id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_1318 | Resumeix el text següent: | Miquel Iceta deia encara el dijous de la setmana passada que volia ser president de la Generalitat.
Quatre dies després, Pedro Sánchez li trencava els esquemes proposant-li ser president del Senat, oferta que va arribar després d'haver rebutjat ser ministre del nou govern.
El líder dels socialistes catalans ho havia guardat des de dilluns en secret.
I ho va fer molt bé, a jutjar per la reacció de sorpresa que van tenir aquest dimecres dirigents de la cúpula de la màxima confiança del líder del PSC.
"La designació d'Iceta ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes", admet un dirigent de la direcció
Però hi ha una altra derivada del nomenament, que és l'efecte dòmino que té dins del propi partit el salt d'Iceta al Senat.
"Ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes", admeten fonts de la direcció.
Que els plans de Sánchez d'asseure Iceta al capdavant del Senat es facin realitat està a hores d'ara a expenses del Parlament, que és qui ha de votar per majoria simple la designació d'Iceta en un ple que el PSC hauria volgut celebrar aquest mateix dijous però que finalment es farà dimecres que ve, en plena campanya.
Els socialistes no preveuen que no prosperi la designació, tot i que ERC i JxCat els faran patir, i es preparen ja per les conseqüències que tindrà a curt termini.
Per ara, Iceta vol compaginar el seu nou càrrec amb l'acta de diputat al Parlament i la primera secretaria del partit, però només provisionalment.
La formació dona per fet que la portaveu parlamentària, Eva Granados, assumirà més rellevància durant aquests mesos d'impàs en què a Iceta se li multiplicarà la càrrega de feina.
Però també es dona per fet que la seva dedicació a la cambra alta aboca el partit a plantejar el relleu tant a la primera secretaria del partit com a la candidatura a la Generalitat.
Un partit en línia ascendent després d'una forta crisi i una escissió
Iceta va prendre les regnes del PSC l'any 2014 just després de la dimissió de Pere Navarro en un moment convuls per als socialistes catalans, sacsejats per l'escissió del sector sobiranista, el degoteig de baixes de dirigents i una històrica pèrdua de musculatura electoral i territorial.
Va reeditar el càrrec al 2016 després de guanyar unes primàries a Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
Les primàries per triar candidat es podrien posar en marxa al juliol, mentre que el congrés per triar nova cúpula, previst per novembre, podria ajornar-se si es convoquen eleccions catalanes a la tardor
Al novembre toca congrés.
Si la situació d'Iceta no hagués canviat, hauria estat de tràmit, admeten dirigents del partit.
Però el seu salt al Senat canvia la perspectiva.
"Ara, la partida està oberta", assumeixen dirigents coneixedors de la situació.
"La situació ens aboca a provocar un canvi a curt termini", admet un altre membre de la direcció.
El ball de noms ja ha començat de forma informal: des de Jaume Collboni -el futur del qual estarà determinat pel resultat a les municipals-, al secretari d'Organització, Salvador Illa o, fins i tot, de nou, el de Núria Parlon.
Ara per ara, però, no hi ha cap proposta en ferm com tampoc cap nom clar per assumir el paper de candidat a la Generalitat.
El relleu d'Iceta com a candidat a la Generalitat
Perquè si bé el conclave per triar nova direcció es podria ajornar si es precipiten a la tardor eleccions catalanes, per al PSC serà més urgent la tria d'un nou candidat per estar preparats davant d'un eventual avançament dels comicis per part del president Quim Torra.
S'especula amb què aquest moment arribi a la tardor amb la sentència del Tribunal Suprem sobre els dirigents independentistes processats, però el calendari és incert.
En tot cas, la situació obliga el PSC a preveure que unes eleccions anticipades no els agafi a contrapeu i que, arribat el moment, tinguin ja un nou lideratge al planter capaç de fer front a una legislatura en què els socialistes hauran de seguir afrontar el conflicte català.
Les eleccions municipals i europees, insisteixen, són ara la prioritat, però després de la reunió extraordinària de la direcció d'aquest dimecres, el partit té ja un ull posat en el procés que obrirà a partir de l'estiu, quan, segons fonts socialistes, es preveu que s'activi el mecanisme de primàries. | Iceta volia ser president de la Generalitat, però Sánchez li va proposar ser president del Senat, ara, el Parlament tindrà l’última paraula dimecres vinent. Això provoca que el partit s’hagi de plantejar un relleu per a la primera secretaria i per a la candidatura de la Generalitat abans que arranquin les primàries, que s’especula que seran al juliol. | Summarization |
caBreu_abstractive_2470 | Resumeix el text següent: | El Parlament Europeu votarà aquest dijous una resolució que insta els estats a prohibir de manera "efectiva" fundacions o associacions que "exalten" i "glorifiquen" el nazisme i el feixisme i a "combatre les organitzacions que promouen el discurs de l'odi i la violència", segons el text al qual ha tingut accés l'ACN.
Si bé no hi ha referències explícites a fundacions nacionals perquè el text ha estat consensuat així entre els Verds, l'Esquerra Unitària (GUE), els socialistes (S&D), els liberals (ALDE) i també els populars (EPP), de ser aprovat -com és previsible que passi- podria implicar un augment de les pressions perquè a Espanya s'exigeixi la prohibició de la Fundació Francisco Franco.
El text, que condemna de forma genèrica el feixisme a Europa, parteix de la iniciativa de l'eurodiputada italiana Eleonora Forenza (GUE) arran de l'atac que va patir al setembre per un grup de feixistes.
En roda de premsa conjunta a Estrasburg aquest dimecres amb les altres ponents de l'informe, Forenza ha afirmat que el fet que la resolució contingui la prohibició de fundacions feixistes és un "element fonamental".
"És un reclam molt clar perquè demana als estats garantir que siguin efectivament prohibides", ha assenyalat.
"Traduït a paraules de l'estat espanyol, seria equivalent a la prohibició de la Fundació Francisco Franco, per exemple", ha dit l'eurodiputada Ana Miranda durant la seva intervenció recordant que no existeix una 'Fundació Hitler' o una 'Fundació Mussolini'.
"És una excepció a Europa", ha denunciat.
"La resolució és molt important, tot i que va molt tard, els nostres grups haurien d'haver reacionat fa molt, però estem molt contentes d'haver aconseguit aquesta resolució conjunta també amb ALDE i l'EPP", ha dit per la seva banda la socialista Soraya Post.
La resolució consensuada entre els cinc grups polítics recull que la manca d'una acció "seriosa" contra grups neofeixistes i neonazis ha permès l'actual augment de la xenofòbia a Europa i condemna la violència i les marxes d'aquests grups i organitzacions en diferents estats de la UE.
En particular, cita el recent atac a Forenza i el seu assistent Antonio Perillo en una manifestació antifeixista a Bari, Itàlia, el 21 de setembre passat per part de membres del grup feixista CasaPound.
La resolució assegura que els membres del Parlament Europeu estan "profundament preocupats" per la "impunitat" de grups neofeixistes i neonazis que operen en alguns estats membres i alerten que "la sensació d'impunitat" explica "l'alarmant increment d'accions violentes de certes organitzacions d'extrema dreta".
El text també destaca que cal "prohibir efectivament" grups "neofeixistes, neonazis i qualsevol altra fundació o associació que exalti i glorifiqui el nazisme i el feixisme".
Per altra banda, els grups polítics que donen suport a la resolució fan una crida perquè es creïn grups 'anti-odi' a les unitats de policia nacionals i perquè les forces policials "garanteixin" que el seu personal no s'involucra en cap acció "racista, xenòfoba o discriminatòria" i que, en cas que es produeixi, s'investigui i es porti els responsables davant de la justícia.
L'esquerra presentarà esmenes per incloure-hi casos d'Espanya
Les ponents de l'informe han destacat en roda de premsa el "compromís" dels grups polítics que signen el text.
Amb tot, a banda de la resolució pactada, es votaran també esmenes conjuntes dels grups polítics d'esquerra -Verds, GUE i socialistes- que no s'han introduït en el text per assolir precisament el consens amb els populars i els liberals, que compten amb 219 i 68 eurodiputats, respectivament, del total de 751 que hi ha a l'Eurocambra.
Entre les esmenes que es votaran hi ha referències a episodis concrets i experiències en alguns països europeus.
En el cas d'Espanya es menciona, per exemple, l'atac al centre cultural Blanquerna a Madrid durant la Diada de 2013 o el cas de les 19 persones acusades per la Fundació Francisco Franco -una entitat que, recull l'esmena, "glorifica" la dictadura- per l'acció "simbòlica i pacífica" al Pazo de Meirás, a Galícia.
Les ponents de la resolució són, a banda de Forenza, les eurodiputades Ana Miranda (Verds) i la sueca Soraya Post (S&D).
En el text conjunt hi figura com a representant d'ALDE la també sueca Cecilia Wikström mentre que en nom dels populars europeus signa el document la polonesa Róża Thun. | El Parlament Europeu votarà per combatre associacions i organitzacions que exalcin el nazisme o el feixisme, fet que podrà convertir-se en una exigència perquè Espanya prohibeixi la Fundació Francisco Franco. La resolució afirma que l’existència d’aquests grups augmenta la xenofòbia a Europa i les accions violentes d’organitzacions d’aquest caire. Uns dels casos més destacats és l’atac al centre cultural Blanquerna. | Summarization |
caBreu_abstractive_1379 | Resumeix el text següent: | Mai cap govern espanyol fins ara no ha aplicat l'article 155 de la Constitució.
És per això que, més enllà del breu redactat a la carta magna, el funcionament d'aquesta mesura excepcional és confús i ha donat lloc a molta literatura jurídica.
En tot cas, si alguna cosa queda clara és que el requeriment enviat al seu homòleg català, Carles Puigdemont, no és cap mesura de gràcia ni cap evidència conforme no va entendre el seu discurs de dimarts al Parlament.
No és sinó el primer tràmit previst per aplicar aquest famós 155.
Així, la Constitució determina que es pot activar aquest recurs "si la comunitat autònoma no complís les obligacions de la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya".
Llavors, Rajoy hauria d'enviar-li un requeriment a Puigdemont, tal com ha anunciat que farà, en el qual li haurà de proposar un seguit de mesures per reconduir la situació.
El president català, llavors, podrà respondre-li conforme acata la petició, plantejant esmenes o no replicar res.
Si Rajoy es dona per satisfet amb la resposta, el 155 queda desactivat.
Si no, pot plantejar un seguit de mesures al Senat -on el PP té majoria absoluta, mentre el Congrés no intervé en cap moment-, per tal d'"adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella [comunitat] al compliment forços de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general".
"Per a l'execució de les mesures previstes [...], el govern [espanyol] podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes", clou l'article.
No se suspèn l'autonomia definitivament
Així, la Constitució no fixa cap termini ni cap límit en les atribucions de l'Estat per forçar al compliment de la legalitat espanyola.
El grau de discrecionalitat és elevat i, de fet, alguns experts assenyalen que el govern central podria forçar la màquina i requerir la resposta a Puigdemont per un termini molt breu de temps, així com estrènyer els tràmits al Senat per actuar amb celeritat.
Igualment, Rajoy podria pretendre assumir temporalment algunes de les competències transferides a la Generalitat -des dels Mossos fins a convocar eleccions o destituir alts càrrecs-, però no es preveu que es pugui suspendre l'autogovern o les institucions catalanes -més enllà de controlar-lo a distància durant un temps-.
Pel que fa a la tramitació concreta a la cambra alta, el seu reglament fixa que Rajoy haurà de presentar un escrit on "manifesti el contingut i l'abast de les mesures propostes, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment" a Puigdemont "i la del seu incompliment".
Llavors, la mesa del Senat remetrà la documentació a la comissió general de les comunitats autònomes o constituirà una comissió conjunta ad hoc.
Sigui com sigui, la comissió encarregada demanarà a Puigdemont que enviï aquells "antecedents, dades i al·legacions que consideri pertinents i perquè designi, si ho creu procedent, la persona que assumeixi la representació a aquests efectes".
La majoria oberta del PP al Senat és suficient
En base a això, la comissió debatrà sobre si aprova la proposta del govern espanyol, "amb les condicions o modificacions que, en el seu cas, siguin pertinents en relació amb les mesures projectades".
Finalment, el ple de la cambra debatrà aquesta proposta, amb dos torns a favor i dos en contra, de vint minuts cadascun, i les intervencions dels grups que ho vulguin i es votarà.
Amb la majoria absoluta de què gaudeix el PP n'hi haurà prou per validar la iniciativa.
En aquest cas, tampoc no es marquen terminis, tot i que tot el procediment podria durar menys d'una setmana, si se sol·licita per urgència.
En tot cas, està sobre la taula que una de les primeres mesures que podria implicar el 155 podria ser que el govern espanyol assumís el control dels Mossos d'Esquadra. | Rajoy i la seva majoria absoluta poden aplicar el 155 si Catalunya no complís amb les obligacions de la Constitució o causés algun perjudici a l’interès d’Espanya. Es creu que Rajoy pretén controlar Catalunya durant un temps a distància, però sense suspendre l’autogovern o les institucions, ara bé, és probable que assumeixi el control dels Mossos d’Esquadra. | Summarization |
caBreu_abstractive_2804 | Resumeix el text següent: | Els Agents Rurals han interceptat aquest dijous a la nit al peatge de Martorell de l'AP-7 una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires procedents de Cadis sense cap permís.
Els ocells fringíl·lids intervinguts són 900 caderneres, 37 passerells, 43 pinsans i 234 verdums.
De tots els ocells recuperats, 15 han aparegut morts per efectes de les condicions deficients del transports.
La resta d' ocells intervinguts han estat traslladats a un Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Departament de Territori i Sostenibilitat per passar una revisió veterinària i iniciar la seva reintroducció al medi natural.
El cas es traslladarà a la Fiscalia de Media Ambient de Barcelona per un presumpte delicte contra la fauna i de falsedat documental.
Arran de la investigació prèvia, els agents rurals tenien coneixement que una furgoneta procedent d'Andalusia podia estar traslladant a Catalunya una gran quantitat de fringíl·lids per a la seva comercialització il·lícita, motiu pel qual, van establir un control policial al pas de l'àrea de peatge de Martorell de l'autopista AP-7, on, finalment, van poder aturar el vehicle.
Les investigacions efectuades pel Grup de Suport de Fauna i Flora del Cos d'Agents Rurals apunten que els ocells han estat caçats furtivament a la província de Cadis i que les persones denunciades realitzaven periòdicament viatges des d'Andalusia a Catalunya per a comercialitzar els ocells i proveir a diferents intermediaris que els revenen en diferents llocs de l'àrea metropolitana de Barcelona.
En concret, en la inspecció es va comprovar que les persones identificades van intentar emparar la tinença i el transport dels ocells mitjançant la presentació de suposats documents de la Junta d'Andalusia que es va comprovar com a falsificats.
Així mateix, de la documentació intervinguda es desprèn que aquestes persones haurien efectuat tres viatges previs a l'actual, havent transportat juntament amb els intervinguts la passada nit, més de 4.000 ocells.
Atès que el preu d'aquests ocells al mercat il·legal és d'uns 30 euros per exemplar, es calcula que el valor al mercat negre per aquests individus seria d'uns 120.000 euros.
Els agents van poder comprovar que en el seu maleter transportava aquesta gran quantitat d'ocells, es va identificar els seus ocupants i es va comprovar que no disposaven de cap autorització per al transport d'aquests animals, ni cap document que acredités la legal tinença i procedència lícita dels ocells, ja que la documentació mostrada que era falsa.
Durant la inspecció es va comprovar que els ocells anaven allotjats en vuit grans gabions en condicions de transport poc adequades (sense abeuradors d'aigua i amb elements de ventilació poc eficaços).
Alhora, el conductor i el vehicle no consten inscrits al Registre de transportistes i mitjans de transport d'animals vius, fet que indica que el conductor no disposava dels requisits per efectuar un transport respectuós amb el benestar animal.
Per evitar ser sorpresos i esquivar la vigilància policial, els traficants utilitzaven vehicles diferents en cada viatge, acudint a una empresa de lloguer de vehicles.
La normativa vigent estableix una sèrie de requisits a complir per a la protecció dels animals durant el transport per tal d'evitar lesions o patiments als animals i procurar que disposin de les condicions adequades per a satisfer les seves necessitats i per certificar la competència dels conductors i cuidadors dels animals durant el transport.
Tot i que a partir de l'any 2016 la Generalitat de Catalunya no ha concedit autoritzacions excepcionals per capturar al medi natural exemplars d'ocells fringíl·lids, l'activitat ocellaire de concursos de cant no ha disminuït, fet que incentiva l'establiment d'un mercat negre en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona d'aquest tipus d'ocells.
L'elevada pressió inspectora que exerceix el cos d'Agents Rurals sobre la captura furtiva d'aquestes espècies al medi natural de Catalunya, ha motivat que per esquivar aquest control s'hagi establert un tràfic d'animals d'aquestes espècies provinents de captures il·legals de fora de Catalunya.
Actualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge.
En aquest sentit, el cos d'Agents Rurals, al llarg dels darrers anys, ha efectuat diverses actuacions d'intercepció d'aquest tràfic d'ocells que han permès denunciar diferents traficants però que alhora ha fet que aquests adoptin mètodes de transport més difícils de ser detectats.
Actualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge. | S'ha interceptat una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires amb males condicions procedents amb l’objectiu de ser revenuts a Barcelona. El cas es traslladarà a la Fiscalia de Medi Ambient i els implicats s’enfronten a fins a dos anys. Tot i que la seva captura no està autoritzada, els concursos de cant continuen, fet que provoca l'aparició de mercats negres. | Summarization |
caBreu_abstractive_160 | Resumeix el text següent: | El 44,9% de les empreses catalanes afirmen que enguany incrementaran la seva facturació gràcies a la inversió en línies d’innovació i R+D, segons una de les conclusions de la quarta edició anual del ‘Baròmetre de la Innivació a Catalunya 2017’ elaborat per Acció.
Una altra de les conclusions és que, gràcies a la inversió en innovació, una de cada quatre empreses crearà nous llocs de treball.
Joan Romero, conseller delegat d’Acció, ha destacat que el 55,3% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors reconeix que ha realitzat algun tipus d’innovació el 2017, un percentatge que supera lleugerament el 54,6% de l’edició del 2016.
Romero ha destacat que una de les dades més rellevants del ‘Baròmetre’ és que el 67,9% de les empreses que han innovat afirmen que aquest any destinaran més recursos a innovació que l’exercici passat.
Romero ha subratllat la relació entre innovació i internacionalització.
El conseller delegat ha dit que el 53,7% de les empreses que innoven ho fan a través d’acords de col·laboració amb altres agents externs (proveïdors, consultors o professionals especialitzats, clients, entre més) d’àmbit internacional, un percentatge per sobre del 49,7% que es va registrar l’any 2016.
Ha afegit que aquesta relació entre innovació i internacionalització és lògica si és té en compte que, per penetrar en mercats internacionals, cal ser molt competitiu i que una de les conseqüències directes de poder accedir a aquests mercats és disposar d’un producte o servei innovador.
En relació amb quin tipus d’empresa aposten més per la innovació, Romero ha destacat que el 75,2% de les empreses que tenen menys de cinc anys són innovadores i que el 59,6% de les companyies de més de 50 anys inverteixen en innovació.
Per Romero, que la franja d’empreses de menys de cinc anys i de les més de 50 anys siguin les més actives en polítiques d’innovació sembla una conclusió lògica.
Les empreses emergents de menys de cinc anys necessiten adaptar el seu producte o servei com més aviat millor per consolidar-se en el mercat i les empreses de més de 50 anys han d’innovar per adaptar el seu producte a les noves exigències, ha reflexionat.
També ha volgut fer una referència a l’impacte de la innovació en les empreses que ho fan en l’àmbit de la indústria 4.0 i el ‘Big Data’.
El 13,5% de les empreses que han invertit en innovació ho han fet en tecnologies per a la transformació digital.
El rellevant és que 44,5% d’aquestes empreses asseguren que aquest any ampliaran la seva plantilla, mentre que només tenen aquesta intenció el 37,7% de les empreses innovadores que no han implantat aquestes tecnologies digitals.
Romero creu que el fet que el 44,4% de les empreses que inverteixen en tecnologies digitals i en indústria 4.0 assegurin que crearan nous llocs de treball, aquest any ‘nega’ l’afirmació generalitzada que amb les tecnologies digitals es perden llocs de treball.
El ‘Baròmetre’ es fa d’acord amb una enquesta a 1.200 empreses de més de 9 treballadors.
En l’enquesta es considera innovació no només les inversions tangibles en l’àmbit de la R+D, sinó que contràriament a les estadístiques internacionals, també es considera innovació els nous models de negoci, el registre d’una nova marca, la inversió en màrqueting i comercialització (introducció de línies de venda en línia) o els canvis de model organitzatiu, entre altres actuacions intangibles.
Les empreses que han apostat per invertir en R+D, la part tangible de la innovació, suposen el 25,7% del total de les societats de més de 9 treballadors en plantilla de Catalunya, lleugerament per sobre de la taxa del 25,4% que es va registrar el 2016.
Un dels aspectes més rellevants d’aquestes empreses que han invertit en R+D és que el 67,9% d’elles assegura que enguany invertirà més recursos que l’any anterior i que només el 3,5% ha dit que invertirà menys, ha destacat Romero.
El conseller delegat d’Acció ha estat acompanyat en la presentació del ‘Baròmetre’ per Antoni Fita, gerent d’Intel·ligència Estratègica d’ACCIÓ. | Segons Romero i el “Baròmetre” d’Acció, la inversió en innovació de les empreses s’incrementa, fet que comporta augments en la facturació i en llocs de treball, afirmació que contrasta amb la creença que l’aplicació de tecnologies digitals fan que es prescindeixi de treballadors. Les empreses de menys de cinc anys són innovadores i les de 50 inverteixen per ser-ho. | Summarization |
caBreu_abstractive_2905 | Resumeix el text següent: | El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimarts el Tractat de París contra el canvi climàtic amb 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions.
