Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

cawac_ca_20200528_6_182514

El CB Sinera rep el Tordera, el penúltim classificat a la taula Un dels jugadors, Ernest Juncà, diu que el partit d’aquest diumenge hauria de ser assequible ja que el rival es troba a la part baixa de la taula, tot i així, el conjunt arenyenc mai s’ha vist les cares amb el Tordera. A dos partits d’acabar la primera volta, Juncà fa un balanç més que positiu del joc del seu equip . El partit serà a dos quarts d’una del migdia al Pavelló Triple d’Arenys. Val a dir que un cop acabi el partit d’aquest diumenge, la plantilla del Club Bàsquet Sinera farà un dinar de germanor.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.radioarenys.cat/noticia/el_cb_sinera_rep_el_tordera_el_penultim_classificat_a_la_taula

mc4_ca_20230418_2_779768

Qui som: Qui som, què fem, la nostra filosofia - PISOS LLEIDA INMUEBLES VIVIENDAS :: FINQUES BESORA :: Empresa de servicios inmobiliarios en lleida ROSSELLO - 130000€ LLEIDA - 212000€ LLEIDA - 138000€ LLEIDA - 2000€ LLEIDA - 6000€ Qui som: Qui som, què fem, la nostra filosofia Finques Besora, és una empresa de serveis immobiliaris a lleida. La nostra prioritat és la satisfacció i confiança dels nostres clients, amb l'únic objectiu d'ajudar-los posem a la seva disposició la nostra experiència i professionalitat, per donar-los un servei personalitzat segons les necessitats dels nostres clients. Li oferim els nostres serveis, gestionándole la comercialització de la venda, lloguer, o traspàs del seu immoble o solar. Disposem d'immobles en venda i lloguer d'obra nova, i segona mà: Pisos, Apartaments, Àtics duplex, cases adossades, cases aparellades, xalets, locals, naus, finques, parcel·les, solars. La comercialització de qualsevol propietat immobiliària a través de Finques Besora ofereix als nostres clients la tranquil·litat d'estar en bones mans i el saber que es treballa amb serietat i fermesa.

curate

{"es": 0.1504102096627165, "de": 0.02917046490428441, "fr": 0.02552415679124886, "ca": 0.7948951686417502}

http://www.finquesbesora.com/quien.php

mc4_ca_20230418_4_665717

the killers | Reflexions d'un arqueòleg glamurós Aquesta dècada passarà a la història com la època en que el pop va derrotar finalment al avorridíssim rock patriarcal heteromasclista de grenya i testosterona (rapcore o rapmetal, tan de moda a finals dels 90’s) ; així com la socialització gratuïta dels arxius musicals gràcies a Internet, tot i la resistència ludista dels enemics de la tecnologia ($GAE). Arqueòleg– Sort que Dave Graham ni Martin Gore mai llegiran aquest Top i no hauran de veure consternats com el seu millor álbum dels darrers 20 anys es veu miserablement relegat cinc llocs per sota de Paris Hilton! Arqueòleg– Sobrevalorats? Hype? Overplayed? Mmm no acabo de trobar la paraula que defineix a un grup que semblava que havien d’esdevenir els Nirvana d’aquesta dècada i han acabat mig oblidats. Tot i que sonaven prou bé se’ls hauria d’haver tractat amb la seva justa mesura. 7. Roisin Murphy – Overpowered Roisin Murphy ressucita, amplifica i millora l’esperit cosmopolita i petardo de Moloko. Un disc tan cool i amb tanta classe és tota una anomalia en el despistat pop britànic d’aquesta dècada. La pregunta que encara es fan productors i premsa musical és per què aquest disc no va tenir més repercussió i no va enterrar definitivament la carrera de Kylie Minogue i altres eternes aspirants a diva gai. 6. The pains of being pure at heart – The pains of being pure at heart Intel•ligent i, sobretot, emocionant revisitació del shoegaze i el twee pop de finals dels 80 i principis dels 90. Guitarres distorsionades i sorolloses però amb tal saturació de sucre que només són aptes per a romàntics empedernits. Arqueòleg– No els havia escoltat mai, poso el seu disc a Spotify i descobreixo que son un clon de The Raveonettes, que al seu temps son un tribut a The Jesus & The Mary Chain! Sonen bé, ara, originals, originals no serien! ! 3. Daft Punk– Discovery […]Daft Punk més que un grup són un univers estètic total, una mena d’òpera-tecno, […] amb “Discovery” fan un pas endavant presentant-nos per primer cop cançons amb lletres i una estructura (aparentment) pop i elaborant un concepte visual propi a través de la pel•lícula animada Interstella 5555, realitzada íntegrament a partir de la música de l’àlbum. El que de veritat compta […] és que els ritmes i bases et transportin i et facin venir unes ganes irresistibles ballar (fins i tot a algú tan poc ballador com jo!). […] “Discovery” redefinició del concepte “retrofuturista”. La majoria de la humanitat es va quedar amb el hit més evident de Madonna […] aquest és el disc que ens mostra la diva més insospitada: ¿qui anava a imaginar que la crisi dels 40 i aquesta bizarra encarnació “electrocowgirl” li escauria tan bé a la reina del pop? […] de la mà del músic francès Mirwais on radicalitza el que ja s’entreveia en l’anterior disc, gràcies a una mescla hàbil d’ingredients que no podien semblar més discordants (country acústic, indietrònica, electro i “vocoders” a dojo). Resultat: Madonna mai ha sonat tan contemporània i a la vegada sincera com en aquest estrany i únic disc ple de hits ocults […]. Arqueòleg- Mai entendré com Warner va poder treure com a singles “Don’t tell me” “Amazing” i “What it feels for a Girl” amb la de temazos que hi havia epr escollir!! “Impressive Instant” hauria arrasat! ! 1. The postal service – Give up Hi ha discos que, de forma inintencionada, subtil i subterrània, constitueixen el retrat ocult d’una dècada […]. Una col•laboració que es volia puntual entre Ben Gibbard (Death Cab for Cutie) i Jimmy Tamborello (Dntel) […] va ser possible gràcies al servei postal dels Estats Units amb què els dos membres d’aquest grup s’enviaven mútuament les maquetes[…] el resultat supera exponencialment tot el que aquests dos artistes havien fet per separat. Un àlbum inusualment profund i ric en matisos en aquesta dècada tan donada a textures i estètiques que es queden en la superfície[…] Rafa – La superficialitat absoluta com a artefacte pop ja va tenir la seva època daurada als 80. Ull que no tinc res contra la superficialitat ni la vacuïtat ni contra l’indie recuinat per fer-lo apte per a les masses. A més, pel que fa a la manera de cantar, Brandon Flowers fa una interessant adaptació als anys 00’s i a l’Amèrica profunda de divos oblidats del pop britànic com el malaurat Billy Mackenzie de The Associates. Rafa – Llàstima que aquesta veu es desaprofiti entremig de tanta instrumentació estil “refregit postpunk” de la qual ja ens hem cansat per sobreexposició: Franz Ferdinand, Bloc Party… Rafa – Mika és una petarda amb tantes ínfules de superestrella com absurda ambigüitat i recat a l’hora de reconèixer la seva veritable sexualitat, i mira que per falta de ploma no serà! Mira, maca, si imites a Freddy Mercury o Elton John em sembla bé, però no els imitis també en armariament, que ja no estem als 80 i ser a l’armari ja no es porta! A més segur que d’aquí a 20 anys serà tan poc recordat […] com, per posar un exemple, Martika o Paula Abdul, de qui el 1990 es deia que anaven a desbancar Madonna! […] Rafa – Apa, què exagerat! Millor que “Low”, “Heroes” o “Scary Monsters”? Vols dir? De fet, del que ha fet Bowie aquesta dècada m’agrada més “Reality”! Rafa – Patrick Wolf, és, després de Mika, l’armariada amb més ínfules de diva de la dècada. Ara que ja és més grandet, ja no pot continuar anant de nen prodigi! Ara seriosament, em sembla un bon artista (millor que la Mika) i el més important, amb bons temes, però el seu barroquisme a vegades és difícil d’empassar! Rafa – Típic entretinent de temporada per gafapastas que van al cinemes Verdi i tenen deliris de suposada profunditat. Si als 90 t’havia de molar Björk, en aquesta dècada que ara tanquem és obligat que flipis amb Antony! Això sí, no negaré que té una veu fantàstica i que la sap usar, però… el virtuosisme a mi no m’inspira massa, la veritat. Per altra banda se li ha de reconèixer que fa una música que és completament carn de banda sonora! Rafa – Evidentment no criticaré aquesta obra mestra que està a la par amb “Music” en quant equilibri entre comercialitat i avantguarda. La Madonna d’aquesta dècada només per aquests dos discos mereix ser igual de ben considerada que la de les dues dècades anteriors! Tota una lliçó a eternes aspirants com Britney Spears o Kylie Minogue, condemnades al paper de princesa pop, doncs reina tots sabem que només hi ha una. Quan em vaig proposar fer aquest Top, tan sols tenia una cosa clara, el nº1 havia de ser per Morrissey. Amb aquest disc vaig descobrir a un grandíssim artista, […] que no s’havia deixat ancorar al passat, sinó que presentava batalla per tornar a primera línea de la fama indie amb un disc colossal, ple de hits, cançons perfectes, lletres iròniques que he emprat en 1001 posts i una producció magistral a mig camí del grunge i el pop. Al assabentar-me que tocaria a Madrid, em va faltar temps per agafar l’Ave […]. Rafa – Si hagués sortit 5 anys abans aquest disc hagués passat sense pena ni glòria […] El gran misteri ocult d’aquesta dècada, que els de “Cuarto Milenio” farien bé d’investigar, és com un decrèpit Morrissey amb pose de diva amargada que es queixa per tot i que porta 15 anys repetint-se en les lletres com l’all, hagi pogut conquerir una nova generació d’oients! I més quan el veritable problema […]són els seus mediocres i oportunistes col•laboradors i la producció en plan “rock californià”, completament dissonant amb la dicció britànica del divo! * Escolta’l … si creus que la vida no té sentit i ha arribat el moment de posar-li fi de la forma més cruel i sàdica possible. Arxivat a Música | Etiquetat Antony & the Jonhsons, courtney love, Daft Punk, david bowie, depeche mode, franz ferdinand, Hidden Cameras, madonna, mika, morrissey, paris hilton, patrick wolf, placebo, Roisin murphy, the gossip, the killers, The pains of being pure at heart, The postal service, the strokes | 35 Comments » HAPPY BIRTHDAY MR. MORRISSEY Demà un dels deus del meu Olimp particular, Morrissey, compleix ni mes ni menys que 50 anys! I per tal de rendir pleitesia a la prolífica carrera d’aquesta gran estrella he decidit fer-li un tribut que es basa en dues parts! En primer lloc he fet un petit recopilatori de les seves frases més polèmiques. Morrissey és un geni de la ironia i ja sigui en les poques entrevistes que concedeix o en mig d’un concert no desparofita l’ocassió per demostrar que el sarcasme i la provocació gratuïta poden ser un veritable art! “No em sento antiamericà, només raonablement intel ligent” “La pega del bombardeig a Brighton és que Margaret Thatcher en va escapar il•lesa” “No reconec termes com heterosexual, homosexual, bisexual i crec que és important que hi hagi algú en la música pop que pensi així” “Abans que tornar amb els Smiths em menjaria els meus pròpies testicles, i això que soc vegetarià!” “Crec que sóc realista. És per això que la gent em considera pessimista. Si fos pessimista ni m’aixecaria, no m’afaitaria, no miraria Batman a les 7:30 am. Els pessimistes no fan aquesta mena de coses” “The Cure és un nou significat per a sac de merda” “No importa qui ho faci, si algú versiona les meves cançons estaré increïblement agraït, sempre i quan no sigui Britney Spears”. “Jo no faig performances, això ho fan les foques” “Quan jo era un nen i anava a l’escola, més que qualsevol altra cosa el que volia era no ser ordinari; pretenia ser considerat com una mica peculiar. Vaig mirar al meu voltant i vaig pensar: No vull ser com vosaltres” “La música que està en les llistes d’èxits d’avui en dia és bastant terrible. Em sembla un gran honor que mai he estat proposat per a un premi, com els del NME etc És una victòria personal. Tots els premis haurien de ser prohibits!” “L’edat no ens hauria d’afectar. És com la mida de les sabates, que no determinen la forma en que vius la teva vida!” “No entenc perquè Elton John surt per tot arreu explicant la seva vida privada. A ningú l’interessa, és increïblement ric i hauria simplement de desaparèixer!” “Detesto Stevie Wonder, crec que Diana Ross és horrible. Odio a tota la música negre del Top 40 – Janet Jackson, Whitney Houston… Crec que estem a l’extrem de patetisme. En essència, aquesta música no diu res en absolut” I finalment, per acabar d’arrodonir aquest merecut homenatge, he trucat a algunes de les meves estrelles músicals preferides, que han estat influïdes pel cantant de Manchester (i qui no? ), per tal que versionin la seva cançó favorita del àmpli repretori de Morrissey i la publiquin aquí: THE KILLERS – Why don’t you find out for yourself? FANGORIA– Panic PLACEBO – Bigmouth Strikes Again RADIOHEAD – The Headmaster Ritual MUSE – Please, please,please, let me get what I want TATU – How soon is now? PD: Us estalvio la patètica, nyonya i horrible versió que ha fet Miquel Erentxun del himne “There is a light that never goes out“, peró si algú té suficient coratge que cliqui aquí! Arxivat a Música | Etiquetat cites, cites de Morrissey, fangoria, frases, morrissey, muse, placebo, radiohead, tatu, the killers, the smiths | 15 Comments » Almodovar vs The Killers Març 22, 2009 Aquest cap de setmana en el que no he parat quiet i he dormit uns 45 min. tirant llarg, ha estat marcat per dos esdeveniments culturals de 1r ordre: el brutal concert de The Killers, presentant el seu nou àlbum “Day & Age” i el nou filmd’Almodovar “Los abrazos rotos”. Donant-hi voltes, m’he adonat que els dos fets semblen connectats entre si per moltes semblances i diferències… – Brandon Flowers és un hetero feliçment casat, però que a primera vista sembla gai. Pedro Almodovar és un gai que, a primera vista sembla un hetero feliçment casat. – Almodovar als 80’s es maquillava, portava faldilles i ara s’ha moderat, vestint-se d’allò més clàssic. The Killers varen començar amb una estètica indie d’allò més normaleta i al darrer vídeo d’”Spaceman” surten vestits amb malles i plomes. – La majoria fans de The Killers no els hi ha agradat gens el gir cap al glam del darrer disc i troben a faltar la vessant més roquera de “Hot Fuss” i “Sam’s Town”. La immensa majoria del públic d’Almodovar fugiria corrents de la sala si el director tornés a la seva vessant més punk de “Pepi, Luci i boom” o “Entre tinieblas”. A mi em fascinen per igual les seves diferents fases artístiques! – Almodovar és un director que rep moltes crítiques a Espanya i molts premis als EUA. The Killers son un grup força criticat als EUA, però amb molt èxit a Europa. – The Killers varen ser l’únic grup de rock als EUA en fer campanya per els conservadors McCain i Palin, tot i que la majoria d’artistes amb qui solen tocar ho van fer per Obama. Almodovar sempre demana el vot pels partits d’esquerres i llegeix manifestos en manis progres, tot i que el seu ex-company artístic, McNamara, es va declarar seguidor d’Esperanza Aguirre (PP) – La gran sorpresa del concert va ser una versió del clàssic “Shadowplay” de Joy División acompanyada per imatges del biopic de Ian Curtis “Control”. A “Los Abrazos rotos” trobem una quantitat desmesurada de cameos d’altres films (“Viage a Italia”, “Tacones Lejanos”, “Mujeres al borde…”, “Un final made in Hollywood”) així com obres d’art (“Els amants” de Magrit i els quadres de Carlos Saura Berlanga) – L’entrgadíssim i fanàtic públic de The Killers estava format per un grup homogèni d’indies entre 20 i 35 anys. El públic d’Almodovar al Floridablanca estava composat per una dispar massa de gais, quarentons, matrimonis… – La peli comença un xic fluixa, però té un excel·lent ritme in-crescendo, tot i que el final m’ha deixat un xic desorientat. El show roquer va començar amb els brutals hits “Human” i “Somebody told me” i va acabar amb l’himne “When you are young” sota una senyera gegant formada per les llums del escenari. – “Los abrazos rotos”, combina perfectament el drama amb els moments d’humor purament almodovarià, com les ja mítiques frases de Chus Lampreave. The Killers varen trencar el ritme de rock ballable per fer una mítica balada amb “Dustland & fary tales” que em va posar els pels de punta. -Les meves amistats tenien una opinió unànime sobre la elevada qualitat del concert, mentre que els opinions estaven més dividides en quant al film. – Els dos espectacles culturals han estat genials i ha valgut la pena pagar les entrades i fer les merescudes cues! Arxivat a Cine, teatre i TV, Música | Etiquetat almodovar, brandon flowers, Cine, teatre i TV, ian curtis, joy division, los abrazos rotos, Música, pedro almodovar, the killers | 11 Comments » Març 3, 2009 En una demostració empírica de la meva polèmica teoria a favor de la incoherència i de la separació total de la ideologia política d’un artista a la degustació objectiva de la seva obra creativa, avui he decidit fer un top sobre els creadors que més admiro tot i discrepar profundament amb la seva ideologia. Arxivat a Cine, teatre i TV, Música, Política, Reflexions | Etiquetat alaska, almodovar, art, artistes de dretes, axel rose, brandon flowers, dalí, david bowie, elton john, fabio mcnamara, fangoria, ian curtis, joy division, LENI RIEFENSTAHL, Miquel Houquelbeq, Política, ramones, salvador dalí, the killers | 20 Comments » Resum musical del 2008: El rock ha mort? Desembre 30, 2008 Com resumir musicalment aquest 2008? Sens dubte jo el recordaré com l’any dels viatges/concert que ja us he detallat àmpliament, així com per la pràctica defunció del Rock. Si, com ho heu sentit: El rock ha mort i li interessa a tan poca gent que pràcticament ningú s’ha fet ressò de la seva necrològica. Només heu d’agafar els llistes de vendes, dels crítics o de recomanacions qualsevol blog o revista especialitzada: els únics àlbums rockers que hi apareixen son els de les velles glòries decadents com AC/DC, Metallica o Guns & Roses, que òbviament no aporten cap novetat al gènere mes enllà de la reiteració de els mateixes fórmules tòpiques que porten arrossegant des de fa dècades. En quant a les grans decepcions del any destaquen: La estranyíssima conversió al rococó wagnerià de Mònica Naranjo que em va deixar tan perplex que encara dubto si Europa és una obra d’art sublim o l’anada d’olla més gran de la història. El pèssim àlbum d’Amaral, que en un disc doble tan sols hi ha una cançó bona, tot i la seva impol•luta trajectòria d’èxit rere èxit que havien tingut fins ara. L’aborridissim “Last Night” de Moby, presentat amb un single infumable. I el més destacat de l’any es per: 1.- Els tres grans HITS en majúscules i inqüestionables: “Blind”, en aquest increïble duo entre Anthony & The Jonhsosns i Hecules Love Affair, “Human” la canço amb la que The Killers s’han convertit al glam, i finalment “Kids” de MGMT, un genial grup de pop psicodèlic i que podeu veure a continuació. BLIND – Hecules love Affair & Anthony & The Jonhsons 2.-La fantàstica banda de pop nacional “Ellos” que han tornat amb un album genial i molt recomanable! 3.-Que Gun’s & Roses hagin publicat (perfí!!) “Chinesse Democracy” després d’estar-se 17 anys gravant-lo!!!! N’hi ha que s’ho prenen amb calma eh! El disc està prou bé però sincerament, 17 anys donen per més. 4.-El nou àlbum de Madonna, ja comentat de sobres, on ens dona hits brutals com “Give it to me” i cançonetes soses de segona fila com “Spanish lessons” 5.- El disc en solitari de Sharleen Spiteris, molt millor que els darrers de Texas i que farà els delícies de qualsevol fan de la Winehouse. 6.- El genial i divertit àlbum de la banda de pop petardo argentí Miranda. I atenció amb el 2009 que ens portarà nous àlbums de Morrissey, Fangoria, The Gossip, Patrick Wolf, Nancys Rubias i… COURTNEY LOVE! ! I vosaltres: que heu escoltat aquet any? Arxivat a Música | Etiquetat amaral, anthony & the jonhsons, ellos, fangoria, guns & roses, madonna, mónica naranjo, metallica, mgmt, miranda, MOBY, morrissey, Sharleen Spiteris, texas, the gossip, the killers | 14 Comments »

curate

{"ca": 0.9066220659938768, "en": 0.07001927656196848, "da": 0.00011339154099104207, "cs": 0.0003401746229731262, "fr": 0.0001700873114865631, "id": 0.0011339154099104206, "mk": 0.0001700873114865631, "tr": 0.0005102619344596893, "ja": 0.0015874815738745889, "pt": 0.016214990361719014, "zh": 0.0008504365574328155, "es": 0.002267830819820841}

https://glamboy69.wordpress.com/tag/the-killers/

macocu_ca_20230731_0_275308

Ànima Salvatge. Un viatge iniciàtic. (Emily Dickinson. 1830-1886) Bellesa, solitud, records i risc és el que ha escollit la protagonista (Reese Witherspoon), per realitzar un viatge iniciàtic que li permeti conjurar els fantasmes del passat i redimir-se d'una successió d'errors en la seva vida més recent. Si el teu valor et defuig, supera el teu valor, serà la cita d'Emily Dickinson que li servirà d'esperó a la jove en els moments en que vegi esfondrar-se el seu malparat jo. Basada en l'autobiografia homònima de Cheryl Strayed, la història explica la seva travessia a través del Pacífic Crest Trail, 1700 quilòmetres que van des de la frontera de Mèxic amb els Estats Units fins als límits amb Canadà. Durant els 90 dies que dura el viatge, Cheryl haurà d'enfrontar sola el dur sol del desert, la set voraç, el perill dels animals, el dur fred i algun que altre assetjament masculí. Però no és la naturalesa la que el seu director Jean Marc Vallée ha triat com a protagonista, sinó el viatge interior d'aquesta jove que ha perdut el timó de la seva vida i que espera recuperar posant-se al límit de les seves forces físiques i psicològiques. les lloses perseguint, que, sense lluna, trobar-se un amb si mateix Coneixerem la seva història a partir dels records, que en forma de flashbacks, va rememorant en diferents moments del seu periple. La mort de la seva mare, imprescindible referent en la seva vida, i la separació amb la seva parella li arrosseguen al món de les drogues i del sexe més promiscu, dels quals només l'aïllament i la lluita diària per la supervivència aconseguiran salvar-la. Jean Marc Vallée ja va demostrar amb Dallas Buyers Club, que era un director capaç de explicar-nos una història que emocioni i al mateix temps doni pas a la reflexió. En Ànima salvatge, aconsegueix crear a més un relat al·legòric de la força de viure i de com aconseguir allò que sembla impossible.

curate

{"ca": 0.985691573926868, "en": 0.009009009009009009, "es": 0.005299417064122946}

mc4_ca_20230418_1_303818

El PSC no hi assistix perquè és «un acte d'aparador» | El Punt Avui 19 maig 2009 2.00 h El PSC no hi assistix perquè és «un acte d'aparador» A l'acte unitari per reclamar millores a l'estació de l'Aldea i al conjunt de la xarxa ferroviària de l'Ebre es va trobar a faltar ahir la presència tant dels alcaldes, diputats i senadors socialistes com la dels directors de serveis territorials del PSC, entre ells el coordinador d'Acció Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que va ser l'absència més notòria tenint en compte el tema de l'acte. La federació XVI del PSC a les Terres de l'Ebre va justificar la seua absència amb una nota en què deixa clar que «és un partit amb una clara voluntat de govern» i que «els socialistes són els primers a reivindicar la millora de les infraestructures ferroviàries» a les Terres de l'Ebre. A més, destaquen que han incorporat una esmena de 300.000 euros en el pressupost de l'Estat del 2009 per fer un estudi informatiu que permeti transformar l'estació de l'Aldea en l'estació central de l'Ebre, amb una terminal de mercaderies que doni servei als polígons industrials de l'entorn. «És un tema prioritari en l'agenda del Departament de Política Territorial de la Generalitat i el Ministeri de Foment», asseguren, i precisen que tant el senador Joan Sabaté com la diputada al Congrés Lluïsa Lizárraga es reuniran al juny amb la secretària general d'Infraestructures, Immaculada Rodríguez, per fer un seguiment del tema. A més, en la nota es clou que el PSC «aposta per treballar» i «defuig dels actes electoralistes i d'aparador que no aporten solucions per a l'interès de la gent del territori». L'absència dels socialistes va ser minimitzada pels alcaldes convocants de l'acte d'ahir. «L'important és que hi som la majoria d'alcaldes i representants territorials i del teixit econòmic i social», va dir l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré. «Entenc que, tot i que no hi han assistit, defensen el mateix», hi va afegir el de Tortosa, Ferran Bel, que va anar una mica més enllà: «No voldria pensar que a algú li van estirar les orelles per l'acte de Gandesa», va insinuar. Els que sí que hi van assistir, a més dels diputats Marta Cid (ERC) i Joan Bertomeu (PP), i el senador Pere Muñoz, van ser els directors territorials de servei d'ERC i ICV i el delegat territorial del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, que va ser un dels que van intervenir en els parlaments centrals. Salvadó va posar èmfasi en el fet que «aquest acte no va en contra de ningú, sinó que és un acte contra la resignació i ha de servir per reforçar els serveis i la qualitat de vida dels ciutadans de les Terres de l'Ebre». Salvadó hi va afegir que l'estació de l'Aldea és «el símbol de la mancança històrica d'infraestructures ferroviàries del territori». Clam unànime perquè l'Ebre tinga una veritable estació central a l'Aldea El Punt. Camp de Tarragona 19-05-2009 Pàgina 9

curate

{"ca": 0.9972366148531951, "la": 0.002763385146804836}

http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/12-infraestructures/38776-el-psc-no-hi-assistix-perque-es-lun-acte-daparadorr.html

mc4_ca_20230418_9_107014

Arracades ATELIER Dramatic Jewelry d'Or blanc amb Diamants i Espinel·les Collaret Sky Power de Plata Vermeil amb Gemmes Braçalet Super Power de Plata Vermeil amb Gemmes Bowling Mossaic Tie de Lona de color beix Anell Mini Bright d'Or Ref. 595960072 19€ Estalvies 70€ Moneder TOUS Lousy Pell model Laila de pell bovina de color rosa. Tancament amb botó a pressió. Sis departaments interiors per a targetes, dos per a diversos, dos per bitllets i un per monedes. Mides: 9,5cm. x 13cm. x 1cm.

curate

{"ca": 0.6995798319327731, "en": 0.09453781512605042, "fr": 0.0546218487394958, "es": 0.15126050420168066}

https://www.tous.com/es-ca/lousy-piel-595960072

dogv_ca_20231006_0_57759

Notificació d'anul·lació d'autoritzacions sanitàries i inscripció en el Registre General Sanitari d'Empreses Alimentàries i Aliments. Expedient número VA-30/2013 i altres. [2014/3733] (DOGV núm. 7265 de 02.05.2014) Ref. Base de dades 2014/3733 No s'han pogut notificar de forma personal i directa a les persones interessades les resolucions que tot seguit s'allisten d'anul·lació de les autoritzacions sanitàries. En compliment del que disposen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, es publiquen ara. Per a conéixer el contingut íntegre de la resolució ha de comparéixer a la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat, situat en l'avinguda de Catalunya, 21, de València, en el termini de deu dies des de l'endemà de la publicació d'este edicte. Una vegada transcorregut este termini, la notificació considera feta amb caràcter general. València, 10 de abril de 2014. La directora general de Salut Pública: Lourdes Monge García. Vistos els expedients d'anul·lació de les autoritzacions sanitàries i inscripció en el Registre General Sanitari d'Empreses Alimentàries i d'Aliments dels establiments que s'allisten en la taula adjunta i d'acord amb el que disposen el Reial Decret 191/2011 de 18 de febrer i altres disposicions complementàries. Com que esta Direcció General té competència per a resoldre segons els articles 14 i 15, del Decret 4/2014, de 3 de gener, del Consell pel qual s'aprova el Reglament Orgànic y Funcional de la Conselleria de Sanitat, resolc: Anul·lar les autoritzacions sanitàries de funcionament e inscripció en el Registre General Sanitari d'Empreses Alimentàries i Aliments. Contra esta resolució es pot interposar un recurs d'alçada en el termini d'un mes a contar des de el dia següent a la publicació del presente edicte davant la Secretaria Autonòmica de Sanitat, de conformitat amb el article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Regim Jurídic de las Administracions Públiques y del Procediment Administratiu Comú.

perfect

{"ca": 0.9541505791505791, "en": 0.005308880308880309, "es": 0.04054054054054054}

dogv51131

cawac_ca_20200528_0_190884

2013 noviembre 07 Fa uns dies, a la presentació del catàleg de productors El Montsant a taula , escoltava dir a Mariona Quadrada , filòloga i gastrònoma, que “ cal recuperar el desig que produeix l’espera dels productes de temporada “. Fa temps que ho ve reivindicant, però sembla que és ara, després del sotrac de la crisi, que tornem a apreciar el producte del temps, de proximitat i de qualitat, després d’uns anys engolits per la globalització gastronòmica. “Sovint relacionem la cuina tradicional amb una gran despesa de temps i caiem en el parany de la idea de perdre el temps”, escriu al pròleg de La cuina de les àvies del Priorat . I continua: “aquest llibre ens torna unes quantes eines que ens recorden que per viure no necessitem tantes coses, que potser és el temps el que no tenim o el que ens han fet creure que no tenim”. El volum, editat per Cossetània , és un homenatge a les àvies del Priorat, a les hores de cuina sense rellotge, que posa remei a “l’enyorança de les olors que sortien de la cuina de mares i àvies”, com escriu M. Victoria Masip a la presentació. L’Agrupació per a la Restauració i el Turisme Rural al Priorat promou el projecte des de l’any 96. Ha estat un treball complicat i llarg. Més de 75 receptes han sortit de la privadesa de les cases particulars per estar a l’abast de tothom i perviure per sempre en el que anomenem memòria col·lectiva. És el tercer llibre d’aquestes característiques que s’edita a la comarca i repassa un a un els 23 pobles on la cuina sovint ha tingut més protagonisme de portes endins, amb Cornudella i Falset essent les dues poblacions més productives quant a receptes. Són escrits plens de calidesa, amb llenguatge planer i directe. El volum presenta plats de cullera, un ampli repertori de coques de recapte, la truita i les seves diferents variants prioratines, els llegums, “el menjar del tros”, el bacallà, la caça -el conill principalment- i les postres. Molts plats i receptes són de festa major, que és quan es feia festa grossa a la cuina perquè també es tenia més temps i es podien preparar els àpats amb més calma o entreteniment. Per a tots els paladars, el llibre recull receptes conegudes i per descobrir. M’interessa particularment el maridatge amb el vi i per això m’aturo a la pàgina 100 on s’explica l’elaboració del mostillo: “Els masos de les zones vinateres sempre han fet mostillo per a ells i per a tot l’any. És una confitura casolana de most”. Per a saber-ne l’elaboració cal comprar el llibre o anar fins a la Figuera i parlar amb la Maria Bartolomé, la cuinera que presenta la dolça recepta. En Miquel Martorell, portaveu de l’Agrupació i artífex de l’edició escrita, m’explica que el procés per reunir totes les receptes no ha estat fàcil. Si bé en un primer moment van començar a organitzar reunions mensuals a Falset i a la Vilella Baixa per poder transcriure les receptes amb les cuineres, més tard es va haver d’anar a visitar casa per casa a les seves autores, perquè per l’edat i altres circumstàncies el seu desplaçament es feia difícil. No obstant, s’ha arribat a la fi. I ara trobem al volum històries culinàries de les àvies i de les mares, però també de les noves generacions apassionades per la cuina, que agafen el llegat familiar. Em fixo per exemple en l’amic Matias Fernández (xef del restaurant Quinoa de Falset) que publica una recepta de la Carme, la seva mare, però renovada: les galtes de vedella amb escamarlans i picada de xocolata. “El llibre reflecteix com era la cuina que es feia abans i que, per sort, encara es conserva. La cuina arreglada, endiumenjada… I hem vist que els negocis que perduren a la comarca són, en bona part, on està arrelada aquesta cuina que ve de lluny. El Priorat ha canviat a millor, moltíssim. Ara trobem petits pobles amb dos o tres llocs per esmorzar bé, quan fa uns anys havies de marxar amb la panxa buida”. “Al Priorat hi pots menjar un arròs igual de bo que a Tarragona o Reus”, sentencia en Miquel. Destaca el paper importantíssim que han jugat les cases rurals de la comarca, facilitant la pervivencia de la bona cuina. Cita d’exemple a Mas Ardèvol , “un referent i un prestigi per a la comarca i per al país” diu. En aquest sentit, creu que ha arribat l’hora de reconèixer el Priorat, més enllà del bon vi i l’excel·lent oli d’oliva verge extra, també per la seva cuina. “La gent vol seure i menjar el que es fa aquí. Suren els projectes que fan les coses ben fetes i tenen un servei eficient, a més d’uns plats que sorprenen”, recalca. La del Priorat és una cuina d’una població de muntanya, dura i difícil, amb pocs recursos però tot sovint amb grans resultats. Des de l’Agrupació, estan convençuts que la tradició està assegurada als restaurants de la comarca i que aquest llibre contribuirà decididament a assentar les bases gastronòmiques. Després de la publicació, ara s’està fent una distribució acurada per totes les cases rurals i fondes, una edició “suficient que agraïm a Cossetània per haver-la abanderat”, m’explica en Miquel. Satisfets de la feina feta, al ritme del xup xup, tanquem conversa amb el vi, inseparable de la cuina: “Al Priorat no entens un plat com Déu mana si al costat no hi ha un bon got de vi, sigui del celler que sigui, però de la comarca”. Vi · Moments · Persones Quan li demano el maridatge, en Miquel Martorell defuig de mencionar una sola recepta. “No quedaria bé”, em diu. Però acaba confessant que seria un plat de Siurana i regat amb un bon glop de vi. Intueixo que la companyia fora bona amb totes les cuineres i cuiners als qui homenatja aquest suculent volum.

curate

{"es": 0.024995471834812533, "ca": 0.9587031334903098, "pt": 0.012135482702408985, "fr": 0.004165911972468755}

http://www.ruthtroyano.cat/2013/11/07/

mc4_ca_20230418_17_788795

09 | Setembre | 2012 | BELLATERRA.CAT Archive for 9/09/2012 4 detinguts Festa Major Bellaterra Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, Festa Major Bellaterra 2012, Generalitat de Catalunya on 9 Setembre 2012| Leave a Comment » Foto d’arxiu Bellaterra.Cat Informació Generalitat de Catalunya: Quatre detinguts a la Festa Major de Bellaterra per desordres públics . Quatre agents dels Mossos i vuit agents de la Policia local van resultar ferits en la intervenció policial . Als detinguts se li imputen els delictes de desordres públics, atemptat contra els agents de l’autoritat i lesions Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de la comissaria de Cerdanyola i de la Policia Local de Cerdanyola han detingut quatre joves durant la passada nit a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), com a presumptes autors dels delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat i lesions. Els detinguts són: -Nestor S.M, de 29 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Bellaterra. -Tomás M.L.. de 26 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Bellatera. -Lucas F.V., de 26 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Bellaterra. -Bernat C.G., de 24 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Cerdanyola. Els detinguts van participar en uns aldarulls que van tenir lloc a la Festa Major de la localitat i en els quals han resultat ferits quatre agents del Cos de Mossos d’Esquadra i vuit agents de la Policia Local. Els fets han tingut lloc aquesta matinada, al voltant de les 4.30 hores, moment en què es va donar per finalitzada la festa a la Plaça del Pi i es van iniciar els aldarulls perquè alguns dels assistents no volien marxar del lloc i seguien demanant begudes a la barra. En arribar els agents, un grup de persones ha començat a fer llançament d’ampolles i objectes contundents i a resistir-se activament al desallotjament de la plaça. Agents de Seguretat Ciutadana, amb recolzament de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) del Cos de Mossos d’Esquadra i de la Policia Local de Cerdanyola van intervenir per restablir l’ordre i, finalment, van desallotjar la plaça. La Direcció General de la Policia vol fer una crida al civisme i al gaudiment pacífic de la festa per tal que es pugui desenvolupar sense més incidents durant la resta del cap de setmana.

curate

{"it": 0.016400709219858155, "en": 0.06914893617021277, "ca": 0.913563829787234, "fr": 0.0008865248226950354}

https://bellaterra.cat/2012/09/09/

racoforumsanon_ca_20220809_3_384723

Puig exigeix al ministeri de Medi Ambient que faci respectar la Llei de Costes i recuperi l'ús públic de la piscina del xalet de Pedro J. Ramírez a Mallorca El diputat al Congrés Joan Puig ha exigit al ministeri de Medi Ambient "una actuació en ferm per fer respectar la Llei de Costes i que es recuperi l'ús públic" d'una piscina ubicada a Son Servera (Mallorca), a primera línia de mar, que el director de El Mundo Pedro J. Ramírez utilitza de manera il·legal dins del seu xalet privat. Puig va participar dissabte en una protesta amb el president del partit a les Balears Joan Lladó i membres del PSM, Esquerra Unida i Els Verds, entre d'altres entitats. Tots aquests grups denunciaran dilluns l'empresa de seguretat i els propietaris de la finca per les lesions que van patir alguns dels participants en l'acció. Puig ha recordat que Esquerra ha presentat des de finals de 2004 una sèrie de preguntes al Govern espanyol que encara ha de contestar. El passat mes de maig el ministeri de Medi Ambient va publicar un decret on suspenia l'ús públic de la piscina durant tres mesos i exigia un projecte tècnic de seguretat. Ambtot, el diputat al Congrés ha assenyalat que mai s'ha suspès el dret de pas que es garanteix en ser zona marítima terrestre. Aquí l´enllaç en que critiquen la forma física del Puig, és de l´ABC http://www.abc.es/abc/pg050816/prensa/noticias/Gente/Gente/200508/16/NAC-GEN-103.asp La familia Ramírez Codina practica l'anticatalanisme en tots els fronts, Un dels germans de Pedro José el pervertit xantatgista, és director d'una empresa alemanya amb seu a Barcelona (WÜRTH ESPAÑA) que és caracteritza pel seu odi visceral a etiquetar absolutament res en català, en canvi venen sprays etiquetats en portugés,eslové,txec, grec i el que faci falta, però mai , mai en català. http://www.wuerth-gruppe.ch/de/download/wuerth_logo_gross.gif Com era d'esperar, Würth ha signat un conveni de col·laboració amb el Real Automóvil Club de Catalunya, Deu els cria i ells solets s'ajunten. http://images.google.com/imgres?imgurl=http://www.racc.es/pub/fotos/prensa/fichas/actualidad_acuerdo_wurth_jzq_78a6ce7e.jpg&imgrefurl=http://www.racc.es/index.racc/mod.prensaHome/mem.detalle/in.60/chk.67a208657a5f779e55a54dcfe60a1b7d.html&h=120&w=180&sz=21&tbnid=4-DFRF6wKBEJ:&tbnh=64&tbnw=96&hl=ca&start=6&prev=/images%3Fq%3DW%25C3%25BCrth%2BEspa%25C3%25B1a%26svnum%3D10%26hl%3Dca%26lr%3D%26sa%3DG

curate

{"ca": 0.8333333333333334, "en": 0.16666666666666666}

oscar-2201_ca_20230904_10_144707

Origen, així es titula el nou disc de la Beth. És un disc ple de melodies purament pop, que t’atrapen des de el primer moment… ja sigui perquè estan cantades amb delicadesa i alhora contundència o perquè recorden a les arrels i influències dels artistes. Sempre amb la seva veu esquinçada tan personal i característica. La majoria de les cançons la. Beth les va escriure fa bastants anys. Hi ha 13 cançons. 3 llengües diferents. Castellà (8 cançons), català (3 cançons) i anglès (2 cançons). Aquestes últimes són amb les que obre i tanca el disc. Començant per “Love The Music” una preciosa cançó interpretada d’una sola presa a piano i veu, que l’artista va escriure amb només 23 anys, vivint a Londres i en la que demana a crits ser escoltada i que la deixin fer les coses a la seva manera. I la cançó que tanca el disc és la peça “Go Inside”, una subtil invitació a endinsar-nos al món interior. La Beth ha buscat una sonoritat una mica més electrònica i no tan folkie com en els seus anteriors treballs, i sembla que ho ha aconseguit amb nota encarregant-se per primera vegada de la producció ella mateixa juntament amb Albert Solà. Origen parla de temes tan diversos com l’amor, el desamor, els fills, l’esperança, una illa i una mica de la vida en general. Un disc variat i a la vegada coherent. Amb el que la Beth ha volgut donar veu a la noia que va escriure aquestes cançons fa anys i que fins ara no s’atrevien a sortir del calaix. Els avançaments “Que Tremolin Els Arbres” i “Vals” ja deixaven entreveure la qualitat de les cançons i l’energia positiva que les envolta. FITXA ARTÍSTICA VEU – Beth Rodergas TECLATS I GUITARRA ELÈCTRICA – Albert Solà PIANO – Laura Andrés GUITARRA ACÚSTICA – Pablo Garrido BAIX – Miquel Sospedra BATERIA – Dídac Fernández TÈCNIC DE SO – Jonbi Belategui COMPRA AQUÍ LES ENTRADES No esperis més! Diumenge, 7 Novembre 19:00 Teatre Principal 17€ (Consulta descomptes) 1H. 30 MIN. DESCOMPTES DISPONIBLES PREU WEB (Anticipada), 15€ Soci EMA, Ateneu o Serafics, 13€ Familia Nombrosa i Monoparental, 13€ Soci Teatre Principal, 10€ Carnet Estudiant / Jove, 8€ Venda on-line tancada Carrer de l’Església, 45-47 | 08530 Arenys de Mar | 93 792 11 83 / 679 08 99 27 | info@teatreprincipal.cat

curate

{"ca": 0.772685609532539, "pt": 0.01833180568285976, "en": 0.0843263061411549, "es": 0.06874427131072411, "it": 0.028872593950504125, "de": 0.013748854262144821, "ja": 0.001374885426214482, "ms": 0.011915673693858845}

