id
stringlengths 1
6
| title
stringlengths 1
134
| text
stringlengths 0
140k
|
|---|---|---|
256319 | Miopithecus talapoin | Miopithecus talapoin és un primat que viu a Angola i a la República Democràtica del Congo.
Referències. |
256324 | Mausoleu d'Humayun | El mausoleu d Humayun està situat a Nova Delhi (Índia), a la barriada de Nizamuddin, al sud del Delhi Vell i en una zona on hi ha altres construccions del mateix tipus.
Es tracta de la tomba del segon emperador mogol, Humayun (1508-1556, que va regnar des de 1530 fins la data de la seva mort accidental). Era fill de Babur (o Baber), el fundador de la dinastia i descendent de Genguis Khan.
La construcció de la tomba va començar el 1562 per desig de la vídua Hamida Begum. Hom desconeix l arquitecte encarregat d aixecar l obra, potser Sayyed Mahoma i el seu pare Mirak Ghiyathuddin, el que és segur és que estava influenciat per l arquitectura persa. La construcció va acabar el 1570.
L edifici on es troba la tomba centra un ampli espai enjardinat, gairebé quadrat i tancat per un mur amb portes d accés monumentals, una al centre de cada costat i orientades als quatre punts cardinals. Està bastit amb pedra sorrenca roja, combinada amb marbre blanc.
L edifici central s aixeca sobre un podi, Té planta octogonal i està envoltat de quatre estances secundàries que contenen altres enterraments de l època. Aquestes estances tenen encara altres de més petites. Està cobert per una doble cúpula: a l exterior una amb forma bulbosa de marbre blanc i al seu interior una segona d esfèrica, tot i que lleugerament ultrapassada, entre les dues hi un ampli espai buit. Exteriorment l edifici presenta a cada costat, i entre els cossos auxiliars situats als vèrtexs, uns grans iwans d entrada.
Tot i la clara influència persa, els cossos auxiliars estan rematats pels característics chattri hindús (uns templets amb cúpula suportada per columnetes). També cal esmentar que aquesta construcció és un clar precedent del Taj Mahal, aixecat amb posterioritat
Aquest monument fou declarat Patrimoni de la Humanitat el 1993.
Bibliografia.
Ernst J. Grube i altres. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson. Londres, 1995 ISBN 0-500-27847-4
Enllaços externs.
Restauració dels jardins;
Tomba d Humayun; |
256331 | Creu d'Honor 1914-1918 | La Creu d'Honor 1914-1918 (alemany:Ehrenkreuz 1914-1914), també coneguda com "Creu d'Honor de la Guerra Mundial 1914-1918" (Ehrenkreuz des Weltkrieges 1914-1918) o "Creu Hindenburg" (en honor al seu creador) és una medalla commemorativa de la I Guerra Mundial creada pel Mariscal Paul von Hindenburg, en la seva qualitat de Reichspräsident el 13 de juliol del 1934. Era atorgada pel servei a la Primera Guerra Mundial, i podia ser atorgada en 3 versions:
Creu d'Honor per Combatents (Ehrenkreuz für Frontkämpfer) - pels soldats que van lluitar al front.
Creu d'Honor per Participants a la Guerra (Ehrenkreuz für Kriegsteilnehmer) - pels soldats no combatents;
Creu d'Honor per Parents (Ehrenkreuz für Hinterbliebene) - pels parents dels soldats caiguts;
Va reemplaçar moltes medalles no-oficials dels veterans, que ja no podrien ser lluïdes. Totes les condecoracions dels Freikorps, excepte l'Àliga de Silèsia i la Creu del Bàltic, van desaparèixer.
Va ser la única condecoració creada durant el Tercer Reich per commemorar un fet passat, i per tal de fer enorgullir als veterans de guerra.
Era atorgada amb un certificat acreditatiu.
També podien optar a ella tots aquells membres de l'Exèrcit Imperial que havien perdut la seva nacionalitat alemanya després del Tractat de Versalles. A mida que el III Reich s'anava expandint pel Sarre, Danzig, Àustria, Txecoslovàquia i el Districte de Memel, tots aquells que podien optar per la medalla la van rebre; i al maig de 1942 es va expandir per cobrir a tots aquells membres dels Aliats dels alemanys i dels austríacs que havien participat al conflicte.
Es va atorgar a 6.202.883 antics combatents, 1.120.449 no combatents, a 345.132 viudes i 373.950 pares (aquestes xifres són les atorgades el 1 de Febrer del 1937).
Disseny .
Dissenyada per Eugene Goted, era una creu de Malta de bronze, similar a la Creu de Ferro, però més petita.
Classe Combatents: Al centre hi ha una corona de llorer, amb una cinta a la part inferior. A dins hi ha els anys de la Gran Guerra "1914-1918", un damunt de l'altre. Entre els braços de la creu hi ha dues espases creuades. ;
Penja d'una cinta dels següents colors: negre/blanc/negre/vermell/negre/blanc/negre. Quan només es llueix el galó, porta al damunt dues espases creuades.
Classe No Combatents: No llueix les espases, i la corona de llorer passa a ser de fulles de roure. Fa servir el mateix galó que la classe combatents, però també sense les espases.
Classe Parents: La creu és igual que la classe no combatents, però amb un acabat en negre, i els s'inverteixen els colors de la cinta (blanc/negre/blanc/vermell/blanc/negre/blanc);
En totes les classes el revers és llis. |
256335 | Videojoc simulador de vol | Un videojoc simulador de vol és aquell videojoc que posa el jugador a la pell d'un pilot d'avió, helicòpter, nau o algun altre aparell volador. Els simuladors de vol van ser dels primers programes a ser desenvolupats per a ordinadors personals. Els simuladors Sublogic de Bruce Artwick van ser famosos per les funcionalitats que proporcionava en màquines de 8 bits.
Una de les característiques d'aquests videojocs és la de primar la simulació per davant d'altres apartats com la jugabilitat. És per això que normalment quan es parla de videojocs de simulació es posen per exemple els simuladors de vol. A més a més aquest gènere poseeix videojocs amb un gràfics en tres dimensions amb un alt nivell de detall per aconsguir simular el millor possible l'aspecte real dels avions.
Tipus.
Simuladors de vol civils.
Els simuladors de vol civils són els que permeten a l'usuari simular el vol d'un avió de passatgers amb l'objectiu d'arribar a un altre aeroport. En aquest tipus de videojoc no hi ha enemics, sinó un objectiu a complir. Els jugadors hi juguen pel plaer de volar i per haver de seguir les ordres que envia la torre de control.
Simuladors de vol de combat.
Un altre tipus popular de simuladors de vol són els simuladors de vol de combat, els quals simulen el combat aeri des del punt de vista dels pilots i la seva tripulació. Els títols de simuladors de vol de combat són més nombrosos que els simuladors de vol civils, a causa de la varietat de temes disponibles i a la demanda del mercat.
Videojocs simuladors de vol per l'espai.
Un espai exterior és una extensió natural de l'espai, els simuladors de vol per l'espai poden ser considerats com una extensió del gènere dels simuladors de vol. Hi ha una interdependència considerable entre aquestes dues classes de simuladors, que com a característica diferencial als de vol és la nau espacial i l'altra característica principal d'aquest tipus és que tenen un realista motor atmosfèric de simulació de vol.
Seguidors.
L'afició als simuladors de vol casolans ha fet que molts usuaris arribin a ser dissenyadors d'aeronaus per a aquests sistemes. D'aquesta manera ells poden crear tant aeronaus militars com comercials utilitzant els noms de línies aèries reals, de manera que poden treure partit dels seus dissenys. Molts altres usuaris creen la seva pròpia versió personal de la seva línia aèria preferida donant lloc a línies aèries virtuals com Iberflight, Airhispania, Iberia virtual, Airalandalus, Futura virtual i moltes altres que poden trobar-se a Internet. Aquestes modificacions del simulador (col·loquialment anomenats mods ) generalment afegixen gran valor a la simulació i permeten expandir significativament l'experiència de vol amb noves situacions i continguts. En alguns casos la simulació arriba molt més lluny que quan els seus dissenyadors originals van crear l'aplicació.
A més de volar en el simulador, molts usuaris han descobert el control de tràfic aeri en línia. Això són pilots virtuals i ATCs jugant junts en temps real per a simular la veritable experiència de tràfic aeri. Hi ha multitud de xarxes, les més populars són VATSIM i IVAO.
Crítiques.
A començaments de l'any 2000, fins i tot els simuladors de vol casolans són tan realistes que, després dels esdeveniments de l'11 de setembre del 2001, alguns periodistes i experts van especular amb la possibilitat que alguns dels segrestadors podrien haver guanyat coneixements de com pilotar un avió en la saga de videojocs com el Microsoft Flight Simulator. Microsoft, mentre refutava aquestes crítiques, retardava el llançament de la seva versió del 2002 per a esborrar el World Trade Center del seu escenari de Nova York i proporcionar un pedaç per a esborrar les torres de les anteriors versions del simulador.
