parallel/proverbs/proverbs2.cat-zgh.cat

Tan bon punt deixes el bastó, el branden contra tu.
Qui ha apartat el cec del seu bastó?.
Li ha brotat una flor a la punta del bastó.
No sap què conté el sarró més que aquell n’ha estat colpit.
Només aquell que és pegat amb el sac en sap el contingut.
No participen de la caravana únicament dos bramaires.
Del primer viatge neix l’experiència.
Seure és bo, marxar té sentit.
El qui ha emprès el camí ja hi està arribant.
Qui prossegueix el camí acabarà arribant a l’aigua.
Al d’un sol camí, Déu l’hi tanca.
Trepitja el terra abans que ell trepitgi.
Ha sentit de marxar d’hora i s’ha llevat a mitjanit.
Segueixes la corda fins a l’estaca.
La corda tibada acaba trencant-se inevitablement.
Si vols que la teva corda no estigui torta, fes-la en els estels.
Qui ha de franquejar el coll de muntanya hi ha d’arribar d’hora.
Tots els cabrits han entrat al clos i el desgraciat l’ha fregat.
Tall a tall entra el dromedari a l’olla.
S’espera que s’abaixin els llambrots del dromedari.
Panxa de dromedari, treball de pollet.
El dromedari no veu més que el gep del seu amic.
Els dromedaris són morts i no ens deixen més que les selles.
No deixa bocabadat sinó que un dromedari s’enfili per la paret. En canvi, per al gat, vet aquí que és el seu camí.
Qui va muntat al dromedari no té por dels gossos.
Qui mena una camellet posseeix una futura muntura.
Si les dromedàries han estat robades, qui ha robat la intel·ligència?.
Només és espolsada la sella preciosa
Els cavalls no volen mastegar més que la regna que els fa patir.
Fixa’t en l’euga i compra la seva filla.
El mulater vetlla i el somerer dorm.
Només el mul nega el seu llinatge.
Tornem a[l tema de] la mula
Hom trava les vaques per la pota i les persones per la llengua.
És el propietari de la vaca qui ha d’estar-se al costat de les banyes.
El [boig] no porta banyes.
La que ha estat munyida que se’n vagi.
A la vaca sense cua, Déu li espanta les mosques.
No es llepa la cara més que el bou.
Si m’estima Bentarfa, la gent m’etziba una bonyiga. Si no m’estima Bentarfa, jo mateix m’etzibo una bonyiga.
S’ha enfadat l’amo dels vedells i no l’amo del camp’ (Zmmur).
Ha vingut a cal bover a demanar palla.
És enmig de les vaques del seu ramat que el toro bramula.
És en el seu lloc escaient on les persones es troben bé.
L’ovella que surt del ramat se la menja el xacal.
La sense pastor se la menja el xacal, se la menja.
Cada ovella penja per la seva pròpia pota.
Diuen els tuaregs: « Els animals immolats pengen de la seva pròpia pota ».
Que és de broma, això, ovella?.
Al marrà no li fan nosa les seves banyes.
La teva cabra està acostumada als pèsols.
La teva cabra està acostumada a les faves.
Ell ha degollat un gos i tu l’has escorxat
Si ell degolla un gos, tu l’escorxaràs?
No és capaç de degollar ni d’aguantar la sang.
L’ha escorxat fins al coll i l’ha abandonat.
Riu amb el riure d’un cap de bèstia rostit.
El xacal no es domestica.
És amb dues potes que el xacal sosté la seva presa.
Li va dir el xacal: Són les experiències que han passat damunt meu allò que m’ha espavilat.
El xacal no explica més que les coses que li han passat.
Va dir-li el xacal: « Aquella per la qual m’he esforçat és com si me l’hagués menjat ».
Té por el xacal i té por l’ovella.
El retret que corresponia al xacal ha recaigut sobre el pastor.
Un poal foradat no poa.
Ha vist l’herba i ha oblidat la clota
És a poc a poc que la cama puja el cingles, mentre que les presses no hi pugen.
El vell ha superat la costera i, al jove, la costera l’ha superat
Fa pujar l’aigua per la costera.
És capaç de menjar-se un tall de carn fins i tot a la boca d’un gos.
Qui vulgui pegar a un gos, que miri a qui pertany.
Si el gos s’hagués posar a llaurar, no menjaria segó.
