id
stringlengths 1
6
| title
stringlengths 1
134
| text
stringlengths 0
140k
|
|---|---|---|
255951 | Rattus argentiventer | Rattus argentiventer és una espècie de rosegador que viu al sud-est d'Àsia.
Referències.
; |
255952 | Rattus baluensis | Rattus baluensis és una espècie de rosegador que viu a Malàisia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus baluensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255954 | Rattus bontanus | Rattus bontanus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus bontanus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255957 | Rattus burrus | Rattus burrus és una espècie de rosegador que viu a l'Índia.
Referències.
; |
255959 | Rattus colletti | Rattus colletti és una espècie de rosegador que viu a Austràlia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus colletti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255960 | Garita Kilómetro 26 | La garita Kilómetro 26 és un punt d'inspecció federal operat pel govern mexicà, situat a 26 km al sud de Nuevo Laredo, Mèxic. Es generalment coneguda com a "Kilómetro veintiséis", o "el veintiséis". Més de 4.000 camions hi passen cada dia. |
255963 | Rattus elaphinus | Rattus elaphinus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus elaphinus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255964 | Rattus enganus | Rattus enganus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus enganus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255965 | Rattus everetti | Rattus everetti és una espècie de rosegador que viu a les Filipines.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus everetti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255967 | Navarrete del Río | Navarrete del Río, és una població de Terol adscrita al municipi de Calamocha, a la Comunitat Autònoma de l'Aragó.
Situació .
Es troba a la conca del riu Pancrudo (afluent del Jiloca), a uns 4 km de Calamocha, municipi del què des de 1971 forma part. La seua població és de 169 habitants (anomenats Navarretinos) que viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia. |
255970 | Rata de la Polinèsia | Rattus exulans és una espècie de rosegador que viu al sud-est asiàtic, a la major part de la Polinèsia, Nova Zelanda, Fiji i Hawai.
Referències.
; |
255973 | Rattus feliceus | Rattus feliceus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus feliceus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255974 | Món Divers | Món Divers és un diari en línia en català especialitzat en informació sobre nacions sense estat i minories, drets humans, i conflictes al món. Es publica des de l'any 2006.
A banda de les notícies d'actualitat, el web inclou una petita obra de consulta que conté informació històrica, política i lingüística sobre les principals nacions i pobles sense estat del planeta.
Enllaços externs.
Món Divers; |
255975 | Enclavament | En geografia política, un enclavament és una part de territori d'un estat sobirà que està completament envoltat per un territori estranger. Si un altre país té sobirania sobre ell, pot ser anomenat exclavament.
Què es pot denominar Enclavament.
Per extensió un enclavament és un territori administratiu que està envoltat o enclavat dintre d'un altre, que bé pot ser districte, municipi, província, comunitat autònoma, país, estat, etc., (per exemple: el municipi de Llívia pertany a Espanya i està enclavat a França; també a Espanya, el municipi de Petilla de Aragón pertany a la Comunitat Foral de Navarra i es troba envoltat per la Comunitat Autònoma d'Aragó). També per extensió un enclavament és un territori caracteritzat per un grup ètnic, polític o religiós que està envoltat o enclavat dintre d'altres grups més extensos i de característiques diferents als primers (per exemple: el Barri Xinès de Los Àngeles).
Països que són enclavaments.
Certs països sobirans s'anomenen enclavats quan estan completament envoltats per un altre. Existeixen tres països d'aquest gènere:
La república de San Marino, enclavat a Itàlia.
La Ciutat del Vaticà, envoltada per la ciutat de Roma, Itàlia.
El Regne de Lesotho, dintre de Sud-Àfrica.
En el passat existien molts països d'aquest tipus a Europa, per exemple el principat de Salm.
Països costaners.
Certs països estan completament envoltats per un altre, llevat de una petita secció costanera que els permet tenir accés a aigües internacionals. Aquest accés se sembla per altra banda més a un corredor:
El més típic dels països d'aquest tipus és Gàmbia, a la qual només una franja litoral de 50 km li impedeix estar totalment enclavada a Senegal.
El Soldanat de Brunei, dintre de Malàisia.
El Principat de Mònaco, al sud de França.
Encara que Canadà o Portugal, per exemple, estiguin vorejats només per un altre país, generalment es considera que tenen prou accés a les aigües internacionals com per a no trobar-se en aquesta categoria.
Fragments.
El territori rus de Kaliningrad és un fragment limítrof amb Polònia i Lituània.
Certs territoris no poden pertànyer al país que té la sobirania de les aigües internacionals. Se'ls considera fragments separats més que enclavaments veritables:
Les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla en la costa nord d'Àfrica.
La vila catalana de Llívia (província de Girona, a Espanya), en la frontera amb França.
La colònia anglesa de Gibraltar, en la costa meridional d'Espanya.
Oecussi-Ambeno, un fragment de Timor Oriental, dintre de la illa indonèsia de Timor.
Cabinda, un territori que pertany a Angola envoltat per la Zaire i la República del Congo.
El territori rus de Kaliningrad, entre Polònia i Lituània, que, abans de la Segona Guerra Mundial era la ciutat alemanya de Königsberg, la capital de Prússia Oriental, un exclavament alemany.
El territori de Najichevan, pres per Azerbaitjan i envoltat per Armènia, Turquia i Iran.
Nombrosos països posseïxen de fet fragments solts que no poden ser arribats a a peu sense trepitjar altre país. Alaska, separada dels Estats Units d'Amèrica, és un exemple extrem però, almenys hi ha altres dos fragments d'USA als quals no es pot arribar fins a ells a peu sense penetrar a Canadà: Point Roberts en el nord-oest de l'estat de Washington i Northwest Angle a Minnesota. La costa meridional de Croàcia està separada del país pel petit corredor de Neum, que pertany a Bòsnia i Hercegovina.
Regions enclavades dintre de països.
Des del punt de vista ètnic diverses regions d'Amèrica del Sud en diferents països es consideren enclavaments econòmics i es distingeixen d'altres regions dels seus respectius països pel predomini de població dispersa pertanyent a ètnies negres o indígenes. Entre aquestes es poden esmentar:
Les regions litorals del sud occident de Panamà (Darién), occident de Colòmbia (Chocó i faixa occidental de Valle, Cauca i Nariño) i noroccident d'Equador (Esmeraldas).
Les terres baixes amazòniques a Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia, habitades per població indígena dispersa.
Hi ha un altre exemple d'enclavament ètnic a Àsia, com és el de Nagorno-Karabaj a l'Azerbaitjan amb població armènia.
Enclavaments provincials a Espanya.
Enclavament de Treviño: enclavament de Burgos a Àlaba, format per dos municipis. ;
Orduña: municipi de Biscaia entre Àlaba i Burgos. ;
Valle de Villaverde: municipi de Cantàbria a Biscaia. ;
Berzosilla: municipi de Palència entre Cantàbria i Burgos. ;
Cezura: enclavament de Palència a Cantàbria. Pertany al municipi de Pomar de Valdivia. ;
Lastrilla: enclavament de Palència a Cantàbria. Pertany al municipi de Pomar de Valdivia. ;
Villodrigo: municipi de Palència a Burgos. ;
Quintanilla del Molar i Roales de Campos: enclavament de Valladolid entre Lleó i Zamora. Format per dos municipis. ;
Sajuela: enclavament de Burgos a La Rioja. Pertany al municipi de Miranda de Ebro. ;
Ternero: enclavament de Burgos a La Rioja. Pertany al municipi de Miranda de Ebro. ;
Petilla de Aragón: dos enclavaments de Navarra a Saragossa. ;
Llívia: municipi de Girona a França. ;
Racó d'Ademús: enclavament de València entre Conca i Terol. Format per set municipis. ;
Dehesa de la Cepeda: enclavament de Madrid entre Àvila i Segòvia. Pertany al municipi de Santa María de la Alameda. ;
Rincón de Anchuras: enclavament de Ciudad Real entre Badajoz i Toledo. Format pel municipi d'Anchuras. ;
Torrejón del Rey (Guadalajara) té un enclavament en la província de Madrid (Valdeavero). ;
Fuente Palmera (Còrdova) té un enclavament en la província de Sevilla (Écija);
Vegeu també.
