Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

macocu_ca_20230731_9_353299

La CUP dóna la 'benvinguda' al Príncep La CUP ha participat en la concentració que s'ha fet a les portes de l'estació de Renfe de Girona -s'han reunit més d'un centenar de persones- en contra del TAV i de la Corona durant l'acte d'inauguració de la línia d'AVE entre Barcelona i Girona. El el compte de Twitter de la CUP de Girona s'ha expressat que "Rajoy, Felip de Borbó i companyia... No sou benvinguts!". Des d'aquest mateix perfil s'han retuitejat alguns comentaris com "Girona presa per Borbons, corruptes, botiflers i forces de (in)seguretat". A més, el diputat de la formació David Fernàndez ha explicat a Twitter que "vam rebre invitació Foment i Casa Reial per inauguració TAV avui. I vam respondre que sí: que hi seríem. Però a l'altra banda: a la protesta". 9 Comentaris Atentos, cuando comiencen a llover palos, estos son los primeros que se amagan. No han hecho ningún acto de valentía, están en su territorio dónde los decentes les dejamos que berreen para que los necios que les apoyan pueda permanezcan en su ignorancia por el bien del resto #6 don Pelayo, Barcelona, 08/01/2013 - 20:10 Respondre Dentro del mundo alternativo ( que respeto profundamente) están los punks,los hippies, los grunges,...pero es que éstos de las CUP rozan el piojismo o lo abarcan directamente. ¿Hace falta parecer mendigos para ser de las CUP? #6.1 Joan, Mataró, 08/01/2013 - 21:16 i sense ulleres ja que fa intel.lectual, pol pot style. #5 Ni fu ni fa, Sant Boys, 08/01/2013 - 15:52 Respondre Aquests de la CUP estan complint la seva paraula: (Els farem la vida impossible!) Ara bé,o estan en atur, o tenen uns horaris molt flexibles a la feina, per ser un dimarts al matí. #4 viriato, os, 08/01/2013 - 15:29 Respondre ojo¡ amb dos hores tenim la brunete en Gerona #3 MARC-SABATES.COM, BARCELONA CATALUNYA //*// 2014 , 08/01/2013 - 14:54

curate

{"ca": 0.5339591385974599, "es": 0.34235229155162894, "it": 0.03920485919381557, "en": 0.06405300938707896, "pt": 0.020430701270016567}

macocu_ca_20230731_8_416725

Fotos relacionades amb el document: espeleologia 2 imatges trobades

curate

{"ca": 1.0}

grup-elmon_ca_20230726_0_115817

El president del grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí), Jordi Turull, ha carregat aquest matí contra el govern espanyol, després que aquest anunciés que iniciava totes les accions per tal que el Tribunal Constitucional suspengui les conclusions de la comissió del procés constituent, aprovades la setmana passada pel Parlament. “L’Estat va deteriorant els drets fonamentals; aviat no ens deixaran ni opinar”, ha lamentat durant una entrevista a Catalunya Ràdio. Per Turull, la suspensió d’aquestes conclusions és un fet “absolutament ridícul”, perquè “el que t’anul·len és un pensament polític”. Sobre la possibilitat que es prenguin mesures contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president del grup parlamentari de JxSí ha estat contundent: “És una persecució directa, saltant-se les bases de l’Estat de dret”. Finalment, Turull ha expressat que el “desig i compromís” del seu grup parlamentari és “que l’any que ve a aquestes alçades el procés ja s’hagi culminat”.

perfect

{"ca": 1.0}

https://elmon.cat/politica/turull-l-estat-va-deteriorant-els-drets-fonamentals-i-aviat-no-ens-deixaran-ni-opinar-121110/

mc4_ca_20230418_14_525119

Restaurant Hotel Picasso: juliol 2010 Rapet amb gambes i poma golden confitada Aquesta és la recepte de l'Rapet amb gambes i poma golden confitada publicat al programa de Cuines que va emetre TV3 el passat desembre.Ingredients:- 4 rapets de 300 g- 8 gambes- 2 pomes Golden- 150 g de bolets variats- 1/2 gotet de whisky- 100 cl de crema de llet- 2 escalunyes- mantega de gamba- almívar- oli, sal i farinaPer a la salsa marinera:- peix de roca- crancs- cap de rap- pastanaga- tomàquet- ceba- api- porroPer a la picada:- avellanes- ametlles- pinyons- pa torratPreparació:Per fer la picada, poseu en un bol les avellanes, les ametlles, els pinyons i el pa torrat i tritureu-ho amb el morter.Per fer la salsa marinera, poseu en un cassó amb una mica d'oli la pastanaga, el tomàquet, el porro, la ceba i l'api, tot tallat a trossets i deixeu-ho sofregir una estona. Quan estigui tot dauradet, afegiu-hi el peix de roca, els crancs i el cap del rap, cobriu-ho amb aigua i deixeu-ho coure durant 40 minuts. Després, poseu-hi la picada, rectifiqueu-ho de sal, remeneu-ho bé, deixeu-ho coure dos minuts més, coleu la salsa i reserveu-la. A continuació, poseu l'almívar en una paella juntament amb la poma tallada a quarts i deixeu-la caramel·litzar a foc suau. Tot seguit, en una paella amb oli fregiu el rap, salat i enfarinat. Quan estigui ben ros, afegiu-hi l'escalunya tallada a trossos i deixeu-ho coure un parell de minuts. Després, poseu-hi el whisky i deixeu-lo reduir una mica. Finalment, afegiu-hi els bolets tallats a trossos, les gambes senceres, la poma caramel·litzada, la crema de llet, la mantega de gamba, cobriu-ho tot amb la salsa marinera i deixeu-ho coure 10 minuts més. I ja per acabar, emplateu el rap, poseu-hi les gambes, els bolets i la poma al voltant i salseu-ho tot amb la salsa marinera. Video de la piscina Hotel Picasso Encantadora piscina a disposició per als clients de l'Hotel Restaurant Picasso, establiment situa en una zona calmada del centre de la Costa Brava, a la Gola del Ter, just dins del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Menú del dia del mes de juliol El menú del dia del mes de juliol que ofereix l'Hotel Restaurant Picasso de dilluns a divendres i diumenge nit per 13,50 euros, i els dissabtes, diumenges i festius i ponts per 17,50 euros, inclou el següent:Primer plat:Crep d'espinacsEspàrrecs gratinats amb pernilAmanida de tomata i formatge fetaMusclos a la marineraCrema de mariscRemanat de bolets i alls tendresGaspatxo Sopa de verduresAmanida variadaAmanida de pollastreFoie mi-cuitCarpaccio de salmóPernil del paísPastís de boletsPastís de verduresMacarrons o espaguetisPeixet fregitCroquetes de pollastreCanelons de peixSegon platPaella o fideuà (mínim 2 persones)Xai a la graellaSèpia a la planxaFilet de peix a la planxaCassoleta de peix a la marineraFilet de pollastre amb salsaCalamars farcitsBistec a la graella o pebre verd"Galta" de vadella guisadaSèpia amb mandonguillesSuprema d'orada donostiarraCuixa de xai rostidaEscalopa amb salsa de xampinyonsSalmó a la graellaPeix al cava1/2 pollastre rostitPostresCremaPastísIogurtGelat de vainilla amb xocolata calentaSorbet de llimonaPera al viMousse de xocolataFruita del tempsPstre de músicRecuitCrep de xocolataPoma al forn

curate

{"ca": 0.9897706137631742, "es": 0.01022938623682579}

http://blog.hotelpicasso.net/2010_07_01_archive.html

cawac_ca_20200528_8_156280

Calendari contribuent gener-febrer 2013 Durant el mes de gener i de febrer del 2013 es procedeix al tancament del quart trimestre d’activitat de l’exercici 2012, el que implica la presentació de nombrosos impostos i declaracions anuals, els més habituals els passem a detallar per la seva informació:

curate

{"ca": 1.0}

http://www.economista.cat/calendari-contribuent/

oscar-2201_ca_20230904_3_156083

EL Programa esportiu DE REFÈRENCIA EN LA NIT DE LA RÀDIO VALENCIANA amb l'actualitat, les veus dels protagonistes i l'anàlisi.

curate

{"ca": 1.0}

https://999plazaradio.valenciaplaza.com/90-minuts

wikipedia_ca_20230401_0_67609

Batalla de l'Isonzo - "Història antiga": - Batalla de l'Isonzo (489): batalla durant la conquesta ostrogoda d'Itàlia. - "Primera Guerra Mundial": conjunt de diverses batalles lliurades al front italià: - Primera Batalla de l'Isonzo. - Segona Batalla de l'Isonzo. - Tercera Batalla de l'Isonzo. - Quarta Batalla de l'Isonzo. - Cinquena Batalla de l'Isonzo. - Sisena Batalla de l'Isonzo. - Setena Batalla de l'Isonzo. - Vuitena Batalla de l'Isonzo. - Novena Batalla de l'Isonzo. - Desena Batalla de l'Isonzo. - Onzena Batalla de l'Isonzo. - Dotzena Batalla de l'Isonzo, més coneguda com a Batalla de Caporetto.

perfect

{"ca": 0.551433389544688, "es": 0.448566610455312}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=67610

oscar-2201_ca_20230904_4_107579

La Fundació Catalanista i Demòcrata ha fet un recull d’articles que valoren aquest acord de finançament. El pots trobar aquí. Deixant de banda el precedent que suposa saltar-se una llei com l’Estatut per part del govern de Catalunya, hi ha detalls que fan realment molt mal d’ulls. El govern espanyol assegura magníficament que TOTES les comunitats són l’equivalent a 11000 milions d’euros. Quan veig, per exemple, que quan tremola la Caja de Castilla-La Mancha i que en un tres i no res se li posen 9000 milions damunt de la taula per deixar-la estable, em quedo de pasta de moniato. Res d’esperar el 2012!. Patam, els 9000 milions cauen trico-trico a l’instant. Això vol dir el pes i la rellevància que en realitat té un coi de "comunitat autònoma" dins l’esquema de prioritats de l’estat espanyol. Qualsevol, sigui Melilla o sigui Catalunya. De llarg, qualsevol caixa d’estalvis sembla ser més decisiva que aquest nivell d’autogovern que proporciona l’Espanya de les Autonomies. Molta pompa i cop de talante, però quan veus els fets és quan es produeix l’aterratge sobtat. Catalunya ni d’aquí a tres anys gaudirà de la meitat de la consideració que pot tenir, per exemple, la Caja de Castilla-La Mancha. Publicat per Dessmond a 2:11 p. m. Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest 6 comentaris: Josep-Empordà ha dit... Benvolgut Dessmond, Ara cal mirar endevant, cal deslliurar-nos del tripartit, i només ho podrem fer si CiU guanya per majoria absoluta, que els PSOEmontillistes ja tenen una altre bala de reserva a la recamara per si no suman, que és el PP. Demá i dijous es fará el debat sobre el finançament al Parlament. Cal que en Mas els trinxi, perqué sino, el trinxaran. S'acosta el moment del Mas o Montilla, i ja comença a ser més que evident que aquesta será la dicotomia. Hem de fer veure a tothom que es consideri un patriota que no podem fallar, ens hi juguem l'esdevenidó de la nostre Nació. 8:03 p. m. Josep-Empordà ha dit... Que en Miquel Sallarés és un "gaudidor de subvencions" és quelcom més que sapigut. Un bon exemple n'és el seu pamflet "Tribuna Catalana". Que és un carodista, també és sapigut, i probablement vagi lligat a lo de les subvencions. És per aixó que estic amatent al seu pamflet (Tribuna Catalana) al que d'uns dies ançá li he notat un gir important proconvergent. Potser ell coneix enquestes que nosaltres desconeixem?. No, és que no crec que en Miquel Sallarés posi en perill les subvencions que rep per foteses com canvis de govern...p.e. 1:15 p. m. Jaume ha dit... 11,000 milions és el que l'Estat afegeix al sistema respecte el que hi aportava abans, no "són totes les comunitats autònomes". Salutacions. 12:31 a. m. rA ha dit... Gracies pel link a la pagina de la Fundacio, esta forc,a be. Pero ai com costa treure'n l'aigua clara de l'acord... 1:57 a. m. Dessmond ha dit... Jaume, Si, el que tu vulguis. Però l'únic que queda clar és que és una Caixa la que queda més ben servida que nosaltres. RA, El govern espanyol encara no ha donat xifres concretes de res. I el català l'únic que fa és vendre la pell abans de matar l'ós. 9:52 a. m. Andreu ha dit... Dessmond, I potser precisar que, quina casualitat, casual, aquesta caixa de Castella-La Manxa ha estat presidida i dirigida des de que va neixer per la fussió de 3 caixes provincials mes petites anteriors, sempre, per militants importants (secretari general de la federaió, secretari d'organitzacio, diputats a Corts) i publics representants orgànics del partit PSOE. I, això fa molt. Si la tràgica, desorada i imbècil gestio duta a terme pels del PSOE a aquesta caixa l'haegues fet gent d'un altre partit, estarien a la presso. Pero com era la caixa del Psoe a Castilla-La Manca, no passa res mes que abocar, al final, uns 8.000 M. d'euros (serà el resultat dels gestors del PSoe), es a dir mes d¡un bilio de les antigues pessetes, cruspits pels lamentables rectors psociates a la CCM. I no hi ha problema, quan son coses "del " Psoe. CALERS A DOJO. ES EL PSOE. Cordialment, Andreu 10:00 p. m. Publica un comentari a l'entrada Entrada més recent Entrada més antiga Inici Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom) El meu correu-e dssmnd-garrofa-hotmail-punt-com La meva llista Dies de fúria Enquesta Serveis Municipals de Barcelona: la realitat? Les de Colau, les pitjors valoracions de la gestió municipal de la història - Ara fa unes setmanes, l’última setmana d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va presentar amb gran bombo i platillo els resultats de l’Enquesta de Servei... Fa 1 setmana Ferrancab La libertad es un burka - En la tienda de Benetton ya se pueden comprar hijabs unisex y de colorines y yo me temo que al final los musulmanes europeos se van a hartar de tanta hipoc... Fa 1 setmana ENTRELLUM - TONI IBANEZ Humitat tardorenca - La mar esvalotada s’engull la sorra de la platja. Tota la nit bramant. S’acaba octubre. Els somnis s’encongeixen amb una espècie de letargia. Cada cop e... Fa 4 setmanes El ribot Josep M. de Sagarra: les castanyeres i la tradició - Octubre de 1924 A totes les grans i petites ciutats del món, en els indrets més complicats, més antinaturals, en els llocs on la barreja d’asfalt i llamb... Fa 5 setmanes catalunya.ffw Microblog a cop de twit (recull 55) - Recull de twits dels últims mesos, tal com raja: *Un sol poble* Un país amb tants ciutadans vinguts de fora només sobreviu com a societat viable a trav... Fa 2 anys BCNudge El cas del restaurant Juan y Andrea de Formentera. Per què ho han gestionat bé? - La crisi online del *Restaurant Juan y Andrea de Formentera* va començar el dia 6 d'Agost de 2015 a raó d'aquest tuit d'Ignacio Villalgordo: Tourist trap.... Fa 6 anys Malerudeveure't Llepa a fons, que sempre quedarà alguna cosa... - Sabia que una de les activitats habituals del veïnat era fotre la llengua en els forats més insospitats... Però d'aquí a que l'Ajuntament de Barcelona *ens... Fa 6 anys Anna Tarambana - Passem pàgina mamatarambana Fa 8 anys Cimera (Extraordinària) espero tornar aviat - us deixo uns enllaços, espero tornar aviat. kizi juegos de friv Fa 9 anys La Cortina de Fum A partir de JA em tindreu a TONIAIRA.CAT - I fins aquí ha arribat aquest blog! A partir d'avui, tots els continguts els trobareu al web TONIAIRA.CAT, on hi deixaré anar a partir de ja mateix tota l... Fa 10 anys La iaia té caspa De porquets rodoladissos - I un dia ens plouran del cel ocells de colors que, menats amb destra precisió (i precisa destresa) pel dit índex d'una dea, cauran damunt dels nostres capa... Fa 10 anys Decidit. RCat & SI. - Fa 11 anys Joan Oliu (Joliu) La noia xopa - Ha entrat a Provença. Xopa. Les ulleres li degoten i el vestit blanc se li arrapa al cos marcant la seva pell rosada. Seu al meu davant, en diagonal. Li re... Fa 11 anys Opera et Dies Creuar o no creuar - La tragèdia de Castelldefels ha obert, una vegada més, un debat on s’oposen dues formes d’entendre la responsabilitat, com a individual o com a col·lectiva... Fa 11 anys En suport de'n Prenafeta i n'Alavedra Suport a dos patriotes‏ - Macià i Lluís, Per fi ha arribat el dia de la vostre alliberació. Ha arribar per poder gaudir de les festes nadalenques amb la vostre família i tots aquell... Fa 11 anys L'Andreu té blog L'ABSTENCIÓ ÉS, sobretot, NACIONALISTA? No - *LA LLEGENDA DELS ORFES D’OPCIONS SOBIRANISTES ÉS UN PUR INVENT? Sí (per Andreu)* *1.- La tesi mai demostrada: Pressumpta massa d’orfes sobiranistes/nac...

curate

{"ca": 0.8619321291735085, "es": 0.05665024630541872, "pt": 0.012999452654625068, "en": 0.02887246852764094, "lt": 0.008483853311439518, "ia": 0.0016420361247947454, "fr": 0.009168035030103995, "co": 0.0024630541871921183, "ja": 0.0019157088122605363, "eu": 0.00150519978106185, "it": 0.004378762999452655, "ro": 0.002052545155993432, "la": 0.0010946907498631637, "gl": 0.0006841817186644773, "eo": 0.0010946907498631637, "oc": 0.0050629447181171315}

http://dessmond.blogspot.com/2009/07/valorant-la-crua-realitat.html

macocu_ca_20230731_7_380941

Sóc sord d'un ull, però m'agrada el soroll d'una cullera rascant el socarrat d'una paella de faves i carxofes.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_12_716959

Masia de Can Franch de Vilandeny – Navès / Solsonès | Catalunya Medieval Masia de Can Franch de Vilandeny Masia de Can Franch de Vilandeny – Navès / Solsonès Situació: En terrenys de Pegueroles, nucli de població dispersa de Navès, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida). Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat). És de destacar la notable antiguitat d'aquesta masia, tot i que, com és natural, des de llavors fins els nostres dies, ha estat objecte de reformes en diverses ocasions, presentant en l'actualitat un aspecte deslluït. Si no anem errats en la interpretació de la imatge que apareix al mapa de Google, la coberta d'una de les edificacions, està esfondrada. Estat: Malmesa. No és accessible lliurament. Per la part del davant, l'envolta una tanca de filferro, que impedeix l'accés, però no la visió de la curiosa façana decorada. Hem aparcat al davant. Accés - Visitada el 20/11/2015 El recorregut inicial és el mateix que ens ha portat a descobrir, en primer lloc, l’església de Sant Andreu de Gargallà, i posteriorment l’església de Sant Miquel de Vilandeny. F I de la coincidència del recorregut – Seguim cap a Vilandeny A l’entrada mateix de Gargallà, hem de continuar per la dreta, per arribar a Vilandeny, després de transitar una estona per un tram recte de carretera. A l’arribar a Vilandeny hem de continuar per la dreta. Enseguida trobem el cementiri i l’església. La masia, està a tocar d’ambdues edificacions. Veure detall a continuació: Localització: N 41 58 34.7 E 01 41 05.7 – Altitud: 585 m. De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2015): Gran masia, formada per dos edificis adossats l'un a l'altre per la cara nord - est. L'edifici adossat, amb façana decorada, està pràcticament ensorrat. L'edifici principal és de planta rectangular i teulada a dues vessants. Està orientat nord-sud. Façana a la cara est amb porta d'arc de mig punt i grosses dovelles. A la cara sud, es veuen encara els grans contraforts que han perdurat de l'època medieval. La planta baixa és amb sòl de pedra i coberta amb volta. El parament és de carreus irregulars i sense tallar, units amb morter. Les llindes de les finestres i balcons són tallades i de pedra picada. A la masia es van fer grans reformes al segle XVII. D'aquesta masia, es tenen notícies documentals des del segle XI. D'aquí provenien durant llargues temporades, els representats i col·lectors que tenia el monestir de Ripoll. El monestir tenia sota el seu domini els pobles i esglésies de Gargallà i Sorba.” A efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines, ho fem amb l’etiqueta “Altres”. Església de Sant Miquel de Vilandeny Publicat el 24 Novembre 2015 per Ricard dins de Solsonès amb l`etiqueta Altres llocs d'interès, Catalunya, Edificació segle XI, Lleida .

curate

{"ca": 0.942458899213724, "es": 0.027519656897784132, "it": 0.03002144388849178}

https://www.catalunyamedieval.es/masia-de-can-franch-de-vilandeny-naves-solsones/

mc4_ca_20230418_8_738119

LA MENTA FRESCA: PREMI "BLOG AMIGABLE" primer! y encima con premio :OMuchas gracias María! y felicidades por el premio... soy un poco lentilla en publicarlos, pero es que tardo mucho en decidir a quién dárselos! Un beso y gracias por acordarte de mí! ah, y se me ha olvidado darte las gracias por el truqui de poner las magdalenas en un molde de aluminio... ya las verás ya (en cuanto publique otras cosillas pendientes)... una espinita que tenía clavada que se me ha quitado! Felicitats nineta, t'ho mareixes.Ahir vaig fer les teves madalenes o no se com es diuen, van quedar estupendes i facil de fer.Felicitats de nou. Maria!! Felicitats pel premi tu també!! :) Quina il·lusió, oi?? Petons i enhorabona!! :) Maria, felicitats pel teu premi i moltes gràcies per passar-me'l a mi. M'ha fet molt il·lusió! I t'estic molt agraïda pel comentari que has fet en donar-me'l :) Hola Maria, encara recordo aquella tarda de diumenge a casa teva ajudant-me a fer el meu blog, jo no tenia ni idea de res i desde llavors de mica en mica he anat aprenen... Gràcies per el teu premi m'ha fet molta il.lusió, ah! i enhorabona per el teu...Petonets i fins aviat. La racha de premios...continua, pasate por mi blog tengo un regalo para tí.Besos. Maria,Moltes gràcies pel premi. Ens fa molta il·lusió, per venir de qui ve i pels motius que dones.Una abraçada molt forta hola ! et saludo molt contenta de trovar una mossa marxosa , jo també vaig anar amb monjes i ménrecordo de tot alló !salutacions! Enhorabona Maria, estic molt contenta per tu!Petons! Felicitats, ben merescut!Salut!!! ! maria, moltes felicitats pel premi, i moooltes gràcies per donar-me'l també a mi; m'ha agradat molt el teu detall i, sobretot, els motius pels quals me'l dones: dec ser el primer premiat per sortir de l'armari! Felicitats Maria i als premiats!!! T'ho mereixes reina!Petunets, Eva. Sandeea... gracias a ti por todo. Y veré tus supermagalenas bien altas, seguro..Geni,gràcies, et volia preguntar sobre els bescuits de coco però no em va semblar adient barrejar-ho amb les fotos de Palestina. Molts petonsMercé, quin gust que es recordin de tu..Gemma, guapa, el meu primer premi, tenia que ser per tu..Teresa, que tu vals molt en tot...Ana, guapa, muchas gracias...Parella cafetera, com no us el tenia que donar....Una abraçadaSi Tresa, els temps aquells eren divers, sobretot si et tocava tenir banda i lluir-la..Parella, fa una ilu... gràcies..PetonsGràcies Olles, no se si es mereix però agrada, de debó..Manel, vaig tenir que mirar si el tenies perquè en tens tants de premis ... Molts han descobert el teu gran armari... i els hi agradat..Eva, bufona, tu te'l mereixies també, segur. Gràcies...

curate

{"en": 0.019340159271899887, "es": 0.20477815699658702, "ca": 0.7315130830489193, "pt": 0.01061812665908229, "uz": 0.0007584376185058779, "it": 0.03261281759575275, "fr": 0.0003792188092529389}

http://lamentafresca.blogspot.com/2009/01/premi-blog-amigable.html

mc4_ca_20230418_1_495236

Buenaventura Real Estate. Immobiliària Madrid i Eivissa Apartaments en venda a Ibiza / Eivissa Apartaments en venda a Santa Eulalia Del Río Apartaments en venda a Formentera Cases / Xalets en venda a Santa Eulalia Del Río Cases / Xalets en venda a Alfaz del Pí / L'Alfàs Del Pi Cases adossades en venda a Alfaz del Pí / L'Alfàs Del Pi Cases adossades en venda a Sant Josep De Sa Talaia Masies en venda a Santa Eulalia Del Río Masies en venda a Sant Joan De Labritja Parcel·les en venda a Sant Antoni De Portmany Parcel·les en venda a Santa Eulalia Del Río Parcel·les en venda a Sant Josep De Sa Talaia Parcel·les en venda a Sant Joan De Labritja Solars Urbans en venda a Sant Antoni De Portmany Solars Urbans en venda a Ibiza / Eivissa Viles de Luxe en venda a Santa Eulalia Del Río Viles de Luxe en venda a Sant Josep De Sa Talaia Viles de Luxe en venda a Sant Antoni De Portmany Viles de Luxe en venda a Formentera Viles de Luxe en venda a Ibiza / Eivissa Viles de Luxe Viles de Luxe a Sant Josep De Sa Talaia Viles de Luxe Viles de Luxe a Ibiza / Eivissa Et Donem la Benvinguda a Buenaventura Real Estate, consultora formada per 1 xarxa d'agents i consultors independents Especialitzats en Actius Residencials a Madrid ia l'Illa d'Eivissa. La nostra xarxa de consultors de la vostra DISPOSICIÓ per a la planificació, Assessorament i desarrollo de la teva inversió. Estàs Buscant 1 nova llar? Amb tu analitzarem els Teves necessitats i gustos per sorprendre't, la compra del teu nou habitatge requereix una gestió i assessorament amb una única Finalitat: aconseguir el que busquis. Oferir-la teva nova llar, o residència de vacances, per a nosaltres és un desafiament, transportarem als teus gustos i emocions a un espai: la teva nova llar. Deixa'ns acompanyar-te en el camí, la nostra Satisfacció és aconseguir-ho. Si ets inversor, des dels nostres departament d'inversions, gestionem la venda d'Actius immobiliaris tres Àrees: hotels, Sol per a desenvolupaments urbanisiticos i locals comercials amb o sense inquilins. Treballem amb els Propietaris i inversors, creant una òptima sinergia i sintonia entre parts. En venda BV129 Vila de Luxe a Santa Eulalia... Espectacular vila en una de les urbanitzacions més exclusives de l'illa: Roca Llisa. Urbanització privada amb... En venda BV136 Casa / Xalet a Sant Josep De... En venda BV130 Apartament a Ibiza / Eivissa Espectacular apartament amb excel · lents qualitats en una de les zones més demandes d'Eivissa: Play d'en... En venda BV171CL A pocs metres de la glorieta de Marquès de Vadillo, trobem aquest fantàstic pis reformat de 155m2, edifici en... En venda BV105 Vila de Luxe a Pozuelo De... Parcela de 6.600 metres quadrats, habitatge de 2.300 metres. Hall d'entrada de sis metres d'altura amb elegant... Sup. construïda: 2300 m² En venda BV174IV Parcel·la a Sant Antoni De... Parcel·la rústica a Sant Antoni per construir habitatge de 400m2 / c aprox. L'habitatge projectat es dsitribuye... En venda BV111 Luxe, qualitat i ben situat. Aquests tres aspectes van units en aquest xalet de tres plantes de recent... Sup. construïda: 350 m² En venda BV107 Un habitatge exclusiva només per a qui busca l'excel·lència en la seva llar. En un entorn privilegiat i... En venda BV156 Excepcional oportunitat a Cala Llonga. Complex de 525m2 sobre parcel plana de 10.400 m2. Destaquem que la vila... Sup. construïda: 525 m² En venda BV135 Aquest Villa moderna i bella situada a Ses Torres, a tocar de la Marina Botafoch, amb vistes increïbles a 300... En venda BV108 Hotels a Ibiza / Eivissa En una parcel·la de 550 m2, situada a Es Canar - Eivissa, l'hotel de 679'70 m2 distribuïts en tres plantes, amb... Sup. construïda: 672 m² Sup. parcel·la: 550 m² En venda BV125 Casa / Xalet a Santa Eulalia... Preciosa casa pagesa de més de 150 anys, restaurada el 2000 respectant el disseny original, amb magnífiques... Lloguer de vacances AV102 Vila de Luxe a Sant Josep De... Exclusiva i aïllada propietat situada en un turó a 250 metres del mar amb una espectacular vista al mar obert i... Sup. construïda: 295 m² Lloguer de vacances AV103 Exclusiva vila és És Porroig, amb espectaculars vistes al mar, Formentera i les muntanyes. La vila, en un... Lloguer de vacances AV101 Una propietat tranquil·la i luxosa, que ofereix privacitat en un lloc privilegiat a l'illa d'Eivissa. Renovada... Lloguer de vacances AV104 Àtic a Ibiza / Eivissa L'àtic té una superfície aproximada de 390 m2 distribuïts en tres plantes, amb una terrassa privat de 115 m2 i... Sup. construïda: 390 m² Estic d'acord amb la política de privacitat i normes d'ús de buenaventura.life Estic d'acord amb rebre informació comercial de buenaventura.life

curate

{"es": 0.15174074885044886, "ca": 0.8020582439238012, "pt": 0.006787825706152836, "fr": 0.01839281804247865, "en": 0.01751696956426538, "pl": 0.0035033939128530766}

http://www.buenaventura.life/cat/

acn_ca_20201011_1_36267

AMPLIACIÓ:Una familiar d'una àvia estafada per l'excapellà de Sant Vicenç: "Quan ens en vam adonar ja li havia entregat 80.000 euros" El mossèn va aconseguir que la dona inscrivís la casa al seu nom i també en va fer fora una senyora gran que hi vivia de lloguer al pis de dalt ACN Sant Vicenç de Castellet.-El magatzem de la casa on la policia va descobrir la gran quantitat de diners, joies i obres d'art que atresorava l'excapellà de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, era propietat de la María Luisa. Ella era una dona gran, "molt de missa", ha explicat la seva cosina, Gemma Homs. Segons ha relatat, el mossèn va començar a tenir-hi moltes atencions "i a organitzar moltes coses pagant sempre ella". De fet, quan se'n van adonar, la María Luisa ja els havia entregat més de 80.000 euros. A ella li deia que necessitava els diners per pagar les vidrieres i restaurar imatges de l'església, però segons la família li va acabar cedint tot, fins i tot la casa que ara té al seu nom. No content amb això també en va fer fora una senyora gran que vivia de lloguer al pis de dalt. La María Luisa era una persona de missa diària i el mossèn, David Vargas, s'hi va començar a apropar. Li feia molt de cas i organitzava actes que sempre pagava la dona. La seva única parenta era la cosina, la Gemma Homs, i quan la visitava a casa va començar a veure que hi tenia extractes de retirades de diners que havia anat a fer a la caixa. Davant les preguntes de la seva cosina, la María Luisa li responia que les retirades eren pel mossèn, perquè s'havia de pagar la restauració d'imatges o de vidrieres de l'església. "Ell no se n'enduia res, era tot per l'església", deia la María Luisa defensant el capellà. Quan van començar a fer els comptes i a sumar els extractes, la Gemma Humet i el seu home, en Joaquim Casamitjana, es van adonar que la María Luisa li havia donat al mossèn més de 80.000 euros. "El capellà es va anar ficant a casa seva, el van fer tutor i li va demanar la casa a canvi que ell la cuidés i li donés de menjar i vestir fins que morís. Va viure poc". Humet ha lamentat que la influència del mossèn sobre la María Luisa fos mes gran que la seva força com a família. "Al final el capellà ja no ens deixava ni entrar a casa a parlar amb ella. Havíem de parlar-hi a través de la finestra", ha explicat. Casamitjana també ha relatat que la María Luisa tenia una veïna de tota la vida que vivia al pis de dalt. "Ella l'ajudava, estaven molt juntes i es feien companyia", ha explicat. "Però el mossèn no va parar fins que la va fotre fora de la cada on havia viscut tants anys". Ara, el domicili de la María Luisa, propietat de David Vargas, està tancat i barrat. L'arribada del mossèn a Sant Vicenç de Castellet va despertar les primeres sospites quan uns feligresos, que després es van constituir en col·lectiu, van descobrir que el capellà havia fet retirar un mural de dins l'església valorat en 50.000 euros i que també pretenia treure un baldaquí d'alt valor. Des del col·lectiu, Assumpta Morilla explica que els veïns, preocupats pel patrimoni de Sant Vicenç, van començar a investigar i a posar en coneixement de les administracions, també el bisbat, tot allò que estaven veient i que no els quadrava. Amb tot, però, "ningú ens va fer cas". "El bisbat estava avisat des del 2007", ha assenyalat. Un altre dels aspectes que va cridar l'atenció a alguns dels feligresos era el to que utilitzava el capellà a les misses o el fet que estipulés uns preus de 100 euros per casar o fer la comunió. "Hi ha un preu però és totalment voluntari i la gent normalment dona allò que li sembla. N'hi ha que no donen res", ha explicat Assumpta Morilla. Segons aquesta veïna, una altra de les coses que feia era anar a la residència dels avis del poble i demanar joies. "Els deia a les àvies que després fondria les joies i que en faria una corona per una verge important", ha afegit. L'Associació Santvicentina de Serveis d'Enterrament s'encarrega de pagar els enterraments dels seus socis veïns del poble. La seva presidenta, Rosa Serra, ha criticat que el capellà es volgués apropiar de l'associació i es quedés la llibreta d'estalvis que servia per pagar les funeràries i on s'hi va arribar a acumular 90.000 euros. Al final es va aconseguir que el compte quedés bloquejat i que el mossèn no pogués retirar diners però malgrat hi ha dues sentències que els donen la raó, l'associació encara no pot retirar els estalvis. Serra ha destacat que l'excapellà era una persona "molt ben parlada", però no se li podia portar la contrària "perquè es transformava i es girava com un mitjó". Des de les dues associacions esperaven que algun dia o altre la policia actuaria i ara es miren amb satisfacció la notícia que se l'hagi detingut i empresonat i esperen que, finalment, es faci justícia.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.acn.cat/text/item/una-familiar-d-una-avia-estafada-per-l-excapella-de-sant-vicenc-quan-ens-en-vam-adonar-ja-li-havia-entregat-80-000-euros-2

mc4_ca_20230418_6_656839

Objetivos Equipos Inferiores 2009 – Rugby Club Sitges Objetivos Equipos Inferiores 2009 Alevines Benjamines Historia Infantiles Mini-Rugby Objetivos del Club Pre Benjamin El Rugby Club Sitges t� dos grans objectius en l�educaci� dels seus jugadors, un es el d�introduir als nois i noies en la pr�ctica d�aquest esport com una opci� esportiva un cop siguin adults, El segon i el m�s important es el de formar persones, no sols f�sica i esportivament, sin� transmetre valors que sempre han identificat a l�esport del Rugby, companyerisme, respecte i sacrifici per aconseguir els objectius. El Rugby Club Sitges no es conforma en tenir sols grans jugadors, doncs haur�em fracassat en la nostre tasca educativa, l�objectiu es la de tenir grans persones on valorin i respectin al company, senzillament per el fet de que porta els mateixos colors a la samarreta. On comprenguin que el contrari no son m�s que altres nois que els hi agrada el mateix esport i que un cop es produeix el xiulet final de partit l��nic que s�ha de fer es felicitar-los per haver compartit el seu Rugby. On comprenguin que el respecte a l��rbitre no ve per el fet de que ens pugui xiular millor o pitjor, sin� perqu� els arbitres formen part del Rugby i ens ajuden a poder-lo practicar. On adquireixin un esperit de sacrifici per l�equip on mai s�han d�aturar ni baixar al cap, despr�s d�un placatge en ve un altre i quan hem passat al pilota hem de c�rrer per recolzar al company a qui se l�hem donada. Al final de cada temporada hi haur� qui passar� millor i qui placar� pitjor, per� el veritablement important es que haurem iniciat una tasca per tenir persones amb valors. Hi haur� qui a m�s ser� jugador de Rugby en actiu, hi haur� qui no podr� jugar sigui per el motiu que sigui, per� tots sempre seran jugadors de Rugby i no perqu� hi juguin sin� per tot el que varen aprendre. Horarios del 10 de enero del 2009 Objetivos Equipo Senior Rugby Club Sitges 2009

curate

{"es": 0.12837837837837837, "ca": 0.8716216216216216}

https://www.rugbysitges.com/objetivos-del-rugby-club-sitges-2006-2007/

cawac_ca_20200528_3_23355

ESCOLA VORAMAR EXPERIÈNCIA A TOGO 05/05/2013 Educació Infantil 4 anys B (Jornada Solidària) Aquesta setmana hem tingut una visita molt especial. La mare d'en Quim ens ha vingut a explicar tot allò que tenim al nostre abast pel sols fet d'haver nascut on hem nascut i allò que manca a altres llocs del món com és el cas de Togo. Arran de la seva experiència viscuda en aquest país del centre d'Àfrica ens va mostrar les diferències respecte l'habitatge, la disponibilitat de l'aigua, els serveis sanitaris... en definitiva vàrem poder veure com n'és d'important valorar aquests serveis i procurar de no perdre'ls. Moltes gràcies per fer-nos aproximar durant uns minuts a una altra realitat ben diferent.

