se als qui no estan d'acord amb l'actitud de l'executiu que lidera Carles Puigdemont.
"En aquesta Espanya millor hi haurà també Catalunya"
En la part final de la seva intervenció des de la Zarzuela, Felip VI ha volgut subratrallar que se sent "orgullós" de la democràcia espanyola.
"Són moments difícils, però els superarem", ha detallat.
"Els nostres principis democràtics són forts.
Hem de continuar el camí, amb serenitat i determinació", ha detallat.
El monarca ha insistit en la voluntat de transmetre una imatge d'una Espanya ferma en els principis de la Constitució.
"En aquesta Espanya millor hi haurà també Catalunya", ha afirmat, abans de destacar el "ferm compromís de la Corona" amb el text constitucional.
Sintonia amb l'estratègia de Rajoy
L'última intervenció del rei datava del 13 de setembre, quan va referir-se al xoc institucional en el transcurs d'un acte a Conca, amb motiu del lliurament dels premis Nacionals de Cultura.
El rei va afirmar que "la Constitució prevaldrà per damunt dels qui volen la fractura".
Va ser la primera al·lusió del monarca després que el Parlament de Catalunya aprovés les lleis de desconnexió i hores després d'una Diada novament massiva.
Com en totes les ocasions en què es pronuncia en aspectes polítics, l'esforç per no desmarcar-se de les directrius de l'executiu de Mariano Rajoy va ser evident.
És la primera vegada que el Felip VI programa un missatge institucional de caràcter extrordinari des de la Zarzuela.
El seu pare, Joan Carles I, ho va fer en tres ocasions: arran del cop d'estat del 23-F, després dels atemptats terroristes de l'11-M i per anunciar la seva abdicació. | Felip VI ha acusat la Generalitat de dividir la societat catalana i ha defensat la sobirania nacional i la Constitució. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2465 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta el text següent.
La promotora Doctor Music no tanca la porta a organitzar noves edicions del festival d'Escalarre (Pallars Sobirà) més enllà de l'edició commemorativa que se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de juliol del 2019, tot i que en cap cas la intenció seria recuperar un festival amb periodicitat anual, segons ha assenyalat el promotor musica i fundador de Doctor Music.
L'edició del 2019, sota el nom de Reincarnation Edition, té un pressupost de 18 milions d'euros, generarà una inversió al territori de 12 milions d'euros, comptarà amb les actuacions d'un centenar de grups i artistes -malgrat que fins a la tardor no es donaran a conèixer els primers noms-, i hi treballaran unes 4.000 persones, segons ha explicat Sala en el marc de la 29a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra a la Seu d'Urgell.
La promotora, que espera l'afluència d'unes 50.000 persones, ja té llogats pràcticament la totalitat dels terrenys de les Valls d'Àneu, en concret 153 de les 155 hectàrees que acolliran el festival.
De la mateixa manera que les quatre edicions celebrades els anys 1996, 1997, 1998 i 2000, Neo Sala ha manifestat la voluntat de la promotora perquè el Doctor Music Reincarnation Edition "marqui un abans i un després" i "deixi el llistó molt alt".
El promotor lleidatà ha explicat la decisió de tirar endavant l'edició commemorativa del 2019 ha estat en bona part després d'escoltar el clam, en aquest sentit, dels alcaldes, empresaris i de veïns de les Valls d'Àneu.
Neo Sala ha manifestat que la voluntat és que el Doctor Music Festival Reicarnation Edition tingui un impacte "positiu" al territori i serveixi per dinamitzar l'economia de les Valls d'Àneu, no només durant tres dies sinó que esdevingui un projecte de futur que atregui un turista d'un caire "energètic i espiritual".
Per això, la promotora aposta per oferir durant el festival un model d'alimentació saludable, amb la implicació dels productors locals, sobretot joves, amb l'objectiu de donar a conèixer als assistents carn, làctics o altres productes de la zona de tipus "orgànic", "saludables" i "sans".
"Volem que la gent pugui guanyar-se la vida al Pallars i no hagi de marxar", ha remarcat Sala.
En la seva intervenció a la Trobada Empresarial al Pirineu i davant uns 580 empresaris i polítics, Neo Sala ha fet un repàs de la trajectòria de la promotora musical Doctor Music fundada el 1982, així com de les quatre edicions del festival d'Escalarre.
Sala ha dit que "mai m'he sentit com un empresari" sinó que "sóc promotor i organitzo concerts".
Doctor Music formalitza les primeres 500 reserves pel festival d'Escalarre i entrega els pagares a una desena d'hotels
Segons va avançar aquesta setmana l'ACN, la promotora Doctor Music ha entregat aquesta setmana els primers pagarés a d'establiments turístics d'Esterri d'Àneu per les reserves ja fetes pel festival d'Escalarre que tindrà el juliol del 2019 a les Valls d'Àneu.
Les primeres reserves, unes 500, s'han fet a una desena d'hotels de la considerada zona zero (Esterri d'Àneu).
Pròximament s'ampliaran les reserves a la zona perifèrica (la Guingueta d'Àneu, Espot i València d'Àneu) fins a arribar a les 3.500 places.
Les reserves s'han fet des del 27 de juny al 21 de juliol de l'any que ve.
Pel que fa als dies estrictes del festival els hotelers han pogut escollir entre deixar-les lliures per clients propis o deixar que la promotora les inclogui en paquets exclusius.
Pels responsables dels establiments l'entrega dels pagarés és una ''garantia i una evidència més'' que el festival es farà.
Algunes de les places hoteleres, bàsicament pels artistes que vindran a actuar, s'hauran de reservar a comarques veïnes com la Val d'Aran o l'Alt Urgell donat que el Pallars no disposa d'un volum ampli de places de quatre i cinc estrelles. | El Festival d'Escalarre fa al juliol una edició commemorativa amb més de cent grups i artistes anomenat "Reincarnation Edition". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2449 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta aquest text.
Roses naturals, fetes de paper pinotxo, en origami o de roba han florit aquest dissabte a la plaça Llibertat de Reus, punt on es desenvolupa l'activitat 'Una rosa per la Llibertat'.
Diverses entitats i col·lectius de la ciutat han organitzat la jornada i han animat a tothom a portar la seva rosa –símbol de la ciutat- per reivindicar la cultura com a vincle amb la ciutadania i element de cohesió social.
Des de les nou i fins a les vuit de la tarda, l'espai, anomenat jardí participatiu, s'anirà omplint de flors mentre es desenvolupen tallers diversos.
Aquesta activitat forma part de la programació de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017.
Cèsar Compte, de l'organització de l'activitat, ha explicat que aquesta és la primera vegada que diversos col·lectius s'uneixen per impulsar una acció participativa "i contaminar aquesta acció a tota la gent de Reus".
El missatge que llencen és clar: "les entitats són ben vives, amb ganes de participar i demostrar que es pot treballar colze a colze per crear accions".
La intenció amb 'Una rosa per la Llibertat' és que tots els reusencs participin "coneguin la cultura i estimin la ciutat".
De fet, aquesta estima pel municipi és un dels valors que volen demostrar havent escollit la rosa, emblema de la ciutat, com a protagonista de la jornada.
Compte ha animat tothom a acostar-se a la plaça de la Llibertat: "poden venir a crear la rosa, a comprar-la o a agafar-la del jardí", ha suggerit.
Dues de les que han participat han estat l'Ona i l'Ariadna, de l'Àliga Petita, que han optat per asseure's una estona a una taula per crear una rosa feta de paper Pinotxo.
"Ens han ensenyat a fer la part de dalt de la rosa", ha explicat l'Ona, mentre que l'Ariadna ha dit que "és una mica difícil fer la part dels pètals", trenant el paper, però un cop enganxat el pal que funciona com a tija "ja és més fàcil".
La Lluïsa Crusells, d'Origami Art&Teràpia, ha treballat perquè es pogués llegir el nom de la plaça amb unes roses fetes en origami, de diferents colors: "qui es vulgui acostar a fer roses, camèlies i tot el que sàpiga fer, que ho faci i ho enganxarem aquí", ha explicat quan només faltava una lletra feta en origami per completar el mot 'Llibertat'.
La jornada s'ha iniciat amb una classe de ioga a primera hora del matí i la plaça s'ha anat omplint d'activitat a poc a poc, amb un repunt a la una del migdia, quan s'ha celebrat un vermut solidari, els beneficis del qual es destinaran a la Fundació Bara.
A la plaça hi ha diversos punts identificats com a jardins dedicats a àmbits diferents –gastronòmic, literari, escènic i artístic.
Durant el dia s'han organitzat tallers amb les entitats de l'activitat i d'altres col·laboradores, com la coordinadora de Dansa de Reus, que ha fet tallers de clàssic, contemporani, hip hop i Ball de Valencians.
Durant tot el matí, el CRAC ha fet ballar l'Àliga petita i a la tarda serà el torn del Cor Mestral i Safareig poètic, que faran tallers creatius.
Totes les activitats són gratuïtes.
Participació
La proposta ha estat impulsada per VaporLAB, Safareig Poètic, Orquestra Camerata XXI, Jove Companyia de Dansa del Centre de Lectura, Cor Mestral i amb la col·laboració del CRAC, Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals i Origami Art&Teràpia i la participació de la Coordinadora de Dansa de Reus, 15 escoles de la ciutat, els sis Centres Cívics, Myosotis Arts Floral i l'Agrupament Escolta Misericòrdia.
Durant els mesos d'abril i maig s'han visitat les escoles Maria Rosa Molas, Mowgli, Montsant, Arce, Teresa Miquel i Pàmies, General Prim, Presentació, Cèlia Artiga, Pompeu Fabra, CPEE Alba, Joan Rebull, Pi del Burgar, Rubió i Ors i Sant Josep per mostrar com es pot construir aquesta flor i convidar els alumnes a aportar el seu gra de sorra al final de l'acció que es durà a terme a les set de la tarda. | Reus du a terme l'activitat "Una rosa per la Llibertat", com a reivindicació de la cultura. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1496 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
"He de deixar ben clar que aquest govern continuarà amb el mateix sistema que tenim ara.
L'única agenda que tenim de la mà de Pedro Sánchez és seguir millorant el sistema".
Així de contundent es va mostrar el dimecres al vespre, des de la sala de premsa de la Moncloa i després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut, la ministra del ram, Carolina Darias, del PSOE, en ser preguntada pel traspàs del MIR a Catalunya.
Duia la resposta preparada, però no deia la veritat.
El dilluns, a la comissió bilateral, un dels acords que es va prendre va ser el de treballar la transferència de la formació en l'especialitat mèdica.
De forma explícita.
I que diu la documentació de la comissió bilateral que, durant setmanes, van treballar les parts i que es va llegir a la reunió?
Al primer dels acords s'afirma literalment que "es crea un Grup de Treball per analitzar la viabilitat dels possibles traspassos de funcions i serveis a la comunitat autònoma de Catalunya incloent, entre d'altres, els traspassos en matèria de formació sanitària especialitzada, salvament marítim i l'execució de la legislació laboral en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació professional".
El grup de treball s'estableix que serà "paritari" entre els dos governs, que podran nomenar els representants que considerin, i que reportarà directament a la comissió bilateral el resultat dels seus treballs.
El Govern fa notar que va incloure la postil·la "entre d'altres" per poder debatre els 56 traspassos que va presentar, com ara el de l'ingrés mínim vital, un dels compromisos pressupostaris del PSOE amb ERC.
Fins ara és el govern espanyol el que regula el MIR a tot l'Estat.
comissió bilateral
Ni el Col·legi de Metges ni Metges de Catalunya han estat consultats sobre el traspàs que contempla l'Estatut i va reclamar la Generalitat a la comissió bilateral
Una posició que és contrària a la que han expressat la majoria organitzacions sindicals i professionals estatals del sector mèdic.
I d'aquí el problema i la marxa enrere del govern espanyol expressada per Darias dimecres al vespre.
Una campanya mediàtica, amb una àmplia cobertura del diari El Mundo el mateix dimecres, contra la "fragmentació" del MIR i advertint d'un possible requisit lingüístic va ser secundada pel PP i va espantar el PSOE.
L'argument és, com sempre que s'aborden temes referits a la funció pública, que el dret dels pacients a ser atesos en la seva llengua, en aquest cas el català, no pot passar per davant del "dret" d'un llicenciat de qualsevol indret d'Espanya a preparar la seva especialitat a Catalunya.
I lamenten que els catalans no tenen aquest "problema" gràcies al seu domini del castellà.
És el debat de sempre, però a la reunió, del traspàs del MIR, se'n va parlar i es va acordar per més que Darias intentés després desentendre-se'n.
El Govern confia que en la represa del diàleg bilateral sobre les competències a la tardor l'assumpte es pugui debatre i concretar amb normalitat.
Per ara, el govern espanyol guarda silenci malgrat la contradicció entre els acords i les paraules de Rodríguez i la posició de Darias.
El pacte PSOE-Podem marca el camí
Es pot dir que, en l'assumpte dels traspassos pendents, Catalunya ha volgut jugar amb les cartes marcades.
Si més no en els primers que s'han de negociar d'entre la llista de 56, incloent-hi el MIR.
I és que el Govern català va desenterrar, en les converses amb el govern espanyol, el pacte d'investidura de Pedro Sánchez amb Podem.
Al text, en el seu apartat 9.4 les parts es comprometen a "donar compliment als dictàmens del TC i traspassarem a la Generalitat aquelles competències ja reconegudes a l'Estatut de Catalunya en matèries com ara la gestió de les beques universitàries, la formació sanitària especialitzada [el MIR], el salvament marítim o l'execució de la legislació laboral en l'àmbit del treball i la formació professional".
És el que diu el document d'acords de dilluns i del que ara Darias es desentén per les pressions dels sectors professionals més centralistes i del PP. | Les pressions dels professionals sanitaris i la premsa interfereixen en la decisió dels governs de traspassar el MIR a Catalunya. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_106 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
La setmana passada Manel Cervantes, director de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, explicava en una entrevista a VilaWeb que al seu hospital no hi havia cap ingressat a l’UCI amb la variant òmicron.
Deia que això era una notícia molt bona, perquè significava que realment la variant òmicron era més lleu: “Si d’aquí a tres setmanes no ens ingressa cap pneumònia bilateral a l’UCI, crec que tot serà molt clar.
Veure que cada dia hi ha més casos a Catalunya i en tenim menys a l’UCI no quadra si no és perquè realment l’òmicron és més lleu i el 80% de la població està vacunada.”
Aquesta setmana la xifra ja ha variat.
Hi han arribat els primers casos, però no canvien el pronòstic de Cervantes.
A l’UCI de l’hospital Parc Taulí hi ha hagut dos malalts amb la variant òmicron.
Tots dos hi eren ingressats per uns altres motius i han resultat positius en covid-19.
La covid-19 no els ha dut cap complicació extra.
Actualment, ja els han donat l’alta.
A l’UCI també hi ha dos casos que encara no tenen confirmada la variant.
Són dos malalts no vaccinats que han tingut una pneumònia.
Tot plegat confirma les hipòtesis del doctor Manel Cervantes: que la variant òmicron sigui més lleu ajuda a controlar els ingressos, però el vaccí també és clau per a evitar que la malaltia empitjori.
Però i a la resta d’hospitals?
Hi arriben casos d’òmicron a l’UCI?
Tot esperant dades més concretes, que el Departament de Salut podria anunciar ben aviat, VilaWeb ha volgut fer-ne un mostratge en uns quants hospitals de Catalunya.
Segons que ens expliquen, aquestes últimes setmanes els hospitals han vist com començaven d’arribar els primers casos de pacients amb la variant òmicron, encara que continuen essent una minoria a l’UCI.
És el cas de l’Hospital del Mar de Barcelona.
El 5 de gener encara no hi havien detectat cap cas d’òmicron a l’UCI.
Avui, dels onze pacients seqüenciats que hi ha ingressats a cures intensives, dos tenen l’òmicron.
Unes xifres molt baixes, tenint en compte que aquesta variant va substituint molt ràpidament la delta.
Es calcula que a hores d’ara el 83% dels casos que es diagnostiquen a Catalunya són de l’òmicron.
Tot plegat fa pensar que el comportament d’aquesta sisena onada és diferent de les anteriors.
Sembla que es travessa alhora el pic de contagis i el d’ingressats; en canvi, en les onades anteriors primer s’arribava al pic de contagis i al cap de dues setmanes o més al de pacients a l’UCI.
Segons els experts aquest canvi de tendència es pot explicar perquè enmig de l’onada va aparèixer la variant òmicron, que, tot i encomanar-se molt més, no té tant d’impacte hospitalari.
Això els ha ajudat a aplanar abans aquesta segona corba.
En canvi, la tendència és diferent si es miren els ingressos a planta.
En aquest cas, segons les dades a què ha tingut accés VilaWeb, la variant òmicron sí que substitueix la delta amb més força.
Per exemple, a l’Hospital Vall d’Hebron el 55% de pacients amb covid-19 tenen la variant òmicron.
Però d’aquests, només un 7% requereixen l’UCI.
Una xifra inferior a les de les variants anteriors.
Un cas semblant és el de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
De les vint persones amb covid que hi havia a les UCI divendres, s’havia identificat la variant en dotze: onze tenien la delta i només una l’òmicron.
En canvi, a planta, la variant òmicron comença a guanyar pes.
Un 40% dels pacients amb covid-19 ingressats a l’Hospital Arnau de Vilanova tenen la variant òmicron, i només un 30% la delta.
En el 30% restant encara s’ha de determinar.
Els experts consultats per VilaWeb destaquen que, a diferència de les altres variants, entre els ingressats per l’òmicron n’hi ha que necessiten atenció mèdica per una malaltia diferent de la covid-19.
Al Parc Taulí i a l’Arnau de Vilanova calculen que una tercera part dels pacients amb covid hi ingressen per una altra malaltia. | La variant òmicron de la covid és molt més contagiosa, però pressiona menys el sistema sanitari perquè és força lleu. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2539 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
Coincidint amb els 44 anys de la creació de Comediants, el Palau Robert acull una exposició antològica dedicada al grup teatral sota el títol 'Comediants, inventors d'un nou llenguatge'.
La mostra està comissariada pel membre fundador de la companyia, Joan Font, i l'arquitecte Dani Freixes, i recorre tota la trajectòria d'un grup que va marcar un abans i un després en la història del teatre popular català amb un llenguatge propi i la innovació per bandera.
Comediants ha dut les seves creacions pels cinc continents i ha viscut moments àlgids com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el naixement de la Fira de Tàrrega o el seu pas pel Carnaval de Venècia, tots ells recollits a l'exposició.
Joan Font admet que ha volgut fer de l'exposició sobre Comediants al Palau Robert "un espectacle", com si fes un cop més de director d'escena.
"Volia transformar tot aquest món nostre perquè la gent s'hi submergeixi, el descobreixi o redescobreixi", explica en declaracions a l'ACN.
El resultat és un recorregut per la segona planta del Palau Robert que embolcalla el visitant des de l'entrada, on se'l convida a passar de la grisor del Règim als anys 70 a la llum, la música i el color que representa la irrupció de Comediants.
La mostra està farcida d'elements escenogràfics de la companyia ( ja siguin màscares, vestuari, miniatures de les seves creacions de personatges i altres elements) així com de documents que refresquen la memòria de 44 anys de trajectòria (vídeos, fotografies, arxius d'àudio, etc.).
I tot, en un recorregut segmentat en quatre eixos (Un temps gris, Pròleg, Grans Moments, El rebost de l'escena), que el visitant recorre trepitjant una moqueta estampada amb els noms dels moltíssims treballadors que han passat per la companyia en aquests anys.
Font recordava aquest matí la grisor dels anys en què el grup va començar a funcionar, entre 1971 i 72.
"Teníem ganes de cridar, era tot com una rebel·lió", rememora, sense oblidar que "acabaven la meitat de les actuacions" a comissaria.
En aquell context advers, la seva aparició era una "subversió" i un intent de recuperació de l'espai públic, el carrer, "la nostra segona casa", destaca Font.
Posar al dia la tradició ha estat una de les premisses de Comediants des d'aleshores.
"Hi ha elements de la tradició que són brutals, i es tracta de no apalancar-se, de no fer-ne un museu sinó treure-ho al carrer i/o canviar-ho de dimensió", perquè les desproporcions i els canvis d'escala donen una nova visió sobre les coses, assegura l'escenògraf reflexionant sobre la idiosincràsia de la companyia.
Com recull l'exposició, l'any 1992 va marcar un punt d'inflexió a Comediants, que van rebre l'encàrrec de crear la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i també van produir un espectacle per a l'Expo de Sevilla.
Va ser el pas de l'adolescència a la maduresa, considera Font.
I amb aquest, l'adéu a la versió més comunitària de Comediants (que havien viscut en comuna durant anys a Canet de Mar) i la professionalització.
Joan Font creu que avui cal reivindicar aquesta professió davant la precarització de les condicions en què moltes companyies es veuen abocades a treballar.
Paradoxalment, la falta de mitjans actual recorda a la situació dels anys en què Comediants va començar, i això porta a una austeritat i un "retorn als orígens".
Però per Font, això hauria de servir no per empobrir sinó per trobar noves vies a la creació.
"Hem de lluitar una altra vegada i reivindicar la professionalitat, perquè això és un ofici molt important.
I s'ha de tornar a conquerir el fet que a cada municipi passin coses importants amb gent creativa, que és el que fa avançar el pensament i el món, amb risc i aventura", conclou. | Exposició dedicada al grup teatral Comediants, en el 44è aniversari de la seva creació, anomenada "Comediants, inventors d'un nou llenguatge". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1148 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
"Els fills que no s'alliberen de les culpes dels pares són infeliços".
Amb aquesta tesi, Pier Paolo Pasolini publicava el 1975 l'assaig Els joves infeliços, com a part de l'obra Cartes Luteranes.
Ara, Constanza Brnčić i Albert Tola han treballat a partir del treball de l'escriptor i cineasta italià per presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Oi Néoi (Els Nous), del 19 al 21 de juliol i dins la programació del Festival Grec.
El muntatge és el resultat d'anys de teatre amb els instituts i els veïns del Raval a través del projecte PI(È)CE, impulsat pel Teatre Tantarantana i que ha donat com a resultat la creació col·lectiva d'una obra que reflexiona sobre la identitat al barri.
Als Joves infeliços, l'autor culpava una generació de pares de la infelicitat dels seus fills després que ells haguessin acceptat el feixisme.
Més de 50 anys després, la pregunta que es fan els creadors d'Oi Néoi és: existeix la identitat cultural o és un invent?
