proverbs2 and namefixes

parallel/proverbs/proverbs2.cat-zgh.cat

@@ -0,0 +1,375 @@
+Tan bon punt deixes el bastó, el branden contra tu.
+Qui ha apartat el cec del seu bastó?.
+Li ha brotat una flor a la punta del bastó.
+No sap què conté el sarró més que aquell n’ha estat colpit.
+Només aquell que és pegat amb el sac en sap el contingut.
+No participen de la caravana únicament dos bramaires.
+Del primer viatge neix l’experiència.
+Seure és bo, marxar té sentit.
+El qui ha emprès el camí ja hi està arribant.
+Qui prossegueix el camí acabarà arribant a l’aigua.
+Al d’un sol camí, Déu l’hi tanca.
+Trepitja el terra abans que ell trepitgi.
+Ha sentit de marxar d’hora i s’ha llevat a mitjanit.
+Segueixes la corda fins a l’estaca.
+La corda tibada acaba trencant-se inevitablement.
+Si vols que la teva corda no estigui torta, fes-la en els estels.
+Qui ha de franquejar el coll de muntanya hi ha d’arribar d’hora.
+Tots els cabrits han entrat al clos i el desgraciat l’ha fregat.
+Tall a tall entra el dromedari a l’olla.
+S’espera que s’abaixin els llambrots del dromedari.
+Panxa de dromedari, treball de pollet.
+El dromedari no veu més que el gep del seu amic.
+Els dromedaris són morts i no ens deixen més que les selles.
+No deixa bocabadat sinó que un dromedari s’enfili per la paret. En canvi, per al gat, vet aquí que és el seu camí.
+Qui va muntat al dromedari no té por dels gossos.
+Qui mena una camellet posseeix una futura muntura.
+Si les dromedàries han estat robades, qui ha robat la intel·ligència?.
+Només és espolsada la sella preciosa
+Els cavalls no volen mastegar més que la regna que els fa patir.
+Fixa’t en l’euga i compra la seva filla.
+El mulater vetlla i el somerer dorm.
+Només el mul nega el seu llinatge.
+Tornem a[l tema de] la mula
+Hom trava les vaques per la pota i les persones per la llengua.
+És el propietari de la vaca qui ha d’estar-se al costat de les banyes.
+El [boig] no porta banyes.
+La que ha estat munyida que se’n vagi.
+A la vaca sense cua, Déu li espanta les mosques.
+No es llepa la cara més que el bou.
+Si m’estima Bentarfa, la gent m’etziba una bonyiga. Si no m’estima Bentarfa, jo mateix m’etzibo una bonyiga.
+S’ha enfadat l’amo dels vedells i no l’amo del camp’ (Zmmur).
+Ha vingut a cal bover a demanar palla.
+És enmig de les vaques del seu ramat que el toro bramula.
+És en el seu lloc escaient on les persones es troben bé.
+L’ovella que surt del ramat se la menja el xacal.
+La sense pastor se la menja el xacal, se la menja.
+Cada ovella penja per la seva pròpia pota.
+Diuen els tuaregs: « Els animals immolats pengen de la seva pròpia pota ».
+Que és de broma, això, ovella?.
+Al marrà no li fan nosa les seves banyes.
+La teva cabra està acostumada als pèsols.
+La teva cabra està acostumada a les faves.
+Ell ha degollat un gos i tu l’has escorxat
+Si ell degolla un gos, tu l’escorxaràs?
+No és capaç de degollar ni d’aguantar la sang.
+L’ha escorxat fins al coll i l’ha abandonat.
+Riu amb el riure d’un cap de bèstia rostit.
+El xacal no es domestica.
+És amb dues potes que el xacal sosté la seva presa.
+Li va dir el xacal: Són les experiències que han passat damunt meu allò que m’ha espavilat.
+El xacal no explica més que les coses que li han passat.
+Va dir-li el xacal: « Aquella per la qual m’he esforçat és com si me l’hagués menjat ».
+Té por el xacal i té por l’ovella.
+El retret que corresponia al xacal ha recaigut sobre el pastor.
+Un poal foradat no poa.
+Ha vist l’herba i ha oblidat la clota
+És a poc a poc que la cama puja el cingles, mentre que les presses no hi pugen.
+El vell ha superat la costera i, al jove, la costera l’ha superat
+Fa pujar l’aigua per la costera.
+És capaç de menjar-se un tall de carn fins i tot a la boca d’un gos.
+Qui vulgui pegar a un gos, que miri a qui pertany.
+Si el gos s’hagués posar a llaurar, no menjaria segó.
+Esmenta el gos i agafa la pedra.
+Pega al gos i que la núvia es desperti.
+Una sola vegada fa riure la gossa: quan la tonen.
+El quisso sap si ha passat per la cuina.
+La casa en què no hi ha gossos l’ataquen els gossos.
+Acorrala un gat contra la paret i esdevé un lleó.
+Acorrala el gat contra un racó i esdevé un lleó.
+És el que hi ha dins del cap del gat allò que fa que remeni la cua.
+ɣaylli illan ɣ ugayyu n umucc ad ismussun timɣilt-nns (Actukn)
+El gat ho ha intentat de totes les maneres i, quan s’adona que no la pot haver [la carn], diu que put.
+El primer dia, que mori el gat.
+El gat socarrat no deixa dubtes.
+Ha anat a repartir la palla als rucs.
+Pega al ruc per la palla, que oblidarà la civada.
+El teu ruc està acostumat a la civada.
+Palla i repòs millor que civada i pena.
+Va dir-li el ruc “en el nom de Déu, el clement i misericordiós!”, des del farratge del matí.
+El seu ruc no se la beu [l’aigua] més que quan és tèrbola.
+Li va dir la somera: « Des que sóc mare, ja no he begut mai més aigua pura ».
+Les teves guitzes són bones, mestressa somera.
+Només el ruc beu per segona vegada a la mateixa font.
+Els fems no tornen al ruc.
+No se li posa el farcell a l’orelluda.
+Qui ha dit la veritat que lligui el ruc.
+Se li ha ficat el fil a l’albarda
+No sap per on s’ha ficat el fil a l’albarda.
+Pica a l’albarda i el ruc entendrà.
+Hi ha un forat al morral.
+Com la cua del gall: d’on ve el vent, l’envia cap allà.
+Val més una gallina que cova que una que pon.
+La gallina no trenca el seus ous.
+l’ou ja és calent a dintre seu
+El meu gra de blat i prou.
+Els pollastres que han d’anar al mercat són lligats la nit anterior.
+No hi ha corda i no hi ha pollastre.
+Pollastre entre cases no va enlloc.
+Dels ous als pollastres i dels pollastres als bous.
+Ha fugit del lleó i l’ha devorat la lleona.
+Qui gosaria dir-li al lleó: « Et put l’alè ».
+L’home és com el lleó: la seva terra és allà per on passa. Els grups nòmades fan seus tots els països on van.
+Si belés, se n’aniria amb les gaseles.
+Sigues una hiena i menja’m.
+Val més una hiena que una mala sogra.
+Si l’ocell vol anar a la figuera, ha de passar pel magraner.
+Que Déu ens faci baixar un colom blanc!.
+A qui ha picat una serp, l’espanta una corda.
+No s’arrossega sobre el seu ventre més que la serp.
+Serp, corda, cigró... lladre.
+Les granotes han parit serps.
+El varà no habita mai en l’emplaçament de la serp.
+Un escorpí damunt del teu cap, [lladre] de la vaca!.
+És la pròpia progenitura qui devora l’escorpí.
+Li ha fet com fa la progenitura de l’escorpí amb ell.
+Se cenyeix amb una serp i s’aflibla amb escorpins
+El gripau s’ha convertit en un depredador per a la serp.
+Què t’ha portat, llimac, pel lloc per on passen els dromedaris?.
+Picoteja cucs amb una espina.
+Li va dir el ratolí: « fes-los nombrosos [els caus], oh Déu, perquè pugui estar sa i estalvi ».
+Quan Déu vol colpir la formiga, li dóna ales.
+Quan Déu vulgui que la formiga mori, li donarà ales.
+Quan Déu vol matar la formiga, li dóna ales.
+Les formigues han portat un munt de cereals.
+La mosca de la teva mosca no vol separar-se de la meva ferida.
+Ja no sabem què és la mosca i què és la wohlfartia.
+En boca tancada no entren mosques.
+No hi ha blanc en les puces.
+L’ha comès la puça i és pres el poll.
+El teu poll no resta allà on hi ha escalfor.
+No ha trobat qui li esplugui els seus [polls].
+Emporta-te-la a ella també!.
+Val més una casa amb homes que una casa amb terres de conreu.
+És aquest és el fruit que li ha donat el seu camp’ (literalment ‘És aixó el que ha parit el seu camp’).
+Una casa sense una dona gran és com un hort sense mur.
+Són els bous del Dads els qui llauren la terra del Dads.
+El bou les ha llaurades per a mi i el ruc se les ha menjades.
+La parella de bous està malalta i cauteritzen el jornaler.
+El bou està malalt i cauteritzen el ruc.
+Millor trencat que doblegat, millor la mort que el jou.
+Diu el rec « he portat la figa » i diu la figa « el rec m’ha portat ».
+la figa diu « m’hi ha portat l’aigua » i l’aigua diu « hi he portat la figa ».
+El mur ha caigut sobre la seva pròpia ombra.
+És el riu silenciós el que s’ho emporta tot.
+És el riu silenciós el que s’ho menja tot.
+Malfia’t d’un riu silenciós.
+Quan el riu té una crescuda, no coneix l’hort del marabut.
+Si no hi ha hagut crescuda, hi ha hagut secada.
+És gota a gota que es desborda el riu.
+Li va dir el març: « Si sóc bo, vet aquí que tota la resta de l’any serà bona; que no sóc bo, aleshores la resta de l’any ja no serà bona »
+Qui té por de la font acabarà al riu.
+L’arrenca i el planta.
+És de petita que la canya pren dretura
+Ha perdut l’aixada i el camp’ (literalment ‘ha fet que l’aixada segueixi el camp’).
+El que ha reportat l’aixada s’ho emporta l’aigua.
+S’ha trencat l’arada i estan examinant la boca de la vaca.
+Ha caminat al pas del qui porta la rella.
+Ha entomat la falç amb la pell.
+Els ocells s’han menjat les llavors i ell ha batut la palla.
+Les messes precedeixen les noces.
+Cistella, és ordi que t’embellia. Qui et voldrà ara que ja s’ha arreplegat la collita?.
+A l’era d’Âbbu és on vols trobar grans de blat, tórtora!.
+Els nens són com el blat: és al fang que creixen.
+« Què més? » « Hi ha una pedra al blat ».
+És amb civada que el cavall galopa.
+Un fragment del molí no mol.
+Mol fora de l’estora de pell.
+No et fiquis entre la pedra plana i la pedra rodona.
+Cada branca segueix el tronc de son pare.
+Són els borrons el que afebleix l’arbre.
+Qui fa arrels no tem el remolí.
+Vet aquí que això és l’ombra de la tarda!.
+És a causa de la seva progenitura que els ametllers són batollats.
+Qui no ha menjat albercocs dorm a l’ombra de l’albercoquer.
+Són els seus propis borrons allò que afebleix la palmera. Els infants són la causa de l’esllanguiment dels pares.
+La palmera no veu la seva pròpia torsió.
+Ha caigut de la palmera al pou.
+És com una palmera, que fa una ombra allargada.
+Li donem temps al cor de la palmera fins que sigui un monyó.
+Els nens són els dàtils del cor.
+Com si el de Dra no hagués vist mai dàtils.
+No creguis en el raïm fins que no sigui madur
+És una de sola l’olor que fa l’all.
+Excuses del de la ceba!.
+A l’hivern només els naps surten del seu indret.
+Al mercat d’avui ni he comprat ni he venut.
+Ha pagat les faves i les fulles.
+Cadascú acabarà pagant el que ha comprat.
+El pare ha anat al mercat i la mare li porta noves.
+La caminada del boig al mercat.
+La grandària dels peixos d’un estany és proporcional a la dimensió de l’estany.
+Un sol peix empudega el sac.
+És al seu estanyol que juga el peix.
+Ha vist els peixos i s’ha oblidat de l’Sliman.
+Una sola abella no fa mel.
+És l’abella qui és negra i l’aufrany qui és blanc.
+l’amargor del meu país, i no la mel del país dels altres
+Li va dir el freixe a la destral: « Destral, em fas mal, tingues pietat de mi! ». Li va dir la destral: « Germana, no puc fer-hi res, el mànec ve de tu! ».
+No hi ha més que un sol sobre la terra.
+Subestimes el lloc que abandones i el lloc on vas et subestima.
+On vas, riu? Vaig a Ilktawn.
+El seu riu no em pica el turmell.
+Els qui tenen aigua tenen pau.
+Ha fugit de la gota i ha anat a parar a l’estanyol
+Ha fugit de les brases per a caure en el foc.
+Qui en posseeix a la muntanya no tem la plana.
+Exterior, entra a escalfar-te!.
+Cerca les arrels de la boira
+Cerca les arrels de la boira.
+La neu cau a la muntanya i la seva agror rau a les planes.
+la grandària de la pedra, el que té el seu cop
+Al que opina no li piquen les espines.
+L’alfàbrega no diu « faig bona olor ».
+Qui vol gínjols suporta les punxades de les espines.
+Encara no ha sortit del ginjoler i ja vol arreplegar gínjols.
+Diu el ginjoler: « Vindran els dies de pas ».
+En el baladre fins i tot hi ha bellesa.
+Qui vulgui el paradís, que s’empassi quitrà i baladre.
+Encara que la cúscuta s’enfili fins a dalt de l’arbre, no serà mai un arbre.
+Que creixi i es farà palès si és guixa o favó.
+Sóc jo qui coneix els garrofers de la meva terra.
+Una flor ha crescut d’una bonyiga.
+És curt de gambals qui pensa en flors que no són seves.
+L’ha rostit amb el seu propi greix.
+Els gossos no mengen en el mateix plat.
+Em pensava que els genolls portaven la panxa i resulta que és la panxa qui porta els genolls.
+Són bons per a la set encara que siguin amargs.
+El xerigot és a la manteguera i a fora Déu neguiteja les mosques.
+És per dins que es gasta la manteguera.
+Si està greixada amb mantega, no es pot dissimular encara que estigui a les fosques.
+El cuscús és abans que la pregària.
+Qui enraona amb una persona assenyada és com qui es menja un cuscús saborós.
+Cada olla conté la seva cuscussera.
+És impossible que una fava se li maceri a la boca.
+Déu no dóna faves més que a l’esdendegat.
+Déu dóna faves a qui no té dents.
+Una sola fava no fa un guisat.
+Un s’ha menjat les faves i un altre en té la panxa plena.
+Li va dir la fava: « No és el meu germà aquell amb què em coc a l’olla sinó aquell amb què he crescut a la tavella i del qual després m’he separat ».
+La sopa en companyia de qui estimem i estoro un teixit aspre.
+Qui retindrà el vell fins que la sopa es refredi?’ (Actukn).
+Passa l’aigua pel sedàs i enfarcella el vent.
+La presumpció no acompanya la llepada de farina.
+Un te ben infusionat val més que un cavall ben ferrat.
+Qui vulgui menjar bagrir, que trenqui els ous.
+Estàs cercant l’os en les despulles.
+Deixa la discussió fins a la cuina.
+Un estri lleig no s’espatlla.
+Se li ha quedat aturat el culler en les farinetes.
+La gerra ha trobat el seu tap.
+Si l’odre no està foradat, l’aigua no vessa.
+L’odre no està foradat i l’aigua no vessa.
+Val més que es trenqui la teva llar que no pas que es trenqui la teva paraula.
+Al foc no li resta finalment més que cendra.
+El llegat del foc és la cendra.
+Llança amb el tió, que el fum hi acompanyarà.
+Si no t’han vist, Âbbu, fes-los fum.
+Si la poadora n’hagués trobat, hi hauria poat mantega.
+El que hi ha al cap no ho renta l’aigua.
+Se li ha perdut el cap del fil.
+Per on ha passat l’agulla, passa el fil.
+Amb què filo el seu fus, veïna?.
+És la roba que portes a dins la que et consumeix.
+No et consumeix més que la roba que portes a dins.
+El barnús no fa el mestre alcorànic.
+És en calent que és picat el ferro.
+És pel sol que el ferrer va matar el seu fill.
+Mentre el ferrer pica, el fill aprèn
+El ferrer no ha posseït mai una espasa.
+Qui resta a cal ferrer vet aquí que el toquen les espurnes.
+Qui entra a la forja necessàriament s’embrutarà de sutge.
+L’espasa és de la mateixa dimensió que la beina.
+Ha fet que l’espasa s’ajusti a la beina’, és a dir que ha arreglat els comptes amb algú.
+No hi caben dues a la mateixa beina
+Les noces conviden tothom.
+La seva mare està convidada a les noces.
+No hi ha pare del món.
+La tria no es fa un dia de festa.
+Qui t’afalagarà, núvia, si no t’afalaga la teva mare?.
+Els acompanyants han precedit la núvia a l’estora
+Val més la separació que una mala dona.
+Val més la separació que una mala unió.
+Abans que un mal marit, val més no casar-se.
+No ets fàcil [d’acontentar] encara que t’hi hagi emmenat el riu!.
+Dona o foc, val més foc.
+Porta el plat fins a la porta de la casa del sogre i trenca’l. Cal no rebaixar-se, especialment davant dels sogres.
+És veritat el que t’ha dit la meva germana Âixa.
+És el convidat el preferit de la dona.
+Són els ulls del convidat el que ha cuit el sopar.
+Toca un pandero sense membrana.
+No ens recordem de les gloses fins que no s’acaba l’ahidus.
+Algú toca el pandero i tu li segueixes el ritme.
+El qui ha cantat la seva cobla deposa el pandero.
+L’aede del poble no diverteix.
+Una paraula agradosa pot fracturar un penyal.
+La tomba no té ombra.
+Si és viu, no ha mort.
+Com més vivim, més veiem.
+Un dia bo, una dia dolent i la gent va fent camí.
+És el peuet de l’orfe allò que ha esquinçat l’estora.
+No aconsellis l’orfe que plori.
+No aconsellis l’orfe de plorar.
+Qui no té què donar a l’orfe, només cal que l’amanyagui al cap.
+L’orfe plora i Déu li afegeix (més desgràcies).
+L’orfe plora i Déu l’aclapara.
+El tinyós desitjaria que tothom tingués la tinya.
+Allà on peguis al tinyós, sagna.
+Plora amb les llàgrimes de l’ogressa que es va menjar els seus fills.
+Només hi faltava ell entre els acompanyants de l’ogressa.
+He sentit una olor que no em resulta familiar.
+L’ogre no entra més que a cal qui li obre.
+Com més cridem socors, més imminents són els àrabs.
+Un sol àrab omple el mercat.
+He convidat un àrab i s’ho ha menjat tot.
+L’àrab no el parlo pas, i l’ocell de la cua gran no el prenc pas.
+Tot germina excepte un cap negre.
+No importa [el preu] d’una llesca de pa si serveix per a trobar la boca d’un àrab.
+Ḥddu, hom ha portat botí i tu vas i ens portes en Mulay Smaɛil.
+Com si haguessis posat alquena a un negre.
+M’ha pegat un “romà” i l’he denunciat al seu germà.
+Empetiteix el teu cap a fi que s’engrandeixi el teu cor.
+Mira la seva cara i beu-te el seu xerigot.
+Només la malaltia colpeix a la cara.
+El qui balla no amaga la cara.
+Qui entra a l’ahidus no es cobreix la cara
+Qui balla no dissimula la barba.
+La pujada per la cara d’un amic és una baixada.
+La mà fa que els dits vagin junts.
+Una sola mà no aplaudeix.
+Una sola mà no aplaudeix.
+És aquesta mà la que renta l’altra.
+Vet aquí que és en els cors on hi ha la vàlua, mentre que les dents es riuen dels que volen i dels que no.
+Un cor manllevat no pot lluitar.
+Un cor blanc és millor que un mal marabut.
+Ai del qui no es pot valdre per si mateix’ (literalment ‘ai del sense genoll!’).
+És entre el panxell i la cuixa que hi ha l’aliment de l’home.
+Seure no enceta els genolls.
+Fins i tot els budells es barallen dins el ventre.
+« On vas, peu? ». Li va dir: « A la recerca de les meves arrels ».
+Ai del qui no té força a les cuixes!.
+Val més una cuixa trencada que una paraula trencada.
+Seure asseca la boca.
+La boca és de foc i els genolls són de pasta.
+Ai llengua, que ets feta de carn, per què t’has convertit en espines?.
+El qui té llengua es fa seu tothom.
+Només la brutícia es fica entre la carn i l’ungla.
+Allò que l’ull no veu, el cor ho passa per alt.
+El borni no es fica a la palla.
+L’ull no plora si no és per algú de profit.
+Si vols el moll, has de trencar l’os.
+Ha afegit saliva al cul.
+Val més algú que coneixes que no pas algú que no coneixes.
+Una persona intel·ligent espera el bé en el futur.
+Els avantpassats no han deixat als contemporanis res a dir
+Els avantpassats no han deixat res que hagin de tornar a començar els contemporanis.
+El fill del silenci és la paraula.
+El que ha rondinat es pensa que no ha parlat.
+Fes el que vulguis fer, que la societat s’encarregarà d’explicar.
+No hi ha ningú a qui li basti el seu coneixement.
+Un llarg silenci no vol dir oblit.
+Val més perdonar que matar de rancúnia.
+Tot el que conservis et servirà llevat de l’odi.
+Ara és d’hora de demà.
+El cuscús crema i el marabut té pressa.
+Si Déu aprovés els precs dels gossos, els faria un pluja d’ossos.

parallel/proverbs/proverbs2.cat-zgh.tsv

@@ -0,0 +1,375 @@
+Tan bon punt deixes el bastó, el branden contra tu.	ⴷⴰ ⵜⵙⵔⵓⵙⵜ ⴰⵖⵔⵓⵛ, ⴰⵔⵉⵏ-ⵜ-ⵉⴷ ⵥⴰⵔⴽ
+Qui ha apartat el cec del seu bastó?.	ⵎⴰⵢ ⵉⴱⴹⴰⵏ ⴰⴷⵔⵖⴰⵍ ⴷ ⵓⵖⵔⵓⵛ-ⵏⵏⵙ?
