id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_119 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El govern arriba al ple del parlament sense cap abstenció garantida en el debat a la totalitat del pressupost.
Els comptes de la Generalitat pengen d’un fil, perquè tots els partits de l’oposició han registrat esmenes a la totalitat i només amb els vots favorables d’ERC i de Junts no n’hi ha prou perquè continuï endavant la tramitació dels comptes.
El govern no ha aconseguit el suport de la CUP, que dissabte va reiterar el seu vet, i tampoc s’ha assegurat l’abstenció d’En Comú Podem perquè els comptes superin el primer tràmit parlamentari.
Aquest matí, a les 8.30, hi ha convocat un consell executiu extraordinari per discutir l’estat de la qüestió.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va convocar-lo ahir a la nit després de la reunió entre el govern i els comuns, a la qual Junts no va enviar cap representant.
El secretari general de la formació, Jordi Sànchez, va comparèixer a mitja tarda per reclamar que el parlament deixi tramitar els comptes i va tancar la porta a modificar-los per acontentar En Comú Podem.
Sànchez va dir que Junts no acceptaria que, “per la porta del darrere”, es canviés el pressupost presentat pel conseller d’Economia, Jaume Giró.
“Allò que no vam acordar amb la CUP no ho acordarem amb els comuns.”
Anàlisi d’Odei Etxearte: El govern, acorralat i amb el projecte de legislatura per refer
Així doncs, a la reunió d’ahir al Palau de la Generalitat només van assistir-hi membres d’ERC i dels comuns.
Però alhora Aragonès i Giró es van reunir privadament, segons que han explicat a VilaWeb fonts del govern.
Va ser una reunió a petició del president que va durar uns quinze minuts.
Fonts d’ERC diuen que estan perplexos perquè els seus socis de govern no van assistir a la reunió convocada amb els comuns.
En aquesta reunió, finalment, no va haver-hi cap acord, però els equips negociadors volen continuar els contactes.
Segons el govern, va ser una reunió productiva.
En canvi, fonts d’En Comú Podem van dir a Europa Press que la negociació està encallada.
Els comuns també van voler insistir en la divisió del govern; a parer seu hi ha una trencadissa entre ERC i Junts.
Aragonès, que va descartar de negociar amb el PSC, veu com el temps s’escola i el govern no ha pogut obtenir ni tan sols una abstenció dels seus socis parlamentaris potencials.
L’anterior govern de Quim Torra ja va pactar el pressupost amb En Comú Podem arran de l’oposició de la CUP, una operació que es podria repetir.
Si avui els comptes superessin el debat a la totalitat, la coalició governamental guanyaria temps, un mes, fins a la votació definitiva.
Però per a aconseguir-ho, el govern necessita el marge que li donaria la retirada d’una de les esmenes a la totalitat a última hora.
En el ple que comença a les dues de la tarda, hi ha temps fins al darrer moment, just abans de la votació, de retirar les esmenes a la totalitat que han registrat tots els grups tret dels que formen part del govern.
La CUP és improbable que ho faci, tenint en compte que les seus òrgans interns ja s’han reunit i han pres la decisió de mantenir l’esmena; el govern ha descartat en tot moment l’opció de pactar amb el PSC, i només queda oberta, ara per ara, l’opció dels comuns.
Tot a una sola carta, i sense que hi hagi acord en aquest sentit entre els socis de govern.
Si cauen els comptes, la conseqüència directa serà la pròrroga pressupostaria.
Una més d’aquests últims anys, per la incapacitat dels partits polítics catalans d’arribar a acords que reuneixin majories parlamentàries.
La situació de blocatge podria aturar bona part de les inversions previstes gràcies a la disponibilitat dels diners provinents dels fons europeus. | El Govern de la Generalitat intentarà fins a l'últim moment que el pressupost superi el debat a la totalitat al parlament. Tots els partits de l'oposició han registrat esmenes a la totalitat i de moment el govern no ha arribat a un acord ni amb la CUP, que ha anunciat que la seva decisió és ferma, ni amb els comuns. | Summarization |
caBreu_abstractive_1640 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Aquest dilluns ha nascut una nova publicació digital dedicada a la cultura enogastronòmica que va començar el seu camí fa dos anys amb l’edició en castellà gastrotalkers.com.
El portal pretén ser una mirada informativa a l’enogastronomia d’un país, que defensa la comunicació reflexiva i cuinada a foc lent i es basa en notícies, reportatges i entrevistes, receptes de cuina i propostes d’agenda pensades per a lectors interessats en l’especialització i en un intercanvi d’informació més reposat.
La directora de Gastrotalkers.cat és la publicitària Núria Escalona i el mitjà digital compta amb un equip de col·laboradors ampli i especialitzat per a cadascuna de les seccions dissenyades.
L’espai neix amb la voluntat d’imprimir una nova mirada, reflexiva i pausada, sobre la cultura enogastronòmica, centrada en l’experiència personal, viscuda i sentida, basada en entrevistes i reportatges en profunditat, i també amb un apartat important dedicat a l’agenda i a la descoberta de nous espais gastronòmics.
A nivell filosòfic, Gastrotalkers.catdefensa l’ideari del fundador i president del moviment Slow Food, Carlo Petrini, qui en relació a la gastronomia diu: “És una ciència completa i multidisciplinar que l’acadèmia es va negar a acceptar durant anys.
És holística i quan parlem d’ella, parlem de tot allò humà quan es tracta de menjar.
És física, química, biologia, genètica, agricultura, història, antropologia, sociologia, identitat cultural i, encara que no ho creguin, economia política”.
Per aquest motiu, les seccions de Gastrotalkers.cat van més enllà de la informació gastronòmica, buscant els orígens, el com i el per què dels aliments, de la cultura, de les múltiples cuines que hi ha a Catalunya, de les tradicions i dels seus motius, de la nutrició i de les conseqüències d’optar per uns productes o per uns altres, de l’alimentació sostenible que ha d’assegurar la continuïtat del planeta i del consum bo, sa i just, és a dir, saludable.
Des de Gastrotalkers.cat s’ha intentat sempre posar l’accent en la importància de triar bé l’alimentació perquè és una manera de fer salut, de forjar identitats i de generar atractiu i interès pel país.
L’edició en català de Gastrotalkers consta de quatre grans apartats: magazine, restaurants, agenda i receptes.
El magazine recull la informació que diàriament es publica i es classifica en diferents seccions: orígens, entre copes, rebost, voltem, de proximitat o a taula, entre d’altres.
Restaurants és un cercador d’establiments gastronòmics de Catalunya, tanmateix és un cercador que va creixent a mesura que el portal avança donat que es publiquen les fitxes dels restaurants sobre els quals s’ha informat i a més de la seva pertinent fitxa es relacionen amb les informacions que s’han publicat sobre ells.
L’agenda inclou les diferents activitats relacionades amb l’enogastronomia que es fan al territori català.
I receptes és un cercador que també anirà creixent i evolucionant a mesura que ho faci el portal.
Aquestes quatre seccions, en la seva amplitud, estan enfocades al conjunt del territori català.
En cada una de les seccions i apartats, hi ha la voluntat d’aprofundir amb rigor i franquesa en la riquesa enogastronòmica del país que el mitjà tractarà de posar en valor periòdicament amb articles d’especialistes i professionals del món de la comunicació i del sector foodie.
Gastrotalkers.cat també destaca per una mirada diferent a nivell comunicatiu i periodístic.
En temps de rapidesa i d’immediatesa, l’equip aposta per una comunicació cuinada a foc lent, anant al detall, a l’anàlisi i convidant el lector a la reflexió.
La voluntat de l’equip és dotar de temps, valors i sensibilitat els continguts que es publiquen.
Amb l’edició en català el ritme de publicacions serà més intens amb la voluntat de donar resposta a les necessitats comunicatives detectades al sector.
L’estrena de Gastrotalkers.cat s’ha fet coincidir amb la Diada de Sant Jordi i per aquest motiu el primer escrit editat en la versió en català està dedicat a les lectures enogastronòmiques i les menges típiques de la diada del llibre i de la rosa a Catalunya, com el pa de Sant Jordi. | Aquest dilluns s’estrena l’edició en català de Gastrotalkers.com, un portal enogastronòmic, fundat fa dos anys en castellà, que segueix els preceptes del moviment Slow Food. El portal constarà de diferents seccions en les quals s’informarà, de manera pausada i reflexiva, no només de l’oferta enogastronòmica de Catalunya, sinó de tot allò que té a veure amb el menjar. | Summarization |
caBreu_abstractive_516 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Cacau Pastisseria d’Olot amb Lluís Riera al capdavant ha creat una mona de 2,24 metres de xocolata per la ‘trencada’ que cada dilluns de Pasqua organitza a la plaça major per a aquells que ‘no tenen padrins’.
En aquesta novena edició, el protagonista és l’ou com a símbol de la primavera i la fertilitat però també amb un missatge reivindicatiu al darrere.
Amb el lema, ‘per repartir la mona cal trencar els ous’ hi ha una referència explícita a la coneguda metàfora que va dir el regidor de Vic Joan Coma -‘per fer la truita cal trencar els ous’- durant un ple, un gest que l’ha portat a ser investigat per un delicte de sedició i que va provocar una onada de suports.
La picada d’ullet, però, va més enllà perquè el convidat que aquest any trencarà la mona serà el mateix Joan Coma.
La figura d’enguany és una escultura feta amb 300 ous de xocolata que pesa 60 quilos.
A nivell de demarcació, el Gremi de Pastissers Artesans preveu vendre una xifra similar de mones durant aquesta Setmana Santa i arribar a les 150.000.
Han fet falta entre cent hores de treball per construir la mona que es trencarà en pocs segons el pròxim 17 d’abril, dilluns de Pasqua, a la plaça major d’Olot.
La ‘trencada de mona’ que des de fa vuit anys organitza Lluís Riera de Cacau Pastisseria està pensada per a aquells ‘que no tenen padrins’ però el seu impulsor recorda que és un acte festiu obert a tothom i que es paga amb les donacions voluntàries de la gent.
Enguany la presa de xocolata que poden comprar els que hi vulguin col·laborar és un ou.
La mona d’aquesta any és la més alta, arriba als 2,24 metres –pesa 60 quilos- i està feta amb 300 ous de xocolata de diferents mides i sabors –blanca, amb llet i negra- col·locats amb forma de columna escultòrica i una ànima de xocolata al seu interior per estabilitzar-la.
El seu creador explica que la tècnica que ha utilitzat és la del buit alhora que l’ha dissenyada perquè tingui un final ‘molt espectacular’.
Està pensada perquè la figura es desmunti amb pocs tocs.
L’ou com a símbol de primavera i amb el referèndum de fons
L’any passat l’escultura que va dissenyar va ser el Gegant d’Olot, un emblema per la ciutat i tot un repte.
En aquesta nova edició, Riera ha apostat pel gran protagonista de Pasqua, l’ou, com a símbol de fertilitat i de l’arribada de la primavera.
El tema, però, té una doble lectura ja que també fa al·lusió a la ja famosa frase del regidor de la CUP de Vic Joan Coma, ‘per fer la truita cal trencar els ous’ i l’ha reconvertit en ‘Per repartir la mona cal trencar els ous’.
Segons explica Riera, ‘aquest és l’any del referèndum, volem data i pregunta i també vivim una situació anòmala de càrrecs electes perseguits i jutjats per defensar unes idees, com és el cas flagrant de Coma a qui demanaven 8 anys de presó per haver pronunciar aquesta metàfora’.
És per això que ha convidat públicament a tots els càrrecs electes amb causes a la justícia per defensar el dret a decidir.
Riera s’ha volgut sumar així a les mostres de suport que ha rebut el regidor i l’ha convidat a ser l’encarregat de trencar la mona d’enguany, una invitació que Coma ha acceptat.
L’any passat calculen que van aplegar un miler d’assistents.
A comarques gironines confien arribar a les 150.000 mones
El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques gironines espera que les vendes de mones d’aquesta Setmana Santa vagin a bon ritme i igualar les xifres de l’any passat.
Calculen que el 2016 van vendre prop de 150.000 mones a tota la demarcació, un 5% més que la campanya anterior.
El seu president, Josep Costa, explica que alguns ho veuen com a un indici de ‘recuperació’ però recorda que bona part dels establiments continuen fent mones més petites que les que es feien abans de la crisi.
I això vol dir que, en realitat, els ingressos són menors.
El que no ha canviat en els quatre últims anys, segons Costa, són els preus, que oscil·len entre els 20 i 40 euros en funció de la mida.
Com marca la tradició, els ous i els pollets són els protagonistes però també els personatges que surten a la televisió, molt sol·licitats pels fillols.
Un any més, Costa ha reivindicat la mona artesanal, feta el mateix dia, com a garantia de qualitat.
‘El pastisser treballa a l’obrador des de les tres de la matinada per fer les mones que li han encarregat d’aquell dia; de nata, de crema o de xocolata; com cada any, vol vendre il·lusió i tenir la botiga plena de gent’, afegeix el president del gremi. | Enguany, Cacau Pastisseria ha creat una mona de 2,24 metres i 60 quilos amb motiu de la tradicional "trencada" que se celebra cada Dilluns de Pasqua a la plaça major d'Olot. Ja és la novena edició i aquest any s'ha triat l'ou com a protagonista. L'encarregat de trencar-la serà Joan Coma, regidor de Vic investigat per un delicte de sedició. | Summarization |
caBreu_abstractive_1234 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Una de les alumnes de l'Ateneu Popular de Nou Barris Foto: Marina Bou
És un diumenge de 1977 i els veïns de Nou Barris es preparen per "segrestar" la cultura.
Tanquen el guarda de seguretat d'una fàbrica del carrer Portlligat, tallen el telèfon, ocupen els barracons i els converteixen en l'actual Ateneu Popular de Nou Barris.
Aquest és l'origen del "circ social".
Els primers nens en conèixer aquest tipus de circ van ser els dels 80 i, des d'aleshores, ha esdevingut una mena d'espai educatiu per a "nens del barri amb problemes i nens del barri amb menys problemes", explica a Nació Digital l'educador social i veritable ànima de l'ateneu popular, Antonio Alcántara.
"És un espai molt positiu, ja que, després de veure's al circ, els nens es veuen pel barri i ja han trencat les barreres per relacionar-se", assegura.
L'essència del "circ social" és, doncs, el circ com a eina educativa.
Treballant tècniques de circ i valors com l'esforç, la superació, l'autoestima, el treball en equip o la cooperació, l'aprenent canvia la percepció que té de si mateix i és capaç de fer coses que pensava que no faria .
"A més, quan fas un taller o una representació al barri o a l'institut, la teva comunitat també canvia aquesta percepció.
El circ fa possible lo impossible", afegeix Alcántara.
Quan era adolescent, els més grans de l'ateneu van ensenyar-li a fer malabars i, així, es va guanyar la vida un parell d'anys.
Amb el que havia après, passava el barret per les terrasses de Gràcia.
"Qui es dedica al circ ha de fer una aposta vital molt important.
No és una vida estable i ara mateix, amb les retallades, és molt difícil actuar", declara el pedagog.
Fins ara, l'ateneu ha tingut un pressupost de 900.000 euros, del qual un 50% era finançament públic i l'altra recursos propis.
Només una meitat d'aquest pressupost es dedica a treballadors i estructura, assegurant que l'altre 50% anirà a activitats.
Ara, però, s'intenten adaptar a la crisi.
Invertint el 33% de recursos públics disponibles en espectacles, pretenen recuperar un altre 33% més de finançament.
El que completaria el 100%, seria autogestió pura, per venta de serveis com a entitat.
Si mai hi hagués un benefici econòmic, es destinaria al projecte.
D'aquesta manera, tenen independència respecte les decisions que prenen.
Dels 80 ençà
L'Ateneu Popular de Nou Barris no va néixer per acollir circ.
És a principis dels 80 quan els comediants i els artistes de circ es comencen a passejar pel barri i l'art pren els carrers, es transforma i l'edifici de l'ateneu esdevé un dels punts de trobada dels artistes.
El seu nou lloc d'assaig té sostres alts per penjar trapezis i fer malabars, i funciona per assemblees cada cop més multitudinàries.
Els habitants de Nou Barris descobreixen el circ i comença una espècie de simbiosi: el veí es converteix en artista i l'artista en veí.
Molts, fins i tot, el converteixen en la seva manera de viure i munten companyies pròpies.
Són els creadors dels programes formatius actuals de l'ateneu i responsables, en gran part, de portar fins a dia d’avui el concepte del "circ social".
L'únic ateneu de Barcelona que fa circ porta molts anys dempeus.
És per a tothom, rics i pobres, i, fins i tot, es pot fabricar un mateix el material.
"Hi ha un punt autodidacta molt interessant", afirma Alcántara.
"És un esport no competitiu, sinó cooperatiu, busca complementar", insisteix.
Tot i així, tots treballen els mateixos valors.
"Quan s'han de muntar els trapezis ho fan nois i noies", assegura l'educador.
Aquesta és una de les maneres d'allunyar les criatures de tot tipus de prejudici.
Educació subliminar, es diria.
Tot amb tot, el "circ social" no està orientat a formar professionals, només tracta de posar un granet de sorra en la formació de la persona.
Això sí, sempre pot passar que la llavor plantada a l'ateneu acabi convertint-se en una veritable vocació, com és el cas de molts dels professors que ara donen classe al lloc que va fer créixer l'artista que porten dins. | L’any 1977, els veïns de Nou Barris van ocupar una fàbrica del barri i la van convertir en l’Ateneu Popular de Nou Barris. Aquest espai ha acollit el circ social des dels anys vuitanta, un conjunt d’activitats que serveixen per inculcar els valors de comunitat i solidaritat en els nens i nenes del barri, sense importar la seva procedència. | Summarization |
caBreu_abstractive_899 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | La Fira de Mollerussa i la FEMEL han renovat per tres anys més la col·laboració ja establerta el 2014 entre les entitats i que inclou avantatges per als expositors d’aquesta organització presents a la Fira de Sant Josep (entre 40 i 50 empreses), així com la seva participació en els òrgans de Comitè i Consell Directiu de Fira Mollerussa, dóna en el nou contracte “un pas més enllà” per impulsar la internacionalització del certamen.
El conveni l’han signat l’alcalde de Mollerussa i president de la Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de l’Associació Provincial de la Indústria i Comerç de la Maquinària Agrícola (APRICMA) i el Gremi de Marquistes i Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils, Eduard Abella, les dues entitats associades a la FEMEL.
Solsona ha destacat que el nou text recull la voluntat de “establir aliances estratègiques de futur, articulant activitats que puguin enfortir als dos”, al mateix temps que ha ressaltat el paper d’aquest conveni com a “garantia” de la presència del sector professional als certàmens de Mollerussa, no només la Fira de Sant Josep sinó també a l’Autotrac i l’Autotardor.
Per la seva part, Abella ha parlat de “sinergies” i de la importància de la internacionalització de les fires, sigui amb visitants o amb missions.
Sobre aquest punt, ha valorat de forma molt positiva la visita prevista per a enguany a la Fira de Sant Josep del cònsol de Polònia, mostrant el seu interès per establir un contacte entre aquest i els fabricants de maquinària.
Exportació
El president d’APRICMA ha valorat, positivament també, el primer conveni signat amb la institució firal fa tres edicions, alhora que ha destacat l’alt nivell de les empreses de Ponent fabricants de maquinària agrícola i el fet que gairebé el 30% de la seva producció vagi per a exportació.
També en aquest sentit s’ha expressat el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, qui ha insistit en la col·laboració amb FEMEL pel que fa a nivell d’òrgans de la Fira i d’organització de jornades, alhora que ha defensat l’ampliació de la col·laboració “per treballar conjuntament” en l’apartat de la internacionalització del certamen.
Jornada Tècnica
Segarra ha recordat que la Fira de Sant Josep de Mollerussa acull avui dimecres, 9, i dijous, 10, de forma prèvia al certamen i dins la programació formativa d’aquest, la jornada Agricultura de precisió en conreus extensius, la qual l’any passat va aplegar 300 professionals i que en aquesta edició s’ha ampliat a dos dies.
Així, dimecres a la tarda, la Sala d’Actes de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell acollirà la sessió tècnica, amb la presentació d’aspectes relacionats amb l’agricultura de precisió per part d’experts i empreses del sector, mentre que dijous al matí es dedicarà a la demostració en camp, on es podrà observar el funcionament de la maquinària que incorpora aquesta tecnologia.
El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP, Antoni Diaz, serà l’encarregat d’inaugurar dimecres a les quatre de la tarda la jornada a les instal·lacions de la Cooperativa d’Ivars, mentre que la demostració de camp es farà a la Finca de Can Sinén, al Camí de dalt de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.
Actes institucionals
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, serà l’encarregat d’inaugurar oficialment la CXLIV Fira de Sant Josep de Mollerussa, en un acte que tindrà lloc el dia 18 al matí.
El certamen, però, estarà obert des de dijous, 17, i fins diumenge, 20, en horari de deu del matí a les vuit del vespre.
Ho ha explicat l’alcalde Solsona qui ha afegit que la visita, juntament amb la de la resta de consellers que està previst presideixin els actes del certamen “reforcen a nivell institucional la importància de la Fira de Sant Josep com a lloc de trobada del sector agrari, industrial i ramader del territori”.
A banda, el 17 a la tarda es farà la inauguració del Saló de l’Automòbil a càrrec del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, mentre que el dissabte,19, la fira dedicarà la jornada al Dia de la Comarca, amb la Recepció als Alcaldes del Pla d’Urgell i posterior visita al Recinte Firal i amb la presència als actes de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.
El mateix dissabte està previst també el tradicional Sopar de l’Expositor, trobada que estarà presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, mentre que diumenge, 20, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, serà l’encarregada de cloure el certamen. | La Fira de Mollerussa i la FEMEL han renovat per tres anys més el conveni que van establir el 2014. Aquest nou contracte inclou avantatges per als expositors presents a la Fira de Sant Josep. Un dels objectius principals d’aquest nou acord és la internacionalització del certamen. El president Carles Puigdemont inaugurarà la CXLIV Fira de Sant Josep de Mollerussa. | Summarization |
caBreu_abstractive_1722 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | La Junta de Museus de Catalunya ha donat llum verd a la declaració del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal com a "museu d'interès nacional" en considerar que té una "significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya i que reuneix les condicions que, segons la Llei de Museus, fan que sigui susceptible de ser declarat museu d'interès nacional".
Entre aquestes condicions, destaca la importància i el valor elevat del conjunt de béns culturals de les seves col·leccions i l'interès del seu patrimoni museístic.
L'acord per declarar el Museu de Lleida d'interès nacional, que arriba en ple litigi per les obres de Sixena que Aragó reclama a Catalunya, forma part del "Compromís amb l'art i el patrimoni de Lleida", que Vila va presentar el setembre.
Es tracta d'un programa d'actuacions en els principals equipaments patrimonials de les terres de Lleida amb l'objectiu de reforçar la seva capitalitat artística i cultural amb el consens, la complicitat i la participació de la resta de les administracions públiques de la ciutat i del territori.
En el seu dictamen, la Junta de Museus determina que les col·leccions del Museu de Lleida reuneixen un conjunt de béns culturals que "comprenen pràcticament totes les èpoques de la història i de l'art del país i les fan patents a través d'objectes destacats, d'altíssim nivell".
A més, les diferents col·leccions que constitueixen el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal tenen, en el seu conjunt, "un valor patrimonial de primer ordre".
El fons, amb 32.000 objectes, està integrat bàsicament per tres col·leccions: la de l'antic Museu Diocesà, la d'arqueologia de l'Institut d’Estudis Ilerdencs i la del tresor de la catedral de Lleida.
La Junta de Museus considera que el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal és un equipament patrimonial "indispensable" per entendre les terres de Ponent i, en conseqüència, per a una comprensió global de Catalunya i dels territoris vinculats a la cultura catalana.
En el seu informe, la Junta també ressalta "la permeabilitat de la cultura catalana cap a les zones més properes de l'Aragó, amb una important influència mútua", i recorda que "la fluctuació constant dels límits territorials ha impregnat de catalanitat tota la zona que ara és administrativament aragonesa, però que ha vist marcada tota la seva història per la influència lleidatana i, especialment, pel paper fonamental que ha jugat en aquest fet el bisbat de Lleida, al qual pertanyien fins fa només 21 anys una part considerable de municipis aragonesos".
En aquest sentit, el dictamen corrobora que "el conjunt del museu de Lleida és indispensable, doncs, no només per entendre la història i la cultura catalanes sinó, fins i tot, les d'Aragó".
A partir de la resolució de la Junta de Museus, l'expedient de la declaració del Museu de Lleida com a museu d'interès nacional, serà signat en els pròxims dies pel conseller de Cultura, Santi Vila.
Actualment, completen la llista de museus d'interès nacional la Fundació Joan Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu Episcopal de Vic, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu de Montserrat i el Museu Picasso.
Compromís amb Lleida
L'acord per declarar el Museu de Lleida d'interès nacional forma part del "Compromís amb l'art i el patrimoni de Lleida", que va presentar el setembre passat el conseller Vila a la capital del Segrià.
Es tracta d'un programa d'actuacions en els principals equipaments patrimonials de les terres de Lleida amb l'objectiu de reforçar la seva capitalitat artística i cultural amb el consens, la complicitat i la participació de la resta de les administracions públiques de la ciutat i del territori.
Mitjançant aquest programa, el Departament de Cultura implementa un seguit d'accions estratègiques amb l'objectiu de consolidar el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal com un dels grans centres museístics, no tan sols de les terres de Ponent i dels territoris propers, sinó també del conjunt del país.
Les accions del Govern encaminades a preservar, enriquir i difondre el patrimoni artístic i cultural del Museu de Lleida, es fan també extensives a la resta dels monuments, museus i centres d'art més significatius de la ciutat, com ara la Seu Vella, la catedral vella de la ciutat, i la resta d'edificis històrics que conformen el Turó de la Seu i el Centre d'Art la Panera.
Amb aquest programa i les mesures que se'n deriven, el Departament de Cultura certifica el ferm compromís amb la totalitat del conjunt de monuments i institucions museístiques i patrimonials de les terres de Lleida, i molt especialment amb el Museu de Lleida, en un moment en què la integritat de les col·leccions del Museu es troben amenaçades pel plet sobre la titularitat dels béns procedents de l'antic Reial Monestir de Sixena. | En ple litigi sobre la titularitat dels béns del monestir de Sixena que Aragó reclama a Catalunya, la Junta de Museus de Catalunya ha donat llum verda a la declaració del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal com a museu d'interès nacional. Amb aquest dictamen, Cultura pretén consolidar el Museu de Lleida com un dels grans centres museístics del país. | Summarization |
caBreu_abstractive_2764 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Després de setmanes d'incògnita sobre el futur del Festival Internacional del Circ, que fins ara tenia lloc a Figueres, el certamen comença a perfilar la setena edició.
Finalment, serà Girona la ciutat que acollirà el certamen del 22 al 26 de febrer de l'any que ve.
Les carpes del festival s'emplaçaran al Camp de Mart i el muntatge serà "quasi idèntic" que el que es feia a l'Alt Empordà, amb l'única excepció que s'hi instal·larà una carpa més.
El director del festival, Genís Matabosch, afirmava a principis de juliol que renunciava a continuar impulsant-lo, sobretot després que no tirés endavant el Museu del Circ.
Amb tot, afirma a l'ACN, que el motiu principal és la forta tramuntana que bufa a Figueres.
Diverses ciutats s'han interessat per acollir-lo i "de manera natural" es va establir un diàleg amb la capital gironina, que cada any acull ja el Gran Circ de Nadal.
El principal motiu del trasllat del festival és, segons Matabosch, la forta tramuntana que bufa aquesta època de l'any, que pot assolir més de 90 quilòmetres per hora de vent continu, que obligaria a suspendre les funcions.
"No ens podíem seguir exposant any rere any a que això pogués passar, perquè l'anul·lació d'una representació hauria comportat la ruïna del Festival i la seva mort definitiva", ha precisat.
En les sis edicions d'Elefant d'Or hi ha hagut diverses ocasions en què s'han vist afectades pel vent, però només en dies de muntatge o assaigs.
Tot i això, l'impulsor de la iniciativa no amaga que la "il·lusió" per poder tirar endavant el Museu Europeu del Circ a la Casa Nouvilas de Figueres els havia fet restar importància a "l'amenaça" que suposaven els tramuntanals.
El "bloqueig polític" a l'hora de tirar endavant la inversió que requeria la rehabilitació de l'espai per poder obrir al públic el museu els ha fet caure la "bena dels ulls" i "tocar de peus a terra" amb l'objectiu de buscar una alternativa en vistes al futur.
"D'una manera natural va sortir el tema durant una trobada amb l'Ajuntament de Girona per parlar amb el Gran Circ de Nadal.
El nostre objectiu principal per canviar de ciutat és poder conservar el festival i l'edició del 2018 estava totalment a l'aire", ha especificat Matabosch.
El fet que es traslladi a pocs quilòmetres de Figueres facilita el desplaçament dels espectadors, que principalment provenen de les Comarques gironines.
A més, el conveni amb el municipi empordanès vencia aquest any.
24 atraccions inèdites a Europa
Algunes de les principals companyies del món del circ ja han confirmat la participació a Elefant d'Or 2018 dels seus nous muntatges artístics.
Així, el Gran Circ estatal de Rússia, el Circ Nacional de Vietnam o el Circ Nacional de Pyongyang presentaran al festival les seves noves 'troupes' d'acròbates.
En total, s'oferiran 24 atraccions inèdites a Europa que competiran davant un jurat d'experts internacionals per a aconseguir un dels Elefants dalinians d'or, el guardó que dona nom al certamen.
Les 30.000 entrades de l'esdeveniment es posaran a la venda al públic el 3 d'agost.
Prèviament, els espectadors d'anteriors edicions hauran tingut possibilitat d'adquirir-les de manera preferent.
El ple de Figueres tomba la moció per garantir la continuïtat
Els impulsors del Festival Internacional de Circ van anunciar a principis de juliol que renunciaven a organitzar una nova edició, després que el Museu del Circ no acabés tirant endavant.
Amb tot, l'equip de govern de la ciutat empordanesa va afirmar llavors que treballaria per evitar que el certamen marxés de la ciutat, però el ple de Figueres va tombar la moció que havia de garantir la continuïtat del Festival del Circ i l'aposta municipal per la creació del museu dedicat a aquesta disciplina.
Els grups d'ERC, la CUP, Compromís d'Esquerres i els dos regidors no adscrits i exmembres de CiU hi van votar en contra.
Només va comptar amb el suport dels seus promotors, el PDecAT i el PP (amb un dels seus regidors ara també com a no adscrit), mentre que Ciutadans es va abstenir i el PSC va abandonar la sessió extraordinària abans que la proposta se sotmetés a votació.
La majoria de formacions es van mostrar crítiques amb la gestió de l'equip de Govern, a qui van acusar de no haver fet la feina a temps i de no aportar suficients dades econòmiques que avalin el projecte. | La setena edició del Festival Internacional del Circ se celebrarà a Girona del 22 al 26 de febrer. Fins ara, Figueres havia acollit el festival, però la forta tramuntana que hi bufa durant aquesta època ha portat als organitzadors a buscar un nou emplaçament. Els impulsors també se sentien decebuts pel fracàs del projecte del Museu del Circ a Figueres. | Summarization |
caBreu_abstractive_2774 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El secretari general del PSPV-PSOE Ximo Puig ha defensat aquest dimecres que mai ha deixat de ser federalista i defensar la plurinacionalitat de l'Estat afegint que té "una trajectòria ben clara respecte al valencianisme i a la identitat i defensa de la cultura del nostre país".
Puig s'ha manifestat d'aquesta manera durant el debat entre els candidats a les primàries del PSPV, que se celebren aquest diumenge, i davant els retrets de l'altre candidat, Rafael García, pel suport a Susana Díaz en les primàries del PSOE.
García ha dit que en qüestions de federalisme i concepció de l'Estat, Susana Díaz "està més pròxima a les tesis de Mariano Rajoy i del PP" i ha dit que Puig, amb el seu suport a l'andalusa, va defensar "el model centralista i de rebuig a la plurinacionalitat".
El candidat ha llençat a Puig que "no resulta creïble que ara ens vulguis fer creure altra cosa".
L'alcalde de Burjassot (Horta Nord) ha dit que en el 39 Congrés federal es va aprovar reformar la Constitució "per perfeccionar el model plurinacional" i donar resposta als sentiments d'identitat, estabilitzant la descentralització, econòmica política i pressupostària.
"Hem d'evitar caure en el menyspreu al diàleg i la confrontació que porta el PP o els independentistes catalans" ha dit, afegint que els socialistes han de plantejar un diàleg de caràcter global i una oferta d'una Espanya federal "amb més autogovern i respecte a les competències en matèria de llengua, educació i cultura amb millora del finançament i reequilibri territorial de les inversions públiques.
Per la seva banda Ximo Puig ha remarcat que des del País Valencià s'ha de tenir una mirada pròpia i ha reivindicat que des de la Generalitat Valenciana s'ha tornat a apostar per ser una comunitat oberta, visitant per primera vegada Euskadi i amb reunions amb Catalunya.
L'actual dirigent socialista ha dit que cal buscar aliances per a un millor finançament, "federalitzant Espanya però també el PSOE, i el Senat".
En aquest sentit ha dit que tornarà a plantejar una entesa amb els partits valencians en aquesta cambra.
El cara a cara entre Puig i Díaz ha estat marcat pels continus retrets.
L'actual secretari general del PSPV ha defensat contínuament la gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana i el fet que els socialistes hagin recuperat el govern després de 20 anys.
Davant les acusacions de García pel suport a l'abstenció del PSOE en la investidura a Rajoy, el dirigent socialista ha defensat que mai ha governat amb el PP ni ha facilitat el govern del PP.
Per la seva part, el candidat Rafa García ha criticat que la gestió institucional del govern valencià "realment la duu Compromís" i que Puig ha oblidat la gestió orgànica.
García ha dit en diverses ocasions que les primàries no qüestionen el president sinó la direcció del partit i que el PSPV necessita estar fort.
L'alcalde de Burjassot ha defensat la necessitat de primàries i ha afegit que després de les del PSOE "molts pensaven que el partit es trencaria i està més unit que mai.
Puig continuarà com a president de la Generalitat Valenciana si no guanya les primàries
Preguntats sobre el dia després de conèixer el resultat de les primàries, Ximo Puig ha dit que si no guanya continuarà com a president de la Generalitat Valenciana perquè se sent "legitimat per les primàries obertes més importants de l'Estat" i pels valencians en el debat d'investidura a les Corts.
Puig ha afegit que confeccionarà una executiva "solvent i potent que no exclogui ningú".
Per la seva part, García ha indicat que si el seu projecte no guanya caldria que el PSPV incorporés canvis al partit "perquè hi ha molta militància que ho demana".
L'alcalde de Burjassot no s'ha mostrat tan clar respecte a la integració de persones provinents de la candidatura de Puig, i ha dit que a l'executiva que més enllà dels noms i les procedències "han d'estar les millors persones".
Sobre la relació que ha de tenir el PSPV amb el PSOE, Puig ha remarcat que ha de ser "lleialtat d'anada i tornada" i que té la voluntat de treballar perquè Pedro Sánchez sigui president espanyol "perquè als valencians ens anirà millor amb ell".
Al respecte, García ha dit que el PSOE té un caràcter federal i una executiva amb més valencians que mai.
"Jo també Ximo, si guanyo, treballaré com a secretari general perquè tu governis la Generalitat Valenciana amb majoria absoluta", ha manifestat. | Ximo Puig ha defensat la seva visió plurinacional d’Espanya durant el primer debat de les primàries del PSPV. S'ha enfrontat a Rafael García, qui ha criticat la seva gestió i l’ha qualificat d’“abandonament”. Ximo Puig ha remarcat la importància d’una visió pròpia des del País Valencià i ha donat suport a Pedro Sánchez de cara a les eleccions generals. | Summarization |
caBreu_abstractive_1577 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Manuel Valls, cap de cartell de la plataforma avalada per Ciutadans a les eleccions municipals del 26-M, s'ha volgut reivindicar davant d'Ada Colau en el primer discurs que ha fet a l'Ajuntament de Barcelona.
L'exprimer ministre francès ha volgut deixar-li clar que sense els seus vots "no seria alcaldessa".
Tres regidors de la seva plataforma, ell inclòs, s'han aliat amb Colau per evitar que hi hagi un batlle independentista.
Valls ha encès els ànims del Saló de Cent quan ha assenyalat, davant d'alguns familiars de dirigents independentistes empresonats, que no hi ha presos polítics ni exiliats.
"Això és així", ha apuntat el dirigent afí a Ciutadans, que ha generat un enrenou notable.
Colau, com a presidenta del ple, ha demanat "respecte" per a totes les opinions, encara que s'hi pugui estar en "desacord".
El gest de l'exprimer ministre francès ha estat agraït explícitament per Jaume Collboni, cap de files del PSC, que s'ha dirigit al faristol just després que ell.
Collboni, a banda, ha criticat Quim Torra per criticar el pacte que ha dut l'alcaldessa al poder, i ha recordat que el partit del president no va guanyar les eleccions catalanes.
Missatge de Forn
Joaquim Forn, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a l'Ajuntament de Barcelona, ha pujat al faristol del Saló de Cent just després que Josep Bou, líder del PP al consistori, hagi proferit un "viva España" de molts decibels.
Empresonat des del 2 de novembre del 2017, ha assenyalat que ha estat "l'instrument útil dels poderosos" a qui "tant li agrada criticar" en campanya", i li ha retret "l'error" de no respectar la llista més votada, en aquest cas la d'ERC, que estava liderada per Ernest Maragall.
Colau ha estat investida gràcies als vots del PSC i dels regidors més propers a Manuel Valls, enquadrats a dins la plataforma avalada per Ciutadans el 26-M.
"Un dels motius que li he sentit dir per avalar la seva candidatura, és que ajuda a desbaratar la política dels blocs.
Permeti’m que ho dubti.
Més aviat tinc la sensació, que avui aquesta política està més consolidada i fins i tot clarifica el paper del seu partit que sempre s’havia mogut entre l’ambigüitat i l’equidistància", ha ressaltat el dirigent de JxCat, que ha reivindicat que ha votat per la candidatura de Maragall.
Forn s'ha queixat, a banda, del veto de Colau cap a l'espai postconvergent.
"Em dol, també, el menyspreu que continua manifestant cap al meu partit.
Les nostres discrepàncies polítiques sobre el model de ciutat existeixen i són respectables, formen part del joc democràtic.
El que no és de rebut és que fins i tot es complagui a dir que no seurà a parlar amb nosaltres.
Aquesta no és l’actitud responsable d’una alcaldessa que ha de governar per a tots, que ha de governar una ciutat plural", ha destacat.
Record als presos i exiliats
Forn ha volgut arrencar amb un record per l'expresident Carles Puigdemont i també per la resta de dirigents independentistes que són a l'exili, així com també els que pateixen situació de presó com ell.
Aquest dimecres es va acomiadar d'ells per prendre possessió de l'acta com a regidor, però tornarà només acabar el ple.
"No sé quan podré tornar a casa, però el que si els hi garanteixo és que, sigui on sigui, continuaré lluitant per la llibertat, la justícia, per Barcelona i per Catalunya", ha apuntat Forn.
"Podria, sens dubte, des de la meva situació personal, pensar que estic legitimat a apel·lar a un altre comportament, a una altra manera d’actuar, una actitud de confrontació.
No ho faré.
I no ho faré perquè estic convençut que l’única manera que ens permetrà avançar com a ciutat i com a societat és a través del diàleg i la cerca de consensos", ha ressaltat el dirigent nacionalista, acompanyat per la seva família. | En un discurs a l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls ha recordat a Ada Colau que sense ell no seria alcaldessa. Tres vots de Ciutadans van permetre la seva investidura per evitar que Ernest Maragall, d’ERC, agafés el relleu al consistori després de les eleccions. Joaquim Forn, de JxCat, ha retret a l’alcaldessa no haver respectat la llista més votada. | Summarization |
caBreu_abstractive_33 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Aquest dissabte es coneixerà si serà aprovat el nou pressupost de 2017, o en canvi, serà rebutjat, mantenint-se el del 2015.
El rebuig del pressupost de 2016 va comportar la qüestió de confiança del president Puigdemont i en aquest cas, gairebé segur portaria a la convocatòria d’eleccions.
La proposta de pressupost té un perfil més social que no el pressupost anterior.
Un 74,7% del pressupost va ser destinat a despesa social.
Un percentatge superior al 73,6% del rebutjat el 2016, el 71,8% del pressupost vigent o el 67,2% dels últims del govern tripartit.
Encara que percentualment la despesa va ser superior, el 2010 el pressupost va ser de 39.699 milions d’euros, mentre que aquest 2017 el projecte són 38.062 milions, per tant va haver més despesa, encara que aquest any s’ha revertit el 37% de les retallades de salut.
La qüestió serà si l’increment de 1.170 milions en despesa social, l’acord amb els sindicats d’educació, alguns impostos nous i algunes concessions, com avançar cap a una renda garantia de ciutadania, així com un impuls a la Hisenda catalana i l’acció exterior per encarar un any que han promès la convocatòria d’un referèndum, seran suficients per aprovar uns comptes que no recullen algunes de les reivindicacions de la CUP com són la modificació de l’IRPF, així com els altres grans impostos, com són successions i patrimoni.
Més important l’eix nacional que la ideologia
Els partits polítics situats més a la dreta, PP i C’s, han considerat els pressupostos com un xantatge de la CUP, el PSC i CSQEP han considerat que aquests continuen sent els pressupostos de Mas.
Quan es pregunta als ciutadans si aquests són els comptes que responen “a les necessitats de la gent”, les diferències segons la ideologia són mínimes.
El percentatge de ciutadans que consideren que aquests NO són els adequats per ideologia és el següent, segons les dades de l’enquesta del Gesop, publicades per El Periódico el mes passat:
Des de l’esquerra fins el centre, el rebuig és similar.
Cal remarcar que existeix un alt nombre de ciutadans sense opinió formada (35%) en tots els grups.
L’únic grup on el rebuig és clar, és el situat més a la dreta.
En aquest grup el PP va ser el partit més votat i C’s el segon.
Només un 2,5% dels votants de CDC és considera de “dretes”, mentre que entre els populars el percentatge és del 32%.
Sembla que entre l’independentisme hi ha un rebuig a considerar-se de dretes, encara que per ideologia, una part és on millor seria ubicada.
On sí que hi ha una clara polarització respecte l’opinió del pressupost és entre partidaris i contraris a la independència.
Més d’un 85% de votants de la CUP i JxSí es mostraven favorables a incorporar una partida pel referèndum, mentre que és rebutjada per les formacions no independentistes.
CSQEP es trobava dividit en aquesta qüestió.
El principal argument de la CUP per tombar el pressupost anterior va ser que aquells eren “uns pressupostos de marc autonòmic que no plantegen conflictivitat en clau nacional”.
La partida de 5,8 milions pel referèndum i la intenció dels partits contraris a la independència de portar els comptes al Tribunal Constitucional, semblen demostrar que aquests compleixen aquest objectiu.
És interessant observar que mentre més del 40% de votants de CSQEP que no volen la independència estan en contra el pressupost, el percentatge es redueix fins el 30% entre els que sí que la volen.
Per tant, sembla que el model d’estat té una influència clau, més enllà de la ideologia.
Si s’afegeix que es tracten els comptes d’un govern que té com a objectiu la independència, les diferències són molt més clares per la qüestió nacional que la social:
Tot i que hi ha més independentistes que els veuen positivament, hi ha un part que no els veuen com idonis i un petit percentatge de contraris a la independència que es mostraven a favor.
És una incògnita com ha evolucionat l’opinió dels votants en aquest últim mes, després de les negociacions amb noves concessions i l’acord amb els sindicats d’educació
Respecte les dues formacions tant JxSí com la CUP tenien un alt nombre de votants que no sabien què opinar sobre el pressupost en aquell moment.
Havent diferències entre les dues formacions.
Dins de la coalició de Junts pel Sí, trobem un suport lleugerament superior d’ERC que PDCat.
S’ha de tenir en compte també que la pregunta interpel·la sobre si es considera que són els necessaris i no si s’haurien d’aprovar. | Aquest dissabte es votarà la proposta de pressupost del govern de la Generalitat per al 2017. Segons una enquesta del Gesop, el pressupost, marcat per la qüestió nacional, rebria més suport dels ciutadans d’esquerra, sobretot aquells que es consideren independentistes. Per altra banda, els ciutadans que s’identifiquen amb una ideologia de dretes són els que rebutgen més clarament els comptes. | Summarization |
caBreu_abstractive_857 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha certificat que la situació epidemiològica del coronavirus a Catalunya s’havia estabilitzat, després d’un juliol en què la corba de contagis es va disparar, fet que va portar els responsables sanitaris i polítics a advertir de dies ‘crítics’ per al control de la pandèmia.
Argimon, qui ha recordat que el perill de rebrot encara era alt, considera que el primer objectiu s’ha assolit i que el de les pròximes setmanes és reduir les taxes d’infecció i fer que la corba sigui descendent.
Per això, ha demanat l”esforç de tothom’ i ‘autoresponsabilitat’ per a aconseguir-ho, i a les administracions, trobar ‘fórmules de suport social’ que facilitin els aïllaments i les quarantenes.
Els primers cribratges de coronavirus, que van començar la setmana passada en uns quants municipis, han permès de detectar 208 casos nous de covid-19, la majoria persones que no tenien símptomes de la malaltia (asimptomàtics o presimptomàtics).
Argimon ha fet un balanç ‘favorable’ dels cribratges i ha anunciat que en farien més.
Ha posat èmfasi en els casos sense símptomes que han aflorat, uns 160 –amb prop d’un miler de contactes.
‘Són persones que no sabien que tenien la malaltia i que la podien transmetre.’
I ha continuat: ‘Si després es fan els aïllaments i les quarantenes, anem trencant les cadenes de transmissió del virus.
Som proactius.’
A Granollers, on es va fer un cribratge mixt amb un brot –de manera que alguns testats tenien símptomes–, es van fer un total de 1.053 proves PCR i 108 van donar positiu (10,2%).
72 persones no tenien símptomes de la malaltia.
A Sabadell, s’han fet 3.099 proves i 57 han donat positiu (1,8%).
A Terrassa, se n’han fet 1.173, amb 11 positius (0,93%).
A Ripollet, 1.359, amb 11 positius (0,81%) i en el porta a porta als edificis, 329, amb 15 casos (4,3%).
En total, en aquests cribratges al Vallès Occidental, s’han fet 5.960 proves, amb 94 positius (1,58%).
En els cribratges al Vallès Occidental, les persones que van donar positiu no tenien símptomes –tant poden ser asimptomàtics com presimptomàtics– perquè es va demanar així de manera específica.
Les persones amb símptomes han de trucar al 061 o al centre d’atenció primària (circuit habitual).
En aquests resultats, és clar que el porta a porta és més afinat que la instal·lació de carpes, però els brots no sempre se circumscriuen en uns barris concrets, com a Ripollet.
A Sabadell i Terrassa, l’augment de contagis detectat era més difós.
A Torregrossa, es van fer 153 proves, amb una positivitat del 3,5% (5 casos).
A Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès, on els cribratges van començar ahir, de moment s’han fet 415 proves i 694, respectivament.
En la compareixença de premsa d’avui, Argimon ha confirmat que continuarien fent cribratges d’aquest tipus en zones on es detectessin increment de casos i ha destacat el ‘canvi d’estratègia’ de Salut Públic, que ara se centra en ser més ‘proactius’ a l’hora de trobar el virus.
Fins ara, s’establien mesures i restriccions quan en un territori es detectava un rebrot i les cadenes de transmissió ja estaven més avançades.
Aquesta estratègia implica igualment demanar responsabilitats als ciutadans, atès que s’han d’aïllar a casa si són positius i encara que no tinguin símptomes i també els seus contactes.
Argimon ha confirmat que ara com ara no es preveu cap resolució amb mesures restrictives al Vallès Occidental ni al Vallès Oriental.
Sigui com sigui, i com a premissa general, els cribratges no exclouen eventuals restriccions si el rebrot no es pot controlar.
Els pròxims dies començaran dos cribratges més, pel cap baix, però Salut Pública n’ultima el pla operatiu i ha preferit no concretar on es farien.
Argimon ha explicat que en una reunió amb batlles, molts s’han mostrat interessats en aquestes proves en massa. | El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha certificat que la situació epidemiològica a Catalunya s'ha estabilitzat després que es disparessin els contagis de covid-19 al juliol. Ara, l'objectiu és baixar a poc a poc la corba de contagis mitjançant una estratègia basada en els cribratges, que ja han començat a fer-se en alguns municipis amb un balanç positiu. | Summarization |
caBreu_abstractive_285 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | El ple ordinari de l’Ajuntament de Castelló, que s’ha pogut seguir en directe a través del portal web http://www.castello.es/, ha ratificat la declaració institucional impulsada pels grups municipals de PSPV i Compromís en la qual es reivindica el Corredor Mediterrani com “un projecte estratègic necessari per al desenvolupament sostenible que ajude a la promoció econòmica i a la generació d’ocupació”.
La declaració institucional insta al Govern central a adoptar les accions oportunes “per a garantir les inversions públiques estratègiques de la ciutat de Castelló” especialment les referides a la plataforma ferroviària d’alta velocitat.
En la declaració institucional se sol·licita expressament al Ministeri de Foment que replantege el projecte del Corredor Mediterrani entre Castelló i Tarragona “perquè hi haja dues vies amb ample internacional”.
L’Ajuntament considera que el Govern d’Espanya “ha de centrar els seus esforços en completar les grans xarxes de comunicació” i recorda que el Corredor Mediterrani compta amb “el suport dels agents econòmics i socials per a exigir a la resta de administracions que es facen els esforços necessaris per a agilitar les obres públiques prioritàries”.
El ple també ha aprovat altres tres declaracions institucionals presentades pels dos grups polítics que formen el Govern municipal instant a la millora del finançament autonòmic i reivindicant el pagament del deute de la Generalitat amb l’Ajuntament de Castelló i, finalment, una instant a la Conselleria d’Educació a revisar l’arranjament escolar que va suposar la supressió d’unitats escolars en quatre col·legis de Castelló.
El vicealcalde i portaveu del Govern municipal, Enric Nomdedéu, ha mostrat la seua “satisfacció” per l’aprovació de les quatre declaracions institucionals i ha defensat que l’autonomia valenciana “està en una situació de dèficit en matèria de finançament absolutament inacceptable i malgrat açò el Govern del PP es tanca en banda a negociar”.
“Per una qüestió d’ètica”, ha afegit, “també exigim a la nova Generalitat que pague els deutes que manté amb aquesta ciutat”.
En l’apartat de despatx extraordinari, s’han aprovat altres dues declaracions institucionals del grup Castelló en Moviment: la primera sol·licitant a la Generalitat que dispose els mitjans necessaris per a atendre als malalts d’hepatitis C i la segona instant a Correus perquè solucione el problema de col·lapse postal que pateix la ciutat.
Finalment, s’han aprovat dues mocions conjuntes de tots els grups polítics sobre compliment dels compromisos de participació ciutadana i per a minimitzar la problemàtica dels mosquits.
Modificació de crèdit
Quant al despatx ordinari del ple s’ha aprovat, sense debat, la modificació de crèdit acordada pel Govern per valor de 2,1 milions d’euros que permetrà augmentar en 335.000 euros la partida destinada a programes d’emergència social, atendre partides que no havien sigut previstes pel govern anterior, fer front a l’excés de despesa en Publicitat i Òrgans de Govern i reposar crèdits en partides esgotades com la de Cultura.
Nomdedéu ha explicat que aquesta primera modificació de crèdit respon a dos motius.
“El primer a la voluntat de l’alcaldessa i d’aquest equip de Govern prioritzar l’atenció a les famílies més necessitades i, el segon, resoldre les dificultats pressupostàries en què ens havia deixat el PP” com gastar 700.000 euros en cinc mesos en la partida d’Òrgans de Govern per a la qual s’havien previst 500.000 euros per a tot l’exercici o el sobrecost de 500.000 euros en les pistes municipals de Gaetà Huguet “que el PP va deixar en un calaix”.
“El PP ha votat a favor de la modificació de crèdit i ni tan sol ha eixit a explicar per què ha votat a favor.
I l’explicació és molt senzilla: perquè els membres del Govern Municipal diem la veritat quan expliquem la situació econòmica que ens hem trobat.
No s’entendria que el PP votara a favor si no fóra veritat que hi havia una factura de 500.000 euros sense pagar o que s’havien gastat 200.000 euros més del que tocava”, ha argumentat el vicealcalde i portaveu.
Presa de possessió
La sessió s’ha iniciat amb la presa de possessió de María España com a nova regidora del grup municipal del PP en substitució de l’exalcade en l’anterior legislatura, Alfonso Bataller. | El ple de l'Ajuntament de Castelló ha reivindicat grans inversions pendents al territori a instàncies de diverses declaracions institucionals impulsades pels grups municipals PSPV, Compromís i Castelló en Moviment. Les declaracions reivindiquen el projecte del Corredor Mediterrani per crear ocupació, la millora del finançament autonòmic i el pagament del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament de Castelló, entre altres inversions. | Summarization |
caBreu_abstractive_1670 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | Moments finals del concert, amb tots els amics d'Al Tall entonant la mítica 'Tio Canya'.
Foto: Joan Parera/NacióLaFlama.cat.
Els valencians Al Tall han realitzat aquest dijous el seu últim concert a Catalunya, i un dels darrers recitals com a grup.
Aquest any la històrica formació de folk posarà el punt i final a quatre dècades de trajectòria musical, i avui ha començat el seu comiat a Barcelona, omplint la sala gran de l'Auditori.
Ha estat una nit històrica, carregada d'emoció però sense tristesa, tal com desitjava el grup.
En aquest concert tan especial Al Tall ha comptat amb les col·laboracions de Miquel Gil, Jaume Arnella, Jordi Fàbregas, Francesc Ribera Titot, el cantant d'Obrint Pas Xavi Sarrià, Jan Maria Carlotti de la Provença, Jaume Ayats amb La Nova Euterpe i una colla de dolçainers a càrrec de Pau Puig, entre altres.
Deu lectors de NacióLaFlama.cat també van ser-hi presents, com a guanyadors del sorteig organitzat durant la setmana passada.
Formats l'any 1975 per Vicent Torrent, Manuel Miralles i Miquel Gil, amb un plantejament renovador de la música tradicional, Al Tall conforma un repertori fonamentalment de nova creació amb textos actuals i música que fusiona elements de diferents tradicions mediterrànies, i ha editat 16 discos de llarga durada.
Amb una trajectòria plena d'il·lusions, dificultats, alegries, esperances i realitats, el conjunt ha variat de formació, però actualment composen el grup Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno, Maribel Crespo.
El conjunt valencià va anunciar la seva dissolució l'octubre de 2012.
Després de quatre dècades d'existència el grup entenia que "es donaven les circumstàncies per tancar el seu cicle", segons van explicar.
Però després de tant temps no podien marxar sense acomiadar-se del públic que els ha acompanyat durant la seva vida, i això és el que han fet aquesta nit a l'Auditori, amb un concert organitzat conjuntament pels festivals Tradicionàrius i Barnasants.
La sala gran pràcticament s'ha omplert per acomiadar-los.
Fidels a al seva filosofia i a la voluntat d'acabar amb un somriure, el concert ha estat més una festa, una celebració, que una cerimònia de comiat.
Al Tall han ofert un concert, amb tot, emotiu, on han repassat els seus treballs i el seu repertori més significatiu de les diverses èpoques que han viscut, durant gairebé 40 anys.
La relació amb Barcelona
En arrancar el concert, Vicent Torrent ha pres la paraula.
Després de recordar el motiu d'aquesta actuació, ha fet un al·legat a favor de Barcelona i ha manifestat el pes que ha tingut en la trajectòria del grup.
Torrent ha demanat al públic: "Ajudeu-nos a tancar una porta que s'ha mantingut oberta els últims 38 anys i que hem travessat molt sovint: la porta d'aquesta ciutat".
"A Barcelona en s han passat totes les coses bones que poden passar-li a una companyia com la nostra", ha continuat el músic, "aquí hem treballat a la gana, hem triomfat i hem après a ser qui som.
Avui tancarem aquesta porta amb un filet d'enyorança recordant tota la felicitat que ens heu proporcionat, però sobretot amb la satisfacció d'haver fet amb el vostre ajut tot el que hem fet.
Ens estimem Barcelona.
Des d'aquesta ciutat és des don hem anat descobrint la verdadera dimensió de la nostra nació", ha reblat.
Són molts els amics, històrics i més recents, del grup que s'han sumat a la celebració.
