id
stringlengths 16
19
| system_prompt
stringclasses 1
value | input
stringlengths 3.48k
5.54k
| response
stringlengths 72
164
| category
stringclasses 1
value | language
stringclasses 1
value | source
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|---|---|
caBreu_extreme_279 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta aquest text.
El programa nuclear de Corea del Nord ha fet un tomb inexplicable.
De sobte, els míssils nord-coreans volen bé i cauen on han de caure.
I, de sobte també, l’explosió d’una possible bomba d’hidrogen té una capacitat de destrucció, pel cap baix, cinc vegades superior a la que tenia.
Dins Corea del Nord, s’hi manté el secretisme habitual, però a fora hi ha una intriga enorme: què ha canviat?
Com és que, tot d’una, un programa que resultava tan poc creïble –amb tants errors– comença a rutllar?
Tots els governs i els experts independents del món s’han fet la mateixa pregunta i han començat a analitzar, adeleradament, les fotografies i els vídeos dels llançaments recents; en cerca d’alguna dada, alguna pista que els pogués aclarir el misteri.
Michael Elleman, un expert en fabricació de míssils de l’International Institute for Strategic Studies de Londres, sembla haver trobat la clau que explica el canvi.
I és ben sorprenent.
El llançament de dos míssils intercontinentals des de Corea del Nord aquest estiu ha encès totes les alarmes.
Corea del Nord fa deu anys que malda per crear míssils prou grans i estables que serveixin per a atacar països allunyats, especialment els Estats Units.
Fins ara havia aconseguit algun èxit menor, però tothom creia que tenia poques possibilitats de fabricar un vehicle capaç de fer un vol intercontinental amb garanties.
Millorava tècnicament, però a poc a poc, i els experts occidentals no consideraven que pogués fer un atac real més enllà de Corea del Sud o el Japó.
Aquests experts són els que van restar esbalaïts de veure el vol dels ICBM llançats aquest estiu.
Corea del Nord és una societat molt tancada i obtenir-hi informació sobre el seu programa nuclear esdevé molt difícil.
De manera que els experts s’han acostumat a mirar amb el màxim detall les fotografies i els vídeos on ritualment Kim Jong-un apareix inspeccionant els míssils, amb alguns dels científics que teòricament els han creats.
Ningú no pot assegurar que les fotografies corresponguin a les armes reals, però, detall a detall, s’han anat reconstruint les peces d’un trencaclosques complicat que ens duu molt lluny de Corea.
Quan Elleman va analitzar les fotografies, es va sorprendre del disseny nou dels motors que impulsaven el coet.
Els havia vists abans, i després de comparar la seva gran base de fotografies ho va poder confirmar: eren idèntics a un tipus de motor que havia propulsat una generació de míssils soviètics.
Una generació de motors, poca broma, capaç d’enviar deu caps nuclears a distàncies intercontinentals.
La pregunta immediata era si podia ser que aquell coet hagués estat desenvolupat a Corea del Nord.
I la resposta va ser unànime: no.
A Corea no hi ha cap fàbrica capaç de crear un enginy com aquell.
Els coreans no n’havien aconseguit els plans i l’havien fabricat.
La cosa era molt més complicada: algú els havia venut parts cabdals del sistema de míssils soviètics.
El pas següent era escatir qui.
El format dels coets propulsors, després d’analitzar totes les fotografies disponibles, va permetre de vincular la peça amb la fàbrica.
A l’antiga URSS, només dues fàbriques podien crear un coet com aquest, el més gran de tots.
L’una és a Rússia i l’altra, a Ucraïna.
Tot indica que aquesta darrera és la fàbrica que, no se sap com, ha venut als nord-coreans la tecnologia que necessitaven, molt probablement de manera clandestina.
La fàbrica en qüestió, Yuzmash, és a Dnipró, al centre d’Ucraïna, i ha passat una crisi molt dura des del 2014, després del refredament de les relacions entre Rússia i Ucraïna.
Abans, subministrava míssils i material de recanvi a l’exèrcit rus.
Però quan el president pro-rus d’Ucraïna Víktor Ianukòvitx va ser apartat del poder van deixar d’arribar-hi comandes i l’enorme factoria va entrar en crisi.
D’això, sembla que n’han tret profit els nord-coreans, que, no se sap com, han pogut adquirir si més no dos coets i els han poguts traslladar d’Ucraïna a Corea del Nord sense que hagin alçat sospites.
Yuzmash, com era previsible, ho ha negat tot.
Les condicions imposades a una fàbrica com aquesta per evitar la disseminació de tecnologia militar són molt estrictes.
El govern ucraïnès també ha negat cap participació en aquest intercanvi.
Però els experts no tenen cap dubte que els coets en provenen i la majoria estan segurs que les autoritats ucraïneses actuals –grans aliades dels Estats Units– no n’estan al corrent.
Ni les sancions de l’ONU, ni la intensa vigilància de tots els estats occidentals i Rússia ni els controls del govern ucraïnès no sembla que hagin servit, doncs, per a detectar i impedir aquesta compra al mercat negre que té mig món espantat i que pot canviar les relacions de força a l’Àsia i potser al món sencer. | L'èxit aquest estiu en el llançament de dos míssils intercontinentals des de Corea del Nord encén totes les alarmes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_417 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Fa poques setmanes que es va tenir notícia del primer mort per la covid-19 que havia rebut les dues dosis del vaccí.
És un cas excepcional.
El cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge, Rafael Máñez, va explicar que aquell home, de vuitanta, anys tenia molt pocs anticossos, malgrat el vaccí.
“La seva resposta immunitària era dins el mínim de la normalitat.
Teòricament, tenia una vaccinació correcta, però amb uns nivells molt baixos d’anticossos”.
Aquesta resposta porta a tenir un dubte: hi ha manera de saber quants anticossos ens ha generat el vaccí contra la covid-19?
A continuació mirem d’explicar com fer-ho i què volen dir aquests indicadors.
Hi ha diverses proves per a saber si una persona té anticossos de la covid-19 o no, però no totes serveixen per a mirar si el vaccí n’ha generat.
Per exemple, la prova ràpida d’anticossos que es fa amb una gota de sang, i que es pot comprar a la farmàcia, no serveix.
L’estructura del coronavirus té quatre proteïnes: S, M, N i E. Les investigacions prèvies van servir per a saber que el punt crucial del virus estava en la proteïna S, que és la que necessita per a entrar al cos. Per això es va decidir de fer vaccins que actuen contra aquesta proteïna i prou.
Però el cas és que la major part d’aquestes proves ràpides fan servir les proteïnes M i N, que són les que s’expressen primer.
Per tant, que aquesta mena de proves surtin negatives no vol dir res.
Si volem saber quants anticossos ens ha generat el vaccí, hem d’anar a un laboratori i fer-nos una anàlisi de sang en què s’especifiquin els anticossos del vaccí.
Amb un tub de sang com el que extreuen quan la gent es fa una anàlisi rutinària n’hi ha prou perquè el laboratori sàpiga l’estat immunològic del pacient contra la covid-19.
Aquesta mena de proves acostumen a costar entre trenta euros i quaranta.
Els laboratoris ens donaran un número IgG de la proteïna S del SARS-CoV-2.
Però el problema es entendre’n el significat.
Els resultats d’aquesta mena de proves són molt dispars.
A partir de quina xifra estem protegits de la covid-19?
La doctora María Garcés, investigadora en l’àrea de vaccins de la Fundació Fisabio, assegura que ara com ara no se sap el correlat de protecció del vaccí, que és el nivell en què estem protegits.
Per això desaconsella de fer-se l’anàlisi.
“Actualment no serveix de res.
No sabem si tenir-ne cent és molt o poc.
Un pacient sa ha de pensar que hi haurà una bona resposta.
Una altra cosa seria una persona que ha tingut un càncer, per exemple.
Potser en aquests casos sí que seria justificat de fer la prova, perquè ens ajudaria a saber com ha reaccionat el cos en una situació que no és la normal.”
A més, Garcés creu que això pot originar frustracions innecessàries.
“Si algú té una xifra molt baixa d’IgG, no vol dir que el vaccí no el protegeixi.
Pot ser que el moment en què el virus entri en el cos, la vacuna faci reacció.
Hi ha la immunitat cel·lular, que no podem mesurar.”
En aquesta mateixa línia es pronunciava fa pocs dies Daniel Prieto-Alhambra, en una entrevista a VilaWeb: “Tinc dubtes que les proves d’anticossos siguin útils en aquests casos, perquè no es pot mesurar tota la immunitat, com ara la cel·lular, amb nivells d’anticossos.”
Com és que el vaccí pot ajudar a la immunitat cel·lular?
“Les cèl·lules T són les que es queden amb la cara del virus.
De manera que si torna a entrar, de seguida el podrien reconèixer.
Si reconeixen el virus i l’identifiquen, ràpidament, envien les cèl·lules B, perquè generin anticossos.
En canvi, si no el coneix, es produirà la malaltia, i llavors ha de ser el mateix sistema immunològic que treballi per fer anticossos”, explica Maria Garcés.
I afegeix: “Imagina’t que t’han vacunat contra la covid-19, però no tens anticossos.
Si ets una persona sana, quan el teu sistema immunològic ha reconegut el patogen generarà ràpidament anticossos.
Per tant, no podem dir que la vacuna no et protegeixi malgrat que no tinguis anticossos S.” | La mort per Covid-19 d'un home amb dues dosis de vaccí ens porta a pensar com sabem si tenim anticossos. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1621 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta aquest text.
Un taxista pakistanès, Ithan Asraf, al vehicle amb què treballa.
Foto: Bertran Cazorla.
Els nouvinguts han irromput amb força en el món del taxi: ja ho són un de cada sis taxistes.
A aquest creixement ha contribuït especialment el desembarcament de treballadors pakistanesos: ja n'hi ha 649.
Molts d'ells són musulmans, com molts taxistes marroquins o senegalsos.
Sumats, els musulmans al sector ja s'apropen al miler.
Aquesta evolució està creant noves necessitats: l'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya, creada a finals del 2011, proposa instal·lar un petit oratori a la major graella de taxis metropolitana, la de l'aeroport.
Allà, per ara, molts taxistes resen en un racó que han habilitat, a l'aire lliure.
I que és especialment concorregut ara, pel Ramadà.
Un gran bar amb grups de gent jugant a cartes, colles fent petar la xerrada, taulers plens d'anuncis...: La major graella d'espera de taxis de l'àrea metropolitana, prop de la T1 de l'aeroport del Prat, al costat dels espais naturals de les Filipines i el Remolar, és també un lloc d'encontre social dels professionals del sector, que s'hi passen hores fent cua quan acudeixen a recollir viatgers recent arribats a Barcelona.
I, a banda dels camps de petanca o de tenis que alguns d'aquests taxistes han improvisat a la zona, des de fa un temps també hi ha un racó on els professionals musulmans miren de complir els preceptes de la seva religió: una de les cinc columnes en les quals es basa l'Islam és que els fidels han de resar cinc cops al dia en unes estones determinades.
"Allahu akbar" (Al·là és el més gran) es pot llegir en una pintada a la paret del darrera de l'edifici que allotja el bar de la graella.
Allà, a l'aire lliure, en un racó apartat, és on van a resar molts taxistes musulmans.
A l'indret hi guarden uns cartrons que usen com a màrfegues per fer les oracions.
Abans de fer-les, l'Islam estableix que els fidels s'ha de rentar: ho fan als serveis.
Un miler de taxistes musulmans
Aquest racó és un reflex de l'augment de taxistes de religió musulmana a l'àrea metropolitana.
S'apropen al miler, segons assegura Iftikhar Ahmed Khan, secretari general d'una entitat que també és un reflex d'aquest augment de professionals del sector nouvinguts: l'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya.
Segons dades de l'Institut Metropolità del Taxi, els pakistanesos són el grup d'estrangers més important al món del taxi de l'àrea metropolitana, amb 649 treballadors.
La xifra gairebé s'ha triplicat en els darrers dos anys.
El tercer grup d'estrangers més important, després dels colombians, és el dels marroquins, amb 209 taxistes.
A la metròpolis barcelonina també hi ha 29 xòfers senegalesos i 13 algerians, entre d'altres nacionalitats entre les quals els musulmans són majoria.
Aquestes xifres permeten aventurar que entorn del 10% dels taxistes de l'àrea metropolitana, com a mínim, poden ser de religió musulmana.
No és estrany, doncs, que a la graella no hagi trigat en sortir un racó on resen els musulmans.
El lloc, però, a la intempèrie i molt precari, no satisfà els fidels.
"No hi ha lloc per resar; estem resant a un racó perquè aquí és tranquil i no molestem, però necessitem un lloc", explica per exemple Kadir aslam Sayid.
Oratori per a musulmans, hindús, sikhs, catòlics...
L'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya demana poder-ho fer en condicions.
Per això estan preparant una sol·licitud per demanar a l'Institut Metropolità del Taxi que habiliti un petit habitacle a la graella.
També faran arribar la petició a Aena i a l'Ajuntament del Prat, el terme on és la infraestructura, avança a l'ACN Ahmed Khan.
"Volem que sigui un oratori per a tots els companys, musulmans, hindús, sikhs, catòlics...", explica el taxista, que parla "d'una caseta petita".
A l'IMT els consta de manera informal aquesta petició, però encara no han rebut cap sol·licitud oficial i per tant encara no han pres cap decisió, han explicat fonts de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a l'ACN.
Tampoc l'han rebut a Aena.
El departament d'Urbanització i Serveis haurà d'estudiar el projecte i el pressupost per fer la instal·lació si l'IMT hi dóna el seu vist-i-plau.
Un de cada sis taxistes, estranger
A Barcelona, ja són estrangers un de cada sis taxistes, el 15,25%, dels 13.398 que hi ha. Fa dos anys eren l'11,1%.
A aquest creixement hi ha contribuït la crisi: molts migrants veuen en el taxi un refugi mentre la feina és escassa en altres sectors.
Però l'augment tampoc s'explica sense l'explosió dels taxistes pakistanesos: han passat de ser 269 el 2010 a 649 ara, superant així com a major grup estranger els colombians, estancats entorn dels 320.
Un taxista barcelonès d'origen senegalès resa a la zona que han habilitat amb aquesta finalitat els seus col·legues musulmans, a la graella de l'aeroport.
Foto: Bertran Cazorla | L’Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya proposa instal·lar una zona perquè els taxistes pakistanesos puguin orar. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_952 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola oració.
Les converses i les reunions del patronat de la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona s’han accelerat aquests darrers dies.
L’aparició d’una part del llegat d’Albert Ràfols als Encants de Barcelona ha fet que els patrons que integren l’entitat es veiessin obligats a examinar què havia passat, però també a deixar constància de la voluntat de ‘continuar exercint la seva energia’ per divulgar la figura d’Albert Ràfols-Casamada i de la seva dona, Maria Girona.
Aquesta voluntat, però, topa amb una dificultat pressupostària.
El pal de paller del projecte és la Casa Bas, un edifici senyorial situat al mig del municipi de Capellades, que s’ha de convertir en la seu de la fundació i l’espai d’exposició del llegat de l’artista.
L’immoble el va adquirir la municipalitat fa més de deu anys, però necessita una rehabilitació important.
‘La capacitat econòmica del consistori és fluixa’, explica el batlle, Aleix Auber, a l’ACN, però també manifesta que la fundació cerca recursos a les institucions que, per la infraestructura, ‘tenen més capacitat per fer que aquest projecte vegi la llum d’una vegada’.
Albert Ràfols, president de la fundació i nebot de l’artista, creu que la Casa Bas és un lloc ‘preciós i amb molt d’encant’ i desitja que ben aviat pugui ser-ne la seu.
‘No volem que tan sols sigui un contenidor d’obres d’art’, ha explicat Ràfols, la voluntat és que l’immoble també sigui ‘un espai amb activitat cultural obert a tothom’.
El nebot de l’artista reconeix ‘les ganes’ que té de veure la materialització del projecte i ha explicat que han parlat de la possibilitat de fer la rehabilitació de l’immoble per fases per no dependre tant del finançament i ‘avançar el naixement d’una seu consolidada i en condicions’.
En aquests moments, la fundació també prepara la celebració dels quinze anys.
Es preveu que durant l’octubre es farà un cicle de poemes d’Albert Ràfols-Casamada i també un seguit d’actes per a recordar la seva biografia i divulgar el seu llegat.
‘Tenim un patrimoni excepcional molt vinculat a Capellades però també a Catalunya i al món’, ha explicat el batlle, ‘l’art té la capacitat de travessar països i fronteres molt fàcilment’, ha afegit.
L’entitat també té el propòsit d’arribar a les escoles per difondre la figura de l’artista.
L’obra de Ràfols-Casamada als Encants
El llegat del matrimoni d’artistes Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona va ser tema d’actualitat el dissabte 1 d’agost, quan un particular va comprar als Encants de Barcelona un lot de la biblioteca particular.
‘Un cop van passar els dies, ens vam adonar que no era un daltabaix greu’, ha explicat el nebot de l’artista.
Ell mateix s’encarrega de deixar clar que ‘el llegat més important és controlat’ i que tot el lot que era exposat als Encants, que incloïa llibres, pòsters, i unes quantes cartes i fotografies, ‘no era important’.
Així i tot, el Departament de Cultura de la Generalitat es va obrir a adquirir els lots que tenia un paradista dels Encants per un preu ‘absolutament raonable’, però no van arribar a un acord i, finalment, es va tancar la venda amb un col·leccionista privat.
El batlle de Capellades ha manifestat que va ser ‘una notícia sorprenent’ i remarca que la fundació ‘ha de tenir la capacitat de respondre en una situació extraordinària com aquesta’.
Un matrimoni d’artistes
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 – Barcelona, 2009), ha estat un dels artistes catalans contemporanis més polifacètics.
Té una gran trajectòria pictòrica i literària en què es destaquen les obres abstractes.
El 1980 va rebre el premi de les arts plàstiques que concedeix el Ministeri de Cultura i el 2003 va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals de Catalunya per la Generalitat.
A més, el 1983 li van concedir la Creu de Sant Jordi i el 1991 la Legió d’Honor del govern francès.
La seva esposa, Maria Girona (Barcelona, 1923 – Barcelona, 2015) va ser una pintora, gravadora i activista cultural catalana.
En el seu cas, també va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi el 1998. | Es troba el llegat d’Albert Ràfols-Casamada als Encants i la seva fundació activa el projecte de la Casa Bas. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_396 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important d'aquest text.
La possibilitat que la plantilla de Nissan presenti una demanda col·lectiva contra la companyia pren força.
Així s’ha anunciat en una assemblea que s’ha celebrat avui a Montcada i Reixac i en la qual han participat centenars de treballadors.
La trobada arriba després que aquest ahir a la nit es trenquessin les negociacions entre la direcció i els representants sindicals, i la multinacional fes la seva ‘última oferta’.
El comitè d’empresa acusa la companyia d’estar ‘imposant’ la seva voluntat.
Reclama un pla d’industrialització, unes indemnitzacions justes i que no s’acomiadi cap empleat mentre la planta continuï activa.
Alhora, fan una crida perquè les administracions intervinguin i adverteixen que mantindran els piquets.
Sota un sol de justícia, centenars de treballadors de Nissan s’han concentrat amb paraigües i para-sols, en un solar que l’ajuntament de Montcada els ha cedit per organitzar aquesta assemblea.
Els representants sindicals s’han mostrat molt crítics amb la direcció i han demanat a la plantilla que continuï ‘en peu de guerra’ per demostrar a la multinacional que no cedirà davant el que consideren que és una ‘imposició’.
Han deixat clar que no acceptaran ‘l’última oferta’ de l’empresa i han instat la companyia que faci una passa enrere i escolti les demandes dels treballadors.
Tot i que el període de consultes ja ha acabat, obren la porta a seguir negociant, sempre que es tinguin en compte les seves reclamacions.
La principal d’aquestes peticions gira al voltant de la reindustrialització.
Consideren que la companyia hauria d’implicar-se més.
‘Nissan és qui vol abandonar i deixar enrere quaranta anys d’història’, explica Miguel Ruiz, secretari general de Sigen-USOC a l’empresa, que recorda a la direcció que ‘té una responsabilitat social’.
A banda, exigeixen que es mantinguin tots els llocs de treball fins que no s’aturi l’activitat industrial a les fàbriques catalanes.
Dijous, Nissan va obrir la porta a ajornar el tancament sempre que els treballadors abandonin la vaga indefinida i reiniciïn la producció a finals d’agost.
La direcció s’ha compromès a no acomiadar ningú fins a final d’any, però, després, vol ‘gestionar l’excedent’ de 660 treballadors a partir del començament del 2021.
‘No podem consentir que mentre estem produint hi hagi empleats que hagin de sortir de l’empresa de forma traumàtica’, apunta Ruiz.
Un altre dels aspectes que els amoïna són les indemnitzacions que s’haurien d’aplicar.
L’empresa ha plantejat tres franges d’edat, per les quals ha establert diferents condicions.
Els sindicats reclamen major protecció pel segment d’entre 50 i 55 anys.
Consideren que es tracta de persones que estan arribant al final de la seva vida laboral i que poden trobar-se ‘en risc d’exclusió social’.
Davant aquesta situació.
El comitè d’empresa ha assegurat que ja té preparada la demanda col·lectiva.
‘Els nostres advocats han estat argumentant-la i si dimarts l’empresa diu que aquesta és la seva proposta i res no canvia, evidentment ens veurem abocats a presentar-la’, remarca el secretari general de Sigen-USOC.
Tot i això reconeix que no és la sortida desitjada, ja que implicaria entrar en un procés judicial que podria dilatar-se molt en el temps.
Ruiz ha aprofitat per retreure al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al vice-president, Pablo Iglesias, que no intervinguin.
‘És una vergonya que una empresa que ha utilitzat fons públics pugui abandonar les seves operacions i deixar més de 25.000 famílies sense feina i mentint’.
Alhora, recorda a Sánchez que el mes de gener passat va dir que els llocs de treball dels empleats de Nissan estaven garantits.
‘Qui ens fa fora és l’empresa, vostè hi te molta responsabilitat’, ha advertit a Sánchez.
Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, assegura que un cop trencat el període de consultes, la plantilla només pot protegir-se jurídicament impugnant aquests acomiadaments.
‘Farem una demanda col·lectiva en contra de les causes objectives que ha intentat justificar l’empresa per trobar la nul·litat dels jutjats’, ha detallat.
Pacheco lamenta que s’hagi arribat a aquest punt, però fa responsable del fracàs de les negociacions a l’empresa.
‘Només tenien al cap utilitzar l’Estaut dels Treballadors per fer els acomiadaments de la forma més econòmica possible i aquesta ha estat la dinàmica de la negociació’, ha lamentat.
La plantilla mantindrà els piquets a les fàbriques de Montcada i Reixac i Sant Andreu, i també la vaga indefinida que fa més de noranta dies que dura.
‘No confiem en l’empresa’, indica Ruiz que diu que temen que vulgui emportar-se alguns dels materials que hi ha en aquestes factories i que s’utilitzen per fabricar models per Renault.
‘Hem fet una crida per secundar els piquets’, ha apuntat Ruiz.
Durant l’assemblea s’han sentit moltes veus crítiques contra Frank Torres, el responsable d’operacions industrials de Nissan.
Alguns empleats l’han titllat de ‘mercenari’ i ‘rata’. | La plantilla de Nissan, disposada a demandar l'empresa contra les causes objectives que planteja la companyia. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1286 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text següent en una sola frase.
El nombre de menors atesos als centres de salut mental durant el 2014 va augmentar un 6,9% en relació amb l’any anterior.
Així es desprèn de les dades de l’Informe Anual de la Central de Resultats 2014 en l’àmbit de la Salut Mental.
L’increment, però, no es deu tant a l’augment dels trastorns mentals sinó, de fet, a una millor detecció i derivació des de les escoles o altres institucions d’atenció als infants.
Tot i així, és cert que aquells trastorns que són molt influïts pels factors socials, com l’ansietat o la depressió, en un moment de crisi com l’actual, poden incrementar, tal com corrobora l’informe “Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya” publicat per l’Observatori de la Salut.
En total, doncs, s’han atès 62.634 menors, un 4,4% del total de la població amb menys de 18 anys.
MENORS ATESOS EN CENTRES DE SALUT MENTAL.
En milers
Menors atesos en centres de salut mental (En milers)
Create your own infographics
Sobre els motius que expliquen per què hi ha ara una millor detecció que anys enrere, la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut, Anna Garcia-Altés explica que “s’hi han invertit molts esforços”.
Cristina Molina en detalla alguns d’ells: des de l’augment del pressupost del CatSalut, que ara és de 16,6 milions d’euros, fins el programa de suport a l’atenció primària, passant per protocols que han publicat des de la conselleria per formar i informar metges, famílies i professorat.
“Estudis científics de primer nivell han revelat que com més aviat detectem els trastorns mentals més problemes evitem en el futur.
En el cas del trastorn d’hiperactivitat, està demostrat que les persones que no han rebut ajuda tenen més probabilitats de caure en l’alcoholisme o de tenir més accidents de cotxe.
I no només, una detecció precoç pot revertir en alguns casos el trastorn”, assegura el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del departament psiquiatria de la Vall d’Hebron.
PRINCIPALS TRASTORNS DIAGNOSTICATS EN MENORS.
En percentatge
Evolució dels principals trastorns mentals diagnosticats en menors (En %).
Create line charts
El dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn més diagnosticat
De fet, de les 386.017 visites que els 54 centres de salut mental infantil de Catalunya han programat durant tot l’any 2014, un 22,7% tenen com a diagnòstic un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat.
D’aquests, assegura Ramos-Quiroga, “només entre 1,6% i 1,8% ha de ser medicat.
La resta de nens diagnosticats reben suport psicològic”.
Per darrere de la hiperactivitat, s’hi troben els trastorns d’espectre autista, que es diagnostiquen en un 8,4% dels casos atesos.
Aquesta xifra, recorda la responsable del Pla director de Salut Mental i Addiccions, Cristina Molina, ha anat augmentant any rere any degut, sobretot, a un canvi en els criteris de detecció del trastorn, que ara inclouen graus molt diversos.
A aquests dos trastorns –el d’hiperactivitat i el d’espectre autista– els segueixen els trastorns de comportament i els de conducta alimentària, que es donen sobretot durant l’adolescència.
D’entre tots ells, n’hi ha alguns que són considerats més greus perquè realment dificulten les relacions amb els amics i la família, l’aprenentatge a l’escola o el ple desenvolupament de l’infant.
En els centres de salut mental, un 11,7% dels casos atesos són considerats trastorns mentals greus, entre els quals hi ha principalment infants diagnosticats amb trastorn d’espectre autista.
Aquesta xifra va augmentant lleugerament cada any.
Les famílies, essencials en el tractament psicològic
Tanmateix, la prevalença de la major part de trastorns mentals, és a dir, el percentatge de població infantil que els pateix, “és gairebé sempre la mateixa entre països i estrats socials”, argumenta el doctor Garcia-Quiroga.
Només les desigualtats socials podrien fer que algunes famílies no tinguessin els recursos per detectar els trastorns mentals dels seus infants, i rebre un tractament adequat.
El tractament psicològic amb les famílies, un dels pilars importantíssims per ajudar els menors a comprendre i lidiar amb el trastorn, tal com reconeixen Cristina Molina o el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, tanmateix, ha disminuït en relació amb l’any anterior.
Mentre que el 2013, un 54% dels tractaments rebien la participació de les famílies, ara aquesta xifra és un pèl inferior, d’un 50,1%. | La millora dels circuits per a detectar més precoçment els trastorns mentals en menors s’ha traduït en un increment dels casos. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_7 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text següent en una sola frase.
Bon dia a totes i tots.
Estem ací, al cementiri civil.
Fa pensar que li diguem aixina a la zona més amagada i oculta durant anys, quan de sempre, a tot l’estat espanyol els cementeris son municipals
Les instal.lacions municipals haurien d’haver estat sempre obertes a tota la ciutadania sense distinció d’ideologia política ni religió.
Ara ho estan.
Que aquesta nomenclatura haja arrelat i que continue utilitzant-se és indicatiu de la distancia que encara ens separa dels ideals d’igualtat i laïcitat.
estem ací, en concret, per retre homenatge a les persones aquí enterrades i a moltes que mai estaran ací i que ni tan sols sabem on son.
Cada vegada que intentem recordar-les hi ha qui ens critica dient que no és hora de mirar al passat.
I açó és del tot fals.
Les víctimes del franquisme son presents i segueixen vives en el record, sempre dolorós.
Els vius demanen justícia.
Necessitem rescatar la memòria des de la veritat.
Els de sempre ens recepten amnèsia, mentre volen seguir ocultant el coneixement dels fets.
Però no ho consentirem, perquè els pobles que ignoren el seu passat es veuen abocats a repetir-lo.
En aquestos moments de retallades de llibertats reclamem el dret a recordar, a fer memòria.
En estos moments que torna la foscor de la repressió dels drets, cal no defallir.
Encara que els hereus de la dictadura proclamen que recordar el passat no serveis de res, que recuperar la memòria històrica du a reobrir ferides tancades en la transició, no ho farem.
La memòria històrica no pot quedar tancada en la camisa de força de l’oblit.
La volem ben viva.
Els morts dels vencedors van poder ser plorats , van rebre homenatges, han vist els seus noms escrits a les façanes.
Els morts han segut honrats ací, durant anys. l’any passat, gràcies al treball del Grup de recerca de la Memòria Històrica i la regidoria de Cultura per fi vam fer públics els noms dels centenars de represaliats, als assesinats per defensar la democràcia.
Però les víctimes son moltes més.
Morts i vius.
Encara que sobreviuiren, han seguit estant perseguides i assetjades durant anys.
Sense posibilitat d’expressar-se.
Encara ara, els hereus d’aquell feixisme continuen volent aturar la nostra veu i les nostres idees.
Ara com aleshores, voldrien que el seu fora l´únic pensament, la seua la única religió. i els seus morts els únics a recordar.
A tots, a totes els que vegeu coartada la vostra llibertat d’expressió, a tots els que us segueixen dient que pensar, qué estimar, a qui recordar i com, dir-vos que tenim memòria.
Que no s’ens ha d’oblidar la repressió, les agressions, la barbàrie.
Que estem ací per fer memòria i per transmetre la memòria.
Per defensar, també, els drets i les llibertats dels vius.
Que entre tots i totes estem construint uns capítols importants del que ara és present i en passar el temps serà història.
Dir-vos que des de l’ajuntament ajudarem tot el que puguem a escriure pàgines de decència i respecte a les llibertats.
Que colaborarem en la difusió de la veritat amb conferències, xarrades, teatre.
Que volem dignificar els morts de totes les maneres que tinguem a l’abast, des de donar-los un soterrament digne, recuperar i difondre els seus noms.
Que recuperarem els espais on les coses passaven, siga este cementiri o el refugi de Tetuan.
La persistència en el poder d’uns hereus que no han sabut o volgut desfer-se d’aquest passat repressiu continua retallant-nos drets , ens continua negant les conquestes socials, laborals i polítiques.
Defensarem amb fermesa els valors republicans i democràtics.
Avui quan les llibertats que tants anys han costat d’aconseguir perillen, reprimides de les mateixes maneres que van portar a la mort als nostres avis, és el moment de dir ben fort que treballarem per tal d’evitar que el feixisme encara viu ens torne a arrebatar les llibertats. | Des de l’Ajuntament col·laborarem per a mantenir viva la memòria històrica i continuar lluitant contra el feixisme renaixent. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_742 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
L’editorial Males Herbes, en col·laboració amb Cryptshow, acaba de publicar el volum Estats alterats de la ment, una antologia de relats que té el punt de partença exactament en aquesta idea que transmet el títol, tan arrapada a la realitat de la societat actual.
Hi ha relats de Roser Cabré-Verdiell, David Castejon, Marina Espasa, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Tuoole, Jordi Masó Rahola, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Carles Ribas i Josep Sampere.
Us proposem un fragment del relat que obre el llibret: ‘Nosocomi dels Orats’, de Carles Ribas.
Cryptshow és un festival que es fa al juliol a Badalona i que promou el gènere fantàstic i de terror.
Els organitzadors van proposar a l’editorial Males Herbes d’editar una antologia sobre els estats alterats.
Com l’expliquen, aquest concepte, en la seva web?
‘Hom sent “estats alterats” i pensa en ionquis, artistes i científics bojos.
Però avui, en una civilització de civilitzacions cada cop més complexa, les fronteres que delimiten els estats de la consciència es difuminen i la moral que els jutja és posada en dubte.
Drogues com l’LSD o l’èxtasi, demonitzades durant anys, avui són utilitzades per alguns psicoterapeutes.
L’heroïna surt de les zones deprimides i atrapa joves de tots els estrats socials.
El xarop per a la tos ha arribat a ser la segona droga més consumida pels adolescents dels EUA.
Al Iemen, la majoria dels homes masteguen de manera ritual cat, un estimulant vegetal que provoca addició.
L’església Nativa Americana de Mèxic utilitza el peiot amb finalitats religioses.
L’estrès s’ha convertit en una pandèmia, abocant-nos a un estat d’activació constant que provoca estats d’ànim alterats que se somatitzen en trastorns físics.
Els millennials viuen enganxats als dispositius intel·ligents, en un dia a dia que confon les fronteres de la realitat, els somnis i el món virtual.
A internet trobem fàcilment consells per assolir un estat alterat de la consciència sense necessitat de drogues: la privació de la son, la respiració holotròpica, els tancs d’aïllament sensorial o, simplement, dormir amb un braç alçat o mirar fixament els ulls d’una altra persona durant més de deu minuts en són alguns exemples.
Ja es pot viatjar sense moure’s de casa.’
L’editor Ramon Mas, de Males Herbes, ens explica la gènesi del llibre:
«Els estats alterats de la ment són, més que un tema, un context literari, o fins i tot una força motriu perquè narradors i poetes de totes les èpoques hagin pogut donar via lliure a la cosa més amagada que hi havia en les seves ments, estimular la seva imaginació, amplificar la seva por o afinar les seves reflexions.
Les drogues són la resposta ràpida quan es pregunta per estats alterats de la ment, però el dejuni (forçós o voluntari), les premonicions, l’esquizofrènia i la paranoia també han tingut un paper importantíssim en la història de l’art i la literatura.
»Per això, quan Cryptshow Festival ens va proposar de fer una antologia amb aquest tema no ho vam dubtar ni un segon.
‘Estats alterats de la ment’ és una altra manera de concebre les ‘distorsions de la realitat’, i aquest, com es fa evident des del mateix nom de la col·lecció que acull el llibre, és el nostre territori.
»Així doncs, seguint la fórmula de l’edició anterior, des de l’editorial hem pogut, d’una banda, convidar cinc autors, una tria que al nostre entendre fa molt de goig, amb autors que ens encanten: Jordi Masó, Lucia Pietrelli, Marina Espasa, Jaume C. Pons Alorda i Josep Sampere; i d’una altra, formar part del jurat que havia de triar els altres cinc contes entre tots els presentats al premi de relats que convoca el Cryptshow Festival, i que enguany han estat Carles Ribas, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Toole, Roser Cabré-Verdiell i David Castejon.
»Tot i tractar-se, aparentment, d’un recull temàtic, la varietat de maneres d’acostar-se a aquestes ments que es desvien del funcionament ‘normal’ és molt variada, la riquesa estilística remarcable, i el nivell general altíssim.» | L’editorial Males Herbes publica "Estats alterats de la ment", un recull d’històries basades en una nova concepció dels trastorns mentals. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2540 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text següent.
El festival de globus aerostàtics European Balloon Festival d'Igualada ja té a punt la seva 21a edició, que se celebrarà del 5 al 9 de juliol amb la participació de 54 globus vinguts de països com el Japó, Anglaterra, Israel o Holanda.
Alguns tindran formes especials com la d'un pingüí, un lleó o el personatge de dibuixos 'Minion'.
Una de les novetats més esperades serà la inauguració del nou Parc Central d'Igualada, un espai verd de 25.000 metres quadrats i graderies per a més de 2.000 persones que servirà de camp de vol per als globus.
Un dels plats forts continuarà sent el Night Glow Piromusical, l'encesa de globus nocturna, que enguany presentarà un format renovat amb un espectacle projeccions, llum, so i color que porta per nom 'Volàtil'.
Serà el dissabte 8 de juliol i, tot seguit, tindrà lloc l'actuació de Los Manolos, un concert inclòs dins de la programació del festival Anòlia.
L'European Balloon Festival (EBF) arriba a la seva 21a edició amb diverses novetats.
La principal és la inauguració durant el festival de la primera fase del Parc Central d'Igualada, que també serà un camp de vol pels globus aerostàtics.
De fet, el batlle de la ciutat, Marc Castells, es va comprometre durant el certamen de l'any passat davant dels pilots de globus que en aquesta edició de l'EBF tindrien un camp de vol "en condicions".
Aquesta era una reclamació històrica del festival, ja que molts dels pilots estrangers es queixaven de les condicions del camp.
En concret, la primera fase del Parc Central consta d'un espai verd de 25.000 metres quadrats amb unes grades de fusta que tenen capacitat per acollir més de 2.000 persones assegudes.
A banda de les activitats relacionades amb els globus aerostàtics, l'alcalde d'Igualada ha explicat que aquest camp ha de ser un "parc per a la gent i per a la ciutat" i ha d'acollir "tot tipus d'espectacles de gran format".
En aquest sentit, Castells ha dit que aquesta zona s'ha de convertir en el "gran parc de la comarca de l'Anoia".
El divendres 7 de juliol s'ha organitzat una festa familiar amb un concert del Club Super 3 per inaugurar el Parc Central.
L'estructura del festival serà similar a la dels altres anys.
Segons ha explicat el responsable del certamen, Josep Maria Lladó, hi haurà els tradicionals vols de competició –al matí i a la tarda- on hi haurà les proves com La Llebre –en què els globus hauran de perseguir un globus 'llebre'- o la Meta del Jutge –en què els participants han d'apropar-se el màxim possible a una diana-.
Tot i que les inscripcions encara no estan tancades, enguany ja se supera la cinquantena de pilots i això, segons Lladó, és degut al nou camp de vol i també a la situació econòmica que "tot i que encara no deixem la crisi enrere, sembla que els pilots estan més desfogats".
Un dels actes populars serà el Vol de Ciutat, que per tercer any consecutiu tindrà lloc el divendres al matí i consistirà en un enlairament simultani d'una vintena de globus des de diferents punts del centre d'Igualada.
La nota d'espectacularitat al cel de la ciutat la donaran quatre globus de formes especials: el globus 'Stuart the Minion' –el personatge d'animació de la coneguda pel·lícula americana 'Els Minions'-; dos mussols; i un lleó.
Enguany també es reedita la Zona Village, per a empreses del sector de l'aerostació, una Fun Zone amb a activitats infantils i també el projecte Iglús de Vent, que tornarà a omplir el centre d'Igualada amb activitats culturals i lúdiques dins de teles de globus reciclats.
Un Night Glow renovat i cloenda amb Los Manolos
La nit del dissabte 8 de juliol tindrà lloc l'encesa nocturna de globus acompanyada d'un piromusical, el Night Glow Piromusical.
Enguany s'ha volgut renovar l'espectacle i, tal com ha explicat el seu coordinador, Jordi Enrich, s'ha elaborat una proposta que es diu 'Volàtil' i que "es tracta d'un relat que parteix de les emocions o les experiències que té la gent al voltant de la idea de volar".
Enrich ha dit que aquest és un projecte a cinc anys vista per poder-lo consolidar i fer un Night Glow "més poètic i vivencial".
Per cloure la nit del dissabte tindrà lloc al mateix escenari del camp de vol el concert del grup Los Manolos, en el marc del festival Anòlia.
Los Manolos estan de gira amb motiu dels 25 anys de les Olimpíades de Barcelona 1992.
Celebració dels 50 anys d'Apinas
L'European Balloon Festival també s'uneix enguany a la celebració del cinquantè aniversari de l'entitat anoienca Apinas, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual.
Per això, al llarg dels cinc dies que dura el certamen diversos usuaris d'Apinas podran volar en els diferents globus que s'enlairaran i algun d'ells exhibirà pancartes de l'entitat.
També seran presents en un estand a la Zona Village i a l'espectacle del Night Glow. | L'European Balloon Festival reunirà 54 globus d'arreu del món que s'enlairaran des del nou Parc Central d'Igualada. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2497 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
El president de Ciutadans, Albert Rivera, emplaçarà aquest divendres el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a portar al Tribunal Constitucional l'admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament de la declaració de ruptura que Junts pel Sí i la CUP han presentat al Parlament.
Segons Rivera "en aquesta ocasió el Tribunal hauria de pronunciar-se sobre això" perquè "la Mesa del Parlament no és un registre, sinó un òrgan de govern d'un parlament i no es pot discutir en un parlament si les lleis es compleixen o no ni es pot afirmar que els tribunals no són legítims".
En aquest sentit ha recordat que el govern espanyol "de moment no ha actuat" en aquesta direcció.
"És legítim que ells tinguin una altra estratègia" però "pensem que cal fer tot el que estigui a les nostres mans" i que és al Constitucional qui pot recórrer l'admissió a tràmit i si no s'accepta aquesta impugnació fer-ho després "tenim una oportunitat de fer-ho ara ja", ha dit.
Rivera ha fet aquestes manifestacions abans d'oferir a Madrid un dinar informatiu on ha assistit, entre altres, la president de la Comunitat, Cristina Cifuentes.
Amb tot, ha assegurat que divendres "escoltarà" el president del govern, Mariano Rajoy, a la reunió que tots dos mantindran a La Moncloa, i espera conèixer "quin és el pla" que té a Catalunya.
També li exposarà les seves propostes jurídiques i li manifestarà "la ferma convicció que els demòcrates hem d'estar junts i els que no respecten la democràcia i les lleis democràtiques han de saber que governi qui governi a Espanya a partir del 20-D rebrà la col·laboració dels altres partits i per tant no hi haurà ni una sola fissura".
Segons Rivera, el primer pas a fer és el recurs que C's, PP i PSC ja han presentat a l'admissió a tràmit de la declaració de Junts pel Sí i la CUP, que és "anticonstitucional i antidemocràtica", però cal portar també l'admissió ja al Tribunal Constitucional.
"Hem de passar de la passivitat a l'acció"
El líder de Ciutadans ha aclarit que al seu entendre aquest recurs davant el Tribunal Constitucional només el pot interposar el president del govern espanyol.
"Davant el desafiament a la democràcia espanyola els ciutadans hem de donar respostes amb paraules, però també amb fets, accions i mesures per evitar la ruptura que alguns pretenen", ha dit.
Segons Rivera "cal passar de la passivitat a l'acció" i "el primer que cal fer és impedir que el parlament autonòmic debati una proposta com la que s'ha presentat".
En aquest sentit ha assegurat que aquest debat "autodestrueix l'Estatut d'autonomia de Catalunya" i es du a terme "contra la majoria dels catalans i del poble espanyol".
El 155 com a "últim recurs"
Rivera ha apuntat també que al seu entendre l'ús de l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya ha de ser només un "últim recurs".
"Si algú comet un delicte actuem contra les persones que ho fan, no contra 7,5 milions de catalans", ha dit abans de recordar que C's té membres a la Mesa del Parlament.
"Pacte d'Estat per Espanya"
Rivera també ha avançat que aquest divendres plantejarà al president del govern espanyol, així com al PSOE "un pacte d'Estat per Espanya" que deixi clar que "Espanya no es trenca ni és negociable ni divisible" i per tant que "l'article 1 de la Constitució no és toca", és a dir, que no es pot discutir la sobirania nacional malgrat que es reformi la Constitució.
El pacte també busca un compromís sobre la unitat d'Espanya i sobre el fet que la Constitució és l'únic marc on es pot reformar Espanya.
A més, un compromís que "governi qui governi" treballarà per a una Europa sense fronteres.
Per últim, que els partits que signin el pacte "no governaran de la mà dels que volen trencar Espanya".
"Prohibit governar de la mà dels que volen trencar Espanya", ha reiterat, perquè "això ho entén un nen de cinc anys".
Segons Rivera, son "cinc punts" negociables que, en el cas que s'obtingui un acord, serà "la base" de la política espanyola en els pròxims anys. | Albert Rivera escoltarà el president del govern, Mariano Rajoy, a la reunió que tots dos mantindran a La Moncloa. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1201 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest dilluns que l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol s'allargarà més enllà dels 15 dies exigits en la llei perquè, al seu judici, aquestes dues setmanes no donaran a Espanya la "capacitat per guanyar la batalla" contra el coronavirus.
En una entrevista a Las mañanas de RNE, Ábalos ha explicat que l'executiu cercarà fórmules per "prorrogar aquesta situació" que obliga els ciutadans a romandre a casa tret d'algunes excepcions.
"És evident que no tenim un calendari cert.
Si no prenem mesures especialment dures per frenar la propagació del virus i per tant l'impacte en la salut i la vida... no tindria cap efecte", ha sostingut.
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
En aquest context, el titular de Transports ha apuntat que l'aplicació de mesures addicionals dependrà de la "eficàcia" de les quals ja han estat adoptades.
"Si realment tots som responsables i actuem d'acord als requeriments i no frivolitzem, evidentment tindran més efecte", ha afegit.
Així, el ministre ha insistit que el govern espanyol està "testant l'eficàcia de les mesures de forma continua", encara que no s'espera que tinguin un impacte immediat.
"No crec que que en 15 dies estiguem en la capacitat de guanyar aquesta batalla", ha resolt.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dilluns en declaracions a la Cadena Ser, que el tancament de fronteres de l'Estat –tal com han fet països com Alemanya- "és una possibilitat real, per descomptat", per "lluitar contra l'expansió del virus".
El ministre debatrà aquesta opció amb els seus homòlegs de la Unió Europea a la reunió que celebrarà a les 11.00h.
Segons Marlaska, la ciutadania està responent positivament a les mesures adoptades pel seu executiu i en aquests moments "estem en termes de normalitat" pel que fa al compliment de l'estat d'alarma.
Aquest diumenge –ha afirmat- ja es va produir una "reducció manifesta" de més del 60% del trànsit en les entrades a Madrid.
coronavirus
GRÀFIC INTERACTIU Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
A data de diumenge, la xifra total de casos és de 903, 52 dels quals són greus, a més de dotze morts.
Tres pacients ja han estat donats d'alta
El ministre ha destacat la "coordinació" amb les policies autonòmiques i municipals, que "en aquests moments és adequada" i s'ha mostrat convençut que els Mossos d'Esquadra no entorpiran "en absolut" les mesures adoptades pel seu executiu.
"Mai he tingut cap dubte de la professionalitat (dels Mossos)", ha afirmat.
També ha apuntat que a les presons "s'han adoptat les mesures adequades" malgrat les dificultats afegides i ha destacat el grau de "cooperació i coordinació dels propis interns" i dels funcionaris.
"Ells mateixos entenen que se'ls limitin els drets de comunicació perquè estem en circumstàncies molt específiques" ha apuntat.
coronavirus
Les 10 «fake news» sobre el coronavirus que l'OMS ha desmentit
Recollim deu dels rumors falsos als quals l'organització internacional ha hagut de sortir al pas
Marlaska no ha descartat un enduriment de les mesures de l'estat d'alarma que caldria adoptar –ha dit.
En el moment en què el Congrés aprovés una pròrroga d'aquest estat d'alarma.
"Nosaltres intentarem bloquejar el virus en aquest termini", ha afirmat abans d'insistir en la necessitat que tots els particulars que disposin d'elements per garantir la seguretat del personal sanitari els lliurin a les autoritats.
coronavirus
VÍDEO Com protegir els infants del coronavirus?
Des del Departament de Salut donen consells als pares i mares per evitar contagis entre els seus fills
coronavirus
VÍDEO La senzilla recepta per fer gel desinfectant de mans a casa
L'increment de demanda del líquid ha desbordat els distribuïdors i l'OMS ha difós una guia per elaborar-lo
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | El Govern espanyol assegura que l'estat d'alarma decretat per a lluitar contra la covid s'allargarà 15 dies més. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_536 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola oració de què tracta aquest text.
El físic Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner han anunciat que volien impulsar un projecte espacial ambiciós que consistia a crear diminutes naus espacials que serien impulsades per un làser i que viatjarien a un 20% de la velocitat de la llum.
L’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra.
El projecte també té el suport del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.
La possibilitat dels viatges interestel·lars s’ha situat fins ara més aviat en el terreny de la ciència-ficció, perquè la distància que hi ha fins a sistemes planetaris de les altres estrelles, per més pròximes que siguin a nosaltres, és inabastable si agafem per referència la vida d’un ésser humà, o d’unes quantes generacions.
Per exemple, el sistema Alfa Centauri, format per tres estrelles (Alfa Centauri A, Alfa Centauri B i Pròxima), l’elegit pel projecte de Hawking i Milner, és el més pròxim al Sol.
Però, així i tot, si aconseguíssim viatjar a la velocitat de la llum, trigaríem quatre anys a arribar-hi.
I les dades que enviéssim a la Terra trigarien quatre anys més.
Segons el pla previst, així que les sondes es trobessin en òrbita serien impulsades per raigs làser de gran abast disparats des de la Terra, i viatjarien a una cinquena part de la velocitat de la llum, de tal manera que en vint anys arribarien a prop de les estrelles del sistema Alfa Centauri.
Amb la tecnologia actual, caldrien uns trenta mil anys per a arribar-hi; o setanta mil, en el cas que la Voyager 1 (l’artefacte humà més allunyat de la Terra, ara ja fora del sistema solar) en la direcció d’Alfa Centauri.
Aquests últims anys els investigadors han recollit dades que indiquen que pot haver-hi un planeta d’una mida semblant a la de la Terra al voltant d’Alpha Centauri B.
Tal com va explicar Hawking dimarts en una conferència de premsa, es tractaria de reduir la mida de la nau espacial fins a la d’un xip dels que es fan servir avui dia en dispositius electrònics i donant-hi la forma d’una mena de vela solar, que seria empesa per un làser.
Aquesta és la simulació en vídeo que han elaborat:
Iuri Milner creu que és tècnicament possible de desenvolupar aquesta tecnologia.
Un dels membres del consell assessor del projecte és Avi Loeb, astrònom de la Universitat de Harvard, que, en unes declaracions recollides per The New York Times, explicava que la font energètica per a alimentar els làsers provindria de l’americi.
A més, la tecnologia que es requereix ha de ser capaç de desenvolupar càmeres en miniatura i instruments de mesurament i sensors que puguin inserir-se en milers d’andròmines de la mida d’un xip, i trobar la manera de fer arribar totes aquestes dades que s’obtinguessin cap a la Terra.
Ja fa temps que Hawking alerta dels perills per a l’ésser humà com a espècie, i dimarts hi va insistir: ‘La vida a la Terra encara perills d’esdeveniments astronòmics com ara asteroides o supernoves.’
La crítica
L’astrònom de la Universitat de València Enric Marco, autor del bloc de +VilaWeb ‘Pols d’estels’, es posa les mans al cap amb aquest projecte.
D’entrada, destaca la tendència de Hawking aquests últims anys d’opinar d’afers que no són la seva especialitat, els forats negres.
Per exemple, va alertar fa cinc anys que la vida extraterrestre podria ser hostil i que fóra millor desistir de cercar-ne, i fa ben poc va dir que valia més abandonar la Terra i començar a colonitzar uns altres planetes per a preservar l’espècie.
Marco fa aquesta llista d’objeccions al projecte: ‘Un làser tan potent no existeix, i si existeix segur que s’utilitza per a fer caure satèl·lits enemics, és a dir, per a finalitats bèl·liques; per molts recursos econòmics que tinga el mecenes rus, em sembla un balafiament impressionant de diners que es podrien utilitzar millor per a coses més concretes, com ara explorar els planetes i les llunes del sistema solar, colonitzar la Lluna i Mart, augmentar la cultura científica del món, i tot açò sense eixir de l’àmbit de la ciència i de l’exploració espacial.’
A més, proposa un debat recurrent en les qüestions d’exploració espacial, que és la dimensió ètica.
‘Enviar milers de naus cap a un possible planeta al voltant d’Alfa Centauri pot tenir uns grans problemes ètics: envies material terrestre (fem, deixalles) a un planeta verge; envies bacteris terrestres a un planeta amb possibles formes de vida autònomes, i ja se sap que uns determinats bacteris terrestres han arribat a Mart, per més que les naus i els robots hagen estat esterilitzats.
Amb quin dret podem fer això?’, rebla Marco. | Stephen Hawking i Iuri Milner creen un projecte que té com a objectiu arribar al sistema estel·lar Alfa Centauri. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1253 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Quina és la idea central del text? Expressa-la amb poques paraules.
Els líders europeus ajornen resoldre el veto d'Hongria i Polònia al pressupost de la Unió Europea (UE).