Periclavament ;
Exclavament; |
255977 | Rata dels matolls | Rattus fuscipes és una espècie de rosegador que viu a Austràlia.
Referències.
; |
255978 | Rattus giluwensis | Rattus giluwensis és una espècie de rosegador que viu a Papua Nova Guinea.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus giluwensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255979 | Antoni Blàvia i Esquirol | Antoni Blàvia i Esquirol (Lleida, 1915 - Caracas, 1994) fou un militar català. Fill d'un metge, estudià als escolapis de Sarrià i ben aviat milità en Estat Català i en la francmaçoneria. Quan esclatà la guerra civil espanyola era fent el servei militar a Jaca i fou destinat a la 132 Brigada Mixta, de la que n'arribà a ser comandant. En acabar la guerra s'exilià a Perpinyà i després a Montalbà, des d'on ajudà a altres refugiats catalans. El març de 1940 marxà a Dover i d'ací a Londres, on treballà en un hospital fins que el setembre de 1940 embarcà cap a Santiago de Xile, on treballà per l'aleshores ministre de sanitat, Salvador Allende i col·laborà amb el Centre Català de Santiago de Xile. Després de diverses aventures empresarials, el 1952 va encapçalar una delegació universitària xilena que visità l'Argentina de Juan Domingo Perón, cosa que povocà la seva detenció.
El 1959 va fundar l'Acadèmia de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Xile, el 1960 donà classes de teoria política a la Universitat Central de Caracas i el 1961-1962 treballà per al BIRD a Washington DC, al que s'integrà el 1965 representant Veneçuela. Allí va fer amistat amb Ambler Hodges Moss i el van visitar Raimon, Joan Manuel Serrat, Pau Casals i Felipe González. El 1972 fou cap del departament de ciències econòmiques a la Universitat Simón Bolívar de Caracas, càrrec que ocupà fins a la seva mort, i el 1976 rebutjà treballar per a Josep Tarradellas, amb qui havia mantingut una relació epistolar.
Referències .
Jordi Finestres, Josep Lladós, Mario Reyes Antoni Blavià, un il·lustre desconegut, a El Temps, 17 de març de 1997; |
255980 | Pacuvis | Pacuvis (Pacuvii) fou una família notable de Campània.
És esmentada al temps de la Segona Guerra Púnica amb Pacuvi Calavi. Alguns romans també van portar el nom als darrers temps de la república i sota l'imperi, encara que pocs van destacar. Els principals pacuvis foren:
Marc Pacuvi, poeta tràgic romà.
Sext Pacuvi, tribú de la plebs el 27 aC. |
255981 | Pacuvi | Onomàstica:
Marc Pacuvi, poeta tràgic romà;
Sext Pacuvi, tribú de la plebs el 27 aC; |
255982 | Rattus hainaldi | Rattus hainaldi és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus hainaldi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255983 | Marc Pacuvi | Marc Pacuvi (Marcus Pacuvius) (Brundusium, vers 220 aC-130 aC) fou un poeta tràgic romà. Era fill d'una germana del poeta Enni (Jerònim de Càrdia diu que fou net d'Enni, per una filla). Va destacar en pintura i poesia i va pintar el temple d'Hèrcules al forum boairum. Va viure molts anys a la ciutat de Roma on romania encara quan ja tenia 80 anys. Va florir vers el 154 aC. Va retornar a Brudusium al final de la seva vida i hi va morir amb uns noranta anys d'edat.
Entre les seves obres cal esmentar:
Duiorestes (adaptació al llatí de Iphigeneia in Tauris d' Eurípides);
Paullus ;
Anchises;
Antiopa;
Armorurum Judicium;
Atalanta;
Chryses;
Dulorestes;
Hermiona;
Iliona;
Medus o Medea;
Niptra;
Periboea;
Tantalus (dubtosa);
Teucer ;
Thyestes;
De totes aquestes Antiopa i Dulorestes foren les més famoses. |
255984 | Rattus hoogerwerfi | Rattus hoogerwerfi és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus hoogerwerfi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255985 | Sext Pacuvi | Sext Pacuvi (Sextus Pacuvius) fou un magistrat romà. Fou tribú de la plebs el 27 aC any en què Octavi va rebre el títol d'August amb el que seria conegut, i va proposar un plebiscit per donar el nom d'August al mes Sextilis. Probablement és el mateix personatge que l'esmenta com Pacuvi Taure.
Un Sext Pacuvi Taure, que fou edil plebeu, va viure en una època anterior. Un adulador de l'emperador August, de nom Sext Apudi, va canviar el seu nom per Sext Pacuvi en honor al tribú que havia proposat el títol d'August i el canvi del mes. |
255986 | Peani | Peani (Paeanius, ) fou l'autor d'una traducció de la historia d'Eutropi al grec.
Es tenen molt poques dades de Paeni però se suposa que va viure molt poc després del mateix Eutropi. La traducció que va fer es poc acurada però té certa elegància. Fou editada per primer cop el 1590 a Frankfurt per F. Sylburg a la Romanae Historiae Scriptores. |
255987 | Rattus jobiensis | Rattus jobiensis és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus jobiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255988 | Peoni | Onomàstica:
Peoni d'Efes, arquitecte grec ;
Peoni de Mende, escultor grec; |
255989 | Rattus koopmani | Rattus koopmani és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus koopmani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255990 | Peoni d'Efes | Peoni d'Efes (Paeonius, ) fou un arquitecte grec d'època incerta, probablement entre el 420 aC i el 380 aC.
En cooperació amb Demetri va completar el gran temple d'Àrtemis a Efes començat per Quersifró. Amb Dafnis de Milet va començar a la ciutat de Milet el temple d'Apol·lo més tard conegut con Didymaeum o temple d'Apol·lo Dídim, les ruïnes del qual encara existeixen (aquest temple no es va arribar a acabar); el temple anterior d'Apol·lo a Milet havia estat destruït pels perses el 498 aC. |
255991 | Rattus korinchi | Rattus korinchi és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus korinchi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255992 | Peoni de Mende | Peoni de Mende (Paeonius, ) fou un escultor nadiu de Mende (Tràcia).
Fou famós per haver executat estàtues a l'entrada del pòrtic del temple de Zeus a Olímpia, i va fer també una estàtua de bronze de Nike, que els messenis de Naupacte van dedicar a Olímpia. Va florir a l'entorn de l'olimpíada 86 es a dir vers el 435 aC. |
255995 | Rattus leucopus | Rattus leucopus és una espècie de rosegador que viu a Austràlia, Indonèsia i Papua Nova Guinea.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus leucopus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
255996 | Parisades | Parisades o Perisades fou el nom de diversos reis del Bòsfor Cimmeri:
Parisades o Perisades, primera meitat del segle V aC;
Parisades I 348-311 aC;
Parisades II vers 250 aC - vers 245 aC;
Parisades III vers 180 - vers 150 aC;
Parisades IV vers 150 - vers 125 aC;
Parisades V vers 125-108 aC;
Fou també el nom d'alguns prínceps del mateix regne, entre els quals:
Parisades (príncep), príncep (finals del segle IV aC); |
255997 | Parisades I | Parisades o Perisades (Paerisades) fou rei del Bòsfor Cimmeri.
