Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

mc4_ca_20230418_4_172448

Equipa't per anar a fer esport amb aquesta tovallola tan xula!! ! > REGALS PERSONALITZATS>TOVALLOLES>TOVALLOLA DE DUTXA COMPOSICIÓ DE DIBUIXOS Referència TOVALLOLA_DUTXA Tovallola de microfibra amb tacte agradable, ideal tan per la dutxa de casa com per a activitats esportives. Mida 50X100cm.

curate

{"ca": 0.9479166666666666, "fr": 0.003472222222222222, "es": 0.04861111111111111}

http://xindria.cat/shop/tovalloles/1432-tovallola-blanca-de-dutxa.html

mc4_ca_20230418_2_444120

En forma , A la sala , Entrenament , Equipa't bé El cinturó lumbar: és realment necessari? El cinturó lumbar destaca entre els elements amb més presència a les sales de fitness. Tot i pertànyer a èpoques llunyanes de l’entrenament esportiu actual, cal destacar la seva validesa com a complement per a la salut del nostre cos, tot i que és bo saber utilitzar-lo i no abusar-ne. És positiu utilitzar el cinturó lumbar en els moments en què exposem el nostre cos a un nou estímul però per a situacions que ja dominem és molt més productiu obligar a treballar a tota la musculatura estabilitzadora El cinturó lumbar és útil Els esportistes amb sentit comú perceben el cinturó com una eina que els protegeix la zona lumbar i els dóna més garanties en l'execució dels exercicis que suposen cert risc quan es comencen a fer amb una càrrega destacada com ara poden ser les tisores, l’squat, el pes mort i el rem horitzontal entre d’altres. Aquesta percepció instaurada entre el públic de les sales de fitness és correspon amb la realitat. Sí, és cert que el cinturó es converteix en una assegurança que disminueix les possibilitats de lesió perquè genera una pressió intra-abdominal que contribueix a fixar tots els músculs de la nostra faixa (formada pels músculs recte anterior de l'abdomen, transvers, oblic intern, oblic extern i els espinals). Amb el nostre abdomen ben “plantat” la superació de les càrregues de treball es veu facilitada perquè disposem d’una plataforma biomecànica que estimula la generació de força. No se n’ha d’abusar Malgrat que aquests antecedents estiguin correctament validats i demostrats per la ciència, cal fer una lectura més profunda sobre l’ús del cinturó lumbar i valorar la seva idoneïtat en qualsevol situació. Com passa sovint en l’entrenament esportiu, els elements externs i passius sempre tenen el seu contrapunt. En aquest cas, posar-nos el cinturó una vegada i una altra va clarament en contra de l’eficàcia i estimulació d’aquells músculs que estabilitzen la nostra columna, per aquesta raó i sota un criteri clar de seguretat, a Claror recomanem que la gent utilitzi cinturó en els moments en què exposem el nostre cos a un nou estímul. És a dir, quan ens preparem per a un exercici que no coneixem amb una càrrega mitja-alta o bé quan abordem per primer cop càrregues màximes o súper màximes en exercicis ja coneguts. És en aquest context tan concret quan veiem realment necessari el cinturó lumbar, No es recomana utilitzar-lo per a exercicis que ja dominem Per a situacions que ja dominem és molt més productiu obligar a treballar a tota la musculatura estabilitzadora. Sotmetre-la a aquest petit estrès evitarà que s’acomodi i servirà per restar especificitat a uns entrenaments en les sales de fitness que per norma general ja són suficientment analítics. També tenim a la nostra disposició alternatives, petits detalls que ens permeten compensar l’absència del cinturó lumbar. En primer lloc, i aquesta no és una recomanació que es redueixi a l’àmbit del qual parlem, cal seguir la “lògica de la intensitat de l’entrenament” o explicat d’una altra forma, hem de fer a l’inici de l’entrenament allò que s’apropi més al nostre objectiu i disposar així de tota aquesta musculatura preparada per actuar més tard. En segon lloc, podem jugar amb el propi organisme i executar la famosa maniobra de Valsalva en el moment de l’exercici que consisteix a inspirar aire i retenir-lo per tal d’enfortir i apuntalar la nostra musculatura abdominal.

curate

{"ca": 0.9945086705202312, "ru": 0.005491329479768786}

https://www.claror.cat/revistaclaror/article/revista-160427-cinturo-lumbar

crawling-populars_ca_20200525_3_11519

Abona't Descobreix els diferents tipus d’abonament Els arxius fílmics del món són la sang de la vida de generacions futures, que entendran millor les seves vides un cop hagin descobert les nostres. Contacte +34 935 565 198/+34 935 565 195 filmoteca.serveiseducatius@gencat.cat Els arxius fílmics del món són la sang de la vida de generacions futures, que entendran millor les seves vides un cop hagin descobert les nostres. Tràmits Els arxius fílmics del món són la sang de la vida de generacions futures, que entendran millor les seves vides un cop hagin descobert les nostres. Els arxius fílmics del món són la sang de la vida de generacions futures, que entendran millor les seves vides un cop hagin descobert les nostres. Carlos Ferrand · 2017 · 73' Dijous 12 Setembre · 16:30 Sessió gratuïta - Presentació i col·loqui amb Carlos Ferrand Sala Laya Durant els últims set anys de la seva vida, Walter Benjamin va viure exiliat a França. Aquest gegant intel·lectual que va dedicar la seva rica vida interior a estudiar les contradiccions del segle XX va veure l’esfondrament d’Europa mentre creava la seva obra principal. La pel·lícula de Carlos Ferrand, animada per l'esperit de Benjamin, traça de forma lliure els últims set anys de la seva vida a París. 13 capítols d'aventurats assajos esbossen un retrat del filòsof. El film està compost de notes, cites i estils variats,que van des de l'arxiu fílmic passant per l'animació, fins a la seva correspondència amb Arendt, Adorno i Brecht. Per navegar en aquesta obra, Ferrand utilitza els llocs on va viure Benjamin així com fragments de l'obra “El llibre dels Passatges”. Festival de Cinema Jueu 2019 1 Setembre 2019 Filmoteca de Catalunya Plaça Salvador Seguí, 1 – 9 08001 Barcelona +34 935 671 070 filmoteca.cultura@gencat.cat Centre de Restauració i Conservació Ds. Parc Audiovisual de Catalunya Edifici I, BA L1. Carretera BV-1274, Km. 1 08225 Terrassa filmoteca.cultura@gencat.cat Directe a Abona't Descobreix els diferents tipus d’abonament Avís legal D’acord amb l’article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica.

curate

{"rm": 0.00611353711790393, "ca": 0.8882096069868995, "fr": 0.026637554585152837, "en": 0.013973799126637555, "es": 0.05021834061135371, "af": 0.0013100436681222707, "it": 0.007423580786026201, "sl": 0.00611353711790393}

: /web/ca/film/13-un-ludodrama-sobre-walter-benjamin

crawling-populars_ca_20200525_49_13005

L'Arxiu Municipal de Granollers incorpora el fons documental del reconegut zoòleg i farmacèutic de la ciutat per posar-lo a l'abast de tothom Ajuntament - Plaça de la Porxada, 6 08401 Granollers (Barcelona) Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) 010 938 426 610 Atenció al públic:dl-dj 8.30-19h i dv. 8.30-14h Copyleft

curate

{"ca": 0.9137931034482759, "zh": 0.008620689655172414, "en": 0.05459770114942529, "it": 0.022988505747126436}

: /noticies/cultura/lajuntament-difondr%C3%A0-la-tasca-dantoni-jonch-i-impulsar%C3%A0-la-recerca-cient%C3%ADfica

racoforumsanon_ca_20220809_1_20179

Bona nit a tots i totes. Heu de dir el que penseu i argumentar el per què. Gràcies per les vostres respostes. Aquest fil realment m'ha mercat. Ester escrigué: Aquest fil realment m'ha mercat.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_6_277738

L'augment de la demanda deixa Reus sense pisos de lloguer L'oferta actual no pot satisfer la quantitat de reusencs que en busquen | Les immobiliàries apunten que falten promocions d'immobles a la ciutat 17/11/2018 06:00 | Actualitzat a 18/11/2018 10:58 Els cartells de lloguer són testimonials a la ciutat de Reus | Jordi Olària «Ara mateix no tenim res» és la resposta més habitual a les immobiliàries de Reus si es demana per pisos de lloguer. El mercat està pràcticament aturat, i l'oferta actual no serveix per satisfer ni una petita part de la demanda que hi ha. Gent jove, sola o en parella, que busca pisos d'entre 300 i 450 euros amb dues o tres habitacions han de marxar, sovint, amb la cua entre les cames després de parlar amb un agent de la propietat immobiliària. Aquests professionals, alhora, es troben lligats de peus i mans i a l'espera que s'incorporin nous pisos al mercat o que canviïn les circumstàncies i, amb elles, el perfil d'habitatge que busquen els clients. El cas és que, avui en dia, la rotació que sol haver-hi en un mercat com el del lloguer s'ha aturat, i els inquilins no abandonen els habitatges pel mateix motiu, perquè no hi ha oferta. La falta d'oferta fa que les immobiliàries només puguin oferir pisos en venda | Jordi Olària El repunt de la situació econòmica ha col·lapsat el mercat Un dels motius de la saturació del mercat és la millora —per tèbia que sigui— de la situació de l'economia domèstica. Juan Manuel Cuartero i Fran Soler, API de Serveis Immobiliaris Fortuny, expliquen que els darrers dos anys han tornat a buscar pis totes aquelles persones que no ho havien pogut fer fins ara, com la gent jove que no es podia emancipar. A més, durant els darrers deu anys no s'ha construït pràcticament cap promoció d'habitatges, i encara que se n'hagi pogut acabar alguna, no ha estat suficient per satisfer aquest increment sobtat de demanda. A les seves oficines hi entren vuit o deu persones cada dia preguntant si hi ha oferta. Afirmen que si els arribessin de cop 50 pisos, els podrien tenir llogats en una setmana. Els cartells de lloguer que pengen als balcons de Reus solen durar-hi pocs dies | Jordi Olària Bancs i administracions no ajuden a millorar la situació La situació podria ser molt diferent, apunten des d'algunes immobiliàries, si bancs i administracions hi posessin de la seva part. Les entitats bancàries no faciliten, asseguren alguns API, la concessió d'hipoteques, i acaben forçant part de la demanda d'habitatge cap al lloguer. Pel que fa a les administracions, i tal com TarragonaDigital va posar de manifest fa una setmana, els ajuts a l'emancipació del jovent són pràcticament inexistents. Tot plegat, però, fa que qui busca un pis hagi de recórrer a un mateix perfil d'habitatge, amb un límit de cost mensual i, per tant, també de condicions com el nombre d'habitacions, la zona o l'antiguitat. El nivell adquisitiu dels salaris de l'àrea metropolitana de Tarragona, afegeixen alguns API, tampoc permet pensar en un canvi d'aquesta situació a curt termini. Imatge del bloc de pisos de protecció oficial. | ReusDiari.cat La implicació que haurien de tenir les administracions Des de Serveis Immobiliaris Fortuny també apunten que hi ha una part del parc d'habitatge de Reus que està tancat. Es tracta, per una part, de pisos de bancs o fons d'inversió que no es fan entrar al mercat. La Generalitat, apunten, potser hauria de pressionar més aquests grans tenidors perquè ofereixi els pisos per a llogar. La franja més baixa, econòmicament, de la demanda, la que busca pisos de 300 euros mensuals de lloguer, també podria veure's reduïda si hi hagués més oferta d'habitatge social, ja fos a través d'aquests pisos buits o de promocions directament públiques, un capítol que, a Reus mateix, està tancat. El plenari municipal, de fet, va aprovar fa tot just un mes estudiar com ampliar l'oferta d'habitatge públic de la ciutat. Cartells de lloguer de pisos en una imatge d'arxiu | Miguel Cabrerizo Les ocupacions poden frenar l'oferta de lloguer Per últim, recorden, la situació de les ocupacions d'immobles tampoc ho posa fàcil. Expliquen que, pel que coneixen a través de propietaris d'habitatges, les lleis garantistes que protegeixen els ocupes en segons quines situacions també poden fer que hi hagi propietaris que premin el fre si s'estan plantejant llogar un domicili. Una de les zones que més s'ha queixat de la situació és el barri del Carme de Reus. En la mateixa línia, mantenen, es podria incentivar fiscalment oferir en lloguer pisos ara mateix tancats. Amb tot, sentencien, la situació que es viu a Reus també la pateixen altres ciutats. Des de municipis més grans, on la inflació dels preus és més notable, com Barcelona o Madrid, fins a ciutats amb menys població, com Bilbao Saragossa o València, però també municipis pròxims com Tarragona. A més de totes les possibles línies d'actuació en aquest sentit, cal no oblidar, asseguren, que a Reus falten pisos de nova construcció. De nou, una de les zones on això pot canviar és al barri del Carme, on l'Ajuntament ja explora com aixecar-hi nous blocs de pisos encara que sigui cedint-ho a promotors privats. L'envelliment dels edificis de la zona i la falta de manteniment per part dels seus propietaris ha fet que situació s'agreugi segons ha registrat l'associació veïnal. Els locals comercials viuen una dinàmica inversa a la dels pisos | Jordi Olària Els locals comercials, l'altre cantó de la balança Si els pisos de lloguer pràcticament han desaparegut de les ofertes immobiliàries, amb els locals comercials es produeix la situació contrària. «N'hi ha tants com vulguis», expliquen als Serveis Immobiliaris Fortuny. «La gent encara no s'atreveix o no pot arriscar-se a engegar un negoci», explica l'API Juan Manuel Cuartero; «fa uns anys era impossible veure locals buits al centre, i ara...» reflexiona l'API Fran Soler. En aquesta segona qüestió probablement hi té una incidència especial la situació del comerç local i tradicional, que segueix veient com tanquen negocis 'dels de tota la vida'. Si bé és cert que les franquícies podrien ocupar-los, encara no han proliferat els particulars que decideixin apostar per l'obertura de nous negocis. #joventut #habitatge

curate

{"ca": 1.0}

https://tarragonadigital.com/reus/pisos-lloguer-reus

mc4_ca_20230418_16_24035

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monts Universals Rama aragonesa del Sistema Ibérico Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monts_Universals&oldid=17906923» Categoria : Sistema IbèricCategories ocultes : Articles amb infotaules sense files de dadesPàgines amb enllaç commonscat des de WikidataPàgines amb mapes Menú de navegació AragonésCebuanoEnglishEspañolEuskaraFrançaisPortuguêsSvenska中文 Modifica els enllaços La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 des 2016 a les 21:55.

curate

{"ca": 1.0}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monts_Universals

oscar-2201_ca_20230904_3_142202

El servei de dinamització de platges rep més de 13.500 persones, una xifra lleugerament inferior al 2018

curate

{"ca": 1.0}

https://www.novaradiolloret.org/tag/platges/page/3/

racoforumsanon_ca_20220809_0_665884

Carod ridiculitza l'alcalde de Salamanca. El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha menystingut l'alcalde de Salamanca, Julián Lanzarote, en una entrevista a Tribuna de Salamanca. Carod diu d'ell que "sólo sé que tiene nombre de isla (...) ¿Es Fuerteventura?". Quan li aclareixen que el seu cognom és Lanzarote, el líder republicà exclama: "Ah! Sabía que era algo canario pero no sé más. No sé el nombre de este señor, pero supongo que cuando es alcalde es porque una parte de la sociedad salmantina lo ha elegido por sufragio universal. Pero, por las declaraciones hechas por él, seguro que en Cataluña no sería elegido para nada, ni siquiera para la comunidad de vecinos de la escalera". Quin somni! quina pena! El meu somni és que elc atalà es parli als Països Catalans i que el pugui aprendre QUI VULGUI. No vull envair lingüísticament cap país. En la teva fal·lera per criticar tot el ke surt d'ERC t'has oblidat del detall... Ell diu ke ki vulgui pugui elegir estudiar el català. On veus la invasió lingüística, a les escoles oficials d'idiomes ki vol pot elegir estudiar Suahili fins i tot... I tu creus ke ens estan envaïnt? Jo crec ke el somni d'En Carod no és akest ke surt al titular del diari, però no estaria malament tampoc. Quina fal·lera per criticar a ERC? jo no en ticn pas cap de fal·lera per criticar a ERC i, encara que no sigui un partit amb el qual m'hi senti del tot identificat en els mètodes i en les idees, l'he votat votat més d'un cop ( tinc 21 anys ). Simplement deia això perquè crec que no és del tot conveninet dir aquesta frase perquè, en un diari com aquest i amb la gent que llegeix aquest diari, se li pot trobar un cert to "imperialista". Que ja ho sé que no hi és. Per altra banda, tampoc tinc linterés que per la gent de Salamanca el català sigui una llengua més "important" o "pròpia" que no pas l'Italià o el Portuguès, per exemple. No m'agrada criticar les coses petites i detalls en un fòrum per buscar crispació entre la gent delr acó ni la gent independentista. Quan vull criticar o valorar el què fa ERC prefereixo treure'n una visió general. Aclarit doncs.

curate

{"ca": 0.7462900909526089, "es": 0.22642412637625658, "it": 0.005265677357587362, "id": 0.015318334131163236, "hu": 0.006701771182383916}

mc4_ca_20230418_13_154471

Garbí Obert – Pàgina 2 – Escola Garbí Pere Vergés Esplugues Final d’un Estiu Inoblidable I sense gairebé adonar-nos hem arribat ja al final d’aquest casal i campus esportius d’aquest estiu 2019. És per nosaltres un gran orgull poder haver comptat, un any més, amb la confiança de tots vostès. Totes les famílies, que decideixen que els seus fills i filles passin el mes de juliol amb la família de Garbí Obert. Ha estat 5 setmanes inoblidables on tots junts hem creat una atmosfera que ens ha fet gaudir de l’estiu d’una manera impagable, envoltats de tots els nostres alumnes, la nostra única raó de ser. És per aquest motiu que cuidem cada detall per tal que per a ells i elles sigui realment inoblidable. Volem agrair de la manera més sincera en primer lloc a tots els alumnes que any rere any formen part dels estius a l’Escola i ens permeten fer allò que més ens agrada, educar als homes i dones del demà. En segon lloc a totes les famílies que creuen en el nostre projecte, en la nostra manera ser fer i de ser. També volem agrair a tots els monitors i monitores que han estat al peu del canó dia rere dia per tal de no esborrar el somriure del rostre dels nostres alumnes. Tot això no seria possible tampoc sense la coordinació impecable dels nostres coordinadors que des de ben iniciat el segon trimestre treballen sense descans per preparar el millor dels estius per als nostres alumnes. Sense oblidar-nos tampoc del personal de l’Escola que ens acompanya durant tot el mes de juliol; equip directiu, equip de secretaria i recepció, equip de sistemes, equip de manteniment i personal de cuina. Per a nosaltres és molt important destacar també la tasca que realitzen tots els premonitors en pràctiques. Tots alumnes de l’Escola que, amb Garbí Obert com a braç extensiu directe del Projecte Pedagògic de la nostra Escola i de la Vida Social com a peça fonamental d’aquest, es formen com a futurs monitors d’una manera voluntària. Ells són els que donen sentit al nostre Projecte. No volem acabar aquest curs tampoc, sense fer una valoració més que positiva del que ha estat aquest any escolar per a Garbí Obert. Amb més de 600 alumnes inscrits, any rere any superem les nostres metes i això és gràcies als bons monitors i entrenadors amb els quals comptem i des d’aquestes línies volem aprofitar per agrair-los la seva implicació i dedicació per fer créixer de manera constant la família de Garbí Obert. Aprofitar també per recordar-los que a partir del pròxim 2 de setembre ens retrobarem amb el Casal de Setembre. També a partir d’aquesta data podran inscriure als seus fills i filles a les activitats que els tenim programades per al pròxim curs 2019/2020. A la pàgina web, ja tenen disponible el Llibret d’Activitats on podran veure tota l’oferta i les novetats per al curs vinent. Per part nostre, només ens resta desitjar-los unes molt bones i més que merescudes vacances. Gaudeixin amb els seus fills i filles de la platja, de la muntanya, dels viatges i d’estar a casa. Descansin i carreguin les piles, d’aquí a un mes ens retrobarem per encetar un nou curs amb més ganes i il·lusió que mai per poder donar-los tot allò que esperen de nosaltres. Coordinació Garbí Obert Publicat el 30 de Juliol de 2019 4 de Desembre de 2019 By garbioberte5 Diari de Casal Setmana 5 Fa 5 setmanes va començar el casal d’estiu i sense adonar-nos ha arribat a la seva fi. Durant aquest temps ens hem endinsat en un món ple d’aventures i sorpreses! Hem gaudit molt i ens ho hem passat d’allò més bé. Aquesta setmana també ha sigut d’allò més divertida, doncs hem anat d’excursió al parc de Francesc Macià a Malgrat de Mar i els nens i nenes d’EI5 al Tibidabo… Però això no s’acaba aquí, doncs ens hem seguit refrescant amb la piscina i els jocs d’aigua. A més, avui el King i el Kong han vingut per acomiadar-se i junts hem fet una gran festa amb els balls i complements que hem preparat!! Fins aviat amics! Us desitgem molt bon estiu! Gaudeix de les millors fotografies aquí 1r i 2n EP Aquesta última setmana de casal d’estiu 2019, i com no podia ser d’una altra manera, ha estat molt intensa i divertida en la qual no hem parat de fer un munt de jocs, activitats, tallers i molt més. Hem acabat el taller sobre els nostres exploradors per ajudar-los a trobar el seu tresor amagat i també hem fet una gran gimcana al camp d’esports i un munt d’activitats a la piscina. A més a més, dimarts vàrem anar a la platja de Gavà on vam gaudir d’un magnífic dia i vam poder jugar a la sorra i també amb les ones. Dimecres, per altra banda, vam anar al Parc d’Atraccions del Tibidabo situat al cim de la muntanya de Collserola on vam pujar a moltes de les seves atraccions. Va ser un dia fantàstic!! ! 3r a 6è EP i ESO Hem completat ja les cinc setmanes de casal i ho hem fet completant una gran setmana en la qual no hem parat de fer activitats, jocs, gimcanes perquè els nostres alumnes gaudeixin i s’ho passin d’allò més bé amb els companys i amics de l’Escola. Hem fet nous tallers que han servit com a conclusió d’aquest casal d’estiu i no han faltat tampoc una gran guerra d’aigua, una gran gim cana i moltes activitats i jocs a la piscina. Pel que fa a les sortides, dimarts, com és habitual, vàrem anar a la platja de Gavà on, coincidint amb el magnífic dia que va fer, vam poder gaudir de totes les activitats i jocs que els monitors tenien preparats per fer a la sorra i, com no podia ser d’una altra manera,també de poder banyar-nos al mar i jugar amb les ones. A més a més, dijous, va arribar una de les excursions estrelles del Casal, la visita al Parc d’Atraccions de Port Aventura situat a Salou, a la província de Tarragona. Allà vam gaudir de les seves atraccions i grans muntanyes russes i ens ho vam passar d’allò més bé!! ! Amb el final del Casal, hem arribat també al final del Campus Esportiu de Futbol Sala d’aquest estiu 2019. Aquesta setmana, l’hem dedicat al porter, una figura clau en qualsevol equip i sovint poc valorat, és per aquest motiu que hem volgut donar-li la importància que mereix. A més a més, a les tardes hem fet una nova edició del torneig finalitzant-lo amb la seva pertinent roda de premsa. Els més petits de 1r i 2n d’EP dimecres, van visitar el Parc d’Atraccions del Tibidabo i els més grans d’apartir de 3r d’EP van anar dijous fins a Salou per visitar el gran Parc d’Atraccions de Port Aventura. Tots van poder gaudir molt amb totes les atraccions i va servir com a gran colofó final per aquest gran campus esportiu que, un any més ha estat tot un èxit. Publicat el 26 de Juliol de 2019 26 d'Agost de 2019 By garbioberte5 Diari de Casal Setmana 4 Aquesta setmana el King i el Kong han vingut acompanyats del seu amic el mico. Però el mico s’ha fet mal a la pota i no pot pujar als arbres per agafar aliments, necessita ajuda! Així doncs durant aquests dies hem realitzat un circuit per trobar menjar pel nostre amic, també hem anat d’excursió al Bosc Vertical i hem posat a prova la nostra agilitat com els micos! Finament hem realitzat un taller de cuina on hem fet unes brotxetes de fruita i xocolata boníssimes, som uns grans cuiners! També hem seguit fent jocs d’aigua i ens hem banyat a la piscina per refrescar-nos. Això ja s’acaba i només ens queda l’última setmana de casal on farem una sortida al Parc de Francesc Macià i els nens i nenes d’EI5 al Tibidabo. Hem completat ja quatre de les cinc setmanes de casal d’aquest estiu 2019. Una setmana més no hem parat de fer activitats, gin cames, jocs i un munt d’activitats a la piscina. A més a més, hem fet un nou taller sobre els nostres petits exploradors. Per no fallar al costum, dimarts vàrem anar a la platja de Gavà on vam gaudir d’un magnífic dia de platja i jocs a la sorra i dimecres vàrem anar al Bosc Vertical on ens vam poder llençar per totes les seves tirolines i vam poder experimentar la sensació de volar i viure als arbres. Amb la pròxima setmana conclourem aquest casal que ha estat tot un èxit. Serà una setmana on no faltaran les mil i una activitats que els nostres monitors tenen preparades, els tallers, les excursions i molt més… 3r a 6è EP i ESO: Aquesta era una setmana marcada en el calendari per a tots nosaltres i per a tots els alumnes més grans del casal. Sense comptar amb la infinitat d’activitats, jocs i tallers que hem realitzat, i també la sortida de dimarts a la platja, era la setmana de l’excursió i nit de bivac. Dijous al matí, ben puntuals, vàrem agafar l’autocar direcció a Dosrius on ens esperava el Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Només arribar, vam deixar les motxilles i vam començar l’excursió a peu. A la tarda vam tornar a la zona d’acampada i vam preparar les tendes. Després vàrem sopar i vam fer jocs de nit. Finalment, divendres al matí vam recollir-ho tot i vam tornar cap a l’Escola. Ens ho vam passar d’allò més bé. La setmana que ve tenim un munt de noves activitats i tallers preparats i també noves sortides. Dimarts anirem a la platja de Gavà i dijous al parc d’atraccions de Port Aventura. Aquesta quarta setmana de campus esportiu de futbol ha estat destinada al regat, un aspecte molt important en el futbol. Hem fet un munt d’entrenaments i també hem fet una nova edició del torneig a les tardes. A més a més, cada grup ha fet les sortides pertinents de la seva edat: 1r i 2n varen anar al Bosc Vertical i els més grans vàrem fer l’excursió i nit al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. La setmana vinent la destinarem a la figura del porter, ja que creiem que sovint no es valora el necessàri i és fonamental. A més a més farem un nou torneig i també visitarem dos parcs d’atraccions. El Tibidabo els més petits i Port Aventura per als més grans. Publicat el 19 de Juliol de 2019 26 d'Agost de 2019 By garbioberte5 Diari de Casal Setmana 3 Dilluns vam rebre una visita molt especial a l’escola, un tigre amic del King i el Kong estava molt trist, ja que havia perdut les seves ratlles jugant al fang. Al llarg d’aquesta setmana hem realitzat un taller de fang, hem anat d’excursió al Green Indoor Park on hem gaudit molt de les activitats i també hem fet un joc de pistes per trobar les ratlles del tigre! Ara ja està molt content i pot tornar tranquil a la selva! També hem fet jocs d’aigua i ens hem banyat a la piscina. La tercera setmana de casal ha finalitzat i estem molt intrigats per saber que passarà la següent. Sabem que anirem d’excursió al Bosc Vertical però… Qui ens visitarà aquesta vegada? Quantes sorpreses! 1r i 2n EP: Amb aquesta, hem superat ja l’equador d’aquest casal d’estiu 2019. I com no podria ser d’una altra manera, ho hem fet gaudint d’allò més bé amb totes les mil i unes activitats que tots els monitors i monitores tenien preparades per als nostres alumnes. Hem jugat al camp d’esports, hem fet guerres d’aigua, gimcanes i un munt d’altres jocs. A més a més, també hem fet un nou taller sobre els nostres exploradors, aquesta setmana hem construït la brúixola perquè pugui trobar el tresor amagat. A més a més, dimarts vàrem anar a la platja i dijous al parc aquàtic de Marineland. La setmana que ve seguirem amb les mateixes ganes i il·lusió per fer un munt de noves activitats, sortides, gimcanes i tallers. A més de tornar a visitar la platja de Gavà i anar al Bosc Vertical. 3r, 4t, 5è i 6è EP i ESO: Després de dues setmanes molt intenses de casal, ja hem passat la meitat del casal i des de Garbí Obert només volem que encetar la següent per retrobar-nos amb els nostres alumnes. Aquesta ha estat una setmana molt intensa, ja que no hem parat de fer activitats, tallers, jocs d’aigua i piscina. A més a més d’un nou taller, i la tradicional visita a la platja de Gavà dels dimarts. També vàrem anar d’excursió al parc aquàtic Water World de Lloret de Mar on vam gaudir molt amb tots els seus tobogans i piscines. La setmana vinent arriba possiblement la més esperada de tot el casal per aquest grup, deixant a part tots els jocs, tallers i gimcanes, és la setmana en què marxem d’excursió a la muntanya per fer una nit de bivac. Aquesta tercera setmana de campus esportiu, ha estat dedicada al Xut. Amb aquest motiu, hem realitzat entrenaments destinats a millorar i perfeccionar aquest aspecte tan important del futbol. A més a més, hem fet noves edicions del torneig, en aquest cas Copa Amèrica per als participants de cicle inicial i mitjà d’Educació Primària i Copa Àfrica per als de cicle superior i secundària. També ens va visitar el campus esportiu de l’Escola Jesús i Maria de Sant Gervasi amb qui vam passar una gran jornada de dimecres compartint esport. I per rematar la setmana, dijous vam visitar el parc aquàtic Marineland els més petits i Waterworld els més grans. La setmana vinent nou concepte, nous tornejos i noves sortides. Sempre gaudint de l’esport i educant als nostres alumnes amb els valors que aquest ens dóna. A més a més, també és una de les setmanes més esperades del casal, ja que farem l’excursió a la muntanya i nit de bivac. Aquesta ha estat l’última setmana del Campus Esportiu de Bàsquet d’aquest estiu 2019. Ha estat tot un èxit un any més i des de Garbí Obert volem felicitar a tots els participants i al seu entrenador. Esperem ja impacients al proper estiu per estrenar de nou una nova edició d’aquest Campus. Dansa: Després de dues llargues setmanes d’assajos, preparatius, corredisses pels passadissos, nervis, però sobretot un munt de ganes, il·lusió i somriures ha arribat el gran dia, el de l’estrena. A continuació els adjuntem un recull de les millor fotografies i també el vídeo complet de l’espectacle. Només ens queda, per part de Garbí Obert, felicitar i agrair un any més a totes les participants per compartir un any més aquest campus esportiu amb nosaltres i també als seus professors, la Júlia, la Cristina i en Nil. Ja esperem ansiosos al proper estiu. Publicat el 12 de Juliol de 2019 26 d'Agost de 2019 By garbioberte5 Diari de Casal Setmana 2 Aquesta setmana els nostres amics King i Kong han arribat molt preocupats. El seu amic, el lleó, necessitava ajuda. Ha perdut els seus binocles per vigilar la selva i sense ells els animals corren perill! Al llarg d’aquesta setmana hem fet diversos jocs i probes per trobar els binocles i…sabeu on van aparèixer? A la sortida de dimecres al parc de Can Mates! També hem realitzat un taller artístic on hem creat uns binocles per ser uns grans vigilants i observadors de la selva. El Lleó està molt agraït i nosaltres hem estat encantats d’ajudar-lo! A més hem seguit refrescant-nos amb els jocs d’aigua i la piscina. La setmana vinent farem la sortida al Green Indoor Park on segur que ens trobarem amb noves aventures! En aquesta segona setmana de casal, hem realitzat un munt d’activitats i jocs al camp d’esports. També hem fet un munt d’activitats a la piscina i, a més a més, hem realitzat un nou taller sobre exploradors en el qual hem creat una lupa, ja que és una eina molt necessària per a poder aconseguir trobar el tresor amagat. També hem anat d’excursió a la platja de Gavà on hem pogut jugar amb la sorra i les ones i, dijous, va arribar un dels dies més esperats de tot el casal, la nit a l’Escola. De bon matí vàrem anar al Parc de Can Vidalet on vam realitzar una gran gimcana, després vàrem tornar a l’escola per dinar i preparar la gran gimcana de jocs de cucanya al camp d’esports. A continuació vam sopar i vam veure una pel·lícula amb crispetes, va ser d’allò més divertit! La setmana que ve farem un nou taller on construirem una nova eina per al nostre explorador, tornarem a la platja de Gavà i dijous anirem al parc aquàtic de Marineland on gaudirem amb tots els seus tobogans i els seus espectacles d’animals marins. Aquesta setmana en el casal dels més grans d’Educació Primària hem realitzat un munt d’activitats i gimcanes on tots ens ho hem passat d’allò més bé. A més a més, hem realitzat nous tallers i activitats i jocs a la piscina. A més a més, dimarts vàrem anar d’excursió a la platja de Gavà on vam jugar amb les ones i també vam fer un munt d’activitats a la sorra. Dijous, també vam anar d’excursió a la platja de Santa Susanna on ens esperava el complex Water Games, un circuit d’inflables dins del mar on vam gaudir d’allò més. La pròxima setmana farem un munt de noves activitats a més d’un nou taller i també tornarem a la platja de Gavà i dijous anirem a Water World, un parc aquàtic situat a Lloret de Mar on sempre que hi anem sortim amb un somriure d’orella a orella del bon dia que hi passem. Aquesta setmana, l’eix transversal del Campus de Futbol és el Control i la Passada per tant, hem dut a terme un munt d’exercissis i jocs enfocats a treballar aquest concepte. També hem anat a l’Escola Jesús i Maria de Sant Gervasi on hem fet un torneig juntament amb els seus alumnes i participants del campus de futbol sala. Ens ho vam passar d’allò més bé i vam poder conèixer nous amics. A més a més, hem jugat una nova edició de la Copa Amèrica amb nous equips. Els més petits de 1r i 2n d’EP, juntament amb els alumnes de Casa, Campus de Bàsquet i Dansa, dijous van fer la tradicional nit a l’Escola on s’ho van passar d’allò més bé amb la gimcana de cucanya, la pel·lícula i les crispetes i els més grans des de 3r d’EP vàrem anar a la platja de Santa Susanna a gaudir del complex aquàtic Water Games i de tots els seus inflables i tobogans. La setmana vinent tindrem un nou concepte principal per a poder treballar, farem una nova copa Amèrica i els alumnes del Campus Esportiu de l’Escola Jesús i Maria ens tornaran la visita per a fer un nou torneig. A més a més, els alumnes de 1r i 2n d’EP, dijous aniran al parc aquàtic de Marineland i els més grans al Water World situat a Lloret de Mar. Aquesta ha estat la primera setmana del Campus Esportiu de Bàsquet d’aquest estiu 2019, tot el grup juntament amb el seu entrenador Guillem Agueda han realitzat un “mini stage” on han realitzat entrenaments cada dia a més de tallers, jocs i piscina. A més a més, tots els alumnes han fet l’excursió amb els seus cursos, els més petits, nit a l’Escola i els més grans Water Games. Tots s’ho han passat d’allò més bé i ja tenim ganes que torni a ser dilluns per poder començar una nova i última setmana d’aquest campus esportiu. En aquesta primera setmana del Campus de Dansa, les nostres ballarines juntament amb en Nil i la Júlia han començat a preparar el que serà el gran espectacle de la setmana que ve. Dia a dia treballen sense descans per aconseguir superar el gran èxit de l’any passat. De moment, no ens han volgut donar moltes pistes del que veurem, doncs haurem d’esperar impacients al dia de la gran obra. Publicat el 5 de Juliol de 2019 26 d'Agost de 2019 By garbioberte5 Diari de Casal Setmana 1 Aquesta ha estat la primera de cinc setmanes plenes de somriures i emocions. Un any més, la família de Garbí Obert estrena un nou Casal i Campus Esportius d’estiu plens d’activitats i sorpreses perquè tots els nostres alumnes s’ho passin d’allò més bé. Amb el Casal també recuperem el Diari de Casal on podran anar seguint setmana a setmana tot el que fan els seus fills i filles. A més a més, aquest any i com a gran novetat, a l’instagram de Garbí Obert (@garbiobert) podran seguir el dia a dia de totes les activitats. Aquest any el casal d’estiu ha començat amb més força que mai, ens hem endinsat en un món molt salvatge i estem preparats per viure mil aventures! Dilluns van aparèixer uns personatges molt peculiars, El King i el Kong, que viuen a la selva amb els seus amics els animals. Han vingut a l’escola, ja que ens volen conèixer i aprendre moltes coses. Nosaltres al llarg d’aquesta setmana hem decorat l’escola, hem fet una gimcana i jocs de coneixença molt salvatges! Ja tenim moltes ganes per saber quines aventures ens esperen la setmana vinent. Aquest any el centre d’interès per al casal del primer cicle d’Educació Primària serà sobre els exploradors i els seus tresors amagats. Aquesta setmana, els més petits d’Educació Primària, han realitzat un munt d’activitats i jocs al camp d’esports, també han realitzat un concurs d’escacs i a més a més, han fet una guerra d’aigua. Sense oblidar-nos també del tradicional taller que cada setmana realitzen els alumnes sobre el centre d’interès. En aquesta ocasió, han confeccionat els barrets i els binocles per als exploradors. També hem anat d’excursió al complex green indoor parc on els alumnes han gaudit d’allò més amb totes les seves activitats i inflables. La pròxima setmana farem un nou taller sobre el centre d’interès, noves activitats i gimcanes, dimarts anirem a la platja de Gavà i dijous farem la tradicional nit a l’Escola on tenim preparades un munt d’activitats i sorpreses per als nostres alumnes. 3r, 4t, 5è i 6è EP: Aquesta primera setmana de casal hem fet un munt d’activitats al camp d’esports, a la piscina i també una gran gimcana en anglès d’allò més divertida, a més a més, hem realitzat com a taller, el gran mural de benvinguda i també una gran guerra d’aigua. Dijous vàrem anar d’excursió al Green Indoor Parc, una sortida que hem estrenat aquest any i amb la que ens ho hem passat d’allò més bé amb totes les seves instal·lacions i activitats que tenen preparades. La setmana que ve farem de nou noves activitats al camp d’esports, moltes estones de piscina i noves gimcanes. A més a més, dimarts anirem a la Platja de Gavà i dijous anirem a Water Games de Calella del Maresme a gaudir de tots els seus inflables dins del mar. Com és habitual, en el campus esportiu de futbol cada setmana hi ha un concepte sobre aquest esport que serveix com a eix transversal i és a partir d’aquest concepte que es realitzen els entrenaments. A més a més, a les tardes hem inaugurat un any més l’habitual torneig, que aquest any s’anomena Copa Garbí 2019 en honor a la Copa Amèrica que es disputa aquest any on els diferents equips lluiten diàriament per aconseguir la victòria. Aquesta setmana, a més a més, dijous vàrem anar d’excursió al Green Indoor Parc de Cornellà on ens ho vam passar d’allò més bé amb totes les activitats que ens tenien preparades. La setmana vinent canviem d’eix transversal i també farem una nova edició de la Copa Garbí 2019 amb nous equips. A més a més, dijous anirem al Water Games de Calella del Maresme on jugarem amb els seus inflables dins del mar i dimecres anirem a vistitar un altre Campus Esportiu de Futbol Sala amb qui passarem un matí ple de futbol. Publicat el 28 de Juny de 2019 26 d'Agost de 2019 By garbioberte5 Activitat Oberta Preesport Aquest passat dimecres va tenir lloc al camp d’esports l’activitat oberta de preesport en la qual tots els alumnes que en formen part van poder realitzar una sessió davant dels pares, mares i familiars. La Clara i en Joan, els monitors, i ajudants de la Paula, la Míriam i en Moha, van preparar 4 estacions en la qual, els alumnes, per grups, anaven passant. Cada estació constava o bé d’un circuit d’habilitat o bé d’un joc. Des de Garbí Obert creiem que aquesta activitat dirigida únicament als alumnes d’Educació Infantil els ajuda de manera molt significativa i positiva al desenvolupament de l’aparell locomotor. També permet que s’iniciïn al treball en equip i a més a més els permet descobrir un munt d’esports que els permetrà escollir el seu. Cal dir també, que l’activitat es realitza amb l’anglès com a llengua vehicular com a part de Projecte Pedagògic de l’Escola. Per últim, volem felicitar a tots els alumnes i també als seus monitors Clara i Joan per la bona feina que han realitzat durant aquests 10 mesos de treball. Us esperem al pròxim curs. Les millors fotografies aquí Publicat el 31 de Maig de 2019 By garbioberte5 Amposta Parc ’19 El passat cap de setmana del 24, 25 i 26 de maig va tenir lloc al Complex Esportiu Amposta Parc l’esperadíssim Campus Esportiu que cada any per aquestes dates organitza Garbí Obert. Amb més de 140 alumnes i 15 monitors i entrenadors, divendres a la tarda vam carregar els autocars i vam agafar direcció a les Terres de l’Ebre per gaudir de tres dies plens d’esport, gin cames, piscina, jocs de nit, aventures amb els amics i tot això en un entorn idíl·lic que, a més a més vàrem compartir amb els companys i amics de Badalona. Tot i el mal temps de divendres a la tarda, la sort va estar de la nostra part i la resta de cap de setmana, vam poder gaudir d’un sol esplèndid que ens va permetre gaudir de la piscina, de grans estones a l’aire lliure i de tots els entrenaments que monitors i entrenadors tenien preparats per al seus alumnes. També volem aprofitar aquestes línies per felicitar a tots els alumnes per la seva gran actitud que han mantingut durant tot el cap de setmana. Ja només queda esperar, amb moltes ganes, el 15è Campus Esportiu Amposta Parc que tindrà lloc el pròxim mes de maig. Mira les millors fotografies aquí Publicat el 29 de Maig de 2019 29 de Maig de 2019 By garbioberte5 Consurs de Dansa El passat diumenge 19 de maig va tenir lloc a l’Auditori de Cornellà de Llobregat el concurs de Dansa New Talents en el qual van participar les nostres alumnes de 6è d’EP. Després de molts mesos d’assajos, per fi va arribar el gran dia. Hi havia nervis, emoció, ganes de sortir a l’escenari i un munt d’il·lusió per fer allò que tant els agrada. Davant d’un pati de butaques a arrebossar, va arribar el torn de les nostres representants amb la cançó “Un Jardín“. Ho fan fer d’allò més bé i entre un intens aplaudiment van baixar de l’escenari. En Nil, el coordinador de Dansa/Jazz, va concloure en acabar l’espectacle: “Estic molt content i satisfet amb l’actuació que han fet. Portem molts mesos preparant-la i ho han fet d’allò més bé. Vull felicitar a totes i cadascuna de les nenes perquè han tingut la valentia i el coratge de presentar-se a un concurs amb molt nivell i han aconseguit la segona posició en la seva categoria. Té molt mèrit.” Des de Garbí Obert volem afegir-nos a les paraules d’en Nil i felicitar a totes les participants per la segona posició i també per tota la feina que hi ha darrere de l’escenari. Publicat el 28 de Maig de 2019 By garbioberte5 Ja som a Amposta! Ja hem arribat a la residència esportiva Amposta Parc. Tot i que el viatge ha estat passat per aigua ja som aquí preparats per passar un cap de setmana inoblidable amb els amics de Garbí Obert i els companys de Badalona. Podran seguir a través de l’Instagram de Garbí Obert (@garbiobert) el cap de setmana. Publicat el 24 de Maig de 2019 By garbioberte5 Publicat el 21 de Novembre de 2016 5 de Novembre de 2019 By comunicaciomaster anglès Art arts escèniques astronomia batxillerat batxillerat artístic biblioteca Capafonts Català ciutat-escola Ciència CLIL colors Concursos Sant Jordi convivència curs 15-16 Educació Infantil escacs escola escoles verdes ESO ESO3 esport estades FILOSOFIA Garbi Obert GTV imagine llista matemàtiques música noticiari GTV Plurilingüisme plàstica Primària Promoció Batxillerat Ràdio Garbí Socials sortides teatre i dansa Tecnologia TR tradicions Treball Global vida social

curate

{"ca": 0.9901429646350639, "en": 0.0006395786305492852, "fr": 0.0012791572610985704, "es": 0.005680963130173062, "pt": 0.0006772009029345372, "id": 0.0002257336343115124, "it": 0.0007148231753197893, "no": 0.0006395786305492852}

http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/category/garbi-obert/page/2/

racoforumsanon_ca_20220809_2_691824

Coneixeu algun personatge important (bé, o relativament important) dels Estats Units d' Amèrica que sigui d' origen català? P. ex. John Casablancas o el seu fill Julian Casablancas Una pel Bilbeny: Jordi Guasch i Anton, més conegut com a George Washington hahahahaha

curate

{"ca": 0.9389312977099237, "en": 0.022900763358778626, "de": 0.03816793893129771}

oscar-2201_ca_20230904_0_166139

Portlandia, el regne dels 'hipsters' | Els Bastards | Blog en català de cinema, sèries i tot allò que envolta el món audiovisual MENU MENU Cinema Sèries Especials Especial Blade runner Especial Tarantino Especial James Bond Especial 2012 Especial Treme Especial Superman Especial World War Z Star Wars per a principiants Sitges 2014 Sitges 2015 Especial Black Mirror Black Mirror T4 Especial Twin Peaks Castle Rock Game of thrones TV i Ràdio Altres Sense categoria Intros bastardes The walking dead Personatges bastards Què se n'ha fet A favor i en contra General Videoteca bastarda Videojocs 10 juny, 2014 Comentaris (8) Visualitzacions: 2601 Sèries Víctor Gonzàlez El cosmos hipster de Portlandia va debutar el gener del 2011 amb una primera temporada de sis episodis que va sorprendre gratament crítica i públic, per la seva visió experimental humorística i els seus dos protagonistes, en Dave (Fred Armisen) i la Kath (Carrie Brownstein), de la qual ja vaig parlar en un article anterior als … Comparteix Click to share on Twitter (Opens in new window) Click to share on Facebook (Opens in new window) Click to share on WhatsApp (Opens in new window) Click to share on Telegram (Opens in new window) Portlandia, el regne dels 'hipsters' El cosmos hipster de Portlandia va debutar el gener del 2011 amb una primera temporada de sis episodis que va sorprendre gratament crítica i públic, per la seva visió experimental humorística i els seus dos protagonistes, en Dave (Fred Armisen) i la Kath (Carrie Brownstein), de la qual ja vaig parlar en un article anterior als Bastards. La cançó Dream of the 90s els donava aquell punt freaky diferent en què s’intuïa el “tot s’hi val” amb un estil indie estàndard. El format en gags de la sèrie va tenir tant d’èxit que els capítols ràpidament es van pujar a Youtube, on es podien veure independentment. Així es va ampliar l’audiència, cosa que va fer que la renovació de la segona temporada portés ja 10 episodis, s’obrís una tercera amb 11 i aquesta deixés pas a una quarta, que acaba de finalitzar, amb 10 episodis més. Comèdia satírica com poques, Portandia se’n riu dels habitants de la seva ciutat utilitzant la ironia i la sàtira de forma intel·ligent. El nom de la sèrie ve de l’escultura amb el mateix nom que es troba situada al centre de Portland, i els turistes que hi van es dediquen a visitar els llocs emblemàtics per on passen els protagonistes. Hi ha fins i tot, des de fa un any, un tour Portlandia per als seguidors amb mapes i fotos, però l’emoció més gran és, sens dubte, trobar-se amb el rodatge en alguns dels seus carrers. La sèrie va guanyar el Peabody Award el 2012 i ha estat un imant perquè actors destacats com Chloe Sevigny, Steve Buscemi, Kristen Dunst, Jeff Goldblum i el protagonista de Twin Peaks, Kyle MacLachlan, hi facin acte de presència. També el director de cinema Gus Van Sant hi ha volgut sortir –és nascut a Portland– i el podeu veure en tota la seva esplendor a l’episodi 7 d’aquesta quarta temporada. La caricatura del post-hipisme excèntric pro menjar natural sense una aparent consciència social o política d’aquesta zona de l’estat d’Oregon, és un regal de d’enginy que supera amb escreix Orange is the new black o Brooklyn Nine-Nine, que, per al meu gust, són massa senzilles i òbvies. Jonathan Krisel, el director dels episodis de la 4a temporada, i els dos personatges principals (en Fred Armisen i la Carrie Brownstein) són els que es trenquen el cap amb el guió en cada un dels episodis. Gràcies al seu treball, s’han guanyat el respecte de l’univers televisiu actual i han fet que gent com jo ja estigui estalviant per comprar un bitllet d’avió a Portland, Oregon, l’estiu del 2015 i fer una crònica com cal de la ciutat, ja que, com molt bé deveu saber, té també l’al·licient d’estar només a dues hores del poble on es va rodar Els Goonies (Astoria), una excursió bastarda obligada i obligatòria, i que ja em provoca ara grans dosis d’estrès, per molt que no us ho acabeu de creure. Comparteix Click to share on Twitter (Opens in new window) Click to share on Facebook (Opens in new window) Click to share on WhatsApp (Opens in new window) Click to share on Telegram (Opens in new window) El cosmos hipster de Portlandia va debutar el gener del 2011 amb una primera temporada de sis episodis que va sorprendre gratament crítica i públic, per la seva visió experimental humorística i els seus dos protagonistes, en Dave (Fred Armisen) i la Kath (Carrie Brownstein), de la qual ja vaig parlar en un article anterior als … Comparteix Click to share on Twitter (Opens in new window) Click to share on Facebook (Opens in new window) Click to share on WhatsApp (Opens in new window) Click to share on Telegram (Opens in new window) » Sèries » Portlandia, el regne dels 'hipsters' Sobre l'autor: Víctor Gonzàlez No us deixeu enganyar per la primera impressió. Us pensareu que esteu davant d’un professor educat, delicat, que manté una vida saludable i té cura del seu cos. En realitat és el fill bastard de Lloyd Kaufman i viu permanentment en un film de sèrie Z. 8 comentaris to Portlandia, el regne dels 'hipsters' Bulma ha dit: 10 juny, 2014 a les 7:29 “Igual” que l’odiosa Ocho apellidos bascos… Aquests demostren sí que saben enfotr’s de si mateixos. Tot i que l’humor no és apte per a tots els gustos. Per cert, tinc un amic que t’acusa de plagi, en referència a aquest viatge bastard a Astoria. Em diu que t’esperen dos sicaris fora de casa teva! També llogaràs una bici per anar fins a la platja i et ficaràs pantalons curts sobre el xandall…? Respon Victor ha dit: 10 juny, 2014 a les 8:00 Bulma= envejós. Pots venir amb mi en bici a Oregon, si vols, sempre al darrere, i queixant-te del vent i les mosques… Respon James Braddock ha dit: 10 juny, 2014 a les 10:01 Gran Post, Vic! ‘8 apellidos’ és una gran comèdia, Bulma. No s’hi val riure amb el ‘Polònia’, i tu en tens tota la pinta, i després denostar un producte simple i igualment ben facturat com aquest. No et deixis amilanar pels ‘cítrics’. Per cert, us recomano visionar el curt de l’Albert Portal fet per aquest WEVOO 2014, ‘CULEBRA III: Hipster Town’. Simplement IM-PA-GA-BLE! Respon Bulma ha dit: 10 juny, 2014 a les 20:45 Polònia fa temps que m’esgota. Sóc més de les brittish comedy, que sí saben riure’s de si mateixos. Per cert, en Braddock tampoc n’ha sabut mai de riure’s de si mateix… Respon Fèlix Torras Solsona ha dit: 10 juny, 2014 a les 17:22 He vist aquesta sèrie a la graella de digital plus. No puc mirar tantes series. Realment no miraria tota aquesta infinitud de series que seguiu a no ser que em paguessin. No es per esperit fenici, sinó perquè no em vull acabar amb el crani quadrat. Si he d’acabar amb la calavera deformada, se m’ha de pagar. En fi, deixant a banda el ronyós tema crematístic, em pensava que Portland, era una sèrie que ens parlava del gens desdenyable tema de la sicalipsis. Per cert, els comentaris bastards cada dia se superen. Per què li dius a la Bulma envejós, gran Víctor? Serà envejosa, si és el cas? No ho entenc. O potser sí. Fer-te passar per tia pot donar els seus rèdits a la xarxa. No ho he fet mai, ruc de mi. Ni ho faré. No m’agradaria autosuplantar la meva identitat de baró xiroi, pel d’una fembra intrèpida, com Bulma. Encara sortiria escaldat. Per cert, The Orange of the New Black és una sèrie cansaladera, quan ja has vist uns quants capítols. No em prestaré al masoquisme seriefil per a la segona temporada. Apostato. Però, hi ha “rollet” o que amb aquesta particular Bulma de bola de drac, Víctor? Em despertes una faceta xafardera, cosa que odio. És difícil abstreure’s al culebrot que hi ha entre la Bulma i tu, Víctor. La “Riera” és una tifa punxada en una pal, comparat amb les carantoines que es llanceu l’un a l’altre. Quan una dona ataca a un home, es per amagar motivacions salaces. I això que no en tinc ni “puta” idea de dones. És una idea treta de les tonalades de cel·luloide que m’he dragat fins avui. Torras Solsona Respon Victor ha dit: 10 juny, 2014 a les 21:05 Hola Fèlix, He de dir que els teus missatges cada vegada m´agraden més. Crec que a partir d´ara només escriuré esperant els teus comentaris davant l´ordinador, cuidant cada paraula per veure quines són les teves reaccions…. sí. Bé, el tema Bulma és complicat. Tinc la teoria que a persona que s´amaga al darrera és un ser andrògin amb una personalitat molt poc definida que es transvesteix sota el paraigües de la xarxa digital amb un toc d´enveja excessiva. Orange is the New Black no és la gran sèrie que tothom defensa… segons la meva opinió. Estic per fer un post ara que he avançat una mica dins la segona temporada…. I no et trenquis més el cap… Visionar poques sèries és sa, Fèlix… només cal veure com estem tots els que escrivim en aquest bloc anomenat ¨Els Bastards¨ Potser faré alguna cosa amb el tema de la Bulma. Potser no. És el gran nou misteri, Fèlix, però la vida és així, plena de misteris indesxifrables…, com dirien els de ¨Twilight Zone¨… Salut. Respon Fèlix Torras Solsona ha dit: 11 juny, 2014 a les 17:39 Gran Víctor, què faríem sense els misteris i la seva inherent màgia? Tens tota la raó. Aquest tipus de misteris s’han d’aguantar. El tema de la Bulma em té vençut. No domino la metafísica. Si la dominés, el tema Bulma es mostraria intel.ligible de manera clara i distinta. Nogensmenys, és un fet peregrí enriquidor i suggestiu. El Nick m’agrada, i molt. D’altra banda, el meu pensament es massa cartesià. La meva personalitat, massa transparent. Si no fos un neoclàssic, m’emmascararia, des d’ara mateix, sota un pseudònim d’algú que admiro profundament. No ho faré. Si em tornés irracional, d’ara endavant, rubricaria els meus bastards comentaris sota el nom d’un dels meus grans ídols de sempre, el més gran d’entre els grans, l’inenarrable follet tortuga. Salutacions gran Víctor! Torras Respon ‘Bonding’, BSDM de segona | Els Bastards | Blog en català de cinema, sèries i tot allò que envolta el món audiovisual ha dit: 13 setembre, 2019 a les 5:30 […] l’audiència adulta. Jo només us puc dir que passa bé, ja que cada episodi és curt, estil Portlandia, però en general la nota seria la d’un suficient ajustat, ja que és un tema –el del […] Respon Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Comentari Nom * Correu electrònic * Lloc web Notify me of follow-up comments by email. Notify me of new posts by email. Δ Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

