Datasets:

softcatala

/

Softcatala-Web-Texts-Dataset

like 1

Neix un projecte col·laboratiu de creació d'un diccionari alemany/català

1077

2006-03-14 00:00:00

Fruit de la necessitat de conèixer l'alemany, dos estudiants catalans d'enginyeria, Sergi Esteve i Martí Minoves, han començat el desenvolupament d'un [diccionari lliure alemany/català](http://diccionari.de/) basat en aportacions voluntàries El diccionari va evolucionant poc a poc ja que no és una còpia de cap altre diccionari ni una simple traducció d'un diccionari alemany d'una altra llengua, sinó que recull aquelles paraules que de mica en mica s'han anat afegit. Degut al format d'aquest diccionari i a la situació del català, una llengua minoritària, han cregut que la millor llicència per aquest projecte és una llicència de codi obert com la GNU Public License (GPL) de la Free Software Foundation, que permet que aquest projecte sigui lliure i permeti sumar esforços entre tots aquells que pensen que sumar és millor que treballar per separat. I la única manera de poder sumar transparentment són les creacions lliures. A més a més, aquest diccionari pot servir com a base d'altres projectes encara més ambiciosos, però dels quals la llengua catalana no pot quedar-se enrere. Aquest projecte s'afegeix a projectes semblants com l'enciclopèdia lliure [Wikipedia](http://www.wikipedia.org) o el diccionari lliure anglès - català [DACOO](http://www.catalandictionary.org/) d'objectius semblants. El projecte està cercant voluntaris que hi vulguin col·laborar ampliant el diccionari. Per a més informació consulteu el seu lloc web. Més informació: http://diccionari.de/

Disponible el GNOME 2.14 en català

1079

2006-03-16 00:00:00

Recentment s'ha alliberat [la versió 2.14](http://www.gnome.org/start/2.14/notes/ca) del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor d'arxius comprimits, extractor d'àudio de CD i molt més. En les últimes versions, el GNOME ha posat un èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que, sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux i Ubuntu, o a Catalunya la distribució Linkat per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte. L'escriptori GNOME s'allibera cada sis mesos amb moltes característiques noves, millores, correccions de defectes i traduccions. El GNOME 2.14 continua amb la seva tradició i inclou moltes característiques interessants i correccions per a centenars d'errors. Per a aprendre més sobre el GNOME i les qualitats que el diferencien d'altres entorns d'escriptori d'ordinador (com ara usabilitat, accessibilitat, internacionalització i llibertat) visiteu la pàgina Quant al GNOME al nostre lloc web. Novetats Millores en el rendiment Tal com podríeu afinar el cotxe, els nostres experimentats enginyers s'han esforçat per afinar moltes parts del GNOME i fer-les tan ràpides com sigui possible. Moltíssims components importants de l'escriptori GNOME ara són mesurablament més ràpids, incloent la renderització de text, la ubicació de memòria i moltes aplicacions individualment. Renderitzar els tipus de lletra i ubicar a memòria més ràpidament beneficia totes les aplicacions basades en GNOME i GTK+ sense necessitat de recompilar. Algunes aplicacions han rebut una atenció especial per assegurar-se que rendeixen correctament. El terminal del GNOME, l'emulador de terminal per a l'escriptori GNOME, s'ha optimitzat des de moltes bandes per fer-lo més ràpid i, al mateix temps, més eficient en recursos. El visualitzador de registres del GNOME ara s'inicia vint vegades més ràpid que abans. Ekiga L'Ekiga, anteriorment conegut com a GNOME Meeting, és el client de veu i vídeo sobre IP del GNOME. Permet la utilització tant del protocol SIP com de l'H323. El SIP, que és una recent incorporació a l'Ekiga, és un protocol popular utilitzat en el Google Talk, l'Asterisk, i molt altre programari i maquinari de VoIP. L'H323 és un protocol de comunicació més vell, utilitzat en el Microsoft Netmeeting i algun maquinari de telecomunicacions. L'Ekiga també proporciona suport per a la característica STUN que permet passar transversalment tallafocs, a més de tallafocs de traducció d'adreces de xarxa (NAT). Això vol dir que podeu utilitzar l'Ekiga per fer i rebre trucades encara que no tingueu una IP pública o ports redirigits en el vostre encaminador. Els usuaris també poden configurar un compte amb Ekiga.net, que els permetrà obtenir una adreça SIP per poder fer i rebre trucades per Internet des de qualsevol lloc. Millores en el gestor de finestres S'han afegit moltes característiques al Metacity per millorar la gestió de finestres. Les vores de les finestres ara s'atrauen magnèticament, fent possible "enganxar" finestres. La gestió de múltiples pantalles s'ha millorat en el Metacity. Ara el Metacity provarà de desplaçar les finestres que han d'aparèixer a través del límit d'un monitor a un monitor o l'altre. Per ajudar els administradors i els usuaris de múltiples màquines del mateix servidor d'X, el nom de la màquina es mostrarà en la barra del títol de les finestres que no siguin locals. Això és molt útil per assegurar-se que s'estan fent els canvis en la màquina correcta quan es canvien paràmetres gràficament. Barra d'escriptori Una novetat al GNOME és la barra d'escriptori. Tant els usuaris avançats, entusiastes del teclat, com els usuaris de l'antic quadre de línia de comandes, trobaran un remplaç increïblement poderós i fàcil d'utilitzar. El Deskbar utilitza extensions (escrites en Python) per proporcionar funcionalitats de cerca per a programes, fitxers, directoris, adreces d'interès, contactes i molt més. A més, la barra d'escriptori pot fer servir les cerques actives de Google Live, Yahoo i el Beagle. Commutador d'usuari ràpid El GNOME 2.14 inclou suport per al commutador d'usuari ràpid a través de l'escriptori. Tant el diàleg de sortir com el de desbloquejar ofereixen la possibilitat de commutar a un altre usuari. També es pot afegir un menú en el quadre permetent un ràpid accés al commutador d'usuari. Calendari compartit Una nova característica en l'Evolution 2.6 és la compartició de calendari a travès de CalDAV. El protocol de compartició de calendari CalDAV està implementat per servidors de programari de grup, entre ells el servidor Hula disponible lliurement. Adreces d'interès intel·ligents El navegador web Epiphany segueix fent més fàcil navegar per la web. Una de les novetats d'aquest llançament és la construcció automàtica de jerarquies d'adreces d'interès. Amb això es redueix la càrrega de gestionar col·leccions molt llargues d'adreces d'interès, però es reté la simplicitat del sistema basat en temes del popular sistema de gestió de les adreces d'interès de l'Epiphany. Ara els temes són molt més fàcils de seleccionar i crear: l'Epiphany fins i tot suggerirà temes basats en la utilització passada. A més en aquest llançament permet que l'usuari defineixi fulls d'estil, es proporciona una accessibilitat millorada i control de l'usuari sobre la presentació de les pàgines. Darrere el teló l'Epiphany utilitza Firefox, Mozilla o el XULRunner com a rerefons. Si utilitzeu el Gestor de xarxa, l'Epiphany podrà detectar automàticament la vostra configuració de xarxa. Editor millorat El Gedit continua proporcionant la usabilitat d'un simple editor de text amb totes les característiques que necessiteu per desenvolupar aplicacions i pàgines web. Les noves característiques del Gedit 2.14 inclouen la millora de la gestió de múltiples documents i l'escriptura a fitxers remots. Ara el Gedit, per exemple, permet la navegació i edició directament des del navegador de fitxers per directoris SFTP, FTP i WebDAV. A més millora el ressalt de sintaxi per a l'HTML, PHP, PSP i molts altres. Aquestes característiques combinades fan del Gedit un editor de text molt potent que permet fer totes les tasques que un usuari pot necessitar. El darrer GStreamer El GNOME 2.14 utilitza la tecnologia de GStreamer 0.10. L'entorn multimèdia GStreamer és un potent entorn de vídeo i so basat en connectors, usat en entorns Linux i Unix, a més de dispositius encastats. Aquesta darrera versió del GStreamer és més ràpida i estable que les anteriors. S'han corregit problemes amb la sincronització d'àudio i vídeo a través de múltiples dispositius, amb els fluxos i amb la gestió de connectors multimèdia. Podeu trobar més informació sobre el GStreamer al lloc web del GStreamer. Totes les aplicacions multimèdia del GNOME s'han actualitzat per aprofitar el darrer GStreamer, incloent el Totem, el Sound Juicer i el control de volum. El GStreamer 0.10 també permetrà que els usuaris es beneficiïn dels connectors multimèdia distribuïts per altres fabricants. Això permetrà als fabricants oferir suport per a còdecs llicenciats quan no es pugui disposar de còdecs lliures o no es puguin distribuir per motius legals. Això pot incloure suport per a AC3, WMA, MP3 i d'altres. Hi ha un connector MP3 llicenciat i gratuït per a GStreamer 0.10 gràcies a Fluendo, que recolza des de fa molt de temps el GStreamer. Fàcil de configurar El GNOME presumeix de ser fàcil de configurar i d'oferir als usuaris les opcions més senzilles, a la vegada que continua sent flexible. Certs elements en el centre de control del GNOME s'han fet més senzills, de manera que podeu establir les preferències que voleu més ràpid i més fàcilment. Equip de traducció Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. Si voleu col·laborar en la traducció del GNOME, apunteu-vos a la llista de traducció que hem creat. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi a la nostra pàgina del Projecte GNOME en català. Més informació [Notes de la versió en català](http://www.gnome.org/start/2.14/notes/ca/ ) [Article un recorregut del GNOME 2.14](http://www.softcatala.org/articles/article64.html) [Projecte de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME)

Un gironí­ guanya la competició Extend Firefox

1080

2006-03-14 00:00:00

El dissabte 4 de març van anunciar-se els guanyadors de l'[Extend Firefox Contest](http://developer.mozilla.org/contests/extendfirefox/), una competició organitzada per la [corporació Mozilla](http://www.mozilla.com) per a promoure el desenvolupament d'extensions d'aquest navegador. En el seu desenllaç, un dels tres màxims guardonats ha estat el gironí­ Josep del Rio amb la [Firefox Showcase](http://showcase.uworks.net/). Aquesta extensió permet trobar i seleccionar fàcilment totes aquelles pestanyes que tinguem en les finestres obertes des de la barra lateral, augmentant així­ de forma interessant la funcionalitat base del navegador. Paral·lelament, a la xarxa també podem trobar altres extensions realitzades per gent del país. És el cas de la popular [gTranslate](http://www.aditel.org/~ptomas/extensions/), del castellonenc Pau Tomàs, que utilitza els [serveis de Google](http://www.google.com/translate_t) per a traduir els textos de les pàgines web dinàmicament. Tothom interessat a aprofundir en la tecnologia Mozilla, i en el desenvolupament web en general, pot referir-se actualment al [Mozilla Development Center](http://developer.mozilla.org/), que també disposa d'una [versió en català](http://developer.mozilla.org/ca/docs/Portada) totalment oberta a contribucions.

Softcatalà presenta la versió de proves de l'OpenOffice.org 2.0.2 en català

1081

2006-03-20 00:00:00

S'acosta l'estrena de la versió definitiva de l'OpenOffice.org 2.0.2 en català. Després de molts mesos de feina, els responsables del projecte OpenOffice.org de Softcatalà han creat la primera de proves de la versió catalana. Aquesta és probablement una de les últimes versions de prova abans del seu llançament definitiu. Per tant, és important que tots els que hi vulgueu col·laborar proveu aquesta versió i ens comuniqueu tots els problemes que hi trobeu. Podeu enviar un missatge a la [llista OpenOffice](http://www.softcatala.org/llistes). Com que és una versió de proves, és molt important que no la utilitzeu en entorns de producció ni en documents importants. L'OpenOffice.org 2.0.2 té tot el que podeu esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.2 ha estat desenvolupat durant més de dos anys per la comunitat OpenOffice. És el primer paquet ofimàtic de codi obert que ofereix suport integral als estàndards Open Document Format for Office Applications (OpenDocument) OASIS. L'OpenDocument és un format de fitxer XML generat per OASIS, l'organisme internacional per al desenvolupament i el manteniment dels estàndards de l'e-Business. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org ens ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Els usuaris poden baixar-se'l gratuïtament del web del projecte en català: http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org. Gràcies a la nova interfície d'usuari, l'OpenOffice.org 2.0.2 és més fàcil d'aprendre i d'utilitzar pels usuaris menys experimentats, i és significativament més compatible amb els documents del Microsoft Office. Amb el suport de diverses empreses, l'OpenOffice.org 2.0.2 estarà disponible en més de seixanta llengües. El fet que funcioni sobre Microsoft Windows, GNU/Linux, Sun Solaris i altres plataformes, fa que les empreses i les administracions optin cada vegada més per l'OpenOffice.org. De fet, des de l'inici del projecte, s'han comptabilitzat més de 49 milions de baixades de les versions anteriors. Novetats a l'OpenOffice.org 2.0.2 A més de la revisió completa de la interfície d'usuari i del mòdul nou de base de dades, en l'OpenOffice.org 2.0.2 s'han introduït moltes més característiques. Es pot trobar una llista detallada d'aquests canvis i millores en la guia de característiques noves que hi ha a http://www.openoffice.org/dev_docs/features/2.0/ i a http://www.openoffice.org/product/. Com a resum de les novetats més importants, destaquem les següents: Interfície nova Com s'ha dit anteriorment, la nova interfície d'usuari de l'OpenOffice.org 2.0.2 proporciona un bon nombre de millores de productivitat i està dissenyada per a assistir en la transició des de paquets ofimàtics propietaris, alhora que permet als usuaris existents i nous aprofitar una interfície nova, atractiva, funcional i fàcil d'utilitzar. La introducció de la visualització multipanell, les barres d'eines flotants i la integració en l'escriptori nadiu de tots els mòduls, proporciona una interfície familiar i molta flexibilitat perquè l'usuari interactuï amb l'aplicació. Per descomptat, l'OpenOffice.org proporciona la personalització extensa dels menús, les barres d'eines i les dreceres per a satisfer les necessitats particulars de qualsevol usuari. Mòdul de base de dades Aquest llançament veu el debut de l'OpenOffice.org Base, un mòdul de base de dades capaç de crear aplicacions de bases de dades autocontingudes, portables i multiplataforma. Els fitxers autocontenidors de bases de dades portables són possibles gràcies a la utilització del motor de base de dades HSQLDB, implementat en Java, que permet que la compatibilitat i la funcionalitat de plataformes entre els usuaris de GNU/Linux, Mac OS X, Microsoft Windows i Sun Solaris sigui completa. Qualsevol aplicació de base de dades desenvolupada en l'OpenOffice.org utilitzant aquesta plataforma de base de dades és immediatament portable a usuaris de qualsevol sistema operatiu amb què pugui funcionar el paquet ofimàtic OpenOffice.org. Format OpenDocument El format OpenDocument es va aprovar a principi d'any com un estàndard d'OASIS (Organització per al Foment d'Estàndards d'Informació Estructurada). OpenDocument s'ha presentat des de llavors a l'organisme de normalització ISO (Organització Internacional d'Estàndard) per ser ratificat públicament com a estàndard. L'OpenOffice.org 2.0.2 és el primer paquet ofimàtic de codi obert que ofereix suport total per al format OpenDocument, un format de fitxer XML adaptat a aplicacions ofimàtiques, com ara els documents de text, els fulls de càlcul, les taules i els documents gràfics. Per a més informació sobre OpenDocument, consulteu el web d'OASIS. Exportació a PDF Per a aquells que prefereixen distribuir els documents en formats no editables, s'ha augmentat en aquest llançament la popular funcionalitat d'exportació a PDF, introduïda en l'OpenOffice 1.1. L'exportació a PDF té ara més control sobre la qualitat i la grandària dels PDF generats, alhora que proporciona suport per a enllaços, índexs, formularis, miniatures i presentació d'efectes de transició. XForms Els formularis XForms són molt més fàcils de crear, d'editar i d'utilitzar, perquè s'han integrat completament en l'OpenOffice.org. L'ús dels XForms representa un pas important per a una major interactivitat i connectivitat dins dels mateixos documents. L'OpenOffice.org avança en aquesta direcció i ho fa donant suport als estàndards, a la llibertat i a la transparència. Els XForms són l'estàndard per als formularis web, tal com els defineix el consorci W3C (http://www.w3c.org/), l'organisme responsable dels estàndards web. Millores al full de càlcul El mòdul Calc s'ha ampliat per a funcionar amb fins a 65.536 files de dades. Aquesta millora permet als usuaris avançats fer un ús més complet de l'OpenOffice.org Calc, ja que es poden tractar quantitats enormes de dades. Addicionalment, s'han fet millores significants al DataPilot, cosa que permet dur a terme anàlisis avançades de dades emmagatzemades en els fulls de càlcul o en les bases de dades. Compatibilitat S'han fet millores significatives en la funcionalitat dels filtres de paquets ofimàtics propietaris, permetent així l'augment de la compatibilitat amb altres aplicacions d'oficina, com ara el Microsoft Office. A més, s'ha implementat la importació de documents del Corel WordPerfect, facilitant d'aquesta manera la comunicació entre els diferents paquets ofimàtics. Recompte de paraules S'ha ampliat la funció bàsica que el comptador de paraules tenia en versions anteriors de l'OpenOffice.org per a incloure informació avançada, com ara el recompte de mots i de caràcters d'una selecció. Aquesta funcionalitat s'ha traslladat a una localització més accessible. Signatures digitals L'OpenOffice.org 2.0.2 ofereix la possibilitat d'afegir signatures digitals als documents utilitzant certificats digitals estàndards. Instal·ladors nadius L'OpenOffice.org 2.0.2 incorpora mecanismes d'instal·lació nadius; per exemple, els fitxers amb extensió MSI i CAB per a sistemes Microsoft, i els fitxers RPM per a Linux. Així es facilita als usuaris finals la instal·lació al sistema. Descarrega Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/beta/openoffice/linux/rc1/liv Versió Windows https://www.softcatala.org/pub/beta/openoffice/win32/rc1/liv Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

Disponible en català la distribució Linux Fedora Core 5

1082

2006-03-22 00:00:00

El passat dilluns 20 de març [es va alliberar](https://www.redhat.com/archives/fedora-announce-list/2006-March/msg00027.html) la cinquena versió de la popular distribució de GNU/Linux [Fedora Core 5](http://www.fedoraproject.org) (FC5), també coneguda com a «Bordeaux». Com ja es habitual, aquesta versió de Fedora Core també inclou la traducció en català de l'instal·lador, i de les eines de configuració pròpies d'aquesta distribució, així com de l'OpenOffice 2.0.2, el Firefox 1.5, i de l'entorn d'escriptori GNOME 2.14, que han estat traduïts per [Softcatalà](http://www.softcatala.cat), així com altres utilitats també en català traduïdes per les seves respectives comunitats, com ara l'entorn d'escriptori [KDE 3.5.1](http://www.kde.org), entre d'altres. Les principals característiques d'aquesta nova versió són: * Nucli Linux 2.6.15 (o superior) * Disponible per a arquitectures de 32 bits x86, també per a arquitectures de 64 bits x86_64 i per a PowerPC (32 i 64 bits). * GNOME 2.14 Com ja es va [anunciar anteriorment](http://www.softcatala.org/noticies/16032006373.htm), aquesta versió incorpora notables millores que faciliten encara més l'ús d'aquest popular entorn d'escriptori. * OpenOffice 2.0.2 * KDE 3.5.1 * Mono Per primera vegada s'incorpora per defecte el [Mono](http://www.mono-project.com/), que permet desenvolupar i executar clients i servidors .NET en sistemes operatius Linux, Solaris, Mac OS X, Windows i Unix. * Actualitzador de paquets gràfic Una de les pegues que tenien les primeres versions de Fedora Core era que el seu gestor de paquets (tota la maquinària que permet configurar i instal·lar programari), s'havia d'utilitzar des de la línia d'ordres. A partir d'ara es disposa d'un actualitzador que ens permet fer tota la feina de manera fàcil i totalment gràfica (anomenat pirut). * Virtualització Xen * Servidor web Apache 2.2 * Seguretat millorada Fedora Core (en la segon versió) va ser la primera distribució a incloure de sèrie les millores de seguretat del nucli Linux, conegudes com a [Security Enhanced Linux](http://www.nsa.gov/selinux/) (o simplement SELinux), i desenvolupades inicialment per la [National Security Agency](http://www.nsa.gov/) dels Estats Units. La versió que s'inclou a Fedora Core 5 proporciona millor seguretat encara. Malauradament la configuració correcta de SELinux no és trivial, tot i que els paràmetres que venen per defecte amb Fedora Core 5 són força acceptables per a la majoria d'usuaris. * Firefox en català Lamentablement, les anteriors versions de Fedora Core no incloïen de sèrie el Firefox en català (ni en cap altre llengua que no fos l'anglès). A partir d'aquesta si feu la instal·lació en català, se seleccionarà automàticament el paquet de llengua en català. * I moltes, moltíssimes altres coses més! Podeu descarregar aquesta versió de Fedora Core a través dels servidors de la Universitat de Lleida (que l'utilitzen en els seus ordinadors): <http://ftp.udl.es/pub/fedora/linux/core/> O a través de [caliu](http://www.caliu.info): <http://ftp.caliu.info/pub/distribucions/fedora/> O des d'altres llocs del món: <http://fedora.redhat.com/download/mirrors.html> També és possible descarregar-se els CD o DVD a través de bittorrent: <http://torrent.fedoraproject.org/> El [projecte de catalanització de Fedora Core](http://www.softcatala.org/wiki/Fedora) es coordina a través de Softcatalà, i qui vulgui hi pot participar. Enllaços relacionats: [Captures de la instal·lació pas a pas](http://www.flickr.com/photos/58772566@N00/116252341/) [Notícia disponible el GNOME 2.14 en català](http://www.softcatala.org/noticies/16032006373.htm) [Un recorregut pel GNOME 2.14](http://www.softcatala.org/articles/article64.html) [Notes de la versió del GNOME 2.14](http://www.gnome.org/start/2.14/notes/ca/) [Projecte de traducció al català del GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME) [cat >> KDE](httP://cat.kde.org) [OpenOffice en català](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org) [Mozilla/Firefox en català](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla) Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

La col·lecció Terminologia Oberta del TERMCAT: una iniciativa per a l’alliberament de recursos

1083

2006-03-17 00:00:00

17/03/2006 El centre de terminologia TERMCAT ofereix des de fa un any una nova col·lecció de repertoris terminològics anomenada Terminologia Oberta<7em>, a la qual es pot accedir des de la [pàgina inicial del Centre](http://www.termcat.cat/). Aquesta iniciativa, que es va presentar en les [III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/), s’emmarca en l’objectiu general del TERMCAT de facilitar l’ús de la terminologia en català als sectors especialitzats i és un pas molt important en l’ampliació dels recursos oferts. Així, els productes que fins fa uns anys es limitaven als diccionaris en paper, es van ampliar primer amb els diccionaris en línia, més tard amb l’oferta de documents en PDF que es poden baixar des del web i ara amb recursos lliures. La Terminologia Oberta se situa en sintonia amb la voluntat del Govern català de facilitar la integració de la llengua catalana en les tecnologies de la comunicació a fi d’evitar la fractura digital lingüística i promoure la disponibilitat de recursos lliures. Per això, s’ha concebut com un recurs lliure, amb el reconeixement de l'autoria del TERMCAT, que s'acull a la llicència [Reconeixement-CompartirIgual 2.1 de Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/deed.ca), i en el format estàndard XML. La llicència escollida permet que el contingut de la Terminologia Oberta es pugui copiar, distribuir i difondre públicament, sempre que es reconegui i se citi l’autor original, o fer-ne un ús comercial o en obres derivades, sempre que sigui amb una llicència idèntica. Pel que fa al format XML, facilita l’estructuració, la interpretació i la reutilització de les dades, per mitjà d’etiquetes descriptives, i permet un text pla, que no depèn de la plataforma utilitzada. Quant al contingut terminològic, la col·lecció aplega repertoris d’interès general procedents dels treballs de recerca duts a terme pel Centre de Terminologia, estructurats a partir de fitxes conceptuals amb denominacions catalanes (amb la categoria gramatical), angleses i castellanes, amb indicació de les relacions de sinonímia i les àrees temàtiques corresponents. En algun cas s’han facilitat també les definicions i notes explicatives. Després d’un any s’han alliberat sis repertoris diferents, que sumen gairebé 8.000 fitxes conceptuals. De manera especial destaquen el primer, que contenia 1.690 termes de l’àmbit d’Internet i la societat de la informació, i un dels darrers, que inclou les 5.061 fitxes corresponents a tots els termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT en els seus gairebé vint anys d’exercici. Els repertoris alliberats són: TO Surf de neu | 144 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Surf%20de%20neu.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Surf%20de%20neu.zip)). ---|--- TO Termes normalitzats | 5.061 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Termes%20normalitzats.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Termes%20normalitzats.zip)). TO Fires i congressos | 234 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Fires%20i%20congressos.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Fires%20i%20congressos.zip)). TO De vacances! | 355 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès, definició i notes en català (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20De%20vacances%21.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20De%20vacances%21.zip)). TO Recursos humans | 233 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Recursos%20humans.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Recursos%20humans.zip)). TO Internet i societat de la informació | 1.690 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Internet%20i%20Societat%20de%20la%20Informaci%F3.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Internet%20i%20Societat%20de%20la%20Informaci%F3.zip)). Properament hi ha previstos altres repertoris temàtics, amb una periodicitat d’aparició d’aproximadament cada dos mesos. El criteri de selecció dels continguts té en compte l’interès de l’àmbit temàtic i la seva oportunitat en relació amb algun esdeveniment o circumstància externs; també, l’homogeneïtat del conjunt de fitxes conceptuals i la seva revisió segons uns criteris de qualitat rigorosos. Ateses les baixes restriccions establertes en la [llicència Reconeixement-CompartirIgual 2.1 de Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/deed.ca) per a l’ús i la manipulació dels continguts, aquesta col·lecció té una funció específica en l’enriquiment de memòries de traducció, correctors automàtics o qualsevol aplicació que ho requereixi. Tanmateix, en aquests usos convé advertir del perill de l’obsolescència; i és que la terminologia evoluciona i únicament en la difosa en línia a través del Cercaterm, el servei de consultes en línia, el TERMCAT pot assegurar l’actualització constant de les dades. Esperem doncs que la col·lecció Terminologia Oberta continuï amb la bona acollida que ha tingut fins ara i que arribi al màxim nombre d’usuaris possible. I, com sempre, estem oberts a qualsevol proposta o suggeriment derivats del seu ús i que ens permeti introduir-hi millores. TERMCAT, Centre de Terminologia http://www.termcat.cat [](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/deed.ca) Llicència Creative Commons Aquest treball està llicenciat sota una llicència [Creative Commons Atribució-CompartirIgual 2.5 License](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/deed.ca). ---

Softcatalà participa en la campanya d'alfabetització digital de la Regidoria Ciutat del Coneixement

1084

2006-03-31 00:00:00

La [Regidoria Ciutat del Coneixement](http://w3.bcn.cat/V33/Home/V33HomeLinkPl/0,3249,30233995_30277348_1,00.html) de l'[Ajuntament de Barcelona](http://www.bcn.cat/) està promovent una [campanya d'alfabetització digital](http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,70731677_70768215_1_105154127,00.html). La nova iniciativa, en la línia de treball oberta destinada a fomentar l'ús de les noves tecnologies per part de la població i, després de la [campanya Cibercivisme](http://w3.bcn.cat/V33/Home/V33HomeLinkPl/0,3249,30233995_93487202_1,00.html), distribuirà aquesta vegada, en forma de 7 fascicles informatius gratuïts, uns tutorials d'ús de diverses aplicacions informàtiques de programari lliure. L'objectiu de la iniciativa és fomentar l'ús d'aquest tipus d'aplicacions. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) ha participat activament en la redacció dels fascicles, que es publicaran segons la [llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya](http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca) i es podran descarregar gratuïtament per Internet. La campanya ha començat ja durant aquest mes de març amb l'edició d'un fascicle [d'introducció del programari lliure](http://w3.bcn.cat/ComuCDA/PaginaIntermediaVw/0,2205,70731677_70768215_1,00.html?link=/fitxers/regciutatconeixement/fascicle1webtancat.336.pdf) i acabarà el març de l'any vinent. El calendari de distribució dels fascicles previst és el següent: * GNU/Linux (sistema operatiu) març de 2006 * Firefox (navegador) maig de 2006 * ThunderBird (correu-e) i Gaim (missatgeria instantània) juliol de 2006 * Gimp i Inkscape (tractament gràfic) setembre de 2006 * OOo Write (tractament de textos) i OOo Calc (full de càlcul) novembre de 2006 * OOo Impress (presentacions) i OOo Draw (dibuix) gener de 2007 * OOo Base (gestor de bases de dades) març de 2007 La iniciativa, encara que destinada a la població en general, va enfocada principalment a qui no té accés a les noves tecnologies o no en té prou coneixement i per aquest motiu, els fascicles, a part de poder descarregar-se lliurement a través del web, es distribuiran en centres públics com biblioteques, casals de gent gran, escoles, centres cívics o associacions de caire social. Es distribuiran un total de 25.000 còpies per cadascun. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Reunió dels grups locals per a la GUADEC 2006 a Vilanova i la Geltrú

1085

2006-04-02 00:00:00

El dissabte 8 d'abril s'ha convocat la primera reunió destinada als diferents grups i entitats que vulguin col·laborar en l'organització de la [GUADEC 2006](http://www.guadec.org/GUADEC2006), que se celebrarà enguany a [Vilanova i la Geltrú](http://ca.wikipedia.org/wiki/Vilanova_i_la_Geltrú) del 24 al 30 de juny. LA GUADEC és una conferència anual d'abast internacional centrada en el desenvolupament i promoció de l'entorn d'escriptori [GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME_Usuaris). Aquesta és un esdeveniment de referència internacional que cada any acull a pioners, programadors i curiosos del camp del programari lliure. Després d'una [intensa campanya](http://guadec.rinho.net/suports.php) promoguda des de la comunitat per tal que aquest esdeveniment pogués tenir seu a la ciutat comtal, la proposta va ser finalment l'escollida i posteriorment es traslladà al municipi costaner del Garraf. La reunió del dia 8 servirà per a conèixer les instal·lacions on tindrà lloc la conferència i al mateix temps coordinar les accions necessàries perquè pugui ser un èxit amb la complicitat i participació del teixit local del país. Per a aquest propòsit, ja existeix una [llista de correu](http://mail.gnome.org/mailman/admin/guadec-local/) oberta a tothom qui estigui interessat en ajudar-hi. El lloc de trobada de la reunió del dia 8 d'abril serà l'edifici principal de l'Escola Politècnica i Superior d'Enginyeria, davant de l'estació de RENFE de Vilanova i la Geltrú, a les 11 del matí. [Com arribar-hi](http://www.epsevg.upc.edu/escola/localitzacio.asp).

Es presenta un CD de música catalana sota Creative Commons i la traducció del llibre "Programari lliure, societat lliure"

1086

2006-04-10 00:00:00

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació [ ha presentat](http://www.lafarga.org/node/1131) el CD "Música Lliure" que compil·la vint cançons de diversos estils que tenen llicència [Creative Commons](http://cat.creativecommons.org/). El formen [dinou temes](http://www.culturalliure.cat/musica_lliure.php) inèdits de grups i bandes musicals dels Països Catalans i una cançó cedida de Gilberto Gil, músic i ministre de Cultura del Brasil. El CD l'han impulsat la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i el grup Enderrock, editor de diverses publicacions musicals. Enderrock és la primera publicació europea que, seguint l'exemple de la revista nord-americana Wired, ha impulsat una edició d'un CD col·lectiu amb llicència Creative Commons. Alguns dels artistes, grups i bandes que han participat al «Música lliure» ja havien publicat amb les llicències Creative Commons, però d'altres han llicenciat temes inèdits per primera vegada i per donar suport a la iniciativa. Són cançons la llicència de les quals permetrà que es puguin copiar, remesclar o versionar, sempre sense finalitat comercial. Tots els artistes intervenen gratuïtament en el CD. La peça 'Oslodum' de Gilberto Gil ja va publicar-se al [CD de la revista Wired](http://creativecommons.org/wired/) i es l'enllaç simbòlic entre les dues edicions. El CD-ROM es distribuirà durant aquest abril amb la revista Enderrock i a partir del mes de maig les cançons es podran descarregar gratuïtament des del web Cultura lliure en format .mp3 i en format lliure .ogg. L'únic precedent de disc en llengua catalana sota llicències Creative Commons és el també recent «Els Llops no ploren» del grup punk/rock Roig, [presentat a Radio Indymedia](http://radio.indymedia.org/news/2006/03/9167.php) i una peça del qual també hi és en aquesta mateixa iniciativa. Durant la presentació també es va anunciar la disponibilitat de la traducció al català del llibre de Richard Stallman ["Programari lliure, societat lliure"](http://www.culturalliure.cat/llibre2.php). Es tracta d'un conjunt d'articles que tracten temes com les llicències del programari lliure, el copyleft i el copyright, entre altres. Aquest se suma a la traducció del llibre [Free as in Freedom](http://www.softcatala.org/projectes/faif/) que tracta sobre la biografia d'en Richard Stallman escrit per en Sam Williams.