+Li ha brotat una flor a la punta del bastó.	ⵉⵏⴽⵔ-ⴰⵙ-ⴷ ⵓⵍⴷⵊⵉⴳ-ⵏⵏⵙ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵜⵖⵔⵓⵛⵜ
+No sap què conté el sarró més que aquell n’ha estat colpit.	ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰⵢⴷ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵓⵅⵔⵉⴹ ⵖⴰⵙ ⵡⴰⴷⴷⴰⵖ ⵉⵙ ⵉⵜⵜⵓⵜⵏ
+Només aquell que és pegat amb el sac en sap el contingut.	ⵜⴰⵎⵛⵉⵜ ⴾⵔⴾ ⵡⴰ ⵙⴻⵔⵙ ⵉⵜⴾⵡⴰⵜⵗⵏ ⴰ ⵉⵙⵙⴰⵏⴻⵏ ⴰⵡⴰ ⵜⵗⵜ-ⵉⵀⵗⵏ
+No participen de la caravana únicament dos bramaires.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⵎⵓⵏⵏ ⵙⵉⵏ ⵉⵎⵏⴷⴰⵔ ⴳ ⵓⴽⴰⴱⴰⵔ
+Del primer viatge neix l’experiència.	ⴰⵙⵉⴽⴻⵍ ⵡⴰ ⵗⵣⵣⴰⵔⵗⵏ ⵉⵏⵛⴰ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ
+Seure és bo, marxar té sentit.	ⵜⴰⵥⵥⴾⴷ ⵜⴰⵖⵉⵎⵉⵜ, ⵜⴻⵍⴰ ⵜⴾⴽⵍⴾ ⵗⵍⵎⵗⵖⵏⴰ
+El qui ha emprès el camí ja hi està arribant.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰⵏ ⴰⴱⵔⵉⴷ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⵏⵏ-ⵉⴳⵓⵍⵓ
+Qui prossegueix el camí acabarà arribant a l’aigua.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵎⴰⵏⵏ ⴷ ⵓⴱⵔⵉⴷ ⵉⵙⵓⵍ ⵉⴳⵓⵍⴰ-ⵏⵏ ⴰⵎⴰⵏ
+Al d’un sol camí, Déu l’hi tanca.	ⴱⵓ ⵢⵉⵡⵏ ⵓⴱⵔⵉⴷ, ⵉⵜⵜⵇⵇⵏ-ⴰⵙ-ⵜ ⵔⴱⴱⵉ
+Trepitja el terra abans que ell trepitgi.	ⴰⴽⵍ ⴰⴽⴰⵍ ⵓⵔ ⵜⴰ ⴽ-ⵢⵓⴽⵉⵍ
+Ha sentit de marxar d’hora i s’ha llevat a mitjanit.	ⵉⵙⵍⵍⴰ ⵉ ⵜⵏⵣⵣⴰⵢⵜ, ⵉⵏⴽⵔ ⴰⵎⵎⴰⵙ ⵏ ⵢⵉⴹ
+Segueixes la corda fins a l’estaca.	ⴷⴰ ⵜⴹⴼⴼⵓⵔⵜ ⴰⵙⵖⵓⵏ ⴰⵔ ⵜⴰⴳⵓⵙⵜ
+La corda tibada acaba trencant-se inevitablement.	ⴰⴳⴰⵜⵓ ⵢⵓⵙⵙⴰⵏ ⵉⵇⵇⵏ-ⵜ-ⵉⵏⵏ ⴰⵢ ⵉⴱⴱⵉ
+Si vols que la teva corda no estigui torta, fes-la en els estels.	ⵉⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷ ⵓⵔ ⵉⴼⵔⵖ ⵓⴳⴰⵜⵓ-ⵏⵏⴽ, ⵜⵀⵢⵢⴰⵜ-ⵜ ⴳ ⵉⵜⵔⴰⵏ
+Qui ha de franquejar el coll de muntanya hi ha d’arribar d’hora.	ⵓⵏⵏⴰ ⵏⵏ-ⵜⵇⵇⵏ ⵜⵉⵣⵉ ⵉⵏⵣⵉ-ⵜⵜ
+Tots els cabrits han entrat al clos i el desgraciat l’ha fregat.	ⴽⴽⴰⵏ-ⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵖⵊⴷⵏ ⴰⴼⵔⵔⴳⴰⵏ, ⴰⵎⵅⵉⴱ ⵉⴳⴳⵔ ⵥⴰⵔⵙ
+Tall a tall entra el dromedari a l’olla.	ⵜⴰⴽⵙⵓⵎⵜ ⵙ ⵜⴽⵙⵓⵎⵜ ⴰ ⵙ ⵉⴽⵛⵛⵎ ⵓⵍⵖⵎ ⵜⴰⴳⴷⵓⵔⵜ
+S’espera que s’abaixin els llambrots del dromedari.	ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵇⵇⵍ ⵙ ⵡⴰⵏⴹⵓⴹⵏ ⵏ ⵓⵍⵖⵎ ⴰⴷ ⴹⵔⵏ
+Panxa de dromedari, treball de pollet.	ⵅⴷⵉⵍ ⴱⵓⵄⵄⵓ, ⵖⵔⴰⴷ ⴽⵉⴽⴽⵉ
+El dromedari no veu més que el gep del seu amic.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⴽⵙⵉⵡ ⵓⵍⵖⵎ ⵖⴰⵙ ⵜⴰⵄⵔⵓⵔⵜ ⵏ ⵓⵎⴷⴷⴰⴽⴽⵯⵍ-ⵏⵏⵙ
+Els dromedaris són morts i no ens deixen més que les selles.	ⵎⵎⵓⵜⵏ ⵉⵍⵖⵎⴰⵏ, ⵣⵔⵉⵏ-ⴰⵖ-ⴷ ⵜⵉⵔⴼⴰⴹⵉⵏ
+No deixa bocabadat sinó que un dromedari s’enfili per la paret. En canvi, per al gat, vet aquí que és el seu camí.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵔⵄⴰⴱ ⵖⴰⵙ ⴰⵍⵖⵎ ⵉⴳ ⵢⵓⵍⵉ ⴰⴳⴰⴷⵉⵔ. ⵉⵎⵎⴰ ⵎⵓⵛⵛ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⴱⵔⵉⴷ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢⵏⵏⴰⵖ
+Qui va muntat al dromedari no té por dels gossos.	ⵡⴰⵏⵏⴰ ⵉⵏⵉⵏ ⴰⵍⵖⵎ ⵓⵔ ⵉⴽⵙⵓⴹ ⵉⴹⴰⵏ
+Qui mena una camellet posseeix una futura muntura.	ⵉⵏⴰⵢ ⴾⵔⴾ ⵉⵍⵡⴰⵢⵗⵏ
+Si les dromedàries han estat robades, qui ha robat la intel·ligència?.	ⵜⵆⵍⵎⴾⵏ ⴰ ⵙ ⵗⵎⴾⵀⵗⵖⵏⵗⵜ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ ⵎⴰ ⵜⵗⵜ-ⵆⵀⵗⵖⵗⵏ?
+Només és espolsada la sella preciosa	ⵓⵔ ⵅⴰ ⵉⵜⵜⵓⵏⵇⵇⴰⵔ ⵅⴰⵙ ⵜⴰⵔⵉⴽⵜ ⵉⵄⵣⵣⵉⵏ
+Els cavalls no volen mastegar més que la regna que els fa patir.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⴼⵥⵥⴰⵏ ⵉⵢⵙⴰⵏ ⵖⴰⵙ ⴰⵍⴳⴰⵎⵓ ⵜⵏ-ⵉⵜⵛⴰⵏ
+Fixa’t en l’euga i compra la seva filla.	ⵇⵇⵍ ⵉ ⵜⴳⵎⴰⵔⵜ, ⵜⵙⵖⵜ ⵉⵍⵍⵉⵙ
+El mulater vetlla i el somerer dorm.	ⴱⵓ ⵓⵙⵔⴷⵓⵏ ⵉⵄⵙⵙⴰ, ⴱⵓ ⵓⵖⵢⵓⵍ ⵉⴳⵏ
+Només el mul nega el seu llinatge.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵏⴽⴰⵕ ⴰⵚⵍ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⴰⵙⵔⴷⵓⵏ
+Tornem a[l tema de] la mula	ⴰⴷ ⵏⵔⴰⵔ ⵙ ⵜⵙⵔⴷⵓⵏⵜ
+Hom trava les vaques per la pota i les persones per la llengua.	ⵜⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵉⵏ ⴷⴰ ⵜⵏ-ⴽⵔⵔⴼⵏ ⵎⴷⴷⵏ ⵙ ⵓⴹⴰⵔ, ⵏⴽⴽⵯⵏⵉ ⵙ ⵢⵉⵍⵙ
+És el propietari de la vaca qui ha d’estar-se al costat de les banyes.	ⴱⴰⴱ ⵏ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵉⵍⵉⵏ ⵙ ⵉⵙⴽⴰⵡⵏ
+El [boig] no porta banyes.	���ⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵉⵍⵉ ⵉⵙⴽⴰⵡⵏ
+La que ha estat munyida que se’n vagi.	ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵥⵥⴳⵏ ⵜⴼⵜⵓ
+A la vaca sense cua, Déu li espanta les mosques.	ⵜⴰⴼⵓⵏⴰⵙⵜ ⵜⴰⵔ ⵜⴰⴳⵯⵊⵊⵉⵎⵜ, ⴷⴰ ⵢⴰⵙ-ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵣⴰⵏ
+No es llepa la cara més que el bou.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵍⵍⵖ ⵓⴷⵎ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⴰⵣⴳⵔ
+Si m’estima Bentarfa, la gent m’etziba una bonyiga. Si no m’estima Bentarfa, jo mateix m’etzibo una bonyiga.	ⵎⴽ ⵉ-ⵉⵔⴰ ⴱⵏⵜⴰⵔⴼⴰ, ⵓⵜⵏ ⵎⴷⴷⵏ ⵜⴰⵔⴼⴰ. ⵓⵔ ⵉ-ⵉⵔⵉ ⴱⵏⵜⴰⵔⴼⴰ, ⵓⵜⵖ ⵏⴽⴽⵉⵏ ⵜⴰⵔⴼⴰ
+S’ha enfadat l’amo dels vedells i no l’amo del camp’ (Zmmur).	ⵉⵃⵔⵇ ⴱⴰⴱ ⵏ ⵉⴳⵏⴷⵓⵣⵏ, ⵓⵔ ⵉⵃⵔⵉⵇ ⴱⴰⴱ ⵏ ⵢⵉⴳⵔ
+Ha vingut a cal bover a demanar palla.	ⵢⵓⵙⴰ-ⴷ ⵖⵔ ⵜⴰⴷⴷⴰⵔⵜ ⵏ ⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⵔ ⵍⵓⵎ
+És enmig de les vaques del seu ramat que el toro bramula.	ⴰⵡⴷⴾⵙ ⵡⵗⵔ ⵉⵏⴻⵊⵊⵓ ⴰⵔ ⴷⵗⵖ ⵎⴰⵜⵜⴾⵙ
+És en el seu lloc escaient on les persones es troben bé.	ⴰⵡⴷⴾⵙ ⵡⵗⵔ ⵉⵏⴻⵊⵊⵓ ⴰⵔ ⴷⵗⵖ ⵎⴰⵜⵜⴾⵙ
+L’ovella que surt del ramat se la menja el xacal.	ⵜⵉⵖⵙⵉ ⵉⴼⴼⵖⵏ ⵜⴰⵡⵔⵓⵜ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ ⵡⵓⵛⵛⵏ
+La sense pastor se la menja el xacal, se la menja.	ⵜⴰⵔ ⴰⵎⴽⵙⴰ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ
+Cada ovella penja per la seva pròpia pota.	ⴽⵓ ⵜⵉⵖⵙⵉ ⵜⴰⴳⵍ ⵙ ⵓⴹⴰⵔ-ⵏⵏⵙ
+Diuen els tuaregs: « Els animals immolats pengen de la seva pròpia pota ».	ⴻⵏⵏⵗⵏ ⵉⵎⴰⵊⴻⵖⵗⵏ: « ⵜⵛⵉ ⵜⴻⴳⵣⴰⵎⵗ ⵜⴰⵍⴻⴽ ⴻⵙ ⵜⴻⵊⴻⵜ-ⵏⴾⵜ »
+Que és de broma, això, ovella?.	ⵜⵉⵀⴹⴹⴰⵔⵉⵏ ⴰⵢⴷⴷⵖ ⵢⴰⴷ, ⴰ ⵜⵉⵍⵉ?
+Al marrà no li fan nosa les seves banyes.	ⵉⵣⵉⵎⵎⵔ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜ-ⵙⵙⵉⵡⵉⵣⵏ ⵡⴰⵙⴽⵉⵡⵏ-ⵏⵏⵙ
+La teva cabra està acostumada als pèsols.	ⵜⵏⵏⵎⵢⴰⵔ ⵜⴰⵖⴰⴷⵜ-ⵏⵏⴽ ⵜⵉⴱⴰⵡⵛⵉⵏ
+La teva cabra està acostumada a les faves.	ⵜⵡⴰⵍⴼ ⵜⴰⵖⴰⴷⵜ-ⵏⵏⴽ ⵉⴱⴰⵡⵏ
+Ell ha degollat un gos i tu l’has escorxat	ⵉⵖⵔⵙ ⵉ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⵓⵣⵓⵜ-ⵜ
+Si ell degolla un gos, tu l’escorxaràs?	ⵉⵙ ⴷ ⵎⴽ ⵉⵖⵔⵙ ⵉ ⵡⵉⴷⵉ,ⵜⴰⵣⵓⴹ-ⵜ?
+No és capaç de degollar ni d’aguantar la sang.	ⵓⵔ ⵉⵖⵉⵢ ⴰⴷ ⵉⵖⵔⵙ ⵓⵍⴰ ⵉⵟⵟⴼ ⵉⴷⴰⵎⵎⵏ
+L’ha escorxat fins al coll i l’ha abandonat.	ⵢⴰⵣⵓ-ⵜⵜ ⴰⵔ ⴰⴳⵔⴹ, ⵉⵣⵔⵉ-ⵜⵜ
+Riu amb el riure d’un cap de bèstia rostit.	ⴰⵔ ⵉⴹⵙⵙⴰ ⵜⴰⴹⵙⴰ ⵏ ⵡⵓⵅⵙⴰⵙ ⵉⵣⵍⴼⵏ
+El xacal no es domestica.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴳⵔⵔⴷ ⵡⵓⵛⵛⵏ
+És amb dues potes que el xacal sosté la seva presa.	ⵙⵉⵏ ⵉⴹⴰⵔⵏ ⴰ ⵙ ⵜⵜ-ⵉⵜⵜⵟⵟⴼ ⵡⵓⵛⵛⵏ
+Li va dir el xacal: Són les experiències que han passat damunt meu allò que m’ha espavilat.	ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵡⵓⵛⵛⵏ:« ⵜⵏⵏⴰ ⵖⵉⴳⵉ ⵉⴽⴽⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵛⵛⵡⵓⵏ »
+El xacal no explica més que les coses que li han passat.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵉⵏⵉ ⵡⵓⵛⵛⵏ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⵏⵏⴰ ⵢⴰⵙ-ⵉⵊⵕⴰⵏ
+Va dir-li el xacal: « Aquella per la qual m’he esforçat és com si me l’hagués menjat ».	ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵡⵓⵛⵛⵏ:«ⵜⵏⵏⴰ ⵎⵉ ⵙⵙⵡⵉⵖ ⵉⵎⴰⵏ ⵣⵓⵏ ⵜⵜ-ⵜⵛⵉⵖ»
+Té por el xacal i té por l’ovella.	ⵉⴳⴳⵯⴷ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵜⴳⴳⵯⴷ ⵜⵉⵍⵉ
+El retret que corresponia al xacal ha recaigut sobre el pastor.	ⵟⵟⵍⵎ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⵖⴼ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵢⵓⵖⴰⵍ-ⴷ ⵖⴼ ⵓⵎⴽⵙⴰ
+Un poal foradat no poa.	ⴰⴳⴰ ⵉⴳⵯⴱⴰⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴰⴳⵎ
+Ha vist l’herba i ha oblidat la clota	ⵢⴰⵏⵏⴰⵢ ⵜⵓⴳⴰ, ⵉⵜⵜⵓ ⴰⵃⴱⵓⵛ
+És a poc a poc que la cama puja el cingles, mentre que les presses no hi pugen.	ⵍⵃⵉⵍ ⵙ ⵍⵃⵉⵍ ⴰ ⵙ ⵉⵜⵜⴰⵍⵉ ⵓⴹⴰⵔ ⵉⵖⵓⵍⵉⴷⵏ, ⵉⵎⵎⴰ ⵣⵣⵔⴱⴰⵏ ⵓⵔ ⵜⵏ-ⵓⵍⵉⵢⵏ
+El vell ha superat la costera i, al jove, la costera l’ha superat	ⴰⵡⵙⵙⴰⵔ ⵉⵔⵏⴰ ⴰⵙⴰⵡⵏ, ⴰⵎⵥⵥⴰⵏ ⵉⵔⵏⴰ-ⵜ ⵓⵙⴰⵡⵏ
+Fa pujar l’aigua per la costera.	ⵉⵙⵙⵏⴽⵙ ⴰⵎⴰⵏ ⵉ ⵓⵙⴰⵡⵏ
+És capaç de menjar-se un tall de carn fins i tot a la boca d’un gos.	ⵎⵇⵇⴰⵔ ⵜ-ⴷ-ⵉⵜⵛⴰ ⴳ ⵢⵉⵎⵉ ⵏ ⵉⴳⴷⵉ ⵜⴰⴽⵙⵓⵎⵜ
+Qui vulgui pegar a un gos, que miri a qui pertany.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵡⵜ ⵉⴳⴷⵉ, ⵉⵙⴽⵙⵓ ⵎⴰ ⴰⴷ ⵜ-ⵉⵍⴰⵏ
+Si el gos s’hagués posar a llaurar, no menjaria segó.	ⵎⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⵔⵔⵣ ⵉⴳⴷⵉ, ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵉⵍⴰⵎⵎⵏ
+Esmenta el gos i agafa la pedra.	ⴱⴷⵔ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⴰⵙⵉⵜ ⵜⴰⴳⴳⵓⵏⵜ
+Pega al gos i que la núvia es desperti.	ⵓⵜ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⴰⴽⵉ-ⴷ ⵜⵙⵍⵉⵜ
+Una sola vegada fa riure la gossa: quan la tonen.	ⵢⴰⵜ ⵜⴽⵍⵉⵜ ⴰⴷ ⵜⵙⴹⵙⴰ ⵜⴰⵢⴷⵉⵜ: ⵉⵖ ⵜⵍⴰⵙ
+El quisso sap si ha passat per la cuina.	ⵉⵙⵙⵏ ⵉⴽⵣⵉⵏ ⵉⴳ ⴷ-ⵉⴽⴽⴰ ⴰⵏⵡⴰⵍ
+La casa en què no hi ha gossos l’ataquen els gossos.	ⵜⴰⴷⴷⴰⵔⵜ ⴷⵉ ⵓⵔ ⵍⵍⵉⵏ ⵢⵉⵟⴰⵏ ⵛⵛⵉⵏ-ⵜ ⵉⵏⵏⵖⵏⵉ
+Acorrala un gat contra la paret i esdevé un lleó.	ⵊⵊⵉⵊⵉ ⵎⵓⵛⵛ ⵉ ⵓⴳⴰⴷⵉⵔ, ⵉⴳ ⵉⵣⵎ
+Acorrala el gat contra un racó i esdevé un lleó.	ⵙⵙⵏⴽⵙ ⵎⵓⵛⵛ ⵉ ⵜⵖⵎⵔⵜ, ⵉⴳ ⵉⵣⵎ
+És el que hi ha dins del cap del gat allò que fa que remeni la cua.	ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵎⵓⵛⵛ ⴰⵢ ⵉⵙⵎⵛⵜⴰⴳⵏ ⵜⴰⴳⵯⵊⵊⵉⵎⵜ-ⵏⵏⵙ
+ɣaylli illan ɣ ugayyu n umucc ad ismussun timɣilt-nns (Actukn)	ⵖⴰⵢⵍⵍⵉ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⵖ ⵓⴳⴰⵢⵢⵓ ⵏ ⵓⵎⵓⵛⵛ ⴰⴷ ⵉⵙⵎⵓⵙⵙⵓⵏ ⵜⵉⵎⵖⵉⵍⵜ-ⵏⵏⵙ
+El gat ho ha intentat de totes les maneres i, quan s’adona que no la pot haver [la carn], diu que put.	ⴰⵔ ⵉⵜⵜⵉⵏⵉⴳ ⵎⵓⵛⵛ ⴰⵍⵍⵉⴳ ⵜⵜ-ⵏⵏ ⵓⵔ ⵉⴳⵓⵍⴰ ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⴽ ⵜⵋⵋⴰ
+El primer dia, que mori el gat.	ⴰⵙⵙ ⴰⵎⵣⵡⴰⵔⵓ, ⴰⴷ  ⵉⵜⵜⵎⵜⴰⵜ ⵎⵓⵛⵛ
+El gat socarrat no deixa dubtes.	ⵓⵔ ⵏⵏ-ⵢⵓⴷⵊⵉ ⵎⵓⵛⵛ ⵉⵣⵍⴼⵏ ⵉⵏⵖⵎⵉⵙⵏ
+Ha anat a repartir la palla als rucs.	ⵉⴷⴷⴰ ⴷⴰ ⵉⴱⵟⵟⵓ ⴰⵍⵉⵎ ⵉ ⵉⵖⵢⴰⵍ
+Pega al ruc per la palla, que oblidarà la civada.	ⵓⵜ ⴰⵖⵢⵓⵍ ⵅⴼ ⵡⴰⵍⵉⵎ, ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵓ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ
+El teu ruc està acostumat a la civada.	ⵉⵏⵏⵎⵢⴰⵔ ⵓⵖⵢⵓⵍ-ⵏⵏⴽ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ
+Palla i repòs millor que civada i pena.	ⵍⵓⵎ ⴷ ⵔⵔⴰⵃⵜ ⵓⵍⴰ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴷ ⵍⴼⴹⴰⵃⵜ
+Va dir-li el ruc “en el nom de Déu, el clement i misericordiós!”, des del farratge del matí.	ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵓⵖⵢⵓⵍ: “ⴱⵉⵙⵎⵉⵍⵍⴰⵀⵉ ⵔⵔⴰⵃⵎⴰⵏⵉ ⵔⵔⴰⵃⵉⵎ!” ⵣⵉ ⵍⵄⵔⴼ ⵏ ⵚⵚⴱⴰⵃ
+El seu ruc no se la beu [l’aigua] més que quan és tèrbola.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵏ-ⵉⵙⵙⴰ ⵓⵖⵢⵓⵍ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⵉⴳ ⵔⴽⵉⵥⵏ
+Li va dir la somera: « Des que sóc mare, ja no he begut mai més aigua pura ».	ⵜⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵜⵖⵢⵓⵍⵜ: « ⵙⴳ ⵎⴰⵢⴷ ⵓⵔⵓⵖ, ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵙⵡⵉⵖ ⴰⵎⴰⵏ ⵉⵣⴷⴷⵉⴳⵏ »
+Les teves guitzes són bones, mestressa somera.	ⵃⵍⴰⵏⵜ ⵜⵉⴰⵇⵇⴰⵔ-ⵏⵏⵎ, ⴰ ⵍⴰⵍⵍⴰ ⵜⴰⵖⵢⵓⵍⵜ
+Només el ruc beu per segona vegada a la mateixa font.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵓⵖⵓⵍ ⴰⵎⴰⵏ ⵖⴰⵙ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+Els fems no tornen al ruc.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵓⵖⵓⵍ ⵓⵎⵣⵣⵓⵔ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+No se li posa el farcell a l’orelluda.	ⵓⵔ ⵅⴰ ⵉⵜⵜⵓⴳⴰ ⵓⴽⵎⵎⵓⵙ ⵉ ⵎⵎ ⵉⵎⵊⵊⴰⵏ
+Qui ha dit la veritat que lligui el ruc.	ⵡⵉⵏ ⴷ-ⵉⵏⵏⴰⵏ ⵜⵉⴷⵜⵜ ⴰⴷ ⵉⵇⵇⵏ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+Se li ha ficat el fil a l’albarda	ⵉⴽⵛⵎ-ⴰⵙ ⵉⴼⵉⵍⵓ ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ
+No sap per on s’ha ficat el fil a l’albarda.	ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰ ⴳ ⵉⴽⵛⵎ ⵉⴼⵉⵍⵓ ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ
+Pica a l’albarda i el ruc entendrà.	ⵓⵜ ⴰⵃⵍⴰⵙ, ⵉⴼⵀⵎ ⵓⵖⵢⵓⵍ
+Hi ha un forat al morral.	ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵅⴱⵓ ⴳ ⵓⵙⴳⵔⵙ
+Com la cua del gall: d’on ve el vent, l’envia cap allà.	ⴰⵎ ⵓⵊⵃⵏⵉⴷ ⵏ ⵓⵢⴰⵣⵉⴹ: ⴰⵏⵙⵉ ⴷ-ⵉⴽⴽⴰ ⵡⴰⴹⵓ ⴰⴷ ⵜ-ⵉⵔⵔ ⵖⵔ ⴷⵉⵏⵏ
+Val més una gallina que cova que una que pon.	ⵜⵓⴼ ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵙⴷⵍⵏ ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵙⴹⵔⵏ
+La gallina no trenca el seus ous.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵔⵥⵥⴰ ⵜⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵜ ⵜⵉⴳⵍⴰⵢ-ⵏⵏⵙ
+l’ou ja és calent a dintre seu	ⵜⵔⵖⴰ ⴷⵉⴳⵙ ⵜⴳⵍⴰⵢⵜ-ⵏⵏⵙ
+El meu gra de blat i prou.	ⵉⵔⴷ-ⵉⵏⵓ ⴷⴰⵢ
+Els pollastres que han d’anar al mercat són lligats la nit anterior.	ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ ⵉⵔⴰⵏ ⵙⵙⵓⵇ ⵙⴳ ⵢⵉⴹ ⴰⵢⴷ ⵜⵜⵓⴽⵔⴰⴼⵏ
+No hi ha corda i no hi ha pollastre.	ⵉⴷⴷⴰ ⵓⵙⵔⵣ, ⵉⴷⴷⴰ ⵓⴼⵓⵍⵍⵓⵙ
+Pollastre entre cases no va enlloc.	ⴰⴼⵓⵍⵍⵓⵙ ⵏⴳⵔ ⵜⴳⵯⵎⵎⴰ ⵓⵔ ⵉⵔⵉ ⵎⴰⵏⵉ
+Dels ous als pollastres i dels pollastres als bous.	ⵜⵉⴳⵍⴰⵢ ⴰⵔ ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ, ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ ⴰⵔ ⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵏ
+Ha fugit del lleó i l’ha devorat la lleona.	ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵢⵉⵣⵎ, ���ⴻⵜⵛ-ⵜ ⵜⵉⵣⵎⵜ
+Qui gosaria dir-li al lleó: « Et put l’alè ».	ⵎⴰⴷ ⵉⵖⵉⵢⵏ ⴰⴷ ⴰⵙ-ⵢⵉⵏⵉ ⵉ ⵢⵉⵣⵎ: « ⵉⵋⵋⴰ-ⵢⴰⴽ ⵢⵉⵎⵉ »
+L’home és com el lleó: la seva terra és allà per on passa. Els grups nòmades fan seus tots els països on van.	ⴰⵔⴳⴰⵣ ⴰⵎ ⵢⵉⵣⵎ: ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵔⵜ-ⵏⵏⵙ ⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰ ⵜⴳ ⵜⵉⵏⵏⵙ
+Si belés, se n’aniria amb les gaseles.	ⵎⵔ ⵜⵏⵏⴰ “ⴱⴰⵄⵄ”, ⵜⵎⵓⵏ ⴷ ⵜⵎⵍⴰⵍⵉⵏ
+Sigues una hiena i menja’m.	ⴳ ⴷ ⵉⴼⵉⵙ, ⵜⴻⵜⵜⵛⵜ-ⵉ
+Val més una hiena que una mala sogra.	ⵜⴾⵔⴽ ⵜⴰⴹⴰⴳⴳⴰⵍⵜ ⵜⵆⴼⴾⵜ ⵜⴻⵣⵆⵔⵉ
+Si l’ocell vol anar a la figuera, ha de passar pel magraner.	ⵉⵖ ⵉⵔⴰ ⵓⴳⴹⵉⴹ ⵜⵓⵥⵓⵜ,ⵉⴽⴽ-ⵏⵏ ⵙⵔⵙ ⵜⴰⵔⵔⵎⵎⴰⵏⵜ
+Que Déu ens faci baixar un colom blanc!.	ⴰⴷ ⴰⵖ-ⴷ-ⵉⵙⵙⵓⴳⴳⵣ ⵔⴱⴱⵉ ⵢⴰⵏ ⵓⴷⴱⵉⵔ ⴰⵎⵍⵍⴰⵍ!
