id
stringlengths 24
32
| system_prompt
stringclasses 1
value | input
stringlengths 98
3k
| response
stringlengths 6
2.82k
| category
stringclasses 1
value | language
stringclasses 1
value | source
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|---|---|
catalanqa_0.2926493326716024 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Composta per Rossini en només 11 dies quan tenia 20 anys, és la quarta de les cinc farses compostes per Rossini per al Teatro San Moisè de Venècia entre 1810 i 1813 -la resta foren La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812) i Il signor Bruschino (1813)-, i que van constituir un pas clau en la definició del seu estil còmic. És la cinquena òpera estrenada l'any 1812 i es tracta d'una de les seves partitures més fresques i inspirades. Sembla que la inspiració fluïa de la seva ploma a una inusual alta velocitat durant aquest any.
Per a qui va compondre Rossini la farsa? | La farsa que Rossini va compondre per al Teatro San Moisè de Venècia es diu La scala di seta. Va ser escrita en només 11 dies quan Rossini tenia 20 anys i es va estrenar l'any 1812. Aquesta farsa és la quarta de les cinc que Rossini va escriure per al Teatro San Moisè entre 1810 i 1813, i és considerada una de les seves obres més fresques i inspirades. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5337120904077067 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Kaspàrov i Short foren expulsats de la FIDE, i jugaren el seu ben esponsoritzat matx a Londres. Kaspàrov va guanyar convincentment per 12½–7½. El matx va incrementar considerablement el seguiment dels escacs a la Gran Bretanya, amb una cobertura sense precedents feta pel Channel 4. La FIDE va organitzar també un Campionat del món entre Jan Timman (el derrotat Candidat finalista) i l'excampió del món Kàrpov (derrotat en semifinals del cicle de la FIDE), el qual va guanyar Kàrpov.
Qui va fer la cobertura del matx? | El Channel 4 va ser l'encarregat de fer la cobertura del matx de escacs entre Kaspàrov i Short, que va tenir lloc a Londres després que ambdós jugadors fossin expulsats de la FIDE. Aquest matx va generar un gran interès a la Gran Bretanya, i el Channel 4 va oferir una cobertura sense precedents d'aquest esdeveniment esportiu. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6394702434545156 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Cinc dies abans del primer d'octubre de 2017, el 25 de setembre (25-S) el Kurdistan meridional va fer el referèndum d'independència. La participació va ser superior al 70% i més del 90% van votar a favor de la independència. Va ser un dia de celebració: la gent va acudir als centres electorals vestida amb la roba tradicional. Els balls no van faltar als carrers de les ciutats. Ningú no sabia que portaria conseqüències greus i perilloses a la regió i que s'acabaria el control de ciutats importants com Kirkuk. A més, va enfrontar els dos partits dominants, el Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) i la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK).
Com van anar vestits els votants als centres electorals? | A les eleccions del 25 de setembre de 2017 al Kurdistan meridional, la gent va acudir als centres electorals vestida amb la roba tradicional, la qual cosa va contribuir a l'ambient festiu del referèndum d'independència. La participació va ser superior al 70% i més del 90% van votar a favor de la independència. No obstant això, pocs van preveure les greus i perilloses conseqüències que tindria per a la regió, incloent-hi la pèrdua del control de ciutats importants com Kirkuk i l'enfrontament entre els dos partits dominants, el Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) i la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK). | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.9339236680285077 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | L'enunciat general del problema d'Apol·loni demana la construcció d'una o més circumferències que siguin tangents a tres objectes donats en el pla. Els objectes poden ser una recta, un punt o una circumferència de qualsevol mida. Aquests objectes poden ser col·locats en qualsevol disposició i es poden tallar els uns als altres; tot i així, se solen prendre diferents, és a dir, que no coincideixin. Les solucions del problema d'Apol·loni de vegades s'anomenen Circumferències d'Apol·loni, tot i que aquest terme també s'usa per altres tipus de circumferències associades amb Apol·loni.
Com s'han de col·locar els objectes? | Els objectes que demana l'Enunciat General del Problema d'Apol·loni es poden col·locar en qualsevol disposició i poden tallar-se entre si, però normalment es consideren diferents, és a dir, no coincidents. Aquestes disposicions s'anomenen Circumferències d'Apol·loni, encara que aquest terme també s'utilitza per altres tipus de circumferències associades amb Apol·loni. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.9523927976826664 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El 4 d'octubre de 1538 el capítol de la catedral de Saragossa el presenta per a una beca de dret canònic al Col·legi major de Sant Climent dels Espanyols, a Bolonya, i és admès el 17 de gener de 1539. Continua l'estudi del dret, i al mateix temps, en el seu temps lliure, realitza exercicis poètics. El 3 de juny de 1541 obté el grau de doctor en ambdós drets.
Quan el va presentar el capítol de la catedral de Saragossa per a una beca de dret canònic? | El 4 d'octubre de 1538, el capítol de la catedral de Saragossa va presentar el subjecte en qüestió per a una beca de dret canònic al Col·legi major de Sant Climent dels Espanyols, a Bolonya. Va ser admès el 17 de gener de 1539 i va continuar estudiant dret, dedicant el seu temps lliure a exercicis poètics. Finalment, el 3 de juny de 1541, va obtenir el grau de doctor en ambdós drets. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.0658937466170263 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Als evangelis no es recull que fos lligat a una columna, ja que esmenten el càstig del flagell però sense descriure els detalls. És el cas de Mateu 27:26, que narra: «després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat», i de Marc 15:15 qui recull que: «...va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat». Per la seva banda, a Joan 19:1 s'introdueix un element de confusió, ja que situa abans del pronunciament de la sentència, com si fos un intent de Pilat de calmar al poble quan l'habitual era que l'assotament es portés a terme una vegada conclòs el procés. Per últim, a Lluc 23 16:22, només esmenta «El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure».
Com es solia portar a terme l'assotament? | El càstig de l'assotament, o flagellació, es duia a terme amb un fuet que tenia diverses cordes amb boles de plom o ossos enganxats al final. Aquest càstig es va aplicar a Jesús abans de la crucifixió, com es registra als evangelis de Mateu (27:26), Marc (15:15) i Joan (19:1). Tanmateix, l'evangeli de Lluc (23:16-22) ofereix una descripció lleugerament diferent, ja que esmenta l'assotament com un escarment abans de deixar Jesús en llibertat. No obstant això, aquesta última descripció podria ser una expressió figurada per indicar que l'assotament era un càstig menor en comparació amb la crucifixió. En general, l'assotament es portava a terme després de concloure el procés judicial, com a càstig previ a la crucifixió. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7616261980499427 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La indústria de les telecomunicacions està dominada per Telmex (Teléfonos de México), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia estès les seves operacions internacionalment a Colòmbia, el Perú, Xile, Argentina, el Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex té més del 70% del mercat nacional, hi ha altres indústries locals com ara Axtel i Maxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetració de línies fixes per càpita és baixa en comparació amb altres estats de la regió (20%). Per contra, la telefonia mòbil té una penetració del 57%. La indústria de les telecomunicacions és regulada per mitjà de la Comisión Federal de Telecomunicaciones.
Quina penetració té a Mèxic la telefonia mòbil? | La penetració de la telefonia mòbil a Mèxic és del 57%. Aquest fet es deu en part a la dominància de l'empresa Telmex en la indústria de les telecomunicacions, que té més del 70% del mercat nacional. Malgrat l'existència d'altres empreses locals com Axtel i Maxcom, la telefonia mòbil ha tingut una major penetració que la línia fixa, que només arriba al 20% a causa de l'orografia complexa del país. La Comisión Federal de Telecomunicaciones regula la indústria de les telecomunicacions a Mèxic. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.14571327213121366 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La complexa estructura del drama shakesperià en cinc actes va ser sintetitzada, no sense dificultat, per Piave, en una estructura de quatre actes. Tot i això, la posada en escena resulta difícil, atesos els nombrosos canvis d'escena i les complexes ambientacions; per exemple les dues escenes ambientades en el bosc, en les introduccions del primer i el darrer acte. També s'hi troba una certa incongruència en les dues parts de l'acte tercer: la Gran Escena de l'aparició i el duet Ora di morte e di vendetta. Però, malgrat tot, s'ha de reconèixer la mestria de Piave en la redacció i el seu, si més no difícil, respecte al text de Shakespeare.
Com resultà la posada en escena? | La posada en escena de l'obra de Shakespeare adaptada per Piave és difícil, ja que requereix nombrosos canvis d'escena i complexes ambientacions. Això es deu, en part, a les dues escenes ambientades en el bosc que es troben en les introduccions del primer i el darrer acte. A més, la segona part de l'acte tercer presenta una certa incongruència entre la Gran Escena de l'aparició i el duet Ora di morte e di vendetta. Malgrat això, cal reconèixer la mestria de Piave en la redacció i el seu respecte, encara que difícil, al text original de Shakespeare. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5751841881051385 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La revista Smithsonian va posar la imatge en la seva portada el març de 1994 per il·lustrar un article sobre els cartells del temps de guerra. El Servei Postal dels Estats Units va crear un segell de 33 ¢ el febrer de 1999 sobre la base de la imatge, amb les paraules afegides «Women Support War Effort» (Les dones donen suport a l'esforç bèl·lic). També es va exposar un dels cartells de la Westinghouse al Museu Nacional d'Història Americana, com a part d'una exposició que mostrava elements de la dècada de 1930 i 1940.
Què va crear el Servei Postal dels Estats Units amb la imatge? | El Servei Postal dels Estats Units va crear un segell de 33 cèntims el febrer de 1999 amb la imatge que va aparèixer a la portada de la revista Smithsonian el març de 1994. Aquest segell tenia les paraules «Women Support War Effort» (Les dones donen suport a l'esforç bèl·lic) i es va basar en un cartell de la Westinghouse de l'època de la guerra. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.9397274903374566 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El 1924 va ser l'any amb més nombre de viatgers però el tràfic va anar disminuint a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia. El 1929 s'obria el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.
Què van obligar a canviar les obres? | Les obres de soterrament del Tren de Sarrià l'any 1924 van provocar la disminució del tràfic a causa de les molèsties que van suposar, especialment per haver obligat a canviar l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia. Aquestes molèsties van durar fins al 1929, quan es va inaugurar el tram soterrat entre Barcelona - Plaça Catalunya i Muntaner. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.354593755083343 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Un jove ha denunciat una agressió homòfoba per part d'un vigilant de la discoteca LTN Club d'Esparreguera. Segons que ha explicat al diari 'El Periódico', els fets van passar el dissabte, quan s'estava fent petons amb un altre noi al lavabo. El vigilant va forçar la porta i va alertar per la radioemissora que s'estava produint un acte sexual. Després va tancar el pestell i va donar-li quatre bufetades al noi, que va caure a terra mentre l'agressor cridava 'maricons'. L'agressió li va causar ferides al cap. 🔴 Dissabte dos joves gais van patir una agressió a una discoteca d'Esparraguera per un treballador de seguretat quan es feien un petó.
Què va fer el vigilant de seguretat després de tancar el pestell del lavabo? | El vigilant de seguretat va donar quatre bufetades al noi després de tancar el pestell del lavabo on el jove s'estava fent petons amb un altre noi. Aquest incident va provocar ferides al cap del jove i va ser denunciat com a agressió homòfoba a la discoteca LTN Club d'Esparreguera. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.38583087775655667 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La Casa de la Ciutat de Barcelona és l'edifici i seu de l'Ajuntament de Barcelona. Se situa al centre històric de la ciutat, a la plaça de Sant Jaume, davant per davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. La seva construcció ha tingut lloc durant diversos segles. La seva façana principal, situada a la plaça de Sant Jaume, data de l'any 1847; el seu origen, però, és de l'any 1369, any en què es va començar a construir el Saló de Cent.
En quina plaça és l'ajuntament? | L'ajuntament de Barcelona es troba a la plaça de Sant Jaume, al centre històric de la ciutat. L'edifici, conegut com a Casa de la Ciutat, data de l'any 1369, quan es va començar a construir el Saló de Cent, tot i que la façana principal, la que dona a la plaça de Sant Jaume, és del 1847. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.03396661253871536 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Pel novembre, el lloc web ja havia esdevingut popular arreu del món; rebé atenció de mitjans com el Financial Times Deutschland a Alemanya, TVNZ a Nova Zelanda, Terra Networks a llatinoamèrica, el China Daily a la Xina i, als Estats Units, Adweek, Florida Today, i el Wall Street Journal. Tew va contractar un publicista estatunidenc per ajudar-lo a aconseguir que els mitjans nord-americans li prestessin atenció; a més, va fer un viatge als Estats Units, on va ser entrevistat per ABC News Radio, el Fox News Channel, Attack of the Show! i programes de notícies locals.
Què volia aconseguir contractant el publicista? | L'objectiu de Tew en contractar un publicista estatunidenc era precisament aconseguir que els mitjans de comunicació nord-americans prestessin atenció al seu lloc web, que ja havia guanyat popularitat a nivell mundial i havia cridat l'atenció de mitjans internacionals com el Financial Times Deutschland a Alemanya, TVNZ a Nova Zelanda, Terra Networks a Llatinoamèrica, el China Daily a la Xina i, als Estats Units, Adweek, Florida Today i el Wall Street Journal. A part de contractar un publicista, Tew va fer un viatge als Estats Units per ser entrevistat per ABC News Radio, el Fox News Channel, Attack of the Show! i programes de notícies locals. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.45215095206689615 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | L'estètica medieval[nota 11] és principalment teològica: la bellesa està al servei de la revelació, serveix per a expressar les veritats cristianes. L'art medieval es veu influït per la immaterialitat de Plotí: la bellesa està en l'expressió, no en les formes, és una estètica subjectiva.[nota 12] Les figures artístiques perden corporeïtat, es perd interès per la realitat, les proporcions, la perspectiva. En canvi, s'accentua l'expressió, sobretot en la mirada; els personatges se simbolitzen més que es representen. L'art té una funció social, pràctica, didàctica. L'artista –o més aviat artesà– no és creatiu, realitzant una tasca que tradueix conceptes col·lectius i no individuals. És un art simbòlic, on tots els seus components (espai, color, iconografia) tenen un significat, generalment religiós. Fou en aquesta època quan es va relacionar per primer cop l'art amb la bellesa, sintetitzat en l'expressió ars pulchra («art bell») present a l'obra goliàrdica Carmina Cantabrigensia (segle xii). Per altra banda, en un intent d'al·legorització de la realitat inspirat en la tradició mítica grega i en la interpretació rabínica jueva, els Pares de l'Església i els teòlegs cristians –des d'Orígenes fins a Ambròs de Milà, Joan Cassià i Joan Escot Eriúgena– desenvoluparen un concepte simbòlic de la naturalesa, que tindrà gran rellevància en el desenvolupament posterior de l'estètica basant-se en la interpretació semiòtica de la realitat.
Quin significat tenen tots el elements? | La estètica medieval està fortament influenciada per la religió, on tots els elements de l'art tenen un significat generalment religiós. Aquest fet es relaciona amb l'expressió ars pulchra, que sintetitza l'art amb la bellesa i es presenta a l'obra goliàrdica Carmina Cantabrigensia del segle xii. A més, en aquesta època, l'art es veu influenciat per la immaterialitat de Plotí, on la bellesa es troba en l'expressió i no en les formes, donant lloc a una estètica subjectiva. Aquest canvi es reflecteix en les figures artístiques, que perden corporeïtat i es produeix un accentuat interès en l'expressió, especialment en la mirada. Els personatges es simbolitzen més que es representen i l'art té una funció social, pràctica i didàctica. L'artista, o artesà, no és considerat com a creatiu, sinó que realitza una tasca que tradueix conceptes col·lectius i no individuals. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5647098933987572 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) ha confirmat l'arxiu dictat pel magistrat instructor de la querella de la fiscalia contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, pels suposats delictes de desobediència i prevaricació. La fiscalia l'acusava d'haver cedit locals per a la celebració de l'1-O quan era batlle de Premià de Mar. Ja s'havia dictat un primer arxiu de la querella al juliol, però la fiscalia l'havia recorregut. La defensa de Buch l'havia impugnat i ara el TSJC li dóna definitivament la raó. El Tribunal considera que l'Associació Catalana de Municipis (AMC), no va ser notificada ni requerida pel TC i que no tenia competència per fer actes executius tendents a facilitar la celebració del referèndum suspès, 'per la qual cosa el Sr. Buch en la seva condició de president de l'AMC no va poder incórrer en el delicte de desobediència als mandats del TC de què venia acusat pel Ministeri Fiscal' afirma en l'aute. A més, indica 'que resultaria 'paradoxal i poc comprensible' continuar la causa penal contra Buch per les seves actuacions com a president de l'ACM quan la Sala II del TS va disposar el sobreseïment lliure de la investigació duta a terme contra Neus Lloveras com a president de l'AMI, amb unes conductes 'coincidents' amb les de Buch.