"El Raval té una identitat formada per dos grans grups, els autòctons i els immigrants", resumeix Martí Castillo, un dels joves que forma part del repartiment de l'obra.
Ell ha estat alumne d'escoles del barri tota la vida i assegura que la segregació escolar és l'origen d'aquesta separació.
"Molts pares autòctons porten els seus fills a escoles de fora del Raval.
S'han creat dos mons que no es relacionen entre ells i això genera conflictes", defensa, alhora que presenta l'obra com una eina per apropar aquestes dues realitats.
Bona prova del que relata Castillo és l'índex de fracàs escolar a la ciutat, que a Ciutat Vella multiplica per vuit el de Sarrià, per exemple, si es prenen com a mostra els alumnes que superen les proves de competències bàsiques que convoca la Generalitat a quart d'ESO.
"Volem transformar els conflictes en art"
Al projecte hi participen persones nascudes al barri, altres de nouvingudes, gent gran i joves.
"Volem treballar-hi i transformar-los en art. Els problemes poden ser un motor de creació", afirma.
"El teatre pot ser una màquina de destruir prejudicis", defensa Tola, que assenyala com en anys anteriors el projecte ha reunit gent que no tenia una relació quotidiana, tant a la platea com a l'escenari.
"Oi Néoi", del 19 al 21 de juliol al CCCB.
Foto: Adrià Costa
És el cas de Gabriela Blanch, una altra de les joves del repartiment, que s'hi ha apuntat després de viure'l com a espectadora molts cops i d'Avelina Teixeira, una de les àvies de la funció.
"M'agrada participar-hi perquè penso que ajudem a integrar molta gent.
Això és com el pa, fermenta i es fa més gros", diu.
Teixeia explica com al llarg dels anys la realitat del Raval ha anat evolucionant i confessa que quan és a l'escenari li agrada veure entre el públic veïns nouvinguts.
"Allà veiem que són gent com tu i com jo", relata.
Una cultura que no penetra
Precisament, els creadors i actors de l'obra defensen el format d'Oi Néoi per fer arribar la cultura a tots els veïns.
Es tracta d'un debat molt viu al Raval, sobretot arran del conflicte obert entre el Macba i el CAP Raval Nord.
Els defensors que la Capella de la Misericòrdia fos pel museu i no per l'ambulatori han argumentat a capa i espasa que el Raval necessitava incrementar l'aportació del Macba al barri.
"No sabien ni que existia i sentien que no era un lloc per a ells.
Està pensat per un públic de classe mitjana o alta que, molts cops, no viu al barri", explica.
"El barri té molts museus i espais d'art, però s'apropen poc a les escoles", apunta Castillo, que assenyala el Teatre Tantarantana com a excepció.
El seu director, Julio Álvarez, participa com a actor al muntatge.
L'obra és una declaració d'intencions per evitar que al Raval la cultura sigui un reclam d'un barri-aparador en què els veïns només tinguin la funció de decorat o, encara pitjor, un motor de gentrificació.
Oi Néoi es presenta com un teatre per la cohesió social i l'enfortiment d'una identitat col·lectiva.
Ni més, ni menys. | Brnčić i Tola presenten al CCCB Oi Néoi, un muntatge inspirat en la tesi de Pier Paolo Pasolini. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_502 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text.
En el context de la presentació d’El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, apadrinat pel sommelier Josep Roca, aquest va donar a tastar a la premsa especialitzada un vi amb arrels, un projecte que fa set anys que va començar i que té a veure amb els espirituosos i el paisatge.
El vi amb arrels, tal com Josep Roca va explicar: “És un vi que vaig fer fa tres anys, en el context d’un projecte que diem Esperit Roca, que va néixer també pensant en el valor de la sobretaula, la contemplació, el pensament, a partir de la beguda curta i de l’esperit.”
I això va relatar el sommelier, a tall d’apunt i a l’espera de la presentació oficial del projecte: “Des del 2015, treballem en el procés de destil·lar paisatge.
És un camí que fem a poc a poc i que un dia presentarem.
Tenim més de 160 licors i aiguardents fets a casa.
Hi ha vins inspirats pels textos de Plini el Vell, fets a partir de fruita (vi de cireres, vi de préssec, vi d’albercoc, vi de mel, vi de mel i figa…).
No ens inventem res, recuperem aquests coneixements de Plini el Vell i, més tard, d’Arnau de Vilanova.
El vi amb arrels és fet a partir d’un vi que he aromatitzat.
És un vi bíter.
Un vi fet al Pallars aromatitzat amb herbes també d’allà.
Un vi elaborat per Raül Bobet en el seu celler Castell d’Encús, a partir de les varietats cabernet franc i sauvignon blanc.
Un vi fet a la pedra, dins els cups de pedra medievals dels monjos hospitalers, que es troben al celler.
I barrejant herbes del mateix paisatge: genciana, regalèssia d’alçada, artemisa pirenaica, pi negre.
Aquestes herbes aporten un amaniment a un vi que després és encapçalat (es para la fermentació i s’hi afegeix alcohol, conservant així part dels sucres naturals del raïm, tot i que només té set grams de sucres residuals), per fortificar-lo (té 18°).
És un vi que encara no és al mercat.
La idea s’estructura a partir de diferents paisatges naturals.
El vi que tastem és un vi amb arrels de la Conca de Tremp i Vall fosca, del Pirineu.”
“Intento de tenir una mirada contemplativa del paisatge”, diu el sommelier.
Però per treballar sobre el paisatge cal coneixement.
Per això ha vinculat al projecte un botànic i un doctor en química orgànica.
També per entendre el procés de les fermentacions com un procés de lectura del paisatge.
“I a partir d’aquí, reivindicar aquesta cultura antiga que tenim.
Res més que això: sentir-nos artesans d’un temps en el qual poder reconèixer, recordar, reivindicar, que hi havia savis que feien les coses molt ben fetes, que podem crear un context per acostar-nos-hi, des d’un homenatge, a partir d’aquesta mirada de cos, esperit i ànima.”
“Mirem d’intentar d’acostar-nos a tot allò que ja sabien els savis a l’edat mitjana i en generacions anteriors a la nostra.
I, en tot cas, desaprendre de l’agricultura industrial que ens ha fet tant de mal, també en el món del vi.
I del monopoli en l’àmbit de la indústria agroalimentària.
També del vi com un monocultiu que ha estat productiu, però que ara també té necessitat de replantejar-se.”
“Té sentit un monocultiu de vinya?
Crec que no.
Algunes de les xerrades que he fet darrerament en diversos fòrums van per aquí: monocultiu o policultiu.
D’alguna manera, els vins de foc i els vins de gel tenen a veure amb aquesta mirada.
Quan parlo d’un vi de foc parlo d’un vi a partir d’un conreu totalment conduït per la cobdícia, que és l’oportunitat de negoci en l’agricultura, que és el vi.
Però hem d’entendre que avui hi ha un paper de responsabilitat i d’ètica del paisatge que ens ha de portar a una mirada diferent de com s’ha de fer vi per a les pròximes generacions.
Cal cedir més, contemplar, cooperar amb més varietats vegetals, que siguin afins, que no siguin enemigues del vi.
Són projectes que ja es duen a terme a França.
Aquí encara no es contempla, però anirem cap aquí perquè el canvi climàtic i la sequera ens hi portaran.” | El sommelier Josep Roca dona a tastar un vi amb arrels, un projecte que va començar fa 7 anys. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2930 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
La CUP manté de dalt a baix el discurs de la campanya electoral.
Els anticapitalistes només donaran suport a la investidura d'un candidat a la presidència de la Generalitat que es comprometi per a materialitzar la República.
Així ho ha explicat el cap de files cupaire, Carles Riera, que en una entrevista aquest dijous al matí a Catalunya Ràdio ha insistit que la prioritat per a la CUP és l'acció de Govern, i no pas qui n'és el president.
D'aquesta manera, la gran condició dels anticapitalistes -amb quatre diputats al Parlament- per investir el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, o qualsevol altre nom, és que hi hagi un compromís ferm per "tirar endavant el programa republicà", en comptes de fer "política autonòmica".
D'altra banda, Riera també ha subratllat que té "tota l'esperança" perquè el vicepresident destituït, Oriol Junqueras, surti avui de la presó, després que la seva defensa declari al Tribunal Suprem, tot i que alhora ha advertit que no té gens de confiança en la justícia espanyola.
Riera, doncs, ha asseverat que la CUP no investirà "cap instància" que aposti per política autonòmica i per un projecte de Govern que acati el 155 i no es mogui del marc estatutari i constitucional.
"Seria trair l'1-O i el 21-D", ha constatat el líder cupaire.
Preguntat per si investirien algun altre nom de JxCat al marge de Puigdemont, com ara Elsa Artadi o Jordi Turull, Riera ha mantingut que no vol parlar de noms sinó de l'acció i l'obra del Govern.
Així, el més "important" per a la CUP és arribar a un acord sobre "què" anirà a fer el futur executiu, més enllà del "qui" i el "com".
La condició dels anticapitalistes és que es materialitzi la independència i es legisli "a nivell republicà".
El cap de llista de la CUP també ha criticat que l'Estat no hagi aixecat encara l'aplicació de l'article 155 després del resultat del 21-D i ha sentenciat que, si no ho fa, el futur Govern i la majoria republicana i independentista al Parlament l'hauran de desobeir.
En aquesta línia, Riera ha defensat de nou la via unilateral per a l'acció del proper executiu, tot i matisar que és el govern espanyol qui aboca a aquesta situació.
Així doncs, si a l'execució de la República s'hi pot arribar a través d'un diàleg amb l'Estat i amb la comunitat internacional, la CUP hi donarà suport.
Però alhora deixa clar que si no hi ha negociació cal apostar per la unilateralitat, on espera trobar-hi JxCat i Esquerra.
A més, Riera ha reiterat que la CUP està "disposada" a assumir qualsevol responsabilitat institucional, tot i que és conscient de la seva força en haver perdut sis escons a l'arc parlamentari.
Així mateix, el cap de files de l'esquerra independentista ha apuntat que no és desitjable repetir ni forçar eleccions sinó que l'objectiu és materialitzar la República: "Farem el que estigui a les nostres mans, amb condicions, perquè el que no permetrem és que es faci autonomia i s'acati el 155", ha argumentat.
Grup mixt amb el PPC
D'altra banda, Riera ha dit que "no és una bona notícia" que la CUP hagi de compartir el grup mixt amb el PPC, però s'ha mostrat convençut que els anticapitalistes se'n sortiran.
"Minimitzarem els efectes", ha aventurat.
Sobre la possibilitat que Esquerra els cedeixi un escó per tal que els cupaires puguin formar grup parlamentari propi, Riera ha respost que el reglament de la cambra no explicita si és possible o no, però ha subratllat que aquesta no és una prioritat per a la CUP, sinó que es tracta d'un "tema menor".
Finalment, Riera ha explicat que la reunió d'aquest dimecres a Brussel·les amb l'equip de Puigdemont va ser "bilateral", ja que encara no s'ha produït cap trobada entre JxCat, ERC i la CUP alhora.
Després de confirmar que no hi ha, de moment, cap acord després dels primers contactes entre les forces independentistes sobre la configuració de la Mesa, la presidència del Parlament i la investidura, Riera ha conclòs que no s'ha de "dramatitzar" perquè encara "és d'hora".
"Ens hem d'espavilar per arribar a acords, el dia 17 hi haurà ple [de constitució de la cambra] però encara no és el moment", ha comentat. | La CUP confirma que sols donaran suport a la investidura d'un candidat a president que materialitzi la República. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_581 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola frase.
L’any 2006, la novel·lista i cineasta francesa Virginie Despentes va publicar el manifest feminista Teoria King Kong.
D’aleshores ençà no ha deixat de reeditar-se i fins i tot se n’ha fet una adaptació teatral.
Més d’una dècada després, el text arriba per primera vegada en català de la mà de L’Altra editorial, en la traducció de Marina Espasa i un pròleg de la poetessa Maria Cabrera.
Virginie Despentes visitarà Barcelona els dies 11 i 12 de maig en el marc del festival Primera Persona (CCCB).
Llegiu un fragment de Teoria King Kong.
Hem demanat a Eugènia Broggi, responsable de L’Altra editorial, que ens parli de l’obra i de l’autora, i de com encaixa en el seu catàleg, possiblement el segell generalista que més obres d’autores publica en l’actual panorama literari català.
Diu Eugènia Broggi:
«Ara fa dies que sento per tot arreu que Teoria King Kong, de la Virginie Despentes, hauria de ser lectura obligada a les escoles i als instituts de casa nostra, i jo encara diria més: hauria de ser lectura obligada per a tots els homes i dones de la terra de qualsevol edat i classe social.
Després que el feminisme hagi saltat al mainstream, i després de la quantitat de llibres escrits i publicats en tots els estils i des de tots els punts de vista imaginables sobre el tema, Teoria King Kong planteja les qüestions que planteja amb una vitalitat emprenyada i una contundència incontestable, sense cap intenció d’agradar o de caure bé a ningú (i menys als qui defensen el patriarcat, homes i dones) ni cap pèl a la llengua.
Contràriament a la voluntat d’entesa i punt de vista benpensant d’alguns dels textos feministes que hem llegit últimament, Teoria King Kong és una flamarada inconformista que no fa concessions, que no perdona les relliscades de ningú (i menys dels qui defensen el patriarcat, homes i dones) i que encomana unes ganes de batalla i dissidència adrenalíniques i molt inspiradores.
La lluita feminista, com totes les lluites llargues i incansables, ha passat per diverses fases des que el món és món: s’ha mobilitzat per la igualtat de drets col·lectius, per poder votar, per poder treballar i tenir independència econòmica, per la paritat de sous, per l’alliberament sexual (gràcies a la píndola anticonceptiva), per la visibilització de les dones en l’àmbit públic, polític i artístic, també universitari i acadèmic i, últimament, ha passat a obrir debats fins ara menys estesos, com el de la maternitat o la legalització de la prostitució, i ha exposat la condescendència i el paternalisme reiterat dels homes que utilitzen el seu poder (professional, econòmic o simplement de gènere), la superioritat amb la qual es mouen i la sèrie de drets que creuen seus pel fet de tenir una cigala penjant entre les cames.
En la nostra edició, la poetessa Maria Cabrera, que és tota entranya i força i intel·ligència i batalla, ens parla al seu esplèndid pròleg de com van les coses al món artístic, de com s’assumeix que una dona parlarà de temes de dones, i que els temes de què parla només poden interessar les dones: és un dels temes, per mi, més interessants dins del debat sobre el paper de les dones en l’art i la creació.
Virginie Despentes, lúcida, contundent, carregada de raó i de raons, planteja al llibre temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia amb una convicció innegociable, i denuncia, entre moltes altres coses, que sovint les dones són les pitjors enemigues de la causa feminista, algunes perquè els està bé el rol de doneta abnegada, d’altres perquè no han entès que la seva experiència individual pot ser una excepció que no anul·la la reivindicació col·lectiva (el cas recent de Catherine Deneuve, per exemple).
Sense caure en cap victimisme, la veu de Virginie Despentes és la d’una dona que no està disposada a permetre que ningú (i menys els qui defensen el patriarcat, homes i dones) li digui què és el que ha de fer, i com ho ha de fer, i que està convençuda que ‘el feminisme és una revolució, no un reordenament de consignes de màrqueting, no una promoció vaga de la fel·lació o de l’intercanvi de parelles, no es tracta només de millorar els nivells salarials.
El feminisme és una aventura col·lectiva, per a les dones, per als homes, i per als altres.
Una revolució que està en marxa.
Una manera de veure el món, una tria.
No es tracta d’oposar els petits avantatges de les dones als petits privilegis dels homes, sinó de fotre-ho tot enlaire.’
Pura adrenalina.»
Eugènia Broggi, editora | L’Altra editorial tradueix al català “Teoria King Kong”, de Virginie Despentes, el manifest feminista sense pèls a la llengua. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1403 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Feliu Formosa (1934) és un dels grans noms de la literatura catalana de tots els temps.
Si algú en té cap dubte, només ha de revisar la seva trajectòria, sempre impecable, plena d'ofici i rigor, sacsejadora com poques.
La seva obra compta amb l'afegit de veure's diversificada com a poeta, traductor, dramaturg, actor, activista, director, professor de l'Institut del Teatre, prologuista i articulista.
Activitats que el conformen com un dels puntals intel·lectuals del país, amb una obra que parla per si mateixa i que aquest mes de febrer compta amb quatre novetats literàries més.
Casualment, arriben a les llibreries, alhora, el dietari El present vulnerable (Núvol), la tria personal de poemes Papallona de l'ombra (Pagès Editors), la traducció dels poemes d'Else Lasker-Schüler El meu piano blau (Adesiara), i el número especial de 240 pàgines de la revista El Procés, arriben a les llibreries pràcticament al mateix temps, amb una singularitat remarcable, ja que les quatre obres es corresponen amb els pilars que han fonamentat la seva producció: poesia, traducció, teatre i dietarisme.
"La traducció és la base de tota la meva obra", explica Formosa.
Ell mateix confessa que no va començar a fer poemes fins al 1972.
"Portava ja uns quants anys de militància política al PSUC –soc un de tants ex-psuqueros que volten pel món– i, aleshores, em va semblar que el partit era una càrrega excessiva.
Vaig deixar-ho.
La primavera del 72 vaig començar a escriure poesia, després d'haver fet molt de teatre".
Dos anys després, un altre fet marcaria l'esclat de l'obra que encara havia de venir: la mort de la seva primera dona.
El dietari del trasbals
Un trasbals que té molt de pes a El present vulnerable, una obra que és com tres llibres: un de més cultural i literari, un altre sense dates que ve després de la mort de la dona, i un diari dels dubtes i de l'angoixa, escrit a partir del 76.
Hi veurem el contacte amb Joan Vinyoli o una intensa activitat teatral.
"La gent de teatre són molt bona gent", rebla, per afegir que "els poetes estan en un pedestal.
Les persones del teatre, per contra, toquen de peus a terra", mentre mostra un somriure juganer.
El present vulnerable és el primer dietari de Formosa, un gènere que ha conreat amb assiduïtat.
"Ha tingut tres vides editorials diferents en 40 anys", explica Bernat Puigtobella, editor, que també subratlla que és un llibre "que es resisteix a morir, tota una fita al seu moment".
Una de les grans singularitats del dietari és que parteix d'una imatge del jo que no és modèlica ni exhibeix la seva erudició.
"És el dietari d'un home que pateix el dol per la mort de la seva dona, que es baralla amb les traduccions, que fa teatre i té dubtes existencials, que parla de les relacions íntimes amb d'altres persones".
De la poesia a la incertesa
Papallona de l'ombra és el segon llibre de Formosa que publica Pagès Editors.
L'obra és una tria totalment personal de l'autor, que busseja en els llibres de poesia publicats per recollir, destriar i seleccionar el bo i millor, visible al llarg de 110 poemes i 11 capítols.
"Em costa trobar el camí de la poesia altra vegada, però no ho descarto", confessa Formosa, preguntat pels nou anys que fa que no publica cap poemari, des que va aparèixer La pedra insòlita e Editorial Meteora.
De la poesia pròpia a la d'altri, gràcies a l'obra d'una poeta jueva i bohèmia.
Després de traduir amb molt d'èxit George Trackl i els poemes de Bertolt Brecht, Adesiara presenta El meu piano blau, amb els versos d'una de les grans poetes alemanyes del s.XX, on parla molt del seu fill que va morir.
Culmina la quadratura del cercle el número especial de la revista El Procés, que mostra una quarantena d'articles sobre Formosa, amb textos sobretot teatrals, nous i inèdits, i els propis dibuixos satírics que l'autor ha fet al llarg de la seva vida.
Són, cadascun d'aquests llibres, el testimoni d'una figura veritablement sàvia, que conserva una humilitat de pedra picada, malgrat tot.
I un autor que encara té algunes fites a assolir, com la publicació d'un llibre on es recullin tots els pròlegs i articles fets –molts textos sobre Bartra, pròlegs a Montserrat Abelló o Joan Vinyoli–, i també la publicació d'un dietari escrit els anys 2015 i 2016.
Un autor que s'escriu a la història amb lletres majúscules, mentre la història ens sorprèn, un cop més.
"Amb el franquisme sabies on eres, sabies què et podia passar i era molt dur.
Però ara no saps què et pot passar i això és una cosa tremenda".
Temps d'incertesa i conviccions que coincideixen amb un talent que arriba per partida quàdruple. | Feliu Formosa publica quatre novetats editorials en poesia, traducció, teatre i dietarisme dins una trajectòria rigorosa i impecable. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_410 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text següent en una sola oració.
La Plataforma per la Llengua ha presentat la campanya ‘Fes un gol pel valencià’ per a reclamar més presència del català en l’àmbit futbolístic.
Segons que ha informat l’entitat a través d’una nota de premsa, la iniciativa demana més implicació als principals clubs de futbol del País Valencià per a normalitzar la llengua en les comunicacions del club i en la relació amb l’afició.
A través del web www.ungolpelvalencia.org l’organització recull adhesions per a reclamar una millora de la situació del català en el món de l’esport, especialment en el del futbol, i exigir un tracte en la llengua pròpia en les mateixes condicions que en la resta de llengües.
Durant la presentació, el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, i la directora de l’entitat, Neus Mestres, han cridat a participar en la campanya i han encoratjat la ciutadania a mobilitzar-se pels seus drets lingüístics.
A més, l’acte ha comptat amb la participació de Miquel Àngel Picornell, periodista esportiu de Ràdio Televisió Valenciana, i regidor a l’Ajuntament de Gandia, qui ha recordat la importància del català en l’àmbit televisiu, ‘un sector indispensable per a la normalització de la llengua’.
‘La presència del català en el món del futbol és molt escassa.
Els principals clubs de futbol catalans menystenen la llengua i fan les comunicacions en altres idiomes sense tenir en compte el català’, destaca el manifest.
En aquest sentit, l’ONG del català ha presentat un gràfic que analitza els usos lingüístics dels principals clubs de futbol valencians de primera, de segona B i de tercera divisió, que són el València, el Villarreal, el Llevant, l’Elx, l’Hèrcules i el Castelló.
El català només apareix als webs dels equips de Primera Divisió Durant els darrers mesos, la Plataforma per la Llengua ha analitzat les diferents eines de comunicació i difusió dels clubs i n’ha extret una sèrie de conclusions, entre les quals destaca que només els clubs de primera divisió tenen el web en català.
El València CF és l’únic dels clubs que diposa d’un compte de Twitter en català, així com la seva ràdio oficial.