Videojocs importants.
Simuladors de vol civils.
La saga Flight Unlimited, un de simulador per PC.
FlightGear, un joc de simulador de vol sota la GPL amb un escenari complet del món i alguns models d'avions.
Fly!;
Saga Microsoft Flight Simulator, un dels simuladors de vol civils més utilitzats.
X-Plane, un acurat simulador de vol multiplataforma i l'únic certificat per la FAA per propòsits d'entrenament.
Aerowinx Precision Simulator, un gran simulador de Boeing 747-400, fet per Hardy Heinlin.
Gl-117, un simulador de vol lliure sota la GPL.
Simulador de vol de combat.
Aces High, un videojoc simulador de vol en combat i de multijugador massiu en línia per ordinador.
Fighter Ace, un videojoc simulador de vol en combat i de multijugador massiu en línia per ordinador.
Falcon 4.0 (i el nou Falcon 4.0: Allied Force), un videojoc extremadament detallat anomenat també 'study sim' del F-16 Fighting Falcon.
Su-27 Flanker (videojoc) conté un model per volar realista i detallat amb pocs gràfics per ordinador.
IL-2 Sturmovik, un dels videojocs líders sobre simuladors de vol en combat sobre la Segona Guerra Mundial.
Lock On: Modern Air Combat, videojoc de simulació de Jets de combat.
Combat Flight Simulator WWII Europe Series, El primer de la sèrie fet per Microsoft (de 3) de combat aeri de la Segona Guerra Mundial.
B-17 Flying Fortress, Simulador del B-17 Bomber en plena Segona Guerra Mundial.
European Air War, un bon videojoc de simulació de combat en la E.T.O. de la Segona Guerra Mundial.
Gunship, un simulador de vol amb helicòpters de combat (AH-64 Apache).
Battle of Britain II: Wings of Victory, una complexa simulació de la Batalla d'Anglaterra.
YS Flight Simulation System 2000, un simulador de vol de combat gratuït que conté molts elements de combat i civils.
Tot i que els simulador de vol han sigut videojocs propis dels ordinadors i ha hagut també bastants llançaments en diverses consoles. El més important és Pilotwings, disponible per la Super Nintendo, amb la continuació a Pilotwings 64 per la Nintendo 64 i la saga Ace Combat en la Playstation 1&2. El videojoc Sky Odyssey és també un altre exemple d'un simulador de vol per consola.
Simuladors de vol espacials.
Alguns dels simuladors de vol per l'espai per a ordinadors es poden incloure:
Microsoft Space Simulator;
Orbiter, un Simulador de vol per l'espai de programari lliure.
X-Plane, també inclou simuladors de vol per l'espai i per anar a Mart.
Space Shuttle Simulator, un Simulador de vol per l'espai de programari lliure.
The Wings of Mercury, simulació de naus espacials a Mercuri.
Vegeu també.
Simulador de vol;
FlightGear;
X-Plane;
Simulador de vol per l'espai;
Orbiter;
Simulador de tren;
Línia aèria virtual;
Llista de videojocs simuladors de vol (vegeu també Llista de videojocs per gènere); |
256338 | Campionat del món de biatló de 1970 | El Campionat del món de biatló de 1970 es va fer a Östersund (Suècia).
Resultats .
Medalles . |
256339 | Samuel Richardson | Samuel Richardson (1689 - 1761) va ser un escriptor i editor del segle XVII. Va saltar a la fama amb la publicació de les novel·les espistolars Pamela i Clarissa, que van ajudar a la introducció del romanticisme a Anglaterra i França. La trama és un melodrama amorós escrit en primera persona on les noies protagonistes narren els seus esforços per mantenir la virtut davant homes poderosos. Les dues novel·les van ser traduïdes a diversos idiomes i van tenir multitud d'imitacions, algunes paròdiques, i fins i tot adaptacions com a minisèries televisives. |
256344 | Tavush | Tavush (armeni ) és el nom d'una província situada al nord-est d'Armènia, la capital de la qual és Idjevan. Té frontera amb Geòrgia i Azerbaidjan. |
256345 | Aule Corneli Palma | Aule Corneli Palma (Aulus Cornelius Palma) fou un magistrat romà.
Fou cònsol l'any 99 i un altre cop més tard, el 109. Entre ambdós governs fou governador de Síria i va conquerir la part d'Aràbia a la zona de Petra vers el 105. Era tradicional enemic d'Adrià i aquest el va fer matar quan va pujar al tron el 117. |
256346 | Pammenes | Onomàstica:
Pammenes de Tebes, general tebà;
Pammenes d'Atenes retòric atenenc; |
256347 | Pammenes de Tebes | Pammenes () fou un general tebà.
Era company polític i amic d' Epaminondes. Quant el príncep Filip (més tard Filip II de Macedònia) fou enviat com hostatge a Tebes, fou posat sota custodia de Pammenes. El 371 aC quan fou fundada Megalòpolis els espartans tenien el propòsit d'atacar-la i Pammenes fou enviat amb mil soldats per defensar-la.
El 352 aC un partit de Megalòpolis volia dissoldre la comunitat i que cada grup tornés al seus cantons originals; aquest partit va demanar ajut a Mantinea i a Esparta; la Lliga Arcàdia va cridar en ajut a Tebes, que va enviar a Pammenes, aquesta vegada amb tres mil homes i 300 cavallers; amb aquestes forces Pammenes va imposar el punt de vista de mantenir la unió i va obligar a tornar als que se'n havien anat.
Quan el sàtrapa Artabazos II es va revoltar, Pammenes va anar en ajut seu amb cinc mil tebans, i va derrotar a les forces perses en dues grans batalles, però Artabazos va sospitar que conspirava amb els seus enemics i el va arrestar i el va enviar als seus germans Oxitres i Dictibos.
Fou un notable pederasta i es diu que mentre el jove príncep Filip va estar sota la seva custodia va ser obligat a mantenir una relació sexual amb el seu guardià. |
256348 | Pammenes d'Atenes | Pammenes () fou un retòric atenenc.
Fou contemporani de Ciceró que en un escrit l'anomena "l'home més eloqüent de Grècia". Era un gran admirador de Demòstenes, els discursos del qual recomanava als seus deixebles. Marc Juni Brut va tenir per mestre de retòrica a Pammenes. |
256350 | Pamfilides | Pamfilides (Pamfilidas, ) fou un almirall rodi.
Fou nomenat junt a Eudam com a comandant de la flota ròdia en la guerra contra Antíoc III el Gran després de la derrota i mort de Pausistrat el 190 aC. Era un home prudent i en una conferencia amb el general romà Luci Emili Règul, a Elea, es va inclinar per la pau.
Una mica després fou enviat junt amb Eudam, per trobar la flota que Anníbal havia mobilitzat a Fenícia en suport del rei selèucida; les dues flotes es va trobar a Side, a Pamfília, i els rodis van guanyar la batalla, però les dissensions entre els dos caps rodis van impedir que fos decisiva.
Llavors Pamfilides amb un esquadró va anar cap a les cotes de Síria. Ja no torna a ser esmentat. |
256353 | Pàmfil (desambiguació) | Nàutica:Pàmfil, vaixell de rems.
Onomàstica:;
Pàmfil de Samos, filòsof grec. ;
Pàmfil, retòric i escriptor grec. ;
Pàmfil, filòsof grec.
Pàmfil d'Alexandria o Pàmfil de Nicòpolis, metge i gramàtic de l'Alexandria hel·lenistica. ;
Pàmfil, poeta epigramàtic grec. ;
Pàmfil de Sicília, sofista o gramàtic grec.
Pàmfil de Beritos, prevere, sant màrtir. ;
Pàmfil d'Amfípolis, pintor grec. ;
Pàmfil, escultor grec. |
256354 | Pàmfil de Samos | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un filòsof grec deixeble de Plató, que és recordat perquè fou un dels filòsofs que va escoltar Epicur a la seva joventut, a l'illa de Samos on vivia i d'on segurament era nadiu.
Epicur en parla amb gran elogi i Ciceró diu que fou autor d'una filosofia pròpia diferent d'altres filosofies. L'esmenten també Diògenes Laerci i Suides (Diogenes Laërtius, X. 14; Suidas, s. v. ). |
256355 | Pàmfil (retòric) | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un retòric i escriptor grec esmentat per Aristòtil juntament amb Cal·lip. Ciceró ((De Orat. III. 21) esmenta a un retòric de nom Pàmfil que podria ser la mateixa persona. Quintilià també esmenta a un Pàmfil. |
256356 | Pàmfil (filòsof) | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un escriptor i filòsof grec nadiu d'Amfípolis, Sició o Nicòpolis, de renom .