https://teatreprincipal.cat/esdeveniments/beth-origen/

mc4_ca_20230418_11_117754

Publicat per Jordi Marina a les 20:02 Mai ho sabem fins que ho provem. Així que me planto a final de setmana amb una càrrega d'hores de treball molt per sobre d'altres setmanes. Just el contrari del que m'havia plantejat per tal de posar-me el primer dorsal de l'any. Carrera a peu dimarts, més de tres hores intenses de btt dimecres a la nit, rodet suau dijous, pujada a St. Grau divendres al vespre amb la bici de carretera. Així que dissabte estava fos... amb unes 10 pulsacions per sobre de lo normal, el que volia dir que alguna cosa no havia fet be. Diumenge gran matinada, i a Aguilar de Segarra a còrrer el primer repte de l'any: la primera cursa del campionat de Catalunya de Marató. Direu: "estàs petat!!". Tot i que el meu objectiu era acabar i si podia, no ser l'últim, crec en que s'han de tenir-ne per avançar, i aquest era el meu. Tot el viatge va ploure. La acumulació d'aigua a la carretera feia reflexionar en com estaria el circuit. Ja durant la setmana es van sentir comentaris de que havia millorat donat que feia dies que no plovia, però el circuit era un "patatal". Recullo el dorsal, faig un cafè, i m'assabento que retallen el circuit, donada la perillositat d'un dels descens. Tot i això s'espera que el temps que emprem els participants sigui el mateix o superior al previst per l'estat dels camins i corriols. Al final hauriem de fer uns 47-48 quilòmetres. Xerro una estona amb gent que vaig coneixer a l'ABR. Molts tornen i, aquesta cursa, els hi serveix d'entrenament. Me plantejo sortir si deixa de ploure. I de cop ho fa. Així que a preparar-ho tot. Intento escalfar però finalment penso que ja tindré temps durant la cursa i m'estimo més quedar-me escoltant les indicacions del breafing. Ens criden a corralines. Primer els pros. Després, desconec el criteri, però jo decideixo posar-me al final. I després la popular. Tot allà dins ens mirem com si anéssim a l'escorxador a ser sacrificats... veig moltes mirades perdudes que intenten expressar aquest pensament. De fet, en un moment donat vaig dubtar, però ho tenia clar... si era allà, era per donar-ho tot. Donen la sortida i comencem a pujar per pista... vaig be, i aguanto be les posicions. M'avancen un petit grup de la cursa popular, però aguanto el tipo tot intentant no passar-me de voltes. Pistes, corriols, més pistes, mes corriols.... m'ho estic passant be... no veig el comptaquilòmetres ja que està ple de fang, però tampoc me fa falta... m'ho estic passant be... vaig recuperant posicions, avanço a gent, me sento fort com per aguantar la cursa, tot i que el ritme no és molt ràpid. Problemes amb l'acumulació de fang en algun corriols... algun petit embús, però tot be de moment... primer avituallament... vaig be... insisteixo, m'ho estic passant be... Arribem al desviament de la llarga i la curta... tots marxen cap a la curta... me quedo sol... encara m'ho passo millor. No he de pensar si faig nosa o me la fan. Vaig fent... pista, corriols... patinada pujant, patinada baixant... si més no, serà una bona lliçó de tècnica... llàstima que no puguis aixecar el cap de terra per veure el paisatge. A partir del quilòmetre 40 la cosa canvia... el terreny, ja enganxifós es torna encara més, patinant a cada pedalada... a més, es van enllaçant corriols entre camps llaurats, cosa que me fa pensar en el pitjor... i al km 42 entrem en un d'aquests camps, o en segons s'acumula el fang a les rodes, al quadre, a les sabates... sense poder fer res, he d'arrossegar la bici. Portar-la a coll és impossible... pesa molt. Intento treure el fang per mirar d'alleugerir-la, però no puc amb ella. L'arrossego com puc. Ve algú de l'organització amb una moto i me comenta que va a mirar quan queda.... torna i diu que queden uns pocs metres. Estic rebentat. Porto més de vint minuts per fer 200 metres... tot i això quan surto del fangal enfilo circuit amb tota la meva ravia per tal de mirar de recuperar temps... ni paro al avituallament tot i que ens recomanen que anem per la carretera... intento seguir. A la primera pujada la roda rellisca... no es pot avançar, ho faig a peu... es comença a acumular fang a la bici de nou... comencen a tornar corredors que anaven davant meu... no es pot avançar, me comenten... faig uns metres més i no puc. Reculo i torno per la carretera. A menys de 5 km per arribar tiro la tovallola. Me vaig prometre a mi mateix, de no fer res que no me fes gaudir sobre la bici, i ara estava travessant aquest llindar. Mig desabut, mig content vaig analitzant la meva cursa de camí a Aguilar... no ho he fet tant malament. Tot hi això el pensar que quasi ho aconsegueixo me fa estar una mica trist. Torno el dorsal, rento la bici, i quasi me congelo a l'espera, menjo alguna cosa i cap a casa, donant-li voltes al cap per l'esforç estèril, però convençut d'haver tret alguna cosa positiva de l'experiència... Etiquetes: Marxes - Curses, Run, Sortides btt, sortides carretera 1 comentaris Publicat per Jordi Marina a les 21:47 Considero que soc una de les persones més afortunades que existeix. Direu: Collons!!! Quina afirmació!! ! Dons si. El fet d'aprendre cada dia una miqueta me fa sentir molt afortunat. Aprendre que grans amics es poden convertir en grans desconeguts d'un dia per l'altre, o que grans desconeguts es poden convertir en grans e inseparables amics d'avui per demà. Aprendre que els amors poden arribar per sorpresa o marxar en una nit. Aprendre que el mai més no existeix, i que el per sempre s'acaba. Aprendre que no es perd res per arriscar, i que si no t'arrisques no guanyes res. Aprendre que si vols veure a una persona, demà és massa tard. Aprendre a correr, o millor dit, a gaudir corrent per la muntanya... Aprendre a pedalar, o millor dit, a gaudir pedalant per la muntanya... arriscant, caient, aixecant, i tornant a arriscar. Aprendre a dosificar, a escoltar el cos, a treure el màxim rendiment. Aprendre dels nens, i de les seva sinceritat i voluntat. Aprendre a que si avui no pot ser, serà demà. Buf. Com he aprés aquesta setmana... 12 hores que han donat per molt. Per correr, per fer rodet, per rodar amb els amics pels "corriols asfaltats", per corriolejar amb els amics, per pedalar amb els nens... com he aprés!! ! Finalment no he pogut posar-me el primer dorsal de l'any. Divendres van traurem l'ultim queixal del seny que me quedava, i no me vaig sentir amb ganes d'anar a l'Open de Quart (a més del malentès amb les incripcions)... però crec que ja he posat remei. Etiquetes: Run, Sortides btt, sortides carretera 0 comentaris Diari esportiu Publicat per Jordi Marina a les 19:35 Dues setmanes sense actualitzar el bloc, i de nou, moltes coses a explicar. Com deia a l'anterior entrada, i després d'un bon "gripasu" torno a l'activitat. Deixo de sortir a còrrer de matinada per fer-ho a migdia a la feina, i així evitar exposar-me al fred del matí. Dimarts va ser la primera prova; va ser al voltant de l'estany de Banyoles... dues voltes amb alguna apretada intermitja... bones sensacions, tot i que al final vaig notar els "excesos" anteriors. Dimecres havíem d'encetar les nocturnes de l'any. El fred i la pluja ens va fer tirar enrere... i com havia jugat un partit de paddel a migdia, amb els de la feina, vaig decidir donar-me un dia de descans. Dijous tocava carrera a peu... pensava fer-ho a migdia... però el problema de reservar aquest moment del dia és que es pot complicar la cosa i haver de fer campana... així que al arribar a casa decideixo modificar el previst, i fer la sessió de rodet planificada per l'endemà. Una hora i mitja, treballant una bona estona prop del llindar. I és dur!! ! Divendres, a l'hora de dinar, ara si, carrera a peu, pujant al Puig Clarà. Fang, molt fang, fan que la baixada es torni tècnica i divertida... gaudeixo molt. De fet, còrrer per la muntanya és el que m'agrada!! ! Dissabte, sortida teòricament tranqil·la amb el grup de carretera. Era la primer sortida planificada per sortir lliurement sense mirar el pols. Tot i això havia previst fer els ports al llindar... i com a la ruta prevista no hi havia ports, dons els repetxons. Això va provocar la reacció dels companys, pensant-se que "atacava", així que la sortida es va convertir en una veritable cursa!!! Divertit!! ! Diumenge les cames me feien mal. Havia quedat amb els del Club, per fer una sortida per la zona de Romanyà. Tot i que el ritme seria tranquil, decideixo quedar-me a casa i descansar. És el que te de bo ser el teu propi entrenador... pots modificar el pla com te doni la gana!!!! A la tarda, i veient el magnífic dia primaveral que es va quedar, vaig agafar la btt per donar una volta i estirar una mica les cames, i la veritat, me va anar molt be. Comencem setmana i com sempre descansant. Aprofito per passejar després de sopar, però ja començo a notar que alguna cosa no va be. Dimarts carrera a peu. Tant me va agradar la ruta que vaig fer per pujar al Puig Clarà, que decideixo repetir-la. Tot surt malament.... he agafat unes malles que me van molt grans i són incomodes; la cinta del pulsòmetre no esta ben ajustada i cau; no m'he posat manega llarga i tinc fred.... no se si la suma de tots els factors, o altres diferents, però quan porto uns 20 minuts el meu rendiment baixa.... no pot ser una "pajara", he menjant abans de sortir... igual deshidratació? En definitiva que finalitzo com puc la ruta, una estona corrent, i una altre caminant, i amb unes sensacions penoses. Dimecres els companys estan fotuts com per sortir en bici. Seguim sense encetar les nocturnes de l'any. Així que toca rodet... sessió suau amb bones sensacions, i més havent jugat un partit de paddel a migdia. Dijous va ser un dia dur a la feina. Volia desfogar-me una mica. Tornant de la feina me plantejo anar a buscar al taller la bici de carretera, donat que li estava fent el manteniment a l'eix de pedalier, i fer un parell de pujadetes a Sant Grau. A mig camí comença a ploure amb certa intensitat. Canvio de plans, necessito desfogar-me. Faré rodet... començo a rodar, i als 5 minuts, surt el freno de la roda d'inèrcia... s'ha desenganxat el feltre de la sabata... no puc fer res.... plou amb intensitat, així que ni a correr puc sortir.... Divendres, es va complicar el dia, tornant tard a casa. Havia de recollir les dues bicis que tenia al taller, així que, novament, jornada en blanc. Dissabte, i ara si, podria desfogar-me amb ganes. El grup dels dissabtes, havíem decidit pujar a St. Hilari per Sta. Coloma, baixar per Osor i Mas Llunes, amb les bicis de carretera. En principi seria una sortida tranqil·la, tot i que tenia intenció de fer els ports al llindar... en Lluís no va be i decideix tornar quan entràvem a Sta Coloma, i a partir d'aquí, comencem un ascens a ritme frenètic. Jo intento controlar el ritme, i pujar tal com havia previst... tot i això, no perdo a un dels companys.... l'altre ha sortit molt i molt ràpid. En un "pla", i al canviar de plat, se surt la cadena, i fa que perdi contacte amb el company.... col·loco la cadena i a seguir amb el meu ascens... al final l'he atrapat i tot. L'altre company, recula a buscar-nos... pensava que ens havia tret una minutada, però no, només han caigut un parell de minuts, cosa que m'esperona!! ! Baixada amb molt de fred cap a Anglès, trobant-nos un ciclista demanant ajuda.. ha sortit sense eines. El Mas Llunes "al llindar", on un dels companys es queda, i tornada rodadora fins a casa. 4 hores i mitja... no està malament!!! Quin mal de cames!!! ! Diumenge havia quedat per fer la inspecció del circuit de Quart de la propera cursa de l'Open btt. Estic cansat, però tinc ganes de pedalar... Ens acostem pel carril. Ha plogut molt la nit anterior i està molt i molt tou, el que vol dir, molt i molt dur de pedalar, i més si els companys maquen un ritme de 30 km/h, imagineu. El circuit ja estava marcat, així que podem seguir el recorregut sense gaires entrebancs i sense estar pendent del GPS, que la veritat, és un conyàs!!! El recorregut no és gens tècnic, però si dur... puja i baixes constants, per corriols nous. Com ha plogut tant, quedem xops de l'aigua que cau de la vegetació. Moltes patinades a les pedres i arrels m'obliguen a fer alguns petits trams a peu... alguna caiguda sense conseqüències físiques (moralment si que quedo tocat!!!) per una relliscada en una arrel. Al final fem els 30 quilometres del recorregut, rebentats com feia temps que no quedava, però amb un somriure d'orella a orella per lo be que m'ho he passat. La tornada pel carril ja ha sigut més dura. Cansats, amb gana, i amb un mal de cames impressionant. 64 km i quatre hores i mitja sobre la bici tenen la culpa. Així dons, finalitzo la setmana amb els deures fets, amb un gener amb les mateixes hores que l'any passat, tot i que he estat quasi una setmana parat. Comença febrer amb el primer objectiu de l'any a la vista. Tot i que m'ho prendré com un entrenament, potser ens posem un dorsal aviat. A veure com es dona la setmana. Per cert. Cada vegada més i més gent està a l'STRAVA.... això serà inseguible. S'estan lluint aquest de l'STRAVA amb les noves modificacions. Cada dia millor. Publicat per Jordi Marina a les 19:10 Aquests dies he estat malalt... be, recuperant-me de les conseqüències d'un fort refredat, que va acabar amb un episodi de forta febre, i amb un tractament amb antibiòtics posterior. Havia sentit que els antibiòtics te deixen KO. Jo crec, que no són els antibiòtics, si no que és la lluita que manté el teu cos amb els anticossos pels quals te donen l'antibiòtic. Així que a principis de setmana vaig estudiar que fer amb el meu pla d'entrenament ja que preveia estar tota la setmana sense activitat... la conclusió era fer una primera setmana suau de regeneració, de l'estil a les primeres setmanes del pla d'entrenament, i després tornar a la setmana anterior on ho vaig deixar. Com he dit vàries vegades, jo no me guanyo la vida amb això, i tampoc me jugo res... només vull estar be de forma, per gaudir el que faig. Així que divendres, tornant de treballar, i després d'una reunió complicada, necessitava desfogar-me una mica.... no volia sortir a fer exercici fora i passar fred, però necessitava cremar el que portava dintre. No se si coneixeu aquesta sensació? Tot i que encara prenia antibiòtics me sentia recuperat, tenia forces, així que me vaig posar un culot i un maiot, i a pedalar a la bici d'spining. Mitja horeta era el que m'havia proposat fer, i sobre tot no passar de certes pulsacions, però al final van sortir 40 minuts, que volia dir que estava millor del que me pensava. Veient que estava be, vaig decidir seguir pedalant indoor dissabte. Evidentment no podria seguir amb el que tenia previst fer, però al menys, si es que realment es perd alguna cosa en dies d'inactivitat, no perdria tant. Així que dissabte, després d'un bon esmorzar i una bona estona fent quatre coses per casa, torno a posar-me un culot i un maiot, i calco la sessió de divendres, tot i que l'allargo una mica més.... 50 minuts, amb molt benes sensacions, i el que és millor, amb un somriure d'orella a orella!! ! I diumenge, veient que estava força més recuperat, vaig seguir, refent la sessió de rodet que havia fet la setmana anterior, amb 1 hora i 10 minuts, amb estones treballant a la zona del llindar aeròbic... i és dur!! ! Així dons, i veient que la cosa no ha anat tant malament, reprenc els entrenaments a la setmana 11, que és just la que no he fet al estar malalt... seguim aprenent!! ! Pel fort refredat que m'ha esta acompanyant des de Nadal, vaig decidir estar-me uns dies sense fer esport fora de casa. Així que divendres vaig tirar de rodet... una hora i vint, començant a fe series de força. Dissabte vaig quedar amb els companys amb els que surto a córrer. Havíem de fer una tirada llarga... poder massa llarga per mi, encara. Així que al aixecar-me, i notar les cames adolorides per la sessió de rodet del dia abans, vaig decidir tornar-me al llit, i reservar-me per la sortida que faria amb els "nanus" a la tarda. Bona colla per ser una sortida d'imprevist Al final van sortir 17 km que van ser la delícia de tots ells, tot i que alguns demanen saltar a un nivell superior... Diumenge, en Pere, va planificar una ruta amb la bici de carretera de les que fan afició. "Corriols asfaltats v1", la va anomenar. Tot carreteres secundaries, sense cap cotxe, podent circular en paral·lel, sense amoinar-te pel transit. Alguna apretada va caure, acabant la ruta molt i molt content, pels temps fets en els pocs ports que vam fer, i per les condicions en que vaig acabar els més de 130 km i quasi 1.500 m de desnivell acumulat. Vam acabar l'any a Banyoles i el tornem a encetar a Banyoles Al vespre, el refredat va poder amb mi. La febre, durant la nit, me va deixar KO, i he hagut de començar un tractament amb antibiotics. Així que aquesta setmana toca descansar. Com alguns diuen, també és entrenar. A veure com responen les cames d'aquí uns dies quan comenci a pedalar de nou. Aprofitant, he aconseguit posar a punt els regals que me van portar els reis... ara només fa falta que ens entenguem, tot i que el que he provat, m'ha agradat molt. Estiraments, abdominals.... pas a pas.....daaaaale!!! ! Màquina infernal 3 (falta presentar la 2) Etiquetes: Entrenament gimnàs, Mainada, Sortides btt, sortides carretera 1 comentaris Després de la Rapha Festive 500, no volia saber res de la bici de carretera. Així que seguia entrenant corrent o sortint amb la bici de btt. He fet quatre sortides corrent. Dimecres 2 de gener, matinant molt, sortida rodadora d'una hora aproximadament. Dissabte 4 de gener, sortida de muntanya amb una bona colla, amb la intenció d'ensenyar els corriols que coneixem per la zona de Ridaura. Una hora i vint, amb desnivell mig, que es notava a les cames. Dimarts 7 de gener, de nou amb la rutina als matins, sortida rodadora amb apretadetes incloses. Ja podem donar-li una mica d'alegria al cor. Dijous 8. El fred, juntament amb el encostipat que porto des de fa dies, fa que me quedi al llit, i posposi la sortida a la nit... i a la nit, la gran petada... quan portava 4 quilòmetres, una sensació estranya, me fa parar... estic apajarat total!! ! I amb la btt he fet un parell de sortides d'aquelles divertides: Divendres 3 de gener, amb en Duran, vam fer uns quants puja i baixa per Ridaura, fins que la cadena d'ell va dir prou... llavors ens vam dedicar a seguir pujant i baixant, però controlant les forces... més de dues hores i mitja. Diumenge 5 de gener, vam sortir amb en Quim, en Dani, i en Toni per la zona del Puig d'Arques i mirar de recordar els corriols que coneixem d'aquella zona... Per cert, vàrem trobar a en Pipo i en Xavi Conchillo, i entre altres temes vàrem comentar la "tancada de l'STRAVA".... ja, ja, ja!!! Aprofito per comentar, que va ser una innocentada!!!! ja, ja, ja!! ! La resta dels dies, rodillo. Be, sessions indor amb la bici d'spining... ja començo a despertar el cor amb apretadetes de cinc minuts al 85%, i sues!!! ! Etiquetes: Quotidianitats, Run, Sortides btt 0 comentaris Etiquetes: sortides carretera 1 comentaris Publicat per Jordi Marina a les 18:56 Aquest any, i després que l'anterior no ho fes, he participat a la Cursa de St. Esteve de Llagostera. L'ambient és boníssim, amb quasi 1.000 participants, i el que és millor, amb un nivell molt diferent entre tots ells, amb l'únic objectiu en comú de passar-ho be. Escalfo tranquil·lament, i vaig per colocar-me a la sortida. El fet d'anar trobant-me gent coneguda, fa que quan sona el petard que dona la sortida estigui a darrera de tot, junt amb el meu amic Pere. No he pensat en cap objectiu, en quant a temps, així que m'havia plantejat la cursa com un entrenament més. Sortim, i acompanyo els primeres metres a en Pere, però veig que el faré anar malament, ja que penso que ha de fer la seva cursa, sense que ningú el pressioni, ni li marqui cap ritme.... Me sento be i avanço a molta gent. Atrapo a en Ramon... anem junts durant una estona... però me segueixo trobant molt be i me sobre les forces i marxo... avanço a en Josep... daaaaale!! ! Curiosament me trobo molt be (ja ho he dit, no?)... i això que porto 175 km a les cames amb la bici dels dos dies anteriors... Avanço a més gent, a més coneguts... a en Patrik a en Marc... Passo el km 5 i vaig molt be... trobo a en Jordi Valverde, daaaaale!! ! La pujada a Cal Ocell, se'm fa llarga, m'avança en Marc i en Patrik, i intento seguir-los aguantant be el ritme... ja queda menys... a en Marc l'he perdut i en Patrik m'ha agafat uns metres d'avantatge que miro de que no siguin més... Baixem cap a Can Cassoles, i atrapo a en Patrik.. ara no el deixo fins al final... entrant junts a meta... Bon temps, per mi, tot i que podia haver apretat una mica més al principi, però segur que no m'ho hagués passat tant be!! ! Etiquetes: Marxes - Curses, Run 0 comentaris Publicat per Jordi Marina a les 0:27 Si, m'acabo d'assabentar per un correu que m'han enviat... la popular aplicació pel ciclisme i el running, tanca per problemes econòmics. La falta de subscriptors premium, juntament amb les importants indemnitzacions als membres de la xarxa que han patit algun accident al intentar millorar el seu temps, i que han interposat accions legals contra l'aplicació, ha posat en "banca rota" el sistema economic en que es basava, no podent pagar ni la nòmina dels desenvolupadors, ni la llum dels servidors. S'ha creat una associació sense anim de lucre per intentar rescatar a l'empresa, però el forat de les indemnitzacions anteriorment esmentades és tant gran, que és totalment inviable, segons el representant de l'associació STRAVADICT. STRAVA tancarà les portes el proper 1 de gener, i no es tindrà accés a les dades, a partir del primer dia de l'any. STRAVADEP. Publicat per Jordi Marina a les 17:03 Veus!!! A la que me descuido, ja tinc una feinada per actualitzar el bloc. Dos setmanes per explicar un munt de sortides.... Com sempre, vam iniciar la setmana descansant... bon invent aquest!! ! A la feina, encara quedaven uns dies de vacances per fer, així que aprofito per agafar-los aquests dies i gaudir d'un dia de rodatge amb la bici de carretera, dimarts... bones sensacions, i notant poc a poc l'adaptació del meu cos a l'entrenament. Dimecres nocturna.... feia fred, així que vam fer el recorregut curt de l'Open BMW de fa un parell d'anys... pujada a la Ruira per anar escalfant, baixades pedregoses, corriols... autentica nit senglanera. Colla senglanera Dijous, amb el meu germà Manel, vam variar una mica el pla d'entrenament... vam agafar les raquetes de neu. Vam pujar fins a Núria, per gaudir una estona de neu, i possar-nos al dia de les nostres coses. Tot suma. Viatge llampec a Madrid, i encara cansat de la tornada, diumenge a les 8 del matí, i amb -1º (en aquest cas de fred), enfilem un bon grup cap a Banyoles. -1º i mira quina cara de felicitat!!! Cracks!!! ! Els del Club Ciclista Banyoles, organitzen una pedalada per recaptar fons per la Marató de TV3, i com tenim bons amics per allà... al final vam veure una xifra maca al comptaquilòmetres... els primers 100 de la temporada!! ! Pirineus nevats, Mare de Deu del Monts al fons, i l'estany A tot això finalitzo una setmana amb molt bones sensacions, i el que és millor, passant-m'ho be sobre la bici. Nova setmana, ja la setena, d'aquesta nova etapa d'entrenaments, i de nou, un altre dilluns de descans per assimilar el treball de la setmana anterior. Dimarts carrera a peu a la nit... 1 horeta i un parell d'apretades per recordar-li al cor el que és arribar a les 170-175 pulsacions. Dimecres nocturna... faci el temps que faci, dimecres s'ha de treure a passejar la btt.. corriols per Ridaura, pujada pel Suroli, que per cert, estan canviant les torres de la MAT. Corriols cap a Romanyà... apretadeta, notant que puc aguantar més estona una bona potencia a les cames... recuperació al Mirador de les Mirandes, i baixada a tota llet cap a casa, que fa fred!! ! Nit màgica!!! Aviat no us escapareu!!! ! Dijous plou... dons al mal temps... rodillo. Be, rodet no, spining... vaig comprar una bici d'spining de segona ma, i se li ha de treure el suc... una hora i quart, amb ritme ascendent, amb cinc apretadetes maques. Divendres sessió triple.... al matí, intento sortir a córrer una horeta, però el fort vent quasi me tira a terra. Penso a refugiar-me a bosc, però intueixo que el perill pot ser pitjor, així que amb 6 quilòmetres a les cames... cap a casa!! ! A la tarda, amb en Guillem Canadell, fem uns petits ajustos a la bici de carretera, donat que tenia molèsties als genolls... de pas, recullo els Maxxis Ardent que li havia demanat a en Pere (Radikal Bikes Llagostera), i els vaig anar provar pels corriols de Ridaura. I a la nit, nocturna fi de temporada amb el Club al Rocatal... arribo fos!!! ! Dissabte decideixo descansar, tot i que hauria de sortir a córrer una tirada llarga... però el cos me diu que descansi. Diumenge MOBIAT. Com cada any el Motorclub els Cremats, organitza una trobada a Cadiretes, per tal d'esmorzar, pujar el pesebre i recaptar fons per la Marató de TV3, i la gent necessitada.... aquest any tenia la disjuntiva de si pujar a peu (corrent), o en bici... finalment decideixo pujar en bici... i la veritat, vaig encertar de ple... al final, una sortida que prometia ser avorridota, va resultar ser molt i molt entretinguda... amb una pujada a Cadiretes, ràpida, amb piques constants, bon rotllo. I una tornada espectacular, amb pujada al Montclar inclosa. Poca gent te una foto com aquesta.... Be... ja tornem a ser a Nadal. Moment per descansar, per veure a la família, per fer coses diferents. També és moment per trobar a faltar als sers estimats. M'enrecordo molts d'aquell sopar de nadal a les faldes del meu avi, tot i que era molt i molt petit. O d'aquells moments, amb la meva avia, quan me cridava per escurar l'olla on havia preparat la pasta dels canelons. També me venen a la ment moments amb altres familiars i amics, que, malauradament, ja no seran amb nosaltres un Nadal més... però tot i això, els records que venen a la meva ment són bons, i me fan esbossar un somriure que me fa pensar que el Nadal, tot i no ser creient, val molt la pena!! ! Bona Nadal a tots!!!! Ah!!! I pedals, i gambades!! ! Etiquetes: Nocturna, Run, Sortides btt, sortides carretera 1 comentaris Exactament aquests :-) ONTI - CAUDET 3/9/17

curate

{"ca": 0.9542963020149772, "pt": 0.015286034123369104, "es": 0.014321006716590751, "it": 0.0025476723538948504, "fr": 0.006600787462363931, "sr": 0.0003088087701690728, "de": 0.000772021925422682, "en": 0.0032810931830463985, "pl": 0.0004632131552536092, "nl": 0.00034740986644020693, "id": 0.0006176175403381456, "et": 0.001158032888134023}

http://arreplegatsbtt.blogspot.com/

acn_ca_20201011_0_117785

Denunciat el responsable d'un bar de Sarrià proper a dues escoles on es servia alcohol a menors i es consumien drogues El 2016 ja es va fer una intervenció policial al mateix establiment ACN Barcelona.-Denunciat el responsable d'un bar del barri de Sarrià de Barcelona proper a dues escoles on es servia alcohol a menors i es consumien drogues. Es tracta d’un dispositiu conjunt entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona. L'any 2016 ja es va fer una intervenció policial en aquest establiment amb el balanç d'un detingut per tràfic de substàncies estupefaents i diverses denúncies per tinença de drogues i tolerància al consum. En l’operatiu d’aquest divendres s’ha denunciat al propietari del local per tolerància al consum d’alcohol per part de menors, per temes de salubritat i per tolerància al consum de drogues. I també s’han denunciat 15 persones per tinença o consum de substàncies estupefaents, deu de les quals menors. Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi conjuntament amb agents de la Guàrdia Urbana aquest divendres a la tarda han dut a terme una entrada en un bar al barri de Sarrià de Barcelona, on presumptament es servien begudes alcohòliques a menors, es traficava amb drogues i se’n tolerava el consum a l’interior del local. A mitjans de gener els agents de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria de Sarrià van rebre diverses informacions relacionades amb l’activitat que s’estava produint en un bar del barri a tocar de dos centres escolars segons les quals s’hi estaria venent alcohol a menors, hi hauria un tràfic habitual de substàncies estupefaents i que se n’estaria tolerant el consum entre els clients del local, una part dels quals també menors. Segons aquestes informacions el responsable, cambrers i alguns clients de l’establiment, a banda de proporcionar alcohol a qualsevol persona que en demanés sense tenir en compte la prohibició de servir-ne a menors d’edat, toleraven també el consum de drogues d’abús. Aquesta dinàmica de risc per als menors es produïa de manera reiterada en diverses franges del dia tot i que era el divendres a la tarda, coincidint amb l’inici del cap de setmana, quan la situació tenia el seu punt àlgid ja que el bar estava ple de joves, una part dels quals menors d’edat. Donat el risc evident que aquestes pràctiques il·lícites representaven per als menors, els agents de la comissaria de Sarrià van fer tasques discretes de comprovació de la realitat del bar investigat i van constatar que les informacions rebudes s’ajustaven plenament a les dinàmiques que hi van observar. El dispositiu que s’ha realitzat avui a la tarda conjuntament amb agents de la Guàrdia Urbana ha començat a les 18 hores. S’ha denunciat al propietari del local per tolerància al consum d’alcohol per part de menors, per qüestions relatives a la salubritat i per tolerància al consum de drogues. A més també s’han denunciat 15 persones per tinença o consum de substàncies estupefaents, deu de les quals menors. Els menors s’han traslladat a comissaria a l’espera que els vinguin a recollir els seus pares.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.acn.cat/text/item/denunciat-el-responsable-d-un-bar-de-sarria-proper-a-dues-escoles-on-es-servia-alcohol-a-menors-i-es-consumien-drogues

racoforumsanon_ca_20220809_1_148694

procés valencià republicàL’Alcoià fa Pàtria valenciana21 de gener de 2021 ANNA Deixa un comentari Edita L’Alcoià, com a metàfora del que ha de ser un país lluitant per la sua llibertat. L’Alcoià com a metàfora de tradició de lluita, organització social republicana. L’Alcoià com a metàfora de l’enorme potencial imparable de les comarques centrals i del sud del País Valencià. L’Alcoià com a victòria del valencià front l’espanyol imperial. L’Alcoià com a metàfora del poble treballador valencià contra la burocràcia provinciana que assumeix la condició colonial. L’Alcoià com a metàfora de la via societària i econòmica altra que la via oligopolística de la metròpoli espanyola, que malda per a exportar la Nova Planta al que creu que són els seus Feus. L’Alcoià com a grandesa de la humilitat digna i ufana contra la supèrbia i la covardia; la mesquinesa i l’odi ètnic de la burocràcia del seu estat contra la nostra Terra, que serà Lliure. Tot això pot simbolitzar un club de futbol que ha posat al lloc que pertoca el que ha de ser l’esport: un expressió de la psicologia d’una Gent (aquella Gens), d’una Cultura, d’una Llengua i d’una Agrupació Col·lectiva de Voluntats que Ens Fa Creure En Nosaltres Mateixos. Ahir l’Alcoià va fer el millor discurs del que ha de ser enguany el 2021. AHIR L’ALCOIÀ VA FER PÀTRIA VALENCIANA!! ! Com a alcoià m'alegra que una entitat centenària com la Unión Alcoyana continue en marxa, però no ens fem palles amb ells, eh? Val a dir que sovint fan servir el valencià en la publicitat, però no els convertim en el que no són. De fet, conec bona cosa els seus amos i no són precisament valencianistes. Ai, quina falta que ens faria un Compromís de dreta... No ho era el partit d'en Francesc de Paula Burguera, ACS? Bé, en realitat parlaríem de la Unió Democràtica del País Valencià, que malauradament va durar molt poc. Tots ells se'n van anar cap a casa després de no haver obtingut representació a Madrid en les primeres eleccions després de la dictadura. Hi van traure un 3% del vot (si no recorde malament), la qual cosa no estava gens malament. No sé quines expectatives tenien exactament, perquè era un bon punt de partida. Pel que fa a Burguera, el PNPV (o no sé si la formació anterior que anava dins de la UCD) pretenia ser un partit nacionalista valencià transversal, però el cas és que posteriorment es va integrar en el món de la UPV (BLOC). A mi em pareix bé perquè era l'única manera de fer país, però es va deixar orfe l'espai dretà.Recentment, l'aparició de Demòcrates Valencians (socis del PDCAT i PNB) ens feia tindre una esperança que podria ser una realitat el que jo anomene un Compromís de dreta, però malauradament no ha reeixit la cosa. Vorem com van en les pròximes eleccions. Especialment en les municipals. I, de fet, el Bloc, continua sent la bèstia negra fins i tot a Compromís, en molts aspectes. De fet, com saps, en algunes poblacions valencianes a Compromís els diuen "els del Bloc". Aquest és un fenomen curiós, perquè tot i que teòricament és el sector més transversal del valencianisme, la gent els identifica amb l'extrema esquerra, en molts casos. Simplement, i això m'entristeix molt, per aquest inculcat menyspreu valencià a la intel·lectualitat, que identifica cultura amb extrema esquerra.Malauradament el PP de Rus (fora de la capital) i el de Rita Barberà (a la capital) es van apoderar del "valencianisme" i el van buidar de tot sentiment nacional. No sé si una solució seria que Compromís es descontaminés una miqueta dels "iniciatius"... I, de fet, el Bloc, continua sent la bèstia negra fins i tot a Compromís, en molts aspectes.En quin sentit?De fet, com saps, en algunes poblacions valencianes a Compromís els diuen "els del Bloc".Sí, però perquè a les comarques valencianoparlants, on el BLOC sempre havia tingut militància i representació institucional, Compromís no deixa de ser el BLOC amb un altre nom. A les principals zones urbanes o a les comarques castellanoparlants ja és una altra cosa.Jo, personalment, m'estime més que la gent associe el BLOC amb Compromís, que creguen que a València ciutat un partit nacionalista valencià és la força més votada. Aquest és un fenomen curiós, perquè tot i que teòricament és el sector més transversal del valencianisme, la gent els identifica amb l'extrema esquerra, en molts casos. Simplement, i això m'entristeix molt, per aquest inculcat menyspreu valencià a la intel·lectualitat, que identifica cultura amb extrema esquerra.Sí, però per la meua experiència (directa, familiars pròxims meus, sense anar-hi més lluny), això ho diu gent de dretes i espanyolista. Al contrari, en alguns llocs (Alcoi, per exemple) molta gent esquerrana considera el BLOC com uns capellanets, gent de dretes, etc.Malauradament el PP de Rus (fora de la capital) i el de Rita Barberà (a la capital) es van apoderar del "valencianisme" i el van buidar de tot sentiment nacional. Jo crec que això ha canviat moltíssim gràcies a Compromís, eh? Fixa't el gran percentatge de vot que té Compromís (fregant el 30%) en algunes comarques valencianes i també en la capital i àrea metropolitana. Compromís ha trencat clarament eixe valencianisme de pa sucat amb oli del PP de Camps.No sé si una solució seria que Compromís es descontaminés una miqueta dels "iniciatius"... De moment, el que suma és la marca Compromís. Per separat, tots perdrien (tot i que el BLOC és el partit amb més base social). L'alternativa més viable és que els valencianistes facen sentir la seua veu dins de la coalició. Ja n'hi ha prou de ser tractats com el parent alcohòlic de família d'ordre que l'amaguen en un casament perquè no el vegen els convidats. Sí, però per la meua experiència (directa, familiars pròxims meus, sense anar-hi més lluny), això ho diu gent de dretes i espanyolista. [que és extrema esquerra]Hi ha un sector del "carlisme" valencià, els potencials "burgueristes" que reclamaves més amunt, que també ho diuen. Ho he viscut a la meva família. Aquests són els que el PP ha "desvalencianitzat".Per altra banda, Al contrari, en alguns llocs (Alcoi, per exemple) molta gent esquerrana considera el BLOC com uns capellanets, gent de dretes, etc.També ho he vist, i tristament ha afectat pactes de govern d'alguna alcaldia on fa més calor que a Alcoi... Hi ha un sector del "carlisme" valencià, els potencials "burgueristes" que reclamaves més amunt, que també ho diuen. Ho he viscut a la meva família. Aquests són els que el PP ha "desvalencianitzat".Sí, això és cert. Però és normal. Com els convergents que durant els anys 80 i 90 veien els d'ERC com el dimoni. Per exemple, recorde Durán y Lérida satanitzant l'ERC del tripartit. Un missatge clarament adreçat a la seua parròquia.També ho he vist, i tristament ha afectat pactes de govern d'alguna alcaldia on fa més calor que a Alcoi...Si et referixes a Pego no em val l'excusa, que al remat els sociates hi han pactat amb els cunyats. Salut! Si et referixes a Pego no em val l'excusa, que al remat els sociates hi han pactat amb els cunyats. És l'exemple més clar de l'odi que genera el Bloc entre els "d'esquerres" per considerar-los massa "capelleta", com tu dius. S'estimen més pactar amb els cunyats que no amb "els del Bloc" pel fet de considerar-los massa superbs (o sigui, intel·lectuals"). I mira que tenen Nadal a les Corts... Precisament per això ho deia. Que no s'hi val a dir que no pactes amb el BLOC (Compromís) per ser poc esquerrà i finalment fas govern amb un partit espanyolista de dreta. Des de fora, em fa la sensació que hi ha raó urbanístiques de pes que expliquen eixe pacte. Nadal ha pegat molta canya als socialistes amb les macrourbanitzacions programades al poble (té collons que encara hi hagen projectes així ). I hi ha una maror de fons entre PSPV-PSOE i Bloc a Pego de fa molts anys. Pensa que fins i tot les dues grans càbiles enfrontadíssimes de Moros i Cristians representen la mora al Bloc i la cristiana al PSPV-PSOE. És una vila amb una sociologia molt característica, certament amb una "intel·lectualitat" un pèl elitista que radicalitza la situació. I el pacte contra natura PSPV-Cunyats és el súmmum de la vergonya, efectivament, però reflecteix això que t'explicava...

curate

{"ca": 0.9686419753086419, "en": 0.0049382716049382715, "fr": 0.0001234567901234568, "es": 0.006666666666666667, "it": 0.011234567901234569, "pt": 0.007654320987654321, "ro": 0.0007407407407407407}

mc4_ca_20230418_1_705731

Bossa esmorzar personalitzada · Ref. marieta – Neus Oliver botiga de complements de disseny personalitzats

curate

{"ca": 1.0}

http://neusoliver.net/botiga/bosses-esmorzar-personalitzades/bossa-esmorzar-%C2%B7-ref-gfjyf/

cawac_ca_20200528_8_55180

La Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Iniesta, ha refermat avui el compromís de la ciutat per ser una ciutat saludable”. Durant la jornada del grup Healthy Cities de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que s’ha reunit avui a la ciutat d’Izmir (Turquia), Iniesta ha destacat el treball de Barcelona en la promoció de la salut i la seva integracio “en totes les polítiques municipals”. En aquest sentit, ha destacat que l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, en el qual s’integra la Delegació de Salut, “és un gran espai dedicat a promoure, formular i aplicar polítiques per fer front als grans reptes socials”. “Això és molt important, perquè el nostre objectiu és esdevenir una ciutat saludable. Iniesta ha recordat la feina que s’impulsa des de la delegació per a recollir informació de cada districte a l’hora de desenvolupar iniciatives a nivell de la ciutat, i també en cadascun dels barris que la composen “per poder-nos centrar en les seves necessitats concretes”, i ha citat l’Informe Anual de Salut aixi com l’Enquesta de Salut de Barcelona, que du a terme l’Agencia de Salut Publica de Barcelona, “Gràcies a tota aquesta informació podem desenvolupar programes específics per als grups de població”, ha afegit. Iniesta ha exposat els principals programes que es duen a terme a la ciutat i als 10 districtes i ha posat com a exemple els programes poblacionals preferents destinats a lluita contra la obesitat infantil, contra les drogodependències especialment en el cas dels joves , l’adquisicio d’habits saludables en els adultsi la lluita contra l’aïllament de la gent gran. El grup Healthy Cities de l’OMS-Europa dóna suport als 53 Estats Membres de la Regió Europea de l’OMS en el desenvolupament i el manteniment de les seves polítiques nacionals de salut, sistemes de salut i programes de salut pública; de treball per identificar, prevenir i superar les amenaces potencials per a la salut, anticipant els reptes del futur, i la promoció de la salut pública. El seu treball és un intercanvi de dues vies: recopilació dels millors experts dels socis clau en institucions nacionals i internacionals, i anàlisi de dades i els resultats de la investigació per proposar intervencions basades en proves de salut pública. Això permet a l’OMS / Europa per informar i assessorar els països sobre les maneres més eficaces per millorar la salut de les seves poblacions.

curate

{"ca": 1.0}

http://premsa.bcn.cat/2013/09/20/cristina-iniesta-defensa-que-la-salut-ha-destar-present-a-totes-les-politiques-municipals-davant-de-loms-a-turquia/

macocu_ca_20230731_4_314123

Esteu aquí El primer premi TRESC, organitzat per primera vegada per la Comunitat de Cultura, va tenir lloc en un acte a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona i va repassar l’obra i la discografia de Sisa. Es va lliurar en el marc del festival Grec 2022, dins del qual es celebrà el concert Malalts del cel, el 20 de juliol al Teatre Grec de Barcelona. Coral 6 Punts i Veus La Coral 6 Punts i Veus és un cor de cambra original d’ONCE Catalunya, integrat per cantaires cecs i amb discapacitat visual. El grup neix amb la intenció de fomentar el cant coral entre afiliats i afiliades i, després de les seves primeres aparicions públiques, aspira a seguir creixent. El seu nom vincula el sistema Braille amb el doble sentit de la paraula “veus” (com a verb i com a substantiu). El primer assaig es va fer a l’Aula de Música del CRE, el 12 de setembre del 2019. La primera cançó que es va ensenyar i aprendre va ser l’havanera “Jo sé”. Es va començar a assajar un repertori molt variat, tocant diverses branques del món coral, des dels clàssics fins al gospel, passant per balades romàntiques i musicals. El debut de 6 Punts i Veus va ser el 22 de maig del 2022, a una trobada coral en el marc de la Festa Major de Nou Barris. A més de tres cants comuns per als grups participants, el repertori de 6 Punts i Veus va ser: “Rosa de bardissa”, “El pla de l’Empordà”, “Siyahamba” i “Amapola”. El dia d’aquell històric debut van cantar 14 persones: com a baixos, Xavier Heras, Jordi Nicolau, Félix Cantón i Manel Colet. Com a tenors, Pedro Gutiérrez i Xavi Durán. Com a contralts, Gabi de Nicolai, Cristina Castellanos, Julia García i Núria Badia. Com a sopranos, Susi Garzón, Marina Herranz, Alba Haro i Ana Gámiz. Totes dirigides per Sílvia Planagumà. De cara al curs vinent, 6 Punts i Veus vol fer també un cicle de música pop-rock. Ha estat convidada a ciutats de França, Alemanya, Grècia i Albània. Per tant, continua aquest projecte que estimula el treball en equip i dona eines d’aprenentatge per a una activitat amb projecció social.

curate

{"es": 0.004952947003467063, "ca": 0.9207528479445269, "pt": 0.07429420505200594}

macocu_ca_20230731_8_124756

Milagros Qui sóc? Hola! Em dic Milagros, sóc una noia nouvinguda a Barcelona des del meu país. Em considero una jove atractiva de cos cura i dedicació al meu benestar, a més dels meus encants i habilitats socials, cosa que em converteixen en l'acompanyant ideal per als esdeveniments socials. Podràs lluir una jove encantada d'anar del teu braç fent-te que siguis l'enveja dels cavallers. A la intimitat em considero apassionada i carregada d'erotisme perquè la nostra cita sigui inoblidable. Estic segura que quan em coneguis voldràs estar amb mi més d'una vegada, i estic segura també que faré totes aquestes vegades siguin diferents per evitar que caiguem a la monotonia. Estic en un departament privat i m'encanta dispensar als meus acompanyants aquesta discreció. Disponible 24 hores, per bé que per l'atenció que mereixes t'agraeixo un marge de cortesia anterior. Si vols que em desplaci al teu hotel, un apartament per hores o al teu domicili, truca'm i parlem de cost dels meus serveis.