El català no està gens present en les comunicacions dels clubs de segona divisió B i de tercera.
La Plataforma demana un tracte en català en les mateixes condicions en què es dona en idiomes com el castellà o l’anglès.
Per a fer-ho possible, l’entitat ha contactat amb grups d’aficionats dels respectius equips que difondran la campanya a cada municipi i als estadis de futbol.
La Plataforma per la Llengua ha anunciat reunirà amb les directives dels clubs per a explicar-los la campanya, reclamar-los una major implicació en l’ús normal del català i oferir-los assessorament lingüístic.
‘Necessitem moltes signatures per fer pressió i aconseguir canvis significatius’, ha defensat l’entitat, que anima a signar al web www.ungolpelvalencia.org.
L’entitat considera que els clubs s’han de comprometre a treballar per a garantir els drets dels aficionats.
En concret, demana complir tres mesures bàsiques, que passen per aplicar l’ús del català en la senyalització dels estadis de futbol com a signe d’identitat i vincle entre afició i equip; oferir les comunicacions del club en les mateixes condicions que la resta de llengües a través dels canals habituals (pàgina web, xarxes socials, ràdio i televisions pròpies del club) i treballar per la millora de l’atenció en català als aficionats.
Durant la presentació, Neus Mestres s’ha preguntat que ‘com pot la direcció d’un club donar l’esquena a la llengua que parlen bona part de la seua comunitat?’, atès que ‘els equips de futbol formen part de la identitat i també de la projecció exterior del poble valencià’, de manera que els converteix en ‘un exemple, també lingüísticament responsables’.
Així mateix, la presidenta de l’entitat ha destacat que es presentarà la iniciativa a À Punt, la nova televisió valenciana, en els pròxims dies. | El català perd força en l'àmbit futbolístic i la Plataforma per la Llengua vol incentivar-ne l'ús. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1535 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
El Peneloppegate, l’escàndol que afecta la dona de François Fillon i dos dels seus fills per unes feines fictícies, ha deixat la candidatura del candidat d’Els Republicans al caire del precipici.
La decisió dels jutges de cridar-lo a declarar el 15 de març vinent, en què serà imputat, no detura, però, l’aspirant, qui ha anunciat aquest migdia la seva voluntat de mantenir la seva campanya i ser candidat a l’Elisi.
“No cediré, no em retiraré”, ha clamat Fillon davant els mitjans.
El candidat ha emprat paraules fortes.
Ha denunciat un intent d’“assassinat polític” no només contra ell sinó contra la mateixa elecció presidencial.
Ha dit que declararà davant els jutges per dir “la meva veritat, que és la veritat”.
Ha fet una crida als seus partidaris a resistir.
Ha denunciat que no se l’està tractant de manera justa i ha pronunciat una d’aquelles frases que tant agraden els polítics francesos: “França és molt més gran que els meus errors”.
L’anunci a primera hora d’aquest matí que Fillon havia anul·lat la seva visita al Saló de l’Agricultura, acte obligat en tot candidat a la presidència, ha desfermat tots els rumors.
Els primers sorpresos per l’anul·lació de la visita han estat alguns dels seus col·laboradors principals, cosa que ha afegit desconcert en el camp conservador.
Fillon ha mantingut un seguit de contactes al llarg del matí, abans de la seva compareixença, per demanar consell.
El fet que hagi parlat amb Alain Juppé, un dels seus adversaris i amb qui havia competit en les primàries, ha fet córrer la possibilitat que Juppé fos convocat a la seu de la candidatura en el cas d’una eventual retirada.
Fillon també ha parlat amb l’expresident Nicolas Sarkozy.
Un dels barons de la dreta conservadora, Henri Guaino, va declarar ahir que Fillon no estava en condicions de fer una campanya presidencial.
Aquesta és una idea compartida entre sectors d’Els Republicans.
Però la impressió és que a aquestes alçades, canviar el cartell del candidat a la presidència podria ser pitjor per a les expectatives electorals.
Macron, el gran beneficiat
Macron, el gran beneficiat
Mentre la tempesta s’abat sobre Fillon, Emmanuel Macron, l’opció independent, el presidenciable que després de ser ministre d’Economia de François Hollande, apareix com l’encarnació de la renovació, no fa més que solidificar-se.
El suport que el centrista François Bayrou va donar a Macron fa uns dies ha estat el darrer cop que ha rebut un Fillon extenuat.
Un polític discret que sempre ha aspirat a la glòria
El destí de François Fillon no semblava cridar-lo als destins més alts de França.
Diputat del neogaullista RPR fundat per Jacques Chirac, va ser un diputat gris durant anys.
El temps ha demostrat que mirava ja cap al “tron” republicà.
Fillon, però, tenia ambició.
Durant la campanya pel referèndum sobre el tractat de Maastricht, el 1991, es va alinear a favor del “no” darrera de Philippe Séguin, líder dels gaullistes més nacionalistes i crítics amb el projecte europeu.
Però el triomf del sí, tot i que per la mínima, va tornar a posar en segon terme el sector anti-Maastricht.
Va ser Nicolas Sarkozy qui va treure Fillon de l’obscuritat quan, després de guanyar les eleccions del 2007, el va fer primer ministre.
Sí, fet.
Perquè en el sistema polític francès, el primer ministre és un segon amb totes les de la llei, avui ungits i demà apartats pel president de la República.
El Fillon d’aquells anys (2007-12) va ser un home ponderat i prudent, sempre per sota d’un Sarkozy omnipresent.
Alguns odis devien covar-se en aquell temps i amb motiu d eles primàries a la dreta francesa, Fillon va voler demostrar que no tenia afany de ser sempre el número dos.
La victòria de Fillon sobre Sarkozy i Alain Juppé va ser una revenja del dirigent menystingut de sempre.
L’ex-primer ministre va gaudir d’un triomf espectacular en què va passar a l’ofensiva.
No hi ha precedents d’un cas així: un presidenciable que assoleix una victòria aclaparadora… i efímera.
El que no s eli pot negar és capacitat de resistència. | Fillon no retirarà la candidatura malgrat anunciar que serà imputat i qualifica la decisió de la justícia d’“assassinat polític”. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1456 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text següent en una sola oració.
La cria de cloïsses està sent cada vegada més complicada al litoral mediterrani.
Un dels principals problemes, sobretot al delta de l'Ebre, és el cranc blau, una espècie invasora que s'alimenta de bivalves en totes les fases de desenvolupament.
Investigadors de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) assagen la possibilitat de criar cloïsses als arrossars de la badia dels Alfacs on, per la pujada del nivell del mar i la subsidència del Delta, el sòl s'ha salinitzat i no és rendible el cultiu d'arròs.
El projecte Fitogel vol guiar els agricultors i els aqüicultors per reconvertir els camps d'arròs en vivers de bivalves, una alternativa que podria aportar molts beneficis per la gran demanda de cloïssa que hi ha al mercat.
Cultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d'aquest bivalve que està en declivi des de l'arribada de l'espècie invasora al Delta.
El projecte Fitogel no només estudiarà la viabilitat de criar cloïssa en basses de terra, com són els arrossars, sinó que també analitzarà com millorar l'alimentació dels bivalves, utilitzant gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues que podrien simplificar els requeriments per cultivar-les i incentivaria inversions per produir aquest aliment.
Com ha apuntat Margarita Fernández, investigadora de l'IRTA, en les primeres etapes de vida de la cloïssa, com més diversitat d'espècies de microalgues se'ls aporta, creixen més i sobreviuen més.
Actualment, la cloïssa té un preu elevat al mercat perquè hi ha molta demanda però poca oferta.
Els problemes per criar-la a les badies són comuns a tot el litoral mediterrani, també pels llargs períodes d'altes temperatures a l'estiu que malmet els bivalves – un efecte del canvi climàtic que no es preveu que es pugui millorar amb les basses de terra-.
"Estem pensant si es podria fer ombreig i hem mirat diferents maneres per controlar la temperatura de l'aigua dins del camp d'arròs però el principal problema a combatre és el cranc blau", ha explicat Fernández.
Si s'aconsegueix cultivar-la en basses de terra i produir-ne de mida gran, el rendiment i els beneficis poden ser molt atractius per als arrossaires i també per als aqüicultors d'altres espècies que estan patint les conseqüències de la invasió del devastador crustaci, originari de les costes de l'Atlàntic.
"Els pescadors han fet molts esforços, pescant-lo, però segueix menjant-se els bivalves de les poblacions naturals i les de cultiu.
El projecte va adreçat sobretot per al sector de l'aqüicultura perquè tinguin alternatives.
Per exemple, els mariscadors de tellerina, que tampoc en troben.
Fer cultiu de cloïssa podria ser una opció perquè molta gent al Delta té camps d'arròs i té diferents maneres de guanyar-se la vida", ha detallat la investigadora.
Les proves van començar al novembre.
Es van preparar les basses i s'ha sembrat a principis del mes de març.
Amb el confinament, dos tècnics de l'IRTA mantenen les feines essencials a camp per mantenir els animals vius i la resta fan feina telemàticament.
Els assajos s'han fet omplint els camps amb aigua de la badia dels Alfacs i en terrenys propers al mar.
Quan el projecte acabi, a final del 2021, els tècnics faran la transferència dels resultats aconseguits al sector: com es preparen i es transformen els camps, el temps que es necessitarà per treure-hi rendiment, i les mides de les peces que es poden produir.
"Podrem transferir els coneixements al sector aqüícola i mariscador perquè els bancs de marisc al litoral català i valencià estan desapareixent", ha advertit.
En la recerca també hi participa l'Instituto de Acuicultura de Torre de Sal (IATS-CSIC), de Castelló i ha comptat amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.
El finançament s'ha aconseguit dins de la convocatòria de subvencions del Programa Pleamar, facilitada pel Fons Europeu Marítim i de Pesca. | El cultiu de cloïsses al Delta de l'Ebre es complica i els professionals de l'IRTA ofereixen plantar-les als camps d'arròs. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1607 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text següent en una sola oració.
El cap de setmana ha deixat un nombre important d'imatges de policies locals requisant material del referèndum i identificant els ciutadans que el portaven.
Els cossos municipals tenien ordres de la Fiscalia d'actuar contra qualsevol acte de difusió o promoció de l'1-O.
I així ho han fet.
Per això, l'ACM denuncia la irregularitat que constitueixen les ordres de la Fiscalia a les policies locals, i fa una crida als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, perquè deixi sense efecte les seves instruccions.
En aquest sentit assegura que és una tasca que "no els correspon".
S'han sumat a aquesta estratègia l'alcaldessa de Vic, Anna Erra; l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, o l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, entre altres.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, també ha qüestionat aquest dilluns la legalitat de l'actuació de la Fiscalia i les policies locals.
"D’entrada, una policia judicial respon a un requeriment del jutge, i aquests són requeriments de la Fiscalia, i el fiscal no pot ser jutge i fiscal", ha indicat.
I ha afegit que s'estan passant als cossos municipals "unes competències i una tasca que no toca" amb l'agreujant que qui ho fa és la Fiscalia.
Pel conseller, els fets demostren que el ministeri públic és "un braç més del govern espanyol".
Enganxar cartells "no és delicte"
Per l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez, l'actuació de les policies locals que durant el cap de setmana han identificat i confiscat material del referèndum a ciutadans d'arreu de Catalunya suposa un "excés de zel" dels agents.
"En alguns casos fins i tot han arrencat pancartes", indica.
I recorda que "els particulars que estan pel carrer enganxant cartells no estan cometent cap delicte".
Tot i això recomana que si la policia demana la seva identificació accedeixin.
"Des de la llei de seguretat ciutadana la policia pot demanar la identificació i si es neguen se'ls pot detenir i obrir diligències per desobediència", explica.
En tot cas, reafirma que les policies locals no són policia judicial però que poden actuar quan tenen una "ordre" o es troben davant la "comissió d'un presumpte delicte".
De fet, Blázquez també qüestiona el paper que la Fiscalia està tenint els darrers dies, recordant que quan un assumpte està judicialitzat, el ministeri públic s'ha d'apartar.
En aquest cas, hi ha les querelles presentades contra el Govern, la mesa del Parlament, els presidents de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, i la Sindicatura Electoral pel referèndum.
En el cas de la primera, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha adoptat mesures cautelars.
"Si les diligències són les mateixes i un jutjat dirigeix la instrucció, la Fiscalia no pot anar per lliure, ha de deixar d'actuar", subratlla.
Blázquez també qüestiona l'actuació de la Guàrdia Civil.
Concretament, dubta que la benemèrita hagués de ser l'encarregada de notificar els mitjans que no podien publicar l'anunci institucional sobre el referèndum.
"Normalment hi va un funcionari del jutjat, com per exemple hem vist en les notificacions a membres del Parlament", apunta.
I considera que en aquest cas, l'ús de l'institut armat hauria tingut per objectiu "fer por" i "atemorir" els periodistes.
Prudència d'una associació de comandaments
Diversos comandaments de cossos municipals van mostrar prudència divendres passat en una reunió extraordinària de la junta directiva de l'Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (ACCPOLC) davant l'allau d'"esdeveniments que comporten certa inestabilitat i provoquen variacions sensibles sociopolítiques i operatives".
Aquesta entitat va acordar en l'acta a la qual ha tingut accés NacióDigital que els comandaments supervisessin el compliment de les instruccions de la Fiscalia.
Però sobretot, subratllen que és "molt important tenir clar que l'objectiu és actuar sobre els actes directament relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre, no altres manifestacions públiques".
"Cal no confondre altres actes o manifestacions que no facin referència explícita a la participació en el referèndum convocat pel govern de Catalunya", insisteix. | Els policies locals han actuat contra la promoció de l’1-O, tot i que no consideren que sigui competència seva. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2769 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text següent.
Generalitat i Ajuntament han acordat aquest dijous el procés per adjudicar els lloguers socials al bloc Salt, ocupat fins a principis de maig.
Els preus mensuals dels habitatges s'estendran entre els 215 i els 240 euros (sense treure que els inquilins puguin rebre directament ajudes addicionals que permetin rebaixar-los).
Dels 30 pisos, se'n reservaran dos de buits per atendre situacions d'emergència habitacional.
Dilluns vinent s'obrirà el termini per adjudicar els habitatges –ara, la Sareb n'està arreglant els desperfectes- i caldrà que els sol·licitants portin tres anys empadronats al municipi per accedir-hi.
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, han subratllat que la cessió permet solucionar un problema "enquistat" i ampliar el parc d'habitatge social al municipi.
Els pisos del bloc Salt, situat als números 91-93 del carrer Doctor Castany, estan tancats i barrats.
S'hi han instal·lat portes blindades, reixes als balcons i al davant hi ha vigilància privada permanent.
L'edifici, emblema de la lluita de la PAH, va quedar buit a principis de mes, quan les famílies i els activistes que l'havien ocupat per segona vegada van marxar-ne.
Aquesta situació, però, s'acabarà aviat.
Després que la Sareb en cedís els 30 pisos per destinar-los a lloguer social, Governació i Ajuntament han acordat com serà el procés –i els requisits- per poder optar a un dels habitatges.
D'entrada, ja n'hi haurà dos que no s'adjudicaran, i que es reservaran per atendre emergències habitacional.
És a dir, famílies que es quedin sense sostre i a qui s'ha de donar una solució immediata.
Dos més es destinaran a entitats del tercer sector (perquè hi visquin persones amb discapacitats) i uns altres tres quedaran a disposició de l'Ajuntament (que hi vol impulsar un projecte social).
Els 23 restants seran els que entraran dins el procés d'adjudicació, que s'obrirà dilluns vinent.
Els interessats en accedir a un dels habitatges hauran de portar tres anys empadronats al municipi i tenen temps per presentar les sol·licituds fins al 17 de juny.
Els habitatges de lloguer social s'han dividit en tres grups, per poder garantir que els inquilins del bloc tinguin diversitat de rendes.
D'entrada, sis seran per a famílies o persones amb ingressos anuals d'entre 5.000 i 8.000 euros; vuit pisos, per a rendes d'entre 8.000 i 15.000 euros, i els nou restants, a partir de 15.000 euros i fins al màxim establert que marca la llei.
Situacions d'emergència i lloguers assequibles
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha subratllat que aquesta fórmula permet combinar l'atenció a tots aquells qui passin penúries econòmiques –"5.000 euros anuals suposa cobrar-ne uns 400 al mes", ha recordat.
Però, al mateix temps, també oferir lloguers assequibles a col·lectius com els joves o les persones grans.
"Allò que no volem és que el bloc estigui només per a situacions d'emergència; en reservarem per atendre aquests casos, però també volem garantir que determinats perfils de població, que ara no poden, puguin accedir a pisos de lloguer", ha dit l'alcalde, Jordi Viñas.
Tant Borràs com Viñas s'han felicitat que la cessió del bloc per part de la Sareb hagi permès resoldre una problemàtica que s'havia "enquistat".
L'alcalde ha recordat que, en els darrers tres anys, el bloc del carrer Doctor Castany ha patit dues ocupacions.
I que ara, gràcies a disposar dels pisos, "es podrà revertir la situació" ampliant el parc d'habitatge social al municipi.
De manera "immediata"
La intenció de la Generalitat i l'Ajuntament és que els pisos del bloc Salt es puguin omplir de manera "immediata".
Encara no hi ha data tancada, però, perquè primer s'han d'arreglar els desperfectes que tenen alguns dels habitatges (uns treballs que assumeix la Sareb).
Després de tancar el termini de sol·licituds, es farà un sorteig públic per determinar qui seran els adjudicataris dels 23 pisos que sortiran a lloguer social.
Tenen superfícies d'entre 61,72 i 69,35 metres quadrats.
Els preus mensuals dels lloguers socials oscil·len entre els 215 i els 240 euros.
Però això no treu que els inquilins puguin rebre ajudes implícites i addicionals, que permetran abaratir-los.
Entre els sol·licitants que no hagin estat admesos, es farà una llista d'espera (que també s'ordenarà mitjançant sorteig).
Tindrà una vigència de tres anys. | La Generalitat i l'Ajuntament acorden les condicions per a optar a un dels pisos de lloguer social del bloc Salt. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2147 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta aquest text.
El PDeCAT abordarà el 14 de gener els principals reptes polítics amb l'expresident Carles Puigdemont, durant la reunió a Waterloo.
Fonts de la direcció del partit consultades per l'ACN han explicat que a la cimera es tractaran, sobretot, els pressupostos generals de l'Estat (PGE).
La majoria de l'executiva -liderada pel president, David Bonvehí- s'inclina per facilitar la tramitació dels comptes espanyols.
A més, un sector aposta per votar a favor dels pressupostos.
Al conclave amb Puigdemont també es debatran les municipals, especialment les eleccions a Barcelona, on pren força que la consellera Elsa Artadi faci dupla amb Quim Forn, per davant de la guanyadora de les primàries del PDeCAT, Neus Munté.
A la reunió també es parlarà de la Crida, que celebra el seu congrés constituent el 26 de gener.
El sector que comanden Bonvehí i el coordinador d'organització, Ferran Bel, insisteixen en donar més marge de temps al president espanyol, Pedro Sánchez, a l'espera d'una proposta política per a Catalunya.
Aquest espai majoritari també aposta per votar en contra de les esmenes a la totalitat de PP i Cs al Congrés.
A l'altra banda, la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras -propera a Puigdemont i a l'espai de JxCat i la Crida- és partidària de no facilitar ni la tramitació dels PGE i, fins i tot, presentar-hi una esmena a la totalitat.
El sector de Nogueras té minoria tant a l'executiva com a Madrid.
Alguns dirigents apostaven perquè la Direcció Executiva de dilluns passat sotmetés a votació el suport a la tramitació dels comptes espanyols.
Finalment només hi va haver debat, ja que es va prioritzar no prendre cap decisió definitiva fins a la trobada amb Puigdemont a Waterloo.
Tot i això, la maquinària oficialista pressiona perquè, almenys, el PDeCAT tramiti els PGE.
L'alcalde de Gironella i membre de la direcció del partit, David Font, assegurava aquest dijous en un article a 'El Món' que "no és encertat" tombar els PGE a primera volta.
Barcelona i Crida
Al conclave a Waterloo també s'abordaran les municipals, sobretot els comicis a Barcelona.
Munté, la guanyadora de les primàries del PDeCAT, acceptaria que Forn i Artadi encapçalin la llista, si finalment es confirmés l'aposta de la portaveu.
L'exconsellera, però, aspira a no veure's més avall de la llista, una petició que Forn respectaria.
La direcció del PDeCAT, de nou, es divideix entre els partidaris de Munté -el sector oficialista i majoritari, el mateix que aposta per donar facilitats als PGE de Pedro Sánchez-, i l'espai que comanda Nogueras, que tanca files al voltant de Puigdemont i, per tant, d'Artadi.
El naixement de la Crida també serà un debat a abordar a Waterloo.
La formació que impulsen Jordi Sànchez, Quim Torra i el propi Puigdemont celebra el seu congrés constituent el 26 de gener a Barcelona.
De moment, les esmenes transaccionades no preveuen que la Crida es constitueixi com a partit polític, tot i que encara hi ha propostes vives per a modificar les ponències política i organitzativa.
Bonvehí prefereix que la Crida s'articuli com a espai o plataforma, no com a partit, per evitar una col·lisió directa amb el PDeCAT.
Nogueras, al seu torn, aposta perquè la nova organització sigui un nou partit i que el PDeCAT s'hi avingui.
Davant aquest escenari, el sector que comanden Bonvehí i Bel accepta -en privat- que s'apropa el "xoc" entre PDeCAT i la Crida.
I, més aviat que tard, volen liderar l'ofensiva per no haver d'anar a remolc de Puigdemont i Sànchez.
JxCat, a Lledoners i Waterloo
El mateix 14 de gener els diputats del grup de JxCat es reuniran amb el seu president parlamentari, Jordi Sànchez, i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn a la presó de Lledoners, tal com va avançar ahir l'ACN.
L'objectiu és abordar el judici de l'1-O -que començaria pocs dies després- a més de fer-los arribar el suport.
A més, la trobada de JxCat a Lledoners també servirà per abordar temes d'actualitat, com els propis PGE.
El grup parlamentari també es reunirà amb Puigdemont a Waterloo, els dies 20 i 21 de gener. | El PDeCAT es reunirà dilluns amb Puigdemont a Waterloo per abordar els pressupostos de l'Estat, les municipals i la Crida. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1870 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
En un moment de desorientació independentista -els dos principals partits tenen estratègies diferents, si bé això no ha estat obstacle per formar Govern- i amb una pandèmia que no acaba de remetre, els líders independentistes han buscat en la figura de Francesc Macià una manera de sortir de l'atzucac.