Quins delictes imputava la fiscalia a Miquel Buch? | La fiscalia imputava a Miquel Buch, conseller d'Interior, els delictes de desobediència i prevaricació per haver cedit locals per a la celebració de l'1-O quan era batlle de Premià de Mar. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar l'arxiu de la querella contra ell, ja que considera que Buch no va poder incórrer en el delicte de desobediència als mandats del Tribunal Constitucional (TC) en la seva condició de president de l'Associació Catalana de Municipis (AMC). Això es deu al fet que l'AMC no va ser notificada ni requerida pel TC i que no tenia competència per fer actes executius tendents a facilitar la celebració del referèndum suspès. A més, el fet que la Sala II del Tribunal Suprem hagi disposat el sobreseïment lliure de la investigació contra Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis de l'Ebre (AMI), per unes conductes coincidents amb les de Buch, reforça aquesta conclusió. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.2441649065172602 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les condicions de la classe obrera en aquesta època eren de misèria, amb jornades de 16 hores diàries de dilluns a dissabte, sense vacances, jubilació ni segur mèdic, sense cap estabilitat contractual, i en pèssimes condicions de salubritat. La majoria d'obrers residia als barris d'El Raval i Sant Pere, prop de les fàbriques, de les quals els arribava la contaminació fins a la llar. La dieta alimentària de les classes populars se centrava en fècules (pa, llegums i patates), bacallà i sardines. Per això la desnutrició, al costat del tifus i la tuberculosi, eren els principals problemes de salut que solien tenir els treballadors. En aquesta època l'esperança de vida era baixa: en la seva Monografia estadística de la classe obrera (1867), Ildefons Cerdà assenyalava que l'esperança de vida era de 38,3 anys per als rics i 19,7 per als pobres. Cal assenyalar que a mitjans de segle hi havia un índex d'analfabetisme del 46,5 %, major en el segment femení que en el masculí.
On vivien els obrers? | Durant aquella època, la majoria de treballadors vivien als barris d'El Raval i Sant Pere, prop de les fàbriques. Aquestes àrees estaven contaminades per la pol·lució procedent de les fàbriques, la qual arribava fins a les llars dels treballadors. Les condicions de vida dels obrers eren precàries, amb jornades laborals de 16 hores diàries, set dies a la setmana, sense vacances, jubilació ni seguretat social. La dieta alimentària estava formada principalment per fècules, bacallà i sardines, la qual cosa comportava problemes de desnutrició i malalties com el tifus i la tuberculosi. L'esperança de vida era significativament inferior a la de la classe alta, amb una esperança de vida de 19,7 anys per als pobres, en comparació amb 38,3 anys per als rics. A més, el nivell d'analfabetisme era elevat, amb un índex del 46,5%, el qual era superior en el segment femení que en el masculí. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.8462276042740909 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El Tribunal Suprem espanyol ha decidit de mantenir a la presó Oriol Junqueras malgrat la defensa que va fer de les vies pacífiques i de la negociació política per a assolir la independència. Els tres magistrats de la sala segona del tribunal han fet cas de la fiscalia i consideren que hi ha motius per a mantenir-lo en presó preventiva i sense fiança perquè pensen que hi ha risc de reiteració del delicte de rebel·lió o sedició. Tot i que són delictes que, segons el codi penal, requereixen l'ús de la violència i la força d'un alçament tumultuós, respectivament. En la interlocutòria que el va empresonar, tant a ell com a Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el Suprem ja deia que hi havia hagut una 'violenta explosió social'. Junqueras i el seu advocat van explicar el caràcter pacífic de les mobilitzacions i dels seus propòsits. Com ho han negat ara els magistrats del Suprem?
Per què consideren els magistrats de la sala segona del tribunal que hi ha motius per a mantenir a Quim Torra en presó preventiva? | Els magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol mantenen a Quim Torra en presó preventiva perquè creuen que hi ha un risc de reiteració del delicte de rebel·lió o sedició. Aquest criteri es basa en la interpretació que els magistrats fan del codi penal, que considera que aquests delictes requereixen l'ús de la violència i la força d'un alçament tumultuós. Malgrat les explicacions de Torra i el seu advocat sobre el caràcter pacífic de les seves accions i propòsits, els magistrats han mantingut la seva posició, la qual cosa indica una clara discrepància en la interpretació de la llei i els fets. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7906314916658101 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La plataforma Tanquem Els CIEs!, va anunciar anit que una cinquantena d'interns del centre de la Zona Franca s'han declarat en vaga. El grup ha donat tot el seu suport a la protesta i ha assegurat que visitaran el CIE per tenir més informació. [ÚLTIMA HORA] Una cinquantena d'interns en vaga de fam al CIE de Bcn. Demà visitarem per tenir + informació.Tot el nostre suport! #CieMaiMés — Tanquem els CIEs! (@TanquemElsCIEs) July 10, 2017
Quants interns del CIE s'han unit a la vaga de fam? | Almenys una cinquantena d'interns del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona s'han unit a la vaga de fam, segons la plataforma Tanquem Els CIEs!. Aquesta organització ha expressat el seu suport a la protesta i ha anunciat que visitaran el CIE per obtenir més informació. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.866235718791303 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Vincent van Gogh neix a la localitat de Zundert, a la província del Brabant Septentrional, als Països Baixos. El seu pare, Theodorus van Gogh, és un pastor protestant, casat amb Anna Cornelia Carbentus. Tenen un primer fill, que neix mort, just un any abans de la vinguda al món de Vincent, el mateix dia 30 de març, a qui posen el mateix nom que a l'infant mort. El matrimoni té cinc fills més: tres nenes i dos nens.
Com es deia la mare de Vincent van Gogh? | La mare de Vincent van Gogh es deia Anna Cornelia Carbentus. Era l'esposa del pare de Vincent, Theodorus van Gogh, un pastor protestant. La parella tenia set fills en total, incloent-hi Vincent, que va néixer a Zundert, a la província del Brabant Septentrional, als Països Baixos. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.24054741547106706 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | ACN Barcelona.-Catalunya acull des d'aquest dimarts i fins al 6 de febrer una missió comercial que reuneix una seixantena d'operadors turístics de la Network of Indian MICE Agents, l'única associació de l'Índia especialitzada en turisme de negocis. L'acció ha estat coordinada per l'Agència Catalana de Turisme. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha rebut la delegació en el marc d'una trobada comercial amb més d'una vuitantena d'empreses turístiques catalanes que ha tingut lloc avui al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Posteriorment els agents indis recorreran Catalunya per conèixer propostes turístiques complementàries a l'oferta de turisme de negocis. Durant la trobada el conseller Baiget ha definit Catalunya com una “potència turística del sud de la Mediterrània” amb “gran experiència” en l'organització de fires i esdeveniments. També ha augurat el començament d'una relació “intensa” entre els dos països que “es mantindrà en el temps”.Des del Departament d'Empresa i Coneixement se subratlla el fet que Barcelona és una ciutat “molt coneguda a l'Índia” tant per l'oferta de lleure com pel segment de reunions, però que la resta de Catalunya “no es coneix tant”.
Per què recorreran Catalunya els agents indis? | Els agents indis recorreran Catalunya per a conèixer les propostes turístiques complementàries a l'oferta de turisme de negocis, ja que la regió ofereix una gran varietat de productes turístics enllà de Barcelona. Això es deu al fet que, si bé Barcelona és una ciutat molt coneguda a l'Índia, la resta de Catalunya no ho és tant. Per tant, la finalitat d'aquesta missió comercial és promocionar la diversitat turística de Catalunya i establir relacions duradores entre els operadors turístics catalans i indis. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.15661133480389777 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El segle d'or valencià fou una etapa de gran desenvolupament econòmic i de gran influència política i cultural. Es va crear la Taula de Canvis i Depòsits, una banca municipal en suport de les operacions comercials. La indústria local, especialment la tèxtil, assolí un gran desenvolupament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial a la qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A les acaballes d'aquest segle, es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un vertader temple del comerç, i Lluís de Santàngel, banquer valencià d'origen jueu, va sufragar el viatge a Amèrica de Cristòfor Colom.
Qui sufragà el viatge a Amèrica de Cristòfor Colom? | Lluís de Santàngel, un banquer valencià d'origen jueu, va ser qui va finançar el viatge de Cristòfor Colom a Amèrica a finals del segle xv. Aquest fet es va produir en un moment de gran prosperitat econòmica i cultural al Regne de València, conegut com el Segle d'Or valencià. Durant aquest període, la ciutat de València es va convertir en un important centre comercial, on acudien mercaders de tota Europa. La construcció de la Llotja de la Seda, un centre de transaccions i símbol del comerç, reflecteix aquest auge comercial. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6359228655658421 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les anàlisis d'aquests registres revelen un altre fet interessant: els foraminífers planctònics gravaren petits canvis en els valors dels isòtops abans que els foraminífers bentònics, que habiten als sediments dels oceans. Les cuirasses d'aquests organismes recullen aquestes variacions en oxidar-se, per la qual cosa un alliberament gradual de gas metà al fons oceànic hauria d'haver oxidat primer les cuirasses dels foraminífers bentònics. El fet que els foraminífers planctònics fossin els primers a mostrar aquests signes d'oxidació es deu al fet que el metà fou alliberat tan ràpidament que la seva oxidació esgotà tot l'oxigen del fons oceànic, permetent que, després d'això, el metà arribés l'atmosfera sense oxidar-se, on reaccionaria amb l'oxigen atmosfèric. D'aquesta anàlisi es dedueix que el procés d'alliberament del metà durà aproximadament 10.000 anys.
Com recullen les variacions les cuirasses? | Les cuirasses dels foraminífers, tant planctònics com bentònics, registren variacions en els valors d'isòtops quan es oxiden. No obstant això, en aquest cas, es va observar que les cuirasses dels foraminífers planctònics van oxidar-se abans que les dels bentònics quan es va alliberar gas metà al fons oceànic. Això es va deure al fet que el metà es va oxidar tan ràpidament que va esgotar tot l'oxigen del fons oceànic, permetent que el metà arribés a l'atmosfera sense oxidar-se. Així doncs, es pot inferir que el procés d'alliberament de metà va durar aproximadament 10.000 anys. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.00935412521178669 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Tolkien sabia llegir a l'edat de quatre anys, i va començar a escriure de manera fluïda poc després. La seva mare li deixava llegir molts llibres. No li agradaven ni L'illa del tresor ni El flautista d'Hamelín, i pensava que Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll era "divertida però inquietant". Li agradaven les històries sobre "pellroges" (amerindis), així com les obres de fantasia de George MacDonald. A més, els "Contes de fades" d'Andrew Lang van ser particularment importants per ell, i la seva influència es fa aparent en algunes de les seves obres posteriors.
A quina edat ja sabia llegir? | Tolkien va aprendre a llegir als quatre anys i va desenvolupar un interès precoç per la literatura. Les històries de "pellroges" i les obres de fantasia de George MacDonald eren algunes de les seves preferides en la infància. A més, els "Contes de fades" d'Andrew Lang van tenir una gran influència en el seu desenvolupament com a escriptor. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.2970493305687463 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La portaveu de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha explicat que ahir van registrar una petició al Tribunal Suprem espanyol perquè Joaquim Forn pugui assistir dimarts vinent al ple del cartipàs. De moment encara no hi ha resposta. En declaracions a la premsa després de la Junta de Portaveus, ha recordat que Forn té tots els seus drets polítics intactes: 'Entenem que no se li prendrà el vot el dia del ple del cartipàs'. A banda, Artadi ha dit que ha parlat amb la batllessa, Ada Colau, i amb el secretari municipal per plantejar-los que si no deixen que Forn pugui votar es respectin les majories i que 'no s'aprofiti que Forn és a la presó per guanyar una votació'. 'Allò que contempla el reglament és el vot telemàtic. Però nosaltres apel·lem al “fair play” i que en les votacions un dels regidors de l'altra banda s'abstingui per respectar les majories', ha detallat Artadi.
On ha demanat Elsa Artadi que pugui assistir Joaquim Forn? | La portaveu de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha sol·licitat al Tribunal Suprem espanyol que permeti a Joaquim Forn assistir i votar al ple del cartipàs del proper dimarts. Actualment, Forn es troba a la presó, però Artadi recalca que encara conserva tots els seus drets polítics. Si no se li permet votar, Artadi insta a les autoritats municipals a respectar les majories i considerar l'abstenció d'un regidor de l'oposició. L'abstenció permetria mantenir la integritat de les majories, fins i tot si Forn no pogués estar present físicament al ple. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5728766675751895 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Cas en què l'angle γ és agut, on a < 2 b cos γ. Es traça la perpendicular a a que passa per A = BC, creant un segment de longitud b cos(γ). Es duplica el triangle rectangle per tal de formar el triangle isòsceles ACP. Es construeix el cercle amb centre a A i radi b, i una corda a través de B perpendicular a c = AB, la meitat de la qual és h = BH. S'aplica el teorema de Pitàgores per obtenir
Per què es duplica el triangle rectangle? | L'angle γ és agut i menor que 2bcos(γ). Per construir un triangle isòsceles ACP, es traça la perpendicular a "a" que passa per A, creant un segment de longitud bcos(γ). Després, es construeix un cercle amb centre a A i radi b, i una corda a través de B perpendicular a c = AB, la meitat de la qual és h = BH. Aleshores, el teorema de Pitàgores ens permet obtenir la longitud de CP, que és igual a AB, demostrant així que el triangle ACP és isòsceles. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.742972241179523 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Josep Guia i Maria Conca va presentar dimecres a l'Espai VilaWeb de Barcelona el llibre A frec del seu nom: vida i lluita de Xavier Romeu (Edicions el Jonc). Ambdós van repassar la biografia de l'autor i van explicar el seu vessant polític i literàri. 'Tothom qui tingui interès en la història de l'independentisme ha de llegir el llibre', va afirmar Guia. Podeu recuperar la presentació ací: Xavier Romeu i Juvé (Barcelona 18 de novembre de 1941 – els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor, professor i polític independentista i marxista català. Va ser un dels autors més influents en el primer període de reconstrucció de l'independentisme català, després de la transició monàrquica. Fou el presentador del primer acte que l'independentisme català modern organitzà al Fossar de les Moreres de Barcelona, el 1977, l'11 de setembre.
On va néixer Xavier Romeu i Juvé? | Xavier Romeu i Juvé va néixer a Barcelona el 18 de novembre de 1941. Va ser un escriptor, professor i polític independentista i marxista català que va tenir una gran influència en el primer període de reconstrucció de l'independentisme català després de la transició monàrquica. Va ser el presentador del primer acte organitzat per l'independentisme català modern al Fossar de les Moreres de Barcelona, el 1977, l'11 de setembre. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.10564768764478782 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les anàlisis d'aquests registres revelen un altre fet interessant: els foraminífers planctònics gravaren petits canvis en els valors dels isòtops abans que els foraminífers bentònics, que habiten als sediments dels oceans. Les cuirasses d'aquests organismes recullen aquestes variacions en oxidar-se, per la qual cosa un alliberament gradual de gas metà al fons oceànic hauria d'haver oxidat primer les cuirasses dels foraminífers bentònics. El fet que els foraminífers planctònics fossin els primers a mostrar aquests signes d'oxidació es deu al fet que el metà fou alliberat tan ràpidament que la seva oxidació esgotà tot l'oxigen del fons oceànic, permetent que, després d'això, el metà arribés l'atmosfera sense oxidar-se, on reaccionaria amb l'oxigen atmosfèric. D'aquesta anàlisi es dedueix que el procés d'alliberament del metà durà aproximadament 10.000 anys.
Com va ser alliberat el metà? | El metà va ser alliberat tan ràpidament que va esgotar tot l'oxigen del fons oceànic, permetent que el metà arribés a l'atmosfera sense oxidar-se. Això suggereix que el procés d'alliberament de metà va durar aproximadament 10.000 anys. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5144501131785086 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El projecte de Primàries apadrinat per l'ANC ha aconseguit 22 regidors arreu del Principat. La cara visible, Barcelona és capital, de Jordi Graupera, ha assolit 28.230 vots (3,74%) i s'ha quedat fora de l'Ajuntament de Barcelona, sense poder arribar al 5% necessari per a poder obtenir representació. Graupera ha reconegut la derrota i que això els obliga a reflexionar sobre 'la relació política amb el país'. Així mateix, ha afirmat que els partits i idees actuals de la política catalana 'no estan caminant cap a la independència' perquè ho fan cap a 'l'administració de la província'i el repartiment de les institucions entre els partits polítics i les seves 'xarxes clientelars'. Graupera ha afegit que els barcelonins han votat a uns partits polítics que amb les seves accions i paraules 'demanen tancar el cicle històric' de l'1 d'octubre de 2017. Malgrat els resultats a Barcelona, ha subratllat que han fet la millor campanya possible i que han arribat a 'moltíssima gent'.
A quanta gent considera Graupera que han arribat? | Malgrat no haver aconseguit representació al consistori de Barcelona, Jordi Graupera i el seu projecte de Primàries impulsat per l'ANC van assolir un suport significatiu en les eleccions municipals. Concretament, van obtenir 28.230 vots, equivalent a un 3,74% del total. Aquest fet demostra que el seu missatge va arribar a un nombre important de persones, encara que no va ser suficient per a superar el llindar del 5% necessari per a obtenir un regidor. Malgrat la derrota, Graupera va reconèixer el treball realitzat i va subratllar que havien fet la millor campanya possible, arribant a una àmplia audiència a la ciutat. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.3021793105735814 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Janácek adopta la prosa ja per sempre i s'allunya del model de l'òpera per números i trava un continu vocal i instrumental que, lluny de ser un ramell de temes populars, utilitza l'ambient modal i rítmic d'aquests per compondre una música molt personal. De la novetat de l'intent dóna idea que va estar set anys dedicat a la seva composició (1894 a 1903) i que, després de l'estrena del 1904, la va revisar el 1908. Jenůfa és més aviat una òpera col·lectiva, encara que no en el sentit de les de Mússorgski, més que la lluentor d'un personatge és que és important és el conjunt.
