Datasets:

projecte-aina

/

4catac

like 1

Follow

Projecte Aina 124

Un brunz'it eixordador els va despertar sobtadament a mitjanit

um bɾunzit ajʃoɾðað'oɾ elz v'a ðespeɾt'aɾ sopt'aðam'en̪t a mid͡ʒan'it

La noia duia un vestit llis de color verd oliva que deixava tothom bocabadat

la n'ɔja ð'uja wɱ vest'id ʎ'iz ðe kol'oɾ v'ɛɾt ol'iva ke ðejʃ'ava tot'ɔm b'okaβað'at

L'argument d'aquells polítics xerraires no va convèncer a absolutament ningú

l aɾɣum'en̪ dak'eʎs pol'itiks t͡ʃer'ajɾez n'o v'a koɱv'enser apsol'utam'en niŋg'u

Va haver de demanar ajuda per a aixecar aquella pesada caixa

v'a v'eɾ ðe ðeman'aɾ ad͡ʒ'uða peɾ ajʃek'aɾ ak'eʎa pez'aða k'ajʃa

El mateix dia que se va enfadar va marxar i no va aparèixer més

el mat'ejʒ ð'ia ke se v'a ɱfað'aɾ | v'a maɾt͡ʃ'aɾ i n'o v'a paɾ'ejʃeɾ m'es

Calen més pinces per a estendre el llençol del llit de matrimoni

k'alem m'es p'inses peɾ ast'en̪dɾe ʎ ʎens'ɔl̪ deʎ ʎ'id de matɾim'ɔni

Escarxofat a la cadira hi havia un home esperant el seu torn

askaɾʃof'at a la kað'iɾa j av'ia wn 'ɔme̯ aspeɾ'an̪t el s'ew t'oɾn

La recepcionista ha hagut d'anar a buscar el tècnic de laboratori

la resepsion'ist 'a ɣ'ud dan'aɾ a βusk'aɾ el̪ t'ɛgnig de laβoɾat'ɔɾi

Mentre seia, la dona col·locava la seua jaqueta de pell doblegada sobre els genolls

m'en̪tɾe s'ɛja | la ð'ɔna kolok'ava la s'ewa d͡ʒak'eta ðe p'eʎ doβleɣ'aða s'oβɾe lz d͡ʒen'oʎs

He baixat les escales i creuat el passadís a tot drap per a recollir el paquet

e βajʃ'ad lez ask'alez i kɾew'at el pasað'iz a t'od dɾ'ap peɾ a rekoʎ'iɾ el pak'et

Una lleugera calvície causada pel pas del temps li proporcionava un misteriós aire

una ʎewd͡ʒ'eɾa kalv'isje kawz'aða pel p'az ðel̪ t'emz li pɾopoɾsion'ava wm misteɾi'oz 'ajɾe

Marc no podrà carregar un feixuc sac de blat, tan esprimatxat com és

m'aɾg n'o poðɾ'a kareɣ'aɾ 'uɱ fejʃ'uk s'ag de βl'at | t'an aspɾimat͡ʃ'at k'om 'es

Va ser en este magatzem on les dos enginyeres van desenvolupar el seu algoritme

v'a s'eɾ en 'este maɣad͡z'em 'on lez ð'oz an̪d͡ʒiɲ'eɾez v'an̪ dezeɱvolup'aɾ el s'ew alɣoɾ'idme

Va començar a saltar de felicitat per tota l'habitació com si fora un mico

v'a komens'aɾ a sal̪t'aɾ ðe felisit'at peɾ t'ota l aβitasi'o k'om si f'oɾa 'um m'iko

Mentisc tant que he arribat a pensar que potser patisc alguna mena de patologia

men̪t'isk t'aŋ k 'e ariβ'at a pens'aɾ ke pott͡s'eɾ pat'isk alɣ'una m'ena ðe patolod͡ʒ'ia

Jo només vull deixar d'estar espantada per si li queda més mal per a fer encara

j'o nom'ez v'uʎ dejʃ'aɾ ðast'aɾ aspan̪t'aða peɾ si li k'eða m'ez m'al peɾ a f'eɾ aŋk'aɾa

Com un joguet que ha estat vestit amb les robes de qui hi jugava

k'om 'un d͡ʒoɣ'et ke 'a st'ad vest'it an le r'ɔβez ðe ki d͡ʒuɣ'ava

Açò no és cap broma, és la febre de l'or, destries l'arena i te quedes lo bo

as'ɔ n'o s k'ab bɾ'ɔma | 'ez la f'eβɾe ðe l'ɔɾ | destɾ'iez laɾ'ena j te k'eðez lo β'ɔ

Amb tot el que fas per a mi, te podries extingir, i no descobririen ni rastre del camí

an̪ t'ot el ke f'as peɾ a m'i | te poðɾ'iez ekstin̪d͡ʒ'iɾ | i n'o ðeskoβɾiɾ'ien ni r'astɾe ðel kam'i

Tin! Agafa esta clau i obri la porta del carreró, corre!

