id
stringlengths
5
23
instruction
stringlengths
12
223
context
stringlengths
122
8.6k
response
stringlengths
58
2.34k
category
stringclasses
1 value
caBreu_abstractive_1318
Resumeix el text següent:
Miquel Iceta deia encara el dijous de la setmana passada que volia ser president de la Generalitat. Quatre dies després, Pedro Sánchez li trencava els esquemes proposant-li ser president del Senat, oferta que va arribar després d'haver rebutjat ser ministre del nou govern. El líder dels socialistes catalans ho havia guardat des de dilluns en secret. I ho va fer molt bé, a jutjar per la reacció de sorpresa que van tenir aquest dimecres dirigents de la cúpula de la màxima confiança del líder del PSC. "La designació d'Iceta ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes", admet un dirigent de la direcció Però hi ha una altra derivada del nomenament, que és l'efecte dòmino que té dins del propi partit el salt d'Iceta al Senat. "Ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes", admeten fonts de la direcció. Que els plans de Sánchez d'asseure Iceta al capdavant del Senat es facin realitat està a hores d'ara a expenses del Parlament, que és qui ha de votar per majoria simple la designació d'Iceta en un ple que el PSC hauria volgut celebrar aquest mateix dijous però que finalment es farà dimecres que ve, en plena campanya. Els socialistes no preveuen que no prosperi la designació, tot i que ERC i JxCat els faran patir, i es preparen ja per les conseqüències que tindrà a curt termini. Per ara, Iceta vol compaginar el seu nou càrrec amb l'acta de diputat al Parlament i la primera secretaria del partit, però només provisionalment. La formació dona per fet que la portaveu parlamentària, Eva Granados, assumirà més rellevància durant aquests mesos d'impàs en què a Iceta se li multiplicarà la càrrega de feina. Però també es dona per fet que la seva dedicació a la cambra alta aboca el partit a plantejar el relleu tant a la primera secretaria del partit com a la candidatura a la Generalitat. Un partit en línia ascendent després d'una forta crisi i una escissió Iceta va prendre les regnes del PSC l'any 2014 just després de la dimissió de Pere Navarro en un moment convuls per als socialistes catalans, sacsejats per l'escissió del sector sobiranista, el degoteig de baixes de dirigents i una històrica pèrdua de musculatura electoral i territorial. Va reeditar el càrrec al 2016 després de guanyar unes primàries a Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Les primàries per triar candidat es podrien posar en marxa al juliol, mentre que el congrés per triar nova cúpula, previst per novembre, podria ajornar-se si es convoquen eleccions catalanes a la tardor Al novembre toca congrés. Si la situació d'Iceta no hagués canviat, hauria estat de tràmit, admeten dirigents del partit. Però el seu salt al Senat canvia la perspectiva. "Ara, la partida està oberta", assumeixen dirigents coneixedors de la situació. "La situació ens aboca a provocar un canvi a curt termini", admet un altre membre de la direcció. El ball de noms ja ha començat de forma informal: des de Jaume Collboni -el futur del qual estarà determinat pel resultat a les municipals-, al secretari d'Organització, Salvador Illa o, fins i tot, de nou, el de Núria Parlon. Ara per ara, però, no hi ha cap proposta en ferm com tampoc cap nom clar per assumir el paper de candidat a la Generalitat. El relleu d'Iceta com a candidat a la Generalitat Perquè si bé el conclave per triar nova direcció es podria ajornar si es precipiten a la tardor eleccions catalanes, per al PSC serà més urgent la tria d'un nou candidat per estar preparats davant d'un eventual avançament dels comicis per part del president Quim Torra. S'especula amb què aquest moment arribi a la tardor amb la sentència del Tribunal Suprem sobre els dirigents independentistes processats, però el calendari és incert. En tot cas, la situació obliga el PSC a preveure que unes eleccions anticipades no els agafi a contrapeu i que, arribat el moment, tinguin ja un nou lideratge al planter capaç de fer front a una legislatura en què els socialistes hauran de seguir afrontar el conflicte català. Les eleccions municipals i europees, insisteixen, són ara la prioritat, però després de la reunió extraordinària de la direcció d'aquest dimecres, el partit té ja un ull posat en el procés que obrirà a partir de l'estiu, quan, segons fonts socialistes, es preveu que s'activi el mecanisme de primàries.
Iceta volia ser president de la Generalitat, però Sánchez li va proposar ser president del Senat, ara, el Parlament tindrà l’última paraula dimecres vinent. Això provoca que el partit s’hagi de plantejar un relleu per a la primera secretaria i per a la candidatura de la Generalitat abans que arranquin les primàries, que s’especula que seran al juliol.
Summarization
caBreu_abstractive_2470
Resumeix el text següent:
El Parlament Europeu votarà aquest dijous una resolució que insta els estats a prohibir de manera "efectiva" fundacions o associacions que "exalten" i "glorifiquen" el nazisme i el feixisme i a "combatre les organitzacions que promouen el discurs de l'odi i la violència", segons el text al qual ha tingut accés l'ACN. Si bé no hi ha referències explícites a fundacions nacionals perquè el text ha estat consensuat així entre els Verds, l'Esquerra Unitària (GUE), els socialistes (S&D), els liberals (ALDE) i també els populars (EPP), de ser aprovat -com és previsible que passi- podria implicar un augment de les pressions perquè a Espanya s'exigeixi la prohibició de la Fundació Francisco Franco. El text, que condemna de forma genèrica el feixisme a Europa, parteix de la iniciativa de l'eurodiputada italiana Eleonora Forenza (GUE) arran de l'atac que va patir al setembre per un grup de feixistes. En roda de premsa conjunta a Estrasburg aquest dimecres amb les altres ponents de l'informe, Forenza ha afirmat que el fet que la resolució contingui la prohibició de fundacions feixistes és un "element fonamental". "És un reclam molt clar perquè demana als estats garantir que siguin efectivament prohibides", ha assenyalat. "Traduït a paraules de l'estat espanyol, seria equivalent a la prohibició de la Fundació Francisco Franco, per exemple", ha dit l'eurodiputada Ana Miranda durant la seva intervenció recordant que no existeix una 'Fundació Hitler' o una 'Fundació Mussolini'. "És una excepció a Europa", ha denunciat. "La resolució és molt important, tot i que va molt tard, els nostres grups haurien d'haver reacionat fa molt, però estem molt contentes d'haver aconseguit aquesta resolució conjunta també amb ALDE i l'EPP", ha dit per la seva banda la socialista Soraya Post. La resolució consensuada entre els cinc grups polítics recull que la manca d'una acció "seriosa" contra grups neofeixistes i neonazis ha permès l'actual augment de la xenofòbia a Europa i condemna la violència i les marxes d'aquests grups i organitzacions en diferents estats de la UE. En particular, cita el recent atac a Forenza i el seu assistent Antonio Perillo en una manifestació antifeixista a Bari, Itàlia, el 21 de setembre passat per part de membres del grup feixista CasaPound. La resolució assegura que els membres del Parlament Europeu estan "profundament preocupats" per la "impunitat" de grups neofeixistes i neonazis que operen en alguns estats membres i alerten que "la sensació d'impunitat" explica "l'alarmant increment d'accions violentes de certes organitzacions d'extrema dreta". El text també destaca que cal "prohibir efectivament" grups "neofeixistes, neonazis i qualsevol altra fundació o associació que exalti i glorifiqui el nazisme i el feixisme". Per altra banda, els grups polítics que donen suport a la resolució fan una crida perquè es creïn grups 'anti-odi' a les unitats de policia nacionals i perquè les forces policials "garanteixin" que el seu personal no s'involucra en cap acció "racista, xenòfoba o discriminatòria" i que, en cas que es produeixi, s'investigui i es porti els responsables davant de la justícia. L'esquerra presentarà esmenes per incloure-hi casos d'Espanya Les ponents de l'informe han destacat en roda de premsa el "compromís" dels grups polítics que signen el text. Amb tot, a banda de la resolució pactada, es votaran també esmenes conjuntes dels grups polítics d'esquerra -Verds, GUE i socialistes- que no s'han introduït en el text per assolir precisament el consens amb els populars i els liberals, que compten amb 219 i 68 eurodiputats, respectivament, del total de 751 que hi ha a l'Eurocambra. Entre les esmenes que es votaran hi ha referències a episodis concrets i experiències en alguns països europeus. En el cas d'Espanya es menciona, per exemple, l'atac al centre cultural Blanquerna a Madrid durant la Diada de 2013 o el cas de les 19 persones acusades per la Fundació Francisco Franco -una entitat que, recull l'esmena, "glorifica" la dictadura- per l'acció "simbòlica i pacífica" al Pazo de Meirás, a Galícia. Les ponents de la resolució són, a banda de Forenza, les eurodiputades Ana Miranda (Verds) i la sueca Soraya Post (S&D). En el text conjunt hi figura com a representant d'ALDE la també sueca Cecilia Wikström mentre que en nom dels populars europeus signa el document la polonesa Róża Thun.
El Parlament Europeu votarà per combatre associacions i organitzacions que exalcin el nazisme o el feixisme, fet que podrà convertir-se en una exigència perquè Espanya prohibeixi la Fundació Francisco Franco. La resolució afirma que l’existència d’aquests grups augmenta la xenofòbia a Europa i les accions violentes d’organitzacions d’aquest caire. Uns dels casos més destacats és l’atac al centre cultural Blanquerna.
Summarization
caBreu_abstractive_1379
Resumeix el text següent:
Mai cap govern espanyol fins ara no ha aplicat l'article 155 de la Constitució. És per això que, més enllà del breu redactat a la carta magna, el funcionament d'aquesta mesura excepcional és confús i ha donat lloc a molta literatura jurídica. En tot cas, si alguna cosa queda clara és que el requeriment enviat al seu homòleg català, Carles Puigdemont, no és cap mesura de gràcia ni cap evidència conforme no va entendre el seu discurs de dimarts al Parlament. No és sinó el primer tràmit previst per aplicar aquest famós 155. Així, la Constitució determina que es pot activar aquest recurs "si la comunitat autònoma no complís les obligacions de la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya". Llavors, Rajoy hauria d'enviar-li un requeriment a Puigdemont, tal com ha anunciat que farà, en el qual li haurà de proposar un seguit de mesures per reconduir la situació. El president català, llavors, podrà respondre-li conforme acata la petició, plantejant esmenes o no replicar res. Si Rajoy es dona per satisfet amb la resposta, el 155 queda desactivat. Si no, pot plantejar un seguit de mesures al Senat -on el PP té majoria absoluta, mentre el Congrés no intervé en cap moment-, per tal d'"adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella [comunitat] al compliment forços de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general". "Per a l'execució de les mesures previstes [...], el govern [espanyol] podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes", clou l'article. No se suspèn l'autonomia definitivament Així, la Constitució no fixa cap termini ni cap límit en les atribucions de l'Estat per forçar al compliment de la legalitat espanyola. El grau de discrecionalitat és elevat i, de fet, alguns experts assenyalen que el govern central podria forçar la màquina i requerir la resposta a Puigdemont per un termini molt breu de temps, així com estrènyer els tràmits al Senat per actuar amb celeritat. Igualment, Rajoy podria pretendre assumir temporalment algunes de les competències transferides a la Generalitat -des dels Mossos fins a convocar eleccions o destituir alts càrrecs-, però no es preveu que es pugui suspendre l'autogovern o les institucions catalanes -més enllà de controlar-lo a distància durant un temps-. Pel que fa a la tramitació concreta a la cambra alta, el seu reglament fixa que Rajoy haurà de presentar un escrit on "manifesti el contingut i l'abast de les mesures propostes, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment" a Puigdemont "i la del seu incompliment". Llavors, la mesa del Senat remetrà la documentació a la comissió general de les comunitats autònomes o constituirà una comissió conjunta ad hoc. Sigui com sigui, la comissió encarregada demanarà a Puigdemont que enviï aquells "antecedents, dades i al·legacions que consideri pertinents i perquè designi, si ho creu procedent, la persona que assumeixi la representació a aquests efectes". La majoria oberta del PP al Senat és suficient En base a això, la comissió debatrà sobre si aprova la proposta del govern espanyol, "amb les condicions o modificacions que, en el seu cas, siguin pertinents en relació amb les mesures projectades". Finalment, el ple de la cambra debatrà aquesta proposta, amb dos torns a favor i dos en contra, de vint minuts cadascun, i les intervencions dels grups que ho vulguin i es votarà. Amb la majoria absoluta de què gaudeix el PP n'hi haurà prou per validar la iniciativa. En aquest cas, tampoc no es marquen terminis, tot i que tot el procediment podria durar menys d'una setmana, si se sol·licita per urgència. En tot cas, està sobre la taula que una de les primeres mesures que podria implicar el 155 podria ser que el govern espanyol assumís el control dels Mossos d'Esquadra.
Rajoy i la seva majoria absoluta poden aplicar el 155 si Catalunya no complís amb les obligacions de la Constitució o causés algun perjudici a l’interès d’Espanya. Es creu que Rajoy pretén controlar Catalunya durant un temps a distància, però sense suspendre l’autogovern o les institucions, ara bé, és probable que assumeixi el control dels Mossos d’Esquadra.
Summarization
caBreu_abstractive_2804
Resumeix el text següent:
Els Agents Rurals han interceptat aquest dijous a la nit al peatge de Martorell de l'AP-7 una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires procedents de Cadis sense cap permís. Els ocells fringíl·lids intervinguts són 900 caderneres, 37 passerells, 43 pinsans i 234 verdums. De tots els ocells recuperats, 15 han aparegut morts per efectes de les condicions deficients del transports. La resta d' ocells intervinguts han estat traslladats a un Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Departament de Territori i Sostenibilitat per passar una revisió veterinària i iniciar la seva reintroducció al medi natural. El cas es traslladarà a la Fiscalia de Media Ambient de Barcelona per un presumpte delicte contra la fauna i de falsedat documental. Arran de la investigació prèvia, els agents rurals tenien coneixement que una furgoneta procedent d'Andalusia podia estar traslladant a Catalunya una gran quantitat de fringíl·lids per a la seva comercialització il·lícita, motiu pel qual, van establir un control policial al pas de l'àrea de peatge de Martorell de l'autopista AP-7, on, finalment, van poder aturar el vehicle. Les investigacions efectuades pel Grup de Suport de Fauna i Flora del Cos d'Agents Rurals apunten que els ocells han estat caçats furtivament a la província de Cadis i que les persones denunciades realitzaven periòdicament viatges des d'Andalusia a Catalunya per a comercialitzar els ocells i proveir a diferents intermediaris que els revenen en diferents llocs de l'àrea metropolitana de Barcelona. En concret, en la inspecció es va comprovar que les persones identificades van intentar emparar la tinença i el transport dels ocells mitjançant la presentació de suposats documents de la Junta d'Andalusia que es va comprovar com a falsificats. Així mateix, de la documentació intervinguda es desprèn que aquestes persones haurien efectuat tres viatges previs a l'actual, havent transportat juntament amb els intervinguts la passada nit, més de 4.000 ocells. Atès que el preu d'aquests ocells al mercat il·legal és d'uns 30 euros per exemplar, es calcula que el valor al mercat negre per aquests individus seria d'uns 120.000 euros. Els agents van poder comprovar que en el seu maleter transportava aquesta gran quantitat d'ocells, es va identificar els seus ocupants i es va comprovar que no disposaven de cap autorització per al transport d'aquests animals, ni cap document que acredités la legal tinença i procedència lícita dels ocells, ja que la documentació mostrada que era falsa. Durant la inspecció es va comprovar que els ocells anaven allotjats en vuit grans gabions en condicions de transport poc adequades (sense abeuradors d'aigua i amb elements de ventilació poc eficaços). Alhora, el conductor i el vehicle no consten inscrits al Registre de transportistes i mitjans de transport d'animals vius, fet que indica que el conductor no disposava dels requisits per efectuar un transport respectuós amb el benestar animal. Per evitar ser sorpresos i esquivar la vigilància policial, els traficants utilitzaven vehicles diferents en cada viatge, acudint a una empresa de lloguer de vehicles. La normativa vigent estableix una sèrie de requisits a complir per a la protecció dels animals durant el transport per tal d'evitar lesions o patiments als animals i procurar que disposin de les condicions adequades per a satisfer les seves necessitats i per certificar la competència dels conductors i cuidadors dels animals durant el transport. Tot i que a partir de l'any 2016 la Generalitat de Catalunya no ha concedit autoritzacions excepcionals per capturar al medi natural exemplars d'ocells fringíl·lids, l'activitat ocellaire de concursos de cant no ha disminuït, fet que incentiva l'establiment d'un mercat negre en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona d'aquest tipus d'ocells. L'elevada pressió inspectora que exerceix el cos d'Agents Rurals sobre la captura furtiva d'aquestes espècies al medi natural de Catalunya, ha motivat que per esquivar aquest control s'hagi establert un tràfic d'animals d'aquestes espècies provinents de captures il·legals de fora de Catalunya. Actualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge. En aquest sentit, el cos d'Agents Rurals, al llarg dels darrers anys, ha efectuat diverses actuacions d'intercepció d'aquest tràfic d'ocells que han permès denunciar diferents traficants però que alhora ha fet que aquests adoptin mètodes de transport més difícils de ser detectats. Actualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge.
S'ha interceptat una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires amb males condicions procedents amb l’objectiu de ser revenuts a Barcelona. El cas es traslladarà a la Fiscalia de Medi Ambient i els implicats s’enfronten a fins a dos anys. Tot i que la seva captura no està autoritzada, els concursos de cant continuen, fet que provoca l'aparició de mercats negres.
Summarization
caBreu_abstractive_160
Resumeix el text següent:
El 44,9% de les empreses catalanes afirmen que enguany incrementaran la seva facturació gràcies a la inversió en línies d’innovació i R+D, segons una de les conclusions de la quarta edició anual del ‘Baròmetre de la Innivació a Catalunya 2017’ elaborat per Acció. Una altra de les conclusions és que, gràcies a la inversió en innovació, una de cada quatre empreses crearà nous llocs de treball. Joan Romero, conseller delegat d’Acció, ha destacat que el 55,3% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors reconeix que ha realitzat algun tipus d’innovació el 2017, un percentatge que supera lleugerament el 54,6% de l’edició del 2016. Romero ha destacat que una de les dades més rellevants del ‘Baròmetre’ és que el 67,9% de les empreses que han innovat afirmen que aquest any destinaran més recursos a innovació que l’exercici passat. Romero ha subratllat la relació entre innovació i internacionalització. El conseller delegat ha dit que el 53,7% de les empreses que innoven ho fan a través d’acords de col·laboració amb altres agents externs (proveïdors, consultors o professionals especialitzats, clients, entre més) d’àmbit internacional, un percentatge per sobre del 49,7% que es va registrar l’any 2016. Ha afegit que aquesta relació entre innovació i internacionalització és lògica si és té en compte que, per penetrar en mercats internacionals, cal ser molt competitiu i que una de les conseqüències directes de poder accedir a aquests mercats és disposar d’un producte o servei innovador. En relació amb quin tipus d’empresa aposten més per la innovació, Romero ha destacat que el 75,2% de les empreses que tenen menys de cinc anys són innovadores i que el 59,6% de les companyies de més de 50 anys inverteixen en innovació. Per Romero, que la franja d’empreses de menys de cinc anys i de les més de 50 anys siguin les més actives en polítiques d’innovació sembla una conclusió lògica. Les empreses emergents de menys de cinc anys necessiten adaptar el seu producte o servei com més aviat millor per consolidar-se en el mercat i les empreses de més de 50 anys han d’innovar per adaptar el seu producte a les noves exigències, ha reflexionat. També ha volgut fer una referència a l’impacte de la innovació en les empreses que ho fan en l’àmbit de la indústria 4.0 i el ‘Big Data’. El 13,5% de les empreses que han invertit en innovació ho han fet en tecnologies per a la transformació digital. El rellevant és que 44,5% d’aquestes empreses asseguren que aquest any ampliaran la seva plantilla, mentre que només tenen aquesta intenció el 37,7% de les empreses innovadores que no han implantat aquestes tecnologies digitals. Romero creu que el fet que el 44,4% de les empreses que inverteixen en tecnologies digitals i en indústria 4.0 assegurin que crearan nous llocs de treball, aquest any ‘nega’ l’afirmació generalitzada que amb les tecnologies digitals es perden llocs de treball. El ‘Baròmetre’ es fa d’acord amb una enquesta a 1.200 empreses de més de 9 treballadors. En l’enquesta es considera innovació no només les inversions tangibles en l’àmbit de la R+D, sinó que contràriament a les estadístiques internacionals, també es considera innovació els nous models de negoci, el registre d’una nova marca, la inversió en màrqueting i comercialització (introducció de línies de venda en línia) o els canvis de model organitzatiu, entre altres actuacions intangibles. Les empreses que han apostat per invertir en R+D, la part tangible de la innovació, suposen el 25,7% del total de les societats de més de 9 treballadors en plantilla de Catalunya, lleugerament per sobre de la taxa del 25,4% que es va registrar el 2016. Un dels aspectes més rellevants d’aquestes empreses que han invertit en R+D és que el 67,9% d’elles assegura que enguany invertirà més recursos que l’any anterior i que només el 3,5% ha dit que invertirà menys, ha destacat Romero. El conseller delegat d’Acció ha estat acompanyat en la presentació del ‘Baròmetre’ per Antoni Fita, gerent d’Intel·ligència Estratègica d’ACCIÓ.
Segons Romero i el “Baròmetre” d’Acció, la inversió en innovació de les empreses s’incrementa, fet que comporta augments en la facturació i en llocs de treball, afirmació que contrasta amb la creença que l’aplicació de tecnologies digitals fan que es prescindeixi de treballadors. Les empreses de menys de cinc anys són innovadores i les de 50 inverteixen per ser-ho.
Summarization
caBreu_abstractive_2905
Resumeix el text següent:
El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimarts el Tractat de París contra el canvi climàtic amb 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions. L'aprovació reflecteix "l'ambició europea en l'acció climàtica", tal com ha assegurat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. "El Tractat de París és el primer d'aquest tipus, i no hauria estat possible si no fos per la Unió Europea" ha afegit. El procés, doncs, entra a la seva recta final a l'espera que el Consell Europeu adopti formalment la decisió i els estats membres de la UE la ratifiquin de manera individual. A l'acte de ratificació al Parlament Europeu a Estrasburg, a més de Juncker també hi ha participat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon i la ministra de Medi Ambient francesa i presidenta de la COP21, Ségolène Royal. Juncker s'ha mostrat optimista i ha animat els estats membres a "mostrar el seu lideratge i demostrar què és el que pot oferir el conjunt de la Unió Europea". El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, ha felicitat la UE "per la seva llarga trajectòria liderant els temes referents al canvi climàtic". També ha aprofitat per donar les gràcies a les institucions europees per el seu suport en aquest tema i ha subratllat "la importància de la ratificació". Ban Ki-Moon ha recordat que la lluita contra l'escalfament global "no és només un dels reptes més rellevants de la nostra època" sinó també una bona oportunitat per "construir una economia sostenible" així com unes societats "més estables". Per l'entrada en vigor del pacte és necessària la ratificació d'almenys 55 països, i que aquests, representin com a mínim el 55% de les emissions globals. La primera de les exigències ja s'havia satisfet, i la segona, després de la votació d'aquest dimarts, també, permetent la posada en marxa del projecte. "Aquesta votació aplana el camí per assegurar que es compleixen les mínimes condicions", ha explicat el president del Parlament Europeu, Martin Schulz. L'alemany també ha valorat positivament el fet que "el Tractat de París comenci a funcionar un any després de la seva firma" en comparació als "vuit anys que es van necessitar pel Protocol de Kioto". Schulz ha coincidit amb Juncker al destacar la tasca de la Unió Europea "com a líder en la lluita contra l'escalfament global". Un altre de les valoracions l'ha fet el comissari de Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, que ha assegurat que "la tasca col·lectiva és convertir els compromisos en accions sobre el terreny" i ha remarcat que Europa té "les polítiques i les eines per complir amb els objectius, la transició energètica i modernitzar l'economia". El comissari també ha afegit que "el món s'està movent i Europa està al seient del conductor, liderant el treball per combatre el canvi climàtic". Els passos a seguir Un cop obtingut el consentiment del Parlament Europeu, el Consell disposa de les eines necessàries per adoptar formalment la decisió. De manera que la UE, juntament amb els estat membres que ja han completat el procés, hauran de ratificar la decisió a la seu de l'ONU a Nova York el divendres 7 d'octubre, d'acord amb els seus processos parlamentaris nacionals. Això significa que seguint els termes legals la posada en marxa del Tractat es donaria al voltant de la mateixa data, però del mes de novembre, seguint el protocol dels 30 dies que han de passar entre un procés i l'altre. Paral·lelament, els eurodiputats també votaran dijous una resolució sobre les seves principals prioritats en la propera ronda de negociació que es celebrarà a Marraqueix del 7 al 18 de novembre. L'objectiu és determinar quines són les prioritats i com s'ha de repartir les tasques per tal d'arribar als objectius que es van pactar a la capital francesa al desembre. La UE, doncs, juga un paper decisiu en la construcció d'aquesta coalició com a líder global en l'acció climàtica. A més, la Comissió Europea ja ha presentat les propostes legislatives per complir amb el compromís pel que fa a la reducció d'emissions contaminants, com a mínim en un 40% en catorze anys, marcant com a data límit el 2030.
El Parlament Europeu ha ratificat amb 610 vots a favor, el Consell Europeu ha adoptat la decisió i els 55 països necessaris que representen el 55% de les emissions globals han ratificat. Només resta ratificar la decisió a la seu de l’ONU el divendres 7 i el Tractat de París contra el canvi climàtic es podrà posar en marxa.
Summarization
caBreu_abstractive_40
Resumeix el text següent:
La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera han inaugurat la nova temporada amb un seguit de restriccions per adaptar-se a la situació sanitària. Els espectacles s’han hagut de reduir en temps i la dramatúrgia s’ha adaptat per concentrar en menys de dues hores els quadres més significatius i emotius. A més, les escenes multitudinàries s’han anul·lat. La Passió d’Esparreguera va estrenar-se dissabte passat –s’han programat un total de sis sessions-, mentre que la d’Olesa ho ha fet aquest Divendres Sant i ha programat dues sessions més, per l’11 i el 18 d’abril. Ignasi Campmany, de l’equip de direcció de la Passió d’Olesa, diu que “l’any passat ens vam quedar orfes i havíem de fer el que fos perquè aquest any tinguéssim Passió”. La Passió d’Esparreguera va ser de les poques que van poder-se estrenar durant el 2020, i és que se’n va poder fer una única funció el 8 de març i, després, es va haver de suspendre a causa de la pandèmia. Per això, la temporada d’aquest 2021, encara marcat per les restriccions, arriba amb moltes ganes i il·lusió. L’equip de direcció ha ideat un espectacle adaptat a la situació actual amb un nou format. En concret, s’ha reduït la durada, que ha passat a ser d’una hora i quaranta-cinc minuts. Una altra de les diferències és que s’ha reduït considerablement el nombre de persones que pugen dalt de l’escenari. Mentre que abans de la pandèmia la Passió d’Esparreguera comptava amb 400 persones, en aquesta ocasió hi ha una quarantena d’actors dalt de l’escenari. S’han creat dos grups bombolla que s’alternen les funcions. Una de les actrius que interpreta la Mare de Déu, la Fàtima Tobar, es mostra satisfeta amb el resultat i assegura que la gent que ja ha vist l’espectacle n’ha sortit contenta. Artísticament també hi ha novetats, ja que hi ha nous intèrprets. També s’ha volgut donar més protagonisme a la tecnologia amb dos nous projectors i la incorporació de focus amb tecnologia led. A Esparreguera, l’espectacle es representarà en sis dates (el 27 de març, 2, 11, 17 i 25 d’abril i l’1 de maig). A Olesa la temporada de la Passió s’ha estrenat aquest divendres 2 d’abril i també es podrà veure els dies 11 i 18 del mateix mes. Per primer cop, totes les funcions es fan en horari de tarda (18.00). Aquest Divendres Sant el públic no s’ha volgut perdre l’estrena de la Passió i el teatre s’ha omplert de persones que han acudit a veure l’espectacle presencialment. Un dels directors de l’espectacle, Ignasi Campmany, explica que han treballat més d’un any per readaptar la funció i creu que es tracta d’una “versió molt diferent”. “Les restriccions ens han obligat a reinventar-nos, ja que posàvem 700 persones dalt de l’escenari i ara només n’hi ha una vintena”, explica. També han hagut de reduir el temps de l’espectacle i, per això, Campmany assegura que han volgut “buscar l’essència” i es representen els “quadres més emblemàtics”. Una altra de les novetats és que la Passió d’Olesa es pot seguir en línia. Joan Gil, de l’equip de direcció, diu que la covid ha obligat a “reinventar-se” i, davant del dubte de quines restriccions hi hauria en la temporada de les passions, “vam decidir obrir les representacions al format online”. A més, Gil creu que es tracta “d’un bon format” per poder-se dirigit a un públic més ampli, ja que les funcions estan subtitulades al castellà i a l’anglès, de manera que “ens obrim al món”. La Passió d’Olesa i la d’Esparreguera han implementat protocols de prevenció específics i proves d’antígens per a aquells actors i actrius que, en algun moment, han de treure’s la mascareta a escena. A més, s’han establert circuits diferenciats per sectors de públic, s’han reorganitzat els espais i s’han reduït els aforaments dels teatres per garantir les distàncies de seguretat.
La nova temporada de la Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera s’ha inaugurat amb restriccions per la pandèmia: menys persones a l’escenari, els espectacles s’han reduït a dues hores i proves d’antígens als actors i actrius. S’han introduït novetats com la incorporació de projectors i tecnologia led, i la retransmissió en línia amb subtítols en castellà i anglès.
Summarization
caBreu_abstractive_1953
Resumeix el text següent:
Els presos polítics han rebut l'indult del govern espanyol i han recuperat la llibertat , encara que sigui de manera parcial i condicionada. La repressió es manté, amb centenars de persones immerses encara en procediments judicials per l'1-O, i els líders independentistes a l'exili encara no poden tornar a Espanya malgrat gaudir d'immunitat i poder-se moure amb llibertat per la resta Europa. Amb l'indult concedit, els presos surten en llibertat, però què passa a partir d'ara amb els exiliats? Un cop fora de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras, els independentistes indultats s'han conjurat per treballar per al retorn de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i la resta de residents a l'estranger, en paral·lel a la defensa inequívoca de l'autodeterminació i de "culminar" la tardor del 2017. Als tribunals europeus, la batalla judicial continua oberta per desmuntar la causa de l'1-O i poder tornar a casa. "Avui no és un dia de renúncia", ha verbalitzat Jordi Cuixart, president d'Òmnium. Amb l'indult, el govern espanyol també envia un missatge a Europa. Fonts de la Moncloa admeten que l'empresonament de líders polítics en una democràcia occidental és una cosa "excepcional" i que més enllà de les fronteres de l'Estat "no s'entenia" aquesta situació. Així ho acrediten, de fet, els nombrosos pronunciaments contra la repressió contra l'independentisme. El darrer, el del Consell d'Europa. El moviment d'Espanya per concedir l'indult s'ha d'entendre també en aquest sentit, tot i que no és l'únic motiu. El missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults. Fonts consultades posen d'exemple el cas de Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica i ara diputada al Parlament. La seva situació és significativament diferent de la de Puigdemont, acusat de sedició i malversació al Suprem i amb altres causes obertes per l'1-O, com ara la del jutjat 18 de Barcelona sobre l'acció exterior o les del Tribunal de Comptes. Indults «Avui no és un dia de renúncia» Els presos indultats refermen el seu compromís amb la independència, amb l'amnistia i el retorn dels exiliats L'indult "no afecta en res" l'estratègia de l'exili. Segons l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, evidencia que la qüestió catalana "és un problema polític i que se li ha donat una resposta política". La reforma de la sedició podria tenir efectes, però ara com ara no té un calendari definit malgrat que el govern espanyol ho vol abordar aviat. És, de fet, una de les recomanacions del Consell d'Europa, que amb el moviment dels indults el govern espanyol ha mirat de desinflar. L'informe del Consell d'Europa servirà de cara a futurs embats judicials a Europa, també en la batalla que es jugarà a Estrasburg. Immunitat recuperada Els eurodiputats de Junts van recuperar fa unes setmanes la immunitat de manera cautelar a l'espera d'una decisió sobre el fons per part del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). En una decisió sense precedents, el tribunal va decidir retornar aquesta protecció després que el Parlament Europeu els la retirés a petició del Tribunal Suprem i després d'un procés de suplicatori carregat, segons van denunciar les defenses, d'irregularitats. Gràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades. La decisió sobre la immunitat que ha de prendre el TGUE anirà per llarg, i el TJUE també trigarà mesos a pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials de Llarena, per tant una extradició a Espanya és ara com ara improbable. També perquè qui hauria de decidir seria la justícia belga, que ja va denegar l'extradició de Lluís Puig en sentència ferma. L'estratègia de l'exili ja fa temps que dona fruits i les defenses són optimistes de cara a futures victòries. Retrobament a Europa Els exiliats no han estat jutjats ni tenen una sentència ferma i per tant no poden ser indultats. Un dels advocats de Carles Puigdemont, Josep Costa, assenyalava fa uns dies a Twitter que hi havia excepcions per als casos de rebel·lió i sedició, però en tot cas el govern espanyol no preveu indultar Puigdemont i manté, de manera oficial, que han de tornar a Espanya i posar-se a disposició de la justícia. Consell d'Europa El Poder Judicial s'atrinxera contra el Consell d'Europa La comissió permanent defensa la separació de poders i que la condemna del Suprem no va contra la llibertat d'expressió Mentrestant, i malgrat els indults, els presos polítics ja exploren la via europea i comencen a portar la causa de l'1-O a Estrasburg. El dia que Jordi Turull va presentar el seu recurs, Puigdemont va inaugurar aquesta nova etapa: "Ens retrobem a Europa i junts a Europa és quan podrem lliurar batalles amb més possibilitats d'èxit".
Els presos polítics han rebut l’indult, però la repressió continua per als implicats de l'1-O i per als exiliats. Aquests últims es mouen amb llibertat per Europa, però, la Moncloa diu que per obtenir l’indult han de retre comptes amb la justícia. La reforma de la sedició podria ser una solució, però encara no ha estat abordada pel Govern.
Summarization
caBreu_abstractive_624
Resumeix el text següent:
Diverses comunitats autònomes, com Madrid, Andalusia, Cantàbria i Múrcia, a més del País Basc i Galícia, han retret al govern espanyol una manca de lleialtat institucional, de diàleg i de coordinació amb els territoris durant l’estat d’alarma i han criticat el pla de desconfinament de Pedro Sánchez, així com alguns barons del PSOE. S’afegeixen a les crítiques que ha fet Catalunya i a les demandes que han fet el País Valencià i les Illes respecte dels criteris territorials desconfinament. Per a intentar mitigar les crítiques, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha anunciat que el govern espanyol farà reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per a ‘concretar i perfilar el pla de desescalada’. En la comissió general de les comunitats autònomes al senat espanyol, Darias ha dit que l’executiu espanyol es ‘coordinarà amb cadascuna de les comunitats autònomes, que hauran de gestionar juntament amb el govern d’Espanya i els ajuntaments la concreció’ de les mesures a cada territori. La ministra ha apel·lat a trobar ‘un mínim comú d’entesa’, tot i que hi pugui haver desacord en alguns punts, i ha demanat ‘màxima disposició al diàleg’. Durant la comissió, on hi ha hagut representació de Catalunya ni de les Illes, presidents i consellers autonòmics han lamentat haver-se assabentat de les mesures implantades a través dels mitjans i no a les conferències de presidents telemàtiques. A més de concreció en les polítiques, han reclamat recursos per afrontar l’etapa de reconstrucció econòmica. En canvi, el País Valencià ha apel·lat a la unitat i a deixar de banda partidismes, posició a la qual s’han afegit la Rioja, Aragó i Extremadura. Tanmateix, la consellera de Sanitat de la Generalitat, Ana Barceló, ha advertit les autonomies no són ‘secundàries ni prescindibles’ i ha rebutjat que puguin servir d’excusa per a fer ‘un enfrontament partidista contra un determinat govern’. ‘Un país no es construeix amb presses ni amb retrets’, ha dit, i ha fet una crida a la ‘lleialtat i a la pluralitat d’Espanya’, a més de reclamar un model de finançament que garanteixi serveis públics de qualitat. La gestió sanitària del govern espanyol és cada vegada més qüestionada, fins i tot per presidents socialistes. Els representants de Castella la Manxa, Astúries, la Rioja, l’Aragó, Extremadura i Navarra han evitat crítiques a la Moncloa durant la reunió al senat. Tanmateix, els presidents socialistes de l’Aragó i d’Extremadura, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, s’han queixat públicament de la divisió provincial del pla de desconfinament del govern espanyol i demanaran canvis mitjançant el mecanisme que ha habilitat el Ministeri de Sanitat espanyol, que tindrà l’última paraula sobre l’aplicació de les fases del desconfinament per territoris. En canvi, les comunitats governades pel PP han atacat Sánchez amb duresa. El president de la regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha demanat que el govern espanyol parli i pacti amb les comunitats amb lleialtat i ha lamentat que fins ara no s’ha vist una actuació en aquesta direcció. En la mateixa línia, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha lamentat l’absència de Sánchez al senat i s’ha preguntat si hi haurà lleialtat i voluntat d’arribar a acords. El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha instat Sánchez a coordinar un desconfinament amb els territoris i s’ha sumat a les demandes d’altres dirigents de poder gestionar els fons europeus per la reconstrucció econòmica. El vice-president de la Xunta de Galicia, Alfonso Rueda, ha demanat reciprocitat en la lleialtat i que el comandament únic de l’estat d’alarma treballi amb claredat i concrecions. També sobre la gestió del comandament únic, el conseller de Salut i Famílies d’Andalusia, Jesús Aguirre, ha criticat que no ha estat una solució perquè des de la Moncloa ha faltat concreció i seguretat en la presa de decisions. Per la seva banda, el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha carregat contra la centralització i ha demanat al govern espanyol que aclareixi com es repartiran els fons europeus per la reconstrucció econòmica. En una línia diferent s’ha pronunciat el portaveu del govern basc, Josu Iñaki Erkoreka. El polític basc ha criticat que el govern espanyol no hagi donat cap oportunitat per demostrar que l’estat autonòmic pot afrontar la crisi. Erkoreka ha dit que l’executiu espanyol va escollir l’opció més centralitzadora que tenia damunt la taula i que hagués pogut triar altres opcions que respectessin els autogoverns. ‘No és bo que una abusiva gestió de l’estat d’alarma situí les autonomies en un estat de xoc’, ha comentat.
Les comunitats autònomes i els barons del PSOE critiquen el pla de mesures del govern espanyol i es queixen de la divisió provincial del pla de desconfinament, de la falta de concreció i seguretat en les decisions, i demanen a Sánchez que pacti amb les comunitats amb lleialtat i que aclareixi com es repartiran els fons europeus.
Summarization
caBreu_abstractive_2854
Resumeix el text següent:
Les petites i mitjanes empreses gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya. Així ho conclou un informe de la patronal Pimec, que analitza l'evolució de més de 9.000 firmes del territori al llarg de quatre anys. L'estudi indica que, de mitjana, les pimes gironines arriben a facturar fins a un 17% menys que les de la resta del país. Una diferència que, per una banda, s'explica perquè són més petites. Però per l'altra, perquè també són menys productives. El director de l'Observatori de Pimec, Modest Guinjoan, explica que les pimes gironines han aconseguit remuntar la crisi, però que encara tenen deures pendents. El seu principal repte, assegura, és que les firmes generin "més valor afegit", apostant per la innovació i per oferir productes que els diferenciïn de la resta. L'informe de Pimec analitza l'evolució de les petites i mitjanes empreses del territori al llarg de quatre exercicis. Es basa en dades del Registre Mercantil i, en concret, analitza l'evolució de 9.238 pimes entre els anys 2013 i 2016 (tots dos, inclosos). La majoria de les firmes –sis de cada deu- pertanyen al sector serveis. D'entrada, l'informe recull que les pimes gironines són més petites que les de la resta de Catalunya. Aquí, de mitjana, tenen 8,9 treballadors. Una xifra que augmenta fins als 10 si es tenen en compte totes les del país. Si es posa la lupa per sectors, l'estudi conclou que l'industrial és el que factura més (amb una clara preeminència de l'alimentari). Ara bé, l'informe també deixa clar que, tot i haver crescut en vendes al llarg d'aquests anys, les pimes gironines facturen de mitjana fins a un 17% menys en relació amb les del conjunt de Catalunya (1,4 MEUR anuals davant dels més d'1,7 de la resta). Segons el director de l'Observatori de Pimec, aquesta diferència s'explica sobretot per la dimensió de les empreses. Com que les pimes gironines són més petites, facturen menys. Però aquest no és l'únic factor. I és que, com posa de relleu l'informe, les empreses d'aquí són menys productives que la resta. I això, de retruc, també es nota a l'hora de fer números. Esforç per diferenciar-se Modest Guinjoan explica que l'estudi recull com les pimes gironines han sabut remuntar la crisi. Però el director de l'observatori també alerta que encara els queden deures per fer. Sobretot, precisa, el seu principal repte és "fer un esforç" per "generar més valor afegit" i, d'aquesta manera, ser més productives. "Si tenen productes que són més diferencials i innovadors, les pimes seran capaces de posar-los més en valor; i d'aquesta manera, tenir també més personal capacitat i millor retribuït", explica Guinjoan. I és que, com també recull l'estudi, a les comarques gironines la despesa mitjana anual per treballador és uns 5.000 euros inferior a la de la resta de Catalunya (30.000 euros davant de 35.000). Per al director de l'estudi, però, apujar sous de per si no incrementarà la productivitat. Per això, insisteix que l'aposta que han de dur a terme les pimes gironines passa sí o sí per la innovació. Repensar el turisme Tot i que encara hi hagi camí per recórrer, l'informe de Pimec conclou que al període 2013-2016 les pimes gironines han guanyat en rendibilitat. Ara bé, a l'hora d'analitzar els resultats per subsectors, crida l'atenció que els hotels i restaurants (aquí s'analitzen empreses i no petits autònoms) es trobin entre els negocis que han ingressat menys durant aquest període. Per a Guinjoan, això es deu a què el sector turístic està "remogut" per la competència interna que té. Però per al director de l'Observatori Pimec, tampoc es pot negar que una constant del sector és "la seva baixa productivitat". "A nivell general, el turisme té un repte de millora; cada vegada hauria de posar més èmfasi en una millora de la qualitat, i no anar a buscar que cada vegada vinguin més turistes, sinó que els que venen gastin més", subratlla. Aposta per la formació Durant la presentació de l'estudi, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha reclamat al Govern que "preservi i potenciï" la capacitat de l'economia tant gironina com catalana. I aquí, ha subratllat la necessitat de continuar impulsant les mesures recollides dins el Pacte Nacional per a la Indústria i d'intensificar la formació. Sobretot, per respondre a la demanda de perfils que necessiten les empreses. Segons Cornellà, i com també va posar de relleu la patronal Pimec, actualment hi ha "una sobreformació" que no va lligada a "l'ocupabilitat". I és que, sigui pels motius que sigui, la societat encara tendeix a apostar pels ensenyaments superiors (com els universitaris) i deixa de banda la formació professional, que és on hi ha "una ocupabilitat molt més alta".
L’estudi Pimec revela que les pimes gironines facturen un 17% menys que les de la resta del país, fet que s’explica perquè són més petites, però també menys productives. Han sabut superar la crisi, però el punt clau és apostar per la innovació. És important incentivar la formació per respondre a la demanda, sobretot de perfils de formació professional.
Summarization
caBreu_abstractive_269
Resumeix el text següent:
L’Ajuntament de Castelló ha obert el termini de participació pública del Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, per a donar a conéixer el projecte que està previst a l’entorn dels Carmelos (antiga Unitat d’Execució 18). Els edils d’Obres i Projectes Urbans, Rafa Simó, i Participació Ciutadana, Francesc Mezquita, acompanyats de tècnics municipals, han pres part en una reunió amb veïns de la zona, amb l’objectiu d’informar-los sobre aquest. Sobre la base del pla especial, l’edifici resultant de la rehabilitació i ampliació de l’actual espai conventual i de la construcció d’unes dependències de nova planta, no hauran d’entorpir la conservació i posada en valor del ben catalogat, amb una superfície total de 4.925 metres quadrats, inclosa l’església. D’altra banda, el pla especial preserva la zona verda d’ús públic amb el seu front principal en l’avinguda de Caputxins, ajustant la seua superfície i morfologia amb motiu de la modificació de la petjada de les parcel·les edificables residencial i dotacional confrontants. El subsòl de la zona verda serà edificable amb destinació a garatge-aparcament. També pateix variació la superfície ocupada per l’ús residencial, l’edificabilitat del qual es materialitzarà en un bloc lineal situat sobre l’alineació del carrer Juan de la Cierva, que no arribarà a l’alineació de l’Avinguda Caputxins, i que veurà rebaixada la seua altura respecte a la inicialment prevista. “Estem molt satisfets de poder avançar en aquest pla especial perquè cuidar del nostre patrimoni i protegir-lo també és fer urbanisme pensant en les persones. En la reunió amb els veïns i veïnes de la zona hem atés les seues demandes, com l’estudi d’alternatives per a la reubicació d’un centre de transformació, i ens hem compromés a tractar en una altra trobada, millores en la mobilitat de la zona”, ha explicat el regidor d’Obres i Projectes Urbans. L’edil de Participació Ciutadana i tinenta d’alcalde del districte Nord, per part seua, ha destacat que “les reunions amb el veïnat hagen servit per a treballar aquesta transformació amb total transparència i per a poder incorporar els seus suggeriments”. “Ens hem compromés a estudiar altres modificacions que permeten millorar la mobilitat de vianants i vehicles, de manera que l’execució d’aquest projecte supose un avanç per al barri”, ha apuntat. La nova ordenació proposada es fa amb el propòsit d’harmonitzar l’interés públic municipal amb els drets de la propietat dels terrenys inclosos en la Unitat d’Execució 18. Cal recordar que el ple de l’Ajuntament, en sessió de 25 d’octubre de 2007, va acordar aprovar el Programa d’Actuació Integrada de la Unitat d’Execució 18 UE-R, donant compliment a les previsions del Pla de Reforma Interior aprovat en sessió del ple de 25 d’octubre de 2007, així com el Projecte d’Urbanització i el Projecte de Reparcel·lació aprovats per la Junta de Govern Local en sessió de 9 de maig de 2008. Les normes urbanístiques transitòries d’urgència estableixen en el seu article 81 l’ordenança particular de la Unitat d’Execució 18 UE-R en termes idèntics als del P.R.I. abans indicat. No obstant això, a conseqüència de les actuacions dutes a terme per a la redacció del nou Pla General del municipi, es va constatar l’interés veïnal per la preservació del claustre existent en l’àmbit de la unitat, el necessari manteniment de la qual també es va posar de manifest en l’informe de 26 de juliol de 2017 emés per la Unitat d’Inspecció de Patrimoni Cultural Valencià de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló, segons el qual, en relació amb la fitxa de l’Església Nostra Senyora del Carmen, “la protecció haurà d’afectar a tota la parcel·la i, per tant, s’haurà d’incloure el claustre amb valor patrimonial”. A aquest efecte, en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic que forma part de la documentació del Pla General Estructural que s’està tramitant, s’ha inclòs, en la fitxa corresponent a l’Església de La nostra Senyora del Carmen (C-A-33), el claustre com a element a mantindre.
Es fa públic el Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, projecte previst als Carmelos. Els edils d'Obres i Projectes Urbans i els tècnics municipals han explicat als veïns els detalls del projecte, i també han escoltat les seves demandes i s'han compromès a estudiar altres millores de mobilitat per vianants i vehicles.
Summarization
caBreu_abstractive_2857
Resumeix el text següent:
La policia espanyola confirma un increment constant de plantacions de marihuana. Només a la demarcació de Tarragona en el darrer any s'han intervingut unes 15.000 plantes, el triple de fa tres anys. Segons ha explicat el comissari provincial, Carlos Yubero, en la commemoració del Dia de la Policia a Tarragona, el repunt es dona tant en plantacions interiors com exteriors. A més, la policia detecta l'ús d'aparells cada cop més moderns, que necessiten menys energia i abarateixen costos, com ara les làmpades LED. En conjunt enguany s'han desmantellat 20 centres de producció i distribució de drogues, i s'han intervingut 225 quilos de cànnabis sativa, 75 quilos de cabdells ja processats, 67 quilos d'haixix, mig quilo de cocaïna, 300 grams d'heroïna i uns 700.000 euros en efectiu. Una de les troballes més curioses han estat els quinze quilos d'haixix que s'havien amagat en una cadira de rodes elèctrica que una parella pretenia traslladar en cotxe fins a la República Txeca. La policia els va poder detenir a Camarles (Baix Ebre) i va evitar que poguessin dur 59 peces d'haixix a un grup de narcotraficants d'aquell país. Aquest any la policia espanyola acumula un increment de detinguts del 21%. En matèria d'estrangeria s'han obert prop de 300 expedients que han comportat la detenció de poc més de 100 persones; i s'han fet mig centenar d'expulsions qualificades. A més, el cos ha desenvolupat i completat una trentena d'investigacions sobre tracta d'éssers humans, tant per a explotació laboral com sexual, així com d'actuacions delictives relacionades amb els fraus i falsificacions documentals, amb el resultat de prop d'un centenar de detinguts. El comissari Yubero ha detallat que s'han fet una desena d'intervencions amb detinguts per prostitució de dones d'origen xinès en domicilis i pisos. "Els prostíbuls o clubs han quedat totalment apartats i ara es fa en pisos aparentment particulars que canvien constantment i són molt itinerants per evitar que la policia els detecti i que els veïns es queixin", ha explicat. Com a Policia Judicial les unitats de Delinqüència econòmica i fiscal, i de crim organitzat, han sumat 82 operacions amb 130 detinguts per delictes contra la salut pública i el tràfic de drogues; estafes i fraus a través d'Internet; blanqueig de capitals; pornografia infantil i pederàstia, i reclamacions internacionals judicials i policials. Yubero ha destacat també el creixement exponencial de les infraccions penals comeses a través de via telemàtica, en les diferents modalitats d'estafes i defraudacions, amb un volum defraudat que supera els 150.000 euros. Més sol·licitants d'asil i 61 detinguts a l'aeroport D'altra banda, la policia espanyola ha fet un centenar d'inspeccions als ports esportius del litoral amb 1.317 embarcacions recreatives i 3.393 ocupants; 370 inspeccions en bucs; i controls en 59 creuers amb 108.070 passatgers. A l'aeroport de Reus els agents han controlat 16.672 vols i més d'un milió de passatgers, i han fet 61 detinguts. A més, les oficines de la policia espanyola han expedit més de 120.000 documents d'identitat (DNI) i passaports. També s'han tramitat 12.000 documents per a ciutadans estrangers, entre els que destaquen 1.181 sol·licitants d'asil. Pel que fa al Brexit, la comissaria de Tarragona ha implementat un servei especial d'atenció als ciutadans originaris del Regne Unit que hagin d'adaptar la documentació a la nova situació que pugui plantejar-se. "Seguirem complint la llei i les ordres judicials" D'altra banda, el comissari en cap ha destacat el treball de la policia espanyola i l'esforç per garantir "la necessària seguretat". El comissari ha afirmat que actuaran "com hem fet sempre complint estrictament la llei i les ordres que rebem de l'autoritat judicial". Carlos Yubero ha participat aquest divendres el seu darrer acte del Dia de la Policia en actiu, ja que es jubilarà a final d'agost de l'any vinent. Durant l'acte que s'ha fet al Seminari de Tarragona s'han lliurat nou creus al Mèrit Policial, una amb distintiu vermell i vuit amb distintiu blanc, així com catorze reconeixements a policies locals. Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha afirmat que la seguretat dona estabilitat a la societat i és la garantia de l'Estat de Dret, i ha afegit que la policia espanyola hi juga "un paper fonamental".
Segons la policia espanyola, hi ha un gran increment de plantacions de marihuana. A Tarragona, per exemple, s'han intervingut el triple de fa tres anys. La policia està fent un gran esforç per garantir la seguretat dels ciutadans, desmantellant centres de distribució de drogues i confiscant quilos de drogues. La policia confirma un 21 % més de detinguts aquest any.
Summarization
caBreu_abstractive_884
Resumeix el text següent:
El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda les conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política i ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys. Després de 30 sessions, 77 compareixences i 150 hores de comissió, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola. De les gairebé 397 conclusions aprovades en la comissió, avui se n’han aprovat 389. D’aquestes, dues feien referència al president de la Generalitat, Artur Mas, en les quals ERC s’havia abstingut en comissió i aquest dilluns hi ha votat en contra, impossibilitant la seva aprovació. En una, que s’ha llegit en veu alta, es deia que en la seva compareixença a la comissió, Mas havia donat a entendre que sabia que el seu pare tenia diners irregulars a Liechtenstein mentre ell era conseller de la Generalitat; l’altra conclusió era que les relacions d’amistat dels fills de Jordi Pujol i alguns càrrecs del govern, tant en la primera etapa de CiU com en l’actual, ‘poden haver estat aprofitades per generar negocis sota l’empara dels més alts càrrecs del govern’. L’altra conclusió que s’ha llegit en veu alta, i que sí que s’ha aprovat, ha estat la reprovació de Jordi Pujol ‘amb motiu d’haver mantingut amagat de les autoritats tributàries corresponents i per tant sense tributar durant 34 anys, uns recursos en entitats bancàries de l’estranger’. També s’ha aprovat que Pujol mereix ‘una reprovació especial’ per no haver aclarit perquè no va parlar de la seva fortuna a Andorra fins el 2014, i no ho feia quan va deixar de ser president el 2003. També li retreu el fet de no haver declarat que va heretar un immoble a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, quan ja havia prescrit l’impost de successions, recordant, a més, que aquest impost és gestionat per la Generalitat. Altres conclusions aprovades han demanat a la família Pujol que aixequi el secret bancari, i han denunciat els negocis del seus fills amb administracions públiques o empreses relacionades, a més del benefici d’aquestes empreses per estar vinculades a entorns de CiU. Una altra reprovació ha estat pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per la seva ‘manca de col·laboració’ amb la comissió, la manca de resultats en la lluita contra la corrupció i l’ús ‘partidista’ de les seves actuacions en els casos de corrupció. També ha estat reprovada la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, per no haver comunicat a la justícia els fets delictius que va conèixer al famós dinar de La Camarga, i l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos. Entre les conclusions aprovades destaca la introducció a l’escola de matèries i continguts ètics i de lluita contra la corrupció, l’establiment de codis ètics i controls interns dins dels partits, mesures en el tractament periodístic dels casos de corrupció, la supressió dels paradisos fiscals, Igualment, s’ha reprovat la gestió de la Conselleria d’Empresa i Ocupació en el cas de les ITV, però els vots d’ERC i CiU han impedit aprovar dues conclusions basades en el sumari del cas, que apunten que Oriol Pujol hauria rebut diners per afavorir empresaris del sector amics seus i col·laborar en deslocalitzacions industrials. Denunciar a fiscalia els falsos testimonis D’altra banda, el ple també ha aprovat traslladar a la fiscalia algunes intervencions fetes per compareixents per si han incorregut en fals testimoni, sobretot en el cas del dinar al restaurant La Camarga i el cas Método3, ‘on es fa evident que algun dels testimonis van mentir, atesa la contradicció evident’. A més, el fals testimoni també inclou l’afirmació falsa de no saber res sobre els fets preguntats. La conclusió, proposada per la CUP, recorda que el fals testimoni en una comissió parlamentària d’investigació està penat amb fins a un any de presó. Una proposta d’ICV-EUiA aprovada inicialment, finalment s’ha rebutjat. Es tractava que a les comissions d’investigació, els compareixents no tinguin una posició física de preeminència sobre els diputats i al costat de la presidència. Sí que s’ha aprovat reobrir la comissió en la propera legislatura.