curate

{"it": 0.034532374100719423, "en": 0.025899280575539568, "ca": 0.939568345323741}

http://voramar.cat/noticies.php?id=325

oscar-2301_ca_20230418_9_163951

La dinàmica és adaptable a diferents espais de realització i a nivells d’atenció i maduresa diversos. S’ ha dut a terme amb joves d’entre 14 i 21 anys en els següents espais: Espais d’educació formal (centres de secundaria obligatòria y post-obligatòria, universitats, etc.) Espais d educació no formal (educació en el temps lliure) Espais comunitaris (casals de joves, espaio de barri) Centres de justícia juvenil ESPAI Una sala amb espai per escriure individualment (taules individuals o mesa amplia) i espai per poder treballar després en grup. MATERIAL Qüestionaris individuals. ANNEX 01 Respostes del qüestionari. ANNEX 02 Bolígrafs Orientacions per a la discussió. ANNEX 03 CONCEPTES CLAU Òrgans genitals Sensibilitat Primera vegada Pornografia Masturbació Penetració vaginal Orgasme Prevenció DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT Expliquem i pactem les normes de l’espai: respecte, escolta, confidencialitat, no judici. Ës important tenir en compte que el pacte funciona en tots sentits: entre les i els joves; d’elles i ells cap ala persona referent; però també d’aquesta persona cap les i els joves. Es reparteix un qüestionari (ANNEX 01) per persona i s’explica que han de respondre SI/NO en funció del que pensin. S’ha d’especificar que no es tracta d’un examen, sinó d’un exercici que ens serveix per pensar. En aquest cas sí que hi ha respostes correctes i incorrectes, però ningú serà avaluat/da ni obligat/da a mostrar les respostes que no vulgui mostrar. És important posar l'accent que aquesta primera part és individual, i que després tindrem temps per posar en comú el que cadascun i cadascuna vulgui. [Possible variació 1 i 2]. Una vegada respost el qüestionari, repartirem les respostes (ANNEX 02) i els deixarem uns minuts perquè les puguin comparar amb les seves. Després posarem en comú amb l'objectiu de resoldre dubtes i treballar estereotips i mites. És important tenir clar el pacte del respecte i el no judici perquè tothom senti comoditat per participar. Seria especialment contraproduent que els i les joves se sentissin jutjades per la persona referent. També és important tenir present que en una sola sessió és impossible treballar tots els estereotips, i que l'objectiu és més posar-los sobre la taula i llançar idees que els puguin fer pensar, que fer-los canviar explícitament d'opinió al mateix moment. Per poder fer la posada en comú, hem elaborat unes orientacions per a la discussió (ANNEX 03) per donar més eines a les persones referents. De nou, l'objectiu no és que es bolqui al grup tota la informació que hi ha en aquest material, sinó que es pugui usar en funció de quins dubtes, interessos, mites, etc, vagin sortint.Per a l'elaboració del material s'ha tingut en compte especialment el marc dels Drets Sexuals i Drets Reproductius. És l'enfocament de drets el que permet a la persona referent de l'activitat argumentar el qüestionament i anàlisi dels mites i estereotips al voltant de la sexualitat i les pràctiques sexuals.Una forma de posar en comú [Possible variació 3 i 4] és que el grup s’assegui en semicercle, anar llegint pregunta per pregunta i anar llançant preguntes al grup: Què us sembla? Què penseu? Sabeu el que vol dir aquesta paraula? Havíeu escoltat això alguna vegada? I altres preguntes que es proposen en l'ANNEX 03. És important no forçar a ningú a explicar el que ha contestat si no ho vol fer. CRONOGRAMA ACTIVITAT TEMPS Presentació activitat i resposta qüestionari individual 10 min. Comparació respostes 5 min. Posada en comú 40 min. Avaluació 5 min. + INFORMACIÓ Marc dels Drets Sexuals i Drets Reproductius. APFCiB. “What does virgin mean?” POSSIBLES VARIACIONS DE LA PROPOSTA Encara que aquesta activitat està pensada per realitzar-se amb un grup, també pot dur-se a terme amb un/a referent i un/a jove, de forma individual. En lloc de repartir el qüestionari, poden usar-se algunes de les preguntes, a criteri de la persona referent, per obrir un debat amb el grup. Totes les persones es posen en fila. S'indica que la seva esquerra és SÍ (estan d'acord) i la seva dreta NO (estan en desacord). La persona referent de l'activitat llegeix les afirmacions del qüestionari i les i els joves hauran de situar-se en un costat o un altre en funció de les seves opinions. La proposta és que ningú es pot quedar al mig, però existeix la possibilitat de col·locar-se més o menys prop de l'extrem del SI o del NO per visibilitzar matisos. Una vegada tot el grup s'ha desplaçat, qui vulgui pot explicar el seu posicionament. Si durant les argumentacions algú vol canviar de lloc pot fer-ho i, si volgués, pot explicar el perquè d'aquest canvi. Tot el grup en cercle. Es reparteix a cada jove una targeta vermella i una targeta verda. La persona referent de l'activitat llegeix en veu alta les afirmacions del qüestionari i les i els joves aixecaran la targeta verda o vermella en funció si estan d'acord (SI-VERDA) o en desacord (NO-VERMELLA). Després de cada afirmació, qui vulgui pot argumentar el seu posicionament.

curate

{"ca": 0.9315263908701854, "pt": 0.016914611779091093, "en": 0.02710413694721826, "fr": 0.006725086610963929, "it": 0.0022416955369879764, "eo": 0.005298553087426126, "es": 0.010189525168127165}

https://salutsexual.sidastudi.org/ca/dinamica/180327-verdadero-o-fal-1

mc4_ca_20230418_14_298374

Concert de Gran Gala Flamenc a Palau de la Música Catalana (Barcelona) a les 21:30 del 12 de Juliol del 2015 Concert de Gran Gala Flamenc a Palau de la Música Catalana (Barcelona) a les 21:30 hores del 12 de Juliol del 2015 A les 21:30 del 12 de Juliol del 2015 per || Flamenc Guitarras: José Saucedo, Pau Vallet Cajón: Juan de Julia Cantaora: Fefa Gómez Cantaores: Joaquín Gómez (El Duende) Bailaores: Eli Ayala, Marina González, Iván Alcalá, Nacho Blanco Programa Popular flamenc: Farruca (És un dels "pals" més recents originari del Nord) Popular flamenc: Bulería (És un "pal" bulliciós, fester i alegre) Popular flamenc: Guajira (Un ball alegre i rítmic. L'estil musical va ser portat de Cuba a Canàries) Popular flamenc: Zorongo Popular flamenc: Tangos (Aquest cant és ressonant, rimoso i un dels més antics del flamenc) Popular flamenc: Soleá por Bulería (És un dels pilars del flamenc per la seva solemnitat a l'hora d'interpretar-, el sentiment passa a un primer pla) Popular flamenc: Tanguillos (És un "pal" garboso, ple de gràcia i picardies) Popular flamenc: Alegría (És un pal música alegre i vivaç, es caracteritza pel seu dinamisme, desimboltura i gràcia) Popular flamenc: Tangos de Málaga Programa subjecte a canvis

curate

{"ca": 1.0}

http://agendaconcerts.cat/mesinfonew.php?id=5651-2015-07-12-PalauMusica

cawac_ca_20200528_10_93672

El portaveu del col·lectiu local d’Esquerra Unida, Vicent Grau , ha informat que davant la celebració avui d’una reunió planaria del Consell de Participació Ciutadana a les 7 de la vesprada, en el mateix ajuntament de Castelló, on en un dels punts principals es presentarà l’informe dels pressupostos participatius 2007 i el balanç de l’any 2006, es demostrarà de nou com el PP ha emprat i pensa continuar emprant els mateixos de manera partidista i electoralista. [@more@] Grau ha recordat com la partida que es destina a les propostes dels veïns és molt minoritària, insignificant. “No participa tot el poble de Castelló, en altres pobles es crea un fòrum, en canvi ací ningú ciutadà pot manifestar a seua voluntat” El representant d’EU remarcat que en el reglament proposat pel PP, en lloc de tendir a la participació ciutadana, es concreta tot en donar-li tot el poder de decisió a l’alcalde ; només ell té la capacitat de triar, i transforma i perverteix el què hauria de ser el dret dels veïns, en imposicions personals d’Alberto Fabra, per poder emprar eixes decisions com arma de confrontació partidista amb el Govern Central, per pur mercadeig electoralista. Segons el portaveu, “ No anem conta les 5 persones que han fet les propostes, donat que sabem han treballat desinteressadament i de manera solidaria, però si que ens manifestem en contra de la pantomima dels pressupostos orquestrada pel PP, pensada, no per solucionar problemes, sinó per fer-se la campanya electoral . Grau ha afirmat, per tant, que l’acte d’avui, està pensat simplement per a facilitar-li a l’alcalde una foto més, “ les propostes que avui s’aprovaran, serà pur simbolisme, una part insignificant del què hauria de decidir directament la ciutadania; de participatiu només té el nom.

curate

{"ca": 1.0}

http://entescnpremsa.blog.cat/2007/03/01/eu-cs-afirma-que-avui-alberto-fabra-voldr-instrumentalitzar-la-participaci-ciutadana/

oscar-2301_ca_20230418_7_292630

Tiritas pa’ este corazón partío… perquè ara fa menys d’un any ens trobàvem amb una notícia que ens trencava el cor, una notícia que ningú podia creure: la nostra Ainhoa Marrupe marxava del seu barri i s’anava a jugar els derbis amb la samarreta canviada! Però no ha passat ni un any i la nostra crack no ha pogut amagar més el seu sentiment groc-i-negre… Ainhoa Marrupe és 100% Pardinyes, és barri, és de casa… caràcter, velocitat, canvi de ritme, gol… però a Pardinyes… on ella és feliç i on ens fa feliços als que l’estimem! Això és algo més que futbol, això és amor!

curate

{"ca": 1.0}

https://www.cfpardinyes.com/ainhoa-marrupe-torna/

naciodigital_ca_20220331_0_585373

El cap de llista de CiU per Girona, Jordi Xuclà, ha demanat als gironins que aquest diumenge votin i ho facin pensant en obrir "una nova etapa de major llibertat per Catalunya". El candidat, que ha votat a Olot, la seva ciutat natal, ha assegurat que la situació del país requereix una gran participació perquè després de la jornada electoral caldrà prendre "decisions valentes" i convé "que el mandat de la ciutadania sigui clar". Xuclà considera que seria una mala notícia per al país un alt nivell d'abstenció. En les darreres eleccions CiU van aconseguir dos diputats per Girona, un resultat que manté des del 2000, i l'objectiu d'aquesta campanya ha estat aconseguir el tercer escó gironí a Madrid. Jordi Xuclà ha assegurat que Catalunya s'hi juga molt en aquestes eleccions i que cal que els votants siguin "clars" perquè el país tingui representació i capacitat de maniobra a Madrid. "Demà al matí s'haura d'adoptar decisions valentes i convé una participació alta i un mandat clar de la ciutadania", ha afirmat Xuclà a peu d'urna. En aquest sentit, el candidat ha assegurat que espera que els vots serveixin per obrir una "nova etapa" de "major llibertat i progrés" per Catalunya. El cap de llista de CiU, que aspira a aconseguir el tercer escó per Girona, passarà el dia a Olot, la seva ciutat natal, on hi dinarà en família. Cap a les 5 de la tarda enfilarà el camí cap a Girona per reunir-se amb el seu equip de campanya i començar a seguir els resultats electorals.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/19268/xucla-demana-gironins-obrin-nova-etapa-major-llibertat-catalunya

mc4_ca_20230418_8_633930

Estic tan sola...A dalt de tot del cel brilla una estrellaFoto: Flickr (Abuela desde Guanatos) L'horitzó,una carretera rectaOn em durà?ooo Un feix de llum s'endinsa al bosc frondósCorbes i recta ooIdea generadora del post: NovesFlorsFotos: Flickr (Carretera: ambientlight; Bosc: Mieke Vos ^..^Home Again) Cel emboiratLa llum concentradaen els fars del cotxe A última hora m'assabento que avui és el Blog Action Day i que aquest 2008 se'ns demana que reflexionem sobre la pobresa. D'entrada, penso, podria fer un post sobre literatura i pobresa. La literatura, diria, és el mirall de la societat; per força, doncs, en un món on 1.200 milions de persones sobreviuen amb menys d'un euro diari, la literatura no pot deixar de banda la pobresa. Aleshores, em referiria a Oliver Twist de Dickens o a alguns poemes de La fàbrica de Miquel Martí i Pol i, fins i tot, potser, en transcriuria alguns fragments. Tanmateix, les imatges de nens amb els ulls plorosos i la panxa inflada retornarien un i altre cop a dintre meu i, ho sé, em deixarien neguitosa. De vegades, no n'hi ha prou amb recórrer a les paraules dels altres, per més belles, colpidores i precises que puguin arribar a ser. Sento que haig de fer servir les meves. Encara que em costi. Però quina classe de paraules puc oferir? De retrets? D'odi? O d'esperança? Què en sé jo de les causes i les solucions de la pobresa? El meu pare sempre em deia que per poder comprendre els altres, només fa falta posar-se de debò a la seva pell. Potser l'única reflexió vàlida passa per imaginar-nos que som aquesta nena de la foto; o que la nostra filla o la nostra néta són aquesta nena de la foto. Potser, més que mirar fotos, hauríem de sortir al carrer i mirar els ulls del primer captaire amb qui ens trobem. Un ulls fets d'un fons blanc i d'un iris verd, blau, marron, negre... com el nostre. Tots, en siguem conscients o no, podem convertir-nos en pobres. Potser un cop n'estiguem ben convençuts, a banda de reflexionar-hi, també començarem a fer-hi alguna cosa. oooooooooFoto: Flickr (justrollthedice) L'olor del cafèes confon amb la del llitsense ferTenim temps per veure caureles fulles; és diumengeFoto: Flickr (t.t@o) Sé que a fora hi plou, però la músicai la dringadissa de les copesofeguen el repic de l'aigua.El bar és un bosc de caps i d'arrelsque es belluguen però no es mouen.És tard. Tothom sap que la malesaha anat creixent sense que ni tan solsens n'adonéssim; ara, infranquejable,ensenya les ungles. Faig com si me n'anés,però la flaire o el record d'un plovineigdamunt la terra, de dins, de fora,tan se val, m'empenyen a girar-me.El bar és un camp de blat a punt de batrei jo em deixo abraçar per la lleugeresade l'escalfor concentrada en una espiga.Les broques del rellotge s'aturen i reposen.Ara, per més que vulgui abastarl'amplitud de la llum de tots colorsque es filtra a través del fum i de les cares,sé del cert que al fons d'aquesta nitnomés hi restarà l'esguard d'aquests dos ulls dauratsque em miren, penetrants, des de la barra.oooooooooFoto: Flickr (electron) Sé que a fora hi plou, però la música i la dringadissa de les copes ofeguen el repic de l'aigua. El bar és un bosc de caps i d'arrels que es belluguen però no es mouen. És tard. Tothom sap que la malesa ha anat creixent sense que ni tan sols ens n'adonéssim; ara, infranquejable, ensenya les ungles. Faig com si me n'anés, però la flaire o el record d'un plovineig damunt la terra, de dins, de fora, tan se val, m'empenyen a girar-me. El bar és un camp de blat a punt de batre i jo em deixo abraçar per la lleugeresa de l'escalfor concentrada en una espiga. Les broques del rellotge s'aturen i reposen. Ara, per més que vulgui abastar l'amplitud de la llum de tots colors que es filtra a través del fum i de les cares, sé del cert que al fons d'aquesta nit només hi restarà l'esguard d'aquests dos ulls daurats que em miren, penetrants, des de la barra.Foto: Flickr (ziga-zaga) Sé que a fora hi plou,però la músicai la dringadissa de les copesofeguen el repic de l'aiguaEl bar és un boscde caps i d'arrelsque es belluguenperò no es mouenÉs tardTothom sap que la malesaha anat creixentsense que ni tan solsens n'adonéssim;ara, infranquejable,ensenya les unglesFaig com si me n'anés,però la flaire o el recordd'un plovineigdamunt la terra,de dins, de fora,tan se val,m'empenyen a girar-meEl bar és un camp de blata punt de batrei jo em deixo abraçarper la lleugeresade l'escalfor concentrada en una espigaLes broques del rellotges'aturen i reposenAra, per més que vulgui abastarl'amplitud de la llum de tots colorsque es filtra a través del fumi de les cares,sé del cert que al fons d'aquesta nitnomés hi restarà l'esguardd'aquests dos ulls dauratsque em miren,penetrants,des de la barraooooooooFoto: Flickr (vcastelo) Ja trenca l'albaEls llums de l'autopistaes difuminenFoto: Flickr (Miguel Á. Yuste) Sola a casaEls peixos van i vénendins la peixeraFoto: Flickr (nicoventurelli) Rere la portaun tou de fulles sequesEl vent udolaFoto: Flickr (arquera)

curate

{"es": 0.059037606146380914, "ca": 0.9055802668823292, "pt": 0.0040436716538617065, "it": 0.008289526890416498, "en": 0.0022240194096239383, "cn": 0.001213101496158512, "oc": 0.0028305701577031944, "de": 0.007885159725030328, "fr": 0.008896077638495753}

http://paraulesimots.blogspot.com/2008/10/

macocu_ca_20230731_0_460763

La FAN rep el distintiu bronze de sostenibilitat 14 oct. La FAN rep el distintiu bronze de sostenibilitat El secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, i el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, han presentat aquest dijous els resultats de la prova pilot del nou codi de bones pràctiques ambientals en el sector de l’esport del país. El projecte té per objectiu definir un codi de bones pràctiques adreçat a les federacions perquè integrin la perspectiva de sostenibilitat ambiental i respecte de l’entorn natural en el funcionament diari així com també alhora d’impulsar esdeveniments i competicions esportives. “Fer més sostenible l’activitat diària de les federacions és imprescindible per compaginar l’activitat esportiva i la protecció de l’entorn natural”, ha ressaltat Ruiz. En aquesta mateixa línia, Rossell ha asserit que “avançar en aquesta línia també permet reduir la petjada de carboni del país per continuar fent passos decidits per complir amb els compromisos internacionals i amb l’agenda mediambiental interna de neutralitat al 2050”. La iniciativa s’ha impulsat de manera coordinada i transversal entre els Ministeris de Cultura i Esports i el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, i respon als objectius establerts en la Llei de l’esport i a la Llei d’impuls de la transició energètica i canvi climàtic (Litecc), així com també segueix els criteris establerts al full de ruta de Govern, Horitzó23. La prova pilot, que representa l’inici del projecte, ha permès treballar conjuntament amb federacions esportives de diferents característiques (espais interiors, espais exteriors, medi aquàtic, esports col·lectius, esports individuals, esports de combat, etc.) una llista de control per avaluar la sostenibilitat de les entitats, i segons els resultats atorga’ls-hi un distintiu ‘Organització sostenible’. A la prova hi ha pres part cinc federacions: handbol, rugbi, natació, judo i vòlei. Així, i amb la col·laboració i implicació d’Andorra Sostenible, les federacions han pogut treballar l’auto llista de control on s’ha avaluat, per una banda, la instal·lació on normalment entrena la federació així com els esdeveniments i competicions que organitzen, ja sigui al medi natural o en una instal·lació a porta tancada. La llista de criteris recull aspectes com l’estalvi d’aigua, l’estalvi d’energia, mobilitat sostenible, compensació de les emissions atmosfèriques, la gestió de residus o el consum responsable, entre d’altre. En total s’avaluen 40 criteris ambientals. En funció del grau de compliment dels criteris establerts, s’atorga un distintiu d’or, plata o bronze que acredita la sostenibilitat de la federació. En la prova pilot, s’han atorgat quatre medalles de bronze i una de plata, fet que dibuixa “camp per millorar”, tal com ha destacat Ruiz. Seguint aquesta línia, el secretari d’Estat d’Esports ha explicat que des d’aquest mateix mes de maig ja s’ha ampliat la prova pilot a la totalitat de les federacions. La idea és poder fer una avaluació del resultat final del projecte i anàlisi de les propostes de millora determinades per les federacions a finals d’aquest any. Es treballarà juntament amb el sector per acompanyar-lo i assessorar-lo perquè es puguin familiaritzar-se amb els nous criteris mediambientals que s’han treballat amb les cinc federacions participants a la prova pilot. La voluntat és que aquest criteri de sostenibilitat definit en la prova pilot sigui un punt més d’avaluació de cara a la sol·licitud dels ajuts de les entitats esportives a través del codi de bones pràctiques. La presentació dels resultat de la prova pilot també ha servit per entregar els diplomes als representats de cadascuna de les federacions que hi han pres part. El representants de les Federacions que han rebut el certificat amb els Secretaris d’Estat d’Esport i Medi Ambient. Fotos: Carles Alonso.

curate

{"ca": 0.9945511157239232, "es": 0.005448884276076803}

macocu_ca_20230731_10_387549

Seu electrònica Activitat contractual de l'Ajuntament de Taradell per garantir la transparència i l'accés públic a la informació Podeu accedir a l'estat de les licitacions municipals i les adjudicacions relatives al nostre municipi a través de l'enllaç accés a l'espai de difusió de la contractació pública de l'Ajuntament de Taradell

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_5_526891

Muntanya en Saint Martin de Brehal, Lower Normandy|50: Manche Estadístiques de la fitxa de Cursa ( La 3ème Course des Pieds Salés / 12km ) Data creació : 2014/06/07 18:15:05

curate

{"fr": 0.3567251461988304, "ca": 0.6432748538011696}

https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/la-3eme-course-des-pieds-sales-12km-2013/201325951/

mc4_ca_20230418_2_106303

Francesc Roma i Casanovas: 2008 Història pija de l'esquí Publicat per Francesc a les 22:24 Cap comentari: Nadala Fundació Carulla Amb una grata sorpresa, acabo de "descobrir" que la famosa nadala dedicada a l'excursionisme amb motiu del centenari d'aquesta pràctica al nostre país es troba disponible a la xarxa. Val la pena felicitar les persones que varen apostar per aquesta opció! La podeu trobar a http://www.fundaciolluiscarulla.cat/cat/nadales/Nadala_1975.pdf Publicat per Francesc a les 18:29 Cap comentari: Fer país, conèixer món Qui convida no és traïdor Properament a Girona! Publicat per Francesc a les 21:22 Cap comentari: Excursionisme de competició? Es diu sovint que un dels trets característics de l'excursionisme actual és el seu vessant competitiu. D'entrada, podria semblar cert, perquè per parlar d'un any del que tinc dades, al 2005 es varen registrar 14.969 inscripcions en les 62 proves que formaven les activitats competitives regulades per la FEEC. D'entrada, convé dir que aquestes inscripcions varen recaure en un nombre força menor de persones. És a dir, que aquestes 14.969 inscripcions no serien, com podria semblar a simple vista, el 24,3% de les persones declarades a la federació ni el 62,7% del total de targes federatives (percentatges calculats sobre les dades de la FEEC per a l'any 2007). De fet, la mitjana de persones per prova competitiva va ser de 241 persones per prova, xifra que dóna una visió diferent de la mateixa realitat. A més a més, aquesta darrera xifra -241 persones per cada prova competitiva- podria semblar un nombre important, però cal agrupar les dades en dos blocs diferents: · Activitats que estan clarament per sota d’aquesta mitjana: l’escalada, l’esquí, els raids i els ral·lis · Activitats que estan per sobre de la mitjana: les curses (amb una relació molt propera a la mitjana) i les marxes regulades. De fet, el panorama canviaria molt si separéssim les dades corresponents a marxes i curses de la resta. Així, si a les 14.969 inscripcions li traiem les 2.767 que corresponen a les curses i les 10.403 de les marxes, quedarien un total de 1.799 participants en tot un any. Repartits en el total de 27 proves que queden, fan una participació de poc més de 66 persones per prova. A la llum d'aquestes dades, la imatge d'un excursionisme competitiu no és massa pletòrica. Aquí ja no sembla que la competició sigui tan definitòria del nou excursionisme. La impressió que tenim de la gran importància de la competició només s'aguanta quan es pensa en les marxes regulades, terreny en què cal parlar d'uns 3.000 participants a la Matagalls-Montserrat (l’any 2005 ja havien estat més de 2.800) i d'altres proves també força nodrides (la Núria-Queralt ha arribat aquest 2008 als 600 participants, la Reus-Prades als 700 i la Travessa del Montseny als 580). Entre les quatre marxes estarien cobrint pràcticament la meitat de participants a la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Un estudi de la classificació de la Copa de Caminades de Resistència de l’any 2008, fet a partir de les 15 curses que s’havien dut a terme fins a octubre de 2008 (de les 18 de què consta aquest circuit) indica que en total s’havien inscrit 1.441 persones com a mínim a una de les proves (participants únics que han acabat la prova). Ja no són les deu mil de què parlàvem abans, sinó mil quatre-centes que han repetit en més d'una ocasió. Però la dada més significativa és que les 1.382 persones que varen participar en les proves de l’any 2007 només varen representar el 2,2% de les persones declarades per les entitats a la FEEC i el 5,4% de les federades (i cal tenir en compte que per poder participar a la copa s’ha d’estar en possessió d’alguna assegurança federativa). Les dades de la taula següent permeten arribar a algunes conclusions interessants. La primera és que en aquests darrers anys ha anat augmentant el nombre de persones que ha participat en activitats competitives (tant si ho comptem per participants finalitzats com per participants únics). Ara bé, les dades de què es disposa pels darrers anys posen en evidència que entre el 50% i el 60% de les persones participen només en una única cursa (percentatge una cursa), fet que acabaria de posar en entredit la importància de la competició. Per si fos poc, l’any 2008, el 90% de les persones que varen prendre part en aquesta copa, només havien assistit a 6 o menys caminades. D’aquí es podria extreure que els afanys realment competitius sembla que només afecten un 10% o menys del total de participants. Llavors, la pregunta és la següent: en l'excursionisme, és tan característica la competició? Participants finalitzats Percentatge una cursa Taula 9 – Evolució dels participants a la Copa de Caminades de Resistència Publicat per Francesc a les 22:16 1 comentari: Una bona notícia (el Butlletí del CEC a la xarxa) La Universitat Autònoma de Barcelona acaba de posar en el seu Dipòsit Digital de Documents tots els exemplars del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, des de 1891 fins a 1938. Es diu que properament també estaran disponibles els de les entitats predecessores, de manera que hi haurà la sèrie completa des de l'any 1876. Està clar que és una molt bona notícia, de la qual ens hem de felicitar tots els excursionòlegs. Es pot consultar a http://ddd.uab.cat/record/27613 Publicat per Francesc a les 21:54 3 comentaris: Amb més de 4.300 usuaris registrats i unes 4.500 visites diàries (visitants únics), Pirineos3000 és una de les comunitats virtuals més potents del panorama català. I presumeix de ser la web de muntanya més antiga de l’estat espanyol. Gestionada des de Barcelona pel David i el Marc és un altre exemple que l’excursionisme existeix més enllà de les entitats. Curiosament, la majoria de les persones que formen la comunitat no són de Catalunya. Possiblement per qüestions de llengua, perquè tot i que en aquest espai cadascú es pot expressar en l’idioma que se senti més còmode, a la pràctica la llengua vehicular més habitual és el castellà. Pirineos3000 és un projecte econòmicament deficitari que, per intentar fer algun diner i pagar encara que només sigui el hosting, va crear una llibreria virtual especialitzada en temes de muntanya. Ara, en el mateix sentit, acaba de sortir el número 0 de la revista Pirineos 3000, la “primera revista digital de muntanya redactada integrament pels usuaris de la web”. Si continua com en aquest número 0, caldrà situar-la entre les revistes de referència del país. Els seus gestors afirmen que no hi ha controvèrsies entre els seus membres. En aquest espai es parla de muntanya, sense estridències i sense necessitat de moderar les intervencions dels seus membres. La part més important de la web correspon a les aportacions dels seus membres: en ella es poden trobar descripcions de les ascensions a les principals muntanyes i vies, no només del Pirineu. També altra informació. Actualment aquest tipus d’informació té un gran valor, perquè es pot actualitzar amb més facilitat i perquè el fet de veure els perfils de les persones que l’han escrita permet fer-se una idea de com valorar la informació que es sol•licita. En definitiva, Pirineos3000 és, des de ja fa temps, un referent de l’excursionisme a casa nostra. Publicat per Francesc a les 17:45 1 comentari: Doncs sí: espeleologia al XVII! Cova Sens Fons, amb una entrada de més de 80 vares “(...) y se va baxando hast un llano, donde hay una grande balsa, que esta siempre llena de agua muy buena, y chrystalina, que se distila de lo alto de la Montaña, y por los lados tiene unas piedras relucientes, como si fueran Vidrio Chrystalino, y en uno de los lados tiene una puerta grandissima, la qual baxa muy honda, tanto, que atando una piedra en muchos cordeles atado el uno con el otro, no se halla el suelo, y por esto la llaman: Sens Fons, que es lo mesmo, que dezir, que no se le puede medir el hondo, que tiene.” El Querant de Meyà, un avenc de 16 varas “con que es fuerça baxar con sogas, y causa notable espanto, y baxo hay una grande plaça redonda muy llana de diez y seys passos, y al cabo de dicha plassa, hazia Levante se halla una abertura à modo de baxada derecha, que por causa del grande horror, y espanto no se halla quien se atreva à entrar dentro de ella, y tiene veynte y quatro varas, y assi desde arriba, hasta baxo mide quarenta varas”. Si això no era espeleo... el llibre és de 1668: Roig y Jalpí, Juan Gaspar: Tratado de las excelencias, y antiguedades del Priorato de Santa Maria de Meyà, en el Principado de Cataluña. Girona, Geroni Palol, 1668. Publicat per Francesc a les 23:00 1 comentari: Juanito parla de la muntanya... Publicat per Francesc a les 21:45 1 comentari: Espeleologia al segle XVII? Estava l'altre dia llegint uns documents del segle XVIII quan vaig trobar unes descripcions d'unes coves al Montsec. Tot i que el manuscrit on apareixen és posterior a 1700, el seu autor s'ho havia copiat d'una obra de 1668. Les referències a les coves no són rares, però el nivell de detall que se'n dóna en la seva descripció fa pensar en què algú les havia explorat ja en aquell moment. No obstant i això, a una cova se l'anomena "cova sense fons", fet que no deixa en gaire bon lloc aquells primers exploradors... Un cavitat que presenta un cert interès és la sorgència que avui dia anomenem Forat de l'Or, al pas de Terradets. També es parla en aquest document d'un parell de bufadors i d'una font salada... Total: un bon repte per a la història de l'espeleologia a Catalunya. Seguiré les meves prospeccions bibliotecàries Publicat per Francesc a les 21:13 Cap comentari: Publicat per Francesc a les 23:43 1 comentari: Premis ARC 2007: L'alpinisme és, per fi, equiparat a les activitats de competició d'alt nivell http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4042 Publicat per Francesc a les 18:57 2 comentaris: Publicat per Francesc a les 18:40 Cap comentari: Esports de natura que s'urbanitzen? Llegeixo un informe de desembre passat adreçat al Parlament i al Govern francesos i em quedo esmaperdut, com si estigués veient estrelletes verdes i vermelles: "Els esports de natura, per desenvolupar-se, s'acosten a les zones urbanes, es transformen i donen naixença a noves disciplines, a vegades impracticables a la natura. Doncs potser sí, penso. L'escalada ha vist incrementar en els darrers anys la quantitat d'instal·lacions urbanes per a la seva pràctica, alguns esports d'aigua es practiquen en instal·lacions artificials (com el canal del Segre), a França estan apareixent molt senders urbans, fins i tot a París, els ciclistes estan conquerint els espais peatonals de les ciutats... I, a casa nostra, l'espeleologia ha entrat de ple en la febre competitiva amb un campionat de Catalunya i un campionat d’Espanya de tècniques de progressió vertical, que evidentment s'han de desenvolupar en espais no necessàriament cavernícoles. El que deia: llegeixo i em frego els ulls, que em continuen fent pampallugues. Publicat per Francesc a les 19:31 3 comentaris: Un curs sobre excursionisme Amb l'amic Enric Faura ens hem proposat organitzar un curs d'estiu sobre excursionisme i esports de muntanya. La nostra proposta ha estat acceptada pel Campus Universitari de la Mediterrània, que l'ha programat per als dies del 3 al 5 de juliol de 2008, al seu campus de Vilanova i la Geltrú. Les sessions tindran lloc dijous a la tarda i divendres matí i tarda. El dissabte al matí, tenim prevista alguna excursió o visita per acabar de lligar tot el que s'hagi parlat en les sessions "teòriques". La intenció és convidar les persones que millor coneguin el present dels esports de muntanya i l'excursionisme per reflexionar entre tots els assistents sobre el futur immediat del nostre camp. Tal com ho hem escrit: "Aquest curs vol examinar l'evolució de l'excursionisme en els seus 130 anys d'història, la seva importància històrica, la seva incidència social i les transformacions que està tenint en el segle XXI. S'examinarà com des d'uns orígens científics i culturals ha anat evolucionant cap a unes pràctiques esportives fins a ramificar-se en el que es coneix com esports de muntanya (alpinisme, escalada, senderisme, btt...) cada cop més abocats a la competició." Aquest curs està reconegut com a crèdits de lliure elecció per la Publicat per Francesc a les 18:00 Cap comentari: Crisi dels setanta? El gràfic següent mostra l'evolució de les llicències federatives a Espanya des de 1940 fins a l'actualitat. Hi ha dues sèries, la de la FEDME (o Federación Española de Montañismo anteriorment) i la del conjunt d'esports. Algú em sabria dir què va passar amb el nostre esport als anys setanta? (les dades són fetes en base a un índex 100 al 1940) Jo només en tinc la següent pista, però no sé si es pot extrapolar al nostre cas. D'altra banda, què va passar a Catalunya? Publicat per Francesc a les 14:06 Cap comentari: Publicat per Francesc a les 22:48 5 comentaris: Publicat per Francesc a les 21:32 1 comentari: Us presento un vídeo amb entrevistes a excursionistes catalans que parlen de l'excursionisme durant el franquisme. Dura poc més de mitja hora. En cas de no poder-lo veure, podeu provar-ho aquí: http://video.google.es/videoplay?docid=3717952889865665071&q=excursionisme&total=25&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=0 Publicat per Francesc a les 18:48 1 comentari:

curate

{"es": 0.08858641928370466, "ca": 0.890882822599042, "it": 0.0015968367424530454, "fr": 0.0057029883659037335, "en": 0.0115580564215649, "pt": 0.0016728765873317618}

http://francescroma.blogspot.com/2008/

macocu_ca_20230731_9_157504

El Nucli Antic d’Olot tindrà una nova plaça al solar de Can Sau Comentaris tancats a El Nucli Antic d’Olot tindrà una nova plaça al solar de Can Sau El Nucli Antic d’Olot tindrà molt aviat una nova plaça. La primera de les accions validades com a prioritàries al PIAM del barri vell consistirà en adequar el solar de Can Sau, al costat de l’església del Tura. Ja s’ha presentat el projecte del nou espai que preveu integrar els contraforts que ara queden al descobert en una sèrie de voltes. Estanis Vayreda, Regidor Nucli Antic Olot: “Es tardarà uns anys a construir algun edifici, com a mínim intentem dignificar aquest espai i que no quedi abandonat, amb aquells contraforts o parets, evitant que es vegin molt deixades. Amb aquesta voluntat, es recupera un lloc que es podrà utilitzar i que s’integra en l’entorn del Carrer del Tura”. El despatx olotí UnParelld’Arquitectes, d’Eduard Callís i Guillem Moliner, està elaborant el projecte de la nova plaça, del qual ja es coneixen els primers detalls. En primer lloc, la intervenció es centra en integrar els contraforts que actualment queden a la vista. Estanis Vayreda, Regidor Nucli Antic Olot: “Consisteix en mantenir aquests contraforts que hi ha en les parets, completant-los i després es cobreixen amb unes voltes entre cada un d’ells. Per tant, es formen unes tres capelles que així ens permet mantenir els contraforts de manera dissimulada”. La placeta es pavimentarà, es millorarà la il·luminació nocturna i s’hi instal·laran uns graons perquè s’hi puguin fer actuacions de petit format. El Consell de Barri del Nucli Antic ja ha validat la proposta i, un cop enllestit el projecte la previsió és que les obres s’iniciïn després de l’estiu. Tenen un pressupost de 20.000 euros, dels 150.000 que es destinaran enguany al PIAM del Nucli Antic.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_13_25203

Actualitat de Sant Nicolau i Sant Pere de Galligants - Diari de Girona joaquim nadal i farreras 27.01.2017 | 10:14 La dimensió històrica de la nostra ciutat no s´acaba mai i ens descobreix sempre nous replecs amagats que li atorguen més i més gruix de coneixement. Sovint és, des de Girona mateix, que els historiadors gironins ampliem els horitzons del coneixement de la nostra pròpia història i a això hi ha contribuït amb una empenta decisiva la creació de la Universitat de Girona, des de 1991, i abans amb els estudis universitaris, des de 1969. Altres vegades, però, la nova empenta al coneixement ens arriba de fora. És el cas de la tesi doctoral de la professora de la Universitat de Barcelona, Roser Piñol Bastidas, defensada el desembre passat i dedicada a «La creació i manipulació del patrimoni. L´estudi del romànic català a partir de les intervencions de conservació del brodat de la creació de la Catedral de Girona», que aborda aspectes fins ara menystinguts de la transmissió i interpretació del Brodat de la Creació en els darrers cent cinquanta anys. Avui, però, vull parlar d´una novetat que ens arriba des de la Universitat d´Oviedo. Es tracta d´un article de la catedràtica d´aquella universitat, Maria Pilar García Cuetos, sobre «Les ombres de la història. Intervenciones de Alejandro Ferrant en San Pedro de Galligants y San Nicolás de Gerona», que s´inclou en un llibre sobre El Greco en su cuarto centenario. Patrimonio hispánico y dialogo intercultural, publicat per les edicions de la Universitat de Castella-La Manxa a Cuenca el 2016 (p. 179-214). L´article arrenca amb una cita de Narcís Comadira sobre les «ombres de la Història a la vella meva ciutat perduda» i tracta de les operacions de restauració que es van dur a terme en els dos monuments romànics gironins durant el franquisme. S´atorga una importància especial a la represa del projecte de Passeig Arqueològic com a fil conductor per a la posada en valor dels atractius turístics de la ciutat, i se subratlla que la vinculació de l´arquitecte Francisco Pons Sorolla amb els projectes de Girona va donar peu a «intervenciones caracterizadas por su caràcter recreador. Su estrecha relación con el proyecto de Paseo Arqueológico de Gerona explica buena parte de las soluciones aplicadas» després que s´hagués elaborat «una revisión del centro histórico en función de un recorrido con claros fines turísticos y monumentalizadores, abundante en escalinates y recursos escenográficos». Les fotografies de la inauguració d´un primer tram del passeig, el dia de sant Narcís de 1961, i la visita que hi féu Manuel Fraga Iribarne el 1962 porten l´autora a associar les intervencions d´aquests anys i les seves característiques amb l´interès del franquisme per la ciutat. Si el Passeig Arqueològic és el marc, el gruix de l´aportació d´aquest treball és l´estudi de les intervencions dutes a terme sota la direcció d´Alejandro Ferrant en la seva condició d´arquitecte restaurador de la quarta zona monumental. En el cas de Sant Pere de Galligants es tracta de quinze actuacions entre 1949 i 1973. Resseguint la documentació tècnica de l´arquitecte s´analitzen les successives intervencions en el paviment, la recuperació de la cota original, les cobertes, els absis, el campanar i l´eliminació dels afegits de caràcter defensiu que embolcallaven tot l´absis de Sant Pere i en desfiguraven el tester romànic. Es repassen, també, els successius enderrocs de les cases adossades a la façana i la reconstrucció del campanar a partir d´alguns elements cegats que podien donar a entendre la seva estructura original, de la qual en realitat només en quedaven vestigis. Les pluges de 1965 van derivar en inundacions dels baixos de Sant Pere i en filtracions a la teulada; a partir de les queixes formulades per Miquel Oliva finalment es va arribar a la solució de fer un teulat nou amb enllosat de pedra i es va prendre, també, la decisió d´intervenir en els pisos alts del museu que estaven en una situació molt deteriorada. Es repassa finalment la polèmica generada per l´enderroc del portal de la muralla i les queixes que, l´any 1974, van formular els Amics de la Girona antiga davant d´aquesta operació traumàtica. Finalment, l´article documenta les operacions de restauració de l´església de Sant Nicolau que, entre 1942 i 1944, va dirigir Alejandro Ferrant amb intervencions molt contundents que van consistir en el desmuntatge dels absis de l´església, la numeració de les pedres i la reconstrucció «repristinadora» de tot el monument. L´autora estableix una dicotomia entre l´èxit global de les operacions de restauració de Sant Pere i Sant Nicolau, el rebuig a les operacions teatralitzadores del Passeig Arqueològic i el caràcter ara més subsidiari d´aquests dos monuments en l´oferta turística de la ciutat, atesa l´atenció principal que desvetlla la Catedral, Sant Feliu i la Força Vella. La restitució dels processos de restauració i reinterpretació uneix l´article esmentat i la tesi de Roser Piñol. Es tracta, en un cas i altre, de contextualitzar les successives intervencions de restauració amb el context artístic, ideològic i polític de cada moment per fer evident que res no és neutral, ni gratuït, i que sovint les capes successives que ens han arribat són tan fruit dels valors originals com de les manipulacions i tergiversacions posteriors condicionades pels gustos, les modes o les imposicions.

