Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

crawling-populars_ca_20200525_23_159138

En virtut de les competències que em confereix l’article 38.1.g) dels Estatuts d’aquesta universitat i de conformitat amb les disposicions de l’article 5 de l’Acord normatiu 10791/2013, de 5 de novembre, pel qual es crea el Comitè d’Ètica d’Experimentació Animal de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 390, de 15 de novembre), dispòs la integració de la senyora Anna Tomàs Sangenís en el comitè indicat, en substitució de la senyora Eva Margarita Contestí Seguí. En conseqüència, la nova composició del Comitè d’Ètica d’Experimentació Animal (CEEA) de la Universitat de les Illes Balears és la següent: President: un professor amb vinculació permanent a la UIB, doctor Sebastià Albertí Serrano, director dels Serveis Cientificotècnics de la UIB i catedràtic d'universitat de l'àrea de coneixement de Microbiologia del Departament de Biologia. Vocals: dos professors amb vinculació permanent a la UIB i dues persones que no tinguin relació directa amb la Universitat: Secretària: la tècnica superior responsable del benestar i cura dels animals de l'estabulari de la UIB, senyora M. Teresa de Francisco Casado, veterinària responsable de l'estabulari de la UIB. Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. Palma, 23 de març de 2015El Rector,Llorenç Huguet

curate

{"ca": 1.0}

: /fou/acord/11346/

macocu_ca_20230731_7_525404

SOL·LICITEM MÉS I MILLORS MITJANS PER A COMBATRE EL CIBERCRIM Avui, hem registrat escrit al Director General de la Policia sol·licitant més i millors mitjans, i la dotació de més efectius per lluitar contra la creixent escalada dels tipus delictius relacionats amb el cibercrim. Aquest tipus delictiu ha augmentat exponencialment des de l’inici de la pandèmia. Les estafes per internet han augmentat més d’un 200% en els últims mesos, tot això ha deixat al descobert les nostres carències. La frustració, el desànim i la impotència s’apodera d’aquests grups d’investigació que, dia rere dia, veuen com aquest tipus delictiu els supera en nombre i capacitat. Aquest tipus de crim d’alta qualificació tecnològica necessita d’eines cada dia més sofisticades i suficientment actualitzades. En aquestes unitats on els sistemes informàtics son claus ens trobem amb: • Una manca d’ordinadors generalitzada amb sistemes operatius caducs. • Dèficit de sistemes d’emmagatzematge adients i de gran capacitat. • Smartphone’s obsolets. A més, s’ha de sumar que tot i el creixement d’aquest tipus delictiu, no s’ha incrementat els efectius. Això comporta una sobrecarrega de treball que no es pot assumir i afecta directament a la resolució de casos. Vetllar per la reducció del Cibercrim ha d’ésser un dels principals reptes de la nostra Institució, ja que en aquest present i futur pròxim serà un dels principals delictes a combatre per la seva complexitat, diversitat i versatilitat alhora d’evitar l’acció de la justícia. Al trobar-nos davant d’un tipus delictiu on la prevenció és una quimera, només podem contrarestar-lo amb equips informàtics de primer nivell i amb una formació contínua de qualitat, ja que és necessari tenir una comprensió general dels orígens, mètodes i conseqüències d’aquests nous tipus de delinqüència. Per tot això, hem sol·licitat: • S’adoptin millores urgents en la distribució de materials informàtics d’última generació a tots aquests grups d’investigació. • Ampliar la dotació d’efectius per millorar la eficiència i poder repartir, de manera equitativa, les càrregues de treball. • Dotar als agents d’una formació contínua i actualitzada d’aquest tipus de delicte en els seus destins, amb una carència mínima mensual.

curate

{"en": 0.027415730337078652, "ca": 0.9617977528089887, "ru": 0.010786516853932584}

mc4_ca_20230418_11_510156

Àlex Abrines: "Crec que el Barça acabarà la temporada millor del que la ha començat" - FC Barcelona HomeBarça VideoTOP VÍDEOSMés BarçaÀlex Abrines: "Crec que el Barça acabarà la temporada millor del que la ha començat" Àlex Abrines: "Crec que el Barça acabarà la temporada millor del que la ha començat" Les paraules de l'exjugador del FC Barcelona Lassa després d'acabar la temporada a l'NBA amb els Oklahoma City Thunder

curate

{"ca": 1.0}

https://www.fcbarcelona.cat/videos/mes-barca/alex-abrines-crec-que-el-barca-acabara-la-temporada-millor-del-que-la-ha-comencat-

oscar-2301_ca_20230418_0_97758

insereix, desplega codi per inserir l'àudio. Un cop desplegat el text està seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina: Tancar La tribu de Catalunya Ràdio Núria Picas: Manresa 13/07/2016 La Núria Picas ens ha fet una ruta per Manresa i hem parlat amb el Nacho Tarrés, cantant de Gossos, i Jaume Arnau, president del basquet Manresa.

curate

{"ca": 0.959493670886076, "fr": 0.015189873417721518, "it": 0.02531645569620253}

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-tribu-de-catalunya-radio/nuria-picas-manresa/audio/928572/

mc4_ca_20230418_16_786828

Normativa Estudiants — Departament d'Enginyeria Telemàtica — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya Normativa Estudiants Programa de Doctorat en Enginyeria Telemàtica Descripció, Objectius i Antecedents Resultats del Programa de Doctorat Oferta de Tesis Doctorals Els criteris que defineixen els requisits a complir pels estudiants relacionats amb el programa de doctorat, es troben recollits en la Normativa Acadèmica dels Estudis de Doctorat de la UPC. Pel que fa als estudiants, aquests criteris apliquen per a: ser admès en el Programa de Doctorat. El programa de doctorat en Enginyeria Telemàtica ofereix un màxim de 10 places per curs acadèmic per als estudiants de nou accés. A continuació es resumeixen els punts més importants. Criteris per admetre estudiants en el Programa de Doctorat D'acord amb el Real decreto 99/2011, del 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat, per accedir als estudis de doctorat, cal tenir el títol oficial espanyol de grau (o equivalent) i el de màster universitari. No obstant, també podran accedir als estudis de doctorat aquelles persones que es trobin en algun dels supòsits que s'esmenten a la Normativa Acadèmica dels Estudis de Doctorat de la UPC en el capítol II, apartat 2 (pàg. 7) que es troben detallats en aquest enllaç. En tots els casos, es requereix un mínim de 300 crèdits ECTS (o equivalent) entre els estudis de grau i postgrau, i complir un dels següents criteris: Mínim de 60 crèdits ECTS superats i identificats en el programa amb aquesta finalitat, ja siguin oferts pels màsters universitaris vinculats o directament pel programa de doctorat. Hi ha la possibilitat que fins a 45 crèdits d'aquests 60 provinguin de convalidacions. Titulació de màster universitari del mateix àmbit de coneixement (TIC), que és determinat per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat.

curate

{"ca": 0.955531453362256, "es": 0.044468546637744036}

http://www.entel.upc.edu/ca/ENTEL2/programa-de-doctorat-en-enginyeria-telematica-1/normativa-estudiants

oscar-2301_ca_20230418_9_116508

La C-28 està tallada per la neu al port de la Bonaigua, mentre que són obligatòries les cadenes a la C-142b a Naut Aran, la C-147 a Esterri d'Àneu, la C-28 entre Vielha i Naut Aran, l'L-500/L-501 a la Vall de Boí, l'N-141 a Bossòst pirineu port la nevada carreteres bonaigua El cap del port de la Bonaigua / FS La nevada obliga a tallar el port de la Bonaigua i a restringir el trànsit a carreteres del Pirineu viurealspirineus /ACN 14:01 02/04/22 Una desena de carreteres de Catalunya es troben afectades aquest dissabte per l'abundant nevada al Pirineu i les fortes ratxes de vent. Segons informa el Servei Català de Trànsit (SCT), la C-28 està tallada per la neu al port de la Bonaigua, mentre que són obligatòries les cadenes a la C-142b a Naut Aran, la C-147 a Esterri d'Àneu, la C-28 entre Vielha i Naut Aran, l'L-500/L-501 a la Vall de Boí, l'N-141 a Bossòst i la BV-4031 a Castellar de n'Hug. En paral·lel, l'N-260 està interrompuda a la circulació de vehicles al coll dels Belitres, entre Portbou (Alt Empordà) i Cervera de la Marenda, per la forta tramuntanada, amb ratxes superiors als 120 km/h. No es pot passar ja que la via RD914 de l'estat francès es troba tallada pel fort vent. 70 trucades al 112 pel fort vent, la majoria al Barcelonès El telèfon d'emergències 112 ha rebut fins a les 9.00 hores d'aquest matí 70 trucades pel fort vent, la majoria concentrades al Barcelonès (21), el Vallès Occidental (10) i l'Alt Empordà (9). Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat han atès menys incidències a causa del vent en les últimes hores. Entre les 22 hores d'ahir divendres i les 11.30 hores d'aquest dissabte, els Bombers han fet un total de 13 sortides, cap de gravetat, i la majoria per retirar arbres o branques caigudes o elements inestables que amenaçaven de caure a la via pública. Protecció Civil avisa que el perill d'allaus és fort (4 en una escala de 5) al sector de l'Aran i Franja Nord de la Pallaresa fins demà diumenge a les 14 hores. L'R3 de Rodalies, amb afectacions entre el Ripollès i la Cerdanya En paral·lel, l'R3 de Rodalies també està patint l'efecte del temporal de neu i vent entre el Ripollès i la Cerdanya. Segons ha informat Adif, entre les 11 i les 13 hores s'interromprà la circulació de trens entre Ripoll i Planoles, i d'11 a 14 hores entre Puigcerdà i la Tor de Carol, a causa dels forts vents previstos a la zona. Per garantir la mobilitat dels viatgers, Renfe ha establert un transport alternatiu per carretera entre Planoles i Ripoll per als tres trens de Rodalies afectats (28734, 28735 i 28736). El + a Viure als Pirineus Visto Actual 03/12/2022 Els Bombers rescaten un excursionista, entre el barranc de Malavesina i la presa de Cavallers, a la Vall de Boí 03/12/2022 Presenten a Sort 'Art brut', una novel·la de Raquel Picolo sobre salut mental 03/12/2022 El Parc Natural de l'Alt Pirineu disposarà d'un mapa d'exposició a les allaus 03/12/2022 Els raiers de la Pobla aprofitaran el reconeixement de la Unesco per ampliar la seva festa i atreure famílies 03/12/2022 El 'Comerç Ambaixador' del Pallars Jussà visita Senterada 02/12/2022 Territori impulsa una via per a vianants i ciclistes al corredor de la C-13 entre Sort i Rialp 29/11/2022 Casa Mestrepere de Pobellà obté el 1r premi al Concurs Nacional d'Hamburgueses de carn de vedella autòctona 27/11/2022 Els Mossos troben un poni que caminava per l'N-260 i el retornen al seu propietari a la Pobla de Segur 01/12/2022 Rubén Ruiz: “El meu projecte és elaborar brous funcionals amb producte ecològic del Pirineu” 29/11/2022 1947, l'any que va començar tot 30/11/2022 Dimiteixen dos regidores d'ERC de l'Ajuntament de Coll de Nargó a sis mesos de les eleccions 01/12/2022 La llibreria El Refugi presenta La Barraca, una caravana de llibres que recorrerà els pobles del Pirineu La nevada obliga a tallar el port de la Bonaigua i a restringir el trànsit a carreteres del Pirineu Imma Marín, premi a l'amiga del Joc 2022, inaugura el 6è Festival del Joc del Pirineu de la Seu d'Urgell El president Aragonès signarà dilluns el decret de la consulta per als Jocs Olímpics d'hivern El Parc Natural de l'Alt Pirineu disposarà d'un mapa d'exposició a les allaus 03/12/22 Els formatgers Mercè Lagrava i Raül Alcaraz i el pastisser Eduard Romero reben el Diploma Mestre Artesà Alimentari 02/12/22 El conseller de Territori, Juli Fernàndez, obre a Port Ainé la temporada d'hivern de les estacions d'FGC 02/12/22 Comentarios Imma Marín, premi a l'amiga del Joc 2022, inaugura el 6è Festival del Joc del Pirineu de la Seu d'Urgell

curate

{"ca": 0.9399285395265744, "en": 0.014738722644037517, "fr": 0.021438142027690933, "nl": 0.005582849486377847, "eo": 0.0011165698972755694, "es": 0.003796337650736936, "pt": 0.013398838767306834}

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/societat/nevada-i-ratxes-vent-obliga-tallar-port-bonaigua-i-restringir/20220402122205031833.html

cawac_ca_20200528_1_91122

Definitivament, definitivament tornar a la feina no va ser una bona idea. Dilluns vaig arribar mitja hora abans per retrobar-me amb tothom i treure les forces de no sé on per quan el veiés… I el vagi veure, i tant que el vaig veure! Portava una camisa que es va comprar quan encara estàvem junts, i ell també ha aprofitat aquests dies per anar a la platja, perquè estava més moreno que mai. Quan s’anava apropant a mi, vaig pensar que el millor que podia fer era posar un bon somriure. I res, que ja em veus a mi somrient com una idiota quan realment el que volia era fondre’m allà mateix! Em va preguntar si estava bé… i m’ha demanat que vagi a sopar amb ell el divendres! No sé què he de fer… Ahir li vaig dur tota la roba a casa, i com que no hi era, li vaig deixar a la veïna. Aquest matí m’ha dit que no feia falta que li dugués, que podria haver-me-la vingut a buscar a casa perfectament. Però què s’ha pensat? Aiiiiiiiiiiiiiiii… Aquesta nit vaig a ca la Carlota que ha muntat una festa amb amics seus… Espero alegrar-me el dia com a mínim! Sé que fa molts dies que no t’explico res. Però dos o tres dies després del meu últim post, vaig decidir que no podia seguir com estava, em vaig demanar la baixa i me’n vaig anar dues setmanes a Sevilla. Feia mesos que un amic meu, en Mathieu, em demanava que l’anés a veure, i vaig creure que era una bona oportunitat per fugir… fugir de tot… Total, que vaig tornar fa dos dies super morenassa. Em va venir a buscar la Sílvia a l’aeroport. Està d’un mes i jo crec que ja li ha crescut la panxa i tot… quina enveja que em fa! Encara no he vist l’Unai des de l’últim cop… de fet, demà torno a la feina, i no sé quina cara posaré, la veritat! Li hauria de dir alguna cosa? Hauria de fer veure que no ha passat res? Encara tinc roba seva a casa… quin pal… Perdona que faci tants dies que no t’escrivia res, però és que no tinc esma per res. Tinc una mena de nus enorme a dins, entre la gola i l’estómac, i no sé com desfer-me’n. Ahir vaig anar a sopar amb la Carlota i em va convèncer per sortir una estona, però a la una ja n’estava ben farta i li vaig dir que me n’anava a casa. Ella va intentar animar-me, però no hi va haver res a fer. La Carlota a vegades no entén que jo pugui voler estar sola. Només vull ficar-me al llit i tapar-me ben fort amb els llençols. I plorar de ràbia, de dolor i d’amor. Perquè com més dies passen, més m’adono que l’Unai (quin mal que em fa escriure aquest nom!) … No puc ni acabar la frase, que bleda que sóc… Aquests dies a la feina han estat horribles. I la setmana que ve tornarà a ser horrible. M’estic plantejant demanar vacances, o la baixa, o no ho sé… però no sé quant temps més podré aguantar. Vam fer un sopar romàntic. Va cuinar ell (pasta, però amb salsa carbonara molt bona feta per ell), jo vaig encendre les espelmes, i vam començar a jugar amb les cireres de les postres. M’encanten les cireres. I passar-les pel seu pit nu. I que ell me les acosti a la boca i les aparti a l’últim moment, canviant la cirera per la seva boca. Ja t’ho he dit altres vegades, m’encanta el contacte amb la seva pell. L’adoro. El seu llit no és massa gran però és molt aprofitable. El vaig acabar de despullar just quan hi quèiem a sobre, i ell em va treure les calcetes, començant a acariciar-me els llavis. No sé si em vaig deixar algun tros del seu cos per llepar-li, però el cert és que m’hi vaig passar una bona estona. Fins que, després de fer-lo sofrir prou, vaig començar amb la tita. Em va girar i vam fer un seixanta-nou una bona estona, fins que, al veure el seu cul, allà, tant a l’abast de la mà, li vaig ficar el dit. Va parar de moure’s, crec que es va estranyar. Però de seguida va tornar a la feina, amb alguns sons extres. No sé ben bé què vaig sentir. Fàstic no. Indiferència? La resta és història. M’encanta estar hores amb ell. Fent-ho. Avui ens hem despertat abraçats, ens hem dutxat per separat i ell quasi no m’ha parlat en tot el dia! No ho entenc! Però tinc son i no gaires ganes de ratllar-me. Ahir va ser magnífic, va ser el meu núvol particular. I la resta ja ho arreglarem. No en vull baixar pas! Just després de dinar, la Sílvia m’ha trucat, i s’ha fet pregar, però al final m’ha dit que està embarassada!!! ! M’ha faltat temps per agafar el tren i anar a Badalona a veure si m’ensenyava ecografies, cops de peu o algo per l’estil. No m’ha ensenyat res d’això, però sí que m’ha explicat que diu el metge que tot va perfectament. I que pensen en com decorar l’habitació que ara fan servir per guardar els trastos. Estan tan i tan il·lusionats! ! El sopar d’anit va ser desesperant! Anava jo tota decidida a fer el que havia de fer, i just quan vaig sortir de casa l’Unai em va enviar un missatge preguntant-me si em feia res que vinguessin a sopar amb nosaltres una parella amiga seva. Clar, li vaig dir que vinguessin. I ja no vaig poder parlar amb ell, perquè una nit romàntico-eròtica-sexual es va convertir en una nit de sopar d’entre amics, i cerveses a un bar de Ciutat Vella. Que no va estar gens malament; el Jordi i en Carles són d’allò més simpàtics i encantadors, però vaig haver d’aplaçar les coses. Per cert, si, la parella amiga de l’Unai són dos tios. Digue’m si’s plau que això no vol dir res (que segur que no vol dir res i jo sóc una neuròtica acabada). Ja t’ho he dit, va ser una bona nit tot i els contratemps personals (t’he de confessar que m’agrada ser el centre d’atenció de tres nois) i que aquest matí no hi havia qui m’aixequés del llit per anar a treballar. No pot ser això de sortir un dilluns! Hem quedat que aquesta tarda dormiríem (jo ho he fet, però també he aprofitat per veure una de les meves pel·licules preferides, Breakfast at Tiffany’s) i ara, després de sopar… no tinc massa ganes de tornar al llit. Sento haver-te abandonat el cap de setmana. Divendres vaig patir un “baixón” brutal i vaig decidir passar dissabte i diumenge al pis dels papes. Se’m va fer una muntanya molt gran tot plegat. No sé ben bé perquè. Estic massa sensible últimament. Tot m’afecta excessivament. L’Unai, el meu dit, la feina, la Margot (un altre dia t’ho explico, això de la Margot), el meu futur immediat i, sobretot sobretot, tot allò que penso sobre mi i de tant en tant trontolla. No sóc qui crec ser? Sabia que almenys a ca els papes deixaria de pensar en tot això i a estones em barallaria amb la mare, com és costum a la nostra religió. Ella es va estranyar molt que vingués així, sense avisar, a passar un cap de setmana amb ells. No se li’n escapa cap ni una. Però jo no tenia cap ganes de parlar-ne. A més, a ella no sé com li diria algunes de les coses que m’estan passant. Tot i així, s’ha portat molt bé amb mi; fins i tot em va fer lassanya (m’encanta la lassanya! amb molta beixamel! ). Necessitava evadir-me amb urgència. I crec que ho vaig aconseguir. Li vaig dir a l’Unai que aquest cap de setmana el tenia simplement ocupat. I m’ha encantat trobar-me’l aquest matí a la feina, traient la llengua, esperant-me. Avui anem a sopar junts, i parlarem. Molt. Però crec que després ens ho passarem molt més que bé. Ahir no vaig poder-te escriure perquè, a més de tenir el cap fet un batibull de coses, vaig passar quasi tot el dia amb l’Unai. Entenc perfectament allò de l’altre dia. I com molts m’heu dit, dubto que tingui a veure amb la homosexualitat. Però realment, el que més em fot és pensar que sempre m’he cregut superoberta i superprogre; i al moment que se suposa que ho hauria de demostrar, no em vénen més que ganes de ser recatada. És un mal negoci, això de descobrir que no ets tan mentalment oberta com pensaves. De fet, amb l’Unai no ho hem tornat a fer. Però el puc mirar a la cara. L’espant estrany del primer dia ha passat totalment i simplement no hi ha hagut l’ocasió d’ajuntar-nos en la intimitat. Vull preguntar-li coses. Sobretot el perquè. I abans de tornar a fer res. Si em diu que l’excita de mala manera, em picarà una curiositat extrema: ‘i com ho vas descobrir, Unai?’. Perquè dubto que fos amb supositoris… Bé, de fet no en tinc ni idea, de com un noi pot descobrir aquestes coses. M’encanta estar amb ell i una cosa així no me n’ha de separar. Això no ha de ser el que em faci baixar del núvol. Vull parlar-hi seriosament, i amb les coses clares. No sé si ha estat per això que avui a la dutxa he pensat en ell i al masturbar-me m’he fregat deliberadament el forat del cul. No sabria dir-te si m’hi trobava bé o em molestava, però el fet és que ara no sé quin criteri he de seguir quan hi parli: dir-li que prefereixo no fer-li o empassar-me les meves tonteries i donar-li el plaer que vol…

curate

{"ca": 0.9527363184079602, "fr": 0.005093579720445392, "es": 0.015636105188343994, "de": 0.00011845534233593936, "eo": 0.0009476427386875149, "te": 0.0011845534233593934, "uz": 0.0009476427386875149, "gl": 0.002606017531390666, "ms": 0.003435204927742241, "ro": 0.0042643923240938165, "hu": 0.0005922767116796967, "pt": 0.012437810945273632}

http://estimatdiari.blog.cat/

macocu_ca_20230731_5_22077

Els 'mems' de l'estatua de Franco a terra #samataopaco Actualitzada 21/10/2016 a les 12:46 Aquesta matinada han retirat l'estàtua de Franco instal·lada al Born de Barcelona després que hagi estat tombada per uns joves. Abans, també va ser objecte de llançament de pintura i col·locació de banderes (veure notícia relacionada). La notícia és 'tema del moment' a les xarxes socials i també ho són els 'mems' dels usuaris, recollits a l'etiqueta #samataopaco. Aquí en deixem alguns:

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_8_191526

Noglut Cereals Cacau i Mel - Santiveri - 225 grams Referència 211634 Condició: Nou Cereals de Cacau i mel sense gluten Què són els Noglut Cereals Cacau i Mel? Són uns cereals amb cacau i mel d'alt contingut en fibra i sense gluten elaborats amb ingredients naturals, no modificats genèticament. Conservar en un lloc fresc i sec. Un cop obert és millor que el guardis en un recipient hermètic per preservar el seu sabor i textura intactes.

curate

{"en": 0.11600928074245939, "ca": 0.8839907192575406}

macocu_ca_20230731_3_210157

Veïns del passeig de Sant Joan demanen la clausura d’una pensió Video no encontrado Personatges Ricard Romagosa, veí / Gerard Ardanuy, regidor de l’Eixample / Josep Maria Puig, veí “En aquesta escala hi ha una pensió. Els veïns asseguren que és il•legal i fa cinc anys que en denuncien l’activitat. El regidor anterior es va comprometre a revocar-ne la llicència però actualment s’hi tornen a fer obres. Els veïns es plantegen de portar el cas als tribunals.” Els veïns del passeig de Sant Joan, 1 fa cinc anys que lluiten per tancar un hostal a la finca. Els turistes els han causat moltes molèsties, han organitzat festes i trucat els timbres a tota hora. Ara els propietaris, han aconseguit permís per tornar a fer obres. “Considerem que la llicència no és nata, o sigui que en realitat no hauria ni d’existir: per fora de termini, amb falsedat, denunciat...I ja que li han donat, doncs que la deroguin.” El govern anterior tenia previst clausurar la pensió, però l’equip actual va demanar la revisió de l’expedient a l’àrea d’Hàbitat Urbà, que no va detectar cap incompliment substancial. “En el pitjor dels casos, seria que la pensió continuaria en el seu procés de posada en funcionament, i a partir d’aquí entraríem en un altre estadi que és el de control de l’activitat.” Els veïns asseguren que hi ha prou elements per tancar l’activitat turística de manera definitiva, que els estatuts de la comunitat prohibeixen expressament. “Hem entrat moltes denúncies a l’Ajuntament, explicant-los tots els problemes que tenim, totes aquestes molèsties, i mai, mai ens han fet cas. Nosaltres creiem que dins l’Ajuntament hi ha alguna cosa que no ens agrada.” Els veïns apunten a la responsabilitat dels tècnics, que fins i tot han extraviat l’expedient del seu cas. Llicències atorgades en altres legislatures s’estan convertint en un problema per al nou govern del districte de l’Eixample.

curate

{"ca": 0.9898558462359851, "es": 0.01014415376401495}

macocu_ca_20230731_7_336799

Resum:Amb unes modernes il·lustracions i tretze textures diferents per desenvolupar el sentit del tacte, els bebès aprendran com es diuen els animals i els reconeixeran fàcilment.

curate

{"ca": 1.0}

racoforumsanon_ca_20220809_2_137525

Per quarta vegada consecutiva (europees, autonòmiques, generals 1 i generals 2) VOX es queda sense representació, un fet que per a qualsevol persona d'esquerres seria un motiu de festeig, però no per als separatistes que destil·len odi ètnic i defensen el poc empàtic ''quan pitjor, millor''.Espanya d'aquesta manera segueix sent un dels bastions de la llibertat i la convivència a Europa en ser un dels pocs països on l'extrema dreta no hi ha assolit entrar en les institucions. El més greu és els votants d'extrema dreta votin Ciutadans i PP. Vol dir que aquests partits tenen alguna cosa a oferir-lis. No, succeeix que a Espanya amb prou feines hi ha persones d'extrema dreta. Les polítiques del PP són com les de qualsevol partit conservador de centre-dreta europeu, fins i tot més escorat al centre que la mitjana. . Les polítiques del PP són les mateixes que el partit conservador britànic, per exemple?.Un ha permès que un poble es pronuncïi sobre el seu futur, i l'altre, què està fent?.Saps què passa? que els partits conservadors europeus són democràtics i el PP no, perquè a dins hi te ficada l'extrema dreta, o la gran majoria de l'extrema dreta, cosa que es demostra que altres partits d'extrema dreta són irrellevants. (Cal dir, també, en honor a la veritat, que una part d'aquesta extrema dreta, vota C's)

curate

{"ca": 0.9992378048780488, "fr": 0.0007621951219512195}

macocu_ca_20230731_9_526475

III Campionat de Scrabble de Canet de Mar Per dinar, s’ha parlat amb CAL TIBU (C/ Milans Tomàs, 4), per anar-hi a les 14 h. Entrades relacionades

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_11_139963

Rock at 6 years old | El Culturista “Volem dibuixar!” És un dels clams habituals en cases amb criatures, sobretot en època de vacances com ara, en què els dies s’allarguen com una goma elàstica. Doncs, pares, mares i adults en general, deixeu-vos guiar pel dissenyador i il·lustrador argentí Tano Veron. Fa quatre anys, davant d’aquesta mateixa petició plantejada per una neboda seva, se li va acudir de proposar-li que reproduís la portada de Dark Side of the Moon, un dels discs més emblemàtics dels Pink Floyd. Sense imaginar-s’ho, la Nicolina Lorenza Vachetti, amb tan sols sis anys i armada únicament amb papers i colors, va començar en aquell precís moment una carrera artística sense precedents que l’ha convertida en tota una icona del dibuix pop infantil! De les mans de Vachetti, ni més ni menys, n’han sortit un centenar de reproduccions personalíssimes de portades de grans discs de totes les èpoques, des dels Beatles a Joy Division, passant per Blur, Velvet Underground, U2, Coldplay, ACDC, Massive Attack, Metallica, The Police, Kraftwerk, Björk, Franz Ferdinand, Jamiroquai… Totes els dibuixos del projecte que es va acabar batejant amb el nom de Rock at six years han quedat recollides en aquesta pàgina especial de Behance.net, on Veron també explica alguns detalls d’aquest “bonic treball conjunt”: “Vam començar a fer-ho per jugar un diumenge plujós, d’entrada amb la portada de Dark Side of the Moon de Pink Floyd, i ens vam adonar que a més a més de divertir-nos, era una idea molt interessant. […] Després de dos anys de ‘feina’ vam arribar a les cent portades, una xifra que ens sembla ideal per tancar aquest gran projecte que ens ha proporcionat molts dies d’alegria. Esperem que en gaudiu tant com nosaltres durant tot el projecte!”

curate

{"en": 0.019988577955454025, "ca": 0.9800114220445459}

https://elculturista.cat/entrada-culturista/rock-at-6-years-old/

mc4_ca_20230418_2_618713

Salewa Wildfire Blau comprar i ofertes a Trekkinn 9.5 Fluo Green / Blue Danube 10 Fluo Green / Blue Danube 11 Fluo Green / Blue Danube 12 Fluo Green / Blue Danube 12.5 Fluo Green / Blue Danube 13.5 Fluo Green / Blue Danube 1 Fluo Green / Blue Danube 2 Fluo Green / Blue Danube 2.5 Fluo Green / Blue Danube 3.5 Fluo Green / Blue Danube 4.5 Fluo Green / Blue Danube 5 Fluo Green / Blue Danube 6 Fluo Green / Blue Danube Wildfire dels nostres fills és una versió mini del nostre model per a adults. L'equipem amb una resistent sola MICHELIN® Jr Ultra Train, dissenyada per a senderisme i recorregut. Compta amb soltes robustes i cautxú exterior per a una bona adherència i estabilitat en terrenys durs. Fem la part superior lleugera de malla robusta i li donem una gàbia EXA Shell 3D per millorar l’estabilitat torsional. Funciona junt amb el nostre sistema 3F per embolicar el peu per a una flexibilitat, un ajustament ajustat i ferm del turmell i el taló. Per fer front a les condicions més càlides, el Jr Wildfire té un revestiment de malla transpirable. I la base esmorteïda d’OrthoLite elimina la humitat, ajudant a mantenir els peus frescos i secs. Actuació d’escalada Sistema 3F: la marca comercial SALEWA 3F System connecta la zona d’inici de la sabata amb la sola i el taló; assegurant la flexibilitat, el suport i l’adequació correcta on cal EXA SHELL: L’estructura de la reixa EXA Shell s’embolica al voltant del peu superior, proporcionant-li un ajustament precís i un equilibri perfecte del frontfoot. La closca també minimitza l’abrasió del material superior. Compost OC Pes: 250g (mida 30 FR) Segle únic: Senderisme i senderisme Coneixes tots els detalls de Salewa Wildfire? A trekkinn fem una especial selecció dels productes de muntanya per a la pràctica de diferents activitats esportives i nivells. Si estàs buscant altres productes de la categoria Calçat nens, fes una ullada al catàleg complet de Sabates. Totes les marques que distribuïm, com per exemple Salewa, t’ofereixen el millor material per practicar aquest esport. El nostre equip tècnic de muntanya ho sap molt bé ja que les ha testejat i en coneix tots els detalls de primera mà! Vesna - 04/03/2020 Molt bona qualitat. La mida és normal. Very good quality. The size is normal. $ 80.64 $51.99 $ 67.46 $43.49

curate

{"es": 0.021700620017714792, "en": 0.21346324180690876, "ca": 0.7564216120460585, "jv": 0.00841452612931798}

https://www.trekkinn.com/muntanya/salewa-wildfire/137455592/p

mc4_ca_20230418_10_468496

Com influirà el mercat Pere San en el barri i en els veïns? | elCugatenc Text de la Patricia Cirera i Xavier Boix El dilluns 21 es van aprovar en el ple per 15 vots a favor (CiU, ERC-MES,i ICV-EUiA), 6 abstencions (CUP-PC, PP i PSC) i 3 en contra (Ciutadans) les esmenes d’ERC-MES i CiU, i per tant la moció, sobre la protecció dels comerços tradicionals de Sant Cugat proposada pel Partit dels Socialistes, en la qual es fa referència al fet que uns tècnics municipals facin les valoracions sobre què es consideraria com a comerç emblemàtic. Dit això, ens centrem en la situació del mercat de Pere San. El Mercat Pere San és un equipament públic construït a principis de segle, als volts de la segona dècada, d’estil modernista, i que durant molts anys va servir d’abastiment per als veïns i veïnes de Sant Cugat. A partir del nou creixement de la ciutat però, a partir del 99, i amb la convivència amb el nou Mercat de Torreblanca va començar la seva decadència. Una situació provocada, per un costat, per l’envelliment dels assentadors (paradistes que tenien una concessió pública per un llarg període de temps), per uns preus, horaris i serveis poc competitius respecte als supermercats que van emergint a la ciutat i, també, per la manca d’inversió de l’ajuntament que durant massa anys no va tenir clar cap a on volia dirigir el futur de l’equipament. Al costat d’aquesta realitat hi havia la necessitat d’un mercat municipal, com a qualsevol ciutat del país, que fes de motor del centre de la ciutat i alhora que donés servei a la població més envellida o menys autònoma i també a aquella que vol producte de més qualitat i proximitat. L’Ajuntament va acabar prenent una decisió i conjuntament amb una part dels assentadors van promoure un projecte de rehabilitació integral del Mercat i un canvi de model que donarà resposta almenys a una part de les expectatives exposades. El cost de les obres de rehabilitació serà d’entre 2,5 i 3 milions d’euros i anirà a càrrec de l’empresa que explotarà la concessió de l’equipament municipal durant 40 anys, amb la garantia de l’Ajuntament, Gourmets Sant Cugat, S.L. A banda, els paradistes hauran de fer la seva pròpia inversió en cadascuna de les parades. Hores d’ara les obres ja porten més d’un any de retard. Ara sembla que les obres del Mercat de Pere San estan a punt d’acabar, i preguntem a la presidenta de comerciants de centre vil·la, Maria Calopa, com veu la renovació d’aquest. “Pel que puc saber crec que serà una mica bastant exclusiu amb paradetes de tapes. Però el que és el tradicional mercat, que és el que vol la gent del poble, se’ls hi escapa una mica”. “A tota ciutat és necessari que hi hagi un mercat, que es doni vida en aquest mercat que estava una mica deixat i que es restauri ho trobo fabulós, però no s’ha de deixar que hi hagi les parades de venda tradicionals amb preus competitius”, afegeix Calopa. Afirma, però, que en general els comerços estan patint degut a la crisi. També assegura que ningú ha explicat a l’associació com serà el mercat, tot i que reconeix que des de l’associació tampoc s’han preocupat. Insisteix en que els mercats han de tenir preus competitius perquè sinó la gent recorre a les cadenes de supermercats. “Si els preus són alts el mercat serà per un públic molt concret que passeja els caps de setmana, però la persona que volta dia a dia no crec que sigui l’estil que pugui afavorir”, explica Maria Calopa. Això fa qüestionar si les paredes que hi haurà funcionarien. “Si els preus fóssin assequibles aleshores seria fabulós, necessari i enriquidor pel poble de Sant Cugat”, assegura Calopa. Destaca la importància d’afluència de gent i per això és necessari que els preus siguin normals. Respecte als comerços en general del barri, “no hem pujat preus des del 2008, tothom ens hem mantingut, i si hem pogut hem baixat”, explica la Maria. El comerç que més abunda al centre és el de roba i calçat, segons diu ella. Això sí, creu que al centre manca un comerç amb alimentacions bàsiques per comprar farina o sucre, i proposa que a la part de sota del mercat de Pere San, que encara està per definir què hi haurà, es posi un supermercat. “Si troben que al mercat una peça de fruita és cara s’aniran a les típiques cadenes, aleshores es fa que es perdi el tú a tú que busquen quan vas al mercat”, assegura. L’Alfons, propietari d’una carniceria al centre, diu que “com a mercat hi ha molt poquetes parades, això serà unes galeries, un mercat de degustació, no ho entenc. No és Barcelona ni Madrid perquè hi hagi una quantitat de gent per degustar el que hi haurà a dins. Jo tinc un altre concepte del que és un mercat”. No entén que el mercat estigui tant temps parat i que encara els hi falti permisos de llum. Assegura que el Mercadona de Mira-sol ha fet molt mal als comerços del centre. “Nosaltres fa temps que patim, des de que es va fer tota la zona peatonal perquè la gent no pot venir en cotxe i fa tres mesos que està tancat l’accés al mercat”, afirma l'Alfons. Exigeix que l’aparcament sigui de franc com en els supers, i proposa com a solució ampliar l’aparcamernt que hi ha al costat del CAP. Insisteix en la dificultat de l’accés als comerços del centre, i que la gent no pot anar caminant a la carniceria, peixateria o la fruiteria. “Ens han deixat sols”, diu l'Alfons. Assegura que a ell li han baixat les vendes un 60%. Altre opció seria replantejar els horaris, ja que a partir de les 20:30 el centre està ple, però aleshores, segons ell, el client de les 8 del matí no vé a les 10, i el de les 18h no vé a les 20. Considera que de 8-14 i de 17-20:30 és un horari correcte. “Tampoc he provat d’obrir fins les 22h”, diu. També parlem amb el president de l’associació de veïns del centre, Josep Vergés. “De bones intencions n’hi ha, però ha quedat molt marginat i no s'aconseguirà sortir d’aquesta marginació. Tot i que seria bó tenir un mercat de qualitat al centre”, explica Vergés. Hem preguntat a alguns veïns i veïnes del centre què els hi sembla el mercat, i això diuen. “Jo no compro mai aquí (al barri) perquè és molt car. És la realitat, no sé si ara serà més assequible o no però jo m’en vaig a comprar a Rubí habitualment perquè els mercats d’aquí són carisims. Com no arreglin el tema dels preus no tindrà èxit”, diu la Maria Soletat. “Com a proposta comercial se suposa que a nosaltres ens ha de facilitar els serveis, l’oferta de gastronomia que hi ha al casc antic. L’única cosa són els horaris d’ús del mercat, si ens afectaran o no a nivell de soroll i de convivència entre els que hi vivim i els que venen a disfrutar del casc antic. Una activitat tan gran i que tingui un horari fins les tantes doncs estem una mica a l’espectativa”, explica l’Ignasi, un altre veí del barri centre. Altres problemes del barri centre vil·la El “Pacte per la Nit” encara és un tema a resoldre en el barri del centre. Al ple de juliol es va rebutjar la moció que va presentar al respecte ERC-MES. Com vam explicar en aquest diari, l’equip de govern va proposar una moratòria en la concessió de noves terrasses als establiments i la variarió d’horaris, efectiva des del l’octubre dels 2014. Josep Vergés, president de l’associació de veïns del centre, explica “hi ha molts bars, massa bars. A la Diagonal de Barcelona els bars només poden tenir una filera de taules, aquí en carrers molt més estrets n’hi ha tres o quatre, pràcticament no es pot passar. A la Rambla del Celler es posen les taules al mig del pas. No hi ha pas cultura de la gent que va a peu i hi ha massa soroll”. Assegura que es va fundar l’associació "perquè estàvem cansats de ser ignorats", segons el seu parer, i diu que "al centre es fa de tot excepte tenir en compte que hi ha veïns". També és crític amb la Festa Major de la ciutat - “festa de baratillo”-. Posa com a exemple que les havaneres que es canten són les de Cuba i no les típiques catalanes, i que en comptes de cremat es serveixi cervesa. Reclama que a la Festa Major es reparteixin les activitats per tota la ciutat i que no es concentri tot al centre. “Volem que el centre recuperi una certa dignitat i que sigui un centre que atregui a tothom, i sobretot que tingui en compte els veïns”, afirma Vergés. “Trobo ridícul que el “Pacte per la Nit” s’hagi enfundat entre bars i subvencionats per organitzar festes sense tenir compte ni un sol veí”, sentencia Joan Vergés. Assegura però, que el pitjor problema del barri és l’incivisme - segons ell també potenciat per la Festa Major-. Per tot això creu que el centre s’ha degradat. “L’alcaldessa ha perdut la majoria, s’ha de repensar el model de ciutat, si segueix per aquest camí seguirà perdent vots”, afirma Vergés. Hem parlat amb alguns veïns i això és el que diuen alguns. “Des de que han fet el centre peatonal el soroll ha baixat molt. Hi ha el trànsit només exclusiu dels veïns”, explica Pere. “Per la nit no hi ha tant de soroll, pel matí sí perquè hi ha una escola”, diu la Silvana. La Lourdes afirma que les terrasses estan correctes i que de soroll hi ha el normal.

curate

{"ca": 0.9827179890023566, "en": 0.0013466502076085736, "es": 0.01593536079003479}

https://elcugatenc.cat/entitats/mercat-pere-san-barri-centre-sant-cugat

mc4_ca_20230418_15_732490

Els catequistes de la Diòcesi van participar el dissabte 22 de setembre a la Jornada de formació i d’inici del Curs convocada per la Delegació de Catequesi, en la qual va dictar la ponència central Mn. Ramón M. Bosch i Vendrell, Rector i Arxiprest de Piera (Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat) amb el títol “Viure en bona companyia”, i que es va celebrar a la sala d’actes del Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell. Fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Vicari episcopal i Delegat de catequesi, Mn. Antoni Elvira. La jornada va cloure amb la celebració de l’Eucaristia que fou presidida per l’Arquebisbe que va lliurar la missió als catequistes per aquest curs. La Jornada diocesana s’inicià amb la pregària i amb les paraules de presentació de l’Arquebisbe que va aprofitar el moment per agrair la bona assistència de catequistes, i assenyalant que ser catequista és una bella missió, una immensa responsabilitat de representar Crist el servent, com un amic, com un confident proper enmig de la comunitat. Els catequistes són cooperadors dels sacerdots, que eduquen i acompanyen les persones, famílies i els grups. Són missioners i per tant no s’hi val a lamentar-se de les dificultats. Mons. Vives va animar els catequistes a treballar amb els que ens han estat donats i fer-los créixer, remarcant que al darrere de confiar els fills a la catequesi hi ha una gran confiança dels pares en ells i en l’Església. També, Mons. Vives, va parlar del moment en el qual està immersa l’Església, perquè és un moment en el qual les ferides i els escàndols creats per alguns sacerdots ens estan obligant a ser més humils i a demanar perdó. Va demanar als catequistes ser especialment curosos perquè tracten amb els més petits, els més fràgils, els més innocents. Va demanar una actitud de penitència i de pregària per les víctimes dels abusos. Finalment animà els catequistes a sortir a sembrar amb alegria i fe, perquè la llavor de l’Evangeli és molt bona i cooperem amb el Sembrador primer que és el Crist Mn. Ramon M. Bosch va iniciar la seva ponència posant èmfasi en l’alegria de ser cristià. Per a ell, l’acompanyament es pot agafar des de molts punts de vista, perquè en el món de la catequesi tots ens acompanyem: els catequistes, els infants, les famílies. Ell se centrà en les famílies, més del 50% de la nostra tasca com a catequistes hauria de ser acompanyament de les famílies, perquè a través d’elles és més fàcil arribar als infants i als seus. Davant els reptes actuals, encara que ens sentim despullats, trobem un món nou que ens ofereix oportunitats. Hem de tenir confiança perquè el nostre Déu ens continua oferint esperança i no ens deixa mai. Va suggerir per a l’acompanyament de les famílies i dels infants una sèrie de punts claus: converses de tu a tu, encontres espontanis, diàlegs en diferents formes… i disposar dels sacerdots, dels bisbes, del delegats perquè poden aportar suport i estructura. Va descriure l’ambient en què avui s’ha de treballar: un ambient més descristianitzat, i en molts casos sense experiència prèvia de Jesucrist. Va subratllar com més enllà dels conceptes cal evangelitzar actituds i sempre amb el testimoni personal coherent. Cal fer una comunitat acollidora també en la catequesi on els nouvinguts no siguin purament burocràticament acollits sinó sobretot se sentin acollits de forma integral, amb calidesa, preocupant-nos per les seves necessitats concretes. I finalment va animar a generar experiències de fe que tinguin contingut catequètic: intentant que el nen o nena tingui un marc experiencial amb Jesucrist en una relació personal i plena de felicitat i naturalitat. Va recomanar usar els elements reparadors de què disposa la comunitat cristiana en un temps de canvi com el que està vivint la societat avui: recuperar la fe evitant el conformisme, tenint present que la nostra obra evangelitzadora va més enllà de la nostra pròpia obra, perquè les nostres sembres les cull Déu allà on vol. En aquest sentit va apuntar que Déu ens ha donat llavors i no cistells, i que cal compartir la bellesa de la fe, sabent que som la porta que dóna a molts infants i famílies l’accés a Déu. L’altre element reparador és el realisme, sabent que hem de ser humils i que hem d’assumir els límits de tots, dels nens, de les famílies, i els nostres propis. I també, reivindicar la imperfecció, sense patir pels límits que tenim amb un gran zel apostòlic i enamorar-nos bojament per la persona de Jesús. Finalment, l’altre element reparador és l’alegria perquè hem de ser conscients que sense alegria no podrem donar a conèixer la felicitat que només Jesús pot oferir. La jornada va cloure amb la celebració de l’Eucaristia a l’església del Seminari diocesà d’Urgell, dins la qual els catequistes van renovar el seu compromís catequètic i on el Sr. Arquebisbe els va renovar la missió i els va impartir una benedicció perquè poguessin exercir bé el seu ministeri com a catequistes i la seva missió d’evangelitzar els nens i les famílies. També es va lliurar als catequistes “l’agenda del catequista”. Mons. Vives va agrair la tasca que porten a terme els catequistes de forma desinteressada i gratuïta i els animà a posar damunt la taula de l’Eucaristia cada infant que catequitzarien durant el present curs. Un dinar de germanor compartit a la residència de la Sagrada Família d’Urgell clogué la joiosa jornada https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/2018/10049-jornada-diocesana-de-catequistes-a-la-seu-d-urgell#sigProId8a58c7bbd9

curate

{"ca": 0.9928702010968922, "gl": 0.002559414990859232, "en": 0.0018281535648994515, "pt": 0.0021937842778793418, "eo": 0.0005484460694698356}

https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/2018/10049-jornada-diocesana-de-catequistes-a-la-seu-d-urgell

oscar-2201_ca_20230904_13_88129

Sense llibertat no hi ha processos electorals, i amb poca o falsa llibertat aquests processos estan viciats per la manipulació, la mentida i fins i tot una repressió tàcita. Però també és cert que, juntament amb la llibertat, importa molt que els votants sàpiguen bé QUÈ es disposen a votar abans de fer-ho; que estiguin sòlidament informats; que hagin presenciat molts debats entre els candidats i, en el millor dels casos, que hagin sabut destriar què hi ha de veritat i què hi ha de mentida en tot programa electoral. És molt cert que l’opinió dels votants està cada cop més mestrejada per mitjans de tota mena: TV, xarxes socials… El més important en el periodisme és que expliqui la veritat quan la resta d’institucions han fallat. En el món en que vivim ara, en que la gent qüestiona la idea de la veritat i que tothom està dins la seva bombolla de les xarxes socials, aquesta mena de periodisme és més important que mai. La civilització pot caure, no perquè sigui inevitable, sinó perquè les elits governants no responen adequadament a les circumstàncies canviants o només atenen als seus propis interessos. El perill més gran és dins dels mateixos països democràtics, amb els inevitables enganys que acompanyen el populisme. Per entendre quelcom cal dir-li pel seu nom: POPULISME com ara els de dretes com nazisme, el feixisme, o d’esquerres com l’stalinisme , que són opacs, utilitzan la POR , el silenci. Els seguidors dels quals podrien ser “gent bona” que es transforma d’una manera brutal. La por a l’altre, al diferent, als immigrants, als refugiats… És el cultiu polític dels pitjors sentiments: odi, xenofòbia, desig de poder. Aquesta POR porta a ser sensibles a les falses promeses de líders autocràtics, podem dir que vénen de la IGNORÀNCIA per un sector de votants i per una intencionalitat volguda d’espais de poder que viuen dins de la impunitat obscena amb crisi de tot tipus, inseguretat econòmica, guerres, PANDÈMIA, com la que estem passant. El feixisme és la destrucció de la veritat. Sabem que les persones amb ressentiment en el fons són dèbils i tenen por a la llibertat. I els porta a la necessitat d’adequar-se a la MASSA, que no vol altre cosa que creure cegament i seguir un líder carismàtic . En aquesta societat nihilista, la política es converteix en la preservació del poder. El conservadurisme gairabé sempre és una mentida, ja que no busca la veritat, que implica mantenir-se obert als canvis que esdevenen, sinó que es preocupa només del que ja existeix… Perquè canviar? El ressentiment social es descarrega contra un boc expiatori al que es culpa de tot: Jueus, musulmans, immigrants, … Tot era millor en el passat i tot millorarà un cop que la societat sigui depurada dels elements foranis que la arruïnen. Tot és superfície, no hi ha res a sota, només rancúnia i el resultat de l’arrogància i la covardia amb la perfídia de les elits socials amb l’ajuda dels superpoders financers, de la justícia, del “deep state”/sotto governo. L’estat profund és més poderós que no el govern i, per tant, és més eficaç per a combatre les idees que no t’agraden. La violència política no solament és legítima, sinó que és encoratjada si la PATRIA perilla. I, en conseqüència, si un govern no t’agrada, pots seguir procediments no democràtics per tombar-lo sense remordiments. Que vol una ampliació de poder executat amb violència, amb l’ajut d’un buit intel·lectual sota eslògans i insults estridents, amb l’ús d’oportunisme polític amb el seu POPULISME o d’intel·lectuals que han llegit molts llibres però que fa molt temps que vàren clausurar les seves facultats crítiques. Grans religions fonamentalistes, que com tota religió pot tornar-se totalitaria, igual que tota ideología pot ser-ho. Ja que el fonament dels TOTALITARISMES és girar el sentit de les paraules. BANALITZAR LA IMPUNITAT ENS PORTA ALS PERILLS DE LA IGNORÀNCIA INCONSCIENT, QUE NO RESPECTEN A LA PERSONA? La democràcia interna dels partits polítics ha estat completament ofegada perquè una part molt important dels militants cobra. I així s’aconsegueix que el partit esdevingui un fre a les aspiracions de la societat , un cau de conservadors obsessionats a no perdre cap privilegi. Qualsevol resistència a l’injustícia, o suposada injustícia, pot degenerar en terror i terrorisme. La gent queda desemparada de les elits polítiques tant de dretes com d’esquerres, justament les esquerres que han renunciat als seus principis i ideals per la falsa moneda del favor dels votants… guiats per la conveniència i un pragmatisme sense imaginació, també ofereixen populisme. No presenten un projecte real. Tots en som responsables, partits polítics que han renunciat a la seva tradició intel·lectual, nihilistes guiats per la recerca del plaer, universitats indignes d’aquest nom, de la mesquinesa del món dels negocis i dels mitjans de comunicació que prefereixen ser ventrílocs de la gent en lloc de ser un mirall crític. Elits corrompudes que han generat un buit espiritual en el que el feixisme creix un altre cop. CREIEU QUE LA ULTRADRETA ÉS UNA HERBA QUE CREIX, SOBRETOT SI HA ESTAT LA IDEOLOGÍA D’UN ESTAT DURANT DÈCADES? ENS CAL DEIXAR ESPAI A LA DIVERSITAT DE CAMINS QUE LA GENT/PERSONES PODEN RECÒRRER BUSCANT LA VERITAT DE SÍ MATEIXOS I DE LA EXISTÈNCIA HUMANA AMB LLIBERTAT? PER BUSCAR AQUESTA VERITAT CAL SER VALENTS, PER ACONSEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA? ES QUE NO ESTIMEM LA VIDA? Adonar-nos que no hi ha cap contuberni que pugui controlar secretament el món sencer és una manera d’empoderar-nos. Vol dir que pots identificar les faccions que competeixen en el nostre món i aliar-te amb uns grups en contraposició a uns altres. En això consisteix la política de veritat i posar a treballar una manera diferent de concebre la democràcia i d’exercitar-la. I redescobrir l’Amor a la Vida, la Veritat, la Bellesa, l’Amistat, la Justícia, la Compassió i la Saviesa. Així ens tornarem resistents a aquest verí mortal anomenat FEIXISME. Rosa Puertas Blanch Bibliografía: PARA COMBATIR ESTA ERA:Consideraciones urgentes sobre fascismo y humanismo – Rob Riemen QUAN EL MÓN SEMBLA UNA GRAN CONSPIRACIÖ – Yuval Noah Harari Cinema: LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS – José Luis Cuerda 1999 Música: LA LISTA DE SHINDLER – John Williams 1993 Comparteix això: Click to share on Twitter (Opens in new window) Click to share on Facebook (Opens in new window) Click to share on Pinterest (Opens in new window) Click to share on Pocket (Opens in new window) Click to share on WhatsApp (Opens in new window) Click to email this to a friend (Opens in new window) Like this: Like Loading... Share: Rate: PreviousEscoltem o fem veure que escoltem quan ens parlen altres persones? Nextel bosc ens parla? About The Author Rosa Puertas Durant més de quaranta anys ha ensenyat Música a grans i petits, i en diferents modalitats, des d'ensenyaments reglats pel Conservatori de Música, a Escola de Música fins a Pàrvuls, Primària i els darrers 22 anys a Secundària, on els últims anys va desenvolupar un projecte, "Colors del So", per a adolescents amb dificultats acadèmiques i/o personals. Related Posts Es pot planificar la nostra vellesa o final de vida? 28/10/2020 Hi ha gent tòxica? 19/02/2020 Quan alguna cosa ens fa por, acostumem a evitar fer-la? 28/12/2017 Els rituals tenen sentit en l’actualitat? 25/02/2018 Patrocina vols emprendre? necessites un web? Darrers articles Ens fem responsables de la nostra felicitat? 17 nov. 2021 | Guions el bosc ens parla? 15 nov. 2021 | Guions Caiem en els paranys del totalitarisme des de la democràcia? 2 nov. 2021 | Guions Escoltem o fem veure que escoltem quan ens parlen altres persones? 26 oct. 2021 | Guions Qui pensa , tu o el cervell? 19 oct. 2021 | Guions productes socdelaceba Arxius Arxius Selecciona el mes novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 arxiu EPI Arxiu guions temporada 2009 a 2016 Guions temporada 2008 Etiquetes adolescencia (2) amor (9) aprenentarge (2) arenys (2) autoestima (9) conferencies (2) consciència (4) creences (14) cultura (2) democracia (2) diners (4) educació (11) educadors (2) educar (2) Emocions (7) Empatia (4) escola (2) espiritualitat (3) estimar (7) etica (3) familia (3) fe (5) feina (2) felicitat (5) filles (2) fills (4) filosofia (4) futur (4) humanitat (9) llibertat (8) límits (4) mares (2) normes (3) pares (4) por (4) psicologia (23) religió (5) resiliència (5) salut (4) social (7) societat (11) utopia (2) valors (4) vida (10) viure (8)

curate

{"ca": 0.8476850816372177, "es": 0.07783493625587116, "fr": 0.012189666741221203, "en": 0.05188995750391411, "ar": 0.0029076269290986357, "pt": 0.0017893088794453142, "it": 0.005703422053231939}

https://elpuntdelinterrogant.cat/guions/caiem-en-els-paranys-del-totalitarisme-des-de-la-democracia/?shared=email&msg=fail