El ple del Parlament de Catalunya aprova les conclusions de la investigació sobre corrupció i frau fiscal de la família Pujol Ferrusola. Entre d'altres, el Parlament acusa Pujol d'amagar diners familiars a Andorra, de no declarar que va heretar un immoble fins que l'impost de successions havia prescrit i de la seva manca de col·laboració amb la comissió.
Summarization
caBreu_abstractive_1935
Resumeix el text següent:
La celebració de la 68a Nit de Santa Llúcia ha estat especialment reivindicativa, en el segon any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot presidir la gala arran del seu empresonament. Torra ha volgut destacat la seva aposta per trobar una solució a través de la paraula per resoldre la situació que viu Catalunya: "Cal un diàleg sincer, per bastir ponts i buscar vies, i no fotografies", assegurant que "això va de trobar consensos". En el seu discurs, el president de la Generalitat ha denunciat els atacs que Catalunya rep i ha defensat que al país no hi ha el "problema de convivència" que es projecta des de l'Estat sinó un problema de "democràcia i de justícia". Torra ha reivindicat que els catalans necessiten "donar-se una oportunitat". "La nació sencera s’ha d’aturar, reflexionar i pensar que s’ha de donar aquesta oportunitat basada en els valors de la justícia, la democràcia i la pau”, ha expressat Torra. En aquest sentit, ha destacat que caldrà fer front als atacs que vindran en el futur, en base a un “relat fictici de violència que no existeix”, un relat que, afegeix, “no es pot tolerar”. Pel seu cantó, el president del Parlament, Roger Torrent, ha apuntat que caldrà seguir defensant els ideals que els han dut fins aquí. "No tenim mes remei que persistir, no hi ha alternativa a fer-ho bé, amb intel·ligència, com sempre hem fet, des del pacifisme més escropulós", ha apuntat. "Avui que som aquí, i aprofitem en aquesta Nit de Santa Llúcia per conjurar-nos a defensar la cultura per protegir la llibertat: a seguir perseguint la llibertat per assegurar la cultura", ha apuntat. Igual de contundent ha estat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha destacat que la ciutat que ha acollit l’acte, Sabadell, és aquella on amb Cuixart, Forcadell i Casals van “començar a dibuixar l'horitzó d’un país de llibertat que ara que estem a tocar dels dits ens volen manllevar”. Mauri també ha destacat el suport del 80% que a Catalunya té l’opció per arribar a consensos abans de la confrontació, i ha criticat "el consell de ministres que es farà a Barcelona un any després d’unes eleccions imposades", ha apuntat. Marcel Mauri: "Continuarem dempeus i més forts que mai, teniu el nostre compromís, institucions catalanes, que Òmnium s’enfrontarà a les hores graus que venen amb determinació, serenor i cap renuncia "Respondrem amb intel·ligència, determinació i la no violència com a bandera", ha afegit Mauri, i ha assegurat que res els frenarà en la defensa dels somnis fins a assolir la llibertat. "Continuarem dempeus i més forts que mai, teniu el nostre compromís, institucions catalanes, que Òmnium s’enfrontarà a les hores graus que venen amb determinació, serenor i cap renuncia; com diu Jordi Cuixart, lluitar per la democràcia és un privilegi, però lluitar per la llibertat és el més bonic que es pot fer a la vida”, ha expressat. La defensa dels premiats Especialment punyent ha estat el flamant Premi Sant Jordi de novel·la, Jordi Cabré, que s’ha mostrat emocionat per la situació que viu el país. “A mida que vaig parlant i saludant gent que no hi són i que estan castigada de manera injusta, me n’adono que els presoners som nosaltres, i que hem de sortir d’Espanya immediatament”, ha assenyalat en els eu parlament. Cabré també ha fet un paralel·lisme amb el premi rebut aquesta nit. “Aquest és la meva tercera nominació al premi, però ho lligo amb l’estat del país, l’any passat ho vam tenir a tocar, la reivindicació d’independència és pacífica, funciona, però amb exiliats, presos polítics, l’amenaça del 155 a sobre, no serà res creïble si no som capaços de col·lapsar la ciutat de Barcelona si cal”, ha expressat. Per la seva banda el poeta Cares Rebassa ha llançat un missatge directament a Quim Torra: “Cal que visquem com a col·lectiu ple, les societats que viuen el llibertat lluiten per viure-hi, si ho fem tindrà sentit continuar fent poesia per a posar fre al feixisme, i després d’això, ni peatges, ni ministres ni policies podran aturar la nostra força”, ha dit.
Torra afirma a la 68a Nit de Santa Llúcia que a Catalunya hi ha un problema de "democràcia i de justícia", i aposta pel diàleg amb el govern espanyol. Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, han recordat que hem de lluitar per la llibertat.
Summarization
caBreu_abstractive_2993
Resumeix el text següent:
La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a "víctimes d'una persecució política" i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó "en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional". "Seria un greu exercici d'irresponsabilitat si la justícia no hagués reaccionat", ha defensat el fiscal Javier Zaragoza en el segon dia de judici. Per això, la fiscalia impugnarà totes les al·legacions fetes per les defenses. "Es volen transformar en víctimes els que han trencat la Constitucional i paradoxalment asseure al bancs dels acusats l'Estat", ha recriminat Zaragoza, que insisteix que "ningú està perseguit per les seves idees a Espanya". El fiscal Javier Zaragoza ha estat el primer en prendre la paraula en la segona sessió del judici del procés, on les acusacions han d'exposar les seves al·legacions o impugnar les que van fer dimarts les defenses. Zaragoza ha avançat que les impugnaran totes i ha carregat contra l'estratègia de les defenses per, segons el fiscal, intentar presentar els acusats com a "víctimes de persecució política" i "paradoxalment intentar asseure al banc dels acusats l'Estat". "Alguns escrits més que al·legats semblen relats acusatoris", ha manifestat només de començar. Per al ministeri públic, no es tracta d'una "causa general" ja que cada tribunal està jutjant el que li pertoca, segons sosté Zaragoza. El fiscal ha criticat els advocats defensors per donar una "visió distorsionada" de la realitat per "desacreditar" la justícia espanyola amb el propòsit de "qüestionar la qualitat democràtica de l'estat de dret". En tot moment, ha dit que les defenses intenten presentar els acusats com a "víctimes d'una suposada violació massiva de drets" però, un a un, ha anat impugnant i contraargumentant aquesta violació de drets que dimarts van al·legar els lletrats. "No es jutgen idees, sinó fets" Segons Zaragoza, l'actuació dels líders independentistes no està emparada pels drets polítics. "No es vulneren els seus drets, sinó de la resta de ciutadans que emparats pel TC han refusat participar del referèndum il·legal", ha afirmat durant la sessió. En tot moment, ha insistit que no es jutgen "idees ni conviccions polítiques" sinó uns fets que qualifica de "molt greus". Segons el fiscal, cap de les accions que van dur a termes els acusats "tenen empara" per sobre dels drets constitucionals. "Els drets polítics no justifiquen imposar una legislació alternativa, imposar un procés de segregació al marge de la Constitució i la sobirania nacional o pràcticament tenir segrestada una comitiva judicial sota el pretext que ataca Catalunya i el referèndum", ha al·legat. Així mateix, també ha rebutjat que les al·legacions referides al dret a un jutge predeterminat per la llei, a la imparcialitat del tribunal i a la doble instància. Comparació amb el 'Pla Ibarretxe" Durant l'exposició -i tot i que Puigdemont no està en aquesta causa- ha comparat la seva actuació com a president amb el que es va fer amb el 'pla Ibarretxe i ha recordat que en aquell cas es va votar la proposta al Congrés i es va rebutjar. En canvi, ha dit que Puigdemont no va acceptar l'oferiment de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i tampoc va voler anar al Senat a comparèixer. "Sembla que l'exemple del pla Ibarretxe no ha prosperat", ha manifestat Zaragoza. "El diàleg des de l'imposició i al marge de la legalitat no és acceptable en una societat democràtica", ha afegit. A més, ha dit que no es pot culpar l'Estat d'una "pretesa falta de diàleg". "No sembla de rebut culpar l'Estat d'una suposada falta de voluntat de diàleg com a factor desencadenant o que aboca al procés unilateral de trencament l'ordre constitucional i a aquesta secessió consumada afortunadament va ser neutralitzada", ha dit Zaragoza per concloure la seva intervenció. "El dret a l'autodereminació no té de cobertura normativa" Durant l'exposició, també ha dit que el dret d'autodeterminació que al·leguen les defenses "no té cobertura normativa nacional ni internacional". "Ni les constitucions ni els tractats de dret internacional reconeixen aquest dret", ha reblat, afegint que tampoc reconeixen el "dret a la secessió". No volen la declaració de Puigdemont Sobre la petició de les defenses de citar Puigdemont com a testimoni (i que declari per vídeo per videoconferència) també s'hi ha oposat. "Pretendre que el que està rebel en aquest tribunal declari per videoconferència trencaria totes les normes processals", ha manifestat. Sobre el testimoni del rei, ha apuntat que està "eximit" i que ja es compta com a prova aportada el vídeo de la declaració que va fer el 3 d'octubre. També ha contrarestat la defensa de Cuixart, que va apuntar que el registre d'Economia del 20 de setembre es va fer tenint permís només "quatre despatxos i no tot l'edifici". Zaragoza ho ha negat . Intromissió indeguda d'Alemanya Sobre la decisió d'Alemanya de no entregar Puigdemont per rebel·lió, ha acusat el tribunal d'Schleswig-Holstein ha dit que va actuar "incomplint palmàriament el sentit de l'euroordre". I ha afegit: "Va ser una intromissió indeguda en la gestió dels tribunals espanyols".
El fiscal, Javier Zaragoza, defensa que la justícia hagi reaccionat i impugna totes les al·legacions presentades per les defenses, ja que intenten presentar els acusats com a víctimes. El fiscal ha assegurat que aquest judici és per defensar la Constitució i la democràcia espanyoles, i que no és contra l'independentisme, sinó contra les accions dels seus líders.
Summarization
caBreu_abstractive_1100
Resumeix el text següent:
Quim Torra ha optat per desobeir la Junta Electoral Central. En una decisió que ha estat personal no ha fet retirar els llaços dels edificis de la Generalitat un cop ha vençut el termini i ha optat per demanar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un informe sobre què ha de fer. Ara només li cal esperar que la Fiscalia el denunciï per desobediència, tot i que a ell el preocupa més aviat poc. Deixar la decisió en mans de Ribó és una forma de legitimar-se o de tenir una pista d'aterratge. Si el síndic, que no trigarà gens en emetre el seu informe, li demana que els retiri, ho farà perquè així li ha aconsellat una institució catalana. Si beneeix que no ho faci (tal com ja va fer al seu dia en una situació similar) el seu acte de desobediència tindrà un plus de legitimitat. El soroll entorn els llaços i les estelades amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya del 28-A i està eclipsant, de pas, la crisi de govern de JxCat, que ha de rellevar en breu Elsa Artadi i Laura Borràs, que, de facto, seran les caps de llista a Barcelona i al Congrés. Sobre la polèmica us deixo la crònica d'Oriol March i Sara González i l'opinió de Joan Serra Carné. Avui hi ha sessió de control al Govern al Parlament, Torra contestarà preguntes i se'n parlarà. L'equip de Política us n'informarà al minut, com sempre. Vist i llegit El Bàsics és un dels programes icona de BTV i ens permet, de la mà d'Eva Arderius, acostar-nos al que passa a la nostra ciutat cada vespre. Avui un porto un dels seus reportatges, en aquest cas sobre un fenomen cada cop més evident: la desaparició dels quioscos de premsa, de la que fa uns mesos us n'informàvem també al nostre diari. El paper recula i cada cop es venen menys diaris en aquest suport, que ha reduït un 50% la seva distribució. La gent més jove prefereix informar-se a través dels diaris digitals (siguin o no nadius) i del telèfon i els quiosquers són els que en surten més malparats i s'han de reinventar. Adrià Calvo en parla amb ells en aquest reportatge. Manuel Marchena tenia com a objectiu que el judici a l'independentisme que se celebra al Tribunal Suprem acabés abans de la campanya de les eleccions generals. De fet, Quico Homs, un dels advocats defensors, va explicar en una entrevista a NacióDigital que així els hi havien fet arribar. El calendari, però, juga en contra de les previsions de Marchena. Malgrat que les defenses estan renunciant a alguns testimonis que els poden servir per poc més que per treure de polleguera el tribunal, és difícil que les sessions acabin abans de maig i, per tant, el judici s'encavalcarà amb les campanyes electorals. Els més malpensats creuen que la sentència veurà la llum a finals de juliol i altres la situen al setembre. Tal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas. Aquelles primeres eleccions després del franquisme les guanyaria, contra tot pronòstic, Jordi Pujol al capdavant de CiU, una coalició de centre-dreta creada feia ben poc i que havia obtingut resultats discrets a les espanyoles i les municipals. El gran derrotat seria el PSC de Joan Raventós. Els resultats obligarien Pujol a pactar amb la vella ERC, que encara lideraven personalitats de la República i l'exili. S'obria una rellevant primera legislatura autonòmica. Així van viure, amb el centre de dades al Palau de la Generalitat, aquella primera nit electoral a TVE, i així es recordava uns anys després la campanya. El 20 de març de l'any 1984 naixia a Fuenlabrada el futbolista Fernando Torres, una de les grans figures de l'Atlètic de Madrid. El davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea. Després d'un breu pas pel Milà va tornar al club del Manzanares i fa uns mesos va marxar a jugar al Japó, on escura la seva carrera esportiva. Aquí podeu veure alguns dels seus millors gols. Ferran Casas i Manresa subdirector de NacióDigital Fes clic aquí per subscriure-t'hi
El tema dels llaços als edificis de la Generalitat s'està convertint en el protagonista de la precampanya del 28-A. Quim Torra ha demanat consell a en Rafel Ribó sobre la retirada dels llaços. Altres notícies destacades són la possible futura desaparició dels quioscos de premsa, el judici a l'independentisme, les eleccions de 1980 on va resultar guanyador Pujol i Fernando Torres.
Summarization
caBreu_abstractive_2015
Resumeix el text següent:
La ciutat de Barcelona ha culminat aquest dilluns el desplegament de la nova xarxa de bus amb la posada en marxa de les línies H2, V1, V19, V23 i V25 i l'eliminació de les línies 45 i 92. La presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha assegurat que el projecte "millorarà enormement les connexions" del transport en superfície i que amb les noves línies s'ha completat la transformació "més important de les darreres dècades". Vidal ha admès que "acostumar-se als canvis no és fàcil", per la qual cosa ha demanat disculpes als usuaris al mateix temps que també els ha reclamat "paciència", ja que alguns d'ells hauran de canviar de línies o fer transbordament. La transformació de les xarxes de bus va començar fa sis anys i hi ha intervingut els governs municipals d'Ada Colau i anteriorment Xavier Trias. En aquest sentit, Vidal ha destacat que processos com el que ha finalitzat aquest dilluns impliquen "grans consensos" perquè la implantació del servei "no és fàcil ni ràpida", tot i que després de les fases anteriors "ens reafirmen en la necessitat d'aquest projecte". Segons la presidenta de TMB, l'objectiu és que el transport públic en superfície "sigui igual de competitiu, fàcil i automàtic" que el metro. "Era una assignatura pendent de la ciutat, que avui fa un pas enorme per poder-se posar al nivell d'altres capitals europees", ha assenyalat. Paral·lelament, Vidal creu que caldrà veure si calen "més ajustos" després de la posada en marxa de la nova xarxa després d'un període "d'adaptació". "Ara tenim l'esquelet desplegat per a la millora òptima de l'autobús en superfície però hem de veure com li donem més prioritat i passa per davant del vehicle privat", ha afegit la presidenta de TMB, que d'altra banda ha insistit en la necessitat del tramvia a Diagonal, on cal "un salt d'escala". "El nombre de viatgers fa necessari que el transport sigui servit amb un altre vehicle amb més capacitat", ha argumentat Vidal. A més, segons sosté, el tramvia permetria destinar els busos que ara hi circulen als barris de la ciutat i "milloraria el servei encara més". De fet, també era el primer dia per a alguns conductors que veien com canviaven el seu trajecte habitual, mentre que alguns informadors s'han trobat amb algun moment de confusió ja que en algunes parades de la part alta de Barcelona uns desconeguts han substituït els panells informatius per d'altres on hi havia figures de paper dibuixades i on hi constava el número 777 com a telèfon d'informació, en lloc del 010. Entre els usuaris a l'intercanviador de la Plaça de Tetuan, on hi ha una parada de la nova línia V19, hi havia una barreja entre expectació i alguna crítica a la nova línia. Una de les usuàries habituals del transport públic, Carmen López, creu que el canvi portarà alguna "problemàtica" i "embolicat" fins que els viatgers no s'hi acostumin, mentre que un home d'edat avançada que no ha volgut parlar davant de càmera ha criticat que ara hagi de baixar en aquesta parada i continuar el trajecte en metro quan abans podia fer el trajecte directe. Les línies que han entrat avui en funcionament, que tindran una freqüència bàsica de 8 minuts, són l'H2 (Av. Esplugues - Trinitat Nova), V1 (Gran Via l'Hospitalet - Av. Esplugues), V19 (Barceloneta - Pl. Alfonso Comín), V23 (Nova Icària - Can Marcet) i V25 (Nova Icària – Horta). A més, s'han creat 11 quilòmetres de nous carrils, s'han fet 237 actuacions en parades i s'han adaptat 17 cruïlles semafòriques. Pel que fa les dues línies que s'han eliminat, la 45 i la 92, el primer es podrà fer amb la V25 i el recorregut entre Plaça Maragall i l'Hospital del Mar, amb el 47, que allarga el seu recorregut, mentre que el segon la línia V19 fa un recorregut molt similar entre la plaça Alfons el Savi i avinguda Tibidabo, i la V23 entre l'Hospital de Sant Pau i l'avinguda Icària. A més, entre d'altres, s'aplicaran canvis a línies com l'H6, a Onze de Setembre; a l'H8, al Bon Pastor, a l'V13, a l'Avinguda Tibidabo per reforçar les línies 22, V15 i V17, que s'intercanvien els destins. D'altra banda, a partir del 26 de novembre, la línia 22 anirà al Carmel, la V15 a l'Avinguda Tibidabo i l'V17 a la Vall d'Hebron. Amb l'objectiu de facilitar el canvi als usuaris, TMB ha habilitat una campanya de comunicació amb la participació de 200 informadors al carrer, i s'ha introduït progressivament 66 vehicles, dels quals 22 el 2017 i 44 el 2018.
Barcelona ha culminat la transformació de la xarxa de bus, un projecte que va començar fa sis anys i que, segons Mercedes Vidal, la presidenta de TMB, era necessari i fa que Barcelona es posi al nivell d'altres grans ciutats europees. Vidal admet que ara farà falta un període d'adaptació per part dels ciutadans, i els demana paciència.
Summarization
caBreu_abstractive_391
Resumeix el text següent:
S’ha presentat el programa de Barcelona Poesia, que se celebrarà del 4 al 10 de maig, enguany amb l’epicentre marcat al Verger del Museu Marès, on també per primera vegada es podran comprar volums de poesia, una reclamació d’editors i poetes llargament demanada. Els responsables d’aquesta edició del Barcelona Poesia són Teresa Colom i Manuel Forcano. Se cercarà un nom nou perquè codirigeixi amb Teresa Colom l’edició de l’any vinent. Eduard Sanhauja, guanyador dels Jocs Florals El poeta Eduard Sanhauja (Barcelona, 1953) és el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el llibre de poemes ‘Teories del no’. Cofundador de l’Aula de Poesia de Barcelona fa vint-i-cinc anys, considera el premi com ‘una carícia que em retorna a la poesia’. L’obra, explica el poeta, és una continuïtat amb l’últim llibre que va publicar el 2013, ‘El llançador d’espases’, i conté poemes en forma de teories. És compost per dues parts: una primera de reflexió sobre l’ésser i la seva existència, a partir de la negació de l’ésser per afermar-lo en el jo. ‘Considero que el «no» és anterior al «sí», ha explicat per argumentar la paradoxa. La segona part és una meditació sobre el pas del temps i la mort. També hi ha una part amb un component metapoètic, on parla de la poesia pròpia i sobre els poetes que ens han precedit i construït la tradició. Un programa divers amb l’epicentre al Verger del Museu Marès El programa d’aquest Barcelona Poesia no segueix cap temàtica concreta ni té cap tema marc que aparaigüi el conjunt, ha explicat Manuel Forcano. Els directors han fet una tria de totes aquelles propostes que s’ofereixen a la ciutat i porposen un programa ple d’actes diversos i multidisciplinaris, que tenen en comú la poesia. A més, a la pàgina web del festival s’hi podrà trobar l’Off, una relació d’activitats poètiques que no han tingut cabuda al programa, però que se celebren en paral·lel al Barcelona Poesia. Una novetat de la Setmana de Poesia d’enguany és la concentració d’actes al Verger del Museu Marès, un espai recollit i agradable al costat de la catedral, on es podrà gaudir de bona part de les actuacions. Així, entre els actes que els directors del certamen destaquen hi ha el d’obertura, el dia 4, amb el poeta i escriptor Biel Mesquida i les actrius Pepa López i Carme Calloll. ‘Cos a cos’ es titula i és un homenatge a Ramon Llull, a partir de poemes del mateix Llull, dels que Verdaguer va escriure sobre ‘Amic e amat’ i dels poemes que Vinyoli va dedicar a Llull. Els directors també destaquen el recital de poesia a duo entre Joan Margarit i el poeta rus Ievgueni Ievtuixenko, una lectura poètica que rememora la que ja van fer el maig del 1992, ara fa vint-i-quatre anys. Aquest acte es farà a l’Auditori de la Pedrera. Més actes destacats: el que protagonitza Martí Sales, ‘I cremo tot en cant’, el dia 5 a l’església de Sant Pau del Camp, amb Oriol Rigau i Elisabet Roma. Es tracta d’un concert i una missa lliure, a partir d’una antologia de textos místics. I el recital ‘Herois aquesta nit’, amb el músic Nacho Vegas que agafa el micròfon com a poeta, amb David Castillo, José Luis Piquero i Eva Paz. Enguany la Setmana de Poesia comptarà amb actes d’homenatge, a més de Llull, a Anna Dodas, que fa trenta anys que es va morir en condicions tràgiques, a Montserrat Roig, a Jaime Gil de Biedma i al poeta recentment desaparegut Carles Hac Mor. A més, amb la voluntat d’apropar la poesia a tothom, hi haurà programats actes a diferents centres cívics, a les biblioteques de Barcelona i es tornarà als cinemes Girona per atraure uns quatre-cents estudiants d’institut. Barcelona Poesia es clourà amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona on s’han convidat sis poetes: la catalana Mireia Calafell, el valencià Francisco Brines i quatre poetes que han patit la repressió i l’exili en zones de conflicte. Així, per homenatjar el centenari del genocidi armeni de l’any passat, s’ha convidat la poeta Violet Grigoryan. També s’ha convidat el poeta iranià exiliat a Mèxic Moshed Emadi; la poeta libanesa defensora dels drets de les dones, Joumana Haddad; i la poeta i novel·lista Easterine Kire, de Nagaland, un petit estat de l’Índia oriental, que té una llengua i una cultura úniques que estan amenaçades. Manuel Forcano ha explicat que hi haurà un setè poeta convidat. Aquest serà Ramon Llull, perquè cadascun dels poetes del festival llegiran alguna perla del mestre en la seva llengua pròpia.
Se celebra el programa de Barcelona Poesia, una edició amb novetats, com per exemple que es podran comprar volums de poesia (tema molt demandat) i que l'epicentre estarà al Verger del Museu Marès. Aquesta edició té com a responsables Teresa Colom i Manuel Forcano, que confirmen que conté un programa molt divers i amb molts actes multidisciplinaris.
Summarization
caBreu_abstractive_1727
Resumeix el text següent:
El Consell de direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) ha designat aquest dilluns Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats i Francesc Serés com a nou director de l’Àrea de Creació. En la reunió també s'ha decidit integrar a l'IRL la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats –que dirigia el mateix Serés- i al pla estratègic d’actuació de la institució. Faber s’incorporarà en l’estructura i plans d’actuació de l’Institut alhora que serà el punt de partida per crear en el futur per crear una xarxa de residències d’arts, ciències, i humanitats als territoris de parla catalana. La incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’. Els plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció. Sobre la integració de Faber a l’Institut Ramon Llull Batallé subratlla que és un projecte "transversal que afecta i afavoreix les diferents àrees del Llull i que ha de servir per fer de mirall i de reflex de les actuacions de l’Institut fora de Catalunya". Com a residència d’arts ciències i humanitats Faber serà un espai de recepció, aterratge i intercanvi que ens permetrà importar talent internacional i fer-lo interactuar a Catalunya, un retorn social i cultural permanent i transversal. La contractació de Francesc Serés respon segons Iolanda Batallé al nou pla estratègic de l’Institut, un treball d’expansió, aprofundiment i potenciació de la tasca del Llull en nous àmbits de la cultura. Ariadna Puiggené, nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats Ariadna Puiggené és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982) i Màster en direcció pública per ESADE (2014-2015). Ha cursat estudis a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (Diplôme d'Études Universitaires Générales en Lettres Modernes, Diplôme pour l'enseignement du français à l'étranger) i va fer una estada de treball i formació a l’Office de la langue française, del Govern de Quebec. El 1983 va començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, des d’on va ser destinada al Centre de Terminologia TERMCAT, que va contribuir a crear, organitzar i desenvolupar durant 16 anys. D’entre les diverses responsabilitats encomanades, va contribuir a l'establiment dels criteris metodològics i de normalització de la terminologia, al disseny i el desenvolupament del banc de dades terminològiques BTERM i el servei de consultes en línia CERCATERM, va participar en diversos projectes de la Comissió Europea en el marc dels programes d’enginyeria lingüística, així com en congressos, simposis i jornades sobre terminologia amb la presentació de ponències i comunicacions. El 2002 es va incorporar a l’IRL com a Coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats on s’ha ocupat de coordinar les actuacions per a la promoció de l’ensenyament i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a les universitats de l’exterior, i a impulsar i articular el suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts. Francesc Serés, nou director de l’Àrea de Creació Va néixer el 1972 a Saidí (Osca). Va estudiar Belles Arts (1996), Antropologia a la Universitat de Barcelona (1998) i disposa del Grau de Suficiència Investigadora per la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir classes d’Història de l’Art. Altres llibres que ha publicat són Mossegar la poma, El llarg viatge d’A. La seva darrera publicació ha estat La pell de la frontera. La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès o l’italià, entre d’altres. Des de 2016 és director de la Residència Faber, Residència d'Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot. La residència Faber és un projecte impulsat per l’Ajuntament d’Olot a través de la regidoria de cultura i en col·laboració amb el Departament de Cultura. En dos anys hi han passat gairebé dos-cents residents provinents dels cinc continents i disciplines tan diverses com la robòtica, els estudis religiosos, la dansa, la teoria matemàtica, els estudis culturals o la pedagogia. Les activitats de la residència s’han realitzat a Olot, la Garrotxa i a les comarques de Girona i Barcelona.
S'han acordat canvis en la direcció de l'Institut Ramon Llull, amb la incorporació d'Ariadna Puiggené (Àrea de Llengua i Universitats) i Francesc Serés (Àrea de Creació). També s'ha acordat que l'IRL s'integrarà a la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats, amb l'objectiu de crear programes de residència i altres eines que afavoreixin la mobilitat internacional.
Summarization
caBreu_abstractive_1685
Resumeix el text següent:
Poques persones tenen tan guanyada a pols l'etiqueta d'intel·lectual com Zygmunt Bauman (Poznan 1925 – Leeds 2017), mort aquest dilluns als 91 anys d'edat. Respectat i admirat, l'eminent sociòleg, filòsof i activista polonès va aconseguir allò que molt pocs –per molt notables que també hagin estat– han pogut aconseguir: deixar petjada en la línia indeturable de la història. Concretament, en aquella línia del pensament que afecta la quotidianitat i que ens fa entendre el món mentre ens entenem a nosaltres mateixos. Ara que els filòsofs comencen a ser els nous gurus dels temps moderns –coses de la deriva ètica que patim, qui sap–, Bauman va ser un precursor avant la lettre i va fer doble diana: pocs pensadors han pogut reunir tant de prestigi i tanta projecció pública, mentre, al mateix temps, tenien una incidència tan preeminent en la societat. Va ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI. Fugida del nazisme i arribada a Leeds, el seu feu intel·lectual Nascut a la ciutat polonesa de Poznan en el si d'una família jueva, de menut va haver de fugir del nazisme que assolava Europa per instal·lar-se a la URRS. De tornada a casa, a Polònia, tampoc no va trobar el refugi somiat i va acabar escapolint-se de l'anti-semitisme que derivava del conflicte entre àrabs i israelians, un dels punts calents del món a partir de l'equador del darrer segle. L'any 1968, havent estat expulsat del Partit Comunista i havent renunciat a la nacionalitat d'origen, va arribar a Tel Aviv i, posteriorment, a la Universitat de Leeds, l'únic feu que es pot considerar la "seva" llar, en termes intel·lectuals i vitals. Treballador incansable –fonts del diari Gazeta Wyborcza, el mitjà que ha fet pública la notícia, asseguren que ha estat actiu fins als darrers dies de la seva vida–, Bauman és autor de més de 50 llibres i ens llega una de les pàgines més lúcides del pensament recent. Darrerament, havia publicat Desconeguts a la porta de casa (Arcadia), publicat en castellà com a Extraños llamando a la puerta (Paidós), un llibre que versa sobre el conflicte dels refugiats que pateix Europa en l'actualitat. Temes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90. L'any 2010, Bauman va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, conjuntament amb el també sociòleg Alain Touraine, una figura cabdal que NacióDigital va poder entrevistar el darrer mes d'octubre. Què és la "modernitat líquida"? Deia Bauman que "fem equilibris sobre les onades d'una societat líquida, sempre canviant". I afegia que això era "la decadència de l'Estat del Benestar". Ho tenim absolutament interioritzat i normalitzat. Però, què és la "modernitat líquida"? Ras i curt, és allò que ens defineix com a entitats amb conviccions, vides, parelles, ambicions, coneixements o principis en estat volàtil i en contínua oscil·lació. És allò que ens defineix com una societat amb valors totalment fràgils, on la incertesa s'ha apoderat de tot. En definitiva: res de vincles humans com els d'abans, res de feines estables com les d'abans, res de parelles per tota la vida, res de creences –polítiques, religioses– que t'acompanyaven fins al darrer alè. Res d'allò que ens va singularitzar com a espècie, com a humans. Som éssers fets a la imatge dels canvis continus que vivim. Amb el 2017, sabem del cert que som definibles en funció del moment. I això és la darrera certesa que disposem, perquè res, després de Bauman, podrà ser explicat amb tanta solidesa com això.
Ha mort el sociòleg, filòsof i activista polonès Zygmunt Bauman als 91 anys. Va ser un pensador amb un gran prestigi i projecció pública, autor de més de 50 llibres i guanyador del Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats al 2010. Entre els temes més recurrents de la seva obra trobem l'Holocaust, la identitat o el consumisme.
Summarization
caBreu_abstractive_282
Resumeix el text següent:
“Parlem-ne”, ha dit Pere Aragonès a Jéssica Albiach. El president de la Generalitat ha acceptat així els oferiments reiterats dels comuns d’asseure’s a parlar sobre el pressupost en la sessió de control al parlament. Aragonès ha proposat a Albiach que comencin a negociar “sense exclusions” i, d’aquesta manera, s’ha mostrat disposat per primera vegada a explorar una via d’acord amb els comuns alhora que manté obertes les negociacions amb la CUP, que ja ha registrat l’esmena a la totalitat. Després de dinar, una delegació dels comuns encapçalada per Albiach s’ha reunit amb el president i la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca, al parlament. En la trobada no hi és el conseller d’Economia, Jaume Giró. La determinació del president d’obrir converses amb En Comú Podem ha causat malestar a Junts, que diu que no ho havien pactat internament. Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ha retret a Aragonès a l’hemicicle que es decantés per majories parlamentàries no acordades i ha demanat la preservació de la majoria absoluta independentista per a acordar una estratègia conjunta i per a tirar endavant els comptes. Els retrets entre els socis no són nous a les sessions de control. La portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, també ha dit que la preservació de la majoria de la investidura és la millor manera d’evitar “temptacions sociovergents”, donant per feta la predilecció de Junts per un pacte amb el PSC. Després d’això, les cúpules d’ERC i Junts, que ja es van trobar ahir, s’han tornat a reunir aquest migdia al Palau de la Generalitat. La reunió d’Aragonès amb els comuns s’ha produït després d’una altra reunió, aquest matí, amb la CUP, en què sí que hi era Giró. En representació dels anticapitalistes hi havia Eulàlia Reguant, Dolors Sabater, Montserrat Vinyets i Carles Riera, els mateixos que ahir es van reunir amb el govern al Palau de la Generalitat. A la nit, la CUP va enviar un document al govern, a què ha tingut accés VilaWeb, amb cinc punts, que són les seves demandes per a arribar a un acord. Demana d’aturar “els macroprojectes de turisme massiu i d’especulació”, augmentar fins a 1.000 milions les partides en habitatge, acomplir una modificació impositiva que inclou l’augment de l’IRPF per a les rendes altes, fer explícit el compromís d’Aragonès de forjar les condicions per a un referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura, anunciar públicament el límit temporal de la taula de diàleg i retirar les acusacions contra activistes independentistes. La reunió d’aquest migdia al parlament ha servit per a analitzar aquests punts conjuntament, segons que han explicat fonts de l’executiu. Al final de la negociació, la CUP avaluarà les cessions del govern a les seves demandes en conjunt. Si hi ha prou avenços, els militants hauran de decidir si retiren l’esmena a la totalitat o no. La coordinadora oberta parlamentària determinarà primer si hi ha hagut canvis prou notables per a reconsiderar la decisió abans de la votació de les esmenes, dilluns a la tarda. La CUP també podria mantenir l’esmena a la totalitat i provar de continuar negociant amb el govern durant el tràmit parlamentari, tenint en compte que el pressupost no s’aprovarà definitivament fins el 23 de desembre. Però aleshores el govern necessitaria l’abstenció dels comuns perquè els comptes es poguessin tramitar dilluns vinent. El PSC no ha decidit encara si hi presentarà esmena. Té temps fins dilluns a dos quarts d’onze del matí. El PSC, mentrestant, s’ha quedat al marge de les prioritats del govern. Tot i que el president de la Generalitat també ha acceptat de reunir-s’hi, hi ha marcat clarament les distàncies. En la sessió de control, ha deixat entendre que no arribarien a cap acord. Ha dit a Salvador Illa que tenien diferències de model de país molt importants i que no canviaria l’enfocament de la legislatura. Aquesta ha estat la resposta a la petició del dirigent del PSC d’aquest matí perquè es reunissin d’urgència avui mateix. Si no hi ha cap acostament, el PSC també podria presentar una esmena a la totalitat als comptes. Anàlisi: La mica d’aire que la CUP deixa al govern
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acceptat negociar amb els comuns sobre els pressupostos per primera vegada, mentre negocia també amb la CUP. Els comuns, liderats per Jéssica Albiach, s'han reunit amb el president i amb Núria Cuenca, secretària general de la presidència. Aquesta acció del president ha causat descontent a Junts.
Summarization
caBreu_abstractive_517
Resumeix el text següent:
La festa de Sant Joan, que a l’hemisferi nord s’escau pel solstici d’estiu, se celebra arreu de maneres molt diferents. Però malgrat la diversitat de la festa, hi ha alguns costums que es repeteixen en punts del planeta molt allunyats, com ara els rituals de fertilitat que tant es fan al Midsommer escandinau com a la celebració de la nit de Sant Joan a Veneçuela. O la creença que durant aquesta nit l’aigua purifica, un costum que tant es fa a Puerto Rico com a la costa gallega, amb banys al mar, o als països de tradició eslava, amb els jocs d’aigua que es fan per la festa d’Ivan Kupala. Això ha portat l’antropòleg Roger Canals a demanar-se, en un capítol del llibre La nit de Sant Joan a Barcelona, si la nit de Sant Joan és una festa local o global. Reflexiona que hi ha tantes festes de Sant Joan com persones que hi participen, perquè cadascú té la seva experiència personal i íntima. Però alhora, Sant Joan és una festa que fa mil·lennis que se celebra i la segueixen moltes cultures del món, sobretot als països de tradició cristiana. Explica que l’antiguitat de la festa va lligada a la celebració del solstici d’estiu i que és un ritual de pas. ‘Les societats arcaiques tenen una concepció cíclica del temps i per això fan servir aquests rituals com un element de connexió, un pont, entre dues etapes.’ Afegeix que si mirem la nostra societat actual, trobem restes d’aquests rituals antics en els funerals, com a traspàs entre la vida i la mort, i en determinats aniversaris, com quan se celebren els divuit anys i l’entrada a l’edat adulta. Però el punt més interessant del capítol és quan desgrana les diverses celebracions de la nit de Sant Joan que es fan al món i en què es poden veure tot d’elements comuns. Així, el foc és el protagonista indiscutible de la nit, sobretot en forma de foguera. Se’n fan als països eslaus; a la península escandinava, on es cremen uns troncs pelats molt llargs; al Quebec, on per Sant Joan es fa la festa nacional; a Polònia i Hongria; a les Festas Juninas de Portugal… A més, en tots aquests llocs perviu la idea que el foc purifica i per això hi ha el costum de saltar per sobre les fogueres o cremar-hi objectes que ja no ens serveixen. A Llatinoamèrica, la festa de Sant Joan també hi és molt arrelada i s’hi barregen costums precristians lligats al solstici, creences que els esclaus van portar de l’Àfrica i la tradició catòlica. Les danses i la música, amb molta percussió, que es fan tant al Brasil com a Veneçuela són de clara reminiscència africana. A més, a Veneçuela, Sant Joan és una festa molt destacada: té molt seguiment entre la comunitat afrodescendent perquè durant el colonialisme era de les poques festes on es podien divertir. En el decurs de la celebració, també es fa una dansa en què les dones es posen al mig de la rotllana i intenten seduir als homes, un costum amb un fort component sexual que també es fa per les celebracions del solstici d’estiu a Suècia. La festa que es fa allà té diversos elements que parlen de la fertilitat: alguns són naturals, com ara la presència de flors i plantes en els guarniments i d’altres són més explícits i es manifesten per mitjà del ball. Continuant a l’Amèrica Llatina, algunes cultures precolombines de la zona dels Andes celebren el solstici d’estiu des de temps immemorials. Així, a Bolívia i al Perú celebren l’Inti Raymi, una festa que ret culte al sol encenent fogueres i llegint el futur entre les cendres. La cultura Mapuche, present a l’actual Xile i Argentina, també manté el costum de celebrar el solstici amb una festa anomenada We Tripantu. Però en el seu cas, com que són a l’hemisferi sud, celebren el solstici d’hivern. Canals arriba a la conclusió final que la nit de Sant Joan és una festa amb una naturalesa doble: singular i universal. ‘Per un costat és una festivitat particular, circumscrita a un àmbit geogràfic concret i a un període històric determinat. Però també pot ser una expressió cultural de caràcter universal, que es manifesta, sota formes molt diferents, en llocs, èpoques i contextos culturals heterogenis.’
L’antropòleg Roger Canals explica a un dels seus llibres que la festa de Sant Joan se celebra arreu del món de diferents maneres, però amb alguns conceptes comuns, com per exemple que la festa celebra el solstici d'estiu i el foc n'és el protagonista. Finalment, conclou que la nit de Sant Joan és una festa singular i universal.
Summarization
caBreu_abstractive_1279
Resumeix el text següent:
La ciutat de València i els pobles que planten falles van acomiadar aquest dimarts les seves festes amb la Cremà, segons explica el Diari la Veu. A la capital del Túria, quasi 770 monuments que omplien la ciutat d'art, ironia i enginy van ser devorats per les flames, unes peces en què s'han invertit 7,67 milions d'euros. Així es va posar fi a cinc dies frenètics amb una alta ocupació hotelera i un clima estable, amb dies clars a l'inici i més frescs al final. També la pluja va visitar la ciutat durant les últimes hores de les Falles. Aquest dimarts de matinada, l'espectacle pirotècnic nocturn de la Nit del Foc, a càrrec de l'empresa Ricasa, ja va il·luminar de colors el cel de València per a anunciar l'arribada del dia de Sant Josep i, amb ell, el foc purificador que precedeix la primavera. Aquesta mateixa pirotècnia va ser l'encarregada de la mascletà que tancava el cicle faller del 2019, en què 300 quilos de material pirotècnic es van cremar en un inici digitalitzat amb efectes per tota la plaça, un cos tradicional, un terratrèmol i un final aeri de 30 segons amb mil volcans i trons. Ja a la vesprada, es va celebrar la Cavalcada del Foc, una desfilada pels carrers cèntrics de València amb figures del bestiari festiu que, mitjançant la disparada de focs d'artifici, van entronitzar el foc amb el qual, unes hores després, es va posar punt final a la festa fallera. A les 22.00 hores va començar la Cremà de totes les falles infantils –380 en total, que enguany han tingut un cost global d'1,89 milions d'euros– i mitja hora després ho va fer el monument d'aquesta categoria guanyador del primer premi de la Secció Especial, la composició "Si falles" de l'artista Iván Tortajada per a la comissió Mestre Gozalbo-Comte d'Altea. Així, a les 22.30 hores Macarena Soriano i Álvaro Bañó, fallera major infantil i president infantil d'aquesta comissió, van encendre la metxa que va prendre la falla "Si falles", una proposta didàctica que animava els més xicotets a perdre la por a equivocar-se, "perquè dels errors s'aprén en aquesta vida". Enmig d'un lleuger plugim, el cicle del foc a les falles infantils es va tancar a les 23.00 hores amb la Cremà de la falla infantil municipal. A la plaça de l'Ajuntament, la fallera major infantil, Sara Larrázabal, i la cort d'honor van acomiadar "Paradeta de flors número 14", del duo d'artistes Cap de Suro, en homenatge a les floristes. Cap de Suro va realitzar amb la seva falla una al·legoria sobre l'alegria, vida, color, olors i sensacions que produeixen les flors, uns elements que, al llarg de tot l'any, estan presents en les nostres vides. Adeu a un "procés creatiu" entre foc i aigua A mitjanit va arribar el torn de les falles grans. Passades les 00.40 hores, les flames començaven a devorar la falla guanyadora de la Secció Especial, el monument titulat 'Juga, juga... i voràs', de l'artista Carlos Carsí per a la comissió de l'Antiga de Campanar, que ha costat 170.000 euros. Ja de matinada, la pluja va compartir protagonisme amb els coets i les flames, si bé no va suposar cap entrebanc destacable en l'encesa dels monuments. A la una de la matinada el focus mediàtic va tornar a la plaça de l'Ajuntament per a veure cremar l'obra "Procés Creatiu" que, amb un pressupost de 205.000 euros, ha dissenyat la parella d'artistes urbans PichiAvo i ha realitzat junt amb els artistes fallers José Latorre i Gabriel Sanz. Abans de la cremà d'aquesta falla es va disparar un xicotet castell de sis minuts, l'últim espectacle pirotècnic de les Falles del 2019, també a càrrec de Ricardo Caballer. Les xifres de la festa Les Falles del 2019, les terceres com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, han mantingut les mesures de seguretat pel nivell 4 d'alerta antiterrorista i han intensificat la lluita contra els robatoris i les agressions sexuals. A més, han augmentat les crítiques per l'augment de la brutícia pels carrers després de les nits de revetlla. Encara que falten dades finals, l'ocupació es va situar el cap de setmana en el 85% i, pel que fa a la meteorologia, ha estat una de les més solejades i estables dels últims anys, sense indici de pluja i vent, i amb temperatures primaverals a l'inici, fregant els 30 graus que han caigut bruscament als 17 en la recta final de la festa. La polèmica entre el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, i les falles de la Secció d'Especial, per criticar que tots els jurats eren homes també ha marcat unes Falles en les quals l'explosió entre el públic d'un petard en una mascletà de barri va deixar set ferits, encara que cap greu.
Aquest dimarts van acabar les festes a València, on s'han cremat una gran quantitat de monuments, en els quals s'han invertit més de set milions d'euros. L'ocupació hotelera ha sigut alta, es calcula en aproximadament un 85 %, i el clima ha estat estable, amb dies més calorosos a l'inici i més frescs al final.
Summarization
caBreu_abstractive_2984
Resumeix el text següent:
La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha assegurat al ple d'aquest dimecres que la mobilitat sostenible és "indispensable" i ha defensat que la proposta és que les mesures recollides en el pla per a una nova mobilitat a l'espai públic siguin "permanents". Davant les crítiques de l'oposició, Sanz ha argumentat que es volen garantir les distàncies de seguretat però també contribuir al problema de la contaminació. Sobre les seves afirmacions apostant per la reconversió de la indústria automobilística, Sanz ha matisat que el que defensa és que sigui "ben pautada" precisament perquè li "preocupa" el futur dels llocs de treball que ocupa així com "la sostenibilitat del planeta". "És en aquest sentit que hem de treballar amb la resta d'administracions", ha dit. A banda, ha afirmat que és "més urgent que mai actuar" i que cal "avançar-se i planificar els escenaris de futur". Sanz ha afegit, a més, que a banda de Barcelona totes les ciutats estan consolidant la lluita contra la contaminació. Per això, ha insistit, mesures com ara destinar més espai per caminar o per les bicicletes així com millorar la xarxa i la freqüència de bus seran ara "tàctiques" perquè cal ser "ràpids i àgils" davant el futur desconfinament de la ciutat, però la proposta és que siguin "permanents". Crida per un protocol sanitari per al transport públic El govern d'Ada Colau ha fet una crida també al ple perquè totes les administracions estableixin un protocol sanitari per a l'ús del transport públic. La regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, ha assenyalat al ple que abans de la pandèmia ja era el sistema més accessible, segur i eficient per milers de treballadors, estudiants i jubilats de Barcelona i la seva àrea metropolitana. "Hem de recuperar la confiança de la població en el transport públic", ha exigit Alarcón. Per això, en aquesta línia, la regidora ha demanat un protocol per reduir les distàncies físíques i l'afluència en hores punta, així com incloure l'obligatorietat de dur mascaretes i guants. "En el desconfinament ha de tenir prioritat la salut però no podem oblidar la recuperació econòmica", ha dit, assegurant que caldrà treballar per la recuperació del sector. L'oposició critica el pla Els grups de l'oposició han retret majoritàriament al govern municipal que el pla es basa en idees preconcebudes i seguint una ideologia concreta. En aquest sentit, el regidor d'ERC Jordi Castellana ha considerat que són intervencions "que ja tenien previstes" i ha posat en dubte la provisionalitat d'algunes d'elles. "No és la primera vegada que una prova pilot ni és prova ni és pilot", ha declarat. Des de JxCat han acusat el govern municipal d'impulsar mesures "no consensuades", sense consultar els sectors afectats i sense estudis que les justifiquin. Entre d'altres, consideren que no hi ha una visió territorial sinó que es focalitzen en el centre de la ciutat i que no es donen les garanties sanitàries que la ciutadania requereix. "És un document que traspua excessiva ideologia i com aprofitar l'emergència per precipitar mesures que volien implementar", ha afirmat la regidora Francina Vila. El regidor de Cs Celestino Corbacho ha expressat que l'únic objectiu del pla hauria de ser com preservar la salut i la seguretat dels ciutadans en el desconfinament i ha lamentat que en canvi el que es vol és "aprofitar la dramàtica situació per imposar un model que penalitza l'ús del vehicle privat". Corbacho ha retret en aquest sentit les declaracions de Sanz sobre aquest sector. En aquesta línia, el regidor popular Óscar Ramírez ha apuntat que l'enfocament és "totalment incorrecte" i que penalitza l'ús del vehicle privat perquè a l'alcaldessa "li molesta". Ha afegit que s'ha posat la ideologia "per davant de les necessitats" i ha demanat respectar les decisions dels ciutadans sobre la seva mobilitat. Per últim, des de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha lamentat també que tant l'oposició com el sector privat "estan desapareguts" en el pla i ha afirmat que s'utilitza la crisi generada pel coronavirus de "gran excusa per imposar un model preconcebut".
Janet Sanz ha defensat que el pla per a una nova mobilitat a l'espai públic hauria de ser permanent, respectant les distàncies de seguretat entre els ciutadans, però ajudant també a millorar la contaminació. Els grups de l'oposició han criticat el pla, ja que argumenten que les mesures no són consensuades i no cobreixen les necessitats ciutadanes.
Summarization
caBreu_abstractive_2171
Resumeix el text següent:
Barcelona ha celebrat aquest dijous la seva primera 'Nit de les llibreries' de la mà d'una vintena d'establiments que han organitzat múltiples activitats com xerrades, debats, tallers i concerts de jazz fins les onze de la nit. Han allargat, així, l'horari habitual per "mostrar les capacitats" que tenen com a "punt de trobada", ha dit el director de la llibreria La Central. La iniciativa s'emmarca dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, i segons ha assegurat l'alcaldessa Ada Colau a l'ACN, "ha arribat per quedar-se" i passarà a formar part de "la vida cultural de la ciutat". Presentacions de llibres, debats, recitals poètics, clubs de lectura o tallers han començat a diferents llibreries de la ciutat de Barcelona cap a quarts de nou del vespre, quan normalment els establiments comencen a abaixar les persianes i a ordenar les piles de llibres per l'endemà. Llibreries com La Calders, La Memoria, l'Espai Contrabandos, La Carbonera, Gigamesh, Rocaguinarda, Bolibloc o La Impossible s'han adherit a la iniciativa. En algunes d'elles, la música ha acompanyat la trobada de lectors que han volgut descobrir una altra cara de les llibreries. Com l'Ester Juan, que ha anat a La Central amb una amiga i a més de gaudir d'una estona de jazz han marxat cada una amb un llibre sota el braç. "És una bona oportunitat per descobrir noves llibreries i per fer un pla més cultural i relaxat després d'un dia de feina", ha dit Juan. La iniciativa s'emmarca dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, un programa que té l'objectiu d'oferir a la ciutadania els grans debats de la cultura, el pensament i el canvi d'època, així com la relació entre la ciutat i les idees. I amb l'objectiu d'entendre les llibreries com a agents "culturals vius, actius, imprescindibles", el Gremi de Llibreters de Catalunya va proposar la 'Nit de les Llibreries', que ha organitzat amb l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). La primera però no l'última "És una iniciativa que feia temps que la volíem impulsar a Barcelona, que la coneixíem de París com una iniciativa cultural molt bonica de ciutat, i ara amb la Biennal ens ha semblat que era una magnífica ocasió per fer una prova", ha dit a l'ACN Ada Colau, que s'ha acostat a La Central on es feia un homenatge a Josep Fontana, en el que han participat els historiadors Borja de Riquer, Jordi Maluquer de Motes i Xavier Domènech. Al marge de la programació de la Biennal, amb qui la 'Nit de les llibreries' "ha agafat el primer rodatge", Colau ha assegurat que la iniciativa "ha arribat per quedar-se" i que "formarà part de la vida cultural de la ciutat". El director de La Central, Antonio Ramírez, ha dit a l'ACN volien participar d'alguna manera a la Biennal, i mostrar que les llibreries "són un punt de trobada per la gent no només per comprar un llibre sinó per trobar-se amb amics o gent desconeguda que té les mateixes inquietuds". "Ens agrada connectar la gent, i que millor que fer-ho en un horari que no és l'habitual", ha dit Ramírez. Música entre escriptors Una de les múltiples xerrades d'escriptors ha estat la de Bel Olid, que a la llibreria Sendak ha plantejat la necessitat de potenciar els models en la literatura infantil i juvenil davant l'universal masculí. I fent honor a l'horari nocturn, la música en directe ha sonat fort a l'Abacus del carrer Balmes, on el jazz ha acompanyat les converses de les escriptores Gemma Lienas, Montse Barderi i Maria Escalas amb el periodista cultural Bernat Puigtobella. Per la responsable cultural de l'establiment, Eva Montes, es tracta d'una inicativa "molt engrescadora per fomentar la lectura i fer veure que les llibreries estan vives i que hi passen moltes coses". Reconeix que obrir fins les onze de la nit representa un "esforç", però que no van dubtar-ho. I per això molt curiosos com la Laia Cardona s'hi han acostat. "La meva parella m'ha fet conèixer que hi havia aquest esdeveniment i com que m'agrada molt llegir hem decidit venir", ha assegurat Cardona. A més, volia escoltar la presentació del llibre de la Gemma Lienas. "Entrar a una llibreria de vespre és diferent, i amb una mica de vi es fa més divertit", ha remarcat la jove.
S'ha celebrat a Barcelona la Nit de les llibreries per primer cop, una iniciativa cultural per fomentar la lectura i els debats al respecte, que forma part de la Biennal de Pensament "Ciutat Oberta". L'alcaldessa, Ada Colau, té clar que aquesta iniciativa serà un èxit que es repetirà any rere any.
