Datasets:

projecte-aina

/

4catac

like 1

Les coses a voltes ens surten rodones

ləs k'ɔzəz ə β'ɔl̪təz ən s'urtən ruð'onəs

Tu tingues clar com és la veu que faig, perquè quan la sentis sàpiga que et giraràs

t'u t'iŋgəs kl'a k'ɔm 'ez lə β'ɛw kə f'at͡ʃ | pərk'ɛ kw'an lə s'en̪ti s'apiɣə k əd ʒiɾəɾ'as

El meu padrí sempre em deia que com més són, més s'embullen

əl m'ew pəðɾ'i s'empɾ əm d'ɛjə kə k'ɔm m'e s'on | m'e səmb'uʎən

Me'n recordo amb exactitud de tot el que fèiem i sé que tu també ho tens gravat

mən rək'ɔrðw əmb əgzəktit'ud də t'ot əl kə f'ɛjəm | i s'e kə t'u təmb'e w t'enz ɣɾəβ'at

Em va manar que agafés aquella clau i que obrís una porteta

əm b'a mən'a k əɣəf'ez ək'ɛʎə kl'aw i kə wβɾ'iz 'unə purt'ɛtə

Poc a poc es va anar fent més gros i tot d'una et va explotar a la cara

p'ɔk ə p'ɔk əz β'a n'a f'em m'ez ɣɾ'ɔz i t'od d'un əd b'a ksplut'a lə k'aɾə

Pensava en si m'has enyorat aquests vespres, fent ta vida a una altra ciutat

pəns'aβ ən si m'az əɲuɾ'at ək'ɛd͡z β'espɾəs | f'en̪ tə β'ið ə 'un 'al̪tɾə siwt'at

De nit t'assembles a mi, a les fosques, quan és tot tèrbol i et confons amb les ombres

də n'it təs'ɛmbləz ə m'i | ə ləs f'oskəs | kw'an 'es t'ot t'ɛrβul j ət kuɱf'onz əm ləz 'ombɾəs

I la mort, que ens ha arribat d'improvís, es presenta i ens desfà

i lə m'ɔrt | k ənz 'a riβ'ad dimpɾuβ'is | əs pɾəz'en̪tə j ənz ðəsf'a

Vam sentir que el temptava: fes que l'obri, a veure si aquell carrerot obagós li fa temor

b'am sən̪t'i k əl̪ təmt'aβə | f'es kə l'ɔβri | ə β'ɛwɾə sj ək'ɛʎ kərəɾ'ɔt uβəɣ'oz li f'a təm'o

Que t'ho faci jo? Sí, au, fes-ho tu si tant ho anheles

kə tu f'asi ʒ'ɔ | s'i 'aw | f'ezu t'u si t'an w ən'ɛləs

Puc estar-me entre l'espasa i la paret el temps que calgui, el lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi

p'uk əst'arm 'en̪tɾə ləsp'azə j lə pəɾ'ɛt əl̪ t'ems kə k'alɣi | əʎ ʎ'ɔk əstr'ɛt kə j k'eðə | e sufisi'em pər k'aβɾəj

Fuig d'aquí, et dic! O vols que et parteixi en dos?

f'ud͡ʒ ðək'i | əd d'ik | o β'ɔls k ət pərt'ɛʃj ən̪ d'os

Ni en somnis un quisso pudent com tu podrà tallar-me el cap

n'i n s'ɔmniz 'uŋ k'isu puð'eŋ k'ɔm t'u puðɾ'a təʎ'arm əl k'ap

És clar, si em diuen que obri una porta, jo l'obro, que no es creguin que soc un covard

əs kl'a | sj əm d'iwəŋ k 'ɔβɾi 'unə p'ɔrtə | ʒ'ɔ l'ɔβɾu | kə n'o s kɾ'ɛɣiŋ kə s'ok 'uŋ kuβ'art

Em vaig demanar si la nostra complicitat no era aquesta mena d'ineptitud per al tedi

əm b'ad͡ʒ ðəmən'a si lə n'ɔstɾə kumplisit'ad n'o 'eɾ ək'ɛstə m'ɛnə ðinəptit'ut pəɾ əl̪ t'ɛði