curate

{"it": 0.008130081300813009, "jv": 0.008130081300813009, "eo": 0.00508130081300813, "pt": 0.07113821138211382, "ca": 0.907520325203252}

mc4_ca_20230418_5_128707

GRIFONI BARCELONA: d’octubre 2011 Formació Fiorentina: Boruc , Cassani , Gamberini, Natali, Pasqual, Kharja, Montolivo, Lazzari, Romulo (Munari), Gilardino i Jovetic (Silva). En un partit que s'havia de lluitar contra la tradició, ja que des de l'any 1977 que no es guanyava un partit visitant el camp de la Fiorentina, el Genoa tenia una bona ocasió ja que els viola estaven una mica tocats, la Fiorentina feia cinc partits que no coneixia la victòria, i els rossoblù veniem de guanyar la Roma. http://youtu.be/xpfxwjcZMRc Juventus 2 - Genoa 2 El Genoa va començar el partit una mica fred i poc concentrat. I en només sis minuts, la Juventus va marcar el primer gol. Calia remuntar i calia jugar a per totes. I així va ser. Al minut 31, un gran centre de Merkel va ser rematat de cap pel gran capità Marco Rossi. Un golàs esplèndid, d'aquells per emmarcar. La Juventus va contraatacar, però gràcies a Frey, el resultat va acabar amb igualtat a la mitja part, tot i les grans ocasions de Mesto, per desfer-lo.La segona part es va iniciar amb nous atacs de la Juventus, però novament Frey estava imbatible. Tot i així, al minut 12, Matri feia el seu segon gol particular i el segon del seu equip. Novament calia reaccionar. Malesani, va apostar per una estratègia ofensiva. Va seure a Jankovic i va posar a Caracciolo. La Juventus va voler buscar el tercer, alhora que la seva defensa estava molt be posicionada. Volien rematar el partit, però el Genoa va començar a jugar en bloc i fer front als bianconeri. Els canvis de Malesani van donar bons resultats. Els tres jugadors que van sortir a la gespa a la segona part, van ser els protagonistes del gol de l'empat. Jorquera xuta des de mig camp, Kucka l'agafa i centra i Caracciolo és el que remata. Un bon gol, que significava l'empat. Amb l'empat, els rossoblù es van anar amunt i van buscar el tercer. Jorquera en una falta, rebutjada espectacularment pel porter de la Juventus, i Caracciolo, en un tret al pal, van estar a punt de fer una victòria històrica. En resum, el Genoa aquesta vegada si que va saber estar en el partit. Va plantar cara al líder i el va remuntar dues vegades. Si el partit hagués durat uns minuts més, segur que fan el tercer! Avui era un partit que s'havia de guanyar. Veníem de dues derrotes consecutives i aquest partit a casa contra el Lecce, un equip, en teoria, més inferior, i emportar-se els tres punts era vital per començar a enlairar-se. Però el Genoa no ha tingut el nivell de joc dels primers partits. El d'avui ha estat un equip desdibuixat, intentant aconseguir el triomf amb més empenta que idees i que xocava una i altra vegada contra un equip que s'ha tancat bé i que ha estat impossible fer-li un gol. El joc del Lecce, molt defensiu i després de l'expulsió de Kaladze per part del desastrós àrbitre Gava, enlloc d'atacar, encara s'han tancat més. A pocs minuts del final, Jorquera i Jankovic han tingut bones oportunitats, però cap s'ha materialitzat.Pel que fa a l'afició, un ambient molt caldejat eMarasi, primer es va encoratjar durant els 90 minuts, però al final del partit, xiulets generalitzats per a tot l'equip, vist el pèssim resultat. Abans del partit, destacar les pancartes en homenatge a Marco Rossi i també en solidaritat amb els treballadors de l'empresa naval Ficantieri. La il·lusió que ens havia generat el Genoa a l'inici del campionat, a poc a poc es va apagant, tenint en compte els darrers resultats, on s'ha vist un equip que deambula per la gespa sense idees concretes...Tot i així, confiem en remontar! Forza Genoa! ! Parma 3 - Genoa 0Els rossoblù han fet un partit per oblidar. O potser per recorda i apendre dels errors. Els primers 20 minuts han estat d'un clar domini local. Després el Genoa ha despertat i ha tingut un parell de bones ocasions, però al minut 28, Giovinco ha marcat el primer gol del Parma. El Genoa ha reaccionat i ha contra-atacat, però no ha tingut sort. A tres minuts del final, l'àrbitre ha xiulat penal inexistent a favor del Parma. Giovinco ha marcat el segon i ha deixat enfonsat els rossoblù. A la segon part, s'ha repetit l'esquema de la primera. El Parma, molt còmode pel resultat ha jugat molt bé, i el Genoa, mica en mica, anava tenint ocasions. Al minut 5, l'estocada final. Morrone ha fet el tercer i ha deixat el partit molt sentenciat. A partir d'aquí, els minuts han anat passant. El Genoa ha tingut bones ocasions, però mai ha acabat de definir. Poca fortuna. En el darrer minut del descompte, penal a favor del Genoa, que ha marcat Rodrigo Palacio, incrementant així els seus gols. Ja en porta 5. Malgrat el gol, el resultat s'ha maquillat una mica. Jorquera també s'ha destacat en el partit. l Parma clar vencedor. Uns 500 tifosi genoans han acompanyat l'equip en la seva visita a l'estadi Ennio Tardini, tot i que podien haver estat molt més, conseqüència de la política de la tessera dei tifoso.

curate

{"ca": 0.9773294509151415, "fr": 0.012895174708818636, "it": 0.005199667221297837, "pt": 0.004575707154742097}

http://grifonibarcelona.blogspot.com/2011/10/

cawac_ca_20200528_5_94871

Perdonau-me la duplicitat del títol. I també el pas de les essències a la banalitat però hi ha una raó que em justifica: ho vull fer senzill i llegible. A més, pens que si han mobilitzat caçadors i terceres edats perquè facin claca i de passada alliçonar-los sobre les bondats del TIL, convendria que els ho posàs fàcil i deixar fer mèrits a aquests egregis simpatitzants perquè puguin disparar l'adrenalina en forma de comentaris cibernètics. També convé fer-ho mengívol, vista la capacitat cognitiva dels diputats del PP -uns per defecte de fàbrica, altres obtusionats en croades esperpèntiques-, a ses senyories. Comencem per una cosa que per a mi és més inintel·ligible que el misteri de la Santíssima Trinitat per Sant Agustí. No entenc com és que, especialment des de la dreta – sigui real, amb sigles; sigui la sociològica- s'obstinin tant a parlar malament de la política, a dir que la política és bruta, més bruta que un pal de galliner i, en canvi, ells els agradaria tot el dia balancejar-s'hi. O el que és pitjor, estar-s'hi al davall mentre els ragi, entre algun esquitx de merda clara o seca, uns bons dividends o una bona posició social. Com és que la consideren tan bruta, tan execrable i ells no en volen sortir mai? Seguint amb aquest raonament. ¿Com és que diuen que els camisetes verdes fan política i que això hauria de ser tan execrable que només pensar-ho hauria de fer revenir més mals que les fatídiques plagues d'Egipte i en canvi, ells, acudeixen i aplaudeixen les plataformes educatives que estan a favor del TIL? Siguem honestos, si creuen que la política – els afers de la res pública- no han d'entrar en el món educatiu, per què ells hi acudeixen? Que hi feia n'Aguiló diumenge a l'Auditòrium. Ítem més, ja que els hem esmentat, com és que conviden les organitzacions polítiques afins – caçadors, tercera edat- per explicar el TIL, si el TIL no és una qüestió política? Si fos així, si el TIL fos tan immaculat com diuen allò que farien seria convocar la comunitat educativa -per tant no es faria des de les agrupacions locals (política) del PP- i vendrien especialistes reconeguts, amb arguments sòlids i irrefutables i explicarien les bondats del TIL i convencerien la majoria dels assistents. Tal liberals com són, com és que volen posar un impost al sol? No diuen els castissos que “el sol sale para todos”. Per què han de gravar la claror del sol que jo vulgui aprofitar en forma d'energia fotovoltaica? Per què jo he de pagar per recollir aquesta energia i en canvi els turistes -diuen que carreguen piles fent-ho- no han de pagar per prendre el sol? No hem de ser tots iguals? On és el liberalisme que tant prediquen? Finalment, avui, mentre escric aquests papers ho faig immers en una depressió. Avui he estat a classe un seguidor fidel de Bauzá. I que consti que no he fet política, sinó que he hagut d'esforçar-me per ensenyar allò que deien els nostres padrins. No estic deprimit per posar-me de banda del President, ho estic perquè els alumnes de la meva classe mengen a tothora. No, no és un problema de sobre pes, ni que embruten el terra. Senzillament mengen, no berenen, ni dinen, ni sopen, com ho feien els nostres padrins. No crec, sincerament, senyor Bauzá que el TIL ho millori. Les meves percepcions van per un altre cantó. Passaria perquè també els que s'estableixin aquí aprenguessin la llengua dels nostres padrins. Seria tan feliç si això passava. Només ha de trobar la manera, sr. President, perquè el miracle s'obri. I ara fins i tot ho té malament amb les jerarquies eclesiàstiques illenques. Potser comenci,- ei, és un suggeriment- potenciant la llengua dels padrins, que sigui present a tots els funcionaris, fins i tot als secretaris d'ajuntament. Seria la seva humil contribució, ara que ve Tot Sants, d'honorar-los. Rafel Crespí

curate

{"ca": 0.984832357637041, "oc": 0.011974454497072911, "cs": 0.0031931878658861094}

http://normalitzacio.cat/imprimir/imprimir.php?s=t&n=14005

mc4_ca_20230418_9_469812

 Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus Ehrwald Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Descompte a Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus Florentin-Wehner-Weg 12 u. 12a, Ehrwald, Ehrwald, Àustria, 6632 - Excel·lent ubicació - Veure al mapa Més informació sobre Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Ehrwald, no busqui més enllà de Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Ehrwald. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions per a minusvàl.lids, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, habitació familiar. Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus té 6 habitacions, totes amoblades amb gust per tal d'oferir comforts com calefacció, balcó/terrassa, telèfon, despertador, TV satèl•lit/cable. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses camp de golf (a 3 km), piscina coberta, esquí, pistes de tennis, equitació, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Ehrwald. Cal que informeu el Ferienwohnungen Jägerheim & Jägerhaus de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.

curate

{"ca": 0.9576271186440678, "de": 0.0423728813559322}

https://www.agoda.com/ca-es/ferienwohnungen-jagerheim-jagerhaus/hotel/ehrwald-at.html

macocu_ca_20230731_7_41204

Plantejar-se la pròpia tradició oral i la forma de transmetre-la i comparar-la amb la realitat dels infants de d'altres indrets. Utilitzar el llenguatge oral, musical i visual i plàstic com a mitjà de comunicació fonamental del projecte i apropar-se al coneixement d’altres realitats lingüístiques.

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_10_219676

Un atractiu viatge a un món i un temps perduts El Teatre Nacional ha tingut fins ara bon ull en la recuperació de textos de la dramatúrgia catalana desclassificats pel temps i les modes. I amb Rei i senyor (inèdita des de la seva estrena el 1918) torna a encertar-la, en descobrir-nos la riquesa literària i la claredat expositiva de Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 - Barcelona, 1952) en un drama rural que se'ns ofereix amb tot l'arcaisme d'una posada en escena absolutament naturalista. El TNC ens convida a posar el nas dins de la casa pairal dels Reixac per assistir a la confrontació entre el model feudal d'entendre les relacions humanes i socials -que representen l'amo Andreu i el seu germà Ventura- i els nous aires de llibertat que reivindiquen el dret de l'individu a escollir la seva vida -que representa el fill Narcís-. Aquesta confrontació és conseqüència d'una història d'amor que l'autoritarisme del pare, ofès perquè el nuvi fa costat als camperols que demanen preus justos, considera com un desafiament a la seva posició i als principis de la casa. La paraula de l'autor fa de bon escoltar i Pere Riera ha fet una bona feina per eliminar digressions innecessàries, tot i que podria haver fet servir un pèl més les tisores. El director, Toni Casares, aprofundeix en les expressions més dramàtiques dels personatges: la desesperació de la filla Remei, que no vol el casament imposat; l'angoixa d'una mare incapaç d'enfrontar-se amb el marit; la radicalitat de l'oncle Ventura, i el desconcert i la revolta de Narcís, que torna d'una estada a l'estranger amb una visió humanista del món. Lluís Soler, Sara Espígul, Quimet Pla, Roser Camí i Pep Cruz com a caps de cartell, i amb menys mesura, Carles Romero serveixen les emocions del drama amb una gran força interior que fa d'allò més atractiu aquest viatge a un temps i un món perduts. Un viatge moblat amb una escenografia poderosa en què fins i tot els conills són de debò i amb un gran i poètic final.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.arabalears.cat/premium/cultura/atractiu-viatge-mon-temps-perduts_0_668933153.html

cawac_ca_20200528_2_155238

Actualitat La nova exposició temporal: Palau Oller, polièdric Diverses iniciatives revisen i posen d'actualitat les seves propostes de disseny El proper diumenge dia 25 d'abril a dos quarts d'una del migdia s'inaugura la nova exposició temporal, que revisa la figura de Josep Palau Oller, pare de Josep Palau i Fabre. "La present exposició respon, doncs, a la voluntat del fill de vindicar al seu pare en les seves diverses ocupacions: la il•lustració, el disseny de teixits, de joguines, de petits objectes decoratius i, finalment, de mobles, així com també les seves facetes de botiguer, pintor i col•leccionista. L’exposició està dividida en tres grans espais temàtics, que corresponen a tres plantes de la Fundació Palau. Els teixits i la moda , Joguines per a un poeta i El fabricant d’andròmines , ocupen la planta baixa; Les botigues i el disseny de mobles , la primera; i, finalment, El pintor i els seus amics s’ha instal•lat a la segona planta, fent-t’ho coincidir amb la pròpia col•lecció de Palau i Fabre. El projecte també ha volgut incidir en el món de la producció industrial i en el de la creació i s’han establert col•laboracions amb empreses dedicades a moda com és el cas de Gratacós i Isabel de Pedro , que han inclòs a les seves col•leccions del 2011, respectivament, teixits i vestits amb estampats creats per Palau Oller. Per la seva banda, l’escenògrafa i dissenyadora de vestuari Mariaelena Roqué ha creat una peça per a l’exposició també prenent com a punt de partida els dibuixos tèxtils de Palau Oller. D’aquesta forma, al cap de gairebé cent anys, l’obra d’un dissenyador mig oblidat torna a tenir vida i a ser perfectament vigent."

curate

{"ca": 1.0}

http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ca/actualitat/fitxa.html?title=Lanovaexposiciótemporal:PalauOller,polièdric&html=10382.html

cawac_ca_20200528_5_54206

L’Ajuntament de la Ràpita va aprovar en l’últim ple les ordenances fiscals per al 2011. En la línia de la resta d’ajuntaments el consistori ha congelat els impostos i les taxes municipals i en el cas de la taxa de recollida d’escombraries aplicarà una rebaixa del 20%. “Ho podem fer perquè per posar els contenidors [...] La víctima de l’atracament, Estela Calduch, de 25 anys, va ser enterrada aquest dimarts a les set del vespre a la mateixa població Unes 150 persones es van concentrar aquest dimarts al migdia davant l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita per condemnar la mort de la treballadora del Banc Santander i veïna de la població [...] El Consell Comarcal del Montsià rebrà aquest any del Departament d’Acció Social i Ciutadania 1.127.831,98 euros per desenvolupar programes d’atenció social. Aquest import respon als convenis entre la Generalitat i els ens locals per coordinar i col·laborar en la prestació i finançament dels serveis socials. Així ho recull el contracte programa en matèria de serveis socials [...] Els municipis de les Terres de l’Ebre rebran una inversió global de més de 23 milions d’euros a través del PUOSC 2011, aprovat ahir. En el llistat d’ inversions facilitat a aquesta emissora,no n’apareix cap referida a Santa Bàrbara El Pla Únic d’Obres i [...]

curate

{"ca": 1.0}

http://laplanaradio.cat/categoria/montsia/divers-montsia/page/38/

crawling-populars_ca_20200525_46_44169

El nou vídeo de les Blackpink té 100 milions de visualitzacions en dos dies i guanya l'autor de "Gangnam Style" Pàgina 5 de 12 Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