L'aprovació reflecteix "l'ambició europea en l'acció climàtica", tal com ha assegurat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
"El Tractat de París és el primer d'aquest tipus, i no hauria estat possible si no fos per la Unió Europea" ha afegit.
El procés, doncs, entra a la seva recta final a l'espera que el Consell Europeu adopti formalment la decisió i els estats membres de la UE la ratifiquin de manera individual.
A l'acte de ratificació al Parlament Europeu a Estrasburg, a més de Juncker també hi ha participat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon i la ministra de Medi Ambient francesa i presidenta de la COP21, Ségolène Royal.
Juncker s'ha mostrat optimista i ha animat els estats membres a "mostrar el seu lideratge i demostrar què és el que pot oferir el conjunt de la Unió Europea".
El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, ha felicitat la UE "per la seva llarga trajectòria liderant els temes referents al canvi climàtic".
També ha aprofitat per donar les gràcies a les institucions europees per el seu suport en aquest tema i ha subratllat "la importància de la ratificació".
Ban Ki-Moon ha recordat que la lluita contra l'escalfament global "no és només un dels reptes més rellevants de la nostra època" sinó també una bona oportunitat per "construir una economia sostenible" així com unes societats "més estables".
Per l'entrada en vigor del pacte és necessària la ratificació d'almenys 55 països, i que aquests, representin com a mínim el 55% de les emissions globals.
La primera de les exigències ja s'havia satisfet, i la segona, després de la votació d'aquest dimarts, també, permetent la posada en marxa del projecte.
"Aquesta votació aplana el camí per assegurar que es compleixen les mínimes condicions", ha explicat el president del Parlament Europeu, Martin Schulz.
L'alemany també ha valorat positivament el fet que "el Tractat de París comenci a funcionar un any després de la seva firma" en comparació als "vuit anys que es van necessitar pel Protocol de Kioto".
Schulz ha coincidit amb Juncker al destacar la tasca de la Unió Europea "com a líder en la lluita contra l'escalfament global".
Un altre de les valoracions l'ha fet el comissari de Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, que ha assegurat que "la tasca col·lectiva és convertir els compromisos en accions sobre el terreny" i ha remarcat que Europa té "les polítiques i les eines per complir amb els objectius, la transició energètica i modernitzar l'economia".
El comissari també ha afegit que "el món s'està movent i Europa està al seient del conductor, liderant el treball per combatre el canvi climàtic".
Els passos a seguir
Un cop obtingut el consentiment del Parlament Europeu, el Consell disposa de les eines necessàries per adoptar formalment la decisió.
De manera que la UE, juntament amb els estat membres que ja han completat el procés, hauran de ratificar la decisió a la seu de l'ONU a Nova York el divendres 7 d'octubre, d'acord amb els seus processos parlamentaris nacionals.
Això significa que seguint els termes legals la posada en marxa del Tractat es donaria al voltant de la mateixa data, però del mes de novembre, seguint el protocol dels 30 dies que han de passar entre un procés i l'altre.
Paral·lelament, els eurodiputats també votaran dijous una resolució sobre les seves principals prioritats en la propera ronda de negociació que es celebrarà a Marraqueix del 7 al 18 de novembre.
L'objectiu és determinar quines són les prioritats i com s'ha de repartir les tasques per tal d'arribar als objectius que es van pactar a la capital francesa al desembre.
La UE, doncs, juga un paper decisiu en la construcció d'aquesta coalició com a líder global en l'acció climàtica.
A més, la Comissió Europea ja ha presentat les propostes legislatives per complir amb el compromís pel que fa a la reducció d'emissions contaminants, com a mínim en un 40% en catorze anys, marcant com a data límit el 2030. | El Parlament Europeu ha ratificat amb 610 vots a favor, el Consell Europeu ha adoptat la decisió i els 55 països necessaris que representen el 55% de les emissions globals han ratificat. Només resta ratificar la decisió a la seu de l’ONU el divendres 7 i el Tractat de París contra el canvi climàtic es podrà posar en marxa. | Summarization |
caBreu_abstractive_40 | Resumeix el text següent: | La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera han inaugurat la nova temporada amb un seguit de restriccions per adaptar-se a la situació sanitària.
Els espectacles s’han hagut de reduir en temps i la dramatúrgia s’ha adaptat per concentrar en menys de dues hores els quadres més significatius i emotius.
A més, les escenes multitudinàries s’han anul·lat.
La Passió d’Esparreguera va estrenar-se dissabte passat –s’han programat un total de sis sessions-, mentre que la d’Olesa ho ha fet aquest Divendres Sant i ha programat dues sessions més, per l’11 i el 18 d’abril.
Ignasi Campmany, de l’equip de direcció de la Passió d’Olesa, diu que “l’any passat ens vam quedar orfes i havíem de fer el que fos perquè aquest any tinguéssim Passió”.
La Passió d’Esparreguera va ser de les poques que van poder-se estrenar durant el 2020, i és que se’n va poder fer una única funció el 8 de març i, després, es va haver de suspendre a causa de la pandèmia.
Per això, la temporada d’aquest 2021, encara marcat per les restriccions, arriba amb moltes ganes i il·lusió.
L’equip de direcció ha ideat un espectacle adaptat a la situació actual amb un nou format.
En concret, s’ha reduït la durada, que ha passat a ser d’una hora i quaranta-cinc minuts.
Una altra de les diferències és que s’ha reduït considerablement el nombre de persones que pugen dalt de l’escenari.
Mentre que abans de la pandèmia la Passió d’Esparreguera comptava amb 400 persones, en aquesta ocasió hi ha una quarantena d’actors dalt de l’escenari.
S’han creat dos grups bombolla que s’alternen les funcions.
Una de les actrius que interpreta la Mare de Déu, la Fàtima Tobar, es mostra satisfeta amb el resultat i assegura que la gent que ja ha vist l’espectacle n’ha sortit contenta.
Artísticament també hi ha novetats, ja que hi ha nous intèrprets.
També s’ha volgut donar més protagonisme a la tecnologia amb dos nous projectors i la incorporació de focus amb tecnologia led.
A Esparreguera, l’espectacle es representarà en sis dates (el 27 de març, 2, 11, 17 i 25 d’abril i l’1 de maig).
A Olesa la temporada de la Passió s’ha estrenat aquest divendres 2 d’abril i també es podrà veure els dies 11 i 18 del mateix mes.
Per primer cop, totes les funcions es fan en horari de tarda (18.00).
Aquest Divendres Sant el públic no s’ha volgut perdre l’estrena de la Passió i el teatre s’ha omplert de persones que han acudit a veure l’espectacle presencialment.
Un dels directors de l’espectacle, Ignasi Campmany, explica que han treballat més d’un any per readaptar la funció i creu que es tracta d’una “versió molt diferent”.
“Les restriccions ens han obligat a reinventar-nos, ja que posàvem 700 persones dalt de l’escenari i ara només n’hi ha una vintena”, explica.
També han hagut de reduir el temps de l’espectacle i, per això, Campmany assegura que han volgut “buscar l’essència” i es representen els “quadres més emblemàtics”.
Una altra de les novetats és que la Passió d’Olesa es pot seguir en línia.
Joan Gil, de l’equip de direcció, diu que la covid ha obligat a “reinventar-se” i, davant del dubte de quines restriccions hi hauria en la temporada de les passions, “vam decidir obrir les representacions al format online”.
A més, Gil creu que es tracta “d’un bon format” per poder-se dirigit a un públic més ampli, ja que les funcions estan subtitulades al castellà i a l’anglès, de manera que “ens obrim al món”.
La Passió d’Olesa i la d’Esparreguera han implementat protocols de prevenció específics i proves d’antígens per a aquells actors i actrius que, en algun moment, han de treure’s la mascareta a escena.
A més, s’han establert circuits diferenciats per sectors de públic, s’han reorganitzat els espais i s’han reduït els aforaments dels teatres per garantir les distàncies de seguretat. | La nova temporada de la Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera s’ha inaugurat amb restriccions per la pandèmia: menys persones a l’escenari, els espectacles s’han reduït a dues hores i proves d’antígens als actors i actrius. S’han introduït novetats com la incorporació de projectors i tecnologia led, i la retransmissió en línia amb subtítols en castellà i anglès. | Summarization |
caBreu_abstractive_1953 | Resumeix el text següent: | Els presos polítics han rebut l'indult del govern espanyol i han recuperat la llibertat , encara que sigui de manera parcial i condicionada.
La repressió es manté, amb centenars de persones immerses encara en procediments judicials per l'1-O, i els líders independentistes a l'exili encara no poden tornar a Espanya malgrat gaudir d'immunitat i poder-se moure amb llibertat per la resta Europa.
Amb l'indult concedit, els presos surten en llibertat, però què passa a partir d'ara amb els exiliats?
Un cop fora de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras, els independentistes indultats s'han conjurat per treballar per al retorn de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i la resta de residents a l'estranger, en paral·lel a la defensa inequívoca de l'autodeterminació i de "culminar" la tardor del 2017.
Als tribunals europeus, la batalla judicial continua oberta per desmuntar la causa de l'1-O i poder tornar a casa.
"Avui no és un dia de renúncia", ha verbalitzat Jordi Cuixart, president d'Òmnium.
Amb l'indult, el govern espanyol també envia un missatge a Europa.
Fonts de la Moncloa admeten que l'empresonament de líders polítics en una democràcia occidental és una cosa "excepcional" i que més enllà de les fronteres de l'Estat "no s'entenia" aquesta situació.
Així ho acrediten, de fet, els nombrosos pronunciaments contra la repressió contra l'independentisme.
El darrer, el del Consell d'Europa.
El moviment d'Espanya per concedir l'indult s'ha d'entendre també en aquest sentit, tot i que no és l'únic motiu.
El missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults.
Fonts consultades posen d'exemple el cas de Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica i ara diputada al Parlament.
La seva situació és significativament diferent de la de Puigdemont, acusat de sedició i malversació al Suprem i amb altres causes obertes per l'1-O, com ara la del jutjat 18 de Barcelona sobre l'acció exterior o les del Tribunal de Comptes.
Indults
«Avui no és un dia de renúncia»
Els presos indultats refermen el seu compromís amb la independència, amb l'amnistia i el retorn dels exiliats
L'indult "no afecta en res" l'estratègia de l'exili.
Segons l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, evidencia que la qüestió catalana "és un problema polític i que se li ha donat una resposta política".
La reforma de la sedició podria tenir efectes, però ara com ara no té un calendari definit malgrat que el govern espanyol ho vol abordar aviat.
És, de fet, una de les recomanacions del Consell d'Europa, que amb el moviment dels indults el govern espanyol ha mirat de desinflar.
L'informe del Consell d'Europa servirà de cara a futurs embats judicials a Europa, també en la batalla que es jugarà a Estrasburg.
Immunitat recuperada
Els eurodiputats de Junts van recuperar fa unes setmanes la immunitat de manera cautelar a l'espera d'una decisió sobre el fons per part del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).
En una decisió sense precedents, el tribunal va decidir retornar aquesta protecció després que el Parlament Europeu els la retirés a petició del Tribunal Suprem i després d'un procés de suplicatori carregat, segons van denunciar les defenses, d'irregularitats.
Gràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades.
La decisió sobre la immunitat que ha de prendre el TGUE anirà per llarg, i el TJUE també trigarà mesos a pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials de Llarena, per tant una extradició a Espanya és ara com ara improbable.
També perquè qui hauria de decidir seria la justícia belga, que ja va denegar l'extradició de Lluís Puig en sentència ferma.
L'estratègia de l'exili ja fa temps que dona fruits i les defenses són optimistes de cara a futures victòries.
Retrobament a Europa
Els exiliats no han estat jutjats ni tenen una sentència ferma i per tant no poden ser indultats.
Un dels advocats de Carles Puigdemont, Josep Costa, assenyalava fa uns dies a Twitter que hi havia excepcions per als casos de rebel·lió i sedició, però en tot cas el govern espanyol no preveu indultar Puigdemont i manté, de manera oficial, que han de tornar a Espanya i posar-se a disposició de la justícia.
Consell d'Europa
El Poder Judicial s'atrinxera contra el Consell d'Europa
La comissió permanent defensa la separació de poders i que la condemna del Suprem no va contra la llibertat d'expressió
Mentrestant, i malgrat els indults, els presos polítics ja exploren la via europea i comencen a portar la causa de l'1-O a Estrasburg.
El dia que Jordi Turull va presentar el seu recurs, Puigdemont va inaugurar aquesta nova etapa: "Ens retrobem a Europa i junts a Europa és quan podrem lliurar batalles amb més possibilitats d'èxit". | Els presos polítics han rebut l’indult, però la repressió continua per als implicats de l'1-O i per als exiliats. Aquests últims es mouen amb llibertat per Europa, però, la Moncloa diu que per obtenir l’indult han de retre comptes amb la justícia. La reforma de la sedició podria ser una solució, però encara no ha estat abordada pel Govern. | Summarization |
caBreu_abstractive_624 | Resumeix el text següent: | Diverses comunitats autònomes, com Madrid, Andalusia, Cantàbria i Múrcia, a més del País Basc i Galícia, han retret al govern espanyol una manca de lleialtat institucional, de diàleg i de coordinació amb els territoris durant l’estat d’alarma i han criticat el pla de desconfinament de Pedro Sánchez, així com alguns barons del PSOE.
S’afegeixen a les crítiques que ha fet Catalunya i a les demandes que han fet el País Valencià i les Illes respecte dels criteris territorials desconfinament.
Per a intentar mitigar les crítiques, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha anunciat que el govern espanyol farà reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per a ‘concretar i perfilar el pla de desescalada’.
En la comissió general de les comunitats autònomes al senat espanyol, Darias ha dit que l’executiu espanyol es ‘coordinarà amb cadascuna de les comunitats autònomes, que hauran de gestionar juntament amb el govern d’Espanya i els ajuntaments la concreció’ de les mesures a cada territori.
La ministra ha apel·lat a trobar ‘un mínim comú d’entesa’, tot i que hi pugui haver desacord en alguns punts, i ha demanat ‘màxima disposició al diàleg’.
Durant la comissió, on hi ha hagut representació de Catalunya ni de les Illes, presidents i consellers autonòmics han lamentat haver-se assabentat de les mesures implantades a través dels mitjans i no a les conferències de presidents telemàtiques.
A més de concreció en les polítiques, han reclamat recursos per afrontar l’etapa de reconstrucció econòmica.
En canvi, el País Valencià ha apel·lat a la unitat i a deixar de banda partidismes, posició a la qual s’han afegit la Rioja, Aragó i Extremadura.
Tanmateix, la consellera de Sanitat de la Generalitat, Ana Barceló, ha advertit les autonomies no són ‘secundàries ni prescindibles’ i ha rebutjat que puguin servir d’excusa per a fer ‘un enfrontament partidista contra un determinat govern’.
‘Un país no es construeix amb presses ni amb retrets’, ha dit, i ha fet una crida a la ‘lleialtat i a la pluralitat d’Espanya’, a més de reclamar un model de finançament que garanteixi serveis públics de qualitat.
La gestió sanitària del govern espanyol és cada vegada més qüestionada, fins i tot per presidents socialistes.
Els representants de Castella la Manxa, Astúries, la Rioja, l’Aragó, Extremadura i Navarra han evitat crítiques a la Moncloa durant la reunió al senat.
Tanmateix, els presidents socialistes de l’Aragó i d’Extremadura, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, s’han queixat públicament de la divisió provincial del pla de desconfinament del govern espanyol i demanaran canvis mitjançant el mecanisme que ha habilitat el Ministeri de Sanitat espanyol, que tindrà l’última paraula sobre l’aplicació de les fases del desconfinament per territoris.
En canvi, les comunitats governades pel PP han atacat Sánchez amb duresa.
El president de la regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha demanat que el govern espanyol parli i pacti amb les comunitats amb lleialtat i ha lamentat que fins ara no s’ha vist una actuació en aquesta direcció.
En la mateixa línia, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha lamentat l’absència de Sánchez al senat i s’ha preguntat si hi haurà lleialtat i voluntat d’arribar a acords.
El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha instat Sánchez a coordinar un desconfinament amb els territoris i s’ha sumat a les demandes d’altres dirigents de poder gestionar els fons europeus per la reconstrucció econòmica.
El vice-president de la Xunta de Galicia, Alfonso Rueda, ha demanat reciprocitat en la lleialtat i que el comandament únic de l’estat d’alarma treballi amb claredat i concrecions.
També sobre la gestió del comandament únic, el conseller de Salut i Famílies d’Andalusia, Jesús Aguirre, ha criticat que no ha estat una solució perquè des de la Moncloa ha faltat concreció i seguretat en la presa de decisions.
Per la seva banda, el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha carregat contra la centralització i ha demanat al govern espanyol que aclareixi com es repartiran els fons europeus per la reconstrucció econòmica.
En una línia diferent s’ha pronunciat el portaveu del govern basc, Josu Iñaki Erkoreka.
El polític basc ha criticat que el govern espanyol no hagi donat cap oportunitat per demostrar que l’estat autonòmic pot afrontar la crisi.
Erkoreka ha dit que l’executiu espanyol va escollir l’opció més centralitzadora que tenia damunt la taula i que hagués pogut triar altres opcions que respectessin els autogoverns.
‘No és bo que una abusiva gestió de l’estat d’alarma situí les autonomies en un estat de xoc’, ha comentat. | Les comunitats autònomes i els barons del PSOE critiquen el pla de mesures del govern espanyol i es queixen de la divisió provincial del pla de desconfinament, de la falta de concreció i seguretat en les decisions, i demanen a Sánchez que pacti amb les comunitats amb lleialtat i que aclareixi com es repartiran els fons europeus. | Summarization |
caBreu_abstractive_2854 | Resumeix el text següent: | Les petites i mitjanes empreses gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya.
Així ho conclou un informe de la patronal Pimec, que analitza l'evolució de més de 9.000 firmes del territori al llarg de quatre anys.
L'estudi indica que, de mitjana, les pimes gironines arriben a facturar fins a un 17% menys que les de la resta del país.
Una diferència que, per una banda, s'explica perquè són més petites.
Però per l'altra, perquè també són menys productives.
El director de l'Observatori de Pimec, Modest Guinjoan, explica que les pimes gironines han aconseguit remuntar la crisi, però que encara tenen deures pendents.
El seu principal repte, assegura, és que les firmes generin "més valor afegit", apostant per la innovació i per oferir productes que els diferenciïn de la resta.
L'informe de Pimec analitza l'evolució de les petites i mitjanes empreses del territori al llarg de quatre exercicis.
Es basa en dades del Registre Mercantil i, en concret, analitza l'evolució de 9.238 pimes entre els anys 2013 i 2016 (tots dos, inclosos).
La majoria de les firmes –sis de cada deu- pertanyen al sector serveis.
D'entrada, l'informe recull que les pimes gironines són més petites que les de la resta de Catalunya.
Aquí, de mitjana, tenen 8,9 treballadors.
Una xifra que augmenta fins als 10 si es tenen en compte totes les del país.
Si es posa la lupa per sectors, l'estudi conclou que l'industrial és el que factura més (amb una clara preeminència de l'alimentari).
Ara bé, l'informe també deixa clar que, tot i haver crescut en vendes al llarg d'aquests anys, les pimes gironines facturen de mitjana fins a un 17% menys en relació amb les del conjunt de Catalunya (1,4 MEUR anuals davant dels més d'1,7 de la resta).
Segons el director de l'Observatori de Pimec, aquesta diferència s'explica sobretot per la dimensió de les empreses.
Com que les pimes gironines són més petites, facturen menys.
Però aquest no és l'únic factor.
I és que, com posa de relleu l'informe, les empreses d'aquí són menys productives que la resta.
I això, de retruc, també es nota a l'hora de fer números.
Esforç per diferenciar-se
Modest Guinjoan explica que l'estudi recull com les pimes gironines han sabut remuntar la crisi.
Però el director de l'observatori també alerta que encara els queden deures per fer.
Sobretot, precisa, el seu principal repte és "fer un esforç" per "generar més valor afegit" i, d'aquesta manera, ser més productives.
"Si tenen productes que són més diferencials i innovadors, les pimes seran capaces de posar-los més en valor; i d'aquesta manera, tenir també més personal capacitat i millor retribuït", explica Guinjoan.
I és que, com també recull l'estudi, a les comarques gironines la despesa mitjana anual per treballador és uns 5.000 euros inferior a la de la resta de Catalunya (30.000 euros davant de 35.000).
Per al director de l'estudi, però, apujar sous de per si no incrementarà la productivitat.
Per això, insisteix que l'aposta que han de dur a terme les pimes gironines passa sí o sí per la innovació.
Repensar el turisme
Tot i que encara hi hagi camí per recórrer, l'informe de Pimec conclou que al període 2013-2016 les pimes gironines han guanyat en rendibilitat.
Ara bé, a l'hora d'analitzar els resultats per subsectors, crida l'atenció que els hotels i restaurants (aquí s'analitzen empreses i no petits autònoms) es trobin entre els negocis que han ingressat menys durant aquest període.
Per a Guinjoan, això es deu a què el sector turístic està "remogut" per la competència interna que té.
Però per al director de l'Observatori Pimec, tampoc es pot negar que una constant del sector és "la seva baixa productivitat".
"A nivell general, el turisme té un repte de millora; cada vegada hauria de posar més èmfasi en una millora de la qualitat, i no anar a buscar que cada vegada vinguin més turistes, sinó que els que venen gastin més", subratlla.
Aposta per la formació
Durant la presentació de l'estudi, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha reclamat al Govern que "preservi i potenciï" la capacitat de l'economia tant gironina com catalana.
I aquí, ha subratllat la necessitat de continuar impulsant les mesures recollides dins el Pacte Nacional per a la Indústria i d'intensificar la formació.
Sobretot, per respondre a la demanda de perfils que necessiten les empreses.
Segons Cornellà, i com també va posar de relleu la patronal Pimec, actualment hi ha "una sobreformació" que no va lligada a "l'ocupabilitat".