Com és tradició, una àmplia representació de la classe política i cívica del país ha passat aquest matí per la tomba del president de la Generalitat, mort avui fa 88 anys, per fer-hi l'ofrena floral de cada Nadal a Montjuïc.
Els partits han reivindicat l'"Avi" tant per encarar la reconstrucció post pandèmia com per avançar en l'horitzó nacional, i han aprofitat per criticar amb duresa les paraules d'ahir de Felip VI, que no va dir res de l'emèrit i va tancar files amb la Constitució.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat el compromís del Govern amb el llega de Macià, que ha definit com un "fil roig" que la Generalitat té present per afrontar l'etapa de "reconstrucció" que afronta el país.
Aragonès ha recordat que el president -mite fundacional d'ERC- va unir "la causa de la llibertat i la causa del procés".
Les paraules de Macià, ha dit Aragonès, han de servir per guia en un moment com l'actual, en què es veu "evident que la justícia social i el progrés col·lectiu necessiten de la "llibertat nacional".
Una representació de la mesa del Parlament, encapçalada per la presidenta, Laura Borràs, ha participat també de l'homenatge a Macià.
Borràs n'ha volgut honorar la memòria i ha recordat que "va proclamar la república catalana" i va "restaurar la Generalitat", i ha recordat que si avui la mesa pot fer l'ofrena floral és perquè els que en formen part són hereus "de la legitimitat d'aquelles institucions que Macià va restaurar i que van sobreviure a la dictadura, l'exili i la repressió".
ERC i Junts també han enviat representants a l'ofrena floral.
Per part republicana, Ernest Maragall ha dit que el partit que va fundar Macià és avui "la millor mostra" de com es governa el present i es prepara el futur d'un país.
Així, ha defensat la determinació de Carles Puigdemont, el seu partit i una majoria del país per "no renunciar a res".
Durant la seva intervenció, també ha deixat clar que no faria cap valoració del discurs de Felip VI.
Les entitats demanen unitat i reivindiquen Macià
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat seguir treballant en la república davant del discurs del rei d'Espanya, en què, ha assegurat, "renuncia de totes totes a ser part de la solució del conflicte".
En l'acte d'ofrena a la tomba de Macià, ha dit que Felip VI no vol reconèixer la diversitat i la veu com un "atac" a la unitat de l'Estat.
Cuixart ha fet una "enèsima" crida a la unitat dels partits independentistes com a fórmula, ha remarcat, que portarà a la ciutadania a ser "lliures i iguals" tal com ho va "lluitar" el president Macià.
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha demanat que "l'audàcia i el patriotisme" del president Macià "inspirin" l'any 2022.
En una intervenció posterior a l'ofrena floral, Paluzie no s'ha referit al discurs del rei, a qui assegura que "fa anys" que no escolten.
El Consell per la República també ha participat de l'homenatge.
L'entitat s'ha erigit com a "ferma defensora dels valors republicans, de llibertat i democràcia que encarna la igura de Macià i l'exili".
"Lluitem per marxar d'aquest estat espanyol repressor", ha dit la presidenta de l'Assemblea de Representants del Consell, Ona Curto.
La pífia del dia
La pífia del dia l'ha protagonitzada l'Ajuntament de Barcelona.
"Avui fa 88 anys que el president de la Generalitat Francesc Macià va ser afusellat", diu la piulada.
Qui fou afusellat va ser un altre president de la Generalitat, Lluís Companys, i fa 81 anys.
Ràpidament l'Ajuntament ha esborrat i corregit el missatge, que ja es pot llegir correctament. | Els partits polítics fan l'homenatge anual a la tomba del president de la Generalitat, Francesc Macià, a Montjuïc. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1482 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
Quan un espanyolista vol punxar un independentista, una de les coses que li pot dir és: "A veure, què hi posa al teu DNI?
Que ets espanyol!"
A continuació, l'independentista li respon: "El que hi posa és que caduca aquest 2014!"
I, immediatament després, l'independentista passa al contraatac: "I què hi posa al deute públic?
Que és espanyol!"
L'espanyolista es queda mut.
Ara, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), depenent del departament de Presidència de la Generalitat, dóna categoria d'amenaça política a a aquest acudit.
En un dels informes presentats aquesta setmana, La distribució d'actius i passius (pdf), deixa ben clar que l'eventual Estat català "només" haurà d'assumir el deute públic contret per la Generalitat, les quatre diputacions, els consells comarcals i els ens locals catalans, i que només assumirà la part proporcional del deute públic espanyol general si hi ha un divorci pactat.
És a dir, si per exemple el Regne d'Espanya té deutes amb la Unió Europea (UE), hi veta l'entrada de l'Estat català i, a més, pretén que el nou país assumeixi el pagament d'una part del deute de titularitat espanyola, el CATN entén que l'Estat català tindrà legitimitat internacional per desentendre's d'aquests pagaments.
Perquè seran deutes espanyols, no catalans.
Els creditors, els "més interessats en trobar una solució"
De fet, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja ho va apuntar a Brussel·les el novembre de l'any passat: "Potser els que estan més interessats en trobar una solució són els creditors, i no els polítics, perquè l'Estat espanyol l'any passat va tenir un dèficit de més del 10% del seu PIB".
"Nosaltres també tenim els nostres instruments", va insinuar.
I ara el CATN ha concretat quins serien, aquests arguments.
Partint de la premissa que els creditors internacionals volen cobrar el deute contret pel Regne d'Espanya, el CATN aporta tot d'arguments que justifiquen que l'hipotètica República catalana només hauria de pagar la part proporcional del deute espanyol si aquest facilita les coses al nou país.
"Pel que fa a la transmissió de deutes de l'Estat predecessor amb organitzacions internacionals, en principi no hi hauria la possibilitat de transmetre aquest deute a l'Estat català, al menys fins que aquest sigui considerat part de l'organització com a membre de ple dret", assegura l'informe.
I és que, si a nivell internacional el que quedi de l'Estat espanyol "és considerat únic hereu i continuador de la personalitat jurídica de l'Estat espanyol", també "hauria de ser l'Estat espanyol qui assumís íntegrament el seu deute en cada organització".
L'AVE, un deute espanyol
El CATN també diferencia entre deute públic territorialitzable i el no-territorialitzable.
El primer s'assumiria íntegrament si es va contreure per fer obres al país, però aquell "contret per l'Estat espanyol per fer obres i inversions fora del territori de Catalunya no es pot transmetre a l'Estat català".
És a dir, el deute per pagar l'AVE Madrid-Galícia continuaria sent un deute espanyol.
El deute no-territorialitzable, també detalla, és aquell contret "per donar serveis comuns a tots els ciutadans espanyols, com per exemple, el deute dels ministeris de Defensa, Afers Exteriors, Justícia..."
El repartiment d'aquestes despeses entre la futurible Catalunya independent i les restes del Regne d'Espanya "té diverses contrapartides", avisa l'organisme.
Com, per exemple, la transferència a l'Estat català "dels béns i serveis vinculats al deute que assumeixi aquest últim".
També en aquest cas, si el Regne d'Espanya "no volgués transferir algun dels seus actius, l'Estat català no tindria cap obligació d'assumir el seu deute o l'obligació corresponent"
De tot plegat se'n desprèn que, preveient que els creditors internacionals voldran cobrar el seu deute, el més raonable per a totes les parts implicades és que acabin pactant el divorci.
La part proporcional de les ambaixades
Més enllà d'aquestes reflexions, l'informe del CATN també posa de manifest que el Regne d'Espanya hauria de cedir al nou Estat català la part proporcional d'aquells béns no-territorialitzables amb què compta actualment, com podrien ser tant les reserves del Banc d'Espanya com els títols d'empreses públiques i privades, els 4.823 comptes corrents que té en entitats bancàries d'arreu del món, les ambaixades, les bases militars i científiques, els satèl·lits artificials...
També avisa que s'haurien de transferir els arxius que facin referència a Catalunya, les bases de dades "necessàries per al bon funcionament de les institucions i serveis públics", com les d'hisenda, del cens electoral, el registre de penats, arxius hospitalaris, policials... | L'informe del CATN deixa clar que el nou país només pagaria la part proporcional del deute espanyol. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1065 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
Procés Constituent, Guanyem Terrassa, ICV i EUiA-.
En altres comicis, només s'esperava conèixer si el PSC tindria majoria absoluta o no.
passarà a un mínim de sis després del 24 de maig.
Amb tot, la sala de plens estarà atomitzada i arribar a acords quelcom més que complicat.
que deixa menys llocs als independents.
Els aspirants a l'alcaldia
Jordi Ballart és l'actual alcalde socialista i ha anuncia que, si no guanya, plega.
A mitja legislatura Pere Navarro li va cedir el testimoni perquè arribés en bona posició a aquestes eleccions.
L'advocat Miquel Sàmper (CiU) acaba d'entrar a l'escenari polític i ha tingut poc temps per donar-se a conèixer.
Xavi Matilla (Terrassa en Comú) és un urbanista reconegut que aterra per primer cop en una candidatura electoral.
Isaac Albert (ERC) és tot un veterà i ja ha estat fins i tot tinent d'alcalde.
Javier González (C's) repeteix com a líder de la formació després d'un procés complicat en l'àmbit intern.
Gabriel Turmo (PP) és el polític que porta més temps com a regidor i l'home que ha modernitzat les estructures del partit.
Maria Sirvent (CUP) també és advocada i s'estrena al capdavant de la formació.
La major part de les persones que ara s'asseuen als bancs de la sala de plens del raval de Montserrat no repetiran.
Cap partit traurà majoria absoluta i el més votat podria no depassar els sis o els set regidors.
Si no hi ha sorpreses majúscules, i després de pactes i més pactes, el nou alcalde de Terrassa ha de sortir del grup Jordi Ballart, Miquel Sàmper, Xavi Matilla i Isaac Albert.
Qui guanyi té tots els números.
I aquí Ballart i Matilla tenen llocs de privilegi.
Al PSC se li obriran possibilitats d'acord amb tothom menys amb PP i C'S, que ja ha descartat d'inici.
Terrassa en Comú ha criticat obertament els 36 anys de socialisme i en els mítings el PSC és l'enemic a batre.
El curs polític 2011-2015 ha estat un dels més moguts a Terrassa, amb l'adéu de regidors tan importants i històrics de CiU i de PSC com Josep Rull i Carme Labòria i el canvi d'alcalde.
Pocs canvis a la comarca
Aquesta legislatura ha estat complicada per la gran majoria d'alcaldes de la demarcació de Terrassa, però tot fa pensar que no es produiran gran canvis al capdavant dels Ajuntaments.
Qui sembla que ho té més segur és Mireia Solsona, de CiU, a Matadepera.
A Ullastrell, Joan Ballbè (ERC) es torna a presentar.
La seva primera legislatura no ha estat plàcida amb fortes discrepàncies i alguns contenciosos oberts.
No l'ha ajudat el seu soci de govern, un PSC debilitat que en aquests comicis es presenta amb el nom de Junts per Ullastrell i que és la gran incògnita.
A més, el municipi amplia de 9 a 11 els regidors electes, el que dóna més opcions d'obrir el ventall.
No obstant, res fa pensar que ERC no guanyi les eleccions.
A Rellinars, la republicana Marta Roqué vol mantenir l'alcaldia després d'haver-la arrabassat amb una moció de censura al convergent Albert Ferrer, que enguany ha cedit el testimoni Eva Maria Salvador.
Així doncs, ERC i CiU són els dos ferms aspirants a assumir l'alcaldia en un frec-a-frec dels més interessants de la comarca.
Cesca Berenguer és l'aspirant a revalidar l'alcaldia a Viladecavalls.
Com a Rellinars, la convergent va aconseguir fer-se amb la vara després d'una moció de censura a l'ecosocialista Carles Rodríguez -que ara es presentaran sota les sigles Fem Viladecavalls amb coalició amb Acord per Viladecavalls-.
S'haurà de veure com queda un ple que en aquest mandat estava totalment atomitzat i que ha estat molt condicionat per pactes entre diversos partits.
I, finalment, a Vacarisses, Salvador Boada i UiPV malgrat tenir una oposició molt dura tot fa pensar que tornarà a guanyar les eleccions.
Caldrà veure però quin paper juguen Compromesos amb Vacarisses -un partit de recent creació, municipalista i que ha caigut amb gràcia entre l'electorat- i ERC que pot aprofitar l'element nacional. | L'atomització de candidatures a Terrassa posa en perill l'alcaldia de Ballart (PSC) a les properes municipals. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_573 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola frase.
El departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda preveu que el dèficit de l’any 2016 es situï en 1.906 milions d’euros, una quantitat equivalent a un 0,9% del seu PIB.
Segons les primeres estimacions del departament, i a l’espera que la Intervenció General de l’Estat (IGAE) faci públiques les dades de tancament oficials, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 3.973 milions d’euros (1,98 punts del PIB) en un any.
En termes homogenis, és a dir, sense comptabilitzar les associacions publico-privades que es van introduir en el perímetre SEC (Sistema Europeu de Comptes) l’any 2015, la reducció és de 2.025 milions d’euros (1,03 punts del PIB).
En els darrers sis anys, la Generalitat ha assolit una rebaixa del dèficit de prop del 80%, passant d’un màxim del 4,48% el 2010 (9.100 milions d’euros) a l’actual 0,9% (1.906 milions d’euros).
La Intervenció General de la Generalitat ha fet aquest càlcul a partir de les primeres dades provisionals de tancament de 2016, si bé el càlcul definitiu el farà la IGAE el mes de maig del 2017.
Increment dels ingressos
El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat de tres variables: ingressos no financers, despeses no financeres i els ajustos SEC per passar de comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional.
La reducció del dèficit assolida l’any 2016 s’explica majoritàriament per un increment de 2.156 M€ en els ingressos no financers, gràcies sobretot a l’augment dels recursos del model de finançament respecte al 2015, i més concretament, als ingressos corresponents a la liquidació de l’any 2014.
Pel que fa als ingressos tributaris, destaca la millora de la recaptació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que puja un 12,1% (178 milions més que el 2015), i l’increment del 7,3% en la recaptació de l’impost sobre el Patrimoni (34 milions més).
Les despeses meritades han augmentat un 1,8% respecte al 2015 (422 milions d’euros), degut sobretot a una major despesa de personal per l’increment retributiu de l’1% als treballadors públics, l’augment de personal docent per l’evolució del nombre d’alumnes i l’augment del personal de l’àmbit sanitari.
Les despeses en salut també pugen per la major activitat dels serveis sanitaris, les despeses de farmàcia i les despeses en vacunes per l’ampliació del calendari oficial de vacunació.
Pel que fa a l’evolució dels ajustos SEC, en 2016 es produeix una millora respecte al 2015 per la neutralització de l’impacte de les associacions publico-privades del 2015 i la millora del resultat de les empreses.
La Intervenció General de la Generalitat ha fet aquest càlcul a partir de les primeres dades provisionals de tancament de 2016, si bé el càlcul definitiu el farà la IGAE el mes de maig del 2017.
Increment dels ingressos
El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat de tres variables: ingressos no financers, despeses no financeres i els ajustos SEC per passar de comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional.
La reducció del dèficit assolida l’any 2016 s’explica majoritàriament per un increment de 2.156 M€ en els ingressos no financers, gràcies sobretot a l’augment dels recursos del model de finançament respecte al 2015, i més concretament, als ingressos corresponents a la liquidació de l’any 2014.
Pel que fa als ingressos tributaris, destaca la millora de la recaptació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que puja un 12,1% (178 milions més que el 2015), i l’increment del 7,3% en la recaptació de l’impost sobre el Patrimoni (34 milions més).
Les despeses meritades han augmentat un 1,8% respecte al 2015 (422 milions d’euros), degut sobretot a una major despesa de personal per l’increment retributiu de l’1% als treballadors públics, l’augment de personal docent per l’evolució del nombre d’alumnes i l’augment del personal de l’àmbit sanitari.
Les despeses en salut també pugen per la major activitat dels serveis sanitaris, les despeses de farmàcia i les despeses en vacunes per l’ampliació del calendari oficial de vacunació.
Pel que fa a l’evolució dels ajustos SEC, en 2016 es produeix una millora respecte al 2015 per la neutralització de l’impacte de les associacions publico-privades del 2015 i la millora del resultat de les empreses. | Segons el govern de la Generalitat, el dèficit provisional del 2016 és de 1.906 milions d’euros, un 0,9% del PIB. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_631 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta aquest text.
Avui fa cinquanta anys exactes.
El 24 de juliol de 1967, el general Charles de Gaulle va eixir al balcó de l’Ajuntament de Montreal i, davant una multitud que l’aclamava, va improvisar un discurs que els historiadors no creuen que fos improvisat.
El final d’aquella breu al·locució va somoure els fonaments del Canadà i de la diplomàcia internacional.
El general, un dels herois de la Segona Guerra Mundial i president de la República Francesa, va cridar ‘Vive Montréal!
Vive le Québec!
Vive le Québec libre!
Vive, vive, vive le Canada français!
Et vive la France!‘.
La seqüència havia estat curosament plantejada, amb tres visques al Canadà francès i una pausa llarga, molta llarga, després de dir ‘libre‘.
Aquell ‘visca el Quebec lliure’ va causar un impacte inoblidable entre els presents i va motivar una de les crisis diplomàtiques més greus que es recorda entre els aliats occidentals.
La forma dels crits i el comentari anterior de De Gaulle, que va dir que aquell viatge li recordava l’entrada a París després de l’alliberament dels nazis, va significar un gran impuls emocional per a l’independentisme quebequès i el va fer conegut arreu del món.
Mai abans un cap d’estat no havia estat així de clar defensant els drets d’una nació sense estat.
El govern canadenc va reaccionar indignat.
El primer ministre, Lester B. Pearson, va enviar una carta al general dient-li que el Canadà era lliure, que les províncies canadenques eren lliures i que no necessitaven ser alliberades per ningú.
La televisió va repetir el contingut d’aquell correu una vegada i una altra al llarg de la nit, mentre les reaccions pujaven d’intensitat.
Per als sobiranistes quebequesos, aquell moment va ser inoblidable.
La relació entre el Quebec i França no havia estat intensa gairebé mai.
França s’havia desentès molt dels francesos americans, i aquell crit i aquella visita semblaven tenir més significat que no tenien realment.
França no seria pas la campiona ni la valedora de l’independentisme quebequès que alguns van somiar aquella nit, però els contactes i la col·laboració prendrien una altra dimensió a partir del crit del general.
Veient les reaccions, De Gaulle va decidir tornar-se’n a França.
L’endemà havia d’anar a Ottawa i reunir-se amb el primer ministre del Canadà, però no ho va fer.
Va tornar a París en un avió militar mentre la polèmica creixia, no solament al Canadà sinó també a França i a Europa.
A França, alguns mitjans com Le Monde van ser molt durs amb l’actitud de De Gaulle i van criticar molt que hagués trencat les regles diplomàtiques amb aquell crit.
De Gaulle havia estat exiliat a Londres i havia pogut lluitar i proclamar la França lliure gràcies a la generositat del govern britànic.
El Canadà, en aquella època, era un domini britànic i molts francesos van considerar que la de De Gaulle era una descortesia enorme amb el país que l’havia acollit.
A l’avió, De Gaulle, que tenia una personalitat molt forta, va comentar que ell no podia ser diplomàtic en una qüestió com aquella, i que entenia que allò fes enfadar el Canadà, però que no pensava disculpar-se.
No ho va fer mai.
Entre les reaccions canadenques, va destacar la contundència d’un polític quebequès que aleshores era ministre de Justícia al Canadà, que arribaria a ser-ne primer ministre i que és el pare de l’actual primer ministre.
Pierre Trudeau.
Trudeau va demanar a De Gaulle si seria capaç d’anar a la Bretanya i cridar ‘Visca la Bretanya lliure’.
De Gaulle hi va anar més endavant, i a Quimper es va adreçar a una multitud.
Durant el discurs, va llegir un poema en bretó, una iniciativa insòlita, però no va cridar pas ‘Visca la Bretanya lliure’.
Ben al contrari.
El moviment nacionalista bretó havia omplert el país de cartells que recordaven el ‘Visca el Quebec lliure’ de Montreal i hi va haver uns quants detinguts per haver enganxat aquells cartells.
De manera que el general que es va atrevir a passar per alt la diplomàcia no va poder passar per alt les seues pròpies contradiccions. | Es compleixen cinquanta anys des que De Gaulle proclamà "Vive le Québec libre!", des del balcó de l’Ajuntament de Montreal. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_583 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
L’Ajuntament de Barcelona considera que la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre l’1-O i les declaracions dels vuit inspectors en cap de la policia espanyola com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 marcaran l’evolució d’aquesta causa judicial.
Gairebé dos anys després dels fets, la instrucció ha fet un ‘salt qualitatiu’, ja que en les últimes setmanes i mesos l’Audiència de Barcelona ha rebutjat que s’investiguin diversos votants com demanava la fiscalia i l’Advocacia de l’estat, ha avalat que s’investiguin les ordres donades pels comandaments i ha reobert la majoria de peces separades, una per cada escola, arxivades pel magistrat instructor.
Per això, els advocats de l’Ajuntament esperen que la instrucció pugui estar acabada d’aquí a un any aproximadament.
La sentència del judici contra el procés del Suprem fixarà uns fets provats que podrien determinar fins a quin punt l’actuació policíaca d’aquell dia es considera que va ser desproporcionada i que va vulnerar els drets de reunió i de protesta.
Això pot afectar el possible futur judici contra els policies que van actuar a Barcelona.
Com diu Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania, el cas ‘es juga en dos taulells d’escacs independents però que s’influeixen mútuament’.
També ha influït en la causa la declaració de diversos testimonis davant del Suprem, com els d’alguns responsables policíacs, testificals que es podran aprofitar a la causa del jutjat barceloní.
El jutge exigeix al govern espanyol la informació sobre qui va ordenar les càrregues de l’1-O
Però la instrucció del cas també pot variar força segons què declarin els vuit inspectors citats com a investigats els propers 24 i 25 d’octubre.
Si assumeixen tota la responsabilitat de les ordres donades als seus subordinats, com va apuntar el tinent coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operatiu Diego Pérez de los Cobos, la investigació no afectarà gaires més comandaments.
Si, per contra, indiquen que ells van transmetre ordres rebudes de més amunt, l’acusació popular exercida per l’Ajuntament no descarta demanar la citació com a investigats de comandaments superiors.