curate

{"ca": 1.0}

: /324/internet/tema/internet/?p=5

cawac_ca_20200528_0_192966

Les estadístiques agràries s'elaboren en el marc del programa comunitari d'enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries que realitzen tots els estats de la Unió Europea, per tal de tenir informació actualitzada i comparable dels seus estats membres, amb la finalitat de ser utilitzades com a element bàsic a l'hora de dissenyar la política agrària comuna. Aquest programa estableix que es porti a terme un cens agrari cada deu anys i enquestes per mostreig en els períodes intercensals. Per al cicle que s'inicia amb el Cens agrari 2009 s'estableixen dues enquestes de caràcter triennal, el 2013 i el 2016. Les característiques que s'investiguen es refereixen a la dimensió de les explotacions, règim de tinença, mètodes de reg, usos del sòl, ramaderia, instal·lacions per a l'emmagatzematge i mà d'obra. Fins al Cens agrari 1999 els censos, de caràcter exhaustiu, investiguen les explotacions amb una superfície mínima de 0,1 ha o un nombre mínim d'animals. En el Cens agrari 2009 les explotacions objecte d'estudi han de tenir una superfície agrària útil (SAU) mínima d'1 ha o un mínim de superfície d'uns determinats conreus intensius o un nombre mínim d'animals. Aquests canvis en la metodologia limiten la comparació de les dades del Cens agrari 2009 amb les dels censos anteriors. D'altra banda, les Enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries, de caràcter mostral, compleixen uns criteris de mínims de les explotacions investigades semblants als del Cens agrari 2009. Amb la finalitat de facilitar l'estudi de l'evolució de les dades, l'Idescat ha produït un conjunt de taules amb dades del Cens agrari 1999 adaptades a l'univers que estudia el Cens agrari 2009. En els censos, fins a l'any 1999, el qüestionari estatal incorporava un full addicional mitjançant el qual es recollia informació d'interès per al sector agrari català. És una operació estadística a gran escala realitzada periòdicament, que té com a objectiu recollir, elaborar i difondre informació que permeti conèixer l'estructura del sector agrari amb referència a un moment determinat, seguir l'evolució estructural de les explotacions agràries i obtenir un marc o directori d'explotacions que serveixi per a la realització de dissenys mostrals d'enquestes agràries sectorials. Cens agrari 1982 El marc legal per a la realització d'aquest Cens el constitueixen la Llei de 8 de juliol de 1957 sobre formació de censos econòmics, el Reial decret 607/1982, de 5 de març, que disposa la formació del cens i l'Ordre del Ministeri d'Economia i Comerç, de 23 de juny de 1982, sobre normes d'organització i funcionament. L'àmbit geogràfic inclou el conjunt de tots els municipis de Catalunya. Respecte a l'àmbit temporal, la informació censal fa referència a l'any agrícola 1981–1982, és a dir, a la campanya de sembra compresa entre l'1 d'octubre de 1981 i el 30 de setembre de 1982, llevat d'algunes característiques com les referents a ramaderia i a maquinària de propietat exclusiva de l'explotació, per a les quals la data de referència és el dia de l'entrevista. Pel que fa a l'àmbit poblacional la població investigada comprèn totes les explotacions agràries existents a Catalunya a 30 de setembre de 1982, sigui quina sigui la persona física o jurídica (pública o privada) que actuï com a empresària i la destinació donada a la producció agrària. Aquestes explotacions han de tenir una superfície mínima de 0,1 ha o bé un nombre mínim d'animals. Cens agrari 1989 El Cens de 1989 ha estat realitzat per l'Idescat amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. El Cens agrari de 1989 té els següents objectius bàsics: obtenir informació sobre l'estructura agrària per tal de poder estudiar la situació actual i l'evolució respecte de censos anteriors, en especial el realitzat l'any 1982, complir la normativa legal fixada per la Unió Europea i atendre altres requeriments internacionals d'informació estadística del sector agrari i establir un marc o directori que serveixi per a la realització de dissenys mostrals d'enquestes agràries sectorials. El període decennal d'elaboració del Cens, establert com a norma general en la Llei de censos de 1957, va ser modificat en el Cens agrari de 1989 per imperatiu legal de la CEE, la qual va establir en el Reglament núm. 571/88 l'obligació de tots els seus membres d'efectuar-lo entre l'1 de desembre de 1988 i l'1 de març de 1991. L'àmbit geogràfic inclou el conjunt de tots els municipis de Catalunya. L'àmbit temporal es refereix a l'any agrícola 1988–1989, que recull la campanya compresa entre l'1 d'octubre de 1988 i el 30 de setembre de 1989, llevat d'algunes característiques com les referents a ramaderia i a maquinària de propietat exclusiva de l'explotació, per a les quals la data de referència era el dia de l'entrevista. Pel que fa a l'àmbit poblacional, el Cens comprèn totes les explotacions agràries existents a Catalunya a 30 de setembre de 1989, sigui quina sigui la persona física o jurídica que actuï com a titular i la destinació donada a la producció agrària. Aquestes explotacions han de tenir una superfície mínima de 0,1 ha o bé un nombre mínim d'animals. Cens agrari 1999 A Catalunya, igual que el Cens agrari 1989, ha estat realitzat per l'Idescat amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Els objectius del Cens agrari 1999 coincideixen amb els de 1989. Respecte a l'àmbit geogràfic la investigació s'estén a tots els municipis de Catalunya. La informació censal es refereix a l'any de posada en cultiu corresponent a la collita de 1999, és a dir, la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre de 1998 i el 30 de setembre de 1999, tret de la ramaderia i la maquinària de propietat exclusiva de l'explotació, per a les quals la data de referència és el dia de l'entrevista. La població investigada comprèn les explotacions agràries existents a Catalunya el 30 de setembre de 1999, sigui quina sigui la persona física o jurídica que actuï com a titular i la destinació que es doni a la producció agrària. Aquestes explotacions han de tenir una superfície mínima de 0,1 ha (excepte si només tenen xampinyó o altres fongs) o bé un nombre mínim d'animals. Cens agrari 2009 El Cens agrari 2009 ha estat realitzat per l' INE en tot l'àmbit estatal, i a Catalunya ha comptat amb la col·laboració de l'Idescat i del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, segons els convenis de col·laboració corresponents. Un element característic d'aquest cens ha estat la substitució de l'operació censal tradicional per un sistema integrat de cens, enquesta i aprofitament de registres administratius, a la vegada que es diversificaven els mètodes de recollida de la informació, que podia ser: postal, Internet, telefònic o entrevista personal. La informació recollida s'estructura en dos mòduls diferenciats: un mòdul principal, per a totes les explotacions, que recull les dades bàsiques que permeten donar continuïtat a les sèries d'anys anteriors, i un altre mòdul complementari destinat únicament a una mostra d'explotacions, per tal de recollir dades sobre mètodes de producció, reg, elements paisatgístics, activitats complementàries de les explotacions, o d'altres de més específiques de les explotacions amb terres o amb bestiar. Com a novetat, aquest cens introdueix noves variables relatives a la diversificació creixent de l'activitat agrària, les seves conseqüències per al medi ambient i la qualitat i innocuïtat dels aliments. El coneixement d'aquestes noves variables ha de servir per donar suport a les polítiques de desenvolupament agrari i rural de la Unió Europea. Aquest cens investiga les explotacions agràries existents a Catalunya el 30 de setembre del 2009, sigui quina sigui la persona física o jurídica que actuï com a titular i la destinació que es doni a la producció agrària. L'àmbit geogràfic inclou el conjunt de tots els municipis de Catalunya, i pel que fa a l'àmbit temporal, es recull la informació referida a l'any agrícola 2009, és a dir la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre del 2008 i el 30 de setembre del 2009, tret de la ramaderia, que té com a data de referència el 30 de setembre del 2009, i per a les mesures de desenvolupament rural en què el període de referència és de tres anys (de l'1 de gener del 2007 al 31 de desembre del 2009). Pel que fa a l'àmbit poblacional, augmenta el llindar de superfície a partir del qual una explotació s'inclou dins la població objecte d'estudi, que ha de tenir un mínim d'1 ha de superfície agrària útil (SAU) o un mínim de superfície d'uns determinats conreus intensius o un nombre mínim d'animals. En conseqüència, queden excloses les explotacions que únicament tenen superfície forestal. Pel que fa a la informació referida a l'àmbit municipal, cal assenyalar que per a aquells municipis que tenen menys de quatre explotacions, la informació que es difon es limita a les dues taules més generals; a la resta de taules s'hi presenta el símbol ".." per tal de preservar-ne el secret estadístic. També, i com a conseqüència de la metodologia d'adscripció de les explotacions a un municipi, poden aparèixer algunes de les característiques de superfícies i/o animals pertanyents a una explotació, adscrites a municipis on no correspondria (vegeu Adscripció de l'explotació ). Per tal de fer comparables les dades d'aquest cens amb les de 1999, s'ha fet una adaptació de l'arxiu del Cens de 1999 a la població estudiada el 2009, i se'n presenten unes taules bàsiques. Als censos de 1982 i 1989 no s'inclou cap explotació amb una superfície inferior a 0,1 hectàrees, a excepció de les exclusivament ramaderes. Al Cens de 1999 s'hi inclouen, també, les explotacions que sols tenen xampinyó o altres bolets o fongs, encara que la seva superfície no arribi a 0,1 hectàrees. Al Cens del 2009, les explotacions han de complir algun dels criteris següents: tenir un mínim d'1 ha de SAU, o 0,2 ha de SAU dedicades a hortalisses i flors i plantes ornamentals a l'aire lliure o amb protecció baixa o fruiters de regadiu (inclosos els cítrics) o planters o hivernacles, o 0,1 ha de SAU dedicades a hortalisses en hivernacle o flors i plantes ornamentals en hivernacle, o 0,5 ha de SAU dedicades a tabac o llúpol o cotó, o una o més unitats ramaderes (URs) i una producció estàndard total (PET) igual o superior a 0,75 unitats de dimensió europea (UDE) Conreus associats Al Cens de 1982 els conreus associats i els no associats es recollien en quadres diferents del qüestionari. En el quadre de conreus associats, s'hi agrupaven els conreus per grans grups sense especificar-ne la proporció que corresponia a cadascun, de manera que no es podien diferenciar les superfícies. D'altra banda, l'associació d'herbacis amb espècies arbòries forestals s'incloïa en el quadre corresponent a terres llaurades (TL). Als censos de 1989, 1999 i 2009 s'estima la superfície que correspon a cadascun dels conreus que formen l'associació i s'inclou a l'apartat de conreus herbacis o llenyosos que correspongui. Tanmateix, hi ha un quadre específic de grans grups per als diferents tipus d'associació. Patates Al Cens de 1982 les patates conreades en conreu hortícola s'incloïen dins l'apartat "Hortalisses en conreu hortícola". Als censos de 1989, 1999 i 2009 s'inclouen en un sol epígraf tant les patates conreades en terreny de conreu com les que ho són en conreu hortícola. Hortes familiars Al Cens de 1982 no es diferenciaven en un quadre específic del qüestionari. Als censos de 1989, 1999 i 2009 les hortes familiars s'inclouen dins l'apartat d'herbacis corresponent a TLs. En el quadre que desglossa els diferents conreus herbacis, no s'hi inclouen. Es recullen, en canvi, en un quadre específic per a les hortes familiars. Conreus llenyosos en plantació regular Al Cens de 1982 eren enumerats successivament sense fer-ne subgrups en un apartat general per a "Altres". Als censos de 1989 i 1999 s'agrupen segons el seu origen climàtic i per a cada un dels grups hi ha l'apartat "Altres". Conreus llenyosos en disseminat Al Cens de 1982 es recollien a banda en nombre d'arbres i no en hectàrees. Als censos de 1989, 1999 i 2009 es consideren i es tracten de la mateixa manera que els conreus associats. Pastures Al Cens de 1982 els erms i matolls que havien proporcionat algun aprofitament ramader no es consideraven com a superfícies utilitzades per a pastures. Així doncs, no es comptabilitzaven com a SAU. Als censos de 1989, 1999 i 2009 qualsevol tipus de pastura queda inclòs dins de la SAU, fins i tot les superfícies d'erm i matoll sobre les quals s'hagi realitzat el més petit aprofitament ramader. Unitats ramaderes Als censos de 1982 i 1989 el coeficient per convertir les vaques braves de 24 mesos i més a URs era de 0,5, el dels equins 0,6 i el de les conilles mares de 0,015. Als censos de 1999 i 2009 aquests coeficients són de 0,8 per a les vaques braves de 24 mesos i més, 0,8 per als equins i 0,02 per a les conilles mares. Altres avirams Al Cens de 1982 comprenia galls dindis, ànecs, coloms, guatlles, oques, pintades, faisans i perdius criades en captivitat. Al Cens de 1989 aquest epígraf incloïa també les pintades. Al Cens de 1999 comprèn coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat, sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El darrer Cens del 2009 comprèn totes les aus no incloses en els epígrafs gallines ponedores o pollastres de carn. Personalitat jurídica Als censos de 1982 i 1999 es diferencien les societats agràries de transformació (SAT) amb una personalitat jurídica pròpia. Als censos de 1989 i 2009 les SAT estan incloses dins l'epígraf "Altres condicions jurídiques". Unitat de treball any (UTA) Al Cens de 1982, per al treball familiar 1 UTA equival a 300 jornades completes o més i per a l'assalariat 275. Al Cens de 1989, 1 UTA equival a 275 jornades completes o més. Als censos de 1999 i 2009, 1 UTA equival a 228 jornades completes o més. Cònjuge del titular de l'explotació Als censos de 1982 i 2009 no hi apareix aquest concepte; els cònjuges dels titulars estan inclosos en els ajuts familiars. Als censos de 1989 i 1999 els cònjuges dels titulars es diferencien dels altres familiars. Altres familiars que realitzin treballs per a l'explotació Als censos de 1982 i 2009 els ajuts familiars inclouen els cònjuges dels titulars. Als censos de 1989 i 1999 els altres familiars no inclouen els cònjuges dels titulars. Dimensió econòmica d'una explotació Al Cens de 1982 contribueixen a l'MBT d'una explotació tots els conreus i ramaderia, així com les terres no llaurades amb excepció de l'apartat "altres" (erms, eres, etc). Una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és de 1.000 ecus, que equival aproximadament a 601 euros. Als censos de 1989, 1999 i 2009 només es tenen en compte, per al càlcul del marge brut d'una explotació, les seves característiques ramaderes i les superfícies que constitueixen la SAU, i no es considera la superfície de cap tipus d'espècie arbòria forestal. El 1989, una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és de 1.200 ecus, que equival aproximadament a 960 euros. Al Cens de 1999 una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és també de 1.200 ecus, però equivalen aproximadament a 1.205 euros. Al Cens del 2009 es modifica el terme i la forma de calcular els coeficients per mesurar les característiques econòmiques d'una explotació, la nova unitat de mesura passa a ser la producció estàndard (PE). La dimensió econòmica d'una explotació es determinarà doncs en funció de la seva PET i s'expressarà en euros. Aquestes modificacions fan que no siguin directament comparables les dades econòmiques que apareixen a les taules del 2009, amb les dels censos anteriors. Orientació tecnicoeconòmica (OTE) Les tipologies de les OTEs en els censos és semblant, tant en la seva estructura general com en la determinació de les explotacions que han de pertànyer a cada classe. Hi ha, però, lleugeres variacions en la denominació i el codi de les classes, i també, per a algunes de les classes, matisacions en les relacions logicoaritmètiques que les defineixen. Tot i així, la diferència més important surt, igual que amb el marge brut total, del diferent tracte que es dóna a les explotacions que tenen alguna superfície forestal comercial, perquè aquesta no contribueix al marge brut dels censos de 1989 i de 1999 i, per tant, modifica, per a aquestes explotacions, la proporció relativa dels diferents marges bruts de conreus i ramats respecte del marge brut total. El mateix passa al Cens del 2009, amb algunes variacions en els càlculs que determinen l'assignació de les explotacions a les diferents OTEs, segons la nova unitat de PET. La Unió Europea establia en el Reglament 70/66 del Consell de les Comunitats Europees, per a tots els seus estats membres, l'obligació d'elaborar enquestes sobre l'estructura de les explotacions que permetessin obtenir informació objectiva i comparable sobre la situació de l'agricultura en els diferents països, element important per a l'orientació de la política agrària comunitària. D'acord amb el programa d'enquestes i per tal de mesurar l'evolució de les explotacions agràries en els períodes intercensals, es porten a terme enquestes per mostreig. Per al període 1989–1997 s'han realitzat els anys 1993, 1995 i 1997. Per al període 1999–2007 en els anys 2003, 2005 i 2007. I per al període vigent està previst que les enquestes passin a tenir caràcter triennal, els anys 2013 i 2016. Amb aquesta finalitat es va establir la necessitat de mantenir una mostra fixa (panel) que fes el seguiment de les explotacions seleccionades i investigades al llarg d'un període. A partir del panel dissenyat i mitjançant unes regles de filiació, es podia assignar una probabilitat de selecció a les explotacions aparegudes després del Cens agrari corresponent. Això ha permès la concepció d'un disseny en una sola etapa, amb estratificació de les explotacions, segons la seva orientació tecnicoeconòmica (OTE) i dimensió, i estimadors d'expansió simple. D'aquesta manera, la mostra de l'Enquesta de 1997 ha estat formada per les explotacions censades el 1989, que varen ser seleccionades l'any 1993 i actualitzades el 1995, amb l'exclusió d'aquelles explotacions que varen anar deixant l'activitat agrícola o ramadera al llarg del període intercensal, i la incorporació d'explotacions "filles", sorgides a partir de superfície o instal·lacions ramaderes fixes, provinents d'unitats de la mostra de referència. La dimensió de la mostra en els anys successius de les enquestes ha evolucionat de 3.636 explotacions l'any 1993 a 3.537 explotacions el 1995, per acabar amb 3.382 explotacions a l'Enquesta de 1997. Per al nou període d'enquestes, que actualitza les dades del Cens de 1999, la mostra seleccionada ha estat de 3.614 explotacions per a l'any 2003, 3.527 per a l'any 2005 i 3.468 per a l'Enquesta 2007. Un cop duta a terme l'operació de recollida de les enquestes seleccionades per cada un dels anys establerts, s'ha procedit a l'elevació de les dades, per tal d'obtenir xifres sobre el total de la població estudiada, representativa per a l'àmbit del total de Catalunya. La investigació s'estén a tot l'àmbit de Catalunya. El període al qual fa referència cada una de les enquestes correspon a l'any agrari de l'any en què es realitza, és a dir, la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre de l'any anterior i el 30 de setembre de l'any de l'operació, tret de la ramaderia, que té sempre com a data de referència el dia de l'entrevista. La població objecte d'estudi, que dóna lloc al panel dissenyat per a les enquestes, és definida pels criteris següents: totes les explotacions agrícoles que en el Cens agrari tenien almenys 1 ha de SAU; totes les explotacions agrícoles que en el Cens agrari tenien almenys 0,2 ha de SAU dedicades a hortalisses i flors, conreus d'hivernacle, fruiters de regadiu o planters; les explotacions agràries que tinguessin en el Cens agrari una UR o més, amb un marge brut total (MBT) igual o superior a 0,75 UDEs. Aquests tres criteris són independents, és a dir, n'hi ha d'haver almenys un perquè es consideri que l'explotació pertany a la població objecte d'estudi. Les explotacions netament forestals s'exclouen de l'Enquesta si no acompleixen les condicions abans esmentades, ja que l'Enquesta es refereix a explotacions pròpiament agràries. No obstant això, quan l'explotació investigada tenia alguna massa forestal quedava recollida en el qüestionari. Només 88.450 de les 113.578 explotacions censades l'any 1989 complien els criteris de selecció i van entrar dins l'àmbit poblacional de les enquestes del període. Mentre que per al nou període encetat amb el Cens de 1999, del total de les 77.839 explotacions censades, han estat 67.224 les que han complert els tres criteris de selecció i constitueixen l'univers de referència de les tres enquestes que l'actualitzaran. Aquest fet s'ha de tenir en compte en comparar les taules de les enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries i les del Cens agrari corresponent. La informació, tant dels censos agraris com de l'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries, es recull en cinc grans grups: agricultura, ramaderia, maquinària, mà d'obra agrària a les explotacions, i dimensió econòmica i orientació tecnicoeconòmica. La informació referent a la maquinària sols es recull en els censos de 1989 i 1999 i en les enquestes de 1995 i del 2005. Unitat de caràcter agrari (conjunt de terres i/o bestiar), sota una gestió única, situada en un emplaçament geogràfic determinat, i que utilitza els mateixos mitjans de producció (maquinària i mà d'obra). Com a casos especials, es consideren com una sola explotació sempre que hi hagi una gestió única: una explotació que hagi estat repartida a nom de diverses persones per raons fiscals o altres, dues o més explotacions que constituïen anteriorment explotacions independents i que s'hagin integrat sota la direcció d'un sol titular, finques o parcel·les situades en diferents termes municipals pròxims, que exploti un mateix titular, amb els mateixos mitjans de producció. Se censen, en l'explotació que correspongui, les terres utilitzades anteriorment amb finalitats agràries i que, continuant amb vocació agrària, no han estat explotades durant el període de referència censal. Així mateix, s'hi recullen les terres no llaurades fins i tot en el cas que el seu únic aprofitament sigui la caça (vedat de caça). S'hi inclouen també les explotacions ramaderes, les explotacions agrícoles d'instituts d'investigació, comunitats religioses, escoles, etc. Se censen les explotacions on, encara que no es dugui a terme activitat agrícola o ramadera productiva, es rebi subvenció de la Unió Europea pel fet de mantenir la terra en bones condicions agrícoles i mediambientals. Se censen igualment les pastures i superfícies comunals d'ajuntaments i comunitats de veïns. No es consideren explotacions agràries: els picadors, les quadres i els terrenys utilitzats per a l'exercici dels cavalls de curses, les gosseres, els comerços d'animals, escorxadors i altres (sense cria), les explotacions d'animals de tir o treball, si la unitat no es dedica a la seva cria, els parcs zoològics, les almàixeres d'animals per a la pelleteria i la repoblació cinegètica i d'espècies com gossos, gats, aus ornamentals, etc. Tampoc s'hi consideren els terrenys parcel·lats que en el dia de l'entrevista estiguin urbanitzats o s'hi estiguin iniciant treballs d'urbanització, ni les empreses de serveis agraris. A partir del 2009, tampoc se censen les explotacions exclusivament forestals, però si una explotació agrària te alguna superfície forestal, aquesta es recull en el qüestionari. Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma del nombre d'explotacions pot ser igual al total o més gran, ja que una mateixa explotació pot aparèixer en més d'una columna. Es consideren els següents tipus: explotació agrària amb terres explotació agrària sense terres Explotació agrària amb terres Fins al Cens de 1999, l'explotació agrària amb terres era aquella on la superfície total, en una o diverses parcel·les encara que no fossin contigües, era igual o superior a 0,1 ha. A diferència dels censos de 1982 i 1989, al de 1999 s'hi incloïen també les explotacions que sols tenien xampinyó o altres bolets o fongs encara que la seva superfície no arribés a 0,1 ha. Al Cens del 2009, la superfície de les explotacions amb terres ve definida pels nous criteris de mínims: 1 ha de SAU, o 0,2 ha d'hortalisses o flors a l'aire lliure o fruiters de regadiu o planters o hivernacles, o 0,1 ha d'hortalisses o flors en hivernacle, o 0,5 ha de tabac o llúpol o cotó. Explotació agrària sense terres És la que disposa exclusivament de bestiar. Fins al 1999, aquelles que tenien en total un o més caps de ramat boví; dos o més caps entre ramat cavallí, mular o asiní; sis o més caps entre ramat oví o cabrum; dos o més caps de ramat porcí; cinquanta o més aus entre gallines, galls dindis, ànecs, oques, pintades, coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat; trenta o més conilles mares; deu o més ruscos. Aquest ramat pot trobar-se en zones rurals o urbanes. Al Cens del 2009 els mínims per a una explotació ramadera són: tenir una o més URs i una PET igual o superior a 0,75 UDEs. Adscripció de l'explotació Una explotació agrària es considera, a efectes censals, situada en el municipi on es troba la major part de les terres o, en cas de dubte, on radiqui l'edifici únic o principal de l'explotació. Les explotacions agràries sense terres es consideren adscrites al municipi en què el titular tingui declarat el seu bestiar o, a falta de declaració, en el municipi on radiquin les instal·lacions ramaderes. Titular de l'explotació Es designa com a titular de l'explotació la persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autonomia, assumeix el risc econòmic d'una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l'explotació. L'explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc). Personalitat jurídica del titular Les diferents categories de personalitat o de condició jurídica que es consideren són les següents: persona física persona jurídica Persona física El titular es considera persona física quan és una persona individual o un grup de persones individuals (germans, cohereus, etc.) que exploten en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explotació dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, a efectes d'identificació només se'n fa constar una d'acord amb els següents criteris de preferència: 1. La persona que dirigeixi l'explotació o tingui una major participació en la gestió. 2. La persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques. 3. La més gran d'edat. Persona jurídica Són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions d'interès públic reconegudes per la llei i les associacions d'interès particular (privades), siguin civils, mercantils o industrials, a les quals la llei concedeix personalitat pròpia, independentment de la de cada un dels seus associats. A efectes censals es tenen en compte les següents: societat mercantil entitat pública cooperativa de producció societat agrària de transformació (SAT) una altra condició jurídica Societat mercantil Agrupació de persones el contracte de societat de les quals està documentat en escriptura pública i aquesta escriptura està inscrita en el Registre Mercantil. Les societats es classifiquen en societat anònima, de responsabilitat limitada, col·lectiva i comanditària. Entitat pública Entitat que té com a titular alguna de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local). Cooperativa de producció Agrupació que, sotmetent-se als principis i disposicions de la Llei general de cooperatives i a les seves normes de desenvolupament, es dedica a l'obtenció de productes agraris en règim d'empresa en comú. Societat agrària de transformació (SAT) Societat civil que té com a finalitat la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, i que està degudament inscrita en el registre corresponent. El 2009, igual que el 1989, les SAT estan incloses dins d'altres condicions jurídiques. Un altra condició jurídica Qualsevol altra persona jurídica no classificada en els apartats anteriors: comunitat de béns (CB), societat civil (SC o SCP), o comunitat religiosa que tinguin a càrrec seu una explotació agrària. Als Censos del 2009 i 1989 també hi són incloses les SAT. Cap de l'explotació Persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l'explotació agrària. El cap de l'explotació coincideix generalment amb el titular. En cas de no coincidir, s'especifica si és un membre de la família del titular o una altra persona assalariada. Cada explotació, física o jurídica té un únic cap d'explotació. Formació agrària del cap de l'explotació La formació del cap d'explotació es pot basar en l'experiència exclusivament pràctica, la formació professional agrària de 1r o 2n grau, la formació universitària agrària, o una altra formació o cursos d'especialització agraris. Cursos de perfeccionament del cap de l'explotació Es consideren els cursos de perfeccionament rebuts en els darrers dotze mesos per a l'adquisició o millora de nous coneixements. Règim de tinença de la terra Forma jurídica sota la qual actua el titular en les explotacions agràries amb terres. Una mateixa explotació pot estar constituïda per terres sota diferents formes de tinença: terres en propietat terres en arrendament terres en parceria terres sota altres règims de tinença Terres en propietat Terres sobre les quals el titular té dret de propietat, amb títol escrit o sense i les que han estat explotades pacíficament i ininterrompudament pel titular com a mínim durant trenta anys, sense pagament de renda. També s'inclouen en aquest grup les terres en usdefruit. No s'inclouen en aquest grup ni en l'explotació les terres propietat del titular cedides a tercers. En les explotacions on el titular és una comunitat municipal o veïnal, no formen part d'aquesta les terres que, en la campanya de referència, han estat donades en sorts o en arrendament. Terres en arrendament Terres el titular de les quals gaudeix dels aprofitaments d'aquestes mitjançant el pagament d'un cànon o renda, independentment dels resultats de l'explotació, ja sigui en metàl·lic, en espècie o en totes dues coses alhora. Terres en parceria Terres propietat d'una tercera persona, cedides temporalment al parcer a canvi del pagament d'un tant per cent del producte obtingut o el seu equivalent en efectiu. La quantia del pagament depèn de les condicions locals, el tipus d'empresa i l'aportació del propietari. Terres sota altres règims de tinença Terres no incloses en cap dels règims anteriors: les explotades per cessió gratuïta, en fideïcomís, en litigi, en precari, en censos, en emprius, en règim comunal donades en sorts o arrendament. Parcel·la o vedat rodó Extensió de terra que està sota un sol límit, és a dir, vorejada de terreny, edificis o aigües que no pertanyin a l'explotació. Superfície total Superfície constituïda per la superfície de totes les parcel·les que la integren, independentment de quin sigui el règim de tinença. S'exclouen les superfícies propietat del titular però cedides a terceres persones. S'exclouen les àrees ocupades per xampinyons, bolets i altres fongs cultivats en soterranis, grutes o altres edificacions adaptades. Les superfícies de les terres i els conreus s'expressen en hectàrees (ha) i, en alguns casos particulars, en àrees. Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma de les superfícies haurà de coincidir amb el total. Es donen petites diferències en sumar per files o per columnes les superfícies d'una taula. Això és degut a l'arrodoniment de les àrees en passar-les a hectàrees, un cop efectuada l'agregació de les dades individuals que es van recollir en el qüestionari expressades en hectàrees i àrees. En algun cas el zero expressa una superfície superior a 0 i inferior a 0,5 hectàrees. Superfície agrícola utilitzada (SAU) Conjunt de la superfície de les TLs i les terres per a pastures permanents. Les TLs comprenen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades a conreus llenyosos. Terres de secà i de regadiu Les TLs i les terres per a pastures permanents es classifiquen en: terres de secà terres de regadiu Terres de secà Terres que, durant el període de referència del Cens, no han rebut més aigua que la de la pluja. Terres de regadiu Terres que, durant el període de referència del Cens, han rebut aigua per mitjà d'un procediment establert per l'home, sense tenir en compte la durada o la quantitat dels regs, fins i tot si van ser de forma eventual. Els guarets s'han inclòs, en tots els casos, en els conreus herbacis de secà, mentre que les hortes familiars s'han inclòs en els conreus herbacis de regadiu. Aprofitament de la terra La superfície total de cada explotació agrària amb terres es classifica en tres grans grups, segons el seu aprofitament: TLs, terres per a pastures permanents i altres terres. Les terres corresponents als dos primers grups es poden classificar també en terres de secà i de regadiu. En tots aquests grups s'inclouen tant la superfície de conreu pur com la part proporcional en cas de conreus associats i el conreu principal en cas de conreus successius. Conreus associats Conreus que coexisteixen intercalats sobre una mateixa parcel·la o terreny de cultiu en el curs de la campanya agrícola, durant tot o part del cicle vegetatiu i els productes dels quals es recullen per separat. En aquests conreus la superfície s'assigna proporcionalment a l'ús del sòl, per a cadascun dels conreus que formen l'associació. No es considera conreu associat la barreja de cereals o conreus mixtos, els productes dels quals no es recullen per separat i que es consideren conreu únic. Conreus successius Conreus que se succeeixen en una mateixa superfície en el decurs de la campanya agrícola i es recullen per separat. En aquests conreus la superfície total s'adjudica al conreu principal, considerant com a tal el de major valor de producció i, si no hi ha diferència sensible, el que hagi ocupat el sòl la major part del temps. Terres llaurades Terres que reben assistència cultural sigui quin sigui el seu aprofitament i la data en què s'hagi fet dins de l'any agrícola. Aquesta assistència cultural és la que s'efectua amb aixada, arada, rascle, etc. No entren dins d'aquesta categoria les tasques d'estendre adob, passar rodet, etc., practicades a les prades permanents. Es consideren els següents tipus de conreus en les TLs: conreus herbacis conreus llenyosos Conreus herbacis Plantes la part aèria de les quals té consistència herbàcia. En aquest epígraf s'inclouen també les superfícies ocupades per guarets i hortes familiars. Es consideren els següents tipus de conreus herbacis: cereals per a gra lleguminoses per a gra patata conreus industrials conreus farratgers hortalisses flors i plantes ornamentals llavors i plàntules destinades a la venda altres conreus herbacis guarets hortes familiars Cereals per a gra Cereals que tenen com a destinació principal el consum humà o animal del gra format i sec. També s'hi inclouen les barreges de cereals com, per exemple, el mestall (barreja de blat i sègol). Se n'exclouen els cereals recol·lectats per a consum en verd, ja que aquests tenen la consideració de conreus farratgers. S'hi inclouen els dedicats a la producció de llavor i també els destinats a la producció d'energia renovable. Lleguminoses per a gra Lleguminoses que tenen com a destinació principal el consum humà o animal del gra format i sec. Si s'escurça el cicle vegetatiu per fer un aprofitament en verd, aquestes lleguminoses es registren en el grup de les hortalisses quan es tracti de consum humà, o en conreus farratgers, si la destinació fos el consum animal. S'hi inclouen les dedicades a la producció de llavor i les destinades a la producció d'energia renovable. Patata S'hi inclouen les patates conreades en terrenys de conreu i en conreu hortícola. S'hi inclouen també les superfícies dedicades a la producció de patates de sembra. Conreus industrials Conreus herbacis el producte dels quals necessita, per a la seva utilització final, un procés industrial previ. Dins d'aquests s'inclouen les llavors de plantes oleaginoses com gira-sol, safrà bord, colza, soia, cacauet i altres i els conreus destinats a la producció d'energia renovable. Conreus farratgers Conreus que tenen com a destinació exclusiva l'alimentació ramadera, que es poden consumir en verd o sotmetre a algun procés de conservació com ensitjat o fenificat. S'hi inclouen també els cereals i conreus industrials recol·lectats en verd per a farratge. També els destinats a la producció d'energia renovable. Se n'exclouen els dedicats a la producció de llavor. Els altres farratges verds anuals comprenen: gramínies, cols, carbasses i cards farratgers, entre d'altres. I els farratges verds plurianuals: trèvol, trepadella, sulla i prades polifítiques. Hortalisses Espècies destinades al consum humà que tenen un caràcter hortícola, com ara tomàquets, melons, pèsols verds, mongetes tendres, faves verdes, maduixes, espàrrecs, blat de moro dolç, etc. Se n'exclou la patata. Es distingeixen les superfícies conreades en terreny de conreu, en conreu hortícola i en hivernacle. Flors i plantes ornamentals Cal distingir-hi dues formes de conreu: a l'aire lliure i/o amb protecció baixa, i en hivernacle. Se n'exclouen els planters. Llavors i plàntules destinades a la venda Se n'exclouen els cereals, lleguminoses per a gra, patates de sembra i plantes oleaginoses, les quals s'han d'incloure en els apartats dels conreus corresponents. Les llavors i plàntules per a les necessitats pròpies de l'explotació s'inclouen també en els epígrafs dels conreus corresponents. Altres conreus herbacis Dins d'aquest apartat es consideren les superfícies de tots aquells conreus herbacis que no s'incloguin en algun dels apartats anteriors i que existeixin a l'explotació. Guarets Terres que han estat en repòs durant el curs de la campanya, sense cap conreu, però en les quals s'ha fet alguna feina. S'inclouen les terres sembrades per a adob en verd. L'any 2009 es distingeix entre guarets sense ajuda econòmica i guarets subvencionats, que inclouen no solament aquells que formen part del programa de retirada de terres, sinó també les superfícies d'herbacis de les quals no es recull la producció i reben ajuts per mantenir la terra en bones condicions agrícoles i mediambientals. Els guarets es consignen sempre en secà. Hortes familiars Superfícies on es conreen productes agraris hortofructícoles (inclosa la patata), destinats principalment a l'autoconsum en l'explotació. Les hortes familiars es consignen en regadiu i la seva superfície ha de ser inferior a 5 àrees (500 m 2 ). Conreus llenyosos Plantes la part aèria de les quals té consistència llenyosa, ocupen la terra durant períodes llargs i no s'han de trasplantar després de cada collita. Se n'exclouen els arbres forestals i els seus planters, també les superfícies que ja no estan en producció (abandonades) s'inclouen en el grup d'altres terres, com a cultivables no llaurades. Es poden presentar sobre la superfície: en plantació regular en disseminat Comprenen: cítrics fruiters originaris de clima temperat fruiters originaris de clima subtropical baies (a partir del 2009) fruiters de fruits secs oliverar vinya planters conreus llenyosos en hivernacle altres conreus permanents Conreus llenyosos en plantació regular Els arbres es presenten en una distribució ordenada o geomètrica, més o menys perfecta, amb una densitat superior a quaranta arbres per hectàrea i, almenys, amb dues fileres paral·leles. Conreus llenyosos en disseminat Se'ls aplica el mateix tractament que als conreus associats, i cal anotar, en l'epígraf corresponent, tant la superfície en conreu pur com la part proporcional en disseminat. Cítrics Inclou el taronger, el mandariner amb les seves varietats, el llimoner, l'aranja, la llima, ... Fruiters originaris de clima temperat Inclou la pomera, la perera, l'albercoquer, el presseguer i nectariner, el cirerer i guinder, la prunera, la figuera, el codonyer, el nesprer, l'atzeroler, el magraner, el caqui, el nashi... Al Cens del 2009, les móres, gerderes, groselles... es recullen a banda, dins l'apartat de "Baies". S'especifiquen a partir del Cens 2009 i inclouen les groselles, gerderes, móres, nabius... que en els censos anteriors es presentaven dins l'epígraf dels fruiters originaris de clima temperat. Fruiters de fruits secs S'hi inclouen l'ametller, l'avellaner, el castanyer, el pistatxo, la noguera, el pi pinyer... quan el seu aprofitament principal sigui el fruit; en cas contrari, es comptabilitzen dins l'apartat d'"Espècies arbòries forestals". Dins l'apartat "Altres conreus llenyosos" hi ha el garrofer. Oliverar Inclou les dues destinacions de l'oliva: la de taula i la d'almàssera. Vinya D'acord amb la destinació del raïm, es distingeix entre el raïm de taula i per a panses, i el raïm per a vinificació. I d'aquest es diferencien les varietats de raïm destinades a la producció de vins de qualitat, en regions determinades acollides a la normativa legal corresponent al vi amb denominació d'origen, de les dedicades a la producció d'altres vins. Planters Plantes llenyoses joves conreades a l'aire lliure i destinades a ser trasplantades. Inclouen els planters de vinya, les vinyes mares de portaempelts i altres planters de conreus llenyosos, també els de plantes ornamentals i els arbres i arbustos per a la plantació de jardins. Conreus llenyosos en hivernacle Espècies llenyoses que durant tot o part del cicle vegetatiu hagin estat sota armadures visitables, fixes o mòbils, amb tancament total o parcial, amb elements de climatització o sense. Altres conreus llenyosos a l'aire lliure Conreus permanents a l'aire lliure que hi hagi en l'explotació i no hagin estat inclosos en les rúbriques anteriors; per exemple, garrofers, tàperes, pita, moreres, vimeteres, espart, jonc, canya, te i cafè. També s'inclouen en el Cens del 2009 les plantacions d'arbres de Nadal, sempre que siguin cultivats fora del bosc amb finalitat comercial (en els censos anteriors eren considerats dins les espècies arbòries forestals), i els arbres micorizats per a la producció de tòfona. Terres per a pastures permanents Terres no incloses en la rotació de cultius, dedicades de forma permanent (cinc anys o més) a la producció d'herba. Es consideren les classes següents: prats o prades permanents altres superfícies utilitzades per a pastures altres superfícies de pastures que no s'utilitzen per a producció i estan acollides a un règim d'ajudes (Cens del 2009) Prats o prades permanents Terres dedicades permanentment a la producció d'herba, característiques de zones amb un cert grau d'humitat, l'aprofitament prioritari de les quals es fa mitjançant la sega. Se n'exclouen els conreus farratgers, pel fet d'estar inclosos dins dels conreus herbacis. Altres superfícies utilitzades per a pastures Altres terrenys no inclosos en prats o prades permanents que s'utilitzen com a pastures per al bestiar. S'inclouen les deveses de pastures i també l'erm i el matoll quan sobre d'aquests s'ha realitzat algun aprofitament ramader. Altres superfícies de pastures que no s'utilitzen per a producció i estan acollides a un règim d'ajudes En el Cens 2009 es recullen a banda les terres de pastura que es mantenen en bones condicions agrícoles i mediambientals per protegir-ne el sòl contra l'erosió i pel manteniment de la matèria orgànica, que eviti el deteriorament de l'hàbitat, i que són objecte de pagament únic. Altres terres que no són SAU Terres que, tot i trobar-se en l'explotació, no formen part del que denominem SAU. Es pot distingir dins de les altres terres: espècies arbòries forestals erm espartar matoll altres superfícies Espècies arbòries forestals Superfícies cobertes d'espècies arbòries que no són utilitzades amb finalitat agrícola principalment o amb altres finalitats diferents de les forestals, com l'aprofitament per a pastures per al bestiar. S'inclouen les pollancredes a l'interior o a l'exterior dels boscos, les muntanyes de castanyers i nogueres destinades a la producció de fusta i els planters forestals, que es troben en boscos i es destinen a necessitats de l'explotació. S'hi inclouen també les superfícies cobertes d'arbres o arbustos forestals amb una funció principal protectora, les línies d'arbres fora dels boscos i els límits arbrats que per la seva importància es consideri convenient incloure en la superfície arbòria. Les superfícies temporalment rases per tall o crema s'inclouen en el concepte corresponent a l'espècie que abans hi havia existit. Amb anterioritat al Cens del 2009, les superfícies amb arbres es classifiquen segons les espècies que les componen en: Terres que, tot i formar part de la superfície total de l'explotació, no són SAU ni pertanyen a cap dels apartats anteriors: superfícies cultivables no llaurades altres terres Superfícies cultivables no llaurades Superfícies que tot i ser agrícoles no han estat utilitzades per raons econòmiques, socials o altres de característiques semblants i no entren en l'alternança de cultius. Aquestes superfícies poden ser utilitzades de nou amb els mitjans normalment disponibles en l'explotació. Altres terres Superfícies que sense ser utilitzades directament per a la producció vegetal, són necessàries per a l'explotació (sòl ocupat per construccions, quadres, eres, etc.) i les superfícies que no són aptes per a la producció agrícola, és a dir, aquelles superfícies que únicament es podrien conrear amb l'ajut d'uns mitjans molt poderosos que no es troben normalment a l'explotació (ermassos, pedreres, etc. ). Superfície de base d'hivernacle Superfície ocupada pels hivernacles utilitzats en l'explotació. En els hivernacles mòbils s'anota la superfície una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat sobre diferents superfícies en el transcurs de l'any. En els hivernacles de diversos pisos la superfície és la que correspon a la de la base de l'hivernacle. Xampinyó, bolets i altres fongs conreats Comprèn el conreu de xampinyons, bolets i altres fongs en edificacions construïdes o adaptades amb aquesta finalitat, o en soterranis, grutes, coves, terrenys vedats, etc. Es comptabilitza la superfície de jaços disponibles per al conreu que han estat farcits una o més vegades amb humus durant els dotze mesos del període de referència. La comptabilització de jaços es fa una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat diverses vegades durant la campanya. Se n'exclouen les tòfones que, en associació amb els arbres micorizats, estan incloses en "altres" conreus llenyosos a l'aire lliure. Conreus energètics Conreus que s'utilitzen principalment per a la producció d'energia tèrmica i elèctrica, i de biocarburants com el bioetanol, biodièsel, biogàs, hidrocarburs sintètics, etc. Aquests conreus, que ja s'han recollit en els seus corresponents epígrafs del qüestionari, es beneficien de diverses ajudes per tal de contribuir al seu desenvolupament. Es distingeixen segons siguin: conreats en superfícies en retirada de terres de la producció conreats en altres superfícies S'especifiquen com a conreus energètics a partir del Cens del 2009. Conreus d'organismes modificats genèticament (OMG) Conreus d'organismes el material genètic dels quals ha estat modificat d'una manera que no es produeix naturalment en l'aparellament ni en la recombinació natural. Els conreus d'OMG han d'estar registrats públicament. Aquestes superfícies ja han estat recollides en els corresponents epígrafs i s'especifiquen com a tals a partir del Cens del 2009. Agricultura ecològica Per qualificar l'agricultura d'ecològica hi ha d'haver una identificació i separació de les parcel·les o productes produïts ecològicament dels que no ho són, i la producció ecològica ha d'estar registrada davant l'organisme de control corresponent i sotmesa a controls. S'investiga tant la superfície qualificada, es a dir, ajustada totalment als principis de la producció ecològica, com la superfície que es troba en període de conversió, és a dir aquella en la qual s'apliquen mètodes d'agricultura ecològica, encara que estigui pendent de la qualificació definitiva. Es consideren els següents tipus de conreus: cereals lleguminoses per a gra patata bleda-rave sucrera oleaginoses hortalisses, melons i maduixes prats o prades permanents i farratges verds plurianuals cítrics altres fruiters i baies oliverar vinya altres conreus També s'investiga si s'apliquen mètodes de producció ecològica a la producció animal. Reg Es recullen les dades relatives al reg en referència a tres tipus de superfícies: la SAU mitjana regada en els darrers tres anys la superfície regada en la darrera campanya, segons el mètode de reg (aspersió, localitzat o per gravetat) la superfície no regada en la campanya, disposant l'explotació d'instal·lacions de reg i aigua suficient També es recull el percentatge de volum d'aigua consumida durant la darrera campanya, segons sigui: la seva procedència: aigües subterrànies, aigües superficials de dins de l'explotació, llacs, rius o cursos naturals de fora de l'explotació, xarxes de proveïment públic, aigües regenerades o aigües dessalades el règim de gestió de l'aigua de reg: si és de concessió integrada en una comunitat de regants o prové d'un altre tipus de règim diferent Elements paisatgístics Es recull si l'explotació disposa d'elements lineals com bardisses, línies d'arbres o murs de pedra que delimiten les diferents parcel·les o zones de l'explotació i que reben un mínim de manteniment per evitar-ne el deteriorament. Se n'exclou la vegetació que pugui ser considerada part de la SAU. Sembra del terreny en conreus herbacis Sembra portada a terme en els conreus principals (no successius) entre la collita i la sembra següent. S'exclouen les àrees dels herbacis no sembrats durant l'any de referència. Pot ser de tres tipus: el convencional amb l'arada la sembra mínima, quan es mantenen els residus de les plantes, almenys en un trenta per cent, per al control de l'erosió i la conservació de la humitat la sembra directa, quan se sembra el nou conreu directament, sense llaurar la terra Accions per a la conservació del sòl Quan el terreny dels conreus herbacis queda despullat de plantes en el període hivernal, és especialment vulnerable a la pèrdua de nutrients. Per tal de reduir aquestes pèrdues, es pot mantenir sempre el terreny cobert amb plantes, de manera que es redueixi l'erosió i s'incrementi la matèria orgànica. Hi ha tres possibles tipus de coberta: els conreus d'hivern, normalment cereals que creixen durant l'hivern i són usats com a pastura els conreus de cobertura o intermedis, que se sembren únicament per evitar que l'aire i les aigües s'emportin les substàncies fertilitzants, però no es recol·lecten ni tenen cap aprofitament els residus de plantes, de la mateixa collita o aportats, que es deixen sobre la superfície del sòl fins que aquest és llaurat per a la sembra Utilització de fertilitzants orgànics Quan alguna superfície de l'explotació ha estat adobada amb fertilitzants orgànics. Es distingeixen també aquelles superfícies en les quals s'ha fet una incorporació immediata de l'adob al sòl, és a dir abans de les quatre hores, amb la pròpia adobadora o amb l'arada. En aquest apartat hi ha els animals existents a l'explotació, incloent-hi el bestiar transhumant i el bestiar en règim d'integració o contracte. Es considera règim d'integració tot tipus de contracte que impliqui una dependència en els subministraments (animals, pinsos, etc.) i en la venda. Inclou, per tant, la integració vertical, amb empreses privades, i la integració horitzontal o cooperativa. Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma del nombre d'explotacions pot ser igual o més gran al total, ja que una mateixa explotació pot aparèixer en més d'una columna. Les dades de ramaderia són expressades de dues maneres: nombre de caps URs Les espècies i classificacions dels animals que es consideren en el Cens són les següents: bovins ovins cabrum porcins equins aviram conilles mares ruscos Cap Terme utilitzat com a unitat de mesura per comptabilitzar el nombre de bestiar (per exemple, nombre de caps de bovins), excepte per als ruscos, per als quals es fa servir el mot unitat. Unitats ramaderes S'obtenen aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per tal de presentar en una mateixa unitat d'equivalència les diferents espècies. Aquests coeficients són: vaques de llet: 1; altres vaques: 0,8; bovins mascles de 24 mesos i més: 1; vaques braves de 24 mesos i més: 0,8; bovins de 12 a menys de 24 mesos: 0,7; bovins de menys de 12 mesos: 0,4; ovins: 0,1; cabrum: 0,1; truges: 0,5; truges per a reposició: 0,5; garrins: 0,027; altres porcins: 0,3; equins: 0,8; gallines: 0,014; polletes destinades a pondre: 0,014; pollastres i galls: 0,007; galls dindis, ànecs, oques i pintades: 0,03; altres tipus d'aviram: 0,03; conilles mares: 0,02. S'han d'exceptuar els ruscos i els estruços, que no es converteixen a URs. Als censos de 1982 i 1989 el coeficient per convertir les vaques braves de 24 mesos i més en URs era de 0,5, el dels equins 0,6 i el de les conilles mares 0,015. El 2009 als estruços se'ls dóna un nou coeficient de 0,35 URs, tot i que no es recullen en aquest cens. Bovins vaques altres bovins de 24 mesos i més bovins de 12 a menys de 24 mesos bovins de menys de 12 mesos Vaques Bovins femelles que han parit. S'inclouen les de menys de dos anys si han parit. Es poden distingir: vaques de llet altres vaques Vaques de llet Vaques que, per raó de la seva raça o aptitud, es tenen exclusivament o principalment per a la producció de llet destinada al consum humà o a la seva transformació en productes lactis. S'hi inclouen les vaques de llet de rebuig, és a dir, les vaques destinades a l'escorxador després de la darrera lactància. Altres vaques Vaques que, per la seva raça o aptitud, es destinen exclusivament o principalment a la producció de vedells, la producció làctia de les quals es fa servir bàsicament per a l'alimentació de les seves cries. S'hi inclouen les vaques de treball i altres vaques de rebuig destinades a l'escorxador. Altres bovins de 24 mesos i més mascles braves Mascles S'inclouen els sementals, els bous de labor i altres mascles d'edat superior a dos anys. Braves S'inclouen els bovins femelles de dos o més anys que no han parit mai, encara que el dia de l'entrevista estiguin prenyades. Bovins de 12 a menys de 24 mesos En les femelles, s'exclouen les que han parit. Bovins de menys de 12 mesos mascles femelles Ovins ovelles mares borregues per a reposició altres ovins Ovelles mares Femelles de l'espècie ovina que han parit com a mínim una vegada. S'inclouen també en aquest epígraf les ovelles mares destinades a rebuig. Borregues per a reposició Femelles de l'espècie ovina que no han parit i que tenen com a finalitat reemplaçar o incrementar el ramat de mares. Altres ovins Animals joves dels dos sexes, de llet, recentals i pasquals, que tenen com a destinació el sacrifici, així com els sementals i mascles castrats. Cabrum cabres mares cabres per a reposició altres cabrums Cabres mares Femelles de bestiar cabrum que han parit, si més no una vegada, i les cabres mares destinades a rebuig. Cabres per a reposició Femelles de bestiar cabrum que no han parit i que tenen com a finalitat reemplaçar o bé incrementar el ramat de mares. Altres cabrums Animals joves dels dos sexes, cabrits i cabres destinats a ser sacrificats, així com els sementals i mascles castrats. Porcins truges mares truges per a reposició de 50 kg i més garrins de menys de 20 kg altres porcins Truges mares Femelles utilitzades per a la reproducció que ja han parit. Una vegada han deixat d'alletar els garrins i es destinen a sacrifici (com a rebuigs), han de ser comptabilitzades a l'apartat "Altres porcins". Truges per a reposició de 50 kg i més Femelles que no han parit que tenen com a finalitat reemplaçar o incrementar el grup de mares. El seu pes viu és com a mínim de 50 kg. Garrins de menys de 20 kg Porcs mascles o femelles el pes viu dels quals és inferior a 20 kg, independentment de la seva destinació posterior. Altres porcins Comprèn els animals que no s'han inclòs en els apartats anteriors: verros, animals d'engreix dels dos sexes el pes viu dels quals és superior a 20 kg i reproductors destinats a rebuig (mascles i femelles). Comprèn tots els animals de l'espècie asiní, sigui quina sigui la seva edat, sexe, raça o aptitud. Aviram gallines polletes destinades a pondre pollastres i galls galls dindis, ànecs, oques i pintades estruços altres avirams Gallines Comprèn totes les femelles a partir de l'edat de començament de la posta, els ous de les quals es destinen al consum o a la reproducció. Polletes destinades a pondre Animals joves de l'espècie gallina, femelles, que encara no han iniciat la posta. Al Cens del 2009 es comptabilitzen conjuntament gallines ponedores, polletes i galls destinats a la reproducció per a ponedores. Pollastres i galls S'inclouen els broiler i la resta de pollastres criats per a la producció de carn, ja sigui en fase de cria o d'engreix, els galls i pollets mascles destinats a la reproducció, sigui quin sigui el pes, la raça i l'edat. El 2009 els mascles destinats a la reproducció es comptabilitzen amb les ponedores. Galls dindis, ànecs, oques i pintades Comprèn totes aquestes aus sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El 1989 les pintades s'incloïen a l'epígraf "altres avirams". El 2009, tot el grup es comptabilitza amb "altres avirams". Estruços Comprèn totes aquestes aus sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El 2009 no es comptabilitzen. Altres avirams El 2009 comprèn totes les aus no incloses en els epígrafs gallines ponedores o pollastres de carn. El 1999 comprèn coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat, sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. Femelles que han parit com a mínim una vegada, destinades a la producció de conills de carn. Ruscos S'hi inclouen tots els ruscos tant mòbils com fixos, sigui quin sigui el seu format. Altres animals Tota la resta d'animals criats a l'explotació que s'utilitzin per a la producció de productes agraris. Se n'exclouen els animals de companyia. Estabulació del ramat Es recull el nombre mitjà de places existents en els diferents tipus d'estable: bovins porcins gallines ponedores Únicament es tenen en compte els estables usats durant la campanya, inclosos els temporalment buits. L'estabulació pot ser fixa, quan els animals estan lligats permanentment, o lliure quan es poden moure lliurement. Per als bovins es diferencia, a més, segons el sistema de recollida dels fems quan aquests són sòlids i purins o bé semilíquids o lisier. Per als porcins, segons els estables tinguin o no els sòls enreixats o siguin estabulats lliurement sobre llit de palla amb fosa de recollida de fems Per a les gallines ponedores es recull si és estabulació lliure en llits de palla, o si és en gàbies en bateria que poden ser: amb cinta transportadora de gallinassa, amb fossa de dejeccions o sobre xanques, o qualsevol altra tipus de bateria, i també altres instal·lacions, com els sistemes en què les aus es poden moure lliurement pel camp o una superfície tancada. Utilització de pastures Per a les explotacions que disposen d'herbívors (bovins, cabrum, ovins i equins) es recull el tipus de terreny usat per a la pastura: superfícies de la mateixa explotació terrenys comunals En el primer cas, les pastures poden ser propietat de la mateixa explotació o estar arrendades per al seu ús exclusiu, o assignades en sort, i es recull el nombre total de mesos que els animals hi han pasturat i la superfície utilitzada segons el tipus de pastura. Per als terrenys comunals poden ser diversos els titulars autoritzats a la seva explotació i per tant, de cada explotació se n'investiga el nombre de mesos que els han utilitzat i el nombre total d'animals de l'explotació que hi han pasturat. Es recull si l'explotació disposa d'aquest tipus d'instal·lacions, distingint si són per a fems sòlids purins fems semilíquids o lisier Per cada tipus es recull si són instal·lacions cobertes o no. També pel que fa als fems semilíquids, s'investiga si es recullen en tancs impermeables o en una fosa en el terreny. I per al total d'adob produït per l'explotació, el percentatge que és venut o cedit, ja sigui a altres explotacions per ser usat directament, o a empreses per al seu tractament. Agricultura ecològica aplicada a la producció animal Es comptabilitzen el nombre de caps de boví, oví i cabrum, porcí, aus i l'existència o no d'altres animals produïts ecològicament, sempre que estiguin enregistrats davant l'organisme de control corresponent i sotmesos als controls. La política de desenvolupament rural traspassa l'àmbit purament agrari i de l'explotació agrària i té com a objectiu el conjunt d'activitats complementàries a l'agricultura que estructuren l'espai rural. S'entén per activitat complementària directament vinculada a l'explotació, qualsevol en la qual s'utilitzin els recursos (superfície, edificis, màquines, etc.) o els productes de l'explotació. S'inclouen els treballs agrícoles realitzats per a altres explotacions. Si només s'utilitzen recursos de mà d'obra, es considerarà que aquestes persones treballen per a dues entitats diferents; per tant, aquestes activitats no es consideraran directament vinculades a l'explotació. No s'inclouen activitats que no hi tinguin cap vincle directe, per exemple, una perruqueria o una agència d'assegurances. Si s'exerceixen diverses activitats, es registren totes elles. Es recullen les següents: turisme, allotjament i altres activitats recreatives artesania transformació de productes agrícoles producció d'energia renovable per a la venda transformació de la fusta (serradora) aqüicultura treballs agrícoles sota contracte per a altres explotacions treballs no agrícoles sota contracte silvicultura altres activitats complementàries També se'n recull la importància que aquestes activitats representen en percentatge respecte a l'activitat total, en la producció final de l'explotació. La producció final comprèn tots els ingressos procedents de l'agricultura i la ramaderia i els de totes les activitats complementàries. Turisme, allotjament i altres activitats recreatives Si les dependències de l'explotació són utilitzades per a allotjament, restauració o s'organitzen activitats recreatives i d'oci amb mitjans de l'explotació (cavalls, senderisme, excursionisme, etc. ). Transformació a l'explotació de productes agrícoles bàsics per vendre'ls (vins, formatges, melmelades, mel, producció d'embotits artesanals, etc. ), tant si la matèria primera s'ha produït a la mateixa explotació, com si s'ha adquirit a l'exterior. Producció d'energia renovable per a la venda Utilització d'equips propis de l'explotació per a la producció d'energia (aerogeneradors, biogàs, solar, etc.) per a la venda. S'exclou l'energia renovable produïda per cobrir les necessitats pròpies de l'explotació i el lloguer de superfície per a l'establiment de molins de vent o la venda a altres empreses de matèries primeres per a la producció d'energia. Transformació de la fusta Transformació de la fusta a la mateixa explotació mitjançant serradora, per a la venda. Aqüicultura Si a l'explotació també es desenvolupa l'activitat de cria de peixos amb finalitats comercials. Treballs agrícoles sota contracte per a altres explotacions Treballs fets generalment amb materials de l'explotació com ara preparació de terrenys, manteniment del paisatge i del medi ambient, etc. Treballs no agrícoles sota contracte Si es contracten equips de l'explotació per a treballs que no són del sector agrari (netejar la neu, arrossegament de materials, etc. ). Silvicultura Treballs forestals fets amb equips de l'explotació. Per a ella mateixa o per a altres explotacions. Altres activitats complementàries Entre d'altres, la cria d'animals per a la pelleteria o altres activitats remunerades portades a terme per algun membre de l'explotació i relacionades amb la conservació de l'espai natural. Mesures de desenvolupament rural Es recull informació sobre si l'explotació s'ha beneficiat d'alguna mesura de desenvolupament rural durant els darrers tres anys a càrrec del Fons Europeu Agrícola de desenvolupament rural (FEADER). S'inclouen només aquelles mesures directament rebudes per l'explotació. No s'inclouen, per tant, les assignades a més alt nivell (regional o en grup) encara que l'explotació se n'hagi beneficiat indirectament. Es recullen: utilització de serveis d'assessorament modernització de les explotacions agrícoles augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals compliment de les normes establertes en la normativa comunitària participació en programes relatius a la qualitat dels aliments ajudes "Natura 2000" a zones agrícoles pagaments vinculats amb la directiva relativa al marc de l'aigua pagaments relacionats amb l'agricultura ecològica pagaments relacionats amb altres ajudes agroambientals ajudes relatives al benestar dels animals diversificació cap a activitats no agrícoles foment d'activitats turístiques Utilització de serveis d'assessorament Serveis destinats a la millora del rendiment de l'explotació que inclouen la gestió en salut pública, zoosanitària, fitosanitària, mediambiental i del benestar dels animals, les bones condicions agràries i mediambientals i les normes relatives a la seguretat laboral basades en la legislació comunitària. Modernització de les explotacions agrícoles Ajuts per a inversions materials o immaterials que millorin el rendiment de l'explotació mitjançant la introducció de les noves tecnologies, que compleixin les normes comunitàries aplicables a aquestes inversions. Augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals Ajut destinat a les inversions materials o immaterials dirigides a reforçar l'eficàcia dels sectors de la transformació i comercialització de la producció primària, que millorin el rendiment global de l'empresa, que afectin la transformació i/o comercialització de productes, o el desenvolupament de nous productes, processos i tecnologies i que compleixin les normatives comunitàries aplicables a aquestes inversions. Compliment de les normes establertes en la normativa comunitària Ajuts que contribueixen en part a compensar els costos i les pèrdues d'ingressos ocasionats per l'aplicació de noves normes en els àmbits de la protecció mediambiental, salut pública, sanitat animal i fitosanitària, benestar dels animals i seguretat en el treball. Aquestes normes que imposen noves obligacions o restriccions a les pràctiques agràries, han de tenir una repercussió significativa en els costos habituals de l'explotació i afectar un nombre significatiu d'agricultors. Participació en programes relatius a la qualitat dels aliments Ajuts per als productes agrícoles destinats al consum humà, només per a programes relatius a la qualitat dels aliments, i que no es poden fer extensius a altres programes destinats a garantir un control més estricte del compliment de les normes obligatòries. Ajudes "Natura 2000" a zones agrícoles Ajuts anuals que es concedeixen per cada hectàrea de SAU, amb la finalitat d'indemnitzar l'agricultor pels costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de l'aplicació de les directives comunitàries 79/409/CEE i 92/43/CEE sobre conservació d'hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Pagaments vinculats amb la directiva relativa al marc de l'aigua Ajuts anuals que es concedeixen per cada hectàrea de SAU, amb la finalitat d'indemnitzar l'agricultor pels costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de les dificultats que suposa l'aplicació de la Directiva comunitària 2000/60/CEE sobre polítiques d'aigües. Pagaments relacionats amb l'agricultura ecològica Ajuts anuals que es concedeixen als agricultors que de forma voluntària subscriguin compromisos agroambientals en explotacions que practiquen l'agricultura ecològica d'acord amb les normes especificades en el Reglament del Consell (CE) núm. 834/2007. Pagaments relacionats amb altres ajudes agroambientals Ajuts anuals que es concedeixen als agricultors que de forma voluntària subscriguin compromisos agroambientals. Per norma general són compromisos per un període d'entre cinc i set anys i són més exigents que els requisits obligatoris en matèria de salut pública, zoosanitària, fitosanitària, mediambiental i del benestar dels animals, i que els requisits mínims en relació amb la utilització d'adobs i productes fitosanitaris. Ajuts relatius al benestar dels animals Ajuts anuals que cobreixen els costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de les dificultats en l'aplicació dels compromisos sobre benestar animal previstos en el Reglament del Consell (CE) núm. 1782/2003. Són compromisos d'entre cinc i set anys o per períodes més llargs en alguns casos. Diversificació cap a activitats no agrícoles Activitats que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida en zones rurals i fomentar la diversificació de l'economia rural. Foment d'activitats turístiques Ajuts que cobreixen les infraestructures a petita escala com són la senyalització dels llocs i els centres d'informació, les infraestructures que donen accés a zones naturals i a petits allotjaments, i els destinats al desenvolupament i/o comercialització de serveis turístics relacionats amb el turisme rural. Producció d'energia renovable L'energia renovable és la que es deriva de processos naturals i que es reposa constantment. Es recull si l'explotació disposa d'algun equip situat en els seus terrenys que, durant el període de referència del cens, hagi produït energia renovable, tant si és per a la venda, com si és per a les mateixes activitats agrícoles o ramaderes. S'hi inclou també un equip que sigui compartit per diverses explotacions. No s'hi inclou si està cedit a un tercer per a la seva explotació, ni el que produeix energia únicament per a la llar del titular. Hi ha diverses formes d'energia renovable d'entre les quals s'investiguen les que es consideren més viables econòmicament: eòlica solar biomassa hidroenergia altres tipus d'energia renovable Eòlica Energia cinètica que s'obté mitjançant aerogeneradors. Solar Equips per a la producció d'energia elèctrica i obtenció d'aigua calenta a través de la radiació solar. El mitjà d'obtenció pot consistir en panells solars fotovoltaics que converteixen la llum del sol en electricitat, o energia solar tèrmica obtinguda a través d'equips per a la producció domèstica d'aigua calenta. Biomassa La biomassa és matèria orgànica produïda per ser usada com a combustible per a la generació de calor, electricitat o per al transport. La biomassa sòlida comprèn el carbó vegetal i la llenya, els residus de fusta i altres residus sòlids. S'inclouen també els conreus per a finalitats energètiques, els materials llenyosos generats per processos industrials o del desenvolupament forestal i agrícola (encenalls de fusta, serradures, closques de cereals o fruits secs, etc.). La tecnologia que s'usa principalment és la combustió. L'energia renovable que s'obté a partir de la biomassa pot ser en forma de biocombustibles líquids o de biogàs. Els principals combustibles líquids són el biodièsel i el bioetanol, que s'obtenen a partir d'olis vegetals (principalment soja, gira-sol i colza) per ser utilitzats com a combustible per al transport, i substitueixen totalment o parcialment altres combustibles fòssils. El biogàs o biometà és un gas format fonamentalment per metà i anhídrid carbònic, obtingut per la digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics com ara els purins, fems, residus d'escorxadors, fàbriques de cervesa o altres indústries agroalimentàries. Hidroenergia Equips per a la producció d'energia hidràulica renovable que converteix en electricitat l'energia potencial i cinètica de l'aigua. Altres tipus d'energia renovable Inclou l'energia geotèrmica emesa directament de la terra en forma d'aigua calenta o vapor, o l'energia mecànica provinent dels moviments del mar (marees, ones, etc.) que s'explota per a la generació d'electricitat. Conjunt de màquines que es fan servir en les explotacions agràries. El Cens del 2009 no recull cap informació relativa a la maquinària disponible a les explotacions. Als censos anteriors, es recull la informació següent: maquinària de l'explotació en propietat exclusiva maquinària de l'explotació que no és de propietat exclusiva Maquinària de l'explotació en propietat exclusiva Nombre de màquines de cada tipus que siguin de propietat i que estiguin en servei o en disponibilitat d'ús en l'explotació el dia de l'entrevista. Maquinària de l'explotació que no és de propietat exclusiva Informació relativa a la utilització, al llarg de la campanya, de maquinària que no sigui de propietat exclusiva de l'explotació, distingint si es tracta de maquinària en copropietat o cooperativa o de societat agrària de transformació (SAT), o si pertany a altres explotacions o empreses de serveis. Les taules recullen la informació relativa a la maquinària en propietat. Atès el nombre elevat de tipus de maquinària, la informació s'ha distribuït en tres taules. Tractors de dos eixos o més, utilitzats per a l'execució de treballs agrícoles de l'explotació i altres vehicles de motor, sempre que serveixin de tractors agrícoles (Jeeps, Unimog). Motocultors, motosegadores, motoaixades i motofresadores Màquines de motor amb un eix utilitzades en agricultura, horticultura i viticultura i màquines similars sense eix. Se n'exclouen les màquines utilitzades únicament per als parcs i gespes. Recol·lectores de cereals Màquines automotrius o accionades per mitjà d'un tractor per a la recol·lecció (sega, bat i neteja) de cereals, inclòs l'arròs i el blat de moro en gra. S'hi inclouen, per exemple, les recol·lectores de lleguminoses, llavors oleaginoses i gramínies. Altres màquines de recol·lecció Màquines automotrius arrossegades o tirades per tractor, diferents de les recol·lectores de cereals, utilitzades per a la recollida, de forma contínua, de patates o conreus farratgers; empacadores de palla o fenc, veremadores, plataformes automotrius per collir la fruita i vibradors per a olives i altres fruits. Remolc Màquina remolcada per un tractor per al transport de primeres matèries, productes i subproductes vegetals o animals (excepte purins), etc. Altres remolcs de les explotacions ramaderes Remolc barrejador distribuïdor de racionament animal i cisternes per a la distribució de fem líquid (purins). Sembradores Màquines agrícoles que poden ser a línies, a cops, pneumàtiques o per a sembra directa. Adobadores S'hi inclouen les centrífugues o pendulars, les pneumàtiques i altres tipus per a la distribució tant d'adobs en estat líquid com gasós. La mà d'obra agrària està constituïda per totes les persones que hagin superat l'edat d'escolaritat obligatòria (com a mínim 17 anys) i que hagin realitzat treballs agraris durant el període de referència. També s'inclouen les persones que han arribat a l'edat de jubilació i continuen treballant a l'explotació. Es considera treball agrari tota activitat humana que contribueix als resultats econòmics de l'explotació agrària. Comprèn: qualsevol treball d'organització i gestió (compres, vendes i comptabilitat), els treballs per a la sembra, conreu i recol·lecció de les collites, els treballs destinats al ramat (preparació i distribució dels aliments, munyida, assistència, etc. ), treballs d'emmagatzematge i condicionament (ensitjar, batre i empaquetar) i feines de manteniment d'edificis, maquinària i instal·lacions. Les feines de transport pròpies de l'explotació només s'hi consideren si són executades per la mà d'obra de la mateixa explotació. No es consideren feines agràries de l'explotació les feines domèstiques dutes a terme pel titular, membres de la família o per personal assalariat no familiar (empleats domèstics), les feines de fabricació de productes derivats de l'explotació com ara formatges o embotits o altres activitats complementàries de desenvolupament rural, i la feina feta per compte d'altri o en règim d'ajuda mútua (per exemple, l'efectuada per treballadors d'una empresa de serveis agraris o de cooperatives). La mà d'obra pot ser familiar (titular, cònjuge i altres familiars) o assalariada (fixa, eventual i no contractada directament pel titular). Tota explotació agrària té un únic cap d'explotació. Les dades de treball en l'explotació s'expressen en nombre de persones, nombre de jornades treballades o en unitats de treball any (UTA). Una UTA equival al treball que fa una persona a temps complet durant un any: 228 jornades i més des del Cens de 1999, 275 jornades en el Cens de 1989 i 300 jornades per al treball familiar i 275 per a l'assalariat en el Cens de 1982. Mà d'obra familiar Aquesta característica sols es recull de les explotacions agràries on el titular sigui persona física. Es considera mà d'obra familiar el titular, el seu cònjuge o parella i els altres membres de la família, sempre que facin feines agràries per a l'explotació, sigui de forma contínua o eventual, i com a assalariats o no assalariats. Es consideren altres membres de la família del titular els ascendents, descendents i altres parents, incloses les persones emparentades per matrimoni o adopció, independentment del fet que visquin a l'explotació o no. El Cens del 2009 simplifica molt aquest apartat i només recull les variables següents: per al titular, si és cap de l'explotació, sexe, edat, jornades treballades a l'explotació, formació agrària i si ha realitzat activitats complementàries. Per a la resta de familiars: sexe, percentatge de temps treballat a l'explotació i activitats complementàries. Per activitat complementària s'entén qualsevol que s'exerceix en contraprestació d'una remuneració, que no forma part dels treballs agrícoles propis de l'explotació. Es consideren tant les que es realitzen a la mateixa explotació, relatives al desenvolupament rural (apartat 7), com d'altres, agrícoles o no, desenvolupades fora de l'explotació. Quan hi ha activitat complementària, es distingeix entre la principal, la que ocupa la major part del temps, i la secundària. Fins al Cens de 1999, de cadascuna de les persones que constitueixen la mà d'obra familiar es recullen les següents dades individuals: relació amb el titular, sexe, edat, si és el cap de l'explotació, el nombre de jornades completes i/o parcials treballades en l'explotació, si rep regularment algun tipus de remuneració per la feina feta en aquesta explotació i si ha exercit alguna altra activitat lucrativa. La dedicació a l'explotació de la mà d'obra familiar podia ser: només a l'explotació principalment a l'explotació secundàriament a l'explotació Només a l'explotació Si no s'ha exercit cap altra activitat lucrativa. Principalment a l'explotació Si s'ha exercit una altra activitat lucrativa, però s'ha dedicat a l'explotació la major part de la jornada laboral. Secundàriament a l'explotació Si la major part de la jornada laboral es duu a terme fora de l'explotació agrària. Mà d'obra no familiar o assalariada Està constituïda per persones diferents del titular i membres de la família, les quals treballen a l'explotació i reben a canvi de la seva feina diners, espècies o totes dues coses alhora. Els socis d'una cooperativa o associació que realitzen treballs agrícoles a l'explotació, es consideren mà d'obra no familiar, independentment que rebin o no un salari. Comprèn: assalariats fixos assalariats eventuals jornades treballades per persones no ocupades directament pel titular Assalariats fixos Assalariats que tenen la prestació continuada al llarg de l'any. Es recull el nombre de persones contractades, classificades per sexe, edat i intervals de jornades completes, o el seu equivalent, treballades en l'explotació. El Cens del 2009 no recull l'edat dels assalariats. Inclou també el cap d'explotació, quan aquest no figura en la mà d'obra familiar. Assalariats eventuals Treballadors vinculats a l'explotació per contracte de caràcter eventual o sense contracte, la prestació dels quals en l'explotació és de caràcter esporàdic o de temporada per a determinades feines agrícoles. Es té en compte el nombre de jornades completes treballades, i en els censos anteriors al 2009 també el sexe dels treballadors. Jornades treballades per persones no ocupades directament pel titular Nombre de jornades completes treballades en l'explotació per persones que no han estat ocupades directament pel titular durant el període de referència, com per exemple, autònoms o assalariats d'empreses contractades. S'exclouen els treballs efectuats per empreses de comptabilitat i els treballs de mutu ajut en què no hi hagi remuneració. Titular de l'explotació Persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autonomia, assumeix el risc econòmic d'una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l'explotació. L'explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc. ). Titular persona física Persona individual ?o també un grup de persones individuals (germans, cohereus, etc.)? que explota en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explotació dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, amb vista a la identificació només se'n fa constar una d'acord amb els següents criteris de preferència: 1. la persona que dirigeixi l'explotació o tingui una major participació en la gestió; 2. la persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques; 3. la més gran d'edat. Cap d'explotació Persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l'explotació agrària. El cap d'explotació coincideix generalment amb el titular. Si no coincideix, pot ser un altre membre de la família o una persona assalariada. Totes les explotacions en què el titular no és persona física, hauran de tenir un cap d'explotació assalariat fix. Tota explotació agrària té, però, un únic cap d'explotació. Al Cens de 1982 no hi apareixia aquest concepte. Fins al Cens de 1999, les explotacions agràries es classificaven, en la tipologia comunitària, segons el seu marge brut, per tal de determinar-ne la dimensió econòmica i l'orientació tecnicoeconòmica dominant en l'explotació. En el Cens del 2009, es modifica el terme i la definició de la unitat que mesura les característiques econòmiques de les explotacions, que passa a ser la PE. En ambdós casos, la finalitat de l'ús d'aquestes variables és l'agrupació de les explotacions d'acord amb criteris econòmics, per fer-les comparables amb les de la resta de països de la Unió Europea. A causa de les diferències en les unitats emprades, i també de les modificacions en els càlculs, es donen per separat els termes i definicions que fan referència als censos de 1999 i 1989, i al Cens del 2009. 9.1. Les unitats de mesura econòmica en els censos de 1999 i 1989 El marge brut d'una explotació És la diferència entre el valor monetari de la producció bruta total i el valor de certs costos directes inherents a aquesta producció. Davant la impossibilitat d'obtenir directament aquest saldo individualment per a cada explotació, s'utilitza una mesura indirecta de marge brut, mitjançant el càlcul d'un coeficient normalitzat en l'àmbit de la comunitat autònoma, denominat marge brut estàndard (MBS) , per a cada una de les activitats de l'explotació, entenent-se per activitat cada tipus de conreu o tipus de bestiar. Aquests coeficients, que determinen l'MBS de cada activitat, es basen en dades mitjanes calculades sobre un període de referència de tres anys i es concreten en uns valors unitaris (per hectàrea, per a cada tipus de conreu, i per cap, per a cada tipus de bestiar). Per al Cens de 1999, el període de referència dels MBS correspon a la mitjana dels anys 1995, 1996 i 1997. Mentre que per al Cens de 1989 correspon a la mitjana dels anys 1985, 1986 i 1987. Per a cada explotació el marge brut d'una certa activitat es calcula multiplicant-ne la dimensió física, hectàrees o caps de bestiar segons els casos, pel coeficient corresponent. La suma dels marges bruts de totes les activitats de l'explotació dóna el marge brut total (MBT) d'aquesta explotació. Cal assenyalar que el procediment esmentat no és gaire precís pel que fa a la determinació individual de la dimensió econòmica de les explotacions, però resulta adient per efectuar la classificació posterior segons la seva orientació tecnicoeconòmica. En aquest sentit, cal tenir en compte que sols contribueixen a l'MBT d'una explotació les seves característiques ramaderes i les superfícies que constitueixen la SAU, a excepció dels guarets, les hortes familiars i altres conreus d'escassa importància. Així doncs, no contribueixen a l'MBT les superfícies d'altres terres, entre les quals les espècies arbòries forestals. Dimensió econòmica d'una explotació Dimensió determinada pel marge brut total (MBT) d'aquesta explotació, que s'expressa en unitats de mesura comunitària anomenades UDEs . Una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és de 1.200 ecus, que equival aproximadament a 1.205 euros en el Cens de 1999, a 960 euros en el de 1989 i a 1.000 ecus, que equivaldrien aproximadament a 601 euros, si fem referència al Cens de 1982. Orientació tecnicoeconòmica (OTE) d'una explotació Té com a finalitat la classificació d'una explotació segons l'orientació dominant en el sistema de producció de l'explotació, d'acord amb les seves diferents activitats. La seva finalitat és agrupar les explotacions agràries en classes disjuntes, relativament homogènies, basant-se en la proporció relativa de l'MBT que hi aporta cada cultiu i cada espècie de ramat. Aquesta tipologia s'ha creat com a eina d'anàlisi estadística per tal de respondre a les necessitats de la política agrària i permet: l'anàlisi de la situació de les explotacions basada en criteris econòmics; la possibilitat de comparar la situació de les explotacions entre les diferents classes de la tipologia i els diferents estrats, entre les diferents regions de la Unió Europea i en els diferents períodes de temps, i permet relacionar la dimensió econòmica de les explotacions amb la seva dimensió física i amb el treball. 9.2. Les unitats de mesura econòmica en el Cens del 2009 La producció estàndard d'una explotació La PE és el valor de la producció que correspon a cada una de les activitats agràries de l'explotació, cada tipus de conreu o tipus de bestiar, calculat segons el valor mitjà assignat a aquella activitat en l'àmbit de la comunitat autònoma. S'entén per valor de producció d'una activitat agrària el valor monetari de la seva producció bruta al preu de sortida de l'explotació. Els valors es calculen aplicant el coeficient que correspon a una determinada activitat agrària pel nombre d'unitats (hectàrees o caps) que té l'explotació, sense incloure-hi l'IVA, ni els impostos sobre els productes, ni els pagaments directes. Les produccions estàndards corresponen a un període de producció de 12 mesos (la campanya agrícola 2008–2009). Per a aquells productes vegetals i animals pels quals la duració del període sigui superior o inferior als 12 mesos, se'ls calcula una PE que es correspongui amb la producció anual de 12 mesos. Aquests coeficients que determinen la PE de cada activitat, els determina el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient , i es basen en dades mitjanes calculades sobre un període de referència de cinc anys, que s'actualitzen periòdicament segons les tendències econòmiques. La suma de les produccions estàndards de totes les activitats de l'explotació donarà la PET d'aquesta explotació. Dimensió econòmica d'una explotació La dimensió econòmica d'una explotació es determina en funció de la seva PET i s'expressa en euros. A la vegada, les explotacions es classifiquen en diferents classes segons la seva dimensió econòmica. Orientació tecnicoeconòmica (OTE) d'una explotació Té com a finalitat la classificació d'una explotació segons l'orientació dominant en el sistema de producció de l'explotació, d'acord amb les seves diferents activitats. La seva finalitat és agrupar les explotacions agràries en classes disjuntes, relativament homogènies, basant-se en la proporció relativa de la PE que hi aporta cada cultiu i cada espècie de ramat, respecte de la PET de l'explotació. L'any 2009 s'incorpora a l'operació censal una enquesta a una part de les explotacions agràries, representatives en l'àmbit de comunitat autònoma, per tal de recollir dades addicionals sobre els mètodes i les tècniques de producció de les explotacions. Les dades sol·licitades, només a les explotacions seleccionades, es refereixen a la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre del 2008 i el 30 de setembre del 2009, i recullen nova informació sobre la utilització de pastures, l'estabulació dels animals, la utilització i tècniques d'abonament, les instal·lacions per a l'emmagatzematge de fems i purins, i el manteniment d'elements paisatgístics, a més d'altres variables com els mètodes de reg o la procedència i gestió de les aigües, que ja es recollien en operacions anteriors. La selecció de la mostra per a l'enquesta de Mètodes de producció agrària 2009 s'ha realitzat per mostreig aleatori estratificat. Primerament s'ha determinat el conjunt d'explotacions exhaustives a investigar. En segon lloc la població s'ha distribuït en estrats formats per l'encreuament de comunitat autònoma, orientació tecnicoeconòmica a 2 dígits (OTE2) i 5 grups de dimensió. La dimensió mostral s'ha determinat aplicant l'afixació òptima, que compleix els requisits de precisió establerts a l'Annex IV del Reglament CEE núm. 1166/2008. La mostra s'ha obtingut aleatòriament per cada estrat. Per acabar, s'han calculat els estimadors calibrats dels totals de les variables i dels errors de mostreig. A continuació s'exposen els punts més rellevants del disseny de la mostra. 10.1. Determinació de les explotacions exhaustives Dins de cada comunitat autònoma s'investiguen exhaustivament el 0,5% de les explotacions més grans per cada una de les principals característiques: SAU, TLs i URs. També, les seleccionades en aplicar el criteri de la desviació sigma per a cada una de les variables més rellevants de la comunitat autònoma, dins de cada OTE a 2 dígits (OTE2). Com a resultat, el total d'explotacions exhaustives determinades per a Catalunya és de 879. 10.2. Estratificació Els estrats es formen per l'encreuament de l'OTE2 amb 5 grups de dimensió. Es porta a terme una preestratificació del marc inicial i, un cop recollida la informació censal, es torna a realitzar una postestratificació. En ambdós casos, les variables utilitzades per a l'estratificació són les mateixes: SAU i TLs per a les OTEs de predominança agrícola i SAU i UR per a les OTEs de predominança ramadera. Els grups de dimensió es formen seguint la metodologia de les enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries. S'obtenen així unes variables categòriques, associades a cada una de les variables d'estratificació, que prenen valors d'1 a 5 segons la seva dimensió: l'estrat 1 representa les explotacions més petites i el 5 les més grans, dintre de cada OTE2. A més, cada explotació exhaustiva s'inclou a l'OTE2 que li correspon amb el codi de dimensió 6. 10.3. Assignació i selecció de la mostra S'ha aplicat l'afixació òptima per a la determinació de la dimensió de la mostra, seguint els requisits de precisió establerts pel Reglament de la CEE. Es fixa un coeficient de variació del 10% per a una sèrie de característiques agrícoles i ramaderes que havien de complir les següents condicions: per a les agrícoles, el 5% o més de la SAU de la comunitat autònoma, i per a les ramaderes, el 10% o més de les URs de la comunitat autònoma i més del 5% del total nacional. Així, per a cada OTE2 i estrat, es calcula la dimensió de la mostra que li correspon, i aquesta s'incrementa en previsió de la falta de resposta, i es fa una selecció amb arrencada aleatòria. A la taula següent es presenta la distribució de la població i la mostra efectiva resultant, amb qüestionari recollit, per a Catalunya, segons l'OTE2 i 5 grups de dimensió. El grup 6 correspon a les explotacions exhaustives. Pel que fa a les OTEs, en alguns casos ha calgut fer agrupacions per tal de reduir el nombre d'estrats buits o amb poques unitats. Aquest és el cas de l'OTE 22 que agrupa les OTE2 22 i 23, l'OTE 52 que agrupa les OTE2 52 i 53, i l'OTE 73 que agrupa les OTE2 73 i 74. Població i mostra efectiva de l'Enquesta de mètodes de producció agrària 2009. Catalunya Per estrats

