text
stringlengths
4
1.54k
Non lo meteren ena preson; ath revès, lo liberèren ath cap d’ues ores.Era forma totun, a diferéncia de mès, que pòt anar en posicion non iniciau: Non lo liberèren, totun, ath cap d’ues ores…
I a formes que demanen normauments anar separades per virgula.
Ei eth cas de ath revès o totun:
L’auien arrestat ena doana.
Totun, lo liberèren ath cap d’ues ores.
Non lo meteren ena preson; ath revès, lo liberèren ath cap d’ues ores.
Era forma totun, a diferéncia de mès, que pòt anar en posicion non iniciau:
Non lo liberèren, totun, ath cap d’ues ores…
Autaments tanben pot èster un introductor de sens alternatiu o equivalent:Les an dat instruccions.
Les an dat instruccions.
Sajatz diferentes opcions entà combinar es parelhs:
Ath nivèu discorsiu:
Totun, non serà ua entitat menor:…
Aquera entitat unificarà toti es servicis que dan es Pompièrs d’Aran.
Entà introdusir aclariment o equivaléncia, er inventari de conjoncions e eth de connectors discorsius coïncidís:
Es Pompièrs an creat ua naua entitat que serà dedicada ara coordinacion des emergéncies.
Çò ei, aquera entitat unificarà toti es servicis que dan es Pompièrs d’Aran e poire èster ua extension dera coordinacion de servicis actuau.
Autaments (dit), aqueth serà un servici equivalent a ua coordinacion generau.
Aquerò implicarie era creacion d’ua naua figura administrativa.
Entà exprimir obstacle o objeccion, era conjoncion maugrat que / encara que ei era mès freqüenta:
Encara que siguesse mès longa que jo, non me podie guanhar.
Es connectors en aqueth sens, a un nivèu discorsiu, soent s’introdusissen dempús dera informacion que constituïrie er obstacle:
Maugrat aquerò, non arribarà a èster ua coordinacion generau…
Dit aquerò, era entitat non arribarà…
Entà indicar eth sens declaratiu, se s’emplegue bèth element ei er enociatiu be / que, mès tanben:
Sajatz opcions entà mercar eth caractèr declaratiu:Ei evident, a partir de çò que s’a dit, que i èm totaument a favor ::Non me semble ben, non te i voi deishar anar ::Non i sò d’acòrd, pensi qu’ei ua mesura negativa ::
Sajatz opcions entà mercar eth caractèr declaratiu:
Ei evident, a partir de çò que s’a dit, que i èm totaument a favor ::
Non me semble ben, non te i voi deishar anar ::
Non i sò d’acòrd, pensi qu’ei ua mesura negativa ::
En d’autes varietats gascones, ja sabem qu’es enonciatius son obligats enes proposicions declaratives afirmatives.
En aranés, justaments, es enonciatius hèn servici ath nivèu discorsiu, entà remercar ues parts peth dessús de d’autes:
Era mission d’aquera entitat que serie…
I a, totun, expressions explicites d’afirmacion:
Remercam que… / Cau auer en compde (que)…
Entà indicar finalitat o intencion, era conjoncion ei soent entà / entà pr’amor de:
Les criden per orde alfabetic entà evitar greuges.
Les criden per orde alfabetic damb era finalitat d’evitar greuges.
Eth connector en sens de finalitat o intencion pòt èster un traslat d’aquera conjoncion ath nivèu discorsiu, mès tanben i a formules mès explicites:
Ua naua entitat unificarà toti es servicis que dan es Pompièrs d’Aran, e era sua mission poirie arribar a èster equivalenta a ua coordinacion generau.
Aquerò ei entà pr’amor de dar mès eficiéncia ara gestion des emergéncies, segontes comunicaue ager eth Conselh Generau d’Aran ena hèsta deth còs, de manèra que se crearie ua naua figura administrativa.
Era finalitat ei dar mès eficiéncia ara gestion des emergéncies, segontes comunicaue ager eth Conselh Generau d’Aran ena hèsta deth còs, de manèra que se crearie ua naua figura administrativa.
Entà indicar causa o rason, s’emplegue mès que mès era conjoncion pr’amor de / que:
Les criden per orde alfabetic pr’amor que vòlen evitar greuges.
De connectors en sens de causa o rason n’i a un bon nombre, mès en realitat s’apliquen a un nivèu proposicionau entà exprimir era causa a manèra de condicion prealabla:
Vist que bèth còp i auie greuges, ara les criden per orde alfabetic.
Com que bèth còp i auie greugues, ara…
Es connectors de causa, en realitat les trobam pòc en nivèu deth discors:
Ua naua entitat unificarà toti es servicis que dan es Pompièrs d’Aran, e era sua mission poirie arribar a èster equivalenta a ua coordinacion generau.
Aquerò ei pr’amor qu’es Pompièrs an besonh de mès eficiéncia ena gestion des emergéncies, segontes comunicaue ager eth Conselh Generau d’Aran, ena hèsta deth còrs.