La Generalitat de Catalunya edita un CD-ROM amb programari en català

1087

2006-04-17 00:00:00

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació [ha produït](http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/sc_cd_programari_lliure_2.htm) una nova edició del CD-ROM de programari titulat "Programari en català. Perquè el teu ordinador parli com tu". Concretament, se n'han fet 300.000 unitats a distribuir entre diverses publicacions en català, entre altres canals de distribució com ara la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El CD-ROM es podrà trobar encartat a Descobrir Catalunya (24 d'abril), Sàpiens (24 d'abril), Nat (24 d'abril), Presència: amb El Punt (30 d'abril), Segre (30 d'abril), Regió 7 (29 d'abril), El 9 Nou (28 d'abril), El 3 de Vuit (28 d'abril) i Diari de Sant Cugat (27 d'abril), Avui (30 d'abril), Enderrock (2 de maig) i El Temps (2 de maig). Aquesta iniciativa, que enguany ha comptat amb el proveïment de programari per part de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Interactiva (CCRTVi), Google, Microsoft, PalmCAT i Softcatalà, s’emmarca en la política del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per normalitzar la nostra llengua en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació. Continguts del CD-ROM: GNU/Linux Firefox 1.5.0.1 (navegador) Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic) OpenOffice.org 2.0.2 (ofimàtica) spell (corrector ortogràfic) Mac OS Firefox 1.5.0.1 (navegador) Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic) Nvu 1.0 (editor web) Palm OS DB (base de dades) Weasel Reader (lector de documents) SiEd (editor de textos) Plucker Viewer (visor web) Plucker Desktop per a Windows (adaptador de pàgines web) Memòria (joc de taula) fDic (diccionari de mots encreuats) VfsBackup (copiador de seguretat) Plogit (gestor de blocs) Cultura lliure (llibre del creador de Creative Commons) Solitari (joc de taula) Fuel (gestor de despeses de vehicles) rfTidy (gestor de contactes) Windows Firefox 1.5.0.1 (navegador) Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic) OpenOffice.org 2.0.2 (ofimàtica) Gimp 2.2.8 (editor d'imatges) AbiWord 2.4.3 (editor de text) Nvu 1.0 (editor web) Gaim 1.5 (missatgeria instantània) 7-Zip 4.32 (compressor de fitxers) Opera 8.01 (navegador) Salt 3.0 (traductor/corrector de text) Inkscape 0.43 (editor d'imatges) SeaMonkey 1.0 (navegador/gestor correu/editor web...) El Missatger (missatgeria instantània) Picasa (gestor/editor d'imatges) Interfície en català per al Windows XP Interfície en català de l'Office 2003 Edition Microsoft SMS Sender (comunicació SMS) Microsoft Calculator Plus (calculadora/conversor) El CD dóna dreta una oferta de registre de domini .cat a 7€ per un any. També s'inclouen explicacions de com prevenir riscos per a la salut en l'ús d'ordinadors, què és la Xarxa de Telecentres de Catalunya, com configurar la pàgina inicial del teu navegador en català i moltes coses més, com ara llibres sobre programari i cultura lliure per quan deixis l'ordinador.

Les polítiques de Societat de la Informació a debat al Parlament de Catalunya

1088

2006-05-05 00:00:00

Durant els últims dies al [Parlament de Catalunya](http://www.parlament-cat.net/) s'ha estat debatent sobre les polítiques actuals en quant a Societat de la Informació (en part per la moció de CiU sobre la política en matèria de societat del coneixement, tram. 302-00169/07). En concret, s'ha parlat de telecomunicacions, presència del català a les noves tecnologies i extensió i ús del programari lliure a l'administració. En resposta [a la pregunta sobre les accions fetes](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b319.pdf) els darrers dos anys per a promoure l'ús del català com a llengua de treball a les grans empreses en Miquel Pueyo de la [Secretaria de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/) de la Generalitat de Catalunya respon: En l'àmbit de les tecnologies de la llengua, l'objectiu prioritari és posar eines lingüístiques a disposició de la ciutadania i de les empreses, especialment, traductors automàtics, un corrector gramatical, eines que facilitin la cerca d'informació a Internet en català i recursos lingüístics que facin possible el desenvolupament d'aplicacions de la veu en català. Concretament, l'any 2006 estem treballant per enllestir: \- Traductors automàtics català-castellà-català, català-aranès-català, castellà-aranès-castellà, català-anglès-català, català-francès-català, accessibles des del web de la Generalitat a tots els ciutadans i ciutadanes amb unes prestacions bàsiques. \- Corrector gramatical desenvolupat en codi obert i accessible als ciutadans i ciutadanes. Serà compatible amb diversos processadors de textos i amb aplicacions de correu electrònic, tant de programari de propietat com de programari lliure. Actualment no hi ha cap corrector gramatical amb bones prestacions i que sigui multiplataforma, i se n'ha de fer el desenvolupament. \- Banc d'enregistraments de veu en català que es podrà posar a disposició de les empreses que fan aplicacions de veu (per a telefonia, per exemple), perquè puguin oferir-les també en català. Es tracta d'un projecte que es desenvoluparà amb la col·laboració del centre de recerca TALP (Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla) de la Universitat Politècnica de Catalunya. \- Traductors automàtics català-francès-català, català-aranès-català i castellà-aranès-castellà, disponibles al web de la Generalitat. Cal mencionar que els traductors automàtics no seran lliures (quelcom impossible amb la dotació que s'ha donat al pressupost del concurs) tal com faria pensar el compromís adquirit en aquest àmbit pel govern actual a través del [Pacte del Tinell](http://www.softcatala.org/noticies/0901200446.htm) en aquesta matèria. En resposta a la pregunta formulada pel grup CiU sobre el coneixement [d'ús de paquets de programari lliure](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b319.pdf) com a mèrit en la contractació de personal en l'Administració en Joan Carretero, ex-Conseller de Govern i Administracions públiques respon: És per això que el tribunal o òrgan de selecció del procés selectiu corresponent haurà de valorar com a mèrit la formació i perfeccionament o l'experiència professional adquirida relatius a l'ús o instal·lació de software lliure en el cas que, en exercici de la funció qualificadora que li es pròpia, ho consideri rellevant per la seva relació amb les tasques a desenvolupar en els llocs convocats. El que bàsicament indica que actualment no ho és de forma explícita. Durant el ple de parlament del 6 d'abril en relació a l'expansió del programari lliure a l'administració la diputada [Teresa Serra i Majem](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07761) del PSC comenta: Quant a l'ús del programari lliure a l'Administració catalana, en aquest tema reconec, diputat, que no s'ha dut a terme el plantejament inicial ni amb l'empenta amb què s'havia plantejat inicialment. De totes maneres, s'ha actuat amb prudència, cosa que agraïm també des del Govern. S'ha fet na prova a la Secretaria, que sembla bastant exitosa, i en paral·lel es posa en marxa, a partir del mes d'abril, la xarxa pilot de telecentres de programari lliure, amb un pressupost de 450.000 euros. Opinió que coincideix amb el diputat [Lluís Postigo i Garcia](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07979) d'Iniciativa Verds: ..sobre el balanç de l'evolució de l'ús del programari lliure a l'Administració catalana, miri, fins i tot li puc arribar a reconèixer que potser el balanç a hores d'ara és una mica pobre, en tot cas. Però tampoc no s'ha d’amagar que s'ha fet ja una primera prova, que ha tingut èxit, que hi ha una previsió, i en tot cas el que faríem des d'aquí també és emplaçar el Departament perquè la tiri endavant i sigui una realitat al més aviat possible. En referència a l'estat de les Telecomunicacions el diputat [Santi Rodriguez i Serra](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07982) del PPC exposa: Pel que fa al sector de les telecomunicacions, aspectes «positius», entre cometes: positiva la vinguda de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, però que no ha significat absolutament res de nou per a Catalunya, ni la vinguda de noves empreses de telecomunicacions, ni un reforç del sector; al contrari, el que està passant és un procés de desaparició d'Auna, Ono ara, de Barcelona cap a Madrid, per una banda, i el que està fent també és, fruit segurament de les indecisions del Govern, sembrar dubtes sobre el futur d'Al-pi. Jo no sé si el futur d'Al-pi l'acabaran resolent, segurament, en el Govern amb alguna d'aquestes votacions que ens han anunciat, perquè sembla que hi han opinions diverses dintre el Govern respecte del futur d'aquesta empresa de telecomunicacions. Afirmacions a la quals la diputada [Teresa Aragonès i Perales](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07936) d'ERC contesta al seu torn: ...explicar com està l'Ens Gestor d'Infraestructures, que ja està constituït, que ja té el seu pressupost, que vostè aquí va tenir ocasió de discutir-lo quan vam aprovar els pressupostos, a finals del curs passat, de la Generalitat, i vostè sap que hi han 20 milions per desenvolupar l'Ens Gestor aquest any, i a més a més sap que el pressupost global és de més de 500 milions d'euros. Molt d'aquest debat correspon a la polítiques del DURSI en aquests àmbits. Precisament aquesta conselleria acaba de canviar de conseller d'en Carles Solà a Manel Balcells, quelcom que deixa a l'expectativa de com evolucionaran aquestes polítiques. Jordi Bosch actual responsable del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) de la Generalitat passarà a Secretari General de Governació i Oriol Ferran, fins ara Secretari del STSI, deixarà en breu el càrrec i ha estat substituit per Jordi Marín. Referències Butlletí oficial, 11 d'abril http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b319.pdf Ple del Parlament, 6 d'abril http://www.parlament-cat.net/activitat/dspcp/transcripcions/transt.pdf#page=114

La plataforma Todoscontraelcanon.es va lliurar al Senat Espanyol les signatures

1089

2006-05-07 00:00:00

Actualment, tots els CDs i DVDs verges que adquirim estan subjectes al pagament de l'anomenat cànon per còpia privada. Es tracta d'una taxa que vol compensar els autors per les còpies privades d'obres amb drets d'autor (principalment CDs de música i pel·lícules en DVD). Dos són els motius principals de crítica que el cànon ha suscitat en les comunitats d'internautes i els usuaris d'informàtica en general: En primer lloc, s'ha criticat que l'aplicació indiscriminada de la mesura és injusta. Per exemple, a Espanya totes les dades dels judicis s'enregistren en suports digitals i cadascun d'aquests CDs o DVDs paga el canon, encara que ni un de sol serà per a fer còpies privades d'obres amb drets d'autor. En segon lloc, es critica la manca de democràcia i transparència de les organitzacions de gestió de drets d'autors, que són les beneficiàries directes del canon i el fet que només una part ínfima del canon arriba finalment als autors. Per això, diverses organitzacions varen endagar la plataforma Todoscontraelcanon.es. El matí del passat dimecres de 3 de maig, les organitzacions firmants de la plataforma Todoscontraelcanon.es varen presentar al Senat Espanyol les signatures de recolzament recollides durant la campanya en representació de 98320 ciutadans, d'acord amb les dades següents: \- 31.421 persones que han subscrit el manifest a títol individual. \- 106 Empreses i Organitzacions que han subscrit el manifest de forma col·lectiva en representació dels 66.899 membres de les organitzacions esmentades. I en representació de les Asociacions i Federacions empresarials, d'usuaris i consumidors que promouen la iniciativa . Més informació: [Todoscontraelcanon.es](http://todoscontraelcanon.es)

Actualització dels programes Mozilla

1090

2006-05-10 00:00:00

En les darreres setmanes hi ha hagut importants actualitzacions de seguretat del [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox), el [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird) i el [SeaMonkey](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey). Si utilitzeu una versió 1.5 del Firefox o el Thunderbird, molt segurament quan comenceu una sessió i estigueu connectat a Internet haureu rebut un avís que us informa que s'ha baixat un pedaç i s'actualitzarà la versió del vostre navegador. Si no és així, aneu a la pestanya Actualització de la secció Avançat des d'Eines > Opcions (Edita > Preferències a GNU/Linux o Firefox > Preferències a Mac OS X) i comproveu si estan activades les caselles d'actualització automàtica. Podeu esbrinar la versió de l'aplicació des d'Ajuda > Quant al Firefox/Thunderbird (Firefox > Quant al Firefox/Thunderbird a Mac OS X) i des del mateix menú també comprovar les actualitzacions de seguretat disponibles. Si encara estiguéssiu fent servir una versió 1.0.x, malgrat podeu continuar actualitzant-la, és recomanable que us passeu a la darrera versió 1.5.x. Per a això, caldrà que us baixeu una versió binària de la xarxa. Si tinguéssiu una versió anterior que proporciona la vostra distribució de GNU/Linux, haureu d'esperar fins que aquesta tregui les corresponents actualitzacions o bé podeu instal·lar el programa de forma independent [seguint aquestes instruccions](http://www.softcatala.org/wiki/Instal%C2%B7laci%C3%B3_del_Firefox). Com ja vam anunciar fa uns mesos, la clàssica suite de [Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla) deixa de tenir suport com a tal i passa a rebre el nom de SeaMonkey. Si encara feu servir el Mozilla, és molt recomanable per qüestions de seguretat que el substituïu per el SeaMonkey. Simplement desinstal·leu el primer i instal·leu aquesta nova aplicació, que només difereix pel nom i per ser una versió més avançada de la primera. No ha d'haver-hi cap problema en el procés i el SeaMonkey utilitzarà les mateixes preferències que teníeu originalment en el Mozilla, amb correu inclòs. Si ja el teníeu instal·lat, aquest us avisarà si hi ha noves actualitzacions. Podeu comprovar que teníeu activada aquesta opció al menú Avançat > Instal·lació de programari, accessible des d'Eines > Opcions (Edita > Preferències a GNU/Linux o Firefox > Preferències a Mac OS X). En aparèixer una nova versió, s'obrirà una finestra des d'on podreu baixar la versió més adient per al vostre sistema. A partir d'aquell moment, només cal que gaudiu de les noves versions. Finalment, no oblideu tenir sempre present sempre la [vostra privadesa i seguretat](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Consells_de_seguretat).

Presentació de la traducció de l'OpenOffice.org 2.0 al català a Barcelona el dimarts 16 de maig

1091

2006-05-11 00:00:00

Sun Microsystems, un dels proveïdors més importants de solucions informàtiques globals, i Softcatalà, una associació sense ànim de lucre que fomenta l'ús del català a les noves tecnologies, tenen el plaer de convidar-vos a la presentació que tindrà lloc dimarts vinent, 16 de maig de 2006, a les 11:00 hores del matí, a la Sala de Juntes del Rectorat de la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es). En l'esdeveniment comptarem amb la presència de: Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona; Miquel Pueyo, Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Josep Fígols, Responsable de l'oficina de Barcelona de Sun Microsystems; i, Jesús Corrius, membre de Softcatalà i cap de projecte de la traducció al català d'OpenOffice.org. Durant la roda de premsa s'anunciarà el llançament de l'OpenOffice.org 2.0 en català, el paquet ofimàtic més modern disponible en aquesta llengua. L'OpenOffice.org 2.0 és lliure i inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials, un gestor de bases de dades i una aplicació per a edició d'HTML i presentacions. Es pot baixar gratuïtament des d'Internet. Tot esperant poder comptar amb la vostra assistència, rebeu una salutació ben cordial. DATA: Dimarts, 16 de maig de 2006 HORA: 11:00am LLOC: Universitat de Barcelona Sala de Juntes del Rectorat Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona L'acte és obert a tothom i és d'accés gratuït.

Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.0.2

1092

2006-05-16 00:00:00

L'OpenOffice.org 2.0.2 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que podeu esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.2 ha estat desenvolupat durant més de dos anys per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Mac i Unix. És el primer paquet ofimàtic que ofereix suport integral al nou estàndard Open Document Format que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Els usuaris poden baixar-se'l gratuïtament del web del projecte en català: http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org. Gràcies a la nova interfície d'usuari, l'OpenOffice.org 2.0.2 és més fàcil d'aprendre i d'utilitzar pels usuaris menys experimentats, i és significativament més compatible amb els documents del Microsoft Office. Amb el suport de diverses empreses, 'OpenOffice.org 2.0.2 s'oferirà en més de seixanta llengües. El fet que funcioni sobre Microsoft Windows, GNU/Linux, Sun Solaris i altres plataformes, fa que les empreses i les administracions optin cada vegada més per l'OpenOffice.org. De fet, des de l'inici del projecte, s'han comptabilitzat més de 49 milions de baixades de les versions anteriors. Novetats a l'OpenOffice.org 2.0.2 A més de la revisió completa de la interfície d'usuari i del mòdul nou de base de dades, en l'OpenOffice.org 2.0.2 s'han introduït moltes més característiques. Es pot trobar una llista detallada d'aquests canvis i millores en la guia de característiques noves que hi ha a http://www.openoffice.org/dev_docs/features/2.0 i a http://www.openoffice.org/product. Com a resum de les novetats més importants, destaquem les següents: Interfície nova Com s'ha dit anteriorment, la nova interfície d'usuari de l'OpenOffice.org 2.0.2 proporciona un bon nombre de millores de productivitat i està dissenyada per a assistir en la transició des de paquets ofimàtics propietaris, alhora que permet als usuaris existents i nous aprofitar una interfície nova, atractiva, funcional i fàcil d'utilitzar. La introducció de la visualització multipanell, les barres d'eines flotants i la integració en l'escriptori nadiu de tots els mòduls, proporciona una interfície familiar i molta flexibilitat perquè l'usuari interactuï amb l'aplicació. Per descomptat, l'OpenOffice.org proporciona la personalització extensa dels menús, les barres d'eines i les dreceres per a satisfer les necessitats particulars de qualsevol usuari. Mòdul de base de dades Aquest llançament veu el debut de l'OpenOffice.org Base, un mòdul de base de dades capaç de crear aplicacions de bases de dades autocontingudes, portables i multiplataforma. Els fitxers autocontenidors de bases de dades portables són possibles gràcies a la utilització del motor de base de dades HSQLDB, implementat en Java, que permet que la compatibilitat i la funcionalitat de plataformes entre els usuaris de GNU/Linux, Mac OS X, Microsoft Windows i Sun Solaris sigui completa. Qualsevol aplicació de base de dades desenvolupada en l'OpenOffice.org utilitzant aquesta plataforma de base de dades és immediatament portable a usuaris de qualsevol sistema operatiu amb què pugui funcionar el paquet ofimàtic OpenOffice.org. Format OpenDocument El format OpenDocument es va aprovar a principi d'any com un estàndard de l'OASIS (Organització per al Foment d'Estàndards d'Informació Estructurada). L'OpenDocument s'ha presentat des de llavors a l'organisme de normalització internacional ISO per a ser ratificat públicament com a estàndard. L'OpenOffice.org 2.0.2 és el primer paquet ofimàtic de codi obert que ofereix suport total per al format OpenDocument, un format de fitxer XML adaptat a aplicacions ofimàtiques, com ara els documents de text, els fulls de càlcul, les taules i els documents gràfics. Per a més informació sobre 'OpenDocument, consulteu el web de l'OASIS (http://www.oasis-open.org). Exportació a PDF Per a aquells que prefereixen distribuir els documents en formats no editables, s'ha augmentat en aquest llançament la popular funcionalitat d'exportació a PDF, introduïda en l'OpenOffice 1.1. L'exportació a PDF té ara més control sobre la qualitat i la grandària dels PDF generats, alhora que proporciona suport per a enllaços, índexs, formularis, miniatures i presentació d'efectes de transició. XForms Els formularis XForms són molt més fàcils de crear, d'editar i d'utilitzar, perquè s'han integrat completament en l'OpenOffice.org. L'ús dels XForms representa un pas important per a una major interactivitat i connectivitat dins dels mateixos documents. L'OpenOffice.org avança en aquesta direcció i ho fa donant suport als estàndards, a la llibertat i a la transparència. Els XForms són l'estàndard per als formularis web, tal com els defineix el consorci W3C (http://www.w3c.org), l'organisme responsable dels estàndards web. Millores al full de càlcul El mòdul Calc s'ha ampliat per a funcionar amb fins a 65.536 files de dades. Aquesta millora permet als usuaris avançats fer un ús més complet de l'OpenOffice.org Calc, ja que es poden tractar quantitats enormes de dades. Addicionalment, s'han fet millores significants al DataPilot, cosa que permet dur a terme anàlisis avançades de dades emmagatzemades en els fulls de càlcul o en les bases de dades. Compatibilitat S'han fet millores significatives en la funcionalitat dels filtres de paquets ofimàtics propietaris, i s'ha augmentat així la compatibilitat amb altres aplicacions d'oficina, com ara el Microsoft Office. A més, s'ha implementat la importació de documents del Corel WordPerfect, de manera que es facilita la comunicació entre els diferents paquets ofimàtics. Recompte de paraules S'ha ampliat la funció bàsica que el comptador de paraules tenia en versions anteriors de l'OpenOffice.org per a incloure informació avançada, com ara el recompte de mots i de caràcters d'una selecció. Aquesta funcionalitat s'ha traslladat a una localització més accessible. Signatures digitals L'OpenOffice.org 2.0.2 ofereix la possibilitat d'afegir signatures digitals als documents utilitzant certificats digitals estàndard. Instal·ladors nadius L'OpenOffice.org 2.0.2 incorpora mecanismes d'instal·lació nadius; per exemple, els fitxers amb extensió MSI i CAB per a sistemes Microsoft, i els fitxers RPM per a Linux. Així es facilita als usuaris finals la instal·lació al sistema. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

En procés la traducció oficial de les WCAG 1.0 al català

1093

2006-05-16 00:00:00

El Consorci World-Wide Web (W3C- http://www.w3.org/) va emprendre fa anys una iniciativa (WAI - http://www.w3.org/WAI/) per aconseguir que els llocs web fosin accessibles per tothom, en especial per a la gent amb discapacitats. El resultat més conegut han estat les directrius Web Content Accessibility Guidelines 1.0, de l'any 1999, que han estat adoptades com a obligatòries per la legislació de diversos estats, entre altres l'espanyol. Aquestes directrius van ser traduïdes l'any 2001 per un grup de professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (Mireia Ribera, Andreu Sulé i Miquel Térmens) i estan disponibles a: http://www.ub.es/biblio/bid/06w3c.htm. A finals de l'any passat el W3C va establir un nou procediment per validar i autoritzar traduccions oficials dels seus documents en cada idioma, que fins llavors es feien de forma lliure. Davant d'això, hem cregut que és bo que el català compti amb les directrius d'accessibilitat al web reconegudes com a traduccions oficials i hem iniciat el procés per aconseguir-ho. La iniciativa compta amb el recolzament, a més a més de la Universitat de Barcelona, de l'Oficina Espanyola del W3C, de la Fundació ONCE, de la Fundació SIDAR, de la Fundació de Cecs Manuel Caragol, de l'Associació Interació Persona-Ordinador (AIPO) i del TERMCAT. L'equip també ha expressat la seva intenció d'obtenir més endavant el reconeixement de traducció oficial per a la versió 2.0 de les WCAG, tan aviat com surti aprovada. La candidatura d'aquesta traducció de les WCAG 1.0 ha estat acceptada pel W3C i ara es troba en fase d'exposició pública per mitjà d'una llista de distribució. Encoratgem a tothom a participar-hi activament fent arribar els seus comentaris o suggeriments de canvis. \- Com subscriure's a la llista de distribució:Tothom si pot subscriure. Només cal enviar un missatge amb l'assumpte "subscribe" a: public-auth-trans-ca-request@w3.org Després cal seguir les instruccions de validació, que potser són un xic feixugues. \- Tots els missatges s'han de fer arribar a: public-auth-trans-ca@w3.org \- L'esborrany de traducció, que anirà incorporant tots els canvis aprovats per la llista, es troba a: http://www.ub.es/biblio/bid/06w3c.htm Comptem amb vosaltres per poder millorar aquest document i aconseguir una traducció autoritzada al català de qualitat. Creiem que aquest és un procés més que contribueix a consolidar el català com a llengua reconeguda i consolidada al web.

OpenTrad: El primer traductor en codi lliure per a les quatre principals llengües a l'Estat espanyol

1094

2006-06-05 00:00:00

El passat 30 de maig es presentà a la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.es) el projecte [OpenTrad](http://www.opentrad.org/): El primer traductor automàtic del castellà a les quatre principals altres llengües de l'Estat (i viceversa). El programari, capaç actualment de treballar textos i documents en format TXT, HTML i RTF i també adreces web, tradueix de forma automàtica en les direccions següents: \- Espanyol <\--> Català (amb un marge d'error del 3,8%). \- Espanyol <\--> Gallec (amb un marge d'error del 4,8%). \- Espanyol ---> Euskera (amb un marge d'error del 24,8%). El sistema, que està disponible per a descàrrega des de [SourceForge](http://www.sourceforge.net), un dels grans dipòsits internacionals de programari lliure, es basa en dos motors de traducció programats en C++ : Un per a parells de llengües pròximes (com el català, l'espanyol i el gallec), anomenat [Apertium](http://apertium.sourceforge.net/), i un altre per a parells de llengües més divergents (com l'espanyol i l'euskera), anomenat [Matxin](http://matxin.sourceforge.net/). OpenTrad ha estat desenvolupat per a 4 universitats ([Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.es), [Universitat de Vigo](http://www.uvigo.es/), [Universitat d'Alacant](http://www.ua.es/va/) i la [Universitat del País Basc](http://www.ehu.es/)) i almenys tres empreses més amb el finançament parcial del [Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç](http://www.mityc.es) a través d'un [programa PROFIT](http://www.mityc.es/profit/). El fet que el sistema s'hagi alliberat en [llicència GPL](http://ca.wikipedia.org/wiki/GPL) possibilita que usuaris i desenvolupadors interessats puguin integrar-lo en les seves aplicacions. ["La Voz de Galicia"](http://www.lavozdegalicia.es/), per exemple, l'ha aprofitat per a generar la [versió electrònica del diari en gallec](http://www.lavozdegalicia.es/inicio/index.htm?idioma=galego).