curate

{"ca": 0.8373214974913161, "en": 0.08992666923967581, "es": 0.03473562331146276, "it": 0.009455808568120417, "co": 0.005210343496719413, "pt": 0.019780007719027402, "fr": 0.0010613662678502509, "hu": 0.002412196063296025, "ru": 9.648784253184099e-05}

https://www.elsbastards.cat/2014/06/10/portlandia-el-regne-dels-hipsters/

oscar-2201_ca_20230904_3_147244

OLVIDOS VERGONZOSOS. VEINTE PASOS EN EL VACÍO. DÍAZ CASTAÑO, ALEJANDRO. Libro en papel. 9788494658600 Fundació Llibreria Les Voltes Mi cuenta 0 Quiénes somos Contacto Búsqueda avanzada Mi compra 0 Ver Mi Compra Inicio Libros Libros Explorar Novetats ficció Novetats no ficció i assaig Novetats infantil i juvenil Selecció per a biblioteques Home Materias Art No ficció Llengua Teoria literaria Ficció. literatura Consulta. informació. interdisc Humanitats Ciències socials psicologia. educació Economia. finances. empresa. gestió Dret Medicina Matemàtiques. ciències Ciències de la terra. geografia. medi Tecnologia. enginyeria. agricultura Computació. informàtica Salut. desenvolupament personal Estil de vida. esport. oci Infantil i juvenil Cerca avançada Les nostres recomanacions Cicle: LECTURES COMPARTIDES Quiénes somos Contacto Català Castellano OLVIDOS VERGONZOSOS. VEINTE PASOS EN EL VACÍO DÍAZ CASTAÑO, ALEJANDRO 10,00 € IVA incluido Disponible sota comanda Editorial: MACLEIN Y PARKER Año de edición: 2017 Materia Poesia ISBN: 978-84-946586-0-0 Páginas: 66 Encuadernación: Bolsillo 10,00 € IVA incluido Disponible sota comanda Añadir a mi cesta Añadir a favoritos Enviar a un amigo Artículos relacionados AD PEDEM LITTERAE (AL PEU DE LA LLETRA) Aquest és el segon llibre d’en Joan Gimeno, autor de Vic, cuidador de bonsais, corredor de curses de cotxes i poeta.Veureu la vida a través dels seus ulls, sense filtres, amb honestedat, amb agut i encertat humor negre per mirar de cara la naturalesa humana i les seves debilitats.Reverencia l’amor i la intimitat, els seus records i anècdotes ens acosten al cor d’aquest poeta qu... Disponibilitat inmediata 15,00 € Comprar DESDOBLAMENT / DESDOBLAMIENTO PALOL, MIQUEL DE Miquel de Palol, uno de los poetas mayores de la lengua catalana,realiza en este libro un ejercicio de lenguaje que nos fascina yenvuelve incluso en sus momentos de mayor irracionalidad. En catalán o en castellano (certera y afilada la labor de Isabel Pérez Montalbán y Curro Fortuny, los traductores), cada poema es un acto dedeslumbramiento. Un alarde de lenguaje que interroga ... Disponibilitat inmediata 16,00 € Comprar POESIA COMPLETA ELIOT, T. S. El volum que teniu a les mans ofereix per primera vegada tota la poesia escrita per T. S. Eliot (tant la que publicà com la que no) ordenada cronològicament, des de l’escola secundària fins a la mort. Ens permet, per tant, observar el llarg recorregut que va des de la seva insatisfacció amb un «estil poètic esgotat», passant per la descoberta dels simbolistes francesos i la con... Disponibilitat inmediata 25,00 € Comprar SOLILOQUIS DE NYIGUI-NYOGUI ,CASASSES FIGUERAS ENRIC Amb prop de 15.000 versos, Soliloquis de nyigui-nyogui recull tots els poemes narratius i discursius que Casasses ha escrit des del 1977 fins ara. Els textos més antics fa molt que són introbables (La cosa aquella, Sense trofeu, Poema en prosa, Univers endins, Ni cor ni res, No plou, Si el rei paga per ser rei, Text llest, Plaça Raspall, Cantat); entre els més recents n'hi haqu... Disponibilitat inmediata 20,00 € Comprar SENYOR COGITO, EL HERBERT, ZBIGNIEW _EL SENYOR COGITO_, publicada l'any 1974, va representar un canvi en l'obra de Zbigniew Herbert per la creació d'aquest personatge, el nom del qual és tota una declaració d'intencions i una mostra de la paradoxa que serà present en força passatges del llibre. Cogito ens remet a la coneguda sentència de Descartes, tot i que ell és un personatge gris, sense cap valor, que segueix... Disponibilitat inmediata 19,50 € Comprar OBRA POÈTICA (VOLUM 1) MIQUEL MARTI I POL L’edició definitiva de la poesia completa de Miquel Martí i Pol va sortir en quatre volums avui difícils de trobar (1989-2004). Durant les tres últimes dècades del segle XX, Miquel Martí i Pol va ser una de les veus més escoltades de la poesia catalana; disset anys després de la seva mort, continua sent un poeta de gran importància, pel pes que té en la nostra tradició i perquè... Disponibilitat inmediata 24,90 € Comprar Enviar a un amigo Tu email Email del destinatario Asunto Comentarios Cancelar Enviar Plaça del Vi, 2 17004 Girona (Espanya) Contacto (+34) 972201969 llibreria@lesvoltes.cat Formulario de contacto Páginas legales Aviso legal Protección de Datos Política de Cookies Condiciones de venta Atención al cliente Quiénes somos Pedidos especiales 2021 © Fundació Llibreria Les Voltes. Todos los Derechos Reservados Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Podeu obtenir més informació aquí o canviar la configuración. Acceptar cookies ¿Què són les Cookies? Una cookie és un fitxer que es descarrega en el nostre ordinador a l’accedir a determinades webs. Les cookies permeten a una web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari o del seu equip, gestionar l’accés d’usuaris a zones restringides de la web, etc. Tipus de cookies que utilitza aquesta web. Cookies Tècniques Aquest tipus de cookies permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que existeixin a la web, com per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, seleccionar l’idioma o compartir continguts a través de les xarxes socials. Cookies d’anàlisi Són les que possibiliten el seguiment i anàlisis del comportament dels usuaris a la nostra pàgina. La informació recollida s’utilitza pel mesurament de l’activitat dels usuaris en la web i l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, amb la finalitat de millorar la web, així com els productes i serveis oferits. Cookies de Personalització Aquestes cookies poden ser establertes a través de la nostra web pels nostres socis publicitaris. Poden ser utilitzades per aquestes empreses per crear un perfil dels seus interessos i mostrar-li anuncis rellevants en altres webs. No guarden directament informació personal, sinó que es basen en la identificació única del seu navegador i dispositiu d’internet. Si no permet utilitzar aquestes cookies, veurà menys publicitat dirigida.

curate

{"ja": 0.009268454154253558, "en": 0.039390930155577625, "es": 0.17709367759020192, "ca": 0.720125786163522, "sv": 0.0026481297583581596, "pt": 0.017047335319430652, "it": 0.01605428666004634, "eb": 0.0006620324395895399, "fr": 0.010758027143330023, "de": 0.003972194637537239, "gl": 0.0008275405494869249, "nl": 0.0011585567692816948, "la": 0.0009930486593843098}

https://www.llibrerialesvoltes.cat/es/libro/olvidos-vergonzosos-veinte-pasos-en-el-vacio_114847

oscar-2201_ca_20230904_0_93858

La missió d'Events és fer que cada projecte sigui espectacular. Una manera d'entendre la nostra feina que ens uneix i ens compromet amb tot allò que fem, dins i fora dels actes. Electrificació de la flota de vehicles Reduïm l'impacte mediambiental dels nostres desplaçaments i muntatges perquè tinguin la mínima petjada ecològica amb una flota de vehicles amb el distintiu Ambiental de la DGT de 0 Emissions. Patrocini CB Igualada Col·laborem amb el primer equip de bàsquet femení del Club Bàsquet Igualada per continuar fent gran la seva llegenda. Pla d'igualtat Creiem en la igualtat de totes les persones, independentment del seu gènere i qualsevol altre tret personal, de pensament o ideologia. Amb el nostre Pla d’Igualtat, inscrit al registre de la Generalitat amb el número PI-REG-243-2019, treballem per eliminar la discriminació en el sector. Agenda 2030 Fomentem i apliquem mesures per complir amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), basats en l'Agenda 2030. Codi ètic Estem compromesos amb l’ètica empresarial, l’honestedat, la transperència, la professionalitat en la gestió i la millor constant. Aixñi ho recollim al nostre codi ètic que guía l’actuació de treballadors, proveïdors i col·laboradors. Llegeix-lo aquí Política anticorrupció Creem, desnevolupem i consolidem polítiques comercials èticament sostenibles, que garanteixen la lliure i lleial competència en el mercat i prevenen conductes maltintencionades o contraries als nostres valors. Segones oportunitats Defensem la inserció laboral de persones en situació d’exclusió social, mantenint un conveni amb la Fundació Àuria per a la inserció al món laboral de persones desocupades amb risc d’exclusió social i formant part del Programa Incorpora de Foment de l’ocupació de l’Obra Social “La Caixa”. Compensació d’emissions Adquirim crèdits de GEH del Programa voluntari de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, seguint el Manual de bones pràctiques publicat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Certificacions ISO Comptem amb les certificacions ISO 14001; sobre el sistema de gestió mediambiental, ISO 9001; sobre el sistema de gestió de la qualitat, i ISO 45001; sobre el sistema de seguretat i salut al treball de l’organització.

curate

{"ca": 0.9856179775280899, "en": 0.00943820224719101, "de": 0.004943820224719101}

https://events.cat/index.php/excel-lencia

mc4_ca_20230418_7_354075

UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA: Repòs Digueu-me agosarat, però jo hi veig una reflexió sobre el pas del temps que no torna,primaveres de retorn improbable tancades en una cova i s'espera el peregrí "cansat" (vell?) que ens portarà a un altre lloc, la Catedral i l'urna. Jo hi veig l'home que hja no és jove i espera la vellesa. Només és una interpretació, és clar! 05 de febrer, 2013 15:57 Joan, la teva interpretació em sembla bona, de fet no tinc gaire clara la meva! És un poema ben misteriós. 05 de febrer, 2013 20:05 *Fogueres del pleniluni* dins *Relats en català* Un foc petit a imatge del més gran. Cremen els versos. *Terra i cel* Fredor de lluna, Un llibre molt ben escrit, molt ben traduït per Salvador Oliva, que no es pot deixar, essent com és poesia narrativa. Amb ensenyança al final. Qui esc... L'autor d'aquest llibre, Joaquim Carbó, tot i els premis que va aconseguir en el seu moment (incloent-hi ser finalista del Premi Sant Jordi del 1966), v... Un ocell travessa la mirada.El cel es trenca.

curate

{"ca": 0.9142572283150548, "fr": 0.011964107676969093, "es": 0.07377866400797607}

http://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/2013/02/repos.html

cawac_ca_20200528_5_128765

Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia. Pau Gasol Audio No hi ha imatges per aquesta noticia. Votar Missatge caràcters. * És un codi per evitar enviaments automàtics. Avís El Barça de bàsquet jugarà un amistós contra els Lakers de Pau Gassol, actual subcampió de la NBA. Els propers 18 i 19 d’octubre, a Los Ángeles, el FC Barcelona participarà en un quadrangular en el que també hi seran els Lakers, els Toronto Raptors i els Clippers. Serà la quarta vegada que el FC Barcelona s’enfronti a equips NBA. L’any 1987 ho van fer per primera vegada davant els Denver Nuggets, l’any 2003 davant els Memphis Grizzlies i el 2006 davant els Sixers de Philadelphia. Va ser en aquest últim quan el Barça va fer història convertint-se en el primer equip europeu que superava a un de la NBA. El primer partit es jugarà el dia 18 contra els Lakers per després jugar el 19, en cas de triomf, amb el guanyador del Raptors-Clippers. En cas de derrota davant els amfitrions, el Barça jugaria el 19 contra el perdedor de l'altre partit.

curate

{"ca": 0.9801210025929127, "es": 0.015557476231633534, "en": 0.00432152117545376}

http://esports.e-noticies.cat/el-barca-jugara-contra-els-lakers-de-gasol-19584.html

mc4_ca_20230418_7_284348

infojovemanacor | 08 Febrer, 2008 10:06 Àlex Navarro i Caroline Dream a Manacor Col·labora: Teatre de Manacor. "Una potent experiència personal i clownesca" info tel. 647 620 293 Àlex Navarro clown del Cirque du Soleil en el espectacle MYSTERE. Ha treballat a festivals de 17 paíssos de 3 continents. Caroline Dream ha treballat a festivals arreu de Espanya i Europa. 2 CURSOS AL TEATRE DE MANACOR BÀSIC: 15, 16 i 17 de març 2008 CREACIÓ DE NÚMEROS: 19 al 23 de març 2008 Més info de Àlex i Caroline en http://www.pallassos.com/ Curs de clown 647 620 293 Albert. infojovemanacor | 05 Febrer, 2008 11:24 Concert de guitarra a càrrec de Damià Timoner Dijous dia 7 de febrer a les 20.30 hores infojovemanacor | 05 Febrer, 2008 09:55 Divendres, 8 de febrer, a les 20h. UNA MIRADA CRÍTICA A LES PANTALLES Ponent: Francesc-Josep Deó Reventós, professor, periodista i coordinador de la revista digital AulaMèdia. Des de fa anys el consum de pantalles a les llars ha augmentat considerablement (TV, Internet, videojocs, telefonia mòbil, etc. ), així, en l'última dècada s'ha imposat un nou escenari tecnològic que ha revolucionat els nostres hàbits. Però... fem un consum responsable i una utilització intel·ligent de les pantalles? i sobretot... tenim una mirada crítica envers les pantalles?

curate

{"ca": 0.8604282315622522, "es": 0.05471847739888977, "de": 0.008723235527359239, "en": 0.022997620935765267, "fr": 0.026169706582077717, "gl": 0.02696272799365583}

http://infojovemanacor.balearweb.net/page/6

crawling-populars_ca_20200525_23_171929

Dijous, 12 d'abril de 2018 | Palau de Congressos de Lleida. La Llotja 12-04-2018 | 14:30 - 19:15 | Palau de Congressos de Lleida. La Llotja | Major de Can Caralleu, 1-7 (Barcelona) 14:30 - 15:00 Registre i lliurament de la documentació 15:00 - 15:15 Inaguració Oficial 15:15 - 15:40 Abnormalitats telomèriques: mutacions, longitud i implicacions per les malalties respiratòries 15:40 - 16:10 Avenços en el desenvolupament de la mecanobiologia cel·lular i tissular en les malalties respiratòries. 16:10 - 16:40 Enose en malalties respiratòries. 16:40 - 17:00 Descans – Cafè 17:00 - 19:00 Sessió pòsters 19:15 - 19:15 Cloenda – Lliurament premis a les tres millors comunicacions.

curate

{"ca": 0.9579579579579579, "sk": 0.042042042042042045}

: /Previsualtzar_Activitat/_EuBhBJ_RBKJPeR9Jguoy5zQ3-t6rdIDu7zPevMog8Jq3Bg-hYQah7A

macocu_ca_20230731_0_490812

Jornades EcoClima - Conferència Irma Soldevilla Ponència a càrrec de l’Irma Soldevilla (Ecologia Urbana, Ajuntament de Barcelona) que porta com a títol: 'El canvi global i les ciutats, què està fent Barcelona? '; dintre del 2n Cicle de Conferències EcoClima UB, que té lloc els dies 14 i 15 de maig a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia. Les conferències són una iniciativa d’EcoClima UB, un grup creat per estudiants i professors del Departament d’Ecologia per projectar les informacions sobre el COP21, que va tenir lloc a París el 2015, i el canvi climàtic. Notificar

curate

{"ca": 0.9842105263157894, "pt": 0.015789473684210527}

macocu_ca_20230731_8_332969

Grups Competències T19. Mostrar sensibilitat cap a temes mediambientals. Continguts 1. Coneixements tècnics bàsics en llengua francesa per tal de poder desenvolupar tasques bàsiques dins l'àmbit de la fisioteràpia Activitats Bibliografia Hélène Weinachter (2002). Le Point du FLE. Recuperat 17/09/2012, a http://www.lepointdufle.net/debutants.htm Institut Frances de Madrid, Correspondants Org. Université Laval . Civilisations Francophones. Recuperat 17/09/2012, a http://civilisations-francophones.org/?division=4&audience=1&date= Avaluació i qualificació Es realitzarà un prova oral a ón l'alumne exposarà els temes relacionats amb els coneixements assolits en la lectura d'articles i relats 50 examen escrit S'avaluarà per escrit els coneixements de l'alumne, assolits en el seguiment del llibre bàsic de francès 50 Qualificació

curate

{"ca": 0.5953545232273839, "de": 0.004889975550122249, "cs": 0.0024449877750611247, "pt": 0.0941320293398533, "fr": 0.28728606356968217, "es": 0.01589242053789731}

mc4_ca_20230418_7_713083

A partir d'ara, el document incorporarà les funcions de la targeta daurada i permetrà l'ús del subministrador d'aigua per a usos agrícoles Targeta ciutadana de Museros. EPDA La gestió administrativa i l'accessibilitat als serveis municipals continua millorant gràcies a la implementació de la targeta ciutadana, una iniciativa de la Regidoria d'Urbanisme, Infraestructures i Comerç de l'Ajuntament de Museros que, a partir d'ara, incorpora noves funcions. Museros ha sigut pioner en la posada en marxa d'aquest sistema, que permet que la ciutadania puga fer ús de tots els serveis municipals amb una sola targeta. El passat estiu, la targeta ciutadana va entrar en funcionament per a accedir a la piscina municipal. Des d'aquest mes de març, servirà també per a fer ús del subministrador d'aigua per a usos agrícoles i integrarà l'antiga targeta daurada, de manera que les persones usuàries podran rebre els seus medicaments amb la targeta ciutadana. Amb l'aplicació d'aquest nou model, el consistori pretén facilitar la mobilitat municipal, millorar la gestió administrativa i actualitzar els serveis locals. La targeta única suposa un avanç tecnològic i, a més a més, comporta millores quant a la reducció de residus i afavoreix una gestió municipal més sostenible. El document, gratuït per a tota la ciutadania, pot sol·licitar-se al Centre Social de Dia. En cas de pèrdua, és possible demanar una reimpressió, per un preu de 4 €. L'objectiu de l'Ajuntament de Museros es continuar afegint prestacions a la targeta. Actualment, s'estudia l'adaptació del programari de la biblioteca municipal perquè la targeta ciutadana servisca per a efectuar préstecs de llibres. Segons el regidor d'Urbanisme, Infraestructures i Comerç, Vicente Pérez, "la targeta ciutadana és un avantatge a molts nivells: d'una banda, millora l'accés als serveis municipals; d'altra, afavoreix l'eficiència administrativa, i, per últim, permet una gestió més sostenible". L'alcaldessa de Museros, Cristina Civera, ha volgut destacar "el caràcter pioner de la iniciativa". "Amb el suport econòmic de la Diputació de València s'ha desenvolupat un projecte innovador que millora la vida de les veïnes i dels veïns de Museros", ha explicat.

curate

{"ca": 0.9849658314350798, "es": 0.013211845102505695, "fr": 0.0018223234624145787}

https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/l-ajuntament-de-museros-millora-l-accessibilitat-als-serveis-municipals-amb-la-targeta-ciu/178758

racoforumsanon_ca_20220809_4_116347

De culleró en diuen cullerot. Evidentment això és perquè en castellà és cucharón, i moltes vegades, el què en castellà acaba amb -ón, en català acaba amb -ot. És especialment greu perquè no és res que hagi dit ningú espontàniament, sinó un anunci gravat. Hauriem d'inventar la manera que els telespectadors poguessim posar aquests inútils en coneixement de les rucades que diuen. Molt bé. Teniu raó. No cal parlar-ne més. Si et serveix de consol, jo també dic culleró Edite: i... ouch! No és correcta! Sí. ja me n'havia adonat. he mirat al diccionari

curate

{"ca": 0.9369202226345084, "es": 0.02411873840445269, "fi": 0.03896103896103896}

cawac_ca_20200528_1_198684

La gestió d'Albiol afronta una nova querella, admesa a tràmit, per una exhibició de mà dura el gener del 2012 L'oposició a Badalona encara està buscant una margarida per saber si Xavier García Albiol, sí o no, ja es mereix una moció de censura que posi fi a la seva etapa com a alcalde, perquè massa vegades, sostenen el PSC, CiU, i ICV-EUiA, la ciutat és notícia als passadissos de la justícia. El mateix alcalde s'asseurà més tard o més d'hora al banc dels acusats, amb l'acusació d'incitar a la xenofòbia durant la campanya electoral. Aquella relliscada en campanya va ser en certa manera premonitòria. Des d'aleshores, les denúncies contra membres de l'equip de govern s'han succeït amb la cadència d'una aixeta mal tancada. Hi ha una nova querella per sumar a la llista. El 12 d'abril li toca declarar davant el jutge a qui va ser regidor del PP David Gómez per una exhibició de mà dura que l'Ajuntament de Badalona va portar a terme la nit del 10 de gener del 2012 al carrer de Xile.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/badalona/badalona-ciutat-sentenciada-2332871

macocu_ca_20230731_8_402887

Ha mort el Shakespeare, Joan Anton Muñoz Joan Anton Muñoz. més conegut entre els amics com el Shakespeare, ha mort el dia 22 de setembre 2010 a l’hospital de la Vall d’Hebron, desprès d’una llarga malaltia. En aquesta fotografia del festival de Granollers de 1971, el podem veure assegut al centre del rotllo amb Ramon Soler de Baf, Panotxa i altres companys. Sempre recordarem que era un autèntic crack a la guitarra i cantant les seves cançons. Tots els que fem la web sense nom ens sentim sentimentalment solidaris amb la Laura, els seus fills i demés familiars. 16 comentaris Adeu Shakespeare, no t’oblidaré. shakeaspeare era un de paraula, peró no d una paraula sino d una darrera l altre, vull dir de moltes paraules... era convinçent i si deia que feia calor s obrien les portes dels baixos de la casa de la marquesa (ganduxer-muntaner?) malgrat que estiguessim en plé hivern, per aixó li deiem shakeaspeare, pel seu gran do de paraula... era molt manetes i tocava força bé la guitarra, sempre he pensat que si s hi haguiés dedicat més d un s hagués quedat amb un pam de nas... mogut, inquiet, nerviós era difiçil seguir-li el ritme... dur de maneres, generós i noble, amic entre els amics... varem voltar per aquella barcelona esguerrada i malmesa pels finals dels 60 i varem fer una mica de tot sense fer mai res... vull dir que anavem i veniem amb una facilitat interplanetaria! no ens varem preguntar mai pels origens, vull dir d on veniem i que voliem fer sino que el present ens era tan compacte que s ho enduia tot... sé que varem tripar unes quantes vegades, ho sé sense saber-ho peró ho sé i que ens varem coneixer per la plaça del rei i que ensumavem, palpavem i intuiem nous mons i noves terres... després ens varem perdre la pista tot i que les contades ocasions que haviem coincidit celebravem el ritual de la vida, cosa que ja no podrem fer... oriol tramvia sessé muñoz farreny 29 de setembre 2010, 10:55 PM Moltes gràcies, amics, per les paraules que heu deixat aquí dedicades al meu germà. M’ha agradat molt veure aquesta fotografia. Canti Casanovas 30 de setembre 2010, 12:59 PM 5 recordo la música que portava dins. quantes vegades ens va cantar el preso numero 9? o aquella que deia: Digues Georgia, digues-me Georgia... o l’altra: Noi si no vols saber la veritat no t’enamoris d’aquesta noia, ella et perdrà... hola Sessé, una abraçada molt forta pfanes 3 d’octubre 2010, 08:36 PM 6 Teníem 2O anys aprox, plaça de Sant Felip Neri, Barna. En Shakespeare em deixa un llibre i m’en parla excellencies. El llibre es titula “ Principios elementales y principios fundamentales de filosofia, de Georges Politzer”. Ell era així o potser erem així tots nosaltres , amb un clara curiositat lliure. En Shakespeare era , i fins i tot el seu aspecte , una mena d’home del renaixement . Platicava sobre les virtuts de l’àcid i llegia filosofia marxista, i cantava i tocava la guitarra d’allo més bé . El veig ara mateix a Sant Felip o a Rei una nit de pluja tocant, cantant i tota la plaça plena de sons d’un temps irrepetible. Salut, Shakespeare! Guillem Roche 8 d’octubre 2010, 10:24 PM 7 El nick name que vas escollir ja era tota una declaració de principis, estimat. Jo de fet mai em vaig aprendre et teu nom compost amb el que els teus pares et varen batejar (això es una suposició, per l’època a tot nadò el remullaven el caparró, un rodolí, vet aquí), i es que quan et passava l’ensurt d’haver-li de dir el nom del portentós dramaturg a aquell xicot esprimatxat i pura energia, ja no li cabia un altre nom. Et vaig conèixer, com no? a la Floresta, quan vas arribar amb tota la resta de la formació titular que en aquella època habitàvem, aquella petita torre, procedents d’Eivissa on havíeu marxat a l’instant city, una mena de experiment comunal tant propi de aquells temps lluminosos. I de seguida et vas convertir en leader de tots nosaltres, una persona amb aquell bon rotllo, aquella simpatia i bon humor, eres indispensable. Fins i tot recordo que em vas aixecar una novieta yankee que corria per allà, t’en recordes germà de la Cris, i jo tant content faltaria més. Vam tripar pels descosits, sortíem a mescala diària, o quasi, i de fet varem tenir un àngel, ja tu saps que molts d’altres no varen tenir la nostra sort. Home solidari amb els desvalguts i d’un positivisme aprova de qualsevol desànim, sempre rubricat amb aquell somriure tant teu que deixava veure la teva dentadura impossible. Has estat molt gran germà, i els passats d’aquella època recordarem amb molt d’apreci, aquelles llargues vetllades a la llum de les espelmes on explicaves les teves aventis vitals o imaginaves palaus de cristall als culs de got. Que gran si senyor, o quan et marcaves alguna de les teves energètiques versions de P.Riba millorant, pel meu gust al propi autor... “I t’estic dient prostituta, i és que tens els ulls plens de flors i la boca nas i orelles...” etc.etc. Desprès vaig saber de la teva llarga permanencia a Valldoreix, i dels teus treballs del que fos, s’havia de tirar la familia en devant. Ens trovavem per Gràcia i sempre era motiu d’alegria retrovar-te amb aquell bon humor i aquella visió de la vida tant shakesperiana. Ara que has marxat, gremà, em fumare un joint i recordaré per una estona aquells bons temps passats. Ramon Muñoz Farreny "Karoli" 25 d’octubre 2010, 04:58 PM 8 Hola a tots hola Joan “Shakespeare “ passat un mes des que et vas anar la teva mirada de comiat no a desaparegut . Et vas anar en silenci sense protestar . vas canviar moltes coses sense adonar-te. llibertat de ser i d’expressar-te et porta a la cel·la i d’ella a un camp de flors Hippys. el món experimenta un canvi gràcies a persones Com tu , i és avui una mica mes Lliure i tolerant. gràcies per la teva música per ser com vas ser per trencar esquemes de la societat petons paco 14 de novembre 2010, 01:05 AM estes donde estes,la vida de una manera u otra sigue y te seguiremos recordando por tus charlas ,y el no poder estar quieto un momento Pere Llovet 16 de novembre 2010, 12:12 AM 10 En Joan Anton als 15 anys, Amb els “Minyons” de Pompeia ens va deixar a tots garratibats pujant al Taga pel dret, sense fer les giragonces que tots feiem per evitar la duresa de la pendent. Així era en Joan Anton, així va continuar fins que el nostre “Cau” se li va fer petit i varem perdre contacte i, pel que veig en aquesta pàgina, així va continuar per sempre més: sempre pel dret i sense concesions. Allà dalt s’haurà trobat en Jordi Mesalles amb qui va coincidir a Pompeia. Dos rebels que ens han deixat, amable un, ferèstec l’altre. Un record per ell i una abraçada pels que ell estimava i el varen estimar. duende 19 de novembre 2010, 03:46 PM 11 precisamente estaba buscando la direccion de joan (tenia una targeta suya de hara unos años)porque queria saber de el, y viendo esta web me entere de su fallecimiento,que decir..........pues que estes en la gloria y hasta pronto,y un beso para su hermana que hace mucho que no veo. unfuerte abrazo para todos. duende/chico. thais muñoz 25 de desembre 2010, 07:07 PM 12 en record del meu pare mai sabrem com va lluitar per els seus ideals fins al final pero els seus fills i nets seguirem lluitan per els nostres ideals gracies a tots sobretot per la seva dona laura que a estat al seu costat fins el seu ultim sospir en nom de la familia gracies a tots els que heu escrit en aquesta pagina el RUSS 7 d’abril 2013, 02:23 AM 13 Al final em quedo sense paraules, tants companys... i ja no hi son ...adeu Shakespeare, aviat ens tornarem a trobar... la Formentera Cósmica... Total, aquí cada cop está tot mes fred, mes gris.. falta el vostre color, amics... Bámbole ! el RUSS 3 de maig 2013, 10:54 PM 14 En aquest temps (1971) Ramon Solé ja era un consumat guitarrista i jo era un pianista que volia oblidar la música clàssica per ser un pur rocker, hippie, freak .. Ramon era bo i amb perfecta posició de mà en guitarra És molt possible, que aquesta foto com diu Canti sigui de l’altre costat del riu, la paranoia dels busos dels picoletos era tremenda i la Jam session fora del recinte va durar tota la nit. Pel tipus de cabell, és possible que jo estigui per aquí i Per la Mala posició de la mà, potser sóc jo Claudi Montanyà, estava tapat amb una manta i tampoc podia amb tanta guàrdia civil solta per aquí de totes maneres, algun dia parlaré, d’aquesta nit màgica, triposa (segueixo pensant que eren Yellow Submarine) i per descomptat, les sessions amb Joan Shakespeare, fins a 1975 eren un riu de creació Beneït siguis company, amic. Mot-Gas 4 de maig 2013, 12:08 AM 15 Jo el vaig coneixer, als primers anys 80 a les Valls de Sant Muç. També vaig coneixer al Tío al carrer Princessa a uns cuants músics i al Popi a la platja de un poble que no recordem ont ens va fer unas patatas fregides que si recordem, era a una discoteca l’any 79 diu el Russ. I sembla ser que a uns cuants més, com la basca de L’Opera i de L’Enagua, jo baixaba a l’Enagua amb el meu germá i després anavem als Enfants. Vaig coneixer al Russ al Zurich l’any 1975. Tres anys després eram a Europa del Nort fen música, estudiant medicina i de festa a Christianshavn, Ciutat Lliure de Christiania. Salut, els amics del amics son sempre amics. Canti Casanovas 29 de setembre 2015, 10:19 PM 16 Fa 5 anys que va morir el Shakespeare. Salutacions a la Thais i demés família.

curate

{"ca": 0.8714378942788775, "es": 0.08549053730693931, "de": 0.0030454644333260824, "pt": 0.007069828148792691, "it": 0.009680226234500761, "fr": 0.010332825755927779, "en": 0.007504894496410702, "eo": 0.00043506634761801175, "nl": 0.0006525995214270176, "pl": 0.0015227322166630412, "ru": 0.0026103980857080703, "ja": 0.00021753317380900588}

macocu_ca_20230731_4_504068

Animació 3D Valy Animació virtual per Valy Animació virtual per la marca de cosmètics Valy. Efectes 3D sobre imatge que aporten informació sobre el producte i fan la composició audiovisual més atractiva.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_1_724140

Un jutjat suspèn el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt - Diari de Girona Un jutjat suspèn el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt L'alcalde del municipi assegura que la consulta sobre l'autodeterminació es farà tot i la prohibició barcelona | efe/ddg 04.09.2009 | 02:00 Un jutjat de Barcelona va acordar suspendre l'autorització municipal del referèndum popular sobre l'autodeterminació de Catalunya convocat per al 13 de setembre a Arenys de Munt, en considerar que aquest tipus de consultes són competència exclusiva de l'Estat. La jutgessa estima així el recurs presentat abans-d'ahir per l'Advocacia de l'Estat contra la convocatòria del referèndum, impulsat per una agrupació independentista i que va ser autoritzat el 4 de juny passat pel ple municipal. Per la seva banda, l'alcalde de la localitat, Carles Mora, va assegurar que tot i la prohibició judicial, la consulta sobre l'autodeterminació se celebrarà. Mora va subratllar que "el referèndum tira endavant, i amb la gent cada vegada amb més il·lusió i més motivació". Davant la decisió del jutjat contra la consulta que pregunta "Està vostè a favor que Catalunya sigui un Estat sobirà, social i democràtic? ", que s'havia de realitzar en dependències municipals, Mora va afirmar que "hi ha moltes entitats particulars que ofereixen altres sales". Mas votaria «sí» a Arenys i veu ridícul el veto de l´Estat . Catalunya

curate

{"ca": 0.9724037763253449, "en": 0.027596223674655047}

https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2009/09/04/jutjat-suspen-referendum-sobiranista-darenys-munt/354715.html

grup-elmon_ca_20230726_0_142617

El nou director general dels Mossos d’Esquadra en substitució d’Albert Batlle serà Pere Soler Campins, segons han confirmat fonts del Departament d’Interior a l’ACN. Nascut a Terrassa el 1967 i advocat de professió, Soler va ser director general de Serveis Penitenciaris del 2013 al 2016 i regidor per Convergència i Unió (CiU) al consistori egarenc, quan l’ara conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, era el líder del grup. Soler va ser nomenat director general de presons el juny del 2013, quan Germà Gordó era conseller de Justícia i després de la dimissió de Xavier Martorell arran de l’afer d’espionatge de Método 3, i va ser rellevat per Amand Calderó el gener del 2016, amb l’arribada del govern de Carles Puigdemont. Soler serà nomenat en el càrrec de director general de la Policia aquest dimarts a Govern, després de la dimissió de Batlle, aquest dilluns al matí, i del cessament de Jordi Jané i el nomenament de Joaquim Forn al capdavant d’Interior, divendres passat. Pere Soler es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha cursat màsters sobre Dret i Transmissions Electròniques de la Universitat de València i sobre Estudis Europeus de la UAB. Ha desenvolupat l’activitat professional com a advocat a Terrassa, on des del 1992 es va establir amb un despatx propi després d’haver exercit de lletrat en altres despatxos i empreses. També ha estat president del Tribunal Arbitral de Terrassa i ha col·laborat amb el Col·legi d’Advocats d’aquesta ciutat a l’àrea mercantil de l’Escola de Pràctica Jurídica, en l’àmbit del dret civil i mercantil a l’Escola Universitària de Negocis de Caixa Terrassa i amb l’idEC de la UPF. Joaquim Forn va ser nomenat divendres nou conseller d’Interior després del cessament de Jané, que havia decidit fer “un pas al costat”, segons va assegurar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de cara al referèndum previst per l’1 d’octubre, juntament amb Neus Munté i Meritxell Ruiz. Aquest dilluns al matí, el nou titular d’Interior s’ha reunit amb Batlle, que li ha presentat la dimissió i Forn l’ha acceptada. Fonts de la policia catalana han atribuït la dimissió a motius polítics. Una de les principals qüestions que hi ha sobre la taula del nou director és el paper dels Mossos en l’1-O.

perfect

{"ca": 1.0}

https://elmon.cat/politica/pere-soler-nou-director-general-dels-mossos-d-esquadra-131693/

mc4_ca_20230418_0_318919

Els guanyadors del Sumaquilòmetres viatjaran a Camprodón, Torí, Oslo i al parc Disneyland París | Ràdio Calella Televisió Quim Pla, Sílvia Termes i Neus Oltra, de dreta a esquerra, amb els conductors del sorteig del Sumaquilòmetres Ahir es va fer el sorteig de la campanya de Nadal de l’associació de comerciants Calella Centre Comercial, que regala quatre viatges i més d’una trentena de sopars en diversos restaurants i bars de la ciutat. Els afortunats amb els premis principals són quatre calellencs: Inés Piñeiro, Neus Oltra, Sílvia Termes i Quim Pla. Aquest últim s’ha emportat el viatge estrella i més desitjat del Sumaquilòmetres: el que el portarà a ell i a la seva família a Disneyland París, una destinació que els comerciants van recuperar fa dos anys. Quim Pla va acudir a la Cooperativa l’Amistat després de rebre la trucada dels comerciants informant-lo que la seva butlleta havia estat una de les quatre escollides entre les més de 20.000 que van entrar al sorteig i van omplir les quatre urnes, una per cada tram de viatges. http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2018/01/0193-QUIM-PLA.mp3 El guanyador del viatge a Disneyland París va omplir la butlleta amb adhesius de quilòmetres de les botigues Can Vives, Bitxos i Floristeria Jardí. Fins a Oslo viatjarà la calellenca Sílvia Termes, guanyadora del segon tram de destinacions del Sumaquilòmetres. Ella també va acudir a la sala del sorteig després de rebre la trucada en directe. Recuperem aquest moment del programa especial que va fer Ràdio Calella TV. http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2018/01/0194-SÍLVIA-TERMES.mp3 En la butlleta guanyadora, Termes hi va posar adhesius de les botigues Aromes, Els Arcs, Fruites Pedemonte i Pastisseria Sauleda. La tercera afortunada que també va respondre a la invitació d’acudir a la sala del sorteig va ser Neus Oltra, que gràcies als comerciants viatjarà a la població italiana de Torí. Calellenca, com la resta de guanyadors, Oltra va mostrar-se especialment contenta pel premi. http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2018/01/0191-NEUS-OLTRA.mp3 La Carnisseria Montse li va donar tots els quilòmetres amb els que va omplir les caselles de la butlleta de participació. El viatge més curt el farà Inés Piñeiro. Anirà a Camprodón gràcies al Sumaquilòmetres que va omplir amb les etiquetes de la botiga Regals Marina. Va ser l’única que no va respondre al telèfon i, per tant, ahir no va assabentar-se de la notícia. No obstant això, el premi és per a ella. Amb el sorteig d’ahir, els comerciants de Calella tanquen la campanya de Nadal que, segons va dir el seu president a Ràdio Calella TV, ha estat positiva en vendes. Xavier Nogué va destacar l’acceptació de la iniciativa de promoció entre els clients, als quals se’ls agraeix la fidelitat. De la seva banda, l’alcaldessa Montserrat Candini va destacar la vitalitat del comerç local, que està al nivell d’altres ciutats molt més grans. “Pocs municipis tenen aquesta xarxa de comerç. Segons dades de la Diputació de Barcelona, per metre quadrat, som el cinquè municipi superior a 50.00 habitants -encara que nosaltres no arribem als 20.000- per ràtio de superfície comercial. 20.000 butlletes, 150.000 adhesius i 85 establiments; són indicadors extraordinaris de la capacitat que teniu i tenim de fer ciutat”, va assegurar Candini. http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2018/01/0190-CANDINI-COMERCIANTS.mp3 A continuació podeu recuperar la retransmissió del sorteig de l’Associació de Comerciants Calella Centre Comercial per Ràdio Calella TV. Següent El Consell Comarcal del Maresme alerta de l’alta temporalitat dels contractes laborals Anterior Diumenge arrenca la 44 edició del Concurs de Teatre Amateur Premi Ciutat de Calella

curate

{"ca": 0.9173642992168513, "en": 0.0826357007831488}

http://www.radiocalella.cat/els-guanyadors-del-sumaquilometres-viatjaran-a-camprodon-tori-oslo-i-al-parc-disneyland-paris/

mc4_ca_20230418_10_434139

Tracta de dones | Imma Escamilla ← La Interpol, una titella política? Cadires buides: Cuba i Oslo → El tràfic de persones a l’Argentina en els últims 10 anys va tenir un creixement molt preocupant. En l’últim any i mig, més de 700 dones i nenes estan desaparegudes, segrestades per les xarxes de tràfic per a la prostitució. El més preocupant és que cada vegada baixa més l’edat en la que son introduïdes a les xarxes per l’augment de la demanda d’adolescents i nenes que van dels setze als vuit anys. Les màfies internacionals de Mèxic, Rússia i la Xina han agafat l’Argentina com a país d’origen, trànsit i destinació en el tràfic de dones, que son introduïdes a les xarxes a través del segrest i l’engany personal amb oferiments de treball en cases de famílies o cura d’ancians o malalts. Un cop estan a les mans de la màfia, les dones són sotmeses durant 20 dies el que en l’argot es diu “estovar”, que inclou violació, tortures, amenaces als seus familiars i drogant-les per poder fer el seu “trasllat” a prostíbuls. Després de retirar els documents o lliurar altres falsificats, les dones i adolescents romanen segrestades en llocs geogràfics que desconeixen, on són obligades a rebre clients cada 20 minuts. La “inversió” és molt bona: cada noia deixa al seu proxeneta uns 2.000$ mensuals, xifra que pot quintuplicar si es tracta d’una nena de menys de 12 anys. El tràfic de dones per prostitució mou 32.000 milions de dòlars anuals al món i es porta la vida de quatre milions de dones l’any, segons xifres de l’ONU. El tema de la legalització de la prostitució és moralment difícil de resoldre i genera molts debats, però si és una manera d’acabar amb la crueltat del tràfic de persones, hi estic completament a favor. En el terreny de la prostitució, la prohibició és sinònima de mals tractaments, de violacions i d’esclavitud. Malauradament la demanda existeix i no crec que, per molta ensenyança que es faci de moralitat i respecte, acabi desapareixent. El que no es pot permetre de cap de les maneres és que les dones siguin forçades a la prostitució, que cada vegada agafin a nenes més petites i que quatre milions de dones perdin la vida cada any.

curate

{"es": 0.031672100605496044, "no": 0.01350721937587331, "ca": 0.9548206800186306}

https://immaescamilla.wordpress.com/2010/12/15/tracta-de-dones/

racoforumsanon_ca_20220809_1_93063

Una família musulmana denuncia un docent per parlar de pernils a classe El professor de La Línia va indicar que el clima fred de *Trevélez afavoria la seva curació i un alumne que practica aquesta religió es va sentir ofès · La Policia Judicial li pren declaració i recapta informació del menor Un professor de l'institut Menéndez Tolosa ha estat denunciat per una família musulmana de La Línia doncs el seu fill, alumne de primer curs de Secundària, considera que se'l va ofendre durant el transcurs d'una classe de geografia, segons van informar a aquest periòdic fonts de l'institut. Aquest mitjà va poder saber que el docent es trobava fent classe amb normalitat sobre elsdiferents climes del planeta i va usar a la localitat granadina de *Trevélez com a exemple de clima fred i sec. A manera d'anècdota, el professor va contar que precisament aquest clima afavoria la curació dels pernils. Llavors l'alumne va demanar al docent que no parlés de pernils ja que l'ofenia al ser musulmà. Segons va poder saber aquest diari de fonts del centre, el professor li va contestar quesimplement es tractava d'un exemple i que ell no tenia en compte en les seves classes lareligió que practiquen els seus alumnes. Això podria haver-se quedat simplement en un intercanvi de parers però la família del menor,que en cap moment va acudir a parlar amb el professor sobre aquest incident en classe, no ha dubtat a interposar una denúncia contra el docent en la comissaria del Cos Nacional de Policia. Encara que ningú es va posar en contacte amb ell, pel que sembla un familiar del menor sí que va acudir al centre educatiu per a parlar amb la Prefectura d'Estudis i protestar per l'exemple que el professor havia posat en classe de geografia. Agents de la Policia Judicial van acudir ahir al Menéndez Tolosa perquè el professor prestés declaració sobre els fets ocorreguts durant la classe. A més, els funcionaris han sol·licitat ladocumentació disciplinària i acadèmica del menor en aquest institut i en el centre anterior en el qual estava escolaritzat. Aquest mitjà ha pogut saber que el docent està acusat de ser autor d'un suposat delicte demaltractament d'obra, al·legant a més motivacions racistes i xenòfobes. La Delegació Provincial d'Educació va confirmar també ahir a aquest periòdic que, efectivament, sabia que s'havien produït aquests fets i que un professor havia estat denunciat al Cos Nacional de Policia però va declinar fer declaracions referent a això. Professors i alumnes del centre estan indignats per aquesta situació perquè a més és un professor de trajectòria reconeguda que duu més de dues dècades dedicant-se a ladocència, pel que ha impartit classe a milers de joves i mai ha tingut un problema d'aquestes característiques. Per aquest motiu es troba molt afectat. A pesar d'estar travessant un moment difícil, el docent continua acudint a l'institut i complint amb la seva obligació envers els seus alumnes. El Cos Nacional de Policia manté oberta la investigació d'aquests fets denunciats per lafamília del menor i caldrà esperar a la resolució que dictamini l'autoritat judicial en el judici de faltes quan se celebri.FONT:http://www.diariodejerez.es/article/provincia/862609/una/familia/musulmana/denuncia/docente/por/hablar/jamones/clase.html Fins quan se'ls hi seguirà rient les gracietes a aquesta gent? Fins que deixe d'haver gent que els exculpe amb allò de "és la seua cultura". Però seriosament, clar.

curate

{"ca": 0.9932571093520962, "it": 0.0067428906479038405}

mc4_ca_20230418_9_704791

Helly hansen HP Racing Verd comprar i ofertes a Waveinn PVR: $65.89 Estalvies: 39.31% Estàs pensant comprar Helly hansen HP Racing? Aquest és un dels productes estrella de waveinn, la botiga online de nàutica i pesca. El preu és de 39.99 $ per un temps limitat! A waveinn et podràs beneficiar de grans avantatges i comprar productes de Helly hansen amb el millor preu. Tots els productes de nàutica i pesca que veuràs al catàleg tenen la total garantia del fabricant.

