id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_1760 | Fes un resum d'aquest text: | Google va anunciar una nova versió de Google Maps durant el darrer Google I/O, tot i que encara no està disponible per tots els usuaris.
De moment, els qui ho vulguin poden sol·licitar una invitació i en alguns casos Google ja està responent.
Nosaltres ja l'hem pogut provar i, després d'un primer cop d'ull, promet millorar molt l'experiència de navegar pels mapes.
A continuació analitzem la nova interfície.
Visita guiada
Finestra de benvinguda per començar a provar el nou Google Maps
El primer accés després de rebre el correu que ens convida a provar-lo (això si, sense perdre la interfície anterior si visitem l'adreça de sempre) ja ens mostra la nova interfície, amb una mica d'ajuda per no perdre'ns: podem accedir a una visita guiada que ens enumera algunes de les novetats més importants.
La nova interfície
La nova interfície presenta el mapa omplint tota la pantalla
Al primer cop d'ull ja podem notar què ha canviat més: el mapa ocupa ara tota la pantalla, i té el cercador per sobre, a la part superior esquerra.
Els controls de zoom passen a ocupar l'espai inferior dret, i a l'esquerra, també a sota, hi ha l'opció "Terra", que ens permet veure una vista per satèl·lit que comparteix algunes funcionalitats amb Google Earth.
El cercador
El nou cercador queda integrat sobre del mapa
El funcionament del cercador ha variat i ens ajudarà a trobar ubicacions: quan comencem a cercar veurem algunes propostes, i podrem buscar tant llocs concrets com pobles o negocis, com fer cerques més genèriques, com podrien ser "Sushi, Barcelona" per trobar locals de la ciutat que elaborin aquest menjar.
Les targetes ens ofereixen més informació sobre una ubicació
Així, un cop haguem realitzat la cerca, en funció de si tenim un sol resultat o més, veurem diferents opcions.
En cas de tenir un sol resultat, a sota del cercador hi tindrem una targeta que ens oferirà més informació: adreça, indicacions per arribar-hi, l'opció de desar la ubicació, fotografies, accés a l'Street View de l'adreça, un enllaç per explorar-lo i veure-hi negocis o informació del trànsit relacionada.
En canvi, si la recerca ens ofereix més resultats, com per exemple en el cas de restaurants a Tarragona, al mapa hi podrem veure tot un seguit de punts i, quan els hi fem clic, llavors tindrem accés a la targeta.
En aquests casos, si està disponible, també podrem veure comentaris o valoracions dels usuaris.
Quan la cerca retorni més d'un resultat, veurem els punts al mapa i, fent-los clic, podrem veure'n més informació
La versió "Terra"
Una de les altres novetats és que ara a Google Maps, la visualització del "satèl·lit" canvia el nom per Terra, en al·lusió a Google Earth.
D'aquesta manera, doncs, podem veure com és a vista d'ocell la zona on som, però a més disposem d'un botó per inclinar la càmera, de manera que en un segon nivell fins i tot podem veure-hi estructures en tres dimensions, allà on n'hi hagi i en els ordinadors en què la potència gràfica ho permeti.
El nou Google Maps en versió Terra
A més, també tindrem accés a una sèrie de fotografies publicades prop de la zona que estem veient, de manera que podem veure algunes de les imatges més destacades directament sobre el mapa.
El nou Maps, un lloc on quedar-se, però no tant ràpid
En resum, segurament un ús intensiu ens donaria algun interrogant.
Sobretot perquè ja estem acostumats a l'anterior interfície i aquesta presenta moltes novetats.
Però d'entrada, la principal diferència és que Google Maps és, encara, una eina de consulta molt concreta: es busca una informació, s'ubica al mapa, i es segueix buscant a Google.
I ara sembla que la intenció és que ens quedem al mapa i pugui ser una eina que no requereixi tants canvis de pàgina, que ens ofereixi tanta informació com pugui.
Per altra banda, però, el nou Google Maps està en proves i encara no ofereix algunes de les opcions que si que existeixen a l'actual, com compartir o trobar el codi per incloure un mapa en un web, o opcions relacionades amb els mapes personalitzats de l'usuari.
Malgrat tot, Google ja anuncia des de les pàgines d'ajuda que està treballant per anar-hi incorporant totes les novetats.
No sembla, doncs, un pas en fals, encara, ja que de moment ens trobem davant d'això, una versió prèvia per anar-nos-hi familiaritzant.
L'única preocupació que ens podem trobar és el canvi d'interfície sobtat per un costat, i el fet que en alguns casos, es perd la velocitat de càrrega i funcionament a què ens tenia acostumats el Google Maps actual amb maquinari menys potent. | La primera diferència només entrar és que ara, el mapa ocupa la pantalla sencera. El cercador està situat a la part superior esquerra i els controls de zoom estan a la part inferior dreta. Però, el més destacat, és que Maps serà una eina de cerca molt més dinàmica que oferirà molta més informació sense canviar de pàgina. | Summarization |
caBreu_abstractive_2034 | Fes un resum d'aquest text: | El 94% dels 222 municipis de les comarques gironines tenen elaborats els plans de delimitació de les franges exteriors de protecció contra incendis en nuclis urbans, al costat d'urbanitzacions i en instal·lacions aïllades.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha afirmat que, d'aquests, 163 ja tenen aprovat el document definitivament, cosa que suposa un percentatge molt superior al de la mitjana catalana.
Aquests plans se centren en l'autoprotecció de la poblacions i estableixen el perímetre on s'ha de mantenir net el sotabosc i amb espai entre els arbres per frenar la propagació de les flames si es declara un foc.
"La millor manera d'apagar un incendi és prevenint-lo", ha afirmat Jané.
Govern, Diputació de Girona i CILMA han presentat aquest divendres dos vídeos per conscienciar la població perquè adopti mesures per reduir el risc d'incendi.
El gran incendi de l'Empordà va ser un punt d'inflexió en la gestió dels incendis forestals a les comarques gironines.
Va portar el conjunt d'administracions de la demarcació, Generalitat, Diputació de Girona, consells comarcals i ajuntaments, a treballar en un full de ruta per millorar la prevenció i reacció davant un foc forestal.
Un dels aspectes ha estat impulsar la redacció de plans de delimitació de franges, un document on cada municipi estableix quins són els espais perimetrals de vegetació que han de mantenir desbrossats i nets per evitar que les flames arribin al nucli urbà, a urbanitzacions o a cases aïllades.
A les comarques gironines, un 94% dels municipis ja han elaborat el pla i, d'aquests, 163 ja el tenen aprovat definitivament.
El següent repte serà executar-los, una feina que pot no ser senzilla perquè l'obligació de mantenir la franja de 25 metres neta correspon als propietaris o, subsidiàriament, els faran les administracions, cosa que implica destinar-hi recursos econòmics.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha ressaltat que la demarcació és capdavantera en l'elaboració dels plans perquè a altres zones de Catalunya no s'apropen ni de lluny a un percentatge tan elevat de municipis amb plans fets.
"Demanaré que hi destinin esforços amb tanta contundència com a les comarques gironines perquè estem convençuts que executar aquests plans frenarà la propagació d'incendis", ha ressaltat Jané.
Els plans persegueixen que totes les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions aïllades tinguin garantida l'existència de la franja de protecció contra els incendis forestals, en els termes en què obliga la Llei 5/2003, modificada el 2014 a partir de l'experiència dels grans incendis forestals de l'Alt Empordà del 2012
Per continuar avançant en la conscienciació de la població, aquest divendres les diferents administracions han presentat dos vídeos que assenyalen la importància de l'autoprotecció en la prevenció d'incendis.
Els vídeos s'emmarquen en el Pla de Serveis d'Assistència en matèria de prevenció d'incendis.
Els audiovisuals exposen les mesures i els consells de prevenció d'incendis per tal que tots els ajuntaments puguin tenir-los penjats als seus webs i fer-ne difusió mitjançant les xarxes socials.
El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, s'ha compromès a continuar incrementant la partida que destinen a prevenció d'incendis per recolzar els ajuntaments, sobretot els més petits.
Vila ha destacat que aquestes actuacions i programes elaborats per les administracions "són molt importants per la naturalesa del territori on vivim, en què sempre haurem de treballar en la prevenció del foc".
La normativa vigent en matèria d'administració local dóna competència a les diputacions per coordinar i prestar serveis en prevenció d'incendis als municipis de menys de 20.000 habitants.
En aquest sentit, Vila ha explicat que una de les línies d'aquest Pla de Serveis és coordinar la sessió informativa amb els veïns dels municipis per explicar-los les mesures que estableix la llei, quines són les seves obligacions i com s'han de dur a terme les accions.
Aquestes sessions es fan conjuntament amb els bombers, els agents rurals i els consells comarcals. | 163 municipis ja tenen aprovats plans de prevenció d’incendis que contemplen la protecció contra focs en nuclis urbans, al costat d’urbanitzacions i en instal·lacions aïllades. Cada municipi estableix els espais perimetrals de vegetació, amb franges de 25 metres, i és el responsable de mantenir els terrenys desbrossats i nets. Però, en molts casos, aquesta tasca l'acaben assumint els ajuntaments. | Summarization |
caBreu_abstractive_645 | Fes un resum d'aquest text: | Arran de la incertesa d’aquests darrers dies sobre l’organització del Sant Jordi d’estiu, sobretot a causa de l’anul·lació de les parades de llibres al passeig de Gràcia de Barcelona, la Cambra del Llibre (que aplega els gremis de llibreters, editors i distribuïdors) i el Gremi de Floristes han fet una crida a participar en la festa d’aquest 23 de juliol.
Els llibres i les roses seran protagonistes d’un Sant Jordi d’estiu que vol recuperar l’esperit de la festa que no es va poder celebrar el 23 d’abril a causa del confinament.
Informacions bàsiques sobre el Sant Jordi d’estiu:
Totes les llibreries obriran i moltes tindran obert fins a les 23.00.
La majoria faran un 10% de descompte per la compra de llibres.
Un descompte que és opcional, perquè el preu del llibre és fix i només es poden fer promocions i descomptes en dates assenyalades.
A Barcelona, una vuitantena de llibreries posaran parada al carrer, al costat de l’establiment o ben a prop si per qüestions de seguretat sanitària no es poden posar al costat.
Cal recordar que s’ha suspès la concentració de parades de llibreries, editorials i floristeries del passeig de Gràcia de Barcelona.
La majoria d’autors han anul·lat les signatures.
Tanmateix, aquests dies previs i dijous mateix, molts escriptors deixaran exemplars signats a les llibreries.
A Lleida, les llibreries obriran, però no podran posar parada al carrer.
Tanmateix, diversos autors de Pagès Editors signaran llibres a la seu de l’editorial.
Durant el dia, hi passaran: Marta Alòs, David Marín, Teresa Ibars, Constantino Montañés, Montse Sanjuan, Josep Maria Forné, Joan Pifarré i Vidal, Ignasi Revés i Helena Rufat, entre més.
És imprescindible de demanar hora.
A l’Hospitalet de Llobregat, les llibreries també es troben subjectes a les mesures que prescriu el Procicat i no posaran parada al carrer.
La resta de municipis que no es troben afectats per les restriccions sanitàries pels rebrots de la covid-19, en funció de la decisió de cada ajuntament, podran aplegar les parades de llibres en places i carrers i fer-hi activitats i signatures, a més de tenir la llibreria oberta i amb parada al costat.
A Girona, les parades es posaran a la plaça de la Independència i durant tot el dia hi haurà activitats i la signatura d’autors.
Entre més, s’hi trobaran: Rafel Nadal, Maria Mercè Roca, Miquel Martín, Montse Bassa i Dolors Bassa, Anna Carreras, Jaume Fàbrega, Martí Gironell, Xevi Xirgo, Carles Porta, Mar Bosch, Marta Gubau.
A Tarragona, el Sant Jordi d’estiu es farà a la Rambla Nova, amb propostes organitzades per l’ajuntament, les llibreries, els floristes, l’Escola de Lletres i l’Associació de Músics de Tarragona.
Es posarà l’accent en els autors locals.
De 10.00 a 24.00, en el tram de la Rambla Nova entre la font del Centenari i el monument als Herois de 1811, hi haurà parades de llibres i roses d’establiments professionals de la ciutat.
A la nit es faran diversos recitals poètics i una actuació musical.
A Vic, hi haurà parades de llibres a la plaça Major.
A Vilafranca del Penedès, es faran activitats a la tarda amb signatures d’autors.
A Igualada, hi haurà activitats al carrer.
I a Manresa, tot el dia hi haurà parades al passeig de Pere III, signatures i presentacions de llibres amb invitació prèvia.
Els formats seran molt diversos.
A Ripoll, els autors locals s’han convocat avui, dimecres 22, a la plaça de Sant Eudald a partir de les 19.30, i el 23 a la tarda hi haurà un espectacle de contes i concert.
A Solsona, Òmnium ha preparat la presentació de dos llibres i un concert a la plaça del Camp.
En canvi, a Reus i Terrassa no hi haurà parades de llibres a cap plaça ni carrer, tot i que algunes llibreries posaran una parada fora, al costat de l’establiment.
El Gremi de Llibreters de Mallorca organitza el Sant Jordi d’estiu amb la proposta ‘Llibreries a la fresca’, que es farà en diversos indrets de la ciutat de les 17.00 a les 23.00.
Hi haurà signatures de llibres i activitats per a grans i petits.
Les parades es concentraran a la plaça d’Espanya, la plaça Major, la plaça dels Patins, la plaça d’Alexander Fleming i el carrer de Blanquerna.
Hi haurà signatures d’autors sense que calgui haver demanat hora.
Durant la tarda signaran, entre més: Rafa Gallego, Marta Barceló, Miquel Bezares, Salvador Oliva, Sebastià Portell, Canizales, Toni Galmés, Sonia Alcoberro, Tomeu Canyelles, Mateu Xurí, Antoni Vidal Terrando, Joan Pons, Elena Tur, Juan Planas Bennásar, Laura Gost, Nadal Suau, Begoña Méndez, Lucia Pietrelli i Sebastià Alzamora.
La llibreria Fan Set de València farà el 10% de descompte per la compra de llibres i durant tot el dia aniran penjant a les xarxes píndoles de diferents poetes recitant poemes de llibres que siguin novetat.
Volen celebrar la paraula en vers i la lectura lliure. | Els llibres i les roses tornaran a protagonitzar un Sant Jordi que aquest any, degut a la crisi sanitària, tindrà lloc el 23 de juliol. Tot i anul·lar-se la concentració de parades de llibres i flors al Passeig de Gràcia de Barcelona, les llibreries romandran obertes fins a les 23.00 hores, i la majoria oferiran un descompte del 10%. | Summarization |
caBreu_abstractive_55 | Fes un resum d'aquest text: | El president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Sergi Sabrià, ha optat en la seva intervenció al ple d’investidura del candidat a la presidència de la Generalitat, Quim Torra, per formar immediatament un govern que recuperi les institucions, que faci aixecar el 155 i que mantingui ‘el rumb’ de la República catalana.
‘Cal un govern de resistència, que ens ajudi a anar cap a la república.
Necessitem un govern fort.
Necessitem resistir, defensar els ciutadans malgrat que l’autogovern i la Generalitat estiguin intervinguts; necessitem tots els espais’, ha dit.
En el seu discurs, el republicà també ha destacat la necessitat d’ampliar la base independentista per poder assolir una república ‘de manera plena’.
Així doncs, s’ha mostrat a favor de la ‘mobilització permanent, cívica i pacífica’ i d’utilitzar el front institucional per continuar ampliant també la majoria social.
‘Volem una majoria sòlida i incontestable a favor de la república, oberta a col·lectius de sensibilitat progressista.
Som un sol poble.
L’independentisme ha arribat on mai no ha arribat, i continuarem així, eixamplant, teixint, obrint.
Volem ser-ne més’, ha dit Sabrià.
I és que, per al republicà, la independència i la República catalana avui ja és un fet i no té marxa enrere.
‘L’únic que és en discussió és quan serà efectiva’, ha sentenciat, tot apuntant que ampliar aquesta base independentista és la clau per a aconseguir aquesta república catalana ‘plena’.
‘Per ser més forts ens caldran les institucions i també ens caldrà ser-ne més.
Ser-ne tants que no hi hagi cap alternativa, desbordant-los més vegades com l’1-O’, ha conclòs.
Sabrià també ha volgut lloar les crides al diàleg del discurs de Torra i ha reiterat que els independentistes hi han d’estar sempre predisposats, ja sigui amb Espanya, Europa o el món.
‘L’estat espanyol només negociarà si s’hi veu obligat.
Només per la pressió de la gent, i les institucions europees i internacionals.
Ara sabem que trigarem més que no pas teníem previst, però sabem que no hi ha cap altre escenari’, hi ha afegit.
Sobre això, el republicà ha criticat l’estat espanyol per com encara el procés sobiranista i l’1-O.
‘Peguen, amenacen, empresonen, multen, insulten.
Han començat per l’independentisme perquè és l’única i veritable oposició, però tothom que discrepi avui està en perill’, ha dit, tot afegint que Espanya ha demostrat que ‘no li molesten les candidatures de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull o Quim Torra, sinó el fet que hagin guanyat’.
‘No són els noms, que els molesten, és la democràcia’, ha sentenciat.
I és en la resposta d’aquesta actitud que atribueix a l’estat que Sabrià creu que cal trobar els futurs partidaris de la república.
‘La defensa de drets, de llibertats fonamentals, de la democràcia i la lluita contra el règim del 78 han de ser un punt de trobada per a una majoria amplíssima de diputats, més dels qui avui votaran Torra.
Dins i fora del parlament.
La democràcia i la llibertat a l’estat espanyol perillen, i en el desafiament de tombar una monarquia caduca, no podem estar-hi sols.
Els qui vam defensar l’1-O, hem de continuar junts.
Els esperem al nostre costat en una lluita per la democràcia i els valors republicans’ ha dit en una apel·lació clara a la proximitat dels comuns.
‘Fins que no torneu a casa’
Al candidat a la investidura, ha volgut agrair-li que hagi acceptat de ser el presidenciable en un moment ‘com aquest’.
‘Avui fem un acte de dignitat, de valor, de coratge, i especialment el fas tu, Quim’, ha expressat i hi ha afegit que Torra assumeix ‘la responsabilitat de liderar un govern republicà fort, de la gent i per a la gent, que prosseguirà el projecte de futur, que mira cap a la república per construir un país més just, lliure i net’.
És per això que ha posat ‘tot el capital polític, organitzatiu i personal’ d’ERC al servei del projecte compartit.
‘Serem el soci més fidel del poble de Catalunya’ ha conclòs, tot recordant constantment al llarg del seu discurs ‘els presos polítics, els exiliats i els qui haurien de ser aquí avui’.
‘No pararem fins que no torneu tots i totes a casa’, ha dit. | El cap de files dels republicans ha agraït a Torra el seu to dialogant, tant amb el govern espanyol com amb les institucions europees. Igualment, li ha reconegut la valentia de presentar-se com a candidat a la investidura en aquestes circumstàncies. Per últim, ha reivindicat que la societat i les institucions han d’anar de la mà cap a la independència. | Summarization |
caBreu_abstractive_1146 | Fes un resum d'aquest text: | Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 4 i el 10 de desembre.
També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Les dades de principi de setmana sobre el coronavirus no són bones a Catalunya.
La Rt es manté a 0,94, tot i que aquest indicador fins ara clau queda distorsionat per l'impacte dels festius entre setmana, i altres variables com la incidència recent o el percentatge de positivitat apunten a un clar fre de la millora o fins i tot empitjorament força generalitzat al territori.
Això pot ser degut a que el risc de rebrot depèn tant del nombre de contagis recents com de la Rt, que ara no seria del tot fiable.
Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100).
Les dades s'ofereixen per comarques i per als 62 municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment.
La situació és encara greu i 22 comarques dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, les mateixes que la setmana passada, però la quantitat de municipis de més de 20.000 habitants que ho fan cau de 41 a 28.
Una bona notícia aparent, però que s'esmenarà els propers dies si es confirma la tendència recent, a banda que, en part, es pot deure a una Rt més baixa del que hauria.
Sobre el paper, però, una vintena de comarques han reduït el risc de rebrot l'última setmana, molt especialment el Pallars Jussà (-884 punts en l'índex EPG), però també l'Alta Ribagorça (-250), la Conca de Barberà (-241) o la Ribera d'Ebre (-214).
Per contra, ha seguit empitjorant molt al Ripollès (+658), per damunt del Priorat (+476), el Solsonès (+381), la Terra Alta (+363) o el Berguedà (+285).
Els propers dies seran clau per veure si l'impacte del pont té continuïtat i es consolida amb un empitjorament global de la situació o si només ocorre en determinades comarques, com passava fins fa poc a la Catalunya Central i algunes de l'Alt Pirineu i de Girona.
El mapa inicial mostra quines comarques controlen més la pandèmia i quines ho fan menys i no s'acaba de percebre una tendència territorial clara.
Malgrat que ara no sigui l'indicador més fiable, però, la Rt no fa preveure bons auguris, ja que la meitat de les comarques ja la tenen per damunt d'1 i tan sols 13 la mantenen per sota de 0,9.
A nivell de ciutats, n'hi ha 24 que superen el llindar d'1, tantes com queden per sota de 0,9.
Els propers dies, però, segurament creixerà arreu, per la tendència recent i pel propi biaix ja previst amb l'impacte del festiu del 8 de desembre.
El Garraf (103) hi estaria a prop.
En canvi, ha crescut molt a Palafrugell (+813), molt més que a Figueres (+188), en segon lloc, Sant Vicenç dels Horts (+124), Banyoles (+115) o Manresa (+104).
Palafrugell és, de fet, la ciutat amb major risc actual i l'única que supera els 1.000 punts (1.107), superant amb claredat Banyoles (510), Manresa (436), Sant Andreu de la Barca (435), Sant Feliu de Guíxols (431), Sant Adrià del Besòs (385) o Figueres (379).
N'hi ha ja fins a sis, però, sense risc alt de rebrot -la setmana passada n'eren quatre-: Amposta (59), el Vendrell (77), Vilanova i la Geltrú (81), Sant Boi de Llobregat (83), Olesa de Montserrat (86) i, per poc, Sitges (96).
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | Aquesta setmana la Rt continua al 0,94. Durant els pròxims dies s'haurà d'observar si va en augment degut als festius del pont de desembre. També s’haurà d'analitzar si aquest increment es dona en tot el territori o només en algunes comarques. Al mapa interactiu es poden consultar les dades per comarques i per municipis de més de 20.000 habitants. | Summarization |
caBreu_abstractive_1383 | Fes un resum d'aquest text: | L’Audiència de Barcelona té previst jutjar aquest dimarts i dimecres a cinc dels nou detinguts relacionats amb l'acusació de violar una noia, de 18 anys, en un local abandonat de Sabadell el febrer del 2019.
Els quatre principals processats s’enfronten a penes d’entre 37 i 41 anys de presó, a més de l’expulsió del país.
agressió sexual múltiple
Un any després de la violació múltiple a Can Feu la causa continua oberta: nou detinguts, dos a presó i un fugat
L'Ajuntament de Sabadell intensifica les accions per prevenir les agressions sexuals a la ciutat
La jove havia sortit de festa pel centre de Sabadell, va ser abordada i agredida sexualment per un home, que la va conduir a una nau industrial, on la va tornar a violar i tot seguit ho van fer dos joves més.
Finalment, la noia es va poder escapar.
Els fets van passar cap a les sis de la matinada del diumenge 3 de febrer de 2019, quan la víctima va sortir d’un local d’oci del centre.
Va ser aleshores quan un home que no ha pogut ser identificat se li va apropar per l’esquena, la va agafar pel coll, la va posar contra la paret i la va girar de cara a ell.
Li va apujar la dessuadora, la va tocar per tot el cos i li va introduir un dit a la vagina.
La noia es va quedar paralitzada i sense gairebé capacitat de reacció.
L’home la va agafar pel braç i la va introduir, contra la seva voluntat, en una nau industrial abandonada de la carretera de Terrassa, al barri de Can Feu, on vivien persones sense sostre.
Allà hi havia almenys sis joves més: un no identificat, un acusat que està fugat i quatre dels ara jutjats, sense permís de residència i d'entre 25 i 30 anys.
Un cop dins la nau, a la sala principal, l’individu que havia assaltat la jove al carrer se’n va separar i va dir als altres joves que la violaria.
La jove, a uns metres, estava arraulida a terra, atordida i espantada, i fins i tot es va orinar a sobre.
El mateix home que la va dur a la nau la va agafar i conduir a un petit habitacle, separat de la sala principal per una cortina.
Va llençar la noia a un sofà, li va abaixar els pantalons i la roba interior i la va violar, tot i la resistència de la jove.
Un cop va acabar, va sortir de l’habitacle mentre la noia seguia dins completament atordida i sense poder-se moure.
Acte seguit va entrar a l’espai un dels joves que esperava fora, a qui no s’ha pogut identificar, i també va violar la noia.
Finalment, un dels acusats va fer el mateix.
Quan va acabar el tercer, li va dir a la noia que es vestís i la va treure de la nau.
Ja al carrer, cap a les 7.30 hores, i en un moment de descuit, la noia es va poder escapar d’aquest jove i va poder córrer cap a un garatge del qual sortia un vehicle, i al qual va entrar.
Els ocupants la van auxiliar i la van dur a la Policia Municipal de Sabadell.
agressions sexuals
El jutge de la violació múltiple de Sabadell processa tres persones i n'exculpa les altres sis
Manté la presó provisional per a dos d'ells i l'ordre de detenció internacional per al tercer acusat
Tanmateix, la investigació posterior hauria demostrat que un d'aquests vuit homes podria ser el segon autor material de la violació.
El jove va aprofitar la seva situació de llibertat i va fugir, per la qual cosa es va dictar una ordre de detenció internacional per tal d'intentar capturar-lo.
L'home continua fugit.
Qui tampoc ha estat capturat és el tercer autor material de la violació.
La víctima en tot moment va parlar de tres homes, però fins al moment la investigació només n’ha pogut identificar i localitzar dos.
Per tot això, la Fiscalia acusa Mohamed A. d’un delicte d’agressió sexual com a autor i de dos més com a cooperador necessari.
Als altres tres acusats els atribueix tres delictes d’agressió sexual com a cooperadors necessaris.
Un d’aquests quatre acusats està en rebel·lia, dos estan en presó preventiva i un altre està en llibertat provisional.
A tres dels acusats els demana 41 anys i mig de presó, mentre que al quart li demana 37 anys i mig de presó.
A tots quatre també els demana cinc anys de llibertat vigilada, prohibició d’acostar-se o comunicar-se amb la víctima durant cinc anys més, limitació dels beneficis penitenciaris i que quan obtinguin el tercer grau o la llibertat condicional siguin expulsats de l’Estat i no hi puguin tornar durant deu anys.
El ministeri públic sol·licita que entre tots paguin 60.000 euros a la víctima en concepte de danys físics, psicològics i morals. | Als cinc detinguts se’ls acusa d’haver violat una jove de 18 anys en una nau industrial abandonada. Els fets van tenir lloc la matinada del 3 de febrer del 2019. La noia sortia d'un local d'oci i un home la va conduir fins a la nau contra la seva voluntat. Els acusats s'enfronten a condemnes d'entre 37 a 41 anys. | Summarization |
caBreu_abstractive_994 | Fes un resum d'aquest text: | L’ex-senador i precandidat a les primàries del PSC per al 26-J, Carles Martí, es retira de la carrera per encapçalar la llista al congrés espanyol.
Així ho ha explicat ell mateix després de reunir-se amb l’altra precandidata, Meritxell Batet, que gràcies al pas enrere de Martí s’ha quedat com l’única aspirant i, per tant, futura cap de llista del PSC.
L’ex-senador, però, ha explicat que la seva retirada respon a ‘un acord’ que conté el compromís de Batet de tornar a fer les llistes des de zero, amb les propostes que facin les federacions i les agrupacions locals.
Però aquest és un procés que el PSC ja pensava fer, que Batet ja havia anunciat que es portaria a terme i que tothom coincideix que no té perquè comportar canvis a la candidatura.
Amb tot, Martí ha anunciat ja que es presentarà perquè els seus companys donin suport i el seu nom estigui sobre la taula a l’hora de tornar a fer les candidatures.
Ja no hi haurà primàries.
El procés s’ha anul·lat.
L’ex-senador Carles Martí ha decidit retirar-se de la cursa i aquest dimecres s’ha reunit amb Meritxell Batet per comunicar-li la decisió i intentar esgarrapar algun compromís a la futura cap de llista.
Després de la trobada, Martí ha donat una roda de premsa on ha explicat que la seva retirada respon a ‘haver arribat a un acord’ amb l’altra aspirant.
Com a contrapartida, segons l’ex-senador, hi ha el compromís d’insistir en la campanya amb un missatge més progressista, sense condicionar l’acord amb C’s i mostrar ‘voluntat de canvi’.
Però sobretot Martí parla d’un pacte que passa pel ‘compromís de Batet per obrir el procés de confecció de les llistes, i a partir d’aquí, de manera normal i com s’ha fet sempre, es produiran propostes de noms’.
De fet, el que Martí exhibeix com un compromís a canvi de la seva retirada és una obligació que el partit ha de complir cada cop que es convoquen unes eleccions, i la pròpia Batet ja havia dit que, tot i no ser partidària de fer grans canvis a les candidatures, el procés s’hauria d’obrir com sempre i que les decisions dels noms es prenguessin ‘col·lectivament’.
Martí, però, demana ‘no prejutjar’ el resultat del procés.
‘Ella serà la candidata i ella conduirà com cregui el procés.
El que em satisfà és que sobri el procés’, ha dit Martí, que també ha volgut posar de manifest que ‘no se sap quines diferències hi pot haver’ entre la nova llista i la del 20-D, més enllà de tenir a seguretat que Batet serà la cap de llista.
‘Que no es pressuposi que la llista anterior és la que hi ha d’haver ni tampoc que es digui que aquella gent no hi ha de ser’, ha sentenciat.
Així, Martí ha explicat que ha decidit ‘retirar la candidatura’ a les primàries i ‘donar suport a Batet’.
‘Ella pot encarnar perfectament la voluntat de canvi, de maneres diferents i poder-ho fer des del consens.
Ella volia que la seva candidatura fos la del partit, de tot, també de les persones que podia representar jo.
És una gran candidata i perfectament capacitada’, ha dit lloant a la que fins ara era la seva rival.
Finalment, però, Martí ha volgut deixar clar que la seva ‘vida política continua’, i tant és així que ja ha anunciat que es ‘postularà com a candidat per formar part de les llistes’ al Congrés o al Senat.
El seu nom, per tant, passarà a ser un dels que pugui rebre el suport de la seva federació, la de Barcelona, i que així estigui sobre la taula de la Comissió de Llistes i de Batet, que decidiran qui va a cada candidatura i amb quin ordre.
‘Que vaig a la llista del Congrés o del senat?
Fantàstic.
Que no hi vaig?
Fantàstic també.
No he condicionat l’acord a la meva candidatura però tampoc a que desaparegui del mapa’, ha conclòs Martí. | Carles Martí ha fet un pas al costat en la cursa per encapçalar la llista al Congrés dels Diputats després d’arribar a un acord amb Meritxell Batet. Martí ha dit que té el compromís que Batet obrirà un procés per confeccionar les llistes. Però aquest és un mecanisme obligatori que s'activa sempre dins del partit abans de la convocatòria d’eleccions. | Summarization |
caBreu_abstractive_1840 | Fes un resum d'aquest text: | L'ofrena floral a Rafael Casanovas ha tingut una protagonista clara: Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona ha estat el centre de tot el focus mediàtic.
Els que volien una resposta definitiva a la incògnita de si l'Ajuntament de Barcelona obrirà o no els seus col·legis electoral l'1-O, hauran d'esperar.
Turull, Forcadell, Cuixart i Mas estan convençuts que la Diada serà pacífica
El portaveu del Govern, Jordi Turull, s’ha mostrat convençut que l’independentisme “no espatllarà” el procés a les portes de l’1-O i creu que el govern espanyol “té una percepció errònia de la realitat” si pensa que en aquesta Diada hi haurà episodis violents.
Turull ha recordat que “mai s’ha trencat un vidre” durant l’11-S i creu que “aquest any la gent és més conscient encara que algú té interés que això no sigui així”.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, creu que “l’any que ve tornarem a sortir al carrer però no ja serà com aquest”.
“Serà una altra cosa”, ha assegurat Forcadell, que pensa que encara és aviat per saber si l’any vinent la manifestació serà “per celebrar alguna cosa o per demanar-ne”.
La presidenta del Parlament ha insistit que “no hi haurà crispació” durant la manifestació d’aquesta tarda.
L’expresident Artur Mas sosté que “estem a l’esprint final, i aquesta Diada serà el preàmbul de l’èxit de l’1-O”.
Mas ha destacat la importància del 9-N i el 27-S per “arribar fins aquí” i ha pronosticat que un poble “determinat i amb les seves institucions al costat, es sortirà amb la seva”.
Els "comuns": Domènech i Fachin assistiran a manifestacions diferents
La divisió dins de l’esquerra alternativa s’ha fet palesa un cop més, no només perquè Catalunya En Comú i Podem han fet la seva ofrena floral per separat, sinó perquè aquesta tarda assistiran a manifestacions diferents.
El portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, ha cridat a mobilitzar-se aquests dies “com mai en la defensa de l’autogovern i la sobirania de Catalunya”.
ERC i PDECat només divergeixen en les crítiques als “comuns”
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha assegurat que és “una pena que l’alcaldessa Colau hagi decidit posar-se a les ordres del Tribunal Constitucional”.
Pascal no entén que “una persona que sempre ha reivindicat els moviments populars i la força de la ciutadania” no col·labori amb el referèndum, però ha tranquil·litzat l’independentisme perquè “el Govern intentarà per tots els mitjans que l’1-O sigui una cita electoral normal”.
La secretària general d’ERC ha cridat “tots els demòcrates” a donar suport a l’1-O perquè “el que està en joc és el dret a votar de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin, es diguin com es diguin i parlin el que parlin”.
Iceta critica els que volen dividir de Catalunya en “botiflers i patriotes”
Iceta ha explicat que la Diada és una oportunitat per recordar que “la Diada és de tots, la senyera és de tots i el país de tots” i creu que l’11-S és “un dia per criticar aquells que volen dividir el país entre bons i dolents, entre botiflers i bons patriotes, i entre súbdits i ciutadans”.
El primer secretari general del PSC creu que “quan els catalans anem units som invencibles i quan anem dividits som incapaços d’avançar”.
Iceta ha demanat més autogovern, més finançament i la implantació d’un model federal a l’Estat.
CCOO i UGT: defensa dels funcionaris sí, però no només per l’1-O
El secretari general de CCOO a Catalunya, ha demanat al Govern que “les instruccions per a tots els treballadors públics siguin per escrit per poder defensar els seus drets amb rigor”.
En la mateixa línia, el líder d’UGT Camil Ros ha explicat que té pendent una reunió a la Generalitat per conèixer els detalls del referèndum i el paper que hi jugaran els treballadors públics i ha assenyalat que el govern espanyol només es preocupa pels funcionaris ara.
Miquel Buch: “Si un alcalde no es veu en cor, que cedeixi l’alcaldia"
Buch ha recomanat als alcaldes que “no es veuen en cor” a cedir els col·legis electorals que “cedeixin mitjançant un decret l’alcaldia de forma accidental a un regidor que tingui ganes de fer-ho, perquè la majoria d’electes a Catalunya no tenen por”. | Jordi Turull ha afirmat que l’independentisme es manifestarà de forma pacífica encara que l'executiu espanyol no ho pensi. Forcadell ha insistit en la mateixa idea. Artur Mas ha posat l’accent en el camí recorregut des del 9-N i s'ha mostrat confiat en arribar fins al final. Per últim, Marta Rovira ha apel·lat a la unitat de tots els catalans. | Summarization |
caBreu_abstractive_1992 | Fes un resum d'aquest text: | Ilse Weber era una compositora txeca que va ser assassinada a Auschwitz el 6 d'octubre del 1944, junt amb el seu fill i un grup de nens dels qui tenia cura en el camp d'extermini.
Diuen que quan eren portats a la cambra de gas, Weber els va cantar una cançó de bressol que ella mateixa va escriure, Wiegala.
Avui, aquesta peça ha conclòs l'acte solemne que, conduït pel periodista Ramon Pellicer, ha celebrat el Parlament per commemorar el Dia Mundial en record a les víctimes de l'Holocaust.
Després d'un primer moment musical, amb la interpretació de Lascia ch'io pianga, de l’òpera Rinaldo, de Händel, s'ha fet l'acte d'encesa de les sis espelmes del record, que s'adrecen als diversos col·lectius víctimes del nazisme.
Pels infants que perderen la vida a les cambres de gas, a Simón Montero, en representació del poble gitano.
Pels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, a Albert Casellas, en representació de les persones amb discapacitat.
Pels "Justos entre les Nacions", com s'anoemana a tots els qui van arriscar la vida per salvar els perseguits, a Armand de Fluvià, en representació del col·lectiu LGTBI.
Un gest aquest del lliurament de les espelmes a tants col·lectius que ha tornat a evidenciar la transversalitat criminal del règim nazi.
Torrent: "328 agressions feixistes"
Els parlaments han tingut un component de record, però sobretot d'alerta democràtica.
El president del Parlament, Roger Torrent, ha al·ludit al fet que l'Holocaust es va caracteritzar pels seus crims massius i alhora per la seva fredor, comesos a l'escalf de "lleis fetes a mida".
"Semblava impossible que el feixisme tornés al nostre país", i s'ha referit a les 328 agressions feixistes a Catalunya en el darrer any.
"El feixisme no tornarà amb camises fosques", ha afirmat, però sí que ho farà en defensa dels seus mateixos valors.
Torent ha recordat que el nazisme va triomfar "en el cor de la culta Europa", gràcies en bona part al fet que molts van mirar cap a un altre lloc.
Quim Torra: "L'oblit, aliat del feixisme"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha recordat la Montserrat Roig quan deia que "si hi ha un acte d'amor, és la memòria".
Ha qualificat l'oblit com el principal aliat del feixisme, junt a la ignorància i la indiferència.
"La democràcia, la llibertat i la justícia han de vèncer sempre per no deixar espai al populisme", que ha titllat de ser "el nom que tindrà el feixisme que vindrà".
Torra ha apel·lat a fer-se fort en la cultura i en la diversitat.
Ha citat l'anarquista Roc Llop, presoner als camps nazis, que va escriure el poema "Aquella mort" sobre la seva experiència.
L'advertiment dels joves
L'acte ha volgut exposar la crueltat del nazisme sobre tots els segments de la societat.
Cap col·lectiu es podia sentir a l'abric de l'atac nazi.
Hi ha hagut la intervenció d’estudiants de diversos centres escolars que han col·laborat en el projecte educatiu en record de les víctimes de l'Holocaust.
Ha estat una manera de mostrar el compromís de l'escola contra la intolerància i el racisme de tot ordre.
Cada grup escolar s'ha referit a diferents col·lectius de víctimes del nazisme.
Lola Fuentes i Helena Savall, de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, s'han referit al col·lectiu LGBTI.
Han estat els alumnes del Ramon Muntaner els qui han recordat els 220 incidents de tipus homofòbic produïts a Catalunya el 2018 i s'han preguntat si es tracta de fets puntuals o de l'emergència d'un nou feixisme.
Dues alumnes de l'Institut La Caparrella, de Lleida, Elda Aguila i Adina Florentina, han recordat les desgràcies que va patir el poble gitano, sovint oblidat en el llistat de les víctimes.
Nehal Bedoud, Ashly Stephanie Bernales, Sergi Jiménez i Roger Martínez, de l’Institut Salvador Espriu de Barcelona, s'han referit a les persones perseguides per motius polítics.
David Devant i Laura Piqué, de l'Institut de Viladecavalls, ho han fet sobre el poble jueu.
Tota la celebració ha traspuat memòria, sí, però sobretot advertiment contra l'oblit en un moment en què feixismes postmoderns tornen a aixecar el cap en aquesta Europa inquieta entre perills.
Com si es fos conscient de les amenaces que planen sobre la democràcia.
Per això tant els responsables polítics com els joves estudiants han insistit en la necessitat de preservar els valors d'humanitat en aquesta hora com el millor antídot.
Com una cançó de bressol. | El periodista Ramon Pellicer ha conduït l’acte en record a les víctimes del genocidi nazi. Els participants han alertat sobre el moment que viu la democràcia i l'auge del feixisme a la societat. L'esdeveniment ha conclòs amb la interpretació de “Wiegala”, una cançó de bressol composada per Ilse Weber durant el seu empresonament al camp de concentració d’Auschwitz. | Summarization |
caBreu_abstractive_47 | Fes un resum d'aquest text: | Con ja ho va fer l’any passat, el Circuit d’Autocròs de Mollerussa tornarà a ser, el dissabte, 28, l’escenari de la Fita Alta Madness, una cursa de caràcter solidari envers les malalties minoritàries com la miopatia miotubular i, enguany, també la neurofibromatosis.
Els detalls de la cita els han presentat el regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, el coordinador de la Regidoria d’Esports, Jordi Aymerich, i per Jordi Balagué i Lluís Rosselló, membres del Grup Excursionista Serralada, entitat organitzadora de la Fita.
Tots dos han explicat que es tracta d’una cursa minoritària per a lluitar contra malalties minoritàries.
De fet, l’any passat els fons recollits van ser destinats a lluitar contra la miopatia miotubular, “una malaltia minoritària que afecta nounats, amb una esperança de vida de només 1 any”, tal com ha comentat Jordi Balagué.
La donació es fa a través de la fundació anglesa Myotubular Trust.
Enguany i com a novetat, Balagué ha comentat que, recollint una idea dels pares d’un nen afectat per miopatia miotubular, el Lluc, era ampliar el camp solidari a altres malalties minoritàries, motiu pel qual els fons recollits es repartiran a parts iguals també per als afectats de neurofibromatosis, entre els quals hi figura un altre nen de Manlleu, l’Àxel.
Cursa vertical
Pel que fa a l’aspecte estrictament esportiu, la Fita Alta Madness pretén traslladar a un terreny pla com és Mollerussa el concepte de cursa vertical, i atès que no hi ha un desnivell prou important (el punt més elevat de la comarca és la Fita Alta, amb 298 metres), la prova planteja suplir aquesta mancança fent “100 pujades i baixades a la rampa del circuit d’Autocròs de Mollerussa, fent un total de 7 kilòmetres i 700 metres de desnivell positiu”, ha explicat els organitzadors.
Subhasta a cegues
La cursa té, a més, una altra peculiaritat: només compta amb 10 dorsals pel fet que l’organització vol que sigui minoritària.
Per tal d’atorgar aquests 10 dorsals, es du a terme “una subhasta a cegues” que es tanca aquest divendres i en la que els dorsals s’adjudiquen a les ofertes més altes, amb la qual cosa es poden garantir recaptacions força generoses.
En aquest sentit, Balagué ha recordat que “el primer any vam poder recollir 1.500 euros amb dorsals i 1000 euros de donacions particulars i empreses, amb la qual cosa el primer any van poder entregar 2.500 euros a la fundació.
L’any passat amb dorsals van fer 3.300, que és “una autèntica barbaritat, ja que són 330 euros de mitjana per dorsal” , ha comentat Balagué.
Aquestes xifres van créixer encara més gràcies a les donacions de particulars i empreses, situant-se en un total de 4.500 euros l’any passat.
De fet, Balagué ha destacat que “cada any hi ha hagut gent que s’ha quedat a fora de la subhasta però igualment ens han donat els diners que havien ofert”.
La Fletxa de la Fita Alta
Atès que hi ha només 10 dorsals, i que hi ha molta demanda, Balagué ha explicat que prèviament a la Fita Alta, a les set de la tarda, es farà l’anomenada La Fletxa de la Fita Alta, que premiarà a qui faci mes ràpid un únic ascens amb la participació a la Fita Alta Madness, amb la qual cosa dels 10 dorsals adjudicats per la subhasta a cegues, es passarà als 11 definitius que prendran part en la competició.
El guanyador de La Flexta rebrà també com a premi una samarreta commemorativa d’aquest triomf, mentre que el vencedor de la Fita Alta rebrà el títol de La Bèstia de la Fita Alta, mentre que els que l’acabin seran compensats amb la samarreta de finishers i els que no l’acabin, amb la camiseta de loosers amb carnet.
La Fita Alta Madness, a més a més de l’Ajuntament, també compta amb la col·laboració del Jovent de Mollerussa que posa una barra per servir beure i menjar als que s’atansen a veure la cursa.
En aquest cas, també el que es recull es destinarà a la donació final. | La cursa tindrà lloc el dissabte 28. Aquest any els diners recaptats a través de la fundació anglesa Myotubular Trust es repartiran a parts iguals per lluitar contra dues malalties minoritàries: la miopatia miotubular i la neurofibromatosis. Així ho han explicat Jordi Aymerich, coordinador de la Regidoria d’Esports, i dos membres del Grup Excursionista Serralada, Jordi Balagué i Lluís Rosselló. | Summarization |
caBreu_abstractive_2844 | Fes un resum d'aquest text: | Destino publicarà al novembre un recull de fragments de dietari inèdits de Josep Pla.
Sota el títol 'Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses', un aforisme manllevat d'un dels textos, els textos d'extensió diversa mostren el Pla més escèptic i, alhora, poètic.
Tots els textos –"madurs i desenvolupats", en paraules del director editorial de Grup62- daten dels anys 60 i aborden aspectes similars als del 'Quadern gris', en què Pla fa una observació de la realitat catalana del moment, amb apunts històrics o retrats de persones amb les quals es troba i conviu.
El material ha sorgit de les investigacions de Francesc Montero, de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, i l'autor havia previst incloure'l en un nou volum de l''Obra completa', un projecte que no es va acabar concretant.
Josep Pla torna a l'actualitat literària gràcies a un nou volum de textos inèdits.
Si fa tres anys es va rescatar 'La vida lenta', el Grup 62 publicarà un llibre de fragments "desenvolupats", en paraules del director editorial Emili Rosales, que inclou des d'aforismes fins a llargs textos d'una trentena de pàgines que, malgrat que no s'organitzen com a dietari, conformen una unitat.
'Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses', que tindrà al voltant de 200 pàgines i es publicarà en català i en castellà, aborda des de reflexions llargues sobre "l'entitat i l'esperit" de Catalunya, fins a retrats de paisatges o aspectes circumstancials, alguns dels quals més curts.
De fet, el mateix títol és un aforisme parcial manllevat del recull i constata el Pla "escèptic però alhora poètic", segons Rosales, sota la idea que el món és un "desastre" però hi ha moments en què funciona, com una "propina de la vida".
L'obra ha provocat que s'hagi endarrerit fins al 2018 la publicació prevista de la correspondència entre Pla i Gaziel.
Un projecte sense concretar
El 1969 va aparèixer el dotzè volum de l''Obra completa' de Pla, que recollia un seguit d'anotacions d'èpoques diverses, desiguals en extensió i intenció, que anaven des de l'aforisme mínim fins a l'assaig curt, passant per l'anotació de dietari sota el títol 'Notes disperses'.
Precisament, aquest material inèdit havia d'incloure's en un nou volum però el projecte no es va concretar.
Ara, les pàgines veuran finalment la llum amb l'edició d'un nou volum.
Catàleg per als propers mesos
En vistes als propers mesos, Grup 62 publicarà 'La Cavalleria Roja' d'Isaak Bàbel al setembre; el corpus d'una de les poetesses més importants de la història, Emily Dickinson amb traducció de Marcel Riera 'Aquesta és la meva carta al món' al novembre; el segon volum de l'obra de Josep Carner el 2018; una ficció novel·lada de l'última estada del poeta Carner a Barcelona de Carles Casajuana titulat 'Retorn' al setembre; un nou llibre de poemes de Narcís Comadira, 'Manera negra' coincidint amb el 75è aniversari o un recull de poesia selecta de Màrius Sampere, tots dos, al 2018.
Finalment, al setembre es publicarà una nova edició revisada de l'obra 'Els catalans als camps nazis' de Montserrat Roig.
Bon any per a la ficció, estancament en assaig
El Grup62 ha aprofitat per fer una valoració del curs editorial que es tanca constatant un creixement dels llibres de ficció, un "estancament" de la no ficció en les diverses variants i la lleugera "pèrdua de pols" del llibre infantil i juvenil, en paraules de Josep Ramoneda, president del grup, que ha afegit que van viure un Sant Jordi "extraordinàriament bo".
Un dels reptes de futur és, segons l'editorial, cercar nous autors d'assaig en català.
Així mateix, també han precisat la resistència del llibre per "migrar" cap a l'entorn digital.
En aquesta línia, l'editorial publica uns 150 títols anuals del conjunt de segells per a adults, una cinquantena menys que abans de la crisi.
Si s'hi sumen els d'infantil i juvenil i els de butxaca incrementen fins als 200.
Aquesta és l'estela que volen mantenir per als propers anys, ara que el grup s'encamina cap als "resultats positius" i es troba, en paraules de Ramoneda, en camí a la "consolidació".
La facturació de l'editorial i de la distribuïdora ascendeix actualment fins als 40 milions d'euros. | Destino publicarà un recull escèptic i poètic de fragments de dietari de Josep Pla, que ha sorgit gràcies a Francesc Montero. El Grup62 publicarà els mesos vinents “La Cavalleria Roja” d'Isaak Bàbel, “Retorn” de Carles Casajuana, “Aquesta és la meva carta al món” d’Emily Dickinson, “Manera negra” de Narcís Comadira i “Els catalans als camps nazis” de Montserrat Roig. | Summarization |
caBreu_abstractive_1375 | Fes un resum d'aquest text: | Hi ha hagut autocrítica, però en dosis baixes, i una justificació altament tècnica amb un mer repàs dels fets que es van succeir.
Amb l'objectiu de plantar cara a les crítiques, Buch ha defensat l'actuació policial que es va desplegar durant aquests dos dies, tot i que també ha volgut avisar d'un fet.
A diferència del que havia passat durant el darrer any amb la consecució de manifestacions i concentracions de caràcter pacífic, ha detallat que van ser grups i minories "radicals" els que van trencar l'ordre i van traspassar "línies vermelles".
En qualsevol cas, Buch no ha dubtat a defensar que la intervenció de la policia catalana es va fer "amb professionalitat" i va ser "imprescindible" per garantir la seguretat dels participants de les manifestacions que, tal com ha recordat, van ser moltes, disperses en el territori i, fins i tot, algunes no van ser comunicades.
"Considerem que en ambdues jornades, l'actuació de la policia va ser ajustada", ha assegurat, tot i que també ha volgut precisar que l'ordre públic "no és una ciència i menys una ciència exacta" i que, per això, totes les maniobres policials que es van tirar endavant "han de ser analitzades".
En aquest sentit, ha anunciat que s'ha iniciat una investigació dins del cos ja que, segons ha reconegut, hi ha actituds individuals que no s'ajusten als barems establerts.
Grups antagònics i minoria radical
Buch ha justificat també l'actuació dels Mossos per la imminent "confrontació entre grups antagònics", sobretot pel que fa al 29 de setembre quan, tal com ha dit, hi havia manifestants que van buscar el xoc en diverses ocasions.
Una cosa similar és el que va ocórrer l'1 d'octubre, ha recordat, quan els Mossos van haver de treballar davant de manifestants amb "actitud hostil".
Sobretot en el cas dels aldarulls al Parlament, quan una minoria va saltar les tanques de seguretat i es va prendre la decisió de replegar bona part dels agents a l'interior de la cambra catalana "per comprovar si la no presència de la força policial a la façana apaivagava l'actitud dels manifestants".
Una actuació molt criticada
L'actuació policial a les portes del Parlament es va qualificar d'injustificada.
Les crítiques dels sindicats dels Mossos van apuntar a una manca de previsió, sobretot pel fet que els agents van replegar-se davant la cambra catalana, es van utilitzar unitats que no són les habituals en aquests casos i no es van tancar prèviament les portes del Parc de la Ciutadella.
Què havia passat?
Tal com va assegurar Martínez, durant tot un any les manifestacions convocades per les entitats sobiranistes havien tingut caràcter pacífic, i això havia generat un clima de confiança que es va veure trencat per les "accions violentes" d'aquests grups.
Arran de les càrregues, més de quaranta persones van resultar ferides en les protestes.
Malgrat que la compareixença del conseller d'Interior ha estat a petició pròpia, els grups parlamentaris del PSC i Catalunya en Comú Podem ja ho havien sol·licitat després dels aldarulls davant del Parlament.
A més, Sirvent va lamentar que fos el "moviment popular" qui va "frenar la incitació a l'odi" de les manifestacions de suport a la repressió dels cossos policials espanyols i que, per contra, la resposta dels Mossos van ser "càrregues desproporcionades".
Durant aquella setmana, Ciutadans també va registrar una proposta de resolució en el marc del debat de política general que instava el president de la Generalitat, Quim Torra, a cessar Buch.
Concretament, el partit d'Inés Arrimadas demanava la seva dimissió per haver impedit el dret a manifestació i haver identificat persones que retiraven "símbols partidistes", en referència a la manifestació de policies i als GDR que retiraven llaços grocs.
Torra va donar llum verda
Tal com va confirmar NacióDigital, va ser el president de la Generalitat qui va permetre que la jornada commemorativa de l'1 d'octubre acabés durant la nit a les portes del Parlament.
Els organitzadors de la marxa -la Plataforma 1 d'Octubre- havien rebut una autorització d'última hora del Govern per modificar el tram final del recorregut i el lloc en el qual es farien els discursos. | Buch defensa que l’actuació de l’1-O va ser professional i imprescindible, tot i que iniciarà una investigació dins del cos per detectar actituds individuals poc professionals. Els sindicats dels Mossos afirmen que no hi va haver suficient previsió i es va qualificar d’injustificada. Per altra banda, Quim Torra va ser qui va permetre que la nit d’aldarulls acabés al Parlament. | Summarization |
caBreu_abstractive_1143 | Fes un resum d'aquest text: | I mira, ahir concretament vaig anar a comprar-n'hi un com a regal dels 73 anys."
Ho explica a NacióDigital la Núria, que acaba de complir 61 anys: "A ulls de la societat és com si les dones madures no tinguéssim relacions o no ens toquéssim".
I és que si ja hi ha tabú entorn de la masturbació femenina, aquest s'accentua molt més en el cas de les dones grans.
La pràctica, per una banda, està totalment invisibilitzada socialment, i per l'altra, el pes de l'educació rebuda -que durant dècades ha girat l'esquena a l'educació sexual- fa que moltes dones ho portin en el més absolut silenci.
"Amb tot el rebombori que hi ha hagut als mitjans sí que m'estic trobant més pacients majors, que de normal ni mencionaven el tema, i que ara se m'han acostat preguntant per l'aparell", explica Molins.
Ho explica també l'autora del llibre Sexo-¡oh!, Marta Puig, que assegura que s'està parlant ara del clítoris, "aquell gran oblidat".
"És important perquè cal deconstruir la idea que els orgasmes només poden ser amb penetració, quan no és així.
Les sexòlogues i professionals consultades per NacióDigital coincideixen a assenyalar aquest fenomen com a quelcom positiu, sobretot per la normalització de la masturbació femenina que està comportant.
"El Satisfyer ha passat a ser un regal entre amigues i, per tant, s'han començat a compartir experiències entre dones" explica Arcarons, que a més, assenyala que el boom del producte també ha suposat donar "una segona oportunitat a aquesta pràctica" que moltes o bé havien abandonat o ni tan sols s'hi havien atrevit.
El mite de la menopausa
"Honestament, he redescobert la meva sexualitat", confessa la Núria mig rient.
En el seu cas, aquest "redescobriment" no ha estat tant pel trencament del tabú -que per a ella és pràcticament "inexistent"- sinó més aviat pel salt qualitatiu que ha suposat: "Molts d'homes de la meva generació no saben com donar plaer a una dona, no la tenen com una part important del joc i sols pensen en ells mateixos".
"Sobretot en el meu cas, que no tinc parella i ni la vull tenir, i a aquesta edat es fa més difícil trobar una persona que sols vulgui una relació esporàdica".
La Núria, de 61 anys: "He redescobert la meva sexualitat"
La Maria, als seus 60 anys, recorda el moment en què es va plantar davant del seu marit amb la joguina: "Ell em mirava com dient: per què t'has comprat això?