Cultura Lliure: el cas brasiler

1219

2006-06-01 13:00:00

Gilberto Gil, 1/06/2006 El Ministre brasiler ha estat a Barcelona, en visita oficial, convidat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest va ser el discurs sencer a l'Internet Global Conference. En un temps avui remot, quan als ordinadors els dèiem de cervells electrònics, jo cantava en una composició meva que ells feien quasi tot. Temíem potser un fantasiós domini de les màquines i de la racionalitat per sobre dels nostres somnis i fantasies. Jo ressaltava que ells eren muts, no caminaven, no tenien sentiments, encara més, teníem por d’haver de conviure amb un món geomètric de formes i emocions a la freda i distant nit dels números. Avui, aquí, en aquest congrés internacional de l’Internet, percebem amb felicitat que avancem contra els descamins del sentit històric, com deia Nietzche, contra el desmesurat gust pel progrés - em detriment del ser i de la vida - contra l’insensat desplaçament de totes les perspectives. Contràriament a totes les nostres pors de ser engolits per les màquines, albirem en els avanços de les tecnologies digitals, especialment a l’Internet, possibilitats d’un món més ric en les relacions humanes, més ric en la preservació de les diversitats culturals, més ric en la democratització del coneixement i més transparentment ètic. La ciutadania ha conquistat victòries sobre la centralització (centralisme) tecnològica. Els llibertaris del ciberespai han passat a operar com a línia evolutiva en el procés de la construcció de noves solucions. La comprensió de les convergències tecnològiques digitals com a font de més provable llibertat i unificació de la humanitat troba aliat en les profecies prometedores de la nova demografia: Per un costat, més gent, més massa crítica afectiva/intel·lectual, més desig virtual, més compromís col·lectiu i mutu, més vigilància consensual. Per altra banda, més velocitat digital, més gran (major) possibilitat d’accessos, major comunicabilitat, major mobilitat, major abast cultural, ampla co-responsabilitat inclusora. Arribem aquí perquè militants de la contracultura passaren a veure en l’ordinador un instrument revolucionari de transformació social i cultural. O sigui, el que veiem avui al món, a la dimensió informàtica, digital, té el seu punt de partida en el moviment llibertari de la contracultura. Rés més natural, per tant, d’aquesta perspectiva política-cultural, que el moviment a favor del programari lliure, de la inclusió digital, de una política pública de banda ampla, dels instruments de realització de les xarxes virtuals i remotes, de la acceleració i multiplicació d’intercanvis i de formes més intenses, més radicals, més innovadores de l’exercici de llibertat de pensament, d’expressió i de creació. La revolució digital ens ha posat davant d’algunes paradoxes. Una d'aquests paradoxes és la convivència quotidiana entre el més arcaic discurs polític, la més bizantina forma i limitat accés als continguts, la més antiga i superada agenda, i les formes contemporànies d’accés interactiu i instantani a pràcticament tot el coneixement humà. Vivim un moment de canvi de paradigma, el punt de mutació. Vivim entre el analògic i el digital, entre (la falç i el martell) i els fluxos virtuals. Hi ha espai i probablement sentit en tot això, potser perquè el impuls bàsic del canvi, de la transformació i del progrés estigui, o hagi estat, un dia, a la gènesi de tots els moviments de contestació de l’ordre i de construcció de nous ordres. El impuls fonamental de superació, d’aventura i de peregrinació que s’ha fet i es fa present a cada pas endavant de la humanitat. Tots aquí saben que sóc un defensor, i més que un defensor, un practicant, un usuari, un entusiasta, del programari lliure, dels instruments de realització de xarxes virtuals i remotes, dels programes d’inclusió digital, de l’acceleració i de la multiplicació de intercanvis i de les formes més intenses, més radicals, més innovadores d’exercici de la llibertat de pensament, d’expressió i de creació. Tots sabem que la eradicació de la pobresa i la inclusió social estan entre les més altes prioritats del govern del president Luiz Inácio Lula da Silva. Creiem que les noves tecnologies d’informació i comunicacions són, al Brasil, instruments indispensables en la recerca del desenvolupament cultural, social i econòmic. Cultura i desenvolupament són conceptes i processos necessàriament entrelligats. El gran economista Celso Furtado, ex-ministre de Cultura del Brasil, deia que desenvolupament requereix invenció i es constitueix en acció cultural. Totes les innovacions són elements culturals. Tot coneixement, que és la clau de la economia contemporània, és cultural. Avui es troba definitivament consolidada a l’agenda internacional el debat sobre el paper de les tecnologies. Es consagra la noció de que l’evolució tecnològica no es justifica per si sola: S’ha de donar en benefici del benestar dels pobles i del desenvolupament dels països. En estreta col·laboració amb organitzacions de la societat civil i partenairs del sector privat, el govern brasiler, al llarg dels últims tres anys i mig, desenvolupa importants iniciatives a l’àrea d’inclusió digital. Es destaquen el Casa Brasil (programes de telecentres comunitaris dirigits a poblacions marginalitzades) i el Gesac – Governo Electrònic/Servei d’Atenció al Ciutadà (projecte basat en accés a banda ampla via satèl·lit, dirigit a poblacions de zones remotes). El programa del PC Per a Tots que ja ve amb programari lliure de fàbrica, a preus populars i que incrementà la venda d’ordinadors al Brasil en 40%. El Brasil fou escollit per a ser un dels països a implantar el programa Ordinador de 100 dòlars de Nicolas Negroponte. A part d’això, el jove hacker brasiler Marcelo Tossatti fou contractat amb el mantenidor del kernel (i per tant del cor) d’aquest programa innovador. País en desenvolupament de dimensions continentals, amb important contingent d’exclosos digitals, el Brasil necessita buscar productes innovadors i valorar solucions tecnològiques basades en models alternatius de llicencies i en plataformes obertes. El Brasil té avui prop de 30 milions de persones amb accés al ordinador; el que significa, en una població de 170 milions, un llarg camí a recórrer. El programari lliure i obert és econòmic, segur i permet el desenvolupament col·laborador, el compartir el coneixement i la autonomia tecnològica. És alternativa essencial per a països en desenvolupament que, com el Brasil, lluiten amb escassetat de recursos per a polítiques públiques prioritàries de inclusió i autonomia digital. Els avantatges del programari lliure són nombrosos, variant de la reducció de despeses a la generació de llocs de treball. La Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, al incloure, sigui als documents de Ginebra o sigui als de Tunis, el programari lliure i obert, reconeix la importància d’un instrument d’eficàcia indiscutible a la reducció del hiatus digital entre països desenvolupats i en desenvolupament. El Brasil acumula experiència important en el desenvolupament de programari lliure i de codi obert, que ha compartit amb altres països de Àfrica i de Amèrica Llatina, amb els quals desenvolupa programes de cooperació per a la inclusió digital, sobretot al camp de la educació i cultura. La Cimera de la Societat de la Informació portà a la discussió el accés dels països en desenvolupament els mecanismes de decisió capaços d’influenciar el avanç tecnològic i el desenvolupament de l’Internet. Per motius històrics, la infraestructura i els sistemes centrals de funcionament de l’Internet no són gestionats en consonància amb els principis de multilateralisme, transparència i democràcia. L’Internet té avui capil·laritat mundial; la seva gestió, entretant, encara està lluny de ser transparent i inclusiva. La Cimera de la Societat de la Informació ha contribuït per a re-avaluar tal situació, al incorporar, de manera irreversible, a l’agenda internacional, el tema de la governança de l’Internet. El Brasil té la satisfacció d’haver actuat activament per a aqueix resultat, treballant per una regulació que garanteixi la major llibertat possible per a l’internet i els internautes. Trobem, en aquest començament de segle, la més important, i també la més interessant, i la més actual de les batalles polítiques. La batalla provocada pel fantàstic desenvolupament de les tecnologies digitals. És clar que hi ha una revolució francesa, o varies revolucions franceses, a fer al planeta, sigui dins els països, sigui al comerç internacional. Encara ens enfrontem no només amb discursos del Segle 19, sinó també amb realitats del Segle 19. Però no podem menysvalorar(secundaritzar) el present. I el futur. Per compte de la convergència de les tecnologies, un fenomen digital, totes les qüestions vitals per al desenvolupament de la humanitat han convergit cap a camps comuns, sobrepostos. Tots els fòrums internacionals tracten de pràcticament totes les qüestions. No existeixen més les fronteres clares del món analògic. Drets d’autor, patents, atur, accés al coneixement, diversitat cultural, privadesa, seguretat, salut, fam... en fi, totes les qüestions estan sent discutides a tots els fòrums. Es tracta, com he dit, de la més important, i també de la més interessant, i la més actual de les batalles polítiques, de la economia i de la vida social. Aquest escenari pot significar un canvi a les formes de producció i difusió de la subjectivitat humana, capaç de transformar inclús els conceptes de civilització i desenvolupament que usem actualment. Pot haver impacte més profund, i més llibertari, que aquest? Estic parlant de la construcció de territoris amples i perennes, i no només temporals, de igualtat i pluralitat. El més fascinant és que aquest moviment, aquesta marxa de les multituds contemporànies globals, un moviment que assumeix formes variades, amb banderes variades, ha sorgit de la pròpia societat, de individus que s’associen em progressió quàntica, a través de xarxes pròpies, i no de les empreses, dels partits, dels sindicats, en fi, dels mitjans tradicionals de representació i de articulació. Això implica un canvi estructural, no només en el contingut, sinó en la forma i en el procés, que es reflexa en el que es diu, en el que es proposa, i també en com es diu, com es connecta. El treball està canviant radicalment, i també la forma com es pensa, com es crea, com s’estima, com s’intercanvia i com es governa. I tot això ha ocorregut de manera descentralitzada i ampla. Es tracta de la resultant del treball individual i col·lectiu de gent amb interessos, visions i bagatges culturals diferents, que ha decidit treballar, algunes vegades de franc, recreant el sentit de la paraula treball, per a que més i més persones, al món sencer, es tornin pilots dels seus propis destins i realitzin el seu potencial humà, sigui a la vida (convivència) diària, sigui en la producció, sigui en la creació. Es tracta de compartir, en última instància una revolució ètica. Ja tenim al Brasil, una ampla experiència acumulada al camp del programari lliure, de la inclusió digital i de la constitució de territoris autònoms i articulats de reflexió, producció i difusió cultural. Hi ha milers de projectes, prototipus, xarxes i fins i tot una producció acadèmica significativa. Ara, aquesta ampla mobilització de intel·ligències i sensibilitats desemboca al propi govern. Vet aquí un altre aspecte fascinant del que estem vivenciant. El govern federal brasiler, i també alguns governs locals, com els governs de dues ciutats del estat de Rio de Janeiro, els governs (municipals) de Nova Iguaçu i de Piraí, que han abraçat la causa, transformant la cultura digital, les pràctiques digitals, les connexions digitals lliures, en una de les seves polítiques estratègiques. Al ministeri (de Cultura) estem desenvolupant un laboratori de coneixements lliures, coordinat por Cláudio Prado i articuladors de varis grups de la societat civil, responsable per la dimensió de cultura digital als punts de cultura, un projecte que porta tecnologia del segle 21 per a comunitats que encara estan vivint realitats del segle 19. Capacitem aquestes comunitats en l’ús de multimèdia en programari lliure per a que puguin interaccionar de forma plena en totes les formes que l’Internet possibilita. Text – hipertext, imatge gràfica, so-música, vídeo i programació de programari. Busquem ajudar-los a ser autònoms en tecnologia digital. Per a que no depenguin de governs i de ningú. Estem aprenent, nosaltres el govern, a treballar amb la societat civil. Individus i col·lectivitats de regions remotes i aïllades estan descobrint el ciberespai com un nou territori que canvia la noció geogràfica del “centre del món” oferint real oportunitat de una vida “glocal”: una convivència saludable entre la globalització del coneixement i dels accessos a la informació i el enfortiment i fixació de la extraordinàriament rica vida cultural local. En aquesta dimensió estem veient, als punts de cultura, la cultura digital com a eina capaç de revertir la mort de la diversitat cultural. L’indi a l’Amazònia que produeix cistelles pot comunicar-se i ser vist treballant per persones de qualsevol lloc del món i pot inclús vendre les seves cistelles de palla directament a qui està interessat en la qualitat del seu treball. Aquesta transacció comercial elimina una dotzena de intermediaris i això pot significar per al indi guanyar 100 vegades el que guanya avui i el comprador pagar desenes de vegades menys. Això valoritza el seu treball no sols a la dimensió simbòlica sinó a la dimensió financera. Una revolució extraordinària. Les pròpies iniciatives de la societat, del tercer sector, es troben avui en una nova alçada (en un altre nivell), més madures, més consistents. És amb alegria, per tant, que hem de saludar les experiències d’inclusió digital, d’adopció del programari lliure i de canvi del concepte (i de la gestió) de la creació intel•lectual, així com els debats sobre l‘impacte de la revolució digital en tots els camps. Penso, per exemple, en la qüestió dels drets connexos, amb les noves formes de llicenciament i gestió de continguts, a exemple del moviment Creative Commons, que obre perspectives totalment noves per a creadors i fruidors d’art i entreteniment, formes oxigenades, no corporatives, progressistes mateix, en temes històricament empresonats per la ortodòxia analògica reaccionària. El Brasil pot i ha d’aprofitar aquest context favorable, en que més i més persones desperten per als reptes que les noves mídies i les velles injustícies ens posen, en que el propi govern incorpora el programari lliure i el que ell representa com a prioritat, per a emprendre passos concrets en el sentit de la ampliació dels territoris d’inclusió digital, d’igualtat digital, de justícia digital. No es tracta, com he dit, de un moviment “anti”, sinó de un moviment “pro”, o sigui, a favor de la valorització i de la disseminació de una nova ciutadania global, de la capacitat d’autodeterminació de les persones, de noves formes d’interacció i articulació, de la llibertat real de producció i difusió de la subjectivitat, de la recerca del saber, de la informació, del exercici de la sensibilitat i de la col•lectivitat. Penso en un ampli moviment nacional i internacional per a la disseminació de la cultura lliure a través del programari lliure, per el abaratiment del maquinari, per la construcció de xarxes i territoris autònoms de connexió entre persones i grups, per la implantació d’espais públics d’accés wi-fi a l’Internet, per la globalització del coneixement i de l’art, per la defensa de la diversitat cultural i per la llibertat dels intercanvis múltiples. En fi, treballem per una política pública de banda ampla i autonomia digital del ciutadà i de les comunitats. Un moviment, en fi, per la disseminació de la ètica hacker, que no es confon amb les accions dels crackers. Vostès saben que hi ha al planeta una comunitat, una cultura compartida, de programadors, investigadors, creadores i pensadors, la història de la qual es remunta als primers experiments de miniordinadors, i que ha permès la creació de l’Internet i de varies experiències de canvi. Aquesta comunitat, aquesta cultura, no es restringeix més al programari. La postura hacker, una postura humanista, que busca la construcció de la nova ciutadania de la societat de la informació, aquesta postura està present avui a la música, als mèdia, a les ciències humanes, als projectes socials i als governs, constituint una forma actual i transformadora de veure el món, d’encarar els reptes del present. Els hackers creen, innoven, recerquen, allarguen i aprofundeixen el saber. Resolen problemes i tenen una creença radical en el compartir d’informacions i experiències. Exerciten la llibertat i la ajuda mútua i voluntària. La nostra convocació global ha de portar aquest esperit a totes les dimensions possibles de la vida humana, en especial a les accions d’inclusió digital i generació de renda, feina i ciutadania. Jo, Gilberto Gil, ciutadà brasiler i ciutadà del món, ministre de la cultura del govern brasiler, músic, treballo al ministeri i en la música, en tots els quefers i pensars (pensaments) que formen la meva existència, sota la inspiració de la ètica hacker, preocupat amb les qüestions que el nostre món i el nostre temps ens posen, i les seves paradoxes, les seves contradiccions, les seves virtuts i les possibilitats. En una de les meves primeres intervencions públiques com ministre, vaig dir que el Ministeri de Cultura passaria a ser l’espai de la experimentació, el territori de la creativitat i de la invenció, l’escenari dels llenguatges innovadors i de les accions transformadores, un signe viu d’aventura i gosadia. Així ha estat. Així serà. Hem de tenir en ment la noció de que vivim en un estat de flux, i que qualsevol intent d’interrompre’s el procés que s’inicià amb la revolució tecnològica serà en va. El cibercarrer pel qual viatgem avui es torna cada vegada més el camí de la transformació, de la inclusió, de possibilitats enriquidores del pensar i del fer humans. Aquí estem buscant partenariats, compartir, volent aprendre amb vosaltres i oferint la nostra experiència del desenvolupament local a través de l’ús de les tecnologies digitals als punts de cultura como un laboratori de experimentacions de noves formes d’autonomia local. La meva presencia aquí a Catalunya, celebra la fantàstica batalla per la cultura local que aquí es desenvolupa fa segles. Símbol de la valorització de la diversitat com valor cultural de la major importància. Celebra també el moviment de les comunitats autònomes de la Espanya a desenvolupar polítiques públiques en que el coneixement de tots els sabers siguin un dret de la societat. Celebra la lluita per la cultura lliure que aquí i al Brasil prioritzem de forma conscient. Traducció: Josep Zarzuela i Serrat. Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d'una llicència Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada.

La Universitat de Perpinyà és l'única universitat dels Països Catalans que no té el web en català

1095

2006-06-08 00:00:00

En el marc d'[Identi'CAT 2006](http://www.airenou.cat/identi-cat/2006-manifest.htm) a final del taller-xerrada sobre la informàtica i la presència del català a Internet, es va [decidir de demanar oficialment](http://www.airenou.cat/opina/060527-up.htm) a la [Universitat de Perpinyà](http://www.univ-perp.fr/) (UdP) que publiqui la versió catalana del seu web. Joan Soler i Martí, iniciador i responsable del [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html) va aprofitar el marc de l'Identi'CAT 2006 per denunciar el fet que totes les Universitats dels Països Catalans que formen part de la [Xarxa d'universitats Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/) totes disposen d'una versió en català de la seva pàgina, excepte en el cas de la Universitat de Perpinyà. Davant d'aquest fet no podem callar. Els intervinents en el marc de la xerrada: * Rafael Badia i Berga per [WICCAC](http://www.wiccac.cat) * Joan Soler i Martí pel [Baròmetre](http://wiccac.cat/webscat.html) * Toni Hermoso Pulido per [Softcatalà](http://www.softcatala.cat) * Gil Forcada i Codinachs per [Guifi.net](http://www.guifi.net) * Teo Vidal i Sol per [Vilaweb Catalunya Nord](http://www.vilaweb.cat/www/catalunyanord/) i l'entitat [Aire Nou de Bao](http://www.airenou.cat) i tots els presents a l'acte firmen aquesta demanda: Senyor President Dissabte 27 de maig a Bao, en el marc d'Identi'CAT 2006, un taller xerrada va reunir unes quantes persones del món de la informàtica. Joan Soler i Martí, iniciador i responsable del Barometre va llistar la presència del català a Internet per gènere, per àmbit, per estats, per administracions.... El món universitari aconsegueix el millor nivell de presència amb 95% de webs en llengua catalana. Sigui 20 de les 21 Universitats catalanes tenen portal en llengua catalana. L'única que falta és la Universitat de Perpinyà. Per això us demanem que rectifiqueu aquesta mancança. Segur que fareu el màxim amb el mínim de temps Cordialment En nom de l'assistència, els airenovencs

Primera conferència de GNOME en l'àmbit català (24 de juny)

1096

2006-06-12 00:00:00

El proper dia 24 de juny, tindrà lloc la primera Conferència de GNOME en l'àmbit català. La [GUADEC-CA](http://www.gnome.cat/Conferencia_GNOME) és una conferència que té com a objectiu donar a conèixer, dinamitzar i incentivar l'ús de GNOME en l'àmbit català. [GNOME](http://www.gnome.cat/) és un entorn d'escriptori lliure per a Linux, que ofereix una interfície intuitiva i atractiva als usuaris, així com una plataforma de desenvolupament amb un extens conjunt d'eines per a construir aplicacions. Aquesta primera edició de la conferència es realitza dins del marc d'activitats de la [GUADEC](http://www.guadec.org), la Conferència Europea de GNOME que aquest any té lloc a Vilanova i la Geltrú. Per a més informació i per registrar-vos com a assistent podeu consultar: http://www.gnome.cat/Conferencia_GNOME. Dins de les activitats que es durant a terme hi haurà tallers sobre desenvolupament d'aplicacions en entorn GNOME, el entorn de desenvolupament Mono, i la traducció al català d'aquest entorn.