I és que, sigui pels motius que sigui, la societat encara tendeix a apostar pels ensenyaments superiors (com els universitaris) i deixa de banda la formació professional, que és on hi ha "una ocupabilitat molt més alta". | L’estudi Pimec revela que les pimes gironines facturen un 17% menys que les de la resta del país, fet que s’explica perquè són més petites, però també menys productives. Han sabut superar la crisi, però el punt clau és apostar per la innovació. És important incentivar la formació per respondre a la demanda, sobretot de perfils de formació professional. | Summarization |
caBreu_abstractive_269 | Resumeix el text següent: | L’Ajuntament de Castelló ha obert el termini de participació pública del Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, per a donar a conéixer el projecte que està previst a l’entorn dels Carmelos (antiga Unitat d’Execució 18).
Els edils d’Obres i Projectes Urbans, Rafa Simó, i Participació Ciutadana, Francesc Mezquita, acompanyats de tècnics municipals, han pres part en una reunió amb veïns de la zona, amb l’objectiu d’informar-los sobre aquest.
Sobre la base del pla especial, l’edifici resultant de la rehabilitació i ampliació de l’actual espai conventual i de la construcció d’unes dependències de nova planta, no hauran d’entorpir la conservació i posada en valor del ben catalogat, amb una superfície total de 4.925 metres quadrats, inclosa l’església.
D’altra banda, el pla especial preserva la zona verda d’ús públic amb el seu front principal en l’avinguda de Caputxins, ajustant la seua superfície i morfologia amb motiu de la modificació de la petjada de les parcel·les edificables residencial i dotacional confrontants.
El subsòl de la zona verda serà edificable amb destinació a garatge-aparcament.
També pateix variació la superfície ocupada per l’ús residencial, l’edificabilitat del qual es materialitzarà en un bloc lineal situat sobre l’alineació del carrer Juan de la Cierva, que no arribarà a l’alineació de l’Avinguda Caputxins, i que veurà rebaixada la seua altura respecte a la inicialment prevista.
“Estem molt satisfets de poder avançar en aquest pla especial perquè cuidar del nostre patrimoni i protegir-lo també és fer urbanisme pensant en les persones.
En la reunió amb els veïns i veïnes de la zona hem atés les seues demandes, com l’estudi d’alternatives per a la reubicació d’un centre de transformació, i ens hem compromés a tractar en una altra trobada, millores en la mobilitat de la zona”, ha explicat el regidor d’Obres i Projectes Urbans.
L’edil de Participació Ciutadana i tinenta d’alcalde del districte Nord, per part seua, ha destacat que “les reunions amb el veïnat hagen servit per a treballar aquesta transformació amb total transparència i per a poder incorporar els seus suggeriments”.
“Ens hem compromés a estudiar altres modificacions que permeten millorar la mobilitat de vianants i vehicles, de manera que l’execució d’aquest projecte supose un avanç per al barri”, ha apuntat.
La nova ordenació proposada es fa amb el propòsit d’harmonitzar l’interés públic municipal amb els drets de la propietat dels terrenys inclosos en la Unitat d’Execució 18.
Cal recordar que el ple de l’Ajuntament, en sessió de 25 d’octubre de 2007, va acordar aprovar el Programa d’Actuació Integrada de la Unitat d’Execució 18 UE-R, donant compliment a les previsions del Pla de Reforma Interior aprovat en sessió del ple de 25 d’octubre de 2007, així com el Projecte d’Urbanització i el Projecte de Reparcel·lació aprovats per la Junta de Govern Local en sessió de 9 de maig de 2008.
Les normes urbanístiques transitòries d’urgència estableixen en el seu article 81 l’ordenança particular de la Unitat d’Execució 18 UE-R en termes idèntics als del P.R.I. abans indicat.
No obstant això, a conseqüència de les actuacions dutes a terme per a la redacció del nou Pla General del municipi, es va constatar l’interés veïnal per la preservació del claustre existent en l’àmbit de la unitat, el necessari manteniment de la qual també es va posar de manifest en l’informe de 26 de juliol de 2017 emés per la Unitat d’Inspecció de Patrimoni Cultural Valencià de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló, segons el qual, en relació amb la fitxa de l’Església Nostra Senyora del Carmen, “la protecció haurà d’afectar a tota la parcel·la i, per tant, s’haurà d’incloure el claustre amb valor patrimonial”.
A aquest efecte, en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic que forma part de la documentació del Pla General Estructural que s’està tramitant, s’ha inclòs, en la fitxa corresponent a l’Església de La nostra Senyora del Carmen (C-A-33), el claustre com a element a mantindre. | Es fa públic el Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, projecte previst als Carmelos. Els edils d'Obres i Projectes Urbans i els tècnics municipals han explicat als veïns els detalls del projecte, i també han escoltat les seves demandes i s'han compromès a estudiar altres millores de mobilitat per vianants i vehicles. | Summarization |
caBreu_abstractive_2857 | Resumeix el text següent: | La policia espanyola confirma un increment constant de plantacions de marihuana.
Només a la demarcació de Tarragona en el darrer any s'han intervingut unes 15.000 plantes, el triple de fa tres anys.
Segons ha explicat el comissari provincial, Carlos Yubero, en la commemoració del Dia de la Policia a Tarragona, el repunt es dona tant en plantacions interiors com exteriors.
A més, la policia detecta l'ús d'aparells cada cop més moderns, que necessiten menys energia i abarateixen costos, com ara les làmpades LED.
En conjunt enguany s'han desmantellat 20 centres de producció i distribució de drogues, i s'han intervingut 225 quilos de cànnabis sativa, 75 quilos de cabdells ja processats, 67 quilos d'haixix, mig quilo de cocaïna, 300 grams d'heroïna i uns 700.000 euros en efectiu.
Una de les troballes més curioses han estat els quinze quilos d'haixix que s'havien amagat en una cadira de rodes elèctrica que una parella pretenia traslladar en cotxe fins a la República Txeca.
La policia els va poder detenir a Camarles (Baix Ebre) i va evitar que poguessin dur 59 peces d'haixix a un grup de narcotraficants d'aquell país.
Aquest any la policia espanyola acumula un increment de detinguts del 21%.
En matèria d'estrangeria s'han obert prop de 300 expedients que han comportat la detenció de poc més de 100 persones; i s'han fet mig centenar d'expulsions qualificades.
A més, el cos ha desenvolupat i completat una trentena d'investigacions sobre tracta d'éssers humans, tant per a explotació laboral com sexual, així com d'actuacions delictives relacionades amb els fraus i falsificacions documentals, amb el resultat de prop d'un centenar de detinguts.
El comissari Yubero ha detallat que s'han fet una desena d'intervencions amb detinguts per prostitució de dones d'origen xinès en domicilis i pisos.
"Els prostíbuls o clubs han quedat totalment apartats i ara es fa en pisos aparentment particulars que canvien constantment i són molt itinerants per evitar que la policia els detecti i que els veïns es queixin", ha explicat.
Com a Policia Judicial les unitats de Delinqüència econòmica i fiscal, i de crim organitzat, han sumat 82 operacions amb 130 detinguts per delictes contra la salut pública i el tràfic de drogues; estafes i fraus a través d'Internet; blanqueig de capitals; pornografia infantil i pederàstia, i reclamacions internacionals judicials i policials.
Yubero ha destacat també el creixement exponencial de les infraccions penals comeses a través de via telemàtica, en les diferents modalitats d'estafes i defraudacions, amb un volum defraudat que supera els 150.000 euros.
Més sol·licitants d'asil i 61 detinguts a l'aeroport
D'altra banda, la policia espanyola ha fet un centenar d'inspeccions als ports esportius del litoral amb 1.317 embarcacions recreatives i 3.393 ocupants; 370 inspeccions en bucs; i controls en 59 creuers amb 108.070 passatgers.
A l'aeroport de Reus els agents han controlat 16.672 vols i més d'un milió de passatgers, i han fet 61 detinguts.
A més, les oficines de la policia espanyola han expedit més de 120.000 documents d'identitat (DNI) i passaports.
També s'han tramitat 12.000 documents per a ciutadans estrangers, entre els que destaquen 1.181 sol·licitants d'asil.
Pel que fa al Brexit, la comissaria de Tarragona ha implementat un servei especial d'atenció als ciutadans originaris del Regne Unit que hagin d'adaptar la documentació a la nova situació que pugui plantejar-se.
"Seguirem complint la llei i les ordres judicials"
D'altra banda, el comissari en cap ha destacat el treball de la policia espanyola i l'esforç per garantir "la necessària seguretat".
El comissari ha afirmat que actuaran "com hem fet sempre complint estrictament la llei i les ordres que rebem de l'autoritat judicial".
Carlos Yubero ha participat aquest divendres el seu darrer acte del Dia de la Policia en actiu, ja que es jubilarà a final d'agost de l'any vinent.
Durant l'acte que s'ha fet al Seminari de Tarragona s'han lliurat nou creus al Mèrit Policial, una amb distintiu vermell i vuit amb distintiu blanc, així com catorze reconeixements a policies locals.
Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha afirmat que la seguretat dona estabilitat a la societat i és la garantia de l'Estat de Dret, i ha afegit que la policia espanyola hi juga "un paper fonamental". | Segons la policia espanyola, hi ha un gran increment de plantacions de marihuana. A Tarragona, per exemple, s'han intervingut el triple de fa tres anys. La policia està fent un gran esforç per garantir la seguretat dels ciutadans, desmantellant centres de distribució de drogues i confiscant quilos de drogues. La policia confirma un 21 % més de detinguts aquest any. | Summarization |
caBreu_abstractive_884 | Resumeix el text següent: | El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda les conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política i ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys.
Després de 30 sessions, 77 compareixences i 150 hores de comissió, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.
De les gairebé 397 conclusions aprovades en la comissió, avui se n’han aprovat 389.
D’aquestes, dues feien referència al president de la Generalitat, Artur Mas, en les quals ERC s’havia abstingut en comissió i aquest dilluns hi ha votat en contra, impossibilitant la seva aprovació.
En una, que s’ha llegit en veu alta, es deia que en la seva compareixença a la comissió, Mas havia donat a entendre que sabia que el seu pare tenia diners irregulars a Liechtenstein mentre ell era conseller de la Generalitat; l’altra conclusió era que les relacions d’amistat dels fills de Jordi Pujol i alguns càrrecs del govern, tant en la primera etapa de CiU com en l’actual, ‘poden haver estat aprofitades per generar negocis sota l’empara dels més alts càrrecs del govern’.
L’altra conclusió que s’ha llegit en veu alta, i que sí que s’ha aprovat, ha estat la reprovació de Jordi Pujol ‘amb motiu d’haver mantingut amagat de les autoritats tributàries corresponents i per tant sense tributar durant 34 anys, uns recursos en entitats bancàries de l’estranger’.
També s’ha aprovat que Pujol mereix ‘una reprovació especial’ per no haver aclarit perquè no va parlar de la seva fortuna a Andorra fins el 2014, i no ho feia quan va deixar de ser president el 2003.
També li retreu el fet de no haver declarat que va heretar un immoble a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, quan ja havia prescrit l’impost de successions, recordant, a més, que aquest impost és gestionat per la Generalitat.
Altres conclusions aprovades han demanat a la família Pujol que aixequi el secret bancari, i han denunciat els negocis del seus fills amb administracions públiques o empreses relacionades, a més del benefici d’aquestes empreses per estar vinculades a entorns de CiU.
Una altra reprovació ha estat pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per la seva ‘manca de col·laboració’ amb la comissió, la manca de resultats en la lluita contra la corrupció i l’ús ‘partidista’ de les seves actuacions en els casos de corrupció.
També ha estat reprovada la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, per no haver comunicat a la justícia els fets delictius que va conèixer al famós dinar de La Camarga, i l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos.
Entre les conclusions aprovades destaca la introducció a l’escola de matèries i continguts ètics i de lluita contra la corrupció, l’establiment de codis ètics i controls interns dins dels partits, mesures en el tractament periodístic dels casos de corrupció, la supressió dels paradisos fiscals,
Igualment, s’ha reprovat la gestió de la Conselleria d’Empresa i Ocupació en el cas de les ITV, però els vots d’ERC i CiU han impedit aprovar dues conclusions basades en el sumari del cas, que apunten que Oriol Pujol hauria rebut diners per afavorir empresaris del sector amics seus i col·laborar en deslocalitzacions industrials.
Denunciar a fiscalia els falsos testimonis
D’altra banda, el ple també ha aprovat traslladar a la fiscalia algunes intervencions fetes per compareixents per si han incorregut en fals testimoni, sobretot en el cas del dinar al restaurant La Camarga i el cas Método3, ‘on es fa evident que algun dels testimonis van mentir, atesa la contradicció evident’.
A més, el fals testimoni també inclou l’afirmació falsa de no saber res sobre els fets preguntats.
La conclusió, proposada per la CUP, recorda que el fals testimoni en una comissió parlamentària d’investigació està penat amb fins a un any de presó.
Una proposta d’ICV-EUiA aprovada inicialment, finalment s’ha rebutjat.
Es tractava que a les comissions d’investigació, els compareixents no tinguin una posició física de preeminència sobre els diputats i al costat de la presidència.
Sí que s’ha aprovat reobrir la comissió en la propera legislatura. | El ple del Parlament de Catalunya aprova les conclusions de la investigació sobre corrupció i frau fiscal de la família Pujol Ferrusola. Entre d'altres, el Parlament acusa Pujol d'amagar diners familiars a Andorra, de no declarar que va heretar un immoble fins que l'impost de successions havia prescrit i de la seva manca de col·laboració amb la comissió. | Summarization |
caBreu_abstractive_1935 | Resumeix el text següent: | La celebració de la 68a Nit de Santa Llúcia ha estat especialment reivindicativa, en el segon any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot presidir la gala arran del seu empresonament.
Torra ha volgut destacat la seva aposta per trobar una solució a través de la paraula per resoldre la situació que viu Catalunya: "Cal un diàleg sincer, per bastir ponts i buscar vies, i no fotografies", assegurant que "això va de trobar consensos".
En el seu discurs, el president de la Generalitat ha denunciat els atacs que Catalunya rep i ha defensat que al país no hi ha el "problema de convivència" que es projecta des de l'Estat sinó un problema de "democràcia i de justícia".
Torra ha reivindicat que els catalans necessiten "donar-se una oportunitat".
"La nació sencera s’ha d’aturar, reflexionar i pensar que s’ha de donar aquesta oportunitat basada en els valors de la justícia, la democràcia i la pau”, ha expressat Torra.
En aquest sentit, ha destacat que caldrà fer front als atacs que vindran en el futur, en base a un “relat fictici de violència que no existeix”, un relat que, afegeix, “no es pot tolerar”.
Pel seu cantó, el president del Parlament, Roger Torrent, ha apuntat que caldrà seguir defensant els ideals que els han dut fins aquí.
"No tenim mes remei que persistir, no hi ha alternativa a fer-ho bé, amb intel·ligència, com sempre hem fet, des del pacifisme més escropulós", ha apuntat.
"Avui que som aquí, i aprofitem en aquesta Nit de Santa Llúcia per conjurar-nos a defensar la cultura per protegir la llibertat: a seguir perseguint la llibertat per assegurar la cultura", ha apuntat.
Igual de contundent ha estat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha destacat que la ciutat que ha acollit l’acte, Sabadell, és aquella on amb Cuixart, Forcadell i Casals van “començar a dibuixar l'horitzó d’un país de llibertat que ara que estem a tocar dels dits ens volen manllevar”.
Mauri també ha destacat el suport del 80% que a Catalunya té l’opció per arribar a consensos abans de la confrontació, i ha criticat "el consell de ministres que es farà a Barcelona un any després d’unes eleccions imposades", ha apuntat.
Marcel Mauri: "Continuarem dempeus i més forts que mai, teniu el nostre compromís, institucions catalanes, que Òmnium s’enfrontarà a les hores graus que venen amb determinació, serenor i cap renuncia
"Respondrem amb intel·ligència, determinació i la no violència com a bandera", ha afegit Mauri, i ha assegurat que res els frenarà en la defensa dels somnis fins a assolir la llibertat.
"Continuarem dempeus i més forts que mai, teniu el nostre compromís, institucions catalanes, que Òmnium s’enfrontarà a les hores graus que venen amb determinació, serenor i cap renuncia; com diu Jordi Cuixart, lluitar per la democràcia és un privilegi, però lluitar per la llibertat és el més bonic que es pot fer a la vida”, ha expressat.
La defensa dels premiats
Especialment punyent ha estat el flamant Premi Sant Jordi de novel·la, Jordi Cabré, que s’ha mostrat emocionat per la situació que viu el país.
“A mida que vaig parlant i saludant gent que no hi són i que estan castigada de manera injusta, me n’adono que els presoners som nosaltres, i que hem de sortir d’Espanya immediatament”, ha assenyalat en els eu parlament.
Cabré també ha fet un paralel·lisme amb el premi rebut aquesta nit.
“Aquest és la meva tercera nominació al premi, però ho lligo amb l’estat del país, l’any passat ho vam tenir a tocar, la reivindicació d’independència és pacífica, funciona, però amb exiliats, presos polítics, l’amenaça del 155 a sobre, no serà res creïble si no som capaços de col·lapsar la ciutat de Barcelona si cal”, ha expressat.
Per la seva banda el poeta Cares Rebassa ha llançat un missatge directament a Quim Torra: “Cal que visquem com a col·lectiu ple, les societats que viuen el llibertat lluiten per viure-hi, si ho fem tindrà sentit continuar fent poesia per a posar fre al feixisme, i després d’això, ni peatges, ni ministres ni policies podran aturar la nostra força”, ha dit. | Torra afirma a la 68a Nit de Santa Llúcia que a Catalunya hi ha un problema de "democràcia i de justícia", i aposta pel diàleg amb el govern espanyol. Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, han recordat que hem de lluitar per la llibertat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2993 | Resumeix el text següent: | La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a "víctimes d'una persecució política" i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó "en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional".
"Seria un greu exercici d'irresponsabilitat si la justícia no hagués reaccionat", ha defensat el fiscal Javier Zaragoza en el segon dia de judici.
Per això, la fiscalia impugnarà totes les al·legacions fetes per les defenses.
"Es volen transformar en víctimes els que han trencat la Constitucional i paradoxalment asseure al bancs dels acusats l'Estat", ha recriminat Zaragoza, que insisteix que "ningú està perseguit per les seves idees a Espanya".
El fiscal Javier Zaragoza ha estat el primer en prendre la paraula en la segona sessió del judici del procés, on les acusacions han d'exposar les seves al·legacions o impugnar les que van fer dimarts les defenses.
Zaragoza ha avançat que les impugnaran totes i ha carregat contra l'estratègia de les defenses per, segons el fiscal, intentar presentar els acusats com a "víctimes de persecució política" i "paradoxalment intentar asseure al banc dels acusats l'Estat".
"Alguns escrits més que al·legats semblen relats acusatoris", ha manifestat només de començar.
Per al ministeri públic, no es tracta d'una "causa general" ja que cada tribunal està jutjant el que li pertoca, segons sosté Zaragoza.
El fiscal ha criticat els advocats defensors per donar una "visió distorsionada" de la realitat per "desacreditar" la justícia espanyola amb el propòsit de "qüestionar la qualitat democràtica de l'estat de dret".
En tot moment, ha dit que les defenses intenten presentar els acusats com a "víctimes d'una suposada violació massiva de drets" però, un a un, ha anat impugnant i contraargumentant aquesta violació de drets que dimarts van al·legar els lletrats.
"No es jutgen idees, sinó fets"
Segons Zaragoza, l'actuació dels líders independentistes no està emparada pels drets polítics.
"No es vulneren els seus drets, sinó de la resta de ciutadans que emparats pel TC han refusat participar del referèndum il·legal", ha afirmat durant la sessió.
En tot moment, ha insistit que no es jutgen "idees ni conviccions polítiques" sinó uns fets que qualifica de "molt greus".
Segons el fiscal, cap de les accions que van dur a termes els acusats "tenen empara" per sobre dels drets constitucionals.
"Els drets polítics no justifiquen imposar una legislació alternativa, imposar un procés de segregació al marge de la Constitució i la sobirania nacional o pràcticament tenir segrestada una comitiva judicial sota el pretext que ataca Catalunya i el referèndum", ha al·legat.
Així mateix, també ha rebutjat que les al·legacions referides al dret a un jutge predeterminat per la llei, a la imparcialitat del tribunal i a la doble instància.
Comparació amb el 'Pla Ibarretxe"
Durant l'exposició -i tot i que Puigdemont no està en aquesta causa- ha comparat la seva actuació com a president amb el que es va fer amb el 'pla Ibarretxe i ha recordat que en aquell cas es va votar la proposta al Congrés i es va rebutjar.
En canvi, ha dit que Puigdemont no va acceptar l'oferiment de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i tampoc va voler anar al Senat a comparèixer.
"Sembla que l'exemple del pla Ibarretxe no ha prosperat", ha manifestat Zaragoza.
"El diàleg des de l'imposició i al marge de la legalitat no és acceptable en una societat democràtica", ha afegit.
A més, ha dit que no es pot culpar l'Estat d'una "pretesa falta de diàleg".
"No sembla de rebut culpar l'Estat d'una suposada falta de voluntat de diàleg com a factor desencadenant o que aboca al procés unilateral de trencament l'ordre constitucional i a aquesta secessió consumada afortunadament va ser neutralitzada", ha dit Zaragoza per concloure la seva intervenció.
"El dret a l'autodereminació no té de cobertura normativa"
Durant l'exposició, també ha dit que el dret d'autodeterminació que al·leguen les defenses "no té cobertura normativa nacional ni internacional".
"Ni les constitucions ni els tractats de dret internacional reconeixen aquest dret", ha reblat, afegint que tampoc reconeixen el "dret a la secessió".
No volen la declaració de Puigdemont
Sobre la petició de les defenses de citar Puigdemont com a testimoni (i que declari per vídeo per videoconferència) també s'hi ha oposat.
"Pretendre que el que està rebel en aquest tribunal declari per videoconferència trencaria totes les normes processals", ha manifestat.
Sobre el testimoni del rei, ha apuntat que està "eximit" i que ja es compta com a prova aportada el vídeo de la declaració que va fer el 3 d'octubre.