Començant pel cantautor valencià Miquel Gil, que va ser un dels fundadors del grup, la llista de convidats estava formada per Jaume Arnella, Jordi Fàbregas, Francesc Ribera Titot, Xavi Sarrià i Miquel Gironés d'Obrint Pas, Jan Maria Carlotti de la Provença, Abdeljalil Kodsi de Marraqueix, Jaume Ayats amb La Nova Euterpe, una colla de dolçainers a càrrec de Pau Puig i una secció de vent amb Eladi Reinon.
Al Tall s'acomiada amb la convicció "d'haver estat fidel a les esperances" dipositades en el seu treball i al seu "compromís amb la música i la cultura del país", segons van expressar en l'anunci de la seva dissolució.
El grup encapçalat per Vicent Torrent i Manolo Miralles se'n va "satisfet" d'haver assolit els seus objectius, "contribuint a despertar la consciència del país, a reivindicar la llengua i rescatar la nostra forma tradicional de fer música". | Després de quatre dècades, la formació valenciana El Tall ha decidit posar punt final a la seva trajectòria musical. Aquest dijous ha sigut l’últim concert a Catalunya del grup fundat l'any 1975 per Vicent Torrent, Manuel Miralles i Miquel Gil. La celebració ha tingut lloc a l’Auditori de Barcelona, i ha comptat amb la participació de molts convidats especials. | Summarization |
caBreu_abstractive_1621 | Explica breument les idees principals del text següent: | Un taxista pakistanès, Ithan Asraf, al vehicle amb què treballa.
Foto: Bertran Cazorla.
Els nouvinguts han irromput amb força en el món del taxi: ja ho són un de cada sis taxistes.
A aquest creixement ha contribuït especialment el desembarcament de treballadors pakistanesos: ja n'hi ha 649.
Molts d'ells són musulmans, com molts taxistes marroquins o senegalsos.
Sumats, els musulmans al sector ja s'apropen al miler.
Aquesta evolució està creant noves necessitats: l'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya, creada a finals del 2011, proposa instal·lar un petit oratori a la major graella de taxis metropolitana, la de l'aeroport.
Allà, per ara, molts taxistes resen en un racó que han habilitat, a l'aire lliure.
I que és especialment concorregut ara, pel Ramadà.
Un gran bar amb grups de gent jugant a cartes, colles fent petar la xerrada, taulers plens d'anuncis...: La major graella d'espera de taxis de l'àrea metropolitana, prop de la T1 de l'aeroport del Prat, al costat dels espais naturals de les Filipines i el Remolar, és també un lloc d'encontre social dels professionals del sector, que s'hi passen hores fent cua quan acudeixen a recollir viatgers recent arribats a Barcelona.
I, a banda dels camps de petanca o de tenis que alguns d'aquests taxistes han improvisat a la zona, des de fa un temps també hi ha un racó on els professionals musulmans miren de complir els preceptes de la seva religió: una de les cinc columnes en les quals es basa l'Islam és que els fidels han de resar cinc cops al dia en unes estones determinades.
"Allahu akbar" (Al·là és el més gran) es pot llegir en una pintada a la paret del darrera de l'edifici que allotja el bar de la graella.
Allà, a l'aire lliure, en un racó apartat, és on van a resar molts taxistes musulmans.
A l'indret hi guarden uns cartrons que usen com a màrfegues per fer les oracions.
Abans de fer-les, l'Islam estableix que els fidels s'ha de rentar: ho fan als serveis.
Un miler de taxistes musulmans
Aquest racó és un reflex de l'augment de taxistes de religió musulmana a l'àrea metropolitana.
S'apropen al miler, segons assegura Iftikhar Ahmed Khan, secretari general d'una entitat que també és un reflex d'aquest augment de professionals del sector nouvinguts: l'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya.
Segons dades de l'Institut Metropolità del Taxi, els pakistanesos són el grup d'estrangers més important al món del taxi de l'àrea metropolitana, amb 649 treballadors.
La xifra gairebé s'ha triplicat en els darrers dos anys.
El tercer grup d'estrangers més important, després dels colombians, és el dels marroquins, amb 209 taxistes.
A la metròpolis barcelonina també hi ha 29 xòfers senegalesos i 13 algerians, entre d'altres nacionalitats entre les quals els musulmans són majoria.
Aquestes xifres permeten aventurar que entorn del 10% dels taxistes de l'àrea metropolitana, com a mínim, poden ser de religió musulmana.
No és estrany, doncs, que a la graella no hagi trigat en sortir un racó on resen els musulmans.
El lloc, però, a la intempèrie i molt precari, no satisfà els fidels.
"No hi ha lloc per resar; estem resant a un racó perquè aquí és tranquil i no molestem, però necessitem un lloc", explica per exemple Kadir aslam Sayid.
Oratori per a musulmans, hindús, sikhs, catòlics...
L'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya demana poder-ho fer en condicions.
Per això estan preparant una sol·licitud per demanar a l'Institut Metropolità del Taxi que habiliti un petit habitacle a la graella.
També faran arribar la petició a Aena i a l'Ajuntament del Prat, el terme on és la infraestructura, avança a l'ACN Ahmed Khan.
"Volem que sigui un oratori per a tots els companys, musulmans, hindús, sikhs, catòlics...", explica el taxista, que parla "d'una caseta petita".
A l'IMT els consta de manera informal aquesta petició, però encara no han rebut cap sol·licitud oficial i per tant encara no han pres cap decisió, han explicat fonts de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a l'ACN.
Tampoc l'han rebut a Aena.
El departament d'Urbanització i Serveis haurà d'estudiar el projecte i el pressupost per fer la instal·lació si l'IMT hi dóna el seu vist-i-plau.
Un de cada sis taxistes, estranger
A Barcelona, ja són estrangers un de cada sis taxistes, el 15,25%, dels 13.398 que hi ha. Fa dos anys eren l'11,1%.
A aquest creixement hi ha contribuït la crisi: molts migrants veuen en el taxi un refugi mentre la feina és escassa en altres sectors.
Però l'augment tampoc s'explica sense l'explosió dels taxistes pakistanesos: han passat de ser 269 el 2010 a 649 ara, superant així com a major grup estranger els colombians, estancats entorn dels 320.
Un taxista barcelonès d'origen senegalès resa a la zona que han habilitat amb aquesta finalitat els seus col·legues musulmans, a la graella de l'aeroport.
Foto: Bertran Cazorla | Els taxistes de fe musulmana a Catalunya s'han multiplicat en els últims anys i ja ronden el miler. Per això, l'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya ha proposat que s'instal·li un oratori a l'aeroport del Prat. L'habitacle serviria perquè hi poguessin resar els taxistes que treballen en aquella zona i que fins ara ho han fet en racons improvisats. | Summarization |
caBreu_abstractive_986 | Explica breument les idees principals del text següent: | La política de repressió contra Catalunya exercida per l’estat espanyol i que va tenir el seu màxim exponent amb el cop d’estat contra la Generalitat del passat dia 20 de setembre, continua sumant condemnes de la comunitat internacional.
En aquest cas, ha estat la diplomàcia cultural catalana que ha guanyat una batalla molt important.
I és que l’Assemblea de Delegats del PEN Internacional reunida a la ciutat ucraïnesa de Lviv entre els dies 18 i 21 de setembre va emetre dues resolucions demolidores contra l’estat.
La primera tenia a veure amb la detenció i empresonament del periodista suec Hamza Yalcin, alliberat dijous de la presó de Can Brians.
La segona, molt més dura, és contra les mesures exercides per l’estat contra la llibertat i els drets fonamentals a casa nostra.
L’Assemblea de Delegats del PEN Internacional, arran d’aquesta situació, reclama al govern espanyol: ‘Que aturi la repressió de la llibertat d’expressió i garanteixi els drets fonamentals dels ciutadans, i que respecti les obligacions contretes com a signatari del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR).’
A més a més, en el text es pot llegir: ‘Aquesta darrera setmana s’ha anat vivint un setge a la llibertat d’expressió, sobretot amb motiu de la convocatòria d’un referèndum a Catalunya, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol.
Això fa que estiguem profundament preocupats per la vulneració dels drets democràtics més elementals, que es tradueix en l’amenaça i denúncia constants a periodistes, editors, mitjans de comunicació, impressors i, darrerament, la denúncia de polítics autonòmics i locals, amb accions com la requisa de material, inspeccions indiscriminades a empreses, identificacions de carrer aleatòries, tancament de pàgines web, suspensió del dret d’expressió amb la prohibició d’actes públics a Madrid, Gijón, Vitòria-Gasteiz i a tot Catalunya.
Tot això, com a conseqüència de la utilització de la justícia amb finalitats polítiques, la qual cosa representa desvirtuar les institucions públiques i una pèrdua de credibilitat per part del govern.’
La declaració feta pel ple del Pen Internacional és una victòria de la delegació del PEN-Català, presidit per Carme Arenas, que va aconseguir introduir aquesta qüestió en l’ordre del dia amb una gran celeritat.
Val a dir que els ànims dels escriptors estaven bastant encesos contra l’estat espanyol pel cas de Hamza Yalcin i que la persecució contra els periodistes i mitjans de Catalunya ha estat la gota que ha fet vessar el got.
Però quina és la importància real d’aquesta resolució?
Doncs molta, perquè el Pen Internacional és el màxim organisme internacional de representació dels escriptors, periodistes i editors i és la màxima entitat de defensa del dret d’expressió i és una entitat consultiva a les Nacions Unides en representació dels escriptors, a més de ser una de les entitats intel·lectuals més prestigioses dels Estats Units, un dels països més sensibles del món respecte al dret d’expressió.
S’ha de destacar que el Congrés Internacional ja tenia Espanya en el punt de mira des de fa temps.
A la resolució es pot llegir també: ‘Des de l’aprovació de l’anomenada llei Mordassa, aprovada el desembre del 2014 i efectiva des del juliol del 2015, s’ha constatat a tot l’estat espanyol un greu i alarmant deteriorament dels drets dels ciutadans, ja que la llei ha comportat de manera efectiva un canvi en el codi penal.
Accions que abans de la llei eren considerades faltes, ara són considerades delictes greus, amb multes de fins a 600.000 euros i/o penes de presó.
En aquests escassos dos anys de la seva aplicació s’han registrat multitud de denúncies i detencions a artistes, escriptors, periodistes, tuitaires, bloguers, etcètera.
Això significa criminalitzar la protesta, la crítica i la dissidència.
En definitiva, s’han equiparat faltes com escriure un grafit, la lletra d’una cançó o d’un poema a casos de terrorisme o tràfic d’armes.
Fem notar que només es penalitzen crítiques de signe ideològic contrari al govern de dretes del Partit Popular.’
En resum, el govern estatal s’ha creat un altre enemic a l’exterior amb les seves actuacions continuades contra la llibertat d’expressió.
I aquest és bastant important, perquè les resolucions del Pen poden arribar a les Nacions Unides, però sobretot arriben a centenars de milers d’escriptors d’arreu del món.
Per tant, una nova victòria de la diplomàcia cultural. | L'Assemblea de Delegats del PEN Internacional, el màxim organisme de representació d'escriptors, periodistes i editors, ha emès una resolució en la qual critica durament la repressió de la llibertat d'expressió a Catalunya. L'òrgan, reunit a la ciutat ucraïnesa de Lviv, ha reclamat a l'Estat espanyol que aturi la repressió i respecti els drets fonamentals dels ciutadans. | Summarization |
caBreu_abstractive_1022 | Explica breument les idees principals del text següent: | Carolina del Sud acull aquest dissabte les quartes eleccions primàries per a la nominació demòcrata.
Fins ara, en les tres anteriors -Iowa, New Hampshire i Nevada- ha guanyat en vot popular Bernie Sanders, senador per Vermont, que s'autodefineix com a "socialista demòcrata".
L'important, però, no és guanyar en vot popular, sinó en delegats que representin els candidats a la convenció que se celebrarà a Wisconsin a mitjans de juliol, perquè allà és on s'escull finalment el cap de cartell del partit.
La xifra màgica que tots els aspirants voldrien assolir és la de 1990 delegats, que és la meitat més un de tots els que hi ha en joc en aquestes primàries.
A dia d'avui, en nombre de suports, el podi ofereix aquesta imatge: Sanders, 45 delegats; Pete Buttigieg, 25; Joe Biden, 15; Elizabeth Warren, 8; i Amy Klobuchar, 7.
Si les enquestes no s'equivoquen de molt, aquesta nit el guanyador a Carolina del Sud serà l'exvicepresident Biden, el candidat que abans de començar les primàries semblava que ho tenia tot de cara per alçar-se amb la nominació en ser el favorit de l'establishment dels demòcrates per haver estat el número dos de Barack Obama a la Casa Blanca.
Disposava, a banda, d'uns índexs de popularitat i d'acceptació alts tant en en vot blanc com en el de les minories, però especialment dins la comunitat negra, que és sempre molt valuosa a l'hora de decantar majories.
EUA: Anàlisi
Trump guanya les primàries demòcrates
La cursa d'aspirants a batre el president es fa més crua amb l'entrada de Michael Bloomberg mentre el votant segueix dividit entre l'ala progressista i la més moderada
Campanya mal dissenyada, vot moderat disgregat
Però una campanya mal dissenyada, i sobretot plena d'errors del candidat en entrevistes i en els debats televisius, l'han deixat en una posició de quasi match ball.
Fa dies s'especulava que si aquest dissabte no guanya a Carolina del Sud, era molt probable que abandonés la cursa.
De moment, tot indica que salvarà la primera pilota de partit en contra que afronta en aquesta campanya.
L'ala moderada del partit està representada per tres candidats als comicis d'avui.
Són Biden, Buttigieg i Klobuchar.
El quart, Michael Bloomberg, s'unirà a la cursa per la nominació a partir del 3 de març, que és quan se celebra el primer dels anomenats superdimarts.
Tots ells s'hi enfrontaran, si no és que algun llença la tovallola aquesta mateixa nit o abans del dia 3.
En el superdimarts hi haurà catorze estats en joc i el 40% dels delegats de la convenció, un total de 1.600.
El problema de l'ala moderada, tant avui com en les anteriors primàries a Iowa, New Hampshire i Nevada, però sobretot de cara a dimarts de la setmana vinent, és que tot i representar molt més dels 50% dels votants, el fet d'estar dividits en tres -i ara, amb Bloomberg, en quatre- fa que donin la victòria a Sanders, que és el representant de l'ala més progressista del partit.
Els votants d'aquesta tendència aglutinen els seus suports al voltant de Sanders i els moderats el divideixen entre tres, fet que li atorga majories àmplies al senador per Vermont.
Les enquestes d'ahir mateix, de fet, indiquen que Sanders guanyaria molt còmodament en la majoria de les primàries del superdimarts, inclosos sdos estats com Califòrnia i Texas, que són els que més delegats aporten a la convenció demòcrata.
Divide et vinces.
Com Trump fa quatre anys?
Tot indica, si no hi ha un gir inesperat en aquests moments, que l'ala moderada o bé no reaccionarà o bé reaccionarà tard per frenar Sanders, tal com els va passar fa quatre anys als seus rivals republicans per frenar Donald Trump.
L'actual president era l'outsider i el més extremista, i la resta de candidats formaven part de l'establishment del partit, però no van unir les forces per derrotar-lo.
Trump va anar guanyant unes primàries darrere les altres i ja no el van poder frenar.
El mateix sembla que pot passar quatre anys més tard a les files demòcrates, sempre i quan abans d'aquest dimarts o del següent -el segon superdimarts- no uneixin forces amb un dels quatre candidats de l'ala moderada.
Si no és així, el 3 de novembre tindrem no només unes eleccions presidencials als Estats Units, sinó un xoc cultural, econòmic i de tota índole dins la primera potència mundial. | El partit demòcrata dels Estats Units celebrarà dissabte a Carolina del Sud les quartes eleccions per decidir el candidat que s’enfrontarà a Donald Trump als comicis del 3 de novembre. Fins ara, Bernie Sanders, candidat de l’ala més progressista del partit, s’ha imposat en les tres primeres ocasions. Aquest cop, però, el favorit és Joe Biden, l’exvicepresident de Barack Obama. | Summarization |
caBreu_abstractive_965 | Explica breument les idees principals del text següent: | L’any 2018, el professor Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) va guanyar el premi Joan Fuster amb París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla.
Per Sant Jordi, mentre en signava exemplars, Martí va poder xerrar amb l’editor Eliseu Climent, que li va explicar que Joan Fuster li havia donat un full amb anotacions sobre Josep Pla, amb una llista de títols o fragments que podien haver estat l’embrió d’un llibre sobre el País Valencià, per mitjà de Pla, preparat per Fuster.
Pla va escriure la Guia de Catalunya i la de Mallorca, Menorca e Ibiza i tot i que sembla que també l’havia d’escriure Pla, finalment Fuster va escriure El País Valenciano, que va fer córrer tants rius de tinta.
És temptador, per tant, pensar que Pla hauria pogut completar literàriament els Països Catalans, teoritzats pel seu amic Fuster.
Malauradament, aquell esquema s’ha perdut, però Martí Monterde, a Hem d’acostar-nos més a València (Edicions 3i4), imagina com hauria pogut ser aquell volum impossible de Pla sobre el País Valencià.
Espigolant retrats, pàgines de viatges i passatges de l’obra completa planiana i un apèndix amb la correspondència entre Pla i Fuster (a més d’una molt reveladora carta de Pla a l’alacantí Carles Esplà, sobre la llengua dels escriptors), fa realitat el llibre imaginat.
El llibre de Josep Pla sobre el País Valencià.
El llibre, com tota l’obra de Pla, es pot llegir com una biografia de l’Homenot.
En aquest cas en relació amb el País Valencià.
De jove, Pla havia llegit i conegut els escriptors valencians d’expressió castellana Vicent Blasco Ibáñez, Azorín i Gabriel Miró.
L’amistat entre escriptors és central a la relació entre Pla i el País Valencià i vertebra Hem d’acostar-nos més a València.
Es van conèixer el febrer del 1959, quan tornant d’un llarg viatge per l’Orient Mitjà en vaixell, Josep Pla va recalar a Sueca amb l’interès de conèixer-lo.
En una conferència de Fuster titulada “El Josep Pla que vaig conèixer”, l’escriptor recordava que des d’aquella trobada –que va començar amb un “El senyor Fuster?“, de Pla– havien començat una conversa que va durar molts anys.
A Fuster, addicte al manifest comunista, i Pla, conservador, els unia, com assenyala Martí Monterde, una genealogia comuna que remetia a Montaigne.
També els agermanava una vida retirada, l’un a Sueca, l’altre a Palafrugell –viles o més aviat exemples de “poble agrari important, però insignificant” que per a Pla tenien profundes similituds.
Fuster era una presència habitual a Barcelona, on compartia amb Pla col·laboracions al Correo Catalán dels cotoners i presència a les trobades que organitzava l’escriptor a l’Empordà, amb personatges com ara Joan Sardà Dexeus, Fabià Estapé, Manuel Ortínez, Manuel Ibáñez Escofet i Armand Carabén.
Però també va ser qui va descobrir a Pla el País Valencià.
L’amistat amb Fuster també s’afermà, en aquesta conversa infinita, amb el comentari de llibres com ara Nosaltres els valencians i El País Valenciano –que va generar una polèmica que a parer de Pla demostrava la raó i l’èxit de les tesis de Fuster– i en l’elecció de l’autor del Diccionari per a ociosos, com a prologuista de l’obra completa de Destino.
Als seus texts sobre el País Valencià, com el que dóna títol al volum, Josep Pla no s’estava de recriminar que “la gent important de Catalunya no ha respost gaire davant el moment valencià-català actual” i assegurava que es tractava “de crear, entre aquests dos països, una amistat, una curiositat, un efecte.
Desgraciadament no s’ha creat.
S’ha de rompre aquesta muralla de fredor i d’indiferència, creada i mantinguda pel centralisme peninsular, en termes que en determinats moments és d’un frenesí hiperbòlic i ridícul”.
De fet, al text dedicat a Joan Lluís Vives, Pla anotava: “Catalunya, i València –que és igual–, ha treballat sempre a favor de la diversitat, contra la unificació, a favor de la descentralització, de la realitat del país.”
L’autor del Quadern gris també augurava que “l’única cosa que té realment Catalunya és València, com l’única cosa que té realment València és l’anomenat Principat –si volen mantenir la personalitat.
L’amistat, la unió, els interessos podrien crear un fenomen històric important.
La indiferència, per no dir la contrarietat, no crearà més que la inanitat”.
De fet, la complicitat nacional dels dos homenots queda refermada per una entrevista feta per l’escriptor i historiador carlí Josep Carles Clemente per a la revista Montejurra, que Martí Monterde recupera i en què Pla assegura: “Vostè sap que el senyor Conqueridor, Jaume, va dur a València dues classes de gent.
Aragonesos i catalans.
Als catalans els donà el litoral fins a Guardamar.
El límit de la Catalunya històrica és Guardamar, al sud, i Salses al Rosselló, al nord.” | Antoni Martí Monterde ha publicat “Hem d’acostar-nos més al País Valencià”, un llibre en el qual imagina com hauria sigut el volum que Josep Pla va començar a preparar sobre aquest territori. En lloc d’acabar-lo, Pla va facilitar les seves notes sobre el tema al seu amic i escriptor Joan Fuster, qui va acabar publicant “El País Valenciano”. | Summarization |
caBreu_abstractive_1043 | Explica breument les idees principals del text següent: | El centre Villablanca, que pertany al Grup Pere Mata de Reus, introdueix petits robots i videojocs com a teràpia per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental.
El centre ha reconvertit unes antigues habitacions que estaven en desús en sales tematitzades, de les quals en podran fer ús més de 600 usuaris de les residències i centres de dia.
En aquest renovat espai, de més de 600 metres quadrats, s'hi ha fet cabuda per a les noves tecnologies per fomentar el joc i la interacció.
En concret, s'han adquirit cinc robots de diferents mides i característiques, des d'un dinosaure de peluix que s'alimenta amb fulles a un mini robot que, sobre la taula, s'il·lumina dels colors que detecta, passant pel tradicional joc de les parelles a través d'un ordinador.
La inversió per adaptar aquest espai ha estat d'uns 200.000 euros -a més de 10.000 euros addicionals per a l'adquisició de la robòtica i material divers.
En Miquel l'acarÍcia i l'omple de petons i en Toni li dona de menjar.
Com si fos una mascota, el petit robot dinosaure que es mou i obre la boca és la principal atracció de la nova sala de noves tecnologies que acaba d'estrenar el centre Villablanca, a tocar de Reus.
Atén un miler de pacients del territori, si bé aquestes noves sales amb activitats terapèutiques estan especialment adreçades als més de 600 residents del complex.
"La base és el joc i la interacció", diu la psicòloga Mireia Castellà.
Aquesta sala de robòtica, la més innovadora de les set sales habilitades, disposa d'un nou software, anomenat "Pictograms Room", a través del qual cada usuari es veu projectat en una gran pantalla, com si d'un mirall es tractés, i també d'una taula multisensorial tàctil.
Ara el centre està pendent que els arribi un humanoide, a través de la Fundació Ave María de Sitges.
Aposta per les noves tecnologies
"Les noves tecnologies són una aposta perquè puguem entrar a la seva dimensió, més que ells a la nostra", afegeix Castellà.
A les altres sales tematitzades s'hi han traslladat serveis, la majoria dels quals ja s'oferien al centre, dins de cadascuna de les residències, com activitats terapèutiques amb animals -com ara gossos- o artteràpia o psicomotricitat que se centren en l'expressió corporal, l'expressió plàstica i l'estimulació cognitiva.
Destaquen també els balls en línia i pilates, per la particularitat que les imparteixen persones i entitats voluntàries.
"Amb aquest espai renovat, hem ampliat en quantitat i qualitat perquè hem apostat per unes activitats més específiques a càrrec de gent molt especialitzada i formada -del centre i nous contractats-; és a dir, s'ha professionalitzat tant el personal com el material", constata Castellà, responsable del programa d'activitats.
Aquest nou àmbit s'emmarca en el projecte denominat "Som-hi".
"En els darrers anys portem un pla estratègic per renovar-nos i adequar-nos al segle XXI, i un dels pilars són les activitats dirigides per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i problemes de salut mental i autisme", exposa Francisco Aguilera, director mèdic del centre Villablanca.
En aquesta línia, s'ha volgut adequar un espai específic, batejat com a "Alzina".
"No sols tenim en compte les necessitats bàsiques dels usuaris, sinó també els seus desitjos; una cosa és allò que els convé i una altra, allò que els agrada fer; volem trencar amb el que s'ha fet tradicionalment fins ara i creiem que les noves tecnologies poden ajudar a millorar la relació i la comunicació amb usuaris i accedir al seu interior, com ara persones amb un trastorn greu com els autistes que viuen aïllats en una bombolla", remarca.
Villablanca atén més de 600 persones amb discapacitat intel·lectual que viuen en els diversos equipaments del complex.
Té 406 places de residència i 59 de centre de dia. | El centre Villablanca, del Grup Pere Mata de Reus, ha estrenat diversos espais renovats amb noves tecnologies per fomentar el joc i la interacció de persones amb trastorn mental i discapacitat intel·lectual. L'espai compta amb 600 metres quadrats, on s'han instal·lat cinc robots que ajudaran a millorar la comunicació i la relació dels més de 600 residents del complex. | Summarization |
caBreu_abstractive_297 | Explica breument les idees principals del text següent: | Està àmpliament demostrada la diferent dedicació del temps entre homes i dones; són les dones les que es dediquen en major mesura a l’atenció de les necessitats plantejades per la llar/família.
Les dades ajuden a donar visibilitat a aquesta diferència.
En el cas de l’Estat espanyol, els homes dediquen més hores del seu dia a la jornada laboral remunerada (8 hores i 12 minuts, com a mitjana) i menys a les tasques agrupades sota l’epígraf de llar/família (2 hores i 37 minuts).
Les dones tenen –com a mitjana– jornades laborals més reduïdes (6 hores i 51 minuts) però passen més temps de la seva jornada dedicades a la cura (4 hores i 36 minuts).
A més a més el nivell d’estudis no introdueix diferències significatives en el temps que s’hi dedica a la llar/família: 3 hores i 53 minuts entre les persones sense estudis o amb estudis primaris, i 3 hores i 29 minuts en les persones amb estudis universitaris (Institut Nacional d’Estadística, 2011).
Aquesta diferència en la distribució dels temps ajuda a entendre la relació que mantenen les dones amb el mercat de treball, caracteritzada per la precarietat.
Hi ha, però, un tret comú en parlar de cura que és fortament significatiu: l’obligació de gestionar el temps propi en funció de les necessitats de la persona que requereix atenció, sovint sense ni tan sols poder decidir com i quan fer-ho, i que pot comportar la sobrecàrrega física, però també emocional, de les persones que cuiden, sobretot de les dones (Obiol, 2014).
L’abnegació que tradicionalment se li ha reclamat a les cuidadores xoca de front amb l’abnegació que se li reclama avui dia al treballador en general però sobretot al científic.
Aquella idea de lliurar-se al coneixement «en cos i ànima» (Santos, Muñoz i Poveda, 2015) és clarament visible en la tendència creixent d’un model de recerca basat en la rendició de comptes mitjançant l’elaboració d’indicadors de producció científica i la inclusió d’aquests com a criteris per a l’ordenació en les promocions del personal acadèmic, en la concessió de projectes i convenis, en la distribució de partides pressupostàries o en les relacions departamentals, per citar només alguns dels casos.
De fet, sense aquest sistema avui dia és complicat entendre la construcció de la carrera acadèmica de la majoria del personal investigador.
En conseqüència, obviar les condicions socials en què es produeix la recerca que avaluen –fins i tot les condicions en què es construeixen els mateixos indicadors– representa un greuge respecte l’assoliment de la igualtat d’oportunitats entre les persones que investiguen.
No matisar els indicadors tenint en compte el temps que requereix la cura és penalitzar aquelles persones que se’n responsabilitzen, bàsicament les dones.
De fet, tot i les recomanacions europees per aconseguir un entorn acadèmic eficaç i competitiu, sembla que continua no sent equitatiu en termes de gènere; així ho mostren les últimes dades, precisament publicades per la Comissió Europea.
En les universitats de l’Estat espanyol, 4 de cada 10 persones que treballen com a professorat universitari són dones, tanmateix en el cos de catedràtics 8 de cada 10 són homes, dels quals gairebé la meitat tenen més de seixanta anys.
Així doncs, les posicions més altes de la jerarquia acadèmica estan masculinitzades i envellides.
El reiteradament anomenat sostre de vidre, que no s’aconsegueix superar, evidencia la persistència de la desigualtat de gènere en la universitat.
Llegiu l’article complet en la web de Mètode.
Alícia Villar Aguilés.
Investiga sobre trajectòries formatives, desigualtats socials i educatives i transformacions en les institucions universitàries.
És mare de dues xiquetes i un xiquet.
La seua recerca s’ha centrat en els processos de precarització laboral i vital així com en l’anàlisi de les famílies monoparentals i les polítiques familiars.
És mare de dues xiquetes.
Què és Mètode? | La relació de les dones amb el mercat de treball encara està caracteritzada per la desigualtat respecte als homes. A Espanya, els homes dediquen de mitjana més hores a la jornada laboral remunerada i menys a les labors de la llar que les dones. A més, les posicions de poder en institucions acadèmiques i de recerca continuen estant predominantment masculinitzades. | Summarization |
caBreu_abstractive_1378 | Explica breument les idees principals del text següent: | La Guàrdia Civil ha irromput aquest matí a les seus nacionals d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Barcelona.
Els guàrdies civils han reclamat el contingut dels correus electrònics de Sànchez i Cuixart però no han fet cap escorcoll.
L'operació –que coincideix amb els 100 dies amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó- forma part de la peça secreta que recentment va obrir el jutge del Suprem.
En el cas d'Òmnium Cultural els agents s'hi han presentat a les 9.00 del matí.
Es tracta de cinc guàrdies civils de paisà i un secretari judicial que han fet un requeriment d'informació realitzat pel jutge del Suprem.
Concretament, han detallat que han demanat el contingut del correu electrònic de Jordi Cuixart des de l'abril del 2016 i fins al seu empresonament.
En aquest sentit assenyalen que el tràmit format part de la "normalitat" del procés judicial.
L'entitat sobiranista ha fet una crida, a través de les xarxes socials, a evitar que "ningú s'hi desplaci" i ha recordat que la situació és d'"absoluta tranquil·litat".
Poc després de les 11.00 h han arribat a la seu agents dels Mossos d'Esquadra que s'han situat a la porta de la seu i han instat als periodistes a canviar de vorera.
El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha lamentat que l'actuació de la Guàrdia Civil s'ha produït justament quan fa 100 dies "de la vergonya democràtica" de tenir Sànchez i Cuixart a la presó, i ha ressaltat que és el primer cop que els agents d'aquest cos policial han entrat a la seu d'Òmnium, tot i que no hi han fet al despatx de Cuixart, ha concretat.
No obstant això, ha defensat que es tracta d'"un procediment normal" derivat del procés judicial, motiu pel qual ha demanat que no acudissin els socis.
Passades les vuit del vespre, la Guàrdia Civil ha abandonat la seu amb tots les correus electrònics de Cuixart, segons ha informat Òmnium.
L'ANC, per la seva banda, ha explicat que els agents de la Guàrdia Civil estan bolcant la informació del correu electrònic de Jordi Sànchez entre el 28 d'abril del 2016 i el 27 d'octubre de 2017.
El vicepresident de l'entitat, Agustí Alcoberro, ha aclarit que no s'ha fet cap escorcoll però la policia ha buscat els correus al despatx de l'expresident empresonat, i també ha demanat als socis de l'entitat que no es desplacin a la seu.
L'ANC reivindica que ha actuat sempre pacíficament
Alcoberro afirma que l'actuació de la Guàrdia Civil és "un procediment del tot normal" que forma part del procés judicial, però ha lamentat que coincideixi just quan es compleixen 100 dies de l'empresonament de Sànchez i Cuixart "sense haver estat jutjats ni condemnats".
Ha indicat que els agents del cos podrien trobar els correus "normals" que correspondrien a un president de l'ANC, i ha reivindicat que l'Assemblea que sempre ha actuat "de forma pacífica i ordenada".
Els Mossos d'Esquadra també s'han presentat a la seu per evitar que els periodistes i els simpatitzants de l'ANC que hi havia continuessin a davant de la porta de l'entitat.
Jordi Pina, advocat de Sànchez, ha negat que l'expresident de l'ANC tingui intenció de renunciar a l'acta de diputat.
Poc abans de les 12.30 h –i després de gairebé tres hores de ser-hi- els cinc agents de paisà de la Guàrdia Civil han abandonat la seu de l'ANC.
L'entitat ha confirmat a NacióDigital que ha bolcat els correus que buscava i no s'ha endut res més.
— NacióDigital (@naciodigital) 24 de gener de 2018
L'institut armat també acudeix al CTTI
Els agents de l'institut armat també han entrat a la seu del Centre de Telecomunicacions i de Tecnologies de la Informació (CTTI) a l'Hospitalet de Llobregat.
Els agents de paisà, que ja han protagonitzat diverses entrades i escorcolls, hi han arribat a les 9.45 h i s'hi han estat fins les 16h.
Han requisat correus electrònics del Govern de Carles Puigdemont, de la mesa del Parlamenti dels representant dels grups parlamentaris de l'anterior legislatura. | Aquest matí, la Guàrdia Civil s'ha presentat a les seus de l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural. Tot i que no s'han produït escorcolls, els agents, acompanyats d'un secretari judicial, han reclamat el contingut dels correus electrònics de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Aquesta actuació, que és un procediment normal, coincideix amb els cent dies de l'empresonament dels "Jordis". | Summarization |
caBreu_abstractive_1005 | Explica breument les idees principals del text següent: | Per entendre aquesta història ens hem de situar al 1812.
En plena guerra del francès, a la ciutat andalusa de Cadis es promulgava la primera constitució de la història d’Espanya sota la protecció militar de naus britàniques que bloquejaven la costa.
En aquell moment Barcelona, com tot el Principat de Catalunya havia estat annexionada a l’Imperi Francès de Napoleó Bonaparte.
Passats més de dos segles sembla que la presència de la Constitució de Cadis a la nostra ciutat sigui ja cosa del passat.
Però si estem atents i mai perdem la curiositat per redescobrir els petits detalls que s’amaguen a les parets podrem veure que encara avui es poden llegir un parell d’articles d’aquesta constitució a la catedral i que fins i tot va existir fins a l’agost del 2013 una placa enorme que dedicava una de les places més importants a “la Constitución”.
Per poder transcriure els textos constitucionals de la Catedral, cosa que a primer cop d’ull sembla una tasca molt difícil més enllà d’algunes paraules aïllades ens podem ajudar de la versió íntegra del text que es pot descarregar del web del Congrés dels Diputats espanyol, ja que l’eina de cerca per paraules dins el document PDF ens pot ser de gran ajuda.
Comencem la nostra aventura doncs, i ho farem per la Porta de la Pietat, la que es troba a la part posterior del temple donant al carrer de la Pietat, on hi ha un retaule de la Pietat, que per cert, no és l’original sinó una reproducció feta de plàstic que s’hi va posar després d’un intent de robatori.
Segons J.M. Martí i Bonet, Canonge i Delegat Diocesà de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona, L’original es troba a l’interior de Sant Sever, al costat del claustre de la Catedral.
Si parem atenció veurem que tot just sota el retaule hi ha unes lletres mig esborrades entre les quals es poden llegir coses com: “ON, DE TODOS, MO EL SER, OS Y BE”.
Aquest article doncs, és un dels textos fundacionals del nacionalisme espanyol embrancat al concepte de nació-estat provinent dels conceptes liberals, un nacionalisme basat en una constitució que es fonamenta nacionalisme espanyol centralista d’arrel castellana.
Vaja, allò que ara es coneix paradoxalment com a “no-nacionalisme”...
El fet de l'obligació de “ser justos y benéficos” és més una declaració de principis que una altra cosa, com la majoria de proclames en la majoria de constitucions del món...
Si seguim donant la volta per l’absis de la Catedral, anirem a parar a la Plaça de Sant Iu.
Allà, just darrere de la placa que indica el nom de la plaça també hi veiem unes lletres borroses.
En aquest cas el que es pot llegir és “LIBRE, PUEDE”.
Aquest article fa referència clarament a una limitació de poders per part de la monarquia, ja que en aquesta nova constitució, el rei havia de compartir la sobirania amb les corts.
Curiosament, i ho vaig comprovar durant els anys que vaig dedicar-me a fer visites guiades per Barcelona, quan s’acosten dates com les d’ara en què s’ha de fer la declaració de renda, molta més la gent que on posa “LIBRE” a primer cop d’ull llegeix “IRPF”, suposo que per un biaix cognitiu...
Doncs segons J.M. Martí i Bonet després que Ferran VII hipòcritament fes un manifest declarant “Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional” es va imposar que totes les façanes de les catedrals tinguessin escrits alguns articles de la Constitució de 1812.
Més tard el mateix rei perseguiria sense miraments els mateixos liberals que l’havien redactat en el context de la restauració.
La Nación la protege por leyes savias y justas, y prohíbe el ejercicio de cualquier otra”.
Però tot i que com acabem de veure aquest text acceptava la supremacia de l’Església en matèria espiritual, sobretot durant els períodes en què el liberalisme era perseguit, aquesta constitució, que s’esmentava amb el nom en clau de “la Pepa” segurament per haver estat promulgada un 19 de març, dia de Sant Josep, sovint fou utilitzada com a símbol anticlerical en resposta a una Església majoritàriament partidària de la societat tradicional i la restauració de l’absolutisme.
Es va arribar fins i tot a prohibir en algunes èpoques les típiques capelletes de sants que hi havia a les façanes de les cases obligant a substituir-les per articles de “La Pepa”.
A Gràcia, per exemple, la plaça on ara hi ha el Mercat de la Llibertat es va passar a denominar així, i també la Plaça Sant Jaume de Barcelona on, malgrat que una placa de dimensions contundents encara ho va recordar fins al 2013, aquesta passava desapercebuda per la majoria de la població local.
Per contra, recordo trobar una turista que em va preguntar per la “Plaza de la Constitución”, perquè hi havia vist una placa.
Sembla que els estrangers, van més encuriosits per la ciutat que nosaltres, potser hauríem de mirar Barcelona amb ulls de turista més sovint. | A les façanes de la Catedral de Barcelona avui encara es poden llegir un parell d’articles de la Constitució del 1812, “La Pepa”. Aquests fragments, que pertanyen a un dels textos fundacionals del nacionalisme espanyol, es poden trobar a sota del retaule de la Porta de la Pietat i darrere de la placa de la plaça de Sant Iu. | Summarization |
caBreu_abstractive_202 | Explica breument les idees principals del text següent: | El col·lectiu LGTBI Colors de Ponent ja ha rebut aquest curs les queixes de tres famílies homoparentals que s’han sentit discriminades en dos centres educatius de Lleida.
En concret, han mostrat el seu malestar pel fet que en exercicis plantejats a l’aula el model de família presentat als alumnes era el d’un pare i una mare, home i dona, sense tenir en compte que tots dos progenitors poden ser del mateix gènere.
Precisament l’entitat i l’Ajuntament organitzen aquest dissabte un congrés que reivindica la diversitat sexual i de gènere amb uns cent cinquanta inscrits i ponents de primer nivell com el sacerdot i teòleg polonès Krzysztof Charamsa, que va ser membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà i expulsat de la Santa Seu el 2015 després de fer pública la seva homosexualitat.
Es tracta de l’onzè Congrés de Convivència a la Ciutat, que se centra en el dret a la no discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en tots els àmbits, des de l’educació a la salut passant pel món laboral o la llibertat religiosa.
La presidenta de Colors de Ponent, Sandra Castro, ha revelat la dada de les queixes rebudes en només tres mesos de curs per famílies homoparentals de Lleida per exemplificar que la discriminació continua encara massa present a les aules, on si el model de família que es presenta és exclusiu de pare i mare els infants que són fills de dues persones del mateix gènere se senten exclosos.
‘Si els mestres saben que tenen famílies diverses a l’aula el plantejament ha de ser inclusiu’, afirma.
Segons Castro, signes discriminatoris com aquests passen a les escoles però també en molts altres àmbits.
‘És una discriminació a vegades simbòlica i inconscient i altres vegades totalment voluntària, però està clar que cal treballar-hi molt perquè hi ha molts prejudicis derivats del desconeixement’, assegura.
I insisteix que aquesta és una lluita que ‘no s’ha de veure com una cosa aïlla que afecta determinades persones i prou sinó que ha d’implicar tothom’.
És per això que el congrés reflexiona sobre com garantir la no-discriminació des d’altres drets com la salut, l’educació o l’atenció integral.
El tinent batlle i regidor de Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació, Joan Gómez, ha destacat que el congrés ‘vol evidenciar la pluralitat de vivències de gènere i sexuals que hi ha a la nostra societat; normalitzar aquesta situació ens farà a tots més iguals i més inclusius’.
A la sessió matinal el politòleg i activista trans Viktor Navarro, ha abordat la qüestió des del punt de vista ideològic i ha posat de manifest que ‘mantenir els patrons de gènere és una estratègia central del capitalisme per mantenir l’statu quo’ alhora que ‘la divisió sexual del treball és una garantia per la reproducció del sistema’.
Per això ha fet una crida a ‘sortir dels automatismes’ i qüestionar-se els rols de gènere.
A migdia han començat tallers simultanis sobre diferents drets vinculats a la diversitat sexual i de gènere.
El relacionat amb la salut l’ha dirigit la doctora Rosa Almirall, directora del programa Trànsit especialitzat en la salut de les persones transexuals.
Almirall ha dit que ‘si la salut és un dret de totes les persones, també de les trans, cal aconseguir que tots els professionals puguin tenir un tracte no discriminatori cap a elles i coneixements suficients perquè puguin acompanyar-les en els seus processos’.
I ha admès, en aquest sentit, que ‘encara hi ha molt desconeixement’.
Miquel Missé, sociòleg, escriptor i activista trans, ha dirigit el taller sobre dret a l’educació i ha assegurat que ‘el principal objectiu és superar la idea que els aspectes relacionats amb la diversitat sexual i de gènere interessen només al col·lectiu LGTBI, ja que els heterosexuals també tenen molt a reflexionar-hi’.
Orientació sexual i confessió religiosa
La sessió de la tarda ha arrencat a les quatre amb un espai de reflexió interreligiós, amb tres persones gais, una catòlica, una protestant evangèlica i una musulmana, que han explicat i dialogat sobre la seva experiència de convivència entre la seva orientació sexual i la seva confessió religiosa.
En concret han estat Krzysztof Charamsa, tèoleg polonès acomiadat del Vaticà quan va fer públic que era homosexual; el també teòleg evangèlic Carlos Osma i Diana Al-Rahmoun Font, filòloga i investigadora síriocatalana. | El col·lectiu LGTBI Colors de Ponent ha rebut les queixes de tres famílies homoparentals que s’han sentit discriminades en dos centres educatius de Lleida per la representació d’un únic model familiar format per un pare i una mare. Això coincideix amb la celebració aquest dissabte d’un congrés organitzat per l’entitat i l’Ajuntament sobre la diversitat sexual i de gènere. | Summarization |
caBreu_abstractive_2466 | Explica breument les idees principals del text següent: | Aquest dilluns els usuaris de les residències de gent gran que es troben en la fase 2 ja poden tornar a rebre visites de familiars, tot i que amb limitacions i mesures addicionals de seguretat.
"Hem patit molta angoixa però és un pas endavant molt important", admet a l'ACN Salvador Plana després de visitar la seva mare de 102 anys a la residència STS Misericòrdia de Reus per primer cop després de dos mesos.
Les visites en aquest centre estan limitades a una sola persona i a un màxim de 20 minuts, i es concentren en un espai habilitat especialment a la recepció.
No es permeten ni els petons ni les abraçades, però les emocions estan a flor de pell.
"M'ha fet molta il·lusió veure la meva neta", confessa una de les residents, Carmen Carbonell.
La gent gran de la residència STS Misericòrdia de Reus ha començat a rebre aquest dilluns les primeres visites de familiars.
Només pot accedir-hi una persona, que ha de sotmetre's al protocol de seguretat establert: desinfecció de les sabates amb lleixiu, desinfecció de la roba, guants, mascareta, gel hidroalcohòlic i control de temperatura –amb un límit de 37 graus.
Un cop superats els tràmits l'encontre es produeix tot just al vestíbul de l'equipament, on s'han col·locat dues taules llargues per garantir el distanciament de dos metres.
Entre elles s'ha penjat una lona per tal d'oferir una mínima intimitat a usuaris i familiars, que disposen de 20 minuts per posar-se al dia.
El més dur és no poder tenir cap mena de contacte físic.
Una de les persones que aquest dilluns ha pogut entrar al centre és en Salvador Plana.
Hi ha anat a veure la seva mare, que fa pocs dies ha complert 102 anys.
En Salvador explica que han patit "molta angoixa", tot i que el fet que a la residència no hi hagi hagut cap positiu per covid-19 els ha donat certa tranquil·litat.
Durant el període de confinament, explica, han anat fent un parell de videotrucades per setmana.
La seva mare, però, no hi sent bé i això suposa una limitació afegida.
"Tot i que és molt difícil la comunicació amb ella, el fet que puguem venir a veure-la i que ella també ens vegi és un pas endavant", valora en Salvador.
A la taula del costat, l'Elisenda Villalta ha anat a la residència a veure la seva àvia.
"Ha estat difícil i molt dur, crec que ho és per tothom.
En el moment que vam poder començar a sortir veníem a saludar-la des del pàrquing i ells ens veia des de l'habitació", relata.
Tot i que encara no pot fer-li petons ni abraçades, l'Elisenda diu que ha viscut el moment com "una il·lusió".
La seva àvia, Carmen Carbonell, explica que durant aquest temps ha anat parlant per telèfon i per videotrucada amb la família.
La Carmen explica que s'ha fet "càrrec" de les limitacions del coronavirus i que no ho ha passat del tot "malament".
"He pensat que tot era pel nostre bé", admet la Carmen, molt il·lusionada aquest dilluns per haver pogut veure la neta i amb ganes d'anar recuperant la normalitat.
El director de la residència STS Misericòrdia de Reus, Àusies Arquimbau, explica que han establert dues franges de visita -una al matí i a la tarda-, de manera que cada resident pugui rebre una visita a la setmana.
Arquimbau assenyala que, a més del protocol per a l'entrada dels familiars, reserven una estona entre cada visita per desinfectar l'espai.
El director del centre afegeix que, arran del confinament, van adquirir telèfons mòbils i pantalles tàctils per possibilitar la comunicació entre els residents i les seves famílies, i que ara han pogut fer un pas més amb les visites presencials.
"Quan els vam comunicar que podrien començar a fer-se les visites es van posar molt contents i feliços, i ja hem vist imatges de molta emoció", relata.
A més, a la residència estan satisfets perquè han pogut esquivar la covid-19.
"Ha estat una situació dura i difícil, però per sort i gràcies a la feina de tot l'equip no hem tingut cap contagiat", celebra Àusies Arquimbau.
El director també explica que aquesta setmana la residència Misericòrdia ja preveu tornar a reprendre la incorporació de nous usuaris al centre, després de gairebé tres mesos.
Actualment el centre compta amb 139 residents d'una capacitat de 148 places -91 de les quals públiques i 57 de privades. | Després de dos mesos, aquest dilluns els usuaris de les residències de gent gran en fase 2 de Catalunya ja han pogut tornar a rebre la visita dels familiars. Els retrobaments, que han sigut molt emotius, es fan amb les màximes mesures de seguretat: només una persona, guants, màscara, desinfecció de roba i sabates amb lleixiu, i control de temperatura. | Summarization |
caBreu_abstractive_1483 | Explica breument les idees principals del text següent: | De l'atemptat terrorista que aquest dijous a la tarda va colpejar Barcelona -i que més tard va tenir una rèplica a Cambrils- encara hi ha molts interrogants per resoldre.
El recompte de víctimes és provisional -hi ha 14 persones mortes i desenes de ferits- i diversos implicats en l'atac continuen en recerca i captura.
Però hi ha una certesa que, a mesura que avancen les hores, pren més rellevància: la clara vinculació del grup terrorista amb el Ripollès.
Tant els fugitius com els terroristes abatuts pels Mossos a Cambrils tenen un lligam directe amb Ripoll i pobles del seu entorn.
Moussa Oukabir, menor d'edat (té 17 anys) i un dels noms més citats des de l'atac a Barcelona, seria un dels terroristes liquidats per la policia a Cambrils.
Inicialment se li havia atribuït l'autoria material de l'atemptat a la Rambla, un extrem encara no confirmat de forma oficial.
És germà de Driss Oukabir (28 anys), detingut dijous a Ripoll i traslladat a l'Audiència Nacional avui mateix.
També són de Ripoll Mohamed Hychami i Younes Abouyaaqoub (de 24 i 22 anys, respectivament).
Abouyaaqoub continuaria fugat mentre que Hychami i Said Aalla (18 anys), aquest últim natural de Ribes de Freser i amb domicili a Ripoll, haurien mort en el tiroteig de Cambrils.
Els escorcolls d'aquest divendres a Ripoll -també en el municipi de Said Aalla, tal com ha confirmat NacióDigital- han provocat noves detencions i han intensificat el paper nuclear de la cèl·lula ripollesa en la massacre a Barcelona, el tiroteig a Cambrils i també en l'explosió a Alcanar.
A banda de la detenció de Driss Oukabir dijous -la seva identitat es va vincular amb la furgoneta llogada per a l'atac-, aquest divendres ha estat detingut Salh El Karib, d'uns 30 anys i propietari d'un locutori a Ripoll, així com una altra persona del municipi encara sense identificar.
Fonts locals apunten que aquest detingut seria Mohamed Aalla, germà de Said Alla.
Precisament, Said Aalla seria el propietari del cotxe (un Audi A3) amb el qual els terroristes es van moure per Cambrils.
L'explosió a Alcanar
El que es desprèn de la investigació és que els implicats haurien assumit tasques executives i logístiques vinculades a l'atemptat de Barcelona i estan relacionats amb l'explosió d'Alcanar, que els Mossos situen com el lloc des d'on es va preparar l'atemptat de Barcelona.
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha detallat aquest divendres que l'atemptat o la "sèrie d'atemptats" es preparava a Alcanar des de feia un "cert temps" i l'explosió hauria privat els terroristes del material que tenien previst utilitzar a la capital catalana.
"A la desesperada fan, doncs, el primer atemptat, el de Barcelona, i després el de Cambrils", ha assegurat Trapero.
De fet, el ferit identificat en l'explosió a Alcanar és Mohammed Houli, veí de Ripoll i amb vinculació amb altres atacants procedents del municipi.
Els Mossos han traslladat Houli aquest divendres a la comissaria de Tortosa per ser interrogat.
La cèl·lula ripollesa hauria llogat en els darrers mesos una casa a Alcanar on s'hi emmagatzemaven els explosius -bombones de gas butà- que s'havien d'utilitzar a Barcelona.
A l'immoble d'Alcanar, esmicolat per l'explosió accidental de dimecres, els terroristes s'hi podrien haver desplaçat periòdicament des del Ripollès.
Houli, definit per persones que el coneixen com un jove seriós i de tracte reservat, s'hauria radicalitzat en els últims mesos, com els altres integrants de la cèl·lula ripollesa.
Persones del seu entorn consultades per aquest diari detallen com Houli havia deixat de jugar amb l'equip de futbol sala en el qual militava i recentment havia fet un viatge a Alemanya.
Altres joves que coneixia, com Moussa Oukabir, també havien abandonat activitats i amistats en els darrers mesos.
Aquests joves del Ripollès són avui els protagonistes de l'atemptat que ha commocionat Catalunya. | Diversos implicats en l'atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils continuen en recerca i captura. Mentrestant, la investigació ha revelat que tres dels detinguts i els atacants abatuts a Cambrils estaven vinculats amb el Ripollès, on els Mossos han arrestat diversos membres de la cèl·lula terrorista. Els atemptats s'haurien planificat des d'Alcanar, on s'emmagatzemaven explosius que s'havien d'utilitzar a Barcelona. | Summarization |
caBreu_abstractive_2148 | Explica breument les idees principals del text següent: | Més de 120 farmàcies catalanes realitzen proves per detectar de forma precoç el risc d'infecció per VIH.
És en el marc del Programa de detecció precoç del VIH amb test ràpid de quarta generació i, des del 2012, han fet més de 13.700 proves.
Durant el 2017, en van fer més de 3.400, segons ha facilitat el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya amb motiu del Dia Mundial de la Sida.
Les proves ràpides del VIH de quarta generació faciliten coneixement de l'estat serològic, gràcies a la detecció de l'antigen p24, davant d'una possible infecció en persones amb major vulnerabilitat.
Des del maig del 2012, quan es va concertar el servei, fins el desembre del 2017, s'han detectat 135 resultats reactius (10 per cada 1.000 proves).
Entre el 2014 i 2017, el nombre de farmàcies que ofereixen el servei ha incrementat un 54,9% i el nombre de proves, un 111,2%.
La prova consisteix en una petita punció al dit i permet conèixer el resultat en 20 minuts, amb un alt valor predictiu, i sempre amb la garantia de confidencialitat i anonimat.
En cas de resultat reactiu, el pacient és derivat a l'hospital de referència per realitzar la confirmació del resultat, previ consentiment informat.
La mitjana d'edat de les persones que va a la farmàcia a fer-se la prova se situa entre els 29 i els 33 anys.
El motiu principal és mantenir relacions sexuals sense protecció amb persones que es desconeix si poden presentar infecció per VIH.
El col·lectiu més vulnerable continua sent el d'homes que tenen sexe amb homes.
De prova pilot a servei concertat
El 2009 el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i l'Agència de Salut Pública de Catalunya van posar en marxa la prova pilot de detecció precoç de VIH a la província de Barcelona.
El 2012 va passar a formar part de la cartera de serveis concertats i es va anar estenent arreu de Catalunya progressivament.
El servei està cofinançat, i l'usuari ha de pagar deu euros.
Per al Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), aquest és un exemple més de la importància de la gestió integrada entre els farmacèutics i la resta d'agents sanitaris per aconseguir un objectiu comú, contribuir a millorar la salut de les persones, en aquest cas la prevenció i la detecció precoç de la infecció per VIH.
Intercanvi de xeringues i manteniment amb metadona, altres programes de reducció de danys
A banda del Programa de detecció precoç del VIH amb test ràpid, altres programes de reducció de danys que es fan a les farmàcies comunitàries de Catalunya són el Programa d'intercanvi de xeringues i el Programa de manteniment amb metadona.
En el cas del primer, que es duu a terme per reduir la prevalença d'infecció per VIH en persones addictes a drogues per via parenteral hi col·laboren 288 farmàcies de la província de Barcelona.
D'altra banda, el Programa de manteniment amb metadona té per objectiu apropar als usuaris els tractaments de manteniment amb agonistes opiacis, per fer-los més accessibles i incrementar-ne la cobertura per millorar el compliment del tractament i modificar les pràctiques de risc.
En aquest programa col·laboren 158 farmàcies de Catalunya, que han atès una mitjana de 1.026 pacients el 2017.
Dia Mundial de la Sida
En el marc de la lluita contra la sida, el Consell de Col·legis Farmacèutics és una de les més de 100 entitats, empreses i institucions que s'han adherit al comunicat conjunt del Dia Mundial de la Sida, que ha promogut l'Agència de Salut Pública de Catalunya, amb el títol 'L'esforç conjunt cap a una resposta positiva'.
Els signants del comunicat fan referència al Pla d'acció enfront del VIH i altres ITS 2016-2020 que marca "les actuacions que al nostre país es dediquen a aquest fi, amb especial èmfasi a les que faciliten que totes les persones puguin conèixer el seu estat serològic i tenir accés a un tractament precoç millorant la qualitat de vida i disminuint dràsticament la possibilitat de transmissió". | En el marc del Programa de detecció precoç del VIH, més de 120 farmàcies a Catalunya realitzen testos ràpids de quarta generació. Des del 2012 fins al 2017, s'han dut a terme més de 13.700 proves, 135 d'elles reactives. La prova facilita el coneixement de l'estat serològic, gràcies a la detecció de l'antigen p24, entre les poblacions amb major vulnerabilitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_73 | Explica breument les idees principals del text següent: | En un moment de canvi social en el que sembla que les polítiques de respecte a la natura van a l’alça encara trobem casos de males pràctiques cap als animals.
És cert que esdeveniments recents com la prohibició de l’empaitada d’ànecs a Roses i la regulació dels correbous a tot el territori català juguen a favor de la sensibilització però encara hi ha molt camí per recórrer.
Gandhi deia: ‘Un país, una civilització, es pot jutjar per la manera com tracta als seus animals’.
Cada any s’abandonen, segons la Fundació per a l’Adopció, l’Apadrinament i Defensa dels Animals (FAADA) 30.000 animals de companyia.
És a dir, una mitjana de quatre animals cada hora.
