text
stringlengths
4
1.54k
Eth Plen deth Parlament, ena session aguda eth 6 d'abriu de 2022, a prepausa deth Grop Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, deth Grop Parlamentari d’Esquerra Republicana e deth Grop Parlamentari de Junts per Catalunya, un còp escotada era Junta de Pòrtavotzs e d’acòrd damb er article 138 deth Reglament, a acordat de tramitar dirèctament e en lectura unica era Proposicion de lei de reforma dera Lei 2/2009, deth 12 de hereuèr, deth Conselh de Garanties Estatutàries (tram.
Fin finau, d’acòrd damb çò qu'establissen er article 55.2 der Estatut d’autonomia e er article 138 deth Reglament deth Parlament, a aprovat era lei següenta:
Er article 76 der Estatut d’autonomia de Catalonha cree eth Conselh de Garanties Estatutàries e er article 77 determine qu'ua lei deth Parlament ne regule, entre d'auti ahèrs, era composicion e er estatut des membres.
Era lei que, d’acòrd damb er Estatut d’autonomia, regule eth Conselh de Garanties Estatutàries ei era Lei 2/2009, deth 12 de hereuèr, era quau establís qu'es membres deth Conselh son nomentadi per un periòde de nau ans e que se renauissen per tèrci cada tres ans.
Era renovacion parciau e periodica des membres deth maxim organ juridic consultatiu dera Generalitat ei un element essenciau entara sua independéncia e eth sòn foncionament regular, pr'amor que ne garantís era continuitat sense cambiaments brusqui ena composicion, evite eth reflèxe extrem*** dera majoria parlamentària d’ua determinada conjonturau e permet ajustar era institucion ara evolucion sociau, politica e dera cultura juridica.
Eth hèt que, en passat mès recent, eth Parlament de Catalonha non age hèt es propòstes de designacion de membres deth Conselh de Garanties Estatutàries enes tèrmes legaument establidi a provocat ua notabla disfoncion, en sens de contravier ara volontat exprimida peth legislador en alongar es mandats pes prorrògues produsides e peth hèt de descompassar era renovacion entre es nomentaments que corresponen ath Parlament e es que corresponen ath Govèrn.
Entà hèr possible eth restabliment dera dinamica de renovacion des membres deth Conselh de Garanties Estaturàries, aguesta lei redusís eth mandat des conselhèrs de nau a sies ans, e establís un regim transitòri entàs conselhèrs designadi peth Parlament e un sistèma transitòri de renovacion des conselhèrs designadi peth Govèrn, entà acabar establint era periodicitat enes renovacions des conselhèrs regulada pera naua redaccion der article 3.
Article 1.
Se modifiquen es apartats 4 e 5 der article 3 dera Lei 2/2009, deth 12 de hereuèr, deth Conselh de Garanties Estatutàries, que demoren redigidi dera manèra següenta:
Es membres deth Conselh de Garanties Estatutàries son nomentadi per un periòde de sies ans, e non poden èster reelegidi.
Article 2.
Se hig hig ua disposicion transitòria, era cincau, ara Lei 2/2009, deth 12 de hereuèr, deth Conselh de Garanties Estatutàries, damb eth tèxte següent:
Eth Parlament e eth Govèrn, laguens deth periòde de dus mesi des dera entrada en vigor dera tresau lei de modificacion d’aguesta lei, an de designar es membres deth Conselh de Garanties Estatutàries que corresponen de conformitat damb er article 3, e prepausar-ne eth nomentament ath president dera Generalitat.
Abans que finalize eth mandat de sies ans des dera prenuda de possession des membres deth Conselh de Garanties Estatutàries designadi peth Parlament, s'a de hèr ua triga entà determinar es tres membres as quaus s'alongarà eth mandat, excepcionaument, pendent tres ans entà ajustar era renovacion deth Conselh a çò que dispòse er article 3.
Era renovacion parciau des membres deth Conselh de Garanties Estatutàries designadi a prepausa deth Govèrn, ar efècte de çò que dispòse er article 3.5, s'a d'ajustar as critèris següents:
Eth Govèrn non a de hèr cap de designacion en 2024.