També ha contrarestat la defensa de Cuixart, que va apuntar que el registre d'Economia del 20 de setembre es va fer tenint permís només "quatre despatxos i no tot l'edifici".
Zaragoza ho ha negat .
Intromissió indeguda d'Alemanya
Sobre la decisió d'Alemanya de no entregar Puigdemont per rebel·lió, ha acusat el tribunal d'Schleswig-Holstein ha dit que va actuar "incomplint palmàriament el sentit de l'euroordre".
I ha afegit: "Va ser una intromissió indeguda en la gestió dels tribunals espanyols". | El fiscal, Javier Zaragoza, defensa que la justícia hagi reaccionat i impugna totes les al·legacions presentades per les defenses, ja que intenten presentar els acusats com a víctimes. El fiscal ha assegurat que aquest judici és per defensar la Constitució i la democràcia espanyoles, i que no és contra l'independentisme, sinó contra les accions dels seus líders. | Summarization |
caBreu_abstractive_1100 | Resumeix el text següent: | Quim Torra ha optat per desobeir la Junta Electoral Central.
En una decisió que ha estat personal no ha fet retirar els llaços dels edificis de la Generalitat un cop ha vençut el termini i ha optat per demanar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un informe sobre què ha de fer.
Ara només li cal esperar que la Fiscalia el denunciï per desobediència, tot i que a ell el preocupa més aviat poc.
Deixar la decisió en mans de Ribó és una forma de legitimar-se o de tenir una pista d'aterratge.
Si el síndic, que no trigarà gens en emetre el seu informe, li demana que els retiri, ho farà perquè així li ha aconsellat una institució catalana.
Si beneeix que no ho faci (tal com ja va fer al seu dia en una situació similar) el seu acte de desobediència tindrà un plus de legitimitat.
El soroll entorn els llaços i les estelades amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya del 28-A i està eclipsant, de pas, la crisi de govern de JxCat, que ha de rellevar en breu Elsa Artadi i Laura Borràs, que, de facto, seran les caps de llista a Barcelona i al Congrés.
Sobre la polèmica us deixo la crònica d'Oriol March i Sara González i l'opinió de Joan Serra Carné.
Avui hi ha sessió de control al Govern al Parlament, Torra contestarà preguntes i se'n parlarà.
L'equip de Política us n'informarà al minut, com sempre.
Vist i llegit
El Bàsics és un dels programes icona de BTV i ens permet, de la mà d'Eva Arderius, acostar-nos al que passa a la nostra ciutat cada vespre.
Avui un porto un dels seus reportatges, en aquest cas sobre un fenomen cada cop més evident: la desaparició dels quioscos de premsa, de la que fa uns mesos us n'informàvem també al nostre diari.
El paper recula i cada cop es venen menys diaris en aquest suport, que ha reduït un 50% la seva distribució.
La gent més jove prefereix informar-se a través dels diaris digitals (siguin o no nadius) i del telèfon i els quiosquers són els que en surten més malparats i s'han de reinventar.
Adrià Calvo en parla amb ells en aquest reportatge.
Manuel Marchena tenia com a objectiu que el judici a l'independentisme que se celebra al Tribunal Suprem acabés abans de la campanya de les eleccions generals.
De fet, Quico Homs, un dels advocats defensors, va explicar en una entrevista a NacióDigital que així els hi havien fet arribar.
El calendari, però, juga en contra de les previsions de Marchena.
Malgrat que les defenses estan renunciant a alguns testimonis que els poden servir per poc més que per treure de polleguera el tribunal, és difícil que les sessions acabin abans de maig i, per tant, el judici s'encavalcarà amb les campanyes electorals.
Els més malpensats creuen que la sentència veurà la llum a finals de juliol i altres la situen al setembre.
Tal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas.
Aquelles primeres eleccions després del franquisme les guanyaria, contra tot pronòstic, Jordi Pujol al capdavant de CiU, una coalició de centre-dreta creada feia ben poc i que havia obtingut resultats discrets a les espanyoles i les municipals.
El gran derrotat seria el PSC de Joan Raventós.
Els resultats obligarien Pujol a pactar amb la vella ERC, que encara lideraven personalitats de la República i l'exili.
S'obria una rellevant primera legislatura autonòmica.
Així van viure, amb el centre de dades al Palau de la Generalitat, aquella primera nit electoral a TVE, i així es recordava uns anys després la campanya.
El 20 de març de l'any 1984 naixia a Fuenlabrada el futbolista Fernando Torres, una de les grans figures de l'Atlètic de Madrid.
El davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea.
Després d'un breu pas pel Milà va tornar al club del Manzanares i fa uns mesos va marxar a jugar al Japó, on escura la seva carrera esportiva.
Aquí podeu veure alguns dels seus millors gols.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi | El tema dels llaços als edificis de la Generalitat s'està convertint en el protagonista de la precampanya del 28-A. Quim Torra ha demanat consell a en Rafel Ribó sobre la retirada dels llaços. Altres notícies destacades són la possible futura desaparició dels quioscos de premsa, el judici a l'independentisme, les eleccions de 1980 on va resultar guanyador Pujol i Fernando Torres. | Summarization |
caBreu_abstractive_2015 | Resumeix el text següent: | La ciutat de Barcelona ha culminat aquest dilluns el desplegament de la nova xarxa de bus amb la posada en marxa de les línies H2, V1, V19, V23 i V25 i l'eliminació de les línies 45 i 92.
La presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha assegurat que el projecte "millorarà enormement les connexions" del transport en superfície i que amb les noves línies s'ha completat la transformació "més important de les darreres dècades".
Vidal ha admès que "acostumar-se als canvis no és fàcil", per la qual cosa ha demanat disculpes als usuaris al mateix temps que també els ha reclamat "paciència", ja que alguns d'ells hauran de canviar de línies o fer transbordament.
La transformació de les xarxes de bus va començar fa sis anys i hi ha intervingut els governs municipals d'Ada Colau i anteriorment Xavier Trias.
En aquest sentit, Vidal ha destacat que processos com el que ha finalitzat aquest dilluns impliquen "grans consensos" perquè la implantació del servei "no és fàcil ni ràpida", tot i que després de les fases anteriors "ens reafirmen en la necessitat d'aquest projecte".
Segons la presidenta de TMB, l'objectiu és que el transport públic en superfície "sigui igual de competitiu, fàcil i automàtic" que el metro.
"Era una assignatura pendent de la ciutat, que avui fa un pas enorme per poder-se posar al nivell d'altres capitals europees", ha assenyalat.
Paral·lelament, Vidal creu que caldrà veure si calen "més ajustos" després de la posada en marxa de la nova xarxa després d'un període "d'adaptació".
"Ara tenim l'esquelet desplegat per a la millora òptima de l'autobús en superfície però hem de veure com li donem més prioritat i passa per davant del vehicle privat", ha afegit la presidenta de TMB, que d'altra banda ha insistit en la necessitat del tramvia a Diagonal, on cal "un salt d'escala".
"El nombre de viatgers fa necessari que el transport sigui servit amb un altre vehicle amb més capacitat", ha argumentat Vidal.
A més, segons sosté, el tramvia permetria destinar els busos que ara hi circulen als barris de la ciutat i "milloraria el servei encara més".
De fet, també era el primer dia per a alguns conductors que veien com canviaven el seu trajecte habitual, mentre que alguns informadors s'han trobat amb algun moment de confusió ja que en algunes parades de la part alta de Barcelona uns desconeguts han substituït els panells informatius per d'altres on hi havia figures de paper dibuixades i on hi constava el número 777 com a telèfon d'informació, en lloc del 010.
Entre els usuaris a l'intercanviador de la Plaça de Tetuan, on hi ha una parada de la nova línia V19, hi havia una barreja entre expectació i alguna crítica a la nova línia.
Una de les usuàries habituals del transport públic, Carmen López, creu que el canvi portarà alguna "problemàtica" i "embolicat" fins que els viatgers no s'hi acostumin, mentre que un home d'edat avançada que no ha volgut parlar davant de càmera ha criticat que ara hagi de baixar en aquesta parada i continuar el trajecte en metro quan abans podia fer el trajecte directe.
Les línies que han entrat avui en funcionament, que tindran una freqüència bàsica de 8 minuts, són l'H2 (Av.
Esplugues - Trinitat Nova), V1 (Gran Via l'Hospitalet - Av.
Esplugues), V19 (Barceloneta - Pl.
Alfonso Comín), V23 (Nova Icària - Can Marcet) i V25 (Nova Icària – Horta).
A més, s'han creat 11 quilòmetres de nous carrils, s'han fet 237 actuacions en parades i s'han adaptat 17 cruïlles semafòriques.
Pel que fa les dues línies que s'han eliminat, la 45 i la 92, el primer es podrà fer amb la V25 i el recorregut entre Plaça Maragall i l'Hospital del Mar, amb el 47, que allarga el seu recorregut, mentre que el segon la línia V19 fa un recorregut molt similar entre la plaça Alfons el Savi i avinguda Tibidabo, i la V23 entre l'Hospital de Sant Pau i l'avinguda Icària.
A més, entre d'altres, s'aplicaran canvis a línies com l'H6, a Onze de Setembre; a l'H8, al Bon Pastor, a l'V13, a l'Avinguda Tibidabo per reforçar les línies 22, V15 i V17, que s'intercanvien els destins.
D'altra banda, a partir del 26 de novembre, la línia 22 anirà al Carmel, la V15 a l'Avinguda Tibidabo i l'V17 a la Vall d'Hebron.
Amb l'objectiu de facilitar el canvi als usuaris, TMB ha habilitat una campanya de comunicació amb la participació de 200 informadors al carrer, i s'ha introduït progressivament 66 vehicles, dels quals 22 el 2017 i 44 el 2018. | Barcelona ha culminat la transformació de la xarxa de bus, un projecte que va començar fa sis anys i que, segons Mercedes Vidal, la presidenta de TMB, era necessari i fa que Barcelona es posi al nivell d'altres grans ciutats europees. Vidal admet que ara farà falta un període d'adaptació per part dels ciutadans, i els demana paciència. | Summarization |
caBreu_abstractive_391 | Resumeix el text següent: | S’ha presentat el programa de Barcelona Poesia, que se celebrarà del 4 al 10 de maig, enguany amb l’epicentre marcat al Verger del Museu Marès, on també per primera vegada es podran comprar volums de poesia, una reclamació d’editors i poetes llargament demanada.
Els responsables d’aquesta edició del Barcelona Poesia són Teresa Colom i Manuel Forcano.
Se cercarà un nom nou perquè codirigeixi amb Teresa Colom l’edició de l’any vinent.
Eduard Sanhauja, guanyador dels Jocs Florals
El poeta Eduard Sanhauja (Barcelona, 1953) és el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el llibre de poemes ‘Teories del no’.
Cofundador de l’Aula de Poesia de Barcelona fa vint-i-cinc anys, considera el premi com ‘una carícia que em retorna a la poesia’.
L’obra, explica el poeta, és una continuïtat amb l’últim llibre que va publicar el 2013, ‘El llançador d’espases’, i conté poemes en forma de teories.
És compost per dues parts: una primera de reflexió sobre l’ésser i la seva existència, a partir de la negació de l’ésser per afermar-lo en el jo.
‘Considero que el «no» és anterior al «sí», ha explicat per argumentar la paradoxa.
La segona part és una meditació sobre el pas del temps i la mort.
També hi ha una part amb un component metapoètic, on parla de la poesia pròpia i sobre els poetes que ens han precedit i construït la tradició.
Un programa divers amb l’epicentre al Verger del Museu Marès
El programa d’aquest Barcelona Poesia no segueix cap temàtica concreta ni té cap tema marc que aparaigüi el conjunt, ha explicat Manuel Forcano.
Els directors han fet una tria de totes aquelles propostes que s’ofereixen a la ciutat i porposen un programa ple d’actes diversos i multidisciplinaris, que tenen en comú la poesia.
A més, a la pàgina web del festival s’hi podrà trobar l’Off, una relació d’activitats poètiques que no han tingut cabuda al programa, però que se celebren en paral·lel al Barcelona Poesia.
Una novetat de la Setmana de Poesia d’enguany és la concentració d’actes al Verger del Museu Marès, un espai recollit i agradable al costat de la catedral, on es podrà gaudir de bona part de les actuacions.
Així, entre els actes que els directors del certamen destaquen hi ha el d’obertura, el dia 4, amb el poeta i escriptor Biel Mesquida i les actrius Pepa López i Carme Calloll.
‘Cos a cos’ es titula i és un homenatge a Ramon Llull, a partir de poemes del mateix Llull, dels que Verdaguer va escriure sobre ‘Amic e amat’ i dels poemes que Vinyoli va dedicar a Llull.
Els directors també destaquen el recital de poesia a duo entre Joan Margarit i el poeta rus Ievgueni Ievtuixenko, una lectura poètica que rememora la que ja van fer el maig del 1992, ara fa vint-i-quatre anys.
Aquest acte es farà a l’Auditori de la Pedrera.
Més actes destacats: el que protagonitza Martí Sales, ‘I cremo tot en cant’, el dia 5 a l’església de Sant Pau del Camp, amb Oriol Rigau i Elisabet Roma.
Es tracta d’un concert i una missa lliure, a partir d’una antologia de textos místics.
I el recital ‘Herois aquesta nit’, amb el músic Nacho Vegas que agafa el micròfon com a poeta, amb David Castillo, José Luis Piquero i Eva Paz.
Enguany la Setmana de Poesia comptarà amb actes d’homenatge, a més de Llull, a Anna Dodas, que fa trenta anys que es va morir en condicions tràgiques, a Montserrat Roig, a Jaime Gil de Biedma i al poeta recentment desaparegut Carles Hac Mor.
A més, amb la voluntat d’apropar la poesia a tothom, hi haurà programats actes a diferents centres cívics, a les biblioteques de Barcelona i es tornarà als cinemes Girona per atraure uns quatre-cents estudiants d’institut.
Barcelona Poesia es clourà amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona on s’han convidat sis poetes: la catalana Mireia Calafell, el valencià Francisco Brines i quatre poetes que han patit la repressió i l’exili en zones de conflicte.
Així, per homenatjar el centenari del genocidi armeni de l’any passat, s’ha convidat la poeta Violet Grigoryan.
També s’ha convidat el poeta iranià exiliat a Mèxic Moshed Emadi; la poeta libanesa defensora dels drets de les dones, Joumana Haddad; i la poeta i novel·lista Easterine Kire, de Nagaland, un petit estat de l’Índia oriental, que té una llengua i una cultura úniques que estan amenaçades.
Manuel Forcano ha explicat que hi haurà un setè poeta convidat.
Aquest serà Ramon Llull, perquè cadascun dels poetes del festival llegiran alguna perla del mestre en la seva llengua pròpia. | Se celebra el programa de Barcelona Poesia, una edició amb novetats, com per exemple que es podran comprar volums de poesia (tema molt demandat) i que l'epicentre estarà al Verger del Museu Marès. Aquesta edició té com a responsables Teresa Colom i Manuel Forcano, que confirmen que conté un programa molt divers i amb molts actes multidisciplinaris. | Summarization |
caBreu_abstractive_1727 | Resumeix el text següent: | El Consell de direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) ha designat aquest dilluns Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats i Francesc Serés com a nou director de l’Àrea de Creació.
En la reunió també s'ha decidit integrar a l'IRL la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats –que dirigia el mateix Serés- i al pla estratègic d’actuació de la institució.
Faber s’incorporarà en l’estructura i plans d’actuació de l’Institut alhora que serà el punt de partida per crear en el futur per crear una xarxa de residències d’arts, ciències, i humanitats als territoris de parla catalana.
La incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’.
Els plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció.
Sobre la integració de Faber a l’Institut Ramon Llull Batallé subratlla que és un projecte "transversal que afecta i afavoreix les diferents àrees del Llull i que ha de servir per fer de mirall i de reflex de les actuacions de l’Institut fora de Catalunya".
Com a residència d’arts ciències i humanitats Faber serà un espai de recepció, aterratge i intercanvi que ens permetrà importar talent internacional i fer-lo interactuar a Catalunya, un retorn social i cultural permanent i transversal.
La contractació de Francesc Serés respon segons Iolanda Batallé al nou pla estratègic de l’Institut, un treball d’expansió, aprofundiment i potenciació de la tasca del Llull en nous àmbits de la cultura.
Ariadna Puiggené, nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats
Ariadna Puiggené és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982) i Màster en direcció pública per ESADE (2014-2015).
Ha cursat estudis a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (Diplôme d'Études Universitaires Générales en Lettres Modernes, Diplôme pour l'enseignement du français à l'étranger) i va fer una estada de treball i formació a l’Office de la langue française, del Govern de Quebec.
El 1983 va començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, des d’on va ser destinada al Centre de Terminologia TERMCAT, que va contribuir a crear, organitzar i desenvolupar durant 16 anys.
D’entre les diverses responsabilitats encomanades, va contribuir a l'establiment dels criteris metodològics i de normalització de la terminologia, al disseny i el desenvolupament del banc de dades terminològiques BTERM i el servei de consultes en línia CERCATERM, va participar en diversos projectes de la Comissió Europea en el marc dels programes d’enginyeria lingüística, així com en congressos, simposis i jornades sobre terminologia amb la presentació de ponències i comunicacions.
El 2002 es va incorporar a l’IRL com a Coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats on s’ha ocupat de coordinar les actuacions per a la promoció de l’ensenyament i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a les universitats de l’exterior, i a impulsar i articular el suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts.
Francesc Serés, nou director de l’Àrea de Creació
Va néixer el 1972 a Saidí (Osca).
Va estudiar Belles Arts (1996), Antropologia a la Universitat de Barcelona (1998) i disposa del Grau de Suficiència Investigadora per la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir classes d’Història de l’Art.
Altres llibres que ha publicat són Mossegar la poma, El llarg viatge d’A. La seva darrera publicació ha estat La pell de la frontera.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès o l’italià, entre d’altres.
Des de 2016 és director de la Residència Faber, Residència d'Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot.
La residència Faber és un projecte impulsat per l’Ajuntament d’Olot a través de la regidoria de cultura i en col·laboració amb el Departament de Cultura.
En dos anys hi han passat gairebé dos-cents residents provinents dels cinc continents i disciplines tan diverses com la robòtica, els estudis religiosos, la dansa, la teoria matemàtica, els estudis culturals o la pedagogia.
Les activitats de la residència s’han realitzat a Olot, la Garrotxa i a les comarques de Girona i Barcelona. | S'han acordat canvis en la direcció de l'Institut Ramon Llull, amb la incorporació d'Ariadna Puiggené (Àrea de Llengua i Universitats) i Francesc Serés (Àrea de Creació). També s'ha acordat que l'IRL s'integrarà a la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats, amb l'objectiu de crear programes de residència i altres eines que afavoreixin la mobilitat internacional. | Summarization |
caBreu_abstractive_1685 | Resumeix el text següent: | Poques persones tenen tan guanyada a pols l'etiqueta d'intel·lectual com Zygmunt Bauman (Poznan 1925 – Leeds 2017), mort aquest dilluns als 91 anys d'edat.
Respectat i admirat, l'eminent sociòleg, filòsof i activista polonès va aconseguir allò que molt pocs –per molt notables que també hagin estat– han pogut aconseguir: deixar petjada en la línia indeturable de la història.
Concretament, en aquella línia del pensament que afecta la quotidianitat i que ens fa entendre el món mentre ens entenem a nosaltres mateixos.
Ara que els filòsofs comencen a ser els nous gurus dels temps moderns –coses de la deriva ètica que patim, qui sap–, Bauman va ser un precursor avant la lettre i va fer doble diana: pocs pensadors han pogut reunir tant de prestigi i tanta projecció pública, mentre, al mateix temps, tenien una incidència tan preeminent en la societat.
Va ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI.
Fugida del nazisme i arribada a Leeds, el seu feu intel·lectual
Nascut a la ciutat polonesa de Poznan en el si d'una família jueva, de menut va haver de fugir del nazisme que assolava Europa per instal·lar-se a la URRS.
De tornada a casa, a Polònia, tampoc no va trobar el refugi somiat i va acabar escapolint-se de l'anti-semitisme que derivava del conflicte entre àrabs i israelians, un dels punts calents del món a partir de l'equador del darrer segle.
L'any 1968, havent estat expulsat del Partit Comunista i havent renunciat a la nacionalitat d'origen, va arribar a Tel Aviv i, posteriorment, a la Universitat de Leeds, l'únic feu que es pot considerar la "seva" llar, en termes intel·lectuals i vitals.
Treballador incansable –fonts del diari Gazeta Wyborcza, el mitjà que ha fet pública la notícia, asseguren que ha estat actiu fins als darrers dies de la seva vida–, Bauman és autor de més de 50 llibres i ens llega una de les pàgines més lúcides del pensament recent.
Darrerament, havia publicat Desconeguts a la porta de casa (Arcadia), publicat en castellà com a Extraños llamando a la puerta (Paidós), un llibre que versa sobre el conflicte dels refugiats que pateix Europa en l'actualitat.
Temes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90.
L'any 2010, Bauman va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, conjuntament amb el també sociòleg Alain Touraine, una figura cabdal que NacióDigital va poder entrevistar el darrer mes d'octubre.
Què és la "modernitat líquida"?
Deia Bauman que "fem equilibris sobre les onades d'una societat líquida, sempre canviant".
I afegia que això era "la decadència de l'Estat del Benestar".
Ho tenim absolutament interioritzat i normalitzat.
Però, què és la "modernitat líquida"?
Ras i curt, és allò que ens defineix com a entitats amb conviccions, vides, parelles, ambicions, coneixements o principis en estat volàtil i en contínua oscil·lació.
És allò que ens defineix com una societat amb valors totalment fràgils, on la incertesa s'ha apoderat de tot.
En definitiva: res de vincles humans com els d'abans, res de feines estables com les d'abans, res de parelles per tota la vida, res de creences –polítiques, religioses– que t'acompanyaven fins al darrer alè.
Res d'allò que ens va singularitzar com a espècie, com a humans.
Som éssers fets a la imatge dels canvis continus que vivim.
Amb el 2017, sabem del cert que som definibles en funció del moment.