Si es compara amb les dades de l’estat espanyol, 140.000 animals abandonats entre gats i gossos, les xifres a Catalunya representen prop d’un 22%.
El fenomen ha augmentat a causa de la crisi econòmica que també ha repercutit en el funcionament de les gosseres municipals i els refugis.
Les gosseres públiques depenen de cada municipi o del consell comarcal corresponent.
Això fa que cada institució rebi un pressupost diferent i no es pugui fer una estimació a nivell general dels diners que es destinen al benestar d’aquests animals.
Per exemple, el municipi de Banyoles té una gossera amb capacitat per 25 animals i percep del consell comarcal del Pla de l’Estany 20.000 euros anuals.
Ara bé, també afirma: ‘Tot i ser una qüestió de diners, de diners n’hi ha. El problema ve de la gestió, no dels recursos’.
Molt sovint els supervisors d’aquests centres són càrrecs de confiança del govern municipal i el confort dels animals no està a la primera línia de les seves prioritats.
El cas de les protectores privades, no es fa distinció en la seva manera d’actuar, tot i que no es deguin a l’administració i el pressupost no vingui d’institucions públiques.
D’una llar a la gàbia
L’educador de gossos Albert Vilardell parla de les gosseres públiques de les comarques gironines com a ‘petits Guantánamos’.
Segons l’educador, ‘són instal·lacions que inviten al maltractament animal provocant patiment, el principal problema d’aquests centres’.
Les condicions en les quals es troben aquests equipaments no són òptimes per la vida d’un gos o un gat però aquesta mancança es compensa amb un teixit humà important que col·labora en la tasca i que, en la majoria dels casos, no cobra per la feina que fa.
Misericòrdia Bel, voluntària del Refugi Baix Camp, explica que va entrar al programa de voluntariat per donar una segona oportunitat a aquells animals que ja han patit l’abandonament o el maltractament.
Tot i que el principal objectiu d’una gossera és que l’animal adoptat no hi torni mai més després d’haver trobat una família que el cuidi, moltes vegades grups de gossos com ara els mestissos tenen tendència a reincidir.
Així doncs, cal que la seva estada es desenvolupi de la millor manera possible, sigui quin sigui el període de temps.
Això no obstant, aquest recorregut, en moltes d’aquestes gosseres genera controvèrsia entre els especialistes i els mateixos voluntaris del sector.
Així ho explica Carmen Xarles, voluntària de l’associació Dracs Peluts: ‘Si vaig entrar a Dracs Peluts és per la ràbia de fer-nos callar, allà no hi havia res clar.
La impotència i la indignació de saber que fins ara no han fet les coses bé és el que em fa continuar lluitant’.
La font del problema
Per evitar-los aquest patiment cal un canvi en la base social.
Ja hi ha sobre la taula propostes com les del Partit Animalista (PACMA) que aposten per unes polítiques de sacrifici zero i acabar amb la compra-venda.
Així com controlar més el xip en gossos i els gats.
Coincideix amb Tomàs Camps en dir que a través de l’educació als més petits, la qüestió anirà revertint progressivament.
Camps assegura que no se solucionaran els problemes fins que no es faci formació.
‘Cal entendre què li passa a l’animal, com se l’ha de tractar i solucionar qualsevol problema’.
En aquesta línia, programes europeus com el Blue Dog Project, han creat una col•lecció de llibres per afavorir l’educació en aquests valors.
El projecte està pensat per a les aules i les llars tot ensenyant a través de diverses proves com aprendre a tractar un gos de forma correcta. | L'abandonament de mascotes i les males pràctiques amb animals continuen sent un problema en augment. A Catalunya cada any s'abandonen 30.000 animals de companyia, xifra que representa un 22% dels abandonaments a tot l'Estat, on s'abandonen 140.000 animals. Les gosseres municipals no reben el finançament necessari per dotar-se d'equipaments en condicions òptimes i garantir el benestar dels animals que acullen. | Summarization |
caBreu_abstractive_800 | Explica breument les idees principals del text següent: | S’acaba el temps imposat pel Tribunal de Comptes espanyol perquè trenta-quatre ex-alts càrrecs dipositin una fiança de 5,4 milions d’euros per la causa contra l’acció exterior de la Generalitat que té oberta aquest organisme administratiu.
Sembla clar que el fons de compensació de riscs aprovat pel govern per a avalar-la no serà la solució, almenys d’entrada.
Segons fonts de la defensa dels acusats consultades per VilaWeb, la solució d’urgència pot passar perquè els represaliats pel mateix Tribunal de Comptes pel 9-N posin els pisos que ja els van embargar com a aval per a aquesta nova causa contra l’acció exterior.
Aquesta fórmula, avançada avui pel diari Ara, implica que els pisos i habitatges dels que ja van ser embargats en aquella altra causa, es presentin ara com a nou aval.
Per a això, abans caldrà eixugar el deute total de la causa del 9-N, confirmada recentment pel Tribunal Suprem espanyol, tot i que no es va pronunciar sobre tots els condemnats.
Aquests pisos van servir per a avalar al començament la meitat de la fiança de més de 5 milions fins que la Caixa de Solidaritat va assumir-la tota.
Tot i que els propietaris en podien fer ús, els habitatges continuaven embargats perquè Tribunal de Comptes es va empescar uns interessos sobre els diners avalats de nou-cents mil euros extraordinaris.
Durant tot el dia d’avui hi haurà reunions constants i contactes entre advocats, el govern i els responsables de la Caixa de Solidaritat.
Fins al darrer moment hi pot haver canvis, però la solució ara per ara més plausible passa per aquesta fórmula, que implica que abans caldrà eixugar aquest deute imposat de nou-cents mil euros.
El 1.075.000 euros que té ara mateix la Caixa de Solidaritat ho permeten i, tan bon punt alliberats els immobles blocats, es podran posar d’aval per a aquesta nova fiança el termini de la qual venç demà.
Les mateixes fonts indiquen que és una solució provisional, perquè confien que el fons de compensació de riscs activat pel govern i dotat amb deu milions d’euros que gestiona provisionalment l’Institut Català de Finances servirà finalment per a avalar els més de cinc milions exigits.
El problema amb què s’ha trobat el govern per a poder engegar ara aquest mecanisme és la negativa dels bancs a fer de mitjancers.
Fonts del Departament d’Economia diuen a VilaWeb que es negocia amb uns quants, i preveuen que l’acord amb algun arribi aviat.
Però no prou perquè arribi abans que no s’acabi el termini, demà a la nit.
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha reconegut públicament que no han trobat encara cap banc ni entitat que vulgui avalar l’operació.
“A dia d’avui, les primeres entitats financeres contactades, tant bancs com cooperatives de crèdit, no han considerat oportú d’acceptar el nostre oferiment de formalitzar la garantia de la nostra operació.”
Per a aquest supòsit, el decret de creació del fons de compensació ja preveu que l’Institut Català de Finances avali les fiances provisionalment.
La setmana passada el govern ja va apuntar aquesta possibilitat, en veient que era difícil de tancar cap acord a temps.
El risc d’exposició de l’ICF i del govern en cas que s’hi arribi ha frenat l’executiu, que no gosa fer-ho.
Giró ho ha explicat: “He decidit de no sotmetre cap professional de l’ICF a aquesta operació perquè causaria angoixa, inquietud i por a ells i a les seves famílies.”
Arribats a aquesta situació d’incertesa i amb tan poc temps per a trobar una solució, els advocats dels afectats negocien la via alternativa de posar els pisos dels condemnats del 9-N com a aval.
I si tomben el fons?
Es podrà salvar el patrimoni dels represaliats?
Però ni tan sols amb això n’hi haurà prou perquè els immobles embargats el 2018, amb la taxació d’aleshores, van servir per a eixugar la meitat de la fiança de cinc milions imposada.
Hi hauria d’haver més solucions complementàries, com ara que algun partit hi aporti diners, o que hi hagi inevitablement embargament de béns als afectats. | Segons fonts de la defensa dels acusats per la causa contra l’acció exterior de la Generalitat, el Govern pretén utilitzar els pisos ja embargats dels condemnats pel 9-N com a aval. L’operació, que de moment cap banc ha volgut avalar, serviria per pagar la fiança de 5,4 milions que el Tribunal de Comptes espanyol ha imposat a trenta-quatre ex-alts càrrecs. | Summarization |
caBreu_abstractive_2011 | Explica breument les idees principals del text següent: | L'oficina d'atenció als temporers que arriben a Lleida que ha obert al pavelló 3 dels Camps Elisis aquesta setmana ha atès la meitat de persones que els mateixos dies l'any passat.
Si l'estiu passat els cinc primers dies es van atendre 123 persones enguany, al quart dia de funcionament se n'han atès 65 amb una mitjana de 22 persones al dia.
El tinent d'alcalde Xavier Rodamilans ha explicat que els serveis socials de la Paeria tenen comptabilitzats 34 temporers que es troben dormint al carrer en diferents punts de la ciutat, la majoria entre les zones de Castellers i a les escales de l'Hostal Jericó.
A l'oficina d'atenció els temporers reben informació de les diferents borses de treball i també se'ls valora la seva situació personal i sociolaboral per poder accedir a una feina.
Enguany, s'està detectant una major afluència d'immigrants sense papers.
La majoria són subsaharians i magrebins i molts provenen d'Itàlia.
En una visita a l'oficina d'atenció als temporers amb els mitjans de comunicació, el tinent d'alcalde Xavier Rodamilans ha explicat que el programa de la Paeria té ''dos punts bàsics''; un és l'oficina i l'altre el seguiment de la situació dels temporers que estan al carrer.
A l'oficina, que es va començar a adequar el cap de setmana i oficialment va obrir portes dilluns s'està comprovant que l'atenció en comparació a l'any passat ha caigut a la meitat.
No se sap el motiu però s'apunta a què podria ser que els temporers estiguin més repartits entre els diferents municipis de Ponent on ja ha començat la campanya de la fruita.
Pel que fa al seguiment de la situació del carrer, els serveis socials surten fins a tres cops a la setmana per controlar els assentaments.
Tenen registrades 34 persones dormint al carrer, a Castellers, a l'entrada de l'Hostal Jericó, i en menor mesura en 3 furgonetes que hi ha als Camps Elisis i una altra que està en un caixer automàtic.
Rodamilans confia que aquesta xifra disminueixi i ha instat al treball conjunt amb la Generalitat i els sindicats agraris perquè algun dia no hi hagi ningú amb aquesta situació.
En aquest sentit, el regidor s'ha mostrat contrari a la possibilitat d'habilitar un alberg com a solució i ha reclama t més recursos ja que en comparació amb altres regions de l'Estat a Lleida estan molt per sota dels 300.000 euros que tenen municipis com Jaén.
De la seva part, la cap de la Unitat tècnica d'inclusió, Alba Prila, ha explicat que quan els temporers arriben a l'oficina se'ls valora la seva situació personal i sociolaboral així com les possibilitats, a nivell administratiu, d'accedir a un lloc de treball.
En aquest sentit, se'ls informa de les diferents borses de treball i la possibilitat de reivindicar els seus drets i posar denúncies a través dels sindicats.
També se'ls ofereix serveis d'atenció a necessitats bàsiques com dutxar-se, higiene personal, canvi de robar o la possibilitat de rentar la que porten i també menjar.
En cas que no tinguin lloc per dormir se'ls adreça a l'Hostal Jericó on ho poden fer de forma gratuïta durant uns dies.
Pirla ha destacat que aquests primers dies estan detectant l'arriada de més persones en situació irregular.
Un volum important procedeixen d'Itàlia i són subsaharians o magrebins.
Són temporers que arriben sense recursos econòmics ni una xarxa relacional que els permeti tenir uns ''mínims'' mentre no troben feina.
Altres ja han trobat treball però encara no han cobrat la primera nòmina i per tant es troben en una ''situació precària''.
En cas que el temporer que demana allotjament ja estigui treballant, des de l'oficina es dirigeixen a l'empresari agrícola que l'ha contractat perquè és la seva obligació donar sortida a aquest problema.
De moment però, només han anat a l'oficina 3 persones amb contracte.
Finalment, el mediador que treballa a l'oficina, Abdallaa Jelda, ha explicat que la seva tasca és informar als immigrants del lloc on han d'anar a buscar feina i en aquest sentit s'hi adreça amb el seu idioma ja que la majoria no saben ni català ni castellà.
Això fa que normalment ignorin tots els passos a seguir i requereixin d'una ''interpretació'' per conèixer la seva situació. | Enguany, l’oficina d’atenció que fa el seguiment dels temporers que arriben a Lleida ha atès la meitat de persones en comparació amb el mateix període de l’any passat. El motiu podria ser un major repartiment a la zona de Ponent. A més, la Paeria ha comptabilitzat 34 temporers dormint al carrer i ha registrat un augment d’immigrants en situació irregular. | Summarization |
caBreu_abstractive_490 | Explica breument les idees principals del text següent: | El groc ha envaït aquest migdia la plaça de Sant Pere.
Centenars de persones han assistit a una Patum de Lluïment més reivindicativa que mai.
A la trentena de llaços grocs que engalanen els balcons de la plaça de l’ajuntament s’hi ha sumat els que duien algunes de les comparses, les samarretes reivindicatives entre els integrants però també el groc entre els assistents en els seus mocadors i el tradicional barret.
Es preveu que la solidaritat amb els polítics empresonats i a l’estranger sigui encara més notòria al vespre, en la Patum Completa, a la qual assistiran familiars de Jordi Turull, Oriol Junqueras, Anna Gabriel, Jordi Cuixart.
Toni Comin, Jordi Sànchez i Lluís Puig.
‘Hem volgut fer-los un lloc perquè tothom sàpiga que malgrat que no hi siguin, som amb ells’, ha dit la regidora de Patum, Mònica Garcia.
La plaça de Sant Pere era plena minuts abans que acabés la missa de Corpus.
L’ofici ha estat presidit pel bisbe Novell, fet que ha dut al grup municipal d’ERC a no assistir.
La regidora Ermínia Altarriba ha explicat que ja s’havia acordat, mesos endarrera, no convidar a Novell degut a ‘unes declaracions homòfobes i masclistes que va fer’.
Finalment, però, la parròquia ha optat perquè fos Novell qui l’oficiés, raó per la qual han decidit ‘no anar-hi’.
L’absència d’ERC se suma a la de l’equip de govern de la CUP que, ja fa alguns anys, no hi assisteix.
Així, només hi han assistit sis regidors del PDECat i el regidor d’ICV.
Quan les campanes de l’església de Santa Eulalia tocaven l’Àngelus marcant l’inici de la Patum de Lluïment, la plaça ja era del tot plena i tenyida de groc.
Els músics amb una samarreta en la qual es podia llegir ‘Ni presó ni exili, per Patum a casa’ i també entre el públic es podia veure el tradicional barret i mocador de Patum groc.
El mateix amb els integrants de les comparses, bona part dels quals duien llaços.
I pel que fa a la comparsa en si, l’Àliga amb els clavells grocs i les Maces amb un llaç del mateix color, han estat algunes de les que han volgut mostrar la seva solidaritat.
I per la festa forta, la Patum completa d’aquest dijous el vespre, és previst que encara en siguin més.
Alguns minuts d’endarreriment
Si dimecres va ser la pluja el que va fer endarrerir el tret d’inici de la Passada, aquest dijous ha estat l’elevada afluència de públic.
La primera de les comparses, la dels Turcs i Cavallets, ha tingut greus problemes per poder sortir i arrencar el ball.
Finalment, però, després d’uns moments de neguit, Turcs i Cavallets han pogut actuar sense cap incident greu.
Familiars dels presos i autoritats al balcó
La Festa de la nit, la Patum Completa, comptarà al balcó amb els familiars de Jordi Turull, Oriol Junqueras, Anna Gabriel, Jordi Cuixart.
Toni Comin, Jordi Sànchez i Lluís Puig.
Enter les autoritats presents també hi és previst que sigui Eduard Pujol, Portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, la diputada d’ERC Montserrat Fornells, així com la futura consellera de Sanitat Alba Vergés.
La festa arrenca sense incidències greus
Pel que fa a les incidències de la Patum de dimecres, els Mossos d’Esquadra han aixecat quatre actes per tinença de substàncies i han realitzat 363 proves d’alcoholèmia, set de les quals han donat positives.
Durant la nit, la Creu Roja ha realitzat 68 assistències, majoritàriament per contusions, tot i que també destaquen set persones ateses per intoxicacions etíliques.
A l’hospital comarcal Sant Bernabé, finalment només hi va haver de ser traslladada una persona per contusions.
La novetat d’enguany és el ‘Punt Lila – Vull la nit!’, un punt d’informació que pretén combatre les agressions de tipus sexual cap a les dones.
Durant la nit de dimecres, de vuit a quatre del matí, s’ha atès 171 persones. | Aquest any, la Patum de Lluïment de Berga ha estat més reivindicativa que mai, amb mostres de solidaritat i suport als polítics independentistes presos i als que es troben a l’estranger. La plaça de Sant Pere, on té lloc la festa, s’ha tenyit de groc amb llaços, barrets i samarretes que portaven tant les comparses com els assistents. | Summarization |
caBreu_abstractive_599 | Explica breument les idees principals del text següent: | La presidenta del parlament, Carme Forcadell, ha cridat aquest dijous a la participació de la ciutadania en la Diada de l’Onze de Setembre perquè, segons ha afirmat, ‘aquest país serà el que vulgui la seva gent i el que expressi als carrers i a les places’.
Des de Reus, on ha pronunciat la glosa de l’acte institucional de la Diada al Camp de Tarragona, Forcadell ha defensat que, des del 2012, la societat catalana ha expressat ‘inequívocament’ la seva voluntat col·lectiva i ‘els ciutadans són els que mouen el país i els qui empenyen els polítics per assolir els objectius comuns’.
La presidenta del parlament, que encara no ha fet públic si participarà a les manifestacions organitzades per l’ANC i Òmnium, ha instat els ciutadans a viure l’Onze de Setembre ‘a la seva manera’, però a commemorar la Diada nacional ‘en llibertat’ com es fa ‘a tots els països del món’.
A tres dies de l’Onze de Setembre, Forcadell s’ha mostrat convençuda que la ciutadania ‘seguirà empenyent per aconseguir un país més just, democràtic i lliure’.
La presidenta del parlament ha contraposat l’anhel d’un nou país amb l’actual estat espanyol, on considera que no existeix la separació de poders.
‘El govern espanyol està judicialitzant la política i polititzant la justícia, només resol els conflictes polítics a través dels tribunals, i això és un problema’, ha manifestat al Teatre Bartrina de Reus després de pronunciar la glosa de la Diada en l’acte institucional organitzat per la delegació del govern a Tarragona.
Durant el seu discurs, Forcadell ha subratllat que la Diada evoca la llibertat i celebra que, ‘malgrat segles d’imposicions i prohibicions, la nostra identitat continua viva’.
La presidenta ha denunciat que ‘a alguns els molesta el nostre anhel de llibertat i volen coartar la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats, la seva llibertat per parlar, per debatre i per tramitar propostes’.
Per tot plegat, ha cridat a ‘no cedir com a país’ i que al parlament es pugui parlar i debatre ‘de tot i, especialment, d’allò que interessa a la ciutadania’.
‘Ens amenacen amb tot el pes de la justícia estatal, però Catalunya, com demostra la nostra història i com recorda la Diada, no renunciarà a les seves llibertats’, ha etzibat en al·lusió al procés judicial obert al Tribunal Constitucional espanyol.
Forcadell ha destacat que els catalans han decidit ‘massivament avançar més ràpid i més lluny’ i ha opinat que les diades n’han estat ‘motor i exemple d’aquest moviment’.
‘La Diada ha estat una reivindicació pacífica, festiva i massiva de les nostres llibertats’, ha sentenciat.
Davant d’un Teatre Bartrina ple, Forcadell ha cridat a aprofitar la Diada d’aquest diumenge per reivindicar el futur, però sense oblidar el passat.
En aquest sentit, ha apuntat que ‘l’Onze de Setembre de 1714 ens recorda que formem part d’un estat per la força de les armes i per imposició’, però ha constatat que allò que mou ara els ciutadans ‘és el somni, el futur i l’anhel d’un país millor’.
La presidenta del parlament ha contraposat les oportunitats del nou país amb l’estat espanyol i ha reivindicat per Catalunya un nou país que pugui gestionar els seus recursos, que pugui decidir si acull o no refugiats, que pugui fer lleis per protegir els desnonats o els pobres, que no vegi amenaçat l’ensenyament de la llengua pròpia i on es respectin les diferents identitats.
A més, ha reivindicat un país ‘on es respecti la separació democràtica de poders, on els ministres no conspirin il·legalment contra els partits polítics i els ciutadans per motius ideològics i on, si ho fan, no es puguin mantenir impunement en el càrrec, i on no es persegueixin els polítics per posar les urnes’.
La presidenta ha subratllat que, darrerament, la societat catalana ha assumit ‘un objectiu i un camí’ i els polítics l’han ‘institucionalitzat’, la qual cosa demostra que ‘les lleis, en darrera instància, depenen de la voluntat del poble’.
Forcadell ha destacat que, en les seves manifestacions, els ciutadans han cridat ‘alt i fort, pacíficament, democràticament i sense ni un incident’, per la qual cosa ha cridat a la participació ciutadana de cara a la Diada i a assolir una necessària ‘voluntat social’.
Per la seva banda, el delegat del govern a Tarragona, Òscar Peris, ha explicitat el seu suport a la presidenta del parlament i ha carregat contra les maniobres de l’estat espanyol ‘que prenen com a objectiu la segona autoritat del país’.
Peris ha criticat que el govern espanyol impedeixi donar resposta a les qüestions que angoixen els catalans i ha apel·lat a l’optimisme i a l’empenta col·lectiva dels catalans.
L’acte institucional de commemoració de la Diada, que també ha comptat amb l’assistència dels consellers Jordi Jané i Meritxell Ruiz, entre d’altres autoritats, s’ha clos amb el Cant dels Segadors i amb crits d’independència. | Aquest dijous, Carme Forcadell ha pronunciat a Reus la glosa de l'acte institucional de la Diada al Camp de Tarragona. Durant l'esdeveniment, la presidenta del Parlament de Catalunya ha aprofitat per demanar que la ciutadania participi activament en la Diada de l'Onze de Setembre. Forcadell també ha denunciat la judicialització del procés per part de l'Estat espanyol. | Summarization |
caBreu_abstractive_526 | Explica breument les idees principals del text següent: | Així com d’una llengua es desprenen molts coneixements sobre la idiosincràsia dels ciutadans que la parlen, la cuina també és un gran repositori de coneixements sobre els qui la fa i se la mengen, sobre el seu paisatge, costums i idiosincràsia.
Cultures que políticament són poc empàtiques envers unes altres poden tenir una gran capacitat seductora des dels seus plats, cuines i menges.
Això va passar amb un llibre de receptes, fet per un home que no era cuiner, un llibre que, quan va aparèixer el 1999 en una edició modesta, ningú no esperava que tingués un recorregut gaire llarg.
En canvi, ja en van nou edicions i aquesta setmana n’han presentada una de nova, amb tapa dura, profusament il·lustrada, molt bonica.
Es tracta d’Aroma àrab.
Receptes i relats, de Salah Jamal, editat per Cossetània, amb un pròleg del gastrònom Ignasi Riera.
Aquest volum ha tingut un paper tan destacat a l’hora de difondre la cultura àrab a través de la gastronomia que el cuiner Ferran Adrià l’ha apadrinada el dia de la presentació.
Aroma àrab.
Receptes i relats és una visió molt personal i un viatge sentimental per a conèixer el món àrab a través de la seva cuina.
Aplega cinquanta-quatre receptes il·lustrades i trenades amb relats històrics, costums culinaris i anècdotes del món àrab.
L’ha escrit el palestí Salah Jamal, nascut a Nablus el 1951 i que va arribar a Catalunya fa cinquanta-un anys.
Aquí va cursar els estudis de medicina i es va convertir en dermatòleg i historiador de la cultura àrab.
Un dia s’estava a l’Ateneu Barcelonès amb el seu amic Ramon Serrano (germà d’Oriol Serrano, propietari de la distribuïdora de llibre Les Punxes), que li va proposar d’escriure un llibre de cuina àrab per a l’editorial Zendrera, que feia una col·lecció de llibres de cuina d’arreu del món i no trobava ningú que li escrivís aquest.
Però Jamal li deia que ell no era pas cuiner.
Finalment, davant la insistència, va escriure unes receptes acompanyades d’un relat sobre la cultura àrab, que contenia elements d’ironia, noms de carrers, tradicions, històries viscudes de la seva família… I, contra pronòstic, els lectors hi van connectar i ha estat un dels vehicles que ha acostat la cultura àrab a la cultura catalana.
Ferran Adrià va dir durant la presentació: ‘Admiro la tasca que ha fet Salah Jamal per a acostar el món àrab a Catalunya.’
El cuiner creu que en un moment com l’actual, en què triomfen cuines tan específiques com la peruana, no pot ser que ningú no tingui en compte la cuina àrab.
I, a l’estil de les preguntes que es fa a la Bullipèdia, es demanava en veu alta: ‘la cuina àrab és cuina popular?
És cuina tradicional?
Hi ha alta cuina en la cuina àrab?’
L’àpat per a la presentació del llibre va ser al restaurant Mazah, de cuina libanesa, que fa tres mesos que ha obert al centre de Barcelona.
Un restaurant de cuina tradicional, que va oferir als comensals una selecció dels seus entrants més populars: tastets tan tradicionals com l’hummus, el mutabal, les waraq enab o fulles de parra farcides d’arròs, la xamandareye o crema de remolatxa amb pasta de sèsam, la lubye bel ziet o mongetes tendres amb tomàquet, ceba i oli d’oliva, la labneh o crema de iogurt, sbaneh o crestes farcides d’espinacs o d’espinacs i formatge, i pans farcits i condimentats amb ingredients diferents, herbes, espècies… I de segon unes graelles al carbó plenes a vessar de diferents tipus de carn.
De beure: aigua, vi libanès blanc i rosat, cafè i te.
Després de l’àpat, Ferran Adrià va constatar que era una cuina tradicional que caldria actualitzar-la una mica per a situar-la en la cuina internacional.
Per exemple, en relació a la quantitat de pa que hi ofereixen, es podria reduir.
Però Salah Jamal pensa que la modernitat no fa per la cuina àrab.
Donem-hi temps. | Aquesta setmana, l'editorial Cossetània ha presentat la desena edició d'"Aroma àrab. Receptes i relats". El llibre, escrit per Salah Jamal i amb pròleg del gastrònom Ignasi Riera, aplega cinquanta-quatre receptes il·lustrades combinades amb història, costums i anècdotes del món àrab. La presentació ha tingut lloc al restaurant libanès Mazah de Barcelona, amb la presència de Ferran Adrià. | Summarization |
caBreu_abstractive_1922 | Explica breument les idees principals del text següent: | Arriba a la gran pantalla una nova aventura del Capità Jack Sparrow a Piratas del Caribe: la venganza de Salazar dirigida per Espen Sandberg i Joachim Ronning i protagonitzada de nou per l'actor Johnny Deep i que tindrà com a contrincant en aquesta pel·lícula a l'actor espanyol Javier Bardem, qui es posa a la pell del capità Salazar.
Altres estrenes destacades de la setmana són Nagasaki: recuerdos de mi hijo, la comèdia argentina Me casé con un boludo de Juan Taratuto.
Dues cintes, aquestes últimes, que es van projectar al recent certamen BCN Film Fest, com també Las películas de mi vida, por Bertrand Tavernier.
Piratas del Caribe: La venganza de Salazar
Jack Sparrow s'enfronta sol als fantasmagòrics pirates, liderats per un vell enemic, l'aterrador Capità Salazar (Javier Bardem), que s'escapen del Triangle del Diable decidits a matar tots els pirates que naveguen els mars, inclòs ell.
L'única esperança de sobreviure al Capità Sparrow resideix en la cerca del llegendari Trident de Posidó, un poderós artefacte que permet controlar els mars a qui el posseeixi.
Me casé con un boludo
Dirigida per l'argentí Juan Taratuto amb guió de Pablo Solarz, narra la història de Fabián, un actor reconegut professionalment, que coneix a Florència, una actriu secundària, durant el rodatge d'una pel·lícula.
Ella s'enamora d'ell i acaben casant-se.
Al tornar del viatge de noces, la jove s'adona que se sentia atret pel personatge que interpretava Fabián, un ser arrogant i vanitós.
I Fabián vol recuperar l'amor de la Florència sigui com sigui.
Amb l'ajuda del guionista del film, intentarà tornar a enamorar a la seva estimada.
Paula
Film dramàtic ambientat al segle XX que narra la història de Paula Becker, una jove i exuberant artista alemanya.
La pel·lícula està protagonitzada per Joel Basman, Albrecht Schuch, Roxane Duran, Carla Juri i Stanley Weber i el guió està escrit conjuntament per Stephan Suschke i Stefan Kolditz.
La jove Paula està decidida a seguir les seves pròpies normes, per això als 24 anys rebutja les convencions establertes i explora el seu estil únic a la comunitat artística de Worpswede, on estableix amistat amb l'artista Clara Westhoff i el poeta Rainer Maria Rilke.
Wilson
Wilson és una comèdia dirigida pel nord-americà Craig Johnson i està protagonitzada per Woody Harrelson, Laur Dern, Isabelle Amara, Judy Greer, Cheryl Hines i James Saito.
Després de morir el pare de Wilson, un home de 50 anys solitari i una mica neuròtic, es reuneix amb la seva exmuller i una filla adolescent a la que no coneix, ja que va ser donada en adopció quan es va divorciar de la seva parella.
Els intents per a recuperar una relació afectuosa amb les dues dones no li resultaran gens senzills.
Nagasaki: recuerdos de mi hijo
En l'aniversari de la protagonista, al tornar a casa, el seu fill se li apareix de nou fent-li recordar el passat, la importància de la família i la crueltat de la guerra.
Las confesiones
Una pel·lícula italiana de suspens dirigida per Roberto Andò i protagonitzada per Toni Servillo.
El film comença en un hotel de luxe de la costa alemanya, on es reuneixen els economistes més importants del món en la cimera del G8.
Daniel Roché, director del Fons Monetari Internacional, convida a Salus, un monjo italià amb el que pretén confessar-se aquella mateixa nit.
Al matí següent, troben a Roché sense vida i el monjo es converteix en el principal sospitós de la seva mort, però ell es nega a trencar el secret de confessió.
El seu silenci podria trastocar els plans dels economistes.
La pel·lícules de mi vida, por Bertrand Tavernier
De Jean Renoir a Jean-Luc Godard, de Jacques Becker a Jean Vigo, passant per François Truffaut, Marcel Carné i Louis Malle, Tavernier porta l'espectador de la mà a un apassionant viatge per les millors pel·lícules del cinema, mostrant d'una forma entretinguda i anti-acadèmica que les grans pel·lícules seguiran emocionant sempre.
En aquest documental, Tavernier parla de títols que l'han marcat com París, bajos fondos, L'Atalante, Un condenado a muerte se ha escapado, Le Jour se lève, French Cancan, Los 400 golpes, Ascensor para el cadalso o Pierrot el loco. | Aquesta setmana s'estrena "Piratas del Caribe: la venganza de Salazar", amb Johnny Depp en el paper de Jack Sparrow i Javier Bardem en el rol del capità Salazar. A banda, el públic també trobarà a la cartellera pel·lícules com "Nagasaki: recuerdos de mi hijo" i la comèdia "Me casé con un boludo", ambdues presentades al BCN Film Fest. | Summarization |
caBreu_abstractive_1296 | Explica breument les idees principals del text següent: | El PSOE ha aprofitat la crisi oberta amb el PSC arran de la investidura de Mariano Rajoy per guanyar poder d'influència en les decisions que prenen els seus socis catalans.
La creació d'una comissió política mixta entre el PSC i el PSOE per "debatre i consensuar" pactes electorals i abordar les discrepàncies que sorgeixen a partir d'ara, dona a Ferraz la clau per interferir en la política d'aliances i en l'autonomia dels seus socis.
Miquel Iceta va heretar l'any 2014 un PSC obert en canal que acabava de patir una escissió i que havia enterrat del tot la defensa del dret a decidir del qual sí que n'havia fet bandera anteriorment.
Amb ell, començava una etapa de replegament, de ser un partit més petit però més uniforme que ha anat buscant refugi en el PSOE, a qui considera el seu gran talismà per seguir retenint, almenys, més de mig milió de vots a Catalunya.
Ara, els socialistes catalans fan un pas més que inevitablement posa en risc la seva quota d'autonomia.
Ho fan després d'haver vist com la gestora del PSOE, que entre bambolines comanda l'andalusa Susana Díaz, posava sobre la taula la possibilitat real de deixar el PSC sense veu ni vot a les primàries per escollir el secretari general previstes pel mes de maig i als òrgans de direcció del partit.
Aquest ha estat l'element de pressió perfecte per aconseguir el que feia molts anys que buscava: poder teledirigir amb qui pacte el PSC a Catalunya.
L'any 2006 José Luis Rodríguez Zapatero no va poder evitar que José Montilla reedités el tripartit amb ERC i ICV encara que des de Ferraz s'apostava per la sociovergència.
Ara, el PSOE que lideri el pròxim secretari general sí que tindrà un artefacte des d'on tindrà la possibilitat de fer saltar pels aires, per exemple, acords amb partits que defensin el referèndum.
De fet, la gestora del PSOE i en particular Díaz estan especialment preocupats pels eventuals acords que el PSC pugui fer amb el nou partit dels "comuns" que abanderen Ada Colau i Xavier Domènech.
En el darrer congrés dels socialistes catalans es va defensar aquesta possibilitat de cara a les pròximes eleccions catalanes.
Però aquesta voluntat expressada pel partit d'Iceta desperta recels entre els barons del PSOE, que interpreten que això suposaria que el PSC acabés coquetejant amb la defensa del referèndum.
Més enllà de la supervisió dels acords electorals, el PSOE ha permès que finalment el PSC participi en el procés de tria del seu secretari general.
Conscient que vetar la seva implicació hauria suposat més entrebancs que avantatges per a Díaz -pendent de fer el pas per optar a liderar el partit-, el socialisme espanyol ha trobat un mecanisme per garantir que els militants catalans votin i, a la vegada, posar en evidència, que ja no són tants.
Díaz ja fa temps que fa càlculs per tenir una garantia que pot guanyar les primàries contra Pedro Sánchez i Patxi López, i sap que la militància catalana és la més complicada per a ella.
Amb la creació d'un cens específic es busca posar en evidència que el PSC ha perdut força.
La supremacia de la federació andalusa
Dels 17.238 militants que comptabilitza el partit només 9.115 van votar a les primàries per escollir entre Iceta o Núria Parlon.
I això que el partit estava en plena efervescència i la militància més mobilitzada que mai.
Ara, fonts de la direcció del PSC calculen que la xifra que s'apunti al cens per participar en la tria del líder del PSOE pot ser, fins i tot, menor, quedant per darrere de les federacions d'Euskadi i de Madrid, que tenen una bossa d'afiliats d'uns 18.400 i 15.800, respectivament.
La federació andalusa en segueix tenint més de 45.000.
Iceta, un dels dirigents més oficialistes de la història del partit, va intentar treure ferro des del principi a la revisió del protocol de relació que el PSC va segellar amb el PSOE l'any 1978.
Considerava que, si es retocava, havien de ser canvis mínims perquè, al seu parer, la convivència ha estat bona durant dècades.
Ara la cúpula del partit engega la maquinària per vendre que l'acord amb el PSOE servirà per "reforçar" la relació.
De moment, queda reforçada la capacitat de Ferraz d'influir en el marge de maniobra del PSC per triar amb qui s'alia. | La gestora del PSOE, sota la influència de Susana Díaz, ha aprofitat la debilitat actual del PSC per crear una comissió mixta per debatre i consensuar pactes electorals a Catalunya. Els barons del partit han mostrat recel davant de la possibilitat que el partit liderat per Miquel Iceta acabés defensant un hipotètic referèndum per la independència per influència dels comuns. | Summarization |
caBreu_abstractive_934 | Explica breument les idees principals del text següent: | També es pot trobar el segon premi Llibres Anagrama, ‘La memòria de l’arbre’ de Tina Vallès (llegiu una crítica).
Així mateix, han arribat els Premis Ciutat d’Alzira que atorga Bromera: el de novel·la, ‘Amics per sempre’ de Lluís-Anton Baulenas; el premi Ibn Jafadja de Poesia, ‘Neutre’ d’Eva Baltasar; el premi d’assaig, ‘Cafarnaüm’ de Jaume Subirana (llegiu la notícia).
També es publiquen premis més petits, com el Vila d’Ascó, ‘Estàndards’ d’Alba Dalmau, que és la seva vint-i-cinquena edició i el publica Angle Editorial.
Collita pròpia
A més, trobem un bon pom de novel·les d’autors catalans, cadascuna amb la seva personalitat: Joan Daniel Bezsonoff ens presenta La ballarina de Berlín (llegiu una entrevista), novel·la sobre espies libidinosos i ballarines i amants al Berlín de la república de Weimar, publicada per Empúries.
I Marc Pastor, que torna a publicar amb Amsterdam nova novel·la amb d’intriga i aventura, ‘Farishta’, un món a part, un paradís, el preu del qual és el silenci.
Elisabet Riera debuta en català amb ‘Llum’ a l’Altra editorial (llegiu l’article), la història d’una educació sentimental que no deixarà indiferent ningú; i Sergi Pons Codina ens proposa una altra història intel·ligent i plena d’astracanades amb ‘Dies de ratafia’ (Edicions de 1984).
I també ha tornat Max Besora amb una novel·la situada al segle XVIII, de títol maratonià, Aventures i desventures de Joan Orpí fundador de la Nova Catalunya, a Males Herbes (llegiu un fragment).
Aquest febrer també surt la nova novel·la de Miquel Martín i Serra, ‘El riu encès’ (El cep i la nansa), intensa, bella i colpidora; ‘La noia del club’ (Bromera) de Maria Carme Roca, que ens porta al món de les nadadores a la Barcelona dels anys trenta; i la conquesta de Mallorca pels romans és el context on es mou ‘La voa de l’´ultim gimneta’ (El cep i la nansa) de Marc J. Bonet i Binimelis.
Sílvia Soler publica Els vells amics (Columna) i Miquel Fañanàs, Bonastruc, el jueu, a la mateixa editorial.
Recuperacions
Destaquem tres recuperacions de clàssics contemporanis catalans: de Teresa Pàmies, Quan érem refugiats (Sembra llibres); Sandàlies d’escuma, de M. Àngels Anglada (L’Avenç) i dins el 150 aniversari del naixement de Prudenci Bertrana, El vagabund, edició a cura de Guillem Molla (Edicions de la ela geminada).
Traduccions
I des de Godall edicions arriba la traducció dels contes de la jove coreana Kim Ae-ran, Corre, pare, corre! (llegiu un fragment), a càrrec de Mihwa Jo Jeong i Alba Conill.
El Cercle de Viena publica Viure amb una estrella de Jirí Weil, una estrella de sis puntes cosida a la jaqueta, just a sobre del cor, en una traducció de Jaume Creus.
Trobem el nou llibre de Jessie Burton, La musa (Amsterdam), amb traducció de Jordi Boixadós; així també La biblioteca dels llibres rebutjats de David Foenkinos (Edicions 62), traduït per Mercè Ubach.
Les editorials també ens ofereixen clàssics contemporanis com L’Eclipsi, de Georges Perec, versió d’Adrià Pujol Cruells (L’Avenç) i L’especulació immobiliària d’Italo Calvino, traduït per Oriol Ponsatí-Murlà (Edicions 62).
I anant més enrere, també trobem El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas, traducció de Jesús Moncada (Edicions 62).
No ficció
En l’àmbit de la no ficció, destaca l’assaig de James Salter, L’art de la ficció (L’Altra), traduït per Albert Torrescasana i amb un pròleg imprescindible d’Eduard Márquez; i vinculat al fet d’escriure també trobem Guillem Frontera.
Paisatge canviant amb figura inquieta, de Pere Antoni Pons (Lleonard Muntaner), una entrevista extensa i aprofundida que repassa la trajectòria vital i literària de l’escriptor.
I Empar Moliner ofereix De què fuges, qui et persegueix?
(Columna), un llibre sobre el fet de córrer, activitat que permet pensar i ordenar les idees i altres coses (llegiu una entrevista).
De tema polític, ha arribat Joan B. Culla, El tsunami (Pòrtic), sobre els enormes canvis que ha viscut el sistema de partits català (llegiu una entrevista).
Així també, Les memòries perilloses, de Benjamin Stora i Alexis Jenni (Edicions de 1984), sobre com el Front Nacional pot arribar al poder a França, en una traducció de Josep Alemany.
Poesia
Va trobar el manuscrit un jove felanitxer, a la biblioteca de l’exbatlle republicà del poble, Pere Oliver Domenge.
El volum consta de vint-i-dos poemes.
El llibre conté un epíleg del poeta i editor Pau Vadell.
També trobem a les llibreries Trobadors amb turbant, edició de Josep Piera (Edicions de 1984), un llibre que es pot llegir com una antologia de versos àrabs clàssics que han perdurat en l’imaginari de la tradició posterior; el llibre de poemes de Joan C. González-Pujalte, L’Est, premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó (Meteora); i Els gats han vingut a prendre el te.
50 poemes que porten cua, una selecció de Marcel Riera (Viena). | L’operació Sant Jordi ja està en marxa en ple febrer, amb moltes novetats a les llibreries i la publicació de la majoria de premis literaris. Destaquen el segon premi Llibres Anagrama, “La memòria de l’arbre” de Tina Vallès; “La ballarina de Berlín”, de Joan Daniel Bezsonoff, o “Llum”, d’Elisabet Riera en el seu debut en català, entre molts altres. | Summarization |
caBreu_abstractive_1213 | Explica breument les idees principals del text següent: | La premsa internacional destaca aquest diumenge les eleccions a Catalunya, amb prèvies en les principals capçaleres i televisions del món, i enviats especials a Barcelona.
El Guardian també ha publicat una altra notícia, signada per la mateixa periodista, que intenta respondre a la pregunta "Què passa si els separatistes guanyen?".
La BBC defineix els comicis del 27-S com una "fita" i assegura que els nacionalistes "esperen que els conduiran cap al camí de la independència".
Reuters parla de les eleccions com una oportunitat dels independentistes per "desafiar Madrid".
El francès Le Monde diu que els independentistes intentaran aquest diumenge fer un "cop de força".
El rotatiu francès assegura que els candidats de 'Junts pel Sí' s'han "compromès" a "fer la independència" si aconsegueixen una majoria dels escons aquest 27-S.
La televisió francesa de notícies France 24 descriu Artur Mas com "l'improbable líder independentista", assenyalant que el President de la Generalitat ha passat de ser un "tecnòcrata" a convertir-se en el líder del moviment independentista.
"Mas admet que no sempre ha estat nacionalista.
Però ara es juga la seva vida política per la causa de fer que la seva regió sigui independent d'Espanya", diu France 24.
L'agència AFP assegura que les eleccions d'aquest diumenge es presenten com "les més importants de la història recent a Espanya" i que les enquestes "apunten a una victòria dels separatistes que prometen declarar la regió independent".
"Mentre el govern espanyol rebutja un referèndum per mantenir el país unit, els líders de la regió més rica d'Espanya diuen que les eleccions d'aquest diumenge serviran com una votació indirecta per separar-se d'Espanya", assegura l'agència.
A Al Jazeera, el periodista Jamie Maxwell remarca que "per a molts catalans, aquesta elecció és més que escollir l'administració regional, es tracta de la sobirana nacional".
L'agència internacional Reuters subratlla:"S'espera que els partits separatistes aconsegueixin el control del parlament de Catalunya i que situïn la regió en el camí de la declaració unilateral d'independència, que el govern central diu que és impossible".
A Radio Canada, l'enviat especial Olivier Arbour-Masse explica els "quatre dubtes per comprendre el moviment independentista català", que avisa que en uns anys ha passat de ser "marginal, a convertir-se en una idea de masses".
Arbour-Masse recorda les retallades de l'Estatut i els intents de negociar un referèndum amb Madrid.
"El govern de Madrid desacredita les eleccions plebiscitàries com ha fet amb totes les maniobres independentistes des de l'inici del procés català l'any 2012", assegura Radio Canada.
El Washington Post publica una prèvia en què assegura que els "peatges ajuden Catalunya a conduir cap a la independència".
El corresponsal Matt Moffett recorda que els peatges són a "més de la meitat" de les carreteres a Catalunya i que això "duplica" la mitjana estatal i ha creat "ressentiment".
Amb la primera dada de participació han publicat una altra notícia destacant-ne l'augment.
El New York Times publica un article en què analitza "com s'ha desenvolupat el moviment independentista i què està en joc a les eleccions de diumenge".
Segons el rotatiu nord-americà, es tracta d'una "votació complicada" i avisa que "Rajoy i el seu govern han deixat clar que utilitzaran tots els mètodes legals per evitar la independència de Catalunya".
També un vídeo:
El nord-americà The Atlantic publica un extens reportatge titulat 'Com ha sobreviscut el català'.
Des del final de la Guerra Civil i durant la dictadura la llengua va ser perseguida, tot i això, apunta que "el català pot ser l'exemple que prohibint una llengua és la manera de mantenir-la".
A l'ABC News, apunten que les urnes s'han obert en "unes eleccions històriques a la regió espanyola".
Apunten que són les més importants de la història recent del país i que les enquestes assenyalen a una victòria dels separatistes.
L'ITV News titula "Catalunya vota en unes eleccions que podria aplanar el camí cap a la independència", en una breu peça on diu que "els partits separatistes esperen una majoria d'escons que permeti declarar unilateralment la independència".
L'irlandès The Irish Times explica que "la situació més greu és saber si Madrid contemplaria l'ús de la força" en cas que els independentistes guanyessin.
Al llarg d'aquests dies la premsa internacional ha publicat diversos articles sobre el 27-S.
La question de l'indépendance au coeur des élections catalanes - Le 26/09/2015 à 12h20 | Aquest diumenge 27 de setembre se celebren eleccions al parlament de Catalunya. Els partits independentistes han plantejat aquests comicis com un plebiscit a favor o en contra de la independència. Mitjans com la BBC, Le Monde, Al Jazeera, The Guardian, Reuters o The New York Times, entre d’altres, s’han fet ressò d’aquest esdeveniment polític i n’han analitzat les claus. | Summarization |
caBreu_abstractive_2681 | Explica breument les idees principals del text següent: | Set mesos després de la seva dimissió com a líder del PSOE, Pedro Sánchez ha recuperat la secretaria general del partit en unes primàries on s'ha imposat a Susana Díaz, que concorria a aquest procés avalada per la vella guàrdia del partit i a cavall del poder del PSOE andalús i Patxi López, que ha exercit sense èxit de tercera via.
Amb l'escrutini rondant el 81,65% escrutat, Sánchez havia obtingut el suport del 49,57% de la militància, mentre que Susana Díaz es quedava amb el 40,23% i Patxi López amb el 10,2%.
En un missatge a twitter, el coordinador d'estratègia i comunicació de la candidatura de Pedro Sánchez, Alfonso Rodriguez Gómez de Celis ha anunciat que Díaz ja ha felicitat Sánchez per la victòria.
S'ha imposat a territoris que tradicionalment havien donat suport a Susana Díaz, com a Extremadura o Castella-La Manxa.
També a Catalunya, on ha aconseguit un suport majoritari de les bases del PSC.
Sánchez disposa ara de tres setmanes per buscar una pau amb els barons que li permeti configurar una executiva no hostil al Congrés Federal que els socialistes espanyols celebraran els dies 16, 17 i 18 de juny, on voten els delegats elegits per les agrupacions, i no la militància.
Sánchez –que no és diputat- també haurà de reconfigurar el grup parlamentari al Congrés que –tret de 15 diputats, vuit del PSC- es va abstenir per permetre la investidura de Mariano Rajoy.
La victòria de Sánchez suma un capítol més en la divisió entre les bases del partit i la vella guàrdia de la formació que va propiciar la seva sortida al Comitè Federal del passat 1 d'octubre.
Amb ell, torna l'amenaça d'inestabilitat al Congrés dels Diputats, on Mariano Rajoy té tancat un pacte amb Ciutadans, PNB i CC per a l'aprovació dels pressupostos, però no disposa de majoria absoluta.
De fons també la pressió de Podem per configurar una majoria alternativa que provi de descavalcar Mariano Rajoy de La Moncloa.
La seva victòria posa al descobert també els errors en la campanya de Susana Díaz, que va endarrerir –de la mà de la gestora- les primàries i no va concretar la seva candidatura fins el març del 2017, quatre sis mesos després de la defenestració de Sánchez.
Confiada pel seu poder a Andalusia, Díaz no va presentar el seu programa electoral fins el passat dilluns, l'endemà del debat.
El suport dels barons també li podria haver restat suport en una campanya marcada per la dicotomia entre aparell i militància.
Sánchez haurà d'elegir ara l'estratègia que desplega al Congrés dels Diputats de cara al PP.
El ja secretari general del PSOE no ha descartat una moció de censura amb ell com a candidat i ha fet bandera de l'aliança de les esquerres per combatre el PP, però podria introduir alentir ara el ritme de la seva política d'oposició a l'espera de teixir nous acords amb els barons socialistes que li permetin gaudir d'una etapa de pau al capdavant de la formació.
Amb tot, Sánchez haurà d'afrontar un nou repte de car a les noves eleccions, que previsiblement tindran lloc el 2019.
Els socialistes espanyols hauran de fer unes noves primàries per elegir el seu candidat, i es podria trobar de nou amb un front d'oposició que presenti un candidat alternatiu tot recordant que amb ell com a candidat el PSOE va obtenir el pitjor resultat de la seva història en democràcia, 85.
La victòria de Sánchez se suma –per imprevista- a una llista de congressos i primàries en què el partit ha optat pel candidat que no partia amb el cartell de favorit.
Zapatero es va imposar a José Bono l'any 2000 per només 9 vots, i Alfredo Pérez Rubalcaba a Carme Chacón per 22 vots el 2012. | Pedro Sánchez ha recuperat la secretaria general del PSOE en unes primàries en què s'ha imposat amb el 49,57% dels vots a Susana Díaz (40,23%) i Patxi López (10,2%). Ara, Sánchez disposarà de tres setmanes per reconciliar-se amb els barons del partit abans del Congrés Federal del juny i haurà de traçar una estratègia per al Congrés dels Diputats. | Summarization |
caBreu_abstractive_489 | Explica breument les idees principals del text següent: | Tot apunta que el poeta Jacint Verdaguer és el pare de l’excursionisme català.
Això és el que reivindica i defensa la pel·lícula documental ‘Maleïda 1882, l’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto’ dirigida per Albert Naudín i protagonitzada per l’actor Lluís Soler.
La cinta, que arribarà als cinemes aquest divendres, recrea la gran travessa i aventura pirinenca de Verdaguer i el seu ascens a la Maleïda (Aneto), amb una part ficcionada i una altra amb Bernat Gasull, autor del llibre ‘Maleïda’ (Verdaguer Edicions, 2015) com a narrador.
‘Maleïda 1882’ està produïda per FilmeXplora amb producció associada de la Fundació Jacint Verdaguer i la participació de TV3.
Albert Naudín ha assenyalat, en declaracions a l’ACN, que quan va llegir el llibre de Bernat Gasull sobre Verdaguer li va sorprendre descobrir que darrere el poeta hi havia un personatge que ‘es podia considerar el pare de l’excursionisme i muntanyisme a Catalunya’, ja que el poeta va fer les primeres travesses pel Pirineu i va ascendir els primers cims.
‘Volíem reivindicar aquesta figura del poeta i ens va agradar presentar la història des de l’èpica i l’exploració del Pirineu’.
El director del film ve del món excursionista català i ha admès que s’ha sentit molt identificat amb la figura de Verdaguer al descobrir que és ‘el pare del moviment excursionista a Catalunya’.
El poeta estava decidit a ascendir l’anomenada Maleïda i comptava per fer-ho amb la seva energia, guies inexperts, mapes incomplets i unes sabates que, tal com queda reflectit en aquest film, feien molt complicat l’ascens.
‘Ens vam enfilar dalt dels cims i vam cercar glaceres a mil quilòmetres de distància per trobar les mateixes condicions que a les Maleïdes del segle XIX.
La recreació de la glacera de l’Aneto combinada amb la caracterització de l’ascensió de Verdaguer van suposar sens dubte un gran repte que molts no s’haurien plantejat’, ha assenyalat Naudín.
El director ha detallat que ‘Maleïda 1882’ es mou entre la ficció i el documental o el reportatge.
En un primer moment van pensar que havia de ser un documental per quan es va incorporar Lluis Soler al projecte va decidir ficcionar una part del film.
La pel·lícula està plantejada en tres temps: el primer és en temps actual amb un narrador (Bernat Gasull) que explica la història sobre el terreny; el segon és amb l’actor Santi Pocino que interpreta un Verdaguer jove i que fa el recorregut per les muntanyes, i el tercer apareix Lluís Soler, que interpreta el Verdaguer més gran abans de morir i que recorda ‘tot aquell moment i explosiu de la seva vida quan va explorar els muntanyes dels Pirineus’.
En declaracions també a l’ACN, Soler ha explicat que s’ha intentat apropar a Jacint Verdaguer, com actor, ‘de la manera més natural’ i ha reconegut que el va ajudar en la seva feina el fet que escollissin una imatge ‘una mica especial’ del poeta i era quan portava el cabell molt curt.
‘Això ajuda a situar-se en un aspecte que un s’imagina del personatge’.
Sobre el to que li ha donat a Verdaguer, l’actor ha assenyalat que volia interpretar un personatge que ‘respiri una certa follia per viure el que té al voltant’ i que està mogut per l’interès en pujar muntanyes.
‘Tot el que ha fet el director és la travessa cap a la Maleïda en un moment en què ningú l’havia fet, era una aventura realment perillosa i es necessitava aquesta pulsió, passió i follia per llençar-te a aquesta aventura’, ha assenyalat Soler.
L’estrena absoluta de ‘Maleïda 1882’ va tenir lloc el passat 10 de juny al FIC-CAT, coincidint amb l’efemèride de la mort de Verdaguer i competint en Selecció Oficial.
Arribarà als cinemes el 5 de juliol coincidint amb el començament de l’expedició pirinenca que descriu la pel·lícula, encapçalada per Verdaguer i que va empènyer Verdaguer a escriure ‘Canigó’.
Una vegada finalitzat el circuit comercial i per festivals s’emetrà a TV3. | La pel·lícula documental "Maleïda 1882" s'estrenarà en cinemes el 5 de juliol i recrea l'aventura pirinenca de Jacint Verdaguer en la seva ascensió a l'Aneto l'any 1882. Dirigida per Albert Naudín, la pel·lícula està basada en el llibre "Maleïda", de Bernat Gasull, qui també posa veu al narrador del film. L'actor escollit per interpretar a Verdaguer és Lluís Soler. | Summarization |
caBreu_abstractive_1207 | Explica breument les idees principals del text següent: | El 16 de febrer els Mossos d'Esquadra detenien Pablo Hasél al rectorat de la Universitat de Lleida i la mateixa nit va començar un cicle de mobilitzacions que ja ha durat dues setmanes.
En aquest període diverses manifestacions han acabat amb càrregues policials i aldarulls arreu del país, amb un balanç de 130 detinguts i desenes de ferits, entre els quals una noia a qui "tot indica" que els Mossos van buidar un ull amb un projectil de foam, segons ha assegurat el conseller d'Interior, Miquel Sàmper.
Els aldarulls, que han avançat en paral·lel amb les negociacions per formar Govern, han produït oscil·lacions en les administracions que han acabat amb un blindatge de la policia.
Sàmper va heretar una conselleria que havia estat sota el focus per l'actuació dels Mossos durant les mobilitzacions per la sentència de l'1-O el 2019.
L'actual conseller va agafar el relleu de Miquel Buch en forma de patata calenta i ha entomat crítiques principalment per l'actuació del cos en desnonaments, reconeixent en ocasions que aquesta havia estat "qüestionable".
Amb la detenció de Hásel, el conseller ha encarat les seves setmanes més difícils i finalment ha optat -com havien fet els seus predecessors- per tancar files amb la policia.
Nova legislatura
La solitud d'Interior
El conseller Miquel Sàmper és l'últim responsable polític de la seguretat en patir la volatilitat del càrrec, clau en la nova legislatura, i en rebre el foc amic dels seus companys de partit
Una setmana després, però, Sàmper es mostrava partidari de modernitzar els mecanismes de control dels Mossos, atenent les demandes de grups en defensa dels drets humans com Irídia.
"Modernitzar és progressar", va dir.
La voluntat de progrés, però, s'ha anat aigualint, després que Sàmper hagi rebut estocades des dels Mossos i des de dins del seu propi partit.