Era forma degut a entà indicar causa ei incorrècta se non ei estrictaments adjectiva:Se perdec fòrça produccion degut as baishes temperatures.Se perdec fòrça produccion pes / a causa des baishes temperatures.
Era forma degut a entà indicar causa ei incorrècta se non ei estrictaments adjectiva:
Se perdec fòrça produccion degut as baishes temperatures.
Se perdec fòrça produccion pes / a causa des baishes temperatures.
Per contra, se tendís a emplegar eth sens consecutiu.
Entà indicar consequéncia, emplegam soent donc / donques:
Ja è explicat es arguments en favor e en contra.
Çò que jo en pensi, donques, ei…
Ja as explicat es arguments en favor e en contra.
Alavetz, ditz-mos se qué en penses.
Sajatz diferentes opcions entà combinar es parelhs:
Ja auem vist en bèth aute lòc que donc/donques non pòden auer valor causau.
Son tostemp consecutius:Causa o rason: S’anèc a rensenhar, donc pr’amor que volie hèr es gestions entath viatge.Consequéncia: Volie hèr es gestions entath viatge e, donc, s’anèc a rensenhar.Es connectors donc/donques son tostemp tonics, e donques soent mèrquen ua separacion entonativa en relacion damb era rèsta dera frasa (a diferéncia deth catalan doncs, qu’ei normauments atòn), damb ua entonacion ascendenta:Tostemp mos auie volut vier a dar era notícia, e DONC demanèc a sa mair que la deishèsse vier-mos a veir.Voletz vier a pescar?
DONQUES, telefonatz-mos.Tanben donques/donc an mobilitat e se pòden plaçar peth miei o ath finau de proposicion: A Petra li auien demanat disponibilitat totau.
En moment dera emergéncia, donques, ère prèsta.Que voleratz collaborar?
Telefonatz-mos, donc.
Ja auem vist en bèth aute lòc que donc/donques non pòden auer valor causau.
Son tostemp consecutius:
Causa o rason: S’anèc a rensenhar, donc pr’amor que volie hèr es gestions entath viatge.
Consequéncia: Volie hèr es gestions entath viatge e, donc, s’anèc a rensenhar.
Es connectors donc/donques son tostemp tonics, e donques soent mèrquen ua separacion entonativa en relacion damb era rèsta dera frasa (a diferéncia deth catalan doncs, qu’ei normauments atòn), damb ua entonacion ascendenta:
Tostemp mos auie volut vier a dar era notícia, e DONC demanèc a sa mair que la deishèsse vier-mos a veir.Voletz vier a pescar?
DONQUES, telefonatz-mos.
Tanben donques/donc an mobilitat e se pòden plaçar peth miei o ath finau de proposicion:
A Petra li auien demanat disponibilitat totau.
En moment dera emergéncia, donques, ère prèsta.
Que voleratz collaborar?
Telefonatz-mos, donc.
Es connectors en sens de consequéncia son, de hèt, plan frequents:
Es Pompièrs vòlen milhorar era gestion des emergéncies, segontes comunicaue ager eth Conselh Generau d’Aran, ena hèsta deth còrs.
Pr’amor d’aquerò, ua naua entitat unificarà toti es servicis que dan es Pompièrs d’Aran.
Donques, era sua mission poirie arribar a èster equivalenta a ua coordinacion generau e, alavetz, dar lòc a ua naua figura administrativa…
Prenem bères illustracions de Pawel Kuczynski (o d’estil semblant) e sagem de hèr-ne ua descripcion.Cau qu’era descripcion age tres nivèus:- informatiu descriptiu: aciu emplegaram mès que mès advèrbis de lòc, de manèra e de quantitat;- informatiu interpretatiu;- argumentatiu: aciu coma en nivèu anterior, emplegaram conjuncions e connectors discorsius.Advèrbis de referéncia extèrna.
Hèn indicacions sus elements dehòra dera proposicion.
Prenem bères illustracions de Pawel Kuczynski (o d’estil semblant) e sagem de hèr-ne ua descripcion.
Cau qu’era descripcion age tres nivèus:
Advèrbis de lòc:
Pensatz es advèrbis de lòc que pòden anar ben en cada cas:
A- Ves a on sò jo, ena fotografia?
M- Non, non te veigui pas.
M- E eth gojat tan magre tamb eth nas croishit e que non a sonque era pèth e es uassi?
M – Non, eth de delà?
A- Aqueth qu'ei eth cosin deth nòvi.
Advèrbis de temps:
Amplitz es espacis damb er advèrbi de temps que i pogue anar:
Es advèrbis de manèra e de quantitat que seguissen, sajatz de classificar-les segon es critèris dera taula.
Un còp classificadi, demanatz-vos se quini pòden acompanhar ara proposcion tot plaçant-se’n dehòra.
Tad aquerò, pensatz possibles frases:
Advèrbis de referéncia intèrna.
Particules d’afirmacion e negacion, o de tipe modau e de dobte.