curate

{"ca": 0.978542903399892, "sv": 0.001338370210469509, "es": 0.006551538046411225, "en": 0.0045979492714517, "fr": 0.003259579060982191, "it": 0.002083108472746897, "cs": 0.00020507285483000538, "pt": 0.0012304371289800324, "pl": 0.00037776578521316783, "nl": 0.00014031300593631948, "eo": 0.00010793308148947653, "hu": 0.0002266594711279007, "id": 5.3966540744738264e-05, "de": 0.00019427954668105774, "la": 0.0001834862385321101, "no": 3.237992444684296e-05, "da": 5.3966540744738264e-05, "tr": 0.0002266594711279007, "ar": 0.0003237992444684296, "hr": 9.713977334052887e-05, "ro": 0.00012951969778737183, "eb": 4.317323259579061e-05}

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TCD=20&V3D=6&V4D=546&QI&TC=5&V0=2&V1=12&V3=5060&V4=5103&PARENT=100&COMPARAR=TRUE&ALLINFO=TRUE&CTX=B

oscar-2301_ca_20230418_3_75212

En compliment del deure d’informació establert en l’Article 10 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic, a continuació es fa constar que la persona titular del lloc web ubicat a la adreça d’Internet gloriavilalta.cat és Glòria Vilalta i Grau, amb domicili al carrer Balmes 299 de Barcelona, amb N.I.F número 46233429W. Correu electrònic de contacte: gloria@gloriavilalta.cat Accés dels usuaris La condició d’usuari serà per a tot aquell que utilitzi per qualsevol mitjà aquesta web i implica l’acceptació de totes les condicions incloses en aquest avís legal, així com la política de privacitat i dades personals. Les dites condicions seran d’aplicació independentment de les condicions generals de contractació i de comerç electrònic que resultin d’aplicació en les funcionalitats que ofereix el portal. L’usuari es compromet a utilitzar els serveis i la informació facilitada al portal Glòria Vilalta i Grau sota criteris de bona fe. L’accés inicial al portal és gratuït. Tanmateix, hi pot haver funcionalitats o serveis subjectes al pagament d’un preu en les condicions que en cada cas s’estableixen. En cas que per utilitzar determinades funcions o serveis sigui necessari que l’usuari es registri, aquest registre s’efectuarà mitjançant formularis de dades i amb subjecció a les prevencions de la legislació de protecció de dades personals que es descriuen en la política de privacitat. Per utilitzar el portal, els menors d’edat hauran de disposar del permís dels pares, mares o representants legals, que en seran responsables. Protecció dels drets de propietat intel·lectual i industrial Gloriavilalta.cat és un domini registrat. No es pot utilitzar excepte autorització expressa del titular ni en connexió amb serveis que no siguin oferts per Glòria Vilalta i Grau de manera que pugui crear confusió i / o descrèdit per a l’empresa. Glòria Vilalta i Grau respecta la propietat intel·lectual dels autors que hi publiquen. Qualsevol reproducció d’un article de gloriavilalta.cat en un altre mitjà s’ha de fer amb l’autorització prèvia de l’autor. Es prohibeix explícitament: La presentació d’una pàgina del portal Glòria Vilalta i Grau o qualsevol contingut d’aquesta pàgina en una finestra que no pertany a Glòria Vilalta i Grau per mitjà de qualsevol tècnica o procediment incloent-hi framing, online linking, etc. Una extracció d’elements del lloc web que causi perjudici a Glòria Vilalta i Grau conforme a les disposicions vigents. L’ús comercial dels continguts del lloc web Glòria Vilalta i Grau. L’ús de marques o signes distintius, logotips, combinacions de colors, estructura, disseny i, en general, símbols distintius de qualsevol naturalesa, propietat de gloriavilalta, sense el coneixement i l’autorització corresponent de l’empresa. L’ús de continguts en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i l’ordre públic. Difondre continguts o propaganda de caràcter racista o xenòfob, pornogràfic, il·legal o que atempti contra els drets humans. Provocar danys en els sistemes físics i lògics de Glòria Vilalta i Grau, dels seus proveïdors o de terceres persones; introduir o difondre a la xarxa virus informàtics o altres sistemes físics o lògics que siguin susceptibles de provocar danys anteriorment esmentats. Intentar accedir i, en el seu cas, utilitzar els comptes de correu electrònic d’altres usuaris i modificar o manipular els seus missatges. Responsabilitat en relació amb els continguts Glòria Vilalta i Grau es reserva el dret de modificar els continguts de la web i d’eliminar-los, com també de limitar o impedir l’accés a la web, ja sigui temporalment o definitivament, sense notificació prèvia. Glòria Vilalta i Grau no es fa responsable de l’accés tècnic, la informació o els continguts d’altres pàgines web a les quals remet o amb les quals es pugui enllaçar des del portal gloriavilalta.cat. Glòria Vilalta i Grau no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. Dret d’exclusió Glòria Vilalta i Grau es reserva el dret de denegar o retirar l’accés als seus llocs web i/o els serveis oferts sense necessitat d’avís previ, a instància pròpia o d’un tercer, a aquells usuaris que incompleixin les presents condicions generals. Subscripcions La subscripció a productes editats per Glòria Vilalta i Grau que es facin a través d’aquest portal serà voluntària i suposarà l’acceptació de les condicions que en cada cas s’estableixin i que l’usuari haurà d’acceptar expressament. La subscripció es renovarà automàticament al final de cada període de subscripció, fora que el subscriptor ho demani abans del venciment del contracte. La subscripció també implicarà l’acceptació per rebre informació comercial de productes i serveis de Glòria Vilalta i Grau. El fet de donar-se d’alta d’aquests serveis comporta l’autorització a Glòria Vilalta i Grau per a aquest tipus de comunicacions. L’usuari podrà revocar aquesta autorització amb una comunicació per escrit en la forma que Glòria Vilalta i Grau indicarà en cada cas. Generalitats Glòria Vilalta i Grau perseguirà l’incompliment de les presents condicions, així com qualsevol utilització indeguda dels seus llocs web, i exercirà totes les accions civils i penals que li puguin correspondre per dret. Glòria Vilalta i Grau no pot garantir que el portal i el servidor estiguin lliures de virus, per la qual cosa no es fa responsable dels danys o perjudicis que es puguin causar per aquestes anomalies o qualsevol altra d’índole tècnica. Modificació de les presents condicions i durada Glòria Vilalta i Grau podrà modificar en qualsevol moment les condicions aquí determinades i seran degudament publicades com apareixen aquí. La vigència de les dites condicions anirà en funció de la seva exposició i seran vigents fins que siguin modificades per altres degudament publicades. Advertiments a links La present web pot incloure dispositius tècnics d’enllaç que permeten a l’usuari accedir a altres pàgines web (enllaços). La funció de Glòria Vilalta i Grau és la d’informar sobre l’existència d’altres pàgines web relacionades. Aquests enllaços no suposen un suggeriment o invitació per visitar les pàgines web relacionades. Glòria Vilalta i Grau no coneix els continguts i serveis de l’enllaç, per això no es fa responsable dels danys derivats de la seva qualitat, desactualització, indisponibilitat, error, inutilitat o il·legalitat i no respon de les manifestacions o serveis en els continguts. Contacte Adreça: Aribau 326, 6è 2a - 08006 Barcelona Telèfon: 607.80.13.50 e-mail: @gloriavilalta @gloriavilaltagrau @gloria.vilalta @gloriavilaltagrau AVÍS LEGAL POLÍTICA DE PRIVACITAT POLÍTICA DE COOKIES Copyright © 2022 Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-vos la millor experiència d'usuari. Si vols informar-te amb detall, consulta la nostra Política de cookies. També pots configurar les teves preferències. Si continues navegant, entenem que autoritzeu l'ús d'aquestes cookies. Accepto Envia Tens dubtes sobre el taller? Powered by Join.chat Hola! Privacy Overview Strictly Necessary Cookies Powered by GDPR plugin Privacy Overview This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful. Strictly Necessary Cookies Strictly Necessary Cookie should be enabled at all times so that we can save your preferences for cookie settings. disable If you disable this cookie, we will not be able to save your preferences. This means that every time you visit this website you will need to enable or disable cookies again.

curate

{"ca": 0.8787760923116815, "es": 0.016595358485673537, "en": 0.10009075586671853, "fr": 0.0019447685725398677, "pt": 0.0012965123816932453, "it": 0.0006482561908466226, "eo": 0.0006482561908466226}

http://www.gloriavilalta.cat/avis-legal/

naciodigital_ca_20220331_0_193832

D'altra banda, l'alturgellenca Laura Casanovas Borrell, amb l'obra Els secrets dels miralls ha estat la guanyadora del Premi Pirineu de Narració Literària 2014, guardó principal dels Premis Homilies d'Organyà. Els guanyadors de les diferents categories s'han conegut aquest dissabte a la nit, a l'església de Santa Maria, en el marc de la Festa i Fira del Llibre del Pirineu.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/10512/organya-es-consolida-capital-llibre-pirineu

crawling-populars_ca_20200525_41_406920

Menú BARCELONA, 9 abr. (EUROPA PRESS) - La Crida Nacional per la República, impulsada per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha instat aquest dimarts els seus associats a donar suport a la iniciativa de l'ANC que promou una recollida de signatures a favor d'una candidatura unitria dels independentistes a les eleccions europees així com a la resta que tinguin el mateix objectiu. En un comunicat, destaquen la necessitat de configurar aquesta candidatura "de país que representi, en el si del Parlament Europeu, la voluntat dels catalans que el dret a l'autodeterminació sigui respectat i reconegut per la UE i la comunitat internacional". "Encara som a temps" d'aconseguir la llista unitria, destaquen des de la Crida, i afegeixen que les eleccions europees són un repte i una oportunitat perqu el moviment sobiranista reivindiqui que l'autodeterminació és un dret fonamental dels pobles reconegut per la Carta de Drets Polítics i Civils de les Nacions Unides. Després de reiterar que un 80% dels catalans volen decidir el seu futur, apellen la UE i la comunitat internacional a reconixer als catalans aquest dret "per l'única via possible, un referndum d'autodeterminació". També recorden que Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí van expressar en una carta la seva disponibilitat i compromís per facilitar "la construcció d'una candidatura unitria i de país" per reforar i ampliar la internacionalització del conflicte catal. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"es": 0.16987179487179488, "pt": 0.006810897435897436, "ca": 0.8072916666666666, "en": 0.016025641025641024}

: /espanya/noticia-crida-insta-donar-suport-iniciativa-lanc-per-llista-unitaria-independentista-ue-20190409163317.html

cawac_ca_20200528_12_97869

cerca temes TEATRE INSTRUMENTAL & LORENZO COPPOLA. “Nocturns per al rei de Nàpols” Dissabte 14 de setembre de les 9 del vespre a l’Auditori de l’Ateneu. Preu: 8€. Organitza: Joventuts Musicals Banyoles. Col·labora: Joventuts Musicals de Catalunya, Departament de Cultura i Xarxa de Música de Catalunya. Una manera radicalment diferent d’acostar-nos a la música clàssica. Això és el que ens proposa el Teatre Instrumental, un dels conjunts de música més antiga més destacats i singulars apareguts els darrers anys al nostre país. Amb el prestigiós clarinetista italià Lorenzo Coppola actuant com a mestre de cerimònies, els concerts del Teatre Instrumental estan plantejats sense formalismes ni jerarquies i interactuant directament amb el púbic. En aquesta ocasió ens presenten els bellíssims Nocturns que Joseph Haydn dedicà al rei de Nàpols.

curate

{"pt": 0.01201923076923077, "en": 0.04567307692307692, "ca": 0.9423076923076923}

http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=11&inst_id=1721720

mc4_ca_20230418_4_71262

L’Associació de Propietaris Forestals del Maresme alerta del perill d'increment de rierades si no hi ha un pla de gestió dels boscos | Ràdio Arenys 91.2FM L’Associació de Propietaris Forestals del Maresme alerta del perill d'increment de rierades si no hi ha un pla de gestió dels boscos Encara hi ha molts arbres afectats pel Tomicus al Maresme (foto: CCM) El CCM inaugura una exposició itinerant… En aquest sentit, apunten que tallar l’excés d’arbres que hi ha no és una solució i que cal més inversió per evitar futures situacions perilloses. Actualment, els arbres del Maresme estan afectats per la sequera i per la plaga del Tomicus, que ha malmès 860 hectàrees. D’aquests, els més malalts són els pins i la gran majoria es troba en terrenys boscosos que són propietat privada. Tot plegat pot fer que, si els Ajuntaments i les altres administracions no tiren endavant polítiques de prevenció, el risc de rierades augmenti fins a un 60%. El president de l’associació, Josep Canals, ha criticat que, com que avui en dia els boscos no donen cap benefici, hi ha molts propietaris que no hi inverteixen. El principal problema està en el canvi climàtic. La temperatura mitjana ha augmentat i les pluges han disminuït. Josep Canals ha afirmat que durant els últims anys s’ha posat molts diners en la prevenció d’incendis i no en la gestió forestal. El Maresme té 24 milions d’arbres i, perquè la situació millori, cara el 2050 hauria de tenir-ne un màxim de 18 milions. A més, en comptes de pins, hauria d’haver-hi una majoria d’alzines, un tipus d’arbre més autòcton i més resistent. El CCM edita el Calendari del 2019 que té per objectiu promocionar un consum de proximitat, responsable i de qualitat La comissió per avaluar si els Ajuntaments han de posar diners al CCM es reuneix per primera vegada

curate

{"ca": 1.0}

http://radioarenys.cat/noticia/l_associacio_de_propietaris_forestals_del_maresme_alerta_del_perill_de_l_increment_de_rierades_si_no_hi_ha_un_pla_de_gestio_dels_boscos

crawling-populars_ca_20200525_17_47663

El FC Barcelona i el Rayo Vallecano han arribat a un acord per al traspàs del jugador Sergio Akieme, de 21 anys, al club blaugrana, que signa per a les properes dues temporades, ampliables a dues més. Akieme tindrà una clàusula de rescissió de 40 milions d’euros. El jugador ja ha passat aquest dilluns les pertinents proves mèdiques i ha signat el seu nou contracte en presència de Patrick Kluivert, director del futbol formatiu, i Ramon Planes, adjunt al secretari tècnic del primer equip. El jugador lluirà el dorsal número '18'. Sergio Akieme, lateral esquerre amb ascendència equatoguineana, es va formar al futbol base del Parla fins que a l’edat juvenil va fitxar pel Rayo Vallecano. El juny del 2017 va debutar amb el conjunt madrileny a la Segona Divisió A al camp del Sevilla Atlètic. La temporada 2018/19 va jugar dos partits a Primera Divisió i aquesta temporada 2019/20 va jugar com a titular el partit de la primera jornada contra el Mirandés. Es tracta d’un defensa intens amb molta arribada a l’àrea contrària. Aquest lloc utilitza cookies. En continuar navegant pel lloc, entenem que accepta l'ús de cookies.

curate

{"ca": 1.0}

: /ca/futbol/barca-b/noticies/1335503/sergio-akieme-sincorpora-al-barca

mc4_ca_20230418_12_169047

admin | Ona Moianès L’anticicló s’entossudeix Febrer 24th, 20190116 Continuem amb un anticicló que es mostra implacable… les temperatures se situen força per sobre del que és habitual per l’època i continuem amb contrastos molt marcats en les temperatures entre la nit i el dia. Avui hem tingut mínimes d’entre 0 i 2ºC a moltes poblacions i les màximes s’han enfilat fins als 19 o 20ºC i el... Febrer 22nd, 20190293 La directora del centre Marina Berdalet ens fa cinc cèntims de les instalacions i les propostes de l'espai. Començem el cicle de les Visites Guiades a Ona Moianès. Aquesta setmana, a La Central us hem proposat conèixer el Centre de Visitants a Santa Maria de l'Estany. Quines rutes es proposen, quina és la història de l'edifici... Febrer 22nd, 20190467 Un sortirà de Santa Maria d'Oló i l'altre de Moià. Per ara encara es desconeixen la majoria dels detalls de la manifestació que les forces sobiranistes preveuen organitzar el 16 de Març a Madrid, però el Moianès ja té com a mínim dos autobusos organitzats. La representant de l'assemblea nacional catalana, a Santa Maria... Febrer 22nd, 20190211 L’ajuntament ha rebut el premi que el Consorci de L’Administració de Catalunya cedeix anualment que valora la transformació digital de les administracions. Aquest premi valora la transformació digital de les administracions locals per, diu el Consorci, promoure governs àgils i colaboradors que millorin sobretot la relació... Bona tarda, el temps continua amb pocs canvis i amb temperatures elevades per les dates en les quals ens trobem. Avui les mínimes s’han situat entre els 2 i els 4ºC a bona part de la comarca i... Novembre 28th, 20180172 Bona tarda, les temperatures han baixat amb ganes la passada matinada amb valors que s’han acostat als 0ºC al Pla de Bages i fins i tot han baixat lleugerament dels 0ºC a la vall del Cardener (Valls de Torroella -0.5ºC i Súria -0.1ºC). Tot i tenir temperatures mínimes d’1 a 2ºC a la majoria de poblacions la gebrada arran de... S’allunyen les pluges. Fred demà al matí i vent de ponent al centre del dia Novembre 23rd, 20180159 Bona tarda, ens està escombrant un front d’oest a est i de sud-oest a nord-est que està deixant pluges d’entre 5 i 10 l/m2 a la Catalunya central i un ambient rúfol, amb fred i un nivell d’humitat molt alt. Les pluges tenen tendència a anar desapareixent amb el pas de les hores i al vespre ja no plourà. Per demà al matí... Novembre 21st, 20180153 Bon dia, ahir al vespre ens van afectar xàfecs tempestuosos que de nou van deixar registres de pluja d’entre 5 i 10 L/m2 a gran part de la comarca. Després de les boires espesses d’aquest matí la jornada transcorrerà assolellada i amb temperatures més benignes que ahir i les màximes es mouran entre els 13 i els 14º C. La... Novembre 17th, 20180156 Bona tarda, els núvols de bon matí ja s’han mostrat ben espessos i ens han acompanyat tota la jornada, avui temperatures màximes que no s’han enfilat tant i s’han situat entre els 12 i els 14ºC a la comarca. Hem tingut ja algun xàfec dèbil passatger que es pot tornar a presentar aquesta tarda i vespre. Per la pròxima... El fred anirà a més a finals de setmana

curate

{"ca": 0.97184, "fr": 0.02816}

http://onamoianes.cat/author/admin/page/3

naciodigital_ca_20220331_0_111922

L'Ajuntament de Rubí va posar en marxa una campanya per fomentar el civisme i el respecte a l'espai públic aquest estiu. A l'estiu juga amb civisme és una activitat familiar, adreçada a infants d'entre 3 i 14 anys, que inclou un circuit de dinàmiques lúdiques i un espai reservat per pintar a l'Auca del Civisme. La primera sessió d'aquesta activitat es va fer el passat dijous, 1 de juliol, a la plaça del Doctor Guardiet, i continuarà avui a la plaça de Neus Català i Pallejà. L'objectiu principal és educar els infants en els valors del civisme i promoure maneres de jugar que siguin respectuoses amb l'espai públic i les persones que en fan ús i hi conviuen. Així, en l'activitat es proposen jocs tradicionals com són el Joc de l'Oca, un joc de memòria, un joc d'habilitat i un joc de punteria per aprendre a reciclar. Aquesta activitat, que es durà a terme a diversos espais de 17 a 20h, estarà dinamitzada per un monitor o monitora i dues agents cíviques, que donaran suport i alhora informaran sobre les diverses qüestions relacionades amb el civisme. La resta de les sessions de A l'estiu, juga amb civisme seran el 15 de juliol a la plaça Onze de setembre, el 22 a la plaça de la Constitució, el 29 de juliol novament a la plaça Doctor Guardiet, el 2 de setembre a la plaça Neus Català i Pallejà i el 9 de setembre, de nou a la plaça de la Constitució.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.rubitv.cat/noticia/9730/arrenca-campanya-estiu-juga-civisme-rubi

crawling-populars_ca_20200525_41_383985

Menú Exigeixen mesures concretes a les administracions en el marc de la vaga mundial pel clima Lleida.-Un miler de persones han omplert aquest divendres el riu Segre a Lleida, entre el Pont Vell i la passarel·la, per demanar "ajuda" per fer front al canvi climàtic, amb motiu de la vaga mundial pel clima. L'acció ha consistit a dibuixar el lema 'SOS CLIMA' amb les persones que eren allà amb l'objectiu de reclamar a les administracions que més enllà de declaracions i compromisos d'emergència climàtica i ecològica, prenguin mesures "reals, vinculants i concretes" necessàries de forma "urgent" per reduir ràpidament a zero les emissions de gasos d'efecte hivernacle i fer front a la urgència de la situació actual. Així ho ha explicat la portaveu de Fridays for Future a Lleida, Emma Ballesté. "Ens estem carregant el planeta i volem un futur millor per a les generacions presents i futures", ha dit. Durant l'acció també s'ha llegit un manifest. La desena d'entitats ambientalistes convocants pretenen denunciar el model de producció i consum que posa en risc la supervivència a la terra i impacta de manera "injusta" especialment a les poblacions més pobres i vulnerables del món. En aquest sentit, critiquen a les administracions responsables de no respondre amb suficient rapidesa i contundència a "l'emergència ecològica i civilitzadora" que suposaria la mort de milions de persones, a més de l'extinció irreemplaçable d'espècies imprescindibles per a la vida a la terra.La de Lleida és una de les moltes accions que s'han fet arreu aquest divendres 27S a Lleida, fruit del treball en xarxa i promogudes per Fridays for Future Lleida, Osmon, Serassuvoz.org, Ipcena, Trenca, Naturaleza rural, Plataforma Aturem la Incineradora a Juneda, Fundació Trenca, Greenpeace o la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. Aquestes pretenen ser un punt de partida d'un seguit d'accions coordinades en la defensa del futur, d'un planeta viu i d'un món just. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"es": 0.14133333333333334, "ca": 0.8453333333333334, "en": 0.013333333333333334}

: /catalunya/territori/noticia-miler-persones-demanen-ajuda-lleida-per-fer-front-canvi-climatic-20190927192217.html

mc4_ca_20230418_9_57928

Inici Aprenentatge i estimuls Caminadors Caminador 707 2 en 1 blau - Caminador correpassadissos 2 en 1 ref 707 de King Baby - Especialment dissenyat per a estimular la psicomotricitat del nadó durant els seus primers passos. - 2 en 1 es pot treure la part posterior i urilizarse com a suport caminador de peu per als primers passos del nadó - Incorpora safata de multiactivitats per estimular els seus sentits amb joc, llums i sons. - Quatro rodes giratòries independents. - Regulable en alçada 3 posicions, - Incorpora sistema homologat de bloqueig antiescaleras a la base. - Mides: llarg 68 x ample 67 x alt 50 cm. (Muntat). - Pes net: 4,7 kg 59,95 € * IVA Inclòs Caminador mickey retro blau 705 Caminador cotxe vermell Arc musical arch n'touch

curate

{"ca": 0.8114754098360656, "es": 0.1325136612021858, "de": 0.023224043715846996, "en": 0.03278688524590164}

http://www.xicsbb.com/ca/puericultura/botiga/producte/caminador-707-2-en-1-blau

mc4_ca_20230418_2_433256

Quan la sardana era punk (Antonio Baños) Aquesta setmana la cultura s’ha vist implicada en l’affaire català d’una manera força sorprenent. La marxa del conseller Vila a Empresa ha portat Lluís Puig a la conselleria de Cultura. I el titular de les xarxes i capçaleres ha sigut inequívoc: “Un conseller sardanista”. Ostres! Aquesta sí que és bona! A Cultura s’hi sol enviar empresaris, capitalistes, neoliberals, gent de la SGAE, informàtics o qualsevol passavolant que ambicioni un altre càrrec. Però sardanistes? Que punky. Jo tinc de la sardana, com tanta gent, un record estiuenc i infantil. La imatge que jo tenia de la dansa més bella de les que es fan i etcètera va canviar amb el documental d’Ester Plana Sardana. Dansa nacional de Catalunya? Un recorregut (es troba a YouTube) sobre aquest ball com a ball d’avantguarda, jove i sobretot republicà. Un ball oposat al contrapàs, carlí i aristocràtic. La ballada de sardanes als anys 70 del XIX té molt de les raves de música electrònica dels 90. Igualitarisme, mash-ups amb melodies de l’òpera italiana remesclades amb nous ritmes... El comptar i repartir no era més que la prèvia analògica de quadrar els BPM. Si us ha picat la curiositat, un llibre imprescindible: Córrer la sardana: balls, joves i conflictes,una obra col·lectiva dirigida per Jaume Ayats. Però aquest origen jove i contracultural de la sardana aviat va ser moderat i normalitzat pel catalanisme conservador de la mateixa manera que el Sónar va capitalitzar i fer inofensiva la idea de les raves, els festivals solidaris van pervertir l’ús polític del pop i la world music va matar la música popular a cops de cosmopolitisme global. En el documental es veuen imatges molt antigues de sardanes ballades de manera molt bèstia, com si fóssim a l’Azkena Rock. Per això em pregunto si és possible recuperar d’una música la seva essència. ¿Pot un estil musical normalitzat tornar al seu punt d’impacte primitiu? ¿Pot el blues tornar a ser místic? ¿El flamenc, jondo? ¿I l’electrònica, extàtica? ¿Pot la sardana tornar a ser republicana i contracultural? Tot torna, sovint en forma de conseller, i potser fora un bon moment per reflexionar si es pot fer música popular fora de tot allò que despatxa la indústria.u

curate

{"es": 0.06848072562358276, "ca": 0.9160997732426304, "en": 0.007709750566893424, "it": 0.007709750566893424}

https://play.ara.cat/opinio/sardana-punk_0_1828017195.html

cawac_ca_20200528_7_67984

Montoro presenta la reforma de l'Administració Local com una de les 'més ambicioses i estalviadora' Els regidors de consistoris de menys de 1.000 habitants no cobraran i els ajuntaments endeutats hauran de traslladar la seva gestió a les diputacions Cliqueu a les imatges per ampliar-les Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda - Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida - El ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha presentat aquest divendres la reforma de l'Administració Local que preveu, entre d'altres, 'acabar amb les competències impròpies dels ajuntaments' i que el 82% dels regidors dels ajuntaments de l'Estat deixin de cobrar per la seva tasca i hagin de compaginar la seva activitat política amb la professional. Així, dels 68.285 regidors que hi ha actualment a l'Estat, només 12.128 tindran un retribució, que serà per la seva dedicació exclusiva. D'altra banda, els alcaldes dels municipis de menys de 1.000 habitants tampoc rebran una retribució. Ara, l'informe que ha presentat Montoro serà estudiat pel Consell d'Estat. Per Montoro, aquesta reforma suposa 'un gran avanç' i l'ha qualificat com una de les 'més ambicioses', 'estalviadora' i que permetrà Espanya 'tornar a créixer sobre la base de l'estabilitat'. Un dels principis és, tal com ha definit, 'una administració, una competència' per aconseguir un estalvi i una 'major eficiència' de les administracions, segons ha explicat. El ministre ha negat que la reforma 'redueixi competències' als ajuntaments i ha assegurat que 'avançar en el municipalisme no és treure competències als ajuntaments', sinó un 'reordenament'. Montoro ha explicat que es vol acabar amb les 'comunitats impròpies' dels ajuntaments locals, si bé ha dit que les corporacions locals poden establir convenis amb les comunitats algunes d'aquestes competències, sempre i quan comptin amb una 'seguretat financera', aportant la corresponen partida pressupostària. Montoro també ha explicat que aquells municipis que no puguin complir els estandards en matèria de serveis públics es traslladarà la seva gestió a les diputacions, que són el següent esglaó de l'administració local. Segons el ministre, els ens provincials es convertirien en els 'grans gestors de serveis per a municipis més petits, que són la majoria'. El ministre també ha explicat que quedarà prohibida la creació de noves empreses públiques i que les actuals s'hauran de sanejar o bé tancar. Una altra de les mesures prevista en la llei de reforma de l'Administració local és que les mancomunitats que no presentin els seus comptes al Tribunal de Comptes desapareixeran. 'No podem admetre que es gestionin recursos públics sense rendir compte', ha comentat Montoro, que ha admès que és conscient que algunes de les mancomunitats i entitats locals 'mai no han rendit comptes'. Reñé, les diputacions no tenen una 'vareta màgica' El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha alertat que les diputacions no tenen una 'vareta màgica' per assumir tot el que fan els alcaldes i regidors als seus municipis. Ho ha dit en relació a la proposta sobre la reforma de l'administració local presentada al Consell de Ministres, un informe que ha qualificat 'd'agressiu i invasor', i com una fórmula més per 'rescentralitzar' el territori. Reñé també ha instat al ministre Montoro a fer una auditoria sobre els costos dels ministeris per veure on realment es podrien estalviar milions d'euros ja que considera que limitant sous d'alcaldes i regidors no s'aconseguirà res.'