curate

{"ca": 0.8628912071535022, "de": 0.00801043219076006, "es": 0.1290983606557377}

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/01/27/actualitat-sant-nicolau-sant-pere/825947.html

cawac_ca_20200528_11_193738

Contingut Juvenil A 05.09.2010 14:09 Gran estrena (4-0) www.fcbarcelona.cat El Juvenil A ha debutat a la Divisió d'Honor amb una victòria contundent davant el Girona. Jordi Masó, Ayala (2) i Deulofeu han estat els golejadors en el primer matx oficial d’Òscar Garcia com a entrenador blaugrana. Tot i que la primera ocasió del partit l’ha protagonitzat el Girona amb un xut matiner d’Èric que ha anat directe a les mans del porter, el Juvenil A ha reaccionat i ha pres ràpidament les regnes del partit. Les primeres ocasions blaugrana han anat a càrrec d’Etock, que ha aprofitat un servei de cantonada per enviar l’esfèrica al travesser, i de Balliu, la rematada del qual també s’ha trobat amb el pal al minut 20. Instants després, l’àrbitre ha anul•lat un gol a Etock. Jordi Masó, debut amb gol Tot i el gran nombre d’oportunitats blaugrana, davant d’un Girona que a mesura que transcorria el partit s’ha anat apagant, no ha estat fins al minut 35 que el nou fitxatge del Juvenil A, Jordi Masó, ha aprofitat una brillant assistència de Gerard Deulofeu per convertir la primera diana dels d’Òscar Garcia i el seu primer gol com a jugador blaugrana (1-0). Tres minuts més tard, el Girona ha gaudit de la seva ocasió més clara quan Junca ha estavellat un xut de falta al travesser. Ayala i Deulofeu, claus blaugrana Durant la segona part, els d’Òscar Garcia s’han mostrat molt més actius i encertats, i no han donat opcions al Girona. El 2-0 ha arribat de la mà de Sergio Ayala (min 64) en rematar de cap una gran centrada de Deulofeu. Tres minuts més tard, el mateix Ayala ha tornat a ser protagonista en aconseguir el 3-0 com a conseqüència d’haver pentinat una falta dins l’àrea. Una diana que els àrbitres han trigat a concedir davant el dubte d’un possible fora de joc del defensa del Barça. A 15 minuts del final, Gerard Deulofeu ha arrodonit el resultat (4-0) amb un magnífic gol en jugada individual. D’aquesta manera, amb una contundent victòria, Òscar Garcia ha iniciat la seva nova aventura com a entrenador del Juvenil A a la Divisió d’Honor.

curate

{"ca": 0.9625984251968503, "en": 0.02066929133858268, "de": 0.007874015748031496, "es": 0.008858267716535433}

http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol_base/temporada10-11/09/05/n100905112754.html

racoforumsanon_ca_20220809_1_326426

El president de la Generalitat, José Montilla, ha participat avui a l'acte central del Dia d'Andalusia a Catalunya, que s'ha fet al Parc Can Oriol de Rubí (Barcelona), i que ha servit per commemorar el 30è aniversari de referèndum que el 1980 va donar l'autonomia a Andalusia. En un discurs, Montilla ha recordat que els immigrants andalusos que van arribar a Catalunya ningú els "va regalar res", però que tampoc ningú els "va negar res". "Tothom va tenir la seva oportunitat de formar una família, de prosperar, de participar en la consolidació de la vida democràtica de Catalunya i d'aprendre'n la llengua. D'aprendre la seva llengua també", ha afegit. La Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (Fecac) ha organitzat les últimes setmanes un ampli programa d'activitats a diferents localitats, com l'ofrena floral d'aquest matí al monument de Blas Infante a Barcelona, o un concert a l'Hospitalet aquesta tarda amb la participació de Parrita, Los del Río i David de María, entre d'altres. Font Potser no seria mala idea, a la pròxima, convidar a la gent de Jaleo per amenitzar tots plegats aquestes trobades del PSC. Ara ho has dit!

curate

{"ca": 0.9833479404031551, "fr": 0.0035056967572304996, "en": 0.013146362839614373}

mc4_ca_20230418_0_609431

Programa amb enfocament pràctic, que inclou dos mòduls d'habilitats clíniques i 249 hores de pràctiques obligatòries en unitats prehospitalàries, hospitalàries i centres d'urgències en atenció primària.

curate

{"ca": 1.0}

http://ubsce.ub.edu/ca/master/master-atencio-prehospitalaria-hospitalaria-urgent.html

racoforumsanon_ca_20220809_1_476719

ESTEM A UN PARTIT DE LA CIUTAT ETERNA!!! ELS EQUIPS: L'ESCENARI: El partit es jugue avui a les 20:45 Hrs i serà retransmès per les càmeres de CANAL+... Que es pot dir d'aquest partit...es l'ultim obstacle abans de la final de Roma,arribem en el nostre millor moment de joc desprès del afussellament del Dos de Maig de dissabte...A FAVOR NOSTRE EN AQUEST PARTIT:Doncs això,arribem llançats amb la lliga a la butxaca...l'equip anglès necessita marcar i suposem que devant la seua afició jugaran una mica mès oberts...a nosaltres ens valen tant l'empat amb gols com la victoria..EN CONTRA NOSTRE:Tenim un parell de baixes respecte al partit d'anada,en Rafa M(lesionat) i el patriota de nova fornada(sancionat)...compensades en part pel moment descomunal de forma d'en G. Piqué,tot i això haurem de formar amb una defensa improvisada on Abidal o fins i tot Touré sonen com a posibles centrals... De moment això es tot,ja aniré penjant notícies relacionades...Apa si voleu ja podeu fer els vostres comentaris/pronòstics...1-2(Eto'o/Iniesta). 1 - 4 ''No ase falta desir nada mas''

curate

{"es": 0.07182835820895522, "ca": 0.9281716417910447}

macocu_ca_20230731_1_139881

Localització de les estadístiques del bloc Hola! Encara tens la traducció aquesta? Ostres, com que he migrat el bloc a un altre servidor, hi ha coses que encara no funcionen. De seguida que pugui tornaré a pujar el fitxer. Ja t’avisaré 🙂 És estrany que no l’hagis pogut instal·lar, a mi m’ha funcionat sempre que l’he instal·lat (sobre diferents versions del WordPress)...

curate

{"ca": 0.9480874316939891, "eo": 0.01366120218579235, "ru": 0.03825136612021858}

racoforumsanon_ca_20220809_0_863665

La nit del 31 de desembre a l'1 de gener l'Ateneu Popular obrirà fins a les tres de la matinada. Farem l'entrada de l'any amb una Festa Cubana de Cap d'Any, en celebració del 50è aniversari la Revolució Cubana. Dia: nit del dimecres 31 de desembre al dijous 1 de generHora: 00 horesLloc: Ateneu Popular del Carme (c/ Pere Bonfill, 12, baix esq.) www.ateneupopular.org INTERESSANTÍSSIM! Estavem per anar al Glop... xD Això ja és malatís. xDDD Jo que sé, si anem dijous sí dijous també per què no hauriem d'anar a Cap d'Any??? xDDDDD potser perque els treballadors del Glop, farts d'aguantar-nos cada setmana, s'agafen vacances per cap d'any! jaja. Per cert, tú no tens poble? I ben lluny a més... Doncs res, els que no podem anar al poble, ens vegem a l'Ateneu per cap d'any Ja, eixe era el temor que teniem, que el Glop estiguera tancat, però ara ja tant fa Per cert, tu com saps qui sóc i quin és el meu poble?? Identifica't! xD Editat: res, ja sé qui eres a la vida real Ens vegem a l'Ateneu! que m'identifique? vols el número de placa? jeje Et donaré unes quantes pistes: el teu nom comença per F i el del teu poble per B. Tú i les teues companyes de pis ens prometèreu un sopar al vostre pis (i la tornada al nostre) i no hem fet festa junts des de que jugàvem fer la mort de Gaudí l'any passat....jeje Home, però les pistes no me les dones sobre mi, que jo ja sé com em dic i d'on sóc! Sort que ja m'havien xivat la teua identitat... Hòstia, la mort de Gaudí, no me'n recordava xDDDDDDD A cap d'any concretem això del sopar, i així ens presenteu vosaltres a la companya de pis nova jajaja.

curate

{"ca": 0.9313413858868405, "en": 0.030514939605848695, "hu": 0.003178639542275906, "jv": 0.008264462809917356, "fr": 0.01144310235219326, "es": 0.015257469802924346}

oscar-2301_ca_20230418_5_156145

Tour guiat per les vinyes pròximes a la casa pairal on coneixeràs de primera mà el passat, present i futur del conreu ecològic i ho acompanyarem, és clar, amb un tast dels vins i escumosos de la finca. A continuació, visita a l'Espai Xocolata de Simon Coll. Aquesta experiència combinada està pensada idealment per públic familiar. Activitat disponible de dilluns a diumenge horaris segons disponiblitat del celler i l'espai xocolata. Quan? A consultar On? Celler Albet i Noya Can Vendrell, s/n Sant Pau d'Ordal Més informació Celler Albet i Noya Tel. 682288548 Activitat pagament Web Al mapa Vols estar informat de tota l'agenda del cap de setmana? Subscriu-te Butlletí setmanal La teva privacitat és la nostra prioritat Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús: Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés. Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador. De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies. Més informació OK No, gràcies Informació COVID-19 A conseqüència de la situació actual, comprova sempre la web oficial de l’entitat responsable de cada activitat per assegurar-te que no ha patit canvis o anul·lacions. Segueix-nos Qui som Contacte Accessibilitat Avís legal Gerència de Serveis de Turisme. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç. Diputació de Barcelona

curate

{"ca": 0.8942961800104657, "tl": 0.0026164311878597592, "en": 0.03767660910518053, "nl": 0.0015698587127158557, "ru": 0.004709576138147566, "es": 0.03976975405546834, "pt": 0.011512297226582941, "no": 0.003663003663003663, "fr": 0.004186289900575615}

https://blog.barcelonaesmoltmes.cat/ru/-/visita-guiada-a-la-vinya-abet-i-noya-espai-xocolata

oscar-2201_ca_20230904_13_34975

David Hume, George Berkeley, Christian Wolff, Jean-Jacques Rousseau, Francis Hutcheson, Isaac Newton, Plató, Johannes Nikolaus Tetens, Michel de Montaigne, René Descartes, Gottfried Wilhelm Leibniz, John Locke, Nicolas Malebranche i Baruch Spinoza Obra Obres destacables (1781) Crítica de la raó pura (1783) Prolegòmens a tota metafísica futura que puga presentar-se com a ciència (1784) Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració? (1785) Fonamentació de la metafísica dels costums (1788) Crítica de la raó pràctica (1790) Crítica del judici (1793) La religió dins dels límits de la mera raó (1797) Die Metaphysik der Sitten Estudiant doctoral Anton Friedrich Justus Thibaut, Marcus Herz, Johann Gottlieb Fichte i Karl Leonhard Reinhold Família Cònjuge cap valor Pare Johann Georg Kant Signatura Immanuel Kant [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl[1] ˈkʰantʿ] (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant fou educat en el pietisme. El 1740, entra en la Universitat de Königsberg, la seva ciutat natal, com a estudiant de teologia, i hi fou alumne de Martin Knutzen, que l'introduí en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per les ciències naturals, en particular per la mecànica de Newton. Al llarg de la seva vida, Kant no va arribar a allunyar-se mai més d'un centenar de quilòmetres de la seva ciutat natal, per la qual cosa la seva existència va transcórrer pràcticament a la seva ciutat natal. L'única excepció fou quan va residir uns mesos a Arnsdorf, on treballà com a preceptor, activitat a la qual es va dedicar per guanyar-se la vida després de la mort del seu pare (1746). Després de doctorar-se en la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la docència i, el 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment en fou nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. Atret per la teologia i, després, per la matemàtica i la física de Newton, es graduà i ensenyà en la universitat. En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff; feu diversos cursos de geografia i elaborà una teoria sobre l'origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertació De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) inicià el seu període crític, en què, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l'empirisme de David Hume, anà elaborant el seu sistema, que exposà en les seves obres principals, entre les quals es poden destacar Kritik der reinen Vernunft (Crítica de la raó pura, 1781; edició corregida, 1787),[2] Kritik der praktischen Vernunft (Crítica de la raó pràctica, 1788), Kritik der Urteilskraft (Crítica del judici, 1790), i l'important Opus postumum (escrit entre el 1796 i el 1803, que no fou publicat, però, íntegrament fins al 1938). [2] Màxim exponent de la Il·lustració i pensador extraordinàriament influent en els segles xix i xx, Kant feu balanç del saber del seu temps i es preguntà per què la filosofia, entesa com a metafísica, no havia encara emprès el "camí segur d'una veritable ciència", a diferència de la fisicomatemàtica newtoniana. La resposta a aquesta qüestió constitueix el contingut de la Crítica de la raó pura. [2] La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És conegut el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que arribà a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es conta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de l'Émile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts. Contingut 1 Biografia 1.1 Formació i primeres obres 1.2 Filòsof i científic 1.3 El silenci i l'evolució cap a la crítica 1.4 Darrers anys i mort 1.5 Llegendes i reconeixement 2 El pensament de Kant 2.1 Influències 2.2 Origen del criticisme i preguntes kantianes 2.3 El gir copernicà en el coneixement 2.4 Les condicions de possibilitat de la ciència 2.5 La impossibilitat de la metafísica com a ciència 2.6 L'ésser humà, subjecte moral autònom 2.7 El deisme i el teisme 3 Obra 3.1 Obres destacades 3.2 Altres obres[31] 3.3 La Crítica de la raó pura 4 Referències 5 Vegeu també 6 Enllaços externs Biografia[modifica] Immanuel Kant va néixer a Königsberg, Prússia oriental, actualment a l'enclavament de Kaliningrad, a Rússia. Era el quart d'onze fills, però només quatre n'arribaren a l'edat adulta. Va ser batejat com 'Emanuel', però es canvià el nom a 'Immanuel' després d'aprendre hebreu. [3] Va passar tota la vida dins o als voltants de la seva ciutat natal, la capital de Prússia oriental en aquella època, sense viatjar mai més enllà de 150 km de Königsberg. [4] El seu pare, Johann Georg Kant (1682-1746), era un artesà alemany de Memel, en aquell temps la ciutat més al nord-est de Prússia (actualment Klaipėda, a Lituània). Sa mare, Anna Regina Reuter (1697-1737), nascuda a Nuremberg, era filla d'un fabricant escocès de cadires de muntar. [5] L'avi havia emigrat d'Escòcia fins a la Prússia oriental, i son pare encara escrivia el nom de la família amb la grafia "Cant". [6] Formació i primeres obres[modifica] En la seva joventut, Kant va ser un estudiant constant, tot i que no espectacular. Va créixer en una llar pietista, que posava èmfasi en una intensa devoció religiosa, la humilitat personal i una interpretació literal de la Bíblia. Per tant, Kant rebé una educació estricta, punitiva i disciplinària, que impulsava l'ensenyament del llatí i la religió per sobre de les matemàtiques i les ciències. [7] Des del primer moment, Kant va mostrar gran aplicació en els seus estudis. Primer l'enviaren al Collegium Fridericianum i després, a l'edat de 16 anys, es va matricular en la Universitat de Königsberg, el 1740. [8] Va estudiar la filosofia de Leibniz i Wolff amb el professor Martin Knutzen, un racionalista que també estava familiaritzat amb els desenvolupaments de la filosofia i la ciència britànica del seu temps i que va introduir Kant en la nova física matemàtica de Newton. També va prevenir el jove alumne respecte de l'idealisme, vist negativament per tota la filosofia del segle xviii i, fins i tot, després de la creació de la teoria de l'idealisme transcendental, Kant va refutar l'idealisme en la segona edició de la seva obra principal, La crítica de la raó pura. L'infart del seu pare i la seva posterior mort el 1746 va interrompre els seus estudis. Kant esdevingué professor particular als petits pobles al voltant de Königsberg, però continuà amb les seves recerques acadèmiques. El 1749, publica la seva primera obra filosòfica, Gedanken von der Wahren Schätzung der lebendigen Kräfte ('Meditacions sobre la veritable estimació de les forces vives'). Publicà moltes més obres sobre temes científics, i arribà a ser professor universitari el 1755. El tema de les seves lliçons era la metafísica, que va ensenyar durant gairebé quaranta anys, fins i tot després de la seva ruptura amb la metafísica. El manual del curs estava escrit per A. G. Baumgarten, autor del terme estètica en el seu sentit ja modern. Filòsof i científic[modifica] En l'obra Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels ('Història general de la natura i teoria del cel', 1755), Kant dissenya la hipòtesi de la nebulosa protosolar, i va deduir correctament que el sistema solar es formà d'un gran núvol de gas, d'una nebulosa. D'aquesta manera, intentava explicar l'ordre del sistema solar, anteriorment vist per Newton com quelcom imposat per Déu des del començament. Kant també va deduir correctament que la Via Làctia era un gran cúmul d'estrelles, formada així mateix a partir d'un núvol giratori. A més, va suggerir la possibilitat que altres nebuloses podien ser igualment grans discs d'estrelles distants, similars a la Via Làctia, cosa que va donar origen a la denominació d'"universos illa" a les galàxies, terme en ús fins ben entrat el segle xx. Des d'aquest moment, Kant es concentra en temes cada vegada més filosòfics, tot i que continuaria escrivint sobre temes de ciències al llarg de la seva vida. En els inicis dels anys 1760, Kant concep una sèrie d'importants obres de filosofia: Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren erwiesen ('La falsa subtilesa de les quatre figures del sil·logisme'), una obra sobre lògica, publicada el 1762. L'any següent, van aparèixer dos llibres més: Versuch, den Begriff der negatives Größe in der Weltweisheit einzuführen ('Assaig per introduir el concepte de magnituds negatives en la filosofia') i Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes ('L'únic fonament possible d'una demostració de l'existència de Déu'). El 1764, Kant escriu Beobachtungen über das Gefühl des Schönen und Erhabenen ('Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim') i va quedar segon, després de Moses Mendelssohn, en un concurs de l'Acadèmia de Berlín amb la seva obra Untersuchung über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und Moral ('Sobre la nitidesa dels principis de la teologia natural i de la moral'). El 1770, a l'edat de 45 anys, Kant fou nomenat finalment professor de lògica i metafísica a la Universitat de Königsberg. Escrigué la seva Dissertació inaugural, De mundi sensibilis atque intelligibilis manera et principiis, en defensa d'aquest nomenament. Aquesta obra va veure l'aparició de molts temes centrals de la seva obra madura, incloent-hi la distinció entre les facultats del pensament intel·lectual i la receptivitat sensible. Ignorar aquesta distinció significaria cometre l'error de la subrepció, un concepte legal del dret romà i, com diu en l'últim capítol de la dissertació, la metafísica tan sols progressarà evitant l'error. El silenci i l'evolució cap a la crítica[modifica] A l'edat de 46 anys, Kant era un conegut erudit i un filòsof cada vegada més influent. S'esperava molt d'ell. Com a resposta a una carta del seu alumne Markus Herz, Kant va arribar a reconèixer que en la Dissertació inaugural no havia aconseguit explicar prou bé la relació i connexió entre les nostres facultats intel·lectuals i les sensibles. També va reconèixer que David Hume el va despertar del somni dogmàtic, al voltant del 1770. Kant no va publicar cap treball de filosofia en els següents onze anys. Dedicà la seva dècada silenciosa a treballar en una solució als problemes plantejats. Tot i ser amant de la companyia i la conversa, s'aïllà, malgrat els intents dels seus amics de treure'l de l'aïllament. El 1778, en resposta a una d'aquestes peticions d'un antic alumne, Kant escriu:[9] « Qualsevol canvi em fa aprensiu, encara que ofereixi la millor promesa de millorar el meu estat, i estic convençut, per aquest instint natural meu, que he d'anar amb compte si vull que els fils tan fins i febles que les parques teixeixen, en el meu cas siguin teixits amb una certa longitud. El meu sincer agraïment als meus admiradors i amics, que pensen tan bondadosament de mi fins a comprometre's amb el meu benestar, però, al mateix temps, demano, de la manera més humil, protecció per al meu estat actual davant qualsevol alteració. » — Kui-Want i Klimowski. Introducing: Kant (2005) Quan Kant va sortir del seu silenci el 1781, el resultat va ser la Crítica de la raó pura (Kritik der reinen Vernunft). Tot i que avui sigui reconeguda unànimement com una de les més importants obres de la història de la filosofia, fou ignorada en el moment de la seva publicació inicial. El llibre era llarg, més de 800 pàgines en l'edició original en alemany, i escrit en un estil sec i acadèmic. Va ser objecte de poques ressenyes, les quals, a més, no concedien importància a l'obra. La seva densitat el feia un "os dur de rosegar", enfosquit per "... tota aquesta feixuga teranyina", segons el va descriure Johann Gottfried Herder en una carta a Johann Georg Hamann. [10] Això contrasta intensament amb l'elogi que Kant havia rebut per obres anteriors, com l'esmentada memòria del 1764 i altres opuscles que van precedir a la primera obra crítica. Aquests tractats ben rebuts i llegibles n'inclouen un sobre el terratrèmol de Lisboa, que fou tan popular que es venia per pàgines. [11] Abans del seu gir cap a la crítica, els seus llibres es venien bé, i quan publicà Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim, el 1764, s'havia convertit en un autor popular d'un cert renom. [12] Kant es va decebre amb la recepció de la primera crítica. Reconeixent la necessitat d'aclarir el tractat original, escrigué Prolegomen zu einer jeden künftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten können ('Prolegòmens a tota metafísica futura') el 1783, com un resum dels seus principals punts de vista. També va animar el seu amic Johann Schultz a publicar un breu comentari sobre la Crítica de la raó pura. La reputació de Kant augmentà gradualment durant la dècada del 1780, gràcies a una sèrie d'obres importants: l'assaig Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung? ('Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració?') del 1784, Grundlegung zur Metaphysik der Sitten ('Fonamentació de la metafísica dels costums') del 1785, la seva primera obra sobre filosofia moral, i Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft ('Principis metafísics de la ciència natural') l'any 1786. Però el reconeixement final de Kant arriba des d'una font inesperada. El 1786, Karl Leonhard Reinhold comença a publicar una sèrie de cartes sobre la filosofia kantiana. En aquestes cartes, Reinhold emmarcava la filosofia de Kant com una resposta a la principal controvèrsia intel·lectual de l'època: la disputa sobre el panteisme. Friedrich Heinrich Jacobi havia acusat el recentment mort Gotthold Ephraim Lessing, un distingit dramaturg i assagista filosòfic, de spinozisme. Aquesta acusació, equivalent a la d'ateisme, fou desmentida rotundament per Moses Mendelssohn, amic de Lessing, i entre ells va sorgir una amarga disputa pública. La controvèrsia, gradualment, va escalar fins a convertir-se en un debat general sobre els valors de la Il·lustració i de la raó en si mateix. Reinhold mantenia en les seves cartes que la Crítica de la raó pura de Kant podia resoldre aquesta disputa defensant l'autoritat i els límits de la raó. Les cartes de Reinhold foren àmpliament llegides i van fer de Kant el filòsof més famós de la seva època. Darrers anys i mort[modifica] Kant publicà una segona edició de la Crítica de la raó pura el 1787, revisant en profunditat les primeres parts del llibre. La majoria de les seves obres posteriors se centraren en altres àrees de la filosofia. Continuà ampliant la seva filosofia moral, especialment en Kritik der praktischen Vernunft ('Crítica de la raó pràctica'), el 1788, coneguda com la segona Crítica; i també en Metaphysik der Sitten ('La metafísica dels costums'), del 1797. Kritik der Urteilskraft ('Crítica del judici'), la tercera Crítica, escrita l'any 1790, aplicava el sistema kantià a l'estètica i la teleologia. També escrigué alguns assaigs una mica populars sobre història, religió, política i altres temes. Aquestes obres foren ben rebudes pels contemporanis de Kant i van confirmar la seva posició preeminent en la filosofia del segle xviii. Hi havia diverses revistes dedicades únicament a defensar i criticar la filosofia kantiana. Però, malgrat el seu èxit, les tendències filosòfiques es movien en una altra direcció. Molts dels deixebles més importants de Kant (incloent-hi Reinhold, Beck i Johann Gottlieb Fichte) transformaren la posició kantiana en formes d'idealisme cada vegada més radicals. Això marcà l'aparició de l'idealisme alemany. Kant s'oposà a aquests desenvolupaments i va denunciar públicament Fichte en una carta oberta, el 1799. [13] Va ser un dels seus últims actes filosòfics. La salut de Kant, delicada des de feia molt de temps, empitjorà, i va morir a Königsberg el 12 de febrer del 1804, murmurant la paraula «Es ist gut» ('Està bé') abans d'expirar. [14] La seva inacabada obra final, el fragmentat Opus Postumum, fou (com el seu títol suggereix) publicada després de la seva mort. Llegendes i reconeixement[modifica] Han sorgit algunes creences populars pel que fa a la vida de Kant. Sovint s'afirma, per exemple, que Kant madurà tardanament, que només es va convertir en un filòsof important als seus cinquanta i tants anys després de rebutjar els seus punts de vista anteriors. Tot i que és cert que Kant va escriure les seves millors obres relativament tard, hi ha una tendència a infravalorar les seves obres anteriors. Els estudis recents sobre Kant han dedicat més atenció a aquests escrits "pre-Crítica" i s'hi ha reconegut una certa continuïtat amb les seves obres madures. Molts dels mites comuns sobre les peculiaritats personals de Kant s'enumeren, expliquen i refuten en la introducció del traductor anglès Goldthwait de l'obra de Kant. [15] Sovint se sosté que Kant va viure una vida molt estricta i previsible, cosa que porta a la història sovint repetida que els seus veïns posaven els rellotges en hora quan feia el seu passeig diari. [16] De nou, això és cert només en part. Mentre va ser jove, Kant era una persona molt sociable i un apassionat dels convits durant la major part de la seva vida. No es casà mai. Únicament en una època més avançada de la seva vida, la influència del seu amic, el comerciant anglès Joseph Green, feu que Kant adoptés un estil de vida més regular. [17] Entre 1879 i 1881, es van recollir diners per construir una capella a manera de monument. La tomba de Kant es troba fora de la catedral de Königsberg -actualment Kaliningrad-, al riu Prególia, i és un dels pocs monuments alemanys conservats pels soviètics després que conquerissin i annexessin la ciutat el 1945. La tomba original de Kant fou enderrocada per les bombes russes a començaments d'aquell any. Una rèplica d'una estàtua de Kant, situada davant la Universitat, fou donada per una entitat alemanya el 1991. Els noucasats en porten flors a la capella, com van fer abans al monument de Lenin. A prop de la tomba, hi ha una placa amb aquesta inscripció en alemany i rus, presa de la "Conclusió" de la Crítica de la raó pràctica: «Dues coses omplen l'ànim amb una admiració i una veneració sempre renovades i creixents, com més freqüentment i continuadament reflexionem sobre aquestes: el cel estelat sobre mi i la llei moral dins meu». El que va dir Immanuel Kant abans de morir va ser "Es ist gut", que significa 'Està bé'. El pensament de Kant[modifica] Influències[modifica] Kant va integrar en el seu pensament les aportacions de nombrosos filòsofs anteriors, fent sovint una síntesi de corrents contraposats com el racionalisme i l'empirisme, entre d'altres. De Plató, rescata el dualisme ontològic i epistemològic, i identifica un món amb l'abast del sensible, com feia Plató amb el món terrenal, però afirmant que és l'únic que es pot conèixer, a diferència de l'autor grec, el qual pensava que l'autèntic coneixement era precisament aquell que no estava limitat pels sentits. De Plató també reprèn el caràcter abstracte de les idees metafísiques. D'Aristòtil aprofita l'hilemorfisme, i afirma que les dades de la sensibilitat són matèria del coneixement, que forneixen les formes a priori, tant de l'espai i el temps com posteriorment de l'enteniment. Extrapola aquesta dualitat a l'àmbit moral, contraposant les ètiques materials a la formal (la seva). Reformula les categories d'Aristòtil que identifiquen les maneres de ser, i les relaciona amb la ciència com feia el pensador clàssic. S'alinea explícitament amb Copèrnic per explicar el seu canvi de paradigma: si Copèrnic considerava que s'havia de canviar el centre del model de cosmos, Kant pren el subjecte com a centre de l'acte de conèixer i no l'objecte, com la tradició anterior. Les tres idees bàsiques del noümen són l'ànima, el món i Déu, i és una continuació de les tres substàncies de Descartes (tot i que el francès anomenava jo o ment l'ànima). D'ell i d'altres racionalistes, pren el paper predominant de la raó per arribar a un coneixement veritable (com altres coetanis de la Il·lustració). De Hume, hereta el rebuig cap al caràcter científic de la metafísica, ja que aquesta disciplina no es basa en dades que provenen dels sentits i per tant comprovables. Aquesta importància de l'experiència, ja reivindicada pels empiristes, l'allunya dels idealistes purs. Origen del criticisme i preguntes kantianes[modifica] Segons Kant, si no sabem què és la raó, no tenim cap possibilitat de determinar com han d'actuar i de viure els éssers humans. Kant fa notar que ni el racionalisme ni l'empirisme n'han resolt el problema: el racionalisme ens aboca al dogmatisme i l'empirisme a l'escepticisme. Per tant, l'única posició vàlida és el criticisme: cal sotmetre la raó humana a la crítica, cal determinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement. La raó ha de definir les formes d'actuar i de viure de les persones. Kant anomena aquestes ocupacions els interessos essencials de la raó i n'assenyala tres en forma de pregunta: Què puc saber? (pregunta epistemològica) Què he de fer? (pregunta ètica) Què puc esperar? (pregunta religiosa) Però totes aquestes se'n resumeixen en una sola pregunta, el veritable propòsit de Kant: què és l'ésser humà? El gir copernicà en el coneixement[modifica] Kant parteix del convenciment que, a la metafísica, li cal un canvi metodològic, un gir copernicà com el de la física: « Fins ara s'ha suposat que tot el nostre coneixement s'ha de regir pels objectes… Intentem, per una vegada, veure si no avançaríem més en la tasca de la metafísica suposant que els objectes s'han d'ajustar al nostre coneixement. » Les condicions de possibilitat de la ciència[modifica] Totes les ciències expressen els seus continguts en judicis, però un judici científic ha de complir dues condicions: Que augmenti el nostre coneixement. Que tingui validesa universal i necessària. Considerant que els judicis són una atribució d'un P a un S, tenim: En contra de l'opinió general, que considerava analítics a priori els judicis de la matemàtica i sintètics a posteriori els de la física, Kant afirma que ambdues ciències es fonamenten en judicis sintètics a priori, perquè el nostre coneixement sobre les coses (síntesi) s'ha d'ajustar a les condicions del coneixement (a priori). La impossibilitat de la metafísica com a ciència[modifica] Reprenent la qüestió inicial, Kant conclou que les matemàtiques i la física són ciències perquè poden resoldre qüestions formulant judicis sintètics a priori i fonamentar empíricament els seus enunciats. La metafísica, pel fet d'ocupar-se de les idees transcendentals de la raó, de les quals no tenim gens d'experiència, esdevé impossible com a ciència. Considerant que les idees de la raó pura són il·lusions inevitables, es pregunta si tenen cap funció, i arriba a la conclusió que tenen una funció reguladora: Assenyalant els límits que les ciències no poden traspassar. Oferint una explicació global de la veritat. També assenyala que la raó pura té un ús pràctic en la moral. L'ésser humà, subjecte moral autònom[modifica] La Crítica de la raó pràctica constitueix la resposta de Kant a la pregunta "què he de fer?" i tracta els temes relacionats amb l'ètica. Distingeix dos tipus d'imperatius morals (normes que orienten l'ésser humà en l'elecció dels seus actes dins l'exercici de la seva llibertat): els hipotètics i els categòrics. Els primers en són els habituals de la majoria de propostes ètiques, són normes concretes que s'han de seguir si es vol aconseguir l'objectiu últim, com per exemple els manaments judeocristians, base de la conducta per a assolir la salvació de l'ànima. Kant proposa un imperatiu categòric, que no depèn de cap postulat i que fa referència al deure. És una norma general aplicable a qualsevol situació i que es basa en la premissa següent: fes allò que voldries que esdevingués una llei universal d'actuació. Seguint aquest imperatiu, l'ésser humà esdevé autònom, ja que no depèn de voler aconseguir uns determinats fins, o bé de normes dictades per institucions externes, sinó únicament de la seva raó, que analitza cada cas per veure si cal fer una cosa o una altra. El deisme i el teisme[modifica] Els crítics han posat en evidència la relació entre la concepció religiosa de Kant i el deisme[18] mentre que altres autors han demostrat que la religió moral de Kant es mou des del deisme al teisme. [19][20] També s'ha subratllat que Kant en la seva obra Die Religion innerhalb der Grenzen der bloßen Vernunft (La religió dins dels límits de la raó pura) ha reduït allò religiós a la raó pura, la religió a la moral i aquesta al cristianisme. [21] Obra[modifica] Immanuel Kant amb convidats En el pensament de Kant, sol distingir-se un període inicial, denominat precrític, que es caracteritza per la seva afecció a la metafísica racionalista de Wolf i el seu interès per la física de Newton. El 1770, després de l'obtenció de la càtedra, s'obrí un lapse de deu anys de silenci durant els quals escomet la tasca de construir la seva nova filosofia crítica,[22] després que el contacte amb l'empirisme escèptic de David Hume li permetés, segons les seves pròpies paraules, «despertar del somni dogmàtic». El 1781, s'obre el segon període de l'obra kantiana, en aparèixer finalment la Crítica de la raó pura (Kritik der reinen Vernunft), en la qual tracta de fonamentar el coneixement humà i fixar-ne, així mateix, els límits; el gir copernicà que pretenia imprimir a la filosofia consistia a concebre el coneixement com a transcendental, és a dir, estructurat a partir d'una sèrie de principis a priori imposats pel subjecte que permeten ordenar l'experiència procedent dels sentits; resultat de la intervenció de l'entesa humana són els fenòmens, mentre que la cosa en si (el noümen) és per definició incognoscible. Pregunta fonamental en la seva Crítica és la possibilitat d'establir judicis o enunciats sintètics (és a dir, que afigen informació o coneixement), a diferència dels analítics, en els quals no es transmet coneixement nou. Aquestes categories es divideixen a més en a priori, quan l'enunciat de la veritat és independent de la prova de l'experiència (amb valor universal, no contingent), la possibilitat de les quals per a les matemàtiques i la física va aconseguir de demostrar, però no per a la metafísica, perquè aquesta no aplica les estructures transcendentals a l'experiència, de manera que les seves conclusions queden sense fonament; així, el filòsof pot demostrar, al mateix temps, l'existència i la no-existència de Déu, o de la llibertat, amb raons vàlides per igual. El sistema va ser desenvolupat per Kant en la seva Crítica de la raó pràctica, en què estableix la necessitat d'un principi moral a priori, anomenat imperatiu categòric, derivat de la raó humana en el seu vessant pràctic; en la moral, l'individu ha d'actuar com si fos lliure, tot i que no siga possible demostrar teòricament l'existència d'aquesta llibertat. El fonament últim de la moral procedeix de la tendència humana cap a aquesta, i té l'origen en el caràcter al seu torn noümènic de l'ésser humà. Kant va tractar d'unificar ambdues Crítiques en una tercera, la Crítica del judici, que estudia l'anomenat gaudi estètic i la finalitat en el camp de la natura. Quan en el fi intervé l'ésser humà, el judici és estètic; quan el fi està en funció de la natura i el seu ordre peculiar, el judici és teleològic. En ambdós casos, cal parlar d'una desconeguda arrel comuna, vinculada a la idea de llibertat. Malgrat el seu caràcter fosc i hermètic, els texts de Kant van operar una revolució en la filosofia posterior, els efectes de la qual arriben fins a l'actualitat. Obres destacades[modifica] Història general de la naturalesa i teoria del cel (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels, 1755) Primera edició de la Crítica de la raó pura (1781)[23] (Kritik der reinen Vernunft)[24] Prolegòmens a tota metafísica futura que puga presentar-se com a ciència (Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten können, 1783) Fonamentació de la metafísica dels costums (Grundlegung zur Metaphysik der Sitten, 1785) Principis metafísics de la ciència natural (Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft, 1786) Segona edició de la Crítica de la raó pura (1787)[25] (Kritik der reinen Vernunft)[26] Crítica de la raó pràctica (Kritik der praktischen Vernunft, 1788)[27] Crítica del judici (Kritik der Urteilskraft, 1790) Sobre el fracàs de tots els intents filosòfics en la Teodicea (1791) Trad. Gonçal Mayos (UB) La religió dins dels límits de la mera raó (Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft, 1793)[28] Per a la pau perpètua (Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf, 1795)[29] El conflicte de les facultats (Der Streit der Fakultäten, 1798)[30] Els seus últims escrits no publicats són recollits amb el títol Transició des dels primers fonaments metafísics de la ciència natural a la Física, i publicats en 1888. El 1920, es van publicar com a Opus postumum Altres obres[31][modifica] Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte (1746) Neue Erhellung der ersten Grundsätze metaphysischer Erkenntnisse; Tesi Doctoral: Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio (1755) Monadologia Physica (1756) Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren (1762) Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes (1763) Versuch den Begriff der negativen Größen in die Weltweisheit einzuführen (1763) Beobachtungen über das Gefühl des Schönen und Erhabenen (1764) Über die Krankheit des Kopfes (1764) Untersuchungen über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und der Moral (1764) Träume eines Geistersehers (Sobre Emmanuel Swedenborg) (1766) De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (Dissertació inaugural) (1770) Über die verschiedenen Rassen der Menschen (1775) Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik (1783) Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung? (1784)[32] Idee zu einer allgemeinen Geschichte in weltbürgerlicher Absicht (1784) Grundlegung zur Metaphysik der Sitten (1785) Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft (1786) The Science of Right(1790) Metaphysik der Sitten (1797) Anthropologie in pragmatischer Hinsicht (1798) Logik (1800) Über Pädagogik (1803)) Opus Postumum (1804) La Crítica de la raó pura[modifica] Aquesta obra constitueix la resposta de Kant a la pregunta: què puc saber? En aquesta, es planteja si la metafísica pot treballar com una ciència, però això comporta una qüestió prèvia: quines són les condicions que fan possible que un coneixement es pugui considerar científic? El coneixement es transmet amb judicis o proposicions sobre la realitat. Aquestes proposicions poden ser sintètiques o analítiques, segons si el predicat es dedueix o no del subjecte. Així, "un triangle té tres costats" és un enunciat analític, perquè la informació de "tres costats" ja es pot deduir del subjecte "triangle", no aporta informació nova ni pot contradir-se. En canvi, "aquest jersei és verd" és un judici sintètic, ja que la dada sobre el color no pot ser inferida a partir del fet de ser un jersei, ja que n'hi ha de diverses tonalitats. Les proposicions sintètiques poden admetre un altre estat de coses, són contingents, mentre que les analítiques en són necessàries. La majoria de judicis sintètics depenen de les dades obtingudes pels sentits, mentre que els judicis analítics són purament de raó, d'anàlisi semàntica dels conceptes que els formen. Una altra divisió és entre judicis a posteriori (dependents de l'experiència) i judicis a priori. Tot i que la majoria de judicis sintètics són a posteriori i els analítics a priori, hi pot haver enunciats sintètics a priori, que serien l'autèntic coneixement, ja que s'aportaria informació nova sense necessitat de contrast amb l'experiència. A banda de dividir els judicis en aquestes classificacions, Kant en aquesta obra estudia les condicions perquè puguin formar-se aquests judicis. I aquí realitza una síntesi entre empiristes i racionalistes, perquè afirma que, fins i tot, per a realitzar afirmacions sobre la realitat amb els sentits cal la intervenció de conceptes racionals, a priori, i per tant se'n complementen. En efecte, per a poder copsar les dades que provenen de la percepció calen unes categories mentals, que actuen a manera d'esquema de comprensió i catalogació d'aquestes dades. Per exemple, per a poder veure una taula i a sobre un bolígraf s'ha de posseir el concepte previ d'espai, de límit i de quantitat, per tal de concebre objectes separats. Referències[modifica] ↑ En pronunciació aïllada: [ɪˈmɑːnʊ̯ɛl] o [ɪˈmɑːnʊ̯el]. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Immanuel Kant». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 setembre 2009]. ↑ Kuehn, Manfred. Kant: A Biography. Cambridge University Press, 2001, p. 26. ↑ Lewis, Rick. 2007. 'Kant 200 Years On'. Philosophy Now, núm. 62. ↑ «Cosmopolis». Koenigsberg-is-dead.de, 23-04-2001. [Consulta: 24 juliol 2009]. El nom de la mare de Kant, erròniament, es confon alguns cops i pareix el d'Anna Regina Porter. ↑ [enllaç sense format] Http://www.csudh.edu/phenom_studies/western/lect_9.html. ↑ Kuehn, Manfred. Kant: A Biography. Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-49704-3 Una biografia estàndard de Kant. (en anglès) ↑ The American International Encyclopedia, J. J. Little & Ives, Nova York 1954, volum IX. ↑ Christopher Kui-Want; Andrzej Klimowski (2005). Introducing: Kant, Icon books, Cambridge. ISBN 1-84046-664-2 ↑ Ein Jahrhundert deutscher Literaturkritik, vol/. III, Der Aufstieg zur Klassik in der Kritik der Zeit' (Berlín, 1959), p. 315. A Gulyga, Arsenij. Immanuel Kant: His Life and Thought. traducció a l'anglès de Marijan Despaltović. Boston: Birkhäuser, 1987. ↑ Gulyga, Arsenij. Immanuel Kant: His Life and Thought. Traducció a l'anglès de Marijan Despaltović. Boston: Birkhäuser, 1987 pp. 28–29. ↑ Gulyga, Arsenij. Immanuel Kant: His Life and Thought. Traducció a l'anglès de Marijan Despaltović. Boston: Birkhäuser, 1987 p. 62. ↑ «Open letter by Kant denouncing Fichte's Philosophy (in German)». Korpora.org. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ Karl Vorländer, Immanuel Kant. Der Mann und das Werk, Hamburg: Meiner, 1992, p. II 332. ↑ Kant, Immanuel. Observations on the Feeling of the Beautiful and Sublime. Traducció i introducció de John T. Goldthwait. University of California Press, 1961, 2003. ISBN 0-520-24078-2 ↑ Simmons, A. John (1996). 'Associative Political Obligations'. Ethics, Vol. 106, Núm. 2, pp. 247-273. ↑ M. Kuehn. Kant: A Biography, pp. 154–6. Aquesta obra, i l'anterior Kant: Vida y doctrina, de Ernst Cassirer (trad. esp. FCE, 1948, 1993 [5ª reimpr. ], ISBN 84-375-0364-7), són les fonts principals en anglès de la vida de Kant. ↑ Byrne, Peter (2007), Kant on God (en anglès), Londres: Editorial Ashgate, p. 159. ↑ Wood, Allen W.(1970), Kant’s Moral Religion (en anglès), Ithaca i Londres: Cornell University Press, p. 16. ↑ Westphal, Merold (2010), The Emerge of Modern Philosophy of Religion (en anglès), a la Taliaferro, Charles, Draper, Paul i Quinn, Philip (ed. ), A Companion to Philosophy of Religion (en anglès), Oxford: Editorial Blackwell, p. 135. ↑ Itu, Mircea (2004), Dumnezeu şi religia în concepţia lui Immanuel Kant din Religia în limitele raţiunii (en romanès), a la Boboc Alexandru i Mariş, N. I. (ed. ), Studii de istorie a filosofiei universale, vol. XII, Bucarest: Editorial de l'Acadèmia romanesa. ↑ "El criticisme de Kant" Arxivat 2009-12-12 a Wayback Machine. de G. Mayos Arxivat 2009-12-12 a Wayback Machine. (UB). ↑ Immanuel Kant. «The Critique of Pure Reason». Etext.library.adelaide.edu.au. Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ Immanuel Kant. «Projekt Gutenberg-DE - SPIEGEL ONLINE - Nachrichten - Kultur». Gutenberg.spiegel.de, 20-07-2009. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ «Critique of Pure Reason». Hkbu.edu.hk, 31-10-2003. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ «Projekt Gutenberg-DE - SPIEGEL ONLINE - Nachrichten - Kultur». Gutenberg.spiegel.de, 20-07-2009. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ Immanuel Kant. «Projekt Gutenberg-DE - SPIEGEL ONLINE - Nachrichten - Kultur». Gutenberg.spiegel.de, 20-07-2009. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ Immanuel Kant. «Religion within the Limits of Reason Alone by Immanuel Kant 1793». Marxists.org. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ «Immanuel Kant: Zum ewigen Frieden, 12-02-2004 (Friedensratschlag)». Uni-kassel.de. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ Immanuel Kant. «Projekt Gutenberg-DE - SPIEGEL ONLINE - Nachrichten - Kultur». Gutenberg.spiegel.de, 20-07-2009. [Consulta: 24 juliol 2009]. ↑ Més obres en alemany en Wikisource i en el Projecte Gutenberg. ↑ Frank-Christian Lilienweihs. «Immanuel Kant: Beantwortung der Frage: Was ist Aufklaerung?». Prometheusonline.de, 10-06-1999. [Consulta: 24 juliol 2009]. Vegeu també[modifica] Wilhelm Windelband. Antropologia filosòfica. Adan Zabellewicz. Enllaços externs[modifica] En altres projectes de Wikimedia: Commons (Galeria) Commons (Categoria) Viquidites Viquitexts Dossier Kant, a cura de Ramon Alcoberro (textos en català i en espanyol). Lectura del pròleg de la Crítica de la raó pura. Http://en.wikisource.org/wiki/Author:Immanuel_Kant. Wikisource (en anglès). Dossier Kant de Gonçal Mayos Arxivat 2009-05-14 a Wayback Machine. (UB) i Comentari de la polèmica sobre teodicea de Kant i Leibniz Arxivat 2009-03-20 a Wayback Machine.. Article sobre l'imperatiu categòric de José Vicente Mestre Chust en Suite101 (castellà) Arxivat 2009-10-11 a Wayback Machine.. Centre internacional "Kant-València" a la Universitat de València. Registres d'autoritat WorldCat CANTIC: 981058520132406706 BNE: XX1002482 BNF: cb11909393p GND: 118559796 LCCN: n79021614 VIAF: 82088490 ISNI: 0000 0001 2282 4025 SELIBR: 192570 SUDOC: 02694507X BIBSYS: 90066754 ULAN: 500107055 NLA: 35259064 NDL: 00445131 NKC: jn19990004171 ICCU: IT\ICCU\CFIV00707 Bases d'informació GEC: 0035328 GEMUS: 18263 Europeana: 145326 MGP: 106921 Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Immanuel_Kant&oldid=28602629» Categories: Filòsofs de l'ètica Filòsofs del dret Metafísics Filòsofs alemanys en alemany Professors de filosofia Prussians Persones de Königsberg Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències Filòsofs del segle XVIII Alumnes de la Universitat de Königsberg Professors de la Universitat de Königsberg Morts a Königsberg Categories ocultes: Articles amb referències sense format Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata Articles amb identificador CANTIC Articles amb identificador Europeana Control d'autoritats 1.000 articles fonamentals Biografies (Els 1000 de META) Menú de navegació Eines personals Sense sessió iniciada Discussió per aquest IP Contribucions Crea un compte Inicia la sessió Espais de noms Pàgina Discussió Variants expanded collapsed Vistes Mostra Modifica Mostra l'historial Més expanded collapsed Cerca Navegació Portada Article a l'atzar Articles de qualitat Comunitat Portal viquipedista Agenda d'actes Canvis recents La taverna Contacte Xat Donatius Ajuda Eines Què hi enllaça Canvis relacionats Pàgines especials Enllaç permanent Informació de la pàgina Citau aquest article Element a Wikidata Imprimeix/exporta Crear un llibre Baixa com a PDF Versió per a impressora En altres projectes Commons Multilingual Wikisource Viquidites Viquitexts En altres idiomes Afrikaans Alemannisch አማርኛ Aragonés العربية الدارجة مصرى Asturianu Aymar aru Azərbaycanca تۆرکجه Башҡортса Žemaitėška Bikol Central Беларуская Беларуская (тарашкевіца) Български भोजपुरी বাংলা Brezhoneg Bosanski Буряад Chavacano de Zamboanga Нохчийн Cebuano کوردی Čeština Чӑвашла Cymraeg Dansk Deutsch Zazaki Ελληνικά Emiliàn e rumagnòl English Esperanto Español Eesti Euskara Estremeñu فارسی Suomi Võro Føroyskt Français Arpetan Nordfriisk Frysk Gaeilge 贛語 Kriyòl gwiyannen Gàidhlig Galego Avañe'ẽ ગુજરાતી עברית हिन्दी Fiji Hindi Hrvatski Magyar Հայերեն Interlingua Bahasa Indonesia Interlingue Ilokano Ido Íslenska Italiano 日本語 Patois Jawa ქართული Qaraqalpaqsha Taqbaylit Kabɩyɛ Қазақша ಕನ್ನಡ 한국어 Kurdî Кыргызча Latina Lëtzebuergesch Лезги Lingua Franca Nova Limburgs Ligure Ladin Lombard Lietuvių Latviešu मैथिली Malagasy Македонски മലയാളം Монгол मराठी Кырык мары Bahasa Melayu Malti Mirandés မြန်မာဘာသာ Эрзянь Nāhuatl Plattdüütsch नेपाली नेपाल भाषा Nederlands Norsk nynorsk Norsk bokmål Occitan Livvinkarjala ਪੰਜਾਬੀ Polski Piemontèis پنجابی پښتو Português Runa Simi Rumantsch Română Русский Русиньскый Ikinyarwanda संस्कृतम् Саха тыла Sardu Sicilianu Scots Srpskohrvatski / српскохрватски Taclḥit Simple English Slovenčina Slovenščina Shqip Српски / srpski Sunda Svenska Kiswahili தமிழ் తెలుగు Тоҷикӣ ไทย Tagalog Tok Pisin Türkçe Татарча/tatarça Українська اردو Oʻzbekcha/ўзбекча Vepsän kel’ Tiếng Việt West-Vlams Volapük Winaray 吴语 მარგალური ייִדיש Yorùbá Zeêuws 中文 文言 Bân-lâm-gú 粵語 Modifica els enllaços La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 14 nov 2021 a les 20:25. El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.