Quin tipus d'òpera és més aviat Jenůfa? | Jenůfa es pot classificar com una òpera col·lectiva, ja que l'enfocament de Leoš Janáček en aquesta obra es basa en el conjunt d'personatges en lloc de destacar la lluentor d'un individu en particular. Aquest tipus d'òpera es diferencia de les de Modest Mússorgski, i Janáček va dedicar set anys a la seva composició, des de 1894 fins al 1903, i la va revisar el 1908. A més, Janáček va adoptar l'ús de la prosa i es va allunyar del model tradicional d'òpera per números, creant una música única i personal que utilitza l'ambient modal i rítmic de la música popular. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.053427845296320386 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | L'acte central consistí en la cerimònia de beatificació i una missa i comptà amb la presentació de l'arquebisbe Jaume Pujol i Balcells, un missatge del papa Francesc, l'homilia del cardenal Angelo Amato i unes paraules del cardenal Antonio María Rouco Varela. Se celebrà el diumenge 13 d'octubre a les 12 del migdia al Complex Educatiu, conegut també com l'antiga Universitat Laboral, als afores de la ciutat. Va començar amb una connexió televisiva amb Roma que es va seguir amb pantalles gegants en què el Papa Francesc va saludar als assistents a l'acte. Va dir que els màrtirs havien estat «cristians fins al final» i va demanar als catòlics que seguissin el seu exemple. Al voltant de l'altar, situat al davant d'una estructura de 20 per 13 metres amb les fotos de tots els màrtirs que es va descobrir quan es proclamaren els beats, es va desenvolupar la cerimònia religiosa, que durà dues hores i fou presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, que representà el papa Francesc a la beatificació. A l'homilia Amato va dir que els màrtirs «van ser víctimes d'una radical persecució religiosa que es proposava l'extermini de l'Església» i va afegir que «eren germans que no tenien armes, no estaven al front ni donaven suport a cap partit, no eren provocadors». Per la seva banda, el cardenal de Madrid Antonio María Rouco Varela va agrair la presència dels 104 bisbes i molt especialment del «delicat gest del Partiarcat de Moscou, que amb la seva presència a través de dos representants, posa de relleu el nou camí ecumènic obert pels màrtirs del segle XX».
En què consistí l'acte central? | L'acte central de la beatificació va consistir en una cerimònia solemne i una missa, celebrats al Complex Educatiu a les 12 del migdia del diumenge 13 d'octubre. La cerimònia va ser presidida pel cardenal Angelo Amato, qui representava el papa Francesc, i va durar dues hores. Al voltant de l'altar, es va situar una estructura de 20 per 13 metres amb les fotos de tots els màrtirs que es van beatificar. El cardenal Amato va ressaltar en el seu homilia que aquests màrtirs van ser víctimes d'una persecució religiosa radical que pretenia exterminar l'Església, i que eren germans sans i sans armes que no donaven suport a cap partit. El cardenal Antonio María Rouco Varela va agrair la presència de 104 bisbes i especialment el gest del Patriarcat de Moscou, que va enviar dos representants, posant de manifest el nou camí ecumènic obert pels màrtirs del segle XX. El papa Francesc va saludar als assistents a l'acte a través d'una connexió televisiva en directe i va elogiar als màrtirs per ser cristians fins al final, instant als catòlics a seguir el seu exemple. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5590748789386095 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | L'ex-conseller de Presidència Francesc Homs va explicar ahir en la declaració davant el Tribunal Suprem espanyol que el govern de Rajoy havia ofert a la Generalitat un acord abans de la consulta del 9-N. Segons que ha explicat avui en una entrevista a Catalunya Ràdio, va declarar que dies abans del 9-N una persona que parlava en nom del govern espanyol s'havia posat en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat. Homs no ha revelat el nom de la persona que havia fet la trucada, però ha dit que era una proposta 'surrealista i ridícula'. Ahir, tanmateix, va admetre davant el magistrat que no podia provar aquest contacte. Però la proposta, opina, demostra que 'això del dret va segons la conveniència' del govern espanyol: 'Si et portes bé, no hi ha cap problema i si no, n'hi ha.' I afegeix: 'Algú en nom del govern espanyol em va fer arribar aquest missatge, i això demostra que hi ha hagut arbitrarietat en la presentació i en l'acceptació de la querella.' Homs ha reiterat que la voluntat del govern de la Generalitat no era desobeir el TC, sinó obeir el mandat del Parlament de Catalunya i fer possible allò que volia la ciutadania. 'Nosaltres vam complir la pròpia llei i el mandat del parlament, perquè també hi ha una llei que estableix que el govern té l'obligació de facilitar l'exercici de la participació ciutadana i la llibertat ideològica.' No acatarà 'políticament' la sentència Ahir, després de declarar davant el Suprem, Homs va insistir que no acataria 'políticament' la sentència que emetessin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N. 'Políticament, no acatarem les decisions d'un procés polític i no jurídic sense les garanties que ha de tenir', va subratllar. Segons ell, la sentència condemnatòria del cas 'ja ha estat dictada', en una mostra més de 'l'arbitrarietat i el seguidisme dels interessos del PP' que es pot palesar en les principals institucions de l'estat espanyol, incloses les de justícia.
Què pretenia fer el govern de la Generalitat amb el 9-N segons Homs? | L'ex-conseller de Presidència, Francesc Homs, va declarar que el govern espanyol va oferir a la Generalitat un acord abans de la consulta del 9-N, on es proposava que si el govern no analitzava públicament el resultat de la consulta, l'executiu de Rajoy no prendria cap acció contra la Generalitat. Homs va definir aquesta proposta com a "surrealista i ridícula". Malgrat això, Homs va admetre que no podia provar aquest contacte.
En relació a les intencions del govern de la Generalitat amb el 9-N, Homs va afirmar que el seu objectiu no era desobeir el Tribunal Constitucional, sinó obeir el mandat del Parlament de Catalunya i facilitar l'exercici de la participació ciutadana i la llibertat ideològica.
Després de declarar davant el Suprem, Homs va insistir que no acataria "políticament" la sentència que emetessin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N, ja que considera que la sentència condemnatòria del cas "ja ha estat dictada" i és una mostra de "l'arbitrarietat i el seguidisme dels interessos del PP" a les principals institucions de l'estat espanyol, incloses les de justícia.
Per tant, podem concloure que el govern de la Generalitat pretenia facilitar la participació ciutadana i la llibertat ideològica en la consulta del 9-N, sense desobeir el Tribunal Constitucional, però també defensant el mandat del Parlament de Catalunya i no acatant "políticament" les decisions que considera arbitràries i parcials. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.24575297002636898 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El Consell Suprem Electoral (YSK) de Turquia ha ordenat repetir les eleccions a la batllia d'Istambul, tal com havia demanat la formació del president Recep Tayyip Erdogan. El candidat del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), Binali Yıldırım, va perdre contra l'opositor Ekrem Imamoglu pel 0,2% dels vots. Ambdós polítics es tornaran a trobar a les urnes el 23 de juny. L'AKP, que governava la ciutat des del 1994, va denunciar presumptes irregularitats durant la votació del passat mes de març i en cap moment ha reconegut el resultat. L'escrutini de les eleccions va ser molt polèmic perquè es va aturar diverses hores quan quedaven poques meses i el candidat opositor havia avançat Yıldırım. Després, el Consell Suprem Electoral, a petició del partit d'Erdogan, va ordenar de repetir el recompte en alguns districtes d'Istambul.
Qui va perdre contra Ekrem Imamoglu? | El candidat que va perdre contra Ekrem Imamoglu a les eleccions a la batllia d'Istambul va ser Binali Yıldırım, del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP). La diferència de vots entre tots dos va ser molt ajustada, només del 0,2%. Les eleccions es van haver de repetir després que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament denunciés presumptes irregularitats durant el procés de votació del mes de març. Malgrat això, el candidat opositor Ekrem Imamoglu ja havia avançat en les votacions abans que es produís l'aturada de l'escrutini durant diverses hores i l'ordre de repetir el recompte en alguns districtes d'Istambul. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.19304023687413674 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La referència més antiga que es compta al dia d'avui de ninges vestits tot de negre es troba a la il·lustració d'un llibre del 1801 on s'observa un ninja escalant un castell. Un aspecte que cal remarcar, és que probablement d'aquesta representació prové la imatge actual de la vestimenta ninja, que molt segurament va derivar d'una convenció artística molt recurrent al Japó, sobretot en el bunraku, on vestir un titella de negre donava la idea a l'espectador que no la podia veure. Els mateixos titellaires utilitzen vestimentes com les descrites amb la mateixa finalitat. De totes maneres, no és d'estranyar que durant incursions nocturnes, la vestimenta ideal fora de colors foscos, preferiblement blau marí. De la mateixa manera, durant les nevades en els hiverns del Japó el color preferible seria tot de blanc, a causa de la naturalesa ninja de camuflar-se amb l'entorn.
Quin seria el color preferit dels ninges durant les nevades en els hiverns del Japó? | Durant les nevades hivernals al Japó, el color preferit pels ninges per a la seva vestimenta seria el blanc, ja que així es camuflen millor amb el seu entorn. Aquesta pràctica es deu a la naturalesa ninja de passar desapercebut i mantenir-se amagat. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.794607819332984 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Durant l'Oligocè, l'escorça que havia quedat subduïda milions d'anys abans a la regió alpina començà a pujar de nou. Això provocà un ascens de la gruixuda escorça continental que al Miocè causaria una extensió. En el cas dels Alps, aquesta extensió només podia tenir lloc en una direcció oest-est, car la placa adriàtica encara convergia al sud. Es desenvolupà una zona d'impuls enorme que més tard esdevindria la línia periadriàtica. La zona també incloïa cisallament dextral resultant de l'extensió oest-est. Amb l'excepció del material austroalpí al·lòcton, aquest impuls evolucionà al límit de les plaques adriàtica i europea. Les regions centrals dels Alps s'alçaren i foren posteriorment erodides. Finestres i cúpules tectòniques com ara la finestra de Hohe Tauern es formaren d'aquesta manera.
Quan va començar a pujar l'escorça que havia quedat subduïda a la regió alpina? | Durant l'Oligocè, va començar el procés d'elevació de l'escorça que havia quedat subduïda a la regió alpina. Aquest fenomen es va produir a conseqüència de la convergència de les plaques tectòniques europea i adriàtica, la qual va provocar una extensió oest-est de la gruixuda escorça continental. Aquest procés va donar lloc a la formació de la línia periadriàtica i al cisallament dextral, i va provocar l'ascens de les regions centrals dels Alps, que van ser posteriorment erosionades. Com a resultat, es van formar finestres tectòniques i cúpules, com la finestra de Hohe Tauern. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.2957430520207053 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El Tribunal d'Apel·lació de Gant ha ajornat fins al 18 de juny la vista sobre l'extradició de Josep Miquel Arenes, conegut com a Valtònyc, actualment exiliat a Bèlgica. La decisió, que han confirmat a l'ACN fonts de la defensa del cantat mallorquí i la fiscalia de Flandes Oriental, és pendent d'una consulta presentada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas. Va ser arran d'uns dubtes sobre l'acusació d'enaltiment del terrorisme, un dels tres delictes que consten en l'euroordre contra Valtònyc, que al novembre els jutges belgues van portar dues qüestions prejudicials al TJUE. Segons que van explicar en aquell moment els advocats, el jutges van preguntar a la justícia europea quina llei espanyola sobre enaltiment del terrorisme calia aplicar en aquest cas, si la del 2012, quan es van fer les cançons per les quals se l'acusa, o la del 2015, que és 'més severa'. La justícia belga ja va dictaminar en primera instància en contra de l'extradició de Valtònyc a l'estat espanyol, però la decisió va ser recorreguda per la fiscalia flamenca en nom d'Espanya. El procés es pot allargar uns quants mesos més, perquè el TJUE s'ha de pronunciar sobre la decisió d'avui i perquè encara es podria recórrer contra la sentència del Tribunal d'Apel·lació una tercera i última vegada.
Fins quan s'ha posposat la vista sobre l'extradició de Josep Miquel Arenes? | La vista sobre l'extradició de Josep Miquel Arenes, conegut com a Valtònyc, s'ha posposat fins al 18 de juny segons ha confirmat el Tribunal d'Apel·lació de Gant. La posposició és deguda a una consulta presentada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'acusació d'enaltiment del terrorisme, un dels delictes que consten en l'euroordre contra Valtònyc. La justícia belga ja havia dictaminat en primera instància en contra de l'extradició, però la decisió va ser recorreguda per la fiscalia flamenca en nom d'Espanya. El procés es pot allargar més perquè el TJUE s'ha de pronunciar sobre la decisió d'avui i perquè encara es podria recórrer contra la sentència del Tribunal d'Apel·lació una tercera i última vegada. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.24424925617556503 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El CEO de Google, Sundar Pichai, ha decidit de tallar de soca-rel la polèmica que afecta la companyia nord-americana i, segons la BBC, ha acomiadat el treballador que va dir obertament que les dones eren biològicament inferiors als homes. Pichai ha fet arribar una nota interna als treballadors en què diu que el treballador 'ha traspassat una línia per haver donat cabuda a estereotips de gènere en l'espai de treball', tot i que no especifica si el treballador en qüestió ha estat acomiadat. 'Suggerir que un grup de companys tenen trets que els fan biològicament menys preparats per a una ocupació és ofensiu i no està bé', afegeix a la nota. L'escàndol va córrer com la pólvora durant el cap de setmana, quan va sortir a la llum un manifest de deu pàgines creat per un dels enginyers de Google, en el qual denunciava les polítiques d'igualtat que promou internament la companyia de Cupertino. Sota el títol 'La bombolla ideològica de Google', l'autor defensava que homes i dones no tenien les mateixes habilitats, inquietuds ni ambició en el camp tecnològic i laboral. 'Els homes són més agressius a l'hora d'aconseguir cert estatus, pujar els esglaons del lideratge corporatiu, enfront de les dones, que ho intenten i senten gran ansietat quan demanen un augment.
Qui va fer un manifest de deu pàgines? | La persona que va escriure un manifest de deu pàgines sobre la suposada inferioritat biològica de les dones en el camp tecnològic i laboral va ser un enginyer de Google. El manifest, titulat "La bombolla ideològica de Google", va ser àmpliament discutit durant el cap de setmana després de ser filtrat a la premsa. En el manifest, l'autor defensava que homes i dones tenen diferents habilitats i interessos, i que això explicaria per què hi ha menys dones en posicions de lideratge en el camp tecnològic. Aquesta postura va ser àmpliament condemnada, inclòs pel CEO de Google, Sundar Pichai, qui va criticar les afirmacions estereotipades de gènere i va afegir que "suggerir que un grup de companys tenen trets que els fan biològicament menys preparats per a una ocupació és ofensiu i no està bé". | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.49172917565446805 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Per aconseguir el reconeixement de França, Leopold va establir, l'abril de 1884, un dret de preferència (Droit de préference) sobre el Congo en benefici del país gal. Això volia dir que, en cas que l'Associació Internacional del Congo hagués de renunciar a les seves possessions, aquestes passarien a ser administrades per França. Com a resultat, Leopold va obtenir el suport tant de França, que esperava sortir beneficiada a llarg termini, com de Portugal, a qui no interessava el fracàs de l'AIC, ja que beneficiaria França, el seu principal rival a la zona.
Què esperava França? | França esperava obtenir beneficis a llarg termini gràcies a l'establiment d'un dret de preferència sobre el Congo l'abril de 1884. Aquest acord li permetia prendre el control de les possessions de l'Associació Internacional del Congo en cas de renúncia, cosa que suposava una oportunitat estratègica per a expandir el seu territori i influència a la zona, en detriment del seu principal rival, Portugal. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7040082037778856 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Jenůfa vol estar amb Steva, a qui estima i l'ha deixat embarassada. Sagristana, que vol a Jenůfa com a una filla carnal, decideix matar el fill de Jenůfa, perquè sap que Steva no el reconeixerà. Al mateix temps tempteja Laca perquè es casi amb Jenůfa. Aquest accepta. Però en el moment de celebrar la cerimònia del casament es descobreix el cadàver del nen. La Sagristana confessa el seu crim, Jenůfa accepta la seva circumstància amb resignació i Laca es mostra content per haver aconseguit a Jenůfa.
Quan es descobreix el cadàver del nen? | Al moment de celebrar el casament entre Jenůfa i Laca, es descobreix el cadàver del fill de Jenůfa. Aquest fet tràgic succeeix perquè la Sagristana, que actua com una figura materna cap a Jenůfa, decideix matar el nen sense que Steva, el pare, ho sàpiga. La Sagristana pren aquesta decisió perquè sap que Steva no acceptarà el fill, ja que l'havia deixat embarassada i no volia assumir la responsabilitat paterna. Malgrat aquest descobriment, Jenůfa accepta la seva situació amb resignació i Laca es mostra feliç per haver aconseguit casar-se amb ella. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.36356459462482393 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El 2 de febrer de 1990, F.W. de Klerk promulgà l'aixecament de la prohibició de l'ANC i d'altres organitzacions antiapartheid, i anuncià l'alliberament immediat i sense condició de Nelson Mandela. Nelson Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990 i l'esdeveniment va ser retransmès en directe al món sencer.