Esmenta el gos i agafa la pedra.
Pega al gos i que la núvia es desperti.
Una sola vegada fa riure la gossa: quan la tonen.
El quisso sap si ha passat per la cuina.
La casa en què no hi ha gossos l’ataquen els gossos.
Acorrala un gat contra la paret i esdevé un lleó.
Acorrala el gat contra un racó i esdevé un lleó.
És el que hi ha dins del cap del gat allò que fa que remeni la cua.
ɣaylli illan ɣ ugayyu n umucc ad ismussun timɣilt-nns (Actukn)
El gat ho ha intentat de totes les maneres i, quan s’adona que no la pot haver [la carn], diu que put.
El primer dia, que mori el gat.
El gat socarrat no deixa dubtes.
Ha anat a repartir la palla als rucs.
Pega al ruc per la palla, que oblidarà la civada.
El teu ruc està acostumat a la civada.
Palla i repòs millor que civada i pena.
Va dir-li el ruc “en el nom de Déu, el clement i misericordiós!”, des del farratge del matí.
El seu ruc no se la beu [l’aigua] més que quan és tèrbola.
Li va dir la somera: « Des que sóc mare, ja no he begut mai més aigua pura ».
Les teves guitzes són bones, mestressa somera.
Només el ruc beu per segona vegada a la mateixa font.
Els fems no tornen al ruc.
No se li posa el farcell a l’orelluda.
Qui ha dit la veritat que lligui el ruc.
Se li ha ficat el fil a l’albarda
No sap per on s’ha ficat el fil a l’albarda.
Pica a l’albarda i el ruc entendrà.
Hi ha un forat al morral.
Com la cua del gall: d’on ve el vent, l’envia cap allà.
Val més una gallina que cova que una que pon.
La gallina no trenca el seus ous.
l’ou ja és calent a dintre seu
El meu gra de blat i prou.
Els pollastres que han d’anar al mercat són lligats la nit anterior.
No hi ha corda i no hi ha pollastre.
Pollastre entre cases no va enlloc.
Dels ous als pollastres i dels pollastres als bous.
Ha fugit del lleó i l’ha devorat la lleona.
Qui gosaria dir-li al lleó: « Et put l’alè ».
L’home és com el lleó: la seva terra és allà per on passa. Els grups nòmades fan seus tots els països on van.
Si belés, se n’aniria amb les gaseles.
Sigues una hiena i menja’m.
Val més una hiena que una mala sogra.
Si l’ocell vol anar a la figuera, ha de passar pel magraner.
Que Déu ens faci baixar un colom blanc!.
A qui ha picat una serp, l’espanta una corda.
No s’arrossega sobre el seu ventre més que la serp.
Serp, corda, cigró... lladre.
Les granotes han parit serps.
El varà no habita mai en l’emplaçament de la serp.
Un escorpí damunt del teu cap, [lladre] de la vaca!.
És la pròpia progenitura qui devora l’escorpí.
Li ha fet com fa la progenitura de l’escorpí amb ell.
Se cenyeix amb una serp i s’aflibla amb escorpins
El gripau s’ha convertit en un depredador per a la serp.
Què t’ha portat, llimac, pel lloc per on passen els dromedaris?.
Picoteja cucs amb una espina.
Li va dir el ratolí: « fes-los nombrosos [els caus], oh Déu, perquè pugui estar sa i estalvi ».
Quan Déu vol colpir la formiga, li dóna ales.
Quan Déu vulgui que la formiga mori, li donarà ales.
Quan Déu vol matar la formiga, li dóna ales.
Les formigues han portat un munt de cereals.
La mosca de la teva mosca no vol separar-se de la meva ferida.
Ja no sabem què és la mosca i què és la wohlfartia.
En boca tancada no entren mosques.
No hi ha blanc en les puces.
L’ha comès la puça i és pres el poll.
El teu poll no resta allà on hi ha escalfor.
No ha trobat qui li esplugui els seus [polls].
Emporta-te-la a ella també!.
Val més una casa amb homes que una casa amb terres de conreu.
És aquest és el fruit que li ha donat el seu camp’ (literalment ‘És aixó el que ha parit el seu camp’).
Una casa sense una dona gran és com un hort sense mur.
Són els bous del Dads els qui llauren la terra del Dads.