I això és la darrera certesa que disposem, perquè res, després de Bauman, podrà ser explicat amb tanta solidesa com això. | Ha mort el sociòleg, filòsof i activista polonès Zygmunt Bauman als 91 anys. Va ser un pensador amb un gran prestigi i projecció pública, autor de més de 50 llibres i guanyador del Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats al 2010. Entre els temes més recurrents de la seva obra trobem l'Holocaust, la identitat o el consumisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_282 | Resumeix el text següent: | “Parlem-ne”, ha dit Pere Aragonès a Jéssica Albiach.
El president de la Generalitat ha acceptat així els oferiments reiterats dels comuns d’asseure’s a parlar sobre el pressupost en la sessió de control al parlament.
Aragonès ha proposat a Albiach que comencin a negociar “sense exclusions” i, d’aquesta manera, s’ha mostrat disposat per primera vegada a explorar una via d’acord amb els comuns alhora que manté obertes les negociacions amb la CUP, que ja ha registrat l’esmena a la totalitat.
Després de dinar, una delegació dels comuns encapçalada per Albiach s’ha reunit amb el president i la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca, al parlament.
En la trobada no hi és el conseller d’Economia, Jaume Giró.
La determinació del president d’obrir converses amb En Comú Podem ha causat malestar a Junts, que diu que no ho havien pactat internament.
Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ha retret a Aragonès a l’hemicicle que es decantés per majories parlamentàries no acordades i ha demanat la preservació de la majoria absoluta independentista per a acordar una estratègia conjunta i per a tirar endavant els comptes.
Els retrets entre els socis no són nous a les sessions de control.
La portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, també ha dit que la preservació de la majoria de la investidura és la millor manera d’evitar “temptacions sociovergents”, donant per feta la predilecció de Junts per un pacte amb el PSC.
Després d’això, les cúpules d’ERC i Junts, que ja es van trobar ahir, s’han tornat a reunir aquest migdia al Palau de la Generalitat.
La reunió d’Aragonès amb els comuns s’ha produït després d’una altra reunió, aquest matí, amb la CUP, en què sí que hi era Giró.
En representació dels anticapitalistes hi havia Eulàlia Reguant, Dolors Sabater, Montserrat Vinyets i Carles Riera, els mateixos que ahir es van reunir amb el govern al Palau de la Generalitat.
A la nit, la CUP va enviar un document al govern, a què ha tingut accés VilaWeb, amb cinc punts, que són les seves demandes per a arribar a un acord.
Demana d’aturar “els macroprojectes de turisme massiu i d’especulació”, augmentar fins a 1.000 milions les partides en habitatge, acomplir una modificació impositiva que inclou l’augment de l’IRPF per a les rendes altes, fer explícit el compromís d’Aragonès de forjar les condicions per a un referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura, anunciar públicament el límit temporal de la taula de diàleg i retirar les acusacions contra activistes independentistes.
La reunió d’aquest migdia al parlament ha servit per a analitzar aquests punts conjuntament, segons que han explicat fonts de l’executiu.
Al final de la negociació, la CUP avaluarà les cessions del govern a les seves demandes en conjunt.
Si hi ha prou avenços, els militants hauran de decidir si retiren l’esmena a la totalitat o no.
La coordinadora oberta parlamentària determinarà primer si hi ha hagut canvis prou notables per a reconsiderar la decisió abans de la votació de les esmenes, dilluns a la tarda.
La CUP també podria mantenir l’esmena a la totalitat i provar de continuar negociant amb el govern durant el tràmit parlamentari, tenint en compte que el pressupost no s’aprovarà definitivament fins el 23 de desembre.
Però aleshores el govern necessitaria l’abstenció dels comuns perquè els comptes es poguessin tramitar dilluns vinent.
El PSC no ha decidit encara si hi presentarà esmena.
Té temps fins dilluns a dos quarts d’onze del matí.
El PSC, mentrestant, s’ha quedat al marge de les prioritats del govern.
Tot i que el president de la Generalitat també ha acceptat de reunir-s’hi, hi ha marcat clarament les distàncies.
En la sessió de control, ha deixat entendre que no arribarien a cap acord.
Ha dit a Salvador Illa que tenien diferències de model de país molt importants i que no canviaria l’enfocament de la legislatura.
Aquesta ha estat la resposta a la petició del dirigent del PSC d’aquest matí perquè es reunissin d’urgència avui mateix.
Si no hi ha cap acostament, el PSC també podria presentar una esmena a la totalitat als comptes.
Anàlisi: La mica d’aire que la CUP deixa al govern | El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acceptat negociar amb els comuns sobre els pressupostos per primera vegada, mentre negocia també amb la CUP. Els comuns, liderats per Jéssica Albiach, s'han reunit amb el president i amb Núria Cuenca, secretària general de la presidència. Aquesta acció del president ha causat descontent a Junts. | Summarization |
caBreu_abstractive_517 | Resumeix el text següent: | La festa de Sant Joan, que a l’hemisferi nord s’escau pel solstici d’estiu, se celebra arreu de maneres molt diferents.
Però malgrat la diversitat de la festa, hi ha alguns costums que es repeteixen en punts del planeta molt allunyats, com ara els rituals de fertilitat que tant es fan al Midsommer escandinau com a la celebració de la nit de Sant Joan a Veneçuela.
O la creença que durant aquesta nit l’aigua purifica, un costum que tant es fa a Puerto Rico com a la costa gallega, amb banys al mar, o als països de tradició eslava, amb els jocs d’aigua que es fan per la festa d’Ivan Kupala.
Això ha portat l’antropòleg Roger Canals a demanar-se, en un capítol del llibre La nit de Sant Joan a Barcelona, si la nit de Sant Joan és una festa local o global.
Reflexiona que hi ha tantes festes de Sant Joan com persones que hi participen, perquè cadascú té la seva experiència personal i íntima.
Però alhora, Sant Joan és una festa que fa mil·lennis que se celebra i la segueixen moltes cultures del món, sobretot als països de tradició cristiana.
Explica que l’antiguitat de la festa va lligada a la celebració del solstici d’estiu i que és un ritual de pas.
‘Les societats arcaiques tenen una concepció cíclica del temps i per això fan servir aquests rituals com un element de connexió, un pont, entre dues etapes.’
Afegeix que si mirem la nostra societat actual, trobem restes d’aquests rituals antics en els funerals, com a traspàs entre la vida i la mort, i en determinats aniversaris, com quan se celebren els divuit anys i l’entrada a l’edat adulta.
Però el punt més interessant del capítol és quan desgrana les diverses celebracions de la nit de Sant Joan que es fan al món i en què es poden veure tot d’elements comuns.
Així, el foc és el protagonista indiscutible de la nit, sobretot en forma de foguera.
Se’n fan als països eslaus; a la península escandinava, on es cremen uns troncs pelats molt llargs; al Quebec, on per Sant Joan es fa la festa nacional; a Polònia i Hongria; a les Festas Juninas de Portugal… A més, en tots aquests llocs perviu la idea que el foc purifica i per això hi ha el costum de saltar per sobre les fogueres o cremar-hi objectes que ja no ens serveixen.
A Llatinoamèrica, la festa de Sant Joan també hi és molt arrelada i s’hi barregen costums precristians lligats al solstici, creences que els esclaus van portar de l’Àfrica i la tradició catòlica.
Les danses i la música, amb molta percussió, que es fan tant al Brasil com a Veneçuela són de clara reminiscència africana.
A més, a Veneçuela, Sant Joan és una festa molt destacada: té molt seguiment entre la comunitat afrodescendent perquè durant el colonialisme era de les poques festes on es podien divertir.
En el decurs de la celebració, també es fa una dansa en què les dones es posen al mig de la rotllana i intenten seduir als homes, un costum amb un fort component sexual que també es fa per les celebracions del solstici d’estiu a Suècia.
La festa que es fa allà té diversos elements que parlen de la fertilitat: alguns són naturals, com ara la presència de flors i plantes en els guarniments i d’altres són més explícits i es manifesten per mitjà del ball.
Continuant a l’Amèrica Llatina, algunes cultures precolombines de la zona dels Andes celebren el solstici d’estiu des de temps immemorials.
Així, a Bolívia i al Perú celebren l’Inti Raymi, una festa que ret culte al sol encenent fogueres i llegint el futur entre les cendres.
La cultura Mapuche, present a l’actual Xile i Argentina, també manté el costum de celebrar el solstici amb una festa anomenada We Tripantu.
Però en el seu cas, com que són a l’hemisferi sud, celebren el solstici d’hivern.
Canals arriba a la conclusió final que la nit de Sant Joan és una festa amb una naturalesa doble: singular i universal.
‘Per un costat és una festivitat particular, circumscrita a un àmbit geogràfic concret i a un període històric determinat.
Però també pot ser una expressió cultural de caràcter universal, que es manifesta, sota formes molt diferents, en llocs, èpoques i contextos culturals heterogenis.’ | L’antropòleg Roger Canals explica a un dels seus llibres que la festa de Sant Joan se celebra arreu del món de diferents maneres, però amb alguns conceptes comuns, com per exemple que la festa celebra el solstici d'estiu i el foc n'és el protagonista. Finalment, conclou que la nit de Sant Joan és una festa singular i universal. | Summarization |
caBreu_abstractive_1279 | Resumeix el text següent: | La ciutat de València i els pobles que planten falles van acomiadar aquest dimarts les seves festes amb la Cremà, segons explica el Diari la Veu.
A la capital del Túria, quasi 770 monuments que omplien la ciutat d'art, ironia i enginy van ser devorats per les flames, unes peces en què s'han invertit 7,67 milions d'euros.
Així es va posar fi a cinc dies frenètics amb una alta ocupació hotelera i un clima estable, amb dies clars a l'inici i més frescs al final.
També la pluja va visitar la ciutat durant les últimes hores de les Falles.
Aquest dimarts de matinada, l'espectacle pirotècnic nocturn de la Nit del Foc, a càrrec de l'empresa Ricasa, ja va il·luminar de colors el cel de València per a anunciar l'arribada del dia de Sant Josep i, amb ell, el foc purificador que precedeix la primavera.
Aquesta mateixa pirotècnia va ser l'encarregada de la mascletà que tancava el cicle faller del 2019, en què 300 quilos de material pirotècnic es van cremar en un inici digitalitzat amb efectes per tota la plaça, un cos tradicional, un terratrèmol i un final aeri de 30 segons amb mil volcans i trons.
Ja a la vesprada, es va celebrar la Cavalcada del Foc, una desfilada pels carrers cèntrics de València amb figures del bestiari festiu que, mitjançant la disparada de focs d'artifici, van entronitzar el foc amb el qual, unes hores després, es va posar punt final a la festa fallera.
A les 22.00 hores va començar la Cremà de totes les falles infantils –380 en total, que enguany han tingut un cost global d'1,89 milions d'euros– i mitja hora després ho va fer el monument d'aquesta categoria guanyador del primer premi de la Secció Especial, la composició "Si falles" de l'artista Iván Tortajada per a la comissió Mestre Gozalbo-Comte d'Altea.
Així, a les 22.30 hores Macarena Soriano i Álvaro Bañó, fallera major infantil i president infantil d'aquesta comissió, van encendre la metxa que va prendre la falla "Si falles", una proposta didàctica que animava els més xicotets a perdre la por a equivocar-se, "perquè dels errors s'aprén en aquesta vida".
Enmig d'un lleuger plugim, el cicle del foc a les falles infantils es va tancar a les 23.00 hores amb la Cremà de la falla infantil municipal.
A la plaça de l'Ajuntament, la fallera major infantil, Sara Larrázabal, i la cort d'honor van acomiadar "Paradeta de flors número 14", del duo d'artistes Cap de Suro, en homenatge a les floristes.
Cap de Suro va realitzar amb la seva falla una al·legoria sobre l'alegria, vida, color, olors i sensacions que produeixen les flors, uns elements que, al llarg de tot l'any, estan presents en les nostres vides.
Adeu a un "procés creatiu" entre foc i aigua
A mitjanit va arribar el torn de les falles grans.
Passades les 00.40 hores, les flames començaven a devorar la falla guanyadora de la Secció Especial, el monument titulat 'Juga, juga... i voràs', de l'artista Carlos Carsí per a la comissió de l'Antiga de Campanar, que ha costat 170.000 euros.
Ja de matinada, la pluja va compartir protagonisme amb els coets i les flames, si bé no va suposar cap entrebanc destacable en l'encesa dels monuments.
A la una de la matinada el focus mediàtic va tornar a la plaça de l'Ajuntament per a veure cremar l'obra "Procés Creatiu" que, amb un pressupost de 205.000 euros, ha dissenyat la parella d'artistes urbans PichiAvo i ha realitzat junt amb els artistes fallers José Latorre i Gabriel Sanz.
Abans de la cremà d'aquesta falla es va disparar un xicotet castell de sis minuts, l'últim espectacle pirotècnic de les Falles del 2019, també a càrrec de Ricardo Caballer.
Les xifres de la festa
Les Falles del 2019, les terceres com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, han mantingut les mesures de seguretat pel nivell 4 d'alerta antiterrorista i han intensificat la lluita contra els robatoris i les agressions sexuals.
A més, han augmentat les crítiques per l'augment de la brutícia pels carrers després de les nits de revetlla.
Encara que falten dades finals, l'ocupació es va situar el cap de setmana en el 85% i, pel que fa a la meteorologia, ha estat una de les més solejades i estables dels últims anys, sense indici de pluja i vent, i amb temperatures primaverals a l'inici, fregant els 30 graus que han caigut bruscament als 17 en la recta final de la festa.
La polèmica entre el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, i les falles de la Secció d'Especial, per criticar que tots els jurats eren homes també ha marcat unes Falles en les quals l'explosió entre el públic d'un petard en una mascletà de barri va deixar set ferits, encara que cap greu. | Aquest dimarts van acabar les festes a València, on s'han cremat una gran quantitat de monuments, en els quals s'han invertit més de set milions d'euros. L'ocupació hotelera ha sigut alta, es calcula en aproximadament un 85 %, i el clima ha estat estable, amb dies més calorosos a l'inici i més frescs al final. | Summarization |
caBreu_abstractive_2984 | Resumeix el text següent: | La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha assegurat al ple d'aquest dimecres que la mobilitat sostenible és "indispensable" i ha defensat que la proposta és que les mesures recollides en el pla per a una nova mobilitat a l'espai públic siguin "permanents".
Davant les crítiques de l'oposició, Sanz ha argumentat que es volen garantir les distàncies de seguretat però també contribuir al problema de la contaminació.
Sobre les seves afirmacions apostant per la reconversió de la indústria automobilística, Sanz ha matisat que el que defensa és que sigui "ben pautada" precisament perquè li "preocupa" el futur dels llocs de treball que ocupa així com "la sostenibilitat del planeta".
"És en aquest sentit que hem de treballar amb la resta d'administracions", ha dit.
A banda, ha afirmat que és "més urgent que mai actuar" i que cal "avançar-se i planificar els escenaris de futur".
Sanz ha afegit, a més, que a banda de Barcelona totes les ciutats estan consolidant la lluita contra la contaminació.
Per això, ha insistit, mesures com ara destinar més espai per caminar o per les bicicletes així com millorar la xarxa i la freqüència de bus seran ara "tàctiques" perquè cal ser "ràpids i àgils" davant el futur desconfinament de la ciutat, però la proposta és que siguin "permanents".
Crida per un protocol sanitari per al transport públic
El govern d'Ada Colau ha fet una crida també al ple perquè totes les administracions estableixin un protocol sanitari per a l'ús del transport públic.
La regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, ha assenyalat al ple que abans de la pandèmia ja era el sistema més accessible, segur i eficient per milers de treballadors, estudiants i jubilats de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
"Hem de recuperar la confiança de la població en el transport públic", ha exigit Alarcón.
Per això, en aquesta línia, la regidora ha demanat un protocol per reduir les distàncies físíques i l'afluència en hores punta, així com incloure l'obligatorietat de dur mascaretes i guants.
"En el desconfinament ha de tenir prioritat la salut però no podem oblidar la recuperació econòmica", ha dit, assegurant que caldrà treballar per la recuperació del sector.
L'oposició critica el pla
Els grups de l'oposició han retret majoritàriament al govern municipal que el pla es basa en idees preconcebudes i seguint una ideologia concreta.
En aquest sentit, el regidor d'ERC Jordi Castellana ha considerat que són intervencions "que ja tenien previstes" i ha posat en dubte la provisionalitat d'algunes d'elles.
"No és la primera vegada que una prova pilot ni és prova ni és pilot", ha declarat.
Des de JxCat han acusat el govern municipal d'impulsar mesures "no consensuades", sense consultar els sectors afectats i sense estudis que les justifiquin.
Entre d'altres, consideren que no hi ha una visió territorial sinó que es focalitzen en el centre de la ciutat i que no es donen les garanties sanitàries que la ciutadania requereix.
"És un document que traspua excessiva ideologia i com aprofitar l'emergència per precipitar mesures que volien implementar", ha afirmat la regidora Francina Vila.
El regidor de Cs Celestino Corbacho ha expressat que l'únic objectiu del pla hauria de ser com preservar la salut i la seguretat dels ciutadans en el desconfinament i ha lamentat que en canvi el que es vol és "aprofitar la dramàtica situació per imposar un model que penalitza l'ús del vehicle privat".
Corbacho ha retret en aquest sentit les declaracions de Sanz sobre aquest sector.
En aquesta línia, el regidor popular Óscar Ramírez ha apuntat que l'enfocament és "totalment incorrecte" i que penalitza l'ús del vehicle privat perquè a l'alcaldessa "li molesta".
Ha afegit que s'ha posat la ideologia "per davant de les necessitats" i ha demanat respectar les decisions dels ciutadans sobre la seva mobilitat.
Per últim, des de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha lamentat també que tant l'oposició com el sector privat "estan desapareguts" en el pla i ha afirmat que s'utilitza la crisi generada pel coronavirus de "gran excusa per imposar un model preconcebut". | Janet Sanz ha defensat que el pla per a una nova mobilitat a l'espai públic hauria de ser permanent, respectant les distàncies de seguretat entre els ciutadans, però ajudant també a millorar la contaminació. Els grups de l'oposició han criticat el pla, ja que argumenten que les mesures no són consensuades i no cobreixen les necessitats ciutadanes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2171 | Resumeix el text següent: | Barcelona ha celebrat aquest dijous la seva primera 'Nit de les llibreries' de la mà d'una vintena d'establiments que han organitzat múltiples activitats com xerrades, debats, tallers i concerts de jazz fins les onze de la nit.
Han allargat, així, l'horari habitual per "mostrar les capacitats" que tenen com a "punt de trobada", ha dit el director de la llibreria La Central.
La iniciativa s'emmarca dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, i segons ha assegurat l'alcaldessa Ada Colau a l'ACN, "ha arribat per quedar-se" i passarà a formar part de "la vida cultural de la ciutat".
Presentacions de llibres, debats, recitals poètics, clubs de lectura o tallers han començat a diferents llibreries de la ciutat de Barcelona cap a quarts de nou del vespre, quan normalment els establiments comencen a abaixar les persianes i a ordenar les piles de llibres per l'endemà.
Llibreries com La Calders, La Memoria, l'Espai Contrabandos, La Carbonera, Gigamesh, Rocaguinarda, Bolibloc o La Impossible s'han adherit a la iniciativa.
En algunes d'elles, la música ha acompanyat la trobada de lectors que han volgut descobrir una altra cara de les llibreries.
Com l'Ester Juan, que ha anat a La Central amb una amiga i a més de gaudir d'una estona de jazz han marxat cada una amb un llibre sota el braç.
"És una bona oportunitat per descobrir noves llibreries i per fer un pla més cultural i relaxat després d'un dia de feina", ha dit Juan.
La iniciativa s'emmarca dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, un programa que té l'objectiu d'oferir a la ciutadania els grans debats de la cultura, el pensament i el canvi d'època, així com la relació entre la ciutat i les idees.
I amb l'objectiu d'entendre les llibreries com a agents "culturals vius, actius, imprescindibles", el Gremi de Llibreters de Catalunya va proposar la 'Nit de les Llibreries', que ha organitzat amb l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).
La primera però no l'última
"És una iniciativa que feia temps que la volíem impulsar a Barcelona, que la coneixíem de París com una iniciativa cultural molt bonica de ciutat, i ara amb la Biennal ens ha semblat que era una magnífica ocasió per fer una prova", ha dit a l'ACN Ada Colau, que s'ha acostat a La Central on es feia un homenatge a Josep Fontana, en el que han participat els historiadors Borja de Riquer, Jordi Maluquer de Motes i Xavier Domènech.
Al marge de la programació de la Biennal, amb qui la 'Nit de les llibreries' "ha agafat el primer rodatge", Colau ha assegurat que la iniciativa "ha arribat per quedar-se" i que "formarà part de la vida cultural de la ciutat".
El director de La Central, Antonio Ramírez, ha dit a l'ACN volien participar d'alguna manera a la Biennal, i mostrar que les llibreries "són un punt de trobada per la gent no només per comprar un llibre sinó per trobar-se amb amics o gent desconeguda que té les mateixes inquietuds".
"Ens agrada connectar la gent, i que millor que fer-ho en un horari que no és l'habitual", ha dit Ramírez.
Música entre escriptors
Una de les múltiples xerrades d'escriptors ha estat la de Bel Olid, que a la llibreria Sendak ha plantejat la necessitat de potenciar els models en la literatura infantil i juvenil davant l'universal masculí.
I fent honor a l'horari nocturn, la música en directe ha sonat fort a l'Abacus del carrer Balmes, on el jazz ha acompanyat les converses de les escriptores Gemma Lienas, Montse Barderi i Maria Escalas amb el periodista cultural Bernat Puigtobella.
Per la responsable cultural de l'establiment, Eva Montes, es tracta d'una inicativa "molt engrescadora per fomentar la lectura i fer veure que les llibreries estan vives i que hi passen moltes coses".
Reconeix que obrir fins les onze de la nit representa un "esforç", però que no van dubtar-ho.
I per això molt curiosos com la Laia Cardona s'hi han acostat.