Quin dia va ser alliberat Nelson Mandela? | Nelson Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, després que el president sud-africà de l'època, F.W. de Klerk, aixequés la prohibició de l'ANC i altres organitzacions antiapartheid el 2 de febrer del mateix any. Aquest alliberament sense condicions va suposar un moment històric en la lluita contra l'apartheid i va tenir una repercussió mundial. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6964493135341926 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | A la plana, al vicus Urgelli, s'hi edificà una nova església, per bé que no fou fins a la següent generació quan es bastí una obra més adequada per a acollir la dignitat de seu episcopal. Tal com recull el document l'Acta de consagració i datació de la catedral de la Seu d'Urgell que encara es conserva a l'arxiu episcopal, que data de l'any 839, la catedral de Santa Maria del Vicus fou consagrada pel bisbe Sisebut en presència de Sunifred I (? - 848), comte d'Urgell i Cerdanya i pare de Guifré el Pilós. El Bisbat d'Urgell endegà una època de prosperitat gràcies a les permutes de béns amb Borrell II (927 - 992), comte de Barcelona i d'Urgell. Aquest poder es va manifestar en les construccions del bisbe Sant Ermengol (1010-1035): una nova catedral a l'indret on es troba l'actual, l'Església de Sant Pere i Sant Andreu, l'Església de Sant Miquel i els ponts de pedra sobre el Segre i la Valira (al Pont de Bar Vell i al Congost de Tresponts). Obres que foren finançades amb l'or musulmà de la conquesta del Baix Urgell. La vila de la plana va créixer i es va veure afavorida per l'existència d'un mercat setmanal, esmentat el 1029, i una fira coneguda el 1048, manifestant així la importància del nucli tant a la comarca com en les rutes internacionals del comerç. D'aquesta prosperitat econòmica en resultà la construcció d'una quarta catedral, l'actual, iniciada pel bisbe Sant Ot d'Urgell (1095-1122) tot i que restà inacabada degut a les lluites entre el bisbat i el Vescomte de Castellbò i el Comte de Foix, que eren protectors de l'heretgia albigesa. En aquest context, el 1195 la Seu d'Urgell va arribar a patir un setge i posterior saqueig, en el transcurs del qual l'actual catedral va tenir un important paper, ja que actuà com a veritable fortalesa i va ser la gran defensa del poble i els clergues. Tot i que li manca un bon recinte emmurallat, l'arc de Santa Maria demostra que les portes deurien estar ben fortificades.
Què s'edificà a la plana? | A la plana, on actualment es troba la Seu d'Urgell, s'hi construí una nova església durant l'edat mitjana, concretament a l'any 839, com es recull en l'Acta de consagració i datació de la catedral de la Seu d'Urgell. Aquesta església, dedicada a Santa Maria, fou consagrada pel bisbe Sisebut en presència de Sunifred I, comte d'Urgell i Cerdanya. Posteriorment, durant el mandat del bisbe Sant Ermengol (1010-1035), es van construir diversos edificis religiosos a la zona, com una nova catedral, l'Església de Sant Pere i Sant Andreu, l'Església de Sant Miquel i els ponts de pedra sobre el Segre i la Valira. Aquests projectes de construcció van ser finançats amb l'or musulmà obtingut durant la conquesta del Baix Urgell.
La prosperitat econòmica de la zona es va reflectir en la construcció d'una quarta catedral, l'actual, iniciada pel bisbe Sant Ot d'Urgell (1095-1122). No obstant això, la construcció d'aquesta catedral es va veure interrompuda per les lluites entre el bisbat i els protectors de l'heretgia albigesa, el Vescomte de Castellbò i el Comte de Foix. A causa d'aquest conflicte, la Seu d'Urgell va patir un setge i posterior saqueig l'any 1195, durant el qual l'actual catedral va actuar com a fortalesa i va oferir protecció al poble i als clergues. Malgrat la manca d'un bon recinte emmurallat, les portes de la catedral devien estar ben fortificades, com ho demostra l'arc de Santa Maria. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7584357200610283 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Segons la llegenda, l'apòstol Sant Jaume el Major va portar el cristianisme als celtes de la península Ibèrica. L'any 44 va ser decapitat a Jerusalem. Les seves restes van ser portades posteriorment a Galícia en una barca de pedra. Arran de les persecucions romanes dels cristians d'Hispània, la seva tomba va ser abandonada en el segle tercer. Sempre segons la llegenda, aquesta tomba va ser descoberta l'any 814 per l'ermità Pelai (Pelagius), després de veure llums estranyes al cel nocturn. El bisbe Teodomir d'Iria va reconèixer aquest fet com un miracle i n'informà el rei Alfons II d'Astúries i Galícia (791-842). El rei va ordenar la construcció d'una capella en el lloc. Diu la llegenda que el rei va esdevenir el primer pelegrí d'aquest santuari. Això va ser seguit per una primera església l'any 829 i una altra el 899, església preromànica, per ordre del rei Alfons III d'Astúries, fent-ne gradualment un important lloc de peregrinació. L'any 997 aquesta església primitiva va ser reduïda a cendres per Almansor (938-1002), comandant de l'exèrcit del califa de Còrdova. Les portes i les campanes, portades per captius cristians a Còrdova, es van afegir a la mesquita Aljama. Quan Còrdova va ser presa pel rei Ferran III de Castella el 1236, aquestes mateixes portes i campanes van ser transportades per presoners musulmans a Toledo, i s'inclogueren a la catedral de Santa Maria de Toledo.
Per qui va ser pressa Còrdova el 1236? | Ferran III de Castella conquerí Còrdova l'any 1236 i, segons la tradició, les portes i campanes de l'església primitiva, que havien estat portades a Còrdova després de la seva conquesta pels musulmans el 997, van ser transportades pels presoners musulmans a Toledo i incloses a la catedral de Santa Maria de Toledo. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.3192104249318558 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Nogensmenys, es creu que d'aquesta varietat de cèl·lules, o protocèl·lules, només en sobrevisqué un tipus. Els indicis suggereixen que l'últim avantpassat comú universal visqué a principis de l'eó Arqueà, fa uns 3.500 milions d'anys (a les 5:30 al nostre rellotge imaginari) o encara abans. Aquesta cèl·lula UACU és l'avantpassada de totes les cèl·lules i per tant de tota la vida a la Terra. Probablement es tractava d'un procariota, amb membrana cel·lular i probablement amb ribosomes, però sense nucli ni orgànuls dins la membrana, com serien els mitocondris o els cloroplasts. Com totes les cèl·lules modernes, feia servir l'ADN com a codi genètic, l'ARN per a la transmissió d'informació i la síntesi de proteïnes, i enzims per a catalitzar les reaccions. Alguns científics creuen que l'últim avantpassat comú universal no era un únic organisme sinó una població d'organismes que s'intercanviaven gens en una transferència horitzontal de gens.
Què no tenia la cèl·lula UACU dins la membrana? | La cèl·lula UACU, considerada l'avantpassada de totes les cèl·lules i, per tant, de tota la vida a la Terra, no tenia nucli ni orgànuls dins la membrana. Això vol dir que no disposava de mitocondris o cloroplasts, entre d'altres. Es tractava probablement d'un procariota amb membrana cel·lular i ribosomes, i utilitzava l'ADN com a codi genètic, l'ARN per a la transmissió d'informació i la síntesi de proteïnes, i enzims per a catalitzar les reaccions. Tot i que alguns científics creuen que l'últim avantpassat comú universal podria haver estat una població d'organismes que s'intercanviaven gens en una transferència horitzontal de gens, la teoria majoritària és que es tractava d'un únic organisme que va donar lloc a tota la vida actual. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.9111972873085914 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Ambdues torres són quadrades, de pedra color daurat, massisses i poderoses que donen sensació de fortalesa. Tenen profundes arcuacions llombardes a la part alta i amb mènsules esculpides. L'acabament en línia rasa fa pensar que l'obra pot ser inacabada.
De quin color és la pedra de les torres? | Les torres estan fetes de pedra de color daurat, la qual li dona una aparença robusta i poderosa. Aquest tipus de pedra és característic de l'arquitectura de l'època i li confereix a les torres una sensació de fortalesa i solidesa. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.8650264129039243 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Rossini va optar per la mateixa fórmula del Tancredi que l'havia fet guanyar al mateix teatre un èxit molt notable: el mateix llibretista -Gaetano Rossi-, la mateixa base literària -una tragèdia neoclàssica de Voltaire- i una mateixa fórmula musical, la de l'òpera seriosa amb una rígida estructura, les àries da capo, els severs arguments basats en la història antiga i el canto fiorito. L'escriptor i filòsof francès havia utilitzat una llegenda que havia tingut una certa projecció en els teatres d'òpera. La mateixa Colbran ja havia interpretat el personatge de la reina assíria moltes vegades en la seva carrera en altres òperes de Portogallo (La morte di Semiramide, que va immortalitzar la cèlebre soprano Angelica Catalani), Nasolini i Mayr, que tractaven la mateixa trama. Entre les 70 òperes, aproximadament, que s'han compost sobre l'argument de Semiramide, des d'Aldrovandini (1701) fins a Respighi (1910), cap arriba a la categoria de la de Rossini, tot i que altres compositors com Vivaldi, Hesse, Paisiello o Cimarosa també li van dedicar la seva música. El mateix Meyerbeer havia treballat aquest mateix tema a Semiramide riconosciuta quatre anys abans que Rossini.
Qui és el llibretista de Semiramide? | Gaetano Rossi va ser el llibretista de l'òpera Semiramide, composta per Gioachino Rossini. Rossi ja havia treballat amb Rossini en l'òpera Tancredi, i tots dos van repetir la fórmula que havia tingut èxit en el mateix teatre: el mateix llibretista, la mateixa base literària, una tragèdia neoclàssica de Voltaire, i una mateixa fórmula musical, l'òpera seriosa amb una rígida estructura i canto fiorito. El tema de Semiramide havia estat tractat per diversos compositors abans que Rossini, incloent a Vivaldi, Hasse, Paisiello, Cimarosa i Meyerbeer, però cap d'ells va aconseguir la categoria de l'òpera de Rossini. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.8924046376332194 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha justificat desestimar el recurs d'empara de Carme Forcadell contra la presó provisional que va dictar el magistrat instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, pel fet que la decisió es fonamenta en una 'finalitat constitucionalment legítima –evitar el risc de fugida– i que tal judici es formula sobre la base d'un conjunt de circumstàncies concurrents en el cas com la proximitat del judici oral, la confirmació o fermesa del processament, naturalesa del delicte i gravetat de la pena'. Així doncs, el ple del TC per unanimitat conclou que no s'han vulnerat els drets a la llibertat personal ni a la tutela judicial efectiva de la presidenta del parlament. També descarta que hi hagi manca d'imparcialitat de Llarena i desestima també vulneracions dels drets a la llibertat ideològica, llibertat d'expressió i participació i representació política. El TC ja va fer pública la decisió la setmana passada però ara ha donat a conèixer la sentència.
Quan va fer pública la decisió el TC? | La Cort Constitucional espanyola (TC) va fer pública la seva decisió la setmana passada, en desestimar el recurs d'empara de Carme Forcadell contra la presó provisional dictada pel jutge instructor del cas del procés al Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena. La cort va justificar la seva decisió en fonamentar-se en una finalitat constitucionalment legítima, com ara evitar el risc de fugida, i en la base d'un conjunt de circumstàncies concurrents en el cas, com la proximitat del judici oral, la confirmació o fermesa del processament, la naturalesa del delicte i la gravetat de la pena. El ple del TC va concloure per unanimitat que no s'havien vulnerat els drets a la llibertat personal ni a la tutela judicial efectiva de la presidenta del parlament. A més, la cort va descartar qualsevol manca d'imparcialitat per part de Llarena i va desestimar també vulneracions dels drets a la llibertat ideològica, llibertat d'expressió i participació i representació política. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.008503782360991696 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Dos segles més tard es va instal·lar un cor al centre de la nau que limitava l'espai i dificultava les activitats del gremi. A conseqüència d'això, el 10 d'abril de 1630, es varen traslladar a la veïna capella de Sant Cosme i Sant Damià. Un segle més tard, el 1798, el gremi va optar per encarregar un nou retaule barroc a Salvador Gurri que, a més de la imatge de l'arcàngel, incorporés els sants protectors de la nova capella. El retaule d'Huguet va ser desmuntat i conservat a les instal·lacions del gremi.
Què dificultava la instal·lació del cor al centre de la nau? | La instal·lació del cor al centre de la nau es va veure dificultada pels límits espacials que imposava i per les activitats que entorpia del gremi, el qual originalment ocupava l'espai. Aquest fet va provocar el trasllat del gremi a la capella veïna de Sant Cosme i Sant Damià l'any 1630. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.004956740135032556 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El govern ha ofert els ports catalans per acollir els 49 immigrants i refugiats que són a alta mar des de fa més de dues setmanes a l'espera que un estat membre els accepti. Es tracta de 32 persones que són al vaixell Sea-Watch i 17 més al Sea-.Eye, la majoria provinents de l'Àfrica subsahariana, Líbia i Egipte, i rescatades per les ONGs alemanyes quan estaven a la deriva al mediterrani. Per ara, cap estat europeu ha acceptat acollir-los, i Itàlia i Malta no han ofert els seus ports, els més propers a la zona on són les embarcacions. La Comissió Europea va alertar ahir als estats membres que cal més solidaritat per gestionar l'acollida de persones rescatades al mar i una solució urgent, sostenible i previsible davant d'aquesta situació. El Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha comunicat al govern espanyol la voluntat de Catalunya de convertir-se en port segur per les dues embarcacions i ara resta a l'espera de la resposta de Madrid.
A qui va avisar la Comissió Europea que es necessària més solidaritat per solucionar urgentment la situació de les persones que han estat rescatades al mar? | La Comissió Europea va alertar sobre la necessitat de més solidaritat entre els estats membres per abordar urgentment la situació de les persones rescatades al mar. Aquests individus, principalment procedents de l'Àfrica subsahariana, Líbia i Egipte, van ser rescatats per ONGs alemanyes quan es trobaven a la deriva al Mediterrani i actualment estan a la espera de ser acollits per algun estat europeu. Fins ara, Itàlia i Malta s'han negat a oferir els seus ports, que són els més propers a la zona on es troben les embarcacions. La Comissió Europea va fer aquest advertiment després que el govern català oferís els ports catalans per acollir a 49 immigrants i refugiats que es troben a alta mar des de fa més de dues setmanes. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.20230791500849477 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | és la particularitat que el pintor mostra amb més força en aquesta obra. L'espai es torna teatral gràcies a l'ús de la llum, fet que recorda a Caravaggio, i que procedeix de la part esquerra del quadre. Al ritual del jurament de les espases es pot observar una gran tensió, i també l'energia de les figures masculines, que contrasten amb el desconsol més passiu del grup de figures femenines que dintre de la composició, amb els seus caps junts, formen una piràmide. És de ressaltar les línies compositives rectes i fermes pels homes i corbades per la representació de les dones. La figura fosca del fons que està amb els nens, és el punt que reflecteix un tipus de sentiment propi de l'època.
Qui està amb la figura fosca del fons? | La figura fosca del fons està acompanyada pels nens, la qual cosa és una mostra de la particularitat que l'artista ha representat amb força en aquesta obra. Aquesta pintura destaca per l'ús de la llum, que prové de l'esquerra i crea un espai teatral que recorda l'estil de Caravaggio. El ritual del jurament de les espases està ple de tensió i contrasta amb el desconsol més passiu del grup de figures femenines, que formen una piràmide amb els seus caps junts. Les línies compositives rectes i fermes en la representació dels homes contrasten amb les corbades utilitzades per representar les dones. La figura fosca del fons amb els nens reflecteix un sentiment propi de l'època. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5620421393276628 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Una informació addicional, que reforça la identificació amb el rei Pere, està relacionada amb la devoció cap a l'àngel custodi. Pere va encarregar els darrers mesos de la seva vida una talla de l'àngel a Joan Claperós. També va encarregar una imatge per al Portal de l'Àngel de Barcelona la qual va ser instal·lada el novembre de 1466. El nom d'aquest accés a la ciutat li va ser atribuït el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere el Conestable en agraïment pel fi d'una epidèmia a la ciutat.
Per què va rebre el Portal de l'Àngel aquest nom? | El Portal de l'Àngel de Barcelona va rebre aquest nom en agraïment al rei Pere el Cerimoniós per la fi d'una epidèmia a la ciutat. El rei va encarregar una imatge de l'àngel custodi per al portal, que va ser instal·lada el novembre de 1466. Aquest fet va tenir lloc uns mesos abans de la mort del rei, que també va encarregar una talla de l'àngel al escultor Joan Claperós. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.9393129141584907 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Gran part de l'hàbitat natural de la reineta gegant ha estat destruït. A més, s'han trobat algunes granotes amb infeccions del fong quítrid, que causa la quitridiomicosi. Aquests dos factors, combinats amb el declivi de les poblacions d'amfibis generalitzat a Austràlia, amenacen de reduir les poblacions de la reineta verda. Tanmateix, a causa de la llarga longevitat d'aquesta espècie, qualsevol efecte d'una taxa de reproducció reduïda trigarà més temps a revelar-se que si fos una espècie amb una longevitat menor.