Era fill de Leucó del Bòsfor i va succeir al seu germà Espàrtoc II en una data entre el 348 aC i el 339 aC. Va regnar uns 38 anys potser fins vers el 311 aC. Poques coses es coneixen del seu regnat però consta que vers el 333 aC va estar en guerra contra els escites de la frontera del regne; va ser amic dels atenencs, amistat iniciada pel seu pare Leucó; a la seva mort, després d'un regnat suau, va rebre honors divins.
Va deixar tres fills, Sàtir (que fou el rei Sàtir II), Eumel i Pritanis, tots els quals foren reis. |
255998 | Ambler Hodges Moss | Ambler Hodges Moss (1937) és un diplomàtic estatunidenc. Graduat en estudis internacionals a la Universitat de Yale el 1960, fou destinat al Consolat General dels EUA a Barcelona, a la Via Laietana, entre els anys 1964 i 1966, des d'on fou testimoni de la presa de consciència de la societat catalana en la lluita per la recuperació de les llibertats i la democràcia, i va mantenir contactes tant amb els opositors a la dictadura franquista com amb les autoritats de l'època. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1986.
Del 1978 al 1982 fou ambaixador d'EUA a Panamà, on negocià la devolució del Canal de Panamà. Del 1984 al 1994 fou professor d'Estudis Internacionals a la Universitat de Miami i director del Dante B. Fascell North-South Center el 1984-2004.
Obres .
(Quatre) barres i estrelles (2006);
Enllaços externs .
Entrevista a El Mundo;
Currículum; |
255999 | Parisades II | Parisades II fou rei del Bòsfor Cimmeri.
Va regnar vers la meitat del segle III aC
Va succeir a Sàtir III i fou succeit per Espàrtoc IV. |
256000 | Parisades III | Parisades III fou rei del Bòsfor Cimmeri.
Va regnar a la primera meitat del segle II aC
Va succeir a Espàrtoc V i fou succeit per Parisades IV |
256001 | Parisades IV | Parisades IV fou rei del Bòsfor Cimmeri.
Va regnar vers la segona meitat del segle II aC
Va succeir a Parisades III i fou succeit per Parisades V. |
256002 | Parisades V | Parisades V o Perisades V (Paerisades) fou rei del Bòsfor Cimmeri, darrer monarca de la primera dinastia.
La història del regne en l'època que va precedir la seva pujada al tron, s'ha perdut i no està establert amb seguretat el grau de parentiu amb reis anteriors. La forta pressió dels escites, i les seves continues peticions d'augment del tribut, que no va poder satisfer, van portar a la ocupació del regne per l'escita Saumac vers el 108 aC; això el van induir a cedir la sobirania a Mitridates VI Eupator, rei del Pont, probablement el 107 aC (en tot cas en una data no anterior al 112 aC ni posterior al 88 aC). |
256004 | Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat) | Sant Josep és un barri de L'Hospitalet de Llobregat, a l'àrea metropolitana de Barcelona (Espanya). Territorialment forma part del Districte I, juntament amb El Centre i Sanfeliu. Està situat al centre del terme municipal, ja que limita amb els barris de El Centre, Can Serra, la Florida, la Torrassa i Santa Eulàlia.
Sant Josep queda emmarcat pel requadre que formen l'avinguda de la Fabregada i la d'Isabel la Catòlica per la part de ponent, el Torrent Gornal per llevant, al nord la frontera formada per les vies de la RENFE i al sud l'avinguda del Carrilet.Dins d'aquest espai es poden trobar les imprentes que al llarg del temps han deixat tots els sectors industrials que han tingut una activitat important a l'Hospitalet de Llobregat: des dels molins fariners i les destil·leries fins els diversos aprofitaments energètics dels salts d'aigua del Canal de la Infanta o les indústries ceràmiques, tèxtils, metal·lúrgiques i químiques. De fet Sant Josep es va configurar com un raval industrial, però amb la posterior desaparició de moltes fàbriques, així com la densificació de població, li han donat un caràcter residencial.
Actualment el barri viu una revitalització urbanística amb la construcció de noves zones d'habitatges.
El Centre Cultural Tecla Sala, que acull la Biblioteca Central de L'Hospitalet, potencia també aquest espai ciutadà. Edificis com el comentat Tecla Sala, Can Vilumara ( que actualment és un institut d'educació secundària) o Cosme Toda, són una bona mostra del patrimoni històric hospitalenc i recorda el passat industrial del barri. El Parc de la Serp, que és una zona lúdica pels nens del barri és un referent sobre tot com a escenari de la festa major del barri, que té lloc a començaments del mes de maig. Però el que li va donar un impuls importantíssim al barri tant a nivell urbanístic, comercial i econòmic va ser la construcció a l'any 1996 del centre comercial la Farga, on abans hi havia una fundició amb el mateix nom. En aquest edifici amés del centre comercial hi ha una part que pertany a l'ajuntament en la qual es fan moltes activitats al llarg de l'any que són importants pel barri per la quantitat de gent que hi atreu com poden ser: el Saló del Manga, la Fira de l'automòvil, etc.
Dades del barri.
Extensió: 0,63 km².
Població: 20.207 habitants.
Densitat demogràfica: 35.256 hab/km². ;
(dades del 30 de gener del 2006)
Transport públic.
Estació de Sant Josep dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Xarxa d'autobusos urbans i interurbans. |
256006 | Parisades (príncep) | Parisades o Perisades (Paerisades) fou príncep del Bòsfor Cimmeri.
Era fill de Sàtir II i net de Parisades I. Fou l'únic dels fills de Sàtir que es va poder escapar del complot del seu oncle Eumel del Bòsfor, i es va poder refugiar a la cort d'Agarus, rei dels escites, el 308 aC. |
256008 | Petí | Petí (Paetinus) fou una forma allargada del nom familiar roma de Paetus (Pet) igual que Albinus o Albus, i corresponia a la gens Fúlvia. Va substituir al nom familiar de Curv (Curvus) i més tard fou substituït per Nobílior.
Entre els que van portar el cognom de Petí cal destacar a:
Marc Fulvi Curi Petí, cònsol el 305 aC;
Marc Fulvi Petí, fou cònsol el 299 aC ;
Servi Fulvi Petí Nobílior, fou cònsol el 255 aC; |
256009 | El vigilant en el camp de sègol | El vigilant en el camp de sègol és una novel·la de l'escriptor nord-americà J. D. Salinger. Publicada per primer cop als Estats Units el 1951, fou traduïda al català per Ernest Riera i Josep M. Fonolleras el 1990 i publicada per l'editorial Empúries.
La novel·la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic. Al final, la novel·la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d'aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.
Quan es va publicar aquesta obra va aixecar molta controvèrsia per l'ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat una obra que ha tingut una gran influència en la narrativa posterior.
Enllaços externs.
Proposta de lectura de l'edu365 sobre El vigilant en el camp de sègol |
256010 | Marc Fulvi Petí | Marc Fulvi Patí (Marcus Fulvius Paetinus) fou un magistrat romà.
Fou cònsol el 229 aC juntament amb Tit Manli Torquat. L'esmenta Tit Livi (Titus Livius, X, 9). |
256011 | Eusebi Güell i Jover | Eusebi Güell i Jover (Barcelona, 19 de gener de 1904 - 28 de gener de 1990) fou un noble i empresari català, fill d'Eusebi Güell i López. Fou tercer Marquès de Gelida i tercer Vescomte de Güell. Fou el propietari de la desapareguda fàbrica de paper "La Gelidense" i del molí fariner de Cal Piula. Fou president del Reial Cercle Artístic el 1956 i membre de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família del 1966 al 1990. EL 1981 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Enllaços externs .