I li vaig dir: perquè em costa arribar i tu a vegades no ho aconsegueixes tampoc".
Respecte això, admet que encara nota un cert "recel" quan parla del tema.
"Més que la masturbació femenina, crec que el què és tabú és el fet de dir que no has obtingut plaer.
I clar, llavors costa molt dir a la teva parella que no t'ha satisfet, i més si és home", reflexiona.
Malgrat reivindicar que la vida sexual no acaba amb la menopausa, sí que reconeixen que amb el pas del temps, costa més arribar a l'orgasme o excitar-se.
"M'he trobat això com una resignació, i en aquest cas l'aparell ha estat, una descoberta perquè t'ho facilita i ràpidament arribes" explica la Natàlia amb tota normalitat.
És per això que Arcarons vol remarcar que per trencar l'estigmatització de la masturbació no n'hi ha prou amb una joguina, sinó que cal crear "espais" on poder parlar-ne.
"Hem de poder identificar els tabús, explorar el desig, i sobretot veure que no existeix un únic model de relacions sexuals".
"Qui té el tabú és la societat"
En el seu cas, explica que també en pot parlar amb tanta tranquil·litat perquè "quan arribes a una edat ja no et reprimeixes tant com quan ets jove".
"A les dones majors de 50 la societat ens ha posat una creu, i no sols en el sexe", explica a NacióDigital la Núria
La repressió sexual i la pràcticament nul·la educació sobre el tema, continuen pensant en "moltes dones, i homes". | Els tabús, l’estigmatització, i la manca d’educació sexual fan que moltes dones madures deixin d’explorar la part sexual o la comunicació envers el plaer. L’arribada de les joguines sexuals ha suposat una segona oportunitat a l’exploració sexual en dones madures. Tot i això, per combatre l’estigmatització, no només és necessari recórrer a joguines, sinó també crear espais on poder parlar-ne. | Summarization |
caBreu_abstractive_1883 | Fes un resum d'aquest text: | El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat que la sanitat és una "prioritat" de l'Executiu català durant la presentació de l'Orientació del Pla de Salut 2021-2025 per a la transformació i l'enfortiment del sistema de salut català.
"La salut ha d'estar en el centre de les decisions polítiques", ha reivindicat el president en l'acte de presentació del Pla des del Palau de la Generalitat aquest dimecres, en el qual ha assegurat textualment que l'aprovaran en les pròximes setmanes.
Aragonès ha destacat que l'aposta de l'Executiu català per la salut es reflecteix en el projecte de pressupostos de la Generalitat per a 2022 que va presentar el dimarts, del qual "un de cada tres euros" es destinen a Salut, amb 11.171 milions d'euros per al departament, 1.456 milions més que en 2020.
No obstant això, ha advertit que la "insuficiència crònica" de recursos en l'àmbit sanitari fa que hagin d'alçar la mirada i interpel·lar al Govern perquè es consolidin els fons Covid de l'Estat en 2022 en els comptes autonòmics.
Segons el president, aquests fons serviran per a "posar al dia" el sistema de salut català que ha quedat, a parer seu, molt castigat per la pandèmia i també per a fer front a reptes estructurals com a canvis demogràfics i renovació d'equipaments, entre altres.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha concretat que l'elaboració d'aquest Pla ve marcada per elements com un informe d'avaluació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) dels 30 anys del Pla de Salut de Catalunya, la pandèmia de Covid-19 i l'emergència climàtica, entre altres.
Així mateix, el conseller ha detallat que el pla s'orienta amb un concepte de salut ampli que "va més enllà de l'absència de malaltia i de la supervivència" i el tracta com un estat de benestar biopsicosocial i espiritual, de relació amb les persones i l'entronitzo i de lluita contra les desigualtats.
Per al conseller aquest és un pla més estratègic que "actua com una brúixola" i es compromet amb els objectius de desenvolupament sostenible, el Pacte Verd Europeu, el Programa Horizon 2021-2027 i el programa Gender and Health de l'OMS, entre altres.
La directora general de Planificació en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, ha descrit els eixos en els quals s'articula el pla, entre els quals s'inclou la igualtat d'oportunitats en salut al llarg de la vida, la promoció d'entorns saludables i les palanques de canvi transversals i transformadores.
L'OMS felicita el Govern i alerta que tem la mort de 500.000 europeus al febrer per la pandèmia
El director regional de l'OMS per a Europa, Hans Kluge, ha felicitat el Govern pel pla i ha destacat cinc "claus per a l'èxit" d'aquest document a Catalunya després de fer el seguiment de les tres dècades anteriors del Pla de Salut.
Sobre la pandèmia, Kluge ha avisat que el nombre de morts a Europa pot incrementar-se al mig milió abans de febrer de 2022 i ha assegurat que hi haurà països europeus que s'enfrontaran a una tensió "elevada o extrema" durant aquest període.
Així mateix, ha festejat les xifres de cobertura vacunal a Catalunya, que fins a aquest dimecres registra un 75,8% de la població vacunada amb almenys una dosi i un 74,5% que ja té la pauta completa.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | El president de la Generalitat afirma que la sanitat és una prioritat i que ha estat molt castigada per culpa de la pandèmia. Aragonès demana a Sánchez que consolidi els fons Covid per a 2022. L'OMS felicita el Govern pel Pla, però Kluge alerta que el nombre de morts augmentarà al mig milió el 2022. | Summarization |
caBreu_abstractive_2225 | Fes un resum d'aquest text: | L'acusat de matar un home a ganivetades davant d'un bar de Salt (Gironès) la nit del 25 de juliol del 2018 ha reconegut els fets davant el tribunal popular.
Segons ha admès al judici que ha començat aquest divendres a l'Audiència de Girona, va coincidir amb la víctima al bar la Cova i, a dins l'establiment, van tenir una primera disputa.
Després, els dos homes es van trobar al carrer.
L'acusat, responent a les preguntes del fiscal, ha concretat que la víctima li va clavar una bufetada i, aleshores, ell va treure una navalla i li va assestar fins a quatre punyalades al pit.
La fiscalia i l'acusació particular demanen 15 anys de presó per homicidi amb abús de superioritat.
La defensa 2 i mig perquè li aplica circumstàncies atenuants d'alcoholisme, confessió i reparació del dany.
El judici a l'acusat de matar un home a ganivetades a Salt ha començat aquest divendres al matí a la secció tercera de l'Audiència de Girona amb la tria del jurat popular.
A la tarda, ha declarat el processat que, tal com ja va fer just després dels fets, ha reconegut que li va assestar diverses ganivetades a la víctima arran d'una discussió que van tenir dins el bar.
L'acusat, Angel Garcia Prior, ha concretat que el 25 de juliol del 2018 va arribar al bar La Cova, situat al carrer Doctor Ferran de Salt, cap a dos quarts d'onze la nit.
Al local, ja hi havia la víctima.
Ja a dins l'establiment van tenir una primera enganxada que, en aquell moment, no va anar a més.
Una estona després, poca abans de les onze de la nit, l'acusat va sortir al carrer i la víctima el va seguir a continuació.
A fora, la disputa va arribar a les mans.
Segons ha detallat l'acusat, davant l'establiment la víctima li va clavar una plantofada a la cara.
Llavors, Garcia Prior ha reconegut que es va treure una navalla que duia al damunt i li va assestar diverses ganivetades al pit a la víctima.
Després de perpetrar l'atac, va tornar a entrar al bar, va deixar el ganivet a la cisterna del lavabo i va continuar consumint fins que els Mossos d'Esquadra van arribar al lloc.
Amb l'arribada de la primera patrulla, ell mateix va confessar els fets.
L'única diferència entre el que va dir aleshores als agents i el que ha declarat aquest divendres al judici és que llavors va assegurar que la víctima l'havia atacat primer amb la navalla i que ell li havia arrabassat de les mans.
L'acusat també ha admès que sabia que propinant diverses ganivetades a la víctima el podia matar.
Aquest divendres també ha declarat un client del bar que va presenciar la baralla.
Segons ha relatat, va veure com la víctima bufetejava l'acusat i com ell responia a l'agressió però no va ser fins que la víctima va caure a terra que va veure que el processat tenia una navalla a les mans.
Durant la declaració, l'autor confés de l'apunyalament ha volgut traslladar el condol a la família de la víctima.
Per reparar el dany, ha posat a disposició dels familiar un pis i un aparcament que té en propietat.
A més, també ha dit que està seguint tractament al centre penitenciari perquè té alcoholisme crònic.
El fiscal Víctor Pillado i l'advocada de l'acusació particular Natàlia Frigola demanen 15 anys de presó per homicidi amb abús de superioritat.
La fiscalia sosté que el processat va atacar amb la navalla "un home que anava totalment desarmat" i que, a més, estava afectat pel consum d'alcohol.
Li van detectar 2,06 grams d'alcohol en sang.
La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, demana una pena de 2 anys i mig perquè considera que li han d'aplicar atenuants de reparació del dany (per haver consignat les propietats per cobrir la indemnització), confessió (perquè ell mateix va reconèixer els fets als Mossos des d'un primer moment) i per actuar sota els efectes de begudes alcohòliques (amb una addicció reconeguda).
Està previst que el judici continuï dilluns amb les conclusions, els informes i l'entrega de l'objecte del veredicte al jurat popular. | Dos homes protagonitzen una baralla al bar la Cova de Salt i un mata l’altre a ganivetades. La fiscalia i l’acusació demanen 15 anys de presó i la defensa, dos i mig. L’acusat ha confessat l’atac, ha demanat perdó a les víctimes i ha posat a la seva disposició un pis i un aparcament que tenia en propietat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1690 | Fes un resum d'aquest text: | La polèmica política sobredimensionada dels fanalets independentistes de Vic no ha eclipsat la màgia dels Reis d'Orient.
Milers de nens han sortit el carrer a rebre Ses Majestats amb fanalet -amb estelada o sense- plens d'il·lusió.
Aliens a la controvèrsia que els més grans han posat al punt de mira, els infants han viscut, com cada any, amb nervis l'arribada dels Reis.
Alguns per primer cop s'espantaven amb la sorollosa benvinguda, d'altres esquivaven les espurnes que saltaven de les teies i els més tocatardans esperaven algun patge que els recollís la carta.
Finalment, l'ANC d'Osona ha venut més de 2.000 fanalets amb l'estelada.
"L'únic que han aconseguit és que la gent encara compri més fanalets" deia la Laura, una de les assistents a la cavalcada, fanalet en mà.
"El fet que vingui TV3 ha estat utilitzat com a excusa" per fer gran la polèmica, ha assegurat a NacióDigital.
També hi havia gent que ha reutilitzat el fanalet d'altres anys, ja que aquesta iniciativa es fa des del 2012.
Dels 500 fanalets que comptaven inicialment les tres entitats organitzadores (ANC Osona, ANC Vic i Òmnium Osona) han quadruplicat les vendes 2.000.
Enguany, la 74 edició de la cavalcada de Vic s'ha retransmès per TV3.
El meteoròleg Tomàs Molina i l'editora del programa Info K del canal Super3 Laia Servera han estat els encarregats de presentar-ho.
Unes seixanta persones han treballat intensament per la retransmissió, entre aquests actors, càmeres, tècnics, maquillatge, vestuari, etc. Hi havia dues unitats mòbils i 13 càmeres voltant per Vic.
A la plaça Major de Vic s'hi han concentrat unes 15.000 persones.
Cues per comprar fanalets
"La gent està rebotada" explicava la coordinadora de l'ANC d'Osona, Jèss Carol, aquest matí quan hi havia cues per comprar el fanalet a la Casa Comella de Vic.
"Molts sabien que existien, però ara l'han vingut a buscar expressament arran del que ha passat" sentenciava.
A la cua hi havia de tot: els que l'han comprat sempre i els que ho han sentit per les notícies.
Segurament aquests han estat els que més s'han sumat a la iniciativa.
"Si ens punxen, reaccionem" deia una parella mentre marxava, que explicava "si no el volen els néts, el portarem nosaltres".
"Li he comprat pel meu pare" confessava una jove de Puigcerdà, que ha baixat a Vic per motius laborals.
L'unionisme va carregar durament davant d'aquesta iniciativa, convertint-la en una qüestió d'estat: Rajoy, Millo, Ribera, Arrimadas...
Alguns, fins i tot, com Societat Civil Catalana i Andrea Levy (PP), van demanar a TV3 que suspengués l'emissió de la cavalcada pels fanalets independentistes.
La cadena catalana va respondre: "El desplegament previst per a aquesta edició de la cavalcada és el mateix que en les últimes edicions.
I es farà amb el rigor i la professionalitat de sempre".
En el comunicat, TV3 assenyalava que la decisió de retransmetre la rua de la capital d'Osona es va prendre "fa mesos" i subratlla que el programa "no ha tingut mai, ni té, cap altre objectiu que fer arribar, cada 5 de gener, la tradició dels Reis Mags a l'audiència".
ANC i Òmnium d'Osona mostren sorpresa
L'ANC de Vic, Osona i Òmnium d'Osona, a través d'un article d'opinió, han respost a les crítiques que han rebut durant aquests dies.
Mostren "sorpresa" pel fet que és una acció que es fa des del 2012, on remarquen "la lliure decisió de cadascun de prendre-hi part o no".
Les tres entitats han associat el protagonisme de la capital d'Osona amb el referèndum: "Que els arguments que desplega l'unionisme en l'actual pugna democràtica no puguin anar més enllà d'uns fanalets ens demostra que el dia del referèndum s'apropa".
D'altra banda, la direcció nacional d'Òmnium Cultural es va desmarcar aquest dimecres de la iniciativa, a la que s'havia sumat la secció local i comarcal.
El president de l'entitat, Jordi Cuixart, va enviar una carta a tots els presidents territorials per desmarcar-se de la iniciativa i demanar-los que siguessin més "curosos" amb les campanyes que engeguen al marge de la direcció nacional.
En canvi, Jordi Sànchez (ANC) va mostrar el suport explícit als organitzadors de la iniciativa.
"A la gent de l'ANC de Vic i d'Òmnium d'Osona, gràcies per ser-hi des de fa tant de temps il·luminant amb encert el camí cap a la república catalana", va piular. | La cavalcada dels Reis d’Orient de Vic ha estat al punt de mira, ja que s’han venut més de 2.000 fanalets amb l’estelada. TV3 l’ha retransmès en directe i afirma que no té cap altre objectiu que fer arribat aquest dia màgic a tothom, tot i que alguns en van demanar la suspensió pels fanalets. | Summarization |
caBreu_abstractive_2883 | Fes un resum d'aquest text: | La xifra de delictes a Barcelona va seguir augmentant el 2019, però el ritme de creixement es va frenar amb la posada en marxa el pla d'acció dels Mossos d'Esquadra per combatre la inseguretat, el 29 de juliol passat.
"Veniem d'estar creixent un 7,7% abans del pla, i amb el pla hem baixat un 3,5%", ha explicat el comissari en cap del cos, Eduard Sallent.
En tot el 2019 es van produir 229.256 fets delictius, un 2,9% més que el 2018.
"Unes dades que valorem positivament, venint d'on venim", ha afegit Sallent.
"Estem reconduint la situació, venim d'una situació de gran adversitat", ha reblat el conseller d'Interior, Miquel Buch.
Ho han explicat durant la compareixença per explicar les conclusions del 'Pla estratègic Barcelona', que consta de 22 mesures per reduir la ciminalitat, gestionar l'espai públic, millorar la coordinació entre els actors de la seguretat, enfortir l'entorn social i establir una estratègia de comunicació.
El conseller ha explicat que l'objectiu del Pla "és reduir el nombre de delictes, millorar l'atenció a la víctima i recuperar la iniciativa ciutadana i el consens sobre les actuacions de la seguretat en aquesta ciutat".
En aquest sentit, el titular d'Interior ha posat en valor que "l'èxit d'aquestes dades corresponen a la prevenció i a la capacitat de reacció".
Buch ha fet esment de "la dotació d'un 20% més de patrulles cada dia a la ciutat i del reforç de 167 Mossos destinats en pràctiques a finals de juny i 384 efectius més incorporats a finals de setembre".
El Pla compta amb la participació dels diferents actors que intervenen en la seguretat pública i d'entitats que hi estan directament relacionades, com entitats veïnals, socials, econòmiques o relacionades amb el turisme.
El Pla s'ha formulat a partir de grups de treball organitzats en temàtiques concretes: població, mobilitat, comerç i empresa, oci i lleure, nuclis d'interès de la ciutat, actors de la seguretat, cos consular i comunicació.
El conseller ha afirmat que "hi ha un canvi de paradigma en l'àmbit de la seguretat, una nova manera de treballar que implica la col·laboració real i el treball conjunt de molts agents implicats de la mateixa ciutat per reduir la delinqüència i la percepció d'inseguretat".
També ha avançat que es faran dues trobades més, una a l'estiu i una altra a finals d'aquest any per a fer el seguiment del Pla.
Per la seva banda, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha explicat que "el Pla pretén reduir la criminalitat, fer corresponsables a tots els que hi participen, gestionar l'espai públic de manera més eficaç i millorar les organitzacions policials".
El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, s'ha referit a l'augment de la plantilla de Mossos d'Esquadra que treballen a la ciutat, la qual cosa, ha dit "ha permès millorar la seguretat".
I ha remarcat que s'ha "incrementat el temps de patrullatge dirigit a la prevenció" amb "més activitat policial que s'ha situat en un increment de les identificacions i detencions".
El comissari en cap també ha dit que els furts, que constitueixen el percentatge més gran dels delictes que es produeixen a Barcelona, s'han reduït un 1,2 per cent.
A la reunió d'aquest dilluns hi han assistit diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (les conselleries d'Empresa i Coneixement; Treball, Afers Socials i Famílies; Territori i Sostenibilitat; i Justícia), representants de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, PIMEC, Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball, Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Gremi d'empresaris de discoteques de Barcelona i província, Fira de Barcelona, Port de Barcelona, Associació Catalana d'Empreses de Seguretat (ACAES), APROSER Catalunya, FC Barcelona, FECALON, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FavB), Federació d'associacions de Barna Centre, Associació del Passeig de Gràcia, Els Amics de la Rambla, Fundació Sagrada Família, Autoritat del Transport Metropolità, Gremi de Restauració de Barcelona, Gremi d'Hotels de Barcelona, APARTUR, Barcelona Oberta, Barcelona Comerç, Justícia i Pau Barcelona, Barcelona Serveis Municipals i Creu Roja.
Canviar el marc legal de les càmeres de videovigilància
Entre les mesures concretes que han destacat hi ha l'enduriment del codi penal per combatre la reincidència i també de l'ordenança municipal.
També han apuntat que cal "actualitzar" el marc legal de la videovigilància perquè segons el director dels Mossos, Pere Ferrer, està "desfassat" perquè "té més de vint anys" i no permet, per exemple, utilitzar els lectors de matrícula, el que ha apuntat que seria "de molta ajuda".
El comissari en cap, Eduard Sallent, ha criticat que "qualsevol ciutadà pot utilitzar el seu telèfon mòbil per gravar el que vulgui però un policia ha de complimentar informes i afrontar molts condicionaments legals". | Sellent afirma que l’activació del Pla estratègic Barcelona ha reduït un 3,5 % els delictes, la majoria furts, gràcies a l’increment de patrulles, efectius i el temps de patrullatge dirigit a la prevenció i la seguretat. A la reunió han assistit diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. També s’ha apuntat que cal canviar el marc de videovigilància. | Summarization |
caBreu_abstractive_1606 | Fes un resum d'aquest text: | Impotència, desesperació i injustícia.
Això és el que senten un pare i un fill de Bonavista, a Tarragona, que fa dos anys i escaig que viuen al cotxe a perquè el seu pis està ocupat per una família que no els paga el lloguer.
En Francisco Sánchez té 55 anys i és pensionista per incapacitat i el seu fill, Francisco Javier, té declarada una discapacitat del 57%.
Ambdós s'han trobat al carrer per dos motius.
Per una banda, la família que ocupa el pis va entrar amb un contracte de lloguer que va incomplir al "quart o cinquè" mes, quan va deixar de pagar el que li tocava.
Per l'altra, els dos vivien a casa de la mare i àvia, respectivament, però quan va morir van haver de marxar per motius familiars.
Pare i fill han portat el cas als tribunals i tot i que el cas ha tirat endavant, els ocupes no han fet cas de cap de les compareixences que els ha arribat per part d'un jutjat de Tarragona.
Al passat mes de novembre va finalitzar el procediment judicial sense èxit i ara tornen a estar al cap del carrer, segons ha explicat Sánchez a NacióDigital.
Aquest cas s'ha fet públic després que aquesta setmana el fill, Francisco Javier, fos detingut pels Mossos d'Esquadra quan intentava recuperar el seu pis.
El jove, de 21 anys, va prendre aquesta decisió després que el pare tornés a patir una baixada de sucre -té diabetis- per la "situació insostenible" que estava vivint.
Dilluns passat va esperar que la família marxés del pis per entrar a l'habitatge i intentar recuperar-lo.
Per fer-ho, va comptar amb l'ajuda d'una persona que li va possibilitar trencar el pany de la porta.
Un cop a dins, el jove es va tancar i va dir que només obriria la porta al seu pare, que era el propietari del pis.
Quan la dona que ocupa el pis va arribar al lloc, va trucar al seu marit i a la policia per avisar que en Francisco Javier estava a casa seva.
La policia catalana, segons el jove, va "intentar rebentar" la porta per entrar "a casa meva, al pis del meu pare i fer-me fora".
Davant d'aquest escenari i "amb els nervis a flor de pell", en Francisco Javier va agafar una bombona de butà i va dir als Mossos que tenia aquest gas i un encenedor i que deixessin de picar a la porta, que "només entraria el meu pare".
La policia va acordonar la zona davant l'amenaça que va acabar amb un no res.
Una amiga del jove ha explicat que "tenia molt clar que no faria res, només estava nerviós i se sentia impotent".
La policia va localitzar al pare, qui va parlar amb el jove i aquest va accedir a obrir la porta.
Els Mossos van aprofitar per detenir-lo i per "fer el passadís als ocupes perquè recuperessin la seva casa, que és la casa del meu pare".
En Francisco Javier va passar a disposició judicial i el jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona el va deixar en llibertat provisional sense fiança amb l'obligació de comparèixer davant del jutjat quan sigui requerit.
La família que ocupa el pis "té recursos econòmics"
Segons els afectats, la família que ocupa el pis rep una ajuda dels serveis socials que l'ha de destinar a pagar el lloguer -que és d'uns 150 euros- però no ingressa ni un euro als comptes d'en Francisco.
A més, segons Sánchez, tenen els subministraments de forma irregular, ja que han "punxat" l'electricitat i "el veïnat es queixa de la brutícia que generen".
Els mateixos afectats han assegurat que "la família té recursos econòmics" i que no és la primera vegada que ocupen, sinó que ja ho havien fet un altre pis però els propietaris els van poder fer fora a temps.
L'única ajuda que reben, segons el pare, són els àpats que fan de dilluns a divendres del menjador social de Bonavista i la paga per incapacitat per malaltia.
Concentració a favor de Sánchez i el seu fill perquè recuperin el pis
Aquest dissabte hi ha convocada una concentració "pacífica" a les 17 h per donar suport al pare i al fill que fa dos anys que dormen en un cotxe perquè no poden recuperar el seu pis.
Està previst que la concentració arrenqui a les portes de l'edifici on hi ha el pis ocupat, al número 38 del carrer Quatre de Bonavista però es desplaçarà fins al mercat municipal.
Aquesta acció es pretén pressionar de forma "pacífica" a la família perquè marxi del pis i alhora posar de manifest que les lleis de l'Estat no defensen els afectats en aquests casos.
Per tot plegat, reclamaran "que els polítics es posin les piles" en aquest aspecte i que busquin solucions ràpides i eficaces.
"Bonavista és més que un barri, és com un poble i aquí ens ajudem", han assegurat algunes de les persones que participaran en aquest acte. | Un pare i un fill, els dos amb discapacitat, fa dos anys que viuen al cotxe perquè el seu pis l'ha ocupat una família que, encara que rep una ajuda destinada a pagar el lloguer, no el paga. Demanen mesures i acció immediata, i els veïns han organitzat una concentració per ajudar-los a recuperar la casa. | Summarization |
caBreu_abstractive_2006 | Fes un resum d'aquest text: | L'Observatori de l'Ebre continua monitoritzant l'activitat sísmica al voltant de la plataforma marina del projecte Castor per encàrrec de l'empresa Enagás Transporte, a qui el govern espanyol ha confiat la hibernació de les instal·lacions.
La institució científica va cessar de prestar el servei a l'exconcessionària Escal UGS arran la seva renúncia.
Des del passat 1 de desembre –i, de moment, fins el pròxim 31 de desembre- ha reprès la monitorització arran la comanda d'Enagás, que pagarà 75.000 euros sense IVA.
La institució ha anunciat que, durant els últims mesos, ha aconseguit tancar el finançament de cinc nous projectes i contractes de recerca que li aportaran 400.000 euros els pròxims anys.
Escal UGS va contractar l'Observatori el mes d'octubre de 2008 perquè desenvolupés un sistema de monitoratge sísmic, que incloïa 260.000 dòlars per a la instal·lació de dues estacions de mesura a Alcanar (Montsià) i Alcalá de Xivert (Baix Maestrat), així com 58.000 euros anuals, al llarg de deu anys, per al manteniment del sistema i l'explotació de les dades.
El passat novembre de 2014, just després que el govern espanyol va acceptar la renúncia a continuar operant el projecte Castor, autoritzant el pagament de 1.350 milions d'euros en concepte d'indemnització, es va denunciar el contracte i la institució científica va deixar d'efectuar la monitorització i aportar les dades.
Immediatament després, però, Enagàs Transporte, a qui el govern espanyol va encarregar la hibernació de les instal·lacions del Castor, va posar-se en contacte amb l'Observatori per encarregar-li que continuï la mateixa tasca, almenys, fins a la finalització d'aquest 2015.
"Estem fent ara un monitoratge de l'activitat que allí s'està produint.
Fem servir la mateixa xarxa sísmica, utilitzem la mateixa xarxa sísmica que durant el període amb l'anterior empresa i facilitem el mateix tipus d'informació", ha explicat el director de l'Observatori, David Altadill.
La monitorització efectuada per l'Observatori de l'Ebre –que rep dades d'altres xarxes sismològiques nacionals i estatals- va permetre detectar els més de 1.000 terratrèmols provocats per la injecció de gas al magatzem submarí Castor a partir del mes de setembre de 2013.
De fet, va ser un informe oficial del mateix organisme l'any 2005, a petició del govern espanyol, el primer d'avisar sobre el possible risc sísmic per la injecció de gas a l'estructura subterrània davant la costa de l'Ebre i el Maestrat.
Reclamava la necessitat d'estudiar a fons així com monitoritzar el procés.
Un avís que va ser ignorat sistemàticament al llarg de la tramitació del projecte.
L'Antàrtida i l'OTAN
D'altra banda, l'Observatori ha aconseguit finançament per a cinc nous projectes i contractes de recerca que generaran més de 400.000 euros els pròxims anys.
D'una banda, l'observatori que la institució manté a l'Antàrtida des de fa més de vint anys participarà en el projecte AROMA, dins del Plan Estatal, amb una dotació de 283.140 euros i tres anys de durada, per avançar en la seva automatització.
També comptarà amb 81.500 euros en quatre anys del projecte H2020 EPOS, al qual s'ha incorporat recentment, per aprofundir en l'ús dels índexs geomagnètics.
L'organisme també participa, des del passat novembre, en un projecte de l'OTAN per crear un sistema capaç de monitoritzar l'activitat ionosfèrica i predir-ne els impactes en els sistemes tecnològics -36.400 euros en quatre anys-.
Aquests projectes se sumen a d'altres que ja fa temps que estan en marxa com el FP7 eartH2Observe, de 159.389 euros en quatre anys, per efectuar una simulació de la sequera a l'Estat espanyol.
També el projecte MARCO –dins del Plan Estatal i durant tres anys- en el qual l'Observatori busca millorar el comportament hidrològic dels models regionals de clima.
Per últim, l'ens participa en un consorci a qui l'Agència Espacial Europea (ESA) ha concedit un contracte de recerca, que se signarà al novembre, tindrà una durada de tres anys i 24.000 euros, per millorar els models de les pertorbacions ionosfèriques.
Tot i reconèixer que aquests contractes i programes permeten reforçar la capacitat de fer recerca a l'Observatori, malgrat les retallades dels últims anys, Altadill ha recordat que la seva contribució econòmica al funcionament estructural és important però relativa.
En la majoria de casos, les aportacions inclouen la instrumentació que s'ha d'instal·lar, amb un cost elevat.
"Ens permet finançar en part la nostra activitat però no tota l'estructura del centre.
El que és important és que fem coses rellevants de recerca, estem en contacte amb grups nacionals i internacionals, en la línia de la recerca actual", ha subratllat.
Durant els últims dos anys, el pressupost anual de funcionament del centre s'ha situat en uns 650.000 euros, bona part dels quals provenen de les aportacions de les institucions presents en el seu patronat.
Els projectes en marxa, segons Altadill, podrien representar entre un 25 i un 30% d'aquesta xifra. | La injecció de gas al Castor va provocar 1.000 terratrèmols enregistrats per l'Observatori de l'Ebre. El govern va renunciar a continuar operant i va contractar Enagás Transporte perquè realitzés la hibernació del Castor i a l'Observatori de l'Ebre perquè fes un enregistrament dels moviments sísmics de la zona. Ara l'Observatori ha obtingut el finançament per a cinc projectes més. | Summarization |
caBreu_abstractive_2683 | Fes un resum d'aquest text: | El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha criticat aquest dijous que la Delegació del govern espanyol a Catalunya i la Justícia "hagin de perdre temps del conjunt dels contribuents a prendre decisions sobre una posició de caràcter simbòlic perfectament respectable com la de l'Ajuntament de Badalona d'obrir el 12-O.
"Perseguir expressions estrictament simbòliques a través de la justícia no crec que sigui el més pedagògic i respectable", ha dit.
Rull també ha defensat el projecte de Llei de Ports que preveu espais per a la "defensa nacional".
Segons el conseller es tracta d'una llei "ambiciosa" i "moderna" pensada per a un "país normal".
Sobre la possibilitat que l'executiu espanyol la porti al Tribunal Constitucional ha recordat que el text ha tingut una tramitació "impecable" i ha estat sotmesa a "tots els informes jurídics".
Rull ha fet aquestes manifestacions a un esmorzar informatiu organitzat per Executive Forum a Espanya on han assistit diversos empresaris, així com l'ambaixador de Bosnia Herzegovina a l'Estat i diversos diputats del grup parlamentari del PDECat al Congrés.
El conseller ha insistit que la decisió de l'Ajuntament de Badalona d'obrir portes el 12-O és una decisió d'una naturalesa "estrictament simbòlica".
"Crec que la justícia no ha d'entrar en aquests temes", ha afirmat a preguntes de la premsa.
Segons Rull, malgrat que "es pot estar més o menys d'acord" en l'escenificació d'aquesta decisió per part de l'Ajuntament "un ajuntament en l'exercici de la seva autonomia local pot decidir com gestiona els seus actius i les seves competències".
"El que em sorprèn és que la Justícia hagi de perdre temps fent interlocutòries davant una qüestió que té una naturalesa merament simbòlica i política", ha dit.
Defensa la Llei de Ports
Rull també ha defensat la redacció del projecte de Llei de Ports, que preveu espais per a la 'defensa nacional'.
"Per nosaltres aquesta és una llei molt important i ambiciosa" pensada per a "un país normal" i que pot ser operativa tan per a una Catalunya autònoma com per una Catalunya independent", ha dit.
Segons Rull, la llei parteix del plantejament que a Catalunya no només hi ha els dos ports gestionats per la Generalitat, sinó també els dos ports d'interès general".
Pel que fa a la possibilitat que l'executiu espanyol la porti al TC, Rull s'ha mostrat "convençut" que "tal com està redactada ara i després de superar tots els filtres fins ara quedarà enfortida al Parlament".
Segons Rull, la norma ha tingut una "tramitació impecable i ha estat sotmesa a tots els informes jurídics".
"Els forts pacten, els dèbils imposen"
En el transcurs de l'esmorzar informatiu, Rull també ha assenyalat a l'exercici del dret a decidir com l'única via de superació del conflicte polític a Catalunya.
Segons el conseller, si fins ara l'executiu de Mariano Rajoy no ha optat per aquesta via és perquè "és massa dèbil" com per fer-ho.
"Els forts pacten, els dèbils imposen", ha dit després de citar els casos del Regne Unit i Canadà.
El conseller ha recordat que el nou PSOE post-Sánchez s'alinearà encara més amb el PP respecte a Catalunya.
Segons Rull, els socialistes oferiran "una versió clonada" dels populars en aquesta qüestió.
"Crec que és una mala notícia per al PSOE, per a Catalunya i per a Espanya".
Pel que fa a la judicialització del procés ha assegurat que processar Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N dóna "una imatge poc edificant del sistema democràtic espanyol".
"Al segle XXI és difícilment argumentable que es pugui empresonar algú per posar les urnes", ha dit.
En aquest sentit ha apuntat que la votació del suplicatori de Francesc Homs "serà històrica en termes democràtics" al Congrés dels Diputats. ·Son males credencials per a l'estat davant el Món".
"ADIF està fora de control"
Pel que fa a Rodalies, Rull ha lamentat l'incompliment dels compromisos de Foment per a les inversions, fet que demostra, segons el conseller, que ADIF està "fora de control".
"Mai havíem vist una desautorització tan severa d'una empresa pública al seu responsable", ha dit en relació a l'incompliment per part del gestor de les infraestructures dels compromisos assolits per la ministra de Foment, Ana Pastor, l'última legislatura. | Durant l’Executive Forum, Rull ha argumentat que la Justícia no ha de formar part del 12-O, sinó que l’Ajuntament de Badalona ha d'exercir la seva autonomia local, i creu que és una estratègia per “perdre temps”. El conseller també ha defensat el projecte de Llei de Ports i ha remarcat al dret a decidir en relació amb el conflicte polític català. | Summarization |
caBreu_abstractive_1814 | Fes un resum d'aquest text: | Barcelona i l'Àrea Metropolitana (AMB) s'han conjurat per oferir lloguers assequibles també per a aquelles famílies que, tot i no ser vulnerables, no es poden pagar un arrendament de prop de 1.000 euros mensuals, que és el preu de mercat a la capital catalana.
Les dues administracions preveuen constituir una empresa publicoprivada, que es denominarà Habitatge Metropolis Barcelona, i que gestionarà pisos amb una renda mensual de 500 euros de mitjana.
L'operador mixt calcula que haurà activat la construcció de fins a 4.500 habitatges en sis anys, o sigui, que com a mínim s'hauran iniciat els tràmits per edificar-los.
Segons ha explicat als mitjans el coordinador general de serveis de l'AMB, Eduard Saurina, es tracta d'"impulsar un nou segment de mercat", i és el d'aquells veïns que són capaços d'afrontar el pagament d'un lloguer "si el preu té una lògica que no és l'estrictament la del mercat".
El gerent d'habitatge de Barcelona, Javier Burón, remarca que ara com ara no hi ha cap intervenció pública per garantir habitatge amb un preu entre l'usual d'un lloguer social i el de mercat.
"Entre 202 euros i 800 euros no tenim res", ha reconegut.
El 75% dels pisos que es generin amb aquest sistema hauran de tenir un preu de 7 euros al metre quadrat i el 25% restant de fins a 10 euros.
Per posar un exemple d'un pis tipus de 80 metres quadrats, el preu oscil·larà entre els 560 euros i els 800 mensuals.
Segons Saurina, entre aquestes rendes hi ha "un espai infinit" de demandants.
La selecció es farà, en el cas de la capital catalana, a partir del registre municipal de sol·licitants d'habitatge de lloguer protegit, en el qual ja hi ha uns 30.000 inscrits.
El camp d'acció de l'operador seran els 36 municipis de l'àrea metropolitana, on hi viuen 3,2 milions de persones.
Les administracions públiques tindran el 50% de l'empresa, i aportaran el sòl on s'edificaran els pisos i els inquilins, mentre que els socis privats tindran l'altre 50% i s'encarregaran de construir els habitatges i de la gestió diària.
Les primeres promocions que es finançaran amb aquest sistema s'ubiquen al Pla de Ponent de Gavà i a Montgat, a raó de dues finques en cadascun d'aquests municipis.
A Barcelona, l'Ajuntament preveu que l'empresa iniciï com a mínim els tràmits per construir 1.500 pisos abans d'esgotar-se el mandat, que finalitza el maig del 2019.
Els principals àmbits on es podrien edificar serien la Marina del Prat Vermell, el 22@ i la Sagrera.
L'Àrea Metropolitana, per la seva banda, té un acord de govern per començar el mateix nombre d'habitatges en el mateix període.
Així se n'activarien 3.000, però la llei deixa marge per iniciar-ne 1.500 més (un 50% addicional) en els pròxims sis anys, i s'arribaria així als 4.500.
Benefici del 4% per al soci privat
El consistori barceloní portarà l'operador a aprovació inicial a finals d'octubre, llavors obrirà un mes d'exposició pública i, amb l'AMB, preveuen constituir-lo el desembre.
Inicialment, per tant, serà públic al 100%, però durant els primers sis mesos del 2018 buscaran el soci privat mitjançant una licitació.
És probable que s'acabi escollint alguna UTE, ja que busquen empreses que puguin aportar capital, promoure habitatge i capacitat de gestionar grans parcs de lloguer social.
Segons Burón, l'empresa mixta, "amb lloguers de 500 euros de mitjana, ha de ser capaç de mantenir-se a si mateixa".
Les administracions calculen que els socis privats podran assegurar-se un benefici del 4%, molt inferior que el que poden obtenir del mercat, però consideren que invertir en aquest operador els pot ser atractiu perquè és segur: els contractes segurament no es limitin només als tres anys que preveu la llei d'arrendaments urbans (LAU).
Si hi ha beneficis extra es repartiran també amb l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana.
No soluciona el dèficit d'habitatge assequible
La capital catalana i la seva àrea metropolitana arrosseguen un dèficit històric de manca d'habitatge a preus assequibles, i Burón ha admès que per ara la capacitat d'incidència estructural de les mesures que ha emprès l'Ajuntament és "molt reduïda".
En opinió del gerent, es comença a ser "un actor rellevant" quan s'incideix directament a entre el 10% i el 15% del mercat, però per ara l'habitatge de lloguer assequible són uns 10.500 pisos, o sigui l'1,5% aproximadament del total del parc.
Segons Burón, l'ideal seria ser com Viena, on hi ha un terç de pisos públics, un terç amb empreses com el futur operador barceloní i un terç privat.
La creació de l'operador forma part del Pla pel Dret a l'Habitatge 2016-25, amb el qual l'Ajuntament de Barcelona vol posar en el mercat 18.500 pisos de lloguer assequible fins al 2025, quan s'enfilarien fins al voltant dels 30.000.
Aquest nombre suposarà tenir el 4% del parc d'habitatges de la ciutat amb arrendaments a preu per sota de mercat, molt lluny del 15% que estableix la llei catalana d'habitatge. | Barcelona i l'Àrea Metropolitana han creat l’empresa Habitatge Metròpolis Barcelona que construirà 4.500 habitatges socials amb renda social de 500 euros. Els llogues a Barcelona són prop dels 1.000 euros mensuals. Les administracions públiques posseiran una meitat de l’empresa i facilitaran el sòl i els socis privats l’altra i s’ocuparan de construir els habitatges i gestionar-los. | Summarization |
caBreu_abstractive_985 | Fes un resum d'aquest text: | La mestra i investigadora Pilar Benejam ha estat investida avui Doctora Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Com a mestra, Benejam ha divulgat nous corrents de la geografia, i com a investigadora, s’ha centrat en l’anàlisi de la docència.
Però per a ella, una i altra activitat no poden desvincular-se, i així ho ha fet palès en el seu discurs d’investidura, en què ha reflexionat sobre què és ser un bon mestre i, finalment, quin paper hi té la universitat per formar-los.
És la setena dona distingida com a Honoris Causa per la universitat tarragonina.
Tal com ha explicat en el seu discurs, per a Benejam els mestres haurien de tenir una formació científica perquè ‘el coneixement s’ha de de justificar amb raons, que són diverses i no totes tenen la mateixa verosimilitud’.
Ha considerat igualment indispensable la vinculació entre teoria i pràctica perquè ‘per construir el coneixement professional s’han de tenir experiències que donin significat i posin a prova la teoria’.
‘Cal que el professorat universitari tingui un coneixement pràctic de l’escola, al nivell per al qual pretenen preparar’, ha afirmat.
També ha reclamat que ‘els mestres-tutors que col·laboren en els pràctiques rebin una preparació específica per participar en la formació dels futurs docents i per fer equip amb el professorat universitari’.
Aquestes idees es basen en la premissa de Benejam que ‘el coneixement sobre l’aprenentatge sempre està en construcció’.
Si bé ha enumerat tres factors immutables que permeten facilitar-lo: la dimensió emocional dels alumnes, el seu context social i econòmic, i l’equip de mestres.
Antoni Gavaldà, professor del departament d’Història i Història de l’Art, ha estat el padrí del nomenament i ha fet la ‘laudatio’ destacant les aportacions de Pilar Benejam en cada moment de la història del país en la segona meitat del segle XX.
En la seva vessant com a mestra, la seva trajectòria professional va començar als anys 60 a les escoles Talitha, fora del sistema educatiu oficial, i Costa i Llobera, de Barcelona, on va coincidir amb el geògraf Enric Lluch i es van convertir en pioners de l’ensenyament dels estudis socials.
Benejam va participar als Moviments de Renovació Pedagògica, els col·lectius de mestres que van col·laborar per aconseguir una escola pública catalana de qualitat, que superés el model feixista i arribés a un model educatiu en què l’aprenentatge fos pel descobriment per observació i per experimentació directa dels alumnes.
No obstant això, Benejam va observar que amb el mètode inductiu, quan l’alumne observava, veia el que ja sabia, per tant calien nous aprenentatges perquè acabés veient el que no veia.
Com a investigadora es va convertir en referent de la didàctica de les ciències socials.
Amb la creació de l’Escola Normal a Sant Cugat del Vallès, va dedicar-se plenament a la formació del professorat, i va formar part de la direcció de l’Escola de Mestres quan el centre va ser capdavanter a Catalunya i a l’Estat.
L’any 1995 va assolir la càtedra d’universitat.
La seva obra científica és dispersa perquè ha participat en l’elaboració d’informes universitaris, per a la Generalitat i per al Ministeri d’Educació i Ciència; és cofundadora de la revista ‘Enseñanza de las Ciencias Sociales’, i té llibres de text de diverses editorials.
En total, una producció de més d’un centenar de llibres sola o en col·laboració.
També ha ocupat càrrecs de direcció, com el de coordinació de l’àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, i vicerectora adjunta de Programació Docent a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La rectora, María José Figueras, ha destacat durant l’acte d’investidura la ‘visió de futur, la mirada crítica i analítica’ i el compromís amb l’educació amb valors de Pilar Benejam.
I ha ressaltat la dignificació que aquesta mestra, ‘i mestra de mestres’, ha fet de la professió en un moment de ‘cert desànim generalitzat i intencional, en què la feina de mestres s’ha posat en qüestió i és mirada amb lupa’. | La URV investeix Pilar Benejam com a Doctora Honoris Causa per la divulgació de nous corrents geogràfics i l'anàlisi de la docència. És la setena dona en ser Honoris Causa per la URV. Ha remarcat que el coneixement sobre l’aprenentatge sempre està en construcció i que els factors clau són la dimensió emocional dels alumnes, el context econòmic i els mestres. | Summarization |
caBreu_abstractive_1314 | Fes un resum d'aquest text: | No m’esperava per a res que a aquestes altures estaria semi enganxat a la segona temporada d’El crac.
I dic “semi” perquè aquesta setmana, per exemple, em vaig oblidar que era dilluns i que tocava nou capítol i quan me’n vaig recordar ja era tard.
El vaig buscar a la web i ja està.
Sigui com sigui, no m’ho esperava.
La primera temporada se’m va fer llarga i no especialment graciosa, massa estripada i paròdica.
En canvi aquesta segona, injectada de farsa també per tot arreu, posseeix algun intangible que no sé identificar del tot bé i que li proporciona un magnetisme especial.
Suposo que té a veure amb el que és més evident: el joc autoreferencial entre actors i personatges.
L’equívoc de pretendre que Joel Joan és tal i com es retrata a ell mateix a la sèrie.
Això, ja ho sabem, també passava a la primera temporada, però ara es veu corregit i augmentat per la presència fonamental de Julio Manrique que, al seu torn, també se suposa que s’interpreta a si mateix i que també fa veure que és d’una determinada manera que no és en realitat.
Em pregunto si ara també els passa que els espectadors arrauxats els aturen pel carrer i els fan comentaris i retrets sobre com són i com es comporten a la sèrie.
Des que hi va començar a haver colebrots a Catalunya, hi ha anècdotes sucoses que il·lustren aquest fenomen.
Joan Massotkleiner i Marc Cartes, per exemple, explicaven en el seu dia com els increpaven per culpa dels seus papers a Secrets de família i Laberint d’ombres, respectivament.
Estem davant d’una sèrie estranya i magnètica, també desconcertant.
Que flirteja amb la famosa “conyeta” catalana i alhora la transcendeix.
Que li proposa a l’espectador estímuls primaris i facilots i el sap mantenir en tensió
I en aquest cas que ara ens ocupa què deu passar?
És evident que l’espectador tipus dels colebrots del migdia no és el mateix del d’una sèrie com El crac.
Però no puc evitar imaginar-me aquella senyora que, convençuda que Julio Manrique s’està interpretant a si mateix, l’atura pel carrer i li clava una bronca de por per les mentides que a cada nou capítol li etziba a la seva nòvia, l’estupenda Sara Espígul.
L’estranyesa està ben jugada, empolsinada d’astracanada però amb intenció profunda.
Tot plegat es veu amenitzat i amanit amb sal i pebre per la presència de Pol López, Marc Rodríguez i Ivan Benet -comparses imprescindibles del teatre –real- de Julio Manrique- que donen vida a uns col·legues infantils i frívols, abonats a la disbauxa permanent.
Hi ha un bon guió al darrere d’El crac.
Intueixo, no costa gaire, que les situacions repetides –i repetitives- d’engany i d’hipocresia que a cada nou capítol apareixen en les vides dels protagonistes, estan pensades per a desembocar en una catarsi, un clímax de sentiments que, suposo, no trigarà en arribar.
Mentrestant ens trobem amb capítols tan ben resolts com el del viatge al Líban i l’aparició del mantra Plats bruts en la vida del Joel Joan.
Força brillant, s’ha de reconèixer.
O en el capítol d’aquesta setmana, l’homenatge a Pulp Fiction –la mítica escena de Christopher Walken- amb l’anell que Manrique es treu de la màniga –o d’un altre lloc- per arreglar l’enèsima mentida a la seva parella.
És aquesta capacitat per a retratar la incomoditat, la insatisfacció, la colossal falta de maduresa del nostre temps, el que fa que El crac s’elevi i voli
També hem vist l’aparició de Porca misèria, la sèrie en què Joan i Manrique van forjar la suposada amistat de conveniència que ara ensenyen.
Una pinzellada d’imaginari construït en el passat i interioritzat pels mateixos espectadors que ara veuen El crac.
Estem davant d’una sèrie estranya i magnètica, també desconcertant.
Que flirteja amb la famosa “conyeta” catalana i alhora la transcendeix.
Que li proposa a l’espectador estímuls primaris i facilots i el sap mantenir en tensió, atrapat en el seu magnetisme.
Ben trenada en les seves dues o tres trames paral·leles.
Memorable la imatge d’aquesta setmana de Julio Manrique capturat davant la televisió per un programa tipus Empeños a lo bestia mentre la seva nòvia estava entusiasmada per la possibilitat d’un casament que ell no desitja veure ni amb pintura.
És aquesta capacitat per a retratar la incomoditat, la insatisfacció, la colossal falta de maduresa del nostre temps, el que fa que El crac s’elevi i voli. | Aquesta temporada d'“El crac” atrapa i és un joc autoreferencial entre actors i personatges, a diferència de la primera, que no era massa graciosa. Joan i Manrique s’interpreten a ells mateixos, però amb molts matisos. Apareixen també referències a sèries com “Plats Bruts” o “Porca misèria” i en aquesta última és on els protagonistes van forjar la seva amistat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1458 | Fes un resum d'aquest text: | Canvi històric a Sant Cugat del Vallès.
La republicana Mireia Ingla ja és l'alcaldessa del municipi després d'un acord tripartit entre ERC, el PSC i la CUP per enviar JxCat a l'oposició després de 32 anys de governs convergents i postconvergents al consistori.
Ingla, nascuda a la Seu d'Urgell fa 51 anys, ha rebut els vots dels sis regidors dels republicans, els quatre dels socialistes i els tres de la CUP.
Amb la suma d'aquests 13 vots, ha sumat la majoria absoluta i ha desbancat l'alcaldessa sortint, Carmela Fortuny, que tot i haver guanyat els comicis del 26-M, no n'ha tingut prou amb els 9 vots de Junts per Sant Cugat per revalidar el càrrec.
El ple d'investidura ha estat marcat per la tensió entre el públic assistent que ha omplert de gom a gom la sala de plens del consistori.
Els detractors de l'acord entre ERC i la CUP amb el PSC han acusat de "botiflers" alguns dels regidors socialistes, mentre que també han retret als regidors republicans el pacte amb els socialistes amb proclames contra l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.
Els defensors de l'acord han respost amb crits de "3%".
La nova alcaldessa de Sant Cugat ha promès el càrrec "per imperatiu legal" i s'ha compromès a treballar "per fer una ciutat més justa socialment dins la república catalana i per acabar amb la repressió política".
Ho ha fet enmig dels crits de desaprovació d'alguns dels assistents, però també acompanyada pels aplaudiments dels altres.
— NacióPolítica (@naciopolitica) 15 de junio de 2019
Ja en el torn de paraula i en un clima més tranquil, Ingla ha agraït la feina feta per l'anterior alcaldessa, Carmela Fortuny (JxCat), i ha afirmat que "s'hi deixarà la pell perquè la ciutat sigui un gran lloc per viure".
També ha recordat que Sant Cugat és el municipi de Catalunya que té el preu de l'habitatge: "De què ens serveix aquesta ciutat preciosa si els nostres fills i filles no hi poden viure que es facin grans.
Hem mort d'èxit i aquests preus només se'ls poden permetre una minoria adinerada", ha afegit, destacant que "la ciutat ha de ser per a tothom".
Ingla ha tancat el seu primer discurs com a alcaldessa de Sant Cugat amb un emotiu record per Raül Romeva que va tancar la llista d'ERC a les eleccions municipals del 26-M: "Avui en Raül seria aquí somrient i disposat a ajudar en el que faci falta", ha apuntat.
I ha recordat que el líder independentista empresonat a Soto del Real és té el municipi "al cap i al cor i pateix per la gent que se sent expulsada" del municipi.
— NacióPolítica (@naciopolitica) 15 de junio de 2019
Fortuny ofereix "mà estesa" al nou govern
Ja com a líder de l'oposició al consistori, l'alcaldessa sortint, Carmela Fortuny, ha recordat que Junts per Sant Cugat va guanyar les eleccions del 26-M i ha promès que liderarà, amb "rigor", una oposició "amatent i fiscalitzadora" del nou govern per preservar el model de ciutat "amable, verda, amiga de les empreses i generadora d'oportunitats".
Fortuny ha rebut el suport del conseller de Territori Damià Calvet i dels exbatlles convergents del municipi Lluís Recoder i Mercè Conesa.
I ha afegit que "el PSC és sinònim de diàleg, negociació i acord" i ha conclòs amb un missatge: "Els socialistes donarem la talla: salut, república i socialisme".
La portaveu de la CUP, Núria Gibert ha assegurat que el pacte amb ERC i el PSC ha estat "un pas valent i difícil" i ha afirmat que era necessari per posar les persones i les seves problemàtiques al capdavant del municipi.
Durant les últimes hores, la formació anticapitalista del municipi del Vallès Occidental ha retret als joves de JxCat que s'han oposat al tripartit d'esquerres que el seu partit també ha ofert un pacte al PSC per mantenir-se a l'alcaldia.
Oposició de l'ANC de Sant Cugat
El pacte entre els republicans, el PSC i la CUP ha tingut l'oposició de l'ANC de Sant Cugat que havia convocat un acte de protesta: "Porteu senyeres, estalades i domassos dels presos.
En aquest ple es decidirà l'alcaldia.
Exigirem dignitat i coherència, pels empresonats i per Catalunya", ha apuntat l'entitat a través del seu compte de Twitter.
— ANC Sant CVgat 🎗 (@ANCsant_cugat) 14 de juny de 2019
A les eleccions del 26-M, Junts per Sant Cugat -encapçalada per Carmela Fortuny- va ser la llista més votada.
Va aconseguir 9 regidors i un 27,5% dels vots.
La candidatura d'ERC -liderada per la nova alcaldessa Mireia Ingla- va quedar en segona posició aconseguint els seus millors resultats en uns comicis municipals.
Va sumar 6 regidors (el doble que el 2015) i un 19,4% del suport dels electors.
Sant Cugat del Vallès 28-A 2019 | La republicana Mireia Ingla ha desbancat Carmela Fortuny com a alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. Ingla ha guanyat per majoria absoluta i ha fet un acord tripartit amb ERC, el PSC i la CUP. L'alcaldessa ha declarat que vol fer de Sant Cugat una ciutat més justa socialment. També ha anunciat que treballarà per regular el preu de l’habitatge. | Summarization |
caBreu_abstractive_2154 | Fes un resum d'aquest text: | El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, defensa que durant la pandèmia el triatge de pacients als hospitals es continua fent avaluant cas per cas i prenent decisions de forma "individualitzada".
"Encara que estiguem precol·lapsats o molt tensionats, es valora el pacient individualment tenint en compte el seu pronòstic, les patologies prèvies i les reserves funcionals", ha afirmat Vilaplana que remarca que, per contra, també cal evitar patiments innecessaris o l'anomenat "acarnissament terapèutic".
El president dels metges gironins diu que això no ha canviat arran del coronavirus i considera que qualsevol protocol que faci un cribratge centrant-se només en l'edat del pacient és un "error" i una "patinada greu".
"Les decisions es prenen sempre de manera individualitzada, estiguem o no col·lapsats", ha afirmat el president dels metges gironins que descarta que els professionals estiguin ara, arran de la pandèmia, fent triatges tenint en compte només l'edat dels pacients.
Josep Vilaplana, que és anestesiòleg i especialitzat en el tractament del dolor, subratlla que sempre prevalen els criteris clínics i els professionals valoren el cas tenint en compte diversos factors, com els pronòstic del pacient, les patologies prèvies i les reserves funcionals.
Segons el doctor Vilaplana, aquesta és la pràctica habitual, acordada per la professió i per comitès d'ètica.
El president dels metges gironins nega que els recursos limitats o el fet que el sistema sanitari estigui "al límit del col·lapse" per la covid-19 hagi provocat un canvi i defensa que sempre preval el criteri clínic.
Per això, el president del COMG considera que qualsevol pràctica o protocol que es basi només en l'edat del pacient és un "error" i una "patinada greu".
"El que cal fer és una avaluació individualitzada de cada pacient, quin és el seu estat actual, quina resposta ofereix al tractament, quins són els seus antecedents previs i, valorant tot això, és fàcil prendre les decisions adequades", ha dit en una entrevista a l'ACN.
En aquest sentit, Vilaplana recorda que, des de l'arribada de la pandèmia, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha donat suport a tres documents que refermen els criteris professionals a l'hora d'abordar la pandèmia.
El tercer document, recorda Vilaplana, aborda precisament l'acompanyament al final de la vida, que en el cas de la covid-19 representa un repte afegit per als professionals i els familiars pels "problemes de comunicació" derivats de l'aïllament.
"Els familiars ho passen molt malament i els professionals també, aquest situació implica un estrès molt important i, per això, es van elaborar unes guies per ajudar a fer un acompanyament adequat", subratlla el president del COMG.
Segons Vilaplana, aquests tres documents "són claus" i "en cap d'ells mai es parla d'edat".
