id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_2906 | Fes-me un resum d'aquest text: | El Camí dels Bons Homes celebra aquest 2018 els seu 20è aniversari posant en marxa un nou pla d'acció que persegueix incrementar el nombre d'excursionistes que realitzen la ruta transpirinenca que uneix el Santuari de Queralt, a Berga, i el Castell de Montsegur, a l'Arièja (França).
Entre les mesures hi ha la millora del sender, la creació d'un paquet per facilitar la seva execució, l'edició d'un mapa o la inclusió de nous establiments en la ruta.
A més, és previst que s'hi col·loquin comptadors per quantificar la xifra exacta de senderistes.
Segons ha explicat a l'ACN Borja Segura, tècnic responsable del camí, ha estat la subvenció de 376.187 euros que ha rebut la ruta, a través de l'ajut europeu POCTEFA, el que "permetrà fer-ho possible".
Borja Segura assegura que aquest 2018 es donarà el tret de sortida a una "nova etapa" de canvis en la ruta transpirinenca.
Fins ara, la travessa s'abastia exclusivament de les aportacions econòmiques dels consells comarcals per on passa -Berguedà, Cerdanya, Solsonès i Alt Urgell- i de privats, però gràcies a la subvenció europea, de tres anys, "gaudirem d'autonomia" i es podran emprendre accions "a mig i curt termini".
El primer que s'ha fet ha estat reformular la guia amb un nou format que inclou un conjunt de mapes per etapes.
Tot seguit, al mes de maig, es farà un inventari de l'estat del camí que, malgrat que Segura assegura que "és bo", permetrà veure "quines mesures cal realitzar".
En aquest sentit, Karina Bejar, tècnica responsable de la ruta fins al 2017, reconeix que és un àmbit en el qual fa anys que s'està treballant però que "no és gens fàcil tenint en compte que són prop de 400 quilòmetres d'itinerari" entre el Camí dels Bons Homes i el Camí de l'Últim Càtar, branca paral·lela de l'itinerari.
Usuaris reals
L'inventari també servirà per veure en quins punts es col·locaran comptadors de persones.
I és que, segons el responsable del camí, el fet de desconèixer l'afluència "real d'usuaris", és també una barrera.
En aquests moments només n'hi ha un, col·locat a 4 quilòmetres de l'inici, molt a prop del Santuari de Queralt que, en tractar-se d'un pol d'atracció turística, impedeix treballar amb les seves dades.
Segons Segura, a partir de les dades dels establiments d'allotjament, les agències de viatges, i les persones que sol·liciten el passaport per fer la ruta, calculen que unes mil persones el realitzen anualment.
La previsió és que els nous comptadors estiguin col·locats a principis d'estiu.
Forfets específics
Des del camí s'ha començat a treballar amb teleoperadors per posar a l'abast dels excursionistes paquets per a les persones que vulguin fer la ruta, que incloguin les reserves d'allotjament, els àpats i obsequis exclusius de la ruta.
Segons el tècnic responsable, amb la seva venda, a banda d'ajudar a l'excursionista a tenir la ruta "més ben planificada" i evitar-los-hi "haver de fer les gestions", el que es busca és conèixer més "el perfil d'usuari".
"Si sabem qui ens visita sabem a qui ens hem d'adreçar", afegeix Segura.
També amb la voluntat d'enfortir aquesta comunicació amb el senderista, la ruta estrenarà una nova web que anirà en aquesta línia.
Ruta tècnica
Malgrat la voluntat d'incrementar la seva popularitat, Segura recorda que es tracta d'una "ruta tècnica" per la qual cal estar " preparat".
Dividida en deu etapes, la vessant dels Bons Homes recorre entre 189 i 205,2 km, depenent de les variants que s'agafin, amb un desnivell acumulat de 5.530 metres.
En cas de la variant de l'últim Càtar, també de deu dies, són 190 quilòmetres amb un desnivell de 7.420 m.
No obstant això, el tècnic del camí assegura que no hi ha necessitat de fer-l'ho seguit i que sempre es pot anar fent "per trams".
Una ruta diferent
Segura recorda que el camí compta amb el distintiu de ser una travessa que fusiona "natura" i "història".
"El que ens dona un gran valor afegit", diu el responsable.
Per aquesta raó, entre les novetats que preveu incorporar la travessa en els propers mesos, hi ha la inclusió dels continguts històrics "segurament a través de codis QR que s'aniran trobant al llarg del camí", afegeix.
L'itinerari rememora l'exili dels càtars occitans, anomenats altrament Bons Homes i Bones Dones, que promovien el cristianisme pur i senzill, basat en l'espiritualitat i en contra de l'autoritària, corrupta i ostentosa Església catòlica del S.XIII.
Prova esportiva
A banda de les noves accions per millorar la ruta i amb l'objectiu de promocionar el camí, enguany també se celebrarà una prova esportiva a la ruta, el proper mes d'octubre, que pretén servir per commemorar les dues dècades de vida. | El Camí dels Bons Homes celebra 20 anys amb un nou objectiu: atraure més senderistes. Això serà possible gràcies a l'ajut europeu de 376.187 euros destinats a la ruta. Ja s'han modificat les guies, i el pla d'acció inclou la millora de l'itinerari, la col·locació de comptadors de persones, paquets exclusius per als excursionistes i la creació d'una nova web. | Summarization |
caBreu_abstractive_1247 | Fes-me un resum d'aquest text: | Els patinets elèctrics i els segways quedaran vetats a les voreres de Barcelona, i no els podran conduir menors de 16 anys.
L'Ajuntament ha decidit posar ordre als Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) i als cicles de dues rodes, cosa que inclou les rodes elèctriques, els tricicles, els cargobikes i els trixis, als quals també aplicarà aquestes restriccions per circular, però no a la bicicleta, els patinets sense motor ni als monopatins.
El consistori preveu aprovar el primer trimestre del 2017 una modificació de l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles amb aquesta nova regulació, en la qual es preveuen multes d'entre 100 i 500 euros per a qui incompleixi.
L'Ajuntament també posarà límits als grups de segways i patinets de lloguer que es desplacen pel centre, cosa que sol originar conflictes amb els vianants.
Sempre hauran d'anar acompanyats d'un guia, hauran de ser d'un màxim de sis persones més guia, i els d'entre tres i sis persones només podran anar per unes rutes marcades.
A més, s'haurà de mantenir una distància entre grups de més de 50 metres.
També se'ls obligarà a portar casc, tenir assegurança i que aquests vehicles estiguin apuntats en un registre municipal, excepte quan siguin per a ús personal, que llavors aquestes condicions només seran recomanacions.
El lloguer de patinets es fa sense permís
Barcelona serà pionera amb aquesta regulació a l'Estat, ja que ciutats com Madrid, Màlaga i Sevilla no en tenen.
Segons la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, han decidit posar ordre per "l'explosió" d'aquests vehicles circulant per voreres i calçades, especialment a Ciutat Vella i el front marítim de Sant Martí.
"Necessitem minimitzar els problemes de convivència que poden provocar", ha ressaltat.
Un cop aprovada la regulació, es deixarà en mans dels districtes fer-la més restrictiva i que regulin els locals de lloguer de segways o patinets a través dels plans d'usos, cosa especialment pensada per a Ciutat Vella, on aquest estiu el consistori ja els havia prohibit per al front marítim.
Es dóna el cas que l'activitat de lloguer de patinets es fa ara sense permís.
L'Ajuntament ha classificat aquests vehicles en tres grans grups.
L'A, que inclou les rodes i els patinets elèctrics més petits; el B, per als patinets més grans i els segways, i el C, per als cicles de més de dues rodes que funcionen sense motor.
En aquest últim grup hi ha tres subgrups: el C0 per als tricicles d'ús personal (bicicletes de tres rodes que solen tenir una caixa per transportar coses, i que són més comunes als països nòrdics i Holanda); el C1 per als de transport de passatgers, com ara els trixis, i el C2 per al transport de mercaderies, com per exemple els cargobikes.
Cada agrupació té les seves especificitats.
Aquests vehicles "no són una joguina"
Com a criteri general, en cap cas el conductor pot tenir menys de 16 anys –s'hauran de tenir 18 anys si es transporten persones-, cosa que Vidal ha justificat perquè aquests vehicles poden assolir gran velocitat (entre 20 km/h i 45 km/h) i "no són una joguina".
Tampoc es podrà anar per la vorera, amb petites excepcions.
Els que traslladen les mercaderies també podran entrar a les voreres amples, però només per accedir als locals.
Això sí, els patinets, rodes i segways podran circular pels parcs públics; pels carrils bici, segregats o no; per carrers amb plataforma única (allà on el vianant té prioritat) i, en el cas dels patinets més grans i els segways, en calçades limitades a 30 km/h, però no en parcs.
Els trixis també ho podran fer per carrers més grans si no són grans artèries viàries.
A més, tots aquests cicles de més de dues rodes poden anar pels carrils bici sempre que hi càpiguen.
Aquests vehicles quan siguin per a ús turístic o de transport de mercaderies també estaran obligats a tenir assegurança i estar identificats en el registre municipal.
Sancions de fins a 500 euros
Pel que fa a l'aparcament, es prohibeix lligar patinets i segways dels arbres, bancs, semàfors i altres elements del mobiliari urbà.
En relació a les sancions, d'entrada l'incompliment de les prohibicions seran considerades com a infraccions de caràcter lleu, cosa que suposa una multa de 100 euros.
No obstant això, seran greus i suposaran una de 200 euros quan s'excedeixin els límits de velocitat, l'edat màxima permesa o circular amb vehicles no homologats; i molt greus i una de 500 euros quan l'excés de velocitat sigui un 50% superior al màxim permès, circular begut o drogat, per zones prohibides, fent-ho de forma temerària o sense assegurança de responsabilitat civil enfront de tercers quan sigui obligatori. | La nova regulació dels VMP proposada per l'Ajuntament de Barcelona serà vigent a partir del primer trimestre de 2017. Afectarà els vehicles com patinets i bicicletes elèctriques, tricicles, cargobikes, trixis i segways. Per exemple, estaran vetats a les voreres i els menors de 16 no podran conduir-los. L'incompliment de la normativa se sancionarà amb multes d'entre 100 i 500 euros. | Summarization |
caBreu_abstractive_888 | Fes-me un resum d'aquest text: | “La gent no s’adona del poder que té: / amb una vaga general d’una setmana / n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia”, ha cantat la cantautora Lia Sampai acompanyada del músic Adrià Pagès als peus de l’Arc de Triomf de Barcelona, on Òmnium Cultural ha fet aquest migdia el seu acte en la primera Diada amb Jordi Cuixart fora de la presó.
El missatge etern de Joan Brossa i la remor de l’helicòpter dels Mossos d’Esquadra que sobrevolava el centre de Barcelona evocaven, com venint de lluny, els temps en què els carrers vessaven i semblava que tenien força per a aturar-ho tot.
Però ni les fornades de manifestants que sortien alegrement de la parada de metro d’Arc de Triomf ni l’interès d’alguns passejants per la paradeta de l’ANC en què venien samarretes d’última hora no amagaven l’ambient estrany d’avui, amb l’expectació de la manifestació de la tarda.
Era un dels temes de conversa entre els dirigents i ex-dirigents polítics que arribaven a l’acte d’Òmnium.
“Són temps difícils”, deia un.
“Sembla que siguem al 1715”, comentava gràficament un altre.
Òmnium ha tornat a reunir la transversalitat del sobiranisme en una jornada en què el retorn dels presos acaparava tota l’atenció mediàtica i personal.
Perquè era el dia de Cuixart, però també la primera Diada de la resta, que rebia abraçades i era objecte de moltes fotografies mentre uns altres dirigents polítics comentaven com havia anat l’estiu, en una mena de retrobament col·lectiu en la nova normalitat política resignada.
A la primera fila de l’estesa de cadires que l’entitat ha repartit pel passeig de Lluís Companys, hi havia Quim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, a més d’Elisenda Paluzie, Camil Ros i Javier Pacheco.
I, molt a prop, Jaume Asens, Toni Castellà, Àngels Chacón, Dolors Sabater i Carles Riera, entre més dirigents de partits.
Quan falten pocs dies per a la reunió de la taula de diàleg, la desfeta de la unitat política ha centrat el missatge polític de Cuixart.
Ha demanat als partits i entitats una estratègia conjunta per a entomar el diàleg, i ha avisat: “La taula només serà efectiva si respecta l’autodeterminació.”
“Posem cadascú la seva proposta sense por, sense retrets, per a discutir-la, per a esmenar-la, amb l’ànim de convertir en acció política allò que la gent diu a les urnes”, ha dit Cuixart de dalt de l’escenari on, tan sols començar, ha recordat els exiliats.
També ha anunciat una gran mobilització contra la llei de l’audiovisual espanyola.
El president d’Òmnium, que va voler entrar i sortir de la presó amb el mateix càrrec com a símbol de perseverança malgrat la repressió, ha insistit que els indults no servien “per a passar pàgina” ni aturarien la vulneració de drets fonamentals.
Una repressió, ha dit, que cerca la divisió entre els que la pateixen i les seves organitzacions.
L’actor Lluís Marco, acompanyat del Cor Vivaldi i Marc Serrats, ha recitat els noms de molts represaliats “i milers de persones més”.
“El carrer és on tot comença”, ha dit Cuixart, convençut que el país s’ha de tornar a omplir d’orgull i d’autoestima.
Desenes de persones s’aplegaven a les tanques del perímetre de seguretat per a escoltar l’acte.
No eren tantes com n’hi hauria hagut uns altres anys.
L’acte ha estat breu.
Una mitja hora, amb intervencions de suport en vídeo de Nora Cortiñas, de les Madres de la Plaza de Mayo, de l’ex-president del Sinn Féin Gerry Adams i de Jody Williams, guanyadora del Premi Nobel de la Pau el 1997.
Però fins i tot en plena pandèmia, en uns temps de transició de l’independentisme cap a un escenari incert, malgrat la decepció col·lectiva i la desmobilització, la gent passejant alegrement i omplint les terrasses dels bars del passeig de Sant Joan en ple migdia feia que la Diada encara preservi un aire inconscient com de poder-ho tot.
Ja ho deia Brossa.
Vegeu el vídeo íntegre de l’acte: | Avui, durant la Diada, l'acte d'Òmnium comptava amb la presència de Jordi Cuixart i altres polítics, que ja han estat indultats. En un ambient de resignació, decepció i incertesa sobre el futur, Cuixart ha instat els partits independentistes a establir una estratègia conjunta de cara a la reunió de la taula de diàleg i ha recordat els exiliats. | Summarization |
caBreu_abstractive_2138 | Fes-me un resum d'aquest text: | El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, veuria "estrany" que el president Carles Puigdemont demanés asil polític a Bèlgica i "perfectament ridícul" que hi hagués un govern a l'exili.
En una entrevista a RNE, Iceta ha assegurat que demanar asil polític en la realitat actual seria "extemporani" i ha afegit que amb la informació de que es disposa li sembla "increïble" que el viatge de Puigdemont sigui per això.
Per això, ha afirmat que cal estar a l'espera del que digui Puigdemont en les properes hores i ha apuntat que potser el que hi ha és una "necessitat de mantenir tensió informativa".
"Si no vas al despatx però vols pretendre que continues ser president, has de fer coses que cridin l'atenció mediàtica", ha declarat.
D'altra banda, ha rebutjat l'acord previ de suport a la llista constitucionalista més votada el 21-D que va demanar aquest dilluns Cs.
Iceta ha apuntat que les peticions d'asil de ciutadans d'un país de la Unió Europea (UE) a un altre país de la mateixa unió són "raríssimes" i no se n'ha acceptat cap de la quarantena demanada en els darrers temps.
A més, ha dit que es produeixen quan es tracta de ciutadans d'un país on no es respecten els drets humans i no existeix separació de poders, cosa que ha apuntat que "no és el cas d'Espanya".
Ha apuntat que el que si que es dona és la necessitat de Puigdemont de mantenir la tensió informativa i d'acompanyar el posicionament de presentar-se a les eleccions del 21-D, un camí que per a l'independentisme "està sent molt complicat" perquè segons el primer secretari del PSC han de "reivindicar una república imaginària i al mateix temps presentar-se a unes eleccions convocades pel govern espanyol".
El socialista no ha volgut especular més sobre el viatge i s'ha limitat a reconèixer que li va "sorprendre molt" quan en va tenir notícia.
Sobre el fet que Oriol Junqueras no hagi viatjat amb Puigdemont, Iceta ha vist "lògic" que continuï a Catalunya perquè si han de preparar les eleccions del 21-D "no convé dispersar esforços i atendre altres requeriments".
Sobre els comicis, ha assegurat que l'important no és si PDeCAT i ERC es tornen a presentar en coalició com amb JxSí sinó "quin serà el plantejament que defensaran".
"M'interessa més qeu proposaran als catalans i espero que no sigui continuar en un camí que ha estat un desastre", ha afegit.
Iceta ha assegurat que s'ha demostrat que la proposta política de l'independentisme "no ha anat bé" i ha plantejat que "no té gaire sentit demanar als catalans que continuïn per un camí que ha estat un desastre".
De la CUP ha apuntat que hi deu haver encara "major decepció" que entre el PDeCAT i ERC i pel que fa als comuns ha afirmat que haurien d'"afinar" el seu plantejament programàtic ja que tot i dir que no són independentistes "han acompanyat el referèndum sob rel qeu s'ha construït, encara que sigui fugaçment, la independència".
Rebutja un acord previ de suport a la llista més votada
D'altra banda, ha rebutjat la petició de Cs d'arribar a un acord previ de respectar i donar suport a la llista constitucionalista més votada en els comicis del 21 de desembre.
Iceta ha dit als de la formació taronja que el PSC no vol una Catalunya "de fronts" i s'ha mostrat convençut que, a més, aquesta llista de les anomenades constitucionalistes serà la dels socialistes.
Ha rebutjat també parlar de pactes postelectorals quan encara no s'han celebrat ni les eleccions i s'ha limitat a dir que el PSC només estarà o donarà suport a un govern "que busqui un ampli acord per a Catalunya i amb la resta d'Espanya per renovar el pacte constitucional i estatutari".
"Per a l'embolic o la ruptura amb el PSC que no hi compti ningú, per a la solució hi podrà comptar tothom", ha resumit.
En tot cas, ha qualificat d'"encert extraordinari" del president espanyol, Mariano Rajoy, fer servir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució només per a convocar eleccions i ha dit que el que cal és aprofitar-ho per obrir una nova etapa política i recuperar el país del balanç "terrorífic" que deixa el govern de JxSí.
"No mereixen seguir governant", ha apuntat. | Miquel Iceta, el primer secretari del PSC, ha criticat el viatge de Puigdemont per demanar asil polític i també la seva intenció de governar a distància. Ha rebutjat l'acord proposat per Ciutadans per donar suport a la llista constitucionalista més votada el 21-D. A més, ha aclarit que el PSC només donarà suport a qui vulgui reformar la Constitució. | Summarization |
caBreu_abstractive_2743 | Fes-me un resum d'aquest text: | L'endemà de les denúncies efectuades pels sindicats Metges de Catalunya, SATSE i CGT sobre el tancament de llits, rebaixa de sous i manca de personal durant l'estiu a l'Hospital Sociosanitari Francolí de Tarragona, la direcció de l'empresa Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPPS), gestora del centre, ha respost aquest dijous que, com cada mes d'agost, es tanquen 39 llits de l'hospital atesa "la davallada de l'activitat i la necessitat d'emprar aquest període per realitzar tasques de manteniment de les habitacions".
En referència als 42 pacients, que segons els sindicats, esperen una plaça al centre, la direcció ha afirmat en un comunicat que, a dia d'avui, realment són 11 els que es troben en llista d'espera.
En aquest sentit, segons les dades facilitades per l'empresa, la llista d'espera compartida -de pacients ingressats a Joan XXIII pendents d'ingrés a altres centres- és només de 21 persones, de les qual sis estan pendents d'ingrés en altres sociosanitaris aliens a GiPSS i, uns altres quatre, són pacients aguts que precisen, per la seva patologia, romandre a planta a l'Hospital Joan XXIII.
Els onze restants són els que realment estan en la llista d'espera d'ingrés a l'Hospital
Sociosanitari Francolí.
D'aquests, vuit són d'UFISS de Geriatria -convalescència i llarga estada- i, els tres restants, són d'UFISS de Cures Pal·liatives.
La direcció de GiPPS afirma que, en base a la memòria d'activitat de l'any passat, la mitjana de temps d'espera per ingrés a l'Hospital Sociosanitari Francolí, prèvia valoració d'UFISS de Cures Pal·liatives, és de 0,36 dies des del servei d'Urgències i de 3,3 dies des de planta d'hospitalització de l'Hospital Joan XXIII.
D'altra banda, la mitjana de temps d'espera dels pacients que han d'ingressar al Sociosanitari Francolí, prèvia valoració d'UFISS Geriatria, és de 5,12 dies des de plantes d'hospitalització, segons la companyia.
Pel que fa a l'atenció d'incidències a l'Hospital Sociosanitari Francolí, GiPPS sosté que "en cap cas ha quedat desatesa cap urgència".
Així, afirma que, de dia, les urgències es cobreixen amb mitjans propis i, durant les nits, festius i caps de setmana, mitjançant un conveni amb l'ICS -Hospital Joan XXIII-.
En referència a la denúncia dels sindicats que, al juliol, es va retallar el sou al 29% de la plantilla, GiPPS ho nega i assegura que la mesura respon a l'aplicació del Decret Llei 3/2010 de la Generalitat de Catalunya del 29 de maig pel qual el salari de 2016 no pot superar la quantitat rebuda en el salari de 2010, un cop descomptat el 5% de l'esmentada quantitat.
Aquesta obligació també es recull, afirma GiPPS, en el Conveni SISCAT en vigor en la seva Disposició Addicional Primera.
En el comunicat, la direcció afirma que, amb data 6 de juliol, la direcció va emplaçar al Comitè d'Empresa a una reunió celebrada el 15 de juliol per tractar aquesta qüestió.
En la mateixa es va traslladar per part de l'empresa als representants que van assistir la forma com s'aplicarà aquest manament i l'impacte que tindrà entre tot el personal de GiPSS.
Posteriorment, en data 22 de juliol, la gerència i personal directiu de GiPSS es va tornar a reunir amb els representants del Comitè d'Empresa i del Sindicat CGT "per tal d'informar-los de la legalitat de la mesura en base a les sentencies favorables del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".
El comunicat subratlla que la Direcció de Recursos Humans "es va posar a disposició de tot el personal de l'empresa per tal d'informar i resoldre dubtes al voltant d'aquest fet" i que un total del 50% de la plantilla de GiPSS -aquells que ho van sol·licitar-, se'ls va atendre personalment.
Finalment, GiPPS assegura que, al juliol, l'empresa va lliurar als representants dels treballadors una auditoria externa signada per l'interventor.
Al seu torn, els sindicats reclamen una auditoria de gestió. | Els sindicats van denunciar que durant l'estiu l'Hospital Sociosanitari Francolí de Tarragona tancava llits, abaixava sous i hi havia una manca de personal. GiPSS, la gestora del centre, ha justificat que cada agost executen tasques de manteniment de les habitacions, atribueix la rebaixa dels sous a l'aplicació de la llei i aclareix que només tenen 11 pacients en llista d'espera. | Summarization |
caBreu_abstractive_1515 | Fes-me un resum d'aquest text: | Un any després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, milers de persones s'han concentrat al centre de Barcelona per exigir-ne la llibertat i revindicar-ne la figura.
La Plaça Catalunya de la capital catalana, on els dos dirigents de l'independentisme civil van valorar els resultats de l'1-O i van fer una crida a l'aturada del país que se celebraria dos dies més tard, s'ha omplert de familiars, representants polítics -amb el president de la Generalitat, Quim Torra, al capdavant-, membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural i ciutadans del sobiranisme de base per protestar contra una privació que s'allarga des de fa 365 dies.
Res fa pensar que l'empresonament acabi aviat, perquè s'esperen condemnes per la cúpula del procés.
En l'acte hi han participat els màxims dirigents de les entitats, com és el cas d'Elisenda Paluzie -presidenta de l'ANC- i Marcel Mauri -vicepresident d'Òmnium Cultural-, així com també la família directa de Sànchez i Cuixart.
En aquest sentit han destacat les parelles dels Jordis, Susanna Barreda i Txell Bonet, que des de fa un any denuncien una situació "injusta", basada en relats de la fiscalia i de la judicatura que estan "allunyades" dels fets -sempre han negat que existís violència- i que afecta directament les famílies.
Bonet explicava aquest matí a Catalunya Ràdio que el seu fill petit, de poc més d'un any, comença a cridar el pare en el moment en què travessa la porta de Lledoners.
Personalitats internacionals com Pep Guardiola, entrenador del Manchester City, han intervingut a través d'un vídeo per demanar "justícia i llibertat".
Els aplaudiments s'han desfermat en el moment en què s'han vist els vídeos de Sànchez i Cuixart entrant a declarar a l'Audiència Nacional fa tot just un any, abans d'entrar a la presó.
"Només acceptarem l'absolució"
Fins a Lledoners s'ha desplaçat Torra aquesta tarda en una visita en la qual també ha aprofitat per reunir-se amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, que també estan reclosos en el mateix centre penitenciari.
El president es reuneix sovint amb ells, i manté converses relacionades amb l'actualitat política.
Al llarg de les últimes setmanes, per exemple, el contacte ha estat permanent per resoldre la situació dels diputats processats, que ha acabat amb la incapacitació de la majoria independentista al Parlament.
Un cop acabada la visita d'aquesta tarda, Torra s'ha desplaçat cap a Barcelona per participar en la concentració de Plaça Catalunya.
— NacióPolítica (@naciopolitica) 16 d’octubre de 2018
"Només acceptarem l'absolució", ha destacat el president de la Generalitat, que ha apuntat que la resposta contra una hipotètica sentència serà "radicalment democràtica".
Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha recordat com l'empresonament dels Jordis va accentuar la via repressiva de l'Estat, perquè que Carles Riera, portaveu de la CUP al Parlament, ha reclamat fer efectiu el dret a l'autodeterminació per sortir del cercle en el qual ha entrat l'independentisme els últims mesos.
Gerard Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ha denunciat la situació "injusta" de Sànchez i Cuixart, i ha indicat que les institucions europees n'estan al corrent.
Pendents del judici
"No dono per perdut el judici", sostenia Sànchez en una entrevista prèvia a la Diada.
La Fiscalia, si no hi ha novetats majúscules d'última hora, mantindrà l'acusació de rebel·lió i reclamarà penes de presó que poden arribar als 25 anys per a dirigents com Oriol Junqueras, vicepresident del Govern en el moment del referèndum.
L'estratègia de defensa que es farà servir en el judici, previst per a principis de l'any vinent, es basarà en l'inexistència de violència en el full de ruta del Govern i de les entitats.
En el moment que arrenqui el procés al Suprem, tots els empresonats hauran de tornar a centres penitenciaris madrilenys.
"Està fart d'estar a la presó", recalcava aquest dilluns la dona de Sànchez, que en una entrevista a La Xarxa demanava "voluntat" al govern espanyol per tal de tenir gestos cap als processats.
Tot i que Torra no vol negociar res en nom dels presos, el cert és que la situació dels dirigents privats de llibertat condicionen qualsevol negociació que es pugui obrir entre la Generalitat i l'Estat.
Tant el PDECat com ERC ja han deixat clar que no faran costat als pressupostos de Pedro Sánchez si la Fiscalia acusa els encausats de rebel·lió, però la Moncloa insisteix que el ministeri públic actua de forma imparcial.
Un any després, l'existència de presos polítics condiciona qualsevol moviment. | Milers de persones, entre les quals familiars, polítics i membres de l'ANC, s'han concentrat a la plaça de Catalunya per exigir l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En aquest indret de Barcelona els líders de l'independentisme civil valoraren els resultats de l'1-O. Fa un any que estan empresonats acusats de rebel·lió i tenen un judici programat per al pròxim any. | Summarization |
caBreu_abstractive_1650 | Fes-me un resum d'aquest text: | L’executiu de Mariano Rajoy està convençut que la capacitat de resistència de la societat i l’administració catalana a la implantació de les mesures de l’article 155 de la Constitució es limita a una única setmana de performances i accions reivindicatives.
És el missatge que llançava aquest dimecres als passadissos del Congrés una ministra de l’executiu espanyol, convençuda que Catalunya no esdevindrà en cap cas un "Vietnam" per al seu govern.
Ni vagues prolongades, ni sabotatges ni torpedes a la línia de flotació de la nova administració.
Simplement un malestar passatger que s’anirà diluint a mesura que s’imposa la nova realitat.
És el diagnòstic que extreu de l’experiència de la intervenció dels comptes catalans dictada ara fa un mes i deu dies.
Un banc de proves del 155 que va comportar que –després de la negativa d’Oriol Junqueras a enviar l’informe setmanal de despesa- el Ministeri d’Hisenda assumís directament el pagament dels serveis bàsics i de les nòmines dels treballadors de l’administració catalana.
Segons l’equip de Rajoy, després d’una breu reticència, la conselleria d’Economia va cooperar i complir els tràmits per garantir els pagaments.
Les noves autoritats, afirma La Moncloa, es trobaran amb una situació similar.
També pel que fa als Mossos, un cos jerarquitzat on els agents, sostenen, seguiran la cadena de comandament.
Aquest auguri parteix de dues premisses.
La primera el convenciment que els funcionaris catalans actuaran com a tals i “no se la jugaran”.
“Els funcionaris són funcionaris, i els lletrats del Parlament ho han demostrat”, sostenen aquestes fonts que recorden les dificultats amb què ha topat la majoria de Junts pel Sí i la CUP a l’hora de tramitar iniciatives que desobeïen les disposicions del Tribunal Constitucional.
La segona premissa neix de la literalitat de la proposta d’aplicació del 155 que s’aprovarà divendres al Senat, que estableix que l’incompliment de les mesures del 155 per part dels treballadors públics s’entendrà com una desatenció “al deure de fidelitat a la Constitució i a l’Estatut” i no només pot comportar responsabilitats “disciplinàries”, sinó també “penals”.
Més enllà de l’administració, l’executiu espanyol espera només una reacció limitada al carrer, similar a la que ha provocat la detenció dels líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Una setmana de mobilitzacions que xocaran -afirmen- amb un malestar creixent de les bases independentistes amb uns líders que han portat Catalunya a la intervenció.
“Hi ha molts independentistes als qui no agrada el que està passant”, i que ja combreguen poc amb les tres “E” que han guiat el procés fins aquí: “èpica, superioritat ètica i escenificació”.
Per si de cas, però, el govern espanyol ja ha demanat suport als mitjans espanyols en la tasca d’imposar la “serenitat” a Catalunya.
Es tracta, sostenen en les seves converses amb la premsa, de no llançar missatges alarmants sobre les conseqüències de la intervenció, ni de la resposta que pugui donar la societat catalana.
“Ens podeu ajudar molt”, assegura en veu alta un membre de l’executiu de Rajoy en un dels habituals "corrillos" amb la premsa als passadissos del Congrés dels Diputats.
Aquest anàlisi, però, no convenç tothom, començant per l’aliat de capçalera de Mariano Rajoy: Albert Rivera.
El líder de Ciutadans insistia aquest dimecres al Congrés en la necessitat que la via del 155 duri el mínim imprescindible per a la convocatòria d’unes eleccions, és a dir, poc més de tres mesos.
Fonts del seu equip sostenen que una intervenció prolongada i tutelada a 600 quilòmetres de distància només pot servir perquè el govern espanyol “fiqui la pota” de manera sistemàtica en la seva gestió del dia a dia.
“Una intervenció a sis mesos amb boicot dels independentistes és un embolic”, asseguren, conscients que al final d'aquesta aventura els catalans emetran veredicte a les urnes, i posaran a lloc tan les forces independentistes com els que –com Ciutadans- han avalat la intervenció. | L'executiu de Mariano Rajoy creu que els catalans reaccionaran a l'aplicació del 155 amb protestes i accions reivindicatives als carrers que duraran una setmana com a molt. A més, l'incompliment de les mesures del 155 comportarà responsabilitats disciplinàries i penals. Tot i això, el Govern espanyol ha demanat ajuda a la premsa perquè no alarmin la societat sobre la situació. | Summarization |
caBreu_abstractive_1186 | Fes-me un resum d'aquest text: | El Partit Popular viu una situació insòlita.
Després d'haver encarnat un model d'organització centralitzada, entorn a un lideratge indiscutit, i en què la disciplina interna ha estat un element cabdal, l'escenari que presenta avui el PP és un camp de batalla amb diverses faccions enfrontades.
Cap força en disputa té res garantit i ningú està en condicions d'obtenir l'hegemonia en un futur proper.
Els electors populars han dibuixat el pitjor dels escenaris imaginables: Soraya Sáenz de Santamaría amb el 37% dels vots; Pablo Casado, amb un 34%; i María Dolores de Cospedal, un 25%.
José Manuel García-Margallo i José Ramón García Hernández van sumar suports residuals.
El dibuix que sorgeix de les primàries és d'una enorme complexitat i no sembla que el congrés pugui tancar la fractura que s'ha obert.
Mai el PP havia presentat aquesta divisió interna i l'agror que s'ha delatat entre els tres principals aspirants.
Aquesta és la situació i així serà durant molt de temps.
Perquè és difícil d'imaginar que qui surti elegit en el congrés pugui fer-se amb facilitat dels regnes de la formació.
Incertesa absoluta
Un total de 3.184 compromissaris tenen dret a vot en el congrés, dels quals 2.612 van ser elegits aquest dijous, 522 són membres nats, 40 procedeixen de la militància a l'exterior i 10 més són els membres del comitè organitzador.
Molts analistes donen ja per feta l'aliança que s'apunta de Pablo Casado i María Dolores de Cospedal contra Soraya Sáenz de Santamaría.
Aquesta coalició, però, no té el triomf assegurat entre els compromissaris.
Les primàries han trencat el funcionament habitual del PP i, a aquestes alçades, no es poden traslladar els percentatges dels candidats al que serà el vot dels congressistes.
A la coalició Casado-Cospedal es podrien afegir García-Margallo i García Hernández, però aquests dos no representen cap força organitzada.
Dos escenaris endimoniats
Des del triomf de la moció de censura, tots els fets que s'han produït al PP han estat imprevisibles i han dibuixat un gran buit de poder: la ràpida sortida d'escena de Mariano Rajoy; la renúncia a competir d'Alberto Núñez Feijóo; la forta irrupció de Pablo Casado i, finalment, un resultat extraordinàriament obert de les primàries.
Ara, davant del congrés, la perspectiva de l'elecció de qualsevol dels dos aspirants no garanteix que el partit trobi l'estabilitat.
La figura de Santamaría polaritza el partit i el proper congrés pot ser un plebiscit entorn el sorayisme.
L'exvicepresidenta espanyola s'ha guanyat una imatge de professional del joc brut des dels ressorts que ha controlat des del govern.
El seu triomf al congrés no anul·larà el seus detractors, que continuaran ben presents en el grup parlamentari del PP.
Tret d'Elio Cabanes, candidat residual, tots els aspirants en aquestes primàries són diputats.
Tampoc es pot oblidar que el bloc anti-Santamaría suma més del 60% dels vots.
L'elecció de Casado és factible, però seria el del candidat que ha quedat segon amb el suport de la tercera candidata.
Des de l'entorn de Santamaría ja es llança el relat d'una "aliança de perdedors".
Però, a més, Casado té damunt d'ell l'espasa de Dàmocles del seu currículum inflat.
El PP es va erigir sobre la victòria de l'Alianza Popular de Manuel Fraga sobre les restes del vell centrisme.
Després, José María Aznar va ser capaç d'aglutinar en unes úniques sigles totes les famílies de la dreta espanyola.
Es va poder permetre exercir el dedazo per triar el seu successor.
Però Mariano Rajoy ja no ha pogut fer-ho.
Hi ha una regla no escrita en política que admet poques excepcions: és inhabitual que el líder que es posa davant del partit quan aquest passa a l'oposició no sol ser el mateix que el porti de nou al triomf.
La retirada de Rajoy de la política obre una nova era al partit i a hores d'ara només sabem que serà llarga, incerta i plena de traïcions. | Els resultats de les primàries del PP per reemplaçar Rajoy han demostrat que el partit està trencat. En primer lloc, se situa Sáenz amb un 37% dels vots; en segon lloc, Casado amb un 34%; i en tercer lloc, Cospedal amb un 25%. Es preveu una coalició entre Casado i Cospedal per enderrocar a Sáenz, que trenca la sintonia del PP. | Summarization |
caBreu_abstractive_1300 | Fes-me un resum d'aquest text: | Josep Rull i Marta Pascal, a Ripoll.
Foto: Arnau Urgell/Nació Digital
El secretari d'Organització de Convergència, Josep Rull, ha assegurat que no veuen "cap circumstància excepcional" que porti a pensar que es pugui endarrerir la consulta més enllà del 2014, malgrat que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, havia començat el dia obrint la porta a un possible endarreriment, marcant l'agenda política de la jornada.
Rull ha estat diàfan a l'hora d'assegurar que el full de ruta fixat amb ERC es manté, i ha llançat un clar advertiment a l'Estat: no hi haurà canvi de cromos.
Rull ha dit que, després que s'hagi obert la porta a la flexibilització del dèficit, el Govern seria "irresponsable" si no l'acceptés, però també ha subratllat que això serà "a canvi de res" i que no tindrà la consulta en contraprestació.
El secretari ha assistit aquest migdia a un acte organitzat per les JNC al peu del monestir de Ripoll a favor del "Sí".
El full de ruta que van fixar CiU i ERC per a la consulta sobiranista es manté.
Així ho assegura, recordant que "l'acord és vigent" lletra per lletra i que, ara com ara, no veuen que hi hagi "circumstàncies" excepcionals per pensar que la consulta es pot endarrerir més enllà del 2014.
"La prioritat que es doni veu al poble de Catalunya és aquesta", ha subratllat Josep Rull.
Girant la vista cap a Madrid, el secretari d'Organització també ha llançat un clar advertiment a l'Estat.
Rull ha assegurat que el fet que l'executiu del PP hagi obert la porta a relaxar l'objectiu del dèficit és una "bona notícia" i que el Govern seria "irresponsable" si no ho acceptés.
Ara bé, Rull també diu que el Govern té molt clar que en cap cas això suposarà un xec en blanc perquè es desisteixi de fer la consulta.
"La flexibilització és a canvi de res, i no serà com a contraprestació de fer la consulta, perquè aquesta és una línia vermella que no es pot creuar", ha subratllat el secretari.
I hi ha afegit: "El full de ruta pactat entre CiU i ERC és clar i precís".
En aquest punt, Rull ha volgut deixar clar que, pel què fa a la consulta, Convergència no es troba en una pinça entre Unió i Esquerra.
"El mateix Duran ja va deixar clar que hi havia una línia que no es podia creuar, que era l'organització de la consulta", ha assegurat el secretari.
Estén la mà a ERC
Agafant les paraules del president de la Generalitat, Rull ha tornat a estendre la mà a ERC perquè s'incorpori al Govern.
El secretari ha assegurat que, entre CiU i ERC, ara hi ha un "pacte sòlid que permet avançar en dues línies: lluitar contra la crisi i garantir el procés pel dret a decidir".
Ara bé, també ha afegit que una situació "d'emergència nacional com la que es troba sotmesa Catalunya" és un "repte" dins el qual "un govern fort amb el màxim de suport al Parlament facilitaria les coses".
"No ens cansarem, al llarg d'aquesta legislatura, d'obrir el govern a les formacions que es vulguin comprometre a lluitar contra la crisi econòmica i a organitzar la consulta perquè el poble tingui veu per decidir el seu futur", ha assegurat.
Campanya de les JNC a Ripoll
El secretari d'Organització de CDC ha participat aquest migdia a Ripoll a l'inici de la campanya "Jo, Catalunya" que han engegat les JNC.
L'objectiu de la iniciativa és mobilitzar, convèncer i conscienciar els joves catalans de cara a la consulta pel dret a decidir.
Per simbolitzar el tret de sortida de la campanya, membres de les JNC i càrrecs del partit han fet un "Sí" a la plaça que hi ha davant del monestir.
Asseguts en filera al terra, han dibuixat les dues lletres que donen suport a la consulta.
Campanya de la JNC fomentant el 'Sí'.
Foto: Arnau Urgell/Nació Digital | Núria de Gispert, la presidenta del Parlament, ha insinuat un possible retard en la celebració de la consulta sobiranista. Això no obstant, Josep Rull, el secretari d'Organització de Convergència, ha afirmat que no hi ha cap circumstància que faci pensar això. Ha recordat que el pla pactat entre CiU i ERC segueix en peu i està ben definit. | Summarization |
caBreu_abstractive_1504 | Fes-me un resum d'aquest text: | Enric Bach i Justin Webster han fet El pionero, una sèrie documental de quatre episodis que s'estrena aquest diumenge, produïda per HBO Europa, i que retrata un dels personatges més sorprenents del que ha generat l'star sistem espanyol.
Empresari, dirigent del futbol com a president de l'Atlètic de Madrid i alcalde de Marbella en una de les darreres aventures de la seva biografia, Jesús Gil y Gil va tenir sempre l'escàndol com a company de viatge.
Va ser també, entre moltes altres coses, un pioner.
En l'aiguabarreig entre política i negocis, en un estil marruller i populista, s'hi poden trobar precedents en molts fenòmens de l'actualitat.
Un tret que ha fascinat Bach i Webster.
La vida de Jesús Gil (El Burgo de Osma, Sòria, 1933-Madrid, 2004) transcorre en 71 anys increïbles en els quals hi ha absolutament de tot: negocis exitosos i ruïnosos, delictes a manta, empresonaments, judicis, condemnes i -és clar!- indults, fama, èxit mediàtic i programes de televisió.
58 cadàvers a l'esquena... i com si res
Gil y Gil era un emprenedor sense manies.
Després d'haver fet els primers calés treballant en un negoci de peces d'automòbil i venent camions envellits als quals donava una capa de pintura per enredar els conductors, va llançar-se al negoci de la construcció.
Va aixecar una urbanització a Los Ángeles de San Rafael, a prop de Madrid, i va tenir sort.
Una sort que se li va escapar un tràgic 15 de juny de 1969 quan es va ensorrar un restaurant seu pels mals materials de construcció i van morir 58 persones.
En un país que no fos Espanya, un personatge així ja no hauria aixecat cap. Però Gil sí.
Va haver de pagar una forta indemnització als familiars de les víctimes, va ser processat i condemnat a cinc anys de presó.
Però només va complir un any i mig de la pena perquè Franco el va indultar.
L'Atlètic de Madrid, del doblet a segona
Gil es va convertir en un personatge públic molts anys després, quan ja estaven apagat el record de la tragèdia de Los Ángeles de San Rafael.
Va saber aprofitar el buit de poder que es va produir a l'Atlètic de Madrid el 1987, a la mort del clàssic Vicente Calderón, un home que un dia va dir que "els espanyols encara parlen poc de futbol, ho haurien de fer els tres dies abans i els tres dies després del partit".
Gil va presidir el club fins al 2003, amb un parèntesi en què fou apartat del càrrec per ordre judicial.
Corrupció a Marbella
A començament dels noranta, Gil va fer el salt a la política.
Concretament a la política local, com a alcaldable de Marbella.
Ho va ser entre 1991 i 2002.
En el transcurs de la seva gestió, va haver de respondre pel cas Camisetas, un transvasament de diners de l'Ajuntament de Marbella al club madrileny, i a diversos processos per prevaricació a Marbella i simulació de contractes al club.
Amb tot, el seu estil excessiu tenia partidaris i va acosneguir guanyar amb majoria absoluta tres eleccions seguides, fins que va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem.
Un avantguardista
En la biografia de Gil hi ha elements que el fan, malauradament, un pioner.
Com l'ús que va saber fer de l'espectacle que generava ell mateix, convertint-lo en diners.
Segurament amb un olfacte més fi del que sempre van creure els seus detractors, com a molts barruts amb èxit, alguna cosa coneixia de la psicologia humana.
Sabia que l'espectacle podia ser rendible, i a això es va abocar sense contemplacions.
Va entendre les claus del reality show permanent i va ser un extraordinari actor del seu personatge, fos dirigint els plenaris de l'Ajuntament de Marbella, parlant (davant les càmeres) amb el seu cavall Imperioso o amb les seves incursions televisives.
Que el guió fos de jutjat de guàrdia ja és una altra qüestió. | Jesús Gil va ser un empresari espanyol conegut pel seu populisme i espectacle per generar diners. Va arribar a ser president de l'Atlètic de Madrid i alcalde de Marbella, quan va haver de respondre a casos de corrupció i prevaricació. Va tenir molts negocis de tota mena, judicis i condemnes, empresonaments, indults, fama i televisió, etc. però molts l'admiraven. | Summarization |
caBreu_abstractive_403 | Fes-me un resum d'aquest text: | Mollerussa avança enguany l’inici de la campanya de Nadal i avui dissabte, 16, ja estrena una extensa programació amb una trentena d’activitats pensades per atraure públic no només al desembre sinó també al novembre.
Ho fa amb tres esdeveniments diferents en ubicacions variades per donar vida a diferents indrets de la ciutat.
Per la seva part, l’Ajuntament amb voluntat de projectar la ciutat i el seu teixit comercial també avança enguany l’encesa de l’enllumenat de Nadal, que es farà el 29 de novembre a les 6 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament amb l’estrena de nous elements decoratius.
Així ho ha explicat el regidor d’Atenció Externa i Serveis Municipals, Joan Ramon Domingo, en la presentació de la campanya Ja és Nadal a Mollerussa, que ha organitzat l’associació Mollerussa Comercial i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la delegació de la Cambra de Comerç a la capital del Pla d’Urgell.
La principal peça decorativa serà un regal de 4,5 metres d’amplada i d’alçada que se situarà a la plaça de l’Ajuntament i que anirà acompanyat d’un fotoreclam perquè la ciutadania hi pugui interactuar.
La gran bola de 4 metres de diàmetre que l’any passat va presidir aquesta plaça es desplaçarà a la cruïlla entre la plaça Major i la de Manuel Bertrand.
A banda, es distribuiran 15 arbres de llum blava de 3 metres d’alçada per diferents punts del centre així com a la plaça de Sant Jaume, l’avinguda del Canal i el carrer de Ferrer i Busquets.
També hi haurà dos arbres grans situats un, davant la piscina coberta, i l’altre, a la punta del carrer d’Arbeca.
En aquest punt, el trànsit rodat procedent del carrer Arbeca es desviarà cap al carrer del Doctor Gàllego.´
Garlanda solidària
La il·luminació també comptarà amb 10 garlandes solidàries que llueixen la figura d’El Petit Príncep, una iniciativa de l’empresa Il·luminacions nadalenques Sebastià Garralón a benefici de l’hospital de Sant Joan de Déu, a la qual l’Ajuntament s’ha sumat.
Les garlandes s’han col·locat davant dels centres escolars de Primària i de les escoles bressol, així com en altres punts com a les portes de l’Aventura de Nadal o del CAP.
Campanya més ambiciosa
Per la seva part, el president de Mollerussa Comercial, Àlex Català, que ha estat acompanyat per dues membres de la junta, Núria Giribet i Núria Sans, ha indicat que es tracta “de la campanya més ambiciosa i cohesionada que compta amb sinergies amb entitats i comerços de la ciutat” que col·laboren en l’organització de l’agenda amb activitats que van des de tallers gastronòmics o de treballs manuals passant per espectacles teatrals i de màgia, cinema, concerts o contacontes, entre altres.
Totes les activitats seran de franc encara que per participar en algunes d’elles caldrà presentar una entrada que es podrà aconseguir amb els tiquets de compra en els establiments de Mollerussa Comercial.
Mercat de Santa Llúcia de temàtica nadalenca amb una vintena de participants
El tradicional Mercat de Santa Llúcia serà una altra de les activitats que formen part de l’agenda.
La cita serà el pròxim dia 7 de desembre de 10 del matí a les 7 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament.
Ho ha explicat el responsable a Mollerussa de la Cambra de Comerç de Lleida, Josep Anton Gaya, qui ha dit que es preveu comptar amb una vintena d’establiments que oferiran productes amb temàtica nadalenca.
També ha indicat que enguany es comptarà amb un seguit d’activitats de dinamització al llarg de tot el dia gràcies a la col·laboració de diferents entitats del municipi.
Concurs d’aparadors per xarxes i recollida solidària de joguines, altres activitats
El concurs d’aparadors, que agafa com a eix temàtic el Concurs de Vestits de Paper, tindrà enguany un component renovat, ja que el jurat seran els usuaris de les xarxes socials i del web de Mollerussa Comercial.
Així mateix, també es durà a terme una recollida de joguines i de roba i calçat infantil en col·laboració amb la Penya Blaugrana de Mollerussa.
Serà de l’11 de novembre al 27 de desembre i participant s’entrarà a sortejos de vals de compra als establiments associats.
També se sortejaran dos patinets elèctrics entre els compradors.
D’altra banda, es podran aconseguir entrades per a l’Aventura de Nadal amb una compra mínima de 20 euros i fins a exhaurir les 700 entrades per gentilesa de la regidoria de Joventut.
Per tots els tràmits, Mollerussa Comercial ha habilitat un punt d’informació a la plaça de Manuel Bertrand. | Mollerussa avança la campanya de Nadal a mitjan novembre per projectar la ciutat, especialment en el seu àmbit comercial. Comptarà amb unes trenta activitats, com per exemple decoració nadalenca, garlandes solidàries amb l’hospital Sant Joan de Déu, espectacles, tallers, concursos, entre d'altres. L’encesa de llums serà el 29 de novembre a la plaça de l’ajuntament. | Summarization |
caBreu_abstractive_945 | Fes-me un resum d'aquest text: | Els U2 han fet vibrar aquest dilluns al vespre el Palau Sant Jordi en el primer dels quatre concerts que la banda irlandesa farà a Barcelona, els únics de l’estat espanyol en el marc de la gira ‘The Innocence + Experience Tour’.
Davant d’un públic entregat i amb les entrades pràcticament exhaurides, l’espectacle ha combinant cançons del seu darrer àlbum ‘Songs of Innocence’ amb temes de tots els temps com ‘Vertigo’, ‘Elevation’, ‘Beautiful Day’, ‘With or without you’ o ‘One’, que ha tancat l’espectacle.
Durant bona part del concert el fil conductor ha estat una pantalla gegant sobre la qual s’han projectat diversos audiovisuals que en diverses ocasions han engolit els membres de la banda.
Durant el concert Bono ha saludat el Sant Jordi amb un ‘Bona nit Barcelona’ en català i tot seguit ha explicat en anglès que als U2 els agrada tant la capital catalana que s’hi quedaran una setmana.
I és que després d’aquest dilluns, U2 tornarà al Palau Sant Jordi dimarts, divendres i dissabte.
Segons l’organització, les entrades estan “pràcticament exhaurides” en tots quatre concerts, arribant gairebé al màxim aforament permès a la instal·lació esportiva, de 17.900 persones.
El cantant també s’ha expressat en català quan s’ha acomiadat de l’escenari la primera vegada i abans de tornar a sortir, amb un “Sou fantàstics, sou màgics, sou genials”.
L’espectacle, de més de dues hores de durada, ha començat sense música amb l’entrada de Bono per un lateral de la pista.
L’irlandès ha avançat pel mig del públic fins pujar a l’escenari i aleshores ha començat a sonar ‘The Miracle of Joey Ramone’, la primera d’una trentena de cançons.
Braços alçats i molts mòbils en mà, el públic ha estat entregat a tothora, especialment en moments àlgids com quan han tocat ‘Vertigo’.
En un concert sense teloners, els U2 han repassat alguns dels temes del seu darrer àlbum, ‘Songs of Innocence’, sense oblidar cançons de moments variats de la seva discografia com ‘Streets’, ‘Bullet the blue sky’, ‘Misterious Ways’, ‘I will follow’, ‘Even better than the real thing’ i ‘Until the end of the world’, entre altres.
El concert s’ha tenyit d’emoció en diversos moments, com quan Bono ha recordat la seva mare, difunta quan ell tenia 14 anys.
No han faltat tampoc les dosis de càrrega política que solen caracteritzar el grup, per exemple els audiovisuals s’han fet servir per escriure-hi un missatge que reclamava “justícia” per als “oblidats” del conflicte d’Irlanda del Nord durant la cançó ‘Raised by Wolves’, del darrer disc.
A més, Bono ha demanat en diverses ocasions la pau a Síria i ha assegurat que, si Europa no troba solució en l’acollida dels refugiats, “l’ideal d’Europa estarà acabat”.
També hi ha hagut un moment per reivindicar un món sense VIH, abans de tocar la versió de Paul Simon ‘Mother & Child Reunion’.
Fent honor al nom de la gira, el concert s’ha estructurat al voltant de la innocència i l’experiència.
L’escenari constava d’un segment rectangular en representació de la innocència -on ha començat i acabat el concert- i un espai circular en honor a l’experiència -on s’ha traslladat la banda a mig espectacle, bateria inclosa-.
Un llarg passadís connectava tots dos espais i sobre el mateix hi havia la pantalla gegant.
Els audiovisuals projectats a l’enorme pantalla han tingut molta presència durant l’espectacle i fins i tot en algunes els membres del grup musical han tocat i cantat immersos de les projeccions de vídeo, com si d’un videoclip es tractés.
Els mòbils han tingut un paper destacat en l’espectacle i no només per les nombroses persones del públic que han anat enregistrant el concert a bocins.
Mentre tocaven ‘Elevation’, una espectadora que havia pujat a l’escenari ha estat l’encarregada d’enregistrar els irlandesos des d’un mòbil.
Les imatges es veien en directe per la gran pantalla.
Després de Barcelona, la girà seguirà a Holanda, Alemanya, el Regne Unit, França i Irlanda.
‘The innocence + Experience Tour’ va començar a Vancouver, Canadà, el 14 de maig del 2015 i acabarà el proper 28 de novembre a Dublín.
Feia 6 anys que el grup de Paul David Hewson -popularment conegut per Bono- no trepitjava els escenaris de la capital catalana.
L’últim cop va ser el juny del 2009, quan va obrir al Camp Nou el ‘360º Tour’.
Anteriorment havia actuat a la capital catalana en el marc del ‘Vertigo Tour’ el 2005 i l”Elevation Tour’ l’any 2001. | Concert complet d’U2 a Barcelona durant la gira “The Innocence + Experience Tour”. La banda de Bono farà quatre concerts en una setmana a Barcelona, els únics de l’estat espanyol, amb les entrades gairebé exhaurides. Bono ha saludat en català en diverses ocasions durant les 30 cançons que han tocat amb un gran espectacle audiovisual i un públic entregat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1246 | Fes-me un resum d'aquest text: | Intervenció inicial de Mariano Rajoy al Debat de Política General espanyol.
Foto: Congrés espanyol
El ple del Congrés espanyol ha rebutjat aquest dijous amb el vot en contra del PP i UPyD i l'abstenció del Grup socialista (PSOE i PC) les tres propostes de CiU, ERC i ICV que reclamen a l'executiu espanyol que negociï amb la Generalitat la celebració una consulta, en la línia del text aprovat al Parlament que s'ha de debatre a les Corts en les pròximes setmanes.
Les tres formacions han insistit aquest dijous a reclamar a Rajoy que atengui la petició de la ciutadania de Catalunya i no converteixi la Constitució en un mur infranquejable.
El PSC ha justificat la seva abstenció -malgrat que l'any passat va votar el mateix text que ha presentat CiU- per la manca d'acord entre els dos executius.
El "no" del Congrés va acompanyat de l'aprovació per part del PP i d'UPyD d'una proposta de resolució dels populars que expressa el "suport" de la cambra al govern espanyol perquè "segueixi adoptant, des dels principis de la defensa de l'interès general, la responsabilitat, l'estabilitat i la moderació i en l'exercici de la seva disposició al diàleg, totes les mesures que li permeti l'ordenament jurídic per preservar la unitat d'Espanya, com una nació de ciutadans lliures i iguals sotmesos únicament a l'imperi de la Llei".
Els textos de CiU, ERC i ICV anaven en la línia dels que van presentar l'any passat i demanen al govern espanyol que segui a negociar i s'avingui a negociar la consulta.
CiU ha optat pel text que va rebre el suport dels socialistes catalans l'any passat, i que "insta el govern a iniciar un diàleg amb el govern de la Generalitat per possibilitar la celebració d'una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per decidir el seu futur".
ERC havia presentat també una proposta de resolució semblant a la que l'any passat van votar la majoria dels diputats catalans al Congrés i que insta el govern espanyol a "negociar amb les forces parlamentàries de Catalunya i el govern de la Generalitat la celebració d'una consulta que, utilitzant els mecanismes legals previstos, permeti conèixer la voluntat de la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític".
ICV ha aconseguit sumar els seus companys del grup parlamentari de l'Esquerra Plural (IU i Cha) a un text que insta el govern espanyol a delegar a la Generalitat la competència per autoritzar, convocar i celebrar referèndums per la via de l'article 150.2 de la Constitució Espanyola, "atenent d'aquesta manera la iniciativa impulsada des del Parlament de Catalunya".