Va escriure, segons es diu a Suides:
;
De la darrera obra hi ha alguns fragments a la Geoponica de Cassià Bas. Com que Suides diu que fou nadiu d'Amfípolis o Sició s'ha suposat que podria ser el mateix que el gran pintor Pàmfil d'Amfípolis, que era nadiu d'Amfípolis i de l'escola de Sició. També s'ha suposat que seria el mateix que Pàmfil de Nicòpolis, considerat un metge, que va escriure una obra sobre plantes () poc apreciada per Galè, que diu que fou un gramàtic i que mai havia vist les plantes sobre les que escrivia (Galenus, , pp. 67 i següents); d'aquest llibre hi ha fragments a la Geoponica, on s'esmenta un altre obra de Pàmfil (. Aquest darrer autor hauria viscut vers el segle I o poc abans, ja que és esmentat per Dioscòrides. |
256358 | Pàmfil (poeta) | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un poeta epigramàtic grec (de ciutat desconeguda) que apareix a la Garlanda de Meleagre, i del qual hi ha, a més a més, dos epigrames a l'antologia grega. Podria ser el mateix que un dels escriptors d'aquest nom, i la seva època és desconeguda. |
256359 | Pàmfil de Sicília | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un sofista o gramàtic de Sicília.
L'esmenta Ateneu de Naucratis que parla de la seva característica principal: quan era a taula sempre parlava en vers (Athenaeus, II. p. 4, d.; Suidas. s. v. ; Fabricius. Bibl. Graec. vol. II. p. 313.). |
256360 | Pàmfil de Beritos | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un prevere a Cesarea de Palestina, que fou sant i màrtir. Era amic d'Eusebi de Cesarea que en el seu honor va assumir el sobrenom .
Va néixer probablement a Beritos (Beirut) en una família destacada i va estudiar a la seva ciutat natal, des de on va anar a Alexandria, on va rebre classes de Pieri, cap de l'escola catequètica, i apareix després com a prevere sota Agapi, bisbe de Cesarea de Palestina. Al cinquè any de la persecució de Dioclecià vers finals de l'any 307, fou empresonat per Urbà, governador de Palestina, per refusar fer sacrificis als deus pagans. Va romandre empresonat fins el 16 de febrer del 309 quan va patir martiri per orde de Firmilià, el successor d'Urbà.
Va dedicar la seva vida a la literatura bíblica i la teologia; fou admirador d'Orígenes. Va fer nombroses copies de les Sagrades Escriptures i va crear a Cesarea una biblioteca publica especialment d'autors eclesiàstics, entre els quals Orígenes, que en va transcriure alguns (la biblioteca estava formada principalment per copies fetes a ma pel mateix Pàmfil). Les obres més valuoses eren la Tetrapla i la Hexapla d'Orígenes, i el text hebreu de l'Evangeli de Sant Mateu. Aquesta biblioteca hauria estat destruïda quan els àrabs van ocupar Cesarea al segle VII.
Va fundar també a Cesarea una escola teològica on les Escriptures formaven la part principal de l'estudi.
Va escriure algunes obres, i Foci esmenta l'apologia d'Orígenes iniciada a la presó on va escriure cinc llibres; un sisè llibre i fou afegit per Eusebi després de la seva mort el 309. D'aquest sis llibres només es conserva el primer. Un altre llibre seu es titulava Expositio capitum Actuum Apostolicorum, però també podria ser obre d'Eutali.
Eusebi va escriure una vida de Pàmfil en tres llibres, obra que s'ha perdut. |
256361 | Pàmfil d'Amfípolis | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un pintor grec nadiu d'Amfípolis, un dels principals pintors grecs de l'antiguitat, que va florir vers les olimpíades 97 a 107 (vers 390 aC a 350 aC).
Fou deixeble d'Eupomp, fundador de l'escola de Sició, en la fundació de la qual el mateix Pàmfil va tenir part rellevant. No queden gaires referències de la seva obra, però se sap que no eren inferiors a les dels seus mestres. Plini el Vell el descriu com un artista fi, i familiaritzat amb aritmètica i geometria que l'ajudaven a fer més perfecte el seu art. Recomanava als joves aprendre abans de res les arts gràfiques, es a dir el dibuix i la pintura en fusta, La línea de les seves obres era precisa i clara. La geometria li permetia configurar els cossos i l'aritmètica precisar les proporcions.
La seva carrera hauria començar vers el 352 aC quan va començar el seu deixeble Apel·les de Colofó. Quintilià l'esmenta com un dels artistes que van florir sota Filip II de Macedònia. Plini també el situa vers la 107 olimpíada el 352 aC; la batalla de Flios que va pintar, s'havia lliurat entre el 372 aC i el 364 aC; la victòria dels atenencs que va pintar podria ser la victòria de Càbries a Naxos el 376 aC.
Plini esmenta quatre pintures: Cognatio; batalla a Phlius; una victòria dels atenencs; i un Ulisses.
Alguns erudits pensen que fou també un poeta. Entre els seus deixeble cal esmentar a Apel·les, Melanci i Pàusies. |
256362 | Pàmfil (escultor) | Pàmfil (Pamphilus, ) fou un escultor grec.
Fou deixeble de Praxíteles i va florir probablement vers la olimpíada 112, equivalent a l'any 332 aC. Plini esmenta una de les seves obres, el Jupiter hospitalis que era a la col·lecció de Gai Asini Pol·lió (H. N. XXXVI. 5. s. 4. § 10.). |
256363 | Pàmfil de Nicòpolis | Pàmfil de Nicòpolis (Pamphilus, ) fou un metge i gramàtic grec nadiu de Nicòpolis, que va exercir a Roma i va adquirir una gran fortuna probablement entre el segle II aC i el segle I aC . Se l'identifica sovint amb el Pàmfil d'Alexandria que segons el Suides fou un gramàtic alexandrí de l'escola d'Aristarc de Samos i autor d'un lexicó que segons alguns autors hauria estat la base del lexicó d'Hesiqui d'Alexandria. El Lexicó es composava probablement de 95 llibres i és esmentat sota diversos títols com .
La llista de les seves obres es dona a Suides:
;
Va escriure una obra sobre plantes, criticada severament per Galè que diu que escrivia sobre plantes que mai havia vist i que incloïa nombroses supersticions . Galè esmenta algunes de les seves formules mèdiques.
Referències. |
256375 | Llebre antílop | Lepus alleni és una espècie de llebre que viu als estats sud-occidentals dels Estats Units (Arizona, Nou Mèxic i Califòrnia) i al nord de Mèxic.
Referències. |
256378 | Llebre del Japó | Lepus brachyurus és una espècie de llebre que viu al Japó, Xina, Corea i Rússia.
Referències.
; |
256384 | Carles Busquet i Morant | Carles Busquet i Morant ( Barcelona, 23 de desembre de 1987) fou un militar català, heroi de la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra civil espanyola fou delegat governatiu de la Generalitat de Catalunya a Girona. En acabar la guerra marxà a França, i en esclatar la Segona Guerra Mundial s'enrolà en la Legió Estrangera Francesa, amb la que formà part del cos expedicionari que va combatre la Wehrmacht en la batalla de Narvik (Noruega) el 1940. Hi fou condecorat pel seu heroisme.
Els supervivents del seu grup foren enviats a Anglaterra, on es va allistar a la Nomber One Spanish Company (NOSC), però el 1941 fou reclutat pel Special Operations Executive (SOE), i des d'aleshores actuà com a agent infiltrat en vaixells de la marina amb la finaltiat de contolar la presència d'agents enemics o col·laboracionistes a Irlanda, Brasil i Canadà, alhora que contactava amb membres de la Resistència a França i Bèlgica.
En acabar la guerra fou condecorat pels seus serveis. Va viure molts anys a Londres, on va col·laborar amb el Casal Català de Londres. A la seva mort, la seva família va fer donació de la documentació i condecoracions, que han estat dipositats al Parlament de Catalunya. |
256385 | Sindicat Independent de Figurants de Catalunya | El SINDICAT INDEPENDENT DE FIGURANTS DE CATALUNYA va néixer a mitjans del any 2007 per tal de defensar l existència d una veu de representació sindical dels treballadors figurants sense tuteles d altres organitzacions, sense que això signifiqui posar en discussió la seva legitimitat ni representació. Des del SIFC creiem fermament que existeixen diferents professions en el sector audiovisual que tenen tot el dret de poder-se expressar a través d organitzacions sindicals pròpies: actors, guionistes, figurants, etc.
Igualment defensem el dret de tot treballador a escollir la seva professió i a desenvolupar-la amb dignitat, el dret a exigir un tracte professional i a unes condicions laborals dignes i regulades. Per tant no participem en la idea que la contractació a través d Empreses de Treball Temporal (E.T.T.s) es una alternativa a la contractació per part de les productores audiovisuals, tampoc que les dites E.T.T.s puguin ser un substitut adient a les agencies, que fan la funció de empreses de selecció de personal per l empresa contractant (les productores audiovisuals).