curate

{"en": 0.04656856744117719, "es": 0.011923707856915506, "ca": 0.8133829542394045, "de": 0.06471121122346546, "pt": 0.005313027936243665, "oc": 0.0008324559900105282, "it": 0.004260215948877408, "mk": 0.0011507479861910242, "uu": 0.000171387997943344, "fr": 0.007859363905687634, "pl": 0.0019097519770829763, "da": 0.0008079719903043361, "su": 0.0007100359914795681, "ru": 0.0043091839482897925, "hr": 0.0007590039908919521, "bg": 0.00044071199471145604, "sv": 0.0012976519844281763, "bs": 0.0013221359841343683, "cs": 0.00048967999412384, "ro": 0.006267903924785153, "uk": 0.00044071199471145604, "la": 0.0022280439732634723, "nl": 0.0021790759738510882, "pa": 0.0006365839923609921, "no": 0.001003843987953872, "eu": 0.0009548759885414881, "id": 0.0008569399897167202, "am": 9.793599882476802e-05, "an": 0.00019587199764953603, "ar": 0.000342775995886688, "rz": 9.793599882476802e-05, "st": 0.00044071199471145604, "az": 0.0006120999926548001, "ku": 0.00026932399676811203, "ba": 0.00022035599735572802, "lt": 0.0005876159929486081, "be": 0.0008324559900105282, "ew": 0.000171387997943344, "bn": 0.00012241999853096, "br": 0.00022035599735572802, "gd": 0.00036725999559288004, "zn": 0.00012241999853096, "sh": 0.000171387997943344, "cv": 0.000171387997943344, "cy": 0.000514163993830032, "el": 0.00019587199764953603, "eo": 0.00039174399529907206, "et": 0.00012241999853096, "fa": 0.00012241999853096, "fi": 0.0005386479935362241, "fy": 0.00012241999853096, "ja": 0.00012241999853096, "tl": 0.0007834879905981441, "gn": 0.000171387997943344, "gu": 0.000171387997943344, "he": 0.00026932399676811203, "hi": 0.00029380799647430405, "hu": 0.00022035599735572802, "hy": 0.000171387997943344, "is": 0.00019587199764953603, "ka": 0.000171387997943344, "kk": 0.000171387997943344, "ta": 0.00024483999706192, "ko": 7.345199911857601e-05, "ky": 0.00019587199764953603, "lb": 0.000342775995886688, "ez": 0.00012241999853096, "lv": 0.00019587199764953603, "ml": 0.00014690399823715202, "mn": 0.00014690399823715202, "mr": 0.00012241999853096, "ms": 0.0005631319932424161, "my": 0.00024483999706192, "yv": 0.00014690399823715202, "eb": 0.000342775995886688, "ds": 0.00029380799647430405, "ne": 0.00039174399529907206, "nb": 0.00014690399823715202, "ps": 9.793599882476802e-05, "sa": 0.00022035599735572802, "ah": 0.00022035599735572802, "sk": 0.00024483999706192, "sl": 0.00026932399676811203, "sq": 0.00012241999853096, "sr": 0.0007345199911857601, "te": 0.00014690399823715202, "th": 7.345199911857601e-05, "tr": 0.00014690399823715202, "ur": 9.793599882476802e-05, "uz": 0.0004162279950052641, "vi": 0.00024483999706192, "bo": 0.00024483999706192, "zh": 0.00019587199764953603, "mf": 0.00022035599735572802}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Immanuel_Kant

mc4_ca_20230418_14_119501

La Diputació de Barcelona aprova el Catàleg de serveis 2015 - Granollers Informa! Arriba la Fira Guia’t sobre orientació educativa

curate

{"ca": 1.0}

https://granollersinforma.com/2014/11/la-diputacio-de-barcelona-aprova-el-cataleg-de-serveis-2015/

crawling-populars_ca_20200525_30_161934

Subscripció email dimecres, 28 de setembre del 2005 / 1453 Estar sonat; dit per a referir-se a algú que ha perdut la raó. El meu veí està com un llum: ara diu que si no li deixen fumar a l’ascensor, calarà foc a l’edifici. També: estar com un llum de ganxo —Per més estrany que et sembli, la mama no t’ha odiat mai ni ha parlat mai malament de tu. —És una bona dona. Bé, aleshores ho era, i ella és de les que no canvien. Pel que fa a mi… era jove, i eixelebrat. Tots estem com un llum abans dels trenta i abans que ens ataqui la maleïda maduresa, tant si és natural com si és la que ens imposen els que volen que tots siguem iguals. Què pot pretendre algú que tregui el nom de Friedrich Nietzsche a la conversa? És un cop baix o és una estratagema? Com ens ho hem de prendre? Doncs, agafem-nos-ho bé. Perquè aquest filòsof alemany que va acabar com un llum de ganxo ha estat criticat, destruït, mal entès, falsificat, tergiversat i tots els mals que vulgueu. Però es tracta simplement dels escrits d’un home que ha anat molt per davant del seu temps, i fins i tot avui, crec sincerament que encara no ha estat superat. Tocats de l’ala Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc * L'adreça electrònica no es publicarà. Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong> estovarA cada vegada que faig una herborització a cim de... pallago -aA casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq... estar (algú) que petaA Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �... ensé queEm sorprén moltíssim! A Santa Pola encara és mo... petarrell -aMoltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... RodaMots 1999 - 2020

curate

{"ca": 0.8329583802024747, "pt": 0.03712035995500562, "ru": 0.00843644544431946, "es": 0.11023622047244094, "en": 0.01124859392575928}

: /estar-com-un-llum/

macocu_ca_20230731_9_354967

Ciutadans acusa Junqueras de “xantatge” Martín Blanco critica el seu “to perdonavides” El portaveu de Ciutadans (Cs) en el Parlament, Nacho Martín Blanco, ha criticat “el to perdonavides de Junqueras que primer van els indults i després la via unilateral és el mateix de sempre i així ha operat sempre el separatisme”. Així ho ha dit després que Oriol Junqueras hagi defensat els indults i qüestionat la via unilateral a través d'un article en premsa. Martín Blanco considera que “aquesta idea” del líder d'ERC “forma part del xantatge” que està fent el separatisme al Govern d'Espanya. En aquest sentit, el diputat de Cs ha advertit al president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, que el “separatisme és insaciable” i li ha retret que “l'única utilitat de concedir indults als qui no es penedeixen i diuen que ho tornaran a fer és per mantenir-se uns mesos més a la Moncloa”. En la mateixa línia s'ha pronunciat l'eurodiputat i president de la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu, Adrián Vázquez: “Els autoindults que Sánchez vol dur a terme tenen un únic objectiu i és perpetuar-se en el poder”, ha sentenciat, després de manifestar que “el que està fent Sánchez és tirar als peus dels cavalls el nostre sistema judicial, la qual cosa hem d'evitar”. 1 Comentaris El partido liberal progresista español llamado Ciudadanos tiene la mente clara y no se deja engañar. Por eso dice las cosas claras y tal como son.

curate

{"ca": 0.8570422535211267, "es": 0.14295774647887324}

crawling-populars_ca_20200525_17_58611

Cedida El quartet barceloní Qvinta Essençia serà l’encarregat de tancar la 2a edició de la Primavera Musical a Vistabella. Els assistents viatjaran en el temps per viure la interpretació d’uns madrigals de Luca Marenzio, compositor renaixentista italià. El concert serà aquest dissabte 15 de juny, a les 9 del vespre, a l’església del Sagrat Cor de Vistabella. El quartet barceloní ​Qvinta Essençia porta el programa ‘Marenzio, madrigals’​. El concert agafa el títol del seu darrer treball discogràfic, basat en l’obra del compositor renaixentista italià Luca Marenzio (1553-1599) ‘Libro primo di madrigale a quattro voci’. El concert ofereix una selecció dels millors madrigals d’aquest llibre. Qvinta Essençia és un conjunt vocal especialitzat en ​polifonia del Renaixement Espanyol i europeu​. Poques vegades a la història, poesia i música s’han combinat de forma tan perfecta. En el madrigal la música dramatitza el significat del text i aquest s’adapta a les inflexions i figures retòriques que la música li exigeix. És fonamental, doncs, conèixer el significat del text per no perdre la meitat del missatge. Per aquest motiu, al concert es recitaran els poemes abans, per predisposar l’espectador davant d’allò que escoltarà. Les entrades tenen un cost de 10euros​. Es podran reservar a través de l'Ajuntament de la Secuita per telèfon (977611454) o a través del correu electrònic (aj.secuita@altanet.org). També es podran adquirir el dia del concert al recinte de l'església. El cicle torna a ser ideat pel reusenc Marc Guerris, cantant i membre fundador del grup Ensemble O Vos Omnes. Una proposta variada de cinc concerts La segona Primavera Musical a Vistabella va donar el tret de sortida el passat maig i, en total, haurà acollit cinc concerts. D’aquesta manera, s’ha pogut comptar amb la pianista vilanovina, Laura Farré​, qui va presentar el seu primer àlbum en solitari ‘The French Reverie’. Pel que fa a formacions vocals, s’ha pogut gaudir de ​The Hanfris Quartet i les seves peces inspirades en l’estil​Barbershop ​ . També s’ha comptat amb el jazz europeu de la ​compositora Olga Pes​. Un concert en el qual es va gaudir d’una txalaparta de vidre, un instrument únic. I el toc més folk, ha arribat de la mà de​Canya d’Or & Brass i el multiinstrumentista Xavi Lozano​. L'Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista​. En els darrers anys, han restaurat alguns elements d'aquesta obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Tot i que ja s’han arranjat la part del campanar i de la teulada, encara falta millorar alguns aspectes de les parets interiors i exteriors. ​L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011​. El cicle musical coincideix amb la celebració dels 140 anys del naixement de l’arquitecte Jujol que s’allargarà fins aquest juny i que impulsa l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat Marc Busquets Alba Cartanyà Enric Garcia Jardí Isabel Martínez Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat Nota legal Informació addicional RGPDUE

curate

{"es": 0.030102347983142687, "ca": 0.9542444310656231, "fr": 0.011739915713425647, "en": 0.0039133052378085495}

: /noticies/agenda/qvinta-essencia-tancara-la-primavera-musical-vistabella

mc4_ca_20230418_11_489042

Hack Cavallers i dracs de trucs | gemmes – or il·limitat – JUGARYA.COM INSTRUCCIONS PER A USAR Knights and Dragons | Cheats unlimited pas 3: Ara pots utilitzar el hack de Knights and Dragons Hack | Cheats unlimited! INFORMACIÓ DE Knights and Dragons | Cheats unlimited Hola a tots de nou, avui el nostre equip de jugarya.com vol presentar-vos Knights and Dragons Hack | Cheats unlimited. En utilitzar el nostre Knights and Dragons Hack | Cheats unlimited podràs gaudir d'aquest joc molt més i podràs tenir una experiència molt més agradable en el joc. Vostè podrà convertir-se en un dels millors jugadors després d'utilitzar el nostre hack. podràs afegir Gems – Gold il·limitats en el seu compte amb Knights and Dragons Hack | Cheats unlimited. El nostre hack és molt segur i funciona sense cap tipus d'error en IOS( protectors, iPod, iPhone) Android (telèfons intel·ligents i tauletes) Estem molt contents de dir-los que el hack està ben protegit amb Anti-Ban i no necessita que els usuaris introdueixin cap tipus de dades personals. Tampoc es necessita utilitzar Root o Jailbreak. Knights and Dragons Hack | Cheats unlimited caracteristiques Hack Afegir Gems il·limitada Obté la quantitat que vulguis de Gems – or, només has de fer servir el nostre hack de Knights and Dragons, per això deixem dalt un botó, només hauran de prémer i seguir les instruccions, és molt fàcil d'utilitzar i és vàlid per a iOS i Android. Gràcies a la nostra eina podrà utilitzar el joc Knights and Dragons sense cap tipus de límit i podrà dominar el joc sense cap esforç. En jugarya.com tenim un equip de programadors molt hardcore als que li encanten esbudellar els jocs i fer tot tipus de hacks. Uneix-te a la mítica batalla dels cavallers per defensar el regne. Forma part dels clans i lluita al costat d'altres cavallers contra monstres llegendaris. L'aliança amb altres cavallers és l'única esperança per alliberar el món de criatures mítiques. Podràs seguir el ritme de la batalla? Vine i demostra que aquestes fet, aixeca l'espasa i llança't a l'atac. Temàtica del joc. Es tracta d'un joc de rol en primera persona, on es poden formar aliances amb jugadors a la xarxa. D'aquesta manera, es creen clans que permeten unir forces per combatre l'exèrcit de criatures. Les quals amenacen amb destruir la raça humana i escampar el caos a la terra. Knights and Dragons és un món de fantasia on es duen a terme missions mortals. En el qual només els cavallers més valents aconsegueixen sobreviure i aconseguir la recompensa. Durant les missions podràs trobar objectes màgics que et brindessin habilitats especials. De la mateixa manera, pots domesticar bèsties salvatges que t'ajuden en la lluita contra el mal. A més, pots millorar l'armadura del cavaller perquè pugui resistir els atacs i guanyar més força en les batalles. Característiques de Cavallers i dracs. El joc compta amb característiques resaltantes, que són importants de conèixer per poder triomfar en les batalles. Aliances per combatre el mal de fins 5 integrants per cada clan. Pots personalitzar les armes i armadures de cada cavaller que escullis. Guanya batalles per pujar de nivell i adquirir noves habilitats devastadores per al combat. Utilitza carnadas per capturar mascotes rares que t'ajudaran en batalla. Les quals augmenten la teva armadura i dany crític en atacs. La capacitat de combinar armadures i armes amb objectes màgics, permet elaborar peces úniques amb bonificacions en atac i defensa. En la modalitat multijugador es poden realitzar desafiaments entre clans i guanyar experiència per cada batalla guanyada. És un joc disponible per a equips mòbils, taules i PC. El qual pots gaudir des de qualsevol lloc a qualsevol hora. Aplicació lleugera amb pocs requeriments per a la descàrrega i compatible amb versions Android 2.3 i iOS. Entorn de fantasia amb gràfics d'alta qualitat i so impressionant propis de les batalles més despietades. Consells per avançar ràpid en el joc. Durant la primera fase és important complir totes les missions, ja que només així podràs arribar a un nivell per a les batalles. Quan abastos el nivell 100 en Knights and Dragons es desbloquegen les opcions per augmentar vida, defensa i atac. Necessitaràs molt or per millorar les armes i armadures del teu cavaller. Pots guanyar or intercanviat objectes, participant en els desafiaments de cavallers i complint diverses vegades missions de la fase inicial. Explora cada racó del mapa a la recerca de tresors abandonats com armadures úniques, objectes màgics i gemmes. Si tens sort pots aconseguir una bona armadura per a les batalles. Millora les armadures contra els elements. Aquesta és una estratègia important per guanyar les batalles contra els dracs. On els cavallers amb millor armadura contra elements, seran els que estiguin en primera línia resistint l'atac. Mentre que d'altra banda els altres integrants del clan utilitzin la distracció per acabar amb la bèstia mítica. Uneix-te a la batalla entre el bé i el mal. Comença a jugar Knights and Dragons i descobriràs un món ple de fantasia amb criatures sorprenents. Aquest joc de rol permet viure un entorn ple emocionants batalles al costat d'amics i jugadors de tot el món. On l'aliança entre cavallers serà vital per salvar el món de bèsties que pretenen acabar amb la humanitat. És un joc que garanteix entreteniment i acció, la qual cosa sens dubte és una combinació per no parar de jugar.

curate

{"ca": 0.9664668415136756, "en": 0.03353315848632447}

https://jugarya.com/hack-knights-and-dragons-cheat-gems-gold-unlimited/?lang=ca

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_368486

Ens vàrem trobar al Centro Porsche Barcelona per a un molt bon esmorzar durant el qual el Director, José Velasco, ens va presentar la pancarta anunciant que el Centro havia obtingut un primer premi d’atenció als Porsche Clàssics. A continuació, entrega de rutòmetres i explicació dels petits problemes que podia presentar la ruta a seguir, per ser una de les més antigues que permetien no circular per la terrible N-340 que comunicava Tarragona amb Barcelona. Va sorgir algun error, però al final vàrem gaudir de les precioses vistes en el descens sobre Sant Sadurní d’Anoia amb Montserrat al fons, arribant al final a les sensacionals caves Pere Ventura a les afores d’aquesta població on teníem un espai reservat per al Club. Vàrem iniciar la visita baixant a les sales d’envelliment de les ampolles, totes amb noms lligats a la història de la bodega iniciada fa varies generacions i amb el tracte que només una família pot donar a una inversió com aquesta. Així vàrem avançar fins arribar al final dels mils de metros de recorregut per pujar a unes moderníssimes instal·lacions pel procés final de les ampolles (refredament, neteja, etiquetat, etc. fins la seva expedició). L’exportació d’aquesta bodega és una part importantíssima de la seva producció. Següent pas: Cata de les 5 varietats del cava de la casa amb les seves corresponents explicacions i gaudir-ne. Compres i retorn als cotxes per les fotos de rigor. D’allí i direcció a Vilafranca, vàrem anar al restaurant “Sumoll” per gaudir del “bon dinar” que realment va fer honor al nom. Xerrada animada, bon menjar, bon vi i bona companyia, ens va portar al sorteig final de regals entre els assistents, l’agraïment a la Roser Baltasar per la preparació d’aquesta agradable sortida, l’anunci de la propera sortida a la Costa Brava i els possibles camins de tornada als llocs d’origen.

perfect

{"ca": 1.0}

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_165859

· DISSENY PERSONALITZAT: Podràs escollir el disseny i colors que vulguis de la nostra col·lecció o proposa el teu disseny al nostre equip. · SUBLIMACIÓ: Els nostres articles estan fabricats amb la tècnica de la sublimació que transfereix el disseny directament al teixit per aconseguir una alta qualitat de colors. · PATRONS: Tenim model masculí i femení tant de samarreta com de pantaló. ARTICLES PATRÓ MASCULÍ: · SAMARRETA: Samarreta de TENNIS / PADEL TOP LINE de TC, màniga curta coll rodó TOP LINEde TC®, teixit d'alta tecnologia que proporciona un tacte suau i dispersa la suor del jugador/a i fa que la roba s'aixugui ràpidament. es pot triar el disseny que es vulgui amb els colors que vulgui, inclou escut, logos, esponsor... · PANTALÓ DE TENNIS / PADEL: Pantaló curt de tennis / padel TOP LINE de TC, fabricat amb teixit polièster SOFT (teixit molt suau i lleuger) amb dues butxaques. Colors blanc, negre, blau marí. · MITJONS DE TENNIS / PADEL: mitjó de tennis / padel de mitja canya, es pots personalitzar amb el disseny i colors que es vulgui. Molt còmode i agradable. Comanda mínima 50 parells. ARTICLES PATRÓ FEMENÍ: · SAMARRETA DE TIRES: Samarreta de tires TOP LINE de TC, fabricat amb teixit poliester licra, amb top interior. Es pot triar el disseny que es vulgui amb els colors que vulgui, inclou escut, logos, esponsor, números... · SAMARRETA MÀNIGA CURTA: Samarreta femenina de TENNIS / PADEL TOP LINE de TC, màniga curta coll pic TOP LINE de TC®, teixit d'alta tecnologia que proporciona un tacte suau i dispersa la suor del jugador/a i fa que la roba s'aixugui ràpidament. Es pot triar el disseny que es vulgui amb els colors que vulgui, inclou escut, logos, esponsor... · FALDILLA DE TENNIS / PADEL: Faldilla de tennis / padel TOP LINE de TC, fabricada amb teixit poliester licra, amb culot interior. Es pot triar el disseny que es vulgui amb els colors que vulgui, inclou escut, logos, esponsors...

perfect

{"ca": 0.9501312335958005, "pl": 0.023622047244094488, "oc": 0.012598425196850394, "pt": 0.013648293963254595}

crawling-populars_ca_20200525_5_83868

2015-12-01 Junqueras s'ha referit a les negociacions entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP en la roda de premsa posterior 2015-07-05 L'objectiu del seu equip és "arribar a tots els racons" d'Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès i Osona 2015-07-04 El secretari general d'UDC no vol "interferir" a la consulta de l'ANC i reclama al govern espanyol que no "menystingui" l'independentisme encara que no sigui "majoritari" 2015-06-26 El cap comarcal d'ERC, Lluís Oliveras, no va aconseguir consensuar els seus candidats i va majobrar fins al darrer minut per evitar un nomenament que li sigui advers. L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, era el preferit, però ho ha rebutjat; Agustí Comas pot ser el recanvi 2015-05-28 ERC té majoria per governar sola, però es busca un model "que ens apropi a la gestió del consorci" 2015-05-11 Serà aquest dimarts, al Petit Casal, a les 8 del vespre 2015-05-11 Compromís X La Seu proposa destinar part dels 200 pisos tancats propietat dels bancs a lloguer social 2015-05-09 El grup vol recuperar l'Institut Municipal de Cultura de la ciutat

curate

{"ca": 1.0}

: /tags/derc.html

racoforumsanon_ca_20220809_4_265768

Terricabras diu que faria "una vaga de fam" a Europa si l'Estat impedeix l'1-ORedacció 30 Jul 2017 - 12.00 Josep Maria Terricabras en l'entrevista a l'ACN"Cal una reacció contundent en defensa de les llibertats." Així defensa l'eurodiputat per ERC Josep Maria Terricabras la seva proposta de fer una vaga de fam si no es fa l'1-O.En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, Terricabras diu que està disposat a fer "una vaga de fam davant del Parlament Europeu" si l'estat espanyol impedeix el referèndum de l'1 d'octubre o fa "alguna bogeria". "Estem en una situació límit que hem de resoldre pacíficament. Una vaga de fam és pacífica. "Terricabras diu que no deixar votar seria una agressió. L'eurodiputat confia que la ciutadania catalana "respondria donant la cara no només pels seus representants, sinó per si mateixa".Terricabras diu que no vol fer "l'espectacle" i que la mobilització seria un "últim recurs", però que la plantejaria si fos "necessari".Les vies de l'Estat i d'EuropaTerricabras descarta que el govern espanyol apliqui l'article 155 de la Constitució, "perquè no tindria el suport" del PSOE, però diu que "pot haver-hi un intent més o menys militar de prendre urnes o impedir la votació". "Això és delicadíssim, des del punt de vista europeu", avisa Terricabras"Avui tothom té mòbil i, si hi ha 300 persones al voltant d'una urna i 3 o 4 Mossos que la intenten agafar, les fotos seran una autèntica delícia democràtica. "Per Terricabras, si la UE no accepta un referèndum a Catalunya fet "en positiu" i "pacíficament", s'haurà de "plantejar" l'objectiu del projecte. "Acceptar que els països es puguin declarar independents després d'una guerra i no acceptar-ho després d'una votació seria monstruós i ens hauríem de plantejar què vol dir la UE. "Podem deixar el gandhinisme d'una vegada?? ? Jo li diria a aquest senyor que les respostes han de ser unitàries. No unilaterals perquè es perd tota la força com a poble. Cal actuar de forma consensuada per tal de fer pressió i que les nostres accions no quedin desvirtuades. Junts som imparables, sols som uns freakys. Aqui cadascu va dient la seva en quant els foten un micro al devant i a voltes sembla un guirigall tot plegat. Hi ha molt afany de protagonisme.