Anàlisi i autocrítica
Josep Vilaplana sosté que l'anàlisi i l'autocrítica vindrà un cop superar la crisi sanitària perquè ara cal centrat tots els esforços en atendre els pacients i frenar els contagis al màxim.
Apunta, però, que aquesta crítica "sempre constructiva" haurà d'arribar també a les residències de gent gran.
"Probablement el sistema sanitari, tot i que aquests geriàtrics depenen d'Afers Socials, també tindran alguna cosa a dir-hi", diu el president dels metges gironins que remarca que el coronavirus ha evidenciat que les residències d'avis no disposen dels recursos necessaris "si una part elevada dels interns es posen malalts alhora".
El doctor Vilaplana ha afirmat que "el món occidental" ha menystingut d'entrada el coronavirus i hi ha hagut manca de previsió.
Això ha fet, apunta, que tots els països hagin començat a demanar recursos i a comprar material alhora, provocant un "coll d'ampolla" al qual s'hi ha sumat problemes "d'acaparament" i "fiascos" en algunes adquisicions.
Un cop superat aquest desgavell, remarca, el material necessari ha començat a arribar als hospitals, tant per tractar els pacients com per garantir l'autoprotecció dels sanitaris.
Josep Vilaplana considera que els plans de contingència i les decisions del Departament per guanyar llits de crítics i reorgantizar el sistema han estat ràpides i adequades.
I això, sumat a l'esforç dels professionals sanitaris, ha permès evitar el col·lapse del sistema sanitari, tot i estar en un moment de "molta tensió".
Cara al futur, Vilaplana espera que la reflexió del conjunt de la ciutadania serveixi per evidenciar que hi ha sectors clau per a la societat, com ara la sanitat o l'atenció social, on no s'hi hauria de tornar a retallar la despesa pública.
En el cas de les comarques gironines, el president dels metges també remarca que l'infrafinançament i el fet de no comptar amb el nou Trueta han suposat afegir tensió al sistema i als professionals. | El COMG qualifica “d'error” i “patinada greu” tots els cribratges que es facin només tenint en compte l’edat del pacient i afirma que sempre, inclús durant el coronavirus, han prevalgut els criteris clínics com, per exemple, les patologies prèvies, el pronòstic del pacient, etc. També ha volgut remarcar la importància del sector sanitari i d’atenció social per evitar les retallades. | Summarization |
caBreu_abstractive_209 | Fes un resum d'aquest text: | El 13 d’abril el carregament d’un avió a Madrid va sorprendre.
A dins hi havia mig milió de màscares, destinades especialment al personal sanitari.
La sorpresa no era el carregament, aquells dies en què tothom provava d’aconseguir com fos aquestes eines necessàries per a enfrontar-se a la pandèmia.
La sorpresa era la bandera i el lema que hi havia als palets.
Sobre un fons blanc es distingia la geografia de l’illa de Formosa i la bandera de la República de la Xina amb el lema ‘Taiwan pot ajudar’.
La sorpresa venia del fet que Taiwan és un dels estats que Espanya no reconeix.
I, per tant, no hi manté cap relació diplomàtica.
Tanmateix, la urgència sanitària no deixava lloc a les disquisicions, de manera que Madrid va trobar una via de dissimular que acceptava un regal de Taiwan.
Oficialment, es va dir que el carregament anava destinat a la Unió Europea i, de fet, va ser Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió, l’encarregada de donar-ne les gràcies.
A la Moncloa es van quedar les màscares però van guardar silenci.
La magnífica gestió de la crisi del coronavirus que ha fet Taiwan ha portat al primer pla el peculiar conflicte polític de l’illa.
Taiwan és, de fet, un estat independent encara que en la teoria es reivindica com la república de tota la Xina, i considera el govern de Pequín un govern rebel.
De fa uns quants anys, a Taipei governen els independentistes, que volen abandonar aquest estatus i esdevenir un estat independent a tots els efectes, pretensió que la República Popular de la Xina combat aferrissadament, fins i tot amenaçant amb una guerra.
L’estat espanyol, que durant el franquisme reconeixia Taiwan com el govern legítim de la Xina, es troba així amb un atzucac semblant al que ha tingut aquests anys amb Kossove.
No vol reconèixer Taiwan ni donar suport a la integració en les institucions internacionals, però fent això s’enfronta a la resta de la Unió Europea.
Ahir l’assemblea general de l’OMS havia de proposar la tornada de Taiwan com a país observador de l’organització.
Però les pressions de la Xina van fer ajornar el debat.
La major part dels estats europeus donaven suport a la iniciativa, molt especialment Alemanya.
Ahir, per primera vegada en anys, Taiwan trencava el cercle dels pocs estats que encara el reconeixen com a govern legítim de la Xina i hi mantenen relacions.
El fet que el govern taiwanès fos el primer del món a advertir l’OMS de la gravetat de la pandèmia i l’advertiment no fos acceptat perquè no provenia d’un estat reconegut ha donat a Taiwan molta força davant la comunitat internacional.
Però Espanya s’ha mantingut en un pla discret, intentant de no ser vista malgrat el regal de les màscares.
Actualment cap estat de la Unió Europea no reconeix diplomàticament Taiwan, però tots hi mantenen relacions informals –en el cas espanyol hi ha una oficina comercial a Taipei, dependent de l’ambaixada a Manila, i una oficina de Taiwan a Madrid, sense estatus diplomàtic.
Ara, alguns estats no amaguen i fins i tot hi fomenten relacions importants.
És el cas de Bèlgica, de Lituània o de Txèquia, on hi ha importants inversions econòmiques d’empreses tecnològiques de Taiwan.
Alguns d’aquests estats justifiquen la manca de relacions diplomàtiques adduint que Taiwan no es considera un país diferent de la Xina, i encoratgen així una proclamació de la independència que per a l’estat espanyol tornaria a ser un enorme problema diplomàtic, perquè no vol acceptar cap declaració unilateral.
Però el pas dels anys tot ho suavitza.
Espanya ha fet bandera durant anys del no-reconeixement de la independència de Kossove, proclamada unilateralment el 2008.
De fet, amb Grècia, Romania i Eslovàquia forma part del reduït grup d’estats membres de la Unió Europea que s’ha negat una vegada i una altra a reconèixer l’existència de l’estat kossovès.
Ara, però, Espanya ha participat per primera vegada en les cimeres que la Unió Europea ha fet regularment als Balcans, on també hi ha el govern kossovès.
Ho ha fet amb peticions curioses, com ara que no hi hagués banderes nacionals ni símbols d’estat.
Però ho ha fet, i molts observadors internacionals han entès en aquest gest que comença a admetre que no pot enfrontar-se al conjunt de la Unió.
Serà un precedent, doncs, per al cas de Taiwan? | Espanya no manté relacions diplomàtiques amb Taiwan perquè no el reconeix com a estat. No obstant això, durant la pandèmia va aterrar un avió a Espanya amb mascaretes de Taiwan, fet que la Moncloa va decidir acceptar com a regal. El cas de Taiwan és semblant amb el cas de Kossove, en què també s'han negat a reconèixer-lo com a l'estat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2103 | Fes un resum d'aquest text: | Els portals immobiliaris d'internet defensen que la millor manera de moderar els preus dels habitatges de lloguer és un increment de l'oferta, per exemple, a través d'incrementar el parc de vivendes socials, davant de l'anunci del Govern d'entrada en funcionament de l'índex de referència dels preus del lloguer.
Les empreses intermediàries també reclamen que les administracions catalanes implicades (la Generalitat i 27 ajuntaments que representen el 60% de la població del país) esclareixin quines seran les bonificacions en l'IRPF o l'IBI que rebran els propietaris que posin un immoble al mercat de lloguer per sota del preu de referència.
Les companyies també comprenen la voluntat de les administracions d'actuar sobre els preus del lloguer, especialment a Barcelona, però recorden que es tracta d'un mercat lliure en què s'ha de respectar la propietat privada dels propietaris.
La responsable d'estudis de Fotocasa, Beatriz Toribio, ha demanat en declaracions a l'ACN que les administracions han d'esclarir "en què consisteix i en quins percentatges" s'establiran les desgravacions fiscals "per saber si a la gent li compensa llogar a preu de mercat o sotmetre's al que fixa l'índex a canvi d'aconseguir les bonificacions".
D'altra banda, Toribio ha celebrat "la transparència i la informació que representa l'índex per a inquilins i per a propietaris, especialment pel 'boom' dels preus de lloguer que s'està experimentant a Barcelona".
La responsable de Fotocasa ha afegit que "caldrà veure com funciona l'índex i si els preus que ofereix s'adeqüen a la realitat actual del mercat".
El portal Fotocasa disposa del seu propi índex, "que registra la realitat del mercat i no només les fiances introduïdes a l'Incasòl".
Davant del fenomen de l'increment de preus, Toribio coincideix que "les mesures han d'anar a incrementar l'oferta, ja que la demanda és molt superior" i ha recordat que "el lloguer social ha estat oblidat durant la crisi".
Per la seva banda, el director del gabinet d'estudis de Pisos.com, Manuel Gandarias, ha advertit que "tractar de regular el mercat del lloguer, en què els propietaris són els que han de decidir què fer amb un actiu de la seva propietat, implica intervenir en dues qüestions de dret fonamental, el dret de propietat i la seguretat jurídica".
"L'índex és positiu, però s'ha de prendre com una referència.
Totes les fiances que es prenen com a referència hauran variat molt en aquests últims tres anys.
Les superfícies del cadastre no sempre s'ajusten a la realitat dels pisos.
I l'estat de conservació no deixa de ser una dada objectiva.
Això fa que l'índex sigui relatiu.
Però és bo començar per alguna cosa", ha apuntat Gandarias.
Per la seva banda, el director general de Lloguer Segur, Sergi Gargallo, considera que "aquest índex és molt arbitrari, confús, no té en compte l'estat de la habitatge i acabarà perjudicant els inquilins".
"Els arrendataris, a canvi que el propietari pagui menys impostos, rebran pisos en pitjors condicions i sense moblar, el que provocarà que es desincentivi el mercat, en comptes de potenciar-lo", denuncia Gargallo.
Crítiques al govern de Colau
Els portals s'han mostrat unànimes en criticar els plans de l'ajuntament de Barcelona d'anar més enllà de l'índex de preus per rebaixar els preus del lloguer.
"Restringir el mercat immobiliari no és bo.
És un mercat lliure i la restricció pot generar un efecte contrari" com un increment del mercat negre, ha comentat Toribio.
"La intenció de la Generalitat és bona a causa de l'escalfament de preus en determinades zones que sobretot afecten Barcelona capital.
I diem que és bona ja que tracten d'incentivar un cert control sobre els preus amb reforços positius que en aquest cas impacten en avantatges fiscals en els trams autonòmics de l'IRPF i l'impost de societats i reduccions en l'IBI.
Això és tot el contrari al que planteja l'Ajuntament de Barcelona, que pretén "penalitzar l'abús extrem de preus" que està sustentat pel propi mercat", ha afirmat Gandarias. | Els portals immobiliaris creuen que augmentant l’oferta d’habitatge a Barcelona es podrien reduir l’índex de preus i demanen a les administracions implicades que exposin quines seran les bonificacions en IRPF o IBI que rebran els propietaris dels immobles. També han criticat la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de restringir el mercat, ja que pot crear l'efecte contrari. | Summarization |
caBreu_abstractive_1129 | Fes un resum d'aquest text: | Un dels reptes del govern a l'exili és internacionalitzar el procés i denunciar la persecució de l'Estat contra l'independentisme.
Així mateix, el fet que els polítics independentistes puguin viatjar amb normalitat per molts països d'Europa serveix també com a eina per desgastar l'estratègia judicial de l'estat espanyol i mostrar que els delictes que s'imputen en la causa contra el procés ho són per qüestions polítiques, limitades a les fronteres espanyoles i que no s'accepten als tribunals dels països europeus.
Des de Carles Puigdemont fins a Anna Gabriel, passant per Clara Ponsatí, tots ells han viatjat per diversos països d'Europa portant l'exili de polítics catalans arreu del continent.
Puigdemont, que aquests dies ha estat a Ginebra, visitarà Finlàndia aquest dijous, per trobar-se amb polítics finlandesos i fer una conferència a la Universitat d'Hèlsinki sobre la situació a Catalunya.
Finlàndia se suma, per tant, a Bèlgica, Suïssa, Dinamarca i el Regne Units en la llista de països que han visitat els dirigents sobiranistes exiliats sense que la justícia espanyola gosi reactivar l'ordre europea de detenció.
Ponsatí va decidir fa una setmana tornar a Escòcia, a la Universitat de Saint Andrews, on és catedràtica en Economia.
També a través de Twitter aprofundia en la necessitat de traslladar el problema català arreu i explicava que "l'exili català havia arribat al Regne Unit".
Va afirmar també, en una entrevista a Rac1, que la justícia al Regne Unit no és "doblega" a pressions polítiques ni reconeix els delictes "imaginaris" de sedició i rebel·lió que investiga el Tribunal Suprem.
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) March 18, 2018
Puigdemont, a Ginebra davant la impotència de la Fiscalia
Tot plegat coincideix amb el viatge de Carles Puigdemont a Ginebra, on assisteix al Festival de Cinema i el Fòrum Internacional sobre els Drets Humans.
El president va viatjar dissabte cap a Suïssa davant la impotència de la Fiscalia, que havia maldat perquè fos detingut al país helvètic i extradit a Espanya.
La resposta de Suïssa no es va fer esperar i, per via de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ), va assegurar que no hi havia "base legal" per detenir Puigdemont.
Recordaven també que al desembre el Tribunal Suprem espanyol va retirar el desembre l'ordre de detenció internacional contra els membres del govern exiliats a Bèlgica (davant la possibilitat que la justícia belga la rebutgés).
Suïssa, un nou "problema" per Espanya
Des de fa unes setmanes, Suïssa s'ha convertit en un nou "problema" per a l'estat espanyol.
En concret, des que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va decidir quedar-se al país helvètic i no comparèixer a declarar davant del Suprem.
En diverses entrevistes a mitjans locals, l'exdiputada cupaire denunciava la "persecució política" contra l'independentisme.
"Serà Suïssa qui decidirà què fer amb mi", va dir Gabriel.
"En virtut de la base jurídica que regeix la col·laboració d'assistència legal entre Suïssa i Espanya (...)
Suïssa no autoritza, com la majoria de la resta d'estats, cap extradició ni tampoc cap altra forma d'ajuda jurídica per delictes polítics", va explicar Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia suís.
En aquest sentit, afegia que, sobre el cas de Gabriel que "segons les informacions de mitjans de comunicació, a priori es tractaria de delictes polítics".
A Ginebra, Puigdemont debatrà amb Anna Gabriel sobre el paper de la CUP en la investidura.
Ara per ara, els cupaires no donen suport al full de ruta presentat per JxCat i ERC, que consideren "autonomista" i han anunciat que s'abstindran en la votació del nou president.
Més enllà de la investidura, Puigdemont i Gabriel parlaran també de la seva situació i de la disposició "a continuar defensant el dret i la legitimitat" de les seves decisions.
"Certa incomoditat" en el govern espanyol
La ruta europea dels dirigents independentistes exiliats no ha deixat indiferent el govern espanyol.
El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, ha admès aquest dilluns que els viatges de Carles Puigdemont per internacionalitzar el cas català i defensar els drets humans i el dret a l'autodeterminació des de diversos països europeus genera "certa incomoditat" al govern espanyol.
"No els ho ocultaré", ha reconegut, "però més que res pel circ ambulant que està desenvolupant".
Amb tot, el ministre ha dit també que l'activitat de Puigdemont els "preocupa" d'una manera que ha definit com "no excessiva". | Puigdemont viatjarà a Finlàndia per fer una conferència a la Universitat de Hèlsinki sobre el cas català. L’Estat critica el fet que els exiliats com Puigdemont i Anna Gabriel puguin viatjar amb normalitat per Europa i admeten que ho consideren un “circ” que els crea “certa incomoditat”. Els exiliats aprofiten aquesta ruta europea per desgastar l’estratègia judicial de l’Estat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2520 | Fes un resum d'aquest text: | La fiscalia sol·licita 14 anys de presó per al jove acusat de matar la seva mare amb un ganivet "de grans dimensions" i de ferir el seu germà durant una discussió, el 7 d'abril del 2017, a la casa on vivia la família a Bellvís (Pla d'Urgell).
Segons el ministeri fiscal, en el moment dels fets l'acusat, M. N. S., que aleshores tenia 22 anys, "patia esquizofrènia paranoide subcrònica, amb trastorn i dependència per l'ús d'alcohol i cànnabis".
La fiscalia el considera autor dels delictes d'homicidi i de temptativa d'homicidi, per als quals li demana 8 i 6 anys de presó.
El jove es troba en presó provisional des de la seva detenció.
Encara no hi ha data de judici, tot i que podria ser cap al març de 2019.
La fiscalia considera M. N. S. autor dels delictes d'homicidi i de temptativa d'homicidi per als quals li demana 8 i 6 anys de presó, respectivament, amb les circumstàncies agreujants de parentesc i de superioritat respecte a les víctimes, per l'ús d'una arma, i l'eximent incompleta d'alienació mental.
A més, el ministeri fiscal sol·licita 5 anys de llibertat vigilada per a l'acusat, un cop finalitzi la pena de presó que li sigui imposada, i la privació del dret a tenir o portar qualsevol arma durant un període de 10 anys.
A la vegada, la fiscalia demana que l'acusat no es pugui acostar a menys de 250 metres ni comunicar-se durant 10 anys amb el seu germà, més enllà de la pena de presó que hagi de complir.
D'altra banda, el ministeri fiscal sol·licita que l'acusat indemnitzi, amb la quantitat que estableixi la sala, el seu germà i el seu pare per haver matat la seva mare, i en el cas del germà, també per les ferides patides com a conseqüència de l'agressió i de les quals està pendent de sotmetre's a una intervenció quirúrgica.
Els fets van tenir lloc el 7 d'abril del 2017 quan l'acusat es trobava al domicili familiar juntament amb la seva mare i el seu germà.
Cap a les vuit del vespre, el germà de l'acusat es va adonar que li faltaven 5 euros a la cartera li va dir a la seva mare que sospitava de l'acusat.
La mare va anar a recriminar a l'acusat els fets i es va iniciar una discussió al menjador entre mare i fill durant la qual M. N. S. li va clavar diverses ganivetades, dues a la regió cervical i una a l'espatlla dreta, que minuts més tard, a causa de l'hemorràgia, van provocar la mort de la dona, de 49 anys d'edat.
La víctima també presentava diverses ferides a les mans que s'hauria fet mentre intentava defensar-se de l'atac.
Segons l'escrit del ministeri públic, el germà del presumpte autor dels fets va acudir llavors al menjador en sentir els crits d'auxili de la seva mare i en arribar va trobar la dona a terra envoltada de sang.
Aleshores es va dirigir cap a l'acusat per intentar prendre-li el ganivet i es va iniciar una baralla entre els dos.
L'acusat va apunyalar també el seu germà "amb la intenció d'acabar amb la seva vida", sense aconseguir-ho, tot i que li va provocar ferides a les mans, la cara i a l'espatlla.
Segons recull l'escrit de la fiscalia, durant l'atac al seu germà, l'acusat va pronunciar expressions com ara "estic boig, no puc parar!" tot i que finalment el germà ferit va poder raonar amb ell i va aconseguir que deposés la seva actitud agressiva i intentés auxiliar la seva mare trucant a 112, malgrat que la dona ja era morta.
La fiscalia sosté que, en el moment dels fets, M. N. S. patia "esquizofrènia paranoide subcrònica, amb trastorn i dependència per l'ús d'alcohol i cànnabis, agreujada per un mal compliment terapèutic i un consum important de substàncies tòxiques", la qual cosa col·loca l'acusat "en una situació de contacte deficient amb la realitat" per la qual "existia una greu alteració de la seva capacitat d'entendre i obrar conforme a la seva voluntat". | La fiscalia demana 14 anys per a l’acusat de matar la seva mare i ferir el seu germà durant una discussió per cinc euros. El jove, que patia esquizofrènia paranoide subcrònica, es troba a presó a l’espera de judici. La mare va morir a l’acte i el germà està a l’espera d’una intervenció quirúrgica. | Summarization |
caBreu_abstractive_2515 | Fes un resum d'aquest text: | Sabadell ha recordat els sis agents de la Policia Nacional que van perdre la vida en l'atemptat d'ETA el 8 de desembre del 1990, en un acte que ha estat també un homenatge a totes les víctimes del terrorisme.
Als qui van morir a Vic el 1991.
A Madrid el 2004.
A París el 2015.
Els responsables d'Interior del govern espanyol i de la Generalitat, Jorge Fernández Díaz i Jordi Jané, han apel·lat a la unitat policial i social davant el terror.
"Igual que units vam derrotar ETA, també units en la comunitat internacional derrotarem el terrorisme jihadista", ha afirmat el ministre.
El president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), José Vargas, ha retret al president català, Artur Mas, que "prefereixi anar a París a dipositar una flor i mai hagi vingut a homenatjar les víctimes catalanes".
L'actual alcalde de Sabadell, Juli Fernández, tenia 13 anys quan ETA va assassinar sis policies i va causar desenes de ferits en fer esclatar una bomba en el pas d'un furgó policial que es dirigia a la Creu Alta per a les tasques de seguretat d'un partit de futbol.
"Estava al menjador de casa.
Crec que tothom de la ciutat sap dir on era aquell dia, a aquella hora, i vam saber que havia passat una cosa greu.
Després d'aquest moment inicial, van començar a arribar notícies i ens vam adonar que Sabadell havia patit el pitjor atemptat terrorista de la seva història", ha relatat Fernández, que ha traslladat "el condol i acompanyament en nom de la ciutat" a les famílies de les víctimes en la commemoració dels 25 anys de l'atemptat.
Isabel Martín, viuda de Miguel Marcos, un dels policies assassinats en l'atemptat de Sabadell, ha expressat que és "tan important per a nosaltres que es recordi i no s'oblidi i saber que Sabadell tampoc els oblida".
L'homenatge, al Parc de Catalunya, ha volgut ser també un clam de solidaritat cap a totes les víctimes de qualsevol tipus de terror.
I per això, en les intervencions, la mirada estava posada també a la nit del 13 de novembre a París, així com en atemptats de les últimes dècades i a diferents països.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha afirmat, "des de la convicció que units som més forts", que el terrorisme es derrota "només units, compartint intel·ligència, informació i totes les eines de l'estat de dret".
El ministre també ha destacat "la derrota operativa" d'ETA però que continuaran treballant fins a aconseguir-ne la "dissolució definitiva".
Jané ha assenyalat que el "millor homenatge que també podem fer a les víctimes" és la "màxima col·laboració" dels cossos de seguretat, així com "màxim compartir informació" i "màxim esforç per diagnosticar escenaris de risc i donar una resposta preventiva i eficaç" davant l'amenaça jihadista.
Vargas critica Mas i Podem
El president d'ACVOT ha agraït el suport que reben les víctimes del terrorisme, però no ha eludit entrar en polèmiques.
D'una banda, ha criticat Mas per homenatjar les víctimes de París i no, segons ha dit, les d'"un lloc molt més proper com és Barcelona o Sabadell".
Jané remarcaria després que ell també assistia a l'acte en representació del president del Govern en funcions.
Vargas ha carregat també contra la formació Podem i En Comú Podem, dels quals ha afirmat: "No són amics de les víctimes del terrorisme; no els importem.
Els invitem a tots els actes i no vénen".
Vargas ha hagut de corregir aquesta asseveració després que l'alcalde de Sabadell puntualitzés que entre els assistents es trobava representació municipal de la formació.
L'homenatge, en què han assistit alts comandaments i representants dels cossos policials, ha conclòs amb l'ofrena floral al monòlit de record a les víctimes de Sabadell en atemptats terroristes i amb un minut de silenci. | Homenatge a Sabadell per les víctimes de l’atemptat d’ETA i per totes les víctimes de terrorisme. Jorge Fernández Díaz i Jordi Jané apel·len a la unitat per derrotar el terrorisme jihadista. El president d'ACVOT ha retret a Mas que no es presentés a l’homenatge de Sabadell i anés al de París. L’acte ha conclòs amb un minut de silenci. | Summarization |
caBreu_abstractive_1781 | Fes un resum d'aquest text: | El coronavirus va alterar els plans electorals d'Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo.
El lehendakari pretenia avançar els comicis bascos al 5 d'abril -el seu homòleg gallec volia fer-los coincidir en la mateixa data-, però la pandèmia va obligar a posposar el calendari electoral tant d'Euskadi com de Galícia.
Aquest dilluns, Ajuria Enea i la Xunta han actuat coordinadament: les dues convocatòries electorals seran el 12 de juliol.
Així ho han comunicat aquest migdia els dos presidents, en sengles compareixences públiques després de reunir els seus governs.
Urkullu i Feijóo no volien demorar més el calendari electoral.
Entenen que, després de la consulta amb experts sanitaris, els comicis es poden celebrar, per bé que hauran de pactar amb l'Estat protocols de seguretat, com apuntava aquest dissabte el mateix Fernando Simón, portaveu del comitè tècnic de la Moncloa.
El lehendakari i el president de la Xunta aspiren a la reelecció i consideren que l'etapa de provisionalitat que implica una convocatòria electoral no serà un obstacle per atendre les urgències de la crisi sanitària del coronavirus, i la posterior reactivació econòmica.
El lehendakari ha justificat la seva decisió de posar les urnes el 12 de juliol.
"La situació actual és significativament millor que fa dos mesos", ha afirmat Urkullu en una compareixença de premsa.
Al País Basc es planteja una clàusula segons la qual els comicis es podrien ajornar si la situació sanitària així ho indica.
Si no s'avancessin, la legislatura acabaria formalment el 25 d'octubre.
Bildu i Podem discrepen de la decisió comunicada avui pel lehendakari mentre que socialistes i populars han contemporitzat en la seva reacció inicial.
Tothom fa càlculs.
Al seu torn, Feijóo -el primer a confirmar la data electoral- ha destacat que les eleccions es podran celebrar amb les mesures de seguretat indispensables, un cop consultats els experts.
El president gallec ha plantejat una campanya electoral de 15 dies, com acostuma a ser habitual en situacions de normalitat.
"La llei és clara", ha afirmat davant la incertesa del desconfinament.
També ha recordat que la legislatura a Galícia acaba a la tardor, un motiu afegit per justificar que el calendari no es posposi més del compte.
Mentrestant, el debat a Catalunya continua encallat.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar en totes les seves intervencions -aquest cap de setmana ho va fer en forma d'article a La Vanguardia- que no pensa accelerar el calendari electoral a Catalunya perquè ara la Generalitat ha d'atendre les urgències de la crisi.
"Si no vam convocar unes eleccions per poder aprovar un pressupost, tampoc ho farem ara enmig de l'emergència sanitària, econòmica i social més gran dels últims temps", escrivia Torra al rotatiu del Grupo Godó, després de complir dos anys a Palau.
Coronavirus
Quim Torra, dos anys a Palau entre el Suprem i el coronavirus
El president compleix el segon aniversari a la Generalitat centrat en la resolució de la crisi sanitària, i pendent de què dictaminarà l'alt tribunal sobre la seva inhabilitació
El president català no ha dubtat sempre que se li ha traslladat la pregunta.
"Ningú entendria que ara hi hagués eleccions a Catalunya", va afirmar Torra en una roda de premsa amb mitjans estrangers el 16 d'abril.
Compta amb el suport del seu espai polític, Junts per Catalunya (JxCat), que en públic ha defensat que no és el moment de convocar nous comicis, per bé que el president s'hi va comprometre un cop s'aprovessin pressupostos, per la relació deteriorada amb ERC.
Va ser la sortida escollida per Palau per escapar de l'atzucac de la legislatura.
La posició d'un dels socis del Govern xoca amb la de l'altre, ERC, que en les últimes setmanes ha insistit en la necessitat de fixar un horitzó clar de legislatura encara que el coronavirus obligui a atendre necessitats inajornables, com la modificació dels pressupostos.
Els republicans aspiren a pactar amb Torra la data de eleccions, una potestat en mans exclusivament del president.
A Palau saben que la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació de Torra faria perdre al Govern la iniciativa de convocar comicis.
El Suprem, de moment, sembla voler endarrerir la decisió sobre el recurs i la sentència fins després de l'estiu.
Torra ha parlat clar, però també s'ha expressat amb rotunditat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que li ha demanat consensuar el pla electoral per decidir qui ha de "liderar el futur".
En una entrevista aquest diumenge a l'Ara, Junqueras sol·licitava pactar "escenaris i calendaris".
JxCat i ERC continuen sense posar-se d'acord.
Al País Basc i Galícia, en canvi, ja tenen data. | Urkullu i Feijóo proposen avançar el calendari electoral tant d’Euskadi com de Galícia, però Torra ha afirmat que no ho farà a Catalunya, ja que s’ha d’atendre la situació sanitària actual. Junts per Catalunya també ha afirmat que no és el moment per convocar comicis, encara que Torra s’hi comprometés un cop s’aprovessin els pressupostos. | Summarization |
caBreu_abstractive_568 | Fes un resum d'aquest text: | Amnistia Internacional i altres entitats civils han exigit a l’estat espanyol que es comprometi davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a ‘reformar’ el delicte de sedició, que ha ‘restringit indegudament’ la llibertat d’expressió de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la sessió d’adopció de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
Avui el representant permanent d’Espanya a l’ONU, Cristóbal González-Aller Jurado, ha presentat les seves respostes a les crítiques i suggeriments sobre el respecte dels drets humans rebuts per altres estats al gener.
Podeu consultar ací l’informe de resposta d’Espanya.
Els EUA, el Japó, Mèxic i Alemanya renyen Espanya a l’ONU per la manca de respecte a la llibertat d’expressió i de manifestació
Després de la lectura de l’informe espanyol, han pres la paraula estats i organitzacions civils, que han insistit en la necessitat de prendre.
Òmnium Cultural, a través de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, de la que forma part, ha reclamat a Espanya l’alliberament dels presos polítics i ‘mesures perquè es respecti la llibertat d’assemblea pacífica’.
‘Espanya continua restringint les llibertats.
Molts no poden exercir els seus drets, com Jordi Cuixart’, ha assegurat el representant de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, Davyth Hicks, que també ha demanat que s’investiguin les ‘males conductes d’acció policíaques’ durant el referèndum de l’1-O i les manifestacions contra la sentència del Suprem als presos polítics.
D’altra banda, el delegat d’Amnistia Internacional, Ignacio Jovtis, ha dit que ‘l’ús excessiu de la força’ a l’estat espanyol és un ‘motiu de preocupació’.
‘Cal garantir una investigació efectiva dels abusos policíacs’, ha afegit, com també ha reclamat l’eliminació del delicte d’enaltiment del terrorisme.
Així mateix, Marion Soudant, representant de l’Organització de Desenvolupament Iraquià, ha criticat que el govern espanyol no ha fet cas de la demanda de reforma dels cossos policíacs feta per múltiples organitzacions civils i que, a més, no és transparent sobre aquesta qüestió.
‘Per aquesta petició, i pels resultats dels fets que van tenir lloc a Catalunya a partir de l’octubre de 2017, nombroses organitzacions condemnem l’ús de la força desproporcionada i excessiva per la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre contra els ciutadans que es concentraven de manera pacífica’, ha dit.
En concret, ha denunciat que ‘la policia va atacar la multitud sense buscar una negociació ni una solució alternativa’ i que ‘nombroses organitzacions van denunciar que els hospitals van haver d’atendre un miler de persones’.
Soudant ha dit que l’estat espanyol no ha obert cap comissió d’investigació sobre ‘les greus violacions dels drets humans i la violència comesa per les forces de l’ordre i seguretat contra els manifestants pacífics’.
Per tot això demana directament a Espanya si farà una llei que reforci la protecció de la llibertat d’expressió ‘en particular pel moviment d’autodeterminació’.
Posteriorment, també pregunta si Espanya es considera responsable de les morts causades per bombes espanyoles al Iemen.
Després d’aquestes intervencions el representant espanyol ha pres la paraula de nou i ha contestat les crítiques rebudes.
Sobre les que feien referència a la llibertat d’expressió i associació ha dit que són ‘absolutament plenes’.
‘El sistema espanyol ha estat avalat en moltes ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans’, ha dit, i ha posat d’exemple el cas de Valtònyc: ‘El senyor Arenas va ser condemnat a Espanya per enaltiment del terrorisme.
El juliol de 2019 el TEDH va inadmetre la seva demanda en contra, cosa que demostra que la justícia espanyola va complir amb tots els estàndards internacionals.’
El fet és que en realitat el TEDH no va entrar a analitzar el fons de la qüestió i ho va refusar per motius formals, ja que Valtònyc no va esgotar els recursos interns abans de recórrer al TEDH, previst com un tribunal d’última instància.
Pel que fa a les crítiques per la violència policíaca, González-Aller ha dit que ‘la proporcionalitat i la necessitat són requisits essencials de l’ús de la força per part de l’estat que estan incorporats a les normes que regeixen els cossos de l’ordre i seguretat d’Espanya’.
En cas que hi hagués ‘abusos o extralimitacions en l’ús de la força’, diu que l’estat de dret actua a través dels jutges.
Sobre la derogació de la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, que van demanar alguns estats i organitzacions civils, ha dit que és previst reformar-la en funció del recurs al Tribunal Constitucional, que encara no s’ha resolt. | Amnistia demana a l’Estat que es comprometi amb l’ONU a reformar el delicte de sedició que ha comportat una falta de llibertat d’expressió per Cuixart i Sànchez. Òmnium ha reclamat la llibertat dels presos polítics i ha denunciat, juntament amb Marion Soudant, les conductes d’abús de força per part de la policia espanyola durant l’1-O. | Summarization |
caBreu_abstractive_213 | Fes un resum d'aquest text: | La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha ordenat que avui a les quatre de la tarda comenci el ple d’investidura de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat de Catalunya.
La primera sessió del ple sol acabar-se amb el discurs del candidat, i prosseguir l’endemà amb les intervencions dels grups parlamentaris.
Aquesta vegada es preveu que les rèpliques comencin demà mateix, i no és clar en quin moment se suspendrà la sessió.
En tot cas, el ple es reprendrà divendres a les nou del matí.
S’espera que llavors mateix, acabats tots els torns, Aragonès serà investit, atès que té segellat el suport de Junts per Catalunya i el de la CUP, i no li caldrà pas esperar una segona tanda.
Segons que han explicat a VilaWeb fonts acostades a Aragonès, el discurs del candidat serà més breu que els dos que féu en la primera sessió d’investidura, al març.
Farà una repassada més ràpida de les qüestions programàtiques i, en canvi, se centrarà més aviat en el tarannà amb què voldrà dirigir el govern, amb els envits polítics immediats i a llarg termini.
Una volta acabi el discurs, cada grup tindrà trenta minuts per a intervenir, i el candidat els respondrà un per un, sense límit de temps.
Després de cada rèplica d’Aragonès, cada portaveu podrà respondre-li durant la mateixa estona que s’hi hagi estat ell.
Si Aragonès torna a replicar, els grups podran fer una intervenció final de cinc minuts.
L’ordre de les intervencions dels membres dels altres partits té relació amb el nombre de vots obtinguts.
Començarà, doncs, Salvador Illa, pel PSC; Albert Batet, per Junts; Ignacio Garriga, per Vox; Dolors Sabater, per la CUP, tot i que la rèplica la farà Carles Riera; Jéssica Albiach, per Catalunya en Comú; Carlos Carrizosa, per Ciutadans; Alejandro Fernández, pel PP; i, en darrera instància, Marta Vilalta –i Josep Maria Jové, que farà la rèplica–, per ERC.
Una volta enllestits tots els torns, la votació es farà, com sempre, en veu alta: cada diputat haurà de dir si el seu vot és “sí”, “no” o “abstenció”.
La votació seguirà l’ordre alfabètic dels cognoms, començant per un diputat triat a l’atzar, i s’acabarà amb el vot dels membres del govern en funcions que són diputats, incloent-hi Aragonès.
Aragonès esdevindrà president amb 74 vots a favor, una majoria que no s’assolia d’ençà de la investidura del president Pasqual Maragall, l’any 2003, que també en va rebre 74.
A banda d’ells dos, solament el president Jordi Pujol va superar aquesta xifra, amb 75 vots el 1980 i 87 el 1984.
En la resta d’investidures, Pujol va rebre 69 vots a favor el 1988; 70 el 1992; 60 el 1995; i 68 el 1999.
El president José Montilla en va rebre 70 el 2006; el president Artur Mas, 62 el 2010 i 71 el 2012; el president Carles Puigdemont, 70 el 2016; i el president Quim Torra, 66 el 2018.
Una volta hagi estat investit, Aragonès haurà de prendre possessió del càrrec.
Segons que han explicat a VilaWeb fonts del govern, la previsió és que l’acte es faci dilluns.
Les preses de possessió s’han fet tradicionalment al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, una tradició que va trencar el president Quim Torra, que va optar per un acte més auster per reivindicar la legitimitat dels membres del govern a l’exili i a la presó i per protestar contra la repressió.
És una incògnita si serà Torra, inhabilitat en exercici del càrrec, qui li penjarà la medalla presidencial, un gest que tradicionalment fa el president precedent en el càrrec.
La previsió és que els noms dels consellers siguin anunciats dimarts i que prenguin possessió del càrrec dimecres.
Així es repartiran ERC i Junts els catorze departaments del nou govern | Laura Borràs ha ordenat que avui comenci el ple per la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. S’espera que Aragonès sigui investit amb el suport de Junts i la CUP. Durant el discurs, se centrarà en la manera com vol dirigir el govern. Després de les intervencions, cada diputat votarà. | Summarization |
caBreu_abstractive_1594 | Fes un resum d'aquest text: | El judici contra Marcel Vivet s'havia de celebrar al desembre, però es va ajornar.
Les eleccions estaven convocades pel 14 de febrer i la defensa del jove activista de Badalona va veure "motius electoralistes" en aquell ajornament, instat pels advocats de la Generalitat.
Dos mesos després, la causa arriba a judici i el seu interès s'ha multiplicat.
No només perquè Vivet s'enfronta a una pena de presó important, de cinc anys i mig a petició de la Fiscalia, sinó perquè impacta de ple en les negociacions per a la investidura que han obert ERC i CUP.
Eleccions catalanes 14-F
Carta oberta de Marcel Vivet als partits que volen formar Govern
L'activista demana a ERC, Junts, la CUP i els comuns que la Generalitat que retiri les acusacions particulars contra manifestants
La causa es remunta al setembre 2018, a la manifestació Holi contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol.
Vivet va participar de l'acció al centre de Barcelona i cinc mesos després va ser detingut pels Mossos.
Se l'acusa dels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions, els tres delictes habituals en aquest tipus de causes.
Al desembre, hi va haver negociacions entre el Departament d'Interior i la defensa de Vivet per arribar a un acord que finalment no hi va ser.
El Govern proposava retirar el delicte de desordres públics i acusar només d'un delicte d'atemptat lleu, que no implicaria l'ingrés a presó.
La defensa ja va dir en aquell moment que no acceptarien un pacte que impliqués reconèixer uns delictes inexistents.
En aquests últims mesos no hi ha hagut converses entre les parts, segons fonts consultades per aquest diari.
Per tant, a dia d'avui, l'acusació de la Generalitat es manté, tot i que els advocats es reserven el dret de canviar-la o retirar-se al principi o al final del judici.
Els sindicats dels Mossos tenen poder a Interior i no van veure amb bons ulls aquest plantejament del conseller.
Eleccions catalanes 14-F
Les condicions de la CUP per pactar amb ERC: referèndum i pla de xoc social
Els anticapitalistes, decisius per formar Govern, reclamen també la fi de la repressió i una transició ecològica "profunda" i traslladen la "pressió" als republicans
Condició de la CUP: la fi de la repressió
El judici arriba, doncs, en plenes negociacions post 14-F.
La posició de la CUP és clara, en aquest cas i en la resta de causes en què la Generalitat està personada cop a acusació particular i que afecten una setantena de persones.
Els anticapitalistes exigeixen la fi de la repressió, i aquesta és una de les quatre idees que posen sobre la taula en les negociacions amb ERC.
Les altres són la celebració d'un referèndum abans del 2025, un pla de rescat social per la pandèmia i les crisis que se'n deriven, i una transició ecològica profunda.
La vista oral comença, també, després d'una setmana en què l'actuació dels Mossos contra les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél no han agradat la CUP.
"Això dificulta les negociacions i fa difícil generar algun tipus d'unitat", advertia dimecres la diputada Maria Sirvent.
Els anticapitalistes sostenen que retirar-se en aquestes causes és qüestió de "voluntat política", com remarcava la cap de llista, Dolors Sabater, en una entrevista amb aquest diari durant la campanya electoral.
I si és qüestió de lleis, com argumenten des de la Generalitat, la CUP respon que ERC i Junts han tingut tres anys per reformar-les.
El fet que la Generalitat es personi com a acusació implica impulsar el procediment i redoblar la repressió contra els acusats, que ja s'han de defensar també de la Fiscalia.
En declaracions a NacióDigital fa uns mesos, el portaveu d'Alerta Solidaria i ara diputat electe de la CUP, Xavi Pellicer, avisava que la Generalitat seria responsable que hi hagués més presos polítics, i negava que els advocats de l'administració estiguessin "obligats" a defensar els Mossos i acusar els manifestants.
El debat ve de lluny i serà una de les qüestions clau d'aquesta legislatura.
Eleccions catalanes 14-F
Guia bàsica per a ERC, Junts i CUP per pactar el Govern (i que funcioni)
El programa, els protocols de funcionament intern, el repartiment d'àrees i la comunicació són clau per deixar enrere el fracàs de la passada legislatura
Precedents que no conviden a l'optimisme
Tots dos han estat condemnats a tres anys i mig de presó, i tots dos estaven acusats de delictes similars als de Vivet.
Aquests dos precedents no conviden a l'optimisme.
Més lluny, a Madrid, hi ha el cas de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó per les protestes de la sentència de l'1-O a Madrid.
A les nou del matí de dilluns ja hi ha convocada una concentració de suport per l'activista al passeig de Lluís Companys, a les portes del tribunal.
Es preveu la presència d'Òmnium Cultural, l'ANC i Alerta Solidària entre altes, així com la presència de Dolors Sabater i Albert Botran de la CUP. | La fiscalia acusa Vivet de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions i demana cinc anys de presó. El judici coincideix amb les negociacions per la investidura. Els anticapitalistes posen sobre la taula la voluntat de la fi de la repressió i que el fet que la Generalitat sigui part de l'acusació implica redoblar la repressió. | Summarization |
caBreu_abstractive_1521 | Fes un resum d'aquest text: | El Consell per la República, amb seu a Waterloo, proposa a l'Estat constituir una plataforma de negociació amb la presència d'un mediador independent per resoldre el conflicte polític entre les dues parts.
El document fixa com a marc per a la negociació el reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació i "la reversió de la represssió".
També insta a la societat civil a mobilitzar-se i a "preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència".
El Consell per la República fa una crida als ciutadans a la "desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta", per "acompanyar l'acció de les institucions catalanes per materialitzar el mandat" per la independència.
Aquestes afirmacions són el resultat de la reunió que els membres del Consell per la República van fer a Waterloo, Bèlgica, el 12 de setembre.
A la trobada, també es va constatar que "mentre el mandat derivat del referèndum no s'hagi materialitzat plenament" qualsevol elecció al Parlament de Catalunya es veurà amb "caràcter referendari".
Entre les seves conclusions, els membres del Consell per la República també reclamen a institucions europees i internacionals, i especialment a la UE, que "vetllin per garantir els drets humans".
Comunicat del Consell per la República
El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república.
L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir.
La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.
També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya.
En dos anys de repressió s’han detingut, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.
El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític.
Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols.
Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.
Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:
Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:
El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.
La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.
Una mediació independent de les negociacions.
L'acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.
D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d'independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:
1.1.
Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.
1.2.
Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l'acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.
1.3.
Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter
referendari.
2.
Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus Tractats vetllin per garantir els drets humans
Waterloo, 14 de setembre de 2019 | El Consell per la República afirma que cal negociar amb l’Estat la situació política actual amb la presència d’un mediador. Es demana que l’Estat reconegui el dret a l’autodeterminació i que cessi la repressió. El Consell fa una crida als ciutadans a la desobediència civil sense violència per materialitzar el mandat per la independència. | Summarization |
caBreu_abstractive_801 | Fes un resum d'aquest text: | Aquest divendres explicàvem a VilaWeb el naixement del Gremi de Vinyataires Lliures, una entitat que va sorgir d’una manera espontània per donar suport a un petit celler que havia rebut una sanció que consideraven injusta.
Van ser un centenar de viticultors, que a través del WhatsApp es van començar a coordinar.
Poc més d’un any després, perquè això va passar pels volts de Nadal del 2020, una part d’aquells viticultors s’han organitzat i han constituït el gremi.
El Gremi de Vinyataires Lliures va aprovar els estatuts el 18 de novembre del 2021 i s’ha donat a conèixer aquesta setmana.
Els estatuts d’aquesta entitat jurídica defineixen la figura del “vinyataire lliure”.
El document especifica que la primera finalitat del gremi és la defensa dels drets dels vinyataires, bo i considerant que un “vinyataire” és aquell que “preserva el territori; treballa la vinya pròpia o arrendada de manera orgànica i sostenible; cull el raïm a mà; vinifica el vi amb els llevats propis del raïm i amb la mínima intervenció química; embotella el vi en celler propi o d’altri; comercialitza els seus productes; és un bon ambaixador del seu treball i la seva cultura”.
Segons els estatuts, podran formar part del gremi totes les persones que puguin ser considerades vinyataires segons aquests criteris.
Aquests estatuts tenen un caràcter combatiu, molt social i ecoambiental, i també de suport als agremiats amb pocs recursos, de fer difusió i pedagogia de la viticultura i el treball del vinyataire.
Com a mostra, una de les finalitats descrites diu: “Defensar-nos dels abusos de les institucions, administracions públiques, empreses, monopolis, grans companyes, i del sector financer, fomentar els sistemes econòmics que proposin igualtat d’oportunitats, i promoure tot allò que incentivi la implantació i el coneixement de les vinyes netes, lliures i saludables.”
Entre més finalitats: “Fomentar una investigació jurídica, tècnica, natural i científica respecte dels drets i obligacions dels vinyataires, així com tot allò que pugui afectar a la seva activitat, salut i medi ambient, en especial de les actuacions de les empreses alimentàries, energètiques i administracions públiques, així com qualsevol altre tipus d’actuacions que actualment o en el futur es vulguin implantar massivament o majoritàriament en la societat, de manera que, des d’una perspectiva social, tingui en compte de forma especial els drets i les necessitats universals del vinyataire, entenent-los sempre per sobre dels interessos econòmics de les grans empreses i de l’administració.”
I també: “Emprendre una acció informativa i pedagògica sobre la regulació tècnica, jurídica, natural i de sanitat, així com la seva aplicació pràctica, en àmbits i assumptes relacionats amb la vinya i el vi i, en especial, el de la feina ben feta, dirigida a col·lectius que no disposen d’aquest coneixement i que requereixen una formació pràctica i una informació detallada per exercir i defensar de forma efectiva els seus drets, i poder dur a terme aquesta defensa en condicions mínimes de dret a la salut, el medi ambient i la justícia, davant de l’administració i les grans empreses alimentàries i energètiques, i fins i tot qualsevol entitat o persona que vulgui sotmetre aquells drets universals per sobre d’interessos econòmics.”
I encara, entre més qüestions: “Fomentar, instar i treballar per canviar les lleis contràries a la salut, la natura i el medi ambient que afavoreixin les grans alimentàries i energètiques en contra dels vinyataires, així com, si fos el cas, actuar per qualsevol mitjà jurídic o social pacífic envers qualsevol administració pública, i els seus membres, que obstaculitzin el canvi de les lleis supeditant-les a la voluntat de les grans empreses, o que obstaculitzin les sancions a aquestes empreses per qualsevol atac que facin a la salut, la natura i el medi ambient.”
La quarantena de cellers i vinyataires que han constituït el gremi són de tot Catalunya.
De manera que s’han organitzat en diferents grups territorials, també recollits en els estatuts: Girona-Alella, Tarragona Nord-Lleida, Tarragona Sud i Barcelona.
Cada grup territorial tindrà un màxim de dos membres que formaran part del directori, l’òrgan de direcció del gremi.
I el directori en el seu conjunt exerceix la presidència del gremi. | Els Vinyataires Lliures són una entitat que va sorgir per fer costat a un petit celler que va ser sancionat injustament. Poc després, el gremi van aprovar els estatuts. Hi pot formar part tothom que sigui considerat vinyataire i el seu objectiu és el de donar a conèixer aquesta professió i acompanyar als que en formin part. | Summarization |
caBreu_abstractive_2498 | Fes-me un resum del text següent: | La imaginació al poder o contra el poder.
El desè memorial Sebastià Salellas reflexiona sobre l'evolució de l'esquerra des del maig del 68 a través de xerrades, llibres, debats i la projecció d'un documental que reivindiquen la vigència de la figura de l'advocat, activista i humanista.
"Aprofitem que el memorial compleix deu anys i que el maig del 68 en fa 50", ha explicat Lluc Salellas que subratlla que aleshores l'advocat tenia 20 anys i es va veure "molt influït per aquest moviment".
El maig del 68 serveix de punt de partida per articular un discurs sobre què va significar l'esquerra en aquell moment, com ha evolucionat, què és en l'actualitat o "què hauria de ser".
Els actes programats des del 24 de maig fins al 2 de juny giren entorn a tres àmbits: política, filosofia i comunicació.
Lila feminista i groc pels presos polítics.
El díptic del desè memorial Sebastià Salellas ja és tota una declaració d'intencions per instar a reflexionar sobre l'esquerra actual.
Ho fa, però, des d'un punt de partida: el maig del 68.
Un moviment que, segons ha explicat Lluc Salellas, va marcar la joventut de l'advocat i activista, que aleshores tenia 20 anys.
"Com a persona d'esquerres i humanista, es va veure molt influït per aquest moviment i hem pensat que era un bon moment per fer una revisió sobre què va significar aleshores l'esquerra, com ha evolucionat i què és o què hauria de ser", ha explicat Lluc Salellas que reivindica que, amb aquest eix, el memorial servirà per reflexionar sobre el passat, el present i el futur.
Des del 24 de maig fins al 2 de juny, el memorial organitza un seguit d'actes fent servir una cita de l'any 1992 però que, adaptada, té plena vigència: "És important que l'esquerra torni a les bases, a recuperar el nord, a identificar-se directament amb el carrer.
Segurament també ells mateixos (els polítics socialistes), si haguessin actuat així, haurien sortit de la seva relació passiva amb el poble i haurien reaccionat en contra de la llei Corcuera, la vigent llei del servei militar, d'objecció de consciència, la llei d'estrangeria, entre d'altres".
El memorial havia de començar amb un dels plats forts de l'apartat de política: una conferència d'Arnaldo Otegi.
El portaveu de l'esquerra abertzale havia de ser a Girona el 24 de maig amb la xerrada que portava per títol 'La política de l'esquera: del 68 al 18'.
A última hora, però, i per motius d'agenda d'Otegi han hagut de cancel·lar aquest acte.
Així, el dissabte 26 a les dotze del migdia arrenca el memorial amb la presentació de llibre 'La llibertat insubornable' sobre Manuel de Pedrolo.
La seva autora, Bel Zaballa, serà a la vermuteria la Malabrista.
"Manuel de Pedrolo no es va rendir mai.
Marxista heterodox i independentista convençut, es va mantenir fidel a la llengua catalana, tot i ser conscient de les limitacions econòmiques que això comportava", detalla la descripció del llibre.
El dimarts 29 serà el moment del cinema.
El Truffaut projecta el documental 'Catalunya, una nació sense Estat' produït i dirigit per l'antropòleg Alexander Alland i la filòloga Sonia Alland.
L'activista cultural Guillem Terribas ha explicat que és una bona oportunitat per conèixer com veuen Catalunya des de l'òptima forana.
Dos dies després, arriba el moment de la filosofia de la mà de Marina Garcés.
"És la millor filosofa que hi ha en l'actualitat a Catalunya i, a més, a tots els seus llibres reflexiona sobre el pensament d'esquerres", ha explicat Salellas.
La filòsofa pronunciarà la conferència 'El pensament d'esquerres i transformador, del 68 al 18' al Col·legi d'Advocats de Girona.
L'1 de juny hi haurà un debat sobre l'evolució de la comunicació i la política amb els periodistes Mònica Terribas i Arturo Puente.
El moderarà Sílvia Barroso.
L'altra proposta literària tindrà lloc el 2 de juny, el darrer dia del memorial.
El periodista David Fernàndez i l'advocat August Gil Matamala presentaran el llibre 'Al principi de tot hi ha la guerra'.
Ho faran al casal independentista El Forn, aprofitant també que compleix 18 anys. | Els actes del desè memorial Sebastià Salellas tindran lloc del 24 de maig fins al 2 de juny i reflexionaran, a través de xerrades i debats, sobre política, filosofia i comunicació i, sobretot, se centraran en l'evolució de l’esquerra des del 68 fins ara. També se centraran en la reivindicació de la figura de l'advocat, activista i humanista. | Summarization |
caBreu_abstractive_2708 | Fes-me un resum del text següent: | Un total de 501 establiments han aixecat la persiana des del 2012, a raó d'uns 125 per any i amb un creixement sostingut en el temps.
L'any passat va ser la xifra més alta, un total de 128, sis més que fa quatre anys.
La gran majoria, un 94%, han estat un model d'èxit i continuen amb l'activitat.
Per sectors, l'hostaleria i la restauració és la que més negocis ha obert amb un 25% del total, seguit de l'alimentació amb un 20% i articles com roba, sabateria i perfums en un 11%.
El regidor de la Promoció de la Ciutat, Estanis Vayreda, ha destacat també que quatre marques grans s'han interessat per obrir botigues al centre, fet que fa cinc anys això era "impensable", i que esperen que això permeti dinamitzar altres zones més enllà del carrer Sant Rafael, el més cobejat.
El comerç d'Olot ha aconseguit mantenir un creixement sostingut en els últims quatre anys malgrat el context de crisi.
Des del 2012 han aixecat la persiana un total de 501 establiments, essent l'any passat la xifra més elevada d'aquest període amb un total de 128 establiments.
L'any 2012 van obrir 122 negocis, el 2013, 124 i el 2014 un total de 127.
Això representa que més de dos establiments han obert de mitjana cada setmana.
Per sectors, el més nombrós és el de l'hostaleria i la restauració amb un 25% del total, seguit de l'alimentació amb un 20% i articles com roba, sabateria i perfums en un 11%.
Altres activitats com ara lleure i cultura, centres docents, automoció o telefonia no arriben al 10% del total.
El perfil del promotor d'un negoci a Olot és el d'una persona emprenedora, en règim autònom, que ha treballat anteriorment en altres sectors i que aposta per obrir el seu propi negoci.
Destaca també que el 94% del total d'establiments nous han estat un model d'èxit i continuen amb l'activitat.
Per contra, el 6% restant han hagut de tancar per un canvi d'emplaçament a una altra localitat (un 42%), per vendes insuficients (un 39%) o per no poder pagar el lloguer del local (10%).
Dinamitzar altres zones més enllà del centre
Bona part dels establiments que han obert se situen al centre.
És per això que l'Ajuntament vol seguir treballant per dinamitzar altres zones com la del Firal, que confien fer revifar amb la propera reforma, o la del Carme.
Aquesta última és la que té més dificultats perquè no té cap equipament "prou potent" per portar gent, segons el regidor de Promoció de la Ciutat, Estanis Vayreda.
A l'altra cara de la moneda hi ha el carrer Sant Rafael, el més cobejat.
Vayreda ha explicat que quatre marques importants s'han interessat darrerament per obrir a aquesta zona i ha recordat que Mango i Abacus estrenaran botiga entre els mesos de març i abril als baixos de l'antic hospital Sant Jaume.
Des del consistori sempre se'ls intenta oferir altres zones.
"Ja és molt que vinguin a Olot; això era impensable fa uns quatre o cinc anys", assenyala Vayreda.
El següent pas serà que aquestes marques serveixin per dinamitzar altres carrers com podria ser el del Carme o la plaça Major on hi ha antics comerços que continuen oberts amb dificultats.