Article: Digitalització dels llibres de les biblioteques

1097

2006-07-01 00:00:00

Article original escrit per Miquel Térmens i publicat a Item núm. 41 (2005), p. 7-26 Font | [Fitxer PDF](http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/40864/68114) Les bases de dades i les revistes són realitats consolidades en el medi digital, però aquest no és el cas dels llibres. La seva translació digital es troba fragmentada i s’utilitzen diversos termes, no sempre de manera correcta, per referir-s’hi. Veurem a continuació que disposem de tres termes relacionats però que identifiquen conceptes diferents. Els llibres electrònics és refereixen al contingut; es tracta de presentar el contingut intel·lectual, però a vegades també artístic i estètic, dels llibres impresos tradicionals en forma digital. Aquests continguts es poden consultar de diverses maneres: mitjançant aparells electrònics específics –els e-books–, que d’alguna manera recorden les formes dels llibres impresos, o mitjançant dispositius informàtics com els ordinadors i les agendes electròniques –PDA, etc. Quant a la forma de distribució, els llibres electrònics es poden obtenir de manera tangible, gravats en suports òptics com el CD-ROM o el DVD, o a través de la xarxa Internet, sigui descarregant-los d’algun servidor o usant-los de manera interactiva. Miquel Térmens i Graells. Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació. Article arribat el 8 de febrer de 2006 El concepte de llibre digitalitzat es refereix al procés de creació d’un llibre electrònic que s’ha generat a partir de l’escaneig i el processament posterior d’un llibre imprès preexistent. Parlant de manera precisa, un llibre digitalitzat és antagònic a un llibre creat digitalment des de l’inici, i ambdós són llibres electrònics. Donats aquests tres conceptes –e-books, llibres electrònics i llibres digitalitzats–, des d’inicis de la dècada del noranta, i a vegades fins i tot abans, se n’han fet desenvolupaments i se n’ha debatut de manera continuada les respectives viabilitats i repercussions. Pel que fa als e-books el problema ha estat tecnològic i industrial: és possible crear un aparell que simuli les formes dels llibres de paper (mida, pes, ergonomia, etc.) i n’augmenti les prestacions (cercabilitat, capacitat, navegació, etc.) gràcies a l’electrònica?; es podrà vendre als usuaris?; els lectors ho acceptaran?; hi haurà mercat? Pel que fa als llibres electrònics el problema només ha estat de prestacions i de viabilitat comercial. Primer, el debat, als anys noranta, es va centrar en refinar les tècniques de digitalització, després en la creació dels sistemes d’accés (portals bibliotecaris, per exemple) i més tard en les polítiques de digitalització, enteses com la priorització dels fons a digitalitzar depenent del finançament disponible. No és l’objectiu d’aquest article detallar les vicissituds de les tres vies al llarg dels darrers anys, però sí que és bo saber que els e-books encara no han resolt els seus reptes tècnics i només recentment el sistema Librie de Sony ha trobat la viabilitat comercial en el mercat japonès. Els llibres electrònics han tingut dificultats per vertebrar el seu mercat, definint unes línies determinades de producte i arribant a uns usuaris tipus; per ara, s’ha comercialitzat principalment el llibre tècnic, l’acadèmic i el de referència com ara manuals universitaris, diccionaris i enciclopèdies. A finals de la dècada dels noranta es va començar a desplegar la comercialització, mirant de vendre a les biblioteques universitàries paquets de llibres electrònics de manera similar a com es feina amb les revistes electròniques. Netlibrary es va revelar com l’empresa líder, però la crisi dels negocis puntcom va fer que fes fallida i que fos comprada per OCLC. Pel que fa als llibres digitalitzats, es tracta d’iniciatives que pel seu cost i per la necessitat de disposar dels fons originals han quedat dins de l’àmbit dels projectes públics; cal assenyalar, però, que hi ha hagut petites experiències de gestió comercial, com la pionera de l’empresa californiana Octavo, 1 que actualment encara ven en CD-ROM una col·lecció de llibres clàssics digitalitzats. DIGITALITZACIÓ: PER QUÈ ARA? En els darrers temps s’ha posat de moda parlar de la digitalització dels llibres de les biblioteques. Per a la gent de la professió aquesta idea no és nova, però sí que ho és que s’hagi convertit en un tema habitual dels mitjans de comunicació de masses. És sabut que aquesta popularitat es va iniciar a finals de 2004 amb l’anunci de Google d’emprendre un gran projecte en aquesta línia, però això no ho explica tot. Aquest article vol sistematitzar les informacions que tenim disponibles sobre la qüestió i intentar mostrar què hi ha més enllà del que ens diuen els diaris i els programes de televisió. Primer de tot hem de tenir clar que la iniciativa de Google és important, però més com a desencadenant del fenomen actual que no pas com a actuació realment innovadora. La digitalització massiva dels llibres de les biblioteques es planteja ara perquè ara és plantejable, perquè mai abans havia estat viable, això és l’important. Analitzem breument a continuació els canvis que s’han donat. Des de fa anys l’economia mundial ha entrat en una nova fase: s’ha creat un mercat mundial, tant de productors com de consumidors; en aquest canvi hi han tingut un paper fonamental els augments continuats de la productivitat, l’aplicació intensiva de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i, finalment, la concentració de capitals financers. Aquest canvi general també està tenint importants efectes en el sector de la gestió de la informació, no en va hom parla del fet que s’està creant la societat de la informació. Un d’aquests efectes és la facilitat per explotar el patrimoni documental gràcies a les eines informàtiques. Fins fa ben poc, la majoria d’organitzacions consideraven l’arxiu com una càrrega, una font de despeses que calia suportar bàsicament per raons legals (fiscals, registre de drets) i històriques. La informàtica permet ara fer una explotació intensiva dels continguts de l’arxiu i convertir-lo en una nova font de negoci corporatiu. Uns dels primers que ho ha entès és el món editorial, amb la generació de nous productes com la consulta de l’hemeroteca dels diaris i les edicions barates de llibres descatalogats. Aquest interès empresarial ha estat possible gràcies al desenvolupament de la informàtica. El més important pel que fa al nostre tema d’estudi ha estat la capacitat d’emmagatzematge: la digitalització de grans volums de premsa, de llibres, de fotografies o d’altres materials documentals requereix disposar d’unes capacitats d’emmagatzematge electrònic mai vistes. L’emmagatzematge no sols és un problema de maquinari, sinó també d’organització lògica de la informació, de disposar de les eines per a la recuperació de la informació i de seguretat de tot el sistema (fiabilitat davant de contingències, seguretat contra intrusos, servei 24x7). Segons l’Internet Archive, l’escaneig d’un milió de llibres ocupa 6 petabytes,2 volum que es pot comparar amb els 1,7 a 5 petabytes que hom calcula que ocupen les bases de dades Google de buidatge del web. Els sistemes més avançats ja permeten muntar un sistema d’emmagatzematge d’1 petabyte per «només» 2 milions de dòlars.3 Aquesta immensa capacitat d’emmagatzematge no serveix de res si no es pot processar; en aquest cas no es tracta de disposar d’una alta capacitat de computació, com en els sistemes de supercomputació orientats a la recerca, sinó de poder gestionar un gran nombre d’objectes digitals i de transaccions d’usuaris. La programació orientada a objectes i la utilització de l’XML com a llenguatge estàndard d’intercanvi i de manipulació de dades han estat fonamentals des de finals de la dècada dels noranta per crear grans bases de dades i per oferir serveis des de sistemes informàtics diferents. Pel que fa a objectes digitals l’avanç potser és encara major, ja que les tècniques de digitalització retrospectiva i d’OCR que es van començar a assajar de manera sistemàtica a partir de 1994 ara ja estan consolidades i es disposa d’un catàleg coherent de bones pràctiques a aplicar. Després de tots aquests desenvolupaments encara quedaven dos problemes per resoldre: la digitalització eficaç d’obres enquadernades i la preservació dels objectes digitals. Actualment, la digitalització de fulls solts es pot fer de manera automàtica, amb escàners que incorporen alimentadors de paper, però quan es tracta de llibres fins ara es tenien dues opcions: o digitalitzarlos manualment, passant les pàgines a mà, o bé, si és possible, guillotinant el volum per fer-lo passar per l’alimentador automàtic; no cal dir que si la primera opció és molt costosa, la segona és un atemptat contra la integritat del llibre; davant d’aquest panorama, la primera opció se sol deixar per a obres úniques o antigues i la segona per a obres més modernes. Darrerament, però,s’han fet desenvolupaments de cara a construir màquines per digitalitzar automàticament llibres sense desenquadernar-los, dotant-les amb un delicat mecanisme que els permet passar les pàgines d’una en una. En aquests moments es comercialitzen dues màquines: la suïssa 4DigitalBooks 4 i la nordamericana Kirtas;5 també se sap que Google n’ha creat per al seu ús. No cal dir que es tracta de màquines molt cares, però que gràcies a la seva elevada productivitat (fins a 3.000 pàgines per hora) compensen la inversió i, el que és més important, ningú no es plantejaria projectes de digitalització de centenars de milers de llibres si no existissin. El segon problema pendent parla del futur: quin sentit té invertir grans quantitats de diners i crear nous serveis si no podem assegurar la conservació d’aquests nous objectes digitals? La preservació digital és un tema encara no resolt però que en els darrers dos anys, almenys pel que fa a les tècniques, s’hi comença a veure la llum; en altres paraules, encara no es disposa de tècniques de preservació assentades i provades, però sí que es disposa de prototipus i de sistemes pilot prou avançats com per preveure l’obtenció de solucions en pocs anys. Davant d’aquest panorama no és estrany que moltes institucions públiques i empreses privades endeguin grans projectes de digitalització, atès que «només» han de preveure dissenyar sistemes prou oberts per migrar a mig termini cap a les solucions que s’estableixin i aquest és un requeriment que s’assoleix amb diners i amb una bona direcció. A banda dels requisits tecnològics, tres altres condicions han estat necessàries.La primera i més òbvia ha estat l’existència d’empreses amb una alta capacitat tecnològica i financera disposades a emprendre projectes de llarga durada. Tenen unes característiques ben peculiars: empreses amb molts diners, disposades a invertir-los en projectes nous, de tipus cultural (aparentment no lucratius), nous en l’aspecte tècnic i amb resultats a llarg termini. Són projectes de risc, però també de prestigi i, encara més, de caire estratègic si es vol dominar una part important dels continguts que en el futur circularan per les xarxes informàtiques. Ara aquestes empreses existeixen i es diuen Google, Microsoft, Yahoo, Amazon, Hewlett Packard, Internet Archive, etc. La segona condició no tecnològica ha estat de tipus organitzatiu: no parlem de projectes que es facin amb un amb un equip de cinc persones i un parell d’escàners i d’ordinadors personals; parlem de projectes que s’executen simultàniament en diverses ciutats o, fins i tot, a països diversos, amb centenars de persones treballant-hi, amb furgonetes dedicades a portar cada dia uns milers de llibres des de la biblioteca fins a la nau industrial on es desenvolupa el procés. Potser el servei resultant serà de tipus cultural, però el procés ha de ser totalment industrial, ha calgut la maduració de processos de workflow, de control de la productivitat i de control de la qualitat, adaptats del món industrial. La tercera condició ha estat de mentalitat. Ha calgut un canvi de mentalitat a les institucions dipositàries de documentació, que han transformat la seva antiga visió exclusivament patrimonialista i conservadora en una altra que es focalitza en les activitats de serveis, siguin portades a terme de manera directa o bé mitjançant aliances amb agents externs. Això s’ha pogut fer després del reconeixement de les pròpies debilitats però també de les fortaleses: debilitats perquè ha calgut assumir que sense ajudes externes les institucions culturals mai no podrien digitalitzar el seu patrimoni a gran escala, més enllà d’alguns documents i col·leccions triades,6 però també la consciència que aquest patrimoni només el tenen elles. COM ÉS UN PROJECTE DE DIGITALITZACIÓ DE LLIBRES La digitalització de llibres en si mateixa només és una tècnica o, si es vol, un conjunt de tècniques, però la seva caracterització definitiva ve sobretot marcada pels objectius que s’hagin definit i, en part, també pel volum de la documentació que s’ha de tractar. Anem a resseguir tot seguit les principals fases del projecte. a) Objectius de servei. El servei que es construeixi pot anar orientat a públics diversos: en el cas d’una audiència especialitzada (per exemple, orientada a la recerca) caldrà una digitalització d’alta qualitat, encara que això s’aconsegueixi a costa d’una reducció de la velocitat d’accés; en canvi, si es va cap a una audiència general (per facilitar la lectura o el coneixement de materials fins llavors no tan accessibles), serà important basarse en formats estàndard que es puguin llegir des de qualsevol ordinador i disposar també d’un sistema ràpid. També cal decidir si els llibres s’ofereixen en forma d’imatges o bé de text cercable: si és així, caldrà aplicar processos d’OCR; una bona mesura del nivell de qualitat d’un projecte de digitalització és el grau d’èxit del reconeixement òptic de caràcters, saber si les errades són esmenades a mà i com el text resultant és marcat amb etiquetes. També cal preveure si en el futur es voldran generar subproductes com ara reproduccions facsímil. b) Estàndards. És imprescindible treballar sobre estàndards, pel que fa a formats dels fitxers, a llenguatge d’etiquetat i a interoperabilitat. Les pàgines dels llibres, un cop escanejades, se solen guardar en format TIFF no comprimit i d’alta resolució, a partir del qual es poden generar, offline o de manera interactiva, les imatges de resolució mitjana i baixa en format JPEG o PNG que es transmeten als usuaris. Normalment, els fitxers obtinguts inicialment són tractats de manera automàtica amb algun programa de retoc gràfic a fi de millorar i homogeneïtzar característiques visuals com ara la gamma de colors i el contrast. Quant a programació, l’XML s’està imposant gràcies a la seva flexibilitat. També cal elegir algun estàndard de metadades (METS, MODS, Dublin Core, etc.) i, si cal, de marcatge del text (TEI o altres). c) Processos. Workflow. En un projecte es tracten milions de fitxers, molts dels quals estan interrelacionats entre ells (per exemple, els corresponents a les pàgines d’un mateix llibre, o els de les diverses resolucions gràfiques d’una mateixa pàgina); també hi intervenen multitud de professionals, sovint a diverses localitzacions físiques. Els fitxers i els programes informàtics estan distribuïts en diversos servidors i poden canviar d’ubicació segons ho demani el procés de treball. També cal controlar els mateixos llibres físics que es van escanejar per evitar que es malmetin o es perdin, però també per assegurar que tornin en el menor temps possible a les sales de lectura o als dipòsits de procedència. Tots aquests són alguns dels condicionants que fan que sigui imprescindible dissenyar uns bons processos de treball i dotar-se d’eines informàtiques que permetin el control d’activitats, d’accions i d’objectes digitals i que en facilitin la traçabilitat. d) Control de qualitat. Un dels objectius del control de processos ha de ser el control de la qualitat: amb un volum de feina de les proporcions que s’ha descrit, un mal disseny tècnic o una mala execució automatitzada poden donar com a resultat desenes de milers de fitxers inservibles per allò que van ser generats. Cal que totes les fases del treball comptin amb controls específics de qualitat; alguns dels punts que cal vigilar són: no malmetre els llibres, no deixar-se pàgines sense escanejar, no perdre la seqüència dels fitxers, generar metadades correctes, lligar les metadades amb els fitxers corresponents, calibrar l’OCR al màxim nivell possible, minimitzar les actuacions manuals, controlar el checksum dels fitxers, etc. En els projectes de digitalització de llibres també s’ha de vigilar que el personal implicat tingui la formació necessària i s’ha de mantenir un control estadístic del desenvolupament general de les activitats. Els problemes de tipus no tècnic també són fonamentals, entre els quals cal destacar els relacionats amb el finançament i amb la propietat intel·lectual dels documents. Si obtenir un finançament adequat és el problema principal que fins ara ha aturat la posada en marxa de projectes a gran escala, tenir cura de no infringir la legislació de propietat intel·lectual també pot esdevenir un fre continuat. Pel que fa a les obres sota domini públic, no hi ha problemes perquè siguin digitalitzades i ofertes per qui ho vulgui, però per les obres amb drets de propietat intel·lectual vigents cal obtenir prèviament els corresponents drets de reproducció i difusió dels autors i editors. Cal indicar que dins d’aquest darrer grup hi ha un nombre molt important d’obres que es troben en una situació particular: legalment estan dins del període de protecció però se’n desconeix el titular dels drets o no se l’ha pogut localitzar, com seria el cas d’empreses editorials que ja no existeixen i d’autors o d’hereus seus il·localitzables. Aquestes «obres orfes» actualment no es poden digitalitzar, però diverses biblioteques i altres estaments culturals estan demanant que s’hi trobi una solució que permeti posar-les a l’abast dels ciutadans en suport digital. 7 ELS PROJECTES DE GOOGLE El projecte Google Print Library va ser presentat el 14 de desembre de 2004 i es proposa la digitalització dels fons de les biblioteques de University of Michigan, Harvard University, Stanford University, The New York Public Library i Oxford University. Google assumeix totes les despeses i també hi posa el personal i els mitjans tècnics; per la seva part les biblioteques faciliten els seus fons de llibres, totalment o en part: mentre que la University of Michigan té previst digitalitzar els 7 milions de llibres del seu fons, les universitats d’Stanford, Oxford, Harvard i la NYPL, només faran, de moment, proves pilot. El concepte de prova pilot és ben diferent del que podríem considerar en el nostre país: per a Stanford significa digitalitzar 2 milions de llibres (en deixen 6 per més endavant); per a Oxford és 1 milió de llibres de la Bodleian Library; i per a Harvard són 40.000 volums (després dels quals podria seguir la seva col·lecció sencera de 15 milions de llibres). Malgrat que l’arribada a l’opinió pública de la notícia de l’acord va tenir un gran impacte, la seva gestació ja venia de lluny: Oxford, per exemple, ha reconegut que negociava amb Google des de l’any 2002.8 Els acords establerts entre les dues parts són confidencials i presenten variacions en cada cas, però hom se’n pot fer una certa idea a partir de les informacions periodístiques i de la documentació penjada a la xarxa per Michigan. 9 Es tracta d’un projecte de llarga durada, en el cas de Michigan s’estima que caldran sis anys d’escaneig i tres en el d’Oxford. Google agafa els llibres de les biblioteques per blocs i se’ls emporta en furgonetes cap a instal·lacions pròpies que ha construït fora dels campus universitaris (en el cas de les universitats de Michigan i d’Stanford) o en espais dins de la pròpia institució (en el cas de la NYPL i de les universitats d’Oxford i de Harvard). Totes les actuacions tècniques que porta a terme són secretes, atès que es troba en un mercat competitiu; se sap, però, que disposa de màquines de disseny propi per escanejar els llibres sense trencar l’enquadernació. Google lliura a les biblioteques fitxers amb la imatge d’alta resolució de les pàgines escanejades i també fitxers amb el text obtingut per OCR. Aquests fitxers són propietat de les biblioteques, amb els quals esperen muntar sistemes de biblioteca digital integral: s’espera que en el futur una part significativa de la consulta bibliogràfica es faci en suport digital en aquestes institucions, deixant les obres originals en paper com a patrimoni a preservar, i també es preveu que puguin oferir per préstec interbibliotecari les versions digitals de les obres que siguin de domini públic. Google, per la seva banda, oferirà accés complert a les obres de domini públic i permetrà també cercar el text de les obres sota propietat intel·lectual, però només en mostrarà un petit fragment. Hom ha calculat que Google potser invertirà uns 200 milions de dòlars en el projecte. 10 En el projecte només s’escanegen llibres i s’exceptuen els integrats en fons especials i de reserva. En el cas d’Oxford, de Harvard i de la NYPL s’especifica clarament que només es tractaran obres que siguin de domini públic; a Michigan es digitalitzaran tots els llibres, amb copyright i sense; a Stanford les informacions no són prou clares. Google Print Library va comptar ben aviat amb dos tipus d’oposició: per infringir suposadament els drets dels editors i per consolidar la preeminència dels continguts en anglès. Pel que fa al primer problema, ben aviat es van sentir les queixes de grups com ara l’Association of Learned and Professional Society Publishers (ALPSP),11 la Text and Academic Authors Association (TAA),12 l’Authors Guild (representant de 8.000 autors nord-americans)13 i l’Association of American Publishers (AAP).14 Es tracta de la representació de gairebé la totalitat de la indústria editorial i dels autors dels Estats Units. Al llarg de la primavera i l’estiu de 2005 Google i les associacions opositores van mantenir negociacions confidencials per arribar a algun tipus d’acord, però en no aconseguir-lo, les segones van decidir denunciar el conflicte davant dels tribunals de justícia. El 20 de setembre l’Authors Guild i tres autors individuals van demandar Google davant la New York Federal Court per infringir el copyright.15 El 19 d’octubre Google va ser demandada davant de la U.S. District Court, Southern District of New York pels grups editorials membres de l’AAP McGraw-Hill, Pearson Education, Penguin Group, Simon & Schuster i John Wiley & Sons.16 El punt legal de divergència està en l’orientació «opt-out» del projecte en lloc de la de «opt-in» que reclamen els autors i editors; en termes més simples, Google vol negociar i obtenir els permisos editorials de les obres amb copyright després de digitalitzar-les en lloc de fer-ho abans d’iniciar-la. Més enllà de les queixes concretes, sembla que l’objectiu final de les editorials és aconseguir el tancament del Google Print Library Project i continuar amb l’anterior Google Print Publisher Program, 17 un sistema d’acords bilaterals per mitjà del qual una determinada editorial permet que les obres que decideixi puguin ser parcialment cercables per Google a canvi de facilitar-ne la venda. L’altre front d’oposició va venir d’Europa. Sota el lideratge del govern francès, es va expressar la por que Google Print refermés encara més la preeminència dels continguts en anglès a la xarxa. Aquesta recança estava justificada per l’origen dels fons (quatre biblioteques nord-americanes i una d’anglesa) que, lògicament, tindrien una composició lingüística i també intel ·lectual esbiaixada respecte a la realitat mundial.18 En nom del manteniment de la diversitat cultural, es feia una crida a generar des d’Europa algun tipus de projecte d’un abast equivalent que compensés els continguts que abocaria Google a la xarxa. Bloquejada pel conflicte judicial i preocupada pels problemes d’imatge que li començaven a suposar les crítiques, Google va emprendre al llarg de la tardor una certa reorientació del projecte. A partir del 17 de novembre de 2005 Google Print es va passar a dir Google Book Search i va començar presentant-se de manera més clara, com un servei que «només» volia facilitar la cerca de llibres, com si es tractés del catàleg d’una biblioteca amb tecnologia actualitzada, perquè s’oferiria una referència bibliogràfica dels llibres a més de breus fragments del text, en el cas de les obres sota propietat intel ·lectual, o el text complert, si eren obres de domini públic. Gairebé al mateix temps es van presentar versions no angleses del servei, com l’espanyola . Cal fixar-se que aquestes versions no són en realitat el resultat de projectes de digitalització retrospectiva, sinó d’acords puntuals amb alguns dels principals editors de cada país: en el cas d’Espanya, amb els grups editorials Anaya i Planeta. ALTRES PROJECTES INTERNACIONALS El projecte de Google ha tingut un gran ressò als mitjans de comunicació i, de moment, ja ha tingut de positiu revalorar aquest tipus d’activitats. Com a resultat, les empreses competidores de Google han fet públiques iniciatives similars i també s’ha tornat a parlar de projectes més antics ja en curs. A continuació fem un repàs de les característiques de tots plegats. Open Content Alliance (OCA) L’Open Content Alliance (OCA)19 és una associació comandada per l’Internet Archive i amb la participació, entre altres, de la Smithsonian Institution, Columbia University, Toronto University, National Archives in the United Kingdom, O’Reilly Media and Prelinger Archives, University of California (California Digital Library), Johns Hopkins University, Research Libraries Group (RLG), Yahoo i Adobe. Es van presentar el 3 d’octubre de 2005 amb l’objectiu de crear un arxiu permanent de continguts textuals digitalitzats i multimèdia. Poc després, el 25 d’octubre s’hi va afegir Microsoft per mitjà del seu portal MSN. La definició del projecte és força clara. Unes institucions (biblioteques i arxius) proporcionen els fons a digitalitzar; Adobe, Hewlett Packard i Xerox bàsicament aportaran llicències de programari, Microsoft i Yahoo finançaran l’operació i Internet Archive coordinarà els aspectes tècnics, gràcies a la seva experiència en la preservació del web. Els resultats, potser sota formes diferents, es podran consultar per tres vies: al portal de Yahoo, al portal MSN de Microsoft i al propi web de l’OCA. Aquest projecte ha estat força transparent respecte a les seves característiques tècniques. 20 La tecnologia que s’emprarà és la digitalització amb màquines d’escanejar llibres desenvolupades per Internet Archive i Kirtas, i el programari de digitalització serà Scribe, de codi obert. 21 Aquesta combinació permetrà escanejar les pàgines a un cost unitari de 10 cèntims de dòlar. Cal destacar la participació de Microsoft, que ha promès l’aportació inicial de cinc milions de dòlars per escanejar 150.000 llibres al llarg de l’any 2006. Amb els continguts que obtingui, preveu obrir el nou servei MSN Book Search, un clar competidor de l’oferta de llibres de Google. Mentrestant, l’Internet Archive ja ha obert l’Open Library22 com a seu del futur portal de llibres digitalitzats i com a demostració inicial del servei que es pensa oferir. De moment només s’hi presenten deu llibres de mostra, proporcionats per la University of California, però els resultats ja són engrescadors: els llibres no es presenten en forma d’imatges separades per pàgines, com fins ara ha estat habitual en els projectes de digitalització, sinó que s’ha aplicat una il·lusió òptica que simula el pas de les pàgines per l’usuari; és una solució similar al turning the pages de la British Library, 23 però més eficient tècnicament. Els llibres no tan sols es podran llegir, sinó que també es podran descarregar en format PDF i, fins i tot, se’n podrà escoltar la lectura gràcies a la transmissió del so per streaming. The Universal Library The Universal Library24 es un projecte d’escaneig de llibres procedents de biblioteques promogut per la Carnegie Mellon University. En deu anys volen arribar a oferir deu milions de llibres escanejats, però ara el seu objectiu és la Million Book Digital Library, amb un milió de llibres, que pensen tenir completada el 2007. El finançament procedeix de subvencions de la National Science Foundation (EUA), d’aportacions en espècie (personal i instal·lacions) dels governs de la Xina i l’Índia, l’hostatge digital per l’Internet Archive i el lliurament gratuït de metadades bibliogràfiques per OCLC. 25 Aquest projecte no es basa en l’aplicació de sistemes avançats d’automatització, com els projectes de Google i l’OCA, sinó en l’ús de mà d’obra barata de països emergents. Dels 600.000 llibres fins ara escanejats, 420.000 ho han estat a la Xina, 170.000 a l’Índia i uns 20.000 a Egipte. Per fer-se càrrec de la complicada logística del projecte, cal remarcar que milers de llibres estan sent enviats per avió dels Estats Units cap als centres de digitalització d’Àsia i retornats al cap de pocs dies. La participació de la Xina i l’Índia, per mitjà dels seus governs, d’organismes de recerca i d’universitats es tradueix en un gran pes del xinès i de continguts propis d’aquests països. Els resultats del projecte ja són parcialment visibles per mitjà de tres portals: una entrada als Estats Units , una entrada a la Xina i la Digital Library of India La interfície de consulta és força austera i alguns dels resultats consultables no són de bona qualitat tècnica. Biblioteca Digital Europea L’anunci del projecte Google Print Library va provocar una gran reacció contrària a França. Cal recordar que aquest país ha estat durant anys dins d’Europa i davant de tot el món el màxim defensor de l’excepció cultural, de la idea que cal protegir les diverses cultures contra les pràctiques purament comercials, que tendeixen a promoure una cultura d’abast global, generalment en anglès i només sota estrictes regles de rendiment econòmic. El moviment es va iniciar el 22 de gener de 2005 amb un article del president de la Biblioteca Nacional de França 26 i ben aviat va obtenir el suport de les màximes autoritats franceses. La configuració política definitiva va prendre la forma d’una carta formal enviada el 28 d’abril a Jean Claude Juncker, primer ministre luxemburguès i en aquells moments president del Consell Europeu, en la qual es demanava la creació d’una biblioteca digital europea; signaven la petició el president de la República Francesa, el president de Polònia, el canceller de la República Federal d’Alemanya, el president del Consell de Ministres d’Itàlia, el president del Govern espanyol i el primer ministre d’Hongria. 27 El projecte no ha arribat a entrar dins les actuacions de la Unió Europea, sinó que s’està desenvolupant com una actuació paral·lela sota la coordinació francesa, que es va materialitzar el juliol amb la creació d’un comitè d’estudi constituït en exclusiva per representants de diversos ministeris francesos.28 Al nucli dur format per sis països, s’hi ha afegit després la resta amb l’absència, comprensible, del Regne Unit. La informació tècnica fins ara proporcionada és ben minsa. Els objectius declarats són digitalitzar de 600.000 a un milió de llibres l’any, però només França ha avançat que hi pensa invertir entre vuit i quinze milions d’euros anuals per digitalitzar de 150.000 a 200.000 llibres l’any; de la resta de països no se’n sap gairebé res. Per tot plegat, cal arribar a la conclusió que no ens trobem davant d’un veritable projecte d’abast europeu, sinó de la suma d’iniciatives nacionals i de, com a molt, l’acceleració d’alguns projectes anteriors. Per últim assenyalar que el 9 de novembre de 2005 la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya va adoptar una resolució per la qual instava el Govern de la Generalitat «a dur a terme davant del Govern de l’Estat espanyol i de les Comissions corresponents de la Unió Europea les actuacions institucionals i polítiques adients per tal que el patrimoni literari i científic català formi part de la futura Biblioteca Digital Europea».29 Project Gutenberg El Project Gutenberg30 és possiblement el projecte de digitalització més antic del món. Es va iniciar l’any 1971 amb l’objectiu de popularitzar l’accés a les principals obres del saber humà, amb independència de la llengua en què es van imprimir. Actualment té uns 17.000 llibres digitalitzats, tots a partir de llibres de domini públic. Es basa en la feina de voluntaris de tot el món, que s’encarreguen de transcriure les diverses obres. Atès que el projecte està focalitzat en els continguts, en les obres dels autors, i no pas en com es van presentar en una edició determinada, el Project Gutenberg no té fitxers gràfics amb les imatges de pàgines de llibres, sinó el text transcrit i ofert en diversos formats. Durant molts anys el text només va estar disponible en format ASCII, però actualment també es pot trobar en RTF, HTML o altres, que poden variar d’una obra a altra. Els seus fons estan oberts, sense ànim de lucre, i es poden incorporar a altres projectes de biblioteca digital. World Digital Library (WDL) La World Digital Library (WDL) actualment només és un projecte de la Library of Congress sense massa concreció.31 S’ha presentat com un portal per la consulta de les versions digitals dels materials de tipus internacional que formen part de les col·leccions de la biblioteca. Així es vol completar el paper que el portal American Memory32 ja fa respecte als materials digitals propis dels Estats Units. La WDL es crearà a partir les col·leccions que ara ja es poden consultar al Global Gateway, 33 que són el resultats de projectes pilots iniciats a redós del Grup dels Set (G-7) i d’iniciatives posteriors de la mateixa Library of Congress. La WDL serà de consulta pública i, en part, es pensa finançar amb donacions d’empreses privades; la primera va ser, significativament, de Google, amb l’aportació el novembre de 2005 de tres milions de dòlars.34 Tampoc es descarta que més endavant pugui obrir-se a col·laboracions d’organismes internacionals o d’altres països. Amazon Amazon35 és una botiga de venda en línia de llibres i de molts altres articles que sempre s’ha caracteritzat per la creativitat a l’hora d’incentivar els usuaris amb nous reclams. Ja fa uns tres anys va començar a oferir de manera gratuïta el contingut d’una part dels llibres que ven; després d’arribar a acords amb els editors, integra el text dels llibres en el seu cercador, permetent que els usuaris en facin ús i en puguin fer una visualització limitada. Segons l’empresa això ha fet augmentar les vendes dels llibres que incorporen aquesta funció que, d’altra banda, no és molt diferent al fullejar que fan els clients de les llibreries tradicionals. El novembre passat va anunciar que estan preparant nous desenvolupaments, encara no disponibles pel públic. Són: Amazon Pages, que permetrà comprar i llegir en línia només la part que es desitgi d’un llibre, sigui un capítol o una pàgina concreta; i Amazon Upgrade, que permetrà mitjançant el pagament d’un suplement accedir a la versió digital d’un llibre que prèviament s’hagi comprat en paper. 36 The European Library (TEL) The European Library37 vol actuar com a portal comú de les col·leccions digitals de 43 biblioteques nacionals europees, si bé de moment només ofereix els fons de quinze països; la coordinació tècnica va a càrrec de la Koninklijke Bibliotheek, dels Països Baixos. És el resultat de la fusió de diversos projectes pilot anteriors, com la Bibliotheca Universalis 38 i el lloc web Gabriel, que fins l’estiu de 2005 actuava com a portal d’accés a les biblioteques nacionals europees. La principal raó de ser de The European Library és actuar com a sistema d’accés comú a les col·leccions digitals de les biblioteques participants. TEL no executa projectes propis ni disposa de finançament per fer-ho, sinó que interroga les col·leccions nacionals i hi dóna accés en els seus llocs d’origen. Entre els materials disponibles ja hi ha llibres digitalitzats, molts dels quals procedeixen de Gallica,39 la biblioteca digital de la Bibliothèque Nationale de France. Potser com a resultat d’aquest origen heterogeni, resulta difícil consultar els continguts per categories, com llibre digital, i després són oferts amb formats diferents i amb interfícies de consulta pròpies de cada biblioteca. British Library La British Library va ser una de les primeres institucions del món en estudiar la digitalització de llibres. Una de les seves principals aportacions va ser el sistema turning the pages,40 que simula el pas de les pàgines d’un llibre digitalitzat en sistemes de consulta en mode quiosc o en CD-ROM. Actualment és una tecnologia que ha estat superada 41 però que continua mostrant la seva espectacularitat si hom la utilitza en llocs com la British Library o el British Museum. La British Library té un programa propi de digitalització a partir d’una selecció d’obres. En el context de la lluita entre els grans cercadors d’Internet per oferir continguts exclusius, el novembre de 2005 va aconseguir que Microsoft li financés, en una primera fase, la digitalització de 25 milions de pàgines. Els resultats seran visibles per mitjà de la British Library i dels portals de Microsoft.42 REFLEXIONS FINALS A les pàgines anteriors hem resseguit les característiques dels projectes que per volum o objectius declarats tenen un abast «universal». Cal no oblidar que paral·lelament es porten a terme molts altres projectes de menor escala que es desenvolupen en països o biblioteques determinats. Pel que fa a allò que ens és més proper, cal deixar constància que, malauradament, a Espanya no hi ha gaire projectes consolidats, 43 amb l’excepció que tothom coneix de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.44 La Biblioteca Nacional de Madrid no té un pla extens de digitalització de llibres i el gener d’enguany només oferia la consulta de 405 títols en suport digital;45 a la Biblioteca de Catalunya la situació és similar, amb uns pocs centenars de llibres digitalitzats. Ambdues institucions fins ara s’han recolzat en la col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que ha assumit els costos i els aspectes tècnics de la digitalització d’obres escollides, i la creació de portals específics d’entrada.46 Si a escala local el panorama és decebedor, a escala global la digitalització dels llibres de les biblioteques s’ha posat de moda gràcies als interessos comercials: la lluita entre Google, Yahoo i Microsoft per ser el principal distribuïdor de continguts a Internet. Les biblioteques han vist com se’n revalorava la funció de conservació del patrimoni documental i com la feina acumulada al llarg d’anys i de segles ara continua sent necessària. Els mitjans digitals fan que puguin desplegar els seus serveis més enllà del seu radi d’acció territorial i, si cal, arribar a tot el món. Algunes grans biblioteques, és cert, les més ben preparades, se n’han pogut aprofitar i aviat disposaran d’uns fons pràcticament digitalitzats que els permetran oferir nous serveis automatitzats. El moment també presenta un costat obscur. Molts professionals de la informació senten amenaçada la funció de les institucions per les quals treballen i això ha fet que s’obri un debat en el qual, de moment, trobem moltes preguntes però poques respostes concretes.47 Fins a quin punt les biblioteques estan «regalant» el seu patrimoni a canvi d’uns fitxers que potser són de pitjor qualitat que els que es queden les multinacionals? Seran necessàries les gran biblioteques de reserva si bona part dels seus continguts seran accessibles a la xarxa? O potser no es tracta de papers o de bits, sinó de biblioteques gratuïtes (però aparentment tancades) enfront de serveis digitals de pagament, sota diverses formes (però aparentment oberts)? Certament, la millora en accessibilitat i disponibilitat de les obres es notarà, però la mediatització dels cercadors i de les necessitats empresarials també. Per pensar-hi només cal navegar una mica per Amazon, l’autoanomenada «major llibreria del món», per adonar-se que ofereix centenars de milers de llibres, però sempre intenta vendre un nombre concret d’aquests, que sempre són del mateix tipus. Oberta, global, mundial són alguns dels adjectius que s’adjudiquen les noves biblioteques digitals. Aquí les xifres ens enganyen: parlen de milions de llibres a digitalitzar com si per això sols ja tinguessin un caràcter universal. Però les biblioteques, fins i tot les més grans, creen les seves col·leccions pensant en usuaris determinats, amb necessitats determinades i en un context determinat; el biaix, per tant, existeix i és bo. El problema és dels altres, els que no vivim a Califòrnia, a Nova York, a Oxford o no hem nascut d’uns pares que parlessin en anglès. Si el fals universalisme pot ser un problema per a les llengües i les cultures minoritàries (o potser per totes les no anglosaxones), el minifundisme i el localisme poden portar a mirar-se el melic sense arribar a salvar la cultura pròpia. De poc serveix en un món globalitzat omplir portals amb uns centenars de llibres locals digitalitzats i oferts amb pocs mitjans. També es pot parlar, amb una mica de nostàlgia, dels temps BG, «before Google», però aquests ja no tornaran, ara el món de la informació ha canviat amb una xarxa Internet que permet resoldre multitud de necessitats informatives en pocs de segons. 48 Michael Gorman, president de l’American Library Association (ALA), ha alertat no tant sobre l’impacte d’aquestes iniciatives en les biblioteques, sinó sobre l’ús que en fan els usuaris: Google atomitza el coneixement perquè el serveix en petites dosis, pot reduir la lectura dels llibres a només la dels petits paràgrafs que oferirà, privant als lectors desprevinguts del sentit real que només podrien obtenir amb l’obra sencera.49 La banalització dels serveis i el seu empaquetat per a públics cada cop més amplis ha portat algunes persones a parlar de manera despectiva de la macdonalització de les biblioteques, 50 però aquest potser és el preu que cal pagar per democratitzar més els serveis i ampliar-ne l’oferta. Les biblioteques han de reconèixer aquesta nova realitat en la qual han aparegut competidors cada cop més grans que, a causa dels seus interessos, han arribat per quedar-s’hi, amb la nostra col·laboració o sense. 1\. [Consulta: 7-2-2006]. 2\. 1 petabyte = 1.000 terabytes = 1.000.000 gigabytes = 1.000.000.000 megabytes. Més informació a: [Consulta: 7-2-2006]. 3\. [Consulta: 7-2-2006]. 4\. [Consulta: 7-2-2006]. 5\. [Consulta: 7-2-2006]. 6\. La Universitat de Michigan ha reconegut que només tenia capacitat per digitalitzar 5.000 llibres l’any mentre que l’aliança amb Google els pot portar a digitalitzar més d’un milió de llibres l’any; calculen que s’han estalviat d’estar escanejant durant 1.600 anys. [Consulta: 7-2-2006]. 7\. La Library of Congress ha iniciat als Estats Units un procés en aquesta línia: Report on orphan works: a report of the Register of Copyrights. (Washington DC: Library of Congress. US Copyright Office, 2006) [Consulta: 7-2-2006]. 8\. Ronald Milne, «The Google Library Project at Oxford», Internet Reference Services Quarterly, vol. 10, núm. 3/4 (2005), p. 23-28 (p. 24). 9\. [Consulta: 7-2-2006]. 10\. «Microsoft scans British Library», BBC News (4 november 2005), [Consulta: 7-2-2006]. 11\. [Consulta: 7-2-2006]. 12\. [Consulta: 7-2-2006]. 13\. [Consulta: 7-2-2006]. 14\. [Consulta: 7-2-2006]. 15\. Comunicat oficial a: . 16\. Comunicat oficial a: [Consulta: 7-2-2006]. 17\. [Consulta:7-2-2006]. 18\. Aquest suposat biaix ha estat força contestat per un estudi d’OCLC: segons les seves estimacions, si el projecte de Google es porta finalment a terme sobre la totalitat dels fons de les cinc biblioteques participants, només el 49 % dels llibres digitalitzats seran en anglès. Brian Lavoie; Lynn Silipigni Connaway; Lorcan Dempsey, «Anatomy of agregate collections: the example of Google Print for Libraries», D-Lib Magazine, vol. 11, núm. 9 (2005) < http://www.dlib.org/dlib/september05/lavoie/09lavoie.html>[Consulta: 7-2-2006]. 19 [Consulta:7-2-2006]. 20\. Brewster Kahle, The Open Library, [Consulta: 7-2-2006]. 21\. [Consulta: 7-2-2006]. 22\. [Consulta: 7-2-2006]. 23\. [Consulta: 7-2-2006]. 24\. [Consulta: 7-2-2006]. 25\. Frequently asked questions about the Million Book Project, [Consulta: 7-2-2006]. 26\. Jean-Noël Jeanneney, «Quand Google défie l’Europe», Le Monde (22 janvier 2005). Disponible a: [Consulta: 7-2-2006]. 27\. Text complet a: [Consulta: 7-2-2006]. 28\. [Consulta: 7-2-2006]. 29\. BOPC, 250 (28/11/2005), p. 6. [Consulta: 7-2-2006]. 30\. [Consulta: 7-2-2006]. 31\. La idea es va llançar el juny de 2005, vegeu: [Consulta: 7-2-2006]. 32\. [Consulta: 7-2-2006]. 33\. [Consulta: 7-2-2006]. 34\. [Consulta: 7-2-2006]. 35\. [Consulta: 7-2-2006]. 36\. Comunicat oficial a: [Consulta: 7-2-2006]. 37\. [Consulta: 7-2-2006]. 38\. La Bibliotheca Universalis va ser un dels projectes pilot promoguts pel grup del G-7 dins del seu pla Global Information Society, desenvolupat entre el 1995 i el 2002, any en què es va obrir el lloc web per la consulta pública. Inicialment volia integrar materials de diversos països i cultures sota el títol Exchanges between people, mostrant relacions més enllà de les fronteres polítiques, però al final els problemes tècnics i d’altre tipus van reduir Bibliotheca Universalis a un simple directori que donava accés a diverses col·leccions digitals sense massa relació entre elles; hi participen les biblioteques nacionals d’Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Espanya, Estats Units d’Amèrica, França, Itàlia, Japó, Països Baixos, Portugal, Suïssa, Regne Unit i la República Txeca. 39\. [Consulta: 7-2-2006]. 40\. [Consulta: 7-2-2006]. 41\. S. K. Card; et al. «3Book: a scalable 3D virtual book». En: Extended Abstracts of the ACM International Conference on Human Factors in Computing Systems. (Viena: ACM, 2004), p. 1095-1098. 42\. [Consulta: 7-2-2006]. 43\. Hom pot trobar un inventari força actualitzat a l’apèndix de l’obra Directrices para proyectos de digitalización de colecciones y fondos de dominio público, en particular para aquellos custodiados en bibliotecas y archivos. (Madrid: Ministerio de Cultura, 2005), p. 169-183. Disponible a [Consulta: 7-2-2006]. 44\. [Consulta: 7-2-2006]. 45\. [Consulta: 7-2-2006]. 46\. i [Consulta: 7-2-2006]. 47\. Un exemple d’aquesta preocupació el tenim en el número monogràfic «Libraries and Google» de la revista Internet Reference Services Quarterly, vol. 10, núm. 3/4 (2005). També John Maxymuk, «13 Ways of looking at Googlebrary», The Bottom Line: Managing Library Finances, vol. 18, núm. 4 (2005), p. 197-201. 48\. Rick Anderson, «The (Uncertain) Future of Libraries in a Google World: Sounding an Alarm», Internet Reference Services Quarterly, vol. 10, núm. 3/4 (2005), p. 29-36. 49\. Andreas von Bubnmoff, «The real death of print», Nature, vol. 438, núm. 7068 (1 December 2005), p. 550-552 (p. 550). 50\. Brian Quinn, «The McDonaldization of Academic Libraries?», College and Research Libraries, vol. 61, núm. 3 (May 2000). p. 248-261.

Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.0.3

1098

2006-07-06 00:00:00

L'[OpenOffice.org](http://www.openoffice.org) 2.0.3 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que podeu esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.3 ha estat desenvolupat durant més de dos anys per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que ofereix suport integral al nou estàndard Open Document Format que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari Les millores de la nova versió 2.03 inclouen: \- Millora en el rendiment. Per exemple, 23% de millora en operacions en el full de càlcul. \- Millores en la compatibilitat amb formats del Microsoft Office. \- Noves opcions d'integració de correu electrònic per usuaris que vulguin enviar correus amb adjuncions. \- Més llengües amb possibilitat de tesaurus. \- Resoltes diverses vulnerabilitats de seguretat. Es recomana a tots els usuaris actualitzar-se a l'OpenOffice.org 2.03. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Article: Un portàtil per a cada nen

1099

2006-07-09 00:00:00

El portàtil de 100 dòlars per als nens del tercer món és una monada. Jim Gettys, Vicepresident d'Enginyeria de la fundació ["One Laptop Per Child"](http://laptop.org/) (Un portàtil per a cada nen), presentava ahir el primer prototip, en el marc de les conferències de programari lliure [GUADEC](http://www.guadec.org), a Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Pensat per a les petites mans d'un nen, és lleuger, amb les puntes arrodonides, de color taronja, connexió sense fil per a connectar-se amb els amics, fet amb materials no tòxics i parets gruixudes de plàstic, que resisteixen fins i tot la caiguda a un llac, on suraria. La producció industrial d'aquests portàtils, dirigits a les escoles del tercer món, començarà al gener i es distribuiran a la tardor de 2007. P: Vostè ha estat en l'inici de coses tan revolucionàries com el protocol HTTP, amb el qual funciona la web, o el sistema X Window, que ha fet molt més fàcil l'ús del sistema operatiu lliure Linux. Què hi ha de revolucionari en el portàtil de 100 dòlars? R: La idea de l'ordinador personal per a nens, que cada nen tingui el seu i hi pugui aprendre amb ell no només a l'escola, que ja és molt, sinó que pugui endur-se'l a casa, que no es quedi a l'aula d'ordinadors. El nostre objectiu és que sigui el portàtil dels nens, que el puguin dur a on vulguin i aprendre amb els seus amics, en qualsevol lloc i a qualsevol hora. D'aquesta forma, en poc temps tots sabran utilitzar-lo. P: Tenen ja compradors? R: Hi ha alguns governs molt interessats. Estaven esperant veure el primer prototip, que vam treure fa dues setmanes, per a decidir-se. P: Quins governs? R: Sobretot Nigèria, Brasil, Tailàndia, Argentina, Egipte, Xina i Índia. P: Se'ls critica que en aquests països els nens necessiten menjar o roba, abans que ordinadors. R: És cert, però també els hi cal educació. No tenim una solució completa per als seus problemes, però sabem que una part és que els nens puguin aprendre. P: Com s'asseguraran que els governs duguin aquests ordinadors als nens i, per exemple, no els venguin al primer món, on ja hi ha gent interessada? R: En principi no hem dissenyat cap forma de control, però si comencem a veure que no s'utilitzen per al que s'han d'utilitzar els hi retornarem els diners i deixarem de vendre'ls màquines. A més, el portàtil està fabricat per als nens, no serveix per als adults. P: -Sí, però jo en voldria comprar un per al meu nebot. R: Llavors, en el nostre web haurà un lloc on es podran comprar dos portàtils per un preu determinat: un per al teu nebot i altre per a un nen del tercer món. P: També es critica que 100 dòlars són pocs diners per al primer món, però molt per al tercer. R: Cada vegada seran més barats, a mesura que tinguem més portàtils en producció. Els primers costaran una mica més, 135 dòlars. A mesura que els governs ens encarreguin més màquines, la producció serà més barata, possiblement d'aquí a un any. P: Com aprendran els nens i professors a usar aquests ordinadors? R: Els nens ens estan demostrant a tot el món que són capaços d'aprendre a usar-los sense que ningú els n'ensenyi, els costa molt poc temps. Recordo que algú va dur un ordinador a una de les àrees més pobres de la Índia, perquè els nens el poguessin veure. Un mes després, havien après a fer tot el que es pot fer amb un ordinador. Els nens s'ensenyaran entre ells i ensenyaran als seus professors. P: Al primer món, els ordinadors són obsolets de seguida. Quin terme mitjà de vida tindran els seus portàtils? R: Cinc anys, que és el temps que dura l'educació primària de la majoria de nens del món. P: A més d'estalviar diners, reduint el cost de la pantalla i usant programes lliures i gratuïts com el sistema operatiu Linux, la seva obsessió ha estat minimitzar la despesa energètica, que és el gran problema de la majoria de portàtils. Com ho han aconseguit? R: Sobretot amb innovacions en la pantalla i l'ús d'una connexió sense fil, que gasta molt poc. També hem retocat la placa mare i la CPU, de manera que quan no està treballant, s'apaga, però la pantalla o la connexió segueixen funcionant. Això és una mica nou en el món dels portàtils. P: El seu portàtil aporta aquesta i altres innovacions importants, fins a l'extrem que em pregunto: Esteu treballant per als nens o per a millorar la indústria dels ordinadors? R: Estem treballant per als nens, però la veritat és que ningú fa bons portàtils. Per tant, hem decidit fer-lo nosaltres mateixos. Aquesta és una màquina totalment nova, hi ha més innovacions que en tots els portàtils que s'han construït fins a ara. El 90% del treball que hem fet ajudarà a l'evolució d'aquestes màquines, en temes com l'estalvi d'energia, correcció d'errors i una llarga llista amb tot tipus de detalls, com la capacitat de supervivència a una tempesta de sorra o a l'aigua. Però no ho hem fet perquè sí, sinó perquè és un ordinador per a nens que han de caminar cada dia fins a l'escola, en entorns molt diferents dels quals tenim en Estats Units o Europa. P: A més de bateries, aquests portàtils usen el que anomenen "energia humana". Què és això? R: Un mecanisme que pot generar energia de diferents maneres: amb una manovella a la qual es donen tornades amb la mà, mitjançant un pedal, fent força a l'estirar els braços... Aquest mecanisme pot connectar-se a l'ordinador sense perill, amb qualsevol voltatge, fins i tot si poses els pols al revés. P: A més de l'energia, un altre problema al tercer món és trobar una connexió a Internet. Com resolen això? R: No hi ha una resposta única i simple. S'ha pensat que poden connectar-se per satèl·lit, que no seria car si molta gent comparteix la connexió, o per nodes sense fil. Depèn de la zona. Certament volem que tot el món pugui connectar-se a Internet, és fonamental per a l'educació dels nens, per això estem treballat amb els governs perquè allí on duguin aquests portàtils assegurin que hi haurà connexió. P: Microsoft ha criticat el seu ordinador perquè diu que seria millor dur telèfons mòbils al tercer món. R: Jajaja. Intenta escriure una mica amb el teclat d'un mòbil, o navegar per la web còmodament. P: Per contra, la seva idea ha agradat a altres empreses, menys a Intel, que diu que també fabricarà portàtils a 100 dòlars. R: Esperem que així sigui, ens agrada aquest tipus de competència. Seria perfecte que aviat més gent faci ordinadors perquè els nens puguin aprendre, així no hauríem de construir portàtils perquè la nostra idea fos un èxit. P: Els governs han fet declaracions d'intencions ambicioses sobre el seu portàtil. Creu que les portaran a terme? P: No ho sé. Jo sóc un enginyer i em dedico a construir el portàtil, no sé res de governs. One Laptop per Child http://www.laptop.org Copyright 2006 Mercè Molist. Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.

Softcatalà presenta un nou servei gratuït web de correcció ortogràfica en llengua catalana

1100

2006-09-02 00:00:00

Des del dia d'avui, a l'adreça web http://www.softcatala.org/corrector/ hi ha disponible un nou servei gratuït en línia de correcció ortogràfica de textos en llengua catalana. Aquest servei permet als usuaris introduir qualsevol text i corregir-ne les errades ortogràfiques. El servei, que contempla les diferents variants dialectals del català, està basat en el corrector ortogràfic lliure utilitzat a programes com ara el paquet ofimàtic OpenOffice.org. Aquest corrector és una ajuda en la millora de la qualitat de textos en català. Els seus resultats, però, són orientatius, i en cap cas no substitueixen una correcció feta per un entès. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Disponible el GNOME 2.16 en català

1101

2006-09-12 00:00:00

Recentment s'ha alliberat la versió 2.16 del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor d'arxius comprimits, reproductor de mitjans multimèdia, extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, visualitzador de documents PDF i molt més. Actualització: [notes de la versió](http://www.gnome.org/start/2.16/notes/ca/) disponibles en català. En les últimes versions, el GNOME ha posat un èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que, sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux, Fedora i Ubuntu, o a Catalunya la distribució Linkat per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte. En aquesta nova versió s'han inclòs dues noves aplicacions per a l'escriptori: el programa de notes Tomboy i el llançador de miniaplicacions Deskbar. Els usuaris de portàtils es beneficiaran del «GNOME Power Manager», la nova aplicació per a la gestió de la bateria. A més de nou programari, les biblioteques del GNOME han rebut moltes optimitzacions per fer que consumeixin menys memòria i reduir el temps d'inici de les aplicacions. Així, s'ha reduït en varis segons el temps d'entrada a la sessió. L'escriptori GNOME s'allibera cada sis mesos amb moltes característiques noves, millores, correccions de defectes i traduccions. El GNOME 2.16 continua amb la seva tradició i inclou moltes característiques interessants i correccions per a centenars d'errors. Per a aprendre més sobre el GNOME i les qualitats que el diferencien d'altres entorns d'escriptori d'ordinador (com ara usabilitat, accessibilitat, internacionalització i llibertat) visiteu la pàgina «Quant al GNOME» de la [comunitat catalana de GNOME](http://www.gnome.cat/). Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. Si voleu col·laborar en la traducció del GNOME, apunteu-vos a la llista de traducció que hem creat. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi a la nostra pàgina del [Projecte GNOME en català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME).

