text
stringlengths 4
1.54k
|
---|
Non ei cap susprenent que nosati, qu’auem viscut tostemp ara ombra des bòsqui, mos sentim atrèti per aqueri camins e aquera montanha. |
Ua atraccion que definís eth nòste caractèr coma societat, e ath madeish temps da un significat relevant as nòstes peculiaritats. |
Mès que mès limitada ath femenin. |
Se da en cas des Objèctes Dirèctes en forma de pronòm que se placen ath dauant deth vèrb: |
Les as vistes, aqueres òbres? |
Hètz es substitucions segon er exemple:Ex. |
An entenut es sues paraules? |
Hètz es substitucions segon er exemple: |
An entenut es sues paraules? |
Auien portat es cagires :: |
An trobat pomes? |
An revirat es clausules contractuaus :: |
Sabetz s’a on an metut es huelhes d’alumini? |
Demana-li a veir se se n’a portat es culhères :: |
Auien acabat era carretèra en dus ans :: |
Er emplec frequent des enonciatius ei un trèt pròpri deth gascon. |
En aranés, non cap tant, mès tanben n’i a un emplec naut tradicionaument. |
Emplegam aqueri enonciatius entà remercar un hèt o circonstància, entà demanà'i atencion, entà mostrar qu’ei una conseqüéncia logica d’una situacion dada, o peth contrari entà remercar un contrast entre es circionstàncies e era realitat. |
Me demanauen se i volia anar, mès jo que no’n volia enténer a parlar. |
Be cantes ben, tu, non cau cap que digues que non! |
B’ei polida, aquera casa. |
Ja pòs vier quan volgues, qu’a jo non me hè arren. |
Cau auer present qu’es enonciatius se placen ath començament deth predicat, ath dauant deth vèrb (e des pronòms de complement se n’i a ath dauant deth vèrb): |
Aqueres cases, per contra, que son plan hètes, a jo que m’agraden. |
Jusèp, be la sap hèr, aquera recèpta. |
Donques ja n’ès d’afortunat, tu. |
Mès non emplegam enonciatius laguens d’ua proposicion subordinada o interrogativa: |
Que i anaram, mès voleria saber se quan i anaram. |
D’aquiu estant que vedíem qu’es darrèrs corredors passauen en condicions ja penoses. |
I anaram o non? |
E tanpòc l’emplegam se i a ua negacion o ua imperativa: |
Non volem pan, que volem trabalh. |
Be sap barar, mès non sap barar tant coma tu. |
Ja ei estrany, aquerò, non ei d’aqueres causes que vedem cada dia. |
Mès bèth còp podem emplegar que combinat damb non entà emfasizar un contrast: |
Be sap barar, mès que no’n sap tant coma tu. |
Sajatz de plaçar-i formes d’enonciatiu QUE, BE, JA:Ath cap des sègles, eth país s’a organizat en unitats territoriaus pròpries. |
E per contra ei encara luenh d’auer arribat a çò qu’ère ena edat mejana.An arrason es que diden qu’auem devengut ua autonomia laguens de ua auta, mès n’an tanben es que diden qu’èm ua comarca un shinhau especiau. |
Ara sabem qu’eth futur deth nòste país serà condicionat pera orografia. |
Ei ua causa plan sabuda; non descorbirm arren de nau. |
Coma veiram, ei ua longa istòria. |
Podem hèr toti es esfòrci entà èster un actor dera geopolitica, qu’era dificultat mès grana ei en véncer era condicion periferica. |
Sajatz de plaçar-i formes d’enonciatiu QUE, BE, JA: |
Ath cap des sègles, eth país s’a organizat en unitats territoriaus pròpries. |
E per contra ei encara luenh d’auer arribat a çò qu’ère ena edat mejana. |
An arrason es que diden qu’auem devengut ua autonomia laguens de ua auta, mès n’an tanben es que diden qu’èm ua comarca un shinhau especiau. |
Ara sabem qu’eth futur deth nòste país serà condicionat pera orografia. |
Ei ua causa plan sabuda; non descorbirm arren de nau. |
Coma veiram, ei ua longa istòria. |
Podem hèr toti es esfòrci entà èster un actor dera geopolitica, qu’era dificultat mès grana ei en véncer era condicion periferica. |
Unitat 8. |
Gerondius. |
Es gerondius en aranés pòden èster de dues manères principaus: |
Es gerondius perifrastics: |
Es gerondius simples: an un acabament -nt deth tipe dident. |
Tà qué servís un gerondiu? |
Eth gerondiu ei ua forma non personau deth vèrb qu’exprimís ua accion o eveniment que se desvolope ath long d’un cèrt temps indeterminat, sense indicacion d’acabament. |
Com qu’ei ua forma non personau, non pòt formar proposicions independentes, ei a díder que depen de un aute vèrb e, en relacion damb aguest, eth gerondiu establís simultanitat o precedéncia immediata: |