Els caps d'estat i de govern han abordat durant poc més de 15 minuts aquesta qüestió en la reunió telemàtica i han passat després a debatre la coordinació de les mesures contra la Covid-19.
El veto al pressupost ha estat la primera qüestió que s'ha tractat en la trobada, segons han apuntat fonts comunitàries, però s'ha evitat el debat perquè "una videoconferència no és el format adequat per discutir una qüestió tan complicada".
Després de la trobada, el president del Consell, Charles Michel, ha remarcat que el paquet és "essencial" per a la recuperació, mentre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha destacat la "urgència".
Amb Hongria, Polònia i Eslovènia, que s'hi ha sumat en les darreres hores, mantenint el pols amb el veto al pressupost, Michel ha assegurat que parlarà amb les diferents delegacions sobre aquesta qüestió abans de la cimera del 10 de desembre.
"Hem de trobar una solució acceptable per a tots", ha subratllat.
Al seu torn, Von der Leyen ha remarcat que cal "respondre a les expectatives" de ciutadans i empreses i ha assenyalat que el paquet econòmic és "important" per al futur de la UE.
"La situació és molt seriosa", ha dit l'alemanya.
Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha lamentat que s'utilitzin "amenaces" amb el pressupost.
"És un problema seriós que hem de resoldre i treballarem seriosament en això", ha subratllat.
Un debat de només 15 minuts sobre el pressupost
Abans de la videoconferència, el president del Consell Europeu havia contactat totes les delegacions per "garantir que la discussió estigués sota control" i el debat ha durat poc més de quinze minuts, segons han apuntat fonts comunitàries.
Michel ha estat precisament el primer a intervenir sobre el bloqueig al pressupost, seguit de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en representació de la presidència de torn de la UE.
Després hi han intervingut els líders dels tres estats que s'hi oposen, els d'Hongria, Polònia i Eslovènia.
"No subestimem la seriositat de la situació", han afirmat fonts comunitàries sobre l'ajornament del desbloqueig del paquet econòmic acordat pels 27 al juliol, el qual han subratllat que cal implementar "tan aviat com sigui possible".
Després dels poc més de quinze minuts en què els líders han abordat el bloqueig al paquet econòmic, els 27 han començat a debatre la coordinació per fer front a la Covid-19, que era per al que estava convocada inicialment la reunió.
Hongria i Polònia van bloquejar dilluns l'aprovació de mecanismes necessaris per posar en marxa el fons de recuperació acordat pels 27 al juliol per ajudar els estats a afrontar la crisi de la Covid-19.
Budapest i Varsòvia, a les quals s'ha sumat en les darreres hores Ljubljana, mantenen així el pols per no veure amb bons ulls el mecanisme que condiciona els fons respecte de l'estat de dret.
El veto manté bloquejat tant el pressupost d'1,1 bilions com el fons de recuperació de 750.000 milions i amenaça de retardar l'arribada del finançament als estats.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | En la reunió telemàtica de la UE s'ha acordat ajornar resoldre el veto d'Hongria i Polònia als pressupostos. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_462 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
Inspecció de Treball i Mossos d’Esquadra van constatar ahir a la matinada que el Grupo Zeta va vulnerar el dret de vaga dels treballadors de la rotativa de Parets del Vallès en desviar la impressió dels diaris ‘Sport’ i ‘El Periódico de Catalunya’ a impremtes d’altres grups editors, segons ha informat aquest dimarts el Col·lectiu Ronda, que defensa els treballadors.
Inspecció de Treball va acudir ahir a la matinada a les instal·lacions de Gráficas de Prensa Diaria (GPD), pertanyent a Grupo Zeta.
Els treballadors de GPD se sumaven en aquell moment a una convocatòria de vaga que paralitzava l’activitat de la planta d’impressió entre les 24 hores de diumenge i les 3 de la matinada de dilluns en el marc del període de consultes de l’expedient d’acomiadament col·lectiu iniciat el passat 18 d’abril, l’endemà de fer-se públic l’acord de compra de Grupo Zeta per part de Prensa Ibérica, mitjançant el qual l’empresa pretén extingir els cinquanta-sis llocs de treball actuals de la planta de Parets del Vallès.
La regulació del dret de vaga impedeix a les empreses desenvolupar qualsevol tipus d’acció tendent a minimitzar l’impacte i la visibilitat de la interrupció de la prestació laboral.
Tot i així, tal i com van constatar tant Inspecció de Treball com els propis agents de Mossos d’Esquadra, Grupo Zeta va aconseguir anul·lar l’efecte de l’aturada vehiculant la impressió dels diaris ‘Sport’ i ‘El Periódico’ a través de les rotatives Imprintsa, propietat de Prensa Ibérica, i Bermont, pertanyent al grup Unidad Editorial que edita els diaris ‘El Mundo’ i ‘Marca’, entre d’altres.
Precisament, fins a la planta d’aquesta darrera empresa es van adreçar agents dels Mossos d’Esquadra per constatar que era aquest el punt des d’on es feia la distribució dels exemplars impresos tant per Imprintsa com a la pròpia Bermont.
A través d’aquest il·lícit, Grupo Zeta va preservar les importants edicions del dilluns, que informaven dels resultats de les eleccions generals del dia anterior.
A banda de traslladar la producció a tercers, Grupo Zeta també va incórrer en una nova vulneració del dret de vaga obligant els treballadors vaguistes a allargar la seva jornada ordinària per completar la producció.
Per a Sandra Zahonero, advocada de Col·lectiu Ronda que assessora la plantilla de GPD en el procés negociador de l’expedient d’acomiadament col·lectiu, es tracta d’un ‘trencament greu’ del sistema de garanties laborals que considera la vaga ‘com un instrument legítim, vàlid, legal i absolutament necessari per a la defensa i reafirmació dels interessos dels treballadors immersos en un conflicte laboral on es posa en entredit la continuïtat dels seus llocs de treball’.
En aquest sentit, recorda que Grupo Zeta ‘ja va ser condemnat l’octubre passat pel propi Tribunal Suprem per idèntiques pràctiques il·legals en relació a la vaga desenvolupada l’any 2013 a GPD’, quan l’empresa va imposar nombroses extincions de lloc de treball i significatives retallades salarials que, en alguns casos, van arribar a suposar una minva del 40% del salari.
‘Fins i tot, en aquella ocasió, Grupo Zeta també va recórrer a aquestes dues mateixes impremtes per dinamitar el dret de vaga dels seus treballadors; Grupo Zeta està vulnerant greument la normativa laboral lesionant el dret de vaga i és reincident a l’hora de fer-ho’.
‘Esperem que Inspecció de Treball actuï davant d’aquesta actuació intolerable de Grupo Zeta i que ho faci de forma exemplar atenent a la reincidència.
No podem ignorar el fet que la present vulneració del dret arriba mentre es desenvolupa un procés negociador que pretén aplanar definitivament el camí pel multimilionari negoci de la venda de Grupo Zeta i no fa sinó denotar la manca de voluntat negociadora que s’està posant sobre la taula a l’hora de tancar les portes de GPD i deixar sense feina ni indemnitzacions dignes als seus treballadors’, conclou l’advocada. | Grupo Zeta vulnera el dret de vaga dels seus treballadors i trasllada la impressió dels diaris a altres impremtes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2396 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola oració.
El secretari d'Organització del PSOE, José Luís Ábalos, ha apuntat que no hi haurà primàries i que Pedro Sánchez serà el candidat del PSOE el 28 d'abril.
"Ningú es planteja cap alternativa al president del govern", ha dit Ábalos en roda de premsa després del comissió executiva federal per preparar les eleccions.
El número 2 del PSOE ha celebrat els resultats de diverses enquestes, que apunten a una victòria dels socialistes i advoca per un govern monocolor.
"La nostra aspiració és aconseguir una majoria netament socialista, és la nostra estratègia i en cap moment ens hem plantejat els pactes", ha remarcat.
Ábalos diu que "confien" en el resultat a Catalunya, que tenen "sensació de molta millora en l'ambient" i hi tenen "expectatives".
De moment, el PSOE no confirma si el ministre Josep Borrell serà candidat a les europees.
"La decisió no està presa", ha reconegut.
En el cas de càrrecs que governen, el partit estableix que per fer primàries cal que ho sol·liciti el 30% de la militància o el 50% del comitè federal.
El secretari d'Organització apunta que no esperen un escenari de primàries i que Sánchez serà l'únic candidat, tot i que hi hauria temps de presentar alternatives fins el 25 de febrer.
"El normal és que qui ha exercit es sotmeti a l'examen de la seva gestió davant la ciutadania", ha manifestat.
Preguntat sobre si els ministres actuals formaran part de les llistes, ha assegurat és un "bon aval" haver estat part del govern de Sánchez i que "així s'ha de considerar".
"Hi a un ampli consens sobre això", ha manifestat Ábalos, que ha dit que dependrà "dels territoris i de la disponibilitat" dels ministres.
Aquest matí, per exemple, tant els titulars d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, com la de Justícia, Dolores Delgado, s'han posat "a disposició" del president Pedro Sánchez.
Tampoc ha aclarit si l'actual ministre d'Exteriors, Josep Borrell, serà el candidat del PSOE el 26 de maig a les europees i ha dit que la decisió encara no està presa.
Aspiren a govern monocolor
Les darreres enquestes publicades donen la victòria al PSOE, tot i que les forces d'esquerra no sumarien majoria absoluta.
Sobre això, Ábalos ha centrat l'atenció en ser la força més votada i millorar notablement els 83 diputats actuals.
"Tot indica que augmentarem clarament els diputats i volem tenir majoria per governar", ha afirmat en roda de premsa.
Per això, ha evitat pronunciar-se sobre els possibles pactes electorals i ha dit que no n'han parlat durant el comitè executiu federal.
Ara bé, Ábalos ha aprofitat per carregar contra PP.
"Ja ha deixat d'aspirar a ser la primera força i Casado apel·la a la triple aliança amb Vox i Cs", ha subratllat.
Sobre Cs, ha criticat que tanquin la porta a pactar amb el PSOE.
"Diu que no pactarà amb social-demòcrates, li costa menys fer-ho amb extremistes de dretes", ha afirmat Ábalos, que recorda que a Europa "els liberals i els social-demòcrates s'entenen".
"Molta millora en l'ambient" a Catalunya
Sobre Catalunya, Ábalos s'ha mostrat optimista del resultat que el PSOE pugui obtenir i que hi faran campanya.
"No l'hem deixat de visitar i ho seguirem fent", ha manifestat.
Per al número 2 del PSOE i ministre de Foment, hi ha hagut "molta millora en l'ambient" a Catalunya i creu que els ciutadans tenen "comprensió" amb les polítiques impulsades des de la Moncloa.
"Tenim expectatives i confiança en la ciutadania de Catalunya", ha afirmat.
Ara bé, ha deixat clar que el "diàleg" que hi pugui haver amb la Generalitat sempre starà "dins dels límits de la Constitució".
"Mai ens hem plantejat res que afecti aquests marges", ha dit.
Ábalos també ha retret la "cantarella patètica" dels partits de dretes que asseguraven que hi havia "pactes ocults" amb l'independentisme.
"Ens han deixat caure el pressupost i no ens ha fet cap gràcia", ha afirmat Ábalos, que assegura que aquest cop de porta d'ERC i PDeCAT deixa el PSOE en una posició "poc condescendent" davant les forces independentistes. | Sánchez serà el candidat del PSOE per intentar aconseguir una victòria que no requereixi pactes en les properes eleccions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1079 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola frase.
Les àrees de promoció econòmica i urbana (APEU) estan formades per la concentració d'una activitat econòmica en una zona geogràfica.
Des d'aquest desembre, compten amb una llei pròpia que el Parlament va validar amb el 88% del suport de la cambra.
La flamant llei de les àrees de promoció econòmica i urbana pretén ser una eina de promoció i millora de la competitivitat d'aquests pols d'activitat.
L’objectiu de la llei, impulsada per la direcció general de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement, és establir les bases d’un nou model de gestió en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial o bé de serveis.
La nova llei facilitarà a qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta
La constitució d'una APEU pot facilitar la modernització i promoció de determinades zones urbanes; la millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; la consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient, i l'increment de la competitivitat afavorint la creació de l’ocupació, entre altres.
Els destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat, per ajudar-los a millorar el seu entorn.
La llei també va dirigida als ajuntaments, als quals correspon autoritzar i controlar la creació de les APEU per dinamitzar certes zones, amb els consegüents beneficis per als interessos generals del municipi, que complementaran les actuacions de caràcter dinamitzador de les administracions públiques locals.
Una eina amb 50 anys d’història
Les APEU tenen com a referent els Business Improvement District (BID).
El primer es va crear el 1969 a Toronto, al Canadà i pocs anys després a Nova Orleans (Estats Units).
Entre els anys 80 i 90 es va implantar arreu d'Amèrica del Nord i el 2004 es va constituir el primer BID urbà a Londres.
Els BID es defineixen com un model de gestió público-privada que completa i millora els serveis col·lectius (neteja, seguretat, promoció, atenció social...) finançada per uns recàrrecs obligatoris sobre l'impost municipal que grava la propietat.
El seu objectiu és potenciar el comerç local situat dins de les trames urbanes en les quals intervenen tant els comerciants implicats com alguna o diverses administracions públiques.
A Catalunya, la primera experiència data del 2017 amb una prova pilot als barris barcelonins de Sant Andreu i el Born.
Aquell mateix any, l'actual llei de comerç, serveis i fires instava a desplegar la flamant llei de les APEU.
Els principals aspectes de la nova llei
Les APEU que es constitueixin seran gestionades per entitats gestores de naturalesa privada, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, formades pels titulars dels drets de possessió del locals (llogaters o propietaris) on s’exerceix una activitat empresarial o dels locals buits susceptibles d’exercir-ne.
Les funcions d'aquestes entitats gestores s'inclouran un pla d'actuació però, entre altres, podran incloure:
La realització d’activitats per reforçar la responsabilitat social empresarial.
Promoure actuacions de millora de l’entorn urbà i esdeveniments i d’activitats a l’espai públic, publicitat i espectacles.
Qui pot impulsar una APEU?
Per una banda, els mateixos negocis de la zona.
Concretament, els titulars de drets de possessió d’almenys el 25% dels locals amb accés directe a la via pública que representin com a mínim el 25% de la superfície construïda dels locals que es proposen incloure en l’àmbit de l’APEU.
El projecte es presentarà davant l’ajuntament, que haurà d’aprovar-lo inicialment, en el termini de dos mesos.
Posteriorment, se sotmetrà a informació pública durant un mes.
Finalitzat el termini d’informació pública i rebudes les al·legacions, s’acordarà la creació d’un grup de treball paritari integrat per representants de l’ajuntament i dels sol·licitants, que elaborarà un text refós del projecte, i que se sotmetrà a votació de tots els propietaris de locals que formen part de l’àrea delimitada.
Per a l’aprovació del projecte cal la participació dels titulars del dret de possessió que representin com a mínim el cinquanta per cent dels locals o establiments inclosos en l’àmbit de l’àrea de promoció econòmica urbana.
El projecte es considera aprovat si obté la majoria absoluta dels vots emesos.
Per l’aprovació definitiva, el projecte s’ha de sotmetre a aprovació del ple municipal. | El Parlament aprova les àrees de promoció econòmica i urbana des d'aquest desembre amb una llei pròpia. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2569 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important del text següent.
El PIB espanyol va caure un 4,1% interanual durant el primer trimestre de l'any, que ja recull l'impacte generat per la crisi sanitària del coronavirus, segons les dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Aquesta forta davallada contrasta amb el creixement de l'1,8% del trimestre precedent.
Si es compara amb el quart trimestre del 2019, la caiguda s'ha accentuat fins al 5,2% en termes de volum.
Es tracta de 5,6 punts menys que la taxa registrada durant el quart trimestre.
La contribució de la demanda interna a la variació interanual del PIB ha estat del -4,3 punts i cau 5,6 punts respecte el quart trimestre, mentre que la demanda externa presenta una aportació de 0,2 punts, tres dècimes menys que el trimestre anterior.
En termes d'hores treballades, el PIB registra un descens del 5% respecte al trimestre anterior.
Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (-1,9%) per la reducció que s'ha produït en les jornades mitjanes a temps complet, del 3,1%.
Quant a la diferència respecte al mateix període de l'any passat, les hores treballades cauen un 4,2%, és a dir, 5,6 punts menys que el quart trimestre del 2019.
En termes interanuals, l'ocupació va presentar una taxa del -0,6%, 2,6 punts inferior a la registrada en el trimestre precedent, és a dir, l'equivalent a 102.000 treballadors a temps complet durant un any.
Per branques, a taxa de variació interanual de l'ocupació en la industrial es va situar en el 0,8%, xifra que suposa un descens d'1,1 punts respecte el trimestre precedent.
En el cas de la construcció, la variació interanual de l'ocupació és del 3,9% menys i en la dels serveis cau 2,5 punts en la seva variació interanual respecte el trimestre anterior.
En les branques primàries, la variació és del 7,2%, amb un descens de 2,7 punts respecte el trimestre anterior.
Pel que fa la demanda interna, la despesa de consum final cau un 4,1% respecte el primer trimestre del 2019, 5,6 punts menys que a al taxa del quart trimestre.
A les llars, la despesa en consum final de les llars experimenta una taxa interanual del -6,7%, 7,9 punts menys que en el trimestre passat.
Per la seva part, la despesa en consum final de les administracions públiques presenta un creixement del 3,6%, 1,2 punts més que en el trimestre precedent.
La inversió en actius fixes materials va presentar una variació interanual del 8,8%, és a dir, 8,7 punts menys que en el trimestre precedent.
Per components, la inversió en habitatges i altres edificis i construccions cau 9,7 punts i passa del -2,2% al -11,9%, mentre que la inversió en maquinària, béns d'equip i sistemes d'armament va retrocedir 7,2 punts després de passar del 2,6% al -4,6%.
Per contra, la inversió en productes de la propietat intel·lectual experimenta una variació del 4,3%, amb un increment de tres dècimes respecte al trimestre passat.
Quant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis presenten una variació anual del -6,3% respecte el primer trimestre del 2019, això són 9,6 punts menys que en el trimestre anterior.
Aquesta variació es produeix per un descens de les taxes interanuals de les exportacions de béns, del 2% al -4,7%, i de les exportacions de serveis ( del 6% al -9,6%).
Dins d'aquest apartat, la despesa de no residents en el territori econòmic va baixar 20,4 punts, des de l'1,2% al -19,2%.
D'altra banda, el valor afegit brut de les branques industrials baixa un 2,2% respecte el mateix trimestre del 2019, amb un descens de 3,4 punts respecte la variació interanual registrada en el trimestre anterior.
La indústria manufacturera presenta una taxa del -2,8%, xifra que representa un descens de 3,5 punts respecte el trimestre precedent.
El valor afegit brut de la construcció va caure un -8,6% respecte el mateix trimestre del 2019, 9,5 punts menys que en el trimestre anterior.
En els serveis, el valor afegit brut en el primer trimestre és del -4,1%, taxa 6,5 punts inferior que la del trimestre precedent.
Per últim, les branques primàries registren una variació interanual del -2,5% aquest trimestre davant el -5,4% el trimestre anterior.
L'INE ha precisat que les diverses implicacions que les restriccions imposades a la circulació de persones i a algunes activitats econòmiques després del decret d'estat d'alarma durant la segona quinzena de març pot fer que en les futures revisions del PIB els resultats puguin ser "d'una magnitud major" a l'habitual. | Segons dades de l’INE, la crisi del coronavirus ja s'ha fet notar amb una caiguda del PIB del 5,2 %. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1245 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
La consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, ha assegurat aquest dilluns que, arran de la manifestació del cap de setmana a favor dels refugiats, el Govern abordarà una futura revisió del Pacte Nacional per a la Immigració.
Ho farà per incloure-hi diversos aspectes relacionats amb les persones refugiades i per complir amb la petició que els organitzadors de la plataforma "Casa nostra, casa vostra" van demanar al president Carles Puigdemont, en què plantejaven al Govern un pacte social contra el racisme i la xenofòbia.
Així ho ha asseverat aquest dilluns la consellera en la presentació de l'informe que recull les xifres en matèria d’estrangeria dels darrers anys, on ha explicat que el Pacte Nacional, que ja existeix des del 2008, "haurà de buscar el consens amb les entitats i la ciutadania".
"La manifestació va ser una sacsejada de consciència.
Som una societat diversa, plural", ha reconegut la consellera, que també ha afirmat que "el Govern vol acollir més i millor".
Per això, Bassa creu que l'executiu català ha de fer més pressió a l'Estat per acollir els refugiats, sobretot els més vulnerables, els joves universitaris i els que tenen problemes de salut.
De fet, la Generalitat, tal com ha explicat en diverses ocasions el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, no només ha desenvolupat el Pla català de refugi, que complementa el programa estatal d’acollida i que pretén ajudar a la integració amb un sistema de mentors que ja té més de 1.800 persones inscrites, sinó que també ha buscat altres fórmules per fer arribar els refugiats provinents dels camps de Grècia i de l’Orient Mitjà.
D’entrada, ha multiplicat per 17 el nombre de persones ateses dins del programa estatal d’acollida: s’ha passat de les 28 places a les 470.
A més, des de la Generalitat s’ha engegat amb les ONG, com Stop Mare Mortum, un cens de 271 persones que voldrien ser acollides a Catalunya des dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia.
La major part d'aquestes persones, "haurien de ser acceptades sense dubtes, perquè moltes pateixen alguna malaltia greu que requereix hospitalització", segons ha explicat Amorós.
L’Estat, però, només n’ha aconseguit reubicar 14.
També s’han engegat programes d’estudi amb les universitats, com ara la Universitat de Barcelona o la Universitat Oberta de Catalunya, a través dels quals han arribat 15 alumnes que fugien de Síria i d'altres països en conflicte i, en breu, n’arribaran més.
Anar "més enllà" de les polítiques d'asil, però sense desobeir l'Estat
Tot i que la Generalitat insta Europa i l'Estat a a anar "més enllà" amb les polítiques d'asil, el Govern reitera, com ja ho va fer la consellera de presidència, Neus Munté, que no acollirà persones refugiades sense comptar amb la deguda autorització de l'executiu espanyol.
"No seria seriós i seria enormement irresponsable", va afirmar Munté.
Així també ho creu Amorós.
"El que no podem fer és desobeir l’Estat, perquè si ho féssim, podríem posar en perill la vida dels refugiats, que podrien ser expulsats i deportats", va afirmar el secretari fa només cinc dies a NacióDigital.
Malgrat tot, Amorós ha denunciat aquest dilluns a El Món a Rac1 que "l'Estat actuar amb deslleialtat amb l'arribada dels refugiats".
"L'executiu espanyol envia els refugiats a Catalunya sense avisar ni la Generalitat ni els municipis", ha denunciat.
Les peticions de reagrupament familiar es redueixen un 5,7%
Les dades de l'informe "D'estrangers a ciutadans" que avui es presentava, però, no són massa esperançadores.
Tal com ha explicat Amorós, les xifres constaten una davallada del nombre d’estrangers que sol·liciten l’arrelament social que permet renovar els permisos de residència, un tràmit que gestiona l’estat espanyol.
En total, ho van fer el 2016 un total de 11.619 estrangers, un 19,7% menys que el 2015.
Aquesta descens es deu principalment, segons Amorós, als efectes de la crisi.
D’aquestes peticions, el 84,4% es va tancar favorablement.
Els sol·licitants són majoritàriament homes joves (6 de cada 10 tenen entre 30 i 44 anys) provinents principalment del Marroc (17,3%), Pakistan (14,6%) i Hondures (10,6%).
"La situació és de gran gravetat", ha afirmat el secretari, que ha explicat que la pèrdua de feina ha motivat que moltes persones migrants visquin en una "irregularitat sobrevinguda".
Finalment, les peticions d’informes que acrediten l'esforç d'integració de la persona estrangera per accedir a la nacionalitat espanyola, l’any passat es van tramitar 154 expedients, un 40,9% dels quals van ser favorables.
En aquest cas, un de cada tres sol·licitants eren ciutadans marroquins.
Com en els dos casos anteriors, les peticions també van experimentar una caiguda del 37,1% respecte a l'any anterior. | El Govern revisarà el Pacte Nacional per a la Immigració per pressionar l'Estat a acollir els refugiats més vulnerables. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_802 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
L’actriu Carme Elias rebrà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2021 en el marc de l’acte de difusió dels Premis Gaudí d’enguany, que es farà el diumenge 21 de març de 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB.
L’Acadèmia del Cinema Català reconeix enguany la trajectòria d’una actriu icònica que ha treballat a la pantalla, als escenaris i al doblatge durant cinc dècades.
En la seva filmografia destaquen films emblemàtics com ‘L’orgia’, ‘Pont de Varsòvia’, ‘La flor de mi secreto’, ‘Quién te cantará’ o ‘Camino’.
Ha rebut importants reconeixements com el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat, el Premi Sant Jordi, el Goya a la millor actriu o el premi Unión de actores.
L’Acadèmia ha distingit Elias, membre d’honor de l’entitat des del 2019, per ser “una actriu versàtil que ha fet teatre, cine i televisió sempre amb excel·lència i una bellesa que ho és també de l’ànima.
Aquesta dona que ha sembrat tant i a qui ara li ha arribat l’hora de recollir”.
Fins avui, han estat guardonats amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Francesc Betriu (2020).
Carme Elias (Barcelona, 1951) va descobrir la seva vocació al teatre del seu barri del Clot al costat d’un gran mestre que li va ensenyar les bases de l’escena.
Va estudiar a l’Institut del Teatre i després va viatjar a Nova York, a l’escola de Lee Strasberg.
Ben aviat es comença a fer un lloc en l’àmbit del teatre català, i inicia la seva carrera el 1974 amb ‘La señorita Julia’, sota la direcció d’Adolfo Marsillach.
Sis anys després participa al muntatge de ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, paper que la consolida en l’escena teatral.
La seva activitat en aquest àmbit inclou obres com ‘Los cabellos de Absalón’ (1983), de Calderón de la Barca; ‘La gata sobre el tejado de zinc’ (1984), de Tennessee Williams; ‘El hombre del destino’ (1989), de George Bernard Shaw; ‘Casi una diosa’ (1993), de Jaime Salom; ‘Els gegants de la muntanya’ (1999), de Luigi Pirandello; ‘La dama enamorada’, de Joan Puig i Ferreter; ‘La gaviota’, d’Anton Chéjov; ‘Edipo Rey’ (2008), de Sòfocles; ‘Prometeo’ (2010), d’Èsquil; ‘Purgatorio’ (2011), d’Ariel Dorfman; ‘Al galope’ (2015), o ‘Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?’, dirigida per Torlonia.
La seva primera experiència al cinema és amb ‘L’orgia’ (1978), de Francesc Bellmunt.
Ha actuat sota les ordres de cineastes de referència del cinema català: ‘Massa vell per morir jove’ (1987) d’Isabel Coixet; ‘Pont de Varsòvia’ (1989) de Pere Portabella, que li va valdre el Premi de Cinematografia de la Generalitat a la Millor actriu; ‘Capità Escalaborns’ (1990) de Carles Benpar; ‘Els de davant’ (1993) de Jesús Garay, o ‘Morir (o no)’ (2000) de Ventura Pons, entre molts més.
En l’àmbit del cinema espanyol, la seva carrera ha estat també molt fructífera, i destaquen títols com ‘Stico’ (1985) de Jaime de Armiñán; ‘Los peores años de nuestra vida’ (1994) d’Emilio Martínez-Lázaro; ‘La flor de mi secreto’ (1995) de Pedro Almodóvar; ‘Sinfonía desconcertante’ (2004) de Belén Santos, amb el que guanya el Premi especial del jurat del Festival de Cinema d’Indianapolis; ‘Los aires difíciles’ (2006), de Gerardo Herrero, o ‘Planes para mañana’ (2010), de Juana Macías.
‘Camino’ (2008), de Javier Fesser, la va portar a guanyar el premi Goya a la millor actriu, i molts altres guardons, entre els que destaquen els de la Unión de actores, el Sant Jordi de RNE o el Premi Butaca.
Més recentment, per ‘Quién te cantará’ (2018), de Carlos Vermut, va ser nominada al Premi Gaudí a Millor protagonista femenina.
L’actriu treballa en un nou projecte de la directora veneçolana Claudia Pinto.
Pel que fa a la televisió, Elias va participar en produccions emblemàtiques, en una època en què Madrid va acabar sent la seva segona casa.
Va debutar a la petita pantalla l’any 1983 amb ‘Anillos de Oro’, dirigida per Pedro Masó.
Destaquen també la seva interpretació a ‘Turno de oficio’ (1986) d’Antonio Mercero, que va convertir-la en una de les actrius més populars del moment, i altres ficcions televisives com ‘Hasta luego, cocodrilo’ (1992), ‘Señor alcalde’ (1998), ‘Mar de fons’ (2006), ‘Herederos’ (2008), ‘Gavilanes’ (2010), ‘La riera’ (2013) o ‘Cites’ (2015).
Com a actriu de doblatge Elias ha posat la veu a actrius com Demi Moore, Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Nastassja Kinski. | L’Acadèmia del Cinema Català premiarà la llarga i variada trajectòria de l’actriu Carme Elias amb el Premi Gaudí d’Honor. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2590 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
L'antic convent del Roser, ara reconvertit en un Parador Nacional, ha estat l'espai on la majoria de partits, entitats i sindicats han fet l'ofrena floral de la Diada a Lleida.
El fet que l'acte institucional s'avancés aquest any dos dies per poder comptar amb la presència del president de la Generalitat ha provocat que la Seu Vella hagi deixat de ser l'espai que capitalitzava la majoria d'actes durant la jornada.
El PSC ha estat l'únic partit que ha fet l'ofrena exclusivament a la Seu Vella ja que el Comú n'ha fet una de doble als dos espais.
Per primera vegada en 10 anys un alcalde de Lleida ha tornat al Roser l'Onze de Setembre per recordar els fets de 1714, que en el cas de la capital de Segrià es van avançar al 1707 amb la caiguda de la ciutat a mans de les tropes borbòniques.
Uns dels més matiners a fer l'ofrena han estat la delegació d'ERC encapçalada per l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que han arribat al Roser pocs minuts després de les nou del matí amb una estelada de grans dimensions.
L'espai habilitat al parador per poder fer les ofrenes s'ha quedat petit per acollir tota la gent que ha volgut assistir a l'ofrena republicana que ha comptat amb parlaments de l'alcalde però també del Jovent Republicà.
Des de l'any 2009 que l'alcalde socialista Àngel Ros va presidir el darrer acte institucional per la Diada al Roser que un paer en cap no hi anava a portar flors per l'Onze de Setembre.
Pueyo ha assenyalat que des de la seva perspectiva republicana i també de la del govern de la Paeria, el moment es veu de forma complexa, a l'espera d'una sentència que ''creiem que serà dura''.
En aquest sentit, ha remarcat que de la mateixa manera que s'ha fet en els darrers 30 anys, els republicans han anat al Roser ''sense cap mena de por'' per defensar una ''opció democràtica, pacífica i de llibertat per tothom''.
Pueyo ha defugit les critiques de l'absència d'actes institucionals el mateix dia 11 a la ciutat i ha recordat que es va fer l'acte institucional el dia 9 amb el president Torra, dimarts amb una ruta històrica, i aquest dimecres amb les ofrenes de partits i entitats.
Després dels republicans ha fet l'ofrena el grup de JxCat encapçalat pel tinent d'alcalde Toni Postius que ha fet una crida a la participació als actes de la Diada per no restar ''impassibles'' davant una situació, la dels presos i exiliats, que és ''única a Europa''.
L'altre partit que conforma l'equip de govern municipal, el Comú de Lleida, ha fet la seva ofrena al Roser pels volts de les dotze del migdia i prèviament n'havia fet una altra a la Seu Vella.
L'alcalde Miquel Pueyo, acompanyat d'altres regidors de l'equip de govern, s'ha quedat tot el matí a l'entorn del Roser per anar saludant a tots els partits, entitats i sindicats que han fet la seva ofrena amb motiu de la Diada.
S'hi ha pogut veure la Crida –CUP, els CDR, els Castellers de Lleida, la Federació de Colles de l'Aplec del Cargol, els sindicats CCOO i UGT, i clubs esportius de la ciutat, entre d'altres.
El PSC lamenta ''el buit'' que hi ha a la ciutat
El PSC ha estat l'únic partit polític de la ciutat que ha fet exclusivament l'ofrena a la Seu Vella.
Al monòlit que s'hi va posar fa 10 anys quan es van traslladar els actes en aquest espai perquè al Roser s'hi van començar les obres del Parador Nacional, només hi havia el ram que es va posar el dia 9, el del Comú, un que es va posar dimarts per la Marxa de Torxes, i un altre de l'Orfeó Lleidatà.
El cap de l'oposició, Fèlix Larrosa, ha lamentat el ''buit'' que hi ha a la ciutat per la falta d'actes institucionals per la Diada.
Ha dit que això és un ''fet insòlit'' i ho ha atribuït a què el govern municipal està ''desorientat''.
És per això que ha apostat per insistir, des de l'oposició, a ajudar a contribuir a crear un camí per construir ''la unitat social''.
D'altra banda, tant Cs com PPC no han fet cap ofrena amb motiu de la Diada ni tampoc cap dels seus representants s'ha deixat veure en els actes oficials. | L'antic convent del Roser acull les ofrenes de la Diada a Lleida enlloc de la Seu Vella. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_277 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola frase.
L’acte del Palau de Congressos de fa tres setmanes havia de ser el final del Pacte Nacional pel Referèndum.
L’òrgan que coordina Joan Ignasi Elena va presentar 500.000 signatures per a un referèndum acordat.
Davant tot el sobiranisme, l’ex-diputat del PSC va fer una última crida al govern espanyol: ‘Amb aquest suport ens adrecem a l’Espanya democràtica perquè es rebel·li contra la por, i al govern espanyol perquè es tregui la bena dels ulls.’
Poc després, Rajoy ho enterrava tot davall el seu enèsim no.
L’independentisme semblava abocat a la via unilateral i hom preveia que del Pacte no se’n parlaria més.
Tanmateix, la setmana passada el govern, després de reunir-se amb tots els partits sobiranistes (tret dels comuns), va decidir de convocar el Pacte avui, potser per última vegada.
Precisament la setmana que s’anunciarà la data i la pregunta del referèndum.
‘El govern té la voluntat d’escoltar els diversos actors polítics i socials abans d’anunciar res’, va dir la portaveu Neus Munté.
La reunió es pot interpretar com un intent de seduir el Pacta cap a la via unilateral, però Elena ja va deixar-ho clar ahir: ‘Nosaltres hem acabat la feina.’
Ara –deia– pertoca als partits i a les institucions de ‘concretar el referèndum’.
Segons el coordinador, el Pacte ha servit per a evidenciar la voluntat ciutadana de decidir el futur de Catalunya a les urnes.
En una entrevista a TV3, Elena va expressar que fins a l’últim dia hi haurà voluntat de diàleg.
Va dir que era un ‘error esperpèntic’ l’escalada verbal del govern espanyol, que ha acusat diverses vegades l’independentisme de voler perpetrar un cop d’estat.
‘Confiem que sigui el pas previ a la trucada; no puc deixar d’esperar que un govern sigui responsable i atengui la trucada d’un país que vol votar’, va afegir.
Preservar el Pacte com a símbol d’unitat
Elena, malgrat insistir que la tasca del Pacte s’ha acabat, va proposar de preservar-lo com a símbol del ‘consens del catalanisme polític, que no es pot menystenir’.
D’aquesta manera, podria servir com a element cohesionador en els moments que el sobiranisme es vegi tesat per les discrepàncies polítiques.
‘El Pacte és un patrimoni molt preuat’, va reblar.
Símbol o no, avui es decidirà quin paper farà durant aquests mesos vinents, que seran clau per a la gestació del referèndum.
És possible que resti en un segon pla si finalment s’inhibeix quan es concretin els detalls de la consulta.
Tanmateix, se’n pot descartar la dissolució, perquè això seria obrir un nou front amb els comuns.
L’espai que encapçalen Ada Colau i Xavier Domènech ha fet passos cap a l’opció unilateral, però no hi ha fet mai costat.
Aquest cap de setmana, Catalunya en Comú va anunciar que faria una crida a la participació si el govern convocava un referèndum unilateral.
De totes maneres, va avisar que la consulta no tindrà ‘potència i legitimitat’ si no ‘apel·la a grans majories, reconeixement internacional i garanties democràtiques’.
El pla del govern
El govern farà avui la reunió habitual del dimarts, en què s’acabarà d’esbossar l’estratègia final del referèndum.
Però entre demà i divendres es convocarà una reunió extraordinària de l’executiu per anunciar tot seguit la data i la pregunta del referèndum.
L’anunci arribarà després d’haver constatat que la via pactada no és possible, de manera que el govern emprendrà la via unilateral.
Tanmateix, això no significa tancar la porta al diàleg.
Hi haurà negociació, si Madrid ho vol, ‘fins a l’últim minut de la pròrroga’, segons que va dir Puigdemont.
Sobre la pregunta, només se sap que serà binària i per tant no tindrà forma d’arbre, com al 9-N.
De totes maneres, el president ja va fer tres propostes, a tall d’exemple, en una entrevista a la cadena Aljazeera.
Heus-les ací: ‘Vol que Catalunya sigui un estat independent?’; ‘Vol que Catalunya sigui una república independent?’; i ‘Vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya?’.
Aquesta última fórmula introduïa la possibilitat d’una resposta positiva que impliqués quedar-se a l’estat espanyol, una opció que ha perdut força arran de la negativa de Rajoy a negociar el referèndum.
Pel que fa a la data, el govern es decanta per l’1 o el 8 d’octubre.
Una altra opció és el 24 de setembre, però tres condicions la fan gairebé inviable.
Coincideix amb la festa de la Mercè, la patrona de Barcelona; l’Onze de Setembre quedaria dins la campanya i l’unionisme podria acusar el govern de beneficiar-se de la diada nacional; i, finalment, obliga a fer la convocatòria del referèndum durant l’agost, període de vacances de la majoria de la població. | El Pacte Nacional pel Referèndum s'ha reunit per última vegada abans que el govern engegui la via unilateral. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1115 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
La distància torna a jugar-li una mala passada al diputat al Congrés de Ciutadans Toni Cantó.
El futurible candidat de la formació taronja a la presidència de la Generalitat valenciana vol demostrar que està al corrent de l'actualitat al territori tot i els 350 quilòmetres que separen el seu escó de València, una distància que, de vegades, fa que Cantó no acaba d'estar del tot ben informat, explica el Diari la Veu.
Aquest dimecres, Cantó ha tornat a protagonitzar una patinada a Twitter en confondre el promotor d'una campanya de màrqueting que, pel seu missatge, el diputat de Ciutadans no ha dubtat en atribuir al "tripartit valencià".
La realitat, però, és que la campanya que des de fa setmanes es pot veure en suports fixos de la ciutat de València ha estat contractada per la Fundació Premis Rei Jaume I per posar en valor la ciència com un tret diferencial més de la societat espanyola.
La imatge que ha indignat Cantó és un disseny en el qual es pot veure la paraula "flamenco" tatxada.
Aquesta imatge d'un panell publicitari propietat de l'Ajuntament de València està acompanyada per una frase del diputat Toni Cantó en què assegura que "el tripartit valencià" –en al·lusió al govern municipal que conformen Compromís, PSPV i València en Comú– és "més de sardana".
Una frase emmarcada en l'estratègia electoral de Ciutadans d'atiar l'anticatalanisme.
La patinada de Cantó a Twitter és realment una fake news –una desinformació–, ja que són molts els usuaris que han advertit el diputat de Ciutadans de la seva errada.
Tot i això, Cantó, que sí que ha seguit piulant més tard, ni ha matisat o esmenat la piulada ni l'ha esborrada.
Es más de sardana. pic.twitter.com/dRlN1zIdqT — Toni Cantó (@Tonicanto1) 14 de novembre de 2018
La campanya encarregada a l'empresa Aftershare per la Fundació Premis Rei Jaume I –que està presidida pel rei Felip VI– pretenia traslladar la imatge que "Espanya sigui coneguda per coses més enllà dels tòpics".
Per a això, les creativitats ratllen paraules com flamenc, paella o migdiada.
La campanya, tot i portar algunes setmanes pels carrers de València, ha generat aquest dimecres una polèmica a les xarxes en rebre crítiques d'alguns artistes i polítics, que han demanat la seva retirada.
Front a les critiques, la Fundació que atorga els premis científics més prestigiosos de l'Estat assenyala que "en cap cas s'ha pretès jutjar el valor dels elements triats sinó la seva consideració com a tòpics que pot distorsionar la imatge representativa del país".
L'agència Aftershare, del conegut publicista Risto Mejide, és la responsable de l'acció publicitària, que, segons explica a la seva web, "tracta de posar punt final als tòpics sobre el nostre país en favor de nous conceptes vinculats als projectes dels guanyadors de la present edició".
"Tant de bo la migdiada, els bous i la festa donin pas a la genòmica nutricional, la lluita contra el canvi climàtic o els nous materials protètics com a tòpics espanyols", assenyalen.
La polèmica s'ha iniciat quan aquest dimecres el cantaor Arcángel ha criticat la campanya compartint en Twitter una imatge d'una marquesina de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València en la qual apareix el cartell amb la paraula flamenc tatxada.
Al costat de la foto, ha posat el següent missatge: "València, fa uns dies que vaig actuar a La Rambleta i vaig comprovar el vostre afecte i respecte al flamenc, la nostra música, la que ens identifica dins i fora de les nostres fronteres, em sembla una vergonya".
A més, demanava la retirada de la campanya a l'alcalde, Joan Ribó.
A aquesta piulada ha respost l'Ajuntament de València aclarint que no es tracta d'una campanya municipal i que "en estar situada en els espais publicitaris que es lloguen en les marquesines de la nostra Empresa Municipal de Transports, la confusió es pot entendre". | Toni Cantó (Cs) l’emprèn contra una campanya publicitària pensant que havia estat encarregada pel govern tripartit de la Generalitat Valenciana. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1228 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ha publicat un vídeo on dues lesbianes apareixen petonejant-se i tocant-se davant la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
El vídeo es titula “Les lesbianes també estimem, també follem”.
L’acció s’ha fet en motiu del 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica i per denunciar la misogínia i la lesbofòbia de l’Església, “defensora d'una moral que amaga les lesbianes i les titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família”, diu Arran en un manifest.
“És per això que Arran atempta contra la moral de l’Església i en profana els seus símbols sacres, en resposta legítima dels seus atacs constants a la forma de ser i viure de les lesbianes”, afegeix.
Manifest d’Arran en motiu del 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica
Avui, 26 d'abril, les lesbianes volem dir que som aquí, volem dir que som.
Sí, que existim.
I la nostra manera d'estimar i la nostra manera de follar també existeix.
I per què encara avui dia se'ns amaga, ara que sembla que no cal tenir relacions sexoafectives únicament enfocades a la reproducció?
Perquè ser lesbianes posa en dubte tot el sistema heteropatriarcal: explotades com a dones i com a lesbianes, hem decidit fer visible que no necessitem els homes per mantenir-nos econòmicament, per realitzar-nos emocionalment, ni per gaudir sexualment.
No estarem subordinades a cap home perquè, més enllà de les pràctiques que tinguem, ens reivindiquem com a lesbianes i fent-ho hem declarat la guerra al patriarcat: qüestionar l'heterosexualitat obligatòria és subvertir el règim d'opressió que ens situa a les dones, lesbianes i trans per sota dels homes.
Per això ens amaguen, però cada 26 d'abril, Dia de la Visibilitat lèsbica, i cada dia, reivindicarem orgulloses que som lesbianes i no ens fa cap vergonya.
Estem cansades que es ridiculitzi la sexualitat lèsbica, ja que sembla que si no hi ha un home cis i hi ha penetració no es pot considerar sexe de debò, com a molt un joc amb el qual els homes tenen dret a sexualitzar-nos.
Pensen, un cop més, que tot allò que fem a la nostra vida ha d'estar condicionat per ells, enfocat a satisfer-los a ells.
I això ens ho trobem quan parlem de violacions, ja que si no hi ha penetració es posa en dubte que ho sigui, i ens ho trobem al ginecòleg quan ens pregunten si hem tingut relacions per preguntar-nos si ens han penetrat.
Estem fartes que s'amaguin les sexualitats femenines, en la seva diversitat i alhora en el tret comú d'haver estat sempre subordinades al plaer dels homes.
Les lesbianes trenquem el sistema cada cop que mostrem que no ens cal un home, cada cop que gaudim per nosaltres i no seguim subjugades al plaer masculí.
I, alhora, estem cansades que es pensi que ser lesbianes és només una qüestió sexual.
Les lesbianes també estimem, i sí, estimem altres dones i no pas a un home, en contra del que ens han intentat ensenyar des de petites.
Perquè el capitalisme necessita l'heterosexualitat per mantenir-nos submises, necessita el matrimoni i la monogàmia, necessita la família nuclear perquè seguim carregant amb una infinita jornada laboral, per tenir treballadores gratuïtes que ho fan "per amor", "per naturalesa".
Les lesbianes no servirem al sistema heteropatriarcal perquè "per amor" no mantindrem la divisió sexual del treball, "per naturalesa" no ens acostumarem a posar l'altra galta.
Ni a un home, ni al capitalisme, ni a la moral catòlica patriarcal.
I per això mostrarem que no és per naturalesa ni per amor que es fa, sinó per un règim heterosexual que no només discrimina les persones amb identitats i pràctiques no heterosexuals sinó que perpetua l'explotació de totes les dones, lesbianes i trans.
I combatrem la misogínia i la lesbofòbia d'institucions com l'Església, defensora d'una moral que ens amaga i ens titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família.
Doncs sí, ens desviem de la seva manera de viure rància i patriarcal, i volem destruir un tipus de família que ens manté oprimides, que nega que la nostra vida valgui per ella mateixa.
Profanarem els seus símbols i tot el que representen els cops que calgui.
Volem viure dient ben fort que som lesbianes, combatent juntes la lesbofòbia que encara avui ens colpeja dia rere dia, de manera menys visible i més perversa.
Per això cal que ens organitzem per ser més visibles, més fortes i, juntes, subvertim tot el sistema heteropatriarcal capitalista.
Les lesbianes també estimem, també follem!
No som l'excepció, trenquem la norma! | Arran publica un vídeo on dues lesbianes es toquen davant la Mare de Déu de Montserrat. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1050 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
Rep El Despertador cada matí al teu correu
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, reunirà avui a la tarda al Palau de la Generalitat les entitats que treballen per la llengua catalana i els representants del sector audiovisual del país.
La nova llei de l'audiovisual que prepara el govern espanyol, que no preveu reservar quotes per al doblatge i la producció en català en plataformes de televisió online com ara Netflix o HBO, ha encès les llums d'alarma.
Mentre això passava, el seu ús social -no pas el seu coneixement- baixava i les noves realitats que sorgien, ja fossin les plataformes de streaming o els nous canals d'entreteniment dels joves, l'arraconaven i això provocava que s'imposessin llengües més fortes i amb més protecció legal, com ara el castellà o l'anglès.
La immersió lingüística, que reforma rere reforma s'ha intentat blindar legalment, segueix sent eficaç per estendre el coneixement de la llengua, però no per convertir-la en habitual ni per assegurar-ne la transmissió.
A aquest context afegiu-hi l'acció dels tribunals, que han fet costat al zel del govern espanyol i d'algunes entitats per protegir i promoure només el castellà d'acord amb una legislació que permet fer-ne la llengua preeminent.
El Govern es proposa ara situar la política lingüística al centre, fer-la transversal i coordinar les accions que entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium o empreses privades fan i poden fer per enfortir la llengua.
Una iniciativa d'aquestes característiques pot tenir la virtut de treure el català del debat partidista, fixar clarament les prioritats i evitar que les mesures siguin combustible per a populistes.
Però també té el risc de ser bloquejant si tots els actors no tenen un compromís similar.
I cal no oblidar que el PSC d'ara no es mou en les coordenades del dels 80 i els 90.
I ara toca avaluar quin és el seu estat, quines són les seves debilitats i les seves oportunitats i com es defensa i qui ho fa en àmbits que són clau.
Aquest cap de setmana estrenarem, en un treball col·lectiu de tota la redacció, la sèrie "Català en guàrdia", la qual, a partir de dades, testimonis, experts i de la versió de les parts implicades, permetrà submergir-nos-hi i prendre consciència d'on som.
I també ens entretindrem amb el joc "Caça la falta", que us permetrà guanyar diversos premis.
Avui no et perdis
» Del «sit and talk» a la taula de diàleg: què ha canviat des de la sentència de l'1‑O?; per Oriol March.
» Com afecta dos anys després la sentència del Suprem a la resta de causes obertes pel procés?; per Bernat Surroca.
» Quins han estat els primers nomenaments del nou abat de Montserrat?; per Pep Martí.
Montserrat ha estat de festa aquest dimecres.
Es va fer la cerimònia de la benedicció abacial del nou abat, Manel Gasch, i s'hi va aplegar un públic nombrós.
Després de l'acte es va fer una recepció, ja sense les restriccions més estrictes dels moments més durs de la pandèmia.
Això va permetre fer l'aperitiu i coincidir a personalitats que normalment no es troben molt a prop.
Hi eren, a més del president Pere Aragonès i la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, el gruix de la cúpula eclesiàstica catalana, des de bisbes a abats i abadesses, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Joaquim Forn, així com el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a qui es va veure xerrant animadament amb altres uniformats.
Hi era també el tinent general Fernando Aznar, inspector general de l'Exèrcit, i els principals directius dels mitjans públics.
En canvi, també criden l'atenció algunes absències.
No hi havia cap figura coneguda dels partits de la dreta espanyola.
Cap membre del PP, Ciutadans o Vox s'hi va deixar veure.
Vist i llegit
Com es tracten a les seccions de cultura dels mitjans de comunicació les vaques sagrades?
És prou mordaç el periodisme cultural que es fa a l'Estat?
L'escriptor i columnista d'El Confidencial Alberto Olmos pensa que no i ho exposa en un article on considera que el periodisme ha reculat en aquest àmbit davant un bon gust massa convencional i l'absència de crítica.
Serien coneguts com els Catòlics i unirien les dues corones, que mantindrien però els seus furs respectius fins al segle XVIII.
Es van casar a Valladolid amb 17 i 18 anys respectivament i van trigar encara uns anys a heretar les respectives corones.
Sota el seu regnat es va emprendre la conquesta d'Amèrica i es va acabar la reconquesta de la península amb la incorporació de Granada.
Ralph Lifschitz és entre les persones més riques dels Estats Units i es va centrar de forma exclusiva en la roba d'homes a finals dels 60.
Poc després començaria també una línia per a dones.
Els seus polos són, sens dubte, la peça més popular a casa nostra.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per rebre'l | L'impuls de la política lingüística serà una prioritat del Govern; el nou abat Montserrat ha rebut la benedicció abacial. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1542 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important del text següent.
Un ple, minuts abans de saltar.
Foto: Estefania Escolà
Tothom qui vulgui pot fer de ple a la Patum de Berga?
No i sí.
Cada any, pels volts de la Patum, ressorgeix un viu debat sobre si tal persona no ha pogut fer mai saltar a plaça i demanar-ho insistentment, si tal altre ho ha aconseguit a la primera...
La situació genera tensions tant entre el conjunt de patumaires com entre els propis membres de la comparsa, entre la suposada gent afectada...
El gerent del Patronat Municipal de la Patum, Albert Rumbo, aclareix a NacióLaFlama.cat : "Hi ha 400 salts de plens, 200 el dijous i 200 el diumenge.
Ni un més, ni un menys.
Per tant, són números tancats, hi ha els que hi ha, i sí que és cert que té la seva dificultat aconseguir fer de ple, però no és una cosa impossible."
Els titulars dels salts de plens són els propis membres de la comparsa, la plantilla, conformada per un total de 22 berguedans.
Cadascun d'ells té quinze salts en propietat -vuit per un dia i set per l'altre-, és a dir, un total de 330.
Els 70 restants els gestiona l'ajuntament.
"Cadascun dels membres de la comparsa, aquella gent que perd hores i hores perquè tot funcioni correctament, gestiona com vol els salts que li pertoquen", explica Rumbo.
"De fet, passa a tot arreu, que els membres d'una colla siguin els qui ballin a plaça, no?
No ballaràs pas els gegants de Tarragona per Santa Tecla si no ets de la colla!", s'exclama.
Tot amb tot, cadascun dels 22 integrants de la comparsa acostuma a reservar-se només un o dos salts, i reparteix els 13 o 14 restants entre amics i coneguts.
"Aconseguir un d'aquests salts no és la cosa més fàcil del món, però hi ha gent que ha buscat camins i els ha trobat.
És evident que no pots anar el dia abans i dir-los que vols saltar, s'ha de fer amb temps.