+A qui ha picat una serp, l’espanta una corda.	ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵇⵇⵙ ⵜⴼⵉⵖⵔⴰ, ⴷⴰ ⵜ-ⵉⵙⵙⵉⵡⵉⴷ ⵓⴳⴰⵜⵓ
+No s’arrossega sobre el seu ventre més que la serp.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴷⴷⵓ ⵅⴼ ⵓⴷⵉⵙ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⴼⵉⵖⵔⴰ
+Serp, corda, cigró... lladre.	ⵉⴼⵉⵖⵔ, ⵉⵣⵉⴽⵔ, ⵉⴽⵉⴽⵔ... ⵉⵎⵉⴽⵔ
+Les granotes han parit serps.	ⵓⵔⵓⵏ ⵉⴳⵯⵔⴰ ⵉⴼⴰⵖⵔⵉⵡⵏ
+El varà no habita mai en l’emplaçament de la serp.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵣⴷⴷⵖ ⵡⴰⴽⴰ ⴳ ⵓⵎⴰⵣⵉⵔ ⵏ ⵉⴼⵉⵖⵔ
+Un escorpí damunt del teu cap, [lladre] de la vaca!.	ⵜⵉⵖⵉⵔⴷⵎⵜ ⵅⴼ ⵢⵉⵖⴼ-ⵏⵏⴽ, ⴰ ⴱⵓ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ!
+És la pròpia progenitura qui devora l’escorpí.	ⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ ⵜⵉⵖⵉⵔⴷⵎⵜ
+Li ha fet com fa la progenitura de l’escorpí amb ell.	ⴳⴰⵏ-ⴰⵙ ⵉⵎⴽⵉⴷⴷⵖ ⴰⵙ-ⴳⴰⵏ ⵡⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ ⵉ ⵜⵖⵉⵔⴷⵎⵜ
+Se cenyeix amb una serp i s’aflibla amb escorpins	ⵜⴱⴳⵙ ⵙ ⵓⵣⵔⵎ, ⵜⵅⵍⵍⴻⵍ ⵙ ⵜⵖⵉⵔⴷⵎⵉⵡⵉⵏ
+El gripau s’ha convertit en un depredador per a la serp.	ⵢⴰⵖⵓⵍ ⵓⵍⴼⵙⴰ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵜⴰⵍⴽⵯⵎⴰⵢⵜ
+Què t’ha portat, llimac, pel lloc per on passen els dromedaris?.	ⵎⴰ ⴰⵢ ⴽ-ⵢⵉⵡⵉⵏ, ⴰ ⴱⵓⵔⴱⴱⵓⴹ, ⵖⵔ ⵡⴰⵏⵙⴰ ⵜ-ⴽⴽⵉⵏ ⵉⵍⵖⵎⴰⵏ?
+Picoteja cucs amb una espina.	ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴽⴽⵔ ⵜⴰⵡⴽⴽⴰ ⵙ ⵓⵖⵜⵉⵔ
+Li va dir el ratolí: « fes-los nombrosos [els caus], oh Déu, perquè pugui estar sa i estalvi ».	ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵓⵖⵔⴷⴰⵢ: « ⵙⴳⵉⴷⵉ-ⵜⵏ, ⴰ ⵔⴱⴱⵉ, ⴰⴷ ⵏⵊⵎⵖ! »
+Quan Déu vol colpir la formiga, li dóna ales.	ⵉⴳ ⵉⵔⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⴰⴷ ⵉⵡⵜ ⴰⵡⵟⵟⵓⴼ, ⵉⵙⴽⵔ-ⴰⵙ ⵉⴼⵔⴰⵡⵏ
+Quan Déu vulgui que la formiga mori, li donarà ales.	ⵉⵖ ⵉⵔⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⴰⴷ ⵉⵀⵍⴽ ⵜⵓⴹⴼⵉⵜ, ⵉⴼⴽ-ⴰⵙ ⵉⴼⴰⵔⵔⴰⵢⵏ iɣ ira Rbbi ad ihlk tuḍfit, ifk-as ifarrayn (Actukn)
+Quan Déu vol matar la formiga, li dóna ales.	ⴾ ⴷ-ⵉⵔⵀⴰ ⵢⵗⵍⵍⴰ ⴰⴷ ⴻⵏⵖ ⵜⴰⵢⵗⵟⵟⵓⴼⵜ, ⴰⴷ ⵀⴰⵙ-ⵗⵊⵊ ⴰⴼⵔⴾⵡⵗⵏ
+Les formigues han portat un munt de cereals.	ⵓⵙⵉⵏ ⵉⵡⴹⴼⴰⵏ ⵜⵉⵔⵛⵜ ⵏ ⵉⵎⵏⴷⵉ
+La mosca de la teva mosca no vol separar-se de la meva ferida.	ⵓⵔ ⵉⵔⵉ ⵢⵉⵣⵉ ⵏ ⵢⵉⵣⵉ-ⵏⵏⴽ ⴰⵢ ⵉⴱⴹⵓ ⴷ ⵜⵉⴼⵉⴷⵉ-ⵏⵓ
+Ja no sabem què és la mosca i què és la wohlfartia.	ⵓⵔ ⵢⴰⴷ ⵏⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰⵢ ⵉⴳⴰⵏ ⵉⵣⵉ,ⵎⴰⵢ ⵉⴳⴰⵏ ⵜⴰⵎⵏⴰ
+En boca tancada no entren mosques.	ⵉⵎⵉ ⵉⵇⵇⵏⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜ-ⴽⵛⵛⵎⵏ ⵢⵉⵣⴰⵏ
+No hi ha blanc en les puces.	ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⵓⵎⵍⵍⴰⵍ ⴳ ⵉⴳⵓⵔⴷⴰⵏ
+L’ha comès la puça i és pres el poll.	ⵉⴳⵓ-ⵜⵜ ⵓⴳⵓⵔⴷⵓ, ⵜⴻⵜⵜⵡⴰⵟⵟⴼ ⴷⵉⵙ ⵜⵅⵅⵓⵢⵜ
+El teu poll no resta allà on hi ha escalfor.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴻⵜⵜⵖⵉⵎⴰ ⵜⵅⵅⵓⵛⵜ-ⵏⵏⴽ ⴷⵉⵏⵏⴰ ⴳ ⵜⵔⵖⴰ
+No ha trobat qui li esplugui els seus [polls].	ⵓⵔ ⵢⵓⴼⵉ ⵎⴰⵢⴷ ⴰⵙ-ⵉⵣⵔⴰⵏ ⵜⵉⵏⵏⵙ
+Emporta-te-la a ella també!.	ⴰⵙⵉ-ⵜ ⴰⵡⴷ ⵏⵜⵜⴰ!
+Val més una casa amb homes que una casa amb terres de conreu.	ⵜⵓⴼ ⵜⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⵉⵔⴳⵣⵏ ⵜⵉⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⴽⵔⵣⵏ
+És aquest és el fruit que li ha donat el seu camp’ (literalment ‘És aixó el que ha parit el seu camp’).	ⴰⵢⵏⵏⴰⵖ ⴰⴷ ⴰⵙ-ⵢⵓⵔⵓ ⵢⵉⴳⵔ-ⵏⵏⵙ
+Una casa sense una dona gran és com un hort sense mur.	ⵜⵉⴳⵎⵎⵉ ⵜⴰⵔ ⵜⴰⵎⵖⴰⵔⵜ ⵣⵓⵏ ⴷ ⵓⵔⵜⵉ ⵡⴰⵔ ⴰⴳⴰⴷⵉⵔ
+Són els bous del Dads els qui llauren la terra del Dads.	ⵉⵣⴳⴰⵔⵏ ⵏ ⴷⴰⴷⵙ ⴰⵢ ⵉⴽⵔⵔⵣⵏ ⴰⴽⴰⵍ ⵏ ⴷⴰⴷⵙ
+El bou les ha llaurades per a mi i el ruc se les ha menjades.	ⴰⵣⴳⵔ ⵉⴽⵔⵣ-ⵉ-ⵜⵏⵜ, ⴰⵖⵢⵓⵍ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵏⵜ
+La parella de bous està malalta i cauteritzen el jornaler.	ⵜⵀⵔⵛ ⵜⵢⵓⴳⴰ, ⵇⵇⴷⵏ ⴰⵅⵎⵎⴰⵙ
+El bou està malalt i cauteritzen el ruc.	ⵢⵓⴹⵏ ⵓⵣⴳⵔ, ⵇⵇⴷⵏ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+Millor trencat que doblegat, millor la mort que el jou.	ⵜⴻⵜⵜⵉⴼ ⵜⴰⵔⵓⵥⵉ ⴽⵏⵏⵓ, ⵜⴻⵜⵜⵉⴼ ⵍⵎⵓⵜ ⴰⵣⴰⴳⵍⵓ
+Diu el rec « he portat la figa » i diu la figa « el rec m’ha portat ».	ⵜⵏⵏⴰ ⵜⵔⴳⵯⴰ « ⵉⵡⵉⵖ ⴰⴽⵓⵔⵔ »,ⵉⵏⵏⴰ ⵓⴽⵓⵔⵔ « ⵜⵉⵡⵉ-ⵢⵉ ⵜⵔⴳⵯⴰ »
+la figa diu « m’hi ha portat l’aigua » i l’aigua diu « hi he portat la figa ».	ⵉⵏⵏⴰ ⵓⴽⵓⵔⵔ « ⵓⵙⵉⵏ-ⵉ ⵡⴰⵎⴰⵏ »,ⵏⵏⴰⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ « ⵏⵓⵙⵉ ⴰⴽⵓⵔⵔ »
+El mur ha caigut sobre la seva pròpia ombra.	ⵉⵔⴷⵍ ⵓⴳⴰⴷⵉⵔ ⵅⴼ ⵓⵎⴰⵍⵓ-ⵏⵏⵙ
+És el riu silenciós el que s’ho emporta tot.	ⴰⵙⵉⴼ ⵉⴼⵙⵜⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵡⵉⵏ
+És el riu silenciós el que s’ho menja tot.	ⴰⵙⵉⴼ ⵉⴼⵙⵜⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ
+Malfia’t d’un riu silenciós.	ⵓⵔ ⵜⵜⴰⵎⵏ ⴰⵙⵉⴼ ⴰⵙⵓⵙⴰⵎ
+Quan el riu té una crescuda, no coneix l’hort del marabut.	ⴷⴷⴰⵖ ⴳ ⴷ-ⵉⵏⴳⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ, ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵜⴰⴱⵃⵉⵔⵜ ⵏ ⵓⴳⵯⵔⵔⴰⵎ
+Si no hi ha hagut crescuda, hi ha hagut secada.	ⵎⴽ ⵓⵔ ⵜⵏⴳⵉⵢ, ⵜⵇⵇⴰⵔ
+És gota a gota que es desborda el riu.	ⵜⵉⵎⵇⵇⵉⵜ ⵙ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ ⴰ ⵙ ⵉⵏⴳⴳⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ
+Li va dir el març: « Si sóc bo, vet aquí que tota la resta de l’any serà bona; que no sóc bo, aleshores la resta de l’any ja no serà bona »	ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵎⴰⵔⵙ: « ⵎⴽ ⴷ-ⵓⵙⵉⵖ, ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵙⴰⵏ-ⴷ ⴰⴽⴽⵯ;ⵓⵔ ⴷ-ⵓⵙⵉⵖ, ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵔ ⴷ-ⵜⵓⵙⵉ ⴰⵡⴷ ⵢⴰⵜ »
+Qui té por de la font acabarà al riu.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴳⴳⵯⴷⵏ ⵉ ⵜⵖⴱⴰⵍⵓⵜ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⴷ ⵏⵏ-ⵢⴰⵖ ⴰⵙⵉⴼ
+L’arrenca i el planta.	ⴰⵔ ⵜ-ⵉⵜⵜⴽⴽⵙ, ⴰⵔ ⵜ-ⵉⵜⵜⵥⵥⵓ
+És de petita que la canya pren dretura	ⵙⴳ ⵜⵎⵥⵉⵢⵜ ⴰⵢⴷ ⴷ-ⵉⵜⵜⴰⵡⵉ ⵓⵖⴰⵏⵉⵎ ⵜⴰⵏⵓⵎⵉ
+Ha perdut l’aixada i el camp’ (literalment ‘ha fet que l’aixada segueixi el camp’).	ⵉⵙⴹⴼⵔ-ⴰⵙ ⴰⴳⵍⵣⵉⵎ ⵉ ⵜⵖⵣⵓⵜ
+El que ha reportat l’aixada s’ho emporta l’aigua.	ⴰⵢⵏⵏⴰ ⴷ-ⵉⴱⴱⵉ ⵓⴳⵍⵣⵉⵎ ⴰⵡⵉⵏ-ⵜ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+S’ha trencat l’arada i estan examinant la boca de la vaca.	ⵉⵔⵥⴰ ⵓⴳⴳⴰⵍⵍⵓ, ⴰⵔ ⵏⵏ-ⵜⵜⴰⴳⴳⵯⴰⵏ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ
+Ha caminat al pas del qui porta la rella.	ⵉⴷⴷⴰ ⵜⴰⵡⴰⴷⴰ ⵏ ⴱⵓ ⵜⴳⵯⵔⵙⴰ
+Ha entomat la falç amb la pell.	ⵉⵟⵟⴼ ⴰⵎⴳⵔ ⵙ ⵓⵏⵙⵔⵉⴼ
+Els ocells s’han menjat les llavors i ell ha batut la palla.	ⵛⵛⴰⵏ ⵉⴳⴹⴰⴹ ⴰⵎⵓⴷ, ⵉⵙⵔⵓⵜ ⵏⵜⵜⴰ ⴰⵍⵉⵎ
+Les messes precedeixen les noces.	ⵜⵣⵡⴰⵔ-ⴷ ⵜⵎⴳⵔⴰ ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ
+Cistella, és ordi que t’embellia. Qui et voldrà ara que ja s’ha arreplegat la collita?.	ⴰ ⵉⵙⴽⵏⵉ, ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴰ ⴽ-ⵉⵙⵓⵄⵣⵣⴰⵏ. ⵎⴰ ⵎⵉ ⴽ-ⵉⵔⴰ ⴽⵔⴰ ⴷⵖⵉ ⴳ ⵉⴳⵔⴰ ⴰⵏⴱⴷⵓ?,
+A l’era d’Âbbu és on vols trobar grans de blat, tórtora!.	ⴰⵏⵔⴰⵔ ⵏ ⵄⴱⴱⵓ ⴰ ⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷ ⵜⴰⴼⵜ ⵉⵔⴷⵏ, ⴰ ⵜⵉⵎⵉⵍⵍⴰ!
+Els nens són com el blat: és al fang que creixen.	ⵉⵛⵉⵔⵔⴰⵏ ⴰⵎ ⵢⵉⵔⴷⵏ: ⴰⵍⵓⴹ ⴰ ⴳ ⵏⴽⴽⵔⵏ
+« Què més? » « Hi ha una pedra al blat ».	« ⵉⵡⴰ,ⵉⵡⴰ? »: «ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵥⵔⵓ ⴳ ⵢⵉⵔⴷⵏ »
+És amb civada que el cavall galopa.	ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴰ ⵙ ⵉⵜⵜⴰⵣⵣⵍⴰ ⵓⵢⵉⵙ
+Un fragment del molí no mol.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵥⵥⴰⴷ ⵓⵇⵛⵛⵓⵔ ⵏ ⵓⵣⵔⴳ
+Mol fora de l’estora de pell.	ⴷⴰ ⵉⵥⵥⴰⴷ ⴱⵔⵔⴰ ⵏ ⵓⴳⵯⵍⵉⵎ
+No et fiquis entre la pedra plana i la pedra rodona.	ⵡⵗⵔ ⵎⴾⵍⵗⴷ ⵊⴾⵔ ⵜⵗⵀⵓⵏⵜ ⴷ ⴰⵥⵥⴻⴷ
+Cada branca segueix el tronc de son pare.	ⴽⵓⵢ ⵉⵍⵖ ⵉⴹⴼⴰⵔ ⴰⵇⴱⵓ ⵏ ⴱⴱⴰ-ⵏⵏⵙ
+Són els borrons el que afebleix l’arbre.	ⴰⵢⵢⴰⵢ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢⴷ ⵉⵙⵙⵓⵎⵓⵎⵏ ⴰⵙⴽⵍⵓ
+Qui fa arrels no tem el remolí.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵡⵜⵏ ⵙ ⵓⵣⵖⵔ ⵓⵔ ⵉⴳⴳⵯⵉⴷ ⵉ ⵜⵣⵡⵓⵜ
+Vet aquí que això és l’ombra de la tarda!.	ⴰⵢⴷⴷⵖ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⵎⴰⵍⵓ ⵏ ��ⴷⴳⴳⵯⴰⵜ ⴰⵢⴰ!
+És a causa de la seva progenitura que els ametllers són batollats.	ⵜⴰⵔⵡⴰ-ⵏⵏⵙ ⴰ ⵅⴼ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵍⵍⵓⵣ ⵉⵖⵔⵛⴰⵏ
+Qui no ha menjat albercocs dorm a l’ombra de l’albercoquer.	ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵉⵜⵛⵉⵏ ⴰⵎⵛⵎⴰⵛ ⵉⴳⵏ ⴳ ⵓⵎⴰⵍⵓ-ⵏⵏⵙ
+Són els seus propis borrons allò que afebleix la palmera. Els infants són la causa de l’esllanguiment dels pares.	ⴰⵢⵢⴰⵡⵏ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢ ⵉⵙⵙⵓⵎⵓⵎⵏ ⵜⴰⴼⵔⵓⵅⵜ
+La palmera no veu la seva pròpia torsió.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵏⵉⵢ ⵜⴼⵔⵓⵅⵜ ⴰⴼⵔⵔⵓⵖ-ⵏⵏⵙ
+Ha caigut de la palmera al pou.	ⵉⴹⵔ-ⴷ ⵖ ⵜⴰⵢⵏⵉⵡⵜ, ⵉⵙⴽⵔ ⴰⵏⵓ
+És com una palmera, que fa una ombra allargada.	ⵉⴳⴰ ⴰⵎ ⵜⵣⴷⴰⵢⵜ, ⵍⴰ ⵢⴰⴽⴽⴰ ⴰⵎⴰⵍⵓ ⵖⵔ ⵜⵜⴰⵙⵉⵄ
+Li donem temps al cor de la palmera fins que sigui un monyó.	ⵏⴳⴰ-ⵢⴰⵙ ⵉ ⵡⵓⵍ ⵏ ⵜⴼⵔⵓⵅⵜ ⴰⵔ ⴷ ⵉⴳ ⵜⴰⵇⵛⴱⵓⵜ
+Els nens són els dàtils del cor.	ⵜⵉⵢⵏⵉ ⵏ ⵡⵓⵍ ⴰⵢⴷ ⴳⴰⵏ ⵉⵛⵉⵔⵔⴰⵏ
+Com si el de Dra no hagués vist mai dàtils.	ⵣⵓⵏ ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵢⴰⵏⵏⴰⵢ ⵓ ⴷⵔⴰ ⵜⵉⵢⵏⵉ
+No creguis en el raïm fins que no sigui madur	ⴰⴷ ⵓⵔ ⵜⴰⵎⵏⵜ ⴰⴹⵉⵍ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵏⵡⵓ
+És una de sola l’olor que fa l’all.	ⵢⵓⵏ ⵡⴰⴹⵓ ⴰⵢⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵜⵍⴰ ⵜⵉⵙⴽⵔⵜ
+Excuses del de la ceba!.	ⵜⵉⵙⵄⴹⴰⵔ ⵏ ⴱⵓ ⵓⵥⴰⵍⵉⵎ!