Es publica la versió 1.0 de la distribució d'ensenyament GNU/Linux Linkat

1102

2006-09-13 00:00:00

Des d'ahir es troba disponible la versió 1.0 de la [Linkat](http://linkat.xtec.net/), la distribució de GNU/Linux del Departament d'Educació i Universitats, que podeu descarregar des [del portal de l'XTEC](http://linkat.xtec.net/portal/content/view/69/148/). La Linkat 1.0 es pot fer servir en modalitat d'arrencada automàtica (CD autònom), tant des del CD-ROM com des del DVD. Aquesta modalitat permet tastar el funcionament del sistema sense que calgui instal·lar res ni modificar la configuració de l'ordinador. La LinkAt es pot aconseguir amb un complet paquet que inclou un manual d'ús, la guia breu i l'edició en CD-ROM i DVD que s'està enviant a tots els centres educatius públics de Catalunya durant aquest mes de setembre. La resta d'entitats de caire educatiu que estiguin interessades a fer-la servir poden sol·licitar-ne gratuïtament un exemplar escrivint un missatge a l'adreça electrònica [linkat@xtec.cat](mailto:linkat@xtec.cat) La Linkat ha estat provada satisfactòriament en una vintena de centres pilot durant el proppassat curs 2005-2006. El nombre de centres participants en l'experiència s'anirà ampliant progressivament al llarg d'aquest curs. D'altra banda, està prevista la realització d'un seguit d'actuacions per donar a conèixer el projecte Linkat als centres educatius i difondre'n l'ús. Linkat també es pot descarregar des del servidor [ftp de Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/linkat/1.0/).

Localret publica guies metodològiques gratuïtes sobre Societat de la Informació

1103

2006-09-18 00:00:00

[Localret](http://www.localret.es/) publica un seguit [de guies metodològiques gratuïtes](http://www.localret.es/guies/), adreçades als tècnics municipals i als càrrecs electes locals, sobre aspectes relacionats amb la Societat de la Informació. Les guies tracten temes com ara el programari lliure, la protecció de dades per als ens locals, la televisió digital terrestre, les xarxes alternatives per a una banda ampla interactiva, la implantació de la tecnologia PLC a les xarxes elèctriques municipals, la tecnologia Wi-Fi, les telecomunicacions mòbils, els plans directors per a la societat del coneixement o les xarxes de TV per cable. Aquestes guies es poden baixar des del lloc web de Localret directament.

Softcatalà presenta la versió 4.0 (en proves) del seu Recull de termes

1104

2006-09-20 00:00:00

Quatre anys després de la darrera versió, Softcatalà presenta la versió 4.0 (en proves*) del seu Recull de termes. Durant aquesta període s'han normalitzat nombrosos termes relacionats amb la informàtica i la Societat de la Informació, per la qual cosa es feia necessari posar el Recull al dia. Aquesta nova versió pren com a base les anteriors; tots els termes existents, però, han estat verificats un per un i s'han canviat quan calia. També se n'ha descartat un cert nombre, especialment locucions verbals, que s'han considerat innecessaris. Alhora, s'hi han afegit diversos neologismes i una bona part de la terminologia publicada pel TERMCAT, Centre de Terminologia, organisme que n'està realitzant la revisió, així com diversos termes que han anat apareixent a noves aplicacions traduïdes per Softcatalà. D'altra banda, s'ha creat l'adreça electrònica recull@softcatala.org per tal que tothom qui vulgui pugui donar la seva opinió sobre el nou Recull; només cal enviar-hi un correu electrònic amb el comentari desitjat. No cal dir que també es pot utilitzar aquesta adreça per a enviar-hi suggeriments o propostes de nous termes, per a avisar de possibles errades, etc. També es pot accedir a la llista de correu pública [recull@softcatala.net](http://www.softcatala.org/llistes) amb la mateixa finalitat. El nou Recull de termes és accessible a tothom al servidor FTP de Softcatalà, a l'adreça [ https://www.softcatala.org/pub/beta/recull/4.0/beta1/](https://www.softcatala.org/pub/beta/recull/4.0/beta1/). *IMPORTANT: AQUESTA VERSIÓ POT TENIR ERRORS O OMISSIONS IMPORTANTS; ES FA PÚBLICA AMB L'ÚNICA FINALITAT DE RECOLLIR L'OPINIÓ DELS USUARIS.

L'XTEC fa disponible programari lliure portable en català

1105

2006-09-22 00:00:00

Des del projecte [CDWEB](http://jasper.xtec.es:7451/cdweb/), un dipòsit de materials de formació proporcionat pel [Department d'Educació de la Generalitat de Catalunya](http://gencat.cat/educacio), s'ha fet disponible un recull d'aplicacions lliures portables en català. Les aplicacions portables són programes que poden portar-se en un dispositiu de memòria USB o bé tenir-los en una carpeta compartida a la xarxa. No cal instal·lar res, només clicar i executar l'aplicació. En aquest cas, es tracten d'aplicacions per a Windows i són una bona eina per a anar introduint els usuaris al programari lliure. El projecte original és [PortableApps](http://portableapps.com/) i des del Departament s'han aplicat els paquets de llengua disponibles a llocs com Softcatalà per a localitzar al català diferents aplicacions, com ara el Firefox, el GIMP o el Gaim. Podeu vistar la web [i baixar-vos-les del projecte CDWEB a l'XTEC](http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/comp/actual_matform/eines.html).

Softcatalà anuncia la disponibilitat de la nova versió de la seva memòria de traducció

1106

2006-09-25 00:00:00

Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d'un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l'original, en aquest cas el parell anglès - català. Les memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l'homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s'ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d'ús força estès en el món professional de la traducció. La versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s'hi inclouen l'OpenOffice.org 2.0, el Gnome 2.16, el Mozilla, el Firefox i Thunderbird, l'Abiword, el Netscape clàssic, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Linux Mandrake i Fedora. Teniu tota la informació sobre com utilitzar aquesta memòria de traducció i d'on baixar-la a http://www.softcatala.org/projectes/eines/mt/. Fent públic aquest corpus amb gairebé 100.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Google presenta la versió preliminar del Google Desktop en català

1107

2006-08-17 00:00:00

Google acaba de publicar la versió preliminar del [Google Desktop en català](http://desktop.google.com/ca/). Aquest és el segon programa que tradueix Google al català després que [fa uns mesos publiqués](http://www.softcatala.org/noticies/27012006359.htm) la versió en català del gestor fotogràfic Picassa. A diferència del tradicional cercador del Windows (o d'escriptoris de Linux), no només cerca el nom del fitxer, sinó que cerca a dins dels fitxers. Google Desktop escaneja un cop el disc dur, genera una base de dades, i a partir d'aquí les cerques es fan sobre la base de dades, obtenint-ne resultats a l'instant. A mida que anem afegim informació a l'ordinador, la base de dades es va actualitzant. El Google Desktop permet fer cerques en els missatges de correu electrònic, els historials web i les converses del xat. Inclou una gran biblioteca de ginys amb la qual podeu ampliar la seva funcionalitat amb notícies, estat del temps, informació borsària o recordatoris de tasca. Per a l'escriptori [Gnome](http://www.gnome.cat) existeix des fa temps [Beagle](http://beagle-project.org/) (el qual es troba en català des de fa un any). Beagle permet fer cerques en local al vostre ordinador i es troba disponible per a la majoria de distribucions. El gran avantatge de Beagle es que existeixen molts connectors i es capaç d'indexar i reconèixer fitxers en gran nombre de formats. Enllaços relacionats [Pàgina web del Google Desktop en català](http://desktop.google.com/ca/) [Nota de premsa oficial de Google](http://googleblog.blogspot.com/2006/06/spend-your-summer-with-google-desktop.html)

L'Ajuntament de Rubí publica el llibre Iniciació al Programari Lliure

1108

2006-09-24 00:00:00

L'Ajuntament de Rubí ha presentat [Iniciació al Programari Lliure](http://guias-ubuntu.ourproject.org/index.php?title=Programari_Lliure) (140p), un llibre destinat a nous usuaris i centrat en les aplicacions lliures més populars: Firefox, Thunderbird, Gaim, OpenOffice.org, GIMP i Inkscape. L'obra està redactada en un llenguatge planer apte per a tots els públics i fa un ús extensiu de captures de pantalla i altres il·lustracions. L'Ajuntament ha imprès 15.000 còpies que seran distribuïdes gratuïtament entre la població i seran utilitzades als cursos de noves tecnologies impulsats des del consistori. El llibre ha estat escrit per [Quim Gil](http://desdeamericaconamor.org) i editat per [Edit Lin](http://librosdelinux.com), amb la col·laboració de [Carlos Fenollosa](http://weblog.topopardo.com/) i altres membres de la comunitat. Els continguts han estat publicats amb una llicència oberta i estan disponibles [al wiki de l'autor](http://guias-ubuntu.ourproject.org/index.php?title=Programari_Lliure). Tot i que està planejat repartir el llibre amb la combinació d'un LiveCD basat en Ubuntu i GNOME, el text és igualment vàlid per a usuaris d'altres sistemes operatius, incloent MS Windows. No és tracta d'un manual d'ús, sinó d'una guia d'iniciació que té com a objectiu despertar l'interès dels ciutadans i mostrar-los les vies per a seguir aprenent pel seu compte. Més informació a [la nota de premsa](http://www.rubidigital.info/houdini/comissionat/novetats/view.php?ID=41) i [el bloc de l'autor](http://desdeamericaconamor.org/blog/node/299).

2ona Setmana Tecnològica de Granollers del 2 al 7 d'octubre

1109

2006-09-28 00:00:00

[La segona setmana Tecnològica de Granollers](http://www.ctug.net/agenda_detail?idagendaitem=1000464) es presenta, de forma similar a la [passada edició](http://www.softcatala.org/noticies/04112005333.htm), com uns dies per viure de ben a prop les noves tecnologies i conèixer les millores que aquestes ens aporten a tots els ciutadans, empreses i institucions de Granollers i comarca. [Diferents ponències, seminaris i tallers pràctics](http://www.ctug.cat/training?idscope=1000465) conformen la proposta d'enguany, a més d'un [concurs d'animació en 3D amb programari lliure](http://www.ctug.net/news_detail?idnewsitem=1000408) que donarà la possibilitat de conèixer els treballs dels joves creatius de la comarca. Però si hi ha una activitat que donarà un caire més lúdic a aquesta Setmana, una activitat que està a mig camí de l'espectacle i el coneixement, aquest és el LinuxShow. Una barreja de "performance", teatre de carrer i adoctrinament informàtic per tal d'explicar en què consisteix el programari lliure, el qual l'administració vol seguir fomentant. En definitiva, prop d'una quarentena d'actes gratuïts, que es desenvoluparan entre el 2 i el 7 d'octubre a les instal·lacions del CTUG i que us convidem a participar-hi activament.

Hackiluro: experimenta la teva llibertat!

1110

2006-10-01 00:00:00

El 13, 14 i 15 d'octubre es celebrarà a Mataró el HackIluro06, el HackMeeting d'aquest any. Es farà al Centre Social Okupat La Fibra (al barri de Rocafonda). [Com arribar-hi](http://www.sindominio.net/hackmeeting/index.php/Com_arribar-hi). El hackmeeting és una trobada lliure i autogestionada que gira entorn de les noves tecnologies: les seves implicacions socials, la lliure circulació de sabers i tècniques, la privadesa, la creació col·lectiva, el conflicte telemàtic, la impunitat de grans corporacions del sector, i molt més. Venen persones d'arreu de l'estat ja que és la trobada anual de totes aquelles que veuen les tecnologies com una eina per transformar la realitat social que els preocupa. Aquest any tenim l'alegria de poder-lo rebre a Mataró, amb la il·lusió que les persones de Mataró i arreu puguin acostar-se i conèixer, conscienciar-se, aprendre, explicar, intercanviar al voltant de la tecnologia que cada dia és més present a la nostra vida diària. Amb una visió crítica que ens permet tenir altres perspectives del que potser ja coneixem. En els hackmeetings la dicotomia organitzador/assistent es dilueix per la necessitat d'autogestionar la trobada col·lectivament. NO és una party informàtica; Està obert a qui hi vulgui participar, és dinàmic per definició. Cada lloc en el qual es celebra ho fa únic i hi ha moltes maneres de viure'l i de concebre'l. Es componen de conferències, tallers, taules rodones i altres activitats. Per tenir més informació sobre tot el que s'hi farà pots visitar: http://www.sindominio.net/hackmeeting

Neix MusicaLliure.Net

1111

2006-10-02 00:00:00

[MusicaLliure.Net](http://www.musicalliure.net) és un portal de difusió de música gratuïta en català que es pot descarregar legalment. Esperem que això acabi sent un punt de trobada entre músics i tots aquells que vulguin escoltar bona música en català, un lloc de promoció d'artistes i d'accés a la cultura. Actualment hi ha publicades cinquanta-sis cançons de dotze autors diferents, un aplec que creixerà a mesura que la pàgina vagi agafant volada. Més informació a [MusicaLliure.Net](http://www.musicalliure.net)

Softcatalà presenta la traducció al català de l'Inkscape 0.44-1

1112

2006-10-07 00:00:00

L'[Inkscape](http://www.inkscape.org/) és una eina de dibuix de codi obert que fa servir el format de gràfics de vectors escalable SVG del World Wide Web Consortium (W3C). Algunes de les característiques suportades inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, transparències, transformacions, degradats i agrupació. A més, l'Inkscape suporta metadades de Creative Commons, edició de nodes, capes, operacions de camins complexes, text a camí, text a formes i edició XML de l'SVG. També importa múltiples formats com EPS, PostScript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG així com múltiples formats basats en vectors. Dels molts canvis notables en la interfície d'usuari s'inclouen un diàleg de capes, selector de color adjuntat, un diàleg de preferències redissenyat, una barra d'eines de text i noves icones. D'altres canvis més profunds inclouen centres de rotació persistents, indicació d'estil interactiva en la barra d'eines, dreceres de teclat configurables, millores en el retolador cal·ligràfic i la nova característiques per "escolpir nodes". A més, l'exportació en PDF suporta transparències. Quant al projecte Inkscape en català Softcatalà ha preparat paquets d'instal·lació de l'Inkscape per als usuaris catalanoparlants. Tot i que els instal·lables proporciontas pel projecte Inkscape disposen de la traducció en català per a l'aplicació, el paquet que podeu descarregar de Softcatalà té alguns tutorials traduïts addicionals i instal·lació completa en català, a més d'ocupar menys espai en disc ja que s'han suprimit la resta d'idiomes en què es troba disponible l'aplicació. Sistemes operatius suportats i com obtenir-lo * Windows 2000 i XP: la versió recomanada és la 0.44-1. Podeu baixar-vos el paquet en català des de la pàgina de descàrregues del rebost: http://www.softcatala.org/prog171.htm * Windows 98 Segona edició i Me: degut a incompatibilitats amb les biblioteques gràfiques de l'Inkscape, la darrera versió disponible és la 0.42-3. Podeu baixar-vos el paquet en català des del següent ftp de Softcatalà: https://www.softcatala.org/pub/softcatala/inkscape/Inkscape-0.42-2.win32.exe * GNU/Linux: l'Inkscape es troba disponible per a totes les distribucions. Atès la dificultat de proporcionar un únic paquet instal·lable, el mètode d'instal·lació recomenat és mitjançant el gestor de paquets de la vostra propia distribució. * Mac OSX: descarregueu l'Inkscape des de la seva pàgina web: http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css Per a obtenir el codi font o l'instal·lador original de Windows amb tots els idiomes, aneu a http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css. Més informació Podeu obtenir més informació quant a l'Inkscape i com col·laborar amb el nostre projecte a http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape.

Festa de sortida del Firefox 2.0 a Barcelona

1113

2006-10-23 00:00:00

Aquest dissabte, 28 d'octubre, se celebrarà a Barcelona el llançament de la nova versió del [Firefox](http://www.firefox.cat), la 2.0, que s'anunciarà el dimarts 24 d'aquesta mateixa setmana. La celebració es farà en el [Centre Comarcal Lleidatà](http://www.cclleidata.cat) (Gran Via de les Corts Catalanes, 592), a prop de la plaça de la Universitat. L'acte començarà a les 8 del vespre amb una presentació de les [novetats](http://softcatala.org/wiki/Firefox:2.0/Notes_de_la_versi%C3%B3) que incorpora aquesta nova versió del navegador de [Mozilla](http://wwww.mozilla.com), i es continuarà amb una festa on hi haurà les actuacions de diferents grups convidats. La festa a la capital catalana se suma a les moltes altres celebracions d'[arreu del món](http://www.firefoxparty.com) que s'esperen al llarg d'aquesta setmana. Si esteu interessat a assistir-hi, trobareu més informació i un formulari d'inscripció al lloc web: [festa.firefox.cat](http://festa.firefox.cat) [](http://festa.firefox.cat) * [Mozilla Europe: Celebració del llançament del Firefox 2](http://www.mozilla-europe.org/ca/press/2006/10/23/764-celebracio-del-llancament-del-firefox-2) * [Vilaweb: Barcelona celebrarà l'arribada del Firefox 2.0 dissabte](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2101864) * [Racó Català: Festa Firefox 2.0 el dissabte a Barcelona](http://www.racocatala.cat/articles/12371)

Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 2.0

1114

2006-10-24 00:00:00

Softcatalà, en col·laboració amb [Mozilla](http://www.mozilla.com) i la seua [filial europea](http://www.mozilla-europe.org), presenta la traducció al català de la versió 2.0 del popular i extensament guardonat navegador [Firefox](http://www.firefox.cat), que es presenta simultàniament en [més de trenta llengües](http://ca.www.mozilla.com/ca/firefox/all.html). A banda de l'aplicació, també s'ha traduït l'ajuda i, progressivament, les pàgines oficials del programa que hi estan associades, per a així apropar-lo i facilitar-ne l'ús a l'usuari catalanoparlant en la seua experiència diària. El Firefox sorgeix del projecte de programari lliure [Mozilla.org](http://www.mozilla.org), una iniciativa que nasqué amb l'objectiu de garantir la innovació i el respecte als estàndards oberts a la xarxa, basada en el codi obert i amb una comunitat de desenvolupadors i col·laboradors d'abast mundial. Respecte de l'anterior, la versió nova incorpora, [entre d'altres](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/features/), les característiques següents: * Un nou tema del Firefox per a millorar-ne la navegació. * [Protecció integrada contra la pesca electrònica](http://softcatala.org/wiki/Firefox:Pesca_electr%C3%B2nica), gràcies a una llista de llocs sospitosos que s'actualitza regularment de manera automàtica. * Una millor gestió dels [motors de cerca](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/search/), alguns dels quals (com ara Google o Yahoo!) poden oferir suggeriments dels termes de cerca. * Una [navegació amb pestanyes](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/tabs/) més potent, que permet moure-s'hi més fàcilment, i amb la possibilitat de recuperar la darrera pestanya que s'hagi pogut tancar accidentalment. * L'opció de poder recuperar una sessió de navegació anterior, perquè l'usuari ho decideix així per defecte o en el cas que es pugui haver interromput el programa involuntàriament o per una errada del sistema. * Una visualització fàcil dels canals d'informació web, mitjançant la subscripció en forma d'[adreces d'interès actives](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks/), com també per mitjà de clients locals o serveis d'agregació remots en línia. * [Correcció ortogràfica](http://softcatala.org/wiki/Mozilla:Corrector_ortogr%C3%A0fic) activada mentre s'emplena un formulari. * Addició de resums d'elements d'informació de pàgines web en forma de títols d'adreces d'interès, que a més poden actualitzar-se periòdicament si el contingut original canvia. Amb motiu del llançament d'aquesta versió nova, hi haurà [celebracions](http://www.firefoxparty.com) arreu del món, i, entre d'altres, a Barcelona. Per a més informació, visiteu [festa.firefox.cat](http://festa.firefox.cat).

Disponible la Fedora Core 6 en català

1115

2006-10-25 00:00:00

Ahir, 24 d'octubre, es va publicar la sisena versió de [Fedora Core](http://www.fedoraproject.org/) (FC6), una de les més populars distribucions de GNU/Linux, i ja està a disposició de tothom. Com en versions anteriors l'instal·lador i els programes de configuració són en català, gràcies a l'esforç dels col·laboradors del [projecte de catalanització de Fedora](http://www.softcatala.org/wiki/Fedora), coordinat des de [Softcatalà](http://www.softcatala.cat/). Si Fedora Core 6 destacarà per alguna cosa és per les millores visuals de l'escriptori. Si bé l'escriptori per defecte és el [GNOME](http://www.gnome.org/) 2.16, del que se'n va [anunciar la disponibilitat](http://www.softcatala.org/noticies/12092006470.htm) no fa gaire, també s'hi pot fer servir el [KDE](http://www.kde.org) 3.5.4. El que fa especialment atractiva aquesta versió és el gestor de finestres Compiz, que incorpora diversos efectes visuals, alguns en 3D i tot, que fan més agradable treballar davant l'ordinador.  Les millores no sempre són visuals, tot i que possiblement siguin les que als usuaris ens agradin més. Aquesta versió, com les anteriors, no descuida el rendiment, i s'han fet millores importants en aquest aspecte. Algunes fan que s'augmenti el rendiment fins a un 50%, com es pot llegir en aquest [article en anglès](http://lwn.net/Articles/192624/). També s'ha millorat el rendiment del sistema de fitxers ext3 gràcies a la nova versió del nucli del Linux, 2.6.18. Els enginyers que han treballat en Fedora no s'han descuidat del programa gestor de paquets. Ara s'ha modificat la manera com es divideixen els paquets informàtics i les seves dependències, el que fa més ràpid el funcionament del gestor i l'actualitzador de paquets. També ara hi ha disponible una miniaplicació per al quadre que ens informa si hi ha actualitzacions pendents al sistema. També el sistema d'impressió s'ha millorat, ara s'utilitza la versió 1.2 del CUPS, i se n'ha escrit de nou el programa de configuració, fent-lo encara més fàcil i eficaç de fer servir. L'instal·lador detecta i configura automàticament qualsevol impressora que tingueu connectada, si bé el tipus de paper configurat potser l'hàgiu de canviar (de "Letter" a "A4"). No cal dir que també es disposa de l'[OpenOffice.org](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org), versió 2.0.4, així com del [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox), versió 1.5.x, el Gaim 2.0 (beta 4), i les darreres versions estables del [Gimp](http://softcatala.org/wiki/Gimp), l'[inkscape](http://softcatala.org/wiki/Inkscape), etc. A més, per aquells a qui els agrada portar els comptes de l'empresa, o de la casa, Fedora Core 6 incorpora el GnuCash 2.0, un avançat sistema de gestió i comptabilitat (desafortunadament la traducció al català no és completa, però sempre hi podeu [donar un cop de mà](http://www.softcatala.org/colaborar.htm)). Softcatalà ha traduït les aplicacions característiques de configuració i d'administració de Fedora Core, així com les del GNOME. Altres aplicacions, com ara les del [KDE](http://cat.kde.org/), o les del [projecte GNU](http://www.iro.umontreal.ca/translation/registry.cgi?team=ca), entre d'altres, han estat traduïdes per les seves respectives comunitats i equips de traducció. Podeu baixar aquesta versió de Fedora Core a través dels servidors de la Universitat de Lleida (que l'utilitzen en els seus ordinadors): <http://ftp.udl.es/pub/fedora/linux/core/> O a través de [caliu](http://www.caliu.cat/): <http://ftp.caliu.info/pub/distribucions/fedora/> O des d'altres llocs del món: <http://fedora.redhat.com/download/mirrors.html> També és possible descarregar-ne els CD o el DVD a través de bittorrent: <http://torrent.fedoraproject.org/>

ISOC-ECC celebra la seva Assemblea General a Barcelona

1116

2006-10-24 00:00:00

El Consell Coordinador de Capítols Europeus de la Internet Society (ISOC-ECC) celebra la seva Assemblea General el 26 d’octubre a la seva seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona. Aquesta serà la primera Assemblea d’ISOC-ECC després d’haver finalitzat les gestions per registrar l’entitat com organització sense afany de lucre a la Ciutat Comtal. Tots els capítols europeus d’ISOC i el representant de la central d’ISOC als EUA han estat convidats per discutir sobre la situació actual de l’organització i els seus projectes, així com sobre el futur d’Internet a Europa, i més concretament sobre la governança d’Internet, el consorci EURid, que gestiona els dominis .eu, i els estàndards d’Internet. La Internet Society (ISOC) és una organització internacional amb seu a Reston, Estats Units, creada el 1992. És una organització clau en el debat sobre el futur de la xarxa i d’ella depenen els grups responsables dels estàndards de la infrastructura d’Internet, com la Internet Engineering Task Force (IETF) i la Internet Architecture Board (IAB). Les seves àrees de treball principals són els estàndards, l’educació i les polítiques públiques d’Internet. L’activitat internacional d’ISOC es fonamenta en 80 capítols distribuïts en 64 països. Els capítols són organitzacions d’arreu del món que comparteixen els principis i els objectius d’ISOC i es comprometen a defensar-los en el seu àmbit territorial. Els capítols representen el canal d’expressió principal de la opinió de la societat civil, del sector acadèmic i del sector privat envers els temes de debat sobre el futur Internet, al mateix temps que són una garantia de l’adaptació tecnològica a les realitats socio-culturals de cada territori. La Coordinadora de Capítols Europeus d’ISOC (ISOC-ECC) és la primera iniciativa al món que té com objectiu desenvolupar una coordinadora de capítols d’àmbit continental per tractar de forma conjunta el present i futur d’Internet a Europa. L'establiment legal a Barcelona ha estat possible desprès que la candidatura presentada per ISOC-CAT, amb el suport de la FOBSIC, l'IEC i i2CAT, siguès escollida al concurs internacional. El Capítol Català de la Internet Society (ISOC-CAT) és un dels primers capítols que es va crear al món, alhora que és un dels patrons permanents de la Fundació puntCAT, gestora del primer domini lingüístic i cultural a Internet.

Renovem els fòrums d'ajuda

1117

2006-10-30 00:00:00

Després de molts anys amb un sistema de fòrums propi, finalment hem actualitzat els fòrums de Softcatalà utilitzant el programa phpBB. Els fils de discussió antics segueixen a http://www.softcatala.org/forum/index.htm com a arxiu de consulta, però ja no s'hi poden crear temes nous. La finalitat dels fòrums és permetre als usuaris que plantegin problemes i ofereixin solucions sobre els diferent programes que es troben traduïts al català, tot i que també hi ha un fòrum per a consultes sobre llengua i un altre per a dubtes de traducció de programari al català. Amb aquest nou sistema de fòrums, que permet als usuaris definir els seus propis perfils, és possible tenir usuaris registrats, crear fils de discussió, afegir fòrums nous, fer cerques, etc., i tot de manera senzilla. Els nous fòrums es poden trobar a http://www.softcatala.org/forum/.

Article: Les novetats del Firefox 2.0

1118

2006-11-08 00:00:00

El Firefox 2.0: la nova generació Les novetats més destacades de la nova versió del navegador de Mozilla.org Anna Grau i Toni Hermoso. Novembre de 2006 (Versió actualitzada i ampliada a partir dels articles publicats a laMalla.net1 i a la revista Enxarxa't2) El llançament del Firefox 2.0 ha tornat a revolucionar la xarxa i la comunitat d'usuaris. Per celebrar-ho, la Fundació Mozilla3 ha promogut les més de 300 festes4 que s'han fet el darrer cap de setmana d'octubre arreu del món. Al costat de les grans capitals europees, la cita de Barcelona,5 organitzada per Softcatalà,6 VilaWeb,7 Mozilla Europa8 i Racó Català,9 ha aplegat incondicionals del navegador, simpatitzants del programari lliure i defensors de l'ús del català en les noves tecnologies. Des que el Firefox es va fer públic per primera vegada el novembre del 2004, ha anat guanyant adeptes i s'ha acabat convertint en el rival directe de l'Internet Explorer. En menys de dos anys, milions d'usuaris ja han redescobert el web. Amb aquesta segona versió, feta pública una setmana després de sortir la setena de l'Explorer, s'espera que el nombre d'usuaris del Firefox augmenti —de fet s'han superat els dos milions de baixades en 24 hores. S'obre, doncs, un nou episodi d'una guerra, la dels navegadors, que no sembla tenir final. El Firefox sorgeix del projecte de programari lliure Mozilla.org, una iniciativa mundial, sense afany de lucre i de codi obert en què participen milers de voluntaris. L'objectiu del projecte no és altre que preservar la llibertat d'elecció, garantir la innovació a Internet i respectar els estàndards oberts. Tot això fa que el Firefox hagi esdevingut el producte estrella de Mozilla: lliure, gratuït, compatible amb la majoria de sistemes operatius i traduït a més de 35 llengües,10 entre d'altres el català. De fet, la traducció catalana de programari de la mà de Softcatalà es va estrenar l'any 1998 amb el Netscape Communicator —a partir del qual sorgeix el Mozilla i després, el Firefox. En aquell moment, la versió catalana del Netscape (El Navegador) va tenir una gran significació, ja que era el primer programa en català de gran difusió: al cap d'una setmana de publicar-se, Softcatalà tenia més de 1.500 baixades i 300 visites diàries. Per això, el Firefox ha heretat el llegat del símbol del programari en català. Les claus de l'èxit d'aquest navegador poden resumir-se en tres: una interfície senzilla i propera a l'usuari, la possibilitat d'ampliar-ne la funcionalitat gràcies a extensions fetes per terceres parts, i una política de promoció sense precedents en el món del programari lliure. Malgrat això, amb el llançament d'aquesta nova versió, la febre dels usuaris per detectar errors ja s'ha fet notar. Més enllà dels gustos personals, és cert que cal solucionar problemes d'incompatibilitats amb extensions, connectors i temes disponibles per a versions anteriors, com també vulnerabilitats de seguretat i de consum de memòria. Ara bé, com en qualsevol projecte de programari lliure, la comunitat d'usuaris pot fer arribar suggeriments i possibles errors al gestor d'incidències Bugzilla11 perquè els desenvolupadors els tinguin en compte i els puguin resoldre al més aviat possible. Respecte de la versió anterior, cal destacar les novetats següents del Firefox 2.0 — val a dir que algunes d'aquestes característiques ja existien com a extensions, però no s'havien integrat en el programa: Nova interfície. S'ha actualitzat la interfície per millorar-ne la usabilitat, és a dir, per augmentar la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la baixada d'informació, la manejabilitat i la capacitat de satisfer les necessitats de l'usuari. Una mostra de la modificació del tema per defecte són, per exemple, els botons brillants sensibles al cursor i, sobretot, el quadre de preferències, més intuïtiu que en versions anteriors. Canvis en la navegació amb pestanyes. Una de les característiques més estimades del Firefox és la navegació amb pestanyes, que ha estat un dels aspectes diferencials més importants respecte del seu competidor principal en el camp dels navegadors, l'Internet Explorer. En aquest sentit, doncs, també s'han afegit millores, com ara la possibilitat de recuperar les pestanyes tancades involuntàriament, la integració d'elements visuals que faciliten encara més la navegació i la incorporació d'un botó per tancar cada pestanya de manera individual, en comptes del botó únic que hi havia anteriorment. Això no obstant, tots els usuaris que prefereixin el comportament previ tenen l'opció de poder recuperar-lo manualment.12 [](/imatges/articles/firefox2/pestanyes.png) Correcció ortogràfica integrada.13 A partir d'ara ja no hi ha excusa per no escriure correctament. La versió nova incorpora un motor de correcció ortogràfica que permet verificar si el que escrivim en els formularis pot enviar-se sense temor d'avergonyir-nos després. [](/imatges/articles/firefox2/ortografia.png) Cerques més potents. S'han incorporat força novetats pel que fa a les possibilitats de cerca a la xarxa. En aquest sentit, s'ha millorat la gestió dels motors de cerca integrats: és més fàcil afegir-ne de nous i eliminar els que ja no ens interessen, i els cercadors més populars (com ara Google i Yahoo!) tenen l'opció de suggerir termes de cerca. Millora de la gestió dels canals d'informació. Sens dubte, hi ha hagut un abans i un després en la manera de consultar la informació a Internet d'ençà de l'aparició dels canals, en formats com ara l'RSS. De fet, el Firefox pot considerar-se com una de les aplicacions que ha contribuït més a la popularització d'aquesta tecnologia; per això, no és estrany que arreu de la xarxa s'utilitzi la icona del Firefox14 per indicar la disponibilitat d'aquest servei en un lloc web. En versions anteriors, malgrat haver-hi un gran nombre d'extensions que ofereixen alternatives, els canals es gestionaven com una adreça d'interès15 que s'actualitzava a partir dels continguts nous que apareixien als llocs d'origen. Ara, aquesta funcionalitat es manté, però també es permet cedir la gestió dels canals d'informació a altres aplicacions o serveis de la xarxa. [](/imatges/articles/firefox2/canal.png) Protecció contra la pesca electrònica (phishing).16 De ben segur que molts usuaris han topat reiteradament amb pàgines d'entitats bancàries, de les quals sovint no tenen compte, que els demanen dades de caràcter privat. En general, això és un mètode de frau molt estès a la xarxa dissenyat per enganyar les víctimes i suplantar-los la identitat. El client de correu electrònic Thunderbird17 fa temps que ja ha anat incorporant mecanismes de protecció contra la pesca electrònica, i era l'hora que també ho fes el seu germà, el Firefox. Per defecte, el navegador contrasta les pàgines que visita amb una llista de llocs web sospitosos que incorpora el mateix programa. Si l'usuari ho prefereix, també pot activar-se un servei remot de Google amb la mateixa funcionalitat, però d'actualització més freqüent. A més a més, si es vol informar d'aquestes activitats criminals, hi ha una opció de notificació de pàgines sospitoses en el menú Ajuda. [](/imatges/articles/firefox2/phishing.png) Restauració de sessions. Si durant la navegació, l'ordinador s'apaga, el sistema operatiu es penja o el Firefox es tanca inesperadament, podem tornar allà on érem abans del «desastre» i recuperar la sessió de navegació anterior. Així, ja no cal tornar a obrir les pestanyes o sessions que havíem iniciat prèviament. En relació amb això, també es pot configurar el programa de manera que, quan l'iniciem, la interfície mostri el conjunt de pestanyes amb què havíem tancat el programa la darrera vegada. Integració com a complements. Les extensions i el temes ara s'integren en un mateix quadre de diàleg, sota el nom de Complements. D'aquesta manera, és més fàcil controlar els elements de terceres parts que l'usuari pugui instal·lar. Així, si mai tenim problemes en iniciar el navegador per culpa d'algun dels complements que hàgim instal·lat, hi podem accedir en mode segur,18 desmarcar el culpable i, probablement, resoldre el problema. Títols actius. Potser aquesta és una de les característiques menys conegudes, però no per això menys útil. Permet resumir informació específica d'un lloc com a títol d'una adreça d'interès. Atès que el web al qual es fa referència pot actualitzar-se, el títol també s'actualitza. Ens referim, per exemple, al titular del darrer article d'un diari, al preu d'un objecte d'una subhasta o a la temperatura de la nostra població natal. A part d'aquestes característiques noves, s'han millorat aspectes importants d'accessibilitat19 i, per descomptat, s'han conservat les opcions de blocatge de finestres emergents, d'actualització remota o de supressió amb un sol clic de les dades privades que hàgim introduït. En relació amb la pròxima versió, el Firefox 3.0, ja s'està treballant en la integració de les adreces d'interès i l'historial — funcionalitats que van ajornar-se durant el desenvolupament de la versió 2.0 — i, fins i tot, en la possibilitat d'obrir i desar fitxers PDF sense la necessitat d'instal·lar un connector extern. En resum, baixeu-vos la nova versió del Firefox20 i tasteu-la. Navegareu més ràpid, us sentireu més segurs, veureu el web amb uns altres ulls. Més informació 1\. <http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article?id=151013> 2\. <http://www.ub.edu/enxarxat> 3\. <http://www.mozilla.org> 4\. <http://firefoxparty.com> 5\. <http://festa.firefox.cat> 6\. <http://www.softcatala.org> 7\. <http://www.vilaweb.cat> 8\. <http://www.mozilla-europe.org> 9\. <http://racocatala.cat> 10\. <http://www.mozilla.com/firefox/all.html> 11\. <http://bugzilla.mozilla.org> 12\. <http://css.artnau.com/el-boto-de-tancar-pestanyes-del-firefox-20> 13\. [http://softcatala.org/wiki/Mozilla:Corrector_ortogràfic](http://softcatala.org/wiki/Mozilla:Corrector_ortogr%E0fic) 14\. <http://www.feedicons.com> 15\. <http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks> 16\. [http://softcatala.org/wiki/Firefox:Pesca_electrònica](http://softcatala.org/wiki/Firefox:Pesca_electr%F2nica) 17\. <http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird> 18\. <http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Mode_segur> 19\. <http://diveintomark.org/archives/2006/10/03/firefox-2-accessibility> 20\. <http://www.firefox.cat> Agraïments: Jordi Mas, Marc Belzunces, Francesc Dorca i Jordi Irazuzta.

Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.0.4

1119

2006-11-12 00:00:00

L'OpenOffice.org 2.0.4 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.4 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Les millores de la nova versió 2.0.4 inclouen: \- Gestió de PDF millorada \- Exportació directa a format LaTeX \- Nova funcionalitat als components Calc i Impress \- Consultes imbricades en la base de dades Es recomana a tots els usuaris actualitzar-se a l'OpenOffice.org 2.0.4. Aquests dies el projecte Openoffice.org ha complert el sisè aniversari. Durant aquest temps ha multiplicat el nombre d'usuaris i ha ajudat a establir el format OpenDocument com a estàndard internacional d'intercanvi de documents. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Disponible el sistema de gestió personal Duroty

1120

2006-11-16 00:00:00

Des d’el passat dimarts ja és possible descarregar-se i instal·lar el programa de gestió [Duroty](http://duroty.com) en versió beta. Aquest programa ha estat desenvolupat integrament a casa nostra –i per tant completament en català, encara que ofereix traduccions del mateix a l’anglès i al castellà- i les primeres proves de funcionament real han estat passades amb èxit. Duroty és un programa de gestió en codi lliure, que compta amb servei de canals personals, gestió de correu electrònic, gestió d'enllaços, missatgeria entre membres de la xarxa i pròximament disposarà també de gestió d'agenda electrònica i indexació de fitxers de servidor. Duroty està orientat a petites i mitjanes empreses, o a xarxes estables que comparteixen informació i que necessiten sistemes de gestió per a disminuir la barrera d'accés a aquesta informació. La principal funcionalitat i utilitat de Duroty és la gestió del correu electrònic. Duroty indexa el contingut dels fitxers adjunts dels missatges de correu dels usuaris, essent possible fer cerques per contingut en aquests fitxers. L’aplicació fa servir sistemes de cerca de missatges simples i avançades -semblant al cercador de webs Google, però afegint la possibilitat de cercar dins dels fitxers adjunts (word, powerpoint, excel, pdf, html, etc.)- a més a més dels camps típics (from, to, subject, body, etc.) El servei de feeds permet carregar informació des de qualsevol canal RSS (fins i tot Podcast) essent il·limitat i totalment configurable. La gestió d’enllaços funciona també de manera semblant a l’aplicació de Google, permetent la classificació mitjançant tags i la cerca oberta a les pàgines seleccionades, ja que la informació continguda en aquestes és indexada pel propi Duroty. Compta també amb la funcionalitat de notebook permet magatzemar i anotar informació o qualsevol altra dada que et trobis durant la navegació a la zarza. La interfície de consulta de totes les aplicacions utilitza tecnologia AJAX (combinació de DHTML, CSS, Javascript, XML i llenguatges de servidor). A més la interfície es presenta inicialment amb 3 idiomes (català, castellà i anglès). El servidor està desenvolupat íntegrament en Java. Duroty suporta els navegadors Firefox, Internet Explorer i Mozilla

Lliurament dels premis E-tech 2006 a Girona

1121

2006-11-23 00:00:00

El proppassat dijous 16 de novembre a l'Hotel Carlemany de Girona s'han lliurat els premis 2006 del [fòrum de noves tecnologies de les comarques gironines](http://www.forumetech.com/), destinat a promoure el sector de les TIC en aquesta regió del país. Els guardonats d'enguany han estat en l'apartat de «web corporatiu» l'[Ajuntament de Girona](http://www.ajuntament.gi) per «10 anys a la x@arxa», [DSET](http://www.dset-solutions.com/) pel projecte empresarial del mateix nom, Eureka Kids per [Eurekakids](http://www.eurekakids.net/?idioma=cat) en aplicació de noves tecnologies a l'empresa, i [Gassó Gestió Local SL](http://www.gassogl.com/) pel que fa al millor projecte d'administració local. En el sector universitari s'ha premiat a la Universitat de Girona per [Gametools](http://www.gametools.org/). Finalment, [Vimmocat](http://www.vimmocat.com/), un catàleg immobiliari virtual de les comarques gironines, ha guanyat el premi a l'excel·lència en el tractament lingüístic destinat a programes informàtics i webs, patrocinat per la [secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/). Enllaços [Notícia a El Punt](http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2140564)

Microsoft Windows Vista i Office 2007 incorporaran el català de sèrie en PC nous

1122

2006-11-26 00:00:00

Microsoft incorporarà el català de sèrie a la propera versió de Windows anomenada Windows Vista que estarà disponible per a fabricants de PC i empreses el proper 30 de novembre i per a usuaris domèstics a finals de gener. Microsoft també produirà el paquet d'idioma català pel programa ofimàtic Microsoft Office 2007. Actualització 21/12/2006: Diversos usuaris ens informen que el català no ve de sèrie als CD de Microsoft Vista. Aquest és el primer cop que Microsoft ofereix el català, i altres llengües minoritzades, el mateix dia que posa a la venda un nou producte i no mesos, o fins i tot anys després, com havia succeït anteriorment. Microsoft està arribant a un acord amb HP, Dell, Sony i Toshiba i altres fabricants de PC perquè els usuaris que comprin ordinadors nous a l'estat espanyol puguin escollir amb quina llengua volen treballar-hi, incloent-hi el gallec, l'èuscar, el castellà, l'anglès o el català. La traducció al català, igual que a altres llengües minoritzades, es realitza amb tecnologia LIP (Language Interface paquets). Es tracta d'un paquet d'idioma que s'aplica sobre una versió ja instal·lada en una altra llengua . La traducció, com en cas dels paquets d'idioma per a Windows XP, serà una traducció parcial de la interfície d'usuari, però encara cal veure el grau de catanalització que s'assolirà en les noves versions. El català també estarà disponible per als ordinadors Tablet PC. Microsoft té plans de destinar-ho a l'ensenyament i a la sanitat, entre altres sectors. Més informació: [El Periódico de Catalunya](http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=358535&idseccio_PK=1009)

Softcatalà rep 330.000 usuaris únics i mostra 3 milions de pàgines web al novembre, segons el Google Analytics

1123

2006-12-11 00:00:00

El web de Softcatalà és analitzat des de finals del 2005 pel [Google Analytics](http://www.google.com/analytics/), el servei gratuït de Google per a l'anàlisi de visites a un lloc web. El servei proporciona dades directament dels usuaris mitjançant la instal·lació d'una galeta al seu navegador que proporciona informació de forma completament anònima, tal i com fan la gran majoria de serveis de mesurament d'audiències. Si bé al començament només s'analitzaven les visites a la pàgina principal, d'ençà setembre d'enguany s'analitzen el conjunt de pàgines del lloc web http://www.softcatala.org, la forma que se segueix a les auditories dels llocs web. 330.000 usuaris únics i 3 milions de pàgines web mostrades Considerades totes les visites al lloc web, Softcatalà va rebre 238.490 usuaris únics al setembre, 300.981 a l'octubre i 333.401 al novembre. Per usuari únic s'entén aquell ordinador que disposa de la mateixa galeta, independentment del nombre de visites que faci al lloc web durant el període de temps considerat. Pel que fa a pàgines web mostrades als usuaris, al setembre se'n van mostrar 1.993.228, a l'octubre 2.651.870 i al novembre 2.995.495. Per contextualitzar aquestes xifres, d'acord amb les dades de l'[OJD espanyol](http://ojdinteractiva.ojd.es/alfabetico.php) (un recull de pàgines molt limitat) Softcatalà se situaria com la segona pàgina web exclusivament en català pel que fa a usuaris únics, i la sisena pel que fa a pàgines mostrades. En canvi, els mesuraments del servei [Alexa](http://www.alexa.com/), de l'empresa Amazon, situa a Softcatalà com la novena pàgina web en català més popular, segons recull [Catalexa](http://www.catalexa.com/). Els mesuraments d'Alexa són considerats menys fiables per obtenir-se de forma indirecta, però contenen una major nombre de pàgines en comparació amb l'OJD espanyol. Perfil dels visitants de Softcatalà D'acord amb els resultats del Google Analytics, els usuaris entren a Softcatalà visitant el traductor desenvolupat per la Universitat d'Alacant (40%), seguit de la pàgina principal (28%), el Wiki del projecte Mozilla (8%) i el nou corrector en línia (2%). En l'acumulatiu total, el traductor representa el 69% de les visites, la pàgina principal el 10%, el Wiki de Softcatalà el 6%, els fòrums el 3% i el nou corrector en línia el 2%. El 96,5% fa servir Windows, el 2,2% Mac i l'1,3% Linux. Pel que fa a la llengua del navegador/sistema, el 68,8% tenen definit l'espanyol, el 26,7% el català i el 3,7% l'anglès. El navegador més usat és l'Internet Explorer (68,4%), seguit del Firefox (16,1%) i el Mozilla (13,4%). La resolució de pantalla més comuna és la de 1024x768 (56,3%) seguida de la de 800x600 (17,3%).El 57% fa servir una connexió de banda ampla, mentre que el 31% fa servir un módem telefònic. Pel que fa al lloc de residència, el 77% visita Softcatalà des dels Països Catalans, el 21% des de la resta d'Europa (fonamentalment d'Espanya, amb un 19%) i l'1% des d'Amèrica. Dins dels Països Catalans, el 86,7% resideixen a Catalunya, el 6,6% a les Balears, el 5,7% al País Valencià i l'1% a Andorra. Les visites des de la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent són inferiors al 0,01% i les de l'Alguer no es poden diferenciar de les de la resta de l'illa de Sardenya. Per ciutats, aquestes són les 10 des de les quals hem rebut més visites durant el novembre, ordenades de major a menor: Barcelona, Madrid, Palma, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Tarragona, València, Sant Just Desvern i Ripollet. Des de Softcatalà volem agrair-vos aquest gran èxit, i continuar animant-vos a utilitzar tant el programari com les noves tecnologies en català. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Nou Recull de termes 4.0 de Softcatalà

1124

2006-12-11 00:00:00

Quatre anys després de la darrera versió, Softcatalà presenta la versió 4.0 del Recull de termes. Durant aquest període s'han normalitzat nombrosos termes relacionats amb la informàtica i la societat de la informació, per la qual cosa es feia necessari posar el Recull al dia; després d'aquesta actualització, el nombre de termes que s'hi recullen supera els 1.800. Aquesta nova versió pren com a base les anteriors; tots els termes existents, però, han estat avaluats un per un i s'han canviat quan calia, atès que alguns termes que ja s'havien normalitzat anteriorment han estat revisats. També se n'ha descartat un cert nombre, especialment locucions verbals, que s'han considerat innecessaris. Alhora, s'hi han afegit diversos neologismes i una bona part de la terminologia publicada pel TERMCAT, Centre de Terminologia, organisme que n'ha fet la revisió, com també diversos termes que han anat apareixent a noves aplicacions traduïdes per Softcatalà. Tothom qui vulgui fer algun comentari o suggeriment sobre aquest nou Recull ho pot fer mitjançant la llista de correu que s'ha creat amb a aquesta finalitat; per a donar-s'hi d'alta només cal accedir a la pàgina de llistes de Softcatalà (http://www.softcatala.org/llistes). El nou Recull de termes és accessible a tothom a l'adreça http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

El TERMCAT publica un diccionari de comerç electrònic

1125

2006-12-15 00:00:00

S'acaba de publicar la Terminologia del comerç electrònic, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra i amb l'assessorament d'experts de la Universitat Oberta de Catalunya, de la Universitat de les Illes Balears, de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre de Supercomputació de Catalunya. El diccionari, que esdevé una eina de gran utilitat per a professionals i usuaris de la comunicació, l'àmbit del comerç i dels serveis electrònics, aplega i defineix 284 termes, i els presenta amb els seus equivalents en castellà, francès i anglès, d'ús habitual en aquesta nova variant del comerç, que ja ocupa un lloc remarcable en els nostres hàbits de consum. Conjuntament amb aquesta obra s'han editat també un tríptic que conté vint-i-set termes bàsics de l'àmbit de la seguretat a la xarxa i un quadríptic amb trenta-sis termes del màrqueting electrònic. TERMCAT, Centre de Terminologia. Terminologia del comerç electrònic. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. 110 p. (Terminologies; 6) ISBN 84-393-7235-3 Més informació a http://www.termcat.cat

Sopar de Nadal de Softcatalà 2006

1126

2006-12-18 00:00:00

El proper divendres, 22 de desembre a les 21.00 hores, farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Hi estan convidats tots els col·laboradors, simpatitzants i usuaris amb els seus respectius acompanyants. Lloc: [Centre Comarcal Lleidatà](http://www.cclleidata.cat) ([mapa](http://maps.google.com/?q=Corts+Catalanes+592,+08007+Barcelona&ie=UTF8&om=1&z=17&iwloc=A&hl=ca)) Gran Via de les Corts Catalanes, 592 El sopar consistirà en un menú de Nadal i té un preu orientatiu de 25 EUR. Us preguem que confirmeu de la vostra assistència com més aviat millor a la [pàgina wiki del sopar](http://www.softcatala.org/wiki/PencairesTrobades) o per [correu electrònic](mailto:info@softcatala.org), indicant-hi també el nombre de persones, per tal de poder fer-ne una previsió acurada.

La Tafanera: una pàgina en català de promoció participativa de notícies

1127

2006-12-28 00:00:00

Des de fa unes poques setmanes s'ha presentat a la xarxa [la Tafanera](http://www.latafanera.net), una pàgina web on poden llegir-s'hi tot tipus de notícies i alhora també comentar-les. La gràcia d'aquest servei rau en que les notícies les envien els seus propis usuaris, i la mateix comunitat tria quines s'acaben publicant a la pàgina principal. Per tant, la Tafanera es podria definir com una pàgina de promoció participativa de notícies. La iniciativa sorgeix de dos joves de l'Alt Urgell (Jordi i Joel) i un d'Igualada (Eduard) afeccionats a serveis similars en altres llengües com ara el [Menéame](http://www.meneame.net) en castellà o el [Digg](http://www.digg.com) en anglès, que veient la mancança present en la nostra llengua, van decidir traslladar el mateix concepte al català. De fet, abans d'això fins i tot ja existien portals anàlegs en basc ([Zabaldu](http://www.zabaldu.com)) o en gallec ([Chuza](http://www.chuza.org/)). Gràcies a l'allotjament de [Racó Català](http://www.racocatala.cat), les primers proves es van iniciar amb el codi de [Pligg](http://www.pligg.com/), però posteriorment es va optar pel mateix que s'utilitza a Menéame. El funcionament és molt senzill, els usuaris previ registre envien enllaços de les històries més rellevants del panorama internauta juntament amb una petita descripció. Tot seguit, són els propis usuaris els que decideixen amb el seu vot si aquella història és prou bona per a sortir publicada a la portada o no. Si aconsegueixen prou vots, la notícia sortirà en portada, mentre que en cas contrari, la notícia continuarà en segon pla.

Balanç de l'ús del català a Internet al 2006

1128

2007-01-03 00:00:00

La situació general del català a Internet és bona però té un punt feble, les webs de les empreses. Veiem alguns aspectes significatius de la bona situació general del català a Internet a les dades que s'exposen a continuació: \- Article “[La salut del català a Internet el 2005](http://www.softcatala.org/articles/article60.htm)” (15-10-2005, Jordi Mas, Softcatalà, dades octubre 2005, cercador Google). En aquest article s'hi pot comprovar que el català, amb 7.140.000 pàgines web, és la 26a llengua a Internet i, amb 1,09 pàgines web per parlant, es troba en el lloc 19è, molt per davant d'altres llengües amb molts més parlants que el català, com el castellà, el rus, el xinès, l'àrab, el polonès, el romanès, el portuguès o el grec. \- [ El domini .cat](http://www.domini.cat), aprovat el 16 de setembre del 2005, és el primer domini genèric (gTLD) que s'atorga a una comunitat lingüística i cultural: la catalana. Considerem l'aprovació d'aquest domini un fet molt important que pot ajudar molt a millorar i consolidar la presència del català com una de les llengües amb més projecció a Internet. El pas fet amb l'aprovació del .cat és la millor demostració de la força de la presència del català a Internet i un gran reconeixement internacional d'una llengua i una cultura. En 10 mesos, des que es va activar el 13-2-2006, ja hi havia més de 19.000 dominis .cat actius (que funcionaven), amb la qual cosa el .cat és el més exitós dels dominis restringits: ja hi ha gairebé 3,5 milions de pàgines .cat indexades al Google, moltes més que les del .museum, o del .travel, etc. creats per a una comunitat especialitzada. \- Després de més d'un milió de visites, el català és la quarta llengua més utilitzada al Fòrum de debat Europeu, dins de la pàgina de la [Comissió Europea](http://europa.eu/debateeurope), que depèn de Relacions Institucionals, segons Eurotribune.net. Les aportacions que s'hi han fet només són superades per les fetes en anglès, francès i alemany, i estan per davant de les fetes en castellà i italià. Cal destacar-ho perquè per accedir a la pàgina en català s'ha de fer des d'un enllaç de la [pàgina en castellà](http://europa.eu/debateeurope/index_es.htm). \- Existeixen una sèrie de campanyes inspirades en el domini .cat que intenten aconseguir per a les seves comunitats lingüístiques i culturals l'èxit que es va aconseguir amb aquest: Escòcia (.sco) - The Campaign for a .sco Internet Domain (http://www.dotsco.org). Gal·les (.cym) - Campanya dotCYM Group - Campaigning for a .cym Internet domain (http://www.dotcym.org). Galícia (.gal) - Asociación PuntoGal (http://www.puntogal.org). Bretanya (.bzh) - Association pointBZH (http://bzh.geobreizh.com). \- El català és la segona llengua més utilitzada als blocs després de l'anglès, segons un estudi nord-americà de l'organització Nitle (http://www.blogcensus.net/?page=lang) (estudi Nitle Blog Census, blocs que contenen, com a mínim, cinc-cents bytes de text). Aquest estudi, que pot ser discutible, ens indica però una molt bona presència del català al món dels blocs. Molt important en la bona situació del català a Internet són, especialment a Catalunya, les webs de les administracions públiques, així com l'empenta de la societat civil organitzada, amb iniciatives destacades com VilaWeb (http://www.vilaweb.cat) o Softcatalà (http://www.softcatala.cat), les associacions i entitats de defensa de la llengua, culturals i de tot tipus, moltes noves publicacions digitals, així com moltes webs i blocs personals. També alguns projectes importants de programari lliure, com Mozilla o GNU/Linux. Dins d'aquesta bona situació general de la llengua catalana a Internet, el Baròmetre de l'ús del català a Internet (http://wiccac.cat/webscat.html) de WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) (http://wiccac.cat), vol informar i denunciar que hi ha un punt feble on l'ús del català és encara molt baix i que cal treballar per a normalitzar-lo. Són les webs de les empreses, especialment de les més grans i les multinacionals, moltes de les quals no tenen versió en català. Si s'aconseguís millorar aquest punt feble, la situació del català a Internet passaria de ser bona a excel·lent. Després de més de quatre anys i mig des de la creació del baròmetre de WICCAC, es pot considerar que la situació global del català a les webs de les empreses i organitzacions radicades a Catalunya i a altres llocs dels Països Catalans, o que hi ofereixen els seus productes i serveis, algunes d'elles amb centres molt importants, malgrat haver millorat de manera significativa, segueix sent molt insuficient i cal continuar treballant per a millorar-la. Aquestes empreses demostren una manca total de sensibilitat, cultural i cívica, envers la llengua, tant com una manca de respecte a una bona part dels seus clients i usuaris. S'ha de fer veure que estan, a Catalunya i a altres llocs de parla catalana, fora de la normalitat. El català és la llengua pròpia de Catalunya i d'altres terres dels Països Catalans i hauria d'estar, com a mínim, en situació d'igualtat amb el castellà. Les empreses no poden tenir cap excusa, ni tècnica ni de costos, per a no tenir la seva web en català, ja que actualment hi ha eines de traducció automàtica que poden ajudar molt a fer-ho i el cost és molt més baix, per exemple, que el de l'etiquetatge. Només cal tenir la voluntat de fer-ho. Considerem que el baròmetre ha estat i és una eina molt útil per anar fent un seguiment de l'evolució del percentatge d'ús del català a les webs ja que, des d'agost del 2002, es va fent una actualització mensual del resum de situació (http://wiccac.cat/resum.html). Si analitzem el punt més baix (setembre del 2002) des que anem fent el seguiment d'aquesta evolució, veiem que llavors el percentatge global d'ús del català era del 38,75%, i ara, a desembre del 2006, és del 52,23%, és a dir, 13,48 punts percentuals més. Aquest percentatge s'ha anat incrementant de forma constant però, considerem, amb molta -massa- lentitud per a considerar-ho com a satisfactori. El detall de l'evolució del percentatge global de l'ús del català a les webs es pot comprovar a la pàgina de l'històric dels resums de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet (http://wiccac.cat/hist_resums.html), de la qual en fem una actualització cada mes des d'agost del 2002. Hi ha més de quatre anys d'històric, amb enllaços al detall del resum de cada mes, on s'hi pot veure l'evolució produïda mes a mes per sectors i global. Un dels principals problemes que existeixen per la normalització del català a Internet i a les noves tecnologies en general és la seva invisibilitat a nivell legislatiu. A la legislació actual, Internet i les noves tecnologies pràcticament no s'hi tracten, com si no existissin. Tampoc no se'n diu res al nou Estatut de Catalunya. Creiem que s'hauria de fer una modificació de la legislació existent, concretament a la Llei de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, afegint-hi un capítol sencer sobre noves tecnologies i Internet, ja que la llei actual és del 1998 (llei 1/1998 del 7-1-1998) i llavors les noves tecnologies, i molt especialment Internet, no tenien la importància, la força i la utilitat que tenen actualment, 9 anys després. Analitzant l'evolució del baròmetre en aquests més de 4 anys i mig d'existència, veiem que, dels 35 sectors o grups en que està dividit, els que tenen un percentatge més alt d'ús del català estan, en general, relacionats amb el món de la cultura i els sectors que tenen un percentatge més baix d'ús del català estan, en general, relacionats amb el món de l'economia productiva, com es pot comprovar a la pàgina del resum de situació (http://wiccac.cat/resum.html). En les empreses d'aquests darrers sectors és on hi ha més feina a fer per a aconseguir la normalització del català a les seves webs. Cal doncs continuar treballant des de tots els àmbits implicats per intentar aconseguir una normalització del català al més ràpida possible a les webs de les empreses que treballen a casa nostra. Joan Soler i Martí membre de l'equip de coordinadors de WICCAC - http://wiccac.cat Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics Barcelona, gener del 2007

La Viquipèdia arriba als 50.000 articles

1129

2007-01-05 00:00:00

A dia 4 de gener del 2007, la Viquipèdia en català (http://ca.wikipedia.org) ha superat els 50 000 articles, i continua augmentant. La Viquipèdia es un projecte que té per objectiu fer una enciclopèdia d'ús general, de distribució lliure i de qualitat, mitjançant una xarxa de lliure participació de voluntaris d'arreu del món. Qualsevol persona pot utilitzar-ne lliurement els articles, copiar-los, modificar-los i distribuir-los, complint bàsicament dos requisits: esmentar la font de la informació, i permetre també l'ús lliure de la seva obra mitjançant les condicions d'ús de la llicència GFDL o equivalents. El projecte Viquipèdia és internacional i multilingüe: hi ha més de 250 edicions en diferents llengües, que funcionen de manera autònoma i, globalment, contenen un total de prop de 5 milions i mig d'articles. Tothom pot col·laborar en la Viquipèdia. Qualsevol persona amb una connexió a Internet pot crear nous articles, o editar els que ja existeixen. Podeu ajudar al projecte creant o editant articles en aquells temes que són del vostre interès. Heu comprovat si ja existeixen articles sobre el vostre poble o comarca, la vostra professió o les vostres aficions? No cal ser un expert per a col·laborar en la Viquipèdia: qualsevol aportació constructiva és benvinguda, fins i tot les correccions ortogràfiques d'articles ja fets. Podeu crear articles de bell nou, o adaptar-los d'altres fonts, sempre que respecteu els drets d'autor. Si voleu contribuir a la Viquipèdia, podeu anar a [la pàgina d'ajuda](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ajuda) per aprendre com funciona. La Viquipèdia en català nasqué el mes de març del 2001 i va tenir el privilegi de ser la primera versió en una llengua no anglesa a veure la llum. Actualment, el nombre d'edicions de la Viquipèdia supera les 250 llengües i com que el nombre d'articles de cada edició depèn de l'esforç dels usuaris, les que tenen més articles són també aquelles amb més parlants i més importància internacional. Tot i això, la Viquipèdia en català s'ha pogut consolidar entre les vint primeres posicions. Per a comprendre el creixement que ha experimentat només cal recordar que el 14 de febrer de 2006 celebràvem l'assoliment de 25 000 articles, amb la qual cosa, en poc menys d'un any, la Viquipèdia ha doblat el seu nombre d'articles assolint l'actual xifra de 50 000. Tot això ha estat possible gràcies a les aportacions desinteressades dels seus col·laboradors, a qui cal reconèixer i agrair tota la tasca realitzada per a l'assoliment d'aquesta fita tan remarcable. Cal tenir en compte que la Viquipèdia en català té molts menys usuaris registrats que d'altres viquipèdies amb un nombre similar d'articles. Tot i això, en els darrers mesos hi ha hagut, de mitjana, 150 "viquipedistes" contribuint molt activament. Així doncs, esperem de tothom, fins i tot d'aquells qui només han col·laborat corregint una petita falta ortogràfica, l'orgull i la satisfacció que suposa anar millorant gra a gra aquesta platja del coneixement lliure. Gràcies a tots, la Viquipèdia és ja una enciclopèdia útil, que pot utilitzar-se de manera individual o col·lectiva a casa, a les escoles o als llocs de treball. Ara bé, cal ser autoexigents i per això ens agradaria millorar-la encara més! Hem de fer molts més articles, i molts dels que actualment existeixen encara són lluny de l'estàndard de qualitat que voldríem. És per això que demanem a tots aquells que algun cop la heu utilitzada o fins i tot a aquells que no n'havíeu sentit parlar mai que us animeu a canviar aquelles coses dels articles que no són del vostre grat o afegir-ne de noves per a millorar-ne la informació. Llanceu-vos-hi i animeu-vos a participar en la Viquipèdia!

Google signa un acord amb biblioteques catalanes per digitalitzar part del seu fons

1130

2007-01-10 00:00:00

[Google Inc](http://www.google.com/) i la [Biblioteca de Catalunya](http://www.bnc.es/digital/) han presentat avui en roda de premsa conjunta un acord mitjançant el qual Google tindrà accés al fons de cinc biblioteques catalanes per a la seva digitalització. Ells libres que es digitalitzaran són aquells que han passat al domini públic i que podrien representar un fons d'uns tres-cents mil volums (dels quals no s'ha especificat quina part es digitalitzaran). Les biblioteques que han signat l'acord són la biblioteca del Monestir de Montserrat, biblioteca pública episcopal del seminari de Barcelona, biblioteca del centre excursionista de Catalunya, la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès i la Biblioteca de Catalunya. Aquest acord permetrà a Google publicar en línia aquests volums i fer-los accessibles a través d'Internet. Algunes de les obres d'aquests fons són tant antigues que la seva simple consulta pot ocasionar-les danys. Aquest projecte pot tenir un gran impacte en la quantitat i qualitat de textos disponibles en català a la Xarxa en els propers anys. De totes maneres, no és l'únic projecte d'aquest tipus en llengua catalana, de fa molts anys hi ha el projecte [Gutenberg](http://www.gutenberg.org/) amb objectius similars. Fa pocs mesos a Softcatalà vam publicar un article d'en Miquel Térmens sota el títol [Digitalització dels llibres de les biblioteques](http://www.softcatala.org/articles/article67.html) que fa un repàs exhaustiu sobre les diferents iniciatives de digitalització que hi ha actualment en marxa. Més Informació Vilaweb - [Google publicarà a internet milers de llibres catalans](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2225860) LaMalla - [La literatura catalana s'obre al món digital](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article?id=156915)

Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.1

1131

2007-01-11 00:00:00

L'[OpenOffice.org 2.1](http://www.openoffice.org) és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Les millores de la nova versió 2.1 inclouen: * Permet l'ús de múltiples monitors a Impress * Exportació a HTML de Calc millorada * Compatibilitat millorada per al Microsoft Access a OpenOffice Base * Notificació automàtica d'actualitzacions Es recomana a tots els usuaris actualitzar-se a l'OpenOffice.org 2.1. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Es presenta oficialment VilaWeb TV i el servei "3alacarta" inicia proves amb formats lliures

1132

2007-01-12 00:00:00

Des de fa uns quants mesos es pot accedir a través de l'adreça [www.vilaweb.tv](http://www.vilaweb.tv) als serveis de Vilaweb televisió. Avui comença una nova etapa amb canvi de format, una pàgina renovada que inclou més continguts i noves seccions. Al nou s'hi poden trobar els més de dos-cents vídeos creats per VilaWeb TV, classificats per àrees, amb un cercador i una nova secció que permet d'accedir en directe a televisions del país i de l'estranger. VilaWeb TV és el primer canal de televisió IP en català, via Internet, creat al país amb voluntat de seguir l'actualitat i d'oferir una mirada pròpia, en la línia que, des de fa onze anys, segueix VilaWeb com a diari electrònic. VilaWeb TV va començar les emissions el febrer del 2006 i des d'aleshores ha consolidat el projecte que avui s'ha presentat oficialment. Des de Vilaweb es pensa que mentre la TDT representa el model de la televisió 'industrial', la televisió IP és la televisió de la 'creativitat'. L'objectiu de VilaWeb TV a curt termini és ampliar els continguts fins a assolir una producció d'entre 30 i 45 minuts diaris. Alguns d'aquests continguts s'elaboraran en col·laboració amb altres entitats, com el Grup Enderrock, que aviat començarà a fer vídeos sobre l'actualitat musical catalana. Malauradament, com passa amb altres serveis de vídeo a la xarxa com [YouTube](http://www.youtube.com), encara no és possible la visualització amb connectors lliures, encara que sí amb navegadors lliures que utilitzin el connector privatiu d'Adobe Flash. Es preveu que projectes de codi obert com [Gnash](http://www.gnu.org/software/gnash) o [Tamarin](http://www.mozilla.org/projects/tamarin/), puguin fer-ho possible en un futur. L'anunci del nou servei de Vilaweb coincideix amb la emissió pilot d'un canal de la [Corporació Catalana de Ràdio i Televisió](http://www.ccrtv.cat) (CCRTV), el 3/24, utilitzant per primera vegada formats de vídeo i àudio amb una codificació lliure ([Theora](http://ca.wikipedia.org/wiki/Theora) i [Vorbis](http://ca.wikipedia.org/wiki/Ogg Vorbis)). Això ocurreix aproximadament un any després que des d'aquestes pàgines es [va fer ressò](http://www.softcatala.org/noticies/05012005213.htm) de les queixes de diferents usuaris de [3 a la Carta](http://www.tv3.cat/3alacarta/) tant pel que fa a l'accés des de plataformes lliure com respecte a la consideració de la llengua catalana, incomplint-se per tant el [Pacte del Tinell](http://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_del_Tinell) que havia subscrit l'anterior govern. Fonts: [Vilaweb ](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2223115) i [La Farga](http://www.lafarga.cat/node/1559)

Softcatalà presenta la traducció al català del SeaMonkey 1.1

1133

2007-01-29 00:00:00

El [SeaMonkey](http://www.mozilla.org/projects/seamonkey/) és una solució completa per a l'ús d'Internet basada en el codi de [Mozilla.org](http://www.mozilla.org), que incorpora en un mateix programa un navegador, un gestor de correu, un redactor web i un client de xat IRC. Aquest es tracta de l'evolució de l'antic [Mozilla](http://softcatala.org/wiki/Mozilla_Suite) que continua a nivell comunitari quan des de l'anterior versió va començar a rebre el nom de SeaMonkey. Apart de les aplicacions descrites, també s'hi inclou per defecte eines per al desenvolupament web com ara un Inspector DOM o un depurador de JavaScript. Respecte a l'anterior versió 1.0, cal destacar-ne: * Correcció ortogràfica en línia a les àrees de text dels formularis web, com amb el Firefox 2. * Previsualització dels continguts de les pestanyes en passar-hi per sobre. * Etiquetatge personalitzat dels missatges de correu. Podeu consultar-ne més a les [notes de la versió](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey:1.1/Notes_de_la_versi%C3%B3). Podeu baixar-vos el SeaMonkey 1.1 en català per a: * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.1/linux/seamonkey-1.1.ca-AD.linux-i686.installer.tar.gz) * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.1/mac/seamonkey-1.1.ca-AD.mac.dmg) * [Windows](http://www.softcatala.org/prog176.htm) * [Paquet de llengua](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.1/langpack/seamonkey-1.1.ca-AD.langpack.xpi) (si ja el tinguéssiu en alguna altra llengua) Podeu trobar més informació del [SeaMonkey al wiki de Softcatalà](http://softcatala.org/wiki/SeaMonkey). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a a http://www.softcatala.org.