L'obertura de la cafeteria del Montsacopa a la primavera del 2017
Aquest dijous la junta de Govern Local ha aprovat el plec de clàusules per la concessió del bar-cafeteria que s'obrirà al fortí de Sant Francesc del volcà del Montsacopa a la primavera del 2017.
Ara s'obre un termini de 20 dies perquè estigui a exposició pública.
La concessió és de 10 anys i cinc més de pròrroga amb un cànon anual de 3.000 euros.
Les empreses interessades hauran de fer arribar la seva proposta alhora que hauran d'assumir uns 40.000 euros per al mobiliari i la zona de la cuina mentre que l'adequació de la zona es finançarà amb diner públic.
Entre els aspectes que més es valoraran en el concurs serà una oferta gastronòmica on hi hagi representats els productes locals.
Segons Vayreda, el consistori creu que el model que actualment hi ha al bar-restaurant del Parc Nou seria un bon exemple en aquest nou indret.
La idea és que el visitant trobi una zona de serveis a la zona del volcà. | La presència d’establiments a Olot augmenta cada cop més, ja que de mitjana s’engeguen dos negocis per setmana, i un 94% són un èxit. Els més destacats són l’hostaleria i la restauració, però també l’alimentació, moda, sabateria i perfums. S’han establert marques conegudes com a Abacus i Mango. L’Ajuntament vol continuar treballant per dinamitzar zones com la del Firal. | Summarization |
caBreu_abstractive_492 | Fes-me un resum del text següent: | Els pobles han d’optar per la cultura, no solament la popular.
Fa unes quantes setmanes vaig trepitjar Agramunt, a la comarca de l’Urgell, conegut pels torrons i la xocolata.
Un poble acollidor i actiu que, amb només cinc mil habitants, té una singularitat que el fa gairebé únic: gaudeix de dues fundacions artístiques.
A Agramunt s’hi va instal·lar ara fa vint-i-cinc anys l’Espai Guinovart d’art contemporani, impulsat per l’artista Josep Guinovart, i el 2001 s’hi va crear la Fundació Guillem Viladot-Lo Pardal, dedicada a l’artista, poeta i escriptor Guillem Viladot.
Dues fundacions privades que reben el suport imprescindible de les institucions públiques i que fan que Agramunt tingui dos motius d’altura perquè la gent la conegui i la visiti.
I, més important i tot: dues fundacions que tenen la capacitat de generar i irradiar creació i cultura, cap endins i cap enfora, fent xarxa amb els altres centres d’art del país.
Aquesta vegada, vaig visitar la Fundació Viladot, que va ser tota una sorpresa: Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999) era fill d’una nissaga de farmacèutics del poble i ell mateix va continuar la tradició estudiant farmàcia i prenent el relleu del seu pare com a farmacèutic d’Agramunt.
Però les seves inquietuds eren eminentment artístiques i ben aviat va començar a escriure.
Del relat va passar a la poesia i després a la poesia experimental (la desintegració del llenguatge i jocs d’alfabets), que juntament amb l’objecte trobat van fer un mateix camí.
Duchamp com a guia primer i la psicoanàlisi de Lacan després van anar conformant tota una obra poètica i visual que avui podem veure a la fundació, en tres edificis situats a l’Agramunt històric, que s’anomenen lo Pardal 1, 2 i 3.
En els dos primers edificis de lo Pardal s’hi pot visitar la col·lecció permanent, amb esperit de ‘magatzem visitable’, que recull la seva obra prolífica segons les diferents sèries que va executar al llarg de la seva vida: ‘Films-Cartrons’, ‘MOX-Cartrons’, ‘Iconografies de l’ús i de l’oci’, ‘Volumetries’, ‘Meta-Objectes’, ‘Música i objectes musicals’, ‘Ferros’, ‘Self’… El tercer edifici es reserva per a les exposicions temporals.
Ara es pot veure l’exposició ‘Transgressions’ de l’artista Marta Bisbal, d’anàlisi crítica, que s’articula al voltant de la muntanya de Montserrat.
Conèixer la muntanya al llarg de set anys d’observació.
Però quan hi vam ser, vam poder veure l’exposició ‘Poesia concreta.
Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot.
Petite Galerie, Lleida 1971’.
La mostra recuperava l’exposició que aquests tres artistes vam presentar a la Petite Galerie de Lleida l’any 1971, que és considerada (si no la primera) una de les primeres exposicions sobre poesia concreta a l’estat espanyol.
A més, es mostraven també alguns dels llibres de l’editorial lo Pardal (d’aquí el nom dels edificis de la fundació), que Viladot i Iglésias del Marquet van fundar el 1969, fa cinquanta anys.
Aquesta mostra també és una altra línia traçada que la Fundació Viladot vol explorar, juntament amb la d’acollir joves artistes contemporanis com ara Marta Bisbal i posar-los en diàleg amb l’obra de Viladot.
L’exposició ‘Poesia concreta.
Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot’ commemora el cinquantè aniversari de la inauguració de la Petite Galerie, el centenari del naixement de Joan Brossa i el vintè aniversari de la mort de Guillem Viladot.
S’ha fet amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa de Barcelona i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.
Ara l’exposició es pot veure al Jaume Morera de Lleida i després a la Fundació Brossa de Barcelona.
Però aquesta vitalitat no s’entendria ni seria factible sense la dedicació i visió del jove Pau Minguet, que fa un any que ha assumit la direcció de la fundació.
Historiador de l’art i pagès, establert a Belltall (el regidor més votat aquestes darreres eleccions), va entrar en contacte amb la fundació Viladot gràcies al curs Art i Territori de la Universitat de Lleida.
Calia que la fundació Viladot fos oberta (el dijous i el divendres de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 19.00, i el dissabte de 10.00 a 14.00), però a més ell hi ha imprès la capacitat de treballar, d’entendre’s amb les altres institucions vinculades i de tenir la mirada ben posada; la d’un professional jove que es dedica a treballar en la manera com la ruralitat pot generar pensament contemporani.
Creació feta als marges.
I així, per exemple, ha aconseguit que a la tardor del 2020 Can Framis de Barcelona aculli una mostra d’obres de Viladot. | Agramunt, un poble de cinc mil habitants, ha optat per la cultura amb la presència del museu d’art contemporani Espai Guinovart i la Fundació Guillem Viladot-Lo Pardal, en què es pot visitar l’obra poètica i visual de Viladot. També s'hi troben exposicions temporals, com "Poesia concreta. Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot. Petite Galerie, Lleida 1971", entre d'altres. | Summarization |
caBreu_abstractive_1525 | Fes-me un resum del text següent: | Josep Lluís del Alcázar, delegat sindical de la CGT, reclama a l'alcalde de Sant Andreu, Enric Llorca, que pregunti al ministre Íñigo Méndez de Vigo, qui ara té les competències en educació amb l'aplicació del 155, "per què oculta l'informe d'Inspecció", el qual, exculparia tots els docents investigats.
El professor dassegura que el sindicat té constància que l'informe d'Inspecció "no veu cap indici" negatiu en el comportament dels docents, i ha reclamat que es faci públic per proporcionar tranquil·litat als professors i alumnes.
Carta dels familiars dels professors investigats
"A l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, el dia 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum, es va donar l’opció als alumnes de fer un petit acte al pati (els alumnes d’ESO) o al davant de la porta (els de batxillerat) que consistia en uns minuts de silenci.
Els professors van donar llibertat als alumnes per decidir si volien assistir-hi.
No és cert que se’ls hi obligués.
A les aules, es va permetre de fer un petit debat on els mateixos alumnes podien parlar sobre els fets ocorreguts el dia abans.
En cap cas els professors no van imposar la seva opinió.
És del tot fals que assenyalessin els alumnes fills de guàrdies civils, que els humiliessin ni que expressessin cap sentiment d’animadversió envers el cos de la Guàrdia Civil.
La reacció dels pares d’alguns alumnes davant el que entenem que és un acte de llibertat d’expressió va ser culpabilitzar i denunciar alguns professors pel delicte d’incitació a l’odi.
Els primers professors acusats van repetir reiteradament davant la resta de companys que en cap cas no s’havia fet res que es pogués qualificar en aquests termes.
La llista de professors acusats es va anar ampliant, sense causa ni fonament, de dos fins a onze.
Per part dels alumnes, del miler d’estudiants que té l’institut, s’han personat com a part acusadora un total de divuit famílies.
La resta no participa en l’acusació.
El gener del 2018, van ser tots citats a declarar a la Ciutat de la Justícia.
Van contestar totes les preguntes i van negar totes les acusacions que se’ls imputen.
Tant els declarants com la defensa confiaven que el cas s’arxivaria, atès que simplement no s’havia fet res mal fet.
Mesos després, la fiscalia ha donat credibilitat a l’atestat de la Guàrdia Civil, desatenent les declaracions dels acusats.
Nosaltres, els familiars, denunciem davant l’opinió pública la seva indefensió.
Recordem que el Departament d’Ensenyament està intervingut pel 155 i ha silenciat tota manifestació pública que contraresti el relat imperant.
Denunciem la manca de rigor d’alguns mitjans de comunicació, així com la campanya mediàtica que ha donat per bons els arguments de la fiscalia, sense esperar l’acció de la justícia.
Denunciem també que membres del govern espanyol s’hagin posicionat al costat de la fiscalia qualificant de lamentables uns fets que no han estat provats.
Denunciem la deshumanització que es practica una vegada més ignorant la presumpció d’innocència dels acusats.
Els nostres familiars són professionals de l’educació que tenen una llarga trajectòria i han estat sempre ben valorats pels seus companys i alumnes.
Són persones íntegres, que entenen l’educació com alguna cosa més que la transmissió de coneixements, és a dir, tenen uns valors ètics i els posen en pràctica.
Resulta del tot inversemblant acusar-los de fer el contrari del que han fet sempre: educar en la convivència i el respecte.
Resulta molt dolorós per a les famílies veure com persones que estimem són objecte de difamació, calúmnies i injúries.
La dimensió que ha pres tot l’assumpte és desmesurada i no ajuda al normal funcionament del procés judicial ni de la tasca educativa del centre.
Volem deixar clar que confiem en l’acció de la justícia".
El grup de suport als professors de l'institut el Palalu, 9 del Palau, ha convocat una manifestació avui a les 12 del migdia davant l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca com a mostra de força i de suport als docents acusats de delictes d’odi. | L’informe d’Inspecció dels docents acusats de delictes d’incitació a l’odi no conté observacions negatives. Després de l’1-O, els professors van donar llibertat als alumnes per assistir a un minut de silenci, però no se’ls va obligar, tal com afirmen algunes famílies. La fiscalia va donar la raó a l’atestat de la Guàrdia Civil, sense tenir en compte els acusats. | Summarization |
caBreu_abstractive_1695 | Fes-me un resum del text següent: | Els empresaris i la classe política.
Les jornades que organitza cada any el Cercle d'Economia a Sitges acostumen a ser suggeridores i també serveixen per analitzar la relació de l'empresariat amb la classe política.
Els negocis sempre reclamen estabilitat.
No és estrany, doncs, que l'edició d'enguany s'hagi centrat en els populismes sense evitar el moment que viu el procés sobiranista.
I els empresaris, hàbils per detectar qui té la paella pel mànec o qui pot ostentar el poder, focalitzen el seu interès.
Aquest dijous, en la sessió inaugural de les jornades, van traslladar la inquietud sobre la relació Catalunya-Espanya al ministre Luis de Guindos -li van formular una desena de preguntes- mentre que van esquivar Carles Puigdemont, a qui van interpel·lar una sola vegada.
De Puigdemont en coneixen el discurs i saben que no es tornarà a presentar.
Ho explicàvem en aquesta crònica amb Oriol March.
Els empresaris han estat més actius aquest divendres amb Oriol Junqueras, que no té la voluntat de fer un pas al costat.
Hisenda, Cristiano i Messi.
En època de densitat en informacions judicials, les estrelles del futbol tampoc s'escapen dels jutjats.
En els darrers dies han coincidit la confirmació de la sentència a Messi amb la formulació, per part d'Hisenda, de l'acusació contra Cristiano Ronaldo per frau fiscal, un procés encara en fase preliminar i pendent de l'actuació de la Fiscalia.
Tot i que el tracte dispensat per l'Estat a les figures del Barça i el Madrid ha estat ben diferent -rellegiu l'article de Manel Pérez a La Vanguardia publicat tot just fa mig any-, el comportament tributari dels futbolistes indica com viuen en una bombolla aliena a la societat.
Vist i llegit
Els ajuntaments catalans van arribar dimecres a l'equador del mandat.
El tomb electoral que van experimentar molts municipis el 24 de maig del 2015 -començant per Barcelona- ha fet especialment interessant l'anàlisi de la feina feta pels governs locals en els darrers dos anys.
A NacióDigital hi hem dedicat un monogràfic, que es completarà en les pròximes setmanes amb entrevistes a alcaldes d'arreu del territori.
Us destaco especialment l'article elaborat per Jordi Bes, que recull de forma minuciosa les mesures preses i els deures pendents del govern d'Ada Colau a Barcelona.
L'ascens de Colau a l'alcaldia de Barcelona, retratat en aquest altre article que detalla l'aterratge de l'activista a la plaça de Sant Jaume, i el canvi de cicle que va experimentar l'Ajuntament continuen generant curiositat fora de les nostres fronteres.
La frase de la setmana
"Pedro Sánchez portarà el PSOE de l'exili en el qual fa temps que viu si aconsegueix una cosa extremadament difícil, la integració".
L'anàlisi és d'Iñaki Gabilondo, que intentava projectar aquesta setmana un escenari de futur per als socialistes espanyols després del triomf a les primàries de Sánchez sobre Susana Díaz, la candidata avalada per l'aparell del partit i la vella guàrdia.
Gabilondo demanava que el nou secretari general sigui prou hàbil per facilitar la "coexistència" entre faccions i que treballi per "reagrupar" forces.
Segons el periodista, és l'únic camí que permetria al PSOE tornar a aspirar a la Moncloa.
Però ja se sap que no és el mateix pactar amb un rival que amb un enemic.
I Sánchez i Díaz, com s'ha demostrat, no són cap exemple de convivència.
El nom propi
Un dels protagonistes de la setmana és, indiscutiblement, Sandro Rosell.
Els negocis relacionats amb el món del futbol han portat l'expresident del Barça a la presó.
La jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas, que ha decretat reclusió sense fiança per a Rosell, imputa al predecessor de Josep Maria Bartomeu delictes de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal per haver-se beneficiat de diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda dels drets de la Confederació Brasilera de Futbol.
L'empresonament de Rosell a Soto del Real ha coincidit amb la decisió de l'Audiència de Barcelona de desestimar el recurs del Barça sobre l'acció de responsabilitat contra la junta directiva de Joan Laporta, una judicialització dels comptes del club iniciada sota el mandat de Rosell.
Com bé detalla Ramon Besa a El País, els esforços de l'expresident per erosionar Laporta van dilapidar el crèdit que li van concedir els socis.
Els imperdibles
Ha arribat la calor i el bon temps és sinònim de diversió.
Més enllà de gaudir amb la final de Copa de dissabte -esperem que Luis Enrique s'acomiadi del Barça amb un títol- i de confiar en el talent de la Juventus el cap de setmana que ve, us proposem que gaudiu amb els festivals de música que comencen a omplir el calendari.
El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, ha fet una selecció d'una vintena de cites -del Primavera Sound a Cap Roig- per gaudir de les dates que venen.
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi | Les jornades del Cercle d’Economia s’han centrat en els populismes i han fet moltes preguntes sobre Catalunya-Espanya a Luis de Guindos. Pel que fa al futbol, Messi i Ronaldo presenten deutes pendents amb els jutjats i Hisenda. Com que ja som a l’equador del mandat de les alcaldies, és interessant fer un resum de la feina feta, sobretot a Barcelona. | Summarization |
caBreu_abstractive_1852 | Fes-me un resum del text següent: | La Guàrdia Civil ha abandonat poc abans de les vuit de la tarda la seu d'Òmnium Cultural després d'un registre que ha durat gairebé 12 hores.
Els agents de la policia espanyola han posat l'entitat cultural sobiranista en el punt de mira aquest dijous en el marc d'un nou operatiu contra el referèndum de l'1-O.
Tal com ha informat Òmnium Cultural, la policia espanyola s'ha endut la comptabilitat dels darrers dos anys, en paper i en copia digital en CD.
En total, 10 GB de documentació i 320 gigues del banc d'imatges gràfic de l'entitat.
A part, també han confiscat tres telèfons, un dels quals d'ús personal, quatre discs durs i han intervingut quatre correus de treballadors.
Molons a arribat al Palau de la Generalitat aquest matí escortat per agents de paisà del cos armat i ha estat present durant els escorcolls.
A la seu d'Òmnium, el cos armat ha retingut de bon matí set treballadors en una sala, així com membres de la direcció de l’entitat.
Els agents han intervingut els correus electrònics del personal -una cinquantena de persones, segons ha confirmat l'entitat- i han canviant les seves contrasenyes.
Molts dels treballadors, que acte seguit han pogut sortir de la seu, han decidit tornar a entrar per ser presents durant l'escorcoll dels seus efectes personals.
Una "vergonya democràtica", segons Òmnium
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha assegurat que no trobaran "segur" cap vinculació econòmica de l'entitat amb la Generalitat, i ha instat la Guàrdia Civil a anar "a les seus del partit que governa l'Estat" on potser sí que "trobarà una vergonya democràtica".
Així mateix, ha afirmat que "no calia aquest xou" ni la "humiliació" que s'està practicant a Òmnium, i des de l'entitat ha assegurat que n'estan "farts": "Ja n'hi ha prou de com ens estan tractant".
Mauri també ha avisat sobre el requeriment que s'ha rebut per part del jutge, que insta a prendre "qualsevol mesura -inclosa la detenció- contra tots aquells que intentin impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències acordades".
No obstant això, s'ha fet una crida a socis i ciutadans aquest dijous a les 18.00 hores a la plaça de Sant Jaume per denunciar el que consideren que és una "vulneració de drets".
Una hora després, els CDR també han convocat una altra concentració davant de la caserna de la Guàrdia Civil, a Travessera de Gràcia.
— NacióDigital (@naciodigital) 15 de març de 2018
El cost de l'1-O
Les campanyes de publicitat en mitjans de comunicació sobre el referèndum del passat 1 d’octubre van tenir un cost de 502.639 euros, segons la investigació preliminar de la Guàrdia Civil.
L’Institut Armat ha analitzat factures i ha pres diverses declaracions d’alts càrrecs i empresaris per rastrejar el diner públic fet servir tant per l’anunci emès per TV3 com per a la campanya prevista sobre el registre de catalans a l’estranger.
Aquesta operació és similar a la que el Suprem va dur a terme fa unes setmanes, quan van demanar els correus electrònics del president de l'entitat d'Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real.
La primera reacció del govern espanyol a l'operació policial ha arribat de la mà de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.
Des del Congrés dels Diputats ha assenyalat que es tracta d'una decisió judicial i ha subratllat que el seu govern hi ha col·laborat després de facilitar les factures i les dades que els ha demanat tant el Tribunal de Comptes com el jutge.
Per la seva part, el diputat de la CUP Carles Riera ha destacat que "és hora que es reprengui la mobilització social" i s'aposti per la "desobediència".
El cupaire ha demanat un "acord de les forces independentistes per fer la República" i que comenci per una investidura "que no acati el TC". | La Guàrdia Civil inicia l’operatiu contra el referèndum i requisa la comptabilitat, els telèfons i discs durs de la seu d’Òmnium Cultural. També han intervingut correus electrònics i han canviat contrasenyes. L’entitat ha qualificat l’actuació de “xou”, “humiliació” i han expressat que n’estan farts. Les campanyes publicitàries de l’1-O van tenir un cost de 502.639 euros. | Summarization |
caBreu_abstractive_1508 | Fes-me un resum del text següent: | En aquest sentit, per primera vegada a la història el foc que encés les fogueres de Sant Joan viatja fora de les fronteres dels Països Catalans per arribar a Hamburg, Brussel·les, Ginebra i Edimburg, ciutats on viuen alguns dels líders independentistes exiliats.
El president a l'exili i també els exconsellers exiliats han rebut a les seves mans la Flama del Canigó aquesta mateixa tarda de dissabte.
La Flama del Canigó amb simbolisme europeu
El foc que ha viatjat a Europa ha sortit el 23 de juny al migdia del Parlament de Catalunya, on el president de la cambra, Roger Torrent, l'ha rebut arribada directament del cim del Canigó.
Quatre representants de la Junta Nacional d’Òmnium són els encarregats de transportar en avió els quinqués amb la flama fins a les quatre ciutats europees on hi ha exiliats els líders polítics catalans.
Per altra banda, el coll d'Ares –entre el Ripollès i el Vallespir- es consolida com la principal porta d'entrada de la Flama del Canigó al Principat.
Aquesta tradició que cada any encén les fogueres de Sant Joan simbolitza la unió dels Països Catalans i la vitalitat de la cultura catalana.
La flama ha arribat, com cada any, des de la Catalunya Nord a l'antiga frontera de coll d'Ares i després d'un dinar popular es reparteix per la resta de territoris del Principat.
Algunes de les rutes, però, ja han enfilat directament des del Canigó fins als seus llocs de destí.
Des d'Òmnium Ripollès, Jordi Vilarrodà destaca el simbolisme del coll d'Ares.
"No es tracta només d'una frontera entre estats que mica en mica anem esborrant, sinó que també és el lloc per on van haver de marxar a l'exili l'any 39 milers de persones amb una gran penúria".
"Salvant totes les distàncies, avui dia tornem a tenir persones a l'exili", ha afegit Vilarrodà.
Quinqués amb llaços grocs i missatge de Cuixart
Una de les novetats d'enguany serà en els quinqués, que substitueixen una de les senyeres que tradicionalment pengen de les dues nanses per un llaç groc, símbol de solidaritat amb els presos polítics i exiliats.
"Malgrat la repressió, Òmnium continua apostant per la cultura com a principal eina de cohesió social i per això enguany, el foc que agermana els Països Catalans la nit més curta de l’any no quedarà al marge de la forta onada repressiva que fa mesos que viu el país", asseguren des d'Òmnium.
Un dels colofons a l'acció és en el text que tradicionalment acompanya la flama en el seu recorregut, que els equips de foc han volgut que fos escrit pel president de l'entitat, Jordi Cuixart, actualment empresonat preventivament a Soto del Real.
A sota teniu el missatge sencer:
Missatge de Jordi Cuixart per la Flama del Canigó 2018
Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil, l’autèntic motor d’un poble sempre en moviment.
Un agraïment infinit a totes les entitats que la fan possible.
La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d’esperança en el futur.
Ens demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils i anar sempre endavant.
Com el 1966, quan, malgrat la dictadura franquista, la Flama va arribar per primer cop al Principat de Catalunya.
Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l’autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i al món l’anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat.
Empeltats de solidaritat i tendresa, som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia; que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por no segrestaran.
Ens tenim els uns als altres amb tanta força, determinació i coratge, que avui ja som un país millor.
Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent, per compartir entre iguals l’emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan.
La cultura sempre ha estat una eina de transformació social.
La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que ens enriqueix i ens fa més forts, per un país que no demana pels orígens sinó per on volem anar plegats.
Convençuts que si els infants creixen junts a l’escola, romandran junts al carrer i units com a societat; convençuts que el camí l’hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats.
La maduresa i la cohesió de la societat catalana en són la millor garantia.
Visca la Flama del Canigó!
Visca la Cultura!
Visca els Països Catalans! | Enguany per Sant Joan, Òmnium s’ha encarregat de transportar amb avió la Flama del Canigó fins a les quatre ciutats europees on hi ha líders polítics exiliats. És una tradició que simbolitza la unió dels Països Catalans. Juntament amb la flama, Jordi Cuixart ha escrit una carta on expressa que és un símbol d’esperança i de llibertat catalanes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1774 | Fes-me un resum del text següent: | Aquest dijous es va celebrar la segona i darrera sessió del judici contra els estudiants Isma Benito i Dani Ayyash, detinguts i acusats de protagonitzar aldarulls durant la vaga general del 29 de març de 2012.
Després de ser arrestats i posats a disposició policial, el seu cas va passar al jutjat d'instrucció.
Allà van coincidir amb la magistrada Carmen Garcia Martínez, instructora del cas 4-F, conegut pel documental "Ciutat Morta".
Els vaguistes van estar 33 dies reclosos perquè aquesta jutgessa va decretar presó preventiva.
Tant la Generalitat com la Fiscalia, que han mantingut l’acusació després de la retirada de l'Ajuntament en aquest i un altre cas de vaguistes encausats arran el 29-M, han decidit rebaixar les penes que demanen a Isma i Dani.
Els dos òrgans han retirat la seva acusació de resistència i lesions, perquè han considerat provat que els dos estudiants no havien utilitzat la força contra les autoritats, un fet que recollia l'atestat policial.
Els agents dels Mossos d'Esquadra que els van arrestar reconeixen que s'havien fet mal durant la persecució dels encausats i no durant l'arrest.
Tot i així, la Fiscalia demana cinc anys de presó a cada un per desordres públics, atemptat i danys.
La Generalitat, per la seva banda, també els acusa de desordres i danys, pel que ha sol·licitat un ingrés de un any en total per a cadascú.
El matí de la vaga general Benito portava una ampolla amb líquid d'encendre barbacoes amb la que pretenia, tal com relata l'advocat de la defensa, Luís Salvadores, cremar un ninot de cartró i llibres per protestar simbòlicament contra les retallades en educació i l'aprovació de la reforma laboral.
D'altra banda, els agents també van trobar petards a la seva motxilla, que havien de servir per donar per finalitzada la jornada de lluita a la facultat de Física de la UB.
En qualsevol cas i davant l'èxit de la convocatòria, que va fer que la majoria d'estudiants no assistissin a la universitat aquell 29 de març, no es va tirar endavant aquesta acció reivindicativa.
En aquesta segona vista les proves pericials han acreditat, segons ha explicat l'advocat i membre del gabinet tècnic-jurídic de Comissions Obreres a Nació Digital, “que l'ampolla estava precintada i que no contenia empremtes dactilars dels acusats, com tampoc les contenien els petards”.
Aquesta prova podria qüestionar l'atestat policial, “que no mencionava en cap moment que l'ampolla no havia estat oberta”.
Salvadores també assegura que els dos joves participaven d'un piquet informatiu del sindicat estudiantil AEP en el moment dels aldarulls i que els van detenir quan caminaven cap a la seu d'aquesta associació per tornar els materials.
“El conserge els va veure dins la facultat de Física”, sentencia, “és impossible que al mateix moment estiguessin participant dels aldarulls a la facultat d’Enginyeria”.
Ara, la jutgessa ha de valorar les possibles contradiccions entre les proves aportades per la defensa i la versió d’un sergent dels Mossos d’Esquadra, el testimoni en que es fonamenta l’acusació, “que no els va identificar per la seva cara, sinó per la seva estructura corporal”, apunta l’advocat.
Suspès el judici contra dos activistes de Sant Andreu
Aquesta mateixa setmana també havia de tenir lloc la vista contra els vaguistes de Sant Andreu, Roger Sànchez i Saturnino Mercader, que s’enfronten a penes de sis i dos anys de presó, respectivament, per presumptes delictes de resistència a l’autoritat i atemptat contra el dret del treball.
El judici, però, es va suspendre després que la defensa en demanés la nul·litat, al·legant que havia estat vulnerat el dret de Sànchez a preparar la defensa pel delicte que li imputaven, concretament el d’abaixar les persianes de dos comerços.
I és que el jutjat d’instrucció mai va preguntar a l’acusat per aquesta qüestió, de manera que ara el cas tornarà a aquest jutjat, que haurà de valorar si preguntar-li o no a l’encausat sobre aquests fets, i si cal o no un judici. | Isma Benito i Dani Ayyash van ser arrestats pels aldarulls en la vaga del 29 de març. La Generalitat i la Fiscalia han decidit abaixar les penes perquè consideren que no havien agredit les autoritats. La jutgessa ha tingut en compte les contradiccions entre l’atestat policial i la defensa. S’ha suspès també el judici dels activistes Sànchez i Mercader. | Summarization |
caBreu_abstractive_1492 | Fes-me un resum del text següent: | El president del Port de Barcelona, Damià Calvet, ha afirmat que els projectes bàsics per als accessos diaris i ferroviaris està previst estaran enllestits al juliol del 2022, després que a l'octubre se signessin els protocols entre administracions com la Generalitat, el govern espanyol i Adif.
En un acte celebrat al Col·legi d'Enginyers de Camins amb motiu de l'Any Europeu del Ferrocarril, Calvet ha subratllat que es tracta d"inversions molt importants", d'uns 400 milions d'euros per als accessos i 200 milions més per a la terminal ferroviària, tot i que part d'aquests darrers ja es van avançar per a Hutchinson.
Per la seva banda, la presidenta de FGC, Marta Subirà, ha reivindicat el ferrocarril "com a protagonista de la revolució de la mobilitat".
En l'acte -amb el títol '"Objectiu Europa.
Compromesos amb els valors i propòsits de l’Any Europeu del Ferrocarril" i que s'ha celebrat al Col·legi d'Enginyers de Camins- el president del Port de Barcelona ha comentat que fins que no es van signar els protocols aquesta ha estat "una pel·lícula de por a vegades", després de diversos intents.
Ara, ha dit, ha de ser "el protocol definitiu" i ha assegurat que diferents grups hi treballen "amb molta intensitat i rigor" per tenir enllestits els projectes d'aquí just un any.
Calvet ha admès que amb aquestes inversions "anem molt endarrerits" i que en anys anteriors s'havien generat "moltes expectatives" però ha valorat que actualment el "full de ruta està molt ben definit" i que "serà una realitat" en benefici, ha comentat, de no només el Port de Barcelona sinó de "l'economia del país".
A més, ha destacat, que es disposen de fons, tant propis com previsiblement dels Next Generation EU.
Mentrestant, el president del Port de Barcelona ha celebrat que en els darrers anys la quota modal del ferrocarril hagi pujat del 3% de fa uns anys fins al 16% o 17% actual.
Segons ha dit, hi ha 10.000 serveis anuals de diversos operadors que transporten contenidors, cotxes i granels.
Pel que fa la presidenta de FGC, Marta Subirà, ha posat l'accent en la importància del ferrocarril en el segle XXI, tot i tractar-se d'un invent del segle XIX.
En aquest sentit, ha destacat que s'"està erigint com a protagonista de la revolució de la mobilitat" i que representa "modernitat".
"Així ho reconeix la ciutadania, que ens demana més i millors serveis", ha afegit, que ha també ha apuntat el ferrocarril és la "punta de llança" per avançar capa una societat més descarbonitzada.
A més, ha indicat el paper del ferrocarril en els dos segles passats i els seu lligam amb conceptes com "la llibertat i la capacitat dels països de desenvolupar-se socialment, ambientalment, econòmicament, políticament i culturalment".
Elogis a Adif per la liberalització de l'alta velocitat
En l'acte, tant el mateix Damià Calvet, com el director general de FGC, Pere Calvet, i el director de Tecnologia i Recursos Humans de Ouigo, Francisco Martín, han elogiat el procés de liberalització d'Adif en el transport de viatgers en alta velocitat.
"Espanya és el país que ha fet la liberalització més completa", ha apuntat Pere Calvet, que ha pronosticat que amb la incorporació de més empreses més enllà de Renfe "el mercat s'accelerarà".
No obstant això, ha lamentat que la connexió no acabi de ser plena amb França.
"Encara ens estem posant masses traves", ha comentat en referència a qüestions tècniques, administratives i idiomàtiques".
Per la seva banda, Martín ha aplaudit la "valentia i professionalitat" de l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries" amb el què ha afrontat el procés.
Respecte les primeres setmanes de funcionament de la companyia en el corredor Barcelona-Madrid, el directiu de la companyia francesa s'ha mostrat molt satisfet.
"No podríem haver començat millor", ha assegurat.
Segons ha dit, la puntualitat del servei és del 92% i del 99% si es tenen en compte els primers quinze minuts de l'hora prevista d'arribada, i el retorn dels passatgers ha estat molt positiu.
D'altra banda, Martín ha garantit que l'objectiu d'Ouigo no és treure viatgers a Renfe sinó captar nous passatgers que inicialment no tenien previst viatjar i que abans no havia fet ús del ferrocarril.
El directiu, a més, s'ha mostrat confiat que aviat s'eliminaran les connexions aèries de curt radi.
Segons ha assenyalat, de mitjana els avions multipliquen per 80 la petjada de carboni.
En aquest sentit, ha assegurat que les aerolínies ja tenen assumit aquest escenari pels pròxims anys perquè "No hi ha forma tecnològica d'eliminar la petjada de carboni".
"És una decisió política que tard o d'hora es prendrà", ha augurat. | Calvet afirma que el projecte de 600 milions d’euros per als accessos diaris i ferroviaris està en marxa i que el full de ruta ja està definit. Calvet afirma que aquest projecte millorarà no només el Port de Barcelona, sinó també l’economia del país, ja que el ferrocarril està a l’ordre del dia en termes de mobilitat i modernitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1411 | Fes-me un resum del text següent: | El Congrés dels Estats Units ha avalat finalment l'elecció del demòcrata Joe Biden com a nou president del país en un ambient convuls i caòtic per l'assalt històric al Capitoli que ha tingut lloc poques hores abans, que s'ha saldat amb almenys quatre morts.
Biden va guanyar les eleccions el 3 de novembre passat amb 81 milions de vots (7 més que el president sortint, Donald Trump) i amb un percentatge del 51,4% enfront del 46.9% de Trump.
Les dues cambres que formen el Congrés (la de Representants i el Senat) han certificat per àmplia majoria els resultats, tal com havia fet el Col·legi Electoral el 14 de desembre passat i havien confirmat abans les autoritats electorals dels 50 estats.
La jornada de la ratificació de l'elecció de Biden com a president s'ha vist marcada, indubtablement, per l'assalt al Capitoli per part dels partidaris de Trump.
En un escenari sense precedents i històric, milers de persones han envoltat els voltants de l'edifici de la institució legislativa dels Estats Units i centenars d'ells han acabat entrant per la força en una escena inèdita.
L'assalt a l'edifici per part dels fanàtics ha durat més de tres hores i els manifestants han seguit protestant pels voltants de l'edifici fins ben entrada la matinada catalana.
VÍDEOS i FOTOS
Quatre morts en l'assalt al Capitoli dels Estats Units
14 policies ferits i almenys una cinquantena de detinguts en un atac històric perpetrat pel trumpisme que posa en escac la democràcia americana
La policia no ha aconseguit desallotjar-lo fins que no ha arribat el reforç de la Guàrdia Nacional, que ha carregat i llançat gasos lacrimògens per dispersar els assaltants.
L'alcaldessa de Washington ha decretat un toc de queda a les 18h per raons de seguretat nacional.
La presidenta del Congrés, Nancy Pelosi, s'ha mostrat decidida en reprendre la votació per contrarestar la intenció dels fanàtics de Trump.
La resistència de Trump
La sessió del Congrés s'ha produït enmig d'un clima de forta tensió política, provocada per la negativa del candidat fracassat, el president sortint Donald Trump, i de l'ala més extremista del partit Republicà, d'admetre els resultats.
En les darreres setmanes, s'ha produït un veritable pols intern dins dels conservadors entre el sector majoritari a la cúpula, que ha reconegut el triomf de Biden, i un nucli minoritari al Congrés però potent entre les bases republicanes, que s'ha negat a reconèixer la derrota.
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 6, 2021
Les pretensions de Trump, que des del 3 de novembre ha assegurat haver estat víctima d'un frau massiu, han estat bandejades per totes les instàncies judicials a les quals ha recorregut l'equip trumpià.
Però s'està jugant una partida a llarg termini.
Trump es resisteix a passar a segon terme i es disposa a continuar exercint un clar lideratge sobre els republicans.
El president necessita mantenir viu el foc del seu moviment davant un futur difícil en què la seva presidència serà sotmesa a un difícil escrutini.
Trump, a través de piulades que han estat esborrades posteriorment per la mateixa xarxa social, ha justificat la irrupció al Capitoli amb un nou comentari a Twitter on reitera les seves teories que li han "robat" les eleccions.
"Això és el que passa quan es roba una victòria sagrada i claríssima a grans patriotes que han estat tractats malament i injustament durant molt de temps", ha afirmat.
En un precedent històric, Twitter ha esborrat les últimes dues piulades de Donald Trump on s'havia dirigit als assaltants del Congrés i els justificava.
La xarxa social havia advertit d'alguns missatges, els havia arribat fins i tot a censurar, però mai els havia esborrat.
Facebook li ha cancel·lat l'accés a la seva pàgina de la xarxa social i al seu compte d'Instagram durant les pròximes vint-i-quatre hores.
Les dues empreses, Facebook i Twitter, mai s'havien mobilitzat d'aquesta manera en resposta de Trump o de qualsevol dirigent del món.
— Twitter Safety (@TwitterSafety) January 7, 2021
En aquests moments, ha començat ja una crua batalla política per l'hegemonia dins del Partit Republicà.
D'aquí el paper jugat aquests dies per senadors ultraconservadors com Josh Hawley, de Missouri, o Ted Cruz, de Texas, abanderats del rebuig als resultats electorals, enfront dels més moderats com Mitt Romney, que defensen reconèixer la victòria demòcrata.
La propera cita d'aquesta història serà el 20 de gener, quan Joe Biden juri el càrrec davant el president del Tribunal Suprem, John Roberts. | Biden és el nou president dels Estats Units amb 81 milions de vots. La jornada ha sigut convulsa perquè s’ha produït un assalt al Capitoli per part dels defensors de Trump que ha causat quatre morts. Trump no reconeix la derrota i ha justificat l'assalt per les xarxes socials. Tot seguit li han esborrat el compte de Twitter. | Summarization |
caBreu_abstractive_1480 | Fes-me un resum del text següent: | Ara fa seixanta anys, a finals d’estiu de 1957, Salvador Dalí i Walt Disney van passar uns dies plegats a Cadaqués i a Portlligat.
Uns dies que, gràcies a la seva amistat, admiració mútua i creativitat, haurien pogut acabar fructificant en una pel·lícula sobre Don Quixot.
Però no va ser.
Després del fiasco de Destino, tant Disney com Dalí es volien treure aquella espina que els havia quedat clavada.
El projecte de curt escrit i dibuixat per Dalí i produït per Disney explicava la història d’amor impossible entre el déu Kronos i una mortal, però va quedar aparcat deu anys abans
Dalí i Disney es van conèixer en una festa que la productora Warner Bros celebrava a Hollywood a finals de 1945.
Aquell any, Dalí treballava en una seqüència onírica en el rodatge de la pel·lícula Spellbound (Recuerda) d’Alfred Hitchcock.
Dalí no va quedar gens content de la retallada que va fer Hitchcock en la versió final de la pel·lícula.
Un desengany que es va repetir en altres col·laboracions, com quan va escriure el guió d’una pel·lícula per a Harpo Marx, Jirafas en ensalada de lomos de caballo, que mai es va arribar a rodar.
Però, en canvi, la connexió que Salvador Dalí va tenir amb Walt Disney va ser instantània.
Si considerem que una de les constants dalinianes és l’acostament de la idea artística elitista a la cultura de masses, o a l’inrevés, la col·laboració que Dalí establirà amb Disney fa que es trobin dos talents amb grans inquietuds.
Destino s’havia de convertir en un producte artístic únic on l’expressivitat daliniana s’aliava amb la fantasia i la sonoritat de Disney, una pel·lícula en què les imatges de Dalí adquiririen moviment i les figures de Disney es dalinitzarien.
Semblava que havien trobat el que estaven buscant.
Parlaven el mateix idioma: el llenguatge dels genis.
Però no tenien el mateix accent i això es va notar.
El cineasta no tan sols volia entretenir les masses, sinó que aspirava a formar part de l’alta cultura.
I Dalí era una peça clau per aconseguir aquest objectiu.
Des del catorze de gener de 1946 i durant tres mesos, l’artista va treballar conjuntament amb John Hench i Bob Cormack, dos dels creatius de la companyia als estudis que Disney tenia a Burbank, Califòrnia.
I ho va fer de manera disciplinada de les 8.30 del matí a les 5 de la tarda.
Fins que se’n va cansar.
Malgrat l’eufòria inicial, la realitat es va imposar i es va cancel·lar el projecte després d'invertir 4,3 milions de dòlars en el curt
Malgrat l’eufòria inicial d’ambdós, la realitat es va imposar i es va cancel·lar el projecte, bàsicament, per la ingent quantitat de diners que s’estava invertint en un curt: 4,3 milions de dòlars.
I la companyia, després de la Segona Guerra Mundial, passava per retallades econòmiques importants i havia de prioritzar en projectes rendibles.
I Destino, no ho era.
També és veritat que els dos genis volien abordar la història inspirada en una balada mexicana d’Armando Dominguez i Dora Luz, de maneres diferents.
Mentre que per Disney havia de ser una història d’amor típica de noi troba noia i s’enamoren; per Dalí, Destino era una màgica exposició dels problemes de la vida en el laberint del temps.
L'explicació oficial que va donar la companyia va ser que l’anul·lació del projecte era degut als canvis en la política dels plans de distribució.
Que es cancel·lés però no va significar que s’acabés -ni de bon tros- l’amistat dels dos artistes que es resistien a la idea de no poder treballar plegats.
Dalí va respondre no només amb l’autògraf sinó també amb una invitació perquè Walt Disney i la seva dona passessin uns dies a Portlligat amb ell i Gala.
Des del 1930, Dalí havia comprat una petita barraca de pescadors a Lídia Noguer i amb els anys la va convertir en la seva residència.
A la carta, Dalí també hi va incloure un dibuix d’un Quixot cavalcant capcot.
Era una idea, una mà estesa per tornar a col·laborar junts.
I el matrimoni Disney va acceptar i a finals d’estiu del 1957, Dalí i Disney van compartir històries, hores de pesca i, sobretot, van discutir uns possibles plans per a fer una pel·lícula basada en el personatge de Cervantes.
Però aquest somni no es va materialitzar.
I finalment, Destino es va veure als cinemes al 2003. | "Destino" fou un curt creat per Dalí i Disney que es va cancel·lar pels diners que s’hi van invertir, 4,3 milions de dòlars. Dalí i Disney van connectar al moment i Dalí el va invitar a passar uns dies a Cadaqués i Portlligat. Tot i el fracàs de "Destino", planejaven un altre projecte amb Don Quixot com a protagonista. | Summarization |
caBreu_abstractive_401 | Fes-me un resum del text següent: | La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ja ha rebut les peticions d’alliberament de les defenses dels nou presos polítics que el jutge Pablo Llarena manté tancats des de fa mesos.
I ara ha donat dos dies a la fiscalia, a l’advocat de l’estat espanyol i a Vox perquè s’hi pronunciïn.
Les defenses d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa i Raül Romeva han presentat els escrits en què, en diversos formats, demanen la llibertat provisional mentre no hi hagi judici.
Arriba un moment decisiu per a saber si la fiscalia canvia de parer després del canvi de govern espanyol i del nomenament d’una nova fiscal general de l’estat, María José Segarra.
La sala penal haurà de prendre una decisió tenint en compte també el criteri de la fiscalia, que, segons fonts reproduïdes en agències de notícies, prendrà decisions individualitzades tant pel que fa a aquest moment de la causa com en la qualificació dels delictes que imputarà a cadascun dels processats quan comenci el judici.
La mateixa sala penal també ha fet pública una interlocutòria per a declarar hàbil tot el mes d’agost per a totes les actuacions que siguin necessàries en el procés judicial, per mirar d’accelerar-lo.
Pedro Sánchez se’n renta les mans
Fins ara, el govern espanyol, mitjançant el seu ministre de Foment i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit que no poden influir en la fiscalia ni en les decisions que prengui, per més que sigui una institució de designació directa de l’executiu.
Els sis advocats dels nou presos opinen, en canvi, que ara, després de la resolució de Slesvig-Holstein negant la rebel·lió en l’actuació de Carles Puigdemont, s’obre una oportunitat perquè la fiscalia i el Suprem actuïn ‘amb prudència’ i rectifiquin la posició mantinguda fins ara.
S’han fet públiques la majoria de demandes d’alliberament dels presos polítics, en què proposen al Suprem d’aplicar unes altres mesures cautelars menys agressives que no la presó provisional.
Oriol Junqueras i Raül Romeva, per exemple, ofereixen com a alternatives a la presó la col·locació d’un dispositiu de rastre telemàtic o l’arrest domiciliari, entre més, per a disminuir el risc de fuga.
L’escrit al·lega que la presó provisional afecta diversos drets, entre els quals el de defensa, la protecció de la vida familiar, els drets dels menors i els de representació política.
Què diuen els recursos dels presos
El recurs diu que, tot i que Junqueras i Romeva no formen part del govern, l’executiu català ‘actualment desenvolupa la seva activitat amb normalitat’ i per tant, ‘la seva llibertat no pot incidir el més mínim en actuacions de govern que poguessin remotament assimilar-se als il·lícits pels quals s’ha processat; no hi ha risc de reiteració delictiva rellevant.’
Per la seva banda, la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ha presentat una petició d’alliberament al Tribunal Suprem espanyol en què ofereix tot el patrimoni personal com a fiança per a aconseguir la llibertat provisional.
En l’escrit, la defensa argumenta que han desaparegut tots els motius que justificaven l’ordre d’empresonament dictada pel jutge Llarena.
I afegeix que no hi ha risc de fugida.
Com a alternativa, proposen que siguin detinguts al domicili amb control telemàtic o policial, que els retirin el passaport, que compareguin a les casernes o els imposin una fiança.
La presidenta del parlament Carme Forcadell ha demanat de sortir en llibertat perquè ja no forma part del govern ni del Parlament de Catalunya i no continuarà en política, de manera que no hi ha risc de reiteració delictiva.
En l’escrit de l’advocada Olga Arderiu, es ressalta que Forcadell fa cent tretze dies que és en presó provisional, i se sol·liciten mesures menys oneroses, com les compareixences diàries, la prohibició de sortir del territori espanyol, la imposició d’una fiança o el control mitjançant dispositius telemàtics.
La defensa de Jordi Cuixart ha presentat el recurs per a demanar-ne la llibertat provisional.
O bé sota la fórmula de compareixences al jutjat, encara que siguin diàries, o bé amb una fiança.
L’advocada, Marina Roig, recorda que Cuixart sempre ha comparegut davant el jutge quan li ho han requerit i ha mostrat la voluntat d’estar a disposició dels tribunals.
En l’escrit, al·lega que no hi ha risc de fugida, per l’arrelament personal de Cuixart a Catalunya, ni de reiteració delictiva. | El Tribunal Suprem té en mans les peticions d’alliberament dels presos polítics. Els escrits dels presos demanen llibertat provisional mentre s’espera el judici. El Govern espanyol ha dit que no vol interposar-se en les decisions de la fiscalia. Per prevenir el risc de fuga, Junqueras i Romeva ofereixen la col·locació d’un dispositiu de rastreig o que se’ls requisi el passaport. | Summarization |
caBreu_abstractive_331 | Fes-me un resum del text següent: | Les colles geganteres de Catalunya alerten que passen “dificultats importants” per poder-se finançar i mantenir l’activitat.
El problema és que les restriccions provocades per la pandèmia ha deixat moltes d’aquestes entitats sense la possibilitat de celebrar actes on podien fer calaix per anar pagant les despeses que tenen, com lloguers, assegurances, gestoria o reparació de les figures.
Un bon exemple són les parades i bars que es preparen en les festes majors que el 2020 van quedar majoritàriament anul·lades o molt limitades per la pandèmia i que són la font bàsica de diners de les colles.
Per això, reclamen una línia de subvencions a la Generalitat aquesta segona meitat d’any per poder afrontar les despeses.
El problema principal que tenen les colles és que l’any passat es van anul·lar bona part de les festes majors o bé es van restringir molt les activitats per la pandèmia.
Això va fer que la majoria d’actes destinats a recaptar diners i que impliquen la participació de gent no es poguessin realitzar.
“Hem de pensar que en molts casos els geganters tiren dels beneficis d’aquestes activitats durant tot l’any”, explica la responsable de festes i protocol de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, Mercè Montserrat.
Sense possibilitat de fer diners, però, les úniques despeses que es redueixen són les relacionades amb les cercaviles, com els desplaçaments o els àpats a les colles convidades.
Montserrat, però, recorda que n’hi ha moltes altres que es mantenen com les assegurances dels gegants, dels vehicles per transportar-los, les de la mateixa colla, el lloguer dels locals, la gestoria o la reparació de les figures.
En aquest sentit, un bon exemple, és la colla gegantera de La Bisbal d’Empordà.
Just abans que esclatés la pandèmia tenien previst arreglar la Rigoberta i la Rufina, dues de les tres gegantes de la colla.
El problema, explica el cap de colla, Roger Pi, va ser que no tenien els diners per pagar la reparació de cop, però van decidir tirar endavant el projecte preveient uns bons ingressos per la Festa Major que es fa del 14 al 18 d’agost.
Però les mesures sanitàries van obligar a limitar l’activitat a la Rigotaverna, un dels espais que habitualment posen al centre del poble durant la Festa Major on s’hi fan concerts i hi ha servei de bar.
A més, tampoc van poder col·locar la barraca que l’entitat té cada any en un espai de la Festa Major, conjuntament amb altres associacions culturals del poble com els Dracs, Indivendres o Els Voltors, que s’han vist igualment afectades per la pandèmia.
Això, en definitiva, va fer caure de manera important els ingressos a la colla, tot i que la majoria de despeses es van mantenir.
“Afortunadament l’Ajuntament de la Bisbal va apostar per poder fer algunes activitats culturals i vam poder generar alguns ingressos”, explica Pi.
Des de l’ACGC demanen que la Generalitat tregui una nova línia de subvencions per poder fer front a aquestes despeses derivades de la crisi sanitària, ja que l’estiu es preveu “complicat” per fer celebracions amb grans acumulacions de gent.
El problema, diu Montserrat, és que la línia de subvencions extraordinària que es va treure cobria només despeses estructurals, com el lloguer del local o la gestoria.
A més, des de l’ACGC recorden que fins fa ben poc temps “hem estat amb confinaments durs” i, per tant, “s’ha fet molt complicat” per a algunes colles poder-se trobar i parlar de les solucions.
Per això, demanen que el segon semestre de l’any apareguin noves subvencions per poder fer front a les despeses de les colles i evitar que puguin desaparèixer.
Especialment preocupen les més petites.
Es tracta d’associacions que en molts casos no tenen coneixement que existeixen les subvencions o no hi poden accedir pels requisits.
En aquests casos, Montserrat aposta perquè es posin en contacte amb els seus ajuntaments i busquin convenis per evitar desaparèixer. | La pandèmia ha afectat econòmicament les colles geganteres de Catalunya, ja que sense actes es fa molt complicat recaptar els diners suficients per fer front al lloguer, les assegurances, la gestoria, etc. Per això demanen subvencions a la Generalitat. La colla de la Bisbal de l’Empordà havia de fer unes reformes i comptaven amb els guanys d’aquest any. | Summarization |
caBreu_abstractive_211 | Fes-me un resum del text següent: | Quimi Portet (Vic, 1957) ha fet un disc doble, Si plou, ho farem al pavelló (live in Cincinnati (Quisso Records-Fina Estampa), amb vint-i-un èxits dels seus directes en solitari i dos temes inèdits, ‘Amb qui parlo?’ i ‘Matèria orgànica’.
És material escrit de fa més de vint anys que ha evolucionat.
És el primer àlbum en directe de la seva carrera en solitari, enregistrat durant diversos concerts de la ronda del 2018-2019 amb el trio que completen Jordi Busquets (guitarra) i Ángel Celada (bateria) i postproduït en confinament.
Si plou, ho farem al pavelló (live in Cincinnati) il·lustra la transmutació en un gènere en si mateix d’un artista més enllà dels milions de discs venuts amb Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila.
Quimi Portet ha explicat que l’àlbum va des de la seva època més humorística i més tendra fins al present, amb una mica de tot.
Ha recordat que la carrera en solitari la va començar a 39 anys, i que en els més de vint anys que han passat el disc recull molts estats d’ànim i vocacions diferents.
Temes com ‘Sabadell’, ‘Aparteu les criatures’ i ‘Massa’ conviuen amb referents plens de sensibilitat com ‘Homes i dones del cap dret’, ‘Tinc una bèstia dintre meu’ i ‘La Terra és plana’.
A l’àlbum, temes ocults del seu repertori (‘Frases fetes’, ‘Flors i violes’ i ‘Macarrons’) es combinen amb el més destacat de la seva obra recent (‘Pamela’, ‘Ós Bipolar’ i ‘Pànic escènic’) a la qual s’han de sumar dos temes nous.
De fet, sobre aquestes cançons ha destacat que es trobaven “casualment a l’obrador” quan feia la producció de l’antologia: “Em feia il·lusió que hi hagués dues cançons noves i totalment actuals per a donar la idea que continuo actuant, i que no és un punt i a part.”
Pel que fa al títol, és extret de la cançó homònima del seu repertori ‘Si plou ho farem al pavelló’, que sorgeix de la frase que habitualment posaven als cartells per anunciar els concerts, quan va començar de jove i ho feien de manera molt rudimentària.
“A mi em feia molt de riure”, diu Portet.
Tanmateix, aquest disc de música en directe arriba en un moment paradoxalment d’absència total de directes: “No estava gens previst!”, ha exclamat el cantant, al qual li hauria agradat que l’àlbum s’hagués presentat en directe al setembre al Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), com es preveia.
El cantant ha explicat que li agradaria publicar aviat un disc amb les noves cançons que ha compost.
“A l’hora de la veritat sempre fa més il·lusió publicar material inèdit”, diu, perquè sembla que hi ha alguna cosa “una mica trista” en el material antic.
Però en aquest cas hi havia material escrit de fa 22 o 23 anys, i, en gran part, moltes cançons “han evolucionat d’una manera que no són noves però sí mirades des d’un punt de vista diferent”.
Si algunes semblen de nova creació, altres són molt fidels a la versió primigènia, com ‘La Rambla’.
Ha explicat que la gènesi del disc era “una mica estranya”.
Va començar amb els enregistraments de quatre concerts de la ronda 2018-2019 per avaluar com sonava el trio que integra amb Busquets i Celada.
“Volia documentar-ho, però amb una gravació tècnicament acurada”, ha dit, i quan va escoltar el resultat es va “motivar”.
A més, els enregistraments eren fets en condicions tècniques “molt consistents” i d’una manera especial, a consciència i amb multipista, de manera que després es podia mesclar bé a l’estudi.
“Hi havia una premeditació de gravar-ho bé, però no que fos un disc a priori“, ha dit.
Del resultat, Portet n’ha lloat la qualitat del so, de la mà de Celada, que ha descrit com un bateria “molt pulcre, molt net i poderós”, amb una carrera increïble, i de Busquets, un guitarrista “fora de sèrie”, que dóna lloc a un trio “molt especial”.
Sobre la pandèmia, ha dit que tenia moltes ganes de tocar després de més d’un any i mig sense sortir a l’escenari, i ha lamentat que la professió vivia dels concerts i que molts músics ho passaven pitjor que fatal.
Per a ell, el món de la cultura és “el primer que peta quan la civilització trontolla”, i és el que està “fort i brillant” quan la civilització va bé. | Quim Portet i el seu nou disc “Si plou ho farem al pavelló”, que relata la seva època més humorística i tendra fins al present amb la representació de diferents estats d’ànim de l’artista. El cantant ha explicat que vol treure un disc amb algunes cançons inèdites i algunes d’antigues, però reinventades i vistes des d’una altra perspectiva. | Summarization |
caBreu_abstractive_1862 | Fes-me un resum del text següent: | Les pluges de la darrera primavera i la pujada de les temperatures amb un inici sec de l'estiu afavoriran la proliferació de plagues d'insectes els pròxims mesos, segons informa Tot Mataró.
La climatologia dels darrers mesos ha propiciat un hàbitat favorable per a la cria de les larves dels mosquits: "L'aigua és vida i tots els essers vius en necessiten.
Com més aigua, més vida", explica el president de l'ADEPAP, Joaquim Sendra.
A més, la calor dels darrers dies acaba de generar un entorn propici per al desenvolupament d'aquest insecte que troba ara les condicions "òptimes" per reproduir-se.
"Pot haver una explosió més important del que és habitual", assegura Sendra.