curate

{"es": 0.11956521739130435, "en": 0.06086956521739131, "ca": 0.8195652173913044}

https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/helly-hansen-hp-racing/137005845/p

mc4_ca_20230418_18_167285

an ↔ na: 08/2009 Ni pretèrita ni plusquamperfeta, sóc plena de presents de subjuntiu, de pronoms indefinits i de verí per a les males herbes. Conjuga'm en indicatiu. Defineix-me. Desinfecta'm. Tarda de diumenge. Anuncis de cremes, tornades al cole i col·leccionables. Soroll de rentaplats. Així és com sona el temps lliure. Tu llegeixes al sofà. M'agrada casa meva. Casa nostra. Suposo perquè aquest ritme de vida me la dosifica amb comptagotes. Arreles en mi com el tacte de la tebior la primera nit d'hivern. Com la promesa del teu cos abans d'encetar la certesa de tots els besos. Com el verd de l'heura s'arrapa al gris de les parets. Arreles en mi així, com si res. Sense haver de forçar panys ni portes. Sense haver de conjugar nous verbs. La sal del rentaplats s'agitai em crida des del fons del pou.Tanco els ulls.Els ganivets que no tallenacosen les maquinetes que treuen puntaal llapis del meu enginy.Marietes, margalides,tots els senyals d'estop.Tirites i mercromina.Jo, de petita, no duia katiusques.Quan rius em fas pessigolles al cor. Ja tinc sabatilles vermelles. I s'assemblen a les de Tom Hanks :) Mal de cap. Pell de gallina arreu. La calor m'odia i m'espera a totes les portes per asfixiar-me. Jo només vull treure el tap de l'aigüera i buidar-me lentament. Que tot el malestar se'n vagi per l'eixidiu d'aquest agost insuportable. Cremen als ulls totes les hores mal dormides. El dia esdevé un mosaic de nits trencades i paraules mal païdes. Comencem a reciclar estones de solitud, centímetres de llençol, decilitres de llibertat. A alliçonar cada pam de pell perquè no torni a desitjar carícies. Obrir escletxes en el temps i fer arqueologia emocional. Intentar descobrir l'origen d'aquest sentiment. Esbrinar on radica la diferència entre estimar i estar enamorat. Who cares. 9 Giren els vinils, de nou. La música torna a tenir el regust dels quinze anys, sense pols acumulada als solcs durant aquest exili digital. M'estic fent gran. Atrapada dins d'aquesta Sibèria diminuta i itinerant, he decidit que recuperaré el costum d'amagar dins del melic sanefes fetes de petits secrets i records, camuflades entre sèries curtes d'abdominals i propòsits fallits d'eliminar tota aquesta cel·lulitis incipient. Se m'adormen els pensaments a les parpelles a causa de la son dolça i mortal que provoca la hipotèrmia, però el tou dels teus dits -suau i calent- decideix salvar-los tot dibuixant espirals de foc a la part interior del meu braç per desvetllar-los. De sobte, m'ataca el desig impossible i somnàmbul de tenir els turmells més fins i els peus més petits. Sense demanar permís m'enfonso a la banyera d'Amadeu Vidal i Bonafont. En aquests quaranta-dos minuts de vagó de tren no hi ha lloc per a l'agost. Ja que no puc prendre't amb les mans, deixa que et respiri. Sense filtre i lliure de perfum. Deixa que el meu cos t'assaboreixi fins esgotar el suc dels dies, l'acidesa de les hores, aquesta vida amb totes i cadascuna de les seves humitats. Sense conservants ni edulcorants. Ja que no puc prendre't amb les mans, deixa que et visqui tots els moments. Sense límits ni restriccions. Sense trampa ni cartró. Deixa que inverteixi els meus sentiments i emocions en valors de Carpe Diem S.A. Seqüència. Bucle. Platja piscina piscina platja. Xafogor tatuada a la pell. Marinada que puja per les cames. Rescata'm d'aquestes vacances amb una proposició indecent, un horari intensiu, la cadència suau de les tardes que cauen. I la promesa d'una cervesa ben gelada. Anem a escapçar para-sols, a amansir xancletes, a ensinistrar musclos a la marinera. Va, ensenya'm a agafar l'estiu per les banyes.

curate

{"pl": 0.004507042253521127, "ca": 0.8833802816901408, "es": 0.050985915492957744, "it": 0.0033802816901408453, "fr": 0.02647887323943662, "pt": 0.006197183098591549, "nl": 0.01267605633802817, "en": 0.012112676056338029, "sv": 0.00028169014084507044}

http://an-tavia-na.blogspot.com/2009_08_01_archive.html

wikipedia_ca_20230401_0_195811

Fort-Mardyck Fort-Mardyck (en neerlandès "Fort-Mardijk") és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek. L'any 2006 tenia 3.586 habitants.

perfect

{"fr": 0.057971014492753624, "ca": 0.9420289855072463}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=195812

oscar-2201_ca_20230904_6_12201

Li convidem a conèixer el Restaurant Paradis Park, un restaurant envoltat de naturalesa, especialment dissenyat per a la celebració de noces, batejos, comunions, aniversaris, reunions familiars i convencions. Disposem d'una carpa per a celebracions de cerimònies civils i un ampli saló amb capacitat per a 200 pe... Li convidem a conèixer el Restaurant Paradis Park, un restaurant envoltat de naturalesa, especialment dissenyat per a la celebració de noces, batejos, comunions, aniversaris, reunions familiars i convencions. Disposem d'una carpa per a celebracions de cerimònies civils i un ampli saló amb capacitat per a 200 persones en el qual el nostre personal li servirà de bon gust. El Restaurant Paradis Park es troba als afores de Santa Eulalia de Ronçana, envoltat de naturalesa, amb tot el sabor de la nostra terra.

curate

{"ca": 1.0}

http://canbranques.mobile.guiacat.cat/restaurant/paradis-park-santa-eulalia

racoforumsanon_ca_20220809_3_301430

Vosaltres els valencians http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=14776 Jaume Reixach pública a el Diari digital Eldebat.cat un contundent article d'opinió al voltant de la suposada estratègia del catalanisme pujolista al respecte del País Valencià. L'autor considera que l'aposta pels que qüalifica com "exiliats valencians" i acusa de sobreactuar ha donat ales a l'anticatalanisme valencià que ha actuat com a aglutinador electoral de la dreta espanyolista. http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=349&Itemid=1 Vosaltres, els valencians El cessament de Vicent Sanchis com a director del diari Avui posa sobre la taula el paper que determinats valencians han jugat i juguen en l’escaquer de la política i els mitjans de comunicació catalans. Independentment que Vicent Sanchis sigui un dels últims residus de la secta "prenafetista" –ara sota la cobertura de la Fundació Catalunya Oberta– que restaven en actiu i que hagi estat aquest un factor determinant en la decisió de substituir-lo per Xavier Bosch per part dels actuals propietaris de l’Avui, José Manuel Lara i el comte de Godó. (No deixava de ser sarcàstic que l’antic director d’El Observador, el diari que va fundar Lluís Prenafeta per "enfonsar" La Vanguardia fos encara, en l’actualitat, el director del diari Avui, "salvat" de la seva desaparició per La Vanguardia!). Crec que, en perspectiva històrica, els "exiliats" valencians a Catalunya han fet i fan un flac favor a l’evolució política de Catalunya i del País Valencià. En els anys vuitanta i noranta, els "exiliats" valencians van trobar l’impuls i el ferm suport econòmic de la Generalitat pujolista. Però no ens enganyem. No era per "solidaritat pancatalanistana" ni "generositat amb els germans del sud". Jordi Pujol, furibund antisocialista, va trobar en els "exiliats" valencians una eficaç "quinta columna" per tal d’afeblir per l’esquerra i l’independentisme el PSPV i, d’aquesta manera, desallotjar els socialistes de la Generalitat valenciana. Fent una temerària "pinça" amb el PP, els "catalans" del País Valencià van aconseguir un "èxit esclatant" ajudant, conscientment o inconscient, que Eduardo Zaplana, i després Francisco Camps, esdevinguessin presidents de la Generalitat. Per dir-ho ras i curt: per Pujol (ell sabrà perquè) era millor un PP ultraespanyolista governant el País Valencià que no un candidat del PSPV, per essència, reformista i possibilista, presidint la Generalitat valenciana. Aquesta jugada d’"aprenents de bruixot" l’hem pagat tots plegats, els catalans i, sobretot, els valencians. El PP ha convertit, contra tot pronòstic històric, el País Valencià en el seu fortí i ha trobat en l’anticatalanisme primari l’element aglutinador de l’electorat. Anticatalanisme que, a la seva vegada, ha tingut la seva raó de ser en la sobreactuació catalanista per part dels "exiliats" valencians a Catalunya, que no han dubtat a aixecar la bandera dels Països Catalans sabent que feien un gran favor al PP. Resulta molt fàcil per a un valencià –penso en Vicent Sanchis, en Eliseu Climent o en Alfons López Tena– donar lliçons de nacionalisme radical als catalans, mentre per activa o per passiva han fet que el PP més extrem governi al País Valencià. Abans que intentar "salvar" Catalunya, els valencians "exiliats" tenen l’obligació de "salvar" el País Valencià i això, o bé no els interessa o, en el fons, ja els hi va bé com estan les coses per tal de poder vendre (i cobrar) tones de victimisme a Barcelona. Resulta objectivament inconcebible que al segle XXI, catalans i valencians visquem d’esquenes, quan són tantíssims els interessos, passats i presents, que ens lliguen (econòmics, culturals, lingüístics, geoestratègics...). D’aquesta situació en té la culpa el PP, per suposat, però també els valencians que, des del confortable "exili" de Catalunya, han intentat imposar-nos una visió del nacionalisme que, senzillament, ens aboca a la divisió i a un absurd enfrontament. No ens equivoquem: l’odi antisocialista només té una altra cara de la moneda i és el triomf de la dreta ultraespanyolista. Sento dissentir de Josep Pla i de tots els seus exegetes contemporanis, però no: malgrat totes les excepcions que vulgueu (penso en José Bono, en Rodríguez Ibarra, en Alfonso Guerra...) un espanyol de dretes no és el mateix que un espanyol d’esquerres. O dit d’una altra manera: José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero no són, ni molt menys, el mateix. Vicent Sanchis podria tornar a València i fundar ací algun diari en Valencià, que ja toca algun... necessitem normalització lingüística i no hi ha manera... Ja veus! Tan d'anarse'n a Catalunya i a València res de res.

curate

{"ca": 0.9954712098339443, "it": 0.004528790166055639}

cawac_ca_20200528_11_132756

Premi Acra a la innovació per a la Residència i Centre de Dia Móra la Nova El centre ha rebut el guardó pel projecte: "Les contencions físiques en persones grans: dos problemes i una solució" La Residència i Centre de Dia Móra la Nova -pertanyent a l'ICASS i gestionada per la Fundació Vallparadís de MútuaTerrassa des de la seva obertura el 2006- va ser guardonada en la categoria de "Premi a la Innovació en l'atenció a la dependència i promoció de l'autonomia personal" pel projecte "Les contencions físiques en les persones grans: dos problemes i una solució". Els objectius del treball han estat eliminar al màxim el nombre de contencions físiques que limiten la mobilitat dels residents psicogeriàtrics i possibilitar que tots ells rebin l'estimulació externa necessària durant els períodes que ho requereixin i que així ho determini el DCM (Dementia Care Maping), una eina que detalla la qualitat de l'atenció que reben els pacients amb demència i que el centre empra des de fa dos anys. El propòsit de la Residència i Centre de Dia Móra la Nova ha estat desenvolupar l'esmentat projecte maximitzant l'eficiència dels recursos disponibles (sense generar cap cost econòmic afegit) i s'ha assolit amb èxit gràcies al bon acompliment de les línies de treball per part de tots els professionals que hi treballen. Aquestes han passat pel canvi de mentalitat a l'hora d'atendre els residents tot basant-se en l'atenció centrada en la persona, la reorganització dels llocs i la funcionalitat dels espais del centre i l'eliminació -tal i com ja s'ha anomenat- de les contencions físiques. La Sra. Montserrat Llombart, directora del centre i coautora del projecte, va ser l'encarregada de recollir el guardó de la mà de l'Hble. Sr. Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

curate

{"ca": 0.9961389961389961, "es": 0.003861003861003861}

http://innovem.terrassa.cat/noticia.html?go=84ff35d15f2f01e36aaa1176d558c0c0c76d13528798adaf

cawac_ca_20200528_4_2048

Documents campanya Hereu2011 de respecte a les dones. Programa electoral de compromís amb les dones i les polítiques d’igualtat: ProgramaHereu2011Dones Manifest de les dones de suport a Jordi Hereu: manifest_suport_dones_Hereu_PDF

curate

{"ca": 1.0}

http://lourdesmunozsantamaria.cat/www/?cat=12

macocu_ca_20230731_10_348771

NATURA STERNA RECLAMA UN ESTUDI D IMPACTE AMBIENTAL «SERIÓS» Vol que el Centre d’Estudis Avançats de Blanes l’elabori per valorar les dinàmiques marines 06.10.2015 Segons Informa el Diari de Girona PLATJA D’ARO | CARLES TORRAMADÉ No només part dels socis del Club Nàutic Port d’Aro de Platja d’Aro s’oposen al projecte que ha de dur a terme per la renovació de la concessió de l’espai, sinó que ara també hi intervé el Grup de Natura Sterna, organització ecologista local que reclama un estudi d’impacte ambiental “seriós”, en contraposició amb el que ha entregat la unió temporal d’empreses que és la concessionària -Club Nàutic Port d’Aro i l’empresa Sierra de Mias SA-. De moment, el Grup de Natura Sterna ha obert una recollia de firmes a la plataforma d’internet change.org que ahir, en quatre hores d’haver-se posat en marxa comptava, amb unes 130 signatures. En l’exposició per justificar l’oposició, el Grup de Natura Sterna afirma que “quan els disbarats i les agressions al medi natural són tan agosarades, el sentit comú hauria de passar al davant d’un projecte de tan impacte com aquest”. L’entitat sosté que s’ha de lluitar per preservar el fons marí, les platges com la de Sa Conca i Punta Prima. En aquest sentit, el president de l’entitat, Jaume Ramot, ha recordat que en les proximitats de la bocana del port hi ha praderies de posidònia. Ramot confia que l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro s’impliqui en l’oposició a aquest projecte i reclama que s’elabori un estudi d’impacte ambiental “seriós”. Amb aquest objectiu, considera que l’hauria d’elaborar el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, depenent del CSIC, i que, entre d’altres coses, hauria d’estudiar com afectaria aquesta ampliació de l’espigó a les corrents marines: “Hem de veure si pot provocar una pèrdua de sorra a les platges, com ja passa en altres llocs i, llavors, es convertiria en un problema del municipi”. La bocana és, probablement l’actuació de major envergadura i afectació ambiental i visual del projecte, que requereix una inversió inicial de 25 milions d’euros i que ja ha estat aprovada per la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat.

curate

{"es": 0.027998133457769483, "ca": 0.9720018665422305}

oscar-2201_ca_20230904_9_11060

Teoria que ens serveix per explicar la gran majoria de discriminacions sobre la dona. El problema és que molts cops no sabem diferenciar el sexe del gènere. El sexe és el conjunt de diferències físiques, biològiques i anatòmiques que divideixen els individus d'una espècie en mascles i femelles. Per exemple, les característiques biològiques determinen que només les dones poden parir i alletar els seus fills i/o filles. El gènere és una construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportaments a dones i homes. Conceptualització que varia segons la societat i l'època històrica. A partir d'aquestes diferències, el gènere configura les relacions socials i de poder entre homes i dones. Per exemple, tradicionalment s'ha atribuït a les dones la funció de tenir cura dels fills i/o filles, però no hi ha cap raó biològica que expliqui per què han de ser les dones les que duguin a terme aquestes tasques de cura. Més en aquesta categoria: « Tasques Productives Sistema Patriarcal » Bibliografia Glossari Avís legal Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones Edifici Polivalent, despatx 0.33. Campus de Cappont 25001 Lleida Tel: (+34) 973 70 27 57 - (+34) 973 70 33 96 centredolorspiera@cdp.udl.cat www.cdp.udl.cat Patrocinat per: Tallers del CEDD de Centre Dolors Piera està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

curate

{"ca": 0.9210702341137124, "pt": 0.008026755852842809, "id": 0.005351170568561873, "es": 0.016722408026755852, "fr": 0.01137123745819398, "nl": 0.008026755852842809, "en": 0.0294314381270903}

http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/glossari/item/33-teoria-sexe-genere

wikipedia_ca_20230401_0_504750

Mahaweli Ganga El Mahaweli Ganga (Singalès: "මහවැලි ගඟ" Mahawaluka Nadee, literalment en anglès "Great Sandy"; Tàmil: மகாவலி ஆறு [mahawali gangai]), és un riu de km que és el riu més llarg de Sri Lanka. La seva conca és la més gran del país, i cobreix gairebé un-cinquè de l'àrea total de l'illa. El naixement real del Mahaweli Ganga és a Polwathura, un poble remot del districte de Nuwara-Eliya a la vora del Nawalapitiya del districte de Kandy. El riu assoleix la Badia de Bengala per la part sud-oest de la badia de Trincomalee. La badia inclou el primer d'uns canyons submaríns que fan de Trincomalee un dels ports de mar profund més bons en el món. El riu i els seus afluents tenen preses a diverses ubicacions per permetre el reg en la zona seca, amb gairebé 1,000 km² de terra irrigada. La producció de hidroelectricitat de sis preses del riu Mahaweli subministra més del 40% de les necessitats d'electricitat de Sri Lanka. Un de les moltes fonts del riu és el Kotmale Oya. Hi ha un error dins Sri Lanka que suposa que el Mahaweli s'inicia a la muntanya Sri Pada. El Mahaweli de fet té les seves fonts a les planes de Hortain a Kirigalpoththa i a la serralada de Thotupola. Afluents. - Kotmale Oya - Hatton Oya - Hulu Ganga - Loggal Oya - Uma Oya - Badulu Oya - Amban Ganga

perfect

{"en": 0.06735340729001585, "ca": 0.9160063391442155, "sv": 0.009508716323296355, "pt": 0.0071315372424722665}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=504751

mc4_ca_20230418_8_724212

Carlos Lupe | Arxiu d'etiquetes: Carlos Lupe EAU D’IMPRÓ – The Modestos (temp. 17/18 – espec. nº 251) Fa poques setmanes que desconeixíem totalment el Teatre d’Improvisació i per sort la companyia The Modestos ens va convidar fa poc d’un mes al Festival Barcelona Improvisa 2018, que per primera vegada se celebrava a la nostra ciutat. El passat divendres vam tornar a gaudir d’un espectacle d’aquestes característiques, en un lloc que ens va semblar màgic, la Sala Tinta Roja, al carrer Creu dels Molers de Poble Sec…. un lloc que encara avui ens fem creus per no haver-lo descobert abans. La companyia The Modestos, estrenaven aquest divendres el seu nou espectacle EAU D’IMPRÓ i pensàvem que no podíem faltar, malgrat que hem de reconèixer que estàvem un pèl cansats, ja que era el quart espectacle que veiem el mateix dia, dos dels quals a Igualada. La companyia està formada per 7 actors i es van alternant en les seves representacions; divendres van actuar: Daniel Peña, Carlos Lupe, Jordi Tienza i Alix Gentil; els acompanyava un músic a la guitarra en directe (Ezequiel), que sembla no és l’habitual pianista que acostuma a participar en els seus espectacles. En la seva pàgina web ens expliquen que són una companyia establerta a Barcelona i que s’autodenominen internacionals … “perquè el nostre equip està format per una francesa, un italià, un basc, dos catalans, un alacantí, una xilena i un veneçolà (el músic). Tots som actors professionals especialitzats en la pedagogia de Lecoq i en tècniques d’improvisació teatral” . Els darrers 5 anys han estat treballant i indagant en la improvisació teatral al voltant d’Espanya, Europa i Sud-amèrica. Aquesta entrada va ser publicada a Teatre i etiquetada Alix Gentil, Carlos Lupe, Daniel Peña, EAU D'IMPRÓ, Jordi Tienza, The Modestos, Tinta Roja el 16 d'Abril de 2018 per Miquel Gascon.

curate

{"en": 0.03275109170305677, "ca": 0.9634279475982532, "es": 0.003820960698689956}

https://voltarivoltar.com/tag/carlos-lupe/

crawling-ib3_ca_20230205_0_64773

Alumnes de Primària, a Cala Sant Vicenç, i de Batxillerat i cicles formatius, a Búger i Campanet, es queixen que no tenen servei de bus escolar per arribar fins els centres. En el cas de Pollença són 25 els alumnes afectats per aquesta mancança. Els pares s’han mobilitzat i la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament pollencí s’han compromès que l’any que ve implantaran el servei. En canvi, a Búger i Campanet, en tractar-se d’alumnes d’ensenyament no obligatoris, l’administració no està obligada a cobrir els trajectes.

perfect

{"ca": 1.0}

https://ib3.org/cala-sant-vicenc-buger-i-campanet-reclamen-millores-al-transport-escolar

cawac_ca_20200528_6_18654

RADIKAL SWIM Des de demà, dimecres 21 de maig fins el dissabte 24, es durà a terme a la piscina Crol Centre del CN Calella (50 mts) l’stage de preparació per la 13a Copa Comen de Natació que del 27 al 29 de juny es disputarà a la localitat de Lanarca (Xipre). Per aquest stage, inclòs en el Programa Nacional de Tecnificación Deportiva del Consejo Superior de Deportes, la RFEN ha convocat 7 nedadors catalans infantils.

curate

{"en": 0.028708133971291867, "ca": 0.5885167464114832, "es": 0.3827751196172249}

http://www.natacio.cat/cat/noticia/veure/271

oscar-2301_ca_20230418_5_202639

Ja podeu consultar el llistat provisional d’acords, eleccions, peticions, assentiments i manifestacions de la Comissió Permanent que es va reunir el passat dimecres dia 1 de juliol. Acords provisionals Talls elèctrics al campus Nord l'agost 2022 Els dies 1 i 2 d'agost es realitzaran treballs de manteniment elèctric que afectaran a tots els edificis del Campus Nord. A més hi haurà manteniments parcials que afectaran a edificis concrets els dies 9, 10 i 12 d'agost. Podeu trobar el detall d'afectacions al web de la UTG. Web UTG Rebaixa dels preus públics universitaris per al curs 2022-2023 Publicat el decret que fixa els preus públics universitaris per al pròxim curs 2022-2023 que impliquen una rebaixa del cost d'estudiar a les universitats públiques catalanes: Graus amb un coeficient B (tots els graus de la UPC): 18,46 € Màsters que habiliten per exercir una professió: 18,46 € Resta de màsters oficials: 27,67 € Decret preus públics Jornades AINA en acció: Resultats, experiències i expectatives de la indústria El pròxim 15 de juliol, de 10 a 11.30 h, es realitzarà la jornada virtual sobre AINA a la sala d’Actes FIB. El format de la jornada serà en streaming a través del canal de YouTube del BSC i sense inscripció. La jornada està dirigida a la indústria, tant a empreses desenvolupadores, com a empreses adoptadores de la tecnologia. L'objectiu de la sessió és presentar els primers resultats i donar veu a la indústria perquè pugui explicar les seves experiències, expectatives i necessitats pel que fa a l'ús del català en aplicacions d'Intel·ligència Artificial. Curs d'idiomes: Aprèn idiomes a la universitat! Oberta la matrícula als cursos d’anglès, entre d'altres idiomes! Aprofita els preus reduïts i descomptes, de les escoles d'idiomes universitàries amb què la UPC té acords. Aquests cursos van dirigits al PDI, PAS, estudiants i alumni de la UPC. Web Idiomes UPC Acte de graduació del GCED 2022 El passat 5 de juliol, es va celebrar a l’auditori de l’edifici Vèrtex l’acte de graduació del Grau en Ciència i Enginyeria de Dades (GCED) on es lliuren les acreditacions als graduats i a les graduades del curs 2021-2022. Notícia FIB Premis RuralApps 2022 Tens una solució tecnològica adreçada als ciutadans o als professionals del sectors agroalimentari, forestal i del medi rural? El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) convoca la novena edició dels Premi RuralApps. Enguany, el premi va més enllà de les apps, i s’estén als àmbits de la digitalització i la transformació digital amb la finalitat que aflorin les possibles eines que existeixen en el mercat de les TIC, orientades o que aportin solucions tecnològiques als ciutadans o als professionals del sectors agroalimentari, forestal i del medi rural. Inscripcions als premis fins al 18 de juliol de 2022. Notícia FIB Agenda UPCArts UPCArts, el programa d’activitats culturals de la UPC on participen ciència, tecnologia i cultura, ens suggereix per aquesta setmana: A partir d’octubre 2021. “Arteca UPC”. Gratuït (formulari en línia) (+ info). Des de juny fins a octubre de 2022. Veig veig... què veus? Sant Jordi en una moto. Gratuït. En línia (+ info). Dimecres, 13 de juliol a les 21 h. Festival Grec: Next To Normal. Menors de 30 anys: 15 €; PAS i PDI: consulteu a upcarts@upc.edu. Espai IDEAL, Barcelona (+ info). Agenda UPCArts Contacta amb nosaltres Si tens alguna noticia que sigui d'interès envia un email a l'adreça noticies@fib.upc.edu o deixa'ns la teva proposta directament al web.

curate

{"ca": 0.954598033545402, "en": 0.013591671486408328, "pt": 0.015905147484094852, "es": 0.015905147484094852}

https://gennews.upc.edu/fib-pdipas/email/preview/153

oscar-2301_ca_20230418_9_329874

En breu penjarem les classificacions però us podem avançar unes cuantes fotos que anirem ampliant els pròxims dies. Publicat per Samu a 11:08 2 comentaris: Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest dimarts, 24 de maig de 2011 Per tota la gent que m'ha preguntat i tenia dubtes: DES DE SEMPRE HA SIGUT UNA MARXA OBERTA A TOTHOM NO CAL SER ENGINYER PER PARTICIPAR, tothom amb un mínim de preparació física és benvingut a la nostra marxa, US HI ESPEREM!! !

curate

{"ca": 0.9980237154150198, "fr": 0.001976284584980237}

https://jovesenginyers.blogspot.com/

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_369807

La companyia catalana de videojocs Herobeat Studios ha guanyat un Bafta pel seu joc 'Endling. Extinction is Forever' Judit Pellicer Foto: @HerobeatStudios Barcelona. Divendres, 31 de març de 2023. 13:25 Actualitzat: Divendres, 31 de març de 2023. 13:42 Temps de lectura: 2 minuts El videojoc Endling. Extinction is Forever ha estat reconegut amb el premi Bafta de jocs. Concretament, se l'ha reconegut com el millor videojoc més enllà de l'entreteniment. Darrere d'aquesta creació hi ha l'estudi català, establert a Barcelona, Herobeat Studios. El joc està disponible per a PC, Nintendo Switch, PlayStation4 i XBox One. A més, el joc disposa d'una versió en català. Com la categoria en què el joc s'ha proclamat campió indica: es tracta d'un videojoc que aspira a molt més que entretenir. El joc transmet un missatge directe i clar: cal ser conscient dels perills del canvi climàtic i la necessitat de protegir l'entorn. Per transmetre aquest missatge, l'estudi recorre a la història d'una mare guineu que ha de fer l'impossible perquè els seus cadellets sobrevisquin en una terra devastada per la mà humana. Tot plegat s'acompanya amb un art distintiu i immersiu que fa Endling un gran joc, ara ja reconegut amb un Bafta. Els encarregats de recollir el premi han estat Javier Ramello i Pablo Hernández, en nom de la resta de la companyia. En recollir el guardó han recordat "Fa cinc anys teníem la idea de desenvolupar un joc on poder parlar de coses que ens preocupessin, coses que tinguessin impacte social i vam crear Endling. Extinction is Forever". A més, han reivindicat els videojocs com "una arma molt poderosa per parlar de temes importants". En recollir premi han agraït l'acadèmia, així com les seves famílies i els companys de l'empresa. Després de rebre aquest reconeixement Herobeat Studios han compartit l'alegria del reconeixement a través de les seves xarxes socials, on molts usuaris han aprofitat per felicitar-los per la feina. Entre els que s'han unit a felicitar la companyia es troba el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. "Talent català reconegut arreu del món. Enhorabona! ", ha celebrat el conseller a través de les xarxes socials. Els @BAFTAGames han premiat la feina de l'estudi català @HerobeatStudios amb el videojoc 'Endling – Extinction is Forever', que ha guanyat en la categoria "Videojoc més enllà de l'entreteniment". Talent català reconegut arreu del món. Enhorabona! https://t.co/McyP4Nr08h — Roger Torrent i Ramió 🎗 (@rogertorrent) March 31, 2023 Wow, thank you so much @BAFTAGames for awarding #Endling with this incredible honor. Our team poured their hearts and souls into creating a meaningful and impactful game. This award is a testament to their hard work and dedication. #BAFTA #BAFTAGamesAwards #gamedev #indiedev pic.twitter.com/cX6NLUpwiS

perfect

{"ca": 0.8424483882651214, "en": 0.1332850416515755, "es": 0.00796812749003984, "it": 0.00796812749003984, "de": 0.00833031510322347}

mc4_ca_20230418_4_646390

Lunatica - 4 Gats | Flickr Lunatica - 4 Gats NACASONA TORNA A BARCELONA! ESPAÑOL - ITALIANO - ENGLISH Sota la primera lluna de juny i amb sobredosi d´adrenalina, tinc la sana bogeria de convidar-te a la meva propera exposició: LUNATICA (del 2 al 16 de juny) - NOEMÍ CARRAU GUAL De sobte, la vida regala il.lusions en quart creixent i una marea d´emocions pinta un trencadís modernista. Sortilegi en quatre fases per camins absurds i improvisats, on els dies de l´èxtasi van minvant entre deliris d´absència. RESTAURANT ELS 4GATS - inauguració: 2 de juny a les 18h LLUNÀTIC/A: [lunaticus] adj. 1. Persona que té canvis bruscos de caràcter o d´humor o que pateix atacs de bogeria en determinades situacions. 2. Subjecte a les influències de la lluna EL SURREALISME TORNA A ELS 4GATS, un dels locals més emblemàtics de Barcelona, centre de la bohèmia modernista i punt de trobada dels artistes més representatius del panorama català com Picasso, Casas, Rusiñol, Nonell, Opisso i Gaudí. "L´obra de l´artista catalana, resident a Venècia, és una finestra oberta a la màgia i els colors que envolten la ciutat dels canals. La seva visió neix al cor del món oníric, en un líquid escenari, on lentament va fluint la vida" - Màbel Gual La mostra serà presentada pel crític d´Art Ferran Martínez i es podrà visitar a ELS 4GATS fins al 16 de juny. DEIXA QUE T´ECLIPSI TOTS ELS SENTITS! Coordinació: www.4gats.com Direcció artística: www.orgiadeisensi.com Ferran Martínez - Naufragis i somnis Màbel Gual - Lunatica Josep Layola - Vídeo de la inauguració Matthias Scholz i José Rabadán - Galeria de fotos Raquel Rabadán - Entrevista a Noemí Carrau Marta Teixidó - Crítica de l'exposició T-shirt Lunatica - Order online Noemí Carrau - Agraiments 59 photos · 2 videos · 223 views

curate

{"sv": 0.02478386167146974, "en": 0.069164265129683, "it": 0.016138328530259365, "ca": 0.7798270893371758, "sr": 0.016138328530259365, "cs": 0.0023054755043227667, "es": 0.07319884726224783, "fr": 0.018443804034582133}

https://www.flickr.com/photos/nacasona/sets/72157644807165515/

racoforumsanon_ca_20220809_3_587555

https://www.ccma.cat/324/el-club-patinatge-artistic-olot-nou-campio-del-mon-per-sise-any-consecutiu/noticia/2880825/Imbatibles!! !https://www.ccma.cat/esport3/el-cpa-olot-campio-del-mon-per-13e-cop-en-grups-de-xou-grans-de-patinatge-artistic/noticia/3123142/ Han retirat la notícia. https://www.ccma.cat/esport3/el-cpa-olot-campio-del-mon-per-13e-cop-en-grups-de-xou-grans-de-patinatge-artistic/noticia/3123142/Gràcies per fer-

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_5_488317

3101G01016/2018 Els continguts de la matèria s'ordenaran a partir dels següents blocs temàtics: 1. Afectacions neurològiques que cursen amb trastorn cognitiu: accidents vasculars cerebrals, tumors, epilèpsies, infeccions i traumatismes cranioencefàlics. 2. Síndromes focals cerebrals bàsiques: frontals, temporals, parietals, occipitals, de l'hemisferi dret i del cos callós. 3. Trastorns neuropsicològics: agnòsies, apràxies, amnèsies, afàsies, alèxies, agrafies, acalcúlies, síndromes disexecutius, trastorns de la conducta i la personalitat i demències. 4. L'avaluació neuropsicològica en l'edat adulta. 5. Plasticitat, recuperació i rehabilitació neuropsicològiques en adults amb afectació cerebral. 1. La neuropsicologia com a ciència bàsica i aplicada 2. Tècniques de visualització cerebral: les neuroimatges 3. Patologia cerebral: accidents vasculars, tumors, traumatismes i infeccions 4. Trastorns de la gestualitat i els actes motors complexos: les apràxies 5. Trastorns de la percepció i el reconeixement: les agnòsies 6. Trastorns de la memòria: les amnèsies 7. Trastorns del llenguatge: les afàsies 8. Trastorns del llenguatge escrit: les alèxies i les agrafies 9. Trastorns del càlcul: les acalcúlies 10. Trastorns del funcionalisme dels lòbuls frontals 11. Deteriorament neuropsicològic i demències 12. Exploració i avaluació neuropsicològiques 13. Recuperació funcional i intervenció neuropsicològica Visionat/audició de documents 0 36 36 Arnedo, M., Bembibre, J. i Triviño, M. (coordinadores) (2013). Neuropsicología. A través de casos clínicos.. Madrid: Médica Panamericana. Catàleg Bruna i Rabassa, Olga (cop. 2011 ). Rehabilitación neuropsicológica : intervención y prácticaclínica . Barcelona [etc. ]: Elsevier Masson. Catàleg Diéguez-Vide, F. i Peña-Casanova, J. (2012). Cerebro y lenguaje. Sintomatología neurolingüística.. Madrid: Médica Panamericana. Catàleg Gil, R. (2007). Neuropsicología (4ª). Barcelona: Elsevier-Masson. Catàleg Jodar, M (coordinadora) (2013). Neuropsicolgía. Barcelona: UOC. Kolb, B. i Whishaw, I.Q. (2017). Neuropsicología humana (7ª). Buenos Aires: Médica Panamerica. Péña-Casanova, J. (Ed.) (2007). Neurología de la conducta y neuropsicología. Madrid: Médica-Panamericana. Catàleg Tirapu, J., García, A., Ríos, M. i Ardila, A. (2012). Neuropsicología de la corteza prefrontal y las funciones ejecutivas. Barcelona: Viguera. Catàleg Tirapu, J., Ríos, M. i Maestú, F. (Eds.) (2011). Manual de neuropsicología (2ª). Barcelona: Viguera. Catàleg Casos pràctics de la clínica neuropsicològica Examen 15 Articles i dossiers que complementen la teoria i els casos clínics Examen 15 L'avaluació es farà mitjançant examen escrit. Per aprovar l'examen s'ha de superar el 60% de l'activitat.

curate

{"ca": 0.6486384266263238, "cs": 0.01361573373676248, "da": 0.0007564296520423601, "gl": 0.02344931921331316, "es": 0.24357034795763993, "fr": 0.01021180030257186, "en": 0.030257186081694403, "it": 0.006429652042360061, "pt": 0.023071104387291982}

http://www.udg.edu/ca/estudia/Oferta-formativa/Oferta-dassignatures/Detall-assignatura?codia=3101G01016&codip=3101G0109

mc4_ca_20230418_8_181389

Relat "Carta a un epicur d'un jove del segle XXI" Inici > detall del relat: Carta a un epicur d'un jove del segle XXI (Abans de llegir el text, llegeix la introducció, si us plau....) He llegit la seva carta a Meneceu i l'he trobada realment interessant. Per això ara em disposo a escriure-li aquesta carta on, tot i que sé que vostè mai ho llegirà, voldria expressar-li les meves opinions sobre el seu escrit. Caldria dir que la idea me la va donar el meu professor de filosofia, però que a mi no em desagrada i la faré sense cap mena de problema, perquè crec que vostè deuria ser una persona amb qui es podia parlar i raonar. Vostè comença la carta invitant a tothom (sigui quina sigui la seva edat) a filosofar i jo li agraeixo de tot cor aquesta invitació i estic totalment d'acord amb vostè pel que fa a la necessitat de filosofar i de cercar la felicitat. També m'agrada el fet que vostè cregui en el jovent d'aquesta manera, ja caldria que molta gent del segle XXI ho fes tant com vostè. Tot i així, desconec si aquest tothom del que vostè parla engloba realment a tothom, perquè... sap? Avui en dia, en la nostra societat (teòricament), ja pot opinar i filosofar tothom, sense distinció d'edat, ni de sexe, ni de procedència, ni de classe social... I jo no sé pas si en la seva època això era així o si vostè hi estaria d'acord amb tanta llibertat. Bé, vull creure que sí... Pel que fa a la divinitat de la qual vostè parla, voldria dir-li que jo he tingut durant molt temps veritables dubtes sobre l'existència i el caràcter de tal divinitat. Podríem dir, doncs, que dubto sobre el tema, tot i que pensant-hi bé me n'adono que, en realitat, no és tant que no cregui, sinó que desitjaria no creure, no sé si m'entén. Em refereixo a que no m'agrada imaginar-me controlat i supervisat per una força suprema, no m'agrada dependre d'aquella força o com se l'hagi d'anomenar, em fa sentir més poqueta cosa del que ja sóc per mi mateix. Tot i així, si existeix, me la imagino bastant semblant a com vostè la descriu ("incorrupte i feliç", amb "felicitat plena" i "immortalitat") i no pas com la gent creu que és. Però, per altra banda, em sobta que vostè ens parli a la carta de "la divinitat" com si aquesta fos única, ja que jo tenia entès que en la seva època la majoria de la gent era politeista, però bé... és igual, suposo que es deu referir a les divinitats en general i simplement les singularitza per fer el text més entenedor. Si no fos així, espero que em disculpi. Igualment, sempre he pensat que si tal divinitat existeix o ha existit, simplement ha creat el món i totes les altres coses (sinó, com existirien?) i després (amb perdó pel símil potser massa modern) els ha posat piles i... apa! A funcionar! Perquè, sinó, com expliquem tots els mals que hi ha al món? Hi ha qui parla del dimoni, però això sí que jo, sincerament, no m'ho crec, sóc incapaç d'imaginar-me un ésser totalment bo i un altre totalment dolent, perquè crec que el bé i el mal estan ambdós potencialment dins de cadascú. Aquesta idea del dualisme mai m'ha acabat de convèncer, perquè a més, si creiem en Déu i en el Dimoni, aleshores no som pas monoteistes, sinó biteistes (si és que existeix la paraula), que si fos així, no passa res, però... En canvi, després d'aquesta extensa reflexió sobre els deus, vull constatar que estic força d'acord amb vostè pel que fa a la seva concepció de la mort, que trobo molt sàvia i avançada. Però, és clar, digui-li això a algú que acabi de perdre a una amistat íntima... Com en molts altres casos de la filosofia, la teoria és molt bona i queda molt bé, però a la pràctica tot es desfà com un glaçó perquè la societat no està moralment preparada i educada per entendre segons que, perquè per a molta gent la mort (fins i tot en el segle XXI) segueix sent molt dolorosa, tant per als qui la viuen com per a les seves gents. I efectivament, no parem de sentir gent que desitja als joves una bona vida i als vells una bona mort quan, qui sap, potser el que caldria seria fer-ho al revés: preparar als joves perquè quan la mort se'ls apropi sàpiguen donar-li la cara i ajudar als vells a viure bé el poc temps que els queda, sabent ja de sobres com afrontar la mort. I és que vostè ho ha dit "viure bé i morir bé són una mateixa cosa" i qui vegi la vida com un simple tràmit cap a la mort, doncs quines ganes, no? Que el faci ràpid, el tràmit i sinó que s'ho replantegi. Seguidament, vostè parla del futur i més tard, també esmenta el destí i l'atzar que són dos temes que, per mi, van molt units. Efectivament, "el futur no és del tot nostre però tampoc no ens deixa de pertànyer del tot", però fins a on ens pertany? Sobre què podem escollir i sobre què no? Quan cal esperar i quan moure's? Simples preguntes que llanço a l'aire i que potser, escèpticament, buscaran respostes. A partir d'aquí, entenc que vostè classifica els fets que passen a la vida segons si són per necessitat, per casualitat o per la voluntat lliure d'un mateix. I aquí ja em fa dubtar, ja em trenca els esquemes. Em plantejo fins a quin punt està equivocat vostè o estic equivocat jo o estem equivocats tots dos. Perquè jo fins ara havia cregut fermament que tots els fets passen per quelcom que podríem anomenar el destí, que tot (absolutament tot) té la seva raó de ser, la seva lògica sovint fora del nostre abast de ment símia que tenim i, per tant, que no existien les casualitats. Però clar, vostè també planteja que certes coses passen per la nostra voluntat lliure i va i em fa plantejar quelcom que jo mai m'havia plantejat: la voluntat, i a sobre lliure. Perquè, què és la voluntat? Pot ser lliure? Existeix realment la voluntat pròpia? I si existís, com pot ser que sigui lliure amb el munt d'informació que ens donen i la quantitat de menjades de tarro que ens fan des de ben petits? Clar, que potser en la seva època no hi havia tanta menjada de tarro, qui sap... Ah, bé, i vostè també ens parla de l'atzar. Però jo em pregunto, com hi pot haver atzar si hi ha destí i a la inversa? És que potser són compatibles? Jo creia que no, però bé, si vostè algun dia surt de la tomba i llegeix aquesta carta ja m'ho explicarà... Potser és perquè jo mai he cregut en l'atzar... Això sí, com vostè diu, l'atzar no pot ser la divinitat, això segur. Per altra banda, m'ha agradat molt la frase: "val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç". És d'una gran saviesa... I sap què, avui en dia la gent té una gran afició per col·leccionar frases sàvies... I se les apunten en un paper per enganxar-les a la nevera, o les posen al nick del messenger si són més moderns, però és clar vostè tot això li deu sonar a xinès, oi? Bé, no es preocupi, el món ha canviat molt en els últims anys, segueixi llegint i oblidi-se'n. Ai! Sap què és el xinès? Suposo que tampoc, oi? Bé, no cal que es preocupi tampoc... Tornant a la seva carta, he trobat força interessant la classificació que fa dels desigs, me l'hauré d'estudiar amb més profunditat... I diu vostè que "saber relacionar cada elecció o cada rebuig a la salut del cos o a la tranquil·litat de l'ànima és la finalitat d'una vida feliç"? Realment interessant, una altra frase de capçalera en la que hauré de pensar més sovint... Encara que sigui per viure feliç i no patir, que sembla que és el que vostè en el fons demana. Només hi ha un problema que no sé si s'ha plantejat, un de sol. Podem viure feliços i no patir mentre hi ha gent que ni tan sols viu per culpa d'altra gent? Una simple pregunta a l'aire que no espera resposta, sinó reflexió. Bé, ha sigut un plaer llegir-lo i comentar-li les meves opinions que, segurament contaran per ben poca cosa, però qui sap, potser fins i tot contaran per mi, per les tantes reflexions que m'han propiciat. mimí | 05-03-2008 la de comentar a Epicur, i qui diu que no serveix per res? ens fa reflexionar una mica als que llegim aquests relats, esta molt ben escrit. M'agrada Epicur, però també tens raò la gent d'avui dia no crec que entengui a Epicur o ho posi en pràctica. Leela | 04-03-2008 Està clar que la societat en la que Epicur vivia no era com l'actual. En general es pot dir, que els esclaus i les dones no tenien els mateixos drets que els homes, com tampoc els estrangers. Tot i això, precisament el corrent en que s'inclou aquest filòsof es caracteritzava per tractar a tothom igual (homes, dones, esclaus, estrangers, etc.) Sobre el tema de les divinitats, no sé si realment l'efecte que produïen era el que tu comentes (de veure's dependents d'una força) sinó més aviat el contrari. Sovint se solia buscar l'explicació de certs fenòmens naturals, no previsibles en les divinitats. Els seus deus eren diversos, però a l'hora hi ha una idea al darrera de tot això que és la de una mena de 'divinitat' que avui en dia entendríem dins un context més naturalista (com una natura, unes lleis que governen el funcionament del món, per dir-ho d'alguna manera). Si retens així aquesta idea de 'divinitat' veuràs que la teva pregunta sobre el bé i el mal no hi té cabuda en aquest context. Hi ha algun mal en la 'divinitat' que provoca les tempestes? Vaja que la idea és que hi ha quelcom (digues-li energia si vols, enlloc de 'divinitat') per sobre de tot això més mundà (les persones, els seus deus - concrets per a cada cosa, com per exemple les collites, etc.) A aquesta 'energia' no ve al cas aplicar-li conceptes com 'bé' i 'mal' perquè no es regeix per això. Respecte la mort penso que, com tu dius, la societat ha d'estar educada primer per prendre's la mort d'una altra manera. No es tracta de voler erradicar el dolor que produeix la mort, sinó de saber que hi ha un periode de dolor, assumir-lo (és a dir, tenir-lo, patir-lo, però saber que no ens podem quedar sempre en aquest estat). Com diu Epicur: 'la mort és la pèrdua de sensació' i això no podem mantenir-ho sempre. Es tracta de girar la truita, comprendre què és la mort, conèixer-la i no negar-la o considerar-la un 'tabú' com es fa en les nostres societats, perquè així comprendre'm molt millor la vida. Sobre la llibertat i el lliure albir se'n podria parlar molt però no em vull estendre aquí. Només dir que estem limitats a certes coses (per la nostra fisiologia per exemple) però també penso que és correcte dir que podem tapar-nos/ o obrir les orelles quan vulguem (només cal que en siguem conscient, que sapiguem que podem fer-ho). Com que veig però (al forum) que el que vols és que et diguem l'opinió literària, te la diré. Penso, sincerament, que t'ho podries haver 'currat' molt més. Tens bons arguments per contraposar però els poses de tal manera que no semblen gaire seriosos. D'altra banda està estructurada de manera una mica desordenada per ser una carta. T'hauria quedat millor amb paràgrafs ben separats i intentant lligar un paràgraf amb l'altre amb l'argument. Respecte el contingut, ja et dic, tens bones idees per donar rèplica a Epicur però els has de treballar més, pensar-hi més i exposar-los més clarament. De fet això que et dic es resol amb una mica de pràctica, el que realment importa (que són les idees) ja ho tens... així doncs, endavant!! ! x cert,[Ofensiu] ixnuir | 19-02-2008 fe d'errates: no sé per quina estranya raó el títol va apareixer malament ja que en realitat és: Carta a Epicur d'un jove del segle XXI i pel que fa a quan dic que llegiu la introducció, la veureu en aquest enllaç: http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relats_autor&rp_autor_id=493285 moltes gràcies relataires! Mercès pel enllaç Ix. M'agrada i m'interessa[Ofensiu] Epicuri | 15-02-2008 Tant, com per comentar-ho amb els amics epicuris ,per tal de contestar-te mirant d'estar a l'alçada de la teva feina. mmmmmmm...fins aviat! germà, filòsof. B. Julià | 14-02-2008 perdona que no et digui res del text es q no e tingut temps de llegirmel, no+ et responc el comentari que m'has deixat.. concretament el PD-- a veureee... entre lafrika i jo no va passar ni a passat absolutament resss aisss qin nerviosisme q es respira a arreu, tothom es pensa qi sap qqq.. en fiiin malpensats... apali xatu el proper dia d'ateneu ja vindré a dir jo tamb q estic totalment dacord amb axoo q eu dit d lo d la biblia!! jajajaja en fii vagib:) felicitat...? [Ofensiu] Djalí | 14-02-2008 Això de la pregunta retòrica final es fàcil de veure: "sí". Un "sí" rotund. Precisament som feliços quan idealitzem el nostre entorn i, segons Epicur, sabem extraure una lectura hedonista de qualsevol de les nostres experiències vitals, fins la més macabra (o amb més raó si és més desagradable, fins i tot). A més, si ens trobem en l'estadi de "benestar" en què ens podem permetre el luxe de reflexionar sobre l'assoliment de la "Felicitat" és gràcies a què hi ha moltíssima gent que no "pot" fer-ho: la llibertat del 1r món està subeditada a l'esclavatge d'un "món de tercera"; d'altra manera seria inconcebible. És cru, potser. Més aviat, el problema amb Epicur seria saber si s'ho passava tant "bé" al seu Jardí...

curate

{"ca": 0.9719158257060158, "pt": 0.0011734334663224596, "es": 0.010247985605882814, "fr": 0.005006649456309161, "en": 0.002581553625909411, "nl": 0.001486349057341782, "oc": 0.0024250958303997498, "it": 0.0015645779550966126, "id": 0.0006258311820386451, "pl": 0.0005476022842838145, "la": 0.0010169756708127981, "no": 0.0014081201595869514}

http://relatsencatala.cat/relat/carta-a-un-epicur-dun-jove-del-segle-xxi/638505

macocu_ca_20230731_7_462171

La Vall d’en Bas, les Planes, Santa Pau i l’Alta Garrotxa seran zones on hi haurà restriccions i fórmules de control. Per primera vegada, Can Batlle serà de pagament i als Pins i Cogolls se seguirà amb les mateixes restriccions que l’estiu passat. A més, el Consorci de l’Alta Garrotxa preveu reforçar el control a l’espai de Sadernes i Sant Aniol.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_1_102409

plaestanydigital.cat | Banyoles Televisió - La campanya d'excavacions a Roca Foradada deixa al descobert diverses eines útils Al costat d’aquestes eines útils també han aparegut restes de talla, el que alimenta la hipòtesi que la comunitat que vivia a la zona va haver de marxar del lloc de manera sobtada, molt probablement per algun fenomen natural. Tot plegat fa que l'equip que treballa en aquest jaciment cregui que l'assentament original, que es creu que era de grans dimensions, estigui proper a la zona on s'està treballant. De fet, es creu que es tractava de neandertals seminòmades, que ocupaven una àrea "bastant extensa", propera i eren coneixedors del terreny. Per això, de cara a l’any vinent l’objectiu serà treballar a la part alta del bosc de Serrat per intentar localitzar restes d’aquest possible assentament. Divendres es va fer una visita guiada per tal de donar a conèixer totes les troballes d’aquest estiu a la població interessada. Roca Foradada es va descobrir l'any 1982 quan un pagès treballava el camp, però no va ser fins tres dècades més tard –al 2014- quan es va començar a excavar de manera periòdica. És l'únic jaciment que es troba a l'aire lliure de les comarques gironines i que s'està excavant sistemàticament i la d’aquest estiu ha estat la sisena campanya consecutiva. Les primeres van centrar-se a explorar el subsòl i a intentar delimitar l’abast del jaciment, cosa que encara no s’ha aconseguit.