cawac_ca_20200528_12_133021

Un indio del Norte argentino, Asunción Ontíveros Yulquila, evoca hoy el trauma que marcó su infancia: -Las personas buenas y lindas eran las que se parecían a Jesús ya la Virgen. Pero mi padre y mi madre no se parecían para nada a las imágenes de Jesús y la Virgen María que yo veía en la iglesia de Abra Pampa. La cara propia es un error de la naturaleza. La cultura propia, una prueba de ignorancia o una culpa que expiar. Civilizar es corregir. ************************************* Hace algun tiempo, el sacerdote español Ignacio Ellacuría me dijo que le resultaba absurdo eso del Descubrimiento de América. El opresor es incapaz de descubrir, me dijo: -Es el oprimido el que descubre al opresor. Él creía que el opresor ni siquiera puede descubrirse a sí mismo. La verdadera realidad del opresor sólo se puede ver desde el oprimido. Ignacio Ellacuría fue acribillado a balazos, por creer en esa imperdonable capacidad de revelación y por compartir los riesgos de la fe en su poder de profecía. ¿Lo asesinaron los militares de El Salvador, o lo asesinó un sistema que no puede tolerar la mirada que lo delata? Aquesta podria ser una de les causes de la rapidesa amb què es va treure a Lugo del govern, pels compromisos amb el Mercat Comú del Sud (Mercosur) i la Unió de Nacions Sud-americanes, cosa que no hauria permès avançar en el procés de bases castrenses. Lugo no ho veia bé. Solució? Buscar una excusa per fer-lo fora. Paraguai és un país d'importància GEO estratègica molt gran, perquè limita amb Bolívia, Brasil, Argentina i està relativament a prop d'altres on hi ha bases castrenses nord-americanes i perquè està sobre l'extens aqüífer guaraní, un dels més grans d'aigua potable del món, ubicat a la triple frontera que té Paraguai amb l'Argentina i Brasil.La notícia dels acords esmentats entre els diputats lligats amb la dictadura passada i els generals nord-americans no sorprèn en aquestes circumstàncies. I una altra raó és el permanent conflicte social que hi ha al Paraguai per la lluita per les terres robades i mal adquirides per grans corporacions agroalimentàries, com ha dit la Comissió per la Memòria, la Veritat i la Justícia (lluita que també existeix a altres zones de Llatinoamèrica). Per als camperols, recuperar les seves terres és qüestió de vida o mort. Hi han grans empresaris lligats a la soja del Brasil -com sosté Martín Almada, defensor dels drets humans- que formen part de les grans corporacions, com Monsanto, que avancen sobre el continent per tal de defensar els seus interessos de la manera que sigui, fins i tot derrocant governs legítims. Aquestes són les “gran raons” de la destitució de Lugo i d'altres intents que anirem veient ben aviat amb el suport de països amb governs més conservadors. Temps al temps. No ens enganyem: des de Constantí, l'Església s'ha estimat més el palau que la catacumba, encara que la catacumba sigui molt més coherent amb les paraules i l'actitud de Jesús que no pas el còmode benestar dels palaus dels bisbes i de les estances vaticanes. Potser seríem injustos si diguéssim que tota l'església. Però sí que la jerarquia s'ha ha estimat més. Tenim el Papa de gira. Mèxic i Cuba són dos dels països visitats. Molta gent, molta expectació i força desencís. Acabo de repassar uns quants diaris i tots coincideixen que la visita a Mèxic “ni fu, ni fa”, Que acabarà sent un plàcid passeig ple de discursos edulcorats i sense gaires novetats. Molt “júbilo y alegría” i coses d'aquestes que deixen content a tothom ia ningú. Ve Küba? Doncs a Cuba més o menys igual. Com deia algú, a Cuba ja no es persegueixen els rosaris però es continuen perseguint les idees i les opinions (quan es pot opinar, ja que no acostuma a ser fàcil). I el Papa sembla que no farà gran cosa per denunciar-ho i dir-ho ben clar i alt. Aquell Gener de 1998 Joan Pau II va fer néixer una mica d'esperança entre els cubans, esperança que ha anat decaient perquè la mateixa església cubana en aquest temps ha anat canviant i ha agafat camins de col·laboracionisme (almenys això és el que expressen molts cubans). Un exemple?. El que va passar ahir mateix al començament de la missa i, com deia un escriptor cubà, la tribuna de la Plaça d' Orient semblava més aviat una escena de Monty Python en la Vida de Brian: un malentès còsmic, un conciliàbul grotesc. Possiblement el màxim líder de l'Església catòlica ignora que, tant en la missa d'ahir, com quan oficiï la seva missa pública a la Plaça Cívica de l'Havana demà, no només estarà oferint la seva benedicció al poble de Cuba, sinó que segellarà també el primer acte de reafirmació revolucionària convocat pel govern cubà en el marc d'una celebració religiosa, amb l'anuència i beneplàcit de la més alta jerarquia catòlica de l'Illa. Un altre exemple? Ahir a Santiago de Cuba un home va trencar el cordó de seguretat en començar la missa i va cridar “Abajo el comunismo!”.De seguida els esbirros se li van abalançar i el van neutralitzar. I – per a més inri- un membre de la Creu Roja ( ho heu sentit bé: de la Creu Roja!) es va acostar al detingut i li va clavar una salvatge trompada. La bufetada, retransmesa per una TV colombiana i que es pot trobar en vídeo als diaris, va ressonar a la cara de tots els cubans que encara es consideren dignes. L'home de la Creu Roja al pit no en va tenir prou i va seguir donant cops de llitera al cap del detingut… La Creu Roja agredint, o sigui, fent tot el contrari del que hauria de fer. Semblava que estava disposat, per la tranquil·litat del General Hugo Castro i de Benet XVI, a propinar-li cops de llitera al mateix Messies si se li posava davant. Caldrà preguntar-se de quina part estava Crist en aquell moment? Hi haurà una altra escena que simbolitzi millor la segona visita del Papa a Cuba? Fins i tot a Cuba sembla que l'església prefereix els palaus a les catacumbes. Deia Nelson Mandela que “quan l'aigua ja ha començat a bullir, ja no serveix de res apagar el foc” perquè el mal ja està fet. Els que ja som una mica grans en sabem una mica de dictadures. I els que són grans del tot, encara en saben més. Ells la van viure en pròpia carn de forma brutal i descarnada i nosaltres la vam anar sofrint una mica més pausada i més dissimulada. És allò de la “dictadura” i la “dictablanda”, joc de paraules que sona millor en castellà. Alguns països àrabs sembla que s'estan contagiant ànsies de llibertat aixafades i aturades des de fa molts anys. Aquestes coses sembla que va per zones i per temps. La política té uns “tempos” que jo –ni potser ningú- sap ben bé con funcionen. Llatinoamèrica, per exemple, sap de què va això: En pocs anys una colla de països van caure en mans de dictadors sanguinaris que van destruir moltes vides i moltes il·lusions i, de cop i volta, aquests mateixos dictadors van anar caient un desprès de l'altre com una filera de fitxes de dominó. Hi tenia alguna cosa a veure EEUU amb tot allò? És clar que sí. Recordeu allò que deia Henry Kissinger: “Pinochet és un fill de puta, però és el 'nostre' fill de puta”. Hi té alguna cosa a veure ara amb el què passa als països àrabs del nord d'Àfrica? Segurament que no tant com abans però, sens dubte, també hi té molt a veure perquè gran part dels països àrabs viuen aixafats per les botes de dictadors des de fa molts anys i EEUU no diu res. Al contrari, ja li va bé i és molt amic d'alguns d'ells. I quan no li va bé intervé amb molt poca traça, però intervé. En aquest sentit Obama a mi m'ha decebut molt. N'esperava d'ell una altra classe de política, una altra classe de relacions amb aquests tipus de règims i condemnes més clares. Es veu que sóc un idealista i no toco gens de peus a terra!. Com deia Mandela, “l'aigua ja ha començat a bullir” i ara costarà molt apagar el foc. De fet, ara ja no hi són a temps del tot. Ara només cal esperar a veure si, com aquells incendis d'estiu, el foc segueix propagant-se sense aturador. Ara molts pobres desesperats han vist que les possibilitats hi són. Ara hi han mitjans de comunicació que és quasi impossible amagar i aturar. Aquesta revolució que acabem de veure ja l'han batejada com a “revolució Facebook” justament perquè aquesta pàgina web hi va tenir molt a veure. Ha començat Tunis, ha seguit Egipte i ara sembla que Argèlia i el Iemen. Fins on arribaran? Fins on ells puguin o vulguin. Perquè les guerres les fan els rics, però les revolucions les fan els pobres. I, mentrestant, Europa muda. Quina vergonya! Avui vull parlar d'una persona molt desconeguda a Europa, però molt coneguda a Amèrica Llatina. Vull parlar de María Elena Walsh , poetessa, escriptora, música, cantautora, dramaturga i compositora argentina. Al seu país és “un mite vivent”, i amb raó. Va néixer l'1 de febrer de 1930 a Ramos Mejía, suburbi de la ciutat de Buenos Aires. Finalitza els seus estudis a l'Escola Nacional de Bellas Artes, als 17 anys, quan va escriure el seu primer llibre: "Otoño Imperdonable". Ja abans, el 1945, havia publicat els seus primers versos en la revista "El Hogar" i en el suplement literari de "La Nación". Convidada per Juan Ramón Jiménez, va viatjar als Estats Units en 1948. El 1952 va marxarr cap a Europa, vivint a Paris durant 4 anys. En aquesta època comença a escriure versos per a nens. El 1959 escriu guions per a televisió, ràdios, cançons per a nens, i obres de teatre. Tota la seva rebel.lia, el seu desencís, la seva oposició, el seu amor a la natura i els nens han quedat reflectits en nombrosos poemes, novel·les, contes, cançons, assajos, i articles periodístics. Es podria dir moltes més coses d'ella, però el millor seria llegir-la i escoltar les seves precioses cançons per a nens. Aquí us deixo dues de les cançons més conegudes seves. Són una petita mostra i tant de bo serveixin per a que algú la conegui una mica més. La vaca estudiosa Bir inek Habitat kez en la Quebrada de Humahuaca. Como era muy vieja, muy vieja, estaba sorda de una oreja. Y a pesar de que ya era abuela un día quiso ir a la escuela. Se puso unos zapatos rojos, guantes de tul y un par de anteojos. La vio la maestra asustada y dijo: – Estas equivocada. Y la vaca le respondió: ¿Por qué no puedo estudiar yo? La vaca, vestida de blanco, se acomodó en el primer banco. Los chicos tirábamos tiza y nos moríamos de risa. La gente se fue muy curiosa a ver a la vaca estudiosa. La gente llegaba en camiones, en bicicletas y en aviones. Y como el bochinche aumentaba en la escuela nadie estudiaba. La vaca, de pie en un rincón, rumiaba sola la lección. Un día toditos los chicos se convirtieron en borricos. Y en ese lugar de Humahuacala única sabia fue la vaca. Exposició del Cacic indi Guaicaipuro Cuatemoc davant la reunió de Caps d'Estat de la Comunitat Europea (2002.02.08). Amb llenguatge simple, que era transmès en traducció simultània a més d'un centenar de Caps d'Estat i dignataris de la Comunitat Europea, el Cacic Guaicaipuro Cuatemoc va aconseguir inquietar al públic quan va dir: 'Aquí doncs jo, Guaicaipuro Cuatemoc he vingut a trobar els que celebren la trobada. Aquí doncs jo, descendent dels que van poblar l'Amèrica fa quaranta mil anys, he vingut a trobar els que la van trobar fa només cinc-cents anys. Aquí doncs, ens trobem tots. Sabem el que som, i ja és prou. Mai tindrem una altra oportunitat. El germà duaner europeu em demana paper escrit amb visat per poder descobrir als que em van descobrir. El germà usurer europeu em demana pagament d'un deute contret per Judes, a qui mai vaig autoritzar a vendre'm. El germà picaplets europeu m'explica que tot deute es paga amb interessos encara que sigui venent éssers humans i països sencers sense demanar-los consentiment. Jo els estic descobrint. També jo puc reclamar pagaments i també puc reclamar interessos. Consta en l'Arxiu d'Índies, paper sobre paper, rebut sobre rebut i firma sobre firma, que només entre l'any 1503 i 1660 van arribar a Sant Lluc de Barrameda 185.000 quilos d'or i 16 milions de quilos de plata provinents d'Amèrica. Saqueig? No ho crec! Perquè seria pensar que els germans cristians van faltar a la seva Setè Manament. Espoliació? Guardi'm Tanatzin de figurar-me que els europeus, com Caín, maten i neguen la sang del seu germà! Genocidi? Això seria donar crèdit als calumniadors, com Bartolomé de las Casas, que qualifiquen la trobada com de destrucció de les Índies, o altres com Arturo Uslar Pietri, que afirma que l'arrencada del capitalisme i l'actual civilització europea es deuen a la inundació de metalls preciosos! No! Aquests 185.000 quilos d'or i 16 milions de quilos de plata han de ser considerats com el primer de molts altres préstecs amigables d'Amèrica, destinats al desenvolupament d'Europa. El contrari seria presumir l'existència de crims de guerra, el que donaria dret no només a exigir la devolució immediata, sinó la indemnització per danys i perjudicis. Jo, Guaicaipuro Cuatemoc, prefereixo pensar en la menys ofensiva d'aquestes hipòtesis. Tan fabulosa exportació de capitals no van ser més que l'inici d'un pla MARSHALLTESUMA”, per garantir la reconstrucció de la bàrbara Europa, arruïnada per les seves deplorables guerres contra els cultes musulmans, creadors de l'àlgebra, la poligàmia, el bany quotidià i altres èxits superiors de la civilització. Per això, en celebrar el Cinquè Centenari del Emprèstit, podrem preguntar: Han fet els germans europeus un ús racional, responsable o si més no productiu dels fons tan generosament avançats pel Fons Indoamericà Internacional? Deplorem dir que no. En l'aspecte estratègic, en dilapidar en les batalles de Lepant, a armades invencibles, en tercers Reichs i altres formes d'extermini mutu, sense cap més destí que acabar ocupats per les tropes gringues de l'OTAN, com a Panamà, sense canal. En el financer, han estat incapaços, després d'una moratòria de 500 anys, tant de cancel·lar el capital i els seus interessos, com d' independitzar-se de les rendes líquides, les matèries primeres i l'energia barata que els exporta i proveeix tot el Tercer Món. Aquest deplorable quadre corrobora l'afirmació de Milton Friedman, segons la qual una economia subsidiada mai pot funcionar i ens obliga a reclamar, per al seu propi bé, el pagament del capital i els interessos que tan generosament hem demorat tots aquests segles a cobrar. En dir això, aclarim que no ens rebaixarem a cobrar als nostres germans europeus les vils i sanguinàries taxes del 20 i fins al 30 per cent d'interès, que els germans europeus li cobren als pobles del Tercer Món. Ens limitarem a exigir la devolució dels metalls preciosos avançats, més el mòdic interès fix del 10 per cent, acumulat només durant els últims 300 anys, amb 200 anys de gràcia. Sobre aquesta base, i aplicant la fórmula europea de l'interès compost, informem als descobridors que ens deuen, com a primer pagament del seu deute, una massa de 185 mil quilos d'or i 16 milions d'argent, les dues xifres elevades a la potència de 300. És a dir, un número que, per expressar-lo, serien necessàries més de 300 xifres, i que supera àmpliament el pes total del planeta Terra. Molt pesades són aquestes quantitats d'or i plata. Quant pesarien, calculades en sang? Però sí que exigim la signatura d'una Carta d'Intencions que disciplini als pobles deutors del Vell Continent, i que els obligui a complir el seu compromís mitjançant una ràpida privatització o reconversió d'Europa, que els permeti lliurar –sencera-, com a primer pagament del deute històric … ' Quan el Cacic Guaicaipuro Cuatemoc va fer la seva conferència davant la reunió de CAPS D'ESTAT DE LA COMUNITAT EUROPEA, no sabien que estava exposant una tesi de Dret Internacional per determinar EL VERITABLE DEUTE EXTERN; ara només resta que algun govern llatinoamericà tingui el valor suficient per fer el reclam davant els Tribunals Internacionals. Adduir que si Europa, en mig mil.lenni, no ha pogut generar riqueses suficients per cancel·lar aquest mòdic interès, seria tant com admetre el seu absolut fracàs financer i / o la demencial irracionalitat dels supòsits del capitalisme. Brasil té nova presidenta. Un país com Brasil no ha de ser fàcil de governar. Lula no ho ha fet gens malament i, gràcies a això, ha sortit elegida la persona que ell va elegir per succeir-lo. Per fer una valoració de qui és Dilma i del què li espera he pensat que podria atansar-vos aquest text de Leonardo Boff, que és una persona que viu allà i, per tant és ben proper a la realitat del país. Ja sé que potser no és neutral, però jo me'n fio del que diu. Me'n fio molt. Heus ací el que va escriure ahir: “ Celebrem alegrement la victòria de Dilma Rousseff. I no deixem de alegrar-nos també per la derrota de José Serra, que no va merèixer guanyar aquesta elecció, donat el nivell indecent de la seva campanya, encara que els excessos s'hagin donat en ambdós costats. Els bisbes conservadors que, a contra direcció de la CNBB, es van col.locar fora del joc democràtic, i que van manipular la qüestió de la des criminalització de l'avortament, mobilitzant fins i tot al Papa a Roma, així com els pastors evangèlics rabiosament partiditzats, han quedat desmoralitzats. Post festum , cal una reflexió distanciada del que podrà ser el govern de Dilma Rousseff. Ens adherim a la tesi d'aquells analistes que han vist en el govern Lula una transició de paradigma: d'un Estat privatitzador, inspirat en els dogmes neoliberals, cap a un Estat republicà, que ha posat el tema social en el seu centre, per atendre les demandes de la població més desposseïda. Tota transició té un costat de continuïtat i un altre de ruptura. La continuïtat ha estat el manteniment del projecte macro-econòmic, per servir de base a l'estabilitat política i exorcitzar els fantasmes del sistema. I la ruptura ha estat la inauguració de substantives polítiques socials destinades a la integració de milions de brasilers pobres, ben representades per la «Bossa Família», entre altres. No es pot negar que, en part, aquesta transició s'ha donat, doncs, efectivament, Lula ha incorporat socialment una franja sencera de la població a una situació de decència. Però, des del començament, els analistes apuntaven el desequilibri entre el projecte econòmic i el projecte social. Mentre aquell rep de l'Estat alguns milers de milions de reals per any, en forma d'interessos, aquest, el social, ha de acontentar-se amb molt menys. No obstant aquesta disparitat, la fossa entre rics i pobres ha disminuït, el que li ha guanyat a Lula una extraordinària acceptació. Ara es planteja la qüestió: aprofundirà la presidenta la transició, desplaçant l'accent en favor del tema social, on hi ha les majories, o mantindrà el desequilibri en favor de l'econòmic, de tipus monetarista, amb les contradiccions denunciades pels moviments socials i pel bo i millor de la intel·ligència brasilera? Amèrica "va ser descoberta" per Castella, gràcies a la tenacitat visionària de Colom, el dia 12 d'octubre de l'any 1492. Colom mai no va saber que havia descobert un nou continent; pensava haver donat amb "Cipango" i esperava trobar-se amb el "Gran Khan", és a dir, l'Índia, la Xina i el Japó. Bartolomé de las Casas va arribar a l'illa anomenada "La Espanyola" el 1502 . Va viatjar en un dels 32 navilis, juntament amb unes altres 2.500 persones. Van partir el dia 13 de febrer de 1502. La flota va salpar dividida en dues parts; la meitat va arribar a Santo Domingo el dia 15 d'abril , mentre l'altra meitat va abordar uns dotze o quinze dies després. Amb els "indis" americans, el jove sevillà Bartolomé no s'hi trobà de debò fins a l'any 1514. Las Casas sembla que tenia llavors 17 o 18 anys. La ciutat de Santo Domingo era llavors una petita vila. Entre els records que ens explicarà ell mateix, diu que els espanyols establerts allà estaven alegres perquè s'havia descobert recentment molt or i perquè alguns indis s'havien "alçat", cosa que els permetia ja justificar les seves guerres i el consegüent esclavatge i " repartiment" dels indis . Aquestes són les " bones nove s" que donaven els residents als nouvinguts; i que llavors amb prou feines Las Casas entenia; o que fins i tot aprovava en algun grau, ja que ell mateix buscà també l'or i va rebre indis sota confiança bens aviat. Però, sens dubte, el primer pas cap aquesta conversió té bastant a veure amb aquest famós " crit de l'Espanyola", llançat per Antón Montesino en nom de tota la comunitat dominica, presidida pel venerable fra Pedro de Córdoba . Corria l'any 1511 , i estaven en el quart diumenge d'advent, que va ser 21 de desemb re. A propòsit del "jo sóc la veu del que clama al desert" de Joan 1,23 que es llegia aquell dia, el predicador de la veritat, pura i dura com l'amor als pobres i les víctimes, etzibà aquestes paraules als seus oïdors espanyols: " tots esteu en pecat mortal i en ell viviu i moriu, per la crueltat i tirania que useu amb aquesta gent innocent! Digueu, amb quin dret i amb quina justícia teniu aquests indis en tan cruel i horrible servitud? … Aquests, que no són homes? No tenen ànimes racionals? No esteu obligats a estimar-los com a vosaltres mateixos? Això no enteneu? Això no sentiu? Com podeu estar adormits en un somni tan profunt i tan letàrgic? Aquest crit ha de continuar sonant a Amèrica Llatina i al món sencer , ja que existeix aquest tercer i quart món, aquests submóns dels explotats o, pitjor encara, dels exclosos de la vida. Ens tocarà actualitzar-lo, cridar-lo davant d'oïdes que no voldran escoltar-lo i davant d'ulls que no volen veure la realitat del sofriment de milions d'homes; que fan qualsevol marrada per no apropar-se als ferits a la vora del camí; que no volen saber res de la sang dels seus germans, encara que siguin els seus Caïms de coll blanc i mans netes. S'haurà d'acabar amb aquest "Deute Extern" que importa capital dels països pobres cap al món ric, a costa de la gana i la mort de milions de persones, febles i nens especialment. Per entendre això, s'ha de sentir-ho, i s'ha de despertar del "son letàrgic" de la globalització triomfant, amb el seu "final de la història", perquè s'han acabat totes les utopies per als que creuen haver assolit ja la seva meta. Una meta inhumana, per inhumanitzant i deshumanitzadora. CADAL (CENTRO PARA LA APERTURA Y EL DESARROLLO DE AMERICA LATINA) és una publicació compromesa amb la democràcia i els drets humans a l' Amèrica Llatina. Té una secció que es titula “Alertas a la Libertad de Prensa” on el periodista Hernán Alberro hi va afegint els audios que fan referència a quest tema. N'hi ha un munt de dos anys ençà. La llibertat de premsa és fonamental per aa democràcia de qualsevol país. A les dictadures, per desgràcia, ja sabem com anaven les coses i sabem com van… Simplement n'he recollit uns quants exemples dels darrers que ha afegit, però n'hi han moltíssims més. Quan parlem de llibertat de premsa volem dir que la gent ha de poder dir les coses sense pressions de cap mena. però també volem dir que els grans grups, les grans cadenes no han de monopolitzar les notícies. Per això és bo que en els països hi hagi diaris de totes les tendències per tal que la gent pugui triar. Aquests dies d'estiu aprofito per llegir alguna cosa nova i per rellegir coses velles que feia temps que no llegia.He agafat un llibre que tenia abandonat de feia temps: "Memoria del fuego (I)-Los nacimientos" d' Eduardo Galeano. És un llibre una mica inclassificable: el mateix autor diu que no sap ben bé si és història, antologia de relats històrics, assaig, novel-la, poesia èpica, testimoni o crònica. No és res d'això i ho és una mica tot. El cas és, que és un llibre molt interessant i molt il·lustrador de tots els disbarats que els colonitzadors espanyols van perpetrar a Amèrica . "Memoria del fuego" pot ajudar a retornar a la història l'alè, la llibertat i la paraula que tantes i tantes vegades els historiadors oficials li han negat. Al llarg dels anys Amèrica llatina no sols ha sofert el robatori de l'or i de la plata, del salitre i del cautxú, del coure, de la fusta i del petroli; també ha sofert la usurpació de la memòria. Des de bon principi de la colonització ha estat condemnada a la amnèsia per aquells que li han impedit ser ella mateixa i poder existir. Galeano pretén retorna-li la veu pròpia amb aquest conjunt de trossos d'història, alguns d'ells molt desconeguts com aquest que cito a continuació i que en pot ser un simple exemple: "Madrid-1571: ¿La culpa és del criminal o del testigo? ¡Del espejo o de la cara? El Rey no lo piensa dos veces, Por decreto ordena la incautación de todos los manuscritos que ha dejado fray Bartolomé de las Casas, para que no lleguen a manos de los malos españoles i los enemigos de España. Sobre todo preocupa a Felipe II que pueda publicarse o de alguna maneradifundirse la muy voluminosa Historia de las Indias, que Las Casas no pudo concluir y que vive, prisionera bajo llave, en el Monmasterio de San Gregorio". Quan llegeixo totes aquestes coses em fa recordar coses ben actuals: informacions sobre el franquisme i la guerra civil que encara s'amaguen tan com es pot, Arxius de Salamanca que no es volen tornar als seus legítims propietaris, fosses que s'impedeixen obrir per ordre judicial… i tantes i tantes altres coses que jo dubto del que Espanya tingui autèntica democràcia i dubto que mai l'arribem a assolir perquè encara es veuen actualment actituds que van en aquest sentit. Sobretot en el PP, però també en altres persones de partits que ell mateixos s'anomenen progressistes i d'esquerra però que jo no veig que ho sigui per enlloc. Per a ser demòcrata s'ha de tenir sensibilitat cap a les minories, cap a la llibertat, cap a la veritat i no s'ha de tenir por a treure les brides al cavall per tal de que corri lliure. I de tot això, aquí on en diuen España, res de res encara… Ja fa anys que sabem que els cubans no són lliures. És una evidència confirmada pels que hi han anat com a turistes i ho han pogut veure "in situ". Per això la majoria volen marxar del país, allà on sigui i com sigui. Tots, tots, ben bé no. Aquells que són funcionaris i que gaudeixen de molts privilegis encara van aguantant. Tindria moltes anècdotes per contar en aquest sentit… Alguns possiblement aguanten perquè Cuba és el seu país i la seva terra ("Cuba-cuna"),se l'estimen i, des de dins, fan el que poden per la llibertat.. Una d'aquestes persones és Yoani Sánchez, que des del seu blog es fa ressò del que passa. Però llegint el seu blog http://desdecuba.com/generaciony/ no s'entén com encara poden resistir… Explica que fa un parell d'anys va anar a l'oficina de DHL a Miramar per enviar uns vídeos familiars a uns amics d' Espanya. Ne olduğunu bilmek ister misiniz? Llegiu-ho que és "apassionant" l'aventura i, a més, ella ho explica molt bé: "L'empleada em va mirar com si pretengués traslladar a una altra galàxia una molècula d'oxigen. No tan sols tocar el casset MiniDV, em va dir que la filial havanera només acceptava transportar models VHS. Vaig pensar que es tractava d'una qüestió de mida, però l'explicació d'ella va ser més sorprenent:"És que les nostres màquines per visualitzar el contingut només llegeixen cassets grans". Davant la meva insistència, la dona va sospitar que en lloc de la cara somrient del meu fill, jo volia remetre "propaganda enemiga" a l'estranger. Vaig tornar frustrada a casa -on mai no arriba correu regular- i passat un temps vaig estar una altra vegada necessitada dels serveis d'aquesta empresa alemanya. Davant la impossibilitat de viatjar a Xile per presentar el meu llibre Cuba Lliure, l'editorial em va trametre, fa pocs dies, deu exemplars en un sobre amb la paraula "express". Ni les nombroses trucades telefòniques a l'oficina del carrer 26 cantonada 1ra, ni la meva presència allà, han aconseguit que em lliurin el que és meu. "El seu paquet ha estat confiscat" m'han dit avui al matí, encara que en realitat haurien d'haver estat més honestos i confessar "El seu paquet ha estat robat". Encara que es tracta dels mateixos textos que, sense recórrer a la violència verbal, he anat publicant en la web des de fa tres anys, els censors de la duana l'han tramitat com si fos un manual per fabricar còctels Molotov. Ara que els titulars de tot el món compten la fi del contuberni entre Google i la censura xinesa, les empreses estrangeres radicades a Cuba continuen obeint els filtres ideològics imposats des del govern. Amb els seus aires d'eficiència, la seva tradició d'immediatesa i les seves frases a l'estil de " Keep an eye on your package ”, DHL ha acceptat una tabula política per mesurar als seus clients. No fer-ho li valdria l'expulsió del país i la consegüent pèrdua econòmica, i per això passen per alt la inviolabilitat del correu i miren cap a una altra banda quan algú demana que li retornin el que li pertany. Els colors vermell i groc de la seva identitat corporativa mai m'havien semblat tan estridents. En mirar-los avui sento que en lloc de celeritat i eficàcia ens estan advertint: "Compte! Ni entre nosaltres la teva correspondència està segura ". I per acabar, un record des d'aquest humil blog pel periodista dissident cubà Guillermo Fariñas, que continua la vaga de fam per reclamar la llibertat de vint-i-sis presoners polítics malalts de Cuba. Ha refusat diverses ofertes d'asil i d'assistència mèdica perquè deixi la protesta. El seu estat de salut ha empitjorat molt des que té una infecció a la sang i les coses no pinten gens bé per aquest periodista. S'han complert 30 anys de l'assassinat de de Monsenyor Romero a El Salvador. Aquell 24 de març de 1980 el món va poder comprovar la trista realitat i la bogeria que vivia aquest país. A El Salvador, l'arquebisbe Oscar Arnulfo Romero va comprovar que la justícia, com les serps, només mossega als que van descalços. Ell va morir a trets, per denunciar que al seu país els descalços naixien ja condemnats per endavant, per delicte de naixement. El resultat de les darreres eleccions a El Salvador, no és d'alguna manera un homenatge? Un homenatge a l'arquebisbe Romero i als milers que com ell van morir lluitant per una justícia justa en el regne de la injustícia? De vegades acaben malament les històries de la Història, però la HISTÔRIA, no acaba. Quan diu adéu, diu fins després. Ella va fent camí amb el temps i va esclarint coses. La HISTÔRIA va posant les coses i les persones al seu lloc. La HISTÔRIA, encara que costi, quasi mai perdona i quasi sempre fa justícia. El bisbe Pere Casaldàliga va escriure -i va llegir davant de la seva tomba- el següent poema dedicat a Monsenyor Romero. San Romero de América, pastor y mártir. El ángel del Señor anunció en la víspera… El corazón de El salvador marcaba 24 de marzo y de agonía. Tú ofrecías el Pan, el Cuerpo Vivo el triturado cuerpo de tu Pueblo; Su derramada Sangre victoriosa ¡la sangre campesina de tu Pueblo en masacre que ha de teñir en vinos de alegría la aurora conjurada! El ángel del Señor anunció en la víspera, y el Verbo se hizo muerte, otra vez, en tu muerte; como se hace muerte, cada día, en la carne desnuda de tu Pueblo. ¡Y se hizo vida nueva en nuestra vieja Iglesia! Estamos otra vez en pie de testimonio, ¡San Romero de América, pastor y mártir nuestro! Romero de la paz casi imposible en esta tierra en guerra. Romero en flor morada de la esperanza incólume de todo el Continente. Romero de la Pascua Latinoamericana. Pobre pastor glorioso, asesinado a sueldo, a dólar, a divisa. Y supiste beber el doble cáliz del Altar y del Pueblo, con una sola mano consagrada al servicio. América Latina ya te ha puesto en su gloria de Bernini en la espuma aureola de sus mares, en el dosel airado de los Andes alertos, en la canción de todos sus caminos, en el calvario nuevo de todas sus prisiones, de todas sus trincheras, de todos sus altares… ¡En el ara segura del corazón insomne de sus hijos! Els escolans de Montserrat van proposar-se fer alguna cosa per Haití. Es veu que -a més de cantar- els ensenyen altres coses: sensibilitat, valors, sintonia amb causes justes i suposo que moltes altres coses. La idea i la iniciativa va sorgir dels escolans que cursen 2n d'ESO a l' Escolania. La idea, finalment, es va fer realitat ahir i va resultar un èxit, vist com estava de plena Santa Maria del Mar. Jo i la meva esposa ho vam poder comprovar, gràcies a uns amics que ens van reservar i regalar entrades. Ara ens cal fer una aportació a nosaltres, ja que el concert ens va sortir gratis… Qui vulgui pot afegir-s'hi i fer l' ingrés al següent compte 2100 0828 61 0104536912. La multitud que vam anar-hi vam poder gaudir d'un concert preciós i fet en benefici d'una noble causa: recollir fons per Haití. Aquest grup d'escolans es van preguntar com podien ajudar la població que va patir els efectes dels terratrèmols d'Haití i van decidir oferir el seu millor valor: la veu. Es van posar en contacte amb l' ONG InteRed, que pertany a la Institució Teresiana, molt vinculada amb l'Escolania, i que està realitzant tasques humanitàries amb els damnificats d'Haití, per fer-los arribar la recaptació del concert benèfic. InteRed és una ONG de Desenvolupament creada l'any 1992 per la Institució Teresiana amb l'objectiu d'impulsar, des de la societat civil, una Xarxa d'Intercanvi i Solidaritat (InteRed) entre grups socials, pobles i cultures. La seva finalitat és col·laborar en la transformació de la realitat socioeconòmica actual generadora d'injustícia, i lluitar contra la pobresa, les desigualtats i l'exclusió. InteRed treballa a través de processos socioeducatius i des d'un enfocament de drets humans i de gènere. Promou valors com la participació, la corresponsabilitat, la confiança mútua i el treball en equip en el desenvolupament de les activitats. InteRed està integrada per 9 delegacions en diferents comunitats autònomes de l'Estat espanyol, 26 organitzacions de 15 països i diferents moviments socials. Gràcies, escolans, per aquesta bona idea i per la lliçó de solidaritat que ens heu donat als grans. Acabo d'escoltar per la ràdio que continuen havent-hi rèpliques del terratrèmol a Haití. El que fou un paradís natural s'ha anat convertint en un infern insuportable. Un infern humà i social en un paradís natural. Estats Units va envair Haití el 1915 i va governar el país fins 1934. Es va retirar quan va aconseguir els seus dos objectius: cobrar els deutes del City Bank i derogar l'article constitucional que prohibia vendre plantacions als estrangers. Van marxar dient: "Aquest és un poble inferior, incapaç de governar-se per si mateix i conservar la civilització que van deixar els francesos". Haití havia estat la perla de la corona, la colònia més rica de França: una gran plantació de sucre, amb mà d'obra esclava. Montesquieu ho havia explicat sense pèls a la llengua: "El sucre seria massa car si no treballessin els esclaus en la seva producció. Aquests esclaus són negres des dels peus fins al cap i tenen el nas tan aixafat que és gairebé impossible tenir-los llàstima. Resulta impensable que Déu, que és un ésser molt savi, hagi posat una ànima, i sobretot una ànima bona, en un cos completament negre ". En aquell temps ho justificaven tot. Si calia apel·lar a les lleis, a Déu o al que fos, s´hi apel·lava sense cap mena de rubor. "La pela és la pela" diríem els catalans. Han passat els anys i seguim justificant-ho tot quasi bé amb els mateixos arguments. No tant directes; no tan rudes i més sofisticats. Però en el fons fem el mateix, nosaltres, els europeus rics amb els immigrants que venen a guanyar-se la vida. Quan els necessitem, són benvinguts. Quan no, ens molesten massa i millor que marxin, com més aviat millor i com més lluny millor. Sabem que l'empobriment no sempre és causa de les mateixes societats pobres i que la major part de les vegades és degut a les circumstàncies que van donar-se en un cert període històric en que els imperis van deixar abandonada la gent després d'haver-ne tret tot el suc que van poder. Però d'això ens en recordem poc i alguns continuen justificant-se i dient que els esclaus no es distingien per la seva voluntat de treball. Els negres han de ser esclaus per naturalesa i ganduls també per naturalesa, i la natura, còmplice de l'ordre social, és obra de Déu: l'esclau ha de servir l'amo i l'amo ha de castigar l'esclau, que no mostra el menor entusiasme a l'hora de complir amb el designi diví. Seguim tenint el fuet a la mà actualment a les nostres societats riques tal com el tenien els esclavistes. Explica el bisbe Pere Casaldàliga que una de les preguntes que més li fan en els seus viatges a l' Amèrica Central és la següent: "Monsenyor, on és el Déu dels pobres?". Diu que sempre respon:- Amb els pobres! Reconeix, però, que més que una resposta, aquesta resposta és més aviat una nova pregunta: - Com es demostra que Déu està amb els pobres? Com es pot veure el rostre i el cor de Déu al mig d'aquestes situacions inhumanes, sota la fèrula de la injustícia i l'opressió, en la desolació de la misèria? Jo diria que aquesta és la gran pregunta que ens fem tots plegats (creients i no creients) aquests dies d'immens desastre a Haití i en altres situacions similars. Als més pobres sempre els toca els rebre. O, si voleu, és a qui toca més el rebre. El bisbe Pere, intenta donar la seva resposta personal a l'eterna pregunta del dolor i la mort del més innocent. La vida dels pobres – allà, aquí, a Centreamèrica molt concretament- no és de dia, és de nit, "nit fosca". Menys poètica i menys mística que la nit fosca de Joan de la Creu … Aquells, aquests pobres, tenen tots els motius humans per revoltar-se contra el Déu vida-amor-alliberament. La seva esperança -aquesta sí, "contra tota esperança" – justifica àmpliament la sorpresa que Péguy posa a la boca de Déu pel que fa a la "més petita" de les tres virtuts teologals: la incomprensible esperança dels humans. En tot el Tercer Món, però molt específicament a l'Amèrica Central, que és un Tercer Món de creients cristians, oprimits per altres cristians, la temptació de la blasfèmia podria ser decididament normal, ateses les situacions en que el Poble centreamericà viu o malviu i mor. Perquè tot hi conflueix per dubtar, per revoltar-se contra tot i contra tots, per negar la vida mateixa. Des de la naturalesa -amb els seus volcans i terratrèmols i sismes submarins- fins al poder civil o religiós, potser. Els successius governs es venen, lacais dels imperis sempre, i les institucions – fins i tot les anomenades democràtiques- no funcionen quan es tracta dels drets dels pobres. L'atur arriba a un 60 per cent, almenys, de la població centreamericana. És la regió amb més índex de migració a tot el continent. Li han fallat les revolucions o les seves transformacions estructurals han estat castrades -en la reforma agrària, en la salut, en l'educació, a l'habitatge, a la participació popular efectiva-i alguns líders revolucionaris no han estat dignes del seu passat heroic ni d' les esperances que hi va dipositar el seu Poble. Per a Amèrica Central, sobretot, "pati del darrere" de l'imperi capitalista, la caiguda de la utopia socialista ha estat l'entrada cega en una nova nit, mentre per als pocs de sempre una altra vegada es fa realitat la nova reptant utopia del Capital i el Mercat divins, senyors definitius d'una història humana (!) que ja ha arribat al seu "no hi va més". Qui podria sustentar millor l'esperança d'aquests pobles -cristians, he dit- seria evidentment la pròpia Església de Jesús. Però en certs països centreamericans aquesta església, en la seva oficialitat, en les seves estructures o en la rutina dels seus religiosos o dels seus fidels més rics, amb massa freqüència ha estat, o és, una nova pedra d' ensopegada per a l'esperança dels Pobres. Amb la qual cosa, la nit de la societat -la seva Economia de fam, la seva Política de marginació i / o repressió- s'ha estès també sobre l'Església. "En el món – en la societat humana-, podria explicitar millor Jesús, passareu moltes dificultats, i en l'Església-que hauria de ser la meva comunitat fraterna-els passareu també". (¿Afegiria Jesús, conseqüent sempre Ell, "però no tingueu por, que jo he vençut el món i" aquesta "Església"? ). No estic acusant a ningú. O m'estic acusant a mi mateix igualment, en tot cas. Perquè aquesta insensibilitat o la connivència eclesiàstica davant la misèria, la marginació i la injustícia institucionalitzada fàcilment es tornen hàbit en nosaltres, que ni som Pobres ni estem molt a prop, i diàriament, dels Pobres, ni tenim l'humil coratge martirial d'enfrontar a els rics i als poderosos i als injustos d'aquest món. La pregunta "On és el Déu dels pobres? ", Hauria de desdoblar-se en aquesta altra: "On és l'església del Déu dels pobres, si aquest és el Déu de Jesús?" La qual cosa no disculpa a la societat -considereu cristiana o no- ni justifica la iniquitat de governs, exèrcits i oligarquies, més o menys genocides. Sé molt bé que aquesta "nit fosca" no és d'avui. Des de Job a Guamán Poma o des de Camus a César Vallejo, Déu ve sent emplaçat, amb diferents tons, a respondre per el dolor dels innocents i per la desolada nit dels pobres. I aquesta sí que va ser "l'última temptació de Crist": "Déu meu, Déu meu, per què ens has abandonat?" Ell la va viure i la va morir, com una nit fosca personal i com la nit fosca de tots els seus germans i germanes pobres de tots els temps. Però Ell -i aquí hi ha la resposta definitiva per a la nostra fe cristiana- també la va "ressuscitar", superant amb la seva victòria sobre la injustícia i sobre la mort. Sense que això impedeixi que continuï sent "nit fosca" la vida dels Pobres. Sense que això justifiqui ni la seva esperança ni la bona consciència dels que no som Pobres. Sense que això ens dispensi -ni als Pobres ni als seus aliats- de la pregària d'agonia o de la rebel.lia solidària o de la lluita política o de l'organització popular. Només vivint la nit fosca dels Pobres es pot viure el Dia de Déu. Les estrelles només es veuen de nit … Brasil és un continent dins un altre continent. Hi ha molts climes, molts paisatges, moltes costums, moltes ètnies. Hi ha de tot, una mica. "No Brasil, todas as coisas são maiores do mundo". Han passat moltes dificultats en aquests darrers anys, però les coses es van arranjant de mica en mica, gràcies a Lula, que amb tots els defectes que vulgueu, està portant el país endavant i és un exemple per a molts. Sí, també per a nosaltres, els europeus, que ens creiem els reis del mambo! Un gran defensor de Lula és Leonardo Boff, que aquests dies el tenim per aquí entre nosaltres, àgil de ment com sempre, home intel·ligent com pocs, encara que no ho mostri en la seva humilitat franciscana. Ens recorda que "la humanitat necessita somnis i que la religió és una font de somnis", per més que alguns diguin el contrari i actualment es vegi la religió com una cosa passada de moda. Els passats de moda, més aviat són ells, penso jo, però això seria una qüestió llarga. La tesi que Boff sosté com a solució de futur per a la terra és la de modelar una solució sobre la base de la Carta de la Terra: una qüestió social, solidària, però també ecològica. Al Brasil, a través del programa Petrópolis, ja han aplicat la Teologia de l'Alliberament als barris, amb assessorament jurídic amb la finalitat d'arribar als joves ia la gent del carrer, però també a les víctimes de la violència domèstica. Han desenvolupat el programa Pa i Bellesa, que consisteix primer en una bona dutxa i després menjar per arribar a la bellesa. Dit d'una altra manera: L'assumpció dels problemes a través del diàleg, la solidaritat i l'esforç personal. L'ajuda ha vingut del mateix Lula, que han aconseguit que s'impliqui amb les despeses de menjar i lavabo, que vénen de l'Administració. Han parlat de nous hàbits, de noves maneres de fer. Venim d'una economia basada en l'explotació dels recursos de la terra per al consum humà. Aquest sistema ha provocat grans beneficis però només per una petita part de la humanitat. Noam Chomsky diu que hi ha tres persones que el món que produeixen més renda que 40 països junts. La riquesa està concentrada en poques mans… Això crea una injustícia i una tremenda desigualtat ecològica i social. El consum ha de ser més frugal i solidari. Boff creu que vivim un moment de tornada a l'espiritualitat. Hi ha molt cansament de materialisme. Hi ha una recerca de dimensions noves no materials. Però la joventut no troba resposta en l'Església perquè és una institució molt rígida. Cal buscar l'espiritualitat al marge de la doctrina oficial. Com? La humanitat necessita somnis. La religió és una font de somnis. La vida no és només diversió i consum. Amb això sol, l'ésser humà se sent buit. A més, diu ell, el domini global està en mans del G-20, però s'ignora la resta. La humanitat consumeix un 30% més dels recursos que hi ha i el problema de l'aigua potable és terrible. Cal escoltar els pobres i adoptar mesures solidàries. "Ens ho poden prendre tot, menys la fidel esperança". Als seus 81 anys, el bisbe emèrit de la diòcesi de São Felix do Araguaia, Pere Casaldàliga, és un dels més destacats representants de la Teologia de l'Alliberament i s'ha convertit en un referent per a l'esquerra llatinoamericana. Des que fa quatre dècades va arribar a Brasil per quedar-se. El seu treball en defensa dels drets dels pobles indígenes i dels grups socials més oprimits, així com el seu suport als moviments brasilers de camperols sense terra i la revolució sandinista a Nicaragua en els anys vuitanta, fan que Pere Casaldàliga sigui part fonamental de la memòria viva de la lluita per la dignitat i per l'alliberament dels pobles a Amèrica Llatina. Acabo de llegir una entrevista que li fa la revista PUEBLOS (Nº 39 del mes de Setembre) i m'ha semblat interessantíssima i veig que segueix en forma, tot i l'edat i la malaltia. El cap el segueix tenint molt clar i és meravellós i reconfortant que, un home que ho ha passat tant malament, segueixi tenint tanta esperança. "La mundialització ens ha donat l'oportunitat de reconèixer que som una sola humanitat. Som tots iguals, hem de ser-ho, en dignitat i en oportunitats ". Així es donava inici a una conversa en la qual es va tractar des de la situació política del Brasil fins a les perspectives actuals de la Teologia de l'Alliberament, passant pel model de consum o els reptes de l'esquerra llatinoamericana.

curate

{"es": 0.08199233716475096, "el": 0.0008100711548987411, "ca": 0.9015654077723043, "pt": 0.0076409414340448826, "it": 0.0018609742747673782, "fr": 0.0017077175697865353, "tr": 0.0008976464148877942, "en": 0.0014887794198139026, "hu": 0.00032840722495894916, "sv": 0.00017515051997810617, "eo": 0.00019704433497536947, "su": 0.0003065134099616858, "oc": 0.0010290093048713738}

http://blogs.avui.cat/jaumepubill/tr/category/paisos/america-llatina/

mc4_ca_20230418_2_176961

Xerrada sobre Veneçuela | Sant Andreu Indignat! ← Sobre el Desnonament a Maties perpetrat per Bankia Aquesta entrada ha esta publicada en 01 Agenda, 03 Indignació, 10 Xerrades, Suport Mutu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Sobre el Desnonament a Maties perpetrat per Bankia One response to “Xerrada sobre Veneçuela” mariajosé 14/09/2012 a les 16:34 Respon Esperem amb moltes ganes la propera cafeta perque és un altra manera d aprendre i de compartir. Gràcies compas del Grup de suport 29M! !

curate

{"ca": 0.9543650793650794, "fr": 0.04563492063492063}

https://assembleastap.wordpress.com/2012/09/14/xerrada-sobre-venecuela/

macocu_ca_20230731_9_232631

Jaynie Dummermuth Nom i cognoms Jaynie Dummermuth. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Jaynie Dummermuth. Tots els serveis en línia.

curate

{"de": 0.1111111111111111, "fr": 0.20915032679738563, "ca": 0.6797385620915033}

mc4_ca_20230418_3_458825

La línia del bus interurbà entre Manresa i Santpedor tindrà parades a l'Agulla - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central La línia del bus interurbà entre Manresa i Santpedor tindrà parades a l'Agulla L'any vinent s'arranjarà la façana de l'entrada principal del parc, on es limitarà l'estacionament i es prioritzarà vianants i bicis jordi morros manresa 14.09.2017 | 23:57 Aloy i Batanés, ahir, al Serrat del Guix Jordi Morros Les rivalitats entre Manresa i Sant Fruitós de Bages per temes com el crematori que aspiren a acollir les dues poblacions han quedat momentàniament aparcades. Els dos municipis han aprovat diverses actuacions de millora a l'entorn de l'Agulla a través del Consorci Urbanístic del parc, òrgan supramunicipal format pels dos ajuntaments. Un preveu arreglar tota la façana del parc que dóna a la carretera de Santpedor, on hi ha una de les entrades principals de l'espai de lleure. Actualment està força malmès i s'utilitza bàsicament d'aparcament. S'endreçarà i condicionarà, i a més a més tindrà una parada de l'autobús que cobreix la línia entre Manresa i Santpedor, el que permetrà accedir al parc en transport públic. L'obra es farà el 2018 De moment, el projecte només està dibuixat sobre plànol. El consorci ha encarregat l'obra a la Junta de la Sèquia i Aigües de Manresa, propietari del parc i també d'aquests terrenys. Durant aquest any es redactarà el projecte executiu, i és previst que les obres comencin el 2018. L'alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, i el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manresa, Marc Aloy, van presentar ahir conjuntament la iniciativa. Segons Aloy el que es pretén «és solucionar tot aquest front del parc que es fa servir de pàrquing però de forma poc ordenada». Es deixarà una zona lliure entre la tanca del parc i el solar. Hi haurà una filera d'arbrat, s'endreçarà se senyalitzaran els llocs per poder aparcar i s'habilitarà un recorregut específic i segur per a vianants i també per a bicicletes. A més a més hi haurà dues parades de l'autobús interurbà. Hi pararà la línia que cobreix el trajecte que va entre Manresa i Santpedor, que fa 35 viatges al dia d'anada a Santpedor i 35 més de tornada a Manresa. Hi haurà marquesines als dos costats de la carretera i una zona d'espera protegida. Igualment s'arranjarà la sortida per a vehicles privats, actualment plena de sots i insegura. Aquest és un dels cinc projectes per millorar l'entorn de l'Agulla que tirarà endavant el Consorci Urbanístic del parc. «No estem parlant d'ampliar el parc, sinó l'àmbit de l'Agulla perquè els ciutadans que vinguin vegin que més enllà de la tanca tenen un recorregut per fer, endreçat, senyalitzat i en condicions», va explicar ahir Joan Carles Batanés. Un d'aquests projectes ja s'ha fet. Es tracta del condicionament de l'anomenat mirador del Serrat del Guix. També es preveu construir un recorregut per a vianants entre la passera del Guix i el ramal de la Sèquia que va cap a Viladordis. Es farà entre el Parc dels Bombers i la fàbrica Tous, i relligarà el regadiu de Viladordis i el del Poal amb l'Agulla com a nexe d'unió. Té un pressupost de 78.000 euros i ha d'estar acabat l'any vinent. Una altra de les actuacions previstes és l'arranjament del camí del Grau, que comença a la C-16, just al costat dels Bombers, i arriba fins a l'Agulla. Millorar la seguretat a la connexió amb la C-16 és, precisament, un dels principals objectius de l'obra que començarà la pròxima tardor. Finalment es col·locaran senyals per indicar tots els camins. La inversió total serà de 160.000 euros. El Pla de Bages, als peus del serrat del Guix. Manresa Inversió de 160.000 euros per millorar l´entorn de l´Agulla. Manresa

curate

{"ca": 0.9854515509195718, "es": 0.014548449080428218}

https://www.regio7.cat/manresa/2017/09/13/linia-del-bus-interurba-manresa/433477.html

mc4_ca_20230418_17_93653

Qui i com és el meu client ideal? Empresas creadoras QUÍ I COM ÉS EL MEU CLIENT IDEAL? DIJOUS 8 DE NOVEMBRE de 16 a 20h (4 hores) IMPARTEIX: EMPRESAS CREADORAS (Mònica, formadora i coach d’emprenedoria) PLACES: Places limitades (10) APORTACIÓ: 70 EUROS (coworkers descompte) INSCRIPCIONS: Reserva la teva plaça confirmant a l’esdeveniment al facebook i enviant un mail a hola@canjoancoworking.com VOLS REGALAR AQUEST TALLER? Envia’ns un email i prepararem el regal! QUI I COM ÉS EL MEU CLIENT IDEAL? SI EL CONEIXES DE “DEBÒ” ESTARÀS MÉS A PROP DE L’ÈXIT DEL TEU NEGOCI Els nous consumidors han canviat, i ara més que mai ells són els protagonistes, les velles fórmules ja no serveixen, ara ha de ser guanya-guanya de veritat. Tens clar quin és el teu client ideal? Què li aporta el teu producte o servei? Saps realment com conectar amb ells i convertir-los en clients habituals? Sents que al vendre estàs convencent i et fa por que pensin que els enganyes? Saps on trobar al teu client-amic? Consideres que entén el teu missatge quan et comuniques a través del teu web, xarxes socials…? T’agrada i estàs satisfet amb el tipus de client que tens? No tens suficients clients i no entens per què? En aquest workshop orientat a l’acció trobaràs les respostes a aquestes preguntes que serveixen “únicament” per al teu negoci i aprendràs a fer servir eines que et serviran per renovar-te cada cop que la situació de la teva empresa o els teus productes i serveis canviïn. Aquest és el procés que un client viu en tota compra: Com arribo a crear la connexió necessaria per arribar a la paraula clau “Confio”? La Mònica es mentora de negocis per creadors i creatius, li encanta poder donar aquella empenta necessaria per fer arribar el teu negoci allà on realment vols portar-lo. Fa uns anys va crear Empresas Creadoras amb la finalitat d’acabar resultant una porta d’accés per totes aquelles persones que volen fer-se un lloc al mercat de les petites empreses. Aquesta formació és un workshop, no és una classe magistral on solament prens notes. Treballaràs en tu i en el teu negoci. Aprendràs quina és la metodología més adecuada pel teu projecte amb exercicis pràctics, amb casos integrables al teu negoci amb efecte immediat. 4 hores de treball individualitzat en grup. Mapes de treball visual de Manual thinking. Materials, eines i plantilles de negoci. i contingut extra… Accés a la Comunitat (foro) d’Empresas Creadoras. Accés a tots els Recursos d’Empresas Creadoras. Workshops que hem realitzat WORKSHOP FÉS LA TEVA TAULA D’SKATE canjoan aprèn, canjoan crea, Finalitzats 0Read Post TALLER DE CALCA CERÀMICA ENTENDRE GOOGLE ANALYTICS canjoan aprèn, Finalitzats TALLER CERÀMICA EXPRESS FOTOGRAFIA DE PRODUCTE PER INSTAGRAM VENDRE A TRAVÉS D’INSTAGRAM I FACEBOOK

curate

{"ca": 0.7642961876832844, "es": 0.09934017595307917, "en": 0.07404692082111437, "fr": 0.02346041055718475, "zh": 0.012463343108504398, "ja": 0.026392961876832845}

http://canjoancoworking.com/workshops/qui-i-com-es-el-meu-client-ideal/

crawling-populars_ca_20200525_12_401236

Vés al contingut (premeu Retorn) Ves al contingut. | Salta a la navegació Cerca Cerca Acord 001.2017 Disciplines Bossa Associats.pdf — 156 KB UPC . Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques. Plaça Pla de Palau, 18. 08003 Barcelona - Tel. : 93 401 79 32 Versió d'escriptori

curate

{"ca": 0.6136363636363636, "eb": 0.003787878787878788, "it": 0.03787878787878788, "es": 0.2916666666666667, "fr": 0.05303030303030303}

: /ca/secretaria/copy_of_reglament-dcen/copy_of_acords-consell/copy3_of_acords-junta-2014/acord-junta-001-14/view

vilaweb_ca_20220728_0_1533

Amb prou feines s’havia acabat el 2016 que ja començaven a córrer, reactivades, les crides i les sospites d’un suposat avançament de les eleccions catalanes el 2017. La brama mediàtica combinada amb la declaració política han fixat la cantarella de començament d’any, ara que s’acosten les dates decisives de la votació del pressupost: hi haurà eleccions (és a dir, no hi haurà referèndum). Expliquem-ne la seqüència. Primer: el 30 de desembre, poques hores abans que el president Carles Puigdemont digués en el discurs de Cap d’Any ‘farem el referèndum el 2017 i n’aplicarem el resultat sense dilacions ni excuses’, La Vanguardia publicava un llarg editorial segons el qual el 2017 seria any electoral. ‘El 2017 pot ser any d’eleccions a Catalunya. Hi ha indicis més que suficients que tots els partits treballen en aquesta direcció, tot i que els discursos oficials no ho declarin.’ Segon: aquell mateix diari publicava el dia 2 de gener un article sobre l’any polític que comença a Catalunya i a Espanya, titulat ‘2017, l’any del referèndum i sense eleccions (o no)’. Per si el titular no fos prou clar, el text hi insistia: ‘No es preveuen eleccions però no es poden descartar.’ I indicava la incògnita de l’acord definitiu entre Junts pel Sí i la CUP sobre el pressupost. Tercer: l’endemà, La Vanguardia torna a insistir en l’avançament electoral. I aquesta vegada deixa entendre que la convocatòria electoral és força inevitable. Novament, un titular revelador: ‘Els partits catalans es preparen per a l’axioma del 2017: eleccions o eleccions‘. La notícia diu que ‘tots els partits catalans són en mode pre-electoral’ i explica la situació de cada formació, una per una. D’aquest article, en criden l’atenció un parell de coses: que comença destacant unes declaracions d’Ernest Maragall, ara que acaba de deixar l’escó d’eurodiputat. Atribueix a Maragall unes declaracions en què deia que en el 2017 ‘hi ha un fosc horitzó electoral’. Però aquestes paraules són tretes de context. En la notícia sembla clarament que es refereixi a la situació política catalana, però l’entorn de Maragall aclareix que es referia a l’àmbit europeu. Podeu veure’n el context en aquest article del seu bloc. A més, la notícia de La Vanguardia aprofita la referència a Maragall per dir: ‘ERC probablement no tornarà a concórrer a les eleccions sota el paraigua de Junts pel Sí.’ I l’altra curiositat, que ve tot seguit: recorda unes declaracions de Josep M. Vila d’Abadal de mitjan desembre al diari Ara crítiques amb el PDECat: ‘El referèndum es farà perquè hi ha la gent d’ERC, que són més fiables.’ Amb Maragall i amb Vila d’Abadal (dues figures allunyades de la primera línia), el diari aprofita l’avinentesa per atiar la discòrdia entre el PDECat i ERC, els dos aliats principals de Junts pel Sí. Quart: el mateix dia que es publicava aquest article, el dirigent d’En Comú Podem Xavier Domènech feia unes declaracions polèmiques a la cadena Ser en què demanava ‘eleccions ara’ i es declarava contrari a un referèndum que no fos acordat amb l’estat. ‘A Catalunya calen unes eleccions ara, on es constatarà que l’estat autonòmic s’ha exhaurit, però també que cal un pressupost social i un govern en què el president hagi estat votat.’ També aquest dia el secretari de comunicació de Ciutadans Fernando de Páramo sortia a dir: ‘Estic preparat per a unes eleccions en qualsevol moment.’ Cinquè: enmig de la polèmica pels fanalets de l’estelada a la cavalcada de Reis de Vic, el diari La Razón, un dels que feia un editorial agressiu contra la iniciativa, deia ahir: ‘Comença a parlar-se d’eleccions avançades i Carles Puigdemont deixa entendre que no es presentarà a la reelecció.’ També ahir Xavier Domènech matisava les declaracions que havia fet abans-d’ahir; en un escrit a Facebook deia: ‘No renunciem a un referèndum efectiu que hem defensat com pocs aquest últim any.’ Però insistia que treballaven per presentar una alternativa electoral a Catalunya ‘perquè els catalans i les catalanes puguin construir una Catalunya diferent, amb un pressupost diferent, amb unes polítiques més justes i redistributives, no segrestades per la dreta, on la llibertat es construeixi des de la igualtat i la fraternitat’. Vista tota aquesta seqüència, pot semblar que hi hagi algun partit que sí que es prepari per a una contesa electoral. Seria el cas de la nova formació dels comuns, que precisament impulsa Domènech i que és previst que neixi aquesta primavera. El PSC té pendent de definir la relació amb el PSOE, i el PP sembla que mantindrà Albiol al capdavant al congrés del març. Al PDECat hi ha la incògnita de què voldrà fer Carles Puigdemont en unes eleccions que el full de ruta té previstes el 2018 (no pas enguany), que han de ser constituents i que han d’arribar quan s’hagi fet el referèndum. La CUP no es prepara pas per unes eleccions, i ara se centra en el debat sobre el pressupost. I a ERC el missatge és clar: hi ha d’haver referèndum, i unes eleccions abans significarien un desastre, un cop pràcticament irreversible al procés. Fonts dels republicans recorden, mirant cap a la CUP, que seria una gran irresponsabilitat de no permetre l’aprovació d’aquest pressupost, que té un caràcter instrumental per a poder fer efectiu el referèndum de la tardor. El missatge d’ERC de compromís amb el referèndum és clar. El que llançava Joan Tardà en aquesta entrevista recent a VilaWeb també ho és, i transcendeix el seu partit: ‘Si el govern no fes el referèndum molts independentistes deixaríem el nostre partit. Ens sentiríem traïts.’

perfect

{"ca": 0.9830755232029117, "es": 0.01692447679708826}

https://www.vilaweb.cat/noticies/en-marxa-loperacio-hi-haura-eleccions-per-a-aturar-el-referendum/

acn_ca_20201011_0_88230

Albiol surt de l'aïllament per coronavirus: "De moment, prova superada" El regidor popular ha passat dues setmanes isolat a casa per la malaltia ACN Barcelona.-El líder del PP a l'Ajuntament de Badalona, Xavier García Albiol, ha anunciat aquest dilluns que surt de l'aïllament dues setmanes després que donés positiu per coronavirus. "De moment, prova superada", ha publicat ell mateix a Twitter. Albiol va explicar fa dues setmanes que presentava símptomes de covid-19 i que el test havia sortit positiu, per la qual cosa va endurir la seva quarantena isolant-se dins de casa.

perfect

{"it": 0.12390924956369982, "ca": 0.8760907504363001}

https://www.acn.cat/text/item/albiol-surt-de-l-aillament-per-coronavirus-de-moment-prova-superada

macocu_ca_20230731_3_431605

Opcions de so: alemany i anglès amb subtítols en castellà Sinopsi Monks va ser un grup format per militars americans destinats a Alemanya durant la Guerra Freda. Ells es definien com "els anti-Beatles", èren amants del feedback, el nihilisme i el banjo elèctric. Vestits de negre i pentinats amb una imaginativa tonsura, se les van ingeniar per avançar-se a les avantguardes del rock industrial, el punk i el tecno. Al documental participen els membres del grup: Jimmy Bowien, Gary Burger, Larry Clark, Dave Day, Wolfgang Gluszczewski i Gerd Henjes.

curate

{"ca": 0.9871323529411765, "hu": 0.012867647058823529}

cawac_ca_20200528_3_57190

Resums Resultats Col·laboradors Visites Visites 179648 Club Esportiu Penedès Campionat d'Espanya de Triatló (BCN_Calella) Escrit per Toni Santisteban dimecres, 16 d'octubre de 2013 23:50 Val molt la pena poder gaudir d'una estona de lectura, descrita pel propi corredor en primera persona , del crac d'un dels nostres més il·lustres atletes, en Ruben Barrio , desprès de la seva gran participació al Campionat d'Espanya de Triatló de Llarga distància: "l'Ironman!!!" Hi havia una vegada a finals del passat agost, d'aturada estiuenca (més d'UN mes sense entrenar) i mancat de Motivacions esportives , em va passar pel cap FER AQUESTA bogeria , amb tot just 45 dies per ficar Carrega a sac, intentar assimilar-la i arribar descansat a la Cita . Era això, o abandonar a les substàncies psicotropicals . DIT i Fet , vaig parlar amb Victor i l' l'equip em va donar tot el Suport, PERQUÈ teniem l'objectiu de quedar campions d'Espanya (PER Equips , ja Que El Que Va fer Richard Arrasant individually ens ha deixat sense qualificatius: Fent que ens treiessim Diversos barrets Al Méss Pur Estil matrioska). No ha estat Fàcil. Un camí (encara que Sí curt) , Doncs s'ha hagut de combinar Fent MOLTS pi-ponts, per Poder complir a Casa (poquet, gràcies a que Maria s'ha carregat la família a l'esquena aquest mes, d'aquí a la lumbàlgia, jeje ), al Curro i a LES DIVERSES Reunions Festives amb Els amics ( comiats , casaments , festes de Valladolid , penya quinilebl ... ) on, si es va, s'hi va amb TOT. No em van les Coses a mitges. Per Això, en el IM , el meu objectiu no era altre Que baixar de les 9h . Ambiciós , Però de debò! d'acord al meu gran melic i al test a Una Setmana de la prova: transició de 120 kms @ 38,2 km / h 1 h @ 3'58 " sense forçar La Màquina i acabant molt fresc. Sí , sí, i sense Alternar amb Llobet la nit anterior . Cauen les primeres millors marques del club en una temporada que promet Laia Molina al Llançament de Javelina i Moha Benyazid a la Milla Urbana, es fan seus dos Rècords de Club, ambdós Infantils A la tercera Jornada del Trofeu de Promoció de la Federació catalana, un Trofeu que d'altre banda no interessa a molts clubs per lo matinador del seu format en quant a la nova temporada, i dit d'una altre manera contradictòria, lo tardà que arriba, ja que fa referència al curs 2012-2013 i amb canvi de les categories al lindà del precipici, Gavà acollia alguns centenars de inquiets atletes, que prometen dies de glória per l'atletisme de base. La nostra Laia Molina , volia practicar la Javelina que va començar a estimar-se a les acaballes de la primavera, i va ser al primer dels sis intents, doncs un quart lloc be valia una millora i el plus de tres tirs més, quan va marcar uns 19,99m que milloraven en un grapat de pocs centímetres l'anterior millor marca de club, en mans de la Omi Saheli des de feia 4 anys. L'altre Rècord de Club millorat va ser a la Milla en ruta. La barriada de Jesús, a Tortosa, va acollir en la seva tradicional Milla Urbana als quatre germans Benyazid, i aquests van demostrar la seva gran valua. L'infantil Moha Benyazid va ser el millor de la cursa per menors, amb un registre de 5'05" que esborra l'anterior crono de Jaouad Hssini (5'16"). Segon classificat va ser Abdelbasset Benyazid , mentre que cinquè entrava Abderrazak Benyazid i una mica desprès ho feia en Mouad Benyazid . Raul González obté un gran segon lloc a la Mitja Marató de El Vendrell, amb un crono de 1h 14m 23s En Raül González esta en un gran moment de forma i desprès de vèncer a la Trail Senders del Penedès, per davant de il·lustres com Manel Torres o Víctor Peña, competia a la Mitja Marató d'El Vendrell on va entrar segon de la general amb un registre de 1h 14m 23s, a sols 10 segons del guanyador, l'atleta Gerva Mogio, del Club Serviesport. L'altre format del cap de setmana ha estat la VIII Cursa d'Orientació de Sant Miquel d'Olèrdola , amb poca participació respecte als darrers anys però amb forta presència esportivista, on molts dels nanos de la nostra escola de Promoció s'enfrontaren a la prova curta o d'iniciació, per tal de gaudir d'aquesta modalitat esportiva. A la prova llarga, també uns quants dels nostres ens representaren, si be tots molt joves, com en Marc Aladesa , la Natàlia Herrera , la Mariona Jaramillo o la Irene Cusiné entre altres. D'altre banda, als 10km de la Cursa de Sant Muç, a Rubí , hi va anar la colla dels Porras - Lozano, i tots van dir la seva, tant a la prova de 10k com a la cursa Infantil on van particpar la Jennifer Moran , el Joel Clemens o el Dani Lozano . Als 10k, el millor d'ells va ser n' Efrain Porras , qui entrava 25è a la general amb 40'28", minut i mig per davant de Leo Porras , que marcava 41'56", mentre que l'esforç de Javier Lozano equivalia a un crono de 48'22". 2a Cursa Trail Senders del Penedès (Les Cabanyes) Escrit per Toni Santisteban dimecres, 9 d'octubre de 2013 11:40 Brutal èxit esportiu a la Trail Senders de Les Cabanyes Guanyem per equips en homes i assolim triplet masculí amb Raul González , Manel Torres i Víctor Peña . A més, Núria Quiroga és tercera a la general de dones, mentre que Fèlix Díaz i Mireia Quintana ocupen places de podi a la prova curta Que Les Cabanyes hagi aconseguit reunir a més corredors, (1040 inscrits! ), que habitants hi ha al poble, és sinónim d'èxit organitzatiu, i és que la imprempta del Joan Luque i els seus supporters es fa notar i és digne de que els felicitem! Com dèiem, i pel que fa als resultats merament esportius, la nostra entitat va rebre un bany de masses en assolir un triplet a la classificació general. Manel Torres , com és habitual en ell, va posar la directa mirant de revalidar un títol que va assolir la temporada anterior, però li va sortir un digne adversari, el recuperat Raül González que va treure's la espineta de tanta lesió i va confirmar un estat de gràcia important en el seu estat de forma. A més, en Raül va guanyar a "lo gran", amb Rècord de la prova en fer uns sorprenents 44'13". Esta clar que va córrer llançat cap a la meta en el darrer terç de la cursa, avantatgant en un minut i mig a en Torres i en dos minuts al potent Víctor Peña . Aquests resultats, sumats al 16è lloc del carismàtic Jordi Gómez (qui era 4t en la seva categoria), i al 17è de Xavi Sánchez "miru", va donar el triomf per conjunts a l'Esportiu Penedès. Pel que fa a les dones, la guanyadora de l'any pasat, la nostra Núria Quiroga , va entrar tercera de la general fèmina amb un crono de 58'51". La Núria es mostrava prou satisfeta i potser va pecar d'una primer terç de cursa masa fort. A aquest excel·lent resultat del nostre club, cal sumar el 17è lloc en dones de la Laura Rius , el 51è de la Dolors Peñafiel , el 118è de l' Eva Montaner , el 123è de la Conxa Cañaveras , el 124è de la Felisa Morales i el 132è i primer de la seva categoria de la jove Anna Colomé . Pel que fa a la prova curta, de 5,5km, tercer lloc i plaça de podi per a Fèlix Díaz . El de Vilobí, malgrat arrossega un problema de genoll, va mostrar-se en bona forma. També al podi de dones, segon lloc per Mireia Quintana , que també torna a agafar confiança i de qui esperem molt aquesta temporada. Completàven la participació atletes joves com Martí Fontanals i en Pau Valdepeñas , o la membre de la Junta del nostre club, la Fina Ràfols . Altres atletes de l'Esportiu, dels que mai s'aturen, continuen fent els seus "pinitos" com és el cas de l'infatigable David García , qui a més trepitja podi de Veterans allà on va. La setmana pasada aquest atleta que resideix al Baix Penedès ja va doblar curses, en fer el Km de Sants en un temps de 3'11" i sent 3r Veterà, per fer a la tarda la Milla Urbana de Mora la Nova , on va vèncer amb 4'59". D'altre banda, aquest cap de setmana, s'afrontava a la Milla de El Perelló , on va resultar segon de la cursa per veterans amb un crono de 5'29". Altres que fan curses a parells, son el duet Nati Rubio i Toni Santisteban . Ja la pasada setmana co mpetien a la Cursa de la Font del Dimoni , a Caldes de Montbui , on el Toni va ser 52è amb 47'18" i la Nati va ser 20a amb 57'47". Mentre que aquest cap de setmana, es mesuraven a una de les curses top ten per duresa, la Yeti Cursa de Muntanya de Santa Càndia d'Amunt , al terme municipal d'Orpí. En aquí van completar 16,5km de trams de complicadísim desnivell, així com tarteres, rius i corriols pedregossos. La cursa va fer les delicies dels participants més amants del córrer més tècnic, però va pasar factura en forma de caigudes i abandons a molts participants. La Nati va ser 5a de la general de dones finishers, amb 2h 28m, mentre que el Toni va repetir resultat, novament 52è amb 2h 13m. Pel que fa a en Juanma García , va participar a la Cursa de la Serra de la Marina , a Santa Coloma de Gramanet , assolint una gran tercera posició a la general masculina, en una distància de 11km. Mentre que el Juvenil Jordi Navero , del FC Barcelona, però qui entrena a les ordres de l'Esportiu Penedès, sortia a entrenar als 10km de El Vendrell , cobrint-los en 41'. Fontrubí Escrit per Toni Santisteban dilluns, 7 d'octubre de 2013 16:12 EXCURSIO A FONT-RUBI El proper dissabte 12 d'octubre us convidem a fer una excusió pels voltants de Fontrubí. Des d'allà podreu gaudir d'una esplèndida vista panoràmica del Penedès: veurem el Puig de l'Aliga, el Papiol, l'Atalaia, la silueta del Castellot, el castell de Sant Martí Sarroca en miniatura.... També entrarem dins la cova de l'Atmella i finalment, abans de tornar als cotxes, farem un mos a la font de les conilles sota del Mas Bolet. El tret de sortida és a 2/4 de 4 de la tarda a l'aparcament de l'esgl'esia de Fontrubi . Qui no ho tingui massa clar de com anar-hi, us convoquem a les 3 de la tarda a l'aparcament de la zona esportiva. Sigueu però molt puntuals! entrevista a Lahcen Ait Alibou (atleta d'Or 2012) Escrit per Toni Santisteban dissabte, 28 de setembre de 2013 20:37 Un altre talent amb D.O. Esportiu Penedès, el segell de: fet a casa! Lahcen Ait Alibou: " sempre m'ha agradat ser com sóc! " Estem davant d'un fenòmen atlètic, un atleta/embaixador que es mostra tal i com és a dins i a fora dels estadis. Aquest fadrí te una manera de fer que agrada i alliçona al més corrupte. Ell paseja amistat per arreu i exporta els valors de l'Esportiu allà on corre. Una joia que s'ha anat polint, lentament des d'una infància a Mlal, a la regió de Ouarzazate, al sud de Marraqueix. D'allà manté vius els més tendres records, quan davant de casa, amb alguns amics, jugava amb cotxes de pedra que arrossegava amb les mans. Aquelles èren les primeres curses tal atleta de velòdrom, abans de fer un pas més i aupar-se als rucs i caballs que tenien a la granja. Va fer el salt a Vilafranca, per allistar-se al P4 del Mas i Parera, sense saber aleshores que el millor amic que havia deixat al Marroc havia mort per malaltia. Córrer darrera la pilota a l'escola i els Cros escolars del circuit JESPE van ser el primer acostament a l'esport aquí, d'on no rascava gairé cosa, fins que ... Lahcen .. ara entres a la categoria Júnior (atletes del 1995-1996) ... enfoques aquesta nova etapa com la més important des de que fas atletisme.. o penses que això ja ho has viscut altres vegades.. de començar etapes que sempre semblen mes complicades? La categoria Júnior es una de les més importants de l'atletisme i jo crec que és una de les més complicades i per això crec que és una de les més importants de la meva carrera com a atleta. Però ara, abans, deixa'm tornar enrera... un dia el Toni es fixa amb una joveneta corredora.. de nom Naima. La veu córrer tota desmuntada en un parell de curses i te clar que aquesta noia te un talent especial. Poc desprès, resulta que ella no ve sola, i que tu aterres a les pistes d'atletisme. Es així? Com recordes aquells dies? Si va ser exactament així, la meva germana era molt bona en l'atletisme i feia unes curses espectaculars i jo sempre vaig estar orgullós d'ella. Jo també feia curses pero no era tant bo com la Naima, sempre m'enduia una medalla però la Naima copes, i els meus pares em deien que tenia que aprendre d'ella. Fins que va arribar aquell dia al cros de Pau Boada quan el Toni va parlar amb els meus pares i varem anar a provar atletisme. S empre anàvem a entrenar i cada dia milloràvem més i més. A profitavem cada dia com si fos el últim dia que poguessis treballar. Quin és el record mes maco que et ve al cap d'aquells primers dies? Recordo els primers dies en que nomès venia a veure com entrenava la Naima. Tenia com vergonya o una mena de por de no poder fer els exercicis que feian prou be o no poder aguantar tot l'entrenament, perè desprès d'uns quants dies em vaig animar i vaig començar a entrenar i a fer moltes amistats i des d'aquell dia vaig anar continuant. T'agrada el que has viscut al club? Penses que cada any és una mica el mateix o vius cada temporada de manera diferent? Sempre m'ha agradat estar en el club. La gent em tracta molt be i sempre m'han animat a que pugui aconseguir aquects resultats que ara mateix tinc. Cada any é s diferent, canvies de categoria. H i ha rivals nous als que intentes guanyar. I en el club ve molta més gent. Si no fos per l'atletisme "potser" no els hagues conegut mai. T'has convertit en un referent.. els teus grans resultats fan que els nens del club et vegin com un idol a seguir... a més .. tens un do especial que pocs atletes atresoren .. un punt de humiltat exquisit i reuneixes molts valors positius.. com vius això? Tot és gracies a la meva família. Sobretot als meus pares. S empre m'han dit que he de ser molt humil. I jo sempre he sigut així, i sempre m'ha agradat ser com soc. El teu despertar va arribar a la categoria Infantil... vas començar una progressió molt ràpida i de sobte... el dia perfecte: Campionat de Catalunya de Cros a Canovelles, on fent un darrer terç espectacular li treus el tro al favorit, en Roger Malonda, i et converteixes, de sobte en Campió Català... com recordes aquella etapa del teu despertar com atleta campió? Encara recordo aquell dia com si fos ahir.. Era el meu primer Campionat de Catalunya i tenia moltes ganes de que aquell dia arrives. Aquell dia em vaig deixar les sabatilles de claus a casa i li vaig demanar al Toni que si les podia anar a buscar corrent i el Toni em va dir que no, que faria el Cros amb les sabatilles normals. Un cop allà vam veure el circuit i vem anar a trotar jo, el Pol Arnan, el Pau Giménez i el Jordi Reyne. Desprès vam estirar una mica i ja era l'hora de começar, li vaig demanar al Jaume Esteve que m'apretès la sabatilla perquè no s'em treïes el chip i me les va lligar ben fort i em va dir "ara que te les he lligat, demostra'ls-hi qui ets" i m'en vaig anar amb un somriure a la cara cap a la sortida. Van donar el tret... vaig fer una mala sortida però poc a poc vaig anar remontant i em sentia molt i molt be. V aig pasar al meu company Pol Arnan i el vaig animar i li vaig dir que em seguís. H i havia moltes baixades i relliscava molt i poc a poc anava tirant cap endevant fins que vaig arribar a la 3a posició. I veia al Roger Malonda i un altre atleta més una mica endavant meu. V aig avançar l'atleta que anava segon i em vaig posar en la 2a pocició i és quan va arrivar aquell moment. Er a una corba molt tancada i el Toni estava allà animant-me i dient que podia, que nomès quedava un corredor i que estava allà davant meu, que el podia agafar. D e sobte les meves forces van augmentar i el vaig superar. V aig arrivar aixecant els braços i dient: ho he aconseguit! V a venir el Toni i em va agafar cap en l'aire i estavem tots molt contents, sobretot per haver quedat sots-campions de Catalunya per equips! I pocs dies desprès Campió català en pista coberta, donant un recital... Però ara deixa'm fer un salt a la etapa Cadet. En ella arriben els primers desplaçaments per participar en Campionats d'Espanya. Com afrontaves aquells primers grans compromisos i quins eren els objectius? Doncs era molt interesant. Era la meva primera vegada que anava a un campionat d'Espanya i no tenia ni idea de com em sentiria en estar allà. Sempre vaig voler estar-hi! El meu primer Campionat d'Espanya va ser el de pista coberta, a Oviedo i vaig anar amb el pensament de quedar entre els 3 primers però vaig fer una mala carrera. E stava molt nerviòs i no parava de moure'm d'un lloc a l'altre. Pasava cap endevant, tornava enrera, anava fins el carrer tres. E m gastava molt. V aig finalitzar 7è d'Espanya però no estava gaire content. L i vaig preguntar al Toni que tal estava aquell resultat i em va respondre que be, però que la cursa que havia fet no havia estat bona. E m va dir que no pasava res, que era el meu primer gran Campionat i que anava a gaudir i a aprendre. De seguida has estat fixe en tots els Campionats. Cada any has participat als de Cros, als de Pista Coberta i als d'aire lliure. En quins d'aquests Campionats t'agrada més competir? A mi m'agraden tots tres, però on rendeixo més és a la Pista Coberta. El Cros darrerament no em senta gairè be. He fet 5 Campionats d'Espanya de Cros, tres amb la Selecció catalana i dos amb el Club Esportiu Penedès, per equips, i en cap d'ells m'he sentit be. La pista d'aire lliure tampoc m'agrada gairè. Sobretot abans. Sempre que hi ha una competició, el que intento és no pensar-hi gairé fins que arribi el moment. Vaig parlant amb els meus companys intentant no pensar-hi, però no soc dels que es posen molt nerviosos. El Toni sempre m'ha ensenyat a gaudir de la competició i que quan les coses no surten no pasa rés. Que ja ho tornarem a intentar les vegades que calgui. La veritat és que encara no m'ho crec. Cada dia hi penso i cada dia vaig sabent el que significa tot lo que he aconseguit gràcies al Toni Santisteban i a tota la gent que em dona ànims dia rera dia. Quin dels resultats assolits t'han fet més il·lusió a dia d'avui? Tots, però els més destecats són: el meu primer cop que vaig fer la mínima d'Espanya. Quan vaig ser 3r d'Espanya Juvenil de primer any, a València, i per primera vegada pujava a un podi d'un Campionat d'Espanya. Quan vaig fer la mínima Mundial i quan vaig pasar a la final del Mundial. I també va ser un moment molt especial quan el Club Esportiu Penèdes va pujar a Primera Divisió per primera vegada! És una experiència molt bona i espero tornarla a repetir tantes vegades com calgui. Des del començament de temporada que tenia aquest somni de participar-hi i tenia en la ment de que podria acoseguir-ho. Em va agradar molt competir amb gent d'arreu del món. Competir amb els Keniates i Etíops, que son els que dominen el fons i el mig fons. I també per tot l'ambient que hi havía a l'estadi. M ai havia vist tanta gent en un estadi en el que jo haguès de competir. Esperaves pasar a la final? Tenia l'esperança, doncs a la llista de tots els participants anava ben situat i pasaven a la final els 5 primers de cada sèrie i els 5 millors temps dels atletes restants. V aig tenir la sort de que vaig anar a parar a la sèrie que va ser més ràpida. A la sèrie on corria l'altre representant espanyol, el meu company Martin Acebes, van sortir més lents i ell no va poder entrar a la final. J o vaig intentar no separarme del grup de devant i, malgrat que anàvem al mateix ritme, jo vaig quedar un pèl enrere i desprès vaig sentir els ànims i les indicacions del Toni que em deia que encara podia pasar a la final, que nomès calia apretar fort al final. V a arribar la darrera volta i l'e tíop va fer el seu últim canvi i va partir el grup. J o vaig intentar no separarme i mantenir. E m va avançar l'atleta de Turquia i vaig mantenir la 9 posició. Q uan vaig arribar pensava hauria quedat fora, fins que el Toni em va dir que just, al ser la sèrie més ràpida, havia entrat a la final del Campionat del Món! Com veus actualment l'Esportiu Penedès? La veritat és que és un Club al que hi ha moltisims atletes. Tots aquests atletes han fet que el nostre club evolucioni i arribi a ser lo gran que és ara a nivell federat. P ocs clubs poden assolir això en tants pocs anys. Com valores ser l'atleta masculí més jove que guanya el guardó ATLETA D'OR del club, en els seus 37 anys d'história? És un orgull. E stic molt content de ser-ho! Quins dels teus companys de club admires més? La veritat és que admiro a molts. A tots aquells que cada dia se'ls hi nota a la cara que els agrada l'atletisme i, fan cara de cansats però, tot i així segueixen entrenant per què volen que els hi surtin els resultats. A tots els que lluiten per aconseguir-los. Com és la teva relació amb el teu entrenador de sempre... el Toni Santisteban? Molt bona! Porto 5 anys amb ell, lluitan per poder arrivar a on estem ara. El coneixo i em coneix molt be, sap el que m'agrada i alló que no i jo igual, i per això, per a mi, és com un pare. I que li agradaria a en Lahcen ser quan sigui gran? A que es voldria dedicar? No estic del tot segur. Potser treballar d'informàtic en alguna empresa. I també ser entrenador d'atletisme. Que fa en Lahcen amb el seu temps lliure, si és que encara en tens? Doncs estudiar. De vegades sortir amb amics. I m'agrada molt mirar el futbol. I quins somnis te en Lahcen? Fins a on t'agradaria arribar? El meu somni és arribar a ser Campió Olimpic. Lahcen .. que els recomanes als nens del club.. sobretot a aquells que tenen moltes ganes de triomfar i fer-se un lloc en l'atletisme com tu has fet? Entrenar molt i fer molt de cas al seu entrenador, com faig jo amb el Toni. Tot s'aconsegueix fent el que et diu l'entrenador i fent-ho amb totes les ganes del Món. Com sempre dic: rès és impossible!

curate

{"an": 0.0002822732404968009, "sv": 0.0004234098607452014, "ca": 0.962316522393677, "en": 0.001881821603312006, "es": 0.011996612721114039, "cs": 0.0003763643206624012, "pt": 0.010679337598795633, "nl": 0.006868648852088822, "hu": 0.0007997741814076025, "it": 0.0004704554008280015, "ie": 0.0011761385020700038, "pl": 0.0013172751223184042, "ms": 0.0014113662024840047}

http://www.esportiupenedes.cat/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=56&7c72add6f517eb6a82872fe29a415366=7fc801a06f4923ffcf8f508ea44af54a&limitstart=45&7c72add6f517eb6a82872fe29a415366=7fc801a06f4923ffcf8f508ea44af54a

cawac_ca_20200528_0_4829

Servidor de mapes La Diputació de Girona ha creat un servidor de cartografia destinat a publicar la informació geogràfica de les comarques de Girona generada per aquesta institució o per altres productors de cartografia, i a posar-la a disposició dels ciutadans, entitats i institucions interessades. El servidor de cartografia de la Diputació de Girona permet aprendre a llegir els mapes de cada territori, a conèixer l’orografia, la distribució de població o les comunicacions, així com facilita a l’usuari la cerca, visualització, impressió i descàrrega de la informació geogràfica o del text disponible. En la primera fase d’implantació d’aquest servei, permet consultar tota la cartografia topogràfica de nuclis urbans a escala 1:1000 produïda per la Diputació de Girona, a més de tot un seguit de capes temàtiques generades bàsicament per l’Àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació, com és ara el Catàleg d’espais d’interès natural de les comarques de Girona, els documents vinculats als processos d’agendes 21 locals o les propostes de foment de la connectivitat ecològica i paisatgística. Els usuaris poden descarregar directament, sigui lliurement, sigui mitjançant una contrasenya, tota la informació publicada en el servidor de cartografia, tant cartogràfica com textual.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.cilma.cat/recursos/servidor-de-mapes/

mc4_ca_20230418_9_637387

Com s'ho van fer? - ADEAVD Corre l’any 1846. El pintor belga Joseph Stevens s’ha traslladat a Amsterdam amb el seu cavallet i els seus olis. S’ha especialitzat en pintar animals i la quantitat de gossos que hi ha pels carrers allà és aclaparadora (una de les més grans d’Europa). Als Països Baixos gairebé tothom té gossos: per a les classes més altes són mascotes, i els seus amos llueixen els seus pedigrís com a símbol d’estatus; els gossos dels pobres són mestissos, usats com a guardians o gossos de treball fins que ja no els serveixen i aleshores els fan fora al carrer. Aquests dies corre la veu que hi ha un brot de ràbia. Un altre més. Més gossos que, per por, seran abandonats. Més gossos als carrers a la recerca de menjar. Més gossos procreant per portar al món més gossos. Els successius brots de ràbia van generar les primeres reaccions contundents. 1.- Per por a una pandèmia es van sacrificar grans quantitats de gossos de carrer (fins i tot quan el perill ja havia passat). La professió de caçador de gossos era comú durant aquest període. 2.- Molts municipis van instaurar impostos per controlar el nombre de gossos, però això no va fer sinó augmentar el nombre de gossos de carrer (les classes més baixes en la seva gran majoria, no van poder -o no van voler- pagar aquest impost, pel que van recórrer a la solució més fàcil que era abandonar-los). En aquella època, la pobresa va jugar un paper important en l’augment del nombre de gossos de carrer. Han passat 173 anys des que es va pintar el quadre que il·lustra el nostre relat. A dia d’avui, Holanda, pot presumir orgullosa de ser l’únic país europeu reconegut com a lliure de gossos abandonats. Probablement, la cultura holandesa ha tingut un paper molt important en la reducció d’animals de carrer: els Països Baixos són un país petit que ha interactuat sempre amb altres cultures; l’observació i l’empatia amb altres ha estat el seu mecanisme de supervivència. Aquesta habilitat per crear empatia també ha tingut un impacte sobre la manera de pensar dels holandesos pel que fa els animals i la seva qualitat de vida: el patiment dels animals els afecta personalment i aquest sentiment els motiva a buscar solucions. Holanda és un dels pocs països que té un partit polític (Partij voor de Dieren) amb 5 escons al parlament amb l’unic propòsit de millorar la qualitat de vida dels animals. Les bases per a aquest canvi giren al voltant de 4 eixos: Campanyes de conscienciació per a la ciutadania. És summament important ensenyar els nens des de molt petits que els animals són criatures que senten i pateixen, i que han de ser tractats amb responsabilitat i respecte. I les persones provinents d’altres cultures han d’aprendre la mateixa lliçó. És un canvi cultural lent, que probablement requerirà de diverses generacions (els nens d’avui són els que, de grans, adoptaran o abandonaran) i l’objectiu és canviar la relació entre els homes i els gossos: passar de la relació ‘Amo – Esclau’ o ‘Ocupador – Empleat’ de l’Amsterdam del segle XIX a un intermedi ‘Amic – Amic’, per acabar considerant-los avui com un membre més de la família. Control de natalitat. Una parella de gossos fèrtils pot tenir 2 ventrades de 6-10 cadells a l’any. Si tots estan sans i tenen suficient menjar, la població de gossos augmentaria cada any de forma exponencial (18, 128, 512, 2.048, 12.288…). Per evitar un creixement imparable, Holanda va implantar per llei esterilitzacions i castracions massives i obligatòries, assumint el govern els costos d’aquestes intervencions. Fomentar l’adopció. La mesura que van prendre va ser senzilla però es va demostrar molt efectiva: impostos molt elevats en la compra de gossos de raça provinents de criadors, desincentivant així els negocis de compra-venda d’animals. Legislació contra l’abandonament animal. A Holanda tenen actualment una de les legislacions més dures d’Europa i, igualment important, la fan complir: més de 16.000 euros i fins a 3 anys de presó per abandonar un gos. Avui, a Holanda no hi han gossos abandonats. I les organitzacions d’ajuda s’han reconvertit: SOS Strays, per exemple, es dedica a recollir aliments i materials, els fiquen en camions, i envien aquesta ajuda a diferents països europeus. De tornada, els camions tornen amb gossos abandonats per oferir-los una llar al costat d’una família dels Països Baixos que estarà encantada d’obrir-li les portes de casa seva i de la seva vida.

curate

{"ca": 0.9942870201096892, "en": 0.0018281535648994515, "ru": 0.0038848263254113347}

https://adeavd.org/com_sho_van_fer/

mc4_ca_20230418_12_405094

El camí cap al no-res | Josep Maria Quintana « En defensa de la família i de la laïcitat El camí cap al no-res Que els seguidors de la dita revolució cubana –que avui compleix cinquanta anys- s’entestin a seguir el camí emprès malgrat el seu fracàs es pot comprendre perquè, al cap i a la fi, ells són els qui ostenten el poder i, doncs, els privilegis que se’n deriven. Això justifica, o més aviat explica, per què tanquen els ulls a una realitat que és del tot insuficient per satisfer l’afany democràtic i el progrés econòmic i social de tot un poble, que d’altra banda s’enfronta a un embargament, penso que injustificable, per part dels Estats Units, que encara li fa més difícil la seva complicada situació. Però si un afany de mantenir el poder i els privilegis podria explicar el perquè d’aquest entestament dels líders cubans, el que ja resulta més difícil és entendre què hi pot veure de positiu una part de la societat basca en l’actuació salvatge d’ETA. És l’idealisme? Però quin idealisme? Encara hi ha algú a Euskadi que pugui creure que per la via dels atemptats s’aconseguirà algun progrés? Que s’expandiran algunes –les seves- idees? L’única cosa que sembla clara per a gairebé tothom és que el tipus de nacionalsocialisme que propaga ETA i els seus braços polítics mai no serà majoritari al País Basc, i que, per tant, mai no podrà assolir el poder per la via democràtica. Potser per això ho intenten amb les bombes. Però, algú pot creure encara que per aquesta via del dolor i de la barbàrie aconseguiran cap dels seus objectius polítics? Potser ens haurem de plantejar si de veritat en tenen, d’objectius polítics, o simplement han assolit ja el grau de la irreflexió i de la follia que acaba per ser inherent a tots els sàtrapes i als dictadors. This entry was posted on 1 gener 2009 at 10:20 and is filed under Bloc de notes. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.