A més demanava que "dialogui" amb el govern de Catalunya i "negociï" amb les forces parlamentàries de Catalunya "l'aplicació d'aquesta delegació de competències".
Cadascun dels tres grups catalans ha votat a favor de les propostes de resolució dels altres.
També han aconseguit el vot del PNB i de la majoria de formacions del MiXT, però no del PSOE ni del PSC, que l'any passat va trencar la disciplina de vot del Grup Socialista per primera vegada a la seva història en donar suport al text de CiU pel dret a decidir.
El coordinador dels socialistes catalans a Madrid, Albert Soler, va afirmar aquest dimecres que l'abstenció dels socialistes catalans al text que van aprovar l'any passat no suposa "cap incongruència" perquè "un any després" d'aquella votació "CiU no només no ha fet res perquè aquest text es posi en pràctica ni ha provocat la convocatòria de la Comissió Bilateral", sinó que "ha pres una decisió unilateral al Parlament de Catalunya que és portar una votació al Congrés",
El Congrés també ha rebutjat la proposta dels socialistes espanyols sobre la reforma del model territorial.
El text demanava la creació subcomissió de la Comissió Constitucional format per representants dels grups parlamentaris, del govern espanyol i de les comunitats autònomes, que ha de tenir com a fruit un "informe d'activitats i conclusions que permeti articular les oportunes iniciatives de reforma del model d'organització territorial".
El PP no ha donat suport tampoc a la proposta d'UPyD que instava el govern espanyol a castigar econòmicament la "manca de lleialtat constitucional" de les comunitats autònomes o "l'incompliment de les lleis espanyoles".
Segons la formació de Rosa Díez, en aquests casos cal "habilitar el Consell de Ministres per declarar la responsabilitat per aquest incompliment i acordar, en el seu cas, la compensació o retenció del deute amb les quantitats que ha de transferir l'Estat a l'Administració o entitat responsable per qualsevol concepte, pressupostari o no pressupostari". | Els tres grups catalans al Congrés espanyol, CiU, ERC i ICV, han presentat propostes perquè el govern espanyol negociï amb la Generalitat la celebració d’una consulta. El ple del Congrés hi ha votat en contra, gràcies als vots del PP i d'UPyD, a més de l’abstenció del grup socialista. Tampoc ha aprovat la proposta d’UPyD de castigar econòmicament Catalunya. | Summarization |
caBreu_abstractive_2869 | Fes-me un resum d'aquest text: | Els ciclistes i els corredors han estat els grans protagonistes aquest dissabte al matí a les Gavarres.
I és que bona part del massís ha tornat a veure persones amb bicicleta, corrent o simplement caminant pels molts corriols que hi ha. A la Bisbal d'Empordà, des de primera hora el degoteig de ciclistes ha estat constant.
Un dels que hi ha anat és l'Ivan, que explica que en tenia moltes ganes i ha aprofitat que part del massís és terme municipal de la Bisbal.
Una imatge ben diferent amb la de pobles de menys de 5.000 habitants.
La supressió de les franges horàries ha fet que no es veiés cap aglomeració, i els veïns han esponjat les sortides.
Així, a la mota de Verges (Baix Empordà) i a la riera de Monells hi havia poca activitat.
El primer dia en què s'ha permès als esportistes sortir ha estat marcat pels contrastos entre els pobles de més de 5.000 habitants de l'Empordà, i els petits.
I és que les restriccions horàries han omplert els camins dels voltants de municipis com la Bisbal.
A primera hora del matí ja eren molts els que sortien a córrer o amb bicicleta, però no ho feien pel centre de la localitat baix-empordanesa, sinó que han aprofitat que una part de les Gavarres és terme municipal de la Bisbal per endinsar-se pels boscos.
Un dels que ha matinat per aprofitar al màxim les hores de desconfinament ha estat l'Ivan.
Explica que s'ha trobat molta gent, un fet que era "esperable".
"En teníem tots moltes ganes i és lògic que tothom hagi aprofitat", assenyala.
L'Ivan explica que li ha fet "il·lusió" trobar-se veïns amb qui habitualment fa coses i que des de l'inici de l'estat d'alarma
només veu a través de videoconferències.
A l'altra banda de poble el nombre d'esportistes també ha estat important.
La llera del Daró s'ha omplert de corredors i ciclistes que també han sortit aprofitant les mesures de desconfinament.
Molts ho celebraven com la Marta i la seva filla Clàudia que han anat caminant i expliquen que molta de gent que es trobaven no l'havien vist mai abans fer esport.
La Marta diu que el fet que s'acumuli tanta gent no li agrada, però creu que a mesura que passin els dies el nombre s'anirà reduint.
"Avui hi ha hagut aquesta fal·lera perquè és el primer dia i la gent estava a casa amb ganes de sortir, però suposo que canviarà", assenyalen.
Res a veure amb els pobles
La imatge contrària s'ha vist en els pobles de la plana de l'Empordà que no arriben als 5.000 habitants, i per tant no tenen cap restricció horària.
A les onze del matí a Verges (Baix Empordà) la situació era de calma absoluta i amb prou feines hi havia veïns passejant per la mota, la zona on s'hi sol anar a fer esport.
En Lluís i la Maite s'hi han animat, i reconeixen que "va molt bé" que no tinguin franges.
"Quan hem tingut la casa endreçada i hem estat a punt hem sortit", expliquen.
Els dos reconeixen que el bon dia que ha fet "anima molt més a passejar" i expliquen que després de tants dies tancats "era imprescindible poder sortir a fer una volta".
On tampoc hi havia aglomeracions ha estat a Monells, un poble que rep ciclistes de localitats veïnes i on hi ha moltes segones residències.
La Bruna ha sortit a fer un vol amb els seus dos fills, en Cesc i la Rita i explica que estan "molt tranquils" perquè no tenir restriccions els permet escollir en funció del temps o de la quantitat de gent que hi hagi al carrer quan sortir.
A més, assenyala que Monells és molt petit i, malgrat que alguns propietaris de segones residències s'han quedat al poble a passar el confinament, no hi ha gaires veïns voltant.
"Com a molt et trobes una o dos persones", explica.
A més, Monells pertany a Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura, i ocupa una extensió de terreny molt important ja que el terme municipal s'estén per les Gavarres. | Ciclistes i corredors aprofiten el primer dia sense restriccions horàries per sortir per les Gavarres. Als petits pobles, en canvi, s’hi respira tranquil·litat després del confinament. Els veïns es mostren contents de retrobar-se i poder passejar, córrer o anar en bicicleta pels seus camins habituals, encara amb certa prevenció per les aglomeracions. | Summarization |
caBreu_abstractive_155 | Fes-me un resum d'aquest text: | El Museu d’Art de Girona fa una aposta pel barroc i renova dues sales del centre on exposarà noves obres d’aquest període artístic.
A més d’augmentar les peces que el museu té a la seva col·lecció, se n’exposaran d’altres cedides pel Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i pel Museo del Prado.
La voluntat és que, a través d’aquesta proposta de continguts i museografia, el visitant entengui millor les singularitats del període barroc a Catalunya.
Entre les noves obres destaquen quatre pintures de Giovanni Battista Toscano, pintor d’origen llombard que va treballar a Catalunya entre els segles XVI i XVII, i que va viure a Girona, a més d’altres autors destacats com Andrea Vaccaro o Alessandro Turchi.
Per la directora del museu, Carme Clusellas, la renovació servirà per ‘redefinir i donar sentir al discurs del museu’.
Les sales catorze i quinze del Museu d’Art de Girona es renovaran per albergar una exposició que busca apropar l’art barroc als visitants del centre.
A més de les obres actuals, se’n recuperaran d’altres del fons de la col·lecció, i es completarà amb peces cedides pel MNAC i el Prado.
Són 32 obres amb l’art del retaule com a fil conductor, i és que era el gènere per excel·lència del moment.
Tot i això també es podran veure diferents tipus d’obres com pintures o objectes litúrgics.
La directora del museu, Carme Clusellas, explica que la intenció és ‘configurar un discurs’ que enllaci amb la resta del museu.
Clusellas comenta que el que es podrà veure és un ‘art molt recarregat’, sobretot per la forta vinculació amb la religió, però que explica tot allò que es volia expressar a l’època.
La directora del museu diu que l’exposició permetrà descobrir ‘tot el seu discurs’ a més de la ‘gran bellesa tècnica’ dels artistes.
En total s’exposaran 32 peces, deu taules de retaule, deu talles de fusta policromada, sis pintures i sis objecte litúrgics d’argenteria, a més de noves que es conservaven a les sales de reserva, com ara el relleu de ‘La Presentació de la Verge’ o la talla de ‘Sant Jacint’ que van ser restaurades recentment gràcies al suport de la Diputació de Girona.
La direcció artística de les obres ha anat a càrrec del director tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joan Bosch, que ha plantejat una exposició centrada en el concepte de retaule i de l’art de funció devota, a través de la imatgeria que ocupava els compartiments i les fornícules, organitzats sota tres gran conceptes: la divinitat, la Verge Maria i el santoral protector.
L’art barroc es caracteritza per unes expressions artístiques de llenguatge exuberant i dinàmic, centrats majoritàriament en la temàtica religiosa i complien una funció devota.
En aquest sentit es tracta d’un art destinat a integrar-se en el culte i el ritual i que tenia la funció de fer un paper mediador en les relacions entre els fidels, l’església i el món sobrenatural.
Hereus del barroc
Clusellas també ha recordat que la Catalunya actual és una gran hereva de l’art barroc.
‘El barroc es va imposar per sobre del romànic i gòtic i ha estat l’art que més ha impregnat les nostres esglésies’, ha comentat.
La directora del museu recorda que l’exposició també permetrà apropar aquesta època des d’un punt de vista més local.
En aquest sentit, Clusellas ha afegit que intentaran aproximar els artistes gironins del barroc que tenen identificats a partir de les obres que el museu té en col·lecció.
Una exposició més accessible
Una de les apostes més important del museu és facilitar l’accés a tots els públics.
Per això, s’han traduït a quatre idiomes tots els textos per tal que els visitants puguin entendre millor l’exposició, i de d’altra banda, s’ha posat especial atenció a les recomanacions de l’ONCE pel que fa a la retolació, i les dimensions de la gràfica dels textos de les sales. | El Museu d’Art de Girona prepara una exposició centrada en el barroc a Catalunya, amb 32 peces com ara retaules, pintures i objectes litúrgics. Els tres conceptes destacats són la divinitat, la Verge Maria i el santoral protector. És una expressió artística que destaca pel dinamisme i l’exuberància de tema religiós. La col·lecció inclou artistes gironins del barroc. | Summarization |
caBreu_abstractive_2739 | Fes-me un resum d'aquest text: | La 21a Fira Mediterrània de Manresa és a punt de començar aquest dijous en una edició en què hi haurà 161 funcions de 116 companyies.
La programació inclou 29 estrenes: 15 absolutes, 6 a Catalunya, 4 a la resta de l'Estat, 4 de creació i 8 coproduccions.
El leitmotiv d'aquest any són els rituals amb 10 espectacles sobre aquesta temàtica, entre els quals destaca 'Malen', una proposta de dansa contemporània signada per Ricardo Curaqueo, en què el coreògraf xilè d'origen maputxe porta al present el llegat ancestral del seu poble.
Aquest també és el darrer any de David Ibáñez com a director artístic de la Fira després d'ocupar el càrrec des de l'any 2012.
Ibáñez ha explicat que aquest dijous arrenca la Fira Mediterrània de Manresa amb quatre dies amb gairebé 300 activitats entre artístiques, professionals i de ciutat que s'inauguren amb els bascos Kukai Dantza, Sharon Fridman i l'Orfeó Manresà amb Erritu(ritual), un espectacle a la nau central de la Seu de Manresa.
El director artístic ha recalcat que el leitmotiv d'enguany són els rituals amb 10 espectacles i el darrer que s'ha presentat és 'Malen' de Xile.
Sobre aquest, ha indicat que està protagonitzat per 16 dones maputxes d'entre 9 i 70 anys i que expliquen en forma de dansa el que és la cosmovisió del poble maputxe.
"És una peça que exemplifica molt bé aquesta línia dels rituals i aquest fils que s'ha volgut estirar enguany".
Els rituals també estaran presents, per exemple, a la proposta de la bailaorai coreògrafa de flamenc Eva Yerbabuena i també a la proposta de Societat Doctor Alonso, habituada a trencar barreres escèniques.
Eva Yerbabuena, Juan Carlos Lérida, les ballarines Ji Hye Chung i Lali Ayguadé, el coreògraf maputxe Ricardo Curaqueo, Quim Girón i la Societat Doctor Alonso, principals noms destacats en l'àmbit d'arts escèniques de l'edició d'enguany.
A la vessant musical destaquen Chano Domínguez & Paolo Fresu, The Skatalites, el guitarrista tuareg Bombino, Vox Bigerri & Jim Black, Kepa Junkera i els Za! amb la seva Megacobla.
Ibáñez ha indicat que en el terreny escènic i musical "hi haurà una oferta molt àmplia des de les coses més arriscades com la que mescla el jazz d'avantguarda amb la música tradicional fins a concerts més festius com el de Dr Prats".
Arnau Tordera i Magí Canyelles, Carles Dénia, Feliu Ventura, Les Anxovetes, Pau Figueres i la Cobla Catalana dels Sons Essencials estrenaran novetats de l'escena d'arrel de parla catalana.
Concretament, Arnau Tordera, líder dels Obeses, i el tenora Magí Canyelles, estrenaran la proposta 'Les cançons seran sempre nostres', explorant noves fronteres per a la cançó tradicional.
També destaca l'estrena de '(d)ones', el nou projecte de Les Anxovetes.
Com ja es va anunciar, la Fira dedica el Focus d'enguany a les Illes Balears, amb una mostra representativa dels tresors que amaga la cultura popular de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
La presència més espectacular del Focus serà la de quatre cavalls de raça menorquina del centre Eqüestre Equimar, que oferiran 'Aires de Menorca', una exhibició de doma, tradició molt present a la cultura popular de l'illa.
A la mostra balear, també hi haurà la presència de la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties del Foc de les Illes Balears; la música dels Xeremiers de Mallorca, que uneix a músics de dues generacions de sonadors mallorquins, i del Grup de Ball Pagès Es Broll, que oferiran una exhibició d'aquest conjunt de danses tradicionals.
El darrer any d'Ibáñez com a director artístic
Aquest és el darrer any d'Ibáñez com a director artístic després de ocupar el càrrec des del 2012.
Ha explicat, en declaracions a l'ACN, que durant aquest temps han treballat perquè el projecte "sigui més internacional sobretot en l'àmbit de la música, mostrant propostes artístiques a programadors i professionals de molts països".
També ha recalcat que han treballat per fer "una fira trencadora" i que la sentin molt seva els col·lectius de cultura popular de base. | Els rituals centren les propostes escèniques de la 21a Fira Mediterrània de Manresa, la darrera edició per al seu director artístic, David Ibañez. Arrenca dijous, durarà 4 dies i s’hi veuran 161 funcions de 116 companyies, 29 de les quals són estrenes. El focus d’enguany es dedica a les Illes Balears, que mostraran els seus tresors culturals tradicionals. | Summarization |
caBreu_abstractive_1202 | Fes-me un resum d'aquest text: | El director de TV3, Jaume Peral, ha demanat aquest divendres que se'l jutgi en el seu nou càrrec al final del mandat i no ara.
Peral ha fet aquestes declaracions en la seva primera compareixença al Parlament des que va ser nomenat.
Segons ha destacat, "el que és rellevant és posar al capdavant dels mitjans sobre tot a professionals del sector i de la casa.
Treballaré amb el meu equip més directe per seguir fent TV3 una televisió líder i de molta qualitat".
El president del Consell de Govern de la CCMA, Brauli Duart, ha defensat també, a preguntes dels parlamentaris, que els nomenaments als mitjans públics "els fan per estricta capacitat professional més enllà del que cadascú pugui pensar".
En la seva intervenció, Marta Ribas, de Catalunya Sí que es Pot, ha indicat que des del Col·legi de Periodistes s'ha criticat la forma com s'han elegit les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio i que hi ha hagut ingerències polítiques.
De fet, el Col·legi de Periodistes va criticar que els mitjans de comunicació públics siguin "moneda de canvi" entre els partits polítics i va assegurar que el "mercadeig" en els repartiments dels càrrecs directius és "inadmissible".
Ribas ha utilitzat aquestes reflexions per dir que la nova direcció de TV3 començava amb "mal peu".
"Els professionals dels mitjans de comunicació públics i que exerceixen una responsabilitat com ara la meva persona com a director de TV3 se'ls ha de jutjar al final del mandat pel qual han estat escollits", ha replicat Peral.
Ha dit que fa 30 anys que està treballant als mitjans de la Corporació.
"Tant el president de la Corporació com el Consell de Govern, hauran pensat que la meva trajectòria professional i la meva experiència en aquests mitjans de la CCMA és motiu suficient per poder encarregar-me la direcció del mitjà".
Segons ha destacat, "el que és rellevant és posar al capdavant dels mitjans sobre tot a professionals del sector i de la casa".
En aquest context, ha indicat que treballarà amb el seu equip "més directe per seguir fent de TV3 una televisió líder i de molta qualitat".
Un dels altres temes presents a la Comissió han estat els canvis a l'organigrama del mitjans públics.
La CCMA va renovar la seva estructura executiva creant noves àrees corporatives de confluència per avançar en els àmbits de gestió unificada per a TV3 i Catalunya Ràdio.
Així, va nomenar Joan Trias director del Procés de Confluència a la CCMA; es va nomenar Christian Garcia com a nou director de l’Àrea d'Esports dels mitjans de la CCMA; Sigfrid Gras, adjunt a la Direcció de TV3 i cap de Continguts i Programes, mentre que David Bassa serà el nou director dels Serveis Informatius de TV3.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, Santi Faro va ser nomenat nou director de Continguts del grup d'emissores.
Sobre els canvis a TV3, Peral, per una banda, ha explicat que l'objectiu "és dinamitzar l'estructura de la casa i canviar dinàmiques de treball per ser més eficients.
Uns canvis que han de buscar i permetre i consolidar el lideratge de la cadena i sobre tot l'objectiu de mantenir la producció i el talent intern i combinar-ho amb ser motor de la industria documental del país".
Per la seva part, Gordillo ha dit que "els canvis són irrellevants, només pretenen tenir la màquina i organització preparada per aconseguir els objectius del lideratge, innovació i fer de Catalunya Ràdio l'emissora líder que ha estat durant molts anys i que està en condicions de tornar-ho a ser".
Ha recalcat que "tots són professionals de la casa i de la mateixa empresa i no han suposat la sortida de cap professional de la Corporació".
Les crítiques de Ciutadans i PPC
Ciutadans i PP han centrat part de les seves crítiques d'aquests nomenaments en la figura de David Bassa, nou director dels Serveis Informatius de TV3.
"Ens amoïna molt especialment el rigor i que la pluralitat siguin qüestionades amb el nomenament de Bassa", ha destacat Sonia Sierra, de C's.
Ha criticat que el periodista va escriure en el pròleg d'un llibre –Desmuntant Societat Civil Catalana de Jordi Borràs- que molts dels dirigents de SCC "provenen de la ultra dreta i hi segueixen estant vinculats" i ho ha negat.
Andrea Levy, dels populars catalans, ha traslladat a Brauli Duart que "és evident que no pregunta als treballadors a qui voten o què pensen, perquè és tan evident que no fa falta que els hi pregunti, només ha de llegir que escriuen o miri a les xarxes socials què posen".
En aquest context, Duart, qui ha defensat la professionalitat de Bassa, ha assegurat que els nomenats es fan "per estricta capacitat professional més enllà del que cadascú pugui pensar sigui el que sigui, sempre que aquesta ideologia no afecti la seva feina del dia a dia". | El president del consell de govern de la CCMA i el nou director de TV3 defensen davant del Parlament el nomenament dels nous càrrecs. Asseguren que es tracta de professionals de la casa amb una llarga trajectòria i que busquen més eficiència. Tot i això, han rebut crítiques per part de Catalunya Sí que es Pot, Ciutadans i PP. | Summarization |
caBreu_abstractive_2282 | Fes-me un resum d'aquest text: | La secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha alertat que els "intents divisius" dels independentistes "sempre moren en l'escullera de la democràcia i la llei" i ha augurat que "acabaran disputant-se i lluitant per les restes del naufragi" perquè "no aconseguiran que Catalunya es trenqui".
En la seva intervenció al 14è Congrés del PPC, Cospedal també ha fet una crida a les persones que se senten "orfes" d'una entitat o organització, en al·lusió a CiU, i els ha dit que "són benvinguts al PPC".
D'altra banda, la secretaria general del PP ha lamentat que el govern català ha "cedit" la governabilitat i l'estabilitat a un "sac trencat", en referència a la CUP, de qui ha dit que "són tan 'anti' tot que un dia acabaran sent 'antisistema' solar perquè més 'anti' no es pot ser".
Cospedal ha defensat que el PP és "l'altaveu de la tolerància i la concòrdia" davant de la "maquinària propagandista del discurs unilateral" i ha celebrat que els populars fan "banderes de sentiments i no de quimeres".
En aquest sentit, la secretària general del PP espanyol ha dit que el PP fa bandera de l'estat de dret davant d'aquells que "volen torçar-lo a favor d'interessos personals, excloents i que busquen la fractura i la divisió entre els bons i mal catalans".
"Aquests intents de divisió sempre moren en l'escullera de la democràcia i la llei", ha augurat Cospedal.
D'altra banda, la número 2 del PP ha volgut fer una crida a la "sensatesa" dels dirigents de la Generalitat i ha criticat que no vulguin parlar "d'allò que realment preocupa als catalans".
Segons Cospedal, els motius pels quals el Govern de la Generalitat no vol parlar de determinades qüestions són, d'una banda, "una enorme incompetència en la seva gestió" i, de l'altra, que han "cedit la governabilitat i estabilitat a un sac trencat", en al·lusió a la CUP.
Cospedal també ha demanat al Govern que "abandoni les desesperades maniobres per violentar la llei" i per "no complir les sentències dels tribunals".
A més, els ha acusat de fer "un ridícul espantós falsejant la història i tractant de desunir uns llaços històrics".
Per altra part, la número dos del PP ha lamentat que els governants catalans "estiguin tot el dia invocant el diàleg, mentre imposen el corró del silenci al Parlament de Catalunya".
El PPC contra la "radicalitat" de Colau a Barcelona
Abans que Cospedal han fet uns breus comunicats els representants del partit a Barcelona, el Parlament i entre els joves.
Així, el líder dels populars a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha fet una crida a la "moderació i la sensatesa enfront l'extremisme i la radicalitat" d'Ada Colau.
El popular ha definit el model de l'alcaldessa de la capital catalana amb les paraules "intervencionisme, dirigisme, sectarisme, ideològic, clientelisme i confrontació".
Ha assegurat que Colau "agita per no governar" i que li agrada "dividir i enfrontar" i "governar a la contra i no a favor".
Li ha recriminat fer política "en benefici propi del dolor aliè" i de mantenir el to de "falsa superioritat" dels 'comuns'.
A més, l'ha acusat de posar el consistori i Barcelona "al servei de la independència" en sumar-se al Pacte Nacional pel Referèndum.
Ha lamentat que és "inviable" intentar convocar un altre cop l'oposició per crear una alternativa de mínims a Colau perquè CiU "només està pendent de la independència", el PSC és el "satèl·lit dels comuns" i C's és la "definició insípida i la incògnita permanent".
Per això, ha emplaçat els barcelonins a "mobilitzar-se per articular una alternativa sòlida ideològicament" amb l'objectiu d'aconseguir la "centralitat" de l'ajuntament.
Per la seva part, el portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, ha afirmat que el procés independentista havia de ser "exprés" amb una durada d'un any i mig i ha constatat que "en porta cinc".
Ha valorat que això és així perquè "no té cap element perquè triomfi" en no tenir "ni majoria parlamentaria, ni projecte, ni estabilitat, ni suport internacional ni líder".
"No té absolutament res", ha dit.
Ha reconegut que les "provocacions" dels independentistes "faran mal" però ha instat a "mantenir la calma" perquè fins ara el temps els està "donant la raó".
Per últim, el president de Noves Generacions, José Antonio Coto, ha fet una crida a la necessitat de treballar per deixar un bon projecte a les generacions del futur i ha defensat que el PPC representa "la unió, l'esforç, la cohesió i la llibertat". | Se celebra el 14è congrés del PPC, on Cospedal fa un crit contra els intents dels independentistes de dividir Catalunya, que moriran “a l’escullera de la democràcia i la llei”. També demana que els governants de Catalunya siguin assenyats i s’ocupin dels temes que preocupen els catalans. Alberto Fernández també ha carregat contra Colau a l’Ajuntament. | Summarization |
caBreu_abstractive_233 | Fes-me un resum d'aquest text: | El primer gran judici del cas Gürtel ja té sentència, amb condemnes de presó a una trentena d’implicats en aquesta trama corruptiva, començant per l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas.
Ell i deu condemnats més ja han ingressat a la presó per ordre de l’Audiència espanyola abans que el Tribunal Suprem pugui resoldre els recursos que presentin.
Però el fet més important d’aquesta sentència és l’impacte polític que té, amb la presentació d’una moció de censura per part del PSOE i tota una pressió política –sobretot de Ciutadans– i mediàtica –d’El País i El Mundo– perquè Rajoy avanci les eleccions.
El desgast del president espanyol pel cas Gürtel és més evident que mai, però aquesta sentència és tan solament la punta d’un iceberg molt més gran, el dels ‘papers de Bárcenas’ i els diners que Rajoy mateix va rebre presumptament de la caixa B del partit.
Tot això, aquestes parts més compromeses per a Rajoy i per a la cúpula del partit, encara no s’ha resolt.
La sentència que es féu pública la setmana passada era només la corresponent a la primera etapa del cas Gürtel, per la qual el PP ja fou condemnat a títol lucratiu per les maniobres il·legals de la trama corruptiva.
I amb els fets provats de la sentència es demostrava que la caixa B del PP existia.
Tanmateix, encara hi ha pendent el judici sobre aquesta caixa de diner negre i sobre els beneficiaris, inclòs el misteriós ‘M. Rajoy’.
Resten pendents set peces més del cas Gürtel, que poden significar un cop judicial contra Rajoy encara més fort.
La més destacada és la que es refereix a la comptabilitat paral·lela del PP, que es va reflectir en els famosos papers de Bárcenas.
Aquest judici encara resta pendent perquè un dels integrants del tribunal, Juan Pablo González, va ser recusat per afinitat amb el PP, concretament per haver estat proposat per aquest partit com a vocal del CGPJ i per haver estat vinculat a la FAES.
En aquesta peça, el PP és acusat novament de beneficiari a títol lucratiu, de 880.000 euros pel pagament en negre de la reforma de la seu central del partit, al carrer Génova de Madrid.
Bárcenas és un dels acusats, novament, juntament amb l’ex-gerent del PP Cristóbal Páez.
Hi ha encara una altra peça separada del cas Gürtel, que instrueix el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata.
Aquest jutge va reobrir el cas principal de la caixa B del PP perquè el cap de la trama, Francisco Correa, va confessar haver pagat comissions a Bárcenas de grans constructores en canvi d’adjudicacions d’obra pública.
És en aquesta peça que s’han inclòs converses intervingudes en el cas Lezo sobre pagaments de comissions al PP i pels quals Eduardo Zaplana –ex-president de la Generalitat i ex-ministre d’Aznar– és cridat a declarar com a testimoni.
Els judicis de la trama valenciana de Gürtel
També s’ha de jutjar encara l’altra peça del cas Gürtel sobre la prevaricació en els contractes de la Generalitat amb les societats vinculades a Correa entre el 2004 i el 2009.
De fet, l’Audiència espanyola ja va obrir un judici oral contra vint-i-set processats, entre els quals Correa i tres ex-consellers: Alicia de Miguel, Manuel Cervera i Luis Rosado.
En la trama valenciana de Gürtel, l’Audiència espanyola també va obrir un judici oral sobre els contractes de les pantalles i la megafonia per la visita del papa a València el juliol del 2006.
Hi ha una vintena de processats, entre els quals Correa, Crespo, l’ex-president de les Corts Juan Cotino i ex-directius de RTVV, amb acusacions d’associació il·lícita, malversació i suborn.
A part, hi ha peces separades i pendents de jutjar, vinculades a Gürtel, que tenen relació amb irregularitats en contractes a l’Ajuntament de Jerez i a Boadilla del Monte, a banda el judici per la trama de contractes d’AENA manipulats.
A mesura que vagin fent-se públiques les sentències sobre aquests casos pendents, especialment els que tenen a veure amb els papers de Bárcenas, la situació de Rajoy pot ser més compromesa i més difícil de sostenir.
La pressió contra ell, dins el partit i fora, ja s’ha activat, però l’escàndol de Gürtel en seu judicial tot just ha començat. | La primera sentència pel cas Gürtel porta Bárcenas i deu condemnats més a la presó, i Rajoy contra les cordes. Els altres judicis pendents del mateix cas, per la comptabilitat paral·lela del PP i la prevaricació en els contractes de la Generalitat afegeixen més pressió per avançar les eleccions a causa de la implicació de Rajoy i la cúpula del partit. | Summarization |
caBreu_abstractive_163 | Fes-me un resum d'aquest text: | El portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, ha declarat avui a Brussel·les que el suport europeu al referèndum s’ha de treballar ‘des de la constància i no des de la urgència’.
En una conferència de premsa al Parlament Europeu, on manté reunions amb representants de tres grups polítics i dos vice-presidents, Domènech ha defensat que ‘la via europea és absolutament clau’ i ‘no es consuma ni se soluciona’ amb el seu viatge d’aquest dilluns ‘ni tampoc venint a Europa a fer una conferència’.
Domènech ha demanat que tots els partits a favor del referèndum i també la Generalitat busquin ‘vies de diàleg’ i ‘suports internacionals’ oferint ‘missatges i apostes clares’ i ‘no múltiples fulls de ruta interseccionats’.
Domènech ha admès que ‘la pressió de l’estat espanyol’ per evitar suports internacionals al referèndum ‘és pública i notòria’ i que la UE ‘té grans reptes sobre la taula’.
‘Però això, que l’escenari europeu ara mateix no sigui excessivament propici, no pot justificar una deixadesa de la feina’, ha advertit.
‘El missatge que nosaltres tenim com a força política és nítid i clar a favor del dret a decidir.
Però no ha estat nítid i clar des de la majoria governamental de Catalunya’, ha lamentat Domènech, que tot i això ha dit estar ‘molt content’ que Junts pel Sí i la CUP ‘hagin tornat al dret a decidir’ amb el Pacte Nacional pel Referèndum.
Segons Domènech, assolir l’objectiu d’una votació sobre el futur polític de Catalunya ‘va molt més enllà de promeses electorals, tempos electorals o tempos marcats per fulls de ruta’.
El portaveu d’En Comú Podem ha agraït, per exemple, el suport de la co-portaveu dels Verds a l’Eurocambra, Ska Keller, que ha signat el Manifest pel Referèndum.
‘El que ens interessa és establir vies de diàleg o comprensió de la problemàtica’, ha remarcat, afegint que ‘les urgències per aconseguir drets no són bones’.
Domènech ha recordat que la seva formació vol ‘un referèndum amb garanties’, és a dir, que ‘interpel·li la majoria de la societat catalana’ que ‘tingui efectes jurídics’ i ‘reconeixement’.
Amb tot, ha evitat precisar si es pot fer un referèndum amb garanties sense pacte amb l’estat però amb aval europeu.
Domènech ha assenyalat que ara ‘hi ha un espai de treball comú’ amb el Manifest pel Referèndum en què totes les formacions van ‘en la mateixa línia’ i parlen ‘directament de referèndum acordat’.
‘Si hi ha una proposta que compleix aquestes condicions que no sigui la que hem treballat nosaltres, evidentment estem disposats a treballar i asseure’ns’, ha dit.
Per Domènech cal ‘establir aliances’ i ‘lluitar pel reconeixement del dret a decidir’ perquè això ‘és el que és real’ i la resta ‘són escenaris que no s’han produït’.
El portaveu d’En Comú Podem ha advertit que si s’estableix una ‘competició’ per veure qui convoca abans el referèndum no s’ajudarà ‘a la comprensió’ del problema, especialment ‘a Europa’.
‘Nosaltres no treballem amb calendaris, això en tot cas forma part d’un compromís d’altres formacions polítiques’, ha indicat.
Tot i això, Domènech ha dit que la seva formació donarà suport a un referèndum el mes de setembre si és una votació amb totes les garanties que exigeixen els comuns.
‘Si el setembre del 2017 hi ha un referèndum hi serem.
Si hi ha un referèndum’, ha remarcat, assenyalant que cal que la votació sigui ‘efectivament’ un referèndum i ‘no un 9-N plus’.
Domènech tampoc ha volgut predir si la votació acordada es podria fer en un any perquè en els últims 12 mesos han passat ‘coses absolutament increïbles’ per fer de ‘profeta’.
‘L’estat haurà de plantejar-se d’una vegada si té algun projecte per Catalunya, per tot l’Estat, més enllà de mantenir el poder’, ha dit, defensant que ‘l’operació diàleg’ del govern espanyol està ‘clarament fracassada’ perquè ‘no té estratègia, no té objectius i no té projecte’.
A més, Domènech ha criticat la judicialització del procés.
‘Quan vivim en l’excepcionalitat, als polítics se’ls demana flexibilitat i imaginació, i no que s’amaguin en una interpretació de la norma.
Quan s’amaguen massa temps darrera d’una interpretació de la norma, acaben per carregar-se’n la legitimitat’, ha advertit.
Domènech, que ha viatjat al Parlament Europeu de la mà de l’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun, s’ha entrevistat aquest matí amb la co-portaveu dels Verds Ska Keller, o amb l’eurodiputada portuguesa de l’Esquerra Unitària, Marisa Mattias.
A més, la seva agenda de contactes inclou reunions amb els vicepresidents de l’Eurocambra Dimitris Papadimoulis (Syriza) i Ulrike Lunacek (Verds), o amb el socialista francès Emmanuel Maurel. | Des de Brussel·les, el portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, demana al govern català que no es posin fulls de ruta i que es treballi sense pressa el diàleg i la via europea. A més, s’ha reunit amb diversos representants de l’Eurocambra. Segons Domènech, el Pacte Nacional pel Referèndum facilita el treball i la visibilitat a Europa, però cal evitar calendaris. | Summarization |
caBreu_abstractive_927 | Fes-me un resum d'aquest text: | La família de Mor Sylla, el manter mort durant una operació policial a Salou fa cinc anys contra el top manta, insisteix que es reobri el cas.
En un acte a la plaça de la Pau del municipi del Tarragonès aquesta tarda s’han dut a terme una reconstrucció dels fets per assenyalar les contradiccions de la investigació, la desaparició d’imatges de les càmeres de seguretat de l’edifici així com el fet que no s’hagi citat a declarar els 13 agents que hi van participar.
La família Sylla espera la resolució del contenciós administratiu presentat al TSJC però el cas ha topat amb la negativa de la instrucció i l’Audiència de Tarragona per reobrir-lo per la via penal.
Cinc anys de la mort de Mor Sylla
Els últims recursos de l’advocat de la família de Mor Sylla perquè el jutjat d’instrucció 4 de Tarragona, i en segon grau l’Audiència de Tarragona, reobrissin el cas de la mort del manter s’han desestimat.
L’advocat Ramon Setó va basar la petició en les contradiccions existents sobre l’hora d’inici de la intervenció dels Mossos d’Esquadra.
L’ordre judicial autoritzava l’entrada al pis de Salou a partir de les sis del matí i fins ara els agents que han declarat en el procés judicial havien dit que van intervenir a aquesta hora.
Però en la compareixença del cap del dispositiu al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), on s’ha portat el cas per via administrativa, va admetre que la intervenció es va produir abans, pels volts de les cinc.
Segons el germà de la víctima, Ibrahima Sylla, els magistrats de l’Audiència de Tarragona admeten aquest error però no han estimat la reobertura penal del cas.
‘Si no volen, no podem anar més enllà.
Hem aportat proves suficients perquè permetessin la reobertura però no ho volen, serà difícil’, ha lamentat Sylla.
Aquesta qüestió de l’hora d’entrada al pis, posa en dubte també alguns dels testimonis que asseguraven haver vist caure Mor Sylla passades les sis de la matinada, testimonis que en l’acte de record d’aquest diumenge s’han qüestionat.
En l’homenatge, Ibrahima Sylla ha volgut recrear l’entrada dels 13 agents dels Mossos d’Esquadra al pis on dormien el seu germà i cinc persones més, per assenyalar que després de cinc anys d’investigació i de revisar més de 700 folis de la investigació amb l’ajuda de quatre advocats, estan convençuts de poder identificar l’agent implicat en la caiguda per la terrassa del seu germà aquella nit.
Sally ha assenyalat un dels agents que hauria estat enviat de baixa a casa, aquell mateix dia, per problemes psicològics.
També s’ha reclamat l’accés a les imatges de les càmeres de seguretat de l’edifici, que es van fer servir per a la investigació policial però que no es van incorporar després en la investigació judicial, i que se citi a declarar als agents del dispositiu que no han donat testimoni.
Els jutjats d’instrucció i l’Audiència han mantingut arxivat el cas concloent que Mor Sylla es va precipitar pel balcó de casa seva quan pretenia fugir dels agents i la considera una mort accidental, que no es pot atribuir a l’acció de cap efectiu policial.
Però per al germà de l’home aquesta conclusió no és tan evident.
Ibrahima Sylla ha insistit que mentre els companys dormien i van ser sorpresos al llit pels 13 agents policials, Mor Sylla estava resant al balcó i alguna cosa va passar en aquella terrassa que podria haver precipitat l’home al buit, que va caure d’esquena i va patir un mortal cop al cap. Al pis de Sylla i la resta de manters es van trobar 3 samarretes del FC Barcelona i aquest diumenge s’ha insistit que la intervenció policial va ser del tot desproporcionada i plena d’errors.
L’advocat de la família Sylla estudia noves vies per intentar que la instrucció és reprengui. | La família d’un manter, Mor Sylla, demana reobrir el cas de la seva mort per aclarir contradiccions detectades. Sylla era a un pis amb cinc persones més quan van entrar 13 agents policials en una operació contra el top manta. Sylla morí en caure pel balcó. El jutjat i l’Audiència desestimen reobrir el cas, però la família insistirà. | Summarization |
caBreu_abstractive_1908 | Fes-me un resum d'aquest text: | L'afirmació l'ha fet en resposta a les preguntes de Junts per Catalunya, que l'han emplaçat a opinar sobre l'informe d'Amnistia Internacional en el qual es demana la llibertat dels dos líders socials.
Iglesias s'ha referit també a JxCat com a formació política.
"Crec que han evolucionat en una direcció positiva respecte la Convergència del passat", ha assegurat.
La comissió ha estat testimoni també d'un nou xoc entre Iglesias i la dreta.
L'afirmació s'ha produït en el marc d'una reposta que ha donat Iglesias al PP.
Preguntat pels populars sobre si estava disposat a permetre compareixences del l'expresident i eurodiputat Carles Puigdemont en comissió, Iglesias ha respost que està disposat a "parlar amb tothom", també amb aquest líder d'un partit a qui "voten molts ciutadans espanyols".
De la mateixa manera que, ha afegit, està disposat a parlar amb persones com Santiago Abascal o Iván Espinosa de los Monteros, a de qui ha dit inicialment que "sembla que vulguin fer un cop d'estat".
Ha estat en aquest moment quan el propi Espinosa de los Monteros ha alçat la veu en considerar "tremendament ofensiva" l'afirmació del vicepresident.
Iglesias, però, no només s'ha negat a retirar l'afirmació, sinó que ha volgut "precisar-la" amb la frase que, finalment, ha provocat que el dirigent de Vox marxi de la comissió al crit de: "No ho toleraré".
També hi ha hagut un moment de tensió amb el PP quan Iglesias els ha demanat un gir cap a la moderació i la prudència.
"Són un partit fundat per diversos ministres d'una dictadura que van cometre crims innobles.
Contra les retallades del 2008
La polèmica ha marcat el final de la compareixença d'Iglesias en la comissió de reconstrucció.
El fil discursiu d'Iglesias ha pivotat en assenyalar que les polítiques d'austeritat aplicades a partir de la crisi del 2008 han estat origen de bona part de les febleses que té en aquests moments l'Estat espanyol per fer front la crisi sanitària, que també és econòmica i social.
Tot i que la recepta de les retallades la va començar a executar el PSOE, el líder de Podem ha centrat tota la càrrega en el PP, amb qui el govern espanyol ha entrat en el cos a cos arran, especialment, de la batalla oberta amb la cúpula de la Guàrdia Civil per l'informe sobre el 8-M.
Iglesias ha retret als populars els 7.000 milions d'euros de retallades en salut pública i els 5.000 milions en dependència, les privatitzacions i la precarització del treball.
"Van ser equivocats i ens han debilitat com a país", ha assegurat tot convidant el grup que lidera Pablo Casado a fer un "exercici de dignitat" i reconèixer que va ser un error del qual ara se'n paga les conseqüències.
"Li han tret a Espanya eines per afrontar una emergència com aquesta", ha deixat anar.
coronavirus
MAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries
Tot Catalunya està ja en fase 3
coronavirus
Passejar en grup o seure en una terrassa: tot el que es pot fer en fase 1
L'obertura de piscines amb cita prèvia per a la pràctica esportiva és una de les novetats
coronavirus
Platges, escoles, centres comercials i interior dels bars (sense barra): tot sobre la fase 2
La segona etapa de la desescalada amplia les trobades a grups de fins a 15 persones i permet reobrir els centres comercials
Coronavirus
GUIA Les dates clau del retorn de totes les competicions esportives
La desescalada en les mesures per combatre el coronavirus fa que els esdeveniments de primer nivell a l'Estat, amb el futbol al capdavant, arrenquin a partir de principis de juny
coronavirus
Quan podré sortir de la meva regió sanitària?
Desplaçar-se sense restriccions territorials només es contempla en el tram final de la desescalada
Tornar a les aules
«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital
Tota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent
coronavirus
GRÀFIC INTERACTIU Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Salut registra 20 defuncions aquest dimecres, xifra que no es comptabilitzava des del 12 de març | En resposta a preguntes de JxCat, Iglesias ha defensat els dos Jordis com a "demòcrates" i s'ha mostrat disposat a parlar tant amb Puigdemont com amb Abascal i Espinosa. Així mateix, ha retret al PP les retallades aplicades a partir de la crisi del 2008, que han afeblit, segons diu, l'estat espanyol en els àmbits sanitari, econòmic i social. | Summarization |
caBreu_abstractive_347 | Fes-me un resum d'aquest text: | El president Carles Puigdemont tornarà a Brussel·les dissabte amb la voluntat d’activar el Consell de la República i de continuar internacionalitzant la causa independentista.
Quant a això, ha explicat que l’organisme serà ‘unitari’ i amb una vocació clara: actuar d’acord amb el resultat del referèndum del primer d’octubre.
‘La meva activitat política se centrarà a Bèlgica’, ha afirmat, però ha revelat que té invitacions d’uns quants països europeus per a explicar el cas català.
En una conferència de comiat de Berlín estant, Puigdemont ha descartat viure vint anys a l’exili després de la retirada de les euroordres.
‘Tinc clar que no trigaré vint anys a trepitjar Catalunya’, ha declarat davant els periodistes.
El president també ha recordat que és un ciutadà europeu amb llibertat de moviment i que, per tant, demà mateix ‘si vull, puc trepitjar territori català’, és a dir, la Catalunya Nord.
Vegeu ací la conferència de premsa:
Sobre un possible retorn immediat, Puigdemont ha assegurat que és factible si ‘hi ha una restitució democràtica, com demanen els votants’.
Segons el president, aquesta restitució també seria un ‘retorn a la normalitat’.
Relacions amb la Moncloa
‘És evident que Sánchez és un canvi’, ha dit.
Tanmateix, ha criticat que l’estat espanyol no ha fet cap mena de proposta per a Catalunya.
‘Només sabem que Catalunya ha fet propostes i han estat totes refusades.
Si Espanya té un projecte per a Catalunya, jo no el sé’, ha afegit.
Puigdemont ha reiterat la voluntat de diàleg amb la Moncloa i ha recordat la trobada entre el president Torra i Pedro Sánchez a Madrid.
Tanmateix, ha emfatitzat que cal donar forma al diàleg i passar de les paraules als fets.
Per això ha exigit a Sánchez ‘una lectura amb mentalitat oberta’ de la constitució espanyola perquè hi ha marge per a un referèndum acordat.
‘Tothom ja sap que no és un afer domèstic que s’ha de resoldre portes endins.
Hi ha una mirada europea i la resolució del conflicte ho ha de tenir present’, ha assegurat.
‘Nosaltres voldríem un referèndum com l’escocès’, ha assegurat.
Quant a això, ha dit que l’1-O va ser una gran mobilització política malgrat la repressió, però que el referèndum acordat sempre va ser la primera demanda a Madrid.
‘Nosaltres no direm mai que no a un referèndum’, ha conclòs.
Sobre la retirada probable de suport al govern espanyol, Puigdemont ha dit que no té cap mena de responsabilitat en el grup parlamentari del PDECat al congrés.
Invitacions internacionals
El president ha explicat que dissabte al matí agafarà un avió cap a Brussel·les amb la seva família.
‘M’emportaré totes les coses que he anat acumulant aquí i quatre mesos que han marcat la meva vida’, ha dit.
Segons Pugidemont, una volta instal·lat a la capital europea, el seu projecte serà activar el Consell de la República i continuar internacionalitzant la causa catalana i la injustícia dels presos polítics.
Sobre això últim, el president ha revelat que té invitacions d’Alemanya i de més països europeus.
També ha explicat que durant la seva estada al país teutònic s’ha trobat amb uns quants polítics d’allí.
Segons el president, diverses no s’han fet públiques per voluntat expressa dels representants alemanys.
Tot i això, ha destacat el seu interès en conèixer de primera mà la situació del Principat.
‘No tenim el suport de cap estat, ras i curt’, ha assegurat el president.
Tanmateix, Puigdemont ha argumentat que la UE va molt més enllà dels estats i que molts ciutadans van fer costat al Principat quan van veure la repressió de l’estat espanyol durant l’1-O.
Recurs contra la suspensió com a diputat
L’advocat del president, Jaume Alonso-Cuevillas, ha anunciat que ha presentat un recurs contra la suspensió de Pugidemont com a diputat perquè és ‘il·legal’.
Segons el lletrat, la suspensió, la d’aprovar el parlament i no el jutge.
A més, acusa Llarena de fer ús d’una norma legal només aplicable en casos de terrorisme.
Alonso-Cuevillas també ha recordat que aquesta resolució encara no és ferma perquè els consellers Serret i Comín són a temps de presentar-hi un recurs.
I finalment també ha argumentat que la suspensió és aplicable en situació de presó de l’afectat.
‘Com poden veure el senyor Puigdemont no és empresonat’, ha afegit. | L’activitat política de Carles Puigdemont se centrarà a Bèlgica, amb el Consell de la República. Després de la retirada de les euroordres, el president és un ciutadà europeu amb llibertat de moviment i podrà visitar diversos països europeus per donar a conèixer millor la causa independentista. Reconeix que el nou president espanyol, Sánchez, suposa un canvi per a Catalunya. | Summarization |
caBreu_abstractive_2960 | Fes-me un resum d'aquest text: | El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha valorat aquest dijous els seus primers cent dies de govern fent "una valoració positiva però sense cap triomfalisme perquè la situació d'aquesta comunitat no mereix cap triomfalisme".
Puig ha fet aquesta valoració en ser preguntat per la síndica del PP, Isabel Bonig, durant la primera sessió de control d'aquesta legislatura.
El president del Consell ha afegit que s'ha iniciat "el temps de la reparació, la reconstrucció i la nova visibilitat de la societat valenciana" però ha assenyalat que l'important no és la seva valoració sinó "l'avaluació final que faran els ciutadans d'aquí a quatre anys".
El president valencià ha incidit en un nou temps de "reparació a les famílies que han patit un menyspreu permanent, com les víctimes del metro" i ha afegit que el nou Consell ha situat la prioritat en les persones, "reconstruint el dret a l'educació" (amb l'obertura dels menjadors escolars al setembre i amb la gratuïtat dels llibres de text) així com l'ampliació de l'atenció sanitària.
Ximo Puig ha dit que durant aquest temps ha intentat "aixecar l'hipoteca reputacional del país" i ha remarcat l'acord pel finançament signat per tots els grups parlamentaris i els agents socials.
Per contra ha dit que el PP "diu una cosa aquí i fa una altra a Madrid" i ha recordat com ha ajornat al Congrés, votant amb Convergència, les esmenes sobre la reforma de l'Estatut valencià, que preveu millor finançament en relació amb el pes poblacional.
Moments abans durant la seva intervenció, la síndica del PP, Isabel Bonig, ha acusat Puig de no tenir projecte i de liderar "un govern incapaç que no fa més que plorar".
Bonig ha dit que el Consell practica el "malbaratamenticidi" i ha afegit que compta amb 4 alts càrrecs més que l'anterior executiu.
Fonts de l'executiu han desmentit als mitjans que així sigui, assenyalant que l'actual Consell compta amb 96 alts càrrec mentre que el govern del PP en tenia 97.
Així mateix, han indicat que en l'actualitat hi ha 49 treballadors eventuals mentre que durant l'anterior govern eren 79, xifra que representa una reducció del 30%, segons les mateixes fonts.
Durant la seva intervenció, Isabel Bonig ha criticat que la llista d'espera dels dependents "s'ha multiplicat per tres" i que es destrueixen 21 llocs de treball al dia des que Puig governa.
"Per liderar una comunitat i la Generalitat Valenciana es ve plorat, no es plora, s'actua, s'executa i es decideix amb convicció, es creu en aquesta terra i el problema és que vostè no creu en aquesta terra", ha etzibat Bonig.
C's acusa Ximo Puig de "judicialitzar la vida política"
D'altra banda, la síndica de Ciutadans, Carolina Punset, ha acusat Puig de tenir com únic projecte la "judicialització" de la vida política.
La portaveu de C's ha afegit que el nou Consell fa tantes "promeses electoralistes" que "ni que se'ns aparegués la verge de Fàtima i millorés instantàniament el finançament, vostè fa promeses a tanta velocitat que ni la Verge de Fàtima li pot seguir el ritme".
La síndica ha preguntat si l'únic pla per aconseguir ingressos és dur Rajoy als tribunals.
Punset ha remarcat que hi ha antecedent de recursos d'Andalusia al TC pel finançament que han estat resolts de manera favorable a l'Estat i ha dit que la mitjana de resolució d'aquests recursos són 9 o 10 anys, instant Puig a "no enganyar els ciutadans".
La portaveu ha indicat que per millorar els comptes públics cal "eliminar xiringuitos polítics" i ha apuntat a aquesta eliminació "d'infraestructures innecessàries.
El president Ximo Puig ha respost que la seva intenció és dialogar però que no li sembla raonable no haver estat rebut encara pel president espanyol.
"Enganyar la gent és fer creure que eliminant el Consell Jurídic Consultiu se soluciona el problema del finançament", ha dit Puig.
El cap del Consell ha remarcat que el País Valencià té menys funcionaris que la mitjana i ha insistit que la seva prioritat per "seure a dialogar" amb el govern espanyol pel finançament. | Ximo Puig valora positivament la gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana en els seus primers cent dies, però sense triomfalismes. Destaca que el nou Consell se centra en les persones, l’educació i la salut. La síndica del PP li retreu que no té projecte i que malbarata els recursos. La síndica de Ciutadans l’acusa de judicialitzar la política. | Summarization |
caBreu_abstractive_1871 | Fes-me un resum d'aquest text: | Un 77% dels facultatius de l’atenció primària pública de Catalunya han fet vaga aquest dilluns, mentre que un 73% ho han fet a la sanitat concertada, segons el sindicat Metges de Catalunya, majoritari entre els facultatius, que ha convocat una vaga de cinc dies.
En canvi, el departament de Treball xifra el seguiment als Centres d’Atenció Primària (CAP) públics en un 48,2%.
El sindicat CGT també ha cridat a la vaga el personal no sanitari de l'atenció primària pública i concertada.
Pel que fa al seguiment de la convocatòria per part del personal no sanitari Salut parla d’un seguiment del 4,15%.
La CGT no ha ofert encara el seu balanç.
Més enllà de les xifres, la d’aquest dilluns és la primera gran aturada a la sanitat catalana des del 2011.
Aquell any el sector públic patia les primeres retallades i ara els metges demanen incorporar 920 professionals a l’atenció primària per recuperar el volum de plantilla del 2010, que era de 6.645.
Aquest matí, els metges i metgesses estaven cridats a les onze a les portes de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Minuts abans centenars de facultatius ja s’hi aplegaven i no han tardat a tallar la cruïlla de la Gran Via i Balmes.
Alguns ja portaven la bata blanca posada de casa, altres han esperat a ser davant de l’ICS per posar-se-la.
També a les potes de l’institut, un membre de Metges de Catalunya repartia cartells on s’hi podien llegir els lemes “Volem qualitat, no precarietat”, “Vaga, la primària ja no traga”.
Tot plegat acompanyat dels càntics “Menys corbates i més bates” i “Baixeu del despatx, torneu al CAP”.
Entrada a l’ICS
Entre els assistents, molts comentaven el temps que havia passat des de la seva última mobilització i també especulaven sobre el resultat de la reunió que avui a la tarda mantindran l’ICS i el sindicat.
El membre del comitè de vaga del sindicat, Óscar Pablos vinculava la possibilitat de desconvocar la vaga la resta de dies de la a les negociacions amb per desencallar, principalment, dues reivindicacions: reduir a 28 les visites diàries als CAP i que aquestes puguin durar un mínim de 12 minuts.
A més, també demanen recuperar els salaris d’abans de les retallades del 2010.
Fonts de Metges de Catalunya asseguren que estarien disposats a acceptar una recuperació progressiva si l’administració accepta les peticions per reduir visites i ampliar el temps d’atenció mínim als pacients.
Hores abans de seure a la taula, però, els metges han fet una demostració de força.
— NacióDigital (@naciodigital) 26 de novembre de 2018
Minuts abans de les dotze del migdia, centenars de facultatius han entrat a l’edifici de l’ICS.
S’han quedat a la planta baixa i amb xiulets i megàfons han fet sentir el seu malestar als responsables de l’administració, que treballen a les plantes superiors.
Protestes a la concertada
La mobilització d’aquest dilluns no acabava aquí.
Uns 3.000 metges, segons Metges de Catalunya, han participat en la manifestació que ha sortit de l’ICS fins a la seu de la patronal de la sanitat concertada La Unió.
Allà, el president del sector hospitalari concertat del sindicat, Xavier Lleonart, ha assegurat que les patronals i els sindicats CCOO, UGT i SATSE els havien “ignorat” amb la signatura del segon conveni laboral a la sanitat concertada.
El mateix Lleonart ha estat un dels metges que ha instal·lat una taula plegable davant de la Unió.
A sobre, un cartell que deia “qui voleu que decideixi la vostra salut?”.
A una banda, fonendoscopis.
A l’altra, maletins amb els logotips de les patronals.
Quan Lleonart ha preguntat als manifestants quina era la seva opció, els manifestants han triat la primera a l’uníson.
— NacióDigital (@naciodigital) 26 de novembre de 2018
En el cas de la concertada, els facultatius demanen equiparar la jornada laboral a la de resta de col·lectius professionals, recuperar poder adquisitiu i establir un màxim de visites diàries i un mínim de temps d’atenció, sense posar-hi xifres.
La mobilització matinal d’aquest dilluns ha acabat amb una crida a tornar a sortir al carrer aquest dimarts.
La cita serà a les onze del matí davant del departament de Salut, sempre que aquesta tarda no s’arribi a un acord. | Segons el sindicat Metges de Catalunya, més del 70 % de facultatius del país han seguit la crida a la vaga al sector sanitari. Amb diferents mobilitzacions, els metges reivindiquen reduir les visites diàries als CAP, que puguin ser de 12 minuts mínim i també millores salarials. A la tarda, confien arribar a acords a la reunió amb l’ICS. | Summarization |
caBreu_abstractive_960 | Fes-me un resum d'aquest text: | El govern espanyol amplia des d’avui les mesures de control sobre la despesa de la Generalitat, en virtut d’un acord que la comissió delegada del govern espanyol per als afers econòmics va aprovar el 21 de desembre, emparant-se amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.
L’acord, publicat al BOE, substituirà els que es van aprovar el setembre per monitoritzar les finances i que quedaran sense efecte els dies vinents.
Així, queda prorrogada la supervisió sobre els pagaments de serveis bàsics, però a partir de l’any que ve, amb el pressupost del 2017 prorrogat, ja no tindrà validesa el blocatge pressupostari que s’havia imposat sobre partides no considerades bàsiques.
D’aquesta manera, ja no estarà vigent l’acord de no disponibilitat de crèdit que impedia fer noves despeses en àmbits com la cultura, la recerca o el suport a la indústria, entre més.