curate

{"ca": 1.0}

https://plaestanydigital.cat/index.php/cultura/2739-la-campanya-d-excavacions-a-roca-foradada-deixa-al-descobert-diverses-eines-utils.html

oscar-2301_ca_20230418_8_307262

Dins la graella de sortida de qui serà el successor de Jaume Matas qui té més números en aquests moments és Joan Flaquer. La política no és una ciència exacta i poden passar moltes coses, però tots els condicionants objectius apunten cap al fins d’aquí uns dies conseller de Turisme. Té l’edat perfecta (poc més de quaranta anys), formació jurídica sòlida, és catalanoparlant de Palma amb arrels a la Part Forana, molta experiència a l’administració autonòmica i, sobretot, és el favorit d’importants poders fàctics hotelers molt ben relacionatas amb Madrid i amb el secretari general del PP, Ángel Acebes, al qual ja li hauria arribat el missatge que «Flaquer ha de ser el nou Matas». També té suports mediàtics molt influents dins i fora del PP que no quedarien lluny d’aquesta iniciativa.

curate

{"ca": 1.0}

https://capvermell.org/index.php/fets-i-gent/xafarderies/192-joan-flaquer-successor-de-jaume-matas

mc4_ca_20230418_15_673694

Premis IMET 2018 – Altacapa Publicat el 29 novembre 2018 per Altacapa / 0 Comentaris Un plaer compartir amb les escoles de Tarragona l’acte de lliurament dels premis IMET en la seva 6a edició. Els guardonats han estat, en la categoria educació infantil de primer cicle el guanyador ha estat la Llar d’infants El Serrallo, pel projecte “El nostre barri, la nostra ciutat, el nostre món”. En la categoria educació infantil de segon cicle el guanyador ha estat l’Escola Cèsar August, pel projecte “Així sóc jo, un petit tarragoní”. En quant a l’educació primària, el guanyador ha estat l’Escola El Miracle, pel projecte “Pis amb vistes al mar”. I finalment, en la categoria d’educació especial el Col·legi Públic d’Educació Especial Sant Rafael, ha estat el guanyador pel projecte “Padrins de lectura”. [L’Ajuntament de Tarragona, mitjançant l’Institut Municipal d’Educació (IMET), amb la col·laboració de l’empresa REPSOL, convoquen la 6a edició dels Premis IMET d’Educació “Josep Vives Ciurana” del curs 2016 – 2017, d’acord amb les bases publicades al web de l’IMET, i amb la voluntat de reconèixer i donar a conèixer el treball que desenvolupen els centres escolars com a comunitat educativa integrada pel professorat, alumnat, mares i pares, i personal no docent. ][més info]

curate

{"en": 0.02127659574468085, "ca": 0.9787234042553191}

http://www.mariusdomingo.com/altacapa/?p=16126

mc4_ca_20230418_10_298786

 Danielsen Rest Hotel Kandy Sri Lanka - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA No. 291/1, Nerathaldeniya Road, Ambilmeegama, Pilimathalawa, Kandy, Sri Lanka., Wattappola, Kandy, Sri Lanka, 20450 - Veure al mapa Barri Wattappola Kandy Central Kandy Central Pallekele Anniewatta Kandy Central Front Llac Kandy Kandy Central Anniewatta Weraganthota Danielsen Rest Hotel, ubicat a Wattappola, Kandy, és una destinació popular per a viatgers. El centre de la ciutat és només a 0.2 km i l'aeroport és només a 120 minuts. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Kandy. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos servei d'habitacions 24 hores, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcacotxes, aparcament de cotxes, servei d'habitacions. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara accés a internet (sense fils), aire condicionat, servei de despertador, balcó/terrassa, despertador per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com piscina coberta, jardí. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Danielsen Rest Hotel. Preu del desplaçament a l'aeroport: 93 USD

curate

{"ca": 0.800302571860817, "en": 0.19969742813918306}

https://www.agoda.com/ca-es/danielsen-rest-hotel/hotel/kandy-lk.html

racoforumsanon_ca_20220809_0_542741

Hola! Fil senzill, no té més: confessar sobre sexe (experiències, tant de bones com de roÏnes, coses políticament incorrectes, somnis estranys, descobriments en la vostra sexualitat, etc.) perquè el sexe és una part més de la nostra vida diària, i per tant segurament sovint tenim alguna cosa a dir. VA, pecadores i pecadors del racó! Alerta per a feminazis: M'ho sembla, o últimament cada cop hi ha més noies amb prejudicis? També hi ha homes amb prejudicis

curate

{"eo": 0.011037527593818985, "ca": 0.9139072847682119, "es": 0.07505518763796909}

mc4_ca_20230418_7_609764

» L’alvocat. El nom d’aquest fruit té procedència asteca i deriva de la paraula -ahuacatl-, que fa referència a la seva forma de testicle. Existeix la creença popular que per la seva forma i riquesa en vitamina E (relacionada amb la reproducció), té propietats afrodisíaques. A més de ser un excel·lent aliment, dels alvocats madurs se n’extreu un oli, similar al d’oliva, que és molt utilitzat en la indústria farmacèutica i cosmètica. L’alvocat és originari de Mèxic, Colòmbia i Veneçuela. Els primers espanyols que van arribar a Amèrica van batejar a aquest fruit amb el nom de “pera de les Índies”, donada la seva semblança externa amb les peres espanyoles. Els principals productors avui dia són: Mèxic, Brasil, Estats Units, Austràlia, Israel, Xina, Kenya, Sud-Àfrica i Espanya. Hass (la més coneguda i comercialitzada; de petita grandària, rugós i de pell fosca i polpa groga. Es produïx a Mèxic i a Espanya, concretament a Andalusia), Bacon (la varietat més primerenca, de color verd brillant i molt conreada a Espanya), Cocktail o dàtil (allargat i sense os central, de sabor fi i delicat; es conrea a Israel, Espanya i es comercialitza sobretot a França), Fort (en forma de pera sense lluentor i de pell fina, aspra i sabor exquisit, amb un pes aproximat de 250 grams; conreat a Israel, Kenya, Sud-Àfrica i Espanya) i finalment, la varietat Pinkerton (allargat i amb forma de pera, de pell rugosa i sabor agradable, conreat a Israel). La seva millor època: la varietat Bacon es pot comprar a partir d’octubre, la Forta durant tot l’any i la Pinkerton, només està disponible en els mesos de febrer i març. .- Forma: amb forma de pera, en el seu interior conté una única llavor arrodonida de color clar i 2-4 centímetres de longitud (excepte la varietat dàtil), que apareix recoberta d’una prima capa llenyosa de color marró. .- Grandària i pes: encara que existeixen varietats que pesen uns 100 grams i altres que poden arribar a els 2 quilograms, els que més es comercialitzen solen amidar 10-13 centímetres, amb un pes de 150-350 grams. .- Color: l’escorça, gruixuda i dura, amb rugositats, presenta una coloració verda que varia en intensitat en funció de la varietat. La polpa és cremosa, oliosa, de color verd crema o pàl·lid a blanc groguenc, molt similar a la mantega. .- Sabor: el sabor de la polpa recorda al de la nou i l’avellana. La recol·lecció generalment es fa a mà, ja que és un fruit molt delicat. S’empra una escala i es talla el peduncle per sobre de la inserció amb el fruit. Els fruits no maduren en l’arbre, sinó que ho fan una vegada han estat recol·lectats, moment en el qual té lloc una intensa activitat respiratòria (desprenen etilè), pel que el seu emmagatzematge per períodes llargs és difícil. Com triar-lo i conservar-lo: S’ha de comprovar que la pell no presenti cap tipus de defecte com taques, punts negres o signes d’excessiva maduració. L’alvocat està madur si al sacsejar-lo es nota que l’os es mou o cedeix a una lleu pressió amb el dit. Si no està del tot madur, s’ha de deixar a temperatura ambient durant el temps necessari, 1-3 dies. El seu procés de maduració pot accelerar-se si s’embolica en paper de diari juntament amb una poma o un plàtan. Si per contra l’alvocat està al punt de saó, per a detenir la maduració s’ha de guardar en la part menys freda de la nevera (no a menys de 6ºC ). L’alvocat es pot congelar. Per a això, cal extreure’n la polpa, aixafar-la bé i barrejar-la amb una mica de suc de llimona. Per a la seva degustació òptima, s’ha d’obrir just abans del seu consum, ja que la polpa s’ennegreix amb rapidesa. Això es pot evitar amb suc de llimona. D’altra banda, si al consumir-lo només emprem una meitat, la que sobra es pot conservar en òptimes condicions per a l’endemà deixant-li l’os, ruixant-la amb suc de llimona i posar-la a la nevera protegida amb paper film o en un recipient de tancament hermètic. L’alvocat és un fruit que generalment s’utilitza a manera d’hortalissa o verdura, de sabor delicat i de fàcil consum, ric en greixos monoinsaturats, antioxidants i minerals; aliats de la nostra salut. Tenint en compte aquestes propietats nutritives, és molt recomanable per a tots els segments de la població: nens, joves, adults, esportistes, dones embarassades, mares lactants i persones grans. Per el seu aporti d’antioxidants i grasses de tipus monoinsaturades, es recomana el seu consum especialment, a qui té major risc de sofrir malalties cardiovasculars. Els greixos monoinsaturats tenen la propietat de reduir les taxes de colesterol total en sang, a costa del denominat “colesterol dolent”, el LDL-c, al mateix temps que incrementen els nivells de HDL-c, “el colesterol bo”, que en el nostre cos s’encarrega de transportar per la sang el colesterol des de les cèl·lules al fetge, evitant que s’acumuli en les parets dels vasos sanguinis. La vitamina E, com antioxidant, contribueix a reduir el risc de múltiples malalties, entre elles, les cardiovasculars, les degeneratives i fins i tot el càncer. A més, per la seva riquesa en magnesi i potassi i baix aporti de sodi, resulta molt recomanable per a aquelles persones que sofrixen de hipertensió arterial o afeccions de vasos sanguinis i cor i per a qui pateix bulímia o pren diürètics que eliminen potassi. El seu contingut de potassi haurien de tenir-lo en compte les persones que pateixen d’insuficiència renal i que requereixen de dietes controlades en aquest mineral. .- Desaconsellat: Hipertensió, obesitat, malaltia renal i diarrea, al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca (menys si s’exclou el formatge). .- Adequat: Hiperuricèmia i gota, sobrecàrrega i hipertrigliceridèmia, substituint el formatge semi-curat per formatge fresc. .- Molt adequat: Per a totes les edats, esportistes, situacions d’estrès i defenses disminuïdes, colesterol elevat i diabetis no associats a hipertensió ni a obesitat i celiaquia. Com hem dit, l’alvocat s’utilitza més com una hortalissa que com una fruita. Per a obrir-lo, cal tallar-lo longitudinalment fins a l’os, donant-li la volta completa al fruit. Seguidament girar les meitats en sentit contrari una d’una altra fins que es desprengui l’os d’una d’elles. No té sabor dolç, el que li permet combinar adequadament amb nombrosos plats. Fresc; farciment de pernil, de cranc…També se sol consumir lleugerament cuit i en puré. La polpa de l’alvocat s’empra sovint com si fora mantega, una vegada picada i amanida amb llimona i oli. El guacamole és una preparació a força de la polpa d’alvocat picada, a la qual li afegixen pebrots, cebes, espècies, tomàquet i suc de llimona. També s’elaboren sucs, batuts i fins i tot sopes d’alvocat. En el Zaire s’obté una espècie de cervesa d’alvocat, emprant aquesta fruita com matèria primera. Quan elaborem plats amb alvocats, no hem d’oblidar que la sal ha de tirar-se en el moment d’anar a menjar-los, doncs si es posa amb anticipació, això fa que els alvocats s’enfosqueixin. Així mateix, no és bó coure’l, ja que es torna amarg de sabor, encara que si es pot escalfar. – 4 alvocats. – 1 llauna de 150 grams de blat de moro cuit. – 80 grams de tacs de pernil dolç extra o embotit de tofu. – 80 grams de formatge semi-curat. – 40 grams d’api i ceba tendre a la “juliana”. – suc de llimona. – 6 cullerades soperes d’oli i sal. Pelar, rentar i picar la ceba tendre i barrejar amb el api. Picar les olives. Obrir els alvocats per la meitat, treure l’os i buidar amb una cullera (deixar almenys un centímetre de polpa adherida a la pela); picar-la i ruixar-la amb el suc de la llimona per a evitar que s’ennegreixi. Barrejar la polpa retirada de l’alvocat amb la resta d’ingredients. Repartir la barreja en els alvocats buits, col·locar el sobrant del farciment en el centre del plat on anem a servir i decorar amb uns panets torrats o torradetes de sègol. joan grané | 1 juny, 2010 a les 19:27 Veig una contradicció: En l’apartat …per la seva riquesa en magnesi i potassi i baix aporti de sodi, resulta molt recomanable per a aquelles persones que sofrixen de hipertensió; i en el següen apartat hi ha Hipertensió, obesitat, malaltia renal i diarrea, al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca (menys si s’exclou el formatge). M’ho podeu aclarir? Molt agraït. Angel Perera | 7 juny, 2010 a les 12:05 Ten raó, indueix a confusió. Pot ser que el terme “hipertensió” no s’hagi especificat bé, doncs les causes d’aquest desequilibri poden ser vàries. Podem dir que l’alvocat és recomanable quan la causa de la hipertensió és per problemes cardiovasculars, i en canvi -per el seu aporti de potassi- no és aconsellable quan la causa de la hipertensió radiqui en problemes del sistema renal. Crec que així queda més clar, no obstant si vols més aclariments no dubtis en dir-ho. Maria-Teresa | 29 gener, 2012 a les 19:46 és la primera vegada que provo l’alvocat i per això me n’informo. Faig molt d’esport, menjo gairebé vegetals, crus i cuits i molta fruita. Tinc el colesterol alt però no vull prendre medicació. He llegit bé que afegir alvocat a les amanides m’anirà perfecte? i què més puc afegir-hi? Angel Perera | 30 gener, 2012 a les 21:17 Hola Maria-Teresa, Els alvocats augmenten el colesterol bo i així protegeixen del dolent, això passa també amb les nous.Sempre -no cal dir-ho- amb moderació. Una cosa que et pot anar bé i va en la mateixa línia és la lecitina de soja -una cullerada sopera al matí-. Recorda que en el colesterol hi ha un component “nerviós” derivat d’ansietats o estrès que cal controlar. Dolors | 29 maig, 2012 a les 15:12 Hola, tinc un familiar que degut als diferents medicaments que pren perquè ha està malat del fetge, té molts problemes per evacuar. Podría ser que l’alvocat o una altra fruita li anés molt bé?? ?Cada dia pren un iogurt. Angel Perera | 30 maig, 2012 a les 13:24 Sense cap mena de dubte la fruita i la fibra en general, l’ajudaran. Important també beure força aigua. No obstant hi ha un producte innocu que pot prendre tothom, que funciona com un regulador intestinal no com un laxant, que es diu Psyllium Plus de la casa Sura Vitasan, funciona molt bé i no aporta cap problema, al contrari.

curate

{"fr": 0.016947452868030486, "ca": 0.965002005615724, "en": 0.0013036502206177295, "pt": 0.0019053349378259125, "es": 0.01233453670276775, "an": 0.0025070196550340956}

http://www.biosfera.cat/biosfera_cat_biosfera/?p=2043/

racoforumsanon_ca_20220809_3_522936

Fa uns dies que cerco les diferents banderes històriques dels catalans o de la Corona d’Aragó i Catalunya. He trobat aquestes i voldria saber si en coneixeu més i em podeu ajudar. També m'agradaria que comenteu que us semblen. Moltes gràcies. Reial Senyera. s.XII. Més tard dels territoris peninsulars de al corona catalanoaragonesa, especialment del Principat qui més la reivindicà. Variants Creu de Sant Jordi. Bandera de la Diputació del General. Antic de la ciutat de Barcelona Bandera del Comtat d'Empúies. Comtat de Pallars Comtat d'Urgell. Segle XIII. No he trobat la bandera. Bandera de la marina catalana S. XIII Penó de la conquesta de la ciutat de València. S. XIII Braç militar de Catalunya (estament nobiliari a les Corts) Creu d'Alcoraz. Bandera Regne d'Aragó a l'època moderna i sembla que podria tenir l'origen com a simbol privatiu de Pere el Gran Regne de Sicilia Bandera del Ciutat de Mallorca i de l'antiga Universitat de la ciutat i regne de Mallorca documentada en els segles XIV i XV. Bandera Negra. s.XIV Bandera Negra. 1714. Bandera de Borriana. SXIV Reial Senyera de la ciutat de València. S.XIV Pintada per Sorolla. S.XIX i XX. Bandera del Regne de Napols. S.XV Penó de Santa Eulalia. Bandera del Consell de Cent. Des de quan? Aquest fou utilitzat el 1714. Bandera Negra carlina de Ramón Cabrera.S.XIX Bandera de Barcelona contemporanea. S.XX Estelada Blava.S.XX Bandera d'Estat Català. SXXI Estelada Valenciana. S. XX Estelada Roja S.XX Senyera País Valencià (preautonòmica s.XX) Hi ha un cas dubtos: Aquesta bandera hi ha pàgines d’ internet que al denominen bandera de la marina de guerra catalana, i diuen que té l'origen en l'escut de roger de Llúria. He buscata a biblioteques i no he pogut trobar cap document on aparegui aquesta bandera, ni com escut de roger de Llúria ni en cap iconografia catalana. Crec que es tracta d'un intent de catalanitzar l'espanyol que porta els colors dels Borbons, igual que Argentina. Respecte a les senyeres nacionalistes/independentistes valencianes, has de saber que a més de la que has representat, que és la més popular, està també l'estelada però amb estel roig. És coneguda per la senyera de Dubon, per un cartell de Lluis Dubon en l'època de la República Espanyola: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dub%C3%B3n_Portol%C3%A9s Polisero el Nòrdic.

curate

{"ca": 0.8894230769230769, "sk": 0.0026223776223776225, "es": 0.08610139860139861, "hu": 0.0021853146853146855, "it": 0.011363636363636364, "oc": 0.008304195804195804}

mc4_ca_20230418_0_215201

Obama anuncia la fi de la crisi i demana que es redueixin les desigualtats Al seu discurs de l'Estat de la Unió, el president nord-americà insta el Congrés que posi fi a l'embargament a Cuba i reclama més poders per lluitar contra els ciberatacs Redacció 21/01/2015 - 06.14 Actualitzat 21/01/2015 - 15.04 Discurs triomfalista d'Obama davant les dues cambres del Congrés. Barack Obama ha donat per acabat el temps de crisi en aquest destacat discurs de l'Estat de la Unió i ha dit que ara cal repartir millor la riquesa entre els nord-americans. Diu que s'han de reduir les desigualtats i apujar els impostos als més rics, unes propostes que toparan amb un poder legislatiu controlat pels republicans. En política internacional, Obama també ha demanat que s'acabi l'embargament a Cuba i ha reclamat més poders per lluitar contra els ciberatacs. També ha apostat per mantenir les sancions contra Rússia, tot el contrari que amb l'Iran, on veu millor la via diplomàtica. Aquest ha estat el primer discurs d'Obama amb un auditori majoritàriament hostil, de majoria republicana, que ni s'ha aixecat i amb prou feines ha aplaudit en algun moment. El president dels Estats Units s'ha mostrat optimista, reforçat per primer cop en el seu mandat per les bones xifres econòmiques. Ha repassat els èxits i ha deixat clar que és hora de girar full: "Per tot el que hem resistit, per tota la determinació i tota la feina que hi hem posat, per la feina que tenim al davant, sapigueu que l'ombra de la crisi se n'ha anat i que l'Estat de la Unió és fort." Conscient que el creixement econòmic no s'ha traslladat a tothom, els salaris no s'han apujat, les condicions laborals no han millorat, Obama apunta cap a la classe mitjana i llança diferents objectius: "Abaixaré els impostos a les famílies treballadores per tornar-los a posar a la butxaca milers de dòlars cada any. Emprendré noves accions perquè cada estat pugui aprovar les seves pròpies lleis de baixes remunerades. Enviaré al Congrés un audaç i nou pla per reduir a zero els costos dels col·legis comunitaris." Són propostes que mobilitzen les bases demòcrates i satisfan l'ala més progressista del seu partit. Obama també s'ha mostrat molt segur en política internacional: les negociacions amb l'Iran, la coalició internacional contra el terrorisme jihadista i la nova etapa de relacions amb Cuba després, entre altres, de l'alliberament d'un agraït Alan Gross. Obama s'ha mostrat segur i confiat mentre ha estès la mà als republicans en els terrenys on hi ha consens: infraestructures i comerç. Però el president ha llançat diverses amenaces de veto -cosa no habitual en aquests discursos- i ha deixat clar que, de moment, és ell i no pas la majoria republicana qui segueix marcant el pas. Reaccions polítiques sobre les suposades imatges de Cifuentes robant en un Eroski Obama fa un discurs triomfalista sobre l'Estat de la Unió Obama anuncia el final de la recessió La mesa del Parlament, reunida aquest dimarts (ACN) La mesa rebutja reconsiderar el vot delegat de Comín, a petició de Cs, PSC i PP Santi Vila, aquest matí, arribant als jutjats d'Osca (ACN) L'exconseller de Cultura Santi Vila declara a Osca per les obres de Sixena

curate

{"ca": 1.0}

http://www.ccma.cat/324/obama-anuncia-la-fi-de-la-crisi-i-demana-que-es-redueixin-les-desigualtats/noticia/2631231/

mc4_ca_20230418_4_731713

Alemanya - Resultats de la cerca - Traces : base de dades de llengua i literatura catalanes Pàgina inicial > Traces. Catàleg > Resultats de la cerca: Alemanya Traces. Catàleg 1,704 registres trobats 11 - 20 anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 'El castell' de Kafka: una nova traducció a partir de la versió manuscrita / Ferrarons i Llagostera, Joan Visat, Núm. 27-28 (Tardor 2019), p. 31-32 Christa Wolf / Torres, Carme Visat, Núm. 25 (Primavera 2018) (Noves fitxes. Literatura universal en català) En una banda lateral, s'enllacen fragments d'obres de Christa Wolf traduïts al català, a més d'una bibliografia de la part de la seva obra traduïda al català Tobias Burghardt / Visat Breu nota sobre el traductor i escriptor Tobias Burghardt, que tradueix del català i altres llengües a l'alemany juntament amb la seva muller, Juana Burghardt. En un lateral de la pàgina, s'enllaça una bibliografia dels llibres traduïts del català a l'alemany a càrrec de Tobias Burghardt Què comporta traduir? / Farrés, Ramon Es reflexiona sobre el fenomen de la traducció. En concret, Farrés ho trasllada al terreny personal, detallant com viu la traducció i, particularment, com va viure la traducció de 'Correspondència amb Goethe', de Bettine von Arnim. Visat, Núm. 22 (Tardor 2016), p. 16 (Monogràfic: Què suposa traduir?) Vibradors, dofifins i riures enllaunats / Cotes, Edgar Traces. Catàleg : 1,704 registres trobats 11 - 20 anar al registre: Alemanya dins Amazon

curate

{"ca": 0.8775086505190312, "en": 0.02975778546712803, "fr": 0.02975778546712803, "de": 0.01660899653979239, "es": 0.032525951557093424, "oc": 0.01384083044982699}

https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&ln=ca&f=keyword&jrec=11&p=Alemanya

mc4_ca_20230418_12_131831

Temes fandom (5) televisió (3) cinema (2) entreteniment (2) mitjans socials (1) propietat intel·lectual (1) terminologia (1) Autors Roig, Antoni (4) Martorell, Sandra (1) Resultats de la cerca "fandom" : 5 resultats En termes televisius, l’any 2019 serà recordat en bona part per la finalització de sèries tan estimades i alhora amb etapes finals tan criticades des del propi fandom com Joc de Trons o Big Bang Theory. Però aquest cop vull fixar-me en una sèrie de llegat quasi infinit i tampoc exempta de polèmica entre els fans. La vostra pròxima parada, de nou… La dimensió desconeguda. Aquestes darreres setmanes ha cridat l’atenció dels internautes aficionats al cinema i les sèries la notícia d’una pel·lícula sobre la prestigiosa sèrie d'AMC Breaking Bad (2008-2013). La particularitat és que no es tracta realment d’un nou film, sinó d’un ambiciós i complex projecte de muntatge de dos cineastes i fans francesos, per tal d’aconseguir condensar les 5 temporades de la sèrie dins d'un format propi del llargmetratge. Un nou exemple d’algunes de les sorprenents formes amb què alguns fans treballen i juguen sobre els materials que els obsessionen.

curate

{"ca": 0.9607329842931938, "it": 0.03926701570680628}

http://comein.uoc.edu/opencms_divulgacio/opencms/comein/ca/_config/search/index.html?searchWords=&category=d7f2f55d-236d-11e6-b4b9-00144fa67188

mc4_ca_20230418_17_266529

Andorra compleix en ocupació laboral els objectius de l’Estratègia Europa 2020 En l'àmbit de l'educació superior no s'arriba al 40% que s'havia fixat 20/04/2020 (13:30 CET) Andorra compleix en l'àmbit d'ocupació laboral els objectius de l’Estratègia Europa 2020 segons la publicació del departament d'Estadística que s'ha donat a conèixer aquest dilluns. L'estràtegia per a un creixement intel·ligent, sostenible i innovador, de març de 2010, va establir cinc ambiciosos objectius en matèria d’ocupació, innovació, educació, integració social i clima/energia. Es tractava de superar les conseqüències de la crisi econòmica i situar novament Europa en el camí del creixement econòmic. L'Estratègia Europa 2020 se sustenta en una sèrie d'indicadors i subindicadors en diverses àrees. Els canvis en els temps d'aquests indicadors mostren la seva evolució i si s'apropen o s'allunyen dels objectius establerts en l'estratègia. En termes d'ocupació, Andorra compleix i sobrepassa el llindar mínim establert en un 75% de població ocupada. En l'àmbit de l'educació el percentatge de població resident a Andorra d'entre 30 i 34 anys que ha completat estudis superiors se situa en un 32% l'any 2018. L'objectiu d'establir aquest percentatge en el 40%, ha quedat a 8 punts percentuals de distància. Pel que fa a l'energia i al canvi climàtic, les emissions de gasos d'efecte hivernacle estan per sobre de l'objectiu establert per al 2020. Si es mesuren les emissions en relació a la població, l'índex s'ha reduït nou punts des de l'any 1990. En relació a les emissions d'efecte hivernacle per a l'any 2017 se situen en l'índex 130. La taxa de població en risc de pobresa i d'exclusió social se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea. La taxa de pobresa a partir dels ingressos se situa en el 12,8%. Segons l'enquesta de condicions de vida, la proporció de poblacio resident a Andorra en risc de pobresa o exclusió social és d'un 15,7%. Els més vulnerables són les llars monoparentals amb fills a càrrec, les persones amb limitacions d'activitat severes i els que disposen d'un nivell d'educació més baix. Estudi Estratègia Europa 2020

curate

{"ca": 0.9895981087470449, "fr": 0.010401891252955082}

https://www.altaveu.com/actualitat/andorra-compleix-en-ocupacio-laboral-els-objectius-de-lestrategia-europa-2020_12681_102.html

crawling-populars_ca_20200525_21_327254

L’exalcalde de Bàscara ha d’afrontar la sentència que el condemna a pagar 6,2 milions d’euros a un promotor a qui va enganyar Encara no és ferma Un total de 18 persones van ser detingudes, segons fonts del Comitè de seguiment de la situació a Catalunya Els Mossos van identificar 13 persones dimecres en el suposat intent de tallar les vies del TAV a Bàscara La policia espanyola indica que 26 s’han derivat al jutjat, entre ells dos nebots de Torra Un noi de Tarragona, lliure El poble de Bàscara va viure ahir a primera hora de la tarda uns moments d’expectació arran d’una forta, sobtada i inusual presència policial. Segons fonts veïnals, a la zona de l’aeròdrom del... El Servei Català de Trànsit (SCT) ha aixecat temporalment la prohibició que impedeix el pas de camions al llarg de 64 km de l’N-II, entre Fornells de la Selva i la Jonquera. Aquesta mesura s’ha... El gestor d’infraestructures ferroviàries ha aturat preventivament la circulació de trens per la possibilitat d’una invasió de vies Cinc combois han resultat afectats per la mesura, un dels quals ha quedat aturat a l’estació de Girona El torneig zonal que es va disputar a en el pavelló de Bàscara va classificar a 22 jugadors de clubs gironins –13 nois i 9 noies–, pel torneig estatal que es disputarà a Valladolid en el mes de... El torneig zonal del 2019 que es classificatori pel torneig estatal es tornarà a disputar en el pavelló municipal d’Esports de Bàscara des d’avui i fins diumenge. Més de 550 jugadors i jugadores... Els representants de 10 tallers mecànics de les comarques gironines i les seves famílies (43 adults i 10 menors) que han fet un viatge de vuit dies a Venècia han patit retards de divuit hores en la... Bàscara no és l’únic poble afectat per una plaga de xinxes. Sis municipis més de quatre comarques diferents també estan patint una plaga d’aquest insecte, que té l’origen en els camps de colza.... Ja són set els pobles afectats, com ara Vilademuls, la Pera o Canet d’Adri, on s’estan fent tractaments

curate

{"ca": 1.0}

: /?task=mescriteri.mes&format=raw&criteri=cachemunicipi&id=464&itemidmes=2798&segment=municipi&subsegment=66244&count=12&municipi_cache=66244&start=17

oscar-2301_ca_20230418_7_265396

L’article d’avui és d’en Joe Willcox i tracta de com i per què ha planificat lliçons sobre les frases que hem d’utilitzar per expressar-nos quan ens comuniquem en línia abans que sigui difícil. No importa quina plataforma escolliu o bé com és la vostra connexió de banda ampla. Si utilitzeu tecnologia de videoconferència per comunicar-vos, inevitablement trobareu que les coses no funcionen bé. Tot i que aquestes plataformes milloren ràpidament, ens queda molt lluny de veure que reprodueixen tots els aspectes positius de la comunicació cara a cara. Estic segur que l’actual crisi motivarà que les empreses que hi ha darrere d’aquestes tecnologies (Zoom, Cisco, Microsoft etc.) continuïn millorant-les. Tanmateix, personalment, però, dubto que la videoconferència sigui alguna vegada exactament com estar a la mateixa habitació conversant amb un altre persona. Llavors, quines diferencies hi han entre la videoconferència i reunir-se per parlar amb gent en un espai físic real? Ara, per descomptat, molta més gent de l’habitual està obligada a utilitzar videoconferència, per la qual cosa s’han escrit molts articles sobre aquesta qüestió en les darreres setmanes. Un article recent de la BBC, per exemple, assenyala que la gent està trobant les videoconferències molt més esgotadores i estressants que les converses cara a cara. L’article assenyala que en els xats de vídeo hem de treballar més per processar indicis no verbals com expressions facials, el to de la veu i el llenguatge corporal i que prestar més atenció a tot això consumeix molta energia. L’article també diu que el silenci és un altre repte, destacant que el silenci crea un ritme natural en la conversa cara a cara. Sovint, fins i tot si fem una pregunta, podem permetre a l’altra persona uns moments de silenci sense que se senti estrany. Entenem instintivament quan una altra persona necessita una estona per pensar abans de parlar, per exemple. Amb videoconferència, però, com assenyala l’article, els trams de silenci ens afecten molt més negativament. Això passa de dues maneres. En primer lloc, un retard de menys de dos segons pot fer que una persona percebi a una altra persona com a menys amable o menys centrada. En segon lloc, cada resposta retardada ens fa preocupar-nos que la tecnologia en si no funciona correctament, provocant nivells elevats d’estrès sobre tota la conversa. Amb tot això, vam decidir descomptar el preu de les nostres classes sempre que hagin de continuar per Internet. El fet de canviar una classe en grup presencial a fer-la en línea fa que sigui més difícil fer un enfocament centrat en la comunicació. No sé què estan fent les altres escoles d’idiomes d’aquesta zona per modificar els preus mentre les classes es fan en línia. Però per mi era evident que necessitàvem fer això. Una altra cosa que volia fer era construir algunes lliçons al voltant del vocabulari que necessitem i els comportaments que hem d’adoptar mentre tractem els reptes de tenir les classes en línia. Per això, en diverses de les meves classes hem utilitzat dos vídeos divertits realitzats pel duo de còmics nord-americà Tripp & Tyler. Els vídeos simulen tots els reptes de la comunicació tant en reunions de videoconferència com en conferències que només s’utilitza l’àudio. Al utilitzar aquests vídeos, els meus estudiants s’han beneficiat de dues maneres. En primer lloc, els ha fet més conscients del que pot anar malament per adaptar el seu propi comportament i desenvolupar els nivells de paciència necessaris. En segon lloc, els ha equipat una sèrie de frases en anglès que poden utilitzar per alertar el professor i els altres estudiants quan les coses funcionen malament. Per exemple: He trobat que els grups que veuen aquests vídeos i els utilitzen per crear aquest tipus de vocabulari continuen sent més capaços d’expressar-se quan les coses surten malament durant les classes posteriors. També crec que això serà útil per a aquells estudiants que continuin comunicant-se en línia en anglès durant la seva vida laboral.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.bnylc.com/post/you-re-breaking-up-una-classe-d-angl%C3%A8s-sobre-els-reptes-de-la-comunicaci%C3%B3-en-l%C3%ADnia