curate

{"ca": 0.9887608069164265, "fr": 0.011239193083573486}

http://www.somsegarra.cat/politica/noticia/1728/montoro-presenta-la-reforma-de-ladministracio-local-com-una-de-les-mes-ambicioses-i-estalviadora

acn_ca_20201011_1_57578

L'ANC proposa una Diada descentralitzada pel territori amb cinc grans punts pel país L'entitat sobiranista organitzarà aquest estiu actes de suports als investigats pel procés com a "llavor" de l'Assemblea de Càrrecs Electes ACN Manresa.-L'ANC ha proposat per aquest Onze de Setembre un acte descentralitzat pel territori amb cinc gran punts com a escenaris de mobilització. Així s'ha fet saber durant l'assemblea general ordinària (AGO) que l'entitat celebra aquest diumenge a Manresa. El cinc indrets, que no s'han concretat, simbolitzaran per exemple les arrels i el futur del país, o la sobirania i la fermesa. Tot plegat perquè l'Onze de Setembre comenci "el procés constituent" de la República Catalana, ha assegurat Josep Sabaté, coordinador de la comissió de mobilitzacions, en una crida no només als independentistes. Sabaté ha assegurat que pretenen fer, però, "un sol acte" de manera que el territori s'uneixi "fent una gran xarxa" quan els participants es desplacin cap a un dels cinc escenaris. El repte és "majúscul" en termes logístics, tècnics i de mobilització, ha assegurat. D'altra banda, s'ha anunciat que durant aquest estiu s'impulsaran actes de suport a les persones investigades pel procés com a "llavor" de l'Assemblea de Càrrecs Electes.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.acn.cat/text/item/l-anc-proposa-una-diada-descentralitzada-pel-territori-amb-cinc-grans-punts-pel-pais

mc4_ca_20230418_1_160771

El blog de la biblioteca: eduapps Us deixem l'enllaç a la pàgina web eduapps, on hi podeu trobar un recull d'aplicacions educatives a tots els nivells: infantil, primària, secundària, batxillerat i, fins i tot, per al professorat! Algunes són gratuïtes i d'altres són de pagament, i les podeu filtrar per assignatura, curs, preu... . Entreu i doneu-hi un cop d'ull! Publicat per Biblioteca Lacetània a 18:50 Etiquetes de comentaris: aplicacions, apps, eduapps, educació

curate

{"es": 0.07112068965517242, "ca": 0.9288793103448276}

http://bibliotecalacetania.blogspot.com/2016/02/eduapps.html

macocu_ca_20230731_9_447936

La jutgessa envia a presó l'home acusat de degollar la seua parella a Planes ALACANT. L'home de 34 anys detingut com a presumpte autor de la mort de la seua parella sentimental, de 29, en una casa de camp de la localitat de Planes (el Comtat) ingressarà en presó provisional. Així ho ha decretat la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d'Alcoi, que considera el detingut com a presumpte autor de la mort violenta de la seua companya sentimental. Després de prestar declaració judicial quan es complien 72 hores des de la seua detenció per part de la Guàrdia Civil, el sospitós ha quedat investigat en una causa oberta per un delicte d'assassinat. La seua parella sentimental va ser trobada degollada el passat dissabte, 9 de febrer, a la casa que tots dos compartien. La magistrada ha acordat també com a mesura cautelar la prohibició que l'investigat puga acostar-se o comunicar-se amb el bebé de poc més de tres mesos que tenia amb la dona morta, que ha quedat sota la custòdia de l'àvia materna, segons fonts coneixedores del cas. El jutjat no té constància de l'existència de denúncies prèvies de la víctima contra el presumpte assassí. Amb aquest cas de violència masclista, són nou les dones assassinades per les seues parelles o exparelles en el que va de 2019. Des de 2003, primer any de què hi ha estadístiques oficials, han sigut assassinades 984 dones. Els xiquets morts per la violència masclista es van incloure el 2013 i des d'aleshores han mort 27 menors i 225 han quedat orfes. Als nou crims masclistes de 2019 s'uneix un altre que també figura en les estadístiques oficials de la violència de gènere però que es troba en fase d'investigació, és a dir, no hi ha una confirmació definitiva que aquesta haja sigut la seua causa. El crim de Planes va ser conegut dissabte passat al voltant de les 6 hores, quan l'arrestat va avisar les forces de seguretat que els plors del seu bebé l'havien despertat i que, en baixar a la planta inferior, va trobar el cos de la dona degollat i al costat d'un ganivet. Encara que en un primer moment es va pensar en un suïcidi, l'autòpsia va revelar lesions incompatibles amb el fet que la dona s'haguera llevat la vida i la investigació va conduir a la detenció de la seua parella sentimental com a suposat autor del crim.

curate

{"ca": 0.9964912280701754, "pl": 0.0035087719298245615}

mc4_ca_20230418_1_18178

SorroBloc: Nits clàssiques a Gràcia - Un nou concert de la Coral Espígol Avui, divendres 6 de març, la Coral Espígol ha interpretat un nou concert a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster, dins el XIè Cicle NITS clàssiques a Gràcia, que organitzava l'Ajuntament de Barcelona. Ha estat un concert que ha sortit força rodó, ja que l'auditori tenia una molt bona acústica, una part del repertori la Coral el té molt assumit, ja que pertany a l'espectacle Diàlegs entre Fauré i Saint-Saëns, ja interpretat diverses vegades, i les altres peces noves eren ben assajades. En boca del seu director, en Quim Manyós, aquest és el primer concert d'aquest any 2009, que vol inaugurar un cicle de concerts per celebrar els 30 anys de vida de la coral. Hymne a la nuit - J.Ph. Rameau Lydia - G. Fauré Calme des nuits - C. Saint-Saëns Es gläntz die laue Mondennacht - J.G. Rheinberger Sviatii bozhe - P.I. Txaikovski Send forth Thy light - M. Balakirev As torrent in summer - E. Elgar An Irish blessing - Trad. irlandesa /J.E.Moore Nerea izango zen - M. Laboa / J. Busto Cant d'estiu - W. Ahlén Cançó de batre - O. Esplà Ciutat de Parella - D. Mercadal Dansa de Castellterçol - Trad. catalana / M. Oltra La meva reportera particular, la Marta, va aconseguir gravar la darrera de les nostres interpretacions, la Dansa de Castellterçol que afegim aquí sota com a petita mostra sonora del concert d'ahir... També aquesta melodia tan maca de Juan del Enzina, l'hem recollit en una filmació que podeu escoltar aquí sota. Els components del Quartet són: Marta Carretón, directora d'orquestra - Yolanda Romero, ambientòloga - Toni Gibert, compositor - i Josep-Ramon Olivé, director de cor. "La Negrina" va nèixer el 2007 amb la intenció de recuperar una pràctica musical ancestral. Es tracta d'aprofitar els moment d'oci per interpretar madrigals i cançons com a divertiment i per satisfer la curiositat d'uns joves músics tal i com ho feien el nobles dels segles XVI i XVII. Publicat per Salvador a les 23:34 Etiquetes: cant coral, Coral Espígol, Quartet La Negrina Segur que canteu millor que el que es pot sentir a la gravació, tot i que ja en dona una idea. Una afecció molt bonica, que compartim. 09 de març, 2009 13:41 Més de 55.000 llibres disponibles a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

curate

{"ca": 0.8183029764549089, "en": 0.07552199022656597, "fr": 0.009773434029320302, "nl": 0.014215904042647711, "ls": 0.016437139049311416, "de": 0.01821412705464238, "it": 0.00888494002665482, "eu": 0.02132385606397157, "es": 0.0173256330519769}

http://sorrobloc.blogspot.com/2009/03/nits-classiques-gracia-un-nou-concert.html

racoforumsanon_ca_20220809_2_164592

El batlle de Barcelona, Xavier Trias, ha signat finalment el manifest 'Els ajuntaments per la independència'. El document, impulsat per l'ANC, l'AMI i Òmnium, busca que les candidatures municipals assumeixin un conjunt de compromisos de suport a la independència de Catalunya.Trias ha declarat a VilaWeb: 'Jo no qüestionaré mai el paper de l'alcalde de Barcelona en la defensa de la identitat de Catalunya. Ho he demostrat amb totes les meves actuacions durant aquests anys com alcalde: he votat a la consulta popular, a l'organitzada per la Generalitat, donant suport al president de la Generalitat amb els altres 800 alcaldes, amb la Via Catalana, amb la V... Em sorprèn que hi hagi gent que dubti i que es facin pressions partidistes. 'Trias també afegit que li agradaria que aquest manifest el signés Ada Colau i la seva candidaturahttp://www.vilaweb.cat/noticia/4286946/20150507/trias-signa-manifest-ajuntaments-independencia.htmlEspero que aquesta setmana surti tota la plana major de l'ANC a fotre hòsties als que no han signat el document i a donar suport a la CUP, ERC i CIU, que sí que l'han signat. O la Colau signa, o mirem que cap independentista la voti, Que li han agafat cacones a can CiU per l'enquesta del CIS? Au a la via, home! El millor que li pot passar a Catalunya és un govern a l'ajuntament de Barcelona de la Colau+ ERC+CUP.La botiflera de CiU que es quedi a l'oposició. Ja n'hi ha prou ara no signo, ara signo per compromís però no penso implementar el que signo. Va home va. Espero de tot cor que CiU perdi per tot el mal que ha fet a Barcelona i les abaixades de calces que ha fet dia sí dia també.

curate

{"ca": 0.9530284301606922, "pt": 0.035846724351050685, "it": 0.011124845488257108}

macocu_ca_20230731_7_213895

07 març 2016 Hi va haver un moment al començament de la passada dècada en què la idea de l’exposició com a lloc per a l’art va ser àmpliament debatuda i contestada. Fer exposicions o no fer-les; aquest semblava el dilema d’artistes seduïts per les possibilitats del “projecte” i per curators interessats en reformular el llegat crític de l’art conceptual. Però l’exposició no va morir, va seguir essent el canal principal per a la visualització de l’art. No obstant això, qui hauria predit que el taller i la idea del workshop esdevindrien un format per a l’expressió i la comunicació de l’art tan a l’alça? No hi ha institució ni museu que es preï que no els programi. Cap exposició sense tallers paral·lels. Tampoc notícia a la llista de distribució Art & Education sense la paraula workshop. Sí, perquè workshop significa taller, tot i que l’accepció castellana tingui aquesta ressonància industrial i de manufactura que en moltes ocasions ja no convé. Un workshop pot ser, però, un comodí per a gairebé qualsevol cosa. També un bon MacGuffin; un objecte transicional que mobilitza i canalitza intencions no del tot clares. Un espai per a la producció. Per què no? Una petita història dels tallers a l’Estat espanyol remet als programes de formació no reglada i post-acadèmica que van emergir en paral·lel a la vertebració institucional i museística durant els vuitanta i noranta. Entre els més destacats cal referir-se als cursos d’Arteleku a Sant Sebastià; els tallers d’Arte Actual a Madrid; i els més veterans que daten de finals dels setanta, a saber, la Quinzena d’Art de Montesquiu (QUAM) desenvolupats en diferents punts i localitats de la geografia catalana a través de diferents etapes i maneres d’organització. A aquests els van seguir Hangar a Barcelona, obert el 1997 per iniciativa de l’Associació d’artistes visuals de Catalunya (AAVC) amb l’objectiu de respondre a la demanda davant l’escassetat d’espais dedicats a completar la formació de noves generacions d’artistes; el centre Bilbaoarte obert el 1998 i d’altres com el més recent espai de La Térmica a Màlaga, per citar-ne només alguns. Va sorgir d’aquests tallers la possibilitat d’un espai compartit per al coneixement i l’experiència de l’art. Contrastar coneixements i opinions, trobar artistes, forjar amistats. També la reunió d’artistes de diferents generacions, crítics i pensadors. Al principi aquests tallers eren gairebé tots pràctics i impartits per artistes amb la trajectòria suficient per atraure un bon nombre de participants. La temporalitat podia oscil·lar de quinze dies a diversos mesos, però un format estàndard rondaria el mes de durada. Amb el pas del temps van anar incorporant fòrums amb ponències d’experts internacionals (així es va organitzar per exemple la QUAM des de 2001, amb la posada en marxa de l’espai de reflexió Fòrum QUAM en paral·lel als workshops i també una plataforma per a la presentació de projectes). La tipologia dels tallers girava sobre l’excepcionalitat del propi fet, l’alentiment del temps de reflexió i producció i la configuració d’una zona temporalment autònoma situada entre la universitat o l’escola, i la realitat (sovint dura) del sistema professional; un espai des d’on poder fer-se artista. Aquesta temporalitat expandida i generosa feia que un artista pogués realitzar uns quants, pocs, tallers, complint així un cicle formatiu, deixant el relleu a noves generacions. Aquelles persones “enganxades” a la dinàmica de fer tallers eren anomenats talleristes. Amb un mínim de perspectiva històrica, es pot dir que aquesta situació s’ha invertit ara, i que les actuals generacions d’artistes són talleristes obligats o sense alternativa. L’estat d’excepció del workshop com a format ha mutat en una inabastable oferta de micro-tallers, micro-seminaris i en un ampli assortiment de possibilitats per forjar-se un currículum acadèmic de màsters i tesis doctorals. La completesa i la vertebració museística i institucional ha generat un nou llindar eixamplat per a la formació permanent -en sintonia amb aquest diagnòstic tan repetit sobre les noves generacions de joves que no aconsegueixen accedir al mercat laboral: és a dir, la sobre-qualificació. L’art segueix aquí la lògica gravitacional d’altres dinàmiques socials i econòmiques com són l’acadèmia i la universitat; aquesta nova fàbrica de la qual no hem aconseguit sortir. La cançoneta que mai estem prou preparats, apurant el temps per apuntar-nos a un nou curs. La consideració “temporal” i provisional de la formació s’ha estès a tota la vida. Amb workshops que duren, per exemple, un dia o una tarda, un jove artista pot, en un any, llaurar-se un currículum ben llarg amb el qual presentar-se a una beca. No sorprèn llavors que en els currículums el llistat de workshops i la plusvàlua de noms superi en llarg a les exposicions individuals o col·lectives realitzades. Quina tipologia d’artista surt d’aquesta nova configuració de l’educació artística? ¿I què passa amb els que volen aprendre una tècnica manual o de gravat, serigrafia o escultura? Preguntar on i en quin estat es troben aquests tallers i per la seva disponibilitat i accessibilitat no suposa enyorar cap disciplina sinó interrogar per qui i com es controlen els mitjans de producció, si aquests són públics o privats i altres consideracions materials de la producció artística. La cada vegada major rellevància atorgada a allò cognitiu en l’obra d’art no eclipsa el caràcter experiencial, especulatiu, d’aquesta obra d’art. En resposta a aquestes consideracions sobre l’estat de l’educació artística, alguns artistes van posar en marxa l’any passat un projecte experimental d’escola a Sant Sebastià, Kalostra, recollint el relleu dels tallers del desaparegut Arteleku, encara que la Diputació de Guipúscoa ha cancel·lat l’anomenat projecte (després de menys d’un any de durada) per una suposada simultaneïtat i solapament amb el recentment inaugurat centre de Tabakalera. Resulta impossible en aquesta evolució obviar les novetats que l’emergència de la figura del comissari ha incorporat: “comissariar” l’educació o la inflació de la “mediació”. L’educational turn o “gir educatiu” pot resumir-se com la mirada llançada des de les estructures institucionals i des del comissariat a l’educació com un model de relacions i de producció útil per als artistes. Però algunes de les iniciatives d’aquest “gir educatiu” han estat més preocupades per “discursivizar” l’educació (o comissariar-la) que per veritablement oferir alternatives pràctiques reals, el que en ocasions ha desembocat en un plec sobre si mateix. El “gir educatiu” és llavors més retòric que pròpiament un espai per a la formació; tot plec comporta implícit un grau de tautologia i auto-referència. Per exemple: un workshop “sobre” la idea del workshop? No, no és ficció. Aquests dies de març la Fondazione Antonio Ratti a Como (Itàlia), ofereix al públic el programa Workshop on Workshops, un simposi més que, hélas, ¡un workshop! Les intencions d’aquest programa consisteixen en “intentar mapar i explorar diferents direccions en educació i investigació dins de les pràctiques artístiques en el context de residències, workshops i programes d’educació alternatius”. Un cas palmari de “gir educatiu”. Però el que no ha canviat, i segueix sent una veritat inalterable abans i ara, és la màxima de John Andrew Rice, fundador de la llegendària Black Mountain College el 1933, segons la qual els estudiants poden ser educats per la llibertat únicament per professors que són ells mateixos lliures. (Students can be Educated for freedom only by teachers who are themselves free). Aquest és el primer i fonamental principi. Tot seguit, que comencin els tallers. Cercar Newsletter

curate

{"ca": 0.9803870292887029, "it": 0.00784518828451883, "en": 0.010460251046025104, "de": 0.001307531380753138}

cawac_ca_20200528_8_255446

comparteix Teniu una bona notícia que voleu difondre entre els mitjans de comunicació locals/comarcals/nacionals? No sabeu com fer-ho? Consulteu a iServeis Us assessorem en comunicació. iServeis us ajuda a explicar la notícia. Preparem una roda de premsa. Preparem amb vosaltres el que explicarem i, sobretot, com ho explicarem. A iServeis us fem la nota de premsa i convoquem als mitjans... Read More

curate

{"ca": 0.7766497461928934, "pt": 0.15228426395939088, "es": 0.07106598984771574}

http://www.iserveis.cat/category/comunicacio-integral/

mc4_ca_20230418_3_790599

Civitas - l'App que apropa els Ajuntaments als ciutadans Civitas, l’App que apropa els Ajuntaments als ciutadans, de nou present a Municipalia Després de la bona acollida que va tenir en la seva estrena l’any 2015, Civitas App torna a estar present a Municipalia, la fira internacional d’equipaments i serveis municipals que des d’ahir i fins demà obre portes a Lleida. Entre els diferents expositors que hi estan presents s’hi troba Civitas, l’App de participació ciutadana que apropa l’Ajuntament als seus ciutadans. Per a més informació: 977 245 913 info@civitasapp.com

curate

{"ca": 1.0}

https://www.appcivitas.com/ca/civitas-lapp-que-apropa-els-ajuntaments-als-ciutadans-de-nou-present-a-municipalia/

grup-elmon_ca_20230726_0_217978

El dia a dia pot aconseguir que el nostre cos s’esgoti i que passem la jornada tenint sensació que, en qualsevol moment, caurem de son. Hi ha quatre consells que t’ajudaran a no patir-ho! Descansar. És bàsic per evitar la somnolència. Dormir 8 hores ens repara físicament i ens descansa mentalment. Aigua per reviure. És millor dutxar-se al matí, ja que l’aigua, especialment si està freda, activa la circulació i desperta l’organisme. Si no és possible, renta’t la cara amb aigua ben freda. Una poma per començar el dia. Hi ha estesa la creença que el primer que s’ha de fer per despertar-se és prendre un cafè, però aquest deshidrata, per molt que ens estimuli. El que cal fer és menjar una poma. Els nutrients i vitamines que conté aporten energia a l’organisme de manera natural. Proteïnes per activar-se. Els ous, la carn magra, el peix, els fruits secs i els cereals aporten energia que ens mantenen desperts durant el dia, ajudant a superar el cansament.

perfect

{"ca": 0.9704641350210971, "es": 0.010548523206751054, "it": 0.0189873417721519}

https://monterrassa.cat/virals/4-consells-no-caure-son-durant-dia-48813/

cawac_ca_20200528_11_110401

Areny de Noguera acollirà el nou recital “Enfranja’t!” D’ençà la primera experiència el novembre de 2003 a Nonasp (Matarranya) en la que, juntament amb l’Àgora Literària de Ponent, es va fer la primera trobada i recital de poetes a la Franja de Ponent la convocatòria de poetes “Enfranja’t!” sempre ha gaudit de molt èxit. Ara, aquest 1 de novembre i en el marc de la Nit de la Franja de Ponent, les nostres terres es tornen a omplir de poesia amb el recital que faran a Areny de Noguera, a La Ribagorça, a partir de les 7 de la vesprada, els poetes Andriy Antonovskiy, Amat Baró, Xavier Baró, Meritxell Cucurella-Jorba, Francesc Gelonch, Catalina Girona, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín, Jordi Prenafeta, Víctor Verdú i Ester Xargay. Serà l’acte central de les diferents activitats culturals que, com cada any, aplega la Nit de la Franja de Ponent, enguany en la seua novena edició. Els actes començaran el divendres 31 d’octubre i clouran el diumenge 2 de novembre. L’accés és obert per a tothom. Us hi esperem! El programa del recital avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

curate

{"ca": 0.9723261032161555, "es": 0.027673896783844427}

http://www.franjadeponent.cat/noticia/709/els-poetes-es-retroben-a-la-franja-de-ponent

macocu_ca_20230731_1_53423

RÀDIO Destacats BLOG Tot a punt perquè els Reis d’Orient arribin aquest vespre a Igualada Tot és a punt perquè els Reis d’Orient arribin aquest vespre a Igualada. Ho faran a 1⁄4 de 6 de la tarda, amb l’actuació de la Banda de Música d’Igualada i la Unió Filharmònica d’Amposta. Allà seran rebuts per les autoritats davant de l’antic hospital. La cavalcada començarà al Passeig Verdaguer anirà seguint per l’av. Montserrat, av. de Caresmar, el carrer de la Soledat, plaça del Rei, Carrer de Sant Jordi, passarà per les rambles fins a la plaça Castells. Després de la cavalcada arribarà el moment més emocionant amb el lliurament dels regals que els patges reials portaran a petits i grans. Totes les zones blaves d’Igualada seran gratuïtes a la tarda d’avui, coincidint amb la Cavalcada de Reis. D’aquesta manera, només s’haurà de posar tiquet fins la 1 del migdia. L’obligatorietat del tiquet de control es reprendrà en horari habitual a partir del dijous, tenint present que demà, dimcres, és festa. RÀDIO COMPARTIM

curate

{"es": 0.014970059880239521, "zh": 0.003992015968063872, "ca": 0.9520958083832335, "tr": 0.014970059880239521, "ja": 0.00499001996007984, "en": 0.008982035928143712}

macocu_ca_20230731_2_42685

El curs d’aprofundiment enguany ha versat sobre l’art cristià i ha tingut diverses temàtiques com l’art en el temps dels primers cristians, l’art pre-romànic i romànic, l’art gòtic, l’art del renaixement, l’art barroc i l’art contemporani. Els professors han estat Mn. Robert Baró, Mn. Jaume Mayoral, Mn. Josep M. Mauri, Sra. Teresa Font, Sra. Clara Arbués i Sr. Eloi Aran. En el curs d’aprofundiment s’han fet diverses sortides per tal d’aprofundir en la temàtica tractada de forma teòrica. En concret els alumnes van visitar el centre d’interpretació del romànic a la Vall de Boí i la recentment inaugurada Capella de La Pietat del Museu diocesà de La Seu d’Urgell. El curs també ha comptat amb la celebració de l’Eucaristia en cada sessió i el res de l’Hora Menor i amb dos Recessos: un d’Advent, predicat pel Vicari General Mn. Ignasi Navarri, i l’altre de Quaresma-Pasqua, predicat pel Sr. Arquebisbe.

curate

{"ca": 0.9308035714285714, "id": 0.017857142857142856, "pt": 0.018973214285714284, "es": 0.03236607142857143}

mc4_ca_20230418_15_189177

Presentem: La joventut saharaui i l’ocupació del Sàhara Occidental Categories: Notícies Notícies CJB Pau i cooperació Secundària Newsletter El CJB té el plaer de preserntar-vos l’informe El espejismo de los Derechos Humanos: la juventud saharaui y la ocupació del Sáhara Occidental, de Mundubat, el proper dimarts 15 de novembre a les 18:30h a l’Espai Jove La Fontana. La presentació anirà a càrrec de Hassanna Aalia, jove activista i represaliat pels drets de la…

curate

{"ca": 1.0}

https://www.cjb.cat/blog/category/publicacio/publicacions-paucooperacio/

oscar-2301_ca_20230418_0_179349

El passat dos d’agost #DonesVisuals vam intervenir davant la comissió de control de l’actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aquesta no era la primera vegada que érem convidades al parlament i el que vam reclamar, no és nou. És el mateix que demanem des de 2017, quan vam crear #DonesVisuals: La responsabilitat de generar un imaginari col·lectiu que ens representi a totes. Més diversitat i més paritat! L’any 2017 a Catalunya hi havia un 64% de dones a l’educació superior en audiovisual, però només un 16% lideraven projectes a la indústria. Avui, aquell 16% és un 26%. Però és molt poc. Només un 2,3% d’augment anual. Si tenim en compte tots els rols i no solament el lideratge en cinematografia, l’augment anual de la presència de les dones al sector audiovisual és només de l’1%. Per tant, haurem d’esperar al 2044 perquè aquest 26% actual de mitjana de directores, guionistes i productores arribi al 50%, i amb aquest ritme una cineasta afrodescendent ho aconseguirà el 2094, per posar només un exemple d’un col·lectiu minoritzat. Aquestes son les mesures urgents que vam proposar: Inclusió, com a mínim, d’una persona experta en el disseny d’aquestes mesures i que estigui en permanent contacte amb les associacions i entitats feministes del sector (vam posar l’exemple del Cap de Diversitat del BFI). Distribució equilibrada dels fons per a la producció de continguts tenint en compte la perspectiva de gènere i les diversitats. Que es posin els mecanismes necessaris per fer un estudi complet de la representació i la representativitat en les produccions de la Corporació, tant en termes de perspectiva de gènere com d’interseccionalitat. Demanem a partir d’ara un diàleg constant amb els òrgans de govern de la corporació, així com amb aquesta comissió per poder treballar les propostes concretes derivades d’aquestes grans línies estratègiques que plantegem. Aquí podeu veure tota la compareixença a partir del minut 3:32. Tags: 2021, Acció política, parlament Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Comentari * Nom * Correu electrònic * Lloc web Δ Comparteix Newsletter Leave this field empty if you're human: Darreres entrades Sòcies nomimades · Premis Goya 2023 Descobreix les participants de la propera edició d’#AccióViver! Les caixes obertes #EntrevistesDV · Berta Frigola “María” de Mayra Teixidó a les jornades professionals de Terror Molins Categories Acció Curts Acció de Cap Acció Dones Visuals Acció Producció Acció Viver Actualitat Comunicats Convocatòries Pla d'acció de Dones Visuals Entrevistes Opinió Pla d'acció Premsa ReflexionsDV Sòcies Xarxes socials FES-TE SÒCIA Etiquetes 2021 ACCIOCURTS acciodecap Accioviver Acció Curts Acció Curts 2020 Acció de cap AccióDonesVisuals Acció política Acció Viver Acció Viver 2019 Arxipèlag Audiovisual Convocatòries Dones Visuals Covid19 dies d'indústria Diversitat Diversitats Dones Visuals Entrevistes Feminismes Festival Màlaga festivals GOYA GTI GUION GUIONISTA Guió La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona nominacions parlament Pitch pla accio poder política Premis Gaudí producció productores projectes Sòcies SòciesDV terror TerrorMolins Tècnica violències Fes-te sòcia de DONES VISUALS Fes-te sòcia perquè la lluita és col·lectiva. Fes-te sòcia per estar en xarxa amb altres dones de l’audiovisual. Fes-te sòcia perquè sense igualtat no hi haurà un cinema de qualitat. Fes-te sòcia perquè #ElCineEnsNecessita Per formar part del Directori no cal ser sòcia. Per canviar les coses, sí. Fes-te sòcia SUBSCRIU-TE AL NOSTRE NEWSLETTER Nombre Email He llegit i accepto l'avís legal * Camp obligarori SEGUEIX-NOS CONTACTE info@donesvisuals.cat Sant Pere més Baix, 7, 3a planta, 08003 Barcelona ESCRIU-NOS Amb el suport de: Amb la col·laboració de: Web by M! Política de cookies Condicions d’ús de la web Avís legal CREAR PERFIL Per ser sòcia de l'Associació Promotora de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (DONES VISUALS) omple, si us plau, el següent formulari: La quota per ser sòcia de Dones Visuals és de 30 euros l'any Juntes som més fortes! Nom * Primer cognom * Segon cognom Correu electrònic * DNI o NIE * Adreça postal * Codi Postal * Població * Província * Data de naixement Telèfon * Web Facebook Twitter Instagram Linkedin IMBD Especialitat professional (marqueu màxim 3) CV Professional Codi IBAN (24 dígits sense espais) IBAN Com has conegut Dones Visuals? Autoritzo a Dones Visuals la publicació de les seves imatges i treballs a la pàgina web, xarxes socials, revistes i altres comunicacions de premsa Si No Autoritzo l'enviament d'informació sobre les activitats de Dones Visuals Si No He llegit i accepto l'avís legal Deixeu aquest camp buit. Δ Gestionar el consentiment de cookies Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament certes característiques i funcions. Funcional Funcional Sempre actiu El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas. Preferències Preferències The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user. Estadísticas Estadísticas El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you. Marketing Marketing El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.

curate

{"ca": 0.7357612706561848, "fr": 0.009626183218353923, "es": 0.11182416171987807, "ru": 0.0022461094176159154, "de": 0.002566982191561046, "en": 0.11246590726776833, "pt": 0.007219637413765442, "it": 0.00866356489651853, "oc": 0.003850473287341569, "vi": 0.0019252366436707845, "in": 0.003850473287341569}

https://donesvisuals.cat/dones-visuals-al-parlament-de-catalunya/

macocu_ca_20230731_9_189613

Pinterest UTD: Formació Moodle Seguirem doncs treballant al voltant dels nostres eixos, i us ho explicarem aquí. Sobre aquest Bloc

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_10_256075

La doctora en biologia Susan McCallister dirigeix una investigació sobre possibles solucions per a malalties del cervell. El grup d'investigadors s'està en un laboratori submarí i estudia una espècie de taurons al cervell dels quals es forma una substància que sembla ser neuroestimulant. Però Susan no sap que uns col·legues seus han manipulat els gens dels taurons per tal d'obtenir resultats més ràpidament. Els taurons del laboratori desenvolupen un cervell més gran i es fan més intel·ligents però també més ferotges. Aprofitant una tempesta, els taurons ataquen els seus captors i fugen del laboratori a mar obert.

curate

{"ca": 1.0}

http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=pelis&veure=serie&id=298

cawac_ca_20200528_8_257063

Tot a punt per a l’inici de curs, previst per aquest dijous. Mataró començarà l’any escolar amb més de 18.000 alumnes a escoles i instituts. Pel que fa a primària, hi ha matriculats 1447 alumnes a P3 -27 menys que l’any passat- que es repartiran en 56 grups, un menys que l’any passat. 32 estan a centres públics i 24 a centres concertats, una distribució semblant a la d’anys anteriors. El promig de la ràtio és de 24,5 nens per classe a l’escola pública i 25 a la concertada. La CUP presenta una pregunta pel ple de febrer en la que demana al govern si s’està seguint el calendari d’obres previst per finalitzar la construcció de l’escola Marta Mata que va entrar en funcionament el passat mes de setembre a Cirera. Segons Joan Jubany, membre de la Candidatura d’Unitat Popular, la comunitat educativa està inquieta davant la sensació d’alentiment de les obres, així com de la quantitat d’operaris que hi treballen. Des de la CUP reclamen la creació d’una comissió de seguiment de la que en formin part l’AMPA i els mestres de l’escola-

curate

{"ca": 1.0}

http://mataroradio.cat/etiquetes/marta-mata

racoforumsanon_ca_20220809_2_197244

Si puguessis triar, a quina ciutat europea aniries a viure? Fins ara la meva vida sempre havia estat encaminada, planejada a anys vista i lligada a la meva ciutat natal. Ara acabo la carrera i una opció que se'm passa pel cap és anar a viure fora i mirar de buscar feina més o menys relacionada amb allò que he estudiat. Per aquest motiu les opcions de llocs on anar a viure queden restringides a les ciutats. He posat europees perquè m'agradaria ser més o menys a prop de casa, però no us talleu de posar altres ciutats occidentals. Les ciutats asiàtiques queden completament descartades, ja que malgrat sigui un continent apassionant que amaga llocs increïbles, he tastat la vida a les ciutats i tinc molt clar que és un lloc on no vull viure-hi mai més. Així doncs, tan els que coneixeu i us agrada de debò alguna ciutat europea, bé sigui perquè hi viviu, hi heu viscut o simplement perquè hi heu estat viatjant i us vau quedar amb ganes de més deixeu-la anar i expliqueu què és allò que tant us n'agrada. Com tot fil, amb fotos és millor! París, Londres o Edimburg m'encantarien. On realment crec que em costaria adaptar-me és a les ciutats italianes. I per què les italianes no? Els hi trobo avantatges, la gastronomia la facilitat en l'idioma, però el caràcter italià em resulta antagònic sovint, sobretot quan més al sud. apa, però si el sud és molt millor, més autèntic! jo per anar a una ciutat cosmopolita on tothom es diferent, però a l'hora igual, prefereixo llocs amb més identitat.

curate

{"ca": 0.9730094466936572, "es": 0.02699055330634278}

crawling-populars_ca_20200525_41_322544

Menú Girona.-L'Ajuntament de Girona ha optat per traslladar el local on podien dormir les persones sensesostre a un nou espai que permetrà duplicar la capacitat de lliteres. L'edifici escollit és on hi havia la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) a la ciutat. El nou espai utilitzarà tan sols la planta baixa de l'immoble situat al Barri Vell i tindrà una "capacitat per 26 persones", ha detallat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. De tota manera, l'alcaldessa ha assegurat que aquesta solució serà provisional mentre no es porta a terme la rehabilitació de tot l'edifici per acollir un espai d'entitats. Madrenas també ha detallat que el col·lectiu podrà començar a utilitzar aquest espai abans de Nadal i fins el mes de març. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"es": 0.23806850084222347, "ca": 0.7394722066254913, "en": 0.022459292532285232}

: /catalunya/territori/noticia-lajuntament-girona-trasllada-local-amb-llits-per-als-sensesostre-per-duplicar-seva-capacitat-20181120132505.html

colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_84142

JOAQUIM FORN, portaveu del Grup Municipal de CiU "Fer seleccions per nomenar després a dit les persones que ens interessen perquè estan vinculades al nostre partit és un frau com una catedral." SANTIAGO ALONSO, regidor de C's "Ha quedat clar que els concursos són una estratègia de màrqueting perquè al final s'està adjudicant a les persones alineades amb el govern." JORDI CORONAS, portaveu del Grup Municipal d'ERC "També em pregunto què faria BComú si no hagués guanyat les eleccions i qualsevol govern hagués fet els processos de selecció d'aquesta manera amb els resultats com s'han produït." ÀNGELS ESTELLER, portaveu del Grup Municipal del PP "Nosaltres demanem més transparència perquè al final si el govern considera que ha triat a la millor persona, que ho expliqui i que es valori perquè no ho hem pogut fer." JOSEP GARGANTÉ, regidor de la CUP Capgirem Barcelona "Només en 53 casos hi ha hagut convocatòria pública i el desenvolupament dels corresponents processos de selecció ha estat exquisidament obscurantista. El marge de millora és colossal". ELOI BADIA, regidor de Presidència i Territori "Vam obrir 22 processos, 16 han sigut de no funcionaris i la resta seran per funcionaris. Crec que això demostra que no hi ha hagut cap intencionalitat a posar a dit. Sinó els tindríem tots tancats amb nom i cognom." A instàncies de l’oposició a la Comissió de Presidència, Eloi Badia ha explicat que de les 182 direccions del mandat anterior s’ha passat a 180 i que n’hi ha tres encara de vacants. El regidor de Presidència ha assegurat que per primer cop s’han convocat les direccions “amb publicitat i concurrència” i que s’han regulat les que poden ocupar també personal no funcionari, 22 en total. D’aquestes darreres, Badia ha dit que 16 s’han ocupat per no funcionaris i que la resta seran per a funcionaris. El portaveu del Grup Municipal de CiU, Joaquim Forn, ha qualificat de “frau” els concursos de selecció del govern perquè ha denunciat que es nomenen persones afins a Barcelona en Comú. Santiago Alonso (C’s) ha acusat el govern del mateix i ha titllat “d’estratègia de màrqueting” els processos de selecció. El portaveu del Grup Municipal d’ERC, Jordi Coronas, ha retret al govern “falta d’informació” en els concursos per escollir càrrecs directius. Àngels Esteller (PP) ha demanat “més transparència” a l’executiu per saber què han valorat per triar directius, i Josep Garganté (CUP) ha dit que el marge de millora d’aquests processos de selecció “és colossal”. Forn i Coronas també han retret al govern que s’hagi “més que doblat” el nombre de comissionats respecte al mandat anterior. El de Participació, a principis de setembre, va ser el darrer nomenament i el desè comissionat del govern. “Gairebé hi ha tants comissionats com regidors”, ha denunciat Coronas. Eloi Badia ha replicat que des de l’entrada del PSC al govern s’han reduït els comissionats respecte a l’inici de mandat, i ha recordat que ja no n’hi ha de Cultura ni de Comerç. seccions política etiquetes — Ajuntament de Barcelona — Àngels Esteller — Joaquim Forn — Josep Garganté — política municipal — treballadors també et pot interessar política L’exposició d’estàtues franquistes al Born torna a enfrontar l’oposició i el govern, que manté la idea

perfect

{"ca": 0.972956170345042, "es": 0.027043829654958034}

macocu_ca_20230731_7_113516

Data publicació: 30/11/2021 Temple neoclàssic, de tres naus, amb una portalada de pedra a la façana a la qual s'hi ac cedeix mitjançant una escalinata. El seu frontó triangular està rematat amb una creu. La torre del campanar és quadrada, amb dos pisos ben marcats.

curate

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_0_6018

EDICIÓ 2019 | usuari DE L'ANY Patrocinat per i Arriba desembre i arriba l'hora de guardonar els usuaris més destacats de l'any. Amb aquesta edició ja són setze els anys des que es va celebrar la primera edició. Aprofitem per a recordar als exiliats i als segrestats per l'estat espanyol durant aquests anys de brutal repressió. INSTRUCCIONSNomés contaran els vots fets al formulari.Escolliu un màxim de 10 usuaris.No es pot votar dos cops al mateix usuari, ni a un mateix.Els vots utilitzant usuaris dobles no seran acceptats.El dret a participar es reserva a tots aquells usuaris actius en el moment de la inauguració.La data de tancament del concurs és el dia 31 de desembre a les 11:59 de la nit.RECOMANACIONSEl vot és lliure, però és recomanable que sigui per a qui fa aportacions de qualitat intel·lectual, informativa, de projectes o que generin bon ambient.El vot és anònim, però si voleu podeu fer un petit comentari explicant a qui heu votat i perquè ho heu fet.usuaris GUARDONATS usuari de l'any 2004 (1 i 2), el M.H.R. Fenix_1123 i el M.H.R. Gerard usuari de l'any 2005, el Molt Honorable usuari Wu Ming usuari de l'any 2006, el Molt Honorable usuari Leo usuari de l'any 2007, el Molt Honorable usuari Ivan usuari de l'any 2008, el Molt Honorable usuari Araceli usuari de l'any 2009, la M.H.R. GORRITI_rudegirl i el M.H.R. Alex Haixix usuari de l'any 2010, la M.H.R. Abel i el M.H.R. Picamoixons usuari de l'any 2011, el Molt Honorable usuari Esperanza usuari de l'any 2012, el Molt Honorable usuari Harry_lo_Brut usuari de l'any 2013, el Molt Honorable usuari Unai usuari de l'any 2014, el Molt Honorable usuari Leo usuari de l'any 2015, la Molt Honorable usuari Eloi usuari de l'any 2016, el Molt Honorable usuari Toni Gerard utí usuari de l'any 2017, el Molt Honorable usuari Cèsar usuari de l'any 2018, la M.H.R. Pilar i el M.H.R. Lorenzo usuari de l'any 2019, el Molt Honorable usuari Autokrator.RESUM DE PARTICIPACIÓ2014: 1487 vots, des de 217 usuaris. Ús de vot 68%. Guanyador 80 vots.2015: 1643 vots, des de 249 usuaris. Ús de vot 65%. Guanyador 90 vots. 2016: 1809 vots, des de 250 usuaris. Ús de vot 72%. Guanyador 95 vots. 2017: 1564 vots, des de 220 usuaris. Ús de vot 71%. Guanyador 67 vots.2018: 1104 vots, des de 171 usuaris. Ús de vot 64%. Guanyador 72 vots.2019: 1370 vots, des de 200 usuaris. Ús de vot 68% Guanyador 68 vots. Be, doncs ja està. He votat el Adriana pels fils tan interessants que obre. En Resilient, el Sandra i en Ziol pels debats que he tingut amb ells. També el Gridfild perque ja no recordo perque li vaig prometre que el votaria i jo sóc de complir la paraula. Voto també el Mohammed , el Drac de Ferro i Eldelabarretina perque tots quatre vam formar govern a les ordres del Florenci i cal recolzar els companys de govern, no com a la Generalitat. Al final em quedaven dos que van cap el Toni que el voto cada any i el Furti que em cau be. El següent era el Cristinon però ja em mancava un vot. Com collons es fa la captura aquesta de la imatge? Ets persona de paraula, només esperava que arribés aquesta data per veure el teu vot.