"La meva parella m'ha fet conèixer que hi havia aquest esdeveniment i com que m'agrada molt llegir hem decidit venir", ha assegurat Cardona.
A més, volia escoltar la presentació del llibre de la Gemma Lienas.
"Entrar a una llibreria de vespre és diferent, i amb una mica de vi es fa més divertit", ha remarcat la jove. | S'ha celebrat a Barcelona la Nit de les llibreries per primer cop, una iniciativa cultural per fomentar la lectura i els debats al respecte, que forma part de la Biennal de Pensament "Ciutat Oberta". L'alcaldessa, Ada Colau, té clar que aquesta iniciativa serà un èxit que es repetirà any rere any. | Summarization |
caBreu_abstractive_2763 | Resumeix el text següent: | Fa un mes que el municipi de Sils (la Selva) va prohibit el consum d'aigua per beure i cuinar per la presència de Metolaclor, un pesticida.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué, ha matisat que des de Salut els han comunicat que "l'aigua, beguda esporàdicament, tampoc fa mal", ja que es tracta d'una contaminació poc important.
La prohibició del govern de Sils de beure i cuinar amb l'aigua de l'aixeta ja ha aixecat malestar entre alguns veïns.
Un d'ells ha assegurat que en 20 dies ha gastat "fins a vuit garrafes de cinc litres".
Els bars també s'han hagut d'adaptar a la situació i han posat una garrafa connectada a la cafetera.
L'Ajuntament de Sils ja està estudiant instal·lar un filtre que arreglaria el problema a principis de Nadal.
Els veïns de Sils (la Selva) ja porten tot un mes sense poder beure aigua de l'aixeta perquè l'Agència de Salut Pública va detectar una presència massa elevada del pesticida Metolaclor.
Des d'aquell moment, l'Ajuntament de Sils va publicar un ban per avisar a tota la població que no es podia beure aigua de l'aixeta.
Una prohibició que encara avui segueix vigent.
Tampoc es pot fer servir per rentar la verdura o la fruita, ni per cuinar.
De tota manera, l'alcalde del municipi, Martí Nogué, ha fet una crida a la calma i ha recordat que des del Departament de Salut els han comunicat que aquest aigua "beguda esporàdicament, tampoc fa mal".
De fet, la primera analítica va sortir una alteració de 0,19 mg/l d'aquest pesticida, quan el límit segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 0,1.
Això vol dir que l'alteració és petita.
A més, Nogué també ha matisat que la normativa espanyola "està 100 vegades per sobre del límit que fixa l'OMS".
A més, l'analítica realitzada aquesta setmana ja ha mostrat com poc a poc es va reduint aquest grau de contaminació de l'aigua, tot i que encara es troba per sobre del llindar legal.
Malgrat això, des de l'Ajuntament de Sils recorden als veïns que poden utilitzar l'aigua per dutxar-se, rentar la roba o rentar els plats sense cap problema.
La prohibició del consum d'aigua de boca ha portat a l'Ajuntament a tallar les fonts públiques, per evitar que els nens també beguin d'aquesta aigua.
Per altra banda, tots els bars del municipi han hagut d'instal·lar una garrafa a sota la cafetera, perquè aquesta no agafi aigua de la xarxa pública.
Els restaurants també han hagut de comprar garrafes i utilitzar-les per cuinar.
Això ha comportat una despesa extra en tots aquests locals i per això demanen que es resolgui el problema com abans millor.
També alguns dels veïns han mostrat el seu malestar per no poder utilitzar l'aigua de l'aixeta.
Un home ha explicat que en 20 dies ja ha gastat "fins a vuit garrafes de cinc litres" i això ha comportat haver de carregar més aigua al supermercat.
També ha suposat rascar-se més la butxaca.
Un altre veí ha afirmat que ja porta entre 10 i 15 euros gastats en ampolles i garrafes d'aigua.
Alguns d'ells creuen que el fet de no poder consumir l'aigua potable hauria de traduir-se en una rebaixa del rebut de l'aigua, ja que en tot un mes no l'hauran pogut consumir ni per beure, ni per cuinar.
L'alcalde ha assegurat que tot i així, els veïns "ho entenen estan tranquils perquè saben que treballem per solucionar-ho".
Una de les solucions que preveu aplicar el consistori és la instal·lació d'un filtre de carboni.
Nogué ha matisat que ja estan fent la tramitació administrativa i que dilluns que ve ja es podria adjudicar el projecte a una empresa.
L'alcalde de Sils ha especificat que les obres arribarien a un màxim de vuit dies i, per tant, a principis de les festes de Nadal ja hi hauria el problema resolt.
Aquest filtre s'instal·laria en un dels dipòsits del municipi i permetria aïllar la pesticida de l'aigua.
Per tant, es podria tornar a consumir sense cap problema.
La inversió inicial prevista és de 100.000 euros i després l'Ajuntament haurà d'assumir un manteniment anual de 25.000 euros més.
En paral·lel, Nogué també ha detallat que estan estudiant "d'on prové la contaminació de l'aigua del pou".
Actualment encara es desconeix com s'hauria filtrat aquesta pesticida al pou d'on el municipi es subministra d'aigua.
L'objectiu és saber "d'on ha sortit i així evitar possibles filtracions en futures ocasions". | Des de fa un mes, a causa de la presència del pesticida Metolaclor, els veïns de Sils no poden beure ni cuinar amb aigua de l'aixeta. L'Ajuntament està estudiant com va arribar aquest pesticida al pou del poble i volen instal·lar un filtre per solucionar-ho. Els veïns i els locals han hagut de gastar més diners en aigua embotellada. | Summarization |
caBreu_abstractive_2194 | Resumeix el text següent: | Girona permetrà ajuntar tots els impostos i taxes municipals en un sol rebut i fraccionar-lo en deu mensualitats.
La tinenta d'alcaldia d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha explicat que aquest "pla personalitzat", que ja s'aplicarà a partir d'aquest 2020, es fa per "adequar-se a l'economia de cada família".
Fins ara, l'únic rebut que es podia fraccionar era el de l'IBI, que es repartia en tres pagaments al llarg de l'any.
D'altra banda, Planas ha justificat l'increment lineal d'impostos i taxes, que de mitjana s'apugen un 1%, perquè calia "actualitzar" preus.
El consistori confia recaptar 2 MEUR més, que es destinaran "a mantenir la qualitat dels serveis, el nivell d'inversió" i a finançar "les millores laborals" pactades amb la plantilla.
Fins ara, els gironins que volien podien fraccionar el rebut de l'Impost de Béns Immobles (IBI) en tres mensualitats.
Calia, això sí, tenir-lo domiciliat per poder-se acollir a la mesura.
La tinenta d'alcaldia ha tret xifres per destacar que la iniciativa ha tingut bona acollida, perquè pràcticament la meitat dels contribuents (en concret, el 45%) han optat per fraccionar el pagament.
Segons ha explicat Planas, aquest 2019 Girona ha tramitat 79.815 rebuts de l'IBI.
D'aquests, gairebé set de cada deu (53.568) es passen per banc.
Hi ha 17.838 gironins que prefereixen pagar-lo d'una sola tacada, però els 35.730 restants s'han acollit a l'opció de fraccionar-lo.
"Representen uns 6,5 MEUR de recaptació", explica la tinenta d'alcaldia.
Ara, però, ja a partir d'aquest mateix 2020, l'Ajuntament de Girona permetrà fraccionar tots els impostos i taxes.
Siguin quins siguin (IBI, vehicles, tinença d'animals, etc.).
El consistori els ajuntarà en un sol rebut i no els dividirà en tres pagaments sinó en deu, que es cobraran entre gener i octubre.
Aquells gironins que vulguin acollir-s'hi només ho hauran de sol·licitar, i a partir de l'1 de gener ja se'ls aplicarà.
Maria Àngels Planas ha explicat que, amb aquesta mesura, volen "adaptar-se millor a les condicions dels ciutadans".
"Ens adeqüem a l'economia de cada família", concreta la tinenta d'alcaldia.
"Durant els darrers anys, ens hem centrat en millorar el programa de gestió tributària; i ara, volem donar més facilitats de pagament", ha destacat.
Increment obligat
Les ordenances de Girona per al 2020 recullen un increment lineal per a tots els impostos i taxes, que de mitjana se situa en l'1%.
Tot i això, aquest percentatge és més alt en el cas d'alguns tributs.
Així, l'IBI s'apujarà un 2,75% i en el cas de la plusvàlua i l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), aquest augment arribarà al 5%.
Per contra, però, també hi ha impostos que quedaran per sota la mitjana, com el de construccions (l'ICIO) que tan sols s'incrementa un 0,25%.
Planas ha justificat aquest augment de les ordenances perquè, després de set anys de mantenir-les congelades, el nou context econòmic hi obliga.
"Portem set exercicis racionalitzant la despesa, però ara és necessari aplicar l'increment per mantenir la qualitat dels serveis, el nivell d'inversió i finançar les millores laborals que s'han pactat amb la plantilla", ha concretat la tinenta d'alcaldia.
Amb l'increment aplicat als impostos i taxes, l'Ajuntament confia recaptar 2 MEUR addicionals al llarg del 2020.
Bonificacions i exempcions
A més de les que ja s'han dit fins ara, Planas ha explicat noves bonificacions i exempcions que inclouran les ordenances.
Així, es rebaixarà un 15% la taxa d'escombraries als usuaris de contenidors intel·ligents i també s'ampliaran les bonificacions per a la transmissió d'immobles entre pares i fills.
Fins ara, si el valor cadastral de la finca no superava els 9.900 euros, la bonificació era d'un 50%.
I si se situava per sobre d'aquest valor, d'un 20%.
Ara, si el beneficiari té una discapacitat superior al 65%, aquestes bonificacions passaran a ser del 50% i del 70% respectivament.
Pel què fa a les exempcions, Planas ha explicat que aquelles fires que promoguin productes de proximitat i amb denominació d'origen no hauran de pagar la taxa corresponent.
I que aquelles empreses que facin servir equipaments municipals per a fer processos de selecció, i que acabin contractant aturats inscrits als Servei Municipal d'Ocupació (SMO) tampoc hauran d'abonar el rebut per l'ús dels locals.
La tinenta d'alcaldia d'Hisenda ha explicat que, en definitiva, les ordenances per al 2020 són bones perquè "aporten beneficis per al ciutadà i permeten incrementar ingressos de les arques municipals".
Les ordenances s'aprovaran al ple extraordinari d'aquest divendres, gràcies al suport de Guanyem Girona i ERC, que han anunciat que hi votaran a favor.
Planas ha agraït als dos grups la seva "actitud de col·laboració" a l'hora de negociar i confia que aquest sigui l'exemple "d'un mandat de pactes i acords que beneficiïn la ciutat". | Segons el nou pla personalitzat d'impostos que a partir d'aquest 2020 s'aplicarà a Girona, els ciutadans podran ajuntar els impostos i taxes i, a més, tindran la possibilitat de fraccionar el seu pagament en deu quotes. L'Ajuntament també ha confirmat una pujada d'impostos d'una mitjana d'un 1 %, mesura necessària per adaptar-se al nou context econòmic. | Summarization |
caBreu_abstractive_2062 | Resumeix el text següent: | El ple de Celrà (Gironès) ha aprovat per unanimitat demanar al Parlament que declari la independència de Catalunya.
La CUP, ICelrà-ERC i CiU han donat suport a la moció on s'insta la Cambra a "defensar el resultat del referèndum" i tirar endavant la declaració.
A banda, el text també declara 'non grats' al municipi el delegat de l'Estat, Enric Millo, i les forces i cossos de seguretat espanyols (policia i Guàrdia Civil).
La moció, però, no fa referència a la Casa Reial perquè, de fet, ja fa cinc anys que no són benvinguts al poble.
L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha criticat que després de la violència "injustificada" i exercida "amb total impunitat" aquest 1-O, l'Estat està arribant a "límits surrealistes", prohibint fins i tot un ple del Parlament –el del dilluns- que encara no s'ha ni convocat.
L'alcalde també ha recordat que el referèndum de diumenge va ser històric al municipi, perquè és on més electorat es va mobilitzar.
Unanimitat dels tres grups municipals a Celrà al ple extraordinari d'aquest dijous.
Sobre la taula, només hi havia un únic punt a l'ordre del dia: la moció al voltant de l'1-O.
D'entrada, el text condemna les càrregues policials que hi va haver durant el referèndum i critica explícitament la "violència injustificada i desmesurada" que hi va haver davant els col·legis electorals.
"El diumenge 1 d'octubre del 2017 passarà a la història per la vergonya de l'Estat espanyol", subratlla l'escrit.
L'Ajuntament, amb aquesta moció, vol alçar la veu de manera "enèrgica, clara i alta" per rebutjar les càrregues durant l'1-O, "emparades" pel govern espanyol i el Rei Felip VI.
L'escrit dona "tot el suport" als ferits –més de 900, quatre d'ells ingressats- i exigeix la retirada "immediata" de tots els policies espanyols i guàrdies civils "enviats de manera expressa" per impedir la votació.
A la moció, l'Ajuntament declara 'non grats' al municipi tant els dos cossos estatals com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, de qui en demana la dimissió com un "dels principals responsables de l'actuació violenta" que hi va haver durant la jornada del referèndum.
De la Casa Reial, però, la moció no en fa cap referència.
Tot i que tampoc cal.
I és que, com ha recordat l'alcalde durant el ple, des del 2012 els membres de la monarquia no són benvinguts al poble (ja que, des de la cacera d'elefants de Joan Carles I, l'Ajuntament els va declarar 'non grats' a Celrà).
Declarar la República catalana
Celrà, però, ha fet un pas més respecte les mocions que molts ajuntaments catalans estan aprovant després de l'1-O.
I és que el ple de l'Ajuntament, a través de la moció, interpel·la directament el Parlament de Catalunya, a qui li demana "que defensi el resultat del referèndum de l'1-O i, en conseqüència, declari la República Catalana independent".
L'escrit també demana la intermediació d'Europa i la comunitat internacional en el conflicte i agraeix "l'actitud, valentia i el comportament cívic i pacífic" dels qui diumenge van omplir les urnes.
"Més de dos milions de persones que es van expressar, tot i el terror que va voler imposar l'estat espanyol", recull la moció.
"Límits surrealistes"
L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha condemnat la violència "exercida amb total impunitat" durant l'1-O, amb l'únic argument de mantenir "l'ordre constitucional".
I aquí, Cornellà ha criticat que, de fet, el Tribunal Constitucional i l'Estat estan arribant "fins a límits surrealistes", arribant a prohibir fins i tot plens del Parlament que ni tan sols s'han celebrat.
La moció s'ha aprovat per unanimitat, amb els set vots que suma l'equip de govern de la CUP i els cinc dels regidors a l'oposició (perquè en faltava un d'ICelrà-ERC).
Durant el ple, l'alcalde també ha recordat que el referèndum del diumenge va ser històric al municipi, perquè és el que va mobilitzar més electorat.
De fet, fins i tot més que a les últimes municipals.
Aquest 1-O, fins a un 65% del cens va anar a les urnes.
I dels 2.042 vots emesos, 1.915 van ser pel sí a la independència. | Aprovada per unanimitat la moció a Celrà on s'insta la cambra a tirar endavant la independència de Catalunya. A més, es declaren no benvinguts al poble el delegat de l'Estat, la policia espanyola i la Guàrdia Civil (la Casa Reial ja fa temps que no són benvinguts). L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha criticat la violència exercida per la policia l'1-O. | Summarization |
caBreu_abstractive_2622 | Resumeix el text següent: | L'Audiència de Girona ha condemnat a 4 anys de presó una de les integrants del clan familiar acusat de traficar amb drogues a la Font de la Pólvora.
El tribunal conclou que havia muntat un punt de distribució de cocaïna, marihuana i heroïna al seu pis del carrer Mimosa.
La sentència, a més, també l'obliga a pagar 1.290 euros.
A més d'ella, el tribunal també condemna un altre dels cinc imputats en el cas.
A aquest acusat li imposa una pena d'1 any i 3 mesos de presó, perquè al seu pis els Mossos d'Esquadra hi van trobar 117 plantes de marihuana.
Tot i que durant el registre els agents també li van intervenir setze paperines de cocaïna, el tribunal conclou que no es pot assegurar –a diferència del què passava amb la dona- que tingués aquesta droga per traficar amb ella.
(Aquesta notícia substitueix la publicada a les 8.55 hores.
L'anterior informació contenia un error en el nombre d'anys de presó per a una de les integrants del clan familiar, que no són 5 com es deia sinó 4)
L'Audiència de Girona ha sentenciat el cas que va fer asseure cinc membres d'una mateixa família a la banqueta dels acusats.
Tots ells, d'ètnia gitana i veïns del barri de la Font de la Pólvora.
S'enfrontaven a 5 anys de presó i una multa de 20.000 euros per traficar amb marihuana, cocaïna i heroïna.
L'origen de la investigació, que va culminar amb un operatiu policial al barri, es remunta al juny del 2013.
Aleshores, una dona va anar als Mossos d'Esquadra a denunciar que la seva filla li havia sostret unes joies i les havia entregades a l'acusada.
D'entrada, la denunciant es pensava que la dona havia ensarronat la seva filla, però després va saber que les joies, en realitat, s'havien intercanviat per cocaïna.
A partir d'aquí, els Mossos d'Esquadra van muntar un seguit de vigilàncies entre finals de novembre del 2013 i mitjans de febrer del 2014.
La policia va posar el focus en aquells pisos on creien que s'hi traficava amb drogues.
I el 12 de març, els Mossos van dur a terme un operatiu policial amb entrades i escorcolls en aquests habitatges.
Al pis del carrer Mimosa (on vivien l'acusada, el seu marit i el seu fill) els policies hi van trobar diverses paperines amb marihuana, cocaïna i heroïna; dues pistoles, munició, més de 4.000 euros en efectiu, bosses de plàstic i bàscules de precisió.
Proves que l'incriminen
D'ells tres, però, la sentència només la condemna a ella, perquè hi ha proves que l'incriminen directament.
El tribunal subratlla que, durant les vigilàncies que van fer els Mossos, van veure com l'edifici era un "anar i venir constant" de gent que hi anava per comprar droga.
I que, a més, alguns dels compradors –a qui la policia va interceptar poc després de sortir del bloc- la van identificar directament a ella.
A l'hora de condemnar-la, la sentència desestima la demanda de la seva defensa, exercida pel lletrat José Barrera, que se li estimessin les atenuants de drogoaddicció i dilacions indegudes.
L'Audiència de Girona li imposa 4 anys de presó i una multa de 1.291,07 euros per un delicte contra la salut pública.
1 any i 3 mesos de presó
La sentència també condemna un altre dels imputats.
Al seu pis, situat a la plaça del Llimoner, la policia hi va trobar 117 plantes de marihuana i setze paperines de cocaïna.
L'Audiència, però, només el condemna per la plantació, perquè no pot assegurar que el processat trafiqués amb la cocaïna o bé la tingués "per consum propi".
El tribunal li imposa una condemna d'1 any i 3 mesos de presó i una multa de 1.161,97 euros per un delicte contra la salut pública.
A l'hora d'imposar-li la pena, però, l'Audiència té en compte la petició de la seva defensa, exercida per l'advocat Narcís Badosa, que se li estimi una atenuant de drogoaddicció (perquè era consumidor habitual).
Per últim, l'Audiència absol el darrer dels cinc acusats.
A ell, la policia li havia trobat una altra plantació de marihuana.
En total, a casa seva hi creixien 140 plantes.
Però com que l'entrada i escorcoll no es va fer com tocava, el tribunal l'anul·la (i en conseqüència, no pot entrar a valorar què s'hi va trobar).
La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada, no és ferma.
S'hi pot interposar recurs de cassació davant del Suprem en un termini de cinc dies. | L'Audiència de Girona condemna a presó dos integrants d'una família per tràfic de drogues a la Font de la Pólvora. Una de les integrants ha estat condemnada a 4 anys de presó i una multa de 1.291 euros, després que alguns compradors la identifiquessin. L'altre membre del clan ha estat condemnat a 1 any i 3 mesos de presó. | Summarization |
caBreu_abstractive_405 | Resumeix el text següent: | Avui fa quatre anys dels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.
La commemoració arriba tres mesos després de la condemna a tres membres de la cèl·lula terrorista, en una sentència insuficient que ja ha estat recorreguda per la majoria de les víctimes.
La condemna va ser només per pertinença a banda terrorista o fabricació d’explosius, però no per assassinat, cosa que reclamaven les acusacions.
La sentència, de l’Audiència espanyola, va condemnar a penes entre vuit anys de presó i cinquanta-tres els tres únics supervivents de la cèl·lula gihadista responsable dels atacs.
El tribunal va imposar cinquanta-tres anys de presó a Mohamed Houli, ferit en l’explosió a Alcanar; quaranta-sis anys a Driss Oukabir, responsable de llogar la furgoneta de la Rambla, i vuit anys a Said Ben Iazza per col·laboració per haver prestat la documentació i una furgoneta frigorífica per a comprar i transportar els artefactes explosius.
Cent hores perseguint Younes
Però la sala va rebutjar de considerar Houli i Oukabir coautors de catorze delictes d’homicidi en temptativa de caràcter terrorista, de trenta-quatre delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc de lesions per imprudència, tal com demanaven algunes acusacions, cosa que ha fet que l’Associació 11-M Afectats del Terrorisme, que sol·licitava presó permanent revisable, hagi recorregut contra la sentència.
Condemnats a 53 anys de presó, 46 i 8 els tres acusats del 17-A
De la resta de gihadistes, l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats i un altre dels autors es van morir el vespre del 17-A a causa d’una explosió a la casa d’Alcanar on emmagatzemaven els explosius amb els quals pretenien de fer un gran atemptat –amb la Sagrada Família d’objectiu principal.
Els altres sis van ser abatuts pels Mossos després dels atacs.
Els Mossos afirmen que els acusats del 17-A no van participar directament en els atacs
La sentència establia també les indemnitzacions que l’estat espanyol havia de pagar a 345 afectats.
Però, ara com ara, només una de cada cinc víctimes les ha rebudes, segons va denunciar ahir la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT).