Però hi ha força gent que s'ha mogut i ho ha trobat, i hi ha molta gent de fora de Berga que salta amb un certa assiduïtat", concreta.
I, tot i que la comparsa de plens podria semblar la més llaminera per a qui no és membre de cap colla, exposa: "Els plens generen una certa moguda, però no és res que no passi amb d'altres comparses...
També hi ha qui, sense ser de cap colla, ha intentat saltar amb els Turcs i Cavallets, o portar la Guita, o fins i tot ballar l'Àliga, i ho ha aconseguit."
Qui pot ser membre de la colla?
Cadascuna de les comparses de la Patum té el seu propi reglament de funcionament intern.
Concretament, el dels plens estableix que, quan algun dels 22 membres vol deixar la colla, pot cedir el seu lloc al seu fill o nét.
Si no, el conjunt de la colla també pot decidir atorgar la plaça a algun dels ajudants de la comparsa.
Ja sigui per successió o per cooptació, els 22 berguedans que formen part de la comparsa són els titulars dels salts, i són els qui decideixen si regalen i a qui regalen el privilegi de participar de la festa de Corpus berguedana des del moll de l'os.
Des del 2008, el patronat porta un registre de tota la gent que participa a la Patum, ja sigui com a membre d'una de les comparses, ja sigui col·laborant-hi desinteressadament, ja sigui simplement saltant com a ple o amb alguna altra comparsa.
I, en base a aquestes dades, Rumbo sosté que la rotació de protagonistes a la plaça de Sant Pere és prou notable.
I, si a algú no li convenç aquest sistema, també pot provar sort amb la CUP, que sorteja els salts que pertoquen als seus regidors , acaba apuntant el gerent del patronat.
Tot un ventall de possibilitats, doncs, per revestir-se de vidalba.
Un dels plens, entrant a la plaça de Sant Pere plena de gom a gom.
Foto: Joan Parera/NacióLaFlama.cat. | No és fàcil saltar els plens de la Patum de Berga, perquè pertanyen a la comparsa, però no és impossible. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_786 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta aquest text.
Molts coincidien ahir a la nit en un mateix fet: allò no era normal.
O no ho era fins fa quatre dies.
Una gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música, un espai fins fa poc vetat a la música i la cultura en català, i amb la presència de les principals institucions del país.
Exacte, impensable.
Fins ara.
Una dècada després de la tancada històrica i simbòlica per a denunciar la manca de suport institucional, molts d’aquells mateixos músics i encara més de nous tornaven a omplir l’edifici, ara com a convidats, com a organitzadors, com a protagonistes, de la festa de la música valenciana.
Impensable fins fa quatre dies veure el president de la Generalitat no únicament a la fila zero sinó lliurant un dels premis i aplaudint els guardonats, en aquest cas, ni més ni menys que a Obrint Pas, que van ser homenatjats amb el premi d’honor a la trajectòria musical.
Obrint Pas recollint un premi de la mà del president del govern, qui els ho hauria dit i qui s’ho hauria cregut.
Les coses han canviat molt.
Aquell Enric Morera que fa deu anys també ocupava el Palau en suport als músics valencians, ahir trepitjava l’escenari com a president de les Corts al crit de ‘Hem recuperat la normalitat democràtica!
Hem tornat al Palau’, assumint que encara hi havia molt per a fer.
Doncs sí, hem començat a normalitzar allò que sempre hauria d’haver estat normal: l’estima i la defensa de la cultura i la llengua pròpies.
Ho recordava Mónica Oltra, vice-presidenta del govern: ‘Que difícil que és ser normal quan la nostra llengua no pot prestigiar-se.’
Però de mica en mica les anomalies van minvant.
Ja comencem a menjar-nos el pa sencer, que deia la conductora de la gala, la periodista Amàlia Garrigós.
Una gala amb un parell de pífies que van fer descobrir el nom d’algun guardonat abans d’hora.
Però de segur que el públic va perdonar la relliscada en una nit com aquella en què se celebrava, per sobre de tot, la vitalitat de l’escena musical valenciana i el grau de normalitat que, finalment, ha aconseguit.
I això es mereix un brindis.
A la salut no tan sols de la nostra música sinó de tots aquells que han fet possible una normalització que no s’ha esdevingut per art de màgia.
N’és conscient el públic, que va retre un fort aplaudiment al Micalet i el seu principal responsable, Tonetxo Pardiñas, que durant tots aquests anys de vet institucional ha aixoplugat la música i la cultura d’aquest país.
També en són un exemple, entre tants, els guardonats d’honor.
‘Batallar quan tot sembla perdut, eixa és la nostra força –recordava Xavi Sarrià–.
No només no han pogut liquidar-nos sinó que aquesta escena musical és l’exemple de com podem sentir-nos d’orgullosos.’
Vicent Torrent, ex-cantant d’Al Tall, també va ser ovacionat, i va aprofitar la seva aparició a escena per a exigir als nous responsables polítics que no afluixin en la tasca de treure i mantenir a la superfície la música tan viva que tenim.
I insistia en l’avís un altre ex-Al Tall, Manolo Miralles, president del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor: ‘La fera mossegarà amb ganes qui trenque l’alegria d’aquest poble.’
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar perdó als músics valencians pel tracte institucional rebut tots aquests anys i va voler reivindicar que el país era més viu que mai i que aquest renaixement del País Valencià havia d’incloure els seus músics i la seva cultura.
I un pletòric Enric Morera sentenciava: ‘Estem fent país, estem recuperant posicions.’
I perquè tot plegat no quedi només en paraules, Mónica Oltra va anunciar una partida de 200.000 euros al pressupost per a la promoció de la música valenciana en català.
El 22 de novembre de 2015, dia de Santa Cecília, patrona de la Música, va ser el dia que la Fera, aquella fera ferotge de l’Ovidi, va irrompre amb la força de cada vegada més músics i públic i va alliberar un Palau de la Música que feia massa temps que feia pudor de resclosit.
Informació relacionada:
Gener i Mox triomfen en la gala dels Premis Ovidi al Palau de la Música de València | Gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música de València, amb la presència de les principals institucions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1499 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits en aquest text.
Moviments rellevants a Podem després de mesos d'inestabilitat.
Xavier Domènech, coordinador general de Catalunya en Comú i cap de files dels "comuns" al Parlament, presentarà candidatura a les primàries de la formació lila, que ha encetat el procés intern per triar la nova direcció.
El moviment de Domènech, que encapçalarà una llista pròpia amb dirigents de l'antiga cúpula de Podem, pretén accelerar la fusió del partit amb el projecte dels "comuns", tal com han confirmat diverses fonts a NacióDigital.
L'abril es presenta com el mes decisiu per concretar l'aliança definitiva.
Domènech ja va pilotar fa menys d'un any el naixement del nou partit dels "comuns" i ara intentarà assegurar una confluència que no va ser possible l'abril passat.
El veto de Podem a integrar-se a Catalunya en Comú -quan Albano Dante Fachin era el secretari general de la formació lila- va impedir la confluència de tots els actors, unes tensions que van acabar amb la dimissió forçada de Fachin i l'aparició d'una nova gestora.
Pablo Iglesias, que sempre ha volgut que Podem fos part del nou partit, avala l'estratègia de Domènech.
De fet, sectors de Podem Catalunya veuen en ell l'única opció per pacificar una formació amb moltes veus diferents.
Tanmateix, aquestes fonts reconeixen que, de portes enfora, no és fàcil fer entendre com el coordinador de Catalunya en Comú optarà a ser secretari general de Podem.
Si s'imposa en la votació interna, el dirigent dels "comuns" -de la màxima confiança d'Iglesias- ostentaria la direcció dels dos partits.
La confluència, entenen les fonts consultades, seria molt més senzilla.
Un partit abonat a les turbulències
Podem no disposa d'executiva des del 6 de novembre.
Fachin, pressionat per Iglesias, va abandonar la secretaria general i la militància.
Des d'aquella dimissió, una gestora encapçalada per la diputada Jéssica Albiach i Vicenç Navarro comanda Podem Catalunya, que ja es va integrar en la coalició electoral dels "comuns" en els comicis del 21-D.
Ara, el partit posa en marxa les primàries per triar una nova direcció.
I ho ha fet sense que els cercles en tinguessin un coneixement previ: les bases no han conegut fins aquest dimecres al matí el calendari.
El procés intern arrencarà el 7 de març amb la recollida d'avals dels candidats, mentre que la votació per escollir la nova executiva i el secretari general es farà entre el 5 i el 9 d'abril.
El dia 11 se'n coneixeran els resultats.
Quan es tanquin les primàries de Podem, els "comuns" celebraran la seva assemblea organitzativa, prevista també per a l'abril, que ha de servir per reordenar el partit un any després del naixement de les noves sigles i posar el rumb cap a les municipals del 2019, un trajecte durant el qual hauran de resoldre les confluències a nivell territorial.
Més candidatures a banda de Domènech
La de Domènech no serà l'única llista que es presentarà a les primàries de Podem Catalunya.
La senadora Celia Cánovas, crítica amb l'anterior executiva, pilota una candidatura i se'n gesta una altra a partir del debat d'alguns cercles territorials del partit amb alguns integrants de la direcció de Fachin.
Domènech, que necessita ser inscrit de Podem, parteix com a favorit en una elecció pensada per acabar amb l'etapa d'incertesa a la formació i completar la fusió amb els "comuns".
A la llista hi seran presents dirigents com la mateixa Albiach i el senador Óscar Guardingo, així com integrants de la gestora.
Tant Albiach com Guardingo van integrar la primera executiva de Podem Catalunya el 2015.
La tensió viscuda amb la marxa de Fachin i la falta d'una executiva en els mesos més complexos de la política catalana -és la segona vegada des del naixement de Podem Catalunya que el partit està en mans d'una gestora- ha accentuat la fragmentació de la formació.
Les estructures territorials s'han anat debilitant, segons confirmen diversos dirigents, i part dels quadres van marxar amb Fachin a la plataforma Som Alternativa.
Els mals resultats del 21-D ha provocat una reflexió a Podem.
Veus del partit entenen que part de l'electoraT lila no es va sentir interpel·lat pel projecte dels "comuns".
El diagnòstic obliga els actors de l'esquerra alternativa a fer moviments. | Podem pretén fusionar el partit amb el projecte dels “comuns” de presentar candidatura a les primàries de la formació lila. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1974 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important d'aquest text.
Una vuitantena de persones ha provocat talls intermitents a la C-55 a Cardona aquest diumenge a la tarda com a protesta pel possible tancament de la planta de sal d'Ercros.
El grup, format per treballadors, veïns i també per l'alcalde del municipi, ha iniciat la concentració amb un tall al quilòmetre 59 que ha durat vint minuts i ha provocat llargues cues a la via, sobretot en sentit sud.
El representant sindical, Josep Maria Peña, ha assegurat que les mobilitzacions continuaran fins que l'empresa es pronunciï, ja que tot i que els treballadors han exigit per carta un posicionament oficial sobre la qüestió, la companyia encara no s'ha manifestat sobre el possible tancament.
Per la seva banda, el batlle del municipi, Ferran Estruch, ha exigit "responsabilitats mediambientals" a l'empresa i a la Generalitat per acabar amb els residus salins al municipi.
Aquesta és la segona protesta que organitzen els treballadors d'Ercros a Cardona després que la direcció de l'empresa deixés entreveure el passat mes de juny la seva intenció de marxar de la població bagenca a finals del 2017.
La primera va ser una marxa lenta de vehicles entre Sallent i Cardona.
El representant sindical, Josep Maria Peña, ha assegurat que seguiran amb les protestes fins que Ercros faci oficial una postura.
"Fa dos mesos i mig des de la reunió i seguim igual des del dia que ens van comunicar que les possibilitats que la planta de Cardona continués en funcionament eren minses", ha explicat.
A banda del perjudici social que comportaria el tancament (35 llocs de treball directes), si la planta abaixa la persiana els quatre milions de tones de runam que hi ha es quedarien a Cardona.
Segons Peña, "la manera més barata possible per desfer-se del runam salí és que Ercros segueixi amb l'explotació".
Si no se n'encarrega Ercros, "l'administració hauria de desembutxacar molts més diners que la inversió que ha de fer la companyia".
Segons Peña, les especulacions sobre el possible tancament de la planta de Cardona demostren que tot i que Ercros s'abanderi en la defensa del medi ambient, "ens demostra que en el moment que una cosa deixa d ser rentable, ja no els interessa el medi ambient".
Per la seva banda, el batlle del municipi, Ferran Estruch, a banda de donar suport als treballadors de la planta per l'impacte "importantíssim" que podria tenir el seu tancament, ha insistit en la vessant mediambiental.
L'alcalde ha explicat que el que està fent Ercros a Cardona és reciclar els residus salins.
Per això, a banda d la responsabilitat social amb els treballadors, "també hi ha una responsabilitat mediambiental que ha d'assumir Ercros, que són els hereus de l'antiga explotació de potassa de Cardona i són ells els que van generat els residus".
"Ells han d'acabar de treure els runams salins com passa a tot arreu o donar-hi una altra solució", ha afegit.
El batlle també ha recordat a la Generalitat que té "la obligació" d'exigir a Ercros que tregui el runam i, de no ser així, aportar alguna solució.
Segons el batlle, Cardona es troba una mica "desemparada" perquè fa temps que el municipi reclama que se l'inclogui en el Pla general de la mineria.
Segons Estruch, Cardona "ha fet els deures".
Dels disset milions de tones de residus salins que tenia el municipi, ara només en queden quatre i mig.
"No pot ser que a Cardona ens tornin a deixar de banda", ha lamentat.
"Hem fet una gestió impecable i ara que s'està posant per escrit com resoldre els problemes a altres municipis miners, no pot ser que ens deixin a mig fer", ha destacat.
Els treballadors creuen que hi hauria un altre factor que podria portar l'empresa a voler abandonar la planta.
Actualment, Ercros Cardona produeix 400.000 tones de sal, però properament, amb una important baixada de la demanda per part d'un dels compradors, la producció se situaria a les 150.000 tones anuals.
Segons Andrés Raja, un altre dels líders sindicals de la planta, la baixa demanda podria fer que Ercros hagi optat "per comprar la sal abans que produir-la".
Un dels possibles proveïdors d'aquesta nova sal podria ser la que es començarà a produir a Iberpotash a finals d'any.
Un altre dels delegats sindicals, José Antonio Valverde, ha explicat que encara que l'empresa no s'hagi posicionat oficialment, extraoficialment la companyia ja els ha fet saber la seva intenció de comprar la sal "a Súria o a qualsevol lloc on produeixin sal vacuum, a Polònia, per exemple".
Valverde ha admès que pel que fa a la qualitat de la sal, amb la varietat 'vacuum 'no poden competir. | El possible tancament de la planta de sal d'Ercros mobilitza els sindicats, que han organitzat talls intermitents a la C-55. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1562 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu d'aquest text.
La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha expressat aquest dilluns el suport "unànime" del partit a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per estar defensant l'escó de Pau Juvillà.
"Estem en situació d'emergència democràtica, i hem d'explicar què signifiquen aquestes ingerències", ha ressaltat la portaveu de Junts, que ha recordat que un cas similar, el de Quim Torra, va derivar en unes eleccions anticipades a Catalunya.
"El seu comportament és exemplar amb la transparència, el compromís i la claredat.
Demanem que la resta de partits independentistes estiguin al seu costat", ha apuntat la dirigent de Junts, que ha instat a tenir "lleialtat" davant les conseqüències que pugui tenir per a la presidenta de la cambra la defensa de l'escó de Juvillà.
"En l'anterior legislatura, ja hauria estat fora del Parlament", ha resumit.
El Parlament té fins aquest dijous per retirar l'escó al diputat de la CUP en base a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), basada en la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'inhabilitar-lo per no despenjar llaços grocs quan era regidor de la CUP a Lleida durant una campanya electoral en la qual, per cert, els anticapitalistes no hi participaven.
"L'Estat, de nou, es torna a saltar la separació de poders.
I això compromet la integritat del Parlament", ha apuntat la dirigent de Junts.
"Volem insistir en la situació de gravetat a la cambra, i com impedeix una democràcia plena", ha insistit.
Des del primer moment, ha volgut subratllar Artadi, hi ha hagut un "canvi" a la presidència del Parlament un cop Borràs hi va aterrar.
"Hi ha compromís i claredat per part d'ella", ha apuntat, en referència també al vot delegat de Lluís Puig.
Artadi ha remarcat que Borràs arribarà "fins on Juvillà vulgui arribar", una frase que suposa un "punt d'inflexió" respecte el cas de Torra, durant el qual el president del Parlament era Roger Torrent, ara conseller d'Empresa i Treball.
"La presidenta és una de les persones més coherents que hi ha en política", ha apuntat la dirigent de Junts.
Pel que fa a la reforma laboral, Junts ha refermat el vot contrari a la iniciativa.
"Ni es deroga el model del PP, com s'havia promès tantes vegades, ni es resolen els reptes del mercat laboral.
No es recuperen competències catalanes pels ERO i no s'han atès cap de les peticions de Junts ni tampoc les dels socis de la investidura.
Un cop pactats els pressupostos, Pedro Sánchez ha posat la directa cap al 2023 i no té intenció d'acordar res", ha insistit la portaveu de la formació, que ha extrapolat el cas de la reforma laboral amb el que passa amb la taula de diàleg.
"Al president espanyol li provoca incomoditat", ha assenyalat sobre la mesa de negociació amb Catalunya.
"A aquestes alçades és evident per tothom, no sé quantes proves més necessitem", ha recalcat.
"No deu quedar ningú a Catalunya que dubti sobre la poca utilitat de la taula de diàleg.
Quantes proves més necessitem?
Hi ha actitud de menysteniment cap al poble de Catalunya.
Això no va enlloc.
L'instrument concret [la mesa] per permetre la investidura de Sánchez no està servint per res.
Emplacem de nou les forces independentistes per avaluar la nova situació, perquè la taula no és taula ni és diàleg, ni és res", ha remarcat.
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha estat convidat aquest dilluns a l'executiva del partit per tal de poder explicar en quina situació es troba la proposta "parcial" de l'Estat per reformar el finançament autonòmic.
Giró ha enviat una resposta "tècnica" al Ministeri d'Hisenda, liderat per María Jesús Montero, en la qual subratlla els punts febles del model plantejat.
Estem convençuts que el govern espanyol no té interès ni coratge a l'hora de tirar-lo endavant.
No hi ha cap model ni cap reforma possible que acabi amb l'infrafinançament de la Generalitat ni amb el dèficit fiscal.
No té sentit parlar de variables del model sense parlar del repartiment dels impostos", ha apuntat la portaveu de Junts, que ha definit com a "perjudicial" la proposta. | Junts reclama suport per a Borràs en el cas Juvillà, encara que en pugui patir les conseqüències jurídiques. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_45 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important del text següent.
La xarxa d’escoles de La Bressola, que ofereix una escolarització en català a la Catalunya Nord, creu que l’actual falta d’espais els impedeix de créixer.
La directora general, Eva Bertrana, ha assegurat que si bé ara han arribat als 1.000 matriculats, ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si al llarg de la història d’aquesta escola haguessin tingut les instal·lacions que requerien.
Bertrana ha apuntat a la falta d’entesa amb les administracions locals com a principal factor.
De fet, la directora ha detallat que a finals dels anys 70 es podia obrir un centre educatiu en un local que no fos ‘purament escolar’, però actualment les noves normatives de seguretat impedeixen aquesta situació.
Això fa que la majoria d’ajuntaments no disposin d’instal·lacions aptes per a l’obertura de nous centres.
Actualment, La Bressola ha aconseguit arribar a la ‘fita’ dels 1.000 alumnes matriculats.
De tota manera, la directora general dels centres, Eva Bertrana, ha dit que ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si les administracions haguessin cedit els locals que La Bressola necessitava.
Bertrana ha assegurat que ‘any rere any’ han de refusar noves inscripcions perquè les aules ja estan plenes i no hi ha cabuda per a nous alumnes.
Davant d’aquesta necessitat, La Bressola ha anat demanant nous espais a les administracions locals, que són les competents en aquest àmbit.
Les negociacions, però, no sempre arriben a bon port i això els ha impedit que avui dia La Bressola estigui ‘festejant els 2.000 alumnes’.
La direcció general assegura que es conformen amb escoles en barracons perquè ‘l’escola no és les parets que la formen, sinó qui la fa’, detalla Bertrana.
Així i tot, les normatives de seguretat els impedeixen obrir nous centres en locals que no són ‘purament escolars’ tal com passava ‘a finals del 70’, quan va engegar la iniciativa educativa a la Catalunya Nord.
La directora ha assegurat que estan ‘en negociacions’ amb diversos municipis per obrir nous centres, però ha lamentat que mentre ‘no es concreten les mesures, perdem mainada i locutors del català’.
A més, Eva Bertrana ha reblat que precisament això va en contra dels principis de La Bressola, ja que ‘l’objectiu no és refusar nins, sinó eixamplar al màxim la base’.
L’educació secundària és prioritària
Un dels problemes que preveu patir a curt termini La Bressola és amb les matrícules del col·legi –l’edifici on els alumnes estudien la secundària obligatòria segons el sistema educatiu francès – perquè ‘s’ha quedat petit’.
Bertrana indica que volen ‘desdoblar’ aquest centre per tal de donar resposta a totes les sol·licituds actuals per seguir estudiant la secundària en català.
En cas en què aquest nou centre no es pugui aconseguir aviat, afirma que de cara a l’any que ve hauran de refusar matrícules de nens que han estudiat ‘tota la seva vida’ a La Bressola.
En segon terme, la Bressola també es plantegen la ‘creació d’un liceu’ per tal que els alumnes puguin estudiar el batxillerat francès en català i d’aquesta manera ‘tancar el cicle’ abans no vagin a la facultat.
L’espina del centre a Vallespir
Per altra banda, la directora general assegura que en molts casos l’entesa amb les administracions locals no es produeix perquè els municipis no tenen equipaments per les necessitats de l’escola o no poden afrontar la despesa en personal i material que suposa.
El que sí que lamenta Bertrana és que en 40 anys no hagin pogut obrir cap escola en català al Vallespir, perquè ‘és una de les comarques que més ha preservat el català’ i per això s’ha convertit en una ‘espina clavada’ per a la direcció.
La Bressola: una escola moderna, vertical i en català
El model d’escolarització de La Bressola pretén ser modern i vertical, ja que les classes estan formades per nens de diferents edats en què uns s’ajuden als altres a consolidar tot el coneixement adquirit.
Segons expliquen des de la mateixa escola, aquest és un model d’èxit, ja que per comunicar-se els nens utilitzen el català.
Això comporta que comencin a socialitzar-se en aquesta llengua i obrin la porta a seguir utilitzant el català fora de les aules, una situació insòlita per l’alta imposició del francès. | La xarxa d’escoles nord-catalanes La Bressola podria tenir molts més alumnes si hagués aconseguit les instal·lacions que necessitava. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2350 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
Junts pel Sí ha demanat "no posar el focus ni el debat" sobre els Mossos d'Esquadra després que la CUP hagi criticat "l'actitud proactiva" del departament d'Interior en la "persecució de l'independentisme" i "criminalització" de la crema de fotografies del rei espanyol per part de l'Estat.
"A l'Administració li pertoca fer complir la llei, i als partits polítics, canviar les lleis que no són prou justes o que no s'adeqüen a la realitat política i social del país", ha ressaltat Roger Torrent.
En roda de premsa, el portaveu adjunt de JxSí al Parlament ha explicat que treballen amb la CUP per arribar a "punts d'entesa" per tal de transaccionar la majoria de punts de la moció que reclama sancions per als agents dels Mossos que "vulneren" els drets humans.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat investigar cinc persones per la crema de fotografies del rei espanyol durant la Diada de l'Onze de Setembre.
A través d'un comunicat, la CUP ho emmarca en "l'estratègia repressiva de l'Estat contra la llibertat d'expressió".
A més, ha criticat "l'actitud proactiva" del departament d'Interior, que és qui va remetre a la fiscalia l'informe que ha acabat desencadenant el procediment penal.
Des de Junts pel Sí, Roger Torrent ha dit que és "evident" que hi ha una judicialització de la vida política des de l'Estat i ha constatat que els funcionaris -també els Mossos- han de fer complir la llei.
"No podem posar el focus en els Mossos sinó en els partits polítics, que som els encarregats de canviar les lleis", ha afirmat.
D'altra banda, la CUP presentarà aquest dijous al ple del Parlament una moció que planteja diverses mesures en relació amb la investigació, detecció i sanció de possibles vulneracions de drets humans per part dels cossos policials a Catalunya.
Entre d'altres punts, insta el Govern a expulsar del cos dels Mossos d'Esquadra als agents condemnats per l'homicidi de Juan Andrés Benítez i demana que es continuï investigant el cas d'Ester Quintana.
Sobre el contingut d'aquesta moció, JxSí confia arribar a "punts d'entesa" amb els cupaires.
Torrent ha explicat que estan treballant per transaccionar la "majoria de punts" del text parlamentari.
El PPC ha anunciat que presentarà una esmena de substitució al text de la CUP, en què reivindica la tasca dels Mossos i demana al Govern que defensi el cos policial dels "atacs" polítics.
En matèria de pressupostos, el diputat independentista ha recordat que la pilota està sobre la teulada del Govern, que és qui està elaborant el projecte dels comptes públics per al proper any.
I, per tant, no serà fins que el text entri a la cambra quan els grups podran debatre-hi els continguts.
"Confiem que entrin al més aviat possible i puguem parlar-ne amb totes les formacions", s'ha limitat a dir Torrent a preguntes dels periodistes.
En relació a la proposició de llei de C's sobre la gratuïtat dels llibres de text escolars, JxSí hi presentarà una esmena a la totalitat.
Torrent ha assegurat que el plantejament de Ciutadans és "antiquat" perquè es basa en el format "sobrepassat" del paper a les aules del "segle XXI", que avancen cap a les noves tecnologies.
També ha constatat que la iniciativa pretén "homogeneïtzar" i restar capacitat de decisió als centres escolars.
A més, ha dit, la llei d'Educació de Catalunya (LEC) ja preveu facilitar l'accés als llibres.
D'altra banda, Torrent ha lamentat que CSQP presenti una proposició de llei sobre la reforma electoral sense haver-ho parlat prèviament amb el grup majoritari tenint en compte que l'aprovació de la norma requereix el suport de dos terços de la cambra.
El diputat ha confirmat que comparteixen bona part del contingut de la llei perquè prové del preacord assolit la legislatura passada entre CiU, ERC i ICV-EUiA.
Amb tot, ha volgut deixar clar que no té "sentit" abordar aquesta qüestió amb una lògica "autonomista" quan el país es troba immers en un procés constituent.
A 24 hores del primer aniversari de la declaració rupturista del 9-N, Torrent n'ha fet un balanç "positiu".
Assegura que s'estan complint els objectius marcats al text i que tant els grups com el Govern fan passos en la direcció consensuada.
"Encara ens queda feina per fer i la volem fer en els propers mesos, pensant en l'horitzó del setembre del 2017", ha assenyalat. | JxSí demana "no posar el focus" en els Mossos pel tema de la crema de fotos del Rei. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1029 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
Cobertura sanitària per als refugiats, caminar cap a la renda mínima de ciutadania o la protecció del dret a l'habitatge.
Aquestes són algunes de les propostes que el candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet durant el seu discurs d'investidura que s'està fent aquest diumenge al Parlament.
Treballar per "un país més just", en definitiva.
El perfil social ha estat molt marcat en una intervenció que, tal com ell mateix ha admès, s'ha hagut de preparar a corre-cuita.
El candidat de Junts pel Sí ha fet una exposició que ha ratllat l'èpica.
No per les formes, ja que en el seu cas són contingudes, serenes.
Però sí pel missatge.
"Els prometo que m'hi deixaré la pell", ha assenyalat Puigdemont.
I és que, per tirar endavant el procés independentista i culminar-lo, en aquesta legislatura de caire constituent, el fins ara alcalde de Girona assegura que calen "lideratges irrepetibles".
Puigdemont ha estat molt transparent a l'hora de fer el seu discurs.
Ha admès, per exemple, que fins fa "poques hores" estava al capdavant de la capital gironina, una ciutat que, segons assegura, té "al cap", i no s'havia plantejat estar en la situació en què s'ha acabat trobant.
Això, sumat a la seva "autoexigència", l'han obligat a demanar comprensió a la resta de diputats perquè hauria volgut preparar-se amb més temps el discurs.
Coratge davant del repte
"No són èpoques per covards, per temorosos ni per fluixos de cames", ha proclamat Puigdemont, justificant, així, perquè afronta un repte que li ha caigut a sobre de forma imprevista.
A partir d'aquesta actitud, el que ha intentat aquest fill d'Amer és transformar els condicionants en virtuts.
Ha posat la feina a l'Ajuntament de Girona, un lloc on ha après "una sèrie de coses que són indispensables per dirigir un país", com l'aval a l'hora d'assumir un repte com és el d'estar al capdavant de la Generalitat.
Carles Puigdemont ha mostrat en tot moment orgull pels seus orígens al territori i, concretament, a les terres gironines.
En aquest sentit, ha recordat la figura de Berenguer de Cruïlles, el primer president de la Generalitat.
La connexió gironina amb el seu predecessor li ha servit de vincle per mostrar la història d'aquesta institució i que els fonaments de l'autogovern no provenen de la constitució espanyola sinó del caràcter nacional de Catalunya.
En clau històrica, Puigdemont també ha fet referència a la revolta dels remences, i ha destacat el reconeixement de la UNESCO al que considera la primera mostra d'aixecament per part de les classes populars contra els poders establerts.
"Al segle XV ja hi havia gent que es reunia en assemblea per lluitar una gent que els oprimia", ha sentenciat.
Pallach en la memòria
A qui també ha fet referència el fins ara alcalde gironí ha estat a Josep Pallach, el líder socialista més enyorat pels que tenien un projecte d'esquerres en clau nacional durant els anys seixanta i setanta.
La cita diu moltes coses, ja que Convergència Democràtica, el partit de Puigdemont, té una diversitat ideològica que ha anat oscil·lant d'un extrem a un altre i els propers mesos seran decisius per veure com aquests accents diferents s'articulen a l'hora de refundar el partit.
La cita de Pallach lliga amb l'accent social que ha tingut la major part de la intervenció de Carles Puigdemont.
Les línies mestres del programa de govern que ha dibuixat el candidat de Junts pel Sí.
Després d'agrair la generositat del seu predecessor, Artur Mas, i dels negociadors tant de la seva coalició com de la CUP que no s'han aixecat de la taula, ha combinat les mesures per atendre els "més desafavorits" amb l'atenció a les petites i mitjanes empreses, i també als autònoms.
Possiblement, un element que reflecteix el contrast de mesures que pretén impulsar el nou govern, i la manca de complexos que ha exhibit el candidat és quan ha assegurat que s'ha de tenir en compte "des dels que venen a gastar els seus diners amb el turisme fins als que hi busquen un refugi digne".
Sensibilitat social i consciència dels recursos econòmics que ha de tenir en compte el país per tirar endavant un repte tan majúscul com és el de la seva independència.
Aquestes semblen ser les credencials del futur president de la Generalitat. | Puigdemont es compromet a aconseguir la independència per crear un país socialment més just per a tothom. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2940 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola oració.
Els treballs d'adequació de l'espai i col·locació de llibres a la nova Biblioteca Municipal de Manlleu s'estan intensificant aquests dies per poder obrir les portes divendres de maner oficial.
La nova biblioteca, habilitada en una planta de l'edifici BBVA de la plaça Fra Bernadí cedida a l'Ajuntament de Manlleu, aglutinarà els serveis que fins ara es donaven a l'Espai Mossèn Blancafort i l'Espai Bisbe Morgades de la ciutat.
Tant la directora, Núria Silvestre, com l'alcalde, Àlex Garrido, s'han mostrat molt satisfets amb un canvi "que era necessari".
Entre les novetats destaca un espai de música i cinema que fins ara no existia i el fet que serà el primer centre a tot Osona que implantarà el sistema d'auto préstec.
Segons Silvestre, "la biblioteca ha de ser un espai on la gent que vingui s'hi senti a gust", i ha afegit que treballaran per convertir-la en un espai "de comunicació i interrelació" entre els habitants de Manlleu.
L'acte inaugural tindrà lloc aquest divendres a les 7 de la tarda i clourà amb un concert i una conversa entre l'autor Jordi Puntí i el músic manlleuenc Agustí Palomares.
Entusiasme manifest el que mostraven els impulsors de la nova Biblioteca de Manlleu aquest dilluns al migdia en la presentació a la premsa del nou equipament municipal.
Encara no està tot a punt, i aquest dilluns encara es podia veure els operaris i treballadors de la biblioteca ultimant els detalls per poder-la tenir acabada de cara a la inauguració oficial.
L'espai, amb entrada pel carrer del Pont, ocupa la segona planta de l'edifici de l'antiga Caixa Manlleu, amb vistes a la plaça Fra Bernadí.
L'alcalde, Àlex Garrido, ha explicat que després de dos anys intensos, "el resultat és excel·lent i, a més, en una ubicació fantàstica".
Garrido ha explicat que arran de l'acord amb el BBVA per la cessió gratuïta de l'espai, es va poder començar a idear un projecte que deixés enrere "un espai indigne" per una biblioteca, en referència als espais que ocupava fins ara.
Tot i la insuficiència dels antics espais i el fet que no eren accessibles, però, el batlle ha destacat la bona feina que s'hi feia i la quantitat d'activitats que s'hi duien a terme.
L'adequació de les instal·lacions ha tingut un cost de mig milió d'euros.
Pel que fa als espais, la directora, Núria Silvestre, ha destacat la importància de la secció infantil de la biblioteca, amb mobles dinàmics que permetrà optimitzar l'espai per a diferents funcionalitats, o el nou espai de música i cinema ha estat creat des de zero, ja que a l'antiga biblioteca no hi havia suficient espai.
El centre també inclou un espai més informal, perquè els usuaris puguin anar-hi a treballar amb el seu propi portàtil.
A banda dels espais estrictament dedicats a llibres, diaris o revistes, la biblioteca també disposa d'aules que serviran com a espais de formació per a cursos de petit format, clubs de lectura, la realització de treballs en grup, reunions o tallers.
La nova Biblioteca Municipal "no vol ser un lloc on només s'hi pugui llegir i agafar llibres en préstec", ha dit l'alcalde.
En aquest sentit, Silvestre ha explicat que, per exemple, juntament amb el Departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament es volen engegar activitats per les persones que es troben en situació d'atur.
"Pensem que la biblioteca és un lloc ideal per sortir de casa, que vinguin aquí a buscar la feina, volem provocar que la gent trobi un espai de comunicació", ha explicat.
Aquestes provocacions també passen per col·locar una cafetera a l'espai de diaris i revistes, ha afegit la directora.
A l'antic edifici, molt poc accessible, van perdre com a usuaris la gent de més edat que per dificultats en l'accés van deixar d'anar a la biblioteca.
"Ara els volem recuperar i mimar-los molt", "que quan vinguin hi trobin un lloc agradable", ha explicat la directora.
L'alcalde no ha concretat quan, però la intenció de l'equip de govern és acabar comprant l'edifici.
Garrido ha explicat que el percentatge d'endeutament no els ho permetia, però ha mostrat la seva voluntat d'arribar a un acord "en un futur proper".
Tot i la voluntat de compra per part de l'Ajuntament, el cap de zona del BBVA, Daniel Guardiola, no ha manifestat la intenció clara de vendre, i ha assenyalat la intenció del banc "d'optimitzar els seus immobles".
La directora ha explicat que el nou servei d'auto préstec, pioner a la comarca, té diversos beneficis per l'equipament i pels usuaris.
En primer lloc, dóna molta intimitat als usuaris, fomenta la seva autonomia, i descarregarà d'un gran volum de feina els treballadors de la biblioteca que podran atendre molt millor les recomanacions que hagin de donar als lectors. | La nova biblioteca de Manlleu obre les portes i serà el primer centre bibliotecari de tot Osona amb servei d'autopréstec. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1213 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta aquest text.
La premsa internacional destaca aquest diumenge les eleccions a Catalunya, amb prèvies en les principals capçaleres i televisions del món, i enviats especials a Barcelona.
El Guardian també ha publicat una altra notícia, signada per la mateixa periodista, que intenta respondre a la pregunta "Què passa si els separatistes guanyen?".
La BBC defineix els comicis del 27-S com una "fita" i assegura que els nacionalistes "esperen que els conduiran cap al camí de la independència".
Reuters parla de les eleccions com una oportunitat dels independentistes per "desafiar Madrid".
El francès Le Monde diu que els independentistes intentaran aquest diumenge fer un "cop de força".
El rotatiu francès assegura que els candidats de 'Junts pel Sí' s'han "compromès" a "fer la independència" si aconsegueixen una majoria dels escons aquest 27-S.
La televisió francesa de notícies France 24 descriu Artur Mas com "l'improbable líder independentista", assenyalant que el President de la Generalitat ha passat de ser un "tecnòcrata" a convertir-se en el líder del moviment independentista.
"Mas admet que no sempre ha estat nacionalista.
Però ara es juga la seva vida política per la causa de fer que la seva regió sigui independent d'Espanya", diu France 24.
L'agència AFP assegura que les eleccions d'aquest diumenge es presenten com "les més importants de la història recent a Espanya" i que les enquestes "apunten a una victòria dels separatistes que prometen declarar la regió independent".
"Mentre el govern espanyol rebutja un referèndum per mantenir el país unit, els líders de la regió més rica d'Espanya diuen que les eleccions d'aquest diumenge serviran com una votació indirecta per separar-se d'Espanya", assegura l'agència.
A Al Jazeera, el periodista Jamie Maxwell remarca que "per a molts catalans, aquesta elecció és més que escollir l'administració regional, es tracta de la sobirana nacional".
L'agència internacional Reuters subratlla:"S'espera que els partits separatistes aconsegueixin el control del parlament de Catalunya i que situïn la regió en el camí de la declaració unilateral d'independència, que el govern central diu que és impossible".
A Radio Canada, l'enviat especial Olivier Arbour-Masse explica els "quatre dubtes per comprendre el moviment independentista català", que avisa que en uns anys ha passat de ser "marginal, a convertir-se en una idea de masses".
Arbour-Masse recorda les retallades de l'Estatut i els intents de negociar un referèndum amb Madrid.
"El govern de Madrid desacredita les eleccions plebiscitàries com ha fet amb totes les maniobres independentistes des de l'inici del procés català l'any 2012", assegura Radio Canada.
El Washington Post publica una prèvia en què assegura que els "peatges ajuden Catalunya a conduir cap a la independència".
El corresponsal Matt Moffett recorda que els peatges són a "més de la meitat" de les carreteres a Catalunya i que això "duplica" la mitjana estatal i ha creat "ressentiment".
Amb la primera dada de participació han publicat una altra notícia destacant-ne l'augment.
El New York Times publica un article en què analitza "com s'ha desenvolupat el moviment independentista i què està en joc a les eleccions de diumenge".
Segons el rotatiu nord-americà, es tracta d'una "votació complicada" i avisa que "Rajoy i el seu govern han deixat clar que utilitzaran tots els mètodes legals per evitar la independència de Catalunya".
També un vídeo:
El nord-americà The Atlantic publica un extens reportatge titulat 'Com ha sobreviscut el català'.
Des del final de la Guerra Civil i durant la dictadura la llengua va ser perseguida, tot i això, apunta que "el català pot ser l'exemple que prohibint una llengua és la manera de mantenir-la".
A l'ABC News, apunten que les urnes s'han obert en "unes eleccions històriques a la regió espanyola".
Apunten que són les més importants de la història recent del país i que les enquestes assenyalen a una victòria dels separatistes.
L'ITV News titula "Catalunya vota en unes eleccions que podria aplanar el camí cap a la independència", en una breu peça on diu que "els partits separatistes esperen una majoria d'escons que permeti declarar unilateralment la independència".
L'irlandès The Irish Times explica que "la situació més greu és saber si Madrid contemplaria l'ús de la força" en cas que els independentistes guanyessin.
Al llarg d'aquests dies la premsa internacional ha publicat diversos articles sobre el 27-S.
La question de l'indépendance au coeur des élections catalanes - Le 26/09/2015 à 12h20 | La premsa internacional destaca les eleccions del 27-S a Catalunya, amb la independència com a protagonista principal. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_65 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
Va ser un acte breu, de deu minuts, el temps que els pares dels alumnes de l’institut el Palau van tardar a llegir un comunicat en català i castellà.
Eren una trentena, tots dalt la tarima en senyal d’unitat.
Després de les paraules –ja havien anunciat que no hi havia torn de preguntes per als periodistes–, la sala va esclatar en un fort aplaudiment que a molts els va fer somriure, alliberats de la pressió viscuda.
Va ser un cop de puny sobre la taula per a fer-se veure, per a fer-se sentir, i per a dir que ells també pateixen i que donen suport a tots els docents investigats.
En el comunicat van deixar clar que volen que el Palau recuperi la normalitat i deixi de ser el centre d’atenció mediàtica; que donen suport a tots els professors del centre i que s’oposen a la persecució mediàtica a què els han sotmès; que a les aules s’hi pot parlar de tot, perquè els joves han de poder créixer amb esperit crític; que si hi havia cap problema, s’havia d’haver resolt al centre, i no amb policies i jutges entremig.
I la següent frase en majúscules: ‘Des de la nostra experiència com a famílies, podem afirmar que en cap escola ni institut de Sant Andreu de la Barca no s’adoctrina, i confiem plenament que no es tracta diferentment l’alumnat per raons d’origen, sexe, ètnia, cultura ni creença.’
Acabat l’acte, tot són felicitacions, abraçades i rialles, moltes rialles.
També hi ha alguns ulls humits.
A fora les Escoles Velles tothom la fa petar.
De cop, comença a córrer el rumor, la pre-notícia, que han arxivat cinc de les nous denuncies contra els professors.
Alegria continguda.
Els periodistes provem de demanar alguna cosa, però rebem un no per resposta.
Deu ser una consigna amb l’acord de tots els familiars d’alumnes.
Els professors, en canvi, tenen més ganes de parlar.
Cinc dels nou investigats –ara ja només tres– han hagut d’agafar la baixa: ‘Els han assenyalat i els han sotmès a molta pressió.
Suposo que hi ha un dia que petes’, m’expliquen dos docents.
Recorden quan va començar el malson: el 4 d’octubre.
Una informació apareguda el dia abans a l’ABC, i més tard ampliada per la Cope i El País, assenyalava que uns quants professors d’aquest institut de Sant Andreu de la Barca havien segregat els alumnes que no van condemnar les càrregues policíaques del primer d’octubre.
‘Aquell dia vàrem arribar a l’institut i la vorera del davant era plena d’unitats mòbils.’
A partir de llavors la bola es va anar fent gran.
La Guàrdia Civil va entrar-hi en joc, després la fiscalia, les declaracions dels professors… I enmig els alumnes, adolescents, completament conscients de la realitat que els envolta i amb facilitat per exterioritzar sentiments.
Això va obligar la direcció del centre a demanar que no es portés simbologia al centre per a evitar situacions de tensió.
Els professors m’expliquen que la convivència al col·legi sempre ha estat bona.
Per això no és estrany que el Palau sigui un dels centres més reconeguts al Baix Llobregat i on les places sempre s’exhaureixen.
Recorden que hi ha entre seixanta i setanta famílies de Guàrdies Civils i que solament han estat ‘sis o set’ les que han fet la denúncia.
‘Jo he ballat a la caserna de la Guàrdia Civil.
Fa uns anys els alumnes de segon de batxillerat van convidar els professors a un sopar al bar de la caserna.
Vull dir que la convivència sempre ha estat bona’.
Arriba la calma
Durant mesos, el Palau i, de retruc, Sant Andreu de la Barca, han estat utilitzats per determinats mitjans per atiar contra el model d’escola catalana i sembrar el dubte sobre la cohesió de la societat catalana.
Però contra els articles, els piulets de Rivera i l’assenyalament del govern espanyol, el poble ha fet costat als docents.
També la comunitat educativa i la societat, amb la campanya ‘Jo sóc docent del Palau’, que ha fet forrolla a les xarxes.
La normalitat, diuen veus diverses de Sant Andreu de la Barca, comença a instal·lar-se.
Tanmateix, això difícilment acabarà ací.
El delegat del govern espanyol, Enric Millo, va dir dimecres que l’alta inspecció de l’estat analitzava uns 134 casos que podrien afectar uns 500 professors per possibles ‘comportaments inacceptables’ als centres educatius catalans.
El cas del Palau por ser tan sols l’inici.
Sigui com vulgui, la resposta dels pares dels alumnes d’ahir servirà de precedent i d’exemple per a aquells que es trobin en la mateixa situació. | Pares de l'institut el Palau fan un acte donant suport als professors investigats, en un acte de dignitat i coratge. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2978 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
La literatura catalana i Barcelona han desembarcat aquest dijous al matí a la Fira del Llibre de Varsòvia com a convidades especials amb un volum de traduccions al polonès que creix any rere any.
Només durant el 2015 es van publicar a Polònia fins a 18 títols catalans, un rècord fins ara.
Entre els llibres més traduïts destaca Jaume Cabré, amb el 'Jo confesso', un fenomen a Polònia l'any passat, sumats a obres de Rafel Nadal, Màrius Serra, Blanca Busquets, Jordi Puntí o Marc Pastor, que també han tingut molt èxit entre el públic del país.
A aquests títols, s'hi afegiran aquest any 9 obres més.
Un reflex, segons ha explicat a l'ACN el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, del creixent interès per la literatura catalana a nivell internacional, que cal mantenir "viu" amb nous autors, com els deu que el Llull ha traslladat fins a la fira.
Concretament, es tracta de Sebastià Alzamora, Blanca Busquets, Jaume Cabré, Jenn Díaz, Rafel Nadal, Marc Pastor, Jordi Puntí, Care Santos, Màrius Serra i Jordi Sierra i Fabra, que durant els dies que dura la fira presentaran les seves novetats, mantindran un diàleg entre ells i autors locals i signaran llibres.
La gran quantitat d'obres traduïdes al polonès s'explica, segons Forcano, pel dinamisme i la diversitat de la literatura catalana malgrat que no tingui un estat darrera.
"Això la fa exòtica i els obre una porta a la Mediterrània", ha reblat.
Els escriptors que han participat de la inauguració, que ha tingut lloc aquest dijous al migdia, han estat Jordi Puntí i Jordi Sierra i Fabra, tot dos amb traduccions recents a aquesta llengua.
En declaracions a l'ACN, Puntí ha celebrat la "normalitat" amb la qual la literatura catalana arriba a fires de tot el món.
"Formem part d'un teixit literari europeu que ens iguala a altres autors que, tot i que potser no estran traduïts al català, hi ha una sintonia cultura", ha precisat.
En una línia similar s'ha expressat Sierra i Fabra, que veu un "futur immens" per a la literatura catalana, amb la participació en fires com les de Varsòvia.
"Som petits com a país, però culturalment som grans", ha conclòs.
El 2015, un any de rècord en traduccions al polonès
El 2015 va ser un any de rècord quant a les traduccions al polonès d'obres d'escriptors catalans.
Concretament, les llibreries poloneses disposen des de fa mesos d'exemplars en la seva llengua d'obres de Guillem Balagué, Bono Bidari, Blanca Busquets, Jaume Cabré, Xavier Farré, Miquel Gallardo, Carla Gràcia, Enric Lluch, Rafel Nadal, Marc Pastor, Martí Perarnau, Jordi Puntí, Xulio Ricardo o Màrius Serra.
L'interès per la literatura contemporània catalana es consolidarà aquest any, quan es preveuen 9 traduccions d'obres d'escriptors catalans, entre les que destaquen 'L'ombra de l'eunuc' de Jaume Cabré, 'La casa del silenci' de Blanca Busquets, 'Desig de xocolada' de Care Santos, 'Bioko' de Marc Pastor o 'La maledicció dels Palmisano' de Rafel Nadal.
Aquests autors s'acumulen a les obres ja traduïdes al polonès el 2014, amb escriptors com Sebastià Alzamora, Enrich Lluch, el popular 'Les veus del Pamano' de Jaume Cabré o clàssics com 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda.
El 2013 el mercat polonès va traduir a Martí Gironell, diverses obres de Francesc Miralles o el 'Jo confesso' de Jaume Cabré que, segons dades de l'IRL, ha assolit un volum de vendes inèdit fins ara.
La participació catalana a la Fira consisteix en un estand, un programa professional i una sèrie d'activitats literàries per part dels escriptors.
L'Institut Ramon Llull (IRL) és l'organitzador de la delegació, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears i el FC Barcelona com a 'partner' principal. | La literatura catalana ha estat la convidada especial de la Fira del Llibre de Varsòvia, on han participat diversos autors. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2645 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text.
Conscienciar als ciutadans que no poden votar el pròxim 1-O de la repercussió del referèndum i mobilitzar-los per animar als indecisos a què vagin a les urnes, sigui quin sigui el seu vot.
Aquest és l'objectiu de la campanya 'Vota per mi/Vota por mi', impulsada per tres entitats de la societat civil catalana: el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), Gent de la Terra, (una de les històriques associacions impulsores de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans), i 'Sí, amb Nosaltres', plataforma ciutadana que agrupa persones d'origen estranger favorables al dret a decidir.
Un dels principals mitjans de difusió del 'Vota per mi/Vota por mi' serà a través de les xarxes socials (amb l'etiqueta #votaxmi), on ciutadans de diverses nacionalitats i residents a Catalunya explicaran breument en un vídeo la seva situació i animaran a la participació el pròxim 1 d'Octubre.
També es farà un acte central de la campanya el 13 de setembre a la seu del CIEMEN.
Segons els organitzadors, el 'Vota per mi/Vota por mi' (#votaxmi) vol interpel·lar a tots aquells ciutadans residents a Catalunya que no poden participar al referèndum per no tenir la nacionalitat espanyola però que els mou la inquietud democràtica i la rellevància del que pot passar després de l'1-O.
Però també es fa una crida als qui provenen de la resta de l'estat espanyol que tenen en consideració el procés català com una "oportunitat" per redefinir la realitat social i política d'Espanya.
El president del CIEMEN, David Minoves, ha fet referència a un procés democràtic que pot esdevenir "la millor garantia per poder replantejar 'el règim del 78' i construir una veritable democràcia real".
En aquest sentit, ha raonat que, amb motiu de l'1-O es pot "obrir la porta" perquè debati sobre un nou model d'Estat –sigui monarquia o república-, reconsiderar la situació del País Basc o Galícia o esperonar a una reforma efectiva de l'actual Constitució.
"Els pot ser beneficiós"; ha indicat Minoves en referència als ciutadans espanyols.
Entre els testimonis que prenen part de la campanya, hi ha el d'Anna Pascual, del País Valencià, qui ha assegurat que "el futur de Catalunya ens afecta per identitat catalana i per cultura germana".
Sobre el referèndum, assegura que "és la oportunitat d'exercir una ruptura democràtica".
"Esperem que algun dia tinguem l'opció de poder fer construcció nacional des de la base", ha sentenciat, elogiant la "fermesa admirable" del poble català.
Per la seva banda, la ciutadana nord-americana Liz Castro ha parlat de la "ironia" que suposa no poder votar l'1-O però sí poder fer-ho "a 5.000 quilòmetres de distància".
Castro, que havia optat a presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), considera que el concepte de ciutadania és antiquat, "propi del segle XIX".
Per contra, apunta que la via que es va traçant a l'entorn l'1 "és una prova de democràcia revolucionària".
I és que els promotors del #votaxmi insisteixen que el que passi 1-O repercutirà a totes aquelles persones que des d'arreu del món "creuen en la democràcia", en un "referèndum legítim" i que "el procés català és obert i acollidor", desmarcant-se dels moviments xenòfobs que van emergint a altres països, i refermant el caràcter "acollidor" del poble català.
Amina Hussein, ciutadana kurda, lamenta que, novament, hagi d'exercir "d'espectadora" dels processos socio-polítics, no només del seu lloc d'origen, sinó també del país que l'ha acollit.
Ha explicat que es decantaria pel 'Sí' si pogués votar perquè "tant Catalunya com el poble kurd mereixen un estat propi".
Tanmateix, els promotors insisteixen que la campanya no està concebuda per orientar el sentit del vot, sinó perquè una alta participació legitimi la celebració del referèndum.
Un vídeo promocional en català, castellà i anglès, amb la veu del l'actor Pep Cruz, així com la distribució dels fullets, seran alguns dels elements de la campanya.
Però l'acció de les xarxes socials serà vital per promoure la iniciativa, en la que es convida als destinataris a fer vídeos curts explicant les seves circumstàncies i animant a la gent a anar a votar.
'Vota per mi/Vota por mi' (#votaxmi) comptarà, a més, amb un acte central que tindrà lloc a la seu del CIEMEN el pròxim 13 de setembre. | La campanya "Vota per mi/Vota por mi" vol que el referèndum del pròxim 1-O sigui legitimat per una alta participació. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1122 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu d'aquest text.
Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 9 i el 15 d'octubre.
També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La situació de la pandèmia segueix empitjorant arreu del país -els primers brots verds no arribaran, com a d'hora, abans de mitjans d'aquesta setmana-.
El risc de rebrot només s'ha moderat l'última setmana a 7 comarques, mentre que a 34 ha crescut i en una altra, s'ha mantingut força estable, cosa que ha provocat que, a 40 de les 42, encara hi hagi risc alt.
En el cas dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, la situació ha millorat a 16 i ha empitjorat a 45, però el risc també es manté alt a 60, tots menys Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.
Tot i això, en aquests darrers set dies, la velocitat de propagació s'ha mantingut força estable i fins i tot la Rt s'ha moderat lleugerament, de l'1,34 a 1,3, cosa que pot significar que la rapidesa en l'expansió es pot contraure, el primer símptoma de millora.
Malgrat tot, com que es manté per damunt d'1, creixen el nombre de positius dels 11.638 setmanals a 15.085 (ràtio de 196,6 per cada 100.000 habitants).
Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100).
Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 40 de les 42 comarques i 69 dels 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i cap, en risc moderat-alt.
Una comarca i un municipi tenen un risc moderat i tan sols una comarca i un municipi, baix.
En canvi, la comarca amb millor situació és l'Alta Ribagorça, amb tan sols un positiu -el primer, en quatre setmanes- i un risc de rebrot de 8,3.
El Pallars Sobirà (índex EPG de 68,1) és l'altra comarca que no es troba en risc elevat, com sí que ho estan, per poc, la Conca de Barberà (110,6) o el Moianès (136,4).
De fet, la comarca que més ha millorat respecte la setmana passada és la Conca de Barberà (-505,6), molt per davant de la Terra Alta (-186), el Pla d'Urgell (-91,4) o el Priorat (-85,1), mentre que han empitjorat molt la Noguera (+524,1), el Baix Empordà (+320,7), el Pla de l'Estany (+304,2) o el Ripollès (+260,4).
Si es posa el focus en els municipis, només n'hi ha un amb risc de rebrot baix, Olesa de Montserrat (índex EPG de 26,5), mentre que Sant Cugat del Vallès (63) és l'altre de més de 20.000 habitants sense risc alt rebrot.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | Els petits símptomes de millora de la situació pandèmica no són suficients per frenar l’alt risc de contagi a Catalunya. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1176 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
El pols pel nomenament dels consellers toca a la seva fi.
Quim Torra ha decidit renunciar a la presència d'empresonats -Josep Rull i Jordi Turull- i exiliats -Lluís Puig i Toni Comín- i formarà en les properes hores un executiu efectiu amb incorporacions femenines, segons diverses fonts consultades per NacióDigital.
Elsa Artadi, en principi a Empresa, ascendeix a Presidència i farà de portaveu.
A Empresa la substituirà Maria Àngels Chacón, directora general d'Indústria i dirigent del PDECat.
D'aquesta manera es tanca la polèmica entre administracions i, teòricament, es procedirà a aixecar el 155.
Damià Calvet dirigirà Territori en substitució de Josep Rull.
Torra viatjarà a Brussel·les demà per reunir-se amb Puig i Comín, que resideixen des de l'octubre a Bèlgica.
Laura Borràs, diputada de Junts per Catalunya (JxCaT) assumeix la conselleria de Cultura, mentre que la de Salut recaurà en Alba Vergés, actualment a la mesa del Parlament en representació d'ERC.
Vergés, com Chacón, és d'Igualada.
Aquest moviment de Torra s'ha fet sense esperar la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) sobre el nomenament dels consellers al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), i també s'ha fet abans de presentar una querella per prevaricació contra Mariano Rajoy, que és el responsable de la publicació dels noms dels consellers al DOGC fins que s'aixequi el 155.
Amb l'entrada de Vergés, Chacón i Borràs es corregeix el biaix masculí de l'executiu, molt criticat per incloure originàriament només tres dones.
Ara n'hi haurà sis i una d'elles -Artadi- serà portaveu.
Al llarg dels propers dies s'ha de celebrar la presa de possessió al Palau de la Generalitat, per bé que l'agenda depèn de la moció de censura al Congrés dels Diputats.
Teresa Jordà i Ester Capella, que han d'assumir les carteres d'Agricultura i de Justícia, són representants d'ERC al Congrés i han d'assistir al ple.
Els consellers del Govern legítim demanen que les institucions catalanes es tornin a posar al servei del poble de Catalunya al més aviat possible
El moviment de Torra implica l'acceptació dels condicionants imposats pel govern espanyol, tancat en banda des del moment en què el president de la Generalitat va decidir situar Turull, Puig, Comín i Rull com a consellers.
Al llarg de les últimes hores, els implicats han fet efectiva la renúncia en conversa telefònica am els partits i el Palau de la Generalitat.
Sectors de JxCat ja van pressionar fa dues setmanes els implicats de la seva formació per tal que deixessin el càrrec al qual aspiraven en clau de restitució.
Missatge dels "legítims"
Els consellers empresonats i exiliats, segons ha informat el Govern en un comunicat, han fet arribar a Torra un missatge en el qual "expressen la seva voluntat de fer-li confiança i demanen que les institucions catalanes es tornin a posar al servei del poble de Catalunya el més aviat possible".
Tots ells "reafirmen que sempre han volgut formar part de la solució i no del problema", i afegeixen que entenen el seu nomenament com una "qüestió de confiança", i que se senten "en tot moment legitimats".
En aquest sentit, tots quatre manifesten que se senten "consellers legítims del Govern de Catalunya i que ni el maldestre article 155 ni el mal ús que s'està fent del Dret i la Justícia per part dels tribunals espanyols pot dissuadir-los d’aquesta convicció", fonamentada en el resultat de les eleccions catalanes del 21 de desembre.
Tots quatre consideren "un despropòsit" la voluntat de bloquejar sine die la formació del Govern de Catalunya, ja sigui per la no publicació al DOGC o amb l'aplicació de la presó preventiva i, per tant, "impedint la presa de possessió i l’exercici del càrrec".
Els consellers demanen que no es deixi en cap moment de reivindicar la restitució del Govern legítim "que va ser destituït il·legalment i il·legítima amb l'aplicació de l'article 155".
Querella contra Rajoy
En el mateix comunicat, l'executiu ha informat que en la primera reunió decidirà interposar una querella per prevaricació contra Rajoy per impedir la publicació al DOGC del decret 2/2018, una possibilitat que ja es contemplava en el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (CJA).
El primer consell executiu també impugnarà l'aplicació de l’article 155 en el seu conjunt, i al mateix temps presentarà al·legacions contra la impugnació per part del govern espanyol d'onze lleis d'alt contingut social durant el període durant el qual ha estat vigent aquest article. | Quim Torra formarà un executiu renunciant als quatre dirigents empresonats i exiliats, i el Govern validarà una querella contra Rajoy. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_542 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
Barcelona (ACN).- L’Ajuntament de Barcelona condonarà el 80% de la multa als propietaris de pisos turístics il·legals amb expedients sancionadors al districte de Ciutat Vella si accepten cedir-lo al consistori per a lloguer social per un període mínim de 3 anys.
Passat aquest temps, el propietari podrà allargar el lloguer o pagar el 20% la sanció en efectiu.
És una prova pilot que posa en marxa l’Ajuntament a Ciutat Vella per començar a canviar el model turístic de la ciutat.
Paral·lelament, el consistori requerirà a les plataformes digitals les dades identificatives de tots els habitatges de lloguer que ofereixen i les multarà tant si no les facilita i com per cada pis que no tingui el registre de la Generalitat.
Els propietaris de pisos turístics il·legals a Ciutat Vella que ja tinguin expedients sancionadors oberts es podran acollir a un conveni que engega l’Ajuntament de Barcelona a mode de prova pilot que els permetrà condonar el 80% de la multa sempre i quan cedeixin el pis a la Taula d’Emergències Socials per a lloguer social a famílies vulnerables.
La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ho ha explicat aquest dimarts i ha xifrat en uns 330 els propietaris que d’entrada s’hi podrien acollir.
La mesura, es completa amb el pagament del 20% restant de la multa en efectiu o allargant el període de lloguer a la família.
Es calcula que la multa, de mitjana, és de 15.000 euros.
L’Ajuntament es compromet a lliurar al propietari el pis en les mateixes condicions.
És una de les mesures que s’han impulsat des del consistori barceloní per poder lluitar contra els apartaments turístics il·legals a la ciutat, sobretot als barris amb més pressió turística.
L’objectiu és fer desaparèixer els habitatges que operin sense llicència i regular l’activitat turística per enfortir ”el dret a l’habitatge”.
Així ho ha explicat el tinent d’alcalde de Treball, Economia, i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, que ha recalcat que volen evitar que Barcelona es converteixi ”en el bressol d’una nova bombolla especulativa després de la del totxo”.
La segona mesura que es posa en marxa a Ciutat Vella és una campanya de comunicació perquè siguin els mateixos turistes que puguin denunciar els apartaments il·legals si descobreixen que s’hi han allotjat.
D’aquesta manera es vol conscienciar als turistes dels problemes i inconvenients que pot suposar per la ciutadania de Barcelona el fet d’allotjar-se en pisos i per ells mateixos ja que per exemple, perden el dret de reclamació en el cas que tinguin qualsevol problema amb l’allotjament.
Fer desaparèixer pisos il·legals de les plataformes digitals
En una mesura més àmplia i que afecta tota la ciutat, l’Ajuntament començarà aquesta setmana a enviar els requeriments a les plataformes digitals que ofereixen allotjaments a la ciutat, les més conegudes són Airbnb o Booking, perquè els faciliti les dades dels pisos que es publiciten a les seves pàgines web.
En el cas que no les lliurin, l’Ajuntament les sancionarà, i si entre les dades facilitades hi ha pisos sense el registre de la Generalitat de Catalunya en regla, es multarà per cada pis anunciat que no s’hagi retirat de l’oferta.
Gala Pin ha recordat que demanar aquestes està previst a la Llei del Turisme i l’objectiu, a banda de lluitar contra els apartaments il·legals és demostrar a aquestes operadores que fan d’intemediàries i que generen grans beneficis amb el turisme a la ciutat, que han d’estar subjectes a la legislació vigent.
Gerardo Pisarello ha afegit que hi ha voluntat del govern municipal a tenir ”lideratge públic” en el model turístic de la ciutat, i ha criticat que fins ara, s’ha trobat en una situació de ”desgovern i opacitat”.
La transparència és l’objectiu final de les mesures que pretén ”fer emergir una situació que ara no és clara”. | Els propietaris de pisos turístics il·legals amb expedients sancionadors a Ciutat Vella es podran lliurar del 80% de la multa. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2852 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu d'aquest text.
La lluitadora antifeixista i supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück Neus Català ha rebut aquest divendres el reconeixement de la ciutat de París i ja dona nom a un passatge de l'onzè districte de la capital francesa.
En un acte d'inauguració del passatge que ha esdevingut un homenatge a la trajectòria de lluita i de preservació de la memòria de Català, la seva filla, Margarita Català, ha reivindicat la tasca de la seva mare en la recuperació i preservació de les històries de les dones deportades, a les quals Català es referia com "les oblidades de les oblidades", i ha apuntat que tots els mèrits que ha rebut la seva mare ho són per a totes les persones que, com Català, van ser deportades pel feixisme.
Català també ha rebut a títol pòstum la medalla Grand Vermeil -la màxima distinció que dona la ciutat de París-, que ha estat recollida per la seva filla.
Margarita Català ha emfatitzat en el compromís social de la seva manera des que era molt jove, així com la seva defensa de la memòria històrica com a "exigència" i "deure cívic", especialment la de les dones deportades.
Segons Català, tant les dones deportades com les estrangeres que van lluitar a la Resistència són "les oblidades de les oblidades".
Precisament, Català se sentia "representant" de totes aquestes dones, segons ha explicat la seva filla Margarita, que ha rememorat la lluita contra el franquisme que la seva mare va continuar des de França, així com els viatges a Barcelona per fer reunions clandestines quan era petita.
"Has de dir que no saps ni on vas ni que hi vas a fer", ha recordat.
Així, Margarita Català ha assenyalat que, tal com ho sentia la seva mare, tots els homenatges a Neus Català ho són també a totes les persones deportades, moltes de les quals no van sobreviure als camps nazis.
El passatge Neus Català, un lloc de trobada
En el bulevard de Charonne, en la frontera entre l'onzè i el vintè districte de París, el passatge Neus Català pretén ser, en paraules de Catherine Vieu-Charier, encarregada de l'àmbit de la memòria històrica de l'Ajuntament de París, "com el que a Barcelona seria La Rambla".
Vieu-Charier ha reivindicat Català com a "dona lliure i republicana" i ha destacat que la decisió de dedicar un passatge a la lluitadora antifeixista catalana es va prendre per unanimitat al plenari de París, cosa que ha apuntat que és poc habitual.
Vieu-Charier, que ha criticat que França "deixés caure un país que estava agonitzant", en referència a la República espanyola, ha posat en valor el "treball per la memòria" de Català, així com el seu "militantisme per la llibertat", i l'ha qualificada de "potent font d'inspiració".
A més, ha reivindicat el paper dels republicans catalans i espanyols en l'alliberament de París.
Com a representant del consistori parisenc, l'encarregada de memòria històrica ha disculpat l'absència de l'alcaldessa Anne Hidalgo, qui ha remarcat que està molt implicada amb la memòria històrica i, particularment, amb la del republicanisme espanyol.
Una altra alcaldessa de la qual s'hi ha fet sonar la veu malgrat no ser present a l'acte ha estat Ada Colau.
A través d'un discurs llegit per Margarita Català, Colau, que no ha pogut assistir-hi per motius d'agenda, ha dit rebre amb "emoció" l'homenatge de París a Català, a qui ha qualificat de dona "valenta" en "la defensa de la llibertat, els drets humans i la justícia" i ha reivindicat el seu llegat com a exemple per a les generacions més joves.
Durant la inauguració, també han intervingut el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i el secretari de Comunistes de Catalunya, Joan Josep Nuet.
Segons Bosch, Neus Català és un exemple per "no abandonar la lluita per la democràcia, els drets fonamentals i la justícia social".
Per la seva banda, Nuet ha defensat que cal seguir "lluitant pels valors republicans" fins "assolir-los".
També han assistit a l'acte un representant de l'ambaixada espanyola, el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, i el delegat del Govern a París, Daniel Camós.
Per cloure l'acte, la cantant Marina Rossell ha interpretat 'El Cant dels Ocells' al costat del retrat de Neus Català que ha presidit l'acte envoltat per senyeres, banderes de la República espanyola i de la francesa. | S'inaugura a París el passatge Neus Català, en reconeixement a aquesta lliutadora antifeixista i supervivent de Ravensbrück. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1477 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
L'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Restaurants Sostenibles posaran en marxa el 2021 diverses mesures perquè el sector de la restauració avanci en la sostenibilitat mediambiental.
Entre les accions previstes, destaca la prova pilot en 25 restaurants de l'àrea metropolitana que analitzaran els processos de gestió, especialment pel que fa a la relació amb els seus proveïdors, a la configuració de la carta i a la gestió d'aigua i residus.
L'anàlisi servirà per establir posteriorment una guia que serveixi com a exemple a la resta d'establiments.
També es facilitarà la formació inicial a 200 professionals de la restauració i es crearan per primera vegada cursos de formació més avançada per a 250 més.
L'objectiu de la prova pilot és integrar estratègies d’economia circular de producció i consum en la restauració, avançar en l’autosuficiència alimentària de l’àrea metropolitana, impulsar el teixit agrari, promoure el reciclatge apostant pel compostatge, utilitzar l’ecodisseny i divulgar la sostenibilitat aplicada a la restauració.
En una primera fase es seleccionaran els 25 restaurants, 15 de la ciutat de Barcelona i altres 10 de la seva àrea metropolitana atenent a determinats criteris.
Entre aquests hi ha el percentatge de compra de l'establiment de productes de proximitat de l'àrea periurbana (especialment Baix Llobregat, Collserola i Serra de Marina), el volum de residus orgànics produïts per l'establiment, el grau de compromís al llarg de tot el projecte i la voluntat de cedir a les àrees agrícoles periurbanes el compost resultant.
Durant la segona fase, a partir del mes de febrer de 2020, es posaran en marxa les accions de la prova pilot.
Entre d'altres, es faran trobades entre els restauradors i la pagesia, parcs agraris, distribuïdors i dinamitzadors de circuits curts de comercialització -com Mercabarna i els mercats municipals de l’àrea metropolitana- per determinar la possibilitat de produir varietats vegetals d’interès per al sector de la restauració i enfortir els canals curts de comercialització.
S’analitzarà també l’impacte ambiental de les cartes dels restaurants, l'operativa de cuina i els criteris de compra, així com la generació de residus orgànics.
També s'analitzarà la viabilitat tècnica i econòmica de la generació de compost i l'establiment de canals de logística inversa per a aquest mateix compost.
En una darrera fase s'analitzaran els resultats i s'elaboraran els informes.
L’informe dels resultats amb les conclusions i recomanacions s’acompanyarà de l’estudi de com projectar les pràctiques estudiades i aplicades a un nombre cada vegada més gran d’establiments de restauració de l'àrea metropolitana.
Anàlisi de la relació dels sectors de la producció
Paral·lelament, es desenvoluparà de març a octubre del 201 el projecte E-EINES (Experiències, Innovació, Neuràlgica, Econòmica i Social), per analitzar la relació entre els diferents sectors que intervenen en la producció del servei de restauració sostenible: productes, processos i professionals del sector.
En una primera fase s’analitzaran cinc formats gastronòmics diferents de restaurant (establiment independent, establiment de restauració organitzada, restaurant d’alta cuina, cocteleria, i punt de venda en hotel) per documentar com es porten a terme les actuacions sostenibles.
Més tard, es dissenyaran les línies guia de les cinc tipologies, tenint en compte com les noves maneres de treballar poden ajudar a impulsar la sostenibilitat en altres sectors productius i serveis de la ciutat.
Aquests projectes coincideixen amb la capitalitat mundial de Barcelona de l'Alimentació Sostenible durant el 2021.
A més, del 27 de setembre al 8 d'octubre se celebrarà el Congrés Internacional de Restauració i Economia Circular.
Reconeixement a 20 xefs
Per últim, l'Associació Restaurants Sostenibles ha lliurat aquest divendres les jaquetes de cuiner a una vintena de reconeguts restaurants.
Aquestes jaquetes mostren i reconeixen el compromís d’aquests xefs amb la introducció de processos més sostenibles en els seus establiments.
Entre els que han rebut la distinció hi ha l'Ábac, l'Angle, el Lasarte, el Cocina Hermanos Torre, el Disfrutar, l'Enoteca el Cinc Sentits, l'Hisop, el Tickets i el Marimorena. | El govern de Barcelona vol tirar endavant una proposta per a fer més sostenible la restauració. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2921 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal d'aquest text:
El compositor i intèrpret Jordi Molina ha presentat aquest dimecres a l'Auditori-Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) el seu nou treball, 'Matèria del temps'.
Es tracta d'un disc autoeditat amb deu temes originals que reivindiquen la tenora com un instrument de grans possibilitats més enllà de la la cobla catalana.
La intenció és que el seu so s'identifiqui automàticament amb el territori, igual que passa amb les gaites i Galícia o la trikitixa i Euskadi.
Molina ha destacat que aquest és el seu projecte més "personal" i "eclèctic" perquè recull l'aprenentatge musical de 30 anys d'experiència.
Amb la coproducció d'aquest treball, l'Espai Ter aspira a esdevenir un "actor" dins del món cultural gironí i espai de "referència" per acollir assajos d'orquestres, xerrades o congressos.
Durant prop de dues dècades, Molina va formar part com a tenora de les cobles més importants del país.
L'any 2000 va emprendre un nou camí per conèixer en profunditat el seu instrument.
Ho va fer a través de l'observació, l'aproximació i un intens estudi organolèptic.
Finalment, es va decidir a fusionar el so de la tenora amb altres realitats estètiques i estils musicals.
En aquesta etapa va participar en projectes singulars per ensenyar el so d'aquest instrument arreu del món (amb viatges als Estats Units, la Xina o Sudàfrica) i va col·laborar amb artistes diversos com Roger Mas, Carles Santos, Maria del Mar Bonet, Marina Rosell, la Companyia Elèctrica Dharma, Francesc Borrull, l'OBC, l'Orquestra de l'Acadèmia del Liceu, entre d'altres.
Treball "personal" i "eclèctic"
Fruit d'aquesta experiència neix 'Matèria del Temps', un projecte "necessari tant a nivell artístic com personal", en què el so de la tenora lidera un conjunt de set músics (amb presència del violí, el guitarró, la mandola, el contrabaix, la bateria, teclats i percussions).
L'objectiu del treball és aconseguir que la tenora tingui una major "incidència social" i que el públic s'hi "acosti" encara que no sigui seguidor de la música tradicional.
Molina pretén que el so d'aquest instrument de vent s'associï automàticament a la "realitat singular catalana", en la línia del que ja ha passat a Galícia amb les gaites gràcies a intèrprets com Carlos Núñez o a Euskadi amb la trikitixa de la mà de Kepa Junkera.
El disc inclou deu temes originals que mesclen influències d'allò més tradicional a allò més innovador: hi ha música folklòrica, d'improvisació, jazz, cant d'estil o tocs d'havanera.
"Recull vint anys d'eclecticisme com a músic", resumeix.
El projecte pren el títol d'un dels quadres més representatius d'Antoni Tàpies, una de les inspiracions de Molina.
Concerts programats
'Matèria del temps' arrenca amb deu concerts programats, una fita "gens fàcil" tenint en compte la situació del panorama musical actual i que "qui et contracta ho fa sense haver escoltat encara el treball complet", segons destaca Molina, que també pensa en sortir a l'estranger per donar a conèixer el disc.
El músic de Blanes assentat a Torroella de Montgrí presentarà el seu darrer treball a les festes de la Mercè de Barcelona el dia 23 de setembre, a Calella el dia 24 d'aquest mes, a la Fira de la Mediterrània de Manresa el 9 d'octubre, a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí el dia 22 d'octubre, a Manlleu el 19 de novembre, a Mollerussa el 25 de novembre, a les Borges Blanques el 3 de desembre i a l'Auditori de Barcelona l'11 de febrer, en el marc del festival Tradicionàrius 2017.
Nova etapa de l'Espai Ter de Torroella de Montgrí
L'Auditori-Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí ha coproduït el projecte i serà l'espai dels assajos de Molina i la resta de músics que l'acompanyaran abans d'encetar el 'tour' de presentació arreu de Catalunya.
Aquesta és la primera vegada que l'equipament cultural coprodueix una aposta artística i vol seguir potenciant-ho de cara al futur.
Des de la seva inauguració l'any 2013, l'Espai Ter només havia estat escenari de propostes musicals i d'arts escèniques, com el Festival de Torroella, la Fira Internacional de Màgia de Torroella (FIMAG), el Temporada Alta o el programa estatal Platea.
Ara, però, volen encetar "una nova fase" i "fer una passa més".
"Volem deixar de ser merament passius per convertir-nos en un actor", ha anunciat el regidor Josep Martinoy, que ha destacat la qualitat sonora de l'equipament.
No en va, a principis d'any, l'Espai Ter va iniciar uns treballs d'acondicionament de so i la llum que es van allargar sis mesos i que van suposar una inversió de 250.000 euros.
"Ara els músics ens diuen que té una de les millors sonoritats de Catalunya", assegura Martinoy, que vol atreure enregistraments de discos, assajos d'orquestres i també l'organització d'esdeveniments professionals com congressos i xerrades.
"De projectes n'hi ha moltíssims.
Som conscients que és més difícil acollir segons quins esdeveniments si no som una ciutat, però hi ha un potencial enorme i aspirem a donar rendiment a l'espai i ser referència a nivell comarcal", ha afegit. | Jordi Molina vol encimbellar la tenora com a instrument identitari de la cultura catalana en el seu nou disc. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2857 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal del text següent:
La policia espanyola confirma un increment constant de plantacions de marihuana.
Només a la demarcació de Tarragona en el darrer any s'han intervingut unes 15.000 plantes, el triple de fa tres anys.
Segons ha explicat el comissari provincial, Carlos Yubero, en la commemoració del Dia de la Policia a Tarragona, el repunt es dona tant en plantacions interiors com exteriors.
A més, la policia detecta l'ús d'aparells cada cop més moderns, que necessiten menys energia i abarateixen costos, com ara les làmpades LED.
En conjunt enguany s'han desmantellat 20 centres de producció i distribució de drogues, i s'han intervingut 225 quilos de cànnabis sativa, 75 quilos de cabdells ja processats, 67 quilos d'haixix, mig quilo de cocaïna, 300 grams d'heroïna i uns 700.000 euros en efectiu.
Una de les troballes més curioses han estat els quinze quilos d'haixix que s'havien amagat en una cadira de rodes elèctrica que una parella pretenia traslladar en cotxe fins a la República Txeca.
La policia els va poder detenir a Camarles (Baix Ebre) i va evitar que poguessin dur 59 peces d'haixix a un grup de narcotraficants d'aquell país.
Aquest any la policia espanyola acumula un increment de detinguts del 21%.
En matèria d'estrangeria s'han obert prop de 300 expedients que han comportat la detenció de poc més de 100 persones; i s'han fet mig centenar d'expulsions qualificades.
A més, el cos ha desenvolupat i completat una trentena d'investigacions sobre tracta d'éssers humans, tant per a explotació laboral com sexual, així com d'actuacions delictives relacionades amb els fraus i falsificacions documentals, amb el resultat de prop d'un centenar de detinguts.
El comissari Yubero ha detallat que s'han fet una desena d'intervencions amb detinguts per prostitució de dones d'origen xinès en domicilis i pisos.
"Els prostíbuls o clubs han quedat totalment apartats i ara es fa en pisos aparentment particulars que canvien constantment i són molt itinerants per evitar que la policia els detecti i que els veïns es queixin", ha explicat.
Com a Policia Judicial les unitats de Delinqüència econòmica i fiscal, i de crim organitzat, han sumat 82 operacions amb 130 detinguts per delictes contra la salut pública i el tràfic de drogues; estafes i fraus a través d'Internet; blanqueig de capitals; pornografia infantil i pederàstia, i reclamacions internacionals judicials i policials.
Yubero ha destacat també el creixement exponencial de les infraccions penals comeses a través de via telemàtica, en les diferents modalitats d'estafes i defraudacions, amb un volum defraudat que supera els 150.000 euros.
Més sol·licitants d'asil i 61 detinguts a l'aeroport
D'altra banda, la policia espanyola ha fet un centenar d'inspeccions als ports esportius del litoral amb 1.317 embarcacions recreatives i 3.393 ocupants; 370 inspeccions en bucs; i controls en 59 creuers amb 108.070 passatgers.
A l'aeroport de Reus els agents han controlat 16.672 vols i més d'un milió de passatgers, i han fet 61 detinguts.
A més, les oficines de la policia espanyola han expedit més de 120.000 documents d'identitat (DNI) i passaports.
També s'han tramitat 12.000 documents per a ciutadans estrangers, entre els que destaquen 1.181 sol·licitants d'asil.
Pel que fa al Brexit, la comissaria de Tarragona ha implementat un servei especial d'atenció als ciutadans originaris del Regne Unit que hagin d'adaptar la documentació a la nova situació que pugui plantejar-se.
"Seguirem complint la llei i les ordres judicials"
D'altra banda, el comissari en cap ha destacat el treball de la policia espanyola i l'esforç per garantir "la necessària seguretat".
El comissari ha afirmat que actuaran "com hem fet sempre complint estrictament la llei i les ordres que rebem de l'autoritat judicial".
Carlos Yubero ha participat aquest divendres el seu darrer acte del Dia de la Policia en actiu, ja que es jubilarà a final d'agost de l'any vinent.
Durant l'acte que s'ha fet al Seminari de Tarragona s'han lliurat nou creus al Mèrit Policial, una amb distintiu vermell i vuit amb distintiu blanc, així com catorze reconeixements a policies locals.
Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha afirmat que la seguretat dona estabilitat a la societat i és la garantia de l'Estat de Dret, i ha afegit que la policia espanyola hi juga "un paper fonamental". | Les últimes intervencions de la policia nacional evidencien un increment generalitzat de la delinqüència, amb tècniques cada vegada més modernes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_651 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
Un conflicte diplomàtic ha estat a punt deixar en l’aire la participació de la Generalitat en la commemoració del centenari de la batalla del Somme.
Aquesta fou una de les batalles més dures i mortíferes de la Primera Guerra Mundial: un conjunt de gairebé dos mil voluntaris catalans –integrats en el primer regiment de marxa de la Legió Estrangera– van participar en l’ofensiva sobre el poble de Belloy-en-Santerre (1916).
Encapçalats per Camil Campanyà, els catalans lluitaven enarborant la bandera estelada i amb l’esperança que una victòria aliada facilitaria la independència del Principat.
Wilson Woodrow, president dels Estats Units, era un gran defensor del dret d’autodeterminació dels pobles.
Els combatents veien França com el símbol de la llibertat que desitjaven.
I no tan sols els catalans.
El contingent de txecs i eslovacs de la Legió Estrangera tenia un anhel similar: desfer-se del jou de l’imperi Austro-hongarès.
L’ofensiva va deixar Belloy-en-Santerre reduït a poc més que ruïnes i pols.
Un cop silenciades les armes i, com a homenatge als catalans que havien perdut la vida, la Mancomunitat de Catalunya i la ciutat de Barcelona van contribuir a reconstruir la ciutat.
Concretament, van finançar el nou ajuntament, l’església i el memorial als caiguts.
Els principals carrers del poble, com a agraïment, s’anomenen rue de la Catalogne i rue de Barcelone.
A la façana de l’ajuntament, a més, hi ha una placa en honor a Camil Campanyà.
Anualment, es ret homenatge els morts a la batalla, però enguany se’n commemora el centenari i s’hi ha organitzat un acte d’honor.
Els organitzadors es van posar en contacte amb la delegació de la Generalitat a París perquè el Principat pogués retre homenatge de manera oficial els combatents catalans.
El representant de la Generalitat, Martí Anglada, va acceptar-ho de seguida.
De primer, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va considerar que no era part implicada en l’homenatge i va fer els ulls grossos.
L’estat espanyol es va declarar neutral durant la Primera Guerra Mundial.
No obstant això, el Ministeri d’Afers Estrangers francès va considerar que la Generalitat no era un actor de primera fila i, per tant, no podia participar en l’homenatge com a representant oficial.
Totes les delegacions estrangeres –els Estats Units, República Txeca i Alemanya– hi seran encapçalades pels ambaixadors respectius.
En aquest sentit, es va emplaçar la comitiva catalana a unir-se a una delegació presidida per Ramón De Miguel, l’ambaixador espanyol.
La Generalitat, d’una manera contundent, va negar-se a participar-hi.
Anglada considera que retre homenatge rere una bandera espanyola ‘seria un antihomenatge’ per a tots aquells qui ‘van morir amb total generositat’.
De tota manera, critica la decisió del ministeri francès per manca de ‘flexibilitat’ i ‘consciència política’.
I afegeix que un dels convidats, la República Txeca, tampoc no era un estat independent durant la batalla de Somme.
En vista de la negativa catalana, els batlles del Somme van pressionar perquè s’acceptés la presència de la Generalitat i s’evités, així, que la commemoració quedés coixa.
A més, la Legió Estrangera, un dels organitzadors de l’acte, ‘sempre ha estat molt agraïda’ amb el Principat, segons Anglada.
I puntualitza: ‘La situació no era gens còmoda per a l’ambaixada espanyola.’
Durant setmanes es va negociar per trobar una solució.
‘Va ser complicat’, assegura Anglada.
El dia de Sant Joan es va pactar que les delegacions catalana i espanyola –comitiva de perfil baix, sense l’ambaixador– hi assistiran separadament .
D’aquesta manera, el conseller del Departament d’Exteriors, Raül Romeva, podrà fer una ofrena floral amb la senyera als voluntaris catalans.
Anglada considera que l’acord no és ideal, perquè la Generalitat no assistirà en solitari a l’acte, però almenys és ‘una solució que dignifica els morts’.
A l’homenatge també hi participarà l’orquestra Barroca de Barcelona.
La batalla del Somme
La llegenda diu que les explosions eren tan potents i freqüents que se sentien de Londres estant.
L’1 de juliol de 1916 els aliats van començar l’ofensiva terrestre perquè creien, erròniament, que les defenses alemanyes no havien resistit el bombardament.
L’ofensiva es va enquistar –no es va acabar fins al novembre– i va esdevenir una carnisseria.
Anys més tard, alguns soldats alemanys recordaven amb remordiment com era senzill de metrallar els soldats aliats que sortien de les trinxeres.
El 4 de juliol, només al poble de Belloy-en-Santerre, van morir nou-cents membres de la legió estrangera; entre ells, cinquanta catalans, Camil Campanyà inclòs. | Les delegacions espanyola i catalana assistiran separadament a la commemoració de la batalla del Somme, després d'un bon conflicte diplomàtic. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2169 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
El líder del PP, Mariano Rajoy, ha acceptat aquest dijous l'encàrrec que li ha fet el rei Felip VI perquè formi govern, però ha demanat poder disposar abans d'un "termini raonable de temps" que li permeti buscar els suports necessaris per superar la investidura.
No ha descartat la possibilitat que finalment no se sotmeti a criteri del Congrés si constata que no disposa de prou vots.
"No convé avançar esdeveniments", ha dit en resposta a les preguntes dels periodistes a La Moncloa sobre aquesta qüestió.
En aquest marc ha tornat a reclamar a la resta de formacions que "col·laborin" per evitar "el fracàs" d'unes noves eleccions.
Ha avançat que obrirà una nova ronda de contactes i negociacions on prioritzarà les formacions "constitucionalistes" per formar un govern "moderat", i ha assegurat que el "desafiament" del Parlament amb l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent és un dels "arguments poderosos" que fan urgent la formació d'aquest govern.
El líder del PP situa de nou la pressió a la resta de formacions a qui aquest dijous ha emplaçat a actuar amb "responsabilitat" per evitar el "bloqueig" institucional de l'Estat.
Ha recordat que ell va guanyar les eleccions amb més suports que als comicis del 20-D i ha destacat la necessitat imperiosa d'aprovar el sostre de despesa, les directius europees i els pressupostos del 2017.
També per afrontar el "greu desafiament a l'ordre constitucional" per part "d'alguns òrgans" del Parlament de Catalunya.
Segons Rajoy, el seu govern actuarà "com sempre" en "defensa de les institucions i drets de tots els espanyols", i "complirà amb la seva obligació", però la situació a Catalunya demostra la necessitat de conformar un govern a l'Estat.
Per aquest motiu ha promès que "demà mateix" obrirà una ronda de contactes on prioritzarà els partits "constitucionalistes", és a dir, PSOE i C's.
El seu primer objectiu és "negociar un eventual programa de govern" perquè "una majoria dels espanyols comparteixen la defensa de la unitat i la sobirania nacional, la defensa de les llibertats i la lluita contra el terrorisme".
Seria, ha dit, un govern "moderat" i "estable" que hauria de tenir "un programa definit" i "un calendari per dur-lo a terme".
Amb tot, ha apuntat que "si no és possible aquesta opció", també està disposat a "explorar la possibilitat d'un govern en minoria només amb els suports del PP", tot i que aquesta fórmula "només és possible si la resta de grups garanteixen una lleialtat mínima".
"Un termini raonable de temps"
Conscient que no pot aconseguir aquests suports de manera imminent, ha demanat poder disposar d'un "termini raonable de temps" per informar el monarca dels resultats en les negociacions i de "si està en condicions o no de formar govern".
En tot cas ha advertit que aquest període "raonable" no pot afectar el compliment dels compromisos europeus , l'aprovació del sostre de despesa o dels pressupostos del 2017, fet que fa preveure que serà curt.
Ha declinat donar "una data concreta".
Si es presenta a la investidura o no podrà dependre de com fructifica aquest termini, perquè a preguntes dels periodistes Rajoy s'ha negat a confirmar que se sotmetrà al criteri de la cambra en el cas que no disposi dels suports suficients per superar la votació.
Rajoy ha evitat d'aquesta manera repetir la seva actuació del passat 22 de gener del 2016, quan va declinar la proposta del monarca adduint manca de suports.
Confia que en aquesta ocasió la urgència dels pressupostos i la impossibilitat de fer uns tercers comicis facin decantar el PSOE cap a una abstenció que li donaria la clau de La Moncloa.
És la mateixa estratègia que va intentar Pedro Sánchez abans de sotmetre's al debat: quan l'aleshores president del Congrés, Patxi López, li va donar tres setmanes de marge per teixir un acord amb Podem i C's que finalment es va demostrar impossible.
De moment, només disposa del vot favorable dels seus 137 diputats.
Aquest mateix dijous, en rodes de premsa al Congrés, Sánchez ha insistit que la seva formació "no donarà suport a allò que vol canviar", Iglesias ha descartat cap altra posició que un 'no' i Rivera ha apuntat que la seva és una abstenció purament tècnica. | Mariano Rajoy ha acceptat formar govern a càrrec de Felip VI, però diu que primer necessita temps per buscar suports. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_352 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola oració de què tracta el text següent.
La defensa de la consellera Dolors Bassa ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Suprem que la condemna a 12 anys de presó per sedició.
Un dels arguments principals és que el tribunal li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament, quan Bassa era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies.
Qui ocupava aquella conselleria era Clara Ponsatí.
Per tant, continua la defensa, Bassa no era la responsable dels punts de votació de l’1-O, que en gran mesura eren escoles.
Remarca que no només va posar a disposició del referèndum els centres que depenen del Departament d’Ensenyament, sinó que la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la seva conselleria va recordar que calia complir les ordres judicials, de forma que els centres cívics que volguessin obrir durant el cap de setmana havien de tancar el dia 1 d’octubre a les 6 del matí.
‘No es tracta aquest d’un mer error material, sinó determinant per establir la responsabilitat de Bassa, ja que la seva condemna s’ha basat en fets d’altre, de la titular real del Departament d’Ensenyament’, continua l’escrit de la defensa de la consellera.
La sentència apunta literalment que Bassa va ‘retirar als funcionaris d’Ensenyament i de Treball, departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant-se la disponibilitat dels centres’.
Pel que fa a la campanya ‘Escoles Obertes’, considera que no s’ha provat la participació de Bassa en la mateixa, i insisteix que era una iniciativa popular aliena al govern.
La defensa subratlla que tampoc va signar les ordres relatives als serveis mínims de les jornades de vaga general, tot i que recorden que eren convocatòries legals.
Insisteix que la vaga general va ser convocada per la Taula per la Democràcia, no pel govern, i que després altres institucions es van adherir a l’anomenada ‘Aturada de país’, però no a la vaga.
Per aquests arguments, l’escrit reclama una nova sentència que absolgui Bassa del delicte de sedició o com a mínim una rebaixa de la pena.
La defensa també es queixa que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties, ja que una de les proves que van demanar i que es van acceptar, la informació per part del govern del projecte ‘Connecta’t al Voluntariat’, finalment no es va arribar a executar per un error del tribunal, que es va dirigir erròniament a un departament de la Generalitat que no n’era el competent.
Aquesta prova, continua, hagués demostrat que Bassa no era la responsable de cap plataforma de voluntaris com a instrument al servei del referèndum.
En general, l’escrit es queixa que el Suprem no ha tingut en compte diverses proves i testimonis aportats, com ara el correu que es va enviar des del departament de Bassa recordant que calia complir amb les ordres judicials i policials l’1-O.
L’incident també posa en dubte que el que va succeir el 20-S i l’1-O es pugui emmarcar en el delicte de sedició.
Nega cap alçament violent i que les accions dels membres del govern tinguessin aquest objectiu.
En aquest sentit, subratlla que les crides dels consellers a participar en el referèndum mai incloïen incitacions a realitzar cap acte violent.
També reivindica els drets de reunió i manifestació, i recorda que la mobilització va ser eminentment pacífica.
Indica, en aquest punt, que el Tribunal Europeu de Drets Humans entén que els incidents esporàdics o aïllats de violència no poden privar les persones del seu dret a la llibertat de reunir-se pacíficament.
Així, considera desproporcionada la pena imposada a l’exconsellera, i assenyala que és comparable amb un homicidi tot i que no es va produir violència ni es van esgrimir armes.
Pel que fa al delicte de malversació, considera que l’apartat de fets provats de la sentència no atribueix a Bassa l’execució de cap encàrrec, i afegeix que el fet que existeixi una factura proforma sense prova del concepte al que respon no acredita la prestació d’un servei ni el seu encàrrec. | La consellera Dolors Bassa demana la nul·litat de la seva sentència perquè la relacionen amb el Departament d'Ensenyament erròniament. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2621 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
El concert de la navarresa Iseo ha donat el tret de sortida al cicle Cruïlla XXS, amb fins a 200 propostes programades a diferents indrets de Barcelona les nits de juliol i agost.
L'artista ha comparegut en solitari al Poble Espanyol aquest dimecres, sense la companyia de Dodosaund, amb qui sí que va actuar els darrers Festival Cruïlla i Cruïlla de Tardor.
Però el d'avui ha tingut poc a veure amb aquells dos concerts, i la cantant s'ha defensat només amb la veu, la guitarra i un pedal 'looper' per donar més gruix i accents a les cançons.
En paral·lel, a l'Anella Olímpica, l'XXS ha organitzat un acte per celebrar l'estrena d'aquest cicle inèdit, que és el fruit de l'adaptació del festival d'estiu del Fòrum cancel·lat per la crisi sanitària.
Iseo ha exhaurit les entrades tant del concert inaugural d'aquest dimecres com del que ofereix novament demà.
L'artista ha actuat davant de 430 persones, el límit de l'aforament al Poble Espanyol per tal de poder mantenir les distàncies de seguretat.
L'aspecte poc atapeït de la plaça, amb el públic assegut i molts amb taula, així com les mascaretes i les indicacions per megafonia eren el recordatori de la raó de ser d'aquest cicle: un programa dissenyat després de la cancel·lació del Festival Cruïlla 2020 amb actuacions en espais de format petit o mitjà que respecten les restriccions sanitàries davant la crisi del coronavirus.
Amb part del públic encara intentant aconseguir una beguda tot respectant les distàncies de seguretat, Iseo ha arrencat l'actuació en aquest escenari que l'organització ha batejat com 'Vallformosa'.
La cantant ha tornat als seus orígens com a artista, és a dir, amb un concert en solitari amb la guitarra.
És un retorn puntual a aquest format, ha comentat als espectadors.
Tres anys enrere va canviar aquesta tessitura per la companyia de Dodosaund i junts es van apropar al dancehall i al dub a través de l'electrònica.
Avui Iseo recuperava la seva essència com a cantant més propera al soul, i per això ha hagut de fer memòria, i fins i tot ha admès que havia oblidat la lletra d'algunes de les seves cançons antigues.
Malgrat la intimitat de la proposta, i el públic escoltant assegut, artista i espectadors han celebrat amb entusiasme el retrobament mutu després de mesos sense música en directe.
Una edició 'XXS' però carregada de propostes
El 'Cruïlla XXS', batejat així en relació a la reducció obligada d'aforaments, finalment ha resultat ser molt gran quant al nombre de propostes, gairebé 200 sumant la programació musical, d'arts escèniques, humor i les converses i reflexions del 'Cruïlla Talks', també adaptades per l'ocasió.
Des d'avui i fins a finals d'agost, el cicle omplirà de música, teatre i altres propostes escèniques fins a nou emplaçaments de Barcelona: Poble Espanyol, Camp Nou, l'Anella Olímpica, Disseny HUB, els jardins del TNC, el Recinte Modernista de Sant Pau, el jardí del Museu Marítim i la Plaça Univers (Fira Montjuïc).
La companyia La Fura dels Baus tindrà un paper protagonista en aquest programa, ja que ha creat dos espectacles per a l'ocasió.
El Recinte Modernista de Sant Pau acollirà el primer muntatge –'Nova normalitat'– en dues funcions el 3 i 4 de juliol, en què la companyia homenatjarà les persones que "promouen la salut", des del personal de neteja als metges.
L'espectacle farà gira per tot l'Estat, i començarà per "la zona 0" de la pandèmia a Catalunya, l'Hospital d'Igualada, tal i com ha detallat aquest dijous el director de l'espectacle, Carlus Padrissa.
La segona aportació de la Fura al Cruïlla XXS serà un 'Espectacle Sorpresa' el 17 i 18 de juliol a la plaça Univers de Montjuïc.
Entre el reguitzell d'actuacions programades destaquen també els dobles concerts de Sopa de Cabra i Ismael Serrano dins del Camp Nou; Miki Núñez, Rapsusklei i M-Clan a l'Anella Olímpica; Roger Mas, Pau Riba i Pi de la Serra al TNC; 'Barbes de Balena', de Maldà Teatre al Teatre Victòria; el cicle d'humor al Museu Marítim; i les nits a l'Anella Olímpica que combinen actuacions musicals amb espectacles escènics.
I a l'Anella Olímpica és precisament on aquest vespre, en paral·lel al concert d'Iseo al Poble Espanyol, s'ha celebrat l'acte inaugural del Cruïlla XXS, només per a convidats, i amb l'assistència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre altres autoritats.
La trobada ha servit per oferir un tastet del que serà el cicle: un monòleg de Tomàs Fuentes, un fragment de l'espectacle 'Flotados', un petit concert de Roger Mas i una conversa introductòria del director de l'esdeveniment, Jordi Herreruela. | Fins a finals d'agost, el Cruïlla XXS omplirà de música, teatre i altres propostes escèniques nou emplaçaments de Barcelona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2421 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
La Guàrdia Civil acusava els dos joves gironins a qui va citar com a investigats d'haver comès un delicte d'odi.
Segons recull l'atestat que la benemèrita va fer arribar al jutjat, els estudiants havien fet una pintada contra el cos en una de les parets de la seu d'Agissa.
La Guàrdia Civil sostenia que el graffiti s'havia fet de matinada, precisament poques hores després que tingués lloc el registre a la seu de l'empresa d'aigües.
L'atestat recull que la pintada deia "Fora la Guàrdia Civil!
Joves Gironès" i que dos policies espanyols van sorprendre i identificar els joves, Jordi Alemany i Lluc Huguet, quan empastifaven la paret amb aerosols.
El cas, però, ha acabat en no-res, perquè el jutjat d'instrucció l'ha arxivat.
Els dos joves es van negar a declarar divendres a la comandància de la Guàrdia Civil.
L'atestat de la Guàrdia Civil, a partir del qual el cos va citar els dos joves a declarar, els atribuïa un delicte d'odi.
L'escrit que es va fer arribar al jutjat comença exposant que "la deriva independentista" que viu Catalunya, materialitzada amb la convocatòria del referèndum, s'ha acabat traduint en una "fractura total" de la societat.
L'atestat subratlla que, en aquest context, s'ha assenyalat tot allò que representa Espanya com "l'enemic" del poble català.
A més, també diu que aquelles organitzacions que donen suport al procés sobiranista "minimitzen" els qui no combreguen amb aquesta ideologia.
Davant d'aquesta situació, la Guàrdia Civil recorda que els cossos i forces de seguretat de l'Estat han extremat les mesures per prevenir actes vandàlics contra edificis públics.
A continuació, l'escrit es fa ressò de l'operatiu i els quinze escorcolls simultanis que hi va haver el passat 19 de setembre a Girona i altres poblacions.
Tots ells, vinculats amb la investigació de possibles irregularitats a la societat d'aigües Agissa i a d'altres empreses (Girona SA i Prodaisa).
L'atestat subratlla que aquella va ser una actuació policial, però també hi afegeix que certs mitjans de comunicació van fer-se ressò de "manifestacions interessades" que vinculaven els escorcolls amb motius polítics.
"Fora la Guàrdia Civil!
Joves Gironès"
A partir d'aquí, la Guàrdia Civil ja entra de ple a explicar per què va investigar els dos joves per delictes d'odi.
L'atestat recull que, poques hores després que acabés el registre a la seu d'Agissa, una patrulla de policies espanyols va veure i identificar dos joves que feien una pintada amb aerosol en una de les parets de l'edifici.
Segons la benemèrita, els agents els van descobrir cap a un quart d'una de la matinada.
L'atestat recull que el grafitti deia "Fora la Guàrdia Civil!
Joves Gironès" i que, a més d'identificar els dos joves, la policia els hi va comissar dos pots de pintura en esprai i guants de làtex.
El cas, arxivat
El cas, però, ha acabat en un no-res.
Divendres passat, els dos joves van negar-se a declarar davant la Guàrdia Civil, que els havia citat a les deu del matí.
Van anar fins a les portes de la comandància, on hi havia una concentració de suport, però no van entrar-hi.
Tant Alemany com Huguet van explicar que no sabien de què se'ls acusava (un extrem que no s'ha conegut fins avui).
També van assegurar que durant les darreres setmanes havien pres part en mobilitzacions independentistes, però que en cap moment la Guàrdia Civil els havia identificat.
Segons van explicar, només els van demanar el DNI en una ocasió.
Van ser dos agents de paisà, que suposadament serien de la policia estatal, a la zona de la Devesa.
Després d'això, la Guàrdia Civil va tancar l'atestat i el va enviar el mateix divendres al jutjat de guàrdia.
En aquest cas, Instrucció Número 1.
I el mateix cap de setmana, el jutjat va disposar el sobreseïment de l'afer i, en conseqüència, va arxivar el cas. | La Guàrdia Civil acusa de delicte d'odi dos joves que havien de fer una pintada contra el cos. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1278 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important del text següent.
Jordi Pujol no va voler concretar al Parlament quins "nius" caurien si es continuava "sacsejant la branca".
L'operació Kitchen, ara que s'ha aixecat el secret de sumari, contribueix a despullar encara més l'operació Catalunya i com els poders de l'Estat van moure's per derrocar l'independentisme, destapant a conveniència casos de corrupció o creant-ne de nous.
Pujol i la seva família esperen judici a l'Audiència Nacional per organització criminal, però l'expresident podria no haver dit l'última paraula.
Protegir "l'emèrit"
Les clavegueres de l'Estat fa temps que supuren, i més moviments han sortit ara a la llum arran de noves gravacions de l'omnipresent comissari José Manuel Villarejo, una figura clau per entendre l'operació Catalunya i que també està implicat en la Kitchen.
Segons es desprèn de les gravacions, les investigacions sobre els comptes dels Pujol a Andorra es van aturar perquè podien esquitxar Joan Carles I.
"Hi ha informacions de puta mare a Andorra que s'han parat per l'emèrit.
L'emèrit sempre està a tot arreu!", diu Villarejo.
Segons l'excomissari, aquestes investigacions eren importants perquè implicaven 4.000 empresaris catalans, molts d'ells partidaris de la independència.
Amb la informació de què disposava sobre els comptes d'Andorra "s'acabava la independència de Catalunya".
En el sumari del cas, al qual han tingut accés diversos mitjans, hi apareix un altre nom: Javier de la Rosa, empresari català vinculat a la trama del 3% de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Segons Villarejo, se li van pagar 250.000 euros procedents de fons reservats de l'Estat per destapar casos de corrupció vinculats al partit fundat per Pujol.
Una operació que (també) esquitxa Fernández Díaz
L'operació Kitchen neix de l'espionatge a Luis Bárcenas, actualment a la presó.
L'Audiència Nacional investiga si el govern de Mariano Rajoy va pagar seguiments a l'extresorer del PP, que tenia molta informació que podia perjudicar el partit i esquitxar diversos càrrecs del govern espanyol.
Concretament, és la peça número 7 de la macrocausa "Tàndem", que també es coneix com a cas Villarejo, que investiga les activitats de l'excomissari de la policia espanyola, implicat en l'operació Catalunya i altres casos per perjudicar rivals polítics.
Un dels noms més rellevants imputats en aquesta operació és el de Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior i un dels dissenyadors de l'operació Catalunya contra l'independentisme.
A finals de mes haurà de declarar perquè el jutge Manuel García Castellón el situa al nucli de l'operació d'espionatge a Bárcenas al Ministeri de l'Interior, "des d'on s'hauria dirigit i coordinat tota l'operativa, presumptament amb la participació directa del ministre".
El moviment per "salvar" Sáenz de Santamaría
Un altre nom destacat és el de María Dolores de Cospedal, exministra de Defensa i exsecretària general del PP, rival amb Soraya Sáenz de Santamaría.
Amb Villarejo ja en presó provisional (a partir de 2017), Cospedal era una de les seves interlocutores habituals, però en un moment determinat l'excomissari rep l'encàrrec de "salvar la petitona".
Villarejo no aclareix qui va donar aquesta ordre, però s'intueix que venia "de dalt" i passava per culpar Cospedal de l'espionatge contra líders independentistes.