Summarization
caBreu_abstractive_2763
Resumeix el text següent:
Fa un mes que el municipi de Sils (la Selva) va prohibit el consum d'aigua per beure i cuinar per la presència de Metolaclor, un pesticida. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, ha matisat que des de Salut els han comunicat que "l'aigua, beguda esporàdicament, tampoc fa mal", ja que es tracta d'una contaminació poc important. La prohibició del govern de Sils de beure i cuinar amb l'aigua de l'aixeta ja ha aixecat malestar entre alguns veïns. Un d'ells ha assegurat que en 20 dies ha gastat "fins a vuit garrafes de cinc litres". Els bars també s'han hagut d'adaptar a la situació i han posat una garrafa connectada a la cafetera. L'Ajuntament de Sils ja està estudiant instal·lar un filtre que arreglaria el problema a principis de Nadal. Els veïns de Sils (la Selva) ja porten tot un mes sense poder beure aigua de l'aixeta perquè l'Agència de Salut Pública va detectar una presència massa elevada del pesticida Metolaclor. Des d'aquell moment, l'Ajuntament de Sils va publicar un ban per avisar a tota la població que no es podia beure aigua de l'aixeta. Una prohibició que encara avui segueix vigent. Tampoc es pot fer servir per rentar la verdura o la fruita, ni per cuinar. De tota manera, l'alcalde del municipi, Martí Nogué, ha fet una crida a la calma i ha recordat que des del Departament de Salut els han comunicat que aquest aigua "beguda esporàdicament, tampoc fa mal". De fet, la primera analítica va sortir una alteració de 0,19 mg/l d'aquest pesticida, quan el límit segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 0,1. Això vol dir que l'alteració és petita. A més, Nogué també ha matisat que la normativa espanyola "està 100 vegades per sobre del límit que fixa l'OMS". A més, l'analítica realitzada aquesta setmana ja ha mostrat com poc a poc es va reduint aquest grau de contaminació de l'aigua, tot i que encara es troba per sobre del llindar legal. Malgrat això, des de l'Ajuntament de Sils recorden als veïns que poden utilitzar l'aigua per dutxar-se, rentar la roba o rentar els plats sense cap problema. La prohibició del consum d'aigua de boca ha portat a l'Ajuntament a tallar les fonts públiques, per evitar que els nens també beguin d'aquesta aigua. Per altra banda, tots els bars del municipi han hagut d'instal·lar una garrafa a sota la cafetera, perquè aquesta no agafi aigua de la xarxa pública. Els restaurants també han hagut de comprar garrafes i utilitzar-les per cuinar. Això ha comportat una despesa extra en tots aquests locals i per això demanen que es resolgui el problema com abans millor. També alguns dels veïns han mostrat el seu malestar per no poder utilitzar l'aigua de l'aixeta. Un home ha explicat que en 20 dies ja ha gastat "fins a vuit garrafes de cinc litres" i això ha comportat haver de carregar més aigua al supermercat. També ha suposat rascar-se més la butxaca. Un altre veí ha afirmat que ja porta entre 10 i 15 euros gastats en ampolles i garrafes d'aigua. Alguns d'ells creuen que el fet de no poder consumir l'aigua potable hauria de traduir-se en una rebaixa del rebut de l'aigua, ja que en tot un mes no l'hauran pogut consumir ni per beure, ni per cuinar. L'alcalde ha assegurat que tot i així, els veïns "ho entenen estan tranquils perquè saben que treballem per solucionar-ho". Una de les solucions que preveu aplicar el consistori és la instal·lació d'un filtre de carboni. Nogué ha matisat que ja estan fent la tramitació administrativa i que dilluns que ve ja es podria adjudicar el projecte a una empresa. L'alcalde de Sils ha especificat que les obres arribarien a un màxim de vuit dies i, per tant, a principis de les festes de Nadal ja hi hauria el problema resolt. Aquest filtre s'instal·laria en un dels dipòsits del municipi i permetria aïllar la pesticida de l'aigua. Per tant, es podria tornar a consumir sense cap problema. La inversió inicial prevista és de 100.000 euros i després l'Ajuntament haurà d'assumir un manteniment anual de 25.000 euros més. En paral·lel, Nogué també ha detallat que estan estudiant "d'on prové la contaminació de l'aigua del pou". Actualment encara es desconeix com s'hauria filtrat aquesta pesticida al pou d'on el municipi es subministra d'aigua. L'objectiu és saber "d'on ha sortit i així evitar possibles filtracions en futures ocasions".
Des de fa un mes, a causa de la presència del pesticida Metolaclor, els veïns de Sils no poden beure ni cuinar amb aigua de l'aixeta. L'Ajuntament està estudiant com va arribar aquest pesticida al pou del poble i volen instal·lar un filtre per solucionar-ho. Els veïns i els locals han hagut de gastar més diners en aigua embotellada.
Summarization
caBreu_abstractive_2194
Resumeix el text següent:
Girona permetrà ajuntar tots els impostos i taxes municipals en un sol rebut i fraccionar-lo en deu mensualitats. La tinenta d'alcaldia d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha explicat que aquest "pla personalitzat", que ja s'aplicarà a partir d'aquest 2020, es fa per "adequar-se a l'economia de cada família". Fins ara, l'únic rebut que es podia fraccionar era el de l'IBI, que es repartia en tres pagaments al llarg de l'any. D'altra banda, Planas ha justificat l'increment lineal d'impostos i taxes, que de mitjana s'apugen un 1%, perquè calia "actualitzar" preus. El consistori confia recaptar 2 MEUR més, que es destinaran "a mantenir la qualitat dels serveis, el nivell d'inversió" i a finançar "les millores laborals" pactades amb la plantilla. Fins ara, els gironins que volien podien fraccionar el rebut de l'Impost de Béns Immobles (IBI) en tres mensualitats. Calia, això sí, tenir-lo domiciliat per poder-se acollir a la mesura. La tinenta d'alcaldia ha tret xifres per destacar que la iniciativa ha tingut bona acollida, perquè pràcticament la meitat dels contribuents (en concret, el 45%) han optat per fraccionar el pagament. Segons ha explicat Planas, aquest 2019 Girona ha tramitat 79.815 rebuts de l'IBI. D'aquests, gairebé set de cada deu (53.568) es passen per banc. Hi ha 17.838 gironins que prefereixen pagar-lo d'una sola tacada, però els 35.730 restants s'han acollit a l'opció de fraccionar-lo. "Representen uns 6,5 MEUR de recaptació", explica la tinenta d'alcaldia. Ara, però, ja a partir d'aquest mateix 2020, l'Ajuntament de Girona permetrà fraccionar tots els impostos i taxes. Siguin quins siguin (IBI, vehicles, tinença d'animals, etc.). El consistori els ajuntarà en un sol rebut i no els dividirà en tres pagaments sinó en deu, que es cobraran entre gener i octubre. Aquells gironins que vulguin acollir-s'hi només ho hauran de sol·licitar, i a partir de l'1 de gener ja se'ls aplicarà. Maria Àngels Planas ha explicat que, amb aquesta mesura, volen "adaptar-se millor a les condicions dels ciutadans". "Ens adeqüem a l'economia de cada família", concreta la tinenta d'alcaldia. "Durant els darrers anys, ens hem centrat en millorar el programa de gestió tributària; i ara, volem donar més facilitats de pagament", ha destacat. Increment obligat Les ordenances de Girona per al 2020 recullen un increment lineal per a tots els impostos i taxes, que de mitjana se situa en l'1%. Tot i això, aquest percentatge és més alt en el cas d'alguns tributs. Així, l'IBI s'apujarà un 2,75% i en el cas de la plusvàlua i l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), aquest augment arribarà al 5%. Per contra, però, també hi ha impostos que quedaran per sota la mitjana, com el de construccions (l'ICIO) que tan sols s'incrementa un 0,25%. Planas ha justificat aquest augment de les ordenances perquè, després de set anys de mantenir-les congelades, el nou context econòmic hi obliga. "Portem set exercicis racionalitzant la despesa, però ara és necessari aplicar l'increment per mantenir la qualitat dels serveis, el nivell d'inversió i finançar les millores laborals que s'han pactat amb la plantilla", ha concretat la tinenta d'alcaldia. Amb l'increment aplicat als impostos i taxes, l'Ajuntament confia recaptar 2 MEUR addicionals al llarg del 2020. Bonificacions i exempcions A més de les que ja s'han dit fins ara, Planas ha explicat noves bonificacions i exempcions que inclouran les ordenances. Així, es rebaixarà un 15% la taxa d'escombraries als usuaris de contenidors intel·ligents i també s'ampliaran les bonificacions per a la transmissió d'immobles entre pares i fills. Fins ara, si el valor cadastral de la finca no superava els 9.900 euros, la bonificació era d'un 50%. I si se situava per sobre d'aquest valor, d'un 20%. Ara, si el beneficiari té una discapacitat superior al 65%, aquestes bonificacions passaran a ser del 50% i del 70% respectivament. Pel què fa a les exempcions, Planas ha explicat que aquelles fires que promoguin productes de proximitat i amb denominació d'origen no hauran de pagar la taxa corresponent. I que aquelles empreses que facin servir equipaments municipals per a fer processos de selecció, i que acabin contractant aturats inscrits als Servei Municipal d'Ocupació (SMO) tampoc hauran d'abonar el rebut per l'ús dels locals. La tinenta d'alcaldia d'Hisenda ha explicat que, en definitiva, les ordenances per al 2020 són bones perquè "aporten beneficis per al ciutadà i permeten incrementar ingressos de les arques municipals". Les ordenances s'aprovaran al ple extraordinari d'aquest divendres, gràcies al suport de Guanyem Girona i ERC, que han anunciat que hi votaran a favor. Planas ha agraït als dos grups la seva "actitud de col·laboració" a l'hora de negociar i confia que aquest sigui l'exemple "d'un mandat de pactes i acords que beneficiïn la ciutat".
Segons el nou pla personalitzat d'impostos que a partir d'aquest 2020 s'aplicarà a Girona, els ciutadans podran ajuntar els impostos i taxes i, a més, tindran la possibilitat de fraccionar el seu pagament en deu quotes. L'Ajuntament també ha confirmat una pujada d'impostos d'una mitjana d'un 1 %, mesura necessària per adaptar-se al nou context econòmic.
Summarization
caBreu_abstractive_2062
Resumeix el text següent:
El ple de Celrà (Gironès) ha aprovat per unanimitat demanar al Parlament que declari la independència de Catalunya. La CUP, ICelrà-ERC i CiU han donat suport a la moció on s'insta la Cambra a "defensar el resultat del referèndum" i tirar endavant la declaració. A banda, el text també declara 'non grats' al municipi el delegat de l'Estat, Enric Millo, i les forces i cossos de seguretat espanyols (policia i Guàrdia Civil). La moció, però, no fa referència a la Casa Reial perquè, de fet, ja fa cinc anys que no són benvinguts al poble. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha criticat que després de la violència "injustificada" i exercida "amb total impunitat" aquest 1-O, l'Estat està arribant a "límits surrealistes", prohibint fins i tot un ple del Parlament –el del dilluns- que encara no s'ha ni convocat. L'alcalde també ha recordat que el referèndum de diumenge va ser històric al municipi, perquè és on més electorat es va mobilitzar. Unanimitat dels tres grups municipals a Celrà al ple extraordinari d'aquest dijous. Sobre la taula, només hi havia un únic punt a l'ordre del dia: la moció al voltant de l'1-O. D'entrada, el text condemna les càrregues policials que hi va haver durant el referèndum i critica explícitament la "violència injustificada i desmesurada" que hi va haver davant els col·legis electorals. "El diumenge 1 d'octubre del 2017 passarà a la història per la vergonya de l'Estat espanyol", subratlla l'escrit. L'Ajuntament, amb aquesta moció, vol alçar la veu de manera "enèrgica, clara i alta" per rebutjar les càrregues durant l'1-O, "emparades" pel govern espanyol i el Rei Felip VI. L'escrit dona "tot el suport" als ferits –més de 900, quatre d'ells ingressats- i exigeix la retirada "immediata" de tots els policies espanyols i guàrdies civils "enviats de manera expressa" per impedir la votació. A la moció, l'Ajuntament declara 'non grats' al municipi tant els dos cossos estatals com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, de qui en demana la dimissió com un "dels principals responsables de l'actuació violenta" que hi va haver durant la jornada del referèndum. De la Casa Reial, però, la moció no en fa cap referència. Tot i que tampoc cal. I és que, com ha recordat l'alcalde durant el ple, des del 2012 els membres de la monarquia no són benvinguts al poble (ja que, des de la cacera d'elefants de Joan Carles I, l'Ajuntament els va declarar 'non grats' a Celrà). Declarar la República catalana Celrà, però, ha fet un pas més respecte les mocions que molts ajuntaments catalans estan aprovant després de l'1-O. I és que el ple de l'Ajuntament, a través de la moció, interpel·la directament el Parlament de Catalunya, a qui li demana "que defensi el resultat del referèndum de l'1-O i, en conseqüència, declari la República Catalana independent". L'escrit també demana la intermediació d'Europa i la comunitat internacional en el conflicte i agraeix "l'actitud, valentia i el comportament cívic i pacífic" dels qui diumenge van omplir les urnes. "Més de dos milions de persones que es van expressar, tot i el terror que va voler imposar l'estat espanyol", recull la moció. "Límits surrealistes" L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha condemnat la violència "exercida amb total impunitat" durant l'1-O, amb l'únic argument de mantenir "l'ordre constitucional". I aquí, Cornellà ha criticat que, de fet, el Tribunal Constitucional i l'Estat estan arribant "fins a límits surrealistes", arribant a prohibir fins i tot plens del Parlament que ni tan sols s'han celebrat. La moció s'ha aprovat per unanimitat, amb els set vots que suma l'equip de govern de la CUP i els cinc dels regidors a l'oposició (perquè en faltava un d'ICelrà-ERC). Durant el ple, l'alcalde també ha recordat que el referèndum del diumenge va ser històric al municipi, perquè és el que va mobilitzar més electorat. De fet, fins i tot més que a les últimes municipals. Aquest 1-O, fins a un 65% del cens va anar a les urnes. I dels 2.042 vots emesos, 1.915 van ser pel sí a la independència.
Aprovada per unanimitat la moció a Celrà on s'insta la cambra a tirar endavant la independència de Catalunya. A més, es declaren no benvinguts al poble el delegat de l'Estat, la policia espanyola i la Guàrdia Civil (la Casa Reial ja fa temps que no són benvinguts). L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha criticat la violència exercida per la policia l'1-O.
Summarization
caBreu_abstractive_2622
Resumeix el text següent:
L'Audiència de Girona ha condemnat a 4 anys de presó una de les integrants del clan familiar acusat de traficar amb drogues a la Font de la Pólvora. El tribunal conclou que havia muntat un punt de distribució de cocaïna, marihuana i heroïna al seu pis del carrer Mimosa. La sentència, a més, també l'obliga a pagar 1.290 euros. A més d'ella, el tribunal també condemna un altre dels cinc imputats en el cas. A aquest acusat li imposa una pena d'1 any i 3 mesos de presó, perquè al seu pis els Mossos d'Esquadra hi van trobar 117 plantes de marihuana. Tot i que durant el registre els agents també li van intervenir setze paperines de cocaïna, el tribunal conclou que no es pot assegurar –a diferència del què passava amb la dona- que tingués aquesta droga per traficar amb ella. (Aquesta notícia substitueix la publicada a les 8.55 hores. L'anterior informació contenia un error en el nombre d'anys de presó per a una de les integrants del clan familiar, que no són 5 com es deia sinó 4) L'Audiència de Girona ha sentenciat el cas que va fer asseure cinc membres d'una mateixa família a la banqueta dels acusats. Tots ells, d'ètnia gitana i veïns del barri de la Font de la Pólvora. S'enfrontaven a 5 anys de presó i una multa de 20.000 euros per traficar amb marihuana, cocaïna i heroïna. L'origen de la investigació, que va culminar amb un operatiu policial al barri, es remunta al juny del 2013. Aleshores, una dona va anar als Mossos d'Esquadra a denunciar que la seva filla li havia sostret unes joies i les havia entregades a l'acusada. D'entrada, la denunciant es pensava que la dona havia ensarronat la seva filla, però després va saber que les joies, en realitat, s'havien intercanviat per cocaïna. A partir d'aquí, els Mossos d'Esquadra van muntar un seguit de vigilàncies entre finals de novembre del 2013 i mitjans de febrer del 2014. La policia va posar el focus en aquells pisos on creien que s'hi traficava amb drogues. I el 12 de març, els Mossos van dur a terme un operatiu policial amb entrades i escorcolls en aquests habitatges. Al pis del carrer Mimosa (on vivien l'acusada, el seu marit i el seu fill) els policies hi van trobar diverses paperines amb marihuana, cocaïna i heroïna; dues pistoles, munició, més de 4.000 euros en efectiu, bosses de plàstic i bàscules de precisió. Proves que l'incriminen D'ells tres, però, la sentència només la condemna a ella, perquè hi ha proves que l'incriminen directament. El tribunal subratlla que, durant les vigilàncies que van fer els Mossos, van veure com l'edifici era un "anar i venir constant" de gent que hi anava per comprar droga. I que, a més, alguns dels compradors –a qui la policia va interceptar poc després de sortir del bloc- la van identificar directament a ella. A l'hora de condemnar-la, la sentència desestima la demanda de la seva defensa, exercida pel lletrat José Barrera, que se li estimessin les atenuants de drogoaddicció i dilacions indegudes. L'Audiència de Girona li imposa 4 anys de presó i una multa de 1.291,07 euros per un delicte contra la salut pública. 1 any i 3 mesos de presó La sentència també condemna un altre dels imputats. Al seu pis, situat a la plaça del Llimoner, la policia hi va trobar 117 plantes de marihuana i setze paperines de cocaïna. L'Audiència, però, només el condemna per la plantació, perquè no pot assegurar que el processat trafiqués amb la cocaïna o bé la tingués "per consum propi". El tribunal li imposa una condemna d'1 any i 3 mesos de presó i una multa de 1.161,97 euros per un delicte contra la salut pública. A l'hora d'imposar-li la pena, però, l'Audiència té en compte la petició de la seva defensa, exercida per l'advocat Narcís Badosa, que se li estimi una atenuant de drogoaddicció (perquè era consumidor habitual). Per últim, l'Audiència absol el darrer dels cinc acusats. A ell, la policia li havia trobat una altra plantació de marihuana. En total, a casa seva hi creixien 140 plantes. Però com que l'entrada i escorcoll no es va fer com tocava, el tribunal l'anul·la (i en conseqüència, no pot entrar a valorar què s'hi va trobar). La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada, no és ferma. S'hi pot interposar recurs de cassació davant del Suprem en un termini de cinc dies.
L'Audiència de Girona condemna a presó dos integrants d'una família per tràfic de drogues a la Font de la Pólvora. Una de les integrants ha estat condemnada a 4 anys de presó i una multa de 1.291 euros, després que alguns compradors la identifiquessin. L'altre membre del clan ha estat condemnat a 1 any i 3 mesos de presó.
Summarization
caBreu_abstractive_405
Resumeix el text següent:
Avui fa quatre anys dels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. La commemoració arriba tres mesos després de la condemna a tres membres de la cèl·lula terrorista, en una sentència insuficient que ja ha estat recorreguda per la majoria de les víctimes. La condemna va ser només per pertinença a banda terrorista o fabricació d’explosius, però no per assassinat, cosa que reclamaven les acusacions. La sentència, de l’Audiència espanyola, va condemnar a penes entre vuit anys de presó i cinquanta-tres els tres únics supervivents de la cèl·lula gihadista responsable dels atacs. El tribunal va imposar cinquanta-tres anys de presó a Mohamed Houli, ferit en l’explosió a Alcanar; quaranta-sis anys a Driss Oukabir, responsable de llogar la furgoneta de la Rambla, i vuit anys a Said Ben Iazza per col·laboració per haver prestat la documentació i una furgoneta frigorífica per a comprar i transportar els artefactes explosius. Cent hores perseguint Younes Però la sala va rebutjar de considerar Houli i Oukabir coautors de catorze delictes d’homicidi en temptativa de caràcter terrorista, de trenta-quatre delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc de lesions per imprudència, tal com demanaven algunes acusacions, cosa que ha fet que l’Associació 11-M Afectats del Terrorisme, que sol·licitava presó permanent revisable, hagi recorregut contra la sentència. Condemnats a 53 anys de presó, 46 i 8 els tres acusats del 17-A De la resta de gihadistes, l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats i un altre dels autors es van morir el vespre del 17-A a causa d’una explosió a la casa d’Alcanar on emmagatzemaven els explosius amb els quals pretenien de fer un gran atemptat –amb la Sagrada Família d’objectiu principal. Els altres sis van ser abatuts pels Mossos després dels atacs. Els Mossos afirmen que els acusats del 17-A no van participar directament en els atacs La sentència establia també les indemnitzacions que l’estat espanyol havia de pagar a 345 afectats. Però, ara com ara, només una de cada cinc víctimes les ha rebudes, segons va denunciar ahir la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT). Segons la UAVAT, el Ministeri d’Interior espanyol tan sols ha indemnitzat un 22,3% de les víctimes del 17-A que consten a la sentència. Dels 345 afectats reconeguts al document judicial, l’entitat diu que n’hi ha 248 de qui no consta informació sobre si han estat indemnitzats o no. Sobre la Generalitat, la UAVAT ha parlat de la necessitat de crear una oficina especialitzada en les víctimes del terrorisme. Consideren que seria un primer pas cap a la reparació del dany i que permetria de fer un seguiment més exhaustiu de cada cas. Denuncien que el govern espanyol només ha indemnitzat un 22% de les víctimes del 17-A que consten a la sentència L’homenatge del quart aniversari del 17-A es farà avui a les 10 del matí. L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat un acte de petit format, que durarà al voltant de quinze minuts, sobre el mosaic del Pla de l’Ós de Joan Miró, el mateix punt on el terrorista Younes Abouyaaqoub va aturar la furgoneta després d’haver atropellat desenes de persones. Hi aniran el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la batllessa de Barcelona, Ada Colau; la presidenta del parlament, Laura Borràs; el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el de Salut, Josep Maria Argimon. El govern espanyol hi enviarà la ministra Raquel Sánchez i la delegada a Catalunya, Teresa Cunillera. També hi haurà membres dels cossos de seguretat i d’emergències que van intervenir el dia dels atemptats. Les autoritats es mantindran en un segon pla. L’objectiu és de donar tot el protagonisme a les víctimes i als familiars, que seran els primers de col·locar les ofrenes florals al mosaic. Els acompanyaran membres de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme. Durant el minut de silenci, s’interpretarà en directe “El cant dels ocells” i, tot seguit, es dipositaran els clavells blancs en memòria dels ferits i morts. Jordi Munell, batlle de Ripoll: “Temem que sigui un judici per a passar pàgina i no per a buscar la veritat”
En el quart aniversari dels atemptats del 17-A a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, hi ha un descontentament amb la condemna de la cèl·lula terrorista, considerada insuficient i recorreguda per les víctimes. Els terroristes que van sobreviure han sigut sentenciats a penes d'entre vuit i cinquanta-tres anys de presó. Només un 22,3 % de les víctimes han estat indemnitzades.
Summarization
caBreu_abstractive_1021
Resumeix el text següent:
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos assistents a l'acte de Vox a Barcelona amb motiu del Dia de la Constitució per haver trencat una ordre judicial que els impedeix anar a manifestacions. Així n'ha informat el cos a través de Twitter. Preguntats per NacióDigital, ni els Mossos d'Esquadra ni la Guàrdia Urbana de Barcelona han aclarit si han identificat algun manifestant per exhibició de simbologia feixista. — Mossos (@mossos) December 6, 2020 El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha anunciat que els Mossos presentaran un informe a la Fiscalia sobre l'acte del partit d'extrema dreta a la plaça de Sant Jaume. "Des de les institucions democràtiques no podem deixar el mínim espai a les actuacions que puguin ser contràries a dret fent apologia del feixisme sobrepassant la llibertat d'expressió", ha dit Sàmper. — Miquel Sàmper (@miquel_samper) December 6, 2020 En la mateixa línia s'ha pronunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: "Una cosa és la llibertat d'expressió. Una altra l'exaltació del feixisme i el nazisme". — Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) December 6, 2020 Tot plegat després que l'acte de Vox per commemorar el dia de la Constitució espanyola a Barcelona hagi derivat en una jornada d'exaltació nazi a la plaça de Sant Jaume. La convocatòria del partit d'extrema dreta era a les 12 però ja des de les 10 del matí més d'un centenar d'antifeixistes s'han congregat a l'entorn de la plaça per mostrar el seu rebuig al partit de Santiago Abascal. Des de primera hora unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han blindat la plaça, impedint l'accés a tot aquell que no fos periodista o simpatitzant de Vox. La manifestació antifeixista, convocada per la plataforma Som Antifeixistes amb el suport de la CUP, ha intentat accedir a Sant Jaume pel carrer Jaume I, però han hagut d'aturar-se davant del cordó policial. Mitja hora abans que comencés l'acte de Vox, els antifeixistes han intentat entrar a la plaça de Sant Jaume pel carrer Llibreteria. En aquell punt els agents Mossos estaven desplegats però sense estar equipats amb material d'antiavalots. Els manifestants han avançat cap a la plaça i els agents que mantenien el cordó a Jaume I s'han desplaçat per impedir-ho. Ha estat en aquest punt quan algun dels agents ha colpejat amb la porra els manifestants. — NacióDigital (@naciodigital) December 6, 2020 La plaça s'havia anat omplint de simpatitzants de Vox, que han arribat a ser uns 250. Des de l'inici, un grup d'una cinquantena desafiava els antifeixistes des de darrere del cordó policial, exhibint simbologia feixista i fent la salutació nazi. A les 12 del migdia l'atenció s'ha centrat en l'escenari que Vox havia instal·lat al cantó de la plaça que toca al carrer Ferran. Abascal, a la plaça de Sant Jaume. Foto: Helena Margarit Garriga ha titllat el govern espanyol de "règim totalitari" que vol educar els fills dels ciutadans amb el "pensament únic de l'esquerra radical". El que serà candidat de Vox a les eleccions al Parlament del 14 de febrer també ha insistit en l'amenaça que suposa el "cop d'Estat" separatista dels partits independentistes. — NacióDigital (@naciodigital) December 6, 2020 Abascal, al seu torn, ha reivindicat el dia de la Constitució com un dia "d'alerta" pel perill que, segons assegura, amenaça la Constitució. Un perill que Abascal ha atribuït a ETA, Podem i l'independentisme. "El PSOE ha permès que formin part de la direcció de l'Estat", ha dit. El líder de Vox ha demanat als assistents mobilitzar-se contra un govern espanyol "il·legítim" que considera "el pitjor dels últims 80 anys". Un reconeixement implícit, doncs, als bons ulls amb què el partit d'ultradreta veu el franquisme. Braços alçats i simbologia feixista Ha estat quan Abascal ha acabat de parlar que els assistents a l'acte han mostrat amb més desinhibició la seva simbologia feixista. — NacióDigital (@naciodigital) December 6, 2020 La situació s'ha allargat uns minuts més i la bandera del partit nazi ha onejat a la plaça en direcció als antifeixistes que es concentraven al carrer Jaume I. En tot moment els Mossos d'Esquadra han separat els dos grups. La presència de grupuscles nazis és habitual en actes polítics i manifestacions de la dreta, la ultradreta o l'espanyolisme a Barcelona. Avui s'ha donat el cas, però, que la seva presència ha quedat poc diluïda en un acte amb escassa assistència. A més, a diferència d'altres ocasions els organitzadors o han instat les persones que lluïen simbologia nazi a amagar-la davant de les càmeres.
Manifestants antifeixistes han acudit a l'acte de Vox per commemorar el dia de la Constitució espanyola a la plaça de Sant Jaume. Els Mossos els han mantingut separats dels simpatitzants del partit d'ultradreta de Santiago Abascal, que ha demanat als assistents que es mobilitzin contra el que considera el pitjor govern espanyol dels últims 80 anys.
Summarization
caBreu_abstractive_1040
Resumeix el text següent:
El diputat del PPC Santi Rodríguez, aquest dimecres al Parlament Foto: ACN La Llei de consultes populars no referendàries segueix el seu camí al Parlament després de tombar les esmenes a la totalitat de PPC i C's contra el redactat que va sortir de la ponència conjunta. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van signar el text de la ponència i ara han permès que la llei superi el debat de totalitat votant en contra de les esmenes de rebuig. La federació i els republicans han defensat el dret del poble a pronunciar-se sobre el seu futur polític, igual que ICV-EUiA i CUP, que han afegit, però, que aquesta llei no només servirà per això. El PSC ha avalat la normativa però ha avisat que pot acabar al Tribunal Constitucional perquè es presenta com un 'pla b' per celebrar una consulta independentista. El Parlament ha rebutjat amb 28 vots a favor i 104 en contra les esmenes a la totalitat de PPC i C's contra la Llei de consultes. Des de CiU, Josep Rull ha apel·lat directament als partits d'Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. "A qui li fa la por la democràcia? A qui li fa por la llibertat? A nosaltres la democràcia i la llibertat no ens fa por en absolut", ha assegurat Rull, que ha acusat PPC i C's de no permetre ni tan sols el dret a pronunciar-se. "Aprenguin d'altres països amb una tradició democràtica molt més antiga que la de l'estat espanyol", els ha recomanat. Però sobretot ha remarcat que preguntar no vol dir independència. "Vostès creuen que al ciutadania és intel·ligent? Creuen que la ciutadania no vol votar? Creuen que la ciutadania és manipulable? Alguns de vostès creuen que consultar és imposar?", ha preguntat. El PSC avisa: "Aquet 'pla b' no sortirà bé" Tot i avalar la normativa, el diputat socialista Ferran Pedret s'ha mostrat crític amb la intenció que tenen alguns grups sobre aquesta llei, que és la de presentar-la com un 'pla b' en cas que l'Estat impedeixi la celebració d'un referèndum. I Pedret ja ha augurat que aquest 'pla b' no sortirà bé i ha dibuixat tres escenaris: o la llei acaba impugnada, o ho és el decret de convocatòria de la consulta o se celebra una consulta "tan absolutament inintel·ligible i deshonesta que sigui causa de genera frustració entre partidaris de la independència i sigui un frau democràtic". Pedret ha opinat que aquesta normativa ha començat "amb mal peu" per això, però també perquè "entre uns i altres acabaran per fer que aquesta llei neixi morta", ja que estan fent-ne una "arma llancívola en el que ja no és un debat públic, sinó un pur atrinxerament" i un element més en l'estratègia de confrontació i de xoc de legitimitats. El contingut de la llei El text regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant. S'estableix que podran votar els majors de 16 anys i podran ser convocades pel president de la Generalitat, els ens locals o la ciutadania. En aquest últim cas, serà necessari la signatura de 50.000 persones si la consulta és d'àmbit nacional o d'un percentatge d'entre el 5 i el 20% de la població si és d'àmbit local. La consulta podrà tenir una o més preguntes i hauran de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca". Aquesta proposta de llei desplega l'article 122 de l'Estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència. El projecte de llei preveu consultar els ciutadans "dins de les competències de la Generalitat" i a banda de la convocatòria d'una consulta també preveu altres processos de participació que estableix l'article 122 de l'Estatut, és a dir, enquestes, fòrums i mecanismes de participació institucional. Precisament, la inclusió d'altres mecanismes de participació a més de la consulta és la principal condició que el PSC va posar durant la discussió en la ponència conjunta. Aquesta proposició de llei, a diferència de la que va aprovar el tripartit, no requereix el permís previ de l'Estat per convocar una consulta. De fet, el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la llei aprovada per l'anterior govern català i encara es troba pendent que l'alt tribunal prengui una decisió, tot i que el TC va aixecar el juny del 2011 la suspensió de la normativa.
El Parlament ha rebutjat els canvis que el PPC i C's havien sol·licitat contra la Llei de consultes. Mentre que el diputat socialista Ferran Pedret no confia en les intencions d'alguns grups sobre aquesta llei, des de CiU han ressaltat que preguntar no vol dir que s'aconsegueixi la independència. Aquesta proposta no requereix l'aprovació de l'Estat per poder fer una consulta.
Summarization
caBreu_abstractive_2334
Resumeix el text següent:
El Jaume Pla més vigorós torna divendres amb un nou disc, '7 songs for an endless night' (Bankrobber, 2016), que remet als seus orígens com a músic en solitari. L'àlbum s'emmiralla amb la seva primera referència com a Mazoni, pel seu nom ('7 songs for a sleepless night', 2003), perquè recupera l'anglès, conté set cançons i gira al voltant de la nit. Ara bé, més enllà d'això, són dos discs d'estils molt diferents, aquest últim amb peces d'esperit lúdic i ritmes ballables d'una nit 'inacabable'. I és que Pla es confessa "més a gust en el canvi" de registres que en la fidelitat a una fórmula. Aquesta és la seva "coherència en el canvi", explicava dilluns a l'ACN abans de presentar el disc a l'Apolo [2]. "Ja que em costa bastant ser coherent, intento ser coherent en el canvi, que la meva raó de ser sigui el canvi d'un disc a l'altre", reflexiona Jaume Pla, Mazoni. Dilluns passat, poca estona abans de presentar el seu nou disc davant d'un públic reduït a la sala [2] de l'Apolo, l'artista reconeixia a l'ACN que al llarg de la seva trajectòria sempre s'ha sentit més "a gust" quan s'ha allunyat de l'intent de "depurar una fórmula" determinada, és a dir, canviant o integrant registres –del pop melòdic al rock, del so acústic a l'electrònica- amb naturalitat. La reflexió sorgeix a propòsit del seu nou disc, '7 songs for an endless night', una mena de revers de l'àlbum –gairebé- homònim amb què l'any 2003 va estrenar el nom artístic de Mazoni. Què uneix una i altra referència, separades per més de deu anys? Essencialment, la nostàlgia, explica el cantant. Nostàlgia de tornar a cantar en anglès, com havia fet en aquell disc i els anys anteriors amb la banda Holland Park. I nostàlgia, també, d'una obra ('7 songs for a sleepless night') que "s'estima" especialment. Aplicant amb coherència la seva màxima de la 'coherència en el canvi', musicalment els dos discos no s'assemblen "en res", destaca Pla. Si el primer era evocador i intimista, reflex de solitàries nits en vetlla, aquest és vitalista i directe, noctàmbul també, però en el sentit més festiu del terme. Mazoni el va enregistrar, de nou, en llargues sessions nocturnes. "Si resulta que se'm dóna millor cantar a certa hora i havent begut dues copes, potser quan gravo els discos he d'intentar reproduir aquest estat", apunta el músic. En acabat, va encomanar la producció del disc al britànic Brendan Lynch, mà dreta d'artistes com Paul Weller o Primal Scream. La brevetat del disc juga també a favor d'aquesta no-coherència estilística que reivindica Jaume Pla. Amb 7 cançons, com va fer l'any 2003, no es tracta de vestir un discurs sinó d'evocar moments i estats d'ànim suggerits per una llarga nit de d'oci, festa i ball. Núria Graham canta Mazoni I enmig d'aquesta nit sorgeix la veu de Núria Graham, cantant en solitari a 'Never push a sailor'. Mazoni cedeix la part vocal de la cançó a la persona amb qui va pensar que més encaixaria quan l'estava composant. "La vaig fer amb el seu timbre al cap", recorda un músic a qui no importa explicar que "a vegades està cansat de sentir-se" i que en ocasions "imagina" el seu treball en la veu d'algú altre. La veu de Graham s'acobla amb elegància a una peça de pop electrònic amb aires dels 90. Pla està a gust amb l'eclecticisme d'un disc que transita per l'electrònica de traç gruixut, el pop electrònic i també el rock. Perquè "ni l'edat ni l'experiència musical han de portar-te (necessàriament) cap a terrenys més tranquils , i això m'agrada", confessa. Així ho entén un músic que assegura haver-se anat fent "més brut, més primari" amb el temps i que en aquest aspecte s'emmiralla en artistes com Neil Young, algú que "de tant en tant va traient els seus discos sorollosos, tenint una certa edat".
El músic Jaume Pla, conegut com a Mazoni, estrena un nou disc en anglès, "7 songs for an endless night". Aquest té diverses similituds amb el seu primer àlbum en solitari, "7 songs for a sleepless night". Pla confessa que sempre s'ha trobat més a gust en el canvi i, de fet, són dos discs amb estils diferents.
Summarization
caBreu_abstractive_2945
Resumeix el text següent:
El Castell de Púbol ha inaugurat l'exposició temporal d'aquest 2016 que repassa la faceta d'escenògraf i dissenyador de vestuari de Salvador Dalí i també explora la relació entre l'artista empordanès, Visconti i Shakespeare. Els fets que originen l'exposició tenen lloc a Roma el 1948. Dalí acaba d'arribar dels EUA i va a Itàlia a estudiar els autors clàssics. En aquell mateix moment, Visconti fa un canvi en la seva trajectòria i deixa de banda el cinema per fer teatre. Vol representar una comèdia de Shakespeare i busca un escenògraf de renom internacional per a l'escenografia i el vestuari. És aquí quan Coco Chanel els posa en contacte i es posen a treballar. Aquest any es compleixen 400 anys de la mort de Shakespeare i la Fundació Gala-Dalí ha pensat que recuperar tot aquest material gràfic de l'obra de Visconti a Roma era una manera de sumar-se a la commemoració. La Fundació Gala-Salvador Dalí ha volgut dedicar l'exposició temporal d'enguany al Castell de Púbol (Baix Empordà) a la relació que el 1948 va existir entre l'artista empordanès i Luchino Visconti, quan van treballar plegats per dur a escena la comèdia 'Al vostre gust' de William Shakespeare. Per a la fundació, la col·laboració dels dos artistes suposa un moment important de la història del teatre del món occidental. I, a més, coincideix amb la commemoració dels 400 anys de la mort de dramaturg britànic. Els fets que propicien aquesta exposició van succeir a Roma el 1948. Dalí havia estat vuit anys exiliat als EUA i aquell any decideix tornar a Portlligat. Poc després, es trasllada a Itàlia amb la voluntat de redescobrir el classicisme italià. En aquest context, el director de cinema Luchino Visconti sent la necessitat de fer un canvi a la seva trajectòria i decideix deixar de banda el cinema per introduir-se en el teatre. Es decanta per portar a escena aquesta comèdia pastoral de Shakespeare. Segons ha relatat la directora dels Museus Dalí, Visconti tenia clar que volia encarregar l'escenografia i el vestuari a una figura de renom internacional. És en aquest context quan intervé la mà dreta de Visconti, el seu ajudant Franco Zeffirelli. Ell coneixia a Coco Chanel, que li va parlar de Salvador Dalí. A través d'ella, Visconti i Dalí es van conèixer i, de seguida, es van posar a treballar. Zeffirelli encara és viu i la comissària de l'exposició, Lucia Moni, l'ha pogut visitar per comentar aspectes d'aquella època que ajudin a casar millor el relat de l'exposició. Un treball d'investigació La mostra 'Dalí, Shakespeare, Visconti' és un recull de fotografies originals de la representació de la comèdia a Roma, que va estar en cartell durant un mes. El material estava a l'arxiu del Centre d'Estudis Dalinians però ha calgut investigar per tal de poder ordenar les 29 fotografies per actes (n'hi havia 3) i també identificar els actors. Entre d'altres, a l'obra de Visconti hi van participar grans figures de l'escena italiana com són Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman. A la mostra s'hi ha incorporat un petit audiovisual emès el 1987 on els dos actors recorden anècdotes d'aquell muntatge. Entre les fotografies exposades, n'hi ha una de Visconti assegut fullejant uns dibuixos de l'escenografia creada per Dalí i també es conserva una única fotografia en color d'una de les escenes de la representació. Segons explica la comissària, Lucia Moni, alguns dels elements més representatius de l'artista, com els elefants amb potes d'insecte amb l'obelisc, estaven presents en l'escenografia. Això es pot veure també en les fotografies que s'exposen a la mostra. "Visconti volia de Dalí aquest món tan teatral i oníric que representa", ha explicat la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. A l'escenografia també hi havia tres ovelles. L'obsessió de Dalí era que fossin vives i, segons relata Aguer, fins i tot Gala es va dedicar a anar per Roma cercant ovelles. Finalment, però, els animals que apareixien a l'obra eren dissecats tot i que els hi van instal·lar un mecanisme perquè poguessin obrir la boca i fer alguns petits gestos. Entre els materials, la mostra també incorpora un exemplar de l'edició de luxe del programa de mà de 1948 (amb dibuixos i explicacions sobre l'escenografia i el vestuari) o el facsímil d'una carta manuscrita de Dalí en què dóna indicacions a Visconti sobre la posada en escena. La mostra, que s'ha inaugurat oficialment aquest divendres, serà visitable a partir del dimarts 15 de març i fins el 6 de gener. A l'acte hi ha assistit el conseller de Cultura, Santi Vila, que ha destacat la bona funció de la fundació per "continuar despertant l'interès per Dalí a nivell mundial" i també n'ha elogiat el seu model. La Fundació Gala-Salvador Dalí compta amb la participació de les administracions però és privada i, segons Vila, porta a terme amb molt bons resultat l'objectiu fundacional de difondre i protegir el llegat de Dalí. A més, ha destacat que la fundació se suma amb aquesta mostra a la tendència de "revisitar" els clàssics.
El Castell de Púbol inaugura l'exposició "Dalí, Shakespeare, Visconti", amb fotografies originals de l'escenografia que Salvador Dalí va crear per ajudar a Visconti a representar una comèdia de Shakespeare al teatre el 1948. La Fundació Gala-Salvador Dalí ha fet servir l'exposició com a commemoració dels 400 anys de la mort de Shakespeare.
Summarization
caBreu_abstractive_436
Resumeix el text següent:
Nova nit d’aglomeracions a les places de Gràcia de Barcelona durant el primer divendres sense queda a Barcelona, la segona nit sense confinament nocturn a la capital catalana. El barri, que celebra la festa major, ha tornat a ser un dels principals punts de trobada per a la gent que volia seguir al carrer a altes hores de la matinada. Tot i que les comissions de festa van anunciar que no allargarien els horaris dels concerts, centenars de persones s’han quedat a les places fent entrompades, sense fer servir la màscara i sense respectar la distància de seguretat. Les aglomeracions més importants s’han produït als carrers adjacents a les principals places del barri on se celebraven els concerts. Les places estaven acordonades i vigilades per la Guàrdia Urbana i personal de seguretat, i tan sols es permetia l’accés a veïns de la zona, artistes i personal de neteja. A partir de dos quarts de dues, els controls s’han aixecat i l’accés a les places ha quedat obert. El confinament nocturn, en mans del TSJC Entre les persones que passejaven per la zona hi havia disparitat d’opinions en relació amb el control i la seguretat de la festa major. En Tomás i la Valentina, que era la primera vegada que hi assistien, veien les mesures amb bons ulls. “L’ambient és una meravella; els accessos estan molt ben controlats i trobem que tot està molt bé”, opinaven. També s’expressava en la mateixa línia en Sergio, veí de Gràcia. “És molt agradable, perquè després de la pandèmia la gent necessitava treure tota l’energia; les festes de Gràcia són una manera de socialitzar i trobar-se”, comentava. No obstant això, també lamentava que hi havia molta gent que no tenia prou cura amb la màscara o amb les distàncies de seguretat. Per a l’Andreu, veí de Gràcia de tota la vida, la situació era molt desordenada. “Hi ha molta gent sense mascareta, els carrers estan a rebentar; fa una mica d’impacte”, apuntava. Per una altra banda, l’Erika, resident en un altre barri de la capital catalana, admetia que el desordre que havia vist era força descontrolat. “La gent va molt beguda, hi ha un gran desordre per tot arreu”, lamentava, poc abans de tornar cap a casa al voltant de la mitjanit. “La festa major de Gràcia ha passat de ser un esdeveniment cultural a un acte totalment desbordat”, afegia. Alhora, no veia amb bons ulls que s’hagués eliminat la queda. “La setmana vinent començaran les festes de Sants, i l’ambient serà el mateix”, apuntava. La d’aquest divendres ha estat la segona nit sense queda a Barcelona, una mesura que aviat podria tornar a la capital catalana. La nit de dijous a divendres ja hi va haver aglomeracions. Dijous passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va autoritzar de mantenir la queda a tan sols dinou municipis catalans –aquells amb una incidència acumulada els darrers set dies (IA7) superior a dos-cents cinquanta casos de covid-19 per 100.000 habitants–, i el govern ha demanat d’ampliar-la als municipis de més de 20.000 habitants amb una IA7 superior a cent vint-i-cinc casos per cent mil habitants. Això afectaria un total de seixanta-dos municipis catalans, entre els quals Barcelona i les altres grans ciutats del país. El govern demana ara al TSJC d’ampliar el confinament nocturn a 62 municipis La mesura entraria en vigor un cop aprovada pel TSJC, que ja ha anunciat que no decidirà fins dilluns si dóna llum verda a la nova queda. Això implica que, almenys durant aquest cap de setmana, la restricció de la mobilitat entre la 1.00 i les 6.00 només serà vigent als dinou municipis amb més incidència. Les imatges d’ahir al barri de Gràcia són les mateixes que es van poder veure el dijous passat, coincidint amb l’aixecament del confinament nocturn a la capital catalana. Durant aquella nit, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van desallotjar vora quatre mil persones que feien entrompades i causaven molèsties als veïns. La meitat es van concentrar a la festa major de Gràcia i la resta es trobaven a les platges. Tot i que la nit va transcórrer sense incidents greus, el tinent de batlle de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va reconèixer que es van veure imatges que no agraden, sigui per la saturació de l’espai públic, sigui pel consum de begudes alcohòliques. Ciuró defensa que la prioritat del confinament nocturn no és limitar els drets fonamentals sinó garantir la salut pública
El barri de Gràcia celebra la festa major en la segona nit sense confinament nocturn a Barcelona. Les festes han provocat aglomeracions i moltes persones no han fet servir la mascareta ni han respectat la distància de seguretat. El govern ha demanat al TSJC que s’ampliï el confinament nocturn a 62 municipis.
Summarization
caBreu_abstractive_2400
Resumeix el text següent:
El Festival de Folk Internacional Tradicionàrius clourà aquest divendres una edició molt reeixida, després de dos anys més aviat "difícils". El nombre d'assistents ha arribat als 12.000, un 20% més que l'any passat, i això que l'edició d'enguany ha estat de les més concentrades dels darrers temps. El seu director, Jordi Fàbregas, ha atribuït aquest creixement a un interès renovat del públic envers la música folk i a una actitud "més receptiva", ha asseverat, que veu com "un símptoma d'una major alegria al sector". Al cicle li resten encara dues propostes: l'estrena d'un documental dedicat a Jaume Arnella, dijous, i el concert inèdit del basc Kepa Junkera acompanyat d'El Pont d'Arcalís, l'endemà. El 29è Festival Tradicionàrius baixarà el teló aquest proper divendres després d'haver ofert vora 40 propostes musicals de diferent format a la seva seu natural –Centre Artesà Tradicionàrius- i en altres emplaçaments (al carrer, als mercats, altres auditoris). Amb 12.000 espectadors, aquesta haurà estat l'edició més seguida dels últims anys i, concretament, per un 20% més de públic que l'any passat. Han estat diverses les sessions en què la sala de concerts del C.A.T ha fet el ple, en una ocasió motivant la programació d'un segon concert del mateix artista, ha indicat aquest dimecres el director del festival, Jordi Fàbregas. L'ànima del Tradicionàrius ha argumentat per què creu que s'ha produït aquest repunt en base a un "cert canvi d'actitud" per part del públic. Fàbregas diu que han detectat "una actitud més receptiva, amb més interès", i que això és un símptoma "que hi ha una mica més d'alegria al sector" (de la música tradicional). Els darrers dos anys no han estat fàcils pels organitzadors, segons han reconegut. "L'onada a vegades no va a favor d'aquest tipus de música", ha manifestat el director. En aquestes ocasions han hagut de recórrer a la imaginació, "empescant-se coses noves, a vegades amb actitud de franctiradors" –ha il·lustrat- per tirar endavant propostes en un context de restriccions i poc dinamisme. Ara, però, es comença a notar –diu Fàbregas- la "gent nova que s'ha incorporat al sector, músics d'alt nivell tècnic i espectacles molt ben construïts", als quals el festival "ha de donar cabuda", i que han renovat l'escena en paral·lel a aquesta "curiositat" del públic per saber què està passant. Tot plegat els fa ser "optimistes de cara al futur", ha conclòs el músic i director del festival. En tot cas, Fàbregas ha volgut reivindicar que la incorporació de propostes joves i innovadores de música folk no ha estat mai aliena al festival. "Fa molts anys que al Tradicionàrius estem amb aquesta dèria", ha defensat, per bé que a admès que "potser a vegades" no han sabut transmetre-ho bé. "Però no és fer només una acta notarial del què passava, sinó relectures d'on venim per poder avançar", ha insistit. La festa inaugural amb el retrobament del Ball Amable de l'Orquestra Galana, Pep Gimeno 'Botifarra', Maria Arnal i Marcel Bagés, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, els gallecs Luar Na Lubre o el concert 'Sem Nord, fem Bressola!', han estat alguns dels plats forts d'aquesta edició. Un cicle que es tanca divendres amb una altra cita important, el concert inèdit de col·laboració entre el popular cantautor basc Kepa Junkera i els no menys coneguts El Pont d'Arcalís a la seu del Tradicionàrius, al C.A.T de Gràcia. Abans d'això, demà dijous s'estrenarà el documental 'Jaume Arnella, el joglar', sobre aquest nom propi de la música popular catalana. Folk tot l'any Jordi Fàbregas ha recordat avui que amb la cloenda del Tradicionàrius no s'acaba la música folk al C.A.T., ja que l'espai continua programat música tot l'any, i també a l'estiu, fent-se càrrec de la Plaça del Folk (la Plaça del Sol) durant la Festa Major de Gràcia. En aquest sentit, la programació de primavera ja està tancada i inclou actuacions de Jordi Batiste –revisant tota la seva trajectòria-, El Tricle (el conjunt musical, no el còmic), Carles Belda i Jordi Rúbio ('Sols') o la festa final dels Tallers del C.A.T, on alumnes i professors ensenyaran la feina realitzada durant el trimestre en aquest equipament musical. Així mateix, continua la programació de l'anomenada 'Taverna del C.A.T', amb concerts acústics al bar que tenen lloc cada dimecres, des d'ara fins al mes de juny.
El 29è Festival de Folk Internacional Tradicionàrius tancarà aquest divendres una edició en què hi ha hagut més assistència que l'any passat i més interès per part del públic. Josep Fàbregas, director del festival, ha reconegut que els últims dos anys no han estat fàcils, però es mostra content amb el resultat d'aquest any.
Summarization
caBreu_abstractive_1192
Resumeix el text següent:
En motiu del Dia Mundial Sense Alcohol, que se celebra a nivell internacional el dia 15 de novembre, els Centres d’Atenció Primària del país realitzen activitats comunitàries per sensibilitzar a la població sobre els riscos del consum d'alcohol. Cada any, a mitjans de novembre i coincidint amb el Dia Mundial Sense Alcohol, es realitzen durant una setmana diferents accions per sensibilitzar sobre els riscos del consum d’alcohol. Quines activitats heu dut a terme des del CAP de Tremp? Per començar fem un cribratge del consum d'alcohol a tots els pacients que venen a la consulta. A més, per tal d’arribar a aquells col·lectius que menys assisteixen a les consultes mèdiques, com pot ser la gent jove, hem facilitat el qüestionari als centres de treball que concentren més jovent perquè es conscienciïn sobre el seu consum d’alcohol. Val a dir que a les escoles de la ciutat ja es desenvolupa un programa específic sobre salut escolar a través de diferents xerrades amb infermeres i Mossos d’Esquadra. També recordem als professionals de la salut sobre la importància de fer el cribratge als seus pacients. Es consumeix més alcohol del que s’hauria? Sí. No som conscients que bevem més del compte perquè moltes vegades la tolerància que té el propi cos és bastant gran, sobretot com més jove ets. L’alcohol té encara uns falsos mites. Creiem que tocarem la lluna amb unes copes de més, que serem més alegres, però de la mateixa manera que fem la pujada fem la baixada i aquesta és complicada. I la gent n’és prou conscient del que beu? En absolut. La població encara no és conscient de la quantitat d'alcohol que consumeix i fins que no fas el recompte que nosaltres oferim i no fas números, no te n’adones. Abans de decidir si reduïm el consum d’alcohol hem de saber si estem dins del consum de risc, que en homes és quan se superen les 28 unitats de begudes estàndards (UBE) i en dones les 17. Si parlem de consum en un sol dia, no hauríem de sobrepassar les 6 UBE en els homes i les 5 les dones. Per poder-ho calcular, des de la Generalitat es posa a disposició una calculadora de consum d’alcohol que en només un minut dona resultats prou fiables. Hem de ser conscients que la indústria publicitària ens bombardeja amb l’alcohol i nosaltres hem de saber què és el que consumim i en quines quantitats. Un dels grups d’edat més sensibles, com heu dit, és el dels menors… Evidentment, com en el cas de les víctimes d’accidents de trànsit, els casos haurien de ser 0. Lo més preocupant és que aquests set casos només són els que arriben al centre hospitalari. Per tant, hem de comptar també amb les borratxeres que no arriben, les que es passen al parc o al carrer. També hem detectat que hi ha preocupació entre el jovent. Els nens i nenes ens pregunten sobre les intoxicacions i s’interessen. Ens hem trobat amb una noia de 13 anys, per exemple, que una amiga seva que havia quedat inconscient per consum d’alcohol en una festa major. Estem parlant d’un repte important tenint en compte que el consum d’alcohol s’associa moltes vegades a festes i celebracions familiars. Sí. Estem rodejats d’alcohol, però tots els hàbits es poden canviar. Podem intentar, per exemple, que els nens ho vegin com una cosa esporàdica. Creiem que les famílies també hem d’actuar com a exemple. És important també que el grup d’amics amb qui el jove o el menor es rodeja tingui això clar. Quines accions es preveuen per reduir aquest preocupant consum d’alcohol? Ho podem resumir en dos: primer, les accions que es fan durant tot l’any, com la conscienciació mitjançant els cribratges a les consultes o les xerrades a les escoles mitjançant les campanyes Salut i Escola o l’Ampollón de l’Ajuntament de Tremp. El segon tipus d’accions serien les més esporàdiques, com pot ser la setmana en què ens trobem.
El 15 de novembre és el Dia Mundial sense Alcohol. Els Centres d'Atenció Primària realitzen activitats, com ara un qüestionari als pacients de la consulta, per tal que la gent sigui conscient dels riscos de consumir begudes alcohòliques. La població consumeix més alcohol del que haurien i no n'és conscient. Un dels grups més sensibles és el dels joves.