D'una banda, l'Associació Professional de Mossos d'Esquadra (APME) afirmava en un comunicat que "fereixen més els silencis dels polítics que les pedres" dels manifestants i per aquest motiu adverteix que "o recondueixen d'una vegada totes aquestes situacions o farem el cos de Mossos d'Esquadra ingovernable".
Durant les negociacions per formar Govern, a més, JxCat va defensar "un nou model d'ordre públic" després de reunir-se amb la CUP.
JxCat apostava per aquesta via en ple debat pels aldarulls al carrer, després que l'espai polític convergent i postconvergent hagi controlat Interior des del 2010.
Aldarulls i negociacions, en paral·lel
Dues setmanes d'aldarulls més tard, Sàmper ha tancat files amb els Mossos d'Esquadra i ha estat la cara visible del Govern alhora d'escenificar unitat institucional de "rebuig a la violència".
El conseller també ha insistit que el model policial no es pot redefinir en les negociacions per formar Govern -un missatge que es pot llegir com un dard a Borràs- i ha responsabilitzat parcialment dels aldarulls el "moviment anarquista".
Una consideració que ha coincidit amb una operació dels Mossos en dues naus de Mataró i Canet de Mar, on hi viurien persones relacionades amb els incidents en les manifestacions.
Al costat de Sàmper, avui ha comparegut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha reiterat la condemna "ferma" contra la violència i ha tancat files amb els cossos policials.
El discurs de Colau ha anat pujant d'intensitat des de l'inici dels aldarulls, quan va assegurar que les demandes de llibertat d'expressió no podien justificar "actuacions violentes".
Aquest dilluns, Colau ha assegurat que els aldarulls han posat "en perill" la vida de persones.
Colau va arribar a Sant Jaume amb el compromís de dissoldre la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana i finalment el seu govern només li va canviar el nom.
Després d'assumir les polítiques de seguretat en el primer mandat a l'Ajuntament, el pacte amb el PSC va suposar que sigui Albert Batlle que sigui el responsable polític de la Guàrdia Urbana.
El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha mantingut una postura de defensa del dret a manifestació amb una condemna a l'"enfrontament" amb la policia.
La CUP, que des de l'endemà del 14-F va posar sobre la taula la demanda de canvis als Mossos com a demanda negociadora, també ha matisat la seva postura sobre els aldarulls a través de Dolors Sabater.
La candidata cupaire va assegurar aquest diumenge que "el risc per la vida marca un límit", en referència a les cremades fetes pels manifestants a un vehicle de la Guàrdia Urbana. | El conseller d’Interior Miquel Sàmper ha decidit blindar el cos dels Mossos d’Esquadra després de dues setmanes de manifestacions per la detenció del músic Pablo Hasél que han acabat amb 130 detinguts i desenes de ferits. Enmig d’un clima de negociacions per formar govern, però, el conseller també s’ha mostrat partidari de modernitzar els mecanismes de control de la policia. | Summarization |
caBreu_abstractive_34 | Explica breument les idees principals del text següent: | Sant Martí Sesgueioles, un petit municipi de 370 habitants de la comarca de l’Anoia, és una de les poblacions catalanes que el passat 1 d’octubre va patir la violència policíaca de la Guàrdia Civil.
Els veïns van organitzar-se per a fer resistència pacífica i impedir que els agents s’emportessin l’única urna que tenia el poble.
Dos fotògrafs vinculats a la població, Xavier Calvet i Stan de Zoysa, es trobaven a Sant Martí Sesgueioles en el moment de l’arribada del cos policial i van poder immortalitzar l’actuació dels agents a través de les seves càmeres.
Ara, el municipi ha decidit d’organitzar una exposició amb aquestes imatges per tal de recordar els fets que va viure la població el dia 1 d’octubre.
La mostra es diu ‘1 d’octubre.
La força d’un poble’.
‘Orgull’ és el nom de la primera fotografia.
Aquesta primera imatge mostra un nombrós grup de veïns de diferents edats que estan atrinxerats davant de l’únic col·legi electoral de Sant Martí Sesgueioles per tal d’impedir l’entrada de la Guàrdia Civil.
La segueixen imatges amb títols com ‘por’, ‘incredulitat’, ‘lluitar’, ‘odi’ o ‘valentia’.
Un dels fotògrafs, Xavi Calvet, ha relatat que l’1-O es trobava a Calaf quan algú el va avisar per dir-li que el cos policial s’estava dirigint cap a Sant Martí Sesgueioles.
Sense pensar-ho, va agafar el cotxe i va anar fins al municipi.
En arribar, va trobar-se amb una cinquantena d’agents de la Guàrdia Civil que anaven a buscar l’urna del poble.
‘Vaig decidir posar-me a fer fotos en lloc de defensar l’urna, que segurament és el que hagués fet si no hagués portat la càmera’, ha afegit.
Calvet va viure ‘molt intensament’ els fets perquè coneixia a molta de la gent que estava defensant el col·legi.
Les fotografies estan ordenades per seqüència cronològica amb l’objectiu de no tergiversar el que va passar.
N’hi ha una quinzena de gran format i una vintena més de petites.
Entre les imatges, es poden veure els agents enduent-se una urna de cartó que no és l’oficial; la Guàrdia Civil amb el mall que van fer servir per a trencar una porta; la policia intentant treure la gent aplegada davant del col·legi; o el nou local que es va habilitar per a votar després de la visita de la policia espanyola.
La foto que s’ha escollit per a tancar l’exposició és una imatge amb el títol de ‘satisfacció’, on es veuen tots els veïns la nit de l’1-O aplegats davant de l’Ajuntament i celebrant que, malgrat tot, van poder votar.
La quarantena d’agents de la Guàrdia Civil van arribar a Sant Martí de Sesgueioles al voltant de les dues del migdia.
Uns minuts abans, uns veïns van alertar que els agents s’estaven desplaçant cap al municipi.
‘En molt poca estona vam intentar fer el màxim de coses: amagar l’urna oficial i, al seu lloc, col·locar-hi la del 9-N’, explica la batllessa, Rosa Narbona.
A dins, van introduir-hi paperetes per tal de simular que era l’urna oficial.
Malgrat que desenes de persones es van atrinxerar davant de la porta del centre cultural La Fàbrica, que feia la funció de col·legi electoral, els agents van veure que hi havia una porta lateral i van trencar-la per a entrar.
Segons el relat de l’alcaldessa, l’enfrontament entre la policia i els veïns no va anar a més perquè es van endur l’urna falsa.
‘Malgrat tot, vam tenir sort que van trobar una porta per a entrar i una urna per endur-se’, ha expressat.
Després de la marxa de la Guàrdia Civil, l’alcaldessa va decidir canviar el local de votació: ‘Vaig agafar por que els agents s’adonessin que s’havien endut una urna falsa i tornessin’.
Per això, van traslladar el local de votació a un garatge particular i es van continuar fent les votacions des d’allà ‘d’una manera més rudimentària’.
Malgrat la situació de tensió i por que va viure aquest petit municipi de l’Anoia, Narbona creu que els fets de l’1-O ‘han servit per a unir el poble’.
‘Aquell dia estàvem enganxats al costat d’algú que mai no haguéssim pensat’, ha conclòs l’alcaldessa, que considera que la paraula que defineix aquell dia és ‘unió’. | Sant Martí Sesgueioles, un petit municipi de l’Anoia, ha organitzat una exposició fotogràfica per recordar la violència per part de la Guàrdia Civil durant la votació de l’1 d’octubre del 2017. La mostra porta per títol "1 d’octubre. La força d’un poble", i compta amb les instantànies de Xavier Calvet i Stan de Zoysa, dos fotògrafs vinculats al poble. | Summarization |
caBreu_abstractive_2589 | Explica breument les idees principals del text següent: | La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha acusat aquest divendres les forces independentistes d'haver rebutjat l'oferta del govern espanyol per al diàleg dins de la llei, i ha advertit que el govern espanyol no anirà més enllà.
Segons Calvo, la proposta que l'executiu espanyol ha posat sobre la taula és "el destí final" i "no és raonable allargar una situació quan hi ha un element que no es pot salvar".
A partir d'ara, segons Calvo, el seu executiu centrarà l'atenció estrictament en l'aprovació dels comptes.
"Ho hem intentat fins aquest document que tenen amb total transparència, i a partir d'aquest moment els esforços del govern estan en una setmana on volem el suport de tots els grups parlamentaris a uns pressupostos que necessita aquest país", ha dit la vicepresidenta.
Calvo ha acusat els independentistes de no haver actuat de manera lleial ni amb el nivell de "rigor" i de "transparència" que cal en aquest procés.
ERC i PDeCAT, ha dit, no accepten l'última proposta que manté la figura d'un 'relator' que "facilitarà la coordinació dels treballs, es convocatòries i fixarà l'ordre del dia", i que eleva l'oferta sobre la composició de la mesa de partits perquè en formin part, també, el PSOE i Podem.
No concreta la figura del 'relator'
L'executiu espanyol ha facilitat aquest divendres aquest nou document que ha enviat a la Generalitat i que segons ha apuntat s'ha estat debatent en els últims dos dies.
Parla de la figura del 'relator' com algú que ha d'ajudar "a crear les condicions idònies per al diàleg, donar fe dels acords i determinar el seguiment de la seva aplicació", però no concreta si ha de ser un perill català –com havia defensat La Moncloa- o internacional, com vol la Generalitat.
Presència de Podem i del PSOE a la mesa del partit
Una de les novetats del document és que deixa obert la porta a la presència del PSOE i de l'aparell estatal de Podem a la mesa de partits, de manera que amplia el rang de representació que fins ara limitava només a les forces d'àmbit català.
Segons conté, "formaran part de la mesa dos representants amb capacitat de decisió en els dos àmbits territorials (estatal i català) de cadascun dels grups polítics amb representació a Catalunya i, en el seu cas de les formacions vinculades als mateixos".
Segons Calvo, aquesta proposta és la via per propiciar la convivència "per una via dialogada i legal" i el fet que la Generalitat no l'accepti implica de facto la suspensió del debat sobre com establir el marc de diàleg, tot i que no acaba amb les relacions institucionals, que es mantenen mitjançant la Comissió Bialeteral.
"Tenim dos marcs que no estan donant els fruits que haurien de donar" i quan dues parts no tenen possibilitats d'establir un acord "cal parar", ha dit Calvo, que ha advertit que el seu executiu no anirà més enllà i "no acceptarà mai el plantejament d'un referèndum d'autodeterminació".
L'executiu espanyol se centra en els pressupostos
A partir d'ara, ha apuntat, l'executiu espanyol se centrarà estrictament en l'aprovació dels pressupostos.
"Ho hem intentat fins aquest document, i a partir d'aquest moment els esforços del govern estan en una setmana on volem i demanem el suport de tots els grups parlamentaris als pressupostos d'aquest país", ha dit.
En tot cas ha advertit que si rebutgen els pressupostos els grups independentistes "hauran d'explicar a Catalunya perquè prioritzen a altres tipus d'interessos a solucions concretes a problemes larvats de fa molts anys.
Sense pressupostos "la legislatura s'escurça"
Calvo ha advertit també que –tal com va dir el president espanyol- si no es tramiten i aproven els pressupostos "la legislatura s'escurça".
És a dir, que el president Sánchez pot convocar eleccions anticipades sense arribar al 2020.
"Amb aquests comptes tindrem un 2019 normal, sense ells, la legislatura s'escurça", ha dit.
En tot cas ha assegurat que el seu govern se sent "fort" i ha presentat uns pressupostos generals de l'Estat "perquè creiem fermament que fan falta a aquest país". | ERC i PDeCAT no han acceptat l’última proposta de diàleg del govern espanyol, que manté la figura de relator a la taula de diàleg i obre la porta a Podem perquè hi sigui present. Segons el govern espanyol, que rebutja parlar d’autodeterminació, aquesta negativa implica la suspensió del debat sobre com establir el marc de diàleg, però no les relacions institucionals. | Summarization |
caBreu_abstractive_1767 | Explica breument les idees principals del text següent: | "Tres equips terroristes coordinats" van provocar la massacre d'anit a París.
El fiscal general de la capital francesa, François Molins, ha comparegut aquest vespre per explicar els primers detalls de la investigació d'uns atacs que, segons el darrer balanç, van provocar 129 morts i 352 ferits, dels quals 99 estan hospitalitzades amb estat greu.
Aquesta tarda s'ha confirmat que una de les víctimes és de nacionalitat espanyola.
Les investigacions se centren ara en esbrinar qui van ser els “còmplices” dels vuit terroristes morts en els atemptats d'aquest divendres i com es van finançar.
Molins ha confirmat, també, detencions i escorcolls a Brussel·les, d’on provenien dos dels vehicles utilitzats a l’atac, un Polo i un Seat negres.
El fiscal, nascut a Banyuls (el Rosselló), ha explicat que un dels terroristes que va atacar la sala de concerts Bataclan ja ha estat formalment identificat, i és un “individu nascut el 1985 a Courcouronnes, conegut de la justícia per delictes de dret comú, mai empresonat però que era l’objectiu d’una fitxa S el 2010 per radicalització”.
Molins també confirmat la troballa d’un “passaport d’un individu sirià nascut el setembre del 1990, no conegut pels serveis d’investigació francesos”.
Estat Islàmic reivindica els atacs
Estat Islàmic ha reivindicat aquest migdia la cadena d'atemptats perpetrada a París.
El grup ha difós un vídeo en què assegura que França no viurà en pau mentre mantingui la seva col·laboració amb la coalició antiterrorista que lidera Estats Units.
L’organització ha assegurat que “vuit germans amb cinturons explosius i fusells” han estat els responsables dels atemptats, que han afectat sis localitzacions “minuciosament escollides amb antelació”.
Estat Islàmic explica que va atacar l’estadi de futbol perquè el president francès, François Hollande, assistia el partit, i la sala Bataclan perquè hi havia una “festa de la perversitat”.
Hollande, que ahir a la mitjanit va decretar l'estat d'emergència, ha advertit que el país serà "implacable" davant la barbàrie.
Déclaration à l'issue du Conseil de défense por elysee
Estats Units anuncia la mort del líder d'Estat Islàmic a Líbia
Tot i la coincidència de dates amb els atemptats de París, el portaveu, Peter Cook, ha assenyalat que l'operació va ser autoritzada i iniciada abans de l'atac terrorista.
"Abú Nabil podria haver estat impulsor del vídeo de l'execució de 21 cristians el febrer de 2015", segons informa el Pentàgon en referència a les imatges que van servir de carta de presentació de la cèl·lula del grup a Líbia.
Balanç provisional de 129 morts
París s'ha despertat aquest dissabte al matí després de viure una nit de terror on ha patit el segon pitjor atemptat de la història en una ciutat d'Europa.
Almenys 129 persones han mort en vuit atacs simultanis als districtes 10 i 11 de la capital francesa i al municipi veí de Saint Denis.
Entre les víctimes mortals aquest dissabte a la tarda s'ha confirmat que hi ha un ciutadà de nacionalitat espanyola de 29 anys.
La majoria de tirotejos i explosions es van produir als districtes 10 i 11 de la capital, un d'ells a la sala de festes Bataclan, al Boulevard Voltaire.
En aquest darrer cas els quatre assaltants van fer un gran nombre d'ostatges i el segrest va acabar amb un assalt policial.
En aquest punt es va produir una "autèntica carnisseria" amb més de 80 morts, segons el darrer balanç.
Un periodista de Le Monde va publicar un vídeo del moment de l'atac.
Images de la fusillade au Bataclan por lemondefr
Els atacs es van produir poc abans de les deu del vespre.
A banda dels tirotejos al centre de París i l'assalt a la sala de concerts Bataclan, es van produir tres explosions a l'Estadi de França, on es disputava un partit amistós entre els bleux i Alemanya.
A l'entorn del camp de futbol han mort tres kamikazes i, probablement, una sola víctima mortal.
Almenys una de les detonacions es va escoltar perfectament des de l'interior de l'estadi, com mostra un dels vídeos.
El partit però, no es va suspendre, i es va acabar de disputar.
Al final, el públic es va quedar a la gespa mentre no tenia la seguretat que podia sortir.
La selecció alemanya fins i tot va fer nit al recinte esportiu.
— Luke Zimmermann (@lukezim) November 13, 2015 | Els atemptats d'ahir a París, reivindicats per Estat Islàmic, han provocat 129 morts i 352 ferits. El fiscal general ha explicat que els atacs comesos al centre de la ciutat, a la sala Bataclan i a l'Estadi de França van ser perpetrats per tres equips de terroristes. La policia ha detingut diversos individus a Brussel·les relacionats amb els atacs. | Summarization |
caBreu_abstractive_2070 | Explica breument les idees principals del text següent: | L'Audiència Nacional espanyola ha rebutjat declinar la seva competència a favor dels jutjats d'instrucció de Barcelona en la causa per sedició contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament.
La magistrada Carmen Lamela reitera que en aquestes diligències s'està investigant un delicte de sedició que persegueix canviar il·legalment l'organització de l'estat i per tant és competència de l'Audiència Nacional.
La magistrada afegeix que, amb la nova informació presentada fa uns dies per la Guàrdia Civil, s'infereix que els fets investigats no constitueixen un fet aïllat, sinó que s'emmarquen dins d'una estratègia complexa "amb la que des de fa temps col·laboren els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya i on tots dos formen part d'un comitè estratègic amb unes funcions concretes a executar".
Els dos investigats van sol·licitar la inhibició a favor dels jutjats d'instrucció de Barcelona amb l'argument que el delicte de sedició no és competència de l'Audiència Nacional.
Aportaven sentències dictades per altres tribunals espanyols en matèria de delicte de sedició.
Aquestes sentències, segons explica la jutgessa en el seu escrit, no desvirtuen els seus raonaments, ja que en la interlocutòria amb la qual es va declarar competent, ja va explicar que no tots els delictes de sedició són competència de l'Audiència Nacional, sinó únicament aquells que, a més d'atemptar contra els béns jurídics protegits que li són propis, puguin suposar al mateix temps una ofensa contra la forma de govern que persegueix canviar il·legalment l'organització de l'estat, com, segons la magistrada, passa en aquest cas.
La jutgessa cita exemples de delictes de narcotràfic o estafa, que no sempre són competència de l'Audiència Nacional sinó únicament els més greus i que vénen marcats per la llei.
Amb aquests paràmetres, la magistrada analitza les sentències aportades per Sànchez i Cuixart per concloure que cap d'aquests casos jutjats i sentenciats per altres tribunals suposaven "un atac a la forma de govern en els termes exposats en la interlocutòria dicatada per aquest jutjat el dia 27 de setembre de 2017".
En la mateixa línia, la magistrada també rebutja l'argument esgrimit pels investigats que la Sala Penal de l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem s'hagin pronunciat en el sentit que l'Audiència Nacional no és competent en matèria de delicte de sedició.
Lamela explica en el seu escrit que amb la nova informació obtinguda després de la seva interlocutòria del 27 de setembre s'infereix que els fets esdevinguts no suposen un fet aïllat, "com volen fer semblar les parts que proposen la qüestió de competència, sinó que s'emmarquen dins d'una estratègia complexa amb la qual des de fa temps col·laboren els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya i on tots dos formen part d'un comitè estratègic amb unes funcions concretes a executar".
La jutge afegeix que en aquesta estratègia dissenyada, "la seva activitat, després de l'aprovació de les lleis de desconnexió i de la llei de convocatòria del referèndum, resultava essencial per dirigir totes les sinergies independentistes en una mateixa direcció que culminés amb la mobilització de la totalitat de la societat catalana que combregava amb la tesi sobiranista i que aquesta mobilització fos de tal envergadura que pogués arrossegar a la massa d'indecisos cap als seus interessos independentistes.
Aquesta funció estaria dirigida, entre d'altres per les entitats sobiranistes ANC, presidida per Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, presidida per Jordi Cuixart".
En el seu escrit, al qual es va oposar la fiscalia, Sànchez i Cuixart, deien que les concentracions ciutadanes del 20 de setembre eren una "protesta convocada pacíficament en desacord amb unes actuacions policials".
Però la magistrada fa seus els arguments del ministeri públic i la Guàrdia Civil quan afirma que "la finalitat última de les mobilitzacions era la d'aconseguir la celebració del referèndum, sent conscients els intervinents que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic".
De fet, cita les paraules de Sànchez als concentrats quan va dir que "ningú marxi a casa, serà una nit llarga i intensa", i les de Cuixart demanant que no s'aturés la mobilització. | L’Audiència Nacional ha rebutjat la inhibició de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, segons la qual demanaven que la competència del cas de sedició contra ells i el major Trapero passés als jutjats de Barcelona. La magistrada Carmen Lamela ha insistit que els acusats formen part d'una estratègia per declarar la independència i que els arguments presentats no s’apliquen al cas. | Summarization |
caBreu_abstractive_766 | Explica breument les idees principals del text següent: | La nit de Sant Joan, que es fa pel solstici d’estiu, és una de les festes més antigues que hi ha al país.
Segurament per això se celebra arreu de maneres tan variades: amb cavalls a Menorca, grans fogueres al País Valencià i falles a la zona del Pirineu.
Hem fet una tria de les sis celebracions més destacades que es podran viure aquesta nit.
Alacant.
L’himne de les festes de Sant Joan a Alacant diu ‘a la llum de les fogueres, s’abaniquen les palmeres’, perquè durant tota la nit la ciutat s’omple de focs artificials i d’espectaculars fogueres.
Des de dissabte hi ha centenars de monuments artístics, carregats d’un fort component satíric, ‘plantats’ per tota la ciutat.
Avui a mitjanit una gran palmera blanca llançada des del puig de Benacantil indicarà l’inici de la ‘cremà’.
És una festa que es viu al carrer, on la gent fa revetlla a les ‘barraques’ instal·lades al costat dels monuments i on és habitual de demanar una remullada als bombers que apaguen el foc.
Andorra.
La majoria de les parròquies andorranes celebren Sant Joan amb falles, però ací les fan giravoltar de tal manera que semblen boles de foc que envolten el portador.
Això s’aconsegueix amb tires seques molt primes d’escorça que s’encenen per la punta.
Com que son lleugeres i flexibles, és ben fàcil de fer-les giravoltar i obtenir un efecte espectacular.
Durant tota la nit un seguit de portadors surten en cercavila pels carrers del poble encapçalats pel faller major.
A Andorra la Vella el moment culminant és quan tots els portadors fan un ball conjunt per mirar de modelar la mateixa figura alhora.
Arties.
Pel solstici d’estiu uns quants pobles del Pirineu organitzen baixades de falles, però a Arties, a la Vall d’Aran, s’ha desenvolupat una variant de la festa en què arrosseguen el ‘taro’, un tronc en flames pels carrers del poble.
Amb el crit de ‘foc al Taro’ s’encén i es tomba un avet sec replantat des de fa dies a la plaça del poble.
El moment principal de la festa és quan lliguen el tronc ardent amb cordes i l’arrosseguen tumultuosament per la vila a ritme de xaranga.
Aquest ritual es fa per la creença que les flames i les cendres escampades pels carrers purifiquen i ajuden a allunyar els esperits malèfics.
Ciutadella.
Una de les festes de Sant Joan més completes i protocol·làries que es fan són les de Ciutadella.
Des de sortida del ‘be de Sant Joan’ el dissabte abans de la festa fins als jocs des Pla del dia de Sant Joan, se succeeixen tres intensos dies en què les exhibicions eqüestres i els caixers pagès i senyor són els protagonistes.
La imatge més emblemàtica de les festes es veu durant el ‘jaleo’, quan els cavalls s’alcen sobre dues potes entre la multitud.
També són destacables els jocs d’habilitat que es fan al Pla de Baixamar com ara el de ‘s’Ensortilla’, de ‘Ses Carotes’ i el de ‘Córrer Abraçats’.
Isil.
Les falles d’Isil, al Pallars Sobirà, són les úniques falles del Pirineu declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
L’espectacularitat de la festa s’ateny quan desenes de portadors davallen durant una hora per la muntanya amb un tronc encès sobre les espatlles.
La processó lluminosa arriba fins a la plaça del poble, on s’encén la falla principal i es fan danses tradicionals al voltant.
La primera referència contemporània que es té de la festa és del 1902 i la seva estructura s’ha mantingut pràcticament intacta des de llavors.
Xàvia.
Per Sant Joan moltes poblacions del país fan fogueres i en algunes és tradició de provar de saltar per sobre del foc.
Però allò que diferencia la nit de Sant Joan de Xàvia de la resta és que allà els saltadors ho fan amb una corona de murta en flor al cap. La tradició diu que aquest ritual l’han de fer els joves de la població per tenir fortuna la resta de l’any.
Així la nit del 23 de juny tot de grups recorren les cinc fogueres que delimiten el nucli antic de la ciutat per saltar-les.
Quan arriben a la darrera, que és la més gran de totes, formulen un desig i llancen la corona floral a les flames. | Sant Joan se celebra de formes molt diverses als territoris de parla catalana. Alacant s’omple de fogueres i focs artificials. A Andorra i a Isil, al Pallars Sobirà, s’hi fan falles; a Arties, a la Vall d’Aran, s’arrossega un tronc en flames pel poble; a Ciutadella s’organitzen exhibicions eqüestres, i a Xàvia la gent salta per sobre de les fogueres. | Summarization |
caBreu_abstractive_2724 | Explica breument les idees principals del text següent: | El festival de fotografia FineArt Igualada arriba a la quarta edició amb la decisió ferma de consolidar-se com un referent en el món de la fotografia.
Amb l'objectiu d'acostar aquesta disciplina a tots els públics, enguany s'han projectat 45 exposicions que es podran veure en una quinzena de punts de la ciutat des del 26 de febrer fins el 20 de març.
El FineArt comptarà en aquesta edició amb noms reconeguts a nivell internacional com el francès Yann-Arthus Bertrand, el peruà Mariano Zuzunaga o el premi nacional de fotografia 2012 Eugeni Forcano.
Pel que fa als artistes catalans que també participaran a la mostra, es podrà trobar obra de Manel Úbeda, Lola Montserrat o Montse Campins.
Durant 24 dies, Igualada omplirà una quinzena d'espais de la ciutat amb imatges de fotògrafs d'arreu del món, escoles de fotografia i aficionats.
El principal objectiu del certamen es apropar la fotografia a tots els públics, dinamitzar els locals on es duen a terme les exposicions i obrir Igualada com a ciutat fotogràfica i de disseny.
Per aquest motiu, a partir del 26 de febrer s'obriran escoles, el mercat municipal, diversos equipaments municipals, antigues fàbriques i locals desocupats que acolliran centenars de fotografies de tots els gèneres perquè el públic les pugi contemplar.
Les 45 exposicions que es mostraran són obra de 33 artistes, deu escoles de fotografia i dos col·lectius fotogràfics.
El regidor de Promoció Cultural d'Igualada, Pere Camps, ha destacat que el FineArt manté la voluntat de consolidar-se com una proposta rellevant dins el món de la fotografia no només de la ciutat, sinó també a nivell de l'Estat.
Amb aquest objectiu treballen des de la primera edició i el regidor s'ha mostrat content perquè aquesta fita es va "consolidant" i el festival va creixent en autors i importància.
El director del FineArt, Ramon Muntané, ha explicat que la durada del festival ha anat creixent amb el temps, dels deu dies inicials s'ha passat a quatre setmanes.
El que ha minvat ha estat el nombre d'espais expositius, que ha passat de la vintena a quinze "tot i que això no tindrà conseqüències en la qualitat".
Muntané ha destacat que si bé al principi era l'organització qui es posava en contacte amb els artistes, ara cada vegada més són aquests que es posen en contacte amb l'organització perquè volen exposar al FineArt.
Això, segons el director, és una mostra que el festival va prenent rellevància.
Muntané ha explicat que el FineArt 2016 comptarà amb professionals d'àmbit internacional com el parisenc Yann-Arthus Bertrand, el cineasta peruà Mariano Zuzunaga, l'artista donostiarra José María de Orbe, el premi nacional de fotografia 2012 Eugeni Forcano, el murcià Juan Manuel Díaz Burgos, el mallorquí Francis de Andrés, el madrileny Javi Camino, els catalans Manel Úbeda i Miquel Galmes i les també catalanes Lola Montserrat i Montse Campins.
Altres noms que acollirà el FineArt amb reconeixement dins del sector fotogràfic o fotoperiodístic són Carles Palacio, Carles Rodríguez, Cecília Ortíz, Conchi Martínez o Maria Abras.
Com cada edició, també hi haurà espais dedicats a fotògrafs igualadins.
Aquest any el festival compta amb les obres d'Albert Clotet, David Ribera i Roger Velàzquez, que mostrà a la Rectoria obra seva de gran format.
L'esdeveniment també oferirà les fotografies del Premi Ciutat d'Igualada Procopi Llucià i les mostres fotogràfiques del col·lectiu Perpignan Photo Culture en Catalonge.
Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per ser al FineArt i enguany han augmentat de vuit a deu.
Paral·lelament a la mostra fotogràfica, s'organitzen activitats culturals al voltant d'aquesta temàtica, com xerrades, taules rodones, visites guiades, com la de Daniel Giralt (comissari de l'exposició d'Eugeni Forcano), projecció de pel·lícules, com 'Human' de Yann-Artus Bertran, i tallers infantils perquè els més menuts aprenguin, per exemple, com enfocar.
El FineArt s'inaugurarà el proper 26 de febrer a dos quarts de set de la tarda a la Sala gran del Museu i l'acte comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Santi Vila. | La quarta edició del FineArt d'Igualada, que enguany se celebra del 26 de febrer fins al 20 de març en quinze espais de la ciutat, es consolida com a referent en el món de la fotografia. El festival comptarà amb la presència de professionals d'àmbit internacional i local i pretén apropar la disciplina de la fotografia a tots els públics. | Summarization |
caBreu_abstractive_2718 | Explica breument les idees principals del text següent: | L'Escola de Teatre i Circ d'Amposta (ETcA) posarà en marxa la primera oferta d'estudis professionals de teatre i circ de les Terres de l'Ebre a partir d'aquest pròxim curs 2017-2018.
Seran un total de 1.200 hores lectives, repartides en tres cursos anuals, que inclouran formació en interpretació, veu, personatges, pràctiques escèniques o història del teatre a càrrec de professors reconeguts en el sector.
Els estudiants hauran de tenir més de disset anys i superar una prova d'accés.
El desplegament d'aquests estudis vol convertir-se en un referent en la matèria no només al territori, on fins aquests moments no s'impartien aquests continguts, sinó que aspira també a atreure alumnes de la resta de Catalunya, el País Valencià i l'Aragó.
A la llarga, la voluntat de l'ETcA i de l'Ajuntament d'Amposta és convertir aquests estudis professionals en una oferta d'ensenyament reglat com a cicles formatius.
Segons ha explicat Príncep, els estudis estan avalats per l'Associació Catalana d'Escoles de Teatre (ACET) així com per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (ADDPC), que al seu torn treballen conjuntament amb el CONCA, l'Institut del Teatre o la Universitat de Barcelona "entitats que des de fa més de tres dècades treballen per la formulació dels ensenyaments artístics i escènics i teatrals".
"Ens emmarquem dins del Pla de Desplegament Integral del Circ i del Teatre.
És una aposta més per oferir aquests estudis a la gent del territori i de fora", ha subratllat.
Segons apunta, només nou de les 19 escoles vinculades a l'ACET ofereixen actualment estudis professionals.
"Omplim un buit.
Aquestes estudis no els hem tingut històricament.
Molts dels que han volgut estudiar havien de marxar de les Terres de l'Ebre", ha afegit.
La més pròxima, actualment, es troba a Lleida.
A més, considera que la ubicació en una zona de cruïlla és "idònia" per poder captar també alumnes de la resta de Catalunya, del País Valencià i l'Aragó.
Els estudis s'han programat al llarg de tres cursos per facilitar l'assistència als alumnes, partint del fet que bona part dels quals les compaginaran amb altres estudis o activitats laborals.
En total seran 1.200 hores: 345 el primer curs, 436 el segon i 478 el tercer.
Les matèries que s'impartiran van des de la interpretació, cos, veu, pràctica escènica, màscara, personatge, oralitat i comunicació, laboratori de creació i gèneres o història bàsica del teatre.
També s'efectuaran pràctiques escèniques en diferents equipaments i espais, així com muntatge i producció del propi projecte que hauran d'elaborar els alumnes.
Príncep ha precisat que les classes les impartirà un professorat "variat" i amb "nivell", que ja han impartit formació a l'ETcA, entre els quals premis nacionals de cultura o professionals del circ, com Pepa Plana, Merche Ochoa, Salima Peipo o Cristian Fernández, entre d'altres, molts dels quals al capdavant de projectes escènics i formatius al país o a l'estranger, i que han d'aportar la seva pedagogia i experiència pràctica a les matèries.
Els responsables del centre preveuen obrir la preinscripció aquest pròxim mes de juliol i el període de matriculació durant el setembre.
Els alumnes, que hauran de ser majors de disset anys, hauran de superar una prova d'accés.
Les classes s'impartiran a la seu de l'ETcA, a la Unió Filharmònica d'Amposta.
Un cop superats els tres cursos, els estudiants rebran un títol emès per l'ACET.
A mig i llarg termini però, la voluntat del centre i de l'Ajuntament d'Amposta és convertir aquests ensenyaments professionals en formació reglada, sota la forma de cicles formatius –2.000 hores en dos cursos i que, actualment, només imparteixen 4 centres de l'ACET a Catalunya-.
Segons Príncep, aquest voluntat de "caminar cap a la reglamentació" dels estudis va en la direcció de "dignificar el sector".
Un àmbit "competitiu" i també globalitzat que, assegura, demanda professionals ben formats i avaluats, amb futur en sectors com el comerç, el turisme o la comunicació empresarial.
L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha reiterat el suport del consistori per aconseguir aquest objectiu i ha lloat la tasca de l'ETcA, en funcionament a la ciutat des de 2013.
"Els estudis professionals no són la culminació encara de res.
Queda un camí important a recórrer en matèria de teatre i circ.
La voluntat és treballar per fer estudis reglats de teatre i circ.
Estem en converses.
De la mateixa manera que tenim estudis professionals, estic convençut que acabarem tenint-ne de reglats.
La prova que existeix talent, voluntat i de treball de la gent del territori, de veure com una sortida professional el teatre, ha fet que aquesta necessita aflori", ha argumentat l'alcalde, tot ratificant l'aposta del consistori, "des de temps passats", per impulsar els estudis en arts escèniques i circ. | L'Escola de Teatre i Circ d'Amposta (ETcA) oferirà a partir del curs 2017-2018 la primera oferta d'estudis professionals de circ i teatre a les terres de l'Ebre. Els estudis constaran de 1.200 hores lectives repartides en 3 cursos i inclouran formació en matèries com interpretació, veu, pràctica escènica o història del circ. La voluntat és convertir aquests estudis en formació reglada. | Summarization |
caBreu_abstractive_578 | Explica breument les idees principals del text següent: | ‘Si tenim majoria absoluta de diputats independentistes seguirem endavant; si no, el procés queda aturat’.
Això és el que ha defensat el president de la Generalitat, Artur Mas, en declaracions a Onda Cero, on ha assegurat que ell substituiria ara mateix el 27-S per una consulta on es comptessin vots i no escons, però ha recordat que en els comicis es compten diputats.
‘Si ara em diguessin “substituïm les eleccions per una consulta”, jo diria “ara mateix, m’apunto ara i compten vots i agafem tot el risc de comptar vots”‘, ha apuntat.
Mas ha assegurat que en una Catalunya independent, els ciutadans podrien tenir la doble nacionalitat però també només la catalana o l’espanyola.
Mas ha reiterat un cop més que el fet d’utilitzar unes eleccions i no un referèndum implica, al seu parer, que els resultats es comptin en diputats i no en vots.
En aquest sentit, ha indicat que si les opcions independentistes tenen majoria absoluta de diputats, el procés seguirà endavant, encara que no guanyin en vots.
De la mateixa manera, ha reconegut que si no tenen aquesta majoria absoluta, el procés ‘queda aturat’.
‘Perquè jo sóc un demòcrata i entenc que si ni tan sols amb aquestes regles de joc podem tenir una majoria, el que s’ha de fer és acatar i buscar un altre camí polític per a Catalunya’, ha argumentat.
Ara bé, ell ha augurat que aquesta majoria absoluta existirà sumant els diputats de Junts pel Sí i la CUP.
Ha reconegut que una victòria de vots donaria més força al procés, però ha insistit que el 27-S és el camí que li han deixat després de no permetre un referèndum.
‘M’han obligat a comptar diputats, jo prefereixo comptar vots’, ha dit.
És més, en la línia del que ja va apuntar aquest dijous admetent que ell estaria encantat que el govern espanyol li oferís celebrar un referèndum vinculant, el president de la Generalitat ha indicat que si ara l’Estat oferís substituir les eleccions per una consulta, ell ho acceptaria ‘ara mateix’ i es comptarien vots i no escons.
Mas ha assenyalat un cop més que ell plegarà si perd les eleccions i només seguirà si té majoria absoluta o almenys capacitat per articular una majoria al Parlament que li permeti governar.
Nacionalitat espanyola
El president no ha volgut parlar de ‘contraindicacions’ de la independència, però sí que ha admès que hi ha ‘interrogants’, però ha afegit que tots ells tenen resposta.
En el cas de la UE, ha insistit que cap article del tractat preveu una situació com la d’una Catalunya independent i que tot dependria de la voluntat política.
Si un nou estat català quedés fora significaria que la UE hauria d’expulsar primer tots aquests ciutadans, perquè ja estan dins i tenen els drets europeus adquirits, ha dit.
Pel que fa a la nacionalitat, ha assegurat que una ciutadà podria tenir la catalana, la doble nacionalitat o només l’espanyola si ell volgués.
El president de la Generalitat ha defensat també la reflexió que està fent sobre si ha d’assistir o no a la manifestació de l’Onze de Setembre, i ha argumentat que enguany és candidat, ‘i tots els presidents, quan estan en campanya, actuen més com a candidats que com a presidents’.
‘Qualsevol fa això’, ha dit.
Relacions entre CDC i les seves fundacions
Sobre els escorcolls a la seu de CDC i a la de la seva fundació, ha tornat a criticar ‘l’espectacle’ que es va muntar.
Sobre les relacions econòmiques entre el partit i les seves fundacions, ha explicat que la CatDem i altres entitats vinculades a CDC pagaven a la formació política en tant que aquesta els prestava alguns serveis com el de comptabilitat o recursos humans.
També ha indicat que Daniel Osàcar ja no treballa per a CDC com a administrador, però sí que és un militant que de tant en tant va a la seu a fer feines voluntàries, com fan altres militants.
En aquest moment, ha dit, s’ocupa de fer el seguiment de les persones que no paguen a temps les seves quotes. | El president de la Generalitat i candidat per Junts pel Sí, Artur Mas, ha admès que si les forces independentistes no aconsegueixen una majoria en escons a les eleccions del 27 de setembre, s’haurà d’aturar el procés i buscar una altra solució per a Catalunya. També ha dit que preferiria un referèndum en què es comptessin vots i no escons. | Summarization |
caBreu_abstractive_287 | Explica breument les idees principals del text següent: | Els comuns volen un referèndum a Catalunya, però no hi donaran el seu aval si no desprèn ‘efectivitat’.
És a dir, volen que tingui efectes jurídics, que interpel·li la majoria i que arrossegui reconeixement internacional, tres garanties per desmarcar-lo del procés participatiu del 9-N de 2014.
Per això, el cap de files d’En Comú Podem, Xavier Domènech, ha instat JxSí i CUP a posar sobre la taula una fórmula que compleixi les tres condicions tot i no rebre l’aval de Madrid: ‘Si això es pot aconseguir sense un pacte amb l’estat, cap problema’, ha dit en una entrevista l’ACN.
Ara bé, és una via que veu ‘complexa’.
Una setmana després de la cimera al Parlament, Domènech, que s’ha mostrat ‘disposat a escoltar totes les propostes’, ha descartat fixar terminis tant per a la negociació amb l’estat espanyol com per a la convocatòria del referèndum.
I ha advertit de ‘certa perplexitat i desconcert’ a les files independentistes pels canvis al full de ruta els darrers mesos.
Domènech entoma en positiu que la cimera pel referèndum de divendres passat recuperi un concepte ‘abandonat’ pels independentistes i veu ‘essencial’ que en qualsevol cas la consulta vinculant respongui a aquestes tres condicions per convertir-la, precisament, en referèndum.
‘El debat no és si referèndum pactat o unilateral, sinó efectiu’, ha remarcat Domènech durant l’entrevista a l’ACN.
Per això, una ‘repetició’ del procés participatiu de fa dos anys no seria útil per als comuns: ‘Un nou 9-N és l’eina per produir un desafiament?
Crec que no’.
En aquest context, els comuns estan ‘expectants’ que el Govern, i en concret les conselleries d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, especifiquin com preveuen desenvolupar el referèndum que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va posar sobre la taula durant el debat de la qüestió de confiança al setembre.
‘Si la proposta de la majoria governamental reuneix les garanties, hi serem’.
Ara bé, Domènech veu ‘complex’ d’aconseguir-ho sense l’aval de l’estat.
‘Deixem que ells diguin quines són les seves propostes’, els ha convidat l’arquitecte del nou subjecte polític de les esquerres.
‘Nosaltres estem disposats a escoltar totes les propostes, no ens limitarà’, ha afegit en recordar que la via de referèndum unilateral, fixada per JxSí i CUP al debat de política general, no estar desenvolupada ni detallada.
‘Catalunya ha de poder construir-se a si mateixa sense estar subordinada a un govern de l’estat que no té proposta?
Sí.
Però has d’estar segur que mires cap endavant, no que fas coses que més que desafiar demostren debilitat.
Un nou 9-N ara mateix no sé si és la resposta que la gent espera’, ha reblat a l’ACN.
Els comuns, al marge dels terminis
A més, el portaveu dels comuns ha recordat que Puigdemont no va fixar terminis per al referèndum durant la cimera.
Ni per a la convocatòria ni per a la negociació amb l’estat.
I de fet, els comuns no en són partidaris: ‘No jugaré a fulls de ruta que no es compleixin.
Ja ho hem viscut massa, cal parlar més de propostes que de fulls de ruta’, ha advertit després d’una setmana en què JxSí i la CUP han discutit als mitjans sobre el marge que s’ha de concedir a l’estat per intentar la via pactada.
Perplexitat i desconcert entre els independentistes
Malgrat tot, Domènech, que no va assistir finalment a la cimera, considera que la trobada de divendres és positiva per reunir les forces al voltant del dret a decidir.
Ara bé, hi va trobar a falta concreció prèvia.
En aquest context ha advertit també dels ‘canvis’ al discurs de les forces independentistes els darrers mesos: un calendari inicial de 18 mesos per assolir la independència, la proposta de Puigdemont de ‘referèndum o referèndum’, i ara una consulta acordada sobre la taula.
Per Domènech, els dirigents de JxSí i CUP no han ‘explicat gaire’ el perquè d’aquests canvis ‘dràstics’ al full de ruta: ‘Hi ha certa perplexitat, és normal’, ha apuntat en una crida a no afegir ‘soroll’ al voltant de la campanya i de la comissió executiva del Pacte Nacional pel Referèndum.
‘Hi ha cert desconcert comprensible, una certa i justificada desorientació’ , ha afegit. | El secretari general d’En Comú Podem, Xavier Domènech, ha instat JxSí i la CUP a plantejar un referèndum sobre la independència amb garanties d’efectivitat. Tot i la complexitat d’aquesta via, els comuns podrien donar-li suport encara que no tingués l’aprovació de l’Estat. Domènech també ha fet notar els canvis dràstics en el full de ruta de les formacions independentistes. | Summarization |
caBreu_abstractive_473 | Explica breument les idees principals del text següent: | Des que WhatsApp va anunciar que a partir del 8 de febrer passaria a compartir més informació sobre els usuaris amb Facebook, milions d’usuaris s’han instal·lat aplicacions de missatgeria instantània alternatives.
Les que més ho han notat són Telegram i Signal.
WhatsApp ajorna els canvis en les condicions de privacitat que li han provocat la pèrdua de milions d’usuaris
La xarxa de missatgeria Telegram –creada amb programari lliure– ha superat els 500 milions d’usuaris actius.
Només en les darreres 72 hores, 25 milions de persones s’han descarregat l’aplicació i han començada a utilitzar-la.
Fundada el 2013 a Rússia, Telegram té ara la seu d’operacions a Dubai.
L’empresa fins i tot ha enviat un missatge als seus usuaris per a celebrar-ho.
Quant a Signal, l’aplicació desenvolupada per una fundació sense ànim de lucre, que també és gratuïta i fa servir el mateix sistema d’encriptació que WhatsApp, ha aconseguit al voltant de nou milions de nous usuaris durant la segona setmana de gener.
La companyia ha celebrat a les xarxes que en alguns països, com ara l’Índia i Alemanya, tenen ara més descàrregues que no pas WhatsApp.
Arran de la davallada del nombre de descàrregues de l’aplicació (la setmana passada van caure un 14%), WhatsApp ha publicat un article on detalla els canvis que introdueix i assegura que l’encriptació de les converses es mantindrà intacta.
Tanmateix, la decisió ha despertat molts recels dins i fora de la xarxa de missatgeria.
Els directius de Facebook han començat una campanya per a evitar pèrdues en una aplicació que té més de dos mil milions d’usuaris a tot el món.
Per continuar utilitzant WhatsApp, els usuaris hauran de donar el vist-i-plau perquè comparteixi informació amb la resta de serveis de Facebook, fins i tot si no tenen compte a Facebook ni Instagram.
Ara WhatsApp i Facebook podran compartir informació sobre pagaments i transaccions per incrementar la publicitat i reforçar els serveis de comerç des de les respectives plataformes.
L’objectiu de Facebook és treure més profit de WhatsApp, permetent que els anunciants contactin directament amb els seus clients i que, fins i tot, puguin vendre els seus productes.
Els canvis anunciats són sens dubte un pas més cap a la integració de les plataformes propietat de Mark Zuckerberg.
Aquest intercanvi d’informació ja existeix en el cas d’Instagram, una aplicació del mateix grup.
Per ara, el canvi no tindrà gaires conseqüències per als usuaris de la Unió Europea i el Regne Unit.
Malgrat això, WhatsApp també demana als usuaris europeus que acceptin les noves normes abans de la data límit del 8 de febrer.
Han d’acceptar que WhatsApp comparteixi metadades sobre els missatges, però en cap cas el contingut dels missatges.
Aquesta mena d’informació ja es comparteix amb Facebook des del 2016.
Concretament, es fa saber qui envia el missatge (el número de telèfon i el nom, en cas que l’usuari ho indiqués quan es va donar d’alta), quan, des d’on (adreça IP), des de quin dispositiu, des de quina operadora i la llista de contactes.
En el cas de la Unió Europea i el Regne Unit, els usuaris estan més protegits des que el 2018 va entrar en vigor el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR).
Ara el canvi només serà per als comptes de WhatsApp Business, que tindran més funcionalitats una vegada s’aprovin els canvis.
La caiguda de WhatsApp és un mal de cap més que s’afegeix a la llista del conglomerat Facebook, Inc., sobretot després d’haver suspès el compte de Donald Trump, encara president dels Estats Units.
Facebook va esborrar el compte de Trump després de l’assalt al Capitoli per part d’ultradretans, al·legant que havia incitat a la violència.
D’aleshores ençà, moltes veus qüestionen aquest moviment i el poder que tenen les xarxes socials com Facebook d’interferir en la llibertat d’expressió.
El rebombori que ha causat l’anunci de WhatsApp ha desembocat en episodis curiosos, com el que ha protagonitzat l’home més ric del món des de fa una setmana.
El propietari de Tesla, Elon Musk, va publicar un piulet on recomanava: “Feu servir Signal”, cosa que va enfilar el valor a la borsa de Signal Advance, una empresa més aviat petita que es dedica als serveis mèdics i que no té res a veure amb l’aplicació de missatgeria. | El passat 8 de febrer Whatsapp va anunciar que passaria a compartir més informació dels seus usuaris amb Facebook i Instagram. Aquest canvi ha provocat que milions d’usuaris s’hagin descarregat serveis de missatgeria alternatius com Telegram i Signal. Durant les últimes setmanes, Telegram ha guanyat 25 milions d’usuaris, superant així els 500 milions, mentre que Signal n’ha aconseguit nou. | Summarization |
caBreu_abstractive_1533 | Explica breument les idees principals del text següent: | La cavalcada dels Reis d'Orient de Barcelona d'aquest dimarts s'acabarà aproximadament a les nou del vespre i tot seguit començarà la llarga nit de repartiments de regals.
Però la fi del seguici reial és just el moment d'inici d'una tradició molt barcelonina, la de fer les darreres compres a la Fira de Sant Tomàs i Reis de la Gran Via, que precisament la nit del cinc de gener s'allarga fins ben entrada la matinada.
La fira, organitzada pel Gremi de Detallistes de Joguines, el Gremi Artesà de Xurrers de Catalunya, l'Associació de Tallers Artesans de la Gran Via i l'Associació de Firaires de la Fira de Sant Tomàs, va obrir portes el 18 de desembre i abaixarà la persiana la nit d'aquest dimarts i ho farà, amb tota seguretat, passades les tres de la matinada, sempre depenent de l'afluència d'un públic que històricament ha respost a aquest costum d'aprofitar fins l'últim moment.
La mostra, que un cop més s'estén per les dues voreres de la Gran Via entre els carrers de Rocafort i de Muntaner, compta amb més de tres-centes parades amb milers d'idees per regalar, entre les quals hi ha 48 estands amb objectes d'artesania i 168 dedicats al regal.
Les parades de joguines, fireta i llaminadures es barregen amb les de tota mena d'objectes per regalar, des de peces de bijuteria i argenteria, fins a ceràmica, sabons, bufandes, barrets, peces de vestir, llums i elements de decoració.
A més, un bon nombre de xurreries asseguren la intendència per a tots els assistents.
L'hora fixada de tancament de les parades de la fira és les tres, però habitualment s'allarga una bona estona més.
Per Paula Madrid, que atén grans i petits a la parada de llaminadures La Caseta de la Xocolata, especialitzada en caques i carbó, aquesta última nit és "molt especial".
Després d'haver treballat durant quatre nits de reis, ja té apamada la jornada, que comença amb força afluència a primera hora de la tarda per baixar en el moment del pas de la Cavalcada de Reis pel carrer de Sepúlveda, just un per sota de la Gran Via.
Després del seguici reial però, la fira s'omple de gom a gom, "de vegades amb un cert caos", i l'afluència, "amb molts nens i famílies", ja no s'atura, "almenys fins passades les dues de la matinada", quan comença a baixar una mica el nombre de visitants.
La dependenta recorda que després de tancar encara els quedarà la feina de recollir tot el material i deixar la parada buida.
"Normalment ens donen les sis de la matinada quan ho acabem tot", afegeix.
Encara més experiència tenen a la parada Vestits de nines i disfresses Maita, un negoci familiar vigatà que porta tota la vida fidel a la cita amb la Fira de Sant Tomàs i de Reis.
Cristina Verdaguer, que hi porta des que era petita despatxant vestits de nina artesanals, recorda nits "en que calia atendre a cinc clients a la vegada" de la gentada que s'acumula a la fira aquesta jornada.
"És una nit màgica, la millor de la fira", assegura, mentre que el pare apunta que "la gent de fora de Barcelona no ho creuen fins que no ho veuen".
L'Ana Raeava, que regenta la parada Tres Mussols d'articles de regal -quadres i complements-, coneix la nit des de la perspectiva de clienta, però enguany la viurà des de la part de dins del taulell.
Confessa esperar la nit "amb ganes i il·lusió", no només pel que suposa en el reforç de les vendes, sinó també perquè "és una nit molt diferent i molt especial".
Calcula tenir obert fins a les quatre de la matinada i, això sí, expressa el desig "que no plogui".
Així doncs, les parades de llaminadures, joguines i objectes de regal tanquen tard, però encara els guanyen les xurreries, onze en total, que acostumen a romandre obertes tota la nit, per oferir els seus xurros amb xocolata no només als noctàmbuls, sinó també als més matiners.
De fet, a diferència de la resta de parades, que participen en un sorteig per decidir la ubicació any rere any, les xurreries solen tenir emplaçaments fixos, raó per la qual també tenen "clientela fixa".
La nit de Reis l'afluència a aquestes parades no remet fins passades les quatre de la matinada i el producte amb més sortida, esclar, són els xurros amb xocolata ben calenta, ideal per passar la gana i el fred.
Així doncs, a Barcelona la nit de Reis es viu amb la gran cavalcada del centre i les dels diversos districtes, però el punt de trobada final és, sens dubte, la Fira de Sant Tomàs i Reis, un lloc on és possible comprar de tot fins a altes hores de la matinada. | Després de la cavalcada dels Reis d’Orient a Barcelona, és tradició anar a fer les compres d’última hora a la Fira de Sant Tomàs i Reis. Aquesta fira, que s’estén per les dues voreres de la Gran Via entre Rocafort i Muntaner, compta amb més de tres-centes parades de regals, i normalment s’allarga fins passades les 3 de la matinada. | Summarization |
caBreu_abstractive_1773 | Explica breument les idees principals del text següent: | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha valorat des dels Estats Units l'oferta del president espanyol, Mariano Rajoy, de noves inversions en infraestructures.
Des de Washington, Puigdemont ha considerat que "no hi ha cap novetat" en la promesa de Rajoy i ha considerat que no deixa de ser un anunci més "com els que s'han vingut incomplint durant anys".
Tot i la incredulitat mostrada, Puigdemont ha recordat a Rajoy que la «promesa» que espera Catalunya és «poder votar».
El president català ha proposat –com ja ha fet la portaveu, Neus Munté- introduir "una clàusula antiincompliment" que garanteixi que aquest cop la inversió de l'Estat serà real.
"Què faria diferent l'anunci de Rajoy?
La garantia que hi hagi conseqüències si hi ha un incompliment", ha dit en declaracions als mitjans abans de visitar l'Smithsonian Floklife Institute de Washington.
I és que el president creu que el govern espanyol té un llarg llistat d'anuncis fets sense culminar.
"Van de promesa en promesa fins a l'incompliment final", ha sentenciat Puigdemont, demanant a l'Estat "garanties palpables i creïbles".
En aquest sentit, Puigdemont creu que l'oferta de Rajoy "només té una novetat" i resulta ser decebedora.
"Dels 10.800 milions que l'Estat ha acumulat en anuncis en els darrers anys, hem passat a poc més de 4.000.
Hem perdut uns quants milers de milions.
Què diferencia aquesta promesa d'altres?
Res, i les altres s'han incomplert", ha dit.
Abans de l'atenció als mitjans i la visita a l'Smithsonian, el president de la Generalitat ha passat pel Washington Post per ser entrevistat, i a la nit -hora catalana- té previst reunir-se amb polítics nord-americans per parlar de Catalunya, completant així la seva segona jornada de viatge oficial als EUA.
Resposta a la contraoferta del Senat
El president de la Generalitat ha rebutjat aquest dimarts la contraoferta del Senat per comparèixer a la comissió de comunitats autònomes de la cambra alta en lloc de cedir-li la sala que havia demanat el Govern per fer una conferència sobre el procés i el referèndum.
Des de Washington, segona parada del seu viatge oficial als Estats Units, Puigdemont ha assegurat que no li sorprèn la negativa del Senat, però ha considerat que és "bastant insòlit i inaudit" que el que resulta possible celebrar a Harvard, Londres o el Parlament Europeu no es pugui fer a la cambra territorial de l'Estat.
Lluny d'acceptar la contraoferta del Senat, el president ha avançar que es "buscarà un altre lloc" a Madrid per poder celebrar la conferència que volia fer a la cambra alta espanyola.
"El Senat ha fet allò tan simple de quan hi ha un problema es crea una comissió", ha reflexionat Puigdemont.
Carles Puigdemont ha utilitzat la ironia per respondre a la negativa del Senat a cedir-li la sala demanada per fer la seva conferència sobre el procés.
En una atenció als mitjans feta abans de visitar l'Smithsonian Floklife Institute de Washington, el president de la Generalitat ha considerat que la decisió de la cambra espanyola "constata la decepció de comprovar que el que es pot fer tranquil·lament al Parlament Europeu, no es pot fer a la cambra que se suposa que és la territorial de l'Estat".
"És molt decebedor; el Senat ha perdut una gran oportunitat per escoltar el que tenim a dir i de forma oberta.
I el que vulgui que vingui, i el que no, que no vingui.
És inaudit i bastant insòlit que diguin que vagi a una comissió que ningú ha demanat", ha afegit.
El president de la Generalitat ni es planteja comparèixer a la comissió del Senat, i ja mira cap a altres espais de la capital espanyola.
"A Madrid deu haver-hi llocs per acollir una conferència", ha conclòs.