Tampoc participem en la barreja de conceptes entre la legítima competència professional i la necessària lluita laboral. Lluitar per tenir condicions laborals justes per tothom sense cap discriminació racial, política ni sindical, no ha de significar en cap cas la renuncia a obtenir mes i millors feines, com en qualsevol altra professió, per que la creació de teòrics torns de treball, es a les antípodes de la valoració i el respecte per la professió i el professional.
Per últim volem deixar clara la nostra predisposició permanent a esgotar totes les possibilitats de diàleg i a restablir els ponts de comunicació que han estat dinamitats pràcticament sense estrenar. En nosaltres sempre trobarà tothom una organització disposada a dialogar amb qui calgui, amb l única condició del respecte mutu i la nostra total independència i sobirania com a organització sindical. |
256386 | Rotació (matemàtiques) | Per altres definicions de rotació vegeu rotació.;
En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació al pla o a l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix. En una rotació pura els punts de l'eix són fixes, dit d'una altra manera, la posició dels punt de l'eix queden en el mateix lloc un cop transformats. Una rotació es diferencia d'una translació, la qual desplaça tots els punts del sòlid per igual i no manté punts fixes, i d'una reflexió, que tomben el sòlid creant-ne una imatge especular. Les tres transformacions descrites deixen inalterades les distancies entre parelles de punts; són isometries.
Dues dimensions.
Els sistemes de referència juguen un paper cabdal per entendre les rotacions. La mateixa transformació es pot explicar tan des del sistema de referència global com des del sistema de referència lligat al sòlid. En la primera, l'observador veu la rotació del sòlid i els eixos de referència immòbils. En la segona, l'observador veu la rotació en sentit contrari dels eixos de referència i el sòlid immòbil.
En el primer punt de vista, la rotació del cos s'escriu com la transformació de cada punt un angle obtenint unes noves coordenades, :
o
;
;
En el segon punt de vista, la rotació del cos s'escriu com la transformcació de cada punt un angle obtenint unes noves coordenades, :
o
;
;
En coseqüència la magnitud del vector (x, y) és igual que la magnitud del vector (x , y ).
Pla complex.
Un nombre complex es pot entendre com un vector de dues dimensions en el pla complex, centrat a l'origen. Sigui
;
Un nombre complex. La seva part real és representada per la coordenada x i la seva part imaginària és representada per la coordenada y.
Then z es pot rotar un angle pre-multiplicant-lo per (vegeu Fórmula d'Euler).
Es pot comprovar la total correspondència amb la rotació descrita a § 1.
Donat que la multiplicació de nombres complexes és commutativa, la rotació en 2 dimensions is commutativa, la qual cosa no és certa per a més de dues dimensions.
Tres dimensions.
En espais tridimensionals ordinari, una rotació de coordenades es pot definir per tres angles d'Euler, o per un angle de rotació més la direcció de l'eix de rotació.
Les rotacions al voltant de l'origen es poden calcular fàcilment emprant transformacions matricials d'una matriu 3x3 anomenada matriu de rotació. Les rotacions al voltant de punts lluny de l'origen es poden descriure mitjançant una matriu 4×4 aplicada sobre coordenades homogènies.
Quaternions.
Un enfocament alternatiu a les rotacions en tres dimensions és el que utilitza quaternions.
Els quaternions permeten una representació diferent de rotacions i orientacions en tres dimensions. Aquests s'apliquen en gràfics per ordinador, teoria de control, processat de senyal i mecànica celest. Per exemple, és emprat en pel comandament i la telemetria en sistemes de control de vehicles espacials. El fonament és que la combinació de molts quaternions és més estable numèricament que la combinació de moltes matrius de transformació.
Generalitzacions .
Matrius ortogonals.
El conjunt de totes les matrius M(v, ) descrites més amunt junt amb l'operació de multiplicació de matrius és anomenat grup de rotacions: SO(3).
Dit de manera més general, la rotació de coordenades en qualsevol dimensió es representa per matrius ortogonals. El conjunt de totes les matrius ortogonals de l' n-èssima dimensió que descriu rotacions pròpies (determinant = +1), junt amb l'operació de multiplicació de matrius, forma el grup especial de rotacions: SO(n). Vegeu també SO(4) (grup de rotacions quadridimensionals).
Les matrius ortogonals contenen elements reals. Les matrius anàlogues de valors complexes són les matrius unitàries. El conjunt de totes les matrius unitàries en una dimensió n forma un grup unitari de grau n, U(n); i el subgrup de U(n) que representa rotacions pròpies forma un grup unitari especial de grau n, SU(n). Els elements de SU(2) són emprats en mecànica quàntica per rotar el spin.
Relativitat.
En relativitat especial una rotació de coordenades de Lorentz que rota l'eix temporal s'anomena un boost, i l'interval entre qualssevol dos punts es manté invariant, anàlogament a la invariància de la distància entre dos punts en rotacions 3D. Les rotacions de coordenades de Lorentz que no roten l'eix temporal són rotacions espacials tridimensionals. Vegeu: Transformació de Lorentz, Grup de Lorentz.
Vegeu també.
Representació de rotacions;
Spin (física);
Angles d'Euler;
Grup de rotacions;
Fórmula de rotacions de Rodrigues';
Matriu de rotacions;
Orientació (geometria); |
256390 | Requetè | Requetè fou l'organització paramilitar del carlisme creada a principis del segle XX. L'ús més antic del terme "requetè" correspon al Tercer Batalló de Navarra, denominat del Requetè, el 1835, durant la Primera Guerra Carlina. El valor dels seus components va fer que, per extensió, aquesta denominació es generalitzés a tots els combatents carlins.
A principis del segle XX diverses organitzacions carlines van utilitzar aquesta denominació per a elles o les seves publicacions periòdiques a diferents llocs d'Espanya: Catalunya, Aragó, Andalusia. Una d'elles va ser fundada per Joan Maria Roma com una organització juvenil del carlisme en 1907. Tenia com òrgan d'expressió a Lo Mestre Tites. Sota la direcció de Joaquín Llorens es va convertir a partir de 1913 en l'organització paramilitar del carlisme seguint l'exemple dels Camelots du Roi l'organització juvenil d'extrema dreta d'Action Française. Va mantenir escassa activitat en els anys de la Primera Guerra Mundial, reactivant-se el 1920 sota l'adreça de Juan Pérez Nájera i sobretot després de la proclamació de la Segona República Espanyola, fonamentalment a Navarra, on havia uns 10.000 requetès organitzats.
El 1932 José Enrique Varela es va fer càrrec de la prefectura dels requetès, als quals va estructurar militarment: des de la unitat bàsica, la patrulla, que es componia de 5 boines vermelles i un cap, el requetè que formava una companyia de 246 homes i finalment el terç que estava format per tres companyies. Ricardo Rada es va posar al càrrec de l'organització el 1935 i al juliol de 1936 els requetès sumaven 30.000 homes. El 15 d'abril de 1934, es va celebrar l'Acte de Quintillo a Sevilla, que va consistir en la presentació i desfilada, públicament de la milícia armada carlina. En aquest acte, van participar 650 boines vermelles andalusos, uniformats i instruïts militarment, que va suposar una exhibició sense precedent a la qual van assistir els dirigents carlins nacionals, per a demostrar la força que tenia el requetè fora dels seus feus tradicionals.
Durant la Guerra civil espanyola els terços de requetès, que van combatre al costat de Francisco Franco, van tenir una actuació destacada. En total es van constituir 41 terços: 10 compostos per navarresos, 8 per bascos, 8 per castellans, 7 per andalusos, 6 per aragonesos, 1 per asturians i 1 per catalans, el conegut com a Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat.
Els noms de tots ells es troben gravats en les estacions del Via Crucis de Montejurra, i el del Terç de la Mare de Déu de Montserrat té una petita capella al monestir de Montserrat. Es calcula que al voltant de 60.000 requetés van participar en la guerra civil i d'ells uns 6.000 van morir.
Bibliografia .
Francisco de Paula Madrazo: Historia militar y política de Zumalacárregui; Madrid 1844.
Julio Aróstegui: Los combatientes carlistas en la Guerra Civil española 1936-1939, Madrid 1991;
Enllaços externs.