+A l’hivern només els naps surten del seu indret.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴼⴼⵖ ⴰⴷⵖⴰⵔ-ⵏⵏⵙ ⴳ ⵜⴳⵔⵙⵜ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⵔⴽⵎⵉⵏ
+Al mercat d’avui ni he comprat ni he venut.	ⵙⵙⵓⵇ ⵏ ⵡⴰⵙⵙ-ⴰ ⵓⵔ ⵙⵖⵉⵖ ⵓⵍⴰ ⵙⵙⵏⵣⵉⵖ
+Ha pagat les faves i les fulles.	ⵉⴼⵔⴰ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⴷ ⵉⴼⵔⴰⵡⵏ
+Cadascú acabarà pagant el que ha comprat.	ⴽⵓ ⵢⴰⵏ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⴷ-ⵉⴼⵔⵓ ⵎⴰⵢ ⵉⵙⵖⴰ
+El pare ha anat al mercat i la mare li porta noves.	ⵉⴽⴽⴰ-ⴷ ⴱⴰⴱⴰ ⵙⵙⵓⵇ, ⴰⵔ ⴰⵙ-ⵜⴰⴽⴽⴰ ⵉⵎⵎⵉ ⵉⵏⵖⵎⵉⵙⵏ
+La caminada del boig al mercat.	ⵜⴰⵡⴰⴷⴰ ⵏ ⵓⵎⵄⴷⵓⵔ ⴳ ⵙⵙⵓⵇ
+La grandària dels peixos d’un estany és proporcional a la dimensió de l’estany.	ⴰⵏⵛⵜ ⴷⴰ ⵉⵍⴰ ⵓⵎⴷⴰ ⴰⵢ ⵜⵜⵉⵍⵉⵏ ⵉⵙⵍⵎⴰⵏ-ⵏⵏⵙ
+Un sol peix empudega el sac.	ⵢⴰⵏ ⵓⵙⵍⵎ ⴰⵢ ⵉⵋⵋⵓⵋⵓⵏ ⴰⵛⵍⵉⴼ
+És al seu estanyol que juga el peix.	ⴰⵎⴷⴰ-ⵏⵏⵙ ⴰ ⴳ ⵉⵜⵜⵀⴹⴰⵔ ⵓⵙⵍⵎ
+Ha vist els peixos i s’ha oblidat de l’Sliman.	ⵜⵥⵔⴰ ⵉⵙⵍⵎⴰⵏ, ⵜⴻⵜⵜⵓ ⵙⵍⵉⵎⴰⵏ
+Una sola abella no fa mel.	ⵢⴰⵜ ⵜⵣⵣⵡⵉⵜ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵙⴽⴰⵔ ⵜⴰⵎⵉⵎⵜ
+És l’abella qui és negra i l’aufrany qui és blanc.	ⴷ ⵜⵉⵣⵉⵣⵡⵉⵜ ⵉ ⵉⴱⵔⵔⵉⴽⵏ, ⴷ ⵉⵙⵖⵉ ⵉ ⵉⵎⵍⵍⵓⵍⵏ
+l’amargor del meu país, i no la mel del país dels altres	ⵜⴰⵔⵥⵓⴳⵉ ⵏ ⵜⴰⵎⵓⵔⵜ-ⵉⵏⵓ, ⵓⵍⴰ ⵜⴰⵎⵎⴻⵎⵜ ⵏ ⵜⵎⵓⵔⵜ ⵏ ⵎⴷⴷⵏ
+Li va dir el freixe a la destral: « Destral, em fas mal, tingues pietat de mi! ». Li va dir la destral: « Germana, no puc fer-hi res, el mànec ve de tu! ».	ⵜⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵜⵙⵍⵏⵜ ⵉ ⵜⴳⵍⵣⵉⵎⵜ: « ⴰ ⵜⴰⴳⵍⵣⵉⵎⵜ, ⵜⵇⵔⵃⴹ-ⵉⵢⵉ, ⴰⴷ ⴽⵎ-ⵖⵉⴹⵖ!». ⵜⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵜⴳⵍⵣⵉⵎⵜ: « ⴰ ⵓⵍⵜⵎⴰ, ⵓⵍⵉ ⵎ-ⵅⴷⵎⵖ, ⴰⴼⵓⵙ ⵙⴳⵎ! »
+No hi ha més que un sol sobre la terra.	ⵜⵗⴼⵓⴽⵜ ⵏ ⵗⴽⴰⵍ ⵜⴻⵢⵢⵗⵜ ⵖⴰⵙ
+Subestimes el lloc que abandones i el lloc on vas et subestima.	ⵜⵍⴽⴾⴷ ⴾ ⵜⴻⵍⵍⴾⴷ ⵉⵍⴽⵉⴽ ⴾ ⵜⴻⴽⴽⴾⴷ
+On vas, riu? Vaig a Ilktawn.	ⵎⴰⵢ ⵏⵏ-ⵜⵔⵉⵜ, ⴰⵢ ⴰⵙⵉⴼ? “ⵔⵉⵖ-ⵏⵏ ⵢⴰⴷ ⵉⵍⴽⵜⴰⵡⵏ”
+El seu riu no em pica el turmell.	ⵓⵔ ⵉ-ⴷ-ⵉⵡⵉⵜ ⵡⴰⵙⵉⴼ-ⵏⵏⵙ ⵜⴰⵡⵍⵥⵉⵜ
+Els qui tenen aigua tenen pau.	ⴰⵢⵜ ⵍⵎⴰⵏ ⴷ ⴰⵎⴰⵏ
+Ha fugit de la gota i ha anat a parar a l’estanyol	ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ, ⵢⴰⵖ-ⵏⵏ ⴰⵎⴷⴰ
+Ha fugit de les brases per a caure en el foc.	ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ, ⵢⴰⵖ-ⵏⵏ ⴰⵎⴷⴰ
+Qui en posseeix a la muntanya no tem la plana.	ⵡⵉⵏ ⵜⵏ-ⵉⵙⵄⴰⵏ ⴷⴳ ⵓⴷⵔⴰⵔ ⵓⵔ ⵉⵜⵜⴰⴳⴳⵯⴰⴷ ⴰⵣⴰⵖⴰⵔ
+Exterior, entra a escalfar-te!.	ⴽⵛⵎ-ⴷ, ⴰ ⴱⵔⵔⴰ, ⴰⴷ ⵜⵔⵖⵜ!
+Cerca les arrels de la boira	ⵍⵍⴰ ⵉⵜⵜⵙⴰⵍ ⵅ ⵉⵥⵓⵔⴰⵏ ⵏ ⵜⴰⴳⵓⵜ
+Cerca les arrels de la boira.	ⵉⵜⵜⵏⴰⴷⵉ ⵖⴼ ⵉⵥⵓⵔⴰⵏ ⵏ ⵜⴰⴳⵓⵜ
+La neu cau a la muntanya i la seva agror rau a les planes.	ⴰⴷⴼⵍ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴷⴳ ⵓⴷⵔⴰⵔ, ⵙⵎⵓⵎ ⵉⵏⵙ ⴷⵉ ⵙⵙⵡⴰⵃⵍ
+la grandària de la pedra, el que té el seu cop	ⴰⵏⵛⵜ ⴷⴰ ⵜⵍⴰ ⵜⴳⴳⵓⵏⵜ, ⴰⵢⴷ ⵜⵍⴰ ⵜⵉⵢⵜⵉ-ⵏⵏⵙ
+Al que opina no li piquen les espines.	ⴱⵓ ⵔⵔⴰⵢ, ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜ-ⴽⴽⴰⵜⵏ ⵉⵖⵜⵔⴰⵏ
+L’alfàbrega no diu « faig bona olor ».	ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵉ ⵍⵃⴱⵇⵜ « ⵊⵊⵉⵖ »
+Qui vol gínjols suporta les punxades de les espines.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴰⵏ ⵡⴰⵔⵉ ⵉⵚⴱⵔ ⵉ ⵓⵇⵇⵓⵙ ⵏ ⵉⵖⵜⵔⴰⵏ
+Encara no ha sortit del ginjoler i ja vol arreplegar gínjols.	ⵓⵔ ⵜⴰ ⴷ-ⵉⴼⴼⵉⵖ ⴰⵣⴳⴳⵯⴰⵔ, ⵉⵔⴰ ⴰⴷ ⵉⵙⵎⵓⵜⵜⵔ ⵡⴰⵔⵉ
+Diu el ginjoler: « Vindran els dies de pas ».	ⵜⴻⵏⵏⴰ ⵜⴰⴱⵗⴽⴰⵜ: « ⴻⵍⴽⴰⵎⴰⵏ ⵉⵛⵉⵍⴰⵏ ⵏ ⵓⵎⵗⵔ »
+En el baladre fins i tot hi ha bellesa.	ⴰⵡⴷ ⵣⵣⵉⵏ ⵉⵍⵍⴰ ⴳ ⵓⵍⵉⵍⵉ
+Qui vulgui el paradís, que s’empassi quitrà i baladre.	ⵡⵉ ⵉⴱⵖⴰⵏ ⵍⵊⵏⵏⵜ, ⵉⵙⵓ ⴰⵇⴹⵔⴰⵏ ⴷ ⵉⵍⵉⵍⵉ
+Encara que la cúscuta s’enfili fins a dalt de l’arbre, no serà mai un arbre.	ⵎⵖⴰⵔ ⵢⵓⵍⵉ ⵎⵛⵏⵏⴷ ⴰⵍⵍ ⵉⵖⴼ ⵏ ⵓⵙⴽⵍⵓ, ⵓⵔ ⵉⵏⵏⵉ ⴰⴷ ⵉⴳ ⴰⵙⴽⵍⵓ
+Que creixi i es farà palès si és guixa o favó.	ⴰⴷ ⴷ-ⵉⵎⵖⵉ ⴰⴷ ⵉⴱⴰⵏ ⵎⴰ ⴷ ⴰⵃⴱⴰⵛ ⵏⵖ ⴷ ⴰⵊⵉⵍⴱⴰⵏ
+Sóc jo qui coneix els garrofers de la meva terra.	ⵏⵛⵛ ⵉ ⵉⵙⵙⵏⵏ ⵜⴰⵙⵍⵉⵖⵡⴰ ⵏ ⵜⵎⵓⵔⵜ-ⵉⵏⵓ
+Una flor ha crescut d’una bonyiga.	ⵉⴼⴼ-ⴷ ⵓⵍⴷⵊⵉⴳ ⴳ ⵜⵔⴼⴰ
+És curt de gambals qui pensa en flors que no són seves.	ⵉⵎⵎⵓⵄⴷⵔ ⵢⴰⵏ ⵉⵏⵡⵡⴰⵏ ⵉⵍⴷⵊⵉⴳⵏ ⵓⵔ ⵉⴳⵉⵏ ⵡⵉⵏⵏⵙ
+L’ha rostit amb el seu propi greix.	ⵉⵇⵇⴷ-ⵜ ⵙ ⵜⴷⵓⵏⵜ-ⵏⵏⵙ
+Els gossos no mengen en el mateix plat.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⴷⵔⴰⵡⵏ ⵉⵢⴹⴰⵏ
+Em pensava que els genolls portaven la panxa i resulta que és la panxa qui porta els genolls.	ⵖⴰⵍⵖ ⵉⵙ ⴷ ⴼⵓⴷ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵙⵉⵏ ⴷⵉⵙ,ⵣⵣⵉⵖ ⵀⴰ-ⵜ ⴷⵉⵙ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵙⵉⵏ ⴼⵓⴷ
+Són bons per a la set encara que siguin amargs.	ⵃⵍⴰⵏ-ⴰⵙ ⵉ ⴼⴰⴷ ⵎⵇⵇⴰⵔ ⵔⵥⴰⴳⵏ
+El xerigot és a la manteguera i a fora Déu neguiteja les mosques.	ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵖⵖⵓ ⴳ ⵜⴳⵡⵡⵉⵜ, ⵉⵀⵡⵡⵍ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵣⴰⵏ ⴱⵔⵔⴰ
+És per dins que es gasta la manteguera.	ⴰⴳⵏⵙⵓ ⴰⵢⴷ ⴷ-ⵉⵜⵜⴽⴽⴰ ⵉⵙⵏⵡⵉ ⵉ ⵜⴳⵡⵡⵉⵜ
+Si està greixada amb mantega, no es pot dissimular encara que estigui a les fosques.	ⵓⵔ ⴰⵔ ⵉⵏⵜⵜⵍ ⵉⵖ ⵉⵙⵅⵏ ⵡⴰⵅⵅⴰ ⵉⵍⵍⴰ ⵖ ⵜⵉⵍⵍⴰⵙ
+El cuscús és abans que la pregària.	ⵉⵣⵡⴰⵔ ⵙⴽⵙⵓ ⵜⴰⵥⴰⵍⵍⵉⵜ
+Qui enraona amb una persona assenyada és com qui es menja un cuscús saborós.	ⵡⵉⵏ ⵉⵀⴷⴷⵔⵏ ⵉ ⵡⵉⵏ ⵉⴼⵀⵎⵏ ⴰⵎ ⵡⵉⵏ ⵉⵜⴻⵜⵜⵏ ⵙⴽⵙⵓ ⵉⴷⵀⵏⵏ
+Cada olla conté la seva cuscussera.	ⴽⵓ ⵜⴰⵄⵏⵏⵓⵜ ⵜⵖⵉⵢ ⵉ ⵡⴰⴳⴳⵯⵔⴰ-ⵏⵏⵙ
+És impossible que una fava se li maceri a la boca.	ⵓⵔ ⵉⵏⵏⵉ ⴰⴷ ⵉⴱⴷⴳ ⵓⴱⴰⵡ ⴳ ⵢⵉⵎⵉ-ⵏⵏⵙ
+Déu no dóna faves més que a l’esdendegat.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⴷ-ⵉⵜⵜⴰⵡⵉ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⵖⴰⵙ ⵉ ⵡⴰⵔ ⵜⵓⵖⵎⴰⵙ
+Déu dóna faves a qui no té dents.	ⴰⵔ ⵢⴰⴽⴽⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⵉ ⵖⵡⴰⵍⵍⵉ ⵓⵔ ⵉⵟⵟⴰⴼⵏ ⵓⵅⵙⴰⵏ
+Una sola fava no fa un guisat.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴳⴳⴰ ⵢⴰⵏ ⵓⴱⴰⵡ ⵜⴰⵍⵅⵛⴰ
+Un s’ha menjat les faves i un altre en té la panxa plena.	ⵉⵜⵛⴰ ⴽⵔⴰ ⵉⴱⴰⵡⵏ, ⴱⵣⴳⵏ ⴳ ⴽⵔⴰ
+Li va dir la fava: « No és el meu germà aquell amb què em coc a l’olla sinó aquell amb què he crescut a la tavella i del qual després m’he separat ».	ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵓⴱⴰⵡ: « ⵓⵔ ⵉⴳⵉ ⴳⵯⵎⴰ ⵖⴰⵙ ⵡⴰⵏⵏⴰ ⴷ ⵏⴳⴳⵯⴰⵖ ⴳ ⵜⵄⵏⵏⵓⵜ,ⵉⵎⵎⴰ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⴷ ⵏⵎⵎⵏⴽⴰⵔ ⴳ ⵜⵅⵔⵉⴹⵜ, ⵏⵎⵎⵣⴰⵔⴰⵢ ⵏⴽⴽ ⵉⴷⵙ »
+La sopa en companyia de qui estimem i estoro un teixit aspre.	ⴰⵃⵔⵉⵔ ⴷ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵏⵔⴰ, ⵙⵙⵓⵖ ⵜⵉⵍⴼⴷⴰⵎⵉⵏ
+Qui retindrà el vell fins que la sopa es refredi?’ (Actukn).	ⵎⴰ ⵔⴰⴷ ⵢⴰⵎⵥ ⴰⴼⵇⵇⵉⵔ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵙⵎⵉⴹ ⵓⵣⴽⴽⵉⴼ?
+Passa l’aigua pel sedàs i enfarcella el vent.	ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵉⴼⵉⴼ ⴰⵎⴰⵏ, ⴰⵔ ⵉⴽⵎⵎⵙ ⴰⵣⵡⵓ
+La presumpció no acompanya la llepada de farina.	ⵓⵔ ⵉⵎⴰⵏ ⵓⵃⵏⵊⵉⴼ ⴷ ⵓⵙⵍⴰⵎ ⵏ ⵓⴳⴳⵯⵔⵏ
+Un te ben infusionat val més que un cavall ben ferrat.	ⴰⵜⴰⵢ ⵉⵊⵎⵎⵔⵏ ⵢⵓⴼ ⵉⵢⵢⵉⵙ ⵉⵙⵎⵎⵔⵏ
+Qui vulgui menjar bagrir, que trenqui els ous.	ⵡⵉ ⵉⴱⵖⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵛ ⴰⴱⵖⵔⵉⵔ, ⵉⵔⵥ ⵜⵉⵎⵍⵍⴰⵍⵉⵏ
+Estàs cercant l’os en les despulles.	ⴰⵔ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵉⴳⵜ ⵉⵖⵙⵙ ⴳ ⵜⴷⵡⵡⴰⵕⵜ
+Deixa la discussió fins a la cuina.	ⴰⴷⵊ ⴰⵡⴰⵍ ⴰⵔ ⴰⵏⵡⴰⵍ
+Un estri lleig no s’espatlla.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵔⵥⵥⴰ ⴳⴰⵔ ⴼⵛⴽⵓ
+Se li ha quedat aturat el culler en les farinetes.	ⵉⴱⴷⴷⴰ-ⵢⴰⵙ ⵓⵖⵏⵊⴰ ⴳ ⵜⵔⵡⴰⵢⵜ
+La gerra ha trobat el seu tap.	ⵢⵓⴼⴰ ⵣⵣⵉⵔ ⵜⵉⵎⴷⵍⵜ
+Si l’odre no està foradat, l’aigua no vessa.	ⵉⴳ ⵓⵔ ⵉⴱⴱⵉⵢ ⵓⴳⴷⴷⵉⴷ, ⵓⵔ ⵏⵏⵖⵉⵍⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+L’odre no està foradat i l’aigua no vessa.	ⵓⵔ ⵉⵇⵇⵔⵉⵙ ⵓⴳⴷⴷⵉⴷ, ⵓⵔ ⵏⵖⵉⵍⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+Val més que es trenqui la teva llar que no pas que es trenqui la teva paraula.	ⵢⵓⴼ ⴰⴷ ⵜⵔⵥ ⵜⴰⴽⴰⵜ-ⵏⵏⴽ ⵓⵍⴰ ⵉⵔⵥⴰ ⵡⴰⵡⴰⵍ-ⵏⵏⴽ
+Al foc no li resta finalment més que cendra.	ⵓⵔ ⴷ-ⵉⴳⴳⵯⵔⵉ ⵡⴰⴼⴰ ⵖⴰⵙ ⵉⵖⴷ
+El llegat del foc és la cendra.	ⵍⵄⴼⵉⵜ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜⴼⴼⴰⵍ ⵖⴰⵔ ⵉⵖⴷ
+Llança amb el tió, que el fum hi acompanyarà.	ⴳⵔ ⵙ ⵓⵙⴰⴼⵓ, ⵉⵎⵓⵏ-ⴷ ⵡⴰⴳⴳⵓ
+Si no t’han vist, Âbbu, fes-los fum.	ⵎⵔ ⴽ ⵓⵔ ⴰⵏⵏⴰⵢⵏ, ⴰ ⴰⵄⴱⴱⵓ, ⵜⴳⵜ-ⴰⵙⵏ ⴰⴳⴳⵓ
+Si la poadora n’hagués trobat, hi hauria poat mantega.	ⵎⵔ ⵜⵓⴼⵉ ⵜⵏⴰⴳⴰⵎⵜ, ⵜⴰⴳⵎ-ⴷ ⵓⴷⵉ
+El que hi ha al cap no ho renta l’aigua.	ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ, ⵓⵔ ⴷⴰ-ⵜ ⵙⵙⵉⵔⵉⴷⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+Se li ha perdut el cap del fil.	ⵉⵣⵍⴰ-ⵢⴰⵙ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵉⴼⵉⵍⵓ
+Per on ha passat l’agulla, passa el fil.	ⴷⵉⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰ ⵉⵙⴳⵏⵉ, ⵉⴽⴽ-ⵜ ⵉⴼⵉⵍⵓ
+Amb què filo el seu fus, veïna?.	ⵎⴰ ⵙ ⵏⵏ-ⵜⵜⵍⵍⵎⵖ ⵉⵣⴹⵉ-ⵏⵏⵙ, ⴰ ⵜⴰⴷⵊⴰⵔⵜ?
+És la roba que portes a dins la que et consumeix.	ⴰⵃⵔⵓⵢ ⵏⵏⴰ ⵥⴰⵔⴽ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴰⴷ ⴽ-ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ
+No et consumeix més que la roba que portes a dins.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵢⴰⴽ-ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵖⴰⵙ ⴰⵇⵉⴷⵓⵔ ⵥⴰⵔⴽ ⵉⵍⵍⴰⵏ
+El barnús no fa el mestre alcorànic.	ⴰⵙⵍⵀⴰⵎ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵉⵙⴽⴰⵔ ⵟⵟⴰⵍⴱ
+És en calent que és picat el ferro.	ⵎⵔⵖⵉⵣⵜ ⴰ ⴳ ⵉⵜⵜⵡⴰⵜ ⵡⵓⵣⵣⴰⵍ
+És pel sol que el ferrer va matar el seu fill.	ⵜⴰⴼⵓⵢⵜ ⴰ ⵅⴼ ⵉⵏⵖⴰ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ
+Mentre el ferrer pica, el fill aprèn	ⴽⵓⴷ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵉⵜⵜⵍⵎⴰⴷ ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ
+El ferrer no ha posseït mai una espasa.	ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵉⵍⵉ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵜⴰⴼⵔⵓⵜ
+Qui resta a cal ferrer vet aquí que el toquen les espurnes.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵇⵇⵉⵎⵏ ⵖⵓⵔ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⵖⵏ-ⵜ-ⵉⵏⵏ ⵉⴹⴳⴳⵯⵉⴳⵏ
+Qui entra a la forja necessàriament s’embrutarà de sutge.	ⵡⴰⵏⵏⴰ ⵉⴽⵛⵎⵏ ⴰⵏⵓⴹ ⵉⵇⵇⴰⵏ-ⴷ ⴰⴷ ⵢⵉⵍⵉ ⵉⴽⵯⴼⵙⴰⵏ
+L’espasa és de la mateixa dimensió que la beina.	ⵉⵣⵓⵢⵜ ⵓⴼⵔⵓ ⴷ ⵜⵉⵜⴰⵔ
+Ha fet que l’espasa s’ajusti a la beina’, és a dir que ha arreglat els comptes amb algú.	ⵉⵣⵣⵓⵢⵜ-ⴰⵙ ⴰⴼⵔⵓ ⴷ ⵜⵉⵜⴰⵔ
+No hi caben dues a la mateixa beina	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⵎⵓⵏⵜ ⵙⵏⴰⵜ ⴳ ⵜⵉⵜⴰⵔ
+Les noces conviden tothom.	ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ ⵜⵖⵔⴰ ⵉ ⴽⵓ ⵢⴰⵏ
+La seva mare està convidada a les noces.	ⵜⵍⵍⴰ ⵎⵎⴰ-ⵏⵏⵙ ⵙ ⵖⵓⵔ ⴰⵢⵜ ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ
+No hi ha pare del món.	ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⴱⴱⴰ ⵏ ⴷⴷⵓⵏⵉⵜ
+La tria no es fa un dia de festa.	ⵜⴻⵏⴾⴼⵔⵉⵏⵜ ⵡⴻⵔ ⵜⴻⵜ-ⵜⴻⵜⴻⴳⴳⵓ ⴻⵊⵉⵍ ⵏ ⵗⵣⴰⵍ
+Qui t’afalagarà, núvia, si no t’afalaga la teva mare?.	ⵎⴰⵢⴷ ⴽⵎ-ⵉⵜⵜⴰⵍⵖⵏ, ⴰ ⵜⵉⵙⵍⵉⵜ, ⵉⴳ ⴽⵎ ⵓⵔ ⵜⵓⵍⵉⵖ ⵎⵎⴰ-ⵏⵏⵎ?