Eth Govèrn a de designar en 2026 un membre deth Conselh de Garanties Estatutàries entà corbir era vacanta deth que finalize eth mandat.
Eth Govèrn a de designar en 2028 dus membres deth Conselh de Garanties Estatutàries entà corbir es vacantes des que finalizen es mandats iniciadi, en un cas, en 2019 e, en un aute, en 2022.
Ena prumèra reünion deth Conselh de Garanties Estatutàries posteriora ara renovacion des membres d’acòrd damb era letra c, s'a de hèr ua triga entre es dus membres deth Conselh nomentadi a prepausa deth Govèrn entà determinar eth que finalizarà eth mandat ath cap de dus ans d’auer estat nomentat.
Disposicion finau.
Aguesta lei entre en vigor eth dia que se publique en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Eth Plen deth Parlament, ena session aguda eth 6 d'abriu de 2022, a prepausa deth Grop Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, deth Grop Parlamentari d’Esquerra Republicana e deth Grop Parlamentari de Junts per Catalunya, un còp escotada era Junta de Pòrtavotzes e d’acòrd damb er article 138 deth Reglament, a acordat de tramitar dirèctament e en lectura unica era Proposicion de lei de modificacion dera Lei 14/2008, deth 5 de noveme, dera Oficina Antifrau de Catalonha (tram.
Fin finau, d’acòrd damb çò qu'establissen er article 55.2 der Estatut d’autonomia e er article 138 deth Reglament deth Parlament, a aprovat era lei següenta:
Er article 8 dera Lei 14/2008, deth 5 de noveme, dera Oficina Antifrau de Catalonha, dispòse qu'en comandament*** dera Oficina Antifrau de Catalonha i é eth director o directora, nomentat segons aquerò qu'establís era madeisha lei, qu'a d’exercir eth cargue damb plea independéncia e objectivitat, e tanben dispòse qu'eth sòn mandat ei de nau ans des dera data en qué ei elegit peth Parlament e que non pòt èster renauit.
Entà unificar era durada deth mandat des organs estatutaris, e ua auta de natura consultativa o fiscalizadora analòga, ei aconselhable redusir de nau a sies ans eth mandat deth director o directora dera Oficina Antrifau de Catalonha, sense possibilitat de reeleccion.
Article unic.
Se modifique er apartat 4 der article 8 dera Lei 14/2008, deth 5 de noveme, dera Oficina Antifrau de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:
Disposicion transitòria.
Eth mandat deth director dera Oficina Antifrau de Catalonha nomentat damb anterioritat ara entrada en vigor d'aguesta lei se regís pera regulacion en vigor en moment que siguec nomentat.
Disposicion finau.
Aguesta lei entre en vigor londeman d’auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Eth Plen deth Parlament, ena session aguda eth 6 d'abriu de 2022, a prepausa deth Grop Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, deth Grop Parlamentari d’Esquerra Republicana e deth Grop Parlamentari de Junts per Catalunya, un còp escotada era Junta de Pòrtavotzs e d’acòrd damb er article 138 deth Reglament, a acordat de tramitar dirèctament e en lectura unica era Proposicion de lei de modificacion dera Lei 24/2009, deth 23 de deseme, deth Sindic de Grèuges (tram.
Fin finau, d’acòrd damb çò qu'establissen er article 55.2 der Estatut d’autonomia e er article 138 deth Reglament deth Parlament, a aprovat era lei següenta:
Er article 10 dera Lei 24/2009, deth 23 de deseme, deth Sindic de Grèuges, dispòse qu'eth sindic o sindica de grèuges ei elegit entà un periòde de nau ans e que non pòt èster reelegit entath mandat immediatament posterior.
Entà unificar era durada deth mandat des organs estatutaris, e d’auta de natura consultativa o fiscalizadora analòga, ei aconselhable redusir de nau a sies ans eth mandat deth sindic o sindica de grèuges, sense possibilitat de reeleccion.
Article unic.
Se modifique er article 10 dera Lei 24/2009, deth 23 de deseme, deth Sindic de Grèuges, que demore redigit dera manèra següenta:
Disposicion finau.
Aguesta lei entre en vigor londeman d’auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Lei 5/2008, deth 24 d’abriu, deth dret des hemnes a eradicar era violéncia masclista Tram.