curate

{"ca": 0.9802158273381295, "fr": 0.0004496402877697842, "no": 0.01933453237410072}

mc4_ca_20230418_17_17638

Lloguer pisos amb piscina a Puçol Ciudad, Puçol - habitaclia Lloguer pisos amb piscina a Puçol Ciudad, Puçol Avui disposem de 0 pisos amb piscina en lloguer a Puçol Ciudad de Puçol. També trobaràs pisos en venda i d'obra nova a Puçol Ciudad de Puçol. El portal immobiliari habitaclia.com i el més visitat de Puçol t'ofereix la millor selecció d'habitatges actualitzada en el barri de Puçol Ciudad, Puçol

curate

{"ca": 1.0}

https://catala.habitaclia.com/lloguer-pisos-piscina-pusol_ciudad-pusol.htm

mc4_ca_20230418_15_442029

març | 2020 | INS Vila de Gràcia eBiblio Catalunya és un servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que fa possible el préstec de continguts digitals a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. Es pot accedir a aquests continguts a través de diferents dispositius:… Llegeix més» Les proves previstes s’han ajornat fins a nova ordre. Us mantindrem informats. Proves d’accés a grau mitjà, grau superior, arts plàstiques i disseny (grau mitjà i grau superior). Per qualsevol consulta o dubte us podeu posar-vos… Llegeix més» Activitats, Portada Proves d'accés 0 La història de l’escola s’inicia quan els esposos Adela Domènech i Josep Maria Llinàs, aquest darrer professor de… Llegeix més» Estimulació Cognitiva amb 3r d’ESO Estimulació Cognitiva i activitats de memòria. Avui 3r d’ESO A treballa per 2n cop amb @fundacio_uszheimer i fem una primera aproximació a las vides dels participants que ens esperen allà. Les imatges dels avis tenen els drets reservats, és per això que mai no publiquem… Llegeix més» 3r ESO, Activitats, Cultura i valors ètics, Portada, Sortides, Tallers Estimulació Cognitiva, Fundació Uszheimer, uszheimer 0 El dimarts 3 de març, l’alumnat de 1r d’ESO va aprofitar l’hora de l’esbarjo per gaudir de la festa de Sant Medir . Acompanyats per dues professores, van anar fins a Gran Gràcia, on van poder veure les colles que hi participaven, i recollir… Llegeix més» 1r ESO, Activitats, Dibuix, Educació Física, Portada, Sortides Sant Medir, Sant Medir 2020, Sant Medir dolça festa 0 Des de la Comissió de gènere i diversitat de l’institut Vila de Gràcia ens sumem a les reivindicacions del 8M per denunciar el sexisme, la violència de gènere i la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. En el nostre context educatiu… Llegeix més» Com ja us vàrem informar fa uns dies, els alumnes del Vila estan conformant la comissió de gènere i diversitat. Després d’unes quantes reunions ,una representació de les portaveus dels grups classe es va trobar per tal de transmetre les diferents propostes i inquietuds… Llegeix més» Hi ha una lectura que ens agrada molt: L’evolució de la Calpurnia Tate. Aquesta novel·la, ambientada en els darrers mesos del 1899, a un pas del canvi de segle i del mil·lenni, ens explica en primera persona la vida i aventures d’una… Llegeix més»

curate

{"ca": 0.989628349178911, "en": 0.010371650821089023}

https://agora.xtec.cat/ies-viladegracia/2020/03/

mc4_ca_20230418_5_182096

ESCAPADA Els balcons de l'Alt Penedès | NacióMotor Escapades NacióMotor Una petita ruta, que es pot fer enterament en cotxe o moto, per gaudir de tres miradors amb vistes panoràmiques sobre la comarca F.Boada | 14/07/2016 a les 20:27h Arxivat a: Rutes, Volkswagen, Santuari de Foix, Font-Rubí, Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, Tiguan, Rutes Amb el Penedès als peus des de Font-Rubí | F.Boada L'Alt Penedès és una plana ondulada coberta majoritàriament de vinyes però també d'altres conreus com l'olivera, els arbres fruiters i els cereals. Aquesta plana envoltada de carenes i puigs singulars està travessada per dos rius: l'Anoia i el Foix. Vilafranca del Penedès n'és la capital i des d'aquí us proposem fer una petita ruta fins a tres magnífics miradors sobre la comarca. Vilafranca és una de les capitals del vi del nostre país i és on trobem evidencies més antigues de la producció de vi a Catalunya. Si entreu a la secció d'Enoturisme dels nostres companys de la revista Cupatges, de ben segur que trobareu molt bones propostes per a visitar alguna de les moltes bodegues escampades a la vora de Vilafranca. Església de Santa Maria a Sant Martí Sarroca Foto: F.Boada Des de Vilafranca sortirem cap a Sant Martí Sarroca. En arribar-hi advertirem de seguida la presència del turó de la Roca, centre de referència del municipi. Les primeres dades històriques corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció per als seus habitants. O sigui que aquest serà el nostre primer balcó sobre la plana del Penedès. A més de les vistes, sobre el Turó de la Roca podrem gaudir de la visita de l'església romànica de Santa Maria, un temple erigit a finals del segle XII i construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil. El Castell de Sant Martí Sarroca Foto: F.Boada Al costat mateix hi trobem el castell dels Santmartí. Una fortificació que es va començar a construir el segle XI per ordre de Guillem Santmartí i que ja en temps de Pere el Cerimoniós (1360) va ser propietat de la Casa de Barcelona. El Castell va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona. El nostre pròxim destí és el Santuari de la Mare de Déu de Foix. Seguirem la carretera direcció Torrelles de Foix i poc després de sortir de la població ens trobarem amb un petit trencall a mà dreta. La pujada al Santuari transcorre per camins rurals asfaltats amb algun tram de terra en bon estat que van vorejant les vinyes. El cotxe l'haurem de deixar al pàrquing que hi ha habilitat en arribar al cap de munt de la carretera. Una carretera estreta amb algún tram de terra ens portarà fins al Santuari de la Mare de Déu de Foix Foto: F.Boada Una breu caminada de poc més de 3 minuts i sense cap dificultat ens portarà a peus del Santuari. Aquest temple d'estil romànic es va construir sobre una església documentada ja l'any 608. El Santuari de la Mare de Déu del Foix va ser l'església parroquial de Torrelles de Foix fins al 1892 i homenatja la patrona del Penedès, que segons la tradició va ser trobada a prop d'aquí. Des d'aquí tindrem una vista perfecta sobre la conca mitjana del Foix. Santuari de la Mare de Déu de Foix Foto: F.Boada Reculem sobre el camí fet fins a la carretera i un cop al trencall prenem direcció a Pontons i un cop passat el nucli urbà tombem direcció Campdàsens i la Llacuna per un bonic tram de carretera que ens portarà fins al trencall de la carretera BP-2121 que prendrem en direcció Les Llambardes per dirigir-nos fins a Font-Rubí, un petit poble i enlairat poble que ofereix una panoràmica extraordinària des del Montseny fins al mar del Baix Penedès. Un balcó sobre l'Alt Penedès a Font-Rubí Foto: F.Boada El nou Volkswagen Tiguan és el cotxe que ens ha portat fins a aquests miradors sobre l'Alt Penedès. El renovat Tiguan ens ofereix una millora substantiva en l'apartat en el qual treia pitjor nota la versió anterior, l'habitabilitat. Ara l'espai interior i la capacitat del maleter són equiparables als dels millors del segment. El nou VW Tiguan 2016 Foto: F.Boada El disseny exterior també ha estat redissenyat per complet i ara mostra una imatge molt més actual en línia amb els darrers productes de la marca de Wolfsburg. Al nostre Tiguan de prova el mou el més que conegut motor Tdi de 150 Cv que no té cap problema en moure'l amb molta solvència alhora que manté sempre uns consums molt baixos. Aquest motor de la sèrie Clean Dièsel compleix amb l'exigent normativa d'emissions Euro6 gràcies en part a l'ús de l'aditiu AdBlue. Selector del Active Control Foto: F.Boada El nostre Tiguan equipava a més la tracció integral 4MOTION. Gràcies a disposar de tracció total i a la presència de la gestió electrònica dels diferencials a través del Active Control podràs arribar amb facilitat allà on et proposis. L'Active control permet seleccionar amb molta facilitat entre quatre perfils de conducció perfectament adaptats a la carretera, a camins off-Road i a les situacions meteorològiques més diverses. El nou VW Tiguan 4Motion et permet arribar fins allà on vulguis Foto: F.Boada Anònim, 18/07/2016 a les 14:09 En aquest llocs es pot pujar fins i tot amb qualsevol cotxe baix de suspensio... no cal un Tigguan. Flavià Mateu Cluet, 19/07/2016 a les 16:24 ... i si quan sou a Torrelles de Foix, aneu a can Coral, també te bona vista.Jo hi he anat durant quinze anys, des de Barcelona,; ara ja no puc; es l'edat; la urbanització es i a sigut un munt de problemes; molts no tenim manera d'inscriure la parcel.la al registre de la propietat de Vilafranca,tot i que fa més de trenta anys que ens pertany; sembla que hi ha hagut una ma negra que no li ha interessat.Es van fer unes obres d'urbanització que moltsno han pogut pagar-les tot i que ja han passat mes de set anys.Hi vaig sembrar, plantar, vint arbres fruiters de tota mena, i allí s'han quedat amb un veí que ho cuida.La meva vida de jubilat , els 10 primers anys,el vaig passar maravellosament be a la meva parcel.la de can coral. Salutació a tots els torrellencs

curate

{"ca": 0.974784447698064, "pt": 0.005368472425573451, "es": 0.019847079876362455}

https://www.naciodigital.cat/motor/noticia/690/escapada/balcons/alt/penedes

racoforumsanon_ca_20220809_1_705597

Convergència llisca cap el sobiranisme Almenys set dirigents de CDC reclamaran l'autodeterminació a Brussel·les http://politica.e-noticies.cat/convergencia-llisca-cap-el-sobiranisme-25998.html En Calero m'ha dit que també hi van 7 dirigents del "catalanista" PSC-PSOE... I jo dic que el títol adient pel teu fil seria "Convergència rellisca amb el sobiranisme" o fins i tot "A Convergència li rellisca el sobiranisme". És un simple canvi de preposicions TXEVI anar a Brussel.les 7 dirigents i organitzar autocars és LI RELLISCA? , quan sectarisme i autoodi teniu alguns.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_14_610861

The Daily Avalanche: Misèries d’un passat recent Una de les grans virtuts de l’art del cinema és la seva capacitat de transportar-nos a escenaris estrangers contemporanis que no hauríem visitat altrament. Passa això amb «Ostatges», pel·lícula georgiana de 2017, dirigida per Rezo Gigineishvili, i que retrata fets reals esdevinguts l’any 1983 en aquest país. La protagonitzen una colla de joves privilegiats, fills de l’aparat pro-soviètic, que endeguen una forassenyada fugida vers les llibertats d’Occident segrestant un avió amb conseqüències tràgiques. El film comença sense preàmbuls ni explicacions amb el complot ja en marxa, mentre seguim la vida quotidiana dels protagonistes. Pel caràcter coral de la narració els personatges són poc més que un conjunt de trets físics; però tot el que es perd en penetració psicològica es compensa amb els traços costumistes de com podia ser la vida a Tbilisi durant els últims anys de l’existència de la Unió Soviètica. Es diria que a Geòrgia el comunisme es devia viure en aquella època amb una certa relaxació «mediterrània». Tanmateix la pel·lícula deixa prou clar que la població vivia en el temor permanent d’una possible delació, fet que els convertia tots en policies «de facto» i que devia alleugerir la feina dels omnipresents agents de la KGB. No deixa de ser alternativament dramàtic i ridícul que la repressió d’un règim converteixi en subversius tant l’església ortodoxa, com els discos dels Beatles o els paquets de Camel. D’aquestes privacions sorgeixen els monstres, de vegades involuntaris, com aquests terroristes destralers que, si no fos pel seu saldo final de víctimes, mereixerien protagonitzar una pel·lícula sarcàstica dels germans Coen. «Ostatges» té personalitat i múscul en la seva posta en escena i es contempla sempre amb interès; però sense arribar a permetre la identificació. Per ironies de la Història, vuit anys després d’aquest carnatge, l’hermetisme de la Unió Soviètica fou abolit i el vol en classe turista a Occident esdevingué possible. La de coses curioses que hem viscut en tan poc de temps!

curate

{"ca": 1.0}

http://allausz.blogspot.com/2017/09/miseries-dun-passat-recent.html

macocu_ca_20230731_9_470450

Bon Nadal! S’acosten les festes de Nadal i per això recordem algunes interferències habituals referides a vocabulari nadalenc. I la primera és que de vegades qui parla dels Nadals en comptes del Nadal. Aquests Nadals anirem a la Cerdanya; però sí que el podem utilitzar en plural, com per exemple a Feia deu Nadals que no venien a dinar. Una altra interferència habitual és la traducció literal de Nochebuena per Nit Bona en comptes de dir-ne Nit de Nadal, o el calc de Nochevieja -Nit Vella– en comptes de Nit de Cap d’Any. Comentaris recents

curate

{"de": 0.01858736059479554, "ca": 0.9479553903345725, "fr": 0.03345724907063197}

cawac_ca_20200528_7_41423

Dijous 18 d'abril , matí .- Un grup d'uns seixanta alumnes dels diversos cursos d'ESO i Batxillerat han assisitit a la Matefest-Infofest , la festa de les matemàtiques que organitza la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona . Hi havia diversos estands on alumnes de la facultat ens explicaven des de com funciona un àbac per fer les quatre operacions bàsiques fins què és la criptografia i s'havia de desxifrar un missatge, passant per guanyar a un joc del "comecocos" difícil d'aconseguir-ho, o com resoldre un cub de Rubick a partir de coneixements matemàtics, etc. En el següent enllaç et pots descarregar els tríptics de cadascun dels estands que hi havia.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.bellera.cat/portal/modules.php?name=News&file=article&sid=1645

mc4_ca_20230418_7_581796

Setembre | 2009 | Darabuc · literatura per a infants i joves Vinyeta de Manel sobre immersió i bilingüisme Posted on 30 09 2009 | Deixa un comentari «La inmersión», vinyeta de Manel Fontdevila al diari Público Publicat dins de Català, Darabuc, Il·lustració, Reflexions Etiquetat Manel, Manel Fontdevila Etiquetat Alícia Gili, biblioteca Josep Soler Vidal, Gavà, Iskander, Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, Pagès editors, Sílvia Romero 677.116 visites (des del 27/9/2007)

curate

{"ca": 0.7154811715481172, "pt": 0.08577405857740586, "es": 0.19874476987447698}

https://darabuccatala.wordpress.com/2009/09/

mc4_ca_20230418_16_28289

Beques: Màster Universitari Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes (Especialitat de Matemàtiques) - UAB Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Màsters oficials > Educació > Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes (Especialitat de Matemàtiques) (Beques)

curate

{"ca": 1.0}

https://www.uab.cat/web/estudiar/l-oferta-de-masters-oficials/beques/formacio-de-professorat-d-educacio-secundaria-obligatoria-i-batxillerat-formacio-professional-i-ensenyaments-d-idiomes-especialitat-de-matematiques-1345655869288.html?param1=1345658530548

cawac_ca_20200528_11_43410

Arxius I ara, un altre desafiament per a gent amb iniciativa. Es veuen amb cor de dissenyar l'etiqueta d'una ampolla d'aigua mineral? Són estudiants i tenen entre 18 i 32 anys? Volen optar a vuit premis de 3.000 euros cadascun? Si han contestat afirmativament les tres preguntes, poden participar a Set de Viure 2013 , la segona edició del concurs de disseny de Font Vella, que l'any passat va premiar quatre models. A la web trobaran les plantilles per poder fer les seves propostes. Es busquen 4 dissenys inspirats en Barcelona i quatre en Madrid, i hi ha temps fins al 28 de febrer per presentar-los. Els dissenys guanyadors, com els de l'any passat, acabaran decorant les ampolles de mig litre d'aquesta marca d'aigua mineral. Sidebar Els webs més útils, els més curiosos, els blogs més interessants, el més nou a la xarxa i també el més divertit... Són algunes de les propostes que anireu trobant en aquest blog, reflex de l'"Espai internet" que s'emet setmanalment al "Telenotícies cap de setmana" de cada diumenge al migdia. Aquest blog vol servir de corretja de transmissió entre aquells que el fem i el públic al qual s'adreça: els internautes. Al blog, podreu trobar-hi els vídeos, els textos i els enllaços referents a totes les propostes que us hem fet des de la primera emissió, l'1 d'abril de 2007, i a totes les que farem a partir d'ara. A més, hi podreu afegir els vostres comentaris, crítiques i suggeriments. Tenim pàgina al Facebook (l'enllaç és a sota), on també podeu deixar tots els suggeriments que voleu. L'Espai Internet va ser guardonat, el setembre de 2012, amb el Premi d'Excel·lència en l'Àrea de Divulgació de les TIC, en l'apartat de Televisió, pel Col·legi d'Enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). Cercador El blog de l'Espai Internet va ser guardonat, el gener de 2011, amb el Vè Premi de Periodisme TECNALIA en la categoria d'Internet. El blog de l'Espai Internet, guanyador del Premi Blocs Catalunya 2010, a la categoria de Noves Tecnologies.

curate

{"ca": 0.9924547283702213, "id": 0.0035211267605633804, "es": 0.004024144869215292}

http://blogs.324.cat/espaiinternet.php?catid=765&blogid=384&archive=2013-02

mc4_ca_20230418_10_546647

gestió permisos – Senyalem la memòria Descriptiu: gestió permisos 22/05/2019 títan Arxiu Leave a comment Versió de Dossier Tècnic presentat a Districte per gestionar els permisos d’intervenció a l’espai públic.

curate

{"ca": 1.0}

http://mediateca.ravalnet.org/senyalem/descriptius/gestio-permisos/

mc4_ca_20230418_13_425670

Brussel·les reclama a Espanya més mesures contra la contaminació El Govern espanyol demana als ajuntaments de Madrid i Barcelona que cooperin en la posada en marxa de mesures addicionals Dimecres, 10/07/2019 - 17:46 El Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) ha demanat a l’Ajuntament de Madrid i a l’àrea metropolitana de Barcelona que col·laborin en l’adopció de mesures addicionals per millorar la qualitat de l’aire, després que la ministra del ram en funcions, Teresa Ribera, rebés aquesta setmana una carta de la Comissió Europea demanant un reforç de les mesures de qualitat de l’aire davant l’incompliment dels límits de diòxid de nitrogen (NO2). El Miteco remarca que aquests incompliments es concentren "fonamentalment" a la ciutat de Madrid i l’àrea metropolitana de Barcelona, que inclou 36 municipis –tot i que només 19 estan afectats per aquesta superació de nivells–, motiu pel qual s’ha dirigit tant a l’Ajuntament de Madrid, com al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, als quals ha remès la carta del comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella, perquè cooperin en la posada en marxa de mesures addicionals. En la missiva, facilitada pel mateix ministeri, el comissari assenyala que és necessari adoptar mesures addicionals per fer front a les obligacions en matèria de qualitat de l’aire i arribar a complir els valors límit per a l’any 2020. Vella afegeix que, sense perjudici del procediment legal comunitari en marxa, és precís que tots els actors, en tots els àmbits de governança del país, es mobilitzin per contribuir a la posada en marxa i l’aplicació de mesures eficaces a escala nacional, regional i local en matèria de qualitat de l’aire per garantir el compliment de la legislació de la UE i salvaguardar la salut de la població. A més de manifestar la seva "preocupació" per aquest escrit, el Miteco assenyala que l’ha posat en coneixement de les autoritats madrilenyes i catalanes, a les quals ofereix la seva cooperació per a la implementació de mesures addicionals a les ja existents perquè Espanya compleixi els límits comunitaris en matèria de qualitat de l’aire, "protegint així la salut pública i evitant que el país afronti una possible multa per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)". Segons assenyala Ribera, el comissari Vella recorda que, en qüestió de qualitat de l’aire, s’ha d’actuar amb mesures addicionals i complementàries. "La carta em sembla pertinent en un moment en què es planteja la necessitat o no d’adoptar més mesures o suprimir-ne algunes de les existents en algunes de les capitals –assenyala Ribera en relació amb la polèmica entorn de Madrid Central. Ja l’he remès a l’alcalde de Madrid i a la Generalitat de Catalunya". En tot cas, remarca que "no són les úniques administracions afectades per incompliments en matèria de qualitat de l’aire" –ja que també hi estan implicats els 19 ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona–, però sí que creu que "el més rellevant en aquest moment és trobar mesures addicionals i treballar junts en els diferents àmbits de l’administració davant la possibilitat que es malinterpretin les voluntats dels responsables públics pensant que es vol fer menys en lloc de fer més". "Necessitem fer més. No menys", insisteix la ministra en funcions, que recalca que no només es tracta d’una regulació de l’ocupació de l’espai públic o del soroll, sinó fonamentalment de la salut dels ciutadans davant les més de 400.000 morts prematures que es produeixen a Europa per aquesta causa. La Comissió Europea té un expedient obert en fase de dictamen motivat per la superació dels nivells de NO2 contra Madrid i contra 16 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons recorden a Europa Press fonts del Miteco, el 30 de gener del 2018 el comissari Vella va convocar a una reunió els països que incompleixen aquests nivells i els va comminar a garantir un aire net el 2020. Des d’aleshores, segons expliquen, l’Executiu espanyol ha anat mantenint reunions bilaterals amb la Comissió Europea per explicar les mesures que s’han posat en marxa i Brussel·les, tal com afegeixen, ha posat especial atenció en Madrid Central. Malgrat tot, en la seva missiva, el mandatari europeu avisa que les mesures que s’han impulsat no són suficients. Temes: Crisi Climàtica Contaminació

curate

{"ca": 0.9935469002074211, "en": 0.006453099792578935}

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20190710/brusselles-demana-espanya-mesures-contaminacio-7548256

mc4_ca_20230418_10_202581

Mutilació Genital Femenina | 80/20 BLOG Mutilació Genital Femenina (MGF): reconstruint la seva dignitat Àfrica, medicusmundi, Mutilació Genital Femenina El Parlament de la Unió Africana va ratificar el 2016 la prohibició de l'ablació en tot el continent, encara que la pràctica continua almenys en una vintena de països de la franja del Sahel, des de Somàlia fins a Senegal. La Mutilació Genital Femenina i la seva vinculació amb els Matrimonis infantils Àfrica, Burkina Faso, medicusmundi, Mutilació Genital Femenina Cada vegada és més gran l'exèrcit de dones que alça la seva veu per alertar i educar les més de tres milions de nenes en risc de patir la Mutilació Genital Femenina (MGF) segons l'ONU. Avenços en la lluita contra la Mutilació Genital Femenina: Medicus Mundi a Burkina Faso Àfrica negra, Burkina Faso, dret a la salut, Drets humans, medicusmundi, Mutilació Genital Femenina, ONG La mutilació genital femenina (MGF) és una violació dels drets humans fonamentals de les nenes i les dones, i així està reflectit en la legislació internacional i en la Carta Africana de Drets Humans i també en les legislacions de molts dels països on es practica. Tot i això dret a la salut, Mutilació Genital Femenina, salut, violència de gènere Avui és el dia internacional contra la mutilació genital femenina (MGF). Així que aquesta setmana, més que mai, ens inundaran amb noticies que serviran per recordar-nos que aquesta terrible pràctica encara persisteix a molts països africans i que, en els darrers anys, a cons

curate

{"ca": 1.0}

https://www.medicusmundi.cat/tag/mutilacio-genital-femenina

oscar-2301_ca_20230418_0_100697

Vaig néixer a Cal Bassacs, Gironella, l’ any 1971, sóc professor de Bateria, i en l’ actualitat treballo com a auxiliar administratiu al CAPde Puig-reig. Ja de petit he estat vinculat al món de la música, com a cantant de la Coral Infantil de Gironella, i després com a co-director de la mateixa. He sigut professor de Bateria a l’ Escola Municipal de Música de Berga i també a la de Puig-reig, on també vaig formar part de l’ equip directiu. Durant 14 anys vaig ser cantant i baterista de la Polifònica de Puig-reig, entre altres participacions en grups diversos. Una de les passions són els documents antics, i tot tipus de premsa del segle XIX i principis del XX .

curate

{"ca": 1.0}

https://puig-reig.cat/arxiu/profile/jesus-sobirats-soler/

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_319588

L'equip santsenc va anar de menys a més a la primera meitat, però no va ser capaç d'avançar-se al marcador i, al segon temps, un penal dubtós i un ràpid contraatac van deixar els tres punts a Les Fontetes. En acabar el partit, Tito Lossio va ser molt crític amb els arbitratges Un diumenge més a Tercera Divisió i la sensació d'un Déjà-vu que es continua repetint. Un Sants ben plantat, competitiu i atrevit va acabar perdent lluny de l'Energia i enmig d'una polèmica arbitral que va fer esclatar les crítiques de Tito Lossio. Un primer temps igualat, amb arribades a banda i banda i amb un Sants que va tenir més arribades a mesura que passaven els minuts, va donar pas a un segon temps on el Cerdanyola va viure més tranquil i va aconseguir endur-se els tres punts gràcies a un penal polèmic i rigorós i a un gol a les acaballes que va rematar el partit. El conjunt santsenc va sortir, d'entrada, amb només tres canvis respecte a l'onze que havia començat contra el Granollers, però tot just al minut 11 Tito Lossio va haver de fer un canvi prematur a causa d'unes molèsties que va tenir Torrentbó, que va ser substituït per Juli. Torrentbó havia tornat a l'onze titular després d'un munt de mesos lesionat en el darrer partit a l'Energia. Al llarg de la primera part, les ocasions a porteria i porteria es van succeir sense que cap dels dos equips fos un dominador clar o pogués imposar el seu ritme al partit. Al minut 22, Alberto va provar-ho amb un xut que va sortir fregant el pal i la resposta va arribar, al cap de poc, a través de Calatrava, que es va aventurar amb una rematada potent des de la frontal que va marxar ben a prop de l'escaire esquerre de la porteria local. Més tard, Dani Martí va rematar per damunt del travesser un servei de banda centrat per Elhadji i gairebé a continuació ho va tornar a intentar amb un cop de cap de la frontal de la petita, però la pilota també va marxar desviada. Els últims minuts van caure més aviat del costat del Sants, que va tenir tres córners en deu minuts i va acostar-se amb perill a la porteria de Manu Martín. Al 35', Guillermo va rematar una centrada a l'àrea de Rubi, però el davanter blanc-i-verd no ho va fer de manera prou potent ni orientada per sorprendre el porter. Al 40', Calatrava va rebre una falta al límit de l'àrea, Miguel va buscar el xut directe, però la pilota va tocar la barrera i va sortir desviada a córner. Per part del Cerdanyola, al 38' Elhadji va rematar amb el cap un córner fent votar la pilota a terra i Antonell va blocar-la segur sota pals i al 42', un xut exterior de Nils va marxar fregant el pal esquerre de la porteria santsenca. Així, doncs, amb la primera part conclosa, la igualtat sobre el camp seguia reflectint-se al marcador; una primera part anivellada, intensa físicament, amb poc control i sense un equip predominant. Tot quedava obert per la segona meitat. Ja d'entrada, Toni Carrillo va moure la banqueta i va fer un doble canvi al descans: van entrar Pitu i Servetti i van marxar Marc i Kevin. El Cerdanyola va sortir força endollat i va tenir més control que al primer temps. Malgrat això, el Sants va intentar-ho al minut 56; una bona jugada de Miguel per la banda dreta va acabar amb una centrada a Hervías, que no va aconseguir acabar de rematar. Tot seguit, Elhadji ho va provar amb un cop de cap que Antonell va blocar. La balança es va començar a decantar al minut 67, just a l'equador del segon temps, amb un penal a l'àrea del Sants que va transformar Pitu des dels onze metres. L'àrbitre va assenyalar unes mans de Juli en el refús d'una pilota, en una decisió que va ser molt criticada per la banqueta visitant i per la poca afició que seguia el duel des de fora del camp. Havien sigut unes mans força discutibles, gairebé inexistents, que feien reaparèixer el record del penal de la setmana passada. Ara bé, instants abans Juli havia tocat la pilota amb la mà ?de manera involuntària? i havia tallat una centrada en una acció reclamada pels davanters del Cerdanyola, una jugada que podria explicar el criteri de l'àrbitre i que, sens dubte, era més mereixedora de penal que la que finalment va assenyalar el col·legiat. Sigui com sigui, la polèmica arbitral ?d'aquesta jugada i d'altres decisions discutibles? va tornar a repercutir en el partit. Precisament el d'Osona va tenir una clara ocasió fruit d'un contraatac, però el seu xut va sortir massa creuat per trobar una rematada i, alhora, massa creuat per anar entre els tres pals. El primer canvi del Sants per reforçar i oxigenar l'atac va ser al minut 74, amb l'entrada dels joves davanters Markus i Michu, que no van aconseguir crear massa perill. En una de les primeres jugades, però, Markus va rematar una centrada de Calatrava que Manu Martín va poder blocar. Al 81', Antonell va atrapar un xut llunyà de Servetti i minuts més tard, Javi López va tancar el partit; el golejador de Cerdanyola va rematar amb el cap una bona centrada de Pitu des de la dreta i la pilota, després de tocar el pal i enmig de certa incertesa, va acabar entrant a la xarxa. Els locals haurien pogut fer més gran la ferida ja al descompte, però la rematada de Servetti des de la mitja lluna va sortir fregant el pal. Un cop acabat el partit, en roda de premsa, Tito Lossio va ser molt dur amb l'arbitratge, després de dues jornades amb polèmiques arbitrals: ?crec que callar és de gilipollas. Ens hem de queixar d'alguna manera. Cada setmana passa alguna cosa així?. Amb aquesta derrota, el Sants continua sense guanyar aquesta temporada, ha sumat un punt de dotze possibles i cau fins a l'última posició. El de diumenge va ser el primer partit del Sants d'un tourmalet que el portarà a jugar cinc partits en quinze dies. Dijous que ve el conjunt de Lossio visitarà la Fundació Esportiva Grama per recuperar el partit corresponent a la quarta jornada (suspès per un positiu de Covid) i el diumenge rebrà el Figueres en la que serà la setena jornada ordinària de competició. Posteriorment, el conjunt santsenc s'enfrontarà al Girona B (el dimecres 2 de desembre) i al Vilassar (el diumenge 6 de desembre). CERDANYOLA: Manu Martín; Jony (Edwin, 59? ), Uri, Alberto, Dani Martín; Rubén, Kevin (Pitu, 46'); Marc (Servetti, 46? ), Elhadji (Sosa, 77'), Javi López i Nils Puchades (Hamza, 83? ). SANTS: Antonell; Rubi (Domingo, 81'), Èric, Cura, Abdul; Hervías (Markus, 74? ), Gabaldón, Miguel; Calaltrava, Guillermo, Torrentbó (Juli, 12'; Michu, 74'). GOLS: 1-0 (Pitu, 67') i 2-0 (Javi López, 86'). ÀRBITRE: Víctor Manuel Sánchez Rico (Baix Llobregat). Grogues als locals a Rubén, Edwin i Pitu i als visitants Antonell i Juli. Fotografies Jordi Cura Copyleft © 2020 Aquesta web fa servir cookies només per mutius tècnics i necesita el teu consentiment per poder continuar.

perfect

{"ca": 0.929727299970033, "en": 0.04045549895115373, "es": 0.01887923284387174, "nl": 0.010937968234941564}

naciodigital_ca_20220331_0_475085

La propera setmana s'acaba la temporada a la piscina municipal i el servei de lleure de la mainada que promogut per l'àrea de cultura de l'Ajuntament per donar resposta als pares que passen la temporada estiuenca treballant. Així doncs, la piscina municipal tancarà les seves portes el proper dimarts 30 d'agost, coincidint amb la finalització del mes, i el casal d'estiu, que ha estat obert dos mesos, aquest divendres dia 27 d'agost. El balanç de les dues activitats ha estat molt positiu ja que ambdues propostes han nota un augment d'usuaris. Pel que fa al casal d'estiu aquest augment s'ha notat especialment al mes d'agost, que habitualment era més fluixet, on hi ha hagut una cinquantena de nens. I en relació al servei de piscina municipal, enguany s'han venut més abonaments familars i individuals que l'any passat.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/12251/augment-usuaris-piscina-casal-estiu-camprodon

racoforumsanon_ca_20220809_3_319635

Per Albert Serrats Sau, regidor de la CUP Bordils Demagògia. Populisme. Classisme. Mitges veritats malintencionades. Molta mala llet, arguments esbiaixats i ...xenofòbia, què carai! Sovint es dóna per fet que la gent ho veu per si mateixa i que, per això, combatre els apologetes de la xenofòbia i el racisme a casa nostra no fa res més que fer-los publicitat. En definitiva, que cal ignorar-los. Doncs no. Una xacra social com aquesta s’ha de combatre i denunciar des del primer moment. Per què? Doncs un exemple el tenim al nostre país que,en poc més d’una dècada, de ser un indret on gairebé tothom feia bandera de l’antiracisme i on s’acollia solidàriament qui ha hagut d’abandonar la seva terra, ha passat a tenir als nostres ajuntaments els de Plataforma per Catalunya, els García Albiol de torn i, per efecte dominó, molts d’altres alcaldes i regidors d’altres partits que es deixen endur pel tsunami xenòfob...perquè creuen que és allò que realment pensa la nostra societat en la intimitat i no gosa dir en veu alta, per allò de ser políticament correcte. Ja n’hi ha prou. S’ha de parlar sense embuts sobre la immigració. Sense bonisme, sí. Sense paternalisme, sí. Però sense demagògia, també. Perquè sinó el discurs dels Anglada, García-Albiol i companyia va caient com una gota malaia en la nostra societat, fent bona la màxima del ministre de propaganda nazi Goebbels:” una mentida repetida un milió de vegades, esdevé una realitat”. Per evitar que aquest discurs filoxenòfob acabi quatllant en la nostra societat, per vergonya de tota ella, cal desactivar els falsos arguments dels qui pretenen una societat dividida, classista i, certament, moralment més pobre. En base a un estudi publicat el maig de 2011 per la Fundació La Caixa replicarem algunes de les falsedats esteses en torn a les persones migrades que viuen als Països Catalans:  Actualment les persones migrades aporten més d’allò que reben: són el 12.2% de la població, però només absorveixen el 6.8% dels serveis socials, el 6.1% de les despeses educatives i el 5.1% de la sanitat.  És fals que la població immigrada tinguin els medicaments gratuïts: van al metge la meitat que els autòctons i el seu consum farmacèutic és, per altra banda, inferior en un 41% als autòctons.  La població catalana d’origen immigrat consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16.5% l’especialista, recorrent un 3.2% més als serveis d’urgència.  l’ultradretana Plataforma x Catalunyadiu: “Si els immigrants tenen negocis no paguen impostos ni se’ls obliga a complir normes”.Segons la legislació vigent, en canvi, els i les treballadores extrangeres han d’estar al corrent de les cotitzacions a la Seguretat Social i dels pagaments a Hisenda per a poder renovar el seus permisos de treball.  Una altra intoxicació de PxC: ”Treuen la feina als d’aquí”. Segons l’Oficina de Treball de la Generalitat en el període 2006-2010 a la ciutat de Barcelona l’atur va augmentar un 71% entre la població autòctona i un 236% entre la població immigrada  Menys de l’1% de les persones perceptores de pensions són extrangeres ( de les quals, més de la meitat són europees). A més, es calcula que l’alta taxa d’activitat de les persones immigrades contribuirà a retardar cinc anys l’entrada en dèficit del sistema de pensions, i també a frenar l’envelliment poblacional.  El 30% de les persones migrades són pobres, essent un 18% en la població autòctona. No obstant, només el 6.8% de les intervencions de serveis socials es dirigeixen a la població immigrant  El 50% del superàvit de les finances públiques en els anys de major creixement va correspondre a impostos i contribucions socials aportades per la població immigrada. Malgrat això, la crisi ha castigat durament a aquest col.lectiu, que actualment pateixen taxes d’atur superiors al 30% Això són dades per combatre les intoxicacions. Però encara que aquestes dades no fossin favorables a la població migrada, justificaria això una actitud hostil vers la migració per part d’un nombre excessivament elevat de la població catalana? O és que la nostra societat opulent i egoísta no s’ha construït mitjançant l’enriquiment a costa dels països empobrits? Durant segles, Europa i Estats Units s’han servit de l’explotació i el foment de les dictadures en els països d’on ara aquesta gent ha de fugir cames ajudeu-me per sobreviure. Tot torna. I vist això, potser d’allò que parlen alguns dels apologetes esmentats al l’inici del text, no és de drets i deures, d’acabar amb el bonisme i amb allò políticament correcte. No ells parlen de rebuig a les tradicions, cultura i arrels dels immigrants. Parlen de que si volen immigrants que facin les feines que no volen els autòctons, però amb menys drets que els autòctons. Parlen de ..xenòfobia. Què pretenen ? Que marxin les persones migrades? no, això és impossible.. El que busquen és una societat dividida, on uns quants visquin en una bola de cristall, als seus barris alts, les seves escoles privades i les seves segones residències, mentre els immigrants sense contracte els poden el jardí, els fan la feina de casa i els cuiden la mainada. I la resta d’autòctons a barallar-se com llops famèlics pels serveis socials amb els immigrants : ja tenen cap de turc. Tot plegat perquè la societat no es mogui….contra els seus interessos de classe. Aquest és el problema. Perquè el problema de fons, és que un 20% de la població mundial aclapari el 83% de la riquesa del planeta. La immigració no és la causa del problema, sinó una conseqüència del sistema que durant segles bona part de la societat europeea ha tolerat, mentre se’n beneficiava? Ara que potser ens tocarà migrar a nosaltres, continuarem donant les culpes de tot als nostres veïns i veïnes? O, per fi, assenyalarem als deu mil banquers, capitalistes industrials i comercials i els seus polítics professionals que han exclòs a cinc mil milions de persones dels beneficis del treball, de l’educació i de la tecnologia actual? Aquesta minoria mundial ens ha deshumanitzat, tot especulant i jugant com a titelles amb nosaltres. I malgrat tot, la majoria de nous catalans d’origen immigrat es quedaran aquí, i tant ells com els seus fills i filles són i seran tan catalans com nosaltres, per vergonya dels qui ho volen impedir i orgull dels qui ho volem aconseguir. Per tant, enlloc de seguir el joc a aquests que només busquen dividir-nos com a societat, no és més lògic, ètic i humà dedicar els nostres esforços a la cohesió social mitjançant la plena integració de la població nouvinguda? Al cap i a la fi, si com a societat fem les coses bé, és allò que acabarà passant. Actualment les persones migrades aporten més d’allò que reben: són el 12.2% de la població, però només absorveixen el 6.8% dels serveis socials, el 6.1% de les despeses educatives i el 5.1% de la sanitat.I he parat de llegir. La comparació correcta seria amb el % de l'import de la cotització. No la població Totalment d'acord, la primera frase ja ha sigut la òstia. Ara resulta que només estant al país ja aportes, treballis o no.

curate

{"ca": 0.9898076370944588, "fr": 0.002871088142405972, "es": 0.0050244042492104506, "br": 0.0022968705139247776}

mc4_ca_20230418_9_704417

Playcubes, els nous jocs infantils de la plaça del Sol | Gràcia TV Playcubes, els nous jocs infantils de la plaça del Sol Ni tobogans ni gronxadors, la nova àrea infantil de la plaça del Sol està formada per Play cubes, unes estructures de plàstic en forma de rusc per a nens d’entre cinc i 12 anys. És el primer espai d’aquestes característiques a la ciutat, però la seva història ve de lluny. Als anys 70 l’arquitecte Richard Dattner ja els va imaginar, però ara s’han redissenyat amb més capacitat de joc. Federic Garriga, delegat Hags Catalunya: “En aquella època només existien els típics jocs, jocs bastant individuals i amb aquests jocs el que es buscava era molt la interacció de la canalla amb ells mateixos, una de les coses també importants que tenen aquests jocs es que permeten a les persones amb dificultat de mobilitat també la participació, el que diem jocs d’integració.” Aquests cubooctaedres entrellaçats, permeten explorar i posar a prova la psicomotricitat, escalant de totes les formes possibles. Gael Hernández: “Escalar i anar per aquí... pujant per aquí...” Gabriel: “Tu pots escalar, tu pots entrar dins, pots intentar fer coses com explorar, és molt divertit.” Anna Busqué, mare: “Molt bé que hi hagi més espais per a criatures de diverses edats, que siguin creatives, que no siguin tots iguals i també que aquesta plaça és una plaça molt dura que només té un sol ús, doncs està bé que tingui usos compartits, almenys.” Aquesta estructura serà mòbil per poder mantenir la plaça com espai on fer actes culturals, com quan es converteixi en la plaça del Folk la propera Festa Major de Gràcia. Per això, s’han deixat els ancoratges lliures.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.graciatelevisio.cat/playcubes-els-nous-jocs-infantils-de-la-pla-a-del-sol

cawac_ca_20200528_0_124867

El Departament de Territori i Sostenibilitat tancarà demà al trànsit el pont sobre la Muga d’accés a Castelló d’Empúries des de la C-260 , per tal de dur a terme tasques de reparació . Un cop concloguin els treballs, s’hi restablirà totalment el trànsit. Els vehicles tenen com a alternatives l’accés est de la C-260 i el pont Vell.