El 31 de desembre de 2017 quedarà sense efecte l’ordre del 20 de setembre del consell de ministres per la qual es declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de la Generalitat del 2017, tal com va acordar la comissió delegada del govern espanyol per assumptes econòmics i com publica el BOE.
En virtut d’aquesta ordre, el govern només pot fer efectius pagaments compromesos prèviament en serveis no considerats bàsics.
Així, hi havia partides previstes en el pressupost de la Generalitat del 2017 que no es podien executar perquè encara no s’havien compromès en el moment de la intervenció de les finances.
A partir de l’any vinent, per tant, aquestes partides quedaran desblocades.
A tall d’exemple, la no disponibilitat de crèdit imposada pel Ministeri d’Hisenda comportava el tancament pressupostari de futures convocatòries d’ajuts en matèria d’habitatge, de programes de recerca i desenvolupament, de les relacions exteriors, de la cooperació al desenvolupament, de l’àmbit de la cultura, de la promoció de la llengua catalana, entre moltes altres.
En canvi, no afectava el pagament de les nòmines dels treballadors públics ni els serveis bàsics com l’educació, la salut, el transport, la protecció social, la justícia i l’administració de les finances de la Generalitat.
Aquests pagaments estan controlats directament pel Ministeri d’Hisenda i, tal com es desprèn de l’acord publicat al BOE, els continuarà monitoritzant com fins ara.
S’allarga el control sobre les despeses de ‘serveis públics essencials’
L’acord habilita el govern espanyol a ‘exercir les competències necessàries en matèria econòmica, financera, tributària i pressupostària perquè, en benefici de l’interès general, es garanteixi la prestació dels serveis públics essencials, l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera’.
L’interventor haurà de donar, com a mínim una vegada al mes, una llista de pagaments mensuals a proveïdors de serveis bàsics acompanyada d’un certificat que digui que no es ‘finança cap activitat no emparada per la llei’.
A més, qualsevol operació d’endeutament de la Generalitat o els seus ens públics haurà de tenir l’autorització del consell de ministres espanyol i qualsevol persona física o jurídica que lliuri béns o serveis a la Generalitat haurà d’adjuntar una declaració responsable perquè quedi constància que aquests béns o serveis no tenen relació amb el finançament d’activitats considerades il·legals pel govern espanyol.
Segons el BOE, quan l’import de les despeses bàsiques a pagar sigui inferior al que obté Catalunya cada mes segons els sistema de finançament, el romanent quedarà en un compte corrent que el Ministeri d’Hisenda va obrir al Banc d’Espanya amb aquest objectiu.
Amb caràcter excepcional, el secretari d’estat d’Hisenda podrà transferir fons a la Generalitat si la intervenció general catalana li ho demana per poder efectuar pagaments concrets.
Així, tal com es fa amb el pagament de nòmines des del desembre, el Ministeri d’Hisenda desblocaria una part dels diners del sistema de finançament perquè la Generalitat pugui fer front a aquests pagaments, que hauran d’anar acompanyats d’una certificació que digui que els diners no es fan servir per a finalitats considerades il·legals.
La interventora tindrà quinze dies per a presentar justificants sobre el destí de la transferència.
A més, l’acord preveu que els pagaments a les entitats de crèdit també hagin d’anar acompanyats del certificat de l’interventor o una declaració responsable conforme els diners no van destinats a cap actuació ‘il·legal’.
Aquesta declaració responsable també haurà d’acompanyar el lliurament de béns o la prestació de serveis de la Generalitat o qualsevol de les entitats públiques.
En aquest cas, els òrgans de contractació i els interventors hauran de donar la declaració responsable a l’adjudicatari i al Ministeri d’Hisenda.
D’altra banda, l’acord publicat al BOE també ordena als serveis bancaris o d’auditoria que posin en coneixement del Ministeri Fiscal o Sepblac qualsevol moviment de capitals que sospitin que pot anar destinat al finançament de conductes ‘il·legals o contràries a les decisions dels tribunals’.
Pel que fa a les factures, l’acord estableix que qualsevol persona que lliuri béns o presti serveis a la Generalitat o qualsevol de les seves entitats haurà d’adjuntar a la factura la declaració responsable. | El govern espanyol amplia les mesures de control sobre la despesa de la Generalitat mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Es tracta d'una pròrroga de la supervisió vigent des de setembre, que caducava el 31 de desembre. La Generalitat haurà de rebre autorització del Consell de Ministres espanyol per endeutar-se. Es desbloquegen partides pressupostàries no executades. | Summarization |
caBreu_abstractive_49 | Fes-me un resum d'aquest text: | VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.
Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present.
Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.
Parlem amb Eduard Voltas, editor i columnista.
—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs?
Quin significat té això si penseu que sí?
—Ara mateix l’independentisme són tres forces polítiques, dues grans entitats civils, un sindicat que comença a treure el cap seriosament, una munió de col·lectius i associacions locals i sectorials, i com a mínim dos milions de persones de tota mena i condició.
Tot sumat, configura un únic bloc històric de ruptura amb l’estat espanyol, però amb una pluralitat interna molt gran, amb ideologies diverses, interessos de classe (o de grup) diferents… Alinear tot això en una única estratègia unitària durant un temps sostingut és, probablement, una quimera.
Es va aconseguir amb motiu de l’1 d’octubre, perquè hi havia una fita concreta, una data marcada al calendari i una esperança de ruptura imminent.
Quan es va frustrar la ruptura imminent i es va fer evident que calia entrar en un nou cicle d’acumulació de forces, es va tornar a imposar la dispersió estratègica, i segurament és inevitable, perquè les contradiccions internes d’aquest bloc històric són altes.
Tot el temps que es dediqui a les lamentacions serà temps que no es dedicarà a mirar de treure el màxim profit d’aquesta realitat marcada per la dispersió.
Al meu entendre la gran oportunitat d’aquest moment és que cadascú podrà treballar el seu espai social i polític amb les mans lliures.
Si tothom fa bé la seva feina, el resultat no pot ser un altre que una ampliació del perímetre del bloc de ruptura.
I el gran risc, també cal dir-ho, és la desmoralització de la base social.
—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Ja que s’han mostrat incapaços d’acordar una estratègia unitària, una cosa que potser ajudaria és que les eleccions ens portessin un desempat clar entre les dues principals forces polítiques independentistes, un desempat que clarifiqués quina és l’estratègia que la majoria d’independentistes vol seguir.
JxCat i ERC tenen una pugna duríssima per a conduir el cotxe, i els dos estan convençuts que ho farien molt millor que l’altre.
Potser és hora que els votants independentistes inclinin clarament la balança cap a un costat.
El 2015 no ho van poder fer perquè hi va haver una llista unitària que va tenir moltes virtuts en aquell moment però que va camuflar la relació de forces interna, i el 2017 van poder-ho fer i el resultat va ser un empat tècnic, amb JxCat 0,28 punts per davant.
Si de les pròximes eleccions en torna a sortir un empat, la pugna continuarà paralitzant-ho tot.
En canvi, si hi ha un resultat clar a favor d’un dels dos, segurament serà més fàcil agafar un rumb.
El que sigui, però un rumb.
—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.
—Tal com està formulada la pregunta, la resposta és cap. No hi ha un conill que et treguis del barret i que serveixi per a rellançar el procés, això no existeix.
En temps de foscor estratègica com l’actual, no hi ha més camí que picar pedra en tots els fronts.
Que cadascú faci allò que sap fer millor, que cadascú conquereixi posicions en el seu àmbit d’actuació.
Més tard o més d’hora, la dinàmica de les coses acabarà obrint noves oportunitats com la que va representar l’1 d’octubre. | Vilaweb entrevista Eduard Voltas, entre altres personalitats, per saber la seva opinió sobre l’actual moment de divisió i desmoralització independentista. Voltas, editor i columnista, entén que ara els partits poden treballar sense condicionants per, entre tots, ampliar la base. L’objectiu final és tornar a tenir oportunitats com la de l’1 d’octubre, però tem que la lluita continuï paralitzada. | Summarization |
caBreu_abstractive_2891 | Fes-me un resum d'aquest text: | Uns 800 agents dels Mossos d'Esquadra es troben concentrats aquest dilluns des de les 8 del matí davant de la conselleria d'Interior per protestar per les seves condicions laborals i denunciar la manca d'efectius del cos, sobretot després que no es convoquessin noves places del 2011 al 2017.
La protesta ha estat impulsada pel moviment MosSOS, amb el suport de tots els sindicats, amb motiu de la reunió del Consell de la Policia, l'òrgan de representació paritària de la Generalitat i dels membres del cos, que té lloc aquest dilluns al Departament.
Entre altres reivindicacions, demanen recuperar pagues no cobrades com algunes dels anys de les retallades i de dispositius extraordinaris.
Amb xiulets, globus, petards i vestits de negre, els participants a la mobilització mostren el seu malestar i tenen previst quedar-se davant de la conselleria mentre duri la reunió.
Representants sindicals del cos han entrat a la conselleria a primera hora del matí per registrar un document amb les peticions per millorar les condicions laborals dels Mossos, davant l'aplaudiment dels seus companys concentrats.
La protesta, que preveuen mantenir al llarg de tot el matí mentre duri el Consell de la Policia, ha obligat a tallar el trànsit en els trams del Passeig de Sant Joan i el carrer de la Diputació on es troba la seu del departament.
Una de les principals queixes és la manca d'efectius del cos. Segons el moviment MosSOS, de la 25a a la 32a promoció de l'Escola de Policia de Catalunya, no hi ha hagut cap aspirant al cos, fet que ha significat, asseguren, una "cascada de greuges", com la disminució de places a concurs general; disminució dels agents a les àrees bàsiques policials (ABP) i càrrega de treball a destinacions com sales regionals, instruccions i oficines d'atenció ciutadana (OAC).
Pel que fa a les reivindicacions, una de les principals és que el Departament d'Interior compleixi l'acord firmat el 2008 que recollia l'equiparació salarial amb els Bombers de la Generalitat.
Segons expliquen des de MosSOS, el Departament no ha complert l'últim tram de l'equiparació i, segons els seus càlculs, això es tradueix en 3.341,94 euros bruts anuals que separen encara els Mossos dels Bombers.
Per a MosSOS, aquest incompliment és una "vergonya".
Altres motius de protesta són les pagues extres no cobrades durant els anys de les retallades i recorden que aquests diners formen part del salari brut anual, així com que es faci efectiu l'increment salarial del 2018, com ja ha passat en altres funcionaris de l'estat.
També insten la Generalitat a prendre les mesures que calgui perquè es pugui jubilar de forma anticipada als 60 anys i puntualitzen que les policies locals estan a l'espera d'un decret per poder-se retirar de forma anticipada.
A més, demanen tornar a les 68 hores d'assumptes personals de què disposaven fa uns anys, abans de les retallades, mentre que ara en tenen 50.
Segons MosSOS, del dispositiu Àgora, que es va posar en marxa a principis de setembre per les necessitats de seguretat arran dels atemptats terroristes del 17 d'agost i del referèndum de l'1 d'octubre, encara s'han de pagar un total de 4,4 milions d'euros als agents que hi van treballar i recorden que se'ls va modificar l'horari perquè realitzessin torns de 12 hores durant més d'un mes.
Entre altres peticions, demanen un increment de la compensació per les hores extres i comparen la quantitat que ara perceben amb la d'algunes policies municipals i reclamen una compensació per als agents que treballen de nit o que es troben en quadrants en rotació de nits.
El moviment MosSOS va sorgir del "malestar comú de tota la plantilla", expliquen els seus impulsors, que assenyalen que continuaran "lluitant i proposant mesures fins que aquests greuges siguin resolts per part del Departament d'Interior i la Direcció General de la Policia".
"El col·lectiu de Mossos ha dit prou, ha despertat.
Aquesta és la primera d'una sèrie de mobilitzacions per garantir la seguretat ciutadana i recuperar els nostres drets.
Esperem que la Direcció General i la Conselleria hagin entès el missatge", ha afirmat Valentí Anadón, que ha parlat en representació dels sindicats. | Centenars de Mossos d’Esquadra protesten davant la conselleria d’Interior, aprofitant el Consell de la Policia, pels greuges acumulats en els darrers anys. Reclamen l’equiparació salarial amb els bombers, les pagues no cobrades per les retallades i la convocatòria de noves places a concursos generals, i es queixen per la càrrega de treball en algunes destinacions. | Summarization |
caBreu_abstractive_1177 | Fes-me un resum d'aquest text: | Unnim, la nova caixa comarcal catalana, ha posat en marxa un portal a Internet, accessible des del seu web corporatiu, per donar a conèixer i per comercialitzar les vivendes que té en cartera.
En aquest portal s’oferiran més de 1.700 immobles d’arreu de Catalunya, principalment del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Bages.
El web s’adreça a tot tipus de clients; particulars, joves que busquen la seva primera llar, oferint-los contractar la Hipoteca Low Cost, persones que busquen un nou domicili o adquirir una segona residència, i a inversors, que hi poden trobar productes del seu interès.
Per aquest motiu, l’espai per a Inversors disposa d’una àmplia oferta pensada per aquest segment, a través del qual poden adquirir un habitatge amb un contracte de lloguer vigent, adquirir immobles exclusius, o bé informar-se de l’oferta de sòl urbà i industrial, locals comercials, magatzems o naus industrials, entre d’altres.
Un portal que interactua amb el client
La nova web immobiliària d’Unnim neix com a portal que, a més de mostrar el catàleg d’immobles disponibles, permetrà a l’entitat interactuar amb els seus clients i escoltar les seves necessitats.
Més enllà de limitar-se a mostrar les promocions, la voluntat del nou portal és facilitar als usuaris del mateix la relació amb Unnim per a trobar la vivenda més adient en funció de cada perfil i necessitats.
Així, el portal dóna la veu al client i el convida a modificar el web en funció de les seves pròpies preferències.
Aquelles persones interessades en un immoble concret o amb determinades necessitats de cerca, poden donar-se d’alta de manera gratuïta a El meu espai immobiliari i crear el seu propi usuari.
El client també podrà subscriure’s al servei d’Alertes Immobiliàries, que li permetrà detallar les seves preferències de cerca i rebre avisos de promocionsconcretes i d’ofertes que s’ajustin al seu perfil.
El portal disposa de diferents funcionalitats per trobar la vivenda que més s’adapti a les necessitats dels usuaris:
• Un potent cercador que permet a l’usuari definir diversitat de criteris de cerca, segons la tipologia de l’immoble (pis, casa, aparcament, local, terreny, traster...), per preu màxim (tant de compra com de lloguer), per ubicació geogràfica o per característiques de l’immoble.
La pàgina de resultats mostra aquells immobles que encaixen amb els criteris de cerca introduïts.
• Simuladors per a conèixer quin és l’import hipotecari que pot assumir mensualment el client segons els preus d’adquisició dels habitatges.
Amb el resultat, l’usuari visualitza determinats immobles que encaixen amb les seves possibilitats econòmiques.
• Un número de telèfon de contacte directe i gratuït (900 420 420) a través del qual els clients poden adreçar-se a un Call Center especialitzat que gestionarà totes les peticions dels clients i, si és necessari, els posarà en contacte amb el gestor immobiliari de la seva zona.
Tots els immobles que apareixen al portal disposen d’una completa fitxa amb una descripció àmplia i detallada de les seves característiques, plànols, fotografies, mapa de situació, preu, percentatge de descompte aplicat, així com propostes de finançament.
Des d’aquesta fitxa qualsevol usuari pot:
• sol•licitar més informació;
• subscriure’s per ser informat en cas que l’immoble baixi de preu;
• reservar l’immoble;
• realitzar una contraoferta per l’immoble;
• recomanar-lo;
• afegir-lo a favorits;
• compartir-lo a les xarxes socials;
Unnim mantindrà permanentment actualitzat el web per facilitar als internautes informació nova que pugui ser del seu interès.
D’aquesta manera, setmanalment es destacaran alguns immobles a l’espai Ofertes de la setmana i es mostrarà el top ten amb els deu immobles més visitats, els deu immobles més econòmics i les darreres novetats incorporades al catàleg.
Un Call Center i un equip de gestors especialitzats
Coincidint amb la posada en marxa del portal, Unnim llança, també, el Call Center del portal immobiliari.
Aquest equip de professionals atendran, tots els dies de la setmana, les trucades de clients interessats en els immobles.
Conjuntament amb l’equip del Call Center, Unnim ha creat un grup de Gestors Immobiliaris que es distribueixen entre les diverses zones geogràfiques d’influència.
L’entitat disposa, també, de la col•laboració d’API’s externs que faran d’intermediaris amb els contactes que aportin directament les oficines o que es canalitzin a través del web per actuar de suport a la xarxa.
En la gestió i comercialització de la cartera immobiliària, la xarxa d’oficines tindrà un paper fonamental en ajudar als clients interessats a cercar un habitatge, sigui de compra o de lloguer, a través del nou portal que es pot accedir des del web corporatiu www.unnim.cat. | Unnim ofereix més de 1.700 immobles de Catalunya a través d’un portal web. Els clients s’hi registren i accedeixen al catàleg d’immobles disponibles amb un cercador, filtres i simuladors d’hipoteques. El catàleg s’actualitzarà setmanalment i facilitarà la comunicació amb els clients. Un “call center” i un grup de gestors immobiliaris completen els recursos dedicats per Unnim a gestionar els seus habitatges. | Summarization |
caBreu_abstractive_2636 | Fes-me un resum d'aquest text: | Al Camp de Tarragona, les promotores energètiques han presentat 20 projectes per construir nous parcs eòlics.
Setze es concentren a la Conca de Barberà (alguns compartits amb l'Anoia i la Segarra) i la resta al Baix Camp, a Vandellós-l'Hospitalet de l'Infant.
La Ponència d'Energies Renovables, que fa un primer cribratge de la viabilitat, ha donat llum verda a vuit i n'ha desestimat vuit.
Aquests últims són Muntanyes dels Burgans, Planelles i el Motarro II, a Tivissa-Vandellòs; i Puig de Gaigs, Pla Serè, Pla del Codony, Serra Guixeres i Conca de Barberà IV, a diferents municipis de la Conca de Barbera.
També hi ha en aquesta comarca tres parcs d'onze i dotze molins, de 66 i 72 MW de potència, que s'estan tramitant per via ministerial.
Els parcs que han rebut un acord favorable de la Ponència per la seva ubicació són Vandellós, Trilla, Seré, Ondana, Portella, Plans d'Almenara, Rodó i Conca de Barberà III.
Sumen 63 nous aerogeneradors que produiran més de 280 MW de potència.
Actualment, en aquestes dues comarques tarragonines juntament amb el Priorat i l'Alt Camp, hi ha 240 molins de vent en funcionament, repartits en 14 centrals.
L'òrgan col·legiat també avalua sis projectes de nous parcs solars, dels quals tres han rebut un informe d'emplaçament favorable.
Es projecten a Vila-seca i Constantí (Tarragonès) i l'Arboç (Baix Penedès) en poc més de 35 hectàrees.
Hi ha tres parcs més pendents de passar el tràmit a Vila-seca (Tarragonès), Cambrils (Baix Camp), i Sarral (Conca de Barberà).
Els grups ecologistes de la Conca de Barbera i de la Baixa Segarra denuncien la massificació que pateix aquesta zona i asseguren que el model d'energia eòlica implantat en la darrera dècada no ha suposat cap desenvolupament socioeconòmic.
"No ha frenat el despoblament, sinó que hi ha ajudat.
Quan plou de seguida marxa la llum, no hi ha hagut cap millora amb un subministrament continuat i de qualitat", lamenta Jordi Pasalaigua, membre de Sobirania Energètica de la Baixa Segarra.
Segons el seu parer, les centrals eòliques tampoc han creat llocs de treball, tal com prometien les empreses explotadores, ja que aquestes han subcontractat el manteniment de les instal·lacions.
Pasalaigua també assenyala que el decret 16/2009 no regula les compensacions econòmiques que reben els propietaris dels terrenys o els ajuntaments per a la instal·lació dels aerogeneradors i critica que darrere de les companyies hi ha oligopolis que només busquen "grans beneficis".
"La Conca de Barbera, com la Terra Alta, el Baix Ebre o la Segarra, és una zona sobresaturada.
El territori ja ha fet la solidaritat amb la producció d'energia.
Hi ha moltes zones de Catalunya que també són bones i no s'hi ha presentat cap projecte, com al Montseny", ha apuntat l'ecologista.
Per això, denuncia que el Govern no hagi planificat millor el mapa eòlic del país.
"Aquestes grans empreses busquen sol barat – que és l'agrícola-, poca oposició social en zones despoblades amb nuclis petits.
Amb el decret, la Generalitat ha dit a les empreses promotores que presentin els projectes on, com i quan vulguin", completa.
Així mateix, el membre de Sobirania Energètica de la Baixa Segarra subratlla les incoherències de la Ponència d'Energies Renovables pel fet que ha tombat el parc del Seré i del Codony, i en canvi, ha donat llum verda al Pla Seré.
Es tracta de tres centrals situades als termes municipals de les Piles, Conesa i Santa Coloma de Queralt, una al costat de l'altra.
"No sabem els criteris que fa servir la Ponència per donar l'emplaçament viable o no.
En dues ha dictaminat que era inviable per motius de connectivitat biològica i en l'altre no", argumenta.
Per tot plegat, els ecologistes tenen previst presentar al·legacions als avantprojectes i preguntes al Departament de Territori i Sostenibilitat per esbrinar si s'han renovat autoritzacions administratives antigues.
Tampoc descarten accions més contundents, com ara talls de carretera per mostrar la seva oposició als nous parcs eòlics projectats al territori.
80 MEUR d'ingressos
Per la seva banda, l'Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat apunta que els parcs eòlics que la Ponència d'Energies Renovables ha declarat viables suposaran ingressos de 78,9 milions d'euros per als municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre on s'instal·lin així com la creació de 68 llocs del treball directes, a més dels derivats de la construcció dels parcs – uns 270 a tot Catalunya-.
La xifra inclou els impostos que recaptaran els ajuntaments (ICIO, IAE i BICE) i els milions d'euros que corresponen al lloguer dels terrenys on s'instal·len els aerogeneradors, durant els 25 anys de vida útil que tenen.
L'entitat desglossa que els ingressos seran de 31,3 milions d'euros a la Ribera d'Ebre, 25,6 a la Conca de Barberà, 13,8 a la Terra Alta, 4,6 milions d'euros al Baix Camp i 3,6 al Baix Ebre. | La Ponència d’Energies Renovables aprova 8 nous parcs eòlics al Camp de Tarragona i 3 nous parcs solars. Les entitats ecologistes denuncien que el model actual d’energia eòlica satura la zona, no hi aporta cap millora pel que fa a subministrament i només beneficia grans corporacions. EolicCat destaca els beneficis econòmics pels municipis i la creació de llocs de treball. | Summarization |
caBreu_abstractive_1589 | Fes-me un resum d'aquest text: | Celestino Corbacho ha pogut tirar endavant la reforma laboral.
La reforma laboral ha superat aquest dijous l'últim tràmit a les Corts espanyoles després d'una votació en què els grups han eliminat del text algunes de les esmenes més dures introduïdes al Senat.
El ministre Corbacho ha assegurat que la reforma laboral generarà confiança i adaptarà el model laboral als reptes del futur.
El PP ha destacat la "soledat" del govern espanyol, mentre ERC, i ICV han fet una crida a la vaga general per "obligar Zapatero i Corbacho a rectificar".
Els sindicats han engegat aquest dijous la maquinària de la vaga general en un acte a Madrid on han assistit 15.000 delegats sindicals de tot l'Estat.
L'última votació al Congrés abans de l'aprovació definitiva ha permès eliminar del text algunes de les esmenes que hi havia introduït el Senat, com les que apuntaven a l'acomiadament per absentisme laboral.
Queden intactes els eixos bàsics del projecte així com la disminució de 100 a 30 dies del període en què els aturats que reben prestació poden rebutjar rebre cursos de formació.
La reforma s'ha aprovat en una sessió en què el ministre de Treball ha comptat amb el suport del president espanyol, present al debat i a la votació.
Totes les formacions excepte el PSOE han rebutjat una reforma que consideren inadequada per resoldre els problemes actuals del mercat de treball, i que asseguren que no contribuirà de forma decisiva a crear llocs de treball.
Per contra, el ministre Corbacho ha afirmat que es tracta d'una reforma "equilibrada i ambiciosa" que planta cara a la temporalitat i que facilita la contractació per part de les empreses.
El ministre ha destacat que la reforma reforça la flexibilitat interna de les empreses i incrementa les oportunitats dels desocupats de trobar feina, especialment els joves.
ERC i ICV han criticat durament una reforma que, al seu entendre, es decanta clarament per l'abaratiment dels costos de l'acomiadament i no crea les bases per a un mercat laboral de qualitat.
El diputat d'ERC Joan Tardà ha afirmat que després de la votació d'aquest dijous tan sols queda "sortir al carrer per fer rectificar Zapatero".
"Una vaga té un cost social", ha dit, però "encara és més costós" trencar les bases de l'Estat del benestar.
El diputat de CiU Carles Campuzano ha qualificat la reforma "d'oportunitat perduda", perquè tot i els "avenços" en algunes de les propostes de la seva formació no introdueix la "claredat" que necessitava el mercat laboral.
Segons CiU, aquesta reforma laboral no proporciona la "confiança" que necessiten les empreses.
"Amb aquesta reforma no tindrem un mercat de treball més eficient per les empreses ni més just per als treballadors", ha dit.
El PP també ha criticat durament la reforma i ha destacat la "més absoluta soledat" del govern espanyol en la seva aprovació.
Segons el PP, la reforma no permet introduir al mercat de treball la flexibilitat que demana, i és obra d'un govern que "ha destrossat el país, ha trencat totes les costures de l'estat del benestar, ens ha fet més pobres, i ha traït l'esperit dels pensionistes i treballadors".
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, també ha defensat la reforma en declaracions radiofòniques on ha apuntat que les modificacions permetran que l'economia espanyola millori la seva competitivitat i una major flexibilitat en el mercat laboral.
Pròrroga dels 426 euros
El Congrés també ha convalidat amb el vot de totes les formacions la segona pròrroga de l'ajuda dels 426 euros als desocupats de llarga duració que han esgotat la prestació d'atur.
En aquesta ocasió es tramitarà també com a projecte de llei després que els grups ho hagin sol·licitat.
Segons el ministre Corbacho, en els 13 mesos en què ha estat el marxa, la mesura ja ha beneficiat 190.000 persones.
Els sindicats escalfen motors del 29-S
CCOO i UGT han escalfat els motors de la vaga general en una concentració al pavelló de Vista Alegre on han assistit prop de 15.000 delegats sindicals.
L'acte forma part de la campanya d'informació i sensibilització de la vaga general que els sindicats esperen que forci una rectificació per part del govern espanyol. | El ministre Corbacho, amb el suport de Zapatero, ha aconseguit que s’aprovi la reforma laboral. Els partits de l’oposició, com ERC, ICV i CiU, han eliminat les esmenes més dures i criden a donar suport a la vaga general. Els sindicats concentren 15.000 delegats per preparar-la. Tot i això, Corbacho defensa que la reforma laboral s’adapta als reptes del futur. | Summarization |
caBreu_abstractive_1592 | Fes-me un resum d'aquest text: | Cinc dels deu districtes de Barcelona, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris, tenen contacte amb el Parc Natural de Collserola, en una realitat que sovint passa desapercebuda en una ciutat cada cop més abocada al mar.
Així, són més d'una vintena els barris que limiten o bé formen part de la serra, fet que fa que comparteixin una sèrie de circumstàncies que els singularitzen respecte la resta de barris barcelonins.
Aquesta casuística és la que ha fet que els barris de la falda de Collserola hagin començat a unir forces, tot constituint la Coordinadora Barris de Muntanya amb la vista posada a l'execució del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNAT), ja que els afecta directament.
Aquest pla, aprovat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona el passat mes de gener en substitució del del 1987, estableix les directrius generals de la nova ordenança urbanística amb l'objectiu de conservar la biodiversitat i millorar-ne les condicions ambientals.
Precisament, la relació entre el Parc Natural i els veïns que hi viuen és el punt central de les reivindicacions d'aquests barris, en especial d'aquells que van ser urbanitzats sense regulació.
Per tot plegat, a principis de juny la Plataforma en Defensa del Parc de Collserola i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) van organitzar unes jornades de debat sobre el PEPNAT que van servir per posar en comú les reivindicacions dels veïns dels barris de muntanya.
Realitats diverses, problemes comuns
Entre els problemes comuns a aquests barris hi ha principalment les afectacions que pesen sobre molts habitatges, sovint d'autoconstrucció, que amb el pas del temps han quedat inclosos en zones qualificades com a no edificables, fet que qüestiona el seu futur, però també el present, ja que les afectacions impedeixen les reformes i rehabilitacions de construccions.
Altres problemes comuns són la millora de senyalitzacions i accessos, la manca d'equipaments, serveis i comerços i la connexió amb transport públic amb la resta de Barcelona, així com la prevenció d'incendis, la proliferació de senglars en espais propers a zones habitades, el perill de massificació dels espais de lleure, el control de les noves edificacions i problemàtiques generades per l'existència de grans vies de comunicació com la Ronda de Dalt i sobretot els Túnels de Vallvidrera.
Així, els barris volen plantejar conjuntament demandes com la desafectació d'habitatges consolidats i la modificació dels límits del parc d'acord amb la realitat urbanística existent, amb la intenció de solucionar situacions com la que es dóna al carrer Nebuloses, a les Planes, on el límit del parc passa just pel mig del carrer, de manera que en una vorera es poden construir noves edificacions mentre que en l'altra estan afectades i no s'hi poden fer ni tasques de reformes.
Així, malgrat la realitat prou diversa de tots aquesta barris, on s'hi poden trobar des de veïnats d'autoconstrucció fins a les urbanitzacions amb torres de luxe, el rebuig del projecte de PEPNat i la petició de redactar-lo de nou amb la seva participació els ha fet unir esforços en un moment que, a més, compten amb certa sintonia pel que fa al nou govern municipal de Barcelona, en principi molt obert al foment de la participació ciutadana.
Relació per districtes dels barris de muntanya, inclosos als pertanyents als turons del pla de Barcelona (entre parentesi, els veïnats)
Les Corts:
-Pedralbes (Barri de la Mercè)
Sarrià-Sant Gervasi:
-Sarrià (Can Caralleu, Peu del Funicular, Sarrià de Munt Oriental i Font del Mont)
-Vallvidrera, les Planes i Tibidabo (Vallvidrera Mont d’Orçà, Vallvidrera Plaça dels Pins, les Planes, Mas Guimbau-Can Castellví, Mas Sauró, Rectoret, Sanatori, Cim del Tibidabo)
Gràcia:
-El Coll
-Vallcarca-Penitents
Horta-Guinardó:
-Horta (La Font del Gos, Can Papanaps)
-Montbau (Montbau, Font de la Llet)
-Vall d’Hebron
-Sant Genis dels Agudells
-La Teixonera
Nou Barris:
-Canyelles
-Roquetes
-Torre Baró
-Trinitat Nova
-Ciutat Meridiana | Uns 20 barris a tocar de Collserola reivindiquen els problemes que pateixen en comú, com la desafectació d’habitatges consolidats, la millora de senyalitzacions i accessos, la connexió amb transport públic, entre d’altres. Demanen que es torni a redactar el pla especial de Collserola amb les seves demandes. El nou govern municipal de Barcelona es mostra obert a la participació ciutadana. | Summarization |
caBreu_abstractive_1986 | Fes-me un resum d'aquest text: | El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha compromès aquest dilluns, en l'entrega de les Creus de Sant Jordi 2021, a "enfortir" el català com a eina de cohesió social davant les amenaces que arriben des dels tribunals contra la immersió lingüística.
Qualsevol "atac" a la llengua, ha indicat Aragonès, es tracta d'una amenaça per a la societat catalana, de la qual l'idioma és un dels motors principals.
"El català no és una llengua més, és la llengua de Catalunya, que ens aporta manera pròpia d'entendre el món, defineix el país expressat en les seves paraules, i ens permet viure i conviure com a societat", ha indicat Aragonès des del Teatre Cooperativa de Barberà del Vallès.
Aquestes paraules d'Aragonès arriben després d'una nova jornada de certa tensió entre els socis de Govern per la recepta sobre la defensa de la immersió a Canet de Mar, on una classe de P5 ja fa un 25% de classes en castellà després que el Tribunal Suprem avalés la decisió sobre el percentatge estipulada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La presidenta del Parlament, Laura Borràs -també present en l'entrega dels premis de la Generalitat-, ha reclamat al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray (ERC) que assumeixi el control del centre de Canet de Mar per protegir els directius del centre.
Una línia argumental que també ha fet servir Elsa Artadi, portaveu de Junts, que ha exigit a Educació "blindar" els centres.
Marta Vilalta, portaveu d'ERC, s'ha posicionat en contra de "solucions màgiques".
Aragonès, al matí, havia demanat a les formacions no fer "partidisme" amb la defensa del català.
A la tarda, en l'entrega de les Creus de Sant Jordi, també ha volgut mantenir el compromís sobre tenir "noves eines" en clau lingüística, també en el context de la digitalització.
Un missatge que arriba en un moment en què el Govern i ERC estan negociant amb l'executiu espanyol com protegir el català en la llei de l'audiovisual.
Ara les converses se centren en aconseguir almenys 15 milions en clau de producció.
Creus de Sant Jordi 2021
Alèxia Putellas ressalta haver «somiat» amb ser futbolista des del pati de l'escola
La migcampista del Barça, en l'entrega de les Creus de Sant Jordi, reclama la igualtat total entre homes i dones en el món de l'esport: "Hem arribat per quedar-nos"
Unes paraules que arriben en un context en què les pistes de futbol als centres estan en qüestió, segons les noves directrius enviades pel Departament d'Educació.
Putellas també ha volgut reclamar la igualtat total entre homes i dones en el món de l'esport: "Hem vingut per quedar-nos", ha resumit.
En aquest sentit, ha demanat la màxima implicació al Govern.
L'altre gran esportista premiat, Pau Gasol, ha estat absent de la cita per "motius personals".
L'encarregat de parlar en nom de les entitats premiades ha estat Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets, que ha barrejat humor i reivindicació en el seu discurs.
"Vam decidir cantar en català, que als anys vuitanta tenia tant futur com demanar un referèndum pactat amb l'Estat", ha ressaltat.
El cantant de Constantí ha expressat aquestes paraules davant d'Aragonès -amb qui abans s'ha fet una selfie en companyia de tot el grup i també de la dona del president-, que fa de la consulta acordada la principal estratègia per resoldre el conflicte polític amb l'Estat.
Gavaldà ha tancat el discurs amb una agraiment a la família i ha pronosticat que el seu proper disc serà el "millor", perquè ha ironitzat amb el fet que potser mereix una nou reconeixement.
Creus de Sant Jordi 2021
La reivindicació de Lluís Gavaldà: «Cantar en català als 80 tenia tant futur com el referèndum pactat»
El cantant d'Els Pets, en l'entrega de les Creus de Sant Jordi, remarca l'ús de la llengua en un moment marcat per l'amenaça a la immersió per part de la justícia
Natàlia Garriga, consellera de Cultura, ha indicat que tot "bon Govern" vol una societat "lliure i pròspera", de manera que ha reclamat "impulsar la creativitat".
"Les Creus de Sant Jordi premien la feina ben feta, la diversitat i la integració.
Celebrem un acte d'afirmació de país", ha remarcat Garriga, que ha posat èmfasi en la paritat dels premis d'enguany.
En els primers guardons entregats, l'any 1982, l'única dona premiada va ser Lola Anglada, escriptora a qui ha volgut reconèixer la seva tasca.
Tot seguit s'ha procedit a l'entrega de les Creus a les associacions premiades, una desena.
Aquest és el llistat complet: l'Associació Cultural Recreativa Unió Calafina, l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil d'Argentona, el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, el grup musical tarragoní Els Pets, l'Escola de Grallers de Sitges, la Federació Catalana de Natació, la Fundació Catalana de l'Esplai i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. | Enmig del debat sobre com defensar el català a les escoles davant la sentència pel 25 % de classes en castellà, el president de la Generalitat l'ha refermat com a eina de cohesió social. Borràs i Artadi li han reclamat que es blindin els centres educatius. El president ha lliurat les Creus de Sant Jordi 2021 a una desena d'entitats. | Summarization |
caBreu_abstractive_2560 | Fes-me un resum d'aquest text: | Les obres del nou Museu d'Art de Lleida han començat de forma oficial aquest dilluns a l'edifici de l'antiga Audiència, ubicat a la Rambla Ferran de la capital del Segrià.
Un acte institucional amb presència de la consellera i el ministre de Cultura així com moltes altres institucions locals ha servit per posar la primera pedra d'aquest equipament que està previst enllestir en dos anys.
Les obres tenen una pressupost de 4,4 MEUR i estan finançades amb una àmplia col·laboració institucional, per la Paeria, el Govern, el govern espanyol, la Diputació i la Unió Europea.
Després de més de 100 anys d'història, és una de les pinacoteques d'art modern i contemporani més antigues del país i ara disposarà d'una seu definitiva.
Amb el nou museu, bona part de les reserves seran visitables.
El futur equipament tindrà una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible.
Totes les sales d'exposicions situades a la primera, segona i tercera planta compartiran el mateix disseny i es podran reconfigurar permanentment.
La planta baixa estarà pensada com una plaça com a 'plaça pública' i enllaçarà amb la rambla de Ferran.
Incorporarà la zona de recepció per als visitants, la botiga i espais d'interpretació dels continguts del museu.
La darrera planta, de l'edifici, la cinquena, acollirà una sala d'actes polivalent i una aula didàctica.
Comptarà també amb una terrassa-mirador amb vistes a la Seu Vella.
Bona part de les reserves del Museu, que s'ubicaran a la quarta planta, seran visitables.
Es tracta d'una innovació museogràfica que vol superar els límits dels espais físics dels museus i facilitar al màxim l'accés a la col·lecció.
La planta dedicada a les reserves es complementarà amb un altre espai a la planta baixa, només per a ús dels professionals del Museu, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i punt de recepció dels béns que ingressin a l'equipament.
Àmplia col·laboració institucional
Les obres tenen un pressupost total de 4.470.950 euros, finançats per l'Ajuntament de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Unió Europea (fons FEDER) i el Ministeri de Foment (1,5% Cultural).
És l'únic projecte de la ciutat dels darrers anys en què hi ha finançament conjunt d'aquestes cinc administracions.
L'alcalde Fèlix Larrosa ha remarcat que el museu ''ja és un exemple de la cooperació institucional per la que apostem amb diàleg, que és el que ha de ser la política''.
Més de 100 anys d'història
El Museu d'Art de Lleida és una de les pinacoteques d'art modern i contemporani més antigues del país.
Va obrir portes un 11 de maig de 1917 a l'antic mercat de Sant Lluís i, al llarg dels més de 100 anys d'història ha estat ubicat en diferents seus, la segona planta de l'antic Hospital de Santa Maria (l'actual IEI), el convent del Roser i l'edifici del Casino, on es troba actualment.
El museu es va anomenar Jaume Morera a partir de 1925 després d'una nova donació d'obra d'aquest paisatgista lleidatà que va ser-ne, a més, un dels seus primers impulsors.
L'art modern i contemporani a Lleida
La col·lecció de l'actual Museu d'Art Jaume Morera inclou prop de 4.500 obres i està especialitzada en art modern i contemporani, amb un pes important dels creadors lleidatans.
En aquest sentit, compta amb la major col·lecció a escala internacional de Xavier Gosé (289 dibuixos, pintures, il·lustracions i material divers).
Així mateix, cal destacar el fons de Leandre Cristòfol, un dels escultors més rellevants de l'art espanyol del segle XX – més de 190 escultures, relleus i altres – juntament amb obres dels seus companys de l'avantguarda dels anys trenta i a Lleida: Lamolla, Viola i Crous.
El Museu Morera també posseeix pintures dels grans noms de la plàstica lleidatana del primer terç del segle XX (Morera, Gili i Roig, Viladrich, Samarra), dels artistes vinculats amb la irrupció de l'abstracció pictòrica a Lleida a la dècada dels 50, dels autors vinculats a la Petite Galerie de l'Aliança Francesa i, finalment, els nous valors de la plàstica lleidatana dels anys vuitanta i noranta.
El museu manté un intens calendari expositiu al llarg de tot l'any i, habitualment, cedeix obres per a exposicions arreu del territori espanyol.
L'exposició més visitada de la seva història ha estat la mostra de fotografies sobre el bombardeig de Lleida realitzades per Agustí Centelles, que va rebre 9.000 visitants. | El Museu d’Art de Lleida disposarà de seu definitiva en acabar els dos anys d‘obres que s’acaben d’iniciar. Amb una història de 100 anys, és de les pinacoteques d’art modern i contemporània més antigues del país. Compta amb el finançament de cinc administracions i amb un pressupost de 4,4 MEUR. El nou disseny serà modular, neutre, flexible i accessible. | Summarization |
caBreu_abstractive_469 | Fes-me un resum d'aquest text: | L’últim Consell de Participació Ciutadana celebrat al centre Urban de Castelló ha inclós la presentació a les entitats integrants del Pla Local de Residus.
L’Ajuntament de Castelló ha recollit propostes per millorar el servei de gestió de residus a la ciutat i implicar a les entitats i associacions veïnals, mitjançant una dinàmica participativa.
La sessió s’ha centrat en quatre eixos temàtics, més altres aportats per les persones participants.
En primer lloc, s’ha tractat l’eix sobre consum responsable, prevenció i reutilització.
Just després, s’ha treballat sobre la millora en la gestió de residus i, a continuació, sobre la transparència i la sostenibilitat econòmica en la gestió dels residus.
Finalment, s’ha treballat en l’eix d’educació ambiental.
Per tal de ampliar la informació i atendre les suggerències, les associacions repartiran enquestes entre les persones associades.
“Gràcies a la col·laboració ciutadana, Castelló hui és més sostenible i amb la seua col·laboració podrem també continuar avançant” ha afirmat el regidor de Reciclatge i Gestió de Residus, Ignasi Garcia.
L’edil ha incidit en que “les dades recollides en la fase de diagnòstic del Pla Local de Residus confirmen que hem avançat molt però també que hem de seguir treballant per reciclar més i millor”.
D’aquesta manera, Garcia ha agraït la predisposició de les entitats per a participar en la proposta de millores i en la recollida d’informació directa de la ciutadania.
Per la seua banda, el regidor de Participació Ciutadana, Francesc Mezquita ha afirmat que “les associacions són els canals de transmissió per fer arribar les suggerències de la societat a l’administració pública”.
Per a Mezquita “les entitats veïnals i les associacions en general realitzen una tasca imprescindible en la millora de la nostra ciutat”.
L’edil ha incidit en què “les persones que participen en les organitzacions ho fan dedicant part del seu temps personal”, fet pel qual “des de l’Ajuntament volem agrair la seua aportació a la ciutadania” ha sentenciat el regidor.
A més de les dinàmiques participatives, els i les representants de les associacions van conèixer el diagnòstic que l’empresa Imedes ha elaborat com a punt de partida del Pla Local de Residus.
Entre les dades més significatives, s’observa que les fraccions d’envasos lleugers i de vidre tenen una dotació de contenidors per damunt de la mitjana autonòmica, mentre la fracció de paper i cartró deuria intensificar dita dotació.
Actualment, Castelló disposa de 1.112 dipòsits corresponents a la matèria orgànica, recollida la qual es va iniciar el setembre de 2020.
El pla inclou una guia de suport a la ciutadania per conscienciar i acompanyar l’educació ambiental, així com aportar transparència pel que respecta al servei de Gestió de Residus.
El Pla Local de Residus busca millorar el servei de la recollida, fet per al qual comptarà amb la participació de les entitats veïnals, les associacions, comerços locals i els negocis hostalers.
El document té com a objectiu reforçar el reciclatge a la ciutat, facilitant les eines i els recursos al veïnat per fer més efectiu el servei.
L’Ajuntament de Castelló ampliarà les illes de contenidors de reciclatge i li donarà prioritat al contenidor marró, corresponent a la matèria orgànica.
Cal recordar que l’elaboració del Pla Local de Residus de Castelló ha significat, a més, la creació d’ocupació.
L’Ajuntament s’ha assegurat la contractació persona titulada en enginyeria com a responsable del correcte desenvolupament del Pla.
L’equip de treball el completen una persona tècnica d’enginyeria industrial amb especialitat en gestió de residus, un o una professional de la biologia i un o una professional de les ciències econòmiques i l’administració i direcció d’empreses, a més d’un advocat o advocada.
El Pla Local de Residus està dirigit a assolir els objectius quantitatius i qualitatius estatals i comunitaris establits en la Llei 22/2011 de residus i les seues respectives modificacions, així com el Pla Estatal Marc de Residus i el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV).
Addicionalment, ha de preveure l’adequació a allò indicat en les noves directrius del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2018, del paquet d’economia circular. | Castelló demana la participació ciutadana per elaborar el Pla Local de Residus. Els ciutadans reben formació i informació amb una dinàmica participativa, enquestes i un diagnòstic sobre la recollida de residus. L’objectiu és fer una ciutat més sostenible i reciclar millor. Les associacions i entitats veïnals col·laboren amb el consistori per arribar a tota la ciutadania. | Summarization |
caBreu_abstractive_694 | Fes-me un resum d'aquest text: | El nou ministre espanyol de Política Territorial, Miquel Iceta, s’ha estrenat a la sessió de control del congrés espanyol defensant la determinació del seu govern d’establir un diàleg “transparent i clar que s’ajusti a la legalitat” amb la Generalitat després del 14-F.
Iceta ha dit que a Catalunya hi ha un “problema” que cal resoldre a través de la via de l’entesa, i ha recordat que des que el PSOE i Podem governen no hi ha hagut ni referèndums ni “incompliments de la llei” per part de la Generalitat.
També ha demanat als grups de l’oposició que no convidin el seu govern a “prevaricar” aturant el procediment dels indults, perquè l’executiu està obligat a tramitar totes les peticions.
Rufian i Iceta s’enganxen pels presos
Iceta ha fet aquestes manifestacions en resposta a una pregunta de la líder de Cs, Inés Arrimadas, que ha dit que les prioritats del nou ministre de Política Territorial impliquen reprendre la “taula de xantatge” per abordar-hi “el mateix de sempre: el referèndum i els privilegis als presos”, fet que “implica que a la Generalitat estaran amb ERC”.
“Això no és diàleg dins de la llei, sinó que només és escoltar els que salten la llei.
Per a ells privilegis i per a la resta de ciutadans ma dura”, ha dit Arrimadas.
El primer secretari del PSC ha acusat la líder de Cs de ser dels polítics que es dediquen a “treure rendiment dels problemes”.
Segons Iceta, “a Catalunya hi ha un problema, i no hi ha problema que no es resolgui a través del diàleg”, i diu que el seu executiu està disposat a dialogar “dins de la llei”.
“Des que hi ha un govern del PSOE i Podem no s’han fet ni consultes ni referèndums ni s’han aprovat lleis il·legals ni DUI, i això no és només mèrit nostre, però alguna cosa hi té a veure la disposició a afrontar els problemes i dialogar amb tothom”, ha dit.
El ministre de Política Territorial ha rebatut també els arguments de la candidata de JxCat al Congrés, Laura Borràs, que ha ironitzat sobre el “federalisme” del PSOE i ha preguntat a Iceta “com pensa resoldre tots els incompliments que acumula l’estat a Catalunya”.
“Vostè sap que les inversions promeses que no arriben i els pressupostos i les inversions que no s’executen perjudiquen tots els catalans”.
Iceta ha respost que els pressuposts espanyols “compleixen amb Catalunya, les seves expectatives i necessitats”.
“Vostè em diu que aquest govern és d’incompetents, però el que necessita és un interlocutor igualment compromès amb el diàleg”, ha afirmat.
En aquest punt ha dit que l’ex-president de la Generalitat Quim Torra tenia “una estratègia de confrontació”.
“Torra va dir que l’autonomia és el principal obstacle de la independència, mentre que per al PSC l’autonomia és el millor servei als ciutadans de Catalunya i de tot Espanya”.
Iceta també ha respost la pregunta de la diputada del PP Macarena Montesinos de Miguel, que li ha demanat que retiri les seves “afirmacions denigrants” sobre el dret d’autodeterminació i les seves peticions d’indults als presos independentistes.
“Vostè se situa a anys llum de la nostra constitució”, ha dit abans d’acusar-lo de “cinisme”.
Segons Montesinos Iceta és “un trist peó del govern de Frankenstein” que “ho ha deixat tot lligat perquè Illa sigui l’escuder d’ERC a un tripartit” i ve a Madrid “de retirada daurada” per acabar la feina “de la taula d’autodeterminació i l’indult als colpistes”.
“No enganyen ningú, i tothom sap que el PSC i ERC són el mateix”, ha afirmat, i “estan esprement Catalunya al màxim per mantenir-se a La Moncloa”.
En la seva resposta, Iceta ha afirmat que “tot el que ha fet en política s’ha emmarcat sempre en la constitució i això serà també el que emmarcarà la seva tasca com a ministre”.
Ha defensat que consideri que l’estat té vuit nacions recordant que el fundador del PP, Manuel Fraga, considerava que ‘nació’ i ‘nacionalitat’ són el mateix concepte, i ha recomanat al PP que es llegeixi els estatuts d’autonomia que defineixen vuit comunitats com a ‘nacionalitat’.
“Vostès volen expulsar de la constitució els que comparteixen la seva visió estreta, però jo crec que a la constitució hi cap tothom”, ha dit. | El nou ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, contesta les crítiques que ha rebut per part de l’oposició. A Cs respon que, amb el PSOE i Podem, la Generalitat no ha incomplert la llei. A JxCat els reclama un interlocutor compromès amb el diàleg. Al PP li rebat que tot el que fa com a ministre s’emmarca en la Constitució. | Summarization |
caBreu_abstractive_2646 | Fes-me un resum d'aquest text: | El nou conseller de Justícia, Carles Mundó, ha dit aquest dimecres al vespre que si el Govern no pot arribar a un pacte amb la CUP pels pressupostos del 2016 aquests es podrien prorrogar, tot i no ser el més desitjable.
Segons ell, la CUP ha de ser conscient que hi ha molt poc marge de maniobra perquè els recursos són "escassos".
Tot i admetre que serà difícil pactar-los, ja que no està compromès en l'acord d'investidura, Mundó ha dit que s'intentarà i que si no s'arriba a l'acord, la pròrroga serà menys dolorosa perquè hi ha pocs recursos i "no suposarà un fre en absolut".
En una entrevista a Catalunya Informació, Mundó ha dit que la principal dificultat per elaborar els pressupostos és "tenir la caixa buida", ja que, segons ell, en polítiques socials i econòmiques seria relativament fàcil arribar a un acord perquè moltes mesures ja estan incloses al pla de xoc, que sí que està pactat.
Segons ell, el pacte serà tant difícil com quan ERC va aprovar els pressupostos de CiU del 2014 i 2015.
En aquest sentit, ha dit que l'oposició al Parlament posarà "hams" a la CUP i a JxSí perquè es trenqui l'acord de governabilitat el més sovint possible i ha denunciat un "concurs soterrat" entre els líders opositors per ser el cap de l'oposició.
"La CUP té la gran responsabilitat de no donar munició política als que volen que el procés naufragui", ha dit.
Malgrat això, veu com un "bon presagi" la votació del ple d'aquest dimecres en la qual la CUP finalment ha arribat a un acord amb JxSí i la resta de partits per pagar la paga extra del 2012 als treballadors públics.
Per a Mundó, l'objectiu primordial d'aquesta legislatura és aprovar la llei de transitorietat jurídica per "no fer cap salt al buit ni saltar-se passos, sinó fer passos ferms", subrogant temporalment lleis espanyoles mentre el futur estat català no aprova les seves pròpies lleis en algunes matèries, i aprovar la llei de procés constituent, que ha de servir per marcar el calendari i procediment per elaborar la futura constitució catalana.
Després d'aprovar les lleis, en 18 mesos, se celebrarien unes eleccions constituents per elegir el nou Parlament que hauria d'elaborar la carta magna.
Si aquesta és referendada pels electors, s'entendrà que volen un estat independent.
En aquest sentit, ha assegurat que el Parlament està legitimat per prendre decisions pròpies i deixar de dependre de la legislació espanyola.
En aquest sentit, veu positiu que CSQP s'hagi afegit a la comissió de procés constituent del Parlament.
Si el govern espanyol volgués suspendre l'autonomia a través de l'article 155 de la Constitució Espanyola, Mundó diu que encara s'evidenciaria més que el conflicte català és polític i no pas judicial.
"L'Estat pot respondre amb el bastó, com fins ara, però espero que ho entengui, que ja ho fa, i accepti respondre amb política", ha dit.
Malgrat això, ha dit que no li fan "angúnia" les "amenaces".
Tot això, segons el conseller, es podrà fer si els independentistes no cometen cap error, més que no pas pels seus encerts.
Malgrat això, s'ha mostrat optimista i convençut que el pacte 'in extremis' amb la CUP ha retornat la "il·lusió" a molts independentistes.
"Seria trist fallar", ha admès.
D'altra banda, Mundó, que va ser un alt càrrec durant el tripartit, ha negat que aquella experiència de govern es pugui comparar amb l'actual, ja que el moment polític és diferent i ara JxSí es va presentar unit a les eleccions amb un programa prèviament pactat.
Finalment, i pel que fa a les seves competències com a conseller, ha dit que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, sí que l'ha trucat per felicitar-lo pel nomenament i s'han emplaçat a treballar i col·laborar pel bon funcionament d'una administració "singular" com és la de justícia, on les competències estan repartides entre estat i Generalitat.
No obstant, ha reconegut que el ritme de la justícia és "inacceptable" i creu que ell ni el seu successor el podran millorar gaire perquè fan falta lleis processals i una major dotació de recursos. | El nou conseller de Justícia, Carles Mundó, pressiona la CUP perquè pacti els pressupostos de 2016 o s’hauran de prorrogar. Admet que hi ha pocs recursos i prioritza la llei de transitorietat jurídica per aquesta legislatura. El ministre Català l’ha felicitat pel seu nomenament com a conseller de Justícia i acorden col·laborar en aquest departament on comparteixen competències. | Summarization |
caBreu_abstractive_2012 | Fes-me un resum d'aquest text: | D'ençà que un amic li va explicar la tràgica història del darrer dia de la vida de Walter Benjamin, Juliane Heinemann es va bolcar en la figura de l'escriptor i filòsof alemany.
"La seva història i la mort a Portbou em van commoure molt", ha explicat Heinemann a l'ACN.
Fugint del nazisme, Benjamin va recórrer amb penes i treballs un sender que portava des de França fins a Catalunya, amb la idea de buscar exili als Estats Units.
'L'últim camí de Walter Benjamin' és l'espectacle que obrirà la 31a edició del Mercat de Música Viva de Vic aquest dimecres.
Heinemann proposa una espècie de viatge visual i musical, que destil·la la seva empremta electrònica, però que també s'acompanya amb poemes en quatre idiomes i una banda dalt l'escenari formada per Marcel·lí Bayer, Jordi Matas, Marko Lohikari i Oriol Roca.
Walter Benjamin, en el seu afany per escapar del règim nazi que afogava França i amb l'esperança d'arribar a Portugal per després dirigir-se cap als Estats Units, va travessar els Pirineus clandestinament.
El grup amb què va creuar la frontera finalment va ser arrestat per les forces franquistes i davant la situació de desesperació en què es trobava Benjamin es va suïcidar a Portbou.
La història del pensador i filòsof alemany va corprendre Juliane Heinemann, també alemanya de naixement però establerta a Catalunya des de fa quinze anys.
D'aquesta manera, l'últim dia de Benjmin que va lligat a la travessa dels Pirineus va inspirar Heinemann per crear un espectacle que parla de vida i de mort.
"Em quadrava molt per fer un espectacle molt visual i també molt musical", ha explicat l'artista.
Heinemann va fer la travessa durant el mes de juny perquè volia experimentar allò que havia viscut Bejamin, "imaginar com era fer el camí, tot i que amb unes condicions molt diferents, fugint de la guerra i sense parlar per no ser descoberts".
"Aquest mateix camí el va fer molta gent i això em sembla també un aspecte molt interessant del projecte, que pot ser representatiu per a molta gent que va tenir un destí semblant".
Walter Benjamin va fer el camí als anys 40, però la connexió amb l'actualitat és evident.
La idea inicial de la cantant era aconseguir fer el viatge musical i visual amb el públic.
Després d'un any de creació, però, la cantant explica que el projecte ha canviat i ha pres una deriva més abstracte.
"La idea de fer el camí de Walter Benjamin tots junts ha evolucionat a un nivell més creatiu, més abstracte", ha explicat.
"M'ha encantat tot el procés de creació, i fins i tot m'hi he obsessionat una mica", ha explicat Juliane Heinemann, que l'any passat va rebre el Premi Puig-Porret.
"Va ser molt bonic perquè vaig començar a investigar, a llegir la seva biografia, i també sobre conceptes filosòfics dels quals no en tenia ni idea.
És un no parar d'aprendre, entendre i investigar.
Ha estat un camí molt interessant", ha destacat Heinemann.
A banda de la música i la imatge, fils conductors de l'espectacle que proposa l'artista, un dels aspectes destacats són els poemes que ha incorporat i que barreja amb les cançons.