El bou les ha llaurades per a mi i el ruc se les ha menjades.
La parella de bous està malalta i cauteritzen el jornaler.
El bou està malalt i cauteritzen el ruc.
Millor trencat que doblegat, millor la mort que el jou.
Diu el rec « he portat la figa » i diu la figa « el rec m’ha portat ».
la figa diu « m’hi ha portat l’aigua » i l’aigua diu « hi he portat la figa ».
El mur ha caigut sobre la seva pròpia ombra.
És el riu silenciós el que s’ho emporta tot.
És el riu silenciós el que s’ho menja tot.
Malfia’t d’un riu silenciós.
Quan el riu té una crescuda, no coneix l’hort del marabut.
Si no hi ha hagut crescuda, hi ha hagut secada.
És gota a gota que es desborda el riu.
Li va dir el març: « Si sóc bo, vet aquí que tota la resta de l’any serà bona; que no sóc bo, aleshores la resta de l’any ja no serà bona »
Qui té por de la font acabarà al riu.
L’arrenca i el planta.
És de petita que la canya pren dretura
Ha perdut l’aixada i el camp’ (literalment ‘ha fet que l’aixada segueixi el camp’).
El que ha reportat l’aixada s’ho emporta l’aigua.
S’ha trencat l’arada i estan examinant la boca de la vaca.
Ha caminat al pas del qui porta la rella.
Ha entomat la falç amb la pell.
Els ocells s’han menjat les llavors i ell ha batut la palla.
Les messes precedeixen les noces.
Cistella, és ordi que t’embellia. Qui et voldrà ara que ja s’ha arreplegat la collita?.
A l’era d’Âbbu és on vols trobar grans de blat, tórtora!.
Els nens són com el blat: és al fang que creixen.
« Què més? » « Hi ha una pedra al blat ».
És amb civada que el cavall galopa.
Un fragment del molí no mol.
Mol fora de l’estora de pell.
No et fiquis entre la pedra plana i la pedra rodona.
Cada branca segueix el tronc de son pare.
Són els borrons el que afebleix l’arbre.
Qui fa arrels no tem el remolí.
Vet aquí que això és l’ombra de la tarda!.
És a causa de la seva progenitura que els ametllers són batollats.
Qui no ha menjat albercocs dorm a l’ombra de l’albercoquer.
Són els seus propis borrons allò que afebleix la palmera. Els infants són la causa de l’esllanguiment dels pares.
La palmera no veu la seva pròpia torsió.
Ha caigut de la palmera al pou.
És com una palmera, que fa una ombra allargada.
Li donem temps al cor de la palmera fins que sigui un monyó.
Els nens són els dàtils del cor.
Com si el de Dra no hagués vist mai dàtils.
No creguis en el raïm fins que no sigui madur
És una de sola l’olor que fa l’all.
Excuses del de la ceba!.
A l’hivern només els naps surten del seu indret.
Al mercat d’avui ni he comprat ni he venut.
Ha pagat les faves i les fulles.
Cadascú acabarà pagant el que ha comprat.
El pare ha anat al mercat i la mare li porta noves.
La caminada del boig al mercat.
La grandària dels peixos d’un estany és proporcional a la dimensió de l’estany.
Un sol peix empudega el sac.
És al seu estanyol que juga el peix.
Ha vist els peixos i s’ha oblidat de l’Sliman.
Una sola abella no fa mel.
És l’abella qui és negra i l’aufrany qui és blanc.
l’amargor del meu país, i no la mel del país dels altres
Li va dir el freixe a la destral: « Destral, em fas mal, tingues pietat de mi! ». Li va dir la destral: « Germana, no puc fer-hi res, el mànec ve de tu! ».
No hi ha més que un sol sobre la terra.
Subestimes el lloc que abandones i el lloc on vas et subestima.
On vas, riu? Vaig a Ilktawn.
El seu riu no em pica el turmell.
Els qui tenen aigua tenen pau.
Ha fugit de la gota i ha anat a parar a l’estanyol
Ha fugit de les brases per a caure en el foc.
Qui en posseeix a la muntanya no tem la plana.
Exterior, entra a escalfar-te!.
Cerca les arrels de la boira
Cerca les arrels de la boira.