Havia pronunciat la paraula prohibida, deixant clar que el seu to el treia de polleguera

əβ'iə pɾunsi'ad lə pəɾ'awlə pɾuiβ'iðə | dəʃ'aŋ kl'a k əl s'ew t'ɔ l̪ tɾ'ɛja ðə puʎəɣ'eɾə

M'inclino a suposar que els fragments anònims de la història han estat escrits per dones

miŋkl'inw ə supuz'a k əls fɾəgm'enz ən'ɔnimz ðə lə jst'ɔɾi 'an əst'at əskɾ'it͡s pər ð'ɔnəs

La Magda i l'Artur regentaven una argenteria al carrer del Call número disset

lə m'agdə i lərt'u rəʒən̪t'aβən 'un ərʒən̪təɾ'i əl kər'e ðəl k'aʎ n'uməɾu ðis'ɛt

I arribo a les zones inesperades del meu cervell, a coses noves que no existeixen ni sé per a què serveixen

j ər'iβw ə lə z'onəz inəspəɾ'aðəz ðəl m'ew sərβ'eʎ | ə k'ɔzəz n'ɔβəs kə n'o gzist'ɛʃən n'i s'e pər k'ɛ sərβ'ɛʃən

Les coses importants són les que no ho semblen

les k'ɔzez import'an s'on les ke n'o o̯ s'emblen

Vaig obrir la caixa que temps enrere vaig omplir de records del meu germà

b'ad͡ʒ oβɾ'i la k'ajʃɛ ke t'emz anr'eɾe β'ad͡ʒ ompl'i ðe rek'ɔrz ðel m'ew d͡ʒerm'a

Passejàvem ara pels estrets carrers que tants cops havíem recorregut feia anys

paseʒ'aβem 'aɾɛ pelz astɾ'et͡s kar'es ke t'ans k'ɔbz aβ'iem rekoreɣ'ut f'eje 'aɲʃ

Te deixo amor la mar com a penyora

te ð'ejʃo̯ am'or la m'ar k'om a peɲ'oɾɛ

Setze exercicis d'un jutge

s'ed͡z egzers'isiz ðun̪ d͡ʒ'ud͡ʒe

Una pinteta d'or sobre el coixí

unɛ pin̪t'etɛ ð'ɔr s'oβɾe l kojʃ'i

La seua germana no s'acaba de decidir

la s'ewɛ d͡ʒerm'anɛ n'o sak'aβe ðe ðesið'i

Lo Joan diu que ens vam conèixer a les festes del poble però jo no me'n recordo

lo d͡ʒu'an̪ d'iw k enz β'am kon'ejʃe̯ a les f'estez ðel p'ɔβle peɾ'o j'ɔ n'o men rek'ɔrðo

M'ho sembla a mi o aquell és lo turista que allotgem?

mo s'emblɛ m'i | o̯ ak'eʎ 'ez lo tuɾ'iste ke aʎod͡ʒ'em

T'he dit que no t'enduguesses la cassola que l'arròs també m'agrada fred

t'e ð'it ke n'o tan̪duɣ'esez la kas'ɔlɛ | ke lar'ɔs tamb'e maɣɾ'aðɛ fɾ'et

Ben al fons del cor va desitjar que la mar los engolís

b'en al f'onz ðel k'ɔr β'a ðezid͡ʒ'a ke la m'ar loz aŋgol'is

Palpava els cossos sense vida, baladrejava mots desesperats, ho maleïa tot

palp'aβe ls k'ɔso s'ense β'iðɛ | balaðɾeʒ'aβe m'od͡z ðezespeɾ'at͡s | o male'ie t'ot

Un home agegantat, amb los ulls gairebé fora de les òrbites, va caure cridant los noms dels fills

un 'ɔme̯ aʒeɣan̪t'at | am loz 'uʎz ɣajɾeβ'e f'ɔɾɛ ðe lez 'ɔrβites | b'a k'awɾe kɾið'an loz n'ɔmz ðels f'iʎs