Jo tostemp esdéjoi en tot liéger era premsa. |
Tot barant se n’apren. |
Vedent que non i auie cereaus, se n’anèc a esdejoar ena tauèrna. |
En veir que s’auien acabat es cereaus, se’n planhec amarament. |
Coma vedetz, i a dus tipes que non pòden exprimir sonque simultanitat: en tot + inf e tot + gerondiu simple. |
Les representam en a e b. I a un tipe que pòt exprimir autant simultanitat coma precedéncia immediata: eth gerondiu simple, que representam en c e d. E finaument n’i a un que non pòt exprimir sonque precedéncia immediata: en + infinitiu, que representam en e. En cas de d e de e podem dar mès distància entre es dues accions o eveniments s’emplegam passats compausats: auent vist que non n’i auie, se planhèc; en auer vist que non n’i auie, se planhèc. |
Ena taula que seguís, sajatz combinasons entre es vèrbs dera quèrra coma segondaris (en gerondiu) e es dera dreta coma principaus (en indicatiu), coma en exemple: |
Es emplecs des gerondius se pòden trasladar a expressions mès precises que se servissen de conjoncions o advèrbis: |
I a formes de gerondiu qu’exprimissen ua condicion prealabla a çò que ditz eth vèrb principau. |
Alavetz, totun, non podem emplegar es perifarsis en tot + infinitiu, en + infinitiu e tot + gerondiu simple, pr’amor qu’aqueres exprimissen estrictament simultanitat. |
Alavetz, aguestes tres proposicions impliquen simultanitat: |
En tot declarar-se innocent, er acusat compromet era credibilitat des sòns collaboradors. |
Tot reauçant-ne es qualitats, eth president se guanhèc era simpatia deth dirigent opositor. |
En reauçar-ne es qualitats, eth president se guanhèc era simpatia deth dirigent opositor. |
E aguestes dues impliquen succession temporau, mès immediata ena prumèra qu’ena dusau: |
En reauçar-ne es qualitats, eth dirigent opositor artenhec es favors deth president. |
Declarant-se innocent, er acusat aurà de demostrar qu’ère en estrangèr en moment deth crim. |
Vedetz qu’aguestes proposicions admeten soent ua interpretacion instrumentau o causau, ei a díder qu’exprimissen qu’ua causa arribe per mejan o rason de ua auta, a on mejan o rason son aportats pera frase en gerondiu. |
Aquerò ei resultat logic dera relacion causa-efècte qu’an es eveniments. |
Ara, qu’ei possible que mos interèsse d’exprimir eth valor instrumentau explicitament: |
Damb eth tren des sies o damb eth des sies e mieja? |
Aciu non daríem eth sens d’instrument o mejan s’arresponéssem «en tot préner» o «en préner», per exemple. |
Eth gerondiu non pòt exprimir jamès posterioritat. |
Non podem díder: |
Mau: Es ploges provoquèrem grani aiguats, en tot arrossegar ua grana quantitat d’arbes tà baish. |
Ben: Es ploges provoquèrem grani aiguats, e arrosseguèren ua grana quantitat d’arbes tà baish. |
Mau: Prononcièc un discors embelinaire, en tot convencer-les atau en favor dera opcion mès cara. |
Ben: Prononcièc un discors embelinaire que les convencec en favor dera opcion mès cara. |
Identificatz es incorrèctes e datz-ne era version corrècta: |
Queiguec dera escala, en tot trincar-se ua cama. |
Se carguèc eth morralet en tot passar-se eth correg peth dessús deth cap. |
Entrèc ena casa en tot trincar ua hièstra. |
Entrèren a visitar era catedrau, en tot trobar aquiu as guides qu’auien perdut. |
Caminèc sense veir s’a on metie es pès, en tot hèr a quèir es pialèrs de capses. |
Hec a quèir es pialèrs de capses en tot caminar sense veir s’a on metie es pès. |
Eth vaishèth islandés assistic ath naufragi en tot poder sauvar quasi toti es marinèrs. |
En tot préner era guitarra, se higec ath grop. |
Aluguèren eth huec en tot emplegar ua lent. |
Eth gerondiu non se pòt emplegar entà hèr expressions qu’exprimissen procèssi en combinason damb eth vèrb estar o èster. |
Atau, non ei corrècte estam/èm trabalhant ne estam en tot trabalhar, ne tanpòc èm en tot trabalhar. |
Soent, en aqueri contèxtes, se pòt emplegar era expression èster a: son a trabalhar, èm a hèr un trabalh ena bibliotèca… |
O ben formes mès explicites: ara trabalhen; èm ena bibliotèca qu’estudiam… |