La neu cau a la muntanya i la seva agror rau a les planes.
la grandària de la pedra, el que té el seu cop
Al que opina no li piquen les espines.
L’alfàbrega no diu « faig bona olor ».
Qui vol gínjols suporta les punxades de les espines.
Encara no ha sortit del ginjoler i ja vol arreplegar gínjols.
Diu el ginjoler: « Vindran els dies de pas ».
En el baladre fins i tot hi ha bellesa.
Qui vulgui el paradís, que s’empassi quitrà i baladre.
Encara que la cúscuta s’enfili fins a dalt de l’arbre, no serà mai un arbre.
Que creixi i es farà palès si és guixa o favó.
Sóc jo qui coneix els garrofers de la meva terra.
Una flor ha crescut d’una bonyiga.
És curt de gambals qui pensa en flors que no són seves.
L’ha rostit amb el seu propi greix.
Els gossos no mengen en el mateix plat.
Em pensava que els genolls portaven la panxa i resulta que és la panxa qui porta els genolls.
Són bons per a la set encara que siguin amargs.
El xerigot és a la manteguera i a fora Déu neguiteja les mosques.
És per dins que es gasta la manteguera.
Si està greixada amb mantega, no es pot dissimular encara que estigui a les fosques.
El cuscús és abans que la pregària.
Qui enraona amb una persona assenyada és com qui es menja un cuscús saborós.
Cada olla conté la seva cuscussera.
És impossible que una fava se li maceri a la boca.
Déu no dóna faves més que a l’esdendegat.
Déu dóna faves a qui no té dents.
Una sola fava no fa un guisat.
Un s’ha menjat les faves i un altre en té la panxa plena.
Li va dir la fava: « No és el meu germà aquell amb què em coc a l’olla sinó aquell amb què he crescut a la tavella i del qual després m’he separat ».
La sopa en companyia de qui estimem i estoro un teixit aspre.
Qui retindrà el vell fins que la sopa es refredi?’ (Actukn).
Passa l’aigua pel sedàs i enfarcella el vent.
La presumpció no acompanya la llepada de farina.
Un te ben infusionat val més que un cavall ben ferrat.
Qui vulgui menjar bagrir, que trenqui els ous.
Estàs cercant l’os en les despulles.
Deixa la discussió fins a la cuina.
Un estri lleig no s’espatlla.
Se li ha quedat aturat el culler en les farinetes.
La gerra ha trobat el seu tap.
Si l’odre no està foradat, l’aigua no vessa.
L’odre no està foradat i l’aigua no vessa.
Val més que es trenqui la teva llar que no pas que es trenqui la teva paraula.
Al foc no li resta finalment més que cendra.
El llegat del foc és la cendra.
Llança amb el tió, que el fum hi acompanyarà.
Si no t’han vist, Âbbu, fes-los fum.
Si la poadora n’hagués trobat, hi hauria poat mantega.
El que hi ha al cap no ho renta l’aigua.
Se li ha perdut el cap del fil.
Per on ha passat l’agulla, passa el fil.
Amb què filo el seu fus, veïna?.
És la roba que portes a dins la que et consumeix.
No et consumeix més que la roba que portes a dins.
El barnús no fa el mestre alcorànic.
És en calent que és picat el ferro.
És pel sol que el ferrer va matar el seu fill.
Mentre el ferrer pica, el fill aprèn
El ferrer no ha posseït mai una espasa.
Qui resta a cal ferrer vet aquí que el toquen les espurnes.
Qui entra a la forja necessàriament s’embrutarà de sutge.
L’espasa és de la mateixa dimensió que la beina.
Ha fet que l’espasa s’ajusti a la beina’, és a dir que ha arreglat els comptes amb algú.
No hi caben dues a la mateixa beina
Les noces conviden tothom.
La seva mare està convidada a les noces.
No hi ha pare del món.
La tria no es fa un dia de festa.
Qui t’afalagarà, núvia, si no t’afalaga la teva mare?.
Els acompanyants han precedit la núvia a l’estora
Val més la separació que una mala dona.
Val més la separació que una mala unió.
Abans que un mal marit, val més no casar-se.
No ets fàcil [d’acontentar] encara que t’hi hagi emmenat el riu!.
Dona o foc, val més foc.
Porta el plat fins a la porta de la casa del sogre i trenca’l. Cal no rebaixar-se, especialment davant dels sogres.