"Volia incloure idiomes que són propers a la història de Walter Benjamin, però també que fossin propers a mi", ha explicat.
En aquest sentit, la component alemanya era molt forta, cosa que es plasmarà en frases, textos i lletres en alemany, però també es parlarà català, castellà i francès, un país on Benjamin va viure durant anys a l'exili.
El filòsof jueu alemany també era "un col·leccionista de cites" i Heinemann va voler jugar a nivell musical amb aquesta característica.
Durant tot l'any ha anat escrivint en una llibreta poemes que ha trobava en les diferents llengües o fragments que d'alguna manera "connectaven" amb ella, amb la història de Walter Benjamin i que li servien d'inspiració.
Per això les seves cançons, algunes, són en diferents idiomes.
"És una mica com jo mateixa, una barreja d'idiomes diferents", ha destacat.
A partir de l'estrena al mercat Heinemann espera que l'espectacle pugui girar i es pugui veure en teatres d'arreu del territori, també a Alemanya.
De moment, la primera actuació serà el 30 de novembre a Portbou, el lloc on Walter Benjamin va perdre la vida. | L’artista Juliane Heinemann presenta “L’últim camí de Walter Benjamin” a la 31a edició del Mercat de Música Viva de Vic. Es tracta d’un espectacle musical i visual que recorda el pas de Benjamin cap a l’exili fugint dels nazis, per acabar suïcidant-se a Portbou. Heinemann utilitza quatre idiomes, poemes, cançons i conceptes filosòfics per endinsar-se a la desesperació de Benjamin. | Summarization |
caBreu_abstractive_2604 | Fes-me un resum d'aquest text: | Memòria, autobiografia i jo' , de Margarida Castellano, Premi Joan Fuster
ACN València.-La 46 edició dels Premis Octubre ha atorgat enguany el protagonisme a la mirada femenina, amb el Premi Joan Fuster d'assaig per a l'obra 'Passats i presents d'allà i d'ací.
Memòria, autobiografia i jo' , de Margarida Castellano, que mostra la importància que tenen en les noves societats multiculturals les dones que venen d'altres cultures i aporten un nou enfoc en les societats actuals.
També la mirada femenina, en aquest cas la de la dona del músic valencià Francesc Tàrrega, té protagonisme en la novel•la 'Les llàgrimes d'Orfeu', de Vicent Pallarés, Premi Andròmina de Narrativa.
Sense ser una biografia novel•lada, l'obra se centra en fets reals de la vida del guitarrista però vistos des dels ulls de la seva família i, en particular, de la seva dona.
L'edició d'enguany ha recuperat el premi de teatre, batejat com Premi Pere Capellà.
El guanyador ha estat el dramaturg valencià Manuel Molins per l'obra 'Ratzinger Papa 265 (els àngels de Sodoma)'.
El Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia ha recaigut en Carles Camps (Cervelló, Baix Llobregat, 1948), amb l'obra 'El rastre d'uns escrits'.
La cerimònia de lliurament ha tingut lloc aquest dissabte en el marc del tradicional sopar literari, que s'ha celebrat a l'Hotel Astoria de València.
La 'Nit dels Octubre' ha estat dedicada a commemorar el centenari de la Revolució Russa i al record del 25è aniversari de la mort de Joan Fuster.
Durant l'espectacle han participat Rafel Arnal, Màrius Serra, Maria J. Peris i Arcadi Valiente.
A l'acte han assistits personalitats del món polític, cultural i econòmic dels territoris de parla catalana.
"Darrere d'un geni hi ha una parella que en pateix les conseqüències"
En roda de premsa, la portaveu del jurat del Premi Andròmina, ha remarcat que s'ha valorat de manera especial una novel•la que combina narració de la vida del músic Francesc Tàrrega amb la percepció de la seva dona.
L'autor de 'Les llàgrimes d'Orfeu', de Vicent Pallarés, ha explicat als mitjans que la novel•la va néixer sobre la idea que "darrere d'un gran home hi ha una gran dona canviant-la per darrere de qualsevol geni, masculí o femení, hi ha una parella que en pateix les conseqüències".
Pallarés narra el trasllat del cadàver del valencià Francesc Tàrrega, des de Barcelona fins a Castelló, i com en aquest camí la família reflexiona sobre la vida del guitarrista.
Dones immigrades que escriuen en català i reivindiquen una identitat mai reivindicada
'Passats i presents d'allà i d'ací.
Memòria, autobiografia i jo' , de Margarida Castellano, ha obtingut el Premi Joan Fuster d'Assaig, valorant especialment "l'originalitat i actualitat de la temàtica, molt poc tractada i de gran impacte", segons el jurat.
La seva autora ha explicat que autores com Najat El Hachmi o Asha Miró han inspirat les seves reflexions sobre "dones immigrades que escriuen en català i reivindiquen una identitat que mai ningú havia reivindicat i ho fan amb l'autobiografia" i com aquest "hibridisme" afecta a les noves societats.
"És la vida de dones que es desenvolupen a les escletxes del poder econòmic", ha assenyalat Castellano.
Corrupció i homofòbia al món vaticà
El Premi Pere Capellà de Teatre ha estat atorgat al dramaturg valencià Manuel Molins per l'obra 'Ratzinger Papa 265 (els àngels de Sodoma)', una obra que gira al voltant de "la corrupció econòmica i l'homofòbia al món vaticà, totes dues contràries a la doctrina cristiana", segons ha explicat el seu autor.
Molins ha afegit que, com es pot veure al subtítol, l'obra també se centra en la sodomia exposant que, segons l'evangeli, "els sodomites són aquells que no compleixen les normes de l'asil".
El text combina poesia i prosa "donant veu a tots els punts de vista".
Per últim, el premi de Poesia Vicent Andrés Estellés ha estat per a 'El rastre d'uns escrits', de Carles Camps.
Es tracta, segons que ha explicat el seu autor, d'una compilació de poemes amorosos, de memòria familiar, de reflexió sobre el llenguatge, poemes circumstancials i un últim poema que dona nom al llibre.
A l'edició d'enguany s'han presentat 149 originals, sis menys que en l'edició anterior.
13 obres han optat al Joan Fuster d'Assaig, valorat en 6.000 euros; 42 al Premi Andròmina de Narrativa, valorat en 10.000 euros; 50 al Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, valorat en 3.000 euros i 44 al Premi Pere Capellà de Teatre, també valorat en 3.000 euros. | El premi Octubre d’assaig és per Margarida Castellano per les reflexions sobre dones migrades que escriuen en català de la seva identitat. El de novel·la, per Vicent Pallarés, amb una història sobre la dona del guitarrista Francesc Tàrrega. El de teatre, per una obra sobre la corrupció econòmica i l’homofòbia al Vaticà. El de poesia, per Carles Camps. | Summarization |
caBreu_abstractive_2294 | Fes-me un resum d'aquest text: | El comissari de Serveis Financers de la Unió Europea, Jonathan Hill, ha dimitit aquest dissabte arran del resultat del referèndum britànic.
Hill ha assegurat que està "molt decebut" amb la decisió de marxar de la UE però que "el que està fet no es pot desfer" i per això ara cal crear "una nova relació amb Europa que funcioni el màxim de bé possible".
Mentrestant, els ministres d'Exteriors dels sis països que van iniciar el projecte europeu han exigit que el procés per a la sortida del Regne Unit de la Unió es faci "el més aviat possible".
La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha demanat converses urgents amb Brussel·les per "protegir" el lloc d'Escòcia dins de la UE.
Reunits a Berlín, els responsables d'Exteriors d'Alemanya, Itàlia, França, Holanda i Luxemburg també han coincidit en la necessitat de "millorar i transformar" la UE després del 'Brexit' per protegir els interessos de la resta de països.
"Diem, aquí, junts, que el procés ha de començar el més aviat possible per no quedar-nos als llimbs i concentrar-nos en el futur d'Europa", ha assegurat el responsable d'Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier.
El francès Jean-Marc Ayrault també ha reclamat celeritat i que els britànics no juguin, ha dit, "al gat i la rata".
L'holandès Bert Koenders ha avisat que la situació "ja no és com sempre" i que s'ha d'evitar un buit polític.
Precisament mostra de que la situació ha canviat ha estat la dimissió del comissari d'Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió de Mercats de Capital.
Jonathan Hill, polític conservador i aliat de David Cameron, ha admès que va arribar a Brussel·les "com algú que havia fet campanya en contra de l'entrada del Regne Unit a l'euro i que era escèptic sobre la UE".
"Marxo segur que, tot i les frustracions, la nostra adhesió era bona pel nostre rol al món i bona per a la nostra economia", ha assegurat en el comunicat de la seva dimissió.
El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ha dit que ha volgut convèncer Hill de seguir en el càrrec però que respecta la seva decisió.
Quan la dimissió es faci efectiva, a partir del 15 de juliol, el vicepresident econòmic de la Comissió, el letó Valdis Dombrovskis, assumirà les competències que fins ara tenia Hill.
"Al principi d'aquesta Comissió, vaig voler que el comissari britànic tingués a càrrec els Serveis Financers, com una mostra de la meva confiança en la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea.
Desgraciadament, la situació ara està canviant", ha assegurat Juncker en un comunicat, on ha preuat Hill com "un vertader europeu, no només el comissari britànic".
"Entenc la seva decisió i la respecto", ha afegit.
Caldrà veure, ara, com se soluciona la marxa de Hill i si és substituït.
D'acord amb els tractats europeus, hi ha d'haver un comissari per cada estat membre de la Unió Europea.
La Comissió Europea ha indicat que Juncker "està preparat per negociar ràpidament amb el primer ministre britànic possibles noms d'un comissari de nacionalitat britànica així com la seva possible cartera".
Tot i això, la Comissió també ha indicat en el seu comunicat que "els comissaris han de ser escollits per les seves competències generals i compromís europeu" i han de ser persones amb una "independència inqüestionable".
El càrrec també requereix l'acord entre el president de la CE i el consell de ministres de la UE, així com la consulta amb el Parlament Europeu.
Escòcia demana parlar amb Brussel·les
Mentrestant, i arran del 62% de suport a la Unió Europea que van mostrar els escocesos en el referèndum de dijous, la seva primera ministra, Nicola Sturgeon, ha reclamat poder negociar directament amb Brussel·les i les capitals europees el seu lloc al club comunitari.
"El consell de ministres ha acordat que demanarem entrar en negociacions immediates amb les institucions de la Unió Europea i altres estats membres per explorar totes les opcions possibles per protegir el lloc d'Escòcia dins de la UE", ha assegurat Sturgeon des d'Edimburg.
La primera ministra escocesa ha convidat els cònsols generals dels països europeus a una cimera a la seva residència, Bute House.
Sturgeon, com ja va anunciar divendres després de la declaració oficial dels resultats, ha reiterat que un segon referèndum d'independència està sobre la taula.
"Estem decidits a actuar amb determinació, però d'una manera unitària arreu d'Escòcia, per decidir el camí cap endavant", ha dit.
Mentrestant, al conjunt del Regne Unit, més d'un milió de persones han firmat una petició reclamant que es celebri un nou referèndum pel 'Brexit' que impliqui un major percentatge en suport de la sortida perquè aquesta, realment, es faci efectiva.
L'elevat nombre de signants implica que el text s'haurà de considerar a nivell de comitè al parlament de Westminster. | El comissari britànic de Serveis Financers de la Unió Europea, Jonathan Hill, dimiteix arran del resultat del referèndum britànic. El Brexit és l’opció guanyadora, amb la qual Hill es mostra decebut perquè creu que la UE és bona per al Regne Unit. El president de la Comissió, Juncker, li ha demanat que segueixi al càrrec, però no l’ha pogut convèncer. | Summarization |
caBreu_abstractive_1206 | Fes-me un resum d'aquest text: | El congrés del Partit Popular avança sense entrebancs segons el guió previst de manera minuciosa per la maquinària de Génova, tret de l’ensurt d’ahir al vespre amb l’esmena “anti-Cospedal”, evitada al darrer segon i per només un grapat de vots.
Si es grata una mica, es poden trobar discrepàncies ideològiques en temes vinculats a la moral i els drets socials, com les esmenes entorn l’avortament i la maternitat subrogada.
Però hi ha un tema en què el PP mostra una unanimitat sense fissures, i és en la intransigència davant les reivindicacions de Catalunya, des del referèndum a tot el que suposi negociació bilateral.
El text de la ponència, coordinada per Javier Arenas, ha estat redactat per dirigents “perifèrics”, com el basc Alfonso Alonso, el gallec Alberto Núñez Feijóo i el català Xavier García-Albiol, sens dubte amb la voluntat de mostrar la màxima cohesió interna en aquest tema.
Unitat en el partit, però encara més unitat d'Espanya, és el missatge que es vol proclamar.
Núñez Feijóo ha defensat la ponència d’economia i administració territorial.
Ha estat molt clar al dir que Espanya “és un mosaic de les necessitats de 46 milions d’espanyols” i no ha de ser “un puzle” de les voluntats que pugui tenir cadascun dels disset presidents autonòmics.
Una ponència per al "no"
La ponència territorial que s’està debatent aquest migdia assenyala les línies vermelles del PP davant del procés català, que són moltes.
Ja es va fer pública l’oposició explícita al referèndum, però és tot el text el que al·ludeix, de manera més o menys directa, a Catalunya.
S’estableix que el PP defensarà “la integritat de la sobirania nacional com a qualitat inherent i indelegable del poble espanyol, de la qual ningú pot disposar de forma autònoma” i que “ningú hauria de qüestionar de forma unilateral”.
En el text es reafirma que “no hi ha lloc en el nostre país, en la nostra Constitució i en l’ordenament jurídic per a un referèndum d’autodeterminació”.
En la ponència hi ha afirmacions de tipus essencialista sobre la nació espanyola, sorgida dels segles de la historia: “Creiem en Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals, que els espanyols van construir junts al llarg dels segles”.
Sense fissures respecte el sobiranisme
Només cal conversar amb un compromissari per copsar com es veu la situació a Catalunya.
Mercedes Ramos, compromissària de Saragossa i regidora en un municipi mitjà, expressa el que és l’opinió de la massa de participants en el congrés.
Ho té molt clar: “Home, jo crec que es va a una confrontació.
El problema és que durant molts anys hi ha hagut massa permissivitat davant dels governants de Catalunya”.
Cap error per part del PP?
“Sí –respon-, del PP i del PSOE.
S’han fet massa concessions i s’ha permès que les autonomies no siguin iguals.
Catalunya té més autonomia que Aragó.
Aquí hi ha l’error”.
Ramos explica que va viure nou anys a Barcelona i que es va haver d’examinar de català “Ho vaig entendre.
No em va costar gaire perquè havia estudiat francès”.
Però això que passa ara ja és una altra cosa.
Aquesta opinió és àmpliament compartida, amb més o menys matisos.
José Luis Iravedra, ex-president del PP de Lugo, espera per entrar a la reunió de la ponència.
Iravedra, un històric del PP gallec, està convençut que “el procés va començar com un joc, i ara veuen que se’ls ha escapat de les mans”.
Se sent galleguista?
Iravedra dubta: “Sí, però abans de tot, espanyol, lògicament”.
Molt a prop seu, però amb més suavitat, José de la Uz, alcalde de Las Rozas, assegura que “hi ha una llei que és per a tots, i que no es pot sortejar”.
De la Uz confia, però, que al final no hi haurà un xoc frontal i es trobaran vies de sortida al conflicte. | El Partit Popular celebra el seu congrés amb ponències i referències contra el sobiranisme a Catalunya i apel·lant a la Constitució i la història comuna. Els representants del País Basc, Galícia i Catalunya coordinen una ponència sobre la unitat d’Espanya. Els compromissaris manifesten el seu rebuig pel referèndum o la declaració unilateral d’independència. | Summarization |
caBreu_abstractive_2635 | Fes-me un resum d'aquest text: | A Llesp, a l'Alta Ribagorça, es tanca aquest dissabte a la nit la temporada de falles al Pirineu, la segona des que les festes del foc dels solstici d'estiu tenen el reconeixement de patrimoni immaterial de la Humanitat.
La comarca concentra deu de les 16 poblacions catalanes amb tradició fallaire.
La primera baixada es va fer el 17 de juny a Durro, a la Vall de Boí, i des d'aleshores han passat per l'Alta Ribagorça uns 20.000 visitants atrets per la festa, segons càlculs del Consell Comarcal.
Tant des del Consell com des de l'Ajuntament de la Vall de Boí asseguren que els turistes s'han mantingut o fins i tot incrementat respecte l'any passat, per tant, constaten que l'èxit de la repercussió que va tenir la declaració de la UNESCO "no va ser una flor d'estiu".
A més, també valoren molt positivament les mesures que s'han pres per facilitar la mobilitat, amb més pàrquings i un servei de taxi per atansar els visitants fins als pobles.
Pel que fa al nombre de fallaires, s'ha arribat als 1.800, amb rècord de participants a Vilaller i Pont de Suert, on van baixar les falles unes 400 persones.
Segons el Consell Comarcal, la popularitat de la festa ha permès tornar a penjar el cartell de ple als establiments turístics, especialment als nuclis de la Vall de Boí, que han registrat un nivell d'ocupació durant cada cap de setmana d'entre el 90 i 100%, tal com es preveia a l'inici de la temporada.
El president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Josep Lluís Farrero, ha destacat el fort revulsiu econòmic que les falles suposen en els municipis de la comarca i que s'ha vist reforçat després del reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
"La massiva afluència de visitants registrada aquests dies a la comarca garanteix un impacte altament positiu en el nostre sector econòmic, a tots els nivells, ja que a més d'incrementar els registres d'allotjament i la despesa turística, també contribueix a captar i fidelitzar futures estades al territori", ha explicat Farrero.
També remarca que l'adequació de les zones d'aparcament, el servei de taxi o el bus jove han ajudat a la mobilitat territorial i a descongestionar uns nuclis que tenen poca capacitat per absorbir tanta afluència de visitants.
En aquest sentit, l'alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada, també s'ha mostrat molt satisfet de les millores en la logística de la festa i ha apuntat que l'objectiu per a l'any que ve és ampliar el pàrquing de Boí, on les falles se celebren la nit de Sant Joan.
"Amb això ja podrem assumir d'una manera molt correcta tots els visitants que venen a veure l'espectacle", ha dit.
Perelada també ha destacat la bona col·laboració amb els Mossos d'Esquadra per ordenar la mobilitat.
Una festa mil·lenària
Les falles són una tradició que a cada municipi on se celebra es viu diferent.
Actualment la tradició fallaire se celebra a 63 municipis de Catalunya, Andorra, França i la resta de l'estat espanyol.
Dels 16 municipis catalans que ho celebren 10 són a l'Alta Ribagorça.
Cada falla té un pes d'aproximadament 20 quilos.
La baixada s'inicia des d''un lloc elevat de la muntanya, el faro, visible des del poble, on hi ha plantat un pi on s'encenen les falles abans de començar el descens.
Les torxes baixen recolzades a les espatlles dels fallaires pels camins tradicionals fins a arribar a les places dels pobles, on es llancen a la foguera.
Les festes del foc del solstici d'estiu van ser declarades patrimoni cultural immaterial per la UNESCO l'1 de desembre de 2015.
'Camins de Foc'
Els visitants de l'Alta Ribagorça han pogut disposar aquest any d'un fulletó informatiu dels 'Camins de Foc', una iniciativa que es va estrenar l'any passat.
Es tracta de 10 itineraris pels pobles fallaires que ressegueixen els camins per on s'encenen i baixen les torxes.
Són uns recorreguts que es poden fer durant tot l'any i que estan adreçats a tots els públics.
La intenció és que els visitants coneguin la història de les falles, gaudeixin de la natura i es preservi la tradició.
El president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça ha explicat que un dels reptes pel pròxim any és ampliar la senyalització d'aquests camins amb plafons informatius als faros on s'expliqui l'entorn, la tradició i les característiques pròpies de la festa a cada poble. | Acaba la temporada de falles al Pirineu, amb l’última baixada a Llesp, l’Alta Ribagorça. Els representants comarcals valoren positivament l’èxit de l’espectacle, amb una gran repercussió econòmica per a la comarca. S’han pres mesures per millorar la mobilitat dels 20.000 visitants i han participat 1.800 fallaires. La tradició de baixar torxes enceses fins al poble se celebra a 16 municipis catalans. | Summarization |
caBreu_abstractive_2315 | Fes-me un resum d'aquest text: | Un grup d'experts europeus han presentat a Barcelona un projecte per impulsar la intel·ligència artificial a la Unió Europea i fer front als EUA i la Xina, països líders en el desenvolupament d'aquesta tecnologia.
Finançat amb 20 milions d'euros per la Comissió Europea, compta amb 79 socis de 21 països, entre els quals hi ha el Barcelona Supercomputing Centre (BCS) i la UPC, que ha organitzat la trobada.
Els integrants de la iniciativa s'han compromès a crear una plataforma d'intel·ligència artificial "a la carta" per facilitar als usuaris coneixements, algoritmes i eines.
En el marc del projecte, també es desenvoluparà un Observatori d'Ètica que vetllarà pel respecte als drets humans i serà coordinat pel BCS.
I és que, segons ha assegurat a l'ACN un dels seus investigadors, Ulises Cortés, Barcelona "té les condicions" per ser el "pròxim hub" d'intel·ligència artificial europeu.
Només Hèlsinki, Londres i París estan per davant de la capital catalana en termes d'IA, ha assegurat Cortés, que també ha recalcat que és de vital importància explicar als empresaris que aquesta tecnologia té moltes aplicacions perquè puguin fer-ne negoci.
Segons els impulsors, el projecte ajudarà a apropar la intel·ligència artificial a petits empreses, empreses no tecnològiques i administracions públiques de tota Europa.
Per això, els coordinadors d'AI4EU es reuniran en catorze països amb especial interès a fer contactes empresarials.
Aquest programa forma part del pla d'acció que la Comissió Europea va presentar el passat 7 de desembre per fomentar l'ús de la intel·ligència artificial a Europa.
Compta amb 20 milions de finançament procedents de l'executiu comunitari i està coordinat per l'empresa electrònica francesa Thales.
La iniciativa presentada aquest dijous no tindrà una seu física, sinó que és una eina que es construirà de forma col·laborativa entre els 79 socis en diferents trobades.
La plataforma d'intel·ligència artificial "a la carta" que es pretén crear tindrà "software lliure" i proveirà "recursos computacionals" a emprenedors i empreses innovadores, que hauran de superar un concurs per accedir-hi, ha explicat Cortés.
La primera versió de software estarà disponible d'aquí a sis mesos, i l'última en 36 mesos.
Segons l'investigador, l'objectiu final del projecte és crear un teixit industrial innovador i estimular l'ecosistema digital europeu per fer front als gegants de la investigació en intel·ligència artificial, els Estats Units i la Xina, però des d'un punt de vista humanístic.
Una idea que també ha recalcat la directora d'Intel·ligència Artificial i Indústria Digital de la Direcció General CONNECT de la Comissió Europea, Lucilla Sioli, en el seu discurs de benvinguda.
Per això, els investigadors insisteixen en la importància de l'Observatori d'Ètica, coordinat entre Barcelona i Venècia.
Aquest ens té la intenció d'aconseguir que el disseny dels programes que utilitzin intel·ligència artificial i interactuïn amb éssers humans, estiguin concebuts des de la idea que han de ser respectuosos amb la diversitat i, no vulnerar el marc legal fixat per la UE, ha explicat Cortés.
La UE busca la "medalla de bronze" global en intel·ligència artificial
També des de la UPC, Cecilio Angulo, de l'Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC), ha apuntat que si bé "està clar" que aquestes dues potències tenen "la medalla d'or i de plata" en desenvolupament d'intel·ligència artificial, "ningú té la de bronze".
Amb el projecte presentat aquest dijous, la UE intenta merèixer-se aquest tercer lloc i fer-ho amb una investigació "centrada en l'ésser humà" inspirats en els "valors ètics europeus", ha explicat a l'ACN Philipphe Moutou, coordinador del projecte per Thales.
"Hem de parlar d'ètica abans de fer les coses, i no després, perquè és difícil parlar d'ètica quan el mal ja està fet", ha afegit.
Entre els 79 socis del projecte s'inclouen també, entre d'altres, l'Institut d'Investigacions d'Intel·ligència Artificial (IIIA), la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), les empreses Atos Spain i SmartRural, i la Fundación centre tecnològic CARTIF. | Experts europeus presenten a Barcelona un projecte per fomentar la intel·ligència artificial a la Unió Europea i així esdevenir líder amb els EUA i la Xina. La UPC, que ha organitzat la trobada, i el Barcelona Supercomputing Centre participen en el projecte. Un Observatori d’Ètica coordinat pel BSC vigilarà que es compleixi el marc legal de la UE als projectes desenvolupats. | Summarization |
caBreu_abstractive_2243 | Fes-me un resum d'aquest text: | L'Hospital Clínic de Barcelona ha impulsat la creació del Clínic Eye Training Center (CETC), una àrea puntera de formació en cirurgia que s'integrarà a la nova àrea quirúrgica d'Oftalmologia, al recinte de la Maternitat, al barri de Les Corts.
Gràcies a la creació d'aquest espai es podrà oferir docència a professionals de països del tercer món a través del programa de cooperació Learn for Sight, que permetrà l'accés a l'oferta formativa i als recursos del Clínic a especialistes d'aquests països.
L'Hospital Clínic inicia una campanya de donacions per completar el projecte, d'uns 570.000 euros, que compta amb el suport del campió de MotoGP, Marc Márquez, com a ambaixador del programa Learn for Sight, i els actors Josep Maria Pou i Queco Novell, que han estat pacients de l'Institut Clínic d'Oftalmologia (ICOF) i han participat en un vídeo promocional.
La nova àrea quirúrgica de l'Institut Clínic d'Oftalmologia (ICOF) de l'hospital, que s'inaugurarà previsiblement el juny del 2020, tindrà quatre quiròfans nous, ocuparà una superfície de 1.000 metres quadrats i té un pressupost de quatre milions d'euros finançats pel propi Clínic.
Permetrà implantar les tècniques més innovadores en cirurgia oftalmològica com la intervenció de cataracta amb làser de femtosegon i implants intraoculars amb nous materials; òptiques i dissenys; cirurgia microincisional de vitrectomia; trasplantaments de còrnia amb tècniques selectives, cirurgia de glaucoma amb microimplants o cirurgia 3D.
El CETC comptarà amb diversos espais distribuïts en 160 metres quadrats.
Hi haurà una aula de formació i un laboratori de simulació, o Dry Lab, que permetrà donar a conèixer les diferents plataformes quirúrgiques i diagnòstiques i que els alumnes adquireixin competències bàsiques i específiques.
També hi haurà un espai Wet Lab, de cirurgia experimental, per proporcionar formació sobre cirurgia de cataracta, retina, còrnia, glaucoma i cirurgia oculoplàstica, on es faran pràctiques amb ulls de porc.
El fet que l'àrea de formació i el bloc quirúrgic estiguin junts permetrà als alumnes, a més de fer pràctiques, veure en directe alguna de les 40 operacions oftalmològiques diàries que s'hi realitzen, unes 4.700 el 2018.
També hi haurà intercomunicació amb consultes externes, on es realitzen més de 200 visites cada dia, unes 50.000 tot el 2018.
Aquest és el primer projecte d'entrenament pràctic en oftalmologia en un centre públic a Europa integrat en una àrea quirúrgica amb una zona específica per a docència.
L'objectiu és que alumnes de grau de Medicina i Bioenginyeria, metges MIR i oftalmòlegs rebin la millor formació en aquesta especialitat.
En aquest espai s'hi formaran prop de 500 persones cada any.
L'espai també s'obrirà a empreses farmacèutiques per fer les seves investigacions.
Gràcies a la creació d'aquest espai també s'oferirà docència a professionals de països del tercer món a través del programa de cooperació Learn for Sight, primer a Haití, i després al Txad, el Senegal o altres països.
A través del programa es facilitarà l'accés a l'oferta formativa i als recursos del Clínic a aquests especialistes perquè, una vegada formats, puguin posar en pràctica els coneixements i aprenentatges adquirits en els seus països d'origen.
"L'objectiu és contribuir al desenvolupament i sostenibilitat d'aquests països facilitant la formació de professionals de la salut ocular autòctons.
D'aquesta manera, les persones amb dèficit visual i sense recursos econòmics podran tenir accés a una assistència oftalmològica de qualitat", ha explicat Alfredo Adán, director de l'Institut Clínic d'Oftalmologia (ICOF).
Adán ha recordat que el 75% dels 36 milions de casos de ceguera que hi ha al món es poden prevenir o curar com les cataractes, el glaucoma, els problemes a la retina o els derivats de la diabetis.
El Clínic Eye Training Center i el programa de cooperació internacional, constitueixen una iniciativa pionera a Europa que requereix un finançament de 570.000 euros.
L'Hospital Clínic ha iniciat una campanya de captació de fons per finançar el CETC que compta amb el suport dels actors Josep Maria Pou i Queco Novell, que han participat en un vídeo promocional que presenta la iniciativa, titulat 'El que no et cansaries de veure'.
També compta amb el suport de Marc Márquez, com a ambaixador del programa de cooperació Learn for Sight.
Pou ha dit que fa uns vuit mesos va estar patint durant mig any pel temor a perdre la visió, i ha donat les gràcies al Clínic per curar-lo totalment.
Márquez, per la seva banda, ha explicat que el 2011 va patir diplopia, visió doble, que li va fer témer haver d'abandonar la seva carrera esportiva, però també altres aspectes bàsics de la vida com llegir o caminar.
Es va operar i ara ha volgut donar les gràcies aportant el seu "gra de sorra" a la campanya per recaptar fons. | L'Hospital Clínic de Barcelona comença una campanya de donacions per crear un centre de formació en cirurgia oftalmològica. Aquest centre oferirà docència a professionals de països del tercer món, en un programa que arribarà a Haití, al Txad i al Senegal, entre d'altres. La campanya compta amb el suport d'expacients com Josep Maria Pou, Queco Novell i Marc Márquez. | Summarization |
caBreu_abstractive_470 | Fes-me un resum d'aquest text: | El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha emès avui una interlocutòria on dona deu dies a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per a pagar els 60.000 euros de fiança que va fixar el passat dilluns, i on li imposa l’obligació de comparèixer cada quinze dies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o davant qualsevol tribunal de la seva conveniència, així com la de comparèixer sempre que sigui citada.
També recull la llibertat provisional de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, a qui no va imposar mesures cautelars.
Segons Llarena, Rovira tenia una funció ‘decisòria’ en el disseny del procés independentista, però no se li ha d’imposar una mesura cautelar de presó, perquè en el seu cas, i malgrat la ‘greu responsabilitat que s’investiga i que ha portat fins i tot a la fuga d’alguns investigats’, el risc de fuga es troba ‘molt mitigat’ pel seu ‘arreglament personal, familiar i laboral’, i perquè el seu comportament dels últims mesos ‘no ofereix cap signe de possible ocultació’.
En aquest sentit, recorda que cap de les parts ha apel·lat a aquest risc de fuga durant els dos mesos que han passat des de l’anunci de la seva investigació i la citació.
En tot cas el jutge defensa la imposició de la fiança perquè ‘el risc de fuga no s’esvaeix de manera absoluta’ i perquè hi ha elements que ‘poden propiciar’ el retorn dels partits independentistes a la lògica del procés, com ‘el discurs que formulen alguns dels suposats copartícips del comportament que s’investiga’ i el fet que alguns dels documents intervinguts apuntin que els investigats tenien intenció de ‘perseverar en els seus plans d’actuació’.
En una interlocutòria de deu pàgines –on no fa encara cap referència a la incompareixença d’Anna Gabriel-, Llarena insisteix a assenyalar Mas, Rovira i la resta d’investigats haurien participat d’una ‘iniciativa política compartida per diversos partits, el govern de la Generalitat el Parlament i altres institucions de la mateixa Comunitat’ per ‘declarar unilateralment la independència de Catalunya i segregar aquesta Comunitat Autònoma de la resta de l’Estat’.
Aquest pla, segons el jutge, passava per ‘l’aprovació parlamentària de diverses normes i resolucions orientades a aquella finalitat’ i que anirien ‘en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional’.
Segons el jutge, la celebració del referèndum era un ‘element indispensable’ per a la declaració unilateral d’independència.
Segons el jutge, totes aquestes institucions haurien incitat els partidaris de la secessió a ‘mobilitzar-se al carrer’ per ‘enfortir les seves actuacions i forçar l’Estat a acceptar la independència’, malgrat ‘l’altíssima probabilitat que aquesta mobilització desmboqués en actes violents en defensa de la declaració unilateral d’independència’.
Rovira tenia ‘una funció decisòria’
El jutge justifica la imposició de la fiança a Rovira pel fet que tenia ‘una responsabilitat política de més nivell no només al sí del partit sobiranista d’ERC o del Grup Parlamentari Junts pel Sí’.
‘La importància política de la seva figura resulta plenament coherent amb el fet que la investigada tingués una funció decisòria en la concepció i en l’execució d’un procés sobiranista que va ser el centre de l’activitat política durant la legislatura, tal i com se li atribueix al document Enfocats intervingut en ocasió del registre practicat a l’habitatge de Jose Maria Jové’.
Segons el jutge hi ha ‘altres elements objectius’ que corroborarien aquesta ‘responsabilitat i funció’ de Rovira.
‘Més enllà de la seva activitat parlamentària de portaveu, deliberativa i de vot, la investigada ha jalonat les seves responsabilitats polítiques amb declaracions públiques on divulga la seva iniciativa, alhora que descrivia actes que permetien incomplir les traves legals que impedien l’objectiu col·lectiu que impulsava’.
Segons Llarena, l’agenda de Jové demostra que va participar a reunions ‘totalment alienes a la seva tasca de portaveu parlamentària’ on ‘es debatia la millor estratègia que calia seguir per aconseguir la independència’.
També li atribueix responsabilitat per haver ‘impulsat personalment’ la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica ‘quan la prohibició pel Tribunal Constitucinal era notòria per a qualsevol que fes activitat política a Catalunya’.
El jutge també assenyala com a ‘evidències’ les ‘converses telefòniques on s’aprecia que la investigada participava, amb una clara capacitat decisòria, a l’organització i provisió dels centres de votació on es pretenia celebrar el referèndum’.
Mas tenia un paper ‘llunyà’
Pel que fa a Artur Mas, Llarena assegura que no aprecia risc de fuga ni de reiteració delictiva.
‘El paper que li atribueix la investigació practicada fins avui i la circumstància d’una intervenció política relativament llunyana no conformen un risc que resulti equiparable al que s’ha apreciat als altres investigats’.
Mas, recorda, sempre ha assumit i complert la seva obligació de comparèixer als tribunals quan ha estat citat. | El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena demana a Marta Rovira, secretària general d’ERC, una fiança de 60.000 euros, que ha de pagar en 10 dies. El jutge considera que va tenir un paper decisiu en el disseny de l’estratègia independentista, però que no hi ha risc de fuga per l’arrelament familiar i laboral de Rovira. | Summarization |
caBreu_abstractive_2409 | Fes-me un resum d'aquest text: | L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha dit aquest divendres al final del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no li fa por la possible condemna per desobediència perquè el cas "va d'una cosa molt més gran, digna i legítima com els drets i llibertats del poble".
De fet, ha considerat injust que ella estigui acusada de desobediència amb una pena d'inhabilitació i, en canvi, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell estigui empresonada per permetre la tramitació d'iniciatives parlamentàries que Boya va impulsar.
"No hi ha justícia en aquesta sala", ha dit, i ha afegit que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, pot afegir la possible condemna al seu currículum per ser magistrat del Tribunal Suprem.
En el seu últim torn de paraula, Boya no s'ha retractat de res del que va fer, sinó que ha reivindicat el dret al parlamentarisme i a impulsar iniciatives que "desobeeixin lleis injustes" i trenquin amb el "règim del 78".
Ha assumit la desobediència, no pas la tipificada al Codi Penal, sinó la que suposa "l'obediència al programa electoral".
Tot i considerar que això no pot ser delicte, ha admès que "no surt gratis i hi pot haver un càstig".
"No vull trencar la Constitució espanyola, hi estic en contra, però vull una constitució per a Catalunya", ha resumit.
En tot cas, ha lamentat que una possible sentència condemnatòria farà que l'actual i els futurs parlaments catalans no puguin parlar d'independència.
Per això, en el conflicte entre "resignar-se a acatar una llei injusta", intentar-la modificar per les vies legals tot i que l'estat "unilateralment no escolta les demandes majoritàries i persisteix en la via constitucional", o transformar la legalitat, ella opta per la "desobediència persistent", en considerar que "el règim del 78 ha obligat a desobeir, no dona altra opció i és legítim obrir una via davant del mur constitucional".
En un llarg al·legat final, l'exdiputada cupaire ha dit que durant el judici s'ha parlat més del Tribunal Constitucional que dels cinc acusats.
Per això ha opinat que potser els magistrats de l'alt tribunal haurien hagut de declarar com a testimonis per justificar el seu canvi de jurisprudència del 2014 sobre el paper de les meses parlamentàries.
"Ha faltat un actor", ha dit.
Boya ha dit que ella estava compromesa amb un programa electoral legal i conegut del 2015 i estava obligada a complir-lo.
Ha acusat l'estat d'immobilisme i de "guerra bruta" contra els independentistes, guerra bruta que "quan no ha funcionat ha optat per la via judicial, la repressió i la violència".
"El problema és que els independentistes tenen majoria parlamentària i això ha espantat l'estat espanyol, que ha reaccionat d'una forma més pròpia d'estats totalitaris", ha conclòs.
Encarant-se al president del TSJC i del tribunal que l'ha jutjada, Jesús María Barrientos, Boya li ha dit que podria posar la sentència al seu currículum per ser magistrat del Tribunal Suprem, com Barrientos ha sol·licitat, i ha acabat dient 'Visca la terra'.
Per la seva banda, l'exvicepresident primer de la Mesa Lluís Corominas ha dit que quan actuaven aquells mesos de 2016 i 2017 esperaven "l'empara del poder judicial" davant de la "voluntat" del TC perquè la "Mesa fes una funció que no li pertocava".
"Hem arribat aquí pel context polític", ha dit.
"No se'ns acusa per haver infringit la llei, el reglament del Parlament o la jurisprudència consolidada del TC, sinó per desobeir la nova línia jurisprudencial", ha conclòs.
"Se m'acusa de fer una cosa que no es va demanar als diputats i sí a la Mesa: que es limités el dret a la iniciativa parlamentària", ha afegit.
L'exvicepresidenta segona Anna Simó ha opinat que el TC i l'Advocacia de l'Estat van decidir fer un ús "indiscriminat" dels incidents d'execució de sentència del propi TC per tal que la Mesa fes la "feina bruta" contra el parlamentarisme i "vulnerar" així els drets dels diputats, "trinxant" la separació de poders.
"La voluntat d'escarment ha empetitit l'estat de dret i les garanties democràtiques", ha conclòs.
Simó ha explicat que el control de constitucionalitat en el sistema polític espanyol sempre s'ha fet a posteriori i per part del Tribunal Constitucional, i no de forma preventiva per part d'òrgans legislatius.
"Per això, no entenc que s'usi la Mesa del Parlament per coaccionar sobre els debats que es poden o no fer", ha dit, tot recordant que les interpretacions jurídiques canvien i no són unívoques.
L'exvicepresident de la Mesa Lluís Guinó ha dit que el judici ha evidenciat que els tribunals no són el lloc adequat per a posicionaments polítics i ha demanat que "la política torni a la política", ja que en cap cas hi va haver la voluntat de delinquir ni de desobeir els requeriments del TC.
L'exsecretària quarta Ramona Barrufet ha agraït el bon to de tota la vista oral i ha donat suport als polítics empresonats i exiliats. | Mireia Boya, exdiputada de la CUP, diu que no té por de la condemna per desobediència i que Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pot afegir aquesta condemna al seu currículum per magistrat del Tribunal Suprem. També s’han defensat amb contundència els altres acusats de la mesa del Parlament, Corominas, Guinó, Simó i Barrufet. | Summarization |
caBreu_abstractive_1160 | Fes-me un resum d'aquest text: | L'autor de l'informe 'Llei i legitimitat: la negació de la veu catalana', Huw Evans, a la seu del Centre Maurits Coppieters a Brussel·les.
Foto: Laura Pous.
La negativa del govern de Mariano Rajoy a negociar i permetre la celebració d'un referèndum d'independència a Catalunya "debilita la legitimitat del sistema polític espanyol" i suposa una vulneració del "dret a la llibertat d'expressió" dels catalans.
Així ho defensa un nou informe que publica aquest dijous el Centre Maurits Coppieters, el think tank amb seu a Brussel·les especialitzat en moviments nacionalistes, vinculat amb l'Aliança Lliure Europea (ALE), el partit europeu en què s'enquadren ERC, l'SNP escocès i el BNG gallec, entre d'altres.
El text, titulat Law and Legitimacy: The denial of the Catalan voice , argumenta que Rajoy podria autoritzar un referèndum sense contradir la constitució i avisa que l'actitud actual "restringeix, i a la pràctica nega, el dret dels catalans d'assolir democràticament la independència".
L'autor de l'informe, el professor de Dret de la Metropolitan University de Cardiff, Huw Evans, explica que "la negació de l'expectativa legítima dels catalans a celebrar un referèndum" implica "negar el seu dret a la llibertat d'expressió".
Evans assegura que en el cas del Canadà i el Quebec, el Tribunal Suprem va remarcar la necessitat de considerar alhora "la llei i la democràcia".
"I en el context espanyol, els catalans tenen negada aquesta veu democràtica", diu Evans.
"El govern espanyol podria no oposar-se al dret del poble català a celebrar un referèndum i, en cas d'un resultat favorable a la independència, oposar-se a una declaració unilateral", defensa l'informe publicat aquest dijous.
"Aquest posicionament seria completament consistent amb la defensa de la constitució i alhora no negaria als catalans el dret d'intentar assolir la independència amb mitjans democràtics", afegeix el text d'Evans.
"La constitució espanyola diu que el territori és indivisible, i és legítim.
Però argumentar que no pots estar-hi en contra és incorrecte", remarca Huw Evans a l'ACN.
Segons ell, l'opció democràtica és l'adoptada pel Canadà i el Regne Unit, que permeten "tenir un debat" sobre si la situació fixada a les lleis "ha de continuar".
"Els canadencs diuen que els quebequesos no tenen el dret de marxar unilateralment, però també diuen que la constitució no és un fi en sí mateix, sinó un document viu, basat en principis bàsics que inclouen el de la legitimitat, la llei i la democràcia", destaca.
En l'informe, Evans aplica la resolució canadenca als casos de Catalunya i Escòcia, i conclou que "el posicionament britànic és més consistent amb la interacció entre la llei i els principis democràtics".
A Catalunya, Evans identifica una "restricció efectiva de la llibertat d'expressió" per part del govern espanyol perquè "s'evita que s'estableixi una veu democràtica" sobre el que desitja el poble català.
L'informe nega, a diferència del que diu Madrid, que no es pugui permetre el referèndum.
"Reconèixer i respectar la veu catalana no significa que les altres veus, ja siguin de suport o hostils, no es puguin tenir en compte", assenyala el text publicat pel Centre Maurits Coppieters.
Segons Evans, la constitució permetria obtenir a través d'una consulta un veredicte del poble català sobre si es vol o no la independència i, en tot cas, aquesta es negociaria a posterior.
Aquest expert de la Metropolitan University de Cardiff prediu que Espanya utilitzarà "qualsevol eina legítima disponible per intentar evitar que es faci el referèndum".
Amb tot, avisa que fer-ho podria afectar la reputació de l'Estat a nivell internacional.
La prohibició a la consulta es faria en el context "d'un referèndum d'independència a Escòcia" que seria un fort "contrast" i que podria generar denúncies als tribunals europeus.
"La reacció d'Espanya podria ser vista com il·legítima, al no haver permès una veu que en canvi seria legítimament permesa en el context escocès i britànic", diu Evans.
"No estem acusant Espanya d'assassinats massius, sinó d'usar la llei per silenciar una veu.
En altres aspectes Espanya és clarament un país democràtic amb ideals democràtics, però en aquest tema, per la raó que sigui, està negant la veu dels catalans", lamenta l'acadèmic.
Segons ell, la comunitat internacional no reaccionarà fins després del referèndum d'Escòcia que crearà "un context comparatiu" on la imatge d'Espanya "no serà impressionant". | Huw Ewans, de la Universitat de Cardiff, publica un informe al Centre Maurits Coppieters, el “think tank” vinculat a ERC a Brussel·les. Defensa que és legítim que els catalans celebrin un referèndum i que s’està negant el seu dret a la llibertat d’expressió. Conclou que Madrid utilitza la llei per negar un dret i que això afectarà la seva imatge internacional. | Summarization |
caBreu_abstractive_2901 | Fes-me un resum d'aquest text: | El Govern no tindrà problemes per fer front a les seves pròximes obligacions davant els bancs ja sigui per venciments de deute a curt termini, les de menys d'un any, i les de llarg termini, segons ha assegurat Cristóbal Montoro, en una atenció a mitjans en el marc d'unes jornades sobre el futur de l'impost de patrimoni i successions organitzat per Foment.
Montoro no ha assegurat que hi hagi un acord sobre el deute a curt termini amb la Generalitat i ha explicat que és un tema que s'està ''estudiant'' en el Ministeri per evitar que s'obri cap greuge comparatiu amb la resta d'autonomies, que també tenen deutes a curt.
Montoro ha coincidit en l'acte amb el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras.
Montoro ha evitat parlar d'acord concret amb el Govern en relació amb la conversió del deute a curt termini en deute a llarg termini amb l'objectiu d'integrar-la en el finançament del Fons de Liquiditat Autonòmica, que només admet deute a llarg.
El ministre ha assegurat que dins del Ministeri ''s'està estudiant'' una solució per Catalunya sobre aquest matèria però sense que això suposi obrir un ''greuge'' amb la resta d'autonomies que també tenen aquest problema.
Tot i això, el ministre ha enviat un missatge tranquil·litzador al Govern, als bancs amb crèdits amb la Generalitat i als proveïdors en general assegurant que la Generalitat no tindrà cap tipus de problema per fer front a les seves obligacions, ja siguin per deutes a curt o llarg termini.
El titular de la cartera d'Hisenda també ha anunciat que la pròxima comissió delegada per afers econòmics del govern espanyol avançarà un acord sobre els compromisos de deutes i venciments del segon trimestre de l'any ''que són una xifra important'' per incorporar-los al pla de pagaments del FLA i un avançament del tercer trimestre.
Montoro ha afegit que en aquest nou programa de pagaments també s'inclouran les desviacions pressupostaris de l'exercici del 2015.
El ministre ha previst que aquesta resolució del govern es podrà tancar ''en les pròximes setmanes''.
El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, acompanyat del president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, han rebut al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro a la porta principal de la patronal Foment, a peu de carrer.
Moments abans de l'inici de la conferència del ministre, el titular d'Hisenda i Junqueras s'han reunit amb alguns membres de la junta directiva de Foment i amb Gay de Montellà en una habitació de les instal·lacions de la patronal.
En el transcurs del dinar, posterior a la conferència de Montoro, Junqueras i el ministre s'han assegut a la mateixa taula per compartir un dinar, flanquejats pel president de Foment.
En la conferència prèvia a l'atenció a mitjans, el ministre Montoro ha assegurat que l'impost de Patrimoni i el de Successions i Donacions, to t i que s'han de reformar, ''no tenen gaire futur'' en el finançament de les autonomies perquè el seu nivell de recaptació és irrellevant en relació amb el gruix del finançament autonòmic.
En el transcurs de la seva intervenció davant els prop de 200 empresaris reunits a l'auditori de Foment, Montoro s'ha referit a la crisi institucional entre Catalunya i Espanya i ha assegurat que aquesta ''manca d'entesa política'' quedarà superada un cop realment s'hagi superat definitivament la crisi econòmica.
A preguntes dels periodistes, Montoro ha assegurat que en la carta del president Mariano Rajoy al president de la Comissió Europea no es parla de ''retallades'' ni d'ajustos addicionals per el segon semestre de l'any.
En tot cas, ha dit el ministre, el compliment del dèficit es farà a través de la no disponibilitat de despesa de 2.000 euros que va anunciar el govern espanyol i amb un increment dels ingressos per la recuperació de l'economia. | El ministre Montoro es reuneix amb Junqueras i el president de Foment en unes jornades amb 200 empresaris. Montoro afirma que el Ministeri estudia una solució per Catalunya sobre la conversió del deute a curt termini en deute a llarg termini, sense causar greuges comparatius a altres comunitats autònomes, que també tenen deutes a curt termini. | Summarization |
caBreu_abstractive_2021 | Fes-me un resum d'aquest text: | La crisi de la grip aviària que ha afectat algunes granges de les comarques de Girona no ha afectat la venda d'aus a les carnisseries de la demarcació.
De fet, tampoc s'han registrat oscil·lacions importants en el preu del pollastre o l'ànec, l'espècie més afectada pels diferents brots que s'han registrat.
Una circumstància que el president del Gremi de Carnissers i Xarcuters de les Comarques Gironines, Ricard Josep Llavallol, vincula a la seguretat que tenen els clients a l'hora de comprar.
"El consumidor no ha perdut gens la confiança en el producte que es ven a la carnisseria", ressalta.
Llavallol també ha destacat "la ràpida i bona informació" que es va donar per part del departament en el moment que va saltar la notícia.
Tres mesos després de l'aparició del virus de la grip aviària que va afectar deu granges gironines, i que va obligar sacrificar 27.000 ànecs, els carnissers no han notat cap davallada en les vendes d'aus a les carnisseries de la demarcació.
Tampoc se n'han ressentit els preus, que s'han mantingut durant aquest temps, tant el del pollastre, un dels productes més venuts com de l'ànec, l'espècie afectada pel virus.
El president del Gremi de Carnissers i Xarcuters de les Comarques Gironines, Ricard Josep Llavallol, explica que només han notat un repunt en els derivats de l'ànec, com el foie gras.
"Hem de tenir en compte que és un producte que se sol vendre sobretot a l'època de Nadal, per tant no ha afectat tant com es podia esperar", ha reblat.
El president dels xarcuters reconeix que s'ha informat de manera "puntual i precisa" tant a comerciants com a la ciutadania, i això, segons Llavallol, "ha posat les coses molt més fàcil".
"Quan passen situacions com aquesta el més important és ser prudent i explicar les coses bé, i això és el que s'ha fet",
remarca.
Amb tot, des del gremi reconeixen que els va preocupar quan va saltar la notícia, però que en cap moment han dubtat del producte que venen.
"Tenim tota la traçabilitat de la carn que entra a les xarcuteries gironines i sabem que és de gran qualitat", comenta Lavallol, que ressalta que els carnissers mengen la mateixa carn que venen.
"No hi ha mostra de confiança més gran", diu.
L'alarma va saltar a finals de febrer quan una cigonya va aparèixer morta infectada pel virus.
Des d'aquell moment el Departament d'Agricultura va prendre mesures i restriccions que s'han allargat durant tres mesos.
Calen més carnissers
El president dels carnissers gironins també ha fet referència a l'estat de la professió.
Lavallol ha assegurat que falten professionals a les més de 600 xarcuteries de les comarques de Girona.
"Ara mateix no tenim prou carnissers per tal de cobrir tota la demanda", ressalta.
Llavallol però, veu aquest problema com una mostra de la importància que tenen les carnisseries en l'alimentació.
"Estem treballant bé, donem un producte de qualitat i al final el consumidor ho agraeix", ha conclòs.
Per tal de suplir aquesta demanda, Llavallol ha explicat que des del gremi ofereixen cursos de formació per aquelles persones que s'hi vulguin dedicar.
"Estem en permanent contacte amb els companys de les altres demarcacions per seguir innovant i no quedar-nos enrere en temes de formació", ha destacat.
Finalment també ha posat en valor que cada cop més fills de carnissers estan interessats en seguir la professió.
"Hi ha molt bona cantera i això és molt important perquè assegura que l'establiment continuarà aixecant la persiana", ha reblat.
Cohabitació amb les grans superfícies
Un dels aspectes que més destaquen els carnissers és la bona cohabitació amb les grans superfícies.
Per Llavallol no es tracta d'una competència directa ja que son nínxols de mercat diferents.
"Nosaltres oferim un producte diferent, de més qualitat, però sols no podem abastir tota la població i per això necessitem aquests grans establiments", ha subratllat. | El gremi de carnissers de Girona assegura que no s'han perdut vendes ni s'han incrementat els preus de pollastres ni ànecs després del virus que va afectar 27.000 ànecs fa tres mesos. Troba l'explicació en la bona comunicació feta des del departament d'Agricultura i en la confiança del consumidor. Destaca la traçabilitat del producte, que és de gran qualitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_803 | Fes-me un resum d'aquest text: | Barcelona (ACN).- Molts, potser la majoria, desconeixen l’escriptor i traductor Javier Coll (Madrid, 1948 – París, 1990), conegut com Aliocha Coll, fill d’una família catalana, que va créixer a Barcelona, metge de professió i autor d’obres d’avantguarda “illegibles”.
L’escriptor Javier Serena reivindica la figura de Coll, qui va acabar amb la seva vida als 42 anys, al seu llibre de ficció ‘Atila.
Un escritor indescifrable’ (Tropo Editores).
En una entrevista a l’ACN, l’autor ha dit que “és un escriptor molt oblidat.
M’interessa més la seva personalitat i recorregut vital que la seva obra de ficció”.
Ha remarcat que Coll “va fer unes ficcions que el van portar a renunciar a totes les comoditats que tenia”.
Serena ha explicat que “Aliocha Coll és un autor poc conegut i de fet tots els seus llibres estan descatalogats.
Per llegir algun exemplar s’ha d’anar a una biblioteca pública que ocasionalment en tingui algun, però a les llibreries no es troben i al mercat de segona mà costa” fer-ho.
L’escriptor va arribar a Coll a través de l’obra de Javier Marías, qui va ser amic seu.
“Sobre Aliocha va escriure alguns articles en premsa i en un parell de contes al llibre ‘Mientras ellas duermen va ficcionar sobre ell amb noms diferents’ i també en fa referència a l’obra ‘Negra espalda del tiempo'”, ha indicat.
Serena ha declarat que havia llegit fa molt temps sobre Coll i sempre el tenia rondant al cap. Un dia se’n va adonar que havia intentat escriure novel·les que el protagonista representava la idea que tenia sobre l’escriptor.
Després va investigar més sobre ell i va buscar tota la informació disponible.
“És un personatge com escriptor molt oblidat i m’interessa més la figura, la seva personalitat i recorregut vital que la seva obra de ficció que tenia talent, però no era rodona.
El meu llibre no es pot llegir com una biografia, sinó com una obra de ficció que tracta de crear una història que exemplifiqui el que era més valuós i singular d’Aliocha Coll”, ha afegit.
Serena ha explicat que Coll era una persona que “va néixer amb unes condicions favorables extremes, era molt intel·ligent, tothom reconeix la seva vàlua intel·lectual, era un excel·lent traductor, va traduir a Marlowe, era metge de formació i venia d’una família catalana acomodada”.
Tot i això, ha seguit, “ell volia ser un autor d’avantguarda extrema i volia anar més lluny que ningú en la narració de novel·les i va fer unes ficcions que el van portar a renunciar a totes les comoditats que tenia”.
Coll se’n va anar a viure a París i va “malviure” amb unes rendes que tenia i va treballar ocasionalment de metge.
“Ell tenia una idea sobre la novel·la que impedia que els seus llibres fossin més divulgats i, tot i que ho tenia molt a favor, va seguir amb el seu projecte molt visceral”. `
Aliocha Coll va morir per la seva pròpia voluntat amb 42 anys amb una obra que Serena considera “il·legible”.
“Em sembla exemplar perquè tenia un projecte vital i va apostar per ell sense concessions, mai va tenir una posició intermèdia i tot i que la seva obra em sembla que no és llegible, el seu recorregut vital mereixia una novel·la”.
Les veritats d”Atila’
Serena ha destacat que les veritats del llibre són alguns fets generals com que va viure a París, que va voler fer llibres “d’avantguarda extrema”, que era metge de formació, que venia d’una família catalana de Barcelona acomodada, que li demanaven que fes llibres més llegibles i que era un gran traductor.
“He recreat les seves relacions privades, les que conec no les he representat i les que desconec tampoc.
N’he recreat algunes que simbolitzin els conflictes que va poder tenir”.
Ell, per exemple, va renunciar al que al seva família podia projectar per ell com ser metge i a partir d’allí l’autor va inventar un personatge com el seu cosí que recrea el que podria ser ell, un metge que es dedica a la literatura de forma secundària.
En aquest sentit, ha apuntat que el lector no sap què és cert i fals, però més enllà dels termes històrics, “s’ha d’atendre als veritables i són els que representen l’esperit d’aquella persona sobre la seva vocació literària.
Les seves relacions privades no les conec, però sí representa la seva actitud, una persona que prefereix enfonsar-se a salvar-se fent concessions”.
El mateix narrador del llibre, ha explicat Serena, “és un personatge que va coneixent l’Aliocha i té una mirada cap a ell que és admirativa”.