+Els acompanyants han precedit la núvia a l’estora	ⵣⵡⴰⵔⵏ-ⴷ ⵉⵙⵏⴰⵢⵏ ⵜⵉⵙⵍⵉⵜ ⵙ ⴰⴳⵔⵜⵉⵍ
+Val més la separació que una mala dona.	ⵢⵓⴼ ⴱⵟⵟⵓ ⴳⴰⵔ ⵎⵟⵟⵓ
+Val més la separació que una mala unió.	ⵢⵓⴼ ⴱⵟⵟⵓ ⴳⴰⵔ ⵜⴰⵎⵓⵏⵜ
+Abans que un mal marit, val més no casar-se.	ⴳⴰⵔ ⴰⵔⴳⴰⵣ, ⵢⵓⴼ-ⵜ ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵢⵉⵡⵉⵍⵏ
+No ets fàcil [d’acontentar] encara que t’hi hagi emmenat el riu!.	ⵓⵔ ⵜⵔⵅⵉⵎⵜ ⵎⵇⵇⴰⵔ ⴽⵯⵏⵜ-ⴷ-ⵢⵉⵡⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ!
+Dona o foc, val més foc.	ⵎⵟⵟⵓ ⵏⵖ ⴷ ⵍⵄⴼⵉⵜ, ⵜⵓⴼ ⵍⵄⴼⵉⵜ
+Porta el plat fins a la porta de la casa del sogre i trenca’l. Cal no rebaixar-se, especialment davant dels sogres.	ⴰⵡⵉ-ⴷ ⵜⴰⵃⵡⴰⵔⵜ ⴰⵔ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵜⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⵓⴹⴳⴳⵯⴰⵍ, ⵜⵔⵔⵥⵜ-ⵜⵜ
+És veritat el que t’ha dit la meva germana Âixa.	ⵙ ⵜⵉⴷⵜ ⴰ ⴰⴽ-ⵜⵏⵏⴰ ⵄⵉⵛⴰ ⵓⵍⵜⵎⴰ
+És el convidat el preferit de la dona.	ⴰⵏⴱⴳⵉ ⴷ ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵔⴰ ⵜⵎⵟⵟⵓⵜ
+Són els ulls del convidat el que ha cuit el sopar.	ⴰⵍⵍⵏ ⵏ ⵓⵏⴱⴳⵉ ⴰⴷ ⵉⵙⵙⵏⵡⴰⵏ ⵉⵎⵏⵙⵉ
+Toca un pandero sense membrana.	ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵉⴳⴷⵎ ⵓⵔ ⵉⵖⵍⵉⴼⵏ
+No ens recordem de les gloses fins que no s’acaba l’ahidus.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵏⴽⵜⵜⵉ ⵉⵣⵍⴰⵏ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵙⵎⵓⵔ ⵓⵃⵉⴷⵓⵙ
+Algú toca el pandero i tu li segueixes el ritme.	ⴰⴳⵏⵣⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴽⴰ, ⴰⵔ ⴷ-ⵜ-ⵜⴽⴽⴰⵜⵜ
+El qui ha cantat la seva cobla deposa el pandero.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵡⵜⵏ ⵜⴰⵎⴰⵡⴰⵢⵜ-ⵏⵏⵙ ⵉⵙⵔⵙ ⴰⴳⵏⵣⴰ
+L’aede del poble no diverteix.	ⴰⵎⴷⵢⴰⵣ ⵏ ⵉⵖⵔⵎ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵓⵏⵏⴰⵙ
+Una paraula agradosa pot fracturar un penyal.	ⴰⵡⴰⵍ ⵉⵔⵡⴰⵏ ⵉⵖⵉⵢ ⴰⵢ ⴰⵖⵓⵍⵉⴷ ⴰⴽⵉⴷ ⵉⵔⵥ
+La tomba no té ombra.	ⵓⵔ ⵜⵍⵉ ⵜⵎⴹⵍⵜ ⴰⵎⴰⵍⵓ
+Si és viu, no ha mort.	ⵉⴳ ⵉⴷⴷⵔ,ⵓⵔ ⵉⵎⵎⵓⵜ
+Com més vivim, més veiem.	ⴽⵓⴷ ⵏⵜⵜⵉⴷⵉⵔ, ⵏⵜⵜⵉⵥⵉⵔ
+Un dia bo, una dia dolent i la gent va fent camí.	ⵢⴰⵏ ⵡⴰⵙⵙ ⵉⵔⵡⴰⵏ, ⵢⴰⵏ ⵡⴰⵙⵙ ⵉⵅⵅⴰⵏ, ⴰⵔ ⵜⵜⴷⴷⵓⵏ ⵎⴷⴷⵏ
+És el peuet de l’orfe allò que ha esquinçat l’estora.	ⵜⴰⴹⴰⵔⵜ ⵏ ⵓⴳⵓⵊⵉⵍ ⴰⵢ ⵉⴱⴱⵉⵏ ⴰⴳⵔⵜⵉⵍ
+No aconsellis l’orfe que plori.	ⴰⴷ ⵓⵔ ⵜⵓⵚⵚⴰⵜ ⴰⴳⵓⵊⵉⵍ ⵅⴼ ⵉⵎⵟⵟⴰⵡⵏ
+No aconsellis l’orfe de plorar.	ⵡⵗⵔ ⵜⵗⵙⵎⵗⵜⵗⵔⵗⴷ ⵗⵊⵓⵀⴾⵍ ⴷ ⵉⵎⴻⵟⵟⴰⵡⵗⵏ
+Qui no té què donar a l’orfe, només cal que l’amanyagui al cap.	ⵓⵏⵏⴰ ⵖⵓⵔ ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⵎⴰ ⵢⵉⴽⴽⵉ ⵉ ⵓⴳⵓⵊⵉⵍ, ⵖⴰⵙ ⵉⵙⵍⴼ-ⴰⵙ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ
+L’orfe plora i Déu li afegeix (més desgràcies).	ⴰⴳⵓⵊⵉⵍ ⵉⵜⵜⵔⵓ, ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵔⵏⴰ-ⴰⵙ
+L’orfe plora i Déu l’aclapara.	ⵢⵗⵜⴰⵍⵍⵓ ⴻⴳⵓⴳⴾⵍ, ⵉⵙⴰⵜⵛⵓ-ⴰⵙ ⵢⵗⵍⵍⵗ
+El tinyós desitjaria que tothom tingués la tinya.	ⵎⵔ ⵢⵓⴼⵉ ⵓⵎⵊⵊⵓⴹ ⵎⵊⵊⴹⵏ ⴰⴽⴽⵯ ⵎⴷⴷⵏ
+Allà on peguis al tinyós, sagna.	ⴷⵉⵏⵏⴰ ⴳ ⵜⵓⵜⵜ ⴰⵎⵊⵊⵓⴹ, ⴰⵔ ⵉⵙⵉⵙⵙⵉⵢ
+Plora amb les llàgrimes de l’ogressa que es va menjar els seus fills.	ⴰⵔ ⵢⴰⵍⵍⴰ ⵉⵎⵟⵟⴰⵡⵏ ⵏ ⵜⴰⵔⵉⵔ ⵉⵜⵛⴰⵏ ⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ
+Només hi faltava ell entre els acompanyants de l’ogressa.	ⵏⵜⵜⴰ ⴰⵢ ⵏⵏ-ⵉⵙⵓⵍⵏ ⴳ ⵉⵏⵙⴰⵢⵏ ⵏ ⵜⴰⵔⵉⵔ
+He sentit una olor que no em resulta familiar.	ⵓⵜⵖ ⴰⴹⵓ ⵓⵔ ⵍⵉⵖ
+L’ogre no entra més que a cal qui li obre.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⴷ-ⵉⴽⵛⵛⵎ ⵅⵅⵓ ⵖⴰⵙ ⵙ ⵓⵏⵏⴰ ⵢⴰⵙ-ⴷ-ⵉⵔⵥⵎⵏ
+Com més cridem socors, més imminents són els àrabs.	ⴽⵓⴷ ⵏⵙⵖⵓⵢⵢⵓ, ⵜⵜⴰⵔⵓ-ⴷ ⵉⵄⵔⴰⴱⵏ
+Un sol àrab omple el mercat.	ⵢⵉⵡⵏ ⵡⴰⵄⵔⴰⴱ ⵉⵄⵎⵔ ⵙⵙⵓⵇ
+He convidat un àrab i s’ho ha menjat tot.	ⵄⵔⴷⵖ-ⴷ ⴰⵄⵔⴰⴱ, ⵉⵜⵛⴰ-ⵜ ⴰⴽⴽⵯ
+L’àrab no el parlo pas, i l’ocell de la cua gran no el prenc pas.	ⵜⴰⵄⵔⴰⴱⵜ ⵓⵔ ⵀⴷⴷⵔⵖ ⴰⵔⴰ, ⵎⴰ ⴷ ⴱⵍⵊⵃⵏⵉⵟ ⵓⵔ ⵜ-ⵜⵜⴰⵡⵉⵖ ⴰⵔⴰ
+Tot germina excepte un cap negre.	ⵥⵥⵓ ⴽⵓⵍⵛⵉ ⵖⴰⵙ ⵓⵏⴳⵍⵉⵖⴼ
+No importa [el preu] d’una llesca de pa si serveix per a trobar la boca d’un àrab.	ⴱⵏⵏⴰⵇⵙ ⵏ ⵜⵏⴳⵓⵍⵜ ⵏⵏⴰ ⵙ ⵢⵓⴼⴰ ⵢⴰⵏ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵡⴰⵄⵔⴰⴱ
+Ḥddu, hom ha portat botí i tu vas i ens portes en Mulay Smaɛil.	ⵉⵡⵉⵏ-ⴷ ⵎⴷⴷⵏ ⵍⵖⵏⵉⵎⵜ,ⵜⴰⵡⵉⴷ-ⴷ ⵎⵓⵍⴰⵢ ⵙⵎⴰⵄⵉⵍ,ⴰ ⵃⴷⴷⵓ!
+Com si haguessis posat alquena a un negre.	ⴰⵎ ⵉⵙ ⵜⴳⵉⵜ ⵍⵃⵏⵏⴰ ⵉ ⵉⵙⵎⵅ
+M’ha pegat un “romà” i l’he denunciat al seu germà.	ⵉⵡⵡⵜ-ⵉⵢⵉ ⵓⵔⵓⵎⵉ, ⵛⵜⴽⴰⵖ-ⴰⵙ ⵉ ⴳⵯⵎⴰ
+Empetiteix el teu cap a fi que s’engrandeixi el teu cor.	ⵙⵙⵎⵥⵉⵢ ⵉⵖⴼ-ⵏⵏⴽ ⴰⴼⴰⴷ ⴰⴷ ⵉⵅⵉⵜⵔ ⵡⵓⵍ-ⵏⵏⴽ
+Mira la seva cara i beu-te el seu xerigot.	ⵙⴽⵙⵓ ⴳ ⵡⵓⴷⵎ-ⵏⵏⵙ, ⵜⵙⵓⵜ ⴰⵖⵖⵓ-ⵏⵏⵙ
+Només la malaltia colpeix a la cara.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴰⵇⵎⵓ ⵖⴰⵙ ⵉⵖⵏⴽⴰ
+El qui balla no amaga la cara.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴽⴽⴹⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵜⴰⵍ ⴰⵇⵎⵓ
+Qui entra a l’ahidus no es cobreix la cara	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴽⵛⵎⵏ ⴰⵃⵉⴷⵓⵙ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴷⴷⴰⵍ ⴰⵇⵎⵓ
+Qui balla no dissimula la barba.	ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵛⵟⵟⵃⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵜⴰⵍ ⵜⴰⵎⴰⵔⵜ
+La pujada per la cara d’un amic és una baixada.	ⴰⵙⴰⵡⵏ ⵖⴼ ⵡⵓⴷⵎ ⵏ ⵓⵎⴷⴷⴰⴽⴽⵯⵍ ⴷ ⴰⴽⵯⵙⵙⴰⵔ
+La mà fa que els dits vagin junts.	ⵉⵙⵎⴰⵏ ⵓⴼⵓⵙ ⵉⴹⵓⴹⴰⵏ
+Una sola mà no aplaudeix.	ⵢⴰⵏ ⵓⴼⵓⵙ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴰⵛⴱⵇⵇⴰ
+Una sola mà no aplaudeix.	ⴰⴼⵓⵙ ⵉⵢⵢⵗⵏ ⵡⵗⵔ ⵉⵜⵗⵇⵇⴻⵙ
+És aquesta mà la que renta l’altra.	ⴰⴼⵓⵙ-ⴷⴷⵖ ⴰⴷ ⵉⵙⵙⵉⵔⵉⴷⵏ ⵡⴰ
+Vet aquí que és en els cors on hi ha la vàlua, mentre que les dents es riuen dels que volen i dels que no.	ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵍⴰⵡⵏ ⴰ ⴳ ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵎⵄⵉⴱⴰⵔ, ⵉⵎⵎⴰ ⵜⵓⵖⵎⴰⵙ ⴹⵙⴰⵏⵜ ⵉ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵔⴰⵏⵜ ⴷ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵓⵔ ⵔⵉⵏⵜ
+Un cor manllevat no pot lluitar.	ⵓⵍⵀ ⵏ ⴾⴼⴼⴰⴷ ⵡⵗⵔ ⵉⴽⴻⵏⵏⴻⵙ
+Un cor blanc és millor que un mal marabut.	ⴻⵡⴻⵍ ⵎⴰⵍⵍⵗⵏ ⵢⵆⴼⴰ ⴾⵔⴽ ⴾⵏⴻⵙⵍⴻⵎ
+Ai del qui no es pot valdre per si mateix’ (literalment ‘ai del sense genoll!’).	ⴰⵃⵃ, ⴰ ⵡⴰⵔ ⴰⴼⵓⴷ!
+És entre el panxell i la cuixa que hi ha l’aliment de l’home.	ⴳⵔ ⵜⵉⵏⵛⵜ ⴷ ⵜⴰⵖⵎⴰ ⴰ ⴳ ⵉⵍⵍⴰ ⵎⴰⵜⵛⴰ ⵉ ⵓⵔⴳⴰⵣ
+Seure no enceta els genolls.	ⴰⵖⵊⴷⵉⵎ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵙⴰⵔ ⵉⴼⴰⴷⴷⵏ
+Fins i tot els budells es barallen dins el ventre.	ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵚⵔⵎⴰⵏ ⴰⴳⵏⵙⵓ ⵏ ⵓⴷⵉⵙ ⴷⴰ ⵜⵜⵏⴰⵖⵏ
+« On vas, peu? ». Li va dir: « A la recerca de les meves arrels ».	« ⵙ ⴰⵏⵉ ⵜ-ⵜⴷⴷⵓⴹ, ⴰⵢ ⴰⴹⴰⵔ? ». ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ: « ⵖⵔ ⵓⵥⴰⵔ »
+Ai del qui no té força a les cuixes!.	ⴰⵃⵃ, ⴰ ⵓⵏⵏⴰ ⵙ ⵓⵔ ⵜⵣⴳⴳⵯⴰⵖ ⵜⴰⵖⵎⴰ-ⵏⵏⵙ!
+Val més una cuixa trencada que una paraula trencada.	ⵓⴼⴰ ⴾⵔⴾ ⵉⵔⵥⵗⵏ ⴷⵗⵖ ⵜⴰⵖⵎⴰ ⴾⵔⴾ ⵉⵔⵥⵗⵏ ⴷⵗⵖ ⵜⴻⵏⵏⴰ
+Seure asseca la boca.	ⵉⵖⵉⵎⵉ ⵉⵇⵇⴰⵔ ⵉⵎⵉ
+La boca és de foc i els genolls són de pasta.	ⴰⵇⵎⵎⵓⵎ ⴷ ⵜⵉⵎⵙⵙⵉ, ⵉⴼⴰⴷⴷⵏ ⴷ ⴰⵔⴽⵜⵉ
+Ai llengua, que ets feta de carn, per què t’has convertit en espines?.	ⴰⵢ ⵉⵍⵙ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴷ ⴰⴽⵙⵓⵎ, ⴷⴰⵛⵓ ⴽ-ⵉⵔⵔⴰⵏ ⴷ ⵉⵙⵏⵏⴰⵏⵏ?
+El qui té llengua es fa seu tothom.	ⴱⵓ ⵢⵉⵍⵙ, ⵎⴷⴷⵏ ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵏⵙ
+Només la brutícia es fica entre la carn i l’ungla.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴽⴽⴰ ⴳⵔ ⵜⴼⵉⵢⵢⵉ ⴷ ⵢⵉⵙⴽⵔ ⵖⴰⵙ ⵉⵔⴽⴰⵏ
+Allò que l’ull no veu, el cor ho passa per alt.	ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵜⴰⵏⵏⴰⵢⵜ ⵜⵉⴹⵜ, ⵉⵣⵣⵔⵉ-ⵜ ⵡⵓⵍ
+El borni no es fica a la palla.	ⴱⵓ ⵢⵉⵡⵜ ⵜⵉⴹⵜ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⵛⵛⵎ ⴰⵍⵉⵎ
+L’ull no plora si no és per algú de profit.	ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴰⵍⵍⴰ ⵜⵉⴹⵜ ⵖⴰⵙ ⵉ ⴽⴰ ⵎⵉ ⵜⵥⵔⴰ ⴽⴰ ⵏ ⵓⴱⵖⵓⵔ
+Si vols el moll, has de trencar l’os.	ⵉⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷⵉⴼ, ⵜⵔⵔⵥⵜ ⵉⵖⵙⵙ
+Ha afegit saliva al cul.	ⵉⵔⵏⵉ ⵉⴽⵓⴼⴼⴰⵏ ⵅ ⵜⵅⵏⴰ
+Val més algú que coneixes que no pas algú que no coneixes.	ⵢⵓⴼ ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵙⵙⵏⵜ ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵜⵙⵙⵉⵏⵜ
+Una persona intel·ligent espera el bé en el futur.	ⵢⴰⵏ ⵉⵛⵡⴰⵏ ⴰⵔ ⵉⵜⵜⵏⵡⵡⴰ ⵍⵅⵉⵔ ⴳ ⵡⵓⵙⵙⴰⵏ
+Els avantpassats no han deixat als contemporanis res a dir	ⵓⵔ ⴷ-ⵣⵔⵉⵏ ⵉⵎⵣⵡⵓⵔⴰ ⵎⴰⵢⴷ ⵜⵜⵉⵏⵉⵏ ⵉⵎⴳⴳⵓⵔⴰ
+Els avantpassats no han deixat res que hagin de tornar a començar els contemporanis.	ⵓⵔ ⵓⴷⵊⵉⵏ ⵉⵎⵣⵡⵔⴰ ⵎⴰ ⵎⵉ ⵜⵜⵄⴰⵡⴰⴷⵏ ⵉⵎⴳⴳⵓⵔⴰ
+El fill del silenci és la paraula.	ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ ⵏ ⵉⴼⵙⵜⵉ ⴷ ⴰⵡⴰⵍ
+El que ha rondinat es pensa que no ha parlat.	ⵉⵖⴰⵍ ⵡⴰⵍⵍⵉ ⵉⵏⴷⵔⵏ ⵉⵙ ⵓⵔ ⵉⵙⴰⵡⵉⵍⵏ
+Fes el que vulguis fer, que la societat s’encarregarà d’explicar.	ⵗⵊⵊ ⵜⵉⵊⵊⴰⵡⵜ ⵜⵗⴼⴼⵓⵍⵍ-ⴰⴽ ⵜⴰⵎⴻⵜⵜⴾ ⵜⵉⵏⴰⵡⵜ
+No hi ha ningú a qui li basti el seu coneixement.	ⵡⵗⵔ ⵜ-ⵉⵍⵍⴰ ⴾⵔⴾ ⵙ ⵜⴻⴳⴷⵗⵀ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ-ⵏⴾⵜ
+Un llarg silenci no vol dir oblit.	ⴰⵙⵓⵙⴻⵎ ⵗⵊⵊⴾⵏ ⵡⵗⵔ ⵉⵜⵗⵇⵇⴻⵍ ⴾⵜⵗⵡⵉ
+Val més perdonar que matar de rancúnia.	ⵜⴾⵏⵗⵛⴾ ⵜⵓⴼⴰ ⵜⴾⵏⵗⵖⴾ ⵙ ⴾⵖⴰ
+Tot el que conservis et servirà llevat de l’odi.	ⴰ ⵜⴻⵜⵡⵗⵔⵗⴷ ⴰⴷ ���ⵗⵢ-ⵉⵏⴼⵓ ⴰⵔ ⵓⴽⵙⴰⵏ
+Ara és d’hora de demà.	ⴷⵖⵉ ⴰⵢⴷ ⵉⴳⴰⵏ ⵣⵉⴽ ⵏ ⵓⵣⴽⴽⴰ
+El cuscús crema i el marabut té pressa.	ⵉⵔⵖⴰ ⴽⵙⴽⵙⵓ, ⵉⵣⵔⴱ ⵓⴳⵯⵔⵔⴰⵎ
+Si Déu aprovés els precs dels gossos, els faria un pluja d’ossos.	ⵎⵍⴰ ⵉⵜⵜⵇⴰⵍ ⵔⴱⴱⵉ ⴷⴷⵄⵓⵜ ⵉ ⵉⴹⴰⵏ, ⵉⵙ ⴰⵙⵏ-ⴷ-ⵉⴳⴰ ⴰⵏⵥⴰⵔ ⵏ ⵉⵖⵙⴰⵏ

parallel/proverbs/proverbs2.cat-zgh.zgh

@@ -0,0 +1,375 @@
+ⴷⴰ ⵜⵙⵔⵓⵙⵜ ⴰⵖⵔⵓⵛ, ⴰⵔⵉⵏ-ⵜ-ⵉⴷ ⵥⴰⵔⴽ
+ⵎⴰⵢ ⵉⴱⴹⴰⵏ ⴰⴷⵔⵖⴰⵍ ⴷ ⵓⵖⵔⵓⵛ-ⵏⵏⵙ?