Propietaris de La Gelidense; |
256012 | Rattus losea | Rattus losea és una espècie de rosegador que viu a la Xina, Laos, Taiwan, Tailàndia i Vietnam.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus losea. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256013 | Ciutat amurallada de Kowloon | La Ciutat amurallada de Kowloon (Xinès tradicional: ; Xinès simplificat: ; originalment coneguda com ) va ser una anomalia política de la història colonial de Hong Kong.
Va ser, durant molts d'anys, un petit exclavament xinès situat dins del Hong Kong britànic. Va ser demolit en 1993. En 1994 es va construir un parc en la seva antiga ubicació.
La Fundació.
L'establiment de la ciutat amurallada de Kowloon, es remunta a la dinastia Song, quan va ser utilitzat com lloc de vigilància contra els pirates que amenaçaven el comerç de sal. Situada a la Península de Kowloon, al costat de la illa de Hong Kong, va ser reconstruïda a mitjan segle XIX com a fortalesa. Després de la cessió de la illa de Hong Kong a l'Imperi britànic en 1842, d'acord al tractat de Nanjing, l'autoritat Qing, Xina, va creure necessari establir en la Ciutat amurallada un punt de control per a supervisar l'activitat de la zona i el compliment de l'acord, davant la cada vegada més gran influència britànica a l'àrea.
El conveni per a l'annexió de Nous Territoris al costat de Hong Kong a favor Gran Bretanya per 99 anys signat en 1898, excloïa la Ciutat Amurallada, el que va permetre a la Xina mantenir les seves tropes en el lloc, mentre no entorpís l'activitat britànica. La població era tan sols de 700 persones. No obstant això, tan sols un any després, Gran Bretanya es penediria d'aquesta part de l'acord i, de forma no oficial, va decidir acabar amb l'emplaçament militar, atacant-lo en 1899. La qüestió és que de forma oficial, legalment, la Ciutat Amurallada de Kowloon va seguir romanent en un limb legal, fora de la llei britànica però en el cor de la colònia. El seu desenvolupament com veïnat típicament xinès, els seus costums, el seu comerç no representava cap perill i va anar precisament aquesta la clau del seu progressiu creixement en població.
El petit llogarret va continuar sent territori de Xina i des del seu aïllament va assistir aliè als turbulents canvis de començaments del segle XX, la caiguda de la dinastía Qing, l'establiment de la República Xinesa en 1911 i la posterior República Popular Xinesa en 1949.
La Ciutat Amurallada de Kowloon representava un curiós i inofensiu atractiu turístic per als colons britànics, una mostra viva de la "antiga Xina". I així va anar fins a 1940, amb la II Guerra Mundial i la invasió japonesa de Hong Kong. Les tropes de Japó van destruir gran part de Kowloon, desmantellant pràcticament la totalitat de l'antiga muralla del forta per a construir amb les seves pedres el proper aeroport de Kai Tak
L'imperi de la Màfia.
Després de la rendició de Japó, el recinte ja sense muralles es va convertir en un reducte on es van agrupar els habitants il·legals, i, sobretot, els nouvinguts. Malgrat els diferents intents per part dels Britànics per a desallotjar Kowloon fins a 1948, es va convertir en un punt irreductible, ja no perquè des d'allí s'exercís resistència violenta, sinó perquè la intensa activitat comercial, sobretot la il·legal de tràfic d'opi i alcohol i la prostitució, van vèncer davant la passivitat d'una policia de Hong Kong sense capacitat legal d'actuar dintre del recinte. La fundació de la República Popular Xinesa el 1949 va significar per a La Ciutat Amurallada de Kowloon poc més que l'arribada de centenars de refugiats a l'interior del seu perímetre.
Desaparegut el mur de pedra, s'aixecava dia a dia l'encara més inexpugnable mur invisible de l'alegalitat, entorn d'un petit lloc de tot just 100 metres per 200 metres de superfície. Un inframón insalubre i corrupte dintre del paradís incipient de Hong Kong.
Per a aquell llavors, Gran Bretanya ja n'havia tingut prou amb Kowloon i simplement es va limitar a prosseguir amb la seva política de braços caiguts. Un assassinat ocorregut el 1959 va desfermar una petita crisi diplomàtica entre els dos països, que mútuament tractaven de responsabilitzar-se de la manca de control. Mentre, l'única llei que imperava en l'interior era la del Sindicat del Crim de Hong Kong i les diferents i violentes màfies que controlaven cadascuna de les il·legals activitats.
La màfia va controlar l'activitat delictiva a Kowloon durant dècades sense oposició fins que la policia de Hong Kong va fer una neteja de delinqüents a força de violentes redades en les quals més de 3.000 policies van realitzar incursions a l'interior de Kowloon al començament dels anys 70.
Malgrat que ha estat descrita com l'infern de les activitats il·legals, la veritat és que Kowloon era un lloc en el qual la població es va organitzar sense policia, sense autoritat, sense llei escrita. La major part de la població no estava embolicada amb el delicte i passava els dies pacíficament entre els seus murs i sobre els seus terrats. El nombre d'habitants es multiplicava dia a dia, situant-se al final de la dècada els 30.000 habitants.
El "Boom".
La ciutat creixia dia a dia sense control. Nous edificis es bastien damunt dels terrats dels antics. Sense arquitectes, sense enginyers, simplement recolzant-se en l'edifici confrontant. Els carrers s'estrenyien a mesura que la ciutat creixia. Era impossible trobar entre el laberint de corredors foscos un carrer que fes poc més d'un metre d'ample. El seu apel·latiu de "Ciutat de la Foscor" ve del fet que la llum natural constituïa un autèntic privilegi del que gaudien tan sols els habitants de les façanes i del terrat. La il·luminació era a força de flourescents.
Les úniques dues normes de construcció eren:
Un, que la instal·lació elèctrica estigués descoberta per a poder poder abordar-la en cas d'incendi i, dos, no sobrepassar les catorze altures, atès que els avions que s'enlairaven des de l'aeroport passaven sobre els terrats en vol rasant... Vuit punts d'aigua proveïen d'aigua la totalitat de la població, cortesia de les autoritats de Hong Kong
A començament dels 80, la població s'estimava en més de 35.000 habitants. La ciutat sense llei era coneguda pels seus excessos, els seus fumadors d'Opi, els seus traficants de cocaïna, els seus casinos, els llocs de menjar en els quals se servia carn de gos i les fabriques secretes de falsificacions diverses. Curiosament, Kowloon era famosa també per la quantitat de dentistes que allí hi desenvolupaven la seva activitat, de forma inimaginablement antihigiènica, donat que allí podien exercir sense cap mena de titulació, i els seus preus eren assequibles per a la forta demanda de Hong Kong.
Evacuació i demolició.
Amb el pas del temps tant les autoritats britàniques com les xineses van arribar al consens de qualificar com realment intolerable la situació en el recinte a causa de els alarmants index de delicte i que les condicions de vida, en concret les sanitàries eren molt lluny de la vida de Hong Kong. En 1984 ambdues parts decideixen per fi acabar amb el problema i en 1987 se signa l'acord de demolició.
En 1991 comença el desallotjament de l'antiga ciutat amurallada, que no va concloure fins a 1993 no sense l'oposció d'habitants i comerciants que consideraven insignificants les indemnitzacions i ajudes que van rebre (3 bilions de HK$).
Kowloon havia arribat a una població superior als 50.000 habitants, malvisquent en els seus escassos 0.026km², i ostentant el trist rècord de tenir la major densitat de població del planeta amb 1.900.000 habitants per km².
En 1993 abans de la seva completa demolició i desenrunament va ser lloc escollit per a rodar pel·lícules d'arts marcials protagonitzades per Jackie Chan com "Crime Story" que incloïa escenes d'explosions reals, o Jean-Claude Van Damme a Bloodsport.