oscar-2201_ca_20230904_5_67267

Totes les seccions El projecte Activitats de la vida diària Situacions de vida Problemes de salut Recursos Àrea professional Ús de cookies Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i oferir-li un millor servei. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació x Inici / Activitats de la vida diària / Menjar i beure Informació pràctica El cos humà Relació amb altres activitats de la vida diària Etapes cicle vital Factors que influeixen en el desenvolupament de l'activitat Informació general Descripció Capacitats biofisiològiques i psicològiques Aspectes socioculturals Condicions ambientals Consells de la infermera Respirar Moure's Reposar i dormir Eliminar Evitar perills Comunicar-se Treballar i divertir-se Tòpics Consulta els tutorials Com puc millorar la meva alimentació? Recomanacions generals Distribució dels àpats Respectar el tres àpats principals La dieta mediterrània com a model Fugir de les dietes miraculoses Exemples d'esmorzars saludables Exemples de dinars equilibrats Exemples de sopars de digestió fàcil Exemple de menú d'un dia Exemple de menú setmanal Tècniques culinàries Com fer un bon fregit El rostit com a opció saludable Bullir o coure al vapor? Com cuinar correctament els aliments crus? Taula resum de les tècniques culinàries Autor/a Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana Infermera Equipo revisor Carmen Fernández Ferrín Infermera Gisel Fontanet Cornudella Infermera i Educadora social Mª Teresa Luis Rodrigo Infermera Traductor/a Roser Castells Baró Traductora + Enllaços d'interès Bibliografia Com citar Informació pràctica Estructura i funció del cos humà FTGI pP@7) Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà, més directament relacionats amb el desenvolupament d’aquesta activitat de la vida diària són: Sistema nerviós Sistema endocrí Sistema respiratori Sistema digestiu Sistema locomotor La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit. La idea de ser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, totes les quals experimenten processos de desenvolupament, i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats. Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament els processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) implicats en el desenvolupament d’aquesta activitat de la vida diaria. p Llegir més... Relació amb altres activitats de la vida diària FTGI pP@7) La quantitat i la qualitat d’aliments sòlids i líquids que una persona ingereix està modulada per la seva interacció amb el medi intern i extern; per aquest motiu, per a comprendre en tota la seva amplitud i complexitat l’acte de menjar i beure, hem d’interpretar-lo a la llum de la individualitat de cada ésser humà. En aquest sentit, l’elecció i la preparació dels aliments estan condicionades per aprenentatges culturals a través dels quals es construeixen tant els gustos i les preferències com les idees i les creences sobre els aliments que són bons i sans i els que no ho són, el que explica que s’arribi a excloure els que no estan a la primera categoria. L’elecció i la preparació dels aliments també està condicionada pels coneixements i la capacitat de la persona per a seleccionar els que estiguin en bon estat (condició imprescindible perquè l’aliment pugui ser tolerat i posteriorment digerit en el tub digestiu) i garantir el bon rendiment físic i intel·lectual. D’altra banda, és important destacar la influència de la quantitat i la qualitat dels aliments en la resta d’activitats de la vida diària, com ara l’activitat i l’exercici, el descans i el son, el manteniment de la temperatura corporal i en els patrons d’eliminació. Per al funcionament de l’organisme, cal energia. El cor, l’aparell digestiu, el cervell, els músculs respiratoris necessiten energia per a dur a terme les seves funcions. A més, per al manteniment de la temperatura corporal, es requereix energia de la mateixa forma que una estufa gasta també energia elèctrica. Tot el consum energètic bàsic que necessita l’organisme per al seu funcionament, sense fer cap mena d’activitat física, es denomina índex metabòlic basal i es mesura en quilocalories. La quantitat d’aliments ha de respondre a les demandes energètiques de l’organisme, que es calculen en funció de l’índex metabòlic basal, que correspon al consum de calories d’una persona en repòs, i varia en funció del sexe, la constitució i l’edat, i de l’activitat física. Si la ingesta és superior a la demanda hi haurà un augment del greix corporal i, per tant, de la massa corporal, fet que condicionarà la mobilitat, segons el grau de sobrepès o d’obesitat. La massa corporal es mesura per mitjà de l’índex de massa corporal, que s’obté dividint el pes en quilograms entre la talla en metres elevada al quadrat. Un valor d’entre 25 i 30 indica sobrepès, valors superiors a 30 comporten obesitat. L’obesitat pot limitar els moviments respiratoris i, per tant, la respiració. Per contra, si la ingesta d’aliments és inferior a les necessitats corporals apareixeran mancances i problemes nutricionals més o menys importants, com ara pèrdua de pes, dèficit vitamínic, i baixa tolerància a l’esforç físic i mental. La quantitat de menjar ingerida també pot influir en el son d’una persona. La quantitat i la qualitat del son es poden veure alterades tant per la presa d’un àpat copiós a prop de l’hora d’anar a dormir com per la gana; en els dos casos es dificulta la inducció al son. La ingesta d’una dieta equilibrada, tant en nutrients com en calories, permet una bona regulació de la temperatura corporal i assegura el manteniment de la pell i els teguments en bon estat. Les persones amb una dieta baixa en calories disminueixen la producció de calor i, per tant, perceben més fàcilment la sensació de fred. Alguns autors sostenen que la temperatura sanguínia influeix en els centres de la gana de tal forma que quan ens exposem al fred hi ha una tendència a ingerir més aliments per a produir calor i per a disposar de més greix que serveixi com a aïllant tèrmic. Per contra, un increment de la temperatura produeix una disminució de la gana. La quantitat i la qualitat dels sòlids i líquids ingerits influirà en els productes excretats a través de l’orina i la femta, no només condicionant les característiques, com l’olor i el color de la femta i l’orina, sinó afectant també directament la consistència de la femta. Per exemple, una dieta amb la proporció adequada de fibra, líquids i greixos afavoreix l’eliminació de femta de consistència tova amb defecacions indolores i sense esforç excessiu. p Llegir més... En funció del grup d’edat i l’etapa de desenvolupamentFTGI pP@7) 1. Vida intrauterina, 2. Nadó-lactant, 3. Preescolar, 4. Escolar, 5. Adolescents, 6. Adult jove i madur, 7. Adult gran. 1. Vida intrauterina Una correcta alimentació és important durant tota la vida i, fins i tot, des del mateix moment de la concepció. Les proteïnes són el nutrient essencial per al desenvolupament fetal i són especialment importants durant la infantesa i l’adolescència. Sembla especialment important la ingesta proteica en l’etapa de desenvolupament que va des de la vida intrauterina fins als cinc anys. Aquesta etapa és crítica per al creixement del sistema nerviós central, i s’ha demostrat que les dietes riques en proteïnes contribueixen de manera important al desenvolupament de la capacitat intel·lectual. Un altre nutrient imprescindible és el calci, del qual l’organisme requereix grans quantitats per al creixement i el desenvolupament de l’esquelet i d’altres teixits. A causa d’aquesta raó es recomana a les mares durant el període de gestació que s’assegurin d’introduir a la dieta aliments rics en proteïnes i calci. 2. Nadó-lactant (del naixement fins als 18 mesos) En les últimes dècades s’està posant gran èmfasi en l’alimentació amb llet materna. Les dades de l’Enquesta Nacional de Sanitat revelen que el 65% dels nadons són criats amb lactància materna fins a la sisena setmana de vida, percentatge en el qual ha influït de manera decisiva la informació i l’educació per a la salut donada per infermeres, llevadores i pediatres sobre els avantatges de la lactància materna i la manera de gestionar-la. El recent nascut sol ser alimentat a demanda, i manifesta la gana plorant i la satisfacció de la gana succionant més lentament o adormint-se. És habitual que hi hagi regurgitacions (tornada a la boca del contingut de l’estómac però sense els esforços del vòmit) a causa del tancament incomplet de l’esfínter inferior de l’esòfag. En aquesta etapa, les necessitats hídriques són, en proporció, més grans en els nadons que en els adults, a causa del seu índex metabòlic, la seva escassa capacitat de concentració urinària i la major proporció de pèrdues a través de la pell i els pulmons. Però aquest requeriment superior d’aigua queda cobert exclusivament amb la lactància, ja sigui materna o amb fórmula. Quan abandonen l’etapa de lactància és important vigilar la sensació de set del bebè i respondre a la seva demanda no comunicada de manera verbal. A partir dels sis mesos solen necessitar suplements de ferro i comencen a sortir les primeres dents temporals o de llet; la resta sol sortir amb una freqüència d’una al mes fins arribar als 20 mesos, mentre es van preparant progressivament per a mossegar. Al final d’aquesta etapa es recomana promoure el contacte amb aliments de diferents textures, que ajudin a l’aprenentatge d’una bona masticació de l’infant, sempre assegurant el control del risc d’ennuegament. L’últim aliment que s’ha d’oferir és la fruita seca, ja que a causa de la masticació i la insalivació incompletes pot ser aspirada en intentar deglutir-la. Els petits trossos de fruita seca allotjats a la via respiratòria, si no són eliminats per la tos, poden anar augmentant de mesura per la humitat de les mucoses respiratòries i provocar l’asfíxia per obstrucció de la via respiratòria. 3. Preescolars (de 19 mesos a 5 anys) Quan els infants comencen a caminar solen tenir la majoria de les dents temporals, per tant poden mossegar i mastegar, al mateix temps que la maduració del tracte intestinal els permet digerir la majoria dels aliments dels adults. Les seves necessitats calòriques disminueixen respecte de les dels lactants i tenen menys risc de desequilibris hídrics. La maduresa del sistema nerviós els dóna autonomia per a manipular els utensilis de menjar, portar el menjar a la boca i beure per si mateixos. A mesura que l’infant creix, s’introdueixen progressivament diverses textures i sabors, i la seva sensibilitat tant a aquestes novetats com a les olors els porta a acceptar o rebutjar certs aliments. També en aquesta etapa solen aprofitar el moment dels àpats per a manifestar el seu estat d’ànim o les seves emocions, fins i tot refusant la presa de certs aliments com a expressió de la seva necessitat d’autoafirmar-se. És aconsellable que els pares o les persones que en tenen cura promoguin la manipulació autònoma dels estris de menjar, així com que evitin utilitzar certs aliments com a premi o càstig. Les actuacions que afavoreixin l’autonomia i evitin el càstig disminuiran el rebuig cap a alguns aliments i al mateix temps afavoriran la bona relació de l’infant amb aquests aliments. 4. Escolars (de 6 a 12 anys) Si bé hi ha grans variacions, la dentició temporal de l’escolar sol mudar entre els sis i els tretze anys, que és quan apareixen els primers molars definitius. Tot i que en aquesta edat és freqüent trobar infants que no esmorzen, diversos estudis recomanen que l’esmorzar es consideri un àpat important, ja que una aportació suficient ajuda el nen a mantenir l’atenció, augmenta l’energia i millora la seva habilitat per a resoldre problemes. S’aconsella dedicar el temps suficient per a prendre la tríada composta per lactis, cereals i fruites fresques, que es pot completar amb altres aliments proteics. El col·lectiu infantil i juvenil és el grup de població en el qual s’ha identificat un risc superior d’alimentació inadequada i un consum més alt d’àcids grassos saturats (amb un alt potencial de produir arteriosclerosi). Aquest augment de risc s’associa freqüentment a un baix nivell socioeconòmic, al sexe femení (les nenes tenen un risc superior que els nens), a un nivell formatiu baix de la mare, al nombre de germans (a major nombre, més risc) i, com ja hem esmentat anteriorment, a la mala qualitat de l’esmorzar. En un estudi portat a terme per M. Rizo el 1998 a la comunitat alacantina, s’evidencia que l’aportació de proteïnes és suficient tant en infants com en adults, si bé aquest mateix estudi desvetlla diferències alimentàries entre petits i grans. La ingesta de lactis en els nens és doble que en els adults i mengen més carn que ells, però menys peix. També detecta una disminució del consum de ous, rics en proteïnes d’alt valor biològic, que s’associa a l’allau informatiu sobre l’alt nivell de colesterol que contenen. No obstant això, en les dietes equilibrades es recomana el consum de 3-4 ous per setmana. Respecte dels aliments rics en hidrats de carboni, es constata que els nens consumeixen més pasta, per davant del consum tradicional de llegums i arrossos dels grans; no solen menjar pa en els àpats i el prenen en forma d’entrepans entre hores. Seria recomanable la introducció a la dieta de quantitats superiors de llegums i de fruites (una peça de fruita fresca en cada àpat), i equilibrar així el consum de carn i lactis. Infància Alimentació en la infància i en l'adolescència 5. Adolescents (de 12 a 18 anys) Les necessitats dels adolescents pel que fa a l’aportació de nutrients i calories augmenta durant la fase de l’“estirada” i es recomana una ingesta d’aliments rics en proteïnes, calci, vitamina D i ferro. Les seves preferències, que condicionen la quantitat i el tipus d’aliments, responen a factors i impulsos físics, socials i emocionals, que alhora tenen relació amb l’augment de la incidència d’anorèxia, de bulímia, d’obesitat i d’alcoholisme en aquest grup d’edat. En aquesta etapa amb freqüència persisteix el costum d’esmorzar poc, agreujat per la tendència a substituir els àpats tradicionals per menjar “escombraria” i la generalització del “picar” entre hores. El grup de joves és el grup en el qual s’ha detectat un major consum de complements vitamínics. Concretament, els joves de nivell socioeconòmic mig-alt és un dels grups que més suplements vitamínics consumeix, amb la finalitat de “sentir-se bé”, “millorar la resposta immune” o “tenir més energia”, tot i que demostren un coneixement limitat sobre els efectes beneficiosos que les vitamines poden tenir per a la salut. Segons un estudi realitzat per Sánchez (2004), en el qual revela els diversos interessos pels aliments associats al gènere, els nois s’interessen per conèixer quins són els aliments que engreixen i quins els permeten estar en bones condicions per a rendir en l’esport; és a dir, se centren en com millorar el seu rendiment físic. Per la seva banda, l’interès de les noies és més estètic i volen saber les propietats dels aliments com a guia o ajuda en les dietes d’aprimament i per a millorar les afeccions de la pell. Tant en els infants com en els adolescents es constata un canvi d’hàbits alimentaris. Alguns estudis mostren una disminució en percentatge d’hidrats de carboni de la dieta en benefici d’un augment paral·lel de proteïnes. Es tendeix a perdre l’hàbit de consumir pa en els àpats per a menjar-ne només en forma d’entrepans. Es consolida i s’incrementa la tendència a consumir productes lactis en substitució de la fruita de les postres. S’insisteix en el fet que aquests nous hàbits alimentaris han de set reconduïts cap a incorporar a les dietes més vegetals, fruita fresca i llegums. També es recomana en l’adolescència cobrir les necessitats de calci, ferro i zinc. El calci contribueix al creixement de la massa òssia, el ferro afavoreix el desenvolupament muscular i dels hematies (glòbuls rojos), i el zinc també contribueix al desenvolupament de la massa òssia i muscular. Adolescència Alimentació en la infància i en l'adolescència 6. Adults joves i adults madurs (de 19 a 25 anys i de 26 a 65 anys) En aquest grup d’edat la dieta es distribueix en tres àpats (esmorzar, dinar i sopar), tot i que actualment és freqüent que el dinar es faci fora de casa, a causa de la distància que hi ha entre la llar i els centres de treball. Aquest grup d’edat és el que ha sofert un canvi generacional més gran en els hàbits alimentaris. El ritme de vida actual ha fet que en molts casos passessin d’ingerir menjar casolà, a casa seva i normalment en companyia, a menjar de pressa, sols i, en el pitjor dels casos, a saltar-se el dinar, el sopar o l’esmorzar. Aquests canvis, junt amb el creixement del nivell adquisitiu, la influència dels costums alimentaris de l’exterior i el descens de l’activitat física, estan produint un increment de la taxa d’obesos en aquest grup que, com ja s’ha esmentat anteriorment, s’associa als grups de nivell cultural i socioeconòmic més desafavorits, amb especial susceptibilitat de les dones més grans de 45 anys. La dieta dels adults ha d’ajustar-se a les proporcions recomanades. No hi ha proves que indiquin un augment de necessitats de vitamines o d’altres suplements, a menys que hagin estat prescrits per mancances específiques. Adultesa Alimentació saludable 7. Adult gran, adult gran mitjà i adult gran avançat (de 66 a 74 anys, de 75 a 84 anys, i de 85 en endavant) A la maduresa tardana disminueix el nombre de calories que es requereixen, perquè l’índex metabòlic basal baixa. Aquest declivi del metabolisme es relaciona amb canvis en les hormones tiroïdals (T3 i T4). De totes formes, encara que el nombre de calories que es requereix disminueix, s’ha de mantenir una dieta equilibrada per a conservar una correcta funció metabòlica. Alguns nutrients, com el calci, poden ser necessaris en quantitats més grans per a compensar o prevenir les pèrdues de massa òssia i altres alteracions. En ocasions, hi ha una disminució de la producció de saliva que, junt amb la pèrdua de peces dentàries, pot causar dificultat de masticació i limitar el tipus d’aliments que s’ingereixen, i predisposar a l’aparició de deficiències nutricionals. La reducció progressiva de la secreció àcida gàstrica fa que algunes persones es queixin de cremor d’estómac o d’eructes. També és característica la reducció de la sensació de set que en ocasions s’agreuja amb una restricció de líquids autoimposada per a compensar la incontinència urinària. Si bé els ancians solen ser curosos amb els seus horaris i no saltar-se cap àpat, hi ha estudis que indiquen que sovint segueixen una dieta desestructurada. Algunes persones d’aquest grup d’edat no introdueixen en els seus àpats un primer plat de llegum o verdures, un segon de carn o peix, i fruita de postres. Segons els estudis, les persones amb un estat socioeconòmic baix, les que viuen soles, les que tenen una edat més avançada i les dones amb un nivell formatiu baix són les que porten les dietes més desestructurades, fet pel qual aquests grups són considerats com un grup de risc de mala nutrició. No es poden fer unes recomanacions generals en aquest grup d’edat, ja que és heterogeni per la seva diversitat de situacions físiques, cognitives i psicològiques. Les recomanacions per a les persones grans obeiran als seus condicionants fisiològics, físics, psíquics i del seu estat nutricional. Una recomanació generalitzada en la qual insisteixen els dietistes és la importància d’una dieta variada. Vellesa p Llegir més... Factors que influeixen en el desenvolupament de l'activitatFTGI pP@7) Les accions que portem a terme per a ingerir aliments no només es veuen influenciades per condicionants socioculturals i econòmics, tal com hem vist anteriorment, sinó també per aspectes com l’edat, l’etapa de desenvolupament i el sexe. Aquests aspectes modifiquen les necessitats nutricionals i el tipus d’aliments que hem de consumir en determinades etapes de la vida. Sexe Patologia Relacionades amb el tractament 1. Sexe Els homes tenen més necessitats calòriques que les dones. Es valora que el seu índex metabòlic basal és d’un 5% a un 7% superior al de la dona. Els comportaments dels homes i de les dones enfront dels aliments també semblen ser diferents. Els homes atribueixen l’impuls de menjar al mateix plaer de fer-ho, mentre que les dones el relacionen amb estats d’humor negatius, com l’avorriment i l’estrès, el que les fa propenses als sentiments de culpa per les transgressions. Dones en edat fèrtil Les dones en edat fèrtil tenen una pèrdua de ferro superior per les hemorràgies menstruals, fet pel qual és necessari una aportació suficient per a evitar mancances que conduirien a l’anèmia. En condicions normals i amb una dieta equilibrada no es requereixen suplements dietètics fèrrics, atès que en aquesta etapa l’absorció intestinal està augmentada. Dones embarassades L’embaràs normal comporta múltiples canvis dels processos metabòlics destinats a permetre el creixement i el desenvolupament fetal. Entre ells, hi ha una utilització de la glucosa més ràpida, que comporta una disminució dels nivells en sang, sobretot en la segona meitat de l’embaràs, el que predisposa a la cetosi. S’entén per cetosi l’estat caracteritzat per una elevada concentració de cossos cetònics a la sang, com a resultat del catabolisme dels greixos en absència de glucosa. Per tant, per aquesta raó les dones embarassades han d’evitar períodes de dejuni superiors a les 6-8 hores i, sobretot, no han de saltar-se l’esmorzar. Les necessitats d’aigua i sal augmenten i els requeriments energètics són superiors des de la setmana 10 a la 30 de la gestació, quan s’acumula una part substancial del greix matern. Teòricament la despesa energètica de l’embaràs comporta un consum afegit de 200 a 300 calories per dia, encara que les necessitats augmenten si es porta a terme activitat física. Pel que fa a nutrients específics, es requereix una aportació superior de proteïnes, calci, ferro, zinc, vitamines D, E, àcid ascòrbic i vitamines del grup B. La majoria de les dones que viuen en països desenvolupats i segueixen una dieta equilibrada, amb productes lactis i d’origen animal, sobrepassen les exigències mínimes d’aquests elements i no els calen suplements. No són recomanables les dietes vegetarianes estrictes durant la gestació, atesa la necessitat d’una alimentació variada. Hi ha cert efecte beneficiós dels suplements vitamínics amb àcid fòlic per a la prevenció de l’espina bífida en el recent nascut. S’ha demostrat que un excés de determinades vitamines pot produir efectes tòxics en el fetus. Embaràs Alimentació i embaràs Dones postmenopàusiques En estat de premenopausa i postmenopausa es recomana un augment de l’aportació de calci i vitamina D per a prevenir l’osteoporosi i es recomana especial atenció al control de pes, ja que durant aquesta etapa es tendeix a augmentar-lo a causa de la disminució de l’activitat física i metabòlica. Menopausa 2. Patologia Amb respecte de les patologies que afecten a la set, cal diferenciar entre dos grups oposats: els que disminueixen i els que augmenten la sensació de set. Com a patologia que disminueix la sensació de set, s’identifica l’anomenada hipodípsia primària, que es caracteritza pel fet que la set no es desperta en situacions en què l’augment de la concentració d’electròlits a la sang és tan alt que s’hauria de presentar el desig de beure. Com a patologia que comporta un augment de la sensació de set, es troba la polidípsia primària, que fa aparèixer el desig de beure sense que la concentració d’electròlits a la sang hagi augmentat. Generalment aquests trastorns són molt poc freqüents i es produeixen quan hi ha lesions en els mecanismes que regulen la set en el sistema nerviós central, com cirurgia d’aneurismes cerebrals, tumors que afecten estructures hipotalàmiques, craniofaringioma, gliomes o metàstasis, traumatismes cerebrals, hidrocefàlia i sarcoïdosi. Cal destacar que en les psicosis com l’esquizofrènia és relativament freqüent (fins a un 20%) trobar polidípsia, amb set intensa encara que la concentració d’electròlits en sang estigui disminuïda, fet que s’acompanya de la reaparició del desig de beure en un lapse de temps exageradament curt en comparació amb les persones que no presenten aquest trastorn. Igualment entre les patologies que es relacionen amb la gana, es poden diferenciar les que en provoquen l’augment i les que en provoquen la disminució. Són moltes les patologies que provoquen la reducció de la gana o anorèxia. En general, tot tipus de malalties infeccioses i tumorals ho poden causar. En els trastorns de l’aparell digestiu, ja siguin benignes, com la gastritis o l’úlcera, o tumors malignes, l’anorèxia i la pèrdua de pes solen ser els primers indicadors. L’anorèxia acompanya processos benignes com la grip, i al mateix temps pot ser el primer símptoma de malalties com la SIDA, la tuberculosi o les micosis sistèmiques. La reducció de la gana pot tenir com a causa patologies d’índole molt diversa, com ara: i) malalties endocrines com la insuficiència suprarenal, l’hipotiroïdisme i el feocromocitoma; ii) entre les malalties neurològiques, es troben l’accident cerebrovascular (ACV), la malaltia de Parkinson i les demències i els trastorns degeneratius neuromusculars; iii) entre els trastorns de conducta o psiquiàtrics, destaquen la depressió, l’ansietat, l’alcoholisme i, per descomptat, l’anorèxia nerviosa. A diferència de les múltiples patologies que cursen amb anorèxia, hi ha poques malalties en les quals la gana augmenti. En destaquen els trastorns hormonals com la hiperfunció corticosuprarenal o síndrome de Cushing i les lesions que afecten l’hipotàlem, com ara tumors, traumatismes o malalties inflamatòries. D’altra banda, són diverses i nombroses les malalties i trastorns en què el seguiment d’una dieta concreta i pertinent constitueix una part substancial del tractament, el que implica no només consumir determinats aliments i evitar-ne d’altres, sinó també controlar-ne la quantitat i la distribució al llarg del dia. Serveixin com a exemple situacions com la hipertensió, la diabetis, la insuficiència renal, les hepatopaties, la celiaquia, les síndromes de mala absorció, l’obesitat, les dislipèmies, les malalties metabòliques o trastorns de l’aparell digestiu, entre moltes altres. 3. Relacionades amb el tractament Certs tractaments amb els seus efectes secundaris també influeixen sobre la set i la gana: Alguns dels medicaments que provoquen un augment de la sensació de set són els que pertanyen al grup dels anticolinèrgics, espasmolítics, opiacis i alguns antidepressius. Aquests medicaments indueixen sequedat de boca com a efecte secundari i, per tant, produeixen un augment de la sensació de set. L’efecte oposat, és a dir, una disminució de la sensació de set es pot manifestar en persones tractades amb fàrmacs depressors del sistema nerviós central. Entre els medicaments que augmenten la gana, hi ha els preparats hormonals, com els corticoesteroides, els anticonceptius o la teràpia hormonal substitutiva i els medicaments antipsicòtics, tant els clàssics com els atípics (alguns estudis indiquen que fins al 50% de les persones que prenen antipsicòtics augmenten de pes). El tractament intensiu amb insulina produeix augment de pes, tot i que no s’han comprovat els seus efectes sobre la gana. Per contra, els fàrmacs que indueixen anorèxia (pèrdua de gana) no són gaire nombrosos. Entre d’altres, hi ha els antibiòtics, els antiinflamatoris no esteroïdals, els antidepressius inhibidors de la recaptació de serotonina, els antiparkinsonians, com ara la levodopa, i alguns hipotensors. Medicaments p Llegir més... Informació general Descripció FTGI pP@7) L’hàbit de menjar i beure d’una persona va més enllà del conjunt d’accions orientades a captar nutrients essencials del seu entorn per a obtenir l’energia necessària per al seu organisme, és a dir, per a nodrir-se. Per a aprofundir en aquest hàbit, és necessari conèixer els factors fisiològics, emocionals i culturals que modulen les actituds, les expressions i els comportaments individuals i de grup cap a la selecció, la preparació i la ingestió d’aliments. L’hàbit de menjar i beure comprèn el sistema d’accions voluntàries que una persona fa per a ingerir els sòlids i els líquids. El conjunt d’aquestes accions voluntàries abraça des dels comportaments socials i les respostes emocionals fins a les accions que, de manera voluntària, s’apliquen a l’elecció de certs productes, ja siguin líquids o sòlids. Totes aquestes accions, en conjunt, són imprescindibles per al benestar de les persones. En parlar de les accions voluntàries, cal tenir presents tant les que es duen a terme d’una manera conscient com les que es fan d’una manera automàtica i que han estat modulades per l’aprenentatge, però que finalment poden ser controlades per la voluntat. Per a portar a terme aquestes accions voluntàries, és necessari que la persona tingui capacitat per a interaccionar amb el seu entorn, que esculli i que ingereixi aliments que continguin els nutrients adequats en la quantitat i la qualitat suficients per a no perjudicar l’organisme ni per defecte ni per excés. En aquest sentit, la selecció del tipus i de la quantitat de menjar que s’ingereix és un procés dinàmic regulat fisiològicament i modelat pels gustos, els aprenentatges i les ofertes del mercat. Els gustos i les preferències poden ser considerats com el resultat d’aprenentatges culturals que es reflecteixen en comportaments concrets davant del menjar i en el consum d’uns productes determinats, en funció del grup d’edat, del sexe i del nivell socioeconòmic. p Llegir més... Capacitats biofisiològiques i psicològiques FTGI pP@7) El comportament de les persones pel que fa a la ingestió d’aliments i líquids està modulat fisiològicament pels estímuls de la set i de la gana, que indueixen el desig de beure i menjar, tot i que aquesta sensació no és una condició imprescindible perquè la persona porti a terme les accions que integren l’esmentat comportament. L’estímul de la set es defineix com el desig conscient de beure. El sistema nerviós central (SNC) regula la quantitat d’aigua de l’organisme mitjançant el desig de beure i la producció de l’hormona antidiürètica, encarregada de minimitzar la quantitat d’aigua que s’elimina per l’orina. No sorprèn, per tant, que els mateixos estímuls que provoquen la set siguin també els que indueixen la secreció de l’hormona antidiürètica. Quan es produeix un petit dèficit corporal d’aigua, la concentració de sals a l’exterior de les cèl·lules (espai extracel·lular) augmenta i estimula, d’una banda, la producció d’hormona antidiürètica, que estalvia aigua i, d’una altra, la sensació de set, que indueix a beure aigua. Aquests dos mecanismes aconsegueixen diluir l’espai extracel·lular i retornar la concentració de sals als nivells normals. Hi ha dos factors més que també estimulen el centre de la set. El primer és la disminució de la pressió arterial, fins i tot encara que la concentració del líquid extracel·lular sigui normal, fet que explica la presència de set en persones amb una hemorràgia o en estat de xoc. El segon és la sensació de sequedat de la boca i de la mucosa de l’esòfag, sensació que s’alleuja gairebé immediatament després de la ingestió d’aigua, tot i que encara no s’hagi absorbit pel tub digestiu i, per tant, no hagi arribat a provocar una disminució de la concentració de sals a l’espai extracel·lular. Per contra, la disminució de la concentració de sals en el líquid extracel·lular i la distensió gàstrica inhibeixen la set. En el segon cas, la inhibició de la set per la distensió gàstrica, es tracta d’un fenomen de regulació a curt termini, ja que després de la ingesta d’aigua transcorre un cert temps fins que es normalitza la concentració de sals en l’espai extracel·lular. Si durant aquest temps no hi hagués una inhibició per la distensió gàstrica, es continuaria bevent, de manera que la quantitat ingerida podria sobrepassar el necessari i provocar una excessiva dilució, fet que també seria perjudicial per al funcionament cel·lular. L’estímul de la gana és un impuls que desperta el desig de menjar. L’objectiu dels sistemes reguladors de la gana és mantenir l’equilibri de l’energia de tal manera que l’energia aportada pels aliments que s’ingereixen sigui igual a la despesa energètica produïda per la suma de les activitats metabòliques i l’activitat muscular. Per a la majoria de les persones, la composició i la quantitat d’aliments que s’ingereixen varia considerablement d’un àpat a un altre i d’una dia a un altre. Tot i així, el nostre pes sol mantenir- bastant estable, fet pel qual la nostra experiència diària ens diu que la quantitat i la qualitat d’aliments ingerits estan regulades d’una forma molt exacta. Diversos estudis han identificat en el sistema nerviós central (SNC) dos centres, el de la gana i el de la sacietat, encarregats de regular la gana. Per a explicar l’estimulació d’aquests centres, hi ha diferents teories complementàries que comentarem a continuació: La teoria glucostàtica explica que la gana es produeix per la reducció dels nivells de glucosa a la sang. També sembla que la sensació de gana es desencadena quan baixa la concentració d’aminoàcids i de productes del metabolisme dels greixos com els àcids grassos. Per contra, quan augmenta la glucosa a la sang, s’activa el centre de la sacietat i s’inhibeix el centre de la gana. La gana també pot estar modulada per la percepció de situacions amenaçants i estressants, en les quals a la sensació de pèrdua de control s’associa una resposta fisiològica que produeix disminució de l’activitat gàstrica. Aquesta resposta a l’estrès s’acompanya d’un augment de la secreció de corticoides que, alhora, eleva la concentració de glucosa a la sang, amb la consegüent disminució de la gana. Altres teories psicològiques sostenen que les sensacions d’anhel i desig originen alteracions en les conductes alimentàries de dos tipus: unes conductes transgressores, com a via per a alleujar tensions o ansietats, i unes conductes que deriven en la restricció o la limitació del consum de certs aliments. Diversos estudis vinculen més a la dona que a l’home determinats comportaments alimentaris caracteritzats pel consum descontrolat d’aliments i pel fet de saltar-se voluntàriament i compulsivament la regulació de la sacietat. Evitar perills i prevenir riscs/capacitats biopsicològiques (afrontament) La gana també està modulada per l’aprenentatge emocional associat a les característiques del propi aliment, com ara la seva textura, l’olor, el color o l’aspecte. Aquestes associacions poden desfermar la imaginació, l’evocació de records, i desencadenar tant l’estimulació com la inhibició de la gana, fins a arribar en aquest últim cas a l’extrem de provocar la sensació de nàusees i, fins i tot, el vòmit. De vegades es poden consumir aliments que ens proporcionen seguretat o consol. Podem dir que la ingesta de sòlids i líquids, tant en quantitat com en qualitat, està condicionada per reaccions emocionals vinculades a les associacions peculiars entre la ingesta de certs aliments i determinades emocions. Així podem explicar les preferències o el refús cap a alguns aliments. En relació amb la inducció a la gana i la preferència de certs aliments, no es pot obviar l’aspecte cultural. Si tenim en compte que l’aliment és ric en significat simbòlic, l’acte de menjar pot ser també una via d’expressió o regal emocional de forma conscient (Sánchez 2004), tant per a la persona que el rep com per a la persona que l’ofereix. Si bé el moment d’iniciar un àpat pot estar influenciat per molts factors interns i externs (emocions, hora del dia, disponibilitat i sabor dels aliments, amenaces de l’ambient, etc. ), el moment de finalitzar-lo està induït per la sensació de sacietat, procés controlat per mecanismes fonamentalment biològics. Quan s’ingereix un menjar, els estímuls mecànics i químics induïts per la presència d’aliments en el tub digestiu, tant des de la cavitat oral (gust) com des de l’estómac i l’intestí prim, estimulen per via nerviosa el centre de la sacietat. Després de prendre la decisió de voler menjar o beure –com a resposta als estímuls fisiològics o a una altra classe d’estímuls, com ara desitjos o compromisos–, és necessari un grau d’autonomia que permeti col·locar l’aliment sòlid o líquid a la boca. Aquesta acció requereix la força muscular, la precisió i la coordinació del moviment de l’extremitat superior que possibilitin els diversos moviments articulars necessaris per a vèncer el pes de la pròpia extremitat i suportar el pes dels aliments durant el trajecte des del plat fins a la boca. Moure's i mantenir una postura corporal correcta/capacitats biopsicològiques (afrontament) Una vegada l’aliment sòlid ha estat col·locat a boca, s’inicia el procés de masticació que, encara que la majoria de les vegades és un acte automàtic, en altres ocasions, pot ser controlat voluntàriament pels centres nerviosos superiors (escorça cerebral), i produir una masticació més efectiva. La manca de peces dentàries, la mala adaptació de la pròtesi, la disminució de la salivació o les limitacions en la mobilitat de la llengua o dels músculs mastegadors ocasionen dificultats per a la masticació i, conseqüentment, també en la deglució, fet que condiciona la selecció d’aliments de consistència tova. La deglució de sòlids i líquids és un procés complex que s’inicia de manera voluntària però que segueix amb una sèrie de passos reflexos i automàtics i, per tant, involuntaris, sota el control del sistema nerviós central (SNC). La combinació de la força de la gravetat i les contraccions involuntàries de la faringe i de l’esòfag ajuden al bol alimentari en el descens cap a l’estómac. Encara que en aquest apartat només es recullen els processos d’accions voluntàries –conscients i automatitzades o no per l’aprenentatge– relacionades amb la ingestió d’aliments sòlids i líquids, cal tenir en compte que, per tal que la nutrició sigui adequada, es requereix el bon funcionament de tots els processos fisiològics que segueixen a la deglució (la digestió, l’absorció intestinal, el transport i l’assimilació cel·lular dels nutrients) i que resulten d’una complexa relació d’estímuls, de reaccions i de respostes que escapen al control voluntari. Sistema digestiu p Llegir més... Aspectes socioculturalsFTGI pP@7) 1. Noves tecnologies i publicitat, 2. Informació sanitària, 3. Patrons d’estètica corporal, 4. Canvis en l’organització familiar i social, 5. Creences sobre els aliments "bons" i "dolents" . Anteriorment s’ha esmentat que l’elecció dels aliments no es basa únicament en les seves qualitats nutritives, sinó que està carregada d’un ric entramat de significats socials i culturals. En totes les societats humanes els aliments tenen una càrrega simbòlica que es materialitza entre els individus en una forma d’expressió, de comunicació i de relació. En cada grup es poden identificar aliments representatius, als quals s’associen característiques d’alt valor, que són compartits pels individus del grup, però que poden no ser valorats ni compresos i, fins i tot, ser refusats per individus d’altres grups. Freqüentment aquests aliments associen el seu alt valor cultural a un alt valor monetari, fet pel qual, en ser consumits, es converteixen en vehicle d’expressió d’un determinat estatus. De fet, l’increment del nivell socioeconòmic de les famílies espanyoles en les últimes dècades ha comportat un canvi general en el consum d’aliments: ha augmentat el consum de proteïnes d’origen animal, en forma de carn i peix, i ha disminuït la ingesta d’ous i d’hidrats de carboni. Pràcticament en totes les societats, les grans celebracions o festes van acompanyades de productes alimentaris especials i, habitualment, en grans quantitats. En aquest sentit, el menjar i la beguda actuen com a mediadors en les relacions socials, i es converteixen en el vehicle que propicia la distensió, l’apropament i la negociació. A la societat espanyola aquest fenomen es reflecteix en nombrosos actes al llarg del cicle vital: aniversaris, celebracions familiars o d’empreses, grups d’amics. Quan es participa en l’acte de menjar i beure es vol comunicar acceptació, reconeixement, agraïment o pertinença a un grup. Per mitjà de l’elaboració i la presentació del menjar, s’intenta transmetre el desig de complaure o agradar i, en aquest cas, els aliments serveixen per a expressar amor i afecte. Actualment es viu un fenomen de globalització en tots els camps. En l’alimentació es tendeix a la unificació de dietes i preval el consum de determinats productes. La dieta espanyola tradicional, basada fonamentalment en el consum de cereals, llegums, oli d’oliva, patates, fruites, hortalisses, peix i ous, s’està modificant substancialment amb un augment del consum de carn, llet i productes lactis i un descens important del consum d’aliments com ara els cereals i les patates. En altres paraules, s’està passant de l’anomenada dieta mediterrània a l’anglosaxona. Les tendències globalitzadores i les influències culturals i educatives estan modificant els hàbits alimentaris tradicionals, i han influït tant en la quantitat i la qualitat dels aliments que s’ingereixen com en la forma de cuinar-los. Aquests canvis en els hàbits alimentaris poden analitzar-se des de la perspectiva de la interrelació de factors com la publicitat i les noves tecnologies, la informació sanitària, els patrons d’estètica corporal, formes relacionals, els canvis en l’organització familiar i social, i les creences sobre el valor saludable de certs aliments. Alimentació saludable: recomanacions generals 1. Noves tecnologies i publicitat La tecnologia ha posat a l’abast general multitud d’aliments processats i menjars precuinats que faciliten la conservació i permeten una preparació ràpida, però que, en contrapartida, contenen més percentatge de sal, sucres, additius i conservants químics que els aliments cuinats a casa. D’altra banda, induïda per la publicitat i el màrqueting, la població està augmentant el consum dels anomenats “aliments enriquits”, amb productes que s’introdueixen al llarg del procés d’elaboració, com per exemple llet amb àcids grassos omega-3, àcid fòlic, lactobacils, gelea reial, fibra, betacarotens o calci. Malgrat tot, encara no ha estat demostrat l’efecte beneficiós d’aquests productes sobre la salut. 2. Informació sanitària La informació sanitària juntament amb el desenvolupament econòmic experimentat per la societat espanyola en les últimes cinc dècades han estat els factors que han contribuït a una important millora de la nutrició que, alhora, ha revertit en l’increment de l’esperança de vida. Si bé en èpoques anteriors la desnutrició era un greu problema de salut, va quedar aplacat per l’accés generalitzat a bons aliments i per la preocupació de les mares per la bona alimentació. Actualment assistim a canvis de comportaments alimentaris que es tradueixen en dietes que, tot i que contenen un contingut calòric i proteic superior que el de fa seixanta anys, s’han valorat com a dietes menys equilibrades que les d’abans. Els canvis de comportament davant dels aliments estan fent emergir nous i paradoxals problemes reals i potencials de salut: juntament a malalties associades a l’excés de consum, trobem cada vegada amb una freqüència superior problemes per defecte nutricional, com ara l’anorèxia i la bulímia, tot i que en aquest cas els factors desencadenants són totalment diferents als que es donaven en èpoques precedents. Amb la finalitat de resoldre aquests problemes emergents, els programes d’educació sanitària persegueixen provocar una sensibilització de la població espanyola cap a la seva alimentació. Tot i així, els efectes no són tan eficaços com seria desitjable, ja que diversos estudis revelen que està augmentant l’obesitat, tant entre els infants com entre els adults. Hi ha una preocupació creixent de les autoritats sanitàries per l’augment de la taxa d’obesitat, que genera diabetis, dislipèmia i hipertensió arterial, segons revelen els estudis epidemiològics. Com a resposta a l’epidèmia d’obesitat, les autoritats posen en marxa campanyes publicitàries per a combatre-la. La informació sanitària està provocant que en la població estigui calant el missatge sobre la importància de mantenir el “pes ideal”, deixant de banda la preocupació per la millora de l’estat nutricional. Aquest resultat contribueix a consolidar determinats ideals i creences que portin a classificar els aliments com a dolents o bons, no en funció dels seus valors nutritius, sinó per si “engreixen” o no. Els nous programes estan reconduint aquestes creences, educant sobre el tipus i la quantitat d’aliments necessaris, i capaciten les persones per a la presa de decisions saludables per a la millora i el manteniment de la seva salut. 3. Patrons d’estètica corporal A través dels missatges visuals es transmeten i s’imposen uns models associats a l’estar prim, que creen una estètica corporal que afavoreix el rebuig social a les persones amb sobrepès i que afavoreixen l’aparició d’un sentiment de desprestigi i d’estigmatització social. En altres situacions indueix a comportaments alimentaris patològics, com l’anorèxia i la bulímia. Les estadístiques revelen l’increment progressiu d’aquestes dues malalties, amb una incidència superior en adolescents i joves que en adults, i molt més en dones que en homes, tot i que s’està observant un augment de casos entre els homes. Alguns autors alerten sobre la influència negativa de la forma amb què els mitjans de comunicació es refereixen a l’anorèxia, que la fa aparèixer com una patologia d’elit que pateixen els membres de grups socials “distingits”. 4. Canvis en l’organització familiar i laboral En les últimes dècades, el paper de la dona ha canviat, tant dins com fora de casa. Tradicionalment s’ha vinculat la dona amb la figura transmissora de formes de cuinar, de la cura i la preocupació pels altres. En aquest rol tradicional, a la dona i mestressa de casa, se li assignava la responsabilitat de gestionar i alhora de seleccionar, comprar i dedicar temps per a cuinar els productes alimentaris del grup familiar. D’una altra banda, els horaris fixos, la proximitat de la llar a la feina i al centre escolar, i la importància donada als àpats afavorien la reunió de tots els membres de la família al voltant de la taula a l’hora de dinar i de sopar. Però el patró tradicional ha evolucionat: els dos cònjuges treballen fora de casa i el valor de l’individualisme potencia la diversitat d’activitats laborals, socials i d’oci per separat, fet que fa difícil, per no dir impossible, la coincidència de tots els membres en un horari regular que afavoreixi l’acte de menjar junts. En donar prioritat a altres exigències i activitats que resten temps per a gaudir a la taula i, sobretot, per a preparar un àpat bo i equilibrat, es recorre a menjars precuinats, a menjar ràpid, en moltes ocasions en llocs poc propicis i sense companyia, fet que fomenta la mala relació amb els aliments. Tots aquests canvis en l’estructura social ajuden a deixar de valorar els àpats diaris com un acte col·lectiu, que passen a ser-ho només en ocasions molt especials. 5. Creences sobre els aliments “bons” i “dolents” Les persones difereixen en el tipus d’aliments sòlids i líquids que ingereixen amb la finalitat de nodrir-se i sentir-se sanes, diferències que s’expliquen, entre altres coses, per les creences i els significats que s’associen als productes ingerits. Els significats poden estar relacionats amb preceptes de tipus religiós, amb determinades ideologies laiques o amb una nova adquisició de valors sobre els aliments com a resultat de la divulgació informativa i dels contactes i modes interculturals. Els mitjans de comunicació i diverses tendències ideològiques descriuen noves formes de menjar i dirigeixen cap a un determinat tipus d’aliments o a la forma de consumir-los; poden servir com a exemple les dietes macrobiòtiques, les vegetarianes o les tendències com el slow food (menjar lent, en contraposició al fast food, o menjar ràpid). p Llegir més... Condicions ambientals FTGI pP@7) El desenvolupament tecnològic també ha afavorit les manipulacions de l’entorn per a sobreexplotar les produccions agrícoles i ramaderes, i ha generat preocupació en la població sobre les repercussions que l’afectació del medi ambient té en la qualitat dels aliments que s’ingereixen. Si bé és cert que en el món occidental ha augmentat la producció d’aliments, en ocasions això s’associa a factors que són molt lluny de ser saludables. En aquest sentit, el creixement dels vegetals, els cereals, els llegums i les fruites està subjecte a l’ús de fertilitzants i plaguicides, que en molts casos són absorbits per les plantes. Al mateix temps, els animals són alimentats, en el millor dels casos, amb aquestes plantes o amb productes elaborats d’origen animal. A més d’aquests aliments, últimament podem trobar els aliments transgènics, tan alabats per uns i tan difamats per altres, el consum dels quals també està despertant l’alerta. L’home es troba al final de diverses d’aquestes cadenes alimentàries, fet que genera una gran preocupació pels efectes de les manipulacions esmentades sobre la salut a llarg termini. Actualment es pren consciència de l’efecte que té sobre la salut la manipulació dels aliments que consumim, i estan adquirint una importància creixent els aliments anomenats “ecològics” o “bio”. El prefix “bio-” ha assolit un alt significat de bo i saludable, i això ha estat utilitzat per nombroses marques per a afegir als seus productes l’esmentat prefix i induir-ne el consum de manera fraudulenta. El consum de productes ecològics s’associa a grups minoritaris amb un poder adquisitiu alt o mitjà, a causa de l’escassa oferta i del preu elevat en comparació amb el mateix aliment produït mitjançant la ramaderia i l’agricultura intensives. Davant d’aquesta forma de menjar, també emergeixen conductes alimentàries com l’ortorèxia. Els ortorèctics se centren en la qualitat dels aliments i prefereixen passar gana abans que menjar aliments “impurs” o contaminats, el que deriva fàcilment en problemes per dèficits nutricionals. p Llegir més... Consells de la infermera RespirarFTGI pP@7) Mastegar i empassar amb la boca tancada. La boca tancada evitarà que la inspiració es faci a través de la boca. Quan es fa coincidir el moment de la inspiració per la boca amb contingut líquid o sòlid a la cavitat bucal, es pot desencadenar el pas directe de part d’aquest contingut cap a la tràquea i produir una aspiració de contingut sòlid o líquid cap a la via aèria inferior. En el moment de la deglució, és aconsellable mantenir la boca tancada. La deglució és un acte que està sincronitzat per mitjà del sistema nerviós per a inhibir o evitar la inspiració. Quan l’aliment xoca amb la part posterior del vel del paladar, l’epiglotis produeix el tancament de la laringe i es clou la cavitat nasal posterior. Així s’evita que l’aliment pugui relliscar cap a la tràquea o pujar cap a les fosses nasals. Beure i menjar asseguts o drets. Per a afavorir el mecanisme anterior és important que durant la ingesta s’estigui assegut o dret i mastegar amb la boca tancada. La posició erecta ajuda que el bol alimentari travessi amb més facilitat la faringe i rellisqui sense dificultat per l’esòfag gràcies a la gravetat. Aquestes precaucions evitaran el risc d’aspiracions de contingut alimentari. Hi ha situacions en les quals les persones no poden romandre en les posicions recomanades anteriorment. En aquests casos l’alternativa s’orienta a ingerir aliments de consistència semisòlida, com ara truites, cremes espesses, etc. S’han d’evitar aliments de consistència dura o molt líquids. Els primers perquè requereixen més temps de masticació i d’insalivació, fet que facilita la coincidència amb les inspiracions. La ingestió de líquids en la posició de decúbit afavoreix que aquests líquids tendeixin ràpidament a col·locar-se a la part posterior de la boca, a favor de la gravetat, el que provoca que en moltes ocasions puguin passar a la via respiratòria inferior. Aquestes precaucions s’han d’extremar en nens i en persones grans amb alteracions cognitives. Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: Respirar p Llegir més... Moure's i mantenir una postura corporal correcta FTGI pP@7) Equilibrar la ingesta calòrica al grau d’activitat física. Per a mantenir-se sa amb els paràmetres aconsellables d’Índex de Massa Corporal (19-25), cal ajustar el tipus i la quantitat d’aliments a la despesa metabòlica de cada persona, és molt important realitzar activitat física de forma saludable. Una ingesta calòrica superior a la despesa repercutirà en un augment progressiu de pes, el que pot ocasionar diferents problemes, des d’alteracions osteoarticulars fins a metabòliques, com ara diabetis, hipertensió i dislipèmia. Per a ajustar la ingesta calòrica, s’ha de tenir en compte l’edat, el sexe, l’alçada i l’activitat (sedentària, baixa activitat, activa o molt alta). El càlcul dels requeriments calòrics estimats es fa amb l’equació següent: Per als homes: 662 – 9,53 × edat (anys) + AF × (15,91 × pes [kg] + 539,6 × altura [m]) Per a les dones: 354 – 6.91 × edat (anys ) + AF × (9,36 × pes [kg] + 726 × altura [m]) AF és el coeficient d’activitat física, la mitjana és d’1,0 per als sedentaris, d’1,12 per als de baixa activitat, d’1,27 per als actius, i d’1,45 per als molt actius. Per a ajustar a l’edat, en el cas de les persones de menys de 30 anys, cal afegir 7 calories al dia si és dona i 10 si és home, per cada any inferior a 30. En el cas de més grans de 30 anys, cal restar 7 calories si és dona i 10 si és home, per cada any superior a 30. Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: Moure’s i mantenir una postura corporal correcta p Llegir més... Reposar i dormirFTGI pP@7) No s’ha subestimar la repercussió de l’alimentació sobre el son. Algunes de les pautes següents poden ser de gran ajuda. Sopar de manera moderada. Anar-se’n a dormir amb la sensació de l’estòmac distès després d’haver sopat massa pot ocasionar dificultats per a conciliar el son; a més, propicia l’aparició de reflux gastroesofàgic i pot ocasionar cremor o pirosi. Per contra, la sensació de gana produeix inquietud, per la qual cosa tampoc no ajuda a la relaxació, tan important per a induir el son. Sopar amb moderació i esperar una o dues hores per a anar a dormir és una mesura aconsellable per a no dificultar la inducció del son. Evitar les begudes excitants. S’han d’evitar les begudes excitants com el te, el cafè o els refrescos amb cafeïna o cacau poques hores abans de dormir. Aquestes begudes contenen metil-xantines, que són estimulants del sistema nerviós central i que generen excitació psicomotriu. És recomanable beure un got de llet calenta. La llet conté triptòfan; hi ha estudis que sostenen que aquesta substància, que és un aminoàcid essencial, afavoreix la relaxació. També les infusions, com la til·la, tenen un efecte sedant que ajuda a la relaxació. Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: Reposar i dormir p Llegir més... EliminarFTGI pP@7) Ingerir líquids i aliments amb fibra alleuja el restrenyiment. És conegut que la ingesta de fibra afavoreix la defecació. Per a notar aquests efectes és necessari incloure a la dieta aliments rics en fibra i acompanyats d’una quantitat proporcionada de líquids de manera constant i persistent. S’ha d’incloure a la dieta fruites seques de tot tipus (panses, figues, nous, ametlles), fruites fresques (taronja, kiwi), hortalisses, llegums i cereals integrals. Aquests aliments, rics en fibra vegetal, que no és digerible per al nostre sistema digestiu, afavoreixen l’augment de la mesura del bol fecal, s’estimula el peristaltisme del còlon i, com a conseqüència, promouen el trànsit més ràpid cap al recte i l’anus. És important saber que els aliments amb escàs o nul contingut en fibra produeixen l’efecte contrari, i promouen defecacions menys freqüents i, en conseqüència, més dures. Entre aquests aliments, es troben el codonyat, l’arròs blanc, la pastanaga, la poma sense la pell, ratllada i enfosquida (és a dir, oxidada), etc. En la dieta, cal fer una combinació de les dues classes d’aliments i ponderar si cal consumir-ne més d’uns o dels altres en funció de la situació o de la finalitat que es persegueixi. Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: Eliminar p Llegir més... Evitar perills i prevenir riscos FTGI pP@7) Per a assegurar una correcta alimentació és important l’adequada elecció dels aliments, així com que aquesta elecció s’acompanyi d’altres accions que garanteixin les bones condicions dels productes que s’ingeriran. Per a assegurar això es recomana: Comprar productes de bona qualitat: Escollir carns fresques, de bon aspecte, color i olor. Els peixos han de tenir les escates i la textura fermes i els ulls, brillants. També les fruites lluents, amb tons de color vius seran les escollides. S’han de descartar els envasos de conserves que estiguin inflats, abonyegats o rovellats. Sempre s’ha revisar la data de caducitat. Emmagatzemar els aliments de manera apropiada, que eviti la contaminació d’uns sobre els altres: Cal col·locar els detergents i els productes de neteja lluny dels aliments. Pel que fa als aliments, s’ha de verificar la data de caducitat dels productes i emmagatzemar-los de forma que els més nous tinguin l’accés més difícil; desar la farina, el sucre i l’arròs en llocs lliures d’humitat; traspassar el contingut dels recipients oberts, com ara les llaunes, a un envàs de vidre o plàstic que es pugui tapar. En el frigorífic, és important separar els productes crus dels envasats, guardar els productes crus, com la carn o el peix, en recipients tapats, i evitar el contacte entre els aliments crus amb d’altres ja cuinats. Mantenir la higiene en la manipulació dels aliments: A l’hora de cuinar, cal assegurar-se de la higiene de les mans, les superfícies de la cuina i els draps de cuina, de tot el que hagi de tenir contacte amb els aliments. Les carns, els ous i els guisats han d’estar ben cuits, ja que els aliments cuits garanteixen l’eliminació de microorganismes i eviten la contaminació. Convé utilitzar diferents utensilis per a processar els aliments crus i els cuits; d’aquesta manera, s’evita la contaminació creuada, és a dir, que els microorganismes o altres contaminants passin d’uns aliments a uns altres. Els aliments que es fan malbé ràpidament, com la carn, el peix, els ous, les fruites i les verdures fresques són susceptibles de contaminar-se per microorganismes que, un cop ingerits, ocasionen malalties, ja sigui per intoxicació amb substàncies que produeixen els microorganismes esmentats, ja sigui per la invasió directa quan travessen les parets del tub digestiu. Això també pot passar quan es consumeixen aliments en conserva amb un procés d’esterilització insuficient, com per exemple en les conserves casolanes. Tenir en compte els factors que influeixen en el desenvolupament de l'activitat com l'edat, l'etapa de desenvolupament i el sexe entre altres. Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: Evitar perills i prevenir riscs p Llegir més... Comunicar-se i interaccionar socialment FTGI pP@7) Procurar menjar en companyia. Menjar en companyia és un hàbit saludable. Els temps dels àpats permeten la reunió i la comunicació dels membres de la família. Es recomana dedicar-hi aproximadament uns 40 minuts, temps que permeti la desconnexió dels “deures” i altres activitats i l’acostament, de manera relaxada, a la comunicació amb els altres. Donar importància a aquests temps comporta, generalment, menjar en companyia i una elecció d’aliments més acurada, i al mateix temps és una manera de prevenir l’aïllament i la sensació de soledat. Aquests moments són importants en tots els grups d’edat, però s’han de tenir en compte especialment en els infants, els adolescents i els més grans. Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: Comunicar-se i interaccionar socialment p Llegir més... Treballar i divertir-seFTGI pP@7) Respectar els tres àpats principals. Resulta convenient buscar espais i respectar els temps que propiciïn fer de l’esmorzar, del dinar i dels sopar un acte tranquil i plaent. Els estils de vida actuals ens porten a prioritzar les activitats laborals i a disminuir el temps dedicat als àpats. Aquests estils de vida impulsen a ingerir ràpidament aliments que, la majoria de les vegades, s’associen amb un alt contingut calòric. Consells per a menjar en casa i fora de casa. El menjar és descrit per moltes persones com un dels plaers de la vida. Sempre que podem mengem els aliments que més ens agraden i tractem d’evitar els que no ens agraden, tot i que moltes vegades són els més indicats. En general els estudis demostren que el consum d’aliments o menjars que ens agraden dóna plaer i allibera unes hormones anomenades endorfines, que són les que produeixen sensació de benestar. Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: Treballar i divertir-se p Llegir més... Tòpics i conductes erròniesFTGI pP@7) Pel que fa a l'efecte beneficiós que comporta la ingesta de certs aliments i líquids, es pot trobar una ingent quantitat d’informació que no sempre és certa o que, almenys, ara per ara, no s’ha demostrat científicament. Malgrat tot, aquestes informacions van calant en les persones com a coneixement veraç que promou, en alguns casos, comportaments poc saludables i, en d’altres, comportaments que, encara que no comprometin la salut, afecten l’economia de les persones. S’ha de beure quan es tingui set. Hi ha una falsa creença que una ingesta abundant d’aigua contribueix a augmentar l’eliminació renal de productes de rebuig i que millora la funció del ronyó. Tot i així, només s’ha demostrat que la ingesta elevada de líquid disminueix el risc de la formació de càlculs. Per contra, en determinades persones que tenen una patologia cardíaca o que segueixen un tractament amb determinats fàrmacs, com ara diürètics o antidepressius, aquesta mesura pot produir una dilució de les sals presents en el líquid extracel·lular amb efectes perjudicials per a la salut. Per tant, la recomanació d’ingesta elevada d’aigua o altres líquids, com ara sucs, s’ha de restringir a persones amb litiasi renal o a persones grans amb alteracions cognitives la sensació de set dels quals pot estar alterada. La resta de les persones han de beure quan tinguin set. Quant al moment més saludable per a prendre aigua, si abans, durant o després dels àpats, no s’ha trobat cap raó nutricional que pugui argumentar alguna d’aquestes indicacions. Sembla ser que això és indiferent, si la quantitat ingerida és moderada. La ingesta de mig litre d’aigua (500 cm³) abans dels àpats, sí que té una explicació fisiològica, ja que actua com a inhibidor de la gana, mentre duri la distensió de l’estómac. Aquesta és també l’explicació que la ingesta d’aigua s’afegeixi a molts règims dietètics amb la finalitat de propiciar la sacietat, tot i que aquest efecte és de molt curta durada. Fugir de les dietes miraculoses. La informació sobre dietes i alimentació disponible per al ciutadà avui dia és immensa. Si fem una cerca a Google amb la paraula diet, trobarem més de 158 milions de pàgines. Els beneficis econòmics generats per les empreses que ofereixen dietes miraculoses per a perdre pes són immensos a nivell mundial. Malgrat tot, la gran majoria de les dietes miraculoses no han estat sotmeses a la crítica d’un estudi científic rigorós. No són tan necessaris els suplements de vitamines i minerals. En una revisió recent dels efectes preventius de les vitamines i minerals, els experts van concloure que no hi ha evidència per a recomanar els suplements de betacarotens en la població general; per contra, és recomanable evitar-los en els fumadors per l’augment de risc de càncer de pulmó. La combinació de calci i vitamina D té efectes beneficiosos en el risc de fractures en dones postmenopàusiques, però augmenta el risc de càlculs en vies urinàries. La vitamina E pot disminuir les morts cardiovasculars en dones i la incidència de càncer de pròstata en fumadors. Els estudis amb niacina, folat, vitamines B2, B6 i B12 no van produir efectes preventius en la població general, tot i que ja és conegut l’efecte preventiu dels suplements de folat en les embarassades per a evitar els defectes de tancament del tub neural en els infants. Es va estudiar també l’efecte dels preparats multivitamínics i es va comprovar la dificultat de separar els efectes dels components individuals, però es va alertar dels possibles efectes adversos per sobredosificació de vitamines, sobretot en individus que consumien aliments reforçats amb vitamines. Una altra de les creences mantingudes des de l’any 1970 és l’efecte preventiu de la vitamina C a dosis altes per al refredat comú. En una revisió sistemàtica de 2006 duta a terme per la Fundació Cochrane, no es va trobar l’esmentat efecte en un estudi sobre 11.077 participants; només en un subgrup de corredors de marató o d’esquiadors es va poder obtenir algun efecte preventiu. Per tot el que s’ha esmentat, si bé és necessari preocupar-se per la qualitat i la quantitat dels aliments que consumim, és imprescindible assumir una actitud de consumidor crític i informat per fonts acreditades, per a allunyar-se dels productes alimentaris que obeeixen més a interessos comercials o de mercat que a repercussions saludables. p Llegir més... 10 Valoracions, valoració mitja 3,7 de 5. 12345 Guardant valoració... Última modificació: 26/07/16 07:46h Comentaris Enviar un comentari Nom EmailNo es publicarà Comentari Valoracion Valoració 12345 Introdueixi el codi de la imatge (Codi de validació humana) Números i lletres minúscules. He llegit i accepto la política de privacitat. Enviar Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat. Enllaços d'interès FTGI Fonts d'interès general Fonts d'interès general El concepte de Necessitat Humana Bàsica com a aproximació a la definició de la cura Audiovisual: Per l'autonomia i la independència de les persones Bibliografia FTGI Bibliografia consultada Bibliografia consultada Aranceta J. Factores determinantes de los hábitos y preferencias alimentarias en la población adulta de la Comunidad de Madrid. Documento de Salud Pública nº 23. Madrid.Consejería de Salud de la Comunidad de Madrid; 1995. Contreras J. Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres. Barcelona: Universidad de Barcelona; 1995. Gandarillas A, Febrel C. Encuesta de Prevalencia de Trastornos del Comportamiento Alimentario en Adolescentes de la Comunidad de Madrid. Madrid: Dirección General de Salud Pública. Consejería de Sanidad; 2000. Documentos Técnicos de Salud Pública nº 67. Gunderson EP. Nutrition during pregnancy for the physically active woman. Clin Obstet Gynecol. 2003; 46 (2): 390–402. Guyton A, Hall JE. Tratado de Fisiología Médica. 9ª ed. México: McGraw-Hill Interamericana; 1997. p.859-914. Harris M. Bueno para comer: Enigmas de alimentación y cultura. Madrid: Alianza Editorial; 1989. Lillo M, Vizcaya MF. Origen y desarrollo de los hábitos y las costumbres alimentarias como recurso sociocultural del ser humano: una aproximación a la Historia y Antropología de los cuidados en la Alimentación. Cultura de los cuidados. 2002; 11: 61-65. Mariano L, Encinas B. Trastornos de la alimentación y culto al cuerpo, más allá de la Anorexia y la Bulimia: Ortorexia, Vigorexia y Síndrome del Gourmet. Index Enferm. 2003; 40-41: 30-34. McKenna K, Thompson C. Osmoregulation in clinical disorders of thirst appreciation. Clin Endocrinol 1998; 49(2):139-152. Ministerio de Sanidad y Consumo [sede web]. Madrid: Gobierno de España; 2001 [acceso noviembre de 2005]. Disponible en: http://www.msc.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/encuestaNac2001/home.htm Reig MF, Rizo MM, Alarcón N, Cortés E. Homogenización de la cultura alimentaria entre niños y adolescentes. Cultura de los Cuidados. 2003; 14: 49-58. Rizo MM. Estudio etnográfico de los cambios alimentarios entre dos generaciones. Cultura de los Cuidados. 1998; 4: 26-33. Sánchez MJ. Trastornos del comportamiento alimentario y los procesos de transmisión-adquisición de cultura alimentaria. Gazeta de Antropología. 2004; 20. Schwuartz MW, Woods SC, Porte D Jr, Seeley RJ, Baskin DG. Central nervous system control of food intake. Nature. 2000; 404: 661-671. Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía del sistema digestivo. Anatomía & Fisiología. 4ª ed. Madrid: Harcourt; 2000. p. 731-761. Thibodeau GA, Patton KT. Fisiología del sistema digestivo. Anatomía & Fisiología. 4ª ed. Madrid: Harcourt; 2000. p. 762-785. Tormo MA, Campillo JE, Córdova A. Introducción al sistema digestivo. En: Cordova A. Fisiología Dinámica. Barcelona: Masson; 2003. p. 487-96. Tormo MA, Campillo JE, Córdova A. Digestión y absorción En: Cordova A. Fisiología Dinámica. Barcelona: Masson; 2003. p. 526-535. Mª Teresa Luis Rodrigo Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web. Gisel Fontanet Cornudella Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB). Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres. Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib. Social: Carmen Fernández Ferrín Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual. Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web. Roser Castells Baró Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB. Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica. Infermera virtual.com Inici / Activitats de la vida diària / Menjar i beure Activitats de la vida diària La persona Respirar Menjar i beure Moure's Eliminar Reposar i dormir Evitar perills Comunicar-se Treballar i divertir-se Situacions de vida Infància Adolescència Adultesa Vellesa Dol Menopausa Viatjar Embaràs Lactància materna Part Problemes de salut Malalties / Trastorns Signes i símptomes Proves Tractaments Situacions de risc Recursos APP Recursos didàctics Regular les emocions Covid-19 Ètica i dret Joc Glossari Notícies Àrea professional Vídeos Infografies Recursos de suport Propostes d'intervenció amb l'usuari Participa Formació COIB El projecte Què és la Infermera virtual? Qui fa la Infermera virtual? Publicacions On som Accessibilitat Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona Català Castellà ? Ajuda y Mapa del lloc w Glossari @ Contacte Buscar feur Web d'Interès Sanitari Comprovi-ho aquí Web d'Interès Sanitari WCAG2AA, normativa WAI Aquest lloc compleix el nivell WCAG2AA de la normativa WAI, fent més accessible la web a persones amb discapacitats i beneficiant a tots els usuaris. WCAG2AA, normativa WAI HTML5 Nosaltres subscrivim els principis del codi HONcode. Comproveu-ho aquí. Tret que s'indiqui el contrari, el contingut d'aquest lloc web es publica sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya. El contingut d'aquesta web complementa però en cap cas substitueix el treball de la infermera ni d'altres professionals de la salut. Més informació Copyright © 2021 Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Privacitat Avís Legal Suggeriments Extranet Mapa del lloc Glossari Contacte Buscar Tret que s'indiqui el contrari, el contingut d'aquest lloc web es publica sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya. El contingut d'aquesta web complementa però en cap cas substitueix el treball de la infermera ni d'altres professionals de la salut. Més informació

curate

{"ca": 0.9309953584321815, "es": 0.041438886023723566, "pt": 0.007658586900464157, "en": 0.011358947911294482, "it": 0.003442496132026818, "oc": 7.73594636410521e-05, "fr": 0.0022434244455905106, "cs": 0.0004770500257864879, "da": 2.5786487880350692e-05, "sv": 0.0002707581227436823, "nl": 0.00018050541516245486, "hi": 6.446621970087674e-05, "co": 0.00025786487880350697, "de": 0.0005028365136668386, "eo": 0.00010314595152140278, "ru": 0.0004512635379061372, "ro": 3.867973182052605e-05, "id": 0.00020629190304280557, "no": 7.73594636410521e-05, "pl": 0.00012893243940175349}

https://www.infermeravirtual.com/cat/activitats_de_la_vida_diaria/menjar_i_beure#tutorial-57-cal_prendre_suplements_de_vitamines_amb_una_dieta_equilibrada

racoforumsanon_ca_20220809_4_54034

ABANS DE CONTESTAR LLEGIU: La resposta impulsiva en llegir l'enquesta és respondre negativament. Però si hi pensem més veurem que hi ha arguments a favor també molt potents. Anem a fer-ne un anàlisi: Les actuals universitats són bilingües, és a dir, que en principi l'estudiant ha de poder-se desenvolupar perfectament en les dues llengües. Ara bé, a la pràctica sabem que no és així degut a diferents motius: 1- El possibles estudiants d'altres llocs d'Espanya/ Erasmus fan que a la pràctica moltes classes s'acabin fent en castellà i que en els ambients universitaris (el tant odiós "así nos entendemos todos" /"Així ens entenem tots") el castellà vulgui guanyar terreny 2- El conegut autoodi de molts catalans fa que en ambients amb certs castellanoparlants les converses s'acabin monopolitzant en aquesta llengua Així doncs, aquest suposat bilingüisme acaba sent molt descafeïnat i només "de façana". Els avantatges de tenir universitats lingüísticament diferenciades podrien ser: 1- Els alumnes podrien estudiar d'una forma real en la nostra llengua (cosa que és un dret que tenen) 2- El fet de trobar-te amb més catalanoparlants podria ajudar a crear sinèrgies molt positives per a la nostra cultura: associacions, grups culturals, grups de debat, etc, que d'altra manera segur que no s'acabarien produint o quedarien tapats 3- És una manera de "marcar perfil" i tenir un referent d'universitat i de manera de fer i ser català 4- En general el món acadèmic catalanòfon sol ser molt prolífic, emprenedor i exitós: mèrit que ens podríem atribuir a nosaltres 5- Crec que podria ajudar a augmentar l'autoestima dels estudiants en general en sentir-se en ambients còmodes, culturalment parlant Els inconvients de fer aquesta segregació són també coneguts: 1- Segregació per raons de llengua: lluita contra el discurs políticament correcte 2- En el fons es crearia també més "cultura castellana" en les universitats castellanoparlants enlloc del "mix" actual que segur que ens és quelcom més favorable 3- Aquesta diferenciació sempre genera certs odis i rivalitats que no solen ser gaire positius Finalment vull destacar que aquest fet: universitats per a les diferents comunitats lingüístiques és un fet molt recorrent en moltes regions bilingües del món com el Quebec. Si la situaciód el català fos millor probablement el sistema actual seria el més convenient. Però en les condicions actuals de la llengua què creieu que seria millor? què en penseu? Universitaris comenteu Universitats castellanes a Catalunya? Ja n'hi ha. Això sí, se la paguen ells. A Catalunya, en català! O i tant que n'hi ha: cada cop que es fan les classes en espanyol (a moltes universitats la majoria de les classes són en xarnego). Amb la cració d'una universitat catalana garantiríem que, els alumnes que hi estudiessin, rebrien una formació 100% catalana, i ho farien dins d'un ambient 100% català. Notícia: la ciència i les humanitats catalanes no existeixen. Formació 100% catalana... com no sigui catalanocèntrica no veig pas què vols poder dir. Formació 100% en llengua catalana, però ja veig que això a tu t'és indiferent.