curate

{"ca": 0.8905447070914697, "it": 0.010277492291880781, "en": 0.09917780061664953}

https://quintanapetrus.com/2009/01/01/el-cami-cap-al-no-res/

macocu_ca_20230731_4_41359

De musclos i regalèssies, records de la infantesa 23.9.13 8 comentaris Els records d'infantessa sont el millor tressor que tenim. No s'ha de triar recepta, oi? Doncs m'agraden ambdues. Jo també menjava regalèssies Zara al cine. Petons. Ainsss.... como se activa la memoria con un olor o un sabor eh? es genial... es casi magia cuando ocurre. Me encantan tus recetas y tus recuerdos. Muaks Al principi, en llegir el títol, m'he pensat que eren musclos amb regalèssia, je je je... Potser quedaria bé, oi? :) El flam amb la salseta de regalèssia ha de quedar deliciós. Hola Maragda, que bons els records de l'infantesa!!!! Fa dies que no coincidim per el barri. A veure si ens veiem. Petonets Uns records ben macos i els olors bestials... com ens poden trasladar... I les receptes com be ha de ser genials. Tradueix-m'ho al:

curate

{"ca": 0.7153558052434457, "fi": 0.008739076154806492, "es": 0.1947565543071161, "oc": 0.0299625468164794, "en": 0.018726591760299626, "id": 0.006242197253433208, "kk": 0.026217228464419477}

mc4_ca_20230418_6_296085

Grau en Fisioteràpia d’EUSES-URV: innovació i qualitat a les millors instal·lacions - EUSES Escola Universitària de la Salut i l'Esport. Home Grau en Fisioteràpia d’EUSES-URV:… Com alumne del Grau en Fisioteràpia de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES), centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili (URV), tindràs al teu abast unes instal·lacions de primer nivell per poder dur a terme els teus estudis amb les millors garanties d’èxit. Al Campus de Terres de l’Ebre, comptaràs amb les àmplies instal·lacions del Seminari de Tortosa, on assoliràs una formació acadèmica de qualitat, pròpia d’un entorn docent, caracteritzat per l’aprenentatge i la investigació d’alt nivell. EUSES és una universitat basada en l’excel·lència acadèmica i aposta per la constant innovació i la qualitat. Per aquest motiu, comptaràs amb un professorat altament qualificat per la docència. La gran majoria compagina la seva tasca docent amb la seva pràctica clínica diària, aportant anys d’experiència en el món laboral i presentant un excel·lent currículum acadèmic i de recerca científica. L’objectiu d’aquests estudis és formar-te com a fisioterapeuta generalista, sent capaç d’actuar i adquirir responsabilitats en els diferents àmbits laborals que tinguin una relació amb la sanitat des del punt de vista de la prevenció, tractament i rehabilitació de lesions. És a dir, podràs treballar en el tractament de patologies musculars; en la prevenció de malalties i de promoció de la salut; així com també en l’àmbit de la recerca, la docència i la gestió de centres. També, cal esmentar que podràs exercir com a professional lliure o treballar tant al sector públic com al privat. Pel que fa a l’itinerari formatiu d’aquest Grau, especialment s’emfatitza aquelles assignatures que afavoreixen l’evolució professional cap a posicions més tècniques. De fet, un dels trets diferencials d’EUSES-URV és el fet d’aprofundir en les ciències de la salut a Catalunya. Una qüestió de gran rellevància per a la futura pràctica professional dels estudiants. Escull una formació de qualitat a les millors instal·lacions; tria el Grau en Fisioteràpia al Campus de Terres de l’Ebre. La millor manera d’assolir el coneixement teòric i pràctic necessari per afrontar qualsevol repte professional. Alumnes del Grau en Fisioteràpia d’EUSES recuperen els ciclistes de la Cerdanya MTB Challenge Els alumnes del Grau en Fisioteràpia d'EUSES Caterina Ponce i Quentin Botella s’han encarregat de… El professor del cicle d’Imatge per al Diagnòstic Gerard Blasco rep el premi de SERAM al millor article de l’any 2014 en una revista internacional de radiologia El professor i coordinador del cicle de Tècnic Superior d'Imatge per al Diagnòstic Gerard Blasco… La professora Mercè Sala dirigeix un taller de Reeducació Postural i del Moviment a Tortosa La professora Mercè Sala, coordinadora del Grau en Fisioteràpia d'EUSES, va dirigir el passat divendres…

curate

{"ca": 1.0}

http://euses.cat/grau-en-fisioterapia-deuses-urv-innovacio-i-qualitat-a-les-millors-instal%C2%B7lacions/

mc4_ca_20230418_9_721870

Terenci Moix, un clàssic modern El llibre 'Terenci als USA', ara reeditat, resulta bastant actual i ens parla dels EUA de l'època, de com era l'autor i, de retruc, de com érem nosaltres Divendres, 28/06/2019 | Actualitzada 01/07/2019 - 14:05 L’any 1972 Terenci Moix (1942-2003) passa tres mesos als Estats Units. D’aquest viatge sortirà el llibre titulat 'Terenci als USA' (ara recuperat per L’Avenç), on parla de Nova York, Filadèlfia, Los Angeles i San Francisco. Als 30 anys, Moix, que havia publicat mitja dotzena de llibres i havia guanyat un parell de premis literaris, era l’'enfant terrible' de la literatura catalana de l’època. La prosa de Moix resulta bastant actual, excepte algunes paraules que s’han extingit. El llibre és un viatge al passat que serveix tant per a acostar-nos als Estats Units de l’època com per saber com era l’autor, i de retruc, com érem nosaltres. Alguns espais que visita mantenen l’interès turístic, com Broadway, Disneyland o Hollywood, si bé també reserva una estona per al 'wild side' del Bowery, el Gay Power, els cines porno, la instal·lació de Simon Rodia a Los Angeles. No resulten irrellevants les absències: el Bronx, el rock, els esports. El que sorprèn més és el bagatge literari de l’autor, que avui dia trobem francament clàssic: Scott Fitzgerald, Raymond Chandler, García Lorca. A Filadèlfia visita el museu dedicat a Rodin, però no es refereix en cap moment a les obres de Marcel Duchamp, situades a uns centenars de metres. Ara bé, el que sorprèn més del llibre és la visió moralista i condescendent de la cultura. Així, Moix considera Disneyland "un monstre d’impostura" i es mostra molest per la banalització del 'kitsch', dues paraules omnipresents al llibre, sempre utilitzades en sentit negatiu: encara no havíem assumit la postmodernitat. Encara sorprèn més la crítica constant al "mal gust" del que veu. Terenci Moix revela facetes dels 70 que tendim a oblidar: la mirada més ideològica que festiva, i les conviccions estètiques. Avui dia el viatger europeu s’esforça més a ser comprensiu, o mostra un cert humor, o almenys ho fa veure.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20190628/critica-llibre-terenci-usa-7525894?utm_source=twitter-dogtrack&utm_medium=social&utm_campaign=EPcultura_cat

mc4_ca_20230418_17_598296

«Contra Wagner», Jordi Llovet parla d’«El cas Wagner» al Quadern d’El País | El blog d'Edicions de 1984 L'entrada va ser publicada el Uncategorized i etiquetada Friedrich Nietzsche, Wagner per edicions1984. Guarda l'enllaç permanent.

curate

{"ca": 1.0}

https://edicions1984.wordpress.com/2013/01/11/contra-wagner-jordi-llovet-parla-del-cas-wagner-al-quadern-del-pais/

macocu_ca_20230731_0_427648

Pretty El dramaturg LaButte té com a tema recurrent l’obsessió de la nostra societat per l’aparença física per sobre de molts altres valors. L’obra està ambientada en un magatzem de distribució, però em sembla que l’obsessió és interclassista. Pretty és això: una noia (Sara Espígul) escolta com la seva parella (Pau Roca) jutja despectivament la seva aparença física, i aquesta decideix trencar amb ell. El que vindrà després, els retrets, els insults, les faltes de respecte seran molt grosses, però res és tan desesperant com saber que l’altre no et desitja pel teu cos. Els altres dos personatges, l’amic d’ell (Joan Carreras) i l’amiga d’ella (Mariona Ribas) comparteixen la seva única mirada sobre el món: fer esport, anar a la pelu, no posar quilos a sobre... En un moment Joan Carreras ho resumeix molt bé, aproximadament diu que: els treballadors que ens fem un tip de fer hores, només aspirem a tenir una estona de plaer sensorial abans de tornar a treballar. A Pretty els homes volen la dona més guapa, les dones frisen perquè els homes les vegin com la dona més guapa, un paper ben galdós, auxiliar. La directora Marilia Samper amb aquest material munta una comèdia àcida entretinguda, passadora, però insubstancial, perquè el text parla de personatges insubstancials i situacions vulgarment quotidianes. Si en féssim una lectura marxista seria l’alienació de la classe treballadora, però LaButte no vol retratar això, LaButte retrata el que som, i això ens pot indignar, avorrir o exaltar, no ens deixa indiferents. Possiblement per això Samper juga repetidament amb la interacció amb el públic. El que ens desconcerta és que Pretty no és una sàtira, no és una crítica social, és un retrat, sense conclusió ni faula, costumisme en temps de la postveritat, morralla. La direcció i el cor d’actors aguanten l’obra. L’Espígul interpreta un personatge desballestat, a vegades massa, que provoca la hilaritat incòmoda. Joan Carreras està perfecte, com sempre. LaButte introdueix una trampa: El personatge que interpreta Pau Roca llegeix llibres als descansos i quan acaba el torn. No ens enganyem, també serà engolit per l’obsessió de la bellesa física i és tan banal i superficial com els altres. La literatura com a passatemps, i potser és així, cendra. Publicat a NW al maig de 2017 0 comentaris:

curate

{"en": 0.008296943231441048, "ca": 0.991703056768559}

mc4_ca_20230418_8_394546

Article anteriorEl Teatre Fortuny presenta la programació del proper semestre amb 25 espectacles Article següentEl programa NDL x Joves proposa noves activitats lúdiques i formatives pel jovent

curate

{"ca": 1.0}

https://www.laguiadereus.com/el-40e-parc-de-nadal-de-reus-obre-portes-el-27-de-desembre-centrat-en-el-talent-i-la-creativitat-dels-mes-joves/

crawling-populars_ca_20200525_21_139422

RELLEU · Ha completat una primera setmana intensa al càrrec, amb reunions de presentació i sospesant decisions urgents fins que el cartipàs s’aprovi Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes)

curate

{"ca": 1.0}

: /canals/politica/eleccions-municipals-2019.raw?task=quick.read&id=1624841&return=L2NhbmFscy9wb2xpdGljYS9lbGVjY2lvbnMtbXVuaWNpcGFscy0yMDE5Lmh0bWw=

grup-elmon_ca_20230726_0_130807

El delegat del Govern a Madrid destituït, Ferran Mascarell, considera que la decisió del jutge de Brussel·les de deixar en llibertat amb mesures cautelars el president Puigdemont i els quatre consellers que estan a Bèlgica mostra “la diferència entre una justícia independent i la justícia d’un Estat autoritari on ha desaparegut la divisió de poders”. Així s’ha expressat Mascarell al seu compte de Twitter quan s’ha sabut la decisió del jutge de deixar en llibertat provisional el president Puigdemont, una decisió que contrasta amb l’ordre de presó dictada per la jutge Lamela de l’Audiència Nacional contra els altres membres del Govern.

perfect

{"ca": 1.0}

https://elmon.cat/politica/mascarell-sobre-la-llibertat-de-puigdemont-es-la-diferencia-entre-una-justicia-independent-i-la-d-un-estat-autoritari-135988/

oscar-2201_ca_20230904_13_99909

insereix, desplega codi per inserir l'àudio. Un cop desplegat el text està seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina: Tancar Dossier CR Patent número 139121: la revolució en el món de la moda 24/06/2013 Es deia Jacob Davis, feia de sastre a Sacramento i, com havia acordat amb el seu soci Levi Strauss, aquell dia va anar a l'Oficina de Patents de San Francisco per registrar un nou producte. Eren uns pantalons de sarga de Gènova i tintats amb blavet de Nimes. Tenien dobles costures i tres butxaques amb reforços metàl·lics -idea seva- per evitar que s'estripessin. Sembla que li havien demanat que reforcés les butxaques dels pantalons dels treballadors de les mines, per evitar perdre les palletes d'or que hi guardaven. Hi ha qui defensa que la comanda autèntica és més mundana.

curate

{"ca": 0.9691943127962085, "fr": 0.018957345971563982, "pt": 0.011848341232227487}

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/patent-numero-139121-la-revolucio-en-el-mon-de-la-moda/audio/739352/

oscar-2201_ca_20230904_1_83879

El decret d’alcaldia anunciat avui per regular l’ampliació de les terrasses dels bars les pròximes setmanes no acaba de convèncer. Ni ha seduït els restauradors –que inicialment havien quedat encantats amb la proposta– ni ha semblat adient a l’oposició, que ha quedat decebuda amb les formes alhora de presentar-lo i la manca de consens amb el sector agreujat. L’últim a evidenciar-ho ha estat el portaveu del grup d’Esquerra Republicana (ERC) a l’Ajuntament, Jordi Coronas, que ha reivindicat que la decisió “arriba tard i malament”. El regidor justifica el retret per la tardança en el fet que “els restauradors necessiten temps per preparar la seva ubicació a l’espai públic” i “segurament no en disposaran de gaire abans que arribem a la fase 1 de desconfinament, que probablement serà la setmana vinent”. Ho ha dit després que el govern de BComú i PSC anunciés aquest matí que es comprometia a autoritzar en un màxim de quinze dies les ampliacions de taules als bars –però que mentrestant s’hauria de complir amb la restricció del 50% de la capacitat habitual a l’exterior. Sobre el “malament” inicial, Coronas ha apuntat que s’ha de “lamentar una vegada més” que no hi hagi hagut “un acord entre el govern i el gremi de restauració”. A aquest sector, ha insistit el portaveu d’ERC al consistori, “cal ajudar-lo” perquè ha estat “fortament tocat per la crisi de la Covid-19”. Tanmateix, ha reconegut que s’ha de mantenir aquesta màxima combinant-la amb un “equilibri a l’espai públic”. “Hem de defensar que ha d’haver-hi prou espai per garantir el distanciament físic entre persones” i assegurar, també, “l’accessibilitat” a la via pública dels que pateixen “diversitat funcional”. Per fer-ho, la recepta passarà per “prendre decisions molt al detall, en funció de la ubicació de cada terrassa en concret, i prioritzant allà on sigui possible guanyar espai a la calçada”. Si bé això encaixa amb els plans anunciats pel govern d’Ada Colau, Jordi Coronas destaca que això s’ha de fer “amb visió global” pensant en “tota la ciutat”. “I això el govern municipal no ho està fent”, ha etzibat en un vídeo enviat als mitjans. Ajuntament de Barcelona ERC Restauració Terrasses Nou comentari Cancel·la les respostes Comentari Nom Confirmació × Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí. Tanca Error × S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres.

curate

{"ca": 0.9937629937629938, "fr": 0.0012474012474012475, "de": 0.0008316008316008316, "cs": 0.002079002079002079, "en": 0.002079002079002079}

https://www.totbarcelona.cat/politica/erc-sobre-el-pla-de-terrasses-de-lajuntament-arriba-tard-i-malament-75173/

mc4_ca_20230418_5_221370

El racó del llibre: Avui entrevista amb l' escriptora gironina Núria Martí Avui entrevista amb l' escriptora gironina Núria Martí Hola amics del Racó del llibre. Programa que s’emet per Radio Dos 84 FM 105,8 cada dijous de 7 a 8 de la tarda. Avui tenim la sort de tenir entre nosaltres una escriptora de Girona, encara que ella es fila de Calella de la Costa, però fa molts anys que viu i treballa a Girona. Serà una satisfacció poder-li fer una entrevista en directe. L’entrevista la podeu escoltar “clicant” sobre la pestanya "escoltar programa". He intentat escoltar el programa clicant allà on dius i no me funciona. Em sap greu no poder escoltar-vos. Supòs que degué ser molt interessant. La novel.la sembla molt bona. 13 d’abril de 2009 a les 21:52 La novel·la està molt be, val la pena llegir-la. Pel que fa a escoltar el programa, has d'instal·lar alguna cosa. Ja diré a la Mireia d'un altre invent (ma filla) que t'ho expliqui bé. 13 d’abril de 2009 a les 23:59 Hola Rosa. A la fi puc sentir el teu programa. Era un problema de l'explorador,amb el Firefox no em deixa, en canvi, amb l'explorer sí. Encantada de saber que la Mireia és filla teva, avui mateix l'he enllaçada, també,amb el seu nou blog Quin plaer tenir fills lectors!!. A mi m'encanta quan veig els meus que es llancen cap a llegir i ho devoren tot!!. Besades desde Mallorca. 14 d’abril de 2009 a les 14:35 M'alegra que ja puguis escoltar el programa. La meva filla va ser la que em va animar i ajudar a fer el blog. La veritat, poder-te comunicar amb el món és molt interessant i gratificant.

curate

{"ca": 0.8857142857142857, "pt": 0.07337662337662337, "es": 0.02142857142857143, "fr": 0.01948051948051948}

http://racodelllibre.blogspot.com/2009/04/avui-nuria-marti.html

mc4_ca_20230418_4_406526

Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Visita nocturna a la Casa Batlló per als més ràpids Per Erica Aspas Publicació: divendres 8 novembre 2019, 15:10h La Casa Batlló és una capsa de sorpreses i no només per la seva espectacularitat arquitectònica, cada any s'empesca una promoció pensada especialment per al públic local, els residents a Catalunya que moltes vegades pensen, molt erròniament, que aquests edificis només són per als turistes. Així que preneu nota. Dilluns 11 de novembre a les 16 hores la Casa Batlló regalarà 500 entrades dobles per gaudir d'una nova visitar nocturna als 500 primers subscriptors a la seva newsletter que omplin un formulari que s'habilitarà aquell mateix dia. Els més ràpids rebran un codi per aconseguir la seva entrada doble. Tindran un preu simbòlic de 2 euros que aniran al programa 'Mirem per tu' de la Fundació Barraquer, una iniciativa que ofereix ajuda oftalmològica gratuïta a les persones sense recursos de la província de Barcelona. Les noves visites nocturnes començaran el dia 2 de desembre i anuncien que serà una experiència immersiva a les fosques i plena de sorpreses per descobrir l'univers Gaudí. Una posada en escena espectacular que anirà acompanyada d'una copa de cava. A partir del 18 de novembre, la venta d'entrades s'obrirà a tothom, però si us voleu assegurar plaça i ser dels 500 primers, recordeu que estar subscrit a la newsletter de la Casa Batlló és obligatori! NO T'HO PERDIS: I també, portes obertes al Palau de la Música! Aigua gratis als bars i restaurants: així és la nova llei de residus Troben dos fragments del meteorit que va caure a Barcelona el 1704

curate

{"ca": 1.0}

https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/visita-nocturna-a-la-casa-batllo-per-als-mes-rapids-110819

mc4_ca_20230418_3_737574

H Claret – Página 35 – Handbol Claret-Gracia All posts by H Claret Benjamí – Una decisió arbitral ha marcat el desenllaç del partit. Els Benjamins s’imposen en el seu partit ajornat Treballada victòria vers el líder. ( Aleví ) CE Handbol BCN Sants Verd (21) – Handbol Claret (32) (Infantil Masculino) Primera jornada com a locals i arriben les alegries

curate

{"es": 0.3391304347826087, "en": 0.06086956521739131, "ca": 0.5739130434782609, "cs": 0.02608695652173913}

http://www.handbolclaret.com/?paged=35&author=1

mc4_ca_20230418_13_339497

Girona | Moviment d'Esquerres Actualitat territorialGirona 29 d'agost de 2018 0 Article d’opinió del company Pere Albó, Regidor de MES, Moviment d’Esquerres a Sant Feliu de Guíxols Poc podien imaginar els membres del govern tripartit de la ciutat, que les seves obres faraòniques serien impopulars i mal rebudes per una bona part dels veïns. Els motius són diversos, però si... Llegir més ERC-MES Girona vol mesures immediates per a la problemàtica educativa de Girona Est Actualitat territorialGirona 6 de juliol de 2018 0 La coalició proposa la instal·lació d’una Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) El grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Girona presentarà dilluns vinent una moció per abordar les problemàtiques urgents de Girona Est en matèria educativa. El regidor Pere Albertí ha explicat que “l’Ajuntament va engegar fa un any un procés... Llegir més Actualitat territorialGirona 9 de maig de 2018 0 ERC-MES Girona vol impulsar les cooperatives d’habitatge amb cessió d’ús com una “alternativa habitacional davant dels problemes que té la ciutadania de Girona d’accés a un pis per culpa de la baixa oferta, l’especulació i l’alça de preus”. Aquest model consisteix en què un ens públic o privat cedeix... Llegir més Actualitat territorialGirona 2 de maig de 2018 0 Article d’opinió de Francesc Brunés, membre de MES Girona, publicat a ElDimoni.com Fa algunes setmanes varen arrencar les obres de reconstrucció del Pont del dimoni de Santa Eugènia de Ter. Un pont del segle XIV que, un suposat progrés es va emportar a mitjans del segle passat i que ara,... Llegir més Actualitat territorialGirona 24 d'abril de 2018 0 Article d’opinió de Francesc Brunés, membre de MES Girona, publicat a la revista Ciutat Nova Tal com van les coses, aquí i arreu, sembla que la política cotitza a la baixa. Mai millor dit. L’economia de mercat sembla haver pres el lloc a la política i força, dia rere... Llegir més

curate

{"ca": 0.9921094160967912, "de": 0.007890583903208837}

https://mesesquerres.cat/category/girona/

crawling-populars_ca_20200525_41_61074

MADRID, 18 jul. (EUROPA PRESS) - El secretari general de FAES, Javier Zarzalejos, considera que les cessions que demanen els defensors de l'anomenada 'tercera via' per a Catalunya no serien suficients per al nacionalisme sinó que, "pitjor encara", serien una invitació a la reincidència. En una anàlisi publicada aquest divendres, Zarzalejos carrega contra la tercera via entesa com a redacció d'una Disposició Addicional de la Constitució en la qual Catalunya sigui reconeguda com a nació, es blindi la competència de la Generalitat en matèria lingüística, cultural, educativa, i d'organització territorial i s'estableixi una agència tributària catalana que, "sense perjudici de la capacitat normativa de la qual disposa Catalunya, recapti tots els impostos i cedeixi a l'Estat una quota de solidaritat". En tot cas, subratlla que això és canviar la Constitució, en contra del que alguns defensen, i es pregunta si una Disposició Addicional pot afectar la definició nacional d'Espanya, establerta a l'article 2 de la Constitució i als articles 3 i 27 referents als drets lingüístics i educatius, o si pot "alterar el sistema constitucional d'atribució de competències per a una sola Comunitat". Zarzalejos dubta que, com diuen els seus promotors, aquesta fórmula tingui l'efecte d'esvair l'independentisme. I es pregunta on són les contrapartides del nacionalisme català en aquest suposat pacte que, a la seva manera de veure, només serviria perquè alguns quedessin "provisionalment satisfets, i de passada reivindiquessin els èxits d'una estratègia de ruptura". A més, el responsable de la fundació del PP es pregunta què tindria aquesta fórmula de "federalista". Segons la seva opinió, el federalisme "s'ha convertit en allò que en cada cas volen que sigui els que es proclamen federalistes", un concepte de goma que, segons ha dit, serveix per etiquetar els arguments més anacrònics de l'historicisme jurídic més que no pas per argumentar a favor del desteixir confederal de l'Estat. D'altra banda, Zarzalejos dubta que l'anomenada "tercera via" estigui guanyant terreny en vigílies de la reunió que mantindran el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas. "No ho crec. Ni crec que hi hagi cap raó per pensar que aquesta pretesa fórmula de negociació tempti de cap manera Mariano Rajoy com un camí practicable", argumenta. Segons la seva opinió, això queda ben clar en el fet que Rajoy ha insistit molt que la seva resposta al procés sobiranista impulsat per Mas estarà "en paràmetres estrictament constitucionals" i que ni ell ni cap president pot decidir "el que concerneix a tots els espanyols" en una conversa amb un president autonòmic, encara que sigui el català. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"de": 0.003941145559642669, "ca": 0.8518129269574356, "en": 0.013662637940094587, "es": 0.1305832895428271}

: /espanya/noticia-consulta-faes-diu-les-peticions-tercera-via-conviden-reincidencia-20140718164227.html

mc4_ca_20230418_10_44014

Crida 127 - «VERMELL» - L'ingredient secret - Página web de paraulademixa Crida 127 - «VERMELL» - L'ingredient secret Relat basat en... fets reals? El primer que li cridà l’atenció fou una embafadora i exquisida olor a estofat. Tal volta el seu amic tenia raó sobre aquell hostal... “Si vols tastar el millor cuinat de Barcelona, ves al carrer del Pou de la Figuera!” Els clients parlaven animats i aliens a ell, però l’amo -o això semblava- l’escodrinyava amb atenció. -Déu vos guard! Voldria una habitació. –Us quedareu a sopar? –va riure l’hostaler ensenyant una filera de dents corcades -Amb molt de gust. Quan va baixar el matí següent, juraria que l’amo ni tan sols s’havia mogut de lloc. -Heu descansat bé? L’estofat estava al vostre gust? -Us puc assegurar que hauria somiat tota la nit amb aquella delícia si no fos pels cops secs que m’han despertat en plena nit, com els d’un carnisser. -Aneu a saber. Algú estaria tallant llenya per escalfar-se. En fi, suposo que ara voldreu que us doni la recepta perquè la mestressa us en serveixi cada dia. -Em temo que no estic casat ni tinc ningú que m’ho pogués preparar. -Entenc... –contestà, meditatiu, l’hostaler –Ahir em va semblar sentir que veniu per tema de negocis, oi? Doncs us recomano que feu una visita al barber d’aquí el costat. Fa la feina com ningú. El local estava pobrament il•luminat per unes espelmes, i l’ambient, enrarit. -Bon dia. –es presentà al no-res. -El vostre amic l’hostaler m’envia i veig que arribo en bon moment. Seuré aquí si no us fa res. Va sentir passes que s’apropaven sobre el terra, queixós. -Voldria que em retoquéssiu una mica la barba per... Una imatge reflectida al mirall el va fer callar en sec. El barber, amb la mirada perduda i el pols tremolós, sostenia un navalla vermella... de sang. S’aixecà d’un salt just quan l’home es llençava sobre ell, i d’una empenta l’envià contra la paret. El barber es desplomà com un putxinel•li amb els fils trencats. De cop i volta el terra s’obrí com si l’infern l’engolís i no quedà ni rastre d’ell. Quan l’home es va apropar, s’adonà que no es trobava davant de les portes de l’infern, sinó de l’entrada a un misteriós soterrani... I el que hi va veure li gelà la sang... Quan va tornar a l’hostal, acompanyat d’uns guàrdies, l’hostaler li dirigí una mirada irònica i enrabiada: -Veig que heu descobert el meu... ingredient secret.

curate

{"ca": 0.87221269296741, "ro": 0.020154373927958835, "pt": 0.030017152658662092, "es": 0.07761578044596913}

https://paraulademixa.jimdo.com/2019/01/17/crida-127-vermell-l-ingredient-secret/

racoforumsanon_ca_20220809_0_406744

Font: Diari espanyolista El Govern basc avisa que es mantindrà al marge de la legalitat, i per a això posa d'excusa que el Partit Socialista i el PNB van negociar amb ETA-Batasuna durant el "procés de pau". Diu el conseller de l'Interior, Javier *Balza, que les hi arreglarà per a la bandera d'Espanya no onegi al País Basc, tal com exigeix la llei. Així, segons va recordar *Balza, el PSOE, «fins a fa 15 dies, ha estat negociant amb el PNB i amb l'esquerra *abertzale qüestions com les noves relacions amb Navarra, les modificacions estatutàries, el dret d'autodeterminació». *Balza es referia així a les reunions mantingudes en el Santuari de Loyola, en les quals socialistes, nacionalistes i *proetarras van abordar assumptes referents a l'autodeterminació, un òrgan comú basc navarrès i una *eurorregión que inclogués a més a les tres províncies del sud de França, segons compte ABC. *Balza es *encagó de recordar que durant el «procés», *elGobierno de Zapatero va contar amb el suport del Govern basc. *Balza creu que el PSOE no pot fer ara «bandera de la legalitat». D'aquesta manera, el conseller de l'Interior responia al delegat del Govern al País Basc, *Paulino *Luesma, qui el dijous va advertir que, si no es complix amb la sentència que obliga a hissar la bandera espanyola en l'acadèmia de l'Ertzaintza de *Arcaute, està habilitat per a dirigir-se al Tribunal Suprem a fi de que aquest determini el seu compliment. Para *Balza, l'incompliment de la llei en matèria d'ús de bandera al País Basc és, sense més, una «colobra d'estiu» que «ressorgeix 25 anys després» que l'escàndol esclatés a principi dels anys vuitanta. En efecte, significa que, una cambra de segle després, el respecte a la legalitat segueix sent una assignatura pendent en aquesta Comunitat Autònoma governada des de sempre pels nacionalistes. ... PP i Ciutadans elogien la bandera espanyola a Governació Les dues banderes, a la seu de Governació El president del PPC, Josep Piqué, i el del Partit de la Ciutadania, Albert Rivera, han coincidit en elogiar José Montilla durant la primera compareixença parlamentària del president de la Generalitat després que ordenés al conseller de Governació, Joan Puigcercós, a hissar de nou la bandera espanyola a la seu de la conselleria. Piqué ha afirmat al respecte que "han pres dues bones decisions: una la de les banderes" alhora que li ha demanat que "faci complir la llei a totes les administracions" en al·lusió als ajuntaments després que Esquerra anunciés que no farà onejar la bandera espanyola en aquells consistoris on governen. El president del PPC també ha valorat positivament que Montilla es desplacés a Madrid el passat dia 6 per a "celebrar el Dia de la Constitució". Albert Rivera, per la seva band, ha demanat respecte a "les famoses banderes" que "compleixi la legalitat i que, com va fer vostè com a president, li demanem que continuï fent aquesta tasca de control respecte de la legalitat dintre del seu govern i que no tinguem afers d'aquest tipus". I aquest diari espanyolista que cites, quin és?

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_4_409516

Idiomes www.blanes.cat El docu-ficció ‘El cas dels catalans’ i els concerts de Manu Guix, Salva Racero i Cesk Freixas, principals novetats de la Diada 2018 Noticia publicada a la web el 09/04/2018 10:10:24 AM ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada ! Els actes comencen el divendres dia 7 i culminen l'11 de setembre amb els actes més institucionals, i un dels eixos del cicle serà la 7a Fira de Sabors Catalans al Passeig de Mar Aquest 2018 els actes organitzats a Blanes amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya inclouen nombroses i atractives novetats que, una vegada més, propiciaran que aquesta assenyalada celebració es visqui amb una especial intensitat. El cicle s’encetarà la nit d’aquest proper divendres dia 7 i culminarà el dimarts següent, l’11 de setembre. La majoria d’actes estan organitzats per l’Ajuntament de Blanes, mentre que la resta els coordinen diverses entitats. Docu-Ficció ‘El cas dels catalans’, narrat per Mònica Terribas El primer acte és precisament un dels més interessants i alhora novetat d’aquest 2018. Divendres a les 10 de la nit, prenent el relleu del cicle de ‘Docus a la Fresca’ que s’ha estat fent tots els divendres d’agost a la Plaça Verge Maria -a tocar del Carrer Raval-, es projectarà el docu-ficció ‘El cas dels catalans’. La pel·lícula que s’oferirà en la sessió sessió de cinema a l’aire lliure és una producció de TV3, Mediapro (Triacom Audiovisual) i la XAL, la Xarxa de Comunicació Local. Lluís Marco i Pere Arquillué en un fragment del Docu-Ficció 'El Cas dels Catalans' Narrat per la periodista Mònica Terribas, tracta sobre la Guerra de Successió del 1714 i inclou tant les aportacions d’historiadors de reconegut prestigi com fragments de la història dramatitzats i recreats per actors tan coneguts com Pere Arquillué, Sergi Mateu o Lluís Marco, entre d’altres. Per introduir la projecció i contextualitzar com es van viure la Guerra de Successió a Blanes fa 300 anys, es comptarà amb una breu explicació a càrrec de l’Arxiu Municipal. 7a Fira de Sabors Catalans amb Manu Guix, Salva Racero i Cesk Freixas Per setè any consecutiu, Blanes allotjarà la Fira Sabors Catalans que s’allotjarà al Passeig de Marc, davant del Banc dels Músics, des del dissabte dia 8 fins el dimarts 11 de setembre. Està co-organitzada per l’Ajuntament i l’Associació Cultural Sabors de Catalunya amb l’objectiu de generar dinamisme econòmic i atraure més visitants que aprofiten els darrers dies d’estiu per passar una bona estona a l’aire lliure. Fira Sabors Catalans 2017 Actuació de Salva Racero dissabte 8 de setembre a les 21 h a la Fira Sabors Catalans del Passeig de Mar, al Banc dels Músics Cesk Feixas actuarà a la Fira Sabors Catalans el diumenge dia 9 a les 20 h L’endemà diumenge el rellevaran dalt l’escenari del Banc dels Músics dos altres cantants molt apreciats pel públic català Des de les 8 del vespre fins 2/4 de 10 de la nit actuarà Cesk Freixas, que es pot dir que col·lecciona Premis Enderrock: fins el moment ja n’ha guanyat 10, i es caracteritza pel seu to decididament reivindicatiu en la seva vessant més constructiva, tenyida de reminiscències mediterrànies. Concert de Manu Guix diumenge 9 de setembre a les 21'30 h Darrera d’ell serà el torn de Manu Guix, molt conegut pel públic de la petita pantalla per la seva participació a Operación Triunfo com a professor en totes les seves edicions. Compositor, director musical i intèrpret, la seva discografia és prou variada, incloent-hi adaptacions de grans musicals com Grease, Priscilla Reinga del Desert i El Petit Príncep. Ha estat presentaador del programa Els Optimistes a Catalunya Ràdio, Còmics a TV3, Encantats a 8TV, i ha realitzat diverses produccions musicals per La Marató de TV3. Companyia Un Sol Traç: ballar la vida amb dansa i foc Dilluns l’escenari del Banc dels Músics s’omplirà de dansa i foc amb les dues sessions de la companyia Un Sol Traç. A les 7 de la tarda serà un espectacle de dansa, i a les 9 de la nit una actuació de dansa i foc. Són tres ballarines que basen el seu treball en transmetre i explorar espontaneïtat, llibertat i autenticitat del moviment a través de la improvisació en escena. Actuació Cia. de Dansa 'Un sol traç' Han creat i produït espectacles a nivell estatal i internacional: a Portugal, Itàlia i França entre d’altres. També han format part de l’equip artístic dels Mercats Medievals de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i l’any passat van estrenar Itimad sota direcció de Pedro Burruezo. Les tres integrants tenen en comú una sòlida base en Dansa Oriental i Dansa Duende, a més d’altres tècniques que beuen de fonts clàssiques, contemporànies, zíngares, perses i flamenques. Actes institucionals coincidint amb l’11 de Setembre Els actes institucionals tindran lloc l’11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. A les 11 del matí es farà la Hissada de la Senyera des del balcó principal de l’Ajuntament acompanyada del Cant dels Segadors. S’encarregarà de dur a terme aquest acte solemne un agent de la Policia Local de Blanes.. Hissada de l'Estelada 2017 Marxa de Torxes 2017: Hissada de l'Estelada Després que hagi finalitzat el recorregut portant una estelada de grans dimensions, la marxa s’aturarà al Passeig de Mar per fer la lectura d’un manifest i una encesa d’espelmes. Tot seguit, hi haurà una ofrena davant el Monument a Lluís Companys i l’acte finalitzarà a les 12 de la mitjanit, amb la hissada de l’estelada al cim de Sa Palomera. L’activitat està organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Acció Cultural Es Viver i el CDR Blanes, comptant amb la col·laboració de La Casa del Poble. Data de realització: 09/04/2018 | Data de la darrera actualització: 09/04/2018

curate

{"es": 0.001242015613910575, "ca": 0.9904187366926899, "en": 0.0044357700496806245, "tr": 0.0039034776437189495}

crawling-populars_ca_20200525_7_39615

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Mollerussa MOLLERUSSA > FIRA DE MOLLERUSSA Per: VilaWeb Mollerussa Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. La XXIII Expoclàssic de Mollerussa, la fira dedicada als vehicles històrics i clàssics, ha tancat diumenge al migdia amb un balanç positiu després d’incrementar enguany tant el nombre de visitants com el de volum de negoci assolit pels paradistes del Mercat d’accessoris. Així ho ha explicat el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, que ha assenyalat que aquests resultats “ens reafirmen” en el canvi de dates que es va fer l’any passat, quan el certamen va passar a celebrar-se al mes de maig en lloc de al setembre com en anteriors edicions per tal d’evitar coincidir amb altres esdeveniments con l’Onze de Setembre. Millors resultats Segarra s’ha mostrat satisfet per l’afluència de visitants amb un registre entre dissabte i diumenge de prop de 10.000 visitants, xifra que suposa un 10% més que l’any passat. Així mateix, el director s’ha referit als resultats de les enquestes realitzades als expositors participants, en les quals prop del 75% d’aquests valoren com a bé o molt bé el certamen, la qual cosa –ha afegit– vol dir que també “els funciona en rendibilitat”. Altre dels punts destacats per Segarra és el fet que gairebé el 60% dels expositors participen al certamen des de fa menys de cinc anys, una dada que el director ha valorat de forma positiva pel que suposa una renovació de les firmes participants i pel fet que aprovin la nova data del mes de maig. A més del Mercat d’accessoris, al qual han participat enguany 35 paradistes, el certamen oferia al visitant dos monogràfics de cotxes de les firmes Porsche i Renault i un de motos, de la firma Norton. Durant la jornada d’aquest diumenge s’ha portat a terme la 25a Trobada de Motos Clàssiques, organitzada per l’associació Motos Clàssiques Ponent. La convocatòria han comptat amb una setantena de participants que han fet un recorregut per municipis veïns a la capital del Pla d’Urgell i amb parada a Juneda. En relació amb la coincidència aquest cap de setmana de la fira Expoclàssic amb el nou certamen sobre cavalls EquiMollerussa, Segarra ha dit que eren públics diferents, si bé s’ha aconseguit establir sinergies entre els dos esdeveniments i, sobre tot, han fet que entre tots dos i altres activitats que també s’han portat a terme “han comportat una gran concentració de gent i això suposa més moviment econòmic a la ciutat”. Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país Subscriure'm al butlletí de notícies:

curate

{"ca": 0.9793681495809156, "it": 0.003223726627981947, "ja": 0.009993552546744036, "sv": 0.007414571244358479}

: /noticies/els-bons-resultats-dexpoclassic-de-mollerussa-el-mantindran-en-les-dates-actuals/

vilaweb_ca_20220728_0_83875

Els artistes Santiago Sierra i Eugenio Merino han presentat a la fira d’art contemporani de Madrid Arco un ninot de falla de Felipe VI, que es ven per 200.000 euros amb el compromís que la persona que l’adquireixi l’ha de cremar abans d’un any. El propietari, però, no quedarà amb les mans buides, ja que podrà conservar la calavera del monarca, feta de material ignífug. Sierra i Merino, doncs, tornen amb una altra obra polèmica a la fira madrilenya. L’any passat el primer hi va exhibir la col·lecció de fotografies ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’, en què retratava els presos polítics catalans, entre altres personatges. La direcció d’Arco va decidir retirar l’obra, que finalment compraria l’empresari català Tatxo Benet. Aquesta vegada, Arco no preveu repetir la polèmica, segons ha indicat a l’ACN. Merino, de la seva banda, és autor de l’obra ‘Always Franco’, que situava una estàtua de mida real del dictador dins d’un congelador. La figura del monarca que ambdós porten ara a Arco fa 4,5 metres d’alçada i es titula ‘Ninot’. S’exposa al pavelló nou dins la col·lecció que presenta la galeria Prometeo de Milà.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.vilaweb.cat/noticies/sierra-i-merino-presenten-a-arco-un-ninot-de-falla-de-felip-vi-que-el-comprador-ha-de-cremar-abans-dun-any/

mc4_ca_20230418_15_388350

menjar Archives - VIDAUTONOMA Conserves II Fer conserves és la clau de la post-collita al camp, però també de la gestió dels aliments a casa. En aquesta segona sessió de “Conserves” parlem d’altres mètodes de conservar els aliments més enllà de la sal i el sucre. Sempre és útil saber mil i una formes de guardar o preservar allò que tens. Conserves I Fer conserves és la clau de la post-collita al camp, però també de la gestió dels aliments a casa. Restes que han sobrat, menjar que hem fet de més i dóna per un altre àpat o inclús menjar que és apunt de caducar. Aquí parlem de conservar en dolç i en salat! Gallina: Instruccions d’ús Electrodomèstic o Animal de Companyia? El meu avi no va anar a Cuba, però això és una altre historia. El meu avi fa anys havia tingut un meravellós galliner, amb la seva mitja dotzena de gallines i el seu imponent gall. Per a ell, com a la majoria de persones de temps enrere, això responia purament a una necessitat. Si […]

curate

{"ca": 0.9694092827004219, "en": 0.024261603375527425, "it": 0.006329113924050633}

http://vidautonoma.com/tag/menjar/

naciodigital_ca_20220331_0_41425

Aquestes Festes de Nadal, NacióSabadell us ofereix la possibilitat de mirar enrere a aquest any 2015 que deixem, i us apropa algun dels temes i entrevistes més destacades dels darrers mesos. Avui recuperem l'entrevista a Aleida Guevara, filla del Che, que va visitar Sabadell el passat mes d'octubre. Cansada, amb molts quilòmetres a l’esquena però incombustible, Aleida Guevara, filla del Che, es pren un capuccino en una terrassa del carrer Sant Antoni de Sabadell, molt a prop del Casal Cubà, que l’ha convidat per explicar el seu punt de vista de com està el món. Diu que no sol prendre cafè, però aquest li venia de gust. Mentre hi aboca el sucre, conversa amb Nació Sabadell sobre les relacions entre Cuba i els Estats Units, la crisi dels refugiats a Europa o el procés que viu Catalunya. - Tinc cognom català, March, el meu avi era d’aquí. Però la meva àvia era de les Canàries, l’altra de Castella La Manxa i l’altre avi era basc... Guevara. - Tot un mestissatge. Quan va trepitjar Catalunya per primer cop? - Va ser l’any 1994, vaig entrar per l’aeroport vell, i tot era en català i en anglès. Imagina’t, véns amb la idea que ets a Espanya, però et trobes amb que la teva llengua no hi és. I una de les primeres conferències que vaig fer va ser a Vic, vaig necessitar un traductor! - I ara com veu el procés català? - És un problema que viuen vostès, no ho veiem ni cap endavant ni cap enrere. Des de fora, nosaltres veiem que és un tema d’Espanya. Vostès són súbdits de la Corona Espanyola, com ho érem nosaltres abans. No puc esborrar 500 anys d’història, tan de bo els espanyols no haguessin arribat mai a Amèrica i no haguessin destruït les cultures autòctones, però al cap i a la fi, és la història d’un poble, el meu. - Però si que deu veure la tensió que hi ha. - No conec les lleis de l’Estat espanyol, no sóc experta en aquesta matèria perquè no visc aquesta realitat, des de fora ens arriba una informació i està manipulada per un cantó i per un altre, depenent dels interessos de partit. Ara bé, sempre he dit que cal donar suport a allò que la majoria d’un poble decideixi. Que una majoria vol això? Doncs hi apostarem, però només si compta amb una majoria definida. El que és interessant no és demanar, sinó saber per què estàs demanant allò. Si ho tenen ben definit i saben on volen anar, hi donarem suport sense cap problema. - Pel que fa a les relacions de Cuba amb els Estats Units, sembla que ho estan començant a encarrilar... - Nosaltres tenim tractes comercials amb Espanya, amb Alemanya, amb França, amb Gran Bretanya... tots són els mateixos gossos amb diferents collars, fan el mateix que els gringos. Però calen negociacions amb respecte i calma. Nosaltres exigim que ens respectin les nostres lleis, com podríem tenir una relació diplomàtica normal amb un país que ens bloqueja econòmicament? - Els diners no són els únics problemes... - No, també cal que ens retornin Guantanamo, estan usurpant un tros de la nostra terra, i l’hem reclamat històricament a tot arreu. Podem tenir la millor relació del món, però amb respecte. - I què suposaria el desbloqueig econòmic? - L’economia cubana afloraria. La despesa que tenim pel bloqueig és immensa, ara utilitzem els diners per buscar aliments o medicaments, però d’una altra forma podríem millorar els habitatges, el transport urbà, els carrers, que cal asfaltar-los... Hi ha moltes coses que cal resoldre, i si ens aixequessin el bloqueig seria bufar i fer ampolles. - I què va passar amb Twitter i Raúl Castro? Va dir que dimitiria... - Això és una bogeria. El que jo mateixa vaig explicar és que ell, per televisió, va assegurar que aquest seria el seu darrer mandat. Però ell no té compte oficial a Twitter, això deuria ser algú que el suplanta i ho va dir, però no és cert que ho hagi anunciat abans per Internet que al poble cubà. - I com està el desplegament d’Internet a l’illa? - En tenim ja als centres de treball i és ràpid. No encara a cada casa, s’està ampliant, i jo per exemple en tinc, però lent. Ara s’està prioritzant a les feines i als centres d’investigació, com és lògic. - I tornant a les relacions amb els Estats Units, creuen que hi ha tingut alguna cosa a veure el Papa? S’ha entrevistat fa poc amb Castro i amb Obama, i a més, el Papa és argentí, molt proper a vostès... - Aviam, que el Papa sigui argentí és circumstancial, el que és important és que sigui llatinoamericà, cosa estranya al Vaticà. I diu coses interessants, tot s’ha de dir, i el fet que hagi parlat amb Obama i amb Raúl ho reafirma. Ara bé, Raúl va dir que hi havia intervingut, però el canvi de parer del president dels Estats Units ve donat per l’oratòria del Papa. Es veu pressionat pels canvis que hi ha als pobles llatinoamericans. - Ha crescut l’interès dels Estats Units amb Cuba, doncs? - Un exemple és Puerto Mariel, s’està desenvolupant amb passos de gegant i amb tecnologia punta, i pot fer ombra al Canal de Panamà. Té una instal·lació industrial amb matèries primeres on es fabrica el producte i es pot enviar material tant a la resta de la nostra Amèrica com a Europa, i això li pot treure molta clientela al canal. Hi ha espanyols, brasilers, xinesos... però no els Estats Units, i és inadmissible que no hi siguin on hi ha bon comerç... - I com veuen Europa? La crisi dels refugiats està deixant alguns països retratats. - Em sembla tot molt hipòcrita, els governs d’Europa donen uns diners que aguanten terroristes que provoquen guerres, i no són ni capaços de reconèixer que ho han provocat. És absurd, la gent surt del seu país no per gust, sinó per necessitat. Cal tenir el compte que tots els països europeus basen el seu desenvolupament en l’explotació de milers i milers de persones durant segles, i una manera de pagar aquest deute seria tractar millor els països d’on ve la immigració. - Això està clar. - D’on ve el gas, el petroli, la xocolata o el cafè que consumeixen aquí? Vostès no produeixen res, ho produïm al Tercer Món, i ho compren a un preu ridícul. Diuen que la colonització es va frenar fa anys, però no és cert, segueixen explotant els recursos naturals i retornant-ho a uns preus que ningú no pot pagar. Fa falta que els pobles del Tercer Món unim forces, fa 500 anys que ens treuen fins i tot la mare. - Mentrestant, segueixen desenvolupant polítiques d’austeritat. - Estem molt preocupats perquè en els últims anys en aquest Vell Continent s’estan perdent drets per criteri econòmic, com l’educació o la salut. Aquest va ser el terreny de dues guerres mundials, i està sent bombardejat per tot el sud, des de la guerra dels Balcans fins les d’Afganistan o l'Iraq. Què hi passarà en els propers anys? Crec que no hi ha una reacció davant dels problemes reals que hi ha. - Un exemple és Grècia? - És que no esteu mirant què hi passa al vostre voltant. A Veneçuela per tenir un govern diferent es va canviar la Constitució. Qui va fer aquelles lleis? La gent que volia seguir governant i tenir poder. Si véns amb un projecte nou i no canvies les lleis estructurals, no pots fer gran cosa, perquè les mateixes lleis t’ho impedeixen. I si tens un Parlament que no es respon, és difícil canviar res. És una de les coses que vam fer a l’Amèrica Llatina, plebiscits populars per canviar constitucions, si no no haguéssim pogut canviar res.

perfect

{"ca": 0.9958199804932423, "nl": 0.004180019506757698}

https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/4507/aleida-guevara-cal-donar-suport-allo-majoria-poble-decideix

mc4_ca_20230418_4_638780

Este divendres, 3 d’agost, tindrà lloc a Vilamarxant la Caminada Nocturna 2018 | tucomarca.com Saved under Agenda, Atletisme, Camp de Túria, Canal Salut, Esports, La Comarca, La Comunitat, Medi Ambient, Secció, Vilamarxant Encara podeu apuntar-vos a l’Ajuntament de Vilamarxant o al web de Senderistes Les Rodanes.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.tucomarca.com/wordpress/segunda/ca/este-divendres-3-dagost-tindra-lloc-a-vilamarxant-la-caminada-nocturna-2018/

mc4_ca_20230418_16_386549

Detenen tres gihadistes preparats per atemptar a Espanya - Diari de Girona OPERACIÓ CONTRA EL TERRORISME Detenen tres gihadistes preparats per atemptar a Espanya Tenen entre 26 i 29 anys, viven a Vallecas i Cañada Real i se'ls acusa d'estar vinculats a l'Estat Islàmic efe - ep | madrid 03.11.2015 | 13:29 Dos agents de la Policia amb un dels detinguts, a Vallecas. EFE La Policia espanyola creu que tres presumptes gihadistes detinguts aquest dimarts a Madrid estaven buscant a més persones per dur a terme un atemptat en territori espanyol similar als que s'han viscut en l'últim any en altres països de l'entorn, segons informen a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista. Aquestes mateixes fonts han precisat que els detinguts són tres homes que no arriben als 30 anys d'edat. En concret tenen edats compreses entre els 26 i els 29 anys. Tots ells són d'origen marroquí, tot i que amb nacionalitat espanyola. Feia molts anys que vivien a Espanya: un d'ells portava a l'estat quinze anys, un altre set anys i el tercer, cinc. Les fonts consultades descarten la presència recent de cap d'aquests tres detinguts en llocs de conflicte com Síria o Iraq i apunten que la seva radicalització es va produir per altres vies. Els tres detinguts es trobaven actualment a l'atur. Un d'ells ha estat detingut a Vallecas i dos més a la Cañada Real on els agents de la Policia Nacional han procedit a realitzar registres. Es tracta d'una operació de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional. En un comunicat, el Ministeri de l'Interior els acusa de formar part d'un grup vinculat a l'organització terrorista DAESH (Estat Islàmic). Segons el departament que dirigeix ? ?Jorge Fernández Díaz, els detinguts estaven "disposats a dur a terme, en qualsevol moment, actes terroristes com els succeïts recentment en altres països del nostre entorn". L'operació ha estat coordinada pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 i per la Fiscalia de l'Audiència Nacional. L'Estat Islàmic va difondre fa pocs dies un comunicat del seu portaveu, Abu Muhammad Al-'Adnani Ash-Shami, que el mateix grup terrorista va traduir a l'espanyol. En el text criden els musulmans a fer la gihad a tot el món, encara que no inclou cap amenaça concreta contra Espanya. Cada un dels tres detinguts tenia un paper en la xarxa desarticulada aquest dimarts, un d'ells es creu que estava integrat a Daesh (Estat Islàmic); l'altre actuava com a adoctrinador d'altres i estava al servei del primer, de qui depenia directament, i el tercer és un adoctrinat. Per això, les fonts han assenyalat que al primer se li atribueix un delicte d'integració en organització terrorista, al segon un delicte de col·laboració amb el grup terrorista i al tercer se li aplicarà la figura de l'"adoctrinat passiu", recollida en l'article 575 del Codi Penal, un dels tipus delictius inclosos en la recent reforma del Codi Penal per combatre el fenomen gihadista.

curate

{"ca": 0.9865841073271414, "es": 0.01238390092879257, "de": 0.0010319917440660474}

http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2015/11/03/detenen-tres-gihadistes-preparats-per/751203.html

naciodigital_ca_20220331_0_394240

El director Samuel Ortí, conegut com 'Sam', a l'estudi de la seva productora Conflictivos Productions Foto: ACN El curtmetratge d'animació "Vicenta", adaptació còmica del mite de Frankenstein, aspira a aconseguir l'Oscar de l'Acadèmia de Hollywood en aquesta propera edició. Filmada amb la tècnica del stop-motion amb animació de plastilina, ha aconseguit 70 premis i va ser estrenat de manera oficial a l'Estat al Festival de Sitges 2010, on va aconseguir una menció per part del jurat. També va ser finalista en la passada edició dels Goya. El seu director, el valencià Samuel Ortí (Sam), considera un premi més el estar nominat i assegura ser conscient que serà complicat estar present a la gala dels Oscar del pròxim febrer com un dels cinc finalistes. La decisió es coneixerà a mitjans d'aquest desembre.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/noticia/37093/curt-valencia-animacio-lluita-pels-oscar