Lo xaloc ja amainava, s'amansia; corria xisclant pels turons veïns i jugava amb les darreres fulles, ressecades pel sol de l'estiu.

lo t͡ʃal'ɔg j'a majn'aβe | samans'ie | kor'ie t͡ʃiskl'am pels tuɾ'onz βe'inz i d͡ʒuɣ'aβe̯ am lez ðar'eɾes f'uʎes | resek'aðes pel s'ɔl̪ de list'iw

Aquí tot és calma, no hi ha crits, només bombolles que s'esmunyen entre els dits

ak'i t'ot 'es k'almɛ | n'o j 'a kɾ'it͡s | nom'ez βomb'oʎes ke sazm'uɲen 'en̪tɾe lz ð'it͡s

I de sobte, a l'ombra d'un pinar dorment, una branca s'estremia

i ðe s'opte | a l'ombɾɛ ð'um pin'a ðorm'en | 'unɛ βɾ'aŋkɛ sastɾem'ie

Amb una lleugera peresa t'enlaires tan alt que no ho abastes

amb 'unɛ ʎewʒ'eɾɛ peɾ'ezɛ tanl'ajɾes t'an 'al ke n'o o̯ aβ'astes

Cau com neu la pluja damunt seu, i naixen flors al seu voltant

k'aw k'om n'ew la pl'uʒɛ ðam'un s'ew | i n'ajʃeɱ fl'ɔz al s'ew βol̪t'an

Fa tant que ningú el veu que jau cobert de plantes i animals, que afamats, se'n mengen lo cor

f'a t'aŋ ke niŋg'u l β'ɛw ke d͡ʒ'aw kuβ'ɛr ðe pl'an̪tez j anim'als | ke̯ afam'at͡s | sem m'en̪d͡ʒen lo k'ɔr

Vinc de nou amb les mans buides; no trobo res del que tinc

biŋ de n'ɔw am lez m'anz β'ujðes | n'o tɾ'ɔbo r'ez ðel ke t'iŋ

La meua àvia paga una quota molt alta d'interessos

la m'ew 'aβjɛ p'aɣe 'unɛ kw'ɔtɛ m'ol 'al̪tɛ ðin̪teɾ'esos

En veure aquell rostre enorme va experimentar un rebuig immediat

em b'ɛwɾe̯ ak'eʎ r'ɔstɾ en'oɾme β'a e̯kspeɾimen̪t'a wn reβ'ud͡ʒ immeðj'at

Sent un desig incontrolable de marxar d'aquí i no tornar mai més

s'en 'un̪ dez'id͡ʒ iŋkon̪tɾol'aβle ðe mart͡ʃ'a ðak'i | i n'o torn'a m'aj m'es

Encara hi havia forts aldarulls que s'havien originat a l'ala sud-est del centre penitenciari

aŋk'aɾɛ j aβ'ie f'ɔrz al̪daɾ'uʎs ke saβ'ien oɾiʒin'at a l'alɛ sut'ez ðel s'en̪tɾe penitensj'aɾi