El mosquit que més es veu afavorit per aquesta situació és el comú, mentre que el tigre tindrà una presència similar a la d'altres anys perquè les condicions que necessita per a la seva reproducció són diferents.
Sendra recorda que cal evitar les petites acumulacions d'aigua estancada per prevenir la seva proliferació.
També es preveu una presència destacada de la vespa asiàtica, que ha multiplicat notablement la seva implantació a Catalunya.
El 2013 es comptabilitzaven només tres vespers i l'any passat la xifra ja era de 370.
"Els insectes tenen com a codi genètic expandir-se tant com puguin", relata Sendra.
En el cas de la vespa asiàtica, a més, lamenta el seu caràcter depredador: "Uns insectes depreden els altres i malauradament sempre s'acaba implantant l'espècie mes perniciosa".
La vespa asiàtica ja colonitza les comarques de l'Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla del'Estany, el Gironès, el Ripollès, el Baix Empordà, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental, el Maresme i Osona.
I la previsió és que ara continuï la seva progressió cap al Vallès Occidental, el Barcelonès o el Baix Llobregat.
Les picades de vespa asiàtica causen un dolor intens i segueixen amb una coïssor semblant a la d'una cremada, mentre que en l'àmbit agrícola, el dany més gran que produeixen les vespes asiàtiques és la depredació de les abelles de la mel fins a l'eliminació de colònies senceres.
En aquest sentit, es calcula que un sol vesper de ves pa asiàtica pot capturar en una temporada fins a 6,7 milions d'altres insectes.
Pel que fa a la mosca negra, enguany s'espera la seva aparició en llocs on fins ara no era habitual, degut a la crescuda dels cabals del rius a la bona qualitat de les aigües.
Això fa, expliquen des de l'ADEPAP, que la mosca negra expandeixi la seva àrea d'influència "molts quilòmetres".
Un exemple és el Francolí, a les comarques de Tarragona, que té una quantitat d'aigua molt "significativa" pel que és habitual en aquesta època.
Paneroles i xinxes, plagues habituals
Com cada estiu, s'espera que la plaga que vingui amb més intensitat sigui la panerola del clavegueram, tant de les espècies habituals –americana, oriental i del cafè–, com una nova espècie, l'australiana, que s'ha detectat ja a diversos punts de la geografia espanyola, com Guipúscoa, Canàries o Madrid, i que podria arribar aviat a Catalunya.
La presència d'aquesta plaga va en augment a causa de l'elevat poder de reproducció i la manca de depredadors naturals a les zones de refugi d'aquest insecte, com són les canonades.
L'ADEPAP alerta que la seva principal afectació sobre les persones és de contagi de malalties i al·lèrgies i es recomana la neteja i manteniment de tot el sistema de canonades i arquetes de clavegueram per prevenir la seva arribada a les llars.
També els xinxes dels llits són una plaga "habitual" i tot i que tradicionalment s'ha associat la presència d'aquest insecte a problemes de "salubritat" a les llars, des de l'ADEPAP volen desmitificar-ho.
Sendra explica que en la majoria de casos els xinxes arriben a les cases transportats en la pròpia roba o les maletes de viatge.
Per això és important, asseguren, revisar els equipatges un cop es torna a cas de vacances ja que possiblement les maletes han estat en contacte amb xinxes, ja sigui a l'allotjament o als aeroports, per contacte amb altres maletes. | Les pluges de la primavera i la pujada de les temperatures afavoriran un augment excepcional de plagues d'insectes, com els mosquits de tot tipus, la mosca negra, la vespa asiàtica, la panerola del clavegueram i les xinxes. La seva principal afectació sobre les persones és de contagi de malalties i al·lèrgies. | Summarization |
caBreu_abstractive_2040 | Fes-me un resum del text següent: | La resolució de la sala d'apel·lacions del Suprem que manté a la presó Jordi Sànchez i Joaquim Forn nega l'existència de presos polítics a la causa.
En paraules dels magistrats, cal parlar de "polítics presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició".
Una afirmació també va fer el ministre de Justícia, Rafael Catalá, just l'endemà de l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
A la resolució, a més, apunten que tant Forn com Sànchez són "icones" i "referents" de l'independentisme i que, si surten en llibertat, poden tornar a reiterar.
De Forn, asseguren que no ha abandonat "definitivament" la voluntat "d'enfrontament directe amb l'Estat".
A més, carreguen contra la Fiscalia per canviar de criteri i defensar que no existia risc de reiteració "i no acompanyar-ho de cap argument".
Al·leguen també que la defensa "no ha acreditat" la malaltia que pateix (ha donat positiu en el test de la tuberculina).
La sala tenia sobre la taula dos recursos de les defenses de Sànchez i Forn per revisar decisions que el jutge Llarena havia pres al febrer, quan va mantenir-los a la presó.
Ara, la sala d'apel·lacions ha avalat la decisió de Llarena i conclou que tots dos han de continuar entre reixes.
En el cas de Forn, ho fa escoltant el criteri de VOX.
Pel que fa a Sànchez, tant acusació popular com Fiscalia havien demanat que es mantingués la mesura cautelar de presó preventiva.
Novament, el criteri és el de risc de reiteració delictiva, tot i que Forn hagi abandonat la política i Sànchez anunciés dimarts que té la intenció de fer-ho (ja ha renunciat a ser candidat a la presidència).
A les interlocutòries, a més, els tres magistrats neguen que hi hagi presos polítics a la causa oberta per rebel·lió i argumenten que són "polítics empresonats per cometre indiciàriament delictes gravíssims".
A més, insisteixen que els fets es van produir amb violència i reconeixen que és un element "absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits".
Els arguments de la sala
En el cas de Forn, els magistrats entenen que és un "referent" i que recuperaria aquest estatus si sortís en llibertat.
Creu també que va mostrar una "determinació especial" per executar els plans del Govern.
A més, l'acusen de permetre "l'enfrontament físic dels ciutadans amb les forces policials" l'1-O.
Un cop més, els magistrats mostren desconfiança vers les declaracions de Forn i la resta d'investigats perquè apunta que "no hi ha indicis clars" que els investigats "hagin abandonat definitivament la voluntat d'enfrontament directe amb l'Estat" amb l'objectiu d'aconseguir la independència.
A més, la sala diu que el context polític actual "és més propici" a la reiteració dels fets delictius i que, tot i que no sigui diputat, podria ser escollit conseller.
Crítiques a la Fiscalia
En el cas de Forn, la Fiscalia va fer un canvi de criteri i durant la vista de dimarts va demanar a la sala que el deixés lliure -previ pagament de 100.000 euros de fiança- i va al·legar que no existia risc de reiteració i que patia una malaltia i, per tant, calia deixar-lo lliure per "raons humanitàries".
La decisió la va expressar el fiscal Fidel Cadena, reconeixent que ho feia per ordres directes del fiscal general i sense més explicacions.
Els tres magistrats carreguen contra el ministeri públic per haver canviat de criteri en pocs dies i no haver-ho acompanyat "de cap argumentació".
Sobre la malaltia, afirmen que no va ser "al·legada ni documentada per la defensa".
Jordi Sànchez, de líder carismàtic a icona
La sala nega que hagi vulnerat els drets a la llibertat ideològica o a la participació política –tal i com argumentava la defensa- i afirma que "no hi ha presos polítics en aquesta causa".
Reconeixen que l'expresident de l'ANC tenia una "posició d'influència" en les mobilitzacions i li retreuen que el seu "objectiu" era el d'integrar-se a una candidatura que manté encara els objectius polítics que ara s'estan investigant i que van acabar amb l'aplicació del 155.
En una resolució anterior del jutge instructor (on li negava el permís per anar al ple d'investidura), Llarena es referia a Sànchez com a "líder carismàtic".
Ara, la sala puntualitza aquest qualificatiu i recorre a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RSE): "es refereix a algú que està dotat d'un do".
En aquest sentit, diuen que Sànchez és una "icona d'associacions expertes en mobilitzacions populars".
I avança que si el deixessin lliure això facilitaria la repetició dels actes delictius per "l'experiència i el grau de capacitat de l'imputat". | La sala d'apel·lacions del Suprem manté a la presó Jordi Sànchez i Joaquim Forn, negant així l'existència de presos polítics a la causa. Segons la sala d'apel·lacions, la defensa de Forn no havia al·legat ni documentat la seva malaltia. Aquesta decisió s'ha pres mantenint el criteri de risc de reiteració delictiva. | Summarization |
caBreu_abstractive_505 | Fes-me un resum del text següent: | El consell de ministres espanyol aprovarà avui un decret llei per a exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos.
Una volta aprovat, caldrà que el congrés espanyol el convalidi abans dels trenta dies posteriors a la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.
Com que el text té força de llei només es pot impugnar al Tribunal Constitucional i ho hauria de fer o bé el Defensor del Poble o un mínim de cinquanta diputats i cinquanta senadors, però no directament la família Franco, que s’ha oposat a l’exhumació.
Tant PP com Ciutadans ja han anunciat que no donaran suport al decret.
Tanmateix, el maig de l’any passat el congrés espanyol va aprovar una proposició no de llei que demanava d’exhumar el dictador.
Llavors, la proposta es va aprovar amb només l’abstenció del PP, que volia votar-la per punts perquè no estava d’acord amb tots, i d’ERC, que la considerava insuficient.
Ara, el decret s’haurà d’aprovar amb el suport del PDECat, Compromís, EH-Bildu, el PNV i ERC, que condiciona el suport a un compromís d’anul·lar aviat les sentències franquistes.
Per contra, PP i Ciutadans no donaran suport a l’exhumació perquè, segons que diuen, no creuen que s’hagi de fer amb un decret llei, fórmula prevista per a qüestions urgents.
El PP ha avançat que recorreria contra el decret.
‘Ho farem perquè no ens sembla adequat que s’utilitzi la forma del reial decret per a qüestions que poden ser urgents per a Pedro Sánchez i per a satisfer els seus socis.
El decret no és fet per a qüestions urgents per a ell, sinó per a la nació espanyola’, ha dit el secretari general del PP, Teodoro García Egea.
Ciutadans, que no té prou diputats per a recórrer contra el decret, pensa en la possibilitat de fer costat al PP en aquesta decisió.
Per al PSOE és una qüestió urgent perquè la proposició no de llei aprovada el 2017 demanava al govern espanyol que les restes es retiressin de seguida.
A banda, la portaveu socialista al congrés espanyol, Adriana Lastra, diu que es tracta d’una ‘urgència democràtica’ perquè Espanya ‘fa quaranta-tres anys tard’.
I indica que organismes internacionals com l’ONU ho han demanat repetidament.
El decret llei justificarà l’exhumació per a corregir la ‘incongruència’ que significa que Franco sigui enterrat al Valle de los Caídos, sobre el paper construït com un memorial als morts durant la guerra del 1936-39.
Franco, en canvi, va morir al llit el 1978.
Un informe de la Comissió d’Experts pel futur del Valle de los Caídos redactat el 2011 diu que les restes de Franco trastoquen ‘el sentit primitiu del memorial’.
I afegeix que no hi ha constància que ser enterrat allà fos la voluntat ni de Franco ni de la seva família.
En conclusió, l’informe diu que el fet que les restes continuïn al Valle de los Caídos ‘dificulta el propòsit de fer del monument un lloc per a la memòria de les víctimes de la Guerra Civil sense cap altra connotació ideològica i política’.
Anul·lar les sentències franquistes
ERC posa com a exigència al govern espanyol per a votar el decret que vagin més enllà i es comprometin a anul·lar, durant aquesta legislatura, les sentències dels tribunals franquistes, especialment la del president Lluís Companys afusellat l’any 1940.
El PDECat també ha demanat l’anul·lació de les sentències, però no ho condicionen el suport al decret.
Lastra ha recordat a Telecinco que el PSOE fa temps que treballa per anul·lar sentències de tribunals franquistes i ha culpat el PP i Ciutadans d’haver-ho blocat al congrés espanyol.
Recorda que el juliol de l’any passat el PDECat va presentar una proposició de llei que demanava d’anul·lar els tribunals franquistes i les sentències corresponents.
Tot i que va prosperar (amb el vot també del grup socialista) i es va prendre en consideració al novembre, el PP i Ciutadans utilitzen la majoria a la mesa i continuen ampliant els períodes per a la presentació d’esmenes per evitar que vagi endavant.
La portaveu del PSOE al congrés espanyol també recorda que el seu grup va presentar a final d’any una proposició de llei per a anul·lar aquestes sentències però, novament, addueix que el govern espanyol del PP ho va ‘vetar’.
Ara, amb el PSOE al govern, Lastra afirma que continuen amb la mateixa idea i que volen promoure una ‘reforma integral’ de la llei de memòria històrica de Zapatero.
‘Això no és nou però no ha importat fins ara, ja ho havia anunciat la ministra de Justícia al congrés al juliol’, va dir en declaracions a La Sexta.
L’exhumació es farà en secret per evitar protestes
La portaveu socialista explica que no es farà pública la data de l’exhumació per evitar protestes feixistes.
Lastra calcula que es podria fer al setembre, però assegura que ignora quin dia concret i que, quan arribi el moment, es farà ‘amb molta prudència i sense escarafalls’. | El consell de ministres del govern espanyol aprovarà avui un decret llei, que haurà de convalidar-se al congrés espanyol, per a exhumar les restes del dictador Franco. El PSOE, PDECat i ERC també fa temps que treballen per anul·lar sentències de tribunals franquistes i culpen el PP i Ciutadans de vetar-ho contínuament. | Summarization |
caBreu_abstractive_1538 | Fes-me un resum del text següent: | - No deu ser fàcil trobar persones que vulguin parlar sobre la seva adhesió al jihadisme.
- Primer cal localitzar-los, després generar confiança i, finalment, que acceptin un llibre d'aquest tipus on s'exposa el seu pensament.
Vaig haver de fer immersió a les xarxes socials, sobretot Facebook.
Una vegada tenia identificats els perfils podien passar dues coses: o bé estar davant de combatents ja a Síria i, per tant, el que interessava era que ensenyessin fotografies que ho il·lustressin, i l'altra opció eren simpatitzants que hi volguessin anar-hi o simplement hi simpatitzaven.
En aquest cas, un cop identificats al Facebook, anava a fer feina de carrer: picar portes, intentar localitzar-los pel barri amb les pistes que donaven a les xarxes...
- Un dels personatges del llibre que des de Catalunya ha anat a Síria insisteix que vagis amb ell i, fins i tot, que t'hi casis.
En certa manera, has experimentat un procés de radicalització?
- No ha estat un cas aïllat.
És un proselitisme perquè et converteixis, viatgis i et casis amb un combatent que s'ha produït amb tots els que he parlat, tots han fet el mateix intent.
D'aquí la vulnerabilitat de les joves i adolescents que decideixen fer aquest pas: han estat prèviament enganyades.
A partir de l'argumentació que donen, hi ha qui creu que la causa és justa.
Jo vaig patir aquest procés de proselitisme, però a l'edat que tinc, en el meu entorn i amb la meva professió era difícil.
La distància professional fa que no et deixis enganyar per aquestes tècniques de captació encara que siguin molt sofisticades.
- El que sobta, d'entrada, és que els arguments no són discursos feixucs dels líders d'Al-Qaeda, com estaven acostumats fa uns anys, sinó al contrari.
Són videojocs com el Call of Duty, són pel·lícules com El Senyor dels Anells o Matrix.
Molts joves consumeixen de manera intensiva aquest tipus de productes i els jihadistes que intenten captar adeptes els diuen que no tothom pot anar a Síria, que només hi poden anar ells perquè són els escollits, no com els altres.
"Els teus professors no t'entendran perquè és un món incorrupte i immaterial, els teus pares no han estat escollits, per tant, tampoc no t'entendran", els diuen.
Els fan trencar amb activitats d'oci com jugar a futbol o bàsquet o tocar qualsevol instrument de música, i entren en un món on de veritat et creus que ets l'escollit.
Si ets home, intenten apel·lar al teu sentit aventurer i heroic.
Si ets una dona, normalment donen arguments d'ajuda humanitària i assistencial com tenir cura nens o ancians.
- Confonen ficció amb realitat?
- Acaben vivint una realitat virtual paral·lela en la qual es creen el seu personatge.
Aquest tema pot crear polèmica perquè els usuaris de videojocs es poden sentir ofesos però això ho ha estudiat Dounia Bouzar, que es una desradicalitzadora que treballa pel govern francès, a partir dels joves que marxaven a Síria.
Les famílies podien contactar amb ells i en els seus ordinadors és on ella ha pogut comprovar i contrastar que hi havia aquests videojocs.
- El combatent amb qui parles en el llibre forma part d'una organització que no és Estat Islàmic i que, segons ell, segueix adequadament els preceptes de l'Alcorà.
- És de Jabhat al-Nusra, la branca siriana d'Al-Qaeda.
El problema és que la informació ha mort a Síria i moltes vegades el que arriba no ha passat pel sedàs periodístic i forma part de la propaganda de guerra.
En tot cas, Jabhat al-Nusra és un grup jihadista i la seva finalitat és la violència, i Estat Islàmic el mateix.
En un moment donat, aquests dos grups van entrar en una pugna després de la proclamació d'Abu Bakr al-Baghdadi del califat i en aquell moment inicien una guerra oberta.
Bona part dels alts i baixos emocionals que té en Tarek, àlies del personatge en el llibre, és per aquesta pugna.
Ens diu: "Com pot ser que ens estiguem barallant amb els nostres germans musulmans?
Tots som sunnites!" | Segons l'Anna Teixidor, l'autora de "Combatents en nom d'Al·là", les xarxes socials i el consum massiu de videojocs com el "Call of Duty" i de pel·lícules com "El Senyor dels Anells" tenen una gran importància en la radicalització de joves, convertint-los en jihadistes. Arran d'això, milers d'ells han anat a lluitar a Síria i l'Iraq. | Summarization |
caBreu_abstractive_2172 | Fes-me un resum del text següent: | Occitània és el nom que la majoria de ciutadans han escollit per denominar la nova macroregió que engloba la Catalunya del Nord.
Aquesta opció va rebre el 44,9% dels més de 200.00 vots que van recollir-se durant la consulta que es va portar a terme del 9 de maig i fins al 10 de juny.
Un nom que va quedar per sobre d'altres possibles nomenclatures com Llenguadoc-Pirineus o Occitània-País Català, l'única que feia referència al País Català i que va rebre un total de 24.784 suports, un 12,15% dels vots emesos.
Davant d'aquesta situació, el portaveu del col·lectiu catalanista SEM – que reuneix diversos partits i associacions de la Catalunya Nord- ha reclamat als consellers regionals que s'ho repensin i apostin per l'opció Occitània-País Català.
"Si no prioritzen aquesta opció prendran la responsabilitat d'esborrar del mapa un territori, una població, una llengua i una cultura; i això ho hauran de pagar d'una manera o altra", ha assegurat Pere Manzanares.
Ara, l'assemblea regional s'encarregarà de votar el nom definitiu i, posteriorment, elevar-lo a l'Elisi.
Aquest dijous van donar-se a conèixer els resultats de la consulta que s'havia portat a terme durant els mesos de maig i juny i que tenia com objectiu escollir el nom de la macroregió francesa que engloba la Catalunya Nord.
De les cinc opcions que van redactar un grup format per 30 experts, la guanyadora ha estat Occitània amb el 44,9% dels més de 200.000 vots.
L'opció Occitània-País Català, l'única que feia referència al País Català i que era la que defensaven diversos col·lectius catalanistes, ha quedat en quarta posició amb el 12,15% dels vots.
Ara, la pilota està sobre el teulat del consell regional que haurà de votar el nom definitiu i, posteriorment, elevar-lo al Consell d'Estat francès.
És el govern francès qui té l'última paraula i acabarà de decidir la nomenclatura definitiva.
En principi, la reunió dels consellers regionals està prevista pel proper 24 de juny.
Decidiran en base als resultats obtinguts de la consulta.
En concret, aquest mateix dijous, la presidenta de la gran regió Llenguadoc-Rosselló-Migdia- Pirineus, Carole Delga, ja va assenyalar a diversos mitjans francesos que respectarien la decisió democràtica que havia pres la ciutadania i subratllava que calia treballar cap a un nom que "federi".
Per la seva banda, el portaveu del col·lectiu catalanista SEM que reuneix diversos partits i associacions de la Catalunya Nord tals com la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la territorial nord-catalana de l'ANC, CUP o Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Manzanares, ha demanat als consellers regionals que s'ho repensin bé.
"Si no prioritzen l'opció Occitània-País Català prendran la responsabilitat d'esborrar del mapa un territori, una població, una llengua i una cultura; i això ho hauran de pagar d'una manera o altra", ha assenyalat contundentment.
Per això, des de l'entitat esperen que els polítics s'ho replantegin i tot i que no es tracta de l'opció més votada, Occitània-País Català sigui l'escollida pel consell regional.
No obstant això, un cop s'hagi dut a terme l'assemblea regional, la proposta s'haurà d'elevar al Consell d'Estat del govern francès.
En concret, serà l'Elisi l'encarregat de decidir el nom definitiu de la macroregió i, tal i com ja s'ha avançat, pot fer cas omís de la veu dels ciutadans o de la decisió dels consellers regionals.
"Són excessivament jacobins i centralitzadors, encara que Occitània-País Català fos l'opció més votada per la regió, ells podrien invalidar-ho", ha detallat Manzanares qui també ha carregat contra el funcionament de la consulta, "excessivament complexa".
Per això, davant d'aquest panorama, des del SEM no tenen moltes esperances.
"Veig difícil que finalment Occitània-País Català pugui ser el nom de la macroregió però, si més no, haurem enviat un missatge als polítics", ha comentat el portaveu del col·lectiu.
En aquest sentit, Manzanares assegura que les reivindicacions fetes – fins i tot s'ha previst una manifestació demà a Perpinyà de la mà d'Oui au Pays Catalan- seran "pedagògiques" per a la gent del territori i que hauran servit per demostrar que hi ha una part de la societat que "té voluntat de ser i d'ésser anomenats i que França ens ho nega".
"És interessant que passi i que sigui així", ha conclòs Manzanares. | Occitània ha sigut el nom escollit en la consulta per denominar la nova macroregió que engloba la Catalunya Nord. Arran d'això, el col·lectiu catalanista SEM ha reclamat als consellers regionals que s'ho repensin i escullin el nom Occitània-País Català, per evitar que s'esborri del mapa un territori, una llengua i una cultura. | Summarization |
caBreu_abstractive_2429 | Fes-me un resum del text següent: | El Tanatori de Tarragona ha obert una nova etapa amb la prestació de més serveis d'atenció al dol, de la incorporació de noves tecnologies i amb l'aposta de modernitzar les seves instal·lacions.
Per primer cop, a través d'un conveni amb l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona, s'ha començat a formar docents perquè puguin atendre aquells nens que han patit la mort d'algú estimat.
D'altra banda, s'ofereix a les famílies un servei amb psicòlegs especialistes en la pèrdua.
L'Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona proposa cerimònies d'homenatge a la vida, amb música o fotografies, per intentar que el comiat sigui reconfortant.
Per últim, el tanatori permet enviar el condol virtualment, a través del web, des d'on també es poden comprar corones de flors.
Els canvis, que incorporen la modificació de la imatge corporativa després de 25 anys d'existència de l'empresa, coincideixen amb el canvi de gerència al tanatori, que ha assumit Clara Viñas en substitució d'Ignasi Puig.
Segons Viñas, les modificacions en els serveis responen a un canvi generacional i també de la societat respecte a la mort.
El subdirector de Funespaña, José Vicente Aparicio, ha explicat que el servei funerari "implica alguna cosa més, més enllà de transportar una persona que ha mort i preparar-la sanitàriament".
"La família necessita que li traiem l'angoixa en un moment dur; intentem que la situació difícil es vagi normalitzant", ha concretat Aparicio, que diu que això ho ofereixen a través de la personalització del servei i també del respecte a la diversitat.
"Cada persona viu la mort d'una manera diferent i hem de tenir les eines perquè cadascú s'acomiadi exactament com ell vol i com la família necessiti", ha dit.
Per tot plegat, ofereixen cerimònies d'homenatge a la vida, amb la música que escullin i el material audiovisual que els facilitin.
D'aquesta manera, ha explicat la nova gerent, Clara Viñas, es "enalteix el seu pas per la vida": des del seu naixement fins a celebracions, el casament o l'arribada d'un fill.
Entre els nous serveis, hi ha un Servei d'Atenció al Dol, amb psicòlegs especialistes en la pèrdua, fruit d'un conveni entre l'empresa i la delegació de Tarragona del Col·legi de Psicologia de Catalunya.
Se'ls ofereix als familiars que hagin estat usuaris de l'Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona en els últims sis mesos.
Amb la intenció de canviar la idea de la mort, i pensar-la com un fet més de la vida, el Tanatori ha iniciat uns cursos dirigits a mestres perquè els nens que hagin patit la pèrdua d'un familiar puguin rebre l'atenció adequada per normalitzar-ho.
De moment, 28 docents segueixen el taller, anomenat 'La mort visita l'aula', mentre que 11 persones ho fan al de 'Com expliquem la mort als alumnes amb diversitat funcional o amb processos de malaltia'.
L'empresa també proposa contes infantils per explicar la mort als més petits.
El tanatori també ha mostrat el seu compromís amb el medi ambient, tot garantint el criteri de selecció en els proveïdors i assegurant que facin una tala d'arbres controlada per confeccionar els fèretres.
D'altra banda, s'asseguren que les incineracions es produeixen sempre amb un fèretre ecològic.
Pel que fa a les instal·lacions, s'ha adequat la recepció, la cafeteria i les sales de vetlla, per dotar-les de més intimitat i calidesa.
També s'ha incorporat WiFi.
L'empresa vol continuar invertint-hi per fer més millores, però descarta fer noves sales de vetlla.
Consideren que no és necessari amb el nombre de morts anuals a la ciutat -1.100 difunts el 2017.
El tanatori estrena una pàgina web més completa, accessible i amb més serveis.
A la pàgina apareixen les persones difuntes i es pot veure la sala de vetlla, a més de permetre enviar notes de condol virtualment, que després es fan arribar a la família, o fer una ofrena.
També es poden adquirir joies dissenyades per posar una part de les cendres dels difunts i portar-les com a record permanent o comprar llibres que ajuden a entendre la mort.
El cost dels serveis funeraris a Tarragona parteix d'un mínim de 1.500 euros més el 21% d'IVA, segons han especificat des d'Emserfumt.
En aquest sentit, el subdirector de Funespaña ha fet una crida perquè els serveis estiguin exempts d'IVA o comptin amb un IVA reduït. | S'inicia una nova etapa al Tanatori de Tarragona, amb més serveis d'atenció al dol, la incorporació de noves tecnologies i la modernització de les seves instal·lacions. Es posen psicòlegs a disposició de les famílies i s'imparteixen cursos a mestres perquè puguin atendre els nens que hagin patit una pèrdua. Es modifica també la imatge corporativa. | Summarization |
caBreu_abstractive_1245 | Fes-me un resum del text següent: | La consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, ha assegurat aquest dilluns que, arran de la manifestació del cap de setmana a favor dels refugiats, el Govern abordarà una futura revisió del Pacte Nacional per a la Immigració.
Ho farà per incloure-hi diversos aspectes relacionats amb les persones refugiades i per complir amb la petició que els organitzadors de la plataforma "Casa nostra, casa vostra" van demanar al president Carles Puigdemont, en què plantejaven al Govern un pacte social contra el racisme i la xenofòbia.
Així ho ha asseverat aquest dilluns la consellera en la presentació de l'informe que recull les xifres en matèria d’estrangeria dels darrers anys, on ha explicat que el Pacte Nacional, que ja existeix des del 2008, "haurà de buscar el consens amb les entitats i la ciutadania".
"La manifestació va ser una sacsejada de consciència.
Som una societat diversa, plural", ha reconegut la consellera, que també ha afirmat que "el Govern vol acollir més i millor".
Per això, Bassa creu que l'executiu català ha de fer més pressió a l'Estat per acollir els refugiats, sobretot els més vulnerables, els joves universitaris i els que tenen problemes de salut.
De fet, la Generalitat, tal com ha explicat en diverses ocasions el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, no només ha desenvolupat el Pla català de refugi, que complementa el programa estatal d’acollida i que pretén ajudar a la integració amb un sistema de mentors que ja té més de 1.800 persones inscrites, sinó que també ha buscat altres fórmules per fer arribar els refugiats provinents dels camps de Grècia i de l’Orient Mitjà.
D’entrada, ha multiplicat per 17 el nombre de persones ateses dins del programa estatal d’acollida: s’ha passat de les 28 places a les 470.
A més, des de la Generalitat s’ha engegat amb les ONG, com Stop Mare Mortum, un cens de 271 persones que voldrien ser acollides a Catalunya des dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia.
La major part d'aquestes persones, "haurien de ser acceptades sense dubtes, perquè moltes pateixen alguna malaltia greu que requereix hospitalització", segons ha explicat Amorós.
L’Estat, però, només n’ha aconseguit reubicar 14.
També s’han engegat programes d’estudi amb les universitats, com ara la Universitat de Barcelona o la Universitat Oberta de Catalunya, a través dels quals han arribat 15 alumnes que fugien de Síria i d'altres països en conflicte i, en breu, n’arribaran més.
Anar "més enllà" de les polítiques d'asil, però sense desobeir l'Estat
Tot i que la Generalitat insta Europa i l'Estat a a anar "més enllà" amb les polítiques d'asil, el Govern reitera, com ja ho va fer la consellera de presidència, Neus Munté, que no acollirà persones refugiades sense comptar amb la deguda autorització de l'executiu espanyol.
"No seria seriós i seria enormement irresponsable", va afirmar Munté.
Així també ho creu Amorós.
"El que no podem fer és desobeir l’Estat, perquè si ho féssim, podríem posar en perill la vida dels refugiats, que podrien ser expulsats i deportats", va afirmar el secretari fa només cinc dies a NacióDigital.
Malgrat tot, Amorós ha denunciat aquest dilluns a El Món a Rac1 que "l'Estat actuar amb deslleialtat amb l'arribada dels refugiats".
"L'executiu espanyol envia els refugiats a Catalunya sense avisar ni la Generalitat ni els municipis", ha denunciat.
Les peticions de reagrupament familiar es redueixen un 5,7%
Les dades de l'informe "D'estrangers a ciutadans" que avui es presentava, però, no són massa esperançadores.
Tal com ha explicat Amorós, les xifres constaten una davallada del nombre d’estrangers que sol·liciten l’arrelament social que permet renovar els permisos de residència, un tràmit que gestiona l’estat espanyol.
En total, ho van fer el 2016 un total de 11.619 estrangers, un 19,7% menys que el 2015.
Aquesta descens es deu principalment, segons Amorós, als efectes de la crisi.
D’aquestes peticions, el 84,4% es va tancar favorablement.
Els sol·licitants són majoritàriament homes joves (6 de cada 10 tenen entre 30 i 44 anys) provinents principalment del Marroc (17,3%), Pakistan (14,6%) i Hondures (10,6%).
"La situació és de gran gravetat", ha afirmat el secretari, que ha explicat que la pèrdua de feina ha motivat que moltes persones migrants visquin en una "irregularitat sobrevinguda".
Finalment, les peticions d’informes que acrediten l'esforç d'integració de la persona estrangera per accedir a la nacionalitat espanyola, l’any passat es van tramitar 154 expedients, un 40,9% dels quals van ser favorables.
En aquest cas, un de cada tres sol·licitants eren ciutadans marroquins.
Com en els dos casos anteriors, les peticions també van experimentar una caiguda del 37,1% respecte a l'any anterior. | La consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, assegura que, arran de la manifestació del cap de setmana a favor dels refugiats, el Govern revisarà el Pacte Nacional per a la Immigració. La Generalitat reclama a Europa i a l'Estat que vagin "més enllà" amb les polítiques d'asil, però en cap moment vol desobeir l'Estat. | Summarization |
caBreu_abstractive_56 | Fes-me un resum del text següent: | El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció que insta formalment el govern a aprovar els projectes de llei necessaris per a fer plenament aplicables les lleis suspeses recentment pel Tribunal Constitucional espanyol (TC).
En un text inspirat en les conclusions de la cimera del 3 de maig entre govern, partits, sindicats i entitats socials, JxSí ha proposat de recuperar la vigència de la llei 24/2015 pel que fa a les mesures de lluita contra els desnonaments, suspeses ara fa tres setmanes per l’alt tribunal espanyol.
La moció va més enllà i també reclama a l’executiu que presenti nous projectes de llei sobre l’impost sobre els habitatges buits, en el de les nuclears i en el de la llei d’igualtat entre homes i dones, tres projectes també suspesos recentment pel TC.
CSQP, PSC i la CUP han donat suport al text, que ha aconseguit una àmplia majoria de 97 diputats.
El PP (9) hi ha votat en contra i Ciutadans (25) ha preferit abstenir-se.
En una transacció amb CSQP, JxSí ha acceptat d’incloure un subapartat en la moció per a deixar clar que, mentre s’elabora una nova llei que cobreixi la suspensió de la llei de mesures urgents en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, el govern haurà de desplegar tots els recursos disponibles de la llei d’habitatge del 2007, a més de la part vigent de la mateixa llei 24/2015.
Amb l’abstenció del PSC i el vot en contra de PP i Ciutadans, la moció també insta l’executiu a fer tots els passos i accions necessàries per a assegurar que els drets socials assolits per la ciutadania mitjançant les lleis impugnades puguin ser garantits en qualsevol cas.
La intenció, segons que s’explica al redactat, és deixar sense efecte pràctic la suspensió del TC.
JxSí, CUP i CSQP han aprovat el punt que constata la instrumentalització política que el govern espanyol fa del TC, que trasllada a aquest òrgan debats que no són de caràcter jurídic, sinó de naturalesa estrictament política.
La moció, amb el suport de JxSí i la CUP (CSQP s’ha abstingut), diu que el parlament manifesta al TC que les decisions d’un tribunal arbitrari no obstaculitzaran la legítima voluntat democràtica del poble de Catalunya.
El portaveu adjunt de JxSí, Roger Torrent, i la diputada del PP Andrea Levy han tingut una picabaralla.
Torrent ha acusat l’estat de judicialitzar la política amb els recursos ‘recentralitzadors’ contra les lleis catalanes, i Levy li ha dit que la Generalitat havia presentat el doble de recursos al TC contra lleis de l’executiu estatal que no a la inversa.
Levy ha afirmat sentir-se ‘cansada’ de la ‘matraca’ independentista que, segons ella, intenta fer creure que la Generalitat no pot exercir les seves competències quan, si no ho fa, ‘és perquè prefereix exercir la vagància’.
‘Ja té nassos que algú com vostè parli de vagància’, li ha replicat Torrent, en una referència indirecta a les múltiples absències de Levy al parlament.
Per al diputat de JxSí, el PP actua com el representant del govern espanyol a la cambra i no com a representant dels interessos de la ciutadania de Catalunya.
Ací podeu llegir el text aprovat:
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a traslladar a aquesta cambra amb caràcter urgent i prioritari els projectes de llei que permetin fer plenament aplicables i efectives les lleis 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, la llei 14/2015 de l’impost sobre els habitatges buits, la llei 12/2014 d’impost sobre nuclears i emissions i la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes.
Mentre es desenvolupen els treballs d’elaboració d’una nova Llei que cobreixi les situacions de desempara que resulten de la suspensió dels articles recorreguts de la Llei 24/2015, el Parlament insta el Govern de la Generalitat, en estreta col·laboració amb les administracions locals, a desplegar tots els recursos disponibles que ofereixen la Llei de Dret a l’Habitatge de 2007 així com la part vigent de la mateixa Llei 24/2015, per tal de fer front a l’emergència habitacional i a les situacions de pobresa energètica.
Molt especialment, el Parlament insta el Govern a aixoplugar els esforços dels Ajuntaments, negociant directament amb entitats bancàries, grans tenidors i companyies subministradores cessions d’habitatges buits, convenis de col·laboració amb els serveis socials i contribucions als fons necessaris per cobrir les situacions d’emergència.» | El Parlament de Catalunya demana al Govern de la Generalitat que es tornin a aprovar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol. Entre aquestes lleis, s'inclouen la llei sobre pobresa energètica, l'impost sobre els habitatges buits, l'impost sobre nuclears i emissions i la llei d'igualtat entre homes i dones. Aquestes lleis es consideren necessàries de forma urgent. | Summarization |
caBreu_abstractive_2665 | Fes-me un resum del text següent: | Els membres del CDR s'han retirat de l'autopista AP-7, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), que ha estat tallada durant més de tres hores en sentit nord.
Cap a dos quarts de vuit del matí els manifestants han bloquejat la calçada amb piles de neumàtics i guarda-raïls, i pels volts de les onze han abandonat la protesta sense incidents.
Durant l'acció s'han viscut alguns moments de tensió quan alguns conductors bloquejats s'han encarat amb les persones que protestaven i, fins i tot, s'ha vist volar una pedra cap al punt on s'aplegaven els CDR.
Els Mossos d'Esquadra han enviat diverses unitats d'antiavalots a l'autopista, tot i que només han hagut d'actuar per calmar els ànims.
Personal de la concessionària ha assumit les tasques de neteja de la via per poder restablir-hi la circulació.
Un centenar de membres del CDR han tallat l'AP-7 en sentit nord, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, accedint per un camí lateral, del qual han tallat les tanques.
Segons ha explicat Anna Marquès, una ciutadana que ha quedat retinguda, estava circulant al voltant de les set del matí per la via, quan ha vist "unes llums, com de bengala", i una vintena de persones a la carretera.
A partir d'aleshores, la circulació ja ha quedat interrompuda.
Els CDR han pujat una barrera amb pneumàtics, que han ruixat amb oli, però que no han arribat a cremar, previnguts per la forta ventada.
A més, han desmuntat els guarda-raïls i els han situat al mig de la calçada.
La tensió amb els ciutadans que s'han quedat retinguts, sobretot transportistes, ha estat constant.
Des de la banda dels vehicles atrapats ha volat una pedra dirigida cap a la concentració dels CDR i aquest incident ha provocat una picabaralla en què han hagut d'intervenir els Mossos d'Esquadra, que han demanat tranquil·litat.
En un altre moment, diversos ciutadans atrapats han optat per intentar moure els guarda-raïls escampats a terra, i això ha provocat un cara a cara amb els membres dels CDR, que els han tornat a situar on es trobaven, al mig de la calçada.
Aquest ha estat un dels altres moments de tibantor que ha obligat la mediació de la policia.
Finalment, han arribat cinc furgonetes dels antiavalots, que s'han situat entre les dues bandes i que no han hagut d'actuar.
Sí que han hagut de sentir els retrets dels conductors, que els criticaven per no carregar contra els membres del CDR, i també dels CDR, on se'ls cridava "no us mereixeu la senyera que porteu".
Durant la protesta, els participants han desplegat una pancarta on es llegia '1 d'octubre, ni oblit ni perdó', un lema que també han repetit durant la concentració, sumats als de reclam de la llibertat dels polítics presos o de càntics que es van fer famosos ara fa un any, com 'on estan les paperetes?'.
També han contestat amb cançons, com el 'Bella, ciao', a alguns insults o crits de 'Visca, Espanya' que els atrapats han dirigit contra ells.
D'entre els que feien cua esperant que es restablís la circulació hi havia en Julián, un transportista que es dirigia carregat de mascotes a Sant Cugat del Vallès.
"Des de les set del matí que estem aturats, i la gent ja està cansada.
Has d'arribar a lloc i no et deixen", ha lamentat.
Entre les persones aturades hi havia una família que es dirigia a Barcelona per enllestir una documentació al consolat i que lamentaven que perdrien la cita acordada des de feia mesos.
D'altra banda, una parella ha baixat d'un cotxe, carregats de maletes, i han decidit caminar fins a un camí lateral, on algú els pogués passar a recollir i reprendre la marxa per no perdre el viatge per una altra carretera.
En José Sacristán, també retingut, ha lamentat que la situació s'ha fet "difícil d'entendre" i ha considerat que l'acció era "poc cívica".
"La policia ens demana paciència, però després de més de dues hores la paciència s'esgota", ha lamentat.
Finalment, després de més de tres hores, els membres del CDR han decidit marxar de l'AP-7, un cop han cantat 'Els Segadors'.
Quan han marxat, la circulació encara ha quedat afectada perquè la calçada, amb guarda-raïls, pneumàtics, terra i oli, ha hagut de ser netejada.
En un principi, només un dels dos carrils s'ha pogut reobrir. | Els CDR han tallat durant més de tres hores l'autopista AP-7 a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), en sentit nord. Durant la protesta s'han viscut moments de tensió entre conductors bloquejats, manifestants i Mossos d'Esquadra. Els Mossos han hagut d'intervenir quan s'han produït enfrontaments entre conductors bloquejats i membres dels CDR. | Summarization |
caBreu_abstractive_604 | Fes-me un resum del text següent: | La vice-presidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, ha explicat que s’ha modificat la llei valenciana contra la violència sobre la dona per a adaptar-la al conveni d’Istambul, de manera que s’amplia l’atenció a les dones que sofreixen qualsevol tipus de maltractament i s’inclouen nous supòsits de violència.
Oltra ha indicat que l’ampliació de la norma, realitzada a través de la Llei de Mesures, respon a una de les grans demandes del moviment feminista i ‘afecta tant al concepte del que és violència contra les dones com a les manifestacions d’aquesta, així com el concepte del que és l’agressor, que s’àmplia als nous supòsits de violència’.
D’aquesta manera, la violència contra les dones, en qualsevol de les seves manifestacions, passa a ser considerada una violació dels drets humans i s’inclouen, com a tal, nous conceptes, com els matrimonis forçosos o les pràctiques d’avortaments o esterilitzacions forçoses així com qualsevol imposició o abús sexual, amb independència de si es té o no relació de parella amb l’agressor, ha precisat l’administració en un comunicat.
Tots aquests tipus de violència podran ser atesos per les professionals de la xarxa de Centres Dona 24 hores, que existeixen en diferents punts del País Valencià.
La vicepresidenta també ha assenyalat que a partir d’ara, en el cas de les treballadores públiques que siguin víctimes de violència masclista, serà suficient comptar amb un certificat acreditatiu d’atenció especialitzada realitzat per un organisme públic competent en matèria de violència sobre la dona per a poder sol·licitar el trasllat, la baixa o l’adaptació de la seva jornada laboral.
Una altra de les novetats és que, entre les mesures a impulsar per part de les administracions públiques per a informar i sensibilitzar sobre aquest tema, s’inclouen els programes de prevenció de la violència i de la promoció de nous models de masculinitat igualitària, ‘mitjançant el qüestionament de rols de gènere estereotipats i masclistes’, ha indicat.
Així mateix, la llei estableix que la Generalitat no podrà contribuir al sosteniment econòmic, per qualsevol formula de col·laboració, d’aquells mitjans de comunicació que incloguin publicitat masclista i de prostitució.
La vice-presidenta ha destacat que l’adaptació de la llei al Conveni d’Istambul suposa un ‘gran avanç’, ja que a més de ser jurídicament vinculant, ‘implica reconèixer la violència contra les dones més enllà del marc de les relacions sentimentals, passant a descriure’l com un problema social’.
Oltra ha destacat que aquesta modificació normativa suposa un nou avanç en el marc del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, que ja porta dos anys en funcionament, i que ‘ha suposat un marc d’acord i de diàleg no sols entre les diferents forces polítiques, sinó de la societat en el seu conjunt’.
L’acord té un període de compliment de cinc anys i, en el seu segon aniversari, ja compta amb el 82 per cent de les 293 mesures inicials en marxa, segons ha informat la vice-presidenta, qui ha explicat que s’ha decidit introduir algunes noves per a atendre la realitat del dia a dia, com és el cas de la citada Estratègia.
En aquests moments, ja hi ha 166 mesures que estan realitzades o en execució permanent, 74 que estan en procés i 53 pendents de desenvolupament, ha desglossat Oltra, qui també ha indicat que en aquests dos anys 1.022 entitats i 12.108 particulars han subscrit el Pacte a través de la web.
La vice-presidenta ha incidit en què el Pacte és un document viu i, com a tal, inclou noves fórmules per a lluitar contra les diferents formes de violència masclista que existeixen en la societat actual.
En aquest sentit, ha recordat que aquest any passat es va decidir crear un grup de treball sobre com lluitar contra la violència sexual des de la perspectiva de l’educació afectivo-sexual.
El Pacte també ha creat un altre nou grup per a dissenyar la figura de l’acompanyament a dones víctimes de violència masclista amb diversitat funcional, que és un col·lectiu doblement vulnerable i que requereix d’un suport específic en aquesta mena de situacions.
Així mateix, ha recordat que un altre dels objectius que s’han marcat des del govern per a aquesta legislatura és l’aprovació d’una nova llei d’Igualtat, que naixerà d’un procés participatiu, obert i horitzontal, i que treballarà sobre la base de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, una ‘premissa bàsica en la lluita contra la violència masclista’. | La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, ha anunciat l'ampliació de la llei valenciana contra la violència sobre la dona a qualsevol maltractament, més enllà del marc de les relacions sentimentals, adaptant-la al conveni d'Istanbul. També ha recordat que un altre dels objectius del govern per a aquesta legislatura és l’aprovació d’una nova llei d’Igualtat. | Summarization |
caBreu_abstractive_723 | Fes-me un resum del text següent: | Barcelona (ACN).- Els usuaris de les biblioteques públiques podran gaudir de descomptes en l’oferta cultural de tot Catalunya a partir del 2016.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha explicat que la mesura comportarà que “el carnet de biblioteques agafi la dimensió de carnet cultural més enllà del sistema bibliotecari” i amb un àmbit d’ús “per al conjunt del patrimoni”.
Ampliant les funcions del carnet pretenen que l’usuari interactuï amb la cultura més enllà dels llibres amb l’opció d’accedir a ofertes de teatre, concerts o museus.
La mesura forma part del ‘Pla de museus de Catalunya 2015-2025’ que també inclou l’ampliació del MNAC o la creació del Museu d’Arquitectura de Catalunya.
El carnet de biblioteques, que compta amb més de tres milions d’usuaris, ampliarà les seves funcions amb el carnet ‘Catalunya és cultura’ al gener de 2016.
El carnet no serà gratuït i permetrà accedir a descomptes en els àmbits del teatre, la música o els museus de tot Catalunya a part de servir pel préstec de llibres.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que amb aquesta mesura pretenen que l’usuari de les biblioteques “interactuï una mica amb tot” dins la cultura ja que ho fan poc “d’un àmbit a l’altre”.
‘Catalunya és cultura’ va dirigit a aquells que ja són usuaris de les biblioteques i vulguin ampliar el seu consum cultural però també vol servir com a “estímul”, segons Mascarell, per aquells que encara no ho són.
L’ampliació de les funcions del carnet de biblioteques respon a un procés encetat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de les Empreses Culturals (Icec), entre d’altres.
En una primera fase es va ampliar a tot Catalunya el servei de préstec i en una segona fase, que és la que començarà de cara l’any que ve, es permetrà l’accés als descomptes de forma integrada per tot el territori.
El funcionament serà similar al del carnet BcnCultural, amb un cost de 20 euros anuals, o el Club Girona Lectura, que costa 2 euros, que només permet accedir a descomptes d’esdeveniments de les pròpies demarcacions i no a tot Catalunya com passarà amb ‘Catalunya és cultura’.
Objectiu: augmentar un 20% els visitants dels museus
Amb mesures com la del carnet ‘Catalunya és cultura’ la conselleria de Cultura pretén augmentar un 20% el nombre de visitants dels museus de Catalunya de cara a l’any de finalització del pla.
Per aquest motiu també apunten a les TIC i la comunicació com un factor clau.
Mascarell ha insistit en la importància de reforçar els vincles entre els ciutadans i la vida museística, no només fent que augmentin les visites sinó fent que els museus estiguin més relacionats amb el seu entorn proper.
Nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i un dipòsit d’art a Cervera
El ‘Pla de museus de Catalunya 2015-2025’ també proposa mesures de més llarg termini com l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya o el canvi de seu de museus existents i la creació de noves institucions museístiques.
El Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MarqC) o el Centre Nacional de Fotografia són exemples de museus de nova creació.
També preveuen canviar les seus del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona o del Museu Nacional d’Història de Catalunya.
Pel que fa al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Mascarell ha manifestat la intenció de convertir-lo en un museu nacional.
De cara al gener de 2016 també es posarà en funcionament un dipòsit a Cervera que acollirà reserves nacionals d’art i arxius arqueològics que els museus vulguin cedir-hi.
L’espai tindrà uns 10.000 metres quadrats un cop acabada la seva reforma.
Nova Llei de Museus i nou sistema de finançament
El conseller de Cultura també ha manifestat la voluntat de canviar l’actual Llei de Museus de Catalunya i de modificar el sistema de finançament d’aquests equipaments.
El ola proposa augmentar un 0,5% el percentatge d’inversió dedicat al patrimoni cultural per dedicar aquesta xifra a la compra d’art. A més Mascarell també ha apuntat que promouran l’aprovació de la Llei de Patrocini i Mecenatge per afavorir el consum cultural amb la desgravació d’algunes activitats culturals.
Una altra proposta és dedicar un percentatge del 5% de la taxa turística al finançament del programa d’adequació turística en museus i patrimoni. | El carnet de biblioteques ampliarà les seves funcions amb el carnet ‘Catalunya és cultura’, a partir del gener de 2016. El carnet no serà gratuït i passarà a ser un carnet cultural, amb descomptes en els esdeveniments teatrals, musicals i en la visita de museus, a part del préstec de llibres. L'objectiu és augmentar un 20% els visitants dels museus. | Summarization |
caBreu_abstractive_168 | Fes-me un resum del text següent: | El debat entorn de la via per a fer un referèndum acordat sobre la independència de Catalunya ha tornat a posar en relleu la proposta del Canadà amb l’anomenada Llei de la Claredat.
En teoria, aquesta llei havia d’establir les condicions constitucionals per a fer un referèndum acordat al Quebec.
El PSC la sol posar com a exemple de bona pràctica i ahir el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va demanar de seguir aquell camí.
Tanmateix, no era pas una llei tan clara com es vol fer entendre i contenia paranys importants.
–Què és la Llei de la Claredat?
–La Llei de la Claredat, oficialment ‘Llei de la Claredat Referendària’, és una llei aprovada l’any 2000 pel Parlament del Canadà, que estableix les condicions amb què el govern canadenc està autoritzat a negociar la possible independència d’una província, en cas de victòria dels partidaris de la independència en un referèndum.
–Per què es va aprovar?
–Perquè el parlament i el govern del Quebec havien fet prèviament dos referèndums unilaterals per la independència, no autoritzats pel govern canadenc i considerats il·legals pel Tribunal Suprem del Canadà.
En el segon referèndum, el 1995, el sí havia perdut tan sols per dècimes i, a més, hi hagué greus acusacions de frau a l’unionisme.
El resultat fou d’un 50,58% de vots en contra i 49,42% a favor, amb una participació del 93,52%.
El govern del Canadà, que no va fer res per impedir els referèndums, va dir després del segon que la pregunta presentada als electors no havia estat clara.
La llei, doncs, va néixer per impedir que es fes un tercer referèndum, o si més no que es fes sota el control del govern quebequès.
La pregunta del segon referèndum era: ‘Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà, després d’haver ofert formalment al Canadà un nou acord econòmic i polític, en el marc del projecte de Llei sobre el Futur del Quebec i l’Entesa, signada el 12 de juny de 1995?’
–El Quebec va acceptar la Llei de la Claredat canadenca?
–No.
El parlament del Quebec no ha reconegut mai la Llei de la Claredat.
I d’ençà que és vigent no s’ha fet cap referèndum.
De fet, dos dies després de l’entrada a la Cambra del Comuns canadenca de la Llei de la Claredat, el parlament del Quebec va votar una contrallei, anomenada popularment ‘Llei 99’ –oficialment, ‘Llei del Respecte a l’Exercici dels Drets Fonamentals i les Prerrogatives del Poble del Quebec i l’Estat Quebequès’.
Aquesta llei afirma el dret d’autodeterminació del poble quebequès.
La Llei de la Claredat va ser refusada per tots els partits de l’Assemblea Nacional del Quebec, independentistes i unionistes.
També al parlament federal els diputats quebequesos hi votaren en contra.
–Per què se’n diu ‘de la Claredat’?
–En teoria, perquè estipula que si hi ha un referèndum la pregunta hauria d’incloure ‘clarament’ la pregunta als votants en termes de la independència –i qui decidiria si la pregunta és clara o no, i per tant en tindria el control seria la Cambra dels Comuns del Canadà, no pas l’Assemblea Nacional del Quebec, per exemple.
La llei també afirma que el resultat hauria de ser clar, sense especificar què vol dir.
–La llei continua vigent?
–Les dues lleis contradictòries, la del Canadà i la del Quebec, són vigents, però ningú no sap quin efecte tindrien en cas de convocatòria d’un altre referèndum.
Simplement, no hi ha hagut l’avinentesa d’aplicar-les.
–En conseqüència, a qui interessava la Llei de la Claredat i quins paranys contenia?
–La Llei de la Claredat és una llei que interessava el govern del Canadà i que era una maniobra contra el govern i el parlament del Quebec.
Els paranys, bàsicament, eren que sota l’aparença de pactar com s’havia de fer un referèndum, en realitat atorgava al govern canadenc el control d’aquest possible referèndum, després de no haver pogut controlar els dos anteriors, autoritzats per l’assemblea.
En concret, el parlament canadenc s’atorgava el dret de:
–decidir quina pregunta s’havia de sotmetre a referèndum;
–decidir quin tant per cent de vot caldria per a guanyar el referèndum, cosa que trencava la regla democràtica del 50% dels vots més un;
–decidir amb qui hauria de negociar el Quebec en cas de guanyar el referèndum, reservant-se el dret de modificar les fronteres actuals;
–anul·lar-lo si considerava que la pregunta o el resultat no eren prou clars;
–i decidir en quines condicions i en quin termini es podria modificar la constitució canadenca per a permetre d’aplicar el resultat del referèndum. | La Llei de la Claredat del Canadà estableix les condicions amb què el govern canadenc està autoritzat a negociar la possible independència d’una província del país. Mai ha sigut reconeguda pel parlament del Quebec, perquè entén que la llei es va crear per a impedir un tercer referèndum unilateral al Quebec. | Summarization |
caBreu_abstractive_2656 | Fes-me un resum del text següent: | L'Audiència de Girona ha rebaixat la condemna al caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia al cap i va fer extensiva l'amenaça a altres càrrecs del cos. El tribunal ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació que va presentar la defensa de l'agent aplicant-li l'atenuant d'alteració mental.
Per això, li rebaixa la condemna de 1 any i 3 mesos de presó a 6 mesos.
El jutge considera que la malaltia mental que pateix pot afectar la seva impulsivitat i que aquesta alteració "es manifesta com a conseqüència de la problemàtica laboral del condemnat".
Com que no té antecedents i la pena és inferior a 2 anys, no haurà d'entrar a presó després que el jutjat hagi acceptat la suspensió de l'execució de condemna amb la condició que no torni a delinquir durant 2 anys.
L'Audiència de Girona ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la defensa del caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip.
El tribunal li ha aplicat l'atenuant l'alteració mental i li ha rebaixat de pena de 1 any i 3 mesos de presó fixada pel Jutjat Penal 1 de Figueres a 6 mesos.
Com que el caporal no té antecedents i la pena és inferior a 2 anys, no haurà d'entrar a presó després que el jutjat hagi acceptat la suspensió de l'execució de condemna amb la condició que no torni a delinquir en un termini de 2 anys.
Els fets van passar el juny de 2015 quan el policia va trucar al cap de Recursos Humans després que l'haguessin expedientat.
El policia, que estava de baixa en el moment dels fets i que actualment també hi està, va fer extensiva la seva amenaça a altres comandaments del cos. Concretament, a l'inspector, al sotsinspector i a un sergent.
Durant la conversa amb el treballador, "amb la intenció que les persones a les que s'anava a referir s'acovardissin", va dir-li que mataria l'alcaldessa, l'inspector, el sotsinspector i un sergent del cos. Per fer-ho, va assegurar que tenia "preparats dos carregadors amb setze bales cadascun" i que tant se li'n donava que Felip i els altres comandaments es protegissin amb armilles perquè els dispararia al cap. Quan va proferir les amenaces, el policia disposava d'una pistola i d'una carrabina (que després de rebre la denúncia els Mossos d'Esquadra li van retirar).