oscar-2201_ca_20230904_13_137873

Ruta circular de poca dificultat. Sortida de Can Sala, Montornès del Vallès fins a Sant Bartomeu de Cabanyes i tornar. Realitzada el 8 i 9 de febrer 2014 42.317855 2.354435 Llanars - Feitús Llanars - Feitús Ruta circular. Sortida de L'Hípic Club de Llanars anar fins els prats on pasturen els cavalls d'Espinavell i tornar. 42.318035 2.354605 Camprodon - Salarsa Camprodon - Salarsa Ruta circular de poca dificultat. 42.014492 2.030951 Prats de Lluçanès al Refugi de Puigcercòs Prats de Lluçanès al Refugi de Puigcercòs Ruta Circular amb sortida a Prats de Lluçanès. Al Refugi de Puigcercós tenen menjar pels cavalls i lloc per lligar-los. 41.349655 0.96028 Vilanova de Prades - Ulldemolins Vilanova de Prades - Ulldemolins Ruta circular amb parada a dinar a la Fonda Tolrà de Ulldemolins 41.349855 0.960301 Vilanova de Prades - Vallclara Vilanova de Prades - Vallclara Ruta matinal pels voltants de Vilanova de Prades 41.359478 2.093901 Cornellà -Begues - Castellví de Rosanes Cornellà -Begues - Castellví de Rosanes Primera etapa: E.C.A.E. (Hospitalet) – Begues El dissabte 23 de Gener va començar la primera etapa de “Voltar per Catalunya”. Tot i que les previsions anunciaven pluja, a les 9 h del matí, uns 50 genets amb els seus cavalls vinguts d’arreu de Catalunya, van anar arribant a la seu de l’AMAC, que es troba a les dependències del l’ECAE. En l’acte d’inauguració varem comptar amb la presència del Sr. Emili Zegrí, President de la Federació Catalana d’Hípica, el Sr. Albert Riudeubàs, director del ECAE, Srs. Antoni Valentí, Jaume Pons i Elena de Martí, ex-presidents de l’AMAC i en Francesc Martinez, actual president de l’associació, que després de l’esmorzar preparat per l’organització, varen fer uns parlaments i es va donar el tret de sortida. A les 11 h acompanyats per la Guàrdia Urbana varem travessar Cornellà en direcció al riu Llobregat. Per la vorera del riu varem arribar fins a l’alçada de Sant Vicenç dels Horts. Aquí es va iniciar la pujada cap a la muntanya de Sant Antoni on vam fer una parada per dinar. Tot seguit varem seguir fins a Torrelles de Llobregat, el Turó del Tabor, la Roca del Barret fins arribar al punt final de l’etapa, a Begues, a les 5:30 h de la tarda. Un cop a Begues varem deixar els cavalls preparats per passar la nit i els genets van fer cap a la casa de colònies. Havent sopat varem poder gaudir de les animades converses de les experiències del dia i recordant antigues trobades davant d’una copa de cava. Descripció de la ruta: 31 kms de recorregut. Alçada màxima: 453 metros (Begues) Segona etapa: Begues – Castellví de Rosanes El diumenge 24 de gener la meteorologia seguia amenaçant pluja, però varem tenir molta sort i no va caure una sola gota d’aigua. El dia comença a les 7 h del matí anant a donar de menjar als cavalls i es comprova que han passat la nit sense novetat. Després d’esmorzar els genets, a les 9 h ja estem tots preparats per sortir en direcció a Olesa de Bonesvalls, Coll d’Esteles, i l’Ordal. A les 13 h es para per menjar un picnic just abans de creuar la N-340, a un paratge envoltar de plataners on hi ha una petita capella. L’organització va muntar unes cordes per lligar els cavalls mentre dinàvem. Després del cafè varem seguir la ruta passant pel costat de Sant Esteve d’Ordal, en direcció Coll de Montcau i coll d’Oller, iniciant el descens cap a Castellví de Rosanes. Sobre les 17 h arribàvem a Cavalls Pintats, final de l’etapa i acomiadament de la gent fins la propera sortida. Descripció de la ruta: 33 kms de recorregut. Alçada màxima: 570 metros (Coll d’Oller) La ruta de dos dies va transcòrrer per boscos de pi blanc, roures, alzines i algunes vinyes. Varem gaudir de unes vistes esplèndides del Baix Llobregat, el Penedès i Montserrat. A destacar el bon ambient entre tots els participants, el “bon rotllo” i sobretot la il·lusió d’iniciar i col·laborar en aquest projecte de VOLTAR PER CATALUNYA. Fotografies de la sortida. click a aquí 41.46225 1.89652 Castellvi de Rosanes - Sant Pau de la Guardia - Sant Genis. Castellvi de Rosanes - Sant Pau de la Guardia - Sant Genis. 41.596947 1.564057 Sant Genís - Capellades - Vilafranca Sant Genís - Capellades - Vilafranca 41.349968 1.671374 Vilafranca - Bellvei - Torredembarra Vilafranca - Bellvei - Torredembarra A primera hora del matí, el participants en aquesta 4ª etapa ens comencem a reunir a l’Hípiclub Maset dels Cavalls de Pacs del Penedès, a uns dos quilòmetres de Vilafranca del Penedès. El soci encarregat de preparar la ruta, en Ramon Saumell, ens fa les presentacions i coneixem a la Ma Angles, la seva propietària. L’hípica, molt ben preparada i acollidora, està dedicada a escola d’equitació per a nens i nenes i també a salt i doma clàssica. La Ma Angels està encantada que els seus alumnes coneguin aquesta modalitat de rutes a cavall i ens demana si ens poden acompanyar un tros. La idea ens sembla perfecte, ja que és una manera de cuidar la “cantera”. Així doncs, la quarta etapa es posa en marxa encapçalada pels genets de l’escola, amb els seus cavalls i ponis en perfecte formació, acompanyats per la pròpia Ma Angels i varies ajudants voluntàries. Al darrere, els genets d’AMAC i el penó ! La televisió local de Vilafranca del Penedés immortalitza la sortida i dóna fe de l’afició hípica de la zona. Els dos quilòmetres transcorren sense incidents i amb la satisfacció de veure aquests genets júniors fent les seves primeres excursions. Un cop arribats a Vilafranca, ens acomiadem i comencem la ruta preparada per en Ramon. El GPS, on hi ha la ruta original traçada, es posa en marxa i també els dels genets que volen fer pràctiques amb aquest aparell que, quasi bé, ha substituït la brúixola i els plànols. La tasca de preparar una ruta és dura per l’organitzador: en primer lloc, ha de ser segura, el que vol dir fer-la tota abans, ja sigui a cavall, a peu o amb bicicleta, per evitar sorpreses que no convenen quan el grup està format per quasi 25 cavalls, com és el cas d’aquesta 4ª etapa i, després, ha de ser amena, equilibrada (alternant pistes amb senders), que passi per llocs bonics i d’interès turístic. Els primers obstacles: polígon industrial, carretera nacional, vies del tren, se superen sense dificultats i ens endinsem, finalment, dins la zona “natural”. La possibilitat de trobar un traçat que eviti aquestes dificultats derivades del progrés és pràcticament impossible en el nostre país, així doncs, hem de tenir paciència amb els camins asfaltats i alegrar-nos quan podem deixar-los enrere. La ruta transcorre direcció sud, buscant la serra que domina el mar, i que ens durà al pantà de Foix, parada de migdia. Les pistes amples serveixen per intercanviar converses i novetats i els senders obliguen a concentrar-se en el cavall: el terreny calcari de la zona alterna un sòl terrós amb lloses que rellisquen força. Veure el mar i una panoràmica excepcional de la costa (Sitges, Vilanova, Cubelles, etc..) aporten les primeres felicitacions pel Ramon ! Ens sorprèn la vegetació de la zona formada per espècies tan pròpies com el margalló i també pels petits “narcisos” salvatges que estan florits. La fauna, escasa, no es deixa veure i sols ens acompanyen, un breu momento, un parell d’aus rapinyaries que no sabem identificar. Però l’arribada al pantà canvia les perspectives. La passejada, seguint la riba per un petit sender a dos pams de l’aigua, és un autèntic privilegi ! Ànecs, bernats pescaires, carpes … animen un recorregut que finalitza a l’altra punta del pantà amb el retrobament dels “voluntaris de recolze” que porten les begudes i cafés i ens permet també abeurar els cavalls. Un cop dinats, l’organització ha previst una visita dels guardes del Parc del Pantà de Foix per explicar-nos no sols la flora i fauna que hi trobarem, si no també la seva tasca de protecció i vigilància. La xerrada ha estat molt interessant i ens ha permès conèixer anècdotes tan curioses com els estralls que causen les espècies no autòctones i que habiten, en competència amb les pròpies, el pantà (tortugues de Florida, siluros, crancs americans). Després de les cinc hores llargues del matí, ens esperen un parell més a la tarda que completeran una jornada d’uns 40 quilòmetres (El GPS ens dirà la distància exacta, a més d’altres informacions, que permetran a nous genets refer la ruta sense problemes). La tarda segueix la mateixa tònica del matí quant a tipus de terreny i també quant a soletat: masos perduts, camps abandonats, un tractor llaurant unes oliveres, cap bicicleta, cap cavall …. Tranquilitat absoluta. Arribem a l’hora prevista a al Centre Hípic Bellvei. Aquí deixarem els cavalls i anirem a allotjar-nos al poble de Bellvei, situat a dos quilòmetres. L’hípica és del tipus “western sui generis“, un model molt diferent de l’hípica de Pacs, però hi trobem també una bona acollida i una bona pista de sorra que ens permet deixar revolcar els cavalls (una bona “revolcada” a l’hivern és més aconsellable que una dutxa amb aigua freda i els cavalls gaudeixen d’aquesta manera de treure’s la suor de la jornada). Un cop recollits els remolcs i deixats en el lloc d’arribada, els xofers s’afegeixen al sopar de barbacoa preparat per la mateixa hípica i que ens retorna les forces i, fent una darrera comprovació per veure si els cavalls estan bé,(ells han menjat pinso de la casa i palla, ja que no sempre es disposa d’alfals o fenc) i marxem tots plegats direcció Bellvei, on tenim l’allotjament: Ca la Florinda (www.calaflorinda.com). Aquesta casa de turisme rural mereix un breu comentari, no sols per les seves acollidores habitacions i decoració, sinó també pel tracte tan amable rebut (a vegades no som uns hostes molt desitjables, ja que un dia de pluja ens pot arribar a convertir en autèntics “monstres portadors de fang” ¡) i un esmorzar memorable acompanyat d’un tast de vi “Maset del Lleó”. Hi tornarem ì passarem la veu ¡ El diumenge canviem d’organitzador i serà Elena Martí que fixarà els horaris i la ruta a seguir. En un primer moment, va voler fer el camí que va vorejant la costa i va enviar comunicacions als diversos ajuntaments. Al no rebre resposta, es decideix anar per l’interior. Una decisió encertada. Així doncs, creuem Bellvei i la carretera nacional per un semàfor i ens dirigim cap a Santa Oliva. L’afició hípica d’aquest poble deu ser important, perqué veiem un parell d’eugassades i uns quants camps amb cavalls. De Santa Oliva, enfilem per anar a Albinyana (Rioléon Safari ¡) i l’ermita de Sant Antoni. I aquí ens trobem amb aquells imprevistos que fan que la vida dels organitzadors sigui tan distreta: sortint de Santa Oliva, el nostre “Voltar” es veu immers en una cursa de bicicletes (entre 500/600 participants) que fan la mateixa ruta ! Com és imposible canviar el traçat, decidim marxar plegats i, durant una hora aproximadament, una vintena de cavalls i un centenar de bicicletes comparteixen camí, amb bona educació (cavalls en fila india a la dreta) i bon humor, sense cap incident. Una lliçó pels que seuen en un despatx i determinen que bicicletes i cavalls no poden utilizar les mateixes vies ! Nota: un dels ciclistes, al veure els cavalls, ha dit:”Són els de Voltar per Catalunya” ¡ Fem un saltet d’alegria: els mitjans de comunicación han fet la seva feina i nosaltres també !. L’ermita de Sant Antoni, i un cavall que s’ha de ferrar, ens permeten continuar gaudint d’unes vistes úniques sobre la plana de Tarragona i el mar de fons. El dia comença a ennovular-se, però encara no tenim pluja. Després de Sant Antoni, la ruta continua pel costat del gaseoducte, en una pista ampla que puja i baixa, molt pedregosa. Abans de creuar Bonastre, trobem un genet que ens acompanyarà per fer l’últim tram. Creuem Bonastre (els pobles de l’interior de Tarragona tenen uns nuclis antics realment bonics que mereixen ser visitats i encara més a cavall) i abeurem els cavalls en una bassa que trobem en un camp d’oliveres. No és aconsellable anar entrant a les propietats privades, però si es fa amb cura i sense fer malbé res, pot una solució quan la ruta no té abundancia de punts d’aigua. Tot i que el dia no és gens calurós, els cavalls necessiten beure regularment quan fan tant exercici (tant dissabte com diumenge hem anat aprofitant també els bassals que trobem al camí). La pista es converteix en un sender emboscat, amb les correspondents lloses i pedres tarragonines, el que permetrà que alguns genets possin peu a terra i estirin les cames. Un quilòmetre més endavant, ja ens espera el picnic de migdia. Aquest vegada no treiem les selles perquè la parada no serà gaire llarga. El cel amenaça tormenta i ens esperen puntuals a l’hípica, on ens rebrà el Sr. Alcalde de Torredembarra. L’organització ha transportat un autèntic dinar de forquilla i ganivet, amb coca i café de postres ! Realment, el nivell d’acompanyants “voluntaris” està sent insuperable. A les tres, puntuals, tothom està muntat, preparats per fer les darreres dues hores. La Pobla de Montornés és el següent poble que travessem i veiem també els últims ametllers florits. Poc desprès, entenem perquè la nostra organitzadora ha cregut necessari un genet de reforç que conegui bé la zona: en un moment, la civilització se’ns presenta cruament (l’autopista amb el punt de peatge, el pont de l’AVE, una rotonda, una carretera asfaltada). Abans, per això, hem pogut disfrutar d’un mas abandonat “Mas Mercader”, símbol de l’esplendor de la vida rural anys enrere. Ara, envoltat de deixalles per tot arreu, encara conserva la dignitat i la bellessa dels temps passats. Aquesta imatge de brutícia i abandonament que hem anat trobant en llocs que, cuidats i restaurats, podrien ser centres culturals, museus d’eines de la terra, etc… ens fa pensar que hi han coses que no fem prou bé i que, evidentment, no hem sabut apreciar com es mereix el nostre món de pagés. Arribem al Centre d’Equitació Torredembarra sota els impermeables, doncs una pluja intensa ens ha mullat els darrers vint minuts de la jornada. Com hem sigut tan puntuals, el Sr. Alcalde ha delegat la benvinguda a un responsable de turisme que ens agraeix la nostra visita al municipi i ens ofereix un refrigeri i uns obsequis (gorres, bolígrafs, tríptics turístics de la vila, etc..). Tot un detall a agrair. Ens acomiada en Robert Pons, propietari de l’hípica, que tan amablement a cedit les seves instal·lacions per la quarta etapa i que será punt de partida de la cinquena ! Nota: No dubteu en fer aquest tram. Hivern, primavera i tardor, les millors èpoques. Estiu, potser massa calorós i amb poca aigua pels cavalls. La dificultat és mitjana: bona forma física pel genet i cavall i un bon ferratge o “bare foot” pel cavall, naturalment ! Telèfons d’interés: Hípiclub Maset dels Cavalls: Centre Hípic Bellvei: 687 56 65 25 Centre d’Equitació Torredembarra: 977 64 02 82 Ca La Florinda (Bellvei del Penedès): 977 16 87 91 GPS: 667717979 41.148064 1.391348 Torredembarra - Rodonyà - Valls Torredembarra - Rodonyà - Valls El cap de setmana del 20 i 21 de març s'ha dut a terme la cinquena etapa de voltar per Catalunya, i aquesta vegada, ha transcorregut per les terres de la comarca de l'Alt Camp, on tots nosaltres vàrem gaudir d'allò més. El dissabte dia 20 de març, al voltant de 25 socis de l’AMAC, ens vam concentrar al Club d'Equitació de Torredembarra des d'on va iniciar-se la ruta, tot i que el dia es presentava emboirat i força ennuvolat. Vam dirigir-nos cap el poble de la Riera de Gaià del qual en vam gaudir en la distància, després agafarem la riera i seguidament vam endinsar-nos en els boscos de pi blanc per arribar a El Catllar on vàrem fer parada per agafar forces. No hauríem trobat un lloc millor que “El Caballo de Copas”, un bar-restaurant on són tant ben rebuts els genets com els cavalls. Un cop ja més descansats, ens vam encaminar cap al nostre destí Rodonyà. Vam gaudir d'unes vistes fantàstiques fins arribar a la PollaRossa on vam deixar el mar a l’horitzó. Però, abans d’arribar a Rodonyà vam visitar el Santuari de la Verge de la Montserrat, situat al poble de Montferri. Aquest edifici va ser dissenyat per Josep Mª Jujol, un deixeble de Gaudí, el qual va captar l'estil del seu mestre creant una cúpula molt semblant a l'enorme Sagrada Família però de tamany més reduït. En arribar, els cavalls van descansar al Centre Hípic Rodonyà, i els genets a la bodega Vinya Janine on vam disfrutar d'un tast de vins de la zona abans de sopar a l'Hotel Rural Jordà. L’endemà, diumenge dia 21, un total de 22 genets, a les 9 del matí ja estàvem a punt, tot i que les prediccions meteorològiques no ens eren molt favorables. Vam digir-nos cap a Bràfim on vam creuar el riu Gaià i vam observar un paisatge completament diferent al del dia anterior, molt més planer vorejant camps de sembrat, parades de vinyes, d'ametllers, de garrofers, d'oliveres... fins arribar a un curiós poblet digne de ser visitat, anomenat Casafort. Un llogaret agregat al poble de Nulles format per cases de pedra ben restaurades i amb molt d'encant. No teníem temps per perdre, havíem d'arribar a Nulles. Allí ens esperaven per visitar la cooperativa vinícola de Nulles: el celler modernista de Sant Isidre. Aquest celler és obra de Cesar Martinell, també deixeble de Gaudí, i és conegut per aquestes terres per les seves voltes de pedra i les bigues de fusta, aquí també tastarem els vins i el cava de la terra. Després d’una hora de visita encaràvem la recta final de la nostra etapa, que concloïa a Bellavista on vam dinar tot fent tertúlia. Va ser realment un cap de setmana agradable, on a més de sumar quilòmetres a la Volta a Catalunya, espero que gaudíssiu dels bells i curiosos racons d'aquesta comarca 41.293305 1.217667 Valls - La Mussara - Torroja del Priorat Valls - La Mussara - Torroja del Priorat 41.220349 0.808341 Torroja del Priorat - Prades - L'Espluga de Francolí Torroja del Priorat - Prades - L'Espluga de Francolí 41.422871 1.019912 Tarrés - Linyola Tarrés - Linyola 41.703342 0.906025 Linyola - Baldomar Linyola - Baldomar 42.203732 1.339797 Figols - La Seu d'Urgell Figols - La Seu d'Urgell Ruta que te com origen el poblet de Fígols (Alt Urgell) , no trobareu cap problema per estacionar el vostre vehicle i remolc. El recorregut s’inicia amb un fort desnivell d’uns 750 mts en els primers 6 Km, tots per pista on pot circular un tot terreny. Es difícil trobar aigua, només hi ha una font natural situada en el Km. 8 aproximadament ( 42º 12' 45.22"N - 1º 22' 50.39"E), ho reconeixereu per una gran pradera i per que tot just uns metres mes endavant entrareu en territori de la “Fundació Territori i Paisatge” de la Caixa de Catalunya, està be indicat , una vegada rebassat aquest punt, el proper lloc amb aigua es el poblet d’Ossera en el Km. 23 aprox. on deixareu la pista per continuar per un caminet que baixa bruscament cap al poble de Sorribes , creuant el riu de La Vansa. ATENCIÓ, al lloc on teniu de travessar el riu de La Vansa (42º 13' 51.52"N - 1º 28' 40.43"E) veureu un pont metàl·lic estret, no intenteu passar amb el cavall, es molt perillós. Una vegada superat el poble de Sorribes, teniu 4,5 Km d’asfalt fins el càmping Molí de Fórnols on podeu passar la nit , depenent l’època de l’any, no tindran cap problema per deixar-vos un prat per als cavalls. El tram del molí de Fórnols fins a La Seu d’Urgell, transcorre per una pista fins el poble de Fórnols, a continuació per carretera asfaltada fine el Coll de Bancs (3 Km aprox. ), pista fins el riu d'Adraen i corriol en la majoria del seu recorregut, només destacar que una vegada superat el Coll de Creus ((42º 17' 01.41"N - 1º 28' 57.41"E) ho identificareu per la seva terra vermella) s’inicia una baixada pronunciada per un corriol , impressiona molt, però si el cavall està acostumat a caminar per montanya, no haveu de tenir cap por, els cavalls no tenen cap dificultat , confieu en ells. Superat aquest tram, arribareu a La Seu d’Urgell en un no res. Bona excursió 41.917686 1.015945 Baldomar - Coll de Nargó Baldomar - Coll de Nargó 42.375237 1.525786 Estamariu - Refugi Cap de Rec Estamariu - Refugi Cap de Rec En aquesta excursió gaudireu d’un paisatge espectacular d’alta montanya. El punt de partida es el poble d’ Estamariu (Alt Urgell) on trobareu un petit aparcament per uns 5 vehicles amb remolc . Iniciem el trajecte direcció al poble de Bescaràn per un corriol amb un fort pendent i amb molta pedra remoguda per obres recents, es un tram de 2 Km, superat aquest tram, el corriol millora considerablement però haureu de vigilar de no perdre de vista el track al vostre GPS degut a que les traces del camí enganyen molt. Una vegada haveu arribat a Bescaràn , no trobareu cap dificultat mes, es tot pista. Cal remarcar que a mig trajecte trobareu el refugi de Midós (aneu amb compte per que està una mica amagat i podeu passar de llarg) per poder utilitzar aquest refugi, cal demanar autorització al alcalde de Bescaràn (truqueu al Consell Comarcal Alt Urgell) ja que el refugi està tancat i us hauran de donar les claus. També trobareu un pas canadenc , si us fixeu al costat hi ha uns troncs posats de forma que es poden retirar amb facilitat per passar amb els cavalls, una vagada passeu, deixeu tot com estava. Tenir en compte que es tracta d’una excursió d’alta montanya, es superen els 2.100 mts. per tant preveieu equipatge adequat i atents a les previsions meteorològiques. Ah, al estiu acostumen a haver-hi ramats de cavalls de pastura, bretons, es a dir, exemplars de 1000 Kg., probablement els sencers no toleraran la visita dels vostres cavalls, sigueu prudents, si una o dues persones del grup baixen del seu cavall (compte que no s’escapi a barallar-se amb els bretons) no tindran cap dificultat per espantar-los, ja que peu a terra identificaran amb mes facilitat l’humà i fugiran. Aigua en abundància. 42.430889 1.669507 Cap de Rec - Bagà Cap de Rec - Bagà 41.73934 1.246788 Castells de la Segarra Castells de la Segarra Ruta del Castells de la Segarra. 41.38133 1.951871 Cervello a Talamanca Cervello a Talamanca Ruta feta en 3 dies 1 de Maig 2014. Parada a dormir a Castellbisbal i la segona nit al Caus en tenda. 41.526555 1.683638 Capellades a Orpinell Capellades a Orpinell Ruta circular amb parada a dinar a Can Paixano. 42.134576 1.56825 Vilamantells-Busa Vilamantells-Busa El camí de puja transcorre per uns corriols i unes fagedes fantàstiques. Al arribar als plans de Busa canvia completament el paisatge i amb la seva visió quedes meravellat. Cal visitar el mirador i la presó del Capolatell, on segons compta la llegenda, es deixaven morir de fam al presos que allà anaven a parar i molt d'ells es tiraven pel penya-segat abans de morir de fam. S'ha de tenir en compte que s'ha d'anar 3 km per carretera on hi han túnels i circulació de vehicles. Tan a l'anada com a la tornada. Sortida feta el 28 de juny del 2014 42.133625 1.570959 Vilamantells - Font de la Garganta Vilamantells - Font de la Garganta Ruta molt exigent pels cavalls i pel genets pel seu desnivell en els primers quilometres. Es gaudeixen d'unes vistes fantàstiques durant l'ascensió. S'ha de vigilar un pas delicat que hi ha una llossa a 1,5 km de la sortida. Seguiu be el track que us farà sortir fora de camí per salvar la llossa. Ruta feta el 29 de Juny del 2014 41.822458 1.890835 Sallent - Cardona Sallent - Cardona 1714, L'Últim correu . Recorregut sense cap tipus de problema ja que transcorra basicament per pista. Permet fer-ho a un bon pass i en poc temps. 42.987359 1.617266 Camí del Bons Homes Camí del Bons Homes Podeu trobar informació de la Ruta a la web del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes. http://www.camidelsbonshomes.com/ Des de Foix a Bagà en 6 dies de ruta. 41.950064 2.591515 Mines d'Osor a Sant Miquel de les Formigues Mines d'Osor a Sant Miquel de les Formigues Dies durada: 1 Direcció recorregut: Antihorari Allotjament: Casa Colònies. Les Mines d’Osor http://lesminesdosor.wix.com Allotjament cavall: Tenen quadres cobertes per 12 cavalls. S’ha de dur el menjar. Logística: Pel recorregut no es troba cap tipus de bar, restaurant o botiga. Menjar de pícnic. Dificultat: Fort desnivell, encara que es realitza per pista. Al Pic de Sant Miquel no ho es va fer a cavall. Vàrem pujar a peu deixant els cavalls a la Font de la Guardia que està a la pista Autor: AMAC Data: Octubre 2014 Altres allotjament: Mirar http://www.amac.cat/rutes/allotjaments Fotos de la sortida: http://www.amac.cat/multimedia/galeries2014/lesminesosor-guilleries 42.18758 2.024005 Ruta de l'Ermità Ruta de l'Ermità Ruta circular de 3 dies. Sortida Sant Jaume de Frontanyà, dormir al Refugi de la Closa a Cstellar de N'Hug, dormir al Refugi d'Erols a la Pobla de Lillet i tornada a Sant Jaume. S'ha fet parada per dinar el primer dia al Refugi de Coll de Merolla i el tercer dia al Refugi d'Ardericó. 41.949424 2.591877 Mines d'Osor a Santa Creu d'Horta Mines d'Osor a Santa Creu d'Horta Dies durada: 1 Direcció recorregut: Horari Allotjament: Casa Colònies. Les Mines d’Osor http://lesminesdosor.wix.com Allotjament cavall: Tenen quadres cobertes per 12 cavalls. S’ha de dur el menjar. Logística: Hi ha un restaurant on es pot parar a dinar, Ca l’Espinal. Dificultat: Fort desnivell, encara que es realitza per pista. Autor: AMAC Data: Octubre 2014 Altres allotjament: Mirar http://www.amac.cat/rutes/allotjaments Fotos de la sortida: http://www.amac.cat/multimedia/galeries2014/lesminesosor-guilleries 41.435377 2.020515 Papiol - Collserola Papiol - Collserola Dies durada: 1 Direcció recorregut: Horari Allotjament: Allotjament cavall: Centre Hípic Cal Senyoret. Papiol. Logística: Hi ha un restaurant on es pot parar a dinar, Can Rabella. Dificultat: Mitjana. Molts corriols. Autor: AMAC Data: Febrer 2015 Altres allotjament: Mirar http://www.amac.cat/rutes/allotjaments Fotos de la sortida: http://amac.cat/multimedia/galeries-de-fotos 42.137079 2.658289 De Mieres a Besalú De Mieres a Besalú Dies durada: 1 Direcció recorregut: Horari Allotjament: Casa Colònies el Xalió Allotjament cavall: Casa Colònies el Xalió. Logística: Els cavalls dormen lligats en cordades o es pot demanar per fer un paddock. S’ha de portar tot el menjar dels cavalls. Dificultat: Mitjana-Alta. En el GR hi ha passos dolents. Comentaris Ruta: Combinació de camins i corriols. Parada per dinar al poble de Besalú. Es troba aigua pel camí. Autor: AMAC Data: Abril 2015 Altres allotjament: Mirar http://www.amac.cat/rutes/allotjaments Fotos de la sortida: http://amac.cat/multimedia/galeries-de-fotos 42.137732 2.658334 Mieres Coll de Finestres Mieres Coll de Finestres Dies durada: 1 Direcció recorregut: Anti Horari Allotjament: Casa Colònies el Xalió Allotjament cavall: Casa Colònies el Xalió. Logística: Els cavalls dormen lligats en cordades o es pot demanar per fer un paddock. S’ha de portar tot el menjar dels cavalls. Dificultat: Mitjana-Alta. En els corriols hi ha passos exigents. Comentaris Ruta: Combinació de camins i corriols. Es troba aigua al final del camí. Autor: AMAC Data: Abril 2015 Altres allotjament: Mirar http://www.amac.cat/rutes/allotjaments Fotos de la sortida: http://amac.cat/multimedia/galeries-de-fotos 41.040186 0.604078 Ruta de la Pau Ruta de la Pau Ruta realitzada en 3 dies. Sortida de Miravet dinar a Corbera d'Ebre i dormir a Batea. El Restaurant Ca l'Antoni pot organitzar menjars i dormir. El Segons dia sortida direcció Caseres on fem parada per dinar, a la tarda visita Celler de Sant Josep de Bot i anar a dormir a la Fontcalda. Tercer dia pujada al Monument de la Pau, parada a dinar a Pinell de Brai, Ca l'Angel, i tornar a Miravet. 40.928364 -0.840258 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.962749 -1.100049 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.969292 -1.314611 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.981117 -1.678697 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.968292 -1.986065 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 41.000389 -2.159347 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.986406 -2.427594 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 41.002324 -2.683231 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 41.001701 -2.887872 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 41.004225 -3.124368 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 41.064577 -3.287684 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 41.061374 -3.523924 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.912541 -3.585378 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.919935 -3.86067 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.935709 -4.082648 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 41.002744 -4.313043 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.998182 -4.538495 Pararel 41 Pararel 41 Ruta d'autonomia pura i dura. A travessar Espanya per pararel 41. Ho fem per etapes, cada any uns dies. 40.6686750 0.58755875 Catalunya de Sud a Nord etapa 2 Catalunya de Sud a Nord etapa 2 Amposta a Mas d’en Curto (El Perelló) Km: 45km Allotjament: Mas d’en Curto, tel. : 977267302 | 606595899 // Correu: info@masdencurto.com Casa Rural, dormis sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls que han de quedar lligats fora. Dificultat: Es un tram de transició, la única dificultat es la llargada, molt asfalt. Notes: Difícil abeurar durant el camí. A la Bassa de les Collades La Torre de Vinaixarop del segle XV. Les oliveres i els garrofers son espectaculars. Interesants les paret de pedra seca. 40.5238280 0.51436755 Catalunya de Sud a Nord etapa 1 Catalunya de Sud a Nord etapa 1 Les Cases D’Alcanar a Amposta Km: 30km Allotjament: Torre Forcheron, tel. : 654 898 115 // Correu: torreforcheron@gmail.com. Casa Rural, dormis sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls que han de quedar lligats fora en el aparcament. Dificultat: El pas per la Serra del Montsià es dur i requereix cavalls avesats a fer muntanya i genets experts, de lo contrari pot deixar de ser difícil i esdevenir perillós. En el descens de la serra es aconsellable fer trams a peu per la forta pendent. Es podria fer una ruta mes planera des de el Mas de Fabra capa Freginals. Notes: Podeu trobar aigua per els cavalls al Mas del Comú, a la font del Bulgar i avanç del Mas de Miralles. Les oliveres mil·lenàries durant el primer tram. La visita a la Foradada no es pot eludir. 41.834841 1.968639 Abadal a Sta Maria d'Oló Abadal a Sta Maria d'Oló Dies durada: 2. L’Abadal fins a sta Maria d’Oló i tornada per camí diferent. Direcció recorregut: Horari Allotjament: Hostal Sta Maria d’Oló Allotjament cavall: Casa d’en Pere. El coneix els amos de l’Hostal Logística: Els cavalls dormen lligats en cordades. S’ha de portar tot el menjar dels cavalls. Dificultat: Baixa. Quasi tot per pista Comentaris Ruta: El recorregut transcorre per una rassa molt enclota. No hi ha problemes d’aigua. Autor: AMAC Data: Novembre 2015 Altres allotjament: Mirar http://www.amac.cat/rutes/allotjaments Fotos de la sortida: http://amac.cat/multimedia/galeries-de-fotos 41.874014 2.037002 Sta Maria d'Oló a L'Abadal Sta Maria d'Oló a L'Abadal Dies durada: 2. L’Abadal fins a sta Maria d’Oló i tornada per camí diferent. Direcció recorregut: Horari Allotjament: Hostal Sta Maria d’Oló Allotjament cavall: Casa d’en Pere. El coneix els amos de l’Hostal Logística: Els cavalls dormen lligats en cordades. S’ha de portar tot el menjar dels cavalls. Dificultat: Baixa. Quasi tot per pista Comentaris Ruta: El recorregut transcorre per una rassa molt enclota. No hi ha problemes d’aigua. Autor: AMAC Data: Novembre 2015 Altres allotjament: Mirar http://www.amac.cat/rutes/allotjaments Fotos de la sortida: http://amac.cat/multimedia/galeries-de-fotos 40.9341581 0.67843652 Catalunya de Sud a Nord etapa 3 Catalunya de Sud a Nord etapa 3 Mas d’en Curto a Els Guiamets Km: 35km Allotjament: Hotel Rural Cal Torner ( ne està contrastat) Dificultar: Dificultat baixa, un sender passat Tivissa amb lloses que lliscant però no es perillós. Notes: Abeurar a Sant Blai al costat de Tivissa. Sant Blai, un bon lloc per a menjar. 41.1006513 0.75711493 Catalunya de Sud a Nord etapa 4 Catalunya de Sud a Nord etapa 4 Els Guiamets a Torroja del Priorat Km: 25km Allotjament: Ca la Grasseta Dificultar: Dificultat mitja, un sender abans de Bellmunt que te un tram recomanable de fer a peu i el creuar el Siurana la primera vegada que pot estar mal mes. Es una jornada curta. Notes: Abeurar passat Bellmunt al creuar el Siurana i passat Gratallops al tronar-lo a creuar. Es poden visitar les mines de Bellmunt. 41.010924 0.3858047 Rivera de d’Ebre i Terra Alta Rivera de d’Ebre i Terra Alta Comarques: Rivera de d’Ebre i Terra Alta Dies de durada: 2 dies Km totals: 34km + 33km Direcció recomanada: Direcció oposada a les agulles del rellotge. Tipus d’allotjament persones: Can Josep (0034) 977 428 240 Tipus d’allotjament cavalls: No tenen infraestructura, els cavalls han de dormir a fora lligats a al corda, darrera l’hotel el estai es gran i amb arbres. Logística: No tenen menjar per el cavall. Durant el recorregut del primer dia podeu trobar lloc per dinar a Corbera. El primer dia podeu abeurar els cavalls al creuar la N-420 en el riu Sec, a Corbera si la demaneu i al entrar a Gandesa on trobareu un abeurador, no sempre es ple. El segon dia podeu abeurar a la Fontcalda i en ària de esbarjo abans de creuar la C-43. Dificultar: Dificultar baixa. Notes d’interès: El primer dia podem fer una visita a: Santa Magdalena, El Poble Vell de Corbera amb el museu de la Guerra, Gandesa, La Ermita del Calvari, el Museu de Bot. El segon dia visitar la Ermita de Sant Josep, la Fontcalda i la Cota 705 (aquesta visita queda apartada). 41.2141719 0.8148103 octubre al Priorat octubre al Priorat Comarques: El Priorat i el Baix Camp Dies de durada: 2 dies Km totals: 54 27km + 27km Direcció recomanada per fer la ruta: Direcció oposada a les agulles del rellotge. Tipus d’allotjament per a les persones: A Torroja hi ha allotjament a Cal Viola (apartaments) i disposa de bar i restaurant (Cal Joc) els caps de setmana. A Prades, al Càmping de Prades i d'altres alternatives al mateix poble. El càmping es troba a uns 400 metres del nucli. Tipus d’allotjament pels cavalls: A Torroja podeu contactar amb en Miquel Aixalà. A Prades els cavalls dormiran al ras al costat de les instal·lacions. Avisar abans per assegurar-vos el lloc. Podeu deixar-los també a l'hípica. Logística: Durant el recorregut del primer dia podeu trobar lloc per dinar a Siurana. El primer dia podeu abeurar els cavalls al creuar el riu Siurana, al Mas de l’Abella, al pantà de Siurana i a Siurana mateix. El segon dia és possible que no trobeu aigua fins a Cornudella, després al Mas de l’Abella i al Siurana sortint de Poboleda. Podeu dinar a Cornudella. Dificultat: Dificultat mitja, algun sender delicat per pujar a Siurana que podeu fer a peu amb el cavall a mà o l'alternativa de la carretera. Al sortir de L'Albarca hi ha un graó delicat que haureu de superar, cap problema per a cavalls avesats. Notes d’interès: Visitar Torroja i el seu orgue. El primer dia no heu de perdre l’oportunitat de fer una visita a Siurana. Prades és molt bonic, un cafè a la plaça. 41.50713 1.1420672 Hivern a L'Urgell. Hivern a L'Urgell. Comarques: L’Urgell i la Conca de Barbera. Dies de durada: 2 dies Km totals: 33km + 26km Direcció recomanada: El primer dia direcció de les agulles del rellotge. El segon dia direcció oposada a les agulles del rellotge. Tipus d’allotjament persones: Hostal del Antic Balneari de Rocallaura Tipus d’allotjament cavalls: No tenen infraestructura, Els cavalls dormiran al ras sota l’hostal en uns prats plens d’arbres. Logística: El primer dia podeu abeurar els cavalls al creuar el Senan. El segon dia podeu abeurar a Rocafort de Vallbona i a Vallbona de les Monges. Dificultar: Dificultar baixa. Notes d’interès: El primer dia visita al santuari del Tallat. El segon dia visita obligada al monestir de Santa Maria de Vallbona. 41.2138697 0.8121964 Catalunya de Sud a Nord 5e dia Catalunya de Sud a Nord 5e dia 5e dia Torroja del Priorat a Vallclara Km: 35km Allotjament: Ca l’Estruc Tel. : 616226807 // Correu: info@calestruc.com. Casa Rural, dormis sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls que han de quedar lligats fora. Dificultar: Dificultat mitja, un pas delicat abans de La Albarca i un tram recomanable de fer a peu en el Barranc del Segalassos. Notes: Abeurar abans de Poboleda al creuar el Siurana i en el Barranc dels Segalassos. Interesant el pas per Poboleda i Cornudella. 41.3778442 0.9831539 Catalunya de Sud a Nord 6e dia Catalunya de Sud a Nord 6e dia 6e dia Vallclara a Rocallaura Km: 28km Allotjament: Antic Balneari de Rocallaura Tel. : 973330214 // Correu: hola@anticbalnearirocallaura.com. Hostal amb historia, dormis sopar i esmorzar. Es pot combinar amb una sessió de banys. Tenen cavalls, es poden deixar els cavalls en una camp amb arbres.. Dificultar: Dificultat baixa. Notes: Abeurar a la font de Senan. Maco passar per Tarrés. Visita al Santuari del Tallat. 41.5075914 1.141756 Catalunya de Sud a Nord 7e dia Catalunya de Sud a Nord 7e dia 7e dia Rocallaura a Linnola Km: 43km Allotjament: Casa rural ( es te de buscar) Centre Eqüestre Lliri Blau Dificultar: Jornada de transició, molt llarga. Dificultat baixa. Notes: Abeurar a Preixana al riu Corb a cop de galleda, es pot abeurar en diferents punt del canal amb galleda. Estany d’Ivars. 41.7034801 0.9061936 Catalunya de Sud a Nord 8e dia Catalunya de Sud a Nord 8e dia 8e dia Linyola a Baldomar Km: 37km Allotjament: Apartaments a Montsonis // Hipica Falta el contacte. Dificultar: Jornada de transició, llarga. Dificultat baixa. Notes: Abeurar a la font del Quatre abans de Marcovau, es pot abeurar en diferents punt del canal amb galleda. 42.1728242 0.0652327 Guara est 3 dies Guara est 3 dies La primera jornada (Colungo, Asque, Alquezar, Santa Maria de la Nuez i final a Paules de Sursa) te uns 34km, els camins son bons, excepte un sender capa el final que es recomanable fer-lo a peu, els desnivells son significatius. El segon dia (Pules de Sursa, Sarsa de Surta, Bagueste, Las Bellostas, Pueyo de Morcat, Coscollar i retorn a Paules) es llarg, uns 40km, mol abrupte, els camins son durs i plens de pedres, s’acumulen molts desnivells, definiríem la jornada com de dificultat i duresa alta. La última jornada (Pules de Sursa, Eripol, Hospitaled, Bárcabo i final a Colungo) es la mes curta, uns 28km, la majoria de camins son bons, al sortir de Eripol el sender es relativament tècnic, paro no de gran dificultat, millor a peu. Passat Bárcabo ens trobarem una pujada molt exigent que requereix cavall ben entrenat. Recomanacions: Fer la ruta en la direcció indicada que es la de les agulles del rellotge. Cavalls ben ferrats, en bon estat físic i entrenats. La ruta te moments tècnics i de duresa considerable, principalment el segon dia de la ruta de tres dies. Infraestructura: Hotel Mesón de Colungo /// 974 318 195 //// 616 982 845 ////info@mesondecolungo.com Te un pati a disposició per deixar els cavalls, paro no està condicionat, porteu el pastor elèctric, mes de 4 cavalls difícil de enquibir. Millor trucar i negociar abans, la predisposició es molt bona. Albergue El Condor //// Paules de Sarsa ////// 974 343 095 /// 650 148 297 Al voltant del alberg es poden deixar els cavalls, no posen problemes, paro no tenen cap infraestructura. Molt bona acollida, un lloc pintoresc i agradable. Notes: Aquesta ruta es va obrir amb en Jofre i en Sefes, posteriorment s’ha consolidat am la Núria i el Pere Ignasi. 42.1728242 0.0652327 Guara est 3 dies Guara est 3 dies La primera jornada (Colungo, Asque, Alquezar, Santa Maria de la Nuez i final a Paules de Sursa) te uns 34km, els camins son bons, excepte un sender capa el final que es recomanable fer-lo a peu, els desnivells son significatius. El segon dia (Pules de Sursa, Sarsa de Surta, Bagueste, Las Bellostas, Pueyo de Morcat, Coscollar i retorn a Paules) es llarg, uns 40km, mol abrupte, els camins son durs i plens de pedres, s’acumulen molts desnivells, definiríem la jornada com de dificultat i duresa alta. La última jornada (Pules de Sursa, Eripol, Hospitaled, Bárcabo i final a Colungo) es la mes curta, uns 28km, la majoria de camins son bons, al sortir de Eripol el sender es relativament tècnic, paro no de gran dificultat, millor a peu. Passat Bárcabo ens trobarem una pujada molt exigent que requereix cavall ben entrenat. Recomanacions: Fer la ruta en la direcció indicada que es la de les agulles del rellotge. Cavalls ben ferrats, en bon estat físic i entrenats. La ruta te moments tècnics i de duresa considerable, principalment el segon dia de la ruta de tres dies. Infraestructura: Hotel Mesón de Colungo /// 974 318 195 //// 616 982 845 ////info@mesondecolungo.com Te un pati a disposició per deixar els cavalls, paro no està condicionat, porteu el pastor elèctric, mes de 4 cavalls difícil de enquibir. Millor trucar i negociar abans, la predisposició es molt bona. Albergue El Condor //// Paules de Sarsa ////// 974 343 095 /// 650 148 297 Al voltant del alberg es poden deixar els cavalls, no posen problemes, paro no tenen cap infraestructura. Molt bona acollida, un lloc pintoresc i agradable. Notes: Aquesta ruta es va obrir amb en Jofre i en Sefes, posteriorment s’ha consolidat am la Núria i el Pere Ignasi. 42.2101132 0.3412392 Graus Roda de Isabena Graus Roda de Isabena Dies de durada: 2 dies Km totals:56km Direcció recomanada: Direcció de les agulles del rellotge. Tipus d’allotjament persones: A Graus: Hotel Bodegas de Arnes 974 540306. A Roda de Isábena: Hospederia de Roda de Isabena 974 544 554 Tipus d’allotjament cavalls: A Graus no tenen infraestructura, els cavalls han de dormir a fora lligats a al corda. A Roda tenen unes quadres, estan molt brutes, però tenen menjar per els cavalls (millor comprovar) Logística: A Roda tenen menjar per el cavall. Durant el recorregut no es troba cap tipus de restaurant, bar o botiga Dificultar: Dificultar mitja el primer dia, gran part del recorregut els camins estan perduts i s’ha d’improvisar per el bosc, es passa be. El segon dia es fàcil, trobareu una creu en un punt que es important agafar el camí correcte. Notes d’interès: Visitar el castell de Fántova, compensa perdre 30 minuts. El descens del single avanç de Roda es molt fort i heu de fer un tros per el bosc, però no es difícil. El primer dia no trobareu cap poble ni infraestructura, el segon sols passareu per Capella al final del recorregut. 41.9194685 1.0158456 Catalunya de Sud a Nord 9e dia Catalunya de Sud a Nord 9e dia 9e dia Baldomar a Conques Allotjament: Casa Ramona Tel. : 973 664 504 /// Correu. : casa.ramona@telefonica.net Casa Rural, dormis sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls van dormir en una granja de vaques. Dificultar: Dificultat mitja. De Baldomar a la Clua està asfaltat, convé un camí alternatiu. De Vilanova de Maia al Hostal Roig es fa per la carretera local que quasi no circulen cotxes. El descens de la serra del Montsec es fa per un sender poc trillat. Notes: Abeurar passat Gàrzola, a la font Blanca passat Vilanova de Maia i el Riu Conques abans d’arribar. 42.1186705 1.0102262 Catalunya de Sud a Nord 10e dia Catalunya de Sud a Nord 10e dia 10e dia Conques a la Pobla de Segú Allotjament: Hotel Solé Tel. : 973 680 452 /// Correu. : info@hotelsole.es Hotel, dormis sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls, difícil de lligar, es un tema a resoldre. Dificultar: Dificultat baixa. Notes: Abeurar passat el riu Abella, al pantà i poc abans d’Aramunt. Vista del Castell D’Orcau i Visitar Sant Martí de Canals 42.2458483 0.9664499 Catalunya de Sud a Nord 11e dia Catalunya de Sud a Nord 11e dia 11e dia La Pobla de Segú a Peramea Km: 28km Allotjament: Casa Parramon Tel. : 973 662 036 /// Correu. : info@casaparramon.net Casa rural, dormis. Can Pep, sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls, però tenen prats, tenen cavalls de carn. Dificultar: Dificultat mitja, la pujada capa Montsor es contundent i bastant tècnica, es recomanable poder posar el peu a terra en algun punt. Notes: Abeurar a l’estany de Montcortés. 42.3256965 1.0436969 Catalunya de Sud a Nord 12e dia Catalunya de Sud a Nord 12e dia 12e dia Peramea a Llessuí Km: 39km Allotjament: Pensió Andreva Tel. : 973 621 723 Hostal, dormir, sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls, que han de quedar lligats fora. Dificultar: Dificultat tècnicament mitja, molt desnivell, 1.700m de pujada i 1.100m de baixada. Jornada llarga, possiblement la mes dura del recorregut. Notes: Abeurar al riu d’Ancs i en diferents abeuradors de vaques. 42.45132 1.0759013 Catalunya de Sud a Nord 13e dia Catalunya de Sud a Nord 13e dia 13e dia Llessuí a Espot. Km: 35km Allotjament: Hotel Saurat Tel. : 973 624162 // Correu. : info@hotelsaurat.com Hotel, dormir, sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls, que han de quedar lligats fora. Tenen un bon espai darrera l’hotel per posar-los. Dificultar: Dificultat tècnicament mitja, molt desnivell, 1.500m de pujada i 900m de baixada. Jornada llarga i dura. Notes: Abeurar a Carega i en diferents abeuradors de vaques. 42.5757854 1.0888073 Catalunya de Sud a Nord 14e dia Catalunya de Sud a Nord 14e dia 14e dia Espot a Son Km: 14km Allotjament: Casa Masover (Refugi) Tel. : 973 626383 // Correu. : info@casamasover.net Refugil, dormir, sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls, que han de quedar lligats fora.. Dificultar: Dificultat baixa, 8km de pista asfaltada. Jornada curta sense desnivells, jornada de recuperació. Notes: Visita a la església de Sant Joan a Son.. 42.6215178 1.0967854 Catalunya de Sud a Nord 15e dia Catalunya de Sud a Nord 15e dia 15e dia Son a Bagergue Km: 45km Allotjament: Hostal Seixes Tel. : 973 645 406 // Correu. : seixes@seixes.com Hostal, dormir, sopar i esmorzar. No tenen infraestructura per els cavalls, que han de quedar lligats fora. Es pot contactar per deixar-los al prat. Dificultar: Dificultat baixa, de Sorpe a Alos D’Isil es carretera estreta que no representa problemes. La jornada es molt llarga. Notes: Molt turístic al mes d’agost. Molts llocs per abeurar. 41.168147 1.345165 Ardenya - Platja llarga de Tarragona Ardenya - Platja llarga de Tarragona Ruta feta amb un matí amb parada a fer un beure a la Platja i dinar a la Riera de Gaia. La sortida es des de casa d'un soci d'AMAC Es va fer el mes de febrer per no tenir problemes a la platja amb els cavalls. 41.506781 1.142303 Tàrrega a Rocallaura Tàrrega a Rocallaura Ruta feta en un cap de setmana. Sortida de la Hípica d'en Roger prop de Vilagrassa per anar a dinar a Vallbona de les Monges i anar a dormir al Antic balneari de Rocallaura. Al dia següent es reprèn la marxa direcció el lloc de sortida. Es poden tenir el cavalls en cordades en un bosquet darrera del balneari. S'ha de dur herba i pinso pel cavalls. 41.38246 0.911985 La Pobla de Cérvoles La Pobla de Cérvoles Ruta feta en estil autonomia sortint de prop de les Borgues Blanques i anant a dormir a Casa del Carles Fabregat on es va organitzar una acampada a la seva finca. 42.4435518 1.39366574 Per les Valls de Valira Per les Valls de Valira [Comarques: Alt Urgell Dies de durada: 2 dies Km totals: 34km + 27km Direcció recomanada: De les agulles del rellotge Tipus d’allotjament persones: Hotel Ós de Civís (+34) 973 369 162 Tipus d’allotjament cavalls: No tenen infraestructura, els cavalls han de dormir a fora lligats a la corda en un bosc proper No tenen menjar pels cavalls, però trobem herba Pels genets, el segon dia trobem menjar al refugi de Conques Dificultat: Dificultat baixa, tot és pista però els desnivells són considerables. Notes d’interès: Visita recomanada a Ós de Civís. És un poble català que només té accés per carretera des d'Andorra. El campanar rodó d'Ars, les bordes de Conques, les de Conflent i totes en general. 42.0589592 1.26817474 Per la Baronia de Rialp Per la Baronia de Rialp Comarques: Alt Urgell i Noguera (Baronia de Rialb) Dies de durada: 2 dies Km totals: 30km + 27km Direcció recomanada: Direcció oposada a les agulles del rellotge. Tipus d’allotjament persones: Masia Massanés: 973 296 018 /// 680 707 151 info@masiamassanes.com. A Peramola podeu dormir la nit avanç, però no he detectat infraestructura per allotjar els cavalls. Hostal a Peramola: La Masia Forné 973 470 275 (Podeu aparcar el remolc al davant normalment, millor preguntar al hotel, es difícil donar la volta al remolc). Tipus d’allotjament cavalls: No tenen infraestructura, els cavalls han de dormir a fora lligats a al corda. L’espai es limitat per la manca d’arbres. Logística: No tenen menjar per el cavall. Durant el recorregut no trobareu cap lloc per dinar. El primer dia podeu abeurar a la Font Freda al costat del mas Torrent, pot ser sota Cal Benavire, però no es segur. El segon dia sols al creuar el Rialb passada la piscifactoria. Aprofiteu totes les ocasions, dons es una ruta seca. Dificultar: Dificultar baixa. Algun sender amb dificultat mitja puntual que podeu fer a peu si voleu. Notes d’interès: El primer dia podem fer una visita a: la ermita de Sant Salvador, la ermita de Sant Martí de Cortiuda, la ermita de Santa Maria de Ramoneda i El Puig de Rialb amb la ermita de Sant Andreu. El segon: Sant Cristòfol de la Donzell, el nucli de Palou amb la ermita de Sant Miquel, el nucli de Pallerols amb la església de Sant Esteve i si teniu mes sort que nosaltres la Torre Dels Moros. També paga la pena fer una visita al poble de Peramola. 42.1396250 1.04264689 Al peu de Boumort Al peu de Boumort Dies de durada: 2 dies 65Km totals, Primer dia 36km Segon dia 29km Direcció recomanada: Sortida Sant Romà d’Abella a Claverol. Direcció oposada a les agulles del rellotge. Tipus d’allotjament persones: Casa Churchil Página web: www.casachurchill.com Casa rural molt bonica i confortable, el sopar meravellós. Tenen piscina interior. Tipus d’allotjament cavalls: No tenen infraestructura, els cavalls han de dormir a fora lligats a al corda Logística: No tenen menjar per el cavall. Durant el recorregut no es troba cap tipus de restaurant, bar o botiga. Dificultar: Dificultar baixa, desnivells sobtats. Notes d’interès: La visita a Herba Savina representa 4,5km. Visiteu Sant Martí de Canals. Montesquiu es un poble abandonat. Passat Bastús heu de visitar l’espai natural dels estanys. 42.11934 2.099396 Alpens Les Llosses Alpens Les Llosses Ruta circular des de Alpens a la Vall de Les Llosses. Para per dinar de picnic encara que es pot parar a la masia de Dacs que fan menjars. 42.3054640 2.72107372 Alt Empordà terres de frontera Alt Empordà terres de frontera Comarques: Alt Empordà Dies de durada: 2 dies circular Km totals: 61km (36 + 25) Direcció recomanada: Direcció de les agulles del rellotge. Tipus d’allotjament persones: A Tapis la fonda Can Mach es menja be, les habitacions estan molt be, el tracte es fantàstic a un preu mes que raonable. (tel: 972543311). A Albanyà podeu trobar allotjament Tipus d’allotjament cavalls: No tenen infraestructura, els cavalls han de dormir a fora lligats a al corda Logística: No tenen menjar per el cavall. Durant el recorregut del primer dia podeu dinar a Costoja. Podeu trobar aigua per el cavalls el primer dia a la Muga i Costoja. El segon dia al Clot del Cau i a la font del Rimaló, també podeu omplir cantimplores. Dificultar: Dificultar baixa, desnivells sobtats. Notes d’interès: El primer dia: l’ermita de Sant Bartomeu Pincaró del segle XII, Costoja i la església de Sant Briç a Tapis. El segon dia: Sant Feliu de Carbonils i l’ermita de La Mara de Deu del Fau si os desvieu una mica. 42.119436 2.099775 Alpens Els Munts Alpens Els Munts Ruta circular per passar un matí i visitar el Santuari de la Mare de Deu dels Munts 41.827957 2.214971 Tona Tona Ruta pels voltants de Tona. 41.827123 2.217717 Els Hostalets de Balenyà Els Hostalets de Balenyà Para per dinar de picnic al Castell de Castellcir. Digne de veure. 41.625268 1.551475 Rubio a Moli de la Roda Rubio a Moli de la Roda Ruta de dos dies, sortida del poble de Rubió direcció Prats de Rei. Para a dinar de picnic a la Torre Manresana. Continuar ruta fins el Molí de la Roda on es fa nit. Es una cada de colònies que s'ha de portar tot, menjar pels cavalls i menjar per les persones. Al dia següent tornem a Rubió passant pel poble de Copons. 42.227196 1.946646 Mare de Deu de Falgar - Refugi Arderico Mare de Deu de Falgar - Refugi Arderico Ruta circular sortint del Santuari de la Mare de Deu de Falgars passant per Sant Romà de la Clusa i el Refugi d'Ardericó per tornar a Falgars. Es pot dormir al Hoatal rural de Falgars. Molt confortable 42.227189 1.94673 Volta pel Catllaràs ERTAPA 2 Volta pel Catllaràs ERTAPA 2 Ruta matinal per la serra del Catllaràs des de el Santuari de la Mare de Deu de Falgars on hem dormit 41.989481 1.814505 Festa Major Fonollet 2017 Festa Major Fonollet 2017 Ruta circular que s'ha fet durant els actes de la Festa Major de Fonollet. Es un recorregut pels voltants de Casserres, Fonollet i Puig Reige. Surt de la casa de turisme rural de Cal Blasi, on hi ha un bosquet per lligar cavall. S'ha de portar pinso i herba. La ruta te una part important de corriols i turons, amb bones vistes de la comarca. 41.41555 2.008925 Collserola-Papiol-Riu Llobregat Collserola-Papiol-Riu Llobregat Sortida matinal per donar un tomb per Collserola. Hem deixat el cotxe al Riu Llobregat prop de Molins de Rei i hem pujat fins l'ermita de la Salut. 41.618985 2.154161 Equitrobada2017. Sentmenat Alpens Equitrobada2017. Sentmenat Alpens Ruta feta en modalitat autonomia. Sortida de casa del amic Jaume Cruselles, parada a dormir a Monistrol de Caldres i a Prats de Lluçanès. 41.763744 1.920431 Equitrobada2017 Navarcles Alpens Equitrobada2017 Navarcles Alpens Ruta que surt de Navarcles de casa del amic Joan Rubio, amb parada a dormir al camping de Olost i el segon dia arribada a Alpens 42.412727 1.934554 Equitrobada 2017 Puigcerdà Alpens Equitrobada 2017 Puigcerdà Alpens Ruta feta en 3 dies. Sortida de casa del amic Esteva Costa, dormir a una fonda a Bagà i el segon dia dormir al refugi de Ardericó. 41.782129 2.782851 Equitrobada 2017 Vidreres Alpens Equitrobada 2017 Vidreres Alpens Ruta realitzada en 5 dies en format mixte, alguns dies d'autonomia i altres d'allotjament. A les Plànes d'Hostoles es van ajuntar el grup dels Llampecs per arribar tots junts a Alpens. 41.635065 1.853571 Equitrobada 2017 Castellbell i el Vilar - Alpens Equitrobada 2017 Castellbell i el Vilar - Alpens Ruta realitzada en 3 dies. Sortida de Castellbell i el Vilar, dormir a Navarcles i Merlès 41.842317 2.206277 Equitrobada 2017 Tona Olost Alpens Equitrobada 2017 Tona Olost Alpens Ruta amb sortida a les afores de Tona. Dormir a Olost i desprès continuar ruta fins Alpens amb el grup que venia de Navarcles 41.136698 1.355235 Tamarit i Platja LLarga de Tarragona ETAPA 1 Tamarit i Platja LLarga de Tarragona ETAPA 1 Ruta realitzada el 17 de febrer del 2018. Allotjats a la casa de colònies English Summer de Tamarit, on ens van deixar tenir els cavalls i aparcar els remolcs. Concentració de 68 cavalls i 85 participants. 41.136982 1.355304 Tamarit fins Pont del Diable ETAPA 2 Tamarit fins Pont del Diable ETAPA 2 Ruta realitzada el 18 de febrer del 2018. Allotjats a la casa de colònies English Summer de Tamarit, on ens van deixar tenir els cavalls i aparcar els remolcs. Concentració de 68 cavalls i 85 participants. 42.418277 1.288024 Sant Joan de L'Erm a Bordes de Tressó ETAPA 1 Sant Joan de L'Erm a Bordes de Tressó ETAPA 1 Ruta circular de 2 dies. Sortida del refugi de Sant Joan de L'Erm on vàrem passar la primera nit. La ruta transcorre per corriols, carenes i trams de pista forestal. Cal reservar a les Bordes de Tressó, preparen padocks segons demanda, i tenen herba i pinso. Contacta Bordes de Tressó 25595 Farrera, Lleida. Contacte, Klaas Taanman (644 598 944 , bordesdetresso@gmail.com). 42.475753 1.304304 Bordes de Tressó a Sant Joan de L'Erm ETAPA 2 Bordes de Tressó a Sant Joan de L'Erm ETAPA 2 Forma part de una ruta circular de 2 dies. Sortida del refugi de Sant Joan de L'Erm on vàrem passar la primera nit. La ruta transcorre per corriols, carenes i trams de pista forestal. Cal reservar a les Bordes de Tressó, preparen padocks segons demanda, i tenen herba i pinso. Contacta Bordes de Tressó 25595 Farrera, Lleida. Contacte, Klaas Taanman (644 598 944 , bordesdetresso@gmail.com). 42.417049 1.287296 Boscos de Sant Joan De L'Erm Boscos de Sant Joan De L'Erm Ruta circular des de el Refugi de la Basseta. Per passar una bona estona per camins i coriols 42.417633 1.287219 Sant Joan de l'Erm a Prats de Muntaner Sant Joan de l'Erm a Prats de Muntaner Ruta circular des de el Refugi de la Basseta 41.848076 2.375364 Viladrau - Matagalls - Viladrau Viladrau - Matagalls - Viladrau Ruta amb sortida al Restaurant la Solana de Viladrau. Realitzada en sentit antihorari. Para per dinar al Coll Pregon 41.876356 2.345473 La Guineu a Sant Julià de Vilatorta La Guineu a Sant Julià de Vilatorta Ruta circular amb sortida al Hostal La Guineu del barri de les Guilleries de Viladrau. Realitzada en sentit horari 41.877226 2.343969 La Guineu a Taradell La Guineu a Taradell Ruta circular amb sortida del Hostal La Guineu del barri de les Guilleries de Viladrau. Realitzada en sentit horari. Visita del Castell de Taradell. Molt interessant 41.040459 0.603723 Miravet - Rasquera Miravet - Rasquera Ruta que surt de Miravet, es fa el Pas de Barca i segueix una senda que es el GR7 al costat de l'Ebre. Desprès puja cap a Rasquera on parem a l'ermita de Santo Domingo per dinar. La tornada a Miravet es molt ràpida ja que es realitza per pista. 41.040133 0.604159 Miravet - Castell Templer Miravet - Castell Templer Ruta circular que surt del poble pel costat del Riu Ebre i acaba al castell. Es molt interessant fer la visita guiada al castell 41.039569 0.603647 Miravet i els seus voltants Miravet i els seus voltants Ruta circular que es realitza en sentit antihorari. Es una ruta força distreta per la variació de terreny en que es passa. 41.34325 1.842279 Olesa de Bonesvalls - Coll D'Esteles Olesa de Bonesvalls - Coll D'Esteles Punt de Trobada Restaurant el Celler prop de Olesa de Bonesvalls. Ruta matinal realitzada en sentit horari 41.975766 2.993408 Monells - Pubol Monells - Pubol Ruta circular que surt de Monells, amb parada a dinar a Púbol Restaurant Can Bosch. Per la tarda s'ha visitat el Castell de Gala Dalí de Púbol. Hem passat pel pobles de Millàs, Madremanya i Púbol 41.039768 0.606237 Miravet Miravet Volta circular per corriols al voltant de Miravet fins arribar al Castell. Volta realitzada en sentit antihorari 41.309043 1.781949 Parc Natural del Garraf - Olivella Parc Natural del Garraf - Olivella LLOC DE CONCENTRACIÓ: Restaurant Les Piques Av. Turiols, s/n Urb. Les Colines (Olivella) Ruta de 20 km. Dificultat fàcil 41.97568 2.993636 Monells - Montnegre Monells - Montnegre Ruta matinal en sortida i tornada a Monels. Feta en sentit horari 40.754531 0.78479 El Fangar El Fangar Deixem els cotxes al parking del restaurant Figueres on tornarem per dinar. Ruta circular per la península del Fangar. Hi ha époques de l'any que està inundada amb 1 pam d'agua. 41.791462 1.994742 Volta pel Moianès. ruta autonomia. Volta pel Moianès. ruta autonomia. Un bon lloc per dormir és a la zona dels Gorgs Blaus entre Monistrol de Calders i Calders. 42.277765 2.363278 Sant Pau de Segúries - Sant Salvador de Bianya Sant Pau de Segúries - Sant Salvador de Bianya Sortida de la hípica que hi ha al costat de Sant Pau de Seguries. La Cristina i el Joan ens han donat tot tipus de facilitats per guardar els remolcs i els cavalls. Es una ruta circular Transcorre per paratges de fagedes , boscos i la calçada Romana de Capsacosta. Te un corriol de uns 2 Km de baixa que millor anar desmuntar pel tipus de terreny i vegetació. Hi ha moltes branques baixes. A Sant Salvador de Bianya es pot parar a fer un veure 41.883542 2.133677 Postius - Alborquers Postius - Alborquers Ruta circular sense cap dificultat que surt de la casa de turisme rural de Postius on vàrem fer nit el cap de setmana. Parada per dinar de picnic a EL PLA DEL VILAR, una petita àrea recreativa. 41.8838055 2.13401352 Postius - Sant Cugat de Gavadons Postius - Sant Cugat de Gavadons Diumenge farem una ruta circular que ens durà per la zona sud de Postius, en direcció a Collsuspina. Iniciarem el recorregut arribant aviat a la pista ramadera de Fontfreda. Passarem tot just al costat de l’observatori astronòmic “La Montjoia” i resseguirem el nostre camí per una llarga pista que ens durà fins l’esglèsia romànica de Sant Cugat de Gavadons (pertany al terme municipal de Collsuspina), amb impressionants vistes (amb el permís del temps). És el punt més alt del cap de la Trobada d’enguany: 1046m. Tornarem una mica enrere per agafar un altre camí que ens durà al fons d’una preciosa vall des d’on remuntarem per un bonic corriol. Arribarem a Postius a l’hora de dinar. 42.430826 1.920804 Puigcerdà - Puigpedròs - Malniu Puigcerdà - Puigpedròs - Malniu Sortida de 2 dies. Primer dia sortir del aparcament de la fira de cavalls de Puigcerdà al costat de l'estació, pujar al Puigpedròs i anar a dormir al refugi de Malniu. La ruta escollida per pujar al pic es molt adecuada perquè guanes alçada sense fer desnivell sobtats, es molt progresiva. Al costat del refugi hi ha lloc per lligar cavalls. S'ha de portar el menjar dels cavalls. Pel camí hem menjar de picnic. 42.464632 1.786206 Refugi Malniu - Puigcerdà Refugi Malniu - Puigcerdà Ruta de 2 dies. El segons dia sortim del Refugi de Malniu per baixar a Puicerdà seduint el GR. Es passa per les pistes d'esquí de fons de Guils de Cerdanya i per els prats de la Feixa on hi ha molt de bestià. Hem anat a dinar al Restaurant de l'Estació. 42.274527 2.367889 Sant Pau de Segúries - Vall d'en Bac Sant Pau de Segúries - Vall d'en Bac Sortida de la hípica que hi ha al costat de Sant Pau de Seguries. La Cristina i el Joan ens han donat tot tipus de facilitats per guardar els remolcs i els cavalls. Es una ruta circular sense cap dificultat. Transcorre per paratges de fagedes i a força alçada la qual cosa dona unes vistes de totes les vall molt macas. Hem parat a dinar a BAGATELL, on han preparat un menjar a mida de les 45 persones que participàvem a la sortida. I per últim, a la tarda hem travessat el riu Ter de poder entrar a la hípica. 41.871505 0.724821 Os de Balaguer - Montessor Os de Balaguer - Montessor Ruta circular de 30 km de recorregut. Parada a dinar al poble de Alberola de pic-nic. La ruta transcorre per corriols, camp a través i camins. Durant la ruta hi ha unes fabuloses vistes de la comarca i del Pnatà de Santa Anna. Recomanable fer-la fora d'epoca de calor. 41.871834 0.724699 Os de Balaguer - Voltans Os de Balaguer - Voltans Ruta matinal de 15 km tota per corriols al voltant de la Serra de la Guineu. A 3/4 de la ruta hi ha un pas de 50 metres aeri que no presenta excesiva dificultat tècnica tret de la verticalitat que té Recomanable fer-la fora d'epoca d'estiu. Poca aigua. 42.412639 1.935201 Puigcerdà-Cadaqués 1 Etapa. Puigcerdà - Núria Puigcerdà-Cadaqués 1 Etapa. Puigcerdà - Núria Travessa des de Puigcerdà fins a Port Lligat al costat de Cadaqués. S’ha realitzat entre el 29 de setembre del 2019 i el 6 d’octubre, 7 dies de ruta mes 1 dia de descans a la població Cantallops. He penjats els tracks per etapes però el text sempre es el mateix. Qui ho vulgui fer sencer ha de buscar i descarregar tots els tracks individualment. “Puigcerdà-Cadaqués x Etapa” 1 Etapa. Puigcerdà - Núria . Dormir Hotel de Nuria . Cavalls a Hipica 2 Etapa. Núria – Setcases. Dormir Hostal Can Falera (972136093). Cavalls camp herba i havíem portat pinso amb anterioritat 3 Etapa. Setcases – Mas L’Aulina. Dormir en tenda. Portem a sobre pinso per cavalls 4 Etapa. Mas l’Aulina – Albanyà. Dormir a l’Alberg La Rectoria (972542020). Cavalls hípica Tatanca. 5 Etapa. Albanyà – Cantallops. Dormir Casa Rural El Solanà ( 605908046). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 6 Etapa. Cantallops – Llançà. Dormir Hotel GRI MAR (972380167). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 7 Etapa. Llançà – Port Lligat. Últim dia. Es una ruta exigent, han d’estar els cavalls i els genets en forma. Si es fa amb 7 etapes no val a badar, si no es fa tard al vespre. Les 3 primeres etapes amb pluja serien complicades de fer, ja que es passen per corriols estrets amb un desnivell considerable. 42.396218 2.151868 Puigcerdà-Cadaqués 2 Etapa . Núria - Setcases Puigcerdà-Cadaqués 2 Etapa . Núria - Setcases Travessa des de Puigcerdà fins a Port Lligat al costat de Cadaqués. S’ha realitzat entre el 29 de setembre del 2019 i el 6 d’octubre, 7 dies de ruta mes 1 dia de descans a la població Cantallops. He penjats els tracks per etapes però el text sempre es el mateix. Qui ho vulgui fer sencer ha de buscar i descarregar tots els tracks individualment. “Puigcerdà-Cadaqués x Etapa” 1 Etapa. Puigcerdà - Núria . Dormir Hotel de Nuria . Cavalls a Hipica 2 Etapa. Núria – Setcases. Dormir Hostal Can Falera (972136093). Cavalls camp herba i havíem portat pinso amb anterioritat 3 Etapa. Setcases – Mas L’Aulina. Dormir en tenda. Portem a sobre pinso per cavalls 4 Etapa. Mas l’Aulina – Albanyà. Dormir a l’Alberg La Rectoria (972542020). Cavalls hípica Tatanca. 5 Etapa. Albanyà – Cantallops. Dormir Casa Rural El Solanà ( 605908046). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 6 Etapa. Cantallops – Llançà. Dormir Hotel GRI MAR (972380167). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 7 Etapa. Llançà – Port Lligat. Últim dia. Es una ruta exigent, han d’estar els cavalls i els genets en forma. Si es fa amb 7 etapes no val a badar, si no es fa tard al vespre. Les 3 primeres etapes amb pluja serien complicades de fer, ja que es passen per corriols estrets amb un desnivell considerable. 42.37536 2.303737 Puigcerdà-Cadaqués 3 Etapa Setcases - Mas l'Aulina Puigcerdà-Cadaqués 3 Etapa Setcases - Mas l'Aulina Travessa des de Puigcerdà fins a Port Lligat al costat de Cadaqués. S’ha realitzat entre el 29 de setembre del 2019 i el 6 d’octubre, 7 dies de ruta mes 1 dia de descans a la població Cantallops. He penjats els tracks per etapes però el text sempre es el mateix. Qui ho vulgui fer sencer ha de buscar i descarregar tots els tracks individualment. “Puigcerdà-Cadaqués x Etapa” 1 Etapa. Puigcerdà - Núria . Dormir Hotel de Nuria . Cavalls a Hipica 2 Etapa. Núria – Setcases. Dormir Hostal Can Falera (972136093). Cavalls camp herba i havíem portat pinso amb anterioritat 3 Etapa. Setcases – Mas L’Aulina. Dormir en tenda. Portem a sobre pinso per cavalls 4 Etapa. Mas l’Aulina – Albanyà. Dormir a l’Alberg La Rectoria (972542020). Cavalls hípica Tatanca. 5 Etapa. Albanyà – Cantallops. Dormir Casa Rural El Solanà ( 605908046). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 6 Etapa. Cantallops – Llançà. Dormir Hotel GRI MAR (972380167). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 7 Etapa. Llançà – Port Lligat. Últim dia. Es una ruta exigent, han d’estar els cavalls i els genets en forma. Si es fa amb 7 etapes no val a badar, si no es fa tard al vespre. Les 3 primeres etapes amb pluja serien complicades de fer, ja que es passen per corriols estrets amb un desnivell considerable. 42.00827 2.01724 Prats de Lluçanès - Castell de Lluçà Prats de Lluçanès - Castell de Lluçà Ruta de 1 dia realitzada el 18 d'abril del 2021 Sortida i arribada de la Ermita de Sant Sebastià a les quadres del Pep Batriu. També hi ha lloc per aparcar els remolcs a l'entorn de la Ermita. Hem fet parada per dinar a Santa Creu de Jutglar. La ruta s'ha fet en el sentit de les agulles del rellotge. Si es fa al revès es pot para a dinar al Castell de Llucà on també hi ha un restaurant. Ruta per camins amples sense cap dificultat 42.348386 2.52836 Puigcerdà-Cadaqués 4 Etapa Mas l'Aulina - Albanyà Puigcerdà-Cadaqués 4 Etapa Mas l'Aulina - Albanyà Travessa des de Puigcerdà fins a Port Lligat al costat de Cadaqués. S’ha realitzat entre el 29 de setembre del 2019 i el 6 d’octubre, 7 dies de ruta mes 1 dia de descans a la població Cantallops. He penjats els tracks per etapes però el text sempre es el mateix. Qui ho vulgui fer sencer ha de buscar i descarregar tots els tracks individualment. “Puigcerdà-Cadaqués x Etapa” 1 Etapa. Puigcerdà - Núria . Dormir Hotel de Nuria . Cavalls a Hipica 2 Etapa. Núria – Setcases. Dormir Hostal Can Falera (972136093). Cavalls camp herba i havíem portat pinso amb anterioritat 3 Etapa. Setcases – Mas L’Aulina. Dormir en tenda. Portem a sobre pinso per cavalls 4 Etapa. Mas l’Aulina – Albanyà. Dormir a l’Alberg La Rectoria (972542020). Cavalls hípica Tatanca. 5 Etapa. Albanyà – Cantallops. Dormir Casa Rural El Solanà ( 605908046). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 6 Etapa. Cantallops – Llançà. Dormir Hotel GRI MAR (972380167). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 7 Etapa. Llançà – Port Lligat. Últim dia. Es una ruta exigent, han d’estar els cavalls i els genets en forma. Si es fa amb 7 etapes no val a badar, si no es fa tard al vespre. Les 3 primeres etapes amb pluja serien complicades de fer, ja que es passen per corriols estrets amb un desnivell considerable. 42.30276 2.714538 Puigcerdà-Cadaqués 5 Etapa Albanyà - Cantallops Puigcerdà-Cadaqués 5 Etapa Albanyà - Cantallops Travessa des de Puigcerdà fins a Port Lligat al costat de Cadaqués. S’ha realitzat entre el 29 de setembre del 2019 i el 6 d’octubre, 7 dies de ruta mes 1 dia de descans a la població Cantallops. He penjats els tracks per etapes però el text sempre es el mateix. Qui ho vulgui fer sencer ha de buscar i descarregar tots els tracks individualment. “Puigcerdà-Cadaqués x Etapa” 1 Etapa. Puigcerdà - Núria . Dormir Hotel de Nuria . Cavalls a Hipica 2 Etapa. Núria – Setcases. Dormir Hostal Can Falera (972136093). Cavalls camp herba i havíem portat pinso amb anterioritat 3 Etapa. Setcases – Mas L’Aulina. Dormir en tenda. Portem a sobre pinso per cavalls 4 Etapa. Mas l’Aulina – Albanyà. Dormir a l’Alberg La Rectoria (972542020). Cavalls hípica Tatanca. 5 Etapa. Albanyà – Cantallops. Dormir Casa Rural El Solanà ( 605908046). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 6 Etapa. Cantallops – Llançà. Dormir Hotel GRI MAR (972380167). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 7 Etapa. Llançà – Port Lligat. Últim dia. Es una ruta exigent, han d’estar els cavalls i els genets en forma. Si es fa amb 7 etapes no val a badar, si no es fa tard al vespre. Les 3 primeres etapes amb pluja serien complicades de fer, ja que es passen per corriols estrets amb un desnivell considerable. 42.42545 2.928063 Puigcerdà-Cadaqués 6 Etapa Cantallops - Llançà Puigcerdà-Cadaqués 6 Etapa Cantallops - Llançà Travessa des de Puigcerdà fins a Port Lligat al costat de Cadaqués. S’ha realitzat entre el 29 de setembre del 2019 i el 6 d’octubre, 7 dies de ruta mes 1 dia de descans a la població Cantallops. He penjats els tracks per etapes però el text sempre es el mateix. Qui ho vulgui fer sencer ha de buscar i descarregar tots els tracks individualment. “Puigcerdà-Cadaqués x Etapa” 1 Etapa. Puigcerdà - Núria . Dormir Hotel de Nuria . Cavalls a Hipica 2 Etapa. Núria – Setcases. Dormir Hostal Can Falera (972136093). Cavalls camp herba i havíem portat pinso amb anterioritat 3 Etapa. Setcases – Mas L’Aulina. Dormir en tenda. Portem a sobre pinso per cavalls 4 Etapa. Mas l’Aulina – Albanyà. Dormir a l’Alberg La Rectoria (972542020). Cavalls hípica Tatanca. 5 Etapa. Albanyà – Cantallops. Dormir Casa Rural El Solanà ( 605908046). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 6 Etapa. Cantallops – Llançà. Dormir Hotel GRI MAR (972380167). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 7 Etapa. Llançà – Port Lligat. Últim dia. Es una ruta exigent, han d’estar els cavalls i els genets en forma. Si es fa amb 7 etapes no val a badar, si no es fa tard al vespre. Les 3 primeres etapes amb pluja serien complicades de fer, ja que es passen per corriols estrets amb un desnivell considerable. 42.369886 3.152145 Puigcerdà-Cadaqués 7 Etapa Llançà - PortLligat Puigcerdà-Cadaqués 7 Etapa Llançà - PortLligat Travessa des de Puigcerdà fins a Port Lligat al costat de Cadaqués. S’ha realitzat entre el 29 de setembre del 2019 i el 6 d’octubre, 7 dies de ruta mes 1 dia de descans a la població Cantallops. He penjats els tracks per etapes però el text sempre es el mateix. Qui ho vulgui fer sencer ha de buscar i descarregar tots els tracks individualment. “Puigcerdà-Cadaqués x Etapa” 1 Etapa. Puigcerdà - Núria . Dormir Hotel de Nuria . Cavalls a Hipica 2 Etapa. Núria – Setcases. Dormir Hostal Can Falera (972136093). Cavalls camp herba i havíem portat pinso amb anterioritat 3 Etapa. Setcases – Mas L’Aulina. Dormir en tenda. Portem a sobre pinso per cavalls 4 Etapa. Mas l’Aulina – Albanyà. Dormir a l’Alberg La Rectoria (972542020). Cavalls hípica Tatanca. 5 Etapa. Albanyà – Cantallops. Dormir Casa Rural El Solanà ( 605908046). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 6 Etapa. Cantallops – Llançà. Dormir Hotel GRI MAR (972380167). Havíem portat pinso i herba pels cavalls amb anterioritat 7 Etapa. Llançà – Port Lligat. Últim dia. Es una ruta exigent, han d’estar els cavalls i els genets en forma. Si es fa amb 7 etapes no val a badar, si no es fa tard al vespre. Les 3 primeres etapes amb pluja serien complicades de fer, ja que es passen per corriols estrets amb un desnivell considerable. 42.269149 3.180155 Cap de Creus. Roses a Cadaquès Cap de Creus. Roses a Cadaquès Sortida de 2 dies + 1 dia de paltja. Primer tram es Roses Cadaquès amb parada a la Cala Joncols per dinar de pic-nic. Durant el camí hi han fabuloses vistes del golf de Roses i desprès de Cadaquès. Passar per Cadaquès amb grup números de cavalls, requereix avisar a l'ajuntament i fer neteja de les femtes. Em deixar els cavalls a Mas d'en Duran on tenen instal·lacions adequades per cavalls, però hem baixat a dormir a Port Lligat Hotel Carpe Diem. 42.301227 3.274708 Cap de Creus. Cadaqués a Roses Cap de Creus. Cadaqués a Roses Sortida de 2 dies + 1 dia de platja. Srtim del Mas d'en Duran on han passat la nit els cavalls i anem direcció Port de la Selva per anar fins el Monestir de Sant Pere de Roda. La sortida s'ha fet el mes de novembbre i hem trobat força aigua i camps molt verds, a part de les fabuloses vistes de Cap de Creus. Para per dinar de pic-nic a Mas Ventós. La baixada fins Palau Saverdera es per un corriol en molt mal estat però es pot baixar peu a terra. HI ha molta pedra suelta. 41.311539 0.987804 Prades - Siurana ETAPA 1 Prades - Siurana ETAPA 1 Recorregut sense dificultat, tret de la pujada des de Cornudella a Siurane que es passa per un camí de ferradura empedrat amb forta pujada. A Siurana hi ha restaurants on es pots dinar. A l'entrada del poble per la carretera hi han unes pinedes on es poden deixar els cavalls. Dormir a Prades a la Fonda Espasa o a La Botiga (Plaça Major 14) 42.220339 3.068217 Cap de Creu. Platja Sant Pere Pescador Cap de Creu. Platja Sant Pere Pescador Sortida de 2 dies + 1 de Platja. Avui hem dormit a la Eugassada Senillosa on poodem tenir els cavall i nosaltres dormir de unes fabuloses cases rural al voltant d'un llac. Ha estat un mati plujos, cosa que nes a fet anar de pressa fins la platja , fer unes galopades i tornar. El camí transcorre per pistes en mig del camps de fruites i aiguamolls 41.312081 0.988512 Prades Voltants ETAPA 2 Prades Voltants ETAPA 2 Es una volta circular per camins ben senyalitzats que fa un torm de 360 graus al voltant de Prades. Dormir a Fonda Espasa o La Botiga (Plaça Major 14) 41.548507 1.870113 Ruta Desconfinament Barcelonés Ruta Desconfinament Barcelonés Ruta realitzada el 13-06-2020 a Olesa de Montserrat. Volta per coneixe la serra de Rubió amb tranquilitat. Em menjat de picnic a la Ermita de la Salud de Collbató. 42.3286923 1.04788742 Peramea - Montgarri . Etapa 1 Peramea - Sant Quiri Peramea - Montgarri . Etapa 1 Peramea - Sant Quiri Aquesta ruta forma part de una travessa de 6 dies a cavalls des de Peramea fins el Refugi de Montgarri i retornar a Esterri d’Àneu. Estat fet en modalitat autonomia la primera setmana d’agost del 2020, 6 genets i un cavall de rècula on portàvem la carrega. 1 Etapa. Peramea – Sant Quiri (Pistes de Llessui) 2 Etapa. St Quiri – SuperEspot 3 Etapa. SuperEspot – Estarri d’Àneu. Dormir Hostal Valls d’Àneu 4 Etapa. Esterri d’Àneu – Refugi Gerdar (Port Bonaigua) 5 Etapa. Refugi Gerdar – Refugi Montgarri 6 Etapa. Refugi Montgarri – Esterri d’Àneu. Pujada a Sant Quiri per la carena desprès de Sellui. Passem pel mirador de El Cogulló on hi ha molt bona vista. Parem a dinar a St Quiri. Continuem 1h mes a parem a acampar a les 7 Fonts a 2000 metres alçada. Un barranc on l'estiu encara es troba aigua. 42.414794 1.026964 Peramea - Montgarri . Etapa 2 Sant Quiri - SuperEspot Peramea - Montgarri . Etapa 2 Sant Quiri - SuperEspot Aquesta ruta forma part de una travessa de 6 dies a cavalls des de Peramea fins el Refugi de Montgarri i retornar a Esterri d’Àneu. Estat fet en modalitat autonomia la primera setmana d’agost del 2020, 6 genets i un cavall de rècula on portàvem la carrega. 1 Etapa. Peramea – Sant Quiri (Pistes de Llessui) 2 Etapa. St Quiri – SuperEspot 3 Etapa. SuperEspot – Estarri d’Àneu. Dormir Hostal Valls d’Àneu 4 Etapa. Esterri d’Àneu – Refugi Gerdar (Port Bonaigua) 5 Etapa. Refugi Gerdar – Refugi Montgarri 6 Etapa. Refugi Montgarri – Esterri d’Àneu. Fem la part mes alta de la muntanys fins arribar a les pistes d'eski de Superespot. Parem a dinar a una zona de parking a la Cascada de la Mainera. Passem pel Refugi Quatrecamins on hi ha una font, el refugi es tancat. Baixem a dormir prop de SuperEspot al costat del riu. Hi ha remats de cavalls. 42.547467 1.083178 Peramea - Montgarri . Etapa 3 SuperEspot - Esterri d'Àneu Peramea - Montgarri . Etapa 3 SuperEspot - Esterri d'Àneu Aquesta ruta forma part de una travessa de 6 dies a cavalls des de Peramea fins el Refugi de Montgarri i retornar a Esterri d’Àneu. Estat fet en modalitat autonomia la primera setmana d’agost del 2020, 6 genets i un cavall de rècula on portàvem la carrega. 1 Etapa. Peramea – Sant Quiri (Pistes de Llessui) 2 Etapa. St Quiri – SuperEspot 3 Etapa. SuperEspot – Estarri d’Àneu. Dormir Hostal Valls d’Àneu 4 Etapa. Esterri d’Àneu – Refugi Gerdar (Port Bonaigua) 5 Etapa. Refugi Gerdar – Refugi Montgarri 6 Etapa. Refugi Montgarri – Esterri d’Àneu. Passem pel poble de Espot, anem fins Estaís on surtim pel GR, passem per Jou on hi ha una font, anem cap a SON del Pi i baixem per caminet fins Esterri. Allà tenim un camp tancat on tenim els cotxes i deixarem els cavalls. El Centre hípic Cavalls Xic ens ha deixat les instalacions. Dormim al Hostal les Valls d''Aneu que esta al carrer principal a 5 min dels cavalls. En el cotxe tindrem queviures per 3 dies mes 42.624339 1.121015 Peramea - Montgarri . Etapa 4 Esterri d'Àneu - Gerdar Peramea - Montgarri . Etapa 4 Esterri d'Àneu - Gerdar Aquesta ruta forma part de una travessa de 6 dies a cavalls des de Peramea fins el Refugi de Montgarri i retornar a Esterri d’Àneu. Estat fet en modalitat autonomia la primera setmana d’agost del 2020, 6 genets i un cavall de rècula on portàvem la carrega. 1 Etapa. Peramea – Sant Quiri (Pistes de Llessui) 2 Etapa. St Quiri – SuperEspot 3 Etapa. SuperEspot – Estarri d’Àneu. Dormir Hostal Valls d’Àneu 4 Etapa. Esterri d’Àneu – Refugi Gerdar (Port Bonaigua) 5 Etapa. Refugi Gerdar – Refugi Montgarri 6 Etapa. Refugi Montgarri – Esterri d’Àneu. Fem un tombs pels boscos del voltant de Son del Pi. Pujarem al Refugi del Plà de la Font per desprès baixar per pel coll del Coro i baixem al refugi de Gerdar. 5 min més i trobem on prats on acampar 42.639565 1.027963 Peramea - Montgarri . Etapa 5 Gerdar - Montgarri Peramea - Montgarri . Etapa 5 Gerdar - Montgarri Aquesta ruta forma part de una travessa de 6 dies a cavalls des de Peramea fins el Refugi de Montgarri i retornar a Esterri d’Àneu. Estat fet en modalitat autonomia la primera setmana d’agost del 2020, 6 genets i un cavall de rècula on portàvem la carrega. 1 Etapa. Peramea – Sant Quiri (Pistes de Llessui) 2 Etapa. St Quiri – SuperEspot 3 Etapa. SuperEspot – Estarri d’Àneu. Dormir Hostal Valls d’Àneu 4 Etapa. Esterri d’Àneu – Refugi Gerdar (Port Bonaigua) 5 Etapa. Refugi Gerdar – Refugi Montgarri 6 Etapa. Refugi Montgarri – Esterri d’Àneu. Pujarem tot el port de la Bonaigua, Pla de Beret fins al Refugi de Montgarri. 42.75931 0.995395 Peramea - Montgarri . Etapa 6 Montgarri - Esterri d'Àneu Peramea - Montgarri . Etapa 6 Montgarri - Esterri d'Àneu Aquesta ruta forma part de una travessa de 6 dies a cavalls des de Peramea fins el Refugi de Montgarri i retornar a Esterri d’Àneu. Estat fet en modalitat autonomia la primera setmana d’agost del 2020, 6 genets i un cavall de rècula on portàvem la carrega. 1 Etapa. Peramea – Sant Quiri (Pistes de Llessui) 2 Etapa. St Quiri – SuperEspot 3 Etapa. SuperEspot – Estarri d’Àneu. Dormir Hostal Valls d’Àneu 4 Etapa. Esterri d’Àneu – Refugi Gerdar (Port Bonaigua) 5 Etapa. Refugi Gerdar – Refugi Montgarri 6 Etapa. Refugi Montgarri – Esterri d’Àneu. Ultim dia. Tornada a Esterri d'Àneu. Sera pista i un tros 7 Km de carretera des de Alós d'Isil a Borén. Podem tornar a dormir a Esterri o tornar cap a casa 42.327723 1.048554 Peramea - Peracalçs ETAPA 1 Peramea - Peracalçs ETAPA 1 Ruta circular amb base a Peramea. Casa Rural Parramon. Realitzada 10-10-2020 Ruta matinal que transcorre entre corriols i pista. Al tros final es una pista enquitranada de uns 2 Km. S'ha de tenir en compte al arribar al coll de Peracalçs on el camí es un empedrats en pendent de uns 3 m d'ample, i queda un mica aeri. Però no presenta cap problema de pas. 41.382234 1.952679 Plantilla Plantilla Coses a tenir en compte: • Es penjarà un track per dia. S'ha de tenir un fitxer en format GPX • El NOM DE LA RUTA ha de donar idea del tipus de ruta que es, Lineal, margarita, circular § Per recorreguts lineals/circulars de varis dies, enumerar el recorregut , Punt sortida- Punt arribada final,nombre de ETAPA 1, ETAPA 2, etc i punt de sortida - arribada de la etapa □ Exemple de títols de tracks □ Peramea - Montgarri ETAPA 1 Peramea -Llessui □ Peramea - Montgarri ETAPA 2 Llessui- Espot □ Peramea - Montgarri ETAPA 3 Espot - Esterri d'Àneu § Per recorregut margarita, enumerar el punt inici i punt final de cada dia. Indicant també ETAPA 1, ETAPA 2, etc □ Exemple de títols de tracks □ Peramea - Sant Quiri ETAPA 1 □ Peramea - Peracalç ETAPA 2 □ Peramea - Montcortés ETAPA 3 • DESCRIPCIÓ DE LA RUTA § Dies de ruta, 1 , 2, 3 , etc § Data de realització de la ruta. § Indicar si es Margarita, Lineal, Circular MR, lineal MR, Circular LLR o Lineal LLR § Si es ruta autonomia, mixta o allotjament (tipus) § Si tenim assistència § On deixar el remolc § Indicar si cada dia es dorm a lloc diferents o al mateix lloc. En aquest cas indicar nom del lloc. § En cas de fer rutes lineals explicar com s'ha fet la logistica de remolc i menjar dels cavalls. Aquesta primera part la copiarem a cada ruta penjada. Si la ruta es de varis dies farem la descripció de cada etapa addicionalment al text anterior. DESCRIPCIÓ DE LA ETAPA § Punt de sortida - Punt arribada § On es dorm § On es menja, dinar i sopar § Alguna dificultat característica que haurem de tenir en compte pel camí □ Exemple: □ Poca aigua □ Pas perillós □ Passos en cadenes □ Etc § Alguna cosa significativa que hauríem de visitar • CATEGORIA. Indicarem on s'ha realitzat. Es un desplegable • CERCAR RUTES PER LLOC DE PAS. Indicar topònims de llocs per on hem passat. Per exemple, Provincia, Comarca, Municipi, Parc natural, muntanyes emblemàtiques, etc. Especificar si es una ruta Margarita, Lineal, Circular MR, Lineal MR, Circular LLR, Lineal LLR, Autonomia, Mixta Aclariment: #.Margarita: Ruta sortir d'un lloc i tornar al mateix en 1 dia #.Lineal: Ruta de 1 dia que surt d'un punt i s'arriba a un altre de diferent #.Circular MR: Ruta Mig Recorregut de varis dies ( <=3 dies) que es surt i es torna al mateix lloc #.Lineal MR: Ruta Mig Recorregut de varis dies,( < =3 dies) s'ha surt d'un punt i s'arriba a un altre de diferent #.Circular LLR: Ruta Llarg Recorregut de varis dies, (>=4 dies) que es surt i es torna al mateix lloc #.Lineal LLR: Ruta Llarg Recorregut de varis dies,(>=4 dies) s'ha surt d'un punt i s'arriba a un altre de diferent #.Autonomia: Acampada #.Mixta: Combinació acampada i allotjament #.Allotjament: Refugi, casa rural, Hotel, etc Hi ha la possibilitat d'enllaçar la ruta penjada a Wikiloc LINK WIKILOC: https://ca.wikiloc.com/rutes-a-cavall/01matagalls-64433852 42.327851 1.048565 Peramea - Sant Quiri ETAPA 2 Peramea - Sant Quiri ETAPA 2 Ruta circular amb base a Peramea. Casa Rural Parramon. Ruta que puja a 1800 metres per tota la carena, el que proporciona molt bones vistes. Arribem a l'Ermita de St Quiri que es el punt mes alt. LA tornada es per pista majoritàriament, tret el tros de Sellui a Peramea que hi ha un corriol. 42.327568 1.048575 Peramea Montcortès ETAPA 3 Peramea Montcortès ETAPA 3 Ruta circular amb base a Peramea. Casa Rural Parramon. Ruta matinal sense cap complicació. Feta en sentit antihorari que combina corriols amb pista. 42.124913 2.313632 IE-033 Vidrà - Ciuret ETAPA 1 IE-033 Vidrà - Ciuret ETAPA 1 Sortida per conèixa les valls prop de Vidrà i Puigsacalm. Realitzat el 1-12-2020. Ho hem repartit en 3 dies. Hem deixat els remolcs aparcats darrera les escoles de Vidrà i hem anat cap a Ciuret on hem estat allotjats a Can Font durant 2 nits. Ens han tractat molt bé i ens han donat tot el suport que hem necessitat pel cavalls i per nosaltres. A la casa venent casa venent carn de xai, o sigui que els dos dies hem sopat carn de xai a la brasa. Per xupar-se els dits. Rutes: 1.- Vidrà a Ciuret 2.- Ciuret Sta Magdalena del Mont i tornar. Passant per l’espectacular salt de Sallent 3.- Ciuret a Vidrà pujant el Puigsacalm. Unes vistes formidables de tota la Catalunya Nord oriental Es una sortida per fer a les diferents èpoques de l’any ja que totes tenen el seu encant. El terreny bàsicament son fagedes i prats amb força bestià. A la primavera-estiu, trobarem els boscos amb els arbres plens de fulles i molta ombra, a l’octubre podrem veure les diferents tonalitats dels boscos quan el faig perd la fulla, i a l’hivern els arbres secs sense fulles. També es una zona on hi ha força box grèvol, tot un goix per la vista. 42.143991 2.334196 IE-033 Ciuret a Sta Magdalena del Mont ETAPA 2 IE-033 Ciuret a Sta Magdalena del Mont ETAPA 2 Sortida per conèixa les valls prop de Vidrà i Puigsacalm. Realitzat el 1-12-2020. Ho hem repartit en 3 dies. Hem deixat els remolcs aparcats darrera les escoles de Vidrà i hem anat cap a Ciuret on hem estat allotjats a Can Font durant 2 nits. Ens han tractat molt bé i ens han donat tot el suport que hem necessitat pel cavalls i per nosaltres. A la casa venent carn de xai, o sigui que els dos dies hem sopat carn de xai a la brasa. Per xupar-se els dits. Rutes: 1.- Vidrà a Ciuret 2.- Ciuret Sta Magdalena del Mont i tornar. Passant per l’espectacular salt de Sallent 3.- Ciuret a Vidrà pujant el Puigsacalm. Unes vistes formidables de tota la Catalunya Nord oriental Es una sortida per fer a les diferents èpoques de l’any ja que totes tenen el seu encant. El terreny bàsicament son fagedes i prats amb força bestià. A la primavera-estiu, trobarem els boscos amb els arbres plens de fulles i molta ombra, a l’octubre podrem veure les diferents tonalitats dels boscos quan el faig perd la fulla, i a l’hivern els arbres secs sense fulles. També es una zona on hi ha força box grèvol, tot un goix per la vista. 42.144 2.3343 IE-033 Ciuret a Vidrà passant per Puigsacalm ETAPA 3 IE-033 Ciuret a Vidrà passant per Puigsacalm ETAPA 3 Sortida per conèixa les valls prop de Vidrà i Puigsacalm. Realitzat el 1-12-2020. Ho hem repartit en 3 dies. Hem deixat els remolcs aparcats darrera les escoles de Vidrà i hem anat cap a Ciuret on hem estat allotjats a Can Font durant 2 nits. Ens han tractat molt bé i ens han donat tot el suport que hem necessitat pel cavalls i per nosaltres. A la casa venent carn de xai, o sigui que els dos dies hem sopat carn de xai a la brasa. Per xupar-se els dits. Rutes: 1.- Vidrà a Ciuret 2.- Ciuret Sta Magdalena del Mont i tornar. Passant per l’espectacular salt de Sallent 3.- Ciuret a Vidrà pujant el Puigsacalm. Unes vistes formidables de tota la Catalunya Nord oriental Es una sortida per fer a les diferents èpoques de l’any ja que totes tenen el seu encant. El terreny bàsicament son fagedes i prats amb força bestià. A la primavera-estiu, trobarem els boscos amb els arbres plens de fulles i molta ombra, a l’octubre podrem veure les diferents tonalitats dels boscos quan el faig perd la fulla, i a l’hivern els arbres secs sense fulles. També es una zona on hi ha força box grèvol, tot un goix per la vista. 41.58368 1.534141 Jorba - Rubio - Jorba Jorba - Rubio - Jorba Ruta de 1 sol dia realitzada el 25/ abril 2021, sortida de la casa de la família Sagristà (Sant Pere Martí)on hem deixat el remolcs. La ruta l'hem feta en sentit antihorari i es una combinació de pista ,principalment, i alguns corriols. Hi ha un tram que es millor fer-lo a peu per la forta baixada desprès del Puig de Sant Miquel. Hem parat a dinar al poble de Rubió i hem deixat els cavalls lligats a unes anelles a la paret del cementiri. Al costat hi havia una font. En el poble hi ha restaurant. 41.111976 0.938273 Vilanova d'Escornalbou Vilanova d'Escornalbou Ruta circular realitzada el 30 de maig del 2021. Em deixat els remolc al parking del poble que molt gran i no molesten. Hem visitat el pobles de l'Arbocet, Duesaigues, Argentera i hem fet parada per dinar en el Monestir de Vilanova d'Escornalbou. Desprès de contemplar les impressionants vistes de tot el Baix Camp i visitar l'exterior del Monestir, hem continuat camí fins un lloc de pedra vermella erosionada per l'aigua i vent, on diuen que Gaudi es va inspirar per fer alguns detalls de l'edifici de la Pedrera i la Casa Batlló. Hem trobat aigua al poble de Duesaigues i una font al Monestir 42.008157 2.016905 Borredà - Santuari de Falgars Etapa 1 Borredà - Santuari de Falgars Etapa 1 Ruta de 2 dies, sortida de Borredà fins el Santuari de Falgars i el dia següent de tornada. Hem deixat els remolcs al camp de futbol de Borredà, teníem assistència per portar les bosses i estris dels cavalls fins Falgars. A Falgars ens han deixat una feixa per fer paddocs, hi havia força herba. El Hostal rural de Falgars està molt bé i tenen molt bona cuina. Son habitacions amb bany cadascuna, de primera. Ens han donat un picnic pel dia següent. 42.227 1.946166 Borredà - Santuari de Falgars Etapa 2 Borredà - Santuari de Falgars Etapa 2 Ruta de 2 dies, sortida de Borredà fins el Santuari de Falgars i el dia següent de tornada. Hem deixat els remolcs al camp de futbol de Borredà, teníem assistència per portar les bosses i estris dels cavalls fins Falgars. A Falgars ens han deixat una feixa per fer paddocs, hi havia força herba. El Hostal rural de Falgars està molt bé i tenen molt bona cuina. Son habitacions amb bany cadascuna, de primera. Ens han donat un picnic pel dia següent. Aquest es el track de la etapa de tornada a Borredà 42.334378 1.932021 La Molina Tossa d'Alp La Molina Tossa d'Alp Ruta circular que forma part del conjunt de les rutes de 4 dies que vàrem fer del 9 al 12 d'octubre 2021. Cavalls i cotxes estaven al parking P1 i P2 de l'estació de la Molina ( Pla dels Monjos). Nosaltres estàvem allotjats a l'alberg-Residencia Els Isards on també ens preparaven tots els àpats. Pels cavalls s’ha de portar aigua i menjar, hi ha espai per fer pàdocs i arbres per fer cordades Durant les rutes sempre hem trobat lloc on abeurar els cavalls durant el dia. 42.334798 1.932353 La Molina Creu de Meians La Molina Creu de Meians Ruta circular que forma part del conjunt de les rutes de 4 dies que vàrem fer del 9 al 12 d'octubre 2021. Cavalls i cotxes estaven al parking P1 i P2 de l'estació de la Molina ( Pla dels Monjos). Nosaltres estàvem allotjats a l'alberg-Residencia Els Isards on també ens preparaven tots els àpats. Pels cavalls s’ha de portar aigua i menjar, hi ha espai per fer pàdocs i arbres per fer cordades Durant les rutes sempre hem trobat lloc on abeurar els cavalls durant el dia. 42.33452 1.93198 La Molina Coll de la Creueta La Molina Coll de la Creueta Ruta circular que forma part del conjunt de les rutes de 4 dies que vàrem fer del 9 al 12 d'octubre 2021. Cavalls i cotxes estaven al parking P1 i P2 de l'estació de la Molina ( Pla dels Monjos). Nosaltres estàvem allotjats a l'alberg-Residencia Els Isards on també ens preparaven tots els àpats. Pels cavalls s’ha de portar aigua i menjar, hi ha espai per fer pàdocs i arbres per fer cordades Durant les rutes sempre hem trobat lloc on abeurar els cavalls durant el dia. 42.334631 1.931886 La Molina Masella La Molina Masella Ruta circular que forma part del conjunt de les rutes de 4 dies que vàrem fer del 9 al 12 d'octubre 2021. Cavalls i cotxes estaven al parking P1 i P2 de l'estació de la Molina ( Pla dels Monjos). Nosaltres estàvem allotjats a l'alberg-Residencia Els Isards on també ens preparaven tots els àpats. Pels cavalls s’ha de portar aigua i menjar, hi ha espai per fer pàdocs i arbres per fer cordades Durant les rutes sempre hem trobat lloc on abeurar els cavalls durant el dia. 41.178422 1.416073 La Pobla de Montornès Vila-rodona La Pobla de Montornès Vila-rodona Sortida de 2 dies. Els remolcs han quedat aparcats al parking municipal de La Pobla de Montornès i amb cotxe d'assistència s'ha traslladat tots els paquets fins el lloc de dormir, Hípica Roca-plana. Els cavalls han estat en box o pàdocs i nosaltres amb un bungalows de fusta de 2 i 3 places. El menjars han estat preparats per la gent del centre hípic. El primer dia, Hem parat a dinar en el restaurant del centre esportiu esportiu de Vilabella, i el diumenge en el centre cultural de Salomó. 41.795657 1.734138 Voltants de Sant Mateu de Bages Voltants de Sant Mateu de Bages Instal·lats a la casa rural de Can Pla de Sant Mateu del Bages, on ens han proporcionat espai per tenir el cavalls i aparcar els remolcs. Capacitat per 11 persones. Hem estat 4 dies del mes de novembre del 2021, fen rutes per la zona coneixen diferents indrets. Totes les rutes son de molt bon fer, sense cap dificultat. Els camins estan molt ben arreglat i ens ha permès fer trams a trot i galop. Els menjars del mig dia han estat en format pícnic. Per la zona no hi ha gaire aigua pel cavalls, a tenir en compte segons la temporada en que es faci. Hem aprofitat una nit per anar a visitar l'observatori astronòmic de Castelltallat. 1 dia Voltants de Sant Mateu de Bages 2 dia Sant Mateu de Bages al Obsservatori de Castelltallat 3 dia Sant Mateu de Bages a Torre de Coaner 4 dia Sant Mateu de Bages a Torres de Fals 41.305316 1.34689 Vila-rodona La Pobla de Montornès Vila-rodona La Pobla de Montornès Sortida de 2 dies. Els remolcs han quedat aparcats al parking municipal de La Pobla de Montornès i amb cotxe d'assistència s'ha traslladat tots els paquets fins el lloc de dormir, Hípica Roca-plana. Els cavalls han estat en box o pàdocs i nosaltres amb un bungalows de fusta de 2 i 3 places. El menjars han estat preparats per la gent del centre hípic. El primer dia, Hem parat a dinar en el restaurant del centre esportiu esportiu de Vilabella, i el diumenge en el centre cultural de Salomó. 41.795415 1.73455 Sant Mateu de Bages a Observatori de Castelltallat Sant Mateu de Bages a Observatori de Castelltallat Instal·lats a la casa rural de Can Pla de Sant Mateu del Bages, on ens han proporcionat espai per tenir el cavalls i aparcar els remolcs. Capacitat per 11 persones. Hem estat 4 dies del mes de novembre del 2021, fen rutes per la zona coneixen diferents indrets. Totes les rutes son de molt bon fer, sense cap dificultat. Els camins estan molt ben arreglat i ens ha permès fer trams a trot i galop. Els menjars del mig dia han estat en format pícnic. Per la zona no hi ha gaire aigua pel cavalls, a tenir en compte segons la temporada en que es faci. Hem aprofitat una nit per anar a visitar l'observatori astronòmic de Castelltallat. 1 dia Voltants de Sant Mateu de Bages 2 dia Sant Mateu de Bages a Obsservatori de Castelltallat 3 dia Sant Mateu de Bages a Torre de Coaner 4 dia Sant Mateu de Bages a Torres de Fals 41.795976 1.734231 Sant Mateu de Bages a Torre Coaner Sant Mateu de Bages a Torre Coaner Instal·lats a la casa rural de Can Pla de Sant Mateu del Bages, on ens han proporcionat espai per tenir el cavalls i aparcar els remolcs. Capacitat per 11 persones. Hem estat 4 dies del mes de novembre del 2021, fen rutes per la zona coneixen diferents indrets. Totes les rutes son de molt bon fer, sense cap dificultat. Els camins estan molt ben arreglat i ens ha permès fer trams a trot i galop. Els menjars del mig dia han estat en format pícnic. Per la zona no hi ha gaire aigua pel cavalls, a tenir en compte segons la temporada en que es faci. Hem aprofitat una nit per anar a visitar l'observatori astronòmic de Castelltallat. 1 dia Voltants de Sant Mateu de Bages 2 dia Sant Mateu de Bages a Obsservatori de Castelltallat 3 dia Sant Mateu de Bages a Torre de Coaner 4 dia Sant Mateu de Bages a Torres de Fals 41.79572 1.734279 Sant Mateu de Bages a Torres de Fals Sant Mateu de Bages a Torres de Fals Instal·lats a la casa rural de Can Pla de Sant Mateu del Bages, on ens han proporcionat espai per tenir el cavalls i aparcar els remolcs. Capacitat per 11 persones. Hem estat 4 dies del mes de novembre del 2021, fen rutes per la zona coneixen diferents indrets. Totes les rutes son de molt bon fer, sense cap dificultat. Els camins estan molt ben arreglat i ens ha permès fer trams a trot i galop. Els menjars del mig dia han estat en format pícnic. Per la zona no hi ha gaire aigua pel cavalls, a tenir en compte segons la temporada en que es faci. Hem aprofitat una nit per anar a visitar l'observatori astronòmic de Castelltallat. 1 dia Voltants de Sant Mateu de Bages 2 dia Sant Mateu de Bages al Obsservatori de Castelltallat 3 dia Sant Mateu de Bages a Torre de Coaner 4 dia Sant Mateu de Bages a Torres de Fals Cercar CERCAR RUTA PER PUNT DE PAS 199 Visites Plantilla Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 11 mesos . 199 . Distància: 33860 m - Duració: 8d 8h 59m 20s barcelona Cervelló Baix LLlobregat Riu Llobregat Prat . Margarita . Lineal . Circular MR . Lineal MR . Circular LLR . Lineal LLR . Autonomia . Mixta 570 Visites Puigcerdà-Cadaqués 7 Etapa Llançà - PortLligat Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 2 anys . 570 . Distància: 27500 m - Duració: 7h 25m 27s Girona Alt Empordà Llançà Cadaqués Port de la Selva Sant Baldiri Cala Tavellera Portlligat . Lineal LLR . Mixta 764 Visites Puigcerdà-Cadaqués 6 Etapa Cantallops - Llançà Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 2 anys . 764 . Distància: 30030 m - Duració: 7h 55m 37s Cantallops Llançà Espolla Rabós Vilamaniscle Sant Silvestre de Valleta . Lineal LLR . Mixta 643 Visites Puigcerdà-Cadaqués 5 Etapa Albanyà - Cantallops Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 2 anys . 643 . Distància: 41510 m - Duració: 10h 29m 51s Albanyà Sant Llorenç de la Muga Pantà de Boadella Capmany Castell de Montroig . Lineal LLR . Mixta 638 Visites Puigcerdà-Cadaqués 4 Etapa Mas l'Aulina - Albanyà Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 2 anys . 638 . Distància: 38720 m - Duració: 7h 50m 29s Albanyà Bassegoda Coll de les Falgueres Coll de Principi Sant Julià de Ribelles . Lineal LLR . Mixta 603 Visites Puigcerdà-Cadaqués 3 Etapa Setcases - Mas l'Aulina Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 2 anys . 603 . Distància: 34150 m - Duració: 7h 58m 59s Ripollès Setcases Costabona Coll d'Àres . Lineal LLR . Mixta 682 Visites Puigcerdà-Cadaqués 2 Etapa . Núria - Setcases Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 2 anys . 682 . Distància: 20430 m - Duració: 8h 08m 27s Bellver de Cerdanya Ripoll Núria Setcases Coll de la Marrana Refugi Ull de Ter Noucreus Coll de Tirapits . Lineal LLR . Mixta 625 Visites Puigcerdà-Cadaqués 1 Etapa. Puigcerdà - Núria Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 2 anys . 625 . Distància: 33780 m - Duració: 9h 57m 34s Puigcerdà Cerdanya Núria Coll d'Eina . Lineal LLR . Mixta 731 Visites Equitrobada 2017 Vidreres Alpens Categoria: Catalunya, publicada per Joan Pi, 4 anys . 731 . Distància: 154630 m - Duració: 5d 8h 30m 26s Alpens Girona Equitrobada 2017 Lluçanès Vidreres Planes d'Hostoles Riudaura Olot Sant Quirze de Besora . Lineal LLR . Mixta × Alerta! Tancar Comptador de visites Informació sobre la Web Política de cookies Termes i Condicions d'ús Contacta amb l'AMAC Rbla. Guipúscoa, 23-25, 4ºE 08018 – Barcelona Telf: 667717979 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Copyright © 2020 Associació de Marxes a Cavall de Catalunya. Dissenyat i allotjat per NeoServeis Solucions Informàtiques