Lo meu veí del cinquè és un especialista en literatura nòrdica

lo m'ew βe'i ðel siŋk'e z 'un aspesjal'iste n liteɾat'uɾɛ n'ɔrðikɛ

La notícia es va fer pública el vint de juny de l'any passat

la not'isjɛ z β'a f'e p'uβlikɛ l β'in̪ de d͡ʒ'uɲ de l'aɲ pas'at

Quan la vaig tornar a veure semblava que havia envellit deu anys

kw'an la β'at͡ʃ torn'a β'ɛwɾe sembl'aβe ke̯ aβ'ie mbeʎ'id d'ɛw 'aɲʃ

Jura solemnement que ell no va vendre les fotografies a la premsa

d͡ʒ'uɾe sol'emnem'eŋ k 'eʎ n'o β'a β'en̪dɾe les fotoɣɾaf'iez a la pɾ'emsɛ

Sobre el moble descansava el ram floral que li havia regalat lo seu amant

s'oβɾe l m'ɔβle ðeskans'aβe l r'aɱ floɾ'al ke lj aβ'ie reɣal'ad lo s'ew am'an

L'oncle Antoni s'estava endormiscant a la butaca del menjador

l'oŋkle̯ an̪t'ɔni sast'aβe n̪dormisk'an a la βut'akɛ ðel men̪d͡ʒað'o

Aquests vailets valents d'aquí van beure un glop de vi de Valls

ak'ed͡z βajl'ed͡z βal'enz ðak'i β'am b'ewɾe wŋ gl'ob de β'i ðe β'aʎs

L'amo de son carabassa diu que en sap molt de fer llet d'ametlles

l'amo ðe s'oŋ kaɾaβ'asɛ ð'iw ke n s'ab m'ol̪ de f'e ʎ'ed dam'eʎʎes

L'arbre d'albercocs se va cremar i ara és tot cendra

l'aβɾe ðalβerk'ɔk se β'a kɾem'a j 'aɾɛ s t'o t͡s'ɛn̪dɾɛ

Jo no he autoritzat aquesta passejada pels cascs antics

j'ɔ n'o 'e awtoɾid͡z'at ak'estɛ paseʒ'aðɛ pels k'asgz an̪t'iks

Les flors que més m'agraden són les que floreixen per Sant Joan

les fl'ɔs ke m'ez maɣɾ'aðen s'on les ke floɾ'ejʃem per s'an̪ d͡ʒu'an

Des de l'any passat que la mar blava és plena de ràbia

d'ez ðe l'aɲ pas'at ke la m'ar βl'aβɛ s pl'enɛ ðe r'aβjɛ

Cantar és l'acció que defineix la teua petita aixella desglossada

kan̪t'a z laksj'o ke ðefin'ejʒ la t'ewɛ pet'itɛ jʃ'eʎɛ ðezɣl'osaðɛ

L'altre dia ens vam enganxar a l'ermot que tant llueixes

l'al̪tɾe ð'iɛ nz β'am aŋgan̪t͡ʃ'a lerm'ɔt ke t'aɲ ʎu'ejʃes

Si no vols pols no vagis a l'era de la família del darrera

si n'o β'ɔls p'olz n'o β'aʒiz a l'eɾɛ ðe la fam'iljɛ ðel̪ dar'eɾɛ

Grans d'espatlla grans com pins i coberts de xocolata

gɾ'anz ðasp'aʎʎɛ ɣɾ'ans k'om p'inz i koβ'ɛrz ðe t͡ʃokol'atɛ

Com aquell piset que ens quedava a prop, quan jo encara estava aquí

k'om ak'eʎ piz'et ke ns keð'aβe̯ a pɾ'ɔp | kw'an j'ɔ ŋk'aɾɛ st'aβɛ k'i

Deus seguir anant sense abric, i això que és ple hivern

d'ew seɣ'i an'an s'ense̯ aβɾ'ik | j ajʃ'ɔ k 'es pl'e jβ'ɛrn

Tenia raó i me vas dir que no, que no en tenia ni idea, amb una arrogància horrible

ten'iɛ ra'o j me b'az ð'i ke n'o | ke n'o n̪ ten'iɛ n'i ð'eɛ | amb 'un aroɣ'ansjɛ o̯r'iβle

M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-s'hi

mj akost'umo jɣw'al ke kw'an n'o j 'al̪tɾɛ o̯psj'o ke̯ akostum'aɾsi

Lleida és petita i lo més habitual serà trobar-nos, no hi ha gaires bars on deixar-se caure

ʎ'ɛjðɛ s pet'itɛ j lo m'ez aβitu'al seɾ'a tɾoβ'armos | n'o j 'a ɣ'ajɾez β'arz 'on̪ dejʃarse k'awɾe