El jutjat va donar plena credibilitat al testimoni del cap de Recursos Humans.
A la sentència, recollia que, tot i que tant ell com les víctimes de les amenaces estaven "immersos en un ambient particularment enrarit" i "exemplificat amb els expedients oberts a l'acusat", aquesta circumstància en cap cas implicaria que el treballador tingués intenció de perjudicar al caporal.
Així mateix, considerava que el fet que el testimoni expedientés l'ara condemnat no implica "la més mínima animadversió cap a l'acusat" perquè incoar expedients era "inherent" a la seva feina.
La sentència detallava també que els afectats van donar total veracitat a les amenaces.
Tant és així que segons va declarar la mateixa alcaldessa, quan l'inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies.
El sotsinspector, a més, va declarar que arran de les amenaces es va acostumar a portar una armilla antibales i a dur una bala a la recambra " per si de cas".
El jutge considerava que no se li ha d'aplicar cap atenuant d'alteració psíquica perquè tot i que a l'informe pericial constava que l'acusat patia un trastorn depressiu major i de personalitat "no especificat", el document reconeix que "no hi ha cap deteriorament cognoscitiu".
Malgrat això, la defensa, exercida per l'advocat Jordi Colomer, va presentar un recurs d'apel·lació que ara l'Audiència ha estimat parcialment.
El tribunal recull que el metge forense va observar en la seva conducta "tic involuntaris" de l'agent i que la malaltia mental que pateix (depressió i trastorn de personalitat) pot afectar la seva impulsivitat.
En aquest sentit, "sense desconèixer la possibilitat que existís una malaltia subjacent", considera que l'alteració mental "es manifesta com a conseqüència de la problemàtica laboral del condemnat". | L'Audiència de Girona, aplicant l'atenuant d'alteració mental, ha rebaixat la condemna al caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va amenaçar de mort l'alcaldessa. La pena inicial d'1 any i 3 mesos s'ha rebaixat a 6 mesos. El caporal no haurà d'entrar a presó ja que no té antecedents penals i la pena és inferior a 2 anys, | Summarization |
caBreu_abstractive_841 | Fes-me un resum del text següent: | El Centre Artesà Tradicionàrius acull avui l’acte inaugural de l’Any Joan Tomàs i Parés, que commemora el 125è aniversari del naixement d’aquest director de corals, mestre i musicòleg, fonamental per al país, que va morir l’any 1967 després d’haver dedicat tota la vida a la investigació, l’ensenyament i la divulgació del patrimoni musical.
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural organitza una vintena d’actes per a fer conèixer el seu llegat i retornar-lo als ciutadans.
Aquest barceloní il·lustre va ser un dels grans impulsors del moviment coral català, va dirigir orfeons, corals i capelles de música, va ser pianista i organista, mestre i professor de música, promotor de la renovació pedagògica amb el mètode musical i rítmic de Jaques-Dalcroze, compositor, arranjador, recol·lector i transcriptor de milers de melodies que han nodrit l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una feina encomiable i fructífera, feta de bracet del reconegut folklorista Joan Amades, amic seu, a qui acompanyava en les missions de recerca, entre altres folkloristes.
A més, va recórrer part de l’estat espanyol i del país, tot recollint cançons des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Agrupació Excursionista de Catalunya i l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
La primera cita és a les set de la vesprada, es podrà seguir en directe pel canal de YouTube del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de manera presencial amb reserva prèvia.
Començarà amb la inauguració institucional de la directora general, Maria Àngels Blasco, i continuarà amb una conferència de Liliana Tomàs, néta de Tomàs, mestra de música, gestora cultural i comissària de la commemoració, per a explicar la trajectòria i les facetes del seu avi.
A continuació, s’hi presentarà l’exposició itinerant “Músic de tot cor.
Joan Tomàs i Parés 1896-1967”, que romandrà al C.A.T. fins el 26 de març i que inclou dotze panells sobre la seva figura, l’obra i el mestratge, amb fotografies inèdites i documentació, a més d’enllaços a enregistraments i vídeos il·lustratius.
Per acabar, la cantant del Rosselló Gisela Bellsolà, la guitarrista de la Marina Alta Sandra Monfort i l’acordionista vallesà Carles Belda oferiran un concert participatiu amb la reinterpretació d’algunes de les cançons recollides per Tomàs, sota el títol “Joan Tomàs, 125 anys donant vida a les cançons.
Que les cançons tornin al poble i que el poble les canti”.
Entre més, hi sonarà la seua “Nit serena de Nadal”, la popular “Cançó dels matiners” i la popular lleonesa “Benditu Xuan”.
Tot això, amb la col·laboració especial del músic Jaume Arnella, qui va ser deixeble del mestre.
L’organització treballa per fer possible moltes activitats més que remarcaran el llegat d’aquesta figura clau per a la configuració del patrimoni musical del país, un reguitzell de propostes que dissenyen ajuntaments i diversos festivals, com ara el Dansàneu i el Càntut, que no estan concretades encara i que es podran consultar a les webs Joan Tomàs i Parés i Any Joan Tomàs.
Entre més, preveuen un taller, concerts, conferències i publicacions variades.
De fet, es treballa en el llibre Cançons de Nadal de Joan Tomàs i Parés, que inclourà nadales seues i alguns dels seus escrits sobre cançons populars nadalenques.
Les conferències i reflexions sobre folklore i pedagogia seran recollides en una sola edició digital.
I també es publicarà un recull de cançons tradicionals harmonitzades per ell.
Per últim, s’editarà el Cançoner de les Planes d’Hostoles per commemorar el centenari de la missió de recol·lecció que el va portar a la Garrotxa, un treball a càrrec de Jaume Arnella, Josep García, Joan Figueres i Liliana Tomàs.
La pròxima cita ja concretada serà el divendres 26 de març a l’Ateneu Barcelonès, amb la conferència i el concert “Camí de cançons.
Homenatge a Joan Tomàs”.
La soprano Mireia Tarragó i la pianista Anna Crexells acompanyaran les explicacions de la conferenciant Liliana Tomàs amb composicions i harmonitzacions de cançons populars catalanes recollides per ell, combinades amb altres obres de Josep Lluís Guzmán, Francesc Pujol, Joan Llongueres, Lluís Maria Millet i Baltasar Samper.
L’Any Joan Tomàs s’afegeix a la desena de commemoracions que ha impulsat el Departament de Cultura de la Generalitat, entre les quals hi ha els cent anys del naixement de Teresa Juvé i Acero, pedagoga i escriptora, els cinquanta anys de la mort de Joan Manén i Planas, músic i virtuós del violí, i la commemoració d’una altra fita cabdal per a la cultura popular, el naixement del coreògraf, ballarí i lluitador antifranquista Manuel Cubeles. | Avui té lloc l'acte inaugural de l’Any Joan Tomàs i Parés al Centre Artesà Tradicionàrius, amb una conferència, un concert i una exposició. L’organització treballa en la realització de moltes més activitats, incloent-hi concerts, conferències i publicacions variades. En Joan Tomàs i Parés va ser un dels grans impulsors del moviment coral català. | Summarization |
caBreu_abstractive_1434 | Fes-me un resum del text següent: | La sessió de control al govern celebrada dimecres passat al Congrés va escenificar l'estratègia del líder de Ciutadans, Albert Rivera, per erosionar l'executiu de Mariano Rajoy.
El dirigent taronja va mostrar que opta pel que es pot anomenar "l'estratègia 155" per arraconar el president espanyol, acusant-lo de manera despietada de ser tou amb el sobiranisme.
L'actitud del líder unionista va sobtar els observadors polítics i el mateix Partit Popular, que veu atònit com Cs, el teòric aliat del PP al Congrés, és més dur amb la Moncloa que no pas el PSOE, que intenta fer una "oposició d'Estat" amb el procés català.
"Acoso y derribo"
Per la seva duresa i agressivitat, l'estratègia de Rivera contra Rajoy recorda la de l'anomenat acoso y derribo contra Adolfo Suárez duta a terme per Felipe González a finals dels anys setanta.
Amb una diferència important: González era el líder de l'oposició a Suárez, mentre que Rivera és, teòricament, un aliat del PP i acaba de pactar un nou president de la comunitat de Madrid i els pressupostos.
L'objectiu de Rivera és desestabilitzar Rajoy fins a dur-lo al racó del quadrilàter.
Mantenir el 155
La línia d'atac de Ciutadans contra Rajoy s'ha centrat aquests dies en la defensa del manteniment del 155 a Catalunya encara que es formi un nou Govern, a no ser que els dirigents independentistes demanin perdó i es comprometin a no repetir un nou octubre.
Rivera defensa mantenir el 155 malgrat que el decret que ell, el PSOE i el PP van votar al Senat diu que l'aixecament és automàtic quan hi hagi Govern
Moncloa està molt irritada amb Rivera.
D'aquí l'expressió "aprovechategui" que li va llançar Rajoy.
Però el que no s'entén des del govern és la insistència de Cs a mantenir el 155, quan el decret que va ser aprovat pel Senat explicita que la intervenció de l'autonomia tindrà vigència fins a la formació d'un Govern a Catalunya.
Aleshores, a què juga Rivera?
El "pacte" entre el PP, el PNB... i els sobiranistes
La idea que el PP "ja ha pactat" amb els partits sobiranistes per deixar enrere el conflicte a Catalunya està sent repetida pels quadres taronja.
La negativa del govern espanyol a recórrer davant el Tribunal Constitucional la delegació de vot de Carles Puigdemont i Toni Comín -recurs que automàticament deixaria sense vot els dos exiliats mentre el TC no entrés en el fons de la qüestió- ha estat presentada per Cs com una prova d'un pacte contra natura.
Rivera creu que hi ha un "tots contra Ciutadans" i els seus dirigents es presenten com a víctimes d'una pinça bipartidista
En el marc de l'acord entre el PP i el PNB per aprovar els pressupostos, a Cs creuen que tenen terreny per introduir la idea de "tots contra Ciutadans".
Els dirigents taronja estan fent córrer la idea que són víctimes d'una tenalla per part de tota la resta de formacions polítiques.
Des de Ciutadans es presenta un Rajoy que només vol que el problema "passi".
Dirigents de Cs diuen aquests dies a qui els vol escoltar que l'única pretensió de Moncloa és guanyar temps i que es formi un Govern a la Generalitat, sigui en les condicions que sigui.
Ells, en canvi, el que volen és "resoldre el problema".
Els riscos de la precipitació
En els cercles polítics de Madrid, s'ha assenyalat el perill que té per Cs delatar precipitació en el seu assalt al poder.
El vent a favor que assenyalen les enquestes ha generat una dinàmica d'eufòria que pot acabar sent costosa per Rivera.
D'altra banda, un discurs molt radicalitzat, que fins i tot veu complicitats entre Moncloa i els partits sobiranistes pot acabar sent vist com a poc creïble en la franja de l'electorat més moderat.
És més, pot acabar oferint la imatge d'un govern Rajoy "centrat" entre els independentistes i els excessos demagògics de Ciutadans.
Hi ha també el dubte sobre quina pot ser l'actitud de sectors econòmics -aquest IBEX que apareix com a enderiat amb Rivera- quan es percebi que el discurs de Cs sobre Catalunya pot ser motiu d'inestabilitat.
Mantindran el seu suport a Ciutadans si es preveu que un govern presidit per Rivera pot empitjorar encara més el clima polític a Catalunya? | A la sessió de control al govern, l'Albert Rivera, el líder de Ciutadans, va escenificar l'estratègia, probablement d'una forma precipitada, de mantenir el 155 per erosionar el PP. Això és semblant a l'anomenat "acoso y derribo" contra Adolfo Suárez dut a terme per Felipe González, però amb la diferència que Rivera és, teòricament, un aliat del PP. | Summarization |
caBreu_abstractive_288 | Fes-me un resum del text següent: | Catalunya ja treballa en un nou pla per a afrontar la covid, que dependrà de l’eliminació progressiva de les restriccions, com ja s’ha començat a fer, i d’una vigilància epidemiològica menys intensiva que se centrarà en grups sentinelles, tal com va explicar el Departament de Salut.
Però en aquesta nova situació, que requerirà una nova manera d’afrontar la pandèmia, hi ha un asterisc.
Són els vulnerables.
Ens hi referim com un grup, un col·lectiu homogeni i immòbil, però el fet és que té graduacions i perfils variats.
De fet, segons que ha sabut VilaWeb, Salut treballa en una definició que delimiti de manera exacta i actualitzada qui serà tractat com a vulnerable i qui no.
Aquesta definició ha de servir per a establir el grup de població amb el qual el sistema mantindrà un control de la malaltia.
Nous canvis a la vista: així és com preveuen els experts que serà la nova normalitat
Mentre no hi ha una nova definició, qui és vulnerable i qui no a ulls dels sanitaris ho estableix el Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2.
La qualificació la va establir prèviament el Ministeri de Sanitat espanyol el maig del 2021.
Aquest és el llistat de grups de patologies i situacions per a orientar la determinació d’una persona vulnerable: diabetis, malaltia cardiovascular –incloent-hi hipertensió–, malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència, insuficiència renal crònica, malaltia hepàtica crònica greu, càncer en fase de tractament actiu, obesitat mòrbida (IMC>40), embaràs i més grans de seixanta anys.
Per Joaquín López-Contreras, el cap clínic de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, les patologies esmentades ara ja no són de risc alt.
“La malaltia ha canviat amb les vacunes, i les persones amb aquestes patologies tenien una resposta molt dolenta.
Però ara, amb les vacunes, el seu pronòstic és més bo.”
Sí que posa el focus en els qui tenen immunodeficiències.
En la majoria dels casos, són malalties amb un origen congènit i que es tenen des de la infància.
La resta d’immunodeficients són persones amb patologies que es tracten amb fàrmacs que disminueixen la immunitat perquè el tractament funcioni.
És el cas dels qui tenen malalties hematològiques, com la leucèmia, o els qui han rebut trasplantaments de medul·la, de cor o de pulmó: “Si hi ha gent vacunada que acaba a l’UCI, que ara no són gaires, no falla, són immunodeprimits”, explica Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador covid-19 de l’Hospital del Mar de Barcelona.
Una altra causa de la immunodepressió i que apareix en el llistat elaborat per Salut és el tractament del càncer.
Però aquí López-Contreras també afegeix un asterisc: “Totes les quimioteràpies toquen alguna cosa de la nostra immunitat, però n’hi ha algunes que ens deixen en una posició molt més feble.”
Recorda que hi ha un estudi fet per l’Hospital Vall d’Hebron i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia que va concloure que el percentatge de persones amb càncer que havien tingut seqüeles després d’haver passat la covid-19 durant la primera onada va ser similar a la població general, al voltant del 15%.
L’única excepció eren els pacients que tenien problemes respiratoris crònics o que havien rebut un tractament quimioteràpic molt concret.
Qualsevol infecció vírica que afecta els pulmons pot desembocar en una malaltia crònica respiratòria molt evolucionada.
És el cas de la bronquitis crònica i de l’emfisema.
Aquests malalts poden tenir una bona resposta immunitària i enfrontar-se al virus amb certa força, especialment si estan vaccinats, però la seva afecció pulmonar els limita respecte a la resta de la població.
Segons els especialistes consultats, en aquest grup hi ha una malaltia especialment crítica, que és la fibrosi quística.
Els asmàtics també són considerats pacients vulnerables, però igual com qui té una bronquitis crònica, també poden tenir una bona resposta immunitària en el cas d’estar vacunats.
La llista també assenyala com a vulnerables els més grans de seixanta anys.
En aquest punt, els dos metges consultats estan d’acord que l’edat és un factor de risc, però consideren que aquest topall podria ser més elevat i situar-se al voltant dels setanta-cinc anys.
“Els ancians han notat la protecció de la vacuna.
Però és cert que, així i tot, alguns han ingressat a l’hospital perquè poden tenir facilitat de fer un quadre greu i, en molts casos, s’hi afegeix alguna altra patologia, com una insuficiència renal crònica o una diabetis, entre més.” | El Departament de Salut treballa per definir qui són les persones més vulnerables a la covid-19. Aquest és el llistat orientatiu de patologies i situacions del qual es parteix: diabetis, malaltia cardiovascular, malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència, insuficiència renal crònica, malaltia hepàtica crònica greu, càncer en fase de tractament actiu, obesitat mòrbida (IMC>40), embaràs i persones més grans de seixanta anys. | Summarization |
caBreu_abstractive_2477 | Fes-me un resum del text següent: | El festival Nowa Reggae finalment es celebrarà al Parc de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú.
Els organitzadors han confirmat a l'ACN aquest nou indret a tocar de la platja després que l'Ajuntament vetés l'ús del recinte del Molí de Mar.
El govern va prendre aquesta decisió arran de la sentència del TSJC que donava la raó a uns veïns que van denunciar que anualment s'autoritzava un festival que els impedia descansar.
Tot i el canvi, els organitzadors s'han mostrat satisfets amb la nova ubicació perquè "el festival es manté la façana marítima, la qual cosa forma part de la seva essència".
Dins el recinte de Ribes Roges, el Nowa Reggae es celebrarà en una zona d'11.000 metres quadrats, que engloben les pistes poliesportives i bona part dels jardins, i els permeten ampliar l'aforament fins gairebé 2.000 persones.
Amb el canvi de lloc, el festival manté les dates de celebració pel 15 i 16 de juliol, però ha hagut de modificar i ampliar el cartell, que està a punt de quedar tancat.
Si fins ara al Molí de Mar comptaven amb dos escenaris, ara la intenció és oferir fins a quatre punts de música en directe aprofitant els diferents espais en què està dividit el Parc de Ribes Roges.
Souley Bah, portaveu de l'organització, ha explicat a l'ACN que han fet una "aposta diferent respecte els últims anys", de manera que ara hi haurà "una oferta més gran, amb més escenaris i més grups".
Miquel Alcaraz, també portaveu dels organitzadors, ha assegurat que el Parc de Ribes Roges és el lloc més "adient" per traslladar el Nowa Reggae, tant per les possibles molèsties als veïns –que queden a més distància que els dels jardins del Molí de Mar- com per la versatilitat del recinte.
Amb tot, ha reconegut que l'anterior espai el coneixien "al mil·límetre" perquè hi havien fet 10 edicions del festival, i que ara han de fer un "esforç molt gran" per adaptar-se al nou indret.
Per començar, el Parc és un recinte obert que hauran de tancar per controlar l'entrada, i aquesta és una despesa que hauran d'assumir des de l'organització.
El trasllat a Ribes Roges ha estat una decisió que els organitzadors han acordat amb l'Ajuntament de Vilanova –que autoritza la llicència- i amb Ports de la Generalitat –propietària del Parc-.
Alhora, durant la negociació han buscat el màxim consens amb els veïns, tal com ha explicat Souley Bah: "anar a qualsevol altre lloc volia dir que havíem d'establir ponts de diàleg amb tothom qui envolta el nou recinte".
Respecte les denúncies rebudes quan feien el Nowa Reggae al Molí de Mar i davant la possibilitat de rebre noves queixes, Bah ha assegurat que l'organització "mai ha comès cap error" i "sempre" ha tingut predisposició de dialogar.
"No deixarem caure els festivals"
Els impulsors del Nowa Reggae lamenten que la sentència del TSJC contra els concerts al Molí de Mar hagi "posat la por al cos" dels programadors culturals sobre la continuïtat dels grans esdeveniments pel temor a que les queixes de veïns puguin fer perdre els permisos existents fins ara.
Amb tot, Miquel Alcaraz assegura que haver pogut trobar un nou espai pel festival de reggae de Vilanova és una "senyal d'esperança per a tots".
"No deixarem caure els festivals de cap manera", ha afirmat.
Al mateix temps, Alcaraz insta l'administració a assumir els canvis legislatius oportuns "per a què cap festival torni a perillar per una sentència".
Com a organitzador del Nowa Reggae, considera que l'experiència judicial viscuda amb aquest festival a la ciutat "ha de servir per fer les coses bé".
En aquest sentit, ha conclòs que "el país no es pot permetre el luxe de perdre els petits, mitjans i grans festivals que alimenten el teixit cultural".
El Vida, pendent de reubicar part de la programació
La sentència vers el Nowa Reggae i el tancament del Molí de Mar com a recinte on celebrar concerts ha afectat de retruc el Vida, que hi tenia prevista part de la seva programació.
Fonts de l'organització han explicat a l'ACN que estan negociant amb l'Ajuntament els llocs on poder celebrar tant el concert del dijous 30 de juny al vespre, com les actuacions en horari diürn que també hi havia previstes al Molí de Mar.
La possibilitat que pren més força és repartir-los entre dos espais diferents de la ciutat, els quals preveuen concretar a finals del mes de maig. | Després que l'Ajuntament vetés l'ús del recinte del Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú, arran de la sentència del TSJC, el Nowa Reggae es trasllada al Parc de Ribes Roges. Els organitzadors asseguren que és el lloc més adient per traslladar el festival, amb un recinte més versàtil i més allunyat dels veïns. | Summarization |
caBreu_abstractive_565 | Fes-me un resum del text següent: | És Causa especial 20907/2017, dirigit i produït per Jaume Roures, i que ja es va emetre fa mesos a TV3.
Com que cap televisió espanyola no l’ha volgut emetre, ahir el van projectar en ple carrer d’Alcalá.
I la rebuda va ser bona, però amb tensió en l’acte que es va fer en acabat.
La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
La sala, amb capacitat per a unes cent persones, es va omplir de gom a gom.
A Madrid el judici no desperta pas gran interès i la cobertura que en fan els mitjans és mínima, però sempre hi ha gent disposada a saber-ne més.
En aquest cas, gràcies a un relat que retrocedeix fins a l’estatut, per explicar com s’ha arribat a la judicialització actual, i quin és el nivell de politització de la justícia espanyola.
La voluntat de deixar-ne testimoniatge va guiar els pares del film, el productor Jaume Roures –que a l’últim no pogué assistir a l’acte–, i Lluís Arcarazo, realitzador i guionista.
Mediapro ha creat una trilogia que posa imatge i so als mesos més tensos del procés: 1-O, 20-S i Causa especial 20907/2017.
‘La trilogia és fruit d’un sentiment d’estupefacció, d’estat de xoc.
La vam començar per desacreditar un relat que deia que l’1-O no havia passat res.
Llegies El País, El Periódico, miraves la televisió, i veies que tot allò que havia passat s’anava diluint.
No ho podíem permetre’, explicava al públic després de la projecció del documentari, acompanyat del delegat del govern a Madrid, Ferran Mascarell, i de José Luis Lara, productor audiovisual.
Les intervencions dels espectadors, la major part, van derivar en comentaris.
Com el que va fer un home, que digué que el film posava en evidència que la democràcia perilla: ‘Aquest documentari fa veure que som davant d’una causa general contra la dissidència’, responia Arcarazo.
I en posava un exemple: ‘Amb acusacions com les de rebel·lió i sedició es banalitza la violència i es violenta el dret de manifestació.
Obres el camí perquè la gent actuï directament amb violència, perquè encara que no ho faci la castigaran igual.’
Però no tot van ser bones paraules.
Un home va demanar la paraula per expressar la seva decepció amb el documentari.
Va exposar que al film no hi ha cap opinió dels lletrats que van avisar que era un procés il·legal, ni de la gent que va veure ‘trepitjats els seus drets’; va dir que era un ‘documentari sectari’ que no dóna veu a l’altra part i ‘només hi apareixen juristes progressistes’.
‘On és la pregunta?’, protestava el noi del seu costat, mentrestant; ‘T’has equivocat de lloc’, cridava una dona al fons.
Arcarazo va entomar la crítica i va replicar amb fonament.
Li va explicar que al documentari només hi apareixien juristes i advocats, entre els quals Manuel Almenar, que va substituir Pablo Llarena com a president de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, i Raimundo Prado, jutge de caràcter conservador.
‘Però sí, és un documentari de denúncia.
Denunciem una mentida que es va estenent per tot Espanya’, va etzibar Arcarazo, que va arrencar algun aplaudiment.
A continuació una dona va prendre la paraula, tampoc per a preguntar, sinó per afegir-hi un comentari.
Va agrair un documentari com aquest, però va voler posar de manifest que ja fa temps que s’hi vulneren drets, a Espanya.
Va explicar el cas d’Alfonso Fernández, més conegut per ‘Alfon’, condemnat a quatre anys de presó pel fet de dur un explosiu a la motxilla i que, segons ella, havia estat víctima d’un muntatge de la policia.
El senyor que havia titllat el documentari de sectari, assegut darrere seu, es va alçar amb indignació i cridant que tal comentari era intolerable, que la denunciaria per haver vulnerat l’honor de les autoritats.
Aquest periodista va voler copsar la situació i va començar a enregistrar amb el mòbil.
De cop, l’home ho va veure i, fora de si, va provar de prendre’m la càmera, cridant que esborrés la foto –era un vídeo– que havia fet.
Un parell de persones el van haver de retenir per evitar que s’abraonés sobre mi.
Mascarell va baixar de l’escenari per calmar-lo, hi va haver empentes, fins que finalment va accedir a anar-se’n del centre.
Després de la tempesta, la calma va arribar amb el comentari d’una madrilenya que va arrencar aplaudiments: ‘Jo no sóc catalana, però avui us puc entendre.
Cada dia miro el judici.
Cada dia, i hi ha una diferència abismal entre els acusats i la resta, una banda de passerells que o no saben, o no contesten; que menteixen, que no tenen ni el més mínim pudor.
No vull que em governi aquesta xusma.
Us entenc molt, fins i tot m’he enregistrat el discurs de Junqueras.’ | Ahir es va projectar al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, ple de gom a gom, el documentari 'Causa especial 20907/2017'. Dirigit i produït per Jaume Roures, el documentari sobre el procés independentista va tenir una bona rebuda, però es van produir moments de tensió al final, quan un home va prendre la paraula i el va catalogar de "sectari". | Summarization |
caBreu_abstractive_1894 | Fes-me un resum del text següent: | Al cinema català li faltava "pompa i circumstància".
Així ho va veure fa deu anys Joel Joan –un visionari poc reconegut, cal dir-ho–, l'artífex dels Premis Gaudí en un moment en què el cinema català s'havia de justificar constantment i on el "procés" encara no existia.
No va ser fàcil: el primer president de l'Acadèmia de Cinema Català va haver de remar contra el recel inicial, amb gurus més avesats a proclamar les bondats de la "mirada global i no provinciana", que no a sentir-se orgullosos d'estimar allò que els és propi, proper, íntim.
Però el nostre cinema no és equidistant.
Al contrari, com bé hem pogut veure aquest diumenge en una gala que mostra el bo i millor del nostre talent.
Per sort, els temps –i les dèries insubstancials de cara a la galeria– han canviat en deu anys.
Ara, els Gaudí són la gran festassa del cinema català, en tots els sentits.
Perquè s'agrada i es creu glamurosa, tal com es pot comprovar fent una volta pel hall de l'Auditori del Fòrum CCIB abans i després de la gala d'aquest diumenge.
Copes i somriure, "cables" i alta postura, modelets impossibles i ganes de lluir i fer-se notar.
Cultura, però també show business.
La consolidació d'aquell somni que es va començar a moure ara fa deu anys i que arriba a l'escenari de la mà d'un excel·lent Lluís Danés, amb el mateix somni com a motiu.
Potser per això, la festa dels Gaudí certifica el batec d'una gala que no ha oblidat el moment polític que viu el país: del "cameo" de Carles Puigdemont –en una aparició fugaç al vídeo introductori–, a l'ús del "bueno, pues molt bé, pues adiós" que va popularitzar el Major Trapero.
Tres hores on no han faltat les referències als presos polítics i als càrrecs del govern a l'exili.
Ja d'entrada, el presentador David Verdaguer al monòleg inicial: "veig moltes autoritats aquí presents i també en veig moltes altres que no hi són i que segur que voldrien ser-hi", seguit de forts i llargs aplaudiments, amb les cadires de Junqueras i Puigdemont buides.
Res d'equidistància.
I el record d'Aleix Castellón, guardonat per Incerta glòria, a les famílies dels empresonats, en especial per Txell Bonet.
Més aplaudiments.
Va ser la tònica d'una gala elegant, amb ritme i un gran mestre de cerimònies.
Irònic, serè i càustic, amb Albert Serra al punt de mira i sense perdre mai el timó dels fets.
I una presidenta amb el focus posat en la injustícia d'una situació que "no vol cap demòcrata", amb el prec "que els polítics catalans empresonats i a l'exili tornin aviat a casa", i una defensa encesa de la televisió catalana: "estem greument amenaçats.
No exagero, aquesta podria ser l'última gala dels Gaudí".
Per acabar proclamant, "avui, més que mai: visca la llibertat!"
— Premis Gaudí · Acadèmia del Cinema Català (@academiacinecat) 28 de gener de 2018
Més reivindicació de part de la premi Gaudí d'Honor Montserrat Carulla, amb la veu profunda i la gravetat d'allò que defensa: "som una nació i volem tenir un Estat".
Una frase que va acompanyar de l'exigència de "llibertat als companyes tancats a les presons espanyoles i als companys refugiats forçats a Brussel·les".
O també Mercè Paloma –guanyadora del Gaudí a Millor vestuari–, que ha dedicat el premi "al conseller del Cultura a l'exili, Lluís Puig".
Llach i Serrat, de la mà
El nostre cinema no és equidistant, això ha quedat ben clar.
I les maneres de cridar per la justícia també té d'altres noms i propòsits: "direm prou fins que a cap altra dona li calgui dir 'jo també'".
I la providència poètica, fent possible l'impossible: la unió de Llach i Serrat, en la veu de Beth Rodergas i Elena Gadel, que cantaven –i posaven la pell de gallina– amb No era això, companys, no era això i, tot seguit, Paraules d'amor.
La presència musical, excel·lentment conduïda per Xavi Lloses i per l'acompanyament del Quartet Brossa, ha tingut un altre dels grans moments amb l'In memoriam cantat per Lluís Gavaldà i el seu Bona nit.
O el moment "no ens adoctrinen" del cor infantil de la Societat Coral Amics de la Unió.
Sense oblidar l'homenatge a Carles Santos, amb la prodigiosa fanfàrria musical que va lluir americanes de tigre i barretina a la cerimònia del 92.
Un art de primera, per una gala de primera.
En un país on la cultura, per molt que pesi, no és gens equidistant. | Gràcies a la feina portada a terme pel primer president de l'Acadèmia de Cinema Català i fins a la presidenta actual, els Premis gaudí, estan lluny de ser equidistants. Actualment són una reivindicació glamurosa del cinema i la situació política a Catalunya, que anima a sentir-se orgullosos de la cultura i la terra catalana. | Summarization |
caBreu_abstractive_2927 | Fes-me un resum del text següent: | Calaf compta des de l'any 1226 amb un mercat setmanal que se celebra cada dissabte i que es va popularitzar arreu del país després que Apel·les Mestres el donés a conèixer.
Antigament, aquest mercat ambulant se celebrava a la plaça Gran, un fet que va provocar que sota dels històrics porxos que envolten la plaça s'hi anessin establint una gran multitud de botigues, des d'una merceria fins a un celler, passant per una impremta o una escola de repàs.
A mesura que va anar creixent la vila cap a la zona nova del municipi, el mercat i molts comerços també van desplaçar-s'hi, de manera que la plaça va anar perdent progressivament la seva vitalitat.
Ara, el consistori calafí s'ha proposat revitalitzar aquesta zona tan emblemàtica del municipi i, per això, ha endegat un projecte per recuperar algunes d'aquestes botigues i convertir-les en una espècie de museu.
La plaça Gran de Calaf es va construir en diverses etapes, des del segle XVII fins al XIX, i una de les seves característiques principals són els porxos que hi ha sota de tots els edificis.
A més, a la plaça hi ha diverses construccions destacades com l'edifici de l'Ajuntament i l'església de Sant Jaume.
En aquesta plaça, antigament també s'hi havia celebrat el tradicional mercat de Calaf, un dels més importants de Catalunya en el seu moment.
Això va provocar, segons ha relatat a l'ACN la regidora de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Calaf, Montserrat Mases, que l'activitat en aquest indret de la vila fos molt intensa, ja que "era el punt on els pagesos es reunien i feien els seus intercanvis i negocis".
El mercat va provocar que sota els porxos de la plaça s'hi anessin establint diversos comerços i, de fet, segons ha explicat Mases, "els calafins podien comprar tot allò que necessitaven sense sortir de sota els porxos".
Amb tot, el creixement de la vila cap a zones més noves i modernes va fer que, mica en mica, les botigues també s'hi anessin desplaçant i, per tant, que la plaça anés perdent progressivament la seva vitalitat.
La regidora ha lamentat que "els pocs comerços que quedaven oberts, un cop s'han jubilat els propietaris, ja han tancat portes".
Un dels antics propietaris que ha cedit el seu local és en Jaume Oller, que tenia una impremta a la plaça, però que ja fa una vintena d'anys que la va traslladar a la part nova del municipi.
En Jaume ha dit que antigament la plaça Gran era com "la Gran Via de Barcelona", ja que "'s'hi podia trobar de tot".
Inevitablement, ha dit Oller, els comerços van anar traslladant-se cap a la part nova per buscar espais més grans i adaptats a les noves necessitats del comerç.
Aquest veí i comerciant de Calaf veu amb molt bons ulls la iniciativa i creu que és important que les noves generacions coneguin de prop com era el comerç antigament.
Amb la intenció de tornar a donar vida a la plaça, l'Ajuntament de Calaf ha decidit tirar endavant gràcies a un ajut econòmic del fons Leader, el projecte 'Les botigues de la plaça Gran, un tresor perdut'.
La intenció és convertir els petits comerços de la plaça, ara tancats, en un projecte museològic que exposi tal com eren les botigues abans de tancar-les i convertir-les en un atractiu turístic per al municipi.
De fet, el projecte ja s'ha posat en marxa i en aquests moments s'ha començat a rehabilitar tres dels comerços, que està previst que ja es puguin obrir al públic al mes de febrer.
En total, però, el projecte s'ha fixat rehabilitar set espais, entre els quals hi ha un economat, una merceria, una escola, una pastisseria, una impremta, una adrogueria i un celler.
La regidora de Comerç i Turisme ha relatat que una de les grans sorpreses amb què es van trobar és que molts dels comerços "han quedat intactes" i el seu aspecte és igual que el d'abans de tancar.
Així doncs, ha dit, la idea és "recuperar tota l'essència de Calaf dins d'aquestes botigues". | L'Ajuntament de Calaf s'ha proposat revitalitzar els porxos de la plaça Gran endegant un projecte per recuperar algunes de les seves antigues botigues i convertir-les en museus. Es podran visitar botigues històriques com una merceria, un economat, un celler o una pastisseria, moltes de les quals estan intactes, com abans de tancar. | Summarization |
caBreu_abstractive_651 | Fes-me un resum del text següent: | Un conflicte diplomàtic ha estat a punt deixar en l’aire la participació de la Generalitat en la commemoració del centenari de la batalla del Somme.
Aquesta fou una de les batalles més dures i mortíferes de la Primera Guerra Mundial: un conjunt de gairebé dos mil voluntaris catalans –integrats en el primer regiment de marxa de la Legió Estrangera– van participar en l’ofensiva sobre el poble de Belloy-en-Santerre (1916).
Encapçalats per Camil Campanyà, els catalans lluitaven enarborant la bandera estelada i amb l’esperança que una victòria aliada facilitaria la independència del Principat.
Wilson Woodrow, president dels Estats Units, era un gran defensor del dret d’autodeterminació dels pobles.
Els combatents veien França com el símbol de la llibertat que desitjaven.
I no tan sols els catalans.
El contingent de txecs i eslovacs de la Legió Estrangera tenia un anhel similar: desfer-se del jou de l’imperi Austro-hongarès.
L’ofensiva va deixar Belloy-en-Santerre reduït a poc més que ruïnes i pols.
Un cop silenciades les armes i, com a homenatge als catalans que havien perdut la vida, la Mancomunitat de Catalunya i la ciutat de Barcelona van contribuir a reconstruir la ciutat.
Concretament, van finançar el nou ajuntament, l’església i el memorial als caiguts.
Els principals carrers del poble, com a agraïment, s’anomenen rue de la Catalogne i rue de Barcelone.
A la façana de l’ajuntament, a més, hi ha una placa en honor a Camil Campanyà.
Anualment, es ret homenatge els morts a la batalla, però enguany se’n commemora el centenari i s’hi ha organitzat un acte d’honor.
Els organitzadors es van posar en contacte amb la delegació de la Generalitat a París perquè el Principat pogués retre homenatge de manera oficial els combatents catalans.
El representant de la Generalitat, Martí Anglada, va acceptar-ho de seguida.
De primer, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va considerar que no era part implicada en l’homenatge i va fer els ulls grossos.
L’estat espanyol es va declarar neutral durant la Primera Guerra Mundial.
No obstant això, el Ministeri d’Afers Estrangers francès va considerar que la Generalitat no era un actor de primera fila i, per tant, no podia participar en l’homenatge com a representant oficial.
Totes les delegacions estrangeres –els Estats Units, República Txeca i Alemanya– hi seran encapçalades pels ambaixadors respectius.
En aquest sentit, es va emplaçar la comitiva catalana a unir-se a una delegació presidida per Ramón De Miguel, l’ambaixador espanyol.
La Generalitat, d’una manera contundent, va negar-se a participar-hi.
Anglada considera que retre homenatge rere una bandera espanyola ‘seria un antihomenatge’ per a tots aquells qui ‘van morir amb total generositat’.
De tota manera, critica la decisió del ministeri francès per manca de ‘flexibilitat’ i ‘consciència política’.
I afegeix que un dels convidats, la República Txeca, tampoc no era un estat independent durant la batalla de Somme.
En vista de la negativa catalana, els batlles del Somme van pressionar perquè s’acceptés la presència de la Generalitat i s’evités, així, que la commemoració quedés coixa.
A més, la Legió Estrangera, un dels organitzadors de l’acte, ‘sempre ha estat molt agraïda’ amb el Principat, segons Anglada.
I puntualitza: ‘La situació no era gens còmoda per a l’ambaixada espanyola.’
Durant setmanes es va negociar per trobar una solució.
‘Va ser complicat’, assegura Anglada.
El dia de Sant Joan es va pactar que les delegacions catalana i espanyola –comitiva de perfil baix, sense l’ambaixador– hi assistiran separadament .
D’aquesta manera, el conseller del Departament d’Exteriors, Raül Romeva, podrà fer una ofrena floral amb la senyera als voluntaris catalans.
Anglada considera que l’acord no és ideal, perquè la Generalitat no assistirà en solitari a l’acte, però almenys és ‘una solució que dignifica els morts’.
A l’homenatge també hi participarà l’orquestra Barroca de Barcelona.
La batalla del Somme
La llegenda diu que les explosions eren tan potents i freqüents que se sentien de Londres estant.
L’1 de juliol de 1916 els aliats van començar l’ofensiva terrestre perquè creien, erròniament, que les defenses alemanyes no havien resistit el bombardament.
L’ofensiva es va enquistar –no es va acabar fins al novembre– i va esdevenir una carnisseria.
Anys més tard, alguns soldats alemanys recordaven amb remordiment com era senzill de metrallar els soldats aliats que sortien de les trinxeres.
El 4 de juliol, només al poble de Belloy-en-Santerre, van morir nou-cents membres de la legió estrangera; entre ells, cinquanta catalans, Camil Campanyà inclòs. | La commemoració del centenari de la batalla del Somme rebrà les delegacions catalana i espanyola per separat. En aquesta batalla, l'any 1916, un conjunt de gairebé dos mil voluntaris catalans, encapçalats per Camil Campanyà i integrats en el primer regiment de marxa de la Legió Estrangera, van participar en l’ofensiva sobre el poble de Belloy en Santerre. | Summarization |
caBreu_abstractive_777 | Fes-me un resum del text següent: | Superat el primer dia del judici contra el 9-N amb les declaracions d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, avui continua amb les de testimonis citats per l’acusació.
Trenta-vuit persones passaran per la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per mirar d’aclarir les responsabilitats de tots tres.
Mas, Ortega i Rigau són acusats de desobediència i prevaricació per no haver fet cas de la suspensió del procés participatiu del novembre de 2014 decretada pel Tribunal Constitucional.
‘Es forçava els directors’
El primer testimoni a comparèixer avui ha estat l’inspector del Departament d’Ensenyament Josep Alsina, que ha assegurat que els dies abans del procés participatiu el govern ‘forçava els directors dels centres a cedir els locals’.
Segons ell, no es van donar mai instruccions escrites i no es deixava clar quina utilitat es volia donar als instituts.
Alsina ha dit que va recomanar a les directores que tenia a càrrec seu que sol·licitessin instruccions per escrit, cosa que va ‘enfurismar’ la directora del Servei Territorial d’Ensenyament, Montserrat Llobet.
Alsina ha dit que, després de publicar-se al BOE la suspensió de la consulta, va advertir les directores –entre les quals la de l’IES Pompeu Fabra– a càrrec seu que no podien cedir els centres per fer cap activitat relacionada amb el 9-N.
Tanmateix, segons ell, Ensenyament va pressionar perquè se cedissin els espais, cosa que Irene Rigau va negar ahir.
Segons l’inspector, les directores es van resistir a cedir els instituts fins que no es va enviar un rebut segellat pels Serveis Territorials, però sense signatura, que eximia les directores de la seva responsabilitat.
‘Us han enganyat’, va dir Alsina a les seves subordinades.
A les preguntes de Jordi Pina, advocat d’Irene Rigau, l’inspector ha admès que havia passat tota la informació sobre les ordres de la Generalitat a la inspectora en cap del Ministeri d’Educació espanyol.
‘Abstingueu-vos d’actuar en relació amb el 9-N’
El segon testimoni ha estat Jesús Rull, inspector d’Ensenyament durant el 9-N i ara retirat.
Rull ha dit que la consulta creava ‘inquietud’ i ha admès que havia enviat cartes als directors de la seva zona perquè sol·licitessin instruccions per escrit.
Ha dit que el 21 d’octubre es va organitzar una reunió amb l’inspector en cap, en la qual va manar als seus subordinats que s’abstinguessin d’actuar en relació amb el 9-N.
Rull ha dit que no es va aixecar acta de la trobada.
Rull ha assegurat que no va acatar l’ordre, perquè el seu deure era assessorar els directors.
Segons l’ex-inspector, hi havia interès per part del govern que els directors dels centres s’impliquessin en l’organització.
Però, en cas de no ser possible, passaven les responsabilitats al voluntariat.
No es va fer un ús social dels instituts
L’ex-directora de Serveis Territorials d’Ensenyament Montserrat Llobet ha estat la tercera a passar per l’estrada.
Llobet ha declarat que, arran de la inquietud dels directors, va proposar de fer una reunió per a informar-los que ‘la Generalitat podia disposar dels centres’ per al 9-N perquè n’és la propietària.
Tanmateix, Llobet ha negat que es fes un ús social dels instituts durant la consulta, cosa que va defensar ahir l’ex-consellera Rigau.
Llobet ha negat que el govern pressionés els directors perquè cedissin els instituts.
‘No em vaig sentir pressionada’
D’aquesta manera ha contradit les declaracions fetes amb anterioritat per l’inspector Josep Alsina.
De totes maneres, Bosch ha explicat que va reclamar instruccions per escrit al departament i aquest no els hi va facilitar.
La directora també ha assegurat que la cessió de l’institut va ser per fer-ne un ús social, perquè la consulta no era una votació vinculant.
Les urnes ja estaven entregades i facturades abans de la suspensió del TC
‘No recordo en quines partides pressupostàries van caure’, ha recordat sobre l’encàrrec.
Participar era voluntari
El pròxim torn de declaració ha estat per Francesc Güell, inspector en cap d’Ensenyament a la zona de Barcelona.
Güell ha defensat que la Generalitat no havia de demanar permís als directors per fer ús dels instituts perquè n’és el titular.
Sobre l’actuació del professorat ha dit: ‘Era una actuació voluntària de cadascú, sense cap conseqüència posterior’. | Comença el segon dia del judici al 9-N en el qual Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau són acusats de desobediència i prevaricació per no haver fet cas de la suspensió del procés participatiu del novembre de 2014. Un total de trenta-vuit persones passaran per la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar testimoni. | Summarization |
caBreu_abstractive_350 | Fes-me un resum del text següent: | Encara que la història de la biologia sintètica que coneixem es remunta molt de temps arrere, el naixement de la seua versió contemporània es pot situar clarament en l’Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT, en les seues sigles en anglès) al començament dels anys 2000.
En aquella època, Tom Knight, un professor d’intel·ligència artificial en el Departament de Ciències de la Computació del MIT, va començar a formalitzar la idea d’abordar els sistemes biològics utilitzant com a marc interpretatiu tota l’artilleria conceptual de l’enginyeria elèctrica, industrial i computacional.
Per a això, calia adaptar a les entitats vives les abstraccions fonamentals dels enginyers quan analitzen i dissenyen objectes amb diferents graus de complexitat.
D’aquesta manera, el conegut com a dogma central de la biologia molecular se substitueix per un marc interpretatiu altament abstracte en el qual les parts biològiques donen lloc als dispositius i aquests als mòduls i sistemes.
I el context evolutiu per a explicar l’origen de les funcions biològiques s’aparca per a posar tot l’èmfasi en la lògica relacional que fa que els sistemes vius funcionen ací i ara (De Lorenzo, 2018).
Aquesta «opció hermenèutica» permet una visió dels sistemes vius compatible però molt diferent de la de la biologia molecular.
Mentre que aquesta –fundada per científics atòmics de la postguerra mundial– va promoure una visió de les entitats biològiques a través dels ulls de la física, la biologia sintètica ambiciona reinterpretar-les a través de l’enginyeria (Andrianantoandro, Basu, Karig i Weiss, 2006).
Un efecte col·lateral d’aquest nou punt de vista és que, a diferència de la biologia molecular, l’agenda de la biologia sintètica no té a veure només amb la comprensió dels objectes biològics existents, sinó també amb la seua modificació racional per a donar lloc a propietats i funcionalitats noves, en alguns casos, d’alt valor econòmic.
Per a això, primer cal desconstruir els sistemes biològics existents en un catàleg de parts que, una vegada estandarditzades, poden reconnectar-se amb una lògica predeterminada per a generar funcionalitats noves.
Però retrocedim un moment al principi.
En què es basava l’optimisme manifestat en els començaments per Tom Knight i els seus col·legues del MIT?
En els anys previs a la conceptualització de la biologia sintètica, van aparèixer tres articles que molts consideren fundacionals del camp, encara que en cap dels casos així s’expresse explícitament en el text de les publicacions corresponents.
L’angle revolucionari d’aquest treball era que aquest comportament estava dissenyat racionalment amb principis d’enginyeria i amb una configuració totalment artificial (no hi ha casos similars en el món natural).
Encara així, el comportament responia fidelment a un model matemàtic simulable en un ordinador.
El segon article fundacional va ser publicat pel grup de J. Collins en el mateix any i descrivia el disseny i funcionament d’un interruptor genètic (toggle switch), assemblat amb dues de les parts biològiques (els repressors transcripcionals) utilitzades en el cas anterior (Gardner, Cantor i Collins, 2000).
Però, en aquest cas, cablades d’una manera molt diferent i que donava lloc a l’expressió estable de dos gens alternatius.
En una tercera publicació en l’any 2000 del laboratori de L. Serrano, es descrivien circuits genètics simples en els quals s’introduïen de manera racional llaços de retroalimentació negatius que donaven estabilitat al sistema (Becskei i Serrano, 2000).
I després de la corresponent formulació de la disciplina en el MIT per Knight i els seus col·laboradors Drew Endy (Endy, 2005) i Ron Weiss (Andrianantoandro et al., 2006) podem dir que la biologia sintètica havia nascut.
Víctor de Lorenzo.Professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques en el Centre Nacional de Biotecnologia a Madrid (Espanya).
Els seus interessos se centren en la biologia i el potencial biotecnològic dels bacteris ambientals, amb èmfasi en la regulació transcripcional de les rutes biodegradatives per a compostos xenobiòtics i el desenvolupament d’eines moleculars per a programar microorganismes com a catalitzadors industrials.
Més recentment, el seu treball explora la interfase entre la biologia sintètica i la microbiologia ambiental. | La biologia molecular veu les entitats biològiques a través dels ulls de la física; la biologia sintètica vol reinterpretar-les a través de l’enginyeria. A diferència de la biologia molecular, la biologia sintètica no pretén només la comprensió dels objectes biològics existents, sinó també la seva modificació racional per a donar lloc a propietats i funcionalitats noves, sovint d’alt valor econòmic. | Summarization |
caBreu_abstractive_721 | Fes-me un resum del text següent: | El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha saltat a l’actualitat aquests dies arran de la campanya Neologisme de l’any, impulsada per aquesta institució i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Com passa cada cop que l’IEC dictamina sobre el munt de paraules que té a sobre de la taula, lingüistes, persones que treballen amb la llengua i usuaris en general han donat les seves opinions contraposades sobre els criteris dels responsables del diccionari per acceptar unes paraules i rebutjar-ne d’altres.
Els concepteshan de tenir estabilitat i ser adaptables a la fesomia del català per ser acceptats al diccionari
Els membres de la Secció Filològica de l’IEC, però, ja estan acostumats a bregar amb l’arribada de propostes de llocs molt diversos.
“En tenim de provinents de particulars, organismes de fora, mitjans de comunicació, de la nostra revisió i d’altres comissions de l’IEC”, explica la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré.
Els darrers anys, a més, se’ls ha girat feina amb la posada en marxa de l’Acadèmia Oberta, un organisme d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica i els professionals que treballen amb la llengua, entre els quals hi ha els mitjans de comunicació, i del qual surten un grapat de propostes.
A això cal sumar-hi la campanya Neologisme de l’any, una altra font important de propostes.
Les paraules candidates a engruixir el diccionari passen un acurat filtre abans de ser acceptades.
Les oficines lexicogràfiques les recullen, les passen a la comissió lexicogràfica, aquesta les analitza i proposa les que creu que són “diccionaritzables” i, posteriorment, la Comissió Filològica hi dóna el vistiplau.
“Cada tres mesos es fa una actualització del diccionari –explica Cabré–.
L’últim cop vam incloure una cinquantena de paraules.”
Al selecte club del DIEC, però, no hi entra qualsevol.
“Les paraules han de complir certs requisits –explica la responsable de la Secció Filològica de l’IEC–: el concepte ha de tenir una certa estabilitat, ha de ser adaptable a la fesomia catalana i no ha de fer la competència a un altre mot en ús.”
Per aquesta raó no s’inclourà al diccionari cupaire i, segurament, sí que ho farà dron subcampiona i campiona respectivament de la campanya Neologisme de l’any.
“Cupaire és un concepte que pot canviar o desaparèixer si també ho fa el partit”, argumenta Cabré (tampoc hi és el mot convergent en l’accepció de seguidor de CDC).
En canvi, dron (avió no tripulat) és un concepte que hi és per quedar-se”, especialment des que s’ha popularitzat com a joguina.
A més, és un manlleu de l’anglès fàcilment adaptable al català, de manera que s’escriurà dron en lloc de la paraula original, drone.
Tot i els criteris científics que fa servir l’IEC per acceptar noves paraules al diccionari, la institució ha estat sovint objecte de crítiques pel seu suposat conservadorisme.
Barco es va convertir, fa uns anys, en el símbol de la guerra entre els defensors de l’anomenat català light i els més puristes del català heavy.
L’ús estès del mot vaixell, però, ha apaivagat el debat, que encara és viu en mots no acceptats i d’ús tan corrent com ara quiròfan o xiringuito.
La prudència dels savis de l’IEC contrasta amb la màniga ampla de la Real Academia Española de la Lengua (RAE), que recentment ha acceptat per al diccionari normatiu castellà paraules com ara asín (así), dotor (doctor), almóndiga (albóndiga) i bluyín (derivat del concepte anglès blue jeans –pantalons texans–).
“Nosaltres tenim els nostres propis criteris”, defensa Cabré, que recorda que les “característiques sociolingüístiques” particulars del català, que necessita més protecció, “condicionen les polítiques d’acceptació” de noves paraules.
El lingüista Pau Vidal coincideix a dir que el català necessita un cert grau de protecció acadèmica, però retreu a l’IEC que tingui un criteri “una mica més historicista i tècnic del compte” que, de vegades, preval “per damunt de l’eficàcia comunicativa”.
Tot i això, creu que l’experiència de l’Acadèmia Oberta i iniciatives com el Neologisme de l’any poden ser “el desllorigador contra la tradicional lentitud i severitat de l’IEC”.
“Hi ha una sensibilitat més actual i positiva”, afegeix.
Correcció política
L’evolució de la societat condiciona l’acceptació de noves paraules.
“S’intenten corregir els usos marcats ideològicament”, explica Cabré.
Un exemple d’això és la nova definició de les paraules ‘subnormal’ i ‘mongòlic’, que tot i haver estat marcades com a “obsoletes”, no han agradat gens a les entitats que treballen amb discapacitats intel·lectuals. | El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) porten a terme la campanya Neologisme de l'any. Les paraules candidates a formar part del diccionari passen un acurat filtre abans de ser acceptades. Lingüistes i usuaris en general donen les seves opinions per acceptar unes paraules i rebutjar-ne d’altres. | Summarization |
caBreu_abstractive_1720 | Fes-me un resum del text següent: | Ambient de luxe i màxima expectació per viure la gala dels Premis Enderrock 2017.
L'Auditori de Girona ha estat el nou escenari triat per celebrar l'acte de lliurament dels XIX Premis de la Música Catalana, amb personalitats diverses de l'escena musical catalana.
Minuts abans de l'inici de l'espectacle, el vestíbul de l'equipament gironí s'ha omplert de personalitats com Núria Feliu, degustant un te amb tranquil·litat, Quimi Portet i Jaume Sisa, estratègicament situats al punt Estrella Damm, o la presència de Santi Balmes, Joan Dausà o els Manel al complet, entre d'altres.
Ple com un formiguer, l'ambient al vestíbul i al photocall ha estat el preludi d'un espectacle de ritme viu, amb actuacions, premis i premiats per a tots els gustos.
El toc vocal de The Hanfris Quartet –que han reproduït a cappella fragments de cançons com Pol petit, Boig per tu, Lila, Miami Beach, La flama, Alegria o Màgic, en un vibrant recorregut per totes les èpoques de rock català– ha servit per inaugurar una gala que ha desvetllat els premis de votació popular en rigorós directe, per primera vegada.
Roba Estesa, Manel i Love of Lesbian han estat els grans triomfadors de la nit, tal com han recollit els premis de la crítica, però també els del públic.
Manel ha estat premiat com a millor artista segons votació popular i millor disc de pop-rock segons la crítica, per Jo competeixo.
Love of Lesbian ha estat escollit millor artista en llengua no catalana per votació popular i millor artista de l'any segons la crítica.
El jove grup Roba Estesa s'ha emportat quatre premis: tres de votació popular (grup revelació, disc de folk i cançó de folk) i premi a millor disc revelació atorgat per la crítica pel seu disc de debut, Descalces.
La gala, que ha estat presentada per Ivana Miño i ha comptat amb més d’un centenar de professionals acreditats de 40 mitjans, ha tingut moments molt especials.
Un d'ells, l'homenatge a Maria del Mar Bonet, que ha rebut el Premi Enderrock a la Trajectòria.
El premi Enderrock Estrella ha estat per a una altra figura cèlebre de la indústria musical catalana, el promotor musical Gay Mercader, responsable de portar a Catalunya alguns dels grups més importants del panorama internacional com The Rolling Stones, AC/DC o Pearl Jam.
Els dos guardons se sumen al Premi Enderrock d'Honor, que és per al pianista Francesc Burrull i que ha protagonitzat un dels grans moments de la nit, en un duet estel·lar amb Josep M. Espinàs.
Gendrau, contundent: "cal fer un país amb una partitura real i de futur"
Lluís Gendrau s'ha mostrat molt clar i contundent en el seu discurs.
D'una banda, ha manifestat que "calen més mitjans de comunicació.
La veu silenciada d'una ràdio –ha afegit– és un atemptat a la llibertat d'expressió.
La democràcia s'assoleix votant, però també cantant".
El director del grup Enderrock també ha etzibat que "a primera línia volem un país independent, i que calen músics lliures i amb drets".
"Els músics no son els bufons de la cort, sinó el tresor més preuat per viure".