"El missatge que m'ha donat és fot-li canya a la Cospe, com que ella és la que munta l'operació Catalunya i ha provocat tota aquesta tensió, davant del diàleg que la Petitona proposi", deia l'excomissari en una gravació.
El Congrés ho vol investigar
El Congrés ha aprovat avui a instàncies de PSOE i Podem constituir una comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen per determinar si es van utilitzar de manera il·legal efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l'Interior per afavorir els interessos polítics del PP.
Els partits independentistes a la cambra espanyola han vinculat l'operació Kitchen a l'operació Catalunya.
Totes les formacions de la cambra espanyola hi han votat a favor, Vox s'ha abstingut i només Fòrum Astúries ha fet costat al PP.
Un PP que continua acorralat pels escàndols judicials i que, paral·lelament, continua bloquejant la renovació del Poder Judicial. | L'operació Kitchen ajuda a despullar encara més l'operació Catalunya i com l'Estat va moure's per a acabar amb l'independentisme | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_265 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola frase per resumir la idea més important d'aquest text.
El ‘president’ de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat este dijous, al ple de les Corts, que la “reparació” a les víctimes del metro ha començat però “no acabarà fins que tots els ciutadans valencians sàpiguen, a través d’una televisió pública, el que va passar de veritat”.
Així ho ha assenyalat el cap del Consell este dijous en el ple del parlament valencià, en resposta a la pregunta del síndic de Compromís, Fran Ferri, que ha preguntat per les accions que preveu posar en marxa el Govern valencià “perquè no es torne a produir un accident previsible i evitable com el de Metrovalencia del 3 de juliol del 2006”.
Ferri ha destacat que un dels indicatius que amb l’entrada del nou Consell s’havia produït un canvi “ha estat que les víctimes del metro ja no havien de saltar la tanca de Canal Nou per a estar en un mitjà de comunicació i dir el que opinaven del que va passar a l’accident sinó que se’ls obria les portes de les Corts”.
“La presidenta de l’associació va poder apujar a esta tribuna i dir què opinava del que va passar a l’accident” i “buscaven veritat i justícia i per això s’ha aprovat la comissió d’investigació”, ha comentat.
A més, ha mostrat el seu agraïment als diputats que van participar a la comissió d’investigació del metro però ha assegurat que no pot “dir el mateix dels del PP”.
“Deu anys després seguixen pensant en el cost polític i no en la veritat”, ha criticat.
El ‘president’ ha afirmat que “el que necessitem els valencians” és “dignitat i reparació col·lectiva” i ha elogiat els familiars i amics de les víctimes de l’accident, “que durant deu anys han tutelat l’oblit”.
“El que importava era els costos polítics i tancar ràpidament esta qüestió, perquè no es volia arribar a la veritat”, ha asseverat.
A més, ha destacat que l’anterior Govern Valencià del PP “va intentar evitar les responsabilitats amb una comissió de cinc dies i la negativa a parlar amb les víctimes”.
També ha subratllat que ell mateix, com a president, i el Consell han “demanat perdó en nom de la societat a totes les víctimes”.
LLEI DE SEGURETAT FERROVIÀRIA
“Ara –ha continuat Puig–, cal adoptar mesures perquè mai es torne a produir i prompte es posarà en marxa la Llei de Seguretat Ferroviària”.
Per a tindre “la millor” norma, ha indicat: “Necessitaríem que, de moment, el Govern d’Espanya no recorre la nostra capacitat de contractació de les persones que necessitem per part de la Generalitat, eviten que es puguen cobrir totes les places i no es puga fer una taxa de reposició del cent per cent, que és el que necessitem”.
El cap del Consell ha sostingut que la Llei de Seguretat Ferroviària serà “pionera”, ja que, segons ha comentat, “hi ha altres en comunitats com Andalusia, Catalunya o el País Basc però no són normatives específiques en matèria de seguretat”.
La futura norma tindrà una comissió d’investigació permanent que “analitzarà les causes dels incidents que es puguen produir” i amb una Agència de Seguretat Ferroviària, que s’encarregarà del manteniment d’esta en la Comunitat, segons ha explicat.
INFORMACIÓ EN SITUACIONS D’EMERGÈNCIA
Ha indicat també que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) ha acordat accions amb altres organismes d’Espanya –metro de Madrid, de Barcelona, de Bilbao i Tramvia de Sevilla–, amb la finalitat d'”establir indicadors de seguretat comunes per adquirir mecanismes de seguretat comunes”.
A més, ha explicat que “el Projecte de Decret que regula la informació en situacions d’emergència també s’aprovarà prompte i significarà un protocol d’actuació perquè mai més ningú utilitze una situació de catàstrofe per a traure rèdit electoral”.
Puig ha criticat al PP perquè considera que “se senten orgullosos del que va fer l’exconseller Juan Cotino”, referint-se a les visites als domicilis de les víctimes després de l’accident i l’atenció a estes, i ha defensat que “les víctimes han estat el millor d’esta desgraciada història, un exemple de dignitat i de coratge”. | Ximo Puig assegura que tots els ciutadans han de saber el que va passar a l'accident del metro. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2284 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
Polèmica pel tancament precipitat d'una autoescola del centre de Tarragona.
Els propietaris de l'autoescola Europa, oberta l'any 1978, van tancar la setmana passada d'un dia per l'altre, deixant a l'estacada desenes d'alumnes que s'han hagut d'afanyar per recol·locar-se en altres autoescoles de la ciutat.
Una d'elles és la Sabat, que s'ha vist desbordada per un centenar d'alumnes desubicats.
Indignació entre els quatre professors que han perdut la feina i els prop de 150 alumnes que ja havien avançat diners per a les classes de pràctica, amb la incertesa de si recuperaran els seus diners.
Els afectats han començat a recollir signatures i iniciaran una batalla legal.
Fonts de l'autoescola asseguren que han tancat portes per jubilació, desmentint així els rumors sobre un elevat deute amb Hisenda, i que la seva voluntat és redistribuir els seus alumnes sense generar "trasbals".
Nombroses cartells i pancartes pengen a la reixa de l'autoescola Europa, ubicada al carrer de Sant Antoni Maria Claret, que des de divendres no s'ha tornat a aixecar.
Són crítiques al tancament de l'establiment sense avís previ, amb frases com ara 'justícia', 'retorneu-nos els diners' i 'deute amb Hisenda de 900.000 euros'.
Des de l'autoescola es nega qualsevol problema amb Hisenda i argumenta que en cap cas s'ha baixat la persiana de la nit al dia i que la jubilació del propietari era més que sabuda.
A la vegada, al·lega que ara la seva prioritat és ressituar els alumnes entre altres centres de la ciutat i fer-ho "el millor possible".
Però tant alumnes com professors, que també van ser informats del tancament el dia anterior, estan molt indignats.
"El tracte era molt bo, jo no en tinc cap queixa, hi he estat molt bé, però d'un dia per l'altre et trobes sense feina i penjat", ha afirmat un dels professors, David Coll.
"Estem buscant la manera de trobar una solució, però ja ens han dit que serà lent", ha afegit aquest professor, que portava quatre anys treballant-hi.
Una companya seva en duia tretze, d'anys.
"El propietari ens va dir que intentaria trobar-nos feina, i jo a la vegada intento ajudar els meus alumnes, almenys que no es quedin amb el cul a l'aire", ha dit Coll.
L'autoescola portava prop de 200 alumnes.
Meritxell Gallart ja ha presentat denúncia als Mossos pels diners perduts.
"Em van dir que parléssim amb l'autoescola Sabat, però no assumeix les pràctiques de conduir, jo havia pagat 10 classes i només n'havia fet 3, per tant en perdo 7, i cadascuna són 30 euros", ha lamentat la jove.
Des de l'autoescola Sabat s'ha exposat que l'establiment ja fa prou acollint alumnes sense que hagin de costejar de nou ni matrícula, ni contracte ni classes de teoria.
"Entre ahir i avui ens han vingut cent persones i ho assumim per no fer mal al sector, però som seriosos i no podem regalar les pràctiques", s'ha respost.
De fet, l'escola ha patit fins i tot la picaresca de persones que s'han volgut aprofitar de la situació caòtica, fer-se passar per alumne afectat i obtenir la formació gratuïta.
Per això les autoescoles se n'han d'assegurar bé i certifiquen que l'afectat té els rebuts en regla.
Amb tot, des de Sabat també s'ha constatat que els alumnes provinents de l'autoescola Europa els arriben amb condicions econòmiques del contracte desiguals i "tractes personalitzats", la qual cosa dificulta encara més el traspàs d'alumnat a una tarifa única.
El president de l'Associació d'Autoescoles de Tarragona, Carles Oliver, reconeix la singularitat d'aquest cas.
"Pel que sé l'autoescola ha tancat per jubilació de l'amo, que té 75 anys, però no s'està seguint el procediment habitual, normalment quan tanca una autoescola i s'acorda el traspàs amb els altres centres, l'alumne només ha de notar el canvi de centre i de professor, però res més, ni tampoc sobrecost", ha explicat Oliver.
L'associació aglutina una vuitantena d'autoescoles, del centenar que hi ha a la ciutat de Tarragona.
Alguns alumnes havien pagat uns 250 euros, però una mare havia arribat a avançar 1.200 euros per les seves dues filles.
"S'ha de buscar una solució i si no ho fan ells ho farem nosaltres, recollirem firmes cada tarda, denunciarem un per un i lluitarem fins que ja no puguem més", ha etzibat Meritxell Gallart. | Una autoescola de Tarragona tanca sense previ avís d'un dia per l'altre i deixa prop de 150 alumnes desemparats. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_723 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
Barcelona (ACN).- Els usuaris de les biblioteques públiques podran gaudir de descomptes en l’oferta cultural de tot Catalunya a partir del 2016.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha explicat que la mesura comportarà que “el carnet de biblioteques agafi la dimensió de carnet cultural més enllà del sistema bibliotecari” i amb un àmbit d’ús “per al conjunt del patrimoni”.
Ampliant les funcions del carnet pretenen que l’usuari interactuï amb la cultura més enllà dels llibres amb l’opció d’accedir a ofertes de teatre, concerts o museus.
La mesura forma part del ‘Pla de museus de Catalunya 2015-2025’ que també inclou l’ampliació del MNAC o la creació del Museu d’Arquitectura de Catalunya.
El carnet de biblioteques, que compta amb més de tres milions d’usuaris, ampliarà les seves funcions amb el carnet ‘Catalunya és cultura’ al gener de 2016.
El carnet no serà gratuït i permetrà accedir a descomptes en els àmbits del teatre, la música o els museus de tot Catalunya a part de servir pel préstec de llibres.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que amb aquesta mesura pretenen que l’usuari de les biblioteques “interactuï una mica amb tot” dins la cultura ja que ho fan poc “d’un àmbit a l’altre”.
‘Catalunya és cultura’ va dirigit a aquells que ja són usuaris de les biblioteques i vulguin ampliar el seu consum cultural però també vol servir com a “estímul”, segons Mascarell, per aquells que encara no ho són.
L’ampliació de les funcions del carnet de biblioteques respon a un procés encetat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de les Empreses Culturals (Icec), entre d’altres.
En una primera fase es va ampliar a tot Catalunya el servei de préstec i en una segona fase, que és la que començarà de cara l’any que ve, es permetrà l’accés als descomptes de forma integrada per tot el territori.
El funcionament serà similar al del carnet BcnCultural, amb un cost de 20 euros anuals, o el Club Girona Lectura, que costa 2 euros, que només permet accedir a descomptes d’esdeveniments de les pròpies demarcacions i no a tot Catalunya com passarà amb ‘Catalunya és cultura’.
Objectiu: augmentar un 20% els visitants dels museus
Amb mesures com la del carnet ‘Catalunya és cultura’ la conselleria de Cultura pretén augmentar un 20% el nombre de visitants dels museus de Catalunya de cara a l’any de finalització del pla.
Per aquest motiu també apunten a les TIC i la comunicació com un factor clau.
Mascarell ha insistit en la importància de reforçar els vincles entre els ciutadans i la vida museística, no només fent que augmentin les visites sinó fent que els museus estiguin més relacionats amb el seu entorn proper.
Nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i un dipòsit d’art a Cervera
El ‘Pla de museus de Catalunya 2015-2025’ també proposa mesures de més llarg termini com l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya o el canvi de seu de museus existents i la creació de noves institucions museístiques.
El Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MarqC) o el Centre Nacional de Fotografia són exemples de museus de nova creació.
També preveuen canviar les seus del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona o del Museu Nacional d’Història de Catalunya.
Pel que fa al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Mascarell ha manifestat la intenció de convertir-lo en un museu nacional.
De cara al gener de 2016 també es posarà en funcionament un dipòsit a Cervera que acollirà reserves nacionals d’art i arxius arqueològics que els museus vulguin cedir-hi.
L’espai tindrà uns 10.000 metres quadrats un cop acabada la seva reforma.
Nova Llei de Museus i nou sistema de finançament
El conseller de Cultura també ha manifestat la voluntat de canviar l’actual Llei de Museus de Catalunya i de modificar el sistema de finançament d’aquests equipaments.
El ola proposa augmentar un 0,5% el percentatge d’inversió dedicat al patrimoni cultural per dedicar aquesta xifra a la compra d’art. A més Mascarell també ha apuntat que promouran l’aprovació de la Llei de Patrocini i Mecenatge per afavorir el consum cultural amb la desgravació d’algunes activitats culturals.
Una altra proposta és dedicar un percentatge del 5% de la taxa turística al finançament del programa d’adequació turística en museus i patrimoni. | Amb el carnet "Catalunya és cultura", els usuaris de les biblioteques tindran descomptes en l'àmbit cultural a partir del 2016. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2108 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text.
Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut a Sitges i Pinto (Madrid) dos membres d'un grup criminal itinerant especialitzat en fer encastaments a establiments comercials de marques de luxe.
Els arrestats són dos homes, de 22 i 35 anys i nacionalitat espanyola, que haurien participat en tres robatoris a establiments comercials de Catalunya.
Un d'ells també hauria col•laborat en onze robatoris a comerços i empreses de Madrid, Toledo i Albacete.
Entre 2018 i 2019, la policia calcula que s'havien endut mercaderies valorades en més d'un milió d'euros.
En alguns casos, havien accedit a les empreses encastant una retroexcavadora que havien sostret prèviament.
La investigació va començar l'1 d'octubre de 2018, quan els mossos van tenir coneixement d'un robatori a una botiga d'electrodomèstics i electrònica de Girona.
Durant la nit, un grup de mínim de 6 persones havia arribat amb dos vehicles sostrets, havia forçat la porta exterior de vidre amb un mall i havia tallat la persiana interior amb una serra radial.
Així havien creat un forat per accedir a l'interior i sostreure material electrònic –telèfons mòbils, càmeres i rellotges- valorat en més de 125.000 euros.
Els investigadors van identificar una part dels autors de l'assalt i van constatar que, tot i que un d'ells tenia residència a Sitges, el gruix del grup s'havia desplaçat des de Madrid per cometre el robatori.
Per aquest motiu, es va definir un equip conjunt d'investigació amb els serveis centrals de la policia espanyola de Madrid i Barcelona.
Amb la investigació, la policia ha conclòs que l'home resident a Sitges facilitava informació al grup criminal que estava establert a Madrid.
Els agents van identificar dos membres d'aquest grup.
Un d'ells, tenia un ampli historial d'antecedents relacionats delictes contra el patrimoni.
El segon, a més d'estar implicat en el robatori, es dedicava a recopilar informació i a fer vigilància prèvia dels establiments comercials on el grup pretenia entrar a robar.
Els investigadors van comprovar que aquest últim individu es desplaçava al Passeig de Gràcia de Barcelona i estudiava la situació de certs comerços d'articles de luxe.
L'home analitzava els aparadors i les mesures de seguretat, mentre feia fotos i vídeos dels establiments.
Amb aquesta informació, el grup criminal es desplaçava de Madrid a Barcelona.
Un cop feia l'acció, tornava a la capital espanyola amb el botí, que ràpidament introduïa al mercat de compravenda d'objectes robats.
En paral•lel, la investigació policial també va determinar que el grup hauria comès altres dos robatoris en botigues de marques exclusives del Passeig de Gràcia de Barcelona.
Un va ser el 30 de novembre de 2018, quan els autors van encastar un vehicle de gamma alta contra l'aparador, van accedir a l'interior de l'establiment i van sostreure nombrosos articles –bosses, cinturons i roba- valorats en gairebé 400.000 euros.
La segona d'aquestes accions va ser el 21 de març de 2019.
Novament, els autors van utilitzar un vehicle per forçar l'accés a l'establiment.
Cinc persones vestides amb roba fosca i amb la cara tapada van entrar a la botiga mentre un sisè individu vigilava des de l'exterior.
En aquesta ocasió, van robar bosses de mà per valor de 422.000 euros.
Després, van abandonar a Sant Pere Molanta, al terme municipal d'Olèrdola, (Alt Penedès) els cotxes utilitzats en el robatori.
La mateixa investigació policial va concloure que alguns membres del grup criminal també estaven relacionats amb un seguit d'encastaments denunciats durant el febrer en diferents punts de l'estat espanyol.
D'aquests, els van cridar l'atenció dos robatoris en una botiga de bicicletes d'alta gamma de Pozuelo de Alarcón (Madrid).
En el primer, van robar 17 bicicletes valorades en més de 142.000 euros.
En el segon, només cinc dies després, es van portar set bicicletes que la policia espanyola va recuperar el mateix dia.
A banda, la policia destaca altres dos encastaments comesos el mateix mes a les delegacions d'Albacete i Ávila d'una empresa distribuïdora de tabac.
Aquest cop, els lladres van fer servir una màquina retroexcavadora sostreta per violentar els accessos.
Davant de tots els fets recopilats amb la investigació, els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola van establir un operatiu policial conjunt que va permetre detenir dels dos principals investigats, un a Sitges i l'altre a Pinto (Madrid), i realitzar les entrades i escorcolls als seus domicilis.
Se'ls acusa de delictes de pertinença a grup criminal, robatori amb força, i robatori i furts d'ús de vehicles. | Els Mossos i la policia espanyola detenen dos membres d'un grup criminal itinerant especialitzat a robar a establiments de luxe. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1416 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text.
El president de l’Autoritat Portuària, Sixte Cambra, ha estat aquest dijous objecte d’un escorcoll per part de la Guàrdia Civil en el marc de l’operació Pika.
El màxim responsable del Port de Barcelona, càrrec al qual va accedir el 2011 amb l'aval d'Artur Mas, sempre ha format part de l’entorn convergent i els seus lligams d’amistat personal amb l’expresident són ben coneguts.
Sortit de la factoria de directius d’Esade, va ser el director general del grup tèxtil Vilà.
L’any 1990, va ser un dels fundadors, junt amb Luis Conde, de Seeleiger&Conde, la firma caçatalents que va tenir entre els seus fitxatges ni més ni menys que l’ex-presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre.
Sixte Cambra (Barcelona, 1952) va saltar al primer pla de l’actualitat el 1989 com a candidat a la presidència del Barça.
Catalunya tenia aleshores tres règims.
El pujolisme a la Generalitat, on Jordi Pujol conservava una hegemonia sense contrapesos.
D'altra banda, el poder socialista dominava a l’àmbit municipal.
I finalment, al Barça regnava Josep Lluís Núñez, el constructor sense gaires manies que havia construït un imperi immobiliari i havia guanyat contra pronòstic les eleccions al club de l’any 1978, arrabassant el control de l’entitat a la burgesia tradicional i suaument catalanista dels Montal i De Carreras.
Des de l’entorn de CiU sempre es va considerar el Barça com un objectiu a conquerir.
Per l'ex-secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, fer-se amb la presidència del club era una obsessió.
L’operació Cambra va ser la més elaborada i va forçar un Núñez autoritari i amb pèssimes relacions amb Pujol a concórrer a unes eleccions disputades.
L’actual president del Port de Barcelona va perdre aquelles eleccions, però des d’aleshores va esdevenir un cap de pont rellevant en la voluntat de CiU de solidificar les seves arrels en el món de la burgesia, on topava amb resistències.
Cambra va ser integrat finalment en la directiva de Núñez com a vicepresident, dins dels pactes entre les diverses famílies culers.
El 1999, amb el nunyisme en plena decadència i Joan Laporta fent una oposició dura, va abandonar la junta.
La pèrdua d'un set decisiu
Cal dir que Cambra ha protagonitzat algunes de les batalles electorals més sorprenents dins de les institucions del patriciat català.
President del Reial Club de Tennis Barcelona, el novembre del 2009 va haver d’enfrontar-se a un contrincant en una entitat que només havia celebrat eleccions dos cops en 109 anys.
El va vèncer Albert "Beto" Agustí.
Aquella va ser una derrota que va coure especialment Cambra perquè es va veure obligat a deixar la direcció del Trofeu comte de Godó, que organitzava des de feia 23 anys.
Aquí el va substituir Albert Costa, capità de la selecció espanyola a la Copa Davis.
Els seus crítics l’acusaven d’una gestió poc transparent i argumentaven que calia limitar mandats.
Tecnocràcia i discreció
Cambra es va incorporar plenament a la política com a senador per Barcelona en les llistes de CiU (1993-2004).
No va ser una figura menor.
Va dirigir l’àrea econòmica del grup a la cambra alta i durant una legislatura va presidir la comissió d’Hisenda.
Ha estat present en molts dels grans esdeveniments de la ciutat, com els Jocs Olímpics, com a director de l’Estadi Olímpic.
Però el cert és que Cambra ha estat sempre un home discret.
I en el si de l’univers convergent, pel seu tarannà, més còmode amb la CDC pragmàtica de temps passats que no pas amb l’actual línia sobiranista dels seus hereus.
Tecnòcrata abans que res, la seva gestió al port ha merescut elogis (el 2015 va incrementar els seus beneficis en més d’un 6% amb la Xina com a primer soci comercial).
En el terreny polític, ha mantingut un perfil volgudament baix, evitant entrar en polèmiques o declaracions massa ideològiques.
A una pregunta en una entrevista sobre la independència i la possible sortida de l'euro, va respondre assegurant que "en els cercles empresarials, la sortida de Catalunya de la zona euro no és ni plantejable". | Sixte Cambra, el màxim responsable del Port de Barcelona, ha estat objecte d'escorcoll per part de la Guàrdia Civil. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1540 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
El primer round del ple d'investidura era la crònica d'una votació fallida.
El candidat a la presidència, Pedro Sánchez, era ben conscient que no obtindria la majoria absoluta i que, per tant, haurà d'esperar fins el pròxim dimarts per treure's de sobre l'etiqueta "en funcions" i revalidar el càrrec amb tots els ets i uts.
Aquest diumenge en vigília de Reis la votació ha quedat 166 a favor -un menys del previst perquè ha faltat una diputada dels comuns per un problema de salut-, 165 en contra i 18 abstencions en una sessió marcada per la bronca d'una dreta aferrada a atiar el fantasma d'ETA.
Serà en el segon intent, quan només és necessari sumar més sí que no, quan Sánchez té previst sortir proclamat.
Dues cares s'han fet visibles en aquest debat d'investidura.
La primera és, que en plena tempesta, els deu partits necessaris per fer prosperar la investidura s'han conjurat perquè l'acord, complex i calidoscòpic, no naufragui.
Clau és en aquest sentit l'abstenció d'ERC, ratificada malgrat la inhabilitació de Quim Torra per part de la Junta Electoral.
Els republicans i el PSOE han encaixat les mans amb el propòsit de "recomençar" i traslladar el conflicte des tribunals cap a una mesa de negociació política.
Un hemicicle crispat gestionat amb aplom per Batet
L'altre rostre ha estat, precisament, el d'un hemicicle crispat on els tres partits de dretes han deixat clar que no pensen donar treva a un govern d'esquerres que se sustentarà sobre el sobiranisme català, basc i gallec.
El detonant ha estat la intervenció de la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que ha garantit que la seva formació s'abstindrà davant el que consideren una "finestra d'oportunitat".
He parlat de les "receptes autoritàries" aplicades, de la "repressió" patida a Euskadi, del discurs del rei el 3-O i ha reivindicat la figura d'Arnaldo Otegi.
Minut a minut
EN DIRECTE Tot sobre la investidura de Sánchez
La sessió definitiva del debat que ha d'investir el candidat socialista, en directe
La menció al coordinador general del seu partit ha obert la capsa dels trons d'una dreta que acusa el PSOE d'estar pactant amb els còmplices d'ETA.
"Assassins", "terroristes, "teniu les mans tacades de sang", "mor-te", li han arribat a dir diputats dels partits de dretes.
Batet, gestionant la situació amb aplom, ha reivindicat la llibertat d'expressió mentre dirigents com el líder del PP, Pablo Casado, etzibava assenyalant Aizpurua: "Vosaltres ens matàveu a nosaltres".
"Fora, fora, fora", han arribat a cridar els diputats de la dreta disposats a posar prova a Batet i a qui han reclamat que expulsi diputats emparant-se en articles del reglament.
La presidenta del Congrés, però, en la difícil tessitura de garantir que els grups es puguin expressar amb llibertat, mantenir el decòrum i no prendre cap decisió que donés encara més munició a la bancada de la dreta, no ha ordenat cap expulsió però ha estat contundent en la resposta: "Va haver-hi altres èpoques en aquest país on no es permetien les crítiques al govern ni a altres institucions de l'Estat.
L'agraïment de Lastra a Rufián i l'exigència de la CUP
Menys formals eren entre passadissos diputats preocupats pel clima viscut a la cambra.
"Fa olor de dictadura", arribaven a dir sobre el fons i les formes dels de Casado, Abascal i Arrimadas.
Per a aquesta última ha tingut una menció especial la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, que li ha retret que hagi burxat en les files socialistes buscant trànsfugues.
Amb aquest precedent i l'ambient ja caldejat, la CUP s'ha estrenat en un ple d'investidura espanyola.
Lluint una samarreta de Marisol amb el lema Soy una obrera de la cultura, Mireia Vehí ha fugit del to crispat i s'ha centrat en assenyalar el que considera el principal tendó d'Aquil·les de l'acord entre el PSOE i ERC: que no garanteixi el referèndum d'autodeterminació.
De fet, ha assegurat que el pacte no serà "viable" sense qüestionar "el règim del 78".
Els dos diputats de la CUP han advertit que seran exigents amb l'independentisme i que no són "ingenus", tot i que Vehí també ha reconegut que els agradaria estar "equivocats" a l'hora de pronosticar que l'acord amb el PSOE farà aigües.
Com JxCat, els cupaires han votat que no.
Tot plegat, mentre ERC i Bildu s'han abstingut i el PSOE, Podem, PNB, BNG, Més País, Compromís, Teruel Existe i Nova Canàries han assajat una aritmètica difícil que, per efecte bumerang, s'ha anat compactant davant dels estirabots d'una dreta desfermada. | Sánchez ha perdut la primera votació de la investidura amb 166 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1061 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
La reactivació del cas Bárcenas han mogut Ciutadans a focalitzar els seus missatges en el tema de la corrupció, que ha protagonitzat la major part de les seves intervencions.
Inés Arrimadas ha acusat aquesta tarda a "les clavegueres de la corrupció" d'endur-se molts dels recursos que han d'anar als sectors afectats per la crisi, com el turisme.
Corrupció
Bárcenas confessa: «Rajoy va triturar la comptabilitat B del PP sense saber que jo en tenia una còpia»
L'extresorer assegura que el partit es va finançar de manera irregular entre el 1982 i el 2009 i detalla tots els dirigents de la formació que van rebre diners en metàl·lic en sobres
Arrimadas ha esmentat el cas Bárcenas i les imputacions de la candidata de Junts, Laura Borràs, i de l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín -de qui ha recordat també que és "la presidenta del PSC"-, per assegurar que "el veritable canvi a Catalunya no serà canviar la corrupció del 3% per la del PSC o el PP", sinó un govern "net" presidit per Carlos Carrizosa.
Sobre el turisme, Arrimadas ha acusat la combinació de "pandèmia, procés i Colau" com a responsable de la fallida del sector turístic, i s'ha referit al "tripartit de facto" que governa Barcelona.
cas destapat per naciódigital
La jutge investiga si Núria Marín i Gerard Figueras van maniobrar per tapar el cas del Consell Esportiu
La magistrada justifica el bolcat del mòbil de l'alcaldessa de l'Hospitalet i apunta que hauria intervingut en la concessió de subvencions a l'entitat
Arrimadas ha acusat els governs espanyol, català i de Barcelona de no adoptar les mesures eficaces d'altres països, on s'han aprovat ajudes directes per salvar el sector.
"Tenim mala peça al teler", ha dit la periodista Anna Grau sobre la situació del turisme.
Ha acusat els governants independentistes de menysprear la marca Espanya i alhora de degradar la marca Catalunya i la marca Barcelona.
Eleccions catalanes 14-F
Ciutadans equipara en un vídeo l'assalt al Capitoli i les protestes independentistes
El partit compara els discursos de Trump amb els de Puigdemont, Torra i Jordi Sànchez
Eleccions catalanes 14-F: perfil
Anna Grau, la catalanista abduïda per Madrid
La periodista i número dos de Ciutadans el 14-F va consolidar la seva carrera com a delegada del diari "Avui" a la capital espanyola i sempre ha estat a l'escalf del poder establert
La campanya taronja ha dut Juan Marín, el vicepresident andalús, que ha explicat algunes de les mesures engegades a la seva comunitat en aquest sector, que a Andalusia el 2019 va suposar 22.800 milions d'euros i més de 400.000 llocs de treball.
Ha detallat el pla de xoc aprovat en l'inici de la pandèmia, una assegurança turística internacional, gratuïta, que cobreix els visitants en cas de malaltia o repatriació, o un bonus turístic, tot "escoltant els empresaris".
La regidora de Barcelona Luz Guilarte ha atribuït a l'equip municipal i a un virtual "govern tripartit" la "degradació" de la marca Barcelona i la "turismofòbia" que, segons ella, ha assolat la ciutat.
Altres notícies que et poden interessar
Dades: Eleccions catalanes 14-F
Què voten els barris més rics i més pobres de les ciutats catalanes?
El PSC obté més suports en els districtes humils, mentre que Junts en suma més allà on hi ha més recursos; la resta de forces tenen comportaments més variables
Eleccions catalanes 14-F
La desfeta del PDECat, en 10 actes
La formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés
Eleccions catalanes 14-F : INTERACTIU
INTERACTIU Coneix els 135 diputats del nou Parlament
Perfils i trajectòries de tots els representants al Parlament elegits aquest 14-F per Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Mapes interactius: Eleccions catalanes 14-F
MAPES L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis
Les candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes
Eleccions catalanes 14-F
El municipi més independentista de Catalunya
Un vot a En Comú Podem va ser l'únic que es va endur un partit que no defensi la separació d'Espanya | Inés Arrimadas ha criticat durament els casos de corrupció i ha responsabilitzat Ada Colau de la davallada del turisme. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_721 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha saltat a l’actualitat aquests dies arran de la campanya Neologisme de l’any, impulsada per aquesta institució i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Com passa cada cop que l’IEC dictamina sobre el munt de paraules que té a sobre de la taula, lingüistes, persones que treballen amb la llengua i usuaris en general han donat les seves opinions contraposades sobre els criteris dels responsables del diccionari per acceptar unes paraules i rebutjar-ne d’altres.
Els concepteshan de tenir estabilitat i ser adaptables a la fesomia del català per ser acceptats al diccionari
Els membres de la Secció Filològica de l’IEC, però, ja estan acostumats a bregar amb l’arribada de propostes de llocs molt diversos.
“En tenim de provinents de particulars, organismes de fora, mitjans de comunicació, de la nostra revisió i d’altres comissions de l’IEC”, explica la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré.
Els darrers anys, a més, se’ls ha girat feina amb la posada en marxa de l’Acadèmia Oberta, un organisme d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica i els professionals que treballen amb la llengua, entre els quals hi ha els mitjans de comunicació, i del qual surten un grapat de propostes.
A això cal sumar-hi la campanya Neologisme de l’any, una altra font important de propostes.
Les paraules candidates a engruixir el diccionari passen un acurat filtre abans de ser acceptades.
Les oficines lexicogràfiques les recullen, les passen a la comissió lexicogràfica, aquesta les analitza i proposa les que creu que són “diccionaritzables” i, posteriorment, la Comissió Filològica hi dóna el vistiplau.
“Cada tres mesos es fa una actualització del diccionari –explica Cabré–.
L’últim cop vam incloure una cinquantena de paraules.”
Al selecte club del DIEC, però, no hi entra qualsevol.
“Les paraules han de complir certs requisits –explica la responsable de la Secció Filològica de l’IEC–: el concepte ha de tenir una certa estabilitat, ha de ser adaptable a la fesomia catalana i no ha de fer la competència a un altre mot en ús.”
Per aquesta raó no s’inclourà al diccionari cupaire i, segurament, sí que ho farà dron subcampiona i campiona respectivament de la campanya Neologisme de l’any.
“Cupaire és un concepte que pot canviar o desaparèixer si també ho fa el partit”, argumenta Cabré (tampoc hi és el mot convergent en l’accepció de seguidor de CDC).
En canvi, dron (avió no tripulat) és un concepte que hi és per quedar-se”, especialment des que s’ha popularitzat com a joguina.
A més, és un manlleu de l’anglès fàcilment adaptable al català, de manera que s’escriurà dron en lloc de la paraula original, drone.
Tot i els criteris científics que fa servir l’IEC per acceptar noves paraules al diccionari, la institució ha estat sovint objecte de crítiques pel seu suposat conservadorisme.
Barco es va convertir, fa uns anys, en el símbol de la guerra entre els defensors de l’anomenat català light i els més puristes del català heavy.
L’ús estès del mot vaixell, però, ha apaivagat el debat, que encara és viu en mots no acceptats i d’ús tan corrent com ara quiròfan o xiringuito.
La prudència dels savis de l’IEC contrasta amb la màniga ampla de la Real Academia Española de la Lengua (RAE), que recentment ha acceptat per al diccionari normatiu castellà paraules com ara asín (así), dotor (doctor), almóndiga (albóndiga) i bluyín (derivat del concepte anglès blue jeans –pantalons texans–).
“Nosaltres tenim els nostres propis criteris”, defensa Cabré, que recorda que les “característiques sociolingüístiques” particulars del català, que necessita més protecció, “condicionen les polítiques d’acceptació” de noves paraules.
El lingüista Pau Vidal coincideix a dir que el català necessita un cert grau de protecció acadèmica, però retreu a l’IEC que tingui un criteri “una mica més historicista i tècnic del compte” que, de vegades, preval “per damunt de l’eficàcia comunicativa”.
Tot i això, creu que l’experiència de l’Acadèmia Oberta i iniciatives com el Neologisme de l’any poden ser “el desllorigador contra la tradicional lentitud i severitat de l’IEC”.
“Hi ha una sensibilitat més actual i positiva”, afegeix.
Correcció política
L’evolució de la societat condiciona l’acceptació de noves paraules.
“S’intenten corregir els usos marcats ideològicament”, explica Cabré.
Un exemple d’això és la nova definició de les paraules ‘subnormal’ i ‘mongòlic’, que tot i haver estat marcades com a “obsoletes”, no han agradat gens a les entitats que treballen amb discapacitats intel·lectuals. | El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ha estat d'actualitat aquests dies, arran de la campanya "Neologisme de l'any". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1414 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text següent en una sola frase.
Les Terres de l'Ebre han d'acudir en massa a Barcelona el proper diumenge 5 de juny per consolidar una lluita que ha de ser de tot el país en contra del Pla hidrològic de l'Ebre.
Aquesta és la crida amb la qual planteja la Plataforma en Defensa de l'Ebre una mobilització que confia que sigui massiva per demostrar a les institucions europees que la pressió ciutadana ja mostrada a la manifestació d'Amposta el 7 de febrer segueix intacta.
A més es vol reforçar així la batalla jurídica que es concretarà aquest mes de juny amb la presentació d'una queixa contra el pla davant la Comissió Europea.
L'Ebre torna a la capital catalana quinze anys després que hi desfilés per primera vegada contra el Pla hidrològic nacional i sis anys després que s'hi manifestés per uns cabals ecològics suficients per al tram final del riu i el Delta.
"Tenim més suports que mai però no sabem i no sabem com es materialitzaran, però tenim clar que el 5 de juny serà una festa ebrenca i volem lligar-la a una lluita de país", ha assegurat Tomàs.
Imatge malmesa
El portaveu antitransvasament s'ha mostrat convençut que "hi haurà molta gent de Barcelona, també de l'Aragó i el País Valencià, però la punta de llança de la mobilització ha de ser la gent de les Terres de l'Ebre amb el color blau, perquè serà una demostració de dignitat ebrenca a Barcelona i en els moments que passa el territori per la imatge que hem donat en diverses qüestions, hem de demostrar que seguim sent els de sempre i que no volem separar aquest nou país ni ignorar els seus interessos".
Sense citar explícitament les qüestions que, a parer seu, han malmès la imatge ebrenca –per bé que s'evidenciava que entre aquestes hi ha la consulta sobre el monument franquista a Tortosa i el resultat-, Tomàs ha insistit en què "el que passa perjudica la imatge del territori, no la de la PDE, que està intacta".
En aquest sentit, ha apuntat que "podria ser que en el fons no caiguem tan simpàtics, però seguirem endavant, i sabem que el futur de les Terres de l'Ebre va lligat al futur del país i separar-ho seria una equivocació històrica, ho tenim clar".
Es tracta de contrarestar davant les institucions europees l'ofensiva que ha desplegat el PP a Brussel·les, ha explicat Tomàs, facilitant les argumentacions dels regants de la conca de l'Ebre, que aboquen els seus recursos, amb un pressupost de 100.000 euros, per sufragar la seva estratègia.
Una de les tesis que el govern central defensa davant d'Europa és que aquesta és una lluita política "contaminada per independència", de manera que "cal més que mai una resposta enèrgica des de les Terres de l'Ebre per tal que Catalunya assumeixi la defensa del futur i que ningú es desmarqui", ha advertit Tomàs.
Diumenge, a les 12, a la plaça Universitat
Així, més de 66 entitats i organitzacions no governamentals, moviments socials i ambientalistes, partits polítics (a excepció del PP i Ciutadans) i sindicats, ja han donat el seu suport a la manifestació.
Sortirà a les 12 del migdia de la plaça Universitat encapçalada per una pancarta que durà per lema, com a Amposta, "L'Ebre sense cabals és la mort del delta", que aglutinarà la "gent de blau", amb la PDE al davant i gent del territori.
La segona pancarta, amb el lema "L'aigua és vida i no una mercaderia", concentrarà les entitats que donen suport a la lluita i a la tercera, "Respectem les directives ambientals europees", se situaran els polítics.
No hi faltaran les camises blaves, les banderes del nus, els cantants ebrencs, les bandes de música, "però per damunt de tot hi posarem la dignitat", afirma la PDE.
La PDE ha agraït totes les facilitats que està donant l'Ajuntament de Barcelona en matèria logística per tal que la mobilització sigui un èxit.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, han confirmat la seva presència.
"Cada persona serà una gota d'aigua per crear una riuada que arrossegui el Pla hidrològic de l'Ebre i torni la vida al riu", ha conclòs Tomàs. | La Plataforma en Defensa de l’Ebre farà una demostració de força davant la Unió Europea pels cabals de l’Ebre a Barcelona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_216 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola frase.
L’assassinat selectiu del general iranià Qasem Soleimani divendres a Bagadad per part dels Estats Units ja té una resposta oficial: la cambra de representants del parlament iraquià ha aprovat una moció que exigeix l’expulsió de les forces militars nord-americanes, segons que ha informat l’agència de notícies iraquiana NINA.
Concretament, exigeix al govern que anul·li l’acord de col·laboració amb la coalició internacional contra l’Estat Islàmic i que faci les gestions perquè s’acabi la presència de forces estrangeres en territori iraquià.
La moció inclou la signatura de 170 diputats xiïtes i implica posar fi a l’acord amb la Coalició Internacional per a combatre l’organització gihadista, amb l’argument que ha estat derrotada a l’Irac i que, per tant, la presència de tropes estrangeres ja no és necessària.
A més, obliga el govern a comprometre’s a fer públic qualsevol acord que aconsegueixi més endavant per sol·licitar assessors i formadors militars estrangers i subratlla que ha de fer-se públic el nombre del contingent que entri al país.
Així doncs, insta el govern a ‘posar fi a totes les activitats de qualsevol força estrangera a la seva terra i evitar que l’espai aeri es faci servir amb qualsevol finalitat’ relacionada.
En tercer lloc, demana a l’executiu de presentar una denúncia contra els Estats Units al Consell de Seguretat de l’ONU per la ‘perillosa violació de la sobirania i la seguretat de l’Irac’.
El mateix parlament iraquià va anunciar que la moció seria de compliment obligatori quan fos aprovada a la cambra.
‘No necessita l’aprovació del president de la república i serà efectiva a partir de la data de la votació’, informa NINA.
Els partits xiïtes han negociat la proposta que demana l’expulsió de les forces militars nord-americanes en resposta de l’assassinat selectiu del general iranià, en un atac d’uns drons nord-americans sobre un aeroport de Bagdad.
Tant Soleimani com el número dos de les milícies xiïtes iraquianes de les Forces de Mobilització Popular, Abu Mahdi al-Muhandis, van morir amb vuit persones més per l’atac d’un avió no tripulat MQ-9 Reaper de l’exèrcit nord-americà, en una escalada de tensió sense precedents aquests últims quaranta anys entre els Estats Units i la república islàmica.
La coalició internacional contra l’Estat Islàmic, l’Operació Resolució Inherent, ha anunciat avui la suspensió indefinida de les operacions contra el grup gihadista i de formació de forces iraquianes atesa la inestabilitat al país.
‘Els atacs reiterats amb coets dels dos darrers mesos obra de Kataeb Hezbollah han causat la mort de personal de les forces de seguretat iraquianes i d’un civil nord-americà’, explica la coalició en un comunicat.
Consegüentment, ‘ara estem completament concentrats en la protecció de les bases iraquianes que acullen les tropes de la coalició’.
‘Això ha limitat la nostra capacitat de desenvolupar la formació i donar suport a les seves operacions contra l’Estat Islàmic i, per tant, hem aturat aquestes activitats, una decisió que serà sotmesa a revisions contínues’, apunta l’OIR.
‘La nostra prioritat és protegir tot el personal de la coalició implicat en la derrota d’Estat Islàmic’, subratlla el comunicat, que manifesta la voluntat de continuar col·laborant amb el govern i el poble de l’Irac.
La mort de Soleimani ha causat una escalada de tensió.
A més, els Estats Units ha bombardat Kataeb Hezbollah, milícia enquadrada en les Forces de Mobilització Popular, avantguarda de l’ofensiva contra Estat Islàmic.
A l’Iran, milers de persones han començat la processó de comiat de les restes mortals del general Soleimani, mà dreta del líder suprem, Ali Khamenei en la política exterior.
La ciutat d’Ahwaz és la primera destinació de les restes del militar, que seran traslladades per diverses ciutats fins a l’enterrament final a la seva localitat natal de Kerman dimarts vinent, informa l’agència de notícies iraniana Tasnim.
La gran cerimònia serà avui a la nit a la capital, Teheran, i gaudirà de la presència tant de Khamenei com del president Hassan Rouhani, que han promès ‘venjança’ en represàlia per la mort del militar. | En resposta a l’assassinat del general iranià Qasem Soleimani, el parlament iraquià aprova l'expulsió de les tropes nord-americanes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_945 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
Els U2 han fet vibrar aquest dilluns al vespre el Palau Sant Jordi en el primer dels quatre concerts que la banda irlandesa farà a Barcelona, els únics de l’estat espanyol en el marc de la gira ‘The Innocence + Experience Tour’.
Davant d’un públic entregat i amb les entrades pràcticament exhaurides, l’espectacle ha combinant cançons del seu darrer àlbum ‘Songs of Innocence’ amb temes de tots els temps com ‘Vertigo’, ‘Elevation’, ‘Beautiful Day’, ‘With or without you’ o ‘One’, que ha tancat l’espectacle.
Durant bona part del concert el fil conductor ha estat una pantalla gegant sobre la qual s’han projectat diversos audiovisuals que en diverses ocasions han engolit els membres de la banda.
Durant el concert Bono ha saludat el Sant Jordi amb un ‘Bona nit Barcelona’ en català i tot seguit ha explicat en anglès que als U2 els agrada tant la capital catalana que s’hi quedaran una setmana.
I és que després d’aquest dilluns, U2 tornarà al Palau Sant Jordi dimarts, divendres i dissabte.
Segons l’organització, les entrades estan “pràcticament exhaurides” en tots quatre concerts, arribant gairebé al màxim aforament permès a la instal·lació esportiva, de 17.900 persones.
El cantant també s’ha expressat en català quan s’ha acomiadat de l’escenari la primera vegada i abans de tornar a sortir, amb un “Sou fantàstics, sou màgics, sou genials”.
L’espectacle, de més de dues hores de durada, ha començat sense música amb l’entrada de Bono per un lateral de la pista.
L’irlandès ha avançat pel mig del públic fins pujar a l’escenari i aleshores ha començat a sonar ‘The Miracle of Joey Ramone’, la primera d’una trentena de cançons.
Braços alçats i molts mòbils en mà, el públic ha estat entregat a tothora, especialment en moments àlgids com quan han tocat ‘Vertigo’.
En un concert sense teloners, els U2 han repassat alguns dels temes del seu darrer àlbum, ‘Songs of Innocence’, sense oblidar cançons de moments variats de la seva discografia com ‘Streets’, ‘Bullet the blue sky’, ‘Misterious Ways’, ‘I will follow’, ‘Even better than the real thing’ i ‘Until the end of the world’, entre altres.
El concert s’ha tenyit d’emoció en diversos moments, com quan Bono ha recordat la seva mare, difunta quan ell tenia 14 anys.
No han faltat tampoc les dosis de càrrega política que solen caracteritzar el grup, per exemple els audiovisuals s’han fet servir per escriure-hi un missatge que reclamava “justícia” per als “oblidats” del conflicte d’Irlanda del Nord durant la cançó ‘Raised by Wolves’, del darrer disc.
A més, Bono ha demanat en diverses ocasions la pau a Síria i ha assegurat que, si Europa no troba solució en l’acollida dels refugiats, “l’ideal d’Europa estarà acabat”.
També hi ha hagut un moment per reivindicar un món sense VIH, abans de tocar la versió de Paul Simon ‘Mother & Child Reunion’.
Fent honor al nom de la gira, el concert s’ha estructurat al voltant de la innocència i l’experiència.
L’escenari constava d’un segment rectangular en representació de la innocència -on ha començat i acabat el concert- i un espai circular en honor a l’experiència -on s’ha traslladat la banda a mig espectacle, bateria inclosa-.
Un llarg passadís connectava tots dos espais i sobre el mateix hi havia la pantalla gegant.
Els audiovisuals projectats a l’enorme pantalla han tingut molta presència durant l’espectacle i fins i tot en algunes els membres del grup musical han tocat i cantat immersos de les projeccions de vídeo, com si d’un videoclip es tractés.
Els mòbils han tingut un paper destacat en l’espectacle i no només per les nombroses persones del públic que han anat enregistrant el concert a bocins.
Mentre tocaven ‘Elevation’, una espectadora que havia pujat a l’escenari ha estat l’encarregada d’enregistrar els irlandesos des d’un mòbil.
Les imatges es veien en directe per la gran pantalla.
Després de Barcelona, la girà seguirà a Holanda, Alemanya, el Regne Unit, França i Irlanda.
‘The innocence + Experience Tour’ va començar a Vancouver, Canadà, el 14 de maig del 2015 i acabarà el proper 28 de novembre a Dublín.
Feia 6 anys que el grup de Paul David Hewson -popularment conegut per Bono- no trepitjava els escenaris de la capital catalana.
L’últim cop va ser el juny del 2009, quan va obrir al Camp Nou el ‘360º Tour’.
Anteriorment havia actuat a la capital catalana en el marc del ‘Vertigo Tour’ el 2005 i l”Elevation Tour’ l’any 2001. | Els U2 han fet el primer dels quatre concerts que la banda irlandesa farà al Palau Sant Jordi de Barcelona. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2854 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal del text següent:
Les petites i mitjanes empreses gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya.
Així ho conclou un informe de la patronal Pimec, que analitza l'evolució de més de 9.000 firmes del territori al llarg de quatre anys.
L'estudi indica que, de mitjana, les pimes gironines arriben a facturar fins a un 17% menys que les de la resta del país.
Una diferència que, per una banda, s'explica perquè són més petites.
Però per l'altra, perquè també són menys productives.
El director de l'Observatori de Pimec, Modest Guinjoan, explica que les pimes gironines han aconseguit remuntar la crisi, però que encara tenen deures pendents.
El seu principal repte, assegura, és que les firmes generin "més valor afegit", apostant per la innovació i per oferir productes que els diferenciïn de la resta.
L'informe de Pimec analitza l'evolució de les petites i mitjanes empreses del territori al llarg de quatre exercicis.
Es basa en dades del Registre Mercantil i, en concret, analitza l'evolució de 9.238 pimes entre els anys 2013 i 2016 (tots dos, inclosos).
La majoria de les firmes –sis de cada deu- pertanyen al sector serveis.
D'entrada, l'informe recull que les pimes gironines són més petites que les de la resta de Catalunya.
Aquí, de mitjana, tenen 8,9 treballadors.
Una xifra que augmenta fins als 10 si es tenen en compte totes les del país.
Si es posa la lupa per sectors, l'estudi conclou que l'industrial és el que factura més (amb una clara preeminència de l'alimentari).
Ara bé, l'informe també deixa clar que, tot i haver crescut en vendes al llarg d'aquests anys, les pimes gironines facturen de mitjana fins a un 17% menys en relació amb les del conjunt de Catalunya (1,4 MEUR anuals davant dels més d'1,7 de la resta).
Segons el director de l'Observatori de Pimec, aquesta diferència s'explica sobretot per la dimensió de les empreses.
Com que les pimes gironines són més petites, facturen menys.
Però aquest no és l'únic factor.
I és que, com posa de relleu l'informe, les empreses d'aquí són menys productives que la resta.
I això, de retruc, també es nota a l'hora de fer números.
Esforç per diferenciar-se
Modest Guinjoan explica que l'estudi recull com les pimes gironines han sabut remuntar la crisi.
Però el director de l'observatori també alerta que encara els queden deures per fer.
Sobretot, precisa, el seu principal repte és "fer un esforç" per "generar més valor afegit" i, d'aquesta manera, ser més productives.
"Si tenen productes que són més diferencials i innovadors, les pimes seran capaces de posar-los més en valor; i d'aquesta manera, tenir també més personal capacitat i millor retribuït", explica Guinjoan.
I és que, com també recull l'estudi, a les comarques gironines la despesa mitjana anual per treballador és uns 5.000 euros inferior a la de la resta de Catalunya (30.000 euros davant de 35.000).
Per al director de l'estudi, però, apujar sous de per si no incrementarà la productivitat.
Per això, insisteix que l'aposta que han de dur a terme les pimes gironines passa sí o sí per la innovació.
Repensar el turisme
Tot i que encara hi hagi camí per recórrer, l'informe de Pimec conclou que al període 2013-2016 les pimes gironines han guanyat en rendibilitat.
Ara bé, a l'hora d'analitzar els resultats per subsectors, crida l'atenció que els hotels i restaurants (aquí s'analitzen empreses i no petits autònoms) es trobin entre els negocis que han ingressat menys durant aquest període.
Per a Guinjoan, això es deu a què el sector turístic està "remogut" per la competència interna que té.
Però per al director de l'Observatori Pimec, tampoc es pot negar que una constant del sector és "la seva baixa productivitat".
"A nivell general, el turisme té un repte de millora; cada vegada hauria de posar més èmfasi en una millora de la qualitat, i no anar a buscar que cada vegada vinguin més turistes, sinó que els que venen gastin més", subratlla.
Aposta per la formació
Durant la presentació de l'estudi, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha reclamat al Govern que "preservi i potenciï" la capacitat de l'economia tant gironina com catalana.
I aquí, ha subratllat la necessitat de continuar impulsant les mesures recollides dins el Pacte Nacional per a la Indústria i d'intensificar la formació.
Sobretot, per respondre a la demanda de perfils que necessiten les empreses.
Segons Cornellà, i com també va posar de relleu la patronal Pimec, actualment hi ha "una sobreformació" que no va lligada a "l'ocupabilitat".
I és que, sigui pels motius que sigui, la societat encara tendeix a apostar pels ensenyaments superiors (com els universitaris) i deixa de banda la formació professional, que és on hi ha "una ocupabilitat molt més alta". | Les pimes gironines facturen menys que les de la resta de Catalunya perquè són més petites i menys productives. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_671 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
Avui comença la vaga total i indefinida dels treballadors d’Eulen a l’aeroport de Barcelona.