Resposta a la CUP
Preguntat per la reacció de la CUP a la condemna de totes les formacions als incidents a la seu del PP, Puigdemont s'ha refermat en lamentar la situació i ha replicat els anticapitalistes.
"La CUP no ha fet res diferent d'altres casos.
Però té la representació social i política que té, és un partit minoritari", ha dit.
Puigdemont ha recordat que, durant anys, a les manifestacions sobiranistes "la gent ha sortit al carrer sense trencar un vidre".
"Catalunya mai s'ha apartat d'aquest camí, ni s'apartarà.
I com en tot, hi ha manifestacions extremistes", ha conclòs en referència a l'incident davant la seu del PP. | Carles Puigdemont ha rebut amb escepticisme la promesa de Mariano Rajoy d'incrementar les inversions en infraestructures a Catalunya i ha insistit en la celebració d'un referèndum. El president, que es troba de viatge oficial als Estats Units, també ha rebutjat comparèixer a la comissió de comunitats autònomes organitzada pel Senat com a contraoferta d'una conferència sobre el procés independentista. | Summarization |
caBreu_abstractive_2871 | Explica breument les idees principals del text següent: | El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha celebrat la decisió de la Diputació de Tarragona de retirar el monument franquista del Coll del moro de Gandesa.
Tot i que el monòlit de Tortosa hagi estat motiu de consulta ciutadana el passat cap de setmana, Romeva ha recordat que, "per justícia i responsabilitat col·lectiva", el Govern defensa, com ja va fer el Parlament i el Síndic de Greuges, la retirada de qualsevol "element, espai i simbologia" amb referència al règim.
Qüestionat sobre el cas de Tortosa, el conseller ha assegurat que el Govern confia que les actuacions que hi hagi d'ara en endavant "vagin en aquest línia".
Romeva ha visitat Corbera d'Ebre i s'ha reunit amb els alcaldes dels municipis del Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) i ha anunciat que hi haurà una important inversió, que pot superar els 350.000 euros, per consolidar i millorar l'espai del Poble Vell.
El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha celebrat la decisió de derruir el monòlit franquista del Coll del Moro de Gandesa, que ha anunciat la Diputació de Tarragona propietària dels terrenys.
"La llei de Memòria Històrica és clara en aquest sentit.
Qualsevol element, espai o simbologia franquista ha de ser retirat.
És normal, lògic i necessari que passi perquè hi ha una qüestió de fons que no és només la llei, sinó la justícia i la responsabilitat col·lectiva que tenim en relació a aquestes qüestions.
La valoració, com a Govern, de tot allò que vagi en aquesta línia que estableix la llei, que és molt clara, és que hi estem d'acord absolutament", ha assegurat el conseller.
Romeva no ha entrat a valorar la consulta que s'ha celebrat aquest passat cap de setmana a Tortosa sobre el monument franquista del riu però ha insistit que, com ja va instar a fer el Parlament i el Síndic de Greuges, el Govern està per la retirada dels símbols franquistes.
"Esperem que totes actuacions d'ara endavant vagin en aquesta línia", ha apuntat.
El conseller d'Afers Exteriors, també ha valorat com a "positiu" el procés obert a molts ajuntaments per la retirada dels títols i mencions honorífiques que encara tenia el dictador, també la proposta del Consell Comarcal de l'Alt Camp de derogar la declaració al dictador justament el 18 de juliol, efemèride de l'alçament de les tropes de Franco.
L'allau de nomenaments que han sortit ara a la llum, arran del debat de Tortosa, és causa de "l'oblit i la deixadesa", segons Romeva.
Per al conseller, revocar-ho és una necessitat que respon "al desig col·lectiu, expressat majoritàriament, de construir una memòria basada en el respecte, la justícia i la dignitat i el reconeixement d'uns fets que no s'han de tornar a repetir mai més".
"La institucionalització de la desmemoria és un dels grans xacres de la transició i la dictadura i s'ha de corregir de manera immediata i contundent", ha defensat Romeva.
"Qualsevol, gest en aquesta direcció és pertinent i iniciatives com aquesta formen part deute històric a corregir i de la responsabilitat col·lectiva i institucional que hem d'afrontar", ha afegit.
Visita als espais de la Batalla de l'Ebre
El conseller d'Afers Exteriors ha visitat aquest divendres la Terra Alta.
Ha començat a Corbera d'Ebre amb una recepció al Centre 115 Dies, on es repassa la Batalla de l'Ebre, i també ha visitat el Poble Vell.
Allí, després d'una reunió amb els representants dels municipis del COMEBE, Romeva ha anunciat importants inversions, la primera de 250.000 euros, que correspon a un romanent pendent, i que en breu es materialitzarà en un projecte de consolidació i millora d'aquets espai.
A aquesta xifra s'hi podria sumar una altra partida de 100.000 euros que s'inclourà en els nous pressuposts per potenciar aquest tipus d'iniciatives.
Les dues accions "complementàries" són per al conseller l'inici de la correcció d'un deute i un dèficit històric" que està pendent amb la memòria històrica.
"Sabem i som conscients que treballar la memòria des d'una vessant documentada i convençuda per ser instrument de noves oportunitats col·lectives és fonamental", ha dit assenyalant "la voluntat explícita" del seu Departament per dedicar "importants recursos a recuperar els espais del Poble Vell i posar-los a disposició de la gent, de la memòria i de la justícia".
"Administrativament no ha tingut el suport ni el reconeixement que es mereixia.
Pretenem posar solució i corregir-la amb una important actuació especial perquè sigui allò que ha de ser: una mostra més de lluita contra la desmemoria col·lectiva que afecta particularment la zona de les Terres de l'Ebre i la Terra Alta", ha defensat. | Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals i Transparència, ha expressat la seva satisfacció per la retirada del monument franquista del Coll del Moro de Gandesa per part de la Diputació de Tarragona. El conseller ha insistit en la importància d'aplicar la llei de memòria històrica i eliminar els símbols feixistes al carrer per combatre la desmemòria col·lectiva. | Summarization |
caBreu_abstractive_672 | Explica breument les idees principals del text següent: | El Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) va visitar la setmana passada Brussel·les i les institucions comunitàries europees per reunir-se amb representants polítics i organitzacions liberals.
L’objectiu del viatge fou exposar i reivindicar el projecte liberal en una Catalunya independent.
Foren rebuts al Parlament Europeu per l’eurodiputat i nou coordinador del grup ALDE al Comitè d’Economia del Parlament Europeu, Ramon Tremosa, i el seu assessor, Aleix Sarri.
Els Catalans Lliures es van reunir amb la Fundació Friedrich Naumann per la Llibertat (FNF) i els eurodiputats Andreas Schwab i Mark Demesmaeker.
La delegació de liberals catalans va fer la primera reunió a Brussel·les amb Caroline Margaux Haury, Responsable d’Afers Europeus de la Fundació Friedrich Naumann per la Llibertat (FNF).
Aquesta institució, associada al Partit Democràtic Lliure (FDP) alemany, actua en seixanta-cinc països i és considerada una de les organitzacions liberals més influents del món.
Els participants a la reunió van coincidir en la necessitat de defensar ‘les societats obertes, el comerç i la globalització a Europa i el paper de les polítiques públiques basades en l’evidència a l’era del populisme’.
Tanmateix, gran part de la trobada va girar entorn del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre.
Discrepància per Ciutadans
Segons que expliquen els liberals catalans, la dirigent de la FNF va reconèixer que la intransigència del govern espanyol dificulta la possibilitat de canalitzar el conflicte per vies democràtiques i va posar la via escocesa com un exemple a seguir.
Tanmateix, els liberals alemanys van exposar dubtes sobre un referèndum unilateral fora de la legalitat espanyola.
Els membres de Catalans Lliures expliquen que el moment culminant del debat fou desencadenat per les posicions d’ambdues entitats sobre Ciutadans, partit amb qui la Fundació Friedrich Naumann també col·labora.
Huary va justificar l’agenda reformista i europeista del partit de Rivera en matèria econòmica, però els representants de Catalans Lliures van explicar també ‘el suport de Ciutadans a la darrera pujada de la quota d’autònoms, la coalició amb la formació d’extrema dreta euroscèptica Libertas, el jacobinisme centralista de Ciutadans i la seva posició en el debat sobre la llei de reparació de víctimes del franquisme.’
En la reunió amb Andreas Schwab i Mark Demesmaeker, es va coincidir en la importància de millorar la regulació i la transparència en el mercat digital i establir un terreny de joc clar per a evitar pràctiques restrictives a la competència.
Schwab és eurodiputat de la CDU i membre de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor.
El compromís dels flamencs
Per una altra banda, Mark Demesmaeker és eurodiputat per Nieuw-Vlaamse Alliantie, el partit independentista flamenc que va guanyar les darreres eleccions belgues.
En el Parlament Europeu, es troba dins el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus.
Segons els representants de Catalans Lliures, l’eurodiputat flamenc va dir que considerava la posició del govern espanyol ‘autista i incompatible amb els valors d’Europa, on els conflictes polítics no es resolen per via judicial’.
Recordant l’amenaça dels independentistes flamencs de fer caure el govern de coalició belga si no reconeixia la independència de Catalunya, Demesmaeker va deixar clar que els flamencs ‘compleixen les promeses que fan’.
Els liberals catalans van ser convidats al sopar organitzat per la delegació del govern de Gibraltar a la UE, on els representants gibraltarencs van recordar que el 96% dels seus ciutadans volen ser britànics i que aquesta voluntat democràtica ha de ser respectada.
Finalment, Catalans Lliures es va reunir amb Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la UE.
Catalans Lliures ha intensificat l’activitat darrerament i ha tingut converses amb diverses entitats civils, partits i institucions catalanes per compartir idees i presentar propostes en àmbits com les reformes institucionals, la regulació de la competència i el mercat laboral.
Dimecres vinent, la plataforma liberal commemorarà el Dia de l’Alliberament Fiscal amb una concentració a la plaça de Letamendi de Barcelona, davant l’Agència Tributària. | La setmana passada, el Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) va anar a Brussel·les per reunir-se amb diferents organitzacions liberals. La raó del viatge va ser exposar el projecte independentista des d'un enfocament liberal. Es van reunir amb Caroline Margaux Haury de la Fundació Friedrich Naumann per la Llibertat i alguns eurodiputats com Ramon Tremosa, Andreas Schwab o Mark Demesmaeker. | Summarization |
caBreu_abstractive_133 | Explica breument les idees principals del text següent: | Castelló d’Empúries (ACN).- El festival Sons del Món Vi & Music de l’Alt Empordà ha tancat aquest dissabte la seva 8a edició amb un 10% més de públic i arribant als 6.634 espectadors tot i comptar amb un espectacle menys que l’any passat.
S’han esgotat entrades en set dels deu concerts programats i el director del certamen musical, Xavi Pascual, assenyala que es tracta “de la millor edició” de tota la història del festival.
“Aquestes xifres demostren que ens hem consolidat i el bon moment que passa el món de l’enoturisme i la ruta DO Empordà”, ha explicat.
De cara a properes edicions esperen que el festival tingui continuïtat i, al mateix temps, volen millorar els escenaris i ampliar el nombre de concerts.
Aquest any el festival ha programat concerts en espais tan emblemàtic com la ciutadella de Roses, la catedral de Castelló d’Empúries i diversos cellers empordanesos on es va portar a terme maridatges de música i vi.
En concret, set dels deu concert programats van aconseguir penjar el cartell d’entrades exhaurides.
Van ser els espectacles d’Andrea Motis, Joan Chamorro, Chucho Valdés, Roger Mas, Gemma Humet i Laia Vehí i les dues soirées programades a Barcelona i Castelló d’Empúries.
“Creiem que es tracta de la millor edició del festival, si haguéssim programat algun altre concert haguéssim superat de llarg el 10% d’increment de públic que hem notat aquest any”, ha explicat el director del festival, Xavi Pascual.
En aquest sentit, fins i tot les entrades per als maridatges de vi i música als cellers empordanesos van obtenir una bona resposta per part del públic.
“Estaven limitats a 30 persones i es van exhaurir totes les entrades amb setmanes d’antelació”, ha afegit Pascual.
“La gent ja sap o va, coneix el nostre estil i el que oferim i saben que si no s’afanyen poden quedar-se sense tiquets”, ha cometat.
Segons una enquesta telemàtica que l’organització ha fet als espectadors, els assistents consideren un valor afegit el fet de poder viure una experiència musical barrejada amb el món del vi i en entorns patrimonials de luxe.
Una altre element que s’ha donat a conèixer mitjançat l’enquesta és que ha augmentat el nombre de públic de fora de l’estat espanyol, concretament de França, Anglaterra i Holanda que passen les vacances per la zona.
Un fet que està lligat amb l’aposta que ara fa uns anys va arrencar la direcció de potenciar la comunicació del certamen pel sud de França.
“Això ha fet que vingui més públic estranger, molts d’ells de segones residències o que estaven visitant la zona i s’han animat a veure el festival”, ha comentat Pascual.No obstant això, bona part dels assistents provenen de les comarques gironines i barcelonines.
En aquest sentit, el director del Patronat de Turisme Costa Brava, Ramon Ramos, ha destacat que el certamen ha sabut conjugar dos valors fonamentals de la destinació gironina: cultura i enogastronomia.
“El visitant busca experiències i què millor que maridar cultura i vi per promocionar els vins de la DO Empordà i la Costa Brava com també el projecte comú Costa Brava Girona Festivals”, ha assenyalat.
D’altra banda, Pascual espera que l’èxit d’aquesta edició serveixi per convèncer la resta d’organitzadors implicats perquè el festival continuï.
“Per part nostre ens agradaria ampliar el nombre de concerts, millorar la qualitat dels escenaris i fer-los més còmodes per als espectadors, posar més elements gastronòmics i doblar el nombre de concerts als cellers”, ha explicat Pascual.
“Aquesta és la nostra idea però el problema és que no depèn només de nosaltres sinó que els convenis actuals han caducat i s’han de renovar acords.
Les parts implicades han mostrat la seva bona voluntat de renovar-ho però encara no està signat”, ha puntualitzat el director qui espera que els acords puguin signar-se el més aviat possible per començar a treballar en la 9a edició del Sons del Món. | El festival Sons del Món Vi & Music, que se celebra en diferents indrets empordanesos, ha tancat la seva 8a edició amb 6.634 espectadors, un increment del 10% respecte de l'any passat. Segons el director, Xavi Pascual, aquesta ha sigut la millor edició del festival, que combina concerts amb enogastronomia. També s'ha registrat un increment de la presència d'espectadors internacionals. | Summarization |
caBreu_abstractive_1031 | Explica breument les idees principals del text següent: | Troballa insòlita en un dels camins de la retirada republicana a la Catalunya del Nord.
Dos investigadors i experts en aquest tipus de material van localitzar el juny passat una funda de pistola amagada en una paret de pedra seca a La Menera, al Vallespir.
Al seu interior, hi havia un fragment de paper enrotllat en mal estat que ha obert molts interrogants.
El van lliurar al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat on els especialistes l'estan analitzant i tractant per preservar-lo.
Un dels descobridors, Lluís Bassaganya, juntament amb Christophe Bartre, ha explicat a l'ACN que "no és habitual" trobar un document d'aquestes característiques i que estant "expectants" amb el resultat de la restauració.
Què hi feia una funda de pistola amagada en una paret seca?
Què hi podia haver escrit en aquest document enrotllat?
Són algunes de les preguntes que es fan Lluís Bassaganya i Christophe Bartre des que el 6 de juny passat van descobrir-ho.
"No és habitual", assegura Bassaganya, que porta trenta anys rastrejant els antics camins de la retirada del Ripollès i la Catalunya del Nord per conèixer millor aquell període.
La funda estava amagada en una paret de pedra seca dels voltants d'una casa en ruïnes situada a 1,5 km de La Menera, a la Catalunya del Nord.
"Era habitual que els soldats amaguessin munició i objectes militars a aquestes parets", detalla l'historiador.
I per això van passar el detector de metalls per la zona.
"L'aparell va marcar i vam veure que era una funda de cuir de pistola, d'un calibre petit, i que a dins hi havia el paper", recorda.
Tot i que el cuir estava en mal estat, encara conservava algun fragment metàl·lic i això va permetre detectar-lo.
Si no, admet, hauria passat desapercebut.
Molt a prop, també van aparèixer llaunes de menjar i altres objectes com una làmpada i munició de diferents calibres, però ni rastre de la pistola.
I des de llavors que es pregunten què hauria de tenir d'especial aquell document per deixar-lo amagat allà.
Fa uns anys ja van trobar un document en una capsa metàl·lica del 1942 i un document que se'ls va "desfer a les mans" en només obrir-lo.
Van entreveure que hi figurava el nom de Josep Luís Facerías, un històric líder dels maquis, però no es va poder conservar.
Després d'aquesta experiència, van tenir clar de no tocar el paper de dins la funda i van informar el Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) de la Generalitat per intentar saber-ne més.
Carme Balliu, coordinadora de l'especialitat de conservació i restauració de documents del CRBMC, ha detallat a l'ACN que el document està "en molt mal estat" i "no ha pogut sortir complet".
Tot i això, ja s'ha pogut netejar amb molta cura i s'ha d'estabilitzar per poder-lo estudiar a fons.
Els treballs van a càrrec de la restauradora Berta Blasi.
Entre les tècniques utilitzades, hi ha el d'aplicar-li humitat per nebulització per poder-lo desplegar sense que s'esmicoli.
I pel que fa a l'estudi, la fotografia tècnica inclou l'aplicació de diferents llums com ara la ultraviolada i la infraroja, entre d'altres.
També es farà una anàlisi de fibres.
La Generalitat i l'Ajuntament de Camprodon han assumit el cost dels treballs.
Els descobridors ho han donat al consistori perquè passi a formar part del patrimoni municipal.
Bassaganya, que també és el dinamitzador de l'Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon, subratlla que porten trenta anys explorant els antics camins de la retirada i reconstruint aquells dies a partir dels objectes localitzats.
La majoria s'exposen a aquest espai i encara queda molta recerca per fer.
"Ens falten els noms i cognoms de les 100.000 persones que van passar per la Vall de Camprodon durant la retirada", remarca l'investigador.
I peces com aquest document que s'està restaurant poden aportar més pistes sobre aquests protagonistes que estan en l'anonimat.
En un futur, voldrien fer una exposició amb fotografies i els noms de les persones que van travessar la frontera i amb la complicitat dels seus familiars. | El juny passat dos investigadors van descobrir en un camí de la retirada republicana a la Catalunya del Nord una funda de pistola que contenia un paper. La troballa es va fer en una paret de pedra seca d’una casa als afores de La Menera. Actualment, el CRBMC està restaurant el paper, el qual es trobava en molt mal estat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1764 | Explica breument les idees principals del text següent: | El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidirà sobre la suspensió de les eleccions.
Sobre la taula té tres recursos en contra de la decisió del Govern de suspendre la votació del 14 de febrer i deixar-la pel 30 de maig.
Dos els han presentat formacions polítiques, la Lliga Democràtica i Federalistes d'Esquerres, pròximes al PSC, i el tercer és d'un particular que demana mesures cautelaríssimes, és a dir, que el tribunal prengui una decisió en els pròxims dies sobre si cal deixar en suspens el decret del Govern de Junts i ERC.
Els recursos presentats aquest dilluns són els de la Lliga Democràtica, formació que encapçala Astrid Barrio, i Federalistes d'Esquerres, que lidera Beatriz Silva, diputada independent integrada al PSC.
De fet, totes dues formacions tenen vincles amb els socialistes, l'únic partit amb representació parlamentària que s'ha oposat a la nova data de les eleccions acordada entre tots els grups parlamentaris.
— Lliga Democràtica (@LligaDemocratic) January 18, 2021
La Lliga denuncia la "deixadesa" del Govern a qui acusa de no haver previst totes les mesures possibles per fer possible celebrar les eleccions el 14 de febrer "fent compatibles les garanties sanitàries amb l'exercici dels drets de participació".
I contraposa la situació a Catalunya amb la de la suspensió de les eleccions basques i gallegues.
Segons argumenten, a Catalunya la situació no ha estat ni sobrevinguda ni hi ha un confinament domiciliari.
En aquest sentit, conclouen que és "poc justificable" que es pugui anar a treballar i a estudiar amb uns transports públics "atapeïts" i no es pugui anar a votar.
El quart recurs és d'un particular i demana al tribunal prendre mesures cautelaríssimes i deixar en suspens la decisió del Govern sobre la suspensió de les eleccions mentre revisa el fons de la qüestió.
Això vol dir que el TSJC s'haurà de pronunciar en les properes hores, tot i que també podria dir que convé esperar que les parts es posicionin en relació a una suspensió cautelar.
El PACMA, favorable a la suspensió
En el cas del PACMA, el recurs es va presentar a finals de desembre per sol·licitar la suspensió de les eleccions davant d'una "possible violació dels drets fonamentals", perquè la convocatòria electoral en temps de pandèmia podia impedir la recollida d'avals i "dificultar enormement" la presència d'algunes formacions minoritàries a les eleccions.
En l'escrit, la formació animalista demana o suspendre la votació i que se celebri més endavant, o alleugerir alguns dels requisits poder-s'hi presentar, com ara la recollida de signatures.
Aragonès defensa la base legal per ajornar el 14-F
El vicepresident del Govern en funcions i candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha defensat la base legal per ajornar el 14-F i ha apel·lat a la responsabilitat de tots perquè l'endarreriment no sigui impugnat pels tribunals.
Després que la Lliga Democràtica ja hagi presentat un recurs contra el decret, Aragonès ha afirmat en la trobada digital d'Europa Press que està "molt tranquil" perquè ve avalat pels serveis jurídics de la Generalitat.
El decret, que deixa sense efecte la convocatòria per al 14-F, és com el que es va fer servir a Euskadi i Galícia: "Allà no va haver-hi problemes i aquí tampoc n'hi hauria d'haver", ha dit.
D'altra banda, ha titllat "d'inadmissible" que ministres del govern espanyol intentessin "interferir" en el canvi de data.
Foment del Treball analitzarà aquest dilluns, en una reunió del seu comitè executiu, si pren alguna mesura en relació a la suspensió de les eleccions del 14 de febrer, que s'han traslladat al 30 de maig.
Tal com va avançar el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, Foment no ha descartat presentar un recurs judicial per la decisió del Govern d'endarrerir els comicis.
Sánchez Llibre s'ha mostrat molt crític en les últimes hora amb la mesura presa per l'executiu català. | El govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya ha proposat suspendre les eleccions del 14 de febrer i passar-les al 30 de maig per raons sanitàries. La decisió està en mans del Tribunal Superior de Justícia, que ja ha rebut tres recursos en contra de la decisió per part de formacions pròximes al PSC i un particular. | Summarization |
caBreu_abstractive_2836 | Explica breument les idees principals del text següent: | El director general de la fundació Mobile World Capital Barcelona, Carlos Grau, ha fet una crida a garantir la seguretat i la mobilitat a Barcelona per renovar el Mobile World Congress (MWC) més enllà del 2023, quan expira el contracte.
En un dinar informatiu organitzat per Barcelona Tribuna, Grau ha explicat que les negociacions per renovar el congrés de telefonia mòbil cinc anys més encara no han començat i ha apuntat que "fer un bon Mobile 2020 serà molt important".
"Si tenim sort amb el temps i no tenim cap tall ni cap vaga, ho tindríem tot", ha apuntat abans de recordar que el president de GSMA, John Hoffman sempre assegura que la continuïtat del congrés "depèn de nosaltres".
Alhora, ha dit que totes les administracions estan compromeses amb la fundació i el MWC i ha assenyalat que el seu patronat és "un espai de diàleg" que els obliga a "seure plegats".
La fundació vinculada amb el congrés mundial del mòbil té un objectiu i un impacte "rellevant i gran" que porta a totes les institucions que formen part del patronat - Ministeri d'Economia i Empresa, Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona i GSMA- a mostrar "complicitat total", fins i tot en els "moments difícils".
Grau ha recordat que va prendre possessió del càrrec just després del cessament del govern de Catalunya per mitjà de l'aplicaicó l'article 155.
També ha indicat que les diferents institucions han cooperat en diferents moments polítics pel bé del MWC, que deixa té un impacte econòmic de més de 470 milions d'euros a Barcelona.
"El projecte que tenim en comú fa que quan els patrons entren al patronat vegin una oportunitat enorme que passa de les legislatures i del regat curt perquè ens juguem molt", ha apuntat.
El director de la Capital, ha assegurat que les "discrepàncies" entre governs es resolen "fora" de la fundació i les reunions del patronal són un instrument per "trobar punts de diàleg" entre Ajuntament, Generalitat i Estat.
Grau ha demanat "cuidar entre tots" la seguretat i la mobilitat de Barcelona, defensar els "intangibles" de la capital catalana i "fer un bon Mobile 2020".
I ha afegit: "Si no neva, si no tenim cap vaga de metro, ni cap tall, aleshores serà espectacular.
Si aquella setmana garantim la mobilitat i el temps ens acompanya, ho tenim tot".
El director general de la Capital ha recordat que Barcelona ja té "la connectivitat, la oferta cultural, la gastronomia i el talent científic" que busca un esdeveniment com el MWC.
El director general de la fundació ha indicat que "és d'hora" per començar a negociar la renovació del contracte de celebració del congrés de telefonia mòbil i ha assegurat que s'estan creant les bases per a fer-ho quan toqui.
"Hi ha situacions d'incertesa però normalment aquest tipus de temes es gestionen a poc temps que acabi el termini", ha explicat.
En la seva intervenció, el directiu també ha parlat de l'esdeveniment que organitza GSMA i el Sónar, l'X-Side, que combinarà música digital, emprenedoria i tecnologia en els recintes de la Fira de Montjuïc que no utilitza el congrés d'start-ups 4 Years From Now (4YFN).
En concret, ha apuntat serà una oferta d'oci que començarà a les cinc de la tarda i estarà dirigida al 30% dels congressistes que venen a Barcelona amb "molta disponibilitat".
D'altra banda, Grau s'ha mostrat optimista amb el paper de l'Estat espanyol i Catalunya en la "cursa pel 5G"· i ha destacat que els dos territoris ocupen la "pole position" d'Europa.
Segons ha apuntat, dels 156 projectes relacionats amb el 5G desenvolupats al continent, 24 s'han dut a terme a Espanya i 8 a Catalunya.
Amb tot, ha alertat que no ens podem "adormir" en la "carrera a gran velocitat" que s'està disputant en el tauler mundial pel domini d'aquesta tecnologia i ha considerat que falta més transferència d'aplicacions de 5G a indústries i generació d'empreses catalanes i espanyoles que es basin en aquesta tecnologia. | El director de la fundació Mobile World Capital Barcelona, Carlos Grau, ha fet una crida a tots els sectors implicats per garantir la seguretat i la mobilitat durant l’edició del 2020 del Mobile World Congress. El congrés de telefonia té un impacte econòmic de més de 470 milions d'euros a Barcelona i acaba el seu contracte l’any 2023. | Summarization |
caBreu_abstractive_39 | Explica breument les idees principals del text següent: | Un equip d’arqueòlegs de tot l’Estat, dirigits per la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), han dut a terme una tercera campanya anual consecutiva d’excavacions al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa on l’han passat van descobrir el trull de vi més antic de Catalunya, datat del segle III aC.
Els treballs d’enguany, que han durat tres setmanes, han ratificat que el trull forma part d’un complex vinícola on hi ha grans estructures d’emmagatzematge, poc comuns per la seva forma d’absis en la època iber.
Aquest ‘celler’ forma part d’una zona de manufactura industrial on també es confeccionava el tèxtil.
Els arqueòlegs també han delimitat la que podria ser la zona d’habitatges en una tercera terrassa de l’assentament.
Paral·lelament s’ha iniciat un estudi químic dels sediments per trobar residus de most o altres restes de l’activitat d’elaboració del vi.
Com ha explicat Carme Belarte, investigadora d’ICAC i codirectora de l’excavació al jaciment del Coll del Moro de Gandesa, la intervenció d’aquest any s’ha fet donant continuïtat’ a les troballes de l’any passat, entre les qual destaca el trull més antic de Catalunya.
En concret, s’han excavat els recintes adossats al trull que ‘corroboren’ la existència d’unes instal·lacions dedicades a l’elaboració industrial de vi.
Es tracta d’uns edificis amb planta d’absis, més propis d’elements de fortificació, però que podrien haver servit de protecció i d’emmagatzematge.
‘Tenien aquesta funció segurament perquè són molt fiscos, amb parets molt altes sense entrada de llum.
És com una àrea de magatzem darrera les instal·lacions artesanals relacionades amb el vi’, ha detallat Belarte.
Com ja havien documentat treballs previs dels anys 90, segueixen apareixen vestigis de tallers tèxtils.
En aquesta campanya, que ha durat de l’11 al 28 d’octubre, els arqueòlegs també han pogut delimitar una tercera terrassa amb habitacles que podrien tenir funcions diferents i que podrien pertànyer a la vida domèstica del jaciment, que encara es desconeix on estarien ubicats.
Una altra de les novetats que ha destacat la investigadora és una mena de ‘carrer’ que s’ha pogut excavar entre els dos bastions on es treballa.
‘És un espai de circulació on hem documentat estructures de pedra que ens permetrien establir un sistema de tancaments, una espècie de porta per entrar i sortir, amb àrees empedrades com si fossin voreres.
Els carrers són mal coneguts en els poblats ibèrics perquè no s’excaven i això ens permet entendre com funcionava l’estructura de l’assentament’, ha dit Belarte.
A més a més, s’ha iniciat una sèrie d’analítiques de química orgànica a les restes del trull i dels edifici annexes per veure si hi ha ‘residus’ de les activitats productives que s’hi duien a terme, com pot ser most.
‘Aquestes activitats poden quedar en forma d’olis o residus entre la banqueta o el trull i s’han pres mostres per a la possible certificació de diferents activitats als edificis annexos’, ha detallat Rafel Jornet, codirector de les excavacions.
L’analítica la fa la Universitat de Barcelona (UB).
‘S’agafen part dels sediments que hi havia a sobre i entre les estructures per comparar els valors en futures les analítiques.
Depèn de quin tipus de material hi havia a sobre de les estructures es pot seguir una traça i determinar si és de producció de vi o d’altres manufactures’, ha dit Jornet.
El professor de la UB no descarta que es puguin conèixer els resultats d’aquí a un any.
En l’excavació s’ha torbat molt material arqueològic ceràmic, tenalles grosses per emmagatzematge, una sèrie d’elements de vaixella i alguna importació provinent de la península itàlica, un fet que certifica l’abandó i la destrucció general d’aquest jaciment de Gandesa als volts de l’any 200 aC.
L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, davant la, rellevància de les troballes, ha demanat que el Departament de Cultura un finançament que garanteixi la continuïtat d’aquests treballs que només tenen tancat un acord per una quarta campanya d’excavacions.
‘Cal que la Generalitat contempli una dotació econòmica important perquè els treballs puguin continuar perquè la importància és evident.
És cert que l’ICAC i la universitat fan bona feina però les limitacions són les que són’, ha defensat. | Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica ha realitzat una tercera campanya d'excavació al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa. Entre altres troballes, han ratificat l'existència del celler més antic de Catalunya, descobert l'any passat. L'alcalde de Gandesa ha demanat finançament a la Generalitat per portar a terme una quarta campanya. | Summarization |
caBreu_abstractive_123 | Explica breument les idees principals del text següent: | El cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Bonaventura Clotet, ha avançat que al maig començaran a treballar amb els primers prototips de vaccí per a la Covid-19 en ratolins i que, en el termini d’un any, espera tenir un prototip de vaccí contra la malaltia.
Segons que ha explicat en una entrevista a RAC1, la investigació que es fa al consorci d’IrsiCaixa, el BSC i l’IRTA-CReSA amb el suport de Grífols començarà a immunitzar ratolins per observar quins anticossos produeixen i posar-los en el cultiu cel·lular ‘per veure si inhibeixen adequadament el virus i impedeixen la infecció de les cèl·lules’.
El següent pas, ha dit, serà agafar un ratolí humanitzat, ‘que té unes cèl·lules que pot infectar el virus’, amb el vaccí i comprovar si el ratolí s’infecta.
Després ja vindrà la fase d’humans.
Segons Clotet, aquest procés no es podrà completar fins d’aquí a un any, en part per la situació global que vivim: ‘Costa que t’arribin els reactius perquè hi ha molta demanda i, a més, hi ha poc transport aeri.
Tot són factors d’alentiment que impedeixen que es pugui preveure exactament quan ho tindràs tot, però crec que d’aquí a un any tindrem més d’un bon prototip de vacunes.’
Clotet ha explicat que s’havia d’anar amb cura per veure ‘quins trossets de la Covid-19’ es posen al vaccí perquè sigui eficient.
‘Amb altres vacunes de la MERS o el dengue, s’ha vist que poden haver-hi trossets del virus que desencadenen uns anticossos que no són protectors, sinó que són facilitadors.
Una persona amb aquella vacuna que s’enfrontés al virus encara podria tenir més complicacions’, ha avisat.
Per motius així, ha demanat de ser pacient amb els terminis de la recerca científica i ‘fer bé els estudis’.
Abans que arribi el vaccí, ha dit Clotet, també es pot mitigar l’impacte de la Covid-19 amb altres mètodes, com ara ‘fàrmacs que en previnguin la infecció’ i ‘tractaments eficients’ que en redueixi la mortalitat, així com mantenir les mesures de distanciament social.
‘Quan reduïm la mortalitat de la malaltia, i des del punt de vist mèdic ho veig possible, veig que tindrem el peu al coll de la Covid-19’, ha dit.
A banda, ha dit que durant l’any que trigui a arribar el vaccí la gent que ja hagi passat la malaltia i ‘tingui anticossos que la protegeixi contra aquesta infecció’ es podrà relacionar sense problemes amb l’altra gent que l’hagi passada i estigui protegida.
‘Ens trobarem amb gent que ens identificarem amb el carnet de seropositiu contra la Covid-19’, ha posat com a exemple.
Malgrat tot, no és segur quina mena d’immunitat es genera ni quant de temps dura, ha recordat, tot i que es preveu que és ‘com a mínim, d’un any’.
Clotet, també director d’IrsiCaixa, ha explicat que des de l’aparició del virus s’havia pogut generar molt coneixement sobre la malaltia i ha conclòs que ‘claríssimament és una zoonosi’.
Ha afegit que la crisi posava sobre la taula la necessitat d’incorporar la salut animal i la globalització en el marc d’una sola salut ‘i posar molts diners perquè el futur de la humanitat va molt de prevenir moltes pandèmies que puguin aparèixer’.
En aquest sentit, ha alertat tant de la possibilitat de rebrots del nou coronavirus com de l’aparició de noves pandèmies.
Sobre l’evolució del coronavirus, ha descartat que la calor l’elimini del tot i ha insistit que la contenció del virus requereix per l’ús de màscares, rentar-se les mans assíduament i mantenir la distància de seguretat.
‘Esperar que la calor eliminarà el problema és un error ha alertat.
Pel que fa a la situació que es preveu per als mesos vinents, dit que esperava que a l’estiu la gent es pogués banyar a la platja.
‘Potser per torns i que no estigui tot ple de tovalloles’, ha precisat, però ha dit que dependrà de l’evolució dels possibles rebrots i de la consciència ciutadana de mantenir la rutina de protecció pròpia i dels altres.
A banda, ha dit que quan el desconfinament s’hagi completat, ‘serà bo que al transport públic la gent porti màscara de protecció’.
Finalment, Clotet creu que el confinament s’hauria d’allargar després del 26 d’abril, quan s’acabarà l’actual estat d’alarma.
‘Si a Itàlia, que les han passat molt magres, és fins al 3 de maig, aquí estaria bé perllongar-lo com a mínim una setmana més a partir d’aquesta data per donar més seguretat’.
Ha alertat que abans-d’ahir ja es va relaxar el confinament i ha demanat ‘contenció’ perquè hi ha ‘risc de rebrots’. | El cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol i director d'IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, ha anunciat que al maig es començaran a provar amb ratolins els primers prototips de vaccí contra la covid-19. Ha demanat paciència, perquè els terminis de recerca científica són lents i ha insistit en la importància de desenvolupar fàrmacs paral·lels que redueixin la mortalitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2131 | Explica breument les idees principals del text següent: | Seat va obtenir el 2017 un benefici després d'impostos de 286 milions d'euros, un 21,3% més que un any enrere, i el més alt de la seva història si no es té en compte l'efecte extraordinari que va suposar la venta de la filial VW Finance en l'exercici del 2016.
La facturació total es va situar en els 9.552 milions d'euros , un 11,1% més que el 2016.
D'aquesta manera, Seat acumula cinc anys consecutius obtenint beneficis.
El president de Seat, Luca de Meo, que ha qualificat el 2017 d'"any rècord", ha justificat les bones xifres per l'increment de les vendes, que l'any passat es va situar en les 468.000 unitats, "un rendiment equilibrat de tots els models", i un major marge de benefici en vehicles com l'Ateca.
En vista al futur, ha destacat que "un cop travessat el desert i consolidada la marca", Seat continuarà amb la seva ofensiva de producte amb el llançament d'un nou vehicle cada sis mesos fins el 2020, any en que traurà al mercat el seu primer elèctric 100% que fabricarà a Alemanya.
Amb aquests objectius, el president de l'automobilística catalana no ha descartat una futura ampliació de la factoria de Martorell que actualment treballa al 95% de la seva capacitat i que en breu començarà a fabricar l'Audi A1 i el nou León híbrid endollable.
Durant la roda de premsa de presentació anual de resultats que per primer cop Seat ha celebrat a Madrid, el president de l'automobilística catalana, Luca de Meo, ha destacat que fins el 2020 es farà el llançament d'un nou model cada sis mesos.
L'objectiu, ha afegit, es seguir adaptant la gamma a les necessitats dels consumidors per captar nous clients.
En aquest sentit, ha apuntat, per exemple, que models com el Tarraco aportaran a la marca "més credibilitat i més rendibilitat".
Els primers dos nous models seran el germà gran de l'Ateca, el Tarraco, i el CUPRA Ateca que es posaran a la venda a finals d'aquest any.
El 2018 serà el torn de dues variants de la nova generació del León: el model cinc portes i el familiar ST.
Pel 2020, la companyia vol treure al mercat un León híbrid endollable amb una autonomia en mode elèctric de 50 quilòmetres i el primer vehicle 100% elèctric de Seat amb una autonomia de 500 quilòmetres.
El primer model està previst que es fabriqui a Martorell i el segon a Alemanya.
A més, De Meo ha destacat també que es continuarà potenciant la tecnologia GNC (gas natural comprimit).
Segons De Meo, tots aquests llançaments son fruit de la xifra d'inversió més alta des de la construcció de la planta de Martorell l'any 1992.
Concretament, Seat va invertir l'any passat 962 milions d'euros, un 11,6% més que el 2016.
"Estem en molt bona forma, Seat ja representa l'1% del PIB estatal i el 3% de les exportacions", ha assenyalat.
Tot i que ha deixat els detalls "per la roda de premsa de l'any vinent", De Meo ha reconegut que la companyia està estudiant una ampliació de la factoria de Martorell que actualment treballa al 95% de la seva capacitat.
Aquí, ha reconegut que algunes línies estan sotmeses a molta tensió i que això fa que els terminis d'entrega de models com l'Ateca siguin més alts del que voldrien.
L'ofensiva de producte també es traduirà en noves contractacions.
Un cop finalitzada la roda de premsa, el president del comitè d'empresa, Matías Carnero, ha assegurat als periodistes que amb l'arribada de l'Audi A1 i el nou León híbrid la companyia haurà de contractar "centenars de nous treballadors" i que les primeres incorporacions es podrien començar a fer de forma imminent.
Més enllà del bon moment que viu Seat, Luca de Meo ha destacat que l'objectiu és seguir creixent i millorant.
Amb aquest objectiu, l'automobilística catalana s'ha marcat com a objectiu superar els 10.000 milions d'euros de facturació, una xifra que volen assolir potenciant mercats com l'africà, el xinès o el mexicà.
"Actualment comercialitzem el 80% dels nostres vehicles a Europa i l'ambició és guanyar mercat a l'exterior", ha reblat. | Seat va tancar l'exercici del 2017 amb un benefici de 286 milions d'euros després d'impostos. Segons el president de l'automobilística, Luca de Meo, es tracta d'un any rècord, el cinquè consecutiu amb beneficis. La marca ha anunciat que traurà un nou model cada sis mesos i el primer cotxe elèctric el 2020, i planeja ampliar la factoria de Martorell. | Summarization |
caBreu_abstractive_2812 | Explica breument les idees principals del text següent: | La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que en la proposta de dilluns que farà el Departament no s'inclou que Lleida i Barcelona i àrea metropolitana escurcin la fase 2 però no ha descartat incloure-ho més endavant.
"Demà no hi ha aquesta proposta sobre la taula però, en tot cas, és plantejable", ha dit a RAC1.
Ha afirmat que "és possible" reduir el termini de 14 dies per passar de fase perquè hi ha un "bon escenari" però ha rebutjat precipitacions.
D'altra banda, ha assegurat que l'empresa contractada per al rastreig farà un suport telefònic i que és la salut publica "qui ha de liderar la vigilància epidemiològica".
A més, ha dit que treballen en tots els escenaris però que un possible rebrot general no arribaria fins a la tardor.
La consellera ha explicat que els brots que s'han detectat a Lleida poden aparèixer "tant si han passat 15 dies, una setmana o tres dies" que s'està en una nova fase i ha apuntat que l'importat és tenir capacitat per detectar-los.
"Això ja no depèn tant d'aquests 14 dies", ha manifestat.
"És plantejable, tot és possible però ho hem d veure, hi ha d'haver diàleg amb això", ha insistit en ser repreguntada sobre si Lleida i Barcelona i la seva àrea metropolita podrien passar a fase 3 el proper 15 de juny, i no el 22.
Ha dit però que cal seguir l'evolució dels fets, que ha valorat que ara per ara és positiva i ha assegurat que estan "oberts a tots".
La consellera ha explicat també que la decisió es prendrà en diàleg amb els diferents sectors i agents de la societat.
Pel que fa a la possibilitat que la Generalitat estableixi canvis en la fase 3, ha dit que ara per ara no han vist "gaire necessitat" de fer-ho, més enllà de permetre la mobilitat des d'aquest dilluns entre Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
La consellera ha criticat que els canvis que va introduint el govern espanyol a través dels Butlletins Oficials de l'Estat (BOE) estan generant "un garbuig" en la població, que sovint no sap què ha de fer i ho ha titllat de "mala gestió".
Per això, ha dit que la voluntat de la Generalitat quan recuperi les competències és "fer-ho tot molt més senzill".
Rebutja les crítiques de privatització
La consellera ha rebutjat que estigui privatitzant la gestió del rastreig de casos de coronavirus i, davant les crítiques per un contracte a Ferroser Serveis Auxiliars per 17,7 MEUR, ha afirmat que es tracta de persones que faran les trucades als contactes i al seguiment, però no substituiran les tasques dels metges epidemiològics ni les infermeres.
Ha assegurat que serà l'atenció primària qui s'encarregarà de la detecció precoç i la primera identificació de contactes.
Ha afegit que feia falta gent treballant ara i que s'ha aprofitat que eren persones que ja estaven treballant al 061, estudiants d'infermeria i medicina en els darrers anys.
"Estem en emergència i ens ha portat a fer-ho així", ha dit sobre el fet que hagi estat un contracte directe, sense licitació.
Ha insistit que serà l'atenció.
Rebrot a la tardor
D'altra banda, ha explicat que el Departament de Salut treballa "amb tots els escenaris", tant amb la possibilitat de repetir les corbes elevades de casos com que no siguin tan elevades.
En tot cas, ha afirmat que la previsió és que si es repeteix un augment de casos general a tot el país "no serà tant ara com més a prop de la tardor i l'hivern".
Ha afegit que llavors es podria ajuntar amb l'epidèmia de la grip estacional i que s'haurà d'estar preparats per això.
Ha explicat que amb aquestes previsions es treballa per tenir-ho tot a punt i que no s'hagi de comprometre el sistema sanitari novament.
"Que el que vingui no passi perquè la solució sigui tornar a parar el país i que la gent es quedi a casa", ha valorat.
Sobre la reobertura de les escoles, ha apuntat que és a Educació a qui li pertoca establir com serà el desconfinament i ha confiant en la màxima normalitat de cara al setembre.
Ha afegit però que s'ha de "lluitar contra la por" i ha lamentat que aquesta por "ha pogut fer que alguns debats s'imposin sobre altres".
La consellera ha dit que la "seguretat 100% no hi és enlloc".
"Amb una excusa de seguretat, que no hi és mai al 100%, tampoc podríem sortir de casa", ha plantejat. | La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que la proposta que presentarà dilluns el Departament no valora escurçar els catorze dies de la fase 2 a Lleida, Barcelona i l’àrea metropolitana, però que es podria arribar a plantejar per la bona situació de les xifres de contagis. També ha criticat la gestió del govern espanyol dels processos de desconfinament. | Summarization |
caBreu_abstractive_1457 | Explica breument les idees principals del text següent: | El presumpte capitost de la la trama Gürtel Francisco Correa ha reconegut que havia pagat comissions a l'extresorer del PP Luís Bárcenas i a altres alts càrrecs del PP.
El judici, en directe
Ha explicat que ell mantenia contactes amb empresaris i Bárcenas amb polítics i que l'objectiu era que les seves empreses sortissin afavorides en concursos públics, i que tractava d'empresaris que després "col·laboraven amb el partit".
Prèviament, havia afirmat que Sepúlveda i Bárcenas eren els seus "contactes directes" per treballar amb el PP en l'organització d'esdeveniments.
"Em passava el dia a Gènova (seu nacional del PP), més temps que en el meu propi despatx", ha assegurat.
De la mateixa manera, ha apuntat que les sigles LB en la seva comptabilitat corresponen a l'extresorer.
Així, ha aclarit que a causa de la feina "gairebé exclusiva" que realitzava amb Sepúlveda com a secretari nacional de l'Àrea Electoral del PP, li va regalar un cotxe, va pagar l'aniversari dels seus fills i la seva família va fer viatges amb l'agència de viatges de Correa.
"Estic cansat de fer regals a moltes empreses que em donen negoci.
És una pràctica habitual" del sector privat, ha dit Correa, posant com a exemple l'"empresa líder en el sector ceràmic", a la qual, segons ha dit, li va pagar als seus distribuïdors viatges en avions privats a Nova York i amb allotjament en hotels de luxe que van costar "més de 5.000 milions de pessetes".
— Libertad Digital (@libertaddigital) 13 d’octubre de 2016
"Avui dia això es diu suborn, però són viatges promocionals que s'han fet per un determinat volum de compra", ha constatat Correa.
Correa ha reconegut que va pagar despeses per a les campanyes electorals del PP a Majadahonda i Pozuelo de Alarcón (Madrid), si bé les seves empreses no es van crear "per delinquir amb el PP ni cap altre partit".
De fet, al començament de la seva activitat la seva empresa ha tingut relació amb persones del PSOE, "pròximes" a l'expresident del govern espanyol Felipe González com Julio Feo, que va ser el seu director de comunicació.
Anticorrupció demana per a Correa 125 anys i un mes pels delictes d'associació il·lícita, frau continuat a les administracions públiques, suborn actiu continuat, falsedat continuada, malversació de diners públics continuat, falsedat en document mercantil, estafa, prevaricació, delicte contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals, tràfic d'influències i continuat de frau i exaccions legals a les Administracions Públiques.
Els inicis de la trama
Correa ha explicat la seva relació amb PP.
Ha indicat que va conèixer Bárcenas el 1993 i que va organitzar el seu primer míting per a la formació després que l'exsecretari general Francisco Álvarez Cascos donés el seu vistiplau al pressupost, 10 milions més barat que el dels seus competidors.
"Bárcenas em va donar joc", ha indicat fins a dues vegades, després d'assegurar que els seus vincles amb el PP eren merament empresarials ja que les seves afinitats polítiques es dirigeixen "més cap a l'altre bàndol" perquè el seu pare va ser refugiat polític.
Ha qualificat l'extresorer com una persona "molt complicada i molt seriosa".
Va ser Luis Bárcenas qui el va contactar per preguntar-li si les seves empreses serien capaces d'organitzar un acte polític.
"Jo no sabia ni què era allò, només havia acompanyat el meu pare en una ocasió al 75 o 76 a un acte amb La Pasionaria.
El meu pare plorava, l'home", ha recordat.
Tot i això, Correa va preparar un pressupost que fregava el milió i mig de pessetes i incloïa pantalles de televisió, generadors, decoració, escenari.
A la vista de les despeses, Bárcenas li va demanar que anés a Gènova per reunir-se amb Cascos.
"Cascos em diu: 'Això és correcte o està malament?'", ha recordat.
La seva sorpresa venia provocada perquè reduïa en 10 milions el pressupost d'altres empresaris.
"L'enrenou va ser importantíssim perquè els pressupostos que tenien eren d'11 milions de pessetes, la diferència de la meva empresa amb altres era de 10 milions, ho vam fer i va sortir bé", ha indicat. | L’empresari i presumpte líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha reconegut haver pagat comissions i regals a Luís Bárcenas i a alts càrrecs del Partit Popular amb l’objectiu que les seves empreses sortissin afavorides en concursos públics. Anticorrupció demana més de cent vint-i-cinc anys de presó per a ell per frau, suborn, estafa, malversació, blanqueig i prevaricació, entre altres delictes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1651 | Explica breument les idees principals del text següent: | Mariano Rajoy decidirà si Alícia Sánchez-Camacho encapçala la llista del PPC el 20-N.
Foto: ACN.
La presidenta del PP català i diputada al Parlament de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha entrat de ple en les travesses per encapçalar la llista dels populars al Congrés per Barcelona en les eleccions espanyoles del 20 de novembre.
Segons que han afirmat fonts del PPC a l'ACN, tot està en mans Mariano Rajoy, que decidirà aquest estiu quins plans té per a la popular.
Si el líder estatal del PP vol que Sánchez-Camacho sigui ministra si guanya les eleccions, el PPC té bastant clar que la seva presidenta serà qui encapçalarà la llista del 20-N.
Amb tot, i a l'espera de la decisió de Rajoy, ja hi ha sectors del partit a Catalunya que creuen que seria la millor candidata i per això ja la sondegen i alguns, fins i tot li demanen directament que sigui la cap de llista per Barcelona.
Les eleccions generals ja tenen data oficial, i l'ambient preelectoral impregna ja la vida interna dels partits.
Després dels resultats a l'alça que va aconseguir el PPC en els comicis al Parlament i en les municipals, ser cap de llista al congrés espanyol és tot un caramel.
I ni a la direcció ni a les bases se'ls escapa, aquesta dada.
Fins fa poc, dos homes es repartien el paper de favorit en les travesses de dins i fora del partit.
El diputat al Congrés i històric del PPC, Jorge Fernández-Díaz, i el seu company de grup parlamentari i una de les persones de confiança de Rajoy, Jorge Moragas, han estat els dos populars que més rumorologia han acumulat en els darrers mesos i que semblen estar al capdavant del llistat de possibles caps de llista del PPC.
Però fonts de la formació expliquen que en les últimes setmanes un altre nom comença a sonar amb una certa força.
Des de les passades eleccions al Parlament, la figura d'Alícia Sánchez-Camacho és indiscutible dins el PPC i la seva imatge pública s'ha potenciat notablement.
El seu èxit electoral, la seva capacitat per mantenir el grup parlamentari i les diferents famílies del partit allunyats de disputes i trifulgues, i la necessitat del PPC de tenir un candidat potent per a les eleccions espanyoles, ha fet que diferents sectors mirin la líder catalana amb molt bons ulls a l'hora de triar cap de llista.
A ningú se li escapa que si el PP guanya les eleccions a l'Estat i governa, Mariano Rajoy podria comptar amb Sánchez-Camacho per formar part del seu executiu atorgant-li algun ministeri.
I aquesta possibilitat també juga a favor de la seva col·locació al front de la llista.
De fet, l'únic problema que el partit veuria en nomenar Sánchez-Camacho candidata estaria ubicat al grup parlamentari català.
La popular manté cohesionat i lidera els 18 diputats al Parlament, evitant fissures i enfrontaments que en altres temps havien estat habituals.
Si ella deixa la cambra catalana per marxar a l'espanyola, el relleu en el lideratge del grup podria trencar aquesta calma i coordinació.
Però si Rajoy té pensat que Sánchez-Camacho sigui una de les seves ministres, la seva marxa a Madrid seria igualment inevitable, ja que la líder del PPC sempre ha dit que estarà a disposició del seu partit i del paper que per ella tingui reservat el president estatal del PP.
Amb això, qui té la clau per a empentar-la cap a la llista del 20-N és, precisament, Rajoy.
Si el líder popular prefereix que la presidenta del PPC consolidi el partit a Catalunya i intenti seguir aprofundint en l'obtenció de quotes de poder i influència en la política catalana, la proclamació com a candidata de Sánchez-Camacho no tindria sentit per al PPC.
Per tot això, fonts del partit asseguren que entre finals d'agost i principis de setembre es produirà una trobada entre Rajoy i Sánchez-Camacho que decidirà quin és el futur de la líder del PPC.
Tot i això, des del partit a Catalunya ja hi ha veus de la base i la direcció que s'han dirigit, de manera més o menys formal, a la seva presidenta per sondejar la possibilitat de que ella encapçali la llista de Barcelona.
Fins i tot, en els darrers dies, Sánchez-Camacho ja comença a rebre peticions directes perquè sigui la candidata, sobretot provinents de sectors que consideren que Jorge Fernández Díaz no representa la nova imatge que el PPC pretén donar des de la renovació de la seva cúpula, i dels que veuen a Jorge Moragas un home pròxim a Rajoy però allunyat de la realitat del partit a Catalunya. | El nom d’Alícia Sánchez-Camacho, la presidenta del Partit Popular de Catalunya, està guanyant força en les quinieles sobre qui encapçalarà la llista per Barcelona a les eleccions espanyoles del 20 de novembre. Alguns sectors del partit i membres de la base li han demanat expressament que es presenti, però la decisió final estarà en mans de Mariano Rajoy. | Summarization |
caBreu_abstractive_2517 | Explica breument les idees principals del text següent: | El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que va cessar l'exinterventor de la Diputació de Lleida, Josep Mateu, per "falta de confiança", arran de "múltiples i reiterades queixes" de responsables de serveis de la casa i alcaldes i per causar "paràlisi administrativa" ja que allargava la tramitació i gestió d'expedients amb continus canvis de criteri.
Ho ha dit en la seva declaració com a testimoni en la segona jornada de judici al penal 2 de Lleida, en què s'acusa la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, d'assetjament laboral a Mateu i al tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones.
Reñé ha negat que cap dels acusats insultés, humiliés o fes un atac a la vida privada a cap dels denunciants i ha negat també que existís mobbing contra cap dels dos.
De la seva banda, tant Minguell com Serra, que han declarat després com a acusats, s'han negat a respondre les preguntes de l'acusació particular.
A respostes de les preguntes de la fiscalia i les defenses han negat haver assetjat laboralment cap dels dos funcionaris.
Joan Reñé ha declarat durant 40 minuts i ha explicat que, tot i que no hi ha cap document que acrediti les presumptes queixes que alcaldes i treballadors de la Diputació feien de la feina de Mateu, el president de la Diputació ha assegurat que a ell mateix li en van fer verbalment per telèfon i en persona diverses.
"Canviava els criteris i demanava unes coses en uns expedients que en d'altres no demanava.
Hi havia casos que s'allargaven anys a causa de les traves de Mateu".
"Li vaig demanar que resolgués la paràlisi amb un criteri de col·laboració i no només de restricció", ha dit.
Segons ha declarat Marlen Minguell, aquell dia, Reñé li va dir a Mateu que si no volia col·laborar podia plegar quan volgués i que ella llavors li va dir "vigila perquè et pot cessar".
"Li vaig dir pel seu bé, per ajudar-lo.
Mai vaig dir-li res en to d'amenaça", ha puntualitzat Minguell.
El president de la Diputació també ha negat que ordenés adjudicar obres només a empreses de Lleida ni que hi hagués res irregular en un viatge a Califòrnia que va fer la corporació i del qual Mateu va demanar que es justifiqués l'interès públic.
"Va ser un viatge absolutament auster al qual hi vam anar cinc persones, que ens movíem en una furgoneta i dormíem em motels.
Vaig menjar més hamburgueses aquells dies que en tota la meva vida", ha explicat.
Sobre la justificació, Reñé ha dit que "no li corresponia a ell decidir l'interès dels viatges.
La seva feina és la de fiscalitzar el pagament".
Reñé ha volgut deixar clar que des de la Diputació es treballa amb honestedat, transparència i eficiència i ha lamentat les crítiques rebudes.
Pel que fa als acusats, Marlen Minguell ha reconegut haver participat juntament amb d'altres departaments a buscar i adequar un nou despatx a Mateu després del cessament i també que hi van col·locar un armari en una de les portes que comunicava amb un altre despatx.