curate

{"ca": 0.9491469816272966, "es": 0.05085301837270341}

oscar-2301_ca_20230418_1_274375

Localització geogràfica de “Casa Francisco Oliveres (Reforma-Ampliació)” - Barcelona - Arquitectura Modernista

curate

{"ca": 1.0}

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-francisco-oliveres-reforma-ampliacio/mapa

mc4_ca_20230418_15_231698

Açò mintranquilisa . Las Provincias Açò m'intranquilisa Molts creem que res supera al viure en pau, pero com ha escrit ben recentment un anònim en el mòvil «cuando los que mandan pierden la vergüenza, los que obedecen pierden el respeto». O l'encara més immediat dels jóvens estudiants que diu «quan els de baix es mouen, els de dalt cauen». Acabem de vore i escoltar velades amenaces de polítics un tant frustrats... rodejarem el Congrés, no acceptem que governe qui més vots ha tengut en les dos darreres eleccions; ací dec aclarir que mai he segut votant del PP ni del PSOE, lluite en paraules i en fets per a reviscolar o fer nàixer una opció netament valenciana que nos torne el respecte i els drets d'igualtat cultural i econòmica en tot l'estat. I sent que vaig perdent la tranquilitat quan veig durament debilitada i en un negre futur la vedriola de les pensions; quan no escolte a cap d'organisació, entitat ni manco partit polític denunciar que en proporció a unes atres nacions d'Europa nos sobren 3 polítics de cada 5 com a mínim; quan m'ariçone veent l'entreguisme patètic de Ramon Ferrer (AVL) volent defendre un caríssim diccionari -tots sabeu que l'autèntic és el de la RACV- ya desautorisat per les reformes dels seus amos del nort o IEC, precisament ell, que publicà junt a la Dra. Ampar Cabanes i A. Herrero aquella genial Toponímia, documentant els correctes noms dels pobles del Regne de Valéncia, sense haver de citar a cap de país imaginari com feu fa poquets dies en la TV 1 delegació d'ací, la qual fa innecessària la renomenada Canal 9 puix tots els dies nos mostra, més que de sobra, al governant tripartit. I m'ompli d'intranquilitat que no tots els 'pallassos diabòlics' duguen les cares pintades quan se burlen de les lleis en general i sobretot de la Constitució Espanyola i del nostre maltractat Estatut d'Autonomia. intranquilisa

curate

{"sr": 0.010793308148947653, "es": 0.11279007015650297, "fr": 0.01025364274150027, "ca": 0.8661629789530491}

http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201610/31/intranquilisa-20161031002529-v.html

racoforumsanon_ca_20220809_0_761289

Nou disseny de l'Escut Sueu del Regne de Galícia, primer Regne independent d'Europa Occidental : Molt maco ! !!! Sueus a la Viquipèdia Els gallecs són sueus? Per què doncs els catalans no ens reivindiquem com a ibers? Hi ha cap escut o simbol iber que representi als catalans? No, els sueus eren el poble germànic que dominava la zona, no el poble ras. No: cultural i ètnicament som celtes, llatinitzats linguísticament (com els irlandesos i els escocesos han estat majoritàriament anglisitzats) i amb importantes aportacions sueves, bretones, ... Tant celtes són els gallecs com els catalans puguin ser íbers. Això ho dius tu, que deus conèixer molt bé Galícia, oi?? Has estat mai en una festa tradicional gallega?? Has estat mai en una romeria i has vist els ritus pre-cristians que s'hi realitzen encara avui?? Coneixes les llegendes, mites, supersticions, etc.. encara vius avui en dia? ?Coneixes la quantitat de lèxic d'arrel celta que manté encara el gallec?? Coneixes la quantitat de topònims d'origen cèltic que hi ha a Galícia i que encara expliquen tradicions que s'hi realitzen encara allà?? Saps que l'estructura territorial i l'estructura política tradicional de Galícia és la mateixa que la que hi ha / havia a tota la resta de països cèltics ...?? Saps que els únics pobles de l'antiguitat que s'autodenominaven "celtes" o "cèltics" i ho van deixar per escrit eren els gallecs ? ?? No sé quina continuitat cultural mantenen els catalans amb els íbers, però el que sí que sé és que, malgrat haver estat majorment llatinitzats linguísticament, aquesta continuitat cultural no s'ha trencat entre els antics celtes galaics da Galícia i els actuals gallecs. És a dir: la falta de coneixement i la ignorància és molt atrevida ... Ni més ni menys que el passat ibèric dels catalans, però en el cas gallec modernament molt més magnificat i reinterpretat. Sí, home. Clavat. Digue'm sisplau festivitats, mites, creences, etc. que es realitzin i es mantinguin avui en dia que lliguin els catalans amb els íbers i llavors et donaré la raó. I a banda: "Reinterpretat"?? Per qui?? Per la gent de poble que fa ofrenes als camins, a les ànimes, etc ... simplement perque així ho havien fet els seus pares i els pares dels seus pares ? ?? Vinga!! ! Sobre la qüestió cèltica a Galícia hi ha molta reinterpretació i exageració, això està més que demostrat. Em sembla que està molt desfasat i que t'has d'actualitzar... Conèixes la teoria de la Continuitat paleolítica?? Conèixes els últims treballs en el camp dels estudis cèltics de Barry Cunliffe, Koch, de Kruta, ... ? ?? Conèixes els últims decobriments dels arqueòlegs, llinguistes, antropòlegs, ... gallecs?? Conèixes què és el que estan estudiant les universitats britàniques pel que respecte als celtes, els seus origens, el seu desenvolupament i el seu present?? ? En cap cas nego la presència de celtes a Galícia. Com tampoc es pot negar la presència dels Ibers a Catalunya. El que qüestiono és que l'empremta celta (o sueva) en els gallecs actuals és molt més insignificant del que alguns galleguistes volen fer veure. I no menys que la ibera en els catalans. Des del punt cultural, la cultura cèltica és troncal i és l'eix que embasta la cultura gallega. L'assumpte és que a Galícia no només han perviscut alguns traços i tradicions aïllades, sinó que s'ha mantingut un veritable sistema cultural amagat sota la capa del cristianisme: les ofrenes pre-cristianes als morts i a les ànimes, a les roques, als boscos, als animals, a l'altre món i al viatge dels morts (Santo André de Teixido, la Santa Companha o Estadea, les "lavandeiras" als rius ...) Cultural i políticament no es pot dir que els sueus hagin estat "irrellevants": com ja he dit, van fundar el primer Regne independent de l'Europa occidental que va perviure legalment fins al 1812, i, a banda d'altres coses, cultural i políticament també van confirmar i establir l'estructuració jurídica i territorial del nostre País ...

curate

{"ca": 0.9792307692307692, "de": 0.0007692307692307692, "fr": 0.002307692307692308, "es": 0.0041025641025641026, "et": 0.001794871794871795, "it": 0.009487179487179488, "en": 0.002307692307692308}

mc4_ca_20230418_18_139233

1080 recipes | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació Arxiu d'etiquetes: 1080 recipes

curate

{"ca": 1.0}

https://blocfarminfo.ub.edu/tag/1080-recipes/

oscar-2301_ca_20230418_8_321308

El Grup de Treball de la Vall del Tormo, els socis fundadors de l’Associació Cultural de la Vall del Tormo - ValdeltormoValdeltormo Ir al contenido principal Valdeltormo Municipio de Teruel en la Comarca del Matarranya – Aragón. Buscar Menú principal El municipio Catastro SIGPAC Ayuntamiento Sede Electrónica Bandos Alcaldes Justino Gómez 1965-1973 Mariano Planchat 1973-1979 Felipe Montañés 1979-1991 F. Alcober 1991-1995 Ángel Gómez 1995-2007 J. M. Timoneda 2007-2019 Corporación 2019-2023 Corporación 2015-2019 Corporación 2011-2015 Corporación 2007-2011 Corporación 2003-2007 Corporación 1999-2003 Corporación 1995-1999 Corporación 1991-1995 Corporación 1987-1991 Corporación 1983-1987 Corporación 1979-1983 Ordenanza Seguridad y Civismo Historia FOTOS ANTIGUAS Lugares de interés Las antiguas balsas Fiestas y Cultura Semana Santa San Cristóbal Fiestas Mayores – Agosto Entorno natural Vía Verde Vall de Zafán Torre Cremada Tossal Montañés NOTICIAS Navegación de entradas ← Anterior Siguiente → El Grup de Treball de la Vall del Tormo, els socis fundadors de l’Associació Cultural de la Vall del Tormo Posted on 28 julio, 2020 por Natalia Antón Dilla 1980. Grup de Treball La Vall del Tormo: Elena Ferrás, Lina Giner, José Miguel Gómez, Nieves Serret, Roberto Sancho, José Luis Planchat, Pili Guiral, Rosa Mari Serret i Carlos Sancho. El 1979 vam coincidir a Barcelona tres amics interessats pel nostre poble: José Luis Planchat biòleg que treballava a la Caixa, Pili Guiral economista i funcionària d’Hisenda i jo mestre a una escola privada de la Trinitat Vella. En diferents reunions que van tindre vam pensar en investigar sobre la nostra vila que era el que mos unia als tres i, a més, érem amics. Quedàvem, de tant en tant, a la Biblioteca de Catalunya al carrer del Carme de Barcelona per buscar informació sobre la Vall del Tormo: història, geografia, arquitectura, fotografia, economia, biologia, toponímia, literatura popular, etnologia, personatges, demografia… Això ho vam fer durant tot el curs 1979-80. A les vacances, amb altres amics del grup del poble que havíem format, prospectàvem detalladament tot el terme municipal per trobar jaciments arqueològics i altres elements constructius. Agafàvem materials ceràmics de superfície per estudiar-los i exposar-los a la població a través d’exposicions coincidint amb les festes d’agost. Alguns jaciments els vam trobar ressenyats en la bibliografia que anàvem investigant a la Biblioteca de Catalunya perquè Institut d’Estudis Catalans, durant el primer tercer del segle XX, havia fet excavacions al Matarranya i la Terra Alta i que va publicar els seus resultats en el Butlletí de l’entitat. La Torre Cremada, les Torrasses, Tossal de Santa Bàrbara, Mas d’en Rius, lo Serrau, la Vall d’en Jorba, la Miraveta a Queretes, los Castellans al Mas de Llaurador i el Mas de n’Aguilar. A l’estiu del 1980, coincidint en les festes majors, van organitzar la ‘Primera Exposició Monogràfica de la Vall del Tormo’ a l’escola municipal per mostrar a la població tot el que havíem recopilat del nostre poble. L’any següent vam continuar investigant i per festes la segona mostra, on vam exposar més materials d’arqueologia, literatura oral i etnologia. De les dos exposicions es van fer dossiers que recollien imatges i els materials recuperats. 1980. La Corporación municipal junto a los jóvenes integrantes del Grupo de Trabajo la Vall del Tormo. Felipe Montañés (Alcalde), José Miguel Gómez, Elena Ferrás, Nieves Serret, Roberto Sancho, Rosa Mari Serret, José Luis Planchat, Pili Guiral, Daniel Gómez, Lina Giner, Eusebio Ibáñez (Secretario), Amado Timoneda, Fernando Alcober i Carlos Sancho. Abajo: Fernando Timoneda i Fernando Montañés. Per consolidar l’agrupació van constituir-nos en Grup de Treball de la Vall del Tormo i van formar l’Associació Cultural de la Vall del Tormo amb estatuts que va aprovar l’organisme corresponent a Terol. Érem membres del Grup de Treball, a més dels anteriorment citats residents a Barcelona, Roberto Sancho, Lina Giner, Elena Ferrás, José Miguel Gómez, Rosa Mari Serret i Nieves Serret, segons una fotografia de grup en el 1980 que apareix en el dossier de l’exposició. L’Ajuntament mos va ajudar econòmicament en els materials necessaris per muntar la mostra i mos va animar en la nostra investigació. El Consistori del 1980 estava format per Felipe Montañés com alcalde, Fernando Montañés, Fernando Timoneda, Amado Timoneda, Fernando Alcober, Daniel Gómez, José Ibáñez com a regidors i Eusebio com a secretari. La mestra de la Vall, Pura Gajete, ens va cedir l’escola i alguns materials interessants de la seua propietat per ser exposats. El Grup de Treball vam publicar diferents treballs en revistes dels temes investigats: “Construcciones de campo peculiares en la Vall del Tormo” al Boletín del Centro de Estudios del Bajo Aragón(1981), “Evaristo Colera rector de la Vall (1772-1937)” a la revista Nosotros(1982) que editava les parròquies de la zona de Vall-de-roures i “Contribució a l’estudi de la literatura oral popular catalana del Matarranya” a Gaceta del Matarraña publicada per ASCUVAL(1984). També vam participar en unes jornades culturals que va organitzar el Centro de Estudios Bajoaragoneses. L’Associació Cultural de la Vall del Tormo constituïda el 3 de gener del 1982 va ser la primera entitat formada a la comarca del Matarranya per dinamitzar la cultura municipal, van formar part de la primera junta: Roberto Sancho com a president, José Miguel Gómez com a secretari, Rosa Serret com a tresorera, Pura Gajete com a directora cultural, José Luis Planchat, Pilar Guiral, Carlos Sancho, Lina Giner i José Miguel Timoneda Serres com a vocals. Anteriorment al Matarranya s’havien creat entitats vinculades a les parròquies com és el cas del Club Parroquial de Massalió del 1971 i el Club Parroquial Gente Joven a Queretes del 1975. Aquí a la Vall, en recuperar i tancar la llonja de davall de l’Ajuntament, vam formar el Tele-Club que estava de moda en aquells anys setanta del segle passat: taula de ping-pong, futbolí, alguns llibres, televisió, Diario Lucha de Teruel que el 1980 seria el Diario de Teruel, escola de música del mossèn, lloc de reunió de jóvens… Altres agrupacions com Amigos de Calaceite van durar molt poc. A la capital de la comarca l’Asociación Cultural de Valderrobres va constituïr-se l’estiu del 1982, mig any després de la de la Vall. A poc a poc van anar formant-se les entitats locals com a associacions culturals a quasi totes les viles de la comarca: la Torre, la Portellada, Fondespatla, Arenys, Lledó, Mont-roig, Pena-roja… 1980. Primera exposición organizada por el Grupo de Trabajo La Vall del Tormo. Anys més tard, en construir-se el poliesportiu municipal, l’ajuntament va voler associar la nostra entitat també a l’esport per dinamitzar la nova construcció de la vila i va crear l’Associació Cultural i Esportiva de la Vall del Tormo. Durant els últims anys l’associació va funcionar molt bé i era la responsable d’organitzar la Setmana Cultural que cada any es celebrava abans de les festes patronals: teatre, cine, animació infantil, menjars populars, actuacions musicals, xerrades, exposicions… Crec, i estic segur, que a la Vall hi hague una associació cultural és molt important perquè pot ajudar a dinamitzar les activitats recreatives, socials i culturals de la població. És per això precisament que totes les viles veïnes compten en associacions locals. En los municipis menuts que totho se coneix és molt important trobar-se i reunir-se per compartir interessos, aficions i socialitzar-se. Tenim al nostre poble el cas de l’èxit en la participació de la Coral de la Vall, una activitat musical que l’any passat va fer la seua presentació i que enguany ha hagut d’aturar-se per culpa de la pandèmia però que esperem que l’any vinent continuo ben viva. La Setmana Cultural que s’organitza a la Vall és una programació que tota la població estem esperant cada agost i que significa el preludi de les animades festes majors i que planifica durant tot un any l’Associació Cultural de la Vall del Tormo. Si fa prop de quaranta anys un grup de gent jove vam veure necessària constituir-la, ara ja no fa falta? Com veeu el jove i actiu l’Ajuntament ha fet una crida a la població buscant col·laboradors i aposta per la seua continuïtat i per nou impuls. La deixarem perdre? Carles Sancho Esta entrada fue publicada en 2020, Actividades, Recuerdo, Semana Cultural, Valdeltormo y etiquetada 1982, Asociación Cultural La Vall del Tormo, Carles Sancho, exposición, la vall del tormo por Natalia Antón Dilla. Guarda enlace permanente.

curate

{"ca": 0.7656268393172454, "es": 0.1877575044143614, "pl": 0.002236609770453208, "en": 0.00329605650382578, "ja": 0.0007062978222483814, "it": 0.007180694526191878, "pt": 0.029664508534432015, "nl": 0.0017657445556209534, "sr": 0.0017657445556209534}

https://valdeltormo.com/el-grup-de-treball-de-la-vall-del-tormo-els-socis-fundadors-de-lassociacio-cultural-de-la-vall-del-tormo/

cawac_ca_20200528_1_4579

El Casal Despertaferro va ser el punt de sortida de la quarta Marxa de Torxes per la Independència que es va celebrar aquest dilluns al vespre. La marxa, convocada pel l’Esquerra Independentista de Reus, va aplegar unes 200 persones de totes les edats, xifra que constata la consolidació d’aquest acte. Darrere d’una pancarta amb el lema: Contra el pactes social i fiscal, encenem la flama de la revolta , es van recórrer els carrers més cèntrics de la ciutat fins arribar a la plaça del Baluard. Les estelades, les torxes i els càntics per reclamar uns Països Catalans lliures i socialistes van ser presents al llarg de tot el trajecte. Al final del recorregut es va fer un parlament polític en què es va fer menció a l’independentisme de base pel qual treballa l’Esquerra Independentista i es va fer una ofrena floral als caiguts per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. El Cant dels Segadors va posar punt i final a la Marxa que més gent ha aplegat. Torredembarra El mateix vespre, la vetlla de la diada Nacional del Principat de Catalunya, Torredembarra va viure la seva sisena marxa de torxes, promoguda per l’Esquerra Independentista de la Torre, és a dir, l’Assemblea de Joves Independentistes de Torredembarra, Filles de les Fetilleres i La Gaianada-Col·lectiu Independentista del Baix Gaià. La marxa d’enguany va duplicar el nombre d’assistents respecte de l’any passat, aquest dilluns 10 unes 120 independentistes van sortir de la plaça Maria Joaquim Boronat, fins a la plaça de la Vila on van llegir el manifest de la marxa i van cloure l’acte entonant Els Segadors, i s’ha fet un brindis per la independència gentilesa de l’Auca. 4 comentaris cesc oliva Posted setembre 12, 2012 at 12:13 AM I els més de 200 a Tarragona?? No conten perque ho vam organitzar les JERC i ERC? Gran periodisme! Un que passava Posted setembre 12, 2012 at 8:39 AM Cesc? Has entès què es Pobleviu? Llegeix-te la secció “qui som?” del menú superior horitzontal del web. Podries mirar també la notícia anterior sobre l’agressió de companys de les JERC a La Canonja. No sé si mai ERC ha condemnat una agressió a un company de l’EI. Ai! Si fa dos anys éreu valtros qui deteníeu i empresonàveu a companys de l’EI! cesc oliva Posted setembre 12, 2012 at 1:28 PM Mai ERC ha portat tema mossos, sé lo de la notícia de l’agressió de les JERC a la Canonja, i em va estranyar prou. Gràcies? Mira no entraré en el vostre puto sectarisme, seguiu remenant valtros solets els cigrons a veure que feu pel país Josep M. Posted setembre 12, 2012 at 1:41 PM A veure, Cesc, és tan senzill com: valtros teniu el directe.cat, el cronica.cat i molts altres mitjans-capelleta-sectaris vostres. Els moviments socials del Camp tenim Pobleviu. Cap problema? Quin sectarisme? Simplement necessitem un lloc on visualitzar-nos, perquè els mitjans oficials i els de partit no ens foten ni cas. Tampoc crec que sigui tan senzill d’entendre. Llegeix-te la descripció de Pobleviu i veuràs que no hi ha cap incoherència i que ja s’explica des d’un principi. Que tu t’hagis fet una altra idea, és culpa teva. Opinió La independència no es demana, es pren. Però no, no es tracta de la proclama “xirinaquera” fins ara compartida tothora, sinó com bé es diu, es tracta de l’estratègia, concretament de la què diu que cal anar cremant etapes i sumant greuges, però que té una agenda dilatòria dictada per la tercera via. La CUP ha [...]

curate

{"ca": 0.9708333333333333, "pt": 0.004761904761904762, "es": 0.0035714285714285713, "de": 0.005952380952380952, "fr": 0.004166666666666667, "ms": 0.001488095238095238, "en": 0.004761904761904762, "ro": 0.004464285714285715}

http://pobleviu.cat/2012/09/11/unes-200-independentistes-a-la-iv-marxa-de-torxes-de-reus-i-unes-120-a-torredembarra/

oscar-2201_ca_20230904_9_44979

AIRMATIC SA | Aire Actualitat - Per què a l'estiu els compressors incrementen la seva càrrega de treball? A més temperatura de l'aire a l'entrada del compressor, menor és la densitat de l'aire i per tant menor és el cabal entregat. Per aquest motiu a l'estiu els compressors incrementen la seva càrrega de treball entre un 10 i un 15%. " /> Sobre Nosaltres Productes Serveis Actualitat RSC Contacte Airmatic Menú Sobre Nosaltres Productes Serveis Actualitat RSC Contacte Airmatic ES CA Actualitat Aire / Actualitat / Per què a l'estiu els compressors incrementen la seva càrrega de treball? Per què a l'estiu els compressors incrementen la seva càrrega de treball? A més temperatura de l'aire a l'entrada del compressor, menor és la densitat de l'aire i per tant menor el caudal entregat. Per aquest motiu a l'estiu els compressors incrementen la seva càrrega de treball entre un 10 i un 15%. Si a això hi afegim altres factors que també afecten el rendiment del compressor, els problemes a aquesta època amb elevades temperatures poden ser més freqüents i greus. Per evitar parades i sobrecàrregues dels equips d'aire comprimit durant els mesos amb més calor és recomanable seguir aquestes indicacions: Ventilació Mantenir una correcta ventilació en el compressor és vital. Hem d'evitar la recirculació treient l'aire calent a l'exterior, i disposar d'una entrada d'aire natural de l'exterior el més fresc possible. Oli Amb la calor l'oli també pot perdre les seves propietats i provocar danys a l'equip. Per tant, és molt important utilitzar un oli de màxima qualitat i el seu manteniment. Tanmateix, un correcte estat i manteniment dels filtres millorarà el rendiment de l'equip i l'estalvi energètic. Refrigeradors Un refrigerador net i sense obstacles en el fluxe de l'aire, mantindrà el compressor a una temperatura òptima, impedint sobre escalfaments afegit a la temperatura ambient. Drenatges La humitat de l'estiu pot generar grans nivells de condensat que en el èpoques més fredes. Per això, és important una revisió del purgadors per assegurar el seu correcte funcionament. Filtres Com en la ventilació y en el refrigeradors, les obstruccions en el fluxe de l'aire provoca que el compressor hagi detreballar per sobre de les seves possibilitats i això provoca un sobre escalfament que pot derivar a parades indesitjades. Per això és molt important mantenir els filtres d'aire en un perfecte estat i amb manteniment al dia.

curate

{"ca": 0.9644500209117524, "en": 0.009201171058134672, "fr": 0.01756587202007528, "pt": 0.005855290673358427, "es": 0.001672940192388122, "fi": 0.0012547051442910915}

https://www.airmatic.es/ca/aire-actualitat/per-que-a-lestiu-els-compressors-incrementen-la-seva-carrega-de-treball/

mc4_ca_20230418_5_631483

Una KKK de wifi | Societat Anònima Benvolgut, o no, Ismael: Estic indignat. No pot ser. Que en la vostra propaganda electoral comenceu mentint, no és una bona carta de presentació per a PxC. El vostre eslògan és “Primer els de casa”. S’hauria de veure a quina casa feu esment: si és la vostra, o la nostra, o si és Europa, o el món, o la Via Làctia. En tot cas, no us escric per comentar aspectes tan obvis com que aquí són tots, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú. En realitat, us escric per fer un petit comentari sobre la incoherència de les vostres propostes. Per començar dieu en un punt del vostre programa que “primer els de casa perquè les famílies de casa han de ser les primeres en rebre les prestacions socials com ajuts, beques, feina (sic) o habitatge”. Per cert, això de “feina” no és una prestació social, és més aviat un miracle, un efecte òptic que de tant en tant el mercat laboral s’entesta en oferir. El que m’indigna profundament és que assegureu que instal·lareu punts de wifi gratuïts en tots els barris. Ah, us he agafat!!! Mentiders!!! I com fareu perquè cap immigrant es connecti al wifi? Creareu patrulles KKK style que vigilin si els magrebins connecten els seus mòbils o ordinadors a la xarxa wifi? No ho havíeu pensat, oi? És que ser racista és molt dur. Has d’estar pendent de tot. Has de comptar amb números romans perquè els que fem servir ara són d’origen àrab. No pots escoltar rock perquè el rock ve del blues que el van inventar els negres del delta del Mississippi. No pots gaudir del teu equip de futbol perquè segurament està ple d’argentins o brasilers. I, és clar, si ets del Barça no li pots dir a Messi que deixi de xutar penals perquè “primer els de casa”. Tampoc pots fer servir roba de seda, ni cap brúixola, ni paper, perquè són aportacions de la cultura xinesa al món. En resum, si voleu tenir molts votants, el primer que heu de fer és oblidar-vos d’instal·lar cap punt de wifi gratuït. La gent pot tenir la temptació de connectar-se al món. Llavors pot ser que s’adonin que el concepte “primer els de casa” és molt relatiu en el segle XXI, que potser en el feudalisme podia colar, però que ara som la barreja perfecta d’un munt de civilitzacions. Us interessen els analfabets vocacionals. Són els vostres millors aliats. Amb ells segur que les vostres propostes tenen èxit.

curate

{"ca": 0.9553496208930076, "nl": 0.010109519797809604, "en": 0.013058129738837404, "it": 0.010109519797809604, "fr": 0.011373209772535805}

https://societatanonima.wordpress.com/2015/05/19/una-kkk-de-wifi/

oscar-2201_ca_20230904_4_72907

– Vetllar pel bon funcionament del menjador escolar i l’organització juntament amb l’empresa Com a Casa Menjadors i l’Escola. – Promoure hàbits alimentaris saludables juntament amb la nutricionista de l’empresa de cuina. – Adaptar, millorar i mantenir contínuament els espais i mobiliari utilitzats durant l’horari de menjador. – Juntament amb la coordinadora del servei resoldre possibles incidències mantenint contacte setmanal i realitzant seguiment per recollir possibles propostes de millora.

curate

{"ca": 1.0}

https://afacansorts.com/comissio-menjador/

oscar-2201_ca_20230904_3_131218

Seminari Internacional Les estratègies d’ocupació dels territoris conquerits en les províncies hispanes s.II-I aC: primers assentaments de control i models d’implantació Institut Català d'Arqueologia Clàssica Tarragona, 30 d'octubre de 2014 Organitza: ICAC Plaça d’en Rovellat, s/n · 43003 Tarragona · Telèfon: 977 24 91 33 · Fax: 977 22 44 01 · info@icac.cat

curate

{"ca": 0.7126760563380282, "fr": 0.28732394366197184}

https://icac.cat/difusio/activitats-dels-investigadors/activitat/puig-castellar-de-biosca-els-inicis-de-locupacio-i-control-del-territori-a-la-catalunya-interior/

macocu_ca_20230731_6_576289

Aplicació: Castells i catapultes Aquesta lliçó presenta una simple modelació amb booleans de l’èxit o el fracàs d’un atac a un castell medieval. El problema Un castell medieval està assetjat. Disposem dels valors de l’alçada de les muralles, i també de l’alçada de les escales dels atacants. A més, sabem si els atacants tenen o no catapultes, i quantes pedres grosses poden disparar. Si els atacants tenen escales més altes que les muralles del castell, l’atac té èxit. Si els atacants tenen alguna catapulta i almenys deu pedres grosses, l’atac té èxit. En qualsevol altre cas, l’atac fracassa. La formulació booleana Les dades que se’ns han donat es poden descriure en C++ d’aquesta forma: El tipus d’ i d’ s’ha triat com a un real perquè contenen una mida amb possibles decimals. El tipus de s’ha triat com a un enter perquè, justament, conté un nombre natural (no es poden tenir tres perdre grosses i quart). El tipus de s’ha triat com a un booleà, perquè indica la mera presència o no de catapultes. Suposem que aquestes variables s’han omplert amb unes certes dades. Ara volem calcular si l’atac té èxit o no, i guardar-ho en una variable booleana: Segons les regles descrites anteriorment, ens cal fer servir una operació de disjunció () per unir les dues condicions. La primera condició és el resultat d’una comparació: . La segona condició és la conjunció () de dues nessitats: la presència de catapultes i l’existència de prou pedres grosses. Per tant, es pot escriure com . Tot plegat, tenim: Els parèntesis són importants per desambigüar aquesta expressió de , que és diferent (i incorrecta segons les nostres regles). Fòrum

curate

{"ca": 0.993188854489164, "es": 0.006811145510835914}

mc4_ca_20230418_18_210465

Vacunes Archivos - Veterinos Centre Veterinari Tag: Vacunes Cadells de gat, Desparasitació, Gats Mesures de contenció de la ràbia, Ràbia a Catalunya, Ràbia a Espanya

curate

{"es": 0.2839506172839506, "en": 0.07407407407407407, "ca": 0.6419753086419753}

http://veterinos.com/ca/tag/vacunes/

mc4_ca_20230418_1_276339

Amb 33 rifles, 33 rev�lvers i 108 pistoles m�s a l�armari - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central Amb 33 rifles, 33 rev�lvers i 108 pistoles m�s a l�armari Els Mossos imputen la v�dua d'un militar mort per tenir un gran arsenal a casa seva 22.09.2015 | 13:03 Les armes que guardava la dona a casa seva. Ua ve�na de Castell� d�Emp�ries (Alt Empord�) tenia amagat a casa seva un gran arsenal format tot ell per armes de foc, descobert el 8 de setembre passat pels Mossos d'Esquadra.En una habitaci� del domicili, els agents van localitzar diversos armaris met�l�lics de seguretat que contenien 124 armes de foc llargues i 50 armes de foc curtes, totes elles en perfecte estat de conservaci� i funcionament. Tamb� hi havia munici� de diferents calibres. Entre les armes hi havia 33 rifles, 51 carabines, 24 fusells, 17 escopetes, 33 rev�lvers i 16 pistoles de diferents marques.La dona va ser denunciada penalment ,com a presumpta autora dels delictes de tinen�a d�armes prohibides, tinen�a d�armes reglamentades amb car�ncia de perm�s, amb l�agreujant d�haver estat introdu�des de manera il�legal en territori nacional, dip�sit d�armes reglamentades i munici�, i dip�sit d�armes de guerra.La Policia Local de Castell� d�Emp�ries va tenir coneixement que en un domicili de la poblaci� hi havia una gran quantitat d�armes. Aquestes pertanyien a un senyor d�edat avan�ada que havia mort recentment. La policia local va comunicar el fet als Mossos i el mateix dia, la Unitat d�Investigaci� de la comissaria de Roses i la Unitat Central de Bal�stica, van realitzar una entrada i perquisici� volunt�ria al domicili del finat, on es trobava la v�dua. Segons la v�dua, el seu marit col�leccionava armes de foc at�s que havia sigut militar de l�exercit dels Estats Units d�Am�rica i havia participat en diverses guerres d�arreu del m�n. Les armes van ser intervingudes per la Unitat Central de Bal�stica i la dona va ser denunciada penalment per diferents delictes de tinen�a i dip�sit d�armes, i de munici�. La imputada va ser citada per tal de presentar-se al jutjat d�instrucci� en funcions de gu�rdia de Figueres. Policia Local de Castell� Unitat Central de Bal�stica

curate

{"ca": 0.9800092980009298, "de": 0.008368200836820083, "en": 0.011622501162250116}

http://www.regio7.cat/fet-divers/2015/09/22/33-rifles-33-revolvers-108/330338.html

mc4_ca_20230418_11_785503

la seguretat en el nostre entorn: 2008/09 Avui, la seguretat en el nostre entorn s’adhereix a una nova campanya, una per el Medi Ambient. Perquè des d’aquí no volem que el Medi sigui “medi”, volem que sigui “sencer”. Però amb tot, us he de confessar que no soc gaire amant de les campanyes. Aquesta per exemple: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Del 22 al 28 de setembre de 2008. No, no val amb una setmana, ha de ser un compromís plegat i per cada dia. No val adherir-nos avui per oblidar-nos demà. Em recorda una mica aquests que fan esport els caps de setmana, serveix de molt poc a no ser que vagis a la recerca d’una tendinitis, d'una lipotímia o de quelcom més greu. Serveix de poc si no hi ha continuïtat, si no es creen hàbits i sobre tot, si no tenim consciència del que fem, del que volem i d’allà on anem. De tota manera, no vull ser dels que veuen el got mig buit, i donaré un vot de confiança a que això es un primer pas de molts que hem de fer. A propòsit, no deixeu de participar en aquesta campanya, podeu guanyar un viatge allà on vulgueu, per dues persones. http://www.setmanadelamobilitat.net/ Publicat per Josep Lluís les 20:01 8 comentaris Convençut! "tots som iguals però, uns més iguals que altres" Premeu la imatge, us durà a un exemple de crisi. Publicat per Josep Lluís les 20:44 10 comentaris Etiquetes: Seguretat econòmica Crec que com tothom, tinc costums arrelats a la meva vida. Per exemple, un d’ells és escoltar la radio cada dia al llevar-me. Les noticies i el temps entre altres, per allò de sortir de casa sabent que ha passat al món mentre jo estava a l’altra dimensió. Però, de debò us dic que hi ha dies en que preferiria no saber res de res. Seria mes babau, estaria menys informat però, estaria més tranquil. El dijous dia 16 començava així: Equitat, excel·lència i eficiencia educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada Una ullada a l’Informe PISA 2006 Catalunya té un nivell d’eficiència en educació per sota de la mitjana europea. D’acord amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, el nivell d’estudis dels progenitors i la despesa pública en educació, Catalunya hauria de tenir clarament millors resultats Informe: els altres joves Quasi 100.000 joves d’entre 16 i 24 anys ni estudien ni traballen L’informe d’UGT, apunta al fracàs escolar a causa de l’abandó prematur de l’escola, com a causes principals. A Catalunya resideixen 98.70 joves d’entre 16 i 24 anys que, ni traballen ni estudien. 6000 d’aquests , a més no estan cercant una feina... Pel que sembla UGT va fer un informe fa tres anys, aleshores el nombre de joves que no estudiaven ni treballaven estava sobre els 65.000. Hi ha hagut un augment del 51,84%. Algú no ha fet la feina!! ! I per si no fos suficient: Experts alerten que l’edat d’inici dels nens en l’ alcohol està ja en els 11 anys La mitjana es troba en els 13,8. To t i que baixa el nombre de menors que beu, els que ho fan abusen fins a emborratxar-se . I a totes aquestes noticies esgarrifoses, hem d’afegir-hi aquelles que fan referència a la crisi: encariment dels preus, baixa de salaris (si tens sort) pèrdua de la feina, baixa dels interessos ( si tens estalvis), puja ja dels interessos (si has de pagar la hipoteca), inici del curs escolar (paga llibres nous, perquè la política d’aprofitar-los, no va amb nosaltres) (s’han de guixar), i així, un llarg etcètera de “bones notícies” que fa que un tingui ganes de tornar-se a posar al llit i dir: fins demà, a veure si tenim més sort! Senyores, senyors: Bona nit!! ! Publicat per Josep Lluís les 0:53 7 comentaris Si agita avui, amb el seu aleteig, l'aire de Pequín, una papallona pot modificar els sistemes climàtics de Nova York el mes que ve. L’ "efecte papallona" és un concepte que fa referència a la noció de sensibilitat i a les condicions inicials dintre del marc de la teoria del caos. El seu nom, prové d'un antic proverbi xinès: "l’aleteig de les ales d'una papallona es pot sentir a l'altre costat del món". Arribats a aquest punt i fent cas a aquest efecte dins del marc de la teoria del caos, hem de creure que tot allò que passa als Estats Units, afecta no tan sols a ells mateixos sinó a qualsevol veí seu, per llunyà que aquest visqui. El proper 4 de novembre, els americans tenen eleccions presidencials, triaran el seu president, una de les persones més poderoses del món. Fa quatre anys, el seu president es va presentar a la reelecció i 122.267.553 de ciutadans americans van votar, 6.500.000.000 ciutadans del món, no van dir res. http://iftheworldcouldvote.com/ ha posat en marxa una iniciativa que permetrà saber que dirien aquests darrers si poguessin votar. Per això, han creat una pàgina web on pots “emetre” el teu vot, alhora que et permet veure que en diuen els nostres veïns del món. prem sobre la imatge i, vota! Publicat per Josep Lluís les 0:27 8 comentaris Etiquetes: Seguretat al món Publicat per Josep Lluís les 15:10 6 comentaris La pressió dels companys, l’ansietat social, la curiositat, els problemes a l’escola, a la universitat o al treball, inclòs els de tipus sexual, poden ser alguns dels motius principals pel què es pot caure a algun tipus d’addicció a substàncies com per exemple, el tabac, l’alcohol, la cocaïna, la heroïna o les amfetamines. Aquestes darreres són les que entenem com a addicions a substàncies perquè, és una substància la que arriba al cervell a través de la sang i produeix canvis en la seva forma de funcionament. Però no oblidem, que cada dia estan més en boga les addiccions conductuals com per exemple: la ludopatia, la addicció al sexe, l’addicció al mòbil i l’addicció a internet, entre altres. Avui parlaré de l’addicció a les dogues i, tal com m’han demanat, us mostraré alguns tips que ens permetí descobrir si alguna persona consum, considereu les següents preguntes: -El seu fill, amic o familiar li sembla retret, deprimit, cansat i descuidat en el seu aspecte personal? -Ha deixat als seus antics amics? -El nota hostil i mancat de cooperació? -S'han deteriorat les relacions del seu fill amb altres membres de la família? -Té actituds bel·ligerants davant els seus reclams? -No li va bé a l'escola? Ha empitjorat les notes, o l'assistència és irregular? -Ha perdut interès pels passatemps, els esports o altres activitats? -Han canviat els seus hàbits per a menjar o dormir? -Usa desodorants o perfums per a tapar alguna olor ambiental? -Té les pupil·les dilatades? Té els ulls vermells? -Té converses telefòniques o encontres amb desconeguts? Li manca a casa objectes de valor? -Té el seu fill, amic o familiar una necessitat creixent de diners? -Està més pàl·lid de l'habitual? -Troba caixetes de llumins foradades en el centre o el llom de l'envàs, o algun altre artefacte que serviria per a fumar la burilla d'un cigarret sense filtre fins al final sense cremar-se? -Té, el seu fill, amic o familiar paper per a armar cigarrets (en caixeta o solts)? -Utilitza col·liris? -Té taques de cigarret en els dits? -Té mal olor, fins i tot en la vestimenta i en els llençols? -Posseïx elements que permetrien "picar/tallar" la droga (com per exemple fulles d'afaitar, targetes dures o ganivets)? -Té elements que permeten aspirar la droga (com per exemple bolígrafs sense tapes ni tanc, tubets, pallets o bitllets)? -El nas li sagna o degota sovint? Té dificultats per a parlar? -Ha detectat cigarrets de tabac desarmats (atès que se sol utilitzar el filtre, xeringues i algun recipient petit -com culleres o xapes de begudes- per a preparar la droga? El consum de drogues, es un problema cada cop més estès a la nostra societat consumista, competitiva cada cop menys solidaria. Però, no hem de quedar-nos callats sense fer res. Les imatges són esgarrifoses i aquestes, només reflecteixen la més crua de les realitats que afecten a famílies, escoles, clubs esportius, etc. Un consell: Digues no a les drogues!! ! Publicat per Josep Lluís les 16:43 6 comentaris He de confessar-vos, que sempre m’ha fet una mica de ràbia veure com algú compte les monedes que li han tornat de canvi. Quina desconfiança no?. De tota manera, quan m’aturo i penso en les vegades que he detectat un error, sempre m’ha estat desfavorable. És a dir, sempre m’han donat diners de menys, quina casualitat, no?. Però això no és tot perquè avui he llegit un interessant article, fruit d’un excepcional treball de camp, en el setmanari cafè amb llet, titulat: ATENCIÓ ALS TIQUETS: la compra pot sortir un 6,23% més cara. Pel que sembla hi ha un continuat error d’etiquetatge en molts articles de consum. Els veiem, ens agraden i al carro. A l’hora de pagar, el producte s’encareix en percentatges esgarrifosos. Com a molt, aquells que ho revisen tot fan la suma i aquesta, és clar, és correcte. Veieu sinó alguns exemples: Del prestatge a la caixa, un “llibret Toki” s’encareix un 15,9% Una família que consumeixi ½ Kg. de pa Katenbrot de Bimbo al da, pot arribar a pagar 167,9 euros més a l’any. Una de les compres que van fer, pujava 287,46 euros. El 26,3 % dels articles estava mal etiquetat. El sobrecost, un 1,54%. Ara, a temps passat, em pregunto quantes donacions altruistes hauré fet a uns i altres... A partir d’ara us asseguro que ho tindré molt en compte. Publicat per Josep Lluís les 23:33 9 comentaris Etiquetes: Seguretat comercial Ahir, mentre llegia un article sobre el mosquit tigre, alço els ulls i allà el veig mirant-me fix, desafiant, altiu, prepotent. Allà estava un mosquit tigre que acabava de triar la seva presa, a mi. L’ambient es podia tallar amb un ganivet, un veritable duel de titans estava a punt de començar. En aquell instant i quasi sense adonar-me va alçar el vol, la seva perspectiva d’atacant des de les altures guanyava pes mentre jo no podia fer altra cosa que seguir-lo amb la mirada. En un moment va trobar una talaia des d’on preparar el seu atac final. Ho vaig veure clar, era ell o jo. I sense pensar-ho dos cops vaig prendre una carpeta i utilitzant la cadira com a trampolí vaig saltar sobre ell. Un cop mestre que el va agafar per sorpresa... la darrera de la seva vida. Aquests darrers dies, alguns mitjans de comunicació han tornat a parlar del mosquit tigre. Els uns hi donen importància mentre que altres li treuen. La meva intenció amb aquesta article no és carregar les tintes tan sols, donar a conèixer que n’hi ha. Una de les fotografies correspon als cinc minuts d’haver rebut una picada al braç. Els serveis d’atenció sanitària li van administrar corticoides a la pacient. En l’altra hi ha dos mosquits, el primer va picar a una companya el segon va intentar picar-me a mi... (He posat en coneixement la localització d’aquests mosquits) Publicat per Josep Lluís les 21:22 6 comentaris Segur que més d’un cop has caigut sota els efectes d’un constipat d’estiu. Pot semblar una contradicció però, a pesar de la més que evident pujada de les temperatures, l’estiu és una de les èpoques més propícies perquè apareixien problemes de salut com un refredat, una grip o mals de cap. El motiu? Tal vegada no hem de donar només les culpes a l’aire condicionat. (begudes fredes, corrents d’aire, de ben segur que afavoreixen l’aparició d’aquests símptomes) però, no hi ha cap dubte que té molt a veure. Però, avui no vinc a parlar dels efectes de l’aire condicionat sinó, dels defectes del seu muntatge o millor dit, de la manca de vigilància i seguiment d’aquests aparells un cop muntats. Fa dies que dono voltes pensant en el que passarà d’aquí un temps, més o menys llunya, amb tots aquests aparells que veiem muntats sobre els nostres caps. Un exemple pot ser la imatge que us proposo. Quatre aparells d’aire condicionat penjats a diferent alçada, (veieu el fanal). Les peces que els subjecten són idèntiques a les que munten en interiors, sense cap tipus de protecció. De ben segur la corrosió farà de les seves aleshores, la seguretat del lloc es convertirà en paper mullat. Vull veure que en diuen les nostres ordenances municipals. De les vostres, que en sabem?... Publicat per Josep Lluís les 23:52 6 comentaris Publicat per Josep Lluís les 22:27 6 comentaris

curate

{"ca": 0.9672393464712818, "pt": 0.00606366851945427, "nl": 0.0008421761832575374, "es": 0.018106787940037054, "fr": 0.00025265285497726126, "eu": 0.0027791814047498737, "it": 0.00471618662624221}

http://blanesseguretat.blogspot.com/2008/09/

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_176548

Al final de la dictadura els catalans van haver de renunciar a moltes demandes i necessitats, en pro d´una democràcia conjunta amb els espanyols. Tot confiant amb la bona voluntat i el respecte que semblava mostrar aquell poble espanyol amb ansies de democràcia i llibertats. Al 1930 el PIB català representava el 40% del total estatal i tenia un 87% de renda per sobre la mitjana espanyola. Avui representa el 19% del PIB i disposa d´un renda del 22% per sobre la mitjana. Perdent molt pes específic, tant de PIB com de renda en aquets ultims 30 anys de democràcia. Una democràcia que s´ens demostra altament perjudicial per els interessos presents i destructiva per els nostres interessos futurs. Amb una separació de poders inexistent a la pràtica on els alts tribunals que són els qui han de donar raons als conflictes Estat-Generalitat, son posats a dit per els partits que dominen els altres dos poders. Fa que avui, sigui impossible sostenir que és beneficiós per els catalans ser espanyols. Només hem de circular per les nostres carreteres, viatjar en tren, portar els nostres nens a escoles-barracó, o posar-nos a la cua de les llistes d´espera per la sanitat...o bé esperar ajudes de la Generalitat per les families, per cuidar-les per tenir fills...etc, etc. Es tan escandalós tot plegat que per exemple: Quan CIU va arrancar d´Aznar l´any 1996, 51.000 de pts per aixugar el deute de la sanitat catalana. Aznar al endemà mateix enviava a Catalunya 85 inspectors d´hisenda més. Iniciant una campanya de pentinats contra el frau fiscal de manera sectorial en el turisme i concretament al món dels càmpings. Que curiós que a Catalunya hi hagi el 75% del total dels càmpings estatals, no? No cal ser "nacionalista transnochado", un "pueril separatista", un "ètnico-identitario" ni un "analfo-periférico" per adonar-se que Espanya és un negoci pèssim per els industrials, i la pobresa i la gana per els treballadors i els més necessitats. Fins ara, encara ens podien prometre el tancament de fronteres i la protecció dels nostres-i els seus- productors. Avui ja ni aixó poden fer...Només xuclar i xuclar, que els seus vots han de conservar.