Segons la UAVAT, el Ministeri d’Interior espanyol tan sols ha indemnitzat un 22,3% de les víctimes del 17-A que consten a la sentència.
Dels 345 afectats reconeguts al document judicial, l’entitat diu que n’hi ha 248 de qui no consta informació sobre si han estat indemnitzats o no.
Sobre la Generalitat, la UAVAT ha parlat de la necessitat de crear una oficina especialitzada en les víctimes del terrorisme.
Consideren que seria un primer pas cap a la reparació del dany i que permetria de fer un seguiment més exhaustiu de cada cas.
Denuncien que el govern espanyol només ha indemnitzat un 22% de les víctimes del 17-A que consten a la sentència
L’homenatge del quart aniversari del 17-A es farà avui a les 10 del matí.
L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat un acte de petit format, que durarà al voltant de quinze minuts, sobre el mosaic del Pla de l’Ós de Joan Miró, el mateix punt on el terrorista Younes Abouyaaqoub va aturar la furgoneta després d’haver atropellat desenes de persones.
Hi aniran el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la batllessa de Barcelona, Ada Colau; la presidenta del parlament, Laura Borràs; el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el de Salut, Josep Maria Argimon.
El govern espanyol hi enviarà la ministra Raquel Sánchez i la delegada a Catalunya, Teresa Cunillera.
També hi haurà membres dels cossos de seguretat i d’emergències que van intervenir el dia dels atemptats.
Les autoritats es mantindran en un segon pla.
L’objectiu és de donar tot el protagonisme a les víctimes i als familiars, que seran els primers de col·locar les ofrenes florals al mosaic.
Els acompanyaran membres de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme.
Durant el minut de silenci, s’interpretarà en directe “El cant dels ocells” i, tot seguit, es dipositaran els clavells blancs en memòria dels ferits i morts.
Jordi Munell, batlle de Ripoll: “Temem que sigui un judici per a passar pàgina i no per a buscar la veritat” | En el quart aniversari dels atemptats del 17-A a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, hi ha un descontentament amb la condemna de la cèl·lula terrorista, considerada insuficient i recorreguda per les víctimes. Els terroristes que van sobreviure han sigut sentenciats a penes d'entre vuit i cinquanta-tres anys de presó. Només un 22,3 % de les víctimes han estat indemnitzades. | Summarization |
caBreu_abstractive_1021 | Resumeix el text següent: | Els Mossos d'Esquadra han detingut dos assistents a l'acte de Vox a Barcelona amb motiu del Dia de la Constitució per haver trencat una ordre judicial que els impedeix anar a manifestacions.
Així n'ha informat el cos a través de Twitter.
Preguntats per NacióDigital, ni els Mossos d'Esquadra ni la Guàrdia Urbana de Barcelona han aclarit si han identificat algun manifestant per exhibició de simbologia feixista.
— Mossos (@mossos) December 6, 2020
El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha anunciat que els Mossos presentaran un informe a la Fiscalia sobre l'acte del partit d'extrema dreta a la plaça de Sant Jaume.
"Des de les institucions democràtiques no podem deixar el mínim espai a les actuacions que puguin ser contràries a dret fent apologia del feixisme sobrepassant la llibertat d'expressió", ha dit Sàmper.
— Miquel Sàmper (@miquel_samper) December 6, 2020
En la mateixa línia s'ha pronunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: "Una cosa és la llibertat d'expressió.
Una altra l'exaltació del feixisme i el nazisme".
— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) December 6, 2020
Tot plegat després que l'acte de Vox per commemorar el dia de la Constitució espanyola a Barcelona hagi derivat en una jornada d'exaltació nazi a la plaça de Sant Jaume.
La convocatòria del partit d'extrema dreta era a les 12 però ja des de les 10 del matí més d'un centenar d'antifeixistes s'han congregat a l'entorn de la plaça per mostrar el seu rebuig al partit de Santiago Abascal.
Des de primera hora unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han blindat la plaça, impedint l'accés a tot aquell que no fos periodista o simpatitzant de Vox.
La manifestació antifeixista, convocada per la plataforma Som Antifeixistes amb el suport de la CUP, ha intentat accedir a Sant Jaume pel carrer Jaume I, però han hagut d'aturar-se davant del cordó policial.
Mitja hora abans que comencés l'acte de Vox, els antifeixistes han intentat entrar a la plaça de Sant Jaume pel carrer Llibreteria.
En aquell punt els agents Mossos estaven desplegats però sense estar equipats amb material d'antiavalots.
Els manifestants han avançat cap a la plaça i els agents que mantenien el cordó a Jaume I s'han desplaçat per impedir-ho.
Ha estat en aquest punt quan algun dels agents ha colpejat amb la porra els manifestants.
— NacióDigital (@naciodigital) December 6, 2020
La plaça s'havia anat omplint de simpatitzants de Vox, que han arribat a ser uns 250.
Des de l'inici, un grup d'una cinquantena desafiava els antifeixistes des de darrere del cordó policial, exhibint simbologia feixista i fent la salutació nazi.
A les 12 del migdia l'atenció s'ha centrat en l'escenari que Vox havia instal·lat al cantó de la plaça que toca al carrer Ferran.
Abascal, a la plaça de Sant Jaume.
Foto: Helena Margarit
Garriga ha titllat el govern espanyol de "règim totalitari" que vol educar els fills dels ciutadans amb el "pensament únic de l'esquerra radical".
El que serà candidat de Vox a les eleccions al Parlament del 14 de febrer també ha insistit en l'amenaça que suposa el "cop d'Estat" separatista dels partits independentistes.
— NacióDigital (@naciodigital) December 6, 2020
Abascal, al seu torn, ha reivindicat el dia de la Constitució com un dia "d'alerta" pel perill que, segons assegura, amenaça la Constitució.
Un perill que Abascal ha atribuït a ETA, Podem i l'independentisme.
"El PSOE ha permès que formin part de la direcció de l'Estat", ha dit.
El líder de Vox ha demanat als assistents mobilitzar-se contra un govern espanyol "il·legítim" que considera "el pitjor dels últims 80 anys".
Un reconeixement implícit, doncs, als bons ulls amb què el partit d'ultradreta veu el franquisme.
Braços alçats i simbologia feixista
Ha estat quan Abascal ha acabat de parlar que els assistents a l'acte han mostrat amb més desinhibició la seva simbologia feixista.
— NacióDigital (@naciodigital) December 6, 2020
La situació s'ha allargat uns minuts més i la bandera del partit nazi ha onejat a la plaça en direcció als antifeixistes que es concentraven al carrer Jaume I. En tot moment els Mossos d'Esquadra han separat els dos grups.
La presència de grupuscles nazis és habitual en actes polítics i manifestacions de la dreta, la ultradreta o l'espanyolisme a Barcelona.
Avui s'ha donat el cas, però, que la seva presència ha quedat poc diluïda en un acte amb escassa assistència.
A més, a diferència d'altres ocasions els organitzadors o han instat les persones que lluïen simbologia nazi a amagar-la davant de les càmeres. | Manifestants antifeixistes han acudit a l'acte de Vox per commemorar el dia de la Constitució espanyola a la plaça de Sant Jaume. Els Mossos els han mantingut separats dels simpatitzants del partit d'ultradreta de Santiago Abascal, que ha demanat als assistents que es mobilitzin contra el que considera el pitjor govern espanyol dels últims 80 anys. | Summarization |
caBreu_abstractive_1040 | Resumeix el text següent: | El diputat del PPC Santi Rodríguez, aquest dimecres al Parlament Foto: ACN
La Llei de consultes populars no referendàries segueix el seu camí al Parlament després de tombar les esmenes a la totalitat de PPC i C's contra el redactat que va sortir de la ponència conjunta.
CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van signar el text de la ponència i ara han permès que la llei superi el debat de totalitat votant en contra de les esmenes de rebuig.
La federació i els republicans han defensat el dret del poble a pronunciar-se sobre el seu futur polític, igual que ICV-EUiA i CUP, que han afegit, però, que aquesta llei no només servirà per això.
El PSC ha avalat la normativa però ha avisat que pot acabar al Tribunal Constitucional perquè es presenta com un 'pla b' per celebrar una consulta independentista.
El Parlament ha rebutjat amb 28 vots a favor i 104 en contra les esmenes a la totalitat de PPC i C's contra la Llei de consultes.
Des de CiU, Josep Rull ha apel·lat directament als partits d'Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera.
"A qui li fa la por la democràcia?
A qui li fa por la llibertat?
A nosaltres la democràcia i la llibertat no ens fa por en absolut", ha assegurat Rull, que ha acusat PPC i C's de no permetre ni tan sols el dret a pronunciar-se.
"Aprenguin d'altres països amb una tradició democràtica molt més antiga que la de l'estat espanyol", els ha recomanat.
Però sobretot ha remarcat que preguntar no vol dir independència.
"Vostès creuen que al ciutadania és intel·ligent?
Creuen que la ciutadania no vol votar?
Creuen que la ciutadania és manipulable?
Alguns de vostès creuen que consultar és imposar?", ha preguntat.
El PSC avisa: "Aquet 'pla b' no sortirà bé"
Tot i avalar la normativa, el diputat socialista Ferran Pedret s'ha mostrat crític amb la intenció que tenen alguns grups sobre aquesta llei, que és la de presentar-la com un 'pla b' en cas que l'Estat impedeixi la celebració d'un referèndum.
I Pedret ja ha augurat que aquest 'pla b' no sortirà bé i ha dibuixat tres escenaris: o la llei acaba impugnada, o ho és el decret de convocatòria de la consulta o se celebra una consulta "tan absolutament inintel·ligible i deshonesta que sigui causa de genera frustració entre partidaris de la independència i sigui un frau democràtic".
Pedret ha opinat que aquesta normativa ha començat "amb mal peu" per això, però també perquè "entre uns i altres acabaran per fer que aquesta llei neixi morta", ja que estan fent-ne una "arma llancívola en el que ja no és un debat públic, sinó un pur atrinxerament" i un element més en l'estratègia de confrontació i de xoc de legitimitats.
El contingut de la llei
El text regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant.
S'estableix que podran votar els majors de 16 anys i podran ser convocades pel president de la Generalitat, els ens locals o la ciutadania.
En aquest últim cas, serà necessari la signatura de 50.000 persones si la consulta és d'àmbit nacional o d'un percentatge d'entre el 5 i el 20% de la població si és d'àmbit local.
La consulta podrà tenir una o més preguntes i hauran de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca".
Aquesta proposta de llei desplega l'article 122 de l'Estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència.
El projecte de llei preveu consultar els ciutadans "dins de les competències de la Generalitat" i a banda de la convocatòria d'una consulta també preveu altres processos de participació que estableix l'article 122 de l'Estatut, és a dir, enquestes, fòrums i mecanismes de participació institucional.
Precisament, la inclusió d'altres mecanismes de participació a més de la consulta és la principal condició que el PSC va posar durant la discussió en la ponència conjunta.
Aquesta proposició de llei, a diferència de la que va aprovar el tripartit, no requereix el permís previ de l'Estat per convocar una consulta.
De fet, el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la llei aprovada per l'anterior govern català i encara es troba pendent que l'alt tribunal prengui una decisió, tot i que el TC va aixecar el juny del 2011 la suspensió de la normativa. | El Parlament ha rebutjat els canvis que el PPC i C's havien sol·licitat contra la Llei de consultes. Mentre que el diputat socialista Ferran Pedret no confia en les intencions d'alguns grups sobre aquesta llei, des de CiU han ressaltat que preguntar no vol dir que s'aconsegueixi la independència. Aquesta proposta no requereix l'aprovació de l'Estat per poder fer una consulta. | Summarization |
caBreu_abstractive_2334 | Resumeix el text següent: | El Jaume Pla més vigorós torna divendres amb un nou disc, '7 songs for an endless night' (Bankrobber, 2016), que remet als seus orígens com a músic en solitari.
L'àlbum s'emmiralla amb la seva primera referència com a Mazoni, pel seu nom ('7 songs for a sleepless night', 2003), perquè recupera l'anglès, conté set cançons i gira al voltant de la nit.
Ara bé, més enllà d'això, són dos discs d'estils molt diferents, aquest últim amb peces d'esperit lúdic i ritmes ballables d'una nit 'inacabable'.
I és que Pla es confessa "més a gust en el canvi" de registres que en la fidelitat a una fórmula.
Aquesta és la seva "coherència en el canvi", explicava dilluns a l'ACN abans de presentar el disc a l'Apolo [2].
"Ja que em costa bastant ser coherent, intento ser coherent en el canvi, que la meva raó de ser sigui el canvi d'un disc a l'altre", reflexiona Jaume Pla, Mazoni.
Dilluns passat, poca estona abans de presentar el seu nou disc davant d'un públic reduït a la sala [2] de l'Apolo, l'artista reconeixia a l'ACN que al llarg de la seva trajectòria sempre s'ha sentit més "a gust" quan s'ha allunyat de l'intent de "depurar una fórmula" determinada, és a dir, canviant o integrant registres –del pop melòdic al rock, del so acústic a l'electrònica- amb naturalitat.
La reflexió sorgeix a propòsit del seu nou disc, '7 songs for an endless night', una mena de revers de l'àlbum –gairebé- homònim amb què l'any 2003 va estrenar el nom artístic de Mazoni.
Què uneix una i altra referència, separades per més de deu anys?
Essencialment, la nostàlgia, explica el cantant.
Nostàlgia de tornar a cantar en anglès, com havia fet en aquell disc i els anys anteriors amb la banda Holland Park.
I nostàlgia, també, d'una obra ('7 songs for a sleepless night') que "s'estima" especialment.
Aplicant amb coherència la seva màxima de la 'coherència en el canvi', musicalment els dos discos no s'assemblen "en res", destaca Pla.
Si el primer era evocador i intimista, reflex de solitàries nits en vetlla, aquest és vitalista i directe, noctàmbul també, però en el sentit més festiu del terme.
Mazoni el va enregistrar, de nou, en llargues sessions nocturnes.
"Si resulta que se'm dóna millor cantar a certa hora i havent begut dues copes, potser quan gravo els discos he d'intentar reproduir aquest estat", apunta el músic.
En acabat, va encomanar la producció del disc al britànic Brendan Lynch, mà dreta d'artistes com Paul Weller o Primal Scream.
La brevetat del disc juga també a favor d'aquesta no-coherència estilística que reivindica Jaume Pla.
Amb 7 cançons, com va fer l'any 2003, no es tracta de vestir un discurs sinó d'evocar moments i estats d'ànim suggerits per una llarga nit de d'oci, festa i ball.
Núria Graham canta Mazoni
I enmig d'aquesta nit sorgeix la veu de Núria Graham, cantant en solitari a 'Never push a sailor'.
Mazoni cedeix la part vocal de la cançó a la persona amb qui va pensar que més encaixaria quan l'estava composant.
"La vaig fer amb el seu timbre al cap", recorda un músic a qui no importa explicar que "a vegades està cansat de sentir-se" i que en ocasions "imagina" el seu treball en la veu d'algú altre.
La veu de Graham s'acobla amb elegància a una peça de pop electrònic amb aires dels 90.
Pla està a gust amb l'eclecticisme d'un disc que transita per l'electrònica de traç gruixut, el pop electrònic i també el rock.
Perquè "ni l'edat ni l'experiència musical han de portar-te (necessàriament) cap a terrenys més tranquils , i això m'agrada", confessa.
Així ho entén un músic que assegura haver-se anat fent "més brut, més primari" amb el temps i que en aquest aspecte s'emmiralla en artistes com Neil Young, algú que "de tant en tant va traient els seus discos sorollosos, tenint una certa edat". | El músic Jaume Pla, conegut com a Mazoni, estrena un nou disc en anglès, "7 songs for an endless night". Aquest té diverses similituds amb el seu primer àlbum en solitari, "7 songs for a sleepless night". Pla confessa que sempre s'ha trobat més a gust en el canvi i, de fet, són dos discs amb estils diferents. | Summarization |
caBreu_abstractive_2945 | Resumeix el text següent: | El Castell de Púbol ha inaugurat l'exposició temporal d'aquest 2016 que repassa la faceta d'escenògraf i dissenyador de vestuari de Salvador Dalí i també explora la relació entre l'artista empordanès, Visconti i Shakespeare.
Els fets que originen l'exposició tenen lloc a Roma el 1948.
Dalí acaba d'arribar dels EUA i va a Itàlia a estudiar els autors clàssics.
En aquell mateix moment, Visconti fa un canvi en la seva trajectòria i deixa de banda el cinema per fer teatre.
Vol representar una comèdia de Shakespeare i busca un escenògraf de renom internacional per a l'escenografia i el vestuari.
És aquí quan Coco Chanel els posa en contacte i es posen a treballar.
Aquest any es compleixen 400 anys de la mort de Shakespeare i la Fundació Gala-Dalí ha pensat que recuperar tot aquest material gràfic de l'obra de Visconti a Roma era una manera de sumar-se a la commemoració.
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha volgut dedicar l'exposició temporal d'enguany al Castell de Púbol (Baix Empordà) a la relació que el 1948 va existir entre l'artista empordanès i Luchino Visconti, quan van treballar plegats per dur a escena la comèdia 'Al vostre gust' de William Shakespeare.
Per a la fundació, la col·laboració dels dos artistes suposa un moment important de la història del teatre del món occidental.
I, a més, coincideix amb la commemoració dels 400 anys de la mort de dramaturg britànic.
Els fets que propicien aquesta exposició van succeir a Roma el 1948.
Dalí havia estat vuit anys exiliat als EUA i aquell any decideix tornar a Portlligat.
Poc després, es trasllada a Itàlia amb la voluntat de redescobrir el classicisme italià.
En aquest context, el director de cinema Luchino Visconti sent la necessitat de fer un canvi a la seva trajectòria i decideix deixar de banda el cinema per introduir-se en el teatre.
Es decanta per portar a escena aquesta comèdia pastoral de Shakespeare.
Segons ha relatat la directora dels Museus Dalí, Visconti tenia clar que volia encarregar l'escenografia i el vestuari a una figura de renom internacional.
És en aquest context quan intervé la mà dreta de Visconti, el seu ajudant Franco Zeffirelli.
Ell coneixia a Coco Chanel, que li va parlar de Salvador Dalí.
A través d'ella, Visconti i Dalí es van conèixer i, de seguida, es van posar a treballar.
Zeffirelli encara és viu i la comissària de l'exposició, Lucia Moni, l'ha pogut visitar per comentar aspectes d'aquella època que ajudin a casar millor el relat de l'exposició.
Un treball d'investigació
La mostra 'Dalí, Shakespeare, Visconti' és un recull de fotografies originals de la representació de la comèdia a Roma, que va estar en cartell durant un mes.
El material estava a l'arxiu del Centre d'Estudis Dalinians però ha calgut investigar per tal de poder ordenar les 29 fotografies per actes (n'hi havia 3) i també identificar els actors.
Entre d'altres, a l'obra de Visconti hi van participar grans figures de l'escena italiana com són Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman.
A la mostra s'hi ha incorporat un petit audiovisual emès el 1987 on els dos actors recorden anècdotes d'aquell muntatge.
Entre les fotografies exposades, n'hi ha una de Visconti assegut fullejant uns dibuixos de l'escenografia creada per Dalí i també es conserva una única fotografia en color d'una de les escenes de la representació.
Segons explica la comissària, Lucia Moni, alguns dels elements més representatius de l'artista, com els elefants amb potes d'insecte amb l'obelisc, estaven presents en l'escenografia.
Això es pot veure també en les fotografies que s'exposen a la mostra.
"Visconti volia de Dalí aquest món tan teatral i oníric que representa", ha explicat la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.
A l'escenografia també hi havia tres ovelles.
L'obsessió de Dalí era que fossin vives i, segons relata Aguer, fins i tot Gala es va dedicar a anar per Roma cercant ovelles.
Finalment, però, els animals que apareixien a l'obra eren dissecats tot i que els hi van instal·lar un mecanisme perquè poguessin obrir la boca i fer alguns petits gestos.
Entre els materials, la mostra també incorpora un exemplar de l'edició de luxe del programa de mà de 1948 (amb dibuixos i explicacions sobre l'escenografia i el vestuari) o el facsímil d'una carta manuscrita de Dalí en què dóna indicacions a Visconti sobre la posada en escena.
La mostra, que s'ha inaugurat oficialment aquest divendres, serà visitable a partir del dimarts 15 de març i fins el 6 de gener.
A l'acte hi ha assistit el conseller de Cultura, Santi Vila, que ha destacat la bona funció de la fundació per "continuar despertant l'interès per Dalí a nivell mundial" i també n'ha elogiat el seu model.
La Fundació Gala-Salvador Dalí compta amb la participació de les administracions però és privada i, segons Vila, porta a terme amb molt bons resultat l'objectiu fundacional de difondre i protegir el llegat de Dalí.
A més, ha destacat que la fundació se suma amb aquesta mostra a la tendència de "revisitar" els clàssics. | El Castell de Púbol inaugura l'exposició "Dalí, Shakespeare, Visconti", amb fotografies originals de l'escenografia que Salvador Dalí va crear per ajudar a Visconti a representar una comèdia de Shakespeare al teatre el 1948. La Fundació Gala-Salvador Dalí ha fet servir l'exposició com a commemoració dels 400 anys de la mort de Shakespeare. | Summarization |
caBreu_abstractive_436 | Resumeix el text següent: | Nova nit d’aglomeracions a les places de Gràcia de Barcelona durant el primer divendres sense queda a Barcelona, la segona nit sense confinament nocturn a la capital catalana.
El barri, que celebra la festa major, ha tornat a ser un dels principals punts de trobada per a la gent que volia seguir al carrer a altes hores de la matinada.
Tot i que les comissions de festa van anunciar que no allargarien els horaris dels concerts, centenars de persones s’han quedat a les places fent entrompades, sense fer servir la màscara i sense respectar la distància de seguretat.
Les aglomeracions més importants s’han produït als carrers adjacents a les principals places del barri on se celebraven els concerts.
Les places estaven acordonades i vigilades per la Guàrdia Urbana i personal de seguretat, i tan sols es permetia l’accés a veïns de la zona, artistes i personal de neteja.