Plen deth Parlament Eth Plen deth Parlament, ena session aguda eth dia 16 d'abriu de 2008, a debatut eth Dictamen dera Comission de Benèster e Immigracion referent ath Projècte de lei des drets des hemnes entara eradicacion dera violéncia masclista (tram.
Fin finau, d’acòrd damb er article 55.2 der Estatut d’autonomia e damb es articles 112 e 113 deth Reglament deth Parlament, a aprovat era següenta lei:
Lei deth dret des hemnes a eradicar era violéncia masclista Preambul I. Es hemnes an estat essenciaus en bastiment e era defensa des drets e es libertats ath long dera istòria.
Maugrat açò, ua grana part des nòstes societats non an reconeishut eth papèr istoric des hemnes e non n’an garantit es drets.
Era lei deth dret des hemnes a eradicar era violéncia masclista partís dera premissa qu'es drets des hemnes son drets umans.
Era violéncia masclista ei ua grèu vulneracion d’aguesti drets e un impediment entà qu'es hemnes poguen arténher era plea ciutadania, era autonomia e era libertat.
Era fin d’aguesta lei ei establir es mecanismes entà contribuïr ara eradicacion dera violéncia masclista que patissen es hemnes e reconéisher e auançar en garanties en çò que hè ath dret basic des hemnes a víuer sense cap de manifestacion d’aguesta violéncia.
Era luta contra era violéncia masclista ei part deth procès des hemnes entà hèr efectius es sòns drets e bastir un entorn que ne permete eth liure desvolopament.
Aguest trajècte a ua longa istòria en nòste país, gràcies ara quau es hemnes, maugrat es situacions advèrses, an desvolopat uns espacis pròpris d’autonomia.
Aguesta lei partís, en prumèr lòc, dera reconeishença des madeishes experiéncies des hemnes qu'an passat per diuèrses situacions de violéncia, a qui considère agents actives en procès de transformacion individuau e collectiva dera nòsta societat en çò que hè ara coneishença e ara superacion d’aguest conflicte.
Aguesta lei partís tanben dera reconeishença deth papèr istoric e pionèr des moviments feministes.
Era valor e era riquesa deth saber e des instruments d’analisi e d’intervencion desvolopades pes feminismes son fondamentaus entà compréner era origina dera violéncia masclista e poder eliminar-la.
Atau madeish, eth moviment de hemnes de Catalonha a agut un papèr essenciau en desvolopament des drets e ena creacion d’espacis de libertat entàs hemnes deth nòste país.
Donques, es aportacions hètes pes hemnes qu'an patit violéncia e pes grops de hemnes qu'an trabalhat e trabalhen contra es violéncies e es practiques feministes en defensa des drets des hemnes an estat considerades d’ua grana importància ena elaboracion d’aguesta lei, pr'amor qu'era reclamacion deth dret des hemnes a víuer sense violéncia masclista ei eth resultat des esfòrci de milèrs de hemnes qu'an denonciat es diuèrses manifestacions d’aguesta violéncia e an hèt possible, atau, incorporar fin finau aguest dret ara nòsta estructura juridica.
Cau reconéisher, ath madeish temps, era importància istorica e eth caractèr innovador e exemplar des actuacions politiques des entitats locaus en abordatge deth fenomèn, des dera responsabilitat publica.
Es entitats locaus e supralocaus an estat pionères en desplegament de mesures e servicis d’informacion, atencion o supòrt as hemnes en situacions de violéncia, an bastit espacis de coordinacion damb eth mon associatiu e an establit protocòls d’actuacion conjunta qu'an inspirat bona part des contenguts d’aguest tèxte legau.
Aguesta lei recuelh totes aguestes experiéncies e a era volontat de devier un instrument actiu e efectiu entà garantir es drets des hemnes e entà méter es instruments juridics entà excludir dera nòsta societat era violéncia masclista.
Era Lei non ei un punt finau, mès un punt de partida, ua part deth procès que s'aurà de completar damb es practiques de toti es encastres implicadi.
Es violéncies exercides contra es hemnes an estat nomentades damb diferents tèrmes: violéncia sexista, violéncia patriarcau, violéncia viril o violéncia de genre, entre d'auti.