Deixo d'estar confortable quan m'arriba el so d'aquell accent que gastes

d'ejʃo ðast'a koɱfort'aβle kw'am mar'iβe l s'ɔ ðak'eʎ aks'eŋ ke ɣ'astes

No se m'acut què contestar-li, és massa tard per concentrar-me

n'o se mak'ut k'e kon̪test'arli | 'ez m'asɛ t'ar peɾ konsen̪tɾ'arme

Després de varis intents d'esquivar-te, mos vam trobar en aquest carrer d'aquí

despɾ'ez ðe β'aɾiz in̪t'enz ðaskiβ'arte | moz β'am troβ'a n ak'et karé ðak'i

Lo que vulguis ho pots agafar tu mateix, i si tens set te porto aigua

lo ke β'ulɣiz o p'ɔd͡z aɣaf'a t'u mat'ejʃ | i si t'en s'et te p'ɔrto̯ 'ajɣwɛ

Una vegada vas dir-me Clara amb una 'e' al final tancada

unɛ βeɣ'aðɛ β'az ð'irme kl'aɾɛ mb 'unɛ 'e al fin'al̪ taŋk'aðɛ

Los pares volen anar a fer un tomb pel casc antic del poble

los p'aɾez β'olen an'a f'e wn̪ t'om pel k'ask an̪t'ig del p'ɔβle

Quan va submergir-se va veure peixos de tots colors

kw'am b'a summerd͡ʒ'irse β'a β'ɛwɾe p'ejʃoz ðe t'ot͡s kol'os

No és estrany que el banc de sang necessiti donacions diàries

n'o z astɾ'aɲ ke l β'aŋ de s'aŋ neses'iti ðonasj'onz ði'aɾies

Lo jardí ja començava a lluir amb les primeres flors

lo d͡ʒarð'i j'a komens'aβe̯ a ʎu'i am les pɾim'eɾes fl'ɔs

Entre els frondosos arbres se va veure de sobte un llamp llunyà

en̪tɾe ls fɾon̪d'ozoz 'aβɾe se β'a β'ɛwɾe ðe s'opte wɲ ʎ'am ʎuɲ'a

No trobo adjectius per descriure el que vaig sentir en aquella situació

n'o tɾ'oβo̯ ad͡ʒekt'iws per ðeskɾ'iwɾe l ke β'a t͡s̠en̪t'i n ak'eʎa situasj'o

Van evacuar l'edifici antic i en menys de tres hores van apagar el foc

b'an eβakw'a leðif'isj an̪t'ik | j em m'en̠ʒ ðe tɾ'ez 'ɔɾez β'an apaɣ'a l f'ɔk

La cabana on vivien los dos joves autors se troba entre dos rius

la kaβ'anɛ 'om biβ'ien loz ð'oz d͡ʒ'oβez awt'o se tɾ'oβ 'en̪tɾe ð'o r'iws

Les set persones rescatades van agrair emfàticament la perseverança dels serveis d'emergència

le s'ɛt pers'one reskat'aðez β'an aɣɾa'i ɱf'atikam'en la perseβeɾ'ansɛ ðel serb'ejz ðemerd͡ʒ'ɛnsjɛ

La meua germana s'ha descuidat de descongelar el pollastre i ara no tenim sopar

la m'ewɛ d͡ʒerm'anɛ sa ðeskujð'ad de ðeskon̪d͡ʒel'a l poʎ'astɾe j 'aɾɛ n'o ten'im sop'a

Volen visitar el seu avi a l'hospital, però la seua mare els ha prohibit anar-hi per raons de seguretat

b'olem bizit'a l s'ew 'aβj a lospit'al | peɾ'ɔ la s'ewɛ m'aɾe lz a pɾoiβ'it an'aɾi pe ra'onz ðe seɣuɾet'at

Les tres joves revolucionàries van enganxar cartells publicitaris a tots los fanals que van trobar

les tr'ez d͡ʒ'oβe reβolusjon'aɾiez β'an aŋgan̪t͡ʃ'a kart'eʎs puβlisit'aɾiz a t'od͡z los fan'als ke β'an̪ tɾoβ'a

Van estirar-se a la gespa a descansar i gaudir dels focs artificials

b'an astiɾ'arse̯ a la d͡ʒ'espɛ ðeskans'a j ɣawð'i ðels f'ɔgz artifisi'als

L'edifici que va dissenyar l'arquitecte era especialment alt i estret

leðif'isi ke β'a ðiseɲ'a larkit'ekte | 'eɾe spesj'alm'en 'al j astɾ'et

Qui ocupava un alt càrrec en aquell partit polític va demostrar ser mig ximple

k'i o̯kup'aβe wn 'al k'arek en ak'eʎ part'it pol'itig b'a ðemostɾ'a s'e m'i t͡ʃ'imple