Aquella porta, però, ja estava bloquejada abans per un altre armari des de l'altra banda, així que es va fer perquè tingués més espai per guardar coses, ha explicat.
Minguell ha assegurat que ells no executava res sinó que la seva feina era buscar solucions a les peticions que rebia per part de presidència, que ella no va influir en la decisió de cessar Mateu i que no va intervenir en la intervenció d'ordinadors ni amb el trasllat de Veganzones a la Caparrella.
Durant la seva declaració, Serra ha explicat que el trasllat de Veganzones a la Caparrella li va comunicar ell, perquè el cap d'informàtica no volia fer-ho però que no ho va decidir ell.
Va ser una decisió de l'equip de qui depenia perquè necessitaven un informàtic a la Caparrella, ha explicat i ha afegit que Veganzones mai va presentar un recurs a la decisió del seu trasllat.
Pel que fa a la intervenció de l'ordinador de Veganzones que va fer Serra acompanyat d'un notari, Serra ha explicat que hi va anar ell perquè el cap d'informàtica estava de vacances.
La fiscalia considera provat l'assetjament laboral als dos funcionaris de la Diputació per part de Marlen Minguell i sol·licita que se li imposi un any i nou mesos de presó per un delicte d'assetjament funcionarial.
Simarro, en canvi, els considera responsables a tots dos i per tant acusa Minguell i Serra dels fets i demana per a cadascun d'ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).
Les defenses en demanen l'absolució. | Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, ha declarat en el judici en què s'acusa la cap d'Organització i Gestió de la Diputació, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, d'assetjament laboral a Josep Mateu, l'exinterventor de la Diputació. Ha explicat que va cessar Mateu arran de queixes verbals i per haver obstruït sistemàticament processos administratius. | Summarization |
caBreu_abstractive_2595 | Explica breument les idees principals del text següent: | ERC considera que Ciutadans (Cs) està escenificant un discurs "irresponsable" i "molt perillós" que no fa més que atiar una suposada "fractura social" amb l'única finalitat de guanyar vots a l'Estat.
Ho ha dit aquest dilluns en roda de premsa la portaveu republicana, Marta Vilalta, quan la formació taronja manté l'exigència d'enretirar els llaços grocs o proposa que els partits que obtinguin menys d'un 3% dels sufragis es quedin fora del Congrés; alçant una barrera per a les forces sobiranistes.
En la compareixença posterior a la reunió de la Permanent Nacional, Vilalta ha llençat a Demòcrates de Catalunya un clar "que estiguin molt tranquils", davant l'avís de la formació liderada per Antoni Castellà –qui, junt amb Titón Laïlla formen part del grup parlamentari d'ERC-, de passar a la oposició si el Govern renuncia a la República.
"No cal que pateixin gens ni mica", ha insistit Vilalta a Demòcractes, apuntant, a més, que l'actual Govern segueix "compromès amb el mandat democràtic de l'1 d'octubre" .
Tot plegat, en una roda de premsa on ha estat especialment crítica amb Ciutadans, als qui acusa d'estar obsessionats amb els "llaços grocs" i el "procés".
"Només parlen d'aquests temes, perquè són els temes que els permeten intentar generar divisió per treure'n rèdit electoral a l'Estat", apunta la portaveu d'ERC.
Els republicans veuen "desorientació" a les files del partit liderat per Albert Rivera després de prosperar la moció de censura de Rajoy i el retorn del PSOE al govern espanyol.
Vilalta critica que la reforma electoral que vol impulsar Cs posa en perill la representació de la pluralitat de forces polítiques de l'Estat.
"Davant la seva manca de projecte (...) volen fer lleis a mida per eliminar la diversitat.
Cada vegada mostren més tics antidemocràtics", denuncia.
Per això, ERC proposa com a "antídot" pel "discurs de l'odi" exercir la tasca que el partit republicà estan duent a terme fins ara.
"Seguir treballant per a tothom amb totes les eines possibles; des del Govern, des dels municipis, des de tots els àmbits, seguir impulsant polítiques socials", ha raonat.
Urdangarín i l'exigència d'alliberar els presos polítics
"La justícia no és igual per a tothom", ha estat l'única referència que aquest dilluns ERC ha llençat sobre l'ingrés a la presó del marit de l'Infanta Cristina, Iñaki Urdangarín, al centre penitenciaria de Brieva (Àvila).
Marta Vilalta s'ha centrat en recordar i "tornar a exigir" l'alliberament de Junqueras, Forn, Romeva, Bassa, Forcadell, Rull, Turull, i els 'Jordis', així com el retorn dels qui estan forçosament a l'estranger.
"Són ostatges polítics de forma injusta i arbitrària", ha detallat la portaveu republicana.
"Són bones persones que no han comès cap delicte", ha insistit, indicant que la situació segueix igual tot i que el PSOE ja és al capdavant del govern espanyol des de fa dues setmanes.
"Maximitzar" els vots independentistes a les municipals
En la mateixa compareixença, la portaveu d'ERC, ha admès que "una estratègia de polarització a nivell nacional" pot acabar "afavorint" aquelles opcions polítiques "que no tenen projecte de ciutat i que ara mateix no tenen cap alcaldia a tot el país", ha dit en al·lusió a Ciutadans.
Per això, valora qualsevol opció per poder "maximitzar" el nombre de vots per a les pròximes eleccions municipals, com pot ser la confecció de llistes "transversals" amb membres de diferents corrents i opcions polítiques però amb el sobiranisme com a denominador comú.
"Hem d'estar amatents a totes les propostes", ha assenyalat, bo i considerant les característiques i el context de cada municipi, ajuntament i territori.
Tot plegat, per "maximitzar" els vots independentistes i "seguir aquelles estratègies que l'independentisme aconsegueixi els millors resultats en les pròximes eleccions", ha dit.
A l'inici de la roda de premsa, Vilalta ha condemnat en nom d'ERC la darrera mort per violència masclista, la matinada d'aquest dilluns al barri de la Salut de Badalona, quan un home s'ha entregat a la Guàrdia Urbana confessant que havia mort la seva parella arran d'una discussió.
L'home ha quedat detingut per un presumpte delicte d'homicidi i agents de la Guàrdia Urbana s'han traslladat al domicili, on han trobat el cadàver de la dona estès a terra.
"Ens conjurem tots plegats a garantir com a país una societat on les dones ens sentim i puguem viure lliures", ha apuntat la portaveu d'ERC. | Aquest dilluns en roda de premsa, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha acusat Ciutadans de voler generar divisió social a Catalunya i d'estar obsessionats amb el procés. També ha reafirmat el compromís del govern amb el mandat de l'1-O com a resposta a les declaracions de Demòcrates de Catalunya, que ha posat en dubte la voluntat d'ERC d'aconseguir la independència. | Summarization |
caBreu_abstractive_864 | Explica breument les idees principals del text següent: | Aquesta setmana ha arribat a les llibreries l’última obra de ficció que va escriure Aurora Bertrana el 1971, quan tenia setanta-nou anys.
És La ciutat dels joves, que publica l’editorial Males Herbes.
Bertrana va mirar d’entendre el vent de canvi que pregonaven les noves generacions i alhora va articular una crítica devastadora de l’Espanya de la seva època.
Per això aquesta sàtira fantàstica va rebre les tisorades de la censura.
Aquesta edició ofereix per primera vegada el text íntegre, incloent-hi les pàgines que no van superar el sedàs dels censors.
Hi han afegit, a més, un esplèndid pròleg d’Adriana Bàrcia que contextualitza l’obra i un annex amb els informes i els comentaris que la censura franquista li va dedicar.
Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) era filla de l’escriptor Prudenci Bertrana.
Va ser una de les nostres primeres referents del feminisme català.
Es va destacar per una modernitat plena d’inconformisme, rebel·lia i ànsia de llibertat, estroncada per la dictadura.
Va estudiar música i durant una època s’hi va dedicar professionalment.
Però el verí de la literatura que portava a dins, ja de petita, va acabar sortint, més tard, i amb una potència descomunal.
Del 1926 al 1929 va viure a la Polinèsia francesa, a Tahití, i d’allà estant va començar a escriure articles per a la revista D’ací d’Allà.
De tornada a Barcelona, el 1930, va publicar l’experiència de la Polinèsia a Paradisos oceànics.
El 1933 va publicar el recull de contes Peikea, princesa caníbal.
I el 1936 aparegué un llibre que recollia l’experiència d’un altre viatge, El Marroc sensual i fanàtic.
Fou la primera dona del nostre país que es va presentar a unes eleccions, per ERC, a la circumscripció de Barcelona, el 1933.
En aquells anys, també va fundar i presidir el Lyceum Club, una institució important d’aquell temps.
El 1938, se n’anà a l’exili.
Va voltar per Suïssa i es va estar una bona temporada a Prada de Conflent; tocava el violoncel i en aquell temps a Prada hi havia Pau Casals i també Pompeu Fabra, fins que es va morir.
Quan va tornar de l’exili, el 1949, es va trobar un país que no tenia res a veure amb el que havia deixat.
Així i tot, als anys cinquanta va publicar dues novel·les importants: Entre dos silencis i Tres presoners.
També va escriure La ciutat dels joves i més novel·les breus: Ariatea, Fracàs, Vent de grop (Rovira Veleta va adaptar aquesta novel·la per al cinema, amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat, que també en va fer la banda sonora), Ovidi i sis narracions més, i també va deixar escrites les seves Memòries.
Sobre el llibre La ciutat dels Joves, l’editor Ramon Mas, de Males Herbes, escriu per a VilaWeb:
La ciutat dels joves és un d’aquells llibres que, quan els descobreixes mig per casualitat, te’n fas creus.
Com és possible que una obra tan lúcida i reveladora, propera a un gènere en auge com són les distopies, i, a més, escrita per una pionera del feminisme com és Aurora Bertrana, no s’hagués tornat a publicar des de la primera edició escapçada del 1971?
La resposta no la sabem, però és un gust i un honor tenir l’oportunitat de fer-ho des de Males Herbes.
La ciutat dels joves, amb el subtítol Reportatge fantasia, no està construïda com una novel·la convencional, sinó com un reportatge imaginari.
El narrador és un periodista procedent de la Ciutat dels Vells (molt identificable amb l’espanya tardo-franquista), que viatja a la Ciutat dels Joves per descriure a la seva gent com funciona aquesta societat utòpica de la qual tothom parla.
Escrit a la manera de les grans utopies socialistes, el protagonista va descobrint el funcionament de la nova societat a mesura que els seus responsables l’hi van explicant.
Així, entrevista a entrevista, anem coneixent els rudiments d’una ciutat on l’amor i l’educació són lliures, i on la tecnologia substitueix el talent artístic.
Mentrestant, a la manera del Gulliver de Swift, el reporter anirà comparant aquesta comunitat amb la societat d’on ell ve i s’anirà adonant que la Ciutat dels Vells és indesitjable, per hipòcrita i opressiva.
Tanmateix Aurora Bertrana no escriu un pamflet.
El seu periodista no està d’acord amb totes les idees posades en solfa a la Ciutat dels Joves.
L’autora utilitza l’acarament entre ambdues societats per etzibar reflexions i trompades contra tot allò que a ella, a setanta-nou anys, li semblava incongruent. | Aquesta setmana l'editorial Males Herbes publica la darrera obra que va escriure Aurora Bertrana. Es tracta de "La ciutat dels joves", una novel·la distòpica publicada per primera vegada l'any 1971 i retallada pels censors de la dictadura franquista. Aquesta nova edició inclou el text íntegre, a més d'un pròleg d'Adriana Bàrcia i un annex amb els informes dels censors. | Summarization |
caBreu_abstractive_2912 | Explica breument les idees principals del text següent: | Les campanes de nou temples de la ciutat de Girona sonaran aquesta nit en el que s'ha batejat com la Nit de Campanes.
Es tracta d'un concert organitzat per l'Associació de Veïns del Barri Vell i Girona Temps de Flors per tal de reivindicar el so de les campanes, que ha estat d'actualitat a la ciutat els darrers mesos.
Les queixes d'un hotel van fer emmudir el campanar de la Catedral durant la nit però, després de diverses reivindicacions, l'ajuntament es va fer enrere i les campanes tornen a sonar però l'hotel ha portat el cas als tribunals.
Dilluns, el ple les va declarar Bé Cultural d'Interès Local.
La partitura que faran sonar els nou campanars és de Llorenç Barber i ja es va poder escoltar a la ciutat el 1993.
Ara, els veïns del Barri Vell han volgut recuperar la idea i aquesta nit els campanar tornaran a interpretar la mateixa partitura durant 45 minuts.
Es recomana seguir el concert des d'espais oberts o des de la muralla.
Girona tornarà a viure 23 anys més tard un concert de campanes.
L'Associació de Veïns va decidir organitzar l'esdeveniment després de la polèmica pel so de les campanes de la Catedral.
Després de les queixes de l'hotel Històric, el passat 6 de gener les campanes van deixar de sonar.
Un decret signat pel llavors alcalde Carles Puigdemont feien emmudir les campanes en aplicació a la llei de Protecció contra la Contaminació Acústica, de 2002, i també en base a l'ordenança municipal de sorolls.
La decisió va generar polèmica sobretot entre els veïns més propers, que defensaven que el so formava part del dia a dia de la ciutat i del seu univers sonor.
Per això, a finals de febrer, i altra vegada per decret, l'alcalde, Albert Ballesta, va aconseguir que tornessin a sonar.
Es va emparar en la llei en la Llei de Centres de Culte, que reconeix la singularitat de les campanes i permet incloure-les com a excepció a la normativa de sorolls.
L'hotel ha portat el cas davant la justícia, mentre que el ple de Girona ha declarat el so de les campanes com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Enmig d'aquesta polèmica, els veïns de l'Associació del Barri Vell van impulsar el que s'ha batejat com la Nit de Campanes, per reivindicar el so dels campanars de la ciutat.
Per fer-ho, aquesta nit entre les 23.15 i mitjanit es rememorarà el concert de 1993 i, de manera simultània, sonaran nou campanars de la ciutat.
Concretament, participen els campanars de la basílica de Sant Feliu, la Catedral, Sant Lluc, l'església Filles de Sant Josep, l'església Mare de Déu del Carme, l'església Sagrat Cor i l'església del Mercadal.
També es podran escoltar les campanes de l'ajuntament i de la seu de la Generalitat de Catalunya.
L'autor de la partitura és Llorenç Barber, que el 1993 també va a ser a Girona durant el concert.
La directora artística és Montserrat Palacios i els intèrprets i directors de cada un dels nou campanars, excepte un, són alumnes i professors del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona.
Des de l'Associació de Veïns del Barri Vell recomanen seguir el concert o bé des d'algun espai obert o bé des de zones elevades com la Muralla.
"Les campanes no són contaminació acústica"
Un dels membres de la junta de l'Associació de Veïns del Barri Vell, Josep Quintanas, defensa que el so de les campanes "no és contaminació acústica".
"Nosaltres creiem que el so de les campanes és un element que transmet alegria i és un aparell musical que, tot i estar desafinat, pot donar moments de satisfacció com pot ser aquesta nit", ha manifestat.
Per això, han volgut rememorar el concert de 1993 i poder reivindicar el so de les campanes de tota la ciutat.
Quintanas ha recordat que la declaració de BCIL que el ple de dilluns es va fer a proposta dels veïns i ha demanat a l'ajuntament que intenti mediar amb els responsables de l'hotel Històric per evitar que la decisió sobre les campanes de la Catedral l'hagi de prendre un jutge.
Una de les opcions que està sobre la taula és la d'amortir el so de les campanes durant la nit per evitar molèsties.
Segons Quintanas, si s'aborda el tema dels sorolls pel cas de les campanes, també s'hauria de fer per d'altres molèsties que pateixen els veïns com els concerts o les terrasses.
"Els veïns del Barri Vell tenim concerts a més de 90 decibels i terrasses que no tanquen mai, si hem de parlar de sorolls parlem de tots", ha declarat. | Aquesta nit tindrà lloc a Girona "la Nit de Campanes", un concert organitzat per l'Associació de Veïns del Barri Vell i Girona Temps de Flors per reivindicar el so de les campanes, polèmiques en els últims temps. Nou campanars interpretaran una partitura de Llorenç Barber després que dilluns el ple de l'ajuntament hagi declarat les campanes Bé Cultural d'Interès Local. | Summarization |
caBreu_abstractive_2887 | Explica breument les idees principals del text següent: | La Policia Local de Blanes (Selva) va detenir el passat dimecres tres lladres de nacionalitat estrangera que es feien passar per policies per entabanar les víctimes.
La detenció, en què hi van participar fins a vuit dotacions del cos, es va produir després d'una persecució en cotxe pel municipi a gran velocitat i en contra direcció.
Els lladres acabaven de robar a una família alemanya en un càmping de la localitat, a qui li havien ensenyat una placa d'identificació policial falsa.
Els fets van iniciar-se a quarts de sis de la tarda, en un càmping de la zona turística del municipi.
Una família alemanya acabava d'arribar en autocaravana i, mentre el pare romania a l'interior del vehicle esperant que una de les seves filles acabés d'informar-se sobre uns tràmits a la recepció de l'establiment, va veure com s'aturava molt a prop d'ell un turisme marca Alfa Romeo amb matrícula espanyola, amb tres homes al seu interior.
Un d'ells es va acostar al conductor de l'autocaravana i, mostrant-li una identificació falsa de policia, li va demanar que li donés la seva cartera explicant-li que estava buscant uns sospitosos per un delicte relacionat amb drogues.
El fals policia va fer veure que olorava la cartera i, mentre encara l'estava manipulant, va aprofitar un descuit de la seva víctima per sostreure del seu interior una quantitat elevada de diners que hi portava, més de 500 euros.
Persecució a gran velocitat pel nucli urbà
En adonar-se del que estava passant, el fals policia va pujar ràpidament al vehicle on l'esperaven els altres dos acompanyants i va sortir a gran velocitat del càmping, enfilant per l'Avinguda Vila de Madrid en direcció al mar.
Al mateix temps, una treballadora de l'establiment i una vigilant de la zona blava, al veure que alguna cosa estranya havia passat, van prendre nota de la matrícula del cotxe que havia fugit i van alertar la Policia Local de Blanes dels fets.
Al cap de poc temps, des del càmping van poder veure com el mateix vehicle tornava a passar pel davant, al no haver trobat una via de sortida per l'Avinguda Vila de Madrid.
Al arribar a una cruïlla on és obligatori girar a la dreta, el vehicle sospitós va optar per continuar pel mateix carrer en contra direcció, alertant amb aquest comportament un agent de la Policia Local que patrullava amb una motocicleta, qui va demanar que s'aturés.
Al no obeir-lo, va començar una persecució per diversos carrers de la zona turística fins que els falsos policies van desviar-se pel Passeig de S'Abanell en direcció al centre de la vila.
Invasió del Carril-Bici i circulació en contra direcció
Al trobar-se que hi havia molt trànsit, van optar per circular pel carril bici, posant en perill la vida dels usuaris que l'estaven utilitzant en aquell moment sense que causessin cap víctima.
Al Passeig de S'Abanell es va afegir a la persecució un altre agent que patrullava en motocicleta i que, després d'intentar barrar el pas als fugitius, va estar a punt de ser atropellat pel conductor escapolit.
Després de continuar pel Passeig de la Marina, un cotxe patrulla de la Policia Local va barrar-li el pas quan estaven a punt d'incorporar-se a la Plaça Catalunya, però el fugitiu va esquivar-lo.
La persecució va augmentar la seva perillositat –en alguns trams es calcula que el fugitiu corria a més de 80 km/h- quan va enfilar la Rambla Joaquim Ruyra en contra direcció, esquivant els vehicles que baixaven.
També va conduir en contra direcció en altres trams de la persecució, que va finalitzar a la carretera GI-682.
Per aturar als fugitius, la furgoneta d'atestats de la Policia Local es va situar al mig de la carretera barrant el pas, mentre un dels cotxes-patrulla que estava intervenint va circular en paral·lel amb els escapolits, que no van tenir altra sortida que aturar la marxa del vehicle.
Quan es van veure acorralats, un dels dos homes que viatjava d'acompanyant va llençar sota el seu mateix vehicle diversos bitllets, els que presumptament acabaven de sostreure a la família alemanya.
En canvi, no s'ha pogut trobar la falsa identificació de policies, que se sospita que van tirar per la finestra durant la persecució.
Imputats per diversos delictes
A l'espera que aquest dijous passin a disposició judicial, els detinguts van ser lliurats als Mossos d'Esquadra acusats de diversos delictes: contra la seguretat pública, conducció temerària, furt, usurpació de funcions i conduir sense tenir el permís corresponent.
En la persecució van participar 8 dotacions de la Policia Local de Blanes: 3 cotxes patrulla, 1 furgoneta d'atestats, 3 motocicletes i 1 grua.
Ara caldrà estar a l'espera que el sistema informàtic de la policia pugui assenyalar la identitat dels tres homes detinguts, a qui no es va trobar cap mena de documentació al damunt.
Se sospita que no serà difícil identificar-los ja que, per la manera com van actuar, el més probable és que no hagi estat la primera vegada. | Dimecres passat, la policia local de Blanes va detenir tres lladres de nacionalitat estrangera que es feien passar per policies. La detenció es va produir arran d'un robatori a una família alemanya que el grup acabava de cometre en un càmping blanenc. Després d'una gran persecució en cotxe, la policia va aconseguir barrar el pas als delinqüents i arrestar-los. | Summarization |
caBreu_abstractive_2524 | Explica breument les idees principals del text següent: | Els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) han demanat aquest dimecres una "doble mobilització" de cara a les eleccions generals del 28-A i amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors, l'1 de maig.
"Per no haver-se de lamentar" d'uns hipotètics resultats als comicis, els secretaris generals dels dos sindicats han cridat a omplir primer les urnes i posteriorment els carrers l'1 de maig per recuperar drets laborals, democràtics i "revertir la precarietat" del món del treball.
"Ens hem de mobilitzar als carrers, a les empreses i a les urnes perquè ens hi juguem molt a l'hora de posar les persones a la centralitat de les polítiques de qui vulgui governar aquest país", ha dit el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco.
Amb el lema 'Primer les persones', els dos principals sindicats han presentat aquest dimecres el manifest per a les mobilitzacions de l'1 de maig, que tindran com a acte principal la manifestació que s'iniciarà com és habitual a les 11.30 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona.
Aquest any, però, el recorregut s'allargarà fins al final de la Via Laietana, on es farà una commemoració a les víctimes d'accidents laborals.
Precisament, la sinistralitat a la feina és la "principal conseqüència" de les reformes laborals dels últims governs a la Moncloa, segons han identificat els representants sindicals.
L'augment de la contractació temporal n'és la principal causa.
La primera reivindicació de l'1 de maig és, doncs, recuperar els equilibris en el marc del treball per acabar amb les morts en accidents laborals, per això demanen que es revisi el Pla Estratègic de Sinistralitat de Treball a Catalunya i fer un plantejament comú, treballadors i empresaris, al govern de la Generalitat.
Derogació de les reformes laborals
Segons ha apuntat el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, exigeixen la derogació de "totes les reformes" laborals que s'han produït en les últimes legislatures, no només la de 2012.
"Aquí s'ha perdut una oportunitat.
El PSOE no ha estat valent i al PDeCAT li ha sortit la cara més de dreta que tenia amagada", ha afirmat Ros sobre les possibilitats del govern de Sánchez de derogar, per exemple, les empreses multiserveis.
Al parer dels sindicats, si Pedro Sánchez revalida la presidència del govern espanyol haurà superat la "raquítica representativitat" que acusava fins ara per no derogar una reforma que després de quatre anys de creixement econòmic "ja no té sentit".
"Esperem que no hi hagi un govern del 'trifachito'", ha etzibat Ros, qui ha posat èmfasi en la mobilització també per "revertir la manca de drets democràtics".
Segons el secretari de CCOO, Javier Pacheco, per poder exigir canvis estratègics és imprescindible que els treballadors tornin a agafar la mobilització als carrers i a les urnes.
D'aquesta manera, la primera "lectura política" de les eleccions la tindrà la jornada de l'1 de maig, asseguren, una lectura que es farà als carrers "exigint que és hora de revertir la precarietat".
"Surti qui surti el Primer de Maig volem recuperar la dignitat del treball i el primer han de ser les persones", ha dit Pacheco.
Segons els sindicats, 400.000 persones que tenen feina són pobres.
"Que ningú s'esperi que li regalin cap dret"
Aquest 1 de maig es commemoren dues fites històriques en la lluita pels drets laborals.
D'una banda, el centenari de la creació de l'Organització Internacional del Treball (OIT), i per l'altra, els 100 anys des que es va fixar la jornada laboral de vuit hores a l'estat espanyol.
Aquell assoliment va ser fruit de la vaga dels treballadors de La Canadenca, un esperit que UGT i CCOO han reivindicat per continuar modificant les condicions laborals a través de la vaga i la pressió social.
"Que ningú s'esperi que li regalin cap dret", ha reblat Ros. | Aquest dimecres, CCOO i UGT han cridat a la mobilització als carrers l’1 de maig amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors, i el 28 d’agost a les urnes en ocasió de les eleccions generals. La manifestació començarà a la plaça Urquinaona de Barcelona i s’hi reivindicarà la seguretat a la feina i la derogació de les reformes laborals. | Summarization |
caBreu_abstractive_113 | Explica breument les idees principals del text següent: | El president de la República, Carles Puigdemont, ha anunciat que el govern legítim de Catalunya manté l’activitat, prepara un plet contra la politització de la justícia espanyola i combatrà políticament la querella de la fiscalia.
A més, ha fet una crida a ‘entomar les eleccions’ del 21-D ‘com un repte per a donar resposta al 155 davant de la comunitat internacional’.
Vull un compromís clar, perquè si no accepta una victòria del bloc independentista, hi haurà dues classes de votants.
Esteu disposats a respectar els resultats, siguin quins siguin?
El govern i la població catalana, sí.’
Ho ha dit en una compareixença feta des del centre internacional de premsa Brussels Club, a tocar dels edificis institucionals de la UE, i que s’ha emplenat de periodistes de més d’un centenar de mitjans de tot el món.
Vegeu ací la compareixença sencera:
Puigdemont ha demanat al poble de Catalunya que es preparés per un camí llarg que es basi en la unitat i en ‘la intel·ligència col·lectiva que ens ha permès d’avançar amb el pacifisme com a única arma’.
També ha demanat ‘reconeixement als consellers que ja s’han acomiadat de les famílies i els fills, segurs que poden acabar a la presó.’
I ha fet una crida internacional perquè sobretot la Unió Europea reaccioni: ‘Permetre al govern espanyol que no dialogui, que s’imposi militarment, que ens fiqui a la presó durant trenta anys, és eliminar la idea d’Europa i és un error que pagarem molt car tots els europeus.’
‘No deixar-se arrossegar a una situació de violència’
El president ha donat explicacions sobre l’actuació del seu govern d’ençà de la proclamació de la República, divendres.
Ha dit que haurien pogut optar per una estratègia de confrontació, de plantar cara a la intervenció del govern espanyol –amb l’aval del PP, el PSOE i Ciutadans– de les institucions catalanes.
Ha revelat que disposava de ‘dades de fonts completament contrastades, que indicaven que el govern espanyol preparava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya’.
Una agressivitat que confirmen els termes de la querella presentada ahir contra els membres del govern i de la mesa del parlament, acusats de delictes, com la rebel·lió, que poden implicar penes fins de trenta anys de presó.
‘L’agressivitat de l’estat ens obligava a adaptar el pla de treball a aquestes circumstàncies i prioritzar per sobre de tot d’evitar la violència’, ha dit.
Ha recordat que no volia empènyer els funcionaris a una situació compromesa: ‘Aquest govern hauria pogut optar per forçar els funcionaris fidels a emprendre una batalla frontal per l’hegemonia, o hauria pogut fer servir la policia fidel a la República per defensar la independència, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència.
Espanya no ens pot arrossegar a un escenari de violència.’
Si tot plegat, afegeix, ‘té el preu d’alentir el desplegament de la República, cal considerar que és un preu raonable a l’Europa del segle XXI.’
I ha afegit: ‘És un acte de coherència que demostra que la República Catalana serà un estat diferent.’
Les línies d’actuació del govern
Puigdemont ha enumerat quatre línies d’actuació del seu govern.
La primera és la preparació d’un plet internacional contra l’estat espanyol per la politització de la justícia i la persecució ideològica.
La segona: ‘Treballar, tot i les limitacions de l’estratègia de no confrontació’, i combatre políticament la querella de la fiscalia espanyola.
En tercer lloc, donarà suport a les iniciatives que es duen a terme per evitar que el 155 es posi a la pràctica.
I finalment, ha fet una crida a utilitzar les eleccions del 21-D.
‘No sóc aquí per a demanar asil polític’
També ha precisat que no havia pas anat a Brussel·les per a demanar asil polític, com s’havia especulat fins ara.
‘No sóc aquí per a demanar asil polític.
Sóc aquí per a actuar amb llibertat.
He vingut a Brussel·les perquè és un afer europeu’, ha dit.
I ha afegit que d’aquesta manera podien expressar-se i treballar amb més seguretat i tranquil·litat, tenint en compte que just en aquest moment el govern espanyol havia ordenat de retirar-los la seguretat personal que els correspon pel càrrec. | Davant d'un centenar de periodistes, el president Carles Puigdemont ha comparegut a Brussel·les per anunciar que el govern de Catalunya continuarà actiu i combatrà la querella de la fiscalia, que demana penes de fins a trenta anys per a membres del govern i de la mesa del parlament. També ha apel·lat a la Unió Europea perquè intervingui en el conflicte. | Summarization |
caBreu_abstractive_295 | Explica breument les idees principals del text següent: | La Diputació Permanent del Senat ha aprovat per unanimitat no reduir ara el nombre de senadors que designen les Corts Valencianes, que haurien de passar de sis a cinc després d’haver disminuït la població, i deixar la retallada per a les pròximes eleccions autonòmiques, d’ací a tres anys.
Així ho han decidit tots els grups de la Cambra per unanimitat en una decisió poc habitual: han votat en contra d’una proposta de la Mesa de la Diputació Permanent del Senat que seguia els criteris dels servicis jurídics de la Cambra.
Com en cada canvi de legislatura, el Senat ha de revisar el nombre dels seus membres d’acord amb el cens electoral.
Fins hui, els canvis sempre havien estat per a sumar senadors autonòmics, el nombre dels quals va lligat a la població; de fet, eren 46 en 1982 i han pujat fins a 58 actuals.
Cada ampliació es va produir sempre amb cada nova legislatura de les Corts Generals.
Però en esta ocasió es tractava de reduir el número, perquè el País Valencià ha baixat dels cinc milions d’habitants, i és esta retallada el que ha provocat la controvèrsia.
Els servicis jurídics del Senat defensen que la composició de la Cambra Alta la fixa esta institució i que ho fa quan arriben les eleccions generals, quan es revisa el cens; els lletrats de les Corts entenen tot i això que els seus senadors de designació són elegits per a quatre anys segons el cicle electoral autonòmic i que ara no se li pot retirar el mandat a un d’ells.
Així les coses, els grups del Senat han hagut de votar i han decidit fer-ho en contra del criteri dels seus servicis jurídics: la Comunitat Valenciana seguirà tenint en la pròxima legislatura sis senadors autonòmics, fins que arribaren les eleccions valencianes.
Una solució política a un problema jurídic
Tots els portaveus han argumentat que han pres una decisió política per a resoldre un problema jurídic; han donat les gràcies als lletrats del Senat pel seu treball i s’han compromès a una reforma legal per a evitar una situació així en el futur.
José Manuel Barreiro ha explicat per què també el PP s’ha mostrat a favor del criteri valencià.
‘S’ajusta més a este caràcter territorial del Senat i a la defensa de l’autogovern i del marc autonòmic que la representació s’adeqüe en el marc temporal a les Corts Valencianes’, ha dit.
El portaveu socialista, Óscar López, ha lamentat la situació i que sigui una votació política la que canvie el nombre de representants d’una assemblea legislativa.
‘No pot ser que el que hi haja un senador més o menys depenga d’una majoria parlamentària, no pot ser’, ha censurat.
Maribel Mora, portaveu de Podem-En Comú-Compromís-En Marea ha considerat que la Diputació Permanent no és la que hauria de decidir sobre esta qüestió ni el seu criteri pot primar sobre el d’un parlament autonòmic.
Segons la seua opinió, si s’accepta reduir ara el nombre de parlamentaris, seria com establir senadors de primera, els elegits a les urnes i el mandat dels quals és intocable, i senadors de segona, els autonòmics, que poden vore el seu mandat limitat.
DiL censura l’interès electoral del PP
Josep Lluís Cleries, portaveu de CiU, ha explicat que els senadors autonòmics tenen un encàrrec polític, ‘representar al poble valencià durant la legislatura de les Corts Valencianes’, que no es pot variar.
I ha aprofitat per a criticar al PP per acceptar en esta ocasió el criteri valencià sobre el constitucional per interès electoral, ja que en el cas de Catalunya, ha dit, els populars van a cop de sentència i amb suspensió cautelar.
El portaveu d’ERC, Santiago Vidal, s’ha mostrat també d’acord amb la resta dels grups.
‘Ens agradaria que el Tribunal Constitucional pogués en el seu moment resoldre esta llacuna’, ha afegit.
Pel PNB, el seu portaveu Jokin Bildarratz ha apostat per defensar la posició del més feble, en este cas, les Corts Valencianes.
‘Ens costa molt com PNB anar contra el que han acordat tots els grups de les Corts Valencianes’, ha explicat.
Finalment, el portaveu del Grup Mixt i membre de Ciutadans, Luis Crisol, ha considerat que mantenir els sis senadors valencians afavorix més la representativitat de la comunitat. | Després d’haver disminuït la població del País Valencià, el nombre de senadors hauria de passar de 6 a 5. Tot i això, la Diputació Permanent del Senat ha aprovat per unanimitat no reduir per ara el nombre de senadors que designen les Corts Valencianes, en una decisió per unanimitat de tots els grups de la Cambra. | Summarization |
caBreu_abstractive_779 | Explica breument les idees principals del text següent: | Fa quinze anys que el cineasta penedesenc Pep Puig va iniciar un projecte audiovisual vinculat a la pagesia.
Un amic seu li parlava de la dificultat de ser pagès i de la lluita que feia tants anys que havien emprès els pagesos, per dignitat i per una remuneració més justa, que encara avui és tan vigent.
Per un tema de proximitat, perquè el Penedès és essencialment territori vinícola, Puig va començar a filmar les mobilitzacions de la lluita pagesa i a donar veu als seus protagonistes.
D’aquesta manera va descobrir que la pagesia és tot un món, i molt complex.
Ens explica Pep Puig: “Cadascú viu la pagesia a la seva manera, perquè són múltiples les maneres d’entendre la terra.
Ser pagès és treballar la terra i el cultiu, conèixer la realitat que hi ha a la vinya (o al camp de presseguers o d’oliveres), saber interpretar el cel, la terra, procurar per l’entorn arreglant un camí que la pluja ha malmès o reconstruint un marge de pedra seca, coneixent els vents, els animals del seu entorn, el bosc… El pagès és aquell que està connectat amb la terra i l’entén.”
“Hi ha pagesos viticultors i hi ha viticultors que no són pagesos, perquè hi ha viticultors que no estan lligats a la terra sinó a la productivitat.
El pagès és pagès tothora, sempre, porta la terra al cap. No pot anar-se’n a casa i oblidar-se de la terra.
I és vocacional, és a la terra perquè hi vol estar.
D’altra manera, la terra és tan dura que l’expulsa del lloc.
Són moltes les dificultats per tirar endavant: la climatologia, les malures… Si no t’ho creus de veritat, no pots aguantar.
Pagès vol dir tot això.”
“I vaig triar set pagesos que treballen la vinya, amb maneres d’entendre i relacionar-se amb la terra diferent, i els vaig anar gravant i els vaig deixar parlar.
Aquest projecte no tenia pressupost, de manera que es va anar fent a poc a poc, fins que el 2015 el Vinseum (Museu de les Cultures de Vi de Catalunya) s’hi va interessar.
I d’aquí en va néixer una primera pota del projecte, l’exposició 40 hectàrees.
La terra i el pagès.”
«Es diu que 40 hectàrees de vinya és la base perquè una família pagesa pugui viure del seu treball.
Però aquesta és una referència que pot variar, poc o molt, depenent de cada pagès i del destí del seu producte.
40 hectàrees representa un concepte, una determinada manera de treballar la terra relacionada amb la productivitat.
Dins i fora d’aquest concepte, aquesta exposició presenta set pagesos del nostre camp amb visions diverses sobre la seva feina.
Cert és que en podrien ser d’altres, perquè cada pagès és un món i la vida al camp, un univers inabastable.
40 hectàrees és també una mirada cap als pagesos d’abans i una reflexió coral sobre el present pagès.»
Aquest paràgraf és el text escrit per Pep Puig que emmarca i presenta l’exposició, que es va poder veure al Vinseum del 26 d’octubre de 2017 al 14 de gener de 2018.
Després, Puig ha adaptat les històries dels set pagesos al format televisiu: Penedès Televisió n’ha fet una sèrie de deu capítols en què s’han pogut veure els set retrats de pagesos, i també un capítol de converses, un altre on els protagonistes són pagesos de molta edat i un altre de les reivindicacions i la lluita pagesa.
Aquestes peces són a l’abast del públic, al web de la televisió, dins el títol 40 hectàrees.
L’adaptació televisiva és la segona pota del projecte.
I ara Pep Puig treballa amb tot el material per convertir-lo en un documental.
La seva intenció és tenir-lo enllestit al mes de setembre i presentar-lo al Most Festival, per després fer-lo córrer per festivals i amb el desig d’acabar mostrant-lo a TV3.
Els valors i la cultura de viure de la terra i amb la terra
En aquest sentit ésser pagès és un honor, un honor molt elevat.»
En la vida d’avui, tan allunyada de la terra, la pèrdua de pagesia, que cada vegada té un pes més petit en la nostra civilització, comporta la pèrdua inexorable d’una cultura lligada a la terra i a la natura.
Diu Pep Puig: “Per això és tan important la pagesia pel futur del territori.
Hem de continuar tenint pagesos, reivindico la necessitat de tenir pagesos.
Perdre un pagès és perdre una identitat.
Només un pagès en pot substituir un altre i no del tot, perquè cada pagès té la seva pròpia singularitat.
No es pot ser pagès sense estimar la terra.
Qui estima la terra, la treballa i la fa millor, i quan això passa, tots hi sortim guanyant.” | Fa anys, Pep Puig va començar amb un projecte audiovisual vinculat a la pagesia, on va triar set pagesos que treballaven la vinya, amb maneres d’entendre i relacionar-se amb la terra diferent. Arran d'això, va néixer l'exposició "40 hectàrees. La terra i el pagès”, que representa un concepte, una determinada manera de treballar la terra relacionada amb la productivitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_134 | Explica breument les idees principals del text següent: | Els sindicats de la funció pública han alertat de la paràlisi a l’administració com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.
Tots ells reconeixen endarreriments en diversos projectes, molts dels quals afecten els ciutadans, des de programes d’ajuts socials a la preparació de la campanya contra incendis o la preinscripció escolar, tot i que des de CCOO consideren que les afectacions no estan sent generalitzades i que com que no hi ha hagut canvis normatius, l’administració ‘funciona’.
Ha afirmat que això no afecta només qüestions internes sinó també d’atenció a la ciutadania.
‘L’únic que està suplint que la ciutadania no arribi a tenir la percepció directa de les qüestions molt negatives del 155 és la voluntat i la vocació dels empleats públics’.
‘Paràlisi generalitzada’
Així, ha apuntat que hi ha programes i subvencions endarrerides, d’altres que no s’han pogut posar en marxa i tràmits que s’envien a revisar per part del govern espanyol que no han estat retornats encara i no s’han aprovat els pressupostos per tirar endavant determinades mesures.
Ha apuntat també a la situació d”indefensió’ dels treballadors públics i ha lamentat que alguns es veuen obligats a funcionar per ‘inèrcia’ per la manca d’interlocutors amb responsabilitats.
Entre d’altres, ha posat com a exemple el ‘desenvolupament molt alentit’ de la renda garantida de ciutadania.
‘Nosaltres creiem que el 155 ja no hauria d’existir, s’han fet eleccions i creiem que ja hi ha totes les garanties que ells demanaven’, ha argumentat.
Una visió una mica menys negativa expliquen des de CCOO.
El coordinador de l’Àrea Pública d’aquest sindicat, Joan Maria Sentís, ha afirmat que tot i que l’aplicació ‘formal’ del 155 ha complert quatre mesos, abans ja hi havia ‘intervenció econòmica originada per la situació política de Catalunya i la reacció del govern de l’Estat’.
Sentís ha valorat també que donat que de moment no s’han fet canvis normatius, l’administració ‘funciona’ però ha expressat la seva alarma pels ‘anuncis i amenaces’ com les que s’han fet al voltant de l’escola catalana.
Tot i aquesta visió, Sentís comparteix la visió perquè el 155 pugui allargar-se en el temps ‘perquè sí que podria tenir conseqüències’.
En canvi, i pel que fa als empleats públics, sí que apunta a ‘alguns cessaments’, bàsicament de personal de confiança o assessors, o que formaven part d’organismes ‘clausurats’ pel 155, que en el cas de ser treballadors de la Generalitat han retornat al seu lloc anterior.
El coordinador sindical ha manifestat però que una afectació important en aquest col·lectiu ‘està en l’ambient i l’estat d’ànim’ que incideix sobre tothom, independentment de les seves idees polítiques.
Aposta per establir un govern, restituir les institucions catalanes i obrir el diàleg.
‘Faig una crida a tots els que tenen a la seva mà trobar una solució posin fil a l’agulla i busquin una solució política’.
‘Els treballadors necessitem un govern perquè l’administració pugui funcionar amb normalitat’, ha manifestat.
Per a CCOO és ‘urgent acabar amb el 155’ i consideren necessària la constitució del nou govern ‘de manera urgent’.
‘El país no pot seguir en aquesta situació.
És urgent restablir l’autogovern i totes les nostres institucions’, ha afirmat Sentís.
De no ser així, alerta que ‘perilla el mateix concepte d’autogovern, el model inclusiu d’escola catalana, un dels eixos vertebradors de ‘Catalunya, un sol poble’‘.
Aposten per un govern el més aviat possibleTots ells coincideixen en la necessitat de formar govern el més aviat possible tot i que no entren a fer valoracions polítiques.
Des dUGT, Villalante creu que hi ha un ‘problema polític que ha de tenir solució política i això requereix voluntat política’.
Aposta per establir un govern, restituir les institucions catalanes i obrir el diàleg.
‘Faig una crida a tots els que tenen a la seva mà trobar una solució posin fil a l’agulla i busquin una solució política’.
Des d’IAC Catac, Barbens considera que ‘hi ha condicions per constituir un govern’però ha rebutjat opinar sobre una qüestió que ha dit que recau en el Parlament.
‘Els treballadors necessitem un govern perquè l’administració pugui funcionar amb normalitat’, ha manifestat.
Per a CCOO és ‘urgent acabar amb el 155’ i consideren necessària la constitució del nou govern ‘de manera urgent’.
‘El país no pot seguir en aquesta situació.
És urgent restablir l’autogovern i totes les nostres institucions’, ha afirmat Sentís.
De no ser així, alerta que ‘perilla el mateix concepte d’autogovern, el model inclusiu d’escola catalana, un dels eixos vertebradors de ‘Catalunya, un sol poble’.
També des de la Intersindical CSC, Palol considera que és ‘molt necessari’la formació d’un govern ‘i no d’un govern qualsevol’, afirmant que no es pot acceptar un executiu ‘lligat de peus i mans’. | Sentís ha alertat de la paràlisi a l'administració com a conseqüència de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Així ho han explicat representants d'UGT, CCOO, IAC Catac i la Intersindical CSC, alertant també que els efectes faran perillar més el mateix concepte d’autogovern i el model inclusiu d’escola catalana, un dels eixos vertebradors de "Catalunya, un sol poble". | Summarization |
caBreu_abstractive_2207 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Dos dels candidats a la presidència de l'Audiència de Girona, el titular del jutjat Mercantil 1, Hugo Novales, i el candidat a la reelecció, Fernando Lacaba, han posat aquest dilluns sobre la taula de la sala Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el context polític de Catalunya per defensar les seves propostes.
Lacaba ha destacat el seu bagatge de 15 anys al capdavant de l'organisme per afrontar amb garanties "la difícil situació política en què es troben la demarcació de Girona i la comunitat autònoma".
Per la seva banda, Novales ha garantit que donarà sortida a tots els conflictes judicials que es plantegin "aplicant la llei amb rigor i imparcialitat".
A banda de Novales i Lacaba, el president de la secció 4a de l'Audiència de Girona, Adolfo Jesús García Morales, també ha sol·licitat la confiança del CGPJ com a candidat a la presidència però amb un discurs més tècnic.
Hugo Novales, Fernando Lacaba i Adolfo Jesús García Morales ha exposat aquest dilluns els seus programes davant la sala Permanent del Consell General del Poder Judicial com a candidats a la presidència de l'Audiència de Girona.
Han estat intervencions d'uns 15 minuts on els tres magistrats han exposat per separat les mancances i les fortaleses del sistema judicial a la demarcació i les seves propostes per fer una justícia més eficient.
El primer a intervenir ha estat el president de la secció quarta de l'Audiència de Girona que ha explicat que el seu objectiu per als pròxims cinc anys passa per incrementar la confiança de la ciutadania a partir de "resolucions més ràpides i serioses".
L'exposició de García Morales ha estat la més tècnica de les tres i, entre d'altre coses, ha destacat la necessitat de millorar la comunicació amb les institucions judicials exteriors per garantir la cobertura judicial al gruix de població estrangera.
Així mateix, ha denunciat la forta "mobilitat" dels treballadors judicials a la demarcació assegurant que aquesta situació genera molta "inestabilitat" a l'administració.
En matèria d'infraestructures, Adolfo Jesús García Morales ha assegurat que són bones però ha assenyalat que cal fer reformes en alguns edificis com els jutjats de Santa Coloma de Farners.
El segon a intervenir ha estat el candidat a la reelecció, Fernando Lacaba, que ha presentat un projecte continuista basat en el seu bagatge al capdavant d'aquesta instància judicial.
"El meu objectiu és seguir treballant de forma compromesa per tal que la justícia sigui més transparent, eficaç, comprensible i pròxima", ha apuntat Lacaba, per afegir que cal que "els ciutadans confiïn més en el poder judicial".
Durant la seva intervenció, ha destacat l'experiència professional i personal acumulada al llarg dels seus tres mandats per afrontar "la difícil situació política en què es troba immersa la demarcació de Girona i la comunitat autònoma".
Segons Fernando Lacaba, aquesta trajectòria suposa "un impuls per seguir mantenint la vigència del principi de legalitat constitucional i ordinària en col·laboració amb l'actual sala de Govern".
La última de les intervencions dels candidats a la presidència de l'Audiència de Girona ha anat a càrrec del titular del jutjat Mercantil 1 de Girona, Hugo Novales, que ha apuntat a la necessitat de potenciar la transparència i la integració ciutadana a l'administració de justícia.
"La informació als ciutadans és deficient i insuficient i podem fer que aquests interactuïn més amb l'administració per rebre informació complementària", ha assegurat.
Finalment i per cloure la seva exposició davant els membres de la sala Permanent del Consell General del Poder Judicial, Novales ha fet referència al context sociopolític de la demarcació de Girona i Catalunya.
En aquest sentit, el titular del jutjat Mercantil 1 ha apel·lat a la independència del poder judicial i ha garantit que la seva candidatura donarà sortida "a tots els conflictes jurisdiccionals que es plantegin".
"Ho farem sense cap tipus de tendenciositat ni d'animositat, aplicant la llei amb rigor però amb objectiva imparcialitat", ha conclòs. | Hugo Novales, Fernando Lacaba i Adolfo Jesús García Morales han intervingut aquest dilluns davant la sala Permanent del Consell General del Poder Judicial com a candidats a la presidència de l'Audiència de Girona. Han estat intervencions de 15 minuts on els candidats han exposat els punts forts i les mancances del sistema judicial a la demarcació. | Summarization |
caBreu_abstractive_900 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Transmetre informació d’una ment a una altra no és solament útil, és vital (la paraula vital té ací un profund sentit en totes les seues accepcions).
Els animals, des d’una tendra i minúscula paparra fins a les imponents balenes blaves, utilitzem un acolorit repertori de sistemes de comunicació.
No obstant això, i fins on sabem, en condicions naturals els humans som els únics éssers capaços de fer ús sistemes de comunicació sustentats en símbols.
Som prestidigitadors innats de l’intangible, i per a això alguna cosa hagué de canviar en la manera de pensar dels nostres antecessors de fa almenys 100.000 anys.
D’alguna manera, els ancestres dels humans moderns van descobrir la utilitat d’usar representacions arbitràries de les coses per a emmagatzemar i transmetre informació.
Aquest canvi en la manera de pensar, que en principi pot semblar senzill, ens va proveir d’una habilitat formidable: la capacitat de representar de manera simplificada qualsevol objecte, idea o acció sense necessitat que estiga ocorrent davant dels nostres ulls.
Un símbol és una càpsula d’informació que transcendeix l’espai i el temps.
Com que el seu significat és arbitrari, cal un acord entre la comunitat perquè el sistema funcione, de manera que l’espurna inicial que va catalitzar aquesta manera de pensar degué saltar no solament a partir d’alguna capacitat biològica, sinó també a partir de la cultura.
I ací és on topem amb un problema complex, i per això fascinant: quin tipus d’estímul degué impregnar la ment dels nostres ancestres de fa entre 100.000 i 2 milions d’anys per a, d’alguna manera, afavorir o induir la florida de la idea de símbol?
El sistema biològic ha d’estar preparat per a acollir una cosa així, per descomptat, i és molt probable que haja existit una confluència d’elements diversos, però, amb tot, es necessita almenys «alguna cosa» que exercisca de catalitzador perquè una ment aprehenga la idea de símbol.
En cap altre animal ha ocorregut una cosa així.
No coneixem cap sistema de comunicació animal –no humà– que utilitze símbols.
El que s’utilitza són signes d’un altre tipus: la majoria són índexs, i alguns són icones.
Segons la classificació de Charles Sanders Peirce, hi ha tres tipus de signes: índexs, en els quals hi ha una relació directa espaciotemporal entre el signe i l’objecte o idea que transmet (el fum és un índex de l’existència de foc; un penell és un índex de la direcció del vent); icones, en les quals existeix una relació de similitud (una onomatopeia és un signe de naturalesa icònica; un dibuix d’un bisó és una icona del mateix animal); i símbols, en els quals la relació entre el signe i el que es vol transmetre és arbitrària.
La transició «índex, icona, símbol» exigeix una abstracció cada vegada major que no sembla estar a l’abast de tots els sistemes nerviosos.
És probable que mai coneguem com va emergir el concepte de símbol en els nostres ancestres, ni quines pressions evolutives li van obrir pas, però entre les idees que es manegen n’hi ha una que és poderosa per la seua simplicitat i per la capacitat de condensar en un únic element els tres tipus de signes: l’habilitat per a interpretar les petjades dels animals.
Les marques deixades en el fang per herbívors i depredadors no devien passar desapercebudes als nostres ancestres.
Una petjada de la trepitjada d’un rinoceront, quin tipus de signe és?
És un índex de la presència d’un animal, és una representació icònica de la pota, i al mateix temps pot convertir-se en una imatge simbòlica de l’animal sencer.
No és senzill trobar en la naturalesa un element que condense d’una manera tan palesa la transició d’índexs a símbols.
Llig l’article complet en la web de Mètode.
Xurxo Mariño.
Neurofisiòleg i comunicador científic.
Departament de Medicina de la Universitat de la Corunya.
Què és Mètode? | Tant els animals com els éssers humans utilitzem un ampli repertori de sistemes de comunicació per transmetre informació d'una ment a una altra. Els humans, però, som els únics éssers capaços de fer ús de sistemes de comunicació sustentats en símbols, una habilitat que permet representar de manera simplificada qualsevol objecte, idea o acció. | Summarization |
caBreu_abstractive_2673 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha conclòs que l'exposició als dispositius mòbils no s'associa amb alteracions del volum del cervell en adolescents.
L'ISGlobal ha realitzat el primer estudi epidemiològic que explora la relació entre diferents dosis de camps electromagnètics de radiofreqüència amb els volums cerebrals de més de 2.500 adolescents holandesos.
Els resultats han descartat un vincle, tot i que suggereixen una possible associació entre l'ús dels dispositius per navegar per internet amb connexió wifi i un menor volum del nucli caudat del cervell, que intervé en la memòria i la coordinació de moviments.
La majoria dels estudis anteriors han avaluat l'associació entre les diferents fonts per separat de camps electromagnètics de radiofreqüència (CEM-RF) i el desenvolupament del cervell, sense trobar associacions clares.
La recerca de l'ISGlobal, publicada a la revista 'Environment International', es va proposar analitzar les alteracions en els volums cerebrals amb un enfocament integradors de diverses fonts d'aquests camps.
L'estudi es va realitzar amb dades de més de 2.500 nens i nenes d'entre 9 i 12 anys de la cohort Generation R Study de Rotterdam (Països Baixos).
La mare o el pare va informar mitjançant un qüestionari sobre l'ús de dispositius mòbils del seu fill o filla.
Es va estimar la dosi que rep el cervell de diferents fonts de CEM-RF i es van agrupar segons tres patrons d'exposició: trucades telefòniques, usos de pantalla i altres factors ambientals, com les antenes de telefonia mòbil.
D'altra banda, es va realitzar una ressonància magnètica als nens i nenes per conèixer els volums de diferents parts del cervell.
Els resultats van mostrat que al dosi total de CEM-RF no s'associava amb alteracions en el volum del cervell ni dels seus lòbuls, ni tampoc al fer trucades, que és quan es produeix la dosi més alta de CEM-RF que rep el cervell.
Per contra, sí que es va trobar un vincle entre un menor volum del nucli caudat -una part de cervell que intervé en la memòria i en la coordinació de moviments- i la dosi de CEM-RF de dispositius amb pantalles –mòbil, tauleta i ordinador portàtil– quan s'utilitzaven per navegar per internet mitjançant connexió wifi.
La investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi Alba Cabré ha apuntat que els resultats mostren que no es produeix l'associació entre exposició a CEM-RF i volum cerebral i ha reconegut que, pel que fa a la segona troballa, encara no tenen explicació.
"Al navegar per internet en mòbils, tauletes o portàtils mitjançant wifi l'exposició del cervell a CEM-RF és molt més baixa que quan es realitzen trucades telefòniques, per exemple, per la distància del dispositiu respecte el cap. En qualsevol cas, aquest resultat s'ha de prendre amb moltíssima cautela, ja que no es pot descartar la influència d'altres factors o que sigui troballa casual", ha detallat Cabré
Els investigadors han apuntat que una possible explicació dels resultats és la influència dels factors socials o individuals relacionats amb certs usos dels dispositius mòbils, i no l'exposició de CEM-RF al cervell.
La coordinadora de l'estudi, Mònica Guxens, ha apuntat que "no es pot descartar que la manera de fer servir els dispositius mòbils pugui relacionar-se amb alteracions cerebrals".
"Cal fer més estudis sobre dispositius de comunicació mòbil i les seves possibles associacions amb el desenvolupament del cervell, independentment de si la relació es deu a l'exposició a CEM-RF o altres factors relacionats amb el seu ús", ha manifestat.
La dosi mitjana estimada de CEM-RF a la que el cervell dels adolescents estava exposat va ser de 84,3 mJ/kg/dia, mentre que la dosi estimada més alta es va trobar en el lòbul temporal (307,1 mJ/kg/dia), valors molt per sota de les recomanacions de la Comissió Internacional per a la Protecció contra Radiació No-Ionitzant (ICNIRP). | L'ISGlobal ha realitzat un estudi epidemiològic que explora la relació entre diferents camps electromagnètics de radiofreqüència (CEM-RF) amb els volums cerebrals de més de 2.500 adolescents. Els resultats han descartat un vincle, tot i que s'ha suggerit una possible associació entre l'ús de dispositius amb connexió wifi i un menor volum del nucli caudat del cervell. | Summarization |
caBreu_abstractive_2672 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | El diputat de la CUP Benet Salellas assegura que el referèndum unitaleral d'independència (RUI) no serà "una línia vermella" a l'hora de negociar l'aval a la qüestió de confiança, però sí que reclama a Puigdemont fer un pas ferm cap a l'autodeterminació si vol el suport del seu grup.
Assegura que el resultat de la moció dibuixarà el que queda de legislatura i que aquí no s'hi valen ni "nebuloses" ni mitges tintes.