curate

{"ca": 1.0}

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/ptop/2011/02/15/

mc4_ca_20230418_15_516198

Trobada de Pasqua al santuari de la Font de la Salut | Bisbat de Girona Trobada de Pasqua al santuari de la Font de la Salut Trobada de Pasqua al santuari de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols de les parròquies de l’arxiprestat del Ter-Brugent. A ¼ 6 Camí de la Llum (Viacrucis amb estacions relacionades amb la Pasqua). Després piscolabis.

curate

{"ca": 0.8505747126436781, "es": 0.14942528735632185}

http://www.bisbatgirona.cat/ca/agenda/trobada-de-pasqua-al-santuari-de-la-font-de-l_9866.html

mc4_ca_20230418_4_363368

Comprar CUBS APILABLES LES PAPOUM . Fora Estocs - Artijoc > Tots els productes>FORA ESTOCS!>CUBS APILABLES LES PAPOUM Referència: 658215 Aquests 10 blocs apilables, amb 5 cares cadascun. Cada cara representa xifres, números en francès, objectes, components de la natura... En colors pastels. Amb aquest joc d'apilables podran aprendre francès Amb els cubs apilables treballaran l'equilibri, la coordinació mà-ull i discriminació visual, ordre numèric.

curate

{"es": 0.07900677200902935, "ca": 0.8803611738148984, "en": 0.040632054176072234}

https://www.artijoc.com/ca/fora-estocs-outlet-joguines/2291-cubs-apilables-les-papoum-3575676582152.html

mc4_ca_20230418_8_527934

Especialista en producció audiovisual - NAB Show News de Broadcast Beat, emissora oficial de NAB Show - NAB Show LIVE empresa: Departament de l'Exèrcit dels Estats Units Ubicació: Fort Sam Houston TX US Apliqueu la tecnologia més recent o més adequada en entorns de producció d’àudio i vídeo. Experiència en la planificació, coordinació i disseny de produccions ... Llances i fletxes 2019-09-11 anterior: Investigador de personal associat III (SRA III) següent: Tiger Technology mostra emmagatzematge col·laboratiu i fluxos de treball a IBC 2019

curate

{"ca": 0.8940520446096655, "en": 0.10594795539033457}

https://ca.broadcastbeat.com/especialista-en-producci%C3%B3-audiovisual-29/

mc4_ca_20230418_16_546459

Relacions de l'espai - Terrassa Informa! Inici » Seccions » La foto del dia (el racó d'instagram) » Relacions de l’espai 22 agost 2014 a 08:00 Relacions de l’espai // Foto: Sergi Colomer Situada al Parc de Vallparadís, aquesta escultura del terrassenc Angel Màdico hi va ser instal·lada el 1999. L’escultor crea un contrast entre la natura i l’abstracció, en peça que forma part de la seva época més colorista. #Àngel Màdico #art #escultura #foto #foto del dia #Parc de Vallparadís #Relacions de l'espai

curate

{"ca": 1.0}

http://terrassainforma.com/2014/08/relacions-de-lespai/

oscar-2201_ca_20230904_11_69572

Ajuntament d'Alella - Aprovació definitiva del Projecte executiu de les obres de Reforma interior per a un magatzem d'usos varis. Fase 1 Can Segura. Portada|Ajuntament|Regidoria de Serveis Interns|Tauler d'Anuncis|Anuncis i edictes oficials Publicat el 6 d'octubre de 201406.10.2014 Aprovació definitiva del Projecte executiu de les obres de Reforma interior per a un magatzem d'usos varis. Fase 1 Can Segura.

curate

{"ca": 0.9108910891089109, "pt": 0.0891089108910891}

https://alella.cat/fitxa.php?id=4531&per_imprimir=1

mc4_ca_20230418_7_423509

maig | 2013 | Club Excursionista Sant Julià de Ramis RUTA PER LA SELVA: PARC DE SANT SALVADOR – CASTELL DE FARNERS DIA: diumenge, 12 de maig de 2013. – 9h. del matí de la Plaça de la Font Picant (davant de l’ajuntament de Sant Julià de Ramis). – Els que surtin de Girona, es poden posar en contacte amb la Carme Fornells. Telèfons: 972 244 785 / 629 482 412 – 9’30h. a l’aparcament del parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners. DURADA ESTIMADA: 3h (inclosa aturada per esmorzar). NIVELL DE DIFICULTAT: Fàcil. Desnivell: 442 metres. Aquesta ruta circular d’itinerari plàcid transcorre per la depressió de La Selva i enllaça per camins i corriols el parc de Sant Salvador amb el castell de Farners. La varietat de terrenys combinada amb la vegetació rica i abundant fa que els diferents indrets, amb l’aigua de la riera de Santa Coloma i el verd intens de primavera, no deixin ningú indiferent. Recorregut (anada): parc de Sant Salvador, font Picant, camps de vivers, cases senyorials de Ca l’Oller i Ca l’Oliveres, Can Miquel, castell de Farners, turó del Vent i ermita de la Mare de Déu de Farners.Recorregut (tornada): corriol de baixada del trencacames, camps de vivers, font Picant, parc de Sant Salvador. Mare de Déu de Farners: l’actual ermita de Farners és un edifici romànic construït fa uns 200 anys, precedit per una vistosa porxada i que té com a capçalera part de la nau i l’absis de l’església de Santa Maria. Probable capella del castell proper del s. XI, però que fou consagrada en ser refeta l’any 1200. La barreja d’estils no afecta l’interès del conjunt. Castell de Farners: documentat l’any 1046, era propietat del vescomte Ramon Folch de Cardona i n’eren castians la família Farners. La fortificació guarda de la primera època constructiva els amplis murs baixos i la torre de l’homenatge romànica que presideix el recinte. El conjunt militar es complementa amb una cisterna i unes defenses baixes, entre el castell i el turó del Vent. La construcció actual, restaurada, està constituïda per un recinte en forma de trapezi irregular que envolta una torre sobirana de 12m d’alçada. Cal destacar-ne les espitlleres i els merlets. Publicat el 2 de maig de 2013 Autor adminCategories GeneralDeixa un comentari

curate

{"ca": 0.9665006790402897, "es": 0.02761430511543685, "en": 0.0022634676324128564, "pl": 0.0036215482118605704}

http://www.cesjr.com/2013/05/

mc4_ca_20230418_2_132077

Santa Cristina vol posar el punt final al “formatget” – Arxiu d'actualitat local Santa Cristina vol posar el punt final al “formatget” Publicat el 15/11/2016 S’enderrocarà un dels tres edificis per fer-ne un de nou i més funcional L’equip de govern de Santa Cristina d’Aro impulsa un ambiciós projecte en el qual es preveu enderrocar el tercer edifici, avui encara inacabat, conegut popularment com el “formatget”, de la plaça Catalunya, per fer-hi la nova ampliació de l’ajuntament. L’alcalde, Xavier Sala (ERC), explica que es disposa d’una partida pressupostària d’1,8 milions d’euros i que, en breu, s’encarregarà el projecte, que s’executarà per fases. Sala explica que, des que les oficines de l’ajuntament es van haver de traslladar el 2004, en aquell moment amb caràcter provisional, als antics i inacabats edificis del macroprojecte sociocultural, les necessitats del municipi s’han anat incrementant. La casa de la vila original es va haver de deixar en detectar-s’hi aluminosi. A la fi, no va ser un trasllat provisional sinó definitiu. Nou edifici. A més, i segons Sala, hi ha un altre element determinant: “El projecte original no estava concebut per situar-hi oficines, i encara menys un ajuntament, cosa que provoca uns greus problemes d’espai.” Segons l’alcalde, el que es vol fer ara és, per un costat, construir un nou edifici, enderrocant l’inacabat vestigi del projecte original, que es va conèixer popularment com el “formatget”; reordenar els que actualment estan operatius i connectar-los entre tots amb uns passos elevats. Tot plegat per buscar la màxima funcionalitat a uns edificis que ara no la tenen i, per altra banda, mirar de tancar la carpeta d’aquest projecte faraònic. “Els tècnics ens han aconsellat l’enderroc, perquè el cost de l’obra és practicament el mateix que rehabilitar-lo, amb l’handicap que ja no és funcional.” La necessitat d’espai és evident. Ara fa poques setmanes es va signar un conveni entre la Generalitat, la Fundació Vimar i l’Ajuntament perquè aquesta entitat, que ocupa un local del complex, disposi d’uns espais més adequats i, d’aquesta manera, l’Ajuntament poder recuperar-ne. Punt final. Amb aquesta proposta es vol tancar definitivament el macroprojecte, iniciat el 1985 pel llavors alcalde Josep Llensa, en el qual es preveien tres edificis; un projecte faraònic que, en aquella època, tenia un pressupost de 500 milions de pessetes i que va quedar molts anys inacabat. Les columnes, a la vista, i la manca de parets van fer que els veïns del poble passessin a anomenar-lo l’“assecador de pernils”. Les obres van començar el 1986 i, un any després, quan només s’havia fet l’estructura de formigó, Enric Rosselló, que havia estat regidor d’Urbanisme amb Llensa, va entrar a l’alcaldia i va aturar les obres. Quan Josep Llensa va recuperar l’alcaldia, a principis de la dècada dels 90, va començar a tancar part de l’edifici amb vidre i alumini amb l’objectiu de cobrir les principals necessitats que té la població pel que fa a donar emplaçament a la llar de jubilats, la biblioteca, el dispensari mèdic i altres serveis. En aquesta primera fase es van invertir vint milions, cinc dels quals estaven subvencionats pel pla d’obres i serveis. Posteriorment, amb la creació de l’espai Riudaura, en època de l’alcalde Ricard Herrero (PSC), es va donar sortida a la creació d’un petit auditori, adaptat a les necessitats del municipi i es va abandonar la idea prevista en el projecte original. LES FRASES. Tenim un ajuntament amb problemes greus, amb uns espais que no estan previstos per a oficines i per poder donar un bon servei L’enderroc de l’edifici que queda és una necessitat perquè ens costa el mateix que un de nou ALCALDE DE SANTA CRISTINA D’ARO (ERC) Teatre, casino i cinema per a un projecte inconclús El projecte de la plaça Catalunya va ser aprovat l’any 1985 quan Josep Llensa, aleshores alcalde de CiU, avui a l’oposició, volia impulsar un gran projecte en un espai de 20.000 metres quadrats. El projecte era realment ambiciós: un museu, una sala d’exposicions, un casal per a jubilats i per al jovent, el dispensari mèdic, les seus de la Creu Roja i de la policia local, els estudis de la ràdio municipal, diverses sales d’exposicions i de conferències, un cinema teatre i una sala d’espectacles amb capacitat per a 1.200 persones. La realització d’aquest macroprojecte va provocar dubtes fins i tot en les files convergents, ja que el seu cost, aleshores d’uns 500 milions de pessetes, semblava difícilment assumible per un municipi que tenia, en aquella època, un pressupost de 123 milions. Es van invertir uns 80 milions en la construcció de l’estructura de formigó, però el projecte va quedar aturat amb el canvi de govern. A principis de la dècada dels 90, i tornant ser Llensa alcalde, les obres es van reactivar. Finalment, el 2004, amb Ricard Herrero (PSC) al capdavant, es va optar per traslladar-hi l’ajuntament. Nou espai per a la Fundació Vimar L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro necessita més espais i reordenar-los. Precisament, el 2 de novembre l’Ajuntament i i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) van signar l’acord per al lloguer, amb opció de compra, del local de 240 metres quadrats que la Fundació Vimar destinarà al centre de dia que des de fa un parell d’anys gestiona. Una opció necessària, segons Sala, però que, alhora, dotava la fundació, que ocupava uns espais en el complex, de millors instal·lacions. El vicepresident de l’entitat, Jordi Sistach, destacava que la capacitat assistencial del servei, d’una vintena d’usuaris de proximitat, es mantindria, però que se n’incrementarà la “qualitat”, ja que l’emplaçament actual –en un primer pis– era “menys funcional”, destacava l’alcalde, Xavier Sala. Vimar ja gestiona altres llars residència a Sant Antoni de Calonge i Palafrugell, una altra residència amb centre de dia a Sant Feliu i té molt encarrilat el projecte d’un nou equipament entre els carrers Roma i París de Platja d’Aro. Santa Cristina vol posar el punt final al “formatget” added by Redacció on 15/11/2016 Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. 8 + = nou

curate

{"ca": 0.9832347140039448, "it": 0.003780407626561473, "en": 0.005424063116370809, "es": 0.0060815253122945435, "ro": 0.0014792899408284023}

https://www.elridaura.com/noticies/portada/23633/santa-cristina-vol-posar-el-punt-final-al-formatget.html

oscar-2301_ca_20230418_5_45185

El tortell de Reis és un pastís típic de la cuina catalana en forma d’anella, amb un forat al centre, fet de pasta de full o d’alguna altra mena, i farcit de massapà, que porta fruita confitada, pinyons i sucre llustre al damunt, i està decorat amb una corona daurada de cartó al centre del pastís. És costum de menjar-lo el 6 de gener, per celebrar el dia dels Reis, aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d’un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat, mentre que qui troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. Si voleu aprendre a fer-lo amb el vostres fills i emportar-vos el tortell a casa amb la corona i caixeta i tot, veniu al nostre Espai Cuina. Tindreu la canalla entretinguda i un dolç tortell de reis.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.angelteixido.com/taller-cocina/taller-tortell-de-reis/

oscar-2301_ca_20230418_0_24826

Durant la diada de Sant Jordi, muntarem parades de roses i llibres d’ocasió a la Plaça Antoni Pujades a i al Moll de Càrrega del Mercat d’Alella, perquè ens ajudeu a seguir donant un millor futur als animals abandonats i trobats al nostre poble. Allà tindrem una parada benèfica amb roses i llibres a bon preu, que amb seguretat tindran molt èxit, i tots els beneficis que obtinguem aniran destinats de forma íntegra als nostres peluts. Aprofitarem l’ocasió, per tenir un punt amic de recollida solidària per fer donacions en efectiu o en espècie a la nostra Associació per la Defensa dels Animals i la Natura d’Alella. Amics, adoptants, cases d’acollida… a tots us esperem a les nostres parades solidàries que trobareu al centre d’Alella, per a tots els que vulguin aportar el seu granet de sorra durant la diada de Sant Jordi. Sant Jordi 2022, Parades de roses i llibres a Alella Tots els que formem part d’ADANA, us hi esperem! Activitats Solildaries, Anuncis Et necessitem! Fes-te voluntari! 25/02/2022 A ADANA podem dur a terme la nostra tasca gràcies a l’ajuda indispensable dels nostres equips de voluntariat, persones que col·laboren de forma totalment altruista dedicant el seu temps lliure al benestar dels animals. Des d’ADANA entenem el voluntariat com a compromís i dedicació, és per això que demanem als nostres voluntaris un mínim d’implicació per estar en el nostre equip. Hem creat una gran família, orgullosa de la seva tasca i molt feliç de salvar vides. Pots ajudar-nos? Necessitem voluntaris, mans per a sostenir, passejar, acariciar i donar afecte als nostres animals. Per tenir cura de la protectora, per aixecar el nostre projecte. Però també pots apadrinar, fer-te soci o fer donacions via Teaming. Compartint en les xarxes socials, també pots ajudar a salvar vides. Entre tots podem fer-ho possible @AdanaAlella @adana_protectora Fes-te voluntari! Escriu-nos si vols formar part del nostre equip de voluntaris. Informa’t! » info@adana.cat Activitats Solildaries, Anuncis Mercat Solidari de 2es Oportunitats de Nadal amb la Marató de TV3 15/12/2020 Dissabte 19 i diumenge 20 de Desembre a la Porxada del Mercat d’Alella Us informem que organitzem una nova edició del Mercat de les Puces Solidari d’ADANA, un mercat benèfic on podràs adquirir objectes de 2a. mà en bon estat, i amb l’objectiu de recaptar diners per les operacions, medicaments i l’alimentació dels animals que viuen a la protectora. Si tens objectes de regal, decoració, llibres, roba, còmics, música, joguines, jocs de taula, ninots de peluix o bijuteria en bon estat, que ja no fas servir, els pots donar en benefici dels animals perduts o abandonats d’Alella. Contacta’ns ara! Mòbil: 630218224 Email: info@adana.cat Disposarem d’informació de tota la feina que dur a terme ADANA en favor dels animals, per si t’interessa adoptar algun animal de la protectora, fer-te soci, etc., també hi haurà material solidari de l’associació per si vols col·laborar comprant. Segueix llegint… Activitats Solildaries, Anuncis Per Sant Jordi, un gest d’amor i de solidaritat 16/04/2019 Recordeu! Dimarts, 23 d’abril Durant la diada de Sant Jordi, muntarem parada de roses i llibres d’ocasió a la Plaça Antoni Pujades (davant del Sorli) i a la Porxada del Mercat d’Alella, perquè ens ajudeu a seguir donant un millor futur als animals abandonats i trobats al nostre poble. Allà tindrem una parada benèfica amb roses i llibres a bon preu, que amb seguretat tindran molt èxit, i tots els beneficis que obtinguem aniran destinats de forma íntegra als nostres peluts. Aprofitarem l’ocasió, per tenir un punt amic de recollida solidària per fer donacions en efectiu o en espècie a la nostra Associació per la Defensa dels Animals i la Natura d’Alella. Amics, adoptants, cases d’acollida… a tots us esperem a les nostres parades solidàries que trobareu al centre d’Alella, per a tots els que vulguin aportar el seu granet de sorra durant la diada de Sant Jordi. Sant Jordi 2019, Parades de roses i llibres a Alella Tots els que formem part d’ADANA, us hi esperem! Activitats Solildaries, Anuncis Mercat Solidari de 2es Oportunitats Març’19 25/02/2019 Dissabte 2 i diumenge 3 de Març a la Porxada del Mercat d’Alella Us informem que organitzem una nova edició del Mercat de les Puces Solidari d’ADANA, un mercat benèfic on podràs adquirir objectes de 2a. mà en bon estat, i amb l’objectiu de recaptar diners per les operacions, medicaments i l’alimentació dels animals que viuen a la protectora. Si tens objectes de regal, decoració, llibres, roba, còmics, música, joguines, jocs de taula, ninots de peluix o bijuteria en bon estat, que ja no fas servir, els pots donar en benefici dels animals perduts o abandonats d’Alella. Contacta’ns ara! Mòbil: 630218224 Email: info@adana.cat Disposarem d’informació de tota la feina que dur a terme ADANA en favor dels animals, per si t’interessa adoptar algun animal de la protectora, fer-te soci, etc., també hi haurà material solidari de l’associació per si vols col·laborar comprant. Segueix llegint… Activitats Solildaries, Anuncis Mercat Solidari de 2es Oportunitats Desembre’18 03/12/2018 Dissabte 15 i diumenge 16 de Desembre a la Porxada del Mercat d’Alella Us informem que organitzem una nova edició del Mercat de les Puces Solidari d’ADANA, un mercat benèfic on podràs adquirir objectes de 2a. mà en bon estat, i amb l’objectiu de recaptar diners per les operacions, medicaments i l’alimentació dels animals que viuen a la protectora. Si tens objectes de regal, decoració, llibres, roba, còmics, música, joguines, jocs de taula, ninots de peluix o bijuteria en bon estat, que ja no fas servir, els pots donar en benefici dels animals perduts o abandonats d’Alella. Contacta’ns ara! Mòbil: 630218224 Email: info@adana.cat Disposarem d’informació de tota la feina que dur a terme ADANA en favor dels animals, per si t’interessa adoptar algun animal de la protectora, fer-te soci, etc., també hi haurà material solidari de l’associació per si vols col·laborar comprant. Segueix llegint… Activitats Solildaries, Anuncis Mercat Solidari de 2es Oportunitats Juny’18 29/05/2018 Dissabte 16 i diumenge 17 de Juny a la Porxada del Mercat d’Alella Us informem que organitzem una nova edició del Mercat de les Puces Solidari d’ADANA, un mercat benèfic on podràs adquirir objectes de 2a. mà en bon estat, i amb l’objectiu de recaptar diners per les operacions, medicaments i l’alimentació dels animals que viuen a la protectora. Si tens objectes de regal, decoració, llibres, roba, còmics, música, joguines, jocs de taula, ninots de peluix o bijuteria en bon estat, que ja no fas servir, els pots donar en benefici dels animals perduts o abandonats d’Alella. Contacta’ns ara! Mòbil: 630218224 Email: info@adana.cat Disposarem d’informació de tota la feina que dur a terme ADANA en favor dels animals, per si t’interessa adoptar algun animal de la protectora, fer-te soci, etc., també hi haurà material solidari de l’associació per si vols col·laborar comprant. Segueix llegint… Activitats Solildaries, Anuncis Roses i llibres solidaris per Sant Jordi 18/04/2018 Recordeu! Dilluns, 23 d’abril Durant la diada de Sant Jordi, muntarem parada de roses i llibres d’ocasió a la Plaça Antoni Pujades (davant del Sorli) i a la Porxada del Mercat d’Alella, perquè ens ajudeu a seguir donant un millor futur als animals abandonats i trobats al nostre poble. Allà tindrem una parada benèfica amb roses i llibres a bon preu, que amb seguretat tindran molt èxit, i tots els beneficis que obtinguem aniran destinats de forma íntegra als nostres peluts. Aprofitarem l’ocasió, per tenir un punt amic de recollida solidària per fer donacions en efectiu o en espècie a la nostra Associació per la Defensa dels Animals i la Natura d’Alella. Amics, adoptants, cases d’acollida… a tots us esperem a les nostres parades solidàries que trobareu al centre d’Alella, per a tots els que vulguin aportar el seu granet de sorra durant la diada de Sant Jordi. Sant Jordi 2018, Parades de roses i llibres a Alella Tots els que formem part d’ADANA, us hi esperem! Anuncis, Campanyes Informatives Ajuda’ns a evitar les camades indesitjades i l’abandó 21/03/2018 Raons per esterilitzar els animals de companyia Cada any més de 30.000 animals són abandonats a Catalunya, una mitjana de quatre animals cada hora. La causa principal de l’abandonament és la manca de control de la natalitat. La majoria dels animals de Catalunya no estan esterilitzats ni identificats. Encara hi ha molta gent que pensa que esterilitzar és perjudicial per als animals o que, si més no, creu que no aporta cap benefici, com a resultat es produeixen moltes cadellades no desitjades, i que la identificació tampoc no és necessària, especialment quan es tracta de gats, i la realitat és que molts animals que arriben als centres d’acollida no són abandonaments sinó pèrdues que es produeixen per accident. Esterilitzar la teva mascota es beneficiós, l’esterilització és el regal més gran que li pots fer al teu gos o gat, ja que en fer-ho li estàs garantint una millor vida. Què és l’esterilització? L’esterilització és una cirurgia de baix risc duta a terme per un metge veterinari, sota anestèsia general, per mitjà de la qual s’extreuen els ovaris i l’úter de les femelles i, en el cas dels mascles, es remouen els testicles amb la finalitat d’impedir la seva reproducció. Candidats a esterilització Gossos i gats. Mascles i femelles. Majors de 6 mesos. Menors de 10 anys. Segueix llegint… Activitats Solildaries, Anuncis Mercat Solidari de 2es Oportunitats Març’18 22/02/2018 Dissabte 10 i diumenge 11 de Març a la Porxada del Mercat d’Alella Us informem que organitzem una nova edició del Mercat de les Puces Solidari d’ADANA, un mercat benèfic on podràs adquirir objectes de 2a. mà en bon estat, i amb l’objectiu de recaptar diners per les operacions, medicaments i l’alimentació dels animals que viuen a la protectora. Si tens objectes de regal, decoració, llibres, còmics, música, joguines, jocs de taula, ninots de peluix o bijuteria en bon estat, que ja no fas servir, els pots donar en benefici dels animals perduts o abandonats d’Alella. Contacta’ns ara! Mòbil: 630218224 Email: info@adana.cat Disposarem d’informació de tota la feina que dur a terme ADANA en favor dels animals, per si t’interessa adoptar algun animal de la protectora, fer-te soci, etc., també hi haurà material solidari de l’associació per si vols col·laborar comprant. Segueix llegint… Activitats Solildaries, Anuncis Ja tenim loteria de Nadal! 19/10/2017 Ja tenim les participacions de la loteria de Nadal 2017! Les pots venir a buscar al punt de recollida que col·labora amb nosaltres: FOTO BAENA Torrent de Vallbona, 79 08328 Alella (t) 935 55 65 53 Si no t’hi pots acostar, es poden enviar per correu postal fent la petició al mail: info@adana.cat. Un cop ingressat l’import de les participacions, i les petites despeses de l’enviament al compte bancari de la Protectora, et farem arribar per correu postal les teves participacions. Com sempre, esperem tindre sort i que els animals d’ADANA, puguin gaudir d’una ajuda extra per fer millor la seva vida mentre són a la Protectora i els hi trobem una nova llar, la llar que tots es mereixen. No et quedis sense loteria solidària i ajuda’ns a seguir ajudant! Molta sort i gràcies a per col·laborar! Activitats Solildaries, Anuncis Mercat solidari de 2es oportunitats Maig’17 05/05/2017 Dissabte 20 i diumenge 21 de Maig a la Porxada del Mercat d’Alella Us informem que organitzem una nova edició del Mercat de les Puces Solidari d’ADANA, un mercat benèfic on podràs adquirir objectes de 2a. mà en bon estat, i amb l’objectiu de recaptar diners per les operacions, medicaments i l’alimentació dels animals que viuen a la protectora. Si tens objectes de regal, decoració, llibres, còmics, música, joguines, jocs de taula, ninots de peluix o bijuteria en bon estat, que ja no fas servir, els pots donar en benefici dels animals perduts o abandonats d’Alella. Contacta’ns ara! Mòbil: 630218224 Email: info@adana.cat Disposarem d’informació de tota la feina que dur a terme ADANA en favor dels animals, per si t’interessa adoptar algun animal de la protectora, fer-te soci, etc., també hi haurà material solidari de l’associació per si vols col·laborar comprant. Segueix llegint… Entrades més antigues Informa’t i participa! Associació per la Defensa dels Animals i la Natura d'Alella » ADANA Mira qui t’espera, ADOPTA! Kim, gosseta en adopción 04/11/2022 Kenia, gosseta en adopció! 09/08/2022 9 cadells de gat en adopció 27/07/2022 Rei, gos en adopció 21/06/2022 Xi, gos en adopció 20/04/2022 Elvin, gos en adopció 21/01/2022 Tintin, gat en adopció 08/01/2022 Kira, gossa en adopció 06/01/2022 Dingo, gos en adopció 02/01/2022 Gat sénior en adopció 07/01/2021 Troba el que busques Animals Adoptats Animals Per Adoptar Adopcio Especial Adopció Urgent Gat En Adopció Adult Cadell Femella Mascle Gos En Adopció Adult Encreuat Femella Jove Mascle Mestís Mitjà Petit Podenc Anuncis Activitats Solildaries Campanyes Informatives Gats Trobats Busca per caràcter i tarannà Actiu Afectuós Alegre Divertit Dolç Juganer Llest Simpàtic Sociable Tendre Tranquil Tímit Què he de fer per adoptar? » Consulta els Requisits per Adoptar. Compra el Calendari Solidari Punt de venda · Alella » Foto Baena · Torrent de Vallbona, 15 · 08328 Alella. Punt de venda · El Masnou » Xip Xap · Navarra, 11 · 08320 El Masnou. Moltes gràcies per ajudar-nos a fer amics per sempre! Compra Lotería de Nadal Disposem de Loteria de Nadal, aquest any el número és el 57597. Cada participació són 5 €, jugues 4 € i col·labores amb 1 € de donatiu. Punts de venda · Alella » Foto Baena - Tot Dolç - Centre Veterinari Alella - Vera Veterinaris. Punts de venda · El Masnou » Xip Xap. Vols ajudar-nos? The Dog Soul Project Estudi fotogràfic per ajudar a les protectores a difrondre els gossos que necessitin una llar i fer-los fotos que reflecteixin el seu caràcter. 1 imatge val més que 100 paraules i gràcies a la vostra difusió aconseguirem trobar-los la família perfecta. Segueix-los a @TheDogSoulProject i @BitxosVeterinarisAlella Suma’t i dóna suport Psicoteràpia assistida amb animals per a menors acollits en centres de protecció, en la que gossos i nens amb vides paral·leles marcades per traumes emocionals s'ajuden mútuament. No a l’abandó i maltracte animal – YouTube www.MetropolBand.com Segueix-nos a les xarxes Per reflexionar "Creus que els gossos i els gats no aniran al cel? Et dic, que ells estaran allí molt abans que qualsevol de nosaltres." Robert Louis Stevenson "Podem jutjar el cor d'una persona per la forma en què tracta als animals." Immanuel Kant "No importa quan pocs diners tinguis, ni quan poques pertinences tinguis, el tenir un gos... et fa ric." Louis Sabin "Un país, una civilització es pot jutjar per la forma en què tracta als seus animals." Mahatma Gandhi Activitats benèfiques i solidàries Viu un Sant Jordi solidari! Regala sonriures! 20/04/2022 Et necessitem! Fes-te voluntari! 25/02/2022 Mercat Solidari de 2es Oportunitats de Nadal amb la Marató de TV3 15/12/2020 Per Sant Jordi, un gest d’amor i de solidaritat 16/04/2019 Rep avisos i alertes per email Posa't al dia, estigues al corrent dels animals trobats i de les nostres activitats solidàries introduint el teu correu electrònic: » Llegeix la política de privadesa d'ADANA Facebook Twitter Instagram Youtube RSS Fet amb per Voluntaris © 2016 ADANA · Alella · Barcelona | Avís legal Back to top Adana.cat utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si continua navegant entenem que les accepta. Accepto Més informació

curate

{"ca": 0.8804333637906279, "en": 0.041313144498107295, "no": 0.0018274376713222817, "jv": 0.0033285471870512988, "pt": 0.005873906800678763, "de": 0.0018927033024409346, "it": 0.009332985249967366, "st": 0.00626550058739068, "sv": 0.009332985249967366, "es": 0.01475003263281556, "ru": 0.0006526563111865292, "fr": 0.017556454770917634, "nl": 0.006134969325153374, "ga": 0.0013053126223730584}

https://www.adana.cat/category/anuncis/

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_183368

El suïcidi és la primera causa de mort entre les persones de 15 a 34 anys a Catalunya i un 90% de les morts està vinculat a una afecció mental. El passat 5 de març, es va presentar a la biblioteca de Rubí la guia de prevenció del suïcidi i acompanyament del dol Encarem el suïcidi juvenil, publicada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. CPB Serveis Salut Mental, a través de la Dra. Anna Plaza, coordinadora de la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi del CSMA Dreta de l’Eixample, ha participat des del 2016, juntament amb la Unitat de Prevenció del Suïcidi de l’Hospital de Sant Pau, l’Associació de Supervivents Després del Suïcidi, l’equip CHM Les Corts Espai Jove i Obertament en l’elaboració de la guia Encarem el suïcidi juvenil. La guia de prevenció del suïcidi a acompanyament del dol Encarem el suïcidi juvenil aborda tres grans eixos: fa una radiografia d’aquesta temàtica descrivint els factors de risc i de protecció, es centra en la prevenció, els signes d’alerta i situacions de vulnerabilitat, posant especial èmfasi en la salut mental i emocional i, en l’acompanyament del dol després d’una pèrdua per suïcidi. El document, publicat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), va ser presentat el passat 5 de març a la biblioteca de Rubí, on la Dra. Plaza va participar en una taula rodona en què es va anar repetint una altra idea clau: la necessitat de trencar els tabús al voltant de la temàtica i parlar-ne obertament, així com la desestigmatització de la salut mental. Tant per la magnitud, com per la gravetat, el suïcidi juvenil és un fenomen social de primer ordre, que afecta tant les persones que decideixen cometre l’acte suïcida com aquelles del seu entorn que viuen el procés de dol per la pèrdua o l’acompanyament de les temptatives. Si bé el suïcidi té unes causes multifactorials, el 90% de les persones que se suïciden presenten una afectació mental prèvia. Com prevenir el suïcidi? En primer lloc, coneixent els factors de risc i de protecció. Entre els factors de risc, a nivell individual s’hi inclouen els trastorns del estat d’ànim, de la conducta alimentària, l’abús de substàncies i haver-ho intentat prèviament (en un 40% dels casos). A nivell ambiental, patir abús i/o violència, bullying, ciberbullying, moobing, pertànyer a col·lectius discriminats i desatesos, trobar-se en situacions difícils com pèrdues, problemes socioeconòmics i conflictes personals, entre d’altres, són factors de risc. Entre els factors de protecció s’hi inclouen gaudir d’una bona salut emocional, saber afrontar situacions adverses amb capacitat per resoldre problemes, desenvolupar habilitats socials, tenir un bon suport familiar i social, i disposar d’accés als recursos de salut. Són també factors importants en la prevenció del suïcidi, l’educació emocional per saber identificar els sentiments, atendre’ls i poder treballar la seva regulació així com aprendre a demanar ajuda i compartir les preocupacions quan les situacions ens sobrepassen, sense sentir vergonya o sensació de fracàs, són també factors importants en la prevenció del suïcidi. Des de la Salut Pública, caldria promoure una prevenció universal bàsica a les escoles, amb programes psicoeducatius sobre el suïcidi. La finalitat d’aquests programes seria incrementar la consciència de la relació entre la conducta suïcida i les afeccions mentals, desenvolupar habilitats emocionals a través de l’educació emocional, i promoure la capacitat de demanar ajut. La sensibilització i formació dirigida als professionals per poder detectar signes d’alerta i donar ajut als joves en risc contribuirien a la prevenció. Caldria també implementar altres programes més específics per la reducció de l’ús de substàncies o per l’exposició a la violència interpersonal i el bullying. Donada la utilització freqüent de les xarxes socials per part dels joves per buscar ajut emparant-se en l’anonimat, i tenint en compte la por a ser jutjats i l’estigma associats als problemes mentals, una millor sensibilització sobre el suïcidi en els fòrums de joves a Internet i facilitar l’accés a llocs de referència en el camp de la prevenció, seria també una contribució positiva. Malauradament, el suïcidi és un tema que sovint és tractat com a tabú. Des de la societat civil i les institucions cal apostar per acabar amb l’estigma i la discriminació que envolten aquest tema, i com fa el CNJC, treballar per construir vides dignes de ser viscudes. SOBRE CPB La missió de CPB Serveis Salut Mental és la prestació de serveis especialitzats en l’atenció integral en salut mental, en el marc de la psiquiatria comunitària, vinculada al territori i amb vocació de servei públic. Des de la creació del primer hospital de dia a Barcelona al 1980 som pioners en el desenvolupament de nous serveis en l’àmbit de la salut mental comunitària. Descarrega la Nota de Premsa Compartir esta entrada Compartir en Facebook Compartir en Twitter Share on WhatsApp Compartir en Pinterest Compartir en LinkedIn Compartir por correo https://www.cpbssm.org/wp-content/uploads/2021/06/logo-cpb-web.jpg 0 0 Comunicació CPB https://www.cpbssm.org/wp-content/uploads/2021/06/logo-cpb-web.jpg Comunicació CPB2019-03-20 11:52:492021-06-22 09:20:31L’educació emocional o demanar ajuda són algunes de les mesures preventives del suïcidi juvenil Entradas recientes SRC Dreta de l’Eixample, protagonistes al “Avui Sortim” de Ràdio 4 pel taller artístic on s’elabora la sardina pel Rei Carnestoltes SRC Dreta de l’Eixample, protagonistes al “Avui Sortim” de Ràdio 4 pel taller artístic on s’elabora la sardina pel Rei Carnestoltes Vine a la xerrada “Els determinants socials de la salut mental” Oriol Molina, psiquiatre a CPB SSM, obté el grau de doctor en Filosofia CPB SSM entre els cinc pòsters finalistes del Pla de Serveis Individualitzats Sobre nosaltres La missió de CPB Serveis Salut Mental és la prestació de serveis especialitzats en l'atenció integral en salut mental, en el marc de la psiquiatria comunitària, vinculada al territori i amb vocació de servei públic. Entradas recientes SRC Dreta de l’Eixample, protagonistes al “Avui Sortim” de Ràdio 4 pel taller artístic on s’elabora la sardina pel Rei Carnestoltes SRC Dreta de l’Eixample, protagonistes al “Avui Sortim” de Ràdio 4 pel taller artístic on s’elabora la sardina pel Rei Carnestoltes

perfect

{"ca": 0.9515769353297229, "es": 0.044281618349792926, "en": 0.00414144632048423}

mc4_ca_20230418_9_355898

11 Març 2019 – No cal que en facis gaire cas Campi qui pugui? Moltes eleccions a la vista, i un cert aire de desbandada, segons on. De desbandada i, com ja és tradicional en la nostra política, d’obligació de col·locar o recol·locar segons qui, molt sovint per uns mèrits molt més que dubtosos, professionalment parlant. Per no dir políticament o humanament, també. És cert que vivim uns temps amb un dèficit greu de lideratges, ara que els que van protagonitzar els darrers anys de la nostra història política són a la presó o a l’exili. I cert també que una certa boirina de por latent difumina la rellevància que s’espera d’alguna institució. Ajuntaments, diputacions i Corts Espanyoles són tres destinacions segures, amb força recorregut temporal i sense gaires riscos. Destins perfectes, ara mateix. De tota manera, i per molt humanes que em puguin semblar determinades actituds i determinats comportaments, la pregunta és on queda el compromís amb una institució a la qual s’ha accedit fa pocs mesos? Aquest és tot el respecte que mereix? Són temps estranys i convulsos per a la política catalana i, molt especialment per a les seves primeres institucions: La Generalitat i el Parlament. El cop del 155 ha estat brutal per a molta gent i és fàcil d’entendre actituds de prudència, de por, o de covardia, fins i tot. Però això no impedeix que exigim responsabilitat, valor i coherència als caps de cartell de les diferents formacions. Si els grans partits no tenen la capacitat de substituir una desena o dues de responsables polítics, què en podem esperar, realment? Les vacil·lacions i els moviments excessius mai no apunten res de bo. Ni l’enquistament en posicions impossibles, tampoc.