‘Atila’ és el títol del darrer llibre que va escriure Aliocha Coll.
“Ell va dir que quan s’acabés el seu projecte narratiu, s’acabaria la seva vida.
Es una afirmació feta des d’un estat d’obsessió extrema pel seu aïllament vital i pel seu desig de fer una narrativa renovadora”.
Segons Serena, “posar aquest nom al llibre simbolitza quina és la voluntat del personatge, que és que més enllà de la literatura no hi ha res”. | L’escriptor Javier Serena s’ha obsessionat amb la figura desconeguda de Javier Coll, conegut com a Aliocha Coll, i n'ha escrit una novel·la. Aliocha fou un metge de classe acomodada, bon traductor, que volia escriure avantguarda extrema. Aquest ideal el portà a deixar una obra “il·legible”. Després de malviure a París per aconseguir el seu ideal, acabà suïcidant-se als 42 anys. | Summarization |
caBreu_abstractive_654 | Fes-me un resum d'aquest text: | En el tercer i últim capítol sobre la manera de preparar la maleta digital explicaré el sistema més econòmic per a continuar connectats mentre som de vacances.
Targetes de les altres operadores
Si sou fora més d’un parell de dies, la solució definitiva per a les vostres necessitats de dades és comprar una targeta d’un operador local perquè pagareu les dades sense roaming.
Si sou previsors de mena, abans de sortir haureu comparat preus de les operadores locals i la localització de les botigues.
Si no ho sou, proveu pel centre de la ciutat o en un centre comercial, com aquí.
Penseu que això s’acabarà d’aquí a poc temps, perquè els d’Apple i els de Samsung ja treballen a eliminar la SIM dels telèfons i que, via software, l’usuari pugui canviar, quan vulgui, l’operadora que més li interessi.
Això sí, continuareu lligats per les regles de permanència.
De fet, Apple ja ha llançat al mercat l’Apple SIM per a iPad, que permet que l’usuari vagi seleccionant plans de dades segons el país on sigui.
Consells a tenir en compte quan compreu la targeta
–La mida de la SIM ha de coincidir amb la del vostre dispositiu.
Hi ha operadores que ja ofereixen targetes SIM per a totes les mides, només has de tallar per on et vagi bé.
Però hi ha llocs on has de demanar la mida exacta.
Si és així, en Murphy farà de les seves i la probabilitat que a la botiga no tinguin la vostra mida és extremadament alta.
–Ha de ser de pre-pagament, no us en deixeu vendre una de contracte que us aniran carregant cada mes a la targeta de crèdit.
–Ha de permetre tethering, que traduït vol dir que podrem compartir la connexió amb més telèfons, paraula que ja us podeu afegir al vostre vocabulari a utilitzar quan trepitgeu una botiga de telefonia.
Així el venedor sabrà que domineu el tema.
–Ha de permetre VoIP si voleu fer servir les trucades de veu del Whatsapp o Skype.
–Us han de donar la configuració APN, és a dir, la manera de connectar-vos a la xarxa de dades de l’operadora.
I una vegada tenim la SIM, què en fem?
El vostre telèfon amb SIM nova
Una opció és agafar el vostre telèfon, treure’n la que teniu, guardar-la i no perdre-la, i posar-hi la nova SIM.
En aquest cas seria aconsellable comprar una SIM amb veu també, el ‘problema’ és que no podreu rebre trucades al vostre número, sortirà el contestador.
I atenció!
Quan sou fora de viatge i salta el contestador pagueu el cost de la trucada rebuda, així que abans de sortir millor que el desactiveu!
En primer lloc truqueu a la vostra operadora per veure si us l’allibera perquè ja ha passat el temps de subvenció.
En cas contrari, si aneu a Google i poseu ‘alliberar telèfon xxxx’ us sortiran moltes pàgines.
I si sou solitaris, aquí s’acaba la història.
Però si viatgeu amb la família o els amics, heu de posar la connexió a disposició de la resta via ‘compartir internet’, que crea una petita xarxa wi-fi que poden utilitzar la resta de família o companys.
Mifi i similars
El mifi és un dispositiu que permet d’inserir-hi una targeta SIM i es converteix així en una estació wi-fi per a tots nosaltres.
És com compartir la internet del mòbil, però amb un dispositiu específic.
Mifi reciclat
Si no us voleu gastar els 50 euros d’un mifi, podeu reciclar algun dels telèfons vells que tingueu perquè us heu comprat l’últim model d’iPhone o de Samsung: el podeu fer servir de mifi amb l’opció de ‘compartir internet’.
El mifi també serveix per quan aneu al poble, quan viatgeu, quan llogueu un apartament, etc., per compartir la tarifa de dades entre tothom o bé per posar-lo a l’únic lloc de la casa on mig arriba el senyal i repartir-lo per la resta d’espais.
I recordeu que sempre us queda l’opció de tornar a la pre-història i no tenir connexió de dades durant les vacances… | El consultor Joan Jofra proposa solucions econòmiques per viatjar connectats: comprar una SIM local per evitar pagar roaming, desactivar el contestador automàtic i crear una petita xarxa wifi per compartir dades quan viatgem amb família o amics, com un dispositiu mifi o similar. La SIM ha de ser de la mida del vostre dispositiu, de prepagament, amb tethering, VoIP i APN. | Summarization |
caBreu_abstractive_966 | Fes-me un resum d'aquest text: | El 39è Saló de l’Automòbil de Mollerussa, celebrat del 16 al 19 de març i en el marc de la 147 Fira de Sant Josep, va tancar amb 285 cotxes venuts per una suma de 7.600.303 euros, unes xifres que suposen una millora respecte a les assolides l’any 2018 –amb 279 cotxes i un import de 7,1 milions d’euros–, així com el segon millor registre històric pel que fa a volum de negoci –a només mil euros del rècord assolit el 2017– i el nombre més alt en vendes des de fa més d’una dècada, concretament des del 2007.
L’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l’ens firal, Poldo Segarra, han fet públiques les xifres de tancament del Saló, les quals han qualificat com a “molt bones”, alhora que han destacat el fet què, per tercer any consecutiu, es superin els 7 milions d’euros en volum de negoci.
En la seva valoració, l’alcalde ha dit que aquests positius registres confirmen “les bones sensacions” que tenien els expositors del certamen des del primer dia i que, en acabar, van quedar reflectides també a les enquestes que es porten a terme a les firmes participants a la fira.
Solsona ha mostrat la satisfacció de l’ens firal en acollir aquest Saló del qual ha recordat que és el segon més important de vehicle nou que hi ha a Catalunya i que “ho és” no només per la làmina de vehicles exposats i pel Recinte Firal i visitants, sinó també “pel volum de negoci que genera”.
Compradors de tot Catalunya i la Franja
El màxim representant de Fira de Mollerussa ha destacat també l’àmplia procedència dels compradors de vehicles al Saló.
En aquest mateix sentit s’ha expressat el director Poldo Segarra, qui ha afegit que el Saló té “un abast geogràfic de tota Catalunya i la Franja”.
Segarra ha definit les comarques de Ponent com la principal àrea d’influència, si bé també ha volgut remarcar altres punts com Barcelona, Igualada, Montblanc o Mequinensa.
Per percentatges, la procedència dels compradors va ser: 13% de Mollerussa (amb 36 cotxes venuts); 16% de la resta del Pla d’Urgell; 21% de Lleida (amb 60 cotxes venuts); 38% de la resta de les comarques de Ponent; 9% de la resta de Catalunya i 3% de fora de Catalunya (sobretot de la Franja de Ponent).
Preu mitjà històric
Una de les dades de rècord d’enguany ha estat la mitja de preu de cotxe venut, xifra que enguany ha pujat a 26.878 euros.
Sobre aquesta dada, Segarra ha indicat que es deu a l’augment dels preus dels automòbils en els darrers anys.
D’altra banda, el director ha detallat també que el model més car venut en el passat Saló va ser un Mercedes CL E per 97.250 euros, mentre que el més econòmic va ser un Dacia Sandero per 8.700.
Pel que fa als preus dels cotxes venuts, es manté la tendència dels darrers anys en la venda de cotxes amb preus superiors als 24.000 euros, representant fins al 42% de les vendes totals.
De forma desglossada, i segons ha indicat Segarra, el 6% de les unitats venudes van tenir un preu d’entre 6.000 i 12.000 euros; el 22% entre 12.000 i 18.000 euros; el 30% entre 18.000 i 24.00; el 22% entre els 24.000 i els 35.000, i el 20% restant, amb un preu superior als 35.000 euros.
Altra de les dades és el dia de major venda, jornada que va correspondre al dimarts, dia de Sant Josep, amb 102 cotxes venuts.
Sorteig del premi de 6.000 euros
Les declaracions s’han fet dimarts, 2, al matí durant el sorteig davant notària del Premi de 6.000 euros entre tots els compradors d’un cotxe en el marc de la fira.
El guanyador d’enguany ha estat Daniel Quintero, de Lleida, qui va comprar un Kia Sportage a la firma Callesa de Lleida.
Recordar que aquest premi està patrocinat per l’ens firal i els mateixos expositors participants al Saló.
Bona valoració del Recinte Exterior
D’altra banda, l’alcalde ha fet referència a la bona valoració que van fer els expositors del Recinte Exterior de la passada 147 Fira de Sant Josep, on es localitza la Maquinària Agrícola.
Solsona ha dit que encara que d’aquest sector no es tenen xifres com sí es disposen del Saló de l’Automòbil, ha recordat els bons resultats de les enquestes de satisfacció que es van fer i que van superar en compliment de les expectatives a les del Saló.
En relació a això, Solsona ha conclòs dient que la suma de les xifres fetes públiques avui i les enquestes “vol dir que hem tingut un molt bon any a la Fira de Sant Josep pel que fa a la generació de negoci i vendes”.
La 147 Fira de Sant Josep es va celebrar del 16 al 19 de març i va aplegar enguany 294 expositors amb una ocupació neta de més de 25.000 metres quadrats. | El 39è Saló de l’Automòbil de Mollerussa tanca amb èxit de vendes i satisfacció d’expositors i representants municipals i firals. Se superen els 7 MEUR en volum de negoci, el segon millor registre històric, amb 285 cotxes venuts per un valor mitjà de 26.878 euros. Els compradors procedeixen majoritàriament de les comarques de Ponent, però també de la resta de Catalunya. | Summarization |
caBreu_abstractive_1753 | Fes-me un resum d'aquest text: | Els Mossos d'Esquadra han entrat aquest dimarts a primera hora del matí al rectorat de la Universitat de Lleida i han detingut el raper Pablo Hasél, tancat des d'aquest dilluns, juntament amb un grup d'estudiants que li donaven suport, per protestar contra l'ordre de presó.
La detenció s'ha produït a les 8 i 25 minuts i els Mossos d'Esquadra s'han emportat Hasél enmig de crits de suport d'estudiants i altres persones que s'havien concentrat al voltant de la universitat.
El raper està condemnat a 2 anys i 9 mesos arran de dues sentències de l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme i justifica la tancada al rectorat per evitar posar "fàcil" la seva detenció perquè ingressi a presó.
El termini per entrar a un centre penitenciari va vèncer divendres passat.
El jove ja va dir que no es presentaria per voluntat pròpia a la presó i que esperaria que la policia el "segrestés", i finalment els agents s'hi han desplaçat aquest matí per complir amb l'ordre de l'Audiència Nacional.
No estas sol @PabloHasel #PabloHaselLlibertat https://t.co/BVax7ObuBv — XèNiA (@XeNiA_laSeu) February 16, 2021
— David Melero (@davidmelero__) February 16, 2021
Els Mossos han arribat a la universitat a quarts de set del matí amb diverses furgonetes de la Brimo i han irromput a dins del rectorat, traient les barricades que havien posat la gent que ha passat la nit al centre per donar suport al raper.
Un cop a dins, han separat els activistes de la premsa i han desallotjat el centre, en un operatiu sense incidents.
Llavors l'han detingut.
El tribunal va donar deu dies a Hasél per entrar voluntàriament a la presó després que el Tribunal Constitucional (TC) desestimés el recurs d'empara presentat per l'artista en una causa per enaltiment del terrorisme.
En els últims dies s'ha multiplicat les nostres de suport cap al raper.
llibertat d'expressió
Pablo Hasél: «No ens podem quedar de braços plegats mentre ens vulneren les nostres llibertats»
La plataforma en defensa de la llibertat del raper lleidatà assegura que l'ocupació de l'edifici del Rectorat és indefinida i volen dificultar al màxim el seu empresonament
La darrera, de fet, ha tingut lloc aquest mateix dilluns a la Universitat de Lleida.
Unes 200 persones s'hi han concentrat abans que arribés la policia per impedir la detenció del raper.
Diversos joves han utilitzat mobiliari de la facultat per dificultar el pas dels agents.
El grup de suport ha dit que el rector havia autoritzat els Mossos a accedir al centre, però fonts de la UdL ho han negat.
Hasél ha de complir una pena de dos anys i nou mesos de presó per dues condemnes.
La darrera, de nou mesos, va ser ratificada a mitjans de l'any passat pel Tribunal Suprem, que va concloure que no es podia parlar de llibertat d'expressió perquè l'acusat "anava més enllà" i enaltia la violència de grups com ETA.
La condemna més llarga, de dos anys, és de 2014 per les lletres d'algunes de les seves cançons sobre els GRAPO o Terra Lliure.
"Al final no hi ha hagut prou solidaritat per parar això que ens afecta a la majoria que no tenim garantida la llibertat d'expressió", va dir el raper quan va saber que hauria d'ingressar al a presó.
En aquests últims deu dies, Hasél ha descartat l'opció de l'exili, explotada per altres rapers com Valtònyc, que ha obtingut victòries significatives a Bèlgica.
El raper lleidatà considera que el seu empresonament es convertirà en una eina de denúncia per la situació que es viu a l'Estat.
Hasél ha tingut temps, també, de fer una última cançó, molt crítica amb l'actual rei espanyol, Felip VI.
Els partits polítics independentistes han mostrat el seu suport pel raper i els comuns impulsaran una reforma del codi penal al Congrés per evitar nous casos com el seu.
De tota manera, com amb el cas de la reforma del delicte de sedició, tot plegat no té calendaris concrets. | Pablo Hásel ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra a la Universitat de Lleida. El raper esperava la detenció amb una concentració de 200 persones, que han posat barricades. Hásel denuncia la situació sobre la llibertat d’expressió a l’estat espanyol amb l’empresonament per les seves cançons, que li comportaran 2 anys i 9 mesos de privació de llibertat. | Summarization |
caBreu_abstractive_54 | Fes-me un resum d'aquest text: | La reforma de la llei de presidència que ha proposat JxCat pot ser la via per a intentar la investidura de Carles Puigdemont abans del 22 de maig, quan expira el termini abans que el parlament no sigui dissolt automàticament i tornin a convocar eleccions.
El vet del jutge Pablo Llarena a la investidura de Jordi Sànchez, contravenint les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de l’ONU, ha obert un altre cop la porta a l’opció de Puigdemont.
A més, l’estat espanyol no pot, ara per ara, inhabilitar el president per a exercir càrrecs públics perquè el Tribunal Suprem no el pot processar per rebel·lió ni mantenir-lo empresonat, dues condicions imprescindibles per a privar un polític de l’exercici de càrrecs públics preventivament.
De fet, avui mateix hi ha una reunió del grup de JxCat amb el president a Berlín per a avaluar si es reprèn la candidatura de Puigdemont o bé si es proposa un quart candidat transitori fins que la reforma de la llei de presidència no sigui vigent.
Diumenge, Puigdemont ja va esmentar aquesta fórmula com a possible desllorigador de la investidura.
‘Els diputats reformen la llei de presidència i això ha de donar resultats’, va explicar a TV3.
Dilluns, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va argumentar que la reforma de la llei de Presidència i la formació d’un ‘govern efectiu’ han de ser dues vies paral·leles i compatibles’, i Maria Senserrich (PDeCAT) va afegir que la voluntat era ‘saltar els murs que posa l’estat espanyol’ i que esgotarien totes les vies per a fer possible la investidura.
També la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha recordat recentment que treballen en la modificació de la norma per permetre la investidura telemàtica de Puigdemont.
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, n’ha donat el vist-i-plau, car investir Puigdemont és el reclam principal de l’entitat: ‘És importantíssim l’embat democràtic i respectar el resultat de les eleccions’.
JxCat va registrar la reforma de la llei de presidència en solitari el 9 de febrer, en un cop de timó que va incomodar ERC.
La mesa no la va admetre a tràmit fins unes setmanes més tard, i ara mateix l’ha d’avaluar el Consell de Garanties Estatutàries (CGE).
El dictamen del CGE no és vinculant, però si fos favorable seria un argument de pes per a la majoria independentista i limitaria la capacitat de maniobra de l’oposició, que li és contrària.
Ja que s’ha demanat de tramitar la modificació amb lectura única, el CGE té set dies per a expressar-se.
En conseqüència, com que no es pot portar a debat per votar-la al ple fins que no hi hagi dictaminat res, no es pot aprovar previsiblement fins a començament de maig.
La modificació que proposa JxCat diu: ‘En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del parlament, aquest podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata.’
Hi afegeix que la presentació del programa i la sol·licitud de confiança dels diputats es podrà fer per escrit o ‘qualsevol altre mitjà’ previst al reglament de la cambra.
L’aprovació de la reforma podrà donar encaix legal dins el marc autonòmic a la investidura telemàtica, atès que no és prevista –ni prohibida– en el reglament actual.
A més, ha de permetre que el govern pugui operar a distància.
El 30 de gener, quan era prevista la investidura de Puigdemont, el president del parlament, Roger Torrent, va decidir de suspendre el ple.
Torrent havia rebut amenaces del govern espanyol, i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va vetar qualsevol investidura en què Puigdemont no hi fos present.
La reforma de la llei de presidència, doncs, ha de permetre esquivar les mesures cautelars que va dictar el TC fins que aquest organisme no resolgui el recurs del president espanyol, Mariano Rajoy, contra la candidatura de Puigdemont.
El recurs al TC, l’inconvenient principal
Com tota reforma legislativa o llei nova, el govern espanyol té la capacitat de recórrer-hi en contra al Constitucional.
L’admissió a tràmit comporta la suspensió cautelar fins que el TC no es pronunciï sobre la constitucionalitat de la norma, cosa que pot tardar cinc mesos.
Si la majoria independentista s’avé a esperar el pronunciament del TC, hi ha dues opcions: esgotar el termini fins a la convocatòria de noves eleccions o bé investir un quart candidat fins que no es pugui fer efectiva la via de la reforma de la llei de presidència per a investir Puigdemont.
Sigui com sigui, la reforma no es podrà aplicar en un nou ple d’investidura abans que no sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Com que la Generalitat és en mans del govern espanyol, JxCat creu que la publicació de la llei pot ser endarrerida expressament i, d’aquesta manera, donar temps a Rajoy de presentar el recurs al Constitucional. | Carles Puigdemont podria ser investit al Parlament sense ser-hi present, gràcies a la proposta de reforma de la llei de la presidència presentada per JxCat. El tràmit, però, ha de superar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que no és vinculant, però afegiria pressió a l’oposició. L’alternativa seria proposar un quart candidat provisional fins a la vigència d’aquesta llei. | Summarization |
caBreu_abstractive_326 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El govern espanyol ha aprovat la reforma laboral, acordada amb els sindicats majoritaris i la patronal, en el darrer consell de ministres ordinari de l’any, pocs dies abans no venci termini al qual s’havia compromès amb la Comissió Europea.
El decret que recull l’acord entrarà en vigor un cop es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), però posteriorment haurà d’ésser validat al Congrés, on el suport dels socis parlamentaris del govern no està pas assegurat.
I és que ERC, el PNB i EH Bildu ja han avançat que tractaran de modificar la legislació, a la qual veuen certes mancances.
La legislació, pactada amb els agents socials després de gairebé deu mesos de negociació, promourà el contracte indefinit i en limitarà el temporal.
També farà prevaldre el conveni del sector per sobre del de l’empresa i recuperarà el concepte d’ultraactivitat plena; és a dir, que es prorrogarà el conveni col·lectiu durant les negociacions fins que se n’acordi un de nou (fins ara, si les negociacions s’allargaven més d’un any sense arribar a un acord es procedia a la suspensió del conveni anterior).
Per bé que la ministra de treball i economia social espanyola, Yolanda Díaz, s’hi hagi referit com un canvi de paradigma que permet “passar la pàgina de la precarietat”, la reforma ha estat àmpliament criticada pels socis prioritaris del govern espanyol.
Una de les crítiques en què han coincidit ERC, EH Bildu i PNB és en el fet que la legislació continuï subordinant els convenis estatals als convenis sectorials autonòmics.
Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al congrés, ha assegurat que el govern espanyol “ven fum” i ha afegit que “hi ha molt marge de millora”.
També ha lamentat que l’executiu de Pedro Sánchez “hagi començat la casa pel terrat”, atès que, a parer seu, ha dedicat moltes hores a negociar-la amb la patronal però cap a dialogar amb els republicans.
“Estem en un ‘no’ bastant clar”, ha avisat Rufián, que ha demanat una derogació “real” de la reforma del 2012.
Mertxe Aizpurua, portaveu al Congrés d’EH Bildu, ha afirmat que la seva formació tampoc hi donarà suport.
“No és una derogació de la reforma laboral, ni tan sols parcial.
Han de canviar moltes coses perquè realment serveixi en defensa dels treballadors”, ha asseverat, tot reclamant que el decret es tramiti com a projecte de llei per tal d’introduir-hi modificacions.
Néstor Rego, portaveu del BNG, també ha criticat l’acord, en tant que “no solament no deroga, sinó que manté els aspectes més lesius” de la del PP de 2012.
En particular, el sindicat ha criticat que no es modifiqui la normativa vigent en matèria d’acomiadament, establerta arran de la reforma del 2012, i també ha lamentat que la priorització dels convenis estatals converteixi “qualsevol negociació col·lectiva feta aquí serà paper mullat”.
Entre les normes anteriors que la reforma no contempla recuperar, la Intersindical ha inclòs els “salaris de tramitació”, que comprenen el període entre l’acomiadament i la declaració d’una eventual improcedència, o bé les indemnitzacions de quaranta-cinc dies per any treballat, amb quaranta-dues mensualitats com a topall (per ara, les indemnitzacions es mantindran en el límit actual de trenta-tres dies per any treballat, amb un topall de vint-i-quatre mensualitats).
Es tracta d’unes crítiques que ha secundat la Intersindical Valenciana, que considera la legislació una nova decepció per a la classe treballadora.
El govern espanyol haurà de cercar ara els suports necessaris per aprovar la reforma a la cambra baixa, encarant així una nova etapa de negociació amb la resta de formacions parlamentàries.
L’executiu de Pedro Sánchez defensa que és una reforma ambiciosa, i alerta que tombar-la implicaria el retorn a la reforma laboral del 2012, aprovada pel PP.
Per tal d’introduir-hi modificacions via esmena, el decret s’haurà de tramitar com a projecte de llei.
El PSOE, tanmateix, ja s’ha mostrat reticent a introduir-hi canvis substancials, i la patronal CEOE ha advertit que es retirarà de l’acord si hi ha modificacions. | El govern espanyol ha aprovat la reforma laboral segons havia acordat amb la Comissió Europea. Compta amb el suport dels principals sindicats i la patronal, però rep crítiques dels seus socis parlamentaris, ERC, PNB i EH Bildu. El sector crític reclama una derogació real de la reforma laboral del 2012. El govern cercarà el suport necessari per aprovar-la al Congrés. | Summarization |
caBreu_abstractive_1510 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El calendari de vacunació contra la Covid-19 presentat aquest dimarts pel govern espanyol preveu que els primers a rebre la vacuna seran els residents i el personal de les residències d'ancians, a més dels grans dependents que no estiguin internats; i en segon lloc, el personal sanitari.
La següent fase de vacunació començarà al març, i fins al juny Sanitat preveu vacunar tots els grups marcats com a prioritaris en el pla de vacunació.
Els criteris que valorarà Sanitat per decidir qui es vacuna abans són el risc de mortalitat, el d'exposició a la malaltia, el d'impacte socioeconòmic i el de transmissió de la malaltia.
En funció d'aquests criteris s'ha classificat la població en 18 grups per ordre de prioritat, si bé aquest dimarts només s'han anunciat els quatre primers.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia anunciat que l'objectiu era vacunar "una part molt substancial" de la població durant el primer semestre del 2017.
Aquest dimarts el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha concretat que la previsió és vacunar fins al març almenys 2,5 milions de persones, les més vulnerables.
"L'important era estar preparats per quan arribin les dosis, i això hem fet", ha resumit Illa.
El Ministeri de Sanitat preveu que Espanya rebi en total 140 milions de dosis de vacunes; que en el cas de les tres vacunes creades fins ara, les de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, necessiten una dosi doble.
Es tracta d'un nombre de dosis que gairebé duplica la població espanyola, però no se sap encara quan arribaran les vacunes de cada companyia.
coronavirus
Europa tanca amb Moderna la compra anticipada de 160 milions de dosis de la seva vacuna contra el coronavirus
La Comissió Europea autoritzarà aquest dimecres el sisè contracte amb farmacèutiques
En cas que sobrin dosis, es distribuiran en països de fora de la Unió Europea, segons ha explicat Illa.
El pla de vacunació preveu que no sigui obligatòria i anirà acompanyat d'un pla de comunicació per informar la societat dels beneficis d'aconseguir la immunitat contra el coronavirus.
Res decidit sobre les restriccions en Nadal
"La pandèmia està evolucionant de manera correcta, però encara està en nivells molt alts de transmissió", ha explicat Illa, que s'ha mostrat preocupat per si les trobades socials en Nadal augmenten els casos de coronavirus.
En aquest sentit, ha afirmat que no hi ha "res decidit" sobre les restriccions que estaran en vigor durant les festes nadalenques.
S'hauran de debatre en el Consell Interterritorial de Salut, ha dit.
coronavirus
El govern espanyol proposa limitar a 6 les reunions per Nadal i reduir el toc de queda per Cap d'Any
El pla colisiona amb el de la Generalitat, que preveu que tothom hagi de ser a les deu a casa i que amplia les trobades fins a deu persones de dues bombolles de convivència
Les paraules del ministre arriben el dia en què s'ha conegut l'esborrany de les indicacions del govern espanyol a les autonomies sobre les restriccions en Nadal.
En aquest text que encara no és definitiu s'advoca per ampliar el toc de queda fins a la una de la matinada els dies 24 i 31 de desembre; a més de limitar a sis persones les trobades socials; i es deixa en mans de les autonomies permetre desplaçaments entre regions.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | Presentat el calendari de vacunació contra la covid-19, on es prioritzen usuaris i treballadors de les residències d’ancians, grans dependents no internats i personal sanitari. Espanya rebrà 140 milions de dosis. Les mesures previstes pel govern espanyol per Nadal difereixen de les propostes de la Generalitat, quant a les trobades socials i el toc de queda en dates assenyalades. | Summarization |
caBreu_abstractive_2124 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha respost aquest dissabte a les declaracions de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que s'ha mostrat favorable a un indult dels polítics presos si són condemnats i ho demanen.
"Des de Cs ho diem alt i clar: ni aforaments ni indults a polítics que han donat un cop d'Estat, ni tampoc pactes amb nacionalistes", ha sentenciat Arrimadas en l'acte 'Stop barreres lingüístiques' celebrat a Palma.
"Està parlant d'indultar els polítics que es van gastar diners destinats a polítiques socials per fer un referèndum il·legal?", s'ha preguntat en veu alta Arrimadas.
"Dels mateixos polítics que han trencat la convivència i que van fer fugir 4.000 empreses de Catalunya, senyora Cunillera?", ha insistit la líder de Cs a Catalunya, que considera que aquest seria "el següent pas" i un "nou pagament de la hipoteca de Sánchez" amb els nacionalistes per seguir a la Moncloa.
El portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, també ha criticat a través de les xarxes socials les paraules de Cunillera.
"Els privilegis com els indults als polítics que se salten les lleis s'han d'eliminar, no blindar-los perquè se n'aprofitin els que han donat un cop a la nostra democràcia i han trencat la convivència a Catalunya", ha piulat Carrizosa al seu compte de Twitter.
"L'hipoteca de Sánchez a la Moncloa són premis per al separatisme", ha sentenciat el portaveu de Cs al Parlament.
"El tribunal de la tesi de Sánchez era una xerradeta d'amiguets"
En paral·lel, Arrimadas també ha exigit al president del govern espanyol que "doni la cara" al Congrés per la seva tesi i no s'escudi darrera dels seus 'socis' nacionalistes.
"Si li salven la cara un cop més, demanarem una comissió d'investigació", ha avançat la líder de Cs a Catalunya i portaveu general de la formació taronja.
"M'agradaria saber a canvi de què els socis nacionalistes de Sánchez han impedit que vagi al Congrés a donar explicacions de la seva tesi, però nosaltres l'obligarem a comparèixer", ha insistit Arrimadas.
"Unes irregularitats a la tesi que no apunten només al plagi sinó a un tribunal que semblava més una xerradeta de diumenge d'amiguets", ha criticat la líder de Cs a Catalunya, que també ha aprofitat l'ocasió per alertar "del mimetisme entre el nacionalisme de València i Balears amb el de Catalunya".
"El que està passant ara en aquestes comunitats ja passava a Catalunya fa 15 anys", ha avisat Arrimadas.
"La semblança d'Armengol amb el nacionalisme català és espectacular i, si no es corregeix, si es segueixen cometent els mateixos errors, arribarem al mateix lloc", ha etzibat la portaveu de Cs.
Per tot plegat, Arrimadas ha defensat que Cs plantejarà aquesta setmana al Congrés una llei de garantia de la igualtat en l'accés i la promoció de la funció pública "per evitar que la llengua no sigui una barrera ni un requisit bàsic sense el qual no pots desenvolupar una tasca en la funció pública".
"Seria una eina fonamental per garantir la igualtat i la qualitat dels serveis públics arreu d'Espanya", ha afegit la líder de Cs a Catalunya.
"I un exercici d'intel·ligència estratègica per evitar que en d'altres comunitats passi el que està passant a Catalunya amb un moment d'inseguretat jurídica, de ruptura social i de diàspora de funcionaris", ha enumerat Arrimadas.
Per la seva banda, el diputat de Cs Congrés Toni Cantó ha denunciat que "Catalunya viu avui una situació molt greu" i que "a Balears o a la Comunitat Valenciana anem pel mateix camí".
"Nosaltres no som com el bipartidisme, no ens anem a doblegar davant el nacionalisme", ha indicat Cantó, que igualment ha anunciat Cs defensarà dimarts que ve al Congrés una proposició de Llei en la qual planteja que "el coneixement de les llengües cooficials en aquelles comunitats autònomes on hi ha una altra llengua a part del castellà no sigui un requisit exigible als que aspirin a una ocupació pública, sinó que es consideri com un mèrit".
"L'objectiu és obrir portes i que qualsevol professional pugui treballar en qualsevol lloc d'Espanya sense que la llengua sigui una barrera excloent", ha conclòs Cantó. | Ciutadans nega el dret a l’indult als presos polítics. Arrimadas des de Palma, Carrizosa per Twitter i Cantó al Congrés no volen que els presos polítics gaudeixin d’indult, pretenen que les llengües cooficials només siguin un mèrit pels treballadors públics a les comunitats autònomes i demanen explicacions a Sánchez pel plagi a la seva tesi. | Summarization |
caBreu_abstractive_1870 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | En un moment de desorientació independentista -els dos principals partits tenen estratègies diferents, si bé això no ha estat obstacle per formar Govern- i amb una pandèmia que no acaba de remetre, els líders independentistes han buscat en la figura de Francesc Macià una manera de sortir de l'atzucac.
Com és tradició, una àmplia representació de la classe política i cívica del país ha passat aquest matí per la tomba del president de la Generalitat, mort avui fa 88 anys, per fer-hi l'ofrena floral de cada Nadal a Montjuïc.
Els partits han reivindicat l'"Avi" tant per encarar la reconstrucció post pandèmia com per avançar en l'horitzó nacional, i han aprofitat per criticar amb duresa les paraules d'ahir de Felip VI, que no va dir res de l'emèrit i va tancar files amb la Constitució.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat el compromís del Govern amb el llega de Macià, que ha definit com un "fil roig" que la Generalitat té present per afrontar l'etapa de "reconstrucció" que afronta el país.
Aragonès ha recordat que el president -mite fundacional d'ERC- va unir "la causa de la llibertat i la causa del procés".
Les paraules de Macià, ha dit Aragonès, han de servir per guia en un moment com l'actual, en què es veu "evident que la justícia social i el progrés col·lectiu necessiten de la "llibertat nacional".
Una representació de la mesa del Parlament, encapçalada per la presidenta, Laura Borràs, ha participat també de l'homenatge a Macià.
Borràs n'ha volgut honorar la memòria i ha recordat que "va proclamar la república catalana" i va "restaurar la Generalitat", i ha recordat que si avui la mesa pot fer l'ofrena floral és perquè els que en formen part són hereus "de la legitimitat d'aquelles institucions que Macià va restaurar i que van sobreviure a la dictadura, l'exili i la repressió".
ERC i Junts també han enviat representants a l'ofrena floral.
Per part republicana, Ernest Maragall ha dit que el partit que va fundar Macià és avui "la millor mostra" de com es governa el present i es prepara el futur d'un país.
Així, ha defensat la determinació de Carles Puigdemont, el seu partit i una majoria del país per "no renunciar a res".
Durant la seva intervenció, també ha deixat clar que no faria cap valoració del discurs de Felip VI.
Les entitats demanen unitat i reivindiquen Macià
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat seguir treballant en la república davant del discurs del rei d'Espanya, en què, ha assegurat, "renuncia de totes totes a ser part de la solució del conflicte".
En l'acte d'ofrena a la tomba de Macià, ha dit que Felip VI no vol reconèixer la diversitat i la veu com un "atac" a la unitat de l'Estat.
Cuixart ha fet una "enèsima" crida a la unitat dels partits independentistes com a fórmula, ha remarcat, que portarà a la ciutadania a ser "lliures i iguals" tal com ho va "lluitar" el president Macià.
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha demanat que "l'audàcia i el patriotisme" del president Macià "inspirin" l'any 2022.
En una intervenció posterior a l'ofrena floral, Paluzie no s'ha referit al discurs del rei, a qui assegura que "fa anys" que no escolten.
El Consell per la República també ha participat de l'homenatge.
L'entitat s'ha erigit com a "ferma defensora dels valors republicans, de llibertat i democràcia que encarna la igura de Macià i l'exili".
"Lluitem per marxar d'aquest estat espanyol repressor", ha dit la presidenta de l'Assemblea de Representants del Consell, Ona Curto.
La pífia del dia
La pífia del dia l'ha protagonitzada l'Ajuntament de Barcelona.
"Avui fa 88 anys que el president de la Generalitat Francesc Macià va ser afusellat", diu la piulada.
Qui fou afusellat va ser un altre president de la Generalitat, Lluís Companys, i fa 81 anys.
Ràpidament l'Ajuntament ha esborrat i corregit el missatge, que ja es pot llegir correctament. | La figura de Francesc Macià serveix per unir els discursos independentistes i recordar la seva lluita per la llibertat i la república de Catalunya. Representants de la classe política i cívica han homenatjat el president davant la seva tomba, quan es compleixen 88 anys de la seva mort. Alguns polítics han criticat el discurs de Nadal del rei Felip VI. | Summarization |
caBreu_abstractive_2303 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El cantant i compositor Alfonso de Vilallonga ha presentat aquest dilluns el seu nou treball 'Hors de Saison' en el marc del Festival Castell de Peralada Livestream.
Ho ha fet en primícia davant d'un públic reduït en una nit dedicada al sector turístic de la Costa Brava, un àmbit que ha quedat molt malmès a causa de la crisi de la covid-19.
Les muralles del Castell de Peralada (Alt Empordà) s'han convertit en l'escenari ideal per un espectacle que ha combinat música i sàtira, a través de petits monòlegs on el barceloní ha desplegat la seva faceta més teatral.
Tot plegat seguint la tònica de les nits anteriors, amb les mesures de seguretat en primer pla i amb una retransmissió en directe pels espectadors que ho han seguit des de casa.
El guardonat músic de cinema - guanyador d'un Goya i d'un Gaudí a la millor música per la banda sonora original de la pel·lícula 'Blancaneus' - showman i cantant Alfonso de Vilallonga, ha tornat una vegada més al Festival Castell de Peralada per presentar el seu nou treball 'Hors de Saison' (Fora de Temporada).
Es tracta d'un àlbum que format per cançons pròpies en francès i que vol convertir-se en un veritable 'Déjeuner sur l'herbe'.
D'aquesta manera, l'espectacle juga amb la vessant musical i teatral de l'artista, combinant els temes cantants amb petits monòlegs satírics.
Durant l'espectacle Vilallonga ha actuat acompanyat per Pau Figueres (guitarres), Juan Pastor (contrabaix), Rita Pagès (veu i trombó) i Iannis Obiols (piano), que han ajudat a teixir un ambient on la 'chanson' francesa s'ha convertit en la veritable protagonista.
De fet, des d'un bon principi l'artista ha avisat al públic: "avui no parlarem ni de política ni de coronavirus, avui farem música".
El treball de Vilallonga havia de sortir al mes de maig però a causa de la covid-19 no s'ha pogut presentar fins ara.
Un àlbum amb el qual l'artista pretén transmetre diferents "sentiments", però sobretot fer arribar a la gent una bona dosis "alegria i amor".
I és que per Vilallonga, la cançó francesa tracta precisament una mica d'això, una particularitat que l'ha fet "atemporal".
Segon el compositor, és un gènere que sempre "ha agradat" i que "agradarà" de ben segur també en un futur.
Durant aproximadament una hora, el músic i compositor, doncs, ha desplegat el seu repertori més complet, introduint també alguns temes en castellà.
Un recital que ha acabat entre forts aplaudiments dels assistents i una última cançó en anglès que ha volgut regalar al públic en la tercera nit de programació del festival altermpordanès, precisament, per "passar millor els dies foscos".
David Alegret, Sabina Puértolas i Chassol
El festival acollirà aquest dimarts l'actuació del tenor David Alegret, acompanyat al piano per Rubén Fernández Aguirre, que estrenarà 'Canticel', un homenatge a Josep Carner en el 50è aniversari de la seva mort.
D'altra banda, la soprano aragonesa Sabina Puértolas, també en duo amb Fernández Aguirre, interpretarà un programa amb cançons d'Albéniz, Granados, romances i àries d'òperes com 'Alcina i Rodelinda' de Händel, 'Il turco in Italia' de Rossini o 'Lucia di Lammermoor' de Donizetti, entre d'altres el pròxim 30 de juliol.
L'última de les actuacions, el 31 de juliol, la protagonitzarà el pianista i compositor francès Chassol.
Inventor del gènere 'ultrascore', presentarà per primera vegada a Catalunya el seu treball 'Ludi', un film musical inspirat en la novel·la 'Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses)' de Hermann Hesse.
Un certamen diferent
El d'enguany s'ha convertit en un certamen ben diferent al dels anys anteriors, marcat íntegrament per la crisi de la covid-19.
Obligat a suspendre la seva 34a edició, el Festival del Castell de Peralada va ser batejat amb l'afegit de 'Livestream', ja que per primera vegada s'ha fet per streaming i de forma gratuïta.
En aquest sentit, només un limitat nombre de persones n'han pogut gaudir presencialment amb un aforament d'entre 70 i 130 persones a l'església i a les muralles del Carme, respectivament.
Els espectacles s'han dedicat cada dia a diferents col·lectius, com per exemple el dels sanitaris, el sector cultural o el del turisme.
Una celebració que ha anat portant alguns dels seus representants enmig d'uns protocols de seguretat ben presents en cada sessió.
Entre les mesures establertes, l'obligació de respectar la distància de seguretat o l'ús de la mascareta en tot moment.
De fet, el mateix director del festival, Oriol Aguilà, apuntava fa uns dies que mai abans s'havien vist obligats a gestionar "uns protocols similars".
Tot i això, malgrat les dificultats logístiques, el director també subratllava la gran "importància" de tirar endavant el format d'enguany, considerant que no deixar de ser una lluita "aferrissada" a favor del sector cultural del país. | Alfonso de Vilallonga, cantant i compositor barceloní, presenta el seu nou treball, “Hors de Saison”, al Festival Castell de Peralada dedicat al sector turístic de la Costa Brava. El "showman", guardonat per la seva música de cinema, combina peces musicals amb monòlegs satírics. Al festival s’han seguit els protocols de seguretat sanitària per poder tirar-lo endavant. | Summarization |
caBreu_abstractive_1452 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'ordenança del civisme de Barcelona ha servit bàsicament per perseguir els llauners a Ciutat Vella.
La regulació va entrar en vigor el gener del 2006, i la meitat del total d'1.256.663 denúncies que ha imposat la Guàrdia Urbana en 11 anys per incompliments de la norma han estat per venda ambulant d'alcohol i el "top manta".
A molta distància, les altres dues qüestions més penalitzades són consumir alcohol (24%) i orinar al carrer (7%).
Per districtes, Ciutat Vella ha concentrat el 53% de denúncies del conjunt de la ciutat.
Aquest balanç s'inclou en l'Informe sobre l'aplicació de l'ordenança des de la perspectiva dels drets humans, elaborat pels investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) Cristina Fernández i Andrés Di Masso per encàrrec municipal.
De fet, les denúncies per venda ambulant no han parat d'augmentar gairebé mai.
I el 2016, el primer any sencer del govern d'Ada Colau, van assolir el rècord: 79.255.
El segon any amb més denúncies per aquest concepte va ser el 2014, l'últim complet de Xavier Trias, amb 75.237.
El 2006 només van ser 12.360.
El document, que aquest mateix divendres també han rebut els grups municipals, inclou una anàlisi qualitativa a partir de les opinions de 60 participants.
38 d'ells són d'operadors municipals –com ara dos agents de la Guàrdia Urbana seleccionats pel consistori- i 22 de col·lectius afectats per l'ordenança, com sensesostre, venedors ambulants, prostitutes, un nudista, skaters, músics al carrer i joves que fan "botellón".
Amb aquest informe es dona el tret de sortida del procés per revisar l'ordenança, una de les promeses electorals de BComú.
Una norma "desfasada": el cas de la prostitució
L'objectiu de Colau és graduar les sancions o substituir-les "per reduir l'efecte estigmatitzador" de la normativa, ha explicat als mitjans el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens.
A més, la norma ha quedat "desfasada", en opinió dels investigadors, ja que els temps han canviat, i amb ells la percepció ciutadana.
A més, l'aprovació a l'Estat de l'anomenada llei mordassa també ha fet que la norma barcelonina sigui més dura que la llei en alguns aspectes, com la prostitució.
Amb l'oferiment i demanda de serveis sexuals de pagament es dona una de les situacions estrambòtiques.
El 2007, l'any amb més denúncies per aquest concepte, es van elevar a 2.529, mentre que el passat només van ser 177 en compliment de la llei mordassa.
Si la Urbana multa ara meretrius és per desobeir un agent quan requereix que cessi la seva activitat, però no per l'ordenança.
Tot i això, "no aplicar l'ordenança no ha fet que la prostitució augmenti", segons Asens.
Asens assumeix les conclusions de l'informe, segons el qual l'ordenança del civisme ha intensificat l'estigma a col·lectius vulnerables: a un venedor ambulant se'l multa, però difícilment pagarà, i segurament no tingui un compte corrent per embargar-lo.
A més, falta claredat de quan s'ha d'imposar una denúncia, cosa que pot fer que a un barceloní el multin una setmana per una infracció de l'ordenança i la següent no tot i haver fet el mateix.
Un elevat nombre d'impagaments
L'elevat nombre de multes impagades és un bon indicador dels efectes de l'ordenança sobre els vulnerables.
D'entrada, només es tramiten el 70% de denúncies imposades –per motius com els recursos de les persones sancionades per evitar-les-, i només s'acaben pagant al voltant d'un 30% de les tramitades.
A més, en alguns àmbits, que se solen relacionar amb els col·lectius més vulnerables, no se'n paga cap o menys del 5%.
Amb dades del 2014, es van tramitar 26.381 sancions per venda ambulant, però només se'n van pagar 85 (el 0,32%).
Per estar vigilant al carrer i avisar els venedors si ve la policia, se'n van cursar 10.060, però només se'n van abonar 76 (0,76%).
En altres capítols no se n'ha pagat ni una, com les 211 imposades als netejadors de parabrises al carrer.
En la resta de casos, com la prostitució o dormir al carrer, els percentatges de pagament són testimonials.
Asens no descarta cap escenari sobre l'ordenança del civisme i, fins i tot, que pugui desaparèixer tal com està ara.
Aquest divendres ha evitat revelar quins elements afegiria o retiraria de la norma, però fa unes setmanes va avançar que el consistori estudia aprofitar la reforma de l'ordenança per incloure-hi una infracció vinculada a les accions d'odi contra els musulmans, com els insults i els assetjaments al carrer. | Un informe de la Universitat de Barcelona exposa que els llauners de Ciutat Vella i el "top manta" s'emporten la meitat de les denúncies en 11 anys de la Guàrdia Urbana, sota l'ordenança del civisme. El consistori proposar canviar les sancions o graduar-les perquè la norma està desfasada i estigmatitza els col·lectius més vulnerables. | Summarization |
caBreu_abstractive_1049 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Els obradors de les pastisseries estan aquests dies a ple rendiment per elaborar les tradicionals mones de Pasqua.
La majoria de les vendes es concentraran entre divendres i el mateix dilluns de Pasqua.
El Gremi preveu vendre entre 800.000 i 900.000 mones a tot Catalunya.
A la demarcació de Barcelona se'n vendran entre 460.000 i 480.000.
Els pastissers tenen bones sensacions i preveuen un lleuger augment d'un 2% respecte el 2014.
Les famílies catalanes es gastaran de mitjana entre 40 i 50 euros per mona.
Tot i així, també hi haurà qui optarà per una peça "més elaborada i d'artesania" que pot arribar a valdre entre 70 i 80 euros.
Segons Elies Miró, la majoria de les mones continuaran ajustant-se al nombre de comensals.
"S'ha acabat allò de comprar pastissos grans", afegeix el president.
Els sabors continuen sent els de sempre.
Triomfaran els pastissos de fruita confitada, mantega i xocolata.
Tot i així, s'incorporen sabors nous a gust del consumidor, com ara la mousse de llimona.
Frozen
Els personatges de la pel·lícula Frozen seran els més sol·licitats per a guarnir les mones d'aquest 2015.
Miró subratlla que feia molts anys que no hi havia uns personatges estrella tan clars, com ho seran aquests dies les princeses Elsa i Anna de la història de Disney.
Girona "un xic més animada"
"La veritat és que la gent està un xic més animada, es mou més i sembla que l'abril serà un bon mes", afirma a l'ACN el president dels pastissers de les comarques gironines, Josep Costa.
A grans trets, des del sector esperen incrementar lleugerament les vendes arribant fins a les 135.000 o 140.000 mones venudes a la demarcació de Girona, unes 10.000 més que l'any passat.
Si més no, les primeres xifres ho assenyalen.
"A Girona ciutat aquest diumenge molta gent ja s'ha emportat la mona amb el Tortell de Rams", ha destacat Costa.
A més, la gran majoria de pastisseries han apostat per mantenir els preus d'anys passats.
Per exemple, una família de cinc membres podrà comprar una mona per només uns 20 o 40 euros.
"No hem volgut tocar res per poder vendre.
En aquest sentit, Costa ha subratllat que el gremi no passa pel seu millor moment a causa de l'increment de fleques que, a més de pa, ofereixen postres de poca qualitat a preus molt baixos.
"Nosaltres estem preparats, volem i necessitem fer de tot", ha ressaltat.
Mateix nivell de vendes, però mides cada cop més petites a Tarragona
A la demarcació de Tarragona, el Gremi d'Artesans Pastissers confia que enguany es mantindrà la xifra de 50.000 mones venudes al territori i, fins i tot, no descarta que el nombre es pugui acabar incrementant, tal com va succeir amb les vendes de tortells de Reis.
El vicepresident del gremi, Josep González, ha recordat que moltes pastisseries artesanes han hagut d'abaixar la persiana per la proliferació d'establiments que venen productes de "poca qualitat" i ha reivindicat l'elaboració tradicional dels productes de pastisseria.
González ha indicat que, un any més, els compradors encomanen mones cada cop més petites.
"Abans era habitual despatxar mones de sis quilos per a tota la família i, actualment, la més gran que ens encomanen és d'un quilo i mig", ha exposat.
Malgrat això, el portaveu dels pastissers tarragonins ha apuntat que els tarragonins cada cop compren figures de xocolata més elaborades.
Els forners lleidatans també encaren amb optimisme aquesta campanya de la mona i confien incrementar entorn d'un 5% les vendes de l'any passat.
Els Gremi calcula que es vendran a la demarcació unes 177.000 mones, unes 7.000 més que la darrera campanya, increment que el president del Gremi, Manel Llaràs, atribueix al fet que enguany el dilluns de Pasqua cau a principis de mes, quan el poder adquisitiu de les famílies és més elevat, però també a les previsions que apunten que farà bon temps, cosa que afavorirà que més gent surti a menjar la mona.
Els forners lleidatans aposten enguany per consolidar iniciatives endegades pel Gremi els darrers anys com ara l'elaboració de mones aptes per a celíacs, per a diabètics o la tradicional mona de Pasqua amb ou dur.
Com a novetat d'aquest any, des de el Gremi s'està organitzant una recollida de mones de pasqua per donar-les als menjadors socials de la ciutat de Lleida, perquè els col·lectius més desfavorits també pugin gaudir d'aquesta tradicional festa del dia de la mona.
Les previsions són poder repartir unes 450 de mona entre els usuaris dels menjadors socials.
Cal recordar que l'any passat els forners lleidatans ja van elaborar, amb la col·laboració de persones aturades majors de 45 anys, una gran mona de 40 metres de llarg, que també va anar destinada als usuaris dels menjadors socials de Lleida. | Es calcula que es vendran més de 800.000 mones de Pasqua a Catalunya. Malgrat l'increment d'altres establiments que venen mones, de menys qualitat i a preus inferiors, el Gremi pastisser s'espera un augment de vendes respecte de 2014. Mantindrà els preus del darrer any i la mida dels pastissos, i els personatges més sol·licitats seran els de la pel·lícula Frozen. | Summarization |
caBreu_abstractive_528 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | ‘Peret, yo soy la rumba’, el documental de Paloma Zapata, tancarà dissabte el Festival In-Edit.
La directora de la cinta ha assenyalat, en una entrevista a l’ACN, que ‘Peret, yo soy la rumba’ és un recorregut biogràfic per la vida del músic, però ‘des del punt de vista d’un personatge molt peculiar, d’un home que va néixer en un entorn de pobresa dins el món gitano i va triomfar a nivell mundial’.
En un principi, Zapata es va plantejar fer entrevistes amb experts i periodistes, però se’n va adonar que faltava un punt de vista de l’entorn del músic i la seva idea va ser ‘donar veu al món gitano i que no fos un documental narrat des d’un punt de vista paio, sinó del punt de vista familiar i gitano’.
La idea del documental va sorgir quan Santa, la néta de Peret, va trucar a la porta de Paloma Zapata per tirar endavant una documental que abordés la rumba catalana ‘d’una forma diferent de com s’havia fet’ fins aquell moment.
Segons ha explicat la directora, Santa havia tingut una conversa amb el seu avi abans de morir i li havia expressat aquesta inquietud, i ella va entendre que Peret volia que es fes un documental.
Zapata ja coneixia a Peret des de feia uns anys perquè n’havia fet algun videoclip.
Aquest documental és ‘un retrat íntim i un homenatge’ a Pere Pubill Calaf, conegut amb el nom de Peret, amb la complicitat de la seva família i amics com Petitet, Justo Molinero o el seu sastre favorit del barri de Sant Antoni.
Al documental ‘Peret, yo soy la rumba’ apareixen diferents moments de la seva vida com els seus anys de joventut i venda ambulant a Calella, els seus grans èxits com ‘Borriquito’, les gires internacionals amb els seus ‘palmeros’, el Toni i el Huesos, les seves pel·lícules, l’augment imparable de la seva fama, el moment en què va deixar la música per ser pastor evangelista i el seu retorn a la música posterior, així com la seva relació amb la seva família.
Zapata ha explicat que el documental tracta de fer ‘una revisió per poder entendre a un home que al seu dia no es va arribar a comprendre del tot per certes coses que va fer’ com, per exemple, deixar la música de manera sobtada per ser pastor de l’Església Evangèlica o quan al final de la seva vida ‘semblava estar molt enfadat’ per la polèmica sobre qui havia creat la rumba catalana.
‘És un retrat d’un personatge molt famós que va ser desconegut i que intenta aclarir els aspectes més incompresos d’ell’.
‘Atrapat per vàries dualitats’
La directora del documental ha assenyalat que era un home atrapat en vàries dualitats: ‘entre el món gitano i el paio; entre la mentida perquè ve del món de la venda ambulant i després era un apassionat de la veritat i les grans veritats’, i ‘entre haver nascut en la màxima pobresa d’esquena a la societat i haver aconseguit certes comoditats’.
Ha assenyalat que la família de Peret està reivindicant alguns homenatges, però ha considerat que més que reconeixement, ‘falta comprensió’ perquè va ser una persona molt avançada a la seva època i en la seva forma de pensar: ‘Ell era un gran feminista i antiracista, i moltes de les seves cançons parlen d’aquests temes tot i que se’l va criticar per fer música intranscendent per a la diversió’.
‘Peret, yo soy la rumba’ és una coproducció de TV3 i La Fábrica Naranja.
Es projectarà dissabte a la Sala 5 de l’Aribau Multicines i diumenge a la Sala 1.
Aquest no és el primer documental sobre Peret que arriba a l’In-Edit.
De fet, el documentalista Carles Prats va estrenar la cinta ‘Cuchibiri cuchibiri’ el 2013, un any abans de la mort de Peret.
Un documental que s’endinsava en els orígens de la rumba catalana i n’explicava l’evolució a través de la figura del cantant. | Pere Pubill Calaf (Peret), cantautor i guitarrista, va néixer entre gitanos, el món ambulant i la pobresa, i va passar d'un extrem a l'altre en adquirir fama mundial. Així ho mostra Zapata a "Peret, yo soy la rumba", un documental que intenta aclarir els aspectes de la vida d'un músic incomprès per molts, i que tancarà el Festival In-Edit. | Summarization |
caBreu_abstractive_519 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L’Observatori contra l’homofòbia avisa d’un augment de LGBTI-fòbia a Catalunya durant els darrers mesos.
Segons dades fetes públiques en una conferència de premsa, entre els mesos de gener i setembre d’enguany han registrat un increment del 46,6% d’incidències LGBTI-fobes en comparació amb el mateix termini de l’any passat.
Enguany fins al 30 de setembre s’han registrat 214 incidències —que van des d’agressions físiques o verbals a amenaces, assetjament, tracte inadequat o discurs d’odi i exaltació de la LGBT-fòbia—, mentre que del gener a setembre de 2020 n’hi va haver 146.
De fet, les 214 incidències entre gener i setembre de 2021 ja són més de les que hi va haver durant tot el 2020, 189 incidències.
La víctima de l’agressió homòfoba a Girona: “No m’espanta.
No podem fer res més que denunciar perquè no quedi impune”
A causa d’aquest augment d’agressions LGBTI-fòbiques, el portaveu de l’Observatori contra l’homofòbia, Eugeni Rodríguez ha anunciat la creació d’un grup de treball dins de la comissió d’igualtat del parlament per cercar eines per combatre-ho, tot i que encara no s’ha formalitzat.
Rodríguez ha destacat la bona relació i coordinació amb els cossos policíacs i la direcció del Departament d’Interior a l’hora de tractar els cassos.
“Creiem que és bo, però és el que hauria de passar”, ha dit.
Per contra, ha dit que des del Departament d’Igualtat i feminismes no veuen que es faci una política clara per donar resposta a les incidències LGBT-fobes dins de l’administració: “Caldria una posició més proactiva.”
D’altra banda, ha fet balanç dels set anys des de l’aprovació de la llei contra l’homofòbia i ha explicat que veuen la necessitat d’harmonitzar la llei per adaptar-la als canvis jurídics que hi ha hagut des de llavors.
A més, ha dit que des de l’aprovació de la llei s’han registrat més de 1.000 incidències LGBT-fòbiques.
El coordinador general de l’Observatori, Christian Carrer, ha detallat el registre d’incidències des de començament d’any i ha destacat un augment d’incidències durant el mesos d’estiu, amb un pic de 48 incidències a juliol.
De fet, l’augment d’agressions LGBTI-fobes es va fer tant patent durant aquell mes que es van convocar manifestacions de rebuig.
El segon mes amb més incidències LGBTI-fobes ha estat setembre, que tot just hem tancat, amb 38 incidències, seguit de juny i agost, amb 26 cada mes.
El col·lectiu que més odi LGBT-fòbic ha rebut, i de lluny, ha estat el d’homes gais.
De les 214 incidències registrades enguany per l’Observatori contra l’homofòbia, 126 han estat denunciades per homes gais, el 58,9% del total.