Un conflicte que s’ha anat coent a foc lent aquestes últimes setmanes i que l’administració ha estat incapaç de resoldre.
Per a mirar de mitigar els efectes de la vaga, el govern espanyol ha decretat uns serveis mínims del 90%.
A més, ha decidit d’enviar més agents de la Guàrdia Civil per a evitar el col·lapse i garantir la seguretat dels passatgers.
La presència reforçada de la Guàrdia Civil i els serveis mínims han de garantir que no es col·lapsin els controls de seguretat de l’aeroport.
Tanmateix, un miler de passatgers han perdut el vol aquest agost a causa de les aturades parcials, les quals han ocasionat llargues esperes.
L’assemblea d’ahir dels treballadors va votar contra la proposta de mediació de la Generalitat per una àmplia majoria (150-36).
El govern va aconseguir que Aena i Eulen augmentessin el sou dels treballadors i reforcessin la plantilla, però les noves condicions no van satisfer el comitè de vaga.
La consellera de Treball, Dolors Bassa, va dir que no estava pas decebuda pel resultat i va agrair el compromís del comitè de vaga, d’Eulen i d’Aena.
Alhora, però, va anunciar el final de la mediació i va dir que ara havia de començar la negociació entre les empreses i els treballadors.
El conflicte ha generat també tensió política entre la Generalitat i l’estat, ja que el govern considera que la situació s’ha enquistat perquè no s’han ofert solucions als treballadors.
El govern espanyol, contra les cordes
L’estat espanyol és el titular de l’aeroport per mitjà d’Aena i, per tant, el responsable polític de gestionar-lo.
Divendres, el govern espanyol va dir que estudiaria la possibilitat de decretar un laude d’arbitratge d’obligat compliment.
Amb aquesta amenaça, Foment pretenia que els treballadors acceptessin la proposta de mediació.
De fet, el comitè de vaga va criticar les coaccions que rebien per a posar fi al conflicte.
Ahir mateix el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, va reaccionar a la decisió de l’assemblea dels treballadors d’Eulen.
De la Serna va assegurar que l’executiu acceleraria l’aprovació del laude obligatori, que ha de ser ratificat pel consell de ministres.
La imposició del laude, doncs, sembla que serà la solució a la crisi.
No obstant això, aquesta mesura no acabarà amb el malestar dels treballadors.
Les protestes podrien estendre’s a altres aeroports de l’estat.
Segons que va explicar la consellera Bassa, els treballadors d’Eulen de l’aeroport de Madrid comencen a pensar a fer vaga per a exigir una millora de les condicions laborals.
A més, els sindicats han criticat durament la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol.
Comissions Obreres va denunciar que ‘atemptava greument’ contra el dret de vaga per les pressions als treballadors d’Eulen, mentre que l’UGT ha culpabilitzat l’executiu de Mariano Rajoy i també ha criticat les pressions que han rebut els treballadors.
El debat sobre el model de seguretat
El control de la seguretat als aeroports es va privatitzar amb la concessió del servei per part d’Aena, empresa pública de l’estat espanyol, a companyies com Eulen.
El criteri econòmic és el que marca les licitacions, en les quals no es tenen en compte les condicions laborals dels treballadors de la concessionària.
La Generalitat ha defensat que el seu model era una seguretat pública en mans dels cossos policíacs, i per tant, que l’administració tingués el control del sistema de seguretat.
Tanmateix, aquesta competència pertany al govern espanyol.
El conflicte de l’aeroport de Barcelona ha tornat a posar aquesta qüestió sobre la taula.
De fet, algunes associacions de guàrdies civils van criticar el govern espanyol per haver-los enviat a l’aeroport, atès que consideren que la seva feina no ha de ser la de suplir els treballadors que fan vaga.
A més, defensen que la seguretat dels aeroports ha de ser pública per a evitar aquesta mena de conflictes. | Els treballadors d’Eulen comencen aquest dilluns una vaga indefinida a l’Aeroport del Prat per reivindicar millors condicions laborals. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1500 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal del text següent:
El president de la Generalitat, Artur Mas Foto: Rubén Moreno / Gabinet de premsa
"Negar el vot a qui veu en les urnes la solució, i no pas el problema, és un error doble", ha afegit Mas en el seu parlament tot assenyalant que "la majoria social i el consens polític" vertebren el procés català i que la seva "voluntat" és que "aquesta unitat no s’esquerdi i, fins i tot, es pugui ampliar".
Discurs des del Saló Sant Jordi
L’any de la commemoració del Tricentenari, el president ha volgut adreçar als ciutadans el missatge institucional de la Diada des del Saló Sant Jordi, per la seva “significació històrica especial”, ja que el 1706 s’hi reuniren les darreres Corts Catalanes convocades per l’arxiduc Carles.
Unes Corts creades al segle XIII i hereves de les assemblees de Pau i Treva que “són considerades el naixement del primer parlamentarisme a Europa.
El nostre sentit de la democràcia ve de molt lluny”, ha destacat Mas.
També aquest emblemàtic saló del Palau de la Generalitat va ser el lloc on l’any 1713 es prengué la decisió de defensar les Constitucions Catalanes i resistir heroicament a Barcelona, fins que es produí l’entrada de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714.
El president ha assegurat que, “en moments en què es vol menystenir, desvirtuar i fins i tot negar el nostre passat com a país, es fa més necessari que mai commemorar el que hem estat”, i recordar que la defensa heroica de Barcelona, i de tot Catalunya, va ser “per defensar unes lleis de les més avançades del moment i que es contraposaven al poder absolut exercit de manera absoluta”.
Avui, tres segles després dels fets de 1714, el president ha subratllat que “la nació catalana és viva; tenim país; i ens preparem democràticament, cívicament i pacíficament per decidir el nostre futur col·lectiu”.
I ha afegit que “la majoria social i el consens polític que el vertebra” són els dos pilars sobre els quals es recolza el procés polític català.
Compromís "ferm" per convocar la consulta
“El meu compromís per convocar la consulta és ferm”, ha defensat el cap de l’Executiu, i ha aprofitat la solemnitat del moment per recordar al Govern i a les institucions de l’Estat que “encara són a temps per escoltar el clam pacífic i democràtic d’aquest poble”.
“Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error; negar el vot a qui veu en les urnes la solució i no pas el problema és un error doble”, ha defensat.
Amb aquestes paraules, el president Mas ha recordat que el poble català “no vol imposar una decisió”, sinó que “vol ser escoltat, vol parlar, vol votar i vol arribar a bons acords per a tothom”.
I que vol fer-ho “per guanyar el nostre futur i poder decidir com donar millor resposta a les necessitats dels nostres conciutadans”.
En aquest sentit, el cap del Govern ha subratllat que “no ens mou l’afany de ser millors que els altres, sinó de ser millors nosaltres mateixos”, i que l’aspiració del poble és tenir “un futur millor” que passa per la “concòrdia i de solidaritat” amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa.
“Anhelem ser tractats com les altres nacions del món"
“Anhelem ser tractats com les altres nacions del món i, per tant, poder decidir per nosaltres mateixos sobre la nostra economia, el nostre benestar, els nostres serveis públics, la nostra identitat i la forma de relacionar-nos amb les altres nacions d’Europa i del món”, ha defensat.
I ha afegit que Catalunya vol construir aquest futur “reforçant els nostres molt antics lligams amb Europa”.
En aquesta construcció d’un país millor, el president ha assegurat que “la nostra ambició de qualitat democràtica ha d’estar a l’altura de la llarguíssima trajectòria de conviccions democràtiques del nostre país”, i que el fet d’haver tingut un dels Parlaments més antics d’Europa “hauria de ser un potent estímul per aspirar a tenir una de les millors democràcies d’Europa”.
“En aquesta hora gran que viu Catalunya, un cop més sota la mirada atenta i potser curiosa del món, us convido a totes i a tots a projectar la millor realitat del nostre país: la Catalunya convivencial, cívica, culta, respectuosa, tolerant i integradora; i la Catalunya compromesa amb la justícia social, fidel a la seva tradició dinàmica, emprenedora i creativa, i amant de la llibertat i de les llibertats”, ha reblat el president de la Generalitat al final del seu missatge. | El president Mas defensa la voluntat democràtica del país i es compromet fermament a convocar la consulta. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_634 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits en aquest text.
El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.
Així ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l’elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.
Valero ha detallat que l’objectiu és desenvolupar una tecnologia europea ‘per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus’.
El director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s’estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines ‘entre cinc i set vegades més poderoses’.
El Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.
L’acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.
Des del BSC, Valero ha remarcat la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.
‘Volem ser el Messi de la supercomputació’, ha ironitzat.
El director ha reivindicat que Europa ‘necessita desenvolupar tecnologia’ i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d’una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.
‘Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents’, ha declarat.
En aquest sentit, ha explicat que l’objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar ‘íntegrament’ amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d’estrangera.
Per fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 milions d’euros.
A més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és ‘una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses’ i atraure talent i inversions.
‘Hem d’aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d’aquests processadors i el software associat’, ha declarat.
Per la seva banda, Viola ha reivindicat el treball ‘conjunt’ de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és ‘el més gran’ que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o la Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.
Ha reconegut que la inversió actual, de 840 milions d’euros al conjunt d’Europa, ‘no és suficient’ però és el punt de partida de la ‘cursa’ en supercomputació.
Ha explicat que després d’avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació ‘excel·lent’, destacant el ‘treball conjunt’ dels governs.
Per la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha remarcat la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d’apostar per la tecnologia pròpia en un marc de ‘polarització’ entre els Estats Units i Àsia.
‘Una infraestructura com aquesta ens dóna competitivitat territorial però també empresarial’, ha afirmat.
La secretària d’Estat d’Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la ‘importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països’ i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixement i els centres per assolir tecnologia pròpia.
El futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el que vol dir 200 mil bilions d’operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.
Així, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.
La previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l’últim trimestre del 2020 i completament operatiu l’1 de gener del 2021.
Ara es posarà en marxa un concurs públic a escala europea per a la seva construcció.
El MareNostrum5 tindrà un cost de 223 milions d’euros, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.
La meitat del pressupost serà finançat per la Unió Europea (UE) i l’altra meitat pels estats que formen part del consorci.
En l’elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.
Irlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC. | Acte de presentació a Barcelona del supercomputador MareNostrum 5. La ciutat és una de les noves seus dels nous supercomputadors. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2334 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal del text següent:
El Jaume Pla més vigorós torna divendres amb un nou disc, '7 songs for an endless night' (Bankrobber, 2016), que remet als seus orígens com a músic en solitari.
L'àlbum s'emmiralla amb la seva primera referència com a Mazoni, pel seu nom ('7 songs for a sleepless night', 2003), perquè recupera l'anglès, conté set cançons i gira al voltant de la nit.
Ara bé, més enllà d'això, són dos discs d'estils molt diferents, aquest últim amb peces d'esperit lúdic i ritmes ballables d'una nit 'inacabable'.
I és que Pla es confessa "més a gust en el canvi" de registres que en la fidelitat a una fórmula.
Aquesta és la seva "coherència en el canvi", explicava dilluns a l'ACN abans de presentar el disc a l'Apolo [2].
"Ja que em costa bastant ser coherent, intento ser coherent en el canvi, que la meva raó de ser sigui el canvi d'un disc a l'altre", reflexiona Jaume Pla, Mazoni.
Dilluns passat, poca estona abans de presentar el seu nou disc davant d'un públic reduït a la sala [2] de l'Apolo, l'artista reconeixia a l'ACN que al llarg de la seva trajectòria sempre s'ha sentit més "a gust" quan s'ha allunyat de l'intent de "depurar una fórmula" determinada, és a dir, canviant o integrant registres –del pop melòdic al rock, del so acústic a l'electrònica- amb naturalitat.
La reflexió sorgeix a propòsit del seu nou disc, '7 songs for an endless night', una mena de revers de l'àlbum –gairebé- homònim amb què l'any 2003 va estrenar el nom artístic de Mazoni.
Què uneix una i altra referència, separades per més de deu anys?
Essencialment, la nostàlgia, explica el cantant.
Nostàlgia de tornar a cantar en anglès, com havia fet en aquell disc i els anys anteriors amb la banda Holland Park.
I nostàlgia, també, d'una obra ('7 songs for a sleepless night') que "s'estima" especialment.
Aplicant amb coherència la seva màxima de la 'coherència en el canvi', musicalment els dos discos no s'assemblen "en res", destaca Pla.
Si el primer era evocador i intimista, reflex de solitàries nits en vetlla, aquest és vitalista i directe, noctàmbul també, però en el sentit més festiu del terme.
Mazoni el va enregistrar, de nou, en llargues sessions nocturnes.
"Si resulta que se'm dóna millor cantar a certa hora i havent begut dues copes, potser quan gravo els discos he d'intentar reproduir aquest estat", apunta el músic.
En acabat, va encomanar la producció del disc al britànic Brendan Lynch, mà dreta d'artistes com Paul Weller o Primal Scream.
La brevetat del disc juga també a favor d'aquesta no-coherència estilística que reivindica Jaume Pla.
Amb 7 cançons, com va fer l'any 2003, no es tracta de vestir un discurs sinó d'evocar moments i estats d'ànim suggerits per una llarga nit de d'oci, festa i ball.
Núria Graham canta Mazoni
I enmig d'aquesta nit sorgeix la veu de Núria Graham, cantant en solitari a 'Never push a sailor'.
Mazoni cedeix la part vocal de la cançó a la persona amb qui va pensar que més encaixaria quan l'estava composant.
"La vaig fer amb el seu timbre al cap", recorda un músic a qui no importa explicar que "a vegades està cansat de sentir-se" i que en ocasions "imagina" el seu treball en la veu d'algú altre.
La veu de Graham s'acobla amb elegància a una peça de pop electrònic amb aires dels 90.
Pla està a gust amb l'eclecticisme d'un disc que transita per l'electrònica de traç gruixut, el pop electrònic i també el rock.
Perquè "ni l'edat ni l'experiència musical han de portar-te (necessàriament) cap a terrenys més tranquils , i això m'agrada", confessa.
Així ho entén un músic que assegura haver-se anat fent "més brut, més primari" amb el temps i que en aquest aspecte s'emmiralla en artistes com Neil Young, algú que "de tant en tant va traient els seus discos sorollosos, tenint una certa edat". | Jaume Pla presenta nou disc de ritmes ballables, sempre fidel al seu gust per canviar de registre entre àlbums. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1289 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
"En aquesta causa està tot el peix venut", ha deixat clar Gonzalo Boye just començar la seva intervenció.
L’advocat internacional de Carles Puigdemont ha repassat de manera clara però contundent la situació jurídica dels líders independentistes a l’exili en un dinar organitzat per l’entitat Sobirania i Justícia acompanyat pel subdirector de NacioDigital, Ferran Casas.
Davant d’un centenar de persones, l’advocat ha exigit "lluitar a mort" aquest judici -que començarà, ha dit, a partir de la segona quinzena de novembre- perquè la sentència que en surti serà "la base sobre la que es construeixi la revocació en instàncies internacionals".
"No tinc cap confiança en la sentència", ha admès Boye, però ha recordat que si la pròpia instrucció del cas contra els líders independentistes "està viciada i vulnera els drets, el judici per definició no serà just i el resultat tampoc.
I després del Suprem hi ha Estrasburg".
Sobre el judici, Boye s'ha mostrat favorable a què sigui televisat: "Els catalans hi tenen dret i hi ha mecanismes perquè es retransmeti si no hi ha res a amagar".
Malgrat els canvis de govern a Espanya, l'advocat ha assegurat que la Fiscalia no rebaixarà cap acusació.
L'ofensiva contra els advocats
Boye ha assistit al dinar en plena ofensiva contra els advocats que defensen els presos i exiliats.
No li ha vingut de nou, ha explicat.
"En una reunió amb Carles Puigdemont a Berlín ja vam dir que els següents érem els advocats".
Això respon a la teoria dels cercles concèntrics.
Una teoria que Boye ha resumit: "En el seu dia va ser tot per ETA i ara és tot per Espanya", ha dit, coneixedor del cas.
En qualsevol cas, però, no ha mostrat cap tipus de preocupació davant l’ofensiva contra les defenses dels dirigents independentistes.
"Estic molt tranquil.
Ningú no pot defensar el govern legítim de Catalunya i esperar que no hi hagi represàlies.
Els advocats ho tenim clar", ha constatat.
El judici i el camí cap a Estrasburg no serà un “camí de roses”, però l’advocat s’ha mostrat convençut que el final serà positiu per als interessos de l’independentisme.
“El final serà positiu perquè tenim la raó i perquè hem sabut on anar a preguntar per aquestes raons.
No la podíem anar a buscar a Madrid, l’hem anar a buscar als països democràtics, i cada cop que s’han volgut pronunciar ha entrat el pànic”, ha explicat, i ha afegit que des del Suprem pensen que “ells són els més llestos i a Europa són estúpids, enlloc d’intentar trobar ajuda a països europeus per resoldre un problema polític”.
Precisament sobre aquest "pànic", Gonzalo Boye ha reflexionat sobre la querella civil presentada a Bèlgica contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
“La jutgessa belga no sap la que li espera.
De moment ja ha rebut una querella per prevaricació només per admetre a tràmit la nostra demanda”, ha lamentat.
En aquesta línia, ha lamentat que el Suprem consideri Espanya “el seu cortijo”.
“Quan hem anat a Europa s’han posat molt nerviosos”.
És per això, ha dit, que ha arribat la retirada de les euroordes d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia.
Això va ser un “error estratègic” perquè Llarena va retirar l’euroordre després de la resolució de la justícia alemanya i això va fer que la resolució es convertís en ferma.
Allargar la vida del règim del 78
Per tot plegat, pels atacs als advocats defensors i per les decisions de la justícia internacional respecte als exiliats, “la situació dels dirigents independentistes s’explica per si sola” a Europa.
“Estem fent les coses bé i això els posa nerviosos”.
En l’àmbit intern, però, la qüestió és diferent i Boye ha estat contundent.
“Tinc la sensació que la democràcia espanyola està intentant prolongar la vida del règim del 78.
En aquests últims mesos, ha reflexionat, "s’estan vulnerant drets fonamentals i qui els vulnera són els que han estat i segueixen estant en el poder”.
Així no s’arribar a cap solució".
Amb tot, Boye ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge d’optimisme.
"Defensant els polítics independentistes estem defensant tots els catalans”, ha apuntat, tot recordant també que “els drets de tots els catalans només es podran guanyar si guanyem aquest plet".
"Portem mesos explicant a Europa que no hi ha ni rebel·lió ni sedició.
Ho estem fent bé i això els preocupa, perquè la causa contra els polítics catalans posa en evidència les costures de l’Estat i el règim del 78".
"Crec que guanyarem, no sé quan trigarem però guanyarem.
I no tingueu cap dubte que qualsevol jurista pagaria per estar en aquesta defensa", ha reblat. | Gonzalo Boye repassa la situació jurídica dels polítics independentistes i assenyala el Tribunal d'Estrasburg com a única instància judicial legítima. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2744 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) ha desallotjat aquest dijous al matí 22 persones, entre elles un menor d'edat, de l'edifici situat al número 1 del carrer de Sant Ramon, al barri del Raval, que havia estat ocupat, segons han informat fonts municipals.
El Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) ha atès deu persones, de les quals tres, una família amb un nadó, han acceptat un recurs d'allotjament.
En els altres set casos, el CUESB no ha detectat una situació de vulnerabilitat perquè tenien xarxa familiar o recursos econòmics, segons ha assenyalat el consistori.
L'immoble és propietat de l'Ajuntament de Barcelona i havia estat rehabilitat recentment per albergar onze habitatges de lloguer social.
(En aquesta actualització s'afegeix el final del desallotjament, declaracions de persones que havien ocupat els pisos i informació facilitada per l'Ajuntament de Barcelona).
Durant el desallotjament, que ha començat cap a un quart de 9 del matí i ha durat unes dues hores, algunes de les persones que ocupaven els pisos han sortit als balcons per protestar que els fessin marxar.
També alguns veïns s'han arremolinat a l'entrada del carrer de Sant Ramon, que estava precintat i amb diverses furgonetes policials, per retreure a la Guàrdia Urbana que desallotgés l'immoble.
El consistori barceloní ha assenyalat que els seus serveis de vigilància van comprovar dilluns que l'edifici estava completament buit i que va tenir constància aquest dimecres de l'ocupació.
Per la seva banda, diverses persones que han desallotjat de l'immoble han assegurat davant els periodistes que feia entre tres dies i una setmana que hi havien entrat.
Aquest és el cas del Youssef, que ha afirmat que va pagar 500 euros a un home per poder entrar en un dels pisos i que ell va rebre uns documents a canvi.
Aquest dijous al matí, segons ha explicat, l'home no li agafava el telèfon i no sabia com localitzar-lo.
Un altre dels casos és el de la família amb una criatura de menys d'un any.
Segons han explicat, no han obtingut ajudes per a l'habitatge ni solucions dels serveis socials en un any i mig.
"Els serveis socials ens van dir que estaven saturats i que ens busquéssim la vida, que ocupéssim.
Ho hem fet i ara no ens deixen viure", ha recriminat l'home, visiblement trasbalsat pel desallotjament.
I ha continuat: "Algú ha dit que som narcotraficants.
Un narcotraficant ve amb tota la seva família?
Ho diuen per treure'ns del pis i perquè s'hi fiquin els que van ben vestits i perfumats, perquè tenen diners per pagar i, com que tenen diners, van abans que nosaltres".
També ha retret que l'edifici portés temps buit i ha lamentat que no pugui quedar-se al Raval, on viu, ha dit, des del 1988.
"He anat a la guarderia i a l'escola aquí.
Vull viure al meu barri i no puc.
En canvi vénen els 'guiris' i els que tenen diners.
Per què el meu fill no i els seus fills sí?", ha inquirit.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona ha defensat que el desallotjament del bloc respon a una acció per salvaguardar "el patrimoni municipal", en paraules de la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.
El consistori va comprar l'edifici l'octubre de 2013, exercint el dret de tanteig i retracte, i el va rehabilitar per oferir onze habitatges de lloguer social que ja estan adjudicats.
Les obres van començar l'estiu del 2015 i ja estaven finalitzades si bé encara no s'havien recepcionat a l'espera que es donés d'alta el subministraments elèctric.
Actualment, s'hi està instal·lant l'estació transformadora que Endesa sol·licitava.
Segons ha assenyalat el consistori, la previsió és que les persones beneficiàries dels pisos puguin entrar-hi a viure abans de l'estiu.
Després de tenir constància aquest dimecres de l'ocupació, l'Ajuntament va fer els informes necessaris i va signar el decret per desallotjar dins les 72 hores posteriors. | La Guàrdia Urbana de Barcelona desallotja 22 persones, inclòs un menor d'edat, que havien ocupat un edifici propietat de l'Ajuntament. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2471 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important del text següent.
L'Smart City Expo World Congress (SCEWC) ha obert aquest dimarts les portes al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de 700 ciutats de tot el món, 675 expositors i 420 experts, el que representa "les millors xifres de la història", segons ha declarat a l'ACN el director de l'esdeveniment, Ugo Valenti.
Sota el lema 'Empower Cities, Empower People', enguany el certamen s'ha centrat en com les tecnologies al voltant del concepte de les 'smart cities' poden contribuir a canviar la relació entre els governs de les ciutats i els residents a través de millorar, per exemple, la participació i la transparència.
"Volem que les ciutats s'apoderin i tinguin força perquè és el poder més proper als ciutadans i poder fer canvis a través de tecnologies que permetin la participació ciutadana en qüestions com els pressupostos municipals", ha afegit Valenti.
El director de l'SCEWC també s'ha referit a altres avantatges que les tecnologies de les ciutats intel·ligents poden oferir als ciutadans, com els vehicles autònoms o les aplicacions de salut que mantenen connectats els pacients amb els serveis sanitaris.
"Hi ha coses que formaran part de la nostra vida sense ni adonar-nos-en i que milloraran la nostra qualitat de vida", ha afegit Valenti.
En el camp de la gestió pública que centra aquesta edició de l'SCEWC, el director comercial de Fama Systems, Alex Santacana, ha explicat en declaracions a l'ACN que el concepte de ciutats intel·ligents també ha donat pas a les "regions intel·ligents", un grup de municipis connectats a través d'aplicacions que els permeten gestionar les seves infraestructures i instal·lacions.
Fama Systems va desenvolupar un projecte d'aquestes característiques en col·laboració amb la Diputació de Pontevedra.
Santacana explica que Fama Systems comercialitza la tecnologia als municipis per gestionar els serveis públics, des del manteniment fins al contacte amb els proveïdors, però també als ciutadans que sol·liciten aquests serveis i que poden notificar que hi ha algun problema, per exemple a la via pública.
Així mateix, la tecnologia permet centralitzar aquesta informació i Fama Systems proposa les eines de gestió per resoldre aquests problemes.
Per la seva banda, el gerent de Rosmiman, Antonio Ramírez, ha assenyalat que les tecnologies relacionades amb les 'smart cities' permeten als ajuntaments ser transparents en la seva gestió, a partir de conèixer quins són els seus actius, els seus costos de manteniment o les seves inversions.
"Així poden involucrar els ciutadans en el manteniment i conservació de seu entorn més proper", ha afegit Ramírez.
"Un ciutadà que surt a un parc o a una platja de la ciutat pot col·laborar amb el municipi alhora de detectar deficiències en les infraestructures i proposar millores que després són tractades per part del sistema i derivades a les brigades de manteniment del municipi o de les empreses que hi col·laboren.
Això es traçable en un doble sentit, del municipi al ciutadà i a la inversa.
El sistema també proveeix dades obertes que poden servir a tercers per fer estudis de viabilitat o de manteniment, entre d'altres", ha explicat el gerent de Rosmiman.
El principal certamen internacional sobre ciutats intel·ligents
L'SCEWC és el principal esdeveniment internacional sobre 'smart cities' i té lloc del 14 al 16 de novembre a Barcelona.
L'esdeveniment compta amb la participació de grans empreses com Alstom, AT&T, Bosch, Cellnex, Cisco , Deutsche Telekom, Engie, FCC, Ferrovial, Fiware, Hexagon, Huawei, Intel, Mastercard, Microsoft, PTC, SAP, Siemens, Silver Spring Networks, Suez i ZTE, que mostraran les seves últimes solucions en el congrés.
L'esdeveniment també reunirà a representants de més de 700 metròpolis de tot el món.
Entre les ciutats que tindran representants a Barcelona es troben Atlanta, Berlín, Busan, Casablanca, Dubai, Grenoble, Londres, Lió, Montevideo, Moscou, Nova York, Pobla, Quebec, Taipei, Tel Aviv i Zheijhang.
Així mateix , l'SCEWC albergarà diversos pavellons de països com Austràlia, Àustria, Bèlgica, Xile, Xina, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Holanda, Índia, Israel, Itàlia, Japó, Noruega, Suècia i els Estats Units.
Així mateix, un total de 420 experts internacionals compartiran les seves idees sobre com el les ciutats han d'abordar en el futur els seus desafiaments més crítics.
En les conferències i debats s'aprofundirà en el futur dels assentaments urbans a través d'un programa de conferències estructurat en vuit temes: Govern, Ciutats Segures, Economia, Sostenibilitat, Economia Circular, Societat i Dades i Tecnologia. | El SCEWC d’enguany es centra en sistemes intel·ligents per a millorar la relació dels governs municipals amb la ciutadania. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1340 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels temes principals discutits al text següent.
Si el ple municipal de Barcelona no aprova aquest divendres revocar la cessió de la capella de la Misericòrdia al Macba per permetre-hi la instal·lació del CAP Raval Nord, les mobilitzacions per exigir el trasllat de l'ambulatori a la capella s'estendran per tota la ciutat.
El suport als professionals i usuaris del CAP Raval Nord ja es va fer evident aquest dimecres amb una aturada de 10 minuts que van secundar molts treballadors de centres d'atenció primària de Barcelona i fins i tot va tenir el suport de la gerència territorial de l'Institut Català de la Salut.
"Si els partits voten que no al ple serà un frau i nosaltres ens mobilitzarem amb tot el sector de la primària de Barcelona", ha assegurat el membre de la plataforma, Iñaki Garcia, en una roda de premsa aquest dijous a la capella.
Amenacen amb accions legals
La infermera del CAP i ajunta a la direcció, Núria Villanueva, també ha intervingut a la roda de premsa per recordar la precarietat de l'edifici que actualment acull el CAP LLuís Sayé.
"No podem garantir-hi la seguretat i això afecta els drets dels pacients", ha valorat.
La infermera i membre de la plataforma Antònia Raya ha anunciat que si la votació del ple d'aquest divendres és negativa, els professionals del CAP iniciaran "accions legals" per denunciar els riscos que l'estat de l'edifici comporta per a pacients i treballadors.
Raya també ha defensat que la precarietat del CAP Raval Nord també la pateixen altres ambulatoris de Barcelona.
"L'atenció primària és la que rep menys recursos", ha recordat.
Precisament per aquest motiu la plataforma és optimista respecte de la possibilitat que treballadors de tots els CAP de Barcelona se sumin a futures mobilitzacions.
Garcia ha parlat del CAP Raval Nord com a "símbol".
"Com més triguin a instal·lar-lo a la Misericòrdia, més ens ajuden a organitzar-nos", ha afirmat.
Els partits mantenen el suspens
De cara a la votació d'aquest divendres, només és segur que Barcelona en Comú i la CUP votaran a favor de la revocació de la cessió de la capella al Macba.
A la votació inicial a la Comissió d'Economia del 19 de març, PDECat, Ciutadans, PSC i PP van votar en contra mentre que ERC va fer reserva de vot.
Un vot positiu d'ERC no garantiria la revocació si algun dels partits que va votar-hi en contra no canvia el seu sentit de vot, però la plataforma ha dirigit bona part de les seves reivindicacions durant aquesta setmana a ERC.
"Hi ha un conflicte en el si dels partits", ha assegurat Garcia.
Hi hagi conflicte o no, ERC ha canviat la seva postura envers el trasllat del CAP Raval Nord a la capella des de l'arribada de Gemma Sendra, exgerent del Macba, al grup municipal en substitució d'Alfred Bosch.
Des d'aquest moment els republicans han evitat posicionar-se a favor de la revocació de l'espai al Macba -tot i que és l'aposta del departament de Salut- i això ha generat resistències internes.
Aquest dijous, el diputat Ruben Wagensberg ha assistit a la roda de premsa feta a la capella per donar suport a les reivindicacions de la plataforma.
La mateixa Sendra, segons la plataforma, s'ha ofert a parlar amb els veïns i treballadors del CAP aquesta setmana.
"Ja no és hora de parlar; hi és des del gener i podria haver vingut abans", ha etzibat Villanueva.
Mobilització ascendent
Després que el 19 de març l'oposició rebutgés inicialment el trasllat del CAP a la capella, la plataforma ja ha intensificat les seves mobilitzacions però asseguren que encara aniran més enllà si la votació del ple d'aquest divendres no satisfà les seves demandes.
"El Macba i els partits no s'adonen què passarà si voten que no", ha dit Garcia.
Raya ha posat el focus en les 6.500 firmes de suport a la instal·lació de l'ambulatori a la Misericòrdia i ha demanat a l'Ajuntament que no les "menystingui".
"Que no ens donin lliçons de democràcia", ha afegit.
Aquesta tarda la plataforma continuarà amb la seva pressió als partits amb una manifestació que sortirà a les set des de la capella i acabarà a la plaça de Sant Jaume. | El ple de Barcelona votarà el trasllat del CAP del Raval a la capella de la Misericòrdia, ocupada pel Macba. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1973 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Els governs de Pedro Sánchez i de Quim Torra segueixen fent d'artificiers per desactivar la tensió del 21-D.
La jornada d'aquest dilluns ha estat farcida d'intercanvis de declaracions per aplanar el terreny i arribar a divendres amb una fotografia dels dos presidents donant-se la mà.
A banda i banda admeten que no servirà per res més que per visibilitzar que, malgrat la discrepància absoluta, els ponts no estan trencats.
Que l'epicentre de moltes decisions és Lledoners ho demostra els missatges que en els darrers dos dies han fet arribar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el president de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez.
A més de fer crides a la serenor i a les protestes pacífiques, han subratllat que les mobilitzacions han de poder ser compatibles amb una reunió del consell de ministres a Barcelona i una trobada entre presidents, una tesi que ha defensat també el socialista Miquel Iceta.
"És perfectament compatible la reunió del consell de ministres amb la mobilització de la gent que discrepa", ha dit el líder del PSC, que ha advertit Torra que si no es reuneix amb Sánchez això voldrà dir que "no vol diàleg".
Aquest escenari, ha dit Iceta, "afebliria" les relacions institucionals quan el que es pretén és, en paraules de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, una "normalitat institucional".
Aquesta definició, però, en un context amb presos polítics -alguns d'ells en vaga de fam- i exiliats incomoda l'òrbita sobiranista, que segueix insistint que precisament és la repressió el primer element que situa la política catalana i espanyola en l'excepcionalitat.
Pedro Sánchez: "No es posen d'acord ni per la vaga de fam"
Precisament, enmig de l'intent dels dos governs per facilitar una reunió, ha estat Sánchez qui ha trencat la dinàmica de fugir de les declaracions altisonants.
L'estira-i-arronsa pel format: Moncloa només vol reunió entre presidents
Per part de la Generalitat, a més del president hi assistirien el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi.
I és que la fórmula que segueix preferint la Moncloa és el d'una trobada entre presidents per no donar una imatge diferencial respecte a altres territoris.
Menys encara amb un PP i Ciutadans que assenyalen el simple fet de reunir-s'hi com una concessió a l'independentisme.
"No hi ha reunions de govern a govern ni cimeres, això es fa amb executius d'altres països, el format natural és que es faci entre els dos presidents", ha insistit Batet.
ERC ha criticat la data triada pel desembarcament del govern espanyol a Barcelona -just farà un any de les eleccions convocades sota el 155- i ha titllat Sánchez d'"irresponsable" per no afavorir un clima de diàleg.
Amb tot, la portaveu, Marta Vilalta, ha subscrit que es produeixi una reunió per parlar de la situació dels presos i del referèndum.
Miquel Iceta: "Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.
Jo no gastaria aquesta possibilitat"
Al mateix temps que s'han pronunciat a favor de la reunió entre presidents, tant JxCat com ERC han animat l'independentisme a mobilitzar-se per protestar per la reunió del consell de ministres a Barcelona, fet que els socialistes consideren un "error" si realment es pretén aprofitar la "finestra d'oportunitat".
Tot i això, ha estat el mateix Iceta qui ha defensat que Pedro Sánchez no hauria de fer en aquests moments una proposta concreta per resoldre el conflicte amb Catalunya: "Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.
Jo no gastaria aquesta possibilitat".
Si s'acaba finalment agendant, la reunió de Sánchez i Torra es faria divendres.
La nit de dijous, però, el president espanyol i alguns ministres podrien assistir a la gala de Foment del Treball.
El president de la Generalitat no ha confirmat per ara la seva assistència en un acte la fotografia del qual podria ser l'avantsala de la trobada de l'endemà.
A quatre dies pel 21-D res està tancat, però sí que es constata una modulació en les interpel·lacions entre els dos governs.
Hi ha massa elements en risc i dues legislatures en joc. | La Moncloa situa la possible reunió amb la Generalitat en divendres però la deixa en mans de Torra. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1320 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal del text següent:
L'excomissari José Manuel Villarejo diu que té proves que acrediten els vincles del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb l'atemptat de Barcelona del 17 d'agost de 2017.
Aquestes proves, però, són informació secreta de l'Estat que serà confidencial per sempre.
Per sempre?
Sí.
Així ho estableix la llei de secrets oficials, una llei franquista de 1968 que no s'ha modificat mai -els diferents governs del PP i el PSOE ho han impedit sistemàticament- i que, a diferència del que passa en altres països, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament.
A dia d'avui, només el govern espanyol pot ordenar desclassificar una informació secreta.
Sense voluntat política per fer-ho, tot allò que l'Estat sap sobre l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, es guardarà amb pany i clau per sempre més.
Va ser menys d'un minut i gairebé de passada, però Villarejo va deixar anar dimarts a l'Audiència Nacional unes acusacions greus que assenyalaven els vincles de l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán amb els atemptats del 17-A.
El comissari jubilat de la Policia Nacional, en el marc del judici contra ell pel cas Tàndem, va dir que l'atac havia estat un "greu error" de Sanz Roldán, que no va calcular bé les conseqüències de fer un "petit ensurt" a Catalunya quan faltaven poques setmanes pel referèndum de l'1-O.
Villarejo, com ha estat habitual en tota la seva declaració, va llançar les acusacions sense proves concretes, però el cert és també que fins ara no hi ha hagut voluntat real, ni política ni judicial, d'arribar al fons de la qüestió i confirmar o desmentir el paper del CNI en l'atemptat, que va deixar 17 morts.
L'excomissari, que s'enfronta a 109 anys de presó i té una guerra oberta de fa temps amb Sanz Roldán, ja va parlar dels serveis secrets i l'atemptat fa un any, en un altre judici.
En aquella ocasió va dir que el CNI tenia informacions que apuntaven a un atac a Barcelona, però no en va fer cas perquè no va considerar fiable la font.
No va anar més enllà.
Aquest dimecres, ha matisat les seves paraules, si bé ha insistit en els vincles del CNI amb l'atemptat.
Es volia, ha dit, generar "sensació de risc" a Catalunya i la necessitat de "protecció" de l'Estat, no pas provocar un atemptat.
I les proves?
"Si volen proves, vagin als meus arxius", ha dit.
El problema és que aquest alguns d'aquests arxius s'han declarat secrets i, per tant, secrets, a no ser que el govern espanyol decideixi el contrari.
"Desclassificar informació depèn del govern espanyol", assenyala a NacióDigital el periodista Fernando Rueda, expert en espionatge espanyol i autor de diversos llibres sobre el CNI.
Tot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública.
Les proves que assegura Villarejo que té per acreditar els vincles del CNI amb l'atemptat de Barcelona són, doncs, material classificat.
D'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern espanyol que ara presideix Pedro Sánchez.
"Ara com ara, els secrets d'estat són eterns", constata Rueda.
La Moncloa ha esquivat les paraules de Villarejo.
Només la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha demanat "no fer el joc" a l'excomissari.
Una llei de secrets "anòmala"
"Com més secret, menys memòria.
El secret d'estat pot portar a pensar que hi ha un estat secret i incontrolable", apunta.
El PP i el PSOE han bloquejat sistemàticament les reformes de la llei i Espanya encara funciona amb una llei franquista, a la qual se li han fet alguns matisos.
Hi ha hagut diversos intents de reformar la llei, sovint a instàncies del PNB, que sempre han topat amb el bloqueig dels principals partits de l'Estat.
A dia d'avui, només el govern espanyol pot decidir classificar una informació.
Amb l'esborrany, hi hauria més titulars que podrien convertir una informació en confidencial.
És significatiu també que s'establirien terminis de desclassificació.
La llei actual fa que la classificació del secret tingui un caràcter indefinit.
Pel que fa a la competència per desclassificar informacions, la llei actual diu que ho pot fer aquell òrgan que la classifica, és a dir, el govern espanyol.
L'esborrany que treballa l'executiu estatal no descarta crear un òrgan específic encarregat d'aquesta qüestió.
Sigui com sigui, encara no hi ha res tancat.
Mentrestant, els secrets continuaran sent secrets. | José Manuel Villarejo situa el CNI al darrere dels atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_419 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) torna a oferir al públic una proposta contemporània vinculada a les falles, a través de l’univers immersiu creat per l’artista d’Ontinyent Dulk, amb la qual Antonio Segura torna a sumar forces a la lluita contra l’emergència climàtica a través de dues instal·lacions que donen continuïtat a la reivindicació de la Falla Municipal, sota el títol ‘Dulk.
Procés natural’.
El monument faller de la plaça de l’Ajuntament de València, ‘Protegeix allò que estimes’, prendrà forma per a visibilitzar la degradació dels ecosistemes i l’afecció a les espècies: un ecosistema fragmentat ha provocat la separació d’una família d’óssos polars i la mare, eix de la Falla Municipal, sosté el llegat de la natura sobre el seu llom, mentre els cadells, desorientats pel desglaç, deambulen pels carrers de València fins a arribar al Claustre Renaixentista del Centre del Carme.
“La història que ens proposa Dulk no és puntual: l’emergència climàtica requereix una actuació urgent.
‘Procés natural’ ens ajuda a comprendre aquesta realitat, però també a conéixer més de prop un artista que ens mostra el poder de la creació artística per a reivindicar-nos com a agents actius, fonamentals per al canvi”, ha assenyalat el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont.
“Sens dubte, aquestes dues instal·lacions tornen a posar de manifest el nostre compromís per a vincular les falles amb la creació contemporània i la renovació dels llenguatges visuals d’una festa que, després de ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat, no sols ha de vetlar per la seua història, sinó continuar obrint camins que la connecten amb la cultura del present i del futur”, ha indicat el director.
Pérez Pont ha presentat la mostra amb l’artista i la comissària, Isabel Puig, qui ha manifestat que es tracta de la seua primera mostra com a comissària “i per a mi ha estat tot un regal treballar de la mà de Dulk, un artista que destaca per la netedat, però sobretot per la capacitat de transmetre’ns tots aquests problemes mediambientals de la mà de la pintura i instal·lacions”.
‘Dulk.
Procés natural’ consta de dues instal·lacions que ofereixen narratives diferents, però entrellaçades pel treball de creació de Segura; d’una banda, la Sala Zero obrirà al públic la instal·lació ‘site-specific’, que permet de conéixer l’artista a través del seu procés creatiu, que dóna nom al projecte i, per un altre, els cadells d’ós continuaran la història de la Falla Municipal, quan ja serà plantada, al Claustre Renaixentista, amb ‘Óssos’.
L’exposició brinda l’oportunitat única de conéixer Dulk, un artista de projecció internacional, no sols a través del projecte específic de la falla, sinó també a través del seu treball més conegut com a muralista.
Així, mostrarà com pensa i entén la pintura Antonio Segura, quin és el seu llenguatge artístic i les inquietuds que el mouen, les múltiples facetes i el procés creatiu que defineix qui és Dulk.
Al llarg del recorregut, s’hi anirà dibuixant el camí cap als seus acolorits universos plens de càrrega reivindicativa, advocant sempre pel proteccionisme de la naturalesa i amb una especial sensibilitat envers les espècies en perill d’extinció, que desgraciadament, en són cada dia més.
El cor o nucli és una composició de gran format amb esbossos originals fets per l’artista al llarg de la seua carrera, que es mostren per primera vegada, i entre els quals es troben els dibuixos originals de ‘Rondalla del fang’ del CCCC en 2021, i dibuixos preparatoris de murals, entre més.
Amb l’objectiu de conscienciar sobre els canvis que pateix el nostre planeta, Isabel Puig i Antonio Segura proposen una instal·lació específica per al Claustre Renaixentista del CCCC, ‘Óssos’, que posa en relleu una dramàtica realitat que afecta centenars d’espècies que veuen com els seus entorns i hàbitats naturals s’esvaeixen.
La nova proposta de Dulk, en col·laboració amb l’Ajuntament de València, obrirà les portes al públic divendres que ve a les 19.00 a la Sala Zero. | "Dulk. Procés natural", una nova obra de l'artista d’Ontinyent Dulk per a lluitar contra l’emergència climàtica. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2506 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics ha exigit aquest divendres la retirada immediata del decret 69/20202 de la Generalitat sobre la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, en considerar que privatitza els serveis socials, causant sobrecostos a l'erari públic i enriquiment a empreses privades.
A més, lamenta que el decret no serveixi per garantir unes mínimes condicions laborals als treballadors i de qualitat dels serveis als usuaris.
Segons marca el decret, les empreses privades obtindran una acreditació per part de l'administració que les autoritzarà com a proveïdores de la citada xarxa.
Aquest mateix plantejament s'ha aplicat al sistema sanitari que actualment és "virtualment impossible de fiscalitzar per la multiplicitat de proveïdors públics i privats interconnectats, sovint de manera opaca, i que representa un sobrecost per les arques públiques a causa de l'afany de lucre àmpliament demostrat al llarg de tots aquests anys d'espoli".
Amb aquesta acreditació, el decret "evita els procediments públics de contractació i fiscalització i permet concedir la gestió delegada a entitats privades sota criteris subjectius donant cobertura legal al nepotisme i al que haurien de ser conflictes d'interès".
Així, consideren que aquest decret "blinda les il·legalitats i les irregularitats que s'han estat practicant sistemàticament en el procés de privatització d'aquests serveis".
"La gestió catastròfica de la pandèmia, amb el cas paradigmàtic dels més de 4.200 morts a les residències, ha deixat més clar que mai el caràcter antisocial de les polítiques privatitzadores que converteixen la nostra salut i les nostres vides en mercaderies per al lucre dels inversors capitalistes i que apuntalen el traspàs de recursos públics a mans privades", critiquen.
Aquesta gestió és conseqüència de la "privatització molt majoritària del sector" i, segons la plataforma, els Departaments de Treball, Afers Socials i Família i de Salut en són responsables directes juntament amb els empresaris, els inversors i els 'lobbies' privats, en concret la Taula del Tercer Sector, la Confederació, l'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i la FEDAIA (Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a la Infància i a l'Adolescència), així com empreses de l'Ibex35 com OHL, ACS i SACYR, entre d'altres.
Els beneficis que obtenen aquestes entitats passen per la "precarització de les condicions laborals i dels recursos materials dels serveis que gestionen", és a dir, per la "pèrdua gradual de drets socials i de qualitat assistencial per als usuaris i de drets laborals per als treballadors (congelació de convenis, hores no remunerades, contractació per sota de la categoria laboral exigida, horaris canviants, dificultat de conciliació, entre altres).
Per acabar, denuncien específicament diversos aspectes concrets del Decret com que no elimina la diferència salarial d'1 a 9 existent en el sector entre treballadors i gerents; no prohibeix els mecanismes lucratius que utilitzen algunes falses fundacions i cooperatives per enriquir-se amb diners públics, com les UTE o associades a fundacions que els permeten obtenir beneficis a través per exemple dels béns immobles que tenen en propietat i que es lloguen a si mateixes, amb diners públics i a preus desorbitats que en alguns casos han arribat a multiplicar per cinc el preu de mercat, per ubicar-hi centres de menors o cases d'acollida, entre altres.
També critiquen que als apartats 14b i 14c on s'hauria de recollir l'obligació de garantir una sèrie de criteris de bones pràctiques, bones condicions laborals o responsabilitat social, únicament s'hi indica que "es poden tenir en compte els següents criteris".
Són per tant criteris completament opcionals i en cap cas d'obligat compliment.
A l'article 16 "s'obre la porta a convocatòries a dit, sense concurs públic".
A l'article 23 "s'obre la porta a que les entitats privades puguin cobrar pels serveis que presten com si fossin administració pública".
A l'article 24 no es defineix cap control sobre la sobreocupació de places que poden practicar algunes de les entitats que gestionen centres residencials.
Per exemple, "poden cobrar a l'administració més d'una plaça per un únic llit aprofitant que l'usuari es troba de vacances, fugat o ingressat per malaltia o per instal·lar matalassos plegables en zones comunes". | La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics denuncia que el nou decret català de serveis socials els privatitza de forma encoberta. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2656 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
L'Audiència de Girona ha rebaixat la condemna al caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia al cap i va fer extensiva l'amenaça a altres càrrecs del cos. El tribunal ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació que va presentar la defensa de l'agent aplicant-li l'atenuant d'alteració mental.
Per això, li rebaixa la condemna de 1 any i 3 mesos de presó a 6 mesos.
El jutge considera que la malaltia mental que pateix pot afectar la seva impulsivitat i que aquesta alteració "es manifesta com a conseqüència de la problemàtica laboral del condemnat".
Com que no té antecedents i la pena és inferior a 2 anys, no haurà d'entrar a presó després que el jutjat hagi acceptat la suspensió de l'execució de condemna amb la condició que no torni a delinquir durant 2 anys.
L'Audiència de Girona ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la defensa del caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip.
El tribunal li ha aplicat l'atenuant l'alteració mental i li ha rebaixat de pena de 1 any i 3 mesos de presó fixada pel Jutjat Penal 1 de Figueres a 6 mesos.
Com que el caporal no té antecedents i la pena és inferior a 2 anys, no haurà d'entrar a presó després que el jutjat hagi acceptat la suspensió de l'execució de condemna amb la condició que no torni a delinquir en un termini de 2 anys.
Els fets van passar el juny de 2015 quan el policia va trucar al cap de Recursos Humans després que l'haguessin expedientat.
El policia, que estava de baixa en el moment dels fets i que actualment també hi està, va fer extensiva la seva amenaça a altres comandaments del cos. Concretament, a l'inspector, al sotsinspector i a un sergent.
Durant la conversa amb el treballador, "amb la intenció que les persones a les que s'anava a referir s'acovardissin", va dir-li que mataria l'alcaldessa, l'inspector, el sotsinspector i un sergent del cos. Per fer-ho, va assegurar que tenia "preparats dos carregadors amb setze bales cadascun" i que tant se li'n donava que Felip i els altres comandaments es protegissin amb armilles perquè els dispararia al cap. Quan va proferir les amenaces, el policia disposava d'una pistola i d'una carrabina (que després de rebre la denúncia els Mossos d'Esquadra li van retirar).
El jutjat va donar plena credibilitat al testimoni del cap de Recursos Humans.
A la sentència, recollia que, tot i que tant ell com les víctimes de les amenaces estaven "immersos en un ambient particularment enrarit" i "exemplificat amb els expedients oberts a l'acusat", aquesta circumstància en cap cas implicaria que el treballador tingués intenció de perjudicar al caporal.
Així mateix, considerava que el fet que el testimoni expedientés l'ara condemnat no implica "la més mínima animadversió cap a l'acusat" perquè incoar expedients era "inherent" a la seva feina.
La sentència detallava també que els afectats van donar total veracitat a les amenaces.
Tant és així que segons va declarar la mateixa alcaldessa, quan l'inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies.
El sotsinspector, a més, va declarar que arran de les amenaces es va acostumar a portar una armilla antibales i a dur una bala a la recambra " per si de cas".
El jutge considerava que no se li ha d'aplicar cap atenuant d'alteració psíquica perquè tot i que a l'informe pericial constava que l'acusat patia un trastorn depressiu major i de personalitat "no especificat", el document reconeix que "no hi ha cap deteriorament cognoscitiu".
Malgrat això, la defensa, exercida per l'advocat Jordi Colomer, va presentar un recurs d'apel·lació que ara l'Audiència ha estimat parcialment.
El tribunal recull que el metge forense va observar en la seva conducta "tic involuntaris" de l'agent i que la malaltia mental que pateix (depressió i trastorn de personalitat) pot afectar la seva impulsivitat.
En aquest sentit, "sense desconèixer la possibilitat que existís una malaltia subjacent", considera que l'alteració mental "es manifesta com a conseqüència de la problemàtica laboral del condemnat". | L'Audiència rebaixa la condemna al caporal de la Guàrdia Urbana que va amenaçar l'alcaldessa i no haurà d'entrar a presó. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_137 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu amb una sola frase de què tracta aquest text.
La secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola ha confirmat la presó sense fiança per a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell perquè considera que persisteixen els riscs de fuga, d’ocultació de proves i de reiteració delictiva.
En una interlocutòria, els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts a Rosell poder ser constitutius d’un delicte d’emblanquiment de capitals a través d’una organització criminal que s’hauria servit, entre els anys 2007 i 2011, d’un entramat de societats per apoderar-se i aconseguir que altres investigats s’apoderessin de quantitats de diners pels drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).
En el seu recurs, la defensa de Rosell sostenia la inexistència de rellevància penal dels fets que se li imputen, que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar, professional i patrimonial a Barcelona, ni de destrucció de proves, ja que la investigació s’ha desenvolupat durant diversos anys.
La secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola, però, ha rebutjat aquest recurs i han confirmat l’ingrés a presó dictat per la jutgessa Carmen Lamela el passat 25 de maig.
Segons els magistrats, a través d’aquesta operativa, Rosell hauria emblanquit entre el 2007 i el 2011 un total de 14,9 milion, ja sigui directament a través de la seva dona, Marta Pineda, que s’haurien ingressat en els dos casos en comptes espanyols i d’Andorra, ‘procedents de comissions il·lícites derivades de la venda per part de Ricardo Teixeria (en representació de la CBF) dels drets de la selecció de futbol de Brasil a ISE’.
Els magistrats consideren que ‘de moment, aquest fets tenen aparença de delicte, sense perjudici de quina sigui la qualificació jurídica exacte que mereixin’.
Segons afegeixen, ‘es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, ja que justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no resten i en perjudicis a un tercer, la CBF’.