curate

{"es": 0.05317238627294493, "ca": 0.8636771747805267, "en": 0.035694333599361534, "it": 0.015303272146847565, "ro": 0.00025937749401436553, "pt": 0.014106145251396649, "de": 0.001695929768555467, "fr": 0.007601755786113328, "ru": 0.0015462889066241022, "zh": 0.0003990422984836393, "sk": 0.002174780526735834, "eu": 0.0012869114126097367, "oc": 0.0001596169193934557, "ja": 0.0001695929768555467, "mk": 0.0001695929768555467, "vi": 0.00018954509177972865, "nl": 0.0004289704708699122, "ml": 8.978451715881884e-05, "no": 0.0006085395051875498, "pl": 8.978451715881884e-05, "sv": 0.0006384676775738228, "la": 0.00013966480446927373, "uk": 8.978451715881884e-05, "be": 8.978451715881884e-05, "kk": 8.978451715881884e-05, "fa": 6.983240223463687e-05, "da": 5.985634477254589e-05}

https://amac.cat/llistaderutes/tag/903-mixta

racoforumsanon_ca_20220809_1_595336

La primera parada militar amb míssils intercontinentals i armament pesat des de 1990 s'ha realitzat avui en la Plaça Vermella de Moscou, en el que suposa el primer acte públic del nou president rus, Dmitri Medvedev. MOSCOU-. En ocasió del 9 de maig, aniversari del final de la Segona Guerra Mundial a Rússia (la "Gran Guerra Patriòtica" de Stalin), milers de soldats desfilen com cada any avui per la Plaça Vermella. Però aquesta vegada ho fan al costat de carros de combat i material pesat. Com en temps de la URSS, descendeixen de la cèlebre Avinguda Tverskaia abans d'entrar en la Plaça Vermella. Tancaran la desfilada les últimes versions dels enormes míssils estratègics Topol-M.Medvedev, que va rebre el dimecres el maletí amb el "boto nuclear", que li permet controlar els comandaments de l'arsenal atòmic de Rússia, pronunciarà un breu discurs des de la tribuna instal·lada a esquena de les muralles del Kremlin. A més, està present el seu predecessor i primer ministre, Vladimir Putin.Des de 1990, any en el qual va tenir lloc l'últim gran desfilada en vespres de l'enfonsament de la URSS, la pàgina semblava tancada. Fins a tal punt que en 1996 va ser reconstruïda la Porta de la Resurrecció, que obstruïx una de les vies d'accés a la Plaça.El finat Boris Yeltsin va reeditar simbòlicament la desfilada en 1995, en el cinquanta aniversari de la victòria soviètica sobre els nazis, però sense desfilada de carros. Des de llavors, l'accent s'havia posat en l'aspecte històric de la commemoració, especialment en l'homenatge als antics combatents.Deu anys després, en 2005, una sesentena de caps d'Estat van ser convidats a veure desfilar a 10.000 soldats en uniforme de l'època i veterans.A l'estiu de l'any passat, Putin va ordenar la tornada a les desfilades de l'era soviètica. Des de la seva arribada al poder en 1999, Rússia aspira a tornar a la seva condició de gran potència i tracta de frenar a l'OTAN prop de les seves fronteres.Els bombarders estratègics russos han reprès els seus vols, interromputs unilateralment des de la caiguda de la URSS. La crisi amb Geòrgia -inclòs el reforç de les tropes russes en Abjasia- és un capítol més d'aquest gran pols amb l'Aliança (militar) Atlàntica. Font: Diari GARA. reviu Rússia!

curate

{"ca": 0.9905702739110912, "zh": 0.003592276605298608, "pt": 0.0058374494836102376}

macocu_ca_20230731_4_529418

Piscines a Ascope (Ciutat) Ascope &gt; La Libertad &gt; Perú

curate

{"ca": 1.0}

oscar-2301_ca_20230418_8_44445

Conferència que tindrà lloc el 17 de Març de 2017, a la Sala d'actes de la Facultat d'Infermeria, de la Universitat de Girona, dins el programa de la 1a Jornada Meeting Point. De vegades perdem de vista la nostra capacitat i poder d'influència en el grup per crear un context de relació de confiança i compromís, construir i atrevir-se a aprendre coses noves, créixer i millorar T'acompanyem en el descobriment de possibilitats que els permetin afrontar les relacions interpersonals amb flexibilitat, proactivitat i positivisme, donant la possibilitat de convertir les discrepàncies del passat en una oportunitat per a potenciar la implicació i el compromís mutu en el present i en el futur. QUINS SON ELS ESTATS D’ÀNIM ÒPTIMS PER A GENERAR ACCIONS, RELACIONES I RESULTATS EFECTIUS. COM GENERAR ACORDS QUE APORTIN RESULTATS. http://www.udg.edu/inf/Not%C3%ADcies/Arxiudenot%C3%ADcies/tabid/2442/p/55295/language/ca-ES/Default.aspx

curate

{"ca": 0.7456709956709957, "en": 0.25432900432900435}

https://www.joanafrigole.com/ca/formacio-coaching-i-conferencies/com-viu-un-professional-que-aporta-valor/

cawac_ca_20200528_11_47790

Teatre, sopar i portes obertes a les instal·lacions esportives conclouen la Setmana de la Dona a la Pobla Amb un participatiu i animat sopar de dissabte i amb la jornada de portes obertes a les instal·lacions esportives gratuïtes per a les dones, el passat cap de setmana va concloure la Setmana de la Dona, que s’havia encetat el dia 5 de març i va acabar l’11. El passat divendres al Casal Cultural es va poder gaudir de l’obra de teatre Arrossegant la meva vida. Pel que fa al Sopar de la Dona, aquesta va ser la cinquena edició i es va fer al pavelló. Les assistents, a més de degustar un bon àpat, van poder gaudir d’una sessió de karaoke amb músiques de totes les èpoques i de tots els gustos. També va concloure l’exposició “Veus per la igualtat”, que durant tota la setmana va mostrar-se al Casal Cultural.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.elvallenc.cat/teatre-sopar-i-portes-obertes-a-les-instal%c2%b7lacions-%e2%80%a8esportives-conclouen-la-setmana-de-la-dona-a-la-pobla

macocu_ca_20230731_8_160904

En aquest 2 de maig, primer dia amb permís per passejar per als adults i fer esport individual a l’aire lliure, a partir de...

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_4_26098

Descompte dirigit a membres de família nombrosa que disposen del corresponent títol acreditatiu -aplicable tots els dies, per a totes les classes i trens- segons les seves categories. 20% per als integrants de família nombrosa general i el 50% per als integrants de família nombrosa especial. Infants entre 4 i 14 anys (sense complir). Descomptes del 40% sobre la tarifa base en tots els trens, dies i recorreguts. Els nens menors de 4 anys viatgen de franc sense ocupar seient. Tarjeta daurada: Són titulars de la Targeta Daurada les persones pensionistes majors de 18 anys en situació d'incapacitat física o psíquica permanent, total, absoluta o gran invalidesa, formalment declarada, així com les persones amb discapacitat igual o superior al 65% i tindràn dret a una reducció del 40% en els trens de mitja distància en tots els trens, dies i recorreguts. Per a aquestes persones s'emetrà una targeta amb la impressió " i Acompanyant" que permet viatjar a una altra persona disfrutant de les mateixes condicions de descompte. Titulars del Carnet jove: Descompte del 20% en tots els trens, dies i recorreguts. Joves entre 14 i 26 (sense complir en la data de viatge), titulars del "Carnet Jove" emès per les comunitats autònomes, així com els emesos a l'estranger. Estudiants de la Universitat de lleida, Rovira i Virgili i de Girona: Abonament Mensual, amb descomptes entorn del 40%, són Abonaments personals i intransferibles. Requisits d'accés - Famílies nombroses - Infants - Persones pensionistes majors de 18 anys en situació d'incapacitat física o psíquica permanent, total, absoluta o gran invalidesa, formalment declarada, així com les persones amb discapacitat igual o superior al 65%. - Titulars del Carnet jove. - Estudiants de la Universitat de lleida, Rovira i Virgili i de Girona. Observacions Darrera modificació: 05/09/2013 DADES GENERALS Tipus de recurs: · Altres Àmbits d'inclusió/exclusió: · Territori · Laboral i econòmic · Infants i adolescents fins a 15 anys · Joves de 16 a 30 anys · Població de més de 65 anys · Persones amb problemes aguts / crònics · Persones amb discapacitats

curate

{"ca": 0.9557904853435848, "pt": 0.012013455069678039, "fr": 0.008169149447381067, "en": 0.011052378664103796, "es": 0.012974531475252283}

http://ccsegarra.cat/mapa_recursos_inclusio/fitxa.php?id=Descomptes+i+abonaments+de+RENFE

mc4_ca_20230418_12_687553

Un cos al bosc | Candidate Cineclub Jordà Una jove de mala reputació apareix morta al bosc. La tinent de la Guàrdia Civil de la zona s’ocupa de la investigació del cas. Els sospitosos, tots homes, inclouen un antic nòvio de la noia que havia sigut hippie, l’actual parella de la jove, un jove rocker, un home amb el qual es va embolicar la nit del crim i el pare del músic, un acomodat home de negocis local. Pel·lícula rodada a la casa del Subirà i als paisatges de les Guilleries. Thriller. 1996. 90 minuts. Direcció i guió: Joaquim Jordà; ajudant de direcció: Oriol Ferrer; fotografia: Carles Gusi; música: Sergi Jordà, muntatge, Iván Aledo; repartiment: Rossy de Palma, Núria Prims, Ricard Borràs, Mingo Ràfols, Julieta Serrano, Pep Tosar i altres; producció: Sodegas, Els quatre Gats i Films d’Orient. El director i guionista de cinema i televisió, i professor universitari, Joaquim Jordà Català (Santa Coloma de Farners, 1935 – Barcelona, 2006) va llegar a Santa Coloma de Farners el seu arxiu i biblioteques personals. Aquest important fons documental és dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Selva, on els investigadors i estudiosos de la seva obra hi tenen accés. L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, l’Arxiu comarcal de la Selva i la Universitat Pompeu Fabra organitzen un cicle de projeccions de tres de les seves pel·lícules com a activitat complementària de l’exposició sobre l’autor que es podrà veure, de maig a juliol, a l’Arxiu comarcal. http://www.casadelaparaula.cat/ca/programacio/c/1796-un-cos-al-bosc.html

curate

{"ca": 0.9366336633663367, "tr": 0.005940594059405941, "uk": 0.0033003300330033004, "en": 0.006600660066006601, "es": 0.047524752475247525}

http://www.scf.cat/en/node/6481

mc4_ca_20230418_9_179954

Tags: Finances Hipoteca Hipoteca tipus fix Hipoteca tipus variable Préstec hipotecari Tags: cartera d'inversions Finances Guia de l'inversor Rendes variables Strategic Asset Allocation CE Autor Caixa d'Enginyers Gestió 29/03/2019 Món Empresarial entrevista ARNAU GUARDIA – Gestor del fons d’inversió de Caixa d’Enginyers CE Environment ISR, FI per parlar sobre la Inversió Socialment Responsable (ISR). La Inversió Socialment Responsable (ISR) ha acaparat l’atenció de la comunitat inversora durant els últims anys, i ara ha d’afrontar el repte d’integrar l’impacte social i mediambiental de les inversions. Tags: CE Finances Fons d'inversió Inversiones sostenibles ISR

curate

{"ca": 0.8524096385542169, "fr": 0.14759036144578314}

https://blog.caixa-enginyers.com/hipoteca-tipus-variable-o-hipoteca-tipus-fix/?wpfpaction=add&postid=4497

mc4_ca_20230418_4_719467

El Suprem denega altre cop la llibertat dels presos polítics El Tribunal Suprem ha denegat altre cop la petició de llibertat dels presos polítics. La Sala Segona de l'Alt Tribunal ha desestimat el recurs de súplica presentat per Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Joaquim Forn els manté a tots ells en presó preventiva. El tribunal que ha jutjatl procés entèn que hi ha risc de fugida i de reiteració delictiva. La interlocutòria del Suprem reitera, com ja ha fet en altres ocasions, que "el manteniment [de la presó preventiva] gaudeix de legitimitat constitucional, sense que el desenvolupament del judici oral hagi eliminat el risc de fugida ni, de manera ben visible, el risc de reiteració delictiva. Concorren, per tant, els pressupostos que fan aconsellable el seu manteniment, malgrat el temps que ha passat des de la seva adopció", conclou. En aquest recurs, Josep Rull reclamava la llibertat per acompanyar el seu fill, que es troba malalt. Rull, finalment, gaudirà d'un permís penitenciari extraordinari per acompanyar el seu fill, que ha de ser intervingut quirúsgicament, Editorial L'acord torna a cotitzar José Antich Opinió L'espectacle continua... Esther Palomera

curate

{"ca": 1.0}

https://www.elnacional.cat/ca/politica/tribunal-suprem-denega-llibertat-presos-politics-judici-proces_406603_102.html

mc4_ca_20230418_16_382744

Un veí del Gornal viu tres anys menys que un del Centre F. Javier Rodríguez, L'Hospitalet | Actualitzat el 13 Febrer 2017 a les 10:39 Les diferències en esperança de vida són una altra cara de la desigualtat. Foto: Arxiu La plaça de l’Ajuntament i l’avinguda Carmen Amaya estan separades per dos quilòmetres. Una distància que equival a tres anys de diferència pel que fa a l’esperança de vida dels veïns que viuen en una zona i l’altra. Mentre que els riberencs del Centre viuen 83 anys, els del Gornal en viuen 80. Tot plegat, segons indiquen dades del 2015 del Sistema de Salut de Catalunya. Aquest estudi detalla les xifres d’esperança de vida i nivell socioeconòmic de cadascuna de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de tot Catalunya. La ciutat està formada per 12, les quals, en general, es corresponen als barris. D’entre les 12 zones sanitàries en què està dividida la ciutat, destaca per sobre de tot el cas de la Florida i les Planes, que conformen l’ABS 8. L’esperança de vida en aquesta zona és la més alta de la ciutat amb 85 anys, dos més que al Centre –ABS 1– i Santa Eulàlia –ABS 5 i 6–. Un cas similar al de Pubilla Cases –ABS 9–, que és la segona àrea amb més esperança de vida de la ciutat, amb 84,4 anys. Unes dades sorprenents que es converteixen en una excepció, ja que les xifres indiquen que els nivells socioeconòmics de la Florida, les Planes i Pubilla són dels pitjors de tota la ciutat. I és que en la majoria dels casos, les zones on la gent viu més anys també solen ser les que tenen un nivell econòmic més alt. Aquest és el cas de barris com el Centre o la part nord de Santa Eulàlia –ABS 6–, que són les dues àrees més riques de la ciutat i que tenen una longevitat que oscil·la entre els 83 i 84 anys, aproximadament similar a la mitjana catalana i també de la ciutat. Per contra, l’índex de pobresa més alt de l’Hospitalet el trobem precisament al Gornal. Xifres a banda, la ciutat reclama des de fa temps revertir les retallades que han patit els centres de salut, que tendeixen a col·lapsar-se. Per ara, la Generalitat ha promès destinar tres milions d’euros a les zones que menys finançament han rebut. A la ciutat, algunes coincideixen amb les que tenen un nivell econòmic més baix, com ara el Gornal o Pubilla Cases. Per últim, apunta que la decisió del Govern de destinar tres milions d’euros a les zones amb menys finançament “és important perquè els centres d’aquestes àrees fan front a una càrrega superior i, al mateix temps, reconèixer que hi ha entorns desafavorits ja és important”.

curate

{"ca": 1.0}

http://comunicacio21.cat/noticies-liniahospitalet/120531-un-vei-del-gornal-viu-tres-anys-menys-que-un-del-centre

mc4_ca_20230418_13_761023

Manresa estrenarà un Mercat de Música Morta, que proposa concerts de tribut a artistes difunts - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central L'MMMM es dóna a conèixer oferint participar en el sorteig d'un taüt als primers seguidors de les xarxes socials redacció 09.10.2017 | 08:25 El cartell de la nova proposta L'entitat Cultura del Bé Comú engega un nou projecte al Mercat de Música Morta de Manresa (MMMM). La primera edició se celebrarà del 31 d'octubre al 2 de novembre al Barri Antic de la ciutat. El dia de la vigília de Tots Sants s'oferiran concerts de tribut a artistes difunts durant els anys 2016 i 2017, interpretats per artistes de l'escena local, en diversos locals i espais. Pel que fa a la diada de Tots Sants, l'activitat es concentrarà al mercat de Puigmercadal, on s'oferiran concerts, un mercat de les flors i artístic, i altres propostes pròpies d'un espai festiu obert a tots els públics. El festival es clourà amb activitats de caire transformador, com tallers o debats sobre la temàtica de la mort, a més d'un cercatasques festiu pel circuit de bars del Barri Antic, que acabarà amb una jam-session de pop. El projecte, que té la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa i el mercat de Puigmercadal, entre altres, neix de la idea de dinamitzar l'escena cultural i el Barri Antic de la ciutat, així com la de portar a Manresa una sèrie de propostes que promoguin la normalització de la mort, presentant-la com una vivència a celebrar, posant en valor el llegat d'aquells artistes que ja no hi són. Sorteig d'un taüt L'MMMM es dóna a conèixer oferint participar en el sorteig d'un taüt als primers seguidors de les xarxes socials ( @mmmmanresa), una iniciativa que vol reforçar la idea de normalització de la mort.

curate

{"ca": 0.9901506373117034, "fr": 0.009849362688296639}

https://www.regio7.cat/cultures/2017/10/09/manresa-estrenara-mercat-musica-morta/437730.html

oscar-2301_ca_20230418_5_23681

El ple ordinari celebrat del 26 de setembre de 2016 va aprovar per unanimitat el Compte General de l'Ajuntament de Tavèrnoles corresponent a l'exercici 2015. Pot consultar-se el document del Compte General a l'enllaç de la dreta d'aquesta pàgina.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.tavernoles.cat/continguts/compte-general-2015.html

cawac_ca_20200528_4_189154

XII Simposi de l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH - UAB) dedicat a l'ecoturisme, un segment del sector turístic amb un gran potencial de creixement. L'acte és gratuït però cal confirmar l'assistència.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.desenvolupamentrural.cat/agenda/l-ecoturisme-una-aposta-de-futur

macocu_ca_20230731_8_337218

Butlletí núm.23 - any 2013 - Llei de protecció de dades: dades especialment protegides El primer dubte que us pot sorgir quan us demanin les vostres dades sobre ideologia, religió i creences és si és obligatori facilitar-les. A més, en cas que us requereixin alguna d’aquestes dades, us han d’advertir sobre el dret a no facilitar-la, tenint en compte les excepcions. Per tant, ¿heu de consentir sempre expressament i per escrit el tractament de les vostres dades que revelin ideologia, afiliació sindical, religió i creences? No sempre. S’han de tenir en compte les excep-cions establertes: per exemple, se n’exceptuen els fitxers mantenguts per partits polítics, sindicats, esglésies, confessions o comunitats religioses i associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre, la finalitat dels quals sigui política, filosòfica, religiosa o sindical, pel que fa a les dades relatives als seus associats o membres. Però s’ha de tenir en compte que la cessió de les vostres dades protegides necessita sempre que hi doneu consentiment prèviament. I les dades de caràcter personal que facin referència a l’origen racial, la salut i la vida sexual, ¿és obligatori facilitar-les? Aquestes dades es poden demanar, tractar i cedir quan, per raons d’interès general, ho di-sposi una llei o la persona afectada ho consenti expressament. Quan no serà necessari consentir expressament el tractament de les vostres dades que revelin l’origen racial o es refereixin a la vostra salut o la vida sexual? També es poden tractar dades sense el vostre consentiment exprés quan el tractament sigui necessari per salvaguardar el vostre interès vital o el d’una altra persona, en el supòsit que estigueu físicament o jurídicament impossibilitat per donar consentiment. Les dades de caràcter personal relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives només es poden incloure en fitxers de les administracions públiques competents en els supòsits prevists en les normes reguladores respectives. Està prohibit crear fitxers amb la finalitat exclusiva d’emmagatzemar-hi dades de caràcter personal que revelin la ideologia, la filiació sindical, la religió, les creences, l’origen racial o ètnic o la vida sexual. És a dir, no es pot recollir informació protegida sense una finalitat determinada, explícita, legítima i proporcionada.

curate

{"ca": 0.9956859361518551, "it": 0.004314063848144953}

cawac_ca_20200528_11_3248

El PP de Barcelona critica que les guarderies municipals s'encareixin un 2,9% El líder del PP de Barcelona, Alberto Fernández, ha criticat aquest dijous que el preu de les guarderies municipals s'incrementi un 2,9% mentre que la Generalitat "porta dos anys sense fer cap aportació econòmica" als centres. En un comunicat, ha demanat a l'alcalde, Xavier Trias, que reclami amb urgència al Govern que pagui el seu deute acumulat, ja que ESal no fer-ho "càrrega sobre les famílies" l'impagament. Fernández ha assegurat que la Generalitat deu més de 16,5 milions d'euros a les guarderies barcelonines, el que demostra "que l'única sensibilitat del president Artur Mas és amb els fins sobiranistes".

curate

{"ca": 1.0}

http://www.europapress.cat/autonomies-00512/noticia-pp-barcelona-critica-les-guarderies-municipals-sencareixin-29-20131226154141.html

macocu_ca_20230731_3_399857

Alumnes de B1 de Sant Andreu visiten el recinte de la Fabra i Coats

curate

{"ca": 1.0}

racoarticles_ca_20221005_2_37270

[ La defensa contra el cors musulmà: l'esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623) Jordi Gilabert Tomàs L'esquaDra De gaLeres De La generaLitat: entre eL cors musuLmà i La monarquia hisPànica El cors musulmà, present des de l'edat mitjana a les costes catalanes i a tot el Mediterrani occidental, es va intensificar d'una manera formidable durant el segle xvi. 1 La subordinació de gairebé tot el Magreb a l'imperi otomà provocà una expansió del fenomen desconeguda fins llavors. També transformà un poder llunyà, el de l'imperi turc, en un perill molt més proper que amenaçà la rereguarda de l'imperi dels Àustries i alterà el precari equilibri de forces al mar. Aquesta situació es veié afavorida per la desafortunada política defensiva de Carles I. Ben avançada la segona meitat del segle, la victòria de Felip II a la batalla de Lepant (1570) tingué una importància cabdal en el reequilibri de la situació que, malgrat la ràpida recuperació de la potència naval turca, a partir de 1578 va possibilitar l'establiment de treves que acabaren fent-se definitives. Cal dir que la crisi política i econòmica que patien els dos imperis va ajudar força a la consolidació de la pau. Però, malgrat el que es podia esperar, aquesta nova situació no va suposar una disminució important del cors barbaresc. Els regnes d'Alger, Tunis, Bizerta i Trípoli, alliberats del domini otomà i reforçats per la contínua afluència de renegats procedents de tota Europa, continuaren sent un flagell per a la costa del Mediterrani occidental durant les primeres dècades del segle xvii. A Catalunya el fenomen va adquirir tanta importància que la presència contínua de pirates i corsaris es considerava la causa principal de la crisi del comerç, fins al punt que "casi se pot dir ser de tot acabats tan principals negocis y comercis". 2 A més, a les pèrdues materials que generava, s'hi afegien les freqüents captures de persones i el seu posterior esclavatge a Barbaria. Entre altres qüestions, preocupava molt que, una vegada allà, molts captius, "per la flaquesa de l'edat o sexe" o per no poder suportar la situació d'extrema duresa en què es trobaven, reneguessin de la fe catòlica i s'adherissin a "la malvada secta de Mahoma, perdent ses ànimes miserablement". 3 drassana número 21 | 2013 Es considerava que tot això succeïa, entre altres motius, perquè no es disposava d'una defensa marítima suficient. Cap de les esquadres de galeres de la monarquia de Felip III -Espanya, Nàpols, Sicília i Gènova-4 tenia com a funció específica la protecció del litoral català i la seva presència era molt ocasional. De fet, només s'havia pogut bastir una dèbil xarxa de torres de defensa i de milícies locals que s'activaven en cas de perill de desembarcament. Aquesta circumstància permetia que els vaixells enemics gaudissin d'una gran impunitat, almenys mentre es mantinguessin fora de l'abast de l'escassa artilleria de la costa. Per posar remei a aquesta situació, les Corts de Barcelona de 1599 van aprovar la constitució d'una esquadra de galeres de Catalunya. Per finançar la seva construcció i manteniment s'establiren noves imposicions i recàrrecs sobre la població. Les previsions d'ingressos eren força optimistes, ja que s'esperava una recaptació de 86.000 lliures anuals, de les quals es destinarien 60.000 lliures al manteniment de les galeres i la resta, 26.000 lliures, s'utilitzarien per redimir el censal de 80.000 lliures que la Generalitat subscriuria per efectuar la compra de l'esquadra. Com que es pensava que amb aquests ingressos les galeres estarien pagades en només tres o quatre anys, es preveia que amb els diners sobrants es farien noves compres de vaixells i s'ampliaria l'estol. Malgrat que les galeres anaven a càrrec de la Ge ne ralitat, també es va aprovar un memorial en què el rei, Felip III, assumia una sèrie de compromisos per contribuir a la viabilitat de la iniciativa: atorgar a l'esquadra catalana tots els presos que es condemnessin a galeres al Principat, als comtats del Rosselló i la Cerdanya i a les illes de Mallorca i Menorca; l'exempció del quint reial a les captures que realitzessin les galeres; l'entrega de municions i bastiments per a l'estol a preu de cost i la donació anual de 500 salmes de blat de Sicília per cada galera. Finalment, es van formular algunes peticions de perfil polític: l'estendard de l'esquadra seria el de les armes de Catalunya; el seu general hauria de tenir la mateixa consideració que els de les altres esquadres, encara que aquesta fos més petita; tots els oficials serien d'origen català i malgrat que es reconeixia la facultat reial d'elegir el general, els capitans i els entretinguts, els altres càrrecs -veedor, proveïdor, comptador, notari, etc.-serien directament nomenats pels diputats. El rei va acceptar el memorial només amb algunes petites modificacions. Felip III no volia posar obstacles a la creació de l'esquadra de Catalunya. De fet, confiava que en disposaria sovint per traslladar tropes i personalitats a Itàlia sense haver de pagar les despeses corresponents. També pretenia que aquesta iniciativa fos un exemple perquè altres territoris costaners s'animessin a armar estols guardacostes al seu càrrec. Així es podria aconseguir millorar la defensa del litoral sense haver d'agreujar més l'estat de les malmeses finances de la monarquia. Per això, Felip III, intentant accelerar el procés de constitució de l'esquadra, va nomenar general Ramon d'Oms, a l'octubre de 1600. El va elegir entre diversos candidats proposats pel virrei de Catalunya i pel Consell d'Aragó, valorant la seva experiència a la mar, la bona opinió que tothom en tenia, la seva tasca com a superintendent de la drassana de Barcelona i l'eficàcia demostrada en tots els encàrrecs que se li havien encomanat. 5 També va triar els capitans de les quatre futures galeres: Pere Colell, Francesc Gualbes, Copons i Miquel de Xamar, tots ells reconeguts professionals de la mar. Alhora i aprofitant que els capítols de corts no en regulaven el nombre, va col•locar deu entretinguts -suboficials en pràctiques-per galera. D'aquesta manera, el rei es permetia atendre molts compromisos amb diverses famílies del Principat. Tot indica que la Generalitat no portava tanta pressa per constituir l'esquadra. No seria fins a l'any següent, a l'agost de 1601, quan s'aprovaria la imposició de drets per finançar-ne la compra i el manteniment. Segurament, els diputats intuïen que, a partir d'aquest moment, començarien els seus problemes. De fet, es van topar amb l'oposició d'amplis sectors de la població a aquestes noves taxes, els quals entenien que la defensa de les mars era una obligació de la monarquia. A més, l'adquisició de l'esquadra també es presentava difícil. S'havia pactat amb el monarca que una de les galeres, la Capitana Sant Jordi, es faria a les drassanes Guerra i pau La defensa contra el cors musulmà: l'esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623) 100 D de Barcelona, però les altres, per guanyar temps, es comprarien de segona mà. També calia tenir en compte que, en el cas de comprar-les noves, el període de formació de la xusma que havia d'anar al rem seria llarg i provocaria importants endarreriments en l'entrada en servei de l'esquadra. En canvi, les galeres usades se solien adquirir amb la xusma inclosa. Malgrat que tothom estava d'acord en aquestes consideracions, els diputats es mostraven incapaços de resoldre la qüestió i fracassaren en alguns intents de compra. Per això, Felip III va encarregar al comte de Lemos, capità general de Nàpols, que ges tionés l'adquisició de tres galeres d'aquell regne o del de Sicília, en nom de la Generalitat. Es va acudir al mercat italià perquè allà servien moltes galeres privades i, per tant, l'oferta era millor. Semblava que l'assumpte es resoldria amb facilitat quan, el mes de desembre de 1601, es va presentar la possibilitat d'adquirir tres galeres del duc de Maqueda, destinades al regne de Sicília. Es considerava la millor opció perquè es tractava d'embarcacions noves, ben armades i amb una xusma experimentada, però, malgrat els bons oficis de la diplomàcia reial, no es va poder arribar a cap acord per diferències amb la Generalitat en el preu i en la forma de pagament. 6 Els primers mesos de 1603, els ànims dels diputats per adquirir les galeres s'havien refredat encara més. Continuaven topant amb una forta oposició a la imposició dels drets i, a més, la realitat estava demostrant que allò que es recaptava, tot i ser onerós per a les classes populars i el teixit comercial, no abastava, ni de lluny, per a la compra i el manteniment de l'esquadra, la qual cosa podia posar en serioses dificultats econòmiques la Generalitat. D'altra banda, el Consell d'Aragó i el virrei es mostraven força inquiets per l'endarreriment i consideraven una greu irregularitat que es cobressin els drets des de feia dos anys i que les galeres encara no naveguessin. Finalment, davant les pressions de Felip III i el seu entorn, el dia 3 de juliol de 1603, la Generalitat va decidir reiniciar les gestions per la compra de les galeres, però amb la condició que si els drets acordats a les Corts de 1599 -es denominaven els drets nous-no eren suficients per mantenir-les, el rei es comprometia a quedar-se-les pel mateix preu que havien costat. En cas contrari, la constitució de l'esquadra de galeres continuaria paralitzada. Malgrat el rebuig inicial del monarca a la proposta de la Generalitat, després de mesos d'amenaces i una vegada convençut que la posició dels diputats era inamovible, no li va quedar altre remei que comprometre's explícitament. Així, al mes de maig de 1605, després d'haver perdut força temps, Felip III acceptava que si els drets nous de la Generalitat no eren suficients per mantenir les galeres "mandaría tomarlas a su cuenta y Servicio por el mismo precio que el General había de pagar". 7 Resolts aquests entrebancs, es van reprendre les negociacions i es va poder arribar a un acord de compra de dues galeres del duc de Maqueda, de l'esquadra de Sicília, i una altra de l'esquadra de Nàpols. Però noves desavinences i continus retards en l'arribada de les embarcacions a Barcelona van fer que, a la primavera de 1608, els diputats esgotessin la seva paciència i renunciessin a la compra de les galeres sicilianes. Per això van demanar al monarca que, si volia tenir esquadra, anul•lés el contracte amb el duc de Maqueda i ordenés la venda, a preu de cost, de dos bucs de galera que estaven fets a la drassana de Barcelona i que anaven destinats a l'esquadra d'Espanya. Alhora li reclamaren que escrigués al comte de Benavente, virrei de Nàpols, perquè enviés immediatament la galera que tenia compromesa. El rei va atendre les peticions de la Generalitat perquè s'apropava la data d'insaculació dels nous diputats i hi havia moltes possibilitats que el nou consistori es mostrés contrari a la constitució de l'esquadra en els termes en què estava plantejada. Per això tot es va accelerar i, el dia 21 de juliol de 1608, malgrat que faltava la galera que havia d'arribar d'Itàlia i que les altres no estaven a punt, es va fer la cerimònia de benedicció de l'estendard de l'esquadra de galeres de Catalunya al port de Barcelona i es van proveir tots els càrrecs. 8 Evidentment, es tractava que el nou consistori es trobés davant d'un fet consumat i ja no es pogués fer enrere. Així, es va celebrar una solemne festa a la qual hi acudiren el virrei Pignatelli, els diputats, els consellers i la drassana número 21 | 2013 major part de les autoritats significatives. Es va fer entrega de l'estendard al capità general de l'esquadra, Ramon d'Oms, i les tres galeres -la Capitana Sant Jordi, la Patrona Sant Maurici i la Sant Sebastià -9 van sortir al mar mentre disparaven salves d'artilleria que serien contestades des dels baluards de la ciutat i des d'algunes galeres de l'esquadra de Nàpols que, ocasionalment, es trobaven a Barcelona. Després de nou anys de dificultats, l'esquadra de galeres de Catalunya era una realitat. L'esquaDra De gaLeres De La generaLitat comença a navegar, 1608-1610 El nou consistori de la Generalitat, que es va trobar amb les galeres a l'aigua, va criticar amb duresa la precipitació del govern anterior en oficialitzar la creació de l'esquadra abans que estigués efectivament preparada. Denunciaren que s'havien nomenat centenars de persones, se suposa que del gust o de la clientela dels anteriors diputats, que cobraven un sou però que, en realitat, no podien exercir el seu treball perquè les galeres no estaven preparades per navegar. 10 D'altra banda, els nous diputats també van poder constatar molt aviat que la recaptació dels drets de galeres anava molt malament perquè "la gent no sols no pagava com devien, ans bé, amb estudi, defraudaven dits drets". 11 S'adoptaren mesures d'urgència per estalviar salaris i altres despeses durant aquell hivern. Es va acordar que les tres galeres quedarien, provisionalment, reduïdes a dues, deixant la Sant Sebastià només amb alguns mariners que s'encarregarien de la seva custòdia i conservació. A les altres dues, la Capitana i la Patrona, que es mantindrien de guàrdia, s'hi va reduir el personal a la meitat. En aquestes circumstàncies, el dia 12 de novembre, no va causar gaire alegria l'arribada de la galera Marquesa -després seria rebatejada amb el nom de Sant Ramonprocedent de Nàpols, que completava l'esquadra. L'any 1609, s'establiren les tripulacions definitives, les seves remuneracions i les racions alimentàries. També es va comptabilitzar la munició i el manteniment que requerien les galeres. Les preocupacions de la Generalitat sobre aquest viatge començarien al mes de novembre, en rebre una carta de Ramon d'Oms, en la qual els assabentava que l'esquadra es trobava a Cartagena i que, en el seu primer viatge a Orà, havien sorgit greus dificultats. El general Pedro de Toledo els havia ordenat l'entrada a port perquè havien caigut malalts més de 80 forçats, la major part d'ells a causa de l'esgotament de la travessia. D'Oms informava que "si estes galeres naveguen per ací aquest hivern que se'ns ha de morir la meitat de les xusmes per ser noves". 14 Era evident que els remers no estaven ben entrenats i no podien suportar l'esforç que requerien aquests tipus de travessies. El general també informava que només li quedaven provisions per a pocs dies, per això calia que la Generalitat li fes arribar un vaixell fins a Cartagena amb totes les coses que necessitaven. (Imatge 2.) Els diputats van escriure al rei Felip III i al general de l'esquadra, Pedro de Toledo, demanant que retornessin les galeres de Catalunya per poder refer la xusma i recollir les provisions necessàries. La seva petició no seria escoltada, però, en canvi, s'autoritzaria que deixessin una galera al port de Cartagena amb els malalts i els metges, mentre es realitzava un nou viatge al nord d'Àfrica amb les altres tres. Pel que fa a les provisions, les altres esquadres els deixarien bescuit, vi i bacallà. Poc després, a inicis del desembre, els van comunicar que les galeres ja no havien de tornar a passar a Barbaria i, el dia 11 de desembre, sortiren cap a Barcelona, on arribaren el 5 de gener de 1610, amb 37 forçats morts i 50 malalts molt greus. L'any següent, el 17 d'abril de 1610, el rei Felip III va signar una nova ordre d'expulsió, aquesta vegada dels moriscos catalans i aragonesos. El virrei va demanar també la col•laboració dels diputats, que van mostrar la seva voluntat amb aquestes paraules: […] besem a sa magestat la mà infinites vegades, oferint-nos prompte i aparellats que en tot el que sia servei de sa magestat i en benefici i facilitació d'una obra tan heroica i digna de perpetua i gloriosa memòria, acudiran amb totes les seves forces… 15 Després d'aquesta entusiasta declaració, les galeres van arribar de nou als Alfacs el dia 15 de juny de 1610. Als inicis de la tardor de 1610, finalitzada la campanya d'expulsió, l'esquadra catalana es va poder dedicar, d'una vegada, a exercir la funció per a la qual havia estat oficialment creada: la defensa de la costa catalana. Precisament seria el mes de desembre d'aquell any quan les galeres farien la seva primera captura. Es tractava d'una embarcació barbaresca que, a causa del mal temps, s'havia apropat massa a la costa de Barcelona. En ser detectada, sortiren les galeres Capitana i Patrona, que van tenir l'honor d'envestir-la i foradar-la. Van morir 16 corsaris i se'n capturaren 9 de vius. L'esquaDra De gaLeres, 1610-1623 A partir de 1610, els diners començaren a faltar. El virrei, duc de Monteleón, conscient de la complicada situació econòmica de les galeres, va proposar una via alternativa per millorar-ne el finançament. Es tractava que l'esquadra de la Generalitat s'encarregués del trasllat de moneda a Itàlia, servei que, fins a aquell moment, realitzaven les galeres de Gènova. Felip III, però, va rebutjar la proposta, "pues estas galeras fueron para la guardia de la costa de Cataluña, es bien que atiendan a esto por agora sin alejarse a otros mares". Així mateix, es va oposar a altres possibilitats, com la d'aportar a fons perdut 25.000 o 30.000 ducats a càrrec de la Santa Croada. Semblava que res no el podia fer canviar d'opinió i afirmava: Pues lo de estas galeras se asentó con tanto acuerdo, es justo que los diputados se esfuercen en buscar medios y formas para conservarlas, pues el principal beneficio resulta para los naturales. 16 Davant la impossibilitat d'aconseguir una solució acceptable, el dia 10 de juny de 1611, els diputats acordaven deixar les galeres i demanaren que, en compliment dels compromisos adquirits per Felip III, es fes la valoració de l'esquadra i s'acordés la quantitat que el rei havia de padrassana número 21 | 2013 gar al Principat per adquirir-les. El virrei es negà a donar rebuda a aquesta resolució i es va generar una situació de forta tensió institucional. En aquestes circumstàncies es va produir l'arribada d'un nou consistori a la Generalitat, que començaria les seves funcions l'1 d'agost de 1611. Els nous diputats no s'atreviren a treure les galeres de l'aigua per les amenaces del virrei Almazán, però també perquè, aquell estiu, es van aconseguir alguns ingressos extraordinaris amb la captura de tres naus corsàries. La primera topada es produí al mes de setembre en aigües de Castelldefels, enmig d'un gran temporal. Es van capturar dues galiotes i 69 corsaris, i també s'alliberaren molts captius que anaven al rem. Les cròniques afirmen que, en desembarcar els captius musulmans, tothom ho celebrava i tanta era la satisfacció pel succés que els van haver de passejar pels carrers més importants de Barcelona, fins a la casa del Consell de Cent i la de la Generalitat. Uns dies després, es tractava de la captura d'una fusta que s'havia detectat des de la guarda de Montjuïc, cap a Ponent. L'any següent, a finals d'octubre, l'esquadra catalana va atacar una fragata musulmana a l'alçada de Cotlliure i va aconseguir capturar 29 corsaris, mentre la resta s'ofegaven en foradar-se l'embarcació. Retornades les galeres a Barcelona, farien una altra sortida el dia 15 de novembre. S'havia tingut avís de la presència d'una pollacra que havia capturat dues barques davant de la costa de la ciutat i se les emportava a Barbaria. Les galeres Capitana i Patrona mantingueren un dur combat amb aquella embarcació molt ben armada: "Traía dos piezas de cuchara y tres pedreros, y todos los turcos con escopetas." A la fi, el balanç va ser de 7 corsaris morts, entre els quals hi havia l'arrais, i 45 turcs capturats vius. De la banda catalana també hi va haver 7 morts i fins a 28 ferits. Aquest important nombre de baixes s'explica perquè, a banda de l'armament, "era vaxell redondo y de alto bordo, se defendía mucho". 17 Malgrat totes aquestes captures i els ingressos que generaven, al final de 1612 el compte de galeres estava esgotat i ja es devien 50.000 ducats. Per això, l'operació de treure les galeres de l'aigua, acordada pel consistori an-terior, es va tornar a activar. Llavors, el virrei es va veure obligat a oferir als diputats la possibilitat de negociar discretament la reducció del nombre de galeres de l'esquadra a la meitat per disminuir-ne les despeses, considerant que qualsevol cosa era millor que perdre-les definitivament. Els diputats s'acolliren a aquesta mesura i, el 14 de novembre de 1613, van prendre la decisió de treure de l'aigua les galeres Sant Ramon i Sant Sebastià. Si Felip III i el virrei, Diego Hurtado de Mendoza, esperaven que, amb la reducció de l'esquadra, els problemes s'acabarien, es van equivocar. Els diputats continuaren demanant noves fonts de finançament, les quals van rebre una altra vegada la resposta negativa del monarca. Per això, la Generalitat convocà Junta de Braços en la qual, tenint en compte la manca de recursos, la gran quantitat de deutes generats i les contínues negatives del rei a les peticions d'ajuda, es va acordar, de nou, treure les galeres de l'aigua. En assabentar-se de la decisió, el marquès d'Almazán els advertí molt severament que no toquessin les galeres i que "si ningú li contradeia, encara que fos eclesiàstic o religiós, lo posaria en part que no el veurien en molts dies". 18 Les amenaces van tenir el seu efecte perquè l'acord, aquesta vegada, tampoc no es va portar a terme. Precisament, aquella tardor es realitzaren algunes preses. A l'octubre de 1614, les galeres capturaren, dins del golf de Roses, un vaixell rodó, probablement una sagetia, amb 24 corsaris barbarescos. El dia 2 de novembre efectuaren una nova presa davant la platja de Mataró. Aquesta vegada es tractava d'una embarcació amb 44 corsaris. Poc després, el dia 28, la Patrona, de la Generalitat, amb l'ajuda de tres galeres de l'esquadra d'Espanya, capturà una nau gran, armada amb 16 peces d'artilleria, on hi anaven més de 100 corsaris. El dia 17 de juny de 1615 es produí un fet transcendental per al futur de les galeres catalanes: la mort de Ramon d'Oms, general de l'esquadra de la Generalitat. Dos dies després, diferents autoritats de la monarquia s'apressaven a nomenar nou general provisional per a l'esquadra. Un canvi molt important en la gestió de les galeres es produiria el dia 28 de novembre de 1617 quan es va adjudicar l'arrendament dels drets de galeres i el seu manteniment al mercader Hierònim Negroto. Fins aquell moment, les imposicions havien estat directament cobrades per l'administració catalana i corrien molts rumors sobre les possibles corrupcions en la seva recaptació. El contracte es va formalitzar per un període de tres anys, a partir de l'1 de gener de 1618, i per un valor total de 63.000 lliures, pagadores en tres anualitats, que Negroto havia de dipositar en el compte de galeres de la Generalitat. A canvi, el consistori li feia cessió de la recaptació dels drets de galeres i de tots els altres mecanismes establerts a les Corts de 1599. Entre aquests, hi destaquen les 2.000 salmes 19 de blat i les comissions pel transport de moneda de Castella, fins a 48.000 ducats. A més, s'establia un element nou per ajudar a completar ingressos: cada any les galeres catalanes realitzarien un viat-ge comercial a Itàlia i els beneficis es repartirien, a parts iguals, entre la Generalitat i l'arrendador. Així, a la tardor de 1618, d'acord amb els termes del contracte, es va realitzar el primer viatge, que va resultar doblement profitós, ja que les galeres capturaren una barca de moros davant de Palamós. Poc després, al mes de desembre, es va haver d'atendre un problema greu: les dues galeres -Sant Jordi i Sant Mauricies trobaven en molt mal estat de conservació a conseqüència de molts anys de servei i també de les deficiències en el seu manteniment, sempre condicionat per les dificultats econòmiques. Els diputats reconeixien que la Patrona estava força deteriorada i que la Capitana presentava un estat lamentable, "de pur vella i cruixida, de necessitat se ha de traurer en terra per ser innavegable". 20 Per això es plantejà la substitució de la Sant Jordi per la galera Sant Ramon que s'havia tret de l'aigua l'any 1613 i es trobava en un estat acceptable, però després es va considerar que era massa petita per exercir la funció de capitana. Finalment, es decidí substituir la galera Sant Maurici i que la Sant Jordi fos arranjada el millor possible per intentar que aguantés un temps més. Solucionat provisionalment aquest problema, apareixien diferències molt importants entre l'assentador Hierònim Negroto i la Generalitat. No hi havia acord en les valoracions de les càrregues de blat i les saques de moneda, i tampoc se li havia liquidat el viatge a Itàlia. Per això, es va negar a pagar unes lletres de canvi que s'havien girat des de Sevilla en un viatge de l'esquadra catalana. Ell pretenia que es consideressin a compte dels diners que li devia la Generalitat. Els diputats amenaçaren Negroto amb l'embargament de les fiances i la pèrdua de la recaptació dels drets, cosa que van acabar portant a terme i que va originar-li greus perjudicis econòmics i un llarg litigi. El 29 de febrer de 1620, els diputats van acordar subhas tar de nou els drets de galeres per un termini de tres anys. Aquesta vegada s'adjudicaren a Pau Cànoves. 21 Els termes del contracte contenien millores importants i, sobretot, moltes precisions per a les dues parts fruit de la mala experiència que s'havia tingut durant el trienni drassana número 21 | 2013 anterior, amb problemes d'interpretació i conflictes continus. Mentre, al mes d'agost de 1620, el nou consistori comprovava que la galera Sant Jordi, arranjada l'any anterior, tornava a estar "molt oberta i quasi ingovernable". Per això, el 19 de setembre, es va acordar la construcció d'una nova galera capitana a les drassanes de Barcelona. El buc va ser encarregat al mestre d'aixa de Calella Joan Cona. En canvi, la construcció de la popa es va adjudicar a Pere Fuster, ciutadà de Barcelona. Els plecs de condicions especificaven els plànols que s'havien d'executar, el tipus de fusta que s'havia d'emprar i les característiques tècniques de les diverses dependències: Les cambres de dins i lo demés se ha de fer conforme està en la galera Capitana vella, tot lo tabernacle fort, bo i ben condicionat i de art, com de bon mestre se pertany. 22 (Imatges 3 i 4.) A la tardor d'aquell any tot es va complicar força. El nou virrei, duc d'Alcalà, es mostrà bel•ligerant des del mateix moment en què va prendre possessió del seu càrrec. A l'octubre ja es queixava, en una carta al rei, del mal govern de les galeres i denunciava que no exercien correctament les seves funcions. El mes següent començaria l'enfrontament directe pel control de l'esquadra ja que va ordenar que les galeres sortissin cap a Tarragona a carregar bescuit per a dues companyies que havien de passar a Itàlia. Els diputats al•legaren que les galeres no estaven sota les ordres del virrei i que "sempre havien seguit l'ordre dels senyors diputats en lo navegar per estes mars". 23 Assenyalaven també que hi havia un procediment per demanar-les i que s'havia de seguir preceptivament. La reacció del duc d'Alcalà va ser immediata: ordenà la detenció dels capitans Francesc Miquel i Lluís Torné i els va suspendre dels seus càrrecs. Tot es va complicar més encara quan, davant la presència d'un possible vaixell corsari en aigües de Barcelona, els diputats s'adreçaren al duc d'Alcalà perquè els deixés una de les galeres de l'esquadra d'Espanya per acompanyar la Patrona -la Capitana estava ja fora de servei-. El virrei no va considerar necessària la sortida i el consistori ordenà al general Francesc Sabater que salpés sol. Des-prés de la inspecció del vaixell, es va comprovar que eren anglesos i, en tornar al port, el virrei va fer detenir el general de l'esquadra i el traslladaren a una de les galeres d'Espanya. El 25 de febrer de 1621, la Junta d'Electes de la Generalitat decidí enviar una ambaixada a la cort per explicar al monarca els perjudicis que el duc d'Alcalà estava provocant als usos i costums del Principat, però, en assabentar-se, el Consell d'Aragó va ordenar a la delegació catalana que marxés de la cort i deixés d'importunar. Poc després, les amenaces van pujar de to i a l'ambaixador, Joan Pere Fontanella, se li notificà que si no complia immediatament el que se li exigia, se li aplicaria una sanció de 2.000 lliures. Malgrat la gravetat que adquiria l'afer, la Junta de Braços de la Generalitat va resoldre que de cap manera se'n tornés i se li garantí la immunitat "de tot quan li pot succeir en rahó dels manaments penals que li són fets". 24 Alhora van escollir tres representants -un de cada estament-per enviar-los com a nous ambaixadors, però, aquest cop, amb un rang polític superior. Paradoxalment, aquest conflicte coincidí amb l'avarada de la nova galera de la Generalitat de Catalunya: la Sant Jordi. S'havia treballat durant tota la tardor i l'hivern i, finalment, el dia 11 de març de 1621, en plena crisi institucional, els diputats presidiren l'acte de la benedicció. Per qüestions de mal temps, no es va poder posar a l'aigua fins el 30 de març. 25 En una situació de tensió extrema, el dia 8 d'abril de 1621, es rebé la notícia de la mort del rei Felip III. Tot indica que, des del primer moment, l'entorn del nou monarca va promoure una política encara més dura i restrictiva en la qüestió de les galeres de Catalunya. En una carta de Felip IV, del 27 de juny de 1621, es fixaven les condicions de la seva utilització. Entre altres coses, es puntualitzava que el capità general podria utilitzar l'esquadra de Catalunya quan ho cregués convenient, sense cap obligació d'explicar-ne els motius. Es notificaria la sortida als diputats, però només perquè proveïssin les galeres. Tot es complicà encara més el 12 de juliol, quan el virrei es va negar a autoritzar el viatge de les galeres a Sicília en compliment del concert que la Generalitat tenia amb Guerra i pau La defensa contra el cors musulmà: l'esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623) 108 D Però l'únic que aconseguiren va ser que el monarca els reprovés el que considerava un comportament deslleial. Segons ell, s'havien pres moltes decisions il•legals, com per exemple oferir viatges de les galeres fora del Principat a l'arrendador dels drets, desarmar l'esquadra sense autorització reial, etc. El dia 3 de novembre de 1621, després d'assenyalar tots els incompliments, els ordenava taxativament: Os mando que volváis a armar las dichas galeras y reducir las cosas al estado que tenían antes de haber sucedido esto, poniendo todo como estaba, y no os atreváis otra vez a hacer cosas semejantes, pues sabéis que no lo podéis ni debéis hacer. 27 També els advertia que havia fet fora els ambaixadors del Principat i que no en rebria d'altres fins que les galeres tornessin a estar armades. Els diputats, abatuts i sorpresos pel que consideraven una greu arbitrarietat, van acatar les ordres del rei i van tornar a armar les galeres. D'altra banda, el 10 de novembre, la Junta de Braços va lamentar la manera injusta com s'estava tractant el Principat de Catalunya. La responsabilitat d'aquest mal tracte s'atribuïa als darrers virreis però, en especial, al duc d'Alcalà "amb contrafaccions notòries a les constitucions, lleis, privilegis, prerrogatives, llibertats i franqueses". 28 Això no va impedir que, el dia 11 de març de 1622, els diputats plantegessin la necessitat de substituir la galera Patrona Sant Ramon, "inhàbil per a navegar per los molts anys ha estat en mar i així estar consumida i acabada". 29 Aquesta vegada, davant de la urgència del problema, no es va optar per la construcció pròpia, sinó per la compra directa d'un buc de galera del rei que s'acabava de fabricar a les drassanes. El 16 de maig era posada a l'aigua. 30 Pocs mesos després, l'agost de 1622, el duc d'Alcalà deixava el càrrec i era substituït pel bisbe de Barcelona, Joan Sentís. 31 Malgrat el conflicte inicial, el nou virrei tenia un tarannà i uns orígens força diferents als del duc d'Alcalà i l'entesa amb els diputats va ser molt més fàcil. 32 A partir d'aquell moment, les galeres es van tornar a moure i realitzaren diversos viatges. La PèrDua De Les gaLeres De La generaLitat 33 La Generalitat va aprofitar l'entesa amb el virrei per realitzar el viatge comercial a Itàlia contemplat en el contracte d'arrendament de l'esquadra amb Joan Pau Cànoves. No va demanar autorització i va fer sortir l'esquadra ràpidament, el 3 de juliol de 1623, per evitar nous entrebancs reials. Després, s'efectuaria una llarga parada a Mataró per ordre dels diputats i a petició de l'assentador, que esperava més moneda per traslladar a Itàlia. Quan tot va ser carregat, el dia 14, l'esquadra sortí d'aquell port. Portava moneda cap a Gènova i roba per a la fira de Sant Llorenç, a Messina. El diumenge, dia 16, a la matinada, les galeres arribaren a Marsella i foren informades de la presència de corsaris en aquelles costes. El capità Francesc Sabater va reunir el consell de navegació, que, davant les informacions contradictòries de què es disposava, va decidir continuar el viatge. Així, el dimarts dia 17, al matí, sortiren de Marsella. Van navegar gairebé tot el dia. Al capvespre, quan es trobaven a poques milles de les illes de Santa Margarida i Sant Honorat, aparegueren, de sobte, vuit galiotes -cinc de Tunísia i tres d'Alger-. Immediatament, les dues galeres catalanes van fer marxa enrere i intentaren fugir. (Imatge 5.) Canes Santa Margarida Sant Honorat Sant Rafel Sant Tropés Guerra i pau La defensa contra el cors musulmà: l'esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623) 114 D Sembla que van intentar tornar a Sant Tropés, que tenia bones defenses, però quan les galeres arribaren a la punta de Sant Rafel els va faltar el vent. Anaven en molt males condicions: arbres curts, antenes dolentes, veles trencades, embarcacions mal espalmades i molt carregades, amb una xusma mal alimentada i mal preparada que estava esgotada de remar tot el dia. Les dues galeres van arribar a la cala de Sant Rafel al voltant de les 10 de la nit. Es deturaren el més a prop de terra que van poder, amb la intenció de tenir una via de fugida en cas d'abordatge. Les galeres corsàries envoltaren la badia. La diferència de forces era enorme: l'esquadra catalana només portava una cinquantena de soldats i els corsaris disposaven d'uns 800 homes. (Imatges 6 i 7.) Es van enviar alguns homes a Frejús -un poble properper demanar ajuda. Mentre, la major part dels mariners i soldats saltaven a terra intentant escapar i deixant les embarcacions indefenses. El cònsol de Frejús va oferir homes per protegir les galeres, però pel que fa a les seves pretensions econòmiques no hi va haver acord. En veure com es desenvolupava la situació, es valorà la conveniència de descarregar la moneda i la roba perquè no s'ho emportessin els corsaris, però Bernardí Planes, representant de l'assentador de les galeres Pau Cànoves i responsable de les mercaderies, s'hi va negar perquè considerava que si es traslladaven a terra ho agafarien tot els francesos. 34 (Imatges 8 i 9.) Quan s'apropava la matinada, els nervis i la por van anar augmentant i els pocs soldats i passatgers que quedaven s'anaven tirant a l'aigua i fugien com podien. Davant la imminència de l'atac, els galiots de rem suplicaven que els desferressin per no ser capturats com a esclaus dels musulmans. En fer-se de dia, s'acordà abandonar les galeres, ja que era impossible defensar-les, i es va donar l'ordre d'alliberar els galiots, però ja era massa tard. Abans de poder-los desferrar a tots, entraren les galiotes corsàries i van capturar gran part dels esclaus i forçats, i també els diners 35 i la roba que quedaven embarcats. Després, van saltar a terra i agafaren molts altres galiots, personal de la tripulació i algun passatger. En aquesta confusió es van produir escenes de saqueig amb la com-plicitat dels francesos que els ajudaven en els robatoris, però també hi participaren membres de la tripulació i galiots de les galeres catalanes. Els que es van poder escapar pels boscos i les muntanyes marxaren cap a Marsella. Els capitans, diversos oficials i el mateix veedor general de les galeres, Francisco Chavarría, i molta gent de la tripulació es refugiaren a la muntanya de Frejús i, després, van ser protegits pel bisbe de la ciutat. El dia 27 de juliol arribaren les primeres notícies de la desfeta amb les declaracions dels primers soldats i mariners que començaven a retornar a Barcelona. 36 La notícia va causar gran consternació. No només es tractava de pèrdues humanes, les econòmiques eren també enormes, així com les polítiques. 37 A més, les galeres estaven assegurades en 30.000 lliures, amb les garanties de diversos petits mercaders i menestrals de la ciutat com era costum en aquells viatges. Ara havien de fer front a una gran despesa que arruïnaria molts d'ells. De fet, el mateix bisbe Sentís ho considerava la pèrdua més gran que havia tingut Catalunya durant els darrers cent anys. Un cop superada la primera impressió, es va passar a buscar els culpables del desastre. El mateix dia 27, el virrei Sentís va ordenar la detenció dels màxims responsables de les galeres: el general Francesc Sabater, 38 el capità Francesc Miquel i els altres oficials. Només dos dies després, el 29 de juliol, en una carta al rei Felip IV, feia les primeres acusacions contra els capitans de les galeres catalanes: malgrat haver tingut moltes informacions a Marsella i Sant Tropés sobre la presència de corsaris, ells havien decidit continuar el viatge; una vegada descobertes les galeres enemigues, havien tingut temps de tornar a Sant Tropés, on hi havia un castell per defensar-se, però, en canvi, van anar a la platja de Sant Rafel, que no tenia defensa possible; els capitans van baixar a terra i deixaren les naus soles, fet que provocà que molta gent abandonés les galeres i que gairebé no quedés ningú per defensar-les. Al mes d'octubre de 1623, el rei va ordenar que s'obrís una investigació per aclarir els fets que fossin mereixedors d'un càstig exemplar. Per a aquesta finalitat, va constituir una junta de personalitats que jutgessin tot allò Iréis averiguando las culpas que resultan contra todos los culpados en la pérdida de dichas galeras y hacienda que se robó en ellas fortificando los procesos y sustanciándolos como conviene, oyendo los descargos que dieran ansí los dichos capitanes como todos los demás, conforme a la justicia haciendo los primeros secuestros, embargos y las demás diligencias juzgaredes ser convenientes para entera instrucción de los dichos procesos. 39 Diego Fajardo va iniciar amb celeritat la tasca que Felip IV li havia encarregat i, el dia 25 de novembre de 1623, li va trametre un primer informe segons el qual atribuïa la màxima responsabilitat dels fets als assentadors de les galeres i als diputats de la Generalitat. Els primers perquè tenien l'obligació d'abastir i cuidar que les embarcacions estiguessin en bones condicions per navegar i els segons perquè havien autoritzat la seva sortida tenint notícia del perill que corrien. A continuació, va ordenar la seva detenció. El virrei Sentís, conscient del problema polític que es podia produir i amb l'assessorament dels lletrats de la cancelleria, es va negar a executar l'ordre i es queixà davant Felip IV de l'actitud conflictiva que mostrava l'instructor, a més del seu desconeixement de les constitucions i privilegis del Principat. Això no impedí que Diego Fajardo continués ignorant els advertiments i insistint davant del rei que les causes que tenia obertes contra els diputats i l'arrendador Pau Cànoves havien de suposar el seu ingrés a la presó. D'altra banda, també denuncià que el virrei i el seu entorn li impedien actuar perquè consideraven que si es detenia els diputats es podia organitzar una gran revolta. A la fi, el rei optà per evitar el conflicte polític i el procés es va centrar només en la gent que anava a les galeres, sobretot en els capitans i en aquells membres de la tripulació i forçats que estaven acusats d'haver efectuat robatoris. La instrucció del procés es va dilatar for-ça i, amb ella, l'empresonament dels inculpats, fins que va haver una resolució definitiva el 22 de desembre de 1625. Substanciades les causes, la junta va dictar la sentència següent: Que el capitán don Francisco Sabater sea privado de la plaza de capitán y de la alcaldía de Puigcerdá, que tiene por merced de su Majestad y en doce años a servir en el Peñón a su costa y que en este tiempo no pueda tener cargo militar y cumplidos no pueda volver a Barcelona sin licencia de vuestra merced y restauración a los interesados en la pérdida de las galeras de su derecho de pedirle daños y de la manera que les conviniere y en costes procesales y personales. Que el capitán Francisco Miquel sirva seis años en Larache y se suspende por este tiempo del cargo que tiene de la Capitana de las galeras de Catalunya y que en dicho tiempo no pueda tener otro ninguno militar. 40 Pel que fa a la resta de la tripulació, tenint en compte que portaven dos anys a la presó en unes condicions molt dures, les sentències van ser benvolents i foren absolts la major part des acusats. Només van ser condemnats a sis anys de galeres, per robatori, el soldat Agustí Benet, el timoner Jacinto Martín i els forçats Francesc Nadal i Pedro Congost. També es van castigar, amb pena de quatre anys de desterrament, Jaume Mulet i Antoni Mur. Sembla que aquestes condemnes no s'arribaren a complir, almenys les dels capitans, i al mes d'abril de 1626 es trobaven lliures a Barcelona. 41 Poc després, Francesc Sabater va marxar a Nàpols, on morí mesos més tard, el dia 10 de desembre de 1626. 42 accions a Partir De La PèrDua De Les gaLeres El 7 d'agost de 1623 es va reunir la Junta de Braços per notificar oficialment la pèrdua de les galeres i demanar consell davant d'una situació tan greu. En un ambient de consternació, l'únic acord que es va prendre va ser el de crear una comissió de treball: una divuitena, formada per sis membres de cada estament que, juntament amb els diputats i oïdors, fes un informe sobre les resolucions que drassana número 21 | 2013 es consideressin més adients en aquells moments tan dissortats. A la reunió de la divuitena del dia 23 d'agost, una mica més refets, es va considerar la conveniència de tenir, de nou, galeres, i els avantatges i inconvenients que se'n podien derivar. Es disposava de 30.000 lliures de l'assegurança, la qual cosa permetia posar dues galeres a l'aigua. Amb aquesta acció es podria recuperar "lo honor i la reputació perduda", 43 però calia millorar molt la disciplina i la forma de govern de l'esquadra. També era imprescindible buscar un nou sistema de finançament més segur i realista que el que s'havia acordat a les Corts de 1599. Mentre es cercava la millor solució, s'aconsellava mantenir el cobrament dels drets de galeres, malgrat no tenir esquadra. A la divuitena del dia 24 de novembre es va proposar construir, de moment, dues galeres a les drassanes de Barcelona. També s'acordà demanar al rei que millorés les seva aportació al manteniment de l'esquadra, augmentat de 500 a 1.000 salmes de blat per galera i doblant la trata de moneda. Així mateix, es demanava més col•laboració a la ciutat de Barcelona. Atesos els beneficis que obtenia la ciutat per tenir la seu de l'esquadra, es demanava al Consell de Cent la seva implicació econòmica en el pagament de les seves despeses. S'argumentava que aquesta hibernava normalment a Barcelona i també estava la major part de l'any al moll de la ciutat, i que tot el que es donava per al seu funcionament es gastava a la mateixa ciutat, en profit dels seus veïns, en menjar, beure, roba, armes i municions. A més, amb la seu de les galeres a Barcelona, estaven molt més guardades de pirates i corsaris les costes veïnes i també tots els vaixells que portaven mercaderies per a la seva provisió. L'ajut es demanava fins a la conclusió de les primeres corts que se celebressin, on es podrien estudiar noves formes de finançament. D'altra banda, durant el temps que les galeres estiguessin d'hivernada, els esclaus i forçats podrien ser utilitzats per treure sorra del moll i altres obres necessàries, com la reparació de les muralles de Barcelona. També l'artilleria de bronze que es capturés es podria donar a la ciutat. Finalment, aquesta de-manda s'estenia a les altres ciutats del Principat que es trobaven a la costa. Tot va canviar quan, el mes de juliol de 1624, Felip IV va fixar les condicions per a la nova esquadra de galeres. El monarca nomenaria directament el general i tots els oficials, tant els de guerra com els de ploma. Tothom estaria sota les ordres directes del virrei del Principat, que també controlaria els ingressos i les despeses de les galeres. Així mateix, es prohibia la sortida de l'estol de les aigües de Catalunya sense l'ordre expressa del rei, tramesa pel capità general. Finalment, el general de les galeres rebria l'estendard de l'esquadra de mans del virrei, sense la intervenció ni l'assistència dels diputats, als quals no faria cap reconeixement. Evidentment, les condicions fixades pel rei per a les noves galeres van refredar la seva renovació. Als diputats no els interessava gens mantenir una esquadra en què només se'ls reservava el paper de pagar les despeses, mentre totes les altres competències eren transferides al rei o al virrei. D'altra banda, el rei Felip IV sembla que preferia, d'una forma tàcita, que no hi hagués més galeres abans que haver de suportar que naveguessin com en el període anterior, posant en discussió contínuament l'autoritat reial. Malgrat diverses peticions reials que no es gastessin els diners que s'havien acumulat en el compte de galeres, la Generalitat, el dia 24 de març de 1631, va resoldre el contrari. Tots els diners d'aquest compte s'utilitzarien per liquidar els censals que s'havien contret per a la fàbrica de l'esquadra. També es va acordar que, si no hi havia prou diners, es continuarien cobrant els drets fins a la lluïció final. Després, es pagarien totes aquelles despeses de galeres que la Generalitat hagués assumit en càrrec al compte ordinari. Quan estigués tot cobert i recuperat, se suspendria el cobrament dels drets fins que s'armés nova esquadra, la qual cosa es veia força improbable. El 5 de juny de 1638 s'havien acabat de pagar els censals i ja es podia afirmar que la Generalitat "no pateix ninguna pensió per raó de dita manlleuta de censals de galeres, per ser aquells tots lluïts i quitats". 44 A partir d'aquell moment, es va suprimir el cobrament dels drets de galeres i Guerra i pau La defensa contra el cors musulmà: l'esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623) 118 D va quedar definitivament tancada la qüestió de l'esquadra de Catalunya. Certament, l'evolució de la crisi política d'aquells anys entre les institucions catalanes i la monarquia no van ajudar gens a trobar una solució al problema de la defensa del litoral català, ans al contrari, conduiria directament a la Guerra dels Segadors, que ja era a tocar. 18. Ibídem. La determinació era tal que fins i tot estava decidit a no respectar la immunitat del braç eclesiàstic davant la justícia ordinària. 19. La salma era una mesura per a gra que equivalia a 278 litres, per tant, 2.000 salmes suposaven 556.000 litres. 20. ACA. Generalitat. Deliberacions 177, 337. 21. Pau Cànoves, nou asentador de les galeres, era un personatge molt singular i influent, membre del braç militar i de diverses comissions de la Generalitat, molt ben relacionat amb mercaders importants de la ciutat i molt amic, probablement soci, del tresorer reial Bru i Morgades. També era gendre de mícer Bonet, membre del Reial Consell. En Cànoves tenia factors seus per tota Catalunya, que es comportaven de manera irregular en la compra de blat. L'acaparaven i especulaven amb ell: "amb l'excusa de enviar-los a Barcelona, los envíen fora del regne". Segons Pujades, tots aquells especuladors "no els castigaran mai perquè són factors de Cànoves […] fan mil bellaqueries publiques i no hi ha càstig per ells", C. 153. Segons el mateix autor, Cànoves havia promocionat molts per mètodes irregulars: "después ahir pagesos, ahir mercaders i avui cavallers traficants", C. 164. 22. ACA. Generalitat. Deliberacions 179, 123-129. 23. Dietari Generalitat de Catalunya, v. IV, 437. 24. Ibídem, 448. 25. Cal tenir en compte que, en realitat, es canviava només el buc i la popa. Els altres elements -arbres, antenes, veles, etc.-es solien reaprofitar de les galeres velles per estalviar despeses. Era evident que aquesta circumstància reduïa les capacitats nàutiques de les embarcacions. 26. Dietari Generalitat de Catalunya, v. IV, 511. 27. Ibídem, 514. 28. Ibídem, 521. 29. ACA. Generalitat. Deliberacions, 180. 30. Ibídem. 31. Pujades, en el seu Dietari, ens parla del bisbe Sentís: "Home d'uns seixanta anys -1621-alegre, baixet de estatura, refet i viu com una mustela". C. 15. 32. El nomenament del bisbe Joan Sentís com a nou virrei va generar un greu conflicte institucional amb les autoritats catalanes, ja que, en no haver vingut el rei Felip IV a jurar les constitucions del Principat, el nou virrei no podia prendre possessió del seu càrrec. Finalment, davant les pressions del monarca, la Generalitat va acceptar-ne el nomenament al mes de novembre de 1622. Malgrat aquest conflicte inicial, el nou virrei tenia un tarannà i uns orígens força diferents dels del duc d'Alcalà i l'entesa amb els diputats va ser molt més fàcil. 33. En la qüestió de la pèrdua de les galeres de la Generalitat, disposem d'un complet article de Llobet Masachs: "La pèrdua de les galeres de Catalunya l'any 1623", a Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras, v. XIII, 1989, 117-160. Poca cosa es pot afegir al que s'exposa en aquest interessant article pel que fa a la captura i el judici posterior. Ateses les característiques del nostre treball, hem procurat resumir aquelles qüestions que ens semblen essencials i hem comprovat les bases documentals. Evidentment, per a un coneixement més detallat de què va passar, remetem el lector a aquest article, que també es pot consultar a internet: www. Raco.cat. Els més estudiosos hauran d'acudir a les fonts de l'ACA, Consell d'Aragó, llig. 258 i 259, on es guarda una gran quantitat de documents originals sobre la qüestió. Finalment, hem de citar novament el Dietari de Pujades i un deliciós llibre de Martí de Riquer, Quinze generacions d'una família catalana, on ens fa referència a un dels seus avantpassats, Francesc Sabater, precisament el general de les galeres que van patir l'assalt. Especialment interessant resulta l'apèndix documental vint-i-dosè, on transcriu la "Relació dels carrechs que's fan a don Francisco Sabater en la enquesta contra ell fulminada per ocasió de la pèrdua de las dos galeras de Catalunya y de las defensas per part sua fetas en descàrrech y abono de dit don Francisco Sabater" (Arxiu Riquer, Caixa 63). 34. En aquesta qüestió hi ha diverses versions contradictòries: Francesc Sabater, Francisco Chavarría, instrucció del judici, declaracions dels testimonis, etc. 35. Sembla que la major part de la moneda havia estat descarregada o, simplement, havia desaparegut. 36. Abans, però, el virrei havia rebut un correu del batlle i consellers de Cotlliure que portava una carta datada el 20 de juliol, d'un conseller de Marsella, en la qual se l'avisava que un grup de vuit galiotes havien capturat dues galeres de Catalunya. 37. Sobre aquesta qüestió, Pujades es queixava amargament: "És la més infame pèrdua que may se lija de la nació catalana. Diuen que la Diputació no hi perd perquè estaven assegurats los buchs y també les mercaderies, que sols hi perden los asseguradors. Bé me està si se asseguràs la honra de la nació y lo rescat de les persones. Y se rescatarà las persones, may se rescatarà la honra." Dietari, C. 164. 38. Francesc Sabater i Francesc Miquel eren membres de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i van intentar fer valdre la seva condició per eludir la justícia reial i acollir-se a la del Gran Mestre de Malta perquè esperaven que seria més benvolent. Una gran part de les energies de l'instructor Diego Fajardo i de les gestions de la Cort van anar destinades a aconseguir la seva exclusió de l'orde per poder-los jutjar. 39. ACA. Consell d'Aragó. Llig. 259. Ibídem. Guerra i pau La defensa contra el cors musulmà: l'esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623) 120 D 41. J. Pujades, Dietari: "Són trets de la presó i amb poca vergonya se passegen per Barcelona, restant així, per més infàmia de Catalunya, sense competent càstig, les galeres en poder de moros", 35, citat a S. llobet masachs, La pèrdua de les galeres…, i a M. de riQuer, Quinze generacions…, 542. 42. Martí de riQuer, Quinze generacions d'una família catalana (Barcelona, 1998), 542. 43. Dietari Generalitat de Catalunya, v. V, 4. 44. Ibídem, 810.