Página web de la història dels terços de requetès; |
256391 | Knock-out | Un knock-out, és un organisme que s'ha li ha aplicat una tècnica d'ingenieria genètica per a fer un dels seus gens inoperants. Aquesta tècnica està principalment usada per estudiar la funció dels diferents gens dins d'un organisme. |
256396 | Fonaments de la matemàtica | Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la prova, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica. Aquesta recerca consisteix essencialment en l'intent d'elucidar en què consisteix i què garanteix la veritat de les proposicions matemàtiques. |
256404 | Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat | El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat fou una unitat militar creada el gener del 1937 dins l'exèrcit franquista, organitzada com un terç de requetè i formada per catalans fugitius de la zona republicana en plena guerra civil. La idea va sorgir el 3 de desembre de 1936 mitjançant un decret de Manuel Fal Conde i es constituí a Pamplona una patrocinadora formada per Josep Maria Cunill i Postius, Mauricio de Sivatte de Bobadilla, Josep Bru i Jardi, Salvador Bonet i Olivet, Salvador Framis i Aymerich, Agustí García-Die, Ramon Gassió i Bosch i Josep Prat i Piera.
Composició .
Quan va intervenir en la seva primera acció militar, en la defensa de Codo (vora Saragossa), disposava de 180 efectius. Entre els seus membres hi havia carlins, catòlics de la Federació de Joves Cristians, de les Congregacions Marianes, Acció Catòlica, Conferències de Sant Vicent de Paül, i alguns membres de la Lliga que s'havien vist obligats a fugir de Catalunya. Aproximadament, un 90% eren estudiants, aprenents, obrers, oficinistes, petits tècnics i petits botiguers sense cap historial polític. En total, va tenir uns 1.985 efectius, dels quals 319 van morir en combat i 633 foren ferits. El primer comandant fou l'alferes de complement Pere Gallart i Folch.
Batalles en les que participà .
El seu bateig de foc es produí al front d'Aragó (Codo, Belchite i Quinto) el 24 d'agost de 1937. Després fou reorganitzat i amb els efectius d'un batalló, operà a la comarca de La Serena (Extremadura), el juny de 1938.
Participà en la batalla de l'Ebre a partir de mes de juliol del 1938, enquadrat en la 74 Divisió franquista, en els sectors de Gandesa i de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats.
El dia 19 d'agost, el Terç protagonitzà l'assalt franquista a la posició republicana de la punta Targa (cota 481), defensada aferrissadament per la 60ª Divisió i un batalló de la 3ª, que durant el matí foren sotmesos a un duríssim atac artiller i aeri. El migdia, el Terç atacava des de la seva posició a Quatre Camins, a uns 300 metres de la punta Targa i situades totes dues a la cruïlla de les carreteres que menen a Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Gandesa. En no rebre el suport esperat per part dels batallons de Ceuta i Bailén, els requetès es veieren sotmesos a un intens foc de fusells metralladors dels defensors de la punta Targa, que havien resistit els atacs artillers i aeris protegits sota el petit turó. En els escassos 300 metres de distància que separaven les dues posicions, el Terç hi deixà la vida de 58 combatents i hi tingué 170 ferits, restant pràcticament desfeta. L'endemà, l'alt comandament franquista posà tota l'artilleria i l'aviació disponible per assaltar la punta Targa, que fou ocupada amb poca resistència perquè els republicans l'havien abandonat davant la imminència de la desfeta.
El novembre de 1938 participaren en la conquesta de Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Móra d'Ebre, Benissanet, Miravet, el Pinell de Brai, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Serra de Cavalls, Serra de Pàndols i la Serra de La Picosa. Operà encara a Pena-roja el 5 de gener de 1939. Després foren traslladats a Còrdova i a Navalmoral de la Mata (Càceres), el febrer del 1939.
La fi de la guerra els va sorprendre al front de Madrid. Després de participar en el desfile de la victòria a Madrid, el 12 de juliol de 1939 foren aquarterats a Sant Feliu de Llobregat. El 26 d'octubre de 1939 fou dissolt oficialment i els seus membres, llicenciats després d'una pujada a la muntanya de Montserrat, on entregaren la bandera del Terç al Monestir.
Combatents .
Entre els seus combatents s'hi trobaren mossèn Salvador Nonell i Bru, cronista del terç i autor de Los Requetés Catalanes del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat en la Cruzada Española, el filòleg Martí de Riquer, el muntanyenc Ignasi de Quadras i el llibreter Feliu Matamala.
Monuments al Terç .
Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l'antiga posició dels Quatre Camins de Vilalba dels Arcs i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició Targa, totes dues del sector de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). També hi ha una cripta funerària construïda el 1958 que conté les despulles i els noms dels 319 membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, al lloc anomenat Els Apòstols, a prop del monestir de Montserrat.
Referències .
Bibliografia .
Estanislau Torres La desfeta del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat (1993) Publicacions de l'Abadia de Montserrat;
Salvador Nonell i Bru, Joan Abelló i Feliu A. Vilarubias Terç de Requetes de la Mare de Déu de Montserrat. Estudi de la seva composició i de les característiques dels seus elements integrants;
Enllaços externs .
Web dels Requetès; |
256413 | Funció multivaluada | En matemàtiques, una funció multivaluada és una relació total; es a dir, a cada a cada valor de la variable independent se li associa un o més valors de la variable independent. Estrictament parlant, una funció "ben definida" associa un i només un valor de la variable dependent a cada valor de la variable independent. L'expressió "funció multivaluada" és, per tant, confosa: les autèntiques funcions són univaluades. Ara bé, una funció multivaluada de A a B es pot representar com una funció univaluada de A al conjunt dels subconjunts no buits de B.
Exemples.
Cada nombre real o complex excepte 0 té dues arrels quadrades. Les arrels quadrades de 4 són al conjunt . Les arrels quadrades de 0 són descrites pel multiconjunt , perquè 0 és una arrel de multiplicitat 2 del polinomi x².
Cada nombre complex té tres arrels cúbiques.
La funció logaritme complex és multivaluada. Els valors que dona log(1) són per a tot enter .
Les inverses de les funcions trigonomètriques són multivaluades perquè les funcions trigonomètriques són periòdiques. Es té ;
En conseqüència es pot considerar que l arctan(1) té múltiples valors: /4, 5 /4, 3 /4, i així. Això es pot superar a base de limitar el domini de tan(x) a - /2 < x < /2. Així, el recorregut de l arctan(y) esdevé - /2 < y < /2. D aquest valors procedents d un domini limitat se n diu els valors principals.
La integral indefinida és una funció multivaluada del conjunt de les funcions en el conjunt de les funcions. El seu domini X és un subconjunt del conjunt de les funcions. Per a cada valor de la variable independent f, dona infinits valors possibles per a la variable dependent (les primitives de f).
Fixeu-vos que tots aquests exemples es refereixen a quasi-inverses de funcions amb pèrdua d informació (es a dir inverses de funcions no injectives).
Les funcions multivaluades de variable complexa tenen punts de ramificació. Per exemple per a la arrel n-èssima i les funcions logarítmiques , el punt 0 és un punt de ramificació; per a la funció arctangent, els valors imaginaris i i i són punts de ramificació. Fent servir els punts de ramificació aquestes funcions es poden redefinir per tal que sigui univaluades, a base de restringir-ne el rang.
Superficies de Riemann.
Un punt de vista més sofisticat consisteix en substituir les "funcions multivaluades" per funcions el domini de les quals és una superfície de Riemann (anomenada així en honor de Bernhard Riemann).
Història.
La pràctica de permetre que en matemàtiques la paraula funció també signifiqui funció multivaluada va caure en desús en algún moment de la primera meitat del segle XX. Es pot veure alguna evolució en les diferents edicions de Course of Pure Mathematics de G. H. Hardy, per exemple. Probablement s ha conservat més temps en la teoria de les funcions especials, per conveniència.
En física, les funcions multivaluades, juguen un paper de importància creixent. Subministren la base matemàtica per la teoria dels monopols magnètics de Dirac, per la teoria dels defectes cristal·logràfics i la seva conseqüència en la plasticitat dels materials,
pels vòrtex en superfluids i superconductors, i pels canvis de fase en aquests sistemes, per exemple en la fusió i el confinament de quarks.
Són l origen de les teories de gauge de moltes branques de la física.
Referències.
Kleinert, Hagen, Gauge Fields in Condensed Matter, Vol. I, "SUPERFLOW AND VORTEX LINES", pp. 1--742, Vol. II, "STRESSES AND DEFECTS", pp. 743-1456, World Scientific (Singapore, 1989); Paperback ISBN 9971-5-0210-0 (disponible també online: Vol. I and Vol. II);
Vegeu també.
funció parcial;
correspondència; |
256414 | Marifé Tey Planas | Marifé Tey Planas és una escultora catalana nascuda a Barcelona el 1914. Falangista des dels temps de la Guerra Civil, després exercí la seva tasca artística força apartada dels circuits comercials. Ha destacat com a retratista (Retrats de Juan-Eduardo Cirlot, del Padre Vitoria, dAdolf Fontbona, etc.), per la seva imatgeria religiosa i per figures arrelades en el classicisme, com el nu femení en marbre que està a l'aire lliure als Jardins del Palauet Albéniz de Barcelona. Féu una interpretació en bronze en baix relleu del grup central de La flor del mal (Japó, Pola Art Museum), una de les millors pintures del Picasso de l'època blava. És germana de Josechu Tey, aventurer que es féu popular pel seu viatge de Hong Kong a Barcelona en el "Junco Rubia" embarcació tradicional xinesa. |
256416 | Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals | El departament dels Pirineus Orientals està dividit en 31 cantons i compta amb 31 consellers generals. El Consell General dels Pirineus Orientals té la seu a Perpinyà. El Consell General està composat dels següents consellers generals: |
256417 | Ciència formal | Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals. Són ciències formals la Lògica, la Matemàtica, i les branques teòriques de la Informàtica, la Teoria de la informació i l'Estadística. S'oposa a la ciència experimental i a vegades se l'anomena ciència pura o ciència exacta (tot i que aquest terme se sol reservar per a les matemàtiques).