És veritat el que t’ha dit la meva germana Âixa.
És el convidat el preferit de la dona.
Són els ulls del convidat el que ha cuit el sopar.
Toca un pandero sense membrana.
No ens recordem de les gloses fins que no s’acaba l’ahidus.
Algú toca el pandero i tu li segueixes el ritme.
El qui ha cantat la seva cobla deposa el pandero.
L’aede del poble no diverteix.
Una paraula agradosa pot fracturar un penyal.
La tomba no té ombra.
Si és viu, no ha mort.
Com més vivim, més veiem.
Un dia bo, una dia dolent i la gent va fent camí.
És el peuet de l’orfe allò que ha esquinçat l’estora.
No aconsellis l’orfe que plori.
No aconsellis l’orfe de plorar.
Qui no té què donar a l’orfe, només cal que l’amanyagui al cap.
L’orfe plora i Déu li afegeix (més desgràcies).
L’orfe plora i Déu l’aclapara.
El tinyós desitjaria que tothom tingués la tinya.
Allà on peguis al tinyós, sagna.
Plora amb les llàgrimes de l’ogressa que es va menjar els seus fills.
Només hi faltava ell entre els acompanyants de l’ogressa.
He sentit una olor que no em resulta familiar.
L’ogre no entra més que a cal qui li obre.
Com més cridem socors, més imminents són els àrabs.
Un sol àrab omple el mercat.
He convidat un àrab i s’ho ha menjat tot.
L’àrab no el parlo pas, i l’ocell de la cua gran no el prenc pas.
Tot germina excepte un cap negre.
No importa [el preu] d’una llesca de pa si serveix per a trobar la boca d’un àrab.
Ḥddu, hom ha portat botí i tu vas i ens portes en Mulay Smaɛil.
Com si haguessis posat alquena a un negre.
M’ha pegat un “romà” i l’he denunciat al seu germà.
Empetiteix el teu cap a fi que s’engrandeixi el teu cor.
Mira la seva cara i beu-te el seu xerigot.
Només la malaltia colpeix a la cara.
El qui balla no amaga la cara.
Qui entra a l’ahidus no es cobreix la cara
Qui balla no dissimula la barba.
La pujada per la cara d’un amic és una baixada.
La mà fa que els dits vagin junts.
Una sola mà no aplaudeix.
Una sola mà no aplaudeix.
És aquesta mà la que renta l’altra.
Vet aquí que és en els cors on hi ha la vàlua, mentre que les dents es riuen dels que volen i dels que no.
Un cor manllevat no pot lluitar.
Un cor blanc és millor que un mal marabut.
Ai del qui no es pot valdre per si mateix’ (literalment ‘ai del sense genoll!’).
És entre el panxell i la cuixa que hi ha l’aliment de l’home.
Seure no enceta els genolls.
Fins i tot els budells es barallen dins el ventre.
« On vas, peu? ». Li va dir: « A la recerca de les meves arrels ».
Ai del qui no té força a les cuixes!.
Val més una cuixa trencada que una paraula trencada.
Seure asseca la boca.
La boca és de foc i els genolls són de pasta.
Ai llengua, que ets feta de carn, per què t’has convertit en espines?.
El qui té llengua es fa seu tothom.
Només la brutícia es fica entre la carn i l’ungla.
Allò que l’ull no veu, el cor ho passa per alt.
El borni no es fica a la palla.
L’ull no plora si no és per algú de profit.
Si vols el moll, has de trencar l’os.
Ha afegit saliva al cul.
Val més algú que coneixes que no pas algú que no coneixes.
Una persona intel·ligent espera el bé en el futur.
Els avantpassats no han deixat als contemporanis res a dir
Els avantpassats no han deixat res que hagin de tornar a començar els contemporanis.
El fill del silenci és la paraula.
El que ha rondinat es pensa que no ha parlat.
Fes el que vulguis fer, que la societat s’encarregarà d’explicar.
No hi ha ningú a qui li basti el seu coneixement.
Un llarg silenci no vol dir oblit.
Val més perdonar que matar de rancúnia.
Tot el que conservis et servirà llevat de l’odi.
Ara és d’hora de demà.
El cuscús crema i el marabut té pressa.
Si Déu aprovés els precs dels gossos, els faria un pluja d’ossos.