A partir de dos quarts de dues, els controls s’han aixecat i l’accés a les places ha quedat obert.
El confinament nocturn, en mans del TSJC
Entre les persones que passejaven per la zona hi havia disparitat d’opinions en relació amb el control i la seguretat de la festa major.
En Tomás i la Valentina, que era la primera vegada que hi assistien, veien les mesures amb bons ulls.
“L’ambient és una meravella; els accessos estan molt ben controlats i trobem que tot està molt bé”, opinaven.
També s’expressava en la mateixa línia en Sergio, veí de Gràcia.
“És molt agradable, perquè després de la pandèmia la gent necessitava treure tota l’energia; les festes de Gràcia són una manera de socialitzar i trobar-se”, comentava.
No obstant això, també lamentava que hi havia molta gent que no tenia prou cura amb la màscara o amb les distàncies de seguretat.
Per a l’Andreu, veí de Gràcia de tota la vida, la situació era molt desordenada.
“Hi ha molta gent sense mascareta, els carrers estan a rebentar; fa una mica d’impacte”, apuntava.
Per una altra banda, l’Erika, resident en un altre barri de la capital catalana, admetia que el desordre que havia vist era força descontrolat.
“La gent va molt beguda, hi ha un gran desordre per tot arreu”, lamentava, poc abans de tornar cap a casa al voltant de la mitjanit.
“La festa major de Gràcia ha passat de ser un esdeveniment cultural a un acte totalment desbordat”, afegia.
Alhora, no veia amb bons ulls que s’hagués eliminat la queda.
“La setmana vinent començaran les festes de Sants, i l’ambient serà el mateix”, apuntava.
La d’aquest divendres ha estat la segona nit sense queda a Barcelona, una mesura que aviat podria tornar a la capital catalana.
La nit de dijous a divendres ja hi va haver aglomeracions.
Dijous passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va autoritzar de mantenir la queda a tan sols dinou municipis catalans –aquells amb una incidència acumulada els darrers set dies (IA7) superior a dos-cents cinquanta casos de covid-19 per 100.000 habitants–, i el govern ha demanat d’ampliar-la als municipis de més de 20.000 habitants amb una IA7 superior a cent vint-i-cinc casos per cent mil habitants.
Això afectaria un total de seixanta-dos municipis catalans, entre els quals Barcelona i les altres grans ciutats del país.
El govern demana ara al TSJC d’ampliar el confinament nocturn a 62 municipis
La mesura entraria en vigor un cop aprovada pel TSJC, que ja ha anunciat que no decidirà fins dilluns si dóna llum verda a la nova queda.
Això implica que, almenys durant aquest cap de setmana, la restricció de la mobilitat entre la 1.00 i les 6.00 només serà vigent als dinou municipis amb més incidència.
Les imatges d’ahir al barri de Gràcia són les mateixes que es van poder veure el dijous passat, coincidint amb l’aixecament del confinament nocturn a la capital catalana.
Durant aquella nit, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van desallotjar vora quatre mil persones que feien entrompades i causaven molèsties als veïns.
La meitat es van concentrar a la festa major de Gràcia i la resta es trobaven a les platges.
Tot i que la nit va transcórrer sense incidents greus, el tinent de batlle de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va reconèixer que es van veure imatges que no agraden, sigui per la saturació de l’espai públic, sigui pel consum de begudes alcohòliques.
Ciuró defensa que la prioritat del confinament nocturn no és limitar els drets fonamentals sinó garantir la salut pública | El barri de Gràcia celebra la festa major en la segona nit sense confinament nocturn a Barcelona. Les festes han provocat aglomeracions i moltes persones no han fet servir la mascareta ni han respectat la distància de seguretat. El govern ha demanat al TSJC que s’ampliï el confinament nocturn a 62 municipis. | Summarization |
caBreu_abstractive_2400 | Resumeix el text següent: | El Festival de Folk Internacional Tradicionàrius clourà aquest divendres una edició molt reeixida, després de dos anys més aviat "difícils".
El nombre d'assistents ha arribat als 12.000, un 20% més que l'any passat, i això que l'edició d'enguany ha estat de les més concentrades dels darrers temps.
El seu director, Jordi Fàbregas, ha atribuït aquest creixement a un interès renovat del públic envers la música folk i a una actitud "més receptiva", ha asseverat, que veu com "un símptoma d'una major alegria al sector".
Al cicle li resten encara dues propostes: l'estrena d'un documental dedicat a Jaume Arnella, dijous, i el concert inèdit del basc Kepa Junkera acompanyat d'El Pont d'Arcalís, l'endemà.
El 29è Festival Tradicionàrius baixarà el teló aquest proper divendres després d'haver ofert vora 40 propostes musicals de diferent format a la seva seu natural –Centre Artesà Tradicionàrius- i en altres emplaçaments (al carrer, als mercats, altres auditoris).
Amb 12.000 espectadors, aquesta haurà estat l'edició més seguida dels últims anys i, concretament, per un 20% més de públic que l'any passat.
Han estat diverses les sessions en què la sala de concerts del C.A.T ha fet el ple, en una ocasió motivant la programació d'un segon concert del mateix artista, ha indicat aquest dimecres el director del festival, Jordi Fàbregas.
L'ànima del Tradicionàrius ha argumentat per què creu que s'ha produït aquest repunt en base a un "cert canvi d'actitud" per part del públic.
Fàbregas diu que han detectat "una actitud més receptiva, amb més interès", i que això és un símptoma "que hi ha una mica més d'alegria al sector" (de la música tradicional).
Els darrers dos anys no han estat fàcils pels organitzadors, segons han reconegut.
"L'onada a vegades no va a favor d'aquest tipus de música", ha manifestat el director.
En aquestes ocasions han hagut de recórrer a la imaginació, "empescant-se coses noves, a vegades amb actitud de franctiradors" –ha il·lustrat- per tirar endavant propostes en un context de restriccions i poc dinamisme.
Ara, però, es comença a notar –diu Fàbregas- la "gent nova que s'ha incorporat al sector, músics d'alt nivell tècnic i espectacles molt ben construïts", als quals el festival "ha de donar cabuda", i que han renovat l'escena en paral·lel a aquesta "curiositat" del públic per saber què està passant.
Tot plegat els fa ser "optimistes de cara al futur", ha conclòs el músic i director del festival.
En tot cas, Fàbregas ha volgut reivindicar que la incorporació de propostes joves i innovadores de música folk no ha estat mai aliena al festival.
"Fa molts anys que al Tradicionàrius estem amb aquesta dèria", ha defensat, per bé que a admès que "potser a vegades" no han sabut transmetre-ho bé.
"Però no és fer només una acta notarial del què passava, sinó relectures d'on venim per poder avançar", ha insistit.
La festa inaugural amb el retrobament del Ball Amable de l'Orquestra Galana, Pep Gimeno 'Botifarra', Maria Arnal i Marcel Bagés, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, els gallecs Luar Na Lubre o el concert 'Sem Nord, fem Bressola!', han estat alguns dels plats forts d'aquesta edició.
Un cicle que es tanca divendres amb una altra cita important, el concert inèdit de col·laboració entre el popular cantautor basc Kepa Junkera i els no menys coneguts El Pont d'Arcalís a la seu del Tradicionàrius, al C.A.T de Gràcia.
Abans d'això, demà dijous s'estrenarà el documental 'Jaume Arnella, el joglar', sobre aquest nom propi de la música popular catalana.
Folk tot l'any
Jordi Fàbregas ha recordat avui que amb la cloenda del Tradicionàrius no s'acaba la música folk al C.A.T., ja que l'espai continua programat música tot l'any, i també a l'estiu, fent-se càrrec de la Plaça del Folk (la Plaça del Sol) durant la Festa Major de Gràcia.
En aquest sentit, la programació de primavera ja està tancada i inclou actuacions de Jordi Batiste –revisant tota la seva trajectòria-, El Tricle (el conjunt musical, no el còmic), Carles Belda i Jordi Rúbio ('Sols') o la festa final dels Tallers del C.A.T, on alumnes i professors ensenyaran la feina realitzada durant el trimestre en aquest equipament musical.
Així mateix, continua la programació de l'anomenada 'Taverna del C.A.T', amb concerts acústics al bar que tenen lloc cada dimecres, des d'ara fins al mes de juny. | El 29è Festival de Folk Internacional Tradicionàrius tancarà aquest divendres una edició en què hi ha hagut més assistència que l'any passat i més interès per part del públic. Josep Fàbregas, director del festival, ha reconegut que els últims dos anys no han estat fàcils, però es mostra content amb el resultat d'aquest any. | Summarization |
caBreu_abstractive_1192 | Resumeix el text següent: | En motiu del Dia Mundial Sense Alcohol, que se celebra a nivell internacional el dia 15 de novembre, els Centres d’Atenció Primària del país realitzen activitats comunitàries per sensibilitzar a la població sobre els riscos del consum d'alcohol.
Cada any, a mitjans de novembre i coincidint amb el Dia Mundial Sense Alcohol, es realitzen durant una setmana diferents accions per sensibilitzar sobre els riscos del consum d’alcohol.
Quines activitats heu dut a terme des del CAP de Tremp?
Per començar fem un cribratge del consum d'alcohol a tots els pacients que venen a la consulta.
A més, per tal d’arribar a aquells col·lectius que menys assisteixen a les consultes mèdiques, com pot ser la gent jove, hem facilitat el qüestionari als centres de treball que concentren més jovent perquè es conscienciïn sobre el seu consum d’alcohol.
Val a dir que a les escoles de la ciutat ja es desenvolupa un programa específic sobre salut escolar a través de diferents xerrades amb infermeres i Mossos d’Esquadra.
També recordem als professionals de la salut sobre la importància de fer el cribratge als seus pacients.
Es consumeix més alcohol del que s’hauria?
Sí.
No som conscients que bevem més del compte perquè moltes vegades la tolerància que té el propi cos és bastant gran, sobretot com més jove ets.
L’alcohol té encara uns falsos mites.
Creiem que tocarem la lluna amb unes copes de més, que serem més alegres, però de la mateixa manera que fem la pujada fem la baixada i aquesta és complicada.
I la gent n’és prou conscient del que beu?
En absolut.
La població encara no és conscient de la quantitat d'alcohol que consumeix i fins que no fas el recompte que nosaltres oferim i no fas números, no te n’adones.
Abans de decidir si reduïm el consum d’alcohol hem de saber si estem dins del consum de risc, que en homes és quan se superen les 28 unitats de begudes estàndards (UBE) i en dones les 17.
Si parlem de consum en un sol dia, no hauríem de sobrepassar les 6 UBE en els homes i les 5 les dones.
Per poder-ho calcular, des de la Generalitat es posa a disposició una calculadora de consum d’alcohol que en només un minut dona resultats prou fiables.
Hem de ser conscients que la indústria publicitària ens bombardeja amb l’alcohol i nosaltres hem de saber què és el que consumim i en quines quantitats.
Un dels grups d’edat més sensibles, com heu dit, és el dels menors…
Evidentment, com en el cas de les víctimes d’accidents de trànsit, els casos haurien de ser 0.
Lo més preocupant és que aquests set casos només són els que arriben al centre hospitalari.
Per tant, hem de comptar també amb les borratxeres que no arriben, les que es passen al parc o al carrer.
També hem detectat que hi ha preocupació entre el jovent.
Els nens i nenes ens pregunten sobre les intoxicacions i s’interessen.
Ens hem trobat amb una noia de 13 anys, per exemple, que una amiga seva que havia quedat inconscient per consum d’alcohol en una festa major.
Estem parlant d’un repte important tenint en compte que el consum d’alcohol s’associa moltes vegades a festes i celebracions familiars.
Sí.
Estem rodejats d’alcohol, però tots els hàbits es poden canviar.
Podem intentar, per exemple, que els nens ho vegin com una cosa esporàdica.
Creiem que les famílies també hem d’actuar com a exemple.
És important també que el grup d’amics amb qui el jove o el menor es rodeja tingui això clar.
Quines accions es preveuen per reduir aquest preocupant consum d’alcohol?
Ho podem resumir en dos: primer, les accions que es fan durant tot l’any, com la conscienciació mitjançant els cribratges a les consultes o les xerrades a les escoles mitjançant les campanyes Salut i Escola o l’Ampollón de l’Ajuntament de Tremp.
El segon tipus d’accions serien les més esporàdiques, com pot ser la setmana en què ens trobem. | El 15 de novembre és el Dia Mundial sense Alcohol. Els Centres d'Atenció Primària realitzen activitats, com ara un qüestionari als pacients de la consulta, per tal que la gent sigui conscient dels riscos de consumir begudes alcohòliques. La població consumeix més alcohol del que haurien i no n'és conscient. Un dels grups més sensibles és el dels joves. | Summarization |
caBreu_abstractive_332 | Resumeix el text següent: | Mentre desenes de representants de diferents països breguen als afores de Madrid per arribar a uns objectius de consens a la Cimera del Clima (COP25), a fora, la realitat és que la lluita contra l’escalfament global fa anys que fa aigües.
Les emissions de CO2 són més altes que abans de la crisi i l’ONU ja ha alertat que el món s’encamina a un augment de més de 3 graus aquest segle.
En les previsions catastròfiques, entre les quals s’acostuma a assenyalar l’augment del nivell del mar pel seu component gràfic, existeixen altres situacions que ja són del tot inevitables.
Una d’aquestes, al nostre entorn més immediat, al Pirineu.
Amb les condicions actuals, es calcula que el 2040 ja no hi haurà cap glacera en tota la serralada.
És el pronòstic que manté de fa anys el glaciòleg Jordi Camins, que des del 1982 cataloga totes les glaceres i congestes de gel que hi ha al Pirineu.
Encara que tots els estats del món decidissin a la Cimera del Clima d’aturar les emissions a partir de demà mateix, la desaparició de les glaceres ja no es podria aturar.
‘El planeta es continuaria escalfant durant un temps, perquè hi ha un efecte inèrcia alimentat pel CO2 que tenim a l’atmosfera a escala planetària.
I segurament la temperatura encara pujaria un parell de graus.
Ja no hi ha res a fer al Pirineu.
Tret que hi hagués una disminució de l’activitat solar.
Això va passar entre el 1550 i el 1850, però és un fenomen que no es pot preveure’, explica Camins.
Si el 2040 ja no quedarà cap glacera, el 2050 ja no quedarà gel glacial en forma de congesta, segons Camins.
Més enllà del Pirineu no es fa aquesta diferència i totes les masses de gel són considerades glaceres, però aquí no.
Cal entendre la diferència entre aquests dos tipus d’aparells glacials: les glaceres són actives, tenen prou gruix perquè, amb la força de la gravetat, es desplacin muntanya avall.
En canvi, les congestes de gel no tenen prou gruix, de manera que són més petites; són estàtiques.
‘Una glacera que s’extingeix va perdent gruix, perd llargada i s’acaba convertint en una congesta de gel’, precisa Camins, qui s’ha convertit en el principal expert en glaceres del país.
En la primera catalogació, que va acabar el 1985 –tarda uns cinc anys a fer-ne una–, va catalogar 93 aparells glacials, la meitat dels quals, uns 40, eren glaceres.
En el darrer inventari, finalitzat el 2017, Camins va comprovar que s’havien perdut 43 aparells glacials i només en quedaven 50, dels quals 24 eren glaceres.
Resumint, en trenta anys, el Pirineu ha perdut unes vint glaceres.
Per si no n’hi hagués prou, les previsions diuen que el 2022 unes quantes glaceres més es convertiran en congestes i d’aquestes, vuit més s’extingiran.
El motiu de la desaparició és l’escalfament global.
Això, sumat a una alçària limitada de 3.400 metres de la serralada del Pirineu, fa que les glaceres cada vegada tinguin més dificultats per a continuar alimentant-se i vagin reduint la massa a un ritme accelerat.
Aquest procés no és únic al Pirineu i es repeteix a totes les carenes del món.
Per exemple, als Alps.
Però aquesta serralada té una alçària superior i, per tant, té unes glaceres amb unes masses més grans: ‘Una glacera a 3.800 metres pot conservar-se perfectament, passa que reduirà la seva extensió amb l’increment de temperatura.
Cada any tenen un retrocés important.
A la del Roine hi vaig cada any, i en aquest moment va retrocedint entre vint metres i quaranta l’any.
Però té 8,5 quilòmetres de llargada i a zones altes la glacera es continua alimentant’, explica Camins.
El glaciòleg es mostra resignat a continuar inventariant aquests fenòmens naturals destinats a la desaparició, si més no a casa nostra, però conserva un optimisme científic: ‘És trist, però és la realitat que ens toca viure.
I si mirem la part positiva, cal observar que és la primera vegada que podem documentar aquesta extinció.’ | L'escalfament global comportarà greus conseqüències. Una d'elles al Pirineu, on els experts calculen que desapareixeran totes les glaceres de la serralada. Segons el glaciòleg Jordi Camins, principal expert en glaceres del país, les glaceres estan desapareixent i això ja no es pot evitar, per culpa de l'escalfament del planeta causat per l'acumulació de CO2 a l'atmosfera. | Summarization |
caBreu_abstractive_2250 | Resumeix el text següent: | El diputat de la CUP Lluc Salellas ha criticat el pressupost del 2017 que la Diputació de Girona té previst aprovar dimarts en una sessió extraordinària.
Segons valora, és un pressupost "absolutament continuista" i lamenta que, mentre que les partides per als festivals o el Patronat de Turisme augmenten, no es destinen més diners a Acció Social.
"El model dels festivals i el turisme passa per davant de l'acció social", ha criticat el diputat Lluc Salellas, que també ha lamentat que des de l'equip de govern no ha negociat cap aspecte del pressupost amb la CUP.
A més, Salellas lamenta que es mantenen les "subvencions a dit" i que, entre d'altres, el president té 3,4 MEUR per donar subvencions a qui cregui més pertinent.
Per a la CUP, un dels pocs aspectes positius és que creix 1 MEUR la partida destinada als municipis.
El pressupost del 2017 puja a 115 MEUR, lleugerament superior al del 2016 que era de 113,9 MEUR.
L'equip de govern de la Diputació està previst que n'expliqui els detalls el mateix dimarts al matí en roda de premsa.
La Diputació de Girona votarà dimarts en un ple extraordinari els comptes per al 2017.
Abans, però, el grup de la CUP ha volgut valorar la proposta de pressupost i ha avançat que hi votarà en contra.
Segons ha defensat el diputat Lluc Salellas, es tracta d'uns "pressupostos absolutament continuistes" i, per tant, ha mantingut moltes de les crítiques que el grup ja feia ara fa un any.
Per una banda, sosté que l'equip de govern aposta per reforçar àrees com turisme i festivals mentre que manté congelades les partides socials.
Per exemple, ha destacat que el pressupost destinat al Patronat de Turisme (organisme autònom de la Diputació) creix en 600.000 euros mentre que no s'aporta ni un euro més a Acció Social.
Salellas també ha dit que el model cultural de la Diputació continua essent el dels "grans festivals i no el de la cultura de base" i critica que, a més, molts d'ells els organitzen empreses privades que reben subvencions públiques.
En aquest sentit, apunta que es destinaran 1.343.000 euros a festivals el 2017.
Una xifra que ha volgut contrastar amb alguna de les partides destinades a aspectes socials, com és una partida per a habitatge social que, segons la CUP, només té una dotació de 80.000 euros.
Per altra banda, la CUP recorda que el 2017 serà un any "de ruptura amb l'Estat" i considera que la Diputació no preveu cap mesura pressupostària en aquest sentit.
"Més enllà de disposar del Xaloc i posar-lo a disposició de la Hisenda catalana no veiem cap element que ens porti a ser un any de ruptura amb l'Estat", ha lamentat el diputat.
Crítica a les "subvencions a dit"
Un altre dels aspectes que ha criticat la CUP és que es manté el marge del president de la corporació, Pere Vila, per atorgar ajudes directes "sense cap justificació".
Segons denuncia la CUP, Vila disposarà de 3,4 MEUR el 2017 per atorgar subvencions directes.
Salellas també recorda que, com ja ha criticat la formació en ocasions anteriors, la Diputació dóna ajudes nominatives (és a dir, subvencions directes) a algunes empreses tot i existir una línia de subvencions a través de concurs públic en aquells àmbits.
"Exigim que en temes on hi ha una línia oberta a través de la concurrència pública no es facin subvencions a dit", ha reclamat.
Salellas ha posat d'exemple algunes subvencions que s'atorgaran directament des de la Diputació, com 80.000 euros per a l'organització del Fòrum Gastronòmic 2017, 65.000 euros per a l'organització d'un congrés de l'Associació Espanyola de Directius o 45.000 euros per a un fòrum d'empresaris organitzat per una empresa de Lloret de Mar.
Un dels únics aspectes positius del pressupost, a ulls de la CUP, és l'augment d'1 MEUR del fons de cooperació local per ajudar els municipis en els seus projectes.
En un comunicat, ERC defensa que aquesta millora s'ha introduït fruit de les negociacions entre el seu grup i l'equip de govern i que el compromís és augmentar la partida en els propers exercicis.
Els republicans han avançat que, gràcies a aquest acord, donaran suport al pressupost.
Sense notícies de la remodelació de la Casa de Cultura
L'any passat, durant la presentació del pressupost 2016, el govern de la Diputació de Girona va destacar que un dels projectes insígnia de l'any seria el de remodelació de la Casa de Cultura.
Els plans eren redactar el projecte durant el 2016 i començar obres a l'inici del 2017.
Segons Salellas –que és patró de la Casa de Cultura- no tenen constància de cap avenç.
El pressupost del 2017 puja a 115 MEUR i, per tant, és lleugerament superior al del 2016 que es fixava en 113,9 MEUR.
Està previst que l'equip de govern en doni els detalls en roda de premsa dimarts al matí, abans de la sessió plenària. | Lluc Salellas, diputat de la CUP, considera que el pressupost que la Diputació de Girona vol aprovar pel 2017 no preveu suficients diners per a Acció Social, mentre que han augmentat les partides destinades a turisme i festivals. També ha criticat la falta de novetats sobre la remodelació de la Casa de la Cultura. | Summarization |
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
No dataset card yet
- Downloads last month
- 18