Quina malaltia causa el fong quítrid? | La quitridiomicosi és una malaltia causada pel fong quítrid que afecta les granotes, incloent-hi la reineta gegant. Aquesta malaltia representa una amenaça per a les poblacions de granotes, inclosa la reineta verda, juntament amb la destrucció de l'hàbitat natural i el declivi generalitzat de les poblacions d'amfibis a Austràlia. Tot i això, la llarga longevitat de la reineta verda pot retardar l'impacte d'una taxa de reproducció reduïda. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.007589749083600994 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Ermione és una obra complexa i ambigua, on la severa línia neoclàssica, fidel a l'esperit de l'obra francesa en què s'inspira, s'uneix als tons ombrívols que caracteritzaran l'esdevenidora òpera romàntica. La invenció musical, alhora que el seu furor belcantista i la riquesa orquestral, és sorprenent. Rossini concep una elaboració instrumental d'inusual dificultat a la qual encadena un maneig de les veus que conjuga el virtuosisme, donant un matís gairebé transcendental a un sentit tràgic. En la seva creació Rossini va alterar parcialment les estructures formals sobre les quals es construïa el drama, deixant al públic de l'època certament desconcertat. De fet, encara que l'òpera manté la clàssica successió de nombres tancats -ària, duos, conjunts, etc.-, aquests estan però modificats des de l'interior, gràcies a una successió que es basa en una inusual i nova continuïtat dramàtica.
Què resulta sorprenent de l'obra? | La invenció musical de l'òpera Ermione de Gioachino Rossini és particularment sorprenent, ja que combina elements neoclàssics amb tons ombrívols que anticipen l'òpera romàntica. Això es reflecteix en una elaboració instrumental d'inusual dificultat i un maneig de les veus que conjuga el virtuosisme, donant un matís gairebé transcendental a un sentit tràgic. A més, Rossini va alterar parcialment les estructures formals de l'òpera, creant una successió de números tancats que estan modificats des de l'interior gràcies a una inusual i nova continuïtat dramàtica. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6249126319435591 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El maig de 2002 l'Agencia Federal Administradora d'Emergències» (FEMA) va publicar un informe sobre l'ensorrament, basant-se en una investigació preliminar realitzada conjuntament amb l'«Institut General d'Enginyeria» («Structural Engineering Institute») de la Societat Americana d'Enginyers Civils» («American Society of Civil Engineers»), sota la direcció de W. Gene Corley, P.E. La FEMA va elaborar unes conclusions preliminars indicant que la caiguda no va ser causada únicament pels danys que van ocasionar l'ensorrament de les Torres Bessones, sinó també pel foc iniciat en diferents llocs per la caiguda de runes de les Torres Bessones, i que continuaven cremant a causa de la falta d'aigua als ruixadors i de mesures contrafoc manuals. Els elements estructurals van estar exposats a altes temperatures durant un temps suficient per veure reduïda la seva capacitat de càrrega fins al punt de provocar l'ensorrament. L'informe no va elaborar conclusions finals sobre la causa de la caiguda però si va assenyalar diversos punts que requerien una investigació més detallada. La FEMA va concloure:
Qui va publicar un informe sobre l'ensorrament? | L'Agència Federal per a la Gestió d'Emergències (FEMA) va publicar un informe el maig de 2002 sobre l'ensorrament de les Torres Bessones del World Trade Center. Aquest informe es va elaborar en col·laboració amb l'Institut General d'Enginyeria de la Societat Americana d'Enginyers Civils, sota la direcció de W. Gene Corley.
La FEMA va concloure que l'ensorrament no es devia únicament als danys directes causats per la caiguda de les Torres Bessones, sinó també als incendis que es van produir com a conseqüència de la caiguda de runes i que van continuar cremant a causa de la manca d'aigua als sistemes de rocs i de mesures contraincendis manuals. Aquestes altes temperatures van reduir la capacitat de càrrega dels elements estructurals, cosa que va provocar l'ensorrament.
Cal destacar que l'informe no va establir conclusions finals sobre la causa de l'ensorrament, sinó que va assenyalar diversos punts que requerien una investigació més detallada. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5906168123140498 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La jadeïta és un mineral que pertany a la classe dels silicats i al subgrup dels inosilicats de cadena simple, també coneguts com a piroxens; en aquest subgrup es troba classificat com a clinopiroxè. Les classificacions de Nickel-Strunz i Dana coincideixen en classificar el mineral dins el grup dels silicats. La jadeïta se sol formar a elevades pressions i temperatures moderades; típicament en ambients de subducció cortical com ara la costa Pacífica de Sud-amèrica o l'est del Japó. Sovint es forma per la transformació de l'albita en quars i jadeïta a conseqüència de les elevades pressions. Se sol trobar en ambients altament metamorfitzats de roques serpentinítiques riques en sodi. La jadeïta ha estat i és un mineral important i rellevant, tant culturalment com econòmicament, ja que és un dels principals minerals formadors del famós jade, molt emprat tant actualment com en el passat. La seva fórmula és NaAlSi2O6 o Na(Al,Fe3+)Si2O6.
Quin és un dels principals minerals formadors del famós jade? | La jadeïta és un mineral del grup dels silicats que pertany al subgrup dels inosilicats de cadena simple, coneguts com a piroxens, i es classifica com a clinopiroxè. Es forma a elevades pressions i temperatures moderades, típicament en ambients de subducció cortical, i es troba en roques serpentinitzades riques en sodi. La jadeïta és un dels minerals principals que formen el jade, un material valuós cultural i econòmicament. La seva fórmula química és NaAlSi₂O₆ o Na(Al,Fe³⁺)Si₂O₆. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.3251067501095286 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | No només Ostrovski sinó també Tolstoi, Gogol, Dostoievski, Turguénev i Txékhov van influir sobre ell, cosa que s'aprecia en les seves òperes d'ambient rus i també en un gran nombre de composicions instrumentals. El músic va viatjar a Rússia i Polònia l'any 1900 i es va amarar de la cultura i literatura de tots dos països. Janáček se sentia el capdavanter d'una espècie de nacionalisme paneslavista, potser com a resposta a l'orientació alemanya de la burgesia de Brno. Parlava un rus perfecte, als seus fills els va posar noms russos, va viatjar en diverses ocasions a la Rússia tsarista i va fundar a Brno un Cercle rus que va estar actiu fins a la primera Guerra Mundial. Kàtia Kabànova és la primera òpera de Janáček de tema rus. L'obra és un acte d'adhesió a la cultura i l'ànima russes en forma de balada amorosa.
Com es sentia Janáček? | Janáček, el compositor txec, es considerava a si mateix com un defensor del nacionalisme paneslavista, com es reflecteix en la seva passió per la cultura i la literatura russa. Parlava rus amb fluïdesa, va posar noms russos als seus fills i va viatjar diverses vegades a Rússia. La seva òpera "Kàtia Kabànova" és un exemple clar d'aquest interès, ja que està ambientada en Rússia i representa un homenatge a la cultura i l'ànima russes. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7965320966581223 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La majoria de grups municipals de l'oposició a Barcelona han fet pinya per forçar un ple extraordinari sobre la renúncia del govern d'Ada Colau als Jocs Olímpics d'Hivern. Joaquim Forn (CiU), Alfred Bosch (ERC) i Jaume Collboni (PSC) han comparegut conjuntament per explicar que forçarien un ple extraordinari per debatre la candidatura, que consideren que va ser retirada de manera precipitada i sense cercar el consens amb els altres grups ni amb els batlles del Pirineu. Ciutadans ha anunciat que s'afegiria a la petició, i el PP ho ha desestimat, dient que no volia 'fer el ridícul'. Per demanar un ple extraordinari cal la signatura d'onze regidors del consistori, i entre tots tres partits en tenen dinou. Però no la signaran pas tots, perquè un sol grup només pot signar tres peticions de ple extraordinari cada any. En aquest cas ERC no l'ha signada, per poder presentar peticions sobre unes altres qüestions més endavant.
Quants regidors del consistori han de signar per demanar un ple extraordinari? | Per sol·licitar un ple extraordinari al consistori de Barcelona, es necessita la signatura d'onze regidors. Això ho sabem perquè, en el cas concret de la renúncia del govern d'Ada Colau als Jocs Olímpics d'Hivern, tres partits de l'oposició (CiU, ERC i PSC) en tenien dinou i només en van necessitar onze per demanar-lo. Cal destacar que un sol grup només pot signar tres peticions de ple extraordinari cada any, i en aquest cas ERC no va signar per reservar-se per presentar peticions sobre altres temes en el futur. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.17801637290137384 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les baranes dels balcons estan fetes en ferro colat i per al seu disseny Gaudí va fer un model de mida natural als tallers de la Sagrada Família abans de passar-ho al fonedor. Són vuit peces, set iguals i una de més gran que es troba a la petita terrassa a l'esquerra del darrer pis. Estan pintades en color marfil i tenen unes tires d'acer de passamà torçades helicoïdalment per cobrir els forats. Els balcons del primer pis i els dos del segon pis que estan sobre les tribunes tenen balustrades helicoïdals i barana de marbre de Carrara encastades sobre l'estructura de pedra de Montjuïc lobulada i amb una sòbria decoració floral.
On va fer Gaudí un model de mida natural per al dissenys de les baranes dels balcons? | Els balcons de la Sagrada Família van ser dissenyats per Antoni Gaudí utilitzant un model de mida natural de ferro colat. Aquest model es va crear als tallers de la Sagrada Família abans de ser passat al fonedor. Les baranes dels balcons estan pintades en color marfil i tenen tires d'acer helicoïdals que cobreixen els forats. Les balustrades helicoïdals i la barana de marbre de Carrara es troben als balcons del primer pis i els dos del segon pis, que estan sobre les tribunes. La barana més gran es troba a la petita terrassa a l'esquerra del darrer pis. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7450710431286046 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Al Front oriental també es va donar una particular versió de la Treva quan alguns oficials austríacs, en un nivell de jerarquia indeterminat, van iniciar una aproximació a la zona de Galítsia. Sembla que els russos van respondre positivament i els soldats van trobar-se en terra de ningú. Es van intercanviar regals i les tropes que assetjaven Przemyśl van plantar tres arbres de nadal on desitjaven als combatents un bon Nadal i transmetien les seves esperances perquè s'arribés aviat a un acord de pau.
Quines tropes van plantar tres arbres de nadal? | Els tres arbres de Nadal van ser plantats pels soldats que estaven assetjant la ciutat de Przemyśl durant la Primera Guerra Mundial. Aquest gest es va produir com a part d'una treva a la zona de Galítsia, al Front Oriental, on oficials austríacs i russos es van apropar en un nivell de jerarquia indeterminat i van permetre que les seves tropes es trobessin en terra de ningú. Els soldats van intercanviar regals i van expressar els seus desitjos de pau i un feliç Nadal als combatents. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5625837154595804 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | A l'espera de la seva execució, Cinq-Mars es lamenta que Marie l'hagi abandonat; no obstant això, la seva última hora ha arribat, i evoca la seva imatge com a consol (cavatina: O chère et vivante image). Marie entra, explica l'astúcia del pare Joseph i admet que encara estima a Cinq-Mars (duo: Ah! Qu'ai-je dit). De Thou traça les línies del pla que s'ha preparat per permetre que Cinq-Mars s'escapi l'endemà. Quan el canceller i el pare Joseph anuncien que el Marquès morirà abans de l'alba, és clar que el projecte per salvar-lo no es podrà dur a terme (final: Messieurs, appelez à vous votre courage). Abans que Cinq-Mars sigui dut a la forca, entona amb de Thou l'oració final.
Quan lamenta Cinq-Mars que Marie l'hagi abandonat? | Cinq-Mars es lamenta de la traïció de Marie en el moment de la seva execució. Malgrat les seves últimes paraules d'amor, Marie no pot salvar-lo de la forca i Cinq-Mars mor amb el cor trencat per la infidelitat de la seva estimada. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5907039576893598 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La intrusió dels temes sagrats en el teatre té els seus orígens en la funció social del teatre a Itàlia, on la vida social era molt important cada nit als teatres d'òpera després i també durant la Quaresma -el període de dejuni després de carnaval-. Com que el públic no volia prescindir d'aquesta institució, l'església, o per ser més precisos, els reglaments oficials en línia amb les seves ordenances, van prohibir l'exercici de l'òpera durant la Quaresma, però van permetre la seva realització si els temes eren bíblics. Aquesta tradició va començar a Nàpols des dels últims vint anys del segle XVIII, i va ser una concessió de la sobirana als empresaris, artistes i públic.
Què es va prohibir durant la Quaresma? | Durant la Quaresma, l'església va prohibir específicament la representació d'òperes, ja que aquestes actuacions eren considerades com a distraccions del període de dejuni i reflexió. Això es va establir a Itàlia, on la vida social gaudia de les nits a l'òpera, fins i tot durant la Quaresma. No obstant això, aquesta prohibició només s'aplicava als temes no bíblics, permetent que les òperes amb arguments sagrats continuessin essent representades. Aquest costum va començar a Nàpols a finals del segle xviii i va ser una concessió feta pels sobirans als empresaris, artistes i al públic en general. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.9887725129835698 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La líder de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha demanat a la mesa de la cambra que reconsideri la decisió de no permetre la conformació del grup Múltiple, on a banda de JxCat, també hi participen Compromís, Més País i el BNG. Borràs al·lega que les quatre formacions sumen suficients vots per superar el topall del 5% en l'àmbit estatal. La setmana passada, els lletrats del congrés van recomanar a la mesa que no permetés la creació del grup Múltiple perquè a parer seu JxCat, Compromís, Més País i el BNG sumaven el 4,9% dels vots, una dècima per sota del topall. Tanmateix, Borràs defensa que la suma real de vot és del 5,09%, ja que els lletrats no van contar els vots de Més País al Principat i el País Valencià, on la formació es va presentar, però no va treure representació. En aquest sentit, la líder de JxCat recorda que el BOE estipula que la suma de vots és del 5,09% i recorda que el 2004, en una situació similar, el congrés va permetre que Esquerra Unida – Iniciativa per Catalunya – els Verds formés grup propi.
Qui va suggerir a la mesa que no acceptaren la formació del grup Múltiple? | La recomanació de no formar el grup Múltiple va provenir dels lletrats del congrés, ja que consideraven que JxCat, Compromís, Més País i el BNG sumaven el 4,9% dels vots, insuficient per superar el llindar del 5% a nivell estatal. No obstant això, la líder de JxCat, Laura Borràs, argumenta que la suma real de vots és del 5,09%, ja que els lletrats no van tenir en compte els vots de Més País al Principat i al País Valencià, on la formació es va presentar però no va obtenir representació. Aquest percentatge es basa en el BOE, que estipula aquest càlcul. Borràs fa referència a una situació similar l'any 2004, quan al congrés es va permetre que Esquerra Unida – Iniciativa per Catalunya – els Verds formés grup propi amb un percentatge de vots similar. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.610770951504169 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Alguns astrònoms han suggerit que l'òrbita de Sedna és el resultat de la influència d'una gran companya binària del Sol situada a una distància de milers d'unitats astronòmiques. Un d'aquests estels hipotètics és Nèmesi, una companya fosca del Sol proposada com a responsable de la suposada periodicitat de les extincions massives a la Terra per impactes cometaris, el registre d'impactes lunars i els elements comuns orbitals d'una sèrie d'estels de període llarg. No obstant això, en l'actualitat no hi ha proves directes de l'existència de Nèmesi i moltes línies d'investigació (per exemple, l'índex de craterització) han posat en dubte la seva existència. Astrònoms que recolzen aquesta hipòtesi han suggerit que un objecte de cinc vegades la massa de Júpiter que s'estengui aproximadament a 7.850 ua del Sol, podria provocar en un objecte una òrbita com la de Sedna.
Quantes vegades hauria de tenir un objecte la massa de Júpiter per provocar en un altre una òrbita com la de Sedna? | Per crear una òrbita similar a la de Sedna, un objecte hauria de tenir aproximadament cinc vegades la massa de Júpiter. Aquest objecte hipotètic s'hauria de situar a una distància d'aproximadament 7.850 unitats astronòmiques (ua) del Sol. Aquest càlcul es basa en la hipòtesi que un objecte d'aquesta mida i a aquesta distància podria influir en l'òrbita d'un altre objecte de manera similar a com ho fa l'objecte Sedna. Cal destacar que encara no s'ha descobert cap objecte amb aquestes característiques i, per tant, la seva existència és purament hipotètica. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.3037145169854125 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Davant tota la reunió dels convidats a la festa i del poble que conduït per Benda ve a cantar-li la serenata, mana el comte que Bohuš sigui tret de la presó i conduït a la seva presència de seguida. Ensems, rebutja el traïdor Adolf i el foragita del seu lloc. En arribar Bohuš a corre-cuita, el comte se sent feliç d'obrir al fill amat els braços paternals. També Jiří i Terenka, per mediació del comte són autoritzats a casar-se i als alegres sons de la dansa tota la concurrència festeja el restabliment de la pau i la concòrdia en la noble família reunida feliçment després de tan llarga separació.