Els seus racons, els seus foscos i sinistres passadissos, aquest aspecte d'infern urbà ha servit per a il·lustrar també coneguts videojocs com "Shenmue II"
Un grup de japonesos van estar durant més d'una setmana recorrent tots els racons de la Ciutat Amurallada i van confeccionar un mapa detallat del lloc. Així mateix dos periodistes, Ian Lambot i Greg Girard van prendre aquells dies moltes instantànies recopilades en el seu llibre "City of Darkness: Kowloon Walled City"
Sobre el solar on fins a 1993 s'aixecava la ciutat amurallada es va construir el 1994 un parc d'estètica tradicional xinesa, amb jardins, fonts i llacs inspirats en l'art de la dinastía Qing i sense més construcció que una clàssica pagoda dintre del seu perímetre.
De l'especial i interessant història de la Ciutat Amurallada de Kowloon del segle XX tot just en queden testimoniatges. |
256014 | Rattus lugens | Rattus lugens és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus lugens. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256015 | Rattus lutreolus | Rattus lutreolus és una espècie de rosegador que viu als voltants de la ciutat australiana de Melbourne.
Referències.
; |
256016 | Josep Riba i Ortínez | Josep Riba i Ortínez (Igualada, 30 de març de 1908 21 de juny de 1998) fou un empresari català del sector cotoner. Membre de Foment del Treball, a finals dels anys 1970 fou president de la Fira de Mostres de Barcelona i de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i es rodejà de joves economistes com Francesc Sanuy Gistau, que posteriorment col·laborarien amb la Generalitat de Catalunya. El 1979 fou derrotat a les eleccions de la Cambra per Josep Maria Figueras. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Obres .
La Indústria tèxtil igualadina: història d'un gremi (1958);
Referències . |
256018 | Rattus macleari | Rattus macleari és una espècie extinta de rosegador que vivia a l'illa Christmas.
Referències.
; |
256019 | Rattus marmosurus | Rattus marmosurus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus marmosurus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256020 | Selim I | Selim I (10 d'octubre de 1465 - 22 de setembre de 1520) (turc otomà: , turc:I.Selim, conegut també com "el Valent"; Yavuz en turc) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Selim va liderar l'Imperi a la conquesta de l'Orient Mitjà en el que represenava un canvi important en la política expansionista otomana, que fins aleshores s'havia centrar en Occident. Al final del seu regnat de tan sols vuit anys, l'Imperi Otomà havia crescut de 2,5 a 6,5 milions de quilòmetres quadrats d'extensió.
Tenia un caràcter dur i molt temperament. Va destronar el seu pare Baiazet II el 1512, i immediatament en va ordenar l'execució. Com havia fet anteriorment el seu avi Mehmet, va fer executar també tots els seus germans i nebots per evitar que algun dia poguessin disputar-li el tron. Era també molt estricte amb els seus subordinats, i va executar molts dels seus visirs. Hi ha la història d'un visir seu que li va demanar que l'avisés amb temps quan es disposés a executar-lo perquè poguès deixar tots els seus afers en ordre, i al que Selim va contestar que si bé feia temps que havia estat pensant en executar-lo, encara no havia pogut trobar un substitut adequat. |
256021 | Rattus mindorensis | Rattus mindorensis és una espècie de rosegador que viu a les Filipines.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus mindorensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256023 | Rattus mollicomulus | Rattus mollicomulus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus mollicomulus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256024 | Rattus montanus | Rattus montanus és una espècie de rosegador que viu a Sri Lanka.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus montanus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256025 | Rattus mordax | Rattus mordax és una espècie de rosegador que viu a Papua Nova Guinea.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus mordax. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256026 | Vauréal | Situat en el departament de la Val d'Oise, Vauréal és una de les dotze comunes de la Communauté d'agglomération de Cergy-Pontoise. Creada sota la direcció de l'Estat, aquesta nova ciutat es va fundar el 1971 i ha estat el principi de tot un desenvolupament posterior. Un poble de només 800 habitants fa només quinze anys, compta avui amb més de 16 000 habitants que són coneguts amb el gentilici de Vauréalien(ne)s. |
256027 | Crisi de l'illa Perejil | La Crisi de l'illa Perejil entre el Marroc i Espanya es va produir l'11 de juliol de 2002, quan va ser ocupada per sis gendarmes marroquins, que van ser desallotjats desprès d'una contundent intervenció militar espanyola, ordenada pel govern d'Aznar, aleshores president de govern espanyol. La gravetat de la crisi de Perejil, va arribar a provocar la mediació del Secretari d'Estat dels EUA, aliats de tots dos països, Collin Powell. El Marroc i Espanya en reivindiquen la sobirania, tot i que, des de l'incident de 2002 es manté lstatus quo existent fins llavors, caracteritzat per la no ocupació de l'illot, habitat per cabres. |
256029 | Joan Casablancas i Bertran | Joan Casablancas i Bertran fou un empresari català, fill de Ferran Casablancas i Planell i germà de Ferran Casablancas i Bertran. Va viure vint-i-cinc anys als Estats Units i, en tornar a Barcelona de l'exili, fou president del Banc Mercantil de Manresa, membre del consell de Banca Catalana i president i impulsor de l'Enciclopèdia Catalana. El 1986 va rebre la creu de Sant Jordi. |
256030 | Rattus morotaiensis | Rattus morotaiensis és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus morotaiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256031 | Rattus nativitatis | Rattus nativitatis és una espècie extinta de rosegador que vivia a l'illa Christmas.
Referències .
; |
256032 | Exclavament | En geografia política un exclavament és un territori que pertany políticament a un altre territori però que no està connectat per terra amb aquell (llevat de les illes) i està envoltat per una altra entitat política. Un bon exemple és la província de Kaliningrad, o el Comtat de Treviño, pertanyent a la província de Burgos (Castella-Lleó, Espanya), però que està completament inclòs en la província d'Àlaba. Un altre és la República autònoma de Najitxeván, entre l'Iran i Armènia, tot i que pertany a l'Azerbaitjan.
Vegeu també .
Enclavament;
Periclavament; |
256034 | Periclavament | En geografia política un periclavament és una part del territori sense discontinuitat física d'un estat o territori determinat (per terra, o per l'aigua), però a la qual no es pot accedir sense travessar un territori estranger.
Os de Civís.
Un exemple de periclavament és el poble d'Os de Civís (o també Aós de Civís) situat a la vall d'Aós, que és part de la coma de Setúria, formada per la conca del riu d'Aós, tributari de la Valira. Geogràficament la vall d'Aós és al vessant andorrà, però administrativament sempre ha format part de Catalunya (municipi de Valls de Valira) i els seus límits no han estat mai disputats. Només es pot accedir a Os de Civís per carretera des de Sant Julià de Lòria, en territori d'Andorra, i la comunicació directa amb la resta del municipi, que es troba al vessant català de la Valira, és a través del coll de Conflent, de 2.150 m d'altitud.
Northwest Angle.
Un altre exemple -clàssic - de periclavament, es el territori nord-americà conegut com a Nortwest Angle, separat de la resta dels Estats Units d'Amèrica pel Lake of the woods, un llac que pertany a les provincies canadenques de Manitoba i Ontario, i a l'Estat de Minessota dels EUA. Des de territori nord-americà només es pot accedir al "Northwest Angle" travessant el llac, o passant previament per la frontera del Canadà. Llevat d'Alaska, el "Nortwest Angle" es la part mes septentrional del territori dels EUA.
Un cop dins del territori del "Northwest Angle", els viatgers han d'entrar a la guixeta del pas fronterer de Jim's Corner, i informar el servei duaner dels EUA per videotelèfon. Abans de sortir, s'ha de fer el mateix amb el servei duaner del Canadà.