El jutjat d’instrucció 7 té una causa principal i 27 peces separades, una per cada escola on va actuar la policia espanyola a la capital catalana.
Només una peça està definitivament arxivada perquè només hi va haver danys materials lleus: el CEIP Tomás Moro, de Nou Barris.
Inicialment el jutge instructor havia arxivat bona part de les peces per no poder identificar clarament els agents o en considerar que no havien actuat de forma desproporcionada.
Actualment quatre peces estan arxivades pel jutjat d’instrucció però l’Ajuntament ho ha recorregut a l’Audiència de Barcelona, que està pendent de resoldre el recurs.
Fonts municipals confien que l’Audiència reobrirà els quatre casos, com ja va fer amb altres 14 causes provisionalment arxivades pel magistrat instructor, al·legant que la protesta era legítima i, en canvi, l’actuació dels antiavalots havia vulnerat drets humans i els seus propis protocols de funcionament.
L’Ajuntament es mostra molt satisfet perquè l’Audiència ha acceptat la seva tesi, segons la qual ‘no pot ser casualitat que hi hagués tants ferits en tantes escoles diferents’, cosa que podria significar que hi havia ordres prèvies concretes que van emparar aquesta actuació policíaca.
Això va reobrir les peces arxivades i va permetre citar com a investigats els comandaments.
En concret, hi ha 50 policies investigats, el doble que fa un any, vuit dels quals inspectors que comandaven sobre el terreny els vuit equips d’antiavalots que van actuar a la ciutat, i alguns estan encausats per diversos fets en escoles diferents.
Se’ls investiga pels delictes de lesions, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionari públic, contra la integritat moral i contra els drets fonamentals.
En total hi ha un centenar d’agents identificats com a possibles agressors i l’Ajuntament ara vol començar a estirar el fil dels agents de la brigada d’informació, que van participar en el disseny del dispositiu i van ajudar a decidir quines escoles s’intentarien desallotjar.
Per la seva banda, Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma, també està investigat per atemptat contra l’autoritat.
En total hi va haver uns 300 ferits.
Marc Serra ha lamentat el paper de l’Advocacia de l’estat espanyol, que defensa la majoria de policies, i sobretot de la fiscalia, per la seva actitud ‘activa’ per ‘obstaculitzar’ la investigació.
Per això, creu que la causa ha tirat endavant gràcies a l’impuls de l’Ajuntament i altres acusacions.
L’objectiu principal, diu Serra, no és només investigar els policies autors de les lesions als votants, sinó als que van dissenyar i dirigir l’operatiu.
‘Només així llencem el missatge de prevenció general perquè un dispositiu tan mal fet i amb efectes tan severs no es torni a produir a Barcelona ni contra els independentistes ni contra ningú’, ha afegit.
‘Ens hi juguem el dret a la protesta a l’espai públic’, opina Serra, que creu que cal posar límits a les actuacions policíaques. | L'Ajuntament de Barcelona creu que la sentència del Tibunal Suprem sobre l'1-O marcarà l'evolució de la causa judicial. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1513 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
Els professors de la UAB Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) i Pere Ballart (Barcelona, 1964) han publicat un llibre que combina un recull de la prosa inèdita de Màrius Torres i un estudi que interpreta aquests textos.
El volum La prosa de Màrius Torres (Edicions UB) busca "combatre" el clixé de l'autor com un poeta "turmentat" i "dramàtic" a través de cartes, articles, uns dietaris i una novel·la inacabada que mostren un autor totalment "polièdric".
"Sempre s'ha encasellat a Màrius Torres com un poeta de la mort, per la seva condició de malalt.
Amb aquesta prosa es demostra que era un intel·lectual vitalista perfectament al corrent del seu temps", ha assegurat el professor Pere Ballart en una entrevista amb l'ACN.
La recerca dels professors universitaris va arrencar després de rebre el suport de la borsa del Centre d'Estudis de Granollers i l'Ajuntament de Granollers, amb la tasca de revisar diversitat de textos manuscrits i d'altres publicats com annex a la seva poesia.
"És una producció important que ens fa canviar la imatge de Torres com a exclusivament un poeta malalt", subratlla Julià.
Una obra extensa: dietaris, contes, cartes
Els autors han definit a Torres com "un fill de la República" que va començar a escriure el 1935.
"Es tracta d'un metge que es dedica a escriure contes i progressivament s'anima a provar gèneres diferents", comenta Julià.
L'obra de Torres compta amb un ventall de temes: des de més biogràfics fins altres més propis de la creació.
Concretament hi destaquen els dietaris que tracten el dia a dia, els contes fantàstics i històrics i les cartes que aborden problemàtiques generals i circumstàncies personals.
"Té gràcia descobrir un prosista que s'atreveix amb tots els gèneres i que intenta donar el millor d'ell mateix.
Tot plegat ho va deixar com a inèdit i ara ho hem recuperat", afirma Julià.
En el camp de la correspondència que hi ha plasmada en aquest llibre, s'hi mostra un dietari que Torres va escriure davant la impossibilitat de poder contactar amb el seu germà quan aquest va marxar al front durant la Guerra Civil Espanyola.
El cas és que Màrius Torres pateix una "petita" crisi davant la impossibilitat de poder parlar amb el familiar i per això narrarà el desenvolupament de la guerra.
La novel·la inacabada de Màrius Torres
Pel que fa a la novel·la inacabada, tracta de dos joves metges que un cop acabada la carrera intenten establir-se en zones allunyades de la gran ciutat.
En aquest treball Torres tracta la difícil relació entre viure en un municipi petit i haver estudiat en una ciutat gran com Barcelona.
També se centra en la problemàtica que pateixen els protagonistes al concebre la vida amb una mentalitat moderna i trobar-se amb una societat arcaica.
"Quan Torres construeix ficcions no sap allunyar-se de la seva pròpia experiència", explica Pere Ballart.
En aquest sentit, Ballart ha manifestat que després d'analitzar la prosa del reconegut poeta, la defineix com a "pulcre", "elegant" i "extraordinària".
"Màrius Torres utilitzava la literatura com una forma d'autoanàlisi i amb la prosa entaula un diàleg a partir de la descoberta d'un mateix".
Julià va més lluny i apunta que a l'estudi hi ha una voluntat de recuperar aquest tipus de treballs del món de l'exili, la República, el franquisme i de recuperar anys perduts com els 30, 40, 50 i 60.
"Hi ha la intenció d'endinsar-nos en el pensament propi de l'època recent per comprendre allò que va passar i com hem arribat fins aquí", ha detallat Julià.
La prosa de Màrius Torres s'ha presentat aquest dimecres en el marc de La Setmana del Llibre en català.
Pere Ballart és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i especialista en retòrica i teoria de la poesia, mentre que Jordi Julià és poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. | Dimecres es va presentar el llibre "La prosa de Màrius Torres" de Jordi Julià i Pere Ballart. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2305 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
"El videoclub ja funciona al 100%, amb les prop de 45.000 pel·lícules del catàleg a les prestatgeries i la cafeteria gairebé acabada", anuncia amb satisfacció Aurora Depares.
Filla dels fundadors de Video Instan i factòtum del trasllat de l'històric local del carrer Enric Granados a la seva nova seu a Viladomat 239, Depares té bones sensacions pocs dies després d'obrir.
En un recés dels últims preparatius abans d'estrenar la cafeteria (dijous era el dia assenyalat), la propietària del rebatejat 'Video Instan Cafè-Cinema' explica a l'ACN el com i el per què de la reorientació del negoci, més enllà del trasllat forçós degut a un augment inassumible del lloguer.
El vell videoclub, el més antic de tot l'Estat, reneix com a espai social.
Assistir al passi d'una pel·lícula, comentar-la tot fent un cafè i, abans de marxar, fer-se amb la darrera novetat cinematogràfica en DVD.
Aquest podria ser un dels itineraris del visitant del nou Video Instan (Cafè-Cinema), que va obrir les seves portes fa 15 dies al carrer Viladomat 239.
No és altre que l'hereu i continuador de l'històric local del carrer Enric Granados, el primer videoclub de l'Estat, que van fundar els pares d'Aurora Depares, (Jenaro Depares y Aurora Martinez) ara fa 38 anys.
Diversificar i córrer la veu
"Si bé és cert que encara es lloguen pel·lícules, això no és suficient per mantenir el negoci", assumeix l'Aurora.
Per aquesta raó, ella va veure en el trasllat (no desitjat) una oportunitat per unir en un mateix espai "tres activitats que a tots ens agrada compartir".
I així és com va començar la recerca d'aquest nou local, de 320 metres quadrats, i va llançar una campanya de micro-mecenatge per difondre el projecte i recaptar, finalment, més de 40.000 euros aportats per 638 mecenes.
El passat 18 de juliol el videoclub va obrir portes a la seva nova ubicació, encara sense la cafeteria ni la sala de projeccions en marxa.
El servei de bar (s'ofereixen begudes i menjar, des de torrades fins a amanides i cremes) ja s'ha sumat des d'aquest dijous a l'oferta de Video Instan.
Queda per enllestir la sala de projeccions, previsiblement a principis de setembre.
Pel que explica Depares, molts dels antics clients d'Enric Granados segueixen fidels al seu videoclub tot i haver-se de desplaçar més lluny del que ho feien abans.
"La gent d'Enric Granados estan començant a venir, i la rebuda també és molt bona al nou barri (la Nova Esquerra de l'Eixample) i estem fent molts clients nous", comenta la propietària.
El videoclub té actualment al voltant de 3.000 socis, i confia a seguir creixent amb la nova orientació i serveis que s'ofereixen.
Bones sensacions
"Sembla que la idea agrada, i les perspectives són interessants".
Depares no creu que el negoci del videoclub estigui tocat de mort, però sí assumeix que el lloguer i la venda de pel·lícules en suport físic estan amenaçats pels nous hàbits de consum a través de les plataformes de distribució digitals.
Malgrat això, presumeix de catàleg: "Si t'agrada el cinema, el nostre fons és molt més ampli que qualsevol plataforma.
Hauries de sumar les 3 o 4 més importants i tot i així hi hauria coses que no trobaries, i aquí sí!".
En tot cas, i per respondre a la competència que representen aquests nous actors, el videoclub ha incorporat per primera vegada el concepte de "tarifa plana", amb un abonament mensual per llogar a demanda, i ha ajustat el preu del lloguer puntual a 2 euros.
Amb aquests ajustos, l'àmplia oferta de títols de què disposa, i les novetats de la cafeteria i l'espai de projeccions, Depares es mostra optimista de cara al futur.
La seva il·lusió seria fer de Video Instan Cafè-Cinema un espai més social i que convidi els clients i els veïns a entrar-hi.
La cafeteria hi pot ajudar molt, confia, però també la programació i les activitats previstes per la sala de projeccions.
Aquí s'hi faran passis de pel·lícules ja estrenades, presentacions de nous films, així com "de llibres relacionats amb el cinema o amb altres àmbits de la cultura".
D'altra banda, el videoclub ha signat un conveni amb l'ESCAC perquè la prestigiosa escola de cinema de Terrassa realitzi "algunes classes" en aquest espai. | El nou Video Instan Cafè-Cinema, continuació del videoclub més antic de l'Estat, estrena nova etapa en un nou local. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1842 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
La polèmica, aquesta vegada, va sobre rodes.
Divendres l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que la moratòria vigent que permet que les bicicletes circulin per les voreres s'acabarà l'1 de gener de l'any 2019.
El 2015 es va aprovar l'"Estratègia de la bicicleta per Barcelona", i ara, l'Ajuntament considera que ha arribat el moment d'acabar amb les dificultats de convivència amb els vianants que genera la moratòria.
El problema és que no tothom hi està d'acord.
El representant de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Albert Garcia, i el vicepresident l'Associació de Bicitours de Barcelona, Pablo Gómez, ho veuen molt diferent.
Garcia i Gómez coincideixen en el fet que Barcelona encara no està prou articulada, malgrat l'increment de kilòmetres de carril bici, per prohibir-ne la circulació per les voreres.
Ambdós estan d'acord en dir que la visió imperant a la ciutat és encara la del conductor de vehicle privat, segons ells, font de molts dels problemes de mobilitat.
De fet, Gómez comenta preocupat que "s'està demonitzant anar amb bicicleta" i es queixa que els ciclistes ho tenen cada vegada més complicat.
"Hi ha altres coses que es poden retirar del carrer abans que les bicis", remarca amb contundència Garcia.
Considera crucial que les persones puguin fer servir la bici i demana regulació, però no prohibició.
Totalment en contra de la conducció temerària, que considera un perill públic i en demana la prohibició total, matisa que els casos que s'han detectat són excepcionals.
Pablo Gómez, que a més de ser el vicepresident de l'Associació de Bicitours de Barcelona és el propietari de Bike Rental Barcelona, posa el focus en la vulnerabilitat dels ciclistes, ja que no creu que els únics que estan en risc quan van en bicicleta siguin els menors.
A més, considera que l'entramat de normes és molt complex i puntualitza que, a més del milió i mig d'habitants de la ciutat de Barcelona, als ciclistes se li sumen els turistes, molts dels quals aprofiten la bicicleta com a mitjà de transport.
"Si no es fa una bona campanya de sensibilització, l'Ajuntament farà caixa amb les multes però no se solucionarà res", reflexiona preocupat l'empresari del sector.
Més carrils bici, però no tots els que es prometien
Una de les altres mesures que ha anunciat l'Ajuntament de Barcelona és l'augment en infraestructura de carrils bici.
A principis de setembre, la xarxa de carrils bici tindrà 200 quilòmetres, però l'any 2016 l'Ajuntament en prometia 308 km. La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Mobilitat i Urbanisme, Janet Sanz, va atribuir l'incompliment als conflictes existents a peu de carrer entre bici i vehicle privat.
"Nosaltres ja vam preveure que era molt difícil arribar al final de la legislatura amb tots els carrils fets", comenta Garcia.
Afegeix que no s'ha de parlar de quilòmetres, sinó d'efectivitat, i titlla la xarxa actual de "poc efectiva".
Sobre el fet que el 90% de la població barcelonina disposi d'un carril bici a menys de 300 metres de casa seva, Garcia fa la comparativa amb el cotxe: "És com si diguessis a un usuari de cotxe que està de sort perquè el té aparcat a 3 quilòmetres de casa".
Demana posar-hi perspectiva, "perquè els de les bicis semblem els dolents de la pel·lícula".
I les bicicletes de lloguer aparcades al carrer, què?
Una de les problemàtiques que encara ha de resoldre l'Ajuntament de Barcelona és l'aparcament de bicicletes de lloguer a través d'aplicacions d'Internet en espais públics sense pagar res a canvi.
Pablo Gómez indica que és un tema que l'inquieta, perquè es juga a dir que "no estan permanentment aparcades" i considera que el govern municipal no ha actuat amb contundència.
Fent una analogia amb el top manta, considera que aquestes aplicacions fan competència deslleial, perquè les bicicletes publiciten el negoci amb els cartells que porten penjats i estan a la vista tot el dia, i "l'únic que fan és posar-nos a tots en el mateix sac".
Creu que hi hauria d'haver aparcaments a cada cruïlla de la ciutat.
Tornant a la mentalitat imperant del vehicle privat, llança una pregunta: "Els cotxes de lloguer a Barcelona, aparquen on volen, no?".
Davant de les recents notícies, Gómez opina que l'equip de govern actual és el que millor ha actuat en matèria de bici des de Maragall, però "ha perdut una oportunitat", perquè no s'han posat tots els carrils bici que es prometien i perquè, amb propers canvis de govern, tot el pla es podria modificar. | L'Ajuntament de Barcelona anuncia que les bicicletes no podran circular per les voreres a partir començament de 2019. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2233 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
L'Audiència de Girona ha denegat la petició de "reinstauració" de la presó preventiva per a Oriol Boyer, condemnat a 21 anys i 1 dia de presó per assassinar d'una pallissa una dona de 76 anys a Cabanes (Alt Empordà) el 27 de febrer del 2014.
Després del veredicte del jurat popular i de la sentència condemnatòria, el fiscal va sol·licitar una vista urgent per evitar que Boyer sortís en llibertat perquè, segons va explicar l'advocat de la defensa al judici, el processat estava empresonat fins a finals d'any per altres causes i no de forma preventiva pel crim.
De fet, per l'assassinat va estar dos anys entre reixes (del 12 de gener del 2015 al 8 de febrer del 2017) però cap acusació va demanar que li prorroguessin la presó.
L'Audiència de Girona ha denegat la petició de les acusacions per dos motius: perquè no ha quedat acreditat el risc de fugida i perquè, en el moment de celebrar la vista, encara no s'havia interposat cap recurs contra la sentència.
Això vol dir que pot quedar en llibertat quan hagi complert la condemna per altres delictes, a l'espera que la sentència per l'assassinat sigui ferma.
Petició de "reinstauració" de la presó preventiva denegada.
Els dos acusats inicialment pel crim de Cabanes, Oriol Boyer i el violador reincident Antonio García Carbonell, van arribar emmanillats i custodiats pels Mossos d'Esquadra des de la presó a les sessions del judici que es va fer a l'Audiència de Girona el novembre passat.
Cap dels dos, però, estava en presó per l'assassinat perquè, un cop complerts els dos anys en preventiva, les acusacions no van demanar que es prorrogués el temps entre reixes fins al quatre anys.
Tots dos estaven en presó per altres causes, Boyer complint condemna i García Carbonell en preventiva per un afer de falsificació de moneda.
L'Audiència de Girona, seguint el veredicte del jurat popular, va absoldre García Carbonell i va imposar una pena de 21 anys i 1 dia de presó a Oriol Boyer, com a autor d'un assassinat i un delicte de tinença il·lícita d'armes.
El jurat popular va concloure que Boyer era l'autor material de la pallissa mortal propinada a l'anciana de 76 anys el 27 de febrer del 2014.
La sentència també li va imposar una indemnització de 144.000 euros els familiars de la víctima, a qui Boyer va deixar moribunda en un camp a tocar de casa seva.
Davant la sentència condemnatòria, el fiscal va sol·licitar una vista urgent per demanar que Boyer continuï a presó mentre la resolució no sigui ferma.
La compareixença es va fer el 13 de desembre i tant el fiscal com l'acusació particular van demanar que s'adoptés la mesura cautelar de presó provisional fins a la meitat de la pena imposada.
L'Audiència de Girona, però, ha denegat la petició.
Segons ressalta la interlocutòria, Boyer ja va estar dos anys en presó preventiva per aquest cas (entre els anys 2015 i 2017) i no es va demanar que es prorrogués fins als quatre anys.
L'Audiència, però, recull que, jurídicament, podria haver-hi dos arguments pels quals es podria concedir la "reinstauració" de la mesura cautelar però conclou que, en aquest cas, no es compleixen.
D'una banda perquè exposa que, més enllà de la pena de presó imposada, no s'ha acreditat que existeixi risc de fugida superior al que hi havia fa deu mesos, quan no van prorrogar la mesura cautelar.
De l'altra, exposa que, en el moment en què es va celebrar la vista, encara no s'havia interposat recurs a la sentència, un dels requisits que fixa la llei.
"Seria necessari que la reinstauració de la presó provisional es fonamentés en uns arguments realment contundents, imbatibles, que evidenciessin la indiscutible concurrència d'alguna de les causes legals que ho permetin", conclou la interlocutòria que considera que, en aquest cas, no existeixen aquests arguments.
"Les acusacions s'han limitat a al·legar l'existència d'un risc de fugida genèric basat, únicament, en la pena imposada en la recent sentència, no indicant cap altra circumstància personal que faci evident un risc que, s'ha de suposar, fa deu mesos no existia", argumenta el magistrat que també recorda que Boyer és ciutadà espanyol, que té dona i fill al seu càrrec i que no té vincles amb tercers països ni mitjans econòmics per facilitar una hipotètica fugida a l'estranger.
Per això, la interlocutòria conclou que "no ha quedat suficientment acreditada la necessitat de reinstaurar la mesura cautelar de presó provisional".
Això vol dir que Boyer pot sortir en llibertat quan no tingui més causes o compliments de condemna pendents. | L'Audiència de Girona denega la petició que Oriol Boyer torni a la presó preventiva, condemnat per apallissar una dona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2831 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
Tretze empreses vinícoles i agroalimentàries de Batea han reclamat formalment a l'alcalde, Joaquim Paladella, que retiri la seva amenaça de traslladar el municipi a l'Aragó com a resposta al que considera "discriminació" per part de la Generalitat.
Els empresaris, majoritàriament propietaris de cellers, la principal activitat econòmica del poble, han presentat aquest dilluns al matí una instància davant l'Ajuntament en aquesta línia i recordant a l'alcalde que la difusió de la seva proposta els ha "perjudicat seriosament".
"S'ha començat a produir rebuig dels productes que comercialitzem i un deteriorament" de la seva "imatge".
Temen, a més, que un possible canvi en l'adscripció administrativa del municipi suposaria canvi substancials en la pertinença tant a la DO Terra Alta com a la DO Catalunya, sota les quals es comercialitzen els vins produïts al poble.
En el text de la instància, els empresaris no només discrepen obertament de la proposta de reassignació territorial de Paladella: remarquen que les seves declaracions mediàtiques i la dimensió aconseguida han "marcat una imatge exterior del nostre poble negativa i completament contrària a la realitat".
Un fet, afegeixen, que els "ha perjudicat seriosament".
Retreuen a l'alcalde, fins i tot, que no hagi complert la seva funció de "potenciar els recursos econòmics de la zona" i que no s'adapti "al sentir de la majoria del poble".
"Diferents cellers han tingut queixes per part dels seus clients, dient-los que deixaran de comprar els vins de Batea, no de la Terra Alta sinó de Batea.
La imatge que teníem com a productors de vins de qualitat ara és una altra, tenint en compte que el mercat català és el més important que tenim els vins de la Terra Alta.
Són unes declaracions molt desafortunades: ens fa mal a la imatge, als clients fets d'un mercat català que és molt important, a la projecció dels vins i bodegues de la Terra Alta i de Batea", subratlla Josep Arrufí, un dels celleristes bateans signant i president de la DO Terra Alta.
A la instància s'han afegit Altavins Viticultors, Les Vinyes d'Andreu.
Az-Azeytun, Comercial Querva, Pastisseria Barraca, Celler Rialla, Celler Jornou, Celler MAriol, Batevins, Vins la Botera, Vins Carpo, Passtiseria Carla i Vins Maijo.