Qui es pot casar per mediació del comte? | Els qui poden casar-se per mediació del comte són Jiří i Terenka. Això succeeix durant una festa, quan el comte autoritza el seu casament després de rebutjar Adolf i alliberar Bohuš de la presó, permetent així la reconciliació i la celebració dins de la noble família. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.037583849300725114 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les erugues poden ser parasitades per himenòpters, com l'Anisobas cephalotes: l'imago pon un ou sobre una eruga en L2 o L3, i la seva larva es desenvolupa dins de l'eruga i hiverna en forma de pupa dins de la mateixa pupa del lepidòpter; Cotesia specularis, segueix una metodologia similar a l'espècie anterior, encara que les larves d'aquesta surten de l'eruga moribunda i pupen formant capolls de seda (en ser més petita, se n'alimenten més d'un individu). El fet de poder trobar una eruga ja crescuda és degut en el fet que cadascuna durant la seva vida s'alimenta de dues beines; així doncs mentre aquestes surten buscant una de nova, són atacades pels himenòpters. S'han arribat a obtenir uns percentatges de mortalitat de fins al 50% per aquesta causa.
Quin és el percentatge de mortalitat causat pels himenòpters? | Els himenòpters poden causar una mortalitat de fins al 50% en erugues. Aquests insectes ponen ous en erugues en fase L2 o L3, i les seves larves es desenvolupen dins de l'eruga, hivernant en forma de pupa dins de la mateixa pupa del lepidòpter. Aquest procés provoca la mort de l'eruga atacada. Els himenòpters ataquen les erugues mentre busquen noves fulles per alimentar-se, ja que cadascuna s'alimenta de dues beines durant la seva vida. Aquest fet pot provocar una mortalitat elevada en les poblacions d'erugues. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5375453870860957 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Cada mol de CaCl2 es dissocia donant un mol de Ca2+ i 2 mols de Cl-. En total, si la dissociació és completa, per a cada mol dissolt se'n formen 3 en dissolució i la propietat col·ligativa augmentaria en tres vegades. En dissolució, per tant, hi ha més partícules que les dissoltes inicialment perquè part d'aquestes s'han dissociat en ions. Tanmateix els electròlits no es dissocien completament, només parcialment, i cal determinar quin és el grau de dissociació per a poder calcular el factor de Van' t Hoff.
Quants mols en dissolució es formen per cada mol de CaCl2? | Cada mol de CaCl2, quan es dissol completament en una solució, es dissocia en un mol de cations calci (Ca2+) i dos mols d'anions clorur (Cl-). Així doncs, en total, es formen tres mols de partícules en dissolució per cada mol de CaCl2 dissolt. Aquest fenomen augmenta la propietat col·ligativa en tres vegades, ja que hi ha més partícules en dissolució que les dissoltes inicialment. No obstant això, cal tenir en compte que tots els electròlits no es dissocien completament en solució, sinó que ho fan parcialment, i per calcular el factor de Van't Hoff, és necessari determinar el grau de dissociació.
Expanded response in Catalan: Cada mol de CaCl2, quan es dissol completament en una solució, es dissocia en un mol de cations calci (Ca2+) i dos mols d'anions clorur (Cl-). Així doncs, en total, es formen tres mols de partícules en dissolució per cada mol de CaCl2 dissolt. Aquest fenomen augmenta la propietat col·ligativa en tres vegades, ja que hi ha més partícules en dissolució que les dissoltes inicialment. No obstant això, cal tenir en compte que tots els electròlits no es dissocien completament en solució, sinó que ho fan parcialment, i per calcular el factor de Van't Hoff, és necessari determinar el grau de dissociació. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.2105116642013558 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Rastrejant l'origen de l'expansió consistentment, i utilitzant la seva velocitat com s'observa avui dia, és possible determinar la data de la formació de la nebulosa, és a dir, la data de l'explosió de la supernova. Fent aquest càlcul s'obté una data que correspon a diverses dècades després de l'any 1054. Una explicació plausible d'aquest desfasament seria que la velocitat d'expansió no ha estat sempre uniforme, sinó que s'ha accelerat després de l'explosió de la supernova. Aquesta acceleració seria deguda a l'energia del púlsar que alimentaria el camp magnètic de la nebulosa, que s'expandeix i empeny els filaments de la nebulosa cap a l'exterior.
Cap on empeny els filaments de la nebulosa el camp magnètic? | L'expansió de la nebulosa es deu a l'energia del púlsar, que crea un camp magnètic que empeny cap a l'exterior els filaments de la nebulosa. Aquest fenomen explicaria per què la data calculada de l'explosió de la supernova no coincideix amb l'observada, ja que la velocitat d'expansió no hauria estat constant des del moment de l'explosió. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.4693902272312638 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Cap al 1768 el reverend John Michell (1724-1793), físic i geòleg britànic, dissenyà i construí una balança de torsió també amb l'objectiu de determinar la densitat mitjana de la Terra. Aquest instrument era semblant al dissenyat pel francès Charles-Augustin de Coulomb que l'emprà per a mesurar petites atraccions i repulsions elèctriques el 1784. Sembla que Michell no coneixia els treballs de Coulomb quan dissenyà la seva balança de torsió. No obstant això, Michell morí sense poder completar el seu experiment i l'instrument que havia construït fou heretat pel reverend Francis John Hyde Wollaston, professor de filosofia natural a la Universitat de Cambridge i membre d'una família dedicada a la ciència qui, al seu torn, el lliurà a Henry Cavendish, membres ambdós de la Royal Society.
Amb quina finalitat John Michell va dissenyar la balança de torsió? | El reverend John Michell (1724-1793), físic i geòleg britànic, va dissenyar una balança de torsió per determinar la densitat mitjana de la Terra. Aquest instrument era similar al dissenyat pel francès Charles-Augustin de Coulomb, que el va utilitzar per mesurar petites atraccions i repulsions elèctriques el 1784. Michell va dissenyar la seva balança de torsió sense conèixer els treballs de Coulomb. Malauradament, Michell va morir abans de completar el seu experiment i la balança de torsió que havia construït va ser heretada pel reverend Francis John Hyde Wollaston, professor de filosofia natural a la Universitat de Cambridge i membre d'una família dedicada a la ciència. Posteriorment, Wollaston va lliurar l'instrument a Henry Cavendish, membres de la Royal Society. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.009849640534059012 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Finalment, se li atribueixen obres escrites apòcrifes, concretament dues decretals pseudoisidorianes, que apareixen signades amb una variant del seu nom, «Vigini». La primera, De Fide et Religionis Causis, està adreçada a tots els creients, i la segona, Epistola ad Athenienses, només està dirigida als atenesos. Alguns autors afirmen que va escriure un tractat sobre Déu i la seva encarnació en Jesucrist, però aquesta afirmació també ha resultat ser apòcrifa.
Què és Vigini? | La variant del nom "Vigini" s'atribueix a obres escrites apòcrifes, concretament dues decretals pseudoisidorianes. Aquestes inclouen la decretal "De Fide et Religionis Causis", dirigida a tots els creients, i la "Epistola ad Athenienses", específicament per als atenesos. Encara que s'ha suggerit que va escriure un tractat sobre Déu i la seva encarnació en Jesucrist, aquesta afirmació també ha resultat ser apòcrifa. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.21922845552318093 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El gravat conté inexactituds anatòmiques. Representa l'animal cobert de plaques dures, com una armadura, i amb escates a les potes, que el fan semblant a un rèptil. Dürer mai no veuria el rinoceront real, el primer exemplar viu vist a Europa des dels temps de l'Imperi Romà. A la fi de 1515, el rei de Portugal, Manuel I, va enviar l'animal com a regal al papa Lleó X, però va morir en naufragar el vaixell que el transportava vora la costa d'Itàlia, a començaments de 1516. No es tornaria a veure un rinoceront viu a Europa fins a l'arribada d'un segon exemplar de l'Índia a la cort espanyola de Felip II prop de 1579.
Què conté el gravat? | El gravat de Dürer conté inexactituds anatòmiques en la representació del rinoceront, ja que l'animal està cobert de plaques dures com una armadura i amb escates a les potes, fet que el fa semblar a un rèptil. En realitat, el rinoceront no té aquestes característiques. El fet és que Dürer mai va veure un rinoceront real, ja que el primer exemplar viu que es va veure a Europa des dels temps de l'Imperi Romà va arribar a la fi de 1515 i va morir en naufragar el vaixell que el transportava vora la costa d'Itàlia, a començaments de 1516. Per tant, la font d'informació de Dürer per crear el gravat devia ser una descripció inexacta o incompleta de l'animal. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.23681318263315831 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Tot i que moltes presenten signes de sobreimpressions metamòrfiques, com ara deformació o recristal·lització, formen part de les roques ígnies, i per tant es classifiquen com a tals. La classificació es realitza en el diagrama QAP (o triangle superior del diagrama QAPF) i se'ls dóna noms especials. De totes maneres, una de les característiques de les charnockites és la presència de diversos tipus de pertites; això comporta un problema sobre com es distribueixen eles pertites entre A i P en el diagrama. La subcomissió recomana que les pertites de feldespat han de distribuir-se entre A i P de la següent manera:
Com es classifiquen? | Les roques ígnies es classifiquen segons la seva composició mineral i química, utilitzant el diagrama QAP (o triangle superior del diagrama QAPF). Aquestes roques poden mostrar signes de metamorfisme, com ara deformació o recristal·lització, però encara es classifiquen com a roques ígnies. Una de les categories dins d'aquest grup és el grup de les charnockites, que es distingeixen per la presència de diversos tipus de pertites. Aquest fet planteja un desafiament en la distribució de les pertites entre els components A i P en el diagrama QAP. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.8838934007181863 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | A principis de la dècada del 1900, no es disposava de les previsions i la documentació modernes. La base de dades d'huracans d'aquells anys és, a vegades, incompleta i incorrecta; per això contínuament s'afegeixen nous ciclons fruit de noves anàlisis d'huracans de l'Atlàntic posteriors. El període que va del 1911 fins al 1914 es tornà a analitzar el 2005. S'identificaren dos ciclons tropicals prèviament desconeguts utilitzant registres com els mapes del temps històrics i els informes dels vaixells i es modificà i corregí la informació de les tempestes anteriors. Els ciclons tropicals de 1911 es distingeixen simplement per un número assignat per ordre cronològic ascendent, ja que els ciclons tropicals de l'oceà Atlàntic no se'ls començà a donar noms oficials fins molts anys després.
Com era la base de dades de la dècada del 1900? | A principis del segle xx, la base de dades de huracans era incompleta i, en ocasions, incorrecta. Això es deu al fet que no es disposava de les prediccions i documentació modernes. Per aquest motiu, constantment s'afegeixen nous ciclons fruit de noves anàlisis d'huracans de l'Atlàntic posteriors. Un exemple d'això es va produir quan es va tornar a analitzar el període comprès entre 1911 i 1914 l'any 2005, on es van identificar dos ciclons tropicals prèviament desconeguts utilitzant registres com els mapes del temps històrics i els informes dels vaixells. Així mateix, es va modificar i corregir la informació de les tempestes anteriors. No obstant això, cal tenir en compte que els ciclons tropicals de 1911 es distingeixen simplement per un número assignat per ordre cronològic ascendent, ja que els ciclons tropicals de l'oceà Atlàntic no se'ls començà a donar noms oficials fins molts anys després. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7047898379341673 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La fi del món és un dels episodis més populars de la sèrie reviscuda de Doctor Who. Va tenir un Appreciation Index de 89, que va ser la xifra més alta durant gairebé dos anys; va ser superat per La Terra robada, que va tenir-ne un de 91; i és l'únic episodi de Doctor Who que ha rebut una valoració perfecta de 10 a IGN, que va felicitar Davies per haver fet un episodi amb tanta acció i tan emotiu. Television Without Pity va donar una valoració d'A+ a l'episodi. The Stage va comentar que el conflicte entre dàleks i ciberhumans va ser «l'única cosa digna de mirar» aquell cap de setmana, fent ombra fins i tot a la final de la Copa del Món, i que l'escena del comiat va ser «escrita bellament i representada emotivament», sense deixar «ni un ull sec a l'univers». Dek Hogan de Digital Spy va afirmar que l'episodi era «perfectament equilibrat amb moments de molta excitació i patetisme emotiu», i que la llàgrima d'oli vessada per la versió ciberhumana de Hartman era un «toc bonic», però va criticar l'aparició de Catherine Tate, afirmant que era innecessària per acabar l'episodi i per «trencar l'ambient». Stephen Brook de The Guardian va dir que l'episodi era «un dels punts àlgids de la sèrie moderna, molt emocional, espantós i genuïnament excitant», que la marxa de Rose va ser «duta a terme de manera brillant», i va comparar de manera positiva la trama de l'episodi d'una guerra entre «els monstres més grans del programa de la història» a la pel·lícula Alien vs. Predator.
Com va ser l'escena del comiat de La fi del món segons The Stage? | L'escena de comiat de l'episodi final de la sèrie Doctor Who, titulat La fi del món, va ser descrita com "escrita bellament i representada emotivament" per The Stage. Aquest episodi va ser àmpliament aclamat per la crítica, amb una valoració perfecta de 10 a IGN i una A+ a Television Without Pity. La trama de l'episodi, que inclou un conflicte entre dàleks i ciberhumans, va ser elogiada per ser emocionant i àmpliament entretinguda, fins al punt de fer ombra a la final de la Copa del Món. La marxa de Rose, un dels personatges principals, va ser particularment destacada com un dels punts àlgids de la sèrie moderna, molt emocional i genuïnament excitant. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5240668091693366 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | En economia es denomina càrtel a un acord formal o informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat mercat. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que mitjançant la col·lusió de les empreses que el componen, formen una estructura de mercat monopolística obtenint un poder sobre el mercat en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors per la qual cosa les conseqüències per a aquests són les mateixes que amb un monopolista. La diferència rau en el fet que els beneficis totals (els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'Organització de Països Exportadors de Petroli OPEP.
Què volen controlar els càrtels? | Els càrtels tenen com a objectiu controlar la producció i distribució dins d'un determinat sector econòmic, amb l'objectiu de reduir o eliminar la competència en un mercat específic. Això els permet establir preus, limitar l'oferta, dividir el mercat i compartir beneficis, resultant en una estructura de mercat monopolística que afavoreix els productors en detriment dels consumidors. Un exemple clar d'això és l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.015386234272366406 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Els primers anys del segle xix, la Revolució Francesa va fer albirar un nou horitzó estètic i va fer aparèixer un gènere operístic amb un nus argumental basat en la lluita contra la injustícia manifesta i la salvació en el darrer moment, amb la consegüent victòria de la veritat i la justícia enfront de la maldat i l'engany. Aquest seria el cas de moltes obres franceses que anaven desembarcant a Viena amb aclaparadora acollida. Primer va ser Lodoïska (1802) de Cherubini, un any més tard Faniska, i en les temporades successives ho van fer les òperes de Dalayrac, Gaveaux, Boieldieu, Isouard, Berton, Spontini (amb La Vestale), Méhul i Lesueur, totes abans de 1805, justament quan Beethoven estrenava la primera versió de Fidelio, iniciada contemporàniament a la Sinfonia Eroica i a les sonates Waldstein i Appasionata.
Qui guanyava al final? | La primera meitat del segle xix va estar marcada per la Revolució Francesa, la qual va suposar un canvi estètic i va donar lloc a un nou gènere operístic. Aquestes òperes franceses que arribaven a Viena es basaven en arguments que lluitaven contra la injustícia i defensaven la veritat i la justícia. Un exemple d'això és l'òpera "Fidelio" de Beethoven, estrenada el 1805, que va ser composta al mateix temps que la Sinfonia Eroica i les sonates Waldstein i Appasionata. A "Fidelio", la veritat i la justícia surten victorioses enfront de la maldat i l'engany. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5045743736067038 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Tres persones amb samarretes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han interromput un míting organitzat pel PP a Lleida i els serveis de seguretat del president del Govern espanyol les han desallotjat immediatament de la Llotja. Mariano Rajoy ha reprès la seva intervenció demanant a Pablo Iglesias que no li enviï “més manifestants”. “S'haurà de demanar al senyor Iglesias que demani als seus dirigents que no ens enviïn més manifestants”, ha afirmat Rajoy, recuperant el discurs, i ha fet broma afegint que, com a mínim, els enviï una mica més tard. Els assistents han respost recolzant Rajoy i corejant “president, president”. Poc després, alguns afiliats del PP l'han elogiat des dels seus seients i el cap de l'Executiu ha arribat a dir: “Llavors que vinguin els manifestants, que estic segur que els convenço”, ha proclamat. Una trentena de manifestants abans de començar l'acte Una hora abans del començament del míting, una trentena d'integrants de la PA] han protestat davant del Teatre La Llotja, retinguts per un cordó policial, al qual han retret l'actuació amb crits de “Llibertat d'expressió, policia no”.