GNULinux.cat surt a la llum!

1134

2007-02-12 00:00:00

Un portal web per descobrir GNU/Linux, adreçada a gent que no conegui aquest sistema operatiu lliure. [GNULinux.cat](http://www.gnulinux.cat) és la versió catalana de [GetGNULinux.org](http://www.getgnulinux.org/), la web original del projecte. El juliol de l'any passat un estudiant francès, Olivier Cleynen, va crear una web per aquelles persones que amb prou feines havien sentit a parlar, o no coneixien, el sistema operatiu lliure GNU/Linux. Des de llavors fins ara, la web s'ha anat canviant, ampliant i traduint gràcies a una comunitat de persones voluntàries d'arreu del món, amb l'objectiu de sintetitzar i fer més entenedora la informació exposada. Gràcies a l'Equip Català de GetGNULinux.org, des d'avui el Català és una de les tres llengües a la qual esta traduïda aquesta web. A partir dels tres apartats bàsics en que s'estructura la web, l'usuari pot descobrir la informació que li sigui necessària, així com decidir ampliar o no els conceptes proposats. \- Què és Linux? Aquesta secció no és la típica parrafada amb la història de GNU/Linux des del principi sinó un petit text que respon a preguntes com, qui el fa, amb quin interès, quina aspecte te i les avantatges del programari lliure. S'afegeixen enllaços a captures de pantalla de Linux, que és el programari lliure i PMF sobre Linux. \- Perquè no Windows? Aquesta secció pretén trencar l'immobilisme que s'imposa en les noves tecnologies, tot explicant perquè creiem que no haurien d'utilitzar Windows. Es parla de les restriccions de la llicència, dels formats i programes que t'obliga a fer servir Microsoft, els problemes que sorgeixen quan no es disposa del codi font i les repercussions que tindrà el DRM i la Computació de Confiança en les nostres vides. Cada concepte disposa d'un enllaç a un article on s'explica més detalladament. \- Fent el salt a Linux I finalment, la migració, l'objectiu final d'aquesta web. En aquesta secció s'explica com passar de Windows a Linux, el que és igual i el que no, el que és millor i el que és pitjor. També s'anima a l'usuari triar entre tres distribucions (la web no esta afiliada a cap de les tres) i s'explica com aconseguir-la ja sigui només per provar-la o definitivament per instal·lar-la. El darrer punt és un breu recull dels recursos que es poden trobar a la xarxa, per a resoldre dubtes o problemes que puguin sorgir durant la migració. Pel que fa a l'Equip que ha fet possible la traducció esta format per: \- Oriol Piera; Apart de Coordinador de GNULinux.cat és membre de Caliu (Associació d'Usuaris de Linux en llengua catalana) i de l' Equip Català d'Ubuntu . \- Rafael Carreras; Coordinador de l'Equip Català d'Ubuntu, secretari de Caliu, traductor de la FSFE (Free Software Foundation Europa) i de KDE (un entorn gràfic de Linux). \- Persones anònimes que han contribuït al wiki de traducció. Esperem que aquest projecte esdevingui d'interès i restem a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte. Equip Català de GetGNULinux.org hola@gnulinux.cat

L'Adobe Reader disponible en català

1135

2007-02-14 00:00:00

Després de molts mesos de rumors es confirma finalment que l'empresa Adobe ha traduït al català la versió 8.0 el seu popular producte l'Adobe Reader. L'Acrobat permet de llegir documents en format PDF, que és el format més usat actualment per a l'intercanvi de documents electrònics amb format. Segons [estimacions](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b182.pdf) del Govern de la Generalitat de Catalunya està instal·lat a més de dos milions d'ordinadors de l'àmbit lingüístic català. Al final del mes passat, Adobe va iniciar el procés perquè el format PDF complet esdevingui un estàndard ISO (hi ha parts que ja ho són), quelcom que l'afirmaria com una opció molt sòlida per esdevenir un veritable estàndard per a l'intercanvi de documents electrònics amb format. Microsoft fa temps que treballa en el seu propi format, l'XPS, amb el que intentarà substituir al PDF. La traducció al català de l'Adobe Acrobat ha estat tema de debat al Parlament de Catalunya. L'any 2002 Esquerra Republicana de Catalunya ja [va tramitar](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/06b326.pdf) una proposició no de llei per a la traducció de l'Adobe Acrobat al català que també va tenir en aquella època una certa empenta internauta amb la campanya [AdobeSiUsPlau](http://groups.google.com/group/alt.fan.countries.andorra/tree/browse_frm/month/2002-05/18a773ac32addd50?rnum=21&_done=%2Fgroup%2Falt.fan.countries.andorra%2Fbrowse_frm%2Fmonth%2F2002-05%3F). El 18 de febrer del 2005, la diputada Dolors Camats, d'Iniciativa-Verds, preguntava per l'estat de la qüestió i, poc temps després, es responia que [no s'havien aconseguit](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b182.pdf) avenços significatius. Però l'Adobe Acrobat no és el primer lector de PDF que existeix en català. Des de fa anys existeix per a Linux hi ha el [KPDF](http://kpdf.kde.org/), dissenyat per a entorns KDE (en el desenvolupament del qual participa el català Albert Astals) o l'[Evince](http://www.gnome.org/projects/evince/) que és el lector de PDF més usat en entorns GNOME (del qual forma part des de la versió 2.12). El paquet d'idioma català (de moment no hi ha la versió completa instal·lable) per a l'Adobe Reader es pot baixar des d'[una pàgina especial d'Adobe en català](http://labs.adobe.com/wiki/index.php/LanguagePack:Reader:Catala) i, de moment, només es troba disponible per al Microsoft Windows. Per a baixar el paquet d'idioma [feu clic aquí.](http://labs.adobe.com/wiki/index.php/LanguagePack:Reader:Catala)

El català s'obre pas al món dels mòbils

1136

2007-02-15 00:00:00

Cara o creu. Siemens o Alcatel. Aquesta era la situació el gener de 2003 que denunciava la [Plataforma per la Llengua](http://www.plataforma-llengua.cat) en relació amb la presència del català als telèfons mòbils.1 Coincidint amb el 3GSM World Congress, que aquests dies converteix Barcelona en la capital mundial de la tecnologia mòbil, el Departament de Governació; els fabricants Nokia, Motorola, Alcatel i Grundig, i les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo, han signat un conveni per promoure el català en l'àmbit de la telefonia mòbil.2 En certa manera, tant els anuncis recents de Motorola i Nokia d'incorporar la llengua catalana als seus productes com la signatura d'aquest acord són conseqüència directa dels anys de lluita de la Plataforma per la Llengua per aconseguir la plena integració del català en els terminals, en les promocions i en les campanyes. Així doncs, aquesta iniciativa del Govern amb què es vol invertir la tendència a la marginació del català en aquest sector de les telecomunicacions no és altra cosa que la culminació de l'esforç liderat per la Plataforma. Segons les dades actuals de la Secretaria de Política Lingüística,3 actualment les empreses de telefonia mòbil que inclouen el català com a opció idiomàtica en els menús i les aplicacions són Alcatel (tots els models), Grundig (models G402i i Grundig g410i per a Movistar), Nokia (model 5200), Sagem (models myX-2m i SG341i per a Movistar), Motorola (model L7), Siemens (els models anteriors al juny de 2006) i Benq-Siemens (model EL71). El conveni amb la Generalitat estableix que els fabricants es comprometen a anar implantant progressivament el català en els menús i les aplicacions, i en els manuals d'usuari o les guies d'iniciació ràpida, dels terminals nous que es comercialitzin al Principat.4 La «implantació progressiva», però, té data límit: a partir del 31 de desembre de 2008 tots els aparells nous que les empreses adherides al conveni venguin a Catalunya hauran de parlar català. Amb això es cobreix el 72 % del mercat dels mòbils, tot i que Samsung i Sony Ericsson no s'hagin afegit a l'acord —no es descarta, però, que ho facin més endavant. D'altra banda, les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo impulsaran campanyes de renovació perquè els abonats puguin canviar els mòbils vells per aparells nous que incloguin el català. A més, s'han compromès a garantir que les comunicacions amb els usuaris puguin fer-se en llengua catalana, d'acord amb la legislació actual. De fet, ho estableixen tant la Llei de política lingüística5 com l'Estatut del consumidor,6 que preveuen que els clients puguin rebre les comunicacions i notificacions escrites (incloses les factures) en català i es puguin adreçar sempre a la companyia en la llengua que triïn. També s'ha anunciat un preacord amb Orange, HTC i Microsoft per comercialitzar un PDA amb la sisena versió del sistema operatiu Windows Mobile en català. Tenint en compte aquestes novetats, sembla que la tendència del sector sigui afavorir la consolidació de la llengua catalana i adaptar-se a les necessitats dels consumidors catalans. Malgrat això, s'avança lentament i sempre per darrera d'altres llengües, fins i tot a casa nostra. Ta With You, per exemple, és una empresa sabadellenca que ha dissenyat un programa de traducció automàtica d'SMS en vuit llengües (alemany, castellà, francès, holandès, anglès, italià i portuguès), entre les quals encara no hi ha el català.7 Amb referència al compromís que fabricants i operadores han ratificat per escrit d'incorporar gradualment el català en els seus productes i serveis, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, «ha agraït, tant als signants i a les empreses que ja en el passat han fet telèfons mòbils en català, el pas que avui fan i que esdevé també una iniciativa de responsabilitat social corporativa mostrant el respecte que han de tenir per la identitat i la llengua d'un país que els genera bona part dels seus ingressos». De fet, d'acord amb les informacions de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el conveni no inclou cap mena de subvenció de la Generalitat per fer les traduccions al català. De tota manera, amb els ingressos dels usuaris n'hi ha d'haver de sobres. Segons les dades de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents a l'any 2006, un 82 % dels catalans majors de quinze anys asseguren que tenen mòbil, és a dir, un mínim de cinc milions de catalans. D'acord amb aquestes xifres, i en termes exclusivament de mercat, el català aporta un valor afegit indiscutible, i molt rendible, a l'hora de vendre un producte. Per afavorir l'aplicació del conveni, la Generalitat de Catalunya donarà suport institucional a les iniciatives dels fabricants o operadors que tinguin com a objectiu el foment de la llengua catalana, i els assessorà, si escau, en el procés de revisió terminològica de les traduccions. De fet, en aquest sentit, cal recordar l'acord que Telefónica i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) tenen signat per a la normalització del català en l'àmbit de les tecnologies.8 D'acord amb els termes d'aquesta col·laboració, Telefónica «es compromet a continuar treballant per aconseguir que tots els nous serveis estiguin disponibles en llengua catalana, [...] com a llengua d'interacció amb els serveis Movistar» i l'IEC li ofereix l'assessorament lingüístic i terminològic necessari per aconseguir-ho. 1 Plataforma per la Llengua (2003). [El català als telèfons mòbils a partir dels usuaris](http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/index.php?est=34). 2 Generalitat de Catalunya (2007). [Els principals fabricants i operadors de telefonia mòbil es comprometen amb el català](http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=24808&comp_id=1365). 3 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística (2007). [Telefonia](http://www6.gencat.net/llengcat/informat/telefonia.htm). D'altra banda, [una de les entrades de la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_tel%C3%A8fons_m%C3%B2bils_en_catal%C3%A0) conté un recull exhaustiu dels models de telèfon mòbil que incorporen el català). 4 Segons fonts de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, [en declaracions a Vilaweb](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2272064 ), els parlants catalans que visquin al País Valencià i a les Illes també podran comprar els mòbils que es distribueixin a Catalunya amb els menús i les aplicacions en català. 5 Generalitat de Catalunya (1998). «[Capítol IV. Els mitjans de comunicació i les indústries culturals](http://www6.gencat.net/llengcat/legis/cat/lpl_cap4.htm)». Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. 6 Generalitat de Catalunya (1993). [Llei 3/1993, de 5 de març, de l'Estatut del consumidor](http://civil.udg.es/normacivil/cat/Contractes/L3-93.htm). 7 [Ta with You](http://www.tauyou.com/ca/solutions_item1.html) (2007). Diccionari/traductor via SMS. 8 Institut d'Estudis Catalans (2006). [Telefónica Movistar acorda amb l'IEC promoure l'oferta dels serveis i menús dels mòbils en català](http://www2.iec.cat/comunicacio/Telefonica.htm).

L'OpenOffice.org Conference 2007 se celebrarà a Barcelona

1137

2007-02-20 00:00:00

L'[Openoffice.org Conference](http://marketing.openoffice.org/conference/) és la trobada anual dels membres de la comunitat [Openoffice.org](http://www.openoffice.org). Aquesta comunitat té com a objectiu crear un conjunt d'eines ofimàtiques en programari lliure que permetin crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. Aquest trobada aplega persones vingudes d'arreu del món que es reuneixen per a analitzar els avenços del projecte en els darrers dotze mesos i pensar com poden afrontar els reptes per a l'any vinent. L'OpenOffice.org Conference són unes jornades de tres dies (el primer dels quals es fa porta tancada i es dedica exclusivament als col·laboradors dels diferents projectes) i dos dies d'accés lliure. Durant aquests dies es fan ponències en diferents tracks (comunitat, usuari final, desenvolupadors) i diverses sessions plenàries. Paral·lelament a la nit s'acostumen a fer diferents activitats socials. L'Openoffice.org Conference es va celebrar per primer cop l'any 2003 a Hamburg, per després seguir l'any 2004 a Berlin, el 2005 a Koper/Capodistria, i el 2006 a Lyon. A la del darrer any van participar unes 250 persones. Barcelona com a candidata per a acollir la conferència Durant el mes de gener del 2007, el projecte de [traducció al català d'Openoffice.org](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org), que desenvolupa Softcatalà, va fer una proposta perquè Barcelona [fos candidata](http://www.softcatala.org/wiki/OOoCon) a acollir l'any 2007 la conferència. Aquest mateix any també s'han presentat les candidatures de Beijing a la Xina i de Dehradun a l'Índia. El resultat de les votacions ha estat el següent: Barcelona, 297 vots; Dehradun, 224 vots i Beijing, 82 vots. Quan i on se celebrara La previsió actual és que l'Openoffice.org Conference 2007 se celebri els dies 19, 20 i 21 de setembre del 2007 a la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es). Més informació * [Openoffice.org Conference 2007](http://marketing.openoffice.org/ooocon2007) * [Proposta de Barcelona](http://www.softcatala.org/wiki/OOoCon)

Disponible el GNOME 2.18 en català

1138

2007-03-15 00:00:00

Recentment s'ha alliberat la versió 2.18 del GNOME, un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor d'arxius comprimits, reproductor de mitjans multimèdia, extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, visualitzador de documents PDF i molt més. En les últimes versions, el GNOME ha posat un èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que, sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux, Fedora i Ubuntu, o a Catalunya la distribució Linkat per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte. Per a tothom * El Tomboy, la miniaplicació per a prendre notes, us ajuda a fer un seguiment de les notes més importants; les clava perquè siguin accessibles més fàcilment. * Crear llistes amb el Tomboy ara és tan fàcil com afegir un * o un -. * No perdeu de vista la vostra feina i repreneu-la allà on la vau deixar: trobeu els fitxers que s'han obert recentment, o cerqueu noves distraccions amb la nova miniaplicació de la barra d'escriptori. * Descobriu què omple el disc dur amb la nova visualització de diagrama d'anell de l'analitzador d'ús dels discs del GNOME. * Estalvieu bateria amb el control sobre el processador del gestor d'energia del GNOME. * Tant si teniu dos monitors com si només en teniu un, el visualitzador de documents del GNOME permet obrir múltiples instàncies d'un document al mateix temps. * Utilitzeu la nova característica de l'historial per a navegar pels documents com una pàgina web. * Lliureu notes de diapositives més ben impreses i manteniu l'interès del públic gràcies al nou mode de presentació de l'Evince. * Signeu digitalment els vostres documents o autentiqueu-los amb el Seahorse, el nou frontal per al Guàrdia de Privadesa GNU (GnuPG). * Utilitzeu el Seahorse per a gestionar la seguretat de l'escriptori i de les claus OpenPGP i SSH. * Si gireu les vostres fotografies a la càmera, continuaran girades quan les obriu amb el visualitzador d'imatges Eye of GNOME. Per a desenvolupadors * Creeu aplicacions més ràpidament amb el constructor d'interfícies gràfiques Glade. * Visualitzeu tota la documentació de referència amb el nou sistema d'ajuda integrada. * Les millores en l'informador d'errades asseguren que el GNOME millori constantment. Entreteniment * Codifiqueu l'àudio en més formats com ara l'OGG, MP3 i fins i tot AAC! * Apugeu el volum de la música i de les pel·lícules amb el control de volum millorat que ara permet gestionar targetes de so avançades com ara les Audigy 2. * Feu una pausa i proveu els dos jocs nous del GNOME: escacs amb el glChess, on podeu jugar contra un amic o bé podeu intentar guanyar l'ordinador; o poseu-vos a prova intentant solucionar un Sudoku amb el GNOME Sudoku, un trencaclosques japonès. * Desafieu un amic o amiga a jugar en línia al Nibbles, al Iagno o al Quatre en ratlla. Compartiu el vostre escriptori * Connecteu-vos al vostre escriptori des de qualsevol lloc del món. * Ensenyeu als vostres amics com heu personalitzat l'escriptori, des de la finestra d'entrada fins a l'aparença de les vostres aplicacions preferides del GNOME. Accés universal * Ja es poden fer servir les disposicions de text vertical en xinès i japonès. * S'han afegit nous controladors de conversió de text a parla, com ara el Loquendo, el Cepstral Swift i l'eSpeak. * Més programes permeten l'ús de l'Orca. * S'ha millorat la implementació del xinès mitjançant el motor IBMTTS. * S'ha millorat la implementació del Gnome Magnifier. * S'ha afegit el diccionari Thai al Diccionari del GNOME. * S'ha millorat la visualització dels resultats del Diccionari del GNOME. L'escriptori GNOME s'allibera cada sis mesos amb moltes característiques noves, millores, correccions de defectes i traduccions. El GNOME 2.18 continua amb la seva tradició i inclou moltes característiques interessants i correccions per a centenars d'errors. Per a aprendre més sobre el GNOME i les qualitats que el diferencien d'altres entorns d'escriptori d'ordinador (com ara usabilitat, accessibilitat, internacionalització i llibertat) visiteu la pàgina «Quant al GNOME» de la comunitat catalana de GNOME. Més informació [Notes de la versió 2.18](http://www.gnome.org/start/2.18/notes/ca/) [Grup d'usuaris del GNOME](http://www.gnome.cat/) [Project e de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME)

Softcatalà presenta la traducció al català del programari de dibuix vectorial Inkscape versió 0.45.1

1139

2007-03-29 00:00:00

L'Inkscape és una eina de dibuix de codi obert que fa servir el format de gràfics de vectors escalable SVG del World Wide Web Consortium (W3C). Algunes de les característiques disponibles inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, transparències, transformacions, degradats i agrupació. A més, l'Inkscape fa servir metadades de Creative Commons i disposa d'edició de nodes, capes, operacions de camins complexes, text a camí, text a formes i edició XML de l'SVG. També importa múltiples formats com EPS, PostScript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG així com múltiples formats basats en vectors. L'Inkscape 0.45-1 presenta un filtre de difuminat gaussià SVG, desenvolupat durant el programa Summer of Code de Google, que permet aplicar un difuminat suau i natural sobre qualsevol objecte de l'Inkscape, incloent formes, textos i imatges. Això permet un gran conjunt d'efectes fotorealístics: llums i ombres de formes arbitràries, profunditat de camp, ombres, lluentors, etc. També, els objectes difuminats es poden emprar com a màscares per a altres objectes. S'inclouen moltes altres noves característiques, millores a les eines existents i correccions d'errors: * Un diàleg d'historial, que us permet navegar per la història de canvis. * S'han afegit molts efectes i extensions, incloent un patró que segueix un camí i efectes de color. * S'ha millorat la qualitat de les imatges composades, gràcies a l'eliminació de l'efecte de bandes als degradats. Quant al projecte Inkscape en català Softcatalà proporciona paquets d'instal·lació de l'Inkscape per als usuaris catalanoparlants. El paquet que podeu descarregar de Softcatalà ocupa menys espai en disc ja que s'han suprimit la resta d'idiomes en què es troba disponible l'aplicació. Quina versió emprar per a cada sistema operatiu? * Windows 2000 i XP: la versió recomanada és la 0.45-1. Podeu baixar-vos el paquet en català des de la pàgina de descàrregues del programa (http://www.softcatala.org/prog171.htm). * Windows 98 Segona edició i Me: degut a incompatibilitats amb les biblioteques gràfiques de l'Inkscape, la darrera versió disponible és la 0.42-3. Podeu baixar-vos el paquet en català des de la següent adreça ftp (https://www.softcatala.org/pub/softcatala/inkscape/Inkscape-0.42-2.win32.exe). * GNU/Linux: l'Inkscape es troba disponible per a totes les distribucions. Degut a la dificultat de proporcionar un únic paquet instal·lable, el mètode d'instal·lació recomanat és mitjançant el gestor de paquets de la vostra distribució. * Mac OSX: descarregueu l'Inkscape des de la seva pàgina web: http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css * Per a obtenir el codi font o l'instal·lador original de Windows amb tots els idiomes, aneu a http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css. Més informació Podeu obtenir més informació quant a l'Inkscape i com col·laborar amb el nostre projecte a http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape.

L'IEC presenta la segona edició del seu diccionari

1140

2007-03-30 00:00:00

Des del dijous, 20 de març, ja es pot adquirir a les llibreries la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) a un preu de 67 euros. Aquesta nova edició, que consta d'uns 70.000 articles, és considerat el diccionari normatiu de la llengua catalana, tot i que el propi lloc web de l'IEC dóna encara les definicions de la primera edició. El nou DIEC recull mots de variants dialectals diferents del català central; per exemple, inclou idò, díhuit i pitavola, entre moltes altres; l'IEC ha remarcat que es tracta d'un diccionari "per a tots els catalanoparlants, sigui del territori que siguin", incidint indirectament, un cop més, en la unitat de la llengua. Pel que fa als neologismes, aquesta segona edició defineix termes que ja havien estat normalitzats pel Termcat; en l'àmbit de la informàtica, recull mots com ara emoticona, internauta, lloc web, mòdem, pàgina web, pirata informàtic, píxel, processador de textos o xat. També s'hi ha afegit el sufix –màtica.

Disponible el paquet d'idioma català per al Windows Vista

1141

2007-04-06 00:00:00

Ja es pot baixar el paquet de traducció de l'interfície catalana del Windows Vista. El paquet es pot instal·lar sobre les versions en castellà o francès i és un pedaç que tradueix l'interfície dels programes i opcions principals del Windows. Aquesta traducció havia de sortir inicialment amb el llançament de Vista però ha patit diversos retards. La trobareu a la web de Microsoft [de baixades](http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=0e21eb7b-e01a-4fcc-b7f1-30e419da7f5b&displaylang=ca). Per altra banda també es troba disponible des del febrer la traducció del Microsoft Office 2007 que tradueix l'interfície d'usuari dels programes més corrents (Word, Excel, Power Point, Outlook) però no l'ajuda. Trobareu aquesta actualització a la web [de Microsoft.](http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=91426c33-ea45-482d-af08-cd8ea8cbfd53&DisplayLang=ca) Nota: Aquest paquet només funciona amb Windows Vista i les versions de 32-bits.

Llançament de Debian GNU/Linux 4.0

1142

2007-04-09 00:00:00

El projecte [Debian](http://www.debian.org) es complau d'anunciar la publicació oficial de la versió 4.0 de Debian GNU/Linux, amb nom clau «etch», després de 21 mesos de constant desenvolupament. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, totalment en català, que suporta un total d'onze arquitectures de processadors i inclou els entorns d'escriptori KDE, GNOME i Xfce. També incorpora programari criptogràfic i compatibilitat amb FHS v2.3 i el programari desenvolupat per a la versió 3.1 d'LSB. Amb el nou procés d'instal·lació completament integrat, Debian GNU/Linux 4.0 permet de forma innovadora l'ús de particions xifrades. Aquest llançament introdueix un entorn gràfic d'instal·lació desenvolupat de nou que suporta sistemes d'escriptura amb caràcters compostos i idiomes complexos; el sistema d'instal·lació per a Debian GNU/Linux s'ha traduït a 58 idiomes. A partir de Debian GNU/Linux 4.0, el sistema de gestió de paquets ha millorat pel que fa a seguretat i eficiència. L'APT segur permet la verificació de la integritat dels paquets descarregats des de les rèpliques. Els índexs de paquets actualitzats no es descarregaran per complet, sinó que s'actualitzen amb fitxers més petits que contenen només les diferències respecte les versions anteriors. Debian GNU/Linux funciona en un ampli rang d'ordinadors que van des d'agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, es dóna suport a onze arquitectures, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC (hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm), IBM S/390 (s390) i – com a novetat a Debian GNU/Linux 4.0 – AMD64 i Intel EM64T (amd64). Debian GNU/Linux es pot instal·lar des de diversos medis d'instal·lació, com DVD, CD, memòries USB i disquets, o a través de la xarxa. GNOME és l'entorn d'escriptori per defecte i es troba al primer CD. L'entorn d'Escriptori K (KDE) i l'escriptori Xfce es poden instal·lar des de dues imatges de CD alternatives. Amb Debian GNU/Linux 4.0 també s'ofereix per primera vegada CD i DVD multiarquitectura, que permeten instal·lar el sistema en diferents arquitectures emprant un únic disc. Debian GNU/Linux es pot descarregar ara mateix a través de bittorrent (la manera recomanada), jigdo o HTTP; llegiu Debian GNU/Linux en CD per a més informació. Aviat també estarà disponible en DVD i CD-ROM per part de nombrosos venedors, vegeu vendors. Aquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari actualitzats, com l'Entorn d'Escriptori K 3.5.5a (KDE), una versió actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 2.14, l'entorn d'escriptori Xfce 4.4, l'escriptori GNUstep 5.2, X.Org 7.1, OpenOffice.org 2.0.4a, GIMP 2.2.13, Iceweasel (una versió sense marca del Mozilla Firefox 2.0.0.3), Icedove (una versió sense marca del Mozilla Thunderbird 1.5), Iceape (una versió sense marca del Mozilla Seamonkey 1.0.8), PostgreSQL 8.1.8, MySQL 5.0.32, la Col·lecció de Compiladors GNU 4.1.1, la versió del kernel de Linux 2.6.18, Apache 2.2.3, Samba 3.0.24, Python 2.4.4 i 2.5, Perl 5.8.8, PHP 4.4.4 i 5.2.0, Asterisk 1.2.13, i més de 18.000 altres paquets de programari preparats per a ser utilitzats. Les actualitzacions a Debian GNU/Linux 4.0 des del llançament anterior Debian GNU/Linux 3.1 (anomenat sarge són dutes a terme automàticament amb la utilitat de gestió de paquets aptitude, i fins a un cert grau, amb l'eina de gestió de paquets apt-get. Com sempre, els sistemes Debian GNU/Linux poden actualitzar-se de forma raonablement simple, a l'acte, sense necessitats especials d'aturada del sistema, però és molt recomanable llegir les notes de publicació i cercar-hi possibles incidents. Per les instruccions detallades sobre la instal·lació i actualització de Debian GNU/Linux, si us plau mireu-vos les notes de llançament. Tingueu present que les notes de llançament milloraran i seran traduïdes a més idiomes en les properes setmanes. Quant a Debian Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per més d'un miler de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant Internet. La dedicació de Debian al Programari Lliure, la seva naturalesa no comercial i el seu model de desenvolupament obert la fan única entre les distribucions GNU/Linux. Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la seva dedicació al Contracte Social de Debian i el seu compromís per oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 4.0 és un altre pas important en aquesta direcció. Informació de contacte Per més informació, si us plau visiteu les pàgines web de Debian a http://www.debian.org/ o envieu un correu a press@debian.org.

Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.2

1143

2007-04-12 00:00:00

L'OpenOffice.org 2.2 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.2 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. En la versió 2.2, els usuaris s'adonaran immediatament de la millora en la qualitat de presentació del text en totes les parts de l'OpenOffice.org. Ara s'utilitza per defecte l'interlletratge (anglès kerning), una tècnica per a millorar l'aspecte del text escrit amb tipus de lletra proporcionals La funció d'exportació de PDF s'ha millorat amb l'addició de l'opció per a la creació opcional d'adreces d'interès. La versió 2.2 també inclou millores per a aprofitar les noves opcions estètiques que ofereix el nou Microsoft Windows Vista. En aquesta nova versió, el gestor de fulls de càlcul Calc ha millorat la seva compatibilitat amb els formats de fitxer de Microsoft, incloent-hi la compatibilitat amb taules de Pivot i algunes funcions trigonomètriques especialitzades. S'han millorat també les opcions de compatibilitat per a alguns connectors de base de dades, com ara l'Oracle ODBC. La versió 2.2 protegeix als usuaris de vulnerabilitats de seguretat que han estat descobertes, i mitjançant les quals el PC podia ser atacat per certs tipus de documents. Es recomana a tots els usuaris que s'actualitzin a l'OpenOffice.org 2.2. Descàrrega: Versió per a Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió per a GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Softcatalà presenta la traducció al català del gestor de correu Thunderbird 2

1144

2007-04-19 00:00:00

Softcatalà, en col·laboració amb [Mozilla](http://www.mozilla.com/) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org), presenta la traducció al català de la versió 2 del seu popular gestor de correu Thunderbird, que es presenta simultàniament en [més de trenta llengües](http://ca.www.mozilla.com/ca/thunderbird/all.html). A banda de l'aplicació, també s'estan traduint progressivament les pàgines oficials del programa que hi estan associades, per a així apropar-lo i facilitar-ne l'ús a l'usuari catalanoparlant en l'experiència diària. El Thunderbird és un client de correu i grups de discussió lliure i gratuït d'execució ràpida, que consumeix menys recursos que altres alternatives. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un gestor de correu d'avui dia: filtres de missatges, gestió del [correu brossa](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Correu_brossa) amb autoaprenentatge, [safata d'entrada global](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Safata_d%27entrada_global) i, a més, lectura de [canals RSS](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:RSS) i [podcasting](http://ca.wikipedia.org/wiki/podcasting), etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. També hi trobem auxiliars per a migrar el nostre correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. Entre les novetats més notables, cal destacar: * Un nou sistema d'etiquetatge, on ara poden afegir-se noves etiquetes personalitzades, apart de les que ja s'incloïen per defecte. * Un historial de missatges, que permet moure's a través dels missatges de la mateixa manera que es fa amb un historial de navegació des del navegador. * Una cerca millorada integrada dins dels missatges, a l'estil del navegador web Firefox, activada a mesura que s'escriu. * Nous auxiliars de configuració, per a posar a punt comptes de correu de serveis tan populars com gmail o .mac. * Altres detalls per a fer més agradable el seu ús quotidià, com ara la previsualització dels nous missatges d'una carpeta quan hi passem el ratolí per sobre, o una notificació gràfica d'arribada de nou correu, ara a tots els sistemes operatius. Com amb el navegador [Firefox](http://www.firefox.cat), és possible augmentar-ne les prestacions gràcies a les extensions. Un exemple n'és l'extensió [Webmail](http://webmail.mozdev.org/), la qual permet utilitzar alguns dels servidors de correu web més populars. Pel que fa a la seguretat, hi ha moltes funcionalitats per a protegir la privadesa de l'usuari, com ara el blocatge automàtic de les imatges incloses als missatges, la detecció d'intents de [pesca electrònica](http://ca.wikipedia.org/wiki/pesca_electr%C3%B2nica), la gestió de certificats o el xifratge i autenticació amb algorismes de clau pública amb extensions com l'[Enigmail](http://enigmail.mozdev.org/). Podeu baixar-vos el Thunderbird 2 en català per a: * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/2.0.0.0/linux/thunderbird-2.0.0.0.tar.gz) * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/2.0.0.0/mac/Thunderbird_2.0.0.0.dmg) * [Windows](http://softcatala.org/prog168.htm) Podeu trobar més informació del Thunderbird al wiki de Softcatalà. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Festa de llançament d'Ubuntu Feisty a Barcelona

1145

2007-04-18 00:00:00

El proper divendres 20 d'abril, la [Comunitat Catalana d'Usuaris del sistema operatiu Ubuntu](http://www.ubuntu.cat) farà una festa per celebrar el llançament de la nova versió 7.04, altrament coneguda amb el nom de Feisty Fawn. La festa tindrà lloc al Centre Cultural de Les Corts, c/Dolors Masferrer i Bosch 33, a partir de les 8 del vespre. Prop de l'estació "Les Corts" de la línia 3 del metro. Es passarà una presentació de l'equip en format lliure, s'amenitzarà la vetllada amb música lliure, hi haurà un parell d'ordinadors mostrant la nova versió, un concurs per a elegir el logotip de l'equip i es donarà recolzament i ajut a la gent no iniciada que hi assistirà. Ubuntu és una de les diverses distribucions (o variants) del Sistema Operatiu GNU/Linux, amb més de 16.000 programes lliures, gratuïts i d'alta qualitat disponibles per a instal·lar-los de forma molt simple. Utilitzant Ubuntu, l'usuari pot realitzar sense cap problema des de les tasques habituals (ofimàtica, retoc fotogràfic, reproducció multimèdia, comunicacions per internet...) fins a les més sofisticades (edició de vídeo, tasques de servidor, programes científics, etc.) amb la seguretat de veure's lliure dels típics problemes de sistemes privatius com ara els virus o les restriccions introduïdes artificialment. Amb Ubuntu, a més, es pot gaudir d'un sistema operatiu traduït al català gràcies a l'esforç de desenes de voluntaris repartits per tot el domini lingüístic. Per a més informació, consulteu la [pàgina web de la festa](http://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/festafeisty/).

Tret de sortida de la Marató de la Viquipèdia en català als centres educatius

1146

2007-05-13 00:00:00

Aquest 17 de maig, coincidint amb la celebració del Dia d'Internet es dóna el tret de sortida de la Marató de la Viquipèdia en català als centres educatius al Principat. La [Marató Viquipèdia](http://xtec.cat/maratoviqui) és una proposta del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada als centres de primària i secundària i a la comunitat educativa en general amb motiu del Dia d'Internet, el 17 de maig. La Marató va adreçada a centres i serveis educatius, professorat i alumnat i la comunitat educativa. La Wikipedia és una enciclopèdia lliure, accessible a Internet i disponible en 250 llengües elaborada col·laborativament per alguns dels seus propis lectors. Tothom pot modificar, traduir o crear articles nous seguint unes normes d'estil senzilles i respectant les regles de bon comportament. Està sostinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu oferir el lliure coneixement a totes les persones del món. S'ocupa del manteniment, del desenvolupament i de la distribució, sense incloure-hi publicitat. La celebració del Dia d'Internet sorgeix amb l'objectiu és difondre i promoure l'ús d'Internet a tota la societat i aconseguir que Internet sigui cada vegada més accessible per a les persones que tenen alguna discapacitat. La primera edició del Dia d'Internet va tenir lloc el 25 d'octubre de 2005. Posteriorment, al novembre, la II Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, celebrada a Tunis, va aprovar, a instàncies d'Espanya, assignar el 17 de maig el Dia Mundial de la Societat de la informació, assumint com a propis els objectius proposats per al Dia d'Internet. La Viquipèdia és l'edició en català de la Wikipedia. Va ser creada el 16 de març de 2001 i, durant dos mesos, fou l'única amb articles en llengua no anglesa. Té aproximadament, uns 60.000 articles (a mitjan del mes de maig de 2007), mentre que en anglès n'hi ha 1.706.000, en francès 466.000, en espanyol 216.000 o en una llengua minoritària, com ara el finès, 106.466. Actualment, la Viquipèdia en català és en el grup de llengües de més de 10.000 entrades. La Marató Viquipèdia tracta de presentar, en forma de repte, la superació dels 100.000 articles escrits en català durant l'any 2007. Objectius de la Marató * Donar a conèixer als alumnes l'enciclopèdia Viquipèdia en català. * Conèixer la dimensió col·laborativa d'aquest projecte d'abast internacional. * Participar-hi activament mitjançant la creació o la millora d'articles nous. * Superar els 100.000 articles en llengua catalana de la Viquipèdia durant l'any 2007. * Promoure l'ús d'Internet als centres educatius. Més informació * http://xtec.cat/maratoviqui * <http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Estudiants>

Article: entrevista a Softcatalà

1147

2007-05-21 00:00:00

Reproducció de l'article publicat al número 37 de la revista [Llengua i Ús](http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/liu.htm) on s'entrevista a Marc Belzunces de Softcatalà per parlar de l'organització de l'entitat i fer un repàs de la seva activitat en els darrers anys. - Introducció Associació sense ànim de lucre que fomenta l'ús del català a les noves tecnologies. || Lloc web que recopila els projectes de Softcatalà i tot el programari existent en català. Així es defineix Softcatalà, a mode de diccionari, a la pagina principal del seu lloc web. Estudiants, programadors, aficionats, professionals vinculats a la llengua catalana o al sector de la informàtica i d'Internet, és altament probable que puguin tenir guardat el lloc web de Softcatalà a la seva llista de Preferits. Softcatalà ha esdevingut un referent imprescindible i inqüestionable arreu dels Països Catalans, i gaudeix de reconeixement a escala internacional per la seva feina de localització i per la seva filosofia sobre el programari lliure. Administracions i empreses prenen en consideració els seus articles a l'hora de planificar estratègies, actuacions o definir polítiques comunicatives. A les portes de complir-se deu anys de la seva aparició, considerem que val la pena veure com és Softcatalà des de dins, tot xerrant amb un dels seus membres més antics, Marc Belzunces. - Softcatalà va néixer el 1997. Quants éreu en aquell moment? Jordi Mas, Miquel Piulats i Jordi Coll van estar treballant durant un any en la traducció del Netscape al català i, en fer-se públic, s'hi va sumar Quico Llach. Alguns tenien experiència en internacionalització i localització de programari a l'estranger. Aquestes quatre persones van establir el que és actualment Softcatalà. Més tard, Jordi Coll va abandonar Softcatalà per manca de temps. - Quantes persones han col·laborat en aquestes traduccions? Aixà és molt difícil de calcular. Desenes, segurament centenars de persones. La localització al català (traducció i adaptació a l'entorn cultural) és un procés complex en que cal la intervenció de molts perfils: l'enginyer de programari, el traductor, el corrector, el provador de l'aplicació i finalment els usuaris, que ens comuniquen possibles errors. - Quines dimensions té l'equip habitual? En els darrers anys no ha variat gaire la quantitat de gent a Softcatalà. Una quinzena en el nucli dur, i una altra quinzena amb menys dedicació. Caldria sumar-hi una vintena més de persones que, sense ser estrictament de Softcatalà, ajuden notablement en els diversos projectes que tenim. - Compartiu uns principis que impregnen la manera de fer de Softcatalà. Ens pots explicar en què consisteixen? Els teniu presents entre els vostres criteris de selecció de col·laboradors? Primer de tot cal dir que tenim menys col·laboradors del que ens agradaria. I personalment crec que caldria una rotació en les feines de més responsabilitat que ara mateix no és possible. En general, adrecem les persones interessades a col·laborar als diversos projectes que tenim. Si aleshores veiem que comparteixen la nostra manera de fer i els nostres principis, els convidem a participar de les decisions de l'associació. Entre els principis més interioritats, potser el primer és el de la independència. Probablement perquè els membres fundadors es van inspirar en el món anglosaxó. Mai no hem demanat una subvenció i sempre hem rebutjat cordialment les que ens han ofert. Tot i que procurem dialogar amb totes les administracions públiques i fer-nos arribar les nostres opinions, volem tenir les mans lliures si cal criticar-les. Aquesta llibertat és difícil d'aconseguir tenint una subvenció. Observem amb preocupació com de manera generalitzada la societat civil és subvencionada (o vol ser-ho), amb l'element de pressió i instrumentalització política que això pot significar. Entenem que per al bon funcionament d'un país ha d'haver-hi associacions de la societat civil completament independents del poder polític. La transparència també és fonamental entre els membres de Softcatalà, perquè molts no ens coneixem, i amb els que ens coneixem ens veiem personalment molt poc. Com que ens relacionem per correu electrònic -per llistes de correu electrònic-, la transparència és òbvia: els missatges els poden veure tots els membres. Portes enfora, i per la mateixa dinàmica d'Internet i la filosofia del programari i el coneixement lliure, procurem ser al màxim de transparents possible. En la feina concreta, la meritocràcia és bàsica: les decisions últimes sobre un projecte les pren la persona que mes hi ha treballat. Entre altres coses perquè és la que coneix més bé la feina i la que pot prendre les millors decisions. Tanmateix, hi ha un procés de diàleg comú, i es pot dir que les decisions importants sempre es prenen per acord. La meritocràcia comporta iniciativa. Procurem evitar sempre el "es podria fer això..." i substituir-lo pel "s'ha de fer això i jo me n'encarrego". Per poder fer, es poden fer moltes coses, però cal que algú les faci. I als Països Catalans potser hi ha massa del primer i massa poc del segon. Potser aquesta és una de les claus del petit èxit de Softcatalà. La motivació és cabdal. Entenem que els col·laboradors han de fer feina en el que els motivi. Si no, el resultat es veu clarament afectat. Tot i que sempre es pot millorar, crec que tenim un molt bon ambient de treball que afavoreix l'activitat. Per a nosaltres, la unitat de la llengua es un fet obvi i natural. Els membres i col·laboradors de Softcatalà són d'arreu dels Països Catalans i ens comuniquem diàriament. Si bé és cert que els col·laboradors del Principat són majoria, el nombre de col·laboradors valencians i balears és molt important i porten el lideratge en projectes cabdals de programari en català. En cada projecte es pot dir que hi ha gent d'arreu. Tot i que no tenim cap problema polític amb això, i que reconeixem i respectem les autoritats lingüístiques, alguna vegada hem parlat sobre el tema, fonamental en el model de llengua. Cal conciliar el model general de la llengua amb els models d'àmbits restringits i, per sobre de tot, hem de procurar que les solucions acordades no desmotivin els nostres col·laboradors. - Com funcioneu com a col·lectiu i com a organització no lucrativa: quina és la vostra dinàmica de grup? Quin és el vostre estil de relació? Softcatalà es pot dir que és un servidor, un ordinador. Primer el teníem als Estats Units, i ara el tenim a la Universitat de Lleida. En aquest ordinador tenim allotjat el nostre web i el nostre sistema de correu. Els membres de Softcatalà ens comuniquem per llistes de correu: hi ha una llista només dels membres de l'associació, i després cada projecte de traducció té una llista pròpia oberta a tothom. Hi ha membres de Softcatalà que no ens hem vist mai; això vol dir que la residència no és cap problema, de fet, un membre nostre viu a Estocolm. Independentment d'on visquis, pots fer feina efectiva amb un ordinador, una connexió d'Internet, coneixement i ganes. No existeix un carnet de membre de Softcatalà, en el sentit clàssic. Si se't convida a la llista de correu dels membres, es pot dir que ets membre de ple dret de l'associació. En tot cas, no rebutgem la feina ni les opinions dels col·laboradors que no formin part d'aquesta llista de correu. També cal ressaltar que alguns dels nostres membres participen i lideren projectes d'àmbit internacional. Softcatalà és reconeguda per la comunitat internacional del programari lliure. Aquest element és molt important, ja que participem amb total normalitat i sense intermediaris amb la resta de traductors o col·lectius del món. Ens consta que hem estat un referent en processos de traducció a altres llengües, com per exemple al Vietnam. - Quants programes heu traduït des que vau començar? Això és molt difícil de dir. Per exemple, treballem en la traducció del GNOME, un entorn d'escriptori compost per desenes de programes. Per esmentar-ne uns quants d'actuals: OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Sunbird, GNOME o Abiword. Ens agradaria traduir-ne més, però ens caldria més gent. A més, hi ha membres nostres que han traduït programes sense fer-ho en nom de Softcatalà. - En els darrers anys s'ha passat de programes que treballen contra la plataforma Internet (és a dir, instal·lables a l'ordinador, p. ex. Getright, Firefox ...) a programes web que treballen des de la plataforma lnternet (és a dir, que s'hi accedeix des del navegador; p. ex. Google, Flickr, etc.).Quin es el vostre plantejament davant d'aquesta nova perspectiva? Quina és la presencia que hi té el català? El català és anecdòtic en l'espectre lingüístic dels milers de serveis webs que s'ofereixen. Davant la impossibilitat que una o diverses organitzacions puguin traduir-los, és obvi que s'ha de crear una capa de recursos bàsics lingüístics lliures perquè les empreses els puguin utilitzar i incorporar-hi el català sense cap cost. Aquests recursos ja existeixen en altres llengües i són a l'abast de les empreses que els volen utilitzar. De fet, els gestors de continguts serveis lliures i multilingües sovint incorporen les traduccions al català de manera natural, i això demostra que aquesta és la línia a seguir. En aquest sentit, Softcatalà ha participat en la traducció de gestors lliures com el Drupal. Si ens ho demanen, no descartem assessorar empreses en serveis web, però cal dir que nosaltres no som una empresa privada de traducció ni creiem que sigui la nostra funció. A més, haurien de tenir un model que ens resultés confortable, en el sentit que fos útil per a tothom. Cal que les empreses tinguin un plantejament multilingüe. Google és un bon exemple a seguir. Des de bon començament va permetre a terceres persones traduir els seus serveis web, mitjançant un programa específic i obert. En canvi, el model de Yahoo (propietària de Flickr) no és bo. No es pot pagar amb diners públics les empreses perquè tinguin les coses en català. - Us heu plantejat introduir-vos en altres àmbits tecnològics més enllà del programari informàtic? L'objectiu de Softcatalà és la difusió de la llengua catalana a les TIC. Tot i que ens centrem en la localització de programari sempre ens han preocupat altres temes, com la telefonia mòbil, els serveis web o els usuaris. Tanmateix, som un equip limitat i ara mateix no podem anar més enllà. - El gestor de memòries de traducció de Softcatalà accepta alimentar-se procedent d'altres traduccions? Sempre hem tingut clar que nosaltres no ho podem traduir tot. Així que des de bon començament Softcatalà ha procurat proporcionar eines perquè qualsevol persona interessada pugui localitzar o traduir programari. Per això mantenim el Recull de Termes, la Guia d'estil o la memòria de traducció. La memòria de traducció és la recopilació de les cadenes de text dels principals projectes de traducció. Hi ha prop de 100.000 cadenes. A nosaltres ens serveix per anar homogeneïtzant traduccions entre projectes. De cara enfora, és probablement el recull més important sobre traducció de programari al català, la qual cosa fa que sigui una referència molt important per a qualsevol. Un fet rellevant és que és lliure. Hi ha pocs exemples de memòries de traduccions lliures en l'àmbit internacional, i sens dubte aquesta és una de les més importants. D'altra banda, a Softcatalà procurem estar al corrent de totes les traduccions de programari que tant altres associacions com empreses privades fan al català. Ens serveix per trobar solucions a nova terminologia o homogeneïtzar-la. Cal ressaltar la nostra col.laboració amb el TERMCAT. Hi tenim un dialeg fluid i cordial, i crec que és molt positiu i profitós per a tots dos. - Com és la vostra relació, si existeix, amb altres associacions que també treballen de manera voluntària en pro del català a les TIC? La relació amb altres associacions és a nivell personal. Coneixem membres d'altres associacions i procurem comunicar- nos entre nosaltres. En general, tots reconeixem i respectem la feina (feinada!) de tothom. - Quin és el vostre plantejament envers la comunitat de blocaires? Iniciatives com el vostre corrector en línia s'hi inscriuen? No tenim cap plantejament específic. Uns quants membres de Softcatalà participem d'aquest fenomen, i tenim el Planeta Softcatalà, en que s'apleguen els apunts dels blocs dels membres. No s'hi parla necessàriament de TIC, i no representa cap posició de l'associació. Són més aviat blocs personals. El corrector en línia parteix d'una mancança estructural. El 2004 el 46% dels habitants dels Països Catalans afirmaven no saber escriure el català. L'escriptura actualment es desenvolupa principalment a l'ordinador. És la principal necessitat de l'usuari catalanoparlant. L'únic corrector lliure de català (només ortogràfic) que es pot inserir a qualsevol programa informàtic parteix de la feina feta fa uns quants anys per un físic, l'Ignasi Labastida. La seva feina va ser continuada per un membre de Softcatalà, el lingüista Joan Moratinos. Aquest corrector és el que incorporen (amb variacions) programes com l'OpenOffice.org, l'Abiword o el Thunderbird, i serveis com el Gmail de Google, entre d'altres. Tot això s'ha fet des de la societat civil, sense recursos específics i poca gent. Què han fet fins ara les nombrosissimes universitats i administracions amb milers de persones i finançament disponible? Fins ara han seguit un model equivocat (amb alguna excepció molt puntual), i no hem obtingut res aprofitable per a la societat, que seria el més lògic venint del finançament públic. Després de molts anys d'explicar aquesta problemàtica des de Softcatalà, sembla que hi ha en marxa algun corrector ortogràfic i gramatical des d'institucions públiques. Però com que no tenim un producte final per avaluar, no tenim cap posició presa, i hem de continuar fent feina amb el que tenim. Sé que, previ- ament, a la UPC s'havia fet algun corrector gramatical lliure, pera per alguna raó que desconec no ha sortit de l'àmbit de la recerca. Cal dir que llengües tan amenaçades com l'anglès o l'alemany disposen de correctors ortografics i gramaticals lliures. És per aixo que ens costa molt entendre la situació actual en aquest tema. - Quina ha estat la vostra política en relació amb la traducció de programes propietaris /programes lliures i programes per a MS-Windows i programes per a altres i SO? Accepteu fer difusió de programes propietaris en català? Softcatalà vol que el català sigui a tot arreu, independentment que els programes siguin d'una empresa privada o estiguin desenvolupats per la comunitat de programari lliure. Al principi Softcatalà va traduir programes d'empreses privades per tal de poder cobrir les mancances més bàsiques. Però amb la posterior eclosió del programari lliure i la seva difusió, per a nosaltres va ser més lògic començar a treballar amb aquest tipus de programari, ja que les limitacions són mínimes i l'impacte es maximitza. Tanmateix, no descartem traduir un programa d'una empresa privada si és necessari i algun membre de Softcatalà hi esta prou motivat. Treballar amb una empresa privada comporta limitacions. A més, nosaltres no som una empresa de traducció i no volem fer-los competència, ja que no es positiu per a ningú. Creiem que les empreses han de tenir productes en català i que han de pagar altres empreses o persones per les traduccions, si així ho fan amb les altres llengües. No volem treballar per a una empresa de franc i no volem que l'associació guanyi diners per aquesta feina. Tanmateix, Softcatalà és un referent i tenim gent experta. Les principals companyies internacionals del sector ens han ofert traduccions. En parlem, però els adrecem a empreses o persones que puguin dur a terme aquestes traduccions. Algun membre de Softcatalà, a títol individual, treballa o ha treballat per a alguna empresa. Per exemple, en Quico Llach ha treballat per a Google en la revisió de les seves traduccions al català. - Resulta difícil parlar de programari en català sense parlar de Softcatalà. Com expliqueu l'èxit i la implantació social de la vostra iniciativa? Com es materialitza el reconeixement a la vostra tasca? Softcatalà va néixer quan no hi havia pràcticament res en català a les TIC. Vam crear un lloc web des d'on poder descarregar programes en català (no solament els nostres) i enviàvem un missatge mensual amb les noves incorporacions. Continuem enviant a més de 40.000 persones les nostres novetats. Vam crear recursos per a la traducció, fòrums perquè els usuaris poguessin resoldre els problemes entre ells, i un servei de llistes de correu per als nostres projectes i obert a tercers. Vam apostar per programes gratuïts des del començament, i posteriorment pel programari lliure. Es pot dir que Softcatalà va crear un model nou partint de zero, i no sols a escala nacional, sinó també en l'àmbit internacional. Actualment tenim 20.000 visites diàries al nostre web que, d'acord amb el rànquing d'Alexa, significa ser la vuitena pagina web en català amb més difusió. Tenim desenes de milers de descarregues cada mes. I potser el que més ens omple són els missatges d'agraïment sincer que rebem cada mes per part d'usuaris. L'any 2004 vam rebre per part de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional d'Internet. La mateixa institució ens va atorgar el Premi Nacional de Cultura en l'apartat de Difusió de la Llengua catalana l'any 2006. L'any 2005 la Universitat de Barcelona ens va atorgar el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística. Amb certa freqüència se'ns convida a participar en taules rodones i en la realització de xerrades arreu del país. Igualment, vam liderar durant tres anys les Jornades sobre el català a les Noves Tecnologies, que vam coorganitzar amb la Generalitat de Catalunya (amb la Secretaria de Política Lingüística i posteriorment també amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació), l'Institut Joan Lluís Vives, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Amb les Jornades vam voler crear un fòrum de relació entre tots els agents actius en el català a les noves tecnologies (associacions, empreses privades, usuaris i institucions públiques). Crec que van ser un èxit, però van arribar a una complexitat organitzativa que escapa a les nostres possibilitats. Tanmateix, cal relativitzar l'èxit de Softcatalà. Moltíssims usuaris catalanoparlants no tenen cap programa en català al seu ordinador, les universitats públiques dels Països Catalans mateixes prefereixen l'espanyol o l'anglès per a programes disponibles en català des de fa anys, o institucions de la significacio de la Biblioteca de Catalunya posen a disposició dels usuaris el Windows en espanyol, tot i ser en català des de fa anys. Tenim un problema molt important en la utilització efectiva. Cal fer molta mes feina. - Feu-nos cinc cèntims de les vies de difusió del vostre treball. La nostra principal via de difusió és el nostre web. Aquest novembre ens han visitat 330.000 persones diferents, la qual cosa ens situa possiblement entre els 5 primers llocs webs en català. Una altra via de difusió importantissima són els missatges que enviem als nostres subscriptors cada vegada que presentem una novetat. Amb les novetats fem notes de premsa, i diversos mitjans nacionals, tant en paper com a Internet i en català i espanyol, acostumen a fer-se'n ressò. També venem CD amb els principals programes traduïts per Softcatalà, que a més ens serveixen per al finançament de l'associació, però d'un impacte molt limitat numericament. Amb diverses administracions públiques dels Països Catalans hem produït centenars de milers de CD que després s'han distribuit a través dels mitjans de comunicació. Puntualment, també alguna revista espanyola d'informàtica ha distribuït programes traduïts per nosaltres (uns quants centenars de miler més), però aquestes revistes en general ignoren el català. Si hi hagués una revista d'informàtica en català al mercat, la difusió seria molt més gran. A més, les principals distribucions GNU/Linux de tot el món incorporen els paquets d'idioma català que nosaltres (i altres associacions) hem traduït, i això fa que el català sigui visible arreu del món en un mateix pla d'igualtat amb la resta de llengües. És difícil calcular l'impacte d'aquesta via, però no és petit. A més, a nosaltres no ens representa cap dedicació específica ni cap despesa econòmica. Finalment, el fet que els programes que traduïm siguin en general lliures permet que els usuaris els copiïn i els puguin instal·lar en qualsevol ordinador. Una via de difusió molt important. - En quina mesura la vostra iniciativa ha servit de tribuna: quin és l'impacte dels articles que heu fet? Ens consta que els nostres articles han tingut un cert ressò en determinats sectors sensibles a la llengua, tant a l'administració catalana com especialment a l'ensenyament. En àmbits més especialitzats potser també n'han tingut, però personalment desconec quantes visites ha rebut la nostra secció d'articles. Algun article sobre la presència del català a Internet ha tingut una amplia difusió en els mitjans nacionals, fins i tot internacionalment. D'altra banda, estem oberts a articles de persones externes a Softcatalà. - Quina és la participació i l'impacte dels vostres fòrums (ara renovats)? Pel que fa als fòrums, fa força temps que els volíem renovar, però tècnicament no era senzill. Sabem que són una eina de consulta important, i per això volíem introduir millores en la cerca d'informació i aprofundir en el sentiment de comunitat (amb usuaris registrats). Creiem que amb les millores seran molt més útils. - Sou optimistes pel que fa al futur del català en l'àmbit de les TIC? Cal diferenciar entre dos àmbits. El primer seria la societat preInternet reflectida a Internet. En aquest àmbit es reprodueixen a la vida electrònica els problemes que tenim a la vida presencial: les empreses no fan productes en català (pagines web, programes...), i la discriminació lingüística encara existent en el sector socioeconòmic impedeix que ens relacionem virtualment en català. El segon àmbit és tot el nou món que s'ha generat dins d'Internet: aquí el català és present amb normalitat, i fins i tot destaca a escala internacional. Penso sobretot en la comunitat de programari i coneixement lliure, en altres paraules, allò que s'ha fet des de la societat civil, on no tenim tants problemes, o tantes excuses, per fer les coses en català. Internet i les noves tecnologies ens fa més iguals a la resta. La nostra comunitat lingüística no hi té pràcticament barreres. Evidentment, hi ha relacions entre tots dos àmbits. El segon influeix en el primer positivament perquè facilita a les empreses i les administracions poder fer les coses en català. En canvi, el segon pot estar condicionat per les maneres de fer del primer. Un exemple concret: força voluntaris que contribueixen a l'enciclopèdia lliure Viquipèdia en català dediquen molts esforços a la versió en espanyol. És obvi que l'enciclopèdia en espanyol té moltíssima més gent per fer aquesta feina i no els cal la nostra ajuda, i en canvi la catalana no rep ajuda d'altres. Evidentment cada voluntari pot fer el que vulgui, però això ens resta eficàcia. Com a elements que ajuden a l'optimisme tenim d'exemple l'eclosió dels blocs. La Viquipèdia està construint des del voluntariat la que serà l'enciclopèdia en català més gran de la història. Podem comparar la dificultat de la catalanització del Windows o l'Office amb la relativa facilitat de catalanització de diverses versions de Linux o de l'OpenOífice.org, Abiword, Gnumeric o KOffice. Avui podem muntar amb relativa facilitat una ràdio i una televisió en català per a Internet, i cada vegada serà més fàcil, fet impensable fa molts pocs anys. La tecnologia juga al nostre favor, però nosaltres hem de voler i saber jugar-hi. I creiem que ho farem, per això som optimistes. - La feina duta a terme pels agents implicats en la presència de la llengua en les noves tecnologies és la correcta? Això enllaça amb la pregunta anterior. Creiem que la societat preInternet no fa bé les coses, en el sentit que no explota els recursos que ofereixen les noves tecnologies. Especialment creiem que ni la universitat ni l'IEC ni les administracions públiques ho fan bé, amb excepcions puntuals. Viuen en el model antic i se'ls escapen les noves possibilitats. Per exemple, com a comunitat lingüística necessitem una capa de recursos lingüístics lliures, i ells (que són els mes indicats) no ho han fet fins ara. Les empreses privades avancen en el multilingüisme, però no exploten totes les possibilitats de les noves tecnologies. Reprodueixen economies d'escala tradicional amb els estats com a referents i, com que nosaltres formem part de diversos estats, en sortim perjudicats. De l'experiència en el bilingüisme i en la identificació amb la llengua pròpia, n'hauríem de fer una virtut i ser uns dels referents a escala internacional, tant en arquitectures multilingües com en recursos lingüístics propis. Tenim les condicions necessàries per fer-ho. Des de la societat civil fem les coses igual o millor que altres societats. Per això crec que ho fem prou bé, però és cert que potser encara ens queixem massa i fem menys del que podríem fer. De fet, un dels problemes que en general tenim és que hi ha poca gent que fa massa coses, ja que la nostra demografia és la que és. Tanmateix, amb l'augment de la penetració d'Internet hi ha haurà més gent per repartir la feina. A més, ara mateix des de la societat civil es dediquen esforços a suplir la tasca que no han dut a terme els altres agents. Si ells s'hi dediquen, ens alliberaran de molta feina, i a mes podrem aprofitar el seu treball per a altres objectius. - Preveien alguna commemoració del desè aniversari de Softcatalà? Si sóc sincer, he de dir que no som conscients d'això amb tota la feina que volem fer. Fins ara no ens ho hem plantejat. De fet, amb aquest pregunta m'adono que tocarà fer alguna cosa d'aquí a poc. De ben segur que en farem una de grossa i convidarem tothom. -.

Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis

1148

2007-05-21 00:00:00

Fruit de la discussió i treball al voltant d'iniciatives com [orglliure](http://lliure.eu), i davant de la necessitat expressada pels diferents participants d'avançar a favor de la implantació del programari lliure a les diferents administracions, es fa públic un [manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis](http://lliure.eu/manifest_2007). En aquest es detallen els requisits informàtics actuals a nivell local i es defensa el programari lliure i l'adopció dels formats oberts com a opció més respectuosa amb els ciutadans. Amb tot això, es demana als candidats a les institucions municipals que assumeixin públicament una posició al respecte, i s'anima igualment a tothom que coincideixi amb allò que s'hi exposa a adherir-s'hi. # Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis > Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l'alfabetització digital i en ajudar a superar la fractura digital. L'objectiu d'aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans. > > Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l'ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l'accés en condicions legals i amb garantia de qualitat. > > Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que quan s'adquireix un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc. > > Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són: > > * Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats. Si hi ha un error en l'aplicació, no es depen de l'empresa privada en qüestió per a arreglar-ho. > * No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent. > * La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, al contrari que el programari privatiu. > * L'accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que no fa res de dolent (per exemple, que no contingui codi espia o maliciós). També permet aplicar-hi millores. > * Ens permet participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari. > > > Hi ha àmbits estratègics en que l'impacte del programari és especialment important. A continuació n'esmentem alguns: ### La comunicació del ciutadà amb l'administració > Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l'usuari d'emprar programari de tal o qual empresa. L'administració hauria de garantir la no transgressió d'aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà. > > Un cas especialment rellevant de l'incompliment d'aquests estàndarts es dóna quan s'incompleixen les normes d'accessibilitat. Les normes d'accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d'una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l'administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web. ### La informàtica dels ajuntaments > L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació d'aquest les controla l'administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d'estàndards... > > Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir major poder de negociació davant els proveïdors a l'hora de fer comandes de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou reaprofitament de recursos. Ja que aquest programari és pagat amb diners públics, se n'hauria de fer públic el codi. D'aquesta manera s'incentiva a altres ajuntaments a reutilitzar-lo, compartint-ne els costos de manteniment i evolució. ### L'educació > El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d'adults, és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en educació cauen fora de l'àmbit municipal, els ajuntaments tenen una tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos d'especialització per a professionals i cursos de noves tecnologies per evitar la fractura digital. > > No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre's tenir a casa, copiat de forma legal, el programari que tenen a l'escola. Això impossibilita usar a casa el que s'ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs d'Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política amb èxit. ### L'empresa > En l'àmbit productiu, les petites i mitjanes empreses també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari privatiu, ja sigui per desconeixement d'alternatives o per manca d'incentius per fer el canvi. Hi ha grans empreses que han pogut fer la migració a programari lliure, però la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur. > > La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d'instal·lació, manteniment i d'intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector, ja que permet l'accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores-home no assumibles d'altra manera. ### La llengua > Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font. ## Demanem > És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes: ### Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts > 1. Demanem que els llocs web de l'administració segueixin les recomanacions del Consorci [W3C](http://w3c.org "http://w3c.org"). > 2. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts. > > > I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s'hi comunicar. ### Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures > 1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació. > 2. Demanem que els ajuntaments alliberin tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir. > 3. Demanem que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries...) de manera que permeti fer la migració a entorns totalment lliures en un futur. > 4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions. > 5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la implantació de solucions amb programari exigeixin la utilització de estàndards oberts i l'ús de programari lliure. > 6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d'empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses. > > > I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos. ### Ús de programari lliure en l'educació. > 1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure. > 2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador. > 3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat. > > > I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d'un punt de vista ètic el subvencionar l'ús de programari privatiu