El "Nortwest Angle" es fruit d'un error històric en la definició dels límits territorials entre els EUA i Canadà al tractat de París de 1783 que va posar fí a la Guerra d'Independència dels Estats Units
Point Roberts.
Un cas similar és el de Point Roberts una comunitat no-incorporada del comtat de Whatcom (és a dir administrada directament pel comtat), a l'Estat de Washington als Estats Units.
Situat a la punta sud de la península de Tsawwassen, Point Roberts és troba envoltada al nord per la Columbia-Britanica canadenca i pels altres costats per les aigües territorials nordamericanes; és doncs impossible unir-la per via terrestre des dels Estats Units sense passar pel Canadà.
Jungholz.
Un altre cas de periclavament es la petita població de Jungholz, que pertany al districte de Reutte (Tirol, Austria), però que només es accessible per carretera des d'Alemanya, per això, forma part del sistema duaner alemany.
Vegeu també.
Enclavament ;
Exclavament;
Es pot veure l'article corresponent al de la wikipedia en anglès.
Pas fronterer a Jungholz;
web oficial de Jungholz (en alemany); |
256036 | Parany | El Parany és una tècnica de caça basada en la preparació d'arbres, mitjançant la instal·lació de penjarobes on es col·loquen varetes d'espart impregnades amb lliga. Per a la captura d'aus, principalment tords, utilitzant com reclam la reproducció del cant de les aus per mitjà de magnetòfons i aus engabiades.
Aquesta tècnica de caça, es diu que és massiva perquè no es pot controlar el nombre d'aus que van a caure en un moment determinat i no selectiva perquè qualsevol tipus d'au està exposada a adherir-se a la lliga i per tant ser capturada. La distribució geogràfica d'aquesta pràctica es concentra en la part nord del País Valencià i sud de Catalunya, encara que existeixen alguns punts aïllats a Aragó. |
256037 | Rattus nitidus | Rattus nitidus és una espècie de rosegador que viu a Bangladesh, Butan, Xina, Índia, Indonèsia, Laos, Birmània, Nepal, Palau, Filipines, Tailàndia i Vietnam.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus nitidus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256038 | Rattus novaeguineae | Rattus novaeguineae és una espècie de rosegador que viu a Papua Nova Guinea.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus novaeguineae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256040 | Rattus osgoodi | Rattus osgoodi és una espècie de rosegador que viu al Vietnam.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus osgoodi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256041 | Rattus palmarum | Rattus palmarum és una espècie de rosegador que viu a l'Índia.
Referències.
CBSG CAMP Workshop, Índia, 2000. Rattus palmarum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256042 | Publi Eli Pet | Onomàstica:
Publi Eli Pet (cònsol 337 aC), cònsol el 337 aC ;
Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) , edil plebeu el 296 aC;
Publi Eli Pet (cònsol 201 aC), cònsol el 201 aC; |
256043 | Rattus pelurus | Rattus pelurus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus pelurus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256044 | Pet (cognom) | Pet (Paetus) fou un cognom romà, propi de diverses gens, derivat d'una característica física com Capitó, Frontó, Nasó, Var i altres. Pet es deia de la persona que tenia un defecte lleu a l'ull (Plini l'anomena Strabo) però sense una desviació complerta de la vista. Aquesta imperfecció era considerada atractiva i fou donada fins i tot com a qualificatiu a Venus.
Personatges destacats amb aquest cognom foren:
Publi Eli Pet (cònsol 337 aC), cònsol el 337 aC ;
Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) , edil plebeu el 296 aC;
Gai Eli Pet, cònsol el 286 aC ;
Quint Eli Pet (pontífex), Pontífex el 216 aC ;
Publi Eli Pet (cònsol 201 aC), cònsol el 201 aC ;
Sext Eli Pet, cònsol el 198 aC ;
Quint Eli Pet (cònsol), cònsol el 167 aC ;
Sext Articuleu Pet, cònsol el 101.
Publi Autroni Pet (cònsol electe), cònsol el 65 aC ;
Publi Autroni Pet (còsnol sufecte), cònsol sufecte el 33 aC ;
Luci Autroni Pet, procònsol a Àfrica vers el 30 aC;
Gai Cesenni Pet o Gai Cesoni Pet, cònsol l'any 61 ;
Luci Castrini Pet, magistrat local romà.
Luci Papiri Pet, filòsof amic de Ciceró; |
256047 | Rattus praetor | Rattus praetor és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia, Papua Nova Guinea i les Illes Salomó.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus praetor. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256048 | Publi Eli Pet (cònsol 337 aC) | Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) fou un magistrat romà.
Fou cònsol el 337 aC juntament amb Gai Sulpici Llong i magister equitum del dictador Quint Fabi Ambust. Fou un dels primers plebeus que va arribar a ser àugur el 300 aC (Livius, VIII. 15, IX. 7, X. 9.). |
256049 | Rattus ranjiniae | Rattus ranjiniae és una espècie de rosegador que viu a l'Índia.
Referències.
CBSG CAMP Workshop, India 2000. Rattus ranjiniae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256050 | Quint Fabi Ambust | Onomàstica:
Quint Fabi Vibulà Ambust ;
Quint Fabi M. F. Q. N. Ambust ;
Quint Fabi Q. F. Q. N. Ambust; |
256051 | Rattus simalurensis | Rattus simalurensis és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus simalurensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256052 | Ceso Fabi Ambust | Onomàstica:
Ceso Fabi M. F. Q. N. Ambust ;
Ceso Fabi C. F. M. N. Ambust ;
Ceso Fabi M. F. N. N. Ambust; |
256053 | Rattus sordidus | Rattus sordidus és una espècie de rosegador que viu a Austràlia, Indonèsia i Papua Nova Guinea.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus sordidus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256055 | Gai Eli Pet | Gai Eli Pet (Caius Aelius Paetus) fou cònsol romà el 286 aC juntament amb Marc Valeri Màxim Potit i és esmentat als Fasti. |
256056 | Rattus steini | Rattus steini és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia i Papua Nova Guinea.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus steini. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256057 | Quint Eli Pet (pontífex) | Quint Eli Pet (Quintus Aelius Paetus) fou un magistrat romà.
El 217 aC es va presentar candidat al consolat pel 216 aC però no fou elegit. Era pontífex el 216 aC quan va morir combatent a la batalla de Cannes contra els cartaginesos d'Anníbal (Livius, CXIII. 21). |
256058 | Selim II | Selim II (turc otomà: Sel m-i s n , turc:II.Selim) (28 de maig de 1524 12 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins a la seva mort. Era fill de Solimà el Magnífic (1520-66) i la seva esposa favorita Roxelana.
Després d'assegurar el tron després d'una successió marcada per intrigues de palau i disputes fraternals, Selim II es va convertir en el primer soldà de l'Imperi Otomà mancat de qualsevol interès en els afers militars i decidit a deixar tot el poder en mans dels seus ministres, sempre que no li posesin problemes a continuar amb les seves contínues orgies i bacanals. Per aquest motiu es conegut com Selim el Borratxo (en turc:Sarho Selim). El seu Gran Visir, el serbi Mehmet Sokollu, tenia el control de la majoria dels afers d'estat, i dos anys després de la coronació de Selim (17 de febrer de 1568) va aconseguir firmar a Constantinoble un tractat amb l'emperador de Sacre Imperi pel qual aquest es comprometia a fer-li un "regal" anual de 30.00 ducats i reconeixia l'autoritat dels documants sobre Moldàvia i Valàquia.