La idea més estesa entre el sector vitivinícola local és que una part molt important de la feina que s'ha fet durant les últimes dècades per modernitzar i difondre la cultura del vi vinculada al territori, així com al nom del poble i la comarca, pot anar-se'n ara en orris només amb les declaracions de Paladella.
Recorden que, de fer-se efectiva la seva proposta de traslladar el municipi a l'Aragó, quedaria totalment compromesa la situació comercial dels vins que es venen a través de la DO Terra Alta i la DO Catalunya.
"Ni sabem com quedaria l'adscripció a la primera i, per descomptat, hauríem de renunciar a la segona", alerten.
Tot plegat, ha generat una profunda preocupació en un sector, recorda, que s'ha convertit en la DO amb major projecció de tot Catalunya i amb un ampli potencial de creixement.
"No es pot especular amb el futur d'un sector agroalimentari que és la base de l'economia local i s'ha de tenir en compte l'impacte que poden tenir sobre el mateix certes decisions i accions polítiques", argumenten.
La instància tancar reclamant directament l'alcalde una "rectificació pública" i que retiri la seva proposta, "tot reconeixent que el sentiment de la població no és en cap cas deixar de pertànyer a Catalunya".
També volen que emprengui "totes les accionis necessàries per pal·liar els efectes de la seva actuació".
Arrufí considera les declaracions són "desafortunades" i no reflecteixen la "realitat ni el treball" dels nostres pares sobre el vi, l'elaboració del vi i el treball a les nostres vinyes.
"Personalment no ho entenc.
El senyor Paladella ha estat un polític que ha fet coses molt bones a Batea però això li passarà factura.
No tot val i ho hem de fer saber.
Cal tenir una mica d'ètica política i personal", ha assegurat, tot recordant l'esforç que efectua el sector en aquests moments per promoure la cultura del vi vinculada al territori i, al mateix temps, lluitant també contra fenòmens com la massificació eòlica a la comarca, precisament, un dels motius que addueix l'alcalde per plantejar la marxa de Catalunya. | Les empreses vinícoles i agroalimentàries de Batea prenen distància de les amenaces del seu alcalde de traslladar el municipi a l'Aragó. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_22 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola oració.
Cada persona desenvolupa les seues pròpies rutines.
Algunes són compartides, confessables; unes altres, més personals, no ho són tant.
Prenc la meua primera dosi de cafè just després del desdejuni, poc abans d’eixir cap al treball: atès que al món es consumeixen cada dia 1.100 milions de tasses d’aquesta poció, sospite que aquesta és una rutina compartida.
Jonathan Swift va afirmar el 1722 que el cafè ens fa més rigorosos, més seriosos, més filosòfics: amb tota seguretat, exagerava.
Una tassa de cafè exprés requereix d’uns cinquanta grans de cafè torrat.
Aquests grans són, inicialment, les llavors seques de Coffea canephora i Coffea arabica, uns arbustos de fulles perennes que creixen en zones tropicals, de clima càlid i humit en el cas de C. canephora i temperat en el cas de C. arabica.
Tots dos produeixen agrupacions de flors blanques, fragants, al llarg de les branques dels arbres.
Els fruits, denominats baies o cireres en la indústria del cafè, tenen un diàmetre típic d’uns quinze mil·límetres.
Quan són madurs la pell és de color roig brillant o groga en algunes varietats.
A sota hi ha la polpa, molt dolça, que conté normalment dues llavors, els futurs grans del cafè.
Els fruits es recol·lecten preferiblement a mà, seleccionant els que són madurs.
També es poden arreplegar tots els fruits de l’arbre, siga a mà o emprant màquines, però en aquest cas s’arrepleguen tant les baies madures com les verdes o les passades i cal fer-ne una separació posterior.
Els fruits han de processar-se immediatament després de la collita per evitar que es deterioren.
S’empren bàsicament dos mètodes.
El primer és l’assecat al sol: les baies s’escampen en un pati i es remouen amb freqüència fins que el fruit és sec. Una màquina separa després les llavors.
En el segon mètode, una màquina converteix la part carnosa del fruit en polpa.
Les llavors se separen llavant-les amb aigua i, després, s’assequen.
Aquests grans, emmagatzemats en un lloc fresc i sec, es mantenen sense deteriorar-se durant almenys un any.
Un dels problemes més greus associats amb el transport des dels països productors fins als països consumidors té a veure amb les fluctuacions de temperatura i humitat, que poden conduir a la condensació d’aigua en la superfície dels grans verds.
Això fa que hi cresca floridura a sobre, cosa que pot arruïnar un carregament.
El pas final en la transformació de les llavors en grans de cafè és el torrat dels grans verds, a temperatures i temps variables segons la qualitat dels grans i el resultat final desitjat.
En aquest procés es produeixen un conjunt de reaccions químiques que augmenten la complexitat química del producte.
Les reaccions de Maillard entre sucres i aminoàcids condueixen a la formació de glicosamines i melanoïdines de color marró i sabor agredolç.
Altres reaccions produeixen una enorme varietat de molècules de baixa massa molecular; aquests compostos volàtils augmenten la complexitat química del cafè i són els responsables del seu aroma.
Així, mentre que el cafè verd conté unes 250 substàncies aromàtiques, al cafè torrat se n’han identificat més de 800.
Una característica dels grans torrats és que, exposats a l’aire, desenvolupen un sabor i un aroma ranci en un parell de setmanes.
Durant el procés de torrat exploten les cèl·lules del gra, la qual cosa exposa el seu contingut a l’aire i provoca l’oxidació dels lípids.
Per això, allò ideal és consumir el cafè acabat de torrar i, si es comercialitza, fer-ho protegit de l’aire i la humitat.
I arriba el moment de la preparació del cafè exprés, la forma com jo el consumisc.
Requereix d’una màquina que escalfa l’aigua i la fa passar a pressió per un conjunt compactat de partícules que provenen de la mòlta dels grans del cafè.
Els trossos de cafè estan adherits entre si gràcies a una fina capa d’oli i tenim, per tant, un laberint de minúsculs conductes d’aire pels quals passa l’aigua a pressió, extraient diferents components del cafè.
El resultat final és un sistema dispers complex en el qual tenim bombolles de gas, gotetes d’oli i xicotets fragments sòlids dispersos en aigua formant dues fases: una dissolució coberta d’una escuma denominada crema.
Però consumim cafè, sobretot, per la cafeïna, un compost de sabor amarg que és un estimulant del sistema nerviós central.
Una tassa de cafè exprés en conté vora 100 mg i s’ha comprovat que la ingesta de cafeïna i glucosa afavoreix l’atenció, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat.
Sí, sóc una persona amb rutines marcades: normalment prenc l’última dosi de cafè a l’hora de berenar, preferiblement a casa, i poques vegades en silenci, amb l’única companyia del meu gos…
Trobaràs la recepta en la web de Mètode.
Fernando Sapiña Navarro.
Director de l’Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic de la Universitat de València.
Què és Mètode? | La cafeïna afavoreix l'aprenentatge i Swift va afirmar que el cafè ens fa més rigorosos i seriosos. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_734 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Ho ha fet donant suport a una resolució –presentada per l’eurodiputada Elena Valenciano– que recull el criteri de la gestora del PSOE i de la presidenta andalusa, Susana Díaz, i que defensa que per desblocar la situació institucional excepcional que viu el país, el Grup Parlamentari Socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura.
La decisió implica d’aquesta manera tot el grup parlamentari, malgrat que el PSC i diversos diputats han avançat que decidís el que decidís aquest comitè federal es mantenen en el no.
La votació de la resolució –per crida i a mà alçada- ha estat el punt culminant d’un comitè federal en que els prop de 250 delegats socialistes han demanat 54 torns de paraula.
És una diferència superior a la que va servir per forçar la marxa de Pedro Sánchez.
Aleshores els crítics es van imposar per 25 vots, i ara són 43.
A més, apunta, tindria efectes molt negatius per al PSOE perquè, diu el text, apareixerien davant la societat com els principals responsables d’un blocatgeque ningú desitja.
Han defensat aquest criteri el president Ximo Puig, la presidenta andalusa, Susana Díaz, el president extremeny Guiillermo Fernández Vara, l’ex-president de Castella-La Manxa José Maria Barreda, i l’ex-ministre Ramon Jáuregui, entre altres.
Durant la seva intervenció de 7 minuts, Díaz –que no ha citat en cap moment la paraula abstenció- ha desgranat les raons per evitar terceres eleccions i ha demanat unitat del partit.
‘Només se surt guanyant si se surt unit’, ha dit.
Malgrat que el text de la resolució no tanca definitivament la porta a què aquesta abstenció sigui ‘tècnica’, és a dir que la duguin a terme només 11 diputats, s’entén que afecta tot el grup parlamentari, fet que posarà en escac les relacions entre els socialistes espanyols i el PSC, que reuneix dimarts el seu consell nacional per ratificar el no a la investidura de Mariano Rajoy.
La gestora traslladarà el criteri sobre aquesta qüestió al Grup Socialista del Congrés al llarg de la setmana, previsiblement dimecres.
L’abstenció s’enfrontava a una altra proposta de resolució -que ja no s’ha arribat a votar- presentada pel delegat del Partit Socialista basc que advertia que la dicotomia entre abstenció i pèrdua de vots: ‘És falsa, perquè tard o d’hora aquest partit haurà d’enfrontar-se a unes noves eleccions i ho hem de fer fidels als nostres ideals’.
És el criteri que han defensat dins del comitè els partidaris del ‘no és no’, entre altres la mà dreta de Pedro Sánchez, César Luena, que ha advertit que una abstenció portarà a unes eleccions en 18 mesos.
Altres veus que han defensat el ‘no’ han estat, entre altres, les de Miquel Iceta, Francina Armengol, i Idoia Mendia.
Iceta alerta de l’auge de l’independentisme
En la seva intervenció, Iceta ha explicat que el PSC vol seguir caminant al costat del PSOE i, per això, ha insistit que els socialistes catalans no poden facilitar el govern a qui ha estat un dels màxims responsables de l’absència de diàleg entre Catalunya i l’Estat.
‘El problema del PSOE no és el PSC, és Rajoy.
L’independentisme té avui el suport de gairebé el 48% dels catalans.
També errors nostres.
I nosaltres fem en gran mesura responsable d’aquesta situació un Govern del PP incapaç d’obrir una perspectiva de diàleg’, ha dit Iceta, segons que recull El Periódico.
I ha afegit: ‘I en aquest moment, quan comença el curs en què el xoc de trens sembla inevitable, no podem aparèixer ni tan sols abstenint-nos en la investidura d’un dels màxims responsables de l’absència de diàleg.
Si ho féssim, deixaríem de ser útils per construir ponts, per trobar una solució.’
Ha dit que l’abstenció, a més, faria que molts catalans s’acabin de convèncer que el federalisme no és viable i que caiguin resignats a la idea que la independència és un fet inevitable.
Rumb a la investidura
La decisió del PSOE posa rumb ja a la investidura de Mariano Rajoy.
El ple podria començar dimecres o bé dijous, de manera que la investidura pot tenir lloc o bé dissabte 29 d’octubre o diumenge 30. | El grup parlamentari socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura de Mariano Rajoy. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1280 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
Unnim, la nova caixa comarcal catalana, ha posat en marxa un portal a Internet, accessible des del seu web corporatiu, per donar a conèixer i per comercialitzar les vivendes que té en cartera.
En aquest portal s’oferiran més de 1.700 immobles d’arreu de Catalunya, principalment del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Bages.
El web s’adreça a tot tipus de clients; particulars, joves que busquen la seva primera llar, oferint-los contractar la Hipoteca Low Cost, persones que busquen un nou domicili o adquirir una segona residència, i a inversors, que hi poden trobar productes del seu interès.
Per aquest motiu, l’espai per a Inversors disposa d’una àmplia oferta pensada per aquest segment, a través del qual poden adquirir un habitatge amb un contracte de lloguer vigent, adquirir immobles exclusius, o bé informar-se de l’oferta de sòl urbà i industrial, locals comercials, magatzems o naus industrials, entre d’altres.
Un portal que interactua amb el client
La nova web immobiliària d’Unnim neix com a portal que, a més de mostrar el catàleg d’immobles disponibles, permetrà a l’entitat interactuar amb els seus clients i escoltar les seves necessitats.
Més enllà de limitar-se a mostrar les promocions, la voluntat del nou portal és facilitar als usuaris del mateix la relació amb Unnim per a trobar la vivenda més adient en funció de cada perfil i necessitats.
Així, el portal dóna la veu al client i el convida a modificar el web en funció de les seves pròpies preferències.
Aquelles persones interessades en un immoble concret o amb determinades necessitats de cerca, poden donar-se d’alta de manera gratuïta a El meu espai immobiliari i crear el seu propi usuari.
El client també podrà subscriure’s al servei d’Alertes Immobiliàries, que li permetrà detallar les seves preferències de cerca i rebre avisos de promocionsconcretes i d’ofertes que s’ajustin al seu perfil.
El portal disposa de diferents funcionalitats per trobar la vivenda que més s’adapti a les necessitats dels usuaris:
• Un potent cercador que permet a l’usuari definir diversitat de criteris de cerca, segons la tipologia de l’immoble (pis, casa, aparcament, local, terreny, traster...), per preu màxim (tant de compra com de lloguer), per ubicació geogràfica o per característiques de l’immoble.
La pàgina de resultats mostra aquells immobles que encaixen amb els criteris de cerca introduïts.
• Simuladors per a conèixer quin és l’import hipotecari que pot assumir mensualment el client segons els preus d’adquisició dels habitatges.
Amb el resultat, l’usuari visualitza determinats immobles que encaixen amb les seves possibilitats econòmiques.
• Un número de telèfon de contacte directe i gratuït (900 420 420) a través del qual els clients poden adreçar-se a un Call Center especialitzat que gestionarà totes les peticions dels clients i, si és necessari, els posarà en contacte amb el gestor immobiliari de la seva zona.
Tots els immobles que apareixen al portal disposen d’una completa fitxa amb una descripció àmplia i detallada de les seves característiques, plànols, fotografies, mapa de situació, preu, percentatge de descompte aplicat, així com propostes de finançament.
Des d’aquesta fitxa qualsevol usuari pot:
• sol•licitar més informació;
• subscriure’s per ser informat en cas que l’immoble baixi de preu;
• reservar l’immoble;
• realitzar una contraoferta per l’immoble;
• recomanar-lo;
• afegir-lo a favorits;
• compartir-lo a les xarxes socials;
Unnim mantindrà permanentment actualitzat el web per facilitar als internautes informació nova que pugui ser del seu interès.
D’aquesta manera, setmanalment es destacaran alguns immobles a l’espai Ofertes de la setmana i es mostrarà el top ten amb els deu immobles més visitats, els deu immobles més econòmics i les darreres novetats incorporades al catàleg.
Un Call Center i un equip de gestors especialitzats
Coincidint amb la posada en marxa del portal, Unnim llança, també, el Call Center del portal immobiliari.
Aquest equip de professionals atendran, tots els dies de la setmana, les trucades de clients interessats en els immobles.
Conjuntament amb l’equip del Call Center, Unnim ha creat un grup de Gestors Immobiliaris que es distribueixen entre les diverses zones geogràfiques d’influència.
L’entitat disposa, també, de la col•laboració d’API’s externs que faran d’intermediaris amb els contactes que aportin directament les oficines o que es canalitzin a través del web per actuar de suport a la xarxa.
En la gestió i comercialització de la cartera immobiliària, la xarxa d’oficines tindrà un paper fonamental en ajudar als clients interessats a cercar un habitatge, sigui de compra o de lloguer, a través del nou portal que es pot accedir des del web corporatiu www.unnim.cat. | Unnim, la nova caixa comarcal catalana, posa en marxa un portal per comercialitzar les vivendes que té en cartera. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_421 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola frase.
El secretariat de la CUP, a partir d’avui, sotmet a debat i votació de les bases dues opcions que s’acabaran de votar diumenge al consell polític nacional.
Aquests dies vinents es reuniran les assemblees territorials per discutir les dues opcions presentades per la direcció.
Són dues fórmules per a traslladar l’empat de diumenge passat a una nova sessió d’investidura.
L’una facilita la investidura d’Artur Mas i l’altra no:
A) En un nou ple d’investidura, 5 diputats de la CUP votarien a favor d’investir Artur Mas i 5 en contra, o bé els 10 diputats s’abstindrien.
B) Dos diputats hi votarien a favor i 8 s’abstindrien, per a plasmar la defensa de la independència i d’un procés constituent i popular i de l’oposició a la continuïtat de les polítiques de retallades i privatitzacions.
La direcció explica també el procediment i el calendari d’aquesta nova deliberació sobre la investidura.
Us oferim el comunicat íntegre:
«Calendari
1) Es recolliran totes les propostes i reflexions que les assemblees locals, assemblees territorials i organitzacions polítiques i municipalistes vulguin fer arribar fins demà dijous 31 de desembre a última hora.
2) Divendres 1 de gener es posaran comú aquestes propostes per tal de posar-les a debat i votació el dia següent en Assemblees Territorials Plenàries.
3) Dissabte 2 de gener tindran lloc Assemblees Territorials Plenàries per tal de definir els posicionaments de cara al CP+GAP.
4) Diumenge 3 de gener tindrà lloc el CP+GAP decisori.
Sobre les Assemblees Territorials Plenàries
Podran participar a les assemblees territorials plenàries amb dret a veu i vot:
– les militants nacionals i locals de les assemblees locals de la CUP i dels seus nuclis de suport, quedant-ne excloses les simpatitzants.
– les militants de les candidatures municipalistes adherides a la CUP-Crida Constituent (que no estan representades al GAP).
No tindran dret a vot:
– les militants de les altres organitzacions de la CUP-CC (que ja participen al GAP a través de les representants de les seves organitzacions).
– les simpatitzants de la CUP.
Les Assemblees Territorials Plenàries funcionaran amb el criteri d'”una persona, un vot”, i hauran de recollir els vots a favor, els vots en contra i les abstencions respecte cadascuna de les propostes presentades.
Aquestes votacions s’hauran de reflectir al model d’acta que s’enviarà des del Secretariat Nacional i que inclourà un sistema de ponderació de vot igual per a totes les assemblees territorials.
Paral·lelament, les assemblees locals i els nuclis de suport també aportaran el seu sentit del vot, als representants de les respectives Assemblees Territorials Plenàries; aquests podran servir com a instrument interpretatiu per als representants de cara a les possibles rondes de votació que puguin tenir lloc al CP+GAP.
Sobre el procediment de decisió del CP+GAP
El CP+GAP s’esforçarà a buscar una sortida consensuada.
En cas que això no sigui possible, només podrà ser aprovada una proposta que obtingui la majoria absoluta dels vots al CP+GAP.
Es procedirà a comptar els vots favorables de cadascuna de les propostes presentades; després els vots en contra; i finalment les abstencions.
Serà aprovada aquella proposta que obtingui la majoria absoluta dels vots.
En el cas que més d’una proposta obtingui la majoria absoluta dels vots, es passarà a una nova ronda de votació fins que només surti aprovat un sol document.
Entre cada ronda de votació s’obrirà un torn de debat.
S’estableixen un màxim de 3 rondes.
En cas de bloqueig, el Secretariat Nacional cercarà una proposta metodològica per desbloquejar la situació, proposta que haurà de ser validada pel CP+GAP.
Sobre les propostes a debat
El SN aposta per trobar una sortida consensuada a la situació política.
Tot i això, i davant la impossibilitat de trobar aquesta sortida, el Secretariat Nacional planteja dues alternatives al CP+GAP:
Traslladar els resultats de l’Assemblea Nacional a un possible nou ple d’investidura a través, o bé de 5 vots favorables i 5 vots en contra, o bé a través de l’abstenció dels 10 diputats de la CUP-CC.
Donar 2 vots a favor i 8 abstencions, com a traducció de l’aposta de la CUP-CC per la independència i un procés constituent i popular i de l’oposició a la continuïtat de les polítiques de retallades i privatitzacions.
Les assemblees locals i territorials, així com les organitzacions polítiques i municipalistes podran enviar noves propostes fins dijous 31 de desembre a última hora, propostes que s’agruparan en funció del seu sentit polític i que es portaran a deliberació de les Assemblees Territorials Plenàries del dia 2 de gener.» | La CUP proposa dues alternatives per la investidura d’Artur Mas: a favor d’investir-lo o vot contra retallades i privatitzacions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2909 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me aquest text en una sola oració.
Aquest dimarts comencen les classes per a la majoria d'escolars.
A les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona comencen el curs més de 554.000 alumnes, amb una tendència generalitzada de caiguda de matriculacions a l'etapa d'Infantil i, per contra, un augment considerable d'alumnat a l'ESO.
Per comarques, el Vallès Occidental torna a ser un any més la que aplega més alumnes, un total de 153.898 alumnes, mentre que al Baix Llobregat comencen el curs 148.326 alumnes.
Al Maresme i al Vallès Oriental, més de 60.000 alumnes comencen també les classes a cada comarca, mentre que a la resta de comarques metropolitanes –Penedès, Garraf i Barcelonès– hi ha matriculats 131.893 alumnes.
Més enllà de les xifres, l'inici de curs també està marcat per l'estrena de nous centres educatius.
Aquest any destaca una nova escola a Montgat i nous instituts a Mataró, Badalona, Palau-Solità i Plegamans o Viladecans.
També s'obren nous institut-escola a Gavà, Sant Adrià de Besòs o Sant Sadurní d'Anoia, a més de múltiples obres d'ampliació i millora de centres.
Una de les intervencions destacades és la retirada de cobertes de fibrociment en edificis antics.
153.898 alumnes al Vallès Occidental
Al Vallès Occidental comencen el curs un total de 153.898, un lleuger 1,2% més que l'any passat.
Per etapes educatives, la que més creix és la secundària i postobligatòria.
A l'ESO hi haurà 41.708 alumnes, 9.460 a Batxillerat i 10.121 als cicles formatius.
En canvi, s'estabilitza l'alumnat a Primària, on hi haurà 64.620 alumnes i es manté la davallada a l'etapa d'infantil, que s'arrossega ja des de 2013.
Enguany comencen el curs 27.989 alumnes, més d'un miler menys que l'any passat.
El que també creixen són les plantilles de mestres i enguany n'hi haurà 612 mestres més que el curs passat als centres públics, amb un total de 8.694 professors a les escoles i instituts públics de la comarca.
En l'etapa obligatòria, d'altra banda, un 65,72% dels alumnes estan matriculats en centres públics, un 31,53% en centres concertats i un 2,75% en privats.