‘El perjudici es produeix perquè la CBF va vendre una cosa que el comprador va comprar per molt més diners de la que aquesta va percebre, i aquesta diferència se la van apropiar altres, presumptament els investigats, sense el seu coneixement ni consentiment’, afirma la resolució.
Pel que fa a l’absència de risc de fuga que argumenta la defensa de Rosell, els jutges assenyalen que la gravetat dels fets que se li imputen i les penes que comporten fa que ‘el risc de substracció de l’acció de la justícia no sigui menyspreable’.
També tomben l’argument que fugir suposaria allunyar-se de la seva família, ja que els magistrats consideren que podrien traslladar-se amb ell.
Els riscos d’ocultació de proves i obstaculització de la investigació es justifiquen per l’entramat de societats creades fora de l’estat espanyol, segons diu el tribunal, així com per l’abundant documentació intervinguda en els registres que ha de ser analitzada i que podria donar lloc a l’obertura de noves línies d’investigació.
Finalment, pel que fa a la reiteració delictiva, el tribunal sosté que els arguments de la jutge Lamela no són ‘inversemblants’, ja que Rosell està acusat en un altre procediment obert en un jutjat de la mateixa Audiència espanyola, el ‘cas Neymar’, ‘per actuacions portes a terme en el mateix marc de l’esport’.
També manté en presó Joan Besolí
D’altra banda, en una altra interlocutòria, la mateixa sala també rebutja el recurs de Joan Besolí, soci de Rosell, contra el seu ingrés a presó.
La sala entén que la conducta de Besolí va fer ‘essencial’ per ajudar a Rosell i Teixeira en l’entramat d’empreses a través de les quals a l’advocat andorrà se li imputa un delicte de blanqueig de capitals.
Segons el tribunal, Besolí hauria desenvolupat una funció determinat per al cobrament de comissions ocultant el seu origen, ‘i el seu posterior desviament a països tercers on la localització del diner és difícil, pròxim a l’ocultació’.
Així, consideren que ‘la seva actuació es revela transcendent’ i la seva ‘conducta’ va ser ‘essencial’. | Els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts poden constituir un delicte. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_700 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text següent.
‘Frankenstein’, dirigida per Carme Portaceli, és un dels plats forts d’aquesta temporada al TNC.
S’estrena el 15 de febrer a la Sala Gran i està basada en la famosa novel·la de Mary Shelley, adaptada per Guillem Morales i protagonitzada per Joel Joan, en el paper de la criatura, i Àngel Llàcer, en el paer de Victor Frankenstein.
Un espectacle que està plantejat com un viatge entre la llum i la foscor d’aquests dos personatges.
Mentre la criatura transita de la foscor a la llum, Victor Frankenstein fa precisament el camí contrari.
Guillem Morales, qui ha adaptat la novel·la de Mary Shelley, ha explicat que l’abandonament és un dels seus temes fonamentals.
L’espectacle es podrà veure fins al 25 de març en una obra interpretada per Joel Joan, Àngel Llàcer, Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola i Pere Vallribera.
200 anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli porta a escena la història que va escriure Shelley amb una dramatúrgia de Guillem Morales, director i guionista de la pel·lícula ‘Los ojos de Julia’.
Morales ha indicat que tenien clar des de l’inici que el muntatge pertanyia tant a Victor Frankenstein com a la criatura i que, per tant, havia de començar amb la creació.
Ha destacat el vincle d’unió que hi ha entre els dos personatges, tot i que s’odien.
‘Aquí és on està la tragèdia’, ha assegurat.
Morales també ha indicat que el desafiament a Déu de Victor Frankenstein al crear vida no li importava tant.
‘Més que un desafiament a la divinitat, m’interessava parlar de la natura, ja que es parla més de la natura i de la contranatura’.
Ha considerat que la creació no correspon a una divinitat creacionista, sinó que la creació correspon en l’home i la dona.
La directora ha reconegut que en general hi ha moltes coses que no es coneixen sobre ‘Frankenstein’.
Per això, al muntatge, ha declarat, fan alguna petita aportació tot i que ha assegurat que hi ha una ‘fidelitat absoluta a l’atmosfera de Shelley i al que ella explica’.
‘L’obra va directe al cor, és una història preciosa que fa una reflexió sobre l’ésser humà’, ha assegurat Portaceli.
Ha distingit que al muntatge hi ha dues vides paral·leles: la de Victor Frankenstein i la de la criatura.
Per una banda, ha explicat Frankenstein ‘fa un viatge de la llum a la foscor’ i, per altra, la criatura ‘fa un viatge de la foscor a la llum’.
Ha apuntat que el creador no es pot enfrontar a ell mateix i a la seva creació i comença un viatge cap a la foscor.
‘El creador comet el crim més gran del món que és crear un ésser humà i abandonar-lo’.
Mentre, la criatura ‘fa un viatge oposat, un camí cap a parlar, sentir i estimar’.
En aquest context, el pare de Victor és qui ensenyarà a la criatura a llegir i ser un ésser humà.
Un pare interpretat per Lluís Marco.
Joel Joan i Àngel LlàcerJoel Joan ha dit que en un inici pensava que li oferirien ser el doctor i que el paper de la criatura ni se l’havia plantejat.
‘Em va sorprendre perquè jo pensava que el monstre era el dels cargols al cap i només faria sons’, però després de llegir la novel·la va quedar fascinat: ‘És un viatge del meu personatge de la foscor a la llum i cap a la humanitat i directament cap a l’erudició’.
De fet, ha assenyalat que ‘la criatura acaba sent un autèntic intel·lectual a la novel·la’.
L’actor Àngel Llàcer ha dit que el seu personatge, Victor Frankenstein, fa mal a la gent que té al seu voltant i ha assegurat que li fa molt a mal a l’Abert Triola que es posa a la pell del Henry, que és el seu millor amic.
L’actor ha reconegut que això el mata.Respecte l’espai escènic, Anna Alcubierre, encarregada de l’escenografia, ha dit que ‘és una caixa que oprimeix, un espai molt contundent i la idea és que aquesta cosa fixa i que sembla que no ha d’evolucionar cap enlloc’, ‘acaba anant cap una altra banda’.
Gira L’obra farà gira, entre l’abril i el maig, pel Teatre l’Amistat de Premià de Mar, L’Atlàntida de Vic, el Centre Cultural Municipal de Valls, l’Auditori de Pineda de Mar, el Teatre Fortuny de Reus, el Teatre de la Llotja de Lleida, el Teatre Municipal de Girona, el Teatre Kursaal de Manresa, el Teatre i Auditori de Manacor, Teatres de Tarragona i al Teatre-Auditori de Sant Cugat. | "Frankenstein" al TNC des del 15 de febrer fins al 25 de març amb Joel Joan i Àngel Llàcer. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2139 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un resum extremadament breu del text següent.
Els sindicats CCOO i UGT de les comarques gironines han fet una crida perquè la manifestació d'aquest dissabte contra "l'estafa" que suposa l'increment del 0,25% de les pensions tingui una resposta "massiva i unitària" per part de la ciutadania.
Els sindicats asseguren que aquesta serà "la primera de moltes protestes" contra un sistema que aboca "a l'empobriment i a la misèria".
La protesta es farà de manera simultània arreu de l'estat espanyol.
A Girona, la manifestació sortirà de la plaça Independència a les dotze del migdia i, després de recórrer el centre, acabarà a la plaça del Vi.
Els secretaris de CCOO i UGT a la demarcació, Bartomeu Compte i Xavier Casas, han criticat que els canvis legislatius "imposats" pel PP aboquen els pensionistes i jubilats a una "creixent pèrdua de poder adquisitiu" i que a la demarcació ja hi plou sobre mullat, perquè aquí, de mitjana, les pensions ja són un 10% més baixes que a la resta del territori estatal.
Els dos sindicats esperen que la protesta convocada arreu de l'Estat es converteixi en una autèntica demostració de força de la ciutadania.
I Girona, asseguren, no en pot quedar al marge.
Per això, tant CCOO com la UGT han fet una crida a sortir al carrer aquest 17 de març al migdia per protestar contra l'increment del 0,25% de les pensions.
Una manifestació, ja adverteix Casas, que tindrà "un to marcadament reivindicatiu i molt poc festiu".
El secretari general de la UGT ha criticat obertament l'Estat i l'ha acusat d'estar "robant" als pensionistes i jubilats.
Un col·lectiu que, a la demarcació, suma 156.000 persones (de les quals, 102.000 són jubilats i la resta perceben algun altre tipus de pensió, com ara d'incapacitat o viduïtat).
Per als sindicats, no és de rebut que mentre l'IPC hagi tancat l'any amb un increment de l'1,4% al territori, les pensions només s'hagin apujat "un trist 0,25%".
Xavier Casas, a més, també ha recordat que a les comarques gironines, de mitjana, les pensions per jubilació són un 10% inferiors a les de la resta de l'Estat (945 euros davant dels 1.074 del conjunt d'Espanya).
"Per tant, la conclusió és que les persones grans cada cop són més pobres; i això no és res més que el reflex d'una vida laboral de precarietat", ha dit el secretari de la UGT.
I hi ha afegit: "Conseqüència de cotitzacions baixes arran de contractes cada cop més estacionals i temporals".
"Reforma unilateral"
Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Bartomeu Compte, ha insistit que la mobilització del dissabte ha de servir per fer arribar un missatge clar a l'executiu estatal.
"Reclamem tirar enrere la reforma unilateral del sistema de pensions que el PP va a dur a terme", ha subratllat.
Compte ha criticat que el govern espanyol hagi "gairebé buidat del tot" la guardiola de les pensions "per afavorir interessos privats" (forçant així la ciutadania a fer-se plans de jubilació).
En aquesta línia, el secretari de CCOO ha demanat que "els ingressos addicionals" per recuperar aquests fons vinguin també de les empreses, i no només de les cotitzacions dels treballadors.
"Estic indignada"
Aquest dijous, a la roda de premsa que han convocat els dos sindicats, també han pres la paraula representants de l'executiva de jubilats de la UGT i dels pensionistes de CCOO a les comarques gironines.
Per part de la UGT, la seva portaveu Angelines Pérez ha dit sentir-se "indignada" i "estafada".
"Ens han robat i ens han pres el pèl", ha dit.
"Visc en un barri on hi ha molta gent gran i em dol veure com una dona de 82 anys m'explica que, quan ve el fred, a dins de casa no es treu l'abric i gairebé dorm vestida perquè no pot pagar la calefacció", hi ha afegit.
Pérez ha demanat que a la manifestació de dissabte hi vagin les famílies senceres, no només els jubilats o pensionistes.
"Si no defensem les nostres pensions, tots hi perdrem" ha dit.
Per la seva banda, la representant de CCOO, Carme Bosch, ha acusat el govern espanyol d'haver-se "carregat l'Estat del Benestar", perquè amb la crisi molta gent gran ha hagut d'alimentar famílies senceres amb la seva pensió.
"Reclamem salaris dignes per a tothom i no misèries", ha dit.
Bosch ja ha advertit que la protesta d'aquest dissabte no serà "cap final" sinó "un acció més de les moltes que vindran".
A Girona, la manifestació sortirà a les dotze del migdia de la plaça Independència.
L'encapçalarà el lema 'En defensa del sistema públic de pensions'.
Passarà per Jaume I, Pompeu Fabra, la plaça Catalunya i acabarà a la plaça del Vi, on es faran els parlaments. | Els sindicats CCOO i UGT de Girona han convocat una manifestació en contra de la minsa pujada de les pensions. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2960 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha valorat aquest dijous els seus primers cent dies de govern fent "una valoració positiva però sense cap triomfalisme perquè la situació d'aquesta comunitat no mereix cap triomfalisme".
Puig ha fet aquesta valoració en ser preguntat per la síndica del PP, Isabel Bonig, durant la primera sessió de control d'aquesta legislatura.
El president del Consell ha afegit que s'ha iniciat "el temps de la reparació, la reconstrucció i la nova visibilitat de la societat valenciana" però ha assenyalat que l'important no és la seva valoració sinó "l'avaluació final que faran els ciutadans d'aquí a quatre anys".
El president valencià ha incidit en un nou temps de "reparació a les famílies que han patit un menyspreu permanent, com les víctimes del metro" i ha afegit que el nou Consell ha situat la prioritat en les persones, "reconstruint el dret a l'educació" (amb l'obertura dels menjadors escolars al setembre i amb la gratuïtat dels llibres de text) així com l'ampliació de l'atenció sanitària.
Ximo Puig ha dit que durant aquest temps ha intentat "aixecar l'hipoteca reputacional del país" i ha remarcat l'acord pel finançament signat per tots els grups parlamentaris i els agents socials.
Per contra ha dit que el PP "diu una cosa aquí i fa una altra a Madrid" i ha recordat com ha ajornat al Congrés, votant amb Convergència, les esmenes sobre la reforma de l'Estatut valencià, que preveu millor finançament en relació amb el pes poblacional.
Moments abans durant la seva intervenció, la síndica del PP, Isabel Bonig, ha acusat Puig de no tenir projecte i de liderar "un govern incapaç que no fa més que plorar".
Bonig ha dit que el Consell practica el "malbaratamenticidi" i ha afegit que compta amb 4 alts càrrecs més que l'anterior executiu.
Fonts de l'executiu han desmentit als mitjans que així sigui, assenyalant que l'actual Consell compta amb 96 alts càrrec mentre que el govern del PP en tenia 97.
Així mateix, han indicat que en l'actualitat hi ha 49 treballadors eventuals mentre que durant l'anterior govern eren 79, xifra que representa una reducció del 30%, segons les mateixes fonts.
Durant la seva intervenció, Isabel Bonig ha criticat que la llista d'espera dels dependents "s'ha multiplicat per tres" i que es destrueixen 21 llocs de treball al dia des que Puig governa.
"Per liderar una comunitat i la Generalitat Valenciana es ve plorat, no es plora, s'actua, s'executa i es decideix amb convicció, es creu en aquesta terra i el problema és que vostè no creu en aquesta terra", ha etzibat Bonig.
C's acusa Ximo Puig de "judicialitzar la vida política"
D'altra banda, la síndica de Ciutadans, Carolina Punset, ha acusat Puig de tenir com únic projecte la "judicialització" de la vida política.
La portaveu de C's ha afegit que el nou Consell fa tantes "promeses electoralistes" que "ni que se'ns aparegués la verge de Fàtima i millorés instantàniament el finançament, vostè fa promeses a tanta velocitat que ni la Verge de Fàtima li pot seguir el ritme".
La síndica ha preguntat si l'únic pla per aconseguir ingressos és dur Rajoy als tribunals.
Punset ha remarcat que hi ha antecedent de recursos d'Andalusia al TC pel finançament que han estat resolts de manera favorable a l'Estat i ha dit que la mitjana de resolució d'aquests recursos són 9 o 10 anys, instant Puig a "no enganyar els ciutadans".
La portaveu ha indicat que per millorar els comptes públics cal "eliminar xiringuitos polítics" i ha apuntat a aquesta eliminació "d'infraestructures innecessàries.
El president Ximo Puig ha respost que la seva intenció és dialogar però que no li sembla raonable no haver estat rebut encara pel president espanyol.
"Enganyar la gent és fer creure que eliminant el Consell Jurídic Consultiu se soluciona el problema del finançament", ha dit Puig.
El cap del Consell ha remarcat que el País Valencià té menys funcionaris que la mitjana i ha insistit que la seva prioritat per "seure a dialogar" amb el govern espanyol pel finançament. | El president valencià, Ximo Puig, fa una valoració positiva però sense triomfalismes dels primers cent dies de govern. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2342 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
L'autopista AP-7 ja és una via lliure de peatges en el tram entre Salou (Tarragonès) i Alacant, més de quaranta anys després.
Les barreres s'han aixecat al voltant de les deu de la nit d'aquest dimarts, dues hores abans que la concessió a Aumar (filial d'Abertis) venci a la mitjanit.
Els treballadors de la concessionària s'encarregaran de desmantellar els peatges en les pròximes setmanes mentre el Ministeri de Foment prepara nous concursos de licitació per al manteniment de la via i l'explotació de les àrees de servei.
Els moviments veïnals que han lluitat per la gratuïtat de la via celebren "el moment històric" accedint a l'autopista abans de l'alliberament i sortint-ne quan les barreres s'han aixecat.
Alliberat ja de peatges el tram de l'AP-7 entre Salou i Alacant, el govern espanyol haurà de definir el model de gestió de les vies d'altes prestacions que comencen a aixecar barreres.
Mentre la Generalitat aposta des de fa mesos per un model d'eurovinyeta, una tarifa plana per utilitzar autopistes i autovies, l'estat espanyol no ha fet una proposta clara i, en canvi, el manteniment d'aquestes vies, vençuda la concessió, s'haurà de tornar a licitar, com apunten fonts governamentals.
La Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona (FEAT) recorda que l'Estat recapta cada any 13.000 milions d'euros mitjançant l'impost als hidrocarburs, un finançament que hauria de servir per mantenir tota la xarxa i fer-hi les obres de millora necessàries per garantir-ne la fluïdesa i la seguretat.
La plataforma veïnal 'Prou!
AP-7 Gratuïta ja', com altres moviments del País Valencià, han celebrat l'alliberament de la via, amb accions durant l'aixecament de barreres que han compartit a les xarxes socials.
Les seves reivindicacions, com van recordar quan van fer l'últim tall a l'N-340, no s'acaben amb aquesta fita.
Abertis ha construït un nou peatge troncal a Vila-seca en el punt on comença la seva concessió, mentre que el 31 d'agost del 2021 quedarà alliberada la resta de l'AP-7, la C-32, al Maresme, i la C-33, a l'altura de Mollet del Vallès, vies que són titularitat de la Generalitat.
Insisteixen que el tram de l'AP-7 que s'acaba d'alliberar necessita un tercer carril per absorbir l'increment de trànsit que implicarà la gratuïtat.
Aquests mateixos recels els comparteixen les federacions de transportistes.
Adverteixen que un increment del trànsit a l'AP-7 pot comportar un risc de saturació, atès que aquest és un tram amb dos carrils per sentit –i no tres com hi ha de Tarragona cap al nord.
Com reconeixia el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, la previsió és un augment del 30% del trànsit, entre Salou i Alacant, el que suposaria fins a 13.000 vehicles diaris més en temporada alta, els mesos d'estiu, i prop de 7.000 la resta de l'any, aproximadament.
Ábalos assegurava que és un volum "absorbible".
En canvi, la plataforma augura que l'autopista repetirà situacions les denunciades a l'N-340 i o l'actual C-12.
Altres peticions que fa el moviment veïnal per a l'AP-7 són nous accessos a la comarca del Montsià, àrees de descans de vehicles i serveis que permetin que l'autopista "desintoxiqui de sinistralitat les altres vies".
Mentrestant, Abertis i els sindicats UGT i CCOO han interposat recursos pels contractes de conservació i explotació del tram alliberat de l'AP-7 arran d'un desacord en la subrogació dels treballadors.
Això ha obligat el Ministeri de Foment a optar per un contracte d'emergència –adjudicat a Sacyr- fins que no es resolguin els recursos, més enllà de l'1 de gener.
La finalització de la concessió del tram de l'AP-7 entre Alacant i Salou també s'ha traduït en un ERO a Aumar, que també veu com expira el tram de l'AP-4 entre Sevilla i Cadis.
Els sindicats UGT i USO van pactar 136 baixes de treballadors, que han rebut una indemnització per acomiadament improcedent.
La finalització de les concessions de les autopistes fins al 2021, fan perillar més d'un miler de llocs de treball directes a Catalunya. | L'autopista AP-7 (Salou-Alacant) s'ha convertit avui en una via lliure de peatges després de 40 anys. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2340 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal d'aquest text:
Uns 380 espectadors han estrenat aquest diumenge la nova temporada de representacions de la Passió de Cervera, una de les més antigues d'Europa i en què hi col·laboren unes 300 persones.
Aquest any s'han introduït millores tècniques en la il·luminació, el so i el vestuari i també s'han renovat alguns quadres escènics per fer l'espectacle més atractiu.
A banda de la d'aquest diumenge, es faran sis representacions més, els dies 13 i 25 de març i 3, 10, 16 i 24 d'abril.
Per segon any consecutiu seran totes en català.
L'any passat la Passió de Cervera va atreure uns 4.400 espectadors, un 15% més que l'any anterior.
El pressupost és d'uns 60.000 euros.
Segons el president del Patronat de la Passió de Cervera, Xavier Cañabate, la primera representació de l'any passat va comptar amb 200 espectadors, per tant, s'ha superat la xifra àmpliament i espera que això suposi l'inici d'una bona temporada.
El públic d'aquest diumenge ha arribat sobretot de la mateixa comarca de la Segarra i també un grup que s'ha desplaçat des d'Organyà, a l'Alt Urgell.
Aquesta és la segona temporada que dirigeix la Passió l'exmembre de Joglars Jordi Purtí, que l'any passat va assumir el repte amb l'objectiu de millorar la interpretació i humanitzar alguns dels principals personatges.
Aquest any, però, no està sol.
Del vestuari se n'ha fet càrrec l'escenògraf Llorenç Corbella, exdirector de FiraTàrrega, i també s'ha incorporat un director d'actors, Xavier Pla.
Unes 300 persones fan possible l'espectacle, de les quals 250 són actors i actrius que donen vida als pastors de Judea, els sacerdots fariseus i els soldats romans propis de la narració bíblica.
Aquest any el muntatge no presenta grans canvis estructurals però sí que s'han treballat diferents aspectes interpretatius i escenogràfics per potenciar les representacions, sobretot amb la millora de la il·luminació i la renovació dels altaveus.
També hi ha personatges que estrenen vestuari, s'han fet canvis al quadre del calvari i s'ha introduït un ball a l'escena d'Herodes.
A més, també hi ha més animals vius sobre l'escenari.
Segons el president del Patronat de la Passió de Cervera, "això fa que l'espectacle estigui en constant renovació, de fet, cada any treballem perquè no es quedi enrere, per exemple, introduint les noves tecnologies en funció de les nostres possibilitats".
Les millores d'enguany han suposat una inversió d'uns 15.000 euros i, segons Cañabate, l'any que es plantegen fins i tot invertir més diners per continuar millorant l'escenografia i renovar el terra de l'escenari per minimitzar els sorolls.
De fet, el president del Patronat insisteix que la Passió és un "projecte de futur que ha de continuar creixent, realment estem molt il·lusionats i emocionats perquè això sigui així".
També s'ha començat a treballar amb l'Escola Oficial d'Idiomes per traduir el text de la Passió al castellà, l'anglès i el francès.
L'objectiu és que d'aquí a dos anys els espectadors que ho demanin ja puguin seguir l'espectacle en aquests idiomes a través de la traducció simultània.
La Passió de Cervera forma part de la Federació Catalana de Passions juntament amb cinc representacions més (Esparreguera, Olesa de Montserrat, Ulldecona, Molins de Rei i Vilalba dels Arcs) que es va presentar el 27 de febrer.
A Catalunya se'n representen una trentena però la de Cervera és la més antiga.
També té altres singularitats, com el protagonisme de les dones.
"Li vam voler donar una mica aquest caire feminista amb papers i textos importants per a les actrius", explica Cañabate.
Cal recordar que a les primeres representacions de la Passió tots els actors eren homes, quasi tots sacerdots, que interpretaven fins i tot els personatges femenins.
Una altra característica del muntatge de la capital de la Segarra és que manté els tradicionals decorats de paper, "que omplen tota l'escena amb molta profunditat i realment no es veu que són de paper perquè estan molt ben fets".
Versió medieval de la Passió
El text actual de la Passió cerverina data de 1940 però està documentada des del 1477 i les primeres representacions, per tant, es remunten al segle XV.
De fet, aquest any es farà una representació especial el pròxim 26 de març: la versió medieval de l'obra, amb el text de l'any 1524 titulat 'El Misteri de la Passió de Cervera'.
Cent actors la posaran en escena en català antic i amb música de l'època a la col·legiata gòtica de Santa Maria, sense megafonia, sense llum elèctrica i amb les olors i el vestuari propis de fa cinc segles.
Les entrades per aquest espectacle es podran reservar a partir d'aquest dilluns 7 de març. | La nova temporada de la Passió de Cervera té aquest any set representacions i millores tècniques d'escena. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1993 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts principals discutits al text següent.
"Un cop sigui eurodiputat a tots els efectes, i això és molt important, Puigdemont no pot ser detingut, ni aquí ni allà, sense prèvia autorització del Parlament Europeu, i el suplicatori és un procediment llarg".
Carles Puigdemont i Toni Comín són els principals beneficiats de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) instada per Oriol Junqueras, que determina l'abast de la immunitat i deixa clar que un eurodiputat adquireix aquesta condició en el moment que es proclamen els resultats.
L'expresident i l'exconseller ja van començar els tràmits divendres per adquirir l'acta d'eurodiputats i tot apunta que el gener ja tindran la immunitat.
Això vol dir que si el Tribunal Suprem vol processar Puigdemont i Comín necessitarà una autorització prèvia del Parlament Europeu.
És l'anomenat suplicatori, un mecanisme que permet a l'Eurocambra aixecar la immunitat d'un diputat.
Es tracta d'un procediment llarg, que pot durar mesos (fins a sis), i que segons fonts jurídiques de JxCat seria un "judici al judici del Suprem", perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte.
El debat que durant tants anys Espanya ha intentat evitar entraria per la porta gran al Parlament Europeu.
Es comunica al ple i passa a comissió
Com funciona el suplicatori?
Segons l'article 9 del reglament intern de l'Eurocambra, que regula els procediments relatius a la immunitat, l'autoritat competent d'un estat membre, és a dir el Tribunal Suprem, pot sol·licitar al president del Parlament Europeu, el socialista italià David Sassoli, un suplicatori per suspendre la immunitat d'un eurodiputat.
Sassoli ho ha de comunicar al ple i traslladar la qüestió a la comissió competent, en aquest cas la comissió d'Assumptes Jurídics.
El termini per resoldre no està establert.
S'ha de fer "amb la major brevetat possible", però depén de la complexitat del cas.
La defensa de Puigdemont compta que durarà mesos.
Aquesta comissió, després d'analitzar el cas "sense demora però tenint en compta la seva complexitat relativa", haurà d'emetre una recomanació que finalment serà votada pel ple.
El procés, al Parlament Europeu
Fins que no es faci aquesta proposta sobre si s'ha de concedir o denegar el suplicatori, la comissió pot demanar al Tribunal Suprem "tota la informació i aclariments que consideri necessaris per formar-se un criteri" sobre si cal o no aixecar la immunitat de Puigdemont i Comín.
Els dos eurodiputats podrien intervenir a la comissió i també aportar els documents i elements de prova oportuns per defensar-se.
En la resta de sessions, que serien a porta tancada, no hi podrien ser presents.
En qualsevol cas, el procés català i el judici de l'1-O arribarien a Brussel·les.
No s'entra en el fons
Un cop feta la proposta, es debatria i votaria al següent ple al Parlament Europeu.
No es podrien presentar esmenes, però el ple hauria de discutir públicament sobre les raons a favor i en contra de la decisió sobre el suplicatori.
Puigdemont i Comín no hi podrien intervenir en tant que afectats, però el procés català i el judici de l'1-O tindrien una visibilitat extraordinària.
Només en va tombar cinc de 55
Si finalment el ple acorda concedir el suplicatori i aixecar la immunitat, el president de la cambra ho hauria de comunicar als diputats afectats i a l'autoritat competent, que hauria d'informar el Parlament Europeu de tots els canvis, nous fets o resolucions que faci en relació al procediment.
Acceptar el suplicatori no implica perdre l'acta d'eurodiputat, perquè suspendre la immunitat no pressuposa culpabilitat, únicament voldria dir que l'Eurocambra permet que dos dels seus diputats siguin jutjats al país que els reclama.
Aleshores, el Suprem hauria d'activar de nou les euroordres per poder extradir els líders independentistes.
El Parlament Europeu va examinar la passada legislatura 55 suplicatoris i només en va rebutjar cinc. | El Tribunal Suprem podrà requerir que es retiri la immunitat als eurodiputats independentistes, perquè puguin ser jutjats a Espanya. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_81 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
A mesura que s’acosten les eleccions als Estats Units són molts els mitjans que s’han fet ressò d’un fenomen particular que contradiu la dinàmica històrica de la geopolítica internacional: una estranya relació d’admiració entre el candidat republicà Donald Trump i el president rus Vladimir Putin.
Com demostra aquest vídeo de la NBC News, fa anys que Trump deixa anar declaracions contradictòries sobre l’existència d’una possible amistat amb l’inquilí del Kremlin:
Les floretes
Tot i que Rússia ha negat la relació en múltiples ocasions, el candidat republicà no s’ha estat d’elogiar Putin i d’insinuar que podrien arribar a ser bons amics.
El març del 2014 es preguntava en un piulet: ‘Creieu que Putin anirà a la desfilada de Miss Univers al novembre a Moscou?
I, si és així, es convertirà en el meu nou millor amic?’
L’estiu passat va insistir-hi –’crec que ens cauríem molt bé’– tot afirmant que la seva presència a la Casa Blanca era necessària perquè la relació amb Rússia deixés de ser ‘increïblement dolenta’.
Una de les històries preferides de Trump és la que explica que la seva amistat amb Putin va forjar-se quan van trobar-se al programa de televisió 60 Minuts, de la NBC: ‘El vaig conèixer molt perquè vam estar junts a 60 Minuts, vam ser companys i vam estar molt bé aquella nit’.
La resposta de Putin a tot plegat no confirma la relació personal amb el líder republicà, però tampoc no en rebutja l’acostament: ‘És un home brillant i talentós; un líder absolut’, va declarar al desembre.
Rússia i Trump: força i diners
Trump és un home ‘vulnerable a l’adulació’, un personatge amb ‘una autoestima que ultrapassa les seves capacitats intel·lectuals’, assegura.
Trump considera Obama ‘un organitzador de la comunitat’ que no té res a fer amb un ‘ex-KGB’ com Vladimir Putin que, diu, el converteix en carn picada: ‘és més fort que el nostre líder’.
Això ho aprofita per presentar Clinton com la continuadora d’una tendència que col·loca els Estats Units al costat dèbil de la relació: ‘No crec que ell tingui cap respecte per Clinton.
Crec que em respecta a mi’.
No solament comparteixen una popularitat ben alta entre els seus seguidors o la facilitat per etzibar declaracions polèmiques.
Tots dos menyspreen el paper de l’OTAN, neguen la importància del canvi climàtic i defensen l’ús de la violència per a resoldre els conflictes internacionals.
Ara, segons Foer la relació de Trump amb Rússia va més enllà del món polític.
Ell és un home de negocis i durant la seva vida sovint a trobat en Rússia un país aliat.
El 2004, per exemple, Trump es trobava en bancarrota, era el ‘Rei del Deute’ i necessitava uns crèdits que els bancs nord-americans no estaven disposats a concedir-li.
Aleshores va recórrer a companys de viatge tant estrafolaris com l’ex-cap d’estat libi Moammar al-Gaddafi però, finalment, els diners li van acabar arribant de Rússia.
La relliscada de Trump
La relació no ha estat exempta d’entrebancs.
Fa mesos un vídeo de campanya de l’equip de Trump no va agradar gens a Putin.
Curiosament, en aquesta llista i just abans de la imatge amenaçadora d’un terrorista del Daesh, hi figurava Vladimir Putin, concretament l’escena del líder rus en ple combat de judo:
Segons que va informar el Washington Post aleshores, el portaveu del govern rus Dimitri Peskov va assegurar que avaluarien aquesta ‘negativitat’.
Una ajuda durant la campanya?
Aleshores una filtració de WikiLeaks va causar la dimissió de la presidenta del Consell Nacional Demòcrata, Debbie Wasserman Schultz.
A hores d’ara encara no han pogut comprovar qui va robar la informació, però unes quantes agències d’intel·ligència nord-americanes estan ‘força segures’ que va ser Rússia.
Han estudiat les metadades dels atacs informàtics i sospiten de dues agències russes que durant l’any passat ja van actuar en operacions contra la Casa Blanca, el Departament d’Estat i l’Estat Major dels Estats Units. | Els mitjans dels Estats Units es fan ressò d'una estreta relació entre els governants Trump i Putin. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2172 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una oració que expliqui la idea principal del text següent:
Occitània és el nom que la majoria de ciutadans han escollit per denominar la nova macroregió que engloba la Catalunya del Nord.
Aquesta opció va rebre el 44,9% dels més de 200.00 vots que van recollir-se durant la consulta que es va portar a terme del 9 de maig i fins al 10 de juny.
Un nom que va quedar per sobre d'altres possibles nomenclatures com Llenguadoc-Pirineus o Occitània-País Català, l'única que feia referència al País Català i que va rebre un total de 24.784 suports, un 12,15% dels vots emesos.
Davant d'aquesta situació, el portaveu del col·lectiu catalanista SEM – que reuneix diversos partits i associacions de la Catalunya Nord- ha reclamat als consellers regionals que s'ho repensin i apostin per l'opció Occitània-País Català.
"Si no prioritzen aquesta opció prendran la responsabilitat d'esborrar del mapa un territori, una població, una llengua i una cultura; i això ho hauran de pagar d'una manera o altra", ha assegurat Pere Manzanares.
Ara, l'assemblea regional s'encarregarà de votar el nom definitiu i, posteriorment, elevar-lo a l'Elisi.
Aquest dijous van donar-se a conèixer els resultats de la consulta que s'havia portat a terme durant els mesos de maig i juny i que tenia com objectiu escollir el nom de la macroregió francesa que engloba la Catalunya Nord.
De les cinc opcions que van redactar un grup format per 30 experts, la guanyadora ha estat Occitània amb el 44,9% dels més de 200.000 vots.
L'opció Occitània-País Català, l'única que feia referència al País Català i que era la que defensaven diversos col·lectius catalanistes, ha quedat en quarta posició amb el 12,15% dels vots.
Ara, la pilota està sobre el teulat del consell regional que haurà de votar el nom definitiu i, posteriorment, elevar-lo al Consell d'Estat francès.
És el govern francès qui té l'última paraula i acabarà de decidir la nomenclatura definitiva.
En principi, la reunió dels consellers regionals està prevista pel proper 24 de juny.
Decidiran en base als resultats obtinguts de la consulta.
En concret, aquest mateix dijous, la presidenta de la gran regió Llenguadoc-Rosselló-Migdia- Pirineus, Carole Delga, ja va assenyalar a diversos mitjans francesos que respectarien la decisió democràtica que havia pres la ciutadania i subratllava que calia treballar cap a un nom que "federi".
Per la seva banda, el portaveu del col·lectiu catalanista SEM que reuneix diversos partits i associacions de la Catalunya Nord tals com la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la territorial nord-catalana de l'ANC, CUP o Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Manzanares, ha demanat als consellers regionals que s'ho repensin bé.
"Si no prioritzen l'opció Occitània-País Català prendran la responsabilitat d'esborrar del mapa un territori, una població, una llengua i una cultura; i això ho hauran de pagar d'una manera o altra", ha assenyalat contundentment.
Per això, des de l'entitat esperen que els polítics s'ho replantegin i tot i que no es tracta de l'opció més votada, Occitània-País Català sigui l'escollida pel consell regional.
No obstant això, un cop s'hagi dut a terme l'assemblea regional, la proposta s'haurà d'elevar al Consell d'Estat del govern francès.
En concret, serà l'Elisi l'encarregat de decidir el nom definitiu de la macroregió i, tal i com ja s'ha avançat, pot fer cas omís de la veu dels ciutadans o de la decisió dels consellers regionals.
"Són excessivament jacobins i centralitzadors, encara que Occitània-País Català fos l'opció més votada per la regió, ells podrien invalidar-ho", ha detallat Manzanares qui també ha carregat contra el funcionament de la consulta, "excessivament complexa".
Per això, davant d'aquest panorama, des del SEM no tenen moltes esperances.
"Veig difícil que finalment Occitània-País Català pugui ser el nom de la macroregió però, si més no, haurem enviat un missatge als polítics", ha comentat el portaveu del col·lectiu.
En aquest sentit, Manzanares assegura que les reivindicacions fetes – fins i tot s'ha previst una manifestació demà a Perpinyà de la mà d'Oui au Pays Catalan- seran "pedagògiques" per a la gent del territori i que hauran servit per demostrar que hi ha una part de la societat que "té voluntat de ser i d'ésser anomenats i que França ens ho nega".
"És interessant que passi i que sigui així", ha conclòs Manzanares. | Campanya a favor del nom Occitània-País Català per no esborrar del mapa la cultura catalana. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_666 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un breu resum dels punts o temes principals discutits al text.
El Tribunal Constitucional acaba l’any amb una nova ofensiva contra el procés català.
Ahir al matí transcendia que l’alt tribunal havia anul·lat les ponències parlamentàries de les tres lleis de desconnexió, argumentant que s’havien vulnerat els drets dels diputats.
A banda, estimava parcialment el recurs del govern espanyol i tombava una part de la llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea del govern català.
Per part seva, el TSJC donava a conèixer també ahir els dies del judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N.
Pel que fa a les ponències de les lleis de desconnexió, la sentència del Constitucional dóna resposta al recurs d’empara que va presentar Ciutadans.
Amb la resolució, s’anul·len els acords de la mesa del Parlament de l’1 de març i el 8 de març, que van aprovar la creació d’aquestes ponències per a la redacció de tres lleis: la de protecció social catalana, la de règim jurídic i la de l’administració tributària.
Ahir també va rebre l’acció exterior del govern.
D’una banda, el TC va avalar-la però, paral·lelament, va negar la capacitat de Catalunya per tenir relacions diplomàtiques amb altres països.
En aquest sentit, l’alt tribunal va afirmar que l’executiu català no té competències per reconèixer el dret d’autodeterminació d’altres pobles.
‘Les Comunitats Autònomes han de respectar la competència exclusiva de l’estat en matèria de relacions internacionals’, va argumentar el Tribunal.
Malgrat donar suport a la decisió, tres magistrats van emetre un vot particular per no estar d’acord amb l’argumentació.
Entre els preceptes considerats inconstitucionals, hi ha el del reconeixement del dret a decidir dels pobles en considerar que la Generalitat “no té competències per portar a terme el reconeixement del dret a l’autodeterminació o a la sobirania de cap poble, ja que aquest tipus de reconeixement només correspon a l’Estat espanyol com a subjecte de dret internacional públic”.
Pel que fa a l’establiment de relacions institucionals amb cossos consulars d’estats estrangers presents a Catalunya i a la promoció de consolats en altres països, el TC apunta que es propicia l’assumpció per part de la Generalitat que té una funció representativa en l’àmbit internacional que no li correspon.
Afegeix que el fet que la Generalitat es relacioni amb una oficina consular per tal de potenciar les relacions bilaterals “pot suposar un condicionament o una minva de la política exterior d’Espanya”.
Pel que fa a l’impuls de la diplomàcia pública afirma que es planteja “sense respectar” la competència exclusiva en matèria de relacions internacionals ni la funció de direcció de la política exterior, que recorda que també és estatal.
La sentència afegeix que la promoció exterior de Catalunya prevista a l’Estatut “no empara la diplomàcia pública” i apunta que el seu article 200, que fa referència a la promoció de les organitzacions socials, culturals i esportives; es va considerar en el seu dia constitucional en tant que deixava clara “la supeditació de l’acció de la Generalitat” al que estableixi l’Estat.
“No sent Catalunya subjecte de dret internacional, no té cabuda pretendre que aquesta comunitat autònoma s’atorgui la capacitat d’establir relacions diplomàtiques”.
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, a judici del 6 al 10 de febrer
A part de les decisions del TC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anunciar ahir que el judici pel 9-N a Mas, Ortega i Rigau serà del 6 al 10 de febrer.
L’ex-president, l’ex-vice-presidenta i l’ex-consellera s’asseuran davant del jutge acusats dels delictes de prevaricació i desobediència, pels quals s’enfronten a penes d’entre deu i nou anys d’inhabilitació.
Abans d’aquest judici, però, el tribunal haurà de trobar un tercer magistrat.
El tribunal estarà format pel president del TSJC i de la Sala Civil i Penal, Jesús María Barrientos, que presidirà el judici, i el magistrat Carlos Ramos.
Tanmateix, l’actual conformació de la sala no compleix els requisits legals.
Quatre dels magistrats ja han participat en la instrucció o a la sala d’apel·lacions i, per tant, no poden jutjar els ex-dirigents catalans.
Per a cercar el magistrat que cobreixi aquesta vacant s’optarà per la borsa de substituts del TSJC.
Si no se’n troben allà, caldrà buscar entre els magistrats del TSJC de les sales social o contenciosa, segons que recull l’article 199 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
En resposta a aquesta decisió del TSJC, la diputada de Junts pel Sí i coordinadora executiva del PDECat, Marta Pascal, responia l’alt tribunal refermant-se en la decisió dels partits independentistes: ‘Junts pel Sí i la CUP seguiran endavant amb el mandat del 27-S’. | El TC anul·la les ponències de les lleis de desconnexió al Parlament i dona la raó al recurs de Ciutadans. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1584 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits en aquest text.
Darrerament, amb el tancament de la presó Model, juntament amb l’anunci d’un tancament en un futur no gaire llunyà dels centres de la Trinitat i Wad-Ras s’ha desfermat un interès especial pel passat dels nostres centres penitenciaris.
Malgrat tot, poca gent recorda que si la Model tenia aquell nom era perquè pretenia ser modèlica, sobretot a diferència del seu centre penitenciari predecessor, la presó d’Amàlia, al Raval.
La presó de Reina Amàlia se situava on actualment trobem la plaça Folch i Torres, a tocar de la ronda de Sant Pau.
Inicialment l’edifici havia estat el convent de Sant Vicenç de Paül, que va canviar el seu ús poc després que la fúria incendiària d’edificis religiosos de la bullanga de 1835 ataqués, entre molts altres, aquest edifici.
Els primers reclusos que s’hi van instal·lar venien traslladats de l’antiga presó de Barcelona, que des de temps llunyans s’havia situat a la plaça de l’Àngel.
Aquesta presó, com la Model, també va néixer presentant-se com quelcom espectacular, així ho indica almenys la Guia General de Barcelona de (1849): “Éste magnifico edificio honor de la filantropia Barcelonesa es tal vez el único establecimiento de ésta classe en España, que reúna todas las comodidades al estilo de los tan celebrados de Alemania, Holanda y Estados Unidos, por su espaciosidad, salubridad, limpieza y lo seguro de sus aposentos, siendo la admiración de Nacionales y Estranjeros, la moralización y buen trato que se dá a los presos.”
Però com acostuma a passar, sobretot en ciutats amb un passat complicat com Barcelona, aviat el presidi va encabir molts més reclusos que els que podia realment albergar.
Dels menys de 300 per als quals estava dissenyada va arribar a un màxim de 1.494.
Aquella presó va arribar a ser horriblement tètrica i sobretot insana.
Tot brot de malaltia que hi hagués a la ciutat entre aquells murs esdevenia una pandèmia.
Les latrines estaven trencades, la pudor d’humanitat s’arribava a notar des de fora.
Normalment es tractava de dones, homes i menors pobres.
A aquests darrers se’ls coneixia popularment com “els micos”.
Les condicions infrahumanes en les quals havia de malviure la gent captiva van portar a contínues protestes i motins.
Per evitar aquests episodis es duia a terme una estricta i asfixiant disciplina.
En el cas de les penes capitals, sovint es duien a terme en un dels patis de la presó, normalment al Pati dels Corders.
Un dels condemnats es va esfondrar anímicament en arribar davant del garrot vil, aleshores un invent perfeccionat pel cèlebre botxí Nicómedes Méndez, que en aquest cas va ser qui va tenir el dubtós honor de dur a terme la sentència.
¡Qué horror!
A todo esto la miltitud bramava, rugía, estallando en gritos y... carcajadas.
Muchos espectadores se desmayaron allí mismo, levantando la bota o el pellejo de vino”.
Un dels confrares de la Confraria de la Púríssima Sang, Guillem Faraudo va aconseguir amagar la seva robusta càmera i fer una fotografia clandestina.
El mateix Ramon Casas va inspirar-se en aquesta darrera execució pública per pintar la seva obra “Garrot vil” que es troba actualment al Museu Reina Sofia de Madrid.
El 1904, en inaugurar-se la Model, van traslladar-s’hi només els homes.
Les dones van restar allà, passant a ser popularment coneguda com la Presó de Dones.
Durant la II República ja s’havia denunciat en nombroses ocasions l’estat lamentable de l’equipament, de fet el 1933 s’havia arribat a sentenciar que ja no servia com a presó i havia de ser enderrocat.
No va ser fins el 19 de juliol de 1936, el dia que es va aturar el cop d’estat feixista a Barcelona, que en ple fervor revolucionari, milicians anarquistes d’una barricada propera al carrer Paral·lel, van obrir les portes de la Presó d’Amàlia alliberant-ne totes les preses.
Poc després s’enderrocava oficialment.
El paper de preventori femení passà aleshores a la Presó de Dones de Les Corts, justament on ara hi ha El Corte Inglés de la Diagonal.
De fet, una discreta placa així ho recorda. | La Model va voler distingir-se de la presó de Reina Amàlia, on els nombrosos reclusos malvivien en condicions infrahumanes. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2054 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal del text següent:
El president destituït en aplicació de l'article 155, Carles Puigdemont, no creu que s'hagi "d'explicitar en un paper" que ERC, JxCAT i la CUP defensen una "mateixa causa".
En una entrevista a Nació Digital, Puigdemont considera que aquesta "mateixa causa" pot tenir "veus i accents diferents".
"Però és evident que ningú ha de tenir el mínim dubte que la derrota del 155 serà a moltes mans, coral; i la resposta ha de ser col·lectiva", ha apuntat des de Brussel·les mentre els partits han debatut els darrers dies sobre punts programàtics comuns de cara el 21-D.
De fet, un esborrany d'ERC i el PDeCAT va posar sobre la taula nou acords inicialment, que algunes veus han reduït a tres aquesta setmana.
Més enllà de compartir la "llibertat dels presos polítics" i el rebuig al 155 i una aposta per un procés constituent, la CUP va reclamar aquest dissabte com a tercer punt "fer efectiva" la república a Catalunya.
"Crec que cap independentista, voti el que voti, tingui cap dubte sobre què volem fer la gent d'ERC, JxCAT, CUP i potser més gent i tot", ha assegurat Puigdemont en una crida a "frenar el cop d'estat del 155".
"Ho ha de fer el poble amb els vots; ells tenen la força dels advocats de l'Estat, dels fiscals, dels jutges i l'aparell mediàtic, però mai han guanyat la força de les urnes, i ara la tenim a l'abast i estem disposats a fer-la servir tots nosaltres, sense excepció", ha assenyat Puigdemont.
Per això ha raonat ara que no creu que s'hagi "d'explicitar en un paper que en aquest propòsit" les tres candidatures independentistes són "la mateixa causa".
Carles Puigdemont diu que el 21-D, si l'independentisme supera el 50% dels vots, no proclamaran "unilateralment la dependència d'Espanya".
"Hem d'acabar en una mesa de negociació i, si superem el 50%, hi serem més a prop", afirma.
El president destituït assegura que es veu capaç de liderar un diàleg amb l'Estat a la pròxima legislatura però dubta que hi hagi "predisposició" per part del govern espanyol "per parlar amb qui sigui que no pensa com ells".
"Mentre no s'entengui que és un problema polític, malament, perquè només s'allargarà més el conflicte", conclou.
El president i cap de files de Junts per Catalunya sosté que "amb democràcia som imparables" i afirma que només "l'absència de democràcia" pot frenar la independència i que Espanya no podrà sostenir-ho en ple segle XXI.
Puigdemont diu que li "agradaria molt ser a Catalunya ara mateix" i lamenta que no pot "competir en igualtat de condicions" i que ningú defensa les seves garanties.
Avança que no vindrà a votar el 21-D perquè estaria fugint de la justícia belga "i el primer que farien seria detenir-me".
En aquest sentit, diu que ningú garanteix ni a ell ni a Junqueras que podran "fer una campanya normal" i critica que "tot i això se'ns demana la proesa de fer el millor resultat".
"Tenim tot el dret del món a dir que en aquest context farem el que podrem", afegeix.
El cap de files per Junts per Catalunya espera que quan s'hagi de fer el debat d'investidura "el cas de Bèlgica s'hagi resolt".
I apel·la al govern espanyol a què "respecti el resultat de les urnes".
"Ha de primar la voluntat de la gent", subratlla.
"El 155 ha matat l'espai centrista que reivindica el PSC"
El president considera que "aquest procés ha matat l'espai centrista o de la tercera via que ara reivindica el PSC".
Puigdemont creu que els socialistes han "escrit la pàgina més vergonyant de la seva història".
"No es pot ser moderat i partidari del 155, que és la decisió més radical i fanàtica que han pres els constitucionalistes", reflexiona en veu alta.
"D'Iceta que ningú n'esperi moderació i connexió amb les majories", sentencia. | El president Puigdemont, destituït per l’article 155 de la Constitució, crida els independentistes a votar per a resoldre el conflicte políticament. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_979 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola oració.
Avui Andorra vota en les eleccions generals més disputades de la seva història.
Set candidatures concorren a les urnes per presidir el nou Consell General, cosa que no havia passat mai, però segons les enquestes n’hi ha dues amb possibilitats de guanyar.
Són la de Demòcrates per Andorra, encapçalada per Xavier Espot, i la de Pere López, del Partit Socialdemòcrata.
Així i tot, fins que no es tanquin les urnes no sabrà ningú del cert qui serà el nou cap de govern que rellevarà Antoni Martí i si obtindrà majoria absoluta o haurà de pactar per governar.
Espot va ser ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior al govern Martí i representa la continuïtat, mentre que López presenta un programa de social i econòmic.
El sistema electoral andorrà és mixt, amb dos vots per elector.
La meitat dels consellers –catorze– és elegida en una circumscripció nacional i són repartits de manera proporcional.
En canvi, els altres catorze són triats en circumscripcions locals, amb dos escons per cadascuna de les set parròquies, independentment de l’extensió i la demografia.
El vot local és a una candidatura i es correspon a un sistema majoritari, de manera que els dos consellers elegits a cada parròquia són sempre de la mateixa llista electoral.
El fet que la meitat dels consellers sigui simplement de la candidatura més votada fa que hi hagi moltes possibilitats que el partit amb més sufragis al conjunt del país aconsegueixi la majoria absoluta de consellers.
El cens electoral el configuren 27.278 persones, que són les que tenen la nacionalitat andorrana, tot i que el país té 76.177 habitants.
Un dels debats més importants de la campanya ha estat precisament al voltant de la flexibilització de l’adquisició de la nacionalitat.
Actualment cal haver-hi residit durant vint anys, però totes les candidatures són favorables a establir mesures per a facilitar-la, de rebaixar el nombre d’anys residits o que el temps de residència no es perdi si s’ha de sortir del Principat durant uns quants mesos i després s’hi torna.
Però això ho decidiran els qui ja la tenen.
L’estructura institucional d’Andorra, amb dos coprínceps, el bisbe de la Seu, Joan Enric Vives, i el president de França, Emmanuel Macron, condiciona molt el debat polític, sobretot quant als drets individuals i la polèmica sobre l’avortament, que encara no és legal a Andorra.
El copríncep episcopal és tot un fre per a legalitzar-lo, perquè el considera una línia vermella.
El candidat de Demòcrates, Xavier Espot, accepta aquesta situació i proposa, com a alternativa, un servei d’acompanyament de les dones per avortar en clíniques de fora del Principat.
Una mesura molt criticada pels socialdemòcrates, obertament partidaris de la legalització, que consideren que és compatible amb el manteniment del copríncep episcopal.
La tesi de Pere López, candidat dels socialdemòcrates, és que una llei que legalitzés l’avortament la podria signar només el copríncep francès, com ja va passar amb les de les parelles de fet i no hi caldria la intervenció del copríncep episcopal.
A Andorra, perquè una llei sigui vàlida només requereix la signatura d’un copríncep, però el bisbe Joan Enric Vives ja ha advertit que no faria els ulls grossos com en casos anteriors.
Per això Demòcrates adverteix que legalitzar l’avortament faria caure l’estructura institucional d’Andorra, cosa que, segons Espot, restaria sobirania al país.
Un dels altres temes de debat electoral ha estat el del tractat d’adhesió a la Unió Europea, en què la majoria de forces estan d’acord, però lamenten la manca de transparència amb què el govern de Martí, de Demòcrates, l’ha gestionat fins ara.
Andorra no vol ser un estat de la UE, sinó tenir-hi un estatus d’associat, com Noruega o Liechtenstein.
Però les negociacions són lentes i complicades, sobretot amb relació al contingent d’immigrants que Andorra està disposada a acollir.
El govern andorrà no accepta les quotes europees i vol tenir la capacitat de fixar les pròpies.
Les eleccions arriben després d’una legislatura convulsa socialment, on per primera vegada s’ha produït una vaga general de funcionaris i hi ha hagut manifestacions multitudinàries als carrers.