perfect

{"ca": 0.957644726558777, "it": 0.002649587312479747, "es": 0.0369226663616782, "cs": 0.0008005947275118659, "de": 0.000304988467623568, "ku": 0.0006862240521530279, "da": 0.00040029736375593296, "fi": 5.7185337679418995e-05, "ru": 0.000247803129944149, "uk": 5.7185337679418995e-05, "bg": 0.00011437067535883799, "fr": 5.718533767941899e-05, "pt": 5.718533767941899e-05}

mc4_ca_20230418_1_749950

Fitxa 7227/1 Com es diu Hablando del Papa de Roma, por la puerta se asoma en català? Com es diu Hablando del rey (o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma en català? Qui del llop ha esment, prop se'l sent Les expressions catalanes equivalents a la frase en castellà Hablando del Papa (o del rey, o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma, per indicar que es presenta inesperadament la persona de qui s'estava parlant, són les següents: Qui del llop parla, el llop li surt. Qui del llop parla, prop li surt. Qui del llop ha esment, prop se'l sent. No es pot dir mal, que no surti l'animal.

curate

{"ca": 0.6051282051282051, "es": 0.26324786324786326, "su": 0.13162393162393163}

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=%22o%22&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10218&idHit=10218&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=5&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Com+es+diu+Hablando+del+Papa+de+Roma%2C+por+la+puerta+se+asoma+en+catal%E0%3F+%2F+Com+es+diu+Hablando+del+rey+%28o+del+ruin%29+de+Roma%2C+por+la+puerta+se+asoma+en+catal%E0%3F&tematica=&databaseFilterName=Fitxes%20de%20l'Optimot&parameterField=FITXES_PUB&tipusCerca=cerca.queSignifica&parameterFilter=Fraseologia%20i%20refranys&databaseFilter=FITXES_PUB

naciodigital_ca_20220331_0_185341

"Hola, em dic Pere, i això és un missatge per a qui conegui el dialecte esquimal kalaallisut: Necessito ajuda per escriure en aquesta llengua un discurs pel casament de la meva única néta, que es casa amb un noi esquimal”. Aquestes paraules són part de l'anunci radiofònic que va encuriosir els oients aquest últims dies, en no saber si es tractava, o no, d'una petició fictícia. Doncs bé, el misteri ja s'ha resolt: l'anunci forma part d'una campanya de l'Associació Catalana de Ràdio (ACR), que agrupa les emissores privades catalanes, i alhora es basa en un cas real. El protagonista d'aquesta falca va aconseguir contactar gràcies a les ones amb el traductor que necessitava, en Jan, un esquimal resident a Vic (Osona). És precisament aquesta eficàcia la que publicita l'ACR, que finalitza la campanya amb l'eslògan: “Si la ràdio pot aconseguir impossibles, imagina't que podria aconseguir per la teva marca”.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/noticia/81672/esquimal-resident-vic-fa-realitat-peticio-radiofonica-avi

macocu_ca_20230731_9_323647

Policia local Los Palacios DIVENDRES, DISSABTES I DIUMENGES DE 22:00hs A 6:00hs CENTRE SOCIOCULTURAL LOS PALACIOS TFNO 656971578 TFNO 965724515 Protecció de l’habitatge Atenció a la porta del terrat i a la del garatge, si la seua casa comunica directament amb l’aparcament. Mantinga-les sempre tancades. Proporcione a les seues finestres un tancament eficaç. Si pot, utilitze cristall aïllant inestellable. A més de ser segur, li insonoritzarà el seu habitatge. Prevenció de robatoris en el domicili No òbriga la porta a desconeguts; observe abans a través del seu espiell panoràmic. Comprove la visita d’aquests empleats cridant a l’Empresa corresponent, però rebutge el número de telèfon de la targeta que li mostre ja que podria ser el d’un còmplice. Si té algun dubte, mantinga al visitant fora del domicili, amb la cadena de seguretat posada, mentre comprova la visita. Evitarà sorpreses. No deixe la porta oberta o finestres de fàcil accés, quan vosté es trobe en qualsevol altra habitació de l’habitatge. Procure no tindre molts diners a la seua casa, ni joies, ni objectes de valor. Si això anara així, instal·le una caixa forta i deposite-ho allí. També es poden depositar en caixes de seguretat d’entitats bancàries. No guarde mai el talonari de xecs amb documents en els quals estiga la seua signatura. El delinqüent tindrà majors dificultats d’utilitzar-lo en desconéixer la seua signatura. No accione el porter automàtic si desconeix qui flama; compromet vosté la seua seguretat i la seguretat de tots els seus veïns. D’altra banda, la instal·lació de vídeo-porter milloraria la seguretat de l’edifici. Per al cas de trobar-se algun delinqüent a l’interior de l’habitatge ha d’actuar amb serenitat i sense posar en risc la seua integritat física o la de familiars que pogueren trobar-se en l’immoble. Sota aquestes premisses, recorde sol·licitar auxili quan tinga oportunitat d’això. Deposite els seus objectes de valor en caixes de seguretat bancàries o sota la custòdia de persones de confiança que no hagen d’absentar-se. Tancament bé les portes, finestres i balcons, quan isca del domicili. D’instruccions a algun familiar perquè no s’acumulen en la seua bústia cartes i periòdics. Deixe-li també un telèfon de localització. Mai deixe a la porta una nota que indique la seua absència del domicili. Protecció del vehicle Quan circule per la ciutat, mantinga les portes amb les assegurances tirades, fins i tot el del maleter. Evitarà més d’un esglai. No reculla a desconeguts en la carretera. Cada vegada que isca del seu cotxe, traga la clau de contacte, deixe el volant bloquejat i tancament bé les portes, finestretes i maleter. És important que el depòsit del combustible estiga protegit per una bona tapa amb pany. Amb això no sols impedirà que li sostraguen la gasolina sinó també que, si utilitzen indegudament el seu cotxe, hauran d’abandonar-ho al no poder repostar-ho. Actes vandàlics Si vosté és testimoni i/o víctima de qualsevol mena d’acte vandàlic, bé siga per danys, grafiti etc., no dubte a posar-ho immediatament en coneixement de la Policia, a fi de poder identificar als presumptes autors. Recorde que qualsevol mal en el mobiliari urbà és un mal realitzat contra cadascun dels veïns de la població. Prevenció de les estafes Mai traga diners del seu banc a requeriment de desconeguts, encara que li oferisquen, aparentment, un gran negoci. No oblide que en la majoria de les estafes intervenen dues o més delinqüents perfectament concertats, però aparentant desconéixer-se mútuament (el ximple i el llest). En qualsevol classe de contracte o document mercantil que li oferisquen a la signatura, llija la lletra menuda i observe atentament tot el relacionat amb la data, quantitats, segell i signatura. En aquesta mena de casos es poden enquadrar els canvis de les gomes de butà. Davant el dubte, desconfie, i pose’s en contacte amb el seu distribuïdor autoritzat. Compte amb algunes estafes detectades amb els telèfons denominats 806, mitjançant els quals es fa creure que s’han guanyat determinats premis. S’ha de tindre en compte que els número de telèfon que comencen per 806, són els equivalents als ja desapareguts 906, el cost dels quals per minut de trucada pot aconseguir quantitats realment altes. Per això, davant qualsevol dubte, és preferible que s’efectuen les consultes que a això donara lloc a través de la Regidoria de Consum, Oficina d’Informació al Consumidor més pròxima o, en defecte d’això, en la pròpia Policia Local, havent-se d’aportar quants més dades siguen possibles de l’empresa que crida, a fi d’efectuar els esbrinaments oportuns. El «tocomocho«, o estafa perquè es fa creure a la víctima que pot beneficiar-se del cobrament d’una participació premiada de la loteria. L’«estafa de la estampita«, que consisteix a fer passar retallades de periòdic per bitllets de curs legal. El dels «trilers«, realitzat en rastres i revetles, a base de tres naips, gots o corfes d’anou, consistent a descobrir on es troba una carta o s’oculta una boleta. Prevenció d’agressions sexuals No faça acte-stop ni reculla en el seu cotxe a desconeguts. Evite romandre de nit en un vehicle estacionat en descampats, parcs, extraradis, etc. Faça el mateix quan es dispose a utilitzar el seu cotxe. Abans d’entrar, observe el seu interior. Podria trobar-se algun intrús agotzonat en la part posterior. De qualsevol manera, situe’s el més a prop possible del polsador d’alarma. Mesures de seguretat al circular pel carrer Porte només els diners necessaris i distribuïsca’l en les seues butxaques. Evite portar els diners en la butxaca posterior dels seus pantalons. Quan vaja de compres, no es distraga. Observe amb atenció a les persones pròximes a vosté i no perda el contacte amb la seua bossa, especialment en els tradicionals Mercats ambulants i/o establiments en què existisca aglomeració de persones. Si se sent perseguit anant en el seu cotxe, toc el clàxon constantment per a cridar l’atenció i dirigisca’s a un Centre policial o lloc concorregut. Si són diversos els agressors, procure centrar-se en un d’ells, el que tinga més pròxim o el que més destaque. Això servirà per a descobrir posteriorment a la resta del grup. Després d’haver-se comés el delicte, si li és possible, avise a la Policia i explique’ls tot el que recorde. RECORDE:sempre que es produïsca un fet il·lícit, per lleu que aquest siga, ha de ser denunciat formalment, a fi d’establir el corresponent esbrinament, si així procedeix, i esclarir l’assumpte per a poder determinar les responsabilitats al fet que de lloc. No oblide que la col·laboració ciutadana és de vital importància per a l’esclariment dels casos objecte de denúncies, queixes etc. Crema de podes NORMES A SEGUIR DE LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA I MEDI AMBIENT En els dies d’Alerta 3 queda prohibit qualsevol tipus de foc, fins i tot la utilització de càmping gas i paelleres d’àrees recreatives o zones d’acampada. En els dies de ponent se suspendran tots els treballs de cremes, i si iniciats aquests, es produïra l’aparició de vent, se suspendrà immediatament l’operació i s’apagarà el foc. No s’abandonarà la vigilància de la zona de crema fins que el foc aquest totalment apagat i transcórreguen dues hores sense que s’observen brases. Prèviament a la crema s’haurà d’haver netejat la mala herba i matoll una franja d’amplària suficient i no inferior en cap cas a dos metres d’on es requerisca realitzar la crema. La persona autoritzada prendrà les mesures que considere oportunes i si escau les indicades pels Agents de Medi Ambient, i serà el responsable de quants danys es pogueren ocasionar. L’acumulació o emmagatzematge de llenya, residus agrícoles o forestals, no podran realitzar-se en els camins rurals ni en una franja de deu metres d’ample a cadascun d’aquests. Totes les persones que advertisquen l’existència o iniciació d’una crema no autoritzada hauran de donar compte del fet, trucant al telèfon d’Emergències 112, de la Generalitat Valenciana, o bé pel mitjà més ràpid possible: Ajuntament, Policia Local, Guàrdia Civil...

curate

{"es": 0.01861635220125786, "de": 0.001761006289308176, "en": 0.015471698113207547, "ca": 0.9582389937106919, "it": 0.0059119496855345914}

racoforumsanon_ca_20220809_2_457090

Llum verda als pressupostos en un tens i polèmic debat al ParlamentEl Parlament aprova els pressupostos per al referèndum malgrat els advertiments dels lletrats i de l'oposicióRedacció 22 Mar 2017 - 14.26 Llum verda als pressupostosQuatre mesos després de la presentació al Parlament, finalment s'han aprovat definitivament els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2017, inclosa la disposició que preveu un referèndum, i malgrat les advertències jurídiques dels lletrats de la cambra. En un dels debats més tensos de la legislatura, la majoria independentista ha fet valer la seva majoria per aprovar els comptes amb 64 vots a favor -la CUP ha cedit el vot de dos diputats que s'han sumat als 62 de JxSí - i 61 en contra -de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PPC- i set abstencions, de la CUP.Junts pel Sí i la CUP han mantingut el gruix del text tombat pel Consell de Garanties i han inclòs, a proposta de Catalunya Sí que es Pot, una referència al referèndum acordat.La polèmica esmena sobre la disposició addicional, per la seva banda, s'ha aprovat amb 72 vots a favor, 9 en contra i cap abstenció. Durant la seva votació, els diputats del PP i Cs no han votat i han aixecat les mans en senyal de protesta. Abans, en la votació de l'esmena 39, Ciutadans ha al·legat que s'ha equivocat quan volia votar que "no".Votació tensa i polèmicaLa votació, que s'ha dilatat per la intervenció dels diputats que demanaven la lectura de diverses esmenes, ha estat precedida de polèmica i tensió. El ple s'ha aturat 5 minuts per una nota dels lletrats a la mesa que alertaven els diputats que si es mantenien les esmenes amb el compromís del referèndum es contradeia el Tribunal Constitucional. Amb el manteniment de la votació, són els grups polítics i no directament la mesa els que n'assumeixen les conseqüències.Els lletrats del Parlament adverteixen que es pot vulnerar el dictamen del TCEl secretari general i el lletrat major han advertit que la disposició del referèndum està afectada per la nul·litat del Tribunal Constitucional i que incomplir-ho seria vulnerar el dictamen del TC i es pot incórrer amb responsabilitats. Després de l'avís que mantenir el text de la disposició del referèndum representarà ignorar el TC, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha donat cinc minuts als grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP perquè poguessin analitzar la nota i si tiraven endavant la votació dels pressupostos.Després del recés, Ciutadans, el PP i el PSC han demanat que es reunís la mesa, però Forcadell també ho ha rebutjat recordant que estaven en el ple i que la nota ha arribat quan el ple ja estava reunit. En aquest sentit, ha al·legat que la mesa només es reuniria per "reinterpretar el reglament" o per reorganitzar el debat.Ciutadans i el PSC, però, han registrat la petició perquè es reuneixi la mesa del Parlament. Davant de l'advertiment dels lletrats, Anna Gabriel, de la CUP, que ha lamentat un "Tribunal Constitucional que fa política", ha dit que queden "advertides, són coneixedores i els suposa un repte". Joan Coscubela, Catalunya Sí que es Pot, ha manifestat que mantenen l'esmena i ha demanat respectar el dictament del consell de garanties estatutàries. També han assegurat que necessiten "la presidenta, de presidenta, no de màrtir".Jordi Turull, de Junts pel Sí, ha assegurat que entén que el Parlament és òrgan sobirà per prendre les seves decisions i ha defensat el dret dels diputats a la llibertat d'expressió i de representar la ciutadania. Ha reiterat que el mandat del govern recull referèndum sí o sí i, en aquest sentit, ha anunciat que "votarem a favor de l'esmena CSQEP i de la CUP": "Som junts pel sí, no junts perquè sí i reclamem defensar els nostres compromisos amb els ciutadans de Catalunya".El vicepresident Oriol Junqueras ha dit, per la seva banda, que manté el projecte de llei sense tocar la disposició adiccional del dictamen per celebrar el referèndum.L'oposició avisa que es vulnera la prohibició del TCL'oposició, que no han presentat esmenes, assegura que aquests pressupostos són insuficients per cobrir totes les necessitats socials, i que són il·legals, i avisa que els impugnarà al Tribunal Constitucional. Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha dit que la disposició adiccional del dictamen poden incórrer la prohibició del TC. També els ha acusat de carregar contra els funcionaris jurídics que els "diuen el que no volen sentir". "Això és el cant dels signes del procés", ha etzibat el portaveu de Cs.Santi Rodríguez, del PP, ha manifestat que s'han vulnerat els drets dels diputats i ha demanat respecte. Considera "intolerable" que s'utilitzin escons per "menysprear la tasca dels lletrats del Parlament".Miquel Iceta, del PSC, ha dit que volen mantenir el dictamen del consell d'estat de garanties estatutàries i que no el poden desatendre. Ha reclamat, a més, que es facin les coses bé i l'auxili del lletrats de la cambra.L'oposició en bloc reclama la convocatòria urgent de la junta de portaveus i Forcadell ho ajornaDesprés d'una picabaralla entre els grups parlamentaris, i un cop s'havia cridat a la votació dels pressupostos, el PP, el PSC i Cs han recalamt la convocatòria urgent de la junta de portaveus. Forcadell ha assegurat que la convocaran després de la votació ja que s'havia cridat a votació.Els tres grups parlamentaris ho han rebutjat. i el portaveu del PP, Santi Rodríguez, ha dit que reclamava la convocatòria, precisament, per analitzar la votació.En una entrevista a "El Matí de Catalunya Ràdio", la representant cupaire, Eulàlia Reguant, ha reclamat que es fixin la data i la pregunta del referèndum. Segons la CUP, la data: al setembre. I la pregunta: "Vols que Catalunya esdevingui una república independent?" Sí o no. Pregunta clara, resposta binària i formulada en català i aranès, ha dut. Per Junts pel Sí, el referèndum està previst doblement en aquests pressupostos. Per poder tenir éxit s'han de fer les coses molt bé, s'han de fer molts malaberismes, s'ha de saber captar el cor d'un gruix de ciutadans pel qual el catalanisme és quelcom extraterrestre, s'ha de tenir molt lligada una colaboració i un paraigues internacional... Si els nostres líders fóssin uns altres potser creuria que anem pel bon camí. Però ja s'ha demostrat sobradament la seva incompetència. Ostres , però no deies que no es farien les coses?, mare meva quin troll estas, i ara demanes convèncer a mes gent despres de parlar de processisme , espanyol de merda Es que no es faran. No hi haurà referèndum. Com a molt un nou nou nou N XDDD Crec que estem en un carreró sense sortida, i que s'han de salvar els mobles i treuren el màxim profit.

curate

{"ca": 0.9959140435835351, "es": 0.004085956416464891}

racoforumsanon_ca_20220809_4_305346

El diumenge 2 de desembre de 2007 es celebra a Veneçuela el referèndum aprovatori de la reforma constitucional impulsada per el President de la República Bolivariana de Veneçuela Hugo Rafael Chávez Frías. En paraules del president veneçolà la reforma pretén encaminar el país cap al anomenat Socialisme del segle XXI. Des d'aquest fil pretenc fer un seguiment del procés electoral des d'avui, fins desprès del dia 2 de desembre. Crec que és necessari fer-ho perquè des dels mass-media s'està duent a terme una campanya uníson en contra del procés revolucionari que viu el país llatinoamericà. La voluntat d'aquest fil es la trencar l'aïllament i la manipulació informativa que esta patint tot el procés. INFORMACIÓ CENTRE NACIONAL ELECTORAL http://www.cne.gov.ve/ - Descarrega't el projecte de reforma de la constitució aquí NOTES - El nivell d'informació pot ser força elevat i no em serà possible fer les traduccions de tota la informació al català. Aquelles persones que no entenguin la llengua castellana poden utilitzar el servei interNOSTRUM per fer les traduccions pertinent a la nostre llengua. - Seria interessant poder fer un debat moderat, respectuós i enriquidor. Per això demano la màxima contenció a tothom. Sí el debat no és del teu interès, no cal que entris al fil a fotre merder, gràcies. Les coses deuen anar bé per Veneçuela i malament per Chaves: en Wu Ming fa 5 minuts que no penja cap text amb informació zero. no hi ha informació nova, estem tots esperant les xifres del CNE i especulant ens estas dient immobiliaries??? que especulem? PD: no se sap que ha dit les estudiants aquells del NO que globovisión a tallat? Jo se el que no diran, això

curate

{"ca": 0.9237749546279492, "eo": 0.019358741681790685, "es": 0.056866303690260134}

mc4_ca_20230418_9_192015

Unió Esportiva Olot » KONSAC A Konsac Group són experts en transformar les organitzacions a través dels seus equips humans. Una empresa fundada al 1988 i consolidada en el sector dels RRHH que col·labora com a sponsor en el projecte de la Unió Esportiva Olot. Konsac Group és una empresa especialitzada en la cerca de directius, consultoria en recursos humans i formació. La seva visió és ser l’empresa de referència de Consultoria de Persones, mitjançant la prestació de serveis d’elevat valor afegit que donin resposta a l’evolució constant d’empreses i mercats. Pel que fa a la missió, es proposen ajudar a la transformació i al creixement de les empreses i institucions a través de la millora dels seus equips i de l’increment del compromís en les seves persones. Els valors que caracteritzen Konsac són la orientació al client, el rigor metodològic, l’anticipació, la innovació i la transparència. Disposa d’un ampli equip de socis, associats i consultors que assessoren i aconsellen el bon grapat de clients que tenen en cartera. Una empresa, com la UEO, amb una vessant solidària, ja que en l’àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa coopera amb la Fundació IBO, dedicada al desenvolupament econòmic d’aquesta illa de Moçambic, i també amb la Fundació Esclerosi Múltiple, on aporta recursos econòmics i serveis. A part de ser una de les companyies de referència en el seu sector, Konsac Group és un dels sponsors de la Unió Esportiva Olot, com es pot veure en els cartells publicitaris ubicats a l’Estadi Municipal, just darrere de la porteria dels vestidors. Moltes gràcies pel vostre suport! Rambla Catalunya, 98 , Ent. 08008 Barcelona Recoletos, 19, 4º int. 28001 Madrid T(+34) 91 000 15 91

curate

{"ca": 0.9686575990538143, "pt": 0.013010053222945003, "da": 0.007096392667060911, "es": 0.011235955056179775}

http://www.ueolot.com/2015/01/06/konsac/

oscar-2301_ca_20230418_7_176561

Què és “Mans Unides”? https://www.bisbatdeterrassa.org/ca/bisbe/cartes-dominicals/que-es-201cmans-unides201d https://www.bisbatdeterrassa.org/@@site-logo/logo-bisbat-de-terrassa.png Amb el mes de febrer ens arriba cada any la campanya i el missatge de “Mans Unides”. La d’aquesta any és la campanya número 52. Això vol dir que fa 52 anys que desenvolupa la seva activitat a favor dels països més pobres del món. Està fent – i ho ha fet durant més de mig segle- una feina molt lloable, que li ha merescut el lliurament del Premi Príncep d’Astúries de la Solidaritat. Aquest any el lema de la campanya és aquest: “El seu demà és avui”, i està centrada en el Quart objectiu del Mil·lenni: reduir la mortalitat infantil; és a dir, posar tots els mitjans que puguem per evitar que emmalalteixin i morin els nens menors de cinc anys. Així, amb aquesta actitud solidària, avui els garantim el seu demà. Un demà que ells hauran de construir i que esperem que sigui un món més humà, més just i més solidari que l’actual. Em sembla oportú explicar el orígens i la realitat actual d’aquesta organització no governamental (ONG) d’inspiració cristiana que és Mans Unides i que té el recolzament de l’Església catòlica. Els seus orígens es troben en l’anomenada Campanya contra la Fam al Món, que es va constituir el 1959 per les Dones d’Acció Catòlica i, per aquesta raó, les dones cristianes tenen un especial protagonisme en aquesta gran obra. La iniciativa va sorgir com a resposta al Manifest llançat per la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC) el 2 de juliol de 1955, en què més de cent associacions femenines catòliques van declarar la “guerra a la fam”. Cinquanta anys després d’aquesta valenta iniciativa de les Dones d’Acció Catòlica, Mans Unides, l’any 2009, va celebrar la campanya número 50. Durant aquest mig segle, aquesta organització ha promogut més de 25.000 projectes de desenvolupament. Sobretot en aquests camps: la promoció de la dona, la promoció educativa, la promoció sanitària, las promoció social i la promoció agrícola. El 2009 es van recaptar més de 54 milions d’euros i es van aprovar 692 projectes de desenvolupament a 58 països. Aquests projectes són sovint proposats i gestionats pels missioners i missioneres, que són persones que coneixen molt bé les necessitats i els condicionaments de les comunitats locals on s’han de realitzar aquests projectes. Mans Unides és una organització d’àmbit estatal espanyol amb una estructura diocesana. Les 71 delegacions li atorguen una presència capil·lar en tota la geografia del país. Aquesta és una de les riqueses més importants de Mans Unides. Mans Unides és, per definició, una organització de voluntaris, en la que hi treballen de forma continuada al llarg de l’any més de 4.500 voluntaris. Segons els seus estatuts, els mateixos òrgans de govern estan compostos per persones voluntàries. Però, al seu costat, un reduït nombre de persones contractades són peça inseparable per dur a terme la tasca de l’organització de les campanyes i de la gestió dels projectes. Aquesta organització compta amb el suport continuat i fidel dels seus socis, les aportacions econòmiques dels quals representen una part fonamental dels seus ingressos. També representa una ajuda la col·lecta que en aquest segon diumenge de febrer es fa a totes les esglésies amb destinació al finançament dels projectes aprovats per Mans Unides. Encara que són moltes les necessitats de la nostra societat en aquests moments de forta crisi econòmica, no dubto a demanar als diocesans el suport i l’ajuda econòmica per aquesta benemèrita institució cristiana de casa nostra.

curate

{"ca": 0.9558333333333333, "en": 0.04416666666666667}

https://www.bisbatdeterrassa.org/ca/bisbe/cartes-dominicals/que-es-201cmans-unides201d?set_language=ca

racoforumsanon_ca_20220809_1_477709

ACPV crida la ciutadania a omplir els carrers de València el 9 de maig Les organtizacions juvenils valencianes s'han sumat a la manifestació sota el lema 'Junta podem!' · Òmnium organitza un tren per a anar-hi des de Barcelona i Tarragona El 9 de maig Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha convocat una manifestació a València per a commemorar l'entrada de les tropes de Felip V a la ciutat, el 8 de maig de 1707, després de la desfeta d’Almansa del 25 d’abril. Les organitzacions juvenils valencianes s'hi han sumat en un exemple, segons ACPV, 'de treball unitari, generós i positiu'. La manifestació eixirà a les 18 des de la plaça de Sant Agustí. En acabat, es farà un concert. Al concert, que es farà a l'aparcament del campus de Tarongers (on es fa des que l'administració valenciana va impedir de celebrar-lo a la plaça de Bous), hi tocaran Berri Txarrak, Pirat's Sound Sistema, Sva-Ters, Aramateix i Rapsodes. Junts podem!' El lema de la manifestació d'enguany és 'Junts podem! ': aconseguir una televisió 'que permeti un espai de comunicació en català a tots els Països Catalans' i, per tant, que TV3 es pugui veure al País Valencià. Aquest lema també vol servir per a constatar la crisi del model social i econòmic impulsat pel govern valencià, per a denunciar la degradació creixent que pateix la democràcia al País Valencià on es permet de tancar els repetidors de TV3 i i per a fer una crida al treball conjunt per a la regeneració que necessita el País Valencià. Joves d’Acció, Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves d’Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CC OO, Joves d’UGT, Intersindical Jove i Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta s’han unit per a aprovar un manifest conjunt, encapçalar la manifestació i fer-ne el parlament final. ACPV ha destacat que les associacions esmentades 'donen un exemple de treball unitari, generós i positiu que ha de tenir continuïtat.' Els joves, que són el futur, mostren al conjunt de la societat valenciana, i a les seues organitzacions culturals, sindicals i polítiques, el camí a seguir per a fer possible un canvi de cicle social i polític al País Valencià. 'Televisió sense fronteres' En relació amb el lema d'enguany, ACPV ha començat a recollir signatures per a proposar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), perquè es faci una llei que impedeixi el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. La ILP, que forma part de la campanya 'Televisió sense fronteres', és avalada i impulsada per tot de personalitats, com ara els presidents de la Federació Llull; el president del IEC; els ex-presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; els ex-presidents del Parlament de Catalunya Heribert Barrera i Joan Rigol; i el president del FC Barcelona, Joan Laporta. Els promotors esperen aconseguir, en nou mesos, les 500.000 signatures necessàries. Òmnium organitza un tren per a anar a la manifestació del 25 d'abril des de Barcelona Òmnium Cultural ja ha obert el període d'inscripcions del tren Jaume I: un Euromed que portarà a València tothom qui vulgui participar en la manifestació, i assistir al concert de després. El tren sortirà de Barcelona i farà parada a Tarragona. El preu total, viatge d'anar i tornar i concert, és de 35 euros o de 45. ACPV també ha organitzat autobusos que sortiran de força comarques per anar a la manifestació. Per als socis d'Òmnium, d'Obra Cultural Balear i d'ACPV el preu del viatge (des de Barcelona i Tarragona) i del concert és de 35€; per als no-socis és de 45€. perquè la EI no hi participa? si que hi participa. Edite: t'ho he dit massa tard.

curate

{"ca": 0.9671125975473801, "pt": 0.0036231884057971015, "it": 0.015328874024526196, "es": 0.005574136008918618, "fr": 0.008361204013377926}

wikipedia_ca_20230401_0_335624

Abdurrahman Şeref Abdurrahman Şeref (Istanbul, Imperi Otomà, 1853 - Istanbul, Turquia, 1925) fou un historiador i home d'estat turc. Diplomat al liceu de Galatasaray en Beyoğlu, el 1873, va fer classes a diversos establiments del Col·legi de Funcionaris Civils (1874-1876) i més tard a la Universitat d'Istanbul; fou 16 anys director d'acadèmia i 14 de liceu. Després de la revolució de 1908 fou senador (1908-1924), ministre d'impostos, per tres vegades ministre d'Educació (va fundar algunes escoles bilingües en turc i francès), i ministre de fundacions pietoses ("Evkaf"); fou després president del Consell d'Estat. El 1909 fou nomenat cronista oficial de l'imperi i ho va ser fins al 1922. Va acabar la història del seu predecessor Ahmed Lütfi Efendi. Els seus escrits entre 1908 i 1918 no s'han publicat. El 1910 va fundar la Societat d'Història Otomana ("Tarikh-i Othmani") de la que fou president perpetu. Va planejar una gran obra històrica en turc sobre l'Imperi que no va veure a la llum, però va publicar la primera revista en turc (1910-1924) i va continuar amb un altre nom (1924-1928). El 1923 fou elegit membre de la Gran Assemblea Nacional de Turquia; va dirigir també la Mitja Lluna Roja turca. Malalt a Istanbul, va morir el 1925, als 72 anys.

perfect

{"tr": 0.013578274760383386, "ca": 0.9864217252396166}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=335625

macocu_ca_20230731_9_257455

Movem Castelldefels s’oposa al projecte d’urbanització del Passeig de Pi Tort Movem Castelldefels considera que urbanitzar el carrer de Pi Tort segons l’avantprojecte proposat és contraproduent, ja que es tracta d’una obra de gran abast que contempla l’ampliació de la calçada a quatre carrils, passant d’una amplada de 9 metres a 28. Fet que suposa la invasió d’una part de l’espai naturalitzat en l’entorn de l’Olla del Rei. El Passeig de Pi Tort forma part de la zona coneguda com l’Olla del Rei, on s’ubica el Campus de la Mediterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Dins d’aquest campus, la construcció d’un estany de laminació i el pas dels anys han afavorit la formació d’un espai natural en uns terrenys que estan qualificats d’edificables i que són propietat de la Generalitat de Catalunya. Per a Movem, “que Castelldefels aculli un campus universitari i un organisme com l’ICFO és molt positiu per a la ciutat, tant pel prestigi que li aporta com per l’oportunitat que li ofereix de desenvolupar projectes en diversos àmbits com l’educació i les noves tecnologies”. És per aquest motiu que Movem Castelldefels va votar a favor de la moció que es va presentar a la sessió del Ple de l’Ajuntament de Castelldefels el passat 31 de maig, on es defensava que l’ICFO construís l’edifici que necessitava per ampliar les seves instal·lacions, alhora que l’Ajuntament es comprometia a revisar el Pla General Metropolità per tal de modificar-lo amb la finalitat de preservar els espais naturals d’interès de la zona coneguda com l’Olla del Rei. Aquesta moció fou aprovada per unanimitat. La zona taronja és la que serà afectada per l’ampliació del passeig. Movem Castelldefels ha votat en contra de la urbanització del Passeig de Pi Tort, aprovant-se amb el vot favorable de PSC-ERC-Si Pot i PdeCat. Per a Ramon Morera, Regidor de Movem Castelldefels responsable de l’àrea de Medi Ambient, “l’aturada de les obres d’ampliació de l’ICFO permet guanyar temps per fer un projecte d’urbanització que compti amb l’opinió del veïnat de la zona i preservi al màxim l’entorn natural” i també afirma que “per redefinir el projecte d’urbanització del carrer Pi Tort és important conèixer les conclusions de l’estudi mediambiental que ha encarregat l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament i que arribarà en les properes setmanes”. Afegint que a més, “s’ha d’instar la Generalitat de Catalunya a modificar el Pla General Metropolità i cal reafirmar el seu compromís de pagament de les obres, tal com li correspon per ser la propietària dels terrenys, alhora que cal atendre les necessitats de desenvolupament del Campus Universitari de la Mediterrània”. Vista de perfil de la distribució dels carrils en les dues zones, la més ampla i la més estreta. Projecte complet del carrer Pi Tort amb l’edifici de l’ICFO

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_9_748549

 Idees d'e-futur 9. Marta Carballo | Bloc de l'Eduard Batlle Idees d’e-futur 9. Marta Carballo by Eduard Batlle Rispau on 4 novembre 2011 La valoració del IX Idees d’e-futur amb Marta Carballo com a convidada al Parc de la UdG, a través del resum elaborat per l’Àngel Rufí. El proper acte que organitzarà Catalunya Valley dins el projecte del Clúster TIC-Media de Girona, serà el dimecres 16 de novembre amb Marta Martí, empresària de l’agència Tribu Respira 2.0 i presidenta de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), que analitzarà el moment actual de l’emprenedoria en el context de crisi i canvi de paradigma. La conferència durà per títol: “Actor o espectador? Qui vols que escrigui el guió de la teva pel·lícula?” Música | Invisible # Skylar Grey Tagged as: Catalunya Valley, Cluster TIC-MEdia, Girona, Idees d'e-futur, Marta Carballo, Parc UdG, Scaale Previous post: Un futur més digital, interactiu i hibridat Next post: Aplicació Waapp, la visió de Dani Moner

curate

{"fr": 0.06097560975609756, "de": 0.018292682926829267, "en": 0.1209349593495935, "it": 0.042682926829268296, "ca": 0.7245934959349594, "pt": 0.032520325203252036}

http://eduardbatlle.cat/2011/11/04/marta-carballo-idees-de-futur-2/

mc4_ca_20230418_17_518309

 Premis de cinema de Hollywood 2018 -2019: la millor bellesa es veu a la catifa vermella | CAT.Hair-Action.COM Les concessions de la pel·lícula de Hollywood va tenir lloc la setmana passada, que marca el llançament oficial de la temporada de premis! (Qui sabia?) Penseu en això una catifa vermella nadó per obrir la gana abans que comenci la veritable acció, el 6 de gener amb l'opció de la gent. Aquí hi ha el cabell de la nit i el maquillatge es veu: Els millors look Dakota en un temps! M'agrada tota la resta d'això, de la sacsejada 'n' serrell per als ulls tightlined als llavis i les galtes enrogides. Observi com el seu delineador d'ulls s'estreny tan; veritable signe d'experiència allà. (Acabo de saber Kate Lee va fer això. He de dir més?) El seu acabat de la pell i la textura del cabell esvalotat mantenir les coses sensació molt fresca. Estic fins i tot en el seu color de pèl bronde, que no estava segur del d'abans. La pell humida-Glowy d'Amber ha de ser el seu millor característica. Això i la forma en què pot portar a una ombra d'ulls. Tot està succeint aquí, i estic apreciant que és molt més sense pèl en el camí. Definitivament vaig poder suportar veure menys rubor / contorn, però les tapes neutres amb brillantor i suau rosa de llavis són tan boniques. Ambre està usant: 1. Fundació | 2. Bronzejador (com rubor) Alícia ha tornat a aquesta ombra d'ulls de color marró morat nou. (Això és el camí que portava durant TIFF, el que no m'agrada.) No obstant això, crec que gairebé puc aconseguir darrere d'aquí, ja que no tenia sincronitzar amb males pestanyes falses, i el seu pèl està de tornada, per la qual cosa sembla més modern. Un cop més, cal textura dels llavis suaument tacat. Alicia està usant: 1. Primer | 2. Fundació a 6 Mitjana i 8 Medi | 3. Corrector en 2 i 3 de Fira de Medi | 4. Pols en 1 Just i 2 Medi | 5. Contorn i il·luminador | 6. Llapis de celles en Cara D | 7. L'ombra d'ulls a Dolce Vita (Primer ombra) | 8. Ombra d'ulls a l'empenya del vintage (Primer ombra) | 9. Delineador d'ulls en Barbarella Brown | 10. Mascara en Negre brillant | 11. Bàlsam de llavis | 12. Barra de llavis en passeig de la vergonya Saoirse (ni idea de com es pronuncia això) tenia, amb molt, l'aspecte més creatiu en aquesta catifa vermella. L'or i l'ombra d'ulls de color marró-daurat són tan grans! M'encanta que ella no desmereixi amb pestanyes de tira. En el seu lloc, que posseïa la declaració del color sobre la pell nua-ish i celles, untweezed complets. És tan pista. Amb els cabells recollits de costat, de sobte em recorda molt de Natalie Dormer. Es veuen similars, eh? Reese segur ha estat ocupat amb catifes vermelles últimament! No hi ha res revolucionari sobre aquest últim aspecte, però encara es veu molt bé, com sempre. El pèl lacio és la meva preferència sobre ella, i es pot veure com simplement partint per la meitat i ficant darrere de les dues orelles es vesteix del seu estil. Les pestanyes postisses no són tan dolents, i el seu maquillatge és agradable i de baix perfil. Les seves celles es veuen bé també! No és una mirada "atractiva", però encara ho estimo la confiança que transmet engominat updo de Jordana. També mostra la seva pell sense defectes. Ella va fer el seu maquillatge just a la dreta, amb el focus en ulls de gat negre i celles complets. El rubor préssec, brillantor i ombra d'ulls tot harmonitzen junts, però són super-subtil. M'agrada aquest aspecte molt millor en Carey que la barra de llavis de color vermell fosc i burli updo que fa poc portava. Els llavis pàl·lids són la seva amiga, i la seva longitud mitjans cabell ondulat castany de no podria ser més brillant. Però no sé per què es manté l'ús de les pestanyes postisses, que no s'adaptin a ella. Al capdavall, això no és dolent en absolut. Carey està usant: Llapis de llavis en Amaretto remolí Una altra setmana, una altra foto de Jenna porta pegats de maquillatge. No és que ella no es veu preciós, perquè segueixo pensant que ella ho fa. Només desitjaria que poguéssim veure-una mica més fresc, una mica més d'esforç. M'agrada el concepte aquí, però els ulls, les galtes, els llavis i les celles són tots tan intens i tan "fet". Sé el que vull dir? Realment respecte a Michelle per no deixar que la gent glam massa com a la catifa vermella. Ella sempre s'adhereix a la seva marca, que és en general bastant cara descoberta i de baix perfil, per aquest motiu es veu còmode i no costumey. En aquest cas, l'únic que faria és fer que la forma de la seva explosió més sòlida. Danica és tan bonic, però els seus pentinats de núvia sens dubte s'inclini. El rusc mitjana-up ha d'anar. M'agrada la seva pell, i la brillantor de llavis de color vermell és bastant. Ella podria perdre els mals pestanyes i perfeccionar la seva forma de la cella una mica més, només uns petits ajustos són tot el que es necessita. Thora té un aspecte tan singular, m'encantaria ajudar a una noia! Per a mi, això sembla com si es preparava pel seu compte, sense l'ajuda de cap estilistes. Per tant, la base no coincideix, ella necessita en pols, i el seu maquillatge d'ulls és massa dur i no es barreja adequadament. Tampoc estic segur de per què les celles són vermells? Crec que si es van tenyir més fosc, i si ella es va il·luminar el seu maquillatge i té alguns agradables explosions contundents, seria una completa transformació per a millor. Que tenia el seu favorit (i menys favorit) bellesa es veu en aquesta catifa vermella?

curate

{"ca": 0.9495327102803738, "pt": 0.004299065420560748, "es": 0.037383177570093455, "it": 0.008785046728971962}

https://cat.hair-action.com/bellesa/premis-de-cinema-de-hollywood-2018-2019-la-millor-bellesa-es-veu-a-la-catifa-vermella/

racoforumsanon_ca_20220809_2_242114

Que tenen en comú Lordi i el Pare Noël? Ambdos són de la ciutata de Rovaniemi? Se'n van de farra junts empaitant les fineses? Fineses...

curate

{"ca": 0.924812030075188, "pt": 0.07518796992481203}

oscar-2301_ca_20230418_6_199438

Evolució de la política catalana. Aprovat l’Estatut d’Autonomia a Madrid es tancava l’etapa de provisionalitat del govern català. Políticament, la Generalitat republicana va estar marcada per l’hegemonia de l’Esquerra Republicana de Catalunya i pel domini del seu líder carismàtic, Francesc Macià, “l’Avi”. Així, les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 van suposar una nova victòria d’ERC aconseguint 56 escons dels 85 de la cambra, mentre que la Lliga es consolidava com el primer partit de l’oposició amb 16 diputats. Lluís Companys era escollit com a president del Parlament i Macià ocupava novament la presidència de la Generalitat. Francesc Macià No obstant això, l’ambient laïcitzant de la República, la creixent inestabilitat social, l’absentisme polític del moviment obrer liderat per la CNT i l’ambient internacional favorable a la puixança del feixisme van provocar que en les eleccions generals de 1933 les forces dretanes s’imposessin a les urnes, obrint un període de retrocés polític conegut com el Bienni Negre. També a Catalunya les dretes van imposar-se i la Lliga va vèncer ERC. Era el preludi d’un canvi que va veure’s accelerat per la mort de Macià el dia de Nadal de 1933. La mort del president Macià va portar a l’elecció d’un nou president de la Generalitat per part del Parlament de Catalunya, elecció que va recaure en la figura de Lluís Companys, que es mantindria en el càrrec fins el 1940. Aquest, davant del tomb conservador que s’havia produït arreu de l’Estat després de les eleccions de 1933, va formar un govern de centreesquerra integrat per Esquerra Republicana (la força majoritària al Parlament), el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, la Unió Socialista de Catalunya i Acció Catalana. Les relacions amb el nou govern conservador de Madrid van ser difícils des del primer moment, ja que l’actitud d’aquest va ser de reticència davant l’autogovern català, frenant els traspassos de competències a la Generalitat. Des d’aquest moment, la Generalitat es trobaria amb dos fronts de conflictes: un govern central antiautonomista i la lluita de classes, que es mostrava en dos fronts: al camp, amb els rabassaires enfrontats als propietaris rurals, i a les zones industrialitzades, amb la CNT anarquista obertament enfrontada als patrons. Lluís Companys L’obra de govern de la Generalitat republicana. Des de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de 1932, la tasca política a Catalunya va seguir dos eixos molt definits. D’una banda, es va desenvolupar una important labor legislativa en la qual va destacar la creació d’un Estatut interior de Catalunya, on s’organitzava l’autogovern i el desenvolupament de les institucions del Principat, i, d’altra banda, es van començar a fer efectius els traspassos del govern central. Un primer camp d’actuació del govern de la Generalitat va ser l’econòmic. Van crear-se els serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura va fomentar-se la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrària, i va plantejar-se la qüestió dels arrendaments, especialment dels rabassaires agrupats en la Unió de Rabassaires. Entre d¡altres mesures, la Generalitat va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i va iniciar-se la redacció de la Llei de Contractes de Conreu. Respecte a la política social, la Generalitat va traçar un programa d’acció per organitzar els serveis de sanitat i assistència social (Llei de Bases de 1934). Amb uns recursos escassos va millorar-se la xarxa d’hospitals, l’assistència als malalts, l’atenció psiquiàtrica i van introduir-se les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública. També es van crear organismes de suport social (Institut Contra l’Atur Forçós, Consell de Treball) així com l’organització dels serveis d’assistència i previsió social. En el terreny de l’ensenyament, van fundar-se nombroses escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, d’entre els quals destaca l’Institut Escola. També van crear-se noves escoles per formar mestres (Normal Mixta) i va dotar-se d’autonomia la Universitat de Barcelona. Les condicions laborals i salarials dels mestres van ser revisades a l’alça, va introduir-se la coeducació i la laïcitat i es van introduir les pautes dels moviment de renovació pedagògica. En l’àmbit cultural, en el terreny lingüístic va destacar la determinació per aprofundir en el procés de normalització de la llengua gràcies a la publicació del Diccionari de Llengua Catalana de Pompeu Fabra, que va ser una eina determinant a l’hora de fixar i difondre el català normatiu. També va establir-se el bilingüisme a les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l’ensenyament. En definitiva, el català va esdevenir una eina de comunicació social de primer nivell i, per exemple, 27 capçaleres de premsa van editar-se en aquest llengua. Finalment, es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, oposada a les províncies, que va introduir les comarques com reunió d’un conjunt de municipis, però aquesta divisió no va ser aprovada fins a l’agost de 1936 i no va poder portar-se a terme pel desenvolupament de la Guerra Civil. Govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys La Llei de Contractes de Conreu. El camp català també va estar agitat en aquest període a causa de l’anomenada qüestió rabassaire. Els pagesos, els rabassaires, demanaven una revisió dels contractes de conreu, a la qual causa s’oposaven els propietaris. El moviment va estendre’s amb força pel Penedès, el Bages, el Vallès i el Camp de Tarragona. En el context polític del Bienni Negre, la promulgació de la Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament català l’abril de 1934, va enrarir encara més el clima polític. Aquesta llei es tractava d’un intent moderat de reforma del camp català que pretenia, en especial, aportar una solució a la situació dels rabassaires que veien garantit per llei l’accés a la propietat de la terra que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’uns preus de traspàs prèviament taxats pel govern. Els propietaris tenien l’oportunitat d’anular el traspàs si es comprometien a conrear directament la terra durant un període de 6 anys. La reacció dels propietaris va ser immediata i, agrupats al voltant de l’Institut Agrícola de Sant Isidre, van pressionar perquè la Lliga Catalana aliada amb la majoria conservadora a les Corts espanyoles i el govern de Samper presentés un recurs d’inconstitucionalitat, el qual va ser aprovat pel Tribunal de Garanties Constitucionals que va declarar la Generalitat incompetent per legislar en matèria social agrària. Manifestació rabassaire en favor de la Llei de Contractes de Conreu La sentència minimitzava clarament l’autonomia catalana i va ser mal rebuda per extensos sectors socials. Aleshores, ERC va prendre una mesura de força i va retirar-se del Parlament espanyol sota l’argumentació que la República s’estava desnaturalitzant. L’expresident Azaña va sumar-se a aquests arguments proclamant que “l’únic poder republicà que resta en peu a la Península és el govern català”. El govern de la Generalitat no va acceptar l’anul·lació de la llei i el 12 de juny va tornar a aprovar, sense tocar ni un punt ni una coma, l’anterior llei en l’escenificació d’un acte de resistència autonòmica. Novament el govern central va anul·lar-la, però va obrir la porta a la negociació. La possibilitat d’un acord al voltant de la Llei de Contractes de Conreu entre la Generalitat i el govern central, encara que suposés suavitzar els seus punts més polèmics, va irritar els propietaris, que van començar a allunyar-se de la Lliga per apropar-se a la CEDA. Finalment, el 12 de setembre de 1934, la Generalitat va tornar a aprovar la Llei de Contractes de Conreu, però modificada en els seus aspectes executius. Mentre que el govern radical de Samper estava satisfet amb les modificacions introduïdes, la CEDA i altres grups de la dreta reaccionària van oposar-s’hi. L’enfrontament posava en evidència les grans diferències polítiques i socials tant entre les dretes i les esquerres catalanistes, com entre el govern de la Generalitat i el govern central, és a dir entre el centralisme i l’autonomisme. comparteix informació març 23, 2011 8:01 am etiquetes Catalunya contemporània, Generalitat de Catalunya, Història de Catalunya, Història del Món Contemporani, Segle XX, Segona República Espanyola Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Comentari * Nom * Correu electrònic * Lloc web Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. L’AUTOR Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). + Més informació EL BLOG Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure. Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda. + Més informació ÍNDEX DE CONTINGUTS CIÈNCIES SOCIALS EN XARXA 1. Blog 2. Afers Personals HISTÒRIA 1. Història i Historiografia 1.1 Bibliografia 2. Prehistòria 2.1 El procés d'Hominització 2.2 El Paleolític 2.3 El Neolític 2.4 L'Edat dels Metalls 2.5 La Prehistòria a Catalunya 3. Història Antiga 3.1 Les primeres civilitzacions 3.2 El món grec a l’Antiguitat 3.3 Roma, República i Imperi 3.4 La Península Ibèrica a l’Antiguitat 4. Història Medieval 4.1 La fragmentació del Món Antic 4.2 De la Hispània visigòtica a la invasió musulmana 4.3 L’Islam i Al-Àndalus 4.4 L'època del romànic: l'Europa feudal 4.5 L'època de les catedrals: desenvolupament econòmic i ressorgiment de les ciutats medievals 4.6 Història Medieval de Catalunya 4.7 Orígens i expansió de la Corona de Castella 4.8 Crisis i transformacions a la darreria de l’edat mitjana 5. Història Moderna 5.1 L’època dels grans descobriments geogràfics 5.2 El segle XVI: l’època del Renaixement i la Reforma 5.3 El segle XVII: l’època del Barroc 5.4 La Monarquia Hispànica dels Àustries 5.5 El segle XVIII: l’època de la Il·lustració 5.6 L'Espanya del segle XVIII: De la Nova Planta a la crisi de l’Antic Règim 6. Història Contemporània 6.1 Història del Món Contemporani 01. El naixement del món industrial 02. La Revolució francesa 03. L'Europa Napoleònica 04. Restauració, nacionalisme i revolucions liberals 05. Segona Revolució Industrial i triomf del gran capitalisme 06. Els moviments socials en el segle XIX 07. Els Estats nacionals 08. Imperialisme i colonialisme 09. Europa al tombant de segle, del “Sistema Bismarck” a la “Pau Armada” 10. La Primera Guerra Mundial 11. La Revolució Russa i l’evolució de la URSS 12. El món en el període d’entreguerres 13. El crac de 1929 i la Gran Depressió 14 Els totalitarismes: Feixisme i Nazisme 15. La Segona Guerra Mundial 16. La pau fictícia: la Guerra Freda i la política de blocs 17. La descolonització i el descobriment del Tercer Món 18. El món bipolar: els països del bloc capitalista 19. El món bipolar: els països del bloc comunista 20. Història del Món Actual 6.2 Història Contemporània d'Espanya 01. De l’Antic Règim al liberalisme: Guerra i Revolució 02. Ferran VII: Absolutisme i constitucionalisme 03. Els fonaments de l’Estat liberal espanyol 04. Catalunya, la fàbrica d'Espanya: transformacions agràries, expansió industrial i canvis socials al segle XIX 05. El Sexenni Democràtic 06. La Restauració borbònica 07. Orígens i consolidació del catalanisme polític 08. Transformacions econòmiques i socials a l'Espanya del primer terç del segle XX 09. La crisi del sistema de la Restauració 10. La dictadura de Primo de Rivera 11. La Segona República 12. La Guerra Civil 13. El Franquisme 14. La Transició cap a la democràcia 15. L'Espanya de les autonomies HISTÒRIA DE L'ART 1. Art Clàssic 1.1 L'Art de les Primeres Civilitzacions 1.2 L'Art Clàssic: Grècia 1.3 L'Art Clàssic: Roma 2. Art Medieval 2.1 L'Art Bizantí 2.2 L'Art de l'Islam 2.3 L'Art Romànic 2.4 L'Art Gòtic 3. Art Modern 3.1 L'Art del Renaixement 3.2 L'Art del Barroc 3.3 L'Art del segle XVIII 4. Art contemporani 4.1 L'Art del segle XIX 4.2 L'Art del Segle XX PARÍS: LLUMS I REVOLUCIÓ 1. Història de París 1.1 De Lutècia al París il·lustrat 1.2 Imatges del París contemporani 2. París, un passeig per la Història 2.1 La ciutat de París 2.2 Museus i Monuments de París 3. Revolució francesa 3.1 De la crisi de l’Antic Règim als Estats Generals 3.2 L’Assemblea Nacional Constituent 3.3 L’Assemblea Legislativa 3.4 La Convenció i el Govern Revolucionari 3.5 El Directori 3.6 Protagonistes de la Revolució francesa Sense Categoritzar ETIQUETES Alemanya Arquitectura Art del Renaixement Art del segle XIX Art medieval Catalunya contemporània Catalunya medieval Catalunya moderna Corona d'Aragó Crisi de l'Antic Règim Espanya Contemporània Espanya dels Borbons Estats Units Feudalisme Franquisme Guerra Civil Guerra Freda Història Antiga Història d'Espanya Història de Catalunya Història de França Història de l'Art Història del Món Contemporani Història Medieval Història Moderna Imperialisme i colonialisme Monarquia Hispànica dels Àustries Moviments Socials Nazisme París: Llums i Revolució Període d'entreguerres Pintura Renaixement Restauració borbònica Revolucions liberals Revolució francesa Revolució Industrial Segle XIX Segle XV Segle XVI Segle XVII Segle XVIII Segle XX Segona República Espanyola URSS

curate

{"ca": 0.9585004740719131, "en": 0.011523594194442419, "es": 0.011450660053971265, "fr": 0.0018233535117788636, "de": 0.003573772883086573, "ja": 0.0005105389832980818, "cs": 0.0056888629567500544, "pt": 0.0032091021807308003, "hu": 0.0008752096856538546, "oc": 0.0010940121070673182, "sv": 0.0017504193713077092}

https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2011/03/23/la-generalitat-republicana/