Summarization
caBreu_abstractive_332
Resumeix el text següent:
Mentre desenes de representants de diferents països breguen als afores de Madrid per arribar a uns objectius de consens a la Cimera del Clima (COP25), a fora, la realitat és que la lluita contra l’escalfament global fa anys que fa aigües. Les emissions de CO2 són més altes que abans de la crisi i l’ONU ja ha alertat que el món s’encamina a un augment de més de 3 graus aquest segle. En les previsions catastròfiques, entre les quals s’acostuma a assenyalar l’augment del nivell del mar pel seu component gràfic, existeixen altres situacions que ja són del tot inevitables. Una d’aquestes, al nostre entorn més immediat, al Pirineu. Amb les condicions actuals, es calcula que el 2040 ja no hi haurà cap glacera en tota la serralada. És el pronòstic que manté de fa anys el glaciòleg Jordi Camins, que des del 1982 cataloga totes les glaceres i congestes de gel que hi ha al Pirineu. Encara que tots els estats del món decidissin a la Cimera del Clima d’aturar les emissions a partir de demà mateix, la desaparició de les glaceres ja no es podria aturar. ‘El planeta es continuaria escalfant durant un temps, perquè hi ha un efecte inèrcia alimentat pel CO2 que tenim a l’atmosfera a escala planetària. I segurament la temperatura encara pujaria un parell de graus. Ja no hi ha res a fer al Pirineu. Tret que hi hagués una disminució de l’activitat solar. Això va passar entre el 1550 i el 1850, però és un fenomen que no es pot preveure’, explica Camins. Si el 2040 ja no quedarà cap glacera, el 2050 ja no quedarà gel glacial en forma de congesta, segons Camins. Més enllà del Pirineu no es fa aquesta diferència i totes les masses de gel són considerades glaceres, però aquí no. Cal entendre la diferència entre aquests dos tipus d’aparells glacials: les glaceres són actives, tenen prou gruix perquè, amb la força de la gravetat, es desplacin muntanya avall. En canvi, les congestes de gel no tenen prou gruix, de manera que són més petites; són estàtiques. ‘Una glacera que s’extingeix va perdent gruix, perd llargada i s’acaba convertint en una congesta de gel’, precisa Camins, qui s’ha convertit en el principal expert en glaceres del país. En la primera catalogació, que va acabar el 1985 –tarda uns cinc anys a fer-ne una–, va catalogar 93 aparells glacials, la meitat dels quals, uns 40, eren glaceres. En el darrer inventari, finalitzat el 2017, Camins va comprovar que s’havien perdut 43 aparells glacials i només en quedaven 50, dels quals 24 eren glaceres. Resumint, en trenta anys, el Pirineu ha perdut unes vint glaceres. Per si no n’hi hagués prou, les previsions diuen que el 2022 unes quantes glaceres més es convertiran en congestes i d’aquestes, vuit més s’extingiran. El motiu de la desaparició és l’escalfament global. Això, sumat a una alçària limitada de 3.400 metres de la serralada del Pirineu, fa que les glaceres cada vegada tinguin més dificultats per a continuar alimentant-se i vagin reduint la massa a un ritme accelerat. Aquest procés no és únic al Pirineu i es repeteix a totes les carenes del món. Per exemple, als Alps. Però aquesta serralada té una alçària superior i, per tant, té unes glaceres amb unes masses més grans: ‘Una glacera a 3.800 metres pot conservar-se perfectament, passa que reduirà la seva extensió amb l’increment de temperatura. Cada any tenen un retrocés important. A la del Roine hi vaig cada any, i en aquest moment va retrocedint entre vint metres i quaranta l’any. Però té 8,5 quilòmetres de llargada i a zones altes la glacera es continua alimentant’, explica Camins. El glaciòleg es mostra resignat a continuar inventariant aquests fenòmens naturals destinats a la desaparició, si més no a casa nostra, però conserva un optimisme científic: ‘És trist, però és la realitat que ens toca viure. I si mirem la part positiva, cal observar que és la primera vegada que podem documentar aquesta extinció.’
L'escalfament global comportarà greus conseqüències. Una d'elles al Pirineu, on els experts calculen que desapareixeran totes les glaceres de la serralada. Segons el glaciòleg Jordi Camins, principal expert en glaceres del país, les glaceres estan desapareixent i això ja no es pot evitar, per culpa de l'escalfament del planeta causat per l'acumulació de CO2 a l'atmosfera.
Summarization
caBreu_abstractive_2250
Resumeix el text següent:
El diputat de la CUP Lluc Salellas ha criticat el pressupost del 2017 que la Diputació de Girona té previst aprovar dimarts en una sessió extraordinària. Segons valora, és un pressupost "absolutament continuista" i lamenta que, mentre que les partides per als festivals o el Patronat de Turisme augmenten, no es destinen més diners a Acció Social. "El model dels festivals i el turisme passa per davant de l'acció social", ha criticat el diputat Lluc Salellas, que també ha lamentat que des de l'equip de govern no ha negociat cap aspecte del pressupost amb la CUP. A més, Salellas lamenta que es mantenen les "subvencions a dit" i que, entre d'altres, el president té 3,4 MEUR per donar subvencions a qui cregui més pertinent. Per a la CUP, un dels pocs aspectes positius és que creix 1 MEUR la partida destinada als municipis. El pressupost del 2017 puja a 115 MEUR, lleugerament superior al del 2016 que era de 113,9 MEUR. L'equip de govern de la Diputació està previst que n'expliqui els detalls el mateix dimarts al matí en roda de premsa. La Diputació de Girona votarà dimarts en un ple extraordinari els comptes per al 2017. Abans, però, el grup de la CUP ha volgut valorar la proposta de pressupost i ha avançat que hi votarà en contra. Segons ha defensat el diputat Lluc Salellas, es tracta d'uns "pressupostos absolutament continuistes" i, per tant, ha mantingut moltes de les crítiques que el grup ja feia ara fa un any. Per una banda, sosté que l'equip de govern aposta per reforçar àrees com turisme i festivals mentre que manté congelades les partides socials. Per exemple, ha destacat que el pressupost destinat al Patronat de Turisme (organisme autònom de la Diputació) creix en 600.000 euros mentre que no s'aporta ni un euro més a Acció Social. Salellas també ha dit que el model cultural de la Diputació continua essent el dels "grans festivals i no el de la cultura de base" i critica que, a més, molts d'ells els organitzen empreses privades que reben subvencions públiques. En aquest sentit, apunta que es destinaran 1.343.000 euros a festivals el 2017. Una xifra que ha volgut contrastar amb alguna de les partides destinades a aspectes socials, com és una partida per a habitatge social que, segons la CUP, només té una dotació de 80.000 euros. Per altra banda, la CUP recorda que el 2017 serà un any "de ruptura amb l'Estat" i considera que la Diputació no preveu cap mesura pressupostària en aquest sentit. "Més enllà de disposar del Xaloc i posar-lo a disposició de la Hisenda catalana no veiem cap element que ens porti a ser un any de ruptura amb l'Estat", ha lamentat el diputat. Crítica a les "subvencions a dit" Un altre dels aspectes que ha criticat la CUP és que es manté el marge del president de la corporació, Pere Vila, per atorgar ajudes directes "sense cap justificació". Segons denuncia la CUP, Vila disposarà de 3,4 MEUR el 2017 per atorgar subvencions directes. Salellas també recorda que, com ja ha criticat la formació en ocasions anteriors, la Diputació dóna ajudes nominatives (és a dir, subvencions directes) a algunes empreses tot i existir una línia de subvencions a través de concurs públic en aquells àmbits. "Exigim que en temes on hi ha una línia oberta a través de la concurrència pública no es facin subvencions a dit", ha reclamat. Salellas ha posat d'exemple algunes subvencions que s'atorgaran directament des de la Diputació, com 80.000 euros per a l'organització del Fòrum Gastronòmic 2017, 65.000 euros per a l'organització d'un congrés de l'Associació Espanyola de Directius o 45.000 euros per a un fòrum d'empresaris organitzat per una empresa de Lloret de Mar. Un dels únics aspectes positius del pressupost, a ulls de la CUP, és l'augment d'1 MEUR del fons de cooperació local per ajudar els municipis en els seus projectes. En un comunicat, ERC defensa que aquesta millora s'ha introduït fruit de les negociacions entre el seu grup i l'equip de govern i que el compromís és augmentar la partida en els propers exercicis. Els republicans han avançat que, gràcies a aquest acord, donaran suport al pressupost. Sense notícies de la remodelació de la Casa de Cultura L'any passat, durant la presentació del pressupost 2016, el govern de la Diputació de Girona va destacar que un dels projectes insígnia de l'any seria el de remodelació de la Casa de Cultura. Els plans eren redactar el projecte durant el 2016 i començar obres a l'inici del 2017. Segons Salellas –que és patró de la Casa de Cultura- no tenen constància de cap avenç. El pressupost del 2017 puja a 115 MEUR i, per tant, és lleugerament superior al del 2016 que es fixava en 113,9 MEUR. Està previst que l'equip de govern en doni els detalls en roda de premsa dimarts al matí, abans de la sessió plenària.
Lluc Salellas, diputat de la CUP, considera que el pressupost que la Diputació de Girona vol aprovar pel 2017 no preveu suficients diners per a Acció Social, mentre que han augmentat les partides destinades a turisme i festivals. També ha criticat la falta de novetats sobre la remodelació de la Casa de la Cultura.
Summarization
caBreu_abstractive_2582
Resumeix el text següent:
Fins a 198 obres opten als Premis Literaris de Girona, convertint-la en una de les edicions amb més participació de la seva història. Precisament, aquest 2018 l'organització vol commemorar el mig segle d'història dels premis i el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, assegura que aquesta edició, la 51a, "pot ser de gran record". La categoria que ha aconseguit més candidatures ha estat el premi Miquel de Palol de poesia, en què s'hi han presentat fins a 92 obres. De fet, aquesta és l'edició amb més participació d'aquesta categoria i ja ha passat per davant del nombre d'obres presentades a la categoria estrella dels premis: el Prudenci Bertrana de novel·la, que aquest any compta amb 72 obres presentades La procedència de les obres és molt variada, ja que a banda de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears també n'hi ha d'autors d'Andorra, Suïssa, Àustria, el Regne Unit, els Estats Units i Canadà. Segons Domènech, "la procedència demostra que el premi és seguit des de molts llocs". Aprofitant que aquest 2018 ja s'hauran complert els 50 anys de la primera edició dels premis, la fundació ha preparat un llibre recordant la història dels guardons literaris, que s'entregarà conjuntament amb el DVD que tradicionalment ja es lliurava (i que recollia la cerimònia de l'edició anterior dels premis). Actualment la fundació està negociant si pot tancar el finançament del llibre amb una entitat bancària, però en cas que no fos així, Domènech ha assegurat que la fundació es faria càrrec de la despesa de forma íntegra. El periodista Pau Lanao ha rebut l'encàrrec de sintetitzar els 50 anys d'història i el format del llibre preveu recollir diferents personatges que a partir d'anècdotes de cada edició recordaran des d'una vessant més amena el mig segle dels premis literaris, que van arrencar el 1968. En paral·lel, aquest any també s'ha desdoblat el 18è Premi Lletra a la millor iniciativa digital sobre literatura catalana. El president de la Fundació ha detallat que a molta gent els "donava la sensació que [el premi] estava massa pensat per a professionals" dedicats a la difusió literària en suport digital. Per això, dins de la mateixa categoria es donarà un premi a la millor iniciativa, més enfocat a professionals del sector, i un altre a la millor experiència didàctica, pensat per a "iniciatives de particulars". En aquesta categoria encara es poden presentar projectes fins al 7 de setembre. Pel que fa a la 24a edició del Premi Cerverí que organitza la fundació conjuntament amb Catalunya Ràdio, iCat.cat i la revista Enderrock, avui s'han publicat les cançons seleccionades pel jurat i el públic podrà escollir la seva preferida fins el 14 de setembre al portal de Catalunya Ràdio. Les lletres escollides són 'Les silenciades' de Les Pupil·les, 'Agricultors ingràvids' de Joan Miquel Oliver, 'Som transparents' d'El petit de Cal Eril, 'Serà un abisme' de Ferran Palau, 'No volem més cops' de Judit Nedderman, 'Migracions de Salmons' de Da Souza, 'Nocturn' escrita per Joan Garriga de la Troba Kung-Fu i 'Colze a Colze' de Valtonyc i Kovitch. La gala, el 20 de setembre La lletra que aconsegueixi més vots populars es proclamarà com a guanyadora del Premi Cerverí i s'anunciarà durant la gala d'entrega dels premis, que tindrà lloc el 20 de setembre. Durant la gala també es farà pública la decisió del jurat sobre quines són les obres escollides en les diferents categories dels premis. Com cada any, l'acte d'entrega es farà a l'Auditori de Girona i aquest 2018 estarà presentat per la periodista Bàrbara Julbe. També hi haurà l'actuació d'una tenora acompanyada d'un piano que interpretaran "temes d'esperit catalanesc", tal com ha assegurat el president de la Fundació Prudenci Bertrana. De cara al setembre, i aprofitant els 50 anys d'història, la fundació preveu fer pública la nova web en què hi haurà els vídeos de l'entrega de cada gala dels premis i que els usuaris podran veure online o descarregar-se el vídeo. De fet, Joan Domènech, ha anunciat que aquesta podria ser l'última edició que reparteixin el DVD amb el vídeo de l'entrega dels premis, perquè des d'ara la voluntat és penjar-ho directament a la pàgina web.
Se celebren 51 anys dels Premis Literaris de Girona, amb una edició amb molta participació, especialment a la categoria del Premi Miquel de Palol. La participació també ha estat molt variada, amb obres rebudes no només d'Espanya, sinó també d'altres països europeus, com Estats Units i Canadà. La fundació ha preparat un llibre per homenatjar la història dels premis.
Summarization
caBreu_abstractive_1315
Resumeix el text següent:
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, ha comparegut aquest dimecres al Parlament per radioagrafiar l'estat de l'ens que lidera d'ençà de la destitució de Daniel de Alfonso i per establir les directrius de la nova etapa. Gimeno ha admès que, en els primers mesos a Antifrau, ha pogut certificar "dèficits" de funcionament rellevants, des del control de l'activitat fins a la selecció de personal. El nou director, que ha posat en marxa una auditoria interna que ja està enllestida, ha admès que més enllà de les mancances detectades l'oficina pateix dificultats per afrontar investigacions perquè acumulava 96 expedients sense tramitar. Gimeno ho ha atribuït a la gestió de l'anterior direcció sense nombrar el nom de De Alfonso en cap moment. "Tenim un tap i l'hem de resoldre", ha exposat l'expresident del TSJC, que ha reclamat més "instruments" per solucionar aquesta situació. Gimeno, que ha fet autocrítica en la seva intervenció a la comissió d'afers institucionals (CAI), ha detallat que quan van prendre el control d'Antifrau va posar en marxa una investigació interna per detectar l'abast de la revelació de secrets de l'oficina en l'etapa de De Alfonso. "Volíem saber si s'havien utilitzat els recursos de l'oficina per pervertir la seva actuació. I podem afirmar amb rotunditat que el personal que encara hi ha l'oficina no està implicat amb cap perversió de les seves funcions", ha detallat el director d'Antifrau per transmetre un missatge tranquil·litzador i donar per tancada la purga a Antifrau. Amb anterioritat, ja havia decidit, entre d'altres, la destitució fulminant de la directora adjunta, Maite Masià. Gimeno també ha advertit que "els estàndards de la cultura ètica" sota la direcció de De Alfonso "no eren molt clars". A banda de passar balanç a l'anterior etapa, fer autocrítica i transmetre una nova imatge d'estabilitat, Gimeno ha fixat les directrius a un horitzó de cinc anys. En el decàleg exposat pel magistrat, ha volgut posar l'accent en el treball de prevenció de la corrupció i en la transparència de l'oficina, que ha de rendir comptes al Parlament, una exigència que ha volgut subratllar. "Hem de construir una oficina que sigui un referent en el foment de la integritat i en la lluita contra la corrupció", ha exposat. Gimeno ha detallat la necessitat d'un millor disseny organitzatiu de l'estructura d'Antifrau, convertir l'oficina en un ens "més permeable" als controls externs i més accessible als ciutadans per a la presentació de denúncies anònimes garantint-ne la confidencialitat. La CUP reclama més "explicacions" del que passava a Antifrau amb De Alfonso Els grups parlamentaris han agraït, gairebé de forma unànime, la transició tranquil·la que pilota a Antifrau per recuperar el prestigi de la institució. Ciutadans s'ha mostrat especialment elogiós amb el canvi d'imatge i amb l'"autocrítica" formulada per Gimeno. El PSC i CSQEP també han agraït el nou tarannà però han mostrat la seva preocupació pels expedients acumulats que ha detallat el magistrat, així com pel curs de les denúncies anònimes. Al seu torn, Junts pel Sí ha recalcat la necessitat de deixar enrere el "mal regust" de l'etapa anterior. La intervenció més crítica l'ha protagonitzada la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha reclamat més "explicacions" del que passava a Antifrau amb De Alfonso. Gabriel s'ha preguntat si la plantilla estava tan "atemorida" per l'exdirector com per no ser capaç de resoldre els expedients acumulats. Qui controlarà el director? No ens volem penedir de la confiança dipositada", ha exposat. El director avança que ha demanat "un increment pressupostari" Gimeno ha demanat als diputats que fiscalitzin la seva actuació a Antifrau, però que confiïn en les directrius de la nova etapa. "El que em fiscalitzarà a mi serà aquest Parlament. Si no ho fan bé, és cosa seva", ha afirmat. "I estaré subjecte a crítiques. Això és com un contracte, d'obligacions per a les dues parts", ha afegit. Sobre l'acumulació d'expedients detectat en l'anterior etapa, Gimeno ha admès que l'índex de "resolució d'assumptes" que entren a l'oficina sempre és inferior al nombre de denúncies rebudes. A banda d'aplicar canvis organitzatius, el director ha avançat que ha proposat "un increment pressupostari" dels recursos destinats a l'ens. Gimeno ha explicat que "hi ha places que no estan cobertes ni pressupostades", i confia poder augmentar la plantilla en determinades àrees per atendre els nous objectius fixats.
El nou director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha confirmat que hi ha 96 expedients acumulats pendents de tramitar i que, arran d'una auditoria interna que ha posat en marxa, han detectat mancances en la gestió de l'anterior director. A més, ha volgut transmetre un missatge d'integritat i ha demanat més pressupost per a l'ens.
Summarization
caBreu_abstractive_2921
Resumeix el text següent:
El compositor i intèrpret Jordi Molina ha presentat aquest dimecres a l'Auditori-Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) el seu nou treball, 'Matèria del temps'. Es tracta d'un disc autoeditat amb deu temes originals que reivindiquen la tenora com un instrument de grans possibilitats més enllà de la la cobla catalana. La intenció és que el seu so s'identifiqui automàticament amb el territori, igual que passa amb les gaites i Galícia o la trikitixa i Euskadi. Molina ha destacat que aquest és el seu projecte més "personal" i "eclèctic" perquè recull l'aprenentatge musical de 30 anys d'experiència. Amb la coproducció d'aquest treball, l'Espai Ter aspira a esdevenir un "actor" dins del món cultural gironí i espai de "referència" per acollir assajos d'orquestres, xerrades o congressos. Durant prop de dues dècades, Molina va formar part com a tenora de les cobles més importants del país. L'any 2000 va emprendre un nou camí per conèixer en profunditat el seu instrument. Ho va fer a través de l'observació, l'aproximació i un intens estudi organolèptic. Finalment, es va decidir a fusionar el so de la tenora amb altres realitats estètiques i estils musicals. En aquesta etapa va participar en projectes singulars per ensenyar el so d'aquest instrument arreu del món (amb viatges als Estats Units, la Xina o Sudàfrica) i va col·laborar amb artistes diversos com Roger Mas, Carles Santos, Maria del Mar Bonet, Marina Rosell, la Companyia Elèctrica Dharma, Francesc Borrull, l'OBC, l'Orquestra de l'Acadèmia del Liceu, entre d'altres. Treball "personal" i "eclèctic" Fruit d'aquesta experiència neix 'Matèria del Temps', un projecte "necessari tant a nivell artístic com personal", en què el so de la tenora lidera un conjunt de set músics (amb presència del violí, el guitarró, la mandola, el contrabaix, la bateria, teclats i percussions). L'objectiu del treball és aconseguir que la tenora tingui una major "incidència social" i que el públic s'hi "acosti" encara que no sigui seguidor de la música tradicional. Molina pretén que el so d'aquest instrument de vent s'associï automàticament a la "realitat singular catalana", en la línia del que ja ha passat a Galícia amb les gaites gràcies a intèrprets com Carlos Núñez o a Euskadi amb la trikitixa de la mà de Kepa Junkera. El disc inclou deu temes originals que mesclen influències d'allò més tradicional a allò més innovador: hi ha música folklòrica, d'improvisació, jazz, cant d'estil o tocs d'havanera. "Recull vint anys d'eclecticisme com a músic", resumeix. El projecte pren el títol d'un dels quadres més representatius d'Antoni Tàpies, una de les inspiracions de Molina. Concerts programats 'Matèria del temps' arrenca amb deu concerts programats, una fita "gens fàcil" tenint en compte la situació del panorama musical actual i que "qui et contracta ho fa sense haver escoltat encara el treball complet", segons destaca Molina, que també pensa en sortir a l'estranger per donar a conèixer el disc. El músic de Blanes assentat a Torroella de Montgrí presentarà el seu darrer treball a les festes de la Mercè de Barcelona el dia 23 de setembre, a Calella el dia 24 d'aquest mes, a la Fira de la Mediterrània de Manresa el 9 d'octubre, a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí el dia 22 d'octubre, a Manlleu el 19 de novembre, a Mollerussa el 25 de novembre, a les Borges Blanques el 3 de desembre i a l'Auditori de Barcelona l'11 de febrer, en el marc del festival Tradicionàrius 2017. Nova etapa de l'Espai Ter de Torroella de Montgrí L'Auditori-Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí ha coproduït el projecte i serà l'espai dels assajos de Molina i la resta de músics que l'acompanyaran abans d'encetar el 'tour' de presentació arreu de Catalunya. Aquesta és la primera vegada que l'equipament cultural coprodueix una aposta artística i vol seguir potenciant-ho de cara al futur. Des de la seva inauguració l'any 2013, l'Espai Ter només havia estat escenari de propostes musicals i d'arts escèniques, com el Festival de Torroella, la Fira Internacional de Màgia de Torroella (FIMAG), el Temporada Alta o el programa estatal Platea. Ara, però, volen encetar "una nova fase" i "fer una passa més". "Volem deixar de ser merament passius per convertir-nos en un actor", ha anunciat el regidor Josep Martinoy, que ha destacat la qualitat sonora de l'equipament. No en va, a principis d'any, l'Espai Ter va iniciar uns treballs d'acondicionament de so i la llum que es van allargar sis mesos i que van suposar una inversió de 250.000 euros. "Ara els músics ens diuen que té una de les millors sonoritats de Catalunya", assegura Martinoy, que vol atreure enregistraments de discos, assajos d'orquestres i també l'organització d'esdeveniments professionals com congressos i xerrades. "De projectes n'hi ha moltíssims. Som conscients que és més difícil acollir segons quins esdeveniments si no som una ciutat, però hi ha un potencial enorme i aspirem a donar rendiment a l'espai i ser referència a nivell comarcal", ha afegit.
El compositor i intèrpret Jordi Molina presenta el seu nou treball, "Matèria del temps", un disc que vol donar protagonisme a la tenora perquè s’associï el seu so amb el territori. El músic presentarà el seu nou disc a diferents festivals de Catalunya. L'Auditori-Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí ha format part de la producció del projecte.
Summarization
caBreu_abstractive_1000
Resumeix el text següent:
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre joves, un d'ells menor d'edat, per apunyalar-ne un altre la matinada d'aquest diumenge a la zona de la discoteca de Blanes (Selva). Els fets han passat sobre les quatre de la matinada, quan un testimoni ha alertat que hi havia un noi a terra amb sang al cos i les cames. La víctima ha estat traslladada a l'hospital de Blanes amb ferides de poca gravetat. Els Mossos han trobat els autors gràcies a la descripció del testimoni i els han requisat un pal de golf i una navalla. Aquests fets han tingut lloc en paral·lel a un operatiu policial conjunt entre la Policia Local de Blanes i els Mossos d'Esquadra per combatre l'incivisme i la delinqüència. La discoteca Arena de Blanes fa anys que convoca cada setmana joves que venen directament de la zona metropolitana nord. Venen en tren i aprofiten els últims combois de la nit del dissabte i tornen a casa amb els primers del diumenge al matí. El problema, però, és que molts dels joves que van fins a Blanes generen conflictes. Un acte com el d'aquesta matinada no és la primera vegada que passa, el dissabte de la setmana passada una jove va acabar ingressada per una ganivetada que va rebre a les costelles, també als voltants d'aquest establiment. Això ha fet que els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Blanes organitzin des de fa quatre setmanes un operatiu policial entre l'estació de tren i la discoteca per evitar conflictes. D'aquesta manera, quan els joves arriben a l'estació, els agents els escorcollen per comprovar que no porten armes blanques ni drogues. La Policia Local també els requisa l'alcohol que porten en bosses de plàstic. A més, els agents també comproven si els joves que baixen a l'estació tenen antecedents policials. Aquesta comprovació ha permès que aquesta nit s'hagin detingut tres menors que s'havien escapat d'un centre i havien anat a Blanes per sortir a la discoteca. Tot plegat s'ha saldat amb vint persones denunciades per portar droga i quatre més que portaven armes blanques. La Policia Local també ha aixecat 36 actes administratives per consum d'alcohol a la via pública. La situació és "insostenible" L'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, creu que la situació que viu el municipi "és insostenible" perquè cada dissabte el poble "s'omple de gent que no son de Blanes" i que entenen l'oci nocturn com "borratxeres, drogues i agressions". En aquest sentit, Canosa ha assegurat que ja fa quatre setmanes que es fa aquest dispositiu policial conjuntament entre Mossos i Policia Local, però que porten molts més anys treballant per eradicar el problema. Malgrat tot, no tenen les eines suficients per evitar que aquests joves es desplacin fins al municipi cada dissabte a la nit per entrar a la discoteca. Les inspeccions periòdiques que es fan a l'establiment demostren que el propietari compleix amb la normativa vigent i, per tant, no se'l pot sancionar ni tancar el local. El problema, però, son els conflictes que es generen al voltant d'aquest local. L'alcalde afirma que el problema ja s'arrossega "des de fa una dècada" però no s'ha trobat cap solució per reduir els conflictes que hi ha. Malgrat tot, Canosa defensa que el municipi tingui oci nocturn, tot i que aposta per un model diferent. "L'oci nocturn i l'educació han d'anar lligats de la mà", ha afegit l'alcalde. De fet, Àngel Canosa ha apuntat que aquest problema és "de la societat" ja que mostra "un model de jovent" que no representa al país. Es tracta d'un grup de persones que veu l'oci nocturn com una oportunitat per "rebentar retrovisors dels cotxes, defecar a la via pública, agredir a la gent o drogar-se". De moment, l'alcalde ha garantit que es mantindrà la pressió policial fins que el nivell de conflictivitat baixi.
Des de fa molts anys, existeix un problema a Blanes creat per l'oci nocturn que es genera al voltant de la discoteca Arena. Aquest establiment atrau molta joventut de fora de Blanes els caps de setmana, i alguns són conflictius. Hi ha hagut diversos casos de delinqüència a aquesta zona, motiu pel qual s'ha creat un dispositiu policial.
Summarization
caBreu_abstractive_1984
Resumeix el text següent:
Endesa ha respost a la crida dels centres sanitaris per ajudar a cobrir necessitats bàsiques a causa de l'impacte de la crisi del coronavirus. En concret, la donació servirà per equipar 11 UCI per a pacients amb la Covid-19 en estat crític, ja siguin adults com gestants, pediàtrics o nounats. I és que, de fet, el cost promig d’habilitar un box d’aquestes característiques ronda entre els 85.000 euros, ja que a més del llit es necessita tot tipus d’equipament: bomba d’infusió volumètrica i d’infusió de xeringa, reanimador manual, monitors, cabalímetre doble oxigen, portasèrum doble amb rodes, etc. Tot i així, segons les necessitats que l’ICS consideri, aquests diners podrien destinar-se també a la compra de 41 respiradors, que representen 30% del cost total de l’equipament imprescindible. coronavirus Endesa activa un fons de 25 milions d'euros per lluitar contra el coronavirus Inclou, entre altres accions, la compra de respiradors d'UCI i mascaretes per valor de 10 milions d'euros La mesura forma part del pla de responsabilitat pública que ha dissenyat la companyia, dotat amb 25 milions d’euros, i que s’està concretant en ajudes directes per a la compra de material, condicions especials de subministrament per hospitals i hotels medicalitzats i donacions per pal·liar les principals necessitats sanitàries i socials d’especial gravetat provocades pel coronavirus. En aquest sentit, i també dins de l’àmbit sanitari, la companyia electrifica de forma urgent totes aquelles instal·lacions que acullen hospitals temporals –com per exemple pavellons o residències– i ha establert una operativa especial per garantir la continuïtat del servei elèctric en aquest tipus d’instal·lacions. A més, ofereix la gratuïtat de llum i gas a hotels medicalitzats que ajudin a pal·liar la crisi sanitària –de moment ja en són sis a Catalunya, concretament a Barcelona, Girona, Sitges i a la Vall d’Aran–, així com al pavelló 7 de la Fira de Barcelona, que s’ha habilitat per atendre a persones sense llar. Així mateix, Endesa també a posat a disposició la seva capacitat logística i de compra tant estatal com internacional, així com personal qualificat i els mitjans necessaris per a la provisió de d’equips de protecció per al personal sanitari o de servei públic (bates, mascaretes i la resta d’equips de protecció individual), així com instrumental per a l’assistència de persones hospitalitzades com són respiradors per a UCI, testos, fàrmacs, etc. Dades: coronavirus MAPES Quants contagis de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca? Consulta en mapes i gràfics interactius quins resultats han donat els tests de la Covid-19 i quina ràtio d'infectats hi ha, a nivell local i comarcal Coronavirus: entrevistes i reportatges Coronavirus: els professionals de la salut tenen resposta Les entrevistes i els reportatges de NacióDigital amb metges, epidemiòlegs i consellers per saber com s'està fent front a la crisi del coronavirus i les perspectives que s'obren Minut a minut EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món Reportatge El dia a dia contra el coronavirus a la «war room» de Salut NacióDigital entra en plena gestió de la crisi sanitària a la sala de màquines de la conselleria, on es cartografia diàriament l'epidèmia i es decideixen les mesures per combatre-la Famílies confinades: «Tot anirà bé» NacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares coronavirus: FAQS Què es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma? 115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus coronavirus GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19 coronavirus «Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies
Endesa ha dissenyat un pla de responsabilitat pública, que s'està fent servir per cobrir les principals necessitats sanitàries derivades de la crisi del coronavirus. Com a part d'aquest pla, l'empresa ha fet una donació a l'Institut Català de la Salut. Els diners podrien servir per comprar l'equipament necessari per boxs d'UCI o per adquirir respiradors.
Summarization
caBreu_abstractive_1579
Resumeix el text següent:
L’ex-primer ministre francès, Manuel Valls, ha emplaçat aquest dijous la justícia alemanya a lliurar Puigdemont a les autoritats espanyoles perquè sigui jutjat a l’Estat. “Els jutges alemanys han de recordar molt bé que va ser Europa en certs anys, i amb això no es juga”, ha afirmat després d’assegurar –parafrasejant François Mitterrand- que “nacionalisme és guerra”. Segons Valls, “si Europa és un espai judicial i existeix l’euroordre és per donar resposta a situacions com la que acaben de veure” i “això els jutges ho han d’entendre”. “La justícia alemanya, belga o francesa ha de decidir això i no tindrà una altra solució que entregar després de les decisions Puigdemont a Espanya perquè sigui jutjat pels tribunals espanyols”, ha dit. Valls també ha advertit que el debat independentista a Catalunya no només afecta Espanya, sinó tot Europa, perquè “si es trenca un estat-nació com Espanya es trenca després Europa”. “El projecte independentista és un carreró sense sortida, Europa ha de respectar Espanya, és una federació d’estats-nació que si es trenquen es trenca Europa", i "si es comença això es trenca Europa i es torna abans de la primera guerra mundial”. Valls ha fet aquestes manifestacions durant la seva participació al Fòrum Líders de l’Agencia EFE, on ha estat presentat per la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, que li ha agraït “en nom del govern” que hagi comprès “la importància del que està en joc” i que hagi posat “la seva energia i prestigi personal al servei de la llibertat i la convivència harmònica de tots els catalans i de la fraternitat de tots els espanyols i europeus”. L’ex-primer ministre francès, ha assegurat de manera taxativa que “la justícia espanyola és independent” que l’Estat no és en cap cas una democràcia de segona. Ha criticat els qui des del “cinisme” o la “manca de cultura o d’història” no s’adonen que Europa ha tingut “70 anys de pau” i l’Estat “50 anys de democràcia”, i ha afirmat que el “desafiament” de Catalunya no afecta ara només Espanya, sinó Europa, perquè “si es trenca un estat-nació com Espanya es trenca després Europa”. L’ex-primer ministre francès també ha assegurat que després de “mentir” sobre una hipotètica adhesió d’una Catalunya independent a la Unió Europea, els dirigents independentistes “s’han tornat antieuropeus”. En aquest marc, ha afirmat que el “patriotisme” i el “nacionalisme” no són la mateixa cosa. “Es pot ser patriota i estimar Europa, però no es pot ser nacionalista i estimar Europa”. Segons Valls, si a França “un president d’una regió tingués la idea d’organitzar un referèndum” la decisió del govern francès “seria la mateixa que la del govern d’Espanya”. No ha volgut parlar de si el que va passar a Catalunya es pot tipificar o no com a “rebel·lió”, però s’ha mostrat convençut que “el separatisme, trencar la unitat d’un país, organitzar-ho, és secessió, i és molt greu en un país”. Valls, que ha destacat ”la importància” del discurs del rei Felip VI per combatre el procés, ha afirmat que les protestes posteriors als atemptats de Barcelona –on es va xiular les autoritats espanyoles- “demostren que ha fracassat part de la convivència”. Segons ha afirmat, “el problema és entre els propis catalans” i caldrà “molt de temps” per “reconstruir aquesta relació”, fet que necessitarà “solucions polítiques claredat i moderació”. L’ex-primer ministre francès també ha afirmat que Sànchez, Cuixart, Forcadell i tots els consellers i polítics empresonats “no són presos polítics”. “En una democràcia hi ha polítics presos, però no hi ha presos polítics”. “Anar en contra de l’estat de dret té conseqüències jurídiques i no hi pot haver exiliats polítics”, ha dit. Malgrat que ha afirmat que no volia comparar els dos casos, ha apuntat que “els etarres no eren exiliats polítics”. “No comparo les situacions, però vull dir que sobretot a la UE que les coses han de ser molt clares perquè si comencem així hi haurà exiliats polítics a tot arreu”, i “la justícia dels altres països han de tractar el problema de Puigdemont d’acord al que demana la justícia espanyola”. Segons Valls, tampoc té “cap sentit” parlar de Catalunya com una “colònia” ni dir que “Espanya ens roba”. Aquests, ha afirmat, són conceptes que posen de manifest “complexes d’inferioritat o de superioritat” i que són material per als “psicòlegs”. En tot cas ha emplaçat tothom a guanyar el “debat cultural” a l’independentisme i de cara al dia de Sant Jordi, “matar el drac” de l’independentisme.
Manuel Valls, exprimer ministre francès, creu que la justícia alemanya hauria d'entregar Puigdemont per ser jutjat a Espanya. Ha afirmat, a més, que l'acció independentista a Catalunya també té un efecte a Europa, i que Europa es podria trencar si primer es trenca Espanya. També ha assegurat que el govern francès hagués actuat de la mateixa manera que l'espanyol.
Summarization
caBreu_abstractive_256
Resumeix el text següent:
El ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat el I Pla Municipal LGTBI+ amb l’objectiu de garantir els drets de les persones LGTBI i de treballar pel respecte a la diversitat a la ciutat. Cal destacar que el document ha comptat per a la seua elaboració amb la participació directe de la ciutadania, mitjançant les associacions i entitats que treballen a favor de la diversitat sexual a Castelló. El pla estarà en vigor fins a 2025, amb 14 objectius a curt, mig i llarg termini i mig centenar de mesures concretes a aplicar en diversos àmbits d’actuació. La regidora de Feminisme i LGTBI, Verònica Ruiz, ha volgut agrair en la seua intervenció les aportacions de totes les entitats i persones i personal tècnic de l’Ajuntament que han contribuït a l’elaboració d’aquest pla durant l’últim any. “Aquest document reforçarà els drets i les llibertats de les persones LGTBI a la nostra ciutat i el compromís institucional amb l’avanç cap a la igualtat i el respecte a la diversitat”, ha explicat l’edil. “El primer Pla LGTBI+ és un document que situa Castelló entre les ciutats pioneres en matèria de diversitat i és un pla d’acció orientat a visibilitzar les diferents realitats LGTBI, a dignificar les condicions de vida de les persones i a respondre desde la institució a un model de vida inclusiu amb la diversitat”, ha assegurat Ruiz. Així doncs, el pla té un caràcter transversal de manera que involucra la resta d’àrees del consistori per reeducar i encoratjar la ciutadania per construir una ciutat més diversa i igualitària. A més de la transversalitat de les polítiques per la igualtat, el pla pretén ser també una eina quant a la comunicació institucional. El document aprovat està orientat a visibilitzar i reconèixer les situacions i realitats de les persones LGTBI+. També, té com a línia estratègica la dignificació de les condicions de vida i els drets dels col·lectius LGTBI+. I, finalment, garanteix les polítiques d’igualtat en tota l’acció del govern municipal. Entre els objectius del pla, també es troben la millora de la protecció dels drets i el suport a les persones víctimes de la discriminació i la violència LGTBIfòbica. El document inclou la promoció transversal i coordinada de la inclusió de la diversitat sexual en l’àmbit educatiu, així com en altres espais educatius formals i no formals, el sector cultural i l’esportiu per promoure la igualtat i eradicar els atacs d’odi. El pla també busca incidir en l’àmbit sanitari amb accions de sensibilització i conscienciació sobre la salut sexual i contra l’estigmatització de les persones amb VIH. Per a tal cosa, el I Pla Municipal LGTBI+ de Castelló inclou la dotació de recursos tècnics per fer possible l’aplicació del pla. A més, es realitzaran accions per a la formació sobre diversitat sexual i es compartiran experiències amb altres institucions públiques d’arreu del territori. El consistori impulsarà campanyes de sensibilització i celebrarà els dies de l’Orgull o els dies contra la LGTBIfòbia i aplicarà la perspectiva de diversitat sexual al protocol contra l’assetjament municipal. El I Pla Municipal LGTBI+ estableix un itinerari de derivació entre els diferents serveis municipals d’atenció directa i el servei Orienta de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, de manera que es garanteix la protecció de les persones del col·lectiu. El document també esdevé una eina per promoure unes festes inclusives i respectuoses amb les persones LGTBI+. Diagnòstic previ Per tal de redactar el I Pla Municipal LGTBI+, el procediment ha inclós la realització d’un diagnòstic per conèixer la realitat del col·lectiu a la ciutat. També s’ha buscat fer partícips a les entitats per la diversitat sexual i la igualtat en la redacció del pla així com aconseguir un recull resumit i concret sobre la situació actual a la ciutat. El diagnòstic reflecteix Castelló ja té en compte la formació especialitzada en la igualtat i la diversitat tant al personal municipal com a les empreses que realitzen tasques per a l’Ajuntament. Igualment, el document posa de relleu que els formularis municipals tenen en compte la diversitat familiar i la desagregació per sexe i gènere.
Castelló aposta per la diversitat, la igualtat i la inclusió, aprovant el primer Pla Municipal LGTBI+. S'ha elaborat tenint en compte la ciutadania i té l'objectiu de millorar la diversitat sexual i les llibertats de les persones LGTBI a Castelló. El document conté 14 objectius i mig centenar de mesures, i converteix Castelló en ciutat pionera en temes de diversitat.
Summarization
caBreu_abstractive_1141
Resumeix el text següent:
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha estat entrevistat a TV3 Foto: TVC Oriol Junqueras no té cap dubte que el 9 de novembre se celebrarà la consulta sobre el futur polític de Catalunya, que guanyarà el doble 'sí' i que l'endemà caldrà negociar amb l'Estat espanyol. Així ho ha declarat al llarg de l'entrevista que ha concedit a TV3 en qualitat de cap de l'oposició, i en la qual ha marcat els paràmetres per on haurà de transitar aquesta negociació. “Haurem de ser hereus d'una part del passiu espanyol”, ha acceptat el president d'ERC, tot assenyalant que el govern espanyol “serà el primer interessat en negociar” perquè tot i que ara es diu que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, “en el fons el que diuen és que el govern espanyol intentarà vetar-nos, però no podrà perquè cal pagar el deute i les exportacions espanyoles passen en un 70 per cent per Catalunya”. De fet, Junqueras ha assenyalat que dins el Partit dels Socialistes de Catalunya hi ha divergències entre la direcció, “que fa tot el possible per allunyar-se de l'exercici democràtic” i “la majoria d'alcaldes i regidors del PSC que estan compromesos amb que la gent pugui votar i faran tot el possible per a que puguin anar a votar”. A més, als socialistes “no els demanem que siguin independentistes, però tenim tot el dret del món de demanar-los que siguin demòcrates. "Exercim l'oposició de la forma més responsable possible" Pel que fa al paper actual d'ERC, Junqueras ha insistit que el seu partit “exerceix l'oposició de la forma més responsable possible” i ha justificat els seus acords amb el govern, entre els quals l'aprovació dels pressupostos, considerant que és una actuació similar a la dels socialdemòcrates d'Alemanya i dels Països Baixos, “o com quan Rubalcaba diu al PP que amb ells no tindran cap problema en qüestions d'estat”. A més, el president d'ERC ha assegurat que estarien “encantats” d'assumir responsabilitats de govern, però que en tot cas no els ha arribat una petició formal de part d'Artur Mas en el sentit d'entrar a formar part del govern. Quant a la consulta del 9 de novembre, Junqueras ha dit que el pla d'Esquerra passa “per la confiança en la democràcia” i ha garantit que el seu partit “farà tot el possible per a que els ciutadans de Catalunya puguin votar el dia que hem acordat”, tot remarcant que la legalitat internacional deixa clar “que les fronteres no poden condicionar l'exercici del dret a vot”. Junqueras, que ha emmirallat el procés català amb els que viuen o han viscut països com Escòcia, Irlanda, Islàndia i Noruega, ha posat distàncies amb Kosovo, acceptant, això sí, que “els països que no reconeixen Kosovo, com Espanya i Grècia, no són la punta de llança de prosperitat del mon occidental”. “Ens insultaran i intentaran encomanar-nos la por” El president d'ERC ha insistit que cal “explicar als ciutadans que la situació actual és insostenible i que això s'ha de canviar”, i que la millor manera de fer-ho és “posar el futur en mans d'aquesta gent”, per molt que des del govern espanyol “ens diguin que tenen un pla”, perquè “ens insultaran i intentaran encomanar-nos la por”. Junqueras ha assegurat que la situació actual garanteix “més espoli, més atur, menys democràcia, més restriccions en l'àmbit de la seguretat pública i l'educació i més emissores tancades”, un panorama davant del qual s'ha mostrat segur que “les conseqüències del que jo proposo són molt millors que les certeses que ens dona el govern del PP." El cap de l'oposició, que ha afirmat que “la garantia que el procés acabi amb èxit són els ciutadans”, ha considerat “normal” que Europa “ens consideri un afer intern espanyol, perquè què som ara sinó una comunitat autònoma de l'Estat espanyol” i ha augurat un canvi de percepció un cop s'hagi efectuat la consulta.
Oriol Junqueras ha afirmat en una entrevista que ERC farà tot el possible perquè se celebri la consulta sobre la independència catalana el 9 de novembre, i que s'haurà de negociar amb l'Estat espanyol, el qual tindrà molt d'interès a fer-ho. També ha mencionat que la situació actual no és sostenible i que la garantia d'èxit són els ciutadans.
Summarization
caBreu_abstractive_2390
Resumeix el text següent:
Un nou hivern suau i sense glaçades sobtades podria suposar la fi per a gran part dels boscos de pi roig i pinassa del Berguedà afectats per la processionària. El perill d'una nova plaga com la de l'any passat ha posat en alerta els propietaris forestals de la zona, que asseguren que, més enllà dels efectes que la processionària té sobre la salut dels boscos, també té conseqüències greus sobre l'economia local, ja que l'eruga provoca una urticària que causa problemes de salut al bestiar i a la població. La ramaderia, l'explotació forestal i, fins i tot, el turisme es veuen ressentits per culpa d'aquest paràsit. La comarca té unes 20.000 hectàrees afectades, la meitat de les quals estan en estat greu. La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un lepidòpter defoliador que, a més d'ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals. Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d'un important increment d'aquesta plaga. Enguany, el departament de Medi Ambient triplicarà els tractaments en relació a la campanya anterior. S'actuarà en 43 municipis de 12 comarques que són les zones més afectades de Catalunya amb l'objectiu de rebaixar les poblacions d'aquesta plaga. Després de reclamar-ho des del territori, el departament sí que ha inclòs aquest any la comarca del Berguedà. En total, es preveu actuar sobre 4.200 de les 10.000 hectàrees de bosc que es troben en estat greu a causa de la processionària. Des de l'associació de propietaris forestals Berguedà Verd, consideren positiu que finalment s'hagi inclòs la comarca, però consideren que és "insuficient". La seva tècnica forestal, Natàlia Font, ha explicat que "hi ha moltes zones amb situació greu que s'exclouen del tractament i haurem de veure quina serà l'evolució en aquestes zones". Pont avisa que "en aquest moment ja estem veient que ja estan començant a sortir les larves i ja hi torna a haver una població molt important que afecta les mateixes zones que l'any passat i les seves àrees més perimetrals". Segons la tècnica de l'associació Berguedà Verd, "si continua fent unes tardors i uns hiverns suaus com sembla que passarà l'afectació tornarà a ser molt greu, el bosc no tindrà capacitat de resposta i una part important dels arbres és probable que no sobrevisquin". Afectacions al turisme rural La processionària és un insecte autòcton i està present a gran part del Berguedà, però la plaga més greu es concentra als municipis de l'Espunyola, Montclar i Casserres. En aquest indret, afecta unes mil hectàrees de bosc amb el nivell més greu (4 sobre 4). Aquesta zona és molt coneguda com a destí turístic, a causa de la gran quantitat de cases rurals que hi ha, però, segons asseguren des del territori, el turisme també se n'ha vist ressentit, ja que la processionària pot provocar al·lèrgia i urticària, i això fa que molta gent decideixi triar un altre destí. "Ens trobem que hi ha molta gent al·lèrgica a la processionària, quan lloguen la casa, marxen d'excursió i tots tornen amb efectes d'aquesta eruga", ha explicat el regidor de Medi Ambient de l'Espunyola, Josep Altarriba, qui també lamenta els efectes que té la processionària sobre els ramats de bestiar de la zona. Els principals perjudicis que provoca la processionària afecten les persones (reaccions al·lèrgiques, urticàries...) i els animals (ramats i, sobretot, gossos), ja que els arbres generalment es recuperen, tot i que perden molta vitalitat i poden arribar a quedar totalment defoliats. Segons informen els experts, la processionària és un insecte autòcton que no es pot eradicar. A les zones forestals i per a superfícies continues i extenses, l'única tècnica de control efectiva són els tractaments aeris. Aquests tipus de tractaments només estan autoritzats excepcionalment i estan molt regulats per normativa. Cada tractament s'ha de fer d'acord amb un Pla d'aplicació aèria concret que ha de ser aprovat explícitament. En aquest Pla, hi consten, a més dels productes, les dosificacions, les dates i zones del tractament i les mesures de seguretat (que inclouen franges de seguretat de 100 metres al voltant de nuclis habitats, masses d'aigua, conreus ecològics, entre d'altres). A Catalunya hi ha comptabilitzades unes 800.000 hectàrees de bosc de pi, 90.000 de les quals tenen una afectació baixa i 20.000 una afectació greu, segons dades de la Generalitat. L'objectiu de les fumigacions no és eradicar la processionària sinó fer-ne un control poblacional.
Preocupació a la zona del Berguedà per la gravetat de la plaga de processionària, que podria acabar amb gran part dels boscos si l'hivern és suau. A més del perill que suposa pels boscos, també té conseqüències sobre l'economia i el turisme local, ja que l'eruga provoca urticària i, per tant, molta gent prefereix escollir un altre destí per fer turisme.
Summarization
caBreu_abstractive_1273
Resumeix el text següent:
"No és la primera. I no serà la última". En aquests termes s'expressava aquest dimarts a la tarda un membre de la cúpula de Junts pel Sí després que tant el Parlament com el Govern hagin rebut ja la notificació de l'anul·lació de les conclusions del procés constituent aprovades a la cambra el mes de juliol enmig d'una polseguera enorme. "Ens hi haurem d'anar acostumant", reflexionava aquest alt dirigent consultat. La jornada d'avui serveix com a escalfament de la cursa que el govern espanyol posarà en marxa per frenar el full de ruta del Parlament i de la Generalitat, que preveuen celebrar un referèndum sobre la independència el setembre del 2017. És la segona vegada que els funcionaris del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arriben al Palau de la Generalitat i al Parlament per entregar notificacions relacionades amb el procés sobiranista. "Els agrada marcar paquet", resumeixen fonts governamentals. La notificació arriba a l'executiu per deixar clar als seus membres que no poden desplegar cap dels preceptes inclosos dins les conclusions de la comissió del procés constituent, que ja preveien un "mecanisme unilateral" de decisió per validar la desconnexió a les urnes. Els propers passos Aquesta notificació, segons diverses fonts consultades del grup parlamentari i del Govern, "no afecta el rumb cap al referèndum". Tot i els dubtes existents sobre els entrebancs que posarà l'Estat al full de ruta i al grau de seguiment que tindran els treballadors públics quan s'acosti l'hora de la veritat, un corrent de Junts pel Sí insisteix des de fa setmanes en un argument contundent: "En algun moment haurem d'entendre que la independència és il·legal, segons el prisma constitucional". I per això caldrà "tirar pel dret", una expressió que en llenguatge políticament més calmat es traduirà en "obeir el Parlament". La cambra catalana és, de fet, l'organisme que s'encarregarà de convocar el referèndum sota la legalitat catalana, que emanarà de les lleis de desconnexió previstes per al juliol vinent. Mentrestant, el Parlament posarà els fonaments del procés constituent en la línia del que va aprovar la setmana passada la cambra en el debat de política general. El proper xoc arribarà amb la creació del Consell Assessor del Procés Constituent, que s'ha de posar en marxa abans que acabi l'any. La creació del comissionat per a la Transició Nacional, figura que encarnava Carles Viver i Pi-Sunyer, ja va ser recorreguda al TC, i el nomenament va acabar sent suspès. Aquest organisme va desaparèixer en aquesta legislatura, ja que s'ha ordit una estructura més coral que inclou el propi Pi-Sunyer, el politòleg Josep Maria Reniu i Víctor Cullell, que ja va ser secretari del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Una decisió "grotesca" La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha volgut insistir aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell executiu que la judicialització del procés és "grotesca". A tot plegat s'hi suma que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, està en el punt de mira penal del TC, que li ha demanat a la Fiscalia que actuï contra ella precisament per la votació de les conclusions del procés constituent. En cas de ser inhabilitada, hi ha sectors de Junts pel Sí que aposten per convocar igualment un ple presidit per ella, saltant-se les indicacions del Constitucional. Encara no hi ha res decidit, però. "Ja ho decidirem quan arribi el moment", raonen veus consultades. En algun instant, però, el Govern i el Parlament tenen previst saltar la paret. Si ho fan, serà a través d'un referèndum pel qual hi haurà una partida als pressupostos, sigui amb el nom que sigui. Existeix la possibilitat real que els grups unionistes portin els comptes al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i posteriorment al TC per impedir-los. De moment, a Palau encara ressonen les paraules de Puigdemont: "O referèndum, o referèndum".
El Parlament i la Generalitat tenen intenció de celebrar un referèndum sobre la independència el setembre del 2017, tot i que el govern espanyol ho intenta frenar. El Parlament i el Govern han rebut una notificació segons la qual les conclusions del procés constituent aprovades anteriorment queden anul·lades, cosa que no ha sorprès els membres de Junts pel Sí.
Summarization
caBreu_abstractive_2557
Resumeix el text següent:
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Alerta Solidària han criticat aquest divendres les "brutals agressions" dels Mossos d'Esquadra per desallotjar els 200 estudiants universitaris acampats a la Via Laietana aquest dijous de matinada. Segons dos comunicats, l'actuació policial va ser "completament injustificada" i va suposar "la militarització de la ciutat" contra l'asseguda que hauria acabat amb "una desena" de ferits. Segons les entitats, el desallotjament es va fer "amb total contundència" i "obligant la premsa a abandonar el lloc, perquè no hi hagués testimoni gràfic de l'actuació policial". A banda de cops de porra, els mossos haurien "retorçat braços i agafat gent pel coll". Com a resultat d'aquesta actuació, alguns manifestants van patir "hematomes i ferides evidents" i es van identificar una vintena de persones, de les quals una desena van ser obligades a entrar dins de les furgonetes dels antiavalots amb "amenaces i intimidacions, fora de la vista dels companys i de qualsevol possibilitat d'enregistrar el que els Mossos estaven realitzant". Totes dues entitats, avisen que "les intimidacions i coaccions" dels Mossos no aturaran la lluita. "Per més que ens identifiquin, colpegin, amenacin o ens detinguin, continuarem lluitant fins aconseguir allò que és just", adverteixen. A més, també critiquen l'actuació policial de l'última setmana, una "línia continuista de criminalització del moviment estudiantil", ja que s'han detingut "arbitràriament" tres estudiants i citat a declarar cinc per mobilitzacions anteriors. Per tot això, exigeixen que la Secretaria d'Universitats compleixi els acords del Parlament i exigeixen responsabilitats polítiques a la Conselleria d'Interior. Manifestació tranquil·la fins l'asseguda final Segons va poder presenciar l'ACN, cap a dos quarts d'1 de la matinada, els Mossos d'Esquadra, amb un fort desplegament d'antiavalots, van desallotjar una a una les persones que participaven en l'asseguda, que havia quedat encerclada pel cordó policial que custodiava la seu d'Universitats i bloquejava l'accés a la Via Laietana. Des de fora del cordó, desenes de persones van donat suport als concentrats amb crits que animaven a la "resistència" i contra la policia. La Secretaria d'Universitats i Recerca (SUR), que es troba a l'inici de la Via Laietana, estava custodida pels Mossos d'Esquadra abans de l'arribada dels estudiants, que van llençar alguns petards i bombes de fum a l'edifici. Va ser aleshores quan uns 200 participants a la manifestació es van asseure davant Universitats i van anunciar, amb càntics, que pensaven passar la nit allà. També van cridar contra les retallades en ensenyament i contra la policia, i van demanar la dimissió del secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, entre altres proclames i reivindicacions. Es van viure alguns moments de tensió quan els manifestants de primera línia van donat alguns cops, amb els pals de les banderes que portaven, als escuts dels agents que custodiaven la porta de la Secretaria. Els Mossos van donar algun cop de porra, però l'enfrontament es va frenar. En general, l'asseguda va transcórrer de forma pacífica. Els manifestants van desplegat tres tendes de campanya i les persones que es trobaven fora del cordó policial donant-los suport --moltes eren manifestants que s'havien allunyat un moment de l'asseguda i ja no els havien deixat tornar a entrar dins del cordó policial-- els van llançar provisions, com 'snacks', barres de pa, embotits i begudes. Quan ja feia quatre hores que havia començat l'asseguda, els Mossos van anunciar que tenien instruccions d'alliberar la via i, pocs minuts després, la van començar a desallotjar. Els Mossos van optar per separar un a un els participants a la protesta, que s'havien apinyat per fer més complicat el desallotjament. A mesura que els anaven separant del grup, els portaven al Pla de Palau. Alguns dels participants a l'asseguda van explicar a l'ACN que no els havien identificat. Les diputades de la CUP Mireia Vehí i Mireia Boya van estar presents a la protesta, tot i que es van mantenir en segona línia, observant com transcorrien els fets. Al final s'hi va afegit la també diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que va demanar informació als Mossos de què passava amb els participants a l'asseguda un cop desallotjats. Segons li haurien explicat, els agents no estaven identificant els manifestants, excepte els de primera línia que havien estat amb les banderes. Aquests, se'ls hauria portat als furgons per comprovar si tenien algun requeriment i, en cas negatiu, també se'ls deixava marxar, segons li haurien indicat a Reguant.