curate

{"ca": 0.9893203883495145, "es": 0.007119741100323625, "gd": 0.0035598705501618125}

mc4_ca_20230418_2_455006

Alegre, Miquel Àngel - Search Results - UAB Digital Repository of Documents Home > Search Results: Alegre, Miquel Àngel Temps d'educació, Núm. 36 (2009) , p. 201-212 34 p, 174.9 KB Escola, oci i joves d'origen magribí : segones generacions de famílies immigrades i el sentit de la seva inserció social / Alegre, Miquel Àngel, 1975- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia) ; Herrera Aragón, Diego (Consorci Institut d'Infància i Món Urbà) 2002 - 10.5565/rev/papers/v66n0.1653 241 p, 1.3 MB Geografies adolescents a secundària : els posicionaments dels fills i filles de famílies d'origen immigrant en els mapes relacionals i culturals articulats en l'àmbit escolar / Alegre, Miquel Àngel, 1975- ; Bonal, Xavier, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia) La finalitat de la tesi ha estat analitzar les experiències de posicionament dels i les joves d'origen estranger en el sí de les geografies relacionals i culturals que es dibuixen en territori escolar. [...] The main purpose of this thesis is to analyse the placing experiences of youths of foreign origin within the relational and cultural geographies, which are outlined in the scholar territory. More specifically, the central goal of this work has been to interpret and explain causes and implications of these experiences. [...] 2 Alegre, Martí 23 Alegre, Miquel Àngel,

curate

{"en": 0.3338235294117647, "ca": 0.6308823529411764, "fr": 0.016176470588235296, "es": 0.01911764705882353}

https://ddd.uab.cat/search?f=author&p=Alegre%2C%20Miquel%20%C3%80ngel&sc=1&ln=en

macocu_ca_20230731_0_323237

Totes les notícies Xavier Rodamilans i Rafael Peris han remarcat el valor afegit del teixit empresarial que treballa per a una ciutat més justa i la col·laboració entre empreses i entitats del tercer sector per fer una societat més rica i millor El paer en cap ha remarcat el treball que fa aquest servei, amb els 80 infants del barri que hi assisteixen. Pas a Pas desenvolupa projectes de suport a l’escolarització, d’educació per a la salut, de valors i competència social i de treball amb famílies, entre altres 230 persones han participat en la jornada, en què s’han exposat experiències de la realitat actual, agrupades en quatre àmbits: Aprenentatge global, Els canvis socials que ens motiven, Processos i progressos laborals i Giravoltant idees. En l’acte d’obertura, el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans ha destacat la reflexió i el treball col·laboratiu perquè aquesta innovació sigui més efectiva La tercera edició de la jornada, organitzada per la Paeria i l’Obra Social “la Caixa” al CaixaForum Lleida, exposarà dimarts experiències basades en tecnologia social, educació i formació, responsabilitat col·lectiva i acció social. A més, el programa inclou dilluns el Taller Lego® Serious Play®, amb la Càtedra d’Innovació Social de la UdL A la trobada hi han assistit el president de l'entitat, Joan Fibla, el tinent d'alcalde i regidor de Polítiques per als Drets de les Persones, Dr. Xavier Rodamilans i membres de la junta de l'entitat En la reunió constitutiva del Consell Escolar Municipal, el paer en cap també ha posat en valor que Lleida presideixi la Xarxa de Ciutats Educadores fins al 2017 La xifra s’incrementarà d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges propietat d’entitats bancàries que realitza la Paeria. Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals per cobrir les necessitats d’habitatge social de la ciutat La Paeria impulsa un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida i obre els quatre primers expedients a un banc propietari de pisos desocupats Els joves voluntaris han estat en els locals d’oci de que col·laboren amb el programa per promoure la diversió cívica i segura Amb motiu del Dia Mundial Contra aquesta malaltia, l’alcalde Ros ha saludat els voluntaris del punt informatiu que s’ha instal·lat a la plaça de la Paeria per conscienciar la ciutadania L’objectiu d’aquest servei és orientar en temes de salut els joves entre 13 i 30 anys, així com els seus educadors i famílies, des de la proximitat Els nois i noies que participen en aquests projectes, que fomenten la cohesió social i la responsabilitat social, faran el servei a les llars de Jubilats, la Mediateca Municipal Josep Alcobé, a les Ludoteques Municipals i al Centre d’Art La Panera

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_3_283728

Exposicions amb presència d’obres de Jaume Sans | Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes. Exposicions amb presència d’obres de Jaume Sans: «Tres escultors que presenta ADLAN: Ramon Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald Serra». Galeries d’Art Catalònia, Barcelona (27 – 31 març 1935). [Obres presents a l’exposició: Verge romànica, Excremencialitat medianímica, Atribut màgic i dues escultures més amb títol desconegut. Totes aquestes obres han desaparegut]. «Grup Logicofobista». Galeries d’Art Catalònia, Barcelona (4 – 16 maig 1936). [Obra presentada a l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas]. «Exposición antológica de arte contemporáneo». Sala d’audicions de Ràdio Terrassa, Terrassa (3 – 16 juliol 1949). «Jaume Sans». Sala Gaspar, Barcelona (23 març – 5 abril 1957). «IV Salón del Jazz». Sala Gaspar, Barcelona (11 – 26 abril 1957). «Exposición homenaje de los escultores catalanes a Ángel Ferrant». Museu d’Art Contemporani de Barcelona (15 – 30 novembre 1961). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: Atribut màgic (pàg. 2)]. «ADLAN. Testimoni de l’època (1932-1936)». Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona (25 febrer – 31 març 1970) i Colegio oficial de Arquitectos de Canarias (18 desembre 1970 – 9 gener 1971). [Obres reproduïdes en la revista Cuadernos de arquitectura, número 79, dedicada íntegrament a aquesta exposició: Gespraleg (pàg. 10) i Atribut màgic (pàg. 18)]. «El surrealisme a Catalunya (1925-1975)». Galeria Dau al Set, Barcelona (octubre – novembre 1975). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg. 74) i Gespraleg (pàg. 75). També surten esmentades les obres Nibelung i dues obres amb el títol Composició]. «1924-1936, surrealisme històric a Catalunya». Bonanova Galeria d’Art (novembre – desembre 1975). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Collage i Forma (pàg. 29)]. «L’avantguardisme (IV Cicle de cultura catalana)». Mostra de pintures, escultures i escrits d’avantguarda. Col·legi Major Bonaigua, Barcelona (febrer 1984). [Obres presents a l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas, Atribut màgic, Figura i Escultura]. «Homenatge a Barcelona. La ciutat i les seves arts (1888-1936)». Hayward Gallery, Londres, Anglaterra (14 novembre 1985 – 23 febrer 1986); La Virreina, Barcelona (21 gener – 29 març 1987); The Hyogo Prefectural Museum of Modern Art, Kobe, Japó (11 abril – 17 maig 1987); The Museum of Modern Art, Kamakura, Japó (23 maig -28 juny 1987) i The Museum of Fine Arts, Gifu, Japó (11 juliol – 23 agost 1987; en la seva itinerància per Japó el títol de la mostra va ser «Homage to Catalonia. Barcelona Art City»). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg. 213) i Forma (pàg. 214)]. «Surrealisme a Catalunya 1924-1936. De l’Amic de les Arts al Logicofobisme». Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona (17 maig – 30 juny 1988) i Sala Velázquez de Caixa de Barcelona, Madrid, (18 octubre – 30 novembre 1988). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Forma (pàg. 117), Miniatura (pàg. 118), Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg. 119), set dibuixos de la sèrie El benefactor trompeta (pàg. 120, 121, 122, 124, 125, 126 i 127) i Collage (pàg. 123)]. «El collage surrealista en España». Museo de Teruel (21 setembre – 22 octubre 1989). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: Collage (pàg. 71)]. «El objeto surrealista en España». Museo de Teruel (27 setembre – 28 octubre 1990) i Fundació Caixa de Barcelona (gener – febrer 1991). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: dos dibuixos de la sèrie El benefactor trompeta (pàg. 119 i 120)]. «Picasso, Miró, Dalí y los orígenes del arte contemporáneo en España». Schirn Kunsthalle Museum, Frankfurt, Alemanya (6 setembre – 10 novembre 1991). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Forma i Miniatura (pàg. 287)]. «Avantguardes a Catalunya (1906-1939)». Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona (15 juliol – 30 setembre 1992). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Forma i Miniatura (pàg. 374)]. «Ver a Miró. Irradiación en el arte español». Fundació “la Caixa”, Madrid (14 abril – 9 juny 1993); Fundació “la Caixa”, Barcelona (17 juny – d’agost 1993); Centro Atlántico de Arte Moderno, Las Palmas de Gran Canaria (2 setembre – 31 octubre 1993) i Fundació “la Caixa”, Palma de Mallorca (25 novembre 1993 – 23 gener 1994). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: dos dibuixos de la sèrie El benefactor trompeta (pàg. 132 i 133) i Collage (pàg. 134)]. «Los paréntesis de la mirada».. Museo de Teruel (29 octubre – 28 novembre 1993). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: un dibuix de la sèrie El benefactor trompeta (pàg.131)]. «El surrealismo en España: 1924-1939». Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (18 octubre 1994 – 9 gener 1995); Kunsthalle Düsseldorf, Alemanya (11 febrer – 17 abril 1995); Kunsthalle Viena, Àustria (12 maig – 16 juliol 1995); Galleria d’Arte Moderna e Contemporanea Palazzo Forti, Verona, Itàlia (28 juliol – 22 octubre, 1995; en aquesta seu el títol de la mostra va ser «Dalí, Miró, Picasso e il surrealismo spagnolo» ); Auditorio de Galicia, Santiago de Compostela (10 novembre 1995 – 7 gener 1996). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg. 258) i Collage (pàg. 259)]. «Buñuel, la mirada del siglo». Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (16 juliol – 14 octubre 1996) i Museo Palacio Bellas Artes de México, Mèxic (4 desembre 1996 – 2 març 1997). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg. 401)]. «Adlan i el circ Frediani. Jocs icaris». Sales d’exposició de Can Palauet, Mataró (19 desembre 1997 – 1 març 1998). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Miniatura i Forma (pàg. 116), dos dibuixos de la sèrie El benefactor trompeta i Collage (pàg. 117)]. «Itsmos: Vanguardias españolas (1915-1936)». Sala de las Alhajas. Fundación Caja de Madrid, Madrid (15 octubre – 13 desembre 1998). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg. 121)]. «Club 49. Reobrir el joc, 1949-1971». Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona (15 juny – 31 agost 2000). [Obres presents a l’exposició: Sense títol i El pistolero]. «Huellas dalinianas». Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (6 juliol – 18 octubre 2004); Artium, Vitòria (10 novembre 2004 – 27 febrer 2005) i Universidad de Zaragoza (15 març – 5 maig). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Forma (pàg. 119) i Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg.165)]. «L’objecte català a la llum del surrealisme». Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (26 octubre 2007 – 13 gener 2008). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Verge romànica (pàg. 38 i 145) i Excremencialitat medianímica (pàg. 37 i 145)]. «A.C. La revista del G.A.T.E.P.A.C. 1931-37». Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (21 octubre 2008 – 5 gener 2009). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: Tres escultors que presenta ADLAN: Ramon Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald Serra. Cartell original de Salvador Ortiga (pàg. 114)]. «Lamolla, mirall d’una època». Museu d’Art Jaume Morera, Lleida (26 octubre 2010 – 30 gener 2011). [Obres reproduïdes en el catàleg de l’exposició: Miniatura (pàg. 210) i Forma (pàg. 211)]. «Encuentros con los años treinta». Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2 octubre 2012 – 7 gener 2013). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: Camagüey hidráulico en cuclillas (pàg. 121)]. «Art a Mataró 1984-2016. Anys d’actituds i possibilitats». Ca l’Arenas Centre d’Art – Museu de Mataró (19 febrer – 29 maig 2016). [Obra reproduïda en el catàleg de l’exposició: un dibuix de la sèrie El benefactor trompeta (pàg. 201)]. Portades de catàlegs: Catàleg “El collage surrealista en España” Catàleg «1924-1936, surrealisme històric a Catalunya» Catàleg «El surrealismo en España: 1924-1939» Catàleg «Exposición homenaje de los escultores catalanes a Ángel Ferrant» Cartell “ADLAN i testimoni de l’època 32-36” Catàleg «Ver a Miró. Irradiación en el arte español» Catàleg «Homage to Catalonia. Barcelona Art City» Catàleg «Surrealisme a Catalunya 1924-1936. De l’Amic de les Arts al Logicofobisme» Catàleg “Avantguardes a Catalunya (1906-1939)” Catàleg «Club 49. Reobrir el joc, 1949-1971» Catàleg «El objeto surrealista en España» Catàleg «Homenatge a Barcelona. La ciutat i les seves arts (1888-1936)». Catàleg “Huellas dalinianas” Catàleg “Dalí, Miró, Picasso e il Surrealismo spagnolo”

curate

{"ca": 0.842349857006673, "es": 0.11951858913250715, "ru": 0.02061487130600572, "st": 0.0011916110581506197, "uk": 0.00607721639656816, "cs": 0.0007149666348903718, "hi": 0.0007149666348903718, "sv": 0.0022640610104861774, "it": 0.006553860819828408}

https://jaumesans.org/exposicions-amb-presencia-dobres-de-jaume-sans/

mc4_ca_20230418_4_695272

Web i Màrqueting Online - ENDEOS - Servicios Tecnológicos El servei de web i màrqueting online d’Endeos està orientat a cobrir totes les possibilitats de la seva empresa a Internet. Desenvolupem tots el nostres projectes pas a pas amb el client, seguint les seves indicacions i plantejant aquelles propostes que millor s’adaptin a cada treball i necessitat, ja sigui el seu blog, una pàgina web corporativa, un catàleg de productes o un correu electrònic. Internet és un medi de comunicació imprescindible i ja no és suficient amb tenir una pàgina online, és necessari un lloc web professional el qual entre d'altres requisits, estigui basat en un disseny que compleixi els estàndards més estrictes, la tecnologia més actual i que estigui preparada i optimitzada per a SEO a fi de millorar la seva posició en els motors de cerca. Aconseguir que el seu negoci sigui localitzable a Internet és molt important per aconseguir nous clients, aquí està la importància d’incloure estratègies de màrqueting online que farà millorar la presència de la seva empresa a la xarxa. Per a una explicació més detallada dels nostres serveis de disseny de desenvolupament, optimització i manteniment web, així com de posicionament, promoció i publicitat online accedeixi al nostre lloc específic de web i màrqueting online. Visiti el nostre minisite de Web y Marketing Online Endeos_SL Escribir en negrita, cursiva y tachado en #WhatsApp https://t.co/XBtgqf23zA https://t.co/5Du168Z3Ur Endeos_SL Sencilla galería de imágenes con #jQuery Gridder https://t.co/zjQEkH6R5u https://t.co/eHGT9OrWJW

curate

{"ca": 0.8300319488817891, "es": 0.16996805111821087}

https://endeos.com/ca/serveis/web-i-marqueting-online

racoforumsanon_ca_20220809_0_591274

usuaris tots, usuarisses totes,Ara fa deu anys que posava els peus per primer cop al xat, i vaig anar entrant-hi amb assiduïtat fins fa tres o quatre anys. Ara fa uns dies que m'hi he reenganxat. Veig que hi ha moltes "cares" noves, i que de la vella escola no en quedem gaires (o no m'ha coincidit de trobar-me'n gaires pels fils). Jo pertanyo a l'època gloriosa del Llop, les feminazis i la Cata_l'Anna, que s'han guanyat un espai per sempre en el meu cor. Quants en quedeu de la vella guàrdia? Quines novetats hi ha hagut al xat en aquests darrers anys (a banda del canvi de web)? M'agradaria que em poséssiu una mica al dia, i "vos invite a que degeim passar el fred del verano i boquem el caloré faller!!".Gràcies! :) Salutacions Marc! Benvingut altre cop entre nosaltres! Gràcies, maco! I recorda que, per molt que passin els anys, encara tenim pendent una visita a les profunditats del metro de Barcelona! Ieps Marc! i tant que ho tenim pendent! el mal serà poder fer-ho que allò esta molt controlat! hahaha! Una abraçada company!

curate

{"ca": 0.9441723800195886, "uz": 0.0019588638589618022, "oc": 0.01665034280117532, "fr": 0.009794319294809012, "de": 0.0068560235063663075, "pt": 0.02056807051909892}

mc4_ca_20230418_12_121833

El jutge envia a la presó el líder d´ERC a Castellbisbal per assetjament de menors - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central El jutge envia a la presó el líder d´ERC a Castellbisbal per assetjament de menors La formació republicana va decidir suspendre cautelarment de militància Pere Nolasc Ramis Pere Nolasc Ramis va ser cap de llista per ERC a Castellbisbal acn EFE | BARCELONA El jutge va decretar l'ingrés a la presó del secretari d'organització d'ERC a Castellbisbal, Pere Nolasc Ramis, qui va ser detingut com a presumpte autor dels delictes de prostitució i corrupció de diverses menors d'edat i tinença de pornografia infantil. Els Mossos d'Esquadra van detenir el 7 d'agost passat Pere Nolasc Ramis, de 47 anys i que va ser cap de llista per ERC a Castellbisbal en les eleccions municipals passades, segons van informar fonts policials. El detingut hauria assetjat i fet xantatge almenys a 25 noies d'entre 11 i 16 anys després d'haver creat un perfil fals en una xarxa social d'Internet, haver-se guanyat la seva confiança i haver-los convençut que es despullessin davant de la càmera web del seu ordinador. El dirigent local del partit republicà va passar ahir a disposició judicial i el jutge va decretar el seu ingrés a presó. ERC va emetre un comunicat en el qual indica que "davant les notícies aparegudes en la jornada d'avui i a l'espera de poder confirmar els fets, Esquerra Republicana ha adoptat la decisió de suspendre de militància de forma cautelar Pere Nolasc Ramis". Segons van informar els Mossos, investigadors de la Unitat Central de Delictes Informàtics van tenir coneixement que una persona utilitzava un perfil d'una xarxa social d'Internet per contactar amb noies menors d'edat, guanyar-se la seva confiança i, posteriorment, convèncer-les perquè es despullessin davant de la càmera dels seus ordinadors. Aquest perfil al·ludia a un personatge denominat Roc Pons, que alguns menors consulten en el marc dels seus estudis. En el curs de les indagacions realitzades pels investigadors, es va poder confirmar que realment s'estaven produint aquests contactes i pràctiques, i que el presumpte corruptor estava actuant des de l'any 2011. Una vegada identificat el presumpte autor de l'assetjament, va ser detingut i es va practicar una entrada i registre al seu domicili, on es van trobar arxius en el seu ordinador de noies menors nues i, en algun cas, realitzant pràctiques sexuals. L'arrestat també disposava de gran quantitat d'arxius de contingut pedòfil, descarregats d'Internet. Els Mossos tenen plenament identificades 25 víctimes, totes aquestes noies d'entre 11 i 16 anys, encara que no descarten que puguin aparèixer-ne altres a mesura que s'analitzin tots els arxius informàtics intervinguts.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2014/08/10/jutge-envia-preso-lider-derc/278746.html

oscar-2201_ca_20230904_4_89916

(Víctor Gay/El Senyal) El Nadal del 2011 serà recordat, entre altres raons i pel que fa a l'Estat espanyol, per l'anunci d'ETA del cessament definitiu del que els terroristes anomenen "lluita armada". En principi es pot creure que la pau ha guanyat el pols a la violència. Reaccions des de l'Església Després de l'anunci, un seguit d'institucions públiques i cíviques han opinat, i l'Església -primer la d'Euskadi i també des de la Conferència Episcopal Espanyola- ha reaccionat. El bisbe de la diòcesi de Bilbao, Mario Iceta, va ser un dels primers a manifestar-se: "Tots esperem la desaparició d'ETA, que anhelem que arribi com més aviat millor". També va qualificar l'anunci etarra de "pas molt positiu" i, com a bisbe, s'unia "a l'alegria de la societat". En referència a les víctimes, afirmava que "cal guardar-ne memòria i acompanyar-les amb tot el nostre afecte, i els oferim l'ajuda que els sigui necessària". Per la seva part, el titular de la seu de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, va donar gràcies a Déu "per veure més propera, més ineludible i urgent la dissolució d'ETA". Tampoc no oblida les víctimes: "el seu dolor, que no ha cessat, no pot ser silenciat per la comprensible il·lusió social que ha generat la notícia". Igualment, el bisbe Munilla reconeix que la feina pendent encara és molt gran, i finalitza la seva carta dient: "Com a Església del Senyor, ens volem oferir a Déu i, amb el seu ajut, a tota la societat, com a instruments de reconciliació, per tal que les ferides obertes puguin cicatritzar". El bisbe de la diòcesi de Vitòria, Miguel Asurmendi, també reacciona davant de l'anunci d'ETA, i espera que molt aviat la banda es dissolgui. No oblida tampoc els seus sentiments d'unió amb les víctimes, i reitera l'oferta de l'Església per ajudar en la reconciliació. La nota de la CEE La Conferència Episcopal Espanyola, per mitjà del seu portaveu oficial, el bisbe Juan Antonio Martínez Camino, feia públic un comunicat dels bisbes, que "s'alegren per la declaració del cessament de la violència terrorista", manifesten el seu desig del cessament absolut de totes les activitats terroristes i que "tant de bo que aquesta declaració d'ETA sigui un pas significatiu". Els bisbes no obliden tampoc les víctimes del terrorisme: "estem amb elles", manifesten, i els expressen el seu "afecte, respecte i sincera solidaritat, i igualment a tantes persones que de forma directa o indirecta han patit els efectes del terrorisme", per reiterar que "estem amb les víctimes i demanarem sempre que se'ls faci justícia". Respecte del futur, els bisbes espanyols demanen als membres d'ETA "conversió, és a dir, canvi de cor", tot assenyalant que "els terroristes no poden ni han de ser reconeguts com a representants polítics de ningú", tota vegada que "el terrorisme és una pràctica intrínsecament perversa, del tot incompatible amb una visió justa i raonada de la vida", i recorden que "cap catòlic no pot formar part d'una banda terrorista, donar-li suport ni encobrir-la". El referent: instrucció pastoral del 2002 Les posicions de l'Església catòlica espanyola respecte del terrorisme es varen concretar fa nou anys, a través d'una instrucció pastoral, que precisament porta per títol "Valoració moral del terrorisme a Espanya, de les seves causes i de les seves conseqüències". Aquest text pastoral ha inspirat l'esmentat comunicat que comentàvem i que encara té un altre antecedent, en una altra instrucció pastoral: "Constructors de la pau". En la instrucció del 2002, es defineix ETA com "una associació terrorista, d'ideologia marxista revolucionària", i que la seva estratègia és "la implantació del terror al servei d'una ideologia a tota la societat". Convé assenyalar que, en la instrucció esmentada, els bisbes espanyols també afirmen que el document "no pretén oferir un judici de valor sobre el nacionalisme en general", que entenen com "una determinada opció política que fa de la defensa i del desenvolupament de la identitat d'una nació l'eix de les seves activitats", i que l'Església, com a mare i mestra de tots els pobles, "accepta les opcions polítiques de tipus nacionalista que s'ajustin a la norma moral i a les exigències del bé comú". Per contra, "el nacionalisme en què es fonamenta ETA no compleix les condicions requerides per a la seva legitimitat moral", i clarament s'afirma que "el nacionalisme d'ETA és un nacionalisme totalitari i idolàtric" i que "ignora que qualsevol projecte polític que pugui merèixer un judici moral positiu ha d'estar al servei de les persones, i no pas a la inversa". Als terroristes, ja els demanava "la necessitat de la conversió de cor com a únic camí per arribar a una pau veritable". El document de referència dedica la seva última part a les víctimes, i considera que "entre les primeres obligacions dels cristians i de les seves comunitats tenim aquest acompanyament i atenció pastoral". Després de les eleccions generals i amb la presència amb grup parlamentari propi de la formació independentista Amaiur, hi haurà unas nova oportunitat per la pau definitiva a Euskadi? Text publicat a la revista diocesana El Senyal de Girona. pau, nadal, ETA compartiu-ho: Us ha agradat? Ajudeu-nos a continuar amb una petita aportació Agenda destacat tot 08/12/2021 10:00 / Eucaristia/ Culte Barcelona Missa de la Infanteria de l'Exèrcit de Terra 08/12/2021 10:30 / Trobada Barcelona Cerimonial de la ciutat de Barcelona a la Mare de Déu Immaculada 08/12/2021 11:00 / Eucaristia/ Culte Barcelona Solemnitat de la Puríssima Concepció a Barcelona 08/12/2021 12:30 / Eucaristia/ Culte L'Hospitalet de Llobregat Missa de la Immaculada a L'Hospitalet Creeu un esdeveniment El més vist avui setmana mes Creix l'interès dels grups religiosos per fer trobades en cases de... L'IQS debat sobre la cultura vocacional amb Enric Puiggròs Gaudí, natura i fe La torre de Maria de la Sagrada Família llança els seus primers 800 raigs... Joan Martínez: “L’Església ha de ser promotora de la seva pròpia unitat” Un religiós ortodox, al Papa Francesc:"Ets un heretge" El papa Francesc, a Grècia: “La petitesa no és menyspreable” Francesc i la revolució de la diplomàcia vaticana Continuïtat al bisbat de Terrassa: Cristau nomenat bisbe Sant Felip Neri inaugura l'orgue Octavi Vilà, reelegit abat de Poblet Creix l'interès dels grups religiosos per fer trobades en cases de... Capellans cèlibes i capellans casats Nathalie Becquart: “A l'Església primitiva ningú decidia sol” Bisbe Cristau de Terrassa: “Hem de superar les diferències” L’IQS reconeix els 60 anys formant persones del jesuïta Lluís Victori Festa Major a la Sagrada Família per inaugurar la Torre de Maria Banyoles, retorn als orígens del pare Butinyà Arquebisbe Planellas: “A l’Església hem de ser més austers” Mor l’historiador i capellà Casimir Martí La catequesi apuntala a Montserrat el mètode del “fes i confia” Marc Timón magnifica la Sagrada Família Mor mossèn Brustenga, un rector incansable Continuïtat al bisbat de Terrassa: Cristau nomenat bisbe A Twitter List by catreligio Catalunya Religió Actualitat Recull de notícies Agenda Panoràmica Veure la fe Monogràfics Propostes Butlletins Apunteu-vos al butlletí gratuït Butlletí Edició paper gratuïta Boletín Cataluña Religión La setmana de Catalunya Religió Bollettino Catalogna Religione Correu electrònic * Subscriu-me gratuïtament CAPTCHA Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.

curate

{"ca": 0.9563740146779016, "es": 0.025958140799130197, "pt": 0.0017667844522968198, "fr": 0.00502854036422941, "it": 0.0057080728458820335, "nl": 0.0004077194889915738, "en": 0.004756727371568361}

https://www.catalunyareligio.cat/ca/node/148832

mc4_ca_20230418_5_587399

Olp, Pallars Sobirà: Reforma de l'Escola d'Olp. Recuperació com a local social Arrel de les sol·licituts de subvencions per la Festa del Setge d'Olp, l'Institut d'Estudis Ilerdencs va concedir una important subvenció per sufragar en part la primera fase de la reforma de l'Escola i recuperar-la com a local social per al veïnat. L'escola es va construïr al 1929 i va complir el seu objectiu durant decades creant vincles molts i molt estrets amb els olpins. A l'última Assemblea de l'Associació de veïns es van entregar copies dels llibres "Registros escolares" d'alguns coneguts mestres que va tenir l'escola com la Victoria García d'Orteu o la Consell de Sibilia als seus familiars presents. Us deixo algunes fotos que m'ha enviat la Concepció de Sibilia del petit acte d'inauguració que es va fer el 8 d'Agost Fora possible tenir imatges antigues de l'escola d'Olp ?. Fem un treball de recerca : Dieu que és de l'any 1929. Qui en va ser l'autor > 7 de juliol de 2015 a les 9:54

curate

{"ca": 1.0}

http://olppallarssobira.blogspot.com/2009/09/reforma-de-lescola-dolp-recuperacio-com.html

cawac_ca_20200528_3_12015

Dimarts 21 de maig es va celebrar a l'Hospital de Mataró la jornada d'acollida dels nous residents. Dos dies després, va tenir lloc el comiat dels residents que han finalitzat aquest any la formació sanitària especialitzada. ... L'activitat es realitza mitjançant tallers pràctics, i té com a finalitat reforçar el vincle entre la mare i el bebè a través del sentit del tacte, així com fomentar l'intercanvi d'experiències sobre criança entre les participants. ... És la primera guia a Catalunya que conté circuits d'actuació per tractar símptomes relacionats amb la demència, com la depressió o l'apatia, per tal d'evitar el deteriorament funcional dels malalts i reforçar el vincle entre el pacient i el seu cuidador. Es tracta d'un treball multidisciplinar i multicèntric, que pretén fomentar la reflexió sobre l'ús de medicaments per combatre la demència i oferir alternatives a la seva utilització. ... El grau de satisfacció global dels pacients de les tres àrees bàsiques de salut del Consorci Sanitari del Maresme és superior a la mitjana registrada a altres centres catalans. El percentatge de persones que, en cas de poder triar, tornaria a utilitzar els serveis de salut mental del CSdM és vuit punts superior a la tendència a Catalunya. L'Hospital de Mataró és un dels hospitals del Barcelonès nord amb un índex més alt de fidelització. ...

curate

{"ca": 0.9910514541387024, "sh": 0.008948545861297539}

http://www.csdm.cat/index.jsp?pagina=12&jsp=noticias.jsp

mc4_ca_20230418_8_167412

Vídeos 2017 - T'inclous Aquest mes d'octubre han començat els actes de celebració del 10è aniversari del Centre d'Informació de la Discapacitat, un servei creat al 2007 per la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer amb el suport de la Unitat d’Inclusió Social i Igualtat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat amb l’objectiu de difondre i posar a l’abast de tothom un fons documental especialitzat en l’àmbit de la discapacitat i de donar servei i oferir recursos en aquest àmbit. Aquest 28 de juny, en commemoració del Dia internacional per l'alliberament de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals, es van fer activitats familiars i una pintada col·lectiva d'un pas zebra amb els colors de la bandera irisada per tal de fer visible la diversitat sexual i de gènere a la ciutat de Sant Boi. El 30 de març va tenir lloc una activitat esportiva i cultura destinada a les persones grans de Sant Boi per tal de promocionar l'activitat física i facilitar l'accés als equipaments culturals de la Gent Gran. Seguint el fil del projecte iniciat el 2015 Veus contra la violència masclista, en el que diferents grups de Sant Boi van musicar poemes de reconegudes poetesses i van gravar-ne un CD, aquest any, ens hem proposat posar moviment a les veus. Les escoles de dansa L'Estudi i Loida Grau amb la col·laboració de la ballarina Isabel Ollé han creat un espectacle de dansa contemporània a partir de les cançons que vam escoltar al primer concert. L'espectacle de dansa va tenir lloc el passat diumenge 26 de novembre als jardins del Centre d'Art Can Castells. Durant l'any es duen a terme diverses activitats i tallers destinades a la gent gran de la ciutat. Ens aquest vídeo podreu veure un resum de les activitats d'envelliment actiu més destacades dels darrers anys. Aquest any, per tal de preparar els entrants del Dinar Intercultural del 8 de març, es va fer una espigolada de carxofes al parc agrari de Sant Boi i un taller de cuina en el qual van participar les dones de les entitats de la ciutat.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.tinclous.cat/videos-2017

oscar-2201_ca_20230904_8_176669

Descobrir la fisonomia de les Guilleries i alhora assaltar la base del cim del turó de l’Home del Montseny visitant el bonic llogaret de Sant Segimon des d’on es torna per una trialera immersa en una bellíssima fageda. Comentaris Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta. ` }); } setTimeout(initCookieMonster, 200); No Sí <@= accom.name@> <@ accom.url @> a prop de <@= accom.address@> Contacta directament amb<@= accom.name @> El teu nom El teu correu electrònic Telèfon de contacte Missatge Cancel·la Contacta'ns Reserva ara Al prémer el botó d'enviar s'accepten les condicions d'aquest servei. En relació a aquest servei, Wikiloc es limita únicament i exclusivament a proporcionar la informació accessible en tot moment des del lloc web de Wikiloc quant a l'allotjament rural concret i, en el seu cas, facilitar a l'usuari l'enviament d'un missatge al titular de l'allotjament rural utilitzant el formulari de contacte. Els usuaris contacten directament amb els titulars dels allotjaments sense que Wikiloc sigui part en l'esmentada transacció o exerceixi cap tipus de control sobre els allotjaments o el procés de contractació. Per tant, Wikiloc no assumeix cap responsabilitat en relació als allotjaments o el procés de contractació ni garanteix la recepció pel titular de l'allotjament del missatge amb la sol·licitud d'informació. Wikiloc no emmagatzema les dades personals proporcionades en aquest formulari ni el contingut del missatge remès per l'usuari al titular de l'allotjament rural.

curate

{"ca": 0.8938885157824042, "es": 0.009402283411685695, "uk": 0.02887844190732035, "en": 0.061114842175957015, "fr": 0.006715916722632639}

https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/cap-al-montseny-des-de-les-guilleries-49016934

oscar-2301_ca_20230418_6_59600

Sara Cáceres, mare d'un nen amb immunodeficiència primària - Moltes Gràcies, històries que valen una vida històries que valen una vida històries que valen una vida Històries de cordó Històries de còrnia Històries de llet materna Històries de medul·la Històries de sang Històries de teixits i òrgans Explica'ns la teva història Arxius d'històries Històries de sang - Sara Cáceres, mare del Nil, un nen amb immunodeficiència primària Sara Cáceres, mare del Nil, un nen amb immunodeficiència primària “El Nil es manté amb els nivells de defenses sempre baixos” Vam saber que el Nil tenia una immunodeficiència per una troballa casual en néixer. El part es va retardar i feia moltes hores que havia trencat aigües. Li van fer analítiques per precaució i van veure que tenia els nivells de glòbuls blancs baixos. La leucopènia es va repetir els següents dies i setmanes i després li van sortir fongs a la llengua que no li marxaven. Va estar amb antífungics i també amb el tractament crònic d’aquests casos que es fa amb antibiòtics. El Nil té una immunodeficiència que no és coneguda, no en sabem el tipus Li vam donar llavors les primeres immunoglobulines. Li van fer proves i van descobrir que tenia una immunodeficiència combinada, però tot i les proves genètiques, encara avui dia no sabem quina és la varietat que té. N’hi ha 400 tipus diferents d’immunodeficiències primàries i d’altres que encara són desconegudes. El cas és que a partir dels 7 mesos li van començar a fer infusions endovenoses d’immunoglobulines i cada 28 dies anàvem a l’hospital per repetir les infusions i per controlar la seva evolució. En aquell moment vam ser conscients de la importància de la donació de plasma, la importància que té la gent que està disposat a passar-se una bona estona a les sales de donació per a extreure’s el plasma que servirà per fer les immunoglobulines. Gràcies a ells, el Nil i tants d’altres nens, tenen la sort de tenir aquesta medicació disponible. Nosaltres vam seguir amb les infusions fins passats els 3 anys. Vam veure que tenia menys infeccions i fongs i estava molt estable, de manera que amb l’equip mèdic, vam decidir començar a retirar la medicació de les immunoglobulines. A veure què passava. Ho vam fer amb molta por per part nostre. I des de llavors, s’ha pogut mantenir sense. Als 3 anys vam provar de retirar-li les immunoglobulines Ell, des de llavors, està sempre a un nivell baix de defenses respecte del que és normal, però com que es manté, de moment, esperem. No sabem si més tard la immunodeficiència donarà la cara i com ho farà. Estem amb controls i prenent les precaucions que hem pres des que és petit, vigilar amb les infeccions, etc. Ell encara porta la mascareta a classe perquè al tenir el seu sistema de defenses baix, té més facilitat per agafar infeccions i virus. Però tot i això, i en comparació amb d’altres nens afectats, es pot dir que fa vida normal, evidentment amb algunes precaucions com el fet que de petit no podia anar a piscina, ha de vigilar a l’escola si hi ha malalties i aplicar les mesures que ja preníem abans de la Covid, com ser pocs en les reunions festives a casa, etc. Tenen sang seva a molts llocs del món per poder creuar-la amb d’altres casos si fos necessari. Estem una mica a l’expectativa perquè l’exoma que li han fet ara amb 8 anys, la prova genètica, no ha detectat cap tipus de les immunodeficiències descrites.

curate

{"ca": 0.9805912212600776, "es": 0.019408778739922364}

https://www.moltesgracies.net/histories/sara-caceres-mare-del-nil-un-nen-amb-immunodeficiencia-primaria/

cawac_ca_20200528_8_166838

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí . Obertes les inscripcions per als cursos on-line ICAB-UOC (gener de 2014): forma't sense sortir del despatx! cAmpus ICAB i la Universitat Oberta de Catalunya organitzen conjuntament cursos per Internet sobre la Reforma arrendatícia, les qüestions de l’acomiadament disciplinari, l'acomiadament objectiu i col·lectiu i les clàusules abusives. Aquests cursos permeten a l'estudiant una major gestió del seu temps, ja que s'adapten als horaris de cadascú segons les seves necessitats. La docència es desenvoluparà on-line , a través del Campus Virtual de la UOC a partir de gener. A què esperes per apuntar-te? El període de matrícula ja està obert. Les inscripcions s'han de fer a través dels següents enllaços:

curate

{"ca": 1.0}

http://www.icab.cat/?go=eaf9d1a0ec5f1dc58757ad6cffdacedb1a58854a600312cccabe27fca69cffc374d94d68e7794e258c5ab2ff5e8aec33255a8b19e54cc690

mc4_ca_20230418_6_171040

Els sindicats se sumen al procés participatiu sobre el Pla director Urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena i fan una crida a la participació - vilanovainformacio.cat - Portal de Comunicació de Vilanova del Camí El PDU és una oportunitat per a reactivar l’economia de la Conca d’Òdena, per atreure inversions, oportunitats i coneixement És un instrument estratègic per al progrés i la generació de llocs de treball dignes i de qualitat Els canals de participació previstos són les sessions de debat, el portal participa.gencat.cat i les sessions de mapeig Els sindicats Comissions Obrers (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) s’han sumat al procés participatiu sobre el Pla director Urbanístic (PDU) de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena i animen a tots els agents socioeconòmics i a la ciutadania en general a participar. Josep M. Romero de CCOO Aquest procés participatiu, que la setmana passada anunciaven les set alcaldies de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena juntament amb la Generalitat, té com a objectiu recollir les necessitats i sensibilitats dels diferents agents socioeconòmics i definir un model equilibrat, inclusiu i sostenible, que estigui consensuat. El PDU és una oportunitat per a reactivar l’economia de la Conca d’Òdena, per atreure inversions, oportunitats i coneixement, és un instrument estratègic per al progrés i la generació de llocs de treball dignes i de qualitat a la Conca d’Òdena. Els sindicats, com actors destacats del territori, recolzen la iniciativa com a promotora del desenvolupament econòmic del nostre territori, que fomenti l’economia sostenible circular generadora d’ocupació i motor per a la millora de la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania. Es tracta d’un procés adaptat per la situació COVID-19, bàsicament digital, tot i que inicialment estava previst un format molt més presencial. Ha estat dissenyat per facilitar informació sobre el projecte (PDUAECO) i fomentar la participació digital a través del portal de participa.gencat.cat. La participació es vehicula a través del portal de https://participa.gencat.cat/processes/PDUAECOConcaOdena on es recull tota la informació del procés participatiu i també és un canal de participació, on es pot trobar tota la informació de com accedir-hi, qui hi pot participar i qui són els eixos del debat. Els canals de participació previstos són les sessions de debat amb experts i veus del territori, amb la possibilitat de fer preguntes per avançat; les propostes en els diferents eixos del debat al portal participa.gencat.cat, i les sessions de mapeig que es faran al setembre i que, en funció de la situació sanitària, seran presencial o digitals. Etiquetes: pla urbanísticsindicatstreball La brigada de jardineria comença dimecres la poda de les branques baixes de tots els arbres del municipi Una quarantena d’establiments de Vilanova Comerç tornaran a omplir Vilanova del Camí de flors | ÀUDIO

curate

{"ca": 0.9921151868357901, "es": 0.007884813164209805}

https://www.vilanovainformacio.cat/els-sindicats-se-sumen-al-proces-participatiu-sobre-el-pla-director-urbanistic-de-lactivitat-economica-de-la-conca-dodena-i-fan-una-crida-a-la-participacio/

oscar-2301_ca_20230418_8_232566

La mostra El Segle de Balenciaga, que exposa l'Ajuntament de Xàbia en diferents centres municipals, ha aconseguit xifres de rècord de visitants en aquest mes d'agost. Si juliol va aconseguir la xifra de 10.000 visitants, a l'agost s'han registrat fins a 13.000 visites. En aquest últim mes, la sala més visitada ha sigut el Museu Soler Blasco, amb 5.205 visitants. Quant a les altres dues sales, el Centre d’Art Lambert, situat a la Casa de Tena, ha rebut 5.149 visites i la Casa del Cable, en Duanes, 3.011. El cicle expositiu romandrà obert fins al dia 30 de setembre, però serà el pròxim dia 23 quan tinga lloc un dels plats forts del segle de Balenciaga: el recital El so de les seues dues ribes, amb música de la costa basca i la mediterrània interpretada per la soprano Teresa Albero i el pianista Jesús Gómez. El regidor de Cultura, Quico Moragues, ha volgut destacar que “és important complementar l'oferta turística de Xàbia aquests mesos d'estiu amb propostes culturals de qualitat, com és El segle de Balenciaga, i les dades de visitants l'avalen”. <<< Tornar a la portada Compartir a Articles relacionats La pintora Tere Ferrando repren la senda del costumisme al Centre d'Exposicions de Pego Ja és Nadal en Els Magazinos Baleària Port celebra el Nadal amb activitats per a tota la família Les excavacions confirmen que la Glorieta va ser en època islàmica un sector urbà de prestigi Cercar notícies Subscriu-te! CANFALI MARINA ALTA Ctra. Dénia-Ondara - Edifici en 2ª rotonda. Apt Correus 599 03700 Dénia (ALACANT) Telèfon 96 578 07 03 - Fax: 96 578 06 76 correo@canfalimarinaalta.com Política de cookies - Avís legal - Seguretat i protecció al comprador - Informació adicional - Codi ètic Dénia Xàbia Calp Benissa Teulada Benitatxell Gata Pedreguer Ondara El Verger Els Poblets Pego Fogueres Xàbia 2022 Raïm esportiu 2021 Política Societat Economia i Empreses Salut Cultura Esports Successos Festes Opinió L'Última Segueix-nos Amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports. Generalitat Valenciana.

curate

{"ca": 0.8498498498498499, "es": 0.037037037037037035, "pt": 0.05055055055055055, "en": 0.018018018018018018, "it": 0.0025025025025025025, "fr": 0.017517517517517518, "nl": 0.01701701701701702, "fi": 0.0035035035035035035, "eb": 0.002002002002002002, "eo": 0.002002002002002002}

https://www.noticiasmarinaalta.es/canfali/articulo/el-siglo-de-balenciaga-deslumbra-en-xbia-record-con-ms-de-13000-visitas-en-agosto/

mc4_ca_20230418_3_749310

Duplex per 159.900 € de 102 metros carrer àngel guimerà in Súria - habitaclia Duplex con riscaldamento parcheggio in Súria Aimmobles Vedi tutti i suoi annunci Dúplex impecable amb terrassa de 15m2 i un box per cotxe. Consta de 102m2 distribuits en planta baixa amb cuina exterior, menjador lluminós també exterior amb sortida a balcó, 1 habitació doble i 1 bany complet amb banyera. Planta segona amb 1 habitació doble amb vestidor i sortida a terrassa de 15m2, 1 bany complet amb plat de dutxa, estudi i safareig. Bons acabats, terres de parquet, portes de roure, finestres d´alumini amb doble vidre, calefacció de gas i aire condicionat. Inclou un aparcament privat en box a la mateixa finca. Disposa d´ascensor. Centre-Carretera de Vic Manresa 110 m2 3 hab 120.000 € Súria 115 m2 2 hab 130.000 € Sagrada Familia-Font dels Capellans Manresa 105 m2 3 hab 133.000 € Súria 110 m2 4 hab 135.000 € Súria 110 m2 3 hab 135.000 € Sant Fruitós de Bages 127 m2 3 hab 143.400 € Súria 117 m2 4 hab 145.000 € Annuncio: 3241003641626 Vedi evoluzione €/m2 in Súria Súria 85 m2 3 hab 140.000 € Súria 91 m2 3 hab 95.900 € Contatta Aimmobles Codice rif. annuncio habitaclia/2223: Aimmobles Manresa vedi telefono Centre-Carretera de Vic Manresa 110 m2 3 hab - 1.091 €/m2 120.000 € Súria 115 m2 2 hab - 1.130 €/m2 130.000 € Sagrada Familia-Font dels Capellans Manresa 105 m2 3 hab - 1.267 €/m2 133.000 € Súria 110 m2 4 hab - 1.227 €/m2 135.000 € Súria 110 m2 3 hab - 1.227 €/m2 135.000 € Sant Fruitós de Bages 127 m2 3 hab - 1.129 €/m2 143.400 € Súria 117 m2 4 hab - 1.239 €/m2 145.000 € Súria 124 m2 3 hab - 1.185 €/m2 147.000 € Appartamenti Súria 48 Case Súria 14 Abitazioni Súria 87 Parcheggi Súria 4

curate

{"ca": 0.7418181818181818, "it": 0.10666666666666667, "pt": 0.011515151515151515, "es": 0.10606060606060606, "fr": 0.01090909090909091, "en": 0.015151515151515152, "sk": 0.00787878787878788}

https://italiano.habitaclia.com/compra-duplex-in-suria-i3241003641626.htm?list=true&geo=p&lo=63

acn_ca_20201011_0_131591

Simón diu que la intervenció dels laboratoris privats permetrà prevenir "abusos" i evitar tests ineficients "Es busca controlar l'ús de les PRC perquè siguin eficients a nivell ciutadà" ACN Madrid.-El director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha justificat aquest dimarts l'ordre ministerial publicada al BOE per la què el govern espanyol intervé els laboratoris i centres mèdics privats de diagnòstic de covid-19 i posar-los a disposició de les Comunitats Autònomes. Segons Simón, l'objectiu és controlar aquestes proves perquè "en un moment d'escassedat" no hi hagi "abusos" ni es destinin a grups de població asimptomàtica on no aporten resultats. A més, ha afegit, la decisió permet que les CCAA disposin de la informació que generen. Simón ha retornat a la roda de premsa dels tècnics de La Moncloa 15 dies després de donar positiu al test de coronavirus. Entre altres ha valorat positivament l’ordre ministerial estableix “l’obligació” dels centres, serveis i establiments sanitaris de diagnòstic clínic de titularitat privada a estar disponibles per entrar a formar part o reforçar els circuits ja existents així com a notificar a les autoritats sanitàries competents els casos de covid-19 confirmats. En aquest sentit, es posen a disposició de les comunitats autònomes i s’inclou la possibilitat “d’adoptar les mesures necessàries per a la regulació dels preus de les proves diagnòstiques” amb l’objectiu “d’evitar situacions abusives d’accés al servei”. A més, es limita la realització de proves a aquells casos en què hi hagi prescripció prèvia d’un facultatiu i sempre ajustant-se “als criteris establers per l’autoritat sanitària competent”. Segons Simón, l'objectiu fonamental és garantir que en un moment d'escassedat "no s'utilitzin les proves de PRC en grups poblacionals on no seran suficients per obtenir resultats adequats", perquè aquestes proves "tenen pota efectivitat en persones asimptomàtiques". També que "els diagnòstics quedin sota la tutela dels serveis sanitaris de les CCAA". Ara, ha dit, es garantirà "que els resultats es coneixen i que no hi hagi abusos" a l'hora de fer els PRC, que "han d'estar sota la tutela de la salut pública". "Es busca controlar l'ús de les PRC perquè siguin eficients a nivell ciutadà", ha conclòs.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.acn.cat/text/item/simon-diu-que-la-intervencio-dels-laboratoris-privats-permetra-prevenir-abusos-i-evitar-tests-ineficients

oscar-2301_ca_20230418_0_376050

City Anatomy Subsistema: Ciutadans Tipus de vista: API Taula Descàrrega Etiquetes: calendari Formats: CSV Grups: Cultura i oci Organitzacions: Ajuntament de Tarragona City Anatomy Referència: Organització

curate

{"ca": 1.0}

https://dadesobertes.seu-e.cat/dataset?res_format=CSV&groups=cultura-i-oci&vocab_tipus_vista=api&vocab_cps_reference=organization&organization=tarragona&vocab_cps_subsystem=citizens&tags=CALENDARI&vocab_tipus_vista=taula&vocab_tipus_vista=descarrega

wikipedia_ca_20230401_0_584263

12a Divisió (Exèrcit Popular de la República) La 12a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va estar desplegada al front de Guadalajara. Historial. La unitat va ser creada el febrer de 1937 a partir de les milícies i unitats militars que cobrien el front de Guadalajara. Inicialment la 12a Divisió, sota el comandament del tinent coronel Víctor Lacalle Seminario, comptava amb 10.000 homes, 7500 fusells, 220 fusells metralladors, 180 metralladores pesants, 50 morters i 22 peces d'artilleria. El 8 de març la divisió va haver de fer front a una gran ofensiva a la Batalla de Guadalajara del "Corpo Truppe Volontarie" en el sector, a la qual es va veure obligada a retirar-se. Des de Madrid es van enviar reforços, consistents en les divisions 11a i 14a; totes aquestes divisions —incloent la 12a— es van integrar el nou IV Cos d'Exèrcit sota el comandament del coronel Enrique Jurado. El tinent coronel Lacalle, enutjat de no haver estat nomenat comandant del nou Cos d'Exèrcit, va dimitir i va ser substituït pel interbrigadista italià Nino Nanetti. La divisió va intervenir en el contraatac republicà amb les forces republicanes, que van posar en fugida el flamant Corpo Truppe Volontarie. Nino Nanetti es va distingir al capdavant de la 12a Divisió, que va continuar combatent fins a final de març. Durant la resta de la contesa va romandre al secundari Front de Guadalajara, sense prendre part en operacions rellevants. El març de 1939 forces a 12a Divisió van intervenir en el Cop de Casado a favor de la revolta. El propi cap de la unitat, Liberino González, es va fer temporalment amb les regnes del IV Cos d'Exèrcit. Les forces de la 12a Divisió es van traslladar des de les seves posicions originals i van ocupar les localitats de Torrejón de Ardoz i Alcalá de Henares. A la fi de març la rendició de tot les forces de l'Exèrcit del Centre va suposar la dissolució de la divisió. Comandaments. - Comandants - Tinent coronel Víctor Lacalle, des del 28 de febrer de 1937 - Major de milícies Nino Nanetti, des del 13 de març de 1937 - Tinent de carabiners Esteban Rovira Pacheco, des del 15 de maig de 1937 - Comandant d'infanteria Francisco Jiménez Durán, des de desembre de 1937 - Major de milícies Liberino González González, des del 30 d'abril de 1938 - Comissari - Antonio Asensio Lozano, del PSOE - Caps d'Estat Major - comandant d'infanteria Juan Jiménez Esteban - capità de milícies José Luis Vázquez Egea (des de desembre de 1937) - comandant d'infanteria Francisco Costell Salido (des de març de 1938) - capità de milícies José Luis Vázquez Egea

perfect

{"ca": 0.9533834586466166, "es": 0.03308270676691729, "en": 0.004887218045112782, "fr": 0.004511278195488722, "it": 0.004135338345864661}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=584264

macocu_ca_20230731_1_20492

Voices New Zealand &amp; Orfeó Català L'Orfeó Català estarà acompnyat pel cor Voices New Zealand i al llarg del concerts ens sorprendran amb improvisacions intercalades de música tradicional maorí. També podrem gaudir de la sonoritat del Taonga Puoro, un intrument tradicional maorí