mc4_ca_20230418_5_546833

Apunts de Seminari de filosofia moderna [14217] | Seminari de filosofia moderna (UAB) | Unybook Apunts de Seminari de filosofia moderna (2015) Apunts de Seminari de filosofia moderna Asignatura Seminari de filosofia moderna SEMINARI DE FILOSOFIA MODERNA LES MEDITACIONS DE DESCARTES 16/09/14 Classe introductòria. 18/09/14 Meditació primera DE LES COSES QUE PODEN POSAR-SE EN DUBTE A casa: El que pretén Descartes és donar fonament a un coneixement del qual no se’n pugui dubtar, del qual es tingui certesa. Vol destruir el principis sobre els qual descansen les opinions falses. No se’n refia dels sentits ja que ens poden enganyar. Encara que somiem, hi ha quelcom que s’assembla a la realitat i a allò vertader. Parla de les propietats primàries i secundàries dels cossos, i de les veritats matemàtiques. Un déu bondadós no faria que estiguéssim equivocats sempre i ens enganyéssim. Vols suposar la falsedat per arribar a un coneixement vertader. Aleshores apareix el “geni maligne” semblant a déu però que constantment ens enganya. El dubte ha de ser constant ja que sinó tornarem a caure en l’engany. 18/09/14 A classe: Primera meditació està dedicada a les coses de les quals es poden dubtar. Introdueix el dubte d’aquelles coses que depenen de la capacitat mateixa de pensar i tot allò que depèn de la voluntat, el lliure albir. Dubte d’allò que té a veure amb els sentits (del que ell experimenta). En el prefaci parla sobre la creença de déu com la forma bona de coneixement. Usa les meditacions per dur una vida correcte també als ateus, que els hi serà demostrada la existència de déu. El tema de la eternitat i la immortalitat és important en el prefaci de Descartes, ja que ajudarà a decidir que és millor, sent millor la justícia que la injustícia. Es justifica déu i la immortalitat de l’ànima com a elements per dur una vida útil i bona. En tots dos casos introdueix una relació amb allò que no ho és. La justícia es premiada per la immortalitat de l’ànima i això és a causa del temor de déu i l’esperança d’una altra vida. Reivindica una mena d’autonomia de la filosofia respecte la teologia. Vol aplicar la manera de treballar del geòmetres al seu àmbit. 1 En la primera meditació usa la metàfora de l’edificació com a disposició ordenada dels seus elements, que estan determinats de determinada manera que implica una jerarquia on no es poden canviar els seus elements uns pels altres, sinó que cadascun està on hauria d’estar i no farien la funció que fan i no tindríem edificació. Aquesta estructura depèn d’una visió més aviat vertical que està pensat com a que el lloc bo són les vistes però que tot depèn del fonament. La descoberta del fonament és indispensable però no és la finalitat, però que sense la qual no hi ha res. L’edifici és una metàfora del coneixement on unes coses han de sostenir unes altres les quals sense els fonaments no són res. Parlar del fonament implica fermesa ja que s’han de construir a sobre. El dubte amenaça allò que nosaltres som. Amb el dubte no disposem d’una cosa necessària perquè les nostres accions vagin en contra nostre. El problema no és si jo estic tranquil o no, no es pot solucionar de manera farmacològica, sinó que Descartes vol fer veure la independència entre una cosa i l’altre. La diferencia entre son i vigília no s’ha de confondre amb els estats fisiològics en Descartes. El pensament no es pot reduir als estats fisiològics. Hi ha una independència de l’afectació i l’ànim. Afirma que ha entès con a cert coses que ell mateix veu que no ho són, això fa que dubti. Està recolzat en un acte de memòria, pensa que pensa. S’ha d’insistir en el caràcter actiu del dubte, s’ha de dubtar, hi ha una iniciativa per part de Descartes el dubte, posar a provar tot allò que s’opina i destruir el que no aguanta el dubte. Es pot dir que fa una introspecció (ell l’anomena inspecció de l’esperit). El dubte resulta en una introspecció. El dubte és absolut, es dubte o no i allò que és manifestament fals o equipara amb allò que és mínimament dubtós, el mínim dubte és aleshores fals. Els sentits ens poden indicar coses amb grau diferents de convicció, com el que jo sóc aquí ara, de la qual cosa també dubte perquè pot estar somiant o estar boig. Afirma que pot ser cosa fingida o objecte d’engany però no pot deixar d’estar compost de coses simples i generals, i aquestes coses les entén com coses que concerneixen la naturalesa corpòria general, aquelles coses que es troba en qualsevol cos com la magnitud, quantitat, espai en el temps i duració... D’aquestes coses s’ocupa la matemàtica que són la corporeïtat mateixa (el fet de ser cos, no del cos), per exemple, el cos és una certa quantitat. D’aquestes coses general creu que las sap, com que 2 + 3 = 5. Però d’això també en pot dubtar diu. El mateix pensar es posa en dubte i introdueix el geni maligne o déu enganyador, que fa dir que allò que pensa que es veritat pot ser fals. Pot ser causa d’una realitat que causa pensaments falsos. L’acte de pensar està produït per una potència enganyadora. No entra en joc tot allò que sigui corpori per poder resoldre el dubte. Però posar les bases de l’edificació no serveix el record, no pot dependre del passat, no pot tenir temps. Però hi ha un pensament que, encara que el déu sigui enganyador, serà indubtable: el jo penso de la segona meditació. Meditació segona DE LA NATURALESA DE L’ESPERIT HUMÀ; I QUE ÉS MÉS FÀCIL CONÈIXER QUE EL COS A casa: Dubte que pugui resoldre les preguntes que formula en la primera meditació, creu que caurà en terreny on no pots mantenir-se de peu ni nedar en la superfície. Però continua amb el mètode proposat. S’allunya de tot allò que suposi el menor dubte fins trobar quelcom cert o resoldre que no hi ha res de cert en el món. S’equipara a Arquímedes al trobar (si ho troba) una cosa certa i indubtable. 2 Ni allò que sap ni allò que té a la memòria ho dóna com a vertader, suposa que tot és fals; que no té sentits i les propietats dels cossos són ficcions que s’ha muntat ell. Ell és capaç de produir alguna veritat certa i indubtable i no li cal cap poder superior. Es pregunta per si mateix i si ell és quelcom; però ha negat els sentits i els cossos. Així que encara que no hi hagi res de res, si ha pogut pensar quelcom és perquè ell era. I encara que el geni maligne l’enganyi ell continua sent. Per molt que l’enganyi no podrà aconseguir el ell sigui res mentre ho pensi. Conclou que la proposició “jo sóc, jo existeixo” és necessàriament vertadera mentre la pronuncia o la concep en el seu esperit. Fins aquí té clar que ell és, però no té clar qui és i té por a confondre’s amb quelcom més. Vol saber què es (ell)? Vol dubtar de totes les anteriors creences per fonamentar unes noves veritats. Dubte dels pensaments sobre si mateix que provenen de la seva pròpia naturalesa. Proposa una descripció del cos en la qual els sentits la feien certa, però amb el geni maligne la descripció queda inservible. Conclou que és una cosa que pensa: el pensament és l’única cosa que no pot separar-se d’ell mateix i mentre pensi, de manera que té en compte la duració en el temps. Vol conèixer la seva pròpia naturalesa i dubte del cosa com a quelcom que existeixi. Equipara el sentir al pensar, de manera que es coneix una mica millor que fins ara. El coneixement d’ell mateix no depèn de les coses que encara no sap de la seva existència, per tant, no depèn de cap cosa que pugui fingir o imaginar. Pot pensar i imaginar –que forma part del seu enteniment-, però també pot sentir encara que allò que senti sigui fals ell creurà que ho sent: això ho anomena sentir i per ell és el pensar. No pot creure que hi hagi coses que pesen per la imaginació i siguin més distintes que aquelles que són directes i no cauen sota la imaginació. Exemple de la cera: la cera canvia de forma al apropar-la al foc però continua sent la mateixa cera. Els canvis en la cera només els pot comprendre l’enteniment, que jutja el que els ulls veuen. Amb la imaginació pot pensar una infinitat de possible formes per la cera que no s’acabaria mai. Els cossos no són coneguts pels sentits o per la capacitat d’imaginar sinó per l’enteniment només. Desfer-se d’una opinió a la que estàvem acostumats és realment difícil. 23/09/14 A classe: Primera part En aquesta segona meditació es presenta el cogito. Allò que sigui mínimament dubtós no serà versemblant. Tot el que prové dels sentits és dubtós, però podem entendre que els mateixos sentits poden ser falsos perquè depenen del cos i és allò corporal el que es posa en qüestió. No es nega la veritat de les coses sentides sinó que ell mateix tingui sentits. Conclou que si pensa quelcom, es que ell és. Per cogito entenem que penso encara que pensem falsedats. Per què el geni maligne fa que siguin dubtoses coses que d’entrada sembla impossibles? Què posa en qüestió? Es pot pensar un objecte, però es posa en qüestió l’objecte i no el pensar en si mateix. 3 Tenim el pensament com a intencional, i la representació és la manera de tractar el pensament sobre ell mateix. Husserl i Heidegger. El pensar cartesià es pot dir com a sentir que penso, i que no és un afegit sinó que el mateix pensar ja és un sentit. La figura del geni maligne és una figura a rebatre en el moment en que demostra d’existència de déu com a figura contrària al geni. Hi ha una connexió entre el pensar o ser i existir, quan diu “jo sóc” vol dir que jo existeixo. No necessitem dos moments separats, no hi ha temps entre una cosa i l’altre. El cogito és viscut, no una tesi abstracte, sinó hi ha temps hem de ser capaços de viure atemporalment aquesta unió entre pensar i existir. Però com se sent el “jo penso”? com una realitat del pensament mateix, si escolto un soroll i el fet que jo el sento està al marge de la intervenció del geni maligne. Penso que jo sento el soroll. No només sentim en tant que pensem que sentim, sinó que hi ha quelcom que no reduplica sinó que és la presentació mateixa de la capacitat de representar coses. La capacitat de representar també hauria de ser representada, però si hem d’anar a veure que la capacitat de representació no sigui una representació el pensar no seria un pensar que penso sinó que seria el sentiment del pensar. El pensament com a pura presencia del pensament. Per Husserl el pensament és una estructura intencional, per Heidegger es tracta d’un sistema representacional. Dubtar és pensar, hem de pensar el “pensar” com a cosa que no està modificada en cap altre atribut com dubtar, ignorar, etc. Vol utilitzar la imaginació per descartar els possibles dubtes, per identificar coses que no sóc en el sentit que penso que no sóc, tot allò que pugui imaginar de mi no pot entrar en el cogito. L’activitat de fingir és una activitat que jo puc fer servir per descartar les coses que no poden ser cogito. Segona part: LA RES COGITANS Entre el pensar i l’objecte pensat es pot introduir la figura del geni maligne. El cogito no pot ser res que sigui individual, més aviat es refereix a la subjectivitat. Si el cogito depèn d’una causa externa, aleshores pot entrar-hi el dubte, així que en tant que cogito no té causa externa, la cosa que jo penso no pot ser efecte de causa externa al cogito mateix. Des de la filosofia analítica es diu que el cogito es un actitud performativa. El cogito ocorre de manera conscient, allò del que me n’adono és un coneixement, i no qualsevol, sinó el que ens permet edificar l’edifici del coneixement. Es tracta d’un coneixement principi mitjançant el qual s’edifica la resta, és una peça necessària perquè pugui haver coneixement entès com a edificació. L’adonar-nos que estem veient la cera no aclareix res però possibilita el reconeixement de l’error. Sense pensar que veig la cera no puc arribar a reconèixer que no veig la cera. Sense inspecció no hi ha les condiciones perquè es pugui posar de manifest l’error, que consisteix en atribuir a una realitat exterior una correspondència que atribueixo al meu esperit. Però aquí s’arriba mitjançant el pensar que veig la cera. No pot haver cogito sense inspecció. El cogito és coneixement: la inspecció ha descartat l’error, ha anul·lat els motius de dubtes que hi són al fer la inspecció. El tema està en que si jo penso allò que veig és erroni o no, si hi ha motius pel dubte o no. I hi ha motius de dubte si penso que està causat pels meus sentits, però si ho penso per l’enteniment s’anul·la l’error. 4 Conèixer no es adonar-se’n. El me n’adono no aporta informació nova respecte allò que conec sinó és la inspecció del meu propi pensament el que crea coneixement. Sense inspecció de l’esperit no hi ha cogito possible. El “jo penso” sempre es dóna amb un marc d’inspecció. El jo penso comporta la pregunta sobre què soc, no és un existir en abstracte sinó és un ens, una cosa particular, té sentit la pregunta què sóc i qui sóc. Descartes diu “jo sóc una cosa que pensa”, (cosa que pensa = res cogitans), Per poder construir coneixement és prioritari el jo, la res cogitans: és una mena de realitat que té una mena de peculiaritat en el cogito, no es pot fer una cos independentment de mi. La implicació del pensament com a cosa en el cogito no el converteix en cosa exterior a ell mateix que el faci com una mena de cosa que se sosté per ella mateixa, sinó que jo pensa que la res cogitans se sosté per ella mateixa. Podria ser que si no penso no fos; el jo penso s’ha d’entendre com una cosa pensant mentre jo penso, se li atorga un caràcter d’instant de manera inevitable. Allò que diu que jo sóc cosa pensant depèn que sigui un jo penso en aquest moment, s’ha de poder sostenir en el temps. Es concep el temps d’una manera peculiar: fa del temps un fenomen en el qual no hi pot haver relació causal entre els moment temporals, el present no pot ser efecte del passat ni el futur del present. Ha de ser instantani i depèn que s’estigui donant el pensar del jo penso, només hi ha identificació entre el pensar i el jo pensa queda reduïda a la seva relació. La res cogitans fa el paper de posar-se com a resposta a la pregunta què sóc, i posar-se com a concreció del subjecte que pensa, aleshores obra la possibilitat de continuar la inspecció de l’esperit més enllà del cogito; en el sentit de dir com a cosa pensant que hi ha en mi que sigui el que jo penso. Així no es posa com a cosa depenent sobre res que hagi passat, se sosté amb l’acte mateix d’estar pensant en el moment d’adonar-se’n que es pensa. La res cogitans està en el jo sóc de manera que no es pot independitzar, està sostinguda pel jo sóc que és un jo penso, però que no és purament un acte d’existir sinó que hi ha possibilitat d’inspeccionar el jo penso i el que sóc. Sóc una cosa que pensa en la mesura en la que està implica la res cogitans, mentre jo penso. Per veure que tot allò que és clar distint s’ha de veure que entén Descartes per clar i distint. Realitat objectiva i realitat formal, mirar la diferència que hi ha en Descartes. Introduirem el tema de la idea per Descartes. Meditació tercera QUE DÉU EXISTEIX A casa: Afirma que és una cosa que pensa, imagina i sent. Vol estendre el seu coneixement per poder conèixer coses en ell de les quals no s’havia donat compte. Totes les coses que concebem com a clares i distintes són vertaderes. Vol provar si hi ha un déu i si és enganyador. Es centra en considerar les idees que provenen dels objectes fora d’ell i la relació de semblança que hi ha. 30/09/14 A classe: Des de bon començament estem inspeccionant l’esperit. S’introdueix la causalitat. 5 Vol demostrar com els ordres i la descoberta de l’ordre es relaciona amb la fonamentació. Parla de les coses en tant que són conegudes, no de les coses i prou. Del cogito es pot dir que és un coneixement. El cogito i la inspecció estan relacionat, sense la inspecció no hi ha coneixement; es tracta d’una ins- pecció de l’esperit: ens adonem que el millor que podem fer és dubtar. Allò que passava per ser coneixement ara no ho és. I sempre funciona de manera maximalista: el mínim dubte porta a la total falsedat. Es necessita d’exhaustivitat. La inspecció pot aconseguir anular tots el dubte. Inevitablement la bona inspecció implica exhaustivitat, no hi ha res que quedi sense inspeccionar. Aquesta inspecció es veu obligada a ser de coses que estiguin relacionades amb la nostra capacitat d’inspecció, a allò que podem estar atents. Sigui el que sigui la inspecció ha de mostrar-se exhaustiva. Està relacionat amb la capacitat d’atendre, podem estar atents a qualsevol cosa? L’atenció es clau, ja que s’ha de simplificar per tractar un pensament a la vegada, ja que si es compost la inspecció es fa pesada. A l’hora de parlar de simple, el que inspecciona és allò clar i distint pel que fa al coneixement, i no té altres menes de propietats que la seva claredat i distinció. No només inspecciona el cogito sinó quines característiques té aquest cogito, que és clar i distint. La senzillesa són les idees que no poden ser dividides per la ment de manera clara i distinta en varies que siguin conegudes. Que el resultat de la divisió, que sí que es pot distingir, no sigui més clar i distint que l’original, com per exemple, la figura, l’extensió, el moviment, etc. I totes les demés són composicions que derives d’aquestes com el límit que es fa una abstracció de la figura i extraiem el límit, que no és més simple que la figura ja que li manca la claredat i la distinció. La nostra capacitat d’atendre és exhaustiva perquè és d’un sol cop, no obliga a la revisió des d’altres perspectives, és copsada instantàniament. És la màxima facilitat d’entendre, és una concreció d’una cosa que s’està entenen de forma exhaustiva. Es necessita d’una creació continua al dir “jo penso” i si no pensés potser no hi seria. La inspecció ha d’inspeccionar la idea de déu que és la que pot fer sortir aquesta separació de coses distintes. A la idea li afegeixo quelcom més com pot ser el desig, la idea com a tal no és res que quedi identificat al desig no és la idea. El que queda al marge a allò que és afegit, ja que és al marge de que s’afegeixi una cosa o una altra. Si parlem d’allò que s’afegeix en relació a la idea: 1. Voluntats, afeccions. Fa que la idea no pugui ser falsa, no hi ha falsedat de les voluntats, no pot ser fals que desitgis quelcom, ja que són la manifestació mateixa de la voluntat. Això té a veure amb el lliure albiri pel que fa a la inspecció, sinó seria una percepció sotmesa als desitjos del geni maligne per exemple. Hi ha tres tipus d’idees: 1. Innates, les que són nascudes amb mi, no les podem trobar produïdes per mi mateix ni per altra cosa que no sigui jo, hi són des de que és neix. 2. Adventícies, les estranyes i les vingudes de fora, no reconegudes en mi al naixement, ni produïdes per mi. 3. Factícies, inventades per mi mateix, les fabricades per mi. 6 Es diferencien entre sí per la seva causa, i donem per suposat que les idees tenen causa i que estan inspeccionades com efectes. A partir d’aquesta distinció que Descartes diu que hi ha una idea, la de déu, que la inspecciona per tal de posar-la en un efecte. Inspecciona si la fabrica, si és en ell o si és innata. La idea és entesa com efecte l’analitza per veure si cau en un dels tres tipus d’idees. Encara que no demostra que no lo pot fabricar ni que és adventícia. Parla de la noció de perfecció de la naturalesa, pel fet de veure’m com a limitat necessito tenir el patró a través del qual mesuro aquesta limitació, s’ha de tenir la visió més enllà del límit que no pot comprendre, la idea de déu no la puc abraçar, com la muntanya però sí que es pot tocar. 02/10/14 Podem observar una inserció del temps en les qüestions de la veritat i la relació que hi ha entre el cogito i la seva inspecció. Hi ha tan poc temps que no es possible trobar temps per contradir allò. Així la veritat és eterna però ho és en el temps. L’evidencia del cogito és instantània, el cogito només és coneixement en funció de resistir aquesta inspecció que comprova que no hi ha cap moment en el temps que pugui contradir aquell moment. Si es veritat el jo penso ho és en tant que és inevitable que aparegui com a coneixement a través d’una inspecció temporal. Es tracta d’assegurar una cosa, en que la seva pròpia acció l’assegura, ens troba en tan que som actius a aquesta inspecció. El coneixement necessita la comprovació i comprova que no hi pot haver temps en que aparegui d’una altra manera. L’acte en el que es concep la cosa es absolutament simple, clar i distint i no hi ha lloc pel dubte. Així posem en correspondència la nostra capacitat d’entendre amb la cosa que entenem, és fàcil d’entendre. Que un cop la inspecció assegura la cosa la presenta de manera que l’entenem immediatament, és de cos present aquell veritat. D’alguna manera és l’acte pur d’entendre la cosa. Però quan comença la tercera meditació sembla que les veritats matemàtiques estan al mateix nivell que el cogito. En l’evidència es dóna una compressió fàcil. Hi ha una part de la idea matemàtica que s’assimila al cogito i no poden resultar afectades per la hipòtesis del geni maligne, però sabem que d’entrada la hipòtesi del geni maligne no permet confiar amb les veritats matemàtiques. Però el cogito l’única cosa representada és el propi cogito, en canvi les matemàtiques són sumes coses exteriors a mi i per tant podria entrar el dubte. El cogito és nomes com a realitat pensament que és immune al dubte, al geni maligne. Si agafem la idea en tant que mode de pensament, Descartes en diu realitat formal, pensa en la realitat en acte. En tant que acte una idea és una realitat formal com a cosa extensa. Realitat formal no vol dir cosa extensa. La idea té també realitat objectiva a diferencia d’una cadira que només en té realitat formal. Però sense cosa pensant no hi ha realitat objectiva. La idea ho és d’una cosa, ho representa, el cogito relaciona la realitat objectiva amb la cosa pensant (res cogitans). Tota realitat objectiva en última instancia depèn d’una realitat formal, és efecte d’una realitat formal que en seria causa. A més a més de la connexió causal que en última instancia és dóna, sinó que aquesta causalitat segueix un principi que limita el grau de realitat en cadascuna de les coses: la realitat objectiva no pot ser d’un grau superior a la realitat formal que la causa. No pot haver en l’efecte més que el que hi ha en la causa. La idea de la substància no pot tenir com a causa una realitat formal sinó que ha de tenir com a causa el seu efecte com a realitat objectiva. Descartes no accepta que a través d’una cadena d’idees podem augmentar la realitat. Jo no puc ser el fabricant d’una idea que tingui una realitat objectiva que la meva realitat formal. La realitat formal limita la realitat objectiva. 7 Pel que fa a la idea de perfecció no en puc ser la causa ja que hauria de ser tan perfecte ja que existiria com aquella cosa perfecte per poder ser-ne la causa, aleshores jo hauria de ser déu. Si concebo a déu el penso com a causa meva, sinó hauria de ser jo mateix la meva pròpia causa. Però Descartes concep l’absoluta perfecció així concep la realitat perfecte. La capacitat de ficció no es capaç d’imaginar una cosa que no es pot imaginar, i és l’única manera a través de la qual es pot pensar com es pensa: com una cosa limitada, i només es pot saber a través de la comparació amb allò que no és limitat, aleshores la perfecció l’he de tenir en mi, es presenta la com a cosa que jo no arribo a ser. La perfecció no es entesa de manera concreta, però Descartes pensa que té sentit quan parla d’una coneixement que no tinc però que sí podria tenir, pensa una realitat en la qual es pugui donar, es pot pensar en la seva limitació, en la seva perfecció. Així és com la veig que no la tinc de manera perfecte. La idea de déu no pot provenir de mi, ha de ser innata, la idea ha d’estar moguda per un déu perfecte. No es pot determinar la introducció de la idea en el naixement sinó que és en la inspecció sobre el propi pensament que resulta la idea de déu. Jo no tinc suficient realitat formal per ser la causa de la idea de déu. Jo existeixo sent cosa creada, i el fet que jo hi sóc obliga a que també ho sigui el meu creador. Aquí es pot dir que tota cosa és cosa causada com deia Spinoza. Això lliga bé amb el cristianisme on déu és creador de totes les coses i és omnipotent, tot és producte de déu. Si jo sóc producte, el meu productor també ha de ser, però, és el déu enganyador? No pot ser perquè enganyar és una imperfecció. Es pot pensar que enganyar sigui més que no enganyar, però l’engany està associat a una negativitat, no és una realitat positiva; és una mancança. En el concepte de causa també s’inclou el concepte de causa sui, tot sempre és el que és en relació a la causa que el produeix, i aquesta causa no pot ser menor que el seu producte. Però la causa és un efecte de sí mateixa. Descartes pretén que déu és una realitat que és la màxima perfecció i la resta de coses són altres, manté una relació de transcendència respecte a la causa i allò produït. Les coses se separen de la causa que les crea. Que es crea a ell mateix però està separat de la seva creació, necessita que l’acte de creació sigui continu. El temps és constantment creat per déu, no té força per si mateix; així el passat no és causa del present ni el present ho és del futur. Des del punt de vista de la veritat significa que déu pot canviar les veritat eternes, ja que ell les crea i la creació és continua. Les veritats eternes no estan independitzades de déu així poden ser canviades a la seva voluntat. Meditació quarta D’ALLÒ VERTADER I D’ALLÒ FALS A casa: Afirma que sap ben bé poc amb certesa de les coses corporals i que coneix molt més pel que fa a l’esperit humà i encara més pel que fa a déu com a idea purament intel·ligible. La idea d’ell mateix com a cosa que pensa és més distinta (molt més) que la idea d’una cosa corporal que té extensió en longitud, amplada i profunditat. Quan dubte es considera una cosa incompleta i dependent de déu amb distinció i claredat. El voler enganyar és un signe de debilitat i, per tant, no pot estar en déu. Déu m’ha donat la facultat de poder diferenciar allò vertader d’allò fals i si la uso bé, déu no pot ser enganyador. És en relació a déu que no puc enganyar-me, és quan es considera un producte del ser suprem. Però quan es fa partícip del no ser, no sent ell el ser suprem i faltant-li algunes coses és aleshores quan arriben els defectes i els errors; i això és perquè la potència que li ha donat déu per diferenciar allò vertader d’allò fals no és infinita en ell. Però, com pot ser que déu hagi posat en ell la capacitat de no errar i tot i així hi hagi coses en les que s’equivoqui? És millor poder equivocar-se que no, és a dir, gaudim del lliure albiri. La llibertat total és poder tenir un coneixement d’allò vertader i allò fals, aleshores no costaria gens deliberar en certes situacions. Però la llibertat no és font dels meus errors sinó la voluntat que s’estén a llocs que no comprèn. 8 Si conté la voluntat dins dels límits del coneixement no pot ser que s’equivoqui ja que l’enteniment del coneixement ha de precedir sempre a la determinació de la voluntat. 09/10/14 A classe: Que jo sigui quelcom pensant és el que permet usar la inspecció com a procediment a través del qual apareixen les veritat, inclòs el cogito. A l’hora que em conec com a cosa pensant em conec com a finit i imperfecte. Jo tinc en enteniment finit és cosa clara i distinta, el meu enteniment és finit però no tot en mi és finit sinó que hi ha quelcom infinit. Déu és infinit però la idea de déu no és infinita. Jo en mi tinc la idea de déu, el qual és infinit, però la idea no és infinita ja que l’enteniment no és infinit. És la voluntat en mi allò que és infinit. La meva voluntat és infinita. Es tracta de la idea de poder tocar una muntanya sense poder abraçar-la. Ens trobem amb una necessitat, que té les formes d’explicar Descartes, és el que Descartes veu en la meditació, però sembla que necessiti algun tipus d’infinitud en l’ésser humà: - Per poder concebre els límits, al concebre quelcom limitat només ho puc fer si tinc algun coneixement més que aquella limitació que sempre és a través de la inspecció del meu esperit, on s’exhaureix el dubte. El cogito apareix com aquesta veritat indubtable: fingir sobre el cogito, que és una activitat relativa a la inspecció que faig en mi del coneixement que tinc de mi mateix, no em proporciona cap moment, perquè és temporal, en el qual pugui fingir en el que se’m presenta en el cogito sigui diferent. Com per exemple, no puc fingir que no existeixo, és la incapacitat de proporcionar a través del fingir, que no proporciona de manera temporal cap moment que fa que la cosa sigui certa. I tot això passa mentre penso. Aquesta evidencia no em proporciona res que allò que veig evident sigui sempre de la mateixa manera i per això és necessari déu, que és el ciment que enganxa els moments temporals. Tota cosa que jo inspecció és en tant que la conec. Si pensa bé estic exhaurint la cosa sobre la qual jo penso de manera que no dono cap opció ni moment temporal en que aquella cosa que jo penso pugui ser de manera diferent a com l’estic pensant. Passa que d’alguna manera estic dilatant-me a mi mateix que el moment mateix de l’evidencia. Com a inspector, Descartes es veu lliure: la llibertat és necessària perquè el cogito que resulta de la inspecció sigui el que és, ja que sinó els altres moments fingits no els podria tenir com a moments que poguessin exercir alguna funció en la constitució mateixa del cogito. El no poder existir a de funcionar per refermar el que existeixo. Això obliga a que la inspecció sigui lliure, que no depengui de cap altre cosa que no sigui l’acta mateix d’inspeccionar, absència de qualsevol causa externa. Sinó la base sobre la qual se sustenta el cogito deixa d’estar sostinguda. L’evidència del cogito comporta una altra veritat: que sóc lliure, no hi ha caus externa a l’acció de pensar, és autosuficient, és la seva pròpia causa. Això no vol dir que el que jo sóc estigui fabricat per mi mateix ja que sinó s’hagués fabricat més perfectament. Aleshores la meva causa és quelcom més superior i deixa petjada en mi de la seva superioritat. - Jo no sóc sempre. No sóc etern i no puc prescindir d’existir fora del temps. Jo no sóc la causa de mi mateix. L’efecte limitat que jo sóc no es donaria com es dóna si fos la causa de mi mateix. 9 Així no hi ha més remei que ser creat per déu que resulta que és la suma perfecció i no pot ser el geni maligne que posava obstacles al entendre allò clar i distint. La voluntat de déu es garantia que quan jo penso bé no em pugui enganyar, no hi ha lloc pel dubte ni error ni falsedat. La llibertat és la que ens permet pensar en que un resultat dolent de la meva activitat de pensar no és un problema que la meva capacitat de pensar estigui fabricat per un déu enganyador. No estic fet de manera que el que jo entenc i el fet d’entendre encaixen be i que resulti que sigui fals. En el moment en que entenc que penso no pot estar equivocat ja que el defecte de fabrica estaria anul·lat en el moment en que és déu el que em crea i no el geni maligne. En tant que sóc coneixedor de coses, d’alguna manera estic funcionant com a imatge del meu creador. És el fet de ser lliure, que no té límit. Aquesta llibertat és el mateix que ell diu “voluntat”, el lliure albiri. Així podrem entendre l’error: l’error està en l’aplicació concreta entre la relació que hi ha d’haver entre l’enteniment i la voluntat. El cogito només és veritat en relació a la inspecció del meu esperit. La voluntat és dir sí o no el que l’enteniment presenta. L’error és la manera de fer-ho. En la infinitud s’ha d’encaixar quelcom que és finit. L’error no és degut a cap cosa de naturalesa negativa sinó usar la relació incorrectament. Així s’explica que hi hagi error. Per tant errem perquè som lliures i perquè tenim un enteniment infinit. Però jo no sóc lliure per ser més indiferent sinó que sóc menys lliure ja que no hi ha elements suficients més enllà de mi mateix per acceptar o descartar. El bon enteniment d’una cosa és la màxima expressió de la meva llibertat quan assenteixo allò que conec bé. L’error, en última instància és privació. El que jo concebo clara i distintament és veritat, però què vol dir que sigui veritat? Si agafem el cogito es tracta d’una acte performatiu, amb l’acte es fa l’acció. La facilitat d’entendre en l’evidència és fàcil, no has de fer res estrany per entendre, no s’ha de fer cap cosa intermèdia. Quan es dóna és fàcil en el nostre esperit. La imatge que creem en la ment del polígon de 1000 costats no te a veure amb el seu enteniment, podrem entendre-ho però no imaginar-ho. Les idees que estan en el meu pensament també són imatges i quan les entenc descobreixo unes propietats que són clares i distintes com en el triangle o el pentàgon i em fan entendre la seva extensió. En les meves idees que són aquelles l’objecte de les quals jo imagino o puc imaginar, són idees de coses extenses. L’extensió la descobrim en tan que coses imaginables, les trobo en les coses en tant que les entenc. En la meva ànima hi ha idees de coses extenses. En la cosa certa tinc garanties que està descartat to engany. Quan penso de manera matemàtica estic entenent les coses extenses. Meditació cinquena DE L’ESSÈNCIA DE LES COSES MATERIALS I ALTRE VEGADA SOBRE L’EXISTÈNCIA DE DÉU A casa: La idea de déu la trobo dins meu, summament perfecte. Pel que fa a déu, i a les veritats matemàtiques, l’essència va de la mà amb l’existència. Déu no seria tan perfecte sinó existís, per això ha d’existir, perquè és la màxima perfecció. L’existència, en déu, és necessària; no així amb les ales d’un cavall o la banya d’un unicorn. 14/10/14 10 A classe: A l’hora de fer una inspecció sobre l’esperit és un tipus de consciència, un parar atenció, un adornarse’n. D’alguna manera, la inspecció és inspecció sobre quelcom. Es pot parlar com la identitat parmenidiana. Donem a la inspecció l’estatus de la consciència sobre quelcom. Aquestes coses es mostres que si són clares i distintes resulta que podem dir que pertany a la cosa tot el que percebem clara i distintament de la cosa mateixa. L’encaix entre la capacitat d’entendre i la cosa entesa, és una capacitat en acte, no hi ha plus de capacitat sinó la podríem entendre millor. L’evidencia és que l’estem entenen bé. La capacitat d’entendre està posada en allò que entenem, no n’hi ha més. En la relació hi ha una facilitat insuperable. El problema és que aquestes coses simples són escasses. Tota la capacitat d’entendre està aplicada a la cosa entesa ja que sinó podria ser entesa de millor manera i no seria clar i distint. S’afirma que el cogito és un pensament sense imatge, hi ha res cogitans, una realitat que no és extensa, que no és sensible. La tendència més habitual és que no hi ha pensament sense imatge però Descartes ho vol rebatre declarant-se res cogitans. En la meditació on comença amb l’extensió (cinquena), apareix no en les coses externes sinó en idees que jo tinc i que apareixen en tant que m’inspecciono però que sí que són imatges, que són coses imaginades. Diu que no les veu externes, ja que l’exterioritat està per demostrar i està sotmesa a dubtes, però són coses en que la meva capacitat de fingir no és lliure amb elles. Si jo imagino una cosa triangular (una figura), resulta que en la cosa que imagina sempre hi ha l’abstracció possible, una intel·lecció pura, de la res cogitans. El que jo tinc com a idees la capacitat de fingir no és lliure. Però què no depèn de la voluntat del que imagina? Fa que sigui una cosa en la realitat que no és producte meu, aquesta realitat és l’extensió. Jo no la fabrico l’extensió, està fora de mi, no depenen de la meva llibertat, no són creació de la meva llibertat. No es un producte de la meva inspecció lliure, el fingiment que jo he de fer no és el creador de la realitat. El que m’obliga és la seva claredat i la distinció. Aquí és on entra l’argument que Kant anomenarà ontològic. En la segona meditació usa la causa de les idees de perfecció com a justificació de déu, idees que estan en mi de manera innata, que és en mi tant com el meu cogito, no la podem trobar apareixent en el meu esperitat en un moment posterior al meu cogito. És una idea peculiar, no pot venir sense passar pel cogito però és més clara i distinta que el cogito, en aquest sentit apareix com a primera idea, però s’ha de començar per la idea del cogito per poder arribar-hi. El déu té una peculiaritat que fa que ho sigui, la seva definició no és a partir de la contraposició amb un altre, sinó que és un tipus de cosa (objecte, pensament) en que no funciona aquest mecanisme. L’ésser de Parmènides podria ser semblant. Per Descartes déu és incomprensible, això fa que sigui més complicat la seva explicació. La idea de déu és la d’una cosa incomprensible, sinó estaria divinitzat en part. Descartes, però, vol mantenir la transcendència, hi ha un déu que és transcendent a la seva creació i jo sóc una de les criatures. La idea que jo tinc d’ell està marcada per aquesta transcendència, però a l’hora hi ha una marca en mi que jo sóc criatura seva, i aquesta marca és la llibertat, que és infinita. 11 El déu està relacionat amb l’existir, que per García Calvo només existeix déu i es va formar el concepte per la seva justificació. Totes les perfeccions aplegades és una mena d’operació que a diferència del triangle i el seu concepte i la seva essència, d’alguna forma amb déu és totes les coses que associem a la seva essència. Pel mateix pensament d ela idea de déu fem una recol·lecció sobre la cosa que estem pensant sobre la idea de déu. Es recull tot, totes les coses perfectes i no les mancances o imperfectes; totes les naturaleses perfectes, com l’enteniment infinit, hi posem la realitat en la seva perfecció màxima. Aquesta és una idea que trobem en nosaltres a través de la inspecció, però ja està el lloc fet i es presta a fer aquesta operació. A través de la llibertat es pot deduir, la llibertat infinita que tenim no és absolutament eficient i no aconsegueix realitzar tot allò que volem. Però si li traiem la impotència ens queda l’absoluta potència que seria la que atorguem a déu. La cosa entesa és cos produïda, cosa realitzada; voluntat i poder. D’alguna manera, Descartes posa la voluntat i a déu en confraternitat. La voluntat humana (lliure albiri) està com a petjada de déu en mi en tan que jo sóc criatura seva. La idea que jo tinc de déu es construeix perquè ja està en mi el lloc de la llibertat. La intel·ligència i el poder l’únic que fem amb déu es posarles en el seu sentit de la perfecció, no les limitem. Com si trobéssim en nosaltres la idea de déu perquè la nostra naturalesa és creació divina. A través de la meva capacitat de voluntat entenc clara i distintament que n’hi ha una que no hi és i així entenc que la meva és limitada. La necessitat de tenir noticia del que hi ha més enllà d’una frontera per poder tenir consciència del que és una frontera, així sabem on acaba la nostra intel·ligència, i això ho podem fer gràcies a la llibertat absoluta que pot fer que quan no entenc una cosa la pugui entendre. Aquesta consciència és una aplicació de la llibertat d’una capacitat que es mostra com a limitada d’una llibertat que no hi és. Sinó fóssim lliure no podríem tenir la consciència sobre el límit, nomes podríem tenir la sospita. Només hi ha sentit avançar més enllà d’on ets si se sap on és el límit, però veus on efectivament no arribes on una intel·ligència infinita podria arribar. No té sentit de parlar d’una realitat on no es pugui anar més enllà si no es parla de la realitat existent, és més perfecte que la cosa existeixi que no existeixi. A l’introduir les causes i els efectes també fa una funció i es que una cosa l’entenem en la mesura que entenem la seva causa. És la causa d’una voluntat potent, l’existència no és més que la efectivitat de la realització del poder. L’engany és una impotència, no seria tant perfecte, encara que sembli un plus a favor. Sobre el tema de la certesa Descartes contribueix a la filosofia moderna en general, les que coses que són fa que siguin allò que és cert. És una implicació entre la cosa com a coneixement i el subjecte coneixedor de la cosa, és això a que podem anomenar consciència. 16/10/14 Pel que fa a la certesa En llatí s’usa la paraula “certitudo”, que és l’original el qual va ser usat per Descartes. És la condició d’allò que és cert, el problema és saber que és allò que és cert. Quan parlem d’allò que és cert parlem de “certum”. En la cinquena meditació, després d’explicar la prova sobre l’existència de déu, diu que hi ha coses de les qual en tenim una concepció clara i distinta, que són certesa. Però aquesta certesa no és el que és en funció de si ens hem esforçat molt per arribar-hi ja que no depèn dels passos que he hagut de fer sinó que sigui quina sigui la via, les coses que concebo clara i distintament són certes. Amb independència si hi arribem amb molta feina o no. 12 No és que la idea de déu m’aparegui amb poc esforç sinó que reconeix que se’n necessita de força esforç perquè es pugui concebre. Però és la cosa més certa. S’ha de parar atenció, per tant, hi ha una mena d’elaboració que la podem interpretar en el sentit que hem vist fins ara on es posa l’accent en la inspecció, que no és l’ús únic que en fa Descartes d’això. Hi ha d’haver una mena de procés previ perquè allò que resulti sigui una cosa certa. És a dir, que hi ha dependència de les certeses entre si, no hi ha graus de certesa aleshores. S’ha de mirar molt finament el pas i en quina mesura ens hem sortim. Quan Descartes diu “jo sóc, jo existeixo” diu que aquest jo sóc, jo existeixo és veritat i necessàriament veritat. El cogito és necessàriament veritat, ja que això de la veritat s’ha de matisar. És la hipòtesi del geni maligne a la qual esta lligada. Aquesta hipòtesi el que ve a dir és que si suposem que hi ha quelcom que és omnipotent i enganyador podria ser raó perquè no tinguéssim la certesa per pensar que en determinades ocasions creguem la cosa com clara. Encara que sembli que ho entenc podria ser el resultat d’un engany d’un poder omnipotent i hem representi quelcom que no sigui veritat; encara que es tracta d’una hipòtesi metafísica. Es tracta d’una hipòtesi molt exagerada ja que fins i tot el 2 + 3 = 5 seria un engany, afectaria a la qualitat de la meva capacitat d’entendre, no estaria en bones condicions i no ens podríem refiar. Però aquesta hipòtesi que fa dubtar sempre és perquè l’únic que pot afectar és a que allò que hem represento no sigui allò que hem represento. Afecta a la meva fidelitat de la representació d’una cosa. Malgrat que apliqui completament la meva capacitat d’entendre resulta que no ho estic entenent a causa del geni maligne. Aquest és un dubte que abraça pràcticament tot menys el cogito, on es donen circumstancies que fan que no podem separar allò que hem represento i no sigui de tal manera ja que el cogito és “jo”, és l’ego. Per això no serveixen les altres maneres com el “tu penses” o “ell pensa”, només serveix pel “jo” on no hi cap el dubte i no es pot qüestionar que la idea sigui diferent de la cosa que hem represento pel que fa el cogito que no és afectat per cap tipus de dubte ni pel geni maligne. Però Descartes, d’entrada, no té clar el qui sigui aquest “jo” o que té aquest “jo”. En la meditació segona reclama prudència i no cal precipitar-se ni interpretar el que sigui aquest ego. El que funciona quan es fa aquesta crida a la prudència és la inspecció atenta: siguem prudents, inspeccionem atentament. Exclou així, possibles equivocacions de les coses que no són del tot clares, d’allò de la qual cosa que podem dubtar. Així la inspecció fa la seva feina. Evitant tota equivocació i excloent tot el que es presta a dubte el que queda és cert i indubtable. La forma curosa de fer la inspecció s’ha de traduir en el “ja ho entenc”, la seva aparició i allò que és ha de coincidir, se sostrau a través de l’instant que en s’està copsant la cosa i hi ha un encaix perfecte. Però té el perill que és un ara que es pot dispersar ja que no és conseqüència del passat ni el futur. Aleshores apareix déu per poder sustentar aquesta claredat i distinció. La certesa del cogito ve d’aquesta inspecció, meditació, i el que és cert resulta del repàs del pensament excloent de tot allò que es presenta de manera dubtosa. El sistema es tracta d’anular que pugui sortir més dubte, que no hi hagi passat ni futur que ho pugui alterar. El moment en que la capacitat d’entendre i entendre es dóna en acte. Després es pregunta pel “quan”: només quan penso, i té sentit preguntar-ho perquè és el pensament en acte que s’està donant. És en el jo sóc en acte que existeixo si entenem el cogito com la determinació de l’acte de pensament. 13 Cert és allò que no pot ser de cap altre manera de com un concebem, en l’instant que es dóna es copsa i necessito estar pensant. El penso és un pensament encara que no qualsevol. No hi pot haver cogito sense pensament. No és que jo pensi en mi mateix i aquest “jo” hagi de ser quelcom substancial ja que seria com pensar en alguna cosa fora de tu i possiblement afectat per la hipòtesi del geni maligne. El jo és el cogito, no penso en mi, és l’acte mateix. El que tenim és una res cogitans que ho és en tant que pensa. La elaboració del cogito és la inspecció, sinó no seria cogito. El jo penso són pensaments en que penso i en tant que penso en ell, que són meu, tinc la certesa que sóc. El cogito és la implicació del sóc en el jo. Jo estic cert que sóc una cosa que pensa, com diu Descartes. En tant que penso, l’examen de mi mateixa continua i es pregunta si a l’hora que sé que sóc, no sé també quan estic cert d’una cosa? A la qual cosa respon que no hi ha res més en el cogito que el fet que el concebo amb claredat i distinció. Si jo no puc dir que allò que concebo clar i distint és veritat tampoc podria dir que el cogito és veritat. Però si ho puc dir amb aquesta inspecció on no hi cap el dubte ni la contradicció es mostra que la certesa del cogito no és res més que el fet de ser concebut clara i distintament. S’ha de sortir, però, a través de la figura de déu per poder fer contínua aquesta claredat i distinció. L’error és per culpa de l’ús incorrecte de les facultat de conèixer, m’equivoco si no uso correctament la meva capacitat d’entendre, és a dir, d’alguna manera jutjar. Ser quelcom fals o vertader sobre un objecte s’ha de veure que no es el mateix ser fals o vertader que jo existeixo ja que no són els mateixos requisits els que s’han de complir. En el cas del cogito l’únic que es necessita és la claredat i la distinció però no és el cas quan el que jo concebo clar distint i necessito que s’adeqüi a la cosa que és externa a mi. Necessito d’altres garanties, que m’ha de permetre sortit d’aquesta mena de col·lapse del temps que es produeix en el cogito i em permeti discórrer temporalment. La cosa que jo penso no està tan clara, ja que ha d’incloure la relació que s’estableix entre la representació d’una cosa i la cosa representada. La certesa la podem traslladar a d’altres veritat que impliquin aquesta relació i ha d’incloure la garantia d’una causa que no enganyi i que ha de ser únic per la meva capacitat d’entendre i les coses que jo puc arribar a entendre. Aquesta unitat en la causa dels dos membres de la relació (relació intencional fenomenològicament, la relació del pensament amb el seu objecte) de pensar tal cosa i de la cosa pensada, només ve garantit que la capacitat de pensar i de les coses que poden ser copsades pel pensament sigui la mateixa causa, és a dir, el creador que no crea un enteniment que quan està segur que entén té la garantia que allò que entén és veritat i la relació es dóna. La certesa deixa d’estar reclosa en un fet atemporal, de temps col·lapsat, per passar a tenir una estructura de dos membres, intencional o predicativa. La claredat de la meva idea afecta a la cosa de la idea que és idea. La certesa pot sortir del cogito en la mesura en que déu garanteix la causa d’una cosa i l’altre i la relació es compleix. S’ha de continuar veient en quina mesura aquest déu no és res més que la idea de déu. La seva claredat i distinció de la idea de déu aporta més que la claredat i distinció del cogito. Aporta un temps fiable on el passat, present i futur estan units de manera racional i no a un lliure albir enganyador. Per tant, déu ha de ser en mi com idea, però és la més certa que hi ha ja que totes les altres depenen d’aquesta certesa. Només tenim idees certes de les idees innates, una idea adventícia que es correspon a una percepció sensible no pot ser certa. Déu garanteix la res cogitans no que els sentits no m’enganyin. Meditació sisena Primera part El que queda per examinar és que si les coses materials existeixen. Per coses material entenem que significa el mateix que coses extenses o coses corporals. Comença dient que si més no com a objectes de pura matemàtica ja sap que poden existir. 14 La raó que dóna és que no hi ha dubte que déu és capaç de fer (causa eficient) tot allò del que jo sóc capaç de percebre. No hi ha res que déu hagi fer per jo representar-me quelcom amb claredat i distinció. Es manifesta la omnipotència divina, no fa nosa en el que he d’examinar, ni quan concebo de manera clara i distinta ja que allò que concebo existeix. La meva impossibilitat de percebre quelcom distint fa que no pugui ser. El no poder se no és per causa de déu, ja que ho pot tot, sinó que és per causa que jo no ho veig clara i distintament. Però ho veig clara i distintament que existeixen les coses materials com els objectes de les matemàtiques. Es posa un fons on és capaç de generar qualsevol cosa, la meva voluntat és com si podéssim rebre qualsevol cosa, no té límits en el poder de fer la cosa que sigui. Aquesta infinitud ho és del poder i la cosa més semblant que tenim de l’infinit és la voluntat, en tant que naturalesa és infinita. Qualsevol cosa és possible pel que fa la voluntat. Aleshores, com és que no tot el que és possible existeix? Quin és el filtre que ens ho diu? El que és de debò, què és? Descartes diu que el té: el que ell percep amb claredat i distinció. De manera pura s’ha d’entendre com cosa possible. Però d’aquest possible no és el mateix on “tot és possible” ja que és possible en la mesura en que és clar i distint; però quan al primer “no és possible” és perquè no ho vegi clar i distint i no perquè no sigui possible, que déu no ho pugui fer, déu ho pot fer tot. Estic fent una distinció entre “possible” del tot de déu omnipotent i el “possible” restringit, en el que a través de l’anàlisi del cogito tot allò que concebo clar i distintament és veritat. Però aquesta veritat no pot ser diferent de l’existència en el sentit de la cosa concebuda clara i distintament. La voluntat funciona com a llibertat en el sentit de lliure albir. Si la voluntat és posa així, quina relació es manté amb la claredat i distinció? L’enteniment de déu és infinit (infinits: poder, voluntat, enteniment), però no obliga a que tot el que déu pot es faci. L’omnipotència de déu és creadora de raó, no està subjecte a cap càlcul racional, és un possible que no té límit de cap manera, ni es pot pensar que tot el que déu pot ho crea. Per part de déu hi ha creació continua, que no és d’un moment temporal. Però és una creació que podria haver estat d’una altra manera. Però aleshores, perquè el que jo percebo amb claredat i distinció forma part del creat i no del que és merament possible però no està creat? Distingir entre el tot és possible i el possible de la cosa creada? Si la meva voluntat infinita i la de déu no és la mateixa (per l’abast de totes les coses que poden ser creades), la voluntat humana és infinita, però la limitació des del punt de vista de la creació no és rellevant, s’indica a través de la cosa clara i distinta. Però no vol dir que hi hagi cosa creada que no pugui entendre però sí que tot el que jo puc entendre ha estat creat. Això sosté la tesi de la claredat i distinció com a criteri de veritat, que diu quan jo entenc bé una cosa, ho entenc quan la concebo amb claredat i distinció. Això ocorre quan passi l’encaix en que no es pugui concebre la cosa d’altra manera, això és un moment que col·lapsa el temps. El que jo no concebo com a possible és allò que no entenc clara i distintament. S’ha de filtrar a partir de l’enteniment. Descartes vol demostrar que l’enteniment funciona bé, i el seu creador l’ha creat perquè jo pugui conèixer i no perquè jo m’enganyi. La voluntat és entesa com de naturalesa infinita, si la voluntat fos la causa de les coses tindria accés a modificacions del que estaria obligat a pensar com a meu, però no puc canviar la meva llibertat allò que em represento sent jo però com a cos. La meva voluntat és infinita, en el meu voler ho puc voler tot (de naturalesa), en aquest sentit la meva voluntat ho pot voler tot des de la perspectiva de la de déu. Es pot fer una mena d’instància de relació entre voluntats, meva i la de déu. El que no està sotmès a la meva voluntat no està fabricat per mi. 15 El fet que jo sigui lliure em permet discriminar entre representacions meves que obeeixen a la meva capacitat de crear i les que necessàriament he de posar com a causades per déu. Aquí la voluntat fa un paper de la llibertat sense límits. Aquesta posició queda reflectida en la inspecció que jo faig del meu esperit, de la capacitat de meditar sobre les coses que penso. Es tracta d’una acte lliure on la voluntat és la que actua. La captació de la meva llibertat la faig a través del cogito on la cosa pensada i el pensament mateix és un mateix fenomen. I això nomes es pot fer amb el “jo penso”. La llibertat és la causa de la inspecció, i només per això la inspecció té un valor de veritat on descobreixo com a veritat allò que la meva llibertat està obligada a reconèixer. Jo que no sóc el creador, com tinc accés a les coses que existeixen que són veritat? No és perquè jo pugui reproduir a déu en mi però el necessito per poder discernir allò que he pogut creat i allò que no, és important demostrar que quan no admeto quelcom com a clar i distint això no queda tocat. Tot això implica en que la meva capacitat d’entendre funciona correctament. Si estigués fet per equivocar-me tot això no seria possible. Aleshores entenc que la meva capacitat funciona bé. Descartes fa un descripció de la capacitat de consciència que no seria tal si només consistís en adornar-nos de coses. La meva capacitat d’entendre ha d’entendre que no és una capacitat deficient, hi ha una garantia en l’activitat conscient mateixa i no són el resultat de fer cas de quelcom extern. I això està determinat per la claredat i la distinció però amb la causa posada amb déu que és la causa de totes les coses que són veritat. Així trobem en nosaltres mateixos la garantia de les nostres representacions. En tant que jo concebo clara i distintament una cosa no em puc equivocar. Però tot allò que he concebut clara i distintament, fins ara, no hi ha hagut cap que concebi els cossos materials. La causa de la claredat i la distinció no pot ser la causa d’un déu impotent. Però déu és omnipotent i no és producte d’un mal funcionament i tingui un error de computació. Això em fa estar cert en que quan concebo una cosa clara i distinta són diferents. Per Descartes jo puc ser jo podent ser separat del meu cos. De la mateixa manera que sé que existeixo, sé que podria existir sense el cos. En la meva essència tot és res cogitans, no hi ha res que m’obligui a incloure res que no sigui res extensa. Jo sóc pensant, jo penso, existeixo. La veritat no té lloc sense el pensament, és inherent a ell. Inspecciona les coses en tant que les coneix, és a dir, que són coses pensades que no són meres senyals ni símbols ni representacions d’altres coses sinó que la res cogitans és d’una altra naturalesa o com diu Spinoza és un altre atribut. Queda el tema de la substància. 23/10/14 Segona part S’ha d’acabar demostrant l’existència de les coses materials i tornar-nos a trobar a nosaltres mateixos en un món on hi ha coses que ens afecten. El resultat tranquil·litzador depèn d’insistir en la diferencia entre la res cogitans i la extensa. Aquesta reconciliació amb el que tenim per habitual es contraposa a l’absència total d’afinitat. Les coses mental i corporals són de naturalesa diferent. No implica excloure la convicció que jo sóc en total un compost d’aquestes dues naturaleses, ans al contrari, acaba convençut i fins i tot aquesta assumpció del compost entre pensament i cos hem permet explicar determinats error sense que s’hagin d’atribuir a errors del creador. Això ho fa d’una manera peculiar. 16 Considera que jo fos per naturalesa un ser constituït per enganyar-me. Si constato que m’equivoco, la causa d’això no la puc atribuir a un error o deficiència de la meva naturalesa, en el sentit en que no estic fet per equivocar-me però ho faig; també la naturalesa ha de poder explicar perquè m’equivoco. Es pot parlar, fins i tot, d’una explicació mecànica. La naturalesa no està agafada de la mateixa manera en un cas ni en l’altre. Déu no pot ser la causa dels meus errors perquè déu és perfecte, idea que exclou la possibilitat de ser causant d’imperfeccions. No estic constituït per naturalesa perquè m’equivoqui, per tant, no hi ha finalitat de fer-me equivocar en la meva naturalesa. La meva naturalesa no és causa de les meves equivocacions, però jo m’equivoco i això dificulta explicar perquè aquesta mena de rescat dels meus sentits no rescata la percepció sensible, que no és font de certesa; però en certa manera ho ha de ser quan parlem de la certesa en la coses corpòries exteriors a mi. El fet que som cos i ànima és el que explica la qüestió dels errors. En la naturalesa corporal i pensant no hi ha defecte de fabricació que expliqui que succeeixi l’error. Amb l’exemple del membre fantasma amb el que el dolor se segueix notant quan el membre no hi és es pregunta per la naturalesa de la construcció del cos i els nervis i si està mal fabricat per notar encara el dolor quan el membre no hi és. L’atribució a una cos interna o externa és rellevant. Aquesta és una exterioritat a la creació mateixa de la naturalesa corporal, una manera de pensar en la qual l’error no és per culpa d’un mal comportament; si hi ha hagut un tall però encara es nota el membre, no es problema del cervell ja que ho continua fent be. Mal funcionament l’entenem com a defecte de fàbrica. El dolor en el cervell és una idea, és mental. Aleshores entenc el dolor de manera mental, però si entenc que em fa mal el peu quan no en tinc hi ha quelcom malament perquè no es correspon amb la veritat. Per poder entendre algunes coses no puc estar mal fabricat, i no podré entendre-les totes, però les que entenc no podries ser certes si fos un ésser constituït defectuosament. Això significa que la meva capacitat d’entendre, no és que ho pugui tot, però si que fins on arriba ho fa bé. La res cogitans també té sentiments, la percepció sensible és un element més així com la voluntat i d’alguna manera puc entendre bé el que entenc perquè tinc facultat que em permeten adonar-me’n si l’error ho és o no. Això és necessari perquè quan entenc una cosa sigui ben entesa, que pugui discriminar entre l’error i la veritat. Aquesta és la capacitat que em fa coneixedor de veritat de moltes coses. El requereix el coneixement és el mètode per poder usar la meva naturalesa per tal de maximitzar els encerts i minimitzar els errors. Es pot pensar com una qüestió de freqüència, però Descartes és reticent a la noció de probabilitat. Però es produeix l’establiment d’un espai on la noció de probabilitat tindria sentit. Com que no podem atendre a tot, atenem a aquelles coses que són més improbables, encara que Descartes no usa la noció de probabilitat. La certesa exclou moments en els qual quan estem certs de la cosa pugui ser falsa. La certesa és una veritat assegurada. Només té lloc, igual que la veritat, en la res cogitans. Si la veritat és quelcom que passa, passa a la res cogitans. No hi ha veritat sense el coneixement de la pròpia realitat. Amb les coses corporals només hi ha certesa en tant que són copsades matemàticament. El que no queda recollit per la matemàtica no és cosa certa. Les matemàtiques estan enteses com a referides com a coses extenses. Hi ha altres coses referides als cossos que no són objecte de la matemàtica pura, com per exemple, la magnitud d’alguna cosa com la grandària del sol. 17 La falsedat no pot estar en mi sinó tinc la facultat per corregir-me, no pot ser que sigui l’última possible. Tot allò que m’ensenya la naturalesa és veritat, com diu Descartes, que entén per naturalesa que déu mateix o la coordinació que ha establert entre les coses creades, l’odre còsmic. Però de les coses materials el dubte hiperbòlic desapareix ja que hi ha quelcom de veritat, com en l’exemple del membre fantasma. Es tracta d’un dubte que està modulat per la freqüència de la seva aparició. El dolor indica que allò que li passa al peu és dolent pel cos, si hi ha plaer és bo (postura estoica). Es tracta d’una naturalesa que quan genera quelcom negatiu és negatiu per ella mateixa, que amb el seu mal funcionament genera la idea de dolor = negatiu. Però la ment té recursos per poder-ho inspeccionar i determinar si hi ha error o no. Si ho és, s’ha de poder entendre que ho és per poder-ho corregir. Saber allò vertader pertany a la ment sola i no al compost. El dubte hiperbòlic servia per només allò que podia se indubtable, però a través d’això s’arriba a una mena de confiança amb la que es pot entendre i es raonable que continuï sent així. S’ha aconseguit un saber de coses i del fonament del saber sobre les coses. Es un saber de com es garanteix el saber i que davant de qualsevol voluntat d’inspeccionar el que estem pensant poder arribar a discriminar allò que és veritat d’allò que no ho és. 28/10/14 Primeres objeccions Accepten idees innates però no la causa. Caterus pensa que no hi ha cap realitat que sigui possible entendre la res cogitans. Es la realitat objectiva la que demana una causalitat. Descartes introdueix una novetat en el concepte de causa eficient, aquella causa que fa que em conservi durant l’espai i el temps. Tot ha de tenir causa i déu és la seva pròpia. Es trasllada a l’àmbit metafísic un pensament on les coses no poden prescindir de causes per explicar-les o mantenir-les. Descartes usa el verb “existir” de manera nova, aportació cartesiana. Usa el verb per tractar l’ésser quan aquest no té atribut, a la manera parmesiana. Existir és ser efecte de causa i causa d’efectes. Hi ha un dèficit en tot objecte en relació amb el que és, amb la causa divina. No hi ha coses per haver-hi productes. Es parla de potencia que es un poder-ho tot, en termes de la filosofia tradicional clàssica grega és un contrasentit. Els primers pensador cristians han de treballar aquest efecte de contradicció, ja que sembla que no tingui ni cap ni peus. És per l’època de Descartes on l’omnipotència s’introdueix com a concepte funcional. No es poden comprendre les raons de l’omnipotència, perquè fa una cosa o unes altres no. No te limitació i pot ser causa de qualsevol efecte. La claredat i distinció de la idea limitada que tenim de déu és la que penja de dues coses: 1. Si en la idea de déu hi ha quelcom real. 2. Si és la negació de quelcom. Com pensar el fred com la negació de la calor. La idea de fred no té, aleshores, una veritat que li correspongui en l’existència real. Pot ser que passi això amb déu. 18 Però es vol demostrar que la idea de déu és positiva. Es busca la necessitat lògica com la del triangle on la suma del seu angles és obligatòria per la suma de dos rectes. Es pot pensar que un nom pot ser buit de significat, però en el cas de triangle si que té significat. Aleshores la lògica t’avala per descobrir la seva propietat. Encara que no hi hagi proves de l’existència de triangle entre el seu concepte i la seva propietat, no queda condicionat a aquesta propietat, no necessàriament ha de ser quelcom que tingui valor semàntic, si hi ha triangles tenen aquestes propietats, però no demostra que existeixin els triangles, no necessita ser una condició per la relació lògica. En canvi déu ha de ser concebut de manera necessària com del concepte de propietat del triangle se segueixi la seva existència. Concebent clara i distintament la idea de déu s’ha de treure la conclusió de la necessitat de l’existència de déu. Però la idea de déu que veiem clara i distinta pot ser una idea fabricada per mi. Però Descartes diu que s’ha de comprovar que no sóc l’artífex de la idea com amb la idea d’unicorn. Això vol dir que no puc separar l’essència de l’existència real, ja que sinó deixaria de ser el que és i no la podríem concebre. Aquesta idea és l’omnipotència, que s’acaba convertint en la cosa més clara i es mostra com a necessàriament existent. Si té algun significat l’existència necessària es tracta de l’omnipotència que ha d’existir necessàriament, sinó no és omnipotència de la mateixa manera que la suma dels triangles equival a la suma de dues rectes. Però l’existir que ha de ser obligatòriament posat al costat d’aquesta omnipotència és l’existir necessari. Però entenem l’ésser en tant que l’entenem com existència de la que se’n deriva de la noció d’omnipotència. Per parlar de l’eidos (idea) grec parlaven de la limitació, del retall en relació amb d’altres coses, de la distinció, de l’ens, de les coses que són. Això garantia l’ésser, ja que és les coses que són. Però per Descartes la garantia és l’omnipotència ara. Aquesta és una operació que capgira la relació. El coneixement modern no té obstacles per pensar que entén aquesta noció d’omnipotència, la petjada de la qual en nosaltres és la voluntat (que és la llibertat moderna), però com que no tenim temps suficient no es poden exhaurir les coses. L’acte d’inspecció de la llibertat és un acte que ell mateix jutja i estableix les regles a partir de les quals jutja. No té mesura externa a si mateix. Si encerta ho fa perquè una sola cosa fa un capgirament que fa que allò que siguin els seus requeriment siguin satisfets per la cosa. Sense aquest exhauriment no tenim garantia, ja que es podria presentar la cosa d’una altra manera i necessitem la voluntat-llibertat. Descartes treballa per dir que totes les coses són producte de la voluntat de déu. Quan la voluntat no s’exerceix la meva voluntat resulta indiferent. Abans de decidir puc deliberar, però la llibertat és en la decisió on no hi ha indeterminació. Per tant, la indeterminació i la llibertat no van associades, són inversament proporcionals. No hi ha indiferència en la llibertat plena. Així jo que sóc limitat exerceixo coses el tema és que la meva decisió estigui d’acord amb l’enteniment, ja que sinó la decisió sense enteniment el que tenim és una pura fortuna, sense que existeixi la decisió, per atzar. La coordinació entre la voluntat i l’enteniment és el mateix acte pel que fa a déu, no hi ha un sense l’altre. El poder, que ho engloba tot també forma part de l’acte de la creació divina. 30/10/14 La qüestió de la causa i el problema de la prova ontològica, de la demostració de l’existència de déu són les essencials en aquestes objeccions. Caterus en fa una exposició detallada. Buscar conferència de Felipe Martínez Marzoa, una transcripció sobre la causa sui. On insisteix que per una banda hi ha una utilització diferent de causa a la dels medievals i el lligam a la qüestió de l’existència on l’ésser es compren com a existent. L’essència i l’existència ve de voler reproduir amb paraules allò del que/què és. Parlen de coses diferents. Sense accent vol dir que hi és, que existeix, que es dóna. Mentre que què és, no es pot contestar la pregunta amb la primera accepció, ha d’apuntar a l’essència que juntament amb l’existència jugant amb aquest tipus de paraules. Amb la primera podem donar conte amb la seva existència o que està davant de nosaltres, per tant, no és el mateix preguntar de manera que la resposta hagi de ser que o què és. Això fa que la forma d’utilització del verb com a còpula esta lligada a l’existència. 19 La distinció sembla que obeeix a que tenim dues formes de saber una cosa o l’altre. Es pot parlar de certa presència per la noció d’existència, que sigui això i no allò amb la seva determinació obliga a parlar en termes d’essència. La causa de què és causa? Es pot tenir la idea però no tenir l’existència de la cosa que la causi, això passa amb tot excepte amb déu. Poden haver idees que no tinguin com a objecte res quelcom real, com la idea d’unicorn. El problema és que si l’existència de la idea ens obliga respecte la cosa de la qual la idea és idea. S’aborda la idea i l’objecte (la cosa per la qual la idea és idea) com si el pensament fos intencional. El problema és si l’objecte existeix o no. Amb l’unicorn passa que l’objecte no existeix però l’existència de la idea sí que hi es, és com a pura realitat objectiva de la idea, que sempre ho és de la idea. Ja que la idea ja és idea de quelcom, i això permet dir i diferenciar les idees a causa de la realitat objectiva. La realitat objectiva de la idea d’unicorn no existeix com la de la poma. En tant que idea és la seva realitat formal no fa referència al contingut en principi. Es pot dir realitat formal de l’objecte parlem de la seva existència. Si l’unicorn és real formalment vol dir que existeix. Aquesta duplicitat només es dóna amb les idees, per Spinoza no hi ha realitat objectives de les idees. Però com es pot lligar una cosa amb l’altra, la idea i l’objecte. La realitat objectiva quina relació té amb la relació amb l’objecte. Descartes diu que no hi ha una relació necessària d’existència sinó que la necessitat és el lligam de l’existència amb la seva realitat objectiva. L’existència de l’objecte amb la realitat objectiva de l’objecte. Només hi ha una realitat objectiva en la qual l’existència sigui necessària que és la idea de déu. Totes les demés són merament possibles sempre que la realitat de la idea contingui una realitat objectiva. La realitat de la idea d’unicorn és possible. Totes les coses en tant que són objecte d’una idea són possibles, que poden existir, però no totes existeixen. Però com es detecta que aquesta existència és efectivament en acte? Sembla que quan Descartes parla d’acte vol dir que existeix efectivament. Però per Descartes les coses són causades, han estat efecte de quelcom. La diferència és que la poma ha estat feta i l’unicorn no. Descartes reclama l’omnipotència de déu on l’existència i l’essència estan unides necessàriament. Descartes actua com si tingues un rerefons amb una absoluta capacitat, un fons negre sobre el qual tot pot esdevenir, però el que s’esdevé és allò que existeix, allò que està fet. Les idees són un tipus de realitat mental que permeten establir l’enllaç que hi ha entre el fons negre i les coses efectivament realitzades sense que enllaci una cosa amb l’altra no hi ha possibilitat d’idea en sentit de coneixement de les coses que existeixen. La certesa necessita que l’acte en el qual jo estic entenent una cosa i la cosa que jo estic entenent sigui un acte unitari, que col·lapsa, quan estic cert de quelcom no pot haver-hi res mes que completi la cosa que jo entenc, no hi ha possibilitat que aquella cosa que estic entenent sigui de manera diferent, es pensa com un col·lapse en el temps, és un moment d’intuïció, on no entra res ni temps que pugui semblar d’altra manera. 20 Els requisits que ha de complir aquesta cosa perquè sigui certa estan posats tots en acte, tot a l’hora, formant part d’una unitat, no pot ser que sigui d’altra manera. No hi ha possibilitats que aparegui res ni millor ni pitjor, queda assegurada la certesa. Però vol dir que es parteix d’una base insegura, però que es converteix en cosa certa anul·lant tota possibilitat que no passi d’altra manera. Es cobreixen tots els requeriments perquè entengui una cosa d’una determinada manera. Però per Kant l’argument ontològic no s’aguanta, aleshores allò que se’m presenta i les condiciones per conèixer l’objecte són una unitat, el subjecte cognoscent. El que jo conec i la cosa coneguda. Kant dirà que l’únic que podem pensar és que els objectes només són allò que compleix les regles que el subjecte cognoscent estableix per conèixer. Però per Kant no es pot conèixer el que la cosa és en sí, ja que partim de les nostres pròpies regles. Hi ha d’haver una mateixa unitat causal creadora que sigui la mateixa que creï els objectes de fora. Hi ha quelcom que en diu subjecte transcendental, la unitat subjectiva. Per això, per Kant s’escapa el coneixement en sí. Però per Descartes ho conté tot, i el déu és la garantia. Es pot considerar el concepte de déu com a fallit? Això es problema d’entendre el concepte de déu, Descartes diu que és incomprensible en tant que infinit. Amb el que comprenc de déu ja és prou clar per conèixer de manera clara i distinta la idea. Descartes re formula l’argument anselmià amb premisses i conclusió. Es pot afirmar vertaderament entenent que aquella cosa que afirmo pertany a la essència d’aquella cosa. L’existència pertany a la naturalesa de déu, aleshores déu existeix. Descartes diu que cal exercitar-nos per tal de lluitar contra l’hàbit. Sinó es cau en l’error de l’hàbit que ens porta a la confusió. Es vol separa d’allò que és vulgar de manera que lluita contra l’hàbit, per tal de trencar amb quelcom. Es pot pensar com la destrucció de l’hàbit de la tendència natural que em porta cap a la confusió, el pensar clara i distintament és la el que fa que pugui arribar a concebre l’essència i divina i que resulta ser la més clara i distinta de totes les coses. L’obstacle és que efectivament no hi tenim costum, cosa que és la clau per arribar a la qüestió. 04/11/14 Segones objeccions 11/11/14 Terceres objeccions Descartes presentar el dubte ja explicat per diferents filòsofs per tal de presentar el problema i poder donar una solució. Descartes confon el subjecte amb els atributs que pot dur a terme el subjecte, no és el mateix passejar que el passeig. Per Hobbes allò pensant ha de ser quelcom material, no podem pensar que pensem sinó que hem pensat com ha procés temporal, és a dir, que penses que penses però no l’acte mateix. Per Descartes enteniment vol dir les coses dotades de la facultat de pensar. I així enteniment i entendre pot ser el mateix. Hobbes torna a criticar que allò que entén i l’enteniment són el mateix. Si les idees són imatges de les coses no podríem tenir la idea de déu. Encara així es podria inferir que existeix quelcom sense causa que ha donat lloc a tot allò que existeix, però per Hobbes no hi ha idea de déu. 21 Descartes diu que Hobbes entén per idea imatges de les coses materials pintades en la fantasia. Però idea és tot allò que l’esperit concep de manera immediata. Hi ha un conflicte de termes, la substancia té realitat per sí mateixa y no necessites de res corpori. Per Descartes al idea de déu ha nascut amb mi i no s’obté pels sentits ni de les coses exterior ni de la meva ficció. Hobbes diu que la idea sensible pot enganyar, així podem pensar el sol com més gran del que es veu a simple vista, però això concebut pel raonament no és la idea, és quelcom superior a la idea. Mitjançant la raó podem deduir que la idea sensible pot ser enganyosa. Hobbes crítica el que pugui existir substàncies més existents que altres. Per Hobbes coneixem a déu a través d’atributs exteriors. Com és possible que podem cometre errors basant-nos en la capacitat del lliure albiri (que per Descartes és el que vivim cada dia, la voluntat). Si una pedra no veu no es perquè no tingui la facultat de veure. L’error és perquè l’ús de les facultats que han estat donades ocorre l’error. Déu pot enganyar però no pot dir-nos quelcom que no sigui veritat, ja que seria un desig de confondre. 13/11/14 El que són les coses ho són a través del coneixement de les coses. La creença és un tipus d’estat mental on allò que creiem és tal i com és objectivament. Creiem sense poder tenir garanties de que aquella cosa que creiem ho es tal i com és. En l’exemple de la cera no hi ha un problema material on puguis concebre, sinó que es tracta d’entendre-la i no en el terreny de la sensibilitat. Però si la correcció no segueix el criteri de la certesa, hi ha un altre criteri? Es poden pensar situacions on l’engany no és obvi i causa efecte com a cosa que jo percebo, així s’entén el coneixement en sentit ampli, tindria una percepció de quelcom, és a dir, de l’engany. Aquest tipus de coneixement que Descarts situa a la base, per ser contradit t’has de situar al mateix nivell de coneixement que ell defensa, que el coneixement és la base del que les coses són. El cogito funciona de dues formes: 1. Penso, sóc. 2. Sóc, existeixo. Són proposicions tal que es pot anunciar de manera performativa. Dir que “sóc un cos” no es pot negar la teva existència ja que t’obliga a existir com a anunciador. Si el cogito cartesià és això no té cap mèrit, ja que es pot anunciar quelcom impronunciable i no es podrà separa d’ell mateix. Al dir “no penso” resulta contradictòria, en lògica de manera pragmàtica s’anomena. Però dir “tinc mal de cap” i negarho no resulta contradictori. L’existència del anunciador és quelcom més, l’ego, com el “jo”, requereix una propietat: que no és més que pensador. 22 El cogito és prendre com a ésser meu allò que es fonamenta per sí sol. Si prenc com a fonament meu allò que la seva negació és una contradicció pragmàtica, inevitablement em divideixo, i el pensament i el cos s’han de separar. Però això resulta estrany, es pot estar acord amb Descartes i veure que no va enlloc? Sóc cos i penso, i la perspectiva que tinc de les coses que conec que siguin causes del que a mi em passa, amb això no puc separar el cos de l’ànima. No es sostenible l’exigència a l’hora de viure i hagis de seguir allò que es conclou del cogito, però no perquè hagis d’esperar que el cogito faci ciència, sinó que no es requeriment per viure. Encara que no hi ha ciència sinó és fonamentada en la certesa, el coneixement de debò que fa que altra coneixement, merament perceptiu per exemple, siguin sempre moment en els quals em precipito; però tot ha de poder acabar en ciència. Es busca una realitat causant d’un efectes que són en mi, que sigui quelcom en el món. Si en el món està capturat per tot allò que ha de quedar fonamentat i fixat en el cogito, és un món en el que l’ego que tot ho sosté, i el que no hi és, és un ego que obliga a coses que pragmàticament no podem viure conforme a elles. La intervenció de les coses exteriors són determinants del jo que està sotmès, això per Hobbes. En canvi per Descartes impossibilita que res exterior l’afecti. No es pot seguir en la pràctica tot allò que se segueix del cogito, aleshores, com es pot dir que la realitat externa no influeix en el que jo sóc? Sempre que pensem sense Descartes, és perquè estem badant? La separació entre cos i ànima hi ha tota una antropologia que diferencia un abisme entre l’ésser humà i la resta. Això fa que la diferència sigui abismal i crea un ego on la seva negació és una contradicció pragmàtica. Si el cogito és qui mana ens perdem quelcom de nosaltres mateixos? Una cosa de la qual no tenim coneixement és? Al parlar del cogito hi ha tota una experiència amb els principis que s’esdevenen de la claredat i la distinció. S’obre l’experiència de la consciència on es pot transitar per elles, com vivències de la consciència que no queda aturada i limitada a un moment que apareix com a consciència. La relació que tinc amb les altres coses està supeditada als requeriments de la certesa, on la mateixa certesa és interna al procés. En el “jo penso” on estic performat en l’enunciat hi ha dos aspectes: 1. El de l’experiència, el jo que s’experimenta pensat. 2. El de l’autoria, no queda capturat en l’anunciat. Això queda reflectit en els problemes de múltiples personalitats on l’experimentador experimenta dos autors dels seus pensaments. Per Descartes l’autoria es de déu, i com que es bo, crea que allò que experimento tingui garantia que lligui i no enganyi. El jo implicat no és el que experimenta ja que sinó seria causa sui. Quartes objeccions De la mateixa manera que concebem el cos i l’esperit d’una manera junta, però en canvi puc conèixer una cosa sense l’altra. El mateix passa al poder conèixer el triangle sense el teorema de Pitàgoras. Però per Descartes es pot concebre el cos sense l’esperit i viceversa. Però que em fa no necessitar res més quan concebo clara i distintament? Descartes diu que la claredat i la distinció són suficients mentre estiguin enfocades a coses completes i que no estiguin relacionades amb l’infinit. Amb la cosa tal i com es té concebuda clara i distinta sí que es pot parlar de compleció, com una substància; que no necessita res més que allò que està concebut per poder existir, aquesta completesa és suficient. 23 La unió de cos i ànima és un problema en Descartes, però la concepció clara de l’esperit és evident que no cal afegir-hi res més. No es tracta d’una suma de coses inconnexes sinó que és una unitat que va més enllà, es tracta d’una “unitat substancial”. L’origen del problema es quan estem certs de quelcom en el moment en que és entès per l’esperit. Aquesta certesa no necessita res més. Les coses que sí que estan present fan completa la cosa i no necessita res més. La idea de déu està en mi perquè ell l’ha posat. S’acusa a Descartes de confondre el judici amb la idea. Això passa amb el fred i la calor: la idea de fred és el fred. Si es entès com una privació de calor no pot ser una idea positiva. Descartes i Arnau tenen concepcions de “idea” diferents. Les idees són allò que estan al pensament, però no hi poden ser si no són. Forma una certa unitat amb la cosa que esta fora de la idea, per la qual la idea és idea. El que descobrim de l’anàlisi de la foto (representació) ho descobrim d’allò pel qual la foto és foto. Però podem dir que la foto és fonamentalment falsa, però la relació sí que hi és en Descartes. Però sí que és imatge de quelcom, la de la foto per la qual la foto és foto. En la meva ment hi són com a foto. El mecanisme de generar foto pot ocasionar fotos falses (materialment), i l’anàlisi de la foto pot no proporcionar res sobre la cosa per la qual la foto és foto. La materialitat és falsa en quan la cosa està en l’ànima i genera una falsa idea i que motiva que els judicis sobre la realitat de la cosa siguin falsos i poc fiables. El fred podria ser com la foto d’una cosa que no té cap correspondència. Si la foto fos clara i distinta seria impossible que passés això. No pot haver idees materialment falses si són clares i distintes, ja que només pot donar-se en el cas en que la idea sigui confusa. Si tot té una causa, per què no la té déu? Per Descartes déu és causa de sí mateix però infinit. Per Descartes, pensar i ser conscient és el mateix. Argument que la resta d’autors intenta atacar. I així un nadó pensa que pensa però oblida que pensa. 20/11/14 La claredat i la distinció venen donats per déu, però no podem estar segurs que déu existeix sinó és per la claredat i la distinció: així es produeix un cercle viciós. Però per Descartes aquí té a veure el concepte d’intuïció i immediatesa. Però què passa amb la claredat i la distinció, no és també immediat? La claredat d’un argument, per exemple, es mostra de forma evident en cada pas. L’evidència és el moment intern on queda la cosa clara. Sense déu no hi ha garantia del curs temporal. Si en el moment de l’evidència es pot observar que hi ha quelcom més que no és evident però que forma part de la cosa el cercle viciós sí que es pot complir i no hi ha argument en contra. Tenir una idea és conèixer que ets conscient de tenir la idea, però es pot usar el recurs per parar atenció al pensament meu, però no és el pensament propi, és quelcom que ha passat. Això vol dir que tenir la idea és que la sé, sinó no serien idees. Però les propietats que es puguin deduir de la idea, podran ser les mateixes que les coses en sí. Però en l’ego, l’acte de pensar i la cosa mateixa es creat, i el problema és pensar si a través de la idea de poma tinc accés a la poma en sí. Per Hobbes, jo sóc el que jo percebo de mi, hi ha coses que fan quelcom al cos que es poden traduir en problemes corporals. En el cas Arnauld, Descartes desenvolupa la teoria de la substància, que es concebuda com a independent en el cas de l’existència: pot existir independentment. En el cas del cogito es parla d’acte performatiu, el mateix passa amb dir “juro...”, al jurar es produeixen coses. El que és cogito és cosa, substància, és un acte que no necessita de res més i es pot parlar de cosa com a substància independent. El “jo” s’ha d’entendre com el jo de cada persona que pensa. 24 La res cogitans es pensament en acte, i pot haver-h una inspecció sobre aquest pensament, inspecció de l’esperit. Aquesta inspecció és el que permet parlar de cosa o el fet de ser cosa permet que hi hagi una inspecció. L’acte no s’esgota en sí mateix en tant que existència d’una substància, en tant que existeix és pot inspeccionar. La inspecció troba el nom de les coses, pensaments, cogitatius, que són les idees. La inspecció troba idees. Hi ha la clau que és que en troba una de déu que és particular. Les altres que apareixen, idees de coses sensibles, les he de deixar entre parèntesi per un problema relatiu a que la inspecció no les troba amb capacitat de tenir-ne certesa. El cogito és certesa que es basa en el caràcter performatiu que té, és substància. Que els coses sensibles no siguin clares i distintes el problema es que hagi una correspondència amb allò externa, la relació entre la idea i la cosa de la realitat. Sobre el cas del cogito no hi ha el cas del problema de la correspondència, ja que la seva existència i allò que ell és és un mateix acte, és la cosa. Això només funciona si s’admet que hi ha una cosa pensant. No es duplica com el que passa en una foto i la cosa fotografiada en el pensament sobre la inspecció. El pensament seria, així com la foto, una duplicació relacionada amb allò pel qual és foto. El problema de la correspondència queda clar. La consciència no és la representació de les coses, que hi hagin coses representades no vol dir que sigui un sistema de representació, sinó que tinc consciència de la cosa representada i no queda ben comparat amb la fotografia. Malgrat tot això, el pensament pot fer fotografies, i és quan pensa en coses sensibles. Déu no és al cogito ni és una foto, aleshores, què és? No pot funcionar el caràcter performatiu del pensament en el cas de déu, així com funciona en el jo, però jo no sóc déu i no puc ser consciència de déu. Jo el tinc, a déu, com a objecte d ela meva consciència. Hi ha quelcom que s’assembla més al que passa amb la foto. Però déu no és cosa sensible i la seva idea resulta estranya: és una idea en la qual, el caràcter de ser idea, inclou no només el caràcter performatiu en mi sobre la idea sinó que també inclou quelcom que s’assembla més a la relació de correspondència. A través de l’existència s’han de cobrir tres fenòmens : 1. Cogito 2. Idees sensibles 3. Déu. Aquestes tres qüestions queden recobertes per la noció d’existència. Però què és l’existència? La idea de perfecció, la seva causa, no puc ser jo ja que em supera, i jo no sóc el meu propi autor, que és una certesa associada a la idea de déu que no la tenim sencera. Però els moments en els qual concebem de déu amb claredat i distinció són moment on d’alguna manera en concebo com incapaç de ser causa de mi mateix, que no sóc el meu propi autor. La idea de déu té la consciència de no ser el propi autor. Hi ha en mi quelcom que si fos l’autor de mi mateix m’hauria fet tenint en compte aquesta presència. Causa sui només té sentit en aquella substància que no té límit. Però en certa manera déu és causa sui en tant que l’essència positiva d’una cosa és infinita en déu, allò que és de veritat real que fa que sigui quelcom que provoca efectes. L’existència està pensada en aquest nivell. Però Descartes parla del que hi ha en déu de manera eminent, que tot ho pot, no sent extens és creador de les coses extenses. Allò que dóna raó d’una cosa és la causa, per això tenim en les idees tot el necessari per poder saber la cosa per la qual les idees són idees, i així no necessiten recórrer a res que no sigui del ordre del pensament per dir coses certes d’allò que tenim idea. 25 Cinquenes objeccions Gassendi era un pensador que no creia en la metafísica. Ataca a Descartes de manera taxativa. Està en contra del mètode i de les raons que el porten a la seva investigació. Reclama a Descartes més honestedat, i diu que fa un gran artifici per demostrar quelcom. Indica que amb la causa final serà prou de demostrar deú, però per causa final entenm els propòsits que té déu, els quals no es poden saber, aleshores ha de ser la causa eficient la que s’ha de tenir en compte. La relació que hi ha entre la part i el tot és poc tractada per Descartes, no així per Spinoza on el tot conté la perfecció d’una forma infinita igual que ho conté l’essència de déu; així no es pot dir de déu que podia haver fet quelcom millor amb el món. El món com a conjunt és la màxima perfecció, grups de compossibilitat. Amb la causa eficient no s’ha de recórrer al sentit finalista ja que no pot ser preguntat. Gassendi no pensa la consciència com la pensa Descartes. La voluntat és sempre més que l’enteniment, però Gassendi reclama el contrari per poder desmuntar la seva explicació. El voler i l’entendre no són el mateix, ja que es pot arribar a voler més però parla en aquests termes amb l’entendre no comporta arribar entendre més. La infinitud de la voluntat ho ha de ser en el voler, encara que la voluntat divina les vol finites. Però la llibertat de voler no està sotmès a cap limitació, però les coses que es volen sí que estan limitades ja que sinó seria déu. Però la llibertat de voler sí que és infinita i no pot haver-hi més de llibertat de voler. Aquesta infinitud es posar en la inspecció de l’esperit, que és on es posa la infinitud de la inspecció. Si la capacitat d’inspecció tingués límit no es podria donar com a resultat l’anul·lació del dubte, no podria donar com a resultat la certesa. Sinó fos així hi hauria una limitació que possibilitat que quedi a les fosques una part que no podria resultar la claredat d’una inspecció. L’essència i l’existència van de la mà, el caminant ho és en tant que existeix allò que duu a terme, que és coextensiu amb el pensament. Per tant, sinó pensa no sé que existeixo, és l’existència de la cosa pensant. Hi ha una relació causal idèntica a la raó de la cosa la que hi ha en el pensament Cartesià. En última instancia el referent diví és necessari per explicar-ho tot plegat, en la mesura en que és la mateixa la causa d’una cosa i l’altra, tenim la comprensió d’entendre l’equivalència de la raó de les coses. Les matemàtiques, en tant que idees, ho són de coses sensibles, i estan problematitzades per la hipòtesi del geni maligne. 27/11/14 Es forma la noció d’inèrcia on la causa i l’efecte sempre estan en contacte. Tot això ocorre en un moment on es barregen coses amb conceptes nous. Que el moviment estigui com formant part d’un atribut de la matèria, vol dir que no necessites que una altra cosa la empenyi ja que els àtoms no són moguts per res. Aleshores el cossos que tenen sotilesa són mers propers allò que l’àtom és, que es mou a si mateix. Aquest univers de pensament xoca amb el de Descartes i sembla que no s’entenguin. 26 Es produeix una separació entre el coneixement i la praxis es fa patent en forma de solució a l’objecció de Gassendi. Però com pot ser que quan actuo amb seny m’abstinc de conèixer? Sembla que hauria de ser un problema però està posat com a solució. El cogito només funciona perquè és primera persona. Aquest “jo” també és jo sento, però que vol dir que Descartes no admeti que considerar les coses així és considerar el jo parcialment? Perquè sempre pensa el jo com a consciència i fa anàlisis de la consciència. La inspecció és inevitable si vull determinar si la idea és certa o confusa. Amb les percepcions i sentits no es pot estar cert que es corresponguin amb quelcom i que siguin idees vertaderes. No és qüestió que tingui moltes coses, que pensi, vulgui, que percebo el meu cos... això no es posa en qüestió. Es vol analitzar la consciència en tant que són idees en mi per poder assegurar la certesa. Si posa en dubte les coses es perquè no es perdi el fil de la consciència i la certesa. Així Gassendi queda contestat en la seva objecció d’aquestes coses com inútils. Sembla que Gassendi té un caire d’impertinència i entre els dos hi ha molta distància conceptual. En la mesura en que es coneix, Descartes és només una cosa que pensa. La certesa és necessària per la consciència, així la consciència serà consciència. Es a través de la inspecció que determinem si imagino o si tinc una idea clara i distinta. La inspecció de l’esperit no pot estar basat en res corpori, quan té relació amb allò corpori la idea és confusa. La substància i la naturalesa es posen com a sinònims, es pot parlar de tres substàncies: 1. Cogitans 2. Extensa. 3. Divina La substància es caracteritza en modes (accidents) de la extensió de la naturalesa. Amb una taula tenim una manera en com la extensió és. El individus són accidents en aquesta concepció. Sisenes objeccions L’ateu no pot fer ciència i no pot connectar els moments en el temps sinó té la figura de déu. No pot estar segur de cap raó geomètrica. Déu funciona com a causa única per la cosa que jo conec i la meva capacitat de conèixer, i que digui “ara ho entenc”. El tipus d’engany és perquè hi ha una causa eficient i no sabem a fi de què passa allò que està passant, però així atribuïm a déu una cosa que no sabem si la té. La bondat de déu se la posa en el fi quan es diu que enganya o no enganya. Que vegem el sol petit no està posat per enganyar-me sinó que sóc jo que no ho concebo de manera clara i distinta. La voluntat no està al marge d’allò clar i distint. Les essències de les coses dels grecs passen a ser nocions divines. Però en Descartes desapareix la noció de la Grècia clàssica per ser pur resultat de la creació divina. La veritat eterna és creada. I les seves predeterminacions de la causa a través de la voluntat es mantenen nominalment, però déu en tant que creador és un sol acte. 27 Quan parlem de coses, parlem d’idees de coses. La distinció entre pensament i extensió és una que coneixem i és pensant que fem la distinció. L’extensió (una de les dues substàncies) com a tal tampoc no és el cos. Per pensament i extensió no distingim pensament i cos, encara que sí que ho fem, però des del coneixement que fa la distinció. Tot cos és extens de manera que si inspecciono una idea, la cosa aquella de la qual la idea és idea, si la puc concebre sense cap cosa extensa, no puc dir que és un cos, sinó que m’obliga a dir que no és cos. La distinció entre el que és pensament i extens és una distinció basada en la capacitat de concebre una cosa i l’altre sense determinades característiques. És a través del que jo concebo que puc analitzar, per exemple, un desig i que no tingui elements corporals extensos. Però puc desitjar quelcom corporal. Amb el pensament passa igual, si penso en un llibre penso en una cosa externa, però el fet de pensar-lo i inspeccionar la idea no té cap característica extensa. Això fa que hagi de dir que hem de distingir es idees dels cossos. 04/12/14 Intentem portar llum a les objeccions a través del Primers principis de filosofia de Descartes. 1. No és le mateix saber que hem de dubtar que practicar el dubte. 2. També és útil considerar com a falses totes les coses sobre les quals es pot dubtar. És fals tot allò que ho pot ser. 3. Si el dubte s’aplica a tot és un acte revolucionari. Però les qüestions moral, polítiques queden apart. No s’ha de fer extensiu al govern dels nostres actes. 4. Perquè es pot dubtar de la veritat de les coses sensibles. 5. Dubtar de les veritats de la demostració de la matemàtica. 6. Tenim un lliure albiri que ens permets creure’ns el que és dubtós. No tenim més remei que fer quelcom quan passa quelcom altre. Estem per naturalesa determinats a errar a causa dels sentits donats. El lliure albir està posat com a tallafocs, sí errem és per culpa nostra. Tenim una capacitat per naturalesa de percebre coses i veure el sol petit, per exemple, però sí que podem dir sobre la veritat de la cosa. Disposem de la llibertat suficient –ja que és infinita-, per abstenirnos. Però no davant d’una cosa que sabem que no és aquella, sinó davant del que no és dubtós. La llibertat garanteix el poder d’assentir el que és dubtós. 7. Apareix el cogito. A partir del dubte, no podríem dubtar sense existir. Jo penso, aleshores sóc. 8. Distinció entre ànima i cos. 9. El que és pensar. S’entén allò que passa amb el que percebem nosaltres mateixos. Es tracta de la percepció clara i distinta. El pensar com a consciència. Això dona peu (els primers principis de la filosofia de Descartes) a preguntar com és que ressona el projecte cartesià i fa pensar en el Fedó (66a) de Plató, on proposa el cos com una presó. Sòcrates pregunta si és per mitja del cos que es contemplat allò més vertader de les coses. La idea és allò que és clar i distint. En Plató, per una banda tenim el pensament i per altra la cosa real, les dues però són per si mateixes, en si mateixes i no contaminades. 28 Per Descartes com per Plató, la preparació és absent des del principi, però podem arribar al coneixement amb preparació el fet d’estar en el món. La preparació té a veure prèviament al fet mateix de conèixer. L’exercici del dubte no es pot comparar a l’aplicar el mètode en els idees per veure si són clares i distintes. Això és comparable amb una cursa on la musculació també està implicada, no només fent curses és pot arribar a guanyar curses sinó que s’ha de recórrer al gimnàs. Per poder pensar bé no es suficient el fet d’haver nascut ésser pensant, ja que per molt que pensis repetidament no té perquè donar lloc al pensament filosòfic (el pensar bé). Es necessita preparació i exercitació posades en el moment de pensar que no són la pura repetició del pensar. En el cas de Plató està més implicada la qüestió social, el lloc del que aprèn filosofia en un context social. Així passa amb l’acadèmia de Plató i el lloc on ocorre que no és la repetició ni la freqüentació a l’àgora. Hi ha un procés de secessió en el cas de Plató que és aconseguir alliberar-se del cos i posa un exemple de la guerra on es desenvolupen activitats que són obligades per la pròpia guerra. Així obtinc riqueses dels altres per fer-les meves. Es tracta d’una activat del cos i les seves necessitats. Es busca l’alliberament del cos. Aquest alliberament planteja el pensar bé, però es possible que sigui de manera positiva o també com a ressentiment. Es pot voler arribar a pensar bé sense que el motiu pugui ser negatiu. Setenes objeccions 11/12/14 La consciència en les meditacions No cal un subjecte material per donar consistència a una acció. no accepta l’exemple de Hobbes sobre el passejant, el que importa és el cogito, el jo penso. La referencia a la primera persona gramatical és inexcusable. En el cogito es parla d’allò que podem anomenar consciència que té un grau de realitat que per Descartes és molt clar. És tan realitat com les coses extenses. Hobbes diu que és impossible pensar que es pensi o saber que se sap i aquí està el problema. La manera en com s’entén reduplica l’esquema del subjecte que actua. Si tenim un subjecte que actua, aquest actuar és pensar. Així com diu que el passeig no pot passejar, el pensament no pot pensar hi ha d’haver un subjecte, és impossible pensar que es pensa. S’hauria de posar com a acció l’acció mateixa. Hobbes diu que pot pensar en un pensament, pot pensar un pensament que ha tingut, però continua sent el subjecte material que pensa, que pot pensar en un arbre o en un pensament sobre un arbre. El pensar pot pensar pensaments perquè estaria pensant en allò que ja ha pensat o acaba de pensar. L’acció no pot reduplicarse ja que la reduplicació de pensar que es pensa seria poder treballar amb l’esquema del subjecte i l’acció, prenent com acció la mateixa acció que actua. Però Descartes vol dir això que nega Hobbes? No. Hobbes nega quelcom perquè no acaba de situar-se en la mateixa situació de Descartes que no es veu d’entrada. Descartes parla de la polisèmia de la paraula “pensament”: 1. L’acció de pensar. 2. La facultat de pensar. 3. La cosa pensada. No són el mateix l’acció de pensar que la facultat de pensar ni que la cosa pensada. Però què vol dir Descartes? La facultat rau en la cosa pensada i s’actualitza a través de l’acció. és un altre problema el que sigui la res cogitans –que dirà que no és material. El cogito no diu res més que davant d’unt pensament hi ha una cosa que pensa. Que la res cogitans no és un cos ho diu a la sisena meditació. Que hi hagi una substància en parla en les Objeccions. 29 La substància no és accessible immediatament sinó mitjançant les seves accions. Que hi hagi cosa pensant hi ha d’haver constatació de la cosa pensant. És sempre a través de l’acció que es dona en aquesta substància que hi tenim accés. Entre l’acte i la substància en que rau aquest acte hi ha d’haver una certa correlació, si l’acció es pensar la substància es pensant, res cogitans. No hi ha res que de pensar li hàgim d’afegir una substància que sigui caminant. De pensar ha de passar a pensant i no a cos, ja que després tinc capacitat de pensar en accions que no són de pensament sinó corporals, com pot ser desplaçar-se. Hi ha una capacitat d’entendre que no funciona aquí, que actes es corresponguin a la mateixa naturalesa. Inspecciono les idees i detecto que hi ha accions de diferents menes, aquesta mena és la de pensament: jo desitjo, veig, jo sento, jo penso. Són accions de tipus pensament, mentre que hi ha accions corporals com menjar o desplaçar-se, que són totes les que tenen a veure amb figura i moviment o grandària. Són accions d’una altra naturalesa i no sembla raonable posar-les en una mateixa substància. Aleshores què fa que en un moviment hi posi una cosa pensant? No es pot sostenir i viceversa. Com a naturalesa de la cosa entenc que hi ha dues, la pensant i la corpòria. Les accions on no podem concebre extensió no es poden concebre a una substància extensa, l’inrevés és absurd. Si veiem la diferència de naturalesa l’absurd també es produeix amb aquesta última relació. Si acceptem la diferència de naturalesa hi ha accions que necessiten l’extensió i l’espai i n’hi ha d’altres que només tenen temps. No es pot negar la distinció i a Descartes li és igual només si no es barregen els noms. Quan Hobbes parla de pensar diu jo em represento una imatge. En Descartes hi ha idees de pensaments en que l’acció de pensar no pot descriure a través d’una figura extensa, una imatge per exemple; que és el que fa Hobbes sistemàticament. Descartes accepto que ho fa però la idea no és això. Es tracta del saber que s’està tenint la imatge en la ment, però la representació de la cosa i saber que la penso no és el mateix. Com per exemple, una fotografia i la cosa per la qual la fotografia és fotografia. Per Descartes idea és tot allò que l’esperit concep d’una manera immediata: per Spinoza a l’Escoli de la proposició 43 (part segona de l’ètica), qui té una idea vertadera sap al mateix temps que la té i no en pot dubtar. Hobbes diu que critica el pensar que es pensar perquè és impossible saber que sé, qui garanteix que sé? S’ha de pensar en una concepció immediata. El saber conscient no pot ser una cosa que depengui del fet d’abandonar la seva immediatesa. Per saber quelcom no necessito distanciar-me d’aquest saber. No s’ha de posar davant meu com un objecte i jo davant per saber-lo. La consciència és immediatesa d’una mena diferent a d’altres coses com la fotografia. No pot estar supeditada a que sigui objecte d’un subjecte. Com si la concepció hagués de passar a ser objecte concebut. Spinoza diu que la idea vertadera inclou la certesa suprema, i significa que coneix una cosa de manera òptima tret que es pensi que una idea és com una pintura en un quadre i no una manera de pensar, com es pot diu que entén una cosa si no s’entén la cosa? El saber és un tipus de realitat, no és la representació de la cosa sabuda de manera que es poden duplicar els coses a través de fotografies, per exemple. És un tipus de realitat. La realitat de la consciència és innegable davant de la consciència mateixa, per això el penso és un existeixo; en el sentit en que l’existència és el pensament d’una cosa pensant, que depèn tan del pensament, de l’acte, que només sóc mentre penso. 30 La idea vertadera, el pensar ben pensat, com el cas del cogito (la primera idea vertadera), aquí no ho és amb virtut de la seva correlació en res, és index sui (índex de si mateix). No té sentit plantejar la qüestió de com sé jo que tinc una idea certa, ja que si la tinc ja ho sé que la tinc. Buscar les raons de saber perquè sé, és un mal plantejament ja que no trobarem un criteri extern de la pròpia certesa, si es dóna ja hi és i no és més que saber bé. Quan ho saps bé ja ho saps bé i no pot estar sotmès a un criteri diferent al de la seva pròpia existència. La correspondència amb la cosa pensada del pensament cert és un altre problema: requereix que pensem en això de déu i la seva garantia. El problema és saber si jo que sé es correspon amb quelcom extens, cosa externa suposant que el que jo sé és extern. La correspondència de la cosa que sé amb quelcom extern. És un problema diferent al saber que sé. La idea vertadera té dos problemes: és certum i index sui, vol dir que jo sé que sé sempre i cada vegada que sé. L’existència mateixa del cert és índex de si mateixa, però de la veritat coma certesa, la seguretat de saber que sé, però la veritat té una altra relació amb la concepció de la veritat com adequació (si Sòcrates està assegut és veritat si Sòcrates està assegut). La idea vertadera té una estructura intencional. La consciència és intencional: el pensament és a l’hora un subjecte (substància pensant), un pensar com un acte però doble, substància pensant i cosa pensada. L’acte del pensament no existeix amb absència de cosa pensada. La relació de la consciència del pensament d’un pensar que pensa quelcom, és una relació que té un nivell intern que pot ser vist des del certum, però aquella cosa per la qual el pensament és pensament, el pensament la té sovint com a cosa existent al marge del pensament. Si penso en una poma, aquesta poma inclou el fet de ser un objecte exterior al pensament, si hi ha un judici (no pura imaginació) és tracta d’un tema d’adequació cap a una cosa externa i serà veritat si hi ha una poma sobre la taula. La cosa sempre és cosa pensada, però es correspon d’alguna manera amb quelcom extern a la ment? Descartes diu que sí. Però quina garantia tinc que quan penso quelcom bé resulta que es correspon al que és extern al pensament. Això només ho soluciona a través de déu, perquè déu m’ha fet que la meva capacitat d’entendre entenc allò que hi ha, la correspondència me la garanteix aquest pensar bé, l’estar cert, tenir una idea clara i distinta. Per Spinoza l’extensió i el pensament són atribut divins que expressen el mateix, un corpòria i l’altra de la manera del pensament. Es necessita una garantia, la tenim quan déu ens ha fet bé. Així es pot dir que quan el que entenc bé pot correspondre a quelcom extern al pensament. Però això es pot plantejar amb les coses que no es poden correspondre a res exterior al pensament, allò que s’entén on la capacitat d’entendre i la cosa entesa no deixa forats. Sempre que tenim coneixement bé el tenim a fora del temps. La certesa té a veure amb el tema de voler estar segurs. 16/12/14 El fi de l’excepció humana, JM Schaeffer JM Schaeffer parla de l’excepció humana com impediment com a definició de l’ésser humà. En el seu llibre, Descartes, és posat com autor determinant en la tesi de l’excepció humana. A partir de la tesi del cogito es vol separar a l’ésser humà de la resta d’éssers. S’entén el cogito com quelcom que fa nosa. La determinació de l’ésser humà a partir del cartesianisme constitueix un obstacle. 31 El cogito fa de fonament de la ciència, quan Descartes parla de ciència té el cap el model de saber representat per la matemàtica, que en el moment en que Descartes escriu té un valor físic; abans, però , estava classificada com a saber bastant inútil ja que la idea imperant era la d’Aristòtil, de manera abstracte per entendre la naturalesa, el principi de moviment i aquest principi no era copsat per la matemàtica. Això es trenca de forma explosiva al segle XVII amb Galileu, per exemple, es qualifica de platònic per distingir-se dels aristotèlics. Marion mostra fins a quin punt les Regles de Descartes es pot llegir amb paral·lelisme amb les tesis aristotèliques. Altres autors distingien dos àmbits que anaven entrecreuant, les corrents de Francis Bacon y la de Descartes. L’experiment es pot considerar com una tortura a la naturalesa abans que parli, la ciència experimental relacionada amb Bacon. No s’espera a la natura sinó que es busquen respostes. El cogito configura allò que es pot presentar. Estableix les regles per poder presentar-se, predetermina allò que pot apareix a partir d’ell. I en tant que fonament de la ciència determina allò que pot ser científic, aquelles coses de les quals podem dir que les coneixem i deixa en territori incognoscible tot allò que no es acceptat per la prefiguració del camp que fa el cogito. Per Schaeffer, bona part del que som queda fora d’aquest cogito i no permet que es presenti. El cogito, si dóna seguretat a algun tipus de coses, dóna peu a les coses certes perquè tinguin presencia en l’àmbit assegurat pel cogito que assegura que la cosa certa pot entrar dins del seu camp i el que no és cert queda exclòs. Descartes diferencia les practiques per determinats criteris de la ciència fonamentada en el cogito. Així el cogito si fos fonament de la vida dels homes no viurien com ho fan. Schaeffer planteja el cogito com un obstacle, que reclama una manera de viure sota la qual la vida no és possible. La certesa, és probablement una experiència. En aquest sentit tinc experiència de la certesa. Això és el que dic en el cogito amb el “jo penso, sóc”. Es redueix el que és experimentable com a certesa forma part de la ciència. Però aquesta experiència de certesa, deixa fora quelcom? I què significa el que deixa dins quin resultat dóna? La utilitat del cogito és limitada, d’aquelles coses certes acceptem poques. De les certeses de l’existència de déu com idea que existeix necessàriament, però això no es pot comparar amb les proves de la ciència. Però amb aquesta creença la certesa es pot estendre més enllà d’un moment, en el temps. La idea de déu no es compresa, sinó que està només en la funció del que es necessita d’ella. És una mena de temporalització de la certesa, de sosteniment de la certesa en el temps. El cogito sol no se sosté en el temps. Però sí la idea de déu on les connexions temporals causal les garanteix déu en un moment de certesa. El que s’està dient és que només hi ha ciència d’allò que és matematitzable. Així l’excepció humana i els seus prejudicis no és només el problema per poder entendre l’ésser humà, sinó que també hi ha un reduccionisme darrera del cartesianisme. La ciència i la certesa redueix la naturalesa de les coses que són conegudes per la ciència. L’experiència que tinc de mi mateix, del cogito i la seva certesa, és una experiència que no garantida el seu autor. L’autor del “jo”, no el de l’anunciació al dir “jo penso”, l’acte conscient on es posa a si mateix, però continua havent la possibilitat de pensar en termes d’autoria d’aquesta enunciació. El “jo” té aquesta mena de divisió interna ja que l’experiència del jo pot ser atribuïda a un altre que no sigui jo. Però això Descartes queda tapat per déu, que es pot considerar l’autor, cosa que la qual parla Spinoza. Descartes no ho desenvolupa així la possibilitat d’una autoria diferent, però queda neutralitzat per déu. Que déu sigui en nostre creador està relacionat amb això i del convenciment que no m’he creat a mi mateix i que no sóc etern i és necessari un creador. 32 El “penso” és un penso creat, en tant que està creat, quan el penso el que pensa que allò que pensa és cert, com el creador és també creador de tot, hi ha una causa comuna a totes les coses. Quan el pensament “apunta bé” no hi ha error i estem davant d’un pensament cert. No puc ser causa de mi mateix, ja que implicaria que la realitat de l’efecte no és menor que la realitat de la causa. No podem ser causa sui –on la realitat de la causa i de l’efecte és la mateixa, l’efecte ha de tenir la mateixa o menor realitat que la causa. En el cas del pensament, com a causa, Descartes pren la raó com a causa, allò pel qual l’efecte és el que és. Tenir una idea que contingui més realitat que jo mateix vol dir que jo no m’he fet a mi mateix, ja que com efecte tindria la mateixa realitat que la causa que tinc en mi. Si tinc en mi la idea de déu, i fos causa sui, jo seria déu. Però puc saber més del sé, però com ho sé? Sé que no sóc perfecte per comparació, el límit se sap si hi ha alguna noció del que hi ha a l’altra banda. En mi hi ha d’haver infinit, la voluntat, per poder tenir consciència d’aquesta limitació. Aleshores, Descartes parla de la voluntat com a naturalesa, que és infinita. I si la comparo amb la voluntat de l’ésser infinit és de la mateixa naturalesa, això és la petjada de la marca de déu, del creador. La consciència d’aquesta limitació és la petjada de déu, la voluntat. Això vol dir, en el fons, que no sóc causa sui, causa de mi mateix. Aleshores es pot començar a treballar amb el tema de les causes, efectes i realitats. Per Schaeffer la certesa pot ser d’un contingut o d’una connexió, semàntica o sintàctica? Què és allò que és cert que em permet construir ciència? Les matemàtiques el que demostren al segle XIX és que la certesa afecta a les connexions, a la coherència, però no al contingut de cap mena, ja que es poden barrejar axiomes que resultin contraris però que puguin donar lloc al quelcom coherent. La certesa de contingut sí que sembla que es dóna en el cogito, però tot allò garantit per déu, de quin tipus és? 18/12/14 La metafísica moderna, Heidegger Es fa referència a Descartes i Heidegger contempla el tema de la metafísica que acaba sent una qüestió a superar, com allò que ha des ser superat com una mena de descripció del que passa amb la filosofia contemporània. La metafísica moderna acaba sent la cartesiana que la identifica. Hi ha varis front, un dels quals té relació amb la ciència i amb el desenvolupament del saber on s’identifiquen punts que són de manera concreta pel que fa al saber. A l’Època de la imatge del món Heidegger profunditza sobre el tema. En el text considera la ciència en la seva versió metafísica que té el seu punt àlgid en Descartes. El text té un desenvolupament de moltes coses però parlarem de certs aspectes. Perquè la cosa sigui considerada com a objecte científic es fa referència a Descartes i el caràcter metòdic de la seva metafísica i de la ciència subsegüent. 33 Comença esmentant la quarta regla on la investigació de la veritat de les coses necessita d’un mètode. Aquest requeriment sembla bàsic per tal d’investigar i tenir un cert ordre, sembla que el reclam d’un mètode no digui res més que el que tots estem disposats a pensar. però per Heidegger això no és així, perquè no és la part evident la que queda subratllada per la regla, sinó que el que fa és indicar que la relació entre la cosa sobre la qual investiguem la seva veritat i la manera en que fem aquesta investigació és una relació determinant i no en el sentit de la cosa a investigar com a líder i la investigació seguint, sinó que s’inverteix la relació de manera que qui determina és la manera d’investigar, determina l’aparició mateixa la cosa la veritat de la qual s’ha d’investigar. Es parla de la metafísica amb un sentit restringit, que se supera. Aquest sentit pren una posició on no hi ha lloc per estar atent ni a l’ésser ni a la veritat; el que és i la veritat mateixa ja estan predeterminats. Així la metafísica, més que fer passes a favor d’indagar en què consisteix l’ésser, barra el pas a les preguntes ontològiques. Aleshores s’estableix una relació entre la manera d’investigar i la relació amb les coses la veritat de les quals és investigada. Per això és dóna una certa clarividència en la filosofia kantiana, cim des del qual és observable que el que s’està jugant és aquest tipus de relació quan es mira de respondre “com són possibles el judicis sintètics a priori”. Des de la manera d’investigar es predeterminar els objectes que apareixen en la investigació. El mètode consisteix a assegurar la calculabilitat, el fet de ser calculable, de la naturalesa. Les coses que són objecte de la investigació ho són de la naturalesa. Si és ciència humana ho és en funció en que l’home és part de la naturalesa. La ciència natural, el objectes del qual són objectes de la naturalesa, és un mètode que s’assegura de la calculabilitat de la naturalesa. La mesurabilitat, la condició de mesurable que té tot allò que pot ser objecte de ciència. Si no hi ha condicions de mesura no hi ha ciència. El que és important, és “l’assegurar”. Com assegurament que els objectes de la investigació científica són mesurables? D’entrada hi ha una cosa que la mateixa expressió: el domini de la naturalesa. Un domini que vol dir que la naturalesa es veu tenint un caràcter dominable en la naturalesa, que hi ha la possibilitat de disposar, per part de l’investigador, d’un tipus X sobre la naturalesa. La naturalesa apareix com un objectes i les coses naturals també. Ser objecte no és ser cosa només, sinó una determinada cosa. Heidegger apunta a les regles segona i tercera on s’estableix l’objecte, la cosa de la qual s’investiga la veritat. La regla segona diu que és aconsellable, que hi ha d’haver la decisió de seguir el mètode i un cop s’assumeix és constitutiva d’aquelles coses que són susceptibles d’aparèixer en el camí. En la regla segona s’aconsella estar només en l’àmbit aquell objectes, el coneixement indubtable dels quals la nostra habilitat de conèixer hi pot arribar. El mètode reclama que els objectes que s’investiguen estiguin en el camp d’actuació d`on pot arribar la nostra habilitat de coneixement. Si la meva capacitat és X l’objecte ha d’estar en relació a aquesta meva capacitat. El que reclama la regla és un tipus de relació on els nivells de la meva habilitat i les coses que jo puc arribar a conèixer han de ser semblants. En la regla tercera es comenta que en l’àmbit dels objectes que estan fixats per endavant no ha de ser examinat el que altres pensen ni allò que jo penso en referència a aquests objectes. La investigació no va a la recerca del que es pensa sobre allò ni del que jo penso sobre allò –això és antiaristotèlic. I a més a més de forma directa, es necessita de l’evidència immediata o la deducció que porta a la certesa. És la claredat i la certesa la que configura l’àmbit de les coses. No hi ha cap altra manera que s’obtingui coneixement científic que no sigui per aquesta via, diu Descartes. Descartes fa el que fa rebutjant el principi d’autoritat: l’escolàstica té escrits on hi ha una referència a l’argument d’autoritat que és el que tanca la investigació. Descartes rebutja aquesta manera d’investigar que era la més freqüent en els àmbit acadèmics. En front d’això hi ha la cosa de només la claredat, evidència o certesa el que es busca independentment que ho digui cap autoritat, que només es queda en el nivell de l’opinió. La ciència no necessita de l’opinió, la ciència no és l’acumulació d’opinions, encara que de vegades aparegui així. L’objecte de la investigació és un objecte poc consultat: sempre el que hi ha és una consciència de relació entre la pregunta i la resposta, qui fa la pregunta determina la resposta. Aleshores el que hi ha és un sistema de preguntes. 34 El que diu Heidegger és que la determinació del caràcter d’objecte que té un objecte, l’objectivitat està relacionat amb el caràcter de subjecte que té l’objecte. Es posa de manifest la part subjectiva a l’hora d’investigar. Hi ha una determinació del subjecte, la subjectivitat i l’objectivitat es cocaracteritzen. En Descartes és allò que passa en el cogito, allò que determina el que és el subjecte i l’objectivitat de l’objecte. S’assegura la calculabilitat: el subjecte és el que resisteix el dubte, per tant, el caràcter indubtable és el que apareix en l’acte de pensar, en el “jo penso”. S’està donant una existència que és una existència caracteritzada per ser existència d’allò que és indubtable, que és directament evident i que és segur en relació a aquella cosa que s’ha perdut quan renunciem a l’argument d’autoritat: la seguretat que aquest argument proporcionar. Aquesta seguretat es troba en el subjecte que no nomes fonamenta sinó que es fonamenta a si mateix. Si fem la pregunta sobre allò que es pot autofonamentar i que no hi ha dubtes, parlem del cogito, on només queda allò absolutament segur com a fomentador. La consciència que ve de copsar l’ego s’autofomanenta i fonamenta les coses que poden ser objectes seus i objectes de consciència. Per Heidegger la seguretat que Descartes per en l’argument d’autoritat la retroba en les matemàtiques, que treballa amb la confiança proporcionada per Galileu. Es matemàtica en tant que càlcul. Els objectes que poden ser coneguts, són matemàticament determinables. Es tracta d’una matemàtica on l’objecte és objecte de càlcul. Així tenim una mena de reducció de la cosa a aquells trets que fan determinar-la com a calculable, des del punt de vista físics són extensió. Extensió que és el resum de característiques que permeten la calculabilitat. Heidegger veu que l’objecte està preconfigurat perquè sigui matematitzable. Es decideix per endavant el que pugui ser la naturalesa per tal de poder ser investigada. Heidegger considera que s’ha de parlar del tema de l’exactitud, i el resultat que no sigui exacte és el resultat d’una mala investigació. Els fenòmens no calculables queden destruïts. En tant que el coneixement de mi mateix queda exemplificat del cogito, no és un exemple qualsevol sinó que es pot autofonamentar i fonamenta la resta: el món, el que et trobes, el trobes en la mesura en que passa pel forta de l’exigència del cogito, que determinen de quina manera es presenten les coses del món. La veritat només s’esdevé en el pensament. Descartes parla d’una cosa que encara ens determina. Seminari de Filosofia Moderna - Seminari de Filosofia Moderna (Bloque 2) (2015) Apunte Seminari de Filosofia Moderna - Seminari de Filosofia Moderna (Bloque 3) (2015) Apunte Seminari de Filosofia Moderna - Seminari de Filosofia Moderna (Bloque 1) (2015) Apunte