L'oliva verda creu que les aus gegants no mengen enciam

lol'iβɛ β'ɛrðɛ kɾ'ew ke lez 'awz d͡ʒeɣ'anz n'o m'en̪d͡ʒen ansj'am

No hi havia en tot València tanta aigua clara als ulls de la veïna

n'o j aβ'ie n̪ t'od bal'ɛnsjɛ t'an̪t 'ajɣwɛ kl'aɾɛ lz 'uʎz ðe la βe'inɛ

Lo genoll li feia figa i ja no podia aguantar-se dret

lo d͡ʒ'enɔʎ li f'eje f'iɣɛ | i j'a n'o poð'ie̯ aɣwan̪t'arse ðɾ'et

Està fent-ne una cançó perquè no saps com dibuixar-ho

est'a f'enne 'unɛ kans'o perk'e n'o s'aps k'om diβuj'ʃaɾu

Un pallasso vestit de beix i amb lo nas vermell bufa una bombolla xica

um paʎ'aso βest'id de β'ejʒ j am lo n'az βerm'eʎ | b'ufe 'unɛ βomb'oʎɛ t͡ʃ'ikɛ

No sap segur per quin motiu no hi ha cap dent de marbre dins la gola del llop

n'o s'ap seɣ'u per k'im mot'iw n'o j 'a k'ab d'en̪ de m'arβɾe d'inz la ɣ'ɔlɛ ðeʎ ʎ'op

Cap més obstrucció sota un pretext pseudocientífic se permetrà durant aquesta setmana

k'ab m'ez opstɾuksj'o s'otɛ wm pɾet'ek sewðosjen̪t'ifik se permetɾ'a ðuɾ'an ak'estɛ semm'anɛ

Mos han designat un submarí perenne amb quatre aletes daurades

moz 'an̪ dezign'at 'un summaɾ'i peɾ'enne̯ am kw'atɾe̯ al'ɛtez ðawɾ'aðes

Vols vindre a veure lo mot clau que naix al mar la nit de Santa Anna?

b'ɔlz βin̪dɾe̯ a β'ɛwɾe l m'ot kl'aw ke n'ajʒ al m'ar la n'id de s'an̪t 'annɛ?

L'altre dimarts vaig portar-li un croissant de xocolata amb nous de macadàmia al germà del Joan

l'al̪tɾe ðim'ad͡z β'at͡ʃ port'arli wŋ kɾoz'an̪ de t͡ʃokol'atɛ m n'ɔwz ðe makað'amjɛ l̪ d͡ʒerm'a ðel̪ d͡ʒu'an

Per la nit un crit monstruós i tètric vol prendre'm los llençols

per la n'it 'uŋ kɾ'id monstɾu'oz i t'ɛtɾig b'ɔl p'en̪dɾem loz ʎens'ɔls

Coent lo vent rogent que ve del nord de la província de Xin Zho

koe'n lo β'en roʒ'eŋ ke β'e ðel n'ɔr de la pɾoβ'insjɛ ðe t͡ʃ'in z'ɔw

Fes-los uns bons manyacs als abductors perquè no tinguin tants cruiximents després d'entrenar

f'ezloz 'unz β'ɔnz maɲ'agz alz abdukt'os perk'e n'o t'iŋgin̪ t'ans kɾujʃim'enz ðespɾ'ez ðan̪tɾen'a

L'eixam brunzia gegantíssimes sensacions de temps i estacions passades

lajʃ'am bɾunz'ie d͡ʒeɣan̪t'isime sensasj'onz ðe t'emz j astasj'ons pas'aðes

Tants regles trencats sobre la taula de pissarra són sinònim crític de malaurança

t'an r'eɣles tɾeŋk'a t͡s'ɔβɾe la t'awlɛ ðe pis'arɛ s'on sin'ɔnim kɾ'itig de malawɾ'ansɛ