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_0_137966

Montserrat Carulla s'acomiada dels escenaris al Teatre Romea amb l'obra 'Iaia!'. El seu darrer paper al teatre l'ha escrit i dirigit el seu fill Roger. "Iaia" és la història d'una àvia perepunyetes que boicoteja la vida sentimental del seu nét i que estarà al Teatre Romea fins al 19 de gener . Roger Peña , fill de l'actriu, diu que va enviar l'obra a la seva mare just quan va saber la notícia que deixava els escenaris. Peña explica que va rebre resposta al cap de tres dies. La seva mare li deia que "li havia agradat molt, havia rigut molt i que o la feia ella o em tallava les cames." Peña reconeix que el personatge "s'assembla més a la mare de la Carulla que a la Carulla ." En la història de "Iaia", àvia i nét, enginyer sense feina ni casa, tenen el repte de conviure junts, com Aleix Peña, que té el repte de debutar al costat de la seva àvia Montserrat Carulla. Carulla va debutar al Romea fa 54 anys i explica que ha "disfrutat molt amb la seva feina, però que arriba un moment que, abans que et facin fora, doncs surts amb dignitat." L'actriu catalana no tanca la porta al cine ni a la televisió, però ara Montserrat Carulla vol "viatjar, llegir i, sobretot, badar."

curate

{"ca": 1.0}

http://www.324.cat/noticia/2258873/ociicultura/Montserrat-Carulla-sacomiada-dels-escenaris

oscar-2301_ca_20230418_7_117836

Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca Màx: 18° Mín: 11° 11° Inici Balears Ara Esports Cultura Opinió Participa 06 desembre 2022 08:35 Facebook Twitter Youtube RSS Balears » Balears Mor a 53 anys Tomeu Ferrer, antic regidor nacionalista i historiador El conegut veí de Manacor finà diumenge d'una sobtada malaltia J.M.S. | 02 octubre 2007 Puntuada amb 5 estrelles de %%max_extrellas%% Puntua-la 1 estrelles Puntua-la 2 estrelles Puntua-la 3 estrelles Puntua-la 4 estrelles Puntua-la 5 estrelles basat en 1 valoracions Opina Tweet 0 Print Más grande Más grande Diumenge va morir a Manacor l'exregidor nacionalista de l'Ajuntament, historiador i escriptor Tomeu Ferrer Garau. El polifacètic i conegut veí de Manacor va morir a 53 anys d'edat a causa d'una sobtada malaltia.Ferrer va viure de manera molt intensa la vida política del seu municipi en primera i segona línia; també fou un destacat activista i s'involucrà en diferents causes de la vida social i política de la capital del Llevant. Fou regidor del CDI i el 1991 es presentà com a cap de llista pel PSM a l'Ajuntament de Manacor. Aleshores el seu partit entrà a l'equip de govern municipal i Ferrer fou tinent de batle i regidor delegat d'Urbanisme en el mandat en què el batle fou Jaume Llull. Posteriorment, ja l'any 2002, Tomeu Ferrer s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i des de 2005 era president de la secció local d'Esquerra-Manacor.En el seu vessant com a escriptor i historiador va publicar Tal com m'ho contaren, un anecdotari de Manacor en què Ferrer explica detalls de la intrahistòria de la seva ciutat natal, un lloc que ell estimava i del qual era difícil treure'l. Així ho explicava ahir el president d'Esquerra-Illes i amic de Ferrer, Joan Lladó: «Era mal de fer treure'l de Manacor», apuntà el dirigent nacionalista. S'ha de destacar que com a bon manacorí va fer feina a la indústria de les perles. Així mateix, Tomeu Ferrer va escriure la biografia El Samsó mallorquí i va fer també la seva particular aportació a la Guerra Civil amb el llibre Vint dies de guerra. Casat i amb un fill i una filla, Ferrer fou un aferrisat seguidor del Barça i en els darrers anys col·laborà en la revista Cent per Cent. L'enterrament al cementeri municipal de Son Coletes i el funeral per Tomeu Ferrer a l'església de Sant Pau se celebraren ahir horabaixa amb l'assistència de familiars, amics i dirigents de diferents partits polítics de Manacor.S'ha de recordar que l'Ajuntament de Manacor va decidir suspendre el ple ordinari de la corporació que havia de tenir lloc ahir vespre i l'ajornà fins al proper dilluns, dia 8 de setembre. Tweet 0 Print Más grande Más grande Comenta Normes d'ús Avís legal » El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat » No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers » dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat. Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes). * Nom ↓ ↓ * Email ↓ ↓ * Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal ↑ ↑ * Escriu el teu comentari ↓ ↓ COMENTARIS De moment no hi ha comentaris. L'apunt La ILP de Benestar de les Generacions Presents i Futures: el gran èxit del GOB per Tomeu Martí El Parlament ha acceptat en la sessió plenària d'aquest dimarts, 29 de novembre, prendre en consideració la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) de Benestar de les Generacions Presents i Futures, que han signat gairebé 12.000 ciutadans de les Balears. Vist Comentat El més nou El gueto sense morts Maria de Lluc Muñoz denuncia davant l'ONU: «Una professora de català va rebre nombroses amenaces de mort i violació» La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns Els sindicats de país tornen a arrasar a les eleccions d'educació Honorable comissari Cuca Gamarra, sobre la polèmica de La Salle: «No hauria d'haver-hi cap problema per penjar una bandera espanyola a les aules» La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns El Govern presenta davant la Fiscalia la denúncia per les amenaces a la docent de La Salle La bandera 'rojigualda' no és una bandera de consens a Mallorca Pere Aragonès denuncia a l'ONU la violació dels drets dels catalanoparlants Aprovat el Projecte de llei del lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears 12 propostes finalistes per donar nom al gussi construït pels mestres d'aixa del Consell de Mallorca Maribel Mayans llança 'Llengua pròpia', el seu primer senzill en català 'Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l’estudi d’una tradició secular' Es disparen per desembre els preus dels vols amb les Balears La tasca Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital. Els instruments La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears. L'esperit Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som. Facebook Twitter Youtube RSS Qui som Contacta Avís legal dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: redaccio@dbalears.cat - Publicitat: comercial@onamediterrania.cat

curate

{"ca": 0.9383330892046287, "pt": 0.0024901127874615496, "it": 0.0029295444558371173, "es": 0.021239197304819102, "fr": 0.007030906694009082, "en": 0.019774425076900543, "gl": 0.0020506811190859823, "hr": 0.0007323861139592793, "mn": 0.0013182950051267028, "kk": 0.0004394316683755676, "id": 0.0014647722279185586, "no": 0.0010253405595429912, "eb": 0.001171817782334847}

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2007/10/02/151508/mor-a-53-anys-tomeu-ferrer-antic-regidor-nacionalista-i-historiador.html

oscar-2201_ca_20230904_9_39727

Els que em coneixen ja saben que aposto fermament pel micromecenatge per tirar endavant els projectes culturals. Se’m podria considerar un micromecenes, dins la meva -més que limitada- situació econòmica. Les restriccions pressupostàries fan cada cop més difícil emprendre projectes culturals i d’aquí la necessitat de campanyes de micromecenatges per poder-los fer realitat. L’herència indiana ens demostra que els grans projectes de transformació de moltes ciutats del nostre país són fruit de fons privat, molts dels quals encara avui dia ens en beneficiem. Un clar exemple, és el de l’arribada del ferrocarril a moltes poblacions. La campanya que ara el Vinseum ens presenta no es tracta de fer arribar el ferrocarril a més ciutats sinó el de poder editar en DVD el documental “Josep Guinovart, l’art en llibertat”, d’explicar un dels artistes contemporanis catalans més internacionals i de difondre la seva obra. Jo us demano la vostra col·laboració, recordant-vos que SEMPRE surt més a compte col·laborar com a micromecenes que comprant-te el DVD (o el producte final) perquè pagues el preu de cost i t’estalvies els beneficis posteriors i l’IVA -ja que no ets un consumidor sinó un mecenes “un accionista del projecte”-. Per saber-ne més i col·laborar amb el projecte, podeu fer clic al següent enllaç. Moltes mercès! Etiquetes josep guinovart, micromecenatge, penedès, vilafranca, vinseum Categories Museus Penedès El twitter dels museus del Penedès Autor de l'entrada Per Jordi Medina Alsina Data de l'entrada 12 de febrer de 2013 Sense comentaris a El twitter dels museus del Penedès Com bé es coneix, el twitter és una de les eines més usades i exteses de les TIC i les xarxes socials. Els museus i els equipaments patrimonials no han de quedar-se al marge de tots aquests nous recursos de difusió ni abandonar els tradicionals. Cal aprofitar tota eina existent que ajudi a informar, comunicar i difondre la col·lecció i l’activitat del dia a dia dels museus. En el cas del Penedès veiem que els museus utilitzen el twitter de diferents maneres. En primer lloc trobem els museus que tenen un compte propi com és el cas del Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca (@vinseum i @TavernaVinseum), el Museu del Ferrocarril del Catalunya (@mferrocarrilcat), el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (@mvictorbalaguer), el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova (@museucanpapiol), el Museu Molí Paperer de Capellades (@mmp_capellades) i la Ciutadella Ibèrica de Catafell (@visitcalafell). Per altra banda trobem el cas dels Museus de Sitges (@museusdesitges) que dins d’un mateix compte aglutina els museus públics d’aquest municipi: el Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis. Tots ells formen part del Consorci del Patrimoni de Sitges format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de la vila. En els altres casos, els museus estan inclosos dins d’altres comptes de twitter relacionats amb el turisme o amb la cultura del municipi. Trobem per exemple el cas del Patronat de Turisme del Vendrell (@turismevendrell) que difon la informació sobre els museus de la capital del Baix Penedès i el cas del Patronat de Turisme de Subirats (@TSubirats) que difon, entre altres, les notícies i les activitats del Museu de l’Esperanto del nucli de Sant Pau d’Ordal. En el cas dels twitters dels museus inclosos en el departament/regidoria de cultura del municipi trobem Sant Sadurní d’Anoia (@culturassadurni) i Igualada amb l’Institut Municipal de Cultura (@culturaigualada). Per últim trobem institucions patrimonials que s’inclouen dins el compte de l’administració pública que la gestiona, com és el cas del Centre d’Interpretació del Romanticisme de Vilanova i la Geltrú gestionat pel Consell Comarcal del Garraf (@CCGarraf) o la seu del Museu d’Arqueologia d’Olèrdola (@macarqueologia). En tots els municipis cal afegir la important tasca dels comptes dels diferents ajuntaments en la difusió de l’activitat dels museus. Ells, juntament amb la resta d’actualitat i agenda del municipi, tenen també un paper clau en la difusió del dia a dia dels museus i equipaments patrimonials que acullen. És imprescindible que els museus utilitzin el twitter per establir una xarxa de difusió de les seves activitats i augmentar la seva presència en les xarxes socials. La interacció dels museus amb la resta d’institucions, entitats, associacions i persones individuals interessades en el món cultural i patrimonial és necessària per construir aquesta idiosincràcia dins les xarxes socials. Totes les maneres exposades en què els museus són presents en el twitter són importants però, cal reivindicar la necessitat d’apostar per un compte propi de cada museu en els municipis grans. Tenir un compte propi és necessari per reivindicar la personalitat de l’equipament i és necessari per intentar que el propi museu sigui un nexe d’unió de les activitats culturals del municipi. Els museus, a través del twitter han d’apostar pel lideratge del món cultural i patrimonial que els envolta. No és gens fàcil, és cert, però és un gran repte per no quedar oblidats ni arraconats. Etiquetes ciutadella ibèrica, museu deu, museu víctor balaguer, museus, penedès, twitter, vendrell, vilafranca, vinseum, xarxes socials Categories Museus Penedès Una visita al reobert Museu del Vi de Vilafranca del Penedès Autor de l'entrada Per Jordi Medina Alsina Data de l'entrada 10 d'octubre de 2012 Sense comentaris a Una visita al reobert Museu del Vi de Vilafranca del Penedès El cap de setmana del 6 i 7 d’octubre es van celebrar unes jornades de portes obertes al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, altrament dit Vinseum. Durant dos anys i mig el Palau Reial ha estat tancat per obres de rehabilitació i l’exposició permanent del museu va ser traslladada de manera provisional en unes altres estances. Ara, el Palau Reial torna a ser el principal espai expositiu del museu i acull la centralitat de totes les seves activitats i serveis. El Palau Reial de Vilafranca del Penedès, datat del 1209, era una de les residències que disposaven els comtes i els reis de la Corona d’Aragó quan es desplaçaven pel seu territori comtal. Avui, exposa la història de la vinya i el vi com a llegat cultural del territori penedesenc. Una exposició de contingut presentada amb una museografia moderna que utilitza audiovisuals, rètols, vitrines, imatges, escenografies, elements patrimonials, diorames, etc. per donar a conèixer el llegat de la cultura del vi. La mostra del contingut i de la seva col·lecció es presenta totalment com a fruit del paisatge que ens envolta. El visitant pot reconèixer i sentir-se identificat amb molts dels paisatges de vinyes que s’hi mostren i, alhora l’edifici té unes finestres que permeten veure la plaça medieval amb la façana de la basílica de Santa Maria, un diàleg doncs amb l’entorn històric de Vilafranca del Penedès: el Palau Reial, la Basílica i la terra de vinyes treballada. El Museu del Vi disposa d’una gran col·lecció basada en fòssils, restes arqueològiques, fauna, eines del camp, art, ceràmica, música, vidre, etc. Una extensa col·lecció que es presenta de forma agradable, amena, didàctica i atractiva a través de les diferents sales del museu. L’alternança d’explicació a través de diferents recursos permet viure i comprendre l’evolució del vi en la història i l’elaboració d’aquest producte tan arrelat al Penedès. Al ser un edifici reformat permet adequar totalment el museu a les necessitats dels diferents públics. Un dels aspectes a destacar és l’accessibilitat del museu pel que fa a l’aspecte de mobilitat, on no hi ha barreres arquitectòniques i el visitant disposa de seients en les diferents sales d’audiovisuals per, si ho necessita, reposar. L’equipament també disposa d’un auditori amb un aforament de més de 150 persones per fer diferents actes i una gran varietat de productes de comercialització a la venda. La coberta del pati interior del palau reial és també un aspecte a tenir en compte a l’hora de rebre i atendre millor les visites de grups sense estar pendents del temps meteorològic. La visita comença en aquest pati i s’enlaira fins a dalt de tot de l’edifici per anar baixant fins acabar a la planta baixa. El recorregut expositiu és clar i des de la recepció s’orienta el públic en tota la seva estada al museu. L’audioguia de la visita també és un element que amplia el contingut que s’exposa i permet una visita més personalitzada. Per últim, un Museu del Vi no es podria concebre sense un tast de vi. Aquest és l’element final de la visita que es duu a terme a la taverna del museu on el visitant pot gaudir d’un tast de vi inclòs en la mateixa entrada del museu. A la botiga del museu també es poden adquirir productes relacionats amb el vi i diverses varietats de vi. La visita és doncs, una manera de conèixer el món del vi i de veure tot el que aquest suposa i ha suposat des de l’Antiguitat fins al nostres dies. El Vinseum doncs, esdevé un referent nacional en tots els aspectes. El Museu es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 19 hores i els diumenges i festius de 10 a 14 hores. Es troba al Palau Reial de la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès. Més informació al web del Vinseum. Etiquetes museus, penedès, vilafranca, vinseum Qui sóc Gestor de la cultura i el patrimoni especialitzat en comunicació, difusió, accessibilitat i programes educatius. Saber-ne més Segueix-me Instagram Piulades Doncs això, ja tinc el caganer del president @perearagones 😁😅😅 pic.twitter.com/4tmVFHKyot reply · retweet · favorite RT @Conximartinez_ Davant la pèsima decisió de l’empresa Mahle de tancar la seva planta a #VilanovaiLaGeltrú tot el teixit econòmic, social i polític anem a la una i farem el que calgui. #TotesSomMahle #LaMahleNoEsToca eixdiari.cat/opinio/doc/984… reply · retweet · favorite Davant l'anunci del tancament de @MAHLE_Group a Vilanova i la Geltrú, la regidora @Conximartinez_ exposa q aquesta és una lluita compartida i denuncia q és una deslocalització de la planta #MAHLENoEsToca eixdiari.cat/opinio/doc/984… reply · retweet · favorite RT @nuvol_com Ser museu social és reivindicar les col·leccions, fer-les valdre i a través d’elles desenvolupar la funció social del museu. nuvol.com/art/el-museu-s… reply · retweet · favorite RT @visitvilanova Per #Nadal🎄Escapa't amb #VisitVilanova: 🧳🚗➡️"Cap de setmana cultural 1 Nit / 2 Dies" 🛎️visitvilanova.cat/experiencie… 🧐Una escapada per gaudir d’esports, aventura, cultura i història. #CatalunyaExperiences #VilanovailaGeltru #TurismeFamiliar pic.twitter.com/Rr0ks2Xhql pic.twitter.com/ikOfqi4U4w

curate

{"ca": 0.9655270926578421, "fr": 0.0013332063612989237, "pt": 0.0028568707742119798, "es": 0.006570802780687553, "en": 0.021331301780782783, "ru": 0.0023807256451766497}

http://www.jordimedina.cat/tag/vinseum/

mc4_ca_20230418_13_787630

Picasa Web Albums - Lourdes Pujol Lourdes Pujol's Gallery Photos: La Peña Montañesa por la Faja del Toro Des de la carretera de L'Aínsa a Bielsa, tenim habitualment una bella imatge de la Penya Montañesa. El primer tram és molt fàcil i el camí està perfectament marcat i trepitjada, vam pujar fins a meitat de vessant (1.535 m. D'altitud) on a terra hi ha una roca amb marques vermelles que indiquen "Faixa Toro". Una volta per Vallter Ascensió als dos principals cims de la Coma de l’Orri, el pic de Les Borregues, de 2.691 mts. d’alçada (conegut segons el mapa de l’editorial Alpina com a Puig de Pastuira, nom que rep una punta inferior situada al SE de la mateixa serra) i el Gra de Fajol, de 2.714 mts., amb inici i final a la carretera de l’estació d’esquí de Vallter 2000 Ruta circular pel Parc Natural de la Serra de Montsant, situat al nord de la comarca del Priorat, que ens ha permès ascendir al seu punt més alt, la Roca Corbatera, tanmateix sostre comarcal del Priorat, de 1.163 mts. d’alçada, situada a l’extrem més oriental de la Serra Major, a la que hem accedit a través del Grau del Carrasclet, mentre que la baixada dels cingles l’hem dut a terme pel Grau del Carabassal, ambdós passos, considerats com dels més complicats de la serra, estan equipats amb grapes, cables i altres estris. L’inici de la ruta el trobem al poble de la Morera de Montsant De Tamariu a Palamós Vistes les previsions meteorològiques per aquest cap de setmana hem decidit encaminar les nostres passes a la Costa Brava, per fer la travessa que del petit nucli empordanès de Tamariu porta a Palamós, seguint parcialment l’etapa 8 del G.R. 92, amb un parell de variacions en aquells punts on aquest abandona la costa, concretament al Puig dels Frares i a l’espai d’interès natural Castell - Cap Roig. Al peu del vessant nord de la serra de Busa, és una zona estranya, salvatge, poc coneguda. Cims modestes però molt abruptes, solitàries, de vegades inaccessibles. Crestes esmoladas. Barrancs estrets en els quals creix una vegetació tan densa com impenetrable. Pocs camins, sense senyalitzar, sovint perdedors. Un lloc ideal per complicar-se la vida ... Intent al Roc Colom Per culpa del fort vent no vam poder pujar al Roc Colom, però vam gaudir d'un bon dia Pollegó Inferior per les coves dels Talibans i la Gran Diagonal Seguint part de la ruta dels nostres amics Engarrista però mes curta hem fet aquesta magnífica excursió, ja que teniem moltes ganes de fer-la i objectiu complert. Pujada per el Fra Gari i baixada pel Torrent de Font Seca El joc de l'Oca (Montserrat) El Joc de l'Oca, és un dels itineraris equipats més antic de la muntanya de Montserrat. El primer descens data del 27 de Febrer de l'any 1966, a càrrec de Josep Mª Torras i la seva esposa Anna Palleja. En sentit ascendent ens trobarem amb un itinerari de dificultat alta, si el realitzem de baixada solament tindrem que dominar la tècnica del ràpel, nosaltres el fem de baixada Circular a l’entorn de l’Alta Garrotxa que, amb l’excusa d’ascendir el Puig de Bestracà, que amb els seus 1.057 mts. d’alçada és el punt culminant de la serra del seu nom, ens ha permès recórrer un grapat d’indrets i de relleus de la zona, amb un afegit amb el que no hi contàvem, la crescuda del cabal de les rieres, degut a les darreres pluges, que, al marge d’embrutar els marges, ens ha obligat a travessar-les descalçats i a buscar alternatives en el sector de l’Escaladuix, on la riera de Beget ens ho ha posat força complicat Les Moles del Corb i Serra de Sant Honorat Les moles de Sant Honorat i de la Roca del Corb, separades entre sí pel coll de Mu, conformen un espectacular massís de roca conglomerada, que es troba al municipi de Peramola La Olla de Samt Julia de Cerdanyola Ensagents i Alt del Griu (Andorra) Circular al vessant oriental d’Encamp (Andorra) que ens ha permès recórrer la carena que tanca la coma dels estanys d’Ensagents, pujant primer el seu pic homònim (2.857 mts.) i després l’Alt del Griu (2.879 mts. ), que és el punt més alt de la parròquia d’Encamp. La ruta l’hem iniciat a la carretera CS-22 que puja dreta fins als Cortals d’Encamp, deixant el cotxe més o menys a l’alçada del punt quilomètric 6,2, prop de l’accés a les Bordes del Rigoder Una volta pel Catllaràs Seguint la ruta de http://www.engarrista.com/node/584. Sortim del monestir de Lillet prenem un caminet cap al sud fins arribar al malmes xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc. Passem pel refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Pic d'Escobes i Pic Noé El Pic d’Escobes passa per ser una de les muntanyes més boniques d’Andorra, sobresortint de forma esquerpa, aèria i abrupta en el cordal que va entre la portella de Siscaró i el coll d’Alba, sobre la vall andorrana de Juclar i l’occitana de Siscar. La seva alçada (2.779 mts.) i la seva isolada situació, el converteixen en un mirador de primer ordre, tot i que la boira ens ha tapat el vessant de l’Arieja. Circular al Penyes Altes Pujada per la Canal de la Serp i baixada pel Coll de Jou per Roca-sança La Gallina Pelada (Ensija) per Ferrús Avui ha estat un gran dia, feia temps que desitjava poder pujar a la Gallina Pelada amb els nostres néts el Jan i el Ot i avui per fi ho hem aconseguit i hem pujat per les Roques Blanques de Ferrús ara toca esperar el proper any si podem pujar els 4 néts però per la font Freda Sortida a la mina de Barita i pujada als Rocs de Canells La Olla de Núria Una bona jornada a l'Olla de Núria amb sortida i arribada a Fontalba, passant per: PUIGMAL ER, PUIGMAL SEGRE, FINESTRELLES, EINA, NOU FONTS, NOUCREUS, FOSA DEL GEGANT, PUIG FONTNEGRE i NÚRIA Sortida a una gran cim no té 3000 metres però és un gran mirador situat a Gavarnie van ser: 16Km. 500 metres, 1446 metres desnivell + I poc mes de 6 hores i mitja FONT BLANCA per la cresta d'Arial Sortim de l'aparcament de Sorteny i remuntem la vall de Rialb, Arribarem Al Font Blanca de 2.903 metres per la cresta d'Arial per una ruta poc habitual, una cresta, divertida i aèria sense passar mai de passos de III La Gallina Pelada (Ensija) Sortim del Pla de la Creu de Fumanya direcció a Ferrús i la baixada pel Coll de lesTores i fent una visita al Refugi d'Ensija Celebrant l'aniversari del Josep fem una sortida al Tempestades pujant per la Vall de Llosars i la volta pels Ibones de Vallibierna Rocs del Canells Iniciem un recorregut fàcil i molt panoràmic al aparcament dels Orris a la carretera del Coll de Pal. Pugem cap al Mirador dels Orris, en línia visual directa cap a la Tosa, les Muntanyetes i el Moixeró. Continuem cap a l'antiga mina de Barita en un principi per la Ruta del Trencapinyes, Travessa, al vessant sud de la Tosa d’Alp, per un grapat de canals, roques i prats penjats, que conformen un imponent grup d’agulles conegut amb el nom de les Muntanyetes. Comencem a caminar a la zona d’estacionament del mirador dels Orris (que visitarem) a la carretera de Bagà a Coll de Pal, seguint la pista que porta a travessar els torrents que baixen del Serrat Gran. El Pic de Costa Cabirolera és un cim de la Serra del Cadí, que amb els seus 2.604 mts. d’alçada és el pic més alt del Berguedà i alhora de la província de Barcelona. La pujada l’hem fet des del Coll de les Bassotes, per una drecera que va tallant la pista per la que transita el P.R. C-124 i el recorregut dels Cavalls del Vent, fins a l’escletxa que permet travessar la Serra Pedregosa i davallar fins a la Font dels Cortils, des d’on hem anat a cercar el traçat del G.R. 150-1, que hem deixat sota mateix del Pic del Cabirol per encarar la cresta NE del nostre objectiu. Tot i no ser complicada, ja que les grimpades en cap cas passen del II grau, ni excessivament exposada, cal parar compte en algun pas. La baixada des del cim l’hem fet per la via normal del Pas del Cabirol i la tartera que ens ha deixat de nou al G.R. 150-1, per sobre la Coma de la Costa Cabirolera , on hem tancat el cercle, tornant al punt de sortida desfent el camí d’anada El Carlit la clàssica que gairebé cada any fem i cada any és diferent, la seva bellesa ens té captivats, vam pujar per l'Estany Negre, el Sec, Comasa, el Llat, el Long, Coll Colomer i Llac Coronat que en aquesta epoca està sense formarse pugem per la canal i cim del Carlit, baixem crestejantr fins Coll Colomer, aqui passem pels Estanys Sobirà, Trebens, Castellar, Vallell, Dugues i Viver on vam tancar la circular. Circular a la carena d'Ulldeter Circular carenera a l’entorn d’Ulldeter, que ens ha permès pujar tres dels cims principals de la zona, el Bastiments (2.881 mts. ), el Pic de Bacivers (2.845 mts.) i el Pic de la Dona (2.704 mts. ), així com el secundari Puig Ombriaga (2.634 mts. ). La Gallina Pelada per la Canal Llobatera Pujada a la Gallina Pelada per la Canal Llobatera i baixada per la Font Freda total 3 hores Seguim una ruta dels nostres amics Engarrista a Vallcebre els Cingles de Conangle i els Cingles de Vallcebre passant per diversos Graus. Dia de molta boira, una mica de neu però el paisatge genial i tot un luxe sols a la muntanya Ruta lineal sortida i arribada al Pla de la Creu de Fumanya Un bon cim i bon desnivell Cresta del Cap de la Llena Cresta fàcil però en alguns trams bastant aèria Puigllansada per el Alabaus Sortida al Puigllançada des de l'estacion d'esqui de la Molina els Alabaus amb la Fina, la Montse, Xavier, Albert i Lourdes Un tomb per l'Estela Dia de molt vent i al principi nevant al principi voliem fer Roc d'Uró i Cim d'Estela però pel fort vent decidim fer una volta al voltant del cim d'Estela Sortida al Pedra per la tartera sortim de l'Àrea recreativa de la Serra Clàssica volta dels Tossals anant pel vessant sud, solei i panoràmic, i tornem pel vessant nord, obac i emboscat. Enfilem el Tossal de Trasserra on hi ha el vèrtex geodèsic i el Tossal de Vilella, punt més elevat de la serra, pero meins vistes. Finalment pugem tot grimpant l'estètic Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat situat sobre els plans de Vilella. Ruta dels amics Engarrista. http://www.engarrista.com/node/398 Els Rasos Dia fred i nevant tota l'estona, això si poca cosa. Acompanyats del Rafael Una bona manera de celebrar l'aniversari la Cresta de Queralt Cim d'Estela Mati molt ventat caminada a la tarda amb meins vent Pic Roi i Tuc de Carants Ascensió al Tuc des Carants (2.791 mts. ), a la Vall de Boí, que es troba, junt amb el seu veí Pic Roi (2.736 mts. ), al que també hi hem anat, en la línia limítrof sud del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La seva situació, en una intersecció de carenes, fa que des del seu cim es tinguin unes panoràmiques immenses per tots els cantons, és un mirador excepcional i més en un dia esplèndid com el que hem gaudit. Roc del Gegant Una ruta curta però divertida pujar al Roc del Gegant Un dia magnífic, sol, bona temperatura i bona companyia, però trobant a faltar alguns amics per celebrar el ANY NOU La intenció era arribar al Cap de Llitzet o Gallina Pelada però amb el vent que feia hem anat a la Creu de Ferro i cap avall ROC D'URÓ I CIM D'ESTELA Pic de la Colilla o Estanyó Coll de Pal_La tosa Sortida matinal avui teníem la "QUINA" solidària de l'AMPA de l'escola d'Olvan per la MARATÓ de TV3 Una matinal amb familia Intent al Puigmal Amb -12º i un fort vent que et tombava a 100 metres girem Serra del Carreu Avui fem una sortida amb el Marc i la Sílvia (Els Engarrista) a la Serra de Carreu al terme de Bóixols, a migjorn del Boumort i a mestral de l’Aubenç, termenejant amb l’Alt Urgell, la llarga serralada de Carreu s’alça totalment com una muralla sobre Bóixols i la vall del Riu d’Abella resulta una ruta una mica exigent en la que cal crestejar uns quatre quilòmetres i superar sovintejats canvis de cota i un xic aèria però és prou àmplia com per passar-la caminant excepte alguns curts trams. Te diversos punts de grimpada, que no depassen el IIº L'afrau dels Cortalets i el clot de Vimboca Ensija per els Canalons Circular al Pedra per Gosol Cresta Nord Pedra Feia molt temps que voliem fer aquesta estupenda aresta, havíem anat algun dia i pel vent o perquè plovisquejava o bé havia neu ho havíem deixat i avui amb boira però ho hem aconseguit Els Gra de Fajol per l'Aresta Nord Est Hem sortit de Vallter 2000 i ens hem dirigit al refugi Ulldeter pujant per l'aresta Nord Est al Gra de Fajol gran i després ens hem dirigit al Gra de Fajol de Baix baixant per la seva empinada llom de nou al refugi i al cotxe i poc després de arribar va començar a ploure. I a més avui anem d'estrena de samarretes. Ferrada la Teresina i baixada per la canal del Mejillon Avui toca una ferrada cosa poc inusual en nosaltres però una dia és un dia i ens anem a Montserrat, la pujada per la Teresina i la baixada pel Musclo amb molts ràpels la conclusió de tot: MOLT DIVERTIDA Circular a la Font Blanca Som al mes de juny, però sembla un mes d'hivern espectacular el dia que trobem, fins i tot amb neu verge. Pugem per la Vall de Rialb, pugem per la Canal Carnissera i baixem per la Cabana de Besalí Penyes Altes per la Roca Gran Sortida a Penyes Altes per la Roca Gran un lloc peculiar i diferent de pujar llàstima d'alguns trossos està molt ple de vegetació i vam sortir d'allà que semblava que ens havíem barallat amb algun gat però la veritat que va ser una bona aventura. 1300 mts de desnivell+ i 7 hores Montse, Jaume, Lourdes i Josep Pic Pala Sobre l'Estany Avui hem anat a Andorra a la vall d'Incles i tornem per la vall de Juclar. Sortim una mica abans del Pont de la Baladosa, vam pujar per la Vall d'Incles fins el Port d'Incles, fem el Pic de la Pala Sobre l'Estany i fem la baixada per la Vall Juclar passant pels Estanys de Juclar i el Refugi de Juclar. Total 12 Km. i 1270 metres desnivell +. Isabel, Joan Suàrez, Paquita, Joan Martí, Carme, Salvador, Montse, Jaume, Lourdes i Josep Comabona per la Canal de la Creu Hem sortit de l'aparcament del Refugi de Prat d'Aguiló, hem pujat per la Canal de la Creu de 2248 pujant al cim on es troben dues creus, passant pel Pas de Gosolans de 2430 que més tard serà la nostra baixada, passem per Aguiló de 2494, pel Puig de la Font Tordera de 2526 i fimalmente el Comabona de 2554 on feia un vent de mil dimonis, perdem una mica de altitut mengem una mica i tornem al Pas de Gosolans per baixar al Refugi de Prat d'Aguiló Canal Sàbat Avui hem anat al Cadí, en concret la canal Sàbat i la baixada per la canal del Cristall només dir que meravellós. Sortida a les 6,30 arribada 15,00 Agulla Mercadal Tornem al Marcadal Ensija pel Portet 2 Per segona vegada en pocs dies tornem a Ensija pel Portet però canviem els companys. Sortida 1600 m.- arribada, Pleta de la Vila, carretera que surt després del Coll de la Trapa (Saldes) i va a Vallcebre. Seguirem la carretera fins arribar a l'aparcament de la Font Freda. Cartografia Editorial Alpina, mapa del Cadí i Rasos de Peguera. 1670 m. Camí direcció Portet passant per Baga d'Aigua Salada, continuant per la pista fins a la font del Portet 1828 m. trencall a ma esquerra pugem per la Rua de l'Orenella fins a les Roca Blanca 2289 m.Gallina Pelada 2317 m. Refugi Ensija 2156 m. i baixada per la normal a la Font Freda Sortida a Madres al Capcir, sortim de la plaça d'Odelló 1510 m. on trobem una bona companyia que no ens deixar en tot el camí, passem pel refugi de Becet 1561 m. refugi petit però acollidor amb estufa amb llenya, continuem amb ziga-zagues arribem a les Planelles d'en Jaquet 1830 m. on trobem un altre acollidor refugi també amb una estufa amb llenya. Ara és quan puja amb més força fins arribar a una gran esplanada i al fons veiem Madres de 2352 m. voliem anar al Roc Negra, però el mal estat de la neu va fer aconsellable deixar-ho per un altre dia, la baixada la fem seguint una ruta del Manel Figuera per Les Planes, Jaça del Basco, La Balmeta i arribada a Odelló amb un total de 16,5 Km. 1099 metres de desnivell i de 9 hores. Montse, Jaume, Lourdes, Josep i el nostre amic GAVACHO Ensija per el Portet Sortida 1600 m.- arribada, Pleta de la Vila, carretera que surt després del Coll de la Trapa (Saldes) i va a Vallcebre. Prop de Sant Romà de la Clusa un conjunt d'agulles i esperons formen un crestall irregular direcció cap al Sobrepuny, amb alguns trams força aeris i altres coberts de vegetació, te trams de ferrada, d'escalada, trams de grimpada, uns quants ràpels i un ràpel tirolina. Serra del Verd, Cap de Prat d'Aubes, Tres Collets i Cap d'Urdet Sortida de Gósol fent els Pics Serra del Verd, Cap de Prat d'Aubes i Cap d'Urdet amb un total de 8,50 hores amb un desnivell de 1280 metres i en alguns trams neu pols molt humida que es feia molt pesada la seva progressió, i una baixada entre pins molt incomoda sobretot per a mi (Lourdes), però molt maca Tavertet i Puig de la Forca Un dia amb bona companyia i bons amics: Montse, Carme, Paquita, Lourdes, Jaume, Salvador, Joan, Josep i Xavier Puigpedros per la Vall de Camcardos Sortida espectacular amb que pugem amb la Montse i el Jaume Pla Ribas per la Vall de Campcardós per un corredor arribant al cim del Puigpedrós i baixem per la Portella de Meranges amb un total de 19 Km 1450 metres de desnivell i 8 hores 55 minuts Cresta Queralt Entretinguda i guapa cresta l'única cosa força bruta de matolls Sortida matinal al Cim d'estela nevant tota l'estona a la part alta hi havia uns 50 cms de neu Cingles de Gitarriu i Bassegoda Avui ens anem a l'Alta Garrotxa, la ruta és llarga ia estones caminem sense camí definit, amb algunes pèrdues de camí, al cim molt de vent i fred voliem fer la bretxa que separa els dos cims però el vent, el fred i el relliscós del terreny que estava molt humit i amb restes de neu ens feren desistir total 9,30 hores i uns 20 km. Espinalbet_Pedró_Roc d'Auró_Cim Estela_Espinalbet Ruta circular amb sortida i arribada a Espinalbet 15 Km i uns 1200 metres de desnivell, passem per Corbera, Tagast Coll de Tagast, Rasets, Pedró, Rasets, Roc d'Auró, Cim Estela i Espinalbet. Montse, Jaume, Lourdes i Josep Avui 31 gener dia del meu aniversari hem pujat als Rasos a fer una raquetada i ens hem trobat amb el Daniel Freixa que hem compartit excursió Puig Cubell, Feixa del Cint, Roc de la Collada i Sobrepuny Sortida de l'Església de Vilada passem per Castell Roset i pugem al Puig Cubell, fem la cresta de la Feixa del Cint, pugem al Roc de la Collada i pugem al Sobrepuny i acabem la excursió a la Nou. Un total de 15,13 Km. i un desnivell positiu de 1353 metres i un total de 7 hores Roc d' Auro Cim d' Estela Sortida matinal en un dia nevat i una mica trist Sortida matinal al cim d'Estela Corredor Central del Font Freda Avui hem fet un bon corredor, ja que hem trobat 2 mixtes en roca amb una mica de gel, havent de fer bon ús dels piolets i força de braços i la baixada tampoc tenia desperdici, ja que tenia una bona inclinació. Salga Aguda_Pic Perris_Serrat del Migdia Unim els tres cims més emblemàtics del Picancel en un itinerari circular. Iniciem l'excursió al Pont del Climent, tot està molt humit, i caldrà parar atenció, ja que els camins són molt relliscosos i també trobem restes de neu del dia anbans, Montse, Jaume, Lourdes i Josep Hem seguit la ruta dels nostres amics ENGARRISTA Pedraforca pel Verdet Una pujada que li teniem moltes ganes pujar, pel Verdet a l'hivern avui per fi ho hem aconseguit, ho hem patit però ho hem gaudit. Dia de Sant Esteve hem pujat a la Gallina Pelada hem trobat un dia amb molt torb i temperatura força baixa. Seguim la ruta dels nostres amics Engarrista a la Mola passant per la Roca Petanta, per les curioses baumes de Sescorts, el Morral del Drac, la canal dels Micos, pels cingles dels Cavalls, la canal del Cavall i el Santuari i baixem pel torrent del Rajant, i fem el descens del barranc ambels 6 ràpels. Un dia fantàstic. Montse, Jaume, Paquita, Joan, Lourdes i Josep Un dia genial amb bons amics Gran sortida al Penyes amb un paisatge espectacular i amb molta neu. Un altre dia de pràctiques a Peguera Hem sortit de casa gairebé sense saber on anar, hem agafat cordes de diverses mides, peus de gat, casc, talabar i ens hem dirigit direcció Pedraforca, doncs teniem ganes de fer l'aresta del gat però bufava molt de vent i ho hem deixat per un altre dia i hem coincidit a l'aparcament amb una parella amb el seu fill i ens hem unit a ells direcció Pedraforca i al final ens ha sortit un dia rodó Agulla Inferior del Mercadal Circular per la Serra de Queralt Aquest diumenge com que no pintava bé el temps per fer alta muntanya ens quedem a Berga i ensenyem la nostra estimada muntanya al Jaume i la Montse Circular a les Bulloses Al principi només voliem fer les Falses Piques Roges i La Cometa, però ens vam anar enamorant dels cims que teniem davant i vam fer una gran circular acabar fent a més la portella Gran i el Puigperic total una bona ruta d'uns 20 km i prop de 1.500 metres de desnivell+ pujant 5 cims i 9 hores. Puigsacalm pujada pel ganxos nous i baixada pels ganxos vells Joanetes - Canal Ganxos Nous - Santa Magdalena - Camí dels Burros - Puigsacalm - Puig dels Llops - Canal dels Ganxos Vells - Joanetes Pics de la Gola, Tres Estanys, Ventolau i Calberante Sortida al Pallars, Montse, Jaume, Lourdes i Josep Ensija per la Font dels Coms Pujada a la Serra d'Ensija per la Font dels Coms, sortim de l'aparcament de Fumanya, Jaume, Montse, Paquita, Joan, Josep i Lourdes Sortida circular a la Serra de Montserrat Travessa circular pel massís de Montserrat que ens ha dut de Santa Cecília al refugi de Sant Antoni, pujant uns per la canal del Cavall Bernat i altres per la Plana, d'aquí al Serrat de les Onze, per dirigir-nos fins a les Pinasses des d`on hem seguit el P.R. fins al Portell del Migdia, on s'inicia la canal dels Micos que porta a la Miranda dels Ecos, que hem baixat per la cadena fins al camí del Pas de l'Esfinx i d'aquí al coll i la canal del Miracle, que ens ha deixat al G.R. per on hem tornat Cresta integra Coma d'Or Puigpedros Tossal Bovinar i Coma Extremera Lourdes Pujolphotos Jaume Pla Ribas Joan Gatsaule M.Lourdes Masanés... "Bonica excursió, aviam si a la propera estem per aquí i podem venir també !" Lluís Masanés "La vida se habre camino!!!" "I tant que va quedar be, esteu tots molt guapos." "Collons , al final ens va quedar prou bé ¡¡¡¡" "Ahíiiiiiiiiiii esta el tio!!!!!!!!!!! no paras macho, voy con la lengua fuera siguiendo tus andanzas fotográficas, así que no quiero imaginarme lo que sería andando detrás tuyo. Jajajaja un abrazo tocayo."