perfect

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_3_584950

Un estudi de la UIB alerta de l'augment de les visites a les pàgines de cinema per a adults arran del confinament 4 min. Palma 18/05/2020 18:16 Les Balears han estat la comunitat autònoma on més ha augmentat el consum de pornografia durant el confinament, segons les darreres dades de PornHub. Al conjunt de l'Estat, aquesta xifra va augmentar gairebé un 50% durant la primera setmana de confinament. Però a les Illes destaca una categoria com la més visitada: "alemanyes". Aquesta es va endur un 33% del total de les visites, per davant de "peus" -amb un 29%- i "anal" -amb un 14%-. Mentre que la mitjana de visites a escala estatal va ser de 9 minuts i 10 segons des de l'inici de l'estat d'alarma, a les Illes van tenir una durada d'11 segons més. A l'Arxipèlag el segueixen la Rioja, Cantàbria i el País Basc. Ara, un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) alerta dels efectes que pot tenir aquest increment, que considera un "motiu de preocupació". L'anàlisi Pornografia i pandèmia per covid-19 a Espanya, feta per Carmen Orte, Lluís Ballester i Lluc Nevot de la UIB, assenyala que la pornografia mainstream difon "valors d'una cultura que legitima tot allò que, sense sexe, estaria prohibit fer a les dones, com ara violar-les, estirar-los els cabells, insultar-les...". Amb relació a les dades de les Balears, el doctor en Sociologia i Filosofia i professor de la UIB Lluís Ballester reconeix que "només es pot especular", però apunta com a possibles causes "la dotació universal de wifi i la pèrdua d'estímuls com les activitats esportives o a la mar i les d'oci nocturn". Davant això, Ballester destaca que l'augment del consum ha estat "notablement superior per part dels joves" i puntualitza que aquest s'ha registrat en "un context de provació d'estímuls cara a cara, de manca de relacions emocionalment significatives directes". En aquest sentit, a l'estudi assenyalen que disposar de més temps lliure no n'ha estat l'únic factor determinant. Ballester assegura que també hi tenen a veure "la soledat, la manca d'activitat esportiva, la disponibilitat de connexions sense límits i la potència de les imatges, en absència d'altres estímuls". D'altra banda, la recerca revela que "l'increment en el consum es pot derivar de l'estrès monetari, laboral i familiar", molt present davant la pandèmia. Així, la pornografia pot "generar la sensació d'alleujament de l'estrès a curt termini, però, en cas de convertir-se un hàbit, pot acabar tenint un impacte negatiu sobre el benestar psicosocial i físic de l'individu". Si bé és cert que "el consum de pornografia augmenta en situacions de confinament", afirma el professor, aquesta és la primera vegada que es produeix "en un context de nova pornografia distribuïda per internet", la qual cosa permet fer "multitud d'ofertes per a tota mena de consumidors". Així, adverteix l'estudi, "la indústria de la pornografia està utilitzant la conjuntura del confinament per potenciar les seves estratègies de captació". Per exemple, PornHub va registrar el 24 de març una pujada massiva de les visites amb l'obertura del servei Premium de manera gratuïta. Això va provocar que el 27 de març les webs de pornografia rebessin més visites que Netflix, Amazon i Twitter junts, segons recull també l'estudi de la UIB. Entre els efectes que això pot comportar, indiquen els autors, hi ha el consum de prostitució, "sovint per cercar l'oportunitat de viure el que han vist a la pornografia". Per exemple, en una enquesta feta a prostitutes el 2009, el 80% de les consultades va confessar que els clients els havien mostrat imatges de pornografia per il·lustrar el que volien fer. Les agressions sexuals amb penetració han augmentat un 70% durant el primer trimestre de 2020 Augment de la delinqüència sexual A escala global, organitzacions com l'ONU, Save The Children i Unicef han informat que durant el confinament ha crescut la violència i l'abús sexual contra menors, a més de la seva venda, tràfic i explotació sexual. A més, s'ha detectat "un increment exponencial de la delinqüència sexual" i els casos de joves afectats "per la soledat i depressió derivades d'un consum abusiu de pornografia", segons reflecteix l'estudi. Una altra de les pràctiques que també s'ha estès entre la població espanyola ha estat el sexting. Concretament, un 60% ha reconegut que ha rebut o enviat aquesta mena de contingut, segons una enquesta elaborada per sexplace.es. Al mateix temps, un 68% de les persones consultades han afirmat que han practicat alguna mena de joc eròtic online en els darrers dies. Els nens topen amb el porno als 8 anys i als 14 en són consumidors regulars Les Balears continuen sent la comunitat amb més criminalitat de tot Espanya malgrat l'estat d'alarma

curate

{"ca": 0.9940476190476191, "eo": 0.0012755102040816326, "en": 0.00467687074829932}

https://www.arabalears.cat/societat/alemanyes-cerca-consumidors-pornografia-balears-confinament-coronavirus-covid-19_0_2455554584.html

cawac_ca_20200528_6_127334

Festes de Nadal 2010 Dijous, 9 de Desembre de 2010 11:30 El programa de Festes de Nadal arriba a Formentera carregat de propostes que de ben segur ens faran gaudir d’aquestes dates tan assenyalades en un ambient familiar. Com cada any, l’àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera dedica els seus esforços a portar activitats per a infants i grans, com la IV Mostra d’Espectacles Infantils, conjuntament amb l’obra Social “SA NOSTRA” Caixa de Balears i Sa Xerxa, teatre infantil i juvenil de les Illes Balears. No pot faltar la IV edició de les nadales populars a càrrec de l’alumnat dels col·legi públics de la nostra illa. L’àrea de Joventut de Formentera també fa la seua contribució per fer dels nadals a Formentera, una data assenyalada per als més petits i petites amb la instal·lació del diverespai al mòdul esportiu. Aquesta activitat constitueix un lloc de trobada, on els nens i les nenes de 3 a 12 anys juguen amb els inflables i participen als tallers i activitats. El toc tradicional d’aquesta festivitat el posen les Caramelles de Nadal, que amenitzaran la nit de Matines gràcies a les dos Esquadres de Caramellers existents actualment a Formentera. Les Caramelles de Nadal es poden definir com un gènere cantat format per dos sèries de goigs més un petit acaball, tots ells amb el naixement de Jesús com a temàtica central. Gràcies a la feina feta per Xumeu Joan, professor d’instruments tradicional i els seus alumnes, s’ha recuperat aquest gènere tradicional de les Pitiüses, declarat bé d’interès cultural, que l’any passat va enregistrar el primer disc gràcies a l’empenta de l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera. A l’última nit de l’any no faltarà la música d’una orquestra de versions que amenitzarà la vetllada amb cançons populars que faran ballar tothom. El punt final de les Festes de Nadal 2010, el posa la Cavalcada reial amb l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient al Port de la Savina el dia 5 de gener, acompanyada de la xocolatada a Sant Ferran i el repartiment dels regals als nens i les nenes de la Mola i Sant Ferran.

curate

{"fr": 0.009569377990430622, "ca": 0.9904306220095693}

http://www.consellinsulardeformentera.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=939:festes-de-nadal-2010&catid=273:cultura-i-patrimoni&lang=ca&Itemid=

racoforumsanon_ca_20220809_3_860466

Algú més ha tingut esta desgràcia? per sort no, t'acomp0anyo amb el sentiment

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_7_34747

Esteu aquí Nova formació per a empreses El programa de formació per empreses està destinat a aquelles empreses i emprenedors/es del Baix Llobregat que volen augmentar la seva competitivitat i millorar les seves competències en l'àmbit empresarial. Aquestes formacions estan subvencionades i per tant lliure de cost pels usuaris que estiguin interessats en participar. Podeu accedir a la nova programació de formació trimestre tardor 2013, per a empreses, autònoms i emprenedors mitjançant els següents àmbits formatius:

curate

{"es": 0.019417475728155338, "ca": 0.9805825242718447}

http://empresa.elbaixllobregat.cat/formacio

crawling-populars_ca_20200525_25_33080

Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat Educació. L'Aquàrium Barcelona proposa un joc de pistes per als més petits, per descobrir algunes de les curiositats dels éssers que s’amaguen en els seus grans aquaris. L’Aquàrium Barcelona proposa un joc de pistes per als més petits, acompanyats de la família, per descobrir algunes de les curiositats dels organismes que s’amaguen en els seus grans aquaris. L’activitat és gratuïta amb la compra de l’entrada a L’Aquàrium Barcelona. Qui hi vulgui participar es pot imprimir el full del joc de pistes per, així, resoldre les preguntes sobre els habitants submarins durant la visita a L’Aquàrium. Vols descobrir algunes curiositats dels organismes que s´amaguen als nostres aquaris? Vine amb els amics o la família i participa al joc de pistes de L´Aquàrium de Barcelona!Descripció de l´activitat: joc de pistes que el públic resol pel seu compte tot passejant per les instal·lacions de L´Aquàrium de Barcelona. Es pot recollir el full de respostes al taulell d´informació o baixar-lo del nostre web.

curate

{"ca": 1.0}

: /barcelona-pel-clima/ca/detail/joc-de-pistes-a-lrsquoaquarium_99400272542

cawac_ca_20200528_9_152322

Barrets i braguetes “La Cinta actua com una criatura”, es lamenta des d’un fòrum d’Internet un seguidor d’ El cor de la ciutat . “Estima el Peris i està enlluernada amb el Guillem, però tampoc amb ell podrà ser feliç, perquè sempre tindrà el remordiment que no la deixarà viure”, opina aquest espectador, que parla de la Cinta com si fos una persona de veritat i no un personatge que actua com actua per exigències del guió. La gent està enfadada amb la Cinta, i Margarida Minguillon ho nota quan va pel carrer: “Em renyen molt”, va admetre dilluns al reportatge Cares que sonen , emès dins del programa Entre línies (TV3). No li perdonen que faci el salt al pobre Peris. Sort que a l’actriu ja no li ve de nou. Quan fa vuit anys es va fer popular amb Poble Nou , ho va passar malament: “Em vaig bloquejar molt, em vaig descol·locar. M’amagava. Tenia una col·lecció de barrets, i em vaig fer unes ulleres de prop caríssimes, fosques per dalt, per poder llegir al metro sense que em reconeguessin”. Segons Jordi González, moltes de les persones que porten ulleres de sol per passar desapercebudes en el fons es moren de ganes que les reconeguin. “Sóc un moble més del menjador de casa”, afirma aquest presentador, conscient que “la televisió et dóna popularitat, però no fama”. El tercer entrevistat va ser Santi Millán, també conegut com el Paco de La cosa nostra . “Al principi, quan veus que la gent t’assenyala, el primer que fas és mirar-te la bragueta”. Ara ja s’ha acostumat a ser observat, però no entén una cosa: “Si sóc un sex symbol a Catalunya, per què no ho sóc a Madrid?” A continuació, Ramon Pellicer va donar pas a un reportatge sobre una malaltia crònica que no mata però et mortifica tota la vida. “No et condemna a mort sinó a cadena perpètua”, va dir un dels afectats de fibromiàlgia. En canvi, la popularitat és efímera i fàcil de curar: n’hi ha prou amb deixar de sortir per la tele.

curate

{"en": 0.010063559322033898, "ca": 0.9597457627118644, "es": 0.02489406779661017, "it": 0.005296610169491525}

http://evapiquer.cat/articles/2002/04/39458/

naciodigital_ca_20220331_0_718665

El Bages és la primera comarca que compta amb una eina d'aquestes característiques a nivell comarcal. El SIG conté la cartografia detallada de tots els polígons de la comarca existents i en desenvolupament i els diferencia segons la seva tipologia: plataformes logístiques, centres comercials i de serveis, polígons industrials, colònies tèxtils, etc. o segons si són polígons de promoció pública o privada. Alhora, es poden ubicar sobre la cartografia o sobre les imatges aèries les més de 1.800 empreses ubicades als polígons del Bages i consultar la ubicació i característiques de les més de 500 parcel·les o naus disponibles per ocupar, amb fotografies actualitzades i els telèfons de contacte amb els intermediaris en la venda o lloguer. Es pot consultar tota la informació a www.poligonsiempreses.ccbages.cat. Aquest web va rebre quasi 50.000 visites durant l'any 2010 i està disponible en 4 idiomes (català, castellà, francès i anglès). L'actualització de la informació del SIG es fa a partir del treball de camp que el Consell Comarcal del Bages realitza de forma permanent als polígons.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/18382/sig-poligons-consell-protagonista-jornades-diputacio

mc4_ca_20230418_17_767417

PENDENTS DE LES CONCESSIONS ESPANYOLES NO ESTAREM MAI PREPARATS PER A DIVORCIAR-NOS-EN. HEM DE TRENCAR AQUESTES FALSES I INCONVENIENTS EXPECTATIVES I TRENCAR, UNILATERAL NATURALMENT, AMB ESPANYA DE TOTES TOTES. Per què coi, Mitjans, ANC, ÒMNIUM, Comunicats, Marxes, … sempre diuen sobiranistes i no pas independentistes? És que és una moda? -No! això ens delata com a incapaços de saber on anem ni com s’hi ha d’anar. Ens passem el dia pidolant misericòrdia i un Referèndum que ja l’hem fet, fins i tot, ara mateix, per parlar de les Marxes i Vaga General que s’han preparat per protestar -protestar, res més inútil- d’una sentència que ens faran menjar, per rucs, en castellà i amb pa amb oli. Ara, l’única idea que se’ls ocorre, a partits i entitats, els que es posen sovint el mot “sobiranistes” a la boca, es viatjar quaranta anys enrere i tornar entomar la cantarella del “Llibertat, Amnistia i (ara) Referèndum” que ni tan sols rima, i per acabar d’espatllar-ho ens engalten, com sempre, que serà per molts anys. Quan es va inventar la primera cantarella “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” ja es va sacrificar aleshores l’Autodeterminació i així, els catalans, ens vàrem haver d’empassar quaranta anys més de desert. Ara ens volen fer sacrificar la Independència durant quaranta anys més i no hi estem disposats de cap manera. Està clar que de la nostra partitocràcia no ens en podem fiar. A part de cobrar uns bons pastons per a la feina aleshores ells també són gent senzilla del Poble. Pobre Poble! ens caldrà pagar-los i a més fer la feina que no saben fer o que han renunciat a fer. Avui ho veia de nou al FAQS quan molt finament, Torrent, tornava la pilota al Poble i sempre parlava en condicional, “hauríem de ser valents”, pensava en veu alta ja fa dos anys pocs dies després d’entomar el càrrec, però la valentia no se li ha vist per enlloc, sols condicional, sols “faria” però no fa. Segueix sent l’estil dels polítics que hem tingut de sempre fins ara, tirant pilotes fora, inútils per a la Independència. Crec que era Julià de Jòdar que en el darrer article publicat a Vilaweb li reclamava que entomés la responsabilitat de la institució que presideix, o sigui el Parlament de Catalunya, i que aquest liderés les protestes amb força i no pas tirant pilotes a la teulada dels catalans del carrer. Com que finament se’n rentava les mans, en cas de que les mogudes de la propera setmana no siguin prou atrevides tot quedarà en res i de carambola assegurarem bones temprades de pastanaga aigualida, arrugada i envellida. El problema és que massa catalans restem entestats o embolicats mentalment per la inèrcia dels altres en que hem d’esperar quelcom d’Espanya! Tal vegada el permís o la concessió. I, apart que no es tracta d’això, tots a hores d’ara ja hauríem de saber que Espanya no farà cap concessió. La Independència i la sobirania que ens pertoca i que ella ens segresta la hi haurem de prendre. Per això aquesta mania de dir-se “sobiranistes”. Què pesats! La sobirania no es comparteix, es té o no es té! Cal un Projecte polític i nacional fort en aquest sentit. Quasi res per no dir res del que hi ha políticament parlant serveix per a la Independència. El control del territori o l’empoderament de la gent estructurada en els bocins del territori ha de ser en aquest sentit per tal d’assolir moure’s a l’uníson. Si els Consells Locals no van per ací caldrà inventar una altra cosa. https://www.vilaweb.cat/noticies/exemple-comencar-per-dalt-opinio-julia-de-jodar/ El conflicte entre Catalunya i Espanya només té una solució: DIVORCI o RUPTURA UNILATERAL. (Salvador Molins, CLR*Bic) Joe Brew ho analitza, però ell treu unes altres conclusions, les seves conclusions molt ben fonamentades: https://www.vilaweb.cat/noticies/crisi-legitimitat-catalunya-espanya-joe-brew/?f=rel ” … /… Si catalans i espanyols discrepen sobre l’organització territorial, la legitimitat de la constitució i la legitimitat de la monarquia, com es pot resoldre el conflicte? La solució actual de l’estat espanyol, que insisteix que els polítics catalans desobeeixin els votants i obeeixin les lleis espanyoles, és clarament insostenible i genera una inestabilitat política manifesta a Espanya. Pel bé tant de Catalunya com de l’estat espanyol s’haurien d’explorar altres solucions. Per acabar, la crisi Catalunya-Espanya necessita una injecció de legitimitat, un procés que es percebi com a just i satisfactori pels dos costats. Aquesta injecció de legitimitat hauria de venir d’un procés extern, transparent i vinculant amb un àrbitre mútuament acceptat i que tingui legitimitat acceptada per totes dues parts. La Unió Europea encaixa en aquesta definició i hauria d’intentar activament de fer de mediador. Si la Unió Europea continua menystenint el conflicte, o rebaixant-lo a ‘afer intern’, la probabilitat d’un altre acte d’unilateralitat, tant si és l’estat espanyol apropiant-se del govern de Catalunya com si són els catalans votant novament sense el permís de l’estat espanyol, s’incrementa molt.” (Joe Brew)

curate

{"en": 0.06340288924558588, "ca": 0.9203451043338684, "ja": 0.0008025682182985554, "es": 0.009630818619582664, "it": 0.005818619582664526}

https://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/?p=274084

mc4_ca_20230418_16_624564

valencià « MacaWeb Ja està ací la setmana cultural de l’Associació Cultural Macarella!! ! i enguany comencem les activitats celebrant el Dia Internacional del Llibre, hui dimarts 23 d’abril de 2013, i comencem llegint alguns textos del gran poeta burjassotí, Vicent Andrés Estellés… Si tens ganes de llegir un poema del mestre, o ajudar-nos amb la lectura continuada del Llibre […] Abril 23rd, 2013 | Etiquetes:25 d'Abril, activitats, Andreu Valor, Any Estellés, cinema, cultura, llegir ens fa lliures, Macarella fa 10 anys, reivindicació, valencià | Categoria: cultura popular, General | Deixeu un comentari Ja està ací la Setmana Cultural de Macarella!! ! Divendres 20 d’abril, comencen les activitats que la Macarella ha preparat per celebrar els 80 anys de la creació de les Normes de Castelló, unes normes ortogràfiques elementals signades el 1932 per els escriptors com Manuel Sanchis Guarner o Enric Valor i les institucions culturals més importants del País Valencià en aquella época. Aquestes normes, […] Abril 18th, 2012 | Etiquetes:25 d'Abril, cultura, excursions, llegir ens fa lliures, participació 2.0, reivindicació, valencià | Categoria: cultura popular, excursions, General | Deixeu un comentari

curate

{"ca": 0.9816971713810316, "fr": 0.0016638935108153079, "en": 0.016638935108153077}

https://www.macarella.org/tag/valencia/

macocu_ca_20230731_7_405583

Vols barats Belize City - Perito Moreno Rutes més cercades properes a Belize City amb destinació Perito Moreno

curate

{"en": 0.3577981651376147, "ca": 0.6422018348623854}

mc4_ca_20230418_5_162739

Amb la teva higiene facial, REGAL d'una sessió de pressoteràpia Inici | Promocions i Descomptes | Amb la teva higiene facial, REGAL d'una sessió de pressoteràpia Ara, i durant la campanya dels bons propòsits de Compra Eixample, fes una sessió d'HIGIENE FACIAL i et regalem una sessió de Pressoteràpia. La Pressoteràpia consisteix en una teràpia que millora els problemes de circulació de les extremitats. Aquesta teràpia desintoxica, reafirma, tonifica, millora la circulació i augmenta el drenatge limfàtic en les extremitats, centrat bàsicament en les cames. A més de fins cosmètics, també ofereix avantatges saludables com la millora del flux sanguini que alleuja l'entumiment o dolor en les extremitats i prevé la decoloració de la pell. Fes-te una neteja facial i emporta't de manera Gratuïta una sessió de Pressoteràpia per a lluitar contra la cel·lulitis i la retenció de líquids. Aquesta sessió de Pressoteràpia està valorada en 29 €. Per a més informació consulta la nostra pàgina web www.esteticaclements.es Vàlid des del 12 de gener 2016 fins al 20 de febrer 2016 estetica.clements@vodafone.es http://www.esteticaclements.es/ Centre femení de cura de bellesa i benestar. Tractaments facials i corporals, radiofreqüència, ultrasons, Futura- Pro, pressoteràpia, depilació cera, elèctrica, fotodepilació, maquillatges, estudi de celles, sol UVA, etc.

curate

{"ca": 0.9553903345724907, "es": 0.04460966542750929}

https://www.compraeixample.cat/cat/promo/150/amb-la-teva-higiene-facial-regal-d-una-sessio-de-pressoterapia

macocu_ca_20230731_4_411841

Piscines cobertes a Geòrgia És difícil visitar Geòrgia sense deixar-se caure per Zugdidi (amb 73.006 habitants). Actualment Swimia.cat té un extens catàleg de Piscines a Zugdidi i voltants. Nedar és una magnífica manera de mantenir el teu cos actiu i en forma mentre visites Rustavi (Geòrgia) o si vius allà. T'ajudem a trobar Piscines a Rustavi.

curate

{"ca": 0.8918128654970761, "it": 0.10818713450292397}

mc4_ca_20230418_16_492117

Imatges la santa En compliment amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades (LOPD) i normativa de desenvolupament, Santa Cristina Market SL, l’informa que les dades recollides a través d’aquesta web seran tractades per l’Empresa, en qualitat de responsable del fitxer, amb la finalitat de facilitar els serveis sol·licitats, atendre les seves consultes, enviar informació que pogués resultar del seu interès mitjançant butlletins i publicacions similars, desenvolupar tasques administratives pròpies de la gestió, així com el desenvolupament d’activitats de promoció comercial i publicitària relacionades amb Santa Cristina Market SL. En facilitar les dades vostè manifesta conèixer els termes aquí continguts i autoritzar expressament el tractament de les seves dades per als fins informats. L’usuari pot revocar aquest consentiment en qualsevol moment, sense efectes retroactius. En qualsevol moment l’usuari pot exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, remetent una comunicació a Santa Cristina Market SL a través del mail info@lasantamarket.com i indicant el dret que desitja exercitar. Política de privacidad | Disseny web Madstudio Els nostres patrocinadors 2019 Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc assumirem que està d'acord.Estoy de acuerdo

curate

{"ca": 0.9668587896253602, "es": 0.03314121037463977}

https://www.lasantamarket.com/ca/nota-legal/

cawac_ca_20200528_10_16001

La targeta sanitària individual (TSI) t'identifica i t'acredita com assegurat o assegurada del Servei Català de la Salut. La TSI és la teva clau d'accés als centres i serveis del sistema sanitari públic. Al 902 111 444 , del telèfon de Sanitat Respon, podeu trucar per qualsevol dubte relacionat amb la vostra salut o per consultes relacionades amb la sanitat. Programació de proves Programació de proves complementaries Programació de les proves complementàries, prèviament indicades pel metge de família Heu de passar pel mostrador per que us programem la prova, normalment ens quedem el paper i al endemà el podeu venir a buscar, si cal full de preparació per la prova us ho donarem també. Orientatiu : Les anàlisis clíniques, els electrocardiogrames es fan al Cap; el Sintrom: la prova es realitza al Cap, els usuaris han de passar pel mostrador per programar el sintrom del següent dia que els hi toqui. Tacs, mamografies, ecos mamàries, fibrogastroscopies, proves d’esforç a l’Hospital General de Vic; Ecografies, cribatge ocular al Cap Osana; Electromiogrames, radiologies a la Clínica de Vic; les densiometries al Consultori Bayes; gammagrafies al cetir; visites de psicogeriatria al Hospital de la Santa Creu.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.ebacentelles.cat/index.php/programacio-de-proves.html

mc4_ca_20230418_8_438793

Apartment Chesa Flora 53 Saint Moritz Suïssa - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client Veure tots els 97 allotjaments a Saint Moritz. Apartment Chesa Flora 53-, Saint Moritz, Saint Moritz, Suïssa, 7500 - Veure al mapaExcel·lent8,3Basada en4comentarisApartment Chesa Flora 53Veure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 22 fotos Al visitar Celerina, vosté es sentirà com a casa a Apartment Chesa Flora St Moritz, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Celerina. L'hotel ofereix aparcament de cotxes, habitació familiar per garantir el més gran comfort possible als seus clients. L'ambient de Apartment Chesa Flora St Moritz es reflexa en cada habitació. calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, cuina americana són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Apartment Chesa Flora St Moritz és una selecció idònia per a la vostra estada a Celerina. Cal que informeu el Apartment Chesa Flora 53 de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Cal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. Interhome t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus. En arribar, cal abonar un dipòsit de 300 CHF per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament.

curate

{"ca": 0.9632216014897579, "es": 0.03677839851024209}

https://www.agoda.com/ca-es/apartment-chesa-flora-53/hotel/saint-moritz-ch.html

mc4_ca_20230418_9_343360

MALES HERBES: Comunicat conjunt CGT-CNT-SO sobre les mobilitzacions del mes de setembre Comunicat conjunt CGT-CNT-SO sobre les mobilitzacions del mes de setembre CGT, CNT I SO CRIDEN A LES MOBILITZACIONS I JORNADES DE LLUITA CONTRA LA REFORMA LABORAL, LES RETALLADES I EL PACTE SOCIAL FINS A LA VAGA GENERAL Les organitzacions sindicals CGT, CNT i SO creuen necessari anar més enllà dels plantejaments i propostes de la Cimera Social, apostant per mobilitzacions contundents i per la Vaga General. Les organitzacions sindicals CGT, CNT i Solidaritat Obrera ens hem reunit a Madrid per a abordar la resposta als atacs socials i laborals contra la classe treballadora que estan impulsant els governs i les institucions europees. Considerem que aquesta tardor serà crucial per a frenar l’ofensiva del govern i entenem que aquests atacs solament es poden parar i revertir en favor de la classe treballadora des de la mobilització social generalitzada i contundent, enfrontada radicalment a l’actual model econòmic i polític al servei de les elits empresarials i financeres. Defensem, com organitzacions obreres, que aquesta mobilització ha de passar per la convocatòria d’una Vaga General amb capacitat real d’afectar els interessos econòmics de l’elit dirigent, convocatòria que ha d’anar més enllà de les aturades que s’han vingut convocant en els últims anys que, aïllades i sense continuïtat, estan molt lluny de poder fer front a l’ofensiva de retallades i reformes contra els nostres drets del govern i la patronal. Rebutgem, per tant, l’així anomenada “Cimera Social”, tant en les seves absurdes aspiracions de tornar a una idealitzada situació anterior a la “crisi econòmica” així com el full de ruta plantejat des del sindicalisme institucional, que no condueix sinó a la desmobilització per la seva insistència en la defensa d’un referèndum que ja ha estat rebutjat pel govern i per la seva aposta per una inútil consulta popular que cap efecte pot tenir sobre el poder polític i econòmic, mentre es rebutgen o posterguen mesures més contundents. Per tot això, creiem que el camí a seguir és la participació en les convocatòries de mobilitzacions i jornades que lluita que ens condueixin a la Vaga General, posant en evidència la falta de voluntat de lluita real del sindicalisme de concertació de CCOO i UGT per la seva negativa a realitzar-la. En aquest sentit, CONVOQUEM al següent calendari de mobilitzacions: Cridem a mobilitzar-se el pròxim 15 de Setembre però de forma clarament diferenciada del sindicalisme de la Cimera Social, defensant com alternativa, la mobilització, l’acció directa i la Vaga com eines de lluita de la classe treballadora. Cridem també als treballadors a sumar-se a les Vagues convocades el 17 de setembre en els sectors de l’Ensenyament i el Transport Ferroviari i a participar en les mobilitzacions, accions i jornades de lluita impulsades per les nostres organitzacions en aquest dia, apostant per unir, estendre i radicalitzar les lluites en els diferents sectors. Promovem una Jornada de Lluita el 26 de setembre en solidaritat amb la Vaga General d’Euskadi i Navarra i en defensa de la necessària convocatòria d’una Vaga d’àmbit estatal, en la que volem confluir i a la qual convidem a sumar-se a tot el sindicalisme combatiu i contrari al Pacte Social. Comunicado CGT- CNT-SO Movilizaciones Septiembre 2012 from CGT Catalunya Publicado por malesherbes en 9/13/2012

curate

{"ca": 0.9248674130819092, "es": 0.07513258691809074}

https://malesherbes.blogspot.com/2012/09/comunicat-conjunt-cgt-cnt-so-sobre-les.html

mc4_ca_20230418_10_85370

Anuncis ACL ficken porno lesben porno oma ficken ficken porno deutsche porno deutsche kostenlose porno porno frei porno porno video porno deutsche Aturada 3 octubre L'ACL s’uneix a l’aturada general convocada per demà dimarts, 3 d'octubre Davant dels fets succeïts l’1 d’octubre, L'Associació Catalana de Llevadores vol expressar el seu respecte per totes les opinions polítiques, per la democràcia i pel dret a exercir la llibertat de vot, alhora que manifestar l’absolut rebuig per la brutal agressió policial contra la ciutadania en les seus electorals de Catalunya. Sentim una profunda tristesa i dolor pel gran nombre de ferits ocasionats mentre la població catalana tan sols volia expressar lliurament els seus drets. L'ACL rebutja la sentència de l’Audiència Provincial de Navarra a “La Manada" L'ACL rebutja la sentència de l’Audiència Provincial de Navarra a “La Manada". juny 2018

curate

{"de": 0.16534541336353342, "es": 0.01925254813137033, "ca": 0.8154020385050963}

https://www.llevadores.cat/anuncis/anuncis-acl

macocu_ca_20230731_3_309768

Salvem la posidònia aLERTA Les grans praderies de posidònia oceànica de la Mediterrània estan en perill. Biòlegs, administracions i grups ambientalistes alerten de la necessitat de protegir-les. N’és un exemple l’Associació Amics de les Illes Formigues, que impulsa una campanya de conscienciació. L’entitat alerta de la necessitat de no malmetre-la, en una zona on cada estiu milers de barques fondegen a la Costa Brava sense adonar-se que el sol fet de moure l’embarcació fa que l’àncora arrossegui i malmeti un llit de posidònies. La posidònia és una planta marina, té arrels, tija, fulles, flors i fa fruits amb llavors. Creix en fons sorrencs i floreix a la tardor. A la primavera produeix fruits flotants coneguts vulgarment com a “olives de mar”. Només es troba al mar Mediterrani i prové dels oceans Índic i Pacífic. És, doncs, una de los poques espècies que es troben al Mediterrani des que aquest mar es va formar. Un dels elements que l’afebleixen és la seva taxa de creixement, de només 1 o 2 cm per any. L’activitat humana, la contaminació i les espècies invasores la posen en perill. Segons la biòloga marina Conxi Rodríguez-Prieto, professora de la Universitat de Girona (UdG), cal ser conscients de la necessitat de preservar les praderies. Aquesta planta es veu amenaçada per l’activitat humana, com ara la pesca i les àncores, però també per la contaminació i l’expansió de les algues verdes d’origen tropical Caulerpa cylindracea: “Al Mediterrani, la posidònia està molt tocada en els primers metres, fins a 10 o 15 metres. A partir d’aquí, està més ben conservada”, destaca Rodríguez-Prieto, i hi afegeix: “En aquests primers metres està molt afectada, especialment per les àncores, que arrenquen les plantes, però també pels temporals.” Segons la biòloga marina, és important explicar les conseqüències que té arrencar una sola d’aquestes plantes: “Hi ha moltes persones que ja n’han pres consciència, però encara som lluny. Per això, des de l’associació estem treballant per explicar la importància de ser respectuosos amb els mars i, en especial, amb aquesta planta, que fa milions d’anys que viu entre nosaltres”, explica. La posidònia ocupava grans extensions del fons marí del Mediterrani. Antigament, es recol·lectava a les platges com a jaç per als animals o adob després de ser arrossegada pels temporals. La seva estratègia reproductora, que tant pot ser sexual com asexual, l’ha ajudat en la seva dispersió en grans herbeis o praderies submarines. La terbolesa, la falta de llum, la contaminació, la pesca i la nàutica recreativa són alguns dels principals factors limitadors. Així que, en condicions favorables, la podem trobar des de les cotes més superficials fins als 30 o 40 metres de fondària, depenent de la claror que hi arribi i la possibilitat que tingui per fer la fotosíntesi. La posidònia té un paper molt important en els hàbitats marins mediterranis. Sensibilització L’Associació Amics de les Illes Formigues ha editat díptics en el marc de la campanya Salvem la posidònia, que contenen uns mapes orientatius de la posició de la posidònia en les aigües properes a algunes de les cales i platges que reben més afluència d’embarcacions, com ara de la zona que va de la cala Senià a la cala Estreta; de la zona de davant de la platja de Castell i la Foradada; de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge, i de les illes Formigues. Segons explica l’activista mediambiental i membre de l’entitat Lluís Martí, es demana que abans de fondejar es miri bé on es llança l’àncora. “En les diverses campanyes, quan informem les embarcacions de si estan a sobre de la posidònia o si estan ben ancorades, ens trobem tota mena de reaccions. Majoritàriament, hem estat ben rebuts. Per exemple, s’agraeixen les boies ecològiques instal·lades a cala Senià o que s’informi si en aquella zona hi ha posidònia”, destaca Martí, que hi afegeix: “Lamentem, però, que una minoria no tingui gens de respecte per l’entorn, encara que se’ls expliqui que les seves accions no ajuden.” Reivindicació d’una millor senyalització La llei estableix que, en les àrees no abalisades, la zona de bany serà una franja de 200 metres de qualsevol cala i de 50 metres de la resta de costa. I es regula la velocitat i com cal maniobrar: en aquest espai, la velocitat màxima de navegació serà de tres nusos i la maniobra d’apropament i allunyament de les cales i de la costa haurà de ser perpendicular, tenint en compte sempre la seguretat de les persones. Com que en cap moment hi ha una prohibició expressa del fondeig, es deixa a la lliure interpretació de cadascú. Per tant, s’ha de delimitar o indicar millor on són aquestes zones amb praderies, i conscienciar més els navegats, segurament amb més controls i sancions en zones col·lapsades i sobreocupades al pic de l’estiu. Tot això tindria un impacte positiu. “Protegeix les platges dels temporals” Conxi Rodríguez-Prieto, biòloga marina, especialista en macroalgues marines i professora de la UdG, fa anys que estudia els fons marins i destaca la importància que representa tenir les praderies de posidònia en bon estat. Per què són importants aquestes praderies marines? Les praderies són l’hàbitat i el refugi de molts organismes, tant animals com vegetals. S’han comptabilitzat fins a un miler d’espècies en els prats de posidònia oceànica. Però tenen moltes altres funcions ecològiques. Per exemple, produeixen una gran quantitat d’oxigen quan fan la fotosíntesi i, al mateix temps, fixen carboni atmosfèric. A més, les seves fulles atrapen els sediments que estan en suspensió, els precipiten i els fixen amb els seus rizomes. Així, ajuden a mantenir l’aigua clara i, sobretot, impedeixen que es moguin durant els temporals. Les platges amb posidònia estan, per tant, més protegides dels temporals. Un factor determinant en la seva conservació és la velocitat de creixement? Sí, molt, perquè la praderia creix molt lentament. Sempre poso un exemple que crec que és molt entenedor. Durant la Segona Guerra Mundial, van caure tres bombes sobre la praderia del que ara és el Parc Nacional de Port-Cros, al Mediterrani francès. Les explosions van fer uns grans forats a la praderia i, a hores d’ara, més de 70 anys després, aquests impactes continuen sent ben visibles. Això indica que la recuperació d’una praderia a escala humana no és possible. Cada vegada que destruïm parts de la praderia, ja sigui amb un art de pesca o amb l’àncora, com ha passat i passa, contribuïm a la destrucció del prat i la ferida infligida hi romandrà molt de temps. D’on ens arriba la posidònia? De l’Indopacífic. Els seus parents més propers es troben a Austràlia. El Mediterrani es va originar a partir d’un trosset de l’Indopacífic, que va quedar aïllat de la resta fa uns 11 milions d’anys, i la posidònia s’hi va quedar. La majoria d’organismes que hi vivien llavors han anat desapareixen al llarg de la història, especialmente durant les grans crisis de salinitat que van tenir lloc durant el Messinià, quan el nivel del mar va disminuir considerablement. Actualment, només queden alguns organismes dels originals, i un d’ells és la posidònia. d’anys. n d’anys.

curate

{"ca": 0.9968816442239546, "es": 0.0008504606661941885, "ru": 0.002267895109851169}

macocu_ca_20230731_0_300100

14_Jorn Abierta Innovar en comunicación y crear argumentos de venta Dades bàsiques Títol: 14_Jorn Abierta Innovar en comunicación y crear argumentos de venta Organisme: BENISSA Data de inici: 20-11-2014 Data de finalizació: 20-11-2014 Resum: Jornada Cde La campanya està associada a una targeta de fidelizació? NO La campanya té un contingut benèfic? NO

curate

{"es": 0.19197707736389685, "ca": 0.8022922636103151, "eo": 0.0057306590257879654}

macocu_ca_20230731_10_16524

Els consellers d'Empresa i Treball i d'Educació, Roger Torrent i Josep Gonzàlez-Cambray, amb la delegada del Govern, Teresa Pallarès, parlen amb un professor de l'institut Pere Martell. El Govern vol multiplicar per deu el nombre d'acreditacions de competències professionals El Govern vol arribar a les 20.000 acreditacions de competències professionals anuals, una xifra que suposaria multiplicar per deu les certificacions que s'atorguen actualment. Aquest divendres els consellers d'Educació i d'Empresa i Treball, Josep Gonzàlez-Cambray i Roger Torrent, han presentat des de Tarragona la nova campanya per fomentar aquesta eina. Segons han indicat, ha de servir com a «trampolí» perquè professionals en situació d'atur o sense titulació puguin fer el salt al mercat laboral o es reenganxin a la formació. Les certificacions oficials es faran a través de l'Agència de Formació i Qualificacions Professionals, que acreditaran els coneixements de les persones i els proposaran un itinerari per complementar la seva formació. El procediment per obtenir la certificació consta de tres frases. La primera és l'assessorament, en la qual des de l'agència s'ajudarà a completar l'historial professional i formatiu de l'interessat. En la fase de demostració, «l'usuari haurà de demostrar les competències que vol acreditar», ha apuntat Torrent. Finalment, en l'etapa de certificació es lliurarà el títol acreditatiu i es farà una proposta d'itinerari formatiu per si l'interessat aposta per seguir estudiant. «El servei és gratuït i no s'ha d'estudiar ni fer cap examen. Només cal demostrar què han après en la seva experiència professional o formació no formal», ha especificat. Des d'Empresa i Treball s'ha previst una partida de 17,3 MEUR per al 2022 per poder impulsar la certificació i donar resposta a la demanda que hi pugui haver. En els darrers deu anys s'han tramitat 20.000 acreditacions de competències professionals, precisament la xifra que es vol assolir anualment a partir d'ara. En aquest sentit, la Generalitat contractarà tant professors com professionals d'empreses perquè facin d'avaluadors de les competències dels interessats. Les persones que facin us del servei hauran de demostrar els seus coneixements primer a través d'una entrevista telemàtica i, si la seva activitat ho requereix, se'ls citarà físicament per fer una prova. Amb l'acreditació de competències professionals es vol «arribar a persones que no han pogut formar-se en el seu camp però són competents i porten molt temps fent la seva feina», ha dit Gonzàlez-Cambray. El titular d'Educació ha vinculat l'actuació a la Formació Professional, i ha destacat que «pot incidir en un bon nombre de persones i treballadors» i que «beneficiarà el teixit productiu del país». «És i serà la legislatura de l'FP. Millorarem el que faci falta perquè tothom que acabi l'ESO tingui plaça per fer un cicle de Grau Mitjà de la família professional que sol·liciti», ha destacat. En aquest sentit, Torrent ha afegit que «els treballadors són la peça clau de la transformació del sistema productiu que el país necessita», en un «món laboral que cada cop més demana més especialització».

curate

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_0_449542

Aquest fil pretén ser un recull de tota la informació relacionada amb les consultes sobre la independència. Mocions de suport institucionalConsells Comarcals que han aprovat una moció a favor de les consultes per la independència Consells Comarcals que han rebutjat una moció a favor de les consultes per la independència Municipis que han aprovat una moció a favor de realitzar una consulta Municipis que han rebutjat una moció a favor de realitzar una consulta Resolució de suport del Parlament de Catalunya [1] [2] [3] Consultes als diferents municipis Resultats de la consulta als diversos municipis -> 531 municipis han decidit Municipis on s'estan preparant consultes: Llistat de Municipis Enllaços d'interès:Webs de la coordinadora nacional de les consultes sobre la independènciaPàgina de la Viquipèdia on es fa el seguiment de les consultesRecull de notícies de VullVotar.cat (Vilaweb)CatalunyaDecideix.catRecull de notícies de xat sobre les consultesRecull de notícies i mapa de Directe.cat sobre les consultesRecull de notícies i mapa de l'Avui sobre les consultesRecull de notícies del Singular Digital sobre les consultesRecull de notícies de "El Punt" sobre les consultesRecull de notícies de Nacio Digital sobre les consultes Breda convoca l'assemblea per crear Comissió organitzadora de la consulta

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_1_209814

Título: Abstract: Aquesta memòria presenta els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la UB respecte a l’estudi de les comunitats de briozous de la Reserva Marina de les Illes Medes amb l’objectiu d’estudiar i caracteritzar la dinàmica del briozou Pentapora fascialis i establir les bases per a utilitzar aquesta espècie com a indicadora de l’efecte dels submarinistes sobre les comunitats bentòniques.

curate

{"pt": 0.0166270783847981, "en": 0.021377672209026127, "ca": 0.9619952494061758}

macocu_ca_20230731_9_78582

Escriptors Gerard Canals Puigvendrelló Gerard Canals Puigvendrelló (Vic, 1988). És enginyer tècnic agrícola i llicenciat en Ciències Ambientals. Combina la vessant professional com a consultor i professor de seguretat alimentària amb la passió per la literatura, l’excursionisme i la mitologia popular. És arran d’aquestes aficions que ha fet alguns estudis d’interès propi, habitualment relacionats amb temes etnològics i naturalistes, entre els quals destaca la recopilació i anàlisi de llegendes, contes i tradicions de l’àmbit pirinenc. És autor també de diverses obres de narrativa i de poesia. L’any 2005 va guanyar el primer premi del certamen literari Pacte dels Vigatans.

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_7_213798

Mascareta obligatòria És mitja tarda i es nota que és el mes de juliol pels carrers de Vic. Molta gent es passeja amb una beguda freda o un gelat a les mans, però hi ha un element que comparteixen gairebé totes les persones que es troben pels carrers de la capital osonenca: la mascareta. Des d’aquest mateix dijous, el seu ús és obligatori sigui on sigui, amb les excepcions d’aquelles persones que per salut no les puguin portar, per a aquells que facin esport o qui realitzi...

curate

{"ca": 1.0}