En toti es casi era terminologia indique que se tracte d’un fenomèn damb caracteristiques diferentes de d’autes formes de violéncia.
Ei ua violéncia que patissen es hemnes peth solet hèt d'èste’n, en marc d’ues relacions de poder desiguals entre hemnes e òmes.
Aguesta lei reconeish eth caractèr especific e diferenciat d’aguesta violéncia e tanben eth besonh d’apregondir enes drets des hemnes entà includir es besonhs qu'an en espaci sociau.
Era Lei utilize era expression violéncia masclista pr'amor qu'eth masclisme ei eth concèpte que de forma mès generau definís es conductes de domeni, contròtle e abús de poder des òmes sus es hemnes e que, ath madeish temps, a imposat un modèl de masculinitat qu'encara ei avalorat per ua part dera societat coma superiora.
Era violéncia contra es hemnes ei era expression mès grèu e devastadora d’aguesta cultura, que non sonque des·hè vides, mès qu'impedís eth desvolopament des drets, era igualtat d’oportunitats e es libertats des hemnes.
Per aquerò, eth dret non pòt tractar aguest problèma sociau des d’ua perspectiva faussament neutrau, mès qu'es instruments legaus an de reconéisher aguesta realitat entà eliminar era desigualtat sociau que genère.
Entà arténher era igualtat materiau e non provocar ua dobla discriminacion, s’a de partir des desigualtats sociaus existentes.
Aguesta lei nèish en contèxte d’ua transformacion des politiques publiques qu'a er objectiu d’enquadrar normativament era transversalitat dera perspectiva de genre en toti es encastres e que contribuirà a hèr possible er exercici d’ua democràcia plea.
Se tracte, en definitiva, d’enfocar eth fenomèn dera violéncia masclista coma un problèma restacat ara reconeishença sociau e juridica des hemnes.
Era violéncia masclista se concrète en ua diuersitat d’abusi que patissen es hemnes.
A partir d’ací se distinguissen diferentes formes de violéncia –fisica, psicologica, sexuau e economica–, qu'an lòc en encastres concrèts, en marc d’ues relacions afectives e sexuaus, enes encastres dera parelha, familhau, laborau e sociocomunitari.
Era presenta lei tracte des manifestacions concrètes d’aguesta violéncia, ja soslinhades pes moviments de hemnes e qu'an estat recuelhudes pera normativa internacionau, europèa e estatau.
Era normativa internacionau, europèa, estatau, nacionau e locau a desvolopat un ample conjunt de drets e mesures entà eradicar es violéncies contra es hemnes.
Cau citar, entre d'autes, era Convencion sus era eliminacion de totes es formes de discriminacion contra era hemna (CEDAW), deth 1979, e eth Protocòl facultatiu corresponent, deth 1999.
Era Convencion reconeish exprèssament eth besonh de cambiar es actituds, mejançant era educacion des òmes e es hemnes,tà pr'amor de qu'accèpten era igualtat de drets e supèren es practiques e es prejudicis basadi enes ròtles estereotipadi.
Eth Protocòl establís eth dret des hemnes a demanar era reparacion pera violacion des sòns drets.
Era Conferéncia de Drets Umans, de Viena, deth 1993, proclamèc qu'es drets umans des hemnes e des mainades son part integrau des drets umans universaus, e soslinhèc era importància des prètzhèts destinadi a eliminar era violéncia contra es hemnes ena vida publica e privada.
Era Declaracion de Pequin, deth 1995, sorgida dera IV Conferéncia Mondiau sus era Hemna, ei eth document mès complèt produsit per ua conferéncia des Nacions Unides damb relacion as drets des hemnes, pr'amor qu'incorpòre es resultats artenhudi enes conferéncies e es tractats anteriors, entre d'auti, era CEDAW e era Declaracion de Viena.
S'acordèc era Declaracion sus era eliminacion dera violéncia contra es hemnes, en qué per prumèr viatge se reconeish qu'es causes dera violéncia son estructuraus, e definic çò qu'ei «violéncia de genre» (article 113): «era expression “violéncia contra es hemnes” signifique quinsevolh acte que sigue de violéncia basat en genre qu'a coma resultat, o ei probable qu'age coma resultat, uns damatges o patiments fisics, sexuaus o psicologics entàs hemnes, en tot includir-i es menaces des actes nomentadi, era coaccion o era privacion arbitrària dera libertat, autant ena vida publica coma ena privada».