El 14% (30 incidències) han estat contra persones trans i el 7,5% (16 incidències) contra dones lesbianes.
També s’han registrat 3 incidències contra bisexuals (1,4%), 1 contra una persona intersexual (0,5%) i 1 contra una que era heterosexual (0,5%), però que l’agressor el va atacar contra ell assumint que no ho era.
L’Observatori també ha registrat 33 incidències generalistes (15,4%), és a dir, atacs contra tot el col·lectiu com els atacs a la seu del Centre LGBTI de Barcelona.
Joan Carles Molinero: “La situació no és la que es va viure els anys noranta, amb grups que sortien de cacera”
Si s’observen les dades per tipus d’agressió o discriminació, es veu com les agressions verbals encapçalen el registre d’incidències d’entre gener i setembre d’enguany amb 67 agressions, el 31,3%.
Les segueixen el discurs d’odi i l’exaltació de la LGBT-fòbia —la majoria dels quals tenen a veure amb atacs a símbols i monuments de temàtica LGBTI—, amb 41 incidències (19,1%), i les agressions físiques, amb 31 agressions (14,5%).
El 13,1% són per asstejament (28 incidències) i l’11,7% per tracte inadequat (25 incidències).
L’Observatori contra l’homofòbia registra per separat l’assetjament escolar per orientació sexual i expressió de gènere, del qual s’han identificat 2 incidències, un 1% del total.
Podeu consultar a continuació el registre d’incidències: | L'Observatori contra l'homofòbia afirma que, entre gener i setembre, hi ha hagut un augment del 46,6% d'actes LGBT-fòbics respecte del mateix interval de temps de l'any passat. La majoria han estat agressions verbals, el col·lectiu més afectat ha sigut el dels homes gais i s'han detectat més incidències als mesos d'estiu. El portaveu de l'associació busca com millorar aquesta situació. | Summarization |
caBreu_abstractive_902 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Carril ciclista, pas per als vianants, dos carrils de circulació, zones enjardinades, pèrgoles per a donar ombres i un mirador sobre el riu Sec.
Així serà el nou pont sobre el riu Sec que connectarà l’avinguda de l’Alcora i el Raval Universitari a través de la prolongació del carrer Jesús Martí Martín.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, el regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, i la tinent d’Alcaldia del Districte Oest, Verònica Ruiz, han presentat avui aquesta nova infraestructura en la qual l’Ajuntament de Castelló invertirà 1,5 milions d’euros i que tindrà un període d’execució d’un any a partir de l’adjudicació de l’obra.
L’alcaldessa de Castelló ha destacat que es tracta d’una infraestructura amb “vocació de ciutat, que ajudarà a connectar barris i acostarà dotacions amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes que viuen a un costat i a l’altre del riu Sec”.
A més, Amparo Marco ha subratllat que “la presentació d’aquest projecte suposa l’engegada de la major inversió de fons europeus en la història de Castelló gràcies a l’estratègia EDUSI cofinançada per l’Ajuntament i la UE a través dels fons Feder”.
Aquest pont també està arreplegat en el Pla General Estructural, un dels dos documents de planificació urbanística que integren el Pla General de Castelló i la versió preliminar del qual es preveu aprovar en el ple del pròxim 21 de desembre per a, a partir de gener, obrir el període d’exposició pública.
De fet, ha recordat Marco, “avui mateix la Junta de Govern Local ha donat llum verda a aquesta versió inicial, juntament amb el seu estudi ambiental i territorial estratègic i documents complementaris així com el seu pla de participació pública per al seu debat en ple i posterior submissió a participació pública i consultes”.
Marco ha reiterat la importància d’aquest projecte “per diverses raons.
Una d’elles, és que elimina la barrera urbanística que encara separa la zona Oest de la resta de la ciutat.
Una altra és la millora de la qualitat de vida que resideixen en la zona i, especialment, dels estudiants d’aquest costat del riu que diàriament acudeixen a l’institut.
I un tercer objectiu que s’aconsegueix és el de modernitzar la ciutat, fer-la més accessible i amb una mobilitat més sostenible”.
El regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, ha explicat que aquest nou pont, el projecte del qual ha rebut el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), es recolzarà sobre dos pilars situats a cada marge del riu amb una llum de pas o obertura –distancia entre pilars- de 40 metres de longitud sobre el jaç, tindrà una amplària de 13 metres i una altura sobre el riu de 6 metres.
“En la seua part més funcional, comptarà amb un carril bici, connexió per als vianants a través de vorera i dos carrils per a tràfic rodat, un per cada sentit de circulació, que s’acompanyaran de mesures d’ordenació del tràfic per a afavorir la prioritat del pas de residents i impedir que es convertisca en una ruta d’accés directe a la Universitat.
Perquè el que volem és que aquest pont facilite la vida als veïns del Raval Universitari, de l’avinguda de l’Alcora i de la resta de grups”.
Respecte a la part més urbanística, ha afegit Simó, es projecten pèrgoles per a dotar al pont d’àrees d’ombra, zones enjardinades, enllumenat i un mirador sobre la ribera del riu Sec, que l’Ajuntament de Castelló pretén convertir en un eix vertebrador ambiental, ciclista i per a vianants.
Finalment, el regidor ha apuntat que aquest nou pont també implicarà l’ampliació de la rotonda existent en l’encreuament de l’avinguda de l’Alcora amb la Quadra Saboner.
Quant a terminis, el regidor Rafa Simó ha informat que “la previsió és que les obres puguen concloure a la fi del primer trimestre de 2019”.
Per la seua banda, la tinent d’Alcaldia del Districte Oest, Verònica Ruiz, ha manifestat la seua “alegria” perquè “la presentació d’aquest projecte és la materialització d’una demanda manifestada en moltes juntes de districte”.
I ha afegit: “És un pont pensat per a les persones per a cosir els barris d’aquest microurbanisme que facilita la vida de veïns i veïnes, amb coses tan importants com facilitar el trajecte dels estudiants que acudeixen a estudiar a l’IES Bovalar”.
Cal recordar que l’Ajuntament de Castelló va adquirir per 440.000 euros fa quasi un any una parcel·la de 4.700 metres quadrats, situada entre l’avinguda de l’Alcora i el riu Sec, imprescindible per a poder executar aquesta actuació que millorarà la mobilitat, facilitarà la connexió ciclista i per a vianants entre l’avinguda l’Alcora i barris com Crémor, San José Obrer o el Grup Rosario amb el Raval Universitari. | L'Ajuntament de Castelló vol invertir 1,5 milions per construir un pont sobre el riu Sec. Servirà per connectar l'avinguda de l'Alcora amb el Raval Universitari, millorar la qualitat de vida dels residents i estudiants, i fer la ciutat més moderna, accessible i sostenible. Tindrà un carril bici, voreres, dos carrils per als vehicles, zones verdes i un mirador. | Summarization |
caBreu_abstractive_2324 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Una agent gironina dels Mossos d'Esquadra ha interposat una querella als jutjats contra la Divisió d'Afers Interns per prevaricació i danys morals.
La policia, que treballa a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), té damunt la taula una sanció de quatre mesos sense sou ni feina per haver elevat el to a un superior.
Segons recull l'escrit de la querella, Afers Interns ha actuat de manera "arbitrària" a l'hora d'imposar-li la sanció i, a més, durant tot el procés li ha "menyspreat els drets" (entre d'altres, negant-se a traduir al castellà els expedients té oberts).
L'advocat de l'agent demana ara al jutjat que obri una investigació pels delictes de prevaricació i contra la integritat moral, perquè la policia –que és delegada sindical- ha patit "assetjament" i ha hagut de suportar "mofes i befes" dels seus companys.
L'agent que ha interposat la querella treballa al sector de Trànsit de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols.
Afronta quatre mesos de suspensió de sou i feina perquè, segons ha resolt la Divisió d'Afers Interns (DAI), ha comès dues faltes greus.
L'una, el 28 d'abril de l'any passat.
I l'altra, just tres dies després, l'1 de maig.
Segons recullen els expedients, l'agent va alçar la veu a un sergent i, "de forma irrespectuosa", li va "exigir" un cotxe patrulla per poder anar a fer una classe d'educació viària a Palamós (Baix Empordà).
Això ja li va comportar un primer expedient.
L'altre deriva precisament d'aquest.
El dia 1 de maig, segons la DAI, la mosso d'esquadra "va incomplir ordres" i es va quedar a comissaria en comptes d'anar a fer un control d'alcoholèmia a la C-66.
Per tot plegat, la DAI proposa que se la suspengui "de sou i funcions" durant dos mesos per cadascuna de les faltes.
L'afectada, que és delegada territorial del sindicat CAT, atribueix els expedients a una "persecució" en contra seva.
L'agent assegura que ha estat "víctima" del seus superiors.
No entén per què se li va negar disposar d'un cotxe patrulla, que necessitava per fer la classe.
També sosté que el dia del control ningú li va dir que fos "d'obligat compliment" anar-hi, i que es va quedar a comissaria redactant una nota informativa sobre l'enfrontament amb el sergent.
"Arbitràries i injustes"
Com que l'agent considera que la sanció és desproporcionada, per això ha decidit portar Afers Interns davant dels tribunals.
Ha presentat una querella per delictes de prevaricació i contra la integritat moral contra els policies que van instruir els seus expedients.
D'entrada, l'agent sosté que durant el procés administratiu, se li van denegar de manera "sistemàtica" peticions que va fer.
Entre aquestes, que els expedients es traduïssin al castellà perquè el seu advocat és de Màlaga.
La querella al·lega que, legalment, Afers Interns "hi estava obligat per llei" i que, no fer-ho, ha generat "indefensió" a l'agent de Trànsit.
A més, l'escrit subratlla que tampoc s'han atès les peticions de notificació i que només s'ha rebut "un silenci menyspreable" com a resposta.
Per tot plegat, la querella conclou que Afers Interns ha "prevaricat de manera grollera" a l'hora d'imposar les sancions i que la suspensió de sou i feina es va dictar "sabent que contradeia de manera clamorosa i evident allò ajustat a dret".
"Sorna i mofa"
La querella també denuncia que, al llarg del procés, l'agent dels Mossos d'Esquadra ha patit danys morals i "humiliació pública" per part dels policies de la DAI que van instruir els expedients.
"Ha hagut de suportar un menyspreu evident contra la seva dignitat com a persona, patint un atac continu per part dels querellats", recull l'escrit, que també diu que tot el procés sancionador ha tingut com a conseqüència que l'agent s'hagi convertit "en objectiu de sorna i mofa" per part dels seus companys.
La querella explicita que aquestes "humiliacions" han derivat en "patiments físics i psíquics" de l'agent i li han comportat "sentiments de por, angoixa i inferioritat".
A més, l'escrit que s'ha interposat als jutjats ressalta que la situació s'agreuja perquè, com que aquestes "humiliacions" les han dut a terme "superiors jeràrquics", s'ha actuat amb abús de superioritat.
Per tot això, l'advocat de la mosso d'esquadra demana al jutjat d'instrucció que admeti a tràmit la querella i investigui els delictes als quals fa referència.
El lletrat sol·licita que es prengui declaració a l'agent, als policies d'Afers Interns, que s'adjuntin els expedients administratius a la causa i que, entre els testimonis, se citi el Director General de la Policia. | Una policia de Girona ha presentat una querella contra la Divisió d'Afers Interns perquè li han suspès quatre mesos el sou i la feina. La DAI ha pres aquestes mesures perquè l'agent ha comès dues faltes greus, que ella nega i considera injustes. També denuncia que se li ha estat denegant qualsevol petició i que els querellats l'han humiliat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1797 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | La posició dins de Junts per Catalunya (JxCat) sobre la situació dels diputats processats -Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez- no és granítica.
Segons diverses fonts del grup parlamentari consultades per NacióDigital, hi ha hagut intents previs a llarg de l'última setmana per tal de presentar un escrit de designació de substitut per als quatre electes.
Finalment, però, van ser avortats seguint l'estratègia jurídica que comanda Josep Costa, vicepresident del Parlament, proper a Puigdemont i amb pes específic dins del grup.
L'encarregat de fer els esborranys descartats de l'escrit de designació de substitut va ser Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa i cap de llista per Tarragona de la coalició liderada per Puigdemont.
Els esborranys comptaven amb el suport de membres del grup parlamentari considerats més propers al PDECat, però finalment no es van arribar a presentar.
L'estratègia de Costa, avalada per Puigdemont i materialitzada per Albert Batet, portaveu dels diputats de la coalició, ha passat per la presentació d'escrits de delegació de vot.
Una via que no era, segons ERC, la que s'havia pactat dilluns de la setmana passada al vespre.
Aquests moviments han provocat una crisi amb els republicans al Parlament, reconduïda a última hora.
Els esborranys de designació de substitut elaborats per Campdepadrós comptaven amb el suport de membres del grup parlamentari propers al PDECat
Els encarregats de presentar públicament l'acord han estat Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, i Sergi Sabrià, president dels diputats republicans Han situat l'entesa com la manera de "garantir" la majoria independentista, i han indicat que l'estabilitat de l'executiu -que aquests dies ha trontollat arran de la commemoració de l'1-O i el fallit ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez- no està en joc en aquests moments.
Tots dos han volgut ressaltar l'excepcionalitat del moment, marcada per la presó i l'exili.
Un grup heterogeni
JxCat és un grup parlamentari format per 34 diputats que, a diferència de les etapes de CiU, no respon a les dinàmiques de partit a causa de la forta presència d'independents.
Alguns d'ells, com ara Toni Morral i Gemma Geis, estan fortament implicats en la construcció de la Crida Nacional per la República, el moviment que lideren Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra que es posarà en marxa el 27 d'octubre a Manresa.
També hi ha diputats, com és el cas d'Aurora Madaula i el mateix Morral, implicats en l'associació Junts per la República, que s'estructura al voltant de Sànchez, president de grup des de la presó de Lledoners.
La posada en marxa de la Crida, impulsada per Puigdemont, Torra i Sànchez, va provocar malestar dins del PDECat, que no té intenció de dissoldre's
A l'altra banda s'hi situen els pocs membres del PDECat que hi ha dins del grup, com és el cas de Marc Solsona o bé Lluís Font.
La formació nacionalista, per exemple, ha marcat distàncies amb la Crida Nacional per la República, que s'acabarà convertint en un nou partit després d'arrencar els procediment de registre fa tres setmanes a Madrid.
David Bonvehí -que dimecres es va veure a Palau amb Torra juntament amb Míriam Nogueras, vicepresidenta de les sigles nacionalistes- va enviar dijous passat un missatge als dirigents territorials assenyalant que en cap cas es "prescindirà" del PDECat.
Les relacions entre el partit i Puigdemont no han estat senzilles al llarg dels últims mesos, i aquest n'és l'últim exemple.
En el fons, a banda de la dinàmica parlamentària, la discrepància és també estratègica.
Un sector de JxCat insisteix que hi ha majoria per fer efectiva la República i aposten per una estratègia de confrontació absoluta amb l'Estat, però hi ha altres diputats -independents, però sobretot vinculats al PDECat- que sostenen que cal seguir aprofundint en el diàleg amb l'Estat arran de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa.
En aquest sentit anava una moció pactada amb el PSOE a Madrid, que finalment va ser retirada.
L'ultimàtum de Torra a Sánchez -finalment fallit- tampoc va caure bé dins dels grups parlamentaris independentistes a Madrid. | JxCat no es posa d'acord en com actuar. Campdepadrós i membres propers al PDECat volien escollir substituts per als quatre diputats processats, tot i que s'ha seguit l'estratègia de Costa i s'han presentat escrits de delegació de vot. A més, hi ha qui, per fer efectiva la República, defensa una confrontació amb l'Estat i qui aposta pel diàleg amb Sánchez. | Summarization |
caBreu_abstractive_583 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L’Ajuntament de Barcelona considera que la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre l’1-O i les declaracions dels vuit inspectors en cap de la policia espanyola com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 marcaran l’evolució d’aquesta causa judicial.
Gairebé dos anys després dels fets, la instrucció ha fet un ‘salt qualitatiu’, ja que en les últimes setmanes i mesos l’Audiència de Barcelona ha rebutjat que s’investiguin diversos votants com demanava la fiscalia i l’Advocacia de l’estat, ha avalat que s’investiguin les ordres donades pels comandaments i ha reobert la majoria de peces separades, una per cada escola, arxivades pel magistrat instructor.
Per això, els advocats de l’Ajuntament esperen que la instrucció pugui estar acabada d’aquí a un any aproximadament.
La sentència del judici contra el procés del Suprem fixarà uns fets provats que podrien determinar fins a quin punt l’actuació policíaca d’aquell dia es considera que va ser desproporcionada i que va vulnerar els drets de reunió i de protesta.
Això pot afectar el possible futur judici contra els policies que van actuar a Barcelona.
Com diu Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania, el cas ‘es juga en dos taulells d’escacs independents però que s’influeixen mútuament’.
També ha influït en la causa la declaració de diversos testimonis davant del Suprem, com els d’alguns responsables policíacs, testificals que es podran aprofitar a la causa del jutjat barceloní.
El jutge exigeix al govern espanyol la informació sobre qui va ordenar les càrregues de l’1-O
Però la instrucció del cas també pot variar força segons què declarin els vuit inspectors citats com a investigats els propers 24 i 25 d’octubre.
Si assumeixen tota la responsabilitat de les ordres donades als seus subordinats, com va apuntar el tinent coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operatiu Diego Pérez de los Cobos, la investigació no afectarà gaires més comandaments.
Si, per contra, indiquen que ells van transmetre ordres rebudes de més amunt, l’acusació popular exercida per l’Ajuntament no descarta demanar la citació com a investigats de comandaments superiors.
El jutjat d’instrucció 7 té una causa principal i 27 peces separades, una per cada escola on va actuar la policia espanyola a la capital catalana.
Només una peça està definitivament arxivada perquè només hi va haver danys materials lleus: el CEIP Tomás Moro, de Nou Barris.
Inicialment el jutge instructor havia arxivat bona part de les peces per no poder identificar clarament els agents o en considerar que no havien actuat de forma desproporcionada.
Actualment quatre peces estan arxivades pel jutjat d’instrucció però l’Ajuntament ho ha recorregut a l’Audiència de Barcelona, que està pendent de resoldre el recurs.
Fonts municipals confien que l’Audiència reobrirà els quatre casos, com ja va fer amb altres 14 causes provisionalment arxivades pel magistrat instructor, al·legant que la protesta era legítima i, en canvi, l’actuació dels antiavalots havia vulnerat drets humans i els seus propis protocols de funcionament.
L’Ajuntament es mostra molt satisfet perquè l’Audiència ha acceptat la seva tesi, segons la qual ‘no pot ser casualitat que hi hagués tants ferits en tantes escoles diferents’, cosa que podria significar que hi havia ordres prèvies concretes que van emparar aquesta actuació policíaca.
Això va reobrir les peces arxivades i va permetre citar com a investigats els comandaments.
En concret, hi ha 50 policies investigats, el doble que fa un any, vuit dels quals inspectors que comandaven sobre el terreny els vuit equips d’antiavalots que van actuar a la ciutat, i alguns estan encausats per diversos fets en escoles diferents.
Se’ls investiga pels delictes de lesions, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionari públic, contra la integritat moral i contra els drets fonamentals.
En total hi ha un centenar d’agents identificats com a possibles agressors i l’Ajuntament ara vol començar a estirar el fil dels agents de la brigada d’informació, que van participar en el disseny del dispositiu i van ajudar a decidir quines escoles s’intentarien desallotjar.
Per la seva banda, Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma, també està investigat per atemptat contra l’autoritat.
En total hi va haver uns 300 ferits.
Marc Serra ha lamentat el paper de l’Advocacia de l’estat espanyol, que defensa la majoria de policies, i sobretot de la fiscalia, per la seva actitud ‘activa’ per ‘obstaculitzar’ la investigació.
Per això, creu que la causa ha tirat endavant gràcies a l’impuls de l’Ajuntament i altres acusacions.
L’objectiu principal, diu Serra, no és només investigar els policies autors de les lesions als votants, sinó als que van dissenyar i dirigir l’operatiu.
‘Només així llencem el missatge de prevenció general perquè un dispositiu tan mal fet i amb efectes tan severs no es torni a produir a Barcelona ni contra els independentistes ni contra ningú’, ha afegit.
‘Ens hi juguem el dret a la protesta a l’espai públic’, opina Serra, que creu que cal posar límits a les actuacions policíaques. | L'Ajuntament de Barcelona afirma que l'evolució de la causa judicial de l'1-O depèn de la sentència del Tribunal Suprem i les declaracions de vuit inspectors en cap de la policia espanyola. Té l'esperança que es reobrin els casos arxivats i es pugui determinar qui va donar les ordres d'actuació a la policia espanyola i quines van ser. | Summarization |
caBreu_abstractive_2456 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Després d'algun tímid intent per canviar el govern de Badalona al llarg del mandat, PSC i PP finalment es posen d'acord aquest 2018 per treure de l'alcaldia Dolors Sabater.
El socialista Àlex Pastor es investit amb els vots del PP de Xavier Garcia Albiol i de Cs, però es veu abocat a governar amb extrema minoria, amb només quatre dels 27 regidors del ple i a només un any de les pròximes eleccions municipals.
A Barcelona, bona part de l'actualitat gira al voltant de la lluita contra els narcopisos de Ciutat Vella i a l'octubre es culmina l'operació més gran feta mai a Catalunya contra aquesta xarxa.
El 2018 és també l'any del tancament de l'icònic restaurant Sant Pau de la xef Carme Ruscalleda, que posa un punt i seguit a la seva exitosa carrera.
17 de març: L'Ajuntament de Barcelona fa reprendre les obres dels túnels i la plaça de les Glòries, aturades l'abril de 2017 per diversos incompliments i endarreriments de l'antic adjudicatari.
Les obres s'adjudiquen ara en diferents lots a vàries empreses per evitar nous entrebancs.
23 d'abril: Fiscalia denuncia nou professors de l'IES Palau de Sant Andreu de la Barca i els acusa de delictes d'odi contra la Guàrdia Civil per presumptes comentaris a l'aula després de l'1-O, en un centre amb nombrosos alumnes que són fills d'agents del cos. El jutge de Martorell accepta a tràmit quatre dels casos i n'arxiva els altres cinc.
A l'institut, una trentena de professors demana a Ensenyament el trasllat a un altre centre.
20 de juny: Àlex Pastor (PSC) és escollit nou alcalde de Badalona i fa govern amb només quatre dels 27 regidors del ple, a només un any de les eleccions municipals.
El PP de Xavier Garcia Albiol i Cs li regalen els seus vots perquè pugui prosperar la moció de censura amb què es vol desbancar de l'alcaldia Dolors Sabater (Guanyem) pel seu posicionament independentista.
2 de juliol: L'Audiència Nacional condemna els principals acusats del cas Pretòria: set anys de presó per a Luis Garcia, cinc anys i vuit mesos per a Muñoz i un any i onze mesos per a Alavedra i Prenafeta per les operacions urbanístiques de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres.
21 de juliol: La Zona Hermètica de Sabadell ja és història.
Park Paladium, la darrera discoteca que quedava oberta, abaixa la persiana d'acord amb el Pla especial de regulació d'usos recreatius al barri de Gràcia de Sabadell que va entrar en vigor el mes de maig de 2016.
20 d'agost: Els Mossos d'Esquadra abaten un home que pretenia assaltar la comissaria de Cornellà de Llobregat, armat amb un ganivet i al crit d''Allahu Akbar' (Alà és gran).
La investigació posterior va confirmar que es tractava d'un fet aïllat sense vinculacions amb el terrorisme jihadista.
La família de l'home va denunciar l'agent que el va abatre, però el jutge va acabar arxivant la causa contra la mossa.
27 d'octubre: La xef de Sant Pol de Mar Carme Ruscalleda tanca el restaurant Sant Pau, amb tres estrelles Michelin, després de trenta anys de servei.
La cuinera plega en un moment àlgid de la seva carrera però no es jubila.
Manté els projectes de Japó i Barcelona i dedicarà més temps a la Cuina Estudi.
29 d'octubre: Més de 700 agents dels Mossos d'Esquadra despleguen un operatiu policial a Ciutat Vella i desmantellen la xarxa de narcopisos més gran que hi ha hagut mai a Catalunya.
La investigació iniciada el 2016 es culmina amb la detenció dels 58 membres d'una banda dominicana molt violenta.
Al llarg de l'any es continuen fent altres petites operacions antidroga i la policia calcula que encara hi ha actius una vintena de punts de venda de droga.
11 de novembre: L'estació de metro de Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet, és l'escenari d'una agressió sexual en grup.
Quinze joves okupes ataquen una noia i apunyalen la seva parella.
Hi ha dos menors.
Al final, només cinc ingressen a presó acusats dels fets.
20 de novembre: Un tren de Rodalies descarrila a l'altura de Vacarisses per l'esllavissada en un talús i provoca un mort i 49 ferits.
El servei no es torna a reprendre amb normalitat fins al 22 de desembre. | 2018 ha estat un any marcat per la moció de censura a Badalona, el tancament del restaurant Sant Pau de Ruscalleda i el desmantellament de la xarxa de narcopisos més gran de Catalunya. També destaquen la represa de les obres a Glòries, la denúncia a uns professors per delictes d'odi i el descarrilament del tren de Rodalies a Vacarisses. | Summarization |
caBreu_abstractive_2564 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Els editors de llibres de text han alertat que la digitalització és "una necessitat" de cara a la planificació del proper curs i les incerteses provocades pel coronavirus.
Així ho ha explicat a l'ACN el president de la comissió del llibre de text del Gremi d'Editors de Catalunya, Antoni Garrido, qui ha descartat un transvasament majoritari del llibre de text al digital però sí veu previsible i necessari un "ús més intensiu" de la llicència digital que de forma gratuïta ja porta el llibre en paper.
Tant Garrido com el director de Vicens Vives, Albert Vicens, afirmen que la distribució està "en suspens" i que afronten una situació "difícil", en paraules de Vicens.
La previsió és un retard de fins a un mes i mig en la campanya comercial.
La digitalització de les escoles i les famílies ha estat un dels temes clau en la formació telemàtic imposada arran del confinament per la crisi del coronavirus.
Aquesta mateixa crisi ha generat moltes incerteses sobre com serà el curs vinent i tot fa preveure que no hi haurà un inici de curs normal.
Des del tancament de les escoles el passat 13 de març, les editorials han treballat per a oferir a escoles i famílies els seus continguts digitals per acabar el curs de manera telemàtica.
Això ha anat acompanyat d'una tasca formativa, telemàtica, per part d'aquestes editorials.
Garrido reconeix un "increment important del trànsit" en totes les editorials ja que la "gran bossa" d'escoles continua fent servir majoritàriament el llibre en paper.
Webinars i videoconferències han estat alguns dels recursos que han habilitat les editorials perquè docents i famílies tinguessin les claus necessàries per adaptar-se a la nova realitat.
Garrido ha reconegut però que hi ha famílies i escoles que no ho han pogut fer perquè no disposaven dels mitjans necessaris.
Davant d'aquesta nova situació, les editorials estan promocionant les eines digitals de cara al propers curs.
En aquest sentit, Garrido ha considerat que la incertesa i la possibilitat que no es pugui estar presencialment a l'aula en algun moment obliga les escoles a apostar més decididament pel món digital.
"El responsable d'una institució educativa que no estigui pensant que la digitalització no és una opció sinó una necessitat, o és un boig o un insensat", ha manifestat.
A més, ha apuntat que un eventual tancament per un rebrot seria "no tan traumàtic" com el d'aquest curs si les escoles s'han dotat d'aquests materials digitals.
Des de Vicens Vives, Albert Vicens ha explicat que aniran adaptant tots els materials a les necessitats educatives "segons com s'organitzi el curs escolar".
Ha afegit que disposen d'una oferta tant en paper com en digital "completa" que permetria organitzar el curs escolar però ha reconegut que el que és més complicat és fer les adaptacions per treure el màxim benefici educatiu segons quin sigui el format d'ensenyament que s'acabi aplicant al setembre.
En aquest sentit, ha afirmat que la majoria de materials estan concebuts per a l'educació presencial i que si aquesta no és possible i ha de ser en línia o semipresencial s'han de fer les adaptacions pertinents per poder planificar degudament el curs.
Tot i això, ha garantit que no hi haurà problemes en quant a continguts.
Vicens ha reconegut que el futur s'augura "complicat" per a tota la societat i que les editorials també s'han d'adaptar a situacions futures "difícils".
"Portem amb les escoles tancades dos mesos i mig, les llibreries també tancades, i les editorials, com tots els sectors, estem patint la situació", ha manifestat.
Ha afegit que ara per ara s'estan organitzant "sobre el què pot passar però no exactament amb la certesa de què passarà".
Retard en la planificació i la compra
La incertesa que hi ha encara però està fent que les comandes i les vendes dels llibres de text vagi amb retard.
Garrido ha explicat que hi intervé tant el fet que les escoles hagin estat tancades i encara no s'hagi abordat el tema però també que les botigues tampoc havien pogut obrir.
En un curs habitual, entre maig i juny els editors comencen a servir comandes i els pares comencen a comprar els llibres un cop finalitza el curs escolar.
Ara, els editors preveuen que tot s'endarrereixi i que les vendes es concentrin entre l'agost i el setembre.
De fet, ells també s'han hagut d'adaptar i aquesta tasca comercial s'està fent de manera telemàtica, quan tradicionalment es feia de forma presencial en fins a un 90% dels casos.
D'altra banda, Garrido ha explicat que estan en "constant contacte" amb el Departament d'Educació i que s'aniran adaptant al que les autoritats decideixin.
Entre d'altres, ha explicat que volen desenvolupar continguts perquè els alumnes puguin "recuperar part del currículum que han pogut perdre" durant aquest curs. | El tancament de les escoles i la incertesa de com serà el pròxim curs escolar arran del coronavirus fa patir les editorials un retard en les comandes i vendes de llibres de text. Els editors expliquen que la digitalització és fonamental en aquests moments. Amb tot, se seguiran adaptant a la situació i oferiran material digital i en paper. | Summarization |
caBreu_abstractive_1743 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Nuet ha recordat des de la cambra catalana que precisament són els jutges els que han de garantir aquests drets després de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per uns suposats delictes de desobediència i prevaricació.
El secretari tercer de la mesa del Parlament ha alertat en aquest sentit que "jutjar les accions dels diputats en seu parlamentària pot anar contra drets fonamentals que els jutges han de garantir".
I ha recordat que l'article 20 de la carta magna espanyola el protegeix a ell com a diputat a la vegada que l'obliga juntament amb la "resta de poders públics" a garantir que totes les idees puguin ser expressades sense censura.
La independència, causa del procés judicial?
El diputat de CSQP també ha recordat que durant la seva declaració al TSJC, la magistrada instructora, María Eugenia Alegret, l'ha interromput quan ell ha expressat "jo no sóc independentista, sóc demòcrata".
Nuet també ha explicat que ha declarat que no podia evitar la votació de la resolució sobre el referèndum perquè l'anàlisi previ de la mesa sobre de la resolució sobre el referèndum s'havia de limitar a verificar-ne la "congruència" amb el discutit prèviament.
"En el debat de política general tots vam parlar de referèndum i per això era congruent que es presentessin resolucions sobre el referèndum", ha exposat.
Una imatge d'unitat
Banderes estelades, republicanes i comunistes han conviscut durant la mobilització per acompanyar Nuet fins a les portes del TSJC.
El líder d'EUiA ha aprofitat que a la concentració hi havia tant dirigents independentistes com representants dels "comuns" per reclamar "unitat" de tot el sobiranisme.
"Catalunya parla amb moltes banderes; el país somnia en molts colors.
Si som un sol poble serem invencibles", ha proclamat just quan ha sortit del tribunal.
Ha afegit que, tot i ser dirigents que pensen diferent sí llegeixen "de la mateixa manera la democràcia".
El 12 de maig va ser el torn del vicepresident primer de la mesa, Lluís Corominas, i la secretària quarta, Ramona Barrufet.
Com ha passat en les anteriors declaracions dels membres de la mesa, una comitiva de diputats sobiranistes, membres del Govern i les entitats han acompanyat Nuet fins a la porta del tribunal a primera hora del matí.
L'ANC, Òmnium i l'AMI han fet convocatòria, de la mateixa manera que ho han fet des de l'espai dels "comuns" i des de Catalunya Sí que es Pot, que també han estat presents quan ha calgut acompanyar els altres membres de la mesa que pertanyen al grup parlamentari de Junts pel Sí.
La Fiscalia va excloure Nuet inicialment de la querella que sí que afectava la resta de membres sobiranistes de l'òrgan de govern de la cambra catalana només pel fet de no ser independentista.
El diputat, però, va denunciar que es tractava d'una querella per "discriminació ideològica intolerable" perquè ell havia fet exactament el mateix que la resta de membres de la mesa encausats.
Finalment, el TSJC va considerar "lògic" que també fos investigat.
Els arguments de defensa dels membres de la mesa
Durant la seva declaració al tribunal a principis de maig, Forcadell i Simó van apel·lar a la inviolabilitat dels diputats amb l'objectiu de deixar en no-res la investigació, en mans de la magistrada instructora María Eugenia Alegret.
La inviolabilitat és una prerrogativa de la qual disposen els diputats per no ser jutjats per les seves idees o el sentit del seu vot.
També Corominas i Barrufet van demanar "responsabilitats" als tribunals i a la Fiscalia per "vulnerar" la seva inviolabilitat.
De poc va servir.
Una interlocutòria del tribunal va concloure que aquest principi no és aplicable en aquest cas perquè els diputats són inviolables pels seus vots i les seves opinions en l'exercici del càrrec, mentre que a aquestes dues diputades no les investiga per això, sinó pels presumptes delictes de "prevaricació i desobediència greu" al TC. | Nuet, acusat de desobediència i prevaricació, ha declarat al TSJC i ha dit que havia de votar en la resolució sobre el referèndum per ser coherent amb el que s'havia debatut. També ha remarcat que els jutges han de garantir el dret a la llibertat d'expressió. Inicialment, Nuet estava exclòs de la querella, però ho va titllar de discriminació ideològica. | Summarization |
caBreu_abstractive_665 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El govern municipal de Barcelona aposta per una reforma de l’avinguda Meridiana amb un carril menys per sentit, de quatre a tres, amb més arbrat i superfície verda i un carril bici pel centre.
Aquesta és una de les quatre propostes que l’executiu ha plantejat per al tram entre Aragó i Fabra i Puig durant la reunió de la Taula de Participació de la Meridiana, formada per associacions veïnals i col·lectius que conflueixen a l’avinguda, així com per diverses entitats de ciutat, els districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris i els diferents grups municipals.
La idea del consistori és que la taula consensuï una solució final entre desembre i gener per tal de començar les obres a principis del 2018.
El govern municipal ha fet les primeres propostes de reurbanització per pacificar l’avinguda i aconseguir que deixi de ser una ‘autopista urbana’, a la Taula de Participació de la Meridiana.
S’implementaria un carril bici central de 6,7 metres i s’augmentaria l’arbrat (550 unitats més) i la zona verda (24.000 metres quadrats).
En aquesta primera part de l’operació s’hi destinarien 9,2 milions d’euros.
Quan estigués enllestida i s’hagués adaptat el trànsit a la nova configuració de carrils, s’eliminaria el de sortida, amb un cost de 2,3 milions.
La previsió és enllestir la primera fase en aquest mandat.
A més, ha remarcat que els seus costos són ‘assumibles’ pel consistori, ja que no es toca l’ample de la vorera.
Com compensar la reducció de carrils
En aquest supòsit, l’Ajuntament ja ha estudiat un paquet de mesures complementàries vinculades al trànsit que caldria desenvolupar conjuntament amb altres institucions amb l’objectiu d’oferir alternatives, redistribuir el flux de trànsit i gestionar els efectes que comporta disposar d’un carril menys.
Pel que fa a la congestió, Barcelona ja hi ha treballat en altres grans artèries de la ciutat, reduint el trànsit d’entrada un 30% a les Glòries, en un 15% a la Diagonal i en un 21% a la Gran Via des de la plaça Espanya a la plaça Universitat.
Aquests canvis responen a obres de millora i a la incorporació de carrils bus.
Les altres alternatives: manteniment dels quatre carrils
Les altres tres alternatives que ha estudiat l’Ajuntament no redueixen el nombre de carrils, però sí que els ajusten.
La primera suposaria deixar l’amplitud de les voreres com està i incorporar un carril bici central de 4,5 metres.
No s’incrementa l’arbrat.
Una segona reduiria les voreres i ajustaria la mida dels carrils, afegint un carril bici més ampli, de 8,5 metres, i augmentant l’arbrat en 550 unitats.
L’última també reduiria les voreres, ajustaria la mida dels quatre carrils però els redistribuiria: hi hauria una calçada central amb dos carrils per sentit i dues laterals amb dos carrils cadascuna.
El carril bici, de 3,6 metres, seria central i es plantarien 550 arbres més.
En el marc de la Taula de la Meridiana, a més d’aquestes propostes per al tram entre Aragó i Fabra i Puig, també s’estudiaran mesures a desenvolupar en la resta de trams compresos entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo i en l’àmbit de l’avinguda que concorre per les dues Trinitats, Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana.
En qualsevol cas,
En paral·lel, a més de la reflexió oberta sobre la reforma de la secció de la via principal, també es faran intervencions a una sèrie de nodes transversals al llarg de l’avinguda per reduir l’efecte barrera entre barris.
L’Ajuntament també està avançant en la implementació de mesures a curt termini per millorar la seguretat i la mobilitat de la Meridiana que s’executaran entre finals d’any i el primer semestre del 2017.
L’avinguda Meridiana travessa setze barris i hi viuen més de 370.000 persones.
Hi transiten 90.000 vehicles privats cada dia i la creuen transversalment 9.765 persones.
Hi ha un total de 25 escoles situades al seu voltant i s’hi ubiquen dinou equipaments de proximitat. | La Taula de Participació de la Meridiana ha plantejat propostes per reurbanitzar el tram entre Aragó i Fabra i Puig de l'avinguda. El govern municipal de Barcelona ha donat suport a l'opció d'eliminar un carril per sentit, i afegir més zona verda i un carril bici de 6,7 metres al tram central. La idea és començar les obres el 2018. | Summarization |
caBreu_abstractive_1432 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'Audiència de Girona jutja, des de dimarts, l'exdirector de la sucursal bancària que aleshores Caja Madrid (actualment Bankia) tenia al carrer Emili Grahit de Girona i a dos socis d'una immobiliària acusats d'estafar immigrants.
Després de la declaració dels denunciants i de l'agent dels Mossos d'Esquadra que es va encarregar de la investigació, aquest dijous a la tarda ha estat el torn dels acusats.
Els tres s'han negat a respondre a les preguntes de les acusacions particulars i només han contestat a la fiscal i a les defenses.
Els acusats han assegurat que tots els moviments bancaris que es van fer i el cobrament de comissions tenien el vistiplau dels compradors de pisos.
El primer a declarar ha estat l'exdirector de la sucursal.
Ha explicat que ser el màxim responsable de l'oficina entre els anys 2002 i 2007 i que va conèixer els altres dos acusats cap a l'any 2004, quan van començar a portar-li clients.
"A Caja Madrid teníem un producte estrella, que cobria el 100% de la hipoteca, més despeses", ha explicat.
Per això, diu, arribaven molts compradors que no tenien estalvis i volien que el banc cobrís el global de la despesa.
Segons ha detallat l'exdirector, quan arribaven els clients i començaven a tramitar la documentació, els hi detallaven quant costava el pis, quins diners servien per cobrir despeses i, també, que retirarien una quantitat de diners en efectiu del seu compte corrent que servien per pagar, per exemple, una part en negre per al venedor i la comissió de la immobiliària.
"Era un pagament acordat i explicat", ha assegurat.
Les acusacions particulars sostenen que els acusats es van conxorxar per fer aquestes retirades de diners en efectiu sense consentiment dels clients i, després, s'ho repartien a parts iguals.
"Això no és veritat, jo no m'he quedat mai res", ha afegit l'exdirector.
Segons assegura, els diners en efectiu els retirava davant dels hipotecats i també donava el sobre de la comissió als socis de la immobiliària amb el seu consentiment.
"Ho fèiem a la notaria després de signar tota la documentació", ha explicat.
També ha afegit que, tot i que els hipotecats eren d'origen immigrat i alguns tenien problemes amb l'idioma, els hi explicaven una vegada i una altra totes les condicions i sovint venien amb un compatriota que feia d'intermediari i s'encarregava de traduir-ho tot.
Ingressos d'una herència
L'exdirector ha ressaltat que pot "justificar perfectament" l'aparició d'ingressos en efectiu al seu número de compte i que no té res a veure amb estafar a cap client.
"En poc temps es van morir el meu sogre, la meva sogra i l'àvia de la meva dona, vam vendre unes propietats i part ho vam cobrar en B, jo vaig anar fent petits ingressos d'aquests diners", ha justificat
"Fins i tot els hi donàvem factura quan cobràvem les comissions", ha assegurat un dels treballadors de la immobiliària que ha detallat que el cobrament dels honoraris un cop comprat el pis estava pactat des del principi amb els clients.
"Els hi dèiem que els hi buscaríem pis i que nosaltres cobraríem en funció de la taxació i de la feina que féssim, ells hi estaven d'acord", ha declarat l'acusat.
"Sabien perfectament que no treballàvem gratis", hi ha afegit l'altra acusada.
Segons han exposat, habitualment treballaven amb tres entitats bancàries i sempre cobraven seguint el mateix sistema.
Del total d'hipoteca concedida, acordaven amb els clients quina seria la seva comissió i es retirava en efectiu.
"Sempre cobràvem en metàl·lic", han dit.
En la seva primera declaració a comissaria i al jutjat, els dos socis de la immobiliària va incriminar el director de l'oficina bancària.
Han exposat que van "mentir" perquè un agent dels Mossos d'Esquadra els va "coaccionar" i "amenaçar".
"Em va tenir 48 hores sense dormir, i em va dir que si ell volia, no tornaria a veure les meves filles, al final vaig fer tot el que ell em va dir que fes", ha descrit l'acusada, que assegura que aquest agent estava "obsessionat" amb l'aleshores director de la sucursal de Caja Madrid.
Temeritat i mala fe
Després de les declaracions dels acusats, les acusacions particulars han modificat els seus escrits en el tràmit de conclusions.
La fiscal no acusa perquè no veu indicis de delicte.
Les acusacions particulars han fet algunes modificacions però continuen acusant els processats de delictes d'estafa, apropiació indeguda o falsedat documental.
El magistrat que presideix el tribunal els hi ha recordat que només poden acusar d'un delicte d'estafa perquè els altres s'han descartat durant la instrucció.
Tot i això, ho han mantingut.
Això provoca que les defenses, els lletrats Manel Mir i Carles Monguilod, sol·licitin al tribunal que imposi les despeses processals a les acusacions particulars perquè consideren que actuen amb "temeritat i mala fe processal" demanant unes penes de presó que no són objecte de judici.
Les defenses demanen l'absolució.
Divendres faran els informes i el judici quedarà vist per a sentència. | L'Audiència de Girona està jutjant l'exdirector d'un banc de la ciutat i dos socis acusats d'estafa. En aquell moment Caja Madrid tenia un programa que cobria tota la hipoteca i les despeses. Els acusats han defensat que tot el que feien estava explicat i acordat amb els compradors de pisos, la majoria immigrants. Els lletrats de la defensa demanen l'absolució. | Summarization |
caBreu_abstractive_2918 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El president de la Generalitat, Quim Torra, ha animat a no quedar-se amb la imatge de repressió i resistència en relació als fets de l'1-O, "sinó amb la imatge de victòria".
El president, moments abans de descobrir la placa de la rebatejada Plaça U d'octubre de Sant Cugat (Vallès Occidental), ha reivindicat que en el referèndum de l'1-O "per primera vegada Catalunya va guanyar".
"Guanyarem, serem lliures, els presos sortiran, els exiliats tornaran i no es processarà ningú, no acceptarem les sentències", ha assenyalat Torra.
"Tingueu tota la confiança", ha demanat als centenars de persones que omplien l'àgora.
Abans que comencés l'acte, s'ha viscut un moment tens entre els participants de la marxa per la República, que entraven a la plaça, i una quarantena de persones amb banderes espanyoles que els han increpat fent sonar xiulets i crits a favor d'Espanya i la seva unitat.
"Fins ara sabíem què era fer un Tortosa, i ara ja sabem què es fer un Sant Cugat", ha assenyalat el president Quim Torra per encetar el seu parlament durant l'acte d'inauguració de la Plaça de l'U d'octubre de Sant Cugat.
"Contra els crits, nosaltres la paraula; contra els xiulets, cançons; contra les bronques, nosaltres l'alegria".
D'aquesta manera, el president ha resumit el que ha passat aquest diumenge al vespre en un dels centres neuràlgics de la ciutat.
La visita de Torra a Sant Cugat ha començat a la tarda, a l'Ajuntament de la ciutat.
Allà, després d'uns parlaments dels representants de l'ANC i Òmnium, la marxa per la República s'ha disposat a emprendre el camí fins a la nova Plaça de l'U d'octubre, l'antiga Plaça del Rei.
El recorregut ha transcendit sense incidents pels carrers i places del municipi, fins que la marxa ha entrat a l'àgora, molt a prop de la zona del monestir.
Precisament, des de la muralla del monestir, una quarantena de persones, abillats amb banderes d'Espanya i pancartes que resaven lemes com 'La Espanya Viva os llevarà a los tribunales' o 'Puigdemont a prisión", els ha començat a increpar.
Ràpidament, diversos membres dels CDR han desplegat una gran pancarta on es podia llegir: 'Torra.
Ni un pas enrere.
El poble està a punt.
I vosaltres? 1-O Ni oblit ni perdó".
La pancarta, situada estratègicament, s'ha col·locat a l'alçada dels espanyolistes, de manera que el missatge els impedia veure la plaça.
Durant uns minuts, els dos bàndols s'han llançat crits i s'han xiulat intensament.
Un cop començat, però, els assistents a la inauguració de la plaça s'han girat per atendre l'acte, mentre que el grup amb banderes espanyoles ha seguit xiulant i intentant fer boicot.
Al cap d'una estona, abans dels abans dels parlaments de l'alcaldessa i el president Torra, el grup ha decidit dissoldre's i abandonar l'espai que ocupaven.
Durant l'incident, tres furgones dels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra han aparegut a la zona.
"Un país alegre que surt a defensar els seus drets"
Torra ha destacat que "aquest és el país que m'estimo".
"Un país alegre, que surt al carrer per defensar els drets civils, socials i nacionals que estan amenaçats, també els d'aquells que xiulaven", ha destacat el president.
El cap de l'executiu ha dit al públic que cal "exigir" als governants, "perquè en aquest procés d'independència us heu guanyar la llibertat i la sobirania".
"Sou vosaltres els que ens esteu empenyent", ha assenyalat, i ha afegit que no es farà "ni un pas enrere".
Torra ha demanat "defensar aferrissadament la llibertat que us heu guanyat".
"Que ningú abarateixi el vostre somni" ha afegit.
"Nosaltres som tan culpables com els que estan a la presó"
Sobre el judici als processats per l'1 d'octubre, el president Quim Torra ha dit que no es poden acceptar les sentències.
"Això voldria dir que acceptem que és un delicte", ha reblat.
"Nosaltres som tan culpables com ells, i jo no em sento culpable d'haver entrat a la meva escola per defensar poder votar", ha assenyalat Torra.
"Estic orgullosíssim de l'1 d'octubre", ha sentenciat.
El president també ha dedicat unes paraules a la comunitat educativa.
"No tenim res més important que els temples de saviesa que són les escoles", ha dit Torra.
Dirigint-se als professors, el president ha dit que vol que sentin que el govern està al seu costat, i als joves, que sentin que Catalunya és el país pel qual es lluita, "perquè puguin viure en un país lliure".
De la seva banda, l'alcaldessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny, ha explicat que per la ciutat, substituir la placa és molt simbòlic.
No només s'honora tot allò que va significar l'1-O, sinó que també es simbòlic "perquè es deixa enrere un estat monàrquic caduc".
"Marxem cap al futur", ha afegit la batlessa.
Al final de l'acte, el president Torra, l'alcaldessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny i representants de les entitats sobiranistes i els CDR, tots junts, han descobert la placa de la plaça. | El president de la Generalitat va celebrar ahir a Sant Cugat la marxa per la República, que finalitzava amb la inauguració de la plaça de l'U d'octubre (antiga plaça del Rei). Abans de l'acte inaugural, gent amb banderes espanyoles va venir a increpar cridant i xiulant. Torra ha recordat l'1-O com una victòria i ha animat els independentistes. | Summarization |
caBreu_abstractive_621 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El 29 d’octubre del 2014, a pocs dies de la consulta del 9-N, el diari El Mundo va publicar una informació contra l’aleshores batlle de Barcelona, Xavier Trias.
Titulava: ‘Investiguen un compte de 12,9 milions de Xavier Trias a Andorra’ .
La signaven Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro.
Trias es va querellar contra el diari i va demostrar que aquella notícia era falsa, era una difamació filtrada al diari espanyol a pocs dies del 9-N.
Doncs bé, el diari Público ha publicat avui un nou lliurament de l’enregistrament de les converses conspiratives entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que ahir va comparèixer al parlament dient que no havia fet res malament.
En aquesta part de la conversa es pot comprovar que fou Daniel de Alfonso qui va oferir la informació falsa sobre el suposat compte corrent de Trias a Andorra a Fernández Díaz, i que tots dos eren conscients de la manca de proves de la informació.
Era el 16 d’octubre del 2014; tretze dies després apareixia publicada la informació a El Mundo.
En la part de la conversa filtrada avui, se sent com diuen…
Daniel de Alfons: A mi m’ha arribat una informació, però no la tinc contrastada.
T’ho dic, no t’ho havia de dir.
Si és una cosa que jo no tinc clar, no la tinc clara, per tant … Però m’han dit que Xavier Trias té un compte a l’estranger amb al voltant de 12 milions d’euros.
I un germà seu també.
Jorge Fernández Díaz: I el seu germà.
DA: De vint milions.
JFD: Tenia… ho sé.
DA: Això és el que jo sé però no tinc cap dada que ho acrediti.
Això és un comentari de cafè, que m’ho expliquen.
És que, ministre, com el que no sé si el que volen és destruir-me o no, m’arriba un comentari així i jo, o m’ho dónes per escrit o no investigo res.
Ara no sé si coincidirà amb això …
JFD: I a tu aquesta informació que t’ha arribat… Xavier Trias en pot saber res?
DA: Xavier Trias no sap ni això, ni això.
JFD: És clar, és que això a Xavier Trias… Vaja, és demolidor per ell.
DA: A mi, a mi, ministre, això és com el que t’he dit d’en Duran, prenent cafès amb gent, uns vénen…
JFD: I això circula per Barcelona?
DA: 24 anys de magistrat, 33 jutges ficats en la carrera judicial preparats per mi, sense cap màcula per així dir-ho i els tres d’oficina, em fan tenir contactes en Guàrdia Civil, els Mossos, la Policia, entre periodistes, entre advocats … Jo prenc cafè amb qui em crida per prendre un cafè, sigui dels bons o dels dolents.
Jo vaig a escoltar.
JFD: És que això circula en ambients restringits.
DA: És mala cosa que circuli, és mala cosa que circuli si es va a fer una operativa.
Jo no ho tinc a l’oficina, t’ho dic.
De fet, quan m’ho has preguntat és pel que t’ho he dit, perquè, si no, no t’ho hagués dit perquè no deixa de ser un comentari de cafè.
D’una persona que sí que pot tenir accés a això o li pot haver arribat de primera mà, però per a mi és un comentari de cafè.
JFD: De cafè.
DA: En el seu moment em va arribar un comentari de la filla secreta d’Artur Mas i això després va resultar que no era veritat.
Una filla secreta que si era aquí, a Madrid, i que cobrava 3.000 euros al mes que venien amb la subvenció que la Generalitat li donava.
Era tant com dir: “Artur Mas està pagant el sou de la seva filla, però no ho està pagant ell.
Ho està pagant la Generalitat “.
Després això no, no era veritat.
Però també m’ho van dir, però jo m’ho callo i faig la meva fichita … | El diari Público ha difós l'enregistrament d'una conversa on el director de l'Oficina Antifrau, De Alfonso, deia al ministre de l'Interior, Fernández Díaz, que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tenia un compte a Andorra de 12,9 milions, tot i que no tenia proves. Tretze dies després d'això, El Mundo publicava la falsa notícia, dies abans de la consulta del 9-N. | Summarization |
caBreu_abstractive_1882 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Luis Bárcenas, extresorer del PP, ha estat condemnat a dos anys de presó per haver pagat en diner negre la reforma de la seu del partit.
La decisió prové de l'Audiència Nacional, encarregat de jutjar una de les múltiples carpetes sobre corrupció que tenen obertes tant Bárcenas com la formació que lidera Pablo Casado.
El tribunal també ha condemnat el PP com a responsable civil subsidiari de l'extresorer, i conclou que la caixa B de la formació ha quedat suficientment acreditada en tot el procés.
Sobre els papers de Bárcenas, que recollien anotacions sobre la comptabilitat paral·lela del partit, l'Audiència Nacional considera que "com a document comptable no té valor en la seva integritat", però que "s'ha d'entendre que recull alguns esdeveniments que són reals o versemblants en tant que han estat corroborats amb altres proves".
La sentència considera provat que les obres de la seu del PP es van pagar en negre i conclou que Bárcenas va ser cooperador necessari d'un delicte continuat de falsedat comptable en concurs amb un delicte contra la Hisenda pública relativa a l'impost de societats de 2007 d'Unifica en relació de concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil.
Tanmateix, li aplica atenuant per confessió.
El tribunal imposa una multa a Bárcenas d'1,2 milions d'euros.
La sentència també condemna l'arquitecte d'Unifica Gonzalo Urquijo i la seva sòcia Belén García a dos anys i nou mesos de presó i multa de 2,6 milions d'euros.
En canvi, absol als altres dos acusats, l'exgerent del PP Cristóbal Páez i a la sòcia d'Unifica Laura Montero.
Confessió prèvia amb dard a Rajoy
Haver confessat prèviament el funcionament del finançament irregular dels populars no ha servit a Bárcenas per esquivar la condemna.
Fan tan sols uns mesos, al febrer, va remetre un escrit a la Fiscalia Anticorrupció, en el qual detallava les males pràctiques i situava en l'ull de l'huracà l'expresident Mariano Rajoy.
Va triturar la comptabilitat B del PP sense saber que jo en conservava una còpia", assegurava Bárcenas.
En aquest cas, la utilització del verb "triturar" no és gratuïta ni una figura retòrica: l'extresorer explicava que Rajoy va posar en una trituradora de papers els documents que acreditaven la caixa B del PP.
Ho va fer sense saber que l'extresorer n'havia guardat una còpia.
Els anomenats "papers de Bárcenas", publicats al diari El País fa uns anys, detallaven el sistema de pagaments existent dins la formació conservadora i quins eren els seus beneficiaris.
Hi apareixia la plana major del PP, inclòs Rajoy.
Corrupció
Bárcenas confessa: «Rajoy va triturar la comptabilitat B del PP sense saber que jo en tenia una còpia»
L'extresorer assegura que el partit es va finançar de manera irregular entre el 1982 i el 2009 i detalla tots els dirigents de la formació que van rebre diners en metàl·lic en sobres
"Porto privat de llibertat gairebé quatre anys i mig, i aquesta situació fa que un pensi en els errors que he pogut cometre en la vida, en el mal que he pogut inferir a la societat fruit d'una Espanya en la qual tot valia.
Soc conscient d'aquests errors i del dolor infringit a la meva dona i al meu fill.
Un patiment del qual no són mereixedors.
Totes aquestes circumstàncies m'han portat a presentar aquest escrit i oferir la meva col·laboració amb la justícia", argumentava Bárcenas en l'escrit dirigit a Anticorrupció.
Com funcionava aquesta caixa B?
L'extresorer n'aporta detalls.
"Es nodria amb caràcter general de donatius o aportacions efectuades per persones relacionades amb empreses beneficiàries d'importants adjudicacions públiques.
Aquests donatius es feien amb lliuraments en metàl·lic que es feien directament a Álvaro Lapuerta [també extrersorer], i jo estava present en algunes d'elles. (...)
Lapuerta era la persona designada per posar en coneixement -si fos el cas- a el ministre que fos competent en raó de l'obra o servei a què pogués afectar la concreta adjudicació pública", indicava. | L'Audiència Nacional ha condemnat a dos anys de presó l'extresorer del PP, Bárcenas, Urquijo i García per finançar il·legalment la reforma de la seu del partit. Tot i haver presentat Bárcenas un escrit a Anticorrupció per col·laborar, on acusa Rajoy, detalla el funcionament de la caixa B del PP i parla dels sobresous del partit, la condemna ha estat inevitable. | Summarization |
caBreu_abstractive_2787 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Exercicis adaptats a través de Twitter o grups de rehabilitació per videoconferència.
Els fisioterapeutes de l'hospital de dia de malalties nerodegeneratives del parc hospitalari Martí i Julià de Salt (Gironès) s'han adaptat a la pandèmia i han buscat fórmules perquè els pacients puguin mantenir l'estat físic des de casa.