A qui ha demanat Rajoy que no li enviï més manifestants? | Mariano Rajoy, president del Govern espanyol, va demanar a Pablo Iglesias, líder de Podem, que no enviï més manifestants després que tres persones amb samarretes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) interrompessin un míting organitzat pel PP a Lleida. Rajoy es va dirigir a Iglesias dient: "S'haurà de demanar al senyor Iglesias que demani als seus dirigents que no ens enviïn més manifestants". Aquest incident va tenir lloc enmig d'una protesta d'una trentena de manifestants de la PAH que van protestar davant del Teatre La Llotja abans de l'inici del míting. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6880691203545621 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | L'elecció de Renée Zellweger com protagonista va fer alçar algunes veus crítiques a Anglaterra que desitjaven una dona britànica en el paper de Bridget Jones. Malgrat tot, Renée va aconseguir superar totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya i va demostrar que la decisió del director de càsting no havia pogut ser més encertada (inclòs el seu impecable accent britànic). De fet, tots els crítics van coincidir en alabar a l'actriu que és, precisament, la que dóna més consistència a la història i porta tot el pes de la pel·lícula. Segons la revista Time «Renée brilla i Hugh Grant està irresistible». La seva interpretació li va comportar, fins i tot, una nominació als Oscars.
Què va aconseguir superar Renée Zellweger? | Renée Zellweger va superar amb èxit les barreres culturals entre els Estats Units i Gran Bretanya en la seva interpretació de Bridget Jones. Malgrat les crítiques inicials que advocaven per una actriu britànica per al paper, Zellweger va demostrar la seva habilitat en assimilar l'accent britànic i va ser elogiada àmpliament pels crítics. La seva actuació va ser crucial per a la pel·lícula, fins al punt que va ser nominada als Oscars. La revista Time va destacar la seva brillant interpretació i la d'Hugh Grant. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.34498940916546406 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Si Hitchcock és avui considerat de molt com un dels principals realitzadors de cinema, no era el cas en el moment de l'estrena de les seves pel·lícules. La crítica l'ha acusat de vegades d'explotar sempre la mateixa història, o fins i tot li ha retret que faci les seves pel·lícules en funció del públic. Pel que fa a aquest últim punt, Hitchcock responia que no comprenia l'actitud nominalista de certs realitzadors que fan films per a ells mateixos. Avui en dia, nombrosos directors s'inspiren directament en el treball de Hitchcock. És el primer a haver aplicat en les seves pel·lícules totes les «receptes» del suspens i escenes d'antologia sempre apreciades, com la dutxa en Psicosi, mostra fins a quin punt continua sent popular. No obstant això, Hitchcock sempre ha estat sotmès al plebiscit pel públic. A més, s'han fet nombroses pel·lícules, picades d'ull a Hitchcock.
Com és considerat avui Hitchcock? | Avui en dia, Alfred Hitchcock és considerat àmpliament com un dels principals directors de cinema de tots els temps. La seva habilitat per crear suspens i les seves icòniques escenes, com la famosa escena de la dutxa a Psycho, continuen inspirant a nombrosos directors actuals. A més, la popularitat de les seves pel·lícules ha donat lloc a diverses referències i homenatges en el cinema contemporani. Malgrat les crítiques que va rebre en vida, Hitchcock ha passat a la història com un mestre del cinema. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7711702117008878 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | És possible que aquest intens escalfament es degués a l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí. Es creu que els sediments en què es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el metà que contenien provocà l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de metà, un gas amb un efecte hivernacle més de deu vegades superior al del diòxid de carboni.
Quin efecte provoca aquest gas? | L'alliberament de metà des de clatrats submergits al fons marí, a causa de l'escalfament oceànic, provoca un augment de les temperatures globals a causa del seu efecte hivernacle, que és més de deu vegades superior al del diòxid de carboni. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.039134105473417224 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha afirmat que el seu govern ja ha demanat a l'executiu belga que actuï a favor del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la demanda civil de Carles Puigdemont i els consellers exiliats. La hi van interposar perquè consideraven que el magistrat violava el seu dret de la presumpció d'innocència i perquè no era imparcial. 'Mitjançant la nostra ambaixada hem sol·licitat al Govern belga que que actuï a favor de la immunitat de la jurisdicció d'Espanya i del jutge del Tribunal Suprem demandat davant el tribunal que coneix aquesta demanda', ha declarat Borrell en una conferència de premsa durant la reunió amb els vint-i-vuit titulars d'Exteriors de la Unió Europea (UE). Ha insistit que el govern espanyol sol·licita a Bèlgica que 'respectant el iure imperii, no apareguin com a part acusatòria, sinó a favor de la immunitat de la jurisdicció'. El ministre ha assenyalat que encara no els han respost, però reconeix que tampoc no s'espera cap contestació formal. Borrell ha admès als periodistes que no sabia que els advocats de Puigdemont i els consellers haguessin demanat al govern belga que es presentés com a part acusatòria contra Espanya.
Qui va interposar una demanda civil contra Llarena? | La demanda civil va ser interposada contra el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, pel ex-president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i uns quants consellers exiliats. La demanda es va presentar perquè consideraven que Llarena violava el seu dret a la presumpció d'innocència i perquè no era imparcial. Els demandants van sol·licitar que Bèlgica actués a favor de la immunitat de la jurisdicció espanyola i del jutge demandat davant el tribunal que coneix aquesta demanda. El govern espanyol va demanar a Bèlgica que respectés el iure imperii i no aparegués com a part acusatòria, sinó a favor de la immunitat de la jurisdicció. No obstant això, encara no han rebut cap resposta formal de Bèlgica. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.18482940997225106 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les seves disposicions apareixen explicades generalment en el Liber Pontificalis. No obstant això, s'han considerat falses, i probablement són fruit de la intenció de l'autor del catàleg de mostrar que aquest bisbe va estar seguint les disposicions de sant Pere, associat al govern de l'església encara en vida de l'apòstol. Per exemple, s'esmenta l'establiment de les parròquies i el nomenament de 25 sacerdots es relaciona amb el mateix nombre de títols existents a Roma a finals del segle v, resultant una forma de justificar la seva existència. D'altra banda, a qui el Liber anomena Anaclet li atribueix la construcció i adornament d'un lloc d'oració i memòria a Pere i un lloc d'enterrament per als bisbes romans al costat d'on estava enterrat l'apòstol.
Quants sacerdots hi havia a Roma a finals del segle v? | A finals del segle v, a Roma hi havia 25 sacerdots. Aquest nombre es relaciona amb el nombre de títols existents en aquella època, la qual cosa implica que cada sacerdot estava associat a un títol en particular. Aquesta informació es dedueix de les disposicions atribuïdes al bisbe Anaclet, com es registra al Liber Pontificalis, encara que la seva historicitat ha estat posada en dubte. Malgrat això, aquest fet demostra l'estructura jeràrquica de l'Església de Roma en aquell moment. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.15104971670677325 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Constava de sis taules, de les quals se'n coneixen cinc, quatre d'elles a la catedral de Tarragona i una cinquena identificada en un antiquari de Madrid. En el marc entre taules hi ha els escuts de Catalunya i Santes Creus. Les taules contenen imatges de sants; d'esquerra a dreta es mostren: profetes i personatges de l'Antic Testament amb els característics nimbes poligonals, entre els que s'observa a Moisès amb les Taules de la Llei; diaques màrtirs, entre els que es pot veure a sant Llorenç amb les graelles, sant Esteve amb les pedres de la seva lapidació o sant Vicenç amb la roda de molí; verges màrtirs, amb la presència de santa Bàrbara amb les torres, una santa reina que podria ser santa Úrsula i tres màrtirs més, una d'elles santa Llúcia; sants fundadors d'ordes religiosos com sant Benet amb hàbit negre i Bernat de Claravall amb hàbit blanc, sant Francesc, sant Jeroni i sant Agustí; i una darrera taula amb els apòstols, sant Pere, sant Pau, sant Felip, sant Bartomeu, sant Mateu.
Quantes taules tenia el retaule? | El retaule estava format per sis taules, tot i que només se'n coneixen cinc actualment. Aquestes taules representaven diferents figures religioses, com ara profetes i personatges de l'Antic Testament, diaques màrtirs, verges màrtirs, sants fundadors d'ordes religiosos i apòstols. Alguns dels sants representats inclouen Moisès, sant Llorenç, santa Bàrbara i sant Pere. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.17674562757423096 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | L'apol·lo (Parnassius apollo) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae. Es tracta d'una espècie tradicionalment associada a hàbitats de muntanya. Les seves poblacions s'estenen per una bona part d'Europa i d'Àsia, i es distribueixen per la majoria de les grans regions muntanyoses del Vell Continent fins al Tian Shan (Xina) i l'oest de Sibèria. A pesar de l'amplitud d'aquesta distribució, rara vegada és comuna.
Per on s'estenen les poblacions d'apol·lo? | Les poblacions de l'apol·lo (Parnassius apollo) s'estenen per la majoria de les grans regions muntanyoses d'Europa i una part significativa d'Àsia, incloent regions com el Tian Shan a la Xina i l'oest de Sibèria. A pesar de la seva àmplia distribució, l'espècie no és freqüent en cap lloc. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.1762780831868992 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | De caràcter mitològic, representa el moment en què Apol·lo, comunica a Vulcà l'adulteri de la seva dona, Venus, amb Mart, per a qui està forjant una armadura. Tanmateix, el pintor situa en un clar protagonisme el déu Apol·lo, que destaca per la llum que l'envolta i pel color del mantell. El tema es presenta com en una instantània: el missatge d'Apol·lo deixa Vulcà amb la cara de sorpresa i encara sosté a les seves mans les eines; és un moment que reflecteix la interrupció del treball i s'aprecia també en els rostres dels altres treballadors la força emocional del moment. Per a la composició, es creu que Velázquez es va inspirar en un gravat sobre el mateix tema d'Antonio Tempesta, i la composició en forma de fris indica una clara influència de Guido Reni.
Per què destaca Apol·lo en el quadre? | Apol·lo destaca en el quadre per la seva representació majestuosa, envoltat de llum i amb un mantell de color viu. El déu és el centre d'atenció en el moment en què comunica a Vulcà l'adulteri de la seva dona, Venus, amb Mart. La llum que l'envolta i el color del seu mantell contrasten amb la sorpresa i emoció dels altres personatges, creant una escena impactant i teatral. Aquest tractament de la llum i el color podrien haver estat influenciats per les obres d'Antonio Tempesta i Guido Reni, respectivament. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6362526107479873 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El batlle de València i candidat a la reelecció per Compromís, Joan Ribó, ha proposat la creació d'una empresa pública municipal que comercialitzi electricitat que, segons han detallat des de la coalició, 'serviria per a proveir l'ajuntament, en principi; i en cas de ser viable, es podria avaluar fer-ho amb particulars'. El candidat ha posat com a exemple les iniciatives d'aquest tipus que han dut a terme a Ontinyent o Barcelona. Així ho ha explicat el primer edil avui en la presentació del model de ciutat que desenvoluparà en cas de resultar reelegit en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig. Entre les línies principals que ha desgranat està convertir València en una 'ciutat de barris autosuficients en serveis' i amb 'un model d'urbanisme sostenible i posi en el centre les necessitats de les persones'. 'Volem impulsar l'energia verda i el nostre xicotet somni és que hi hagi panells solars en les teulades de totes les finques', ha subratllat Ribó. Així, l'empresa d'energia, en paraules del batlle, podria 'abaixar el preu de la llum' i així atallar un problema com el de les famílies que 'tenen dificultats per a pagar la factura de la llum', per la qual cosa considera que és 'millor treballar per l'interès de les persones' i no per 'un oligopoli que té molts interessos i guanya molts milers de milions'.
Quin és el somni de Compromís? | El somni de Compromís per a València inclou una ciutat amb un model d'urbanisme sostenible i energia verda. Concretament, el batlle de València, Joan Ribó, ha expressat el desig d'impulsar l'ús de panells solars en les teulades de totes les finques de la ciutat. Aquesta iniciativa formaria part d'un pla més ampli per convertir València en una "ciutat de barris autosuficients en serveis" i prioritzar les necessitats de les persones per sobre dels interessos d'un oligopoli energètic. L'objectiu final és abaratir el preu de la llum i ajudar les famílies que tenen dificultats per pagar les seves factures. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.11461054472421472 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El 1816 va ser el segon any més fred a l'hemisferi nord des del 1400, després del 1601 que fou l'any següent de l'erupció del volcà Huaynaputina (1600) al Perú. La dècada del 1810 ha estat la més freda mai registrada, com a resultat de l'erupció del Tambora i d'altres suposades erupcions entre 1809 i 1810 (vegeu les concentracions de sofre de les dades extretes dels testimonis de gel). Les anomalies en les temperatures superficials durant els estius de 1816, 1817 i 1818 van ser de −0,51, −0,44 i −0,29 °C, respectivament. A més d'un estiu més fresc, diverses parts d'Europa van experimentar hiverns tempestuosos.
Quins hiverns van experimentar diverses parts d'Europa? | L'any 1816, conegut com el "any sense estiu", va ser particularment fred a Europa a causa de l'erupció del volcà Tambora a l'illa de Sumbawa, Indonèsia, i possiblement d'altres erupcions entre 1809 i 1810. Aquestes erupcions van provocar hiverns tempestuosos a diverses regions d'Europa, amb temperatures superficials anòmalament baixes durant els estius de 1816, 1817 i 1818. El 1816 va ser el segon any més fred a l'hemisferi nord des del 1400, només superat pel 1601, que va seguir a l'erupció del volcà Huaynaputina al Perú el 1600. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.4382805961843347 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona en funcions del CIE de la Zona Franca ha ordenat que s'informi els interns de les seves expulsions amb almenys 24 hores d'antelació. En la resolució, que data del 27 de juliol, el jutge incorpora algunes excepcions a aquesta obligació com les raons de seguretat, prevenció de la violència i alteració de la convivència però, en qualsevol cas, quan la direcció del CIE incompleixi el termini de preavís n'haurà d'informar i justificar de forma individualitzada al jutjat de control de CIE. La mesura serà vigent a partir del 4 de setembre. La Fundació Migra Studium assegura que ha constatat que les expulsions són executades 'massa sovint sense notificar ni l'hora, ni l'itinerari, ni amb prou antelació perquè els interns puguin preparar-se i avisar als seus advocats o familiars i amics sigui aquí o en els seus països d'origen'. Segons recorda la Fundació, així ho han considerat també diverses resolucions del Consell d'Europa i de les Nacions Unides determinant que el preavís amb suficient antelació és una obligació mínima de les autoritats en el procediment d'expulsió. Amb aquests antecedents, Migra Studium va presentar una queixa exposant aquests fets i sol·licitant al jutjat que prengués una decisió relativa al temps mínim de preavís per als interns. L'òrgan judicial va admetre la petició i la Fiscalia es va posicionar favorablement sobre els arguments de la Fundació.
Quina fundació va presentar una queixa al jutjat? | La Fundació Migra Studium va presentar una queixa al jutjat per la manca de notificació adequada de les expulsions als internats del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. La fundació va constatar que les expulsions es duen a terme sense notificar l'hora, l'itinerari ni amb prou antelació perquè els internats puguin preparar-se i avisar als seus advocats o familiars. Aquest fet va portar la Fundació a presentar una queixa al jutjat, sol·licitant una decisió relativa al temps mínim de preavís per als internats abans de les seves expulsions. La queixa va ser admesa i la Fiscalia es va posicionar favorablement als arguments de la Fundació. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6933342885564745 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Erwin Panofsky va subratllar el fet que una cerimònia religiosa tan important com el matrimoni no se celebrés en una església, sinó en una cambra privada, el que podria assenyalar que es tractava d'una unió privada i reservada. En efecte, en aquella època es considerava que una unió era legal, encara que se celebrés sense sacerdot, sempre que hi hagués un document que ho atestés i testimonis que donessin fe d'això. El quadre compleix precisament aquestes qualitats. Així, doncs, podria ser el testimoni d'unes noces secretes.
Què era necessari per a considerar una unió legal? | Per considerar una unió legal durant el període de temps descrit al context, era necessari que es disposés d'un document que atestés la unió i que hi hagués testimonis que donessin fe de la seva existència. Això vol dir que, encara que la unió no es dugués a terme en una església o sense la presència d'un sacerdot, seria considerada legal sempre que es complissin aquestes condicions. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.10887548236007771 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les misericòrdies estan il·lustrades amb els mateixos temes que els dels respatllers; a més, hi ha representades sèries grotesques, grius, i escenes satíriques. Tenen una gran influència dels Països Baixos, terra de procedència de l'autor, probablement de Brabant. Molts dels motius emprats per decorar les misericòrdies tenen una gran similitud amb els gravats d'artistes, entre els quals destaquen els d'Israhel van Meckenem a la seva sèrie dedicada a «escenes de la vida quotidiana», el qual també havia copiat o transformat alguna cosa d'altres gravats corresponents a Martin Schongauer. Rodrigo Alemán no va copiar estrictament el dibuix que presentaven els gravats sinó que, tal com era habitual, solament els feia servir com a model d'inspiració.
Com feia servir Rodrigo Alemán el dibuix que presentaven els gravats? | Rodrigo Alemán, l'escultor d'origen neerlandès, utilitzava gravats com a font d'inspiració per crear les seves obres, incloses les misericòrdies. Tot i que les seves obres presenten motius similars als gravats d'artistes com Israhel van Meckenem i Martin Schongauer, Alemán no copiava directament els seus dibuixos. En canvi, utilitzava els gravats com a base per crear les seves pròpies representacions úniques, incorporant elements grotescs, sàtirs i escenes de la vida quotidiana. Aquesta tècnica era habitual en l'època i reflectia la influència dels Països Baixos en l'obra d'Alemán. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.39945532474343426 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La llet no ha estat valorada únicament com a aliment, sinó que és la base d'una gran quantitat d'idees tant artístiques com religioses i fins i tot científiques. N'és un exemple la gran quantitat de comparacions que s'han fet amb la llet, com ara el nom de la Via Làctia, (galàxia en què es troba el sistema solar). Els grans cinturons d'estrelles que es poden veure entre les constel·lacions de Perseu, Cassiopea i Cefeu foren batejats com a Via Làctia per commemorar la història en què Hera volia alletar Hèracles (Hèrcules, a la mitologia romana), i aquest la mossegà tan fort que un raig de llet sortí disparat al cosmos.