t'in | aɣ'afa 'esta kl'aw j 'ɔβɾi la p'ɔɾta ðel kareɾ'o | k'ore

Les coses a voltes nos surten redones

les k'ɔzez a v'ɔl̪tez mo s'uɾten reð'ones

Tu tin clar com és la veu que faig, perquè quan la sentes sàpia que te giraràs

t'u t'iŋ kl'aɾ k'om 'ez la v'ew ke f'at͡ʃ | peɾk'e kw'an la s'en̪te s'apia ke te d͡ʒiɾaɾ'as

El meu padrí sempre me deia que com més són, més s'embullen

el m'ew paðɾ'i s'empɾe me ð'eja ke k'om m'e s'on | m'e samb'uʎen

Me'n recorde amb exactitud de tot el que fèiem i sé que tu també ho tens gravat

men rek'oɾðe̯ am egzakit'ud de t'ot el ke f'ejem | i s'e ke t'u tamb'e w t'enz ɣɾav'at

Me va manar que agafara aquella clau i que obrira una porteta

me v'a man'aɾ ke̯ aɣaf'aɾ ak'eʎa kl'aw i ke̯ oβɾ'iɾa 'una poɾt'eta

Poc a poc se va anar fent més gros i tot d'una te va explotar a la cara

p'ɔk a p'ɔk se v'a n'aɾ f'em m'ez ɣɾ'ɔz i t'od d'una te v'a ksplot'aɾ a la k'aɾa

Pensava en si m'has enyorat estos vespres, fent ta vida en una altra ciutat

pens'ava n si m'az aɲoɾ'at 'estoz v'espɾes | f'en̪ ta v'iða n 'un 'al̪tɾa siwt'at

De nit te sembles a mi, a les fosques, quan és tot térbol i te confons amb les ombres

de n'it te s'emblez a m'i | a les f'oskes | kw'an 'es t'ot t'eɾβol i te koɱf'onz an lez 'ombɾes

I la mort, que nos ha arribat d'improvís, se presenta i nos desfà

i la m'ɔɾt | ke moz 'a riβ'ad dimpɾov'is | se pɾez'en̪ta j moz ðesf'a

Vam sentir que el temptava: fes que l'òbriga, a veure si aquell carrerot obagós li fa temor

v'am sen̪t'iɾ k el̪ temt'ava | f'es ke l'ɔβɾiɣa | a v'ewɾe sj ak'eʎ kareɾ'ɔt oβaɣ'oz li f'a tem'oɾ

Que t'ho faça jo? Sí, au, fes-ho tu si tant ho anheles

ke tew fas'a j'o | s'i 'aw | f'ezo t'u si t'an wan'ɛles

Puc estar-me entre l'espasa i la paret el temps que calga, el lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi

p'uk ast'aɾm 'en̪tɾe lasp'aza j la paɾ'et el̪ t'ems ke k'alɣa | eʎ ʎ'ɔk astr'et ke j k'eða | 'e sufisi'em peɾ k'aβɾej

Fuig d'açí, te dic! O vols que te partixa en dos?

f'ud͡ʒ ðas'i | te ð'ik | o v'ɔls ke te paɾt'iʃa n̪ d'os

Ni en somnis un quisso pudent com tu podrà tallar-me el cap

n'i n s'ɔmniz 'uŋ k'iso puð'eŋ k'om t'u poðɾ'a taʎ'aɾme l k'ap

És clar, si me diuen que òbriga una porta, jo l'òbric, que no se creguen que soc un covard

es kl'aɾ | si me d'iweŋ k 'ɔβɾiɣa 'una p'ɔɾta | j'o l'ɔβɾik | ke n'o se kɾ'eɣeŋ ke s'ok 'uŋ kov'aɾt

Me vaig demanar si la nostra complicitat no era esta mena d'ineptitud per al tedi

me v'ad͡ʒ ðeman'aɾ si la n'ɔstɾa komplisit'ad n'o 'eɾa 'esta m'ena ðineptit'ut peɾ al̪ t'ɛði

Havia pronunciat la paraula prohibida, deixant clar que el seu to el treia de polleguera

av'ia pɾonunsj'ad la paɾ'awla pɾoiβ'iða | dejʃ'aŋ kl'aɾ ke l s'ew t'ɔ l̪ tɾ'eja ðe poʎeɣ'eɾa

M'incline a suposar que els fragments anònims de la història han estat escrits per dones

miŋkl'ine̯ a supoz'aɾ k els fɾagm'enz an'ɔnimz ðe la jst'ɔɾi 'an ast'at askɾ'it͡s peɾ ð'ɔnes

Magda i Artur regentaven una argenteria al carrer del Call número dèsset

m'agda j aɾt'u red͡ʒen̪t'aven 'un aɾd͡ʒen̪teɾ'i al kar'eɾ ðel k'aʎ n'umeɾo ð'ɛset

I arribe a les zones inesperades del meu cervell, a coses noves que no existixen ni sé per a què servixen

j ar'iβe̯ a le z'onez inespeɾaðez ðel m'ew seɾv'eʎ | a k'ɔzez n'ɔves ke n'o e̯gzist'ejʃen n'i s'e peɾ a k'e seɾv'iʃen