Un fet que els socialdemòcrates creuen que els afavoreix davant el centre-dreta d’Espot, tot i que admeten que a Andorra encara hi ha ‘por’ a sortir al carrer per reivindicar millores socials.
Sí que desperta un consens transversal el silenci o la no-ingerència en el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Dels set candidats, només un, Alfons Clavera, de la Unió pel Progrés d’Andorra, ha lamentat que hi hagi presos polítics a Espanya.
La resta de candidats fugen d’estudi quan es parla de Catalunya, perquè l’estat espanyol pressiona les autoritats andorranes amb el procés d’adhesió a la UE.
Si s’hi impliquessin, Espanya exerciria el seu dret de vet en l’acord d’associació.
I, per tant, tots els candidats en recorden els vincles culturals i lingüístics, però políticament eviten de prendre-hi partit.
Les eleccions d’avui no canviaran aquesta postura perquè, guanyi qui guanyi, Andorra continuarà essent ‘neutral’. | Andorra es dirigeix a les urnes per a votar en les eleccions més disputades per a presidir el nou Consell General. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_47 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una oració que expliqui la idea principal d'aquest text:
Con ja ho va fer l’any passat, el Circuit d’Autocròs de Mollerussa tornarà a ser, el dissabte, 28, l’escenari de la Fita Alta Madness, una cursa de caràcter solidari envers les malalties minoritàries com la miopatia miotubular i, enguany, també la neurofibromatosis.
Els detalls de la cita els han presentat el regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, el coordinador de la Regidoria d’Esports, Jordi Aymerich, i per Jordi Balagué i Lluís Rosselló, membres del Grup Excursionista Serralada, entitat organitzadora de la Fita.
Tots dos han explicat que es tracta d’una cursa minoritària per a lluitar contra malalties minoritàries.
De fet, l’any passat els fons recollits van ser destinats a lluitar contra la miopatia miotubular, “una malaltia minoritària que afecta nounats, amb una esperança de vida de només 1 any”, tal com ha comentat Jordi Balagué.
La donació es fa a través de la fundació anglesa Myotubular Trust.
Enguany i com a novetat, Balagué ha comentat que, recollint una idea dels pares d’un nen afectat per miopatia miotubular, el Lluc, era ampliar el camp solidari a altres malalties minoritàries, motiu pel qual els fons recollits es repartiran a parts iguals també per als afectats de neurofibromatosis, entre els quals hi figura un altre nen de Manlleu, l’Àxel.
Cursa vertical
Pel que fa a l’aspecte estrictament esportiu, la Fita Alta Madness pretén traslladar a un terreny pla com és Mollerussa el concepte de cursa vertical, i atès que no hi ha un desnivell prou important (el punt més elevat de la comarca és la Fita Alta, amb 298 metres), la prova planteja suplir aquesta mancança fent “100 pujades i baixades a la rampa del circuit d’Autocròs de Mollerussa, fent un total de 7 kilòmetres i 700 metres de desnivell positiu”, ha explicat els organitzadors.
Subhasta a cegues
La cursa té, a més, una altra peculiaritat: només compta amb 10 dorsals pel fet que l’organització vol que sigui minoritària.
Per tal d’atorgar aquests 10 dorsals, es du a terme “una subhasta a cegues” que es tanca aquest divendres i en la que els dorsals s’adjudiquen a les ofertes més altes, amb la qual cosa es poden garantir recaptacions força generoses.
En aquest sentit, Balagué ha recordat que “el primer any vam poder recollir 1.500 euros amb dorsals i 1000 euros de donacions particulars i empreses, amb la qual cosa el primer any van poder entregar 2.500 euros a la fundació.
L’any passat amb dorsals van fer 3.300, que és “una autèntica barbaritat, ja que són 330 euros de mitjana per dorsal” , ha comentat Balagué.
Aquestes xifres van créixer encara més gràcies a les donacions de particulars i empreses, situant-se en un total de 4.500 euros l’any passat.
De fet, Balagué ha destacat que “cada any hi ha hagut gent que s’ha quedat a fora de la subhasta però igualment ens han donat els diners que havien ofert”.
La Fletxa de la Fita Alta
Atès que hi ha només 10 dorsals, i que hi ha molta demanda, Balagué ha explicat que prèviament a la Fita Alta, a les set de la tarda, es farà l’anomenada La Fletxa de la Fita Alta, que premiarà a qui faci mes ràpid un únic ascens amb la participació a la Fita Alta Madness, amb la qual cosa dels 10 dorsals adjudicats per la subhasta a cegues, es passarà als 11 definitius que prendran part en la competició.
El guanyador de La Flexta rebrà també com a premi una samarreta commemorativa d’aquest triomf, mentre que el vencedor de la Fita Alta rebrà el títol de La Bèstia de la Fita Alta, mentre que els que l’acabin seran compensats amb la samarreta de finishers i els que no l’acabin, amb la camiseta de loosers amb carnet.
La Fita Alta Madness, a més a més de l’Ajuntament, també compta amb la col·laboració del Jovent de Mollerussa que posa una barra per servir beure i menjar als que s’atansen a veure la cursa.
En aquest cas, també el que es recull es destinarà a la donació final. | Cursa solidària d’autocròs a Mollerussa per les malalties minoritàries com la miopatia miotubular i la neurofibromatosis. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2422 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Quina és la idea central del text? Expressa-la amb poques paraules.
L'abril del 2017 és la data prevista de finalització de les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollirà provisionalment la competició de voleibol dels Jocs Mediterranis del 2017.
L'organització de la cita esportiva disposarà de dos mesos per realitzar les proves test del poliesportiu, que després es reconvertirà en un complex esportiu amb piscines adreçat als estudiants de la URV i al conjunt de la ciutadania.
Actualment un centenar d'operaris treballen a contrarellotge en els treballs de fonamentació dels edificis.
L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha subratllat que, amb l'excusa dels Jocs i amb un acord "coral" entre institucions i empreses privades, es podrà donar ús a un espai que portava buit gairebé dues dècades.
Els diferents agents implicats han visitat aquest dimarts l'evolució del projecte, que ja va agafant forma amb la previsió d'enllestir-se d'aquí a poc més d'un any, tal com ha assegurat l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.
Tarragona resol així una de les assignatures pendents que tenia al centre urbà i guanyarà, tal com ha destacat el batlle, una residència universitària i un edifici amb múltiples ofertes esportives adreçades a la comunitat educativa de la URV i als veïns.
"Sense els Jocs aquesta aliança perfecta no hagués estat possible", ha afirmat.
L'execució i construcció de l'obra va a càrrec de l'empresa Viding Fitness per un import de 12 MEUR, en la que és la seva primera inversió a Catalunya.
La firma es va adjudicar el projecte després que la Generalitat cedís a la universitat el solar ubicat entre l'Avinguda d'Andorra i la Rambla de Lluís Companys per un període de 75 anys.
El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha destacat les bones "sinergies" que hi ha hagut entre les diferents administracions i empreses implicades.
Els treballs es porten a terme amb celeritat, ja que el complex haurà d'estar a punt amb motiu dels Jocs Mediterranis, que tindran lloc del 30 de juny al 9 de juliol de 2017.
L'edifici esportiu, de 9.000 metres quadrats, s'adaptarà inicialment perquè pugui acollir les proves esportives de la disciplina de voleibol amb el paviment específic i una pista de joc de 9x18 metres, grades amb capacitat per a 300 espectadors, il·luminació apta per a les retransmissions televisades i zones per a àrbitres, jutges, entrenadors i jugadors.
Posteriorment, durant uns quatre mesos, el complex es reformarà perquè pugui acollir dues piscines cobertes de 25x18 metres i de 18x8 metres, respectivament, així com una zona d'spa.
A més, tindrà un gimnàs de 1.200 metres quadrats, una zona d'entrenament exterior de 430 metres quadrats, quatre sales d'activitats, quatre pistes de pàdel a la coberta de l'edifici, piscina i solàrium exteriors, vestuaris, zones de restauració i 85 places d'aparcament.
L'arquitecte, Josep Ferrando, ha apuntat que el principal repte constructiu el presenta el pavelló, ja que s'haurà de reformar després dels Jocs.
Per aquest motiu, se situaran uns pilars metàl·lics provisionals al damunt de les pilones de formigó per tal de deixar la coberta a 12,5 metres d'alçada, complint amb les exigències del voleibol.
Posteriorment, s'enretiraran les parts metàl·liques i el sostre es rebaixarà fins als 5,5 metres per tal de garantir el confort climàtic de la zona aquàtica.
El complex es completarà amb una residència de 3.200 metres quadrats adreçada fonamentalment a professorat desplaçat, estudiants de màster i de doctorat, que estarà gestionat per l'empresa Resa, firma que ja disposa d'una residència amb 170 places al costat de les futures instal·lacions.
El nou edifici disposarà de 80 estudis individuals o dobles -amb una capacitat màxima per a 160 persones-.
El rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha destacat que donarà resposta a la vocació d'internacionalització de la universitat.
De fet, la residència és l'obra més avançada i ja s'hi ha col·locat els pilars, ja que presenta menys complexitat que el poliesportiu.
Es preveu que tot el complex quedi connectat, tant amb la residència actual com amb les avingudes adjacents, a través d'una gran plaça a l'aire lliure.
Quan s'acabin els jocs i s'enllesteixin les reformes, el complex s'obrirà a la comunitat universitària -que gaudirà de condicions preferents- i al conjunt de la ciutat.
La previsió és que creï almenys 70 llocs de treball directes.
En paral·lel, Ballesteros ha defensat que els Jocs Mediterranis permetran que la ciutat inverteixi entre 10 i 12 MEUR en equipaments, però a canvi obtingui una inversió total de 70 MEUR.
A més, l'alcalde ha confirmat que hi ha tres empreses amb qui s'està negociant la seva aportació a nivell de patrocini .
"Una d'elles és molt important i podria fer una aportació d'entre 3 i 4 MEUR", ha avançat. | El pavelló esportiu Sant Jordi a Tarragona ultima les obres per a estar llest per als Jocs Mediterranis del 2017. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_832 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix-me el text en una sola oració.
Més de mig miler de persones s’ha concentrat aquest dilluns a la tarda al davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer per protestar contra la decisió del TSJC d’augmentar el nombre d’hores de castellà.
La decisió afecta a una cinquantena d’alumnes de les classes de P-5 i 2n de Primària que és on hi ha els fills de la família que ha demanat incrementar les hores de castellà.
El president de l’AMPA del centre, Francesc Escolà, ha dit que els pares consideren ‘injusta’ la decisió judicial ja que els alumnes afectats l’hauran ‘d’arrossegar’ fins que vagin a l’institut.
La concentració ha comptat amb el suport de les AMPES de tots els centre educatius de la ciutat.
La concentració estava convocada a les cinc de la tarda i quan faltaven vint minuts ja s’hi ha començat a congregar gent.
Des de l’AMPA i la comunitat educativa del Gaspar de Portolà s’han sorprès gratament de la bona resposta de la convocatòria que ha comptat amb la presència de molts pares i mares amb els seus fills.
S’hi ha pogut veure senyeres, alguna estelada i també lemes a favor de l’escola en català.
El president de l’AMPA, Francesc Escolà, ha recordat que l’acte s’ha fet per rebutjar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un augment del 25% classes en castellà als cursos dels dos alumnes de la família que ho ha demanat.
Segons Escolà, és una ‘injustícia’ ja que ‘els drets d’una persona prevalen més que els de 50 alumnes’.
A la classe de P-5 encara no està clar com s’aplicarà l’augment de castellà, ja que les matèries encara estan poc definides, però al curs de 2n de Primària està previst que es faci en la classe de Matemàtiques.
Això suposarà que seran 7 les hores a la setmana de castellà que faran els alumnes.
En aquest sentit, el president de l’AMPA considera que els pares que van matricular els seus fills al centre patiran un ‘engany’ ja que quan els van apuntar ho van fer amb unes ‘condicions pactades d’immersió lingüística’ i ara els han canviat les condicions, fet que ha qualificat ‘d’inadmissible’.
Així mateix, ha alertat que la gent potser no ‘és conscient’ de les conseqüències que tindrà una sentència així ja que els alumnes ‘l’arrossegaran’ fins a 4rt d’ESO i a més ‘corre el perill que s’escampi com a bolets’ i l’any vinent es comenci a demanar a altres centres de Catalunya.
Els pares han convocat una assemblea per aquest dilluns al vespre i valorar quines mesures adoptaran per seguir protestant contra la mesura.
‘Volem saber fins on estan disposats a arribar’, ha dit Escolà.
Alguna de les propostes que s’han comentat els darrers dies ha estat la de no portar els nens a classe el proper dia 14 de setembre.
No se sap qui és la família que ha demanat el castellà
Oficialment no se sap i ningú vol dir qui és la família que ha demanat més castellà per als seus dos fills tot i que Franesc Escolà ha assegurat que és ‘vox populi’.
Fins i tot s’ha arribat a insinuar que estan rebent pressions per què facin marxa enrere però ni des de l’AMPA ni des de l’Ajuntament de Balaguer s’ha volgut confirmar aquesta hipòtesi.
El que si que s’ha remarcat durant la concentració i ha estat en boca d’un exalumne de l’escola Gaspar de Portolà que ha parlat en català i castellà de posar de manifest el resultat de la immersió lingüística, és que no s’ha de ‘criminalitzar’ a la família que ha demanat més castellà perquè han estat ‘víctimes d’haver-se emmirallat sense pensar-hi amb un sistema que amb reformes conservadores i anticatalanistes vol degradar la societat del benestar’.
‘Fins i tot el meu fill ho veu incoherent’ | Més de 500 persones es concentren davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer protestant contra l'augment d'hores de castellà. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1150 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text.
La minoria parlamentària va jugar una mala passada a JxCat i ERC el passat juliol, quan tota l'oposició es va unir per aprovar diversos punts d'una moció de Cs contra la corrupció, entre els quals dos que instaven el Govern a personar-se en la causa judicial del 3% -de presumpte finançament irregular de CDC a través de comissions il·legal per obra pública- i a iniciar reformes per acabar amb els aforaments dels polítics.
Però l'executiu, malgrat que les mocions són d'obligat compliment, ha reconegut que ha desoït aquestes dues qüestions.
Ho va acceptar el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, responsable de les relacions amb el Parlament, en l'informe relatiu al compliment de la moció, publicat en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del dia 19 de desembre.
Allí subratlla en relació al presumpte cas de corrupció a la Generalitat en època de CiU que el Govern "només pot exercitar accions penals o judicials contra els responsables de l'assumpte del 3% [...] en la mesura que aquesta administració sigui identificada com a perjudicada o ofesa pel delicte, atès que, d'altra manera, no s'admetria la compareixença per manca de legitimació".
En aquesta línia, afegeix que "no es té coneixement que la Generalitat hagi patit un perjudici concret per aquests fets", ja que, si fos així, "el Jutjat ha hauria tramitat el corresponent oferiment d'accions, tràmit que fins al moment present, no consta que s'hagi complimentat per part del Jutjat".
En concret, la moció aprovada amb els vots de Cs, PSC, comuns, CUP i PP instava el Govern a "exercir totes les accions judicials disponibles contra els eventuals responsables de les accions perjudicials per al patrimoni públic de la Generalitat que s'estan coneixent arran de la instrucció de la causa del 3% en el Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional".
El cas del 3%, que va esclatar el 2005 i, tot i que va ser inicialment arxivat, es va reobrir el 2015 i pels quals estan imputats tant CDC com el PDECat, investiga presumptes comissions a les empreses constructores a canvi de l'adjudicació d'obra pública.
De fet, la Generalitat ja es va personar contra l'exdirector d'Infraestructures.cat Josep Antoni Rossell, investigat per aquest cas, anunci que va fer el 2016 Oriol Junqueras quan era vicepresident del Govern i que ara queda en entredit arran d'aquesta nova resposta parlamentària.
Durant el debat parlamentari, JxCat va obviar aquest punt en la seva justificació del vot contrari, mentre que la portaveu d'ERC, Marta Viltalta, que també s'hi va oposar, va assegurar que "les reparacions del perjudici econòmic que afecten algunes sentències que surten anomenades en la moció s'estan tramitant per la via judicial i la Generalitat, quan s'ha de personar en aquelles causes que creu convenient que s'ha de personar, ja ho fa".
Un altre punt de la moció que es va aprovar malgrat el rebuig d'aquests dos partits exigia al Govern "adoptar totes les mesures polítiques i, si escau, normatives necessàries per a eliminar els privilegis injustificats dels alts càrrecs i les persones d'especial responsabilitat pública de l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, com els aforaments polítics".
L'aforament respecta la llei
En l'informe de compliment, però, Alfred Bosch justifica que no es faci cas d'aquest assumpte -aprovat també amb el vot de Cs, PSC, comuns, CUP i PP- apel·lant al fet que el "dret al jutge ordinari predeterminat per la llei és una manifestació del dret a la tutela judicial efectiva" .
"L'aforament respecta plenament aquest dret i en cap cas pot ser considerat un privilegi", justifica.
El text recorda també que l'aforament "és una prerrogativa parlamentària per la qual els diputats del Parlament només poden ser inculpats, processats i jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se'ls acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, i pel Tribunal Suprem, si se'ls acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori".
Finalment, assenyala que "l'aforament és aplicable també als membres del Govern" i que tot això respon al "que s'estableix a la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia i les lleis".
Múrcia sí que ho va aplicar
Malgrat tot, més enllà de recordar l'ordenament actual, no justifica els motius pels quals la Generalitat desobeeix el mandat del Parlament i no actua per canviar-lo.
De fet, la Regió de Múrcia va aprovar el 2017 una reforma del seu Estatut per unanimitat per retirar els aforaments dels seus polítics, per bé que aquesta encara està encallada al Congrés, a l'espera que la cambra baixa li doni llum verda definitiva.
L'informe de compliment de la moció es refereix també al cas Palau, on la Generalitat sí que es va personar, i apunta que falten per ingressar encara 1.231.709,28 euros dels 3.537.290,81 que la sentència els va atorgar.
La quantitat restant està pendent de l'autorització judicial per vendre finques per aconseguir-la.
Igualment, la Generalitat ha presentat una altra demanda al Tribunal de Comptes per tal que Fèlix Millet i Jordi Montull reintegrin 4,5 milions més. | Alfred Bosch assegura que "no es té coneixement que la Generalitat hagi patit un perjudici concret per aquests fets". | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1982 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Utilitza una sola oració per resumir la idea més important d'aquest text.
Catalunya Ràdio ha estat la vencedora de la votació popular del cinquè premi Martí Gasull i Roig.
Tal com ha destacat l'entitat, l'emissora pública catalana és "un exemple de la determinació per construir un espai català de comunicació i per haver creat un imaginari radiofònic propi".
Catalunya Ràdio s'ha imposat als Cinemes Texas i a l'Escola La Masia.
L'acte també ha comptat amb la intervenció de Carles Puigdemont, que ha estat present al Teatre Poliorama per mitjà d'un missatge enregistrat per videoconferència.
Des de Brussel·les, ha felicitat tots els finalistes i ha assegurat que Catalunya Ràdio és "la bandera de la llibertat d'expressió".
"La catalanitat sempre ha anat al costat de la defensa de la democràcia, en contrast amb la penosa decadència del sistema mediàtic espanyol".
En aquest sentit, ha qualificat Catalunya Ràdio d'"oasi".
Roger Torrent: "No defalliu"
Prèviament, l'acte ha començat amb crits de "llibertat", en homenatge a les persones que "no hi són", i amb el parlament de Roger Torrent, el president del Parlament de Catalunya.
"En aquests moments, els mitjans de comunicació del país estan amenaçats.
El 155 afecta directament als mitjans públics, a l'escola, a la cultura, i a la llengua", ha assegurat.
Torrent també ha parafrasejat el propi Martí Gasull –"cal treballar no només per la llengua, sinó per la democràcia i els drets ciutadans"– i ha afirmat que "l'estat de dret està en risc, per un govern legítim a l'exili i per uns presos polítics en ple segle XXI a Europa", i ha acabat la seva intervenció assegurant que "nosaltres complirem allò pel qual ens heu votat, però us demanem a vosaltres que no defalliu".
Carme Forcadell: "No hi som tots"
"Avui, no hi som tots: ens falten els de Brussel·les, els d'Estremera i els de Soto del Real.
Vull que sàpiguen que els volem a casa i que no oblidarem ni el seu patiment ni el de les seves famílies".
Així ha començat la seva intervenció Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, just abans de donar pas a Josep Ruaix, el guanyador del premi honorífic.
Ruaix, al seu torn, ha assegurat que "cal no abandonar mai ni la tasca, ni l'esperança, un desig molt adient per temps convulsos com els que vivim".
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha posat veu al clam de la sobirania catalana, enmig d'aplaudiments del públic assistent: "Demano als nostres governants que siguin prou hàbils, astuts i tenaços per tirar el país endavant i per fer efectiva la voluntat d'un poble.
Al darrere teniu un poble que no fallarà, i ho ha demostrat", ha reblat.
Actualment, els premis tenen dues modalitats: el Premi Martí Gasull i Roig i el Premi Especial del Jurat.
El primer s'atorga per votació popular a una persona física o jurídica que per l'exemplaritat de la seva tasca en defensa de la llengua catalana hagi contribuït de manera notable a la millora de la seva situació en l'àmbit lingüístic català.
El segon és honorífic i és concedit a persones que s'hagin distingit per la seva trajectòria.
Enguany, ha recaigut en Josep Ruaix.
Josep Ruaix, II Premi Especial del Jurat
Ruaix veu, així, destacada la seva llarga trajectòria de fidelitat a la llengua, amb actuacions en el camp gramatical, de la correcció, la traducció, la supervisió i l'estudi lingüístic.
Algunes d'aquestes es concreten, per exemple, en el manual El català en fitxes (1968), conegut popularment com les "fitxes Ruaix", un material que va permetre l'ensenyament del català durant el franquisme.
Més tard va continuar creant manuals d'èxit, com el Català fàcil (1983), que també van ajudar diverses generacions en l'aprenentatge del català.
Sobre el jurat i el premi
El jurat dels Premis Martí Gasull i Roig està format per personalitats de la cultura, la política i la societat catalanes.
En aquesta edició participen com a jurat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; la mare de Martí Gasull, Pilar Roig; l'escriptor Jaume Cabré; la filòloga Rosanna Cantavella; l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; el filòleg Jordi Manent; la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; el periodista de RAC1 Joan Maria Pou; i el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo.
El guanyador obtindrà un premi en metàl·lic de 3.000 € i se li lliurarà un guardó creat especialment per l'orfebre i joier Joaquim Capdevila.
Capdevila, que gaudeix de reconeixement internacional, ha dissenyat distincions com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya o el guardó dels Premis Nacionals de Cultura. | Catalunya Ràdio, guanyadora del cinquè premi Martí Gasull i Roig per davant dels Cinemes Texas i l'Escola La Masia. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1792 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu-me una frase que expliqui la idea principal d'aquest text:
Pedro Sánchez té ben clara quina ha de ser la seva estratègia de campanya: transitar pel centre per ampliar la seva majoria especialment a costa de Podem i de Ciutadans.
Els primers ja van quedar debilitats el 28-A; el segon, està en hores baixes després d'haver patit baixes dels contraris amb el rumb d'Albert Rivera.
El secretari d'Organització, José Luis Ábalos, ja ha començat a posar fil a l'agulla a aquest relat i ha proclamat que si els socialistes no tenen "cap por" a la desmobilització és perquè el 10-N han de recuperar el vot que l'oposició, amb el seu bloqueig, ha "robat".
Un Sánchez contra tots
"El nostre vot no ha estat humiliat, sinó que ens l'han robat.
Ens han usurpat la victòria electoral.
Defensar la formació que ha guanyat és suficient per mobilitzar", ha insistit Ábalos, que ha afegit que, per contra, "l'obstrucció" ha de ser "motiu suficient per a la penalització".
I per si no havia quedat clar, el dirigent socialista ha rematat el seu argumentari acusant a dreta i a esquerra de "no reconèixer" els resultats electorals i preferir deixar Espanya sense govern.
Ábalos ha tornat a advertir del risc d'un govern de les tres dretes aliades al mateix temps que ha tornat a subratllar que el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha impedit fins a quatre vegades -dues el 2016 i dues el 2019- un govern presidit pel PSOE.
De fet, durant la reunió a l'executiva, segons ha avançat La Sexta, Sánchez ha refermat que no pensa negociar un govern de coalició amb Podem després del 10-N perquè és "inviable" i que, en tot cas, es tornaria a plantejar la fórmula de la "cooperació".
El partit tampoc preveu fitxatges estrella de darrera hora.
"Ens sobren referents", ha presumit el dirigent socialista, que ha recordat que cal un govern estable per afrontar un context polític marcat pels indicis de desacceleració econòmica o la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O.
El secretari d'Organització del PSOE ha avançat també alguns detalls tècnics de la campanya, que tindrà una durada d'una setmana i una despesa electoral un 30% inferior a la del 28-A.
PP estrena perfil moderat i Cs suplica el vot dels "decebuts"
També el PP i Ciutadans han reunit els seus grups parlamentaris per encarrilar les seves estratègies electorals.
El líder dels populars, Pablo Casado, veu en la repetició electoral una oportunitat per consolidar-se internament i corregir errors que el 28-A els van abocar a encaixar el pitjor resultat de la història del partit.
Del gir a la dreta de fa cinc mesos, Casado passa ara a un to més moderat.
"Quan es té la raó, no fa falta cridar o faltar al respecte a l'adversari", ha dit estrenant nou perfil.
El líder dels populars ha defensat que el PP ha estat "a l'alçada" en els darrers mesos i ha tornat a insistir en el perjudici que suposa que les tres dretes competeixin entre elles.
De nou, ha tornat a posar sobre la taula la coalició Espanya Suma que tant Ciutadans com Vox rebutgen de ple.
"No vull el vot de la por ni de la ira.
Vull el vot per a un projecte integrador", ha sentenciat.
"Sánchez és el problema i Ciutadans és la solució".
És l'eslògan de precampanya d'un Albert Rivera que arriba especialment debilitat al 10-N.
De fet, conscient de com pot pagar ara una factura massa cara, ha demanat la confiança dels votants indecisos i "decebuts" amb el PSOE que volen una Espanya dins del constitucionalisme, un fet que assegura que Sánchez no pot garantir.
El líder de Cs ha aprofitat per carregar contra el PP per no haver acceptat la proposta conjunta d'abstenir-se a la investidura de Sánchez a canvi d'un pacte d'Estat.
"Ens sortirà molt car, amb Espanya no es juga", ha dit. | L'estratègia de campanya de Sánchez: transitar pel centre per ampliar la seva majoria a costa de Podem i de Ciutadans. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_532 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes un resum extremadament breu del text següent.
Amazon, Nvidia, Intel, Ericsson, Sony, LG o Facebook són algunes de les empreses que ja han anunciat que no assistiran al Mobile World Congress (MWC) per a evitar el risc de contagi del coronavirus.
Davant de tal degoteig, l’empresa organitzadora, la GSMA, es reunirà divendres per avaluar si manté el congrés mundial, segons que ha anunciat avui.
És una opció real ara mateix suspendre el congrés?
Quin pes tenen les empreses que no vindran?
En parlem amb tres experts tecnològics, Alfons Cornella, Albert Cuesta i Benjamí Villoslada, que posen una mica de llum a l’estat d’alarma actual.
Arran del degoteig de baixes, diumenge GSMA va decidir d’establir una limitació per als ciutadans que vinguin de la Xina: obligar-los a estar fora del país almenys catorze dies abans del Mobile.
Això vol dir que ahir va ser el darrer dia que un assistent al congrés podia estar a la Xina.
Però la mesura no ha convençut els implicats i ahir Sony, Gigaset, Ulefone, Umidigi i l’operadora NTT DoCoMo van donar-se de baixa.
‘Que se’n vagi un, no té molt impacte, però quan se’n van set o vuit de significatius… No m’estranyaria que ara comencés un procés en cascada.
De fet, és un procés de llibre.
Se’n van dels més significats i els altres tenen por que la resta puguin pensar igual; i ningú no vol ser l’últim’, explica Alfons Cornella, fundador d’Infonomia.
Benjamí Villoslada, que es defineix com a ‘bitòleg’ i fins fa poc era director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears, és optimista i diu que amb els elements actuals no creu que es cancel·li perquè implicaria de moure molta gent i uns canvis econòmics molts grans: ‘I perquè hi ha molta gent que hi vol anar.
Es parla molt dels qui no hi van, però n’hi ha de grossos que sí que hi van, com Nokia o Huawei.’
La seva crítica va més enllà: creu que a algunes de les empreses com Ericsson, que han decidit de no assistir al congrés, ‘els surt més rendible de dir que no hi van’ i així apunten a la Xina, que és el gran competidor tecnològic.
Quant a LG o Sony, el periodista expert en tecnologia Albert Cuesta recorda que són fabricants de mòbils que tenen molta visibilitat, també als seus estands al congrés, però assenyala que no tenen un pes important per al conjunt de la indústria: ‘En els rànquings de les marques més venudes no hi apareixen i fa anys que estudien si es mantenen en aquest sector.’
Cuesta sí que posa l’accent en Ericsson, menys popular.
Considera que la seva baixa és ‘un cop’ per a MWC: ‘El Mobile és un congrés de telecomunicacions i en aquests moments les vuit-centes operadores que hi ha sota el paraigua de GSMA despleguen el 5G.
I els tres principals proveïdors que els la poden proporcionar són Huawei, Nokia i Ericsson.’
Ericsson i Huawei, de fet, són els expositors més grans del congrés i que atreuen més clients.
El consultor tecnològic tampoc no descarta l’efecte cascada esmentat per Cornella, però diu que ara mateix el nivell d’alarma vist als mitjans catalans i espanyols no es reprodueix internacionalment.
‘La premsa catalana està amoïnada per la repercussió econòmica, però la premsa espanyola ho infla molt perquè celebra que qualsevol cosa que passi a Barcelona tingui dificultats.’
Falten catorze dies per a l’esdeveniment i el ritme de baixes de les companyies podria obligar el GSMA a prendre decisions dràstiques.
En aquesta hipòtesi, Cornella hi lleva molta importància.
Creu que el Mobile no deixa de ser un espai de trobades, però que els contractes i els acords funcionen per una altra via.
Cuesta, en canvi, creu que si no es fes seria un ‘daltabaix’ per al congrés, que quedaria coix.
Dóna importància a les conferències, on, per exemple, es discutiran les normes de ciberseguretat de la UE amb la xarxa 5G, que aviat serà una realitat: ‘Si falten països i companyies, hi haurà acords que no es podran prendre.’
Qui mira amb preocupació cada notícia sobre el MWC són els empresaris del sector de serveis, perquè notaran el descens de visitants al congrés.
El Gremi d’Hotels de Barcelona ho va reconèixer ahir.
‘Hi ha cancel·lacions als hotels de la ciutat, però encara és aviat per a quantificar la repercussió sobre el còmput global de reserves’, va assenyalar l’entitat dirigida per Jordi Mestre.
Alhora, va voler mostrar la ‘plena confiança’ en la GSMA i ‘en totes les mesures i missatges que es van prenent’. | La GSMA decidirà divendres si manté el Mobile World Congress o el suspèn, després que vuit empreses hagin renunciat a anar-hi. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_646 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix aquest text en una sola oració.
L’Agència Europea de Medicaments decideix ha aprovat avui el vaccí contra la covid de la farmacèutica Johnson & Johnson (J&J), el quart que obté l’aval després del de Pfizer, Moderna i AstraZeneca.
El vaccí, desenvolupat per Janssen Pharmaceutica, una divisió belga de J&J destinada a desenvolupar medicaments, es basa en un adenovirus, és a dir, una classe de virus que es manipula perquè inclogui una proteïna de la covid.
El sistema immunitari, com a resposta, crea anticossos sense contagi.
L’adenovirus també l’utilitza el vaccí Sputnik V i el d’AstraZeneca.
En canvi, Moderna i Pfizer fan servir un tipus d’ARN anomenat missatger, un mètode totalment nou per a desenvolupar vaccins.
El de Johnson & Johnson té unes característiques que el fan més atractiu en diversos aspectes.
El més innovador és que és d’una dosi.
Això permet de vaccinar el doble de gent amb la mateixa dedicació, patir una sola vegada els efectes secundaris i escurçar molt el temps d’immunització, tenint en compte que les actuals requereixen dues dosis espaiades en tres setmanes o més.
La distribució també és senzilla.
És apte per a qualsevol edat i té un preu més assequible.
Les dosis de Moderna costen uns 15 euros i les de Pfizer, 12.
I per immunitzar una persona en calen dues.
En canvi, la immunització completa de J&J costa vora 7 euros.
Així i tot, el preu de la vacuna d’AstraZeneca encara és més econòmic, la suma de les dues dosis necessàries costa al voltant de 5 euros.
Finalment, el vaccí es basa en el mètode tradicional d’elaboració i això ha permès a l’empresa de teixir aliances amb plantes d’arreu del món que ja fabricaven productes similars.
De fet, una part dels vaccins es farà a Catalunya, arran d’un acord amb els laboratoris Reig Jofre.
La companyia farmacèutica ha reservat el 80% de la nova planta de Sant Joan Despí per a produir el vaccí, amb capacitat per a fer més de quaranta milions de dosis l’any.
No obstant això, la producció en aquesta planta no començarà fins al mes de maig o més tard.
Un dels punts més febles és que els assaigs clínics han revelat que té una efectivitat general del 66%; semblant al d’AstraZeneca, però menor que el de Pfizer, Sputnik V o Moderna.
Això pot fer que alguns vaccinats s’encomanin i que dificulti que es talli la cadena de transmissió.
Tot i això, també té punts forts.
El primer és que, tot i que protegeix menys de la infecció, catorze dies després de la vaccinació ja evitava el 85% de les hospitalitzacions, i el 100% quan feia vint-i-vuit dies.
De fet, entre els participants de l’assaig que van rebre el vaccí en lloc d’un placebo no va haver-hi cap mort.
Per tant, si bé hi ha més possibilitats d’encomanar-se, té una protecció molt alta sobre qualsevol complicació.
Un altre punt fort és l’eficàcia contra les variants que van apareixent.
Fa un mes, Sud-àfrica va suspendre l’administració de dosis d’AstraZeneca, perquè eren molt poc efectives contra la variant originada al país, i ara ha passat a utilitzar els de J&J en la campanya de vaccinació en massa.
Arran de l’aprovació d’avui, es preveu que les primeres dosis arribin el mes vinent.
La companyia va acordar amb la Unió Europea de lliurar 55 milions de dosis el segon trimestre de l’any.
Això vol dir 5,5 milions de dosis a l’estat espanyol i 8,25 milions a l’estat francès.
No obstant això, aquesta setmana, abans d’aprovar-se, la companyia ja ha avisat de problemes de subministrament.
No descarten que puguin lliurar tots els vaccins acordats, però tampoc no ho poden garantir.
En el segon semestre el lliurament a la Unió Europea s’acceleraria i Johnson & Johnson s’ha compromès a lliurar enguany 200 milions de vaccins en total.
Això fa que, tenint en compte que només cal una dosi i que hi ha 440 milions de ciutadans a la UE, quasi la meitat de la població podria ser vaccinada durant el 2021 amb dosis de J&J. Però això tan sols serà possible si finalment es compleixen els terminis. | L’Agència Europea de Medicaments ha aprovat avui la vacuna desenvolupada per la farmacèutica Johnson & Johnson. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_2390 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Escriu una frase que expliqui la idea principal d'aquest text:
Un nou hivern suau i sense glaçades sobtades podria suposar la fi per a gran part dels boscos de pi roig i pinassa del Berguedà afectats per la processionària.
El perill d'una nova plaga com la de l'any passat ha posat en alerta els propietaris forestals de la zona, que asseguren que, més enllà dels efectes que la processionària té sobre la salut dels boscos, també té conseqüències greus sobre l'economia local, ja que l'eruga provoca una urticària que causa problemes de salut al bestiar i a la població.
La ramaderia, l'explotació forestal i, fins i tot, el turisme es veuen ressentits per culpa d'aquest paràsit.
La comarca té unes 20.000 hectàrees afectades, la meitat de les quals estan en estat greu.
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un lepidòpter defoliador que, a més d'ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals.
Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d'un important increment d'aquesta plaga.
Enguany, el departament de Medi Ambient triplicarà els tractaments en relació a la campanya anterior.
S'actuarà en 43 municipis de 12 comarques que són les zones més afectades de Catalunya amb l'objectiu de rebaixar les poblacions d'aquesta plaga.
Després de reclamar-ho des del territori, el departament sí que ha inclòs aquest any la comarca del Berguedà.
En total, es preveu actuar sobre 4.200 de les 10.000 hectàrees de bosc que es troben en estat greu a causa de la processionària.
Des de l'associació de propietaris forestals Berguedà Verd, consideren positiu que finalment s'hagi inclòs la comarca, però consideren que és "insuficient".
La seva tècnica forestal, Natàlia Font, ha explicat que "hi ha moltes zones amb situació greu que s'exclouen del tractament i haurem de veure quina serà l'evolució en aquestes zones".
Pont avisa que "en aquest moment ja estem veient que ja estan començant a sortir les larves i ja hi torna a haver una població molt important que afecta les mateixes zones que l'any passat i les seves àrees més perimetrals".
Segons la tècnica de l'associació Berguedà Verd, "si continua fent unes tardors i uns hiverns suaus com sembla que passarà l'afectació tornarà a ser molt greu, el bosc no tindrà capacitat de resposta i una part important dels arbres és probable que no sobrevisquin".
Afectacions al turisme rural
La processionària és un insecte autòcton i està present a gran part del Berguedà, però la plaga més greu es concentra als municipis de l'Espunyola, Montclar i Casserres.
En aquest indret, afecta unes mil hectàrees de bosc amb el nivell més greu (4 sobre 4).
Aquesta zona és molt coneguda com a destí turístic, a causa de la gran quantitat de cases rurals que hi ha, però, segons asseguren des del territori, el turisme també se n'ha vist ressentit, ja que la processionària pot provocar al·lèrgia i urticària, i això fa que molta gent decideixi triar un altre destí.
"Ens trobem que hi ha molta gent al·lèrgica a la processionària, quan lloguen la casa, marxen d'excursió i tots tornen amb efectes d'aquesta eruga", ha explicat el regidor de Medi Ambient de l'Espunyola, Josep Altarriba, qui també lamenta els efectes que té la processionària sobre els ramats de bestiar de la zona.
Els principals perjudicis que provoca la processionària afecten les persones (reaccions al·lèrgiques, urticàries...) i els animals (ramats i, sobretot, gossos), ja que els arbres generalment es recuperen, tot i que perden molta vitalitat i poden arribar a quedar totalment defoliats.
Segons informen els experts, la processionària és un insecte autòcton que no es pot eradicar.
A les zones forestals i per a superfícies continues i extenses, l'única tècnica de control efectiva són els tractaments aeris.
Aquests tipus de tractaments només estan autoritzats excepcionalment i estan molt regulats per normativa.
Cada tractament s'ha de fer d'acord amb un Pla d'aplicació aèria concret que ha de ser aprovat explícitament.
En aquest Pla, hi consten, a més dels productes, les dosificacions, les dates i zones del tractament i les mesures de seguretat (que inclouen franges de seguretat de 100 metres al voltant de nuclis habitats, masses d'aigua, conreus ecològics, entre d'altres).
A Catalunya hi ha comptabilitzades unes 800.000 hectàrees de bosc de pi, 90.000 de les quals tenen una afectació baixa i 20.000 una afectació greu, segons dades de la Generalitat.
L'objectiu de les fumigacions no és eradicar la processionària sinó fer-ne un control poblacional. | El clima i la processionària posen en escac els mitjans de subsistència de la zona del Berguedà. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_779 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Descriu-me amb una sola frase de què tracta el text següent.
Fa quinze anys que el cineasta penedesenc Pep Puig va iniciar un projecte audiovisual vinculat a la pagesia.
Un amic seu li parlava de la dificultat de ser pagès i de la lluita que feia tants anys que havien emprès els pagesos, per dignitat i per una remuneració més justa, que encara avui és tan vigent.
Per un tema de proximitat, perquè el Penedès és essencialment territori vinícola, Puig va començar a filmar les mobilitzacions de la lluita pagesa i a donar veu als seus protagonistes.
D’aquesta manera va descobrir que la pagesia és tot un món, i molt complex.
Ens explica Pep Puig: “Cadascú viu la pagesia a la seva manera, perquè són múltiples les maneres d’entendre la terra.
Ser pagès és treballar la terra i el cultiu, conèixer la realitat que hi ha a la vinya (o al camp de presseguers o d’oliveres), saber interpretar el cel, la terra, procurar per l’entorn arreglant un camí que la pluja ha malmès o reconstruint un marge de pedra seca, coneixent els vents, els animals del seu entorn, el bosc… El pagès és aquell que està connectat amb la terra i l’entén.”
“Hi ha pagesos viticultors i hi ha viticultors que no són pagesos, perquè hi ha viticultors que no estan lligats a la terra sinó a la productivitat.
El pagès és pagès tothora, sempre, porta la terra al cap. No pot anar-se’n a casa i oblidar-se de la terra.
I és vocacional, és a la terra perquè hi vol estar.
D’altra manera, la terra és tan dura que l’expulsa del lloc.
Són moltes les dificultats per tirar endavant: la climatologia, les malures… Si no t’ho creus de veritat, no pots aguantar.
Pagès vol dir tot això.”
“I vaig triar set pagesos que treballen la vinya, amb maneres d’entendre i relacionar-se amb la terra diferent, i els vaig anar gravant i els vaig deixar parlar.
Aquest projecte no tenia pressupost, de manera que es va anar fent a poc a poc, fins que el 2015 el Vinseum (Museu de les Cultures de Vi de Catalunya) s’hi va interessar.
I d’aquí en va néixer una primera pota del projecte, l’exposició 40 hectàrees.
La terra i el pagès.”
«Es diu que 40 hectàrees de vinya és la base perquè una família pagesa pugui viure del seu treball.
Però aquesta és una referència que pot variar, poc o molt, depenent de cada pagès i del destí del seu producte.
40 hectàrees representa un concepte, una determinada manera de treballar la terra relacionada amb la productivitat.
Dins i fora d’aquest concepte, aquesta exposició presenta set pagesos del nostre camp amb visions diverses sobre la seva feina.
Cert és que en podrien ser d’altres, perquè cada pagès és un món i la vida al camp, un univers inabastable.
40 hectàrees és també una mirada cap als pagesos d’abans i una reflexió coral sobre el present pagès.»
Aquest paràgraf és el text escrit per Pep Puig que emmarca i presenta l’exposició, que es va poder veure al Vinseum del 26 d’octubre de 2017 al 14 de gener de 2018.
Després, Puig ha adaptat les històries dels set pagesos al format televisiu: Penedès Televisió n’ha fet una sèrie de deu capítols en què s’han pogut veure els set retrats de pagesos, i també un capítol de converses, un altre on els protagonistes són pagesos de molta edat i un altre de les reivindicacions i la lluita pagesa.
Aquestes peces són a l’abast del públic, al web de la televisió, dins el títol 40 hectàrees.
L’adaptació televisiva és la segona pota del projecte.
I ara Pep Puig treballa amb tot el material per convertir-lo en un documental.
La seva intenció és tenir-lo enllestit al mes de setembre i presentar-lo al Most Festival, per després fer-lo córrer per festivals i amb el desig d’acabar mostrant-lo a TV3.
Els valors i la cultura de viure de la terra i amb la terra
En aquest sentit ésser pagès és un honor, un honor molt elevat.»
En la vida d’avui, tan allunyada de la terra, la pèrdua de pagesia, que cada vegada té un pes més petit en la nostra civilització, comporta la pèrdua inexorable d’una cultura lligada a la terra i a la natura.
Diu Pep Puig: “Per això és tan important la pagesia pel futur del territori.
Hem de continuar tenint pagesos, reivindico la necessitat de tenir pagesos.
Perdre un pagès és perdre una identitat.
Només un pagès en pot substituir un altre i no del tot, perquè cada pagès té la seva pròpia singularitat.
No es pot ser pagès sense estimar la terra.
Qui estima la terra, la treballa i la fa millor, i quan això passa, tots hi sortim guanyant.” | El documental "40 hectàrees. La terra i el pagès" de Pep Puig pot acabar projectant-se a TV3. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1817 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Fes-me un breu resum dels punts o temes principals discutits al text següent.
L'eurodiputat de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, ha valorat el fet que en els cartells electorals de Josep Ayuso apareguin les sigles del PSC en una mida pràcticament il·legible i ha dit que si l'alcaldable socialista ha pres aquesta decisió és perquè la formació “amaga massa coses al seu darrera”.
Girauta ho ha dit en una atenció a la premsa prèvia a l'acte que Ciutadans ha celebrat al Centre Cívic de Ca n'Oriac de Sabadell i on han participat altres membres del partit com la Diputada, Inés Arrimadas o l'alcaldable a la ciutat, Joan Garcia.
Girauta ha assegurat que quan ha arribat a la localitat i ha vist els cartells de Josep Ayuso ha tingut una feinada per identificar a quin partit representava: “Hi ha persones que amb tota legitimitat demanen confiança en el seu projecte personal perquè no poden lluir el seu partit perquè hi ha massa coses al seu darrere”, ha valorat l'eurodiputat, que s'ha mostrat partidari d'un estil constructiu, net, transparent on poder discutir sobre projectes “sense esdevenir enemics i on ningú amagui brutícia”.
Girauta també ha assegurat que l'objectiu de Ciutadans és guanyar les eleccions i que en cas que no ho aconsegueixi la formació vol contribuir a la estabilitat i governabilitat a partir de pactes que es basin en compromisos ètics.
“Tenim uns mínims que proposarem a tot arreu i qui ho accepti comptarà amb una posició lleial i assenyada”, ha explicat Guirauta, que ha dit que aquests imprescindibles es basen en un pacte anticorrupció que no contempli persones imputades en les llistes, mesures per garantir la transparència i perquè els partits assumeixin la seva responsabilitat en els cassos de delictes econòmics comesos pels seus representants.
En aquest sentit ha dit que Ciutadans només entrarà en governs en què siguin presidents o alcaldes i que sinó es mantindran al marge aportant estabilitat si és possible.
Així, en el cas sabadellenc ha comentat que “els que ara representen les sigles d'un partit que abans representava Bustos són senyors la honestedat dels quals C's no posa en dubte” i tot i que diu que mai posaran un “cordó sanitari al PSC o al PP”, caldrà veure si estan disposats a signar un pacte anticorrupció.
“Si ho fan i guanyen en nosaltres tindran un suport auditable, crític, lleial, fiscalitzable i podran gaudir d'una estabilitat per governar Sabadell a canvi de condicions ètiques”, apunta.
Per contra, ha tancat la porta a aquells que defensen el procés sobiranista: “Mai participarem en qualsevol política de fets consumats dirigida a canviar la Constitució per una via que no sigui la pròpia reforma constitucional”, ha dit Guirauta que ha assegurat que aquesta és una línia vermella.
Garcia vol reduir els desequilibris entre barris
L'alcaldable de Ciutadans, Joan Garcia, assegura que “la crisi econòmica i política ha fet que sorgeixin desequilibris que s'havien apaivagat” i s'ha compromès a impulsar un Pla de rehabilitació en els barris per corregir aquesta tendència.
També ha posat l'accent en la necessitat de canviar el model de la Policia Municipal per garantir la seguretat en tots els punts de Sabadell.
“Cal canviar l'organigrama actual perquè la solució no passa fer només per disposar de més efectius i més presència als barris sinó que cal una nova forma de fer que faci possible més confiança entre la policia i la ciutadania”, ha dit.
L'acte ha comptat amb la participació de diversos alcaldables de la comarca, com els de Montcada i Terrassa i també ha servit per exposar que el model que Ciutadans proposa és vàlid per altres municipis.
“Es basa en la transparència, la regeneració democràtica, la participació i una aposta social destacada”, diu Garcia, que també destaca i allò que uneix els municipis del Vallès com les infraestructures, el concepte de comarca única i model metropolità del Vallès. | L'eurodiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta ha acusat el PSC d’amagar les sigles als cartells electorals de Sabadell. | extreme_summarization | ca | AINA |
caBreu_extreme_1752 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a resumir el text i a crear respostes molt condensades.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Resumeix el text en una sola frase.
L'atur va pujar en 1.205 persones a Catalunya al setembre respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 372.623, segons ha informat el Ministeri de Treball aquest dimecres.
En comparació amb el mateix mes del 2018, hi ha 7.721 aturats menys, és a dir, una reducció del 2,03%.
Aquest és el tercer mes consecutiu en que el nombre d'aturats ha pujat.
També es tracta de la primera pujada de l'atur en un mes de setembre des del 2012, quan ho va fer un 5%.
Al conjunt de l'Estat, el nombre de desocupats va créixer un 0,45%, sumant 13.907 nous aturats fins als 3.079.711, la xifra més baixa en un mes de setembre des del 2008.
En relació amb el mateix mes del 2018, l'atur es va reduir en 122.798 persones, un 3,83% menys.
ATUR CATALUNYA
Infogram
Un atur "cada vegada menys estacionalitzat"
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha valorat positivament la pujada de 1.205 persones registrades a les llistes d'atur durant el mes de setembre, un mes en el qual el nombre de desocupats augmenta tradicionalment per l'impacte del final de l'estiu.
El titular de Treball ha assegurat que aquest és "el segon millor més de setembre en 10 anys" i ha considerat que és un indici que l'economia catalana "cada vegada està menys estacionalitzada", sobretot a la demarcació de Barcelona
L'atur, per sectors d'activitat
Serveis és el que suma més desocupats, amb 255.228 persones (+2.193 respecte el juny), seguit del de la indústria, amb 40.737 (-175)i la construcció, amb 29.862 persones (318).
Pel que fa en el de l'agricultura, hi ha 7.148 persones inscrites a les llistes de l'atur, 102 més que el mes passat.
Per últim, 25.855 persones no tenien una feina anterior, 880 menys que el mes anterior.
D'altra banda, per sexes, dels 358.830 aturats, 150.618 eren homes (-0,26%) i 208.212 eren dones (+0,93%) i per edats, 23.318 són aturats menors de 25 anys.
D'aquests 12.278 són homes i 11.040 dones.
Pel que fa el nombre de contractes, al juliol se'n van signar 353.126, això són 47.794 més que el mes anterior, un 15,65% més; mentre que comparat amb fa un any, són 25.159 més (7,67%).
Del total, 39.339 contractes eren indefinits, un 12,89% més respecte el mes anterior, mentre que la variació anual va ser del -0,5%, és a dir, 218 menys.
Pel que fa els temporals, la gran majoria amb 313.787, és a dir, un 16% més que el juny, i un 8,80% respecte el juliol del 2018 (25.377).
L'atur només puja a la demarcació de Barcelona i cau a les de Girona, Lleida i Tarragona
La demarcació de Barcelona va ser l'única que va registrar un augment del nombre de desocupats, concretament de 2.328 persones respecte el juny, fins a les 270.092.
Això és un 0,87% més respecte el mes anterior tot i que 6.852 persones menys que fa un any, xifra que representa un descens del 2,47%.
A la demarcació de Girona, la xifra d'aturats es va situar en les 30.703 persones, això són 328 menys que al juny (-1,06%), mentre que comparat amb el mateix mes del 2018 el descens va ser de 1.125 persones, un 3,53% menys.
A les comarques de Lleida, es van registrar 17.260 aturats, és a dir, 194 persones menys que al juny, xifra que representa un descens de l'1,11%, mentre que respecte fa un any, el nombre de desocupats va caure en 687 persones, el què va suposar un 3,83% menys.
Per últim, a les comarques tarragonines la xifra d'aturats va ser de 40.775 persones, 248 aturats menys que fa un mes (-0,6%).
Respecte fa un any, el descens va ser del 2,79%, fins a les 10.294 persones.
Lleuger augment de l'afiliació a la Seguretat Social
L'afiliació a la Seguretat Social va pujar lleugerament al juliol respecte el mes anterior, un 0,35%, amb 12.193 treballadors més, fins als 3.520.636.
Respecte fa un any, l'afiliació va créixer un 2,31%, és a dir, 79.344 treballadors més.
Per règims, 2.960.036 pertanyen al general, en els quals s'inclouen 29.075 de sistema agrari, 61.568 de la llar; 7.517 del règim de la mar i un del carbó.
Al conjunt de l'Estat, els afiliats a la Seguretat Social sumaven 19.553.211 persones, un 0,08% més respecte al juny (+15.514) i un 2,58% més que la juliol de fa un any, fins a les 490.401 persones. | L'atur puja a Catalunya per primera vegada al setembre des de 2012 i augmenta en 1205 persones. | extreme_summarization | ca | AINA |