Per això, els cupaires aposten per vincular el seu 'Sí' a "l'exercici efectiu, i no retòric, del dret a l'autodeterminació".
"I per tant, nosaltres creiem que això passa per buscar la fórmula perquè durant el primer semestre del 2017 els catalans puguin dir si volen construir la República Catalana", ha afirmat Salellas.
El diputat ha participat aquest diumenge a un acte de l'ANC a Sant Pere Pescador (Alt Empordà).
Rèplica i contrarèplica.
El diputat de la CUP Benet Salellas ha respost les paraules que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dirigir a la seva formació durant l'Escola d'Estiu de la JNC.
Sobre la taula, la qüestió de confiança que s'ha de votar al setembre al Parlament.
Salellas assegura que la postura dels cupaires aquí és "clara i nítida": lligar el 'Sí' a la moció un exercici "efectiu" del dret a l'autodeterminació.
El diputat admet que el resultat de la votació dibuixarà el que queda de legislatura.
"I des del 27-S nosaltres girem al voltant de la idea que la independència s'ha de construir en aquest mandat", ha precisat el diputat.
Per això, Benet Salellas reclama que ara no és moment de continuar "amb la indefinició i la nebulosa" sobre com concretar el mandat de les urnes.
"Hem de tenir clar per què es va investir Puigdemont i, des d'aquesta perspectiva, això només es pot entendre des del dret a l'autodeterminació", ha dit.
I per als cupaires, això passa pel referèndum unilateral d'independència (RUI).
Ara bé, Salellas ja ha dit que el RUI no serà "un qüestió d'exigències o una línia vermella" amb la moció de confiança.
Precisament –precisa- perquè el moment polític "ja és prou complicat" com perquè ningú en plantegi.
De totes maneres, la CUP ja alerta que el seu aval a la qüestió de confiança no serà un xec en blanc.
I aquí és on el diputat ha reclamat al president de la Generalitat, i a Junts pel Sí, que facin un pas ferm cap a l'autodeterminació.
"I si a mi se'm pregunta, jo crec que la millor manera de fer-ho és vinculant l'exercici d'aquest dret de manera efectiva, i no només retòrica", ha afirmat.
I ha afegit: "Per tant, buscar la fórmula perquè durant el primer semestre del 2017 els catalans puguin decidir si volen construir la República".
"Els cops que faci falta"
Sobre el ple extraordinari del TC, que demà ha de debatre sobre la petició de l'Estat per obrir via penal contra Forcadell, el diputat de la CUP ha reiterat que la desobediència no els espanta.
"Als tribunals ja els ho hem dit moltíssimes vegades, i ho farem les que faci falta, que la sobirania del nostre poble i del nostre Parlament no està amenaçada ni condicionada al què dotze jutges d'un tribunal il·legítim decideixin al voltant d'una taula", ha afirmat.
"La nostra legitimitat i sobirania prové del carrer, del mandat del 27-S, i aquest és l'únic que obeirem", ha dit Salellas.
I ha conclòs: "El Constitucional pot fer les amenaces i providències que vulgui, que el nostre poble té un mandat inequívoc que és el de ser sobirà i exercir el seu dret a l'autodeterminació".
El diputat de la CUP ha participat aquest diumenge al dinar popular que l'ANC ha organitzat a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) per la independència.
Al mati, s'han fet dues marxes per la platja, que han sortit des de l'Escala i Empuriabrava, i que han acabat a la desembocadura del Fluvià, on s'han desplegat estelades gegants.
A més de Salellas, als parlaments posteriors al dinar també hi han intervingut el diputat d'ERC i cap de llista al Congrés Gabriel Rufián, el president de l'ANC Jordi Sánchez, i la membre del Secretariat Nacional de l'assemblea Liz Castro. | El diputat de la CUP, Benet Salellas, proposa "fer compatible" el referèndum unilateral amb el full de ruta independentista i el procés constituent que el Parlament de Catalunya ja va adoptar com a mandat del 27-S i reclama a Puigdemont fer un pas cap a l'autodeterminació si vol el suport de la CUP. | Summarization |
caBreu_abstractive_1123 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Després de ser elegit, per aclamació, amb el suport de tots els partits, pel plenari de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, De Puig ha afirmat en roda de premsa que 'alguns', a l'estat espanyol 'i en els països on hi ha reivindicacions nacionalistes, poden pensar que, efectivament, el procés' de Kosovo 'continuarà en altres països, però no hi ha una relació directa' amb Catalunya, ha defensat.
'Sóc català i tinc especial sensibilitat pels problemes de les minories' a Europa, ha proclamat De Puig, que és el membre més veterà del Consell d'Europa.
En forma part des del 1983 i, durant els pròxims dos anys, el presidirà, substituint l'holandès René van der Linden, que l'ha dirigit els últims tres anys.
De Puig farà d'interlocutor davant dels governs i representarà internacionalment la institució europea més gran, ja que agrupa els 47 estats del continent europeu, incloent-hi Rússia, Turquia i els estats del Càucas, i també més antiga, fundada el 1949.
'Treballaré com un boig', ha promès de Puig, declarant-se un 'apassionat' pel Consell d'Europa.
Fins i tot ha revelat que 'fa una desena d'anys' el PSC-PSOE li va oferir ser eurodiputat i que ho va rebutjar.
'No sé si m'he equivocat o no', ha explicat, convençut que l'han elegit president per 'l'únic mèrit' d'haver 'treballat enormement', presentant una quarantena d'informes i presidint la comissió de Cultura, el grup socialista i la delegació espanyola.
De Puig (Bàscara, Alt Empordà, 1945) fa 29 anys que és parlamentari.
'Durant el règim franquista estava a l'oposició, i amb la transició vaig esdevenir un home polític, una mica conegut a la meva regió', ha recordat.
Ha fet de diputat del PSC-PSOE al Congrés durant 25 anys i els últims quatre ha estat senador per l'Entesa Catalana de Progrés.
Professor universitari d'història, ha escrit una quinzena de llibres i és expert en la invasió napoleònica a Espanya.
Casat i 'simpàtic', De Puig ha assegurat que les seves dues filles l'han fet 'molt més feminista' del que ho era.
De Puig ha negat que l'imminent independència de Kosovo pugui convidar Catalunya i altres nacions europees a seguir el mateix camí.
I ha advocat perquè, si el consens entre Pristina i Belgrad és impossible, qualsevol decisió es prengui 'sense dramatisme, de forma pacífica i d'acord amb el dret internacional'.
Precisament aquest dimarts, l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa debatrà una resolució sobre Kosovo.
El nou president del Consell ha aclarit als periodistes que 'a Catalunya la majoria dels ciutadans no reivindiquen la secessió', tot i que 'sí hi ha partits independentistes' que 'no representen la gran majoria'.
Lluís Maria De Puig només presidirà el Consell dos anys en comptes dels tres reglamentaris, per un acord de tots els grups polítics que ha possibilitat que fos l'únic candidat i la seva elecció per aclamació.
Així, que no pretén fer una 'gran revolució' perquè no tindrà temps i 'no seria realista'.
S'ha compromès a 'treballar per obrir internacionalment el Consell d'Europa als estats veïns i a les organitzacions internacionals', aprofundint' les relacions amb la Comissió i el Parlament Europeu i fomentant 'el diàleg intercultural amb el nord d'Àfrica i Àsia.
I ha fixat el debat sobre el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible, la immigració, l'educació i els drets humans i socials com les seves prioritats.
El senador socialista és el tercer president del Consell d'Europea procedent de l'estat espanyol, després que el càrrec l'ocupessin José Maria de Areilza, del 1981 al 1983 i Miguel Ángel Martínez, del 1992 al 1996.
De Puig farà d'interlocutor davant dels governs i representarà internacionalment la institució europea més gran, ja que agrupa els 47 estats del continent europeu, incloent-hi Rússia, Turquia i els estats del Càucas, i també més antiga, fundada el 1949.
Al Consell d'Europa s'hi reuneixen 638 diputats i senadors d'aquests 47 estats per treballar per un espai democràtic i jurídic comú europeu seguint el conveni de drets humans.
La institució, però, no té el poder ni la influència del Consell Europeu, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, dels quals en formen part els 27 estats membres de la Unió Europea. | El socialista empordanès, Lluís Maria de Puig, ha estrenat la presidència del Consell d'Europa i ha declarat que "a Catalunya la majoria dels ciutadans no reivindiquen la secessió. A més, ha assegurat que "no hi ha cap lligam entre el que pugui passar a Kosovo, a Catalunya i a altres regions europees". | Summarization |
caBreu_abstractive_1800 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Les residències han estat un dels espais més castigats pel coronavirus.
Les persones grans són especialment fràgils davant la pandèmia i el risc de contagiar-se continua sent alt, tot i que les dades a Catalunya comencen a millorar.
Les eleccions del 14-F, en aquest sentit, poden ser un repte complex.
La patronal de les residències reclama un protocol al Govern i la Coordinadora d'Usuaris de Residències exigeix que es garanteixi el dret de vot de tots els residents.
La Generalitat -concretament, els departaments d'Exteriors, Salut i Interior- treballa per garantir que els residents puguin exercir el dret a vot d'aquí una setmana.
A dia d'avui, l'opció del vot per correu és vàlida i ha estat potenciada per la Generalitat les últimes setmanes.
El termini per sol·licitar el vot acaba aquest divendres a les 14.00 hores.
Les dades indiquen que és l'opció triada per un percentatge significatiu de catalans -183.000 segons les últimes estadístiques oficials-, que han preferit votar de manera anticipada per estalviar-se haver d'anar diumenge al col·legi electoral.
A les residències, però, això es complica.
En primer lloc, perquè bona part dels usuaris no disposen d'un DNI electrònic o certificat digital per sol·licitar el vot per correu des del centre i això obliga a haver d'anar a l'oficina de Correus per demanar-ho de manera presencial.
En determinats casos, els residents no poden sortir per problemes de mobilitat i, per tant, l'opció del vot per correu es complica.
En aquest cas, explica María José Carcelén, portaveu de la Coordinadora d'Usuaris de Residències, cal que un notari doni poders a un familiar del resident perquè sol·liciti el vot per correu de manera presencial.
El termini per fer tot això acaba aquest divendres.
La Coordinadora és partidària que els residents puguin sortir per anar a votar.
"Gent positiva per coronavirus pot votar i la gent gran, sana, i en molts casos ja vacunada, no podrà?
Això no és una democràcia", denuncia la portaveu, que no té gaire confiança en la proposta que farà el Govern.
Fonts de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la patronal de les residències, reclamen a l'executiu un protocol sobre com procedir durant la jornada electoral perquè es pugui garantir el dret de vot.
A més, confien que el 14-F les persones que viuen en residències ja hauran rebut la segona dosi de la vacuna i disposaran d'anticossos per no contagiar-se en espais electorals.
Aquesta és també la previsió del Departament de Salut, com comentava fa pocs dies el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.
ACRA va plantejar l'opció de les urnes mòbils a les residències, però la Junta Electoral ho va desestimar.
La Junta Electoral, restrictiva
De moment, a l'espera del protocol del Govern, la Junta Electoral es mostra restrictiva a l'hora de facilitar el vot.
L'organisme electoral ha rebutjat que el personal de Correus vagi a les residències a recollir vots després de la petició de la Generalitat per evitar que els avis surtin per anar a votar.
Segons la JEC, les motivacions són jurídiques -la legislació no ho preveu- i també de calendari, perquè el 14-F és a tocar.
Altres notícies que et poden interessar
Dades: Eleccions catalanes 14-F
Què voten els barris més rics i més pobres de les ciutats catalanes?
El PSC obté més suports en els districtes humils, mentre que Junts en suma més allà on hi ha més recursos; la resta de forces tenen comportaments més variables
Eleccions catalanes 14-F
La desfeta del PDECat, en 10 actes
La formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés
Eleccions catalanes 14-F : INTERACTIU
INTERACTIU Coneix els 135 diputats del nou Parlament
Perfils i trajectòries de tots els representants al Parlament elegits aquest 14-F per Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Mapes interactius: Eleccions catalanes 14-F
MAPES L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis
Les candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes
Eleccions catalanes 14-F
El municipi més independentista de Catalunya
Un vot a En Comú Podem va ser l'únic que es va endur un partit que no defensi la separació d'Espanya | La Junta Electoral ha denegat que personal de Correus pugui anar a les residències per recollir els vots. Com a alternativa, l'organisme electoral recorda que, amb una autorització notarial o consular, poden delegar el vot en una persona de confiança. A més, Argimon assegura que el 14-F la majoria dels residents ja tindran posades les dues dosis de la vacuna. | Summarization |
caBreu_abstractive_548 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Estupefacció als Estats Units pel darrer escàndol relacionat amb el president electe Donald Trump.
Fa hores que diverses empreses periodístiques han començat a fer públic un dossier que ningú no pot verificar, però que conté acusacions greus contra Donald Trump, referida a la relació amb Rússia.
Trump va provar de defensar-se’n ahir en una conflictiva conferència de premsa, però l’escàndol creix i no sembla que tingui aturador.
La situació ha suscitat una polèmica enorme perquè, tot i que ningú no pot assegurar que el dossier sigui cert, les al·legacions que conté concorden amb actituds anteriors de Trump envers Rússia que sí que han estat demostrades.
Als Estats Units, doncs, d’ací a una setmana hi haurà un president que alguns ja qualifiquen de ‘titella de Putin’, una situació mai no vista.
La manera com ha aparegut el dossier ja és prou sorprenent.
Segons un documentat informe del The New York Times, el dossier circula des de fa mesos per Washington i el té tothom.
Sembla que conté dades privades sobre el comportament sexual de Trump i sobre negocis que aquests darrers anys ha establert o ha intentat establir amb empreses russes vinculades al Kremlin.
També s’hi detallen presumptes contactes de l’equip de campanya de Trump amb les autoritats russes per coordinar l’estratègia del candidat d’acord amb les informacions que es filtrarien.
Tot plegat, segons l’informe, permet a Rússia de fer xantatge personal al qui serà president dels Estats Units la setmana vinent.
Fa mesos que diaris i televisions tenen aquest report, però no l’havien fet públic perquè res d’allò que s’hi diu no s’ha pogut verificar de manera independent.
I va arribar també al govern per diverses vies.
El senador republicà John McCain el va portar a l’FBI després de rebre’l anònimament.
La sorpresa ara ha estat que el sumari d’aquest informe –no pas el contingut íntegre, sinó el sumari– ha estat inclòs en el dossier que les agències d’intel·ligència han elaborat per al president Obama i per al president electe, Donald Trump, per a demostrar que Rússia va intervenir en les eleccions americanes en favor seu.
En la conferència de premsa d’ahir, Trump va reconèixer per primera vegada la intervenció russa, però va negar que fos en favor seu.
I els diaris van rebre la filtració que això havia estat així.
La CNN va ser el primer mitjà d’explicar que hi havia aquest dossier, però sense ensenyar-lo.
Poc després, BuzzFed va trencar la norma periodística de no parlar d’un dossier que no es pot comprovar i, adduint que era important per al futur del país, va publicar-lo, cosa que va tenir un impacte enorme.
A partir d’aleshores tots els grans mitjans americans ja n’han començat a parlar amb més detall o menys, però cap no l’ha enllaçat ni publicat.
L’argument per a parlar-ne és la preocupació, expressada per bona part de la premsa americana, que realment Trump hagi caigut a les mans del Kremlin.
I, tot i que Trump va provar d’aturar-ho en la conferència de premsa d’ahir, és evident que aquest escàndol creixerà i que pot tenir conseqüències molt greus.
Especialment, si algú arriba a demostrar ni que sigui una sola de les coses que s’hi diuen.
L’article publicat fa poques hores pel New York Times explica que l’origen de l’informe és una inversió d’un donant republicà contrari a Trump que volia dades per a fer servir en la campanya, l’any passat.
Per això va contractar una empresa d’anàlisis, FusionGPS, que va fer una recerca intensiva en totes les dades públiques de Trump.
Quan Trump va esdevenir candidat, el donant republicà va deixar de pagar aquest dossier, però s’hi van interessar els demòcrates.
I quan van aparèixer les primeres dades indicant que Rússia espiava i atacava els ordinadors del Partit Demòcrata, la investigació va canviar de rumb.
Es va contractar una empresa britànica, Orbis, dirigida per un ex-espia anglès a Moscou, que va orientar la investigació en la línia de trobar les connexions entre Putin i Trump.
Alarmada per les descobertes que anava fent, Orbis va passar la informació també al govern britànic i a polítics americans, que la van fer arribar al govern del seu país.
El resultat de tot plegat és que ara Trump s’encara a una crisi de confiança com no s’havia vist mai als Estats Units, ‘dividits i confusos perquè no saben què pensar del pròxim president’, segons The New York Times.
Vox, una de les publicacions noves més influents, va més enllà i explica en aquest article que les relacions de Trump amb Rússia són clarament preocupants per tota una colla de fets que sí que es poden demostrar.
I afirma que si es demostra res d’això que diu l’informe fins i tot seria possible que Trump no arribés a ser president. | Donald Trump protagonitza un escàndol mediàtic dies abans de ser president per la filtració d'un dossier que conté acusacions greus contra Trump, i que fa referència a la relació amb Rússia. Es tracta d'un document que ningú pot verificar i del qual Trump s'ha intentat defensar on se l'acusa de tenir relacions fosques, sobre espies, sexe i negocis estranys amb Moscou. | Summarization |
caBreu_abstractive_2204 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Nit d'Homenatges' en un acte celebrat davant el Born
ACN Barcelona.-La vigília de la diada de Sant Jordi ha vingut marcada a Barcelona per la primera 'Nit del Drac.
Nit d'Homenatges', celebrada a la plaça Comercial, davant el Born Centre de Cultura i Memòria (CCM).
Es tracta d'una iniciativa duta a terme per l'Ajuntament de Barcelona i Biblioteques de Barcelona que homenatja als autors en llengua catalana dels qui enguany es commemora l'aniversari del seu naixement o mort.
Aquest 2017 es distingeixen les figures de Josep Palau i Fabre, que aquesta setmana hagués fet 100 anys; el poeta Joan Fuster en els 25 aniversari de la seva mort; Prudenci Bertrana, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement o la seva filla, Aurora Bertrana, nascuda a Girona enguany fa 125 anys.
També s'han recordat les figures de Màrius Torres, de qui es commemora els 75 anys del seu decés; Carles Soldevila, mort fa 50 anys, i el poeta de Sarrià Josep Vicenç Foix, que va morir ara fa tres dècades.
Amb aquesta nit literària, l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut de Cultura vol implicar-se més en el món de les lletres després que la capital catalana va ser designada l'any 2015 Ciutat de la Literatura dins la xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco.
Dirigit per Joan Ollé, mestre de cerimònies de la vetllada junt amb l'actriu Txe Arana, l'acte ha comptat amb diversos artistes i personalitats i divulgadors del món de la cultura que han estat els encarregats de retre tribut als escriptors i escriptores homenatjats, establint un lligam literari i musical entre el passat i el present.
El periodista Ricard Ustrell havia de ser copresentador de l'acte, però finalment s'ha absentat per la mort del músic, gastrònom i durant anys conductor de Catalunya Ràdio 'Tàpias Variades', Pere Tapies.
"A qui considerava un germà gran", ha comentat Ollé.
I és que Tàpies formava part en els darrers anys a l'equip de l'espai de cap de setmana 'El Suplement' de Catalunya Ràdio, programa que en l'actual etapa condueix Ustrell i que ja li va dedicar un programa especial al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú el maig del 2016, quan va fer 70 anys.
Després de comentar l'absència del periodista, Ollé ha demanat tot seguit al públic assistent un aplaudiment de reconeixement i afecte per a Tàpias.
Prudenci i Aurora Bertrana han estats els primers autors homenatjats.
Glòria Granell ha estat l'encarregada de desglossar la vida i trajectòria de pare i fill i, tot seguit, l'escriptor i periodista Rafel Nadal i l'actriu Paula Blanco de Tossa de Mar han llegit uns versos.
Després ha estat el torn de Màrius Torres de qui ha parlat Txema Martínez i ha recitat l'actriu Victòria Pagès.
La nota musical en aquesta part de l'acte ha anat a càrrec de la cantautora lleidatana Meritxell Gené.
Tot seguit, s'ha homenatjat Carles Soldevila, figura que ha lloat Oriol Broggi.
"Va ser l'autor que em va donar la mà i em va guiar", ha assegurat just abans de llegir un fragment de les memòries de l'autor.
Josep Palau i Fabre, qui aquest divendres hagués fet cent anys, no podia faltar en aquesta 'Nit del Drac'.
Ha parlat d'ell el director, actor i professor teatral Hermann Bonnin, gran amic del poeta, escriptor i autor teatral i gran coneixedor de l'obra de Pablo Picasso.
Montserrat Carulla, a qui també unia una gran amistat amb Palau i Fabre, ha fet de rapsode dels seus escrits, mentre que la part musical ha anat a càrrec de Toti Soler, que ha actuat acompanyat de la veu de Gemma Humet.
També han musicat paraules de Palau i Fabre el grup de pop i rock alternatiu Els Nens Eutròfrics, capitanejats pel també poeta Josep Pedrals.
En l'acte hi hagut record, a més, per Joan Camprubí Alemany, conegut com Joan Capri, que es va fer popular per els seus monòlegs còmics i per sèries de televisió com 'Doctor Caparrós'.
Seguidament, l'escriptora Isabel Clara Simó ha pujat a l'escenari per introduir la part dedicada a Joan Fuster, a qui va fer descobrir a l'autora figures com Ausiàs March o Jordi de Sant Jordi i que, sobretot, la va ajudar a descobrir i estimar la seva llengua materna.
Elies Barberà i Carles Dènia han posat veu i música a les paraules de Fuster, respectivament.
El darrer autor homenatjat en la primera 'Nit del Drac.
Nit d'Homenatges' ha estat Josep Vicenç Foix.
L'han llegit Jaume Mateu, més conegut amb el seu nom de pallasso 'Tortell Poltrona', i l'escriptor Javier Cercas.
L'actuació de Marc Serras i Joan Garriga han donat pas a l''extra' de la vetllada: els cents anys de l'emblemàtica historieta el TBO.
N'ha cantat –literalment- les seves excel•lències, Jaume Sisa. | Aquest 2017 es commemora l'aniversari del naixement o mort de diverses figures literàries catalanes, en un acte on l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut de Cultura vol implicar-se més en el món de les lletres després que Barcelona va ser designada l'any 2015 Ciutat de la Literatura dins la xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. | Summarization |
caBreu_abstractive_1551 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Presentació de la fira, amb part dels artistes participants, a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.
Foto: Bernat Ferrer/NacióLaFlama.cat.
Un total de 113 muntatges i 232 funcions serà el que es podrà veure a la setzena edició de la Fira Mediterrània, que tindrà lloc entre el 7 i el 10 de novembre a Manresa (el Bages).
Per fer-la possible, compta amb un pressupost a l'entorn del milió d'euros, "el milió d'euros més ben gastat del Departament de Cultura", segons que ha explicat el conseller Ferran Mascarell en la roda de premsa de presentació.
Respecte l'any passat, la fira ha vist retallat el seu pressupost en un 8%, "però té més grups que l'any passat i, culturalment parlant, és molt millor", ha emfasitzat també Mascarell.
A la fira s'hi podran presenciar fins a 36 estrenes -16 de les quals, absolutes-, entre les que destaquen les de l'algueresa Franca Masu, la dels guanyadors del Sona 9 de l'any passat, Els Laietans, la de Kiko Veneno, la de Jordi Urpí -com a Dr.
Batonga- en homenatge a Carmen Amaya, i la de Marcel Casellas, entre d'altres.
L'actuació dels ja clàssics de la fira Moussu T et lei Jovents també serà estrena estatal, així com la dels Aka Balkan Moon.
El director artístic de l'esdeveniment, David Ibáñez, ha ressaltat que l'edició d'enguany aprofundeix en el concepte de "cruïlles", ja siguin cruïlles artístiques, cruïlles entre la tradició i la innovació, interseccions entre el jazz i les músiques tradicionals, intersecció entre els diversos territoris dels Països Catalans i de la Mediterrània...
Per tant, molts dels espectacles que s'hi podran veure mesclaran i interseccionaran conceptes per generar noves sensacions en l'audiència.
D'un milió a tretze
En aquesta edició, la setzena, la Diputació de Barcelona ha decidit augmentar-hi la seva aportació econòmica.
La diputada de Cultura, Mireia Hernàndez, ha explicat: "Havíem de ser-hi, havíem de fer un pas més enllà del que havia anat la Diputació fins ara."
Així, aportarà 25.000 euros al pressupost total de l'esdeveniment, que se sumen als 100.000 que aportarà l'Ajuntament de Manresa i els 540.000 que aporta la Generalitat.
La resta de finançament fins arribar al milió pressupostat, a banda dels ingressos per la venda d'entrades, provindran dels diversos patrocinadors privats que ha atret la fira.
Arran de l'afirmació del conseller Mascarell sobre "el milió d'euros més ben gastat", el gerent de la Mediterrània, Jordi Bertran, ha concretat que, segons els estudis d'impacte econòmic fets per la Fundació Universitària del Bages (FUB), la Universitat de Deusto i el laboratori de turisme de la Diputació de Barcelona, la fira acaba generant un impacte de fins a 13 milions d'euros, comptant-hi tant la despesa feta a Manresa durant els dies de la fira com els contractes futurs que els grups participants poden aconseguir-hi.
De Jordi Savall a Kepa Junkera
Jordi Savall, probablement el músic català amb més projecció internacional, serà l'encarregat d'encetar la setzena edició de la fira amb un concert inaugural en què estrenarà a Catalunya el programa "Mare Nostrum.
Diàleg de les músiques otomanes, cristianes i jueves", el dijous 7 a les 9 del vespre.
El basc Kepa Junkera també és un altre dels plats forts de la Mediterrània d'enguany, a més a més de la israeliana Mor Karbasi i els valencians Miquel Gil i Pep Gimeno "Botifarra".
Els també valencians Obrint Pas actuaran també en versió acústica, en un altre dels espectacles més suggerents de la fira; Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries oferiran un concert antològic dels seus 20 anys a l'escenari; la Factoria Mascaró estrenarà un espectacle de dansa treballat amb els nens i nenes de les escoles de Manresa.
Enguany, la fira també comptarà amb dos circuïts "off", l'Estepa Mediterrània i l'Humus Mediterrani, en què s'hi podran veure artistes com Muchachito y sus compadres, La Terrasseta de Preixens o els italians Mascarimirì, entre d'altres. | La 16a edició de la Fira Mediterrània presentarà del 7 al 10 de novembre un ampli ventall d'espectacles culturals que van de l’expressió tradicional a la més actual innovació tecnològica, amb 113 muntatges que signifiquen un total de 232 funcions. Jordi Savall serà l’artista convidat i presentarà un concert inaugural en el qual estrenarà a Catalunya el programa Mare Nostrum. | Summarization |
caBreu_abstractive_1549 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | L'oposició ha carregat aquest divendres contra la gestió del govern de coalició de Barcelona en Comú i el PSC a Barcelona.
"No hi ha projecte", ha replicat el cap de l'oposició, Ernest Maragall, a Colau després que l'alcaldessa hagi defensat la seva gestió.
"Es pot compartir més o menys el model, però no es pot dir que Barcelona no té un projecte de ciutat il·lusionant", ha conclòs l'alcaldessa.
Colau ha fet bandera de diverses actuacions fetes o en curs, com la construcció de 2.300 habitatges públics, el reforç de la Guàrdia Urbana o les futures obres per transformar la Via Laietana i la Rambla.
Amb tot, també ha reconegut que hi ha temes que els "preocupen i els ocupen", com ara la seguretat o la neteja.
Maragall ha negat que Barcelona sigui "el motor" i ha assenyalat que és més aviat "un vehicle arrossegat pel conjunt d'economia del país" i ha fet referència també a dades sobre l'habitatge, els serveis socials o la seguretat que es recullen en l'informe per posar de manifest quin és "l'estat d'ànim" de la ciutat.
"Tenim més de 26.000 persones en llista d'espera d'habitatge a la ciutat", ha alertat.
El republicà també s'ha referit al fet que el nombre de persones ateses als Centres de Serveis Socials ha superat les 97.500 al llarg de l'any 2021, la xifra més alta de tota la sèrie històrica.
També ha criticat la "fòbia" al creixement econòmic.
"El nostre model és generar activitat econòmica i llocs de treball i no esteu ajudant", ha replicat.
Al seu torn, la líder de Cs a Barcelona, Luz Guilarte, ha retret al govern municipal haver “abandonat” la ciutadania i, tot afegint-se a les crítiques que parlen de manca de projecte, ha lamentat que Colau hagi deixat escapar “oportunitats” com l’Hermitage o l’ampliació de l’aeroport.
Guilarte ha carregat contra “polítiques nefastes” del consistori com la iniciativa d’aixecar habitatges socials fets de contenidors marítims, un projecte que considera similar al “barraquisme”.
Alhora, ha demanat a Colau i els socialistes més transparència, publicitat i concurrència, i que abandonin el discurs de “triomfalisme” perquè amb la seva gestió governamental ha augmentat la pobresa i les desigualtats, segons Guilarte.
En la mateixa línia s’ha expressat el president del grup municipal del PP, Josep Bou, qui ha exigit a l’Ajuntament que acceleri la construcció d’habitatge públic davant l’emergència social causada per la pandèmia.
En l’apartat econòmic, ha reclamat que es faciliti l’activitat de les PIMES i que es decretin ajudes per al turisme per pal·liar els efectes de les restriccions per la covid.
Bou s’ha dirigit als ciutadans per preguntar-los “si Barcelona està millor que fa cinc o sis anys”, i ha demanat a Colau que escolti la resposta.
Així mateix, ha instat el consistori a reclamar a la Generalitat el pagament del deute pendent per tal de garantir la prestació de serveis bàsics.
També li ha exigit aquest punt la líder de Valents (fins ara Barcelona pel Canvi), Eva Parera, que ha demanat en la seva intervenció que Colau i els socialistes aprofitin la seva aliança amb ERC, grup al capdavant de la Generalitat, per reclamar al Govern català més efectius dels Mossos per arribar als 4.000 que necessita Barcelona, així com el pagament del deute pendent.
Així mateix, Parera ha retret a l’Ajuntament que hagi situat la seguretat com a últim punt de l’Informe de l’Estat de la Ciutat 2021, quan es tracta d’una de les principals inquietuds de la ciutadania.
D’altra banda, Marilén Barceló, regidora no adscrita, ha remarcat que Barcelona necessita més seguretat i més igualtat d’oportunitats per deixar de ser la “líder” en ocupacions il·legals, de les quals sempre es culpabilitza al sector privat, quan en realitat és part de la solució, segons Barceló.
A més, s’ha mostrat escèptica amb l’urbanisme tàctic desplegat per Colau i els socialistes i els ha acusat de tenir una “fixació” contra cotxes i motos. | Segons ha afirmat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el 2023 "estrenarem ciutat" gràcies a la nova contracta de neteja i el projecte Superilla, intentant pal·liar així les queixes de l'oposició del govern pel que fa la gestió de Colau i Collboni en referència a la seguretat, neteja i habitatge de la ciutat de Barcelona. | Summarization |
caBreu_abstractive_2276 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | El mosquit tigre està instal·lat al Pre-Pirineu des de fa dos anys i es propaga per la província de Lleida, segons Mosquit Alert, una plataforma científica que gestiona dades de milers d'observacions i punts de cria de mosquit tigre.
El director del projecte, Frederic Bartomeus, ha explicat que aquesta espècie invasora afecta tota la costa catalana i que "la novetat és que està entrant a la província de Lleida".
Una propagació "invasiva" que es duu a terme "en cotxe" i que fa un recorregut "que s'associa a les carreteres".
D'altra banda, l'ajuntament de Barcelona té engegat un protocol de vigilància per evitar que l'espècie propagui malalties tropicals després que a la ciutat hi hagi 14 malalts de Zika, 5 malalts de Chikungunya i 14 de dengue d'aquest virus importat de l'estranger.
"Es pensava que a Lleida, al ser tan seca i amb un clima diferent, el mosquit tigre no hi podria progressar", ha subratllat Bartomeus.
Un tipus de mosquit "molt urbà", que va arribar a Berga fa dos anys i que està entrant a Lleida "per la carretera de Manresa".
"Transportem els mosquits al cotxe, s'hi senten atrets perquè emet CO2, hi ha temperatura, i quan obrim la finestra hi entren", ha sentenciat.
Segons Bartomeus, la plataforma Mosquit Alert ha servit per activar també el protocol del mosquit tigre a Andalusia i l'Aragó.
A més d'aquests dos territoris i Catalunya, el mosquit tigre és present a València, Alacant, el País Basc i les Balears.
Control del mosquit tigre a Barcelona
A Barcelona, l'Agència de Salut Pública manté un protocol coordinat amb els serveis epidemiològics que inclou un seguiment dels malalts de Zika, Chikungunya i Dengue a la ciutat.
Segons Tomàs Montalvo, responsable del programa de control del mosquit tigre de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, de moment "no hi ha hagut cap cas de contagi a casa nostra" però "això no significa que no es pugui produir", ja que el mosquit tigre "sí que pot transmetre aquestes malalties".
Per aquest motiu, entre els 50 punts de risc de mosquit tigre a la ciutat es troben els centres d'atenció al viatger i l'Agència de Salut Pública manté un seguiment d'aquests malalts, "amb un protocol coordinat" per saber "quins llocs" freqüenten, "planificar les inspeccions" i "reduir al màxim" la presència de mosquits en aquests indrets.
"L'única manera de reduir la transmissió autòctona són mesures de protecció personals, com repel·lents, i reduir la presència de mosquits", ha reblat Montalvo.
En paral·lel, des del mes d'abril i fins al novembre, l'ajuntament té desplegada una nova campanya de control del mosquit tigre en què demana als ciutadans que enviïn fotografies d'exemplars i dels punts de cria d'aquesta espècie invasora a través d'una aplicació mòbil gratuïta, desenvolupada per la plataforma Mosquito Alert.
Com a novetat, la campanya d'enguany permet detectar també si arriba el mosquit del Zika o el de la febre groga.
Els objectius de la campanya són minimitzar els problemes que genera el mosquit tigre i reduir la transmissió de malalties a través de la inspecció dels llocs on s'ha detectat la presència del mosquit, la vigilància de les zones de risc i el seguiment dels malalts de Zika, Chikunguya i Dengue, per evitar que els mosquits propaguin aquestes malalties.
"Volem cercar la col·laboració de la ciutadania, que es diguin on hi ha mosquits tigre per poder actuar i prevenir, perquè hi ha risc evident de transmetre malalties", ha recordat Montalvo.
Reducció dels punts de risc
Barcelona ha reduït enguany de 68 l'any passat a 50 els punts de risc de mosquit tigre, comparat amb l'any passat, "gràcies a la participació ciutadana" i a la "vigilància continuada", ha subratllat Montalvo.
Entre aquests punts es troben alguns carrers del districte de Ciutat Vella, el parc del Turó de la Peira (Nou Barris) i els jardins de Vil·la Amèlia (Sarrià-Sant Gervasi).
Per contra, els punts on no hi ha presència d'aquesta espècie són "barris amb superfícies", com la franja de Collserola.
Segons Tomàs Montalvo, enguany "no hi ha un pic elevat d'activitat" del mosquit tigre però "cal ser cautelosos perquè es dispara l'activitat al juliol, setembre i octubre", ha alertat.
Els embornals i les fonts ornamentals on no hi corre l'aigua són els punts més conflictius d'aparició de mosquits tigre.
En aquests punts es fa un tractament per matar les cries amb un producte que no és nociu per a les persones ni per al medi ambient. | Segons Mosquit Alert, el mosquit tigre està instal·lat al Prepirineu i es propaga per la província de Lleida associat a un recorregut per les carreteres. L'Ajuntament de Barcelona ha activat un protocol de vigilància per evitar que l’espècie propagui malalties tropicals a la ciutat, on ja s'han detectat 14 casos de Zika, 5 de Chikungunya i 14 de dengue. | Summarization |
caBreu_abstractive_2175 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | La protecció de l'avifauna i més concretament del gall fer, la perdiu xerra i la perdiu blanca com a espècies protegides han centrat un seguit de treballs de recuperació dels seus hàbitats a Setcases (Ripollès), dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
Les actuacions, que finalitzen aquest mes, han inclòs tales i desbrossaments en unes 15 hectàrees per fomentar els espais oberts però també s'han alternat clarianes i zones tancades en més de 8 hectàrees més.
Per tal de reduir l'impacte de l'home, s'han instal·lat cartells informatius en nou punts estratègics i s'ha regulat l'escalada amb dotze rètols.
El projecte s'emmarca en el conveni de col·laboració entre l'Obra Social 'la Caixa' i la Diputació de Girona amb un cost de 40.000 euros.
El gall fer, la perdiu xerra i la perdiu blanca són ocells protegits perla directiva europea d'aus que es troben en un estat de conservació vulnerable a Catalunya.
Aquestes espècies nidifiquen a les serralades del Ripollès, uns dels millors paisatges d'alta muntanya de les comarques gironines.
L'increment dels usos turístics vinculats a aquests espais naturals, amb activitats com ara l'escalada, el senderisme, curses de muntanya, esquí de muntanya, la recol·lecció de bolets fan que aquestes zones presentin un considerable grau de pertorbació que afecta especialment a l'avifauna més sensible, sobretot a l'època de cria.
Així mateix, les poblacions del Ripollès són les més orientals de Catalunya i això els fa més sensibles a les amenaces derivades del canvi climàtic.
A aquests impactes per a les espècies d'avifauna protegides, s'hi ha d'afegir la despoblació de les zones de muntanya i la disminució de l'activitat ramadera, fets que contribueixen a la proliferació de zones boscoses (els boscos de pi negre s'estan densificant) i a la pèrdua d'espais oberts necessaris perquè es reprodueixin.
Quatre línies d'actuació
El projecte que la Diputació de Girona ha donat a conèixer aquest dimecres s'ha estructurat en quatre línies d'actuació.
D'una banda, s'han fet treballs de millora dels hàbitats potencials per al gall fer en unes 14,7 hectàrees que s'han centrat en la tala de pi negre i la desbrossada del sotabosc en 31 parcel·les de 15 metres de diàmetre per obtenir espais oberts, ja que afavoreixen el desenvolupament del nabiu (Vaccinium myrtillus) per a la cria del gall fer.
També s'ha deixat fusta morta en peu a la mateixa parcel·la perquè actuï com a refugi i punt de concentració d'invertebrats.
De forma paral·lela, s'han fet treballs forestals per millorar l'hàbitat de la perdiu xerra en unes 8,34 hectàrees.
El que s'ha fet ha estat alternar clarianes i zones tancades i també s'ha deixat una cobertura de matoll entre el 40 i el 60%.
D'altra banda, s'ha col·locat senyalització dissuasiva en un tram d'uns 2,4 quilòmetres per evitar la col·lisió de l'avifauna amb els filats dels ramaders, atès que aquets és una activitat força present en aquest territori.
Finalment, i a fi de compatibilitzar la protecció d'aquestes aus amb l'ús públic dels espais naturals (escalada, senderisme, esquí de muntanya) s'han instal·lat rètols amb recomanacions als visitants per a la protecció de la perdiu blanca en nou punts estratègics.
També s'han instal·lat dotze rètols per regular l'escalada.
Seguiment faunístic
Per comprovar l'eficàcia d'aquests treballs, des dels serveis territorials de Girona del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i del de Territori i Sostenbilitat es farà un seguiment de les poblacions d'aquestes aus i d'altres espècies de fauna amb el que es coneix com a parany fotogràfic (càmeres fotogràfiques amb detectors de presència) i també seguiment de rastres (excrements, nius, plomes, petjades).
Els treballs han tingut un cost de pràcticament de 40.000 euros.
Una brigada de sis persones de la Fundació MAP s'han encarregat dels treballs forestals.
Els treballs s'emmarquen dins del conveni de col·laboració establert entre la Diputació de Girona i l'Obra Social 'la Caixa' per conservar i millorar els espais naturals de la demarcació de Girona, alhora que es fomenta la inserció laboral de persones en risc d'exclusió social.
S'han executat en col·laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Territori i Sostenibilitat. | L'Obra Social La Caixa i la Diputació de Girona col·laboren en un projecte de protecció de l'avifauna, concretament del gall fer, la perdiu xerra i la perdiu blanca com a espècies protegides, que s'ha centrat en un seguit de treballs de recuperació dels seus hàbitats a Setcases, per tal de reduir l'impacte de l'home. | Summarization |
caBreu_abstractive_2217 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | El Departament de Territori i Sostenibilitat aplicarà a partir del 4 de gener els descomptes en els peatges de la C-16 al tram Terrassa-Manresa i Terrassa-Sant Cugat del Vallès.
L'objectiu és optimitzar aquesta infraestructura i facilitar les comunicacions entre la Catalunya Central i l'àrea de Barcelona.
En el tram Terrassa-Manresa, la tarifa del peatge a la barrera lateral de Sant Vicenç de Castellet serà gratuïta per als transits interns a l'àrea de Manresa, mentre que la barrera troncal tindrà descomptes del 50% per als trànsits amb origen o destinació a la comarca del Bages.
Al tram Terrassa-Sant Cugat s'aplicarà una reducció que, en funció del recorregut, pot arribar al 70%.
La modificació de la concessió de la C-16 aprovada pel Govern el juliol passat permet ara la implantació d'aquest nou sistema de descomptes amb la finalitat de millorar la seguretat i la mobilitat en els eixos de la C-55, la C-58 i la C-16.
Segons informa el departament de Territori i Sostenibilitat, la Generalitat ha adoptat, en paral·lel, un conjunt de mesures a les autopistes de la seva titularitat per homogeneïtzar les tarifes dels peatges i promoure una gestió de la mobilitat més sostenible.
En aquest sentit, s'està aplicant un sistema de descomptes acumulatiu a partir de criteris de recurrència, alta ocupació i vehicles amb baix nivell d'emissions, que s'acumularan als que entren en vigor el 4 de gener.
El nou sistema tarifari de la C-16, amb bonificacions addicionals a les existents, consta de dos eixos.
En primer lloc, un sistema de bonificacions en el tram Terrassa-Manresa, en benefici de la mobilitat a l'entorn de Manresa i la comarca del Bages per descongestionar la C-55 en aquest recorregut, i en especial a les hores punta, per millorar la fluïdesa i la seguretat viària de les carreteres C-55 i C-58.
En segon lloc, l'homogeneïtzació de les tarifes i la implantació d'un sistema de peatge tancat virtual al tram Sant Cugat del Vallès-Terrassa, que ha de permetre una reducció substancial del peatge i adequar-lo al recorregut real dut a terme pels usuaris.
Per poder accedir a aquests descomptes cal que els usuaris utilitzin com a modalitat de pagament el sistema dinàmic o telepeatge (Via-T), que a partir d'aquest dilluns es pot aconseguir sense cap cost d'adquisició a través del web del concessionari (www.autema.com) o pels canals habituals, segons informa el Departament de Territori..
Descomptes al tram Terrassa-Manresa
En concret, els descomptes que entren en vigor el 4 de gener al tram Terrassa-Manresa es tracta de bonificacions per als vehicles lleugers que hi circulin de dilluns a divendres no festius entre les 7 h i les 10.30 h; i entre les 17 h i les 21 h.
Les bonificacions a la barrera lateral suposaran la gratuïtat per als moviments interns entre l'enllaç número 41 i els enllaços 49 (Manresa Sud), 50 (Manresa Centre) i 54 (Sant Fruitós de Bages), en tots dos sentits de circulació.
Pel que fa a la barrera troncal, hi haurà un descompte del 50% per als vehicles que entrin o surtin de la C-16 pels enllaços 49 (Manresa Sud), 50 (Manresa Centre) i 54 (Sant Fruitós de Bages), en tots dos sentits de la circulació.
A més, es mantenen els descomptes del 30% per a vehicles ecològics, 40% per a vehicles d'alta ocupació i del 100% per a vehicles elèctrics.
Tram Sant Cugat del Vallès-Terrassa:
Hi haurà un sistema de peatge tancat virtual per als recorreguts interns amb origen i destí als enllaços 13-21, de manera que els usuaris abonaran el peatge en funció dels quilòmetres recorreguts.
Així, de l'enllaç 21 a l'enllaç 17, la reducció és del 60%.
De l'enllaç 19 al 17, del 70%, i de l'enllaç 19 al 13, la reducció és del 30%.
Aquest sistema s'aplicarà a tot tipus de vehicles i tots els dies de la setmana.
A més, es mantenen els actuals moviments o recorreguts gratuïts (els que tenen el seu origen i destinació entre els enllaços números 13, AP-7 – B-30 – Sant Cugat del Vallès; i 16, Rubí – Sant Quirze del Vallès), la reducció del 45% de dilluns a divendres no festius i els descomptes del 30% per a vehicles ecològics, 40% per a vehicles d'alta ocupació i del 100% per a vehicles elèctrics. | El Departament de Territori i Sostenibilitat aplicarà a partir del 4 de gener els descomptes en els peatges a la C-16 al tram Terrassa-Manresa, que en alguns recorreguts arriben a la gratuïtat, i al tram Terrassa-Sant Cugat, amb rebaixes de fins al 70%, amb l’objectiu d’optimitzar aquesta infraestructura i facilitar les comunicacions entre la Catalunya Central i l’àrea de Barcelona. | Summarization |
caBreu_abstractive_2685 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | La diputada del PPC al Parlament i presidenta del PP de Lleida, Marisa Xandri, ha afirmat que la decisió del president Carles Puigdemont de destituir al conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, "no ha estat per la mala gestió d'un conseller sinó per expressar el que pensa ell i el que pensen la majoria de membres del Govern".
"Malauradament, a Catalunya llibertat d'expressió és sinònim de purga i de dictadura", ha lamentat Xandri.
Per la seva banda, el diputat popular al Congrés, José Ignacio Llorens, ha rebutjat que "aquells que representen a un 30% de la població catalana vulguin imposar els seus mètodes, la qual cosa ens recorda les pitjors èpoques totalitàries del feixisme".
D'altra banda, Xandri ha explicat que el PP de Lleida començarà a treballar després de l'estiu per confeccionar les llistes amb vista a les eleccions municipals del 2019, amb l'objectiu de doblar el nombre de regidors obtinguts el 2015 a la demarcació.
Llorens i Xandri han fet balanç aquest dimarts del primer any de legislatura al Congrés dels Diputats, tot destacant el valor doble de l'escó al Congrés que el PP va recuperar a Lleida en les eleccions del 26 de juny del 2016, ja que per una banda la formació va recuperar la representació al Congrés que havia perdut en les eleccions del 20 de desembre del 2015, i d'altra perquè el va obtenir a costa del PSC.
José Ignacio Llorens ha reiterat l'aposta de les polítiques del Partit Popular per a la creació d'ocupació i per aconseguir "els pressupostos més socials de la història" i, a la vegada, seguint treballant per contenir el dèficit públic, tal com exigeix Brussel·les.
En aquest sentit, ha destacat que entre maig del 2015 i el maig del 2016 l'atur a Lleida ha disminuït en 4.128 persones, i en 13.581 des del febrer del 2013.
També ha remarcat que des del desembre del 2011 i el maig del 2017, la demarcació compta amb 3.787 pensionistes més, arribant als 97.813, els quals reben de mitjana per les seves pensions 136,32 euros més que a finals del 2011.
Llorens també ha posat de relleu el compromís del PP i del govern espanyol per la unitat d'Espanya, per la sobirania nacional i per la defensa de l'Estat de Dret i de la Constitució, davant "l'aventura secessionista iniciada fa cinc anys pel Govern".
Així, el diputat al Congrés ha advertit que Catalunya està anant cap a una espècie d'estat totalitari on el poder judicial estarà sotmès al president de la Generalitat, amb la qual cosa quedarà absolutament garantit el dret a la impunitat, que ha estat el principal motiu pel qual s'han convertit al separatisme els que havien governat la Generalitat fins el 2012".
Compromís del govern de l'Estat amb la millora de la seguretat al tram lleidatà de l'N-240
Marisa Xandri ha defensat que mentre el Govern amb la seva aposta per un referèndum "que no es farà", el PP segueix treballant en benefici dels ciutadans i, en aquest sentit, també dels lleidatans.
Per exemplificar-ho, Xandri i Llorens han destacat el darrer compromís del Ministeri de Foment amb els alcaldes de la Plataforma Prou Morts a l'N-240 de licitar durant aquest 2017 les tres rotondes previstes a Juneda (Garrigues) i la redacció del projecte per a la duplicació del tram Lleida-les Borges Blanques.
Els populars també han recordat el compromís per finalitzar l'obra el 2020 amb les corresponents assignacions en els pressupostos de l'Estat per als pròxims anys.
Tot i això, Llorens ha lamentat que "els alcaldes muntin un sidral" després de cada accident que es registra en aquest tram de carretera, fet que segons Xandri "només passa quan hi ha accidents a les carreteres de l'Estat".
El PP de Lleida aspira a doblar els actuals regidors en les municipals del 2019
Marisa Xandri també ha explicat que la direcció del PP de Lleida iniciarà aquest mes una ronda de visites al territori per trobar-se amb els militants després del darrer congrés en què la diputada al Parlament va obtenir la presidència dels populars lleidatans.
A partir de setembre, el partit començarà a treballar en la renovació i confecció de llistes a la demarcació ja pensant amb les eleccions municipals del 2019.
Xandri ha manifestat que l'objectiu del PP de Lleida passa per doblar el nombre de regidors obtinguts el 2015 a la demarcació. | La diputada del PPC al Parlament i presidenta del PP de Lleida, Marisa Xandri, assegura que la destitució de Baiget ha estat per expressar el que pensa i el que pensen la majoria de membres del Govern, afirmant que "a Catalunya la llibertat d'expressió és sinònim de purga i de dictadura". Llorens també titlla de "feixista" el Govern de Catalunya. | Summarization |
caBreu_abstractive_1599 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | El full de ruta de Junts pel Sí preveia que la fase ciutadana del procés constituent s'activés pocs mesos després de la investidura, impulsat per les entitats sobiranistes.
Malgrat tot, excepte algunes iniciatives puntuals com la proposta de Reinicia, fins ara la comissió parlamentària del procés constituent ha quasi monopolitzat el debat, que encara no ha arribat al carrer amb una estratègia comuna i estructurada.
La renovació del secretariat de l'ANC, els pressupostos fallits, la campanya del 26-J, la celebració de l'11-S o la qüestió de confiança han impedit un clima idoni per impulsar una iniciativa transversal d'aquestes característiques.
De fet, les entitats sobiranistes situaven la Diada com una data clau per donar el tret de sortida a aquesta fase preconstituent, la qual ha de servir per debatre a nivell ciutadà alguns dels elements que, després de les eleccions constituents, els diputats de la nova Assemblea constituent hauran de concretar en la futura carta magna d'una eventual República catalana.
A l'espera del tret de sortida, però, les formacions independentistes ja estan situant-se en la línia de sortida per facilitar -i condicionar- els debats.
Així, segons ha pogut saber NacióDigital, Junts pel Sí treballa per reactivar els prop de 115.000 catalans que es van inscriure com a candidats ciutadans en la campanya electoral de les plebiscitàries.
Una base de dades potent i territorialment transversal que la coalició sobiranista vol poder utilitzar ara per dinamitzar el futur procés constituent.
El problema amb què es troba Junts pel Sí és que els inscrits durant la campanya ho van fer com a candidats, i no per a altres finalitats, motiu pel qual la coalició fa mesos que estudia com aconseguir reconvertir-los en activistes del procés constituent, una transformació legalment complexa que, segons fonts de la formació, està a punt de culminar.
Un mal precedent: la multa a l'ANC i Òmnium
De fet, el president de la comissió del procés constituent, Lluís Llach, també diputat de Junts pel Sí, apel·la sovint a la participació d'aquests 115.000 activistes, els quals no podien ser interpel·lats per ara perquè tinguessin un paper actiu en el procés.
De fet, l'Agència de Protecció de Dades espanyola ja va multar amb 440.000 euros en total l'ANC i Òmnium per l'ús de les dades obtingudes en la Gigaenquesta, un precedent que obliga la coalició a ser curosos amb la normativa, per bé que saben que, si triguen gaire a resoldre l'atzucac, s'haurà perdut l'ocasió d'usar un instrument útil de participació.
Al seu torn, la CUP inicia aquest dijous la seva primera Escola d'Estiu, la qual durarà fins dissabte i suposarà un pas previ a un gran acte que la formació prepara pel 15 d'octubre en què començarà a redactar una "Constitució popular de Catalunya".
El membre del secretariat Quim Arrufat va anunciar dimarts que aquest acte es farà a Barcelona i espera la participació de "milers i milers de persones" que haurien de debatre sobre diversos àmbits de la gestió política.
"Serà la preparació per part de l'esquerra independentista i dels moviments populars del contingut del procés constituent que esperem que tingui lloc en aquest país", va explicar.
En l'Escola d'Estiu d'aquesta setmana es començarà a preparar la cita amb representants d'Andalusia, Galícia, el País Basc i Madrid, com a exemple de la "potència" de les "alternatives democràtiques que s'hi estan construint des de la base", així com de provinents d'Escòcia, Kurdistan, Veneçuela, Equador i Bolívia.
La CUP considera que les ponències "seran molt importants per aprendre encerts i errors de cara al procés constituent català".
Un debat ciutadà liderat per un Fòrum Social Constituent
Segons les conclusions de la comissió del procés constituent, aprovades al Parlament amb els vots de Junts pel Sí i la CUP desatenent el veto del Tribunal Constitucional, el procés participatiu tindrà com a òrgan principal "un Fòrum Social Constituent format per representants de la societat civil organitzada i els partits polítics", el qual haurà "de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució, que hauran d'ésser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació ciutadana".
Els resultats que en derivin constituiran "un mandat vinculant per als integrants de l'assemblea constituent, que els hauran d'incorporar al text del projecte de constitució".
Per fer efectiva aquesta fase ciutadana, el Parlament l'empararà i en farà un seguiment, i el Govern haurà de "posar a disposició de la ciutadania els recursos que calguin per a aconseguir un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert".
"El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l'hora de fixar-ne els indicadors, el calendari i totes les altres qüestions que afectin el mètode emprat per a fer avançar el procés", reclama també aquesta moció. | Junts pel Sí treballa per tornar a activar els 115.000 catalans que es van inscriure com a candidats ciutadans en la campanya electoral de les plebiscitàries sense cap altra finalitat. És per aquest motiu que la coalició estudia reconvertir els candidats en activistes, per a poder ser interpel·lats i tenir un paper actiu en el procés. | Summarization |
caBreu_abstractive_418 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit suspendre l’ingrés a presó de l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, el seu germà i exregidor del consistori Francisco Bustos i l’exsecretari del PSC Daniel Fernàndez per haver induït el nomenament a dit d’una alt càrrec de l’Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
Els tres polítics socialistes van ser condemnats a 16 mesos de presó, cosa que no obligava al seu ingrés, però la fiscalia i l’acusació popular, Sabadell Lliure de Corrupció, en van demanar el compliment.
Ara el TSJC suspèn la pena si no cometen cap delicte durant cinc anys o durant dos anys si fan un curs ‘en relació als bons fins que han de guiar les actuacions de l’administració pública i els principis d’accés dels ciutadans als càrrecs i ocupacions públiques’.
El tribunal considera que els tres condemnats compleixen amb els requisits per demanar la suspensió ja que es tracta del primer delicte pel que són condemnats, la pena és de menys de dos anys i no s’ha declarat cap responsabilitat civil.
Més enllà d’això, rebutja l’argument de l’acusació popular sobre que si es suspèn la pena es donarà una imatge generalitzada d’impunitat en considerar que no es pot establir una relació entre que compleixin la pena i que es restableixi el cos social de confiança en l’administració pública.
L’auto considera que ‘no es pot afirmar’ que suspendre la pena transmetrà aquesta ‘sensació general d’impunitat’.
A més recorda que la reforma del Codi Penal estableix que el compliment de les penes de menys de dos anys es farà quan el tribunal ho consideri necessari per evitar la comissió de futurs delictes per part del condemnat i que el fet de suspendre o fer complir la pena és part del pronunciament que ha de fer la sala que ha dictat la sentència.
Amb aquesta referència, argumenta que s’ha de tenir en compte que els tres ‘han perdut durant un temps relativament perllongat els seus càrrecs públics’ com a conseqüència de la sentència dictada el 2015 i que d’aquesta manera ‘s’ha vist reduïda la capacitat d’influència’.
A més, apunta que ‘no subsisteix cap dels efectes del delicte’ perquè l’Ajuntament de Montcada ja va prescindir de la tècnica que havia estat nomenada i afirma també que el delicte de tràfic d’influències del que van ser condemnats es pot ‘incloure en la categoria de delictes menys greus’.