El primer encontre entre l'Imperi Otomà i el seu futur rival del nord Rússia va acabar de forma més desfavorable per Selim. Per tal de dur a terme un projecte d'unir el Volga i el Don mitjançant un canal, l'estiu de 1569 una força nombrosa de geníssers i cavalleria, acompanyada de la flota otomana, va ser enviada a posar setge a Astrakhan i iniciar les obres del canal. Però una sortida de la guarnició d'Astrakhan va trencar el setge, l'exèrcit de reserva rus va dispersar els treballadors del canal i la flota va ser destruïda per una tempesta. A principis del 1570 els ambaixadors del tsar Ivan IV de Rússia van acordar un nou tractat a Constantinoble que restablia les relacions amistoses entre el soldà i el tsar.
L'expansió per mar va ser reeixida amb les expedicions a Hijaz i el Iemen, però la conquesta de Xipre el 1571, que donà accès a Selim al seu vi preferit, va portar a lo importantíssima derrota a la Batalla de Lepant el mateix any contra les armades espanyoles i italianes, que va suposar un fre a l'expansió naval otomana i va acabar amb l'activitat corsària al Mediterrani.
La desfeta flota de l'Imperi va ser refeta en molt poc temps (en sols 6 mesos ja estava formada de 150 galeres i 8 galions), i els otomans van conservar el control del Mediterrani. L'agost de 1574, mesos abans de la mort de Selim, els otmans van recuperar Tunísia de mans dels espanyols, que l'havien controlat des de 1572. |
256059 | Rattus stoicus | Rattus stoicus és una espècie de rosegador que viu a l'Índia.
Referències.
CBSG CAMP Workshop, India 2000. Rattus stoicus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256060 | Publi Eli Pet (cònsol 201 aC) | Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) fou un magistrat romà fill del pontífex Quintus Aelius Paetus.
El 204 aC fou edil plebeu, el 203 aC pretor (amb la jurisdicció urbana, proclamant la suplicatio d'un dia per commemorar la derrotat de Sifax de Numídia i una suplicatio de cinc dies per commemorar la sortida d'Anníbal d'Itàlia), el 202 aC magister equitum i finalment cònsol el 201 aC junt amb Gai Corneli Lèntul. En aquest darrer any Escipió va obtenir la victòria final sobre Anníbal a Zama; Pet tenia com a província a Itàlia i va resoldre un conflicte amb els bois i va fer un tractat amb els ingauns lígurs.
Al final del seu període fou nomenat decemvir per la distribució de terres a Àfrica entre els veterans d'Escipió; després fou triumvir junt amb el seu germà Sext Eli Pet i Gai Corneli Cetege per arranjar la situació a Nàrnia on la població local es queixava de què no hi havia prou colons i de què alguns dels que es donaven aquesta condició en realitat no ho eren.
El 199 aC fou censor amb Publi Corneli Escipió Africà; després fou àugur.
Va morir el 174 aC durant una pesta que va afectar a la ciutat de Roma. Fou considerat un jurista. |
256062 | Rattus tanezumi | Rattus tanezumi és una espècie de rosegador que viu a l'Afganistan, Bangladesh, Cambodja, Xina, Fiji, Índia, Indonèsia, Japó, Corea, Laos, Malàisia, Birmània, Nepal, Pakistan, Filipines, Taiwan, Tailàndia i Vietnam.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus tanezumi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256063 | Sext Eli Pet | Sext Eli Pet (Sextus Aelius Paetus) fou un magistrat romà fill del pontífex Quintus Aelius Paetus.
Fou edil curul el 200 aC i cònsol el 198 aC juntament amb Tit Quint Flaminí I.
El 194 aC i 193 aC fou censor amb Gai Corneli Cetege i durant la seva censura van donar ordre als edils d'establir diferents seients pels senadors als Ludi Romani, van reparar lAtrium de Libertas i la Villa Publica que a més van ser ampliats. Se li dona sovint el renom de Cat (Catus).
Fou considerat un jurista que va arranjar la llei en un llibre anomenat Tripartita o Jus Aelianum, que interpretava la llei de les Dotze Taules. Pomponi parla de tres altres llibres atribuïts a Sext Eli Pet. |
256064 | Arcadi Espada | Arcadi Espada Enériz (Barcelona, 1957) és un periodista català.
Activitat professional.
Des de 1977 ha col·laborat en els diaris: Mundo Diario, El Noticiero Universal, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El País i, actualment, El Mundo. És professor de periodisme a la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva bitácora en Internet és una de les més populars de les que es fan a Espanya sobre temes polítics.
Obtingué el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (2000) i el premi Ciutat de Barcelona de Literatura (per Contra Catalunya) i Espasa d'Assaig 2002 (per Diarios). Entre els seus mestres més benvolguts es troba Josep Pla, al que ha dedicat diverses investigacions sobre la seva vida i obra, inclòs un assaig recent sobre el diari que l'escriptor empordanès va deixar escrit entre 1965 i 1968 i que va ser publicat pòstumament amb el títol Notes per a un diari. En el marc del Congrés Nacional de Periodisme Digital celebrat a Osca el 2005, Arcadi Espada va ser guardonat amb el premi Blasillo de Huesca, ideat per l'humorista gràfic Antonio Fraguas, "Forges".
Crítiques al treball periodístic.
En la seva obra destaca la crítica a moltes diverses modalitats d'escriptura periodística, en el que tenen de contaminació ideològica i traïció a l'objectivitat. Les seves anàlisis li han guanyat les lloances de Rafael Sánchez Ferlosio. Ha tractat també el tema de la fotografia utilitzada en premsa, abastant temes clau com l'enquadrament i l'omissió. En relació a aquest tema el maig de 2003 es va veure embolicat en una gran polèmica per unes opinions crítiques que va efectuar a Diarios pel que fa a una fotografia realitzada pel premi Pulitzer Javier Bauluz Aquesta fotografia aparegué al New York Times i tingué gran repercussió mediàtica.En ella es mostrava una parella de banyistes que, suposadament, es mostraven indiferents davant la presència d'un immigrant mort a la sorra. La fotografia es va utilitzar profusament per a denunciar la suposada «hipocresia d'Occident» davant la immigració, una pràctica que Espada va qualificar de "pulitzers immorals". Espada opinava que la imatge estava presa des d'un angle en el qual quedava exclòs el personal encarregat d'atendre al cadàver, i mitjançant una òptica que reduïa la profunditat de camp aparentant proximitat entre la parella i el cadàver. Bauluz i els testimonis presents en la platja van desmentir aquestes afirmacions i van acusar Espada de no aportar proves. La polèmica que van provocar les seves opinions i qualificatius sobre el treball de Bauluz va ser gairebé equivalent a la difusió que va tenir la imatge. El Consell de Informació de Catalunya va adoptar per unanimitat una resolució estimant les crítiques d'Espada com a "falses, injustes i sense raó". Espasa va declinar presentar al·legacions en l'expedient i va seguir mantenint que el fotògraf havia construït un "dispositiu simbòlic imaginari" per a suscitar artificialment una determinada emoció mitjançant la imatge periodística. En opinió d'Espasa, mentre la creativitat és acceptable quan té finalitats artístiques, no ho és quan té intencions informatives com en aquest cas, en què vol suggerir una suposada indiferència dels banyistes que potser mai s'ha produït.
Activitat política.
Quant a la seva faceta política, és un dels promotors més coneguts de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya («Ciutadans de Catalunya»), que va promoure la creació d'un partit polític, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, en el que no es va integrar. En aquest sentit, s'ha mostrat molt crític amb el nou estatut per a Catalunya, que va plasmar en el seu Informe sobre la decadència de Catalunya reflectida en el seu estatut, elaborat a partir dels textos previs que, entre el 1 d'octubre i el 10 de novembre de 2005, el periodista va publicar en el seu blog sota el títol genèric de Esfuerzo y melancolía. En temps recents, Espasa ha donat suport activament la creació i vigència del partit Unión, Progreso y Democracia (UPyD), a l'acte de la qual de presentació el 29 de setembre de 2007 en Madrid va assistir.