+ⵉⵏⴽⵔ-ⴰⵙ-ⴷ ⵓⵍⴷⵊⵉⴳ-ⵏⵏⵙ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵜⵖⵔⵓⵛⵜ
+ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰⵢⴷ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵓⵅⵔⵉⴹ ⵖⴰⵙ ⵡⴰⴷⴷⴰⵖ ⵉⵙ ⵉⵜⵜⵓⵜⵏ
+ⵜⴰⵎⵛⵉⵜ ⴾⵔⴾ ⵡⴰ ⵙⴻⵔⵙ ⵉⵜⴾⵡⴰⵜⵗⵏ ⴰ ⵉⵙⵙⴰⵏⴻⵏ ⴰⵡⴰ ⵜⵗⵜ-ⵉⵀⵗⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⵎⵓⵏⵏ ⵙⵉⵏ ⵉⵎⵏⴷⴰⵔ ⴳ ⵓⴽⴰⴱⴰⵔ
+ⴰⵙⵉⴽⴻⵍ ⵡⴰ ⵗⵣⵣⴰⵔⵗⵏ ⵉⵏⵛⴰ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ
+ⵜⴰⵥⵥⴾⴷ ⵜⴰⵖⵉⵎⵉⵜ, ⵜⴻⵍⴰ ⵜⴾⴽⵍⴾ ⵗⵍⵎⵗⵖⵏⴰ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰⵏ ⴰⴱⵔⵉⴷ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⵏⵏ-ⵉⴳⵓⵍⵓ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵎⴰⵏⵏ ⴷ ⵓⴱⵔⵉⴷ ⵉⵙⵓⵍ ⵉⴳⵓⵍⴰ-ⵏⵏ ⴰⵎⴰⵏ
+ⴱⵓ ⵢⵉⵡⵏ ⵓⴱⵔⵉⴷ, ⵉⵜⵜⵇⵇⵏ-ⴰⵙ-ⵜ ⵔⴱⴱⵉ
+ⴰⴽⵍ ⴰⴽⴰⵍ ⵓⵔ ⵜⴰ ⴽ-ⵢⵓⴽⵉⵍ
+ⵉⵙⵍⵍⴰ ⵉ ⵜⵏⵣⵣⴰⵢⵜ, ⵉⵏⴽⵔ ⴰⵎⵎⴰⵙ ⵏ ⵢⵉⴹ
+ⴷⴰ ⵜⴹⴼⴼⵓⵔⵜ ⴰⵙⵖⵓⵏ ⴰⵔ ⵜⴰⴳⵓⵙⵜ
+ⴰⴳⴰⵜⵓ ⵢⵓⵙⵙⴰⵏ ⵉⵇⵇⵏ-ⵜ-ⵉⵏⵏ ⴰⵢ ⵉⴱⴱⵉ
+ⵉⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷ ⵓⵔ ⵉⴼⵔⵖ ⵓⴳⴰⵜⵓ-ⵏⵏⴽ, ⵜⵀⵢⵢⴰⵜ-ⵜ ⴳ ⵉⵜⵔⴰⵏ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵏⵏ-ⵜⵇⵇⵏ ⵜⵉⵣⵉ ⵉⵏⵣⵉ-ⵜⵜ
+ⴽⴽⴰⵏ-ⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵖⵊⴷⵏ ⴰⴼⵔⵔⴳⴰⵏ, ⴰⵎⵅⵉⴱ ⵉⴳⴳⵔ ⵥⴰⵔⵙ
+ⵜⴰⴽⵙⵓⵎⵜ ⵙ ⵜⴽⵙⵓⵎⵜ ⴰ ⵙ ⵉⴽⵛⵛⵎ ⵓⵍⵖⵎ ⵜⴰⴳⴷⵓⵔⵜ
+ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵇⵇⵍ ⵙ ⵡⴰⵏⴹⵓⴹⵏ ⵏ ⵓⵍⵖⵎ ⴰⴷ ⴹⵔⵏ
+ⵅⴷⵉⵍ ⴱⵓⵄⵄⵓ, ⵖⵔⴰⴷ ⴽⵉⴽⴽⵉ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⴽⵙⵉⵡ ⵓⵍⵖⵎ ⵖⴰⵙ ⵜⴰⵄⵔⵓⵔⵜ ⵏ ⵓⵎⴷⴷⴰⴽⴽⵯⵍ-ⵏⵏⵙ
+ⵎⵎⵓⵜⵏ ⵉⵍⵖⵎⴰⵏ, ⵣⵔⵉⵏ-ⴰⵖ-ⴷ ⵜⵉⵔⴼⴰⴹⵉⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵔⵄⴰⴱ ⵖⴰⵙ ⴰⵍⵖⵎ ⵉⴳ ⵢⵓⵍⵉ ⴰⴳⴰⴷⵉⵔ. ⵉⵎⵎⴰ ⵎⵓⵛⵛ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⴱⵔⵉⴷ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢⵏⵏⴰⵖ
+ⵡⴰⵏⵏⴰ ⵉⵏⵉⵏ ⴰⵍⵖⵎ ⵓⵔ ⵉⴽⵙⵓⴹ ⵉⴹⴰⵏ
+ⵉⵏⴰⵢ ⴾⵔⴾ ⵉⵍⵡⴰⵢⵗⵏ
+ⵜⵆⵍⵎⴾⵏ ⴰ ⵙ ⵗⵎⴾⵀⵗⵖⵏⵗⵜ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ ⵎⴰ ⵜⵗⵜ-ⵆⵀⵗⵖⵗⵏ?
+ⵓⵔ ⵅⴰ ⵉⵜⵜⵓⵏⵇⵇⴰⵔ ⵅⴰⵙ ⵜⴰⵔⵉⴽⵜ ⵉⵄⵣⵣⵉⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⴼⵥⵥⴰⵏ ⵉⵢⵙⴰⵏ ⵖⴰⵙ ⴰⵍⴳⴰⵎⵓ ⵜⵏ-ⵉⵜⵛⴰⵏ
+ⵇⵇⵍ ⵉ ⵜⴳⵎⴰⵔⵜ, ⵜⵙⵖⵜ ⵉⵍⵍⵉⵙ
+ⴱⵓ ⵓⵙⵔⴷⵓⵏ ⵉⵄⵙⵙⴰ, ⴱⵓ ⵓⵖⵢⵓⵍ ⵉⴳⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵏⴽⴰⵕ ⴰⵚⵍ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⴰⵙⵔⴷⵓⵏ
+ⴰⴷ ⵏⵔⴰⵔ ⵙ ⵜⵙⵔⴷⵓⵏⵜ
+ⵜⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵉⵏ ⴷⴰ ⵜⵏ-ⴽⵔⵔⴼⵏ ⵎⴷⴷⵏ ⵙ ⵓⴹⴰⵔ, ⵏⴽⴽⵯⵏⵉ ⵙ ⵢⵉⵍⵙ
+ⴱⴰⴱ ⵏ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵉⵍⵉⵏ ⵙ ⵉⵙⴽⴰⵡⵏ
+ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵉⵍⵉ ⵉⵙⴽⴰⵡⵏ
+ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵥⵥⴳⵏ ⵜⴼⵜⵓ
+ⵜⴰⴼⵓⵏⴰⵙⵜ ⵜⴰⵔ ⵜⴰⴳⵯⵊⵊⵉⵎⵜ, ⴷⴰ ⵢⴰⵙ-ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵣⴰⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵍⵍⵖ ⵓⴷⵎ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⴰⵣⴳⵔ
+ⵎⴽ ⵉ-ⵉⵔⴰ ⴱⵏⵜⴰⵔⴼⴰ, ⵓⵜⵏ ⵎⴷⴷⵏ ⵜⴰⵔⴼⴰ. ⵓⵔ ⵉ-ⵉⵔⵉ ⴱⵏⵜⴰⵔⴼⴰ, ⵓⵜⵖ ⵏⴽⴽⵉⵏ ⵜⴰⵔⴼⴰ
+ⵉⵃⵔⵇ ⴱⴰⴱ ⵏ ⵉⴳⵏⴷⵓⵣⵏ, ⵓⵔ ⵉⵃⵔⵉⵇ ⴱⴰⴱ ⵏ ⵢⵉⴳⵔ
+ⵢⵓⵙⴰ-ⴷ ⵖⵔ ⵜⴰⴷⴷⴰⵔⵜ ⵏ ⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⵔ ⵍⵓⵎ
+ⴰⵡⴷⴾⵙ ⵡⵗⵔ ⵉⵏⴻⵊⵊⵓ ⴰⵔ ⴷⵗⵖ ⵎⴰⵜⵜⴾⵙ
+ⴰⵡⴷⴾⵙ ⵡⵗⵔ ⵉⵏⴻⵊⵊⵓ ⴰⵔ ⴷⵗⵖ ⵎⴰⵜⵜⴾⵙ
+ⵜⵉⵖⵙⵉ ⵉⴼⴼⵖⵏ ⵜⴰⵡⵔⵓⵜ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ ⵡⵓⵛⵛⵏ
+ⵜⴰⵔ ⴰⵎⴽⵙⴰ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ
+ⴽⵓ ⵜⵉⵖⵙⵉ ⵜⴰⴳⵍ ⵙ ⵓⴹⴰⵔ-ⵏⵏⵙ
+ⴻⵏⵏⵗⵏ ⵉⵎⴰⵊⴻⵖⵗⵏ: « ⵜⵛⵉ ⵜⴻⴳⵣⴰⵎⵗ ⵜⴰⵍⴻⴽ ⴻⵙ ⵜⴻⵊⴻⵜ-ⵏⴾⵜ »
+ⵜⵉⵀⴹⴹⴰⵔⵉⵏ ⴰⵢⴷⴷⵖ ⵢⴰⴷ, ⴰ ⵜⵉⵍⵉ?
+ⵉⵣⵉⵎⵎⵔ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜ-ⵙⵙⵉⵡⵉⵣⵏ ⵡⴰⵙⴽⵉⵡⵏ-ⵏⵏⵙ
+ⵜⵏⵏⵎⵢⴰⵔ ⵜⴰⵖⴰⴷⵜ-ⵏⵏⴽ ⵜⵉⴱⴰⵡⵛⵉⵏ
+ⵜⵡⴰⵍⴼ ⵜⴰⵖⴰⴷⵜ-ⵏⵏⴽ ⵉⴱⴰⵡⵏ
+ⵉⵖⵔⵙ ⵉ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⵓⵣⵓⵜ-ⵜ
+ⵉⵙ ⴷ ⵎⴽ ⵉⵖⵔⵙ ⵉ ⵡⵉⴷⵉ,ⵜⴰⵣⵓⴹ-ⵜ?
+ⵓⵔ ⵉⵖⵉⵢ ⴰⴷ ⵉⵖⵔⵙ ⵓⵍⴰ ⵉⵟⵟⴼ ⵉⴷⴰⵎⵎⵏ
+ⵢⴰⵣⵓ-ⵜⵜ ⴰⵔ ⴰⴳⵔⴹ, ⵉⵣⵔⵉ-ⵜⵜ
+ⴰⵔ ⵉⴹⵙⵙⴰ ⵜⴰⴹⵙⴰ ⵏ ⵡⵓⵅⵙⴰⵙ ⵉⵣⵍⴼⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴳⵔⵔⴷ ⵡⵓⵛ��ⵏ
+ⵙⵉⵏ ⵉⴹⴰⵔⵏ ⴰ ⵙ ⵜⵜ-ⵉⵜⵜⵟⵟⴼ ⵡⵓⵛⵛⵏ
+ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵡⵓⵛⵛⵏ:« ⵜⵏⵏⴰ ⵖⵉⴳⵉ ⵉⴽⴽⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵛⵛⵡⵓⵏ »
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵉⵏⵉ ⵡⵓⵛⵛⵏ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⵏⵏⴰ ⵢⴰⵙ-ⵉⵊⵕⴰⵏ
+ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵡⵓⵛⵛⵏ:«ⵜⵏⵏⴰ ⵎⵉ ⵙⵙⵡⵉⵖ ⵉⵎⴰⵏ ⵣⵓⵏ ⵜⵜ-ⵜⵛⵉⵖ»
+ⵉⴳⴳⵯⴷ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵜⴳⴳⵯⴷ ⵜⵉⵍⵉ
+ⵟⵟⵍⵎ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⵖⴼ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵢⵓⵖⴰⵍ-ⴷ ⵖⴼ ⵓⵎⴽⵙⴰ
+ⴰⴳⴰ ⵉⴳⵯⴱⴰⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴰⴳⵎ
+ⵢⴰⵏⵏⴰⵢ ⵜⵓⴳⴰ, ⵉⵜⵜⵓ ⴰⵃⴱⵓⵛ
+ⵍⵃⵉⵍ ⵙ ⵍⵃⵉⵍ ⴰ ⵙ ⵉⵜⵜⴰⵍⵉ ⵓⴹⴰⵔ ⵉⵖⵓⵍⵉⴷⵏ, ⵉⵎⵎⴰ ⵣⵣⵔⴱⴰⵏ ⵓⵔ ⵜⵏ-ⵓⵍⵉⵢⵏ
+ⴰⵡⵙⵙⴰⵔ ⵉⵔⵏⴰ ⴰⵙⴰⵡⵏ, ⴰⵎⵥⵥⴰⵏ ⵉⵔⵏⴰ-ⵜ ⵓⵙⴰⵡⵏ
+ⵉⵙⵙⵏⴽⵙ ⴰⵎⴰⵏ ⵉ ⵓⵙⴰⵡⵏ
+ⵎⵇⵇⴰⵔ ⵜ-ⴷ-ⵉⵜⵛⴰ ⴳ ⵢⵉⵎⵉ ⵏ ⵉⴳⴷⵉ ⵜⴰⴽⵙⵓⵎⵜ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵡⵜ ⵉⴳⴷⵉ, ⵉⵙⴽⵙⵓ ⵎⴰ ⴰⴷ ⵜ-ⵉⵍⴰⵏ
+ⵎⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⵔⵔⵣ ⵉⴳⴷⵉ, ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵉⵍⴰⵎⵎⵏ
+ⴱⴷⵔ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⴰⵙⵉⵜ ⵜⴰⴳⴳⵓⵏⵜ
+ⵓⵜ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⴰⴽⵉ-ⴷ ⵜⵙⵍⵉⵜ
+ⵢⴰⵜ ⵜⴽⵍⵉⵜ ⴰⴷ ⵜⵙⴹⵙⴰ ⵜⴰⵢⴷⵉⵜ: ⵉⵖ ⵜⵍⴰⵙ
+ⵉⵙⵙⵏ ⵉⴽⵣⵉⵏ ⵉⴳ ⴷ-ⵉⴽⴽⴰ ⴰⵏⵡⴰⵍ
+ⵜⴰⴷⴷⴰⵔⵜ ⴷⵉ ⵓⵔ ⵍⵍⵉⵏ ⵢⵉⵟⴰⵏ ⵛⵛⵉⵏ-ⵜ ⵉⵏⵏⵖⵏⵉ
+ⵊⵊⵉⵊⵉ ⵎⵓⵛⵛ ⵉ ⵓⴳⴰⴷⵉⵔ, ⵉⴳ ⵉⵣⵎ
+ⵙⵙⵏⴽⵙ ⵎⵓⵛⵛ ⵉ ⵜⵖⵎⵔⵜ, ⵉⴳ ⵉⵣⵎ
+ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵎⵓⵛⵛ ⴰⵢ ⵉⵙⵎⵛⵜⴰⴳⵏ ⵜⴰⴳⵯⵊⵊⵉⵎⵜ-ⵏⵏⵙ
+ⵖⴰⵢⵍⵍⵉ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⵖ ⵓⴳⴰⵢⵢⵓ ⵏ ⵓⵎⵓⵛⵛ ⴰⴷ ⵉⵙⵎⵓⵙⵙⵓⵏ ⵜⵉⵎⵖⵉⵍⵜ-ⵏⵏⵙ
+ⴰⵔ ⵉⵜⵜⵉⵏⵉⴳ ⵎⵓⵛⵛ ⴰⵍⵍⵉⴳ ⵜⵜ-ⵏⵏ ⵓⵔ ⵉⴳⵓⵍⴰ ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⴽ ⵜⵋⵋⴰ
+ⴰⵙⵙ ⴰⵎⵣⵡⴰⵔⵓ, ⴰⴷ  ⵉⵜⵜⵎⵜⴰⵜ ⵎⵓⵛⵛ
+ⵓⵔ ⵏⵏ-ⵢⵓⴷⵊⵉ ⵎⵓⵛⵛ ⵉⵣⵍⴼⵏ ⵉⵏⵖⵎⵉⵙⵏ
+ⵉⴷⴷⴰ ⴷⴰ ⵉⴱⵟⵟⵓ ⴰⵍⵉⵎ ⵉ ⵉⵖⵢⴰⵍ
+ⵓⵜ ⴰⵖⵢⵓⵍ ⵅⴼ ⵡⴰⵍⵉⵎ, ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵓ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ
+ⵉⵏⵏⵎⵢⴰⵔ ⵓⵖⵢⵓⵍ-ⵏⵏⴽ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ
+ⵍⵓⵎ ⴷ ⵔⵔⴰⵃⵜ ⵓⵍⴰ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴷ ⵍⴼⴹⴰⵃⵜ
+ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵓⵖⵢⵓⵍ: “ⴱⵉⵙⵎⵉⵍⵍⴰⵀⵉ ⵔⵔⴰⵃⵎⴰⵏⵉ ⵔⵔⴰⵃⵉⵎ!” ⵣⵉ ⵍⵄⵔⴼ ⵏ ⵚⵚⴱⴰⵃ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵏ-ⵉⵙⵙⴰ ⵓⵖⵢⵓⵍ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⵉⴳ ⵔⴽⵉⵥⵏ
+ⵜⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵜⵖⵢⵓⵍⵜ: « ⵙⴳ ⵎⴰⵢⴷ ⵓⵔⵓⵖ, ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵙⵡⵉⵖ ⴰⵎⴰⵏ ⵉⵣⴷⴷⵉⴳⵏ »
+ⵃⵍⴰⵏⵜ ⵜⵉⴰⵇⵇⴰⵔ-ⵏⵏⵎ, ⴰ ⵍⴰⵍⵍⴰ ⵜⴰⵖⵢⵓⵍⵜ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵓⵖⵓⵍ ⴰⵎⴰⵏ ⵖⴰⵙ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵓⵖⵓⵍ ⵓⵎⵣⵣⵓⵔ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+ⵓⵔ ⵅⴰ ⵉⵜⵜⵓⴳⴰ ⵓⴽⵎⵎⵓⵙ ⵉ ⵎⵎ ⵉⵎⵊⵊⴰⵏ
+ⵡⵉⵏ ⴷ-ⵉⵏⵏⴰⵏ ⵜⵉⴷⵜⵜ ⴰⴷ ⵉⵇⵇⵏ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+ⵉⴽⵛⵎ-ⴰⵙ ⵉⴼⵉⵍⵓ ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ
+ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰ ⴳ ⵉⴽⵛⵎ ⵉⴼⵉⵍⵓ ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ
+ⵓⵜ ⴰⵃⵍⴰⵙ, ⵉⴼⵀⵎ ⵓⵖⵢⵓⵍ
+ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵅⴱⵓ ⴳ ⵓⵙⴳⵔⵙ
+ⴰⵎ ⵓⵊⵃⵏⵉⴷ ⵏ ⵓⵢⴰⵣⵉⴹ: ⴰⵏⵙⵉ ⴷ-ⵉⴽⴽⴰ ⵡⴰⴹⵓ ⴰⴷ ⵜ-ⵉⵔⵔ ⵖⵔ ⴷⵉⵏⵏ
+ⵜⵓⴼ ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵙⴷⵍⵏ ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵙⴹⵔⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵔⵥⵥⴰ ⵜⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵜ ⵜⵉⴳⵍⴰⵢ-ⵏⵏⵙ
+ⵜⵔⵖⴰ ⴷⵉⴳⵙ ⵜⴳⵍⴰⵢⵜ-ⵏⵏⵙ
+ⵉⵔⴷ-ⵉⵏⵓ ⴷⴰⵢ
+ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ ⵉⵔⴰⵏ ⵙⵙⵓⵇ ⵙⴳ ⵢⵉⴹ ⴰⵢⴷ ⵜⵜⵓⴽⵔⴰⴼⵏ
+ⵉⴷⴷⴰ ⵓⵙⵔⵣ, ⵉⴷⴷⴰ ⵓⴼⵓⵍⵍⵓⵙ
+ⴰⴼⵓⵍⵍⵓⵙ ⵏⴳⵔ ⵜⴳⵯⵎⵎⴰ ⵓⵔ ⵉⵔⵉ ⵎⴰⵏⵉ
+ⵜⵉⴳⵍⴰⵢ ⴰⵔ ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ, ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ ⴰⵔ ⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵏ
+ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵢⵉⵣⵎ, ⵜⴻⵜⵛ-ⵜ ⵜⵉⵣⵎⵜ
+ⵎⴰⴷ ⵉⵖⵉⵢⵏ ⴰⴷ ⴰⵙ-ⵢⵉⵏⵉ ⵉ ⵢⵉⵣⵎ: « ⵉⵋⵋⴰ-ⵢⴰⴽ ⵢⵉⵎⵉ »
+ⴰⵔⴳⴰⵣ ⴰⵎ ⵢⵉⵣⵎ: ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵔⵜ-ⵏⵏⵙ ⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰ ⵜⴳ ⵜⵉⵏⵏⵙ
+ⵎⵔ ⵜⵏⵏⴰ “ⴱⴰⵄⵄ”, ⵜⵎⵓⵏ ⴷ ⵜⵎⵍⴰⵍⵉⵏ
+ⴳ ⴷ ⵉⴼⵉⵙ, ⵜⴻⵜⵜⵛⵜ-ⵉ
+ⵜⴾⵔⴽ ⵜⴰⴹⴰⴳⴳⴰⵍⵜ ⵜⵆⴼⴾⵜ ⵜⴻⵣⵆⵔⵉ
+ⵉⵖ ⵉⵔⴰ ⵓⴳⴹⵉⴹ ⵜⵓⵥⵓⵜ,ⵉⴽⴽ-ⵏⵏ ⵙⵔⵙ ⵜⴰⵔⵔⵎⵎⴰⵏⵜ
+ⴰⴷ ⴰⵖ-ⴷ-ⵉⵙⵙⵓⴳⴳⵣ ⵔⴱⴱⵉ ⵢⴰⵏ ⵓⴷⴱⵉⵔ ⴰⵎⵍⵍⴰⵍ!
+ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵇⵇⵙ ⵜⴼⵉⵖⵔⴰ, ⴷⴰ ⵜ-ⵉⵙⵙⵉⵡⵉⴷ ⵓⴳⴰⵜⵓ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴷⴷⵓ ⵅⴼ ⵓⴷⵉⵙ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⴼⵉⵖⵔⴰ
+ⵉⴼⵉⵖⵔ, ⵉⵣⵉⴽⵔ, ⵉⴽⵉⴽⵔ... ⵉⵎⵉⴽⵔ
+ⵓⵔⵓⵏ ⵉⴳⵯⵔⴰ ⵉⴼⴰⵖⵔⵉⵡⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵣⴷⴷⵖ ⵡⴰⴽⴰ ⴳ ⵓⵎⴰⵣⵉⵔ ⵏ ⵉⴼⵉⵖⵔ
+ⵜⵉⵖⵉⵔⴷⵎⵜ ⵅⴼ ⵢⵉⵖⴼ-ⵏⵏⴽ, ⴰ ⴱⵓ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ!
+ⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ ⵜⵉⵖⵉⵔⴷⵎⵜ
+ⴳⴰⵏ-ⴰⵙ ⵉⵎⴽⵉⴷⴷⵖ ⴰⵙ-ⴳⴰⵏ ⵡⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ ⵉ ⵜⵖⵉⵔⴷⵎⵜ
+ⵜⴱⴳⵙ ⵙ ⵓⵣⵔⵎ, ⵜⵅⵍⵍⴻⵍ ⵙ ⵜⵖⵉⵔⴷⵎⵉⵡⵉⵏ
+ⵢⴰⵖⵓⵍ ⵓⵍⴼⵙⴰ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵜⴰⵍⴽⵯⵎⴰⵢⵜ
+ⵎⴰ ⴰⵢ ⴽ-ⵢⵉⵡⵉⵏ, ⴰ ⴱⵓⵔⴱⴱⵓⴹ, ⵖⵔ ⵡⴰⵏⵙⴰ ⵜ-ⴽⴽⵉⵏ ⵉⵍⵖⵎⴰⵏ?
+ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴽⴽⵔ ⵜⴰⵡⴽⴽⴰ ⵙ ⵓⵖⵜⵉⵔ
+ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵓⵖⵔⴷⴰⵢ: « ⵙⴳⵉⴷⵉ-ⵜⵏ, ⴰ ⵔⴱⴱⵉ, ⴰⴷ ⵏⵊⵎⵖ! »
+ⵉⴳ ⵉⵔⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⴰⴷ ⵉⵡⵜ ⴰⵡⵟⵟⵓⴼ, ⵉⵙⴽⵔ-ⴰⵙ ⵉⴼⵔⴰⵡⵏ
+ⵉⵖ ⵉⵔⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⴰⴷ ⵉⵀⵍⴽ ⵜⵓⴹⴼⵉⵜ, ⵉⴼⴽ-ⴰⵙ ⵉⴼⴰⵔⵔⴰⵢⵏ iɣ ira Rbbi ad ihlk tuḍfit, ifk-as ifarrayn (Actukn)
+ⴾ ⴷ-ⵉⵔⵀⴰ ⵢⵗⵍⵍⴰ ⴰⴷ ⴻⵏⵖ ⵜⴰⵢⵗⵟⵟⵓⴼⵜ, ⴰⴷ ⵀⴰⵙ-ⵗⵊⵊ ⴰⴼⵔⴾⵡⵗⵏ
+ⵓⵙⵉⵏ ⵉⵡⴹⴼⴰⵏ ⵜⵉⵔⵛⵜ ⵏ ⵉⵎⵏⴷⵉ
+ⵓⵔ ⵉⵔⵉ ⵢⵉⵣⵉ ⵏ ⵢⵉⵣⵉ-ⵏⵏⴽ ⴰⵢ ⵉⴱⴹⵓ ⴷ ⵜⵉⴼⵉⴷⵉ-ⵏⵓ
+ⵓⵔ ⵢⴰⴷ ⵏⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰⵢ ⵉⴳⴰⵏ ⵉⵣⵉ,ⵎⴰⵢ ⵉⴳⴰⵏ ⵜⴰⵎⵏⴰ
+ⵉⵎⵉ ⵉⵇⵇⵏⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜ-ⴽⵛⵛⵎⵏ ⵢⵉⵣⴰⵏ
+ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⵓⵎⵍⵍⴰⵍ ⴳ ⵉⴳⵓⵔⴷⴰⵏ
+ⵉⴳⵓ-ⵜⵜ ⵓⴳⵓⵔⴷⵓ, ⵜⴻⵜⵜⵡⴰⵟⵟⴼ ⴷⵉⵙ ⵜⵅⵅⵓⵢⵜ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴻⵜⵜⵖⵉⵎⴰ ⵜⵅⵅⵓⵛⵜ-ⵏⵏⴽ ⴷⵉⵏⵏⴰ ⴳ ⵜⵔⵖⴰ
+ⵓⵔ ⵢⵓⴼⵉ ⵎⴰⵢⴷ ⴰⵙ-ⵉⵣⵔⴰⵏ ⵜⵉⵏⵏⵙ
+ⴰⵙⵉ-ⵜ ⴰⵡⴷ ⵏⵜⵜⴰ!
+ⵜⵓⴼ ⵜⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⵉⵔⴳⵣⵏ ⵜⵉⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⴽⵔⵣⵏ
+ⴰⵢⵏⵏⴰⵖ ⴰⴷ ⴰⵙ-ⵢⵓⵔⵓ ⵢⵉⴳⵔ-ⵏⵏⵙ
+ⵜⵉⴳⵎⵎⵉ ⵜⴰⵔ ⵜⴰⵎⵖⴰⵔⵜ ⵣⵓⵏ ⴷ ⵓⵔⵜⵉ ⵡⴰⵔ ⴰⴳⴰⴷⵉⵔ
+ⵉⵣⴳⴰⵔⵏ ⵏ ⴷⴰⴷⵙ ⴰⵢ ⵉⴽⵔⵔⵣⵏ ⴰⴽⴰⵍ ⵏ ⴷⴰⴷⵙ
+ⴰⵣⴳⵔ ⵉⴽⵔⵣ-ⵉ-ⵜⵏⵜ, ⴰⵖⵢⵓⵍ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵏⵜ
+ⵜⵀⵔⵛ ⵜⵢⵓⴳⴰ, ⵇⵇⴷⵏ ⴰⵅⵎⵎⴰⵙ
+ⵢⵓⴹⵏ ⵓⵣⴳⵔ, ⵇⵇⴷⵏ ⴰⵖⵢⵓⵍ
+ⵜⴻⵜⵜⵉⴼ ⵜⴰⵔⵓⵥⵉ ⴽⵏⵏⵓ, ⵜⴻⵜⵜⵉⴼ ⵍⵎⵓⵜ ⴰⵣⴰⴳⵍⵓ
+ⵜⵏⵏⴰ ⵜⵔⴳⵯⴰ « ⵉⵡⵉⵖ ⴰⴽⵓⵔⵔ »,ⵉⵏⵏⴰ ⵓⴽⵓⵔⵔ « ⵜⵉⵡⵉ-ⵢⵉ ⵜⵔⴳⵯⴰ »
+ⵉⵏⵏⴰ ⵓⴽⵓⵔⵔ « ⵓⵙⵉⵏ-ⵉ ⵡⴰⵎⴰⵏ »,ⵏⵏⴰⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ « ⵏⵓⵙⵉ ⴰⴽⵓⵔⵔ »
+ⵉⵔⴷⵍ ⵓⴳⴰⴷⵉⵔ ⵅⴼ ⵓⵎⴰⵍⵓ-ⵏⵏⵙ
+ⴰⵙⵉⴼ ⵉⴼⵙⵜⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵡⵉⵏ
+ⴰⵙⵉⴼ ⵉⴼⵙⵜⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ
+ⵓⵔ ⵜⵜⴰⵎⵏ ⴰⵙⵉⴼ ⴰⵙⵓⵙⴰⵎ
+ⴷⴷⴰⵖ ⴳ ⴷ-ⵉⵏⴳⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ, ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵜⴰⴱⵃⵉⵔⵜ ⵏ ⵓⴳⵯⵔⵔⴰⵎ
+ⵎⴽ ⵓⵔ ⵜⵏⴳⵉⵢ, ⵜⵇⵇⴰⵔ
+ⵜⵉⵎⵇⵇⵉⵜ ⵙ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ ⴰ ⵙ ⵉⵏⴳⴳⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ
+ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵎⴰⵔⵙ: « ⵎⴽ ⴷ-ⵓⵙⵉⵖ, ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵙⴰⵏ-ⴷ ⴰⴽⴽⵯ;ⵓⵔ ⴷ-ⵓⵙⵉⵖ, ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵔ ⴷ-ⵜⵓⵙⵉ ⴰⵡⴷ ⵢⴰⵜ »
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴳⴳⵯⴷⵏ ⵉ ⵜⵖⴱⴰⵍⵓⵜ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⴷ ⵏⵏ-ⵢⴰⵖ ⴰⵙⵉⴼ
+ⴰⵔ ⵜ-ⵉⵜⵜⴽⴽⵙ, ⴰⵔ ⵜ-ⵉⵜⵜⵥⵥⵓ
+ⵙⴳ ⵜⵎⵥⵉⵢⵜ ⴰⵢⴷ ⴷ-ⵉⵜⵜⴰⵡⵉ ⵓⵖⴰⵏⵉⵎ ⵜⴰⵏⵓⵎⵉ
+ⵉⵙⴹⴼⵔ-ⴰⵙ ⴰⴳⵍⵣⵉⵎ ⵉ ⵜⵖⵣⵓⵜ
+ⴰⵢⵏⵏⴰ ⴷ-ⵉⴱⴱⵉ ⵓⴳⵍⵣⵉⵎ ⴰⵡⵉⵏ-ⵜ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+ⵉⵔⵥⴰ ⵓⴳⴳⴰⵍⵍⵓ, ⴰⵔ ⵏⵏ-ⵜⵜⴰⴳⴳⵯⴰⵏ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ
+ⵉⴷⴷⴰ ⵜⴰⵡⴰⴷⴰ ⵏ ⴱⵓ ⵜⴳⵯⵔⵙⴰ
+ⵉⵟⵟⴼ ⴰⵎⴳⵔ ⵙ ⵓⵏⵙⵔⵉⴼ
+ⵛⵛⴰⵏ ⵉⴳⴹⴰⴹ ⴰⵎⵓⴷ, ⵉⵙⵔⵓⵜ ⵏⵜⵜⴰ ⴰⵍⵉⵎ
+ⵜⵣⵡⴰⵔ-ⴷ ⵜⵎⴳⵔⴰ ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ
+ⴰ ⵉⵙⴽⵏⵉ, ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴰ ⴽ-ⵉⵙⵓⵄⵣⵣⴰⵏ. ⵎⴰ ⵎⵉ ⴽ-ⵉⵔⴰ ⴽⵔⴰ ⴷⵖⵉ ⴳ ⵉⴳⵔⴰ ⴰⵏⴱⴷⵓ?,
+ⴰⵏⵔⴰⵔ ⵏ ⵄⴱⴱⵓ ⴰ ⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷ ⵜⴰⴼⵜ ⵉⵔⴷⵏ, ⴰ ⵜⵉⵎⵉⵍⵍⴰ!
+ⵉⵛⵉⵔⵔⴰⵏ ⴰⵎ ⵢⵉ��ⴷⵏ: ⴰⵍⵓⴹ ⴰ ⴳ ⵏⴽⴽⵔⵏ
+« ⵉⵡⴰ,ⵉⵡⴰ? »: «ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵥⵔⵓ ⴳ ⵢⵉⵔⴷⵏ »
+ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴰ ⵙ ⵉⵜⵜⴰⵣⵣⵍⴰ ⵓⵢⵉⵙ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵥⵥⴰⴷ ⵓⵇⵛⵛⵓⵔ ⵏ ⵓⵣⵔⴳ
+ⴷⴰ ⵉⵥⵥⴰⴷ ⴱⵔⵔⴰ ⵏ ⵓⴳⵯⵍⵉⵎ
+ⵡⵗⵔ ⵎⴾⵍⵗⴷ ⵊⴾⵔ ⵜⵗⵀⵓⵏⵜ ⴷ ⴰⵥⵥⴻⴷ
+ⴽⵓⵢ ⵉⵍⵖ ⵉⴹⴼⴰⵔ ⴰⵇⴱⵓ ⵏ ⴱⴱⴰ-ⵏⵏⵙ
+ⴰⵢⵢⴰⵢ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢⴷ ⵉⵙⵙⵓⵎⵓⵎⵏ ⴰⵙⴽⵍⵓ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵡⵜⵏ ⵙ ⵓⵣⵖⵔ ⵓⵔ ⵉⴳⴳⵯⵉⴷ ⵉ ⵜⵣⵡⵓⵜ
+ⴰⵢⴷⴷⵖ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⵎⴰⵍⵓ ⵏ ⵜⴷⴳⴳⵯⴰⵜ ⴰⵢⴰ!
+ⵜⴰⵔⵡⴰ-ⵏⵏⵙ ⴰ ⵅⴼ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵍⵍⵓⵣ ⵉⵖⵔⵛⴰⵏ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵉⵜⵛⵉⵏ ⴰⵎⵛⵎⴰⵛ ⵉⴳⵏ ⴳ ⵓⵎⴰⵍⵓ-ⵏⵏⵙ
+ⴰⵢⵢⴰⵡⵏ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢ ⵉⵙⵙⵓⵎⵓⵎⵏ ⵜⴰⴼⵔⵓⵅⵜ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵏⵉⵢ ⵜⴼⵔⵓⵅⵜ ⴰⴼⵔⵔⵓⵖ-ⵏⵏⵙ
+ⵉⴹⵔ-ⴷ ⵖ ⵜⴰⵢⵏⵉⵡⵜ, ⵉⵙⴽⵔ ⴰⵏⵓ
+ⵉⴳⴰ ⴰⵎ ⵜⵣⴷⴰⵢⵜ, ⵍⴰ ⵢⴰⴽⴽⴰ ⴰⵎⴰⵍⵓ ⵖⵔ ⵜⵜⴰⵙⵉⵄ
+ⵏⴳⴰ-ⵢⴰⵙ ⵉ ⵡⵓⵍ ⵏ ⵜⴼⵔⵓⵅⵜ ⴰⵔ ⴷ ⵉⴳ ⵜⴰⵇⵛⴱⵓⵜ
+ⵜⵉⵢⵏⵉ ⵏ ⵡⵓⵍ ⴰⵢⴷ ⴳⴰⵏ ⵉⵛⵉⵔⵔⴰⵏ
+ⵣⵓⵏ ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵢⴰⵏⵏⴰⵢ ⵓ ⴷⵔⴰ ⵜⵉⵢⵏⵉ
+ⴰⴷ ⵓⵔ ⵜⴰⵎⵏⵜ ⴰⴹⵉⵍ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵏⵡⵓ
+ⵢⵓⵏ ⵡⴰⴹⵓ ⴰⵢⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵜⵍⴰ ⵜⵉⵙⴽⵔⵜ
+ⵜⵉⵙⵄⴹⴰⵔ ⵏ ⴱⵓ ⵓⵥⴰⵍⵉⵎ!
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴼⴼⵖ ⴰⴷⵖⴰⵔ-ⵏⵏⵙ ⴳ ⵜⴳⵔⵙⵜ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⵔⴽⵎⵉⵏ
+ⵙⵙⵓⵇ ⵏ ⵡⴰⵙⵙ-ⴰ ⵓⵔ ⵙⵖⵉⵖ ⵓⵍⴰ ⵙⵙⵏⵣⵉⵖ
+ⵉⴼⵔⴰ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⴷ ⵉⴼⵔⴰⵡⵏ
+ⴽⵓ ⵢⴰⵏ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⴷ-ⵉⴼⵔⵓ ⵎⴰⵢ ⵉⵙⵖⴰ
+ⵉⴽⴽⴰ-ⴷ ⴱⴰⴱⴰ ⵙⵙⵓⵇ, ⴰⵔ ⴰⵙ-ⵜⴰⴽⴽⴰ ⵉⵎⵎⵉ ⵉⵏⵖⵎⵉⵙⵏ
+ⵜⴰⵡⴰⴷⴰ ⵏ ⵓⵎⵄⴷⵓⵔ ⴳ ⵙⵙⵓⵇ
+ⴰⵏⵛⵜ ⴷⴰ ⵉⵍⴰ ⵓⵎⴷⴰ ⴰⵢ ⵜⵜⵉⵍⵉⵏ ⵉⵙⵍⵎⴰⵏ-ⵏⵏⵙ
+ⵢⴰⵏ ⵓⵙⵍⵎ ⴰⵢ ⵉⵋⵋⵓⵋⵓⵏ ⴰⵛⵍⵉⴼ
+ⴰⵎⴷⴰ-ⵏⵏⵙ ⴰ ⴳ ⵉⵜⵜⵀⴹⴰⵔ ⵓⵙⵍⵎ
+ⵜⵥⵔⴰ ⵉⵙⵍⵎⴰⵏ, ⵜⴻⵜⵜⵓ ⵙⵍⵉⵎⴰⵏ
+ⵢⴰⵜ ⵜⵣⵣⵡⵉⵜ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵙⴽⴰⵔ ⵜⴰⵎⵉⵎⵜ
+ⴷ ⵜⵉⵣⵉⵣⵡⵉⵜ ⵉ ⵉⴱⵔⵔⵉⴽⵏ, ⴷ ⵉⵙⵖⵉ ⵉ ⵉⵎⵍⵍⵓⵍⵏ
+ⵜⴰⵔⵥⵓⴳⵉ ⵏ ⵜⴰⵎⵓⵔⵜ-ⵉⵏⵓ, ⵓⵍⴰ ⵜⴰⵎⵎⴻⵎⵜ ⵏ ⵜⵎⵓⵔⵜ ⵏ ⵎⴷⴷⵏ
+ⵜⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵜⵙⵍⵏⵜ ⵉ ⵜⴳⵍⵣⵉⵎⵜ: « ⴰ ⵜⴰⴳⵍⵣⵉⵎⵜ, ⵜⵇⵔⵃⴹ-ⵉⵢⵉ, ⴰⴷ ⴽⵎ-ⵖⵉⴹⵖ!». ⵜⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵜⴳⵍⵣⵉⵎⵜ: « ⴰ ⵓⵍⵜⵎⴰ, ⵓⵍⵉ ⵎ-ⵅⴷⵎⵖ, ⴰⴼⵓⵙ ⵙⴳⵎ! »
+ⵜⵗⴼⵓⴽⵜ ⵏ ⵗⴽⴰⵍ ⵜⴻⵢⵢⵗⵜ ⵖⴰⵙ
+ⵜⵍⴽⴾⴷ ⴾ ⵜⴻⵍⵍⴾⴷ ⵉⵍⴽⵉⴽ ⴾ ⵜⴻⴽⴽⴾⴷ
+ⵎⴰⵢ ⵏⵏ-ⵜⵔⵉⵜ, ⴰⵢ ⴰⵙⵉⴼ? “ⵔⵉⵖ-ⵏⵏ ⵢⴰⴷ ⵉⵍⴽⵜⴰⵡⵏ”
+ⵓⵔ ⵉ-ⴷ-ⵉⵡⵉⵜ ⵡⴰⵙⵉⴼ-ⵏⵏⵙ ⵜⴰⵡⵍⵥⵉⵜ
+ⴰⵢⵜ ⵍⵎⴰⵏ ⴷ ⴰⵎⴰⵏ
+ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ, ⵢⴰⵖ-ⵏⵏ ⴰⵎⴷⴰ
+ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ, ⵢⴰⵖ-ⵏⵏ ⴰⵎⴷⴰ
+ⵡⵉⵏ ⵜⵏ-ⵉⵙⵄⴰⵏ ⴷⴳ ⵓⴷⵔⴰⵔ ⵓⵔ ⵉⵜⵜⴰⴳⴳⵯⴰⴷ ⴰⵣⴰⵖⴰⵔ
+ⴽⵛⵎ-ⴷ, ⴰ ⴱⵔⵔⴰ, ⴰⴷ ⵜⵔⵖⵜ!
+ⵍⵍⴰ ⵉⵜⵜⵙⴰⵍ ⵅ ⵉⵥⵓⵔⴰⵏ ⵏ ⵜⴰⴳⵓⵜ
+ⵉⵜⵜⵏⴰⴷⵉ ⵖⴼ ⵉⵥⵓⵔⴰⵏ ⵏ ⵜⴰⴳⵓⵜ
+ⴰⴷⴼⵍ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴷⴳ ⵓⴷⵔⴰⵔ, ⵙⵎⵓⵎ ⵉⵏⵙ ⴷⵉ ⵙⵙⵡⴰⵃⵍ
+ⴰⵏⵛⵜ ⴷⴰ ⵜⵍⴰ ⵜⴳⴳⵓⵏⵜ, ⴰⵢⴷ ⵜⵍⴰ ⵜⵉⵢⵜⵉ-ⵏⵏⵙ
+ⴱⵓ ⵔⵔⴰⵢ, ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜ-ⴽⴽⴰⵜⵏ ⵉⵖⵜⵔⴰⵏ
+ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵉ ⵍⵃⴱⵇⵜ « ⵊⵊⵉⵖ »
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴰⵏ ⵡⴰⵔⵉ ⵉⵚⴱⵔ ⵉ ⵓⵇⵇⵓⵙ ⵏ ⵉⵖⵜⵔⴰⵏ
+ⵓⵔ ⵜⴰ ⴷ-ⵉⴼⴼⵉⵖ ⴰⵣⴳⴳⵯⴰⵔ, ⵉⵔⴰ ⴰⴷ ⵉⵙⵎⵓⵜⵜⵔ ⵡⴰⵔⵉ
+ⵜⴻⵏⵏⴰ ⵜⴰⴱⵗⴽⴰⵜ: « ⴻⵍⴽⴰⵎⴰⵏ ⵉⵛⵉⵍⴰⵏ ⵏ ⵓⵎⵗⵔ »
+ⴰⵡⴷ ⵣⵣⵉⵏ ⵉⵍⵍⴰ ⴳ ⵓⵍⵉⵍⵉ
+ⵡⵉ ⵉⴱⵖⴰⵏ ⵍⵊⵏⵏⵜ, ⵉⵙⵓ ⴰⵇⴹⵔⴰⵏ ⴷ ⵉⵍⵉⵍⵉ
+ⵎⵖⴰⵔ ⵢⵓⵍⵉ ⵎⵛⵏⵏⴷ ⴰⵍⵍ ⵉⵖⴼ ⵏ ⵓⵙⴽⵍⵓ, ⵓⵔ ⵉⵏⵏⵉ ⴰⴷ ⵉⴳ ⴰⵙⴽⵍⵓ
+ⴰⴷ ⴷ-ⵉⵎⵖⵉ ⴰⴷ ⵉⴱⴰⵏ ⵎⴰ ⴷ ⴰⵃⴱⴰⵛ ⵏⵖ ⴷ ⴰⵊⵉⵍⴱⴰⵏ
+ⵏⵛⵛ ⵉ ⵉⵙⵙⵏⵏ ⵜⴰⵙⵍⵉⵖⵡⴰ ⵏ ⵜⵎⵓⵔⵜ-ⵉⵏⵓ
+ⵉⴼⴼ-ⴷ ⵓⵍⴷⵊⵉⴳ ⴳ ⵜⵔⴼⴰ
+ⵉⵎⵎⵓⵄⴷⵔ ⵢⴰⵏ ⵉ��ⵡⵡⴰⵏ ⵉⵍⴷⵊⵉⴳⵏ ⵓⵔ ⵉⴳⵉⵏ ⵡⵉⵏⵏⵙ
+ⵉⵇⵇⴷ-ⵜ ⵙ ⵜⴷⵓⵏⵜ-ⵏⵏⵙ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⴷⵔⴰⵡⵏ ⵉⵢⴹⴰⵏ
+ⵖⴰⵍⵖ ⵉⵙ ⴷ ⴼⵓⴷ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵙⵉⵏ ⴷⵉⵙ,ⵣⵣⵉⵖ ⵀⴰ-ⵜ ⴷⵉⵙ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵙⵉⵏ ⴼⵓⴷ
+ⵃⵍⴰⵏ-ⴰⵙ ⵉ ⴼⴰⴷ ⵎⵇⵇⴰⵔ ⵔⵥⴰⴳⵏ
+ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵖⵖⵓ ⴳ ⵜⴳⵡⵡⵉⵜ, ⵉⵀⵡⵡⵍ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵣⴰⵏ ⴱⵔⵔⴰ
+ⴰⴳⵏⵙⵓ ⴰⵢⴷ ⴷ-ⵉⵜⵜⴽⴽⴰ ⵉⵙⵏⵡⵉ ⵉ ⵜⴳⵡⵡⵉⵜ
+ⵓⵔ ⴰⵔ ⵉⵏⵜⵜⵍ ⵉⵖ ⵉⵙⵅⵏ ⵡⴰⵅⵅⴰ ⵉⵍⵍⴰ ⵖ ⵜⵉⵍⵍⴰⵙ
+ⵉⵣⵡⴰⵔ ⵙⴽⵙⵓ ⵜⴰⵥⴰⵍⵍⵉⵜ
+ⵡⵉⵏ ⵉⵀⴷⴷⵔⵏ ⵉ ⵡⵉⵏ ⵉⴼⵀⵎⵏ ⴰⵎ ⵡⵉⵏ ⵉⵜⴻⵜⵜⵏ ⵙⴽⵙⵓ ⵉⴷⵀⵏⵏ
+ⴽⵓ ⵜⴰⵄⵏⵏⵓⵜ ⵜⵖⵉⵢ ⵉ ⵡⴰⴳⴳⵯⵔⴰ-ⵏⵏⵙ
+ⵓⵔ ⵉⵏⵏⵉ ⴰⴷ ⵉⴱⴷⴳ ⵓⴱⴰⵡ ⴳ ⵢⵉⵎⵉ-ⵏⵏⵙ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⴷ-ⵉⵜⵜⴰⵡⵉ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⵖⴰⵙ ⵉ ⵡⴰⵔ ⵜⵓⵖⵎⴰⵙ
+ⴰⵔ ⵢⴰⴽⴽⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⵉ ⵖⵡⴰⵍⵍⵉ ⵓⵔ ⵉⵟⵟⴰⴼⵏ ⵓⵅⵙⴰⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴳⴳⴰ ⵢⴰⵏ ⵓⴱⴰⵡ ⵜⴰⵍⵅⵛⴰ
+ⵉⵜⵛⴰ ⴽⵔⴰ ⵉⴱⴰⵡⵏ, ⴱⵣⴳⵏ ⴳ ⴽⵔⴰ
+ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵓⴱⴰⵡ: « ⵓⵔ ⵉⴳⵉ ⴳⵯⵎⴰ ⵖⴰⵙ ⵡⴰⵏⵏⴰ ⴷ ⵏⴳⴳⵯⴰⵖ ⴳ ⵜⵄⵏⵏⵓⵜ,ⵉⵎⵎⴰ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⴷ ⵏⵎⵎⵏⴽⴰⵔ ⴳ ⵜⵅⵔⵉⴹⵜ, ⵏⵎⵎⵣⴰⵔⴰⵢ ⵏⴽⴽ ⵉⴷⵙ »
+ⴰⵃⵔⵉⵔ ⴷ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵏⵔⴰ, ⵙⵙⵓⵖ ⵜⵉⵍⴼⴷⴰⵎⵉⵏ
+ⵎⴰ ⵔⴰⴷ ⵢⴰⵎⵥ ⴰⴼⵇⵇⵉⵔ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵙⵎⵉⴹ ⵓⵣⴽⴽⵉⴼ?
+ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵉⴼⵉⴼ ⴰⵎⴰⵏ, ⴰⵔ ⵉⴽⵎⵎⵙ ⴰⵣⵡⵓ
+ⵓⵔ ⵉⵎⴰⵏ ⵓⵃⵏⵊⵉⴼ ⴷ ⵓⵙⵍⴰⵎ ⵏ ⵓⴳⴳⵯⵔⵏ
+ⴰⵜⴰⵢ ⵉⵊⵎⵎⵔⵏ ⵢⵓⴼ ⵉⵢⵢⵉⵙ ⵉⵙⵎⵎⵔⵏ
+ⵡⵉ ⵉⴱⵖⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵛ ⴰⴱⵖⵔⵉⵔ, ⵉⵔⵥ ⵜⵉⵎⵍⵍⴰⵍⵉⵏ
+ⴰⵔ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵉⴳⵜ ⵉⵖⵙⵙ ⴳ ⵜⴷⵡⵡⴰⵕⵜ
+ⴰⴷⵊ ⴰⵡⴰⵍ ⴰⵔ ⴰⵏⵡⴰⵍ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵔⵥⵥⴰ ⴳⴰⵔ ⴼⵛⴽⵓ
+ⵉⴱⴷⴷⴰ-ⵢⴰⵙ ⵓⵖⵏⵊⴰ ⴳ ⵜⵔⵡⴰⵢⵜ
+ⵢⵓⴼⴰ ⵣⵣⵉⵔ ⵜⵉⵎⴷⵍⵜ
+ⵉⴳ ⵓⵔ ⵉⴱⴱⵉⵢ ⵓⴳⴷⴷⵉⴷ, ⵓⵔ ⵏⵏⵖⵉⵍⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+ⵓⵔ ⵉⵇⵇⵔⵉⵙ ⵓⴳⴷⴷⵉⴷ, ⵓⵔ ⵏⵖⵉⵍⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+ⵢⵓⴼ ⴰⴷ ⵜⵔⵥ ⵜⴰⴽⴰⵜ-ⵏⵏⴽ ⵓⵍⴰ ⵉⵔⵥⴰ ⵡⴰⵡⴰⵍ-ⵏⵏⴽ
+ⵓⵔ ⴷ-ⵉⴳⴳⵯⵔⵉ ⵡⴰⴼⴰ ⵖⴰⵙ ⵉⵖⴷ
+ⵍⵄⴼⵉⵜ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜⴼⴼⴰⵍ ⵖⴰⵔ ⵉⵖⴷ
+ⴳⵔ ⵙ ⵓⵙⴰⴼⵓ, ⵉⵎⵓⵏ-ⴷ ⵡⴰⴳⴳⵓ
+ⵎⵔ ⴽ ⵓⵔ ⴰⵏⵏⴰⵢⵏ, ⴰ ⴰⵄⴱⴱⵓ, ⵜⴳⵜ-ⴰⵙⵏ ⴰⴳⴳⵓ
+ⵎⵔ ⵜⵓⴼⵉ ⵜⵏⴰⴳⴰⵎⵜ, ⵜⴰⴳⵎ-ⴷ ⵓⴷⵉ
+ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ, ⵓⵔ ⴷⴰ-ⵜ ⵙⵙⵉⵔⵉⴷⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
+ⵉⵣⵍⴰ-ⵢⴰⵙ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵉⴼⵉⵍⵓ
+ⴷⵉⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰ ⵉⵙⴳⵏⵉ, ⵉⴽⴽ-ⵜ ⵉⴼⵉⵍⵓ
+ⵎⴰ ⵙ ⵏⵏ-ⵜⵜⵍⵍⵎⵖ ⵉⵣⴹⵉ-ⵏⵏⵙ, ⴰ ⵜⴰⴷⵊⴰⵔⵜ?
+ⴰⵃⵔⵓⵢ ⵏⵏⴰ ⵥⴰⵔⴽ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴰⴷ ⴽ-ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵢⴰⴽ-ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵖⴰⵙ ⴰⵇⵉⴷⵓⵔ ⵥⴰⵔⴽ ⵉⵍⵍⴰⵏ
+ⴰⵙⵍⵀⴰⵎ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵉⵙⴽⴰⵔ ⵟⵟⴰⵍⴱ
+ⵎⵔⵖⵉⵣⵜ ⴰ ⴳ ⵉⵜⵜⵡⴰⵜ ⵡⵓⵣⵣⴰⵍ
+ⵜⴰⴼⵓⵢⵜ ⴰ ⵅⴼ ⵉⵏⵖⴰ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ
+ⴽⵓⴷ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵉⵜⵜⵍⵎⴰⴷ ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ
+ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵉⵍⵉ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵜⴰⴼⵔⵓⵜ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵇⵇⵉⵎⵏ ⵖⵓⵔ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⵖⵏ-ⵜ-ⵉⵏⵏ ⵉⴹⴳⴳⵯⵉⴳⵏ
+ⵡⴰⵏⵏⴰ ⵉⴽⵛⵎⵏ ⴰⵏⵓⴹ ⵉⵇⵇⴰⵏ-ⴷ ⴰⴷ ⵢⵉⵍⵉ ⵉⴽⵯⴼⵙⴰⵏ
+ⵉⵣⵓⵢⵜ ⵓⴼⵔⵓ ⴷ ⵜⵉⵜⴰⵔ
+ⵉⵣⵣⵓⵢⵜ-ⴰⵙ ⴰⴼⵔⵓ ⴷ ⵜⵉⵜⴰⵔ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⵎⵓⵏⵜ ⵙⵏⴰⵜ ⴳ ⵜⵉⵜⴰⵔ
+ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ ⵜⵖⵔⴰ ⵉ ⴽⵓ ⵢⴰⵏ
+ⵜⵍⵍⴰ ⵎⵎⴰ-ⵏⵏⵙ ⵙ ⵖⵓⵔ ⴰⵢⵜ ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ
+ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⴱⴱⴰ ⵏ ⴷⴷⵓⵏⵉⵜ
+ⵜⴻⵏⴾⴼⵔⵉⵏⵜ ⵡⴻⵔ ⵜⴻⵜ-ⵜⴻⵜⴻⴳⴳⵓ ⴻⵊⵉⵍ ⵏ ⵗⵣⴰⵍ
+ⵎⴰⵢⴷ ⴽⵎ-ⵉⵜⵜⴰⵍⵖⵏ, ⴰ ⵜⵉⵙⵍⵉⵜ, ⵉⴳ ⴽⵎ ⵓⵔ ⵜⵓⵍⵉⵖ ⵎⵎⴰ-ⵏⵏⵎ?
+ⵣⵡⴰⵔⵏ-ⴷ ⵉⵙⵏⴰⵢⵏ ⵜⵉⵙⵍⵉⵜ ⵙ ⴰⴳⵔⵜⵉⵍ
+ⵢⵓⴼ ⴱⵟⵟⵓ ⴳⴰⵔ ⵎⵟⵟⵓ
+ⵢⵓⴼ ⴱⵟⵟⵓ ⴳⴰⵔ ⵜⴰⵎⵓⵏⵜ
+ⴳⴰⵔ ⴰⵔⴳⴰⵣ, ⵢⵓⴼ-ⵜ ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵢⵉⵡⵉⵍⵏ
+ⵓⵔ ⵜⵔⵅⵉⵎⵜ ⵎⵇⵇⴰⵔ ⴽⵯⵏⵜ-ⴷ-ⵢⵉⵡⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ!
+ⵎⵟⵟⵓ ⵏⵖ ⴷ ⵍⵄⴼⵉⵜ, ⵜⵓⴼ ⵍⵄⴼⵉⵜ
+ⴰⵡⵉ-ⴷ ⵜⴰⵃⵡⴰⵔⵜ ⴰⵔ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵜⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⵓⴹⴳⴳⵯⴰⵍ, ⵜⵔⵔⵥⵜ-ⵜⵜ
+ⵙ ⵜⵉⴷⵜ ⴰ ⴰⴽ-ⵜⵏⵏⴰ ⵄⵉⵛⴰ ⵓⵍⵜⵎⴰ
+ⴰⵏⴱⴳⵉ ⴷ ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵔⴰ ⵜⵎⵟⵟⵓⵜ
+ⴰⵍⵍⵏ ⵏ ⵓⵏⴱⴳⵉ ⴰⴷ ⵉⵙⵙⵏⵡⴰⵏ ⵉⵎⵏⵙⵉ
+ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵉⴳⴷⵎ ⵓⵔ ⵉⵖⵍⵉⴼⵏ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵏⴽⵜⵜⵉ ⵉⵣⵍⴰⵏ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵙⵎⵓⵔ ⵓⵃⵉⴷⵓⵙ
+ⴰⴳⵏⵣⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴽⴰ, ⴰⵔ ⴷ-ⵜ-ⵜⴽⴽⴰⵜⵜ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵡⵜⵏ ⵜⴰⵎⴰⵡⴰⵢⵜ-ⵏⵏⵙ ⵉⵙⵔⵙ ⴰⴳⵏⵣⴰ
+ⴰⵎⴷⵢⴰⵣ ⵏ ⵉⵖⵔⵎ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵓⵏⵏⴰⵙ
+ⴰⵡⴰⵍ ⵉⵔⵡⴰⵏ ⵉⵖⵉⵢ ⴰⵢ ⴰⵖⵓⵍⵉⴷ ⴰⴽⵉⴷ ⵉⵔⵥ
+ⵓⵔ ⵜⵍⵉ ⵜⵎⴹⵍⵜ ⴰⵎⴰⵍⵓ
+ⵉⴳ ⵉⴷⴷⵔ,ⵓⵔ ⵉⵎⵎⵓⵜ
+ⴽⵓⴷ ⵏⵜⵜⵉⴷⵉⵔ, ⵏⵜⵜⵉⵥⵉⵔ
+ⵢⴰⵏ ⵡⴰⵙⵙ ⵉⵔⵡⴰⵏ, ⵢⴰⵏ ⵡⴰⵙⵙ ⵉⵅⵅⴰⵏ, ⴰⵔ ⵜⵜⴷⴷⵓⵏ ⵎⴷⴷⵏ
+ⵜⴰⴹⴰⵔⵜ ⵏ ⵓⴳⵓⵊⵉⵍ ⴰⵢ ⵉⴱⴱⵉⵏ ⴰⴳⵔⵜⵉⵍ
+ⴰⴷ ⵓⵔ ⵜⵓⵚⵚⴰⵜ ⴰⴳⵓⵊⵉⵍ ⵅⴼ ⵉⵎⵟⵟⴰⵡⵏ
+ⵡⵗⵔ ⵜⵗⵙⵎⵗⵜⵗⵔⵗⴷ ⵗⵊⵓⵀⴾⵍ ⴷ ⵉⵎⴻⵟⵟⴰⵡⵗⵏ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵖⵓⵔ ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⵎⴰ ⵢⵉⴽⴽⵉ ⵉ ⵓⴳⵓⵊⵉⵍ, ⵖⴰⵙ ⵉⵙⵍⴼ-ⴰⵙ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ
+ⴰⴳⵓⵊⵉⵍ ⵉⵜⵜⵔⵓ, ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵔⵏⴰ-ⴰⵙ
+ⵢⵗⵜⴰⵍⵍⵓ ⴻⴳⵓⴳⴾⵍ, ⵉⵙⴰⵜⵛⵓ-ⴰⵙ ⵢⵗⵍⵍⵗ
+ⵎⵔ ⵢⵓⴼⵉ ⵓⵎⵊⵊⵓⴹ ⵎⵊⵊⴹⵏ ⴰⴽⴽⵯ ⵎⴷⴷⵏ
+ⴷⵉⵏⵏⴰ ⴳ ⵜⵓⵜⵜ ⴰⵎⵊⵊⵓⴹ, ⴰⵔ ⵉⵙⵉⵙⵙⵉⵢ
+ⴰⵔ ⵢⴰⵍⵍⴰ ⵉⵎⵟⵟⴰⵡⵏ ⵏ ⵜⴰⵔⵉⵔ ⵉⵜⵛⴰⵏ ⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ
+ⵏⵜⵜⴰ ⴰⵢ ⵏⵏ-ⵉⵙⵓⵍⵏ ⴳ ⵉⵏⵙⴰⵢⵏ ⵏ ⵜⴰⵔⵉⵔ
+ⵓⵜⵖ ⴰⴹⵓ ⵓⵔ ⵍⵉⵖ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⴷ-ⵉⴽⵛⵛⵎ ⵅⵅⵓ ⵖⴰⵙ ⵙ ⵓⵏⵏⴰ ⵢⴰⵙ-ⴷ-ⵉⵔⵥⵎⵏ
+ⴽⵓⴷ ⵏⵙⵖⵓⵢⵢⵓ, ⵜⵜⴰⵔⵓ-ⴷ ⵉⵄⵔⴰⴱⵏ
+ⵢⵉⵡⵏ ⵡⴰⵄⵔⴰⴱ ⵉⵄⵎⵔ ⵙⵙⵓⵇ
+ⵄⵔⴷⵖ-ⴷ ⴰⵄⵔⴰⴱ, ⵉⵜⵛⴰ-ⵜ ⴰⴽⴽⵯ
+ⵜⴰⵄⵔⴰⴱⵜ ⵓⵔ ⵀⴷⴷⵔⵖ ⴰⵔⴰ, ⵎⴰ ⴷ ⴱⵍⵊⵃⵏⵉⵟ ⵓⵔ ⵜ-ⵜⵜⴰⵡⵉⵖ ⴰⵔⴰ
+ⵥⵥⵓ ⴽⵓⵍⵛⵉ ⵖⴰⵙ ⵓⵏⴳⵍⵉⵖⴼ
+ⴱⵏⵏⴰⵇⵙ ⵏ ⵜⵏⴳⵓⵍⵜ ⵏⵏⴰ ⵙ ⵢⵓⴼⴰ ⵢⴰⵏ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵡⴰⵄⵔⴰⴱ
+ⵉⵡⵉⵏ-ⴷ ⵎⴷⴷⵏ ⵍⵖⵏⵉⵎⵜ,ⵜⴰⵡⵉⴷ-ⴷ ⵎⵓⵍⴰⵢ ⵙⵎⴰⵄⵉⵍ,ⴰ ⵃⴷⴷⵓ!
+ⴰⵎ ⵉⵙ ⵜⴳⵉⵜ ⵍⵃⵏⵏⴰ ⵉ ⵉⵙⵎⵅ
+ⵉⵡⵡⵜ-ⵉⵢⵉ ⵓⵔⵓⵎⵉ, ⵛⵜⴽⴰⵖ-ⴰⵙ ⵉ ⴳⵯⵎⴰ
+ⵙⵙⵎⵥⵉⵢ ⵉⵖⴼ-ⵏⵏⴽ ⴰⴼⴰⴷ ⴰⴷ ⵉⵅⵉⵜⵔ ⵡⵓⵍ-ⵏⵏⴽ
+ⵙⴽⵙⵓ ⴳ ⵡⵓⴷⵎ-ⵏⵏⵙ, ⵜⵙⵓⵜ ⴰⵖⵖⵓ-ⵏⵏⵙ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴰⵇⵎⵓ ⵖⴰⵙ ⵉⵖⵏⴽⴰ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴽⴽⴹⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵜⴰⵍ ⴰⵇⵎⵓ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴽⵛⵎⵏ ⴰⵃⵉⴷⵓⵙ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴷⴷⴰⵍ ⴰⵇⵎⵓ
+ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵛⵟⵟⵃⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵜⴰⵍ ⵜⴰⵎⴰⵔⵜ
+ⴰⵙⴰⵡⵏ ⵖⴼ ⵡⵓⴷⵎ ⵏ ⵓⵎⴷⴷⴰⴽⴽⵯⵍ ⴷ ⴰⴽⵯⵙⵙⴰⵔ
+ⵉⵙⵎⴰⵏ ⵓⴼⵓⵙ ⵉⴹⵓⴹⴰⵏ
+ⵢⴰⵏ ⵓⴼⵓⵙ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴰⵛⴱⵇⵇⴰ
+ⴰⴼⵓⵙ ⵉⵢⵢⵗⵏ ⵡⵗⵔ ⵉⵜⵗⵇⵇⴻⵙ
+ⴰⴼⵓⵙ-ⴷⴷⵖ ⴰⴷ ⵉⵙⵙⵉⵔⵉⴷⵏ ⵡⴰ
+ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵍⴰⵡⵏ ⴰ ⴳ ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵎⵄⵉⴱⴰⵔ, ⵉⵎⵎⴰ ⵜⵓⵖⵎⴰⵙ ⴹⵙⴰⵏⵜ ⵉ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵔⴰⵏⵜ ⴷ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵓⵔ ⵔⵉⵏⵜ
+ⵓⵍⵀ ⵏ ⴾⴼⴼⴰⴷ ⵡⵗⵔ ⵉⴽⴻⵏⵏⴻⵙ
+ⴻⵡⴻⵍ ⵎⴰⵍⵍⵗⵏ ⵢⵆⴼⴰ ⴾⵔⴽ ⴾⵏⴻⵙⵍⴻⵎ
+ⴰⵃⵃ, ⴰ ⵡⴰⵔ ⴰⴼⵓⴷ!
+ⴳⵔ ⵜⵉⵏⵛⵜ ⴷ ⵜⴰⵖⵎⴰ ⴰ ⴳ ⵉⵍⵍⴰ ⵎⴰⵜⵛⴰ ⵉ ⵓⵔⴳⴰⵣ
+ⴰⵖⵊⴷⵉⵎ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵙⴰⵔ ⵉⴼⴰⴷⴷⵏ
+ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵚⵔⵎⴰⵏ ⴰⴳⵏⵙⵓ ⵏ ⵓⴷⵉⵙ ⴷⴰ ⵜⵜⵏⴰⵖⵏ
+« ⵙ ⴰⵏⵉ ⵜ-ⵜⴷⴷⵓⴹ, ⴰⵢ ⴰⴹⴰⵔ? ». ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ: « ⵖⵔ ⵓⵥⴰⵔ »
+ⴰⵃⵃ, ⴰ ⵓⵏⵏⴰ ⵙ ⵓⵔ ⵜⵣⴳⴳⵯⴰⵖ ⵜⴰⵖⵎⴰ-ⵏⵏⵙ!
+ⵓⴼⴰ ⴾⵔⴾ ⵉⵔⵥⵗⵏ ⴷⵗⵖ ⵜⴰⵖⵎⴰ ⴾⵔⴾ ⵉⵔⵥⵗⵏ ⴷⵗⵖ ⵜⴻⵏⵏⴰ
+ⵉⵖⵉⵎⵉ ⵉⵇⵇⴰⵔ ⵉⵎⵉ
+ⴰⵇⵎⵎⵓⵎ ⴷ ⵜⵉⵎⵙⵙⵉ, ⵉⴼⴰⴷⴷⵏ ⴷ ⴰⵔⴽⵜⵉ
+ⴰⵢ ⵉⵍⵙ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴷ ⴰⴽⵙⵓⵎ, ⴷⴰⵛⵓ ⴽ-ⵉⵔⵔⴰⵏ ⴷ ⵉⵙⵏⵏⴰⵏⵏ?
+ⴱⵓ ⵢⵉⵍⵙ, ⵎⴷⴷⵏ ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵏⵙ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴽⴽⴰ ⴳⵔ ⵜⴼⵉⵢⵢⵉ ⴷ ⵢⵉⵙⴽⵔ ⵖⴰⵙ ⵉⵔⴽⴰⵏ
+ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵜⴰⵏⵏⴰⵢⵜ ⵜⵉⴹⵜ, ⵉⵣⵣⵔⵉ-ⵜ ⵡⵓⵍ
+ⴱⵓ ⵢⵉⵡⵜ ⵜⵉⴹⵜ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⵛⵛⵎ ⴰⵍⵉⵎ
+ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴰⵍⵍⴰ ⵜⵉⴹⵜ ⵖⴰⵙ ⵉ ⴽⴰ ⵎⵉ ⵜⵥⵔⴰ ⴽⴰ ⵏ ⵓⴱⵖⵓⵔ
+ⵉⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷⵉⴼ, ⵜⵔⵔⵥⵜ ⵉⵖⵙⵙ
+ⵉⵔⵏⵉ ⵉⴽⵓⴼⴼⴰⵏ ⵅ ⵜⵅⵏⴰ
+ⵢⵓⴼ ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵙⵙⵏⵜ ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵜⵙⵙⵉⵏⵜ
+ⵢⴰⵏ ⵉⵛⵡⴰⵏ ⴰⵔ ⵉⵜⵜⵏⵡⵡⴰ ⵍⵅⵉⵔ ⴳ ⵡⵓⵙⵙⴰⵏ
+ⵓⵔ ⴷ-ⵣⵔⵉⵏ ⵉⵎⵣⵡⵓⵔⴰ ⵎⴰⵢⴷ ⵜⵜⵉⵏⵉⵏ ⵉⵎⴳⴳⵓⵔⴰ
+ⵓⵔ ⵓⴷⵊⵉⵏ ⵉⵎⵣⵡⵔⴰ ⵎⴰ ⵎⵉ ⵜⵜⵄⴰⵡⴰⴷⵏ ⵉⵎⴳⴳⵓⵔⴰ
+ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ ⵏ ⵉⴼⵙⵜⵉ ⴷ ⴰⵡⴰⵍ
+ⵉⵖⴰⵍ ⵡⴰⵍⵍⵉ ⵉⵏⴷⵔⵏ ⵉⵙ ⵓⵔ ⵉⵙⴰⵡⵉⵍⵏ
+ⵗⵊⵊ ⵜⵉⵊⵊⴰⵡⵜ ⵜⵗⴼⴼⵓⵍⵍ-ⴰⴽ ⵜⴰⵎⴻⵜⵜⴾ ⵜⵉⵏⴰⵡⵜ
+ⵡⵗⵔ ⵜ-ⵉⵍⵍⴰ ⴾⵔⴾ ⵙ ⵜⴻⴳⴷⵗⵀ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ-ⵏⴾⵜ
+ⴰⵙⵓⵙⴻⵎ ⵗⵊⵊⴾⵏ ⵡⵗⵔ ⵉⵜⵗⵇⵇⴻⵍ ⴾⵜⵗⵡⵉ
+ⵜⴾⵏⵗⵛⴾ ⵜⵓⴼⴰ ⵜⴾⵏⵗⵖⴾ ⵙ ⴾⵖⴰ
+ⴰ ⵜⴻⵜⵡⵗⵔⵗⴷ ⴰⴷ ⴽⵗⵢ-ⵉⵏⴼⵓ ⴰⵔ ⵓⴽⵙⴰⵏ
+ⴷⵖⵉ ⴰⵢⴷ ⵉⴳⴰⵏ ⵣⵉⴽ ⵏ ⵓⵣⴽⴽⴰ
+ⵉⵔⵖⴰ ⴽⵙⴽⵙⵓ, ⵉⵣⵔⴱ ⵓⴳⵯⵔⵔⴰⵎ
+ⵎⵍⴰ ⵉⵜⵜⵇⴰⵍ ⵔⴱⴱⵉ ⴷⴷⵄⵓⵜ ⵉ ⵉⴹⴰⵏ, ⵉⵙ ⴰⵙⵏ-ⴷ-ⵉⴳⴰ ⴰⵏⵥⴰⵔ ⵏ ⵉⵖⵙⴰⵏ