148.326 alumnes al Baix Llobregat
La comarca del Baix Llobregat comença el curs 2017-2018 amb 148.326 alumnes, 2.016 més que l'any anterior.
L'increment més significatiu el registren els ensenyaments bàsics amb 2.067 alumnes més (1,87%).
L'ESO, amb 35.762 alumnes inscrits, registra un increment del 6,66%; l'Educació Infantil, amb 23.275 alumnes frega la xifra de l'any passat amb només 69 alumnes més i, per contra, l'Educació Primària, amb 53.638, perd 234 alumnes, un 0,43% respecte el curs anterior.
Pel que fa als ensenyaments secundaris, inicien el curs un total de 14.507 alumnes, un 0,86% més que el curs anterior.
Els alumnes de Batxillerat i Formació Professional de Grau Mitjà creixen un 0,86% i un 1,03% respectivament, metre que la Formació Professional bàsica es manté en les xifres de l'any passat.
Per últim, 21.144 alumnes s'han matriculat a ensenyaments postobligatoris i especials, 174 menys que els curs anterior, el que suposa un decrement del 0,82%.
Als centres públics, el nombre de professors aquest curs 2017-2018 serà de 7.973 mestres, 523 més que el passat.
Més de 120.000 alumnes al Vallès Oriental i el Maresme
Al Maresme i el Vallès Oriental, que comparteixen la mateixa direcció dels Serveis Territorials d'Ensenyament, la previsió d'inici de curs supera els 120.000 alumnes –uns 60.000 al Vallès Oriental i al voltant de 62.000 al Maresme–, a l'espera de tancar la matriculació d'alguns grups de Batxillerat, dels quals encara no es disposen dades definitives.
En el cas del Maresme, començaran el curs 42.029 alumnes d'Infantil i Primària, 16.019 d'ESO i al voltant dels 4.000 a Batxillerat.
Pel que fa a la formació professional, hi ha prevista l'obertura de 169 grups, que encara no estan definits.
Al Vallès Oriental hi haurà 40.612 alumnes d'Infantil i Primària, 15.034 d'ESO i la previsió per Batxillerat és també la de superar els 4.000 alumnes.
Als cicles formatius hi ha previstos 180 grups.
131.893 alumnes a la resta de comarques metropolitanes
Pel que fa a la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona –Alt Penedès, Garraf i Barcelonès (excloent Barcelona)–, un total de 131.893 alumnes comencen el curs escolar 2017-2018, 1.603 més que en el curs anterior.
L'increment més significatiu es registra a l'etapa d'ESO, que amb 1.818 alumnes més que el curs passat se situa en els 35.242.
Per contra, a Infantil comencen el curs 24.001 alumnes, 664 menys que l'any anterior.
A Primària, l'etapa amb més alumnes –54.421–, s'han matriculat 317 estudiants més que en el curs 2016-2017.
Pel que fa als ensenyaments secundaris, la xifra d'alumnes es manté gairebé en les xifres del curs anterior amb un increment de 101 alumnes de Batxillerat, que aquest curs sumarà 8.717 alumnes.
Als centres públics, el nombre de professors aquest curs 2017-2018 serà de 7.801, 499 més que el passat (+7%).
En quant a nous centres, els curs s'estrenarà amb dues noves línies de primer d'ESO a l'Institut de Ca l'Arnús de Badalona que provisionalment s'instal·laran en barracots. | Aquest curs, amb més 554.000 alumnes a l'àrea metropolitana de Barcelona, es detecta un augment en l'educació secundària. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_182 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important d'aquest text.
El director del Primavera Sound, Gabi Ruiz, ha dit que està preocupat pel futur de l’edició 2023 en una entrevista a La Vanguardia.
Els impulsors del festival diuen que no tenen cap acord amb l’ajuntament de Barcelona.
‘No hi tenen cap tipus d’implicació’, ha declarat Ruiz, que no descarta de deixar la ciutat.
Per Ruiz, el consistori no fa cap esforç per a l’esdeveniment de cara a l’any 2023 i diu que els han traslladat que no els interessa el model.
Els impulsors denuncien que els han multiplicat el lloguer del terreny per disset i que encara no tenen el permís per a l’edició 2023.
‘Farem el festival el 2022 i el 2023 ja ho veurem’, diu Ruiz, que avança que estan cercant una altra ciutat on celebrar-lo.
El Primavera Sound del 2022 s’amplia a onze dies i programarà més de quatre-cents grups
Segons Ruiz, el consistori es justifica amb l’argument que hi ha dates negociades en les quals no es poden fer esdeveniments al Fòrum per evitar molèsties als veïns i explica que han anat afegint-hi dates de forma unilateral.
Quan van demanar la segona data per a l’edició del 2023 els van dir que ja ‘estaven completes’ i la decisió depèn ara del regidor del districte de Sant Martí, del PSC.
‘No crec que hi hagi Primavera el 2023’, diu.
El festival, que l’any que ve estrenarà format durant dos caps de setmana i que s’expandeix a Santiago de Xile, Buenos Aires, Sao Paulo, a més de les ja anunciades Los Angeles i Porto, ja ha obert una oficina a Madrid, una ciutat amb ‘més oportunitats no només a nivell musical sinó audiovisual en general’.
‘En aquesta ciutat ara mateix tot és un problema.
Quan es forma un govern ja s’està pensant en les eleccions d’aquí a quatre anys, i això provoca una inacció total i que no tinguem un projecte de ciutat’, explica, sobre Barcelona.
‘L’empresa municipal que gestiona l’espai del Fòrum, BSM, ens va enviar una carta on ens deien que no se’ns acudís contractar grups i artistes per al 2023.
Ara estem parats, no sabem què dir’, explica.
Els organitzadors diuen que necessiten una resposta abans de finals.
‘No tenir un permís per 2023 ens està portant a la ruïna’, afirma.
El tinent de batlle de Cultura Barcelona, Jordi Martí, ha sortit al pas de l’amenaça del Primavera Sound d’abandonar la ciutat.
“És massa el que el Primavera aporta a la ciutat i a la inversa com per no arribar a un acord”, ha dit.
Martí sosté que l’acord amb el festival era que es fes una edició especial de dos caps de setmana tan sols el 2022, després de dos anys en blanc per la pandèmia.
El consistori es reunirà amb els organitzadors de forma imminent per abordar la perpetuació d’aquest model ampliat i treballar els ajustos que facin que no generi perjudicis als ciutadans.
Martí ha exposat que el consistori “va acceptar, i de bon grat” fer una edició especial de dos caps de setmana el 2022, però no més enllà.
En tot cas, no ha descartat la possibilitat.
El tinent de batllia ha dit que entén les urgències que pugui tenir un esdeveniment d’aquesta magnitud a l’hora de planificar les pròximes edicions i s’ha obert a trobar-se amb els seus responsables de forma imminent (abans de les vacances de Nadal, ha assegurat) per abordar-ho.
“Un engranatge de tanta complexitat i amb moviment de tantíssim volum de gent necessita ajustos i que no generi prejudicis als ciutadans”, ha apuntat el regidor sobre la possibilitat que el model d’un Primavera Sound de 8 dies repartits en dues setmanes es perpetuï.
Un esdeveniment d’aquesta dimensió “exigeix esforços de tots: per part de la ciutat, posant tots els serveis perquè es pugui fer; però també per part dels festivals, que se celebren en l’entorn urbà més dens d’Europa”, ha plantejat Martí.
En qualsevol cas, Martí ha dit que és massa el que el festival aporta a la ciutat, i també a la inversa, per a pensar que no s’arribarà a un acord i ha demanat refredar els ànims després de les declaracions de Gabi Ruiz.
D’aquesta manera, no ha entrat a valorar la qüestió de l’augment del lloguer de l’espai del Fòrum –fins a “disset vegades”, segons assegura el co-director del festival a l’entrevista-, i ha dit que “no serà pel lloguer” que el Primavera Sound acabi marxant de la ciutat.
Martí també ha descartat que la celebració del PS en doble cap de setmana sigui d’entrada una “línia vermella”, i s’ha cenyit a demanar temps al festival per treballar en aquesta possibilitat. | Els organitzadors del Primavera Sound estan preocupats i enfadats amb la gestió de l'Ajuntament de Barcelona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2376 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important d'aquest text.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dissabte atendre el clam que s'expressi l'Onze de Setembre i ha considerat que la dreta espanyola està "incapacitada" per fer-ho.
En un article publicat al diari 'El País', Colau ha pronosticat que el nombre de manifestants diumenge serà suficient com perquè el govern els hagi d'escoltar.
"No es cansin en comptar-los, seran molts.
Potser siguin més o potser menys que en els últims quatre anys.
En qualsevol cas, tornaran a ser un nombre suficient com perquè qualsevol govern amb vocació d'escoltar la ciutadania els tingui en compte", ha argumentat.
L'alcaldessa ha negat que Espanya sigui "irreformable", un "mantra" alimentat, ha dit, per "l'immobilisme crònic de Rajoy".
Al seu parer, qui s'ha demostrat realment "irreformable" és el PP.
En un article sota el títol 'La Diada i el dia després", Colau ha pronosticat que milers de catalans es manifestaran diumenge per expressar "la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d'independència davant d'un Estat que ignora els seus drets i llibertats nacionals".
L'alcaldessa ha augurat també que, "per desgràcia", la resposta del president en funcions, Mariano Rajoy, no serà una altra que "lloances a la seva indestructible unitat d'Espanya i fermesa per fer front al desafiament secessionista".
Colau s'ha queixat que "l'immobilisme crònic" de Rajoy hagi alimentat la tesi que "Espanya és irreformable" entre alguns sectors de l'independentisme, extrem que ella ha negat, trobant-lo fins i tot "reaccionari".
"Qui pot negar a una comunitat política la capacitat i el dret a ser transformada i millorada mitjançant l'exercici de la democràcia i la participació ciutadana?", ha preguntat.
Qui s'ha demostrat irreformable, al seu parer, és la dreta espanyola, que en 150 anys ha estat "incapaç de desprendre's de la seva visió centralista, homogeneïtzadora i passada de moda d'Espanya".
Com a exemple, ha citat les "amenaces de Rajoy a les institucions catalanes amb mesures penals".
Quan ho fa, ha dit, "no està insultant només els representants del poble català, sinó el conjunt de l'Espanya democràtica".
Al seu parer, el que cal ara és "ampliar el reconeixement i garantia dels drets civils i socials, incloent també el dret a decidir del poble català, perquè pugui decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya, sigui federal, confederal o d'independència".
I això passa per "ampliar la capacitat de decisió de la ciutadania davant d'aquells que defensen una lectura immobilista i restrictiva del text constitucional".
I és que ha subratllat que una part molt important de la població catalana i del conjunt de l'Estat "ja no se sent representada en el pacte constitucional de 1978", perquè "el país ha canviat".
Per abordar aquest conflicte, segons l'alcaldessa, calen dots d'escolta i diàleg, "actituds per a les quals la dreta espanyola, en les seves formes més velles o més noves, sembla incapacitada".
"És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a dret a decidir", ha reclamat, i ha avisat que quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà allà mateix, "i les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar que l'Espanya uniforme de Rajoy és només una construcció mental".
"Espanya és ja un estat plurinacional de fet, ara necessita ser-ho també de dret", ha conclòs.
En aquest escenari, ha afegit que la judicialització del conflicte "no només constitueix la pitjor sortida possible", sinó que porta aparellada una conseqüència "encara més tenebrosa, com és la politització de la justícia, en convertir els tribunals en una tercera cambra sense control ciutadà".
Com a origen de tot plegat, Colau ha situat la sentència de l'Estatut, que ha atribuït al PP tot i criticar també "l'actitud claudicant del PSOE".
A això li ha sumat el procés recentralitzador impulsat pels populars, convertint l'autonomisme en una "via morta".
Pel que fa als efectes, ha situat un augment de la polarització, una pèrdua de confiança en les institucions i un bloqueig polític, afectant fins i tot la governabilitat de l'Estat. | Ada Colau ha exigit que s’escolti la ciutadania i ha criticat la dreta per no ser capaç de reformar-se. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2171 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal del text següent:
Barcelona ha celebrat aquest dijous la seva primera 'Nit de les llibreries' de la mà d'una vintena d'establiments que han organitzat múltiples activitats com xerrades, debats, tallers i concerts de jazz fins les onze de la nit.
Han allargat, així, l'horari habitual per "mostrar les capacitats" que tenen com a "punt de trobada", ha dit el director de la llibreria La Central.
La iniciativa s'emmarca dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, i segons ha assegurat l'alcaldessa Ada Colau a l'ACN, "ha arribat per quedar-se" i passarà a formar part de "la vida cultural de la ciutat".
Presentacions de llibres, debats, recitals poètics, clubs de lectura o tallers han començat a diferents llibreries de la ciutat de Barcelona cap a quarts de nou del vespre, quan normalment els establiments comencen a abaixar les persianes i a ordenar les piles de llibres per l'endemà.
Llibreries com La Calders, La Memoria, l'Espai Contrabandos, La Carbonera, Gigamesh, Rocaguinarda, Bolibloc o La Impossible s'han adherit a la iniciativa.
En algunes d'elles, la música ha acompanyat la trobada de lectors que han volgut descobrir una altra cara de les llibreries.
Com l'Ester Juan, que ha anat a La Central amb una amiga i a més de gaudir d'una estona de jazz han marxat cada una amb un llibre sota el braç.
"És una bona oportunitat per descobrir noves llibreries i per fer un pla més cultural i relaxat després d'un dia de feina", ha dit Juan.
La iniciativa s'emmarca dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, un programa que té l'objectiu d'oferir a la ciutadania els grans debats de la cultura, el pensament i el canvi d'època, així com la relació entre la ciutat i les idees.
I amb l'objectiu d'entendre les llibreries com a agents "culturals vius, actius, imprescindibles", el Gremi de Llibreters de Catalunya va proposar la 'Nit de les Llibreries', que ha organitzat amb l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).
La primera però no l'última
"És una iniciativa que feia temps que la volíem impulsar a Barcelona, que la coneixíem de París com una iniciativa cultural molt bonica de ciutat, i ara amb la Biennal ens ha semblat que era una magnífica ocasió per fer una prova", ha dit a l'ACN Ada Colau, que s'ha acostat a La Central on es feia un homenatge a Josep Fontana, en el que han participat els historiadors Borja de Riquer, Jordi Maluquer de Motes i Xavier Domènech.
Al marge de la programació de la Biennal, amb qui la 'Nit de les llibreries' "ha agafat el primer rodatge", Colau ha assegurat que la iniciativa "ha arribat per quedar-se" i que "formarà part de la vida cultural de la ciutat".
El director de La Central, Antonio Ramírez, ha dit a l'ACN volien participar d'alguna manera a la Biennal, i mostrar que les llibreries "són un punt de trobada per la gent no només per comprar un llibre sinó per trobar-se amb amics o gent desconeguda que té les mateixes inquietuds".
"Ens agrada connectar la gent, i que millor que fer-ho en un horari que no és l'habitual", ha dit Ramírez.
Música entre escriptors
Una de les múltiples xerrades d'escriptors ha estat la de Bel Olid, que a la llibreria Sendak ha plantejat la necessitat de potenciar els models en la literatura infantil i juvenil davant l'universal masculí.
I fent honor a l'horari nocturn, la música en directe ha sonat fort a l'Abacus del carrer Balmes, on el jazz ha acompanyat les converses de les escriptores Gemma Lienas, Montse Barderi i Maria Escalas amb el periodista cultural Bernat Puigtobella.
Per la responsable cultural de l'establiment, Eva Montes, es tracta d'una inicativa "molt engrescadora per fomentar la lectura i fer veure que les llibreries estan vives i que hi passen moltes coses".
Reconeix que obrir fins les onze de la nit representa un "esforç", però que no van dubtar-ho.
I per això molt curiosos com la Laia Cardona s'hi han acostat.
"La meva parella m'ha fet conèixer que hi havia aquest esdeveniment i com que m'agrada molt llegir hem decidit venir", ha assegurat Cardona.
A més, volia escoltar la presentació del llibre de la Gemma Lienas.
"Entrar a una llibreria de vespre és diferent, i amb una mica de vi es fa més divertit", ha remarcat la jove. | La Nit de les llibreries anima la vida cultural de Barcelona mitjançant xerrades, tallers i jazz en horari nocturn. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_846 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important del text següent.
Arran d’això, s’han publicat informacions falses, com ara que el Cesicat (Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya) en captava agents per espiar diversos polítics.
En la terminologia de l’espionatge, un ‘lliurament controlat’ té lloc quan un infiltrat no pot sostreure documentació ell sol però pot fer saber al servei pel qual treballa on es troba i com apoderar-se’n.
En aquest cas tot indica que no li era possible d’endur-se el material de la central però sí de posar-lo dins la furgoneta i avisar a la policia espanyola que precisament llavors, si la interceptaven, el podien obtenir sense que l’infiltrat corregués perill.
Els Mossos incineren documentació regularment però només aquell dia la policia espanyola els va trobar.
A més, segons Público, el contingut de les caixes no quadra amb la documentació habitual que s’envia a destruir.
Els arxius semblen haver estat escollits de manera curosa i abracen temàtiques i un arc temporal molt grans.
‘Com pot ser que, si destruïm material cada quatre o sis mesos, apareguin de cop i volta documents seleccionats de 2011 a 2017 a més, sense triturar’, es demanen fonts del cos.
VilaWeb ja va explicar, arran de la famosa nota falsa de la CIA sobre l’atemptat de Barcelona, quin és el protocol dels Mossos per a destruir documentació, car aquella filtració a El Periódico justament és inclosa a les caixes intervingudes.
Els arxius no poden sortir íntegres de les comissaries, ans es trituren i aleshores s’envien a incinerar.
Les mateixes fonts que cita el diari afirmen que el contingut de les caixes ‘reforça les sospites’ que un agent va escollir el material bo i sabent que el 26 d’octubre havia de ser interceptat abans d’entrar a la incineradora.
‘Els qui van donar l’avís eren també els autors del muntatge i per això el ministeri de l’Interior no obre cap investigació disciplinària interna al cos dels Mossos d’Esquadra’, expliquen.
En un informe, la Brigada Provincial de la policia espanyola reconeix que es va presentar a Sant Adrià arran d’una delació i no pas perquè Carmen Lamela, jutgessa de l’Audiència espanyola, els ho ordenés.
Hores més endavant, amb la comitiva dels Mossos blocada davant la incineradora, la magistrada va emetre una ordre perquè es requisessin les trenta-sis caixes de documentació.
Sense la presència d’un secretari judicial que acredités el material confiscat, els agents se les van emportar a la seu de la brigada.
El darrer comunicat del col·lectiu Guilleries, un grup de Mossos que es resisteix a la intervenció del govern espanyol, confirma la teoria d’un lliurament controlat.
Podeu llegir-lo íntegre ací:
«COMUNICAT DE LES GUILLERIES (26)
Finalment s’ha sabut, segons que es desprèn del mateix atestat policial, que no tenia res a veure amb espionatge a polítics, sinó que es tractava d’una història rocambolesca per part de dues persones que, amb la finalitat de tenir una relació sentimental amb un agent de la policia catalana, es van fer passar per membres del Cesicat i que varen acabar detingudes.
Però cal anar a l’origen d’aquesta informació ‘fake’.
Recordeu els documents intervinguts pel CNP quan es duien a destruir (com es fa 2 o 3 cops l’any) a la incineradora de Sant Adrià del Besòs?
Doncs, una revisió ‘acurada’ d’aquesta documentació per part d’uns policies espanyols, que semblen més aquells agents de la TIA d’en Mortadelo y Filemón, els va dur a deduir que aquell organisme de la Generalitat feia pràctiques d’espionatge a polítics i persones rellevants que defensen postulats unionistes.
Tot i aquest nou ridícul de la policia espanyola, volem posar l’èmfasi en el fet que fou un agent de la mateixa Comissaria General d’Informació qui va donar l’avís al CNP i que va possibilitar l’incautament de tota aquella documentació.
També és preocupant que quan subordinats del sots-cap de la CG d’Informació, l’Intendent Miguel Justo Medrano, anaven a ‘recuperar’ la furgoneta amb la documentació, aquest alt comandament ‒provinent del CNP‒ els ho hagués prohibit taxativament.
No serà que al Cos de Mossos d’Esquadra tenim massa guineus que tenen cura de les gallines?
Cal felicitar els responsables de la vergonyant selecció.
ELS MOSSOS D’ESQUADRA DEFENSAREM LES INSTITUCIONS CATALANES I VETLLAREM PER GARANTIR ELS DRETS I LES LLIBERTATS DELS NOSTRES CONCIUTADANS.
TAMBÉ EXIGIM LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS.
Les Guilleries, 7 de març de 2018» | El diari Público posa llum a la trama d'informacions falses i del "lliurament controlat" dels Mossos. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_679 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal del text següent:
‘Les rutes de l’esclavatge’, l’espectacle de Jordi Savall sobre el colonialisme estrenat l’any 2015, ha aterrat finalment a Barcelona en el marc incomparable del Teatre Grec.
El festival homònim de la ciutat va acollir ahir una primera entrega del recopilatori de músiques fetes per esclaus, centrada a Amèrica del Nord i el Carib entre l’arribada dels primers colons anglesos (1620) i fins a l’abolició de l’esclavitud als Estats Units, el 1865.
A l’espectacle, Savall ha repassat aquestes composicions acompanyat per 27 músics de fins a tres continents diferents i un recitador, l’actor català d’origen gambià Babou Cham.
La segona part, un viatge d’Àfrica al Nou Món, es veurà en la inauguració del Festival de Torroella de Montgrí el 2 d’agost.
El projecte ‘Les rutes de l’esclavatge’ va néixer fa més de 20 anys, quan va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia, i altres països sud-americans.
Savall es va preguntar per què sempre es reprodueixen les músiques del poder polític i religiós i va decidir investigar per anar més enllà.
Així, va descobrir ‘una història tremenda i que és la clau de la riquesa de l’imperi espanyol i l’explotació d’éssers humans per la força arrencats dels seus pobles per la força i portats d’una manera bestial al Nou Món en condicions tremendes.
Aquesta ha estat una història que s’ha amagat’, comentava el músic ara fa uns dies.
El Festival Grec ha decidit enguany tancar la seva parcel·la musical amb aquest projecte de Savall mai vist encara a casa nostra.
De fet, ho fa en aliança amb el Festival de Torroella de Montgrí, que el 2 d’agost acollirà la segona entrega del ‘viatge’ musical de Savall per les rutes de l’esclavatge.