curate

{"ca": 0.9904648390941597, "it": 0.009535160905840286}

http://joanjo.blog.cat/archives/date/2019/03/11

crawling-populars_ca_20200525_45_37504

Navegació Aquesta pàgina llista les pàgines que redirigeixen a altres pàgines de redirecció. Cada fila conté enllaços a la primera i segona redireccions, així com el destí de la segona redirecció, què generalment és la pàgina destí "real", a la què hauria d'apuntar la primera redirecció. Les entrades ratllades s'han resolt. Es mostren a continuació fins a 33 resultats de #1 a #33. Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500). Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500). Softcatalà © 1998-document.write(new Date().getFullYear()) El contingut està disponible sota la llicència Atribució - CompartirIgual 4.0 si no s'indica el contrari. Seguiu-nos El lloc web de Softcatalà funciona gràcies a entre altre programari lliure.

curate

{"ca": 0.9098143236074271, "fr": 0.07692307692307693, "pt": 0.013262599469496022}

: /wiki/Especial:Redireccions_dobles

oscar-2201_ca_20230904_0_178667

Vam recórrer en autocaravana més de 6.000 km de sis països europeus. I vam somniar amb els horitzons de quatre mars: la Mediterrània, el Cantàbric, el del Nord i el Bàltic. A l’equipatge familiar, sobresortia el repte #Irta, els deures lúdics plantejats pel projecte Àgora Digital a la comunitat investigadora de la Universitat Jaume I de Castelló per experimentar en la gamificació de la comunicació científica transmèdia, una nova dimensió iniciada gràcies a l’assessorament dels professors Javier Marzal i Esteban Galán. La gamificació o ludificació de la comunicació científica ha estat un dels reptes d’ÀgoraDigital, el projecte de comunicació científica transmèdia de la UCC+i del Servei de Comunicació i Publicacions, el qual ha comptat amb el suport de la FECYT del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. Un concepte desenvolupat gràcies als professors Emilio Sáez i Esteban Galán. Per cert, recupere la magnífica entrevista que em va regalar Esteban al seu podcast ComTransmedia per fer balanç d’aquest projecte. Teníem molta il·lusió d’explorar noves formes de comunicació de la ciència, d’innovar, d’implicar la comunitat investigadora en aquest repte i, alhora, convidar-los a fer servir les xarxes socials i l’entorn digital. Com establir noves vies de diàleg amb la societat per donar a conèixer la investigació que es fa a la nostra universitat? I també teníem el desafiament de fomentar la interacció interdisciplinar de grups de treball per afavorir sinergies. Vam crear el blog Àgora Digital, un espai obert on divulgar tot tipus de continguts vinculats amb l’activitat investigadora. En aquest llibre digital obert tot estava per escriure, sense els límits més estrictes de la comunicació institucional convencional i garantint el màxim rigor. El resultat està al vostre abast. Curiosament, fa molt poc, bussejant als webs d’universitats de referència, vaig trobar que Oxford també tenia un blog de ciència, Science blog. Estem contents d’haver aconseguit que les investigadores i els investigadors prengueren la paraula a les xarxes socials i crearen una xicoteta família #CiènciaUJI a Twitter. Una comunitat que va creixent i va construint les seues pròpies xarxes, atenent l’àmbit científic d’especialització. Alhora, d’haver conreat la llavor de la Responsible Research and Innovation (RRI). També ens hem endinsat en les noves vies de Facebook Live, gràcies a Levante-EMV i Mediterráneo, i hem fet formació en comunicació científica, l’última de les accions, amb els investigadors més joves celebrada a Espaitec. Hem parlat del primer projecte de l’UJI finançat a través d’un micromecenatge, de la primera ERC aconseguida per aquesta universitat, del projecte europeu amb el qual arribarà al nostre campus el primer investigador Marie Curie i, com a última iniciativa dins d’Àgora Digital vam impulsar la creació del Seminari Permanent d’Investigadors en Canvi Climàtic de l’UJI. Però, sobretot, hem compartit moltes converses, hem ideat nous projectes, hem teixit complicitats, amistats i hem gaudit de la travessia. Molt malauradament, també hem sofert tragèdies humanes imprevistes, com ara l’adéu sobtat i dolorós del professor i investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció Quique Julià, a qui sempre trobarem a faltar. El viatge #ÀgoraDigital acaba d’arribar al seu port amb la satisfacció d’haver posat una llavor en la comunitat investigadora de l’UJI, d’haver contagiat l’esperit aventurer de comunicació, de diàleg obert amb la ciutadania, en primera persona, sense filtres, a fi d’innovar la comunicació científica #CiènciaUJI en el paradigma digital global.

curate

{"ca": 0.9772475027746947, "en": 0.022752497225305215}

https://www.enciclopedia.cat/divulcat/agora-digital

macocu_ca_20230731_9_301512

Escola pública vs Escola concertada L’altre dia, a partir del programa Mestres de TV3, va sorgir el debat sobre el repartiment de l’alumnat immigrant a les escoles i la gran descompensació entre escoles públiques i concertades a l’hora d’acollir aquest alumnat. D’aquí es passava a la crítica global a l’actual sistema en el que l’escola concertada és vista com el sector “mimat” de l’educació. En el darrer programa aquest plantejament era encara més obvi. Molta gent considera que és injust finançar públicament les escoles privades i sobretot si no compleixen amb determinats criteris. D’entrada l’obvietat d’aquest plantejament em faria tancar l’article aquí, però sóc mestre de concertada i per tant crec que he de donar una visió diferent, estrictament personal. Suposo que entendreu que tingui un punt de vista propi quan sóc alhora militant d’ICV (amb la defensa de model públic que això representa) i propietari (cooperativista) i mestre d’una escola concertada. Per tant suposo que em fico en un jardí i que a més trenco una de les meves regles habituals, fer articles relativament breus. No parlaré aquí de quins criteris de distribució de l’alumnat s’han d’aplicar. Hi ha un element que és inqüestionable. Cap persona pot ser vetada o desanimada a assistir a un centre amb finançament públic en funció de cap criteri discrimatori. Per tant això s’ha de garantir a qualsevol preu. A partir d’aquí si cal prioritzar la distribució equitativa o la llibertat d’elecció no sempre és senzill. Aquest és un altre debat, que avui no tractaré, però que no vull defugir. El primer aspecte a destacar, com sempre, és que no totes les escoles concertades som iguals. Ja excloc clarament les escoles privades, però dins de les concertades les diferències són abismals. No crec que en aquests moments una escola concertada sigui un gran negoci, però és evident que tenir escoles suposa altres valors afegits. En el cas de les escoles religioses aquest element és molt important. Si imaginéssim per un moment que l’Església tanqués totes les seves escoles, quina incidència tindria això en el rol social que juga el catolicisme a casa nostra? Jo crec que seria molt important. Les escoles religioses són una de les eines més importants de les que disposa l’Església per seguir jugant un paper actiu i visible a la nostra societat. Altres escoles juguen un paper d’escoles elitistes que són una alternativa per a la gent que no vol “barrejar-se” amb el conjunt de la societat i per tant acaben exercint més un paper de lobby o de suport a lobbies. I finalment hi ha un conjunt d’escoles concertades que no tenen cap d’aquests objectius i que bàsicament són escoles cooperatives o antigues escoles familiars de barri. Això suposa que les diferències entre escoles concertades són molt importants. No tan sols pel model d’escola, sinó també pel paper que hi juga la titularitat del centre. Moltes escoles concertades es plantegen dia a dia tenir un bon projecte educatiu i fer-ho amb vocació de servei públic. Per tant una escola concertada pot fer un servei públic de qualitat, igual que una escola pública pot no fer-lo. Personalment crec que la majoria de les escoles públiques tenen aquest projecte i no sempre passa a la concertada que jo comparteixi el model. Però tractar a totes les concertades iguals i a totes les públiques iguals, pensar que unes totes són perverses i altres totes són pures, no tan sols és fals sinó que també és injust. Les diferències fins ara les he plantejat a nivell de titularitat. I en aquest sentit el fet de formar part personalment d’una cooperativa de treball associat és per a mi un luxe, ja que em permet formar part d’un projecte educatiu que anem construint, malgrat les nostres dificultats, amb llibertat plena de consciència. Defenso el model cooperatiu per damunt de tot o estaria disposat a que la meva escola s’incorporés a la xarxa de titularitat pública? Això és massa complex, deixem-ho per més endavant. Deia que fins ara havia parlat de titularitat, però parlem també dels professionals i de les famílies. El professorat de l’escola concertada a vegades és vist, per part de diferents sectors, com una part més d’aquest favoritisme públic envers l’escola concertada. La immensa majoria del professorat de les escoles concertades fa la seva feina amb una gran professionalitat. Crec que la majoria del professorat entra a classe sense tenir en compte qui és el titular de l’escola a l’hora de fer la seva feina. Aquest professorat fa la seva feina amb la mateixa voluntat que qualsevol, però en canvi les seves condicions laborals no són iguals. Un professor d’escola concertada dóna més hores lectives i cobra menys salari. Per tant cal també posar en valor la tasca d’aquesta gent. Les retallades salarials que s’estan aplicant en canvi sí que ens arriben igualment. La percepció de que els criteris d’equitat sols s’apliquen en les retallades i no en les condicions inicials és clara entre molta gent. I també cal recordar que bona part de les famílies que porten als seus fills a l’escola concertada no ho fan per elitisme. Ho fan perquè no tenen opcions d’accés a la pública, perquè els hi agrada el model d’una escola concertada o per altres motius que no podem menystenir. Quan es fa una crítica global a l’escola concertada no podem oblidar que hi ha una part d’aquestes escoles que busquen un model educatiu de qualitat i de servei públic. Hi ha una part important de famílies que no estan buscant en cap cas l’exclusivitat. I hi ha una immensa majoria de professionals que tenen la mateixa voluntat de fer un bon treball però que ho fan en pitjors condicions laborals. Sols això ja faria replantejar alguns debats. Però no podem oblidar una gran obvietat. El model educatiu actual a Catalunya no permet afrontar el servei públic d’educació sols des de la xarxa de titularitat pública. Per tant afrontem els debats amb profunditat. Cal una visió progressista i realista alhora. Un model que, al meu entendre, permeti avançar cap a un model públic d’educació que garanteixi igualtat d’oportunitats per a tothom, ensenyament de qualitat i preeminència de l’escola de titularitat pública. Quin model s’ha d’anar implantant no el tinc clar. No comparteixo en cap cas una de les propostes que fan algunes concertades. Es tracta de la proposta del xec educatiu. És a dir cada família rep uns diners per a l’educació de cada fill o filla i la família tria on vol gastar aquests recursos, completant, si cal, el cost educatiu bé sigui a una escola a una escola privada, a una concertada o a una pública. Aquest model suposa augmentar les diferències educatives entre qui pot pagar més diners i qui no en pot pagar. Es planteja a més que la família és qui té tota la potestat sobre l’elecció i el que es fa es subvencionar la seva elecció. L’educació no pot ser això des del meu punt de vista. L’actual model tampoc funciona. Per una banda es concerten escoles amb un finançament que no permet el ple funcionament del centre i alhora es planteja que les famílies aportin la diferència de forma voluntària seguint diferents fórmules. Aquest model actual no permet cap mena de transparència. És un model que afavoreix escoles amb famílies amb més recursos i amb fórmules de titularitat que afavoreixen beneficis fiscals. Algunes escoles concertades tenen dificultats per tirar endavant el seu projecte en un moment de retallada d’ingrés públic i de dificultats de moltes famílies per fer front als pagaments. Des d’un punt de vista d’esquerres, on jo em situo ideològicament, és evident que cal avançar cap a un model que permeti créixer en nombre d’escoles públiques per tal de garantir el màxim de cobertura de les etapes especialment obligatòries. Això es pot fer creant noves escoles o incorporant a la xarxa de titularitat pública a escoles actualment concertades. Totes dues opcions presenten dificultats realment importants. La primera és perquè en una etapa de decreixement de la despesa en educació difícilment es construiran moltes escoles noves i la segona per les dificultats tècniques i la negativa de molts centres. Tot i així valdria la pena estudiar quines possibilitats hi hauria. Cal establir si en un termini d’anys raonable la ràtio d’escola pública i concertada a casa nostra pot variar de forma significativa. Si no veiem factible avançar en la línia d’augmentar de forma clara el nombre de places escolars en centres de titularitat pública llavors el que cal fer és garantir que l’actual model funcioni bé. Per tant cal garantir un finançament suficient a les escoles concertades i alhora incrementar de forma clara les garanties de que aquest concert es faci complint tots els compromisos establerts. Augmentar la transparència i exigir un ple grau de corresponsabilitat social em sembla necessari però garantint alhora un finançament just i una equiparació salarial de professionals. Possiblement de les escoles concertades actuals caldrà que algunes caminin cap a un procés de convertir-se en privades perquè no poden garantir aquests principis i en canvi altres concertades s’hauran d’acostar molt més al model de titularitat pública. Sé que és un debat difícil i no sé si hauré aportat alguna cosa. Personalment crec que és un debat que no està plantejat. Per una banda sota el criteri d’elecció de les famílies hi ha gent que defensa l’escola concertada el més àmplia possible i sota el criteri de necessitat d’educació pública altres plantegen avançar en la desaparició dels concerts. Però a part dels criteris ideològics del debat cal apostar per parlar-ne des de la realitat actual i sobretot saber construir possibles escenaris de futur. Suposo que en el moment actual és massa demanar que la gent valori diferent les escoles concertades en funció del seu model o que es valori la tasca professional de tots els docents. Però en un moment d’atac clar a l’educació a casa nostra és quan cal deixar les coses més clares i defensar models que permetin fer front als reptes que tenim pel davant. Les retallades acabaran afectant a unes i altres escoles i sobretot a les famílies. El debat és difícil, és cert, però fer reduccionisme és una estratègia massa arriscada en un moment tan delicat per l’educació a Catalunya. 9 comentaris: Parteixo de la base que sóc mestre de la concertada, d'esquerres i creient (aspecte que molts qüestionen com incompatible) Estic bastant d'acord amb l'eix central de l'article, sobretot en el fet que no totes les concertades són iguals i malauradament l'ambient social les fica al mateix sac. Hi ha moltes concertades situades a barris perifèrics de la ciutat o també al mateix raval fan un servei impagable que ni amb molts diners l'administració podria pagar. Per això dol sentir els comentaris unidireccionals que a programes com mestres fan vers l'escola pública. Els mestres del nostre sector estem molt poc protegits per l'administració que tal i com diu en Pere ens tracta com a funcionaris quan és per retallar però no ho som en quan horaris, drets i sou, trobo a faltar poc cooperativisme fruit de molts aspectes com ara la por a perdre la feina, acomodament ... el seguiment de la darrera vaga va ser tot un exemple. Hola Pere, En general estic força d'acord amb el teu article. Jo sóc mestre a la pública, però he treballat a la concertada. Tens raó, hi ha de tot a tots dos models. Indubtablement el mestre de la concertada està en pitjors condicions, laboral, econòmica i, de vegades, ideològicament. Suposo que és determinat tipologia d'escola concertada la que es contraposa ideològicament a la pública, i dol veure com es beneficien dels diners de tots. Ara bé, escoles com podria ser la teva es podríen afegir a la xarxa pública. Què perdria el centre i que guanyaria? Això mereix un altre article. El Departament d'Ensenyament suposo que s'estalviaria l'edificació, però assumiria noves despeses que potser, ara no es volen assumir. Segur que tu estàs més al cas d'aquests temes, de les conseqüències que comportaria un canvi de titularitat... En definitiva agraeixo la teva reflexió i m'agrada que no sigui dicotòmica (com sol ser habitual en aquests debats). Salutacions i bona feina. Jo sóc professor de la concertada catalana i no confessional, ex-alumne de pública atea i privada religiosa, de cap corrent política i creient practicant ocasional. Després de la presentació, només un breu comentari per felicitar-te per la reflexió, valenta i força interessant. A mi m'agradaria que les concertades passessin a ser o públiques o privades, segons la seva decisió. Crec en un model d'igualtat i per això crec que l'educació global hauria de ser pública. Em sembla una pressa de pèl per les concertades el concert actual i l'obligació de demanar el que falta mitjançant donacions. I que no sigui funcionari i em retallin el sou com volen, 900 euros el proper juliol, que es diu aviat. I encara puc donar gràcies que tinc feina. Crec que s'oblida sovint en aquest debat la manca de qualitat docent d'un sector important dels nostres companys, que fan mala praxis. I que si treballen a la privada van al carrer i si treballen a la pública, com a molt, són convidats a canviar d'escola... però, segurament, això és un altre debat. T'agraeixo que hagis fugit del típic discurs dicotòmic. M'hagués agradat poder compartir molts dels darrers vídeos que circulen per la Xarxa sobre la importància del professorat a la vida de les persones, però no he pogut fer perquè estava etiquetat i restringit al professorat de la pública. Jo he tingut i he provocat els mateixos sentiments al llarg dels anys, però sembla que no són igual de valuosos i benvinguts. Desgraciadament. Ex-alumna, treballadora i mare d'alumna de concertada; tipa del tracte de companys de professió. Farta de sentir-me com "apestada". Com a usuari de la concertada pago més, com a treballadora cobro menys i encara resulta que som el mal de l'escola pública. Si són així de clars els números, per què no han acabat amb totes les privades concertades? Estem amb preinscripcions. Per què hi ha tanta demanda a les concertades i les públiques no omplen totes les places que oferten? Sempre he defensat que un bon projecte d'escola depeén dels professionals i no de l'escola. Si jo tinc les oposicions o no las tinc, no fa de mi una millor mestra. Es una vergonya que en lloc de treballar junts per millorar l'educació, ens dediquem a rivalitzar. L'Administracio se'n surt amb la seva:"divide y vencerás". ui Pere! Interessant el teu article, m'he apuntat frases per comentar amb més temps... Jo tinc una història 100% d'educació pública, per tant potser és aquesta la raó per la qual no puc entendre ni tant sols l'existència de l'escola concertada (bé, ni de la privada, però puc entendre que pagant Sant Pere canta...). Apuntes que "Quan es fa una crítica global a l’escola concertada no podem oblidar que hi ha una part d’aquestes escoles que busquen un model educatiu de qualitat i de servei públic." Jo crec que (a banda d'un benefici econòmic, que pot ser-hi en major o menor grau) l'escola concertada representa sovint el mode de supervivència d'algunes famílies (l'avi va iniciar l'escola, i ara els néts continuem amb el 'negoci familiar'). No poso en dubte la qualitat de l'escola concertada, sinó la seva necessitat. Com es diu en un altre comentari: o públic, o privat. Això de rebre diners públics i després anar demanant 'donacions' a les famílies és un tant surrealista... I quant als motius de les famílies, taxativament: qui porta el seu fill a l'escola concertada és perquè creu que l'educació serà millor que a l'escola pública (i 'millor' incorpora un munt de connotacions diverses: més nivell d'aprenentatge, més exigència, nivell social semblant al de la família, poca immigració...). Ja en parlem! Hola. Jo també sóc mestre. Per situar-nos explico que quan em tocava anar a fer la “Mili” vaig plantar-me i formo part de les primeres generacions d’objectors de consciència i que durant uns anys vaig estar en una situació d’al•legalitat. Per silenci administratiu va ser reconeguda la declaració d’objecció al Servei Militar però al no estar desenvolupat el reglament del Servei Civil alternatiu molts joves vam quedar en una situació personal incerta. Era l’època en que havia acabat els meus estudis de magisteri. Per accedir a fer oposicions el primer requisit que em demanaven era haver acomplert amb el Servei a la Pàtria. Evidentment jo no complia aquesta condició i en una escola concertada vaig trobar feina. Actualment segueixo treballant en una altra concertada amb una clara convicció que estic desenvolupant un servei públic. No puc entendre que encara que molts companys de professió ens segueixin acusant d’elitistes o de que les nostres escoles fan negoci o que ens enriquim!! No cal que repeteixi que les condicions laborals són pitjors que els de les públiques. Ja ho han explicat altres companys anteriors. Les nostres escoles no reben diners pel funcionament o pel manteniment de l’edifici o les instal•lacions. La desaparició de les concertades no és ni desitjable ni convenient. Aposto per la convivència amb respecte. No totes les concertades són iguals. És cert. Tampoc totes les públiques ho són. Com diu la Maria José, com és que no totes les públiques omplen i la majoria de les concertades sí? (Ara, en època de crisi, ja veurem com van les inscripcions en els propers anys.) Com és que a nivell social es critica tant l'escola concertada i en canvi és ben considerat el fet de fer-se d'una mútua. No deixa això de ser una sanitat concertada? ¿No és cert que els polítics s'omplen la boca d'escola pública mentre, o bé, porten els seus fills a escoles concertades, o bé, trien escoles públiques ben considerades, fent també trampa per aconseguir punts en les preinscripcions?. No només polítics, molts mestres de la pública trien també o escoles concertades o escoles públiques ben considerades. Per què?

curate

{"pt": 0.004636959963809093, "ca": 0.9914612078715223, "it": 0.0027143180275955667, "fr": 0.0009047726758651889, "es": 0.0002827414612078715}

mc4_ca_20230418_17_196828

Enxampen quatre persones amb més d'un quilo d'haixix i cocaïna a Figueres - El Gerió Digital Enxampen quatre persones amb més d'un quilo d'haixix i cocaïna a Figueres Les detencions es van dur a terme en dues operacions, una al barri de Sant Josep i l'altra a la Marca de l'Ham Dimecres, 8 d'agost de 2012 16:43h En veure que es posaven molt nerviosos, van decidir escorcollar el vehicle on van trobar un embolcall de més de 4 grams de cocaïna; dues peces d'haixix de més de 3 grams i 80 glans d'haixix de gairebé un quilo. Per tot això, es va procedir a la seva detenció. Es tracta de S.L.A.R, de 34 anys, i A.M.R, de 26 anys, ambdós residents a França. Dos detinguts a la Marca de l'Ham Pel que fa a la segona actuació, aquesta va tenir lloc al barri de la Marca de l'Ham, quan agents de la Guàrdia Urbana van presenciar el que semblava una venda d'estupefaents. Concretament, els agents van veure com l'ocupant d'un vehicle s'aturava en un aparcament i feia una trucada, i minuts més tard es reunia amb un altre individu per fer un intercanvi. En aquell moment, els policies van identificar les persones i, durant l'escorcoll, van trobar que un d'ells portava 440 euros fraccionats en diferents monedes. El segon individu duia un embolcall de cocaïna d'uns 3,37 grams, un altre d'haixix d'11,3 grams i 10 glans d'haixix que pesaven gairebé 100 grams. Els agents van procedir a la seva detenció per un suposat delicte contra la salut publica. Es tracta de Y.E.Z, de 31 anys i resident a Figueres, i M.B. de la mateixa edat i resident a França.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.gerio.cat/noticia/129310/enxampen-quatre-persones-amb-mes-dun-quilo-dhaixix-i-cocaina-a-figueres

crawling-populars_ca_20200525_48_49240

“Els paisatges, sí aquests paisatges que tots ens posem en boca i que tan erròniament qualifiquem de naturals, són dinàmics i responen (des de fa mil·lennis) a l’activitat humana”, escrivia Talaverna, per acabar afegint: “Si seguim volent oli a tres euros el litre, és evident que ningú es podrà guanyar la vida cultivant oliveres i per tant aquells camps s’abandonaran. Si les polítiques del lliure mercat permeten que les taronges de Sud-àfrica siguin més econòmiques que les de la Ribera d’Ebre, és evident que per vuit cèntims el quilo ningú de nosaltres tampoc en cultivaria”. En aquest sentit, les perspectives de futur no són gaire engrescadores: sabem que des del 2008 la meitat de la població mundial viu a les ciutats, un percentatge que es dispararà als dos terços dels habitants del món el 2050. Ens plagui o no, el rural serà ben aviat un paisatge cada vegada més erm. Els incendis són un fenomen que no només no deixarem d’evitar, sinó que afavorirem mentre ens agradi viure als mateixos indrets i pagar el tomàquet a preu de saldo A principis dels anys noranta, el pensador francès Michel Serres va popularitzar la noció de contracte natural, un pacte entre l’home i el planeta a partir del qual el primer acceptés (i redimís) la seva condició de paràsit per comprometre’s a respectar els drets de la terra: “Un contracte natural ―escrivia el pensaire francès― en el qual la nostra relació amb les coses abandonaria domini i possessió per la capacitat d’escoltar i d’admirar-se, la reciprocitat, la contemplació i el respecte, en el qual el coneixement ja no suposaria propietat”. Sobre el paper, tothom estaria d’acord amb l’armistici que proposa Serres entre l’home i el seu entorn. El problema, no obstant, no és de sensibilitat sinó de coneixement: seguint el fil de la progressiva urbanització industrial del món, no seria un deliri pensar que, d’aquí a vuitanta anys, la meitat dels humans ja no tindrà cap noció de què és la natura. Hi pensava fa ben poc mirant la meravellosa sèrie Our Planet, la mega-súper-ultra producció de Netflix sobre l’entorn natural. Rodada durant quatre anys (només són vuit capítols!) i amb la veu de David Attenborough, la sèrie repassa alguns dels racons més allunyats del món a la recerca dels paratges que n’equilibren la temperatura, assegurant-ne també la pluralitat de fauna. El més curiós d’aquest producte és com assumeix tranquil·lament adreçar-se a un espectador urbà absolutament alienat del món natural a qui ―a través d’un treball en la imatge senzillament espectacular― es pretendria commoure amb la bellesa d’un planeta tan idíl·lic (les clàssiques escenes de violència entre espècies hi són intel·ligentment matisades) com inassolible. Semblaria com si, en el fons, els ideòlegs d’Our Planet ens diguessin: salva la natura, ni se t’acudeixi venir-hi. En aquest sentit, bona part de la comunitat científica ja ha renunciat al contracte natural de Serres i estudia com, si més no, intentar que el món es vagi destruint d’una forma ordenada. Així també amb els nostres incendis, un fenomen que no només no deixarem d’evitar, sinó que afavorirem mentre ens agradi viure als mateixos indrets i pagar el tomàquet a preu de saldo. Mentre ens unim compulsivament a l’urbs, peti qui peti, això de la natura i del contracte cada vegada ens quedarà més lluny. Com a molt, i toquem ferro, podrem arribar a escriure el nostre particular divorci natural.

curate

{"ca": 1.0}

: /ca/opinio/bernat-dedeu-contracte-natural_399325_102.html

racoforumsanon_ca_20220809_1_460223

25.01.07 Ahir al vespre, la Candidatura d'Unitat Popular de Vic (CUP) va presentar Laia Jurado com a cap de llista de la formació per a les properes eleccions municipals L'acte es va fer a la sala del Casino que es va omplir de militants, públic i premsa com informa Quim Soler en el seu bloc. Precisament, Quim Soler va esbossar les línies generals del programa, que se centrarà en quatre temes com a eixos centrals de la campanya: urbanisme, convivència, democràcia participativa i fet nacional. Laia Jurado és mestra d'educació especial i psicopedagoga. El segon de la llista, Quim Soler, administratiu i estudiant de filologia catalana, membre del Secretariat Nacional de la CUP i de la CAL. Tercer, Martí Coromina, estudiant de ciències polítiques i membre de Maulets i de l'Assemblea Jove de Vic. En quart lloc, Núria Serra, llicenciada en psicologia i membre, entre d'altres, de la Plataforma No a la MAT i el cinquè, Pep Comeres, filòleg, professor i director de Vilaweb Vic, a més d'excap de llista de la Cup de Vic a les passades eleccions municipals. Tancar la llista, en el simbòlic darrer lloc, Francesc Ribera 'Titot', cantant de grups com Brams, Mesclat, Aramateix, Dijous Paella i altres grups Endavant amb les CUP!

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_8_123275

BCN és líder d'Espanya en congestions de trànsit Barcelona > 05-04-2013 > 00:00 EL PERIÓDICO<BR/>BARCELONA Barcelona és la ciutat amb el trànsit més congestionat d'Espanya i ocupa el lloc 42è en el rànquing europeu, segons l'estudi Congestión Index 2012 de Tom Tom (www.tomtom.com/congestionindex), que mesura el trànsit a 161 ciutats dels cinc continents i el compara amb els nivells del 2011. Els temps de trajecte a Barcelona en hora punta són el 19% més grans que quan el trànsit flueix lliurement, una xifra lleugerament per sota del 2011. Els pitjors dies són els dijous al matí a l'hora punta i els divendres a la de la tarda. Els conductors tenen endarreriments d'uns 25 minuts per hora de mitjana en els desplaçaments en hores punta. Un conductor que realitza trajectes d'uns 30 minuts per arribar a la feina diàriament, pot perdre fins a 67 hores a l'any en embussos. Van darrere de Barcelona al podi Palma i Madrid, i la ciutat més congestionada del món és Moscou.

curate

{"ca": 0.9689762150982419, "nl": 0.031023784901758014}

http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/bcn-lider-despanya-congestions-transit-2356691

mc4_ca_20230418_6_383402

aeiou: 14-12-12 Màlaga, enèsima dona suïcidada després de rebre un ordre de desnonament. 14-12-12 Màlaga, enèsima dona suïcidada després de rebre un ordre de desnonament. L’octubre de l’any 29 del passat segle l’anomenat dijous negre a Wall Street. Veure a: :http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_depressi%C3%B3,, desenes d'especuladors borsaris homes de negocis o banquers es llençaren per les finestres. Posteriorment els seus successors deurien d'aprendre bé la lliçó per no caure en el mateix “error” i per això, ara s’ho munten per què sigui la ciutadania estafada la que pateixi les conseqüències tot empenyent-la a que opti per l’acció suïcida. Des de una dramàtica però realista perspectiva, els que ens hem auto exclòs de practiques neoliberals, els que ens hem cregut que al néixer formàvem part d'una societat -amb puntuals greus mancances-, però estructurada des de la raó amb la qual fins i tot, tota una Declaració Universal dels Drets Humans que el desembre de l'any 1948 unes vanitoses? Nacions Unides, van redactar i aprovar, semblava el fort pal de paller que podia sostenir una Unió Europea prospera. Ara però, estem veient amb quina cínica i brutal força repressiva aquesta ufanosa ONU, permet que un sistema capitalista salvatge ens maltracti desposseint-nos fins i tot de la vida. Si, el suïcidi pot ser una sortida digna pels que pensin que no encaixen o ja no tenen lloc en aquesta mena de societat desestructurada, tant se val analitzar ja si és un acte de valentia, de covardia o de demència, el motiu cal cercar-lo en tot cas en el drama individual de cada persona respectant-li, aquí també, el seu dret a decidir. Punt i apart mereix el grau de responsabilitat que els membres propers o distants que formem la societat pugem sentir-nos còmplices culpables o no del drama succeït. La història en va plena d'episodis d'èxode produïts quan viure en un territori comença a esdevenir-se impossible, potser doncs, prest no estaria de més organitzar una mena d'èxode massiu i demanar asil polític a Islàndia, que és el més proper model ètic de conducta d'estat democràtic que va optar per escoltar la veu del poble demanant-li justícia fins aconseguir que, el seu poder judicial, dictes sentències inculpant i empresonant directament als responsables de les males pràctiques polítiques i bancàries. a 4:05 Lluís Bosch 15 de desembre de 2012 a les 11:28 La situació que vivim els treballadors, aturats i classe mitjana baixa en general ens deixa cada cop menys alternatives. No penso pas llençar-me per un balcó, perquè continuo tenint ganes de viure. Però potser no de viure aquí. L'opció de marxar em sembla cada cop més la millor. Fa uns dies he provat d'escriure sobre aquests suïcidis al blog, t'ho enganxo per si ho vols veure: http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/12/esto-es-el-fin-dice-kukulkan.html nanis kru 15 de desembre de 2012 a les 13:12 Lluis i Cap. Altres vegades ja hem rallat -parlat d´aquesta greu situació que qüotidianamnet viu en silènci i/o soletat una gran majoria de anonimes persones. Pens que qui no tengui lligams o responsabilitats afectives i tengui oportunitat fisica i economica per a començar a altre terra , només en queda desitjar-li sort i ventura. Al qui ens hem creat lligams esper que ens quedi coratge de no foter-nos de dalt a baix i ens quedi un poquet de seny per a continuar bregant. Quin remei ens toca . Ens queda tota forma de denuncia . cap 15 de desembre de 2012 a les 15:58 lluís i nanis: Quan dic “èxode massiu”, em refereixo a les escriptures de l’antic testament (que no he llegit ni penso fer-ho) on es parla de la sortida dels esclaus d’Egipte i la fugida del poble d’Israel en la recerca de la terra promesa, així doncs, un cop esclaus, com que no tindrem possibilitats de sortir al carrer a expressar el descontent, com a forma de protesta haurem de reinventar-nos però com que gairebé tot ja està inventat, retornar a les sagrades escriptures tal vegada no sigui mala idea, menys als palestins, sembla que a tothom ja els hi va bé la prosperitat d’Israel.... SANT'EIGIDIO..., un dia a l'any. una de tantes iaies. sentència condemnatòria violeta parra, (Xile 1917-1967) sempiterna doble moral 14-12-12 Màlaga, enèsima dona suïcidada després de... recercant-nos

curate

{"ca": 0.9545346346108069, "pt": 0.004522732682694597, "es": 0.031183051654368008, "en": 0.0049988098071887645, "st": 0.00476077124494168}

http://aeiou-cap.blogspot.com/2012/12/14-12-12-malaga-enesima-dona-suicidada.html

racoforumsanon_ca_20220809_0_557864

Segons publica el diari ABC, al facebook d'Anna Arqué apareix el següent text I a qui li importa això amb lo bona que està? Que estigui bona no vol dir que no estimem la llengua. especialment la seva

curate

{"ca": 0.7244897959183674, "es": 0.2755102040816326}

macocu_ca_20230731_0_305713

L’obsessió recentralitzadora del PP en contra de la governança: ara ataca de manera ferotge els ajuntaments Diumenge 13 d’octubre prop de dos mil alcaldes de totes les forces polítiques, tret els de el PP, han denunciat la reforma local que prepara el Govern de Mariano Rajoy i han anunciat que acudiran al Tribunal Constitucional si l’Executiu no retira el projecte i ho consensua amb ells. És una resposta grossa. Tant com el compromís de totes els partits polítics presents al Parlament de Madrid –amb la notable excepció d’UPyD, que ja està ensenyant prou la pateta, tot siga dit-, de reformar la Llei Wert tan bon punt el PP perda la majoria absoluta a les Corts. Quan s’observa l’activitat legislativa del Partit Popular és lògic concloure que si a Franco li’n sobrava el Segle de les Llums, a Rajoy li’n sobra bona part del segle XX. Pel que fa a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, els regidors de PSOE, IU, PNB, CiU, Coalició Canària, La Chunta Aragonesista i ICV van llegir un manifest al qual van afirmar que s’amputa l’autonomia local i que deixarà als ciutadans sense prestacions bàsiques, sobretot socials, com la teleassistència, l’educació extraescolar o l’ajuda a domicili. Segons van dir “Pràcticament el 95% dels municipis deixarà de prestar serveis i competències que afecten al dia a dia dels ciutadans”. Està clar que el Partit Popular manté una visió provincianista que buida de competències els ajuntaments i potencia les diputacions -les diputacions provincials!! !- en una mena de roda i volta en el procés de recentralització de l’Estat en detriment dels municipis i les regions autònomes, i en perjudici de la ciutadania en general. Patiran els alcaldes i regidors que participen de l’axioma que a un equip de govern municipal tot el que no li competeix l’incumbeix. No pot ser d’una altra forma. Fa uns dies, a la Universitat de València, en concret organitzat pel seu Institut de Desenvolupament Local, es va desenvolupar una jornada de debat sobre la Llei. Pel matí van produir-se moltes intervencions sobre la reforma, molt crítiques per aclaparadora majoria; i per la vesprada va intervindre el Secretari d’Estat de Funció Pública Antonio Beteta i el conseller Juan Carlos Moragues. Tots dos, òbviament, contràriament a allò que havia passat al matí van fer un cant a la Llei, particularment el primer. No sóc cap especialista i per tant no puc anar més enllà de valoracions de tipus genèric. A parer meu, el més important que es va dir al Paranimf de la Universitat de València, va ser exposat pels professors i investigadors de l’IIDL-UV i pels professionals del Col.legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tècnics de l’Administració Local (COSITAL). Tots van emetre opinions i judicis fonamentats sobre allò que en pensen de la Llei. Particularment els segons, en la mesura que són els funcionaris que han d’aplicar-la des de l’endemà que aparega al BOE, van advertir de les greus contradiccions internes de la Llei; de la falta de concreció en molts passatges de la mateixa; de la previsible judicialització de la vida política local pel desig recentralitzador del legislador i pels conflictes de competències entre els distints nivells de l’administració. Conclusió: la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local no sols és políticament regressiva, reaccionària i antiga; és que, fins i tot tècnicament, és un desastre. Tal i com en la seua intervenció com va apuntar el professor Joan Romero, la iniciativa legal inspirada pel PP presenta la forma d’una normativa de fa més de trenta anys, i a més va en contra del que són els darrers corrents polítics i acadèmics europeus quant a la potenciació dels àmbits locals de decisió i de gestió política afavoridora del desenvolupament territorial. El món desenvolupat va en la direcció contrària a la que el Partit Popular s’empenya en dur-nos. Tal i com ha escrit el professor Joan Noguera, -qui va coordinar la jornada de debat al Paranimf de la UV a la que he al.ludit-, vivim un temps en el que està produint-se el trànsit de “govern” a “governanza”. I en eixe procés són necessàries noves formes de govern per a les distintes competències, ja que l’Estat no pot a hores d’ara ser el protagonista absolut, l’actor principal, una vegada s’ha arribat a allò que es diu la “majoria d’edat dels territoris”. És a dir, arreu els països més avançats està produint-se una nova forma de gobernanza que es diu nou regionalisme o nou localisme. Es tracta d’una mena de buidatge de l’Estat mitjançant la reorganització territorial i funcional de competències cap a nivells sub-nacionals (desenvolupament autonòmic i local), supra-nacionals (estructures internacionals que condicionen les polítiques nacionals i prenen competències dels estats) i trans-territorials. En aquest context de “gobernanza”, les institucions de desenvolupament local adquireixen major importància. La seua funció és proporcionar lideratge, impulsar partenariats, i regular el context general mitjançant la definició de situacions, la identificació d’actors i la gestió de les relacions entre les parts implicades. Doncs bé, també en aquest terreny que està al marge dels focus de l’opinió pública, el Partit Popular continua amb la seua croada particular per fer marxa enrere el rellotge de la nostra societat. Cada dia que passa és més urgent desallotjar-lo de les distintes instàncies de poder. Si a Franco li’n sobrava el segle XVIII –tota la Il.lustració del Segle de les Llums-, a Rajoy and friends sembla que li’n sobra la major part del segle XX. I això no sols és un horror, sinó que és un immens error.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_8_775900