Des del compte de Twitter 'Fisioneuroenconfinament' @fisio_e, l'equip del centre sociosanitari proporciona als pacients exercicis per poder fer al domicili amb l'objectiu d'evitar la inactivitat durant el període de confinament.
Es tracta de pacients en situació d'immunodepressió que de moment encara no poden assistir al centre a causa la covid-19 per motius de prevenció.
Els exercicis estan dirigits al manteniment del seu estat físic, to muscular i equilibri i estan adaptats a les diferents diversitats funcionals.
Els seguidors poden traslladar-hi als professionals les seves preguntes o suggeriments i els administradors de la xarxa social, professionals del dispositiu, els donen resposta.
Al mateix temps, els assisteixen telefònicament o per videoconferència des de les diferents especialitats de l'hospital de dia.
En total, han fet més de 500 seguiments en dos mesos.
Aquesta setmana també activen els grups de rehabilitació per videoconferència.
L'hospital de dia de malalties neurodegeneratives i dany cerebral adquirit és el dispositiu de referència a la regió sanitària de Girona en la neurorehabilitació de les persones afectades per aquestes malalties, amb alteracions biopsicosocials i amb possibilitats de dur a terme un tractament que millori la seva qualitat de vida.
El servei està dotat amb 25 places i l'atén un equip de professionals multidisciplinari que s'ocupa de tractar, en diferents àrees, els objectius terapèutics específics que formen part d'un tractament global per millorar la qualitat de vida de les persones ateses.
L'equip està integrat per professionals de diferents disciplines: metge rehabilitador, psiquiatra, psicòleg, neuropsicòleg, fisioterapeutes, terapeuta ocupacional, logopeda, dietista, treballador social i auxiliars d'infermeria.
L'equip treballa coordinadament amb les diferents especialitats mèdiques que tracten les diferents patologies.
L'hospital de dia va atendre l'any passat 284 persones.
El diagnòstic més prevalent dels pacients atesos va ser l'esclerosi múltiple (38%), seguit de les malalties agrupades sota el diagnòstic de Parkinson (19%), patologies vasculars cerebrals (8%), miopaties, epilèpsia i les tumoracions cerebrals (2%).
La mitjana d'estades per pacient va ser 30.
L'any 2019 es van realitzar, en conjunt, 13.390 tractaments.
Atenció especialitzada
L'hospital de dia s'estructura per àrees d'atenció.
Des de l'àrea mèdica rehabilitadora es fa el control mèdic del pacient ingressat, amb una valoració dels tractaments en relació amb la discapacitat deguda a la malaltia, i altres valoracions específiques, si el pacient les requereix.
Des de l'àrea de fisioteràpia tracten les funcions motores i sensitives i proporcionen l'ajuda que necessita el pacient per mantenir la màxima autonomia.
L'hospital també disposa d'una àrea de nutrició.
Des de l'àrea de psicologia tracten els processos d'acceptació i adaptació al diagnòstic i a les seqüeles que les diferents patologies comporten i, també, treballen la prevenció i tractament de les alteracions emocionals i conductuals, a través de les intervencions individuals, familiars o grupals.
El servei disposa d'una àrea de teràpia ocupacional que treballa amb el pacient les deficiències cognitives, amb l'objectiu d'aconseguir un major grau de funcionalitat i d'autonomia.
Per la seva banda, el neuropsicòleg fa la valoració de les funcions cognitives alterades del pacient afectat, per programar, a partir d'aquí, el pla de rehabilitació cognitiva, segons el nivell i les característiques individuals de cada persona.
Amb la teràpia recreativa reforcen altres disciplines rehabilitadores, amb la finalitat de motivar l'usuari i promoure la seva autonomia personal des de la vessant lúdica.
També disposen d'un logopeda per al tractament de les alteracions de la veu, la parla, el llenguatge i deglució.
Finalment, l'àrea de treball social sanitari ajuda als pacients en les necessitats socials i familiars que puguin tenir per evitar les situacions de risc i d'exclusió social. | Arran del coronavirus, els fisioterapeutes de l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives de Salt han decidit publicar exercicis a Twitter per mantenir l'estat físic dels seus pacients i fer els grups de rehabilitació per videoconferència. L'hospital és un centre de referència en neurorehabilitació a Girona i treballa en diferents àrees per millorar la qualitat de vida dels pacients. | Summarization |
caBreu_abstractive_1104 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Més enllà de la vacuna i de tractaments per neutralitzar el SARS-CoV-2, la millor recepta per evitar contagis és la mascareta, mans i distància.
Un mantra que ja hauria de conèixer tota la població, precisament l'ús de les mascaretes, obligatòries des del passat juliol, rebaixa les possibilitats d'infecció, tal com ho demostren nombrosos estudis.
De fet, tal és la seva efectivitat que, per exemple, a Galícia i València, des de fa poc, obliguen a dur-les quan es faci esport a l'aire lliure.
I aquí, a Catalunya, preocupa l'abús d'aquest model, especialment amb l'arribada de variants més contagioses del virus.
I així ho segueixen, per triplicat, dos emprenedors de Sabadell, que han reformat per adaptar-se a la situació: Josep Abant, molt conegut a la ciutat pel seu negoci, des de fa dècades, de trofeus i plaques i ser el pare de les germanes Abant, campiones de bicitrial, i Josep Sedeño, lligat a la fabricació de roba esportiva des de fa més de 15 anys.
"Tenim tres certificacions" per fer mascartes, diu Abant, un primer per la tela que s'utilitza "amb resultat de laboratori igual o superior a FFP2", de la mateixa mascareta per un altre centre, "un dels més importants d’Europa", puntualitza i "n'estem fent una altra.
També les elaboren amb personalització, perquè saben que lluir suma, però, com subratlla Abant, "el més important és l'etiqueta.
Això és bàsic, si no compleix, no val".
"Ajusta bé i la condensació és mínima", apunta Sedeño, a la vegada que "protegeixen igual amb sec que amb moll" i "la protecció és bilateral", a diferència d'altres.
Disposen de cinc talles, des de baby a XL.
Com moltes de les coses que passen a la vida, la casualitat va unir-los.
"Un dia, vaig venir a fer un encàrrec a prop de la botiga d'en Josep i em vaig dir "passa'l a saludar".
I una cosa va portar a l'altra i es van adonar que els dos feien el mateix: material per protegir.
Abant, pantalles de metacrilat i mampares, entre d'altres, al cap i a la fi "un servei integral de protecció", resumeix.
Mentre ell fa el disseny, la impressió i l'estampació, Sedeño s'encarrega del tall i confecció.
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
Abant tenia clar, des de que va ser conscient de la magnitud de la pandèmia, que "volia ajudar" la gent, aportar el seu gra de sorra i durant el confinament va aprendre, a base de provar, per adquirir aptituts en la creació de material com les pantalles i separadors de metacrilat.
També va estudiar sistemes de refrigeració.
Els dos van veure com, pràcticament d'un dia per l'altre, es desplomava el seu negoci.
"No hi ha competicions.
Ara per ara, fabriquen unes 200 mascaretes diàries, amb possibilitat d'arribar a les 500, tenint en compte que es poden rentar 76 vegades -a 60 graus- i compten amb l'aval de l'Ajuntament de Sant Quirze, farmàcies i escoles.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | Les mascaretes, obligatòries des del passat juliol, són essencials protegir-nos de contagis. En veure l'enfonsament dels seus negocis arran de la pandèmia, dos empresaris de Sabadell, Abant i Sedeños, s'han adaptat a la situació i s'han unit per confeccionar mascaretes artesanes. Compten amb tres certificacions i en tenen de diferents personalitzacions i mides. | Summarization |
caBreu_abstractive_1324 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'assemblea que va celebrar el PDECat al juliol va ser convulsa, perquè Carles Puigdemont hi va intervenir directament per alinear el partit amb la Crida Nacional per la República, un nou moviment que pretenia aplegar formacions polítiques del país a través d'una aposta per la unitat que hauria de culminar amb la consecució de la República.
En aquell moment es va donar per fet que els sigles hereves de l'antiga Convergència s'acabarien dissolent dins la nova plataforma, però l'escenari ha canviat.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el PDECat "descarta completament" dissoldre's dins la Crida, que aquest matí s'ha presentat públicament i ha avançat que ja ha fet els primers passos per ser un nou partit.
"Estem disposats a col·laborar amb un moviment transversal i aglutinador amb totes les sensibilitats polítiques com és la Crida", ha recalcat internament aquest vespre el president de la formació, David Bonvehí, als quadres territorials del partit.
"Això en cap cas suposarà (excepte que ho decideixin els associats) prescindir del partit, que per altra banda es l'eina que ens presentarem a les eleccions municipals amb la fórmula i filosofia de Junts per Catalunya", ha afegit Bonvehí, encarregat de posar-se al capdavant de les sigles al juliol.
Aquest moviment es va produir després de la pressió exercida per Puigdemont a l'hora de prescindir del lideratge de Marta Pascal.
"Un cop els fundadors de la Crida decideixin com s'acaba constituint, des del PDECat buscarem la fórmula de poder-hi col·laborar si és possible", ressalta el president del partit en la comunicació a la cúpula de la formació.
Ara l'acompanya com a vicepresidenta Míriam Nogueras, impulsada per l'empresonat Jordi Turull i dirigents com Miquel Buch -conseller d'Interior- amb el vist-i-plau de Puigdemont.
Nogueras va tenir protagonisme fa dues setmanes quan va anunciar públicament la retirada d'una moció pactada amb el PSOE per encetar el diàleg entre l'Estat i la Generalitat.
"Un cop els fundadors de la Crida decideixin com s'acaba constituint, des del PDECat buscarem la fórmula de poder-hi col·laborar si és possible", trasllada Bonvehí als dirigents del partit
Des que es va presentar la Crida, el 16 de juliol -just la mateixa setmana que havia de desembocar en el congrés del PDECat-, una de les incògnites és quina relació hi haurà entre els dos projectes, units pel lideratge -executiu o moral- de Puigdemont.
En un primer moment la intenció del president a l'exili era fer una crida als partits -d'ERC a la CUP-, però cap d'ells s'hi va voler sumar orgànicament.
L'antiga Convergència és qui més predisposició hi va posar, però al cap de quinze dies va enviar un missatge clar: serien els associats els qui, individualment, haurien de sumar-se al nou projecte de Puigdemont.
Els responsables de la Crida preparen una ponència organitzativa que permetrà la doble militància.
Malestar pel registre
L'anunci d'aquest dijous sobre el registre de la Crida al ministeri de l'Interior com a partit i associació ha generat malestar dins del PDECat.
Un destacat alcalde, per exemple, recalcava poc després de conèixer la decisió que "això no era" el que s'havia "pactat" amb Puigdemont.
"Sempre havia dit que el nou moviment no seria un partit", assenyalen diversos dirigents consultats, alguns d'ells amb contacte sovintejat amb el president a l'exili.
Segons les mateixes fonts, els més "reacis" a la integració orgànica amb la Crida són els alcaldes, que aposten per anar amb la marca de Junts per Catalunya als comicis del maig.
La qüestió sobrevolarà el consell nacional del PDECat d'aquest dissabte a Sant Joan de Vilatorrada, molt a prop de la presó de Lledoners on hi ha reclosos diversos dirigents del partit, com és el cas de Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn.
En un primer moment, el plantejament de Puigdemont amb la Crida era la de convertir-la en un "segell" que acompanyés candidatures independentistes -en especial les de Junts per Catalunya arreu del territori-, però ara s'ha fet un pas més amb el registre al ministeri de l'Interior.
Els encarregats de fer-ho van ser Toni Morral, Gemma Geis i Ferran Mascarell fa dues setmanes, segons les fonts consultades.
Aquest dijous han estat els encarregats de presentar els plans de la Crida, que es fundarà el 27 d'octubre en un acte a Manresa.
— Crida Nacional🎗 (@CridaNacional) 27 de setembre de 2018
El proper pas serà el congrés en el qual s'aprovaran les ponències política i organitzativa.
La primera corre a càrrec de Jordi Sànchez, empresonat a Lledoners i president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, i la segona portarà el segell de Geis -portaveu adjunta a la cambra catalana- amb la col·laboració d'Agustí Colomines, un dels arquitectes del moviment.
El conclave del 6 de desembre se celebrarà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, el mateix lloc on es va fundar el PDECat el juliol del 2016. | David Bonvehí, el president del PDeCAT, ha anunciat que col·laborarà amb el nou moviment de la Crida, però el seu partit no es desfarà. El PDeCAT té clar que es presentarà a les eleccions municipals amb la coalició Junts per Catalunya i està indignat perquè Puigdemont no havia informat que la Crida s'inscriuria al Ministeri d'Interior com a partit polític. | Summarization |
caBreu_abstractive_977 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | La biografia de Maria Branyas podria inspirar una novel·la, un film o una sèrie d’unes quantes temporades de Netflix.
La seva trajectòria vital és tan llarga com apassionant.
Va néixer a San Francisco el 1907, va travessar l’Atlàntic per quedar-se a Catalunya, va viure la guerra del 36-39 i el març del 2019, ara fa un any, es va convertir en la persona més longeva del país, i també de l’estat espanyol.
Fa tres setmanes li van fer la prova del coronavirus 2019 i va sortir positiva.
Els seus 113 anys feien predir el pitjor desenllaç.
Però Branyas s’ha resistit a escriure el darrer capítol de la seva història i les proves serològiques han confirmat que ha superat la Covid-19.
A la residència Tura d’Olot, on Maria Branyas és internada des de l’any 2000, encara se’n fan creus i fins i tot han hagut de contractar un servei de comunicació per a gestionar l’allau de trucades de mitjans que es volen fer ressò de la notícia.
Si no és la persona de més edat del planeta que ha superat la malaltia, poc li’n deu faltar.
Sí que és segur que és la segona pandèmia que ha vist la nostra protagonista.
L’anterior va causar cinquanta milions de morts.
La seva història comença lluny de la zona volcànica de la Garrotxa; concretament, al número 1571 de Powell Street, a San Francisco.
Hi va néixer el 1907, un any després del gran terratrèmol que va deixar 10.000 morts a la ciutat californiana.
Anys abans, el seu pare, Josep Branyas, havia anat fins a Mèxic per continuar el negoci d’un oncle.
Després d’haver passat per Califòrnia, la família es va establir a Nova Orleans, on Josep Branyas va fundar la revista Mercurio.
Editada en castellà, publicava textos d’autors de renom, com ara Miguel de Unamuno, i contenia il·lustracions de Ramon Casas.
A Josep Branyas li van diagnosticar tuberculosi pulmonar i el metge li va recomanar que respirés aire pur, un remei gairebé universal en aquella època.
D’ací ve que tota la família s’embarqués al Catalina per anar a visitar la família que tenien a Catalunya.
Al final de la travessa, Josep Branyas, que tenia trenta-set anys, va tenir una dispnea i va morir.
En aquell moment, la Maria tenia vuit anys.
El fèretre va ser llançat davant les costes de Galícia.
La mare, Teresa Morera, va decidir de no tornar a Amèrica.
La família es va quedar a viure a Barcelona i després es va traslladar a Banyoles, on Teresa Morera es va casar amb un oncle que havia enviduat anys enrere.
A dotze anys, doncs, un segon pare va entrar a la vida de Maria Branyas.
Lluny de la gran ciutat i en l’ambient rural del Pla de l’Estany, va créixer la família, que va aconseguir d’esquivar així la gran pandèmia del segle: la ‘grip espanyola’.
El 16 de juliol de 1931, Maria Branyas es va casar amb el metge Joan Moret al santuari dels Àngels (Gironès), al massís de les Gavarres.
Aquell dia fou immortalitzat en aquesta fotografia cedida per la seva família.
Tot i haver estudiat infermeria, Maria Branyas no va exercir mai la professió, com tantes i tantes dones del seu temps.
Es va dedicar a atendre els seus tres fills.
L’esclat de la guerra del 36-39 la va tocar de prop: el seu marit va exiliar-se per unir-se al bàndol franquista com a comandant metge.
Amb la guerra acabada, la família es va tornar a instal·lar a Girona i el 1944 va donar a llum la seva última filla, la Rosa.
Amb el pas de les dècades, Maria Branyas ha vist com s’anaven morint pares, germans i fins i tot un fill, l’August, el 2019, quan tenia vuitanta-set anys.
Però alhora, arribar a 113 anys li ha permès de veure com els seus fills li donaven onze néts i aquests, al seu torn, tretze besnéts, que aviat és dit.
En aquesta línia de desafiar l’impossible, fa tres setmanes va fer positiu per coronavirus.
Feia dies que es queixava d’una infecció d’orina i les proves serològiques fetes per la residència Tura van confirmar que el seu cos ja produïa anticossos contra el coronavirus.
‘Vam pensar que ja no se’n sortiria, perquè a aquesta edat…’ La seva filla petita, Rosa Moret, de setanta-cinc anys, explica que va viure la infecció de la seva mare a distància, perquè el confinament impedia cap visita.
‘Esperem que passi de pressa i que ens puguem veure aviat’, els deia la Maria per telèfon.
Durant una vintena de dies ha estat aïllada a la seva cambra, però sense arribar a tenir cap símptoma de gravetat.
Com per art de màgia, la setmana passada, les proves van confirmar que havia superat la malaltia.
Maria Branyas continuarà essent la persona més gran del país. | La vida de la Maria Branyas és llarga i fascinant. Nascuda el 1907, va arribar de San Francisco per quedar-se a Catalunya quan tenia vuit anys, on ha viscut dues pandèmies i una guerra. Des de fa un any és la persona més gran del país i, així i tot, afortunadament ha superat la covid-19. | Summarization |
caBreu_abstractive_1732 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | La dimissió de Martin McGuinness com a viceprimer ministre d’Irlanda del Nord ha obert una crisi profunda en el govern i amenaça de reobrir ferides que estaven tancades.
McGuinness és un dels principals dirigents del Sinn Féin, la principal formació de la comunitat catòlica nacionalista de l’Ulster que governa en coalició amb el Partit Unionista Democràtic (DUP), el seu arxirival històric, unionista i partidari de romandre en el Regne Unit.
Un escàndol de malbaratament de diners públics en un programa de subvenció a l’energia renovable quan l’actual primera ministra, Arlene Foster (DUP), era ministra d’Empresa, ha provocat la ruptura del govern de coalició.
El Sinn Féin exigeix a Foster que dimiteixi, i la líder del DUP s’hi ha negat en rodó.
La crisi està servida i no serà fàcil de resoldre.
La fotografía d’un McGuinness i del reverend Ian Paisley donant-se la mà i acordant formar un govern conjunt, el 2007, va ser la imatge de la fi d’una guerra.
Però no va resoldre el conflicte polític, que continua removent la memòria dels nord-irlandesos.
Les dècades de violència i lluita armada continuen presents perquè la majoria dels actors polítics han estat protagonistes o testimonis d’episodis de conflicte.
McGuinness va ser membre destacat de l’IRA els anys setanta.
Què pot passar a l’Ulster?
La negativa a renunciar de Foster i la dimissió de McGuinness complica molt les coses.
Segons les bases dels acords establerts, els càrrecs de primer i viceprimer ministre tenen un rang similar, i per tant, la sortida d’un dels dos suposa una crisi de govern.
El Sinn Féin ja ha deixat clar que no pensa substituir McGuinness, que ha patit darrerament problemes de salut.
Si la situació no es resol, caldrà anar a noves eleccions.
Les anteriors es van celebrar el maig del 2016.
Mentre el dirigent del Sinn Féin se n’ha anat criticant durament Foster i el DUP titllant la formació unionista de “prepotent”, Foster ha assegurat que el Sinn Féin no es mou per principis, sinó per interessos polítics.
En àmbits polítics unionistes s’ha assenyalat que són els problemes de salut de McGuinness els que han fet que aquest deixés l’executiu.
El cert és que, més enllà de la gravetat de l’escàndol en la gestió del programa d’energia renovable, el problema és més de fons.
Hi ha incomoditat en el si de la comunitat republicana catòlica per com s’ha desenvolupat l’acord que va posar fi al conflicte.
Dinou anys després de la pau, un sector de la comunitat catòlica veu com no s’ha produït cap canvi en l’estatus d’Irlanda del Nord com a part integrant del Regne Unit.
Tothom vol que la crisi no surti del terreny de la política estricta.
Des de Dublín, però, el govern irlandès ja ha manifestat el seu neguit per la possibilitat que es trenqui l'estabilitat, que tants esforços va costar d'assolir.
La fi d’una guerra
Els Acords del Divendres Sant del 1998 van suposar la fi del conflicte armat que vivia Irlanda del Nord.
Es va fer un reconeixement al dret d’autodeterminació, quan es va establir que tot canvi en l’estatus de l’Ulster hauria de passar per la consulta als nord-irlandesos de manera democràtica.
Després va venir la renúncia per part de l’IRA a la lluita armada i la desmilitarització.
Però la voluntat dels nacionalistes es veu limitada pel fet que existeix de moment una majoria unionista en els comtats de l’Ulster.
Els acords van permetre la creació de l’Assemblea Legislativa, formada per 108 escons, sis per cadascun dels divuit comtats de l’Ulster.
Els acords van establir la formació d’un govern d’unitat amb un primer ministre de la primera força política i un viceprimer ministre de la segona.
Des del 2007 ha funcionat una sorprenent fórmula de coalició, no exempta de tensions, entre unionistes, partidaris de romandre al Regne Unit, i nacionalistes irlandesos.
Les eleccions que s’han anat produint han confirmat el primer lloc per al Partit Unionista Democràtic (DUP), que disposa ara mateix de 38 escons.
El Sinn Féin, formació nacionalista i d’esquerres, és el segon partit al territori i ara mateix disposa de 28 escons.
El d’Irlanda del Nord és un sistema multipartidista, amb un escenari polític molt fragmentat en els dos grans blocs, l’unionista i el nacionalista.
El Sinn Féin sempre ha representat l’ala dura del moviment republicà irlandès, enfront el més moderat SDLP.
I el DUP és més intransigent que l’UUP dins de l’unionisme. | El govern conjunt d'Irlanda del Nord format pels partits rivals Sinn Féin (nacionalista) i DUP (unionista) s'ha trencat arran d'un escàndol que involucra la primera ministra. L'unionista Foster s'ha negat a dimitir, i per això ho ha fet el viceprimer ministre nacionalista McGuinness. Ara, la fi del pacte i les tensions poden trencar l'estabilitat que tant va costar d'aconseguir. | Summarization |
caBreu_abstractive_1297 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Per demarcacions, Girona és el territori on percentualment l'atur s'incrementa més a Catalunya.
El nombre de persones aturades a les comarques gironines arriba 32.685 persones, cosa que suposa gairebé el 10% més que el mes anterior, en concret el 9,63% d'augment, a l'incorporar a les llistes d'atur a 2.872 persones.
Pel que fa al creixement interanual, a Girona hi ha 11.176 desocupats més que fa un any, el 51,96% més.
A Lleida, l'atur s'ha situat el setembre en 14.642 persones, 982 més que l'agost, el 7,14% més, i 4.897 més que fa un any, el 49,74% més.
A Tarragona, el nombre de persones aturades el setembre ha sumat 38.297 persones, 1.919 més que l'agost, el 5,28%, i 12.964 més que fa un any, el 51,17%.
Per últim, a la demarcació de Barcelona el nombre d'aturats és de 268.491 persones, 6.360 més que fa un mes, un 5,28% d'increment, i 66.944 més que fa un any, el 33,22% d'augment interanual.
La contractació a Catalunya ha arribat a 231.333 contractes, amb un increment respecte del mes anterior de 86.231 contractes, el 59,43% més que l'agost.
Si ho comparem amb el mateix mes de l'any anterior, hi va haver 13.274 contractes menys, el 5,60% menys que el mateix període de l'any anterior.
Barcelona
A Barcelona, amb 268.491 persones aturades, el nombre de desocupats més important correspon al sector serveis, que ha arribat a 160.680 persones, seguit dels treballadors de la indústria amb 60.097; la construcció, amb 31.283; les que no tenien ocupació anterior, amb 13.601; i l'agricultura, amb 2.290.
La contractació va ser de 179.100 contractes, amb una variació respecte l'agost de 78.699, el que suposa un increment del 78,38%.
Si ho comparem respecte del setembre de l'any anterior, el nombre de contractes ha baixat de 6.762, un 3,64%.
Girona
A Girona, amb 32.685 persones registrades a l'atur, el sector serveis també és el més castigat per l'atur, amb 18.136 persones, seguit a distància de la construcció, amb 6.824; la indústria, amb 5.749; les que no tenien ocupació anterior, amb 1.276; i l'agricultura, amb 700 persones.
La xifra de contractes arriba a Girona a 17.607 al setembre, amb un increment de 2.940, un 20,04%.
Respecte del mateix mes de l'any anterior, es registra una disminució de 3.414 contractes, el 16,24%.
Lleida
A Lleida, amb 14.742 desocupats, els serveis s'emporten la meitat d'aquesta xifra, amb 7.382, seguits dels desocupats a la construcció, 3.069; la indústria, 2.352; l'agricultura, 1.001; i les persones sense ocupació anterior, 938.
A Lleida van fer-se 13.115 contractes nous, 1.240 menys que el mes anterior, una disminució del 8,64%.
Respecte del mateix mes de l'any anterior, es van fer 788 contractes menys, el que representa una disminució del 5,67%.
Tarragona
A Tarragona, dels 38.297 aturats registrats, la majoria, 21.507, corresponen al sector servis, seguits de la construcció amb 8.175, i de la indústria, amb 4.942.
Els que no tenien ocupació anterior, 2.437, i els desocupats a l'agricultura, 1.236, tanquen la llista.
A Tarragona es van fer 21.511 contractes, amb un increment de 5.832 respecte del mes anterior, amb un augment del 37,2% però amb una disminució de 2.760 si ho comparem amb el mateix mes de l'any anterior, una disminució de l'11,37%.
Atur entre la immigració a Catalunya
El nombre d'immigrants aturats ha arribat a 61.067 persones, amb una variació mensual de 5.505 persones, cosa que suposa el 9,91% més que l'agost.
Respecte del mateix mes de l'any anterior, l'increment va ser de 29.747 persones i gairebé el doble que fa un any, en concret el 94,98%.
Quant a l'origen dels immigrants que es troben en situació d'atur, aproximadament una quarta part són d'origen comunitari, 12.678, i tres quartes parts, 48.389, extracomunitaris.
L'atur puja a tots els sectors al mercat estatal
L'atur s'ha incrementat en tots els sectors, a causa, sobretot, de la finalització d'una part significativa de l'obra residencial, que té efectes induïts en altres sectors i subsectors d'activitat, segons que ha fet públic avui el Ministeri de Treball.
Això, afegit a la finalització de la temporada d'estiu provoca que el sector serveis lideri l'augment del nombre de persones aturades a tot el mercat estatal.
El major increment es registra entre el col•lectiu de persones sense ocupació anterior, 15.160 (6,4%), la majoria joves que han acabat els seus estudis aquest mes. | A les quatre províncies catalanes s'ha enregistrat un augment del 37% de les persones aturades respecte a l'any anterior. S'han vist afectats tots els sectors, especialment el de serveis, arran de l'acabament de la temporada d'estiu. Segons el Ministeri de Treball, la finalització d'una gran part de l'obra residencial n'és un altre factor. També hi ha més aturats immigrants. | Summarization |
caBreu_abstractive_1336 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Les municipals del 2019 estan plantejant -ja des dels últims mesos- interrogants sobre com s'han de presentar els partits independentistes.
Des del moment en què l'ANC va manifestar la necessitat d'articular la unitat i fomentar llistes unitàries, la CUP s'ha apressat a argumentar, si més no internament, el seu posicionament contrari a aquestes aliances, si bé ha hagut d'admetre alguna excepció com ara Argentona.
ERC i el PDECat prefereixen anar per separat, la Crida encara no té posició definida i només Demòcrates i el filòsof Jordi Graupera avalen la proposta "unitària" de l'entitat que presideix Elisenda Paluzie.
La base sobre la qual han de treballar les assemblees cupaires en els propers mesos és la ponència que es va aprovar a l'Assemblea Nacional de Cervera del passat 13 de maig.
Un document que establia els principals requisits de la política d'aliances sota el paraigües de l'Esquerra Independentista, el municipalisme alternatiu i els moviments socials, amb visió feminista i ecologista.
La realitat, però, és sempre una mica més complexa, i les particularitats de cada cas han generat dilemes i apreciacions, també de forma orgànica.
Les "falses" llistes unitàries
La proposta de "llistes unitàries" de l'ANC és una fal·làcia per a la CUP.
Segons precisa un dirigent de la formació a NacióDigital, el concepte d'unitat és, de per sí, propi dels anticapitalistes, així com també ho seria la defensa de les posicions independentistes.
D'aquí en sorgeix, precisa, el concepte d'unitat popular, que combina eix nacional i social.
En canvi, segons la CUP, el concepte d'unitat que es promou des de l'ANC és un concepte "perillós" i "buit" de contingut.
La CUP defensa que els comicis del 2019 no es plantegin com un "plebiscit" sinó amb una mirada sobre les realitats locals
Els comicis municipals del 2019, doncs, no s'han de plantejar com un "plebiscit" del qual s'aprofitin la resta de formacions independentistes, creuen els anticapitalistes, sinó que han de respondre a les necessitats municipals de les diferents poblacions on els cupaires es presentaran, ja sigui sota el nom del partit o a través de la marca blanca Poble Actiu.
El temor a Ciutadans
El "monstre" de Ciutadans, tal com van titllar el partit taronja els líders cupaires a les darreres eleccions al Parlament, es manté present també en el plantejament d'aquestes municipals.
Si la unitat de l'independentisme beneficiaria o no Inés Arrimadas i Albert Rivera en el seu intent de fer forat als ajuntaments és una de les preguntes que es fan, tot i que la CUP considera que "polaritzar els comicis amb un sí o un no a la independència" pot alimentar el seu creixement de vots.
Llistes conjuntes només sota el paraigua de la CUP
La CUP descarta qualsevol proposta basada només en un plantejament "genèric d'unitat independentista".
Les tonalitats grises, en aquest escenari, ocupen el camp de visió de les municipals, i per això els anticapitalistes tampoc descarten posar les seves sigles en propostes i objectius compartits amb altres formacions.
Les llistes són, però, una altra cosa.
De cap manera la CUP preveu despersonalitzar-se i circumscriu els pactes a no perdre la seva marca.
Qualsevol aliança amb els anticapitalistes, assenyalen, ha d'adherir-se al seu projecte municipalista i les bases "assembleàries i d'apoderament popular".
Els seus vots, afirmen, no es podran sumar a cap altra coalició de grans partits de l'esquerra o del sobiranisme.
D'altra banda les llistes que avali tindran com a obligat compliment el codi ètic de la CUP i, per tant, els càrrecs electes compartiran les mateixes limitacions de mandats i retribucions.
Argentona esdevé un cas aïllat de coalició municipalista de partits on la CUP s'integra amb el PDECat, ICV i ERC
En aquest cas, els cupaires formació defensen que s'han sumat a un moviment de partits, activistes socials i culturals, i representants d'entitats que busquen un canvi "social, popular i republicà a la ciutat".
En aquest moviment clarament independentista, tal com remarquen, els partits no en formen part directament, sinó que són els seus militants a títol individual qui l'integren.
Les directrius de la CUP, però, no han estat resolutives en tots els casos.
L'objectiu és combatre l'atomització del consistori i garantir així que el pròxim alcalde sigui independentista.
La decisió d'Argentona, però, protagonitzada per Eudald Calvo, un alcalde vinculat a Poble Lliure, no ha agradat a part de l'estructura nacional de la CUP.
Anar més enllà de les sigles dels partits també és el que s'està plantejant a Badalona, tal com va detallar NacióDigital.
En aquesta ciutat es vol promoure una plataforma en la línia de Girona, tot i que una part de la militància de la CUP no veu clara la reedició pel paper que hi pugui arribar a tenir ICV. | De cara a les pròximes eleccions municipals, l'ANC ha suggerit les llistes unitàries independentistes. La CUP no hi està d'acord perquè pensa que cada partit s'ha de presentar amb unes propostes que cobreixin les necessitats municipals. En tot cas, faran aliances amb qui comparteixin objectius i propostes. A més, consideren que les llistes conjuntes poden beneficiar altres partits, com Ciutadans. | Summarization |
caBreu_abstractive_2168 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'escriptora Isabel-Clara Simó ha mort aquest dilluns als 76 anys, segons ha confirmat l'ACN.
Nascuda a Alcoi el 1943, Clara Simó ha estat una de les figures més prolífiques i populars de la literatura en català, amb una cinquantena llarga d'obres principalment de narrativa però també poesia, teatre, assaig i guions televisius.
'És quan miro que hi veig clar' (1979), 'Històries perverses' (1992, premi Crítica Serra d'Or), 'La salvatge' (1993, Premi Sant Jordi) 'Dones' (1997) o 'Amor meva' (2010, Premi Joanot Martorell) són algunes de les seves novel·les més celebrades.
Reconeguda amb un ampli ventall de premis literaris, el 1999 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2017 va veure reconeguda la seva trajectòria amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Isabel-Clara Simó es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i, a finals dels anys seixanta, es va traslladar a Figueres amb el seu company, el periodista Xavier Dalfó, per instal·lar-se més tard i de forma definitiva a Barcelona.
L'escriptora va dirigir durant onze anys el setmanari 'Canigó' (anteriorment una publicació mensual fundada el 1968 pel seu marit i des de la qual van desafiar la censura al català).
Va exercir de professora d'institut (a Bunyol, Figueres i Barcelona) i durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), període en què va doctorar en Filologia Romànica.
Integrant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, va ocupar el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988.
El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l'etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes (IEC), càrrec que exerceix fins al 1998 (la mateixa institució la va nomenar degana l'any 2016).
Extensa trajectòria literària
Isabel-Clara Simó ha tingut una prolífica i exitosa trajectòria literària de quaranta anys.
Va debutar el 1979 amb el recull 'És quan miro que hi veig clar', Premi Víctor Català.
Més endavant arribarien 'Júlia' (1983), 'Alcoi-Nova York' (1985), 'T'estimo Marta' (1986), 'Històries perverses' (1992, guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or), 'La salvatge' (1993, guardonada amb el Premi Sant Jordi), 'Perfils cruels' (1995).
També 'Dones' (1997, objecte l'any 2000 d'una versió cinematogràfica dirigida per Judith Colell) o 'El professor de música' (1998, guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), entre altres.
Ja al segle XXI, l'autora va seguir publicant incansablement.
'T'imagines la vida sense ell?' (2000), 'Hum...
Rita!
L'home que ensumava dones' (2001), Premi Octubre-Andròmina de narrativa; 'Amor meva' (2010, Premi Joanot Martorell), 'Els invisibles' (2013) o 'Jonàs' (2016), que l'autora defensava com el seu "testament literari" tot i que encara havia d'escriure 'La Sarbatana' (2019), aquesta sí, la seva darrera novel·la, publicada tot just el setembre del 2019.
Clara Simó també va escriure novel·la juvenil, amb títols abastament reeditats com 'Raquel' (1992), i altres com 'Joel' (1996), 'Dora diu que no' (2006) o 'Tzoè' (2015).
També és autora de guions televisius i radiofònics, com el de la recordada sèrie de TV3 'La granja' (1989-1990), i va fer incursions en el món del teatre, amb les obres 'Còmplices' (2003) i 'La Visita', Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi.
L'escriptora també va cultivar el gènere de l'assaig amb dissertacions com 'Sobre el nacionalisme', l'any 2000, sobre la identitat catalana actual; l'homenatge a Montserrat Roig 'Si em necessites, xiula' (2005); 'Adéu, Boadella' (2008) i 'Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te' (2011), coescrit amb la també desapareguda Patricia Gabancho.
A més, va desenvolupar una tasca periodística iniciada amb els primers articles a 'Canigó', i anys després amb una columna diària al diari 'Avui' ('De Fil de Vint').
També va ser col·laboradora de publicacions com 'Serra d'Or', 'El Temps' i 'El País'.
Fa uns mesos, en el programa 'El divan' de TV3 ja va confirmar que patia una malaltia degenerativa, tot i que no va especificar quina.
Diversos premis literaris
L'any 1999 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi.
El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d'Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d'escriptors. | Aquest dilluns ha mort l'escriptora Isabel-Clara Simó als 76 anys, una figura destacada de la literatura en català. Ha publicat obres de narrativa, poesia, teatre, assaig i guions de televisió, i ha obtingut molts premis literaris. Va dirigir el "Canigó", va ser professora i va ser degana de l'IEC, entre d'altres. Feia uns mesos havia anunciat que patia una malaltia. | Summarization |
caBreu_abstractive_2365 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal estima que a tot l'estat espanyol hi ha entre 50.000 i 100.000 pacients que consumeixen cànnabis amb finalitats terapèutiques i es calcula que a Catalunya aquesta dada està entre 15.000 i 30.000 pacients.
Són persones que han patit un càncer i que durant la quimioteràpia, recorren a aquesta planta per evitar les nàusees, però també pacients amb malalties cròniques, malalts amb dolor crònic o altres patologies i fins i tot infants amb epilèpsia.
El consum de cànnabis però, amb finalitats mèdiques, no està regulat per cap llei i per tant, els metges no poden prescriure'l i els pacients no poden acudir a la farmàcia per aconseguir-ho.
Posar sobre la taula la situació actual i debatre sobre la necessitat de legalitzar-ho, és l'objectiu del II Congrés Cannabmed, que arrenca aquest divendres a Barcelona, amb la participació d'experts i pacients.
Precisament la manca de regulació en l'ús del cànnabis amb finalitats medicinals provoca que no hi hagi un registre rigorós dels pacients que recorren a aquesta planta per pal·liar els símptomes de determinades malalties o els efectes d'alguns medicaments.
Així ho ha explicat el sotsdirector de la Fundació ICEERS (International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service), Òscar Parés, en el marc del II Congrés Cannabmed que té lloc aquest divendres i dissabte a Barcelona.
''El cànnabis no cura'', ha recalcat Parés, però ''està infrautilizat''.
Parés considera que hi ha prou evidència científica que aquesta planta podria ajudar a molta gent, a reduir els símptomes de la malaltia o els efectes de la mediació, i per tant, ajudar-los a millorar la qualitat de vida a tenir, en definitiva, ''una vida més digna''.
Els beneficis d'utilitzar el cànnabis van més enllà del benestar dels mateixos pacients, ja que en estudis als EUA; als estats on hi ha programes de cànnabis medicinals, s'ha comprovat que hi ha menys consum d'opiacis, menys addiccions i menys ús d'analgèsics.
Per això, una de les reivindicacions que uneix professionals sanitaris i pacients és la necessitat de regular aquest consum.
Actualment, alguns metges aconsellen als seus pacients recórrer al cànnabis però no ho poden receptar perquè posarien en risc el seu lloc de feina, explica Parés.
Un programa d'accés al cànnabis medicinal solucionaria aquesta situació i donaria formació als professionals de manera que es podria ''uniformitzar'' la resposta, que actualment genera ''disparitats d'opinions''.
De fet, Parés destaca que hi ha més de 30 països que han fet aquest pas ''i cap d'ells ha tirat enrere''.
''Amb el cànnabis, la vida canvia totalment''
La Llibertat González és una de les pacients que participen al congrés.
Té diverses patologies i ha passat per quiròfan una quarantena de vegades per problemes de pneumotòrax, bàsicament.
També té dolor crònic i fibromiàlgia.
Explica que ha arribat a consumir, en moments problemàtics, prop del centenar de pastilles diàries.
Una amiga la va anirmar a cnèixer unclub de cànnabis i a través d'un metge va començar a provar-ne el consum.
No se'n penedeix gens.
Reconeix que no n'era partidària per qüestions d'estigma i perquè els seus germans, morts de sida, van haver de recórrer a la metadona.
Però un cop ha provat els efectes afirma, categòricament que ''amb el cànnabis, la vida canvia totalment''.
A banda de poder reduir el consum de fàrmacs, el cànnabis la deixa descansar a la nit; antigament s'arribava a despertar, de dolor, cada vint minuts.
Explica que és necessari molt poca dosi cada dia.
Ella es gasta aproximadament uns 200 euros al mes, a banda d'uns 80 més en pastilles, i el consumeix a través d'un petit vaporitzador.
Amb un consum diari, explica, n'hi ha prou.
''Em va de meravella'', confessa, i per això, no es planteja canviar d'idea, però lamenta que el cànnabis medicinal no estigui regulat.
''Això ha de canviar'', diu la Llibertat, perquè considera que funciona i recorda que no consumeix perquè vol, sinó perquè ho necessita. | Entre 15.000 i 30.000 catalans utilitzen el cànnabis amb finalitats mèdiques per millorar la seva qualitat de vida. Aquest ús, però, no està regulat per la llei: els metges no poden prescriure cànnabis i les farmàcies no el poden vendre. Divendres comença a Barcelona el II Congrés Cannabmed, amb professionals i pacients, on es debatrà sobre la necessitat de legalització. | Summarization |
caBreu_abstractive_2783 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El president del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, considera que la cerimònia sobria i breu que el nou president de la Generalitat, Quim Torra, ha escollit per prendre possessió del seu càrrec és "un episodi més del descrèdit" de l'independentisme i ha considerat que és una "vergonya" que ho hagi fet "d'amagatotis" de la resta de partits polítics i de la societat civil catalana.
El líder popular ha assegurat que encara que l'haguessin convidat no hauria assistit a l'acte i diu que li hagués provocat "mal de panxa" veure un representant del govern de l'Estat prenent-hi part.
En aquest sentit ha recordat que Torra va "atrevir-se a dir que els catalans són èssers inferiors genèticament" i ha assegurat que aquesta mena d'afirmacions el fan pensar "en l'Alemanya dels anys 30".
Per aquesta raó ha afegit que tenir al capdavant de la Generalitat una persona que pensa d'aquesta forma no li fa "gràcia".
El president del PP ha fet aquestes declaracions en una atenció als mitjans a la porta de l'Ajuntament de Badalona (Barcelonès).
Xavier García Albiol assegura que la situació que es viu a Catalunya és "d'absoluta anormalitat" i considera que és una "vergonya" la forma com està actuant el nou president de la Generalitat, Quim Torra.
"Mai ningú havia fet tan mal a Catalunya en tan poc temps", lamenta.
En aquest sentit afirma que la fórmula que ha escollit per prendre la possessió del càrrec és "un episodi més del descrèdit" en què l'independentisme ha instal·lat Catalunya.
"Mai s'havia vist un president prenent possessió del càrrec d'amagatotits de la resta de partits polítics i d ela societat civil catalana", ha comentat.
Pel que fa a la manca de representants del govern de l'Estat en la cerimònia, Albiol ha dit que li semblaria estrany que el govern d'Espanya volgués participar "en la presa de possessió d'un senyor que està instal·lat en l'anomalia política i que els únics gestos que ha fet des de que és president de la Generalitat és intentar provocar els catalans que no són independentistes tractant-los de ser inferiors a la resta".
Així mateix ha dit que li provocaria "mal de panxa" veure que un membre de l'executiu de Mariano Rajoy hi participa.
Albiol també s'ha referit a la voluntat de la Fiscalia de querellar-se contra el president Torra per xenofòbia i ha fet broma referint-se a la seva persona: "A alguns per menys ens han portat davant els jutjats".
Per tot plegat ha comparat Torra amb un dirigent polític del nazisme.
"Algú que s'atreveix a dir que els catalans som sers inferiors genèticament em fa pensar en l'alemanya dels anys 30", ha sentenciat el popular que ha dit que no li fa "gràcia" tenir al capdavant la Generalitat una persona que pensa d'aquesta forma.
Albiol ha dit que el pitjor que es pot fer en aquests moments és buscar la confrontació i el xoc de trens amb les institucions espanyoles, el que des del seu punt de vista no ha deixat de fer Torra.
"Aquesta actitud no representa la immensa majoria de catalans independentistes", ha advertit el popular que ha demanat al nou president "que deixi d'avergonyir els catalans i actuï com a president de tots".
Per altra banda, el president del PPC també ha afirmat que és "inadmissible que el president tingui la poca vergonya de reunir-se abans amb els diputats que estan a la presó que amb els representants dels grups polítics".
Segons Albiol aquesta és la major de les garanties que l'escenari de confrontació es mantindrà.
Acusa a Rivera de fer demagògia electoral
El líder dels populars també s'ha pronunciat sobre la petició que el president de C's, Albert Rivera, ha fet a Mariano Rajoy perquè estengui el 155 i inclogui el control dels mitjans de comunicació públics.
"Aquesta mesura està molt bé quan es produeixi el primer fet censurable per part del Govern", ha dit Albiol que ha advertit que fins que això no passi no es pot fer aquest pas perquè "no s'estaria parlant d'un estat de dret".
El popular considera que Rivera n'és conscient i que aquesta demanda s'emmarca en la "irresponsabilitat" i la "demagògia electoral" en què es troba instal·lat el líder de C's. | El president del PPC, Xavier Garcia Albiol, considera que la cerimònia d'investidura del nou president de la Generalitat, Quim Torra, és vergonyosa per l'absència de representants del govern de l'Estat. Explica que és una situació anormal i un descrèdit de l'independentisme. També compara a Torra amb un dirigent nazi per haver tractat els catalans no independentistes com a éssers inferiors. | Summarization |
caBreu_abstractive_2696 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Dimarts es compleix un any d'ençà que els ciutadans del Lluçanès van acudir a les urnes per pronunciar-se sobre el futur del territori com a nova comarca, la que hauria de ser la 43a de Catalunya.
Amb una participació del 55,15%, el 'sí' es va imposar amb un 70,7% dels vots davant el 26,4% del 'no'.
La Generalitat va veure un resultat "difícil" de gestionar, ja que, tot i la victòria del 'sí' en el còmput global, a cinc dels tretze municipis el 'no' en va sortir guanyador.
Les eleccions catalanes, les dificultats per poder constituir un nou Parlament i les eleccions municipals han anat endarrerint el procés de creació de la nova comarca.
En aquests moments, la ponència que ha de redactar la llei ja està escollida i ha començat a treballar.
En declaracions a l'ACN, l'alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, ha demanat "celeritat" en la redacció de la llei que ha de fer oficial la comarca.
Peraire ha explicat que l'objectiu és que neixi una comarca "forta" on tots els municipis s'hi puguin sentir còmodes.
A diferència de la comarca del Moianès, que es va crear pel procediment de lectura única, la comarca del Lluçanès s'ha de crear a partir d'una ponència que està participada per tots els partits polítics del Parlament.
"És més llarg, més lent, però a la vegada hi ha més debat i més participació i es pot redactar la llei tenint en compte tots els ets i uts, escoltant opinions, alternatives i fórmules", ha explicat.
El batlle de Prats de Lluçanès creu que el debat sobre la unitat o no dels tretze municipis que han de conformar la comarca està superat.
"Des de l'inici tots tretze estem a dalt del tren, tots tretze hem anat seguint els reptes que ens vam plantejat al principi del Consorci i així espero que sigui fins al final", ha destacat.
Tot i això, ha admès que hi ha "ritmes diferents".
"Com en tots els projectes de la vida n'hi ha que s'agafen els projectes amb més passió que d'altres, però en aquest cas hi som tots, sigui en e grau que sigui", ha insistit.
De fet, Peraire opina que tots tretze es necessiten els uns als altres: "Tant necessita l'eina del Consell Comarcal Prats de Lluçanès, que és el municipi més gran, com Sobremunt, que és el poble més petit".
Els batlles reclamen "celeritat" en la redacció de la llei.
"Volem que avanci", ha reclamat Peraire.
Pel president del Consorci del Lluçanès, la manca de reconeixement de la oficialitat de la comarca fa que "no puguem donar sortida a molts projectes que estem tirant endavant i, en molts casos, ens veiem limitats".
Peraire ha defensat la singularitat de la comarca del Lluçanès.
"Catalunya és un país asimètric, i volem que el nou Consell Comarcal s'adapti al nostre territori.
No és el mateix una comarca com la nostra, que una comarca com l'Alt Empordà, i l'administració ha de ser capaç d'adaptar-s'hi", ha reclamat.
Reptes de futur
Isaac Peraire ha explicat que durant aquest any des de la celebració de la consulta, des de la comarca s'ha treballat en tres sentits.
El primer i més important ha estat en perseguir el reconeixement de la comarca, una qüestió que, tot i que ja s'està treballant des del Parlament per redactar la llei, encara no s'ha aconseguit.
A través del Consorci del Lluçanès, també s'ha treballat per donar un reimpuls a diferents projectes en matèria de promoció turística, econòmica, d'ocupació o en qüestions de cultura i joventut.
Entre aquests, destaca la instauració d'unes bases comunes per a processos de selecció per a tots els Ajuntaments del Lluçanès o el projecte 'Boscos de pastura', que posa en contacte propietaris forestals i ramaders per tal d'impulsar la silvopastura i així aconseguir una millor gestió del bosc.
També destaca el naixement de l'anomenat 'Centre de Serveis', una iniciativa que, des de diferents àrees dels Ajuntaments, proposa un treball mancomunat per acabar compartint el màxim de serveis tècnics i logístics.
Per últim, també s'ha aconseguit donar sortida a la situació jurídica i legal del Consorci, que com a conseqüència de l'aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (RSAL) no podia continuar com a organisme autònom.
Així, i fins que es creï la nova comarca, el Consorci del Lluçanès s'adscriu a l'Ajuntament de Prats.
Aquesta no ha estat mai l'opció preferida pel consistori pradenc, però "era la millor sortida per començar a caminar com a comarca", segons opina Peraire. | Dimarts farà un any des que la majoria dels votants del Lluçanès demostraren estar a favor de crear la nova comarca. El procés s'ha endarrerit per les eleccions i les dificultats per formar el nou Parlament. Els alcaldes del Lluçanès demanen rapidesa en la redacció de la llei per fer oficial la comarca i poder desenvolupar els seus projectes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2271 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) ha fixat "quatre línies vermelles" davant el model 3+2.
El coordinador del consell, Lluís Forcadell, ha puntualitzat que volen que el preu dels màsters s'equipari al dels graus; que tot graduat tingui accés a un màster, entès com una segona etapa universitària; que la decisió de quins graus han de ser de tres o quatre anys sigui unitària en el sistema català i que la introducció de graus de tres anys sigui per motius estrictes de qualitat educativa.
El CEUCAT insta el Govern a "arremangar-se" davant la reforma i reclama un "compromís ferm" abans del setembre del 2017 que doni resposta a aquestes demandes.
El CEUCAT ha "reobert el diàleg" amb la Generalitat i, de moment, l'estratègia passa per asseure-s'hi a negociar, però no descarta "cap tipus d'acció" més endavant.
El CEUCAT considera "inviable" implementar en les condicions actuals el model 3+2 i veu com "un assumpte d'extrema necessitat" que la Generalitat "trobi solucions" a la "demanda social" i al "rebuig frontal" a aquesta reforma abans del setembre del 2017, quan s'introduirà un bloc nombrós de titulacions de tres anys.
Coneguda com a decret 3+2, la reforma va ser aprovada a finals de gener d'aquest any pel Consell de Ministres i permet a les universitats, de forma voluntària, reduir els graus a tres anys i oferir màsters de dos, mentre que el model del pla Bolonya establia quatre anys de grau i un de màster (4+1).
"Creiem que el Govern ha entès la preocupació dels preus i que podem aconseguir que s'equiparin parlant i fent pressió", ha afirmat Forcadell aquest dimecres en una roda de premsa per explicar el posicionament del CEUCAT davant el 3+2.
La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va aprovar el juny que els estudiants de les futures titulacions de tres anys puguin cursar un any de màster al mateix preu públic vigent del grau en què s'han titulat a través del mecanisme de beques Equitat.
Ara bé, el Consell de l'Estudiantat no es conforma amb aquest acord i n'estan negociant de majors amb la Generalitat.
El CEUCAT demana equiparar els preus de màster amb els de grau i retornar si és possible als preus anteriors al 2011.
El consell reconeix "una voluntat" perquè els preus convergeixin, però apunta que "està subordinada a un augment d'ingressos de la Generalitat".
El CEUCAT demana també que s'introdueixin les beques Equitat als ensenyaments de màster i millorar aquestes ajudes.
A més, reclama que es garanteixi a tots els estudiants l'accés a màsters professionalitzadors.
Segons el CEUCAT, el Govern no s'ha posicionat sobre aquest punt i actualment no existeix "cap garantia d'accés en acabar el grau: per matricular-te al màster cal assumir-ne primer el cost i després demanar la beca Equitat per rebaixar-ne el preu".
Una altra demanda és recuperar les beques Mobilitat perquè tothom pugui estudiar "allà on vol i no on pot".
Els estudiants reivindiquen que si es tira endavant el model 3+2 sigui de forma "coordinada" i "consensuada" a les Universitat Catalanes i proposen analitzar les necessitats de cada títol i avaluar les competències que s'adquireixen en els màsters i graus actuals per relacionar-les amb les atribucions laborals.
"És inacceptable que un grau sigui de quatre anys en algunes universitats i de tres en d'altres", ha afirmat Forcadell.
Per això, el CEUCAT vol consensuar amb les universitats i el Govern un model per establir quins graus són de tres anys i quins de quatre i que la justificació sigui acadèmica i "no per ingressar més diners, obtenir més beneficis o captar més estudiants com A universitat".
I per aconseguir aquests objectius, els estudiants insten les Universitats Catalanes a fer "pressió" per aconseguir del Govern majors compromisos i a "no introduir graus de tres anys fins que, com a mínim, s'hagi reduït el preu del màster, indiferentment de si el model pel qual s'opta és el 3+2 o el 3+1+1".
El CEUCAT considera que l'alta participació als referèndums del 3+2 dóna força a les demandes
Lluís Forcadell ha qualificat d'"impressionant" la mobilització estudiantil contra el 3+2 .
Per al coordinador del CEUCAT, el "termòmetre" del malestar davant el decret que permet flexibilitzar la durada dels graus "s'ha disparat" amb els referèndums organitzats en les darreres setmanes a les Universitats Catalanes.
Forcadell assenyala que el "'no' rotund" que va sorgir de les consultes s'ha de "tenir molt present" però sobretot en valora la participació: "que un 30% et voti a les urnes i digui 'no' al 3+2 és un indicador prou important per plantar-te i demanar que es miri bé el model 3+2 abans d'implantar graus de tres anys": "Mai a les universitats catalanes s'havia mobilitzant tant estudiant en unes eleccions; ni les eleccions a rector ni a consell d'estudiants aconsegueixen mobilitzar tantíssima gent", ha reblat. | El CEUCAT considera inviable la reforma educativa i demana uns requisits mínims perquè el 3+2 sigui beneficiós per als estudiants: igualar els preus de màsters i graus, garantir a tothom l'accés als màsters i que els graus siguin unitaris a les universitats. Ha demanat respostes al govern i dialogarà amb la Generalitat per trobar solucions arran del rebuig de la reforma. | Summarization |
caBreu_abstractive_1691 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'Associació de Veïns de la Sagrada Família ha començat a actuar perquè es posin límits a la basílica.
Considera que cal restringir el nombre de visitants que rep anualment i restar-ne al voltant d'un milió.
L'any passat van ser 3,7 milions i aquest any creu que es podrien arribar als 4.
A més, ha presentat una denúncia a l'Ajuntament per vulneració de la legalitat urbanística del temple, en haver edificat vuit pilars parcialment sobre la vorera.
També demana que pagui impostos, com l'IVA pels tiquets, i que el consistori creï una taxa d'un euro per entrada per contribuir a finançar l'impacte del turisme al barri.
El monument ha estat polèmic les últimes setmanes perquè el consistori el vol controlar i fer que pagui llicència.
El responsable d'Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient de l'associació, Joan Itxaso, ha defensat aquest dijous en roda de premsa que els visitants del temple "no haurien d'ultrapassar els tres milions", ja que quan se superen es "desordena" els entorns del temple per la massificació turística.
Segons ell, aquesta limitació no impediria que se seguissin destinant 25 milions d'euros cada any per construir el temple i respondria al criteri de la UNESCO, segons els quals un monument com aquest no hauria de rebre més de 800 visitants diaris.
Ja es restringeix el nombre de visitants en punts com el parc Güell i l'Alhambra de Granada.
Ricardo Huélamo, que també és membre de l'associació, ha considerat que "el criteri no pot ser quants més turistes, millor".
A parer seu, "existeix una bombolla turística" que es pot convertir en bombolla immobiliària, i ha avisat del fet que genera l'expulsió dels veïns i l'augment del preu de l'habitatge i dels lloguers.
Itxaso ha concretat que el barri ha perdut un 3% de població, en part per immigrants que han tornat als seus països d'origen, però també "a la gentrificació" generada per la proliferació dels pisos turístics.
Ha afegit que també ha perdut riquesa, i la renda familiar disponible ja està per sota de l'índex de referència de ciutat (es situa als 100 punts), i a la Sagrada Família ha passat de 105 punts a 92.
Itxaso ha criticat que el temple "actua amb total impunitat i prepotència", i l'associació ha decidit fer un primer pas per posar-hi fi.