curate

{"es": 0.030799062049062048, "en": 0.007711038961038961, "ca": 0.9364177489177489, "it": 0.006403318903318903, "pt": 0.006042568542568543, "fr": 0.005726911976911977, "sk": 0.0025703463203463205, "sl": 0.0011724386724386725, "ia": 0.0011724386724386725, "fi": 0.0008567821067821068, "wa": 0.0011273448773448773}

https://picasaweb.google.com/103588050577126311670?gsessionid=3z8oBhrXrTdrtz5CXY8L4g

oscar-2201_ca_20230904_11_76753

Avui, dimarts 19 de novembre, l’ajuntament de Barcelona ha presentat un nou “procés participatiu” sobre la remodelació de la Rambla del Poblenou anomenat “Parlem de la Rambla del Poblenou?“. Davant d’aquesta iniciativa del govern municipal, el Grup de Treball de Fem Rambla volem fer les següents consideracions: 1.- Valorem de forma positiva que l’Ajuntament, degut a l’autoorganitació del veïnat, s’hagi vist obligat a consultar la ciutadania sobre les transformacions que està patint la rambla del Poblenou. 2- Denunciem que l’Ajuntament impulsa aquest procés paral·lel a l’ iniciat des de fa 6 mesos per Fem Rambla. Fem Rambla és un procés participatiu obert, transparent, inclusiu i propositiu de funcionament democràtic i amb uns resultats totalment professionals organitzat per les veïnes i veïns del Poblenou. 3- Insistim que en el nou “procés participatiu municipal” li falta debat. Un exemple d’aquesta manca de debat és la decisió de l’Ajuntament d’iniciar les obres del tram de la Rambla del Poblenou entre Taulat i Fernando Poo el proper mes de febrer sense tenir en compte les propostes i conclusions de Fem Rambla, ni les del seu propi procés “Parlem de la Rambla del Poblenou?“. 4- Exigim que les sessions de debat del nou procés “Parlem de la Rambla del Poblenou?” siguin totes obertes a tothom i no tancades a uns col·lectius en concret. Per altra banda volem recordar que Fem Rambla ha continuat organitzant activitats i tallers, l’últim dels quals es va realitzar el 16 de novembre al Casal de Barri, i que els resultats del procés es presentaran a la pròxima assemblea general de Fem Rambla el dia 10 de desembre. Grup de Treball de Fem Rambla Poblenou, 19 de novembre del 2013 Ressò mediàtic: http://www.lavanguardia.com/54394285729/index.html http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/19/el-districte-obre-un-proces-participatiu-per-decidir-com-ha-de-ser-la-reforma-de-la-rambla-del-poblenou/ http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/conflicte-pluja-encants-floristes-rambla-polemica-poblenou-nou-videoclip-manel-2852571 http://www.gentedigital.es/barcelona/noticia/1262737/el-ayuntamiento-inicia-una-nueva-etapa-de-su-proceso-participativo-de-la-rambla-del-poblenou/ http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZSEO.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=20131120&idioma=1&doc_id=f33ce9ec-a255-4fbc-bd74-f2fe4991c30e http://www.lavanguardia.com/politica/20131120/54393661611/fem-rambla-exige-que-las-sesiones-de-proceso-participativo-sean-abiertas.html http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1536440 Publicat dins de Comunicats de prensa | Etiquetat com a Barcelona, Col·laboració, Districte de Sant Martí, El Poblenou, Poblenou Decideix, Rambla del Poblenou | 1 resposta Resultat Assemblea Oberta 26 de Setembre Publicat el 27 Setembre 2013 per FemRambla Respon El veïnat del Poblenou rebutja la proposta municipal per parlar sobre la Rambla del Poblenou perquè considera que no existeix voluntat municipal de fer un autèntic procés participatiu. Les veïnes i veïns del Poblenou rebutgen la proposta municipal per parlar sobre la Rambla del Poblenou perquè consideren que no existeix voluntat municipal de fer un autèntic procés participatiu i perquè no permet parlar dels principals temes d’interés veïnal (limitació de les terrasses de la Rambla, prioritat del tram de Rambla entre Taulat i Psg. Calvell, tipus de pavimentació). En una assemblea veïnal celebrada aquest dijous a la Biblioteca del Poblenou- Manuel Arranz el centenar de veïns que omplien la sala d’actes han aprovat per unanimitat: Rebutjar la proposta de l’Ajuntament sobre el procés participatiu que tracta sobre la Rambla del Poblenou (perquè han considerat que la proposta municipal no era veritablement participativa i limitava els temes que es podien parlar). Demanar a l’Ajuntament que aturi tota reforma de la Rambla del Poblenou fins que no hagi finalitzat el procés participatiu veïnal “Fem Rambla” (què està previst finalitzar el desembre del 2013). Què un cop finalitzat el procés participatiu i aprovades les propostes veïnals, l’Ajuntament les tingui en compte per la reforma de la Rambla i pel nou pla d’usos previst. Podeu trobar les diapositives de l’assemblea aquí. Per altra banda l’Assemblea ha tingut ressò als mitjans de comunicació: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/26/catalunya/1380227451_707721.html http://www.ara.cat/societat/Veins-Poblenou-rebutgen-condicions-Rambla_0_1000700146.html http://www.europapress.cat/societat/noticia-veins-poblenou-opten-per-reformar-rambla-mitjancant-model-participatiu-propi-20130927105036.html http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1503467 http://www.catalunyapress.cat/cat/europa-press-noticia.php?lang=ca&IDN=20130927105037 I per últim i no menys important, la entrevista que BTV va fer a Pere Nieto, del Grup de Treball de Fem Rambla just abans de l’Assemblea. Publicat dins de Assemblea, Comunicats de prensa, Cooperació | Etiquetat com a Assemblea, Barcelona, Districte de Sant Martí, El Poblenou, Femrambla, Poblenou Decideix, Rambla del Poblenou | Deixa un comentari Proposta de l’Ajuntament i resposta del Grup de Treball Publicat el 8 Setembre 2013 per FemRambla Respon En el marc de la negociació d’una possible col·laboració entre FemRambla i l’Ajuntament el Grup de Treball va presentar una proposta durant la reunió del 25 de Juliol amb els responsables del Districte. En aquella reunió es va informar que s’ho pensarien i ens farien una contraproposta. Proposta Ajuntament procés participatiu Rambla Poblenou – agost 2013 Aquesta proposta va ser rebuda i analitzada pel Grup de Treball i s’ha considerat que la proposta no és acceptable. Per tant, s’ha acordat proposar a l’Assemblea Oberta del proper 26 de setembre, 19:00 a Can Saladrigues, no acceptar la proposta municipal . S’ha enviat una resposta a l’Ajuntament comunicant aquest fet. Resposta del Grup de Treball a l’Ajuntament Publicat dins de Assemblea, Comunicats de prensa, Cooperació | Etiquetat com a Assemblea, Districte de Sant Martí, El Poblenou, Femrambla, Poblenou Decideix, Rambla del Poblenou | Deixa un comentari Comunicat després de la reunio del 25 de Juliol Publicat el 26 Juliol 2013 per FemRambla 1 El Grup de Treball del procés participatiu Fem Rambla ha finalitzat la seva fase de diagnosi valorant de forma molt positiva la resposta veïnal. Aquest procés participatiu va néixer per l’oposició veïnal a les actuacions unilaterals que volia imposar el Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona a la Rambla del Poblenou, sense consens amb veïns i veïnes. Les assemblees ciutadanes van decidir engegar un procés participatiu ampli, ambiciós i obert per conèixer l’opinió de la gent que viu a la Rambla i de tota la gent del barri. La fase de diagnosi ha estat centrada de forma prioritària en una enquesta on la gent responia a preguntes sobre com veien la Rambla i què creien que havia de canviar. L’enquesta es va realitzar entre els dies 19 de maig i 2 de juny i en aquests 15 dies es van recollir 483 enquestes en format paper i digital. Les principals conclusions de les respostes van girar a l’entorn de la necessitat de limitar el nombre de terrasses de bar per reduir el soroll, de prioritzar la urbanització del tram entre Taulat i Passeig Calvell i la necessitat de consensuar el paviment que ha d’haver-hi a la Rambla del Poblenou. Per altra banda el passat 29 de juny es va realitzar una Jornada de Debat al Casal de Barri del Poblenou que va servir per debatre sobre alguns dels principals elements de la Rambla. La jornada va comptar amb l’assistència d’unes 70 persones. Tot el procés Fem Rambla ha comptat en tot moment amb el seguiment d’un Grup de Treball format per persones a títol individual i representants d’entitats del Poblenou i ha comptat també amb el suport de UrbanIn+ que ha garantit la transparència i qualitat de tot el procés participatiu. Com a conseqüència de l’èxit del procés participatiu, el Districte de Sant Martí va proposar al Grup de Treball Fem Rambla unificar el procés participatiu amb una proposta municipal de participació. A la reunió celebrada a la seu del Districte ahir dijous 25 de juliol el Grup de Treball Fem Rambla va proposar mantenir el procés participatiu tal i com estava plantejat i incorporar a representants municipals a aquest procés. Per part de l’Ajuntament de Barcelona se’ns ha demanat estudiar una alternativa que fusioni les dues propostes, que evidentment serà valorada quan arribi. El procés Fem Rambla ha d’iniciar, després de l’estiu, la fase de propostes i en aquest sentit des del Grup de Treball expressem la voluntat de garantir que s’escolti la veu veïnal alhora que es mantenen obertes les portes per tal de permetre que aquest procés acabi amb un compromís d’actuació a la Rambla del Poblenou que pugui ser fruit de la participació ciutadana i assumit de forma vinculant per part del Grup de Treball i del Districte de Sant Martí. Barcelona 26 de Juliol de 2013 Per més informació sobre Fem Rambla podeu visitar el blog del procés a http://femrambla.wordpress.com Podeu contactar amb nosaltres per mitjà del correu electrònic femrambla@gmail.com i per Twitter a @FemRambla . Publicat dins de Comunicats de prensa, Cooperació | Etiquetat com a Districte de Sant Martí, Femrambla, Poblenou, Poblenou Decideix, Rambla del Poblenou | 1 resposta Navegació d'entrades Entrades més recents → Document de Conclusions del procés Col·labora: Estadístiques del Blog 21.622 Visualitzacions Segueix-nos a Twitter Els meus tuits Fem Rambla More Photos Bloc a WordPress.com. Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.

curate

{"ca": 0.8868319213471394, "es": 0.06505595648990692, "fr": 0.0034515218073423283, "en": 0.043510093086497226, "zh": 0.0011505072691141093}

https://femrambla.wordpress.com/category/comunicats-de-prensa/page/2/

mc4_ca_20230418_11_84362

S’inaugura l’exposició “Xavier Valls i els llibres” al Museu Apel·les Fenosa IniciInformacióS’inaugura l’exposició “Xavier Valls i els llibres” al Museu Apel·les Fenosa Xavier Valls, pare de l'actual primer ministre de França, va compartir amb Fenosa el fet de ser un artista català de l’Escola de París. El dilluns 14 de setembre, a la tarda, la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell (C/ Major, 25) va inaugurar l’exposició “Xavier Valls i els llibres”. L’acte va comptar amb la presència de Luisa Valls, vídua de Xavier Valls, i va ser presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i per l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer. També hi va ser present el cònsol de França a Barcelona. Xavier Valls (Barcelona 1923 – 2006), pare de l’actual primer ministre de França, Manuel Valls, compartia amb Apel·les Fenosa el fet de ser un artista català de l’Escola de París. Només constatant els autors que Xavier Valls va il·lustrar (els poetes Magí Valls, Marià Manent, Josep Maria Llompart o Jaume Agelet i Garriga, en llengua catalana, i Salah Stétié i Guillevic, en llengua francesa; escriptors com Rafael Lasso de la Vega, Alejo Carpentier i Jaime Valle Inclán, i crítics i historiadors de l’Art com Antonio Bonet Correa, Antoni Marí, Arturo Ramon, Miguel Fernandez-Braso, Juan Manuel Bonet, Jean Piaget, Marc Le Bot i Antonine Terrasse), ens podem fer una idea de la singularitat de l’artista i la seva proximitat amb la literatura a través de la seva producció bibliogràfica, tal com es recull en aquesta mostra. Si afegim els textos que va dedicar ell mateix a pintors com Rafael Benet o Luis Fernández, veurem amb claredat com maldava per situar-se en el seu temps sense orientar-se vers els valors canònics de la literatura i les arts. Si Xavier Valls va anar contra corrent com a pintor que preservava la seva individualitat i poètica particular, també quan es tractava d’il·lustrar un llibre optava per autors propers al seu criteri vital. Aquesta cronologia vinculada a les edicions bibliogràfiques es també un autoretrat, una aproximació a la coherència d’un pensament i una manera d’entendre la pintura, el dibuix i el llibre. El director de la Fundació Fenosa, Josep Miquel Garcia, va explicar que “s’ha volgut posar un gra de sorra per reivindicar la figura de Xavier Valls, un gran pintor que va patir el que molts dels artistes d'aquí emigrats a París van patir, que ni se'ls considerava catalans ni se'ls acabava de considerar francesos”. Per a Luisa Valls, vídua de Xavier Valls, va ser un acte molt emotiu perquè va recordar les visites que feien a l’Apel·les i a la Nicoles a la casa del Vendrell. El conseller de Cultura va manifestar que aquesta exposició és el primer pas per reconèixer el llegat d’un pintor que “va ser clau en la vida cultural de Catalunya”. L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, va aprofitar l’ocasió per anunciar que ”la Generalitat farà una aportació econòmica perquè es pugui rehabilitar una part del Museu Apel·les Fenosa”. L’exposició restarà oberta fins al final de novembre del 2015.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.elvendrell.net/informacio/4671-s-inaugura-l-exposicio-xavier-valls-i-els-llibres-al-museu-apel-les-fenosa

cawac_ca_20200528_2_119644

Podeu descarregar el text de la intervenció, aquí Maria Badia va intervenir al Parlament Europeu per defensar la posada en marxa d'una nova estratègia marc pel multilingüisme a la Unió Europea. Segons Badia: "l'avenç en la promoció, la defensa i el coneixement d'aquesta diversitat lingüística, s'ha de recolzar en l'impuls per part dels Estats Membres, de polítiques actives de promoció i de defensa de les seves llengües, tant a nivell educatiu com en l'esfera més social -incloent Llegeix més [...]

curate

{"ca": 1.0}

http://www.mariabadia.cat/?m=2006

colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_243629

Personal vetllador a centres educatius públics: ASSEMBLEA INFORMATIVA DE VETLLADORS/ES DE SERVEIS D'ESPLAI A GIRONA Pàgines Pàgina d'inici Manifest ASSEMBLEA INFORMATIVA DE VETLLADORS/ES DE SERVEIS D'ESPLAI A GIRONA Dijous 21 de març a les 18h, a la seu de CCOO a Girona, al carrer Miquel Blay 1, convoquem una ASSAMBLEA INFORMATIVA DE VETLLADORS/ES per a debatre sobre la situació laboral del col·lectiu. Donat que som un col·lectiu que treballa dispersat en diversos centres, trobem l'urgent necessitat de crear espais unitaris i obert on explicar la nostra experiència i organitzar-nos per defensar i lluitar per una situació laboral digna. Si tens clar que si ens coneixem entre nosaltres, si unim forces, podrem assolir molt més objectius! VINE I PARTICIPA A L'ASSEMBLEA, T'ESPEREM!! ! Confirmeu l'assistència a l'esdeveniment de Facebook que hem creat al grup Personal Vetllador a http://www.facebook.com/events/552137541483954/ i si encara no us heu unit al grup aprofiteu per fer-ho! !

perfect

{"ca": 0.8776758409785933, "en": 0.05198776758409786, "es": 0.06829765545361875, "fr": 0.0020387359836901123}

mc4_ca_20230418_17_24785

El bloc d'en Martí i la mare que el va parir: Un circ anomenat 'tele' (I) Que tremoli en Ferran Monegal, ha nascut un bon crític! 15 de gener de 2012 a les 21:04

curate

{"ca": 0.6540880503144654, "es": 0.34591194968553457}

http://marti6.blogspot.com/2012/01/un-circ-anomenat-tele.html

cawac_ca_20200528_8_247231

El cap de setmana passat vaig fer una pausa nòrdica per tornar, per uns dies, a Barcelona. I em va passar el que sempre em passa quan torno de passar uns dies en un país més civilitzat: el primer xoc, a l’aeroport. Vaig viatjar amb Sterling , el vol havia d’arribar a les 18:20h, aquell vespre havia de ser a Barcelona i l’horari m’anava molt bé. El vol va arribar mitja hora tard, segons ens havien dit, a Estocolm hi havia problemes de trànsit aèri i vam sortit tard. Però… l’arribada al Prat ho va acabar de complicar tot. Anem a pams. Sense finger , com passa cada vegada més sovint, l’avió ens va deixar a l’altra punta de l’aeroport. Així, l’arribada a la terminal és mooolt més lenta! primer, cal baixar, pujar al bus, passejar amb el bus, i finalment, entrar a la terminal. Recollida de maletes , la típica odisea però augmentada!. La sala de recollida d’equipatges estava en obres, cosa que incrementa encara més el caos, ja habitual… Després de mitja hora d’estar esperant a que sortissin les maletes, el vol va desaparèixer de la pantalla. Desconcert. A les pantalles generals tampoc hi era. Passada una estona de corredisses vigilant que les maletes no sortíssin ves a saber on… megafonia: “Pasajero de Ertocolmo, cinta veintisei”. I llestos. Desconcert en les cares sueques i ràbia continguda dintre d’algun de nosaltres. Una bona estona més tard (en total crec que vam estar ben bé una hora llarga), van sortir les maletes. Em vaig quedar però amb la frase de la “cinta veintisei”. Però, a veure, on anem? què volem? aeroport internacional i tenim aquesta mena de passarells parlant per la megafonia? Sí, passarells. Però, com se li pot ocórrer a algú amb dos dits de front deixar anar aquesta frase i quedar-se tant ample? Suposo però, que el molt respectable senyor deu ser dels típics que quan li parlen en quelcom diferent del castellà es queixa i que quan surt a l’estranger exigeix que li parlin en castellà. Finalment vaig agafar la maleta i vaig optar pel taxi per anar al centre. El tren ja feia estona que estava descartat (després d’això em negava a posar-me a les mans de RENFE) i la cua que hi havia a la parada del bus, més l’estona que tindria de la parada a casa, em feien sospitar que amb aquest mitjà tampoc arribaria. A la parada de taxis, un parell d’ecspanolets més intentaven dirigir la gent i s’emprenyaven quan algun guiri no els entenia amb la llengua de l’imperiet de ponent. Potser la culpa no és només d’aquests mascles ibèrics (suposo que és el que es pensen que són) que parlen per megafonia o que dirigeixen els clients dels taxis, els co-responsables de tot plegat són, primer els polítics, que són incapaços de gestionar bé i, segon, la societat, per desgràcia, ecspanola i a la que pertanyo, que està uns quants anys enrere. Això sí, “a por ellos” i “somos los mejores”. Oprimits per la “grande i libre”. 2 Responses to ““cinta veintiseiii”, realment, Spain is different.” Algun dia hauràs de recollir tots els apunts que has fet sobre les experiències en els transports públics que patim en aquest país nostre (que vol ser europeu però que arrossega un llast, en forma d’estat, massa pesat. Feixuc. Esgotador.) Veure món contamina :-) Però ajuda a veure què és el que realment volem ser i a descobrir que estem lluny de ser això que molts volem ser. Però, primer, i cada dia ho tinc més clar, ens haurem de treure aquest pes en forma d’estat.

curate

{"ca": 0.9049463647199046, "en": 0.023539928486293205, "pt": 0.0032777115613825984, "es": 0.06138259833134684, "ro": 0.0068533969010727055}

http://alfons.elmeuportal.cat/20070518/cinta-veintiseiii-realment-spain-is-different/?wpmp_switcher=desktop

racoarticles_ca_20221005_2_27411

ra 1r^,^udica d' allu que s'rsta dicnt. l.a claw per entendre el Zaratustra, a difercncia de totes ies altres obres capitals de la historia do la mctaffsica, no es unicunent , ni tan sols priniordialment, conceptual. I lent deixat per acabar alto quc des del nostrc punt de vista ens scmbla mes interessant i valu6s del llibre: el tractament quc fa de la qucsti6 del capgirarncnt nictzschca dcls valors. Philonenko projccta la relaei6 amb Plat6 a partir del teina quc d6na Cl scu titol al llibre: cl riurc. La dcfcnsa del riure os precisantent per Philonenko I'eiemcnt diferenciador positiu de Nietzsche enviers la resta dels filosofs. La seva filosofia cs una filosofia del riurc quc eomenca a constituir-se corn a tal en llibres coin .ilcuschliche Allzumenschliche o Margenrotc I que troba la seva culminaci6 en el Zarathustra on es presenta ben clarament cl suggeriment segons el qua] Cl riurc es I'esscncia mes permanent do Phonic. Philonenko hi distingeix en el trajecte format per aquest llibre tres sentits diferents del riurc: el seu sentit psicologic ( filosofia de la ,politesse' ), tin sentit transcendental ( superac16 de la mclangia ) i finalmcnt un sentit metacritic en taut quc el caracter d'essencia del qual hem parlat li permet constituir Lin fonament pcl capgiramcnt dcls valors. Al capdavall el riurc , significaci6 Pura, ja no tc un sentit sin6 quc es el sentit. Ilom recordara que el primer llibre de Nietzsche fou un llibre sobrc el pessimisme i Philonenko ens fa pales tambe corn la infelicitat fou el sentiment mes predominant a la scva cxistcncia. I)cs d'aquf cs des d ' on to mes sentit parlar de la grandesa. Una mena do grandesa quc a nosaltres ens scmbla que era i'cxigida pcI Socrates platonic quan a 1'acabament del Convit dcfcnsa que cl veritable poeta ha d'esser capac tart d'escriure comedies corn d'escriure tragcdics. Idea probablcmcnt propcra a la quc tenia Nietzsche quan escrivf cii la scecio del Zaratustra , << Vom Lesen and Schrciben ,,: « Wer auf den hochsten Berg steigt, der lacht uber alle Trauer-Spicle Lind Trauer-Lrnstc,,. 1:n aqucstcs conditions la confrontacici amb el platonismc to la possibilitat d CSScr pen Sad,l JCS 11 ' L111,1 PC] SPCC11\ 11 mes interessant quc algunes fins i tot ben populars. Ja no tracta tant de mostrar la falsedat d'unes doctrines, cosa que cvidentment succccix, sing d'cnfrontar-se des d'una sensibilitat molt concrcta a ones questions que son Ies matrixes. Philonenko d6na prou excmples concrets dc doctrines nietzschcancs que han do pensar-se coin respostes a afirmacions presents en I'obra de Plato. La seva analisi rnostra he, per excmple, corn I'exaltaei6 de fart cs una resposta al llibre III de La Republica. Es tractaria de crear la figura del poeta-rci contra la del filosof-rci. Pero mes enlla de Ies contraposicions usuals el terra clau quc separa ambd6s autors es cl do 1'amor a la vida. La filosofia de Nietzsche es una filosofia del riure pcrquc malgrat tots cls motius que cl discurs racional trohi per definir-la coin absurda, cal estimar la vida. AIlo quc Nietzsche It retreu a Plat6 es que cl grec no estimava la vida. Philonenko scmbla compartir el scu punt de vista. Malgrat aqucsta di-scnsi6 Pero, hi ha un important clement coma quc agermana essencialinent tots dos pensadors. Tots dos es veuen enfrontats a una qucsti6 quc no podem superar i quc per entendre'ns podem qualificar ara corn la qucsti6 de la paideia, a la qual hi aniria lligada per excmple el problema do la transmissi6 de I'escriptura filosofica. Rosen ha mostrat be coin la q6csti6 quc Plat6 mai no pot sobrepassar cs la impossibilitat de fer una dcmostraciei logica cie la noblcsa i la baixcsa. La perspcctiva nictzschcana acaba cnfrontant-se a un problema similar. Horn no pot aprendre a riure. Allo fonamental de cap manera ens pot set-transin&s. jordi Ramirez Stanley RosEN. The Mask ifEnlightenment . Nietzsche's Zarathustra. University of Cambridge, 1995. The Mask ofEnlightenment os el tftol del darrer llibre publicat per Stanley Rosen. Tot i quc el scu interes per Nietzsche no es nou, es la primera obra de Rosen dedlcada Integr.nllem a .1gUest autor i la primera de les sevcs monografies dedlcada a un autor diferent de Plato. Rosen s'havia ocupat de Nietzsche en altres indrets de la seva obra; sense anim d'csser exhaustius podem recordar el dos darters capitols del seu Ilibre Ancients and Moderns, diversos capitols de The question of Being i la seva 1ntervenci6 a Barcelona sobre el paragraf del Zaratustra anomenat «el criminal pal•lid>> que de fet constitucix un dels capitols d'aquesta obra i del que ja disposava el lector catala per la tra-ducc16 de X. Ibanez. Aixi mateix tarnbe el text de The Question of Being constitueix una referencia fonamental pcrque la interpretacio general do la filosofia de Nietzsche ja apareix plenament perfilada en aqucst text. D'antuvi cal potscr advertir que ens trobcm enfront d'un Ilibre estrany, sobrctot per aquells que s'hi atansin cercant nomes un altre dels habituals exercicis d'erudicid quc constitueixen all) que hom anomena bibliografia secundaria. Rosen vol ser, es, un fil)sof i aquf hi trobcm la primera clau del llibre: aquest text no es la descripcio d'un conjunt de tesis <histdriquessino que es el producte d'un home que vol fcr filosofia i la fa dc I'unica mancra que ell pensa que es pot rcalitzar, i que s'ha realitzat sempre la filosofia: mitjan4ant el dialeg amb els nostres predecessors. No es facil definir amb cxactitud la posicio filosofica de Rosen. No hi ha cap mena de dubte que molts dcls seus plantejaments coincideixen amb una tradicio reivindicadora del -Common Senseque ve del XIX america, per) aquesta adscripcio es, per la seva generalitat, del tot insufficient. Tambe aixo es podria dir d'un autor com R. Rorty per), de fet, tots dos no tenen res a veure i, en un cert sentit, hom podria qualicar-los com a oposats. Si I'autor do Knowledge and the mirror of Nature fonamenta la seva tasca en prendre distancies envers una tradicio quc per nosaltrcs es irrcllevant per avorrida, Rosen adopta la tactica contraria: cls problernes sobrc els quc van pensar Plato, Kant, Hegel i Nietzsche defineixen I'horitzo des d'on podcm pcnsar, tot i que, de fet, aix6 es possible perquc Its gficstion, teals sabre les quals han treballat aqucsts pensadors no son ben be les matcixes quc plantegen cis manuals de filosofia, les quals si que poden, amb justfcia, esser qualificadcs d'avorridcs. Aquesta es una perspectiva que tarnpoc podenl oblidar a I'hora de llegir aquest llibre i que pot resultar dificil pels esperits mCs creduls: malgrat la gran prcparac16 i la brillantor de Rosen per desenvolupar les questions relacionades amb l'ontologia i I'epistcmologia, aquestes questions no son sino secundarics. Ens trobcm enfront d'una obra de filosofia polftica o, mes precisamcnt i com es diu en ei prefaci, d'un intent de pensar la rclacio cntre filosofia i polftica i en concret d'cntendre cl problenla d'una rcvolucid filos)fica, cncara quc la tematica no tingul ITS a veure amb el discurs politic tal i com es entcs a hores d'ara entre nosaltres. Aquesta qualificaci6 no es valida nomes per l'obra de Rosen sino, segons Cl seu punt de vista, tambe pel Zarathustra i adhuc pcl conjunt de I'obra nictz.schcana. L'estructura del llibre es ben senzilla. III ha un prefaci i una introduccio quc serveixen per situar al lector en la perspectiva de 1'hermencutica roseniana i despres 1'estructura del llibre segueix la de l'obra nietzscheana, oferint un comentari de la major part dels capitols de I'obra. No In ha pretcnsio d'cxhaustivitat i de fet, 1'extcnsi6 dedicada als diferents capitols decreix a nlesura quc avanca el llibre, cosa que ve provocada per la matcixa estructura de l'obra de Nietzsche que tendeix a la repeticio i que no ofereix res que es pugui assemblar a un climax, cosa d'altra Banda coherent amb la defensa de la doctrina de I'etern retorn. Tres moments de l'obra son per) cspccialment privilegiats en el comentari do Rosen: tot 1'cpisodi del funambulista que s'esdeve a la intro-ducci6, el ja esmentat episodi del criminal pallid i el capitol de la tercera part anomenat de la visio i de I'enigma. Tots tres tenon bons motius per a esser destacats: cl primer ens situa enfront de la problematica de la relacio de Nietzsche amb la il•lustracio i de la vigcncia de la seva estrategia comunicativa, el segon incidcix cn el primer dcls problemes, perinetent introduir una reflexio sobre la figura de Zaratustra i del mateix Nietzsche; finalment cl tercer es el passatgc clau de moltes lectures del Zaratustra, per cxemplc la de I leidegger, i es el nionient on es discuteix la tcoria de l'etern retorn. I inalinent una breu conclusio que acaba tenint un caracter clarament exhortatiu serveix per tancar el Ilibre. En cl prcfaci, Rosen presenta la scva aproximacio a Nietzsche, tot contrastant-la amb altres corn la de Lawrence Lampert, Gianni Vattimo o Gilles Dclcuze. Ell mateix considera que entre les finalitats del seu trcball esta la de trobar una via mitjana entrc la prosa aseptica de 1'academic espccialitzat i la pirotecnica post-moderna (que de fet, afegim nosaltres, no es menus acadcmica); es a dir de trobar un tcrme mig entre el positivisme i el narcisisme. Una tasca que ens sembla que va bastant mes enlla del mer comentari sobre Nietzsche. Dos son els elements quc cl prefaci institueix coin determinants de la posicio de Nietzsche: 1. El caracter fonamentalment platonic de la seva filosofia; Nietzsche es pensa a ell mateix sobretot com el posscidor d'un saber sobre la naturalesa humana quc Ii permet pensar dc manera adient l'ordenacio dc nivells entorn de la qual articula la scva estructura politica. En aquest sentit no hi ha gaire variacions amb la Republica platbnica. 2. El segon element, adrecat contra Heidegger i per extensio contra tots els seus epigons, es la ncgacio del caracter metafisic de la filosofia de Nietzsche. Per Rosen no to sentit parlar d'una metatisica quan se'ns din que el ser es caos. No hi ha llavors possibilitat d'una ontologia i allb que ocupa el seu hoc es una retorica; consequcntment amb aixo, tant la voluntat de poder com 1'etern retorn no son mes quc mites, i no propiament doctrines, valorables plenament a partir del joc que fa Nietzsche entre els elements exoterics i esotcrics del seu ensenvament. El prefaci ens presenta la test central del Ilibre, que no es una altra que mostrar com a partir de la crecnca de Nict-zsche quc tot signiticat i valor es creacio humana perque la rcalitat es caos, Nietzsche vol propiciar un alliberament quc possibiliti nous actes de creacio. El problema es que les premisses que permcten definir la creenca asscnvalada a partir de premisses, no duen a aquesta conclusio sing a una altra: ]a buidor dc la vida. Aquesta es la contradiccio de ]a qual Nietzsche no se'n pot sortir i de la qual en definitiva tampoc sc'n sap sortir la nostra tradicio, ja quc la rctbrica de la destruccio i de la creacio son fenomens paral•]els i complementaris durant tot el perfode que abasta ]a filosofia moderna. La introduccio serveix per definir la situacio filosbfica de Nietzsche abans de comencar 1'estudi propiament dit del seu text. Rosen utilitza tres referents prcvis: la il•lustracio(i), la filosofia pagana, Pindar i Plato (ii) i el cristianisme (iii): i) Nietzsche es cl darrer i el mes radical fruit de la il•lustracio, peed d'una il•lustracio girada contra si matcixa. Ell es cl primer en advertir que el nihilisme es la consequencia do la irrellevancia moral i existencial de la ciencia il•lustrada, de la reduccio de la realitat a matematica o, com a Rosen li plau dir, de la separacio entre poesia i matematica que al capdavall implica que ]a matematica esdevingui poesia. Enfront d'aixo, mentre que si apareix clara la necessitat d'una destruccio, no queda gens clara quina es la proposta de creacio. ii) Allo quc Nietzsche extreu d'aquests models es definit per Rosen com la necessitat del punt de vista hiperbori del filosof. La seva tasca nomes pot realitzar-se en tant quc to acces a un punt dc vista sobre la totalitat quc It permet la comprensio del cicle cosmic. l.a perspectiva hiperboria es la que permet reconeixer la decadencia com a tal. iii) Finalment hi ha un clar element cristia en Nietzsche. Malgrat la scva admiracio pel poble grec el seu pensament gira entorn d'una nocio plenament aliena a aquest pensament, la de salvacio o, en els seus termes, la crida a la creacio de nous valors com a sortida possible enfront de la decadencia de la humanitat occidental. Es aqui tambe on ran Farrel de la doctrina nictzschcana de la ,upcri( iLtt dr la it luiO, trt, ti^^l)Ic Ia Veritat. Despres d'aqucsta clarificaciu del punt de partida ve I'analisi del text que constitucix la tasca propia del llibrc. No cal seguir la linia general de ('argument, ja que aquest es ben conegut pel lector i Rosen segucix fidclment el desenvolupament del Zaratustra. La lectura de Rosen des del meu punt de vista no pot csser qualificada coin menys quc apassionant, per la intel•ligcncia i la sensibilitat filosofica desplegada. Potser, per aixo, tambc es dificil d'explicar. Rosen In din moltes coses, pero sovint la sen-saci6 cs quc no sempre allo roes important esta slit, que queda alguna cosy per explicitar. En tot cas, sembla quc l'op-ci6 roes prudent es prescindir del detail del text per donar al lector unes oricntacions de caracter molt general. 1, en primer Iloc, cal comencar per les que des d'un punt de vista escolar podriem anotnenar considerations formals. En oposicio a I'estrategia rocs habitual entre els filosofs, Rosen respecta la di-mensi6 literaria del Zaratustra. Es elar que aixb no pot suposar cap sorpresa. Al capdavall, Rosen es deixeble d'una escola capdavantcra en la valoracid do la dirncnsi6 cscenica dcls dialcgs platbnics, la de Leo Strauss. Hereva d'aqucsta preocupac16 es la cura de Rosen en distingir la situaci6 comunicativa del discurs zaratustria; ja quc una font constant d'equivocs ha vingut per l'oblit de la pluralitat dels interlocutors de Zaratustra. Zaratustra parla als altres i parla a ell mateix. La significaci6 del discurs cs radicalment diferent segons estem a la primera o a la segona situacio. De fet, una peculiaritat especifica del Zaratustra cs la que Nietzsche ja advcrti a la seva portada: es un llibrc per ningu. Palesa el fracas d'un projecte comunicatiu, la impossibilitat de trobar seguidors per la revolucio filosbfica demanada per Nietzsche. Si hom es deixeble de Zaratustra, flavors no pot ser un superhome. Estero aixi en una situacio sense sortida que queda molt ben cxpressada en el mateix desenvolupament dramatic de la histbria de Zaratustra. 0, millor dit, en la seva manta de desenvo-Lupament. Allb que caracteritza el 7 ir'iltr>!r,i rs quc priil1i.uncnt in In passa res. Cap esdeveniment de I'obra tc de fet rellevancia o altera la situacio initial de mantra substancial. No es estranv aixi que l'analisi do la introduccio sigui el rocs Ilarg. Tot el contingut del Zaratustra ja In cs en aquest primer fragment. Referir-se d'antuvi als problemes formals no es per tant una vel•leitat Iitcraria sin6 quc constitucix una conscqucncia del punt de partida de Rosen quc fou cxplicitat en el prcfaci: cl lloe que pretesament ocupa la metafisica en Nietzsche, cs en realitat cl de la retorica. La complcxitat nictzscheana ve cstablerta perquc en la seva obra no hi ha una unica retorica sing que hi conviuen dues de diferents, cadascuna d'elles dirigida a un diferent nivcll d'humanitat i, a la fi, dirigides a dos diferents aspectes de cada anima humana: la retorica fonanientada cii l'amor al desti, l'etern retorn, i la crida a la voluntat do creac16, a l'espontaneitat. Es facil vcure, i proclanmar, la seva incompatibilitat. Rosen no la discuteix pero si que crcu que aixb no obeix a cap distorsi6 incoherent de la ment de Nietzsche, sin() que es una contradiccio volguda cn funcid do la seva estrategia comunicativa, la qual Cosa tampoc fa pero que aquesta hi reixi, ja que la preemincncia del cans fa quc tota justificacid possible sigui debacles. Coin afirma Rosen, "chaos is not a satisfactory ground for rank-ordering". Qualsevol crida a qualsevol mena d'accio no pot sostenir-se rocs que mit-jan4ant un voluntarisme implicit que fa quc la filosofia de Nietzsche acabi presentant-se coin una mena de cristianisme sccularitzat; rcligici incomplete ja que hi manta justament alto quc li ddna rocs forca al cristianismc: el pretcs miracle sobre el quc esta fundat. Des d'aquestes considerations, la lectura de Rosen ha de resituar Lin [)on nombre dcls topics quc passen per scr els elements fonamentals de la filosofia de Nietzsche. Topics quc son pero molt Hies citats a Les obres dels exegetes nietzscheans que no pas utilitzats pcl mateix Nietzsche. En cl conientari de I'episodi del funambulista, Rosen es molt precis sobre aquest punt: -Every ming to the will of power and the eternal return, rather than to understand these two principles as themselves part of the comprehensive myth of overcoming, renders human existence inintelligiblc,,. Evidentment Heideggcr, o qualsevol altrc, esta en el scu Bret do fcr una interpretacio -ontologica>> de -doctrines'> corn les esmentades, pero actuar d'aquesta mancra ens fa perdre de vista alto mes essencial: el sou caracter de mites, d'histories, es a dir, el sou caracter nicrament exoteric. Per Rosen, la finalitat principal de la doctrina de I'etern retorn es oferir-ne al lector una alternativa a la salvaci6 del cristianisme. Mes que de l'expressio de cap veritat doctrinal cstarfern enfront d'una -noble mentida» en cl sentit platonic del termc. Tambe la doctrina dc la voluntat de poder to una utilitat sobrctot funcional: la de cercar una certa conciliacid entre cl cans coin realitat ultima i la possibilitat d'actuar d'una voluntat quc acaba 6ssent gairebe no-res. En una mateixa 11nia cal interpretar tambe la profecia nietzscheana del superhome, que constitucix la versio espccifica do la -noble mentida,, en aquest autor, i tota la tcmatica dc la transvalorac16. No hi ha, in In pot haver mai, creaci6 do nous valors i la xerraineca entorn d'aquesta possibilitat no cs mes que una consegiicncia trivial del problema fonamental do l'orclenac16 dels tipus humans. Rosen ens advcrtcix a la introduccib del fct que no preten fer on repas exhaustiu de ]'abundant, i sovint superflua, literatura sobrc Nietzsche que el transcurs del s. XX ha generat. Malgrat tot, aqucsta controntaci6 cs produeix mitjan4ant Les continues refer&ncies clue Rosen dedica a Heideggcr, exegeta d'importancia fonamental i inspirador dirccte del post-modernisine que cerca Nietzsche com cl primer dels seus referents fonamcntals. Recordem que l'obra anterior de Rosen, The Question of Being, era un dialcg amb Hcidcgger sobrc la tradici6 filosofica. Una obra que ccrcava no tant 1'estudi do lcs tesis filosofiqucs contingudes als escrits heideggcrians, corn fcr una reelaboraci6, des de la posici6 filosofica de Rosen, incxactc dir quc Cl Ilibrc quc ara comcntern continua aquest dialog i que en un cert sentit Rosen malda per alliberar Nietzsche dc les Lents deformadores del pensament de Heideggcr. L'cxpcricncia de pensament de Rosen es mes propera a Nietzsche que no pas Hcidcgger. Per ell, el primer es un filosof molt mes profund que el segon. Per Rosen, I'obra de Heideggcr es contra, en cadascuna de lcs seves dues etapes, en dues nocions contradictories entre si: la nocio d'-Entschlossenheit», clau de Sein and Zeit, i ]a nocio de «Gclassenhcit-que es la determinant del darrer perfode. Alto que Nietzsche vol fer, per Rosen es cercar la compatibilitzaci6 entre la resolucio i l'espera. Per Rosen, tambc cs fonamentalment significatiu que la cura de 1'esperit finalment es realitzi per la musica i cl ball. Es alto que fa quc Philonenko qualifiqui a Nietzsche de filosof del riure. Rosen no tematitza gaire aqucsta qucst16, pero sembla que es un punt de vista que podria facilmcnt compartir. D'altra Banda, tambe cs clar quc alto que per Rosen constitucix ]'element central de la problematica nietzscheana: la qucsti6 do l'alincacio dcls tipus humans, es una problematica aliena i irreconciliable amb Heidegger. L'antropologia de Sein and Zeit, no deixa cap marge per a una possible estratificaci6 en el sentit nietzschea i aquest punt no es modificat en Les obres posteriors. Cal dir, per acabar amb aqucsta quest16, que Rosen assenvala la influencia directa de Nietzsche en molts del plantejaments hcideggerians, com per exemplc en la configuracio de la doctrina de l'-Entsehlossenheit-o en la consideraci6 de l'home com a obertura a travcs de la qual s'amaga el temps. La polemica amb Heidegger es perllonga fins a les lectures post-modernistes. Un dels elements quc Rosen mes es proposa destacar, i que s'oposa frontalment a aquesta mena d'interpretacions, es I'equivoc quc fa de Nietzsche un filosof de I'art; cn centrar la reflexi6 nietzscheana en I'estctica. Aquesta con-fusi6 ve possibilitada per l'oblit que la tan pregonada supcrioritat de ]'art, sobre la veritat, sobre el concixcment, no tc I CS 1% CLII C amh Cap calo1Iclo olltolU gica o nletafisica , sins quc cs plenament politica. L'art es un valuos instrument per a la tasca revolucionaria , de destruccio de la decadent cultura occidental, mentre quc l'argu nentacio filosufica es del tot ineficient pcl quc fa a aquesta qucstid. Aquesta dimensid reivindicada per Nietzsche corn a pensador politic no es correspon peril amb una defensa do la valua de la seva rcflexid dins d'aquest ambit . Com a educador, cl balan4 nietzschrt es per a Rosen clarament desfavorable : la glorificacio de la destruccio, exacerbacid ultima do l'esperit do la modcrnitat , cs pcrillosa quan no hi ha mes que un relat voluntarista, en darrera instancia un mite, quc no serveix per a garantir quc despres de la dcstruccid es pugui donar un actc do crcacio. Diverses vegades se'ns repeteix al llibre quc Nietzsche cs el precursor dc moltes de ]es divcrscs formes do terrorismc que ha cngendrat el seglc XX: totes Ics que justifiqucn cls scus actes pcl disgust quc aqucsts poden causar en la corrupta socictat burgcsa i totes les quc deriven de ]'intent de transformer la societat, prescindint o oblidant la diferencia que hi ha cntre teoria i practica. Unes darreres anotacions serveixen per cloure el llibre i fer un balan4 final del que per Rosen suposa cl pensament de Nietzsche , ben entes que ell ddna per evident quc el treball sobre cl Zaratustra ens forncix amb elements valids per decidir sobrc la totalitat de l'obra de Nietzsche . Rosen recorda I'cxistencia de les dues doctrines nietzschcanes, la que considera la vida corn cl producte d'una 11-lusi6 reduint -ho tot a fluctuacions del caos i la noble mentida quc s'expressa en la crida a la transvaloracio. El problema de Nietzsche no cs tant el mantenir Ics dues doctrines corn el vo-Icr derivar la segona de la primcra. Aixo lluny d ' csser un simple error acaba tenint uns efectes plcnamcnt pcrversos, puix fer coherents ambdues doctrines implica fer una fusio de ]' esotericisme i I'exotericisme . AIIo quc per la seva naturalesa havia dc rcstar separat queda indifcrenciat . Sorgcix aixi la paradoxa d'una retdrica per la minoria quc assolcix una extensid universal , i d'una filo-Sofia imsada en la noblc•sa de I'anini.1 que no to cap element per distingir alto que es noble del quc es baix , ja que la nocio de poder no implica cap critcri en clla mateixa . Tot aixd servcix per a fonamentar cl retret mcs important quc Rosen dirigeix a Nietzsche : la seva responsahi l itat en el desprestigi de la filosofia que ha caractcritzat el transcurs de la vida intellectual del segle XX; do I'adveniment de l'epoca del predornini del «darrer home » que ell matrix havia profetitzat . La rail ultinia d'aqucst desprestigi ha estat la distorsio feta per Nietzsche de la naturalesa del platonismc . La substitucid de la gcometria per la pocsia ha tingut, corn a efecte no desitjat per Nietzsche, la instauracio do la sentimcntalitat en el Hoc do la justicia. Rosen acaba el seu llibre Pent una exhortacio a fer dues tasques que en realitat han d'esscr la mateixa: separar la justicia de la pictat i la vcrgonva i reconsiderar de manera oberta i sense prejudicis quc cs la it lustracid . Llegir Nietzsche es positiu perquc ens invita a la seva rcalitzacio . El perill d ' aqucsta lectura, del quc resultaria massa facil donar-nc exemplcs , cs el narcisisme. La proposta de Rosen pot resultar per a molts ofensiva , ningu la jutjara trivial. A 1'epoca del darrer home, aixi) es probabiement el millor que pot dir-se d'un llibre quc preten ser, unicament i exclusivament, un llibre de filosofia. (1968( ) i Nihilism (1969)), poden ser vistos rctrospectivament com el primer moment d 'una accio fdosofica -la naturalesa de la qua ] ressenvarem a continuacid-que constitueix el tot de les obres d'aquest deixeble de Leo Strauss i Alexandre Kojeve. El primer dels dos Ilibres duu aquest reconeixement dedicat al primer dels sous mcstres: «mv

perfect

{"fr": 0.0049469111969111966, "ca": 0.8766087516087516, "de": 0.008727477477477477, "es": 0.08301158301158301, "pt": 0.002815315315315315, "en": 0.019103925353925355, "cs": 0.00016087516087516087, "ro": 0.004625160875160876}

crawling-populars_ca_20200525_41_228349

Menú BUENOS AIRES, 24 Març (EUROPA PRESS) - El president dels Estats Units, Barack Obama, i la seva dona Michelle han protagonitzat una de les imatges més divertides de la primera jornada de la seva visita a l'Argentina, quan tots dos s'han llançat a ballar un tango amb els ballarins professionals que animaven el sopar d'Estat celebrat a Buenos Aires. Obama i l'amfitrió de la nit, el president argentí Mauricio Macri, han arribat juntament amb les seves respectives dones entorn de les 20.15 hores al lloc de l'esdeveniment, el Centre Cultural Kirchner. Les dues parelles s'han ubicat a la taula central al costat del cap de gabinet de Ministres del Govern argentí, Marcos Peña, la cancellera Susana Malcorra i la consellera de Seguretat estatunidenca, Susan Rice. A l'hora de fer el brindis, Macri ha pres la paraula i ha agraït en anglès la visita d'Obama, al temps que l'ha animat a treballar "en els beneficis i necessitats compartides", com el combat contra el narcotràfic i el terrorisme, segons informa el diari argentí 'Clarín'. "Amb nosaltres tindrà un diàleg de bona fe i confiança. L'invito a brindar pel futur dels nostres països pel benestar de la nostra gent i per la pau", ha conclòs Macri. Obama, per part seva, ha elogiat l'interès de Macri que l'Argentina ingressi en la comunitat global. "Compartim els valors de llibertat, oportunitat i un compromís davant dels drets humans i intentem complir amb l'exemple d'un argentí singular, Sa Santedat el papa", ha afegit el mandatari estatunidenc. Al final del sopar d'Estat, Obama i la seva dona, Michelle, han observat amb gran atenció com una parella de ballarins de tango es movia amb precisió en un petit espai obert davant de la seva taula. En un dels moments més sorprenents de la nit, el president dels Estats Units s'ha aixecat i s'ha desplaçat d'un costat a l'altre al costat de la ballarina, donant fins i tot alguns girs, mentre que la primera dama ha fet el mateix amb el ballarí. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"es": 0.1651829871414441, "ca": 0.8216287504121332, "en": 0.013188262446422684}

: /internacional/noticia-obama-llanca-ballar-tango-durant-sopar-destat-largentina-20160324103446.html

racoforumsanon_ca_20220809_0_569309

“No és tan clar que un estat català impliqués la supervivència de la llengua”La subordinació del català avui persisteix i s’accentua; la llengua està sent minoritzada El despatx de Josep Murgades (Reus, 1951) integra cartografia i llengua fins que, algunes tardes, l’aroma de les crispetes trenca l’harmonia del conjunt. Que l’edifici de Filologia de la Universitat de Barcelona estigui a sobre d’un cinema no distreu aquest rigorós catedràtic que encara fa —herència del seu mestre Gabriel Ferrater— la labiodental fricativa quan pronuncia la v. Amb discreció i un orgull modest celebra els 100 números d’Els Marges, la revista quadrimestral editada primer per Curial i ara per L’Avenç. Murgades formava part de l’equip fundacional de la revista, impulsada el 1974 per Joaquim Molas juntament amb Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Castellanos i Enric Sullà. El 1979 publicaria el seu text més famós, el manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua? Alguna cosa en queda en l’editorial combatiu d’aquest número especial, quan clama “a favor que aquest país sigui —i per molts anys!— exactament això, un país, i no pas una simple colònia excèntrica, vagament indòcil”.Pregunta. A l’inici d’aquest especial escriu que la millor celebració és “continuar com si res”. Què implica aquesta afirmació en el moment actual?Resposta. Que nosaltres no som salvapàtries, ni tenim solucions màgiques per a res. Ens limitem a fer la nostra feina de filòlegs.P. Feina que, des de la revista, practiquen des de fa 40 anys. Com recorda els inicis?R. Vist amb perspectiva, crec que l’autorització per part de la censura franquista d’una revista d’aquestes característiques va ser un error. Érem al maig del 1974, jo feia el servei militar a Madrid i el primer exemplar, que em va enviar Lola Badia, el vaig rebre a la caserna vestit de caqui.P. Al número 15, al gener del 1979, van publicar el cèlebre Manifest d’Els Marges, en què parlaven de la situació “precària i inquietant” de la llengua. Creu que ara caldria un altre manifest encara més emfàtic?R. A nosaltres no ens costa gaire fer manifestos, però en tot cas el que caldria és preguntar-l’hi a la mateixa societat catalana. Qualsevol gran procés històric és imperceptible per a la majoria de gent que l’està vivint en aquell moment, i en el cas de la substitució lingüística aquesta imperceptibilitat encara és més acusada.P. Substitució? Al manifest en parlaven en termes de “bilingüisme diglòssic”...R. Les llengües no es moren; són substituïdes. Actualment, jo parlaria més aviat d’una subordinació del català al castellà que persisteix i que s’accentua: estem veient com una llengua perfectament vàlida és progressivament arraconada i substituïda per una altra.P. Canviaria la situació si mai arriben les famoses “estructures d’estat’’?R. En aquest cas, francament no tinc gens clar que un hipotètic estat català impliqués la garantia absoluta de supervivència de la llengua. Només cal pensar en el cas d’Irlanda als anys vint o, per citar un exemple que ens queda molt més a prop, la situació d’Andorra: allà el català és l’única llengua oficial, però a la pràctica la més estesa i la més parlada és l’espanyol. Mentre aquí el català sigui absolutament prescindible es trobarà en un procés de residualització progressiva, que és com acaben desapareixent les llengües.P. El percebo menys integrat que apocalíptic.R. Més aviat realista. O, invocant Gramsci, diria que convé ser pessimistes en l’intel·lecte i optimistes en la voluntat.P. La seva idea de país?R. En el meu cas és un independentisme irònic, en el sentit en què s’hi referia Eugeni d’Ors, és a dir, una “adhesió intel·lectual incompleta”.P. En el text que escriu al número 100 —Carta a un (hipotètic) filòleg més incipient que no insipient—, cita Kafka quan parla de “la memòria de les nacions petites”. Els problemes sociolingüístics depenen de la mida de les nacions?R. No crec que el català sigui una llengua minoritària, el problema és que està sent una llengua minoritzada. El danès, el suec o el lituà, per exemple, poden ser llengües petites, però no són llengües minoritzades, amb independència del nombre de parlants. La nostra realitat és que estem immersos en un procés de minorització lingüística galopant.P. Li preocupa la incidència que pugui tenir sobre la llengua la situació actual dels mitjans?R. Amb els condicionants en què es troba el català, patir aquestes retallades en els mitjans de comunicació és un luxe que no ens podem permetre. El 1978, quan redactàvem el manifest, pensàvem que la qüestió remuntaria i, en canvi, la realitat en aquests moments és que ha augmentat l’oferta mediàtica del català, però en paral·lel l’altra llengua també ha incrementat, i com, la seva presència.P. Com valora el context professional dels (hipotètics) “filòlegs incipients”?R. Com a ciutadà em preocupa moltíssim el futur laboral de la gent jove. La meva va ser una generació privilegiada, en termes professionals. La paradoxa actual és que som davant de la generació més preparada que mai i a la vegada la més absolutament penjada, i això és un fracàs del capitalisme. Hi ha un acudit molt significatiu. Un avi de 70 anys li diu a un jove de 20: ‘Jo quan tenia la teva edat ja treballava’. I el jove contesta: ‘Jo quan tingui la seva encara treballaré’”. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/29/quadern/1380477092_364474.html Quin negativisme!És evident que la independència per si sola no assegura res (se sol posar d´exemple el cas irlandés), però un estat propi sense interferències per part d´un estat espanyol que mai ha deixat de banda amb més o menys visibilitat la voluntat d´assimilar-nos facilitaria molt més les coses.

curate

{"ca": 0.9877092981831136, "en": 0.012290701816886355}

crawling-populars_ca_20200525_41_125082

En el mateix sinistre hi ha hagut tres ferits greus, un d'ells menor d'edat, cinc de menys greus i un de lleu Barcelona (ACN).- Ibrahim El H. B., veí d'Arenys de Munt (Maresme) de 42 anys, és la víctima mortal de l'accident que hi ha hagut aquesta matinada al punt quilomètric 141,7 de l'autopista AP-7, en terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Els fets han tingut lloc quan, per causes que s'investiguen, un camió ha xocat amb dos turismes que estaven aturats al voral. Ibrahim El H. B. era el conductor d'un dels turismes. En el mateix sinistre hi ha hagut nou ferits més, tres dels quals de caràcter greu, cinc de menys greus i un de lleu. Han estat traslladats als hospitals Vall d'Hebron, Parc Taulí i als de Granollers i Mollet del Vallès. Entre els ferits hi ha quatre menors, un dels quals greu.Arran del sinistre s'han activat onze dotacions dels Mossos d'Esquadra, nou vehicles dels Bombers de la Generalitat i nou ambulàncies del SEM. Pel que fa a l'afectació viària, la via ha estat totalment tallada i s'han fet desviaments pel lateral fins a les 07.20 h. Posteriorment, l'autopista ha patit restricció de carrils per tasques de manteniment i retirada de vehicles fins a les 10.00 h. Convé destacar que a quarts de nou del matí s'ha registrat una retenció màxima de vuit quilòmetres al punt de l'accident en sentit nord. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"ca": 0.774613506916192, "es": 0.20911310008136696, "en": 0.01627339300244101}

: /catalunya/territori/noticia-victima-laccident-santa-perpetua-mogoda-vei-darenys-munt-42-anys-20150828202456.html