Portem l’Alternativa treballant avui en projectes de futur – 772.cat Regals pota-rojos: pels que ho volen tenir tot a punt Regals pota-rojos: pels que els agrada cuidar-se Rècord de donants en l’última campanya del Banc de Sang L’atur frena la seva caiguda durant el 2018 10/01/20194 09/01/20194 El castellbisbalenc David Pena queda subcampió d’Espanya amb la Selecció Catalana de bàsquet El Futbol Sala Castellbisbal estrena nova equipació 06/01/20194 Els Reis d’Orient arriben a Castellbisbal sense passar per l’Ajuntament 03/01/20194 260 infants fan cagar el Tió de l’Esplai, que recull 160€ per una causa solidària El Centre Cultural Islàmic de Castellbisbal es presenta en societat amb la inauguració de la seva seu 16/12/2018 Vicenç Moliné Tribuna PolíticaNo comments Els nuclis residencials de Santeugini, Costablanca, Ca n’Oliveró, Colonia del Carme i Can Nicolau no disposen d’un sistema de clavegueram que garanteixi el tractament final de les seves aigües residuals, que són abocades directament a la llera dels torrents i conduïdes fins el riu Llobregat. La inexistència d’unes instal·lacions que donin solució a aquesta problemàtica és una mancança històrica que es ve arrossegant des del mateix moment en que van aparèixer aquests nuclis residencials i es van començar a executar les primeres obres d’urbanització d’aquests sectors. El fet que s’hagi trigat tants anys a abordar aquesta problemàtica és una demostració de la complexitat que envolta aquestes obres, que no depenen únicament d’una competència municipal, sinó que en gran mesura estan condicionades per una intervenció prèvia o paral·lela de la Generalitat de Catalunya. Des de l’Ajuntament i des d’un principi, es va haver de prioritzat la dotació d’altres serveis que també es consideraven bàsics i de primera necessitat per aquells nuclis residencials que acollien un major nombre de ciutadans (pavimentació de carrers, construcció de voreres, instal·lació d’enllumenat públic, abastament d’aigua potable, dotació de serveis com la recollida de residus, neteja viària o la implementació transport urbà, entre altres). La construcció d’un sistema general per a la recollida de les aigües residuals i la seva conducció fins a una planta de tractament adequat (col·lectors en Alta) i d’un clavegueram que connecti els diferents nuclis residencials amb aquest sistema general (col·lectors en Baixa), no pot esperar més i representa avui dia la darrera gran infraestructura d’urbanització que cal construir al nostre municipi, per tal de garantir que tots els nuclis residencials de Castellbisbal estiguin connectats a un sistema de tractament d’aigües residuals, eliminant així qualsevol abocament d’aquestes aigües directament a la llera pública. Ha arribat l’hora, doncs, de fer realitat aquestes obres. Des de l’inici d’aquest mandat el govern municipal d’Alternativa per Castellbisbal va assumir aquest projecte com una prioritat, però era evident que no ho podia fer l’Ajuntament tot sol. La Generalitat és la responsable i l’Administració competent per construir els col·lectors en Alta i l’Ajuntament és l’Administració que ha de garantir la construcció dels col·lectors en Baixa. Aquesta operació calia doncs, dissenyar-la i planificar-la de forma coordinada, per tal de garantir que les dues obres es farien i es podrien posar en marxa paral·lelament. No tindria cap sentit construir un clavegueram que continués conduint les aigües residuals fins al riu, sense garantir un tractament adequat d’aquestes. Finalment, després de l’actuació decidida del govern d’Alternativa i d’un llarg treball de seguiment i coordinació per part dels tècnics municipals, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va assumir totes les tasques necessàries per dur aquest projecte a bon port. Tant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per part de la Generalitat, com l’Ajuntament de Castellbisbal, vam encarregar la redacció dels projectes constructius a l’AMB. El març de 2017 es contractava la redacció del projecte per més de 135.000€. Durant l’any 2018 s’han lliurat i presentat aquests projectes i s’ha iniciat el procediment per a la seva aprovació i posterior licitació de les obres. En aquests moments s’està finalitzant la redacció d’uns convenis de col·laboració entre el nostre Ajuntament i l’AMB perquè aquesta assumeixi ara tot el procediment relacionat amb l’aprovació oficial del projecte, la gestió de les expropiacions que cal dur a terme, la licitació i adjudicació de les obres, així com la direcció i l’execució d’aquestes. El 16 d’octubre d’enguany l’AMB ha aprovat inicialment els dos projectes constructius (el dels col·lectors en Alta i els de Baixa). El procediment, doncs, ja està en marxa i no s’aturarà fins que aquestes obres estiguin finalitzades. El fet que sigui l’AMB qui hagi assumit la gestió i l’execució de les obres garanteix que aquesta infraestructura es podrà posar en funcionament tant aviat com finalitzi la construcció dels dos col·lectors (Alta i Baixa), aquesta era una condició que havia imposat la Generalitat per tal de comprometre’s a fer les obres que són de la seva competència (col·lectors en Alta). El paper de l’AMB és clau, doncs, a l’hora de fer realitat aquestes obres, gràcies a la seva important estructura en mitjans personals, tant a nivell de serveis jurídics, com econòmics i tècnics i la seva experiència en la construcció de sistemes de col·lectors generals pel tractament d’aigües residuals. Malgrat que l’AMB assumeix aquesta part important del procés, són les Administracions competents les que han de finançar el mateix. L’ACA haurà de finançar la construcció dels col·lectors en Alta, amb un pressupost inicial previst de més de 4.700.000€. Per la nostra part, l’Ajuntament de Castellbisbal haurà de finançar totes les despeses de gestió i execució de les obres dels col·lectors en Baixa, amb un pressupost inicial de més de 4.340.000€. Ens trobem doncs, davant d’una de les inversions més importants que s’hauran dut a terme al nostre municipi en els darrers anys: més de 9 milions d’euros per a la construcció d’una infraestructura que, si bé no la podrem gaudir a cop d’ull, sí que sabem que és del tot necessària per garantir la correcta evacuació i tractament de les nostres aigües residuals, amb el benefici que això comportarà per a garantir la necessària sostenibilitat dels nostres rius, del nostre entorn natural i de la qualitat de vida de tota la ciutadania. Segons les previsions de l’AMB, si no es produeix cap imprevist important, durant l’any 2019 es duran a terme les expropiacions necessàries, l’exposició pública i l’aprovació definitiva dels projectes, les autoritzacions de totes les Administracions actuants i l’inici del procediment de licitació per a l’adjudicació de les obres. Si es compleixen les previsions, es preveu que la construcció dels col·lectors en Alta i en Baixa s’iniciï a principis de l’any 2020, entrant en funcionament aquestes infraestructures durant l’any 2021. Des de l’Ajuntament ja estem treballant, d’acord amb aquestes previsions, per tal de garantir el correcte finançament de les obres dels col·lectors en Baixa, que haurà de ser assumit íntegrament a càrrec dels pressupostos municipals dels anys 2020 i 2021. Novament des del govern d’Alternativa ens trobem davant d’un repte i d’un projecte molt important pel nostre municipi, que ha estat una necessitat històrica que cap govern municipal ha estat capaç d’assumir fins avui, malgrat potser aquest tipus d’instal·lacions no són gaire reivindicades per la ciutadania, donada la seva poca visibilitat. A Alternativa per Castellbisbal sempre hem portat al nostre ADN la defensa del medi ambient i la necessitat de protegir el nostre entorn natural. Fer realitat aquest projecte comportarà un impacte molt positiu per a la qualitat de vida del nostre municipi i de tota la ciutadania. A Alternativa estem preparats i compromesos per fer realitat tots aquells projectes que fan cada dia millor el nostre poble i que incideixen directament en el benestar de tota la ciutadania.

curate

{"ca": 0.9879472693032015, "en": 0.0055241682360326425, "pt": 0.006528562460765851}

https://www.772.cat/portem-lalternativa-treballant-avui-en-projectes-de-futur/

oscar-2201_ca_20230904_12_84411

El clima mediterrani es caracteritza per un període de sequera estival mes o menys llarg, una gran variabilitat interannual de les precipitacions que sobrepassa els 620 mm, amb dos períodes humits: tardor (octubre, 83,1 mm) i primavera (maig, 60,4 mm) i un intens eixut estival (juliol, 10,6 mm). , un estiu càlid i un hivern fresc o moderadament fresc i humit. Aquest clima condiciona la vegetació que es desenvolupa, però l’orientació nord-sud i el nivell de insolació i humitat permeten l’existència de diferents tipus de comunitats en una mateixa àrea. El bosc mediterrani típic és l’alzinar, composat per l’alzina, arbre de fulla perenne, petita i endurida, i l’aladern i l’arboç. En llocs més assolellats i pedregosos és reemplaçat pel pi blanc i el pi pinyer. La proliferació de l’acció humana i els incendis han desenvolupat el pi envers l’alzina, així com les màquies o brolles d’arbusts i plantes aromàtiques El pi és un arbre que es desenvolupa aprofitant el recurs del foc en afavorir aquest la dispersió de les llavors. A la vessant nord de les muntanyes l’alzinar es barreja o és reemplaçat per roure, arbre de fulla caduca que perd la fulla a l´hivern o roman seca a l’arbre. L’utilització de la fusta del roure i del carbó han fet que moltes rouredes hagin desaparegut, sent substituïdes per les pinedes de pi roig i de pinassa Les obagues ombrívoles i fresques contenen d’altres arbres de fulla caduca com l’avellaner i l’arç blanc.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.sqvnatura.org/paisatge-i-biodiversitat/

macocu_ca_20230731_1_262130

Homenatge a Mn. Joan Llort i a Maties Palau Ferré El proper dimarts 24 d’agost a les 12.30h se celebrarà un homenatge a Mossèn Joan Llort i al pintor cubista Maties Palau Ferré recordant la seva amistat, a l’església de l’Espluga Calba (les Garrigues). Un homenatge d’història, art i records en el marc de la commemoració del centenari de l’artista.

curate

{"ca": 1.0}

oscar-2301_ca_20230418_8_144469

Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana: passat, present e futur dera normativafilologiaCatalà18 maig 2022307Conferència que Jusèp Loís Sans, president de l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitan va oferir el 18 de maig a la sala de professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, en el marc del cicle 'Maig Aranès a la UB', organitzat pels Serveis Lingüístics de la UB.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.ub.edu/ubtv/tags/?tid=28978

mc4_ca_20230418_17_174429

El dolor, un mecanisme de defensa | La Clau -Revista gratuïta del Maresme El dolor, un mecanisme de defensa El dolor, sovint, és una espècie d’alarma del nostre cos per avisar-nos que hi ha quelcom a controlar-hi en alguna part, és a dir, que alguna cosa no funciona correctament i que és important posar-hi remei a temps perquè no augmenti; s’ha d’actuar ràpid perquè no es pugui cronificar. Els gens influeixen. Aquells que habitualment senten molt de dolor comparteixen variants de gens relacionats amb la percepció de la dopamina, substància involucrada en els processos neurològics del dolor. Historia clínica de salut. Dolor d’esquena, migranyes, artritis reumatoide, fractures, infeccions, diabetis, problemes dels tipus sanguinis… provoquen molèsties que poden acabar instal·lant-se a la vostra vida si no es posa remei al dolor El llindar del dolor és diferent en cada persona. Que molesti més o menys pot dependre de: La pròpia tolerància al dolor. Hi ha persones a les quals una punxada per extraure sang els resulta molt dolorosa, i d’altres que diuen no sentir gairebé res. En part, això passa per una qüestió genètica, és a dir, perquè es neix amb certa predisposició a sentir més o menys dolor. S’han identificat tres gens l‘alteració dels quals pot modificar la tolerància al dolor. La capacitat de resposta de l’organisme. La sensibilitat al dolor pot variar per diverses raons, algunes de modificables i d’altres no. Les hormones hi influeixen, per aquest motiu les dones el noten més en l’etapa fèrtil. Però també s’ha descobert que la resposta en forma de dolor que genera el cervell pot ser més o menys intensa en funció de diferents variables ambientals, emocionals o fins i tot físiques. Als especialistes els resulta difícil mesurar el grau d’intensitat d’un dolor, ja que es tracta d’una percepció subjectiva, però a l’hora de tractar-lo solen començar amb l’ús de fàrmacs de potència analgèsica baixa; a partir d’aquí, si no hi ha millora, potencien el tractament de forma progressiva fins a aconseguir l’alleujament del dolor. Actualment no només s’apliquen tractaments farmacològics, sinó que els pacients també recorren cada vegada més a teràpies alternatives i complementàries com l’acupuntura, complements alimentaris, homeopatia, quiropràxia, o la fisioteràpia, ja que s’ha provat la seva eficàcia en nombrosos casos per aconseguir l’alleujament del dolor crònic. A més, també es recomana la pràctica d’exercici físic en la mesura de les possibilitats de cadascú, com ara el mètode Pilates o el ioga, que a més d’afavorir la flexibilitat poden contribuir de manera positiva a la relaxació i a evitar l’estrès que produeix un procés de dolor crònic.

curate

{"ca": 0.9902292371288989, "es": 0.00977076287110109}

http://laclau.cat/article/el-dolor-un-mecanisme-de-defensa/

mc4_ca_20230418_6_141358

Bonastre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure bandera de Bonastre escut de Bonastre Porta de l'església de Santa Magdalena 41° 13′ 19″ N, 1° 26′ 27″ E / 41.221944444444°N,1.4408333333333°E / 41.221944444444; 1.4408333333333 687 (2018) Bonastrenc, bonastrenca 550.000,00 € (2002) Bonastre (Nucli i disseminat) 495 Font de la Gavatxa, la 20 Vinya de Bonastre, la 172 3 Els orígens i el nom de Bonastre 5 Bonastrencs il·lustres 12 15 17 174 457 886 858 890 779 733 676 598 529 479 451 408 284 279 269 293 303 328 319 387 440 534 642 640 651 622 639 687 - - - - - - - - El territori del terme municipal de Bonastre és el més oriental dins la comarca del Baix Penedès, als límits del Tarragonès i l’Alt Camp. Fins gener de 1990 el municipi pertanyia a la comarca del Tarragonès, data en què va ser adscrit a la del Baix Penedès. Font de Santa Magdalena, Bonastre Dins del Catàleg del Paisatge de Catalunya, el municipi dóna nom al territori emmarcat per la divisió paisatgística “Massís de Bonastre”, ja que ocupa el centre geogràfic d’aquestes muntanyes entre el riu Gaià, la plana del Penedès i el litoral mediterrani. El terme municipal té una superfície de 24,9 Km2 i l’envolten, fent partió en sentit horari, els termes municipals de Masllorenç, Albinyana, Vendrell, Roda de Berà, Creixell, La Pobla de Montornès, Vespella de Gaià, Salomó i Montferri. El nucli principal de població està enclavat en un gran fondal que davalla, de Nord a Sud, fins a l’estret de l’Aguilera, on el torrent homònim discorre ja fora dels límits del terme. Aquest ample fondal, solcat per petits torrents, tots ells tributaris de l’Aguilera, està envoltat per turons i muntanyes amb cims aplanats que, llevat del Puig de Sant Antoni (408m) ja en el terme municipal d’Albinyana, no sobrepassen els 400m d’altitud. En contrast amb el pròxim litoral mediterrani, és un territori relativament enlairat i alhora aïllat de les planes i sectors altament urbanitzats que trobem més enllà d’aquestes muntanyes. La part septentrional del terme s’obre cap al Nord des del lloc anomenat Els Plans, davallant per camps de vinya, olivera i ametller cap al Gaià i l’Alt Camp. Església parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre Els orígens i el nom de Bonastre[modifica] L’ocupació humana del territori del terme de Bonastre era ja efectiva en el període Eneolític (2500 aC) quan els humans començaren a viure en assentaments estables. Més endavant en l’època antiga, la proximitat de Tarragona i el pas de la Via Augusta, per l’Arc de Berà, a escassos quilòmetres en línia recta, van fer del terme de Bonastre un lloc de conreus d’olivera amb centres agrícoles i cementiris documentats a Cal Lluïsot i a la Torreta. Després del període de conquesta i repoblació de la Catalunya Nova, l’Abadia de Sant Cugat va consolidar un llarg període d’expansió per les terres del Penedès (1209). L’any 1296, Bonastre (Alastro) ja és una parròquia independent de la d’Albinyana. (Latorre. J, 2016). El 1369, Bonastre ja comptava amb 64 focs i gaudia de personalitat pròpia. El territori era governat per un batlle depenent de l’Abadia de Sant Cugat. El 1382 passà a jurisdicció reial i el bonastrenc Arnau Estella fou nomenat batlle per Pere III, encara que la dependència reial durà ben poc, ja que el 1405 el poble retornà de nou a mans de l’Abat. Una hipòtesi conté que el nom primitiu de Bonastre prové del llatí “oleastre” terra d’oli. Es troba documentat per primera vegada “Alastro” en un testament de l’any 1011 i més endavant “Alastre” en un document de venda de l’any 1023 (Mercadé J. 2017). És un nom d’origen incert segons el Nomenclator Oficial de Toponímia Major de Catalunya, (fitxa 166 NOTMC, 2007). En el capbreu de 1694 (ACBP), al títol ja s’hi escriu: “Cabreu del lloch de Sta Madalena de Bonastra”. Festa Major Gran: 22 de juliol, Santa Maria Magdalena Festa Major Petita: 22 de maig, Santa Quitèria Fira de Bonastre: el cap de setmana anterior al de la Festa Major. Una mostra d'artesania, producció agrària i gastronomia que ja compta amb 10 edicions. Bonastrencs il·lustres[modifica] Josep Sanabre i Sanromà (Bonastre, 10 de novembre de 1892 - Barcelona, 18 d'abril de 1976). Fou un historiador i arxiver de l'arquebisbat de Barcelona. Josep Maria Marlès i Bacardit (Barcelona, 1 de desembre de 1912 — Barcelona, 25 de desembre de 2004) Molt vinculat a Bonastre (el Baix Penedès), fou alcalde d’aquest municipi entre el 1944 i el 1957. Poeta i traductor de clàssics. 1. Casa Fontanilles, (Pl. Major) s.XV a XIX 1853 X: 369228.7 m - Y: 4564428.6 m (ETRS89 UTM 31N) La Casa Fontanilles, a la plaça major, és sens dubte una de les cases més antigues de Bonastre. Podem dir que els Fontanilles van ser una de les primeres nissagues de pobladors durant l’Edat Mitjana, un cop guanyades les terres als sarraïns. Els fonaments de la casa, poc semblant a la que ara veiem, daten de les darreries del segle XIV. Amb tot, està inventariada al Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pels rics esgrafiats de la façana que van ser realitzats el 1851 i que van ser restaurats pels propietaris ara fa pocs anys. És una casa senyorial de la qual observem el seu exterior però que, com tota casa antiga, guarda en el seu interior una llarga història. 2. Església parroquial de Sta. Maria Magdalena. 1270 / Barroc 1833 X: 369312.5 m - Y: 4564596.8 m (ETRS89 UTM 31N) Va ser construïda entre els anys 1833 i 1850 d’estil barroc classicista de planta de creu, en una sola nau coberta de volta de canó dividida en tres trams amb capelles laterals comunicades entre si. Conté el sagrari forjat, i el baptisteri, obres de Josep M. Jujol (1944). 3. Casa del Delme (Carrer Major) 1167-1300 X: 369167.3 m - Y: 4564299.3 m (ETRS89 UTM 31N) La Casa del Delme ( Cal Ferrer) a “la Placeta” és potser una de les cases més antigues que es conserven al poble. Anomenada del Delme perquè de s’hi recollien els tributs (delmes) que imposava l’abat i el Monestir de Sant Cugat que van ostentar durant llargs períodes la jurisdicció de moltes terres i llocs de la comarca. També durant molts anys hi havia instal·lada la ferreria, d’aquí el sobrenom de Cal Ferrer. L’edifici devia ser una casa forta bastida sobre un ressalt a mode de muralla. Possiblement disposava d’una torre o construcció més elevada. Actualment esta dividida entre 3 propietats. Exteriorment s’aprecien arcs i finestrals, alguns d’ells parcialment restaurats i en el seu interior encara reposen els apuntats típics del gòtic tardà. 4. La Societat (1931) X:369261.3m Y:4564191.9m ( UTM31N - ETRS89) Edifici rehabilitat construït per la Societat de Germanor 1930 durant el període de la Segona República que va suposar un fervor cultural arreu de Catalunya que a de Bonastre es va concretar amb la fundació de la Societat de Germanor de Bonastre. De caràcter apolític i compromesa amb la vida cultural del poble, va desaparèixer l’any 1939 quan, amb l’entrada de l’exèrcit es van requisar les claus del local. (2014 NEUS SÁNCHEZ). 5. El Molí. Obra industrial popular (Torrent de l’Aguilera) 1562 X: 369431.5 m - Y: 4563333.5 m (ETRS89 UTM 31N) El Molí fariner de Bonastre és un element del patrimoni històric i cultural únic al terme municipal. Ha format part de la història i la vida rural de Bonastre durant més de 400 anys. El Molí de Bonastre és excepcional en el territori per la reduïda conca hidrogràfica on es va edificar, possibilitant l’existència d’altres molins als termes de Roda de Berà i Creixell. Un molí fariner lligat a la riquesa de la força hidràulica i a la història de les lluites de l’aigua per a disposar de la seva energia. Un primer element integrant i origen del sistema hidràulic Bonastre-Roda. Més punts d'interès a Bonastre Ball Parlat de Santa Magdalena. Recuperat el 2016 i representat, en la nova versió de Josep Mercadé Riambau, el 22 de juliol de 2017 després de 76 anys de la darrera representació. Aguilots de Bonastre (Ball de Diables) des de 2005. La Colla de Diables de Bonastre s'ha anat consolidant fent sortides per la resta de pobles de la comarca i amb la participació en les festes de la localitat. L'Àguila o Aguilot de Bonastre (Bèstia de Foc).El projecte de fer una bèstia de foc sorgeix de la colla de diables de Bonastre (Aguilots de Bonastre) en celebrar el cinquè aniversari, i finalment es materialitza el 21 de maig de 2010, quan van batejar l’Aligot Bonastre des de Les Estries Dovella de Cal daniel La Societat. Centre Cívic A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonastre http://aplicacions.municat.gencat.cat/index.php?page=consulta&mostraEns=4303040003 https://arnauestella.weebly.com VIAF: 316735136 OSM: 346544 GEC: 0011080 Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bonastre&oldid=21485310» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 jul 2019 a les 20:46.

curate

{"ca": 0.8920788654444829, "es": 0.028479188285483684, "eb": 0.011875936815404128, "eo": 0.002651908220915485, "nl": 0.004842615012106538, "fr": 0.01694915254237288, "oc": 0.008993427879626427, "en": 0.015450247895768477, "cs": 0.0011530035743110803, "pt": 0.0025366078634843766, "la": 0.0013836042891732965, "ru": 0.0017295053614666206, "uk": 0.0012683039317421883, "de": 0.01060763288366194}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonastre

mc4_ca_20230418_16_420229

300 judokes a la II Copa Catalunya en categories de promoció Jornada d’intensa activitat el dissabte passat a Les Llars Mundet amb la disputa de la 2a Copa de Catalunya Benjamí i Aleví, a la qual hi van participar 300 judokes nascuts entre els anys 2006 i 2009. Un total de 7 àrees de competició van acollir una activitat frenètica tot el dia. Durant el matí va ser el torn dels judokes alevins; mentre que a la tarda es va donar pas als benjamins, molts dels quals s’iniciaven en la competició per primer cop. Tal i com es ve implantant des de les darreres temporades, un dels objectius d’aquesta primera competició de la temporada era conèixer el nivell dels esportistes per tal de poder-los agrupar en diferents categories que serviran per a conformar les lliguetes per a les properes competicions. Les lligues estaven conformades per 3 o 4 participants; de manera que tothom va poder disputar 2 combats com a mínim i 3 com a màxim. Amb aquest sistema també s’afavoreix que tots els esportistes puguin pujar al podi i emportar-se un record del seu pas per l’activitat. Cal destacar l’alta afluència de públic que va omplir les graderies de les instal·lacions barcelonines, així com el fet que la jornada es desenvolupés sense cap incidència. El President de la Federació, Fermín Parra, i el Director Esportiu, Jordi Yuste, van fer una molt bona valoració de l’activitat; així com també ho van fer la majoria dels entrenadors que van prendre part en la cita. Blanes serà la localitat que acollirà el proper compromís d’aquestes categories, el 17 de febrer del 2018: la Súper Copa de Catalunya.

curate

{"ca": 1.0}

http://fedecatjudo.cat/noticias/judo/300-judokes-a-la-ii-copa-catalunya-en-categories-de-promocio/503

macocu_ca_20230731_1_244256

PAM 2015-2019 Tenir accès - obrir al públic - els jardins de Solicrup. Ara per ara, només hi accedeixen aquells que saltan la tanca i fan malbé les instal.lacions. Som més de 250 families que podem gaudir d'un passeig i no ho fem per estar tancat.

curate

{"it": 0.05327868852459016, "ca": 0.9467213114754098}

mc4_ca_20230418_10_573229

“55 minuts i 10 preguntes amb…”: Diàlegs amb els caps de llista a les eleccions municipals de Sabadell – Xarxa Onion Autor _xarxaonionPublicat el 8 de març de 2011 Categories General 5 respostes a «“55 minuts i 10 preguntes amb…”: Diàlegs amb els caps de llista a les eleccions municipals de Sabadell» Retroenllaç: Juli Fernàndez, alcaldable per Sabadell « Retazos conectados cupsabadell ha dit: 18 de març de 2011 a les 11:46 CUP Sabadell ha dit: fa 15 dies us varem deixar un missatge felicitant-vos per la iniciativa d’apropar els caps de llista de les diferents candidatures que es presenten a les properes eleccions municipals i propiciar el coneixement de primera mà les seves propostes. Desconeixem pq el missatge no va aparèixer i es per això que tornem a escriure-us per felicitar-vos i encoratjar-vos a obrir el ventall de candidats a la resta de candidatures que es presentaran a les eleccions. 2 d'abril de 2011 a les 0:21 Joan Matarín ha dit: 3 d'abril de 2011 a les 15:31 Anterior Entrada anterior: Proper dinar en xarxa … Següent Entrada següent: El valor afegit de la Xarxa Onion

curate

{"ca": 0.9639556377079482, "co": 0.036044362292051754}

http://novaweb.xarxaonion.org/2011/03/08/55-minuts-i-10-preguntes-amb-dialegs-amb-els-caps-de-llista-a-les-eleccions-municipals-de-sabadell/

mc4_ca_20230418_4_42881

Pensament creatiu al PROTOIFEST – BLOG DE L'INSTITUT FERRAN TALLADA El Ferran Tallada ha participat aquesta setmana en la primera edició del Festival Protoifest, un esdeveniment amb alumnat i professors de Formació Professional celebrat a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat. L’objectiu del festival era que els participants treballessin en un equip multidisciplinar, per arribar a resoldre reptes i trobar solucions a través de l’ús de prototips. ​Protoifest, a més d’impulsar la cultura emprenedora i innovadora entre l’alumnat i el professorat d’FP, buscava transmetre la importància del prototip a través de la metodologia del design thinking o pensament creatiu. « 10 punts sobre l’ús dels telèfons mòbils Innovació en ensenyaments postobligatoris »

curate

{"ca": 1.0}

https://ferrantallada.wordpress.com/2019/11/06/pensament-creatiu-al-protoifest/

mc4_ca_20230418_1_741762

Contrainfos núm. 2 | LaTele Contrainfos núm. 2 Dimarts, 15 Novembre, 2011 Els mossos d'esquadra detenen un noi per solidaritzar-se amb el desnonament del Clot del juliol passat. Desmuntant els fets del 4 F. Manifestació el dia 12 de Novembre a les 18H al Forat de la vergonya. Recull de noticies de 30 segons que ens contrainforma sobre l'actualitat de barcelona i rodalies. Resum sobre el que ens espera en les pròximes eleccions. Llei d'Hondt, abstenció activa, vot en blanc... Ens centrem en l'escola "els encants" per donar una altra visió sobre educació alternativa. Amb motiu del dia Internacional del veganisme, el cap de setmana del 29 d'octubre es van celebrar diferents activitats per sensibilitzar la població amb el tracte que estan rebent els animals. Aquesta quinzena trobem: els pastissos a la cara de Yolanda Barcina pel tema del TAV, i l'humor polític amb la censura de rodes de premsa per part de Rajoy. Etiquetes: Contra_infos

curate

{"ca": 0.9356223175965666, "en": 0.01072961373390558, "sv": 0.001072961373390558, "fr": 0.027896995708154508, "pt": 0.02467811158798283}

http://www.latele.cat/contrainfos/contrainfos-num-2

oscar-2301_ca_20230418_3_270269

La bici elèctrica GoCycle destaca pel seu disseny innovador, però tecnològicament cal destacar-ne un pes dels més lleugers, uns 15,6 kg, i uns controls totalment electrònics al manillar, fins i tot per canviar les marxes del seu canvi intern de 3 velocitats. Algunes característiques més: Autonomia de fins a 64 km/h Frens hidràulics Si detecta una disminució de velocitat important, canvia de marxa automàticament. Cadena segellada sense manteniment Quadre de magnesi El seu punt feble (a part del preu) és que el plegat no és trivial i un cop plegada no es pot transportar còmodament si no tens la maleta on s'encaixa. Així doncs, és una bici elèctrica, però l'etiqueta plegable l'hauríem de deixar entre cometes. La bici es ven sense una sèrie d'accessoris que s'adquireixen per separat i que incrementen el preu: maleta, parafangs, peu per aguantar-la, etc. Sembla que a principis de l'any vinent, es comercialitzarà una nova versió més econòmica que tindrà un manillar més convencional i on l'electrònica serà únicament per controlar el tipus d'assistència i no per canviar les marxes.

curate

{"ca": 0.9842592592592593, "es": 0.01574074074074074}

https://bici-vici.blogspot.com/2012/10/bicicleta-electrica-gocycle.html

macocu_ca_20230731_7_101421

25/10/2020 Com altres vegades, el republicà ha descartat un acord de govern amb el PSC després de les properes eleccions. Ha assegurat que això és «absolutament inviable», perquè els republicans i els socialistes catalans defensen «projectes contraris». «Un acord amb ells seria incoherent» ha subratllat.

curate

{"en": 0.033112582781456956, "ca": 0.9668874172185431}

mc4_ca_20230418_13_316386

Butlletí desembre de 2013 | Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya Esteu aquíIniciButlletí desembre de 2013 Butlletí desembre de 2013 Desembre 2013 - Núm 35 20/12/2013FUTUR Per un 2014 més social Algunes veus diuen que el 2014 serà millor que el 2013. En algunes coses sembla que millorarem, però en altres ja sabem que anirem més enrere. No està clar que pugui ser un any millor per a les famílies i persones més vulnerables. IV CONGRÉS DEL TERCER SECTOR SOCIAL20/12/13Les entitats socials catalanes fan una crida per defensar els drets socialsEl Manifest final del IV Congrés del Tercer Sector Social, llegit en l’acte de cloenda, planteja les principals demandes del sectorLlegir més IV CONGRÉS DEL TERCER SECTOR SOCIAL20/12/13Més de 2.000 persones participen en el IV Congrés del Tercer Sector SocialJa pots veure el vídeo-resum amb els millors moments del IV Congrés.Llegir més HABITATGE20/12/13La Taula demana al Govern que no vengui el parc públic d'habitatges de lloguerLa mà dura amb les famílies que no poden pagar, i un manteniment deficient dels edificis, principals riscos de passar els pisos a mans privades.Llegir més PRESONS20/12/13Justícia destinarà l’any vinent 2,3 M€ a les entitats socials que treballen a les presonsEl Conseller Gordó assegura a la Taula del Tercer Sector que el 2014 es recuperarà la dotació que fou eliminada l’any 2011.Llegir més DISCAPACITATS20/12/13El Govern acorda la creació del Consell de la Discapacitat de CatalunyaCoincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.Llegir més VOLUNTARIAT20/12/13Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Voluntariat 2014L'anunci s'ha fet a Brussel•les, coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Voluntariat.Llegir més COMPRES CONJUNTES20/12/13El Punt Avui dóna el Premi del Consell de Benestar a la Taula del Tercer SectorEls diners del guardó serviran per impulsar un servei de compres conjuntes de les entitats socials que els permeti estalviar costos.Llegir més HABITATGE20/12/13El Govern cedeix a Càritas 106 pisos per atendre famílies sense llarLa Fundació Mambré també participa en l’acord, que oferirà un acompanyament social intensiu a les famílies. Els pisos seran gestionats per la Fundació Foment de l’Habitatge Social.Llegir més GRAN RECAPTE16/12/13 El Gran Recapte recull més de 3.600 tones de menjarS'han recollit un 35% més d'aliments que en l'edició anterior i hi han col.laborat més de 20.000 voluntaris.Llegir més EntrevistaRafael Ribó, Síndic de Greuges“Cal fer compatible la contenció de la despesa amb la qualitat dels serveis que reben les persones”Consulta l'entrevista.llegir mésDossier'Joves sense futur? Anàlisi i recomanacions per a una política de joventut integralNinis, mileuristes, temporals i sobrequalificats. La crisi està afectant l'entrada i la permanència dels joves en el mercat de treball. Quines polítiques de joventut necessitem avui? Consulta el dossier.Properes activitats 22/12/13 Fira Solidària de Nadal (Ajuntament de BCN) llegir més 05/01/13 Recollida de joguines (Creu Roja Catalunya) llegir més 31/01/14 Fòrum Social amb Salvador Alemany (Abertis) 31/12/13 Premi Cercle Solidari de Condis Supermercats. 31/12/13 V Premi AMPANS d'Investigació i Innovació sobre persones amb discapacitat intel·lectual. 31/01/14 IX edició dels Premis en favor de la integració laboral de la Fundació RANDSTAD. 30/03/14 Premis Caser 'Dependencia y Sociedad' 2014. Sala de premsa 'Rigau dóna 4.640 beques menjador denegades pels consells comarcals' (19/12/2013 - La Vanguardia) 'La renda de ciutadania arriba al Parlament amb més de 120.000 avals' (18/12/2013 - El Punt Avui) 'Per què la desigualtat és la clau' de Paul Krugman. (17/12/2013 - Ara) 'El ICS revisará los criterios para diagnosticar la malnutrición infantil' (17/12/2013 - El País) 'L’Eurocambra augmenta la protecció al ciutadà en les hipoteques' (11/12/2013 - El Periódico) Taula d'entitats Tercer Sector Social de Catalunya | butlleti@tercersector.cat | www.tercersector.cat

curate

{"ca": 0.909, "es": 0.091}

http://tercersector.cat/butlleti/butlleti-desembre-de-2013

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_228425

La caixa infantil neix amb la idea de ser un espai on encabir i compartir tots aquells recursos i coneixements interessants relacionats amb el món de l'educació infantil. divendres, 15 d’agost de 2014 Coneixent els animals del mar i les verdures de l'hort de la mà de Marc Sendra Porto dos dies tararejant dues cançons que em van ensenyar els meus tres nebots de 3, 4 i 6 anys i que no em puc treure del cap! La lletra i música són d'en Marc Sendra i amb molt bon ritme van descrivint els animals que viuen al mar i les verdures de l'hort, trobo que són una molt bona manera que els petits aprenguin mentre es diverteixen ballant-les.

perfect

{"ca": 0.953968253968254, "fr": 0.046031746031746035}

oscar-2301_ca_20230418_2_37854

Màster Erasmus Mundus de Psicologia del Treball, de les Organitzacions i dels Recursos Humans / Erasmus Mundus on Work, Organizational and Personnel Psychology - Facultat de Psicologia - Universitat de Barcelona Directori Català Español English Navegació Universitat de Barcelona toolbar Paraula clau Facultat de Psicologia La Facultat Estudis Recerca Mobilitat Relacions externes Directori Inici Estudis Màsters universitaris Erasmus Mundus de Psicologia del Treball, de les Organitzacions i dels Recursos Humans / Erasmus Mundus on Work, Organizational and Personnel Psychology Màster Erasmus Mundus de Psicologia del Treball, de les Organitzacions i dels Recursos Humans / Erasmus Mundus on Work, Organizational and Personnel Psychology Informació del màster Presentació Objectius i competències Accés i preinscripció Perfil i requisits d'accés Preinscripció Presentació Preinscripció El màster requereix un títol de grau universitari en Psicologia. L'objectiu és contribuir a la formació de professionals i investigadors en la disciplina de Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans posant l'accent en un enfocament i perspectiva europeus. El màster implementa les directrius principals desenvolupades pel model EuroPsy, diploma europeu de psicologia, de la Federació Europea d'Associacions de Psicologia (EFPA). També segueix el model de referència i els estàndards mínims del currículum europeu de formació en psicologia del treball, les organitzacions i els recursos humans establert per la Xarxa Europea de Psicòlegs del treball i les Organitzacions (ENOP). Hi participen quatre universitats europees: Universitat de València (com institució coordinadora), Universitat de Barcelona, Alma Mater Studiorum-Universitat de Bolonya (Itàlia) i Universitat de Coïmbra (Portugal). També hi participen sis universitats no europees: Universitat de Baltimore (EUA), Universitat de Brasília (Brasil), Institut Tecnològic de Florida (EUA), Universitat de Guelph (Canadà), Institut Tecnològic d'Illinois (EUA) i Universitat de Puerto Rico (EUA). La durada del programa és de dos anys amb dedicació completa, amb una càrrega de treball de 120 crèdits (60 per any). La llengua de formació i examinació pot ser qualsevol de les llengües següents: anglès, italià, portuguès o castellà. Els estudiants que hagin superat les matèries obtenen un diploma conjunt entregat per la universitat d'origen i la universitat d'acollida durant el període del màster.

curate

{"ca": 0.9637561779242174, "en": 0.01029654036243822, "es": 0.013179571663920923, "ta": 0.002883031301482702, "it": 0.004118616144975288, "eo": 0.005766062602965404}

https://www.ub.edu/portal/web/psicologia/masters-universitaris/-/ensenyament/detallEnsenyament/4475132/0