Ena Revision dera Plataforma d’accion de Beijing, hèta en Naua Yòrk en junh deth 2000, se dèc un nau impuls as compromisi acordadi entà arténher era potenciacion deth papèr dera hemna e era igualtat de genres.
Era Resolucion dera Comission de Drets Umans des Nacions Unides deth 1997 condemne toti es actes de violéncia sexista contra era hemna, exigís que s’elimine era violéncia masclista ena familha e ena comunitat e exòrte as govèrns a actuar entà previer, investigar e castigar es actes de violéncia e proporcionar as hemnes ues reparacions justes e ua assisténcia especializada.
Era Resolucion dera Comission de Drets Umans des Nacions Unides 2001/49 condemne toti es actes de violéncia masclista contra era hemna, e sustot era violéncia contra es hemnes en situacions de conflicte armat.
En encastre europèu, cau nomentar, entre d'autes, era Resolucion deth Parlament Europèu de seteme de 1997, coneishuda coma «Tolerància zèro deuant era violéncia contra es hemnes», desvolopada er an 1999, e era Decision marc deth Conselh d’Euròpa deth 15 de març de 2001, sus er Estatut dera victima en procès penau, que soslinhe era importància d’evitar es procèssi de victimizacion segondària e eth besonh de servicis especializadi e d’organizacions de supòrt ara victima.
Era Directiva 2006/54/CE, deth Parlament Europèu e deth Conselh, deth 5 de junhsèga de 2006, relativa ara aplicacion deth principi d’igualtat d’oportunitats e igualtat de tracte entre òmes e hemnes en ahèrs de trabalh e aucupacion (tèxte rehonut), destaque era importància d’adoptar mesures entà combàter tota sòrta de discriminacion per rason de sèxe en encastres reguladi per aguesta Directiva, e, en particular, adoptar mesures eficaces entà previer er assetjament e er assetjament sexuau en lòc de trabalh.
Pendent es darrèri ans, en Estat s’an produsit auanci legislatius en matèria de luta contra era violéncia masclista: era Lei organica 11/2003, deth 29 de seteme, de mesures concrètes en matèria de seguretat ciutadana, violéncia domestica e integracion sociau des estrangèrs; era Lei organica 15/2003, deth 25 de noveme, pera quau se modifique era Lei organica 10/1995, deth 23 de noveme, deth Còdi penau, o era Lei 27/2003, deth 31 de junhsèga, reguladora dera Orde d'emparament des victimes dera violéncia domestica.
Aguesta darrèra lei a comportat ua naua hita enes mesures adoptades des des poders publics pramor que regule mesures cautelares plan especiaus sense cap d’antecedent en ordenament juridic penau espanhòu.
Era Lei organica 1/2004, deth 28 de deseme, de mesures d'emparament integrau contra era violéncia de genre, constituís era prumèra lei integrau europèa que recuelh ua responsa globau as violéncies contra es hemnes enes relacions de parelha, damb inclusion d’aspèctes preventius, educatius, sociaus, laboraus, assistenciaus, sanitaris e penaus.
Ath delà, cau destacar es leis aprovades per diuèrses comunitats autonòmes, laguens des respectius encastres competenciaus, tà pr’amor d’intervier en encastre dera violéncia contra es hemnes.
Per un aute costat, es plans especifics contra era violéncia masclista apareishen ara fin des ans nauanta, prumèr en encastre estatau e dempús en encastre autonomic e en locau.
Tanben an apareishut d'auti instruments normatius, coma es protocòls e es acòrds interinstitucionaus.
Atau, en 1998 s'aprovèc eth prumèr Plan der Estat d’accion contra era violéncia domestica (1998-2000), eth quau articulaue mesures en sies grani airaus, e posteriorament eth II Plan integrau contra era violéncia domestica (2001- 2004), era aportacion principau deth quau ei er establiment de mesures penaus e processaus que dèren lòc a cambis ena legislacion penau.