Els Mossos d'Esquadra desallotgen els 200 estudiants universitaris que s'estaven manifestant a la Via Laietana, fent servint amenaces i agressions. Aquestes accions han estat criticades pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i per Alerta Solidària, que han comunicat que la seguda ha acabat amb diversos ferits i que l'actuació policial ha sigut desproporcionada.
Summarization
caBreu_abstractive_662
Resumeix el text següent:
L’Aquarius i els vaixells de la marina italiana que l’acompanyaven van entrar ahir als molls de València enmig de l’expectativa global. Més de sis-cents periodistes esperaven l’arribada dels sis-cents trenta rescatats en alta mar que el govern d’extrema-dreta italià havia refusat de permetre’ls l’entrada a cap port. Tot i això, la Mediterrània té dos milions i mig de quilòmetres quadrats. I mentre l’Aquarius concentrava tota l’atenció, centenars de persones més, milers, lluitaven per saltar de l’Àfrica a Europa, generalment en embarcacions sense condicions i sotmeses a la violència de les màfies, dels estats o dels grups incontrolats. Només aquest mes de juny les organitzacions humanitàries que intenten fer el seguiment de la gent que salpa al mar intentant arribar a la riba nord calculen que hi han perdut la vida més de tres mil i que els rescats han crescut exponencialment, també perquè la climatologia ajuda provar de fer la ruta en millors condicions. D’elles, quatre eren menors i dues tenien problemes de salut evidents. Els havien promès que arribarien a Melilla però passant per davant els illos les hi van fer desembarcar. S’hi van estar un dia sencer abans que militars espanyols no les van portar a Melilla per mar. El mateix dia, diumenge, a les 10.20 del matí, es va descobrir una embarcació lleugera amb motor que transportava 27 persones, entre ells dues dones. Havia eixit de Nador, al Marroc, i intentava arribar a Europa. Dues hores després era interceptada per la policia espanyola i duta a port. En canvi, dos dies abans havia estat la policia reial marroquina qui havia interceptat una barca que havia eixit del Cap Spartel a les deu del matí amb onze ocupants, que va retornatr al Marroc. De fet, aquest cap és un lloc habitual d’eixida d’embarcacions: precisament el 4 de juny van ser captades dues barques amb dotze i onze persones cadascuna. Una fou interceptada per la policia marroquina i una altra per l’espanyola. Sens dubte, aquest desenllaç fou més agradable que el dels nou tripulants d’una barca que dos dies abans, el dissabte 2 de juny a les 17.10, va emetre un senyal telefònic de socors. Havien salpat del Marroc i l’embarcació estava en males condicions. Finalment set van morir, un va desaparèixer i només un va ser rescatat. Aquest cap de setmana, mentre València estava pendent de la flota de l’Aquarius, 933 persones eren rescatades de seixanta vuit embarcacions en el mar d’Alborà i l’estret de Gibraltar. Quatre d’elles eren mortes. A l’altra punta de la mar, est enllà, els guardacostes turcs van trobar el 3 de juny una embarcació amb sis xiquets i nou morts. Cinc més encara eren vius en el moment de ser rescatades però un va morir poc després. Dels grans passatges que es fan servir per a arribar a Europa, la ruta de l’Egeu actualment té molt menys trànsit que en el passat, perquè la policia turca, arran de l’acord amb la Unió Europea, vigila fortament els indrets dels quals salpaven les barques. Però encara hi ha qui aconseguix fer la travessa. El dia 8 a primera hora de la matinada un grup de vint persones va aconseguir desembarcar a l’illa grega de Kos, on els va detenir la policia grega. Malgrat tot, és la ruta que ens manca, la central, entre la costa de Líbia i Sicília, la que concentra la màxima quantitat de rescats i de morts. La duresa amb què les autoritats italianes impedeixen el desembarcament de persones rescatades al seu país i la prohibició a organitzacions de salvament perquè puguin treballar-hi ho va convertint ràpidament en un polvorí. Dissabte, segons la guàrdia costera italiana, varen haver-hi quatre-cents cinquata rescataments en les aigües que separen Líbia i Itàlia. Un vaixell de càrrega de Singapur, el Viking Amber, va salvar-les. Hi havia una criatura acabada de néixer i la mare, que segons sembla havia parit en alta mar. Totes dues estaven en molt males condicions físiques. Davant totes aquestes desgràcies, la pregunta, tanmateix, és quanta gent més s’hi mor i s’ha mort sense que ningú no en sàpiga res. Les notícies de rescat de barques de qualsevol mena fan referència a casos en els quals s’ha sabut de l’existència d’una embarcació i s’ha pogut prendre-hi contacte. Però quantes salpen i s’enfonsen sense que no ho sàpiga ningú? Claudia Lodesano, presidenta de la secció italiana de Metges Sense Fronteres era ahir a València per a rebre l’Aquarius i va dir que ell calcula que la darrera setmana mil dues centes persones, com a mínim, s’han mort a la Mediterrània intentant arribar a les costes d’Europa. Aproximadament el doble dels qui navegaven en l’Aquarius, aquest vaixell que ha protagonitzat una epopeia de nou dies al mar, que ha derrotat la indiferència i la indecència de les autoritats italianes i europees però que no pot amagar, ni vol, aquesta crua realitat que fa massa anys que dura.
Arriba als molls de València l'Aquarius, el vaixell amb rescatats en alta mar que Itàlia no va permetre entrar, i es crea una gran expectativa amb més de sis-cents periodistes esperant la seva arribada. Les organitzacions humanitàries alerten que, només al mes de juny, més de tres mil persones han perdut la vida intentant arribar a la riba nord.
Summarization
caBreu_abstractive_1702
Resumeix el text següent:
Els socialdemòcrates alemanys han aconseguit guanyar la primera etapa d’una cursa que se’ls pot fer llarga fins al 24 de setembre, quan la República Federal elegirà un nou Bundestag. El canvi de lideratge, l’elecció de Martin Schulz com a nou president del partit i candidat, ha estat exitós. En una organització acostumada a les ganivetades internes, que el pas de Sigmar Gabriel a Martin Schulz s’hagi fet de manera harmoniosa i amb la pràctica unanimitat interna, ja és molt. La candidatura de Martin Schulz està ben pensada. És un candidat nou, que no està cremat pels anys de gestió de l’SPD com a soci menor d’Angela Merkel. Schulz és carismàtic, pot fer un discurs més d’oposició que el que podien intentar la resta de dirigents, la majoria dels quals ha participat en el govern federal de la gran coalició. La socialdemocràcia europea, un desori L’SPD engega la campanya amb moral i un rostre que sembla sincer quan somriu. Ja és molt. Però miri allà on miri, el camp de la socialdemocràcia europea és poc engrescador. Entre l’ofensiva del populisme de dretes i el “mal menor” conservador, caldrà fer un gran esforç per convèncer l’electorat que hi ha espai per una via a l’esquerra que sigui creïble sense ser demagògica. A Holanda, que acaba de celebrar eleccions, l’èxit dels liberals de dreta de Mark Rutte i l’aturada en sec de les aspiracions de la dreta xenòfoba de Geert Wilders han deixat en segon terme la patacada espectacular dels laboristes del PvdA, socis de coalició de Rutte, reduïts a força minoiritària. Si es mira a França, encara és pitjor. L'homòleg de l’SPD, el Partit Socialista Francès, no sembla en condicions de passar a la segona volta, està fragmentat i després de les presidencials pot entrar en un procés de crisi definitiva. A Itàlia, ja fa anys que l’antic PSI va desaparèixer i el camp progressista es refugia en les sigles del Partit Democràtic, on per a ironia de la història, predominen els dirigents de procedència democristiana. Això, però, no evita que ara travessi una forta crisi interna. Sotmesos a Merkel Schulz es presenta com a alternativa a la cancellera i al seu partit, la Unió Cristiana Democràtica (CDU). Però farà campanya acompanyat pels dirigents que han governat amb la líder alemanya, començant pel mateix Gabriel, avui ministre d'Exteriors. El president federal és Franz-Walter Steinmeier, un altre socialdemòcrata que dirigia la diplomàcia alemanya fins al febrer, i que va ser elegit com a cap de l'Estat a l'Assemblea Federal amb els vots de la CDU com a candidat de la gran coalició. Martin Schulz sap que ha d'avençar enmig d'esbarzers. Un intent de rebutjar l'obra feta pels seus podria ser contraproduent. Pressionats entre la CDU i l'esquerra Ja fa anys que el Partit Social Demòcrata no és l'única opció progressista amb possibilitats. Els Verds continuen sent una alternativa en aquest espai, tot i que després d'haver governat en molts estats federats i haver-ho fet també en l'executiu federal, han perdut bona part del seu esperit rupturista. Molts electors els veuen com una força liberal però amb més consciència social i ambiental que el minoritari Partit Liberal (FDP), de posicions bastant conservadors econòmicament. Die Linke, L'Esquerra, és l'altra força que pressiona els socialdemòcrates per la franja radical. Hereu en part de l'antic partit comunista de la República Democràtica Alemanya, ha aconseguit preservar un espai electoral rellevant, sobretot en alguns estats de l'est. La capacitat que tingui Schulz per arrabassar-li un segment del vot més popular i de protesta serà determinant. Les limitacions de la "realpolitik" La majoria d'analistes estan convençuts de la migradesa de possibilitats que Schulz esdevingui canceller. Ho podria ser potser en una suma hipotètica amb Die Linke i els Verds, que podria fer majoria al Bundestag. Però és difícil d'imaginar que un partit com el socialdemòcrata pogués consensuar un programa de govern a Berlín amb l'esquerra radical, encara una força "maleïda". L'ex-president del Parlament Europeu ha de treballar dur perquè Merkel, amb la seva política d'acollida de refugiats, li ha tret part del "vot del cor". En aquests moments, la cancellera ha esdevingut el baluard de certa Europa social enfront els vents que bufen de l'Atlàntic. Merkel és vista com el vot útil pels qui defensen el projecte europeu i l'objectiu a abatre per la dreta xenòfoba, que es presenta amb les sigles Alternativa per Alemanya (AfV). Schulz haurà de saber respondre amb arguments convincents a la gran pregunta que la socialdemocràcia afronta en aquesta campanya, i que fins ara han respost malament els altres socialdemòcrates europeus: per què votar l’SPD?
Martin Schulz substitueix Sigmar Gabriel com a president dels socialdemòcrates alemanys, i serà el candidat al Bundestag. Els analistes no donen moltes opcions a Schulz de convertir-se en canceller, a no ser que faci un pacte amb Die Linke (Esquerra) i els Verds, però creuen que aquesta possibilitat és força improbable.
Summarization
caBreu_abstractive_1555
Resumeix el text següent:
L'Ajuntament de Barcelona ha desencallat la rehabilitació del recinte de Can Batlló, on preveu destinar 64 milions d'euros durant aquest mandat amb l'objectiu que l'antiga fàbrica "no acabi en l'oblit i la destrucció", segons ha destacat aquest dilluns l'alcaldessa, Ada Colau. La inversió prevista en aquest mandat inclou 28 milions d'euros per comprar dues naus que fins ara eren propietat de la Generalitat, en el marc del conveni per accelerar les obres de la línia 10 del metro. Al mateix temps, 13 milions es destinaran a construir la nova EMAV, i també 5 milions pel projecte de Coòpolis. Finalment, 15 milions corresponen a la construcció d'habitatge, mentre que 3 milions són per a la urbanització de l'espai. A banda d'aquesta inversió, l'Ajuntament calcula que caldrà destinar 86 milions d'euros els següents mandats per acabar tots els projectes que s'hi planifiquen. Colau afirma que es pren "seriosament" el projecte "Ens estem prenent seriosament el projecte", ha subratllat Colau, definint la reforma de Can Batlló com un "repte pendent de fa massa temps". En aquest sentit, l'alcaldessa ha destacat que la recuperació del recinte s'ha aconseguit gràcies a la pressió veïnal, i ha aplaudit que el projecte serveixi per "fer una aposta en innovació i noves formes de cogestió". "Durant molts anys el recinte va estar abandonat, gairebé emmurallat, generant una frontera entre barris, i ara volem dignificar aquest espai", ha conclòs Colau. A la darrera Comissió d'Urbanisme es va fer l'aprovació inicial de la modificació del PGM, incloent-hi els treballs impulsats per la Plataforma de Can Batlló i entitats veïnals. En concret, dels 139.200 metres quadrats que es modifiquen del planejament urbanístic, 60.323 corresponen a futura zona verda i espais lliures, 8.390 són per a xarxa viària, 40.747 es destinen a equipaments, 27.871 corresponen a habitatges i 1.869 metres són de sòl destinat a habitatge dotacional. Pel que fa als equipaments, entorn del bloc 19 s'hi ubicarà una futura escola i al bloc 7 és on de forma imminent començarà la construcció de l'EMAV, de la qual se'n preveu la inauguració a finals del 2018, amb espai per a 600 alumnes, ampliant la capacitat de les instal·lacions actuals de Via Laietana. D'altra banda, l'Ajuntament estudia destinar la nau central del bloc 8 –catalogada com a Bé cultural d'interès local- a l'Arxiu Municipal de la ciutat, sense descartar incloure-hi altres espais d'ús públic, mentre que preveu mantenir l'espai utilitzable de les masies Pelleria i Can Bruixa. Al mateix temps, pel que fa a l'espai de l'antiga estació de Magòria, s'hi preveuen dues peces d'equipament esportiu, incloent-hi un camp de futbol, com reivindicaven els veïns del barri de la Bordeta. Davant la planificació de nous espais previstos, la regidora del districte Sants-Montjuïc, Laura Pérez, ha destacat que la Bordeta passarà de ser un dels barris amb menys equipaments a "ser un dels que més en tindrà", amb un total de 40.000 metres quadrats. Economia col·laborativa i impuls de l'habitatge Un dels projectes destacats de la rehabilitació de Can Batlló és l'obertura de Coòpolis, amb la intenció de ser un punt cèntric en el foment de l'economia social i solidària, seguint criteris de gestió comunitària, segons ha destacat el govern municipal. Coòpolis va començar a gestar-se el 2013, i la previsió és que s'instal·li al bloc 4 de Can Batlló, ocupant 4.300 metres quadrats. Segons el calendari amb què treballa l'Ajuntament, el nou centre d'economia sostenible entrarà en funcionament l'any 2019, tot i que a curt termini ja es posarà en marxa una oficina dins la mateixa nau. Finalment, pel que fa a l'habitatge que es construirà dins el recinte fabril, s'hi preveuen 1.455 pisos, 470 d'ells amb algun tipus de protecció oficial. En aquests moments hi ha gairebé 300 habitatges de protecció oficial en construcció o a punt d'iniciar-se'n les obres. A part de les promocions públiques, el projecte també inclou la construcció d'habitatge en règim cooperatiu.
Continua endavant el projecte de rehabilitació del recinte de Can Batlló, on l'Ajuntament de Barcelona destinarà 64 milions d'euros. L'alcaldessa, Ada Colau, ha destacat que era un projecte que portava molt de temps pendent i que l'aprovació s'ha aconseguit gràcies a la insistència dels veïns. L'espai es destinarà a zones verdes, equipaments i habitatges.
Summarization
caBreu_abstractive_2125
Resumeix el text següent:
Els taxistes han anunciat aquest divendres l'inici d'una vaga indefinida i han decidit mantenir les mobilitzacions. Han acordat deixar els seus cotxes aturats al centre de Barcelona i han assegurat que no els mouran de la Gran Via, que està col·lapsada des de primera hora de la tarda, fins que el ministeri de Foment no faci un "afegit" a l'article 91 de la Llei d'Ordenació dels Transports Terrestres (LOTT) i modifiqui l'article 182.2 del Reglament d'Ordenació de Transports Terrestres (ROTT). "Això és el 15-M, segona part", ha assegurat el portaveu d'Elite Taxi, Alberto Álvarez, després de la votació de la decisió en assemblea. A més, Álvarez ha fet una crida a altres taxistes de l'Estat perquè "parin" i facin un "moviment històric" per "solucionar el problema". "Si no ho aconseguim des del carrer, no ho aconseguirem mai", ha remarcat el portaveu d'Elite Taxi. Álvarez ha dit que és el Ministeri de Foment qui té la "clau" perquè els taxistes desconvoquin la vaga i les mobilitzacions perquè considera que és qüestió de "voluntat política" que faci el canvi legislatiu que exigeixen els taxistes. "La gent no vol paraules, vol fets", ha destacat. El portaveu d'Elite Taxi ha demanat als "taxistes corrents" que "surtin al carrer" perquè es "canviï la llei". "Ens estan prenent el pèl, doncs veurem qui pot més", ha avisat Álvarez envoltat de centenars de taxistes. Amb tot, ha demanat "disculpes" a la ciutat de Barcelona per les molèsties que puguin causar les mobilitzacions del sector, però ha apuntat que els taxistes no són els "culpables" de la situació, sinó el Ministeri de Foment. En aquest sentit, ha instat el ministre de Foment, José Luis Ábalos, a trucar-lo per tal de trobar una solució a la situació. Els cotxes queden aturats a la Gran Via Els centenars de taxistes, que han col·lapsat Barcelona durant la tarda, han fet una assemblea a la Gran Via a l'alçada de passeig de Gràcia. La trobada ha començat a les vuit del vespre per tal de decidir si continuaven les mobilitzacions. L'assemblea ha començat tan bon punt ha arribat el portaveu d'Elite Taxi, que acabava de reunir-se amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Entre aplaudiments dels taxistes, Álvarez s'ha dirigit als seus companys i ha explicat el contingut de la reunió amb l'alcaldessa, així com el reclam de la Generalitat al Ministeri pel traspàs de les competències per resoldre la situació. Durant la intervenció d'Álvarez, els concentrats han reclamant que continués la mobilització: "No ens ho creiem ", han reblat, i han demanat que s'apliquin les seves demandes de forma immediata. Davant les intervencions dels taxistes, que han cridat en diverses ocasions a favor de mantenir les aturades, Álvarez ha fet una crida a la vaga indefinida. Més tard alguns taxistes han votat a mà alçada prolongar la concentració. La mobilització comença a l'aeroport Des de primera hora de la tarda, centenars de taxistes han col·lapsat bona part del centre de Barcelona com a protesta per la suspensió judicial del reglament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que limita les llicències VTC. Els taxistes han aturat els seus cotxes als carrils centrals de la Gran Via de la capital catalana, però el trànsit es manté obert als laterals de l'artèria. Un altre grup de taxistes també ha tallat el carrer Aragó amb contenidors de la brossa. Més enllà de les deu de la nit, els taxistes es concentraven a la Gran Via, la majoria fora dels seus vehicles. Alguns, fins i tot, havien instal·lat tendes de campanya a l'artèria de la capital catalana. La mobilització dels taxistes ha començat cap a les dues de la tarda, moment en què han iniciat una marxa lenta des de l'aeroport del Prat i han entrat a la ciutat de Barcelona provinents de la C-31 i en direcció a la plaça de les Glòries. No hi haurà noves llicències VTC durant l'agost Les paraules d'Álvarez durant l'assemblea contrasten amb el sentit de les declaracions que ha fet en sortir de la reunió que ha mantingut poc abans amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En sortir de la trobada, el portaveu d'Elite Taxi ha assegurat que plantejaria a l'assemblea de taxistes que les mobilitzacions es posposessin al setembre, atès que no s'atorgaran noves llicències a l'agost. I és que la legislació vigent no permet atorgar noves llicències VTC i les úniques que es donen són per sentència judicial. Com que el mes d'agost és inhàbil als jutjats, no s'espera que el ministeri de Foment atorgui noves llicències durant aquest mes. Així li ho ha explicat als taxistes el director general de Transports, Pere Padrosa, segons ha indicat el mateix Pedrosa a l'ACN. Les competències per atorgar llicències VTC són del Ministeri de Foment, però la Generalitat en té la gestió delegada i signa i entrega els permisos que li arriben des de Madrid.
Els taxistes anuncien una vaga indefinida i col·lapsen la Gran Via amb els seus cotxes. A una assemblea que han dut a terme, Alberto Álvarez, portaveu d'Elite Taxi, ha afirmat que el Ministeri de Foment pot acabar amb la vaga si canvien la legislació, i ha demanat als taxistes que "surtin al carrer".
Summarization
caBreu_abstractive_2510
Resumeix el text següent:
Unes 500 persones s'han concentrat aquest dijous al vespre a la Plaça del Vi de Girona, davant del consistori, per exigir a les forces independentistes que arribin a un acord i evitin unes noves eleccions anticipades. "Unes eleccions al Parlament no és la voluntat majoritària del poble", ha assenyalat Marta de Puig, coordinadora de la territorial gironina de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'entitat que ha convocat la mobilització per pressionar a Junts pel Sí i la CUP. Gran part dels assistents, de totes les edats i procedents de pobles veïns, carregaven pancartes on es podia llegir 'Volem acord', 'Acord Sí o Sí, vosaltres en sereu els responsables' i nombroses estelades. Després de la lectura del manifest conjunt, els assistents han cantat Els Segadors i han reclamat la retirada de la bandera espanyola de la façana de l'Ajuntament de Girona. Entre crits d'independència i en defensa d'un acord polític, la coordinadora de l'ANC de Girona, Marta de Puig, ha pogut engegar els altaveus i llegir el manifest conjunt que l'assemblea ha escrit per aquest vespre. El seu objectiu era clar: "és l'últim moment per poder exigir als representants que vam votar el 27-s que es posin d'acord i que constitueixin un govern que defensi la independència de Catalunya", ha assenyalat, micròfon en mà. Segons els organitzadors de la concentració, que ha emplenat de gom a gom la plaça del Vi de Girona, l'acte no volia servir com a "retret" per a cap de les dues formacions independentistes (Junts pel Sí i la CUP). "Venim a fer més pressió perquè fins al dia 10 hi ha temps i que cal que es facin tots els esforços que calguin", ha assegurat la coordinadora. Entre els assistents a la concentració s'ha pogut veure la diputada Elena Ribera, la regidora d'ERC-MES a la ciutat de Girona, Maria Mercè Roca, el regidor de la CUP a l'Ajuntament de Girona, Lluc Salellas, o l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que ha arribat uns minuts més tard. La concentració ha arrencat a dos quarts de vuit en punt i la gran majoria dels assistents – de totes les edats i veïns de Girona o de municipis propers com Cassà o Vilobí d'Onyar- carregaven cartells on es podia llegir 'Volem acord'. Durant l'acte, que s'ha allargat durant més de mitja hora, s'han pogut escoltar crits a favor de la independència, diversos 'Visca Catalunya' i, fins i tot, els assistents han reclamat a l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que és el president de l'AMI, que retirés la bandera espanyola que oneja a la façana de l'edifici consistorial. "Cal fer-ho sense retrets, tothom ha de ser generós i independència és de varis colors i ideologies, ha d'incloure a tothom i sumar", ha subratllat la coordinadora gironina de l'ANC. En aquest sentit, Marta de Puig ha ressaltat que durant els darrers tres mesos des de l'Assemblea Nacional Catalana s'han mantingut "callats" perquè les formacions polítiques poguessin fer "la seva feina" però que, ara, havien decidit sortir al carrer i aixecar la veu perquè calia "un últim esforç". "Volem acord, volem govern, som sobirans i unes noves eleccions anticipades no és la voluntat majoritària del poble", ha assegurat la coordinadora de l'ANC qui ha parafrasejat diverses paraules d'escriptors o artistes com Lluís Llach per subratllar que arribar a un acord per tirar endavant el procés independentista és "un deure" dels partits polítics com ho és també complir amb el "mandat democràtic del 27-S". Per la seva banda, el regidor de la CUP a Girona, Lluc Salellas ha assegurat que la formació "no està trencada" tal i com apunten alguns mitjans de comunicació arran de la negativa del passat diumenge a investir Artur Mas. "Evidentment els que no apostàvem per aquesta opció estem frustrats però tothom segueix al vaixell", ha destacat tot apuntant que havia decidit assistir a la concentració a títol personal. "Som gent soferta i mirem al futur i treballarem sigui l'escenari que sigui per aconseguir la independència el més aviat possible", ha insistit. L'acte ha finalitzat amb tots els assistents, amb els punys alçats, cantant el cant d'Els Segadors. Posteriorment en Miquel, un dels concentrats, ha assenyalat a l'ACN que estava decebut perquè no acaba de lligar "el que es diu amb el que es fa" – referint-se als discursos de les formacions independentistes- i ha aprofitat el moment per fer una crida als "artistes" que estan al front de la situació política actual perquè es posin d'acord d'una vegada per totes. "Si no és així, em penso que els nostres néts encara estaran esperant la independència. A veure si això serveix per donar un clatellot i que tirin endavant", ha conclòs.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat una concentració a la plaça del Vi de Girona, per exigir que els partits independentistes arribin a un acord. Els assistents han assegurat que la major part de la població no vol unes eleccions anticipades al Parlament, sinó un acord entre les formacions independentistes.
Summarization
caBreu_abstractive_1011
Resumeix el text següent:
El jutjat dona dos mesos a la parella del sospitós del doble crim de Susqueda (Selva) per tornar al país per declarar com a testimoni. A la interlocutòria que acorda practicar un total de 108 diligències de prova per continuar investigant el cas (entre prendre declaració a testimonis, proves documentals i dictàmens pericials), el jutge descarta que els Mossos d'Esquadra es traslladin a Colòmbia per interrogar la dona perquè la defensa de Jordi Magentí va assegurar que estava disposada a viatjar per declarar al jutjat. Ara, el jutge dona deu dies als advocats del detingut perquè indiquin a partir de quina data estarà al país i adverteix que "en el cas que transcorreguts dos mesos no hagi comparegut, es cursarà la comissió rogatòria perquè la seva declaració s'estima fonamental per a l'esclariment dels fets". A la mateixa interlocutòria el jutge denega dotze grups de proves, la majoria proposades per la defensa. El Jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners ja ha dictat la interlocutòria per acorda quines proves proposades per les parts es faran. En total, el jutge ha acceptat 108 noves diligències que inclouen la declaració de 43 testimonis, elaborar 37 dictàmens pericials o aportar 20 informes documentals. Per contra, ha denegat dotze grups de proves, la majoria de les quals proposades per la defensa. Una de les proves que ha denegat és que els Mossos d'Esquadra es traslladin a Colòmbia per prendre declaració a la dona del suposat autor del doble crim, Jordi Magentí. Aquesta era una de les proves proposades pel fiscal però el jutjat ha resolt desestimar-la perquè la defensa del sospitós va assegurar que la dona està disposada a tornar al país per declarar com a testimoni. "La defensa ha afirmat que el testimoni viatjarà per comparèixer davant d'aquest jutjat, per això resultat innecessari cursar la corresponent comissió rogatòria", subratlla el jutge. Tot i això, dona un termini de deu dies a la defensa (a comptar a partir del dia de notificació de la interlocutòria) perquè indiqui a partir de quina data estarà al país. El jutge adverteix que si passen dos mesos fins que la testimoni hagi comparegut, sí que cursarà la comissió rogatòria perquè entén que la seva declaració és "fonamental" per a l'esclariment dels fets. Això no vol dir, però, que no es practiqui cap diligència a Colòmbia. Segons argumenta el jutjat, la dona de Magentí va tornar al seu país d'origen de manera "inesperada" i els indicis apunten que aquest viatge podria tenir "relació" amb els delictes. "És possible que, quan va arribar a Colòmbia pocs dies després dels fets investigats, comentés qualsevol circumstància relacionada amb ells", conclou el jutge que acorda així prendre declaració a la filla de la dona. "S'estima pertinent perquè sembla que té una bona relació amb la seva mare de manera que, sota la promesa o jurament de dir la veritat, pot informar sobre els motius que li va exposar per justificar el viatge a Colòmbia", detalla el jutge. Decomís d'objectes A banda de prendre-li declaració, també comissaran qualsevol objecte que pugui tenir "rellevància" per a la investigació. El jutge recorda que l'endemà de la mort de la parella del Maresme Magentí va anar amb la seva dona a la zona on, segons els investigadors, es van produir els fets. La Unitat de Balística i els experts necessaris faran un dictamen per determinar (analitzant els orificis d'entrada i sortida dels cossos) el calibre i el tipus d'arma de foc utilitzada, així com a quina distància els hi van engegar els trets. Les festes "rave" El jutjat desestima analitzar els vídeos que apareixen al Youtube de festes 'rave' que hi va haver a l'entorn del pantà durant el mes d'agost i, de la mateixa manera, descarta que els Mossos d'Esquadra identifiquin les persones que hi surten. Segons subratlla la interlocutòria, el vídeo més recent és de l'11 d'agost, tretze dies abans dels fets. A més, també considera que "no existeix cap element" que relacioni cap festa 'rave' amb la mort a trets de la parella. La interlocutòria no és ferma i es pot recórrer.
El jutge, que ha acceptat 108 diligències de prova, considera fonamental que la dona del sospitós del doble crim de Susqueda torni a Espanya per declarar com a testimoni. Ara, la dona té dos mesos per tornar de Colòmbia, a on va marxar de forma inesperada. També es prendrà declaració a la seva filla.
Summarization
caBreu_abstractive_342
Resumeix el text següent:
Jutges i fiscals han convocat avui una jornada de vaga com a continuació de la del 22 de maig. Té relació amb les mobilitzacions, manifestacions, aturades i vagues a l’administració espanyola de justícia que van començar dilluns. En una situació gens habitual, jutges i magistrats, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i treballadors i funcionaris dels jutjats protesten gairebé simultàniament per fer sentir unes reivindicacions històriques: millorar les condicions laborals i modernitzar el funcionament de l’administració de justícia. Volen aturar o impulsar canvis legislatius, augmentar les plantilles i apujar els salaris, entre més peticions. Durant aquest mes de novembre es tramita al senat espanyol la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), aprovada al congrés, que conté, segons els quatre sindicats convocants (CSIF, STAJ, CCOO i UGT), ‘els greuges més durs a tot el personal de l’Administració de Justícia que s’han produït en la història’. S’exclamen que s’unifiquin tots els centres de destinació de cada municipi, encara que siguin en zones diferents, cosa que implica ‘aprovar la mobilitat forçosa a qualsevol lloc de feina de la mateixa localitat, a criteri del gestor corresponent’. També lamenten que es ‘prohibeixi’ d’augmentar la plantilla i d’assignar més mitjans materials quan es designin jutges de reforç. En cas d’absència que no impliqui vacant, només se substituirà si és absència de personal titular, però no si és de personal interí. Finalment, el personal interí de reforç serà destituït en el termini màxim de sis mesos. A la pràctica, l’administració podrà determinar com vulgui quin serà, dins el municipi, el lloc de feina dels funcionaris de justícia en cada moment, alhora que es ‘reduirà dràsticament’ el nomenament de personal interí. Això deixarà llocs sense cobrir, sobrecarregarà de feina la resta del personal i, a més, crearà ‘incertesa’ en la percepció de retribucions complementàries i en l’assignació de funcions i tasques. L’assignació ‘forçosa’ de llocs de feina implica, segons els sindicats, ‘una intromissió encoberta del poder polític en l’Administració de Justícia’, perquè serà el ministeri o les comunitats autònomes amb competències qui decidirà on i quan es destinen més mitjans humans. ‘Algú pensa que destinaran més personal a investigar la corrupció, o faran precisament la contrària?’, es pregunten. Les quatre associacions judicials i les tres de fiscals de l’estat espanyol recorden que van oferir col·laboració i lleialtat a la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, però alhora van advertir que això no era una ‘carta blanca’ i que mantenien les seves peticions. Ara diuen haver constatat que ‘tot continua igual’ malgrat el canvi de govern. ‘La justícia continua maltractada’, lamenten les entitats, que han remarcat que en el projecte de pressupost per al 2019 no observen cap augment de les partides per a justícia i per a salaris de jutges i fiscals. Les associacions critiquen que la constitució de la mesa de retribucions s’ha intentat convertir en un ‘organisme burocràtic buit de contingut, amb una clara finalitat obstructiva i gens pràctica’. A més, alerten que, si no hi ha ‘respostes adequades’ per part del govern espanyol es podran convocar noves mesures de pressió. Donen suport a aquesta convocatòria l’Associació Professional de la Magistratura, l’Associació Judicial Francisco de Vitoria, Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, el Fòrum Judicial Independent, l’Associació de Fiscals, la Unió Progressista de Fiscals i l’Associació Professional Independent de Fiscals. La ministra Delgado va refermar la voluntat de derogar els terminis màxims de divuit mesos que tenen actualment les instruccions judicials. Sobre la digitalització de la justícia, va dir que no el govern espanyol vol paralitzar el nou sistema, però sí ‘alentir-ne’ la implantació per aconseguir-ne un funcionament correcte. També va dir que es revisaria la implantació de la nova oficina judicial i de les càrregues de feina dels jutges, i que la mesa de retribucions es reuniria amb més agilitat. Finalment, va anunciar la convocatòria de 300 places més d’oposició per a jutges i fiscals, a més de la intenció d’augmentar la plantilla de la fiscalia de 80 places i de crear 75 òrgans judicials nous.
Jutges i fiscals convoquen una jornada de vaga arran de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que segons els sindicats és molt perjudicial per a tots els treballadors de l'Administració de Justícia. Exigeixen una millora de les condicions laborals, un augment de les plantilles i dels salaris, entre altres peticions.
Summarization
caBreu_abstractive_2262
Resumeix el text següent:
El secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Alfonso Morán, ha assegurat que la draga que s'està instal·lant a Flix per reprendre l'extracció de fangs tòxics de la zona confinada del pantà estarà treballant la primera quinzena de desembre. Morán ha respost, a preguntes del senador d'ERC, Miquel Aubà, a la Comissió de Transició Ecològica, que els treballs a Flix "van a velocitat de creuer" i que la data de finalització de la descontaminació segueix sent el març de l'any que ve. També es preveu que els instal·lacions estiguin desmantellades a finals de 2019. Pel que fa a les obres pendents del Pla de Restitució, per a dotar de noves captacions d'aigua als pobles, el secretari ha reconegut que no hi ha un calendari previst i que dependrà de la tramitació de les 28 obres, de 44, que encara falten. El secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Alfonso Morán, ha recordat que durant els darrers mesos Tragsa ha pres "possessió" de les instal·lacions i ha preparat la posada en marxa de la planta de tractament i l'abocador de fangs, abans de reprendre l'extracció dels 79.300 metres cúbics de fangs contaminats que queden al fons de l'embassament. En les últimes setmanes s'ha ubicat una nova draga, que s'ha portat des dels Països Baixos, i el secretari de Medi Ambient s'ha compromès a informar "sobre el terreny" quan comenci la retirada de llots, la primera quinzena de desembre. Morán ha assegurat que s'han posat en marxa des del setembre mecanismes de control de l'aire i que es disposa de "més dades" per assegurar "que no s'han produït efectes nocius en relació a la contaminació atmosfèrica". Segons el secretari també "s'han redimensionat els mitjans per adequar la descontaminació dels materials pendents al pantà i s'han intensificat els mostrejos d'emissions a la planta de mostreig i de la qualitat de l'aire a la població". Per altra banda, Morán ha apuntat que no s'ha detectat cap fuita de contaminació fora de la zona confinada i que es fan controls periòdics del tablestacat que aïlla la zona contaminada. El senador republicà Aubà ha demanat el detall de les inversions fetes els darrers exercici en els treballs de descontaminació i el Pla de Restitució. Al 2017, el cost de l'eliminació de la contaminació química va ser de 663.561 euros i 24.576 euros es van destinar al Pla de Restitució. Enguany la inversió executada és de 8,9 milions d'euros i una previsió per a final d'any de 17,4 milions d'euros. Per al Pla de Restitució es destinaran 11.808 euros. En canvi, les obres encara no tenen calendari de finalització. El compromís d'Acuamed era enllestir-lo abans de 2020 però l'execució no avança. Del total de 44 projectes, segueixen havent 14 obres executades i 2 en execució. La inversió total compromesa per Acuamed per a l'execució d'aquests 44 projectes ascendeix a 32,5 milions d'euros. Morán ha recordat però que, des de2015, l'advocacia de l'Estat impedeix que projectes aprovats per altres administracions siguin executats per Acuamed i cal que el Ministeri de Transició Ecològica els aprovi. En el moment que això es va comunicar als ajuntament hi havia 18 projectes pendents de licitació, 7 pendents d'adjudicació, 1 pendent del projecte per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, i 2 pendents de resolució per haver fallat el sondeig d'investigació. El Ministeri està analitzant quin tipus de tramitació és la més correcta perquè han de ser projectes sotmesos a tramitació ambiental i això retarda el calendari. "Quan comptem amb la nova tramitació sabrem en quin calendari ens podríem moure", ha apuntat el secretari d'Estat de Medi Ambient. "Intentarem entre les tres administracions facilitar els processos perquè no sigui necessari fer recorreguts d'informació d'unes a altres però no sabem quina empresa o empreses executarien obres. Es farà per licitació i la licitació la farà Acuamed", ha explicat. Aubà ha recordat que el pla de Restitució havia d'estar llest abans que s'iniciessin els treballs de descontaminació. "Té poc sentit que es faci després i per això li demano màxima celeritat", ha subratllat el senador d'ERC. "Fa massa temps que està el problema damunt la taula i no s'aclareix com s'ha de fer amb la Generalitat", ha retret. Aubà ha recordat a Morán que hi ha municipis que reclamen i necessiten amb urgència les noves captacions d'aigua. Morán s'ha compromès ha resoldre dubtes amb els alcaldes quan visiti l'obra el mes vinent.
El secretari d'estat de Medi Ambient confirma que a la primera quinzena de desembre es reprendrà l'extracció de fangs tòxics al pantà de Flix i que els treballs s'estan realitzant a gran velocitat. Tanmateix, admet que no hi ha un calendari previst per a les obres del pla de restitució, que serviran per proporcionar noves captacions d'aigua als pobles.
Summarization
caBreu_abstractive_2853
Resumeix el text següent:
Els grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona aprovaran aquest divendres en junta de portaveus una declaració institucional en defensa de l'Associació del Ball de Dames i Vells. Aquest gest arriba després que Cs hagi portat al Congrés la crema d'un retrat de Felip VI i insults a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola durant una funció de Santa Tecla. Segons ha avançat l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, el text serà consensuat amb tots els portaveus municipals, inclòs el de Cs. De fet, en declaracions als mitjans el líder d'aquesta formació a la ciutat, Rubén Viñuales, s'ha desmarcat de les crítiques del seu partit i ha subratllat el caràcter satíric de les representacions de Dames i Vells. La declaració institucional pretén defensar la llibertat d'expressió i explicitar el suport del consistori a l'entitat. El grup parlamentari de Cs, amb els diputats Miguel Ángel Gutiérrez i Sergio del Campo com a signants, han preguntat al govern de Pedro Sánchez si s'instarà a la delegada del govern espanyol a Catalunya perquè "doni compte a la fiscalia i avaluar si s'escau o no emprendre accions legals". Segons la formació taronja, els fets podrien ser constitutius d'un possible delicte d'ultratge a la corona. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha fet l'anunci aquest dijous en el marc del ple municipal del mes de setembre. Durant la sessió, el consistori també ha aprovat una declaració institucional en suport a les persones afectades per l'estafa de la clínica iDental a la ciutat de Tarragona. La degradació de la ciutat i l'incivisme, protagonistes D'altra banda, el plenari ha aprovat per unanimitat dues mocions sobre el barri del Port davant els problemes que afecten aquesta zona de la ciutat. Els veïns denuncien mancances en matèria d'incivisme, seguretat, neteja, ocupació d'habitatges, tràfic de drogues i soroll, i confien que les mocions d'aquest divendres no quedin en paper mullat. En concret, el ple ha donat llum verd a una moció del PDeCAT que insta a revitalitzar el barri i a emprendre mesures immediates per resoldre els problemes. També ha tirat endavant un text d'ERC que proposa elaborar un estudi d'inundabilitat de la Part Baixa de Tarragona. Prop d'un centenar de veïns han marxat en manifestació des de la plaça dels Carros fins a l'Ajuntament, on han seguit el debat. La portaveu del govern, Begoña Floria (PSC), s'ha mostrat partidària de fer-hi una intervenció integral, però ha instat la Generalitat a activar les subvencions dels Plans de Barri perquè només mb els recursos municipals no ho podran assumir. El ple també ha aprovat, de forma unànime, una moció d'ERC que proposa un pla de xoc per aturar la degradació i l'incivisme a la ciutat. El govern s'ha mostrat partidari d'endurir les sancions per comportaments incívics i l'alcalde ha proposat als diferents grups municipals un acord per fer un "pacte contra l'incivisme". En la mateixa línia, el consistori ha avalat una moció d'ERC, Cs i la CUP per a l'eradicació dels abocadors il·legals a la ciutat. L'oposició ha criticat la passivitat del govern davant la vintena d'abocadors detectats. La regidora Ivana Martínez, però, ha insistit que només al juliol van recollir 30 tones de deixalles incontrolades i que destinen 250.000 euros cada any per fer-hi front. A més, Martínez ha avançat que han comprat 60 noves tanques de formigó per barrar el pas als vehicles que fan abocaments il·legals -sobretot de runa- als polígons de l'Albada, Riu clar i la Floresta. Ballesteros crida a preservar la convivència En matèria estrictament política, el ple ha rebutjat una moció de la CUP en "defensa de les llibertats bàsiques davant la repressió de l'estat espanyol" i una altra de Cs "de condemna de tota la violència a Catalunya i pel respecte a la convivència". L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha demanat preservar la convivència "per damunt de qualsevol altre bé comú" i ha cridat els grups polítics a donar exemple i a no llençar-se "els plats pel cap". En l'àmbit cultural, el ple ha tombat una moció del PDeCAT per dignificar la Casa de la Festa i restaurar, conservar i museïtzar els gegants moros originals. La regidora de Cultura ha tornat a plantejar la possibilitat de traslladar aquest equipament al pàrquing Jaume I, que mai no ha obert portes i continua en desús. També s'ha rebutjat una moció de la CUP que demanava fer front a l'encariment dels lloguers i impulsar una ordenança que regularitzi els habitatges buits.
L'Ajuntament de Tarragona aprova una declaració en defensa de l'Associació del Ball de Dames i Vells, fets que no han agradat a Cs. A més, s'han aprovat altres mocions per millorar el barri del Port, després de les queixes dels veïns sobre l'incivisme, la falta de seguretat i la neteja del barri, entre d'altres.
Summarization
caBreu_abstractive_2908
Resumeix aquest text:
La producció de residus durant el confinament s'ha reduït un 3% al Baix Ebre i el Montsià, en comparació amb el març i l'abril de l'any passat. Aquesta caiguda s'accentua encara més en un 15% en el període festiu de Setmana Santa. La reducció de la producció a 114 tones mensuals de residus és conseqüència del tancament del comerç i els serveis però el consum a les llars s'ha disparat. El reciclatge de paper i cartó ha incrementat un 28% per l'augment de la paqueteria i les compres en línia. També s'ha incrementat un 11% la recollida d'envasos i un 12% la del vidre. El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) incentivarà a la xarxa de deixalleries la recuperació d'objectes que poden tenir una segona vida. El confinament s'ha fet notar també en la tendència de producció de residus i de recollida selectiva. Com exemplifiquen les dades del Baix Ebre i Montsià, que gestiona el COPATE, el nombre de residus s'ha reduït un 3% sobretot la fracció resta, un 10%, però el consum i l'activitat a les llars ha augmentat i també la producció de brossa. Ha augmentat un 11% el reciclatge d'envasos, un 12% el vidre i sobretot un 28% el paper i cartó. El COPATE ha fet balanç també de les dades del 2019. Destaca l'increment en 2 punts de la recollida selectiva a les dos comarques, trencant així una tendència a la baixa que s'arrossegava des del 2011, quan es va assolir el punt màxim de recuperació de deixalles. L'any passat, amb 55.222 tones de residus, la taxa de reciclatge va ser del 52%, amb un augment destacat del vidre i dels dipòsits en deixalleries. Es van deixar de generar 650 tones de residus, que esquilaven a 420 tones de diòxid de carboni. El Baix Ebre i el Montsià, amb un 51% i un 52% de recuperació de residus respectivament, es mantenen per sobre de la mitjana catalana (40%) i ocupen la vuitena posició en el rànquing de comarques que més reciclen. Mercè Mariano, tècnica COPATE i responsable de gestió de residus, ha destacat que els percentatges s'apropen als objectius marcats per la UE però ha lamentat que el 20% de la resta orgànica que es va recollir van ser residus impropis. "Fa massa anys que insistim a dir que va a cada contenidor. Si no podem superar aquest missatge, és que falla alguna cosa", ha lamentat Mariano. "La gent acaba de pressa i es fan les coses de manera grollera. Fem una crida que la gent s'hi fixi i ho faci bé que no és tan difícil", ha insistit. Per municipis, encapçalen les millors dades de reciclatge, Alfara de Carles, Freginals o Paüls –municipis amb menys de 1.000 habitants-. En el cas de Paüls s'ha incrementat un 10% la recollida selectiva gràcies a la implantació a l'agost de l'any passat del sistema 'porta a porta'. També ha registrat un important creixement de recuperació de residus a Alcanar gràcies a la instal·lació de 35 illes de contenidors a Alcanar Platja. Nou servei per recuperar objectes El COPATE posarà aviat un nou servei a la xarxa de deixalleries. Es tracta d'unes caixes on poder dipositar objectes que poden ser recuperats per tenir una segona vida. Tots els que es dipositin es registraran en un aplicatiu, Wastip App, que servirà d'aparador virtual perquè altres usuaris els puguin recollir. També es treballarà en coordinació amb empreses del tercer sector, Com la cooperativa Segona Volta, que repara, arregla i neteja objectes i productes de tota mena que venen després a preus molt assequibles. "Els operaris tenen un programa de registre perquè volem saber quants objectes s'evitaran de ser residus i es farà el registre per col·laborar amb la cooperativa. Estem en procés que sigui una llista pública, en col·laboració amb els serveis socials, perquè les persones amb dificultats econòmiques puguin accedir als objectes que no necessitin classificació o neteja i es puguin utilitzar directament", ha explicat la tècnica del COPATE.
Augmenta el consum a les llars al Baix Ebre i al Montsià, tot i que, a causa del tancament del comerç i els serveis durant el confinament, la producció de residus ha baixat en un 3 %. Tot i això, aquestes dues comarques estan per sobre de la mitjana catalana quant a la recuperació de residus.
Summarization
caBreu_abstractive_1611
Resumeix aquest text:
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha indicat aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio que anirà a la reunió amb Pedro Sánchez de dijous vinent amb la intenció de pactar les "condicions" d'un referèndum d'independència, i també ha indicat que plantejarà què fer a les formacions republicanes en cas que Sánchez no accepti la figura de mediador. "Necessito saber en quines condicions es pot exercir autodeterminació i amnistia", ha ressaltat el president, que ha apuntat que l'inici de la mesa de governs està condicionada a com vagi la reunió amb Sánchez i quin sigui el posicionament dels partits i entitats independentistes sobre els avenços de la trobada. La taula de diàleg és una de les condicions que va posar ERC per la investidura de Sánchez. Torra va citar fa dues setmanes els republicans, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per traçar una estratègia conjunta de cara a la negociació, i es va arribar a l'acord de plantejar l'autodeterminació i l'amnistia. "Necessito saber quina és la posició de Sánchez", ha ressaltat Torra. En contra d'expulsar ERC Torra ha assegurat que no era partidari d'expulsar ERC del Govern perquè prové "de la unitat". "Si alguna cosa he fet aquests anys, a Òmnium, l'ANC (ANC) i la presidència, és vetllar perquè els ponts entre independentistes no es trenquin. Cal tenir molt clar que ens necessitem a tots, i que ens hem de trobar en la unitat", ha assenyalat Torra. El president va anunciar ahir eleccions catalanes en el moment en què s'aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2020, i ha instat l'independentisme a "trobar-se en la unitat" de cara als futurs comicis. Torra s'ha queixat que el Parlament ha deixat la presidència "en la intempèrie" en treure-li la seva condició de diputat, i ha alertat que aquesta circumstància pot aplanar el camí de futures querelles per usurpació de funcions com la que ha plantejat el PP. El president, en tot moment, ha indicat que ha actuat amb "lleialtat" cap als socis de Govern, i ha recordat l'episodi del 30 de gener de fa exactament dos anys, quan Roger Torrent va suspendre el ple d'investidura de Carles Puigdemont. "La ignició [entre JxCat i ERC], però, segurament ve de més antic", ha destacat el dirigent independentista. Eleccions catalanes 2020 JxCat i ERC liquiden la legislatura: història d'un divorci, en deu actes Els socis de Govern i competidors als comicis previstos per abans de l'estiu conviuran a l'executiu fins que s'aprovin els pressupostos; la mala relació larvada des del 2017 precipita el final del mandat El president també s'ha referit a l'afer de la pancarta del llaç groc, que és el que l'ha dut a ser condemnat per desobediència i el que ha motivat, arran d'un recurs del PP, a ser inhabilitat com a diputat per part de la Junta Electoral Central (JEC). Torra ha indicat que no se'n penedeix "en absolut", i ha indicat que hauria volgut estar més "acompanyat" en aquest episodi. Es referia al fet que en moltes conselleries i edificis públics hi havia pancartes calcades que sí que van ser retirades quan ho va ordenar la JEC. La de Palau va ser desallotjada a instàncies dels Mossos d'Esquadra. El dirigent de JxCat també s'ha queixat del fet que la votació del 4 de gener afermant-lo com a diputat al Parlament hagi quedat en "simbòlica". "Se m'acusa de ser el president del simbolisme. Si no ens creiem el que votem, on és el simbolisme? En les votacions simbòliques que fem? La majoria absoluta del Parlament diuen que hi ha un cop d'estat i defensen que el president sigui diputat i president. El 10 de gener vam fer un acte amb els tres grups parlamentaris. On és el simbolisme? En les votacions que fan els representants del poble al Parlament, que no serveixen?", ha reflexionat.
El president de la Generalitat ha destacat en una entrevista a Catalunya Ràdio que confiarà a les formacions republicanes el futur del diàleg amb el govern espanyol, en funció de com vagi la reunió amb Sánchez. Torra va anunciar ahir la convocatòria d'eleccions al Parlament sota el condicionament de l'aprovació dels pressupostos del Govern per part de la Cambra.
Summarization
caBreu_abstractive_1126
Resumeix aquest text:
Rep El Despertador cada matí al teu correu A la pandèmia i a les seves dades els comencem a tenir agafada la mida. No perquè no tinguin encara algun secret o perquè la posada en circulació de la vacuna sigui imminent a la Unió Europea. Li tenim agafada la mida perquè sabem el que funciona i el que no, el que hem de fer i el que no si la volem contenir. I l'única solució eficaç fins ara ha estat reduir la mobilitat. És matemàtic: reobrim l'hostaleria i algunes activitats i torna a pujar l'índex de transmissió. Les dades sanitàries no recomanaven la desescalada, però es va fer per pressió de sectors econòmics com ara restauració -Josep Maria Argimon va admetre que, si l'administració tingués diners, s'hauria indemnitzat els afectats i evitat la reobertura- i per la pressió social de celebrar les festes. Ens podem trobar, a més, en una situació bastant surrealista, com seria un canvi de fase el dilluns malgrat que les dades hagin seguit en la mala tendència que es va iniciar ahir. Unes dades, per cert, que són molt més negatives que les de la primera desescalada. Els governs estan, davant d'aquesta situació, obligats a optar per la prudència i la contenció. No agrada a ningú i és més agraït demanar reobertures, però no hi ha marge per una altra cosa. L'acompanyarà Gerard Giménez, analista i autor d’un web de seguiment de la Covid a Catalunya. Avui no et perdis Catalunya va iniciar la primera desescalada amb un 83% menys de contagis; per Roger Tugas Vilardell. » «Volem passar Nadal tranquils»: comencen els cribratges massius a Barcelona; per Andreu Merino. » La CUP i Dolors Sabater negocien una coalició electoral per al 14‑F; per Joan Serra Carné i Sara González. » Dimiteix l'eurodiputat enxampat en una orgia en un bar de Brussel·les en plena pandèmia. » Barcelona vol reduir una quarta part dels desplaçaments en cotxe el 2024. Puig va fer un discurs brillant en què va advocar per una aliança catalanovalenciana enfront del Gran Madrid i l'Espanya centrípeta. Entre els assistents, va cridar l'atenció la presència d'exdirigents d'Unió Democràtica, amb Josep A. Duran Lleida al capdavant. També hi era el president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, així com l'exsenador Jordi Casas. I algun dirigent de l'antiga CDC, com Lluís Recoder. Vist i llegit La polèmica a les xarxes, amb lamentables insults inclosos, va fer que hores després el diari publiqués una rèplica de José Luis Martí, professor de Filosofia del Dret de la UPF. A totes les cases es cometen -més enllà de les posicions editorials- errors i es publiquen coses que no toca perquè no tenim tots els filtres que voldríem ni som perfectes. Però no totes ho admeten i ho expliquen. Fer-ho els honora. Ho podeu llegir aquí. A bord, 82 revolucionaris del moviment guerriller 26 de juliol que, amb ànim d’acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, del control de l’illa per part del govern americà i de la mala situació dels camperols, es proposaven enderrocar el règim. Des de la Sierra Maestra, a la part oriental de l’illa, van anar guanyant posicions i suport popular fins a entrar a l’Havana i, liderats per Castro i Ernesto Che Guevara, prendre el poder. L'embarcació va donar nom al diari que és òrgan oficial del Partit Comunista de Cuba. Va ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70. En els darrers anys ha musicat poetes com Ausiàs March. Raimon és premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en els darrers anys ha rebut reconeixements que se li havien negat al País Valencià. Fa quatre anys que es va retirar dels escenaris amb 12 concerts al Palau de la Música. Ferran Casas i Manresa subdirector de NacióDigital Fes clic aquí per rebre'l
La proximitat de les festes i la reobertura de serveis i activitats per la pressió d'alguns sectors econòmics han provocat que augmenti l'índex de transmissió. Encara que les dades siguin negatives, el dilluns es podria produir un canvi de fase. També cal ressaltar la intenció de Barcelona de reduir els desplaçaments en cotxe l'any 2024 i el discurs de Puig.