Estudien conceptes abstractes i no realitats físiques, per això empren un llenguatge formal numèric i es basen en raonaments i demostracions per a dur a terme la seva recerca. |
256418 | Leptobrachella baluensis | Leptobrachella baluensis és una espècie de granota que viu a Indonèsia, Malàisia i, possiblement també, a Brunei.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004. Leptobrachella baluensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256421 | Leptobrachella brevicrus | Leptobrachella brevicrus és una espècie de granota que viu a Malàisia i, possiblement també, a Brunei.
Referències.
Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004. Leptobrachella brevicrus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256422 | Leptobrachella mjobergi | Leptobrachella mjobergi és una espècie de granota que viu a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004. Leptobrachella mjobergi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256424 | Leptobrachella natunae | Leptobrachella natunae és una espècie de granota que viu a Indonèsia.
Referències.
Iskandar, D. & Mumpuni 2004. Leptobrachella natunae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256425 | Leptobrachella palmata | Leptobrachella palmata és una espècie de granota que viu a Malàisia.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004. Leptobrachella palmata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256439 | Leptobrachella parva | Leptobrachella parva és una espècie de granota que viu a Malàisia i, possiblement també, a Brunei.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004. Leptobrachella parva. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256440 | Leptobrachella serasanae | Leptobrachella serasanae és una espècie de granota que viu a Indonèsia i Malàisia.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004. Leptobrachella serasanae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256441 | Lo Mestre Tites | Lo Mestre Tites fou un setmanari carlí publicat en català a Barcelona en diverses èpoques. En la primera època, el maig de 1868, es tractava d'una publicació humorística. Novament es publicà com a setmanari polític, amb forts atacs a liberals i republicans, de 20 de novembre de 1868 a 27 d'abril de 1872, quan fou prohibit. Tornà a sortir novament del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i novament del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900, suspès novament per ordre governativa. Un dels seus articulistes era Joan Bardina i Castarà i mostrà una actitud favorable a l'autonomia de Catalunya.
Fou encara novament editat a Manresa del 23 de març al 10 d'agost de 1907. Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment el 1911. |
256443 | Diccionari de renecs i paraulotes | El Diccionari de renecs i paraulotes és un recull de tot tipus d'exertacions, blasfèmies, flastomies, imprecacions, malediccions, injúries, insults, invectives, fàstics, blasmes, penjaments, vituperis, improperis, retrets, amenaces, paraules gruixudes, malsonants, i despectives, sobrenoms, malnoms, interjeccions i mots i expressions relatius al sexe en català escrit per Pere Verdaguer el 1999 i editat per l'editorial El Trabucaire de Perpinyà.
Fragment il·lustratiu.
cagarro, es diu, a Esterri, a Mallorca, a Menorca i a d'altres llocs, a (d')una persona petita i despreciable.
cagarro sec, intensiu de cagarro.
cagarró, a Biar, com cagacalces.
cagarul·lo, a Menorca, es diu a (d')un home tímid i sense coratge.
caga-sal, sobrenom dels habitants de Cardona
Mots relatius al sexe.
Al final de la llista de renecs i paraulotes que formen el cos del diccionari, el document conté llistats de sinònims d'alguns conceptes per als quals els catalans semblen tenir predil·lecció:
186 termes que designen el sexe femení
334 el sexe masculí
13 la fel·lació
371 copular
72 excitació sexual
50 masturbació
117 prostituta
52 el coit
61 el cul
46 homosexual (homes)
7 homosexual (dones)
13 fer la cunnilinció
11 portar banyes
L'autor acompanya la relació dels mots amb explicacions sobre el seu us, significat i origen.
Dades tècniques.
(c)1999, Llibres del Trabucaire
(c)1999, Pere Verdaguer
ISBN: 2-912966-22-1
Dipòsit legal: GI-1098/99
Imprès: Gràfiques Alzamora, SA
Publicat amb l'ajuda del Consell Regional Llenguadoc-Rosselló
259 pàgines
References. |
256446 | Malalties nutricionals | Definició .
Les malalties nutricionals són les causades per la manca o la deficiència de determinats nutrients. També hi ha les malalties causades per ferides, malformacions, o desús de parts del cos.
Malalties .
Anorèxia nerviosa: L'anorèxia nerviosa es un desordre alimentari que amenaça contra la vida i es caracteritzada per la privació de menjar i per la pèrdua excessiva de pes. Aquesta malaltia es diagnosticada quant una persona pesa com a mínim un 15% menys del pes normal del seu cos. La pèrdua de pes extrema en les persones amb anorèxia nerviosa pot conduir a problemes perillosos de salut i fins i tot la mort.
Les persones amb anorèxia nerviosa solen ser persones que tenen bons resultats a l'escola, els esports, la feina o altres activitats. Sol començar a la pubertat, però es pot desenvolupar en qualsevol moment.
Bulímia nerviosa: La bulímia nerviosa es més freqüent que l'anorèxia nerviosa. Es un desordre alimentari que produeix menjades incontrolades d'aliments seguits de accions que eviten l'efecte de la quantitat de menjar ingerit, com vòmits, fàrmacs o exercici excessiu, de manera que el malalt sol mantenir el pes normal.
Anèmia: La anèmia es una malaltia de la sang que es deu a una alteració de la composició sanguínia que té una concentració baixa d'hemoglobina.
Kwashiorkor: El Kwashiorkor es una malaltia de nadons deguda a l'absència de nutrients, com les proteïnes, a la dieta. Això sol passar perquè a segons quins llocs, on hi ha dietes on falten proteïnes, les mares donen la llet als nadons amb molts de carbohidrats però amb poques proteïnes. Alguns símptomes de la malaltia son l'abdomen bombat i coloració vermellosa del cabell. És una malaltia tan greu que la mortalitat pot ser superior del 60% i pot haver-hi seqüeles a llarg temps, com a nois amb talla curta o retràs mental. |
256448 | Brachytarsophrys | Brachytarsophrys és un gènere de granotes de la família Megophrydae que es troba al sud de la Xina, sud de Birmània, nord de Tailàndia i nord de Vietnam.
Espècies.
Brachytarsophrys carinensis ;
Brachytarsophrys chuannanensis ;
Brachytarsophrys feae ;
Brachytarsophrys intermedia;
Brachytarsophrys platyparietus ;
Referències.
Informació sobre aquest gènere de granotes. ; |
256449 | Brachytarsophrys carinensis | Brachytarsophrys carinensis és una espècie de granota que viu a Birmània i Tailàndia.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004. Brachytarsophrys carinensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256451 | Brachytarsophrys chuannanensis | Brachytarsophrys chuannanensis és una espècie de granota que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F., Changyuan, Y. & Feng, X. 2004. Brachytarsophrys chuannanensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256452 | Brachytarsophrys feae | Brachytarsophrys feae és una espècie de granota que viu a la Xina, Birmània, Tailàndia, Vietnam i, possiblement també, a Laos.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
van Dijk, P.P., Truong, N.Q., Guanfu, W., Datong, Y., Ohler, A. & Shunqing, L. 2004. Brachytarsophrys feae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256453 | Brachytarsophrys intermedia | Brachytarsophrys intermedia és una espècie de granota que viu a Vietnam i, possiblement també, a Cambodja i Laos.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
van Dijk, P.P. & Bain. R. 2004. Brachytarsophrys intermedia. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256455 | Brachytarsophrys platyparietus | Brachytarsophrys platyparietus és una espècie de granota que viu a la Xina i, possiblement també, a Vietnam.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Lau, M.W.N. 2004. Brachytarsophrys platyparietus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256457 | Josep Maria Benet i de Caparà | Josep Maria Benet i de Caparà (Barcelona, 20 de febrer de 1905 - Mafet, 3 de juliol de 1977) fou un advocat i militar català.