Tot i aquestes consideracions, el tribunal posa de manifest que Fernàndez i Bustos continuen sent treballadors de la Diputació de Barcelona i Francisco Bustos del Departament d’Interior, per la qual cosa continuen tenint d’alguna manera funcions públiques i per això estima ‘convenient la imposició de deures o obligacions’ que no seran excessius ni desproporcionats ni atemptaran contra la dignitat dels condemnats.
En concret, els encomana que han de seguir una formació específica ‘sobre els fins que ha de guiar l’actuació de l’administració’ i afegeix que aquesta formació l’ha d’impartit un centre oficial.
Els condemnats compten amb un termini de dos mesos per presentar un pla de formació que ha d’aprovar el tribunal.
El propi tribunal farà el seguiment d’aquest pla.
D’altra banda, afirma que es citarà els tres condemnats ‘en la major brevetat possible’ a una compareixença a la secretaria del tribunal per tal de fer els advertiments necessaris relacionats amb la suspensió i serà a partir de llavors quan aquesta començarà a comptar.
Multa fraccionada
D’altra banda, el tribunal accepta les al·legacions dels condemnats sobre les ‘limitades capacitats econòmiques’ que tenen i accepta que la multa de 60.000 euros es pagui en quotes mensuals fins el 29 d’abril del 2018.
En aquest sentit, rebutja la proposició de Fernàndez de cancel·lar la multa aportant un pla de pensions per valor de 65.107,70 euros davant la ‘impossibilitat’ que es pugui accedir a aquests diners tal i com ha comunicat l’entitat bancària. | El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decideix suspendre l'ingrés a presó de l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, el seu germà i també exregidor del mateix consistori, Francisco Bustos, i l'exsecretari del PSC Daniel Fernández per manipular l'elecció d'un càrrec a l'Ajuntament de Montcada, si durant dos anys realitzen un curs de bones pràctiques a l'administració. | Summarization |
caBreu_abstractive_1832 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Gerard Estrella, Josep Maria Vila d'Abadal i Joan Ballana, aquest dijous a la tarda a l'ajuntament.
Foto: Adrià Costa
Els representants del Banesto i Gerard Estrella, l’expropietari del pis de Manlleu que ha propiciat la llarga protesta en forma d’acampada al carrer Verdaguer de Vic , han firmat aquesta tarda un acord a les dependències municipals de l’Ajuntament.
La signatura s’ha allargat un xic més del previst perquè l’entitat bancària ha volgut assegurar-se que es desallotjaven els dos campaments reivindicatius davant de les seves oficines, el de Vic i el de Vilanova de la Geltrú, al Garraf, on també s’havia organitzat una acció, molt més multitudinària que la de la capital d’Osona.
L’Ajuntament, i en especial el regidor de Convivència i Ciutadania, Joan Ballana, ha estat clau per resoldre el conflicte.
Els detalls de tot plegat els han explicat en roda de premsa avui a la tarda l’afectat, l’alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d’Abadal, i mateix Ballana.
Cap representant del banc ha volgut fer declaracions.
Estrella, a preguntes dels periodistes, ha declinat entrar en les xifres concretes que han propiciat la fumata blanca.
Tot i això, ha explicat que l’acord contempla “gairebé una dació en pagament, un mínim deute que es pagarà quan es pugui”.
O sigui, possiblement mai.
El deute de Gerard Estrella amb el banc, amb els impostos i la paperassa, pujava uns 90.000 euros.
Ho farà augmentant el preu que va pagar en la subhasta de l'immoble.
A més, l’afectat haurà de començar a pagar les quotes d'aquests 15.000 euros un cop ell i la seva parella tinguin tots dos salaris superiors a 1.500 euros, una possibilitat que tal com estan les coses i tal com reconeix el mateix Estrella, “potser no arribarà mai”.
En contrapartida, l’afectat es compromet a no impugnar la subhasta del pis, que es va adjudicar el mateix banc.
Tots els presents a la roda de premsa s’han felicitat per l’acord.
“Una bona manera d’acabar, parlant i negociant”, ha dit l’alcalde.
Estrella ha estat especialment efusiu amb Joan Ballana, “com a regidor i com a persona, sense el qual no s’hagués aconseguit arribar a cap pacte”.
En agraïment, li ha regalat una samarreta de la PAH Garraf.
Els activistes de l'acampada han començat a recollir, aquest migdia.
Foto: Xavier López
Tant l’alcalde com Estrella també han tingut paraules d’elogi per l’actuació de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, “per la seva professionalitat”, segons Vila d’Abadal.
“En temps complicats calen solucions imaginatives”, ha reblat Ballana, que també ha agraït el comportament dels activistes, “que no han alterat mai l’ordre públic”.
Vila d’Abadal ha volgut acabar la compareixença davant dels periodistes per defensar “el model de convivència” de Vic, que en ocasions ha estat criticat per alguns sectors polítics.
El regidor de Convivència i Seguretat ha aprofitat l’ocasió per anunciar que en un mes o mes i mig s’obrirà una oficina d’intermediació hipotecària a la ciutat que gestionarà tots aquests casos.
Aquest dijous, la PAH ha organitzat una protesta davant de la seu del Banesto de Granollers , a la cèntrica plaça de la Porxada i en ple dia de mercat, en solidaritat amb els seus companys osonencs.
Una dura i llarga protesta
Les mobilitzacions, que ha impulsat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), es van iniciar el passat dia 8 de març i al llarg d’aquest temps han ocupat part de la vorera de davant de l’entitat financera, al carrer Verdaguer de Vic.
Els acampats rebutjaven la subhasta extraoficial d’un pis afectat per una hipoteca de Manlleu , que es va fer el dia anterior, ara fa sis setmanes.
Els membres de la PAH reclamaven la dació en pagament o la condonació del deute per als ja expropietaris del pis.
Els activistes van prendre el relleu, a la vorera, dels seus companys, que es van tancar durant més de 24 hores a dins de l’entitat bancària .
Sempre van dir que no deixarien la via pública fins que el banc els donés una solució.
L’Ajuntament no veia amb massa bons ulls l’acció reivindicativa, que s’estàva allargant més del previst.
A més, alguns veïns i alguns comerços s’havien queixat i els clients del banc tenien dificultats per accedir al caixer automàtic.
Per tot plegat, des de feia dies que es van establir contactes amb els activistes per tal d’arribar a una solució de consens i que abandonessin la vorera de manera pacífica.
Així ha estat.
Un grup d'activistes, fent la tertulia al campament de davant del Banesto, fa uns dies.
El primer és Gerard Estrella.
Foto: Adrià Costa | Aquesta tarda Banesto i els membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han arribat a un acord pel qual s’arriba a la solució del cas que ha propiciat les reivindicacions socials. L’afectat, Gerard Estrella, ha mostrat la seva satisfacció per l’acord i ha agraït la feina de l’Ajuntament de Vic i del regidor de Convivència i Seguretat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2599 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Milers de persones -12.000 segons els organitzadors i 7.000 segons la policia- s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà per reclamar a l'Estat francès que inclogui 'País Català' al nom de la macroregió del sud que engloba la Catalunya del Nord.
El govern de Manuel Valls ha de pronunciar-se a l'octubre sobre la nova designació oficial del territori.
Els manifestants consideren que l'elecció del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló Migdia-Pirineus (Occitània) obvia la identitat, la llengua i la cultura catalanes.
Amb càntics i balls de gegants, la marxa ha recorregut els carrers del centre de la capital del Rosselló fins arribar al Castellet.
Des d'allà, personalitats polítiques catalanistes han aprofitat per demanar més autogovern per a la Catalunya del Nord.
Sota la capçalera 'Sí al País Català', la manifestació ha arrencat a les tres de la tarda des de la plaça d'Aragó de Perpinyà, on els organitzadors han deixat anar a l'aire desenes de coloms blancs per simbolitzar l'esperit pacífic de la marxa.
Balls de gegants i actuacions amb gralles han amenitzat la marxa, a la qual s'han sumat alcaldes, regidors i altres càrrecs electes d'arreu de la Catalunya del Nord, a més d'activistes del catalanisme polític, personalitats del món intel·lectual i cultural, representants d'entitats socials i educatives, de sindicats agrícoles i associacions empresarials.
De manera simbòlica també s'ha passejat un taüt per escenificar que el nom d'Occitània pot suposar la "mort" de la llengua i la cultura catalanes a l'Estat francès.
Així mateix, els manifestants s'han aturat uns minuts davant la seu de la Prefectura per cantar l'Himne dels Segadors.
Missatges a l'Estat francès
Després de recòrrer els principals carrers del centre de la capital del Rosselló, la marxa ha acabat al Castellet, on els organitzadors han exigit a l'Estat francès que escolti el clam ciutadà i preservi la identitat catalana.
Alguns dels que han pres la paraula, com el portaveu del SEM o el president de CDC a la Catalunya del Nord, han demanat més autogovern per a la Catalunya del Nord, a l'estil del que passa a Còrsega.
"Per què ells ho tenen i nosaltres no?
Ho tenen perquè van lluitar", ha defensat Francesc Bitlloch, del col·lectiu SEM, que ha apostat per un Estatut propi.
La vicealcaldessa de Perpinyà, Anabelle Brunet, ha fet una crida a mantenir la "unitat" de la reivindicació dels darrers mesos a favor d''Occitània-País Català' per "fer respectar una minoria".
"Els catalans som minoria com Occitània ho és a França o França dins Europa", ha dit.
De fet, només un dels catorze departaments és català, ha recordat Jordi Vera, que ha deixat clar que no hi ha cap conflicte obert amb els occitans.
"No tenim cap problema amb els occitans però nosaltres no som occitans.
Ens trauran l'identitat si mantenen el nom d'Occitània per a tots", ha assegurat.
Crítiques a la consulta ciutadana
Manifestants i portaveus d'entitats de la Catalunya del Nord han carregat contra la presidenta del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló Migdia-Pirineus, Carole Delga, que al juny va aprovar l'opció Occitània com a nom oficial de la macroregió que aplega Tolosa i Montpeller.
Al nom d'Occitània, va decidir afegir-hi el subtítol 'Pirineus Mediterrània' per destacar els reclams turístics de la regió.
Prèviament, es va encetar una consulta ciutadana.
Des del 9 de maig i fins al 10 de juny, tots els majors de 15 anys residents al territori que puguessin acreditar l'existència d'un telèfon mòbil van poder votar a través d'Internet o bé de manera presencial, a partir de butlletes repartides a la premsa local.
Del total de 203.993 vots emesos, el 44,9% va preferir l'opció Occitània, seguida de Llenguadoc-Pirineus (17,91% i 35.310 vots), Pirineus-Mediterrània (15,31% i 31.867), Occitània-País Català (12,15% i 24.784) i, finalment, Llenguadoc (10,01% i 20.434).
Les entitats que reivindiquen el nom 'Occitània-País Català' critiquen que no es convoqués un referèndum i que, amb la seva decisió, la presidenta del Consell Regional hagi "confiscat la democràcia al territori".
Ara correspon al consell de ministres francès pronunciar-se sobre la polèmica qüestió.
Ho farà al llarg del mes d'octubre un cop el Consell d'Estat –màxim òrgan jurisdiccional- dirimeixi sobre la legalitat del procés d'elecció del nom.
El govern socialista de Manuel Valls pot ratificar la designació ja presentada o bé triar-ne una de diferent. | Multitudinària manifestació a Perpinyà a favor d'afegir "País Català" al nom de la macroregió francesa. Aquest acte ha estat el punt culminant de les reivindicacions de la regió que engloba Montpeller i Tolosa des que es va decidir que la zona tindria només el nom "d'Occitània". L'acte espera canviar l'opinió del Consell d'Estat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2809 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | La Cambra de Comerç de Reus alerta que la manca d'estabilitat política a l'estat espanyol pot suposar un "handicap" a l'hora de consolidar la recuperació econòmica.
Segons la vuitena onada del Radar Cambra, corresponent a l'últim trimestre del 2015, els empresaris del territori consideren que la situació està millorant i són cada cop més optimistes.
Tot i això, encara es mostren "conservadors" a l'hora d'incrementar les inversions i de contractar nou personal.
De fet, l'índex de confiança empresarial va a l'alça empès per les bones expectatives de futur.
Per aquest motiu, el president de la Cambra, Isaac Sanromà, ha insistit en la necessitat d'assolir estabilitat a nivell polític per garantir el creixement de l'economia i ha alertat que un escenari de noves eleccions suposaria "temps perdut".
La Cambra de Comerç de Reus ha presentat aquest dijous la vuitena onada del Radar Cambra, corresponent al darrer trimestre de l'any passat, que ha comptat amb la participació de 56 empresaris del territori.
El 87% dels enquestats considera que la situació econòmica actual és regular i el 7% creu que és bona, consolidant una clara tendència a l'alça respecte els sondejos anteriors.
De fet, més de la meitat creuen que la situació és millor ara que fa un any i sis de cada deu opinen que encarà millorarà més durant el 2016.
L'Índex de Confiança Empresarial corresponent al quart trimestre augmenta fins al 15%, empès per les expectatives, que s'enfilen al 22%.
Tot i això, la situació empitjora lleugerament i passa del 8,5 al 7,1%.
Segons l'encarregat de l'estudi i representant del Gabinet Ceres, Hildebrand Salvat, aquestes dades confirmen que "la situació de les empreses es manté estable i no s'efectuen noves grans inversions ni contractacions, però es confia en la millora de les expectatives de futur".
El cotxe s'imposa al tren en els desplaçaments de feina a Barcelona
En aquest estudi, la Cambra de Reus ha interrogat els empresaris sobre qüestions de mobilitat.
De les respostes se'n desprèn que el 86% fan desplaçaments per motiu de feina a altres indrets de Catalunya, el 68% a l'estat espanyol i el 32% a l'estranger.
Les relacions amb Barcelona són més intenses i freqüents -quatre de cada deu hi van almenys un cop per setmana- que no pas amb Madrid.
Pel que fa als mitjans de transport emprats per desplaçar-se a les dues principals ciutats de l'Estat, el 92% dels empresaris afirmen que es desplacen en cotxe fins a Barcelona, mentre que un 21% acostumen a utilitzar els trens de rodalies i, el 29%, l'Alta Velocitat.
Per contra, el 97% dels empresaris sol desplaçar-se a Madrid en tren d'Alta Velocitat, un 13% també opta sovint pel cotxe i només un 3% s'hi desplaça en avió.
Els empresaris enquestats situen factors com la possibilitat de treballar durant el trajecte, la proximitat al lloc de destí, la freqüència de pas i el cost com els principals avantatges de les rodalies.
Per contra, critiquen la manca de puntualitat, la durada del trajecte, la massificació de passatgers i un excessiu nombre de parades.
Pel que fa a l'Alta Velocitat, es valora positivament la menor durada del trajecte, la puntualitat i la possibilitat de treballar al tren, mentre que el principal inconvenient pels empresaris és el cost del servei.
El president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà, ha subratllat que pels empresaris "el temps és or" i la xarxa de rodalies "no funciona adequadament i no ajuda a la competitivitat de les empreses".
A més, ha lamentat la mala puntualitat del servei i la manca de freqüències.
"La distància que hi ha entre Reus i Barcelona fa que molta gent opti per utilitzar el vehicle privat, ja que el viatge dura una hora, però hi hauria d'haver un major equilibri entre l'ús del tren i el cotxe, com en la majoria de països europeus", ha apuntat.
Un de cada quatre empresaris desconeix el projecte de l'estació intermodal
De la vuitena onada del Radar Cambra també se'n desprèn que el 27% dels enquestats no té "cap coneixement" del projecte d'estació intermodal previst al sud de l'Aeroport de Reus.
Un 34% afirma que coneix el projecte i, un 37%, que n'ha sentit a parlar.
Sanromà ha admès que la Cambra té encara "feina a fer" per difondre la infraestructura entre el col·lectiu.
La institució és una de les fermes defensores de l'estació intermodal i ha elaborat un manifest de suport al qual ja s'han adherit diverses entitats i col·lectius.
La Cambra vol presentar el text al nou govern espanyol.
El president de la Cambra de Reus ha insistit que l'estació intermodal és fonamental per evitar que, amb el Corredor del Mediterrani, els trens "passin de llarg" i només s'aturin a l'estació de Perafort.
"Tindrem menys competitivitat de la que teníem fins ara", ha advertit.
A més, Sanromà ha cridat a fer "pedagogia" en territoris com el Tarragonès "que no l'acaben de veure com la situació ideal".
"Nosaltres creiem que l'estació beneficiarà tot el Camp de Tarragona", ha conclòs. | Isaac Sanromà, president de la Cambra, assegura que la majoria d'empresaris reusencs confien cada vegada més en la recuperació econòmica. Estan convençuts que els resultats de les seves empreses milloraran però tot i això, no s'atreveixen a fer inversions ni a contractar més personal. Sanromà apunta que en part, tot plegat és culpa de la inestabilitat política del govern central. | Summarization |
caBreu_abstractive_1204 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Un trasplantament de fetge.
Foto: RTVV.
El 83% dels 48.000 estudiants preinscrits a la universitat ja tenen una plaça assignada.
El 60% es podran matricular a partir de dilluns a la carrera i universitat escollides en primera opció.
Els estudis de Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tenen la nota de tall més alta, amb un amb un 12,544, i supera Medicina a la Universitat de Barcelona (UB), que es queda amb un 12,332.
Medicina a la UB, però, és també la carrera més sol·licitada en primera preferència, i els estudis de Medicina són quatre dels vuit amb una nota superior a 12.
El secretari del consell interuniversitari de Catalunya ha defensat el sistema de preinscripció com a "ordenat i just" i s'ha mostrat reticent amb la possible revàlida que estudia implantar el Ministeri d'Educació.
La doble titulació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de Física i Matemàtiques és la carrera que té una nota de tall més alta aquest 2012, i ha superat, amb una nota del 12'544, per primera vegada la carrera de Medicina que tradicionalment registrava la nota de tall més alta a la Universitat de Barcelona.
Aquests estudis però, s'han mantingut en la segona posició, i es necessitarà un 12'332 per cursar Medicina a la UB, ja que és una opció que van escollir en primera preferència1.770 estudiants.
I és que Medicina, en general, són els estudis que més sol·licituds registren i per això, la carrera a la UAB, a la URV i a la UAB/UPF, tenen notes de tall per damunt del 12.
Jesús Maria Prujà, coordinador de l'Oficina d'Orientació per a l'Accés a la Universitat, ha explicat que Física i Matemàtiques, és una carrera amb ''molt prestigi'' que només disposa de 20 classes i que per aquest motiu, la nota de tall resulta alta.
Per Medicina, un dels motius que ha assenyalat Prujà, és que molts estudiants que no entren en la primera opció, decideixen repetir les proves l'any següent per intentar aconseguir una plaça en algun centre universitari, i que inevitablement, la nota de tall acaba pujant any rere any.
Ho ha anomenat ''concurrència competitiva''.
Enginyeria en tecnologies aeroespacials a la UPC, que només té 60 places, Administració i direcció d'empreses/dret i Economia a la UPF són les altres carreres amb una nota de tall superior a 12.
La major part de les carreres, el 71'08%, tenen una nota de tall per sota del 7, i en el 38'24% dels estudis només cal tenir un 5 per cursar-los.
Des del Consell Interuniversitari de Catalunya no s'ha detectat una modificació de les tendències dels estudiants a l'hora de triar les carreres en funció de la crisi i dels sectors en què més ha afectat.
Per Claudi Alsina, tampoc no s'ha vist influenciat en les dades de preinscripció, el nou sistema de preus públics fets públics les últimes setmanes ja que considera que són ''dos processos diferents''.
Aquest 2012, s'han preinscrit 48.000 estudiants a la universitat, i aquest juliol, ja hi ha un 83% d'aquests estudiants que tenen plaça assignada.
Són unes xifres lleugerament més baixes que l'any 2011, ja que aquest curs, s'ha aturat la preinscripció dels estudiants que han demanat doble correcció d'examen i aquest fet, varia els alumnes que provinents de les PAU, es troben en aquest procés.
Tot i això, si que s'ha registrat una davallada dels estudiants universitaris que sol·liciten canviar d'estudis (un 8'55%), i també han disminuït el nombre d'estudiants que volen fer segona carrera (22'02%) i els estudiants majors de 25 anys i de 45 anys.
A més 6 de cada 10 han pogut entrar en la seva primera opció, unes xifres també similars a les que es van donar l'any passat.
Aquest 2012, el total de places ofertades a les 8 universitats públiques catalanes, són 40.024, 155 més que l'any passat (39.869), un augment que ha estat contingut perquè el Govern està pendent de fer un pla general de titulacions.
Alsina ha aprofitat la presentació de les dades de preinsciprció per defensar el sistema de les PAU com un sistema ''ordenat i just'' per tal de canalitzar els estudiants universitaris de Catalunya.
Per Alsina, el govern i les universitats confien en aquest problema per resoldre el tema de l'accés, i per això, ha posat en dubte una possible revàlida a Batxillerat que s'ha insinuat des del ministeri d'Educació.
Per Alsina, caldria veure quines possibilitats hi ha de ''complementar'' el sistema català, i ha apel·lat a les competències atorgades de l'Estatut. | Els estudis universitaris de Medicina continuen sent els més sol·licitats amb una nota de tall per damunt del 12. La nota de tall més alta (un 12,544), però, correspon a la doble titulació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de Física i Matemàtiques, que aquest 2012 ha superat la de Medicina. | Summarization |
caBreu_abstractive_1933 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Imatge de la reunió.
Foto: Cedida
El director general de Desenvolupament Rural i coordinador de l’Estratègia del Departament d’Agricultura en la lluita contra la plaga del cargol poma, Jordi Sala i el director dels Serveis Territorials del Departament a Terres de l’Ebre, Pere Vidal, s’han reunit avui amb els responsables territorials del Cos Agents Rurals d’Agricultura, Mossos d’Esquadra i Seprona amb l’objectiu de reforçar i ampliar les actuacions de vigilància contra l’expansió de la plaga del cargol poma del Delta de l’Ebre.
“Fa dos temporades van aparèixer de forma sospitosa exemplars de caragol poma al marge dret.
Això ha fet que enguany reforcem la col·laboració entre tots els agents que actuen a la zona”, ha explicat Sala.
En este sentit, el director general ha demanat als tres cossos que intensifiquen el treball coordinat que ja venen fent durant el darrer any per incrementar el control de qualsevol activitat o actuació que pugua suposar un risc d’introducció de la plaga, sigua de manera accidental o intencionada.
Així mateix, la vigilància s’estendrà a altres activitats que puguen suposar el transport accidental de la plaga fora del Delta de l’Ebre i també a campanyes informatives i de sensibilització sobre les condicions de neteja i desinfecció de maquinària agrícola o altres vehicles de transport que puguen suposar un risc de trasllat accidental.
“Hi haurà controls dins del marge esquerre.
Demanarem que els propis passejos netegin la seua maquinària en aquesta primera fase de la collita i quan arribi la sega es posaran les estacions de neteja de maquinària que hi va haver l’any passat”, ha concretat el coordinador del pla de lluita contra la plaga, que també ha afegit que es serà “molt més estrictes amb les màquines que van a treballar fora del Delta.
Sabem que hi ha màquines que van a treballar en altres zones i en aquestes el control seran molt més estrictes.
No volem que surti ni un sol caragol del Delta”, ha remarcat.
Pel que fa als milers de turistes que cada any visiten el Delta, el govern reforçarà les campanyes de sensibilització i informació.
Visita europea
Daltra banda, Sala ha explicat que el passat 29 d’abril va exposar l’estat actual de la situació del cargol poma al Delta i el conjunt d’accions que s’estan duent davant les delegacions de tots els països de la Unió Europea amb representació el si de la Comissió de Sanitat i dels Consumidors (SANCO).
I en este sentit ha avançat que “la comissió no tant sols vol fer seguiment sinó que es desplaçarà per veure in situ el combat i l’evolució de la plaga”.
"Moderadament optimistes"
Pel que fa a l’evolució de la plaga al Delta la reunió ha servit per fer un repàs de la situació actual del cargol i l’efectivitat de les darreres mesures (assecat i inundació amb aigua salada).
El director general ha fet una valoració positiva ja que en les zones inundades amb aigua salada no s’ha detectat fins ara presència del cargol, i en les assecades, l’efectivitat ronda “el 80 o 90% de mortalitat”.
“Tanmateix, aquestes primeres valoracions demanen prudència ja que a mesura que pugi la temperatura i fins que no s’arribi a les condicions climàtiques ideals per al cargol no sabrem amb rigor quin és el nivell real de presència de la plaga.
Estem esperant que arribi el punt màxim d’eclosió per comprovar la efectivitat de les mesures empreses la temporada passada”, ha afirmat Sala.
“L’objectiu estratègic és que el caragol no surti del marge esquerre i tampoc retorni a les zones on s’ha optat per la salinització.
Som moderadament positius, però no farem valoració definitiva fins d’aquí 15 o 20 dies”, ha sentenciat.
En este moment s el Govern té damunt la taula diversos escenaris de mesures a prendre en funció de quin sigui finalment l’estat de la plaga en el moment de la seva màxima eclosió, que es calcula que es produirà aproximadament d’aquí uns 15 dies.
Totes elles seran exposades i consensuades amb els diversos agents del territori implicats (sindicats agraris, regants, cooperatives, entitats i institucions), segons s’ha informat avui. | Els responsables territorials del Cos d'Agents Rurals d'Agricultura, Mossos i Seprona reforçaran i ampliaran les actuacions de vigilància contra l'expansió de la plaga del cargol poma al Delta de l'Ebre amb campanyes informatives i de sensibilització sobre les condicions de neteja i desinfecció de maquinària agrícola o altres vehicles de transport que puguin suposar un risc de trasllat accidental. | Summarization |
caBreu_abstractive_1163 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Les universitats catalanes encara estan lluny de l'equitat.
Si bé la universitat hauria de ser representativa de la societat, segons un estudi fet per la Xarxa Vives i que ha enquestat més de 40.000 estudiants universitaris, les dades demostren que Catalunya encara està lluny d'aconseguir-ho: la classe predominant és l'alta, amb un 55% d'alumnes d'aquest grup als graus i un 58% als màsters.
Parlar de classes no és senzill, el catedràtic de Sociologia i vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, explica que per establir aquests resultats s'ha partit de la diferenciació segons nivell formatiu dels progenitors.
Existeixen moltes fórmules per establir "classes socials", i aquest estudi parteix de la formació superior dels progenitors.
Les carreres reprodueixen les tasques de l'àmbit domèstic
Les dones són majoria a la universitat (62%) però la seva presència és encara minoritària en les Enginyeries (32%) i titulacions mixtes (44%).
Segons l'estudi publicat, les dones s'orienten preferentment cap a les àrees de salut i de cura, mentre que els homes ho fan cap a les que tenen a veure amb l'espai exterior de poder i de presa de decisions.
Ariño apunta que en les titulacions més masculinitzades les dones tenen una pitjor percepció de les capacitats pròpies i del reconeixement extern, el que anomena "la síndrome de la impostora".
Segons Ariño, "les dones tenen la sensació que ascendeixen quan entren en un àmbit masculí, se senten intruses per estar en un sector que no senten seu i es culpabilitzen".
Les famílies, el principal suport econòmic per estudiar
El 58% dels estudiants de grau viu a casa dels progenitors i finança els estudis universitaris amb els ingressos de pares i mares.
En el cas dels estudiants de màster, les famílies que financen l'alumnat són un 43%.
Pel que fa a la resta de les fonts de finançament, un 18% dels estudiants de grau es sufraguen les despeses amb beques, un 12% ho fa treballant simultàniament i un 7% treballa durant les vacances.
Un altre dels aspectes que es destaquen a l'estudi és la mobilitat internacional, amb programes com el conegut Erasmus: només un 8% dels estudiants participa en aquests programes, malgrat que un 37% assegura que voldria fer-ho.
Per al 90% de l'alumnat, les dificultats econòmiques són una barrera important, de manera que són els estudiants de classe alta els que estudien a l'estranger, gràcies sobretot al suport econòmic dels progenitors (63%).
Els estudiants de classes socials mitjana i baixa estan per sota de la mitjana, amb un 4,7% i un 6% respectivament.
Millors expectatives entre l'estudiantat i poca innovació
Respecte a l'últim estudi que va fer la Xarxa Vives l'any 2015, els alumnes universitaris tenen ara millors expectatives de futur: el 54% creu que els estudis li seran útils per assegurar-se bons ingressos (l'any 2016 ho considerava el 40%).
El 80% considera que els estudis els serviran per aconseguir feines interessants.
Finalment, l'estudi també conclou que només el 5% de les metodologies són innovadores, malgrat ser en plena revolució digital.
Quines són aquestes metodologies?
Ariño explica que són, per exemple, les classes inverses, classes semipresencials, simulacions...
En altres paraules, el 65% de les classes continuen sent amb la metodologia tradicional: classes magistrals, avaluació final i exàmens escrits.
Només un 30% fan servir metodologies actives (participació de l'alumnat, treballs en grup, avaluació contínua...).
"Molta feina per fer" i un Pla Bolonya per arribar
"No hi ha ni igualtat ni equitat", sentencia Ariño.
"És veritat que hi ha més equitat que fa 20 anys, però encara queda molta feina per fer perquè a través de l'estudi hem comprovat que hi ha desigualtats pel que fa a l'accés, la distribució de les branques, els nivells, els màsters, en mobilitat...", considera.
Ariño defensa que l'eficiència en progrés dels estudiants és una tasca que recau en mans de les universitats.
En aquesta línia, critica que el sistema universitari tampoc hagi sabut arribar a les persones de més de 25 anys, que han reduït les seves matriculacions.
"Potser encara ens hem d'esperar un temps per veure els efectes positius que ens havien promès amb el Pla Bolonya", diu el catedràtic.
"El fracàs escolar elevat afecta les universitats, als fills de les famílies desfavorides que ja no arriben a l'educació superior", afegeix Ariño, que clama "el sistema té un deute pendent cap a les famílies en situació vulnerable". | L'equitat a les universitats catalanes encara és un concepte lluny de la realitat. En un estudi realitzat per la Xarxa Vives a més de 40.000 estudiants universitaris, les dades demostren que a Catalunya la majoria dels estudiants de graus i màsters són de classe alta, resultats que s'han establert partint del nivell formatiu dels progenitors. | Summarization |
caBreu_abstractive_2355 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | La Fundació Doctor Ferran per la recerca del càncer de mama, amb la iniciativa del grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la gerència a l'Ebre de l'ICS, ha posat en marxa el projecte Emma (acrònim d'Ebre i mama).
La iniciativa "s'ha posat a volar" sota el símbol d'una flamenca del Delta, "malalta, que necessita ajuda" i amb un vídeo promocional amb destacats representants culturals i socials del territori.
La recerca pretén demostrar que la resposta immune de les pacients amb càncer de mama és diferent si tenen ganglis limfàtics axil·lars afectats per metàstasi a les que no en tenen cap. Aquesta resposta té implicacions en l'evolució de la malaltia i en la supervivència de les pacients.
L'Emma necessita la col·laboració de la ciutadania per poder contribuir des de les Terres de l'Ebre a donar un important impuls a la investigació del càncer de mama.
Per despertar consciències, s'ha posat a circular per les xarxes socials un vídeo promocional amb artistes, periodistes, escriptors, esportistes que es barregen amb imatges de pacients que estan lluitant contra la malaltia.
Es pot col·laborar amb aportacions econòmiques al web, fent difusió de la campanya, participant en les activitats que es faran al llarg de l'any o organitzant activitats solidàries amb el projecte.
El projecte durarà tres anys i es necessita un mínim de 150.000 euros per poder contractar més investigadors.
"Estem desbordats de feina i ens falta ajuda.
Tenim tantes coses a fer que cal contractar durant tres anys un investigador, atreure talent al territori i que es quedi", ha assegurat López.
"Sempre estem invisibilitats, fa més de quinze anys que fem recerca al territori, som un grup consolidat i hem decidit sortir perquè la crisi ha fet molt mal i en l'àmbit de recerca encara més.
Hem aconseguit sobreviure però necessitem fons per seguir treballant i calia donar-li visibilitat a les coses que es fan des del territori", ha afegit.
La Lliga Contra el Càncer aportarà 30.000 euros a l'Emma i també es concretarà aviat una aportació de la Cambra de Comerç de Tortosa.
L'objectiu de la recerca
L'objectiu del projecte és fer un estudi en profunditat, sobre la resposta immune dels ganglis de les aixelles en pacients amb càncer de mama.
Es vol avaluar, mitjançant diferents tipus de tincions i procediments d'anàlisi d'imatges microscòpiques digitals – de malaltes dels últims deu anys-, quines diferències hi ha a les cèl·lules immunes entre pacients amb metàstasi o sense en aquests ganglis.
"Les cèl·lules immunes tenen un paper important en l'eliminació de cèl·lules anormals i tumorals però el tumor té mecanismes d'enganyar o passar desapercebut a aquestes cèl·lules", ha explicat Carlos López, biòleg i director del projecte Emma.
Els humans tenen entre 20 i 40 ganglis limfàtics a l'aixella.
Quan el tumor de mama realitza metàstasi als ganglis de l'aixella, no acaba envaint tots els ganglis, de manera que les pacients tenen ganglis amb metàstasi o sense.
Si la primera línia de defensa del sistema immune contra el tumor és a la mateixa mama, la recerca avaluarà què passa en la segona línia de defensa, en el microambient tumoral: els ganglis axil·lars que no han estat envaïts per la metàstasi.
"Ens centrem en la resposta immune dels ganglis limfàtics de l'aixella perquè és un dels primers llocs on el tumor sol fer metàstasis i mirem la resposta dels ganglis no afectats i si s'altera a causa de la presència de càncer.
Sobre això hi ha molt pocs estudis", ha assenyalat el biòleg.
Les pacients que no han fet metàstasi a l'aixella tenen tots els seus ganglis sense cèl·lules tumorals.
Conèixer els canvis de la resposta immune en els dos tipus de pacients és la hipòtesi inicial de l'estudi.
A més, es vol demostrar que aquestes diferències poden tenir implicacions en l'evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients. | El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la recerca del càncer de mama que té l'objectiu d'estudiar en profunditat la resposta immune dels ganglis axil·lars en pacients amb càncer de mama. Es realitzen tincions i procediments d’anàlisi d’imatges microscòpiques digitals per diferenciar cèl·lules immunes entre pacients amb i sense metàstasi en aquests ganglis. | Summarization |
caBreu_abstractive_813 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | L’actriu i productora de cinema nord-americana Susan Sarandon rebrà el Gran Premi Honorífic del Festival de Cinema de Sitges 2017.
La ‘gran dama’ del cinema fantàstic serà reconeguda amb un dels premis honorífics per la seva extensa filmografia plena de títols memorables, segons que ha destacat l’organització de l’esdeveniment.
La cinquantena edició del festival lliurarà un premi ‘Màquina del Temps’ al també actor i productor Santiago Segura, en reconeixement a la seva trajectòria i es premiarà al director William Friedkin amb el Gran Premi Honorífic.
La programació del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya inclou l’últim film de Yorgos Lanthimos, comptarà amb el retorn de Jaume Balagueró amb Musa i estrenarà l’adaptació de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, La Pell Freda.
Després del seu pas per Cannes, Sitges projectarà un dels films més esperats de l’edició d’aquest any, The Killing of a Sacred Deer.
La nova proposta del realitzador grec Yorgos Lanthimos és un dels plats forts de la Secció Oficial Fantàstic.
Es tracta d’un pertorbador thriller psicològic amb un repartiment encapçalat per Colin Farrell i Nicole Kidman.
De la secció oficial de Cannes arribarà Jupiter’s Moon, un drama fantàstic hongarès de Kornél Munduczó i del Festival de Tribeca es podrà veure My Friend Dahmer i The Endless.
Ana Lily Amirpour presentarà The Bad Batch, gran premi del jurat a Venècia 2016.
La producció mexicana El Habitante, dirigida per Guillermo Amoedo i produïda per Nicolás López serà a la secció oficial en première mundial.
També a la mateixa secció es projectarà el film d’acció Bushwick, de Jonathan Milott i Cary Murnion.
Aquest darrer treball és una peça d’Alexandre O. Philippe, que serà a la secció oficial Fantàstic, que analitza l’escena de la dutxa de Psicosi d’Alfred Hitchcook.
Una secció oficial ‘amb to trencador’
El festival mostrarà exemples de cinema espanyol diferent i autoral amb treballs com Maus de Gerardo Herrero i Dhogs d’Andrés Goteria.
A la secció dedicada al thriller es presentaran La villana, Wind River, A Prayer Before Dawn, Jalibreak, Mon garçon i Le serpent aux mille coupures.
Pel que fa a Panorama Fantàstic, la secció projectarà mon mon mon Monsters!, Replace, Still/Born i The Heretics.
Com a propostes més emergents i experimentals, la programació inclou Boys in the trees, A Gentle Creature, Dawson City: Frozen Time o Arder.
En el terreny de l’animació, es comptarà amb el guanyador del premi al millor llargmetratge del Festival d’Annecy, Masaaki Yuasa, amb Lu Over the Wall.
Aposta pel talent català
Sala ha dit que la resolució del Tribunal Constitucional que tomba la taxa de l’audiovisual català és una mala notícia perquè per un sector desemparat era una bona idea.
El director del festival ha afegit que és un error, tot i que respecten la decisió judicial.
Estrena de la segona temporada d’Stranger Things
El festival estrenarà la segona temporada d’Stranger Things amb un esdeveniment especial en col·laboració amb Netflix.
La sèrie dirigida pels germans Duffer s’ha convertit en un autèntic fenomen de fans arreu del món.
Paral·lelament, una de les sensacions de Cannes 2017, el film Okja de Bong Joon-ho, també es projectarà en pantalla gran.
Coincidint amb els cinquanta anys, l’Étrange Festival de París acollirà un focus de cinema fantàstic català a la seva 23a edició, entre el 8 i el 10 de setembre.
Precisament, Jaume Balagueró farà selecció de les cintes que es projectaran, dos títols clàssics i diversos curtmetratges del gènere.
En aquesta 50a edició torna el Sitges Campus, l’espai en col·laboració amb les universitats i escoles de cinema catalanes.
Durant el festival s’organitzarà el curs ‘Dràcula i el vampirisme en el cinema fantàstic’, dirigit pel professor de la Universitat de Barcelona, Jordi Ojeda, i pel director del festival Àngel Sala.
En aquest curs s’analitzarà el mite de Dràcula en el cinema, es destacaran les pel·lícules de culte més significatives i es farà un repàs als vampirs del cinema asiàtic i a les noves tendències en els últims anys. | La popular actriu Susan Sarandon serà l'estrella convidada de la cinquantena edició del Festival de Sitges, que rebrà el Gran Premi Honorífic d'aquest festival de terror. El director del festival ha dit que la presencia de l'actriu serà clau i estarà molt relacionada amb la temàtica principal d'aquesta edició, que programarà una retrospectiva de Dràcula. | Summarization |
caBreu_abstractive_2828 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, i el d'ERC, Quim Ayats, han llegit aquest migdia un manifest conjunt arran de la sentència del Tribunal Suprem.
"Condemnem una sentència que no només és infundada i injusta, sinó també cruel", ha llegit Madrenas.
Al manifest, que han llegit a la plaça del Vi on s'hi han concentrat unes 8.000 persones, també asseguren que "l'única sortida" davant la "repressió" i la "regressió democràtica" de l'estat espanyol és la independència de Catalunya: "Com el dia U d'octubre, ni perdonem ni oblidem", han subratllat.
Segons els tres partits, amb aquesta sentència el Suprem "ha fet efectiu, de manera definitiva, 'l'a por ellos' judicial".
L'acte ha acabat amb el cant dels Segadors, crits a favor de la independència i reclamant la llibertat dels líders independentistes.
A les dotze del migdia, l'alcaldessa de Girona i els caps de llista de Guanyem Girona i ERC han sortit a la plaça del Vi, a les portes de l'ajuntament, per llegir el comunicat conjunt dels tres grups municipals.
A la plaça hi havia concentrades unes 8.000 persones, segons dades dels Mossos d'Esquadra.
"El Tribunal Suprem ha condemnat avui a penes que sumen 100 anys de presó a unes persones que tot el que han fet és complir el mandat democràtic sorgit de les urnes", ha començat llegint Madrenas.
El comunicat conjunt denuncia que, amb aquesta sentència, l'estat espanyol "ha confirmat la regressió democràtica amb una interpretació de les lleis contràries als drets fonamentals i a l'esperit de la pròpia normativa" i avala "la persecució política".
JxCat, Guanyem Girona i ERC subratllen que la resolució del Suprem "ha canviat les regles del joc" perquè "ha alterat el marc jurídic d'una manera que impactarà sens dubte en les generacions futures": "Avui s'ha fet efectiu, de manera definitiva, 'l'a por ellos' judicial".
Els tres partits condemnen una sentència que qualifiquen "d'infundada i injusta" i, també, "cruel per als condemnats i per a les seves parelles, fills, pares i també per als seus amics i per a tots nosaltres".
El comunicat que ha llegit l'alcaldessa de Girona considera que el tribunal "ha donat per bo un relat pensat, dissenyat i executat per les clavegueres de l'Estat, amb l'únic objectiu d'esclafar els anhels democràtics d'una part majoritària de la societat catalana".
"Una barbaritat que ens obliga a mantenir-nos mobilitzats com mai", afegeix.
Madrenas, Salellas i Ayats han volgut fer arribar "escalf i solidaritat" als líders independentistes condemnats: "Ara més que mai és el moment d'agrair-vos, a vosaltres i a les vostres famílies, la vostra fermesa, el vostre coratge i la vostra dignitat, esteu privats de llibertat perquè vau lluitar perquè nosaltres la poguéssim tenir.
No ens quedarem amb els braços plegats".
Els tres partits adverteixen que l'estat espanyol està "cuinant a foc lent" la "clara regressió i persecució per terra, mar i aire dels drets més fonamentals": "Estan dinamitant drets que no s'havien posat en qüestió des de la dictadura, i tot això s'està fent en connivència i coordinació entre els poders judicial i polític espanyols, i amb el silenci còmplice i vergonyós d'Europa".
JxCat, Guanyem i ERC han defensat el caràcter "cívic i pacífic" del moviment independentista català i han criticat les condemnes als líders independentistes per "defensar ideologies polítiques".
Per això, critiquen que la resposta de l'Estat a "les accions no-violentes de l'independentisme" ha estat "la repressió, la judicialització i la criminalització".
També recorden que aquesta ofensiva contra l'independentisme català no acaba aquí: "No oblidem que aquesta estratègia repressiva de l'Estat manté a nou persones més pendents d'un altre judici, set de les quals en presó preventiva".
Els líders dels tres partits independentistes fan una crida a la mobilització: "Són moments greus, complicats, on cal més que mai mantenir la serenor per afrontar aquest nou escenari amb una defensa contundent i radicalment democràtica dels nostres ideals".
Per a JxCat, Guanyem i ERC "l'única sortida és la independència, la construcció d'una república catalana" per garantir "una societat lliure i justa".
"No ens guanyaran, aprofitem aquest moment per alçar-nos novament contra la repressió.
Reprenguem la iniciativa, i mantinguem-nos ferms i convençuts en el camí cap a la construcció de la república catalana independent", acaba el manifest. | Aquest migdia, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i els caps de llista de Guanyem Girona i ERC, han sortit a la plaça del Vi on hi havia concentrades unes 8.000 persones, per llegir el comunicat conjunt dels tres grups municipals, el qual denuncia la "repressió" i la "regressió democràtica" de l'estat espanyol. | Summarization |
caBreu_abstractive_494 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | La Mostra d’Igualada – 27a Fira de Teatre Infantil i Juvenil s’ha acomiadat aquest diumenge amb prop de 35.000 espectadors.
Aqueta edició també ha estat marcada per l’estrena de la Llotja professional, que s’ha traslladat al Museu de la Pell i ha acollit un total de 642 professionals acreditats i 33 estands de companyies i entitats.
En total, la mostra ha reunit 55 companyies que han dut a terme 102 representacions.
Dels 56 espectacles que s’han vist, 16 han estat estrenes (7 d’absolutes i 9 a Catalunya).
Enguany hi ha hagut rècord d’inscripcions i els muntatges han estat escollits entre més de 430 propostes presentades.
L’ocupació de les sales ha estat d’un 81%.
El bon temps ha acompanyat la fira i tant les sales com els carrers de la ciutat s’han vist plens durant els quatre dies.
El director artístic del certamen, Pep Farrés, ha fet una valoració molt positiva de l’edició i s’ha mostrat molt satisfet de les apostes noves d’aquest any, com la Mostra Jove i el trasllat de la Llotja al Museu de la Pell.
D’una banda, Farrés ha explicat que la Mostra Jove ha tingut ‘molt bona acollida’, tant de públic com dels professionals, i considera que ara ‘cal un segon pas, que és que els programadors també apostin pel teatre per a joves i incorporin aquestes propostes a les seves programacions’.
L’aposta pel públic jove
La Mostra ha esta marcada per una forta aposta pel públic jove, de 12 a 18 anys, que de dijous a diumenge han pogut veure fins a 13 espectacles en un mateix espai: l’Escorxador.
Molts dels muntatges de pagament de la Mostra Jove han exhaurit les entrades i, segons els organitzadors, l’Escorxador ha comptat amb una molt bona afluència de públic.
A banda els espectacles, aquest espai també ha acollit trobades, col·loquis, un concert, un dinar popular i un taller de percussió.
Farrés ha explicat que la propera edició de la Mostra ha de ser la de consolidació de l’espai destinat als joves de 12 a 18 anys, que probablement repetirà a l’Escorxador.
‘Hem d’aconseguir que la Mostra Jove agafi entitat com a marca i que els joves s’ho sentin seu’, ha apuntat Farrés, que creu que en el futur caldrà incorporar més propostes impulsades pels mateixos joves i també que puguin participar en aspectes organitzatius de l’espai.
Nova ubicació per a la Llotja professional
El canvi ha estat valorat positivament pels professionals i, per aquest motiu, l’any que ve hi tornarà.
Engany també s’ha recuperat l’àrea d’expositors amb 22 estands disponibles.
Segons Farrés, els professionals han valorat molt positivament la renovació de l’espai, com també la vintena d’activitats que s’hi han dut a terme.
D’aquestes, 265 entitats són catalanes i la resta provenen de fora de Catalunya.
Els escolars, en augment
Es destaca també un augment important en els passis escolars, que aquest any ha arribat als 4.100 alumnes, 1.400 més respecte de l’any passat.
En total, s’han proposat 28 passis de 18 espectacles entre dijous i divendres.
L’alumnat assistent comprèn des de P4 fins a alumnes de batxillerat.
Per primer cop, les famílies igualadines han obert les portes de casa seva per acollir les companyies de fora de Catalunya, una experiència que l’organització valora molt positivament i que espera repetir i augmentar l’any que ve.
D’una altra banda, també s’han organitzat tallers en què han participat nens i joves d’Igualada per actuar als espectacles de Carla Rovira i de la Big Band Basket Beat Barcelona.
La Mostra ha organitzat també el II Concurs de crítica teatral infantil i juvenil, que s’allarga fins el 25 d’abril; el Joc del Comerç, per trobar coets als aparadors del centre d’Igualada, i el Premi al millor espectacle de la Mostra, juntament amb la Fundació Catalunya-la Pedrera.
Aquest últim premi donarà un guardó al millor espectacle del festival que haurà estat escollit pel públic a partir de les urnes i les butlletes que es donen a les sortides dels espectacles. | La Mostra d’Igualada, 27a Fira de teatre Infantil i Juvenil, tanca la seva edició amb un balanç molt positiu, ja que ha continuat creixent i consolidant-se en els seus diversos vessants. En el darrer recompte, que inclou els espectacles de diumenge a la tarda, La Mostra calcula haver arribat enguany als 35.000 espectadors. | Summarization |
caBreu_abstractive_1124 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | El Doctor Music Festival ha reunit aquest dilluns a Londres mànagers, representants i premsa internacional per promocionar entre la indústria musical britànica el seu anunciat retorn.
Una "reencarnació" de l'històric esdeveniment, que aquest diumenge s'ha anunciat que se celebrarà a Escalarre (el Pallars Sobirà) els dies 12, 13 i 14 de juliol amb un nou accent sostenible, segons ha anunciat el seu director, Neo Sala.
El festival, encara sense artistes confirmats però amb la pàgina web ja en marxa, vol créixer fins els 50.000 espectadors diaris però amb una petjada ecològica mesurada al territori, i col·laborant amb l'agricultura i ramaderia locals.
A més, el xef Albert Adrià s'ha aliat amb l'esdeveniment, on traslladarà el seu equip del restaurant Tickets per oferir una proposta gastronòmica complementària a la resta d’oferta dins del recinte.
The Groucho Club, ubicat al Soho londinenc, ha acollit l'acte promocional amb què el Doctor Music Festival ha volgut presentar-se a la indústria musical britànica.
Mànagers i representants d'artistes internacionals (Muse, Marck Knopfler, Arcade Fire o Red Hot Chili Peppers i Robbie Williams, entre altres, confirmats per l'organització) i mitjans locals i internacionals (Rolling Stone, Associated Press o The Guardian) estaven convocats per conèixer detalls del retorn del festival de les Valls d'Àneu vint anys després.
El director de la promotora Doctor Music, Neo Sala, ha assenyalat que la visita a Londres respon a l'intent de posicionar amb temps el festival dins de la gran oferta actual de d'esdeveniments europeus d'aquest tipus.
El festival no ha anunciat encara el nom de cap dels artistes participants ("dos anys i mig abans és impossible tenir cartell", ha afirmat Sala).
La visita a Londres ha servit, també, per anunciar les dates definitives de l'esdeveniment (12, 13 i 14 de juliol de 2019), així com per pregonar "un missatge de sostenibilitat, de sobirania alimentària i de recolzament al territori".
En aquest sentit, el festival ha avançat que tot el menjar que s'hi consumirà provindrà d'agricultura i ramaderia ecològiques, prioritàriament de l'entorn de les Valls d'Àneu.
Aquest esperit agrada a la Diputació de Lleida perquè entronca amb la promoció de la zona com a destí de turisme ecològic i sostenible.
Objectiu, 50.000 assistents diaris
D'altra banda, Doctor Music ha informat que l'aforament creixerà ostensiblement, i que aspiren a acollir 50.000 espectadors diaris (40.000 amb abonament, 10.000 amb entrada d'un dia).
"Amb 40.000 persones diàries el festival serà sostenible", ha quantificat el director general del soci de Doctor Music en aquesta empresa, In cow we trust, Chema Arnedo.
El nombre màxim d'espectadors dels festivals originals havia estat de 28.000 persones.
En conseqüència, també ha crescut l'extensió dels terrenys que s'ocuparan en aquest indret de les Vall d'Àneu.
Si als anys 90 el recinte arribava a les 90 hectàrees, el 2019 en seran 140.
Albert Adrià, xef convidat
L'acte promocional celebrat a Londres ha comptat amb la presència del xef Albert Adrià i el menjar que ha preparat amb el seu equip del restaurant Tickets de Barcelona.
I és que Adrià i tot l'equip del Tickets tancaran el restaurant de Barcelona durant els dies que se celebra l'esdeveniment, i es traslladaran al festival.
Allà oferiran una proposta gastronòmica –encara per decidir- d'acord amb la filosofia del festival "i a la vegada divertida".
Adrià no vol reproduir la fórmula "exclusiva" del restaurant barceloní, i es planteja poder servir uns 400 comensals per jornada.
"Començant a peu dret i acabant asseguts", el cuiner preveu enllestir una proposta culinària que rondarà els 70 o 80 euros per persona, segons ha calculat orientativament aquest dilluns.
La resta de l'oferta gastronòmica dins del recinte tindrà preus més assequibles i no serà en cap cas "menjar escombraria", ha remarcat Neo Sala.
"El millor festival que s'ha fet mai"
Neo Sala ha argumentat que una de les raons que més l'han "animat" a repetir l'experiència del Doctor Music Festival és la predisposició del territori.
"Entre tots farem el millor festival que s'ha fet mai", ha proclamat.
Prèviament, Sala havia remarcat que el retorn del Doctor Music Festival és puntual i d'esperit commemoratiu.
No hi ha, doncs, previsió de donar continuïtat a l'esdeveniment, han declarat aquest diumenge els seus responsables a Londres. | El Doctor Music Festival tornarà l'estiu del 2019 en un certamen que preveu reunir a 50.000 espectadors a Escalarre (el Pallars Sobirà) en un recinte de 140 hectàrees. Serà com una "reencarnació" de l'històric esdeveniment dels anys 90 que, segons assegura el director Neo Sala, serà "el millor festival que s'ha fet mai". | Summarization |
caBreu_abstractive_2258 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | Implementar tecnologies més respectuoses amb el medi ambient, aconseguir un estalvi d'aigua, millorar les condicions laborals o incorporar les dones en punts concrets del procés són alguns dels objectius que s'ha marcat el programa de formació per als adobers del Marroc que s'està duent a terme aquesta setmana a Igualada.
Una trentena d'empresaris del sector de la pell, tècnics i professors universitaris marroquins reben sessions de formació al Campus Universitari d'Igualada i visiten algunes de les fàbriques de la ciutat amb l'objectiu "que es posin al dia en les tecnologies més modernes i respectuoses amb el medi ambient", segons ha explicat un dels organitzadors del curs, Pere Carles.
"Al Marroc estan anys enrere respecte la nostra situació i, si no resolen alguns problemes, el sector podria estar compromès", ha apuntat Carles.
El Gremi de Blanquers d'Igualada, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament d'Igualada, ha engegat un projecte per millorar les condicions tècniques dels blanquers del Marroc, que contempla diferents sessions de formació i assessorament.
Aquesta setmana, una delegació d'una trentena de treballadors marroquins estan a Igualada amb l'objectiu d'observar com treballen els adobers igualadins i traslladar al Marroc la implementació de tecnologies més respectuoses amb el medi ambient, aconseguir un estalvi d'aigua, millorar les condicions laborals o incorporar les dones en punts concrets del procés.
Segons ha explicat a l'ACN el coordinador de l'expedició, Pere Carles, l'objectiu general del programa és ajudar en l'aplicació de tecnologies netes i millorar el procés de treball al Marroc en qüestions com la seguretat en el treball i la qualitat.
El projecte s'ha desenvolupat, en una primera fase, a Fès (Marroc) i, en aquests moments, es duu a terme la segona fase del projecte amb la visita dels treballadors marroquins perquè puguin conèixer com es treballa la pell a Igualada i, posteriorment, puguin transmetre els coneixements que han adquirit a la resta de treballadors del sector.
Carles ha expressat que al Marroc "estan anys enrere" respecte la situació laboral de Catalunya i considera que "si no resolen alguns dels problemes que tenen el sector podria estar compromès".
Entre els eixos de treball que es tracten, s'hi troba la seguretat i salut laboral; la política de gènere per afavorir el paper de les dones en el circuit productiu; i l'impacte ambiental i eficiència energètica per millorar en el respecte al medi ambient.
El coordinador del projecte ha explicat que a algú li pot sorprendre que el Gremi de Blanquers d'Igualada formi els adobers marroquins, ja que "es poden veure com a competència".
Amb tot, Carles ha apuntat que el Gremi vol que "tots els productes que arribin al mercat ho facin amb igualtat de condicions i actualment les pells que arriben de molts llocs del món no han passat pels processos mediambientals adequats, de manera que els preus són diferents i les condicions laborals també".
"Conscients de la responsabilitat social, els adobers d'Igualada s'ofereixen per ajudar el sector d'altres països i mostrar el model d'èxit que hi ha aquí", ha afegit Carles.
Alguns dels integrants de la delegació marroquina coincideixen a afirmar que la visita a Igualada és molt interessant, ja que la manera de treballar la pell al Marroc "encara és molt tradicional, mentre que a Igualada està tot molt més industrialitzat".
Així s'expressava Hassan Akroumi, president de la Federació de cooperatives artesanes d'adobers de Marràqueix, qui ha apuntat que el seu objectiu és "millorar la situació dels treballadors del Marroc i importar algunes maneres de treballar més mecanitzades".
També es mostrava satisfeta amb la visita una estudiant de la Universitat de Fès, Hasna Ouhami, qui ha relatat que "la visita a Igualada és molt important per nosaltres per desenvolupar la nostra experiència en aquest camp".
Avui en dia les adoberies d'Igualada exporten més d'un 80% de la seva producció a mercats com l'europeu, l'asiàtic o l'americà.
Moltes de les empreses igualadines treballen per marques de luxe internacionals, motiu pel qual es requereix molta exigència en tot el procés productiu. | El sector de la pell a Igualada reforça els vincles amb els seus homòlegs del Marroc amb un programa de formació que s'està duent a terme aquesta setmana a Igualada, que els permet implementar tecnologies més respectuoses amb el medi ambient, aconseguir un estalvi d'aigua, millorar les condicions laborals o incorporar les dones en punts concrets del procés. | Summarization |