En aquest sentit, el director editorial del grup Enderrock ha volgut reivindicar que "avui fem un clam pels músics i pels mitjans.
La llengua uneix els països catalans, igual que les cançons.
Calen més altaveus.
I cal fer un país amb una partitura real i de futur".
La nit també ha viscut una gran dosi d'actuacions en directe, amb un cartell d'artistes on han brillat Maria Arnal i Marcel Bagés,, Miqui Puig –en un especial moment In memoriam– i el duo inèdit Gertrudis-Chambao, per primer cop en directe a l'Auditori de Girona.
També han pujat a l'escenari Els Amics de les Arts, Blaumut, Hora de Joglar i Sisa.
Els premis han viscut un èxit històric de participació pel que fa a la votació popular, amb més de 24.000 participants.
Això suposa un rècord absolut respecte la participació d'edicions anteriors.
Els Premis Enderrock de votació popular guardonen anualment als millors artistes, discos i cançons en les categories de pop-rock, cançó d’autor, folk, jazz, clàssica i infantil, a més del millor videoclip i millor sala de concerts.
Compten amb el patrocini d’Estrella Damm i el suport de l’Ajuntament i la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, Fundació SGAE i La Xarxa, que emetrà la gala en directe per a les televisions locals i al canal 159 de la plataforma Movistar+. | Èxit històric de participació dels Premis Enderrock amb més de 24.000 participants a la votació popular. Roba Estesa, amb quatre premis, Manel, millor artista segons votació popular i millor disc de pop-rock segons la crítica, i Love of Lesbian, millor artista en llengua no catalana per votació popular i millor artista de l'any segons la crítica, han estat els grans triomfadors. | Summarization |
caBreu_abstractive_2345 | Fes-me un resum del text següent: | L'entitat ecologista Ipcena ha demanat a la Comissió Europea i a la direcció general de Medi Ambient de la Unió Europea que rebutgin la proposta del Govern d'extraure l'ós Goiat del Pirineu després de més de 2 anys de la seva introducció.
Consideren que no es disposa dels informes tècnics ni del protocol que justifiquin el seu comportament agressiu i que a més a més l'estat francès, responsable del seguiment de Goiat, creu que no ha de ser tipificat d'espècimen perillós.
El portaveu d'Ipcena, JoanVàzquez, ha anunciat dos denuncies a Europa, sobre les suposades irregularitats en la gestió dels recursos econòmics del programa Piros Life per part del Govern a qui ha acusat de ''gastar els diners en altres fins''.
El president del Fondo para la Protección de los Animales Salvajes (FAPAS), Roberto Hartasánchez, ha assegurat que a Astúries amb més de 200 ossos no es tenen dades d'atacs a bestiar com cavalls i que la decisió de la Generalitat d'expulsar Goiat ''és política''.
Ipcena també demana a la Comissió Europea que exigeixi que s'entreguin les necròpsies dels animals que suposadament hauria matat Goiat.
Segons Vàzquez, es va dir que aquest exemplar havia matat 6 eugues adultes però experts consultats diuen que ''és pràcticament impossible'' perquè un cavall que pesa més de 600 quilos ''suposa un perill claríssim per un ós''.
''Sense necròpsies és impossible culpar Goiat'', ha recalcat el portaveu ecologista, que al mateix temps ha recordat que aquest ós porta dos mesos a França i no hi ha constància que hagi matat cap euga.
D'altra banda, Ipcena insta a la CE a que es demani al Govern quines són les ''accions organitzades i materials editats'' per sensibilitzar la població sobre la presència de l'ós al Pirineu.
Els ecologistes remarquen que aquest és un dels objectius del programa Life, i lamenten que no s'ha fet res al respecte ja que ''cap habitant de la Val d'Aran o el Pallars Sobirà ha rebut a la seva bústia informació sobre l'ós''.
Segons Joan Vàzques, si realment no s'educa ni se sensibilitza el territori ''vol dir que els diners previstos per la Life no s'han fet servir''.
En aquest sentit, els ecologistes demanen la creació d'un òrgan participatiu, on ells hi puguin dir la seva en un pla de gestió i de recuperació de l'espècie.
Vàzquez ha recordat també que sense el vistiplau de França no es podrà expulsar Goiat i ha assegurat en aquest sentit que els francesos no són partidaris de canviar les bateries del collar de seguiment d'aquest exemplar per tal de no molestar-lo.
Així mateix, ha assenyalat que a França no s'ha activat cap protocol de perillositat de Goiat perquè no ha protagonitzat cap atac a bestiar gran, només a ovelles, un fet que ja es considera habitual.
En relació a les acusacions de ''mala gestió'' dels poc més de 2,4 milions d'euros del programa Piros Life per part de Govern, Vàzquez ha assegurat que hi ha ''acusacions velades'' de gastar els diners en altres Departaments de l'executiu i ha assenyalat directament al conseller de Territori, Damià Calvet, per no disposar dels informes que demostrin que els diners han estat pel que realment pertocava.
''En estan mentint de manera deliberada i nosaltres volem saber la veritat'', ha conclòs.
De la seva banda, el responsable de FAPAS, Roberto Hartasánchez, una organització amb més de 30 anys d'experiència en la conservació i gestió de la població d'óssos a Astúries, ha assegurat que a la serralada Cantàbrica, amb entre 200 i 250 exemplars d'óssos mai s'ha demostrat que algun hagi atacat un animal gran com un cavall.
En aquest sentit, ha qualificat la decisió de voler expulsar Goiat de Pirineu de ''política'' per aconseguir el suport del món rural i ha remarcat la necessitat que la justificació dels suposats atacs de Goiat haurien d'anar acompanyats d'una ''argumentació molt detallada''. | Els ecologistes d'Ipcena han demanat a les institucions europees que rebutgin la proposta del Govern de la Generalitat d'extraure l'os Goiat del Pirineu. L'organització ecologista defensa que l'os no és agressiu. Ipcena també ha presentat denúncies a la Comissió Europea per la mala gestió dels recursos del programa Piros Life per part del Govern. | Summarization |
caBreu_abstractive_1647 | Fes-me un resum del text següent: | "Si l'únic que ens pot oferir és humiliació i és incapaç de reconèixer el dret a l'autodeterminació, vostè té un problema que es diu 'el 80% de la gent'".
Aquest és el missatge que ha adreçat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, al consell de ministres de Pedro Sánchez que se celebra a pocs metres de l'estació de França, l'entrada de la qual ha quedat plena de gom a gom per participar en l'acte de protesta convocat per l'entitat.
Mauri ha precisat que aquest 80% de la ciutadania està en contra de la repressió, rebutja la monarquia i vol exercir el seu dret a la manifestació.
— NacióPolítica (@naciopolitica) 21 de desembre de 2018
En el primer aniversari del 21-D, de les eleccions imposades sota l'aplicació del 155, Òmnium ha acusat l'Estat de no haver acceptat uns resultats que van donar la majoria a l'independentisme.
"Han adulterat majories i tenen la barra de passejar-se com si no hi haguessin presos ni exiliats", ha lamentat Mauri.
— NacióPolítica (@naciopolitica) 21 de desembre de 2018
El dirigent de l'entitat ha criticat que la "gran proposta" del consell de ministres sigui canviar el nom de l'aeroport del Prat pel de Josep Tarradellas.
"Aquesta és la seva proposta?
Són uns irresponsables que ens volen sotmesos i mesells", ha dit Mauri, que ha subratllat el caràcter pacífic que han de tenir totes les mobilitzacions.
La missiva de Cuixart afirma que durant el judici de l'1-O "acusaran l'Estat", que s'asseurà "al costat de l'extrema dreta" de Vox.
"Serenor, tendresa i coratge", ha conclòs.
L'acció convocada per Òmnium ha estat la de replicar un consell de ministres però amb caràcter popular.
Hi han participat entitats com el Grup Barnils per defensar la llibertat de premsa i d'expressió, i Stop Mare Mortum per defensar els drets de les persones migrades i reivindicar vies legals i segures per evitar que es juguin la vida per arribar a Europa.
Entre les persones que han intervingut hi ha Montse Puigdemont, germana de Carles Puigdemont, que ha demanat que el conflicte català és resolgui a través de la política i no des de la judicialització que manté dirigents a la presó o a l'exili.
"Són capaços de tot, fins i tot d'enfrontar la seva pròpia població", ha lamentat Montse Puigdemont referint-se a l'Estat.
El judici de l'1-O, ha dit, ha de ser una "palanca de canvi perquè cada vegada siguin menys" els que intenten obviar el conflicte que hi ha a Catalunya.
Tot, ha insistit, mantenint "la calma en tot moment".
Seguir "pressionant" els partits
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha acusat el govern espanyol de tractar Catalunya com una "colònia" per no deixar-la ni triar el nom del seu aeroport.
El suport de les entitats
Milers de persones han assistit a l'anomenat consell popular de ministres tot llançant proclames a favor de la independència i la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, a més de crits de rebuig a la presència del govern espanyol aquest divendres a Barcelona.
També han participat en l'acte d'Òmnium entitats com Escoltes Catalans i representants docents del Moviment de Renovació Pedagògica.
"Els mestres han lluitat i inculcat els valors de la democràcia i la llibertat.
L'educació serveix per compensar les desigualtats socials", han argumentat tot defensant una escola que no segregui ni per sexe ni per llengua.
"No es toca l'escola catalana", han reivindicat els participants de la mobilització.
Representants d'entitats que formen part d'Ecologistes de Catalunya han fet un memorial de greuges sobre el dèficit en infraestructures i han reivindicat l'ecologisme com un eix vertebrador de futur per a un nou país.
Des de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica han reivindicat l'aplicació de la llei 24/2015 -recorreguda al TC per l'anterior govern espanyol- per garantir els subministraments bàsics a les llars vulnerables.
L'exdiputada de la CUP i activista Gabriela Serra ha denunciat que el Ministeri de Defensa hagi augmentat la despesa militar en un 10,5%.
El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha estat la contraposició a la portaveu del govern espanyol; Unió de Pagesos, al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació; representants del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i el Moviment Feminista han estat el mirall de la Vicepresidència, Relacions amb les Corts i Igualtat; la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i els Escoltes Catalans, del Ministeri d’Educació i Formació Professional; SOS Racisme del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social; l’Associació Catalana de Drets Civils, del Ministeri de Justícia; l’Aliança contra la Pobresa Energètica, del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social; Universitats per la República contraposarà el seu discurs al del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; Stop Mare Mortum, al d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació; l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, al del Ministeri de Cultura i Esports; Som Defensores al Ministeri d’Interior i l’activista per la pau, Gabriela Serra, al Ministeri de Defensa. | El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, dirigint-se al consell de ministres de Pedro Sánchez que se celebra a pocs metres de l'estació de França de Barcelona, ha dit que l'Estat no ha acceptat uns resultats que van donar la majoria a l'independentisme a les eleccions de Catalunya del 21-D imposades sota l'aplicació del 155. | Summarization |
caBreu_abstractive_1522 | Fes-me un resum del text següent: | Sempre que vaig al teatre tinc el costum d’esperar a sortir de la sala per comentar amb qui m’acompanyi què m’ha semblat aquella obra.
Suposo que només és una qüestió de decòrum.
Mai se sap si qui tens davant és el cosí, la parella o el millor amic del director.
La persona del meu costat a vegades ja pot intuir cap a on aniran els trets perquè abans de sortir del teatre i de poder comentar obertament l’espectacle, ja dono pistes de què m’ha semblat allò només amb la intensitat i extensió dels aplaudiments, en si resto asseguda o em poso dempeus i molt probablement en com em miro l’elenc que surt a saludar.
No puc treure la vista dels actors i actrius fora de personatge, m’agrada provar de deduir com s’han sentit en aquella funció i si els hi hem semblat un bon públic.
La litúrgia del teatre és fantàstica, i una de les coses que més m’entusiasma de les arts escèniques és que els espectadors, d’alguna manera, també formem part de l’obra i la nostra actitud influeix en la representació de la funció d’aquell dia concret.
Sempre procuro no fer cap comentari de l’obra en el pati de butaques, però confesso que cada cop que vaig a veure La Calòrica se m’escapa un “que bons que són, joder” amb els primers aplaudiments.
La Calòrica és aquella companyia que, benvolgut lector, segur que algú ja t’ha recomanat.
Van néixer el 2010 acabats de sortir de l’Institut del Teatre i des d’aleshores ens han fet riure i reflexionar a través de sàtires agudes, de teatre compromès i d’entreteniment pur.
El talent té noms i cognoms: actualment La Calòrica són el Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, el Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i el Joan Yago.
Ara se’ls pot veure al teatre de la Biblioteca de Catalunya representant la primera obra que van muntar com a companyia, Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, que explica amb molt d’humor la història de la successió al tron d’Isabel la Catòlica.
Ara mateix a Barcelona hi ha altres comèdies programades on el públic també es recaragola de riure, però el que diferencia i eleva La Calòrica és que tenen la virtut d’abraçar tot allò que ens envolta, tots els conflictes que ens travessen, i portar-los a escena.
Si la merda se’ns menja, és molt més catàrtic riure-te’n que fer veure que no existeix.
Perquè si te’n rius, fas evident el problema i pots denunciar-lo.
Problemes com el canvi climàtic, la demagògia política, les feines de merda o el sistema monàrquic que impera des de fa segles.
La Calòrica, a diferència d’altres companyies de generacions anteriors, afronten el segle XXI mirant-lo a la cara.
El pateixen, el llegeixen, l’interpreten i se’n riuen per poder surfejar-lo.
Tenir teatres plens a vessar de gent recargolant-se de riure amb sàtires d’alta volada és una mostra clara que es pot tractar l’espectador d’intel·ligent sense reclamar-li res més que: seu i diverteix-te.
De canvis generacionals n’hi ha hagut sempre, però darrerament sembla que el nou paradigma s’ha de diferenciar encara més de l’anterior que altres vegades.
Probablement, ens passa el de sempre, que ens creiem que allò que ens afecta directament a nosaltres és molt més important que el que pugui haver afectat uns altres anteriorment.
La Calòrica ha representat durant aquests deu anys d’existència un relleu generacional als escenaris que ha donat aire fresc al teatre català.
Deu anys de glòria.
És importantíssim que segueixin fent-ho, donem sisplau a La Calòrica tots els premis que es mereixen.
I com que de generacions en van pujant sempre, mentre els calòrics omplen teatres no hem d’oblidar les noves veus de la dramatúrgia catalana que, com ells quan van sortir de l’Institut del Teatre, tenen coses a dir i talent per dir-les amb gràcia, que mai se sap quan un grup d’amics que estudien junts poden ser, d’aquí a uns anys, la nova sensació del panorama escènic català.
Mentrestant, celebraré que no em pugui contenir les ganes de comentar “que bons que són, joder” i de posar-me dempeus cada cop que La Calòrica pugi a un escenari. | Nascuda el 2010, la companyia teatral La Calòrica té la virtut de portar a escena amb humor tot allò que ens envolta, tots els conflictes que travessem. Des de la seva sortida de l’Institut del Teatre fins ara ens han fet riure i reflexionar a través de les seves sàtires i el seu teatre compromès. | Summarization |
caBreu_abstractive_235 | Fes-me un resum del text següent: | Un any més la ciutat de Lleida ha homenatjat amb un acte institucional les víctimes i supervivents del bombardament al Liceu Escolar del 2 de novembre del 1937.
La intensa pluja ha impedit enguany que la commemoració es pogués dur a terme com és habitual a l’escultura ‘Memòria, Dignitat i Vida’, situada davant el lloc on hi havia el Liceu, a l’avinguda de Blondel, i l’acte s’ha acabat celebrant a l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC).
També estava prevista la descoberta d’una placa commemorativa al monument amb el text escrit per alguns dels supervivents, acte que no s’ha pogut dur a terme malgrat que la placa ha quedat instal·lada igualment.
Lleida ha recordat aquest 2 de novembre el 78è aniversari del bombardament del Liceu Escolar, amb un acte institucional que ha comptat amb la presència de quatre exalumnes del centre educatiu, de familiars i d’autoritats locals, encapçalades per l’alcalde Àngel Ros.
Enguany la pluja ha obligat a traslladar a l’IMAC la commemoració i no s’ha pogut dur a terme com és habitual al monument ubicat a l’avinguda de Blondel, davant el lloc on hi havia el Liceu.
L’acte previst inicialment incloïa la descoberta d’una placa dedicada al Liceu Escolar amb el text que han escrit els exalumnes del centre educatiu Josep Piró, Manuel Sampedro i Ramon Ortín, juntament amb Àngel Ros.
Malgrat que no s’ha pogut fer la descoberta, la placa ha quedat igualment instal·lada al peu de l’escultura ‘Memòria, Dignitat i Vida’.
De la mateixa manera, no ha estat possible dur a terme la tradicional ofrena floral al monument, que s’ha substituït pel lliurament d’una rosa a cadascun dels supervivents que han participat a la commemoració i a les famílies d’aquells que no hi ha pogut participar.
Un dels supervivents del bombardament del Liceu Escolar, Manuel Sampedro, ha aprofitat la seva intervenció per recordar als companys morts i ha lamentat que a dia d’avui encara segueixin existint conflictes en els quals la població es veu obligada a fugir de casa seva, citant els casos d’Iraq i Síria.
També ha expressat el seu “malestar” i “indignació” per l’homenatge del Ministeri de Defensa a l’alt comandament franquista que va ordenar el bombardament de Lleida.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que aquell “tràgic” esdeveniment ens trasllada la lliçó “que el futur és l’educació amb llibertat” perquè cada any “aprenem els valors de pau i llibertat que l’educació ens tramet”.
En aquest sentit, ha destacat que el Liceu Escolar va esdevenir “un símbol de la renovació pedagògica a Catalunya”.
L’acte, que ha comptat amb la lectura de textos per part d’escolars de la ciutat, ha finalitzat amb la interpretació del Cant dels Ocells a càrrec d’una alumna del Conservatori de Lleida.Un referent en l’educació de l’èpocaEl Liceu Escolar de Lleida va ser creat l’any 1906 pel mestre i pedagog Frederic Godàs i la seva dona Victorina Vila, juntament amb altres col·laboradors de gran vàlua personal i professional, com ara Antoni Sabater i Humbert Torres, entre altres.
El Liceu Escolar va ser la primera escola lleidatana inscrita dins el moviment de l’Escola Nova catalana i va representar un nou paradigma en la docència de l’època.
Va tenir diferents ubicacions fins que el 31 d’agost del 1913 es va inaugurar l’edifici definitiu, a l’avinguda de Blondel, davant l’escultura que avui el recorda.El 2 de novembre del 1937 nou avions de l’aviació legionària italiana van bombardar Lleida.
Van morir unes 700 persones, totes elles població civil.
Una de les bombes va caure en un dels costats de l’edifici del Liceu Escolar, derruint-lo per complert i provocant la mort de 48 alumnes i alguns professors.
Anys després la resta de l’edifici va ser enderrocat.L’Ajuntament de Lleida va dur a terme diversos actes el 2006 per commemorar el centenari de la creació d’aquesta escola.
El 27 de novembre del 2009, el Ple de la Paeria va aprovar instituir la data del 2 de novembre com a Dia del Liceu Escolar, en record del bombardament de la institució educativa.
Des d’aleshores, cada any la capital del Segrià ret homenatge a víctimes i supervivents del bombardament amb una ofrena floral i amb la presència d’ex-alumnes del Liceu. | Com cada any, Lleida ha recordat amb un acte institucional les víctimes i supervivents del bombardeig al Liceu Escolar del 2 de novembre del 1937. En aquella data, nou avions de l’aviació legionària italiana van bombardejar Lleida, amb un balanç de 700 morts entre la població civil, incloent-hi 48 alumnes i alguns professors del Liceu Escolar. | Summarization |
caBreu_abstractive_2896 | Fes-me un resum del text següent: | El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha afirmat aquest dilluns que, si bé continuaran treballant de forma coordinada amb altres cossos policials contra el 'top manta', no pot garantir-hi "recursos il·limitats" i ha deixat clar: "No podem ni volem treure efectius destinats a la prevenció del terrorisme per perseguir aquest fenomen".
"És una qüestió de prioritats i la seguretat de la ciutadania és la principal", ha reblat Trapero en el discurs de clausura del Dia de les Esquadres de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona, en què l'actuació coordinada dels Mossos i la Guàrdia Urbana per aturar un home que va conduir un camió de butà de forma totalment descontrolada pel centre de la ciutat el 21 de febrer ha estat una de les protagonistes, elogiada en més d'una intervenció.
Trapero ha subratllat que aquella experiència "va deixar la sensació que Barcelona és una ciutat segura i que els cossos policials treballen bé i de manera coordinada".
Trapero ha assegurat que els Mossos volen combatre el 'top manta', perquè és una pràctica que "fa molt de mal al comerç", i que continuaran treballant de manera coordinada amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, TMB o el Port, entre altres agents implicats.
Ara bé, el cap dels Mossos ha subratllat que aquest treball "va més enllà de la feina que pot fer el cos" i ha puntualitzat que no són "excuses ni justificacions", sinó "fets objectius".
No hi poden garantir "recursos il·limitats" ni "treure efectius destinats a la prevenció del terrorisme".
El major ha situat el terrorisme jihadista com la "principal amenaça" de seguretat pública actual a Catalunya i ha assenyalat que, de les més d'1.600.000 hores de patrullatge preventiu dels Mossos d'Esquadra en el Pla Operatiu Específic (POE) antiterrorista el 2016 a Catalunya, el gruix principal, 458.000, es van realitzar a la ciutat de Barcelona.
Trapero ha insistit que qualsevol indici o sospita que reben els Mossos, per "inversemblant que sigui", es comprova.
El cap dels Mossos ha recordat que el 21 de febrer es van viure "moments de pànic" per algunes de les vies més concorregudes de Barcelona que "inicialment es podien haver atribuït a una acció similar a la de Niça o Estocolm", però que "afortunadament va resultar obeir circumstàncies ben llunyanes".
El major ha elogiat que els agents van posar en risc la integritat física i, fins i tot, la vida per aturar l'home de nacionalitat sueca que havia robat un camió i va conduir sota els efectes de les drogues i a tota velocitat, perdent desenes de bombones de butà, del Paral·lel fins a una de les sortides de la Ronda Litoral, on va intentar entrar en contra direcció.
Els agents que van participar en aquella actuació han estat reconeguts en l'acte de les Esquadres de Barcelona.
Tal com va fer en el discurs del Dia de les Esquadres de Catalunya, divendres passat, el major ha destacat que un altre del fronts dels Mossos són els robatoris en domicilis.
El 2016, se'n van perpetrar 26.942 a Catalunya, que representen una mitjana de 74, quinze a Barcelona.
Trapero ha insistit que els Mossos promouran canvis normatius per establir un concepte del domicili "inviolable", amb figures delictives més punitives, i que aportaran un "major esforç operatiu" amb un grup polivalent que coordinarà les investigacions i identificacions al territori.
Trapero ha destacat els furts com una altra preocupació a la ciutat de Barcelona, ja que sis de cada deu denúncies a la ciutat tenen a veure amb el robatori d'una cartera, una bossa, un telèfon mòbil o un altre objecte de valor.
Representen el 65% de les denúncies contra el patrimoni.
El major, que ha tret pit que els Mossos fossin "pioners" en tècniques d'investigació contra aquest delicte i a demanar ordres d'allunyament per als furtadors reincidents, ha avisat que calen més esforços "per trobar noves eines que permetin minimitzar el problema".
També ha manifestat que els Mossos volen treballar especialment al costat dels "col·lectius de les persones més vulnerables", com la gent gran, i ha destacat la investigació que va permetre desarticular fa uns dies un grup de falsos revisors del gas que havia estafat més de 340 avis de Barcelona i de l'àrea metropolitana. | Segons el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, el terrorisme jihadista és la "principal amenaça" de seguretat pública actual a Catalunya. El major ha afirmat que els Mossos no trauran efectius destinats a la prevenció del terrorisme per perseguir el 'top manta'. També ha destacat que és preocupant la quantitat de robatoris de carteres, bosses i mòbils a Barcelona. | Summarization |
caBreu_abstractive_393 | Fes-me un resum del text següent: | Terratrèmol al futbol europeu.
Aquesta nit, dotze dels clubs de futbol europeus més importants han fet un comunicat conjunt en què anuncien la creació d’una nova competició esportiva, propietat dels mateixos clubs: la Superlliga Europea, que tindrà dues competicions, masculina i femenina.
Els clubs fundadors són l’AC Milan, l’Arsenal, l’Atlètico de Madrid, el Chelsea FC, el FC Barcelona, l’Inter de Milà, la Juventus, el Liverpool, el Manchester City, el Manchester United, el Reial Madrid i el Tottenham.
Hi ha, per tant, sis equips de la Premier League anglesa, tres de la lliga espanyola i tres de la lliga italiana.
Segons el comunicat, la lliga serà governada pels clubs propietaris i serà formada per quinze clubs fundadors, de manera que encara hi ha places per a tres més, entre els quals s’espera que hi hagi el Bayern i el PSG.
Aquests quinze clubs jugarien sempre la lliga sense pujar ni baixar i hi hauria cinc clubs més convidats cada temporada.
Els clubs han anunciat la intenció de continuar en les lligues respectives, però les federacions han amenaçat d’expulsar-los.
Concretament, la UEFA, les lligues de futbol anglesa, espanyola i italiana i la FIFA han amenaçat públicament d’expulsar de les seves competicions els clubs que participen en la creació de la nova competició privada amb els clubs de l’elit del futbol europeu.
A més, també amenaça d’excloure de les seleccions nacionals els jugadors dels equips que juguin la Superlliga.
També s’hi ha pronunciat en contra l’executiva de l’ECA (Associació de Clubs Europeus, per les sigles en anglès), que ha manifestat el suport a la UEFA per a establir un nou model de Champions League.
Cal tenir en compte que l’ECA és presidida per Andrea Agnelli, president de la Juventus de Torí, que és un dels equips implicats en la creació de la Superlliga.
En cas que les federacions de futbol compleixin l’amenaça, podria ser que el Barça no jugués la lliga espanyola a partir de la temporada 2022-2023, que és quan es preveu que comenci la Superlliga.
Avui també hi havia prevista la presentació de la nova Champions League, amb 36 equips a partir del 2024, però tot ha quedat superat amb l’anunci de la creació d’una Superlliga Europea al marge de la UEFA.
Entrevista electoral a Joan Laporta: “Quan hi ha intents de modificar el model de competició o crear-ne una de nova que competeixi amb la Champions, la UEFA sempre fa una contraproposta”
En l’àmbit polític, Emmanuel Macron i Boris Johnson han estat els primers d’anunciar la seva oposició al projecte i a defensar les competicions estatals, que especialment en el cas de la Premier League quedaran molt devaluades.
Roger Vinton: “Si el Barça fos qualsevol altra empresa, la situació seria el preàmbul d’una fallida”
El projecte d’una Superlliga europea fa temps que es prepara i, en principi, els clubs tenien la voluntat d’encaixar la nova competició amb les altres lligues ja establertes i la Champions League.
Si més no, a curt termini.
Amb tot, una competició al marge de les estructures fins ara establertes és considerada un perill molt important per la UEFA, que, si complís les seves amenaces, ocasionaria un terrabastall encara més important.
Avui mateix, els dirigents de la Premier League anglesa han acordat d’enviar una carta als vint equips participants fent una crida a “allunyar-se immediatament abans que es causi un mal irreparable”.
Danae Boronat: “A la federació espanyola els anava fantàsticament tenir les jugadores amb por”
Si els clubs impulsors de la Superlliga no es fan enrere, la qüestió acabarà als tribunals del més alt nivell i el mercat de fitxatges quedarà totalment alterat, tant per l’oportunitat dels jugadors de participar en una lliga d’un nivell molt més alt que no pas la que juguen actualment com per la prohibició de tornar a jugar amb les seves seleccions nacionals, cosa que sens dubte també afectaria negativament l’atractiu de les competicions de seleccions.
Laporta pren el timó del Barça: cinc envits immediats del nou president | Després que dotze dels clubs de futbol europeus més importants hagin anunciat la creació de la nova Superlliga Europea, la UEFA, la FIFA i les lligues anglesa, espanyola i italiana amenacen d'expulsar els clubs i els jugadors que hi participin. Si les federacions de futbol compleixen l’amenaça, el Barça podria quedar fora de la lliga espanyola. | Summarization |
caBreu_abstractive_563 | Fes-me un resum del text següent: | El govern ha presentat l”Aina‘, un projecte de creació de recursos digitals i lingüístics a quatre anys vista perquè el català estigui viu en el món digital, des de les aplicacions fins als assistents de veu, traductors automàtics o agents conversacionals.
El primer recurs generat és un diccionari digital, que servirà per entrenar els algoritmes d’intel·ligència artificial, amb 1.770 milions de metadades associades a paraules.
Però per a què les empreses puguin “incorporar de manera fàcil” el català als seus serveis encara s’han de generar els models de la llengua, de la parla i per a la traducció, entre altres.
El projecte es desenvolupa amb el Barcelona Supercomputing Center i té un pressupost de 13,5 milions d’euros.
Aina és el projecte del Govern perquè el català “esdevingui una llengua competitiva al món digital i assegurar-ne així la seva supervivència futura”, segons l’ha presentat el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, responsable de la iniciativa.
El conseller Jordi Puigneró ha comparegut per donar els detalls d’un treball que, de fet, va arrencar fa un any i ha de culminar el 2024, amb un pressupost previst de 13,5 MEUR que l’executiu vol finançar amb els fons europeus NextGenerationEU.
Per ara s’hi ha invertit 2250.000 euros.
El plantejament és que la ciutadania pugui “parlar i interactuar” amb el món digital en català, com ara ho fan en altres llengües, com el castellà o l’anglès.
Els principals assistents de veu, agents conversacionals i traductors automàtics, no parlen avui en català, i el Govern vol “garantir la igualtat d’oportunitats” a mitjà termini.
El conseller Puigneró ha considerat “molt probable” que Alexa (l’assistent de veu d’Amazon) parli català abans que hi hagi la possibilitat de parlar en català al Congrés o al Tribunal Suprem.
Amb la col·laboració del Barcelona Super Computing Center (BSC), el projecte generarà corpus i models informàtics de la llengua catalana perquè les empreses que creen aplicacions basades en intel·ligència artificial (els assistents de veu, traductors automàtics, agents conversacionals, etc., “puguin fer-ho fàcilment en català”, tal i com ho resumeix Marta Villegas, responsable del projecte Aina com a investigadora i colíder de la unitat de Mineria de Dades del BSC.
No es tracta doncs de crear un suport físic o digital que reemplaci assistents de veu, com Alexa o Siri, si no de dotar les empreses tecnològiques globals o locals que hi ha el darrere amb la “infraestructura bàsica” i les dades perquè les puguin aplicar als seus sistemes.
Tots els models que crearà el BSC estaran a disposició de totes aquelles empreses o entitats que les vulguin fer servir, ja que es publicaran en obert i amb llicències permissives.
De moment, el que totes elles tenen a l’abast és un primer corpus textual del català, consistent en 1.770 milions de paraules, reunides en 95 milions de frases.
Aquest corpus, el més gran que s’ha fet mai de la llengua catalana, s’ha obtingut a base de descarregar textos de diferents fonts digitals (planes web, arxius, etc), netejar-los i esborrar duplicitats.
“Òbviament s’haurà d’anar estenent.
Ara només te dades textuals.
L’haurem d’ampliar primer pel que fa a les variants dialectals i usos socials de la llengua (incloent-hi el que s’empra a les xarxes socials), i també especialment amb dades de veu i imatge”, detalla Villegas.
Amb tota aquesta informació, el següent pas serà entrenar xarxes neuronals multicapa perquè “aprenguin el català” i generin models de la llengua, models de la parla i models per a la traducció.
Aquests models també són molt costosos de fer perquè necessiten gran capacitat de càlcul (el que s’està construint en base al primer corpus textual farà servir 9.000 hores de GPU), i seran les bases sobre les quals es podran desenvolupar aplicacions basades en intel·ligència artificial, com assistents de veu, predictors i correctors lingüístics, xatbots, aplicacions de resum automàtic, cerques intel·ligents, aplicacions per a l’anàlisi de sentiments o motors de traducció i subtitulació automàtica, entre d’altres.
El projecte ha estat batejat amb el nom d’Aina en homenatge a la filòloga menorquina Aina Moll, figura central de la promoció i la normalització del català i primera Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988.
Ella va ser l’artífex del llançament, el 1982, de la primera campanya institucional de sensibilització sobre l’ús de la llengua ‘El català, cosa de tots’, que, amb el popular personatge de la Norma al capdavant, tenia com a objectiu conscienciar la societat sobre la situació sociolingüística del català. | El govern ha activat l'Aina, un projecte de creació de recursos digitals i lingüístics. El seu objectiu es augmentar la presència del català a les aplicacions, els assistents de veu, el traductors automàtics i els agents conversacionals. El projecte comptarà amb la col·laboració del Barcelona Super Computing Center (BSC), que generarà models informàtics de la llengua catalana. | Summarization |
caBreu_abstractive_2889 | Fes-me un resum del text següent: | El Departament d'Educació preveu que el curs escolar vinent no hi hagi tots els alumnes alhora als centres educatius i això obligarà a combinar l'educació presencial i a distància.
Això també obligaria a replantejar l'organització dels centres i dels currículums, així com a contractar més professorat.
De fet, els professors més vulnerables no tindrien contacte directe amb els alumnes.
Ho va dir el conseller, Josep Bargalló, als sindicats en una reunió que va tenir lloc aquest dimecres.
Segons el sindicat Intersindical-CSC, Bargalló va plantejar tres reptes: la preinscripció, l'obertura parcial dels centres a partir de la fase 2 per a tutories personalitzades i preparació de la Selectivitat, i el curs vinent.
Respecte a aquest tercer punt, el conseller va dir, segons el sindicat, que "segur que en tot el curs no es tornaran a veure les aules amb el mateix nombre d'alumnes que hi ha ara" i que "alguns professionals no podran tenir contacte directe amb l'alumnat fins que no hi hagi una vacuna".
Es tracta de les persones entre els 60 i els 65 anys, embarassades, diabètics i personal amb malalties respiratòries o cardiovasculars.
És professorat que no tindrà la baixa, serà part de la plantilla del centre però sense contacte directe amb l'alumnat i continuarà fent treball telemàtic.
Pel conseller, cal afrontar el currículum sabent que la docència serà "híbrida": presencial i no presencial.
S'hauran d'evitar les aglomeracions a les portes dels centres, replantejar tot l'aspecte pedagògic i organitzatiu dels centres, fer acords de teletreball perquè ara no està regulat i això està portant problemes.
També es contempla la possibilitat de tancament de centres de territoris concrets si hi ha un rebrot important.
El conseller també va dir que caldrà abordar el transport escolar i el menjador.
El conseller diu que el curs que ve tot indica que hi haurà d'haver més personal i que per tant hi haurà d'haver alguna aportació pressupostària afegida.
Es faci el que es faci com a solució, l'educació catalana no pot funcionar només amb el professorat que hi havia previst.
Cal esperar quants diners arriben d'Europa i de Madrid i quants es poden destinar a l'educació, va dir Bargalló, segons el sindicat.
El departament s'està plantejant dotar els centres educatius de telèfons mòbils per ajudar a la connectivitat segura de docents i alumnes.
El sindicat es va queixar de la manca d'informació del departament als seus treballadors i per això va demanar un canvi organitzatiu intern.
També va lamentar que les substitucions de professors de baixa no es faci de forma normal.
"Aquesta gestió híbrida generarà disfuncions i una gestió complicada dels centres, serà necessari un augment del personal per tal de garantir els drets dels treballadors i la qualitat de l'educació que s'ofereix als alumnes", assegura el comunicat.
"A partir d'ara s'ha de tenir en compte en tot moment el que diguin els serveis de prevenció" i el sindicat espera que no es prengui cap decisió en matèria educativa catalana des de Madrid, sinó que el pla de reobertura sigui pensat, planificat i aplicat des de Catalunya i tenint en compte la realitat catalana.
Sobre la neteja i desinfecció dels centres durant la preinscripció, Bargalló va explicar que els contractes de neteja estan suspesos, però es poden reactivar puntualment per a qüestions concretes.
Durant el procés de preinscripció, es farà una neteja completa cada dia i dues neteges de superfície durant el dia.
Hi haurà tres persones a cada centre: algú gestionant l'entrada, una persona per recollir documentació de paper i una tercera per donar la informació que calgui.
El conseller també va dir que l'estat espanyol diu que en fase 1 s'han d'obrir els centres per fer-hi anar el professorat, però que Catalunya això no ho aplicarà.
D'altra banda, I-CSC critica que els compromisos que va adquirir el departament amb les empreses que presten serveis a l'educació no s'estan complint.
Hi està havent ERTO en les empreses de menjador, fins i tot a final del mes d'abril amb els problemes de cobrament que ha suposat a tots aquests treballadors.
No estan arribant els diners a les empreses i les resolucions del departament no són definitives per a Inspecció de Treball.
Els treballadors no estan cobrant el 100% com assegurava el Departament d'Educació des de l'inici, diu el sindicat. | Segons el Departament d'Educació, el curs escolar que ve caldrà combinar educació presencial i en línia, reorganitzant els centres i el currículum i contractant més professors. El sindicat Intersindical-CSC es va queixar de la manca d'informació del departament i va dir que es tindrà en compte en tot moment el que diguin els serveis de prevenció. | Summarization |
caBreu_abstractive_871 | Fes-me un resum del text següent: | Aquestes últimes setmanes, arran de l’avançament del procés judicial contra Carme Forcadell, veus independentistes de tots els colors polítics han expressat una idea que podria alterar el full de ruta acordat en la qüestió de confiança al president Puigdemont.
Consistiria a avançar el referèndum sobre la independència si la presidenta del parlament és inhabilitada o castigada per no haver impedit el debat i la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent del mes de juliol.
Puigdemont (PDECAT), Junqueras (ERC) i Arrufat (CUP) han obert la porta a avançar la convocatòria del referèndum que s’ha de fer la segona quinzena de setembre del 2017.
El calendari del referèndum, que marca també el calendari de la legislatura del govern de Junts pel Sí per a fer efectiu el mandat del 27-S, es va establir a partir de les recomanacions de Carles Viver i Pi-Sunyer i del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Era un calendari inspirat en el govern escocès, que havia determinat que calien divuit mesos per a fer la transició cap a un estat independent.
Si la legislatura va començar el gener del 2016 amb la investidura de Carles Puigdemont i la formació del govern actual, els termini de divuit mesos finia al juny o juliol del 2017.
Per això, Puigdemont va proposar que les lleis de desconnexió que havien d’obrir el camí del referèndum (que no era pas cap compromís del 27-S) s’aprovessin en aquell moment.
Escurçar terminis?
El calendari del full de ruta ha marcat fins ara el ritme de les tasques encomanades als departaments del govern per al desplegament de les estructures d’estat i l’arquitectura legislativa que ha de permetre de fer el salt.
Si el referèndum s’avança, els plans de la transició també s’hauran d’escurçar.
I d’ací ve que ens hàgim de preguntar si tot allò que s’havia de fer es podrà fer amb més poc temps, o bé caldrà alterar d’alguna manera l’ordre dels factors previst.
La preparació de la hisenda pròpia
Entre les estructures d’estat que resultarien més afectades per un avançament del referèndum i un escurçament dels terminis, hi ha la més determinant: la hisenda.
En aquest article vam desgranar els passos que preveia fer el Departament d’Economia per a tenir l’Agència Tributària de Catalunya i les lleis que la fan viable a punt la tardor del 2017.
La idea principal era que tot estigués llest per a poder recaptar els imposts multitudinaris (IRPF, IVA…) l’octubre de l’any que ve.
A banda les lleis que instituiran un marc d’actuació legal a la hisenda catalana i el sistema informàtic que es va preparant, el punt més complicat per a un escurçament de terminis és la contractació del personal necessari i l’obertura de les oficines recaptatòries a tot el país.
Les lleis de desconnexió, a punt?
Un altre aspecte que caldria resoldre seria la tramitació de les lleis de desconnexió al parlament.
El reglament de la cambra legislativa catalana estipula uns procediments i uns terminis per a tramitar lleis des del moment que són presentades com a proposició fins que no són publicades al diari oficial, un cop aprovades.
Si bé es podrien estudiar mecanismes d’urgència, la solució pot ser començar-les a tramitar tan aviat com es pugui per tenir-les al tinter parlamentari i aprovar-les quan més convingui, abans de convocar el referèndum.
Alterar l’ordre dels factors del full de ruta
Una altra hipòtesi que s’estudia és si es pot invertir l’ordre fixat i convocar el referèndum abans d’haver aprovat les lleis de desconnexió.
Segons el pla vigent, les lleis s’aproven al juny o al juliol i entren en vigor si el resultat del referèndum és favorable a la independència, tret de l’apartat de la llei de transitorietat legal que regula la convocatòria del referèndum (que s’aplicaria instantàniament després de l’aprovació).
Aquesta alternativa a l’escurçament de terminis de la transició voldria dir aprovar tan sols aquest apartat com una llei de referèndum per a poder fer-lo sobre una base legal aprovada democràticament amb la majoria de les urnes del 27-S i deixar l’aprovació de la resta del conjunt legislatiu per després d’un resultat favorable a la independència.
Tant si s’acaba imposant la via de l’escurçament de terminis com la d’alteració dels factors del full de ruta, un avançament del referèndum no té solament unes implicacions polítiques evidents, sinó també unes conseqüències tècniques que s’hauran de sospesar a l’hora de prendre la decisió.
Puigdemont ho reconeixia no fa gaire: sempre que es pensa a allargar o escurçar la legislatura és per ‘qüestions tècniques’, per la conveniència de l’objectiu final.
‘Tindrem estructures d’estat, haurem preparat les lleis de desconnexió i en el moment que estimem oportú, no més enllà de la segona quinzena de setembre, es convocarà el referèndum’, va assegurar. | Avança el procés judicial contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell, per no haver impedit el debat i la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent del mes de juliol. Puigdemont (PDECAT), Junqueras (ERC) i Arrufat (CUP) es plantegen avançar el referèndum sobre la independència si Carme Forcadell és inhabilitada o castigada. | Summarization |
caBreu_abstractive_535 | Fes-me un resum del text següent: | Estimat Borja:
Llegeixo emocionat la teva carta, en la qual evoques, justament, tots aquells aspectes que fan que molta gent estiguem cada dia més determinats, més compromesos i més convençuts de l’aposta republicana.
Reitero sovint que ens trobem en una cursa de fons, i que això implica tenir mirada llarga (i estratègica), però també prendre consciència de com n’és, d’important, que ningú quedi enrere.
Aquest és l’esperit republicà que ens inspira a molts: no pas cap ànsia de victòria sobre ningú, sinó la ferma convicció que el millor futur, el més ètic, el més just, el més inclusiu, el més cohesionador, el més solidari, és que construïm, conjuntament, una República per a tothom.
Com diu Nelson Mandela (el cito perquè m’ho trobo cada dia pintat en un dels murs de la presó): ‘El camí cap a la llibertat no és fàcil, enlloc del món, i alguns de nosaltres haurem de passar una vegada i una altra per la vall de les ombres, abans no aconseguim arribar al cim.’
Com bé saps, no he dit mai que el camí cap a la República hagués de ser ràpid ni, encara menys, fàcil i tanmateix estic plenament convençut que la República és inevitable, senzillament, perquè és necessària.
Que no la tinguem encara només vol dir una cosa: que cal continuar treballant.
Han passat moltes coses, i més que en passaran.
A vegades tinc la impressió que hi ha qui dedica molt de temps i energia a buscar (o fins i tot construir) culpables.
Jo sóc més partidari de veure totes les experiències, bones o dolentes, individuals o col·lectives, com un aprenentatge continuat.
Hem viscut canvis significatius a Catalunya, a l’estat i a la Unió Europea.
I més que en veurem.
Els escenaris es mouen, els actors canvien i les oportunitats es transformen.
Per exemple: parles, encertadament, de la ‘desaparició política’ de l’esquerra espanyola.
De fet, malgrat les perspectives que s’obren amb el nou executiu (entrem a l’era Sánchez) sorprèn molt que ni a l’estat ni a la Unió Europea no semblin entendre la diferència entre nacionalisme i sobiranisme.
De fet, per algú que, com modestament és el meu cas, s’ha passat la vida treballant i lluitant en favor dels drets i les llibertats, la justícia social, la igualtat i la solidaritat, la República esdevé, justament, una magnífica oportunitat.
Què ho fa que les persones amb aspiracions republicanes, sobretot de l’estat, tinguin tants de recels a escoltar, si més no, el nostre clam (ja no dic empatitzar-hi), i més quan aquest clam és pacífic i democràtic?
Heus ací la qüestió.
En aquest sentit, em permeto de recordar un fet que pot ajudar (una mica) a entendre el fenomen, i per tant, gestionar-lo.
Quan l’any 2015 vaig encapçalar la llista de Junts pel Sí, vaig trobar moltes reticències a parlar obertament de República.
‘Això pot inquietar bona part del votant més conservador.’
La meva resposta era sempre: ‘De què hem de parlar si no de República?
O és que, per ventura, l’objectiu és una monarquia catalana?
Oi que no?
Doncs és clar que hem de parlar de República!’
He de dir que em satisfà comprovar com, ara per ara, aquesta incomoditat terminològica republicana sembla haver-se esvaït, almenys en una part molt significativa de la població.
Ahmed Kathrada va dir en una ocasió que, a la presó, els minuts semblen anys i els anys passen com si fossin minuts.
Amb la història, tu em corregiràs, passa una mica igual.
Quan ets al bell mig d’un canvi estructural significatiu, el temps sembla que passi molt lentament (sobretot si hi ha patiment i dolor) i en canvi, vist amb perspectiva històrica, resulta que tot plegat no són sinó instants, sovint breus i a vegades fugaços, en un procés que, vist en el seu conjunt, és evident que són molt més lents i complexos que no volem assumir, sovint.
Acabo prenent nota de les recomanacions literàries (alguna ja la tinc a la lleixa de la cel·la), i retornant l’enorme estima i agraïment que sento tant per tu com per la Cristina i la Blanca, ambdues part imprescindible del meu aprenentatge, sempre inacabat, sempre estimulant, sempre compartit.
Una forta abraçada, des d’aquest circumstancial lloc, on continuem ferms, serens i determinats, construint futur.
Afectuosament,
Raül Romeva Rueda
Presó d’Estremera, 11 de juny de 2018 | Raül Romeva contesta a Borja de Riquer mitjançant 'Cartes per la llibertat', un espai de VilaWeb. Afirma, entre d'altres coses, que ‘La República és inevitable, senzillament, perquè és necessària’, i que s'ha passat la vida treballant i lluitant en favor dels drets i les llibertats, la justícia social i la igualtat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1316 | Fes-me un resum del text següent: | De tot l’espai disponible a l’Arts Santa Mònica, el claustre és el més semblant a una sala de cinema.
No és d’estranyar, doncs, que aquest espai hagi estat l’escollit per fer la presentació oficial del proper Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb un ambient que ja ensuma cel·luloide, imatges i sessions, en un certamen que comença el divendres 9 d’octubre i s’allargarà fins el diumenge dia 18.
Deu dies amb 168 projeccions i incomptables activitats al voltant de la passió pel cinema, però, especialment, per un gènere d'absoluta vigència: el fantàstic.
L’acte de presentació, amb una taula presidida pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i pel director del festival, Àngel Sala, ha començat amb una declaració d’intencions, amb l'espot oficial del certamen, un homenatge a Seven, la icònica pel·lícula de David Fincher que ha esdevingut el gran motiu del certamen per aquest 2015, amb una imatge que explica perfectament allò que vol ser la proposta de Sitges: “una capsa plena de sorpreses”.
Un festival autèntic, que es pren “el cinema molt seriosament”.
Convertit ja en la referència cinematogràfica de Catalunya, “amb un públic molt fidel”, el Festival de Sitges permet tenir “la clau del millor fantàstic del moment”.
El gènere, tal com ha subratllat el conseller, viu un moment de molta força i vigència, segurament “pel que té d’antídot a una realitat que sembla encotillada”.
Mascarell també ha promès que el Govern seguirà incrementant recursos, en la mesura del possible, per possibilitar el creixement del certamen i per pal·liar la taxa que pagava l’Estat espanyol, reduïda enguany en un 80%.
El fantàstic, un gènere de futur
Ángel Sala, director del Festival, ha posat èmfasi a la idea esbossada per Mascarell a l'inici: “Els directors del futur són al fantàstic”.
Així ha començat la seva intervenció, mentre ha assegurat que el fantàstic “ja no és un gueto, sinó un gènere molt vist”.
Sala s’ha mostrat convençut que hi ha apostes del festival que seran, en només dos o tres anys, “noms grans del futur”, tal com ha passat, per exemple amb Colin Trevorrow, director d’una de les pel·lícules amb més recaptació del darrer any, Jurassic World, i de pas per Sitges fa només dues edicions.
També ha volgut destacar que el festival, enguany, estigui dominat clarament pel terror, “un fet que potser ve provocat per la situació inquietant del món actual”.
En el seu repàs a la programació, explicada al detall en aquest reportatge, Sala ha volgut destacar peces mestres com The final girls (de Todd Strauss-Schulson), o la producció de l’imperdible director Takeshi Miike, tota una icona del festival, any rere any amb pel·lícules en projecció, i amb una bona corrua de “fans” delitosos de noves històries.
També les tres pel·lícules que es podran veure del realitzador Sion Sono (Tag, Love & Peace i The Virgin Psychics), així com la presència de directors de gran qualitat, com Kiyoshi Kurosawa, o la possibilitat de veure el terror que parteix d’una realitat ideològica, com passa amb Green Room (Jeremy Saulnier), un títol fonamental i que serà comentat.
Sense oblidar films molt esperats, com Ludo, Baskin o Der Nachtmahr.
Sitges i la presència de la producció catalana
Com sempre, el festival segueix oferint una finestra a les millors produccions catalanes, malgrat que, enguany, com ha recalcat Sala, “no s’ha pogut programar cap obra per a la inauguració, i sempre en tenim la voluntat”.
La presència catalana serà viva amb la brillant distòpia de Vulcania (José Skaf), amb El cadàver de Anna Fritz (Héctor Hernández Vicens) o amb Segon origen (Carles Porta), l'esperada adaptació de Mecanoscrit del Segon Origen, de Manuel de Pedrolo.
Pel que fa al camp de la llengua, la roda de premsa ha viscut la pregunta de Plataforma per la Llengua a Sala, a qui ha demanat "per què només un 15% de les pel·lícules que es projecten al Festival de Sitges són en català".
Sala ha explicat que és un problema que es té localitzat, que que la subtitulació al català es fa segons un criteris pressupostaris, i que cada any s'intenta "corregir" en la mesura del possible i augmentant la quota de la llengua del país. | La propera edició del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya se celebrarà entre el 9 i el 18 d'octubre. L'espot oficial del certamen és un homenatge a Seven, la icònica pel·lícula de David Fincher. El certamen comptarà amb 168 projeccions i incomptables activitats, amb la intenció de ser una veritable capsa plena de sorpreses. | Summarization |
caBreu_abstractive_1513 | Fes-me un resum del text següent: | Els professors de la UAB Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) i Pere Ballart (Barcelona, 1964) han publicat un llibre que combina un recull de la prosa inèdita de Màrius Torres i un estudi que interpreta aquests textos.
El volum La prosa de Màrius Torres (Edicions UB) busca "combatre" el clixé de l'autor com un poeta "turmentat" i "dramàtic" a través de cartes, articles, uns dietaris i una novel·la inacabada que mostren un autor totalment "polièdric".
"Sempre s'ha encasellat a Màrius Torres com un poeta de la mort, per la seva condició de malalt.
Amb aquesta prosa es demostra que era un intel·lectual vitalista perfectament al corrent del seu temps", ha assegurat el professor Pere Ballart en una entrevista amb l'ACN.
La recerca dels professors universitaris va arrencar després de rebre el suport de la borsa del Centre d'Estudis de Granollers i l'Ajuntament de Granollers, amb la tasca de revisar diversitat de textos manuscrits i d'altres publicats com annex a la seva poesia.
"És una producció important que ens fa canviar la imatge de Torres com a exclusivament un poeta malalt", subratlla Julià.
Una obra extensa: dietaris, contes, cartes
Els autors han definit a Torres com "un fill de la República" que va començar a escriure el 1935.
"Es tracta d'un metge que es dedica a escriure contes i progressivament s'anima a provar gèneres diferents", comenta Julià.
L'obra de Torres compta amb un ventall de temes: des de més biogràfics fins altres més propis de la creació.
Concretament hi destaquen els dietaris que tracten el dia a dia, els contes fantàstics i històrics i les cartes que aborden problemàtiques generals i circumstàncies personals.
"Té gràcia descobrir un prosista que s'atreveix amb tots els gèneres i que intenta donar el millor d'ell mateix.
Tot plegat ho va deixar com a inèdit i ara ho hem recuperat", afirma Julià.
En el camp de la correspondència que hi ha plasmada en aquest llibre, s'hi mostra un dietari que Torres va escriure davant la impossibilitat de poder contactar amb el seu germà quan aquest va marxar al front durant la Guerra Civil Espanyola.
El cas és que Màrius Torres pateix una "petita" crisi davant la impossibilitat de poder parlar amb el familiar i per això narrarà el desenvolupament de la guerra.
La novel·la inacabada de Màrius Torres
Pel que fa a la novel·la inacabada, tracta de dos joves metges que un cop acabada la carrera intenten establir-se en zones allunyades de la gran ciutat.
En aquest treball Torres tracta la difícil relació entre viure en un municipi petit i haver estudiat en una ciutat gran com Barcelona.
També se centra en la problemàtica que pateixen els protagonistes al concebre la vida amb una mentalitat moderna i trobar-se amb una societat arcaica.
"Quan Torres construeix ficcions no sap allunyar-se de la seva pròpia experiència", explica Pere Ballart.
En aquest sentit, Ballart ha manifestat que després d'analitzar la prosa del reconegut poeta, la defineix com a "pulcre", "elegant" i "extraordinària".
"Màrius Torres utilitzava la literatura com una forma d'autoanàlisi i amb la prosa entaula un diàleg a partir de la descoberta d'un mateix".
Julià va més lluny i apunta que a l'estudi hi ha una voluntat de recuperar aquest tipus de treballs del món de l'exili, la República, el franquisme i de recuperar anys perduts com els 30, 40, 50 i 60.
"Hi ha la intenció d'endinsar-nos en el pensament propi de l'època recent per comprendre allò que va passar i com hem arribat fins aquí", ha detallat Julià.
La prosa de Màrius Torres s'ha presentat aquest dimecres en el marc de La Setmana del Llibre en català.
Pere Ballart és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i especialista en retòrica i teoria de la poesia, mentre que Jordi Julià és poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. | Aquesta setmana s'ha presentant el llibre "La prosa de Màrius Torres", que combina un recull de la prosa inèdita de Màrius Torres i un estudi que interpreta aquests textos. El llibre, d'Edicions UB, busca canviar la imatge dramàtica i turmentada del poeta a través de cartes, articles, uns dietaris i una novel·la inacabada. | Summarization |
caBreu_abstractive_1712 | Fes-me un resum del text següent: | Quan falten pocs dies per complir-se dos anys dels atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils, la investigació dels Mossos d’Esquadra ha conclòs que la radicalització de tres joves del grup terrorista -Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla- va començar abans de l'arribada de l'imam Abdelbaki Es-Satty a Ripoll.
Segons publica el diari Ara, l’imam, considerat cervell de la cèl·lula, va actuar com a “catalitzador” del grup, ja que la policia ha constatat que els joves havien consumit propaganda gihadista a finals del 2014, mentre Es-Satty va instal·lar-se a Ripoll el 2015.
Les investigacions de la Comissaria General d’Informació assenyalen que la situació geopolítica d’aleshores, amb Estat Islàmic a l’alça, i el moment vital dels joves va influir en la seva radicalització.
Els Mossos d’Esquadra assenyalen que els tres nois tenien un factor de “vulnerabilitat” centrat en el sentiment de pertinença, fet que facilitava la seva “atracció” pel gihadisme.
Segons les mateixes investigacions, la manca d’integració en la societat o en un grup pot propiciar la captació per part d’ideologies extremes.
Els mossos també ressalten que els tres joves havien compartit part de la seva trajectòria vital –van passar per un procés migratori similar- i tenien una situació familiar “complicada”.
També destaquen les relacions d’afinitat entre els integrants del grup, que inicialment no tenia pas com a objectiu un “projecte terrorista”.
En aquest sentit, els tres ja tenien relació prèvia, apunta la policia, i el discurs “extremista” es va introduir després.
Com es va gestar la cèl·lula?
Així, Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla van gestar la cèl·lula a la qual s’hi sumarien altres sis joves i l’imam Es-Satty.
Els tres impulsors compartien una percepció de menysteniment de la societat que els va induir a consumir propaganda gihadista a través de la xarxa i de forma col·lectiva.
“Hi ha una admiració” per l’activitat de l’Estat Islàmic, apunten els investigadors consultats pel rotatiu, que afirmen que no és tracta d’un procés “racional”, sinó que els joves “idealitzen una situació violenta”.
Va ser mesos més tard d’aquesta immersió en el gihadisme quan l’imam Es-Satty va arribar a Ripoll, motiu pel qual els mossos li atribueixen un paper de “catalitzador, no de radicalitzador”.
Els investigadors apunten, també, que l’aprofundiment del discurs dels joves de la cèl·lula era variant: tres dels seus integrants estaven “convençuts” de radicalitzar-se al marge d’Es-Satty, mentre la resta hi estaven involucrats per una relació de familiaritat o d’amistat.
“Els germans petits hi eren per fidelitat als grans”, expliquen els mossos.
Pel que fa al seu entorn, la policia destaca que els tres impulsors del grup van tenir canvis de comportament que no van aixecar sospites perquè, fins aleshores, havien dut un estil de vida que s’havia pogut considerar “contrari” a la religió musulmana.
A partir del 2015, Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla van deixar de sortir de festa i van criticar els amics que es relacionaven amb gent de fora de la seva religió, fet que la família i entorn més directe va atribuir a un gest de “seny”, apunta la policia.
Aquest canvi de comportament el van seguir la resta de membres del grup més endavant, a principis del 2017 –mesos abans dels atemptats-.
Segons els mossos, els programes de detecció de radicalització no van funcionar perquè els joves ja no estaven escolaritzats –eren majors de 16 anys- i no estaven vinculats a la delinqüència o a la justícia.
La policia admet la complexitat a l’hora de concretar quan es va crear la cèl·lula terrorista del 17-A, però sí que apunta que l’imam no hauria estat el principal líder logístic dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
Els investigadors relaten que els nou joves que van actuar l’agost del 2017 van aprendre ells mateixos a dissenyar els explosius, de manera que atribueixen a l’imam la vessant més religiosa de la cèl·lula amb orientació salafista, tot apuntant que hauria influït en els joves amb un discurs “tergiversat” de l’islam. | Segons els Mossos d’Esquadra, tres dels nou membres del grup autor de l'atemptat del 17-A ja s'havien radicalitzat consumint propaganda gihadista abans de l'arribada de l'imam de Ripoll el 2015. Els nou joves van aprendre ells mateixos a dissenyar els explosius, de manera que s'atribueix a l’imam la vessant més religiosa de la cèl·lula amb orientació salafista. | Summarization |
caBreu_abstractive_2184 | Fes-me un resum del text següent: | El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha considerat que la seva reunió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, suposa obrir una "etapa de desgel" després de quatre anys de "bloqueig institucional" amb Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.
Després d'una trobada que s'ha allargat poc més d'una hora, Sánchez ha posat en valor la seva voluntat de parlat de tot dins de la llei assegurant que hi ha "molt camí per recórrer" dins del marc constitucional.
Així mateix, ha assenyalat la reforma del sistema de finançament com a prioritat i ha rebutjat el referèndum en considerar que és "il·legal i unilateral".
"Les solucions a molts problemes només tenen un fórmula possible que és el diàleg i espero que sigui la primera de moltes reunions", ha afegit.
En la roda de premsa posterior a la reunió, el secretari general del PSOE ha donat per tancada una etapa "d'absència de diàleg i d'enfrontament" del PP i ha agraït la predisposició del president de la Generalitat a parlar i rebre'l al Palau de la Generalitat.
Sánchez ha reivindicat que el diàleg només pot venir d'un govern de canvi liderat per ell i ha admès que les solucions no seran "fàcils ni immediates".
Tot i la predisposició al diàleg, el líder del PSOE ha refermat el seu rebuig al full de ruta del Govern argumentant que és "il·legal i unilateral" i ha defensat que hi ha una majoria de catalans que no volen ni "l'immobilisme actual" ni aposten per la independència, sinó que volen renovar el marc de convivència.
"Hi ha una majoria de catalans que el 20-D va apostar pel canvi i m'agradaria tornar a demanar a les forcs del canvi que ens unim per propiciar aquest govern del canvi que tant necessita Catalunya i el conjunt dels espanyols", ha reivindicat.
Concretament sobre la possibilitat d'un referèndum d'autodeterminació, el líder del PSOE ha defensat que en aquest cas l'ordre dels factors sí altera el producte tot defensant que els que defensen el full de ruta independentista volen votar per trencar, mentre que ell aposta per "acordar i després votar".
Tal com ja va avançar en el debat fallit de la seva investidura, Sánchez ha exposat a Puigdemont la seva proposta d'un nou full de ruta en les relacions amb Catalunya basat en dos eixos: d'una banda impulsant la comissió bilateral entre els dos governs per desbloquejar molts dels 23 punts que l'expresident de la Generalitat Artur Mas li va plantejar a Mariano Rajoy, i d'altra banda, reformant la Constitució.
Sobre la llista de les 23 propostes, Sánchez ha posat com a "principal prioritat" la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes i també ha destacat altres punts com el compliment de la inversió que estableix l'Estatut, el repartiment equitatiu dels objectius de dèficit, activar el corredor mediterrani o la llei de dependència.
El líder del PSOE s'ha mostrat disposat a parlar de tot però sempre dins la constitució espanyola i la legalitat democràtica.
"Si tenim clars els marges, estic disposat a parlar de tot perquè vull que Catalunya participi del projecte de renovació política que està vivint Espanya", ha respost a preguntes dels periodistes.
Treu importància al malestar a C's
Preguntat per la reacció de C's, que ha criticat que Sánchez parli amb Puigdemont d'un referèndum, Sánchez li ha tret importància i ha respost que tant ell com Rivera han defensat sempre que el diàleg és fonamental i que amb el diàleg es poden trobar solucions.
"No hi veig cap problema.
He escoltat Rivera criticant la falta de diàleg de Rajoy amb Catalunya", ha recordat.
A més, el líder del PSOE ha manifestat que li agradaria que l'actual president del govern espanyol en funcions també es reunís amb el president de la Generalitat i li ha retret que vagi tard. | El líder del PSOE, Pedro Sánchez, després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, obre una nova etapa de relacions amb Catalunya. Sánchez ha exposat que està disposat a "parlar de tot dins la llei", posant com a prioritat la reforma del finançament però rebutjant un referèndum en considerar que és "il·legal i unilateral". | Summarization |
caBreu_abstractive_1618 | Fes-me un resum del text següent: | El vaixell Open Arms ja fa cinc dies que és a alta mar esperant que algun port europeu doni permís a la tripulació per atracar i deixar a terra les 121 persones que porta a bord -inclosos nadons i menors-, rescatades per l'ONG catalana al Mediterrani Central.
Itàlia i Malta han estat els primers estats europeus a denegar el permís a l'embarcació i, per ara, la Comissió Europea assegura que no ha rebut cap oferiment per acollir la nau.
— Oscar Camps (@campsoscar) August 6, 2019
L'Open Arms va salpar a finals de juny, desafiant la prohibició de l'estat espanyol de fer operacions de cerca i rescat.
L'objectiu era tornar a salvar vides al Mediterrani i també fer un pols al govern de Pedro Sánchez, que ja l'havia bloquejat durant mesos al port de Barcelona.
L'ONG ha ampliat ara la mesura de pressió a tota la Unió Europea, que de moment resta impassible.
1.
La política de "ports tancats" de Salvini
Els ports italians mantenen el bloqueig als vaixells humanitaris amb l'anomenada política de "ports tancats" impulsada pel seu ministre d'Interior Matteo Salvini.
El capitano, com el coneixen els seus simpatitzants, qualifica es tripulacions d'aquestes embarcacions de "contrabandistes", tot i que no disposa de cap sentència judicial que ho demostri.
El veto té conseqüències especialment greus, tenint en compte que Itàlia és el destí de la ruta del Mediterrani central que segueixen molts migrants.
La ruta es va convertir en la més concorreguda després que el 2016 la Unió Europea i Turquia firmessin l'acord per deportar a territori turc aquelles persones que arribessin de manera irregular a Grècia a través de la ruta del Mediterrani oriental.
Recentment, però, Turquia ha anunciat la suspensió de l'acord després de la imposició de sancions europees per les seves exploracions de gas en aigües de Xipre.
2.
Aval del TEDH i mesures més dures
Les polítiques de Salvini, a més, han rebut l'aval implícit del Tribunal Europeu de Drets Humans, que al juny va declinar la possibilitat d'ordenar a Itàlia a deixar atracar el vaixell de salvament alemany Sea Watch 3.
El capitano, però, va veure com la capitana Carola Rackette el desafiava i desembarcava 40 persones migrants a Lampedusa.
Tot i que la jutgessa italiana encarregada del cas la va deixar en llibertat sense càrrecs, Salvini no es rendeix.
3.
El 22 de juliol va ser la data de l'última reunió dels ministres d'Interior dels països de la Unió Europea.
França i Alemanya han posat sobre la taula una proposta perquè les naus desembarquin al Mediterrani Central a canvi que altres països es comprometin a acollir les persones que hi viatgen a bord.
4.
Espanya esquiva el problema
Davant del bloqueig, i com ja va passar amb l'Aquarius l'estiu del 2018, el president Quim Torra ha posat a disposició de l'Open Arms els ports catalans.
"Aquest és un compromís de la majoria parlamentària i un consens social de la ciutadania catalana", va dir a través de Twitter.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 2, 2019
L'alcalde de València, Joan Ribó, també ha ofert el port de la ciutat, on ja va desembarcar l'Aquàrius el 17 de juny del 2018.
Aquest cop, però, el govern espanyol no ho posarà tan fàcil.
— Joan Ribó (@joanribo) August 5, 2019
El ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, ha insistit que la Comissió Europea ha d'"assumir responsabilitats" i ha assegurat que Espanya "no pot ser l'únic port segur" del Mediterrani.
El govern espanyol ha evitat pronunciar-se obertament sobre els oferiments de Torra i Ribó, i ha aclarit que el cas de l'Aquarius va ser una excepció.
5.
L'amenaça dels "guardacostes" libis
El 2017 la UE va signar un acord amb Líbia per encarregar al país àrab el patrullatge per les aigües del mediterrani central, amb suport econòmic europeu.
Oficialment, la tasca és encarregada a equips de guardacostes però el seu funcionament s'assimila més al de les milícies.
L'Open Arms, doncs, es veu bloquejat entre la falta de voluntat d'Europa d'obrir els seus ports i l'amenaça que suposaria per a les persones que porta a bord ser traslladades a Líbia. | Des de fa cinc dies, el vaixell Open Arms espera rebre permís d'algun país europeu per deixar a terra les 121 persones rescatades al Mediterrani Central que porta a bord. Itàlia i Malta, amb les polítiques liderades per Salvini, han denegat el permís a l'embarcació. La Comissió Europea assegura que no ha rebut cap oferiment per acollir la nau. | Summarization |
caBreu_abstractive_658 | Fes-me un resum del text següent: | Avui fa vint-i-cinc anys que va fundar l’Euskaldunon Egunkaria, l’únic diari que aleshores es publicava íntegrament en èuscar.
Fins que el 2003 l’Audiència espanyola en va ordenar la clausura, sota l’acusació de formar part d’un conglomerat empresarial presumptament controlat per ETA, i periodistes i directius foren detinguts, torturats i processats.
I set anys després, el 2010, van acabar essent absolts, i cap de les acusacions per les quals la justícia espanyola va liquidar aquell projecte no es va demostrar certa.
Ara, damunt la taula del govern espanyol, hi ha una condemna del Tribunal d’Estrasburg per no haver investigat les tortures que havia denunciat el director del diari, Martxelo Otamendi.
2003: Tancament del diari i detencions
El jutge Juan del Olmo va ordenar la clausura temporal i l’embargament preventiu dels béns d’Egunkaria.
Considerava que formava part d’un conglomerat empresarial controlat per ETA.
En aquella operació foren detingudes deu persones, la majoria directius del diari: Iñaki Uria, Martxelo Otamendi, Juan Mari Torrealdai, Peio Zubiria, Luis Goia, Fermin Lazkano, Inma Gomila, Xabier Alegría, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi.
En una segona operació, l’octubre del mateix any, van detenir vuit persones més, acusades de suposats delictes econòmics: Mikel Arrizabalaga, Angel Diez, Armando Hernández, Mikel Sorozabal, Joxe Mari Sors, Mikel Azkune, Joanmari Larrarte i Xabier Legarra.
Denúncia de tortures
Arran dels fets, considerats un atac frontal a la llibertat d’expressió i d’informació, es van organitzar un seguit de campanyes de solidaritat, i Egunkaria va rebre suport de tot el món, en forma de mobilitzacions i manifestos.
També en va rebre Martxelo Otamendi, que va ser torturat durant els cinc dies que va restar incomunicat, segons que va denunciar.
Una denúncia que va ser arxivada per les instàncies judicials espanyoles.
2010: absolució de tots els encausats
No va ser fins el 2009 que va començar el judici oral.
I, finalment, set anys després del tancament del diari, el 12 d’abril de 2010, els cinc periodistes i directius del diari van ser absolts de les imputacions de pertinença a banda armada.
Eren Torrealdai, Uria, Auzmendi, Otamendi i Oleaga.
2012: Espanya, condemnada per les tortures a Otamendi
Martxelo Otamendi va portar les seves tortures a Estrasburg, després del cop de porta de les institucions espanyoles.
I a l’octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a pagar una indemnització de 24.000 euros per no haver investigat les tortures.
‘La tortura, li surt barata, a l’estat’, deia Otamendi en la compareixença, després de saber-se la sentència d’Estrasburg.
Berria, successor d’Egunkaria
El temps ha donat la raó als responsables del diari, però ningú no ha assumit cap responsabilitat ni jurídica ni política per un fet tan greu i excepcional com el tancament d’un diari.
A més, set anys és massa temps per a poder reobrir un diari.
De fet, poc després del tancament d’Egunkaria, va néixer el diari Berria, dirigit per Otamendi mateix, que segueix l’estela de la veu que intentaren emmordassar.
L’edició en català d’Egunkaria que va aparèixer dos mesos després
El tancament del diari Egunkaria, avui fa deu anys, va desfermar una onada de solidaritat a molts racons, i especialment als Països Catalans, per mitjà de la Plataforma per Egunkaria.
Dos mesos després, i coincidint amb la diada de Sant Jordi, va aparèixer als quioscs una edició especial en català, ‘Egunkaria, endavant’.
Se’n van repartir 30.000 exemplars, que es van repartir de franc a moltes ciutats del país.
L’edició en paper es va esgotar en unes poques hores; l’edició digital, us la tornem a oferir avui, en format PDF i enGoogle Docs.
‘Egunkaria, endavant’ recollia cròniques dels fets i de la setmana de solidaritat als Països Catalans; Articles de Vicent Partal, Gabriela Serra, Isabel-Clara Simó, Xavier Giró, Salvador Cardús, Aureli Argemí, Pere Martí, Antoni Batista, Toni Strubell i Xavi Sarrià; una entrevista de Vicent Sanchis a Martxelo Otamendi; i informes sobre les tortures.
Va ser ‘la sublimació més ferma de la solidaritat del poble català amb Euskal Herria’, en paraules d’Otamendi. | El diari Euskaldunon Egunkaria, fundat avui fa vint-i-cinc anys, era l’únic diari que aleshores es publicava íntegrament en èuscar. Va ser tancat per la justícia espanyola avui fa deu anys. El Tribunal d’Estrasburg ha condemnat el govern espanyol per no haver investigat les tortures als directius del diaris després de ser detinguts. Posteriorment van ser processats i finalment absolts. | Summarization |
caBreu_abstractive_2577 | Fes-me un resum del text següent: | El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha mort a la una de la matinada d'aquest dilluns als 79 anys per coronavirus, segons ha confirmat la seva filla Carlota Benet a través d'una piulada a Twitter.
Benet i Jornet és considerat un dels renovador del teatre català del segle XX.
Va debutar amb 'Una vella, coneguda olor' el 1964, amb què va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra, i des d'aleshores la seva carrera es va centrar sobretot en el teatre.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013).
Benet i Jornet va ser diagnosticat amb alzheimer i la seva filla li va dedicar el llibre 'Papitu.
El somriure sota el bigoti' (Columna).
(En l'actualització s'afegeix la piulada de la filla de Benet i Jonet, Carlota, qui ha explicat que el seu pare ha mort per coronavirus).
Entre les seves obres destaquen 'Cançons perdudes: Drudània: Fantasia per a un auxiliar administratiu' (1970, premi Ciutat de Palma de Teatre 1967), 'Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna' (1970, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1971), 'Berenàveu a les fosques' (1972, premi Ciutat de Sabadell 1971), 'La desaparició de Wendy' (1974), 'Revolta de bruixes' (1976), 'Quan la ràdio parlava de Franco' (1980), 'El manuscrit d'Alí-Bey' (1985, premi SGAE 1984 i Crítica Serra d'Or de teatre, 1986), 'Ai, Carai' (1990), Desig (1991, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1990 i Nacional de Literatura Catalana de teatre, 1991), 'E.R.' (1994, premi Crítica Serra d'Or de teatre i Premio Nacional de Teatro; versió cinematogràfica de V. Pons amb el títol d'Actrius, 1996), 'Fugaç' (1994), 'Testament' (1997), que Ventura Pons va portar alc cinema amb el títol 'Amic/Amat'; 'El gos del tinent' (1999), 'Olors' (2000), 'Això, a un fill, no se li fa' (2002), 'L'habitació del nen' (2002, premi Max de textos en català); 'Salamandra' (2005), 'Soterrani' (2008), 'Dues dones que ballen' (2011) i 'Com dir-ho' (2013).
Va conrear el teatre infantil ('Supertot', 1976; 'El somni de Bagdad', 1977; 'Carlota i la dona de neu', 1992; entre d'altres) i va ser cofundador de la revista Els Marges, en la qual ha col·laborat com a crític literari.
L'any 2010 va publicar les memòries 'Material d'enderroc'.
Va ser guionista, a més, de serials televisius ('Poble Nou', 1993-94; 'Rosa', 1995-96; 'Nissaga de Poder', 1996-98, pel qual va ser guardonat amb el premi de la Institució de les Lletres Catalanes en l'apartat de guions audiovisuals, juntament amb la resta de guionistes; 'Laberint d'ombres', 1998-2000, i 'Ventdelplà', 2005-10) amb un gran èxit d'audiència.
La trajectòria de Josep M. Benet i Jornet ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d'Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premi Nacional de Literatura Catalana de teatre (1991), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013).
Alzheimer
Josep M. Benet i Jornet havia sigut diagnosticat amb Alzheimer.
De fet, la seva filla Carlota Benet va publicar a principis del 2018 'Papitu.
El somriure sota el bigoti' (Columna), un homenatge per recuperar la memòria del seu pare.
L'obra s'endinsa en la veu literària de Benet i Jornet i, alhora, en l'aspecte més quotidià, mesclant el mon de fantasia que compartien pare i filla amb algun record "inventat".
Segons va explicar Carlota Benet en el seu moment en la presentació, el llibre busca ser el testimoni de "dues persones que s'estimen" i que una de les quals pateix un procés de "decadència". | Josep Maria Benet i Jornet ha mort aquest dilluns als 79 anys per coronavirus. Entre les seves obres com a dramaturg destaquen 'Desig' i 'E.R.'. També va ser guionista de serials televisius de TV3, amb un gran èxit d'audiència. Va rebre nombrosos premis, com la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2104 | Fes-me un resum del text següent: | El sector de la carn porcina a Catalunya produeix 1,6 milions de tones d'aquest producte a l'any, el que representa un 44% del total a l'estat espanyol.
Són dades d'un informe impulsat per la Generalitat, a través d'ACCIÓ, que xifra un creixement del 6,8% del sector a Catalunya entre el 2008 i el 2013.
S'ha presentat aquest dimecres a Olot durant l'assemblea general del clúster INNOVACC, l'associació catalana d'innovació del sector carni porcí.
Durant aquesta jornada també detallat el Pla Estratègic 2016-2019 amb reptes com ara ser més transparents durant tot el procés envers client si consumidors, noves opcions d'exportació a països superpoblats, productes amb més valor afegit o millorar en la sostenibilitat i l'augment de l'eficiència energètica.
El sector de la carn porcina a Catalunya va créixer un 6,8% entre 2008 i 2013 segons les últimes dades disponibles, aconseguint un volum de negoci de 6.100 milions d'euros.
És una de les principals conclusions d'un estudi impulsat per la Generalitat a través d'ACCIÓ i que s'ha presentat a Olot durant l'assemblea general del clúster INNOVAC, l'associació catalana d'innovació del sector carni porcí.
En xifres absolutes, el sector català produeix 1,6 milions de tones de carn de porcí a l'any, el que representa un 44% del total de la producció a l'estat espanyol.
I el 65% del total d'aquesta producció generada a Catalunya s'exporta.
De fet, l'estudi posa de manifest la importància de la internacionalització per aquest sector, de manera que Catalunya exporta més carn de porc fresca i congelada que altres països com Bèlgica, Brasil, França o Polònia.
Durant el 2014, les exportacions del sector carni català van assolir els 2.600 milions d'euros, un 81% de les quals corresponen a la carn de porc.
Segons l'estudi, l'alt nivell d'internacionalització s'explica pels avenços fets pel sector en els camps de la industrialització i la optimització.
La majoria de carn que s'exporta és fresca i congelada, i el repte és ara intensificar les vendes a l'exterior dels elaborats carnis de porc, com els embotits.
Segons el director de la unitat de clúster d'ACCIÓ, Alberto Pezzi, diu que cal seguir avançant en aquesta capacitat exportadora i que és un sector potent que dóna feina a 14.500 persones amb un total de 600 empreses catalanes que s'hi dediquen.
Els objectius fixats en el Pla Estratègic 2016-2019
A la mateixa assemblea, INNOVACC ha presentat el seu Pla Estratègic 2016-2019 que fixa els principals reptes que es treballaran en els propers anys.
Destaquen per exemple la necessitat de ser més transparents envers els clients i consumidors i oferir més informació sobre el producte durant tota la cadena de producció; oferir productes més saludables, remarcant les seves propietats nutricionals; aprofitar noves opcions d'exportació a països superpoblats –en mercats estratègics com Àsia o Índia on cada vegada es consumeix més porc perquè és assequible- o impulsar productes amb més valor afegit com ara productes gourmet o millorar la sostenibilitat del sector, amb una millor gestió i valorització dels residus i un augment de l'eficiència energètica.
Dues granges amb un hivernacle on s'assequen els purins
Precisament sobre el tema ambiental, el gerent d'INNOVACC, Eudald Casas, ha avançat que ja hi ha dos granges a Osona que funcionen amb un hivernacle on s'assequen els purins aprofitant l'energia solar.
Aquesta era una prova pilot que es va iniciar a mitjans del 2014 i que ara ja està en funcionament després de ser validada per l'administració.
Segons Casas, ara s'està treballant per afinar encara més aquest sistema.
D'una banda, es vol mecanitzar el procés d'assecat perquè s'ha vist que si els purins es remenen l'evaporació és més ràpida.
Del que es tracta és de posar com un aspirador que remou les dejeccions dels porcs.
I per altra banda, estan estudiant també aprofitar el residu que queda en tot aquest procés d'assecat per barrejar-lo amb pèl·let en una caldera de biomassa.
"Si ho barregem amb la meitat del pèl·let que utilitzàvem i hi afegim el residu, reduïm a la meitat el cost del pèl·let", afirma Casas.
Aquesta fase està en proves i es contempla sobretot per a aquelles granges de mares on hi ha més necessitat de calefacció.
Més socis al clúster
El clúster de la carn de porcí compta actualment amb 84 socis, entre granges, escorxadors, sales de desfer i elaboradors de productes carnis, i també serveis auxiliars com l'alimentació animal, la genètica, fabricants de maquinària, additius, laboratoris, solucions d'higiene, logística, enginyeries, consultories, universitats i centres d'R+D+i.
En l'últim any s'han incorporat vuit empreses noves.
El clúster representa un 47% del total d'empreses de la indústria càrnia porcina a Catalunya. | Segons un estudi impulsat per la Generalitat, el sector de la carn porcina a Catalunya, compost per 600 empreses, produeix el 44% del total de l'estat espanyol amb 1,6 milions de tones a l'any. L'any 2013 es va aconseguir un volum de negoci de 6.100 milions d'euros. Un 65% del total d'aquesta producció generada a Catalunya es dedica a l'exportació. | Summarization |
caBreu_abstractive_1142 | Fes-me un resum del text següent: | L'any 2002, Sam Raimi entomava el repte de fer, per fi, una adaptació decent de Spiderman, en una giragonsa que deixava bocabadats els seus incondicionals.
El drama era servit, magistralment, per un director que va optar pel desvergonyiment, per la manca d'escrúpols a l'hora de ser autoparòdic, i per la cura en el disseny de l'obra: vestuari, gags, humor, drama, amor, família i una ànima obrera, d'estar per casa, allunyada del espaordidor transcendentalisme dels herois icònics a l'ús, Superman o Batman.
Tot a lloc per a tenir el millor impacte possible en el públic potencial.
La pel·lícula va acabar sent la pedra filosofal d'una nova era de superherois que la franquícia Marvel rendibilitzaria i elevaria a la categoria d'art de l'entreteniment, creant complicitats, ancoratges i trames que naveguen de film a film i que fan concebre totes les històries, per independents que siguin, com a part d'un gran univers global.
Pel camí, després de 15 anys, han passat cinc Spidermans, dos actors –Maguire i Andrew Garfield– i dos directors –Raimi i Marc Webb–, i alguns fracassos cruentament sobredimensionats.
Fins arribar a Jon Watts i al meravellós aràcnid vigorosament funcional que interpreta Tom Holland.
Un heroi adolescent "de veritat"
Sense titubejos: Sipder-Man: Homecoming és el millor film de l'Home aranya.
Si bé Raimi tenia un punt anòmal i tan nerd com el del propi Peter Parker, mai no va acabar de fer quallar la voluntat animada del personatge en els tres films que va dirigir.
Sempre a prop de ser caricaturesc, heroi d'acció o bé una història més gran que la vida, sense arribar-hi.
Webb li va voler afegir una dosi de realisme i de patiment, a la manera de les contradiccions amb la pròpia condició que pateix el Superman de Zack Snyder.
Ara, el director Jon Watts ens ofereix un film carregat de raons.
En primer lloc, Tom Holland és un adolescent "de veritat", que sent i es mou i pateix com un adolescent.
Sense saber massa ben bé què coi ha de fer per ser un adult, amb les ganes que tenen tots els adolescents per ser-ho, malgrat que el vestit els va gran.
En segon lloc, perquè capta com ningú les contradiccions d'un personatge tan estranyament millenial, tan post-púber amb problemes ingents de connexió amb la condició social de la vida, més enllà de la bombolla en què ha convertit les seves passions i les seves aptituds.
En tercer lloc, perquè un gran poder potser comporta una gran responsabilitat.
Però això s'aprèn a base de garrotades i d'incompetències, sense que la frase es converteixi en un dogma suat i amb ínfules d'una transcendència grandiloqüent i impostada.
Quart, perquè els superherois també tenen problemes d'estar per casa –com la impossibilitat de fer servir la xarxa aràcnida en una urbanització de cases baixes– i perquè l'humor parteix de la realitat més reconeixible.
Holland és un Spiderman que viu al barri, que flipa com flipen els nois de barri, que vol i dol, que troba arguments per no deixar-ho ni deixar de somiar en una feina que potser també acabarà avorrint.
Com si la pel·lícula fos un visionat de La revancha de los Novatos amb les fogonades de frenesí anabolitzat de Michael Bay.
En darrer lloc, perquè Spider-Man: Homecoming connecta perfectament amb la teranyina de l'univers Marvel teixida fins ara –especialment amb Capitán América: Civil War– i deixa el futur obert a aprendre més coses i fer-se gran.
I perquè ja val la pena pagar l'entrada per veure Michael Keaton fent de Birdman amb tot el pes de la mala bava –bravo per Keaton!–, i sortir-se'n prou bé.
Al capdavall, Marvel té la clau d'una recepta que sembla fàcil i és altament efectiva: la d'entrapar els espectadors en xarxes irrompibles d'un cine fet a mida dels temps que corren. | Des de la versió de Sam Raimi de l'any 2002, aquests darrers 15 anys, hi ha hagut cinc pel·lícules de Spiderman, amb dos actors –Tobey Maguire i Andrew Garfield– i dos directors –Sam Raimi i Marc Webb. La nova versió cinematogràfica de l'Home aranya, Sipder-Man: Homecoming, està meravellosament protagonitzada per Tom Holland i magistralment dirigida per Jon Watts. | Summarization |
caBreu_abstractive_1794 | Fes-me un resum del text següent: | ERC, Junts, CUP i comuns han registrat aquest dimarts una proposició de llei al Parlament per recuperar el decret antidesnonaments 17/2019, que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el passat gener.
El nou acord, impulsat des del moviment per l'habitatge, recupera alguns articles de la llei original i incorpora noves mesures perquè els grans propietaris hagin d'oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar, tant en casos d'impagament o finalització de lloguer, hipoteca i ocupació.
Una de les principals novetats que preveu incorporar la nova llei és que els lloguers socials s'hauran de renovar automàticament quan caduquin.
A més, la definició de gran tenidor afectarà tots aquells propietaris que siguin persones jurídiques i que tinguin més de 10 pisos.
Pel que fa a les persones físiques, es manté el llindar de 15 de l'última regulació.
La llei també incorporà la cessió obligatòria durant set anys d'habitatges de bancs i fons d'inversió que faci més de dos anys que estan buits a famílies en situació d'emergència habitacional.
També es crearà un registre de persones jurídiques amb més de 10 habitatges.
La proposició registrada avui dona continuïtat a la llei 24/2015, la normativa vigent actualment a Catalunya i que es va aprovar fruit d'una iniciativa legislativa popular.
Els seus impulsors han defensat avui al Parlament la nova normativa.
"Cal activar els mecanismes sancionadors per evitar que passi com el 2020.
Això farà que els grans tenidors s'ho pensin dos cops abans d'incomplir el contingut de la llei", ha dit Josep Babot.
A diferència de la mesura tombada pel Tribunal Constitucional, la nova normativa no l'aprovarà el Govern via decret sinó que es tramitarà per via parlamentària.
Els impulsors i els grups parlamentaris que donen suport a la iniciativa entenen que d'aquesta manera l'alt tribunal no podrà argumentar de nou defectes de forma per suspendre la llei.
El decret original no va haver de fer front només al TC, sinó també a part de la judicatura de Catalunya.
Els jutges de Barcelona, per exemple, van convertir la mesura en paper mullat perquè entenien que no els donava capacitat per inadmetre demandes de desnonament encara que el propietari no hagués ofert un lloguer social.
Ara, els impulsors de la iniciativa asseguren que han previst evitar aquest extrem.
"La llei inclou un precepte concret que preveu interrompre el procediment judicial perquè es produeixi l'oferta de lloguer.
Entenem que pot ser suficient perquè no torni a passar el mateix", ha dit Babot.
L'escenari és similar al que es va obrir després que la Generalitat aprovés la seva mortòria de desnonaments en plena pandèmia.
Aleshores, els jutges van assegurar que la interpretarien de manera "restrictiva".
Quan s'aprovarà la llei?
Els grups parlamentaris que formen part de l'acord s'han compromès a tramitar la llei per la via d'urgència extraordinària.
"L'habitatge ha de ser un tema de primer ordre per al Govern i el Parlament.
La fita ha de ser acabar amb els desnonaments", ha demanat".
Segons el grup promotor, la suspensió del decret 17/2019 per part del TC ha deixat més de 3.000 famílies sense lloguer social.
La tramitació de la llei per recuperar la mesura tombada pel TC era un dels punts que figurava als acords d'ERC amb Junts i CUP per a la formació del nou Govern.
El diputat d'ERC Pau Morales ha qualificat d'"essencial" que la mesura estigui vigent quan caduqui la moratòria estatal de desnonaments, a partir del 9 d'agost.
Morales i la diputada de la CUP Montserrat Vinyets han coincidit a l'hora de reclamar canvis més profunds.
"Això és un SOS però calen polítiques que vagin més enllà".
Des d'En Comú Podem Susana Segovia ha celebrat que la llei "impliqui" els grans tenidors en la gestió de l'emergència habitacional i ha demanat "valentia política" al Govern per desplegar la normativa.
La diputada de Junts Glòria Freixa ha reclamat suport als impulsors de la mesura per acabar amb "l'infrafinançament endèmic" de les polítiques d'habitatge per part de l'Estat.
Freixa ha reivindicat la proposició de llei com a "única resposta" poen el context actual però ha demanat "no carregar" en els propietaris "les polítiques que s'han de fer l'administració".
Tot i aquest apunt discordant, els grups han assegurat que el contingut presentat aquest dimarts no experimentarà canvis en el procés de tramitació de la llei. | La majoria al Parlament formada per ERC, Junts, CUP i comuns proposa la tramitació de la llei per recuperar la llei antidesnonaments tombada pel Tribunal Constitucional el passat mes de gener. Aquesta mesura era un dels acords als quals va arribar ERC amb Junts i la CUP per a la formació del nou Govern.
| Summarization |
caBreu_abstractive_687 | Fes-me un resum d'aquest text: | A final d’aquest mes de març un dels grans noms del periodisme britànic, The Independent, deixarà d’editar-se en paper.
L’anunci va causar commoció arreu d’Europa.
Als Estats Units alguns diaris en paper de llarga trajectòria i prestigi ja han decidit d’abandonar el paper i publicar-se només online, però a Europa no n’hi havia precedents gaire importants.
L’impacte encara es va engrandir la setmana passada, quan el diari espanyol El País va anunciar que també faria aquest pas.
Sense concretar tant com el diari londinenc, El País anunciava en una carta del director que d’ara endavant s’orientarien a ser un diari online i que deixarien d’eixir en paper, d’entrada alguns dies de la setmana.
De moment, els redactors ja treballen en una nova redacció multimèdia i integrada i, segons que sembla, les decisions referides a deixar el paper començaran a ser efectives abans que ningú no es pensa.
Després d’anys de parlar-ne, l’impacte d’aquestes dues decisions ha dut molta gent a preguntar-se: ara sí que s’acaben els diaris en paper?
Les raons econòmiques
És l’economia, el factor hi ha al darrere d’aquestes decisions.
Fa anys The Independent havia arribat a vendre 428.000 periòdics per dia.
Va ser la seva millor època.
Però el mes passat la mitjana de venda al quiosc era de 27.000 exemplars.
Pel que fa a El País, el mes de gener passat va vendre una mitjana de 215.547 exemplars, 34.000 menys que el gener del 2014.
No és un resultat tan dramàtic com el del diari britànic, però també és molt lluny del milió d’exemplars diaris que havia arribat a vendre en el seu millor moment.
Tanmateix, no és pas solament la caiguda de la difusió.
El negoci de la premsa s’ha anat tornant ruïnós pel preu de la distribució del producte, sobretot, i també pel de la impressió.
Dels diners que un lector habitual paga al quiosc, l’empresa editora només n’ingressa, anant bé, la meitat.
És cert que el cost, en aquest sentit, no s’ha aguditzat sinó que fins i tot ha baixat perquè avui la impressió és molt més barata, però la gran diferència és el mercat publicitari.
Abans els diaris portaven quantitats ingents d’anuncis que ara han desaparegut, la major part dels ingressos n’estaven relacionats.
L’època en què el diumenge publicaven suplements completament publicitaris s’ha acabat i la publicitat, que abans compensava el cost de posar a cada quiosc un nombre determinat d’exemplars, ara ha esdevingut un llast.
Si el lector pot llegir per internet les notícies i els anunciants ja no tenen interès en els diaris com a suport publicitari, el preu d’engegar les rotatives i coordinar la flota de camions i furgonetes que han de portar els exemplars a cada racó del país no és justificat.
En paper només alguns dies a la setmana
Per totes aquestes raons entre els experts el debat ja no és paper sí – paper no, sinó paper quan.
Als Estats Units ja no és excepcional trobar diaris que han renunciat al paper per ser només digitals (The Seattle Post-Intelligencer o el prestigiós Christian Science Monitor) o que han deixat d’editar en paper entre setmana i només són al quiosc el cap de setmana, quan la gent té temps i ganes de passar fulls i quan els diaris porten més generosament coses que no són notícies estrictes –el cas més conegut és el de Detroit on els dos diaris locals ho fan.
Però encara ho fan amb la por de no saber si treure’ls de circulació els dies de cada dia pot ensorrar la fidelitat dels lectors.
Al final la visita al quiosc té molt de ritual.
Durant uns quants anys, aquest ha estat el principal fre.
Fins i tot un diari com l’Ara va pensar en un primer moment d’eixir només el cap de setmana.
Aleshores hauria estat el diari més modern i innovador, però no ho va fer.
Tot indica, però, que la pressió del mercat i de les finances de les empreses periodístiques podrà més que no la por i les reticències.
Als Estats Units, els primers diaris a deixar estar el paper van ser molt criticats, però després, una volta trencat el glaç, molta gent els va seguir.
En poc temps sabrem si a Europa The Independent i El País provoquen un moviment semblant. | Seguint els passos de prestigiosos diaris americans com The Seattle Post-Intelligencer o Christian Science Monitor, l'Independent londinenc i El País espanyol han anunciat que deixaran d'editar-se en paper, passant a ser diaris únicament online. La causa d'això és que els anunciants ja no tenen interès en els diaris com a suport publicitari, ja que els lectors prefereixen llegir-los per internet. | Summarization |
caBreu_abstractive_322 | Fes-me un resum d'aquest text: | La CUP farà dissabte una reunió extraordinària del Consell Polític perquè la militància es pronunciï sobre l’estat de les converses amb Guanyem Catalunya per una aliança política que a curt termini pot esdevenir una candidatura conjunta el 14-F.
L’equip negociador ha fet arribar un document detallat, al qual ha tingut accés VilaWeb, que es presenta com a bases per a un acord polític entre la CUP i Guanyem.
Fonts de la CUP diuen que és un “text acordat entre totes dues parts”, per bé que Guanyem diu que és “un document de la CUP no pactat entre totes dues forces”.
De totes maneres, les assemblees territorials de Guanyem debatran aquest mateix document per decidir si l’accepten, el rebutgen del tot i trenquen les negociacions o hi proposen esmenes per a continuar les converses.
Sabater creu que el calendari pot impedir que Guanyem es presenti amb la CUP a les eleccions
El fons de la discrepància entre la CUP i Guanyem –i també de Comunistes de Catalunya i Anticapitalistes, que ja han deixat la taula de negociacions– és la relació entre totes dues forces.
Si és en peu d’igualtat amb una coalició, com vol Guanyem, o si Guanyem s’ha d’integrar a la Coordinadora Oberta Parlamentària –nom que té ara l’antic Grup d’Acció Parlamentària–, com proposa la CUP.
L’argument d’aquesta negativa de Guanyem és que la militància ja va descartar el mes de març, quan ja parlaven de la necessitat de bastir una proposta d’esquerra nacional i transformadora que anés més enllà de la CUP, de fer una coalició.
Com a contraproposta, les bases per a l’acord polític proposen de fer visible que la candidatura va més enllà de la CUP amb una imatge de campanya diferenciada que combinaria els colors corporatius de la CUP i Guanyem –groc i rosa– amb els logotips i els elements corporatius corresponents, i amb la participació d’un representant de Guanyem al comitè de campanya.
A banda, es crearia un espai bilateral de la CUP i Guanyem que es reuniria periòdicament per fer seguiment de la candidatura al parlament i que, a més, treballaria per a la construcció de candidatures àmplies per a les eleccions municipals del 2023.
La proposta a mitjà termini és una altra de les condicions de Guanyem per a tancar l’acord, perquè veuen fins i tot més important de construir un nou projecte d’esquerres i sobiranista central al país que no pas concórrer a les eleccions del 14 de febrer al parlament.
Aquest espai bilateral haurà de preparar un congrés la tardor de 2021 per a tractar de les eleccions municipals arreu dels Països Catalans i redactar un document estratègic per a continuar més endavant.
També conviden Guanyem a participar en la Coordinadora Oberta Parlamentària, l’òrgan que guia l’acció del grup parlamentari de la CUP i que és integrat per representants de les assemblees territorials del partit, independents proposats per la militància per la seva experiència política i un representant de cada organització política que dóna suport a la candidatura, com ara Endavant, Poble Lliure, Arran, la Forja, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Lluita Internacionalista i Pirates de Catalunya.
Normalment les decisions es prenen per consens, però en les decisions més controvertides cal votar.
La CUP ofereix a Guanyem dos vots dins aquest òrgan, un més que la resta d’organitzacions polítiques que donin suport a la candidatura.
El nom de Dolors Sabater és el preferit per la militància de la CUP per a encapçalar la candidatura a les eleccions, tal com es va evidenciar en el procés intern de les bases per a cercar noms per a les llistes electorals.
En cas de fructificar l’acord, el document preveu que l’ex-batllessa de Badalona sigui la número 1 de la llista a la demarcació de Barcelona, mentre que la resta de noms de les llistes els decidirà la CUP.
Amb tot, es compromet a fer llistes tan plurals com sigui possible, “de manera que es comuniqui aquesta filosofia de construir un projecte polític divers, plural i que tingui la mirada a interpel·lar cada cop més sectors”.
Les bases per a un acord polític entre la CUP i Guanyem també preveuen que Guanyem tingui dos treballadors alliberats del grup parlamentari, que farien suport a Sabater per a les seves funcions representatives i la tasca parlamentària i que treballarien pel projecte d’espai ampli i les candidatures municipalistes del 2023.
Amb tot, aquests dos alliberats no treballarien de manera aïllada, sinó que s’integrarien en les dinàmiques conjuntes de la candidatura i la vida parlamentària.
En cas que a les eleccions obtinguessin menys de cinc diputats no podrien tenir grup parlamentari propi, fet que afectaria els recursos del grup.
Amb tot, es garanteix que es contractarà una persona proposada per Guanyem per a donar suport a Sabater i, a banda, “s’assegurarà que es manté el compromís de tenir una altra persona treballant per a les municipals del 2023”. | La CUP i Guanyem Catalunya debaten un acord de cara a les eleccions del 14-F. La CUP proposa Dolors Sabater per a encapçalar la candidatura a les eleccions, però sense coalició amb Guanyem. La CUP també proposa que Guanyem s'integri a la Coordinadora Oberta Parlamentària, nom que té ara l’antic Grup d’Acció Parlamentària. | Summarization |
caBreu_abstractive_703 | Fes-me un resum d'aquest text: | La tercera jornada del judici de la primera de les causes obertes contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) ha estat marcada per la demanda de les defenses dels acusats de fer-ne fora el govern andorrà, que exerceix com a acusació particular.
El debat s’ha propiciat arran de la qüestió prèvia presentada per Salvador Capdevila, advocat de diversos ex-gestors de l’entitat, qui ha argumentat que l’executiu no podia assumir l’acusació particular emparant-se en la defensa de ‘l’interès general’ perquè envairia les competències de la fiscalia.
‘A Catalunya es parla que es judicialitza la política i aquí és al revés, perquè potser s’intenta polititzar la justícia’, ha reblat.
Les defenses han insistit que l’executiu andorrà només podria exercir com a acusació particular en el cas que trobés que els seus interessos en sortien afectats, i que no era legítim que ho fes basant-se en un ‘interès general’ perquè, segons que han considerat, això vulneraria el principi de divisió de poders.
‘El govern no representa la ciutadania andorrana, la ciutadania andorrana és representada pel parlament’, ha remarcat el lletrat de l’Institut dels Drets Humans d’Andorra, Alfons Clavera.
Per una altra banda, el fiscal Alfons Alberca ha explicat que l’interès de l’executiu no havia ‘de ser compartit necessàriament’ amb el del ministeri públic i ha dit que el sorprenia que el debat sobre la seva legitimitat no hagués aparegut fins ara, tenint en compte que l’havien ‘deixat participar en tot aquest període’ i en cap moment no s’havia impugnat cap querella per aquest motiu.
D’aquesta manera, ha conclòs que, si hi havia hagut vulneració, havia estat ‘consentida’.
El lletrat del govern, Manel Pujadas, ha defensat que la seva tasca no era incompatible amb la del ministeri públic i ha instat les defenses a interposar una querella si creien que hi havia cap interferència entre els dos actors que participen en el procés judicial.
Pujadas ha dit que el govern estava ‘habilitat legalment’, que la defensa de ‘l’interès general’ no era exclusiva del fiscal i que el seu paper no implicava atribuir-se ‘la representació de ningú’.
En aquest sentit, ha justificat la seva participació en el procés argumentant que el cas BPA va comportar un ‘cataclisme’ tant per als treballadors, els gestors, els directius i els socis de l’entitat com per al sistema financer.
Una altra de les qüestions prèvies ha estat la presentada per l’advocada Anna Solé, que representa Sergi Fernández, ex-gestor personal de l’empresari valencià Rafael Pallardó, qui presumptament va enviar a la Xina prop de 70 milions d’euros procedents d’una organització de tràfic de persones liderada per l’empresari xinès Gao Ping.
La lletrada ha demanat la nul·litat de la comissió rogatòria efectuada amb l’estat espanyol l’11 de març de 2015, un dia després que la nota de la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units (FinCEN) destapés el cas.
Ho ha fet al·legant que s’havia vulnerat el conveni de cooperació judicial d’Estrasburg perquè Andorra va rebre la resposta via fax i no en mà, com s’hauria d’haver fet.
Solé també ha qüestionat la necessitat de la comissió rogatòria, argumentant que els tribunals andorrans ja sabien les causes del cas.
A més, ha insistit que en la resposta enviada per l’estat espanyol es va incloure una declaració efectuada per Pallardó a Barcelona en la qual li demanaven per Jordi Pujol i Marta Ferrusola.
Solé ha assegurat que el 2014, un any abans de la publicació de la nota del FinCEN, la Banca Privada d’Andorra va rebre ‘fortes pressions per part de les autoritats espanyoles amb la finalitat d’identificar comptes bancaris de titularitat de polítics afins amb el procés polític de Catalunya’.
A la sessió hi ha previst que s’abordin algunes de les tres qüestions prèvies que encara s’han de presentar, entre les quals, una de referent a la responsabilitat civil derivada del cas. | En el judici contra la Banca Privada d’Andorra (BPA), un dels advocats de la defensa dels acusats, Salvador Capdevila, ha demanat que es faci fora el govern andorrà, que actua com a acusació particular. L'advocat que representa l'executiu, Manel Pujadas, ha declarat que la seva tasca no és incompatible amb la del fiscal. | Summarization |
caBreu_abstractive_674 | Fes-me un resum d'aquest text: | L’investigador i micòleg del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez de Aragón, ha explicat a l’ACN que enguany la temporada de bolets s’ha avançat de manera notable i, si les previsions segueixen així, podria tornar a ser una temporada de rècord, com la que hi va haver el 2014.
‘De moment anem cap aquí, però ja veurem si continua’, ha assenyalat.
L’investigador ha explicat que, enguany, les grans precipitacions durant els mesos de juliol i agost han provocat que la producció de bolets hagi començat abans.
Les zones on estan creixent més fongs se situen, sobretot, al Pirineu.
La mitjana en aquests indrets, on ja s’està collint des de fa un mes i mig, és de 250 quilos per hectàrea, “una barbaritat per l’època en què ens trobem”.
A dia d’avui, tot i que els experts encara no han tancat les seves previsions, ja poden assegurar que aquesta temporada de bolets és molt millor que la de l’any passat.
L’investigador i micòleg del CTFC, Juan Martínez de Aragón, ha explicat que a hores d’ara a tot Catalunya, s’estan recollint de mitjana 20 quilos per hectàrea, mentre que la mitjana de l’any passat durant tota la temporada va ser 10 quilos.
L’investigador ha assenyalat que als boscos catalans pràcticament ja es poden trobar totes les espècies, sobretot les que més agraden, com els ceps, els rossinyols, rovellons, apagallums, fredolics o camagrocs.
A més, la qualitat és bona perquè el micelis tenen pocs cucs.
De moment, les espècies que més han aparegut són els rovellons, ceps, rossinyols i camagrocs.
El micòleg ha explicat que es pot anar pel bosc i trobar-te tranquil·lament un mantell groc per tot arreu.
Tot i que la zona del Pirineu destaca per sobre de la resta, els bolets també es poden trobar en aquelles comarques on ha plogut més i que es troben en plena producció com Osona, el Berguedà o el Solsonès.
Malgrat que les quantitats mitjanes ara estan als 20 quilos per hectàrea, Martínez de Aragón ha pronosticat que en les setmanes següents anirà creixent i se situarà ja als 25, que es considera una quantitat realment important.
Ara mateix, ha afegit, ‘qui vagi al bosc, trobarà bolets sí o sí’.
Temporada a ple rendiment al Pirineu
A punts del Pirineu com la vall de Castellbò, a l’Alt Urgell, van començar a collir algunes varietats de bolets a finals d’agost, un mes abans del que és habitual.
De fet, a hores d’ara ja s’ha superat el còmput total dels bolets que es van collir fa dues temporades, segons ha explicat a l’ACN l’Elisabet Campi, de l’empresa Natura Bolets.
Aquests dies, però, la calor provoca que alguns dels fongs estiguin corcats i s’espera que en funció de l’arribada del fred es puguin anar trobant bolets a cotes més baixes dels 1.800 metres, tal com ha dit el boletaire José González.La climatologia és un factor clau en l’aparició dels bolets i en funció d’això es pot allargar la temporada fins al Nadal o arribar, fins i tot, al mes de gener, segons ha apuntat González.
A la zona de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), una de les varietats més comunes i “més fàcils de trobar” és el rovelló, segons explica laboletaire Elisabet Campi.
Per aquest motiu, alguns dels seus clients són persones que han anat al bosc a recollir-ne i que volen adquirir altres tipus de bolets per cuinar-los conjuntament.
Tot i així, en entorns com el dels voltants de Sant Joan de l’Erm també solen haver-hi ceps, carreroles o mucosa blanca, entre d’altres.Per la seva banda, un altre dels habituals en la recol·lecció de bolets als boscos de l’Alt Urgell des de fa més de quinze anys, Rafael Marín, recomana sortir a collir-ne amb algun expert per així trobar els llocs on n’hi ha. A més, defensa que hi ha espai per a tothom però, al mateix temps, lamenta que hi hagi gent incívica que llancen ampolles, llaunes, plàstics o bosses. | Segons l’investigador i micòleg del CTFC, Juan Martínez de Aragón, la mitjana de bolets en les zones on ja s’està collint des de fa un mes i mig, sobretot al Pirineus, és de 250 quilos per hectàrea. En el conjunt de Catalunya, la mitjana és de 20 quilos per hectàrea, el doble que la mitjana global de l'any passat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2951 | Fes-me un resum d'aquest text: | La Marxa per la Llibertat, encapçalada pels presidents de la Generalitat i del Parlament, ha arribat al voltant de les deu de la nit a la Plaça Sant Jaume, i ha estat rebuda per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Torra ha entregat la flama del Canigó al nét de Pompeu Fabra, Pompeu Rahola i Fabra, que ha estat acompanyat a l'escenari per familiars d'alguns dels presos.
Tot seguit, s'han projectat imatges dels presos i "exiliats" a la façana del Palau de la Generalitat acompanyades per la lectura de versos sobre la llibertat.
Una de les sorpreses de la nit ha estat l'aparició de Lluís Llach al piano, acompanyat per la ballarina Marta Carrasco.
L'espectacle ha seguit amb les actuacions de Roger Mas, Paula Valls o Judit Neddermann mentre es projectaven imatges dels moviments migratoris i de les càrregues policials de l'1-O.
El moment culminant ha arribat amb la interpretació de la cançó 'Agafant l'horitzó' de Txarango, que ha finalitzat amb la projecció de la paraula 'Llibertat' a la façana del Palau.
La interpretació d''Els Segadors' ha posat punt i final a l'acte.
Els "presos polítics" i "exiliats" han estat els grans protagonistes de l'acte institucional de la Diada que s'ha celebrat aquest dilluns al vespre a Barcelona.
La Marxa per la Llibertat, que ha arrencat a dos quarts de nou del vespre al Parlament, ha arribat al voltant de les deu de la nit a la plaça Sant Jaume, on el president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet entrega de la flama del Canigó a les filles de Quim Forn, Jordi Turull i el nebot de Jordi Cuixart.
Tot seguit, el nét de Pompeu Fabra, Pompeu Rahola i Fabra, ha llegit la definició de la paraula 'Llibertat'.
La plaça s'ha quedat a les fosques i en una gran pantalla s'han començat a projectar imatges dels polítics i líders independentistes que es troben a la presó acompanyats pel piano de Xavi Lloses.
De fons, la veu dels actors Sílvia Bel i Lluís Soler han llegit versos i frases sobre la llibertat escrits a mà pels mateixos presos.
Una de les sorpreses ha arribat amb l'aparició a l'escenari de Lluís Llach, que ha interpretat al piano la 'Cançó d'Amor a la Llibertat' mentre la ballarina Marta Carrasco ha protagonitzat una coreografia envoltada de feixos de llum que simbolitzaven una presó.
Seguidament, Roger Mas i Paula Valls han cantat 'Corrandes d'Exili" mentre es projectaven a la façana els noms dels "exiliats" i es veien imatges de diferents moviments migratoris.
Les imatges de les càrregues de l'1-O han arribat amb l'entrada a l'escenari la cantant Judit Neddermann, que ha interpretat la cançó 'No volem més cops'.
L'espectacle ha seguit amb la veu dels polítics que es troben a l'estranger que han llegit textos de Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo o Maria Mercè Marçal.
L'expresident Carles Puigdemont ha estat l'encarregat de llegir un text de Miquel Martí i Pol.
Un dels punts àlgids de l'espectacle ha arribat amb la interpretació de la cançó de Txarango 'Agafant l'Horitzó', mentre diferents artistes catalans, entre els quals els rapers Pablo Hasel i Valtonyc, es projectaven a les quatre pantalles instal·lades a l'escenari.
Al mateix temps, s'han anat il·luminant les finestres i els balcons del Palau de la Generalitat i la façana s'ha començat a omplir de fines branques grogues que s'han anat fent cada cop més denses fins que la façana ha quedat totalment tacada de groc i s'ha projectat la paraula 'Llibertat'.
El cor jove de l'Orfeó ha estat l'encarregat de posar punt i final a l'acte amb la interpretació d''Els Segadors'.
Tot seguit, els centenars de persones congregades a la Plaça Sant Jaume han esclatat amb crits d''Independència'.
La idea de l'acte era retornar "la llum" al Palau de la Generalitat després de mesos de "foscor i paràlisi" imposades per l'aplicació de l'article 155.
Aquesta llum, segons l'executiu català, simbolitza la "força i l'esperança" a les institucions, tot i que el Govern assegura que són conscients que "no hi som tots i que només som a mig camí".
Cs, PSC i PP es desmarquen de l'acte i els comuns no participen a la marxa
Cs, PSC i PP ja van anunciar que no participarien a l'acte institucional de la Diada en considerar que és "excloent", "sectari" i "partidista".
Les tres formacions han denunciat que enguany el Parlament no ha tingut la "cortesia" d'informar i discutir amb l'oposició el contingut de l'acte.
De la seva banda, els comuns no han participat a la Marxa de la Llibertat, però sí que han estat presents a l'arribada de la flama del Canigó a la plaça Sant Jaume i a l'espectacle que ha tingut lloc tot seguit. | Aquest any, en motiu de la Diada, s'ha celebrat a Barcelona la Marxa per la Llibertat, encapçalada pels presidents de la Generalitat i del Parlament. L'acte ha acabat a la plaça de Sant Jaume, on s'ha dut a terme un espectacle multidisciplinari demanant la llibertat dels presos i els "exiliats". | Summarization |