És un dels primers firmants del "Manifest a Favor del Castellà" de juny de 2008.
Obres.
Contra Catalunya (Barcelona, Flor de Viento, 1997) Premio Ciudad de Barcelona; ;
Samaranch. El deporte del poder (Madrid, Espasa-Calpe, 1999);
Raval: del amor a los niños (Barcelona, Anagrama, 2000). Premio Francisco Cerecedo de Periodismo;
Diarios (Madrid, Espasa-Calpe, 2002). Premio Espasa de Ensayo 2002;
Mens sana in corpore insepulto (Barcelona, Edicions 62, 2002), en catalán, escrito en colaboración con Jaume Boix, recoge sus conversaciones con el doctor Mariano de la Cruz (1921-1999) durante el último año y medio de su vida;
Quintacolumnismo (Madrid, Espasa-Calpe, 2003). Antología de los artículos que Arcadi Espada ha escrito sobre el nacionalismo;
Diarios 2004 (Madrid, Espasa-Calpe, 2005). Reúne las anotaciones realizadas en su blog durante 2004;
Notas para una biografía de Josep Pla (Barcelona, Ediciones Omega, 2005). Analiza y ofrece luz sobre algunos pasajes de un diario poco conocido de Pla, escrito entre 1965 y 1968, y solo publicado hasta ahora en catalán;
Informe sobre la decadencia de Cataluña reflejada en su estatuto (Madrid, Espasa-Calpe, 2006).
Ebro/Orbe (Barcelona, Tentadero, 2007).
El terrorismo y sus etiquetas (Espasa, 2007);
Periodismo práctico (Espasa, 2008);
Referències .
Enllaços externs.
Blog d'Arcadi Espada ;
El Mundo por dentro ; |
256065 | Quint Eli Pet (cònsol) | Quint Eli Pet (Quintus Aelius P.F.Q. N. Paetus) fou un magistrat romà.
Era fill de Publius Aelius Paetus i nét del pontífex Quint Eli Pet (Quintus Aelius Paetus). El 174 aC fou escollit àugur en el lloc del seu pare.
El 167 aC fou cònsol junt amb Marc Juni Penne i va obtenir la Gàl·lia Cisalpina com a província mentre el seu col·lega obtenia la regió de Pisae. Cap dels dos cònsols va fer res important fora de devastar el territori dels lígurs i van retornar a Roma. Els etolis li van enviar una ambaixada amb magnífics presents que va refusar acceptar. |
256066 | Sext Articuleu Pet | Sext Articuleu Pet (Sextus Articuleius Paetus) fou un magistrat romà.
És esmentat als Fasti, que indiquen que fou cònsol en el regnat de l'emperador Trajà, el 101. |
256067 | Publi Autroni Pet (cònsol electe) | Publi Autroni Pet (Publius Autronius Paetus) fou un magistrat romà.
Fou cònsol el 65 aC amb Publi Corneli Sul·la, però abans d'entrar en possessió del càrrec foren acusats de suborn per Luci Aureli Cotta i Luci Manli Torquat i foren condemnats; per tant l'elecció fou declarada anul·lada i els acusadors elegits cònsols al seu lloc. Aquestes circumstàncies el van portar a entrar a la conspiració de Catilina amb el pla de matar als dos cònsols, pla que va fracassar al donar-se la senyal massa aviat; va continuar conspirant amb Catilina, i fou part activa a la conspiració del 63 aC en el consolat de Ciceró.
Després del fracàs de la conspiració fou portat a judici; va demanar al mateix Ciceró de defensar-lo, però l'orador s'hi va negar; fou condemnat i enviat a l'exili a l'Epir on vivia encara quan el mateix Ciceró fou desterrat (58 aC). |
256069 | Rattus tawitawiensis | Rattus tawitawiensis és una espècie de rosegador que viu a les Filipines.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus tawitawiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256070 | Publi Autroni Pet (cònsol sufecte) | Publi Autroni Pet (Publius Autronius Paetus) fou un magistrat romà. Fou cònsol sufecte el 33 aC en el lloc d'Octavi August que va renunciar al càrrec després d'accedir al mateix a les calendes de gener, donant així pas al cònsol suplent. L'esmenten els Fasti, Appià, Dió Cassi i Suetoni. |
256071 | Luci Autroni Pet | Luci Autroni Pet (Lucius Autronius L. F. L. N. Paetus) fou un magistrat romà.
Apareix esmentat als Fasti amb rang consular i com a procònsol a Àfrica probablement el 30 aC. Va obtenir un triomf (no en consten les circumstàncies) que va celebrar l'agost del 29 aC. |
256072 | Rattus timorensis | Rattus timorensis és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia i Malàisia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus timorensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256073 | Rattus tiomanicus | Rattus tiomanicus és una espècie de rosegador que viu a Indonèsia, Malàisia, Filipines i Tailàndia.
Referències.
Baillie, J. 1996. Rattus tiomanicus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008. |
256074 | Gai Cesenni Pet | Gai Cesenni Pet (Caius Cesennius Paetus) també esmentat com Gai Cesoni Pet (Caius Caesonius Paetus) fou un magistrat romà.
Fou cònsol l'any 61 amb Gai Petroni Turpilià. Neró el va enviar el 63 en ajut de Corbuló a Armènia contra els parts. Arrogant, va creuar el Taure i va anunciar que ocuparia Tigranocerta de la que Corbuló havia estat expulsat, però no ho va poder complir encara que si que va conquerir algunes fortaleses i va fer una mica de botí, retornant als quarters de hivern al final de la campanya. Va enviar a Neró un magnífic i exagerat relat de la seva campanya.
A la primavera següent el rei Vologès I de Pàrtia va aparèixer a la zona i Pet s'hi va enfrontar, però després de perdre un cert nombre de soldats es va retirar a les muntanyes del Taure deixant tres mil homes per defensar els passos; aquestes forces foren aniquilades pels parts que van assetjar a Pet a Rhandeia o Arsamosata a la vora del riu Arsànies (Arsanias) on era Pet. La plaça estava ben proveïda i Corbuló no era lluny, però Pet es va precipitar i va signar un vergonyós tractat de pau. De resultes d'això fou destituït i s'esperava un fort càstig a la seva tornada però finalment Neró es va limitar a insultar-lo.
Vespasià el va nomenar governador de Síria i fou l'encarregar de l'annexió del regne de Commagene.
El seu fill, esmentat com Cesenni Pet, apareix a monedes d'Efes i Esmirna com a procònsol, en temps de Domicià. |
256076 | Rattus tunneyi | Rattus tunneyi és una espècie de rosegador que viu a Austràlia.
Referències.
; |
256077 | Luci Castrini Pet | Luci Castrini Pet (Lucius Castrinius Paetus) fou un magistrat local romà. Era un dels dirigents de la ciutat de Lucca. Apareix esmentat al menys una vegada en una carta dirigida per Celi a Ciceró el 51 aC. Ciceró el va recomanar a Brut en una carta que està datada a l'any 46 aC. |
256078 | Luci Papiri Pet | Luci Papiri Pet (Lucius Papirius Paetus) fou un amic de Ciceró al qual aquest va dirigir diverses cartes. Era un filòsof de l'escola epicúria, un home molt erudit i intel·ligent, però no consta que hagués deixar res escrit. |
256079 | Pagondes | Onomàstica:
Pagondes de Tebes esportista grec ;
Pagondes (Pagondas, ) fou el pare de Píndar segons Eustaci.
Pagondes (beotarca), militar tebà, beotarca l'any 424 aC ;
Pagondes d'Acaia suposat legislador aqueu; |