Molt vinculat al mon de l'excursionisme, fou fundador i el primer president de la Unió Excursionista de Catalunya i dels Boy Scouts de Catalunya, i president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Al principi de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat de Catalunya li encarrega la creació del Regiment Pirinenc Núm. 1. Després de la dissolució del regiment, s'integra a la 43ena divisió a la Bossa de Bielsa. És ferit en un atac aeri contra el seu cotxe oficial estant 23 dies en coma a hospitals de Lleida i Barcelona. Reincorporat, el destinen a Defensa de Costes. Amb l'esfondrament dels fronts de Lleida i l'Ebre, s'acaba la guerra i s exilia a França, on es casa el 20 de setembre de 1942 amb Marie-Germaine Seguette Garrigue.
Combat amb la Resistència Francesa durant l'ocupació alemanya. Torna a Catalunya el 1946, on és detingut i passa un temps a la presó.
És fundador amb Ramon Trias Fargas i altres companys, d'Esquerra Democràtica de Catalunya, del Lions International a Catalunya.
Va morir el 3 de juliol de 1977 a causa d'un càncer intestinal. |
256458 | José Acosta Sánchez | José Acosta Sánchez és un advocat i professor universitari andalús, que el 1976 fou professor de dret a la Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Còrdova. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la província de Barcelona pel Partido Socialista de Andalucía-Partido Andaluz. És autor d'estudis sobre història i política d'Andalusia, i sobre nacionalisme andalús.
Obres .
Historia y. cultura del pueblo andaluz (1979);
Andalucia;
La constitución de Antequera (1983);
Crisis del franquismo y crisis del imperisalismo;
Francisco María Tubino y Rada: federalismo y proto-andalucismo en el XIX (1998) ; |
256459 | Ophryophryne | Ophryophryne és un gènere de granotes de la família Megophrydae.
Espècies.
Ophryophryne gerti;
Ophryophryne hansi;
Ophryophryne microstoma;
Ophryophryne pachyproctus;
Referències.
Informació sobre aquest gènere de granotes. ; |
256460 | PubMed | PubMed és una eina gratuïta per a accedir al MEDLINE una base de dades bibliogràfiques de citacions i abstracts articles de recerca en biomedicina i ciències de la vida. Principalement tracta de medicina, però a més proveeix informació de ciències biomèdiques com per exemple bioquímica i biologia cel·lular. Està oferida per la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units (United States National Library of Medicine) que forma part del NIH (Institut Nacional de Salut o National Institutes of Health )
Moltes citacions del PubMed contenen enllaços a articles sencers (full text articles) que són gratuïts, normalment a la llibreria digital de la PubMed (PubMed Central digital library). |
256461 | Ophryophryne gerti | Ophryophryne gerti és una espècie de granota que viu a Laos i Vietnam.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Ohler, A. 2004. Ophryophryne gerti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256462 | Ophryophryne hansi | Ophryophryne hansi és una espècie de granota que viu al Vietnam.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Ohler, A. 2004. Ophryophryne hansi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256464 | Ophryophryne microstoma | Ophryophryne microstoma és una espècie de granota que viu a la Xina, Laos, Tailàndia, Vietnam i, possiblement també, Cambodja.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
van Dijk, P.P., Truong, N.Q., Datong, Y., Guanfu, W., Bain. R. & Stuart, B. 2004. Ophryophryne microstoma. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256465 | Ophryophryne pachyproctus | Ophryophryne pachyproctus és una espècie de granota que viu a la Xina, Laos, Vietnam i, possiblement també, a Cambodja.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Lau, M.W.N., Liang, F., van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004. Ophryophryne pachyproctus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256466 | Francisco Hidalgo Gómez | Francisco Hidalgo Gómez (Posadas, província de Còrdova, 1950) és un polític i activista cultural andalús. L'agost de 1974 es va traslladar a Cornellà de Llobregat, on ha exercit com a docent i ha desenvolupat una intensa activitat cultural, social i política andalusista. Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 pel Partido Socialista Andaluz.
Cofundador del Círculo Artístico Séneca de Cornellá de Llobregat, participa activament en la celebració dels congressos de Cultura Andalusa a Catalunya i presideix l'Agrupación de Asociaciones Recreativo-Culturales Andaluzas (Aarca) i creà la Coordinadora de Entidades Flamencas y Andaluzas de Cornellá. Actualment és president de la Peña Fosforito i director del Festival de Arte Flamenco de Cornellà de Llobregat, i conseller delegat de la Junta d'Andalusia a Catalunya, així com director de la Fundació Gresol Cultural.
Obres .
Sebastía Gasch: el flamenco y Barcelona;
Como en pocos lugares. Noticias del flamenco en Barcelona;
Enllaços externs .
Article a la Cordobapedia; |
256468 | Oreolalax | Oreolalax és un gènere d'amfibis de la família Megophrydae.
Espècies.
Oreolalax chuanbeiensis;
Oreolalax granulosus;
Oreolalax jingdongensis;
Oreolalax liangbeiensis;
Oreolalax lichuanensis;
Oreolalax major;
Oreolalax multipunctatus;
Oreolalax nanjiangensis;
Oreolalax omeimontis;
Oreolalax pingii;
Oreolalax popei;
Oreolalax puxiongensis;
Oreolalax rhodostigmatus;
Oreolalax rugosus;
Oreolalax schmidti;
Oreolalax weigoldi;
Oreolalax xiangchengensis;
Referències.
Informació sobre aquest gènere d'amfibis. ; |
256471 | Oreolalax chuanbeiensis | Oreolalax chuanbeiensis és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Guanfu, W. 2004. Oreolalax chuanbeiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256473 | Oreolalax granulosus | Oreolalax granulosus és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Datong, Y. 2004. Oreolalax granulosus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256475 | Oreolalax jingdongensis | Oreolalax jingdongensis és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Guanfu, W., Shunqing, L. & Datong, Y. 2004. Oreolalax jingdongensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256477 | Oreolalax liangbeiensis | Oreolalax liangbeiensis és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Changyuan, Y. 2004. Oreolalax liangbeiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256478 | El Víbora | El Víbora va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparèixer el gener del 2005, después d haver publicat més de 300 exemplars i diversos especials.
El Víbora va néixer el 1979, amb una sèrie d autors que s havian inicia en el món del còmic en les publicacions underground de mitjans dels anys 70, com Nazario (autor de la primera portada i del detectiu transvestit Anacroma), Max (creador de Peter Pank), Gallardo y Mediavilla, Alfredo Pons, Martí y Sento.
A mitjans dels anys 80 es varen afegir altres autors espanyols, com Jaime Martín i, ja en els 90, es varen incorporar firmes com les de Mauro Entrialgo, Miguel Ángel Martín, Álvarez Rabo o Hernán Migoya.
Va ser la introductora a España dels autors clau del còmic underground nord-americà, com Robert Crumb creador del còmic underground, Gilbert Shelton, Peter Bagge i els germans Jaime i Beto Hernández, i va publicar autors de França com Martin Veyron o René Petillon.
Entre els nombrosos especials publicats per la revista, destaca el dedicat a l intent golpista del 23-F (1981), en el que El Víbora es va atrevir fer humor en una situació realment difícil.
La tirada del primer nombre, segons l editor, va ser de 24.000 exemplar i en el seu millor moment, tirades d uns 80.000 exemplars. Però es calcula que les ventes havien caigut en els últims anys fins només 6.000 exemplars mensuals, el que va acabar per fer inviable la seva continuïtat.
Molts dels còmics publicats en El Víbora han sigut recollits en àlbum por la seva empresa editorial, Ediciones La Cúpula. |
256479 | Oreolalax lichuanensis | Oreolalax lichuanensis és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Changyuan, Y. 2004. Oreolalax lichuanensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256480 | Oreolalax major | Oreolalax major és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Feng, X. 2004. Oreolalax major. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256481 | Oreolalax multipunctatus | Oreolalax multipunctatus és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Cheng, L. & Guanfu, W. 2004. Oreolalax multipunctatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256483 | Joaquim Viola i Sauret | Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, província d'Àvila 1913 - Barcelona 1978) fou un polític català, fill d'un registrador de la propietat originari de Balaguer. Durant la guerra civil espanyola lluità en el bàndol franquista i fou ferit al front de Terol. Després de la guerra es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i exercí com a registrador de la propietat. El 1954 fou membre del Consell d'Administració del Banco de Madrid a Barcelona, on va fer amistat amb Josep Maria de Porcioles i Colomer.
Fou procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1967, directiu del FC Barcelona (va escriure un Llibre Blanc sobre les finances del club) i alcalde de Barcelona de setembre del 1975 a desembre del 1976. El seu mandat fou molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments veïnals, i acabà dimitint davant la pressió política del carrer i dels difícils equilibris amb la política de transició democràtica espanyola. Després fou director general d'Administració Local. A les eleccions generals espanyoles de 1977 presentà la seva candidatura al Senat per Lleida, però no fou escollit. Allunyat de la política, fou assassinat amb la seva muller posant-los una bomba al pit en un atemptat atribuït al grup independentista català EPOCA.
Referències .