En Catalonha, era Lei 11/1989, deth 10 de junhsèga, modificada pera Lei 11/2005, deth 7 de junhsèga, cree er Institut Catalan des Hemnes, per miei deth quau s’an desvolopat diuèrsi plans entara igualtat d’oportunitats entàs hemnes e de prevencion dera violéncia masclista, e eth Plan integrau de prevencion dera violéncia de genre e d’atencion as hemnes que la patissen (2002-2004), eth prumèr d’aguestes caracteristiques en encastre territoriau de Catalonha.
En aguest sens, cau hèr mencion dera experiéncia que signifiquèc eth prumèr protocòl interdepartamentau d’atencion ara hemna mautractada en encastre deth larèr (1998), que, damb mancances de definicion conceptuau e d’eficacitat, siguec ua manera de sajar d’establir ues pautes entà facilitar era intervencion en encastre dera violéncia contra es hemnes, çò qu’a permetut un trabalh posterior que non a agut de partir de zèro.
Eth siesau èish deth Plan d’accion e desvolopament des politiques de hemnes en Catalonha (2005-2007), que desvolope eth Programa entar abordatge integrau des violéncies contra es hemnes, hè ua reconeishença des drets des hemnes coma ciutadanes, remèrque eth sistèma patriarcau que sosten e legitime es violéncies e establís mesures coordinades entre diferenti departaments e administracions.
A nivèu locau, bèri municipis de Catalonha an elaborat plans o programes especifics contra era violéncia masclista.
De un aute costat, ajuntaments e conselhs comarcaus an signat acòrds damb entitats e institucions tà pr’amor d’arténher circuits eficienti d’actucion contra era violéncia masclista.
Er Estatut de Catalonha da un tractament fòrça sensible as hemnes e abòrde d’ua manèra especifica es drets des hemnes deuant era violéncia masclista.
Atau, er article 19 determine, coma drets des hemnes, eth liure desvolopament dera personalitat e era capacitat personau, e víuer damb dignitat, seguretat e autonomia, liures d’explotacion, mautractaments e tot tipe de discriminacion, e mès tà deuant, er article 41.3 establís coma un des principis rectors des politiques publiques eth déuer de garantir que s’afronten de manèra integrau totes es formes de violéncia contra es hemnes e es actes de caractèr sexista e discriminatòri, e, tanben, establís eth déuer de fomentar era reconeishença deth papèr des hemnes enes encastres culturaus, istoric, sociau e economic e eth de promòir era participacion des grops e es associacions de hemnes ena elaboracion e era avaloracion des politiques nomentades.
Ath delà, er article 153 abòrde es politiques de genre en tot disposar que correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva dera regulacion des mesures e es instruments entara sensibilizacion sus era violéncia de genre e entà detectar-la e previer-la, e tanben era regulacion de servicis e recorsi pròpris destinadi a arténher ua proteccion integrau des hemnes qu’an patit o patissen aguesta sòrta de violéncia.
Tot aquerò, amassa damb era competéncia dera Generalitat de Catalonha en matèria de conservacion, modificacion e desvolopament deth dret civiu catalan, normes processaus e de procediment administratiu que se deriven des particularitats deth dret substantiu de Catalonha o des especialitats dera organizacion dera Generalitat, pòrte ath besonh d’aprovar era presenta disposicion legau.
En çò que hè ath dret civiu de Catalonha, eth Govèrn dera Generalitat, per miei der Observatòri de Dret Privat de Catalonha, coma organ responsable de hèr eth seguiment deth desvolopament der ordenament juridicociviu, entà procedir ara modificacion deth Còdi de familha, procedirà ara incorporacion des modificacions de besonh entà garantir es objectius d’aguesta lei.

Araina Text Corpus

Text corpus in Aranese variety of Gascon dialect of Occitan.

Corpora

  • _nogues: Literary texts translated by Antòni Nogués. Sourced from institutestudisaranesi.cat
  • _suils: Language educational material by Jordi Suïls Subirà
  • _conselh: Administrative proceedings from Conselh Generau d'Aran

Project Araina

This corpus was prepared as part of Project Araina with support from Culture Department of the Catalan autonomous government.

Aquest corpus s'ha elaborat en el marc del Projecte Araina amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Downloads last month
29
Edit dataset card