Va presentar la denúncia aquest dimecres perquè les vuit columnes edificades davant de la futura façana de la Glòria, al carrer Mallorca, el temple les ha construït "envaint entre 20 i 50 centímetres" la vorera del carrer, segons es recull a la denúncia.
El Pla General Metropolità (PGM) tolera fins a 15 centímetres, segons es preveu a l'article 231 a), de manera que se supera el màxim permès.
L'entitat demana la inspecció municipal i que es restitueixi la legalitat urbanística.
La Sagrada Família no paga IVA per les entrades
Segons el líder veïnal, l'Ajuntament disposa ara de tres mesos per contestar, i l'associació té fins a mig any per presentar un contenciós administratiu, cosa que dependrà de la resposta municipal.
Itxaso s'ha queixat que el govern d'Ada Colau no els ha rebut per parlar de qüestions urbanístiques tot i que tenen una reunió demanada des del setembre del 2015, i tampoc s'han trobat amb la Junta Constructora del temple.
L'entitat també reclama que la basílica pagui impostos, i especialment IVA per les entrades.
Itxaso ha ressaltat que ell ha pagat tiquet per visitar-la i "allà no hi posa IVA inclòs".
L'associació encara ha fet una última proposta, i és que l'Ajuntament creï una taxa d'un euro que es cobri amb l'entrada al temple, i que es destini a finançar el cost de l'impacte que genera el turisme al barri, com ara els agents cívics, la vigilància de la Guàrdia Urbana, la neteja i la millora del transport públic.
Ho ha exemplificat amb el fet que la Sagrada Família és de les zones "amb més circulació de tot Barcelona", i que sovint els treballadors del metro han de contenir els passatgers per evitar accidents a causa de l'elevada afluència.
El govern ho traslladarà a la reunió amb el Patronat del temple
Fonts municipals han expressat que el govern de Colau comparteix la preocupació dels veïns, i han subratllat que l'Ajuntament vetlla "per tal que es compleixi la normativa en tots els procediments urbanístics que es desenvolupen a la ciutat".
Han afegit que "aquestes qüestions" que han plantejat els veïns es tractaran en la reunió que el govern municipal tindrà pròximament amb el Patronat de la Sagrada Família "per plantejar-hi conjuntament solucions", si bé el consistori no n'ha concretat la data. | L'Associació de Veïns de la Sagrada Família demana que es redueixi el nombre de visitants a la basílica, que els tiquets d'entrada incloguin l'IVA i, a més, una taxa d'un euro per compensar les despeses originades al barri a causa de l'impacte del turisme. També ha presentat una denúncia a l'Ajuntament per una infracció urbanística de l'edifici. | Summarization |
caBreu_abstractive_1581 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Podrà Carles Puigdemont ser president de la Generalitat després de les eleccions del 21 de desembre?
Aquesta és una de les grans preguntes que recorre la campanya, i és el context en el qual han aparegut les primeres tensions entre ERC i Junts per Catalunya, les dues candidatures que es disputen l'hegemonia independentista el 21-D.
Els republicans han obert foc advertint que Puigdemont no podrà ser president perquè tan bon punt posi un peu a l'aeroport del Prat serà "detingut i empresonat", mentre que la llista del màxim dirigent català alimenta que un bon resultat el durà de nou a Palau.
Quatre dies després que els consellers sortissin d'Estremera, les dues principals candidatures independentistes han elevat el to en els mítings.
En joc, el lideratge en l'electorat sobiranista.
ERC observa com Puigdemont capitalitza en les enquestes el vot de la indignació -es va fer evident en la manifestació de Brussel·les- amb el missatge de la presidència "legítima" quan Oriol Junqueras continua a la presó i no pot fer campanya.
I, mentre que els republicans han designat una candidata alternativa en el cas que el líder del partit no pugui exercir d'electe (Marta Rovira), Junts per Catalunya especula amb el fet que Puigdemont pugui tornar, una possibilitat que ara mateix sembla inviable tenint en compte l'amenaça de detenció a l'estat espanyol.
Per això, ERC ja ha reclamat que l'equip de Puigdemont abandoni el "miratge", i admeti la possibilitat que el cap de llista no podrà ser investit i designi un nom alternatiu.
Qui més clarament ha verbalitzat aquesta petició ha estat Carles Mundó, conseller de Jústícia i número 5 a la llista d'ERC.
Ho ha fet primer en una entrevista a NacióDigital i després, en el míting d'ERC a Blanes, on s'ha comprovat el matís en el discurs dels republicans.
Mundó ha cridat a "ser realistes", abans d'especificar que "això no vol dir que sigui profundament injust" admetre "que el president Puigdemont pugui tornar a exercir el seu càrrec és poc més que un desig".
El dirigent republicà ha pronosticat que, si Puigdemont o els consellers exiliats -també d'ERC- "posen els peus a Catalunya o l'Estat, seran detinguts i posats a la presó, i no en sortiran durant molt i molt de temps"- Per això, ha demanat "ser intel·ligents i jugar les cartes que hi ha més a l'abast, i això és tenir un Govern sòlid que combati en les seves funcions el 155".
JxCat contemporitza
De moment, Junts per Catalunya opta per no replicar amb duresa ERC.
"Que facin discurs autonomista.
S'han avançat pels nervis que tenen en veure les enquestes.
Això serà un problema per a les seves expectatives", assenyalen fonts consultades per NacióDigital.
"Potser és un discurs que té el seu públic, però aquestes eleccions no van d'això", destaca un alt dirigent consultat.
En essència, la sala de màquines de la llista presidencial insisteix que "no s'ha de comprar el relat" segons el qual Puigdemont serà directament empresonat, i segueixen sostenint que es pot resituir el Govern "en el seu conjunt" en cas que hi hagi una victòria de l'independentisme el 21-D.
Puigdemont, que evita el cos a cos i prefereix batre's només amb Mariano Rajoy i amb el bloc favorable a la intervenció de l'autonomia -la "monarquia del 155", segons ha exclamat aquest divendres des de Berga-, ha recalcat al matí que la prioritat ha de ser que a Palau hi torni el mateix executiu que Rajoy va cessar el 27 d'octubre.
"No fer això seria tant com entendre que el 155 segueix en vigor", ha ressaltat en roda de premsa per videoconferència celebrada a la seu de Junts per Catalunya.
En aquest sentit, ha demanat als partits constitucionalistes que acceptin el resultat de les eleccions i els ha desafiat a explicar si tenen un "pla B" per impedir que l'independentisme governi.
Al míting del vespre, però, no hi ha hagut cap referència explícita al nou argumentari que desplega ERC.
Sí que ha entrat lleugerament en el cos a cos a l'hora d'erigir-se com a vot útil del sobiranisme fer front a l'Estat.
"La pitjor notícia per a Rajoy seria la nostra victòria", ha recalcat el candidat de Junts per Catalunya.
Més explícita, per exemple, ha estat la número nou per Barcelona, Aurora Madaula, que ha fet servir aquestes paraules: "De president només n'hi ha un".
I aquesta és una de les idees força que es desplegaran al llarg de la campanya. | L'ERC defensa que Puigdemont no podrà ser president després del 21-D perquè serà empresonat en tornar a Catalunya. Per això, ha designat Marta Rovira com a candidata alternativa. JxCat critica l'actitud del partit republicà i demana no assumir aquest plantejament. A més, que el president sigui el mateix que Rajoy va cessar serviria per desafiar la imposició del 155. | Summarization |
caBreu_abstractive_1622 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'Audiència de Girona ha començat a jutjar, aquest dilluns, un acusat que s'enfronta a 28 anys de presó per portar dones enganyades des de Bulgària i obligar-les a exercir la prostitució a la carretera N-II a les comarques gironines.
És el suposat líder d'una trama que l'Audiència de Girona ja va jutjar i condemnar el gener del 2017.
L'acusat, que només ha respost a les preguntes de la defensa, ha assegurat al judici que "mai" ha obligat cap dona a prostituir-se i que entre els anys 2008 i 2011 –quan la fiscalia situa els fets- no residia al país.
Entre les tres víctimes alliberades per la Policia Nacional hi havia una menor d'edat, que va arribar al país amb 17 anys per, suposadament, treballar al sector de l'hostaleria.
El gener del 2017 l'Audiència de Girona va condemnar deu membres de la suposada trama i els hi va imposar penes d'entre 1 any i 9 mesos de presó i 5 anys i 3 mesos per delictes de tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual i prostitució coactiva, en un dels casos d'una menor d'edat.
Al judici, tots els integrants van reconèixer els fets pels quals els acusava la fiscalia, que va acabar retirant l'acusació de pertinença a organització criminal.
Faltava per jutjar, però, el suposat líder perquè quan la Policia Nacional va desarticular la trama i va alliberar tres víctimes el sospitós no estava al país.
La fiscal l'acusa de tres delictes de tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual, un d'ells a menor d'edat per una víctima que tenia 17 anys quan va arribar al país des de Bulgària.
L'acusació pública sol·licita una pena de 28 anys de presó.
Segons la fiscal, el processat "juntament amb altres persones que ja han estat condemnades, es dedicava a lucrar-se econòmicament de l'explotació de dones de nacionalitat búlgara a través de la prostitució coactiva a punts que controlava de l'N-II, en concret als termes municipals de Vilademuls, Bàscara i Pontós".
L'acusació sosté que va enganyar tres dones, una menor d'edat, amb falses promeses de feina al sector de l'hostaleria.
Segons recull l'escrit d'acusació, el processat formava part d'una trama que, des de Bulgària, triava dones amb escassa formació, que no parlaven castellà, amb família dependent i amb pocs recursos econòmics.
Un cop captades, les traslladaven al país i les obligaven a exercir la prostitució fins a saldar un suposat deute.
"Em feien treballar tot el dia i els hi havia de donar tots els diners", ha explicat una de les víctimes que ha declarat per videoconferència.
L'acusat nega els fets
La fiscalia sosté que l'acusat va enganyar i obligar a prostituir les tres víctimes entre els anys 2008 i 2011.
L'acusat nega els fets i assegura que "mai" ha fet venir cap dona des de Bulgària fins a les comarques gironines ni les ha obligat a prostituir-se.
A més, subratlla que durant els anys investigats no era al país perquè, de fet, la justícia búlgara li havia retirat el passaport i no podia sortir del seu país.
L'acusat només ha contestat a les preguntes del seu advocat, Joan Pere Zapata, que en demana l'absolució.
Les víctimes que han declarat per videoconferència han assegurat que la trama –encapçalada pel processat, la seva parella i el seu fill- es quedava tots els diners que guanyaven i les amenaçaven per evitar que fugissin.
Un relat que també han confirmat els agents de la Policia Nacional que han detallat que la investigació va començar a finals de l'any 2011 arran de la denúncia de la mare d'una de les víctimes a les autoritats búlgares i que les intervencions telefòniques van confirmar que l'ara jutjat era qui controlava el negoci tot i estar a Bulgària.
El judici continuarà dimarts a la secció quarta de l'Audiència de Girona. | El 2017 l'Audiència de Girona condemnà els membres d'una trama per traficar amb dones búlgares i obligar-les a prostituir-se. Ara, es jutja el líder, que no residia al país quan es va desmantellar la trama. Les víctimes i la policia l'han identificat i acusat de lucrar-se econòmicament de l'explotació. L'home, que ha negat els fets, s'enfronta a 28 anys de presó. | Summarization |
caBreu_abstractive_117 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Kim Jong-un va anunciar la setmana passada que enviaria ‘un sobre de foc’ a l’illa de Guam.
La tria del lloc on cauran no és anecdòtica i eleva molt la tensió mundial.
Guam és un territori no incorporat dels Estats Units i la principal base avançada d’aquest país al Pacífic.
Per a arribar a Guam, a més, els míssils hauran de sobrevolar el Japó, encara que ho facin gairebé eixint de l’atmosfera terrestre i, per tant, tècnicament, no sobrevolin el seu espai aeri reconegut.
Si compleix la seua amenaça, Corea del Nord situarà l’alarma nuclear en un punt que no es veia des de la crisi dels míssils de Cuba.
Però Kim Jong-un va donar una raó per a no fer la prova: els míssils encara estan en fase de construcció, de manera que l’ajornament seria justificat.
La resposta de Donald Trump ha estat furiosa i ha amenaçat Corea del Nord amb un ‘infern de proporcions mai vistes’.
La guerra de les imatges no contribueix precisament a rebaixar la tensió.
Una prova que tindria un gran significat
Si Corea del Nord dispara un míssil, o diversos, i aquests cauen en les aigües territorials de Guam, la prova que tenen la capacitat d’atacar amb armament nuclear a llarga distància serà gairebé indiscutible.
Amb totes les coses que això representa.
Els experts estan d’acord que Corea del Nord té bombes atòmiques i míssils d’un abast important, encara que no és clar si són capaços d’arribar a Amèrica o no, i, en general, asseguren que han miniaturitzat la bomba de manera suficient per a posar-la en un míssil.
L’únic que sembla que els manca encara als nord-coreans és trobar la manera d’aconseguir que la reentrada dels míssils a l’atmosfera es faci en unes condicions de control de calor que no malmetin l’explosiu.
Però en el camí cap a la capacitat militar nuclear aquest no és l’obstacle més important, i tots els altres ja els han superat.
Un temps amb què gairebé no hi hauria capacitat de reacció, si fos un atac real i no pas una prova.
Aquests bombarders no tenen capacitat nuclear però podrien fer un atac a Corea del Nord en resposta a la prova dels míssils.
Als nord-americans, però, no els serà fàcil respondre si Corea del Nord fa la prova.
Interceptar el míssil mentre vola és molt difícil i, si no ho aconseguiren, l’errada deixaria en una posició molt feble l’exèrcit americà, que ha promès protecció antimíssils al Japó i a Corea del Sud.
Per una altra banda, no respondre a una provocació com aquesta seria incomprensible.
Però bombardar Corea del Nord, encara que fos de manera molt controlada i només sobre instal·lacions militars, obriria una crisi de conseqüències impossibles de calcular.
Guam, la diana involuntària
Al bell mig d’aquesta batalla global, l’illa de Guam ha esdevingut la diana involuntària, el petit territori sobre el qual està en joc, de nou, la tensió nuclear.
Guam és una petita illa del Pacífic políticament organitzada com un territori no incorporat dels Estats Units.
Això significa que els seus habitants són ciutadans dels Estats Units a tots els efectes però no tenen representació política directa a escala federal.
Per tant, no poden votar i no tenen representació en el congrés.
Guam 159.000 habitants, dels quals entre sis i set mil són militars.
Guam ha estat definida en diverses ocasions com el ‘portaavions impossible d’enfonsar’.
A l’illa hi ha dues de les bases militars més importants dels Estats Units i el seu aeroport militar és un dels més complets del món, ja que té un armament i un abastiment de fuel suficients per a lluitar sol durant mesos.
La setmana passada, la CBS va enviar-hi un periodista que va poder filmar algunes de les instal·lacions.
En total, el 29% del terreny de l’illa, que té les dimensions d’Eivissa, és compost per bases militars dels Estats Units.
Aquest percentatge augmentarà quan comence a desmantellar-se la base militar americana d’Okinawa al Japó i els seus efectius siguen instal·lats a Guam.
Aleshores la superfície dedicada a l’exèrcit ocuparà prop de la meitat de l’illa.
A Guam, l’exèrcit i el turisme són les dues grans fonts de negoci.
Tot i això, no hi ha cap moviment significatiu a favor de la independència de l’illa i, en tot cas, la discussió és si ha de formar part d’una unió amb les Marianes o bé s’ha d’incorporar a l’estat d’Hawaii o si ha d’intentar ser un estat dels Estats Units, una perspectiva que sembla molt allunyada de la realitat.
El governador i el parlament de l’illa són escollits pels ciutadans de Guam, un 37% dels quals són chamorros, la població originària de l’illa i de les Marianes.
Entre els chamorros hi ha el segment de població més contrari a la presència dels Estats Units a l’illa.
El governador de Guam ha emès un missatge a la població per a mirar de tranquil·litzar-la, arran de les amenaces coreanes i, significativament, recorda als Estats Units que ells també en són part. | Kim Jong-un ha comunicat que atacarà l'illa de Guam, un territori no incorporat dels EUA on tenen bases militars importants. Ara bé, han d'idear com fer-ho sense que l'explosiu es malmeti en reentrar a l'atmosfera. Una intercepció fallida dels míssils afectaria l'acord de l'exèrcit americà amb el Japó i Corea del Sud, i bombardejar Corea del Nord comportaria grans conseqüències. | Summarization |
caBreu_abstractive_1666 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | ERC seria la primera força en unes eleccions estatals a Catalunya, però el PSC recuperaria terreny i li disputaria la victòria.
Aquesta és una de les conclusions del baròmetre d'octubre del CIS, fet públic aquest dijous i que a nivell estatal pronostica que el PSOE guanyaria clarament, amb Cs a força distància, superant el PP en el segon lloc.
A Catalunya, però, l'escenari seria ben diferent.
Aquest organisme ofereix per primer cop els resultats filtrats per comunitats autònomes, cosa que permet calcular els resultats de forma territorialitzada -sempre, però, estant alerta que, com que només s'han fet 461 enquestes a Catalunya, el marge d'error aquí és d'entre el 4,5% i el 5%-.
Per exemple, es pot fer pronòstic de vot per comunitats, usant la mateixa polèmica fórmula que utilitza el CIS per oferir la projecció de vot a nivell estatal -és a dir, tenint en compte només la intenció directa i la simpatia-.
PROJECCIÓ DE VOT DEL CIS A CATALUNYA, AMB LES DADES DEL CIS, I RESULTAT DEL 2016
Segons aquesta, ERC s'imposaria amb un 25,1% dels vots, quasi set punts més dels obtinguts en les eleccions del 2016.
El PSC, però, se situaria a quasi un punt de distància, amb el 24%, 7,9 punts més que en els darrers comicis, mentre que tant En Comú Podem com el PDECat perdrien cadascú 5,6 punts de vot.
Els comuns retindrien el 18,9%, però passarien del primer al tercer lloc, mentre que l'antiga CDC tan sols en conservaria el 8,3%.
El superaria Cs, en el quart lloc, tot i que tan sols pujaria 1,1 punts, fins al 12%.
La caiguda més forta la patiria el PP, que arreplegaria només un 4,7% de les paperetes, tot i que el 2016 en va sumar el 13,4%.
Quedaria poques dècimes per sobre del Pacma, que podria arribar al 3,4% -el doble que els darrers comicis-.
Vox, que també aspira a obtenir representació, difícilment n'aconseguiria per alguna circumscripció catalana, ja que el CIS preveu que hi tregui un 1,1% dels vots.
Líders més valorats
Pel que fa als líders polítics catalans i espanyols més valorats, també hi ha notables diferències respecte les preferències del CIS a nivell estatal.
Els enquestats a Catalunya només aproven Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés, mentre que, just darrere i ja per sota del 5, se situen els líders d'Units Podem, Pablo Iglesias (4,57) i Alberto Garzón (4,41).
La nota de la líder d'En Comú Podem, Lucía Martín, és poc rellevant, ja que tan sols la coneix un 2% dels enquestats catalans.
Més enrere se situen el president espanyol, Pedro Sánchez (4,4), i la candidata del PSC i ara ministra, Meritxell Batet (4,16), força per davant de l'altre membre català de l'executiu central, el titular d'Afers Exteriors, Josep Borrell (3,3), de l'ala més jacobina del PSOE.
El supera el portaveu del PDECat a Madrid, Carles Campuzano (3,7), força per davant d'Albert Rivera (1,89) i Pablo Casado (1,75), que tanquen el rànquing.
PUNTUACIÓ DELS LÍDERS CATALANS I ESPANYOLS, ENTRE ELS ENQUESTATS CATALANS DEL CIS
Les diferències respecte el resultat estatal de l'enquesta també s'evidencien quan es demana per quin dels quatre líders espanyols es preferiria com a president de l'Estat.
En els dos casos, Sánchez és el favorit, però, mentre Rivera és la segona opció a l'Estat, a Catalunya ho és Iglesias, que hi té més del doble de partidaris que la mitjana espanyola.
En canvi, el líder de Cs cau de quasi el 17% a l'Estat a menys del 10%, mentre que Casado s'enfonsa a Catalunya, on només un 2,6% el voldria com a president.
En un i altre àmbit, però, hi ha un gruix important d'enquestats que no vol cap d'aquestes opcions o no es decanta.
PREFERÈNCIES PER A LA PRESIDÈNCIA DE L'ESTAT, ENTRE ELS ENQUESTATS DEL CIS A ESPANYA I A CATALUNYA
Una última notable diferència de percepció arriba quan es pregunta quin partit és el culpable de l'alt nivell de crispació política.
A l'Estat, afirmen en primera opció que ho són els partits independentistes (27,8%) i, molt a prop, el PP (27,3%), amb Cs, Podem i PSOE a molta distància, rebent cadascú prop del 7% de les citacions.
Un 21,6% creu, però, que tots els partits en són responsables.
En canvi, per als catalans, els principals culpables són el PP (36,6%) i Cs (32,9%), amb els partits independentistes a molta distància (14,1%).
Igualment, menys d'un 1% creu que PSOE i Podem tinguin responsabilitats en els nivells de crispació política i el percentatge d'equidistants que les reparteix és també força inferior que en la mitjana estatal (13,6%).
RESPONSABLES DE LA CRISPACIÓ POLÍTICA, ENTRE ELS ENQUESTATS PEL CIS A ESPANYA I CATALUNYA | El baròmetre d'octubre del CIS conclou que, a escala estatal, el PSOE guanyarà, Sánchez és el preferit per a la presidència de l'Estat i els partits independentistes i el PP, els responsables de la crispació política. Pel que fa a Catalunya, ERC seria la primera força, Tardà és l'únic líder que aprova l'enquesta. | Summarization |
caBreu_abstractive_1829 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El davanter del FC Barcelona Leo Messi ha assegurat que "no" es compara ni amb el madridista Cristiano Ronaldo "ni amb ningú", que només intenta "ajudar" el seu equip, a més d'afirmar que l'holandès Frank Rijkaard ha estat l'entrenador "més important" de la seva carrera perquè "va confiar" en ell i el va fer debutar amb el primer equip.
"Crec que és cosa de la premsa, que busca tota mena de comparacions, en el joc i en allò aconseguit.
Jo, personalment, intento ajudar el meu equip, créixer cada any i fer la meva feina bé.
No em comparo ni amb ell -Cristiano- ni amb ningú.
Penso en mi i en els meus companys i a treure els partits endavant", ha declarat en una entrevista al canal de televisió egipci MBC.
En aquest sentit, assenyala que els uneix només una relació esportiva.
"Ens coneixem d'enfrontar-nos i res més, mai ens vam veure fora del terreny de joc per a conèixer-nos i tenir una relació.
Ell està en un altre equip, res més", ha indicat.
Sobre el conjunt blanc, l'internacional argentí ha destacat la lluita que mantenen totes les temporades.
"El Reial Madrid és un club molt gran amb molta història i moltíssims grans jugadors, van passar estrelles impressionants.
És normal la lluita amb el rival perquè són dos dels més grans equips del món.
El Madrid és un rival molt complicat, sempre es fa difícil guanyar la Lliga espanyola", ha subratllat.
A més, la 'Pulga' ha parlat de les seves cinc FIFA Pilota d'Or, i ha explicat que "qui la guanya és perquè ho mereix".
"Cadascú fa la seva feina i respecto la gent que vota, els companys de professió i els periodistes", ha dit.
"Ha estat increïble tenir les cinc Pilotes d'Or, però no només això, sinó aconseguir tot el que vaig aconseguir amb el Barcelona, ha estat una cosa impressionant", ha expressat.
"Rijkaard ha estat l'entrenador més important de la meva carrera"
D'altra banda, Messi no ha dubtat a l'hora d'assenyalar el tècnic més important de la seva carrera.
"Tots els entrenadors que he tingut a Primera m'han deixat coses, però crec que el més important en la meva carrera ha estat Rijkaard.
Si ell no hagués decidit posar-me en el primer equip perquè entrenés i jugués potser no hagués arribat mai al primer equip.
Sempre vaig dir que ha estat per a mi una persona molt important perquè va confiar en mi, em va ficar en el moment just, em va fer jugar en el primer equip", ha manifestat.
L'argentí també ha afirmat que té pensat retirar-se en el conjunt blaugrana.
"La meva intenció és quedar-me sempre a Barcelona i retirar-me aquí, però un mai pot saber què passarà al futbol.
No tinc pensat ni una altra Lliga ni un altre club", ha explicat.
Ha valorat la confiança que té en els seus companys a l'equip culer a l'hora de jugar.
"Ens coneixem bé, no fa falta ni mirar-nos", ha reconegut.
"Crec que el primer equip del Barcelona resumeix el que és el planter del club.
T'ensenyen des de molt petitó a tractar bé la pilota, a jugar per sota, tota mena de treball amb la pilota.
Per això surten tants nois i arriben a Primera, perquè fan el mateix que tota la seva vida", ha apuntat.
A més, considera que als nous fitxatges els hi costa agafar l'estil blaugrana.
"Quan un ve de fora i no està acostumat a això li costa, però és tot entrenament", ha afegit.
Per aquesta raó, creu que la seva manera de jugar amb la selecció argentina "és una altra cosa".
"Un està acostumat a jugar amb l'equip cada tres dies, i a la selecció s'ajunten companys amb els quals entrenes poc i el tècnic et demana fer coses diferents", ha declarat, tot i que ha reconegut que el seleccionador Gerardo 'Tata' Martino té la "mateixa filosofia" que el Barcelona.
També ha parlat de Diego Armando Maradona, el seu seleccionador al Mundial de Sud-àfrica 2010.
"Fa molt que no parlem.
Ell té la seva vida i jo la meva.
Però tenim una gran relació", ha afirmat.
Finalment, Messi, que ha reconegut que li agrada i segueix "el futbol anglès i italià", ha afirmat que li agrada la vida tranquil·la.
"Sóc molt natural, una persona molt simple.
Em van educar per tenir educació, respecte i humilitat, és la meva personalitat", ha dit.
"Sóc una persona tranquil·la, m'agrada estar amb la meva família", ha conclòs. | El davanter del FC Barcelona ha declarat que no es compara amb Cristiano Ronaldo i ha admès que el Reial Madrid és un gran rival. A més, Messi ha destacat la importància de l'entrenador Frank Rijkaard en la seva carrera per haver-li donat l'oportunitat d'entrenar i jugar amb el primer equip. També agraeix molt les cinc Pilotes d'Or. | Summarization |
caBreu_abstractive_1238 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El coordinador general de CDC, Josep Rull Foto: Europa Press
El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha defensat que la consulta sobiranista es realitzi el 9 de novembre, i ha assegurat que aquesta "seguirà viva" tot i que el Tribunal Constitucional (TC) la impugni o suspengui.
Així s'ha pronunciat en una entrevista a Europa Press, després que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega (UDC), hagi plantejat posposar la consulta si el TC la recorre , i que el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol (UDC) i el conseller de Territori, Santi Vila (CDC), hagin manifestat que no es poden treure les urnes el 9N si s'impugna .
"La consulta es farà a l'empara d'una llei emanada d'un parlament legítim i democràtic, el Parlament de Catalunya", ha subratllat Rull, que només ha previst que en el cas "molt excepcional" que hagi d'ajornar-se hauria de ser fruit d'un acord consensuat per tots els partits que donen suport al dret a decidir -CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP-.
Així, després de preguntar-li si una de les opcions que estudien és posposar la consulta si el TC la recorre, ha afirmat: "Això ja ho veurem.
Ara, l'objectiu és el 9N i qualsevol decisió l'haurem de prendre tots els qui hem pactat la data i la pregunta.
La força de l'èxit ha estat la unitat i la mantindrem durant tot aquest procés fins al 9 de novembre".
Tot i això, ha advertit que, immediatament després que el TC recorri la llei de consultes o el decret de convocatòria, no es quedaran de braços plegats i continuaran "lluitant democràticament" per posar les urnes el 9N.
Per aquesta raó, ha assenyalat que amb una eventual suspensió no s'acaba tot i aprofundiran en una sèrie d'accions com la de la defensa jurídica davant del TC, la de demanar empara internacional i a treballar "per substituir legalitat per legitimitat".
Sobre si cal posar les urnes el 9N tot i que se suspengui, s'ha limitat a destacar que "les urnes seran legítimes perquè el poble de Catalunya voldrà que siguin legítimes, i es guanyarà aquesta legitimitat".
Campanya passi el que passi
Rull també ha anunciat que, tot i que el TC la impugni, activaran la campanya electoral de la consulta "l'endemà" que es convoqui.
Així, ha recordat que la futura llei de consultes recull que la campanya pot començar l'endemà de signar la convocatòria de la consulta i estableix un període, que ha de determinar el mateix decret, a partir del qual es pot fer en els mitjans públics.
Després de preguntar-li si la campanya pot realitzar-se malgrat que el TC la recorri, Rull ha estat explícit: "Sí, perquè és una campanya per la democràcia en si mateixa.
Es pot fer i hi ha llibertat d'expressió, i això va més enllà de la pròpia llei".
"No ens frenarem.
Digui el que digui el TC continuarem explicant que volem votar el 9N i volem votar 'sí sí' perquè tenim un dret que és la llibertat d'expressió", ha recalcat Rull, després de precisar que la campanya inclourà actes públics i edició de material, com en les campanyes electorals tradicionals.
Insta PP i C's a exposar les seves posicions en campanya
Per al futur secretari general de CDC, la campanya és una oportunitat per fer un debat públic en què quedin exposades totes les posicions, també la de les del PP i C's, i els ha instat a aprofitar aquest "dret", tot i que també al PSC.
"Estem ansiosos que Alicia Sánchez-Camacho expliqui a la societat catalana perquè està en contra de la independència", ha subratllat Rull, com va passar en el debat que s'ha fet la setmana passada entre el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el cap de la campanya del 'no', Alistair Darling.
Segons el dirigent de CDC, cada partit podrà fer la seva respectiva campanya i ha confiat que els partidaris de la consulta -CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- es conjurin per crear una de transversal i conjunta pel 'dret a decidir'.
Sense tancar-se a cap possibilitat, davant de l'escenari que es votés i guanyés el 'sí sí', ha argumentat que amb ERC, com a mínim, al Govern, seria més fàcil la construcció d'un Estat català, la negociació amb el Govern i la comunitat internacional: "Serà evidentment més fàcil fer-ho des d'un Govern més ampli, compactat i fort, que no amb l'actual, concebut en una Catalunya autònoma".
Segons Rull, no és hora d'assenyalar-se amb el dit i sí de fer possible que la consulta tiri endavant, "i si algú té algun dubte, davant hi ha un Estat espanyol que farà tot el possible per evitar que això passi". | Josep Rull, el coordinador general de CDC, ha afirmat que la consulta sobiranista del 9-N es realitzarà per molt que el TC la impugni o suspengui. Aposta per seguir lluitant democràticament per fer-la possible i ho justifica amb el dret a la llibertat d'expressió. També ha anunciat que després de la convocatòria començarà la campanya electoral de tots els partits. | Summarization |
caBreu_abstractive_2248 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El govern espanyol ha aprovat aquest divendres presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) pel decret de creació del departament d'Exteriors de la Generalitat, que encapçala el conseller Raül Romeva.
Tal i com han explicat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, l'executiu estatal considera que hi ha un "conflicte de competències" i que el Govern estaria excedint les funcions que li té atribuïdes l'Estatut en matèria internacional.
A més, Català ha detallat que han demanat la suspensió immediata del decret de creació del departament, que si fos acceptat pel TC, deixaria la conselleria amb l'estructura i les seves funcions invalidades.
Amb aquestes accions, el govern espanyol pretén frenar "la internacionalització del procés" que ha manifestat la Generalitat que vol impulsar amb aquest departament.
Després de recórrer la setmana passada la creació de la comissió d'estudi del Procés Constituent del Parlament, el consell de ministres ha aprovat aquest divendres fer el mateix amb el departament d'Exteriors de la Generalitat.
Primer va reclamar un informe a l'advocacia de l'Estat i un dictamen al Consell d'Estat, consultant si els preceptes legals i polítics que el govern espanyol al·legava eren suficients per portar al TC el departament d'Exteriors.
Rebut l'aval d'aquests dos organismes consultius, l'executiu ha tirant endavant la impugnació.
Soraya Sáenz de Santamaria i Rafael Catalá han comparegut en roda de premsa després del consell de ministres per explicar la decisió.
Tots dos han al·legat que l'executiu detecta un "conflicte de competències" en considerar que el departament d'Exteriors intenta atribuir-se funcions que no li pertoquen i que, a criteri del govern estatal, competent a l'Estat de manera "exclusiva".
La vicepresidenta ha recordat que la llei d'Acció Exterior està recorreguda i suspesa pel TC, i que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va manifestar en el seu discurs d'investidura que "la intenció de la creació del departament d'Exteriors comportava la internacionalització del procés d'independència".
I és que per a Sáenz de Santamaría, aquestes dues qüestions sumen més valor al seu recurs davant el TC.
Català, per la seva part, ha concretat que el conflicte de competències que al·lega el govern espanyol rau en que "les relacions internacionals és exclusiva de l'Estat", que hi ha "jurisprudència al respecte" i que "les accions internacionals o a la UE que vulguin fer les comunitats autònomes han d'estar sempre coordinades amb el ministeri".
A més, Català ha explicat que el recurs al Constitucional va acompanyat de la petició "de suspensió del decret" de creació del departament que encapçala Romeva.
"La no suspensió podria generar conseqüències contràries al nostre ordenament jurídic.
Si el TC atorga la suspensió, el decret queda suspès i el que hauria de fer la Generalitat és reajustar la seva decisió, perquè el departament perd la virtualitat i fonament jurídic i tota la seva estructura deixa d'existir", ha dit, tot afegint si se suspèn "el departament desapareix i la Generalitat haurà de decidir si modifica estructures o el suprimeix".
A més, ha advertit que, més enllà del departament, "les accions concretes i quotidianes dels consellers també tenen un marc normatiu" i s'haurà d'adequar a la llei i el repartiment de competències constitucional i estatutari.
Per últim, Català ha volgut treure-li ferro al recurs recordant que la impugnació davant el TC és "la forma habitual de resoldre les discrepàncies i els conflictes de competències, la forma ordinària".
En aquest sentit, ha assegurat que el govern espanyol ha portat al Tc al Govern en diverses ocasions, "però també la Generalitat ha portat una trentena de recursos per conflicte de competències" al Constitucional.
Preguntada per les queixes del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sobre la manca d'informació d'aquestes decisions per part de Mariano Rajoy, Sáenz de Santamaría ha assegurat que el socialista "no ha mostrat cap interès ni ha preguntat al Govern" per aquesta qüestió des que es va avisar de les intencions que tenia, i ho ha comparat amb "l'interès mostrat per Albert Rivera (C's)".
En aquest sentit, ha convidat a Sánchez a "esclarir la seva posició" respecte dels independentistes, deixar clar si comptarà amb "l'abstenció o l'absència" dels partits sobiranistes per tal de ser investit i de governar, i a explicar "per què ha preferit donar força als grups parlamentaris –de DiL i ERC del Senat- quan són els que plantegen les qüestions que després s'han de recórrer al TC". | Després de recórrer la creació de la comissió d'estudi del Procés Constituent del Parlament, l'executiu espanyol ha presentat un recurs contra la creació del departament d'Exteriors de la Generalitat per frenar la internacionalització del procés. Sáenz de Santamaría i Catalá argumenten que hi ha un conflicte de competències perquè la Generalitat està desenvolupant accions que no li pertoquen. | Summarization |
caBreu_abstractive_889 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El jutge de l’audiència espanyola José de la Mata assenyala l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley com a nexe de les operatives de la família Pujol a Andorra, segons que consta a la interlocutòria dels registres, on fa seva la tesi de la fiscalia.
De la Mata sosté que els elements que consten al procediment relacionen tots els imputats amb l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i la seva dona Marta Ferrusola, que consten com a titulars dels fons en comptes bancàries a aquest país; uns diners, destaca, dels que no s’ha pogut acreditar l’origen.
De la Mata apunta també especialment a la dona de l’ex-president, Marta Ferrusola, que el 2014 –mentre la majoria dels membres de la família tancaven les seves estructures financeres- va assolir un nivell més d’opacitat i es va assignar per a ella un dels quatre comptes de la fundació Kopeland del seu fill Jordi, de manera que va desaparèixer qualsevol document bancari.
Basa aquesta acusació en la troballa d’un full de sol·licitud d’operacions a compte que permet considerar que pot ser atribuïda a la dona de l’ex-president la disposició dels fons de la família Pujol Ferrusola fins el moment en què cada fill va obrir el seu propi compte, tal com consta -diu el jutge- a la informació que van enviar les autoritats andorranes.
Segons el jutge, Marta Ferrusola disposava de tres contractes bancaris a Andorra, un a Andbank i dos a BPA.
Dels dos de BPA, un es va obrir a través de Kopeland Foundation, on va ingressar 166.834 euros i 916.995 dòlars americans.
L’11 de juliol del 2014 la dona de l’ex-president va transferir 838.244 euros d’aquests comptes a un altre compte que havia obert al seu nom a Banco Madrid.
A la interlocutòria que ordena els registres que van tenir lloc aquest dimecres als domicilis i oficines dels Pujol, De la Mata comparteix el criteri de la fiscalia espanyola, que considera necessari i imprescindible registrar els domicilis de l’ex-president de la Generalitat i de la seva dona, Marta Ferrusola, perquè ‘el contrari suposaria un enorme perjudici per a les investigacions i per a l’esclariment dels fets’ perquè permetria destruir proves essencials per a les investigacions.
Segons el jutge, la família Pujol Ferrusola ha coordinat durant anys la gestió d’un important patrimoni econòmic de procedència no determinada a Andorra i probablement en d’altres jurisdiccions, assignant-lo a tota mena d’inversions mobiliàries, immobiliàries i operacions financeres de diferent tipus a diferents jurisdiccions, sempre en benefici de la família.
El jutge assenyala l’ex-president i la seva dona i apunta que existeixen indicis consistents que revelen pautes comunes d’actuacions, coordinació d’activitats, assignació de rols, distribució o repartiment de quantitats multimilionàries entre tots ells en funció dels ingressos que es rebien en coptes bancàries ocultes que mantenien en jurisdiccions estrangeres a més d’utilitzar un particular sistema de rendició de comptes per controlar aquests repartiments de fons.
Segons de la Mata, malgrat que l’expresident va argumentar que el patrimoni tenia com a origen el llegat de l’avi Florenci, no s’aporta cap element que permeti contrarestar la veracitat d’aquesta versió.
A més, asseguren que ‘mai al llarg dels anys, ni tan sols últimament amb les actuacions judicials ja en marxa han preguntat al seu germà Jordi per aquestes qüestions elementals ni han sentit curiositat per fer-ho.’
De la Mata basa també les sospites sobre l’ex-president de la Generalitat en l’operativa dels Pujol per ocultar el patrimoni a la dona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironés.
Segons el jutge, la documentació d’un dels comptes de la Banca Reig hi consta el document on el fill gran de l’expresident apunta que el propietari dels fons que s’hi ingressen és Jordi Pujol i Soley.
Recorda que disposa d’un segon document manuscrit de l’expresident datat al maig del 2001 on aquest afirma ser el propietari del compte, i declara que en el cas de la seva defunció tot el que hi hagi al compte ha de passar a Marta Ferrusola.
Segons De la Mata, els registres que van tenir lloc aquest dimecres tenien per objecte intervenir tots els efectius que puguin servir com a mitjà de prova per acreditar o comprovar la comissió dels suposats delictes investigats, que són els de blanqueig de capitals, delicte contra la hisenda espanyola, un o diversos de falsedat en document mercantil, tot i que no en descarta altres que puguin aparèixer respecte a la existència d’organització criminal. | De la Mata acusa l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de ser l'enllaç de les operatives financeres a Andorra de tota la família. Segons el jutge, la seva esposa tenia comptes bancaris a Andorra amb diners dels quals no en pot confirmar la procedència. També sospita que la família s'ha coordinat durant anys per distribuir-se molts milions. | Summarization |
caBreu_abstractive_1790 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | "Xavier Domènech és l'únic candidat que pot governar sense mentir ni robar".
Amb aquest missatge clar i directe, la número dos de Podem, Irene Montero, ha reclamat el vot pels "comuns" des del Prat de Llobregat, el gran feu d'ICV, on Lluís Tejedor fa 35 anys que n'és l'alcalde.
La dirigent de la formació lila ha dibuixat a la perfecció l'estratègia de la coalició de Domènech en aquestes eleccions: carregar contra els dos blocs en pugna en aquestes eleccions.
A uns, per la seva unilateralitat; als altres, per la seva incapacitat per reconèixer la plurinacionalitat; i a tots dos per la seva política social i els casos de corrupció que esquitxen a alguns dels partits que els conformen.
Tot mentre Domènech concentra els principals dards en Ciutadans, a qui algunes enquestes apunten com a vencedor de les eleccions.
Centrant-se en els independentistes, Montero ha subratllat que la declaració unilateral d'independència "no tenia legitimitat democràtica" perquè les formacions independentistes van tenir prou suport per governar a les passades eleccions del 2015, però no per emprendre un camí de desconnexió.
Com ja va fer Pablo Iglesias des de Tarragona el dilluns, ha acusat el govern de Junts pel Sí d'haver "estafat" els catalans.
Mirant cap al bloc constitucionalista, els ha retret que "a toc de corneta del cap de l'Estat no escollit democràticament" s'hagi fet president d'Espanya Mariano Rajoy i "ara també de Catalunya" amb l'aprovació del 155.
Assenyalar que hi ha coses en les quals els dos blocs no són tan diferents és també una de les estratègies de campanya.
L'argamassa, denuncien, és la corrupció que esquitxa a PP i a Convergència, als qui ha acusat d'haver agafat "la riquesa dels ciutadans i haver-se-la emportat a Suïssa i a Panamà".
També ha recordat que Ciutadans i el PDECat comparteixen la mateixa formació política a Europa, on estan "votant el mateix posant traves" perquè es persegueixin els paradisos fiscals.
La defensa buida de la plurinacionalitat del PSOE
Cap dels blocs, ha pronosticat Montero, podrà derrotar l'altre.
I precisament per això ha reivindicat que és el moment del "diàleg" i de buscar "solucions democràtiques".
Aquí és on entra el referèndum acordat que defensen tan els "comuns" com Podem.
El principal escull: l'alineació del PSOE amb PP i C's.
La dirigent de Podem ha acusat els de Pedro Sánchez i els de Miquel Iceta de defensar una plurinacionalitat buida de contingut.
"El PP i Ciutadans no volen assumir la realitat plurinacional i el PSOE i el PSC, malgrat que diguin que Espanya és plurinacional, quan es tracta de reconèixer que els catalans són sobirans per decidir, reconeixen que tenen una visió nacional", ha etzibat.
La candidata d'Aznar a Catalunya
Ho ha dit durant tot el dia i ho ha tornat a repetir al Prat: els "comuns" no faran presidenta Arrimadas ni per acció ni per omissió.
Domènech busca fer quallar que ella és, en realitat, la candidata de l'expresident espanyol José María Aznar, que en una entrevista abans de les eleccions va demanar el vot per a ella, pel PP i pel PSC, en aquest ordre.
"Ho sentim, la seva candidata no serà presidenta de Catalunya.
Tant Domènech com la número quatre de la llista, Marta Ribas, i l'economista Vicenç Navarro han retret al govern de Junts pel Sí que hagi mantingut les retallades imposades pels governs d'Artur Mas.
Això ha passat, ha dit el cap de llista dels "comuns", perquè hi ha esquerres que s'han "doblegat" a la voluntat de la dreta.
Ho ha dit adreçant-se a ERC i la CUP, a qui ha acusat d'haver oblidat les retallades i, per tant, "la gent del país".
Ara bé, Domènech ha advertit que van ser els "comuns" els que van apostar per fer pivotar aquesta campanya en l'agenda social mentre els seus rivals polítics deien que no se'n parlaria.
"Doncs ho hem aconseguit posar al centre", ha reivindicat Domènech, que ha psat de manifest que C's demanen una abstenció a la investidura d'Arrimadas canvi de pactar una "agenda social" i també la CUP ha assegurat que un eventual acord amb ERC i Junts per Catalunya es basarà en l'"agenda social". | Irene Montero, la número dos de Podem, ha demanat el vot pels comuns i ha afirmat que Domènech és l'únic candidat que governaria sense mentir ni robar. Ha criticat els dos blocs polítics per la seva unilateralitat, incapacitat per reconèixer la plurinacionalitat, la política social i la corrupció. A més, ha destacat la importància de dialogar i trobar solucions democràtiques. | Summarization |
caBreu_abstractive_828 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | ACTUALITZACIÓ: Valtonyc derrota definitivament Espanya: la justícia belga en denega l’extradició
Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, és a punt de saber què decideix finalment Bèlgica sobre la petició d’extradició de l’estat espanyol contra ell, després de més de tres anys d’exili i de periple judicial.
El Tribunal d’Apel·lació de Gant l’ha citat avui al matí a primera hora per comunicar-li la sentència sobre l’execució de l’euroordre emesa per l’Audiència espanyola, que el reclama per una condemna de tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons.
Les autoritats espanyoles volen extradir-lo per un delicte d’injúries a la corona, un altre d’enaltiment del terrorisme i un d’amenaces.
El tribunal flamenc ha tingut dubtes molt seriosos sobre la viabilitat de concedir l’extradició, sobretot amb els delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la corona, fins al punt que aquest darrer delicte, arran del cas Valtònyc, ha arribat a desaparèixer del codi penal belga perquè el Tribunal Constitucional va dictaminar que atemptava contra drets fonamentals.
Però queda el dubte si hi haurà extradició per amenaces.
Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressió
El tribunal de primera instància de Gant ja va rebutjar l’euroordre, per tots tres delictes, però la fiscalia, en representació de la posició espanyola, va recórrer contra la decisió al tribunal d’apel·lació.
I després dels tres anys llargs que han passat d’ençà del primer revés contra l’euroordre espanyola, Valtònyc és molt a prop d’aconseguir una victòria definitiva.
Perquè dos dels tres delictes pels quals el reclamen han estat desacreditats i pràcticament es descarta que siguin acceptats pels jutges belgues.
A l’octubre, el Constitucional de Bèlgica va tombar una llei històrica de l’estat que castigava les injúries contra el rei.
Va sentenciar que era inconstitucional i que vulnerava el dret fonamental de la llibertat d’expressió.
La sentència responia a una pregunta que li havia formulat el tribunal de Gant.
Volia veure si hi havia la doble tipificació en aquest delicte, és a dir, que el delicte pel qual era perseguit en l’estat emissor de l’euroordre (Espanya) en tenia un d’equivalent en el codi penal de l’estat receptor de l’euroordre (Bèlgica).
Ara el tribunal de Gant ha de prendre una decisió tenint en compte la resolució contundent del Tribunal Constitucional belga.
Però també una altra resolució important per als interessos del cantant: la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la petició d’extradició per enaltiment del terrorisme.
El tribunal de Gant va demanar al TJUE si podia acceptar l’euroordre per la via ràpida pel delicte d’enaltiment del terrorisme, tal com demanaven les autoritats espanyoles; pretenien d’aplicar-li el codi penal espanyol actual, que és més punitiu en relació amb aquest delicte.
Però el Tribunal de Luxemburg va dir que no, que li havien d’aplicar el codi penal vigent quan havia estat condemnat.
Les decisions respectives del Tribunal Constitucional de Bèlgica i del TJUE pràcticament tanquen la porta a l’extradició per aquests dos delictes.
Però resta pendent el d’amenaces.
La paraula la tindrà el tribunal d’apel·lació de Gant.
El delicte d’amenaces no condicionals –és a dir, que es profereixen sense que hi hagi un objectiu concret a canvi de cessar-les– té la doble tipificació en el codi penal belga i en l’espanyol.
Són delictes compartits, i això permetria de concedir l’extradició, si més no, per aquest delicte.
Ara, cal tenir en compte que el tribunal de primera instància ho va desestimar amb l’argument que Valtònyc era emparat per la llibertat d’expressió en el context d’un concert.
Si el tribunal d’apel·lació subscriu aquest punt de vista, l’extradició fracassarà.
Amb tots aquests precedents, la defensa de Valtònyc confia que no hi haurà pas extradició per cap dels tres delictes.
Si, tanmateix, el tribunal flamenc accedeix a executar l’euroordre per amenaces, el cantant ha demanat de complir la pena a Bèlgica, sense necessitat de ser extradit a l’estat espanyol.
Una opció que, segons la defensa, és possible i que s’ha fet en casos anteriors quan la persona té un arrelament al país.
Els advocats del cantant també han demanat al tribunal de Gant que, si opta per l’extradició per amenaces, deixi clar en la sentència que no el podran empresonar pas per cap dels altres dos delictes, que són els que tenen associades penes més altes.
La defensa de Valtònyc no descartar tampoc de recórrer en última instància al Tribunal de Cassació si la sentència de demà fos desfavorable.
Tot i això, ho decidirà tan bon punt hagi analitzat la decisió judicial, perquè aquesta darrera instància accepta molt pocs casos, i per qüestions més aviat procedimentals. | L'estat espanyol demana l'extradició de Valtònyc per tres delictes: injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces. El tribunal belga ja ha descartat l'extradició pels dos primers delictes. Després de tres anys, la decisió final depèn de si el Tribunal d'Apel·lació de Gant el condemna pel tercer delicte d'amenaces, però la defensa confia que no serà així. | Summarization |
caBreu_abstractive_901 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L’epidèmia de la covid-19 sembla que desapareix gradualment d’Europa i l’Àsia a mesura que s’acosta la temporada d’estiu, però colpeja amb força a l’hemisferi sud, especialment a l’Amèrica Llatina, el nou epicentre de la malaltia, amb més d’un milió de casos detectats.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit el brot a Llatinoamèrica com la situació ‘més complexa’ a la qual s’enfronta l’entitat a escala mundial.
En aquest sentit, el mes de juny serà crucial, perquè respondrà a la incògnita de si els sistemes sanitaris dels estats són capaços de resistir a la covid-19 i contenir-la.
A la crisi sanitària, s’hi afegeix una fràgil situació econòmica que impedeix a la major part de l’Amèrica Llatina de fer un confinament gaire estricte i prolongat.
En molts estats, hi ha bosses de pobresa importants i molts treballadors informals que no tenen mitjans per a subsistir en un confinament ni tampoc cobertura sanitària.
Això ha fet que molts governs apliquin mesures de relaxament tot i que encara no han arribat al pic de la pandèmia.
Molts dels estats llatinoamericans tampoc no tenen uns sistemes sanitaris preparats per a aquesta emergència.
Només tres –Cuba, l’Argentina i l’Uruguai– tenen més de vint-i-set llits per cada 10.000 habitants, una xifra global baixa si la comparem amb els cinquanta llits de mitjana de la Unió Europea o els 123 de Corea del Sud.
Malgrat que la pandèmia encara no ha començat a recular, alguns sistemes sanitaris ja estan al límit.
A Xile, les unitats de cures intensives estan al 88% de la seva capacitat i a Santiago arriben fins al 97%.
Al Perú, hi ha menys de dos-cents llits disponibles per a pacients crítics, i al Brasil, moltes regions no tenen ni una unitat de cures intensives.
Una de les principals preocupacions és Haití, que, tot i que de moment ha reportat uns pocs milers de casos, té un sistema molt feble, amb set llits per cada 10.000 habitants, i només dos laboratoris a tot el país.
Tot i que molts estats s’han estat preparant d’ençà que el virus va arribar a Europa, la capacitat dels hospitals és molt justa i un repunt dels pacients ingressats podria portar de seguida al col·lapse.
L’estat més afectat és el Brasil, amb 720.000 casos i 37.900 morts, el segon estat amb més infectats del món.
També són preocupants les dades del Perú, amb prop de 200.000 casos, que ja és el vuitè estat amb més casos.
Els següents són Xile, amb 143.000 casos detectats, i Mèxic, que va superar els mil casos diaris el 4 de juny i acumula 120.000 casos i 14.000 morts.
Un altre estat amb una tendència preocupant és Nicaragua, que va decidir de no fer confinament i anar cap a la immunitat de grup, com van voler fer al començament Suècia i el Regne Unit.
El govern va haver de rectificar, però en uns pocs dies ja s’ha passat de vint-i-cinc casos, notificats el 17 de maig, a 1.118 ara mateix.
A l’altre extrem hi ha l’Argentina, que va decretar el confinament el 20 de març, quan només hi havia 150 casos i tres morts, i ha anat aplicant un pla de desconfinament per fases.
Actualment, té registrats 23.600 casos i 693 morts.
L’Uruguai també va actuar de pressa i el 24 de març, amb 189 casos i cap mort, va tancar la frontera i va donar un subsidi a totes les persones més grans de seixanta-cinc anys perquè es quedessin a casa i no anessin a treballar.
Ara hi ha 845 casos i vint-i-tres morts.
Ara com ara, a l’Amèrica Llatina hi ha 1.362.191 casos detectats i 67.269 morts.
Segons les dades d’ahir, un terç dels casos nous i un 42% de les morts les darreres vint-i-quatre hores a escala mundial es van concentrar en aquesta part del món.
Per comparar-ho, Europa va representar un 13% de les morts i dels casos nous. | A Europa i Àsia estan disminuint els contagis de covid-19, però l'OMS ha anunciat que la situació a l'Amèrica Llatina és la més difícil a la qual s'enfronta. Hi ha més d'un milió de casos detectats i és difícil aturar el contagi per la situació econòmica, que impedeix un correcte confinament, i pels sistemes sanitaris, que ja estan al límit. | Summarization |
caBreu_abstractive_1149 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Poc després de dos quarts d'onze de la nit, el Govern espanyol -a través del ministeri de la Presidència- ha difós un extens comunicat en què condemna la xiulada a l'himne espanyol que ha tingut lloc al Nou Camp abans de començar la final de la Copa del Rei.
Sota el títol "Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidos en la celebración de la final de la Copa de S. M. el Rey".
Les autoritats espanyoles condemnen els "atacs contra els símbols que representen al conjunt dels espanyols", i afirma que qualsevol mostra d'intolerància és "reprotxable".
També es declara molt crític amb els qui promouen aquesta mena d'accions que pretenen fer pagar les seves conseqüències a la resta dels ciutadans, "envers els quals no han mostrat cap mena de consideració".
El Govern espanyol convoca la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport per proposar sancions
El govern espanyol ha condemnat aquest dissabte al vespre la xiulada que hi ha hagut al Camp Nou abans de la final de la Copa del Rei.
A través d'un comunicat, ha criticat "els atacs contra els símbols que representen el conjunt dels espanyols, a la democràcia que els empara i a la convivència que comparteixen".
L'executiu espanyol considera que "qualsevol manifestació d'intolerància és sempre reprotxable" i indica que encara ho és més "quan es busca la repercussió pública aprofitant un espectacle esportiu" .
A més, ha anunciat que aquest dilluns ha convocat la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport per denunciar els fets i proposar sancions.
Text íntegre (en castellà) del comunicat del ministeri espanyol de la Presidència
Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidos en la celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey
El Gobierno condena los ataques contra los símbolos que representan al conjunto de los españoles, a la democracia que los ampara y a la convivencia que comparten.
?De la misma manera, considera que cualquier muestra o manifestación de intolerancia es siempre reprochable; y lo es más todavía cuando busca la repercusión pública aprovechando un espectáculo deportivo, que todos los españoles tienen derecho a disfrutar, sin la protesta y la perturbación que algunos quieran imponer.
Las cuestiones ideológicas o políticas no deben interferir el normal desarrollo de los acontecimientos sociales, culturales y deportivos.
Y aprovechar un encuentro de fútbol para escenificar una protesta de carácter político es una falta de respeto para este deporte, para el conjunto de los aficionados y para todos los españoles, que tienen derecho a disfrutar de este partido como lo que es, un espectáculo deportivo, y, al mismo tiempo, a ser respetados a través de los símbolos que nos representan a todos y a nuestra democracia.
Por tanto, quienes promueven y participan de actuaciones como ésta pretenden hacer pagar las consecuencias de su proceder a los aficionados al deporte y al conjunto de los ciudadanos, a quienes no demuestran la más mínima consideración.
En todo caso, la intolerancia de algunos no debe poner en riesgo la convivencia de todos.
En consecuencia, se ha convocado para este mismo lunes, 1 de junio, la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, con el objetivo de proceder a denunciar las actuaciones inconvenientes y, en su caso, proponer las sanciones que fueran procedentes, en aplicación de la vigente legislación, cuyos principios deben ser preservados, tal y como se había indicado ya a los presidentes de la Real Federación Española de Fútbol y de los clubes participantes en la final, en cartas remitidas el pasado 27 de mayo por el presidente del Consejo Superior de Deportes y el secretario de Estado de Seguridad.
Sábado, 30 de mayo de 2015. | L'executiu espanyol ha criticat a través d'un comunicat la xiulada a l'himne espanyol que hi ha hagut al Camp Nou abans de l'inici de la final de la Copa del Rei. Considera que s'ha aprofitat un esdeveniment esportiu per atacar els símbols de l'Estat i és una falta de consideració envers els ciutadans. També ha anunciat que s'imposaran sancions. | Summarization |