Enllaços externs .
Biografia a El País; |
256484 | Claude Louis Berthollet | Claude Louis Berthollet fou un químic francès, nascut a Talloires, Savoie, en aquell temps província del Regne de Piémont-Sardaigne, el 9 de desembre de 1748 i traspassat a Arcueil el 6 novembre 1822. Juntament amb Lavoisier, Guyton de Morveau i Fourcroy va concebre un nou sistema de nomenclatura química que es la base del sistema modern de denominació dels composts químics. També va descobrir l'equilibri químic.
Biografia .
Berthollet va realitzar els seus primers estudis al colegi d'Annecy, a continuació, anà a la universitat de Chambéry i més tard estudià medicina a Turí, on es doctorà al 1765. Anà a París i es presentà a Tronchin, que el prengué com a ajudant i l'introduí al laboratori del Palau Real. Era l'època en què Antoine Laurent Lavoisier publicà la seva nova teoria de la combustió. Berthollet continuà fidel en principi a les idees clàssiques, a la teoria del flogist, i amb el fi de defensar-les presentà 17 memòries a la Académie des Sciences. Al 1780 aquesta institució el va admetre entre els seus membres. L'any anterior havia estat nombrat doctor per la Facultat de París.
Al 1796, amb Monge i altres, el Directori l'envià a Itàlia amb la finalitat de recuperar obres d'art. En aquest país, els dos establiren relacions amb Napoleó Bonaparte, que havia estat oient d'ambdòs a l'Escola Politècnica. Aquest l'encarregà preparar en secret una missió científica que pretenia dur a terme juntament amb la misió militar a Egipte. Berthollet i Monge visitaren l'isma de Suez i el Sinaí. Tots aquests viatges no mancaven de perill i els dos investigadors s'en salvaren per poc.
Els seus últims anys estigueren senyalats per cruels aconteixements. Al 1811, va perdre el seu fill, que, arruïnat pel fracàs de les especulacions industrials, posà fi als seus dies a Marsella. Més tard vegè com morien els seus dos millors amics, Guyton de Morveau i Monge. La seva salut encara semblava bastant bona, fins que un àntrax provocà el seu final.
Obra .
Al 1784 succeí a Pierre Joseph Macquer (1718-1784) en la direcció de les pintures en els Gobelins. Les feines que realitzà allà i el seu perfeccionament li donaren gran reputació. Al 1789 descubrí l'acció decolorant dels hipoclorits (aigua de Javel) que publicà en el seu llibre Eléments de l'art de la teinture (1791).
Des de 1783, Berthollet reconegué els seus errors al llegir a l'Acadèmia la seva Mémorie seu l'acide muriatique oxygéne (el clor); d'aquesta manera rebatia per complet la teoria del flogist. A consequència d'uns estudis de l'àcid sulfhídric revelà que no tots els àcids contenen oxigen, com havia assenyalat Lavoisier, i establí al 1785 la composició de l'àcid sulfhídric, SH2 així com l'amoníac, NH3. En aquest mateix any, senyalà que la presència del nitrogen es un caràcter específic de les substàncies orgàniques. També continuà els seus estudis sobre el clor i descubrí els clorats dels que les seves propietats explosives li suggereixen la seva utilització en armes de foc.
L'any 1798 viatjà amb Napoleó a Egipte i va realitzar una observació destacada. Descobrí un llac salat, les quals voreres estaven plenes de carbonat de sodi, Na2CO3. Però això era impossible segons les experiències fetes al laboratori. La reacció espontània és la que es produeix entre el clorur de calci, CaCl2 i el carbonat de sodi, Na2CO3, per donar clorur de sodi, NaCl i carbonat de calci, CaCO3, per tant no hauria d'haver trobat carbonat de sodi perquè hauria d'estar exhaurit. Berthollet deduí que el sentit de la reacció no era únic, es produeixen sempre reaccions en els dos sentits i si s'observa una reacció completa és degut a que algun dels productes s'elimina (com a vapor o com a precipitat). Descobrí així l'equilibri químic.
CaCl2 + Na2CO3 2 NaCl + CaCO3
Berthollet també destacà poer la seva oposició a la llei de les proporcions definides de Joseph Louis Proust. Berthollet defansà que les proporcions dels elements químics en els seus composts eren variables, contràriament a la tesi de Proust que defansava que eren constants.
Obres.
Méthode de nomenclatura chimique (1787);
Éléments de l'art de la teinture (1791);
Recherche sur les lois des affinités chimiques (1801);
Essai de statistique chimique (1803). |
256485 | As (diari) | El diari AS és una publicació esportiva de tirada diària que es publica a tota Espanya.
El seu director actual és Alfredo Relaño. L'empresa va ser comprada el 1996 pel Grup PRISA. Principalment dòna cobertura de les notícies del món del futbol, en especial aquelles relacionades amb el Real Madrid Club de Fútbol. |
256486 | Mesquita del Divendres de Delhi | La mesquita del Divendres (també coneguda com Jama Masjid) està situada al centre antic de Delhi (Nova Delhi, Índia), propera al Fort Roig.
La mesquita es va aixecar gràcies a la voluntat de Sah Jahan (emperador mogol entre el 1627 i 1658). La seva construcció va començar el 1650 i es va acabar el 1656. Es tracta d un edifici de grans dimensions on s hi poden aplegar unes 25.000 persones.
Es troba en una zona elevada a la que s accedeix per tres escalinates, al nord, llevant i sud. Aquestes escales comuniquen, a través de portes monumentals amb un gran pati obert encarat a ponent, costat on es troba la part coberta, molt reduïda en relació amb el conjunt, els altres tres costats estan limitats per un tancament d arcs. El mihrab (a ponent) es troba a la zona porxada (61 x 27,5 m) formada per set arcs que s obren a la sala d oracions coberta amb tres cúpules bulboses, és aquí on es troben també els dos alts minarets rematats amb chattri hindús. Bàsicament està bastida amb pedra sorrenca i marbre. Aquest tipus de construcció es repeteix, amb una planta gairebé igual, a la mesquita Badshahi de Lahore.
Bibliografia.
Ernst J. Grube i altres. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson. Londres, 1995 ISBN 0-500-27847-4;
Martin Frishman i altres. The Mosque. Thames and Hudson. Londres, 2002. ISBN 0-500-28345-1; |
256491 | Oreolalax nanjiangensis | Oreolalax nanjiangensis és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Changyuan, Y. 2004. Oreolalax nanjiangensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256492 | Alfredo Relaño | Alfredo Relaño és un periodista esportiu que va néixer al 1951 a Madrid.
Es va graduar de periodisme a la Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. Va començar la seva carrera el diari esportiu Marca i més tard va compaginar aquesta activitat amb l'altre diari esportiu català El Mundo Deportivo. Actualment és el director del As i escriu una columna d'actualitat esportiva tots els dies.
Referències.
Biografia a maeva.es; |
256494 | Oreolalax omeimontis | Oreolalax omeimontis és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Feng, X. & Guanfu, W. 2004. Oreolalax omeimontis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256495 | Oreolalax pingii | Oreolalax pingii és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Changyuan, Y. 2004. Oreolalax pingii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256496 | Massagno | Massagno és un municpi del districte de Lugano, al cantó de Ticino a Suïssa. |
256497 | Oreolalax popei | Oreolalax popei és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Guanfu, W. & Wenge, Z. 2004. Oreolalax popei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256498 | Oreolalax puxiongensis | Oreolalax puxiongensis és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Changyuan, Y. 2004. Oreolalax puxiongensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256499 | Oreolalax rhodostigmatus | Oreolalax rhodostigmatus és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Guanfu, W. 2004. Oreolalax rhodostigmatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256500 | Oreolalax rugosus | Oreolalax rugosus és una espècie d'amfibi que viu a la Xina.
Es troba amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Referències.
Liang, F. & Guanfu, W. 2004. Oreolalax rugosus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 13 de gener de 2008. |
256501 | Antoni Maria Simarro i Puig | Antoni Maria Simarro i Puig (Barcelona 1896 - 1969) fou un polític i advocat català. Durant la guerra civil espanyola fou membre del cos jurídic militar i s'afilià a Falange Española. En acabar la guerra fou nomenat tinent d'alcalde de la primera gestora provisional de Barcelona i substituí el baró de Milà com a president de la Diputació de Barcelona (1939-1943), degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1943-1951) i alcalde de Barcelona de 1951 a 1957 mercè la seva amistat amb el Ministre de Governació, Blas Pérez González, de qui havia estat passant.
Durant la seva gestió, en la que tingué lloc després de la vaga de tramvies, fou durament criticat pel governador civil Felipe Acedo Colunga per la seva apatia personal i per la grisor del consistori que dirigia. Quan el 1957 va dimitir Blas Pérez fou obligat a abandonar el consistori, i substituït per Josep Maria de Porcioles. |