L’estrena del projecte a Barcelona s’ha centrat amb una mostra de músiques elaborades per esclaus a Amèrica del Nord i el Carib entre 1620, data d’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord, i el 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.
El viatge s’ha iniciat amb l’arribada d’esclaus a l’Amèrica del Nord, amb textos i músiques de l’època, recitats i cantats.
En concret, els primers compassos musicals han donat pas a la recitació d’un fragment de ‘La política’, d’Aristòtil, que reflexiona sobre la divisió de la societat entre amos i esclaus.
Cham ha pujat a l’escenari amb músics del Brasil, Colòmbia, Mèxic, Mali, el Marroc i Madagascar, que mantenen un diàleg amb les formes musicals hispanes, inspirades en els cants i les danses dels esclaus i dels indígenes, i també amb les basades en les tradicions africanes, mestisses o índies.
I, amb la música, textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques i reflexions de pensadors pronunciades en la veu de Cham.
Jordi Savall ha mesclat músics d’arreu amb components de les seves dues formacions habituals, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI.
Junts interpreten un repertori que és expressió d’aquest diàleg entre formes musicals hispanes inspirades en cants i balls dels esclaus i els indígenes americans i músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i de les formes i models africans.
Exemple d’aquestes últimes són les músiques de les tradicions dels griots conservades a Mali.
Però per escoltar-les caldrà esperar a dijous, i és que el 39è Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà edició el 2 d’agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (l’estat espanyol i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.
Des de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l’Abadia de Fontfroide (França), el projecte musical i de memòria històrica de Jordi Savall ‘Les rutes de l’esclavatge’ ha recorregut auditoris i festivals de bona part d’Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s’ha pogut veure i escoltar a Catalunya. | Jordi Savall presenta, al Grec, “Les rutes de l’esclavatge”, un espectacle musical sobre el colonialisme amb un recitador catalanogambià. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2420 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta el text següent.
El sector firal a Catalunya veu amb "inquietud" que es consideri a les fires com "esdeveniments massius" similars als concerts o als partits de futbol i avisa que cal que s'apliquin mesures "singulars" i "pròpies" per evitar un retard en la represa de l'activitat que impliqui que es deixin de fer fins a un 80% de les fires que Catalunya tenia previstes per aquest any.
Així ho apunta el president de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), Ramon Ferrando, en declaracions a l'ACN.
Segons les dades de la FEFIC i la Direcció General de Comerç de la Generalitat, el coronavirus ja ha provocat que s'hagin deixat de celebrar a Catalunya un 42,5% de les fires previstes per aquest 2020, incloent els mesos de juliol i agost.
"Si se'ns posa al mateix sac que els grans esdeveniments es dificultarà el retorn a la normalitat al setembre, octubre i mesos posteriors", diu Ferrando, que recorda que les fires requereixen de certeses i mesos de preparació per poder funcionar bé.
La tardor és, juntament amb la primavera, que ja es dona per perduda, el moment de més activitat per a les fires, i per això temen que imposar-los unes restriccions com les de macroconcerts o esdeveniments esportius puguin retardar la represa de l'activitat.
"Volem aixecar la mà i dir que estem aquí", defensa Ferrando.
"Les fires de Catalunya de diferent grandària i perfil, les que n'organitzem de professionals i populars, compartim aquesta inquietud", afirma.
En aquest sentit, la FEFIC ha enviat un document al Govern on demana tenir veu pròpia en el comitè tècnic que ha d'elaborar el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social, que presideix el vicepresident Pere Aragonès.
A més, també reivindica la seva capacitat d'oferir garanties sanitàries durant els esdeveniments i proposa solucions específiques per al sector.
"Podem actuar amb seguretat als nostres recintes i fires, tenim la capacitat de controlar els accessos.
Els estands o espais d'exposició són estàtics, i també s'hi pot controlar l'accés", destaca Ferrando.
De fet, fonts de Fira de Barcelona expliquen que la reivindicació és compartida per tot el sector a nivell mundial, i que es planteja com una mesura necessària des d'associacions globals com la UFI o l'espanyola AFE.
I és que malgrat que moltes de les fires que es fan als recintes de Plaça Espanya i Gran Via a Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat no s'inclouen a la llista d'esdeveniments adherits a la FEFIC -sí que hi és, per exemple, el Saló de l'Ensenyament-, els plans de Fira de Barcelona són similars als de l'organització.
Fonts de Fira recorden que per ara no han cancel·lat cap esdeveniment propi, i que tots s'han ajornat a la tardor.
Les cancel·lacions han arribat de fires externes que es fan al recinte, com el Mobile World Congress o la fira del Còmic o el Manga.
Però la clau per poder fer els esdeveniments de la tardor és l'evolució del coronavirus i que, també, s'exclogui les fires de les restriccions d'aforament que s'imposen, per exemple, als concerts.
El president de la federació de fires de Catalunya, Ramon Ferrando, recorda que estats com Alemanya ja han diferenciat el sector firal d'altres grans esdeveniments, especialment tenint en compte el seu gran impacte econòmic i social.
A més, la FEFIC avisa que caldran partides pressupostàries destinades a ajudar el sector firal, tot i que encara no tenen xifres de quant caldria per dinamitzar-lo.
D'altra banda, des del sector firal treballen amb diversos escenaris d'organització dels esdeveniments davant de l'enorme incertesa que provoca el coronavirus.
"La incertesa no marxarà, però pretenem rebaixar-la al màxim i eliminar incògnites per poder començar a treballar i que algunes coses es puguin començar a planificar amb seguretat", explica el president de la FEFIC.
Ferrando també es mostra "sorprès" per la decisió del govern espanyol d'imposar una quarantena de 15 dies a tota persona que arribi a l'Estat, però confia que no s'allargarà en el temps.
"Hi ha temps per replantejar la mesura per quan es pugui reiniciar l'activitat turística i firal, perquè si no, seria totalment contraproduent", destaca el president de l'entitat.
Amb tot, admet que l'aplicació d'aquesta restricció, encara que s'acabi aixecant, pot generar "certa confusió" entre la gent que estigui plantejant-se si ve o no a Catalunya per participar en una determinada fira. | El sector firal demana que es prenguin mesures específiques per poder tornar a la normalitat com més aviat millor. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2868 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
El director del Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha informat aquest dijous que el departament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa a causa del descens en la natalitat dels últims anys.
En concret ha explicat que a Lleida ciutat hi ha 107 alumnes menys que cursaran P3 i a Mollerussa 23 alumnes menys que l'any anterior.
Tot i això ha assegurat que hi ha pou places per cobrir la demanda ja que a la demarcació de Lleida, pel curs 2016-2017 el departament ofereix 4.650 places de P3, mentre que els infants empadronats amb edat per cursar P3 són 3.939 (un 15% menys).
Sobre les crítiques de l'AMPA de l'escola de Ciutat Jardí que passa de dues a una línia de P3, Cullerés ha dit que no és cap "càstig" sinó una mesura per reforçar les escoles dels barris ja que un 80% dels alumnes d'aquesta escola no viuen en aquest barri de Lleida.
Cullerés també ha negat que es subvencioni una nova línia de P3 a l'escola concertada Arabell de Lleida.
Cullerés ha recordat que durant aquests cinc anys de forta davallada en la natalitat, encara no s'havia reduït cap línia de P3 a Lleida però que finalment aquest descens ha repercutit en l'eliminació de quatre línies de P3 a Lleida i Mollerussa.
A Lleida ciutat és el cas de l'escola de Ciutat Jardí i la de Joan XXIII.
A més, al barri del Secà de Sant Pere també es redueix una línia de P3 ja que les escoles Terres de Ponent i Ginesta, amb una línia de P3 cadascuna s'uneixen en una única línia.
Sobre la petició d'AMPA i sindicats d'aprofitar la baixada de la natalitat per reduir les ràtios, Cullerés ha dit que les ràtios a les comarques de Lleida són ja inferiors a la recomanada de 25 alumnes per aula a P3 i 30 a primer d'ESO.
Concretament, explica, a la demarcació de Lleida la ràtio a P3 aquest curs és de 21,6 de mitjana i a primer d'ESO de 26,2.
Pel que fa a la ciutat de Lleida, a P3 la ràtio mitjana és de 22,2, amb previsió de ser de 21,2 el curs vinent, i a primer d'ESO de 27,6, amb la previsió de 27,4 de mitjana el curs 2016-2017.
"Les escoles que estan pitjor, estan igual que fa 10 anys, i mantenen els mateixos professors tot i la reducció d'alumnes", ha assegurat Cullerés.
A més, ha destacat el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, tot i que els nombre d'alumnes de P3 disminuirà en altres poblacions, no s'ha tancat cap línia sinó que s'han disminuït encara més les ràtios.
És el cas de les escoles de Cervera, Guissona (Segarra), Alcarràs (Segrià) i Tàrrega.
Pel que fa a secundària, l'Institut la Valira de la Seu d'Urgell passarà de dues a una línia.
Per contra es reduirà la ràtio de secundària sense eliminar cap línia als instituts de Cervera i Balaguer.
Pel que fa a les escoles d'àmbit rural que incorporen l'educació infantil de primer cicle (P1 i P2) passaran el pròxim curs de les quatre ja existents a les 32.
S'afegeixen així 28 poblacions gràcies a la bona acollida que suposa l'educació de proximitat.
Aquesta implantació suposa l'agrupació dels infants d'1 a 3 anys en un sol grup, amb un màxim de 10 infants.
Pel que fa a la jornada contínua en centres d'educació infantil i primària, el curs que ve s'hi adheriran dues escoles de Lleida, concretament la Sant Jordi d'Oliana i la de Tuixent.
Pel que fa a les crítiques rebudes respecte a la possible subvenció per part de la Generalitat d'una nova línia de P3 a l'escola concertada Arabell de Lleida, Cullerés ho ha negat i ha assegurat que no s'autoritzarà un nou concert amb les dades actuals de disminució d'infants.
Concentració contra la supressió de línies de P3 i en defensa de l'escola pública
Els sindicats del sector de l'ensenyament i la Marea Groga han convocat per aquest dijous a la tarda una concentració a la plaça Paeria de Lleida contra el tancament de grups i en defensa de l'escola pública.
En concret, la mobilització vol denunciar, entre altres, el tancament de les línies de P3 a les escoles Ciutat Jardí i Joan XXIII de la ciutat de Lleida, així com la voluntat d'Ensenyament de fusionar les escoles Terres de Ponent i Ginesta del barri del Secà de Sant Pere també de la capital del Segrià.
L'AMPA del Ciutat Jardí ja ha dit que dóna suport i que participarà en l'acció de protesta. | Miquel Àngel Cullerés afirma que el departament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i Mollerussa per la baixa natalitat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1761 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Els consumidors europeus no sabran si el que mengen és o no és carn clonada.
Foto: Arxiu.
El fracàs de les negociacions entre els estats membres, el Parlament i la Comissió sobre una eventual prohibició de la carn clonada significa, de fet, que està autoritzada.
Tampoc no s'ha aconseguit un acord sobre l'etiquetatge d'aquesta vianda mentre ja es comercialitza a Europa sense coneixement dels consumidors.
Segons que reporta Novethic (mitjà francés expert en desenvolupament sostenible) la directora general del Bureau européen des unions de consommateurs (Beuc), Monique Goyens: "És una vergonya.
La tria dels europeus és clara: no volen que s'utilitzi el clonatge en la producció alimentària, però no han estat escoltats.
Els productes alimentaris sorgits del clonatge no aporten cap benefici als consumidors, però els interessos de la població no han fet el pes a les inquietuds del comerç internacional.
Segons els observadors presents, després d'11 hores de negociacions nocturnes, els ministres de la Unió Europea han refusat totes les propostes del Parlament europeu, fins i tot el de l'etiquetatge obligatori dels productes alimentaris sorgits de la carn clonada.
Matthias Wolfschmidt, de l'organització Foodwatch, ha denunciat particularment el bloqueig dels representants alemanys a Brussel·les.
"L'etiquetatge des productes alimentaris sorgits del clonatge ha fracassat en gran part a causa de l'oposició del Govern alemanys", ha denunciat.
"Per evitar una querella comercial que conduís a un embarg de la carn alemanya als Estats Units, Ilse Agnier (ministra alemanya d'Agricultura [CSU], partit conservaor bavarès) i Rainer Brüderle (ministre alemany d'Economia [FDP], partit liberal), han cedit a la pressió dels Estats Units, principal exportador de carn clonada i fornidor de material per al clonatge."
Prop de 300.000 tones de derivats de carn es van exportar (sobre una producció total d'1,4 milions de tones) per valor de 1.300 milions d'euros.
La indústria dóna feina a gairebé 60.000 assalariats en unes 400 empreses.
El consumidor europeu enganyat
Si els consumidors europeus no mengen directament carn clonada, si que mengen productes soritst d'animals clonats.
I sense saber-ho.
En quina quantitat, en quins productes, és a hores d'ara impossible de conèixer-ho, encara més si fem cas d'una nota confidencial redactada per la Comissió Europea que publica el laboratori independent alemany Testbiotech.
"Hem importat esperma dels Estats Units i ja hi ha descenddents d'animals clonats a Europa, així com productes alimentaris derivats.
El problema és que no sabem quin animal ha sortit dels clons", es pot llegir en la nota que publica Novetich.
Durant les negociacions, els diputats han argumentat que els riscos assumits pel consum de productes procedents d'animals clonats són encara poc coneguts.
D'altra banda, també han subratllat que la clonació pot reduir considerablement la diversitat genètica del bestiar i augmentar el risc que ramats sencers siguin delmats per les malalties.
Un fet al qual caldria sumar la major i més precoç mortalitat entre els animals clonats.
100.000 euros per a clonar un animal
Quin és, doncs, l'interès del clonatge d'animals?
És, sense sorpresa, d'ordre econòmica.
La nota confidencial esmentada més amunt assenyalava que un embargo immediat dels productes europeus per part dels Estats Units significaria un prejudici econòmic estimat d'uns 250 milions d'euros anuals sobre les exportacions agrícoles europees.
D'altra banda, Christoph Then, de Testbiotech, revela que "només un petit nombre d'empreses aconsegueixen els beneficis que genere la tecnologia del clonatge", bàsicament perquè les tècniques de la clonació demanen una inversió molt gran.
El cost de clonació d'un animal pto estimar´se actualment en 100.000 euros, "però a mesura que la tecnologia progressi, els preus aniran baixant".
En aquests moments, un bou no clonat costa entre 4.000 i 20.000 euros.
No obstant això, la clonació significa la propagació ràpida i deslocalitzada d'un patrimoni genètic recercat pels criadors, és a dir, que generen la major productivitat possible al més ràpidament possible.
Un cop aplicat en els seus ramats, la tècnica de clonació millora el seu rendiment i, per tant amorteix la inversió inicial.
I això no vae en la direcció de l'interès públic". | La carn clonada es vendrà als supermercats europeus sense el coneixement dels consumidors després del fracàs de les negociacions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2627 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
El Departament de Salut ha començat aquest dijous els cribratges massius als barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla de Girona.
Es tracta de la zona que acumula un 44% de tots els casos positius que hi hagut en els últims quinze dies a la ciutat.
El director del sector Gironès Nord i Selva Interior del CatSalut, Salvador Campasol, ha detallat que en aquests barris hi ha uns 204 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de la ciutat està per sobre dels 100.
Des de l'Ajuntament i Salut fan una crida a la ciutadania a participar en aquests cribratges massius que es faran des d'aquest dijous fins al dissabte.
Al llarg dels tres dies esperen fer unes 2.500 PCR.
El pavelló de Santa Eugènia acull des d'aquest dijous a primera hora del matí els cribratges massius que es fan centrats en els dos barris gironins de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla.
Es tracta dels dos barris que acumulen el 44% de tots els casos que s'han registrat a la ciutat en els últims 15 dies.
De fet, en aquesta zona de la ciutat hi ha uns 204 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de la ciutat aquesta mitjana se situa sobre els 100 casos.
El director del sector Gironès Nord i Selva Interior del CatSalut, Salvador Campasol, ha aclarit que la pandèmia a la ciutat de Girona "està bastant controlada" però cal actuar en les zones més actives, com ara els barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla.
Per altra banda, Campasol ha detallat que hi ha una altra Àrea Bàsica de Salut de Girona amb números elevats.
Es tracta de la zona de Taialà i Fontajau.
De tota manera, Campasol ha indicat que la majoria de casos provenen d'un centre de Llorà (Gironès) que acumula una "incidència alta", però que no s'ha estès a la ciutat.
Davant d'això, l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha fet una crida a la ciutadania perquè vagin al pavelló de Santa Eugènia al llarg d'aquest dijous, divendres o dissabte per fer-se una PCR i detectar casos asimptomàtics, amb l'objectiu de trencar cadenes de transmissió comunitària.
Madrenas ha incidit en la importància de fer-ho just uns dies abans de l'inici del curs escolar.
L'alcaldessa ha remarcat que la tronada a les escoles "ha de sortir perfecte" i "amb el màxim de normalitat possible".
Les proves estan enfocades principalment als veïns dels dos barris de la ciutat, especialment els habitants d'entre 16 i 49 anys.
Es tracta de la franja d'edat amb més incidència de la malaltia.
De tota manera, Salut manté la crida a tots els gironins que vulguin fer-se la prova.
Madrenas creu que participar en aquests cribratges massius és "un acte de solidaritat" dels gironins respecte als seus veïns per tal d'intentar aturar la corba de contagis.
A més, ha recordat a la població que encara "estem enmig d'una pandèmia" i cal mantenir les normes de seguretat sanitària bàsiques.
De moment, aquest matí a primera hora s'ha registrat una bona afluència de gent.
Tot i així, l'assistència ha anat fluctuant al llarg del dia.
Des del Departament de Salut confien en què aquest divendres i dissabte hi haurà més afluència de gent, ja que es tracta de dos dies festius amb més disponibilitat de la gent.
L'objectiu és arribar a fer 2.500 proves PCR al llarg dels tres dies de cribratges.
El procediment que haurà de seguir la població és el mateix que en altres cribratges.
La gent que vulgui participar-hi ha d'estar empadronada a la ciutat o tenir-hi algun tipus de vinculació (treballar-hi, per exemple).
Una vegada arribi al pavelló de Santa Eugènia caldrà que s'identifiquin i mostrar la targeta sanitària i un telèfon de contactar per comunicar els resultats de la prova.
Posteriorment, el personal sanitari extraurà mostres del nas i de la boca per analitzar-les al laboratori.
Al cap de dos dies, com a màxim, es donen els resultats de la prova. | Ajuntament i autoritats sanitàries de Girona criden la ciutadania a fer cribratges massius per trencar la transmissió comunitària del coronavirus. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1141 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal d'aquest text:
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha estat entrevistat a TV3 Foto: TVC
Oriol Junqueras no té cap dubte que el 9 de novembre se celebrarà la consulta sobre el futur polític de Catalunya, que guanyarà el doble 'sí' i que l'endemà caldrà negociar amb l'Estat espanyol.
Així ho ha declarat al llarg de l'entrevista que ha concedit a TV3 en qualitat de cap de l'oposició, i en la qual ha marcat els paràmetres per on haurà de transitar aquesta negociació.
“Haurem de ser hereus d'una part del passiu espanyol”, ha acceptat el president d'ERC, tot assenyalant que el govern espanyol “serà el primer interessat en negociar” perquè tot i que ara es diu que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, “en el fons el que diuen és que el govern espanyol intentarà vetar-nos, però no podrà perquè cal pagar el deute i les exportacions espanyoles passen en un 70 per cent per Catalunya”.
De fet, Junqueras ha assenyalat que dins el Partit dels Socialistes de Catalunya hi ha divergències entre la direcció, “que fa tot el possible per allunyar-se de l'exercici democràtic” i “la majoria d'alcaldes i regidors del PSC que estan compromesos amb que la gent pugui votar i faran tot el possible per a que puguin anar a votar”.
A més, als socialistes “no els demanem que siguin independentistes, però tenim tot el dret del món de demanar-los que siguin demòcrates.
"Exercim l'oposició de la forma més responsable possible"
Pel que fa al paper actual d'ERC, Junqueras ha insistit que el seu partit “exerceix l'oposició de la forma més responsable possible” i ha justificat els seus acords amb el govern, entre els quals l'aprovació dels pressupostos, considerant que és una actuació similar a la dels socialdemòcrates d'Alemanya i dels Països Baixos, “o com quan Rubalcaba diu al PP que amb ells no tindran cap problema en qüestions d'estat”.
A més, el president d'ERC ha assegurat que estarien “encantats” d'assumir responsabilitats de govern, però que en tot cas no els ha arribat una petició formal de part d'Artur Mas en el sentit d'entrar a formar part del govern.
Quant a la consulta del 9 de novembre, Junqueras ha dit que el pla d'Esquerra passa “per la confiança en la democràcia” i ha garantit que el seu partit “farà tot el possible per a que els ciutadans de Catalunya puguin votar el dia que hem acordat”, tot remarcant que la legalitat internacional deixa clar “que les fronteres no poden condicionar l'exercici del dret a vot”.
Junqueras, que ha emmirallat el procés català amb els que viuen o han viscut països com Escòcia, Irlanda, Islàndia i Noruega, ha posat distàncies amb Kosovo, acceptant, això sí, que “els països que no reconeixen Kosovo, com Espanya i Grècia, no són la punta de llança de prosperitat del mon occidental”.
“Ens insultaran i intentaran encomanar-nos la por”
El president d'ERC ha insistit que cal “explicar als ciutadans que la situació actual és insostenible i que això s'ha de canviar”, i que la millor manera de fer-ho és “posar el futur en mans d'aquesta gent”, per molt que des del govern espanyol “ens diguin que tenen un pla”, perquè “ens insultaran i intentaran encomanar-nos la por”.
Junqueras ha assegurat que la situació actual garanteix “més espoli, més atur, menys democràcia, més restriccions en l'àmbit de la seguretat pública i l'educació i més emissores tancades”, un panorama davant del qual s'ha mostrat segur que “les conseqüències del que jo proposo són molt millors que les certeses que ens dona el govern del PP."
El cap de l'oposició, que ha afirmat que “la garantia que el procés acabi amb èxit són els ciutadans”, ha considerat “normal” que Europa “ens consideri un afer intern espanyol, perquè què som ara sinó una comunitat autònoma de l'Estat espanyol” i ha augurat un canvi de percepció un cop s'hagi efectuat la consulta. | Junqueras confia en l’èxit de la consulta independentista per sortir de la situació actual i negociar condicions amb l’estat espanyol. | extreme_summarization | ca | AINA |