curate

{"pt": 0.0029763617677286743, "ca": 0.9801685508735869, "es": 0.012538540596094553, "en": 0.000263103802672148, "it": 0.0023597122302158272, "cs": 0.000263103802672148, "fr": 0.0005508735868448098, "de": 9.044193216855087e-05, "ar": 6.5775950668037e-05, "da": 1.644398766700925e-05, "nl": 0.0007070914696813977}

https://unybook.com/apuntes/file-c27181a18d3b30d14d66a1a56c068548/seminari-de-filosofia-moderna/apunts-de-seminari-de-filosofia-moderna

macocu_ca_20230731_6_144108

Handbol Escacs Esports de muntanya CICLISME Joel Nicolau (Caja Rural) és el líder de la muntanya del Tour de Luxemburg, després d’entrar en l’escapada del dia en la segona etapa –163 km–, resolta a l’esprint amb l’escapada neutralitzada... TENNIS Handbol Vela

curate

{"da": 0.05555555555555555, "ca": 0.873015873015873, "ru": 0.031746031746031744, "en": 0.03968253968253968}

oscar-2201_ca_20230904_8_58519

L’astrologia fa temps que afecta la manera com les persones viuen la seva vida, tant si es tracta de determinar la compatibilitat amb un altre significatiu com si es decideix per un sentit de la moda. Però, si el vostre signe astrològic també podria influir en la longitud i la salut dels cabells: http: //www.nylon.com/articles/moon-phase-haircut 'target =' _ blank 'rel =' nofollow '> nou mètodede tallar els cabells en funció dels cicles de la Lluna. Què significa tallar-se els cabells per la lluna? A causa de la naturalesa ambigua de l'astrologia, aquest mètode de tall no es confirma del tot per la ciència. Es creu que la lluna regula el creixement perquè té un efecte directe sobre tots els éssers vius. La idea és que una vegada que la lluna plena arribi al voltant, els poders universals d’expansió són al màxim, cosa que es pensa que fomenta el creixement del cabell un cop tallat. Tots sabem que les aparences freqüents mantenen el cabell sa i acceleren el procés de creixement. Eliminar les puntes mortes dels cabells fa que els panys s’espesseixin i s’aconsegueixin més ràpidament, de manera que utilitzar un calendari de tall de pèl de lluna (quan la tirada de la lluna sigui més forta) us donarà una major possibilitat de canalitzar els elements naturals per tal d’afavorir el creixement d’arrels. Voleu saber llegir un gràfic lunar? Veure aquest vídeo! També podeu utilitzar les estacions dels signes del zodíac com a ajuda útil per al tall de pèl. El sol i la lluna triguen un any complet a recórrer tots els signes del zodíac, així és com sorgeixen els nostres signes d’aniversari, i mentre es passa per cada signe, la lluna completa un cicle lunar mensual. Els temps òptims per al creixement del cabell es poden determinar per l’aigua i pels signes del zodíac. Rètols d'aigua (càncer, escorpí, peixos) Quan la lluna passa per aquestes estacions de signes d’aigua, es diu que les energies són les més fèrtils. Això vol dir que durant aquests temps es promou la reparació, recuperació i creixement. Així que si espereu un tall de cabell que us faci panys llargs i saludables, voldreu reservar el vostre estilista durant la temporada de rètols d’aigua. Per tal de fer un seguiment de quan cauen aquests temps, recordeu que la temporada de càncer és del 21 de juny al 22 de juliol, el període Escorpí és del 23 d’octubre al 21 de novembre i, finalment, la temporada de Peixos és del 19 de febrer al 20 de març. Signes de foc (Àries, Lleó, Sagitari) A diferència dels signes d'aigua, els signes del zodíac del foc són els períodes més secs, per la qual cosa no produeixen signes de creixement. Tanmateix, aquests signes són els més idonis per reservar cites de depilació, com els processos de depilat o làser, perquè hi ha poca energia fèrtil durant aquests moments. Així doncs, els temps òptims per a la depilació no desitjada es produeixen durant els signes d’incendi (particularment durant l’Àries). La temporada d'Aries va del 21 de març al 19 d'abril, la temporada de Leo és del 23 de juliol al 22 d'agost i la temporada de Sagitari és del 22 de novembre al 21 de desembre. El Cicle Lunar Al llarg d'un mes, la lluna passa per fases i, a simple vista, sembla que el cicle inclou simplement diferents tons de la lluna. Tot i això, el cicle lunar és un mètode centenari per determinar la força de la lluna i ha ajudat a construir l’astrologia com a ciència. El calendari lunar es remunta al 8000 aC a Escòcia, i des de llavors, els agricultors han estat utilitzant aquest sistema per determinar les millors estacions de recol·lecció i plantació. Avui en dia, podeu utilitzar el mateix cicle per determinar quan us heu de retallar els cabells. La perruqueria Garrett Markenson va dir a la revista NYLON que cal alinear el tall de cabell amb una fase particular de la lluna com una altra opció per millorar l’aspecte general del teu cabell. Incrustar a Getty Images Quins avantatges té aquest mètode? Morocco Method, un blog especialitzat en la cura del cabell i la vida saludable, fomenta l’ús d’aquest esquema de tall de pèl i esbossosuna llista d’objectius per al teu cabell un cop iniciat aquest mètode. Quan es segueix directament, el mètode de tall de lluna pot fer meravelles per a la salut dels panys. Si decidiu tallar-vos els cabells a l’horari de la lluna, aquí teniu alguns dels resultats que el mètode Marroc diu que podeu començar a veure. # 1: Cabells més llargs i gruixuts Tallar el cabell a la lluna revitalitza els patrons de creixement del vostre cabell i, per tant, incita als panys a créixer de dues a tres vegades més ràpidament del que solia amb el vostre programa normal de tall. Aquest patró de tall també afavoreix els nous cicles de creixement fins als fol·licles, cosa que farà que s’espesseixin. Segons els astròlegs a Llewellyn a tot el món (una empresa editorial New Age), el cicle final de la lluna és el millor moment per aprofitar la capacitat de la Lluna per crear pèls més gruixuts, especialment quan la lluna es troba en peces, capricorn, taure o càncer. # 2: Cabells més forts i arrels més saludables Els horaris lunars permeten que les arrels i els fol·licles dels cabells reforcin els patrons de creixement, que produeixen panys més forts i duradors. Com que el cabell s’està enfortint al fol·licle, el seu cuir cabellut també es beneficia del tall lunar. Els astròlegs han determinat que la retallada o el tall de cabells al principi d'una fase de la Lluna Nova tindrà la millor perpetuació del creixement. # 3: Textura i brillantor millorats Com a bonus addicional, tallar per la lluna millora i redueix la brillantor de la textura i la brillantor del teu cabell. Com que l’atracció de la lluna millora la força i la salut dels cabells, no ha d’estranyar que els panys es tornin a créixer amb una brillantor afegida. També ajuda a millorar i definir els rínxols i les ones naturals. Com planificar el vostre tall Ara que saps com pots beneficiar-te de tallar el cabell a la lluna plena, hauràs de saber planificar adequadament un tall de cabell al calendari de la lluna. Els moments més efectius per tallar-se els cabells són durant les llunes plenes, sobretot durant els equinoccis i els solsticis. Per obtenir el relat més exacte de quan és millor tallar-se els cabells en funció de la lluna, haureu de mirar un calendari lunar per a l'any. El gràfic lunar mostrarà les dates òptimes cada mes per obtenir el millor tall de cabell de lluna plena. Hi ha diversos dies per triar, de manera que tallar els cabells segons la lluna és molt més flexible del que podríeu pensar. Tot i això, les dates a mitjan mes normalment es consideren com les més potents. Segons Mètode Marroc, les dates principals per al tall de cabell són durant l'equinocci de primavera, el solstici d'estiu, l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern. Aquestes dates canvien cada any, així que si voleu utilitzar aquestes vegades com a guia de tall de pèl, assegureu-vos de comprovar quan cauen exactament l'any natural. Incrustar a Getty Images Com heu de tallar? Tallar-se el cabell segons el calendari de la lluna no vol dir que hagueu de picar diverses polzades cada mes. El millor mètode és retallar el cabell en les programacions de lluna plena. Tireu cap de 1/8 a 1 polzada per tal de segellar els extrems secs i obtenir un pèl sa i bell. Quan es tracta d’un tall de cabell, els calendaris del calendari de la lluna poden tenir una influència enorme en la velocitat i la qualitat del creixement del cabell. Si heu provat tots els productes de creixement del cabell imaginables i encara heu avançat, per què no proveu de tallar segons la lluna? Els resultats us sorprenen!

curate

{"ca": 0.9879406307977736, "es": 0.0018552875695732839, "en": 0.0063609859528226875, "pt": 0.003843095679830374}

https://ca.jf-sspedreira.pt/ultimate-guide-cutting-hair-moon

oscar-2201_ca_20230904_13_142284

Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco en un camp de roses, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. - Museu del Disseny Museu del Disseny Inicieu sessió Esteu registrat? Correu electrònic * Contrasenya * Inicieu sessió Dreceres Dreceres Inici Quant a Ajuda Privacy Policy Idioma Idioma English español català Portaretalls Portaretalls Clear selections Go to clipboard Load clipboard Save clipboard Explora Explora Descripcions arxivístiques Registres d'autoritat Institucions arxivístiques Funcions Matèries Llocs Objectes digitals Cerca Cerca Cerca global Cerca Museu del Disseny de Barcelona Cerca avançada » Centre de Documentació Museu del Disseny de Barcelona Fons Cerca ràpida Fons3-401 - Rigalt, Granell i Cía. Subfons02 - Taller de vitralls Rigalt-Granell Secció05 - Producció Subsecció01 - Vitralls d'iconografia religiosa i simbologia cristiana Grup de sèries05 - Simbologia religiosa Sèrie01 - Vitralls emplomats amb simbologia religiosa UDCRIG-0424 - Dibuixos de vitralls per a finestra per a l'oratori de sant Joan Bosco més 22... UDS023 - Fotografia de vitrall per a finestral amb la representació del baptisme de Jesús, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS024 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco agenollat orant, amb un nen al seu davant una figura femenina i la Mare de Déu, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS025 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Francesc de Sales, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS026 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de la Verge Maria Auxiliador amb el nen i al seus peus la imatge del temple Maria Auxiliadora, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS027 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco en un camp de roses, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS028 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco envoltat de nens de diverses cultures, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS029 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Domènec Sabio envoltat de persones fent equilibris en una corda, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS030 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de la Sagrada Família envoltada de xais i moltons, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. UDS031 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco envoltat de nens, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. més 3... UDS 027 - Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco en un camp de roses, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. Rigalt, Granell i Cía. Taller de vitralls Rigalt-Granell Producció Vitralls d'iconografia religiosa i simbologia cristiana Simbologia religiosa Vitralls emplomats amb simbologia religiosa Dibuixos de vitralls per a finestra per a l'oratori de sant Joan Bosco Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco en un camp de roses, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. Codi de referència ES MDB 3-401-02-05-01-05-01-RIG-0424-027 Títol Fotografia de vitrall de finestral amb la representació de sant Joan Bosco en un camp de roses, per a la Parròquia de Maria Auxiliadora Oratori de san Juan Bosco. Data(es) [entre 1950 i 1960] (creation) Nivell de descripció UDS Volum i suport 1 Fotografia, paper, 235 x 175 mm. (fotografia), (2 unitats reprogràfiques) Nom del productor Casa Rigalt i Granell (1887 / 1984) Institució arxivística Museu del Disseny de Barcelona Origen de l'ingrés o de la transferència Abast i contingut Fotografia de vitrall per a finestral de la nau de la Parròquia de Maria Auxiliadora / Oratori de san Juan Bosco, amb la representació de sant Joan Bosco dret de front a l'espectador enmig d'un cap de roses, al seu darrera dues figures masculines una de cara i l'altre d'esquena i en la part superior un grup de personatges masculins. En la part posterior hi ha el segell de les empreses de fotografia: Realización fotográfica por Plasencia BARCELONA / Industrias Raventós SA. Teléfono 239-60-04 santiago Apóstol, 55-57 HOSPITALET DE LLOBREGAT BARCELONA, i el número: 280

curate

{"ca": 0.8246958089229383, "no": 0.003605227579990987, "pt": 0.015998197386210004, "en": 0.04371338440739072, "es": 0.08449752140603875, "eo": 0.0031545741324921135, "fr": 0.01216764308246958, "it": 0.00946372239747634, "nl": 0.0009013068949977468, "zh": 0.0018026137899954935}

https://arxius.museudeldisseny.cat/fotografia-de-vitrall-de-finestral-amb-la-representacio-de-sant-joan-bosco-en-un-camp-de-roses-per-a-la-parroquia-de-maria-auxiliadora-oratori-de-san-juan-bosco

mc4_ca_20230418_8_446330

reflexió - Daniel García Peris - Blog Arxiu d'etiquetes 'reflexió' Contestant en @janquim sobre les Jornades de la #Penedesfera Publicat a Catalunya, Penedès, Web 2.0 el 16 juny 2010 Va ser un honor tenir en janquim cobrint les passades Jornades de la Penedesfera a Vilanova i la Geltrú. Ha fet un post molt interessant amb reflexions sobre l’esdeveniment i com que em sortiria un comentari massa llarg en faig un post a continuació que gairebé sembla que respongui una autoentrevista. Compartir

curate

{"es": 0.07566462167689161, "ca": 0.9059304703476483, "pt": 0.018404907975460124}

http://www.danielgarciaperis.cat/tag/reflexio

mc4_ca_20230418_4_410155

Ga-gà | TNC - Teatre Nacional de Catalunya Sala Petita. 14/06/2005 > 26/06/2005 Carrasco pertany a la primera generació de la dansa teatre catalana. Els seus espectacles, com ara Aiguardent (1996-97), Blanc d’ombra (1998), Mira’m (2001) i Eterno? Això sí que no! (2003), han voltat per diverses ciutats i festivals d’Europa i Amèrica. Amb ga-gà, Carrasco presenta el seu primer espectacle com a companyia resident del TNC. Marta Carrasco ens proposa, agrupant diverses formes d’expressió escènica, la nova creació Ga-Gà, que ens transporta a l’univers del cabaret circ ambulant, un món que ja forma part de la memòria i de l’imaginari col·lectius. Un món on tot és possible i autèntic, un espai on les intimitats dels personatges es viuen públicament. Uns personatges artistes que tant poden cantar meravellosament i alhora desafinar, com poden ensenyar-nos les seves parts més fosques i també les més belles. No tenen res per amagar ni tampoc res a perdre. Un món llibertí, lliure de normes i autèntic, lluny de la nostra convenció quotidiana. Artistes diversos amb la partitura i la batuta de Marta Carrasco, que ens proposen un viatge a una poètica personal i reflexiva partint sempre de l’humor i l’emoció. Fitxa artística Creació i direccióMarta Carrasco Textos i ajudanta de direccióTays Sampablo Espai escènic i vestuariLluc Castells Il·luminacióIgnasi Camprodon (aai) Muntatge musicalJosé Antonio Gutiérrez Assistent de direccióDolors Castells Ajudanta descenografiaIrene Martínez SaloméSalomé IntèrpretsCarme GonzàlezXavi SaezCristina SirventCristóbal SuárezNeus Suñé Construcció escenografiaCastells i PlanasTallers Pascualín Confecció vestuariRosa BarbaRosa CrehuetElisa EchegaraiÀgueda MiguelPaca NaharroRosa SoléTaller La nena de la perla RegidoraSiram Úbeda Tècnic de llumsToño Vladimir Tècnic de soSanti Miquel FotografiaDavid Ruano Producció tècnicaAntonio Vladimir Producció executivaAlba Barnusell ProduccióTeatre Nacional de CatalunyaCia. Marta CarrascoPep Bou ProduccionsLa Zona FilmsLa Llave Maestra Producciones Artísticas Amb el suport deGeneralitat de CatalunyaINAEMMinisterio de Cultura Agraïm el seu suport incondicional deVíctor AriñoManu BenaventePep BouPaco CarballoJosep I Teresa CastellsJuan EchanoveMag LariiBernard RocaGonzalo Salazar-Simpson i Teatre de Guerrilla pel seu intent de coproducció Equips tècnics i de gestióTeatre Nacional de Catalunya Creació i direccióMarta Carrasco Textos i ajudanta de direccióTays Sampablo Espai escènic i vestuariLluc Castells Il·luminacióIgnasi Camprodon (aai) Muntatge musicalJosé Antonio Gutiérrez Assistent de direccióDolors Castells Ajudanta descenografiaIrene Martínez SaloméSalomé IntèrpretsCarme GonzàlezXavi SaezCristina SirventCristóbal SuárezNeus Suñé Construcció escenografiaCastells i PlanasTallers Pascualín Confecció vestuariRosa BarbaRosa CrehuetElisa EchegaraiÀgueda MiguelPaca NaharroRosa SoléTaller La nena de la perla RegidoraSiram Úbeda Tècnic de llumsToño Vladimir Tècnic de soSanti Miquel FotografiaDavid Ruano Producció tècnicaAntonio Vladimir Producció executivaAlba Barnusell ProduccióTeatre Nacional de CatalunyaCia. Marta CarrascoPep Bou ProduccionsLa Zona FilmsLa Llave Maestra Producciones Artísticas Amb el suport deGeneralitat de CatalunyaINAEMMinisterio de Cultura Agraïm el seu suport incondicional deVíctor AriñoManu BenaventePep BouPaco CarballoJosep I Teresa CastellsJuan EchanoveMag LariiBernard RocaGonzalo Salazar-Simpson i Teatre de Guerrilla pel seu intent de coproducció Equips tècnics i de gestióTeatre Nacional de Catalunya « Anterior desembre 2014

curate

{"ca": 0.9901297236322617, "es": 0.00338409475465313, "pt": 0.0064861816130851666}

http://www.tnc.cat/ca/content/ga-g%C3%A0

mc4_ca_20230418_13_490820

Toni Cosano agafa les regnes del juvenil del Club Esportiu Mataró | Mataró Ràdio Toni Cosano agafa les regnes del juvenil del Club Esportiu Mataró Dc, 31/10/2012 - 13:03 Ordenar el sistema defensiu de l’equip, i adaptar-se a la situació i al perfil dels futbolistes que formen la plantilla del juvenil del Club Esportiu Mataró. El nou entrenador de l’equip, Toni Cosano, aterra a la capital del Maresme amb aquestes intencions. Després d’entrenar el juvenil de l’Europa, Cosano portava un any i mig sense agafar cap equip. Ha tingut una experiència breu a Corea del Sud relacionada amb centres de tecnificació, i l’havien sondejat com a possible director esportiu d’un club del nord del país. L’aventura asiàtica, però, no es va acabar de concretar i ara assumeix el repte de dirigir el juvenil del Mataró. Parla d’un projecte il•lusionant i de la possibilitat d’incorporar-se a un club històric del futbol català. El ja ex entrenador, Abel Mourelo, i el nou inquilí de la banqueta mataronina, van competir dues temporades enrere per aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor. Llavors, el Mataró va superar l’Europa per escalar fins la màxima categoria a nivell estatal. Cosano fa referència al seu predecessor i lloa la metodologia que aplica. Els dos tècnics ja s’han posat en contacte per intercanviar informes i opinions sobre l’actual plantilla mataronina, que el nou míster desconeix bastant. Cosano buscarà un equilibri entre la parcel•la ofensiva i la defensiva, però d’entrada proposa reforçar el sistema defensiu. Ordenar l’equip en aquest sentit, i guanyar confiança des del darrere. D’altra banda, creu que els entrenadors s’han d’adaptar a la situació i al perfil dels jugadors que composen la seva plantilla. El nou entrenador debutarà aquest dijous a la banqueta. El Mataró rep a casa el San Francisco en un partit on seria interessant puntuar per agafar coixí de cara el duríssim calendari que arriba a continuació. Un partit atípic perquè Toni Cosano haurà de plantejar-lo sense conèixer els jugadors i amb només dues sessions d’entrenament a la seva llibreta.

curate

{"ca": 0.989310009718173, "en": 0.010689990281827016}

http://mataroradio.cat/mataronoticies/esports/noticia/toni-cosano-agafa-les-regnes-del-juvenil-del-club-esportiu-mataro

racoforumsanon_ca_20220809_1_178374

Em molestaria força que el d'avui alcés menys poseguera que el del Gerard Quintana. També l'hem vist parlar en castellà amb els fills, fa servir castellanismes "casposo", s'ha declarat seguidor dels toros en el passat i contrari a la prohibició... No se'l criticarà perquè mai s'ha declarat independentista? Doncs jo prefereixo en Quintana, que com a mínim està a favor de la llibertat del meu país. I alguns sembla que baixeu de la figuera ara...a Sarrià el castellà es lingua franca, sobretot portes endins. I a l'Hospitalet, Cornellà, Ciutat Badia, Ciutat Meridiana, la Mina, el carmel, Nou Barris, etc. l'espanyol és la lingua franca tant a dins com a fora. Que un arbre no ens impedeixi de veure el bosc.

curate

{"ca": 0.9231863442389758, "oc": 0.07681365576102418}

oscar-2301_ca_20230418_3_299781

Somnie que travesse a poc a poc la Fageda d'En Jordà, a la Garrotxa –on no he estat mai–, i que camine sobre una catifa de fulles mortes Manel Rodriguez-Castelló - 05/10/2018 Parlen més de setembre, per allò del final de les vacances, però octubre és l’autèntic mes dels retorns. Setembre, quan érem infants, encara ens concedia una treva, un ajornament que sovint tenia la forma de tempestes plenes de fulgors, esclats i aigua a dojo. Ja fa molt que això es va acabar, aquesta indulgència de l’estiu que es resisteix a anar-se’n, per la mania de tenir-nos controlats i ocupats en l’agredolç refugi de l’aula. Octubre, però, és l’arribada de la fresca i de la caiguda de les primeres fulles mortes, i ja serà per sempre més quan ens va dir adéu Charles Aznavour. Octubre és també el mes de la fugida, de girar cantons. / Somnie que travesse a poc a poc la Fageda d’En Jordà, a la Garrotxa –on no he estat mai–, i que camine per Fredes, la Font Roja o a la vora del riu Esk, a Escòcia, a tocar dels faigs, sobre una catifa de fulles mortes, humides, amb la remor de l’aigua, corrent amunt. / El 9 d’octubre de 1977 es van manifestar a València unes 600.000 persones per reclamar l’estatut d’autonomia. Uns dies abans, a Alacant, moria assassinat Miquel Grau a mans del feixista Miguel Ángel Panadero Sandoval. En vista de la inesperada mobilització popular, l’enginyeria de l’estat posaria en marxa l’anomenada Batalla de València, que ens va deixar una autonomia descafeïnada, una entronització sense precedents de la burrera i la immundícia social i solsides estructurals que encara perduren. / Octubre torna, amb les seues dates, les seues insistències, les seues febleses. Quaranta-un any després de l’efemèride de 1977 costa afirmar que la pervivència, en termes nacionals, culturals i polítics del País Valencià estiga assegurada. La pax romana a què alegrement es van plegar sectors hegemònics de l’esquerra, com a efecte col·lateral d’aquell fracàs, com a coartada per tocar mareta de poder, va deixar uns quants cadàvers a les cunetes del país: una consciència de valencianitat en retrocés més enllà del simple folklore, molts pals a les rodes de la normalització del català, uns noms agranats –els noms amb les coses– cap a l’oblit que ja defugen dignes usuaris d’altres temps, un curtcircuit molt ben programat dels vincles que uneixen ambdós costats de la Sènia (i més ara: cal evitar com siga el contagi de la grip revolucionària democràtica de Catalunya), una creixent marginació de la cultura no embadalida en ofrenes a uns o altres ni subvencionada, una benedicció panxacontenta de la incultura com a forma de submissió imposada, un interès a allargar l’anorèxia de la societat civil valenciana. / Torna octubre amb l’amenaça d’un feixisme que sempre ha estat l’amo del corral i del carrer, engreixat a l’ombra del poder més sinistre. Torna el blaveram a enlletgir i impedir si pot el reviscolament sempre ajornat, sempre en la corda fluixa, d’aquest poble. Noséquantes contramanifestacions fatxes imprudentment permeses per la Delegació del Govern Espanyol per a la vesprada del 9 d’octubre. / I malgrat amenaces i desistiments, febleses i confusions, mirarem l’ampolla mig plena, eixirem una vegada més al carrer, amb «llum als ulls i força al braç», «en senyal de germandat», «en senyal de llibertat», sabent com sabem que després de tardor i hivern, primavera i estiu ens esperen. I torna a començar l’octubre que va fugint-se’n per badalls de llum i d’ombra. ¿Te ha gustado?. Comparte esta información: DEJA UN COMENTARIO Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

curate

{"ca": 0.7793715846994536, "en": 0.008424408014571949, "es": 0.19694899817850636, "pt": 0.015255009107468125}

https://www.tipografialamoderna.com/el_que_passa_compta/saials-doctubre/

mc4_ca_20230418_13_659179

Arxius per categoria: laboratori Exposició oberta dels treballs del projecte "científico-artístico-educatiu" (perdó) Sistemes oberts Posted on 21 maig 2013. Filed under cursos, formació, laboratori. 1 comentari El 23 de maig tindrà lloc a Fabra i Coats la trobada amb la que conclou el projecte Sistemes oberts. Durant tot el dia, entre les 10 i les 19h, estaran exposats part del resultat dels diferents grups de treball participants i es duran terme algunes performances, aquest és el cartell d'anunci. Està tothom convidat! Professors, alumnes, artistes i científics hem compartit idees i mirades durant tot un curs per crear projectes que viuen a l'espai híbrid que uneix-separa la creació artística i l'experimentació científica, i afegiria la pràctica educativa. He tingut el gust de formar equip amb la Montserrat Planella, la Lídia Delgado i la Mariona Bassedas, i hem comptat amb el guiatge i el suport de la Pati Homs. El nostre grup el vam batejar com a Desmesura. El tema de recerca que vam abordar parteix de dues idees. Per un costat la idea de magnitud, tenint present que amb freqüència parlem i sentim parlar de quantitats que no acabem de comprendre, per grans (milions d'€) o per petites (nano-partícules), no som capaços de visualitzar-les, de comparar-les amb quelcom conegut, convertint-se així en xifres estèrils, sense sentit, fent-nos indefensos davant d'aquesta informació. I per altra banda, la idea del consum d'aigua, i més concretament el consum d'aigua virtual, terme que defineix la quantitat d'aigua necessària per produir qualsevol producte. La nostra recerca ha girat entorn a com podem ser capaços de visualitzar i prendre consciència i, al cap i al a fi de comprendre, el què representa una certa quantitat d'aigua o, encara més difícil, el que representa la quantitat d'aigua que, al llarg d'un procés sovint invisible, ha estat necessària per a produir productes quotidians. La nostra recerca no ha estat encaminada únicament a buscar i relacionar informació, sinó també a experimentar i buscar recursos que facin comunicable aquestes dues idees clau. Aquesta recerca s'ha traduït en activitats als centres educatius on treballen les meves companyes (jo no tinc centre :( actualment), i que han donat peu a noves recerques i experimentacions per part de l'alumnat. Una mostra del fruit de tot plegat serà el que s'exposarà el 23 de maig a Fabra i Coats conjuntament amb la resta de companys de Sistemes Oberts. Posted on 20 juliol 2011. Filed under laboratori. 8 comentaris Punt de vista privilegiat: Addenda a "Aprendre matemàtiques construint màquines de Rube Goldberg" Posted on 13 juliol 2011. Filed under aula, laboratori. 1 comentari Aquestes línies complementen (o anul·len!) l'article amb títol Qui no vol aprendre matemàtiques després de construir la seva pròpia màquina de Rube Goldberg? Descobreixo que no anava errat i que no he descobert la sopa d'all. Les màquines de Rube Goldberg tenen un potencial educatiu enorme, i prou que ho saben els nord-americans des del 1987, any en que van celebrar la primera edició del Rube Goldberg machine contest. Es tracta d'un concurs obert i d'àmbit nacional en que alumnes de totes les edats, individualment o per equips, poden presentar la seva pròpia màquina de Rube Goldberg. Aquestes han de complir certes especificacions i han de resoldre una tasca concreta que varia cada any i que, respectant la filosofia del propi Rube Goldberg, és meravellosament absurda. En l'edició d'enguany l'objectiu és regar una planta. Una de les construccions premiades l'any 2010: Al Japó la mateixa idea dóna lloc a un programa de televisió educatiu (sic) anomenat Pitagora Suitchi que promou "maneres de pensar" en nens i nenes. Altres màquines de Rube Goldberg: Gràcies Boris. Aprendre matemàtiques construint màquines de Rube Goldberg Posted on 11 juliol 2011. Filed under aula, laboratori. Escriu un comentari! Fatal error: Call to undefined function wp_kses_attr_parse() in /web/htdocs/www.sergidelmoral.net/home/old/wp-includes/shortcodes.php on line 327

curate

{"ca": 0.9284463347510633, "es": 0.00850637978483863, "en": 0.05654240680510383, "it": 0.006504878658994246}

http://www.sergidelmoral.net/old/?cat=10

racoforumsanon_ca_20220809_0_742739

porte tot l dia amb akesta cançoneta:" jueeeegooo con mi melocotonerooo" x l cap, s d'un capitol dls simpsons se q la cantava lisa xo ara no recorde molt be q pasava i xq ho feia. algú m'ho pot dir?? sabeu d kin capitol s tracta?? gracies s q lleve tot l dia amb la canço dls collons i m'estic posant nerviosa ja A mi és que no em sona gens ni mica i això q ho vaig tots els dies

curate

{"ca": 0.92, "pt": 0.08}

oscar-2301_ca_20230418_8_242918

28 de setembre de 2017 Sara Garcia 0 Comment 1r Cicle Musical Casa Benigalip, APROP, Atzaïla Associació Cultural, Donació Són els beneficis que l’associació cultural pegolina ha aconseguit amb el 1r Cicle Musical Casa Benigalip que s’ha realitzat durant este estiu passat des de juny fins a setembre, un concert per mes. APROP ha agraït este gest perquè, assegura, les necessitats de la protectora són múltiples i la situació econòmica els ha obligat a parar les esterilitzacions a gossos. Este estiu passat Atzaïla Associació Cultural va organitzar el 1r Cicle Musical Casa Benigalip amb un concert per mes, des de juny fins a setembre. En assemblea van decidir que els diners que s’aconseguiren de les entrades tindrien una finalitat benèfica, més concretament, serien donats a alguna de les associacions local que treballen desinteressadament pel poble i tinguen necessitats tant econòmiques com d’infraestructura. En esta primera ocasió l’associació beneficiària ha estat APROP, protectora d’animals de Pego. Este migdia el president i la secretària d’Atzaïla, Carles Garcia i Maria José Costa, respectivament, han estat els encarregats de lliurar els 1.300€ recaptats en el 1r Cicle Musical Casa Benigalip a la nova presidenta d’APROP, Tere Sendra i a la seua secretària, Ana Femenia. Ha estat a les portes dels estudis de Ràdio Pego. Apuntava el president d’Atzaïla, Carles Garcia que eixos 1.300€ que donen a APROP són «per a cobrir part de les seues necessitats». Unes necessitats que, explicava la secretària de la protectora, Ana Femenia, «són múltiples». De fet, assegurava que «quasi segur que demà ja no queda res» i és que explicava que «ens venen superbé perquè ara ja estem un poc apurats de diners, el que ens ha portat a parar de fer esterilitzacions a gossos». I és que entre les despeses extres que ha tingut APROP este estiu passat està que «hem hagut de reparar tot el que l’hivern passat ens causava problemes i va provocar que evacuarem fins a tres voltes la protectora». Així que, especificava Ana Femenia que els diners serviran «per a pagar material, per a pagar els serveis veterinaris o per a comprar menjar», el que està clar és que les despeses són variades i constants, per això reiterava la secretària d’APROP que «demà eixos diners ja no estan». Agraïa moltíssim que Atzaïla hagués pensat en la protectora perquè, tot i que són conscients que molta gent pot pensar que els diners els aprofitaria millor una altra associació del poble, també asseguren des d’APROP que Pego necessita d’una protectora «perquè si no ens encarreguem nosaltres dels animals abandonats, no hi ha ningú que es faça càrrec». Actualment APROP es fa càrrec d’aproximadament un centenar d’animals, entre gossos i gats. Apuntava Ana Femenia que «allò bo és que ixen gossos i gats, però el punt negatiu és que quan n’ix 1 ó 2, ens n’entren 2 ó 4, el que no ens permet arribar a buidar del tot la protectora». I feia un avís perquè totes aquelles persones a les que els agraden els gossos i els gats, que poden fer-se voluntàries d’APROP, acollidores o poden adoptar. La intenció d’Atzaïla Associació Cultural és reeditar el Cicle Musical Casa Benigalip perquè la valoració del resultat és bona atenent a l’assistència, tant de pegolins i pegolines com de persones de fora. Agraïa la secretària d’Atzaïla, Maria José Costa, la participació de les veterinàries de Pego i de l’Ajuntament de Pego, perquè el cicle s’haja pogut realitzar amb més agilitat. Els grups musicals que es van poder escoltar durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre en el 1r Cicle Musical Casa Benigalip organitzat per Atzaïla van ser: Amadeu Adell Trio (l’11 de Juny); Miquel Pérez, Guitarra (9 de Juliol); Ensemble Giusto (20 d’agost) i Francesc Estévez, claverí (10 de setembre). 1866 Visites ← La regidoria d’Esports comença la nova temporada amb les instal·lacions millorades Brigades de la direcció general de Medi Natural treballaran en l’eradicació de plantes exòtiques invasores al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva → You May Also Like Majo Siscar oferí un pregó de Carnestoltes nostàlgic i reivindicatiu 17 de febrer de 2020 Lumi Requejo 0 La família Miralles Gomar dona la seua biblioteca privada a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu 23 de març de 2017 Sara Garcia 0 Diumenge Atzaïla enceta el 1r Cicle Musical Casa Benigalip 8 de juny de 2017 Sara Garcia 0 Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Comentari * Nom * Correu electrònic * Lloc web Captcha * Type the text displayed above: Captcha Obligatori * L'oratge a Pego Entrades recents El coordinador de la Zona Bàsica de Salut de Pego demana “paciència comprensió” a la ciutadania davant la situació provocada per la falta de metges La floristeria Baladre guanya el Concurs d’Aparadors Nadalencs Mercat de Nadal solidari, dissabte a Pego Hui es presenta el llibre “Deidades Yuxtapuestas”, a la Casa de Cultura de Pego 11 escolars de Pego han aconseguit el Premi extraordinari al rendiment acadèmic de Primària 2021/22 Categories Categories Selecciona la categoriaAgenda (104)Arpellot de marjal (3)Ciència (4)Espai Veïnal Antic Institut (8)informatiu (3)La Vall de Gallinera (20)Loteria de Nadal (2)MACMA (24)maquillatge (2)Meteorologia (8)No obertura dissabtes (4)Notícies Ràdio Pego (8.281) Agricultura (92) Ajuntament de Pego (511) Arquitectura (7) Art (74) Arxiu Municipal (37) Associacionisme (75) Atur (5) Carnestoltes (53) CEAM (5) Ciència (13) Civisme (13) Comerç (97) Comunicació (46) Coronavirus (130) Creama (89) Cultura (320) Diputació (7) Economia (157) Educació (168) Esports (476) Estudis (21) Falles (35) Fauna (37) Feminisme (108) Festes (200) Finançament local (9) Flora (10) Foment (9) Formació (69) Gastronomia (73) Història (66) Hostaleria (44) Igualtat (135) Informàtica (5) Infraestructures (111) Innovació (24) Investigació (27) Joventut (88) Justícia (11) Literatura (47) Llibres (59) Mancomunitat de Serveis Socials (24) Marina Alta (247) Medi Ambient (208) Memòria Històrica (32) Meteorologia (10) Mobilitat (16) Monte Pego (16) Moros i Cristians (40) Música (95) Neteja Viària (6) Obres (18) Ocupació (21) Padró (7) Parc Natural La Marjal Pego-Oliva (142) Participació Ciutadana (18) Patrimoni (35) Periodisme (2) Pesca (3) Pesonalitats pegolines (4) Pilota (328) Pinyata (7) Planificació Urbana (7) Platges (1) Policia Local (34) Política (161) Política local (161) Política municipal (176) Prevenció (49) Publicitat (3) Religió (13) Residus (18) Salut (171) Sanitat (170) Seguretat (122) Senderisme (28) Societat (205) Solidaritat (77) Talent (13) Territori (57) Tradició (22) Transparència (2) Transport (15) Turisme (80) Urbanisme (61)Radiodifusió (9)Reportatges confinats (4)Residus (3)Uncategorized (6) Etiquetes 8 de març 25N 26 de maig 26M Acció Urgent Ajuntament de Pego Associació Comerciants i Professionals de Pego Associació Cultural Atzaïla Associació de Comerç i Professionals de Pego Associació Esperança Atletisme Atzaïla Associació Cultural Carnestoltes CEIP Ambra Centre de Salut de Pego Col·legi Sant Antoni Compromís per Pego Concentració Coronavirus COVID-19 Creama Pego Crisi del Coronavirus cultura Diputació d'Alacant Dones Cabal eleccions municipals Espai Veïnal Antic Institut Exposició Festes Guàrdia Civil IES Enric Valor de Pego La marjal de Pego MACMA Marina Alta Marjal Pego-Oliva Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva Pego Pego CF Pego Viu Solidaritat Teatre Violència de gènere Visibles-Col·lectiu LGTBI + Pego Xarxa Jove Marina Alta Àguila Pescadora Arxius Arxius Selecciona el mes desembre 2022 (5) novembre 2022 (17) octubre 2022 (20) setembre 2022 (18) agost 2022 (14) juliol 2022 (7) juny 2022 (13) maig 2022 (17) abril 2022 (9) març 2022 (20) febrer 2022 (18) gener 2022 (13) desembre 2021 (19) novembre 2021 (13) octubre 2021 (25) setembre 2021 (21) agost 2021 (5) juliol 2021 (10) juny 2021 (25) maig 2021 (24) abril 2021 (21) març 2021 (27) febrer 2021 (25) gener 2021 (25) desembre 2020 (19) novembre 2020 (27) octubre 2020 (24) setembre 2020 (16) agost 2020 (17) juliol 2020 (14) juny 2020 (47) maig 2020 (44) abril 2020 (27) març 2020 (33) febrer 2020 (29) gener 2020 (28) desembre 2019 (30) novembre 2019 (34) octubre 2019 (50) setembre 2019 (41) agost 2019 (32) juliol 2019 (38) juny 2019 (49) maig 2019 (64) abril 2019 (82) març 2019 (69) febrer 2019 (67) octubre 2018 (41) setembre 2018 (24) agost 2018 (5) juliol 2018 (34) juny 2018 (46) maig 2018 (51) abril 2018 (35) març 2018 (55) febrer 2018 (55) gener 2018 (42) desembre 2017 (32) novembre 2017 (57) octubre 2017 (46) setembre 2017 (40) agost 2017 (13) juliol 2017 (26) juny 2017 (49) maig 2017 (48) abril 2017 (35) març 2017 (61) febrer 2017 (55) gener 2017 (55) desembre 2016 (44) novembre 2016 (59) octubre 2016 (58) setembre 2016 (19) agost 2016 (11) juliol 2016 (32) juny 2016 (49) maig 2016 (60) abril 2016 (54) març 2016 (42) febrer 2016 (49) gener 2016 (31) desembre 2015 (33) novembre 2015 (48) octubre 2015 (43) setembre 2015 (33) agost 2015 (11) juliol 2015 (28) juny 2015 (42) maig 2015 (43) abril 2015 (38) març 2015 (55) febrer 2015 (38) gener 2015 (40) desembre 2014 (33) novembre 2014 (40) octubre 2014 (46) setembre 2014 (29) agost 2014 (9) juliol 2014 (31) juny 2014 (31) maig 2014 (48) abril 2014 (43) març 2014 (45) febrer 2014 (43) gener 2014 (42) desembre 2013 (29) novembre 2013 (44) octubre 2013 (50) setembre 2013 (27) agost 2013 (12) juliol 2013 (26) juny 2013 (39) maig 2013 (57) abril 2013 (48) març 2013 (47) febrer 2013 (40) gener 2013 (47) desembre 2012 (34) novembre 2012 (50) octubre 2012 (49) setembre 2012 (31) agost 2012 (15) juliol 2012 (19) juny 2012 (58) maig 2012 (56) abril 2012 (45) març 2012 (54) febrer 2012 (61) gener 2012 (57) desembre 2011 (36) novembre 2011 (58) octubre 2011 (54) setembre 2011 (37) agost 2011 (24) juliol 2011 (46) juny 2011 (54) maig 2011 (57) abril 2011 (45) març 2011 (63) febrer 2011 (61) gener 2011 (45) desembre 2010 (40) novembre 2010 (25) octubre 2010 (56) setembre 2010 (17) agost 2010 (18) juliol 2010 (39) juny 2010 (69) maig 2010 (62) abril 2010 (48) març 2010 (70) febrer 2010 (54) gener 2010 (37) desembre 2009 (37) novembre 2009 (63) octubre 2009 (1) agost 2009 (26) juliol 2009 (11) juny 2009 (52) maig 2009 (50) abril 2009 (43) març 2009 (52) febrer 2009 (61) gener 2009 (29) desembre 2008 (44) novembre 2008 (48) octubre 2008 (54) setembre 2008 (31) agost 2008 (30) juliol 2008 (42) juny 2008 (52) maig 2008 (58) abril 2008 (69) març 2008 (42) febrer 2008 (59) gener 2008 (59) desembre 2007 (55) novembre 2007 (61) octubre 2007 (61) setembre 2007 (38) agost 2007 (42) juliol 2007 (45) juny 2007 (58) maig 2007 (75) abril 2007 (62) març 2007 (75) febrer 2007 (59) gener 2007 (64) desembre 2006 (48) novembre 2006 (69) octubre 2006 (77) setembre 2006 (63) agost 2006 (52) juliol 2006 (37) juny 2006 (82) maig 2006 (81) abril 2006 (50) març 2006 (83) febrer 2006 (73) gener 2006 (55) desembre 2005 (48) novembre 2005 (54) octubre 2005 (1) Comentaris recents Escolta, descarrega i comparteix els nostres podcasts El Rall de la XEMV La ràdio al Facebook Facebook Ràdio Pego Ràdio Pego 9 hores enrere Demà hi ha mercat!🚨🚨 Avís informatiu: Demà dijous 8 de desembre si hi haurà mercat municipal en el seu horari habitual. ... Veure mesVeure menys Foto Veure al Facebook · Comparteix Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email Ràdio Pego 2 dies enrere Per a visitar… ... Veure mesVeure menys Veure al Facebook · Comparteix Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email Ràdio Pego 5 dies enrere Al mercat municipal, de les 11 a les 15 hores... APROP Protectora d'animals de Pego Almaproinfancia,Juventud y familia,Pego ... Veure mesVeure menys Mercat de Nadal solidari, dissabte a Pego – Ràdio Pego www.radiopego.com Agenda Associacionisme Notícies Ràdio Pego Solidaritat Mercat de Nadal solidari, dissabte a Pego 1 de desembre de 2022 Lumi RequejoDe les 11 del matí a les 15 hores, dissabte a les instal·lac... Veure al Facebook · Comparteix Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email Ràdio Pego 5 dies enrere El doctor Carlos Juan detalla quina és la problemàtica que es viu a Pego, l'Atzúbia i les Valls. Ajuntament de Pego Ajuntament de La Vall d'Ebo Ajuntament de la Vall de Gallinera Ribera Salud ... Veure mesVeure menys El coordinador de la Zona Bàsica de Salut de Pego demana “paciència comprensió” a la ciutadania davant la situació provocada per la falta de metges – Ràdio Pego acortar.link Ajuntament de Pego Notícies Ràdio Pego Salut Sanitat El coordinador de la Zona Bàsica de Salut de Pego demana “paciència comprensió” a la ciutadania davant la situació provocada per la ... Veure al Facebook · Comparteix Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email Ràdio Pego 5 dies enrere S'acaba de donar a conéixer el veredicte del jurat. Floristería El Baladre En Quadres #méraki Creama Pego ... Veure mesVeure menys La floristeria Baladre guanya el Concurs d’Aparadors Nadalencs – Ràdio Pego www.radiopego.com Ajuntament de Pego Comerç Creama Notícies Ràdio Pego La floristeria Baladre guanya el Concurs d’Aparadors Nadalencs 2 de desembre de 2022 Lumi RequejoAssociació Comerciants i Professionals ...

curate

{"ca": 0.9524460650258281, "en": 0.03061379519902765, "es": 0.012002430872075358, "fr": 0.003494378608325737, "pt": 0.0014433302947432392}

https://www.radiopego.com/atzaila-associacio-cultural-dona-1-300-euros-a-la-protectora-aprop/