Què és la Via Làctia? | La Via Làctia és la galàxia on es troba el nostre Sistema Solar. Aquest nom es deriva de la mitologia grega, on Hera va voler alletar Hèracles i, com a resultat, una rajada de llet va ser disparada al cel, donant lloc a la formació de la galàxia que coneixem avui. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.22360714914182178 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Tot i que no se'l reconegué com tal a l'hora del seu descobriment, Compsognathus és el primer dinosaure conegut a partir d'un esquelet raonablement complet. Actualment, C. longipes n'és l'única espècie reconeguda, tot i que l'exemplar més gran descobert a França a la dècada del 1970 fou considerat en el passat com pertanyent a una espècie diferent, C. corallestris. Fins a les dècades del 1980 i del 1990 Compsognathus fou el dinosaure més petit conegut, i fou considerat el parent més proper de l'ocell primitiu Archaeopteryx. Així doncs, aquest gènere de dinosaure és un dels pocs ben coneguts fora dels cercles paleontològics.
Què era Compsognathus fins a les dècades del 1980 i del 1990? | Compsognathus era considerat el dinosaure més petit conegut fins a les dècades del 1980 i 1990. Aquest gènere de dinosaure, del qual actualment només es reconeix l'espècie C. longipes, es caracteritza per tenir un esquelet raonablement complet i fou el primer dinosaure a ser descrit a partir d'un exemplar ben preservat. Abans de la descoberta d'espècies de dinosaures encara més petites, Compsognathus era considerat el parent més proper de l'ocell primitiu Archaeopteryx. Aquest dinosaure, tot i no ser gaire conegut en cercles no paleontològics en l'actualitat, va suposar un avenç important en el coneixement dels dinosaures quan va ser descobert. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.9558168007224731 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Els membres de la cort del rei s'han unit a ell en la sala del tron (Cor: Impogna il Re). Quan Elena intenta acostar-se al rei, el misteri se li revela: Uberto i el rei Giacomo són la mateixa persona. Giacomo, endolcint la seva postura pel seu afecte cap a Elena, decideix perdonar tant a Duglas com a Malcom. Elena s'alegra d'haver salvat tant al seu pare com al seu veritable amor, Malcom, mentre tothom s'alegra que la pau s'hagi restaurat (Rondo: Tanti affetti in tal momento!)
A qui va perdonar Giacomo? | Giacomo, també conegut com a Uberto, va perdonar tant a Douglas com a Malcolm. Aquest perdó forma part d'un moment de reconciliació i pau a la cort del rei, després que Elena descobreixi la veritable identitat de Giacomo. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.482392498206047 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Les bruixes són el mitjà que ha elegit el destí. Apareixen dues vegades: a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer. En la primera aparició assumeixen un caràcter irònic i gairebé grotesc. L'acte tercer, on fan palès el seu misteri com artífexs del destí amb tons lúgubres, però encara amb gràcia i sensibilitat, sobretot en el ballet Ondine e silfidi.
On fan palès les bruixes el seu misteri com artífexs del destí? | Les bruixes, com a mitjancers del destí, revelen el seu misteri i la seva habilitat com a artífexs en l'acte tercer de la representació. En aquest acte, les bruixes mostren una faceta més seriosa i lúgubre, però sense perdre la gràcia i sensibilitat que les caracteritza. Aquest fet es posa de manifest, per exemple, en el ballet Ondine e silfidi. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.07355931065362242 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El zoòleg Robert M. Alexander ha suggerit que els paracerateris podrien haver tingut un problema de sobreescalfament important a causa de la seva gran mida. Segons Prothero, l'equivalent ecològic actual dels paracerateris serien mamífers grossos com ara els elefants, els rinoceronts i els hipopòtams. Aquests animals es passen el dia descansant a l'ombra i rebolcant-se a l'aigua o el fang per a refrescar-se i així mantenir una temperatura adequada. A més a més, solen esperar que es faci de nit per a desplaçar-se i buscar menjar. La seva gran mida significa que els paracerateris no haurien pogut córrer o moure's ràpidament, però sí que haurien pogut cobrir grans distàncies. Aquesta capacitat era essencial en un medi amb escassetat d'aliments com el que ocupaven. Així doncs, podria ser que haguessin tingut territoris extensos i un estil de vida nòmada. Segons Prothero, uns animals tan grossos com els paracerateris haurien necessitat un territori de fins a 1.000 km² cadascun i, a causa de l'escassetat de recursos, Àsia no hauria pogut suportar un gran nombre de poblacions, espècies o gèneres similars. Aquesta situació, coneguda com a «exclusió competitiva», s'ha fet servir per a descriure com el rinoceront negre (un brostejador) i el rinoceront blanc (un pasturador) exploten nínxols diferents a les mateixes parts d'Àfrica.
Quan solen buscar menjar els rinoceronts? | Els rinoceronts solen buscar menjar durant la nit. Això es deu al fet que, com a animals de gran mida, tenen dificultats per regular la seva temperatura corporal, especialment en hàbitats càlids. Per tant, passen el dia descansant a l'ombra i esperant que es faci de nit per sortir a buscar aliment. Aquest comportament nocturn també pot estar relacionat amb la competència per l'accés als recursos alimentaris, ja que permet evitar la competència directa amb altres herbívors de mida més petita que poden ser actius durant el dia. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.6529991156776743 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Gràcies a la producció, Alan Parsons va guanyar un Premi Grammy al «àlbum amb millor enginyeria de so» el 1973, i va passar a tenir la seva pròpia carrera com artista. Waters i Gilmour sovint han menyspreat la seva contribució en l'èxit de l'àlbum, encara que Mason ha lloat el seu paper en el mateix. El 2003 Parsons va reflexionar dient: «Crec que tots ells creuen que vaig aconseguir mantenir-me la resta de la meva carrera gràcies a Dark Side of the Moon, cosa que té certa part de veritat. Però de tant en tant em desperto, frustrat pel fet que han guanyat incomptables milions i molta de la gent involucrada en l'àlbum no».
Qui va passar a tenir la seva pròpia carrera com artista? | Alan Parsons va iniciar la seva carrera com a artista després de guanyar un Premi Grammy al "millor àlbum d'enginyeria de so" el 1973 per la seva participació en la producció de l'àlbum "The Dark Side of the Moon" de Pink Floyd. Malgrat les crítiques de Waters i Gilmour sobre la seva contribució, Parsons va aconseguir establir-se com a artista en la indústria musical. El seu treball en l'àlbum va ser reconegut per Mason, qui va elogiar el seu paper en el seu èxit. En una entrevista el 2003, Parsons va expressar que la seva carrera va ser influenciada per l'àlbum, però també va expressar frustració pel fet que no tots els involucrats en l'àlbum van rebre el mateix reconeixement econòmic que ell. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7602282732057635 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El seu pare començà a ensenyar-li ja de ben petit llatí, religió i geografia, però quan Linné tenia set anys considerà que era millor que tingués un educador. Sos pares escolliren Johan Telander, fill d'un granger local. Telander no era apreciat per Linné, que més tard escriuria en la seva autobiografia que «era més apte per a extingir el talent d'un nen que per a desenvolupar-lo». Dos anys després de començar els estudis, fou enviat a l'Institut d'Ensenyament Secundari de Växjö. Linné rarament estudiava, però sovint sortia al camp per buscar plantes. No obstant això, aconseguí arribar al darrer any de l'escola elemental el 1717, a l'edat de quinze anys. Aquest curs era impartit pel director de l'escola primària, Daniel Lannerus, interessat en la botànica. Lannerus s'adonà de l'interès de Linné per la botànica i li donà classes al seu jardí. També li presentà Johan Rothman, el metge estatal de Småland i professor de l'Institut de Växjö. Rothman, que per ser metge en aquella època també sabia de botànica, amplià l'interès de Linné per la botànica i contribuí a despertar-li interès per la medicina.
On li dona classes Lannerus a Linné? | Sí, Lannerus, el director de l'escola primària de Växjö, va donar classes de botànica a Linné al seu jardí. Aquestes sessions de mestratge van tenir lloc durant l'últim any de l'escola elemental de Linné, quan ja havia despertat un fort interès per la botànica. Lannerus, coneixedor de la seva afició, va decidir ensenyar-li personalment i ampliar els seus coneixements en aquest camp. Aquestes lliçons van ser cruciales per al desenvolupament de la passió de Linné per la botànica i la medicina. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.44799698414379563 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | L'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà, conegut com a CETA, s'ha signat avui a Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el president del Consell d'Europa, Donald Tusk, el primer ministre d'Eslovàquia i president rotatori de la Unió Europea, Robert Fico, i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, han estat els encarregats de formalitzar-ho. Ara el CETA ha ser ratificat pel Parlament Europeu, el gener vinent, però també per tots els parlaments dels estats membre de la UE. L'acord es va estar a punt d'enfonsar aquesta setmana, després de set anys de negociacions. La regió belga de Valònia va negar-se a donar-hi el seu vistiplau. El parlament de la part francòfona de Bèlgica en va criticar l'opacitat, sobretot en els apartats d'importacions agrícoles i els tribunals d'arbitratge que intervenen en els contenciosos entre empreses i estats.
Com es coneix l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà? | L'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà es diu CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement). Va ser signat a Brussel·les després de set anys de negociacions i encara ha de ser ratificat pel Parlament Europeu i tots els parlaments dels estats membres de la UE. La regió belga de Valònia va posar en risc l'acord a causa de les seves preocupacions per l'opacitat en els apartats d'importacions agrícoles i els tribunals d'arbitratge que intervenen en els contenciosos entre empreses i estats. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.1635370761956647 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El 1982, durant la inauguració d'un perllongament de la línia 4 del metro de Barcelona, tant l'alcalde de Barcelona (Narcís Serra) com el president de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol), parlaven de la voluntat de la creació d'una autoritat única per dirigir el destí del metro. Uns defensaven que l'autoritat única fos la Corporació Metropolitana de Barcelona i els altres la Generalitat. Finalment es va optar per la creació d'un consorci que integrés la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.
Qui era alcalde de Barcelona el 1982? | L'alcalde de Barcelona l'any 1982 va ser Narcís Serra. Durant el seu mandat, es va produir la inauguració d'un perllongament de la línia 4 del metro de Barcelona, on va estar present juntament amb el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. En aquest acte, es va parlar de la voluntat de crear una autoritat única per dirigir el destí del metro, una idea que finalment es va materialitzar en la creació d'un consorci que integrava la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.7063055711158227 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Durant el gòtic als segles xiv i xv a Catalunya les tendències pictòriques es varen decantar entre dues fonts d'influència que es varen anar alternant: Itàlia, d'una banda, i nord d'Europa, França i Flandes, de l'altra. Si a començaments del segle xiv, el nord era la referència, va canviar sobtadament el segon terç cap a un interès per l'estil provinent d'Itàlia. Fou un efecte que també es produí al centre d'Europa i especialment a Avinyó, on es varen concentrar bona part d'artistes italians. Entre 1390 i 1440, Catalunya tornà a mirar cap a França i Flandes, especialment a l'influent ducat de Borgonya. A partir de 1440, la vinculació i influència del tardogòtic dels primitius flamencs són paleses. Aquest gir de la pintura catalana cap a un nou paradigma figuratiu té molt a veure amb l'encanteri del rei d'Aragó Alfons el Magnànim, amic del duc de Borgonya Felip el Bo, cap a les noves propostes. Mitjançant aquesta coneixença, el rei Alfons havia adquirit almenys dues obres de Jan van Eyck avui en dia desaparegudes: el tríptic Lomellini, segons va narrar Bartolomeo Facio i un Sant Jordi adquirit el 1444 a Joan Gregori i copiat anys més tard pel pintor Colantonio, segons va descriure Pietro Summonte en una carta de 1524.
Quan va començar Catalunya a mirar cap al ducat de Borgonya? | La mirada de Catalunya cap al Ducat de Borgonya es va iniciar entre 1390 i 1440. Aquest interès es devia, en part, a la relació entre el rei d'Aragó, Alfons el Magnànim, i el duc de Borgonya, Felip el Bo. El rei Alfons, fascinat per les noves propostes artístiques, havia adquirit almenys dues obres de Jan van Eyck durant aquest període: el tríptic Lomellini i un Sant Jordi. Aquestes adquisicions reflecteixen el paper clau del ducat de Borgonya en l'evolució de les tendències pictòriques a Catalunya durant el gòtic. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5351687132861013 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | Tots dos parteixen i l'escena queda solitària durant uns instants. Fa la seva aparició Emma, que fuig espaordida de Zelmira. La dona persegueix a la seva confident però ella li diu que no vol saber res d'una parricida. Zelmira li fa saber que està molt equivocada i li demana que la segueixi per poder demostrar-li tot el contrari sota jurament de guardar en secret tot el que vegi. Emma accepta i les dones surten.
Què li fa jurar Zelmira? | Zelmira fa jurar a Emma que guardarà en secret tot el que vegi. Això succeeix després que Emma s'aparti espantada de Zelmira, acusant-la de ser una parricida. Zelmira, volent demostrar la seva innocència, demana a Emma que la segueixi i jura que tot el que veurà serà something que provi la seva innocència. Emma, finalment, accepta i les dones surten de l'escena. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.46996175072277413 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | El sotssecretari general del PSPV, Francesc Romeu, s'ha mostrat avui partidari que el PSOE faciliti al PP la formació de govern amb la seva abstenció en la sessió d'investidura de Rajoy però no sense cessions o concessions, sinó a canvi d'exigir al PP 'límits' i 'canvis substancials' i la rectificació de les seves 'polítiques retrògrades'. Tot i que el comitè nacional ja va ratificar el 'no', a títol individual ha subratllat que el PSOE hauria de comportar-se com un 'partit d'estat' i facilitar la formació de govern. Tanmateix, ha dit que no hauria de ser a canvi de res. Ha demanat altura de mires al partit i ha criticat que Mariano Rajoy, a qui ha qualificat del polític 'més gandul que tenim damunt de la taula', no hagi fet cap proposta al PSOE per negociar-ne l'abstenció malgrat ser conscient que la necessita: 'no serà investit per la gràcia divina' i, tot i així, 'no ha mogut un dit', ha lamentat. Segons que ha assegurat, tant el PP com el PSOE tenen la responsabilitat de donar estabilitat al país, però el primer gest ha de ser del que té la responsabilitat de govern. Romeu ha defensat que la solució 'no és esperar a unes terceres eleccions a veure si la gent vota el que els polítics volen que votin' i ha apostat per obrir un espai de diàleg i veure 'en quines coses es pot acordar' en assumptes com l'educació, la Llei mordassa o la reforma laboral, per evitar la 'desconnexió' amb la societat provocada per la falta de govern.
Què li exigirien al PP que rectifiques a canvi de l'abstenció? | El sotssecretari general del PSPV, Francesc Romeu, considera que si el PSOE decidís facilitar la formació de govern al PP a canvi de la seva abstenció en la sessió d'investidura de Rajoy, hauria de ser a canvi de "límits" i "canvis substancials" en les "polítiques retrògrades" d'aquest partit. Romeu argumenta que tant el PP com el PSOE tenen la responsabilitat de donar estabilitat al país, però el primer ha de fer el primer gest. Així, proposa obrir un espai de diàleg per veure "en quines coses es pot acordar" en assumptes com l'educació, la Llei mordassa o la reforma laboral, per evitar la "desconnexió" amb la societat provocada per la falta de govern. | rag | ca | AINA |
catalanqa_0.5436951841387964 | Sou un assistent útil que ajuda els usuaris a extreure informació significativa del text.
Segueix les instruccions de l'usuari i dóna la millor resposta possible. | La porta de l'Almoina, dita així per ser veïna a la casa, ja desapareguda, on es donava socors als necessitats, és la més antiga de la seu. També és coneguda com a «porta del Palau» pel seu veïnatge amb el palau Arquebisbal. D'estil romànic, constitueix un element clarament diferenciat de la resta de la catedral, que és principalment gòtica. Alguns autors la consideren de 1260-1270, obra d'Arnau Vidal, però pel seu estil primitiu altres la remunten al 1240, immediatament després de la conquista jaumina (1238). El fet que estiga encarada a l'est, mirant cap a la Meca, fa pensar que allí mateix es trobava el mihrab de l'antiga mesquita.
De quin estil és la porta de l'Almoina? | La porta de l'Almoina, també coneguda com a "porta del Palau", és d'estil romànic i data del 1240 o 1260-1270, segons diferents autors. Es considera l'element més antic de la seu, diferenciat estilísticament del conjunt gòtic de la catedral. La seva orientació a l'est, cap a la Meca, suggereix que podria haver estat l'emplaçament del mihrab de l'antiga mesquita. | rag | ca | AINA |
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
README.md exists but content is empty.
Use the Edit dataset card button to edit it.
- Downloads last month
- 10