Summarization
caBreu_abstractive_1328
Resumeix aquest text:
La Diada de Mallorca del 12 de setembre pot tenir els dies comptats. Les forces d'esquerres han acordat una proposta de dictamen que es votarà formalment en comissió dimarts de la setmana que ve i que, segons han explicat a NacióDigital fonts coneixedores de les trobades, recomana traslladar aquesta festivitat instituïda el 1997 pel Consell de Mallorca a l'últim dia de l'any. Fins ara, el 12 de setembre commemorava el jurament de la Carta de Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca per part de Jaume II el 1276, però la jornada mai no ha arribat a gaudir de massa suport popular, ja que la diada amb més participació ciutadana ha estat sempre la del 31 de desembre -data en què Jaume I va arribar a Mallorca el 1229-, tot i que no era oficial ni festiva, i estava més vinculada al nacionalisme i el catalanisme. Després que la comissió validi el dictamen, el ple del Consell de Mallorca -on l'esquerra governa, amb 18 dels 33 consellers, tot i que també espera comptar amb el suport dels centristes de Proposta per les Illes- l'haurà d'assumir també com a seu el 23 de desembre. Tot i això, aquest any encara no hi hauria actes el 31 de desembre -ja s'ha celebrat la diada el 12 de setembre-, el qual es commemoraria per primer cop el 2017. D'aquesta manera, PSIB, MÉS i Podem han acabat donant cobertura legal al que el carrer ja era una realitat. Segons les mateixes fonts de la comissió del Consell de Mallorca que ha elaborat el dictamen, que hi treballa des del gener i de la qual el PP se'n va despenjar, les raons de la tria són diverses. Per una banda, la llei que el 1984 fixava l'1 de març com la Diada de les Illes Balears establia que cada illa havia establert una data històrica representativa vinculada a la conquesta catalana de cadascuna d'elles. L'1 de març, de fet, és el dia en què es va crear el Regne de Mallorca, mentre que les diades de Menorca (17 de gener) i d'Eivissa (8 d'agost) també fan referència a l'arribada de les tropes catalanes. Només la de Formentera (25 de juliol) no ho fa, però també s'hi commemora de forma no oficial el 5 d'agost, dia de la mateixa efemèride. Possible jornada més institucional el 24 d'abril De la mateixa manera, els historiadors consultats haurien destacat la rellevància de la data, la qual es commemoraria des de 1286 i també en temps de reivindicació lingüística i nacional, té major suport de la societat civil i les entitats que qualsevol altra opció, i ha gaudit de més avals en els processos participatius oberts. Sigui com sigui, PSIB i Podem no haurien vist sempre clar optar per aquesta data -massa vinculada al catalanisme per a alguns-, per bé que al final l'haurien acceptat. El dictamen, de fet, obre la porta a que el 24 d'abril -dia en què el 1979 es va constituir per primer cop el Consell de Mallorca- serveixi també per fer un acte més institucional i no tant popular de reivindicació del Consell, per bé que no hi ha unanimitat en aquest punt. Així mateix, el dictamen recomana que, en la commemoració de la Diada, hi hagi presents elements propis de la societat mallorquina, com la llengua catalana, l'autogovern, la història o la insularitat, així com les tradicions, però sense folklorisme. Pel que fa a la possibilitat de declarar el 31 de desembre dia festiu, la comissió recomana també al Consell de Mallorca que iniciï negociacions amb la resta de consells i amb el Govern balear perquè cada illa pugui declarar un dia festiu -com ja fan cadascuna de les illes Canàries-.
PSIB, MÉS i Podem han presentat una nova proposta per canviar la Diada de Mallorca del 12 de setembre al 31 de desembre. La nova data, a més de comptar amb el favor popular i estar vinculada al nacionalisme i al catalanisme, marca l'arribada de Jaume I a l'illa l'any 1229.
Summarization
caBreu_abstractive_1183
Resumeix aquest text:
La presidenta del Parlament d'Aragó, la membre de Podem Violeta Barba, ha estat colpejada per una ampolla d'aigua plena llançada pel grup de centenars d'ultres que estan assetjant el recinte de Saragossa on s'està celebrant l'assemblea de càrrecs electes impulsada per la formació liderada per Pablo Iglesias. La mateixa policia alerta que no tenen prou reforços. De fet, el govern espanyol ha ordenat mobilitzar reforços policials i els ha traslladat a Catalunya per intentar frenar l'1-O. Barba ha sortit un moment a fora per parlar amb el dispositiu policial però, de sobte, ha rebut el llançament de l'ampolla, que l'ha colpejat al pit. Segons ha explicat ella mateixa, es troba "bé". Un altre moment de tensió s'ha viscut quan els ultres han sacsejat el cotxe de la diputada de Podem, Àngels Martínez. A banda, els mateix ultres, amb banderes espanyoles, han increpat amb contundència els periodistes que informaven des del lloc. "Xusma", "traïdors" o "venuts" han estat alguns dels crits que els han dedicat. Amb l'augment de persones concentrades, la policia ha informat que no pot garantir la seguretat de l'acte perquè, segons fonts de l'organització, la majoria de reforços "són a Catalunya". NacióDigital ha presenciat com els manifestats s'han apropat als periodistes i els han intentat arrencar de les mans els mòbils. La policia ha obligat els periodistes a no sortir del recinte per no "provocar". Així doncs, la policia els ha obligat a entrar i no els permet informar d'aquest incident, malgrat que han insistit que tenien "dret a la informació". Un cop ha acabat l'acte, el públic i els electes han acabat sortint en bloc i escortats, després d'hores de setge, davant de greus insults dels concentrats a l'exterior del recinte. — NacióPolítica (@naciopolitica) 24 de setembre de 2017 — NacióDigital (@naciodigital) 24 de setembre de 2017 — Sara González Muñoz (@Sara_Gonzalez) 24 de setembre de 2017 — Sara González Muñoz (@Sara_Gonzalez) 24 de setembre de 2017 — Laia Vicens (@laiavicens) 24 de setembre de 2017 — NacióDigital (@naciodigital) 24 de setembre de 2017 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha exigit explicacions al govern del PP sobre "per què desprotegeix a centenars de càrrecs electes mentre té milers de policies parats al Port de Barcelona". Ho ha dit al Twitter, des d'on ha expressat el seu suport a Violeta Barba, i ha criticat: "Hi ha els qui, a falta d'arguments, utilitzen la violència contra els qui defensen el diàleg". — Ada Colau (@AdaColau) 24 de setembre de 2017 En un comunicat emès hores més tard, la delegació del govern espanyol a Aragó explicava que la "concentració espontània no comunicada" dels ultres havia començat amb unes 150 persones que van reduir-se fins a 40 i que al migdia van arribar a ser-ne 600. Segons assegura, la Policia Nacional espanyola "ha format cordons policials que han assegurat l'entrada i la sortida del recinte esportiu, en una actuació policial correcta i proporcionada", a la vegada que "els comandaments de la Policia Nacional han estat en tot moment en contacte amb el cap de seguretat de Podem i amb els responsables de l'organització de l'acte" per donar les indicacions que garantissin la sortida dels assistents. Malgrat tot, el govern espanyol reconeix que "hi ha hagut instants de tensió i alguns incidents aïllats", així com, quan ha sortit Violeta Barba, una ampolla de plàstic l'ha colpejat. Tot i això, no relata més xocs i, de fet, assegura que no hi ha hagut "incidents remarcables" i els agents policials han "acompanyat en tot moment" els assistents a l'assemblea de Podem "per assegurar la seva protecció" mentre sortien a peu. El resultat de l'operació han estat 15 persones identificades i un agent fert lleu per una agressió sense concretar. TV3 denuncia una "agressió a la democràcia i a la llibertat d'informació" Aquest diumenge a la tarda, TV3 ha denunciat una "agressió a la democràcia i a la llibertat d'expressió" per part dels ultres concentrats a l'assemblea de Podem. La CCMA ha denunciat que els manifestants d'ultradreta han atacat un cotxe de TV3 mentre cobria la informació de l'acte de la formació morada. A més, afegeixen, recorden que la Policia Nacional els ha fet quedar-se dins del recinte perquè "no en podia garantir la seguretat". "Són fets que atempten greument contra el respecte i la convivència, valors clau en una societat on la llibertat d'informació també ha de ser una garantia fonamental, exigida per tots i protegida de qualsevol tipus de violència", apunten al text.
Un grup d'ultres ha llançat una ampolla d'aigua plena a la membre de Podem i presidenta del Parlament d'Aragó, Violeta Barba. Els fets han tingut lloc mentre assistia a l'assemblea de càrrecs electes convocada per Podem a Saragossa. Els ultres també han assetjat altres persones, entre les quals, la diputada de Podem Àngels Martínez i els periodistes allà congregats.
Summarization
caBreu_abstractive_2678
Resumeix aquest text:
Pagesos afectats per l'incendi del juny a la zona de la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Segrià consideren insuficient el pla de xoc anunciat per la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, que va proposar ajudes directes per la neteja dels boscos cremats i crèdits tous pels propietaris de finques afectades. El president d'Asaja i portaveu dels agricultors afectats per l'incendi de Ribera d'Ebre, Pere Roqué, diu que els pagesos estan "desil·lusionats" amb la proposta ja que abans de la mesura del crèdit tou cal primer que hi hagi una ajuda directa a les explotacions. Per aquest motiu anuncien una nova manifestació per diumenge a les 18h a Flix i reclamen una reunió urgent amb Jordà la setmana que ve. Lamenten que se'ls emplaci al setembre i li recorden que "els pagesos afectats no marxen de vacances". (S'afegeix que UP també considera insuficients les mesures anunciades pel Govern) La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va anunciar una ajuda directa per netejar els boscos de la fusta cremada, que es farà aquest agost, i una línia de crèdits de 5 milions d'euros, els interessos dels quals aniran a càrrec del departament. També va anunciar una inversió de 3,5 milions d'euros per estendre el reg de suport a tota la zona afectada per l'incendi. D'ajuts a fons perdut, Jordà es va emplaçar a seguir-ne parlant al mes de setembre, depenent també dels pròxims pressupostos, tot i que es va comprometre a estudiar cas per cas totes les demandes i necessitats. Els agricultors i ramaders afectats per l'incendi de la Ribera d'Ebre no en tenen prou i reclamen ajudes directes per recuperar les seves explotacions. "La mesura del crèdit pot ser interessant, sempre i quan primer hagi una ajuda directa per tirar endavant, per a aquelles explotacions que els calguin més diners a més de l'ajuda directa", explica Roqué. Roqué lamenta que des del departament es bloquegi una solució ràpida i es digui que fins al setembre no es pot parlar d'ajudes directes. "La gent del camp no marxa de vacances. Estaran a les explotacions intentant treure tota la fusta cremada que tenen". És per això que exigeixen a la consellera una reunió "coherent" la setmana que ve amb els propietaris i des de Bovera s'ha convidat Jordà perquè visiti el municipi i parli directament amb els afectats sobre el terreny. Des de l'anunci de la consellera aquest dimecres, els afectats estan reenviant un missatge de mòbil als seus contactes en què els fan saber que estan "cremats" i exigeixen que no se'ls "enganyi". Pregunten a la consellera d'Agricultura si sap "què vol dir ser agricultor". No entenen que el departament destini diners a netejar boscos cremats i que en canvi als pagesos els hi ofereixi crèdits tous. "No en volem de diners a tornar, volem diners a cost zero per reactivar les oliveres i finques cremades", concreten. Així, li pregunten a la consellera si s'ha preguntat "de què menjarà el pagès quan li arribin les factures del reg que ha hagut de reposar perquè s'ha cremat" i "què menjarà aquest hivern quan no tindrà ingressos perquè la seva collita ha minvat". UP també considera "insuficients" els ajuts anunciats per Agricultura Unió de Pagesos (UP) també considera "insuficient" la proposta d'Agricultura sobre les mesures urgents per pal·liar els danys ocasionats per l'incendi forestal de la Ribera d'Ebre. El sindicat alerta que les mesures aprovades aquest dijous pel Govern no contemplen els ajuts per compensar les pèrdues de renda de la pagesia professional que tenen danys significatius en la producció d'enguany o que en continuaran tenint els propers anys, "sense els quals no es pot garantir la continuïtat de la seva activitat professional". Entenen que atès l'elevat grau d'afectació en aquestes explotacions, no es podran refer només amb préstecs a 7 o 8 anys amb 4 de carència d'amortització i els interessos bonificats. És per això que UP insisteix que la Generalitat promulgui "urgentment" un decret llei de mesures de reposició immediata, "inajornables per a la reposició d'aquells béns agraris imprescindibles per assegurar la continuïtat i viabilitat de les explotacions agràries". El sindicat també proposa a la consellera Jordà incloure una discriminació positiva, mitjançant una puntuació específica dins dels criteris de selecció dels ajuts a les inversions en les explotacions agràries de la convocatòria del Contracte Global d'Explotació del 2020, per assegurar que la pagesia professional afectada per l'incendi i que ha de recuperar el potencial productiu afectat, tingui assegurat l'ajut del 35% al 50% a les inversions per a les noves plantacions, instal·lacions i maquinària necessàries per a la seva recuperació.
Els pagesos afectats pel foc de la Ribera d'Ebre demanen una nova reunió amb la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, per ampliar el paquet de mesures que ha proposat el govern. Els pagesos apunten que la concessió de crèdits tous és una mesura interessant, però és necessari que prèviament es proporcionin ajuts directes a les explotacions agràries.
Summarization
caBreu_abstractive_111
Resumeix aquest text:
El País Valencià demana pas. Fa temps que malda per sortir del pou de les autonomies de règim comú per tenir un reconeixement polític que li asseguri el finançament i les infrastructures que reclama. El sucursalisme dels seus governants i la invisibilitat a Madrid ha impedit que les seves reivindicacions hagin estat mai escoltades. Quan era un territori del PP, era el parc temàtic de la corrupció del partit de José María Aznar i Mariano Rajoy. Quan va arribar el canvi, gràcies a l’acord del Botànic, es va fer net de la corrupció i es va començar a aixecar la veu. El govern de Ximo Puig, falcat pels nacionalistes de Compromís, amb la vice-presidenta Mónica Oltra, va plantar cara al govern de Mariano Rajoy, sense èxit. Quan el dirigent del PP va caure i va ser substituït per Pedro Sánchez, el to de Puig va baixar, perquè confiava que es prendrien decisions per a resoldre problemes, però finalment no ha estat així. Els socialistes diuen que per manca de temps; Compromís i Podem, els altres socis del Botànic, sostenen que és per manca de voluntat política. Sigui com sigui, diumenge els valencians trien entre renovar el Botànic i tornar a l’època del PP, radicalitzat per la cursa amb Ciutadans i per l’ascens de l’extrema dreta. Seria una involució del camí recorregut aquests darrers quatre anys. Els sondatges preveuen que els partits del Botànic podran revalidar la majoria absoluta, amb un reforçament de Compromís i una baixada d’Unides Podem. Però fins diumenge quan s’obrin les urnes no hi ha res segur. Els socis del Botànic confien a revalidar la majoria, però pateixen pel resultat de Podem, que voreja el 7% i el llindar per a entrar a les Corts Valencianes és del 5%. Una barrera poc democràtica que la legislatura passada van intentar modificar, però finalment Ciutadans, que s’hi havia compromès, es va fer enrere. Quan Sánchez va convocar eleccions espanyoles, Ximo Puig va decidir d’avançar les valencianes, que s’havien de fer el 26 de maig, amb les municipals. L’excusa del president era donar relleu propi a les eleccions a les Corts i ‘valencianitzar’ el debat, cosa que no ha aconseguit. El soroll causat per les eleccions espanyoles ha contaminat el debat sobre la política valenciana, com era previsible. Puig, com expliquen els seus socis de Compromís i Unides Podem, va enfilar-se al carro de Pedro Sánchez i va aprofitar el corrent de vot útil cap al PSOE. Diumenge sabrem si la jugada li ha sortit bé. Compromís, que no va compartir la decisió, ha fet una campanya molt desacomplexada, pensada per a projectar la imatge de Mónica Oltra com a presidenta. Però això és poc probable si el PSPV continua essent el partit més votat. Aquesta vegada Unides Podem, que estrena candidat amb Rubén Martínez Dalmau, també vol obrir aquesta qüestió i a més entrar al govern. La legislatura passada va optar per donar-hi suport a les Corts. La dreta, en canvi, ha recuperat l’anticatalanisme més ranci, de l’època del blaverisme, sobretot el PP d’Isabel Bonig, però també Ciutadans, encapçalat per Toni Cantó. Tots dos partits han volgut traslladar el conflicte català a València, però amb poc èxit. Al PP encara li pesa massa la motxilla de la corrupció. I a Ciutadans el candidat Toni Cantó no dóna gaire de si, malgrat el seu passat d’actor. La incògnita és el suport que tindrà Vox, que podria ser important sobretot per la caiguda de PP i Cs. L’extrema dreta arrenca vots de la dreta i, en principi, el fet que entri a les Corts Valencianes no impedirà que es revalidi la majoria absoluta d’esquerres. De tota manera caldrà esperar a diumenge per saber-ho exactament. Si finalment es revalida la majoria del Botànic, tornarà a obrir-se el debat sobre qui ha de ser el president, però el PSPV no està disposat a cedir en aquesta qüestió, encara que Compromís i Unides Podem ho demanin. Si el president és Puig i a Espanya guanya Sánchez, els seus socis li exigiran més fermesa que en la legislatura anterior davant el govern espanyol, sobretot en matèria de finançament. I la societat civil valenciana també reclama passos endavant en la normalització cultural i lingüística, amb l’aprovació d’una llei d’igualtat lingüística. Per tant, probablement es repetirà l’acord del Botànic, però haurà de ser un govern diferent. Amb les mateixes cares però més exigent amb Madrid.
Segons les enquestes, el proper diumenge, PSPV, Compromís i Unides Podem, obtindran majoria absoluta. Les previsions també apunten que VOX esgarraparà alguns vots de PP i Ciutadans i acabarà entrant a les Corts Valencianes. Si, finalment, els partits d'esquerra revaliden el pacte del Botànic, hauran d'arribar a un acord per decidir qui ocuparà la presidència.
Summarization
caBreu_abstractive_2810
Resumeix aquest text:
La Diputació de Tarragona ha anunciat aquest dimecres que el Pla d'Actuació Municipal (PAM) 2017-2020 s'enfilarà als 80 MEUR -un 60% més que l'actual, que ha estat de 50 MEUR- per impulsar l'economia local i propiciar "la sortida de la crisi". El seu president, Josep Poblet, ha subratllat que el PAM "més gran que s'ha aprovat mai" concentrarà la injecció econòmica en els dos primers anys -amb 60 MEUR- i permetrà als ens locals, per primer cop, emprar els recursos per regularitzar els comptes i eixugar dèficits generats durant l'exercici. Poblet ha subratllat que la inversió tindrà un impacte global en l'economia de la demarcació d'uns 150 MEUR. A més, ha afirmat que l'increment ha estat possible gràcies a la reducció del deute de la Diputació, que ha passat dels 105 MEUR el 2007 a 41 MEUR en l'actualitat, un índex del 29%. El president de la institució ha afirmat que, de cara als propers anys, preveuen mantenir el volum d'ingressos i continuar reduint els costos estructurals sense disminuir la plantilla. "És un PAM insòlit i mai esperat", ha afirmat Poblet aquest dimecres durant la presentació del Pla d'Actuació Municipal de la Diputació de Tarragona pel període 2017-2020, que s'aprovarà al novembre. De fet, el govern de la corporació, integrat pel PDECat i el PSC, havia anunciat a l'octubre la previsió que el PAM podria créixer fins als 60 MEUR, però finalment s'ha acordat que sigui de 80 MEUR: "En temps difícils, hem destinat més diners que mai als municipis", ha reblat Poblet. El president de l'ens supramunicipal ha explicat que el PAM pretén finançar els 154 municipis i les 5 EMD del Camp de Tarragona i de Terres de l'Ebre, mantenint els criteris de discriminació positiva en favor dels més petits. De forma orientativa, Poblet ha exemplificat que a Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) li podrien pertocar 207.000 euros; a Tortosa uns 611.000 i a Tarragona fins a 1,4 MEUR, a l'espera que es concretin les aportacions. A més, la corporació ha defensat que el programa quadriennal permetrà generar ocupació, impulsar les economies locals i aportar una major qualitat de vida amb l'objectiu de fomentar "la sortida definitiva de la recessió i de la crisi". Alhora, el PAM "suplirà" la davallada de recursos en altres àmbits de l'administració, ha admès Poblet. En aquest sentit, Josep Poblet ha constatat que el context econòmic evoluciona favorablement i ha apel·lat a mobilitzar recursos per superar les dificultats. "Els ens locals poden fer el mateix. L'acció de la Diputació té la missió d'ajudar i de marcar una referència, perquè en temps difícils és possible fer esforços més grans i ara és quan els hem de fer per sortir de la crisi més forts que mai", ha manifestat el president de la institució. Poblet ha afirmat que l'impuls del PAM ha estat possible gràcies al rigor pressupostari de la Diputació en els darrers exercicis, durant els quals el deute ha disminuït dels 105 MEUR de l'any 2007 -un 81% sobre els ingressos totals- als 41 MEUR en l'actualitat -un índex del 29%-. "Tenim una institució sana, sòlida i solvent, que no ha anat al crèdit i paga cada cop menys per amortitzacions i interessos", ha etzibat Josep Poblet, qui ha avançat la previsió de mantenir un nivell d'ingressos semblant, però "sense alegries", i una tendència continuada a la reducció de la despesa. Així, el govern de la corporació ha recordat que, entre d'altres mesures, s'ha desfet d'una quinzena de seus a la ciutat de Tarragona i ha concentrat la seva acció als ens locals a l'edifici Síntesi, a l'antiga seu de Caixa Tarragona. A més, Poblet ha afirmat que "mai" s'ha plantejat reduir la plantilla de l'ens, si bé ha apuntat que han optat per la "contenció" a l'hora de cobrir les vacants per jubilació. A més, descartar aquelles despeses "supèrflues" també han permès "alliberar recursos", ha dit. Com a novetat, els municipis podran dedicar els recursos a regularitzar els comptes i eixugar dèficits generats durant l'exercici, a més de dedicar-los a inversions concretes o a despesa corrent. També per primer cop el pla contempla la possibilitat que els municipis i entitats municipals descentralitzades de fins a 1.000 habitants puguin assumir les retribucions del lloc de secretaria-intervenció. En l'actualitat, la Diputació també disposa d'un servei itinerant de secretaria-intervenció per als ajuntaments que no disposen d'aquesta figura.
La Diputació de Tarragona destinarà 80 milions als municipis amb el PAM 2017-2020. El seu president, Joan Poblet, ha explicat que bona part de la inversió es produirà en els dos primers anys per fer front a la recessió econòmica. El nou PAM possibilitarà destinar recursos a liquidar deute i regularitzar comptes durant els respectius exercicis.
Summarization
caBreu_abstractive_1652
Resumeix aquest text:
Les borses cauen. Foto: Laura Busquets/ACN L'exposició dels bancs francesos al deute grec i, a partir d'aquest dilluns a la tarda, l'accident al magatzem nuclear al sud de França s'han traduït en números vermells a tots els parquets europeus. L'Íbex 35 tanca amb una caiguda del 3,41% i acumula des de divendres passat una baixada del 7,7% en dos dies. Encara que la banca espanyola és de les menys exposades al deute grec, el dubte sobre l'impagament hel·lè ha espantat els inversors i aquest dilluns el diferencial amb els bons alemanys se situa als 357 punts. Qui més se'n ressent són els parquets francès i italià. A París, el Cac es desploma fins al 4,03 -després de fer-se públic l'accident a Marcoule ha fregat el -5,1%- i Milà perd un 3,89%. L'indicador londinenc perd un 2,35% mentre que Frankfurt registra un pèrdua del 2,27%. A més, l'índex de Madrid s'ha situat als 7.640,70 punts. Aquest dilluns, la pressió més forta dels mercats se situa sobre la prima de risc italiana, que es col·loca vint punts per sobre de l'espanyola, fins al 379 bàsics. França L'accident nuclear al magatzem de Marcoule, al sud de França, ha trasbalsat una borsa francesa que ja estava patint una jornada negra per culpa de l'exposició dels seus bancs al deute grec. De fet, les grans entitats financeres gal·les han tingut fortes pèrdues aquest dilluns, que en el cas del BNP Paribas han arribat fins al 14% en alguns moments del dia. Crédit Agricole i Société Générale han caigut més d'un 9%, en una jornada en què l'índex Cac 40 de París ha arribat a desplomar-se un 5,1%. Els dubtes sobre Grècia Tot i que a França l'accident nuclear ha sacsejat els mercats, són els dubtes sobre una possible suspensió de pagaments de Grècia els que han fet créixer els temors dels inversors arreu d'Europa. Bona part de les preocupacions estan relacionades amb els comentaris que arriben des d'Alemanya, on el ministre d'Economia, Philipp Roesler, va escriure en un diari que una "suspensió de pagaments ordenada" de Grècia ja no es pot descartar. Alguns rumors apuntaven que Grècia podria fer fallida aquest passat cap de setmana, però de moment la fràgil economia d'Atenes continua dempeus. Amb tot, els inversors han rebut amb escepticisme els nous anuncis de reformes del govern hel·lènic, que inclouen la recaptació de 2.000 milions d'euros a través d'un impost a la propietat. El govern ha anunciat que només té diners per pagar salaris i pensios fins el mes d'octubre, una situació que ha intranquil·litzat els mercats. A més de Grècia, els inversors lamenten la manca d'acord d'actuació per part de la reunió d'aquest cap de setmana del G-7 a Marsella i els missatges poc esperançadors sobre la situació de l'economia mundial que està donant el Fons Monetari Internacional. Reforma bancària al Regne Unit A la borsa de Londres, que està fora de l'euro, les pèrdues també són importants per la publicació d'un informe que recomana un fort programa de reformes del sector bancari. El text proposa que tots els bancs que treballen al Regne Unit separin les seves operacions comercials de les d'inversió i risc, una opció que pretén protegir els contribuents dels efectes de futures crisis. A més, també proposa que els bancs tinguin un 10% de capital per prevenir qualsevol crisi, un percentatge major que el recomanat per Basel, que és del 7%. El Regne Unit va ser un dels països on més va impactar la crisi financera. Bancs com el Royal Bank of Scotland, Northen Rock o Lloyds van requerir un rescat del govern britànic. Les entitats financeres han reaccionat en negatiu al pla, amb pèrdues aquest matí de Barclays, Lloyds i Royal Bank of Scotland de fins el 4%. A la tarda, però, les caigudes a la banca anglesa s'han moderat fins entre el 2% i el 3,5%. Les pèrdues d'aquest dilluns arriben després d'una jornada negra divendres, quan la dimissió de l'economista en cap del Banc Central Europeu, Jüergen Stark, va enfonsar les borses. L'alemany Stark va deixar el càrrec pels seus dubtes sobre la compra de bons dels països perifèrics de l'Eurozona.
Aquest dilluns tres dels principals bancs francesos s'han desplomat en Borsa com a conseqüència de la més que probable bancarrota grega i de l'accident al magatzem nuclear del sud de França. Aquest panorama juntament amb les nefastes previsions del FMI i la dimissió de Jüergen Starkhan com a cap del Banc Central Europeu han generat dubtes en els inversors.
Summarization
caBreu_abstractive_2989
Resumeix aquest text:
Més de 2.000 persones s'han concentrat aquest dilluns a la nit a la plaça del Vi de Girona en solidaritat amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, a qui l'Audiència Nacional ha empresonat per sedició. Responent la crida feta per les entitats sobiranistes, els gironins han corejat consignes contra l'Estat, han reclamat l'alliberament "dels presos polítics" i han clamat a favor de la independència. Després, els manifestants han acompanyat l'alcaldessa, Marta Madrenas, i els representants de l'ANC i Òmnium a la ciutat a presentar una denúncia conjunta contra l'Estat. El text es volia entrar a la comissaria de la policia espanyola, però el cos no ho ha permès. Precisament, a Pedret, des de les deu de la nit ja hi havia concentrades més d'un centenar de persones fent-hi una cassolada. La denúncia critica que l'Estat empari "la vulneració del dret de llibertat d'expressió, de reunió i d'opinió per defensar una idea política en el marc del dret de pacífica manifestació". Els gironins han fet sonar les cassoles amb força i han sortit al carrer per protestar contra l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. A dos quarts d'onze, convocats per l'Ajuntament, les entitats sobiranistes i Girona Vota, més de 2.000 persones s'han concentrat amb estelades a la plaça del Vi per reclamar l'alliberament dels líders de l'ANC i d'Òmnium i criticar que, en ple segle XXI, l'Estat hagi fet "presos polítics". Els manifestants han corejat consignes a favor de la independència i han clamat lemes com "No hi som tots, falten els presos polítics", "Us volem a casa", "Ni oblit ni perdó" o "Els carrers sempre seran nostres". Després, els concentrats han començat a marxar fins a la comissaria de la policia estatal, situada a Pedret, per acompanyar l'alcaldessa i els representants de l'ANC i Òmnium, Àdam Bertran i Sergi Font, a interposar una denúncia contra l'Estat. Allà, ja els esperaven més d'un centenar de persones, que des de les deu de la nit han fet una cassolada davant la seu de la policia. Quan els manifestants s'han apropat a la plaça Sant Pere, però, ho han fet en absolut silenci i amb les mans alçades. La intenció era presentar la denúncia a comissaria, però la policia espanyola no ho ha permès, dient que aquesta hora la seva seu ja estava tancada. Davant la negativa, els manifestants han fet una cassolada de protesta, han corejat proclames a favor de la República Catalana i han cantat 'Els Segadors' a l'uníson. Vulneració dels drets fonamentals La denúncia conjunta critica que l'empresonament de Cuixart i Sánchez és "una actuació de caire totalment polític que suposa una vulneració dels drets fonamentals". A més, l'escrit també carrega contra l'Estat perquè "l'existència de presos polítics a la Unió Europea és un fet inaudit, totalment denunciable i democràticament rebutjable" que vulnera la Declaració Universal dels Drets Humans. "Res justifica aquesta vulneració, i és aquest fet que es denuncia", diu el redactat, que recorda que Girona té "el deure" i '"l'obligació ètica i jurídica de lluitar per defensar aquests drets". "No és la llei la que justifica l'aplicació dels drets fonamentals; i per tant, cap llei no en pot eliminar ni tampoc limitar la seva prevalença", subratlla la denúncia que signen conjuntament l'Ajuntament, l'ANC i Òmnium. A Celrà, moció per unanimitat El malestar per l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez s'ha deixat sentir arreu del país. I no tan sols al carrer, sinó també als ajuntaments. Aquest és el cas de Celrà (Gironès), que aquest dilluns celebrava el ple ordinari d'octubre, i que ha aprofitat la sessió per aprovar una moció on reclamen la posada en llibertat "de forma imminent" per als representants de l'ANC i d'Òmnium. El text, que s'ha aprovat per unanimitat, condemna de "manera enèrgica, alta i clara" la decisió d'empresonar Sánchez i Cuixart, reclama la "suspensió immediata" de tots els processos judicials relacionats amb el referèndum i reitera la petició al Parlament de Catalunya perquè apliqui el resultat de l'1-O i, en conseqüència, "declari la República Catalana independent".
Més de 2.000 persones han protestat contra l'empresonament dels Jordis acusats d'un delicte de sedició per l'Audiència Nacional. La marxa ha arribat fins a la comissaria de la policia estatal. Allà, l’alcaldessa de Girona acompanyada de representants de l’ANC i Òmnium ha presentat una denúncia contra l’Estat per la vulneració del dret de llibertat d’expressió per defensar una idea política.
Summarization
caBreu_abstractive_1725
Resumeix aquest text:
Xavier Reyes, Manel Parra i Any Martínez, a la roda de premsa d'avui. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital. "Som catalans, pertanyem a associacions sardanistes i a hermandades rocieras, escoltem Estopa...". L'unionisme català s'està articulant, busca un missatge més o menys atractiu per mirar de captar el màxim de complicitats possibles, fora d'estridències o actituds criticables, i té una de les seves proves de foc aquest divendres, 12 d'Octubre, Dia de la Hispanitat. Però el Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, organitzador de la concentració a la plaça de Catalunya de Barcelona per reivindicar que Catalunya som tots. D'Espanya i catalans, es nega a avançar quants manifestants creu que respondran a la seva convocatòria. "L'acte pretén expressar un sentiment, no posem les quantitats sobre la taula. Si ve poca gent, no es tractarà pas d'un fracàs", ha assegurat el portaveu de la plataforma, Manel Parra, en el marc d'una roda de premsa celebrada avui a Barcelona. Segons que ha deixat clar en més d'una ocasió, la concentració va sorgir arran d'una proposta feta a les xarxes socials per un noi de Mataró, Xavier Reyes, el 18 de setembre, com a reacció a la multitudinària marxa independentista de la Diada. "El dia 19 ens vam reunir en una cafeteria, i ja som 124 persones adherides a títol individual", ha explicat. En aquest lapse de temps, i amb recursos escassos, la concentració arribarà on arribarà, ha afirmat, rebutjant que sigui possible traçar cap tipus de comparació amb la manifestació de la Diada, que va comptar amb el suport d'institucions i d'entitats subvencionades, ha ressaltat. Tot amb tot, la plataforma sí que té confirmada l'assistència de 30 autocars d'arreu de Catalunya que es desplaçaran a Barcelona per la Hispanitat, i ha mantingut contactes amb "petits empresaris, hotelers, penyes, presidents de clubs..." per poder promocionar l'acte: "Un empresari de Manlleu ens farà 250 samarretes, d'altres empresaris ens paguen la publicitat als diaris i ràdios, hem rebut 500 senyeres d'un empresari català i més de 200 d'europees i espanyoles d'un empresari madrileny..." Catalans i llatinoamericans Segons Parra, l'acte serà "cívic i convivencial" en el marc de la "festa gran d'Espanya i la festa gran de Catalunya", que alhora servirà per "palesar el projecte comú" amb el conjunt d'Amèrica Llatina. Així, doncs, és previst que hi intervingui un grup peruà, una hermandad rociera -"que m'agradaria que interpretés el Boig per tu de Sau, però encara no és clar", ha explicat Parra- i un grup de rock català que llegirà el manifest, en castellà. Per evitar cap possible imatge negativa, associada fins ara a les commemoracions franquistes del 12 d'Octubre a Montjuïc, ha especificat que a la plaça Catalunya no hi voldran "símbols il·legals", sinó només "gestos i actituds que ens uneixin". I, citant Lluís Nicolau d'Olwer i Pere Gimferrer, ha assegurat que la concentració servirà per expressar "el sentiment espanyol i català, i que tots plegats volem conviure en pau". "La unitat ens beneficia a tots. Defensem els valors inherents a la democràcia i no parlem de marcs legals. Defensem l'autogovern i la convivència", ha assegurat Parra, que s'ha negat a explicar si la plataforma és partidària de convocar un referèndum d'independència. PP i Ciutadans La plataforma emfasitza que és totalment apartidista, i per aquest motiu demana a totes les formacions que vulguin ser divendres a la plaça de Catalunya, que hi vagin sense els seus símbols: "Només la bandera d'Espanya i la bandera de Catalunya, coses que ens uneixin." I, preguntat sobre la possibilitat que acabi esdevenint un partit polític, com li va passar a l'associació Ciutadans, Parra ha respost: "Si això passés, jo abandonaria la plataforma." De fet, Parra també ha negat que, de cara al 25 de novembre, acabi demanant el vot per a cap partit, tot i que sí que ha assegurat que el moviment se situa "al costat de tots els partits que diuen que se senten catalans i espanyols", citant explícitament Ciutadans i PP. En canvi, ha deixat al marge el PSC.
Manel Parra, portaveu de la plataforma que organitza la concentració unionista d'aquest divendres, afirma que no tanquen la porta a cap partit. Encara no saben quanta gent hi assistirà, però més enllà d'això, la marxa vol posar de manifest un sentiment que està per sobre de qualsevol ideologia. Parra anima els partits a participar-hi sense exhibir símbols.
Summarization
caBreu_abstractive_1190
Resumeix aquest text:
Manuel Valls ho intentarà. Té davant seu setmanes molt difícils, i mesos gairebé impossibles. El ja exprimer ministre i precandidat del Partit Socialista Francès (PSF) a la presidència de la República després de la renúncia de François Hollande afronta el repte més agosarat de la seva vida: aconseguir que l’esquerra sigui present en la segona volta de les presidencials, el maig vinent, i guanyar-la. De fet, una enquesta feta pública aquest dimarts el situava cinquè a la primera volta per darrera del candidat de Fillon (Els Republicans), Le Pen (Front Nacional) però també l'exsocialista Emmanuel Macron (En Marxa) i Jean-Luc Mélenchon, líder del Partit de l'Esquerra. Valls ha de fer molt de camí i el temps no és ara mateix el seu millor aliat. El 22 i 29 de gener tindran lloc les primàries del PSF, on haurà d’afrontar els seus rivals de l’ala esquerra. L’exministre d’Economia Arnaud Montebourg apareix ara com el seu contrincant més fort dins del seu partit. L’exprimer ministre ha començat a contactar amb membres de totes les sensibilitats de la formació i seria tot un punt per ell que Didier Guillaume, senador molt proper a François Hollande, fos el seu director de campanya. També està fent gestos d’aproximació als seguidors de Martine Aubry, exministra i referent històric d’un sector d’esquerres del PSF. Fer campanya als “Detroit” francesos El ja candidat a l’Elisi vol fer campanya en els “Detroit” francesos, els llocs on la crisi ha fet més mal i on ha arrelat el populisme més descarnat. Valls farà tres o quatre viatges cada setmana per la França irritada, la que ha girat l’esquena al govern socialista i espera les eleccions presidencials per emetre un vot de protesta, fill del malestar. Per això la primera sortida de Valls és a Doubs, a l’est de la República, al Franc-Comtat, un dels departaments considerats “termòmetre” de la situació social i política a França. Doubs pateix un procés de desindustrialització que ha tingut un dels seus símptomes en una forta pèrdua de llocs de treball de l’automobilística Peugeot, una de bases econòmiques del departament. Doubs és un dels llocs en què s’ha reforçat més el Front Nacional. Unes eleccions parcials l’any passat van donar la victòria en primera volta a la formació de Marine Le Pen, i en la segona, el candidat socialista va aconseguir un triomf per la mínima. Valls sap que és en places com aquesta on l’esquerra ha perdut la seva hegemonia. El model social, la bandera de combat Difícil, molt difícil, però no impossible. Manuel Valls ha vist de seguida que la candidatura de François Fillon ofereix una via d’atac per qui sigui candidat de l’esquerra. La proposta de retallades a la funció pública (com la reducció de mig milió de places de funcionaris) feta per l’aspirant conservador ha espantat un sector social. El polític socialista s’ha proclamat el candidat dels “humiliats de la vida” i ha retret a Fillon proposar unes mesures de caire neoliberal que són pròpies dels anys vuitanta. Fins i tot ha al·ludit als “efectes nefastos de la mundialització”. Però el seu principal problema per encarnar els valors de la cohesió social i l’esquerra contra el neoliberalisme és la seva gestió al capdavant del govern. Un primer ministre còmode pel candidat La designació de Bernard Cazeneuve pot beneficiar Valls. En tot cas, no li suposa un problema afegit. És fonamental que l’ara candidat no es trobi amb un govern socialista que li posi bastons a les rodes durant les properes setmanes. Cazeneuve només té cinc mesos de mandat per davant i és difícil que pugui deixar empremta, però és un dirigent respectat en el si del PSF. Va créixer a l’ombra d’un altre baró socialista, Laurent Fabius, antic adversari d’Hollande i Valls. Però Cazeneuve s’ha fet una posició sòlida gràcies a la discreció i a les maneres suaus amb què ha dirigit el ministeri de l’Interior. França deu ser dels pocs països on la cartera d’Interior és una bona plataforma política (tant Sarkozy com Valls ho han estat). L'exprimer ministre té un mes i mig per convèncer els seus que és el millor candidat del PSF. Li toca reinventar-se a marxes forçades. Amb molts factors en contra, en el pitjor escenari dels possibles i envoltat d’enemics interns, el candidat Manuel Valls –una barreja no sempre ben administrada d’ambició i aventura-, avança cap al que ell creu que és el seu destí.
L'exprimer ministre francès no ho té gens fàcil per arribar a l'Elisi en les eleccions presidencials del maig. Manuel Valls haurà d'enfrontar-se als seus propis companys de partit en les primàries socialistes i haurà d'aconseguir unir una esquerra fraccionada. També haurà de lidiar amb el descontent de la població per la gestió econòmica i de seguretat del seu predecessor.
Summarization
caBreu_abstractive_987
Resumeix aquest text:
La interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, ha declarat al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que conscientment no ha validat mai cap factura relacionada amb l’1-O. Així mateix, ha dit que li és impossible de comprovar si el contingut de la factura és real i que va blocar dues partides pressupostàries relacionades amb el referèndum després del requeriment del Tribunal Constitucional espanyol. La interventora ha declarat com a investigada al jutjat i ha citat l’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro per a refermar la seva posició i ratificar tots els informes que va enviar al govern espanyol on negava que s’hagués descobert cap euro públic destinat a l’1-O. Així i tot, fonts jurídiques han explicat que Vidal ha reconegut que va validar una factura de més de 200.000 euros que el Diplocat va emetre a la Generalitat per estudis internacionals sobre processos electorals i referendaris. Segons la Guàrdia Civil, aquesta partida va servir per a pagar despeses dels observadors internacionals de l’1-O. Vidal també ha assegurat que a ella no li van arribar mai les factures d’Unipost per distribuir material electoral, perquè havien estat rebutjades prèviament per un gestor subordinat seu. Avui també ha declarat Frederic Udina, director de l’Idescat, acusat d’haver cedit dades del cens de població al govern que suposadament es van fer servir en el referèndum. Udina ha explicat que el conveni que va signar amb la Generalitat era plenament legal i que va tenir el seu corresponent informe jurídic que l’avalava. A més, ha afegit que no té gens d’importància que el conveni no es publiqués al DOGC, perquè és habitual que els convenis triguin mesos a publicar-se, però s’apliquin l’endemà de ser signats. Fonts jurídiques han explicat que Udina va signar quatre convenis amb la Generalitat, i cada trimestre s’anaven actualitzant les dades del cens que l’Idescat traspassava al govern. Udina ha dit que no podia saber si les dades finalment es van fer servir per a l’1-O, tot i que el conveni especificava que només eren per a consultes no referendàries. Qui també ha estat interrogat ha estat Daniel Gimeno, cap de gabinet tècnic de Vice-presidència, que ha negat haver signat el conveni amb l’Idescat. Finalment, Montserrat Vidal, responsable de processos electorals, ha explicat que el juliol del 2017, quan es va reformular el govern Puigdemont, ella va passar del Departament de Governació a la de Vice-presidència, però li van encarregar els processos no referendaris i la van deixar al marge de l’1-O. Només ha respost a la seva defensa, i ha assegurat que entre l’agost i el setembre va fer vacances i no va participar en l’organització de l’1-O. La presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, s’ha negat a respondre cap pregunta. Llorach és investigada perquè TV3 va emetre els anuncis del govern fomentant la participació al referèndum i fa uns mesos ja va ser citada com a testimoni. Ara, investigada per malversació, no ha volgut respondre. Factures d’Unipost El magistrat instructor ha encomanat a la Guàrdia Civil que investigui si l’administradora concursal de l’empresa Unipost va mentir o equivocar-se en el certificat enviat fa uns dies al jutjat en què assegurava que les factures d’un milió d’euros en total emeses per cobrar l’encàrrec del govern per distribuir butlletes de vot i documentació electoral s’havien anul·lat i, per tant, no es podran reclamar. Segons una interlocutòria del jutge, a la qual ha tingut accés l’ACN, l’anul·lació de les factures és del mateix dia de l’emissió, el 7 de setembre del 2017, cosa ‘contradictòria’ amb el fet que dies després, el 17 i 18 de setembre, s’intentessin cobrar, segons que han declarat diversos testimonis. Per això, ordena a la Guàrdia Civil que investigui els ‘motius de les contradiccions’ i, si cal, interrogui l’administradora concursal com a testimoni. MÉS INFORMACIÓ
El jutjat número 13 de Barcelona investiga si Rosa Vidal va ocultar un possible desviament de 2 milions d'euros de fons públics destinats a sufragar despeses de l'1-O. Vidal ha afirmat que conscientment mai no ha validat una factura relacionada amb el referèndum. També ha recordat que després del requeriment del Tribunal Constitucional va bloquejar dues partides pressupostàries relacionades amb l'1-O.
Summarization
caBreu_abstractive_2411
Resumeix aquest text:
Els cultivadors de Fesols de Santa Pau estan decidits a combatre l'intrusisme que encara hi ha al mercat amb productes que utilitzen el nom d'aquesta Denominació d'Origen Protegida (DOP) sense ser-ho. En els últims mesos han enviat cartes a una quinzena d'empreses –la majoria de Catalunya- advertint-les que seran sancionades si no deixen de fer-ho i recordant-los que aquest és un producte protegit des del 2015. Algunes s'han compromès a no fer-ho més mentre que d'altres han demanat més temps per esgotar l'estoc que ja està a la venda. Des del Consell Regulador consideren que ha arribat el moment de passar a l'acció per posar fi a aquestes males pràctiques. "A partir d'ara serem molt més estrictes", adverteix el president del Consell Regulador de la DOP Fesols de Santa Pau, Lluís Sunyer. Aquest cap de setmana han participat a la Fira Orígens d'Olot, on cada any aprofiten per donar a conèixer el producte i començar a vendre la nova collita. La d'aquest any és la segona que es comercialitza amb el segell de DOP. Els productors creuen que un any ha estat suficient perquè les empreses que fins ara utilitzaven el nom de 'Fesol de Santa Pau' de forma enganyosa deixin de fer-ho. Per si de cas, en els últims mesos, han enviat cartes a una quinzena d'empreses, la majoria de Catalunya però també d'altres indrets com ara Navarra o el País València, recordant-los què la DOP protegeix les llavors d'aquest llegum en les seves varietats tradicions, ja siguin seques, cuites i en conserva que s'hagin produït en terres volcàniques. Concretament, als municipis de Santa Pau, Castellfollit de la Roca, Olot, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts i Les Planes. A la carta, se'ls informa que "qualsevol operador pot ser envasador o elaborador del producte sempre que prèviament s'inscrigui i compleixi la normativa establerta". En cas contrari, adverteixen, seran sancionades tal com s'estableix a la llei 14/2003 de qualitat agroalimentària. Segons aquesta norma, la protecció de les DOP inclou totes les fases de comercialització, incloent presentació, etiquetatge, publicitat i documentació comercial i comporta la prohibició de qualsevol informació falsa o enganyosa pel que fa a la procedència, origen, naturalesa o característiques essencials del producte en l'etiquetatge. Tampoc es poden utilitzar els noms de la DOP amb productes agroalimentaris que no tinguin dret a protecció encara que siguin noms traduïts a altres llengües o inclosos en expressions com ara estil, gust o imitació. "És hora que el pes de la llei els caigui a sobre, perquè la protecció del producte no s'ha fet per fer bonic sinó perquè es respecti", afirma amb contundència Sunyer, que recorda que fa massa anys que el mercat està ple de falsos fesols de Santa Pau que s'aprofiten de la qualitat d'aquest llegum per vendre de forma enganyosa. I afegeix que "serà Consum qui haurà de començar la tramitació de les sancions que els facin arribar per activar el protocol en aquests casos". Bona resposta de la majoria d'empreses avisades El president del Consell Regulador de la DOP Fesols de Santa Pau explica que la resposta de les empreses a qui han enviat la carta ha estat en general positiva. En el millor dels casos, els han informat que deixaran de fer-ho i que a partir d'ara els encarreguen directament la cocció i envasat del producte (és el cas de tres empreses) mentre que d'altres s'han compromès a deixar de fer-ho però han demanat més temps per esgotar l'estoc, al·legant que no poden canviar un etiquetatge que ja està al mercat. Pel que fa a la previsió de les vendes, Sunyer explica que tot fa pensar que el producte d'aquesta nova collita també tindrà molt bona sortida. "Des que tenim la DOP, la demanda ha anat en augment i estem contents", assenyala el president del Consell Regulador. La collita d'enguany ha anat "força bé perquè el temps ha acompanyat" i la previsió és arribar a una xifra similar a l'any passat amb unes 50 tones. Els Fesols de Santa Pau es van començar conrear al segle XVIII i se'ls pot diferenciar perquè són blancs, rodons i amb un pes que oscil·la entre els 18 i 30 grams per 100 llavors. Les varietats tradicionals protegides són Tavella brisa, Setsetmanera i Gra petit. El tret més característic però, és el seu gust, suau tot i conrear-se en terres volcàniques. A mitjans del 2015, es van convertir en el 20è producte català en aconseguir el segell de protecció europeu després d'anys de tramitacions.
El gremi ha decidit acabar amb la moratòria d'un any que havien donat a les empreses que utilitzaven de forma fraudulenta la denominació de fesol de Santa Pau. Els productors els han recordat que és un producte que està protegit en les diferents presentacions del mercat i que només és cultiva a les terres volcàniques de la Garrotxa.
Summarization
caBreu_abstractive_2723
Resumeix aquest text:
Santa Tecla ha viscut aquest diumenge una Diada agredolça en què la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha aconseguit carregar el 3 de 10 amb folre i manilles en primera ronda. En una plaça de la Font plena de gom a gom, la Jove ha descarregat el 9 de 8 en tercera ronda i han carregat el pilar de 8, després d'un intent desmuntat del 4 de 9 amb folre i l'agulla en segona ronda i, en quarta ronda, un altre 4 de 9 amb folre que ha quedat en intent. Els Xiquets de Tarragona han descarregat el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre, el primer de la temporada, i se'ls ha resistit el 4 de 9 amb folre, que han deixat en intent desmuntat. Els Xiquets del Serrallo han descarregat el 5 de 7 i el 3 de 7, mentre que el 2 de 7 els ha fet llenya. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han completat el 3 de 8, el 2 de 7 i el 4 de 8. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han estat els encarregats d'obrir plaça, i ho han fet amb un 3 de 8 que han descarregat de forma suau. Quan falten dues setmanes pel Concurs de Castells, la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha sortit amb força i ha plantejat el 3 de 10 amb folre i manilles, que només han aconseguit carregar. El castell ha acabat fent llenya amb una forta caiguda. Amb tot, l'han celebrat amb càntics i abraçades. Els Xiquets de Tarragona han optat pel 5 de 8, però l'han deixat en intent desmuntat en la primera ronda. Per últim, els Xiquets del Serrallo han tornat amb el 5 de 7, que han descarregat. En segona ronda, els de la camisa verda han descarregat el 2 de 7. La Jove ha intentat, en segona ronda, el 4 de 9 amb folre i l'agulla. Els Xiquets de Tarragona han descarregat el 5 de 8. La tremolor en la descarregada de la catedral ha fet treballar els castellers, que se n'han sortit. Finalment, els Xiquets del Serrallo han plantejat el 2 de 7, però el castell ha acabat fent llenya abans que l'enxaneta fes l'aleta. En tercera ronda, la plaça de la Font ha pogut veure quatre castells descarregats. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han descarregat el 4 de 8, que han pogut celebrar. La Jove ha optat per un castell habitual, el 9 de 8, que han descarregat amb serenitat. El moment més dolç per als Xiquets de Tarragona ha arribat en aquest punt, quan han treballat de valent per descarregat el 3 de 9 amb folre. Els Xiquets del Serrallo han tancat la tercera ronda completant un 3 de 7. El 4 de 9 amb folre ha estat el castell que s'ha resistit durant la diada de Santa Tecla, tant a la Jove com als Xiquets. En quarta ronda els dos n'han fet un intent desmuntat. Els del Cós de Bou, l'han deixat en intent quan estaven a punt de carregar-lo. Els del Serrallo han descarregat el 4 de 7. Finalment, la Jove ha carregat el pilar de 8 amb folre i manilles, que ha cedit; mentre que els Xiquets han descarregat un 4 de 8 serè per tancar una bona actuació. La diada de Santa Tecla ha començat amb retard i s'ha allargat fins passades les quatre de la tarda. A l'inici de la jornada, s'ha desplegat una estelada enmig de la plaça, mentre part del públic ha mostrat pancartes per la llibertat dels polítics presos. Des del balcó de l'Ajuntament, des d'on grups municipals i equip de govern segueixen la diada castellera, alguns regidors de les formacions independentistes han desplegat estelades i pancartes per la llibertat dels líders empresonats. Des d'aquest punt també ha seguit la jornada l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que ha rebut una sonora xiulada a l'inici de la diada i crits de 'Ballesteros, dimissió'.
Aquest diumenge les colles tarragonines han mostrat les seves millors cartes abans de la gran cita del Concurs de Castells de Tarragona. La jornada ha evidenciat el gran moment de forma que viuen les colles de la ciutat, però els resultats no han sigut satisfactoris per a tothom. A destacar el 3d10fm que ha carregat en primera ronda la Jove.
Summarization
caBreu_abstractive_1951
Resumeix aquest text:
El govern d'Ada Colau s'enfronta al difícil repte de fer compatible el turisme, una important font d'ingressos a la ciutat, amb el dia a dia dels barcelonins. Els inversors i els pisos turístics han sotmès la capital catalana a una bombolla del preu del lloguer i han restat espai als veïns, amb la qual cosa l'alcaldessa considera imprescindible prendre mesures per trobar un model sostenible. La CUP ja ha anunciat que s'hi abstindrà, però Colau necessita almenys a ERC per aprovar-lo. La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ja va anunciar aquesta setmana que els barris de Poblenou, Hostafrancs i Sant Antoni s'inclourien a l'anomenada zona 1, on no es permet crear nous hotels, juntament amb els del districte de Ciutat Vella, els barris de l'Antiga Esquerra i Dreta de l'Eixample, part del barri de Sant Antoni, el del Poble Sec i la Vila de Gràcia. Canvis respecte el pla inicial Per tal de donar resposta a les peticions de les zones amb més pressió turística de la ciutat, el govern de Colau ha revisat el seu pla inicial per incorporar-hi alguns canvis. Si bé s'incorporen la Vila Olímpica i el Poblenou a la zona 1, tot el barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, pel fet que no té prou densitat per ser inclòs en aquesta limitació, passa a ser zona 2, on es preveu mantenir el nombre de places turístiques. D'aquesta manera s'elimina bona part de la zona específica del 22@. El pla inicial mantenia quasi tot el barri de Sant Antoni en zona 2, però finalment, la major part d'aquest barri que també està quedant molt afectat per la bombolla del lloguer i que des de fa dos anys i mig s'ha disparat la seva popularitat arran de l'obertura de bars gastronòmics, també serà determinat com a zona de decreixement. En quedarà exclosa la zona compresa entre Floridablanca, Gran Via, Paral·lel i Urgell perquè, a criteri municipal, no té prou densitat per justificar que sigui zona 1. Pel que fa al districte de Sants Montjuïc, s’acorda la incorporació del barri d’Hostafrancs a l'àrea de decreixement. - La zona 1 és marcada al mapa en color lila. És l'àrea en la qual ni es permet la implantació de nous establiments ni l'ampliació de places turístiques. - La zona 2, marcada en taronja, és aquella en la qual es preveu mantenir la quantitat de places i establiments. Les places que queden vacants per cessament d'activitat poden ser suplides en la mateixa quantitat. - La zona 3, tenyida de verd, correspon a una àrea en la qual es permet un "creixement contingut" sense sobrepassar la densitat màxima de places fixada. - La zona 4, en blau, tenen regulació específica. Són les tres grans àrees de transformació de la ciutat: La Marina del Prat Vermell, la Sagrera i el 22@. Mà estesa a ERC i la CUP "Ha estat un àmbit de limitació que en el procés negociador ha estat ben vist i treballat amb ERC i per CUP", expliquen fonts municipals. El govern de Colau considera que ampliar la zona de limitació més enllà de l'estricte centre de Barcelona és "imprescindible" perquè el PEUAT sigui "estable i de futur". Els nous barris inclosos a la zona 1, asseguren, "ja presenten símptomes més que evidents de saturació". Evitar el "col·lapse turístic" Amb aquest gest, el govern de Barcelona en Comú busca desbloquejar el PEUAT garantint-se el suport d'ERC. Tant CiU com C's ja s'han desmarcat de la mesura perquè són partidaris d'introduir més flexibilitat i no restriccions en la creació de places hoteleres. Des del govern de l'Ajuntament consideren que bloquejar el PEUAT porta la ciutat a una situació de "col·lapse turístic", mentre que la seva aprovació garanteix un "creixement sostingut i controlat" així com la "preservació de les zones saturades".
Ada Colau ha declarat que el pla urbanístic del govern té la intención de limitar el creixement d'allotjaments turístics per no col·lapsar la ciutat. Per tal d'aconseguir el suport d'ERC, el govern municipal l'ha fet més restrictiu i ha incorporat zones més enllà del centre de Barcelona com la Vila Olímpica i Poblenou.
Summarization
caBreu_abstractive_916
Resumeix aquest text:
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha qualificat Escala a Castelló com “l’esdeveniment turístic més important de la ciutat de Castelló en els últims anys”. Marco ha realitzat balanç de l’activitat desenvolupada aquest cap de setmana en el port i ha destacat el “èxit rotund” assolit amb aquesta primera edició, tant pel que fa a la dinamització de l’economia local com en el canvi reputacional de la imatge exterior de la ciutat. “Escala a Castelló ha posat a Castelló en el mapa del positiu”, ha afirmat Marco, qui ha agraït l’esforç conjunt entre les institucions perquè l’experiència haja tirat endavant. Marco ha comparegut davant la premsa, al costat del secretari autonòmic de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, el president de l’Autoritat Portuària, Francisco Toledo, la presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Patricia Puerta, el president del Club Nàutic, Manuel Vidal, i el gerent de la Fundació Nao Victòria, Fernando Viota, i ha oferit les primeres dades: 75.000 assistents, més de 30.000 visites als vaixells, ocupació hotelera del 70% (enfront d’un 40% de l’any passat) i “ple total” en restaurants, bars i pàrquings. El Patronat Municipal de Turisme ha atès a més de 6.000 sol·licitants d’informació i el Club Nàutic ha oferit activitats esportives a 1.008 xiquetes i xiquets. També ha ressaltat l’impacte mediàtic, amb seguiment en les principals cadenes de televisió espanyoles i en els mitjans locals i autonòmics. L’alcaldessa ha anunciat que el balanç d’Escala a Castelló dona motiu a una nova edició en 2020. En l’edició actual els protagonistes han sigut quatre embarcacions (Shtandart, Nao Victoria, Galió Andalusia i Santa Eulàlia). La idea és potenciar Castelló com a exponent del turisme nàutic i marítim. “Hem deixat de donar-li l’esquena al mar”, ha declarat. “L’Ajuntament està donant els passos oportuns per a obrir nous nínxols de mercat en l’àmbit turístic. L’organització d’aquest festival marítim és una iniciativa per a desestacionalitzar la temporada turística i captar nous visitants, que tenen l’oportunitat de descobrir el potencial de Castelló”. Francesc Colomer ha destacat “el caràcter, el tarannà i l’hospitalitat mediterrània de Castelló, que és un exemple meravellós de la determinació de ser una terra d’acolliment, una terra d’esdeveniments productius que fan que la societat se senta orgullosa”. El responsable de l’AVT ha qualificat Escala a Castelló com un “punt d’inflexió” de cara al futur pel que fa a les polítiques de promoció locals i ha compromès el suport de la Generalitat Valenciana en l’organització de futures edicions de la iniciativa. El president de l’Autoritat Portuària, Francisco Toledo, ha destacat la satisfacció per l’organització d’Escala a Castelló, tant entre la població del Grau com en els milers de visitants que s’han acostat al port aquests dies. Toledo ha ressaltat la col·laboració institucional i el treball de les associacions culturals en les desfilades i en la mostra d’artesania i modelisme naval. “Escala a Castelló és un abans i un després en la relació port-ciutat. El port està en la idiosincràsia del Grau, però no tant de Castelló. Ara, la gent sentirà que aquest és el seu port, més enllà que siga un port per al comerç i per a l’economia. El port és un pol de desenvolupament turístic, cultural i d’oci”, ha recalcat. El president del Club Nàutic, Manuel Vidal, ha agraït a l’Ajuntament i al port l’engegada del projecte. “El Club Nàutic ha obert a la societat les activitats marítimes que realitzem habitualment, sobretot entre els xiquets i les xiquetes, perquè vegen que el mar no està tan lluny i que és fàcil realitzar una activitat esportiva. Ha sigut un plaure col·laborar a posar a Castelló en el mapa del mar”, ha dit. El gerent de la Fundació Nao Victoria, Fernando Viota, també present, ha agraït la invitació a participar en l’Escala i ha ressaltat la “atenció magnífica” de les institucions i la resposta dels milers d’assistents.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat la primera edició d'Escala a Castelló. L'esdeveniment ha tingut lloc al port i ha aplegat 75.000 assistents amb un 70% d'ocupació hotelera i els restaurants plens fins a la bandera. L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha titllat d'èxit una convocatòria que vol potenciar el turisme nàutic i marítim de la ciutat
Summarization
caBreu_abstractive_574
Resumeix aquest text:
Hi ha herois molt pròxims que no són prou coneguts o fins i tot que passen desapercebuts per a les noves generacions. La directora Mar Targarona ha aportat el seu gra de sorra dedicant El fotógrafo de Mauthausen, que s’estrena aquest divendres, a Francesc Boix, al fotògraf i militant comunista que va estar pres a Mauthausen. De fet, va arriscar la seva vida per evitar la destrucció d’uns negatius fotogràfics que mostraven la crueltat que s’exercia dins dels murs. L’encarregat de posar-se a la pell de Boix és Mario Casas. En una entrevista a l’ACN, Casas ha dit que ‘Aquí Francesc Boix no és destacat com l’heroi que va ser; a París, sí’. El protagonista del film, interpretat per Mario Casas, amb l’ajuda d’un grup de presoners espanyols del camp de concentració, arrisca la seva vida i prepara la sortida del camp d’alguns dels negatius fotogràfics que mostren la crueltat que es vivia dins dels murs per part dels nazis. Les fotografies de Boix van ser determinants per aconseguir condemnar als alts càrrecs nazis durant els judicis de Núremberg, en els quals Boix va ser l’únic testimoni espanyol. El 2017, les restes de Boix varen ser traslladades al Père-Lachaise. Tot i això, ha celebrat que ara han tingut l’oportunitat de tirar endavant aquest film per mostrar a la societat uns herois que ‘han canviat el transcurs de la història’. La directora del llargmetratge, en la mateixa línia, ha assenyalat que la majoria d’espanyols no saben que hi va haver republicans als camps de concentració nazis. Aquesta història, ha dit, ajuda a donar a conèixer a tothom aquells fets i sobretot la figura de Boix, ‘que va ser aquest personatge llest i simpàtic, que va fer tot per sobreviure i per ajudar als que podia, així com documentar i que no es cremessin els negatius que després van servir per imputar molts caps nazis als judicis de Nuremberg’. Casas ha dit que ‘necessitava’ posar-se a la pell de Boix i saber ‘en una petita part que els hi va passar a aquests espanyols als camps de concentració’. Ha reconegut que hi ha personatges que se’ls treu del damunt ràpidament, però a Boix, ha dit, se l’estima molt: ‘Vaig simpatitzar molt amb ell i porto tatuat el seu número de pres al turmell perquè es quedi tatuat a la meva pell. Francesc Boix m’ha ensenyat la cerca de la llibertat, de la supervivència i de la lluita. Això ha de ser explicat i vist’, ha afegit. Casas ha apuntat que la gran dificultat del personatge va ser la part física, ja que es va haver d’aprimar molt, perdent uns dotze quilograms. ‘Em vaig recloure molt a casa i sol i això t’afect'”. També va ser molt dura, ha explicat, la part emocional per haver d’interpretar el dolor, l’horror i ‘les barbaritats i atrocitats’ que van veure els presos espanyols a Mauthausen. Casas ha reconegut que no se sent amb un deure, però ha apuntat que hi ha un tipus de públic més jove que el segueix que potser no coneix aquestes històries dels espanyols als camps de concentració. Ha recalcat que ‘és important que coneguin què va passar, perquè per a molts aquestes històries són de ficció perquè ho hem vist al cine’. L’odi és nefast La directora ha apuntat que ‘és important saber que l’odi és nefast i que la ideologia nazi va ser repugnant i fastigosa i no és només que fossin dolents, sinó que van ser cruels i sàdics’, ha lamentat Targarona. Pel que fa el rodatge, la directora ha explicat que les parts interiors van ser a Terrassa a uns platós amb decorats i els parts exteriors van ser a Budapest ‘perquè hi ha molta versemblança entre Hongria i Àustria, que és on està el camp’. El film té sobretot en els seus exteriors un toc grisós, que gairebé sembla blanc i negre. Targarona ha declarat que volia que la imatge fos de molta qualitat i no fos amb molta postproducció. ‘Hi ha una feina darrera de vestuari i direcció d’art que tot semblés envellit i treballat i els actors, a part d’aprimar-se, la mica de maquillatge que porten ajuda a reconstruir aquesta època i aquesta angoixa i malson que va ser per a ells’.
Aquest divendres s'estrena "El Fotógrafo de Mauthasuen". El film narra la història del fotògraf català Francesc Boix, que va aconseguir treure de forma clandestina alguns negatius que documentaven l'horror que es vivia en els camps d’extermini. Les seves fotografies van servir per incriminar els dirigents nazis durant els judicis de Nuremberg.
Summarization
caBreu_abstractive_2394
Resumeix aquest text:
La Fundació Vila Casas ha presentat aquest dijous la nova programació al Museu d'Escultura Contemporània Can Mario de Palafrugell (Baix Empordà). A la sala gran, hi ha una trentena d'escultures aspirants al premi anual que atorga la institució (dotat amb 15.000 euros) i que enguany està dedicat a aquesta disciplina. "És una mostra amb estils molt diferents i obres de gran qualitat que donen una visió general de les arts del país", ha explicat la responsable de comunicació de la fundació, Natàlia Chocarro. Aquest dissabte es donarà a conèixer el guanyador i ha avançat que es tracta d'un autor que no és conegut per al públic general. Les altres dues propostes de la nova programació són 'Hiberticer', una mostra fotogràfica on es contraposen els paisatges del nord i sud a Catalunya, obra de Salvi Dané, Rita Puig-Serra i David Bestué, i 'Ànima' de Cristina Batllori, feta a base de cartró reciclat. La mostra que acull la sala gran de Can Mario a Palafrugell (Baix Empordà) permet copsar la riquesa de l'art contemporani que es fa actualment a Catalunya, segons la responsable de comunicació i adjunta de la direcció d'art de la Fundació Vila Casas, Natàlia Chocarro. Inclou una trentena de treballs que han estat seleccionats d'entre les més de 200 rebuts en la convocatòria del Premi de la Fundació Vila Casas que enguany està dedicat a l'escultura. Una tria que "no ha estat fàcil" per l'"alta qualitat" de les propostes, ha admès Chocarro. Són obres molt variades, a nivell de materials, estils i temàtiques que parlen sobre temes com els problemes de gènere, la natura o l'ésser humà. El nom del guanyador es donarà a conèixer en un acte aquest dissabte a la nit, dia en què s'obrirà al públic la nova programació. El Premi d'Escultura 2018 està dotat amb 15.000 euros i l'obra guanyadora passarà a formar part del fons de la Fundació Vila Casas. També se li dedicarà una exposició monogràfica a Can Framis a Barcelona en el termini màxim d'un any des del lliurament del premi. Des de la fundació, recorden que l'objectiu del guardó és servir de plataforma per donar a conèixer autors que no formen part del fons i mostrar els seus treballs. En l'edició d'enguany, es tracta d'un autor amb "una dilatada trajectòria però que no ha entrar encara en el circuit de l'art i no és conegut pel públic general", segons ha avançat la responsable de comunicació. Diàleg fotogràfic entre els paisatges del nord i sud La segona mostra de la nova programació és 'Hiberticer', dels fotògrafs Salví Danés i Rita Puig-Serra amb textos del creador David Bestué. En ella, els tres artistes se centren en els paisatges de dos rius, el Ter i l'Ebre, i busquen les diferències i els punts en comú dels territoris del nord i sud de Catalunya. El seu punt de partida va ser un viatge en avioneta per tenir una visió d'ocell dels espais per després escollir les localitzacions concretes. Fruit d'aquest treball ha sorgit una "barreja d'espais i òptiques" amb grans plans generals combinats amb imatges de detall. Bestué explica que hi ha un diàleg entre el paisatge i l'acció de l'home amb la idea de construcció i destrucció com a fil conductor i on es recullen espais com les ruïnes d'Empúries a través de mosaics greco-romans, passant per escenaris de la batalla de l'Ebre o indrets abandonats. Es tracta d'una selecció del material inclòs en el projecte Terra-lab.cat, guanyador del I Premi Lluís Carulla i on es prenia com a referent el projecte Catalunya Visió del 1967, una col·lecció de llibres fotogràfics de tot el territori català. La programació de Can Mario es completa amb 'Ànima' de l'artista Cristina Batllori, una artista amb més de vint anys de trajectòria que es mou entre Barcelona i Menorca. En aquesta mostra ofereix una sèrie feta a partir de cartró procedent d'objectes reciclats com ara paquets d'ous i caixes. "He volgut donar el protagonisme del cartró i les seves diferents ànimes", ha afirmat Batllori. El resultat són unes textures que poden recordar a la natura i a altres superfícies. 'Ànima' es podrà visitar fins al 2 de setembre i les altres dues exposicions, fins al 25 de novembre.
La primera proposta és la col·lecció d'obres que acull la sala gran del museu i que opten al Premi d'Escultura que anualment atorga la institució. També destaca la mostra fotogràfica de Salvi Dané, Rita Puig-Serra i David Bestué, anomenada "Hiberticer" que confronta paisatges del nord i sud de Catalunya i "Ànima" de Cristina Batllori, feta a base de cartró reciclat.
Summarization
caBreu_abstractive_2416
Resumeix aquest text:
Una piraguada des de Xerta fins a Tortosa en la qual han participat prop de 180 persones ha donat el tret de sortida aquest diumenge a una setmana en què la Plataforma en Defensa de l'Ebre intensifica la lluita contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre en clau europea. Dimecres, diversos membres de la Plataforma presenciaran des de Brussel·les la votació al Comitè de Peticions de l'Eurocambra de l'informe redactat per la delegació d'eurodiputats que van visitar el Delta al febrer. El mateix dia, presentaran una queixa contra el pla davant la Comissió Europea amb l'objectiu que es modifiquin els cabals ecològics. "Si Europa obliga a fer modificacions, Espanya ho haurà de fer", ha explicat un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello. Si Brussel·les fes el requeriment i el govern espanyol no canviés el PHE, s'obriria la porta a les sancions econòmiques. La queixa que la Plataforma presentarà dimecres davant de la Comissió Europea a Brussel·les ha estat elaborada tenint en compte, principalment, factors tècnics i mediambientals. En la redacció hi han participat, de fet, científics i tècnics de la Universitat Rovira i Virgili. Segons ha explicat Panisello, el text constata els incompliments d'una sèrie de normatives europees i la vulneració de "moltes directives europees d'aigua" i per això demana modificacions en el PHE, principalment sobre el cabal ecològic del riu, les hectàrees de nous regadius i la construcció d'embassaments. La queixa s'assembla a la que la PDE ja va presentar amb l'anterior PHE. "És un tràmit que s'ha de fer", ha detallat Panisello, que ha insistit en què esperen que Europa tingui en compte les demandes del territori perquè "el pla suposaria la liquidació del Delta i l'activitat que es produeix al seu voltant". El text, un cop presentat, s'haurà de debatre i caldrà que sigui admès a tràmit. Un cop fets aquests procediments, Brussel·les podria instar al govern espanyol a modificar el pla hidrològic. Segons ha explicat la portaveu de la PDE Susanna Abella, les institucions europees hauran d'avaluar el pla de conca, tant amb les aportacions que pot fer la Plataforma com amb la lectura que es faci des de Brussel·les, i després podrien instar l'Estat a modificar el PHE mitjançant cartes d'emplaçament. Amb tot, si l'executiu espanyol no donés una resposta satisfactòria, s'iniciaria un procediment d'infracció que es duria fins al Tribunal de Justícia de la UE a Luxemburg. "No volem que sancionin l'Estat espanyol", ha dit Abella, "volem que facin bé els Pla de Conca". L'informe al Comitè de Peticions A més de presentar la queixa, la PDE també assistirà dimecres a la sessió del Comitè de Peticions del Parlament Europeu en la qual es votarà l'informe redactat per la delegació d'eurodiputats que va visitar el Delta l'endemà de la manifestació a Amposta. Les sensacions de la Plataforma és que l'informe serà favorable als interessos de les Terres de l'Ebre. Amb tot, recorden que "l'informe no és vinculant" però consideren que sí que ajudaria a suggerir al govern espanyol que cal un augment del cabal ecològic. Segons Panisello, els eurodiputats que han redactat l'informe van mostrar-se sensibles a les reivindicacions fetes des de les Terres de l'Ebre. "A més de parlar amb membres de la Plataforma, van parlar amb arrossaires, musclaires i això va calar molt", ha afirmat el portaveu, que creu que els parlamentaris van veure que "hi ha un problema greu" amb el Pla actual. A més, ha carregat contra el Partit Popular perquè, segons la PDE, en el moment de la visita dels eurodiputats "va tergiversar la informació, va barrejar el sobiranisme i va fer veure que això era un problema de territori". De cara al setembre, la Plataforma ja ha avançat que es fixarà en el projecte del canal Xerta-Sénia, que segueixen "de prop i amb preocupació". La piraguada La piraguada ha celebrat la XVI edició amb menys participació que els darrers anys –s'estima que hi ha hagut un 20% menys de participants- però, amb tot, han baixat pel riu prop de 80 piragües. El punt de partida ha estat Xerta, amb una aturada a Aldover per acabar a Tortosa, uns 12 quilòmetres de recorregut. En arribar, han desplegat una pancarta on es llegia "L'Ebre sense cabals és la mort del Delta". La piraguada està emmarcada en la iniciativa europea Big Jump, en defensa dels rius. L'acte, descrit com una "manifestació lúdica", s'ha presentat com una continuació de la manifestació multitudinària que es va fer a Amposta el 7 de febrer i la protesta a Barcelona al juny. El nus pintat que hi ha en un dels murs al costat del riu ha estat modificat aquest diumenge amb un cercle d'estrelles al voltant per intensificar el caràcter europeu que la PDE agafa aquesta setmana.
Amb una "piraguada" de Xerta a Tortosa comença una setmana important per al futur del Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre. La PDE presentarà dimecres una queixa davant la Comissió Europea amb el recolzament de científics i tècnics. A més, la plataforma presenciarà la votació de l'informe que van realitzar un grup d'eurodiputats desplaçats al Delta.
Summarization
caBreu_abstractive_1132
Resumeix aquest text:
La vaga d'aquest divendres al metro de Barcelona marca un punt i segut en el cicle de mobilitzacions dels treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Serà l'última de les nou jornades de vaga convocades des que al gener va esclatar la crisi de l'amiant, quan l'empresa va reconèixer que hi havia treballadors afectats per aquest material contaminant. L'assemblea de la plantilla no es reunirà fins després de les eleccions municipals, molt probablement quan ja s'hagi constituït un nou govern de la ciutat i l'executiu hagi determinat quin regidor assumeix la presidència de TMB i la cartera de Mobilitat. Aquets divendres, les franges de vaga seran de fins a quatre hores en alguns torns: de sis a deu del matí, de quatre de la tarda a vuit del vespre i de les 21.35 a les 23.35 hores. Fins ara els interlocutors dels sindicats per part de l'administració i l'empresa han estat la regidora Mercedes Vidal, que no repetirà, i el conseller delegat de TMB, Enric Cañas, que va accedir al càrrec l'agost del 2015, poc després de l'entrada de Barcelona en Comú a l'Ajuntament. Tots els sindicats amb representació al comitè són crítics amb la gestió feta pel tàndem, del qual ja van exigir la dimissió, i ara ja tenen preparada la primera petició per al nou executiu local: la destitució de Cañas. "Si el nou govern destitueix Cañas, hi haurà una pausa en les vagues per negociar. Ell és qui ha impedit la negociació", argumenta el representant de la UGT, sindicat majoritari al metro, Jordi Gómez. Relacions deteriorades entre empresa i treballadors Els sindicats situen la pilota a la teulada de l'Ajuntament. Estaran atents a la constitució del nou govern i si aquest no fa noves propostes i canvia la direcció de TMB, les mobilitzacions continuaran. "Si no és impossible plantejar-se cap altra alternativa", asseguren fonts de la CGT. La principal demanda dels treballadors continua sent que TMB reconegui que tots els empleats han estat exposats a l'amiant, cosa que l'empresa nega. Mònica Benito. TMB defensa la seva gestió i argumenta que està fent tot allò que li permet la llei. A més, recorda que manté activa una pàgina web amb informacions puntuals sobre tot allò relacionat amb la crisi de l'amiant. També argumenta que Inspecció de Treball i la Seguretat Social avalen la seva gestió i recorda que han accelerat els tràmits per adquirir 42 trens que substituiran els contaminats amb amiant. Els sindicats, però, donen per trencades les relacions amb l'empresa i posen com a condició indispensable per refer-les la destitució de Cañas. "Cal canviar les formes de negociació i aconseguir diàleg", reclama Benito. Els punts que els treballadors inclouen en la convocatòria de vaga són els mateixos que els presentats al febrer, abans de l'aturada pel Mobile. Asseguren que des de llavors l'empresa no ha presentat cap proposta als espais de mediació. "S'han carregat les relacions laborals, no han volgut negociar", afirma David Vázquez, del sindicat CIM. "La gestió de Barcelona en Comú a TMB ha estat nefasta", etziba Ángel González, sobre la solidaritat Obrera. La dificultat del camí judicial Inspecció de Treball ha avalat la gestió de la crisi de l'amiant feta per TMB, en termes de prevenció i salut laboral. A més, Inspecció considera que no hi ha exposició a l'amiant si els treballadors no manipulen materials que en contenen. La diagnosi d'Inspecció de Treball dificulta que els treballadors puguin portar la crisi de l'amiant col·lectivament als tribunals. La situació contrasta amb la del metro de Madrid, on va constatar la infracció de la llei de riscos laborals. El 6 de juny se celebrarà el primer judici relacionat amb la presència d'amiant al metro de Barcelona. Un extreballador demana que la justícia li reconegui com a malaltia professional el càncer de pulmó que pateix, la qual cosa suposaria un reconeixement d'afectació per amiant. A diferència d'aquest extreballador, els 25 treballadors amb afectacions reconegudes per TMB no tenen patologies que puguin ser considerades malalties professionals segons la llei, i això també dificulta que puguin emprendre mesures legals.
Els sindicats de TMB encaren una nova jornada de vaga aquest divendres en protesta per la gestió de la direcció de l'empresa pública en la crisi de l'amiant. Els sindicats demanen canvis en la direcció i el reconeixement de que tots els treballadors han estat en contacte amb aquest material. Si no accepten aquestes reivindicacions, les mobilitzacions continuaran.
Summarization
caBreu_abstractive_1630
Resumeix aquest text:
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, confia a arribar a acords amb el govern espanyol del PSOE per tal de treure vehicles pesants de l'N-240 entre Lleida i Montblanc i contribuir així a reduir l'elevada sinistralitat d'aquesta via. En aquest sentit, Calvet comparteix l'opció d'alliberar el peatge de l'AP-2, paral·lela a la via, tal com ha demanat el PSC en mocions aprovades tant a l'Ajuntament de Lleida com a la Diputació, però també considera que el Ministeri de Foment ha de fer millores a l'N-240 com "desdoblaments", ja que és una via que "mereix una atenció molt més gran de la que ha tingut fins ara per part dels governs de l'Estat". En una entrevista a l'ACN, el conseller de Territori i Sostenibilitat també ha valorat positivament la consolidació de les cigonyes a les comarques de Ponent tot i que sí que considera que s'hauria de fer que nidifiquessin en zones boscoses per evitar problemàtiques com la de la Catedral nova de Lleida. Calvet assegura que el Departament de Territori i Sostenibiltiat ha liderat, primer amb el conseller Josep Rull que va fer reunions amb alcaldes, però també a través de la secretaria i la direcció general d'Infraestructures, la cerca de solucions a l'elevada sinistralitat de l'N-240 entre Lleida i Montblanc. Segons el nou titular de la conselleria es tractaria de ''clonar'' les opcions que s'han ''assajat'' a l'N-II a Girona o les que pretenen implantar a l'N-340. És a dir, la retirada dels vehicles pesants, per la qual cosa cal arribar a acords per donar sortida a aquesta retirada de vehicles cap a l'AP-2. Segons Calvet, l'AP-2 és però una autopista ''poc permeable'' amb els municipis i els polígons industrials que hi ha al llarg de la seva traça i això implica parlar amb el Ministeri i la concessionària per revertir aquesta situació. Així mateix, remarca la necessitat de fer millores a la pròpia N-240, amb ''desdoblaments'', ja que és un eix principal de la xarxa bàsica del territori, de l'economia de les comarques de Ponent i del seu enllaç amb la resta del país. El conseller creu que ''mereix una atenció molt més gran que la que ha tingut fins ara per part de governs de l'Estat que pràcticament no han desdoblat cap dels eixos principals que gestionen; ni l'N-II, ni l'N-340, ni la 420, ni l'N-260, quan en altres territoris han fet veritables meravelles amb les infraestructures''. Calvet assenyala que cal que al marge de les autopistes de peatge ''s'atenguin les necessitats del territori d'una manera més rigorosa del que s'ha fet fins ara''. És per això, que puntualitza que ''a la voluntat de disposar del millor país, més i millors oportunitats, no s'arriba perquè sí sinó després de constatar el fracàs continuat dels governs de l'Estat en la planificació i gestió d'infraestructures generals''. Nius de cigonyes als boscos En un altre ordre de les coses, el conseller Calvet també ha valorat positivament la consolidació de les cigonyes a les terres de Ponent com una ''gran notícia per la fauna i també per la millora dels hàbitats on viuen i niuen''. En aquest sentit, destaca que hi ha hagut una ''acció continuada'' del Govern i de l'Administració local i que per això estan ''contens i orgullosos''. Això implica que ara hi hagi molts exemplars i cal vigilar que la nidificació no impacti en l'activitat humana, tant en benefici de la pròpia activitat humana com de la població de cigonyes. Calvet creu que cal prioritzar que les cigonyes s'acostumin a nidificar als arbres dels boscos de ribera malgrat que no és el seu hàbitat natural. Això creu que es podria aconseguir ''afavorint les condicions en les quals poden tenir aquests nius'' i si es constata que s'hi acostumen es podria potenciar. Ara el Departament té quantificats uns 350 nius en edificis de les comarques de Ponent i 350 més en arbres de boscos de ribera i altres hàbitats naturals. En el cas dels edificis cal vetllar perquè no es malmeti el patrimoni artístic, com el cas de la Catedral Nova de Lleida. Segons Calvet a les esglésies hi pot haver un niu però quan n'hi ha més d'un hi poden haver problemes. És per això, que de comú acord amb els bisbats i els ecologistes, s'avaluen les situacions per si se n'ha de retirar algun, ''amb cura'', i traslladar-lo a un altre lloc per preservar edificis i potenciar la biodiversitat de les cigonyes en llocs més naturals.
El conseller de Territori i Sostenibilitat vol negociar amb el PSOE la retirada de vehicles pesants de l'N240 en el seu pas entre Lleida i Montblanc. En aquest sentit, Calvet, proposa mesures com el desdoblament de la via o l'alliberament del peatge de l'AP-2. El conseller també ha destacat la nidificació de les cigonyes a les comarques de Ponent.
Summarization
caBreu_abstractive_2759
Resumeix aquest text:
El Parlament ha donat llum verda a la proposició de llei de protecció de les oliveres monumentals. La iniciativa regula i protegeix les oliveres i oliverars identificats com a monumentals i estableix mecanismes de conservació i protecció del paisatge i l'activitat agrícola. El text, que ha arribat al ple amb 41 esmenes vives, no ha aconseguit arrencar la unanimitat de tots els grups. Comuns i CUP s'hi han abstingut perquè la troben "insuficient", mentre que la resta de grups considera que és un primer pas per a la preservació arbòria. El conseller de Territori, Damià Calvet, s'ha compromès perquè el reglament de la llei es tramiti amb rapidesa i que les partides pressupostàries per a desplegar la norma es facin efectives. El text prohibeix deteriorar, arrencar, trasplantar i comercialitzar les oliveres i els oliverars monumentals, més enllà de la transacció per la venda de terrenys que en continguin exemplars, que hauran de romandre al mateix lloc; crea una comissió tècnica per protegir-los i un catàleg per identificar-los, i estableix accions de promoció de les oliveres i els productes que en deriven, ajuts i finançament per a la protecció i la gestió de les oliveres i els oliverars monumentals i un règim sancionador amb multes de fins a 48.000 euros. El diputat dels comuns David Cid creu que aquesta norma és "una llavor" però assegura que "queda molta feina per a tenir l'olivera mil·lenària 100% protegida". Cid ha denunciat que "les imatges d'entrada de camions i excavadores en finques agràries arrencant oliveres a les Terres de l'Ebre se seguiran veient" perquè les oliveres de dos metres de perímetre a nivell de 130 centímetres del sòl en queden excloses. Concretament, la llei fixa que és monumental aquella olivera que té un perímetre de tronc igual o superior a 350 centímetres mesurat a una altura de 130 centímetres del sòl. "La protecció hauria d'anar més enllà", ha dit Cid, que ha mostrat diverses fotografies d'oliveres que quedaran excloses de protecció segons aquesta llei. També des de la CUP lamenten que és "insuficient" la llei, ja que "s'ha millorat el text inicial, però no s'ha arribat prou lluny", segons la diputada Natàlia Sànchez. "Hi ha moltes oliveres que queden desprotegides", ha advertit Sànchez, que lamenta la manca de subvencions als pagesos. Des de Ciutadans, el diputat Francisco Domínguez ha celebrat el "consens ampli" en la ponència de la llei, que "protegeix les oliveres monumentals sense error d'interpretacions", però ha lamentat que "hi haurà decepcions a un lloc i a altre". Tem que el Govern deixi la norma a un calaix i no desenvolupi un reglament i també que la llei no contempli uns ajuts de compensació per mantenir aquests arbres centenaris. Des del PSC-Units, impulsors d'aquesta proposició de llei, creuen que aquesta iniciativa és "un primer pas": "És una llei que ha de caminar, i temps tindrem per fer retocs i modificacions que es creguin oportunes", ha valorat el diputat i ponent relator, Jordi Terrades. Des d'ERC, la diputada Irene Fornós, que creu que aquesta llei es mereixia ser aprovada per unanimitat, ha dit que la norma "no és un brindis al sol" i que "tot i que potser no acaba agradant a tothom, i hi haurà qui trobarà mancances i voldria que fos més ambiciós, el text és un inici per a protegir les oliveres". La diputada de JxCat Montse Masià també ha celebrat que el text, tot i que "no és el que hauria volgut" el grup, és "el que és possible" ara mateix. El líder del PPC, Alejandro Fernández, considera que calia protegir les oliveres amb els instruments adients: "Tenim discrepàncies, però avui estem millor del que estàvem ahir", ha expressat Fernández, també content que s'hagi deixat enrere el règim de sancions que es plantejava al principi -amb multes de fins a 500.000 euros- per un de "raonable".
El Parlament ha votat favorablement la proposició de llei de protecció de les oliveres monumentals. La iniciativa, que compta amb el vistiplau de tots els partits menys els Comuns i la CUP, actualment prohibeix explícitament arrencar-les, trasplantar-les o que es converteixin en objecte de comercialització fora de la compravenda de terrenys.
Summarization
caBreu_abstractive_1516
Resumeix aquest text:
Un procés judicial amb dues velocitats. Així és com finalment Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem, treballarà la causa general contra l'independentisme -amb 25 dirigents polítics encausats, 13 dels quals per rebel·lió-, segons va anunciar l'11 de maig. Els 18 processats per rebel·lió, malversació o desobediència que es troben en territori estatal -empresonats o en llibertat-, seran els primers que s'asseuran al banc dels acusats. La previsió és que el judici es pugui celebrar a la tardor. Per altra banda, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la resta de dirigents polítics desplaçats a Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia seguiran un altre curs judicial. Això és el que volia la Fiscalia i el que, finalment, Llarena ha acceptat. Per què ha canviat l'estratègia? Canvi de criteri La decisió de Llarena contrasta amb la que va prendre a principis de desembre, quan va deixar sense efecte l'euroordre contra Puigdemont i els consellers que es trobaven a Bèlgica. La possible vulneració del dret a la defensa és un dels motius pel qual Llarena ha decidit dividir la causa en dues peces separades Per tant, el magistrat no volia que la justícia belga decidís sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers exiliats i els atribuís un delicte menor. És per a això que al·legava que els fets que s'investigaven tenien una naturalesa "plurisubjectiva", és a dir, que es portaven a terme de manera "concertada" per diverses persones. Això vol dir que tots els investigats s'havien de sotmetre a un mateix tribunal per donar una "resposta unitària". Llarena evitava així que els investigats fossin lliurats per delictes que, entre ells, no coincidissin. El canvi de criteri es llegeix ara en el marc d'una nova situació política. Puigdemont i els exiliats no es plantegen, de moment, tornar a Catalunya, i hi ha altres processats -com Marta Rovira i Anna Gabriel- que també s'hauran de citar als tribunals -en el seu cas, als de Ginebra. Això fa que el procediment cap al judici es pugui allargar més del previst. El 9 de març, el magistrat del Suprem va fer pública una nova interlocutòria, que representa l'enèsim intent d'accelerar el procés. Allà hi donava per comunicat el processament -és a dir, els delictes pels quals es portarà a judici els acusats-, i tombava els recursos d'alguns dels dirigents polítics a l'exili, com el que havia presentat el lletrat del president a l'exili, Jaume Alonso-Cuevillas. Vulneració de drets dels processats La possible vulneració del dret a la defensa és un dels motius pel qual Llarena ha decidit dividir la causa en dues peces separades. Les interpretacions sobre si els acusats han oficialitzat el seu personament per rebre el processament podria generar la nul·litat del conjunt d'aquesta. En aquesta sentència -aliena al procés català- es va declarar que s'havia vulnerat el dret del demandant en relació a la defensa i l'assistència lletrada, i es declarava la nul·litat de la causa des del moment de la instrucció. Aquest és l'escenari que, precisament, vol evitar Llarena. Els exiliats aprofiten la possibilitat d'"eludir la capacitat d'actuació de la jurisdicció espanyola" per al·legar "restricció defensiva", argumenta Llarena En aquest cas, argumenta el jutge, els exiliats aprofiten la possibilitat d'"eludir la capacitat d'actuació de la jurisdicció espanyola" per al·legar "restricció defensiva". Un fet que Llarena "desestima" perquè considera que ja va donar prou temps als acusats perquè aquests es personessin "precisament per la rellevància que té el dret de defensa en la configuració del procés just". No obstant això, es cura en salut i divideix la causa. La negativa d'extradició de Bèlgica La negativa de Bèlgica d'extradir els exiliats -així com la posició d'Alemanya en relació al cas Puigdemont- són noves traves que permeten a Llarena defensar la decisió de dividir la causa. A Europa les coses no li surten com s'esperava, i el tribunal germànic ja va donar-li una primera mostra d'això quan va descartar extradir Puigdemont per rebel·lió. La causa general, però, podrà continuar sense que les decisions dels tribunals europeus l'afectin. El judici s'espera que sigui a la tardor, amb una previsible imposició de pena per a les persones empresonades i encausades. El cas d'Europa anirà diferent. Els exiliats podrien quedar lliures i sense càrrecs fora de l'estat espanyol, si no es tramita un nou procediment d'euroordre. La seva pena, per tant, seria la de no poder tornar a casa.
El jutge del Tribunal Suprem processarà de forma separada Carles Puigdemont i la resta de dirigents que estan a l’estranger, dels encausats que continuen a Espanya. El motiu és evitar que el judici es declari nul al·legant una possible vulneració de la defensa. D’aquesta manera, Llarena s’assegura continuar amb la causa principal prevista per a la tardor.
Summarization
caBreu_abstractive_1763
Resumeix aquest text:
Sí, sobre el concepte d’identitat nacional va la proposta de no sé qui (vull pensar que en clau irònica) de constituir la comunitat autònoma de Tabàrnia. Barcelona i Tarragona, on l’independentisme, diuen, ha perdut, reclamarien una comunitat autònoma independitzada de (la resta de) Catalunya, imitant així la de l’independentisme de separar Catalunya de (la resta d’) Espanya. Potser algú la trobarà enginyosa, però la proposta és mancada de la mínima cultura sobre el procés que va generar la Constitució espanyola de 1978. Vet aquí uns quants trets que no es poden oblidar. La Constitució de 1978 dibuixava el que s’anomena un Estat federal asimètric, on dues vies d’accés permetien arribar a cotes diferents de competències, on es reconeixien drets forals a alguns territoris, on certes àrees arribaven fins i tot a tenir policia pròpia i /o una llengua diferent del castellà, tan oficial en el territori com aquesta. Justament aquestes diferències històriques i el seu reconeixement constitucional permetia utilitzar un llenguatge característic per a definir els dits territoris, tot i que confusament, propiciant així una conflictivitat entre centre i perifèria que ens ha acompanyant les quatre dècades de desenvolupament autonòmic. En efecte, la Constitució parla de nació, nacionalitat i regió. I com en dret (ni en general en la llengua) cap terme és sinònim estricte, la diferència entre nació i nacionalitat és compatible, més encara, complementària de la diferència entre nacionalitat i regió. Així, de la mateixa manera en què la nació es declara indivisible (i d’aquí tot el problema entorn el referèndum sobre el futur de Catalunya) el dret a l’autonomia el tenen nacionalitats i regions, entenent que una nacionalitat és Catalunya, però no Múrcia. I a l’igual que no existeixen possibilitats de federació de comunitats (els Països Catalans, per exemple) tampoc de generar-ne altres que escapin al dibuix que fa l’article 143,1 sobre “províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes”, que és la descripció que correspon, entre altres, a Catalunya. Ben cert és que a l’empara de l’article es van forçar realitats inexistents com la Comunitat de Madrid o una d’independent per a Cantàbria, i que fins i tot va servir per a l’elevació d’Andalusia a la via ràpida d’accés a l’autonomia, tot i la negativa d’Almeria, que és va fer entrar amb calçador per la via d’una llei orgànica. També es va forçar el “cafè per a tots” gràcies a les lleis orgàniques de transferències de competències, més enllà dels seus Estatuts, per a Canàries i la València (LOTRACA i LOTRAVA) Però en cap d’aquests casos hi havia possibilitats alternatives, al marge de què, com va proposar el professor Rubio Llorente quan el President Zapatero va demanar informe al Consell d’Estat sobre una eventual reforma constitucional, les realitats ja existents són les que són, i fóra bo explicitar-les tal com són en el text de la Constitució. També és cert que una deslleialtat de tothom ha conduit l’estat de les autonomies a la seva situació de malaltia quasi terminal, però ara, ni que sigui per ironia, no es pot afegir més llenya al foc de les identitats sentides proposant que Barcelona i Tarragona, del bracet, són com una mena de nova Castella la Manxa, o de Rioja. Qui ho proposa pensarà que és una manera de ridiculitzar el sentiment de la meitat de Catalunya, o de dir que les lleis han de reflectir el que la gent pensa per majoria. Però amb la proposta es foten un tret al peu, perquè donen carta de naturalesa a la idea de la legitimitat d’una democràcia per sobre de la llei, i a la contingència de les nacions en raó del que una generació o una altra pensi. I no és justament això el que s’està dient en l’independentisme amb el reforç que suposen mil anys d’història i institucions catalanes? No sé si la de Tabàrnia ha estat una gran idea.
Algunes veus han proposat la creació de Tabàrnia, una nova comunitat autònoma que inclouria Barcelona i Tarragona. Els promotors d'aquesta iniciativa defensen la idea afirmant que en aquestes comarques el vot independentista no és majoritari. Però la Constitució només reserva el dret a l'autonomia a les nacionalitats i regions, en tant que Espanya és una nació indivisible.
Summarization
caBreu_abstractive_1419
Resumeix aquest text:
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Acaba de presentar La ciutat de ningú (Meteora, 2017), una obra on el protagonista, fill de falangista, rememora bona part de la seva vida a través d’una queixa "impregnada de sarcasme i amargor", amb l'obsessió de preservar unes fotografies del seu pare que són el testimoni d'una època de foscor que malda per no ser revisada. A partir d'aquesta premissa, l'autor mallorquí estira el fil d'una obra sintètica, depurada fins al moll de l'ós, de paraula exacta i narrativa precisa, amb enllaços constants a una realitat que pot semblar delirant. "El llibre és un monòleg interior d'un personatge que explica els seus deliris, algú que és en tractament psiquiàtric i va parlant i parlant", explica . "No li agrada el present, ni la ciutat on viu, és un hipocondríac, creu que hi ha vida en altres planetes i li agradaria levitar, entre d'altres cabòries. I és fill d'un feixista que encara continuava defensant el cop del 36". És en aquest punt on entra la fricció amb la realitat, quan sabem que conserva unes imatges compromeses del seu pare. "Però no vol trencar les fotografies, perquè això vol dir trencar la veritat i el passat. Al mateix temps, té por que les hi robin". De primer, Vidal Ferrando es va imaginar algú que segueix pensant que és el guanyador de la guerra, "aquella gent que van adquirir un dret i es creuen superiors als altres". "Vaig fer aquest llibre per moltes raons", confessa, sense perdre el to del somriure. "Una, perquè després de tants anys d'avantguardes, de vegades ens assemblem més als narradors del segle XIX que no a allò que promulgaven les avantguardes". És més necessari que mai fer coses trencadores, com subratlla. "Una altra, perquè fa molt de temps que penso que el món és una mena de psiquiàtric, on allò que impera mai és la raó, sinó les ambicions, les passions, els traumes i les pors humanes". Una veu que sobrevola els gèneres El resultat és una obra contundent, un mostrari de la memòria mal païda i mal tancada, símbol de la ferida oberta d'un país sencer. "Des dels anys 80, la meva sensació és que el franquisme no s'ha acabat. Simplement l'han reciclat. Ara, això ja és una convicció que volia que fos present a l'obra", explica. A mig camí de la poesia i de la narrativa, La ciutat de ningú és una hibridació de gèneres i pulsions creatives, molt influït per la lectura de Les ones (1931), de Virgina Woolf. "Un cop acabada la lectura, em preguntava què era: poesia? Narrativa? I em vaig proposar fer un llibre que s'hi assemblés". Escrit amb la força de la síntesi, La ciutat de ningú és un llibre on es mescla el pessimisme i la crueltat amb la tendresa pròpia de la poesia. "Al final, la literatura és paradoxa", puntualitza. "A estones, el personatge fa somriure, perquè pot fer somriure, malgrat tot. Hi ha hagut gent que m'ha dit que li recordava a Enrique Jardiel Poncela, sobretot pels personatges tragicòmics. Però la meva intenció era explicar la derrota de la raó". Un objectiu que ha acabat convertit, alhora, en una metàfora del nostre temps i que explica "fins a quin punt es pot arribar a dosis de bogeria, insatisfacció, incomprensió", ben barrejades "amb somnis, fidelitats, amors i desamors de tota mena". Al final, aquest aiguabarreig té tot el sentit del món. "Una cosa que sempre m'ha obsessionat és que, malgrat tenir conviccions profundes, convé no adoctrinar, sinó obrir l'espai de llibertat", sosté. Una qüestió indispensable perquè cada lector pugui fer una lectura segons les seves necessitats i la seva manera d'entendre el món. "L'art sempre va més enllà de la raó i de qualsevol veritat humana, és metafísic. En aquest sentit, jo diria que tots els meus llibres són històries d'amor amb les paraules".
La ciutat de ningú (Meteora, 2017), l'última obra d'Antoni Vidal Ferrando, narra les reflexions del fill d'un falangista amb un to sarcàstic i amarg. L'autor, amb una narrativa en clau de poesia fa palès a través del protagonista de l'obra, com ha perdurat la influència del franquisme fins els nostres dies.
Summarization
caBreu_abstractive_1641
Resumeix aquest text:
"Si és extradit, a nivell europeu seria increïble perquè, encara que pocs líders ho diguin públicament, tothom sap que és molt poc normal tenir líders empresonats per la seva activitat política", afirma en declaracions a l'ACN. Si, per contra, no ho és, això significarà, segons el periodista, una valoració negativa de com s'ha gestionat la situació a escala jurídica a Espanya. Analitza que si Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i Serret són lliurats a Espanya, "internacionalment i en termes diplomàtics o polítics" pot causar problemes per al govern belga, tot i que assegura també que no té per què passar. "Amb la situació judicial, per sort per al govern, l'afer és purament judicial i és per això que l'euroordre va ser inventada: són els jutges els que decidiran sobre l'extradició", remarca. Sobre la possibilitat que tot plegat faci trontollar el govern de coalició a Bèlgica, Kuczkiewicz creu que "ara per ara" la presència del president i la resta de consellers a Brussel·les no afecta directament la seva estabilitat. Amb tot, no descarta que pugui ser un "perill" més endavant si el govern belga ha de prendre una decisió política o posicionar-se al respecte. "Només serà un problema si algú vol fer-ne un problema", afirma apuntant cap als nacionalistes flamencs, l'N-VA, el principal soci del govern liderat per Charles Michel. Reconeix que no sap què faria l'N-VA en cas d'extradició però insisteix que, de moment, el govern "no té res a dir ni ha debatut sobre si reconèixer o no la independència de Catalunya". Segons ell, l'N-VA "no vol ni té cap interès que el govern caigui per la qüestió de Catalunya" i atribueix a aquest fet que cap dels seus responsables s'hagi reunit -com a mínim públicament- amb Puigdemont. "Estan sent cauts en aquest sentit, és difícil per a ells", afegeix. L'exili de Puigdemont a Brussel·les és una situació "molt insòlita" El periodista remarca que la presència a Bèlgica del president i els consellers Comín, Puig, Serret i Ponsatí, cessats pel govern espanyol, és una situació "molt insòlita" i admet que està afectant l'espai públic del país. "És un exiliat polític que fa unes setmanes era president d'una regió d'Europa. Per tant, és una situació insòlita legalment i política i està afectant perquè tota la premsa internacional és aquí", comenta. Kuczkiewicz també destaca que si bé Puigdemont assegura haver triat Brussel·les perquè la ciutat és la “capital política” i on es troben “el debat i les institucions europees”, també ha vingut a un país "el primer ministre del qual ha estat dels pocs que han expressat crítiques per com s'estava gestionant la crisi catalana". El que va dir Michel és un sentiment "molt compartit" a Bèlgica El periodista de Le Soir, que ha tingut l'ocasió d'entrevistar el primer ministre belga, Charles Michel, està convençut que el polític no es penedeix "en cap cas" de les seves paraules de denúncia de la violència per part de la policia espanyola l’1-O, tot i que s'ha arribat a parlar de crisi diplomàtica. "Hi he parlat un parell de vegades i crec que ell sap que el que va compartir a Twitter i el que va dir, tot i ser caut, reflecteix molt un sentiment compartit a Bèlgica", explica. En aquest sentit clarifica que si bé a Valònia i fins i tot en una part de Flandes l'independentisme no és una idea favorita, els belgues saben que aquests tipus de problemes es resolen "de forma política, amb acord i compromís". "En una entrevista va dir-me que sempre acabes pagant les factures de les frustracions acumulades durant diversos anys. És a dir, que si no dónes una resposta a les seves necessitats o demandes, les comparteixis o no, sempre has de pagar-ne el preu", recorda. Això, diu, ho coneixen bé a Bèlgica, on durant anys la regió de Flandes ha demanat més poder i l'N-VA ha passat del 2% al 30% fins a entrar al govern federal. "No resoldràs el problema amb la independència però tampoc posant a la presó els seus líders i esperant que es resolgui per art de màgia", conclou.
Jurek Kuczkiewicz, periodista del rotatiu belga «Le Soir» que ha entrevistat Carles Puigdemont, adverteix que la resolució de l'euroordre que ha presentat Espanya per extradir l'expresident de Catalunya agitarà l'escenari polític. El periodista titlla la situació d'anòmala i afirma que aquests assumptes es solucionen mitjançant acords en l'àmbit de la política.
Summarization
caBreu_abstractive_2727
Resumeix aquest text:
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha fet una crida aquest dimarts perquè els europeus votin a les urnes el pròxim 26-M i els ha demanat que reflexionin sobre quin seria el paisatge europeu els pròxims anys si tothom votés "els extremistes". "Hem de lluitar contra el populisme extremista, però no amb eslògans barats o atacs personals [..., sinó amb fets", ha argumentat en una compareixença de premsa des de Brussel·les, afirmant que cal "demostrar als europeus que tenen motius per tenir esperança". En aquest sentit, i com a pretext pel missatge que també enviarà dijous als líders europeus durant una cimera a Sibiu, Romania, Juncker ha assegurat que amb "unitat" el futur de la UE serà "millor". Així, ha exigit als 27 "transmetre un missatge d'unitat i esperança". "Hem de demostrar que estem decidits a treballar junts a favor del projecte europeu", ha afirmat carregant contra els populismes. Sobre aquest punt, Juncker ha qualificat d'"inaudit" i "inacceptable" que a Polònia s'hagi comparat, per exemple, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, amb Hitler o Stalin. "Els atacs personals no poden tenir lloc en el debat democràtic", ha sentenciat. El cap de l'executiu comunitari també ha aprofitat la compareixença per fer balanç del seu mandat, destacant com el seu principal "assoliment" haver mantingut Grècia dins de l'Eurozona tot i la crisi. Per contra, ha admès que va equivocar-se reaccionant tard a l'escàndol del LuxLeaks i que va ser un "error" no interferir durant la campanya del referèndum sobre el Brexit al Regne Unit. Balanç del seu mandat Durant prop de mitja hora Juncker ha fet valdre la "resolució i la capacitat d'arribar acords" en els darrers anys i ha citat com a exemples el "ressorgiment" de la crisi financera, el Pla Juncker i els 400MEUR mobilitzats en inversions o la creació de llocs de treball. Des de l'inici del seu mandat fins ara, ha assegurat, s'ha assolit un nivell d'ocupació rècord, hi ha un 7% menys d'atur juvenil i la UE es troba en el setè any de creixement econòmic. Segons ell, l'euro és ara una "divisa estable" i té una "reputació internacional". A més, també s'ha jactat d'una Europa que compta "amb més drets socials" i més "drets dels consumidors" així com una UE que vetlla perquè els ciutadans estiguin "segurs" que es compleix amb la legislació i els seus drets. Principals èxits i errors de la Comissió Juncker A preguntes dels periodistes, el luxemburguès s'ha vantat del fet d'haver mantingut Grècia dins de la zona euro "malgrat totes les crítiques" rebudes i les "invitacions" d'alguns estats a expulsar-la. "Jo sempre he respectat la dignitat del poble grec", ha afegit. Pel que fa als errors, n'ha admès dos, un de "personal" i un altre de polític. Per una banda, ha lamentat haver-se esperat una setmana a respondre davant l'escàndol del LuxLeaks, que l'afectava a ell en tractar-se d'informació de l'època en què va ser primer ministre de Luxemburg. "Hauria d'haver-hi respost immediatament a l'escàndol", ha confessat. Per altra banda, ha explicat que el segon error va ser "escoltar massa" el govern de David Cameron i fer-li cas en no interferir durant la campanya al Regne Unit sobre el referèndum del Brexit. "Va ser un error perquè hauríem estat els únics en desmuntar les mentides (del Brexit), em vaig equivocar callant", ha indicat. A més, també ha reconegut que hi ha "qüestions pendents" per a la Comissió Europea, com ara contribuir a una presa de decisions "més eficaç" i una perspectiva "real" per als Balcans. Cimera a Sibiu Els 27 es reuniran aquest dijous a Sibiu, Romania, en una cimera informal per debatre sobre el futur de la UE coincidint amb el Dia d'Europa, que és el 9 de maig. La trobada, presidida pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, s'iniciarà al migdia amb una reunió entre els caps d'estat i de govern dels 27 amb el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani. Tot seguit, i després d'una foto de família, els líders europeus mantindran un dinar de treball i una sessió a la tarda en què abordaran "les prioritats i la direcció futura per la UE els pròxims cinc anys", segons un document preparatori del Consell. També serà en aquest context quan es preveu que els 27 adoptin l'anomenada 'Declaració de Sibiu'. Segons han avançat fonts diplomàtiques europees aquest dimarts, la declaració serà curta i contindrà una desena de compromisos de cara al futur coincidint amb el fet que només queden dues setmanes per a les eleccions europees. En tot cas, la idea de la cimera és aprofitar l'espai de trobada per tractar altres temes que no siguin el Brexit, que ha eclipsat les últimes trobades entre líders europeus. Les mateixes fonts han apuntat la possibilitat que Donald Tusk mantingui una reunió bilateral amb Pedro Sánchez, que seria la primera entre els dos després del 28-A. "Hi estem treballant", han indicat matisant que la trobada no està confirmada.
Pocs dies abans de la cimera europea a Sibiu, Junker demana als europeus un vot en clau unionista i allunyat dels extremistes per al pròxim 26-M. Valorant el seu mandat comunitari, n’ha destacat haver evitat la sortida de Grècia, l’alt nivell d’ocupació i l’estabilitat de l’euro, però ha lamentat la lenta reacció amb el Luxleaks i la inacció davant del Brexit.
Summarization
caBreu_abstractive_2452
Resumeix aquest text:
La CUP ha traslladat al president del Parlament, Roger Torrent, que s'abstindrà en la investidura de "qualsevol candidat" que surti d'un acord "autonomista" entre JxCAT i ERC. Així ho ha explicat el candidat de la formació cupaire Carles Riera després de reunir-se amb Torrent en la nova ronda de contactes per trobar un candidat a la investidura. Després de la trobada, Riera ha manifestat que la CUP "no ha vetat Jordi Sànchez" i que en el Consell Polític del passat dissabte no es va parlar de cap nom perquè encara no estan en aquest escenari, ja que hi ha un "profund i radical" desacord previ en l'acord plantejat. Així, ha dit que estan oberts a parlar de noms sempre i quan primer hi hagi un acord sobre un programa polític "republicà". D'altra banda, ha alertat les dues forces que cal un "acte de desobediència" com que Carles Puigdemont i Toni Comín facin un vot delegat en la investidura, cridant també a la Mesa a fer aquest acte . "Si no són capaços de fer aquesta petita desobediència, ens preguntem si seran capaços de fer les desobediències que implicarà fer república", s'ha plantejat. Riera ha traslladat a Torrent la decisió que el consell polític va prendre el passat dissabte, que ha volgut deixar clar que en cap cas els cupaires "no han dit no a cap candidat ni candidata" perquè, malgrat JxCAT i ERC estiguin en un debat de noms, la seva formació no ha arribat a aquesta fase. Així, ha dit que hi ha un "profund desacord" entre aquestes dues formacions d'una banda i de l'altra amb la CUP. Per a ells, aquest està en el programa polític institucional plantejat per ERC i JxCAT, en considerar-lo "autonomista". Per això, la decisió dels cupaires és abstenir-se davant la candidatura de qualsevol persona proposada per JxCAT i ERC en el marc d'un acord d'aquest tipus. Així, el diputat ha requerit un compromís "explícit i públic sobre el paper signat" sobre que es portarà a terme un programa republicà i no autonòmic que doni resposta a l'1-O, el 27-O i el 21-D. "Amb un programa republicà podem abordar qualsevol nom sense vetos ni apriorismes", ha asseverat. Ara per ara, ha reconegut que el diàleg entre les tres forces està "interromput" i que no hi ha cap nova reunió sobre la taula. Una reunió que per a ells no hi serà fins que no hi hagi sobre la taula una proposta "radicalment diferent" a la presentada fins ara. "Mirall" per a JxCAT i ERC Riera ha dit també que la decisió de la CUP d'abstenir-se "també fa de mirall" de JxCAT i ERC ja que ha dit que en segona volta "s'obren possibilitats de que qualsevol investidura prosperi". El diputat s'ha referit així a la petició que Carles Puigdemont i Toni Comín votin a distància ja que ha assegurat que la CUP "ni desitja ni valida" que aquests dos diputats renunciïn a la seva acta de diputat perquè fer-ho "seria una deslleialtat i nou acatament a l'Estat i el TC". Així, ha apuntat que una opció seria aquest vot delegat de Puigdmeont i Comín, gest que veurien com una "petita desobediència", que, d'altra banda, ha dit que serà necessària per poder construir república. Per a Riera, el fet que JxCAT, ERC i la Mesa estiguin disposats o no a fer això "fa de mirall de la voluntat real d'enfrontament davant l'Estat". En aquesta línia, Riera ha recordat quer per a la CUP aquest programa polític ha de deixar clar que davant d'un conflicte de legitimitat prevaldrà la legitimitat i legalitat del Parlament, que en un debat d'investidura el candidat sigui "el que han decidit les urnes i no un adequat a la legalitat espanyola" i que es contempli u procés constituent i una nova constitució catalana que sigui refrendada en multireferèndum, entre d'altres.
La CUP ha manifestat a Roger Torrent que per comptar amb el seu suport a la investidura abans, és imprescindible arribar un acord per escrit sobre un pla de govern per construir la República. Els cupaires han desafiat JxCAT i ERC a realitzar un acte desobediència convidant Puigdemont i Comín a fer ús del seu vot delegat en l'acte.
Summarization
caBreu_abstractive_951
Resumeix aquest text:
L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha penjat la bandera espanyola a la façana del consistori, però acompanyada d’un cartell on deixa clar que s’hi oposa i que ho fa contra la seva voluntat. El batlle, Joan Martí (ERC), assegura que ho fa per acatar una sentència judicial originada arran d’una denúncia de C’s, que curiosament no té representació al ple. L’afer, que fa més de dos anys que cueja, ha acabat amb un ultimàtum per part del jutjat i l’obligació de l’Ajuntament de pagar 2.000 euros per les costes del procés. Martí assegura no recordar quant temps feia que la bandera espanyola no onejava al balcó –de fet, l’han haguda de comprar- i assegura que tot plegat és un nou ‘contrasentit’ per part de l’estat, que ha tornat a fer ‘el ridícul’ preocupant-se més per ‘simbologia i estètica’ que no pels ‘problemes reals dels ajuntaments’. Santa Coloma de Farners s’afegeix al llistat de municipis que s’han vist obligats a penjar la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament. Però també s’afegeix al llistat d’aquells que, d’una manera o altra, han buscat una fórmula per deixar clar que ho fan a contracor. Des d’aquest dimecres, la bandera torna a onejar a la façana consistorial. Ho fa, però, amb un cartell que l’acompanya i on s’hi pot llegir: ‘La bandera estatal penja en aquest Ajuntament per imperatiu legal en compliment d’una sentència judicial, i en contra de la nostra voluntat’. El batlle, Joan Martí, assegura que l’equip de govern (ERC i MES) ha esgotat tots els cartutxos abans d’haver de penjar la bandera espanyola. De fet, assegura que ni recorda els anys que fa que no onejava a l’Ajuntament. Tant és així, que l’han hagut de comprar de nou. ‘Durant molt de temps, les banderes que hi havia a l’Ajuntament eren la senyera i la del municipi, que són amb les que ens sentim identificats i estem orgullosos de compartir-les’, indica. I hi afegeix: ‘Ara, però, per via judicial se’ns imposa també l’espanyola, i ho complim amb el benentès que treballem per poder proclamar la República catalana i despenjar-la adequadament’. Més de dos anys de litigi L’afer que ha acabat amb la bandera espanyola al balcó fa més de dos anys que dura. El detonant va ser la campanya engegada per Ciutadans (C’s) arreu de Catalunya, per denunciar tots aquells edificis públics on no hi onejava la bandera espanyola. I a Santa Coloma li va tocar el rebre el 30 de juliol del 2015. El partit, que no té representació a l’Ajuntament, va entrar una instància perquè es tornés a penjar la bandera, adduint que s’incomplia la Llei de Banderes. Sol·licitud per part del subdelegat a Girona, requeriment per l’aleshores delegada a Catalunya Llanos de Luna i interposició d’un contenciós davant del jutjat el desembre del 2015. La sentència va arribar el 13 de setembre de l’any passat. L’escrit estimava el recurs interposat per l’estat, obligava l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners a penjar la bandera espanyola i el condemnava a pagar els 2.000 euros de les costes del procés. A partir d’aquí, aquest gener l’advocada de l’estat va reclamar ‘l’execució forçosa’ de la sentència –un cop ja va ser ferma- i a l’Ajuntament no li ha quedat més remei que complir-la. Amb l’estelada al costat A més de la bandera espanyola, l’Ajuntament també ha penjat l’europea a la façana del consistori (fins ara, no hi onejava). Però a les quatre banderes –també hi ha la senyera i la municipal- també les acompanya una immensa estelada que penja des del balcó. S’hi va posar després de les municipals, el dia en què Martí va prendre possessió com a batlle. ‘Dels disset regidors que som a l’Ajuntament, només el del PSC s’hi va oposar’, remarca el batlle. A Santa Coloma, ERC té set regidors i governa en pacte amb el de MES. La resta del ple la formen set regidors de CiU, un de la CUP i el socialista. ‘Contrasentit i ridícul’ Joan Martí assegura que l’obligació de penjar la bandera espanyola és ‘un nou contrasentit’ per part de l’estat, perquè demostra que ‘està més pendent d’una simbologia i unes situacions estètiques alienes a la gran majoria dels ciutadans en comptes de preocupar-se pels seus problemes del dia a dia’.
Una sentència ha obligat l'alcalde de Santa Coloma de Farners a penjar la bandera espanyola a la façana de l'Ajuntament. Martí també ha penjat al costat un cartell que mostra el seu desacord amb la resolució. L'alcalde ha retret a l'Estat que es preocupi més per detalls simbòlics que no pas pels problemes importants dels ajuntaments.
Summarization
caBreu_abstractive_172
Resumeix aquest text:
El ple del parlament ha ratificat el dictamen que defensa els drets de Pau Juvillà com a diputat, però ho ha fet amb polèmica perquè no se n’ha comptabilitzat el vot, cosa que ha provocat l’enuig de la CUP, que no ha votat. El ple s’havia convocat amb una reducció al 50% dels diputats com a eina de prevenció de contagis de covid, de manera que a tots els grups parlamentaris havien de registrar delegacions de vot de la meitat dels seus diputats, i tot just començar el ple, Vox ha demanat a la presidenta del parlament, Laura Borràs, si Juvillà havia delegat el vot. Borràs ha contestat que no se n’havia acceptat la delegació, i sense que cap altre diputat li ho preguntés ha donat la seva explicació: “És imprescindible la nitidesa i claredat de la votació de l’únic punt de l’ordre del dia per preservar els drets del diputat sobre els quals votem avui no quedi contaminada un possible conflicte d’interessos“. La presidenta del parlament ha invocat l’article 16.1 del reglament de la cambra, que parla de què fer en cas de conflictes d’interessos, però el que no ha dit és que no és ella qui ha d’interpretar si hi ha un possible conflicte d’interessos, sinó que són els mateixos diputats els que tenen el deure de notificar a la mesa del parlament “qualsevol situació de conflicte d’interessos existent o potencial relacionada amb l’assumpte que s’hagi d’examinar”. Avui Juvillà no era al parlament per la seva malaltia, però a diferència de desembre la CUP n’ha demanat la delegació de vot, però no se li ha concedit. El ple ha avançat amb agilitat, ja que l’ordre del dia només recollia un punt i s’havia pactat que els grups només farien una intervenció, de cinc minuts. El punt d’inflexió l’ha marcat la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que ha fet públic que ni tan sols havien convocat Juvillà al ple, deixant en no res el dictamen acordat per ERC, Junts i la CUP ahir mateix que recollia que continua essent diputat. Malgrat que Borràs ha donat com a justificació per no acceptar la delegació de vot la voluntat d’evitar conflictes d’interessos, l’evidència és que una persona que no ha estat convocada com a diputat electe d’una cambra no pot votar. Ni presencialment, ni per delegació. Al començament del ple, el president de la Comissió de l’Estatut del Diputat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha presentat el dictamen aprovat ahir. Ara bé, també ha exposat que el fet que políticament se’l consideri diputat pot xocar amb l’obstacle que els funcionaris de la cambra deixin de considerar-lo com a tal per a evitar de ser perseguits amb una possible querella per un delicte de desobediència. Alonso-Cuevillas ha explicat que, si bé comparteixen que cal defensar l’escó de Juvillà, no s’ha de posar en perill cap funcionari pel camí. Els partits de l’oposició no han estalviat crítiques per com s’havia gestionat l’ordre de la JEC, que en especial han dirigit a Borràs. La portaveu del PSC-Units, Alícia Romero, ha acusat els independentistes d’actuar en l’aparença, i el d’En Comú Podem, David Cid, ha dit que Borràs havia actuat igual que el seu antecessor al càrrec, Roger Torrent: “Queda clar que s’imposa la via Torrent: un torrent de realitat que els ha passat per sobre.” Vox ha amenaçat amb una querella contra Borràs si no es compleix l’ordre de la JEC, i Ciutadans i el PP han mirat de ridiculitzar el sentit de la votació. Per contra, ERC i Junts han carregat contra la JEC i han denunciat l’enèsima vulneració dels drets polítics d’un independentista. La votació per a ratificar el dictamen s’ha fet a mà alçada, i s’ha aprovat amb el vot favorable d’ERC, Junts i En Comú Podem. PSC, Vox, Ciutadans i PP hi han votat en contra i la CUP, com a protesta per no haver convocat Juvillà, no ha votat. Ara bé, que el vot s’hagi fet a mà alçada ha evitat de repetir la imatge de gener de 2020, quan es va desactivar el sistema informàtic de votació al president de la Generalitat, Quim Torra. Amb tot, fonts d’ERC apunten que abans del començament del ple els funcionaris de la cambra ja havien desactivat el botó de l’escó de Juvillà perquè no sabien com dirigiria la votació Laura Borràs, i si es trobarien que s’expressa el vot d’un diputat que, segons la JEC, ja no ho és.
Laura Borràs ha denegat a la CUP la petició de delegació de vot de Juvillà en el ple del parlament per ratificar el dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat. El motiu que ha exposat la presidenta del Parlament ha esta l'article 16.1 del reglament de la cambra, que fa referència a un conflicte d'interessos.
Summarization
caBreu_abstractive_1036
Resumeix aquest text:
Activistes de l'organització Radical Independence Campaign. Foto: Radical Independence Campaign A jutjar pel que es pot llegir, veure i escoltar en els principals mitjans de comunicació escocesos, el debat sobre el referèndum independentista del proper 18 de setembre es redueix a un joc reiteratiu de declaracions entre el Primer Ministre escocès, Alex Salmond, i representants dels polítics unionistes (laboristes, liberals o conservadors). Fins ara, la societat civil i els moviments socials no han trobat el seu espai en un debat acaparat i impulsat gairebé en exclusiva pels partits. És cert que tant els independentistes com els unionistes disposen de plataformes politico-civils —Yes Scotland per als primers i Better Together per als segons— que aglutinen partits i entitats de base social. A la pràctica, però, es tracta d’estructures institucionalitzades que es mouen al ritme que marquen els partits. Entre catalans i per entendren’s: Escòcia no diposa d’entitats equivalents a l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Ara bé, a mesura que s’apropa el referèndum apareixen noves veus que es reivindiquen en el debat, al marge dels partits. És allò que l’escriptor i analista polític de Glasgow Gerry Hassan ha volgut definir com la tercera Escòcia, en referència als moviments polítics i socials —principalment d’esquerres i pro-independència— que es desmarquen de les dinàmiques institucionalitzades. Una manera de fer política que els darrers mesos ha aconseguit mobilitzar actors socials i ha atret sobretot joves per la independència que no es defineixen com a nacionalistes sinó com a demòcrates radicals, feministes i ecologistes —i tot tipus de variants— que contribueixen a complementar el debat fins ara ens mans de l’Escòcia oficial. Els dos principals pilars d’aquesta tercera Escòcia són la Radical Independece Campaign, que aglutina ecologistes, exlaboristes i partits extraparlamentaris d’extrema esquerra, i el National Collective, un moviment eclèctic d’artistes que a pres força en les principals ciutats del país. Més enllà del Partit Nacionalista Escocès “Des de la Radical Independece Campaign fa mesos que treballem per visualitzar que hi ha espai independentista més enllà del Partit Nacionalista Escocès (SNP) del Primer Ministre Alex Salmond. Es pot discrepar amb Salmond i votar Sí en el referèndum del proper setembre, perquè aquest no és un vot per a un partit polític sinó per al futur de tot un país”, explica Cat Boyd, una de les portaveus de la campanya. Precisament, el fet que l’SNP tingui gairebé tots els diputats independentistes del Parlament d’Escòcia fa que molts ciutadans associïn la independència a un sol partit. “Si ens fixem en la representació parlamentària, el moviment del Sí és molt poc transversal. Però al carrer el debat és més plural del que a primer cop d’ull pugui semblar. I nosaltres volem demostrar-ho”, comenta l’escriptor Andrew Barr, un dels fundadors de National Collective, entitat que ha aconseguit reunir més de tres-cents associats, una xifra gens modesta en els paràmetres de la mobilització social a Escòcia. Des del final de l’any passat, l’entitat és present en la major part de capitals escoceses —a Edimburg, Glasgow, Aberdeen, Dundee i Inverness— però el seu projecte estrella tot just acaba de cristal·litzar: s’anomena YEStival i és un festival itinerant que des del 28 de juny i fins el proper tres d’agost donarà la volta a tot el país. “La nostra iniciativa vol apropar l’art a la política i viceversa: debatre i discutir utilitzant la paraula, la música, la fotografia i el vídeo. L’objectiu final és buscar noves formes de persuació, potser més desenfadades, per aconseguir motivar aquells que s’han anat distanciant de la participació política”, afegeix Barr. Treball a peu de carrer Però quina és la influència d’aquests col·lectius en el debat? “És cert que disposem de poca infrastructura si ens comparem amb els partits polítics o les campanyes oficials, però som forts en la mobilització social, en el treball al carrer i als barris. És un treball que pot passar desapercebut, però estem convençuts que tindrà els seus efectes en el resultat del referèndum”, argumenta Cat Boyd. Així, amb pocs mitjans, però amb el convenciment que la diversitat farà créixer el moviment sobiranista, les noves veus per la independència intenten obrir-se camí en el debat polític escocès.
La societat civil i els moviments socials han entrat en l'escena del debat polític escocès del proper 18 de desembre. Encara que no compten amb la infraestructura dels partits polítics, sí que tenen un gran poder de convocatòria gràcies a la feina que fan a peu de carrer. D'aquesta manera, intentaran ampliar el ventall del moviment sobiranista.
Summarization
caBreu_abstractive_1472
Resumeix aquest text:
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) busca fer aquest diumenge fer una demostració de força a Barcelona en defensa del riu. La mobilització, contra el Pla de conca impulsat pel govern espanyol en funcions, torna a comptar -com va passar a Amposta el passat de febrer- amb el suport de tots els partits (menys C's i el PP) i d'entitats com l'ANC. Tanmateix, arriba just una setmana després de la polèmica consulta sobre el monument franquista de Tortosa i això, segons reconeixen des de la mateixa entitat, ha deixat "tocada" la imatge de les Terres de l'Ebre. L'Ebre torna a la capital catalana quinze anys després que hi desfilés per primera vegada contra el Pla hidrològic nacional i sis anys després que s'hi manifestés per uns cabals ecològics suficients per al tram final del riu i el Delta. "Tenim més suports que mai però no sabem i no sabem com es materialitzaran, però tenim clar que el 5 de juny serà una festa ebrenca i volem lligar-la a una lluita de país", assenyala Tomàs. Imatge malmesa El portaveu antitransvasament es mostra convençut que "hi haurà molta gent de Barcelona, també de l'Aragó i el País Valencià, però la punta de llança de la mobilització ha de ser la gent de les Terres de l'Ebre amb el color blau, perquè serà una demostració de dignitat ebrenca a Barcelona i en els moments que passa el territori per la imatge que hem donat en diverses qüestions, hem de demostrar que seguim sent els de sempre i que no volem separar aquest nou país ni ignorar els seus interessos". Sense citar explícitament les qüestions que, a parer seu, han malmès la imatge ebrenca –per bé que s'evidenciava que entre aquestes hi ha la consulta sobre el monument franquista a Tortosa i probablement també la polèmica amb els correbous-, Tomàs va insistir en què "el que passa perjudica la imatge del territori, no la de la PDE, que està intacta". En aquest sentit, va apuntar que "podria ser que en el fons no caiguem tan simpàtics, però seguirem endavant, i sabem que el futur de les Terres de l'Ebre va lligat al futur del país i separar-ho seria una equivocació històrica, ho tenim clar". Es tracta de contrarestar davant les institucions europees l'ofensiva que ha desplegat el PP a Brussel·les, va explicar Tomàs, facilitant les argumentacions dels regants de la conca de l'Ebre, que aboquen els seus recursos, amb un pressupost de 100.000 euros, per sufragar la seva estratègia. Una de les tesis que el govern espanyol defensa davant d'Europa és que aquesta és una lluita política "contaminada per independència", de manera que "cal més que mai una resposta enèrgica des de les Terres de l'Ebre per tal que Catalunya assumeixi la defensa del futur i que ningú es desmarqui", va advertir Tomàs. Diumenge, a les 12, a la plaça Universitat Així, més de 66 entitats i organitzacions no governamentals, moviments socials i ambientalistes, partits polítics (a excepció del PP i Ciutadans) i sindicats, ja han donat el seu suport a la manifestació. Sortirà a les 12 del migdia de la plaça Universitat encapçalada per una pancarta que durà per lema, com a Amposta, "L'Ebre sense cabals és la mort del delta", que aglutinarà la "gent de blau", amb la PDE al davant i gent del territori. La segona pancarta, amb el lema "L'aigua és vida i no una mercaderia", concentrarà les entitats que donen suport a la lluita i a la tercera, "Respectem les directives ambientals europees", se situaran els polítics. No hi faltaran les camises blaves, les banderes del nus, els cantants ebrencs, les bandes de música, "però per damunt de tot hi posarem la dignitat", afirma la PDE. La PDE ha agraït totes les facilitats que està donant l'Ajuntament de Barcelona en matèria logística per tal que la mobilització sigui un èxit. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, han confirmat la seva presència. "Cada persona serà una gota d'aigua per crear una riuada que arrossegui el Pla hidrològic de l'Ebre i torni la vida al riu", va concloure Tomàs.
La mobilització contra el Pla de Conca de l'Ebre, impulsada per la PDE, compta amb el suport de la majoria de partits a excepció del PP i Ciutadans. La concentració que tindrà lloc el proper diumenge al migdia a la Plaça Universitat té la voluntat de mostrar el rebuig de la societat al projecte.
Summarization
caBreu_abstractive_321
Resumeix aquest text:
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dependent de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, obre el període d’inscripció a les proves de certificació de nivell de valencià corresponents a la convocatòria de juny de 2018, adaptades per primera vegada completament al marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. Segons assenyala el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, a través d’un comunicat, amb el nou model es produeix una adaptació ‘definitiva a Europa amb unes proves pensades per als usos lingüístics del valencià’. A més, ha destacat que ‘són unes proves molt comunicatives i estan pensades perquè els valencians pensen i escriguen preferentment en valencià’. En aquest primer període de proves es podran certificar els nivells A2, B1 i C1. També es podran obtenir els certificats de capacitació tècnica, com són el Certificat de Llenguatge Administratiu, el Certificat de Llenguatge en els Mitjans de Comunicació i el Certificat de Correcció de Textos. La inscripció serà oberta fins al 9 d’abril i es pot fer per via telemàtica mitjançant el web www.jqcv.gva.es, i amb el pagament de taxes per via electrònica amb targeta de crèdit o de dèbit per fer el tràmit més àgil i accessible, tot i que es manté la possibilitat de realitzar el pagament a l’entitat bancària. El pagament via telemàtica suposa un 10% de descompte. Les proves es faran en 24 seus, una de les quals Ontinyent. Les altres són Alacant, Alcoi, Alzira, Benidorm, Borriana, Bunyol, Castelló, Dénia, Elda, Elx, Gandia, Llíria, Oriola, Paterna, Sagunt, Sogorb, Sueca, Torrent, la Vall d’Uixó, Villena, Vinaròs, Xàtiva i València, on, a més, se celebraran les proves de certificats de capacitació tècnica. Calendari En aquest primer període, totes les proves es faran al mes de juny. El dia 9 es farà la prova de certificació del nivell A2, la primera jornada del nivell C1 i el Certificat de Llenguatge Administratiu. El dia 16 tindran lloc les proves de nivell B1 i el Certificat de Llenguatge en els Mitjans de Comunicació. Finalment, el 30 de juny serà la segona jornada del C1 i el Certificat de Correcció de Textos. Les proves de nivell A2, B1 i la primera jornada del C1 començaran a les 9.00, i les proves dels certificats de capacitació tècnica començaran a les 9.30. Pel que fa a la segona jornada del nivell C1, els aspirants seran convocats de manera personal amb indicació del dia i l’hora. El segon període, en què es faran les proves dels nivells B2 i C2, tindrà el procés de matrícula de l’1 al 15 de setembre. Estructura noves proves Amb la implantació del nou model, totes les persones aspirants a les proves de la JQCV s’examinaran de les quatre habilitats lingüístiques (comprensió oral, comprensió escrita, expressió escrita i expressió i interacció orals), d’aquesta manera desapareixerà el caràcter excloent de la prova. Cal recordar que, per primera vegada, l’administració valenciana organitzarà proves del nivell B2 i registrarà i expedirà certificats de nivell A1. D’aquesta manera, el nivell B2 omple el buit que suposava el salt des del nivell elemental al nivell mitjà i completa una oferta més àmplia i proporcionada de certificats. Amb el nou model de proves de certificació es permet d’unificar el model de proves de certificació d’idiomes d’organismes públics valencians, com són la JQCV, les escoles oficials d’idiomes i les universitats públiques, mitjançant la Comissió interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià. L’administració educativa recorda que des de l’any 2017 s’estan fent accions formatives per al personal examinador per assegurar un cos avaluador competent en aquest sentit. Està previst que aquest curs s’arribe a les 2.000 persones, aproximadament, preparades i acreditades per a l’avaluació de l’àrea d’expressió i interacció orals dels nivells A2, B1, B2, C1 i C2. Amb totes aquestes accions, des de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià ‘es fa una aposta per poder arribar a ser membre d’ALTE (Association of Language Testers in Europe), que permet de posar-se al nivell dels màxims organismes de certificació lingüística, com són la Cambridge University o l’Instituto Cervantes’, conclouen.
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià ha obert la convocatòria anual per acreditar el nivell de valencià que aquest any per primera vegada s'emmarca dins del Marc Europeu Comú de Referència. Una altra novetat és que els aspirants podran examinar-se de les quatre competències lingüístiques sense que cap d'aquestes tingui caràcter eliminatori.
Summarization
caBreu_abstractive_558
Resumeix aquest text:
L’Ajuntament de Castelló ha anunciat que constituirà una comissió per estudiar les necessitats educatives de tots els districtes i plantejar una reordenació de les zones d’influència de cara al proper curs. Així ho ha explicat el regidor d’Educació, Enric Porcar, el qual ha afirmat que l’objectiu és “evitar que els alumnes hagen de desplaçar-se fora del seu barri i, si això no fos possible, l’ajuntament valorarà l’aprovació d’ajudes de transport per a aquests casos”. El regidor ha afegit que, encara que el transport escolar és una competència de la Conselleria d’Educació, alguns col·legis no compleixen amb els requisits de l’ens autonòmic, i per això “el consistori està estudiant fer-se càrrec d’alguns desplaçaments que no cobreix conselleria, perquè la distància és inferior a tres quilòmetres, però que presenten recorreguts amb una especial dificultat”, com és el cas del barri del Raval Universitari. Porcar també ha afegit que l’Ajuntament està duent a terme tots els tràmits per resoldre els problemes d’escolarització, “en tots els districtes de la ciutat, no només al barri del Raval” la qual cosa que no està resultant senzilla perquè “durant anys no hi ha hagut planificació alguna”. Pla d’emergències El Govern municipal també ha anunciat l’aprovació del Pla Territorial Municipal d’Emergències per a finals d’aquest any o principis de 2017, que es convertirà en el marc per redactar altres plans sectorials com el d’inundacions. El regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio Lorenzo, ha lamentat la desídia dels anteriors governs en matèria d’emergències “perquè el Pla Territorial d’Emergències hauria d’haver-se començat a redactar en 1993 i ha estat l’actual govern el que ho ha impulsat. Amb els governs populars la planificació d’autoprotecció i protecció civil era inexistent”. Lorenzo ha detallat els treballs ja completats i ha explicat que solament queda pendent la delineació de la planimetria i la integració d’entitats i organitzacions d’àmbit no municipal com ara Creu Roja o Cocemfe. Tanmateix, l’edil ha recordat que mentre no es redacte el pla sectorial d’actuació enfront d’inundacions “és aplicable el Pla Especial enfront del risc d’Inundacions de la Comunitat Valenciana”. Mocions i declaracions El ple ordinari del mes de setembre també ha servit per donar el vistiplau a una declaració institucional presentada pels grups municipals del PSPV, Compromís i Castelló en Moviment, a favor d’una llei estatal de finançament del transport públic. En aquesta declaració, es proposa sumar-se a una campanya estatal en la qual es reclama a l’Administració Central “una major implicació en el finançament del transport urbà col·lectiu i es considera urgent iniciar la redacció i tramitació d’una Llei de Finançament de Transport Públic, que incloga la participació de tots els nivells de govern en coherència amb les recomanacions de la Unió Europea. En canvi, no ha tirat endavant una proposta sobre ceràmica. Malgrat que els grups polítics coincidien en la importància del sector i l’ús del taulell a la ciutat, diferencies en la forma de plantejar-ho no han permès aprovar-la. El regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, ha insistit en la voluntat de crear una taula tècnica en la qual participin les organitzacions empresarials, tècnics i polítics per fomentar l’ús de la ceràmica a la nostra ciutat. Nous portaveus D’altra banda, en la sessió plenària d’avui Ignasi Garcia ha pres possessió de la seua acta de regidor pel Grup Compromís. García serà l’encarregat de dirigir la Regidoria de Transparència, Modernització i Normalització, que gestionava Enric Nomdedéu. També presidirà la Comissió de Suggeriments i Reclamacions i passa a ser el nou portaveu de Compromís. En el ple també s’ha aprovat el nomenament del regidor d’Ordenació del Territori, Mobilitat i Àrea Metropolitana, Rafa Simó, com a nou portaveu del PSPV. Finalment, s’ha donat el vistiplau a una modificació del règim retributiu del regidor d’Educació, Esports i Ermites, Enric Porcar, que passarà a tenir una dedicació parcial del 75% durant sis mesos per motius professionals.
L'Ajuntament de Castelló ha acordat en el ple de setembre la creació d'una comissió per identificar i resoldre els problemes de desplaçament dels alumnes. El Govern també ha assenyalat que aquest any s'aprovarà el Pla Territorial Municipal d’Emergències. A més, Ignasi Garcia ja és nou regidor per Compromís i Rafa Simó assumeix les funcions de portaveu del PSPV.
Summarization
caBreu_abstractive_1111
Resumeix aquest text:
Aquest fet provoca que la influència del ramader es vagi debilitant fins al punt que, per no abandonar l'activitat, s'integra a la producció de la gran indústria, la qual cosa significa que el porc passi a ser d'un altre propietari i que el ramader passi a ser un assalariat. El pagès de Malla, Eudald Senmartí, lamenta a NacióDigital que no hi ha "un sostre que limiti les grans empreses", si bé destaca que treballar per altri suposa una reducció dels riscos, més alts en el cas que es tingui la responsabilitat de gestionar una explotació independent de la gran indústria. L’alimentació suposa el 70% del cost d’una explotació porcina. De l'altra, el preu de la carn, que va en funció del que pacten representants de la producció i industrials. Aquest preu va en funció del que fixa el mercat europeu. L’estat espanyol és excedentari en producció de porc i n’exporta el 40%. Per això, el preu ve dictaminat pel mercat europeu i també de la consolidació d’exportacions de fora d’Europa, com la Xina. "Tenim una situació molt volàtil", sentencia Senmartí. Les grans empreses et fixen un preu, i si no l’acceptes és el teu problema. I si t’arrisques se n’aniran amb un altres", assegura Cassà, que reclama més unitat del sector per reclamar preus justos. La consellera Serret defensa aquesta unitat d'acció com la base a partir de la qual es pot lluitar contra el poder de la indústria, que ara tenen el dret sobre el preus de la llet que abans era del particular. A aquest context també se li ha d'afegir la davallada del consum de llet. Serret apunta que aquest és un problema a tenir en compte que s'explica, en bona part, pel canvi d'hàbits de la societat. En aquest context, Unió de Pagesos denuncia la inacció de la Unió Europea davant de pràctiques de països comunitaris, que exporten els seus excedents làctics a Catalunya i a l’Estat a uns preus a vegades molt per sota costos de producció, i que per als ramaders comporta greus perjudicis per la competència deslleial que suposen aquestes accions. L’augment de les importacions de productes làctics confirma la dura competència que suposa per a la producció i la indústria catalanes, un fet que fins i tot va arribar al Parlament de Catalunya a tall d'anècdota (però que explicava bé la problemàtica del sector) quan la diputada d'ICV, Sara Vilà, va recriminar al president Artur Mas que al bar de l'edifici es servia llet President, una marca francesa. Cunicultura: preus baixos i amb productors lligats per les grans indústries Pesca: davallada de les captures i reducció de les mides de sardines i seitons La davallada de captures i la reducció de la mida de la sardina i el seitó han dut desenes de pescadors a abandonar l'activitat en els darrers anys. De moment es desconeixen les causes que ha provocat aquesta situació i des de la direcció general de Pesca s’impulsarà un estudi per detectar-ne el focus, per mitjà de la Unió Europea. No obstant, aquesta situació del peix blau no és exclusiva de la costa catalana. Àngel Els senglars, una plaga sense fre Quin és el motiu d'aquest increment? L'absència de depredadors naturals i el fàcil accés a tot tipus d'alimentació (des dels conreus fins a la brossa dels contenidors) són dos dels factors principals per entendre la plaga. Així ho explica el veterinari Eudald Toralles: "Els senglars són els reis del bosc: sense llops rondant, no tenen cap depredador. A més, aquests últims anys ha disminuït el nombre de ramaders i, per tant, d'animals que pasturen. Això fa que hi hagi més menjar per als senglars i com més mengen, més crien". No obstant, el Govern ha impulsat el pla cinegètic interdepartamental que pretén controlar i prevenir els danys produïts per la fauna. L'objectiu és, segons va explicar Serret, "equilibrar l’ecosistema i controlar les sobrepoblacions d’animals i alhora garantir l’activitat econòmica en les zones agrícoles" i donar resposta a les queixes del territori, que acusen la Generalitat de només respondre amb una burocràcia complexa que, sovint, queda sense tramitar.
Els ramaders catalans no poden competir amb els preus que marquen els grans productors. Davant aquesta situació, molts han de tancar la seva explotació o reconvertir-la. D'altres es veuen abocats a formar part de les grans indústries com a assalariats, conseqüència del poc marge de benefici que obtenen i les escasses subvencions públiques.
Summarization
caBreu_abstractive_2041
Resumeix aquest text:
El president de la Generalitat, Quim Torra, inicia la sèrie de vídeos #TestimonisBadiaMargarit que ha impulsat la Direcció General de Política Lingüística per celebrar l'Any Badia i Margarit, en honor de qui fou filòleg, acadèmic i primer rector democràtic de la Universitat de Barcelona, Antoni Maria Badia i Margarit. Els vídeos, protagonitzats per personalitats vinculades al món de la cultura, la llengua i la universitat, s'aniran difonent a les xarxes socials setmanalment i es publicaran també a la pàgina de l'Any Badia i Margarit. En la seva intervenció, el cap de l'executiu català fa esment de la conferència de Badia i Margarit l'abril del 1968 a Estrasburg, en què es va referir a la situació del català en aquell moment i al fet que "havien perdut l'any 1939 la llengua i la cultura catalanes". El president de la Generalitat explica que aquells mots no van deixar indiferents els interlocutors i que, fins i tot, la professora suïssa i catalanòfila, Gret Schib, va percebre que "Badia i Margarit encomanava una passió i estimació per la llengua catalana que ja no l'abandonarien mai més". Amb la publicació del vídeo del president s'inicia la sèrie #TestimonisBadiaiMargarit que es difondran a través dels canals de Twitter, Youtube i a la web de l'Any Badia i Margarit. En les properes setmanes es preveu la publicació dels vídeos de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que hi glossa la personalitat acadèmica i científica de Badia; de la directora general de Política Lingüística; Ester Franquesa, que hi destaca aspectes humans i professionals i convida a participar en l'homenatge i els actes de la commemoració i del comissari de l'Any Badia, i Carles Duarte, que remarca l'eix troncal de la trajectòria acadèmica de Badia, expressat per ell mateix en un discurs, que fou l'estudi de la llengua i contribuir a millorar-ne el coneixement i l'ús. Els seguiran els testimonis audiovisuals del president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Domènec Ros; de la presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, i del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, David Paloma. Un any d'activitats per recordar Badia, que comencen a Internet El 2020 es commemoren els 100 anys del naixement d'Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista. El Govern va acordar el passat novembre incloure aquesta efemèride dins les commemoracions institucionals de l'any 2020. La celebració de l'Any Badia i Margarit "vol posar de relleu, recuperar i divulgar la memòria d'una personalitat que va situar la llengua com a eix principal de la seva vida, amb una tasca científica duta a terme durant més de 70 anys i que ha deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans". Al llarg de 2020, tindran lloc activitats acadèmiques, culturals i de difusió en memòria seva. La commemoració abastarà els àmbits institucional, universitari i acadèmic. Per conèixer la figura i l'obra de Badia i Margarit, es realitzaran accions divulgatives que es faran de manera presencial o virtual i que tindran com a llocs de referència les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Nàpols. L'acte d'obertura de l'Any Badia, previst per al 19 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona, s'ha hagut d'ajornar provisionalment per la crisi de la covid-19. La Universitat de Barcelona també prepara una exposició amb motiu de la commemoració de qui en va ser el primer rector durant la democràcia. L'emergència sanitària ha fet ajornar els actes institucionals que, no obstant això i sempre que sigui possible, es portaran a terme més endavant. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha proposat a l'Ajuntament de Barcelona dedicar-li una via o espai públic dins el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, i al Departament d'Ensenyament, posar el seu nom a un nou centre educatiu de Catalunya. Enguany també està programada la inauguració del nou edifici de l'Institut Badia i Margarit d'Igualada.
Quim Torra ha estat l'encarregat d'encetar els actes que commemoren el centenari del naixement del filòleg Badia i Margarit. Des de la Direcció General de Política lingüística han preparat una sèrie de vídeos per reivindicar la figura de l'acadèmic i primer rector democràtic de la Universitat de Barcelona, així com el seu llegat a la cultura catalana.
Summarization
caBreu_abstractive_188
Resumeix aquest text:
Emily O’Reilly, la Defensora del Poble Europeu, ha dit que les declaracions dels membres de les institucions comunitàries sobre la independència de Catalunya només són opinions personals. En una carta a eurodiputats catalans a què ha tingut accés l’ACN, el cap de gabinet d’O’Really diu: ‘Els tractats no preveuen cap procediment en cas d’una potencial secessió de part d’un territori d’un estat membre.’ I encara ho rebla afirmant que els advertiments de Brussel·les dient que una Catalunya independent restaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar-hi l’ingrés són només una ‘opinió personal i no la posició oficial de la institució’. La Comissió Europea no farà cap dictamen jurídic analitzant les conseqüències d’una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment. Però fins ara havíem pogut sentir declaracions en què es dibuixava un camí dificultós per a una Catalunya independent. Per exemple, durant la campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas –portaveu del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker– va dir: ‘Si una part d’un estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els tractats ja no s’aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l’ingrés a la UE. Aquesta és la posició que l’executiu comunitari ha mantingut des del 2004, d’ençà que el va establir el president d’aleshores, Romano Prodi.’ Bescanvi de cartes amb eurodiputats catalans Les afirmacions d’Aidan O’Sullivan són contingudes en una carta de resposta a Ramon Tremosa (CDC), Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (UDC). Després d’haver-ne parlat amb els serveis legals del Defensor del Poble Europeu, O’Sullivan recorda: ‘Els tractats no preveuen cap procediment en cas d’una potencial secessió de part d’un territori d’un estat membre.’ Els eurodiputats catalans havien denunciat a la Defensora del Poble Europeu l’escàndol per la suposada manipulació d’una resposta de Juncker sobre Catalunya, només cinc dies abans de les eleccions. ‘Ja sigui un cas d’error humà o alguna altra interferència al més alt nivell, aquest fet hauria de ser de gran preocupació’, hi deien. Els eurodiputats li havien demanat una reunió, en què també volien fer-li arribar les queixes de ‘desenes de milers de ciutadans catalans que viuen a la UE i que no van poder votar el 27-S’ per culpa de la ‘mala pràctica de l’administració espanyola i la reconeguda manca d’esforç del govern espanyol per resoldre aquest problema’. ‘Al corrent de l’escàndol’ O’Reilly els denega, ‘de moment’, l’entrevista i no veu ‘motius suficients per a obrir una investigació’ sobre les seves queixes. El seu cap de gabinet al·lega que el dret de vot dels catalans a l’estranger ‘sembla una qüestió estatal, fora del mandat’ del Defensor del Poble Europeu. Per una altra banda, O’Reilly reconeix ‘estar al corrent’ de la doble resposta de Juncker sobre la independència, però demana als eurodiputats que abans adrecin la seva protesta a la Comissió Europea. O’Really ‘vol sempre mantenir fortes relacions amb els eurodiputats’ i s’ofereix a ‘posar-se en contacte amb els estats membres afectats per discutir’ tot allò que calgui, afegeix. En una segona carta, Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús responen a O’Reilly que les explicacions que els ha donat Juncker són ‘molt insuficients’. I insisteixen: ‘Afegir un paràgraf sencer, amb una redacció que clarament no reflecteix el vocabulari que s’acostuma a fer servir a Brussel·les, no ens sembla que sigui un error humà, sinó una manipulació seriosa que pretén influir en una elecció política crítica.’ Així mateix, li reiteren la petició de reunir-s’hi. La resposta de la Comissió Europea a una pregunta parlamentària del PP incorporava, en la versió en espanyol, un paràgraf que advertia: ‘ respectarà les funcions essencials de l’estat, especialment les que tenen per objectiu garantir la seva integritat territorial.’ I afegia: ‘La determinació d’un estat membre és únicament establerta pel dret constitucional nacional i no per una decisió d’un parlament autonòmic contraria a la constitució.’ Juncker, segons que van admetre els seus portaveus, no havia validat aquest paràgraf, i només havia autoritzat la versió en anglès de la resposta, que es limita a recordar: ‘A la Comissió no li correspon d’expressar una opinió sobre qüestions d’organització interna relacionades amb els procediments constitucionals d’un estat membre.’ El Defensor del Poble Europeu –figura creada el 1995– s’encarrega d’investigar les reclamacions sobre una mala gestió de les institucions, organismes, oficines i agències de la UE. L’elegeix el Parlament Europeu per un període renovable de cinc anys, però és un organisme imparcial que no rep instruccions de cap govern ni institució. Sempre malda per arribar a una solució amistosa, però quan no és possible pot emetre recomanacions a la institució afectada i, si no s’accepten, presentar un informe especial a l’Euocambra perquè prengui mesures. Emily O’Reilly, periodista i ex-Defensora del Poble d’Irlanda, va ser elegida Defensora del Poble Europeu el 3 de juliol del 2013 i reelegida el 16 de desembre del 2014.
Arran de la polèmica generada per unes manifestacions suposadament manipulades de Juncker, la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, ha apuntat que les opinions dels eurodiputats no són en cap cas declaracions oficials. També ha ressaltat que la UE no estableix cap mecanisme en els seus tractats en cas de secessió parcial d'un territori.
Summarization
caBreu_abstractive_1151
Resumeix aquest text:
El grup mallorquí Beach Beach durant el seu concert a Londres Foto: ACN Els grups de música dels Països Catalans són, cada dia més, una opció "atractiva i emocionat" pels promotors de concerts a les sales independents de Londres o els organitzadors de festivals com el prestigiós The Great Escape, un dels líders al Regne Unit en bandes emergents. Els catalans Mishima, Manel, Mujeres o els balears The Marzipan Man, Poomse o Beach Beach -que s'han estrenat aquest dijous a la sala TheGarage- són només alguns dels grups que han aconseguit fer-se un lloc en l'espai musical britànic en els darrers tres anys. "Han tingut una recepció magnífica del públic", explica la directora d'operacions de The Great Escape, Cat Morris. "Hem estat portant grups de música catalana en els darrers tres anys com a part del festival i en els darrers dos també hem organitzat concerts a Londres amb representants de Catalunya", afirma Morris, que promou The Great Escape a Brighton i una desena de sales de música a la capital britànica. "El 2011 hem tingut aquí a Londres a Mishima, Les Aus i Aias, i abans dj John Talabot", recorda aquesta experta en nous talents musicals, que també va programar, entre el 2008 i el 2009, concerts de Manel, Mujeres o Cuchillo. "Ara per primera vegada també hem seleccionat artistes purament balears, i és molt emocionant", afegeix Morris, en referència al concert d'aquest dijous a la nit de The Marzipan Man, Poomse o Beach Beach, tots provinents de les Illes. L'organització de Cat Morris, The Great Escape, és la líder del sector en la presentació de noves promeses musicals, especialment en els estils pop i indie-independent, i sovint es defineix com un "Glastonbury al costat del mar" o una versió britànica del South by South West de Texas. Des de fa uns anys, col·labora estretament amb l'Institut Ramon Llull i l'ICIC a Londres per exportar la música de les terres de parla catalana. "Estem treballant plegats en una gran col·laboració pel 'The Great Escape' del 2012, quan farem concerts d'artistes catalans i balears", avança Morris, en referència al festival que enguany es farà entre el 10 i el 12 de maig a Brighton i que inclourà més de 300 bandes internacionals en 30 escenaris diferents. Des de l'Institut Ramon Llull i la seva delegació a Londres, liderada per Mercè Estela, es valora molt positivament la creixent presència de nous grups catalans i balears als escenaris del Regne Unit, especialment perquè hi arriben de la mà de The Great Escape, una organització amb "molt bona reputació". "Els grups que seleccionen tenen tota la confiança del sector", assegura l'IRL, que creu que treballar amb promotors d'aquest tipus "facilita" que els grups emergents de Catalunya i Balears, i d'altres de més consolidats, rebin ofertes per ser "programats en altres festivals i concerts". La qualitat dels grups catalans i, des d'aquest dijous també balears, que toquen a les sales de Londres facilita una "magnífica" resposta del públic britànic, segons Cat Morris, que confessa que escolta "a l'oficina" els mallorquins The Marzipan Man i que Mishima i altres grups van "deixar petjada" durant els seus concerts a Londres o Brighton. "Al públic li agrada, completament", explica Morris, que es mostra "especialment" satisfeta dels concerts que s'han programat a les seves sales de Londres, com 'TheGarage' o 'The Bull and the Gate'. "Estem molt contents de com ha funcionat fins i ara i esperem fer créixer la col·laboració amb els grups catalans", destaca Morris. "Arreu dels Països Catalans s'està vivint una època de gran qualitat musical", assegura en Tomeu Mulet, de Beach and Beach. "Tan pel que fa a música cantada en llengua catalana com anglesa", afegeix aquest jove músic, que lidera la banda des del 2006. "Exportar un producte genuïnament dels Països Catalans ara és factible", celebra el cantant de Beach and Beach. En Llorenç Roselló, en Gaspar Reixach i en Josep Verdera, components de Poomse, destaquen que en els darrers anys han sorgit molts grups de música de qualitat a ses Illes. Confessen que pels grups mallorquins o de la resta d'Illes, especialment les "més petites" resulta "més difícil" sortir a l'exterior i fer concerts, però que s'està aconseguint. Per la seva banda, el líder del grup The Marizpan Man, que ha tocat al Primavera Sound i el festival de Benicàssim, confessa que estan "molt contents" de ser a Londres. Jordi Herrera explica que la formació està "mutant" a mida que fa concerts en directe, evolucionant cada dia. "A nivell musical m'agradaria en algun concert sortir volant, mentalment almenys, si poguéssim físicament ja seria genial", explica Herrera. "Sembla una tonteria, però no ho és. Volem convertir-nos en una droga musical", conclou.
L’Institut Ramon Llull juntament amb la promotora de concerts The Great Escape han portat aquest dijous la música dels Països Catalans a Londres. Els illencs The Marzipan Man, Poomse o Beach Beach han estat rebuts amb entusiasme a la capital britànica. Grups com Mishima, Manel i Mujeres també hi han tocat.
Summarization
caBreu_abstractive_338
Resumeix aquest text:
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubèn Trenzano, han presentat avui els resultats de l’enquesta ‘Coneixement i ús social del valencià 2015‘. Les conclusions generals de l’estudi són que una majoria de la població del conjunt del País Valencià (un 51%) sap parla català. La dada augmenta quan es tracta de comprensió lectora: el 52,9% afirma que és capaç de llegir-lo. L’escriptura, però, és un punt flac, car només el 45% reconeix que sap escriure’l correctament. Trenzano ha destacat que els coneixements de la llengua han millorat ‘en alguns territoris’ en relació amb la consulta anterior, del 2010. Aquell any, el 48,5% de la població sabia parlar en català, però segons que ha dit els usos han empitjorat. De l’estudi, sol·licitat per l’anterior govern, se n’extreu que el 85% de la població creu que el català s’hauria d’utilitzar de la mateixa manera que ara o més habitualment. Només un 11% demana que es faci servir menys. L’enquesta estructura les dades tenint en compte les zones catalanoparlants i castellanoparlants i reflecteix les diferències entre totes dues. Per exemple, el 76,7% de les persones que viuen en àrees on predomina el castellà asseguren que entenen el català, en un grau o un altre. Rubén Trenzano ha destacat que l’enquesta mostra un greuge comparatiu amb vista a la gent que viu a l’anomenada zona castellanoparlant, perquè fins ara no s’ha potenciat la igualtat d’oportunitats lingüístiques i, de resultes d’això, el 23,3% dels qui viuen en aquestes regions declaren no entendre gens el català, el 54,8% no el sap parlar gens, el 45,9% tampoc no el llegeix i el 67,8% no és capaç d’escriure’l. Domini de totes dues llengües El perfil dels qui dominen totes dues llengües oficials és gent amb estudis universitaris, de classe mitjana, que ha cursat ensenyament bilingüe en català a l’escola. Els joves entre 15 i 35 anys són els que tenen més bones competències lingüístiques en totes dues llengües oficials. En aquesta enquesta es detecta que la població que viu a l’anomenada zona valencianoparlant té un domini de les dues llengües que dóna avantatges per a tot: una formació en llengües més completa, un coneixement més bo de llengües com ara l’anglès i una posició millor amb vista al ventall d’expectatives laborals. Acompanyament lingüístic a l’administració pública Sense que el català sigui un requisit lingüístic per a treballar-hi, la Direcció General de Política Educativa i Gestió del Multilingüisme promou allò que han anomenat l’acompanyament lingüístic per a augmentar l’ús del català. El 2016 ha impartit el doble de cursos que l’any passat (de 49 a 109) i ha començat a fer atenció personalitzada en alguns serveis de la conselleria. Per les dades aportades per la Direcció General de Funció Pública, un 70% del funcionariat té algun títol de coneixements de català. ‘De tot plegat, podem inferir que no es parteix de zero i, per tant, a la formació hi hem d’afegir l’acompanyament; i cal activar els títols de tots els qui el tinguin i anar més enllà del reconeixement com a mèrit’, ha explicat Rubén Trenzano. Línies d’actuació de la política lingüística de la Generalitat En la mateixa conferència de premsa on s’ha presentat l’estudi sobre l’ús i el coneixement del català també han explicat quines són les línies d’actuació en política lingüística: promoció del català en l’àmbit local (1 milió d’euros), ajudes a l’emissió en català en mitjans de comunicació social (2,3 milions d’euros), foment del català en l’àmbit publicitari (100.000 euros), ajudes a empreses, comerços i indústries per al foment multilingüisme (470.000 euros), ajudes al teixit associatiu i a la projecció exterior (1,6 milions d’euros), foment de la traducció literària al català d’altres llengües i a la inversa (100.000 euros), foment del multilingüisme en l’àmbit musical (200.000 euros).
Els resultats de l'estudi destaquen que el 85% de valencians pensa que l'ús del valencià hauria de ser més freqüent. A més, ressalta l'escàs coneixement de l'idioma a les comarques castellanoparlants. L'estudi conclou que les persones bilingües tenen més facilitat per aprendre altres llengües i estan millor posicionades al mercat laboral.
Summarization
caBreu_abstractive_2496
Resumeix aquest text:
La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha assegurat en comissió parlamentària que calen 50 milions d'euros per al programa de suport a la indústria de l'automoció i la mobilitat aquest any, 30 milions més del que va demanar al febrer. D'aquests, 10,5 milions s'haurien de dedicar a cobrir despeses fixes de les empreses proveïdores i auxiliars que tinguin una caiguda de producció, com podria ser el cas dels empresaris afectats pel tancament de les fàbriques de Nissan, anunciat fa un mes. En total, Empresa calcula que cal invertir 263 milions en la transformació de la indústria fins al 2025 per evitar la destrucció del 74% de llocs de feina d'un sector que genera més del 10% del Producte Interior Brut (PIB) català El finançament d'aquestes 49 mesures hauria de sorgir del pressupost de la Generalitat i del pla de l'automòbil anunciat pel govern espanyol. En una intervenció davant de la Comissió d'Empresa i Coneixement al Parlament, Chacón ha comunicat que es reunirà "aviat" amb el ministeri per reclamar que territorialitzi aquests fons i tingui en compte criteris de valor afegit brut (VAB) i població ocupada per a distribuir-los. Ara mateix, la dotació del pla català de suport a la indústria de l'automoció pel 2020 és d'uns 13 milions d'euros. La consellera ha reconegut que el moment "realment difícil" que encara el sector requereixen un increment del pressupost dedicat que ha de ser de gairebé 51 milions d'euros aquest any. "La dotació pressupostària és insuficient, és obvi i negar-ho seria absurd", ha admès Chacón, durant el torn de rèplica. La titular d'Empresa ha asseverat que si aquesta inversió no arriba "ens arrisquem a perdre" el 74% dels llocs de feina del sector. "És un programa viu i estem oberts a incorporar canvis per ajudar la indústria de l'automoció de cara al futur", ha dit. Aquest pressupost s'ha de sumar a les actuacions ja planificades en el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) que ja s'ha complert en un 92,5% en el primer trienni, segons ha anunciat. Centre d'FP a Martorell Un dels punts del pla és el desplegament del Centre de Formació Professional d'Automoció de Martorell, que està encallat des de fa anys. "Som els primers que volem que el centre funcioni", ha dit Chacón, que ha recordat que la licitació de les instal·lacions depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Nacionalitzacions En una resposta al diputat de la CUP, Vidal Aragonès, Chacón ha advertit que les nacionalitzacions d'empreses en dificultats, com podria ser el cas de Nissan a Catalunya, "no és la solució" i ha apostat perquè les administracions "dotin elements innovadors que aportin competitivitat" a les companyies. Segons Chacón, una empresa nacionalitzada "no garanteix que sigui més competitiva". Tot i això, ha apuntat que es podrien estudiar "segons quines participacions en segons quines empreses" i ha recordat que el Govern ja "ajuda" companyies amb "alt valor afegit" en els seus inicis. "La nacionalització no és una solució màgica en un entorn global competitiu", ha insistit. Amb tot, la titular d'Empresa ha admès que calen "mecanismes de protecció" pels ingressos públics invertits en empreses. Pel que fa al tancament de Nissan, ha recordat que tindrà un impacte "enorme" sobre tota la xarxa d'empreses de l'automoció catalana i ha dit que el pla compta amb una partida de 10,5 milions d'euros per proveïdors afectats per una caiguda de producció. Les ajudes cobririen part de les despeses fixes de l'empresari com ara personal, lloguers, subministraments, venciments d'hipoteques o pòlisses d'assegurances mentre s'ajuda a buscar noves oportunitats de negoci. Segons Chacón, la decisió de l'empresa nipona no ha d'afectar les relacions amb el mercat japonès, que ha duplicat la inversió a Catalunya i ha creat 4.000 llocs de treball en cinc anys. Empreses automobilístiques en risc La consellera ha recordat el resultat de la diagnosi que el Departament va elaborar a principis d'any sobre la indústria de l'automoció, que factura 23.800 MEUR a Catalunya i genera 143.000 llocs de treball directes i indirectes. La conclusió és que la producció massiva del vehicle elèctric a Catalunya impactarà principalment en les 325 empreses que componen la cadena de valor principal. En total, calculen que 24 estan en risc molt alt perquè es dediquen majoritàriament als subsistemes que desapareixeran de la cadena de valor i que 121 estan en risc alt de desaparició. Són dades prèvies a la pandèmia de la covid-19, que ha afectat especialment la cadena de subministraments de les indústries. L'afiliació a la Seguretat Social del sector va disminuir un 3,4% aquest primer trimestre i el 84% dels treballadors han entrat dins d'un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). Chacón ha assegurat que no espera que aquesta indústria torni a la normalitat "fins ben entrat el 2021", quan es recuperaria un 75% de l'activitat prèvia a l'epidèmia i es podria parlar d'una "dinàmica d'estabilitat".
La consellera d’Empresa i Coneixement ha instat a augmentar el pressupost del programa de suport a la indústria de la mobilitat i l’automoció. Chacon ha insistit que el sector, que representa més del 10% del PIB català, necessita 50 milions d'euros aquest any i un total de 263 fins el 2025, per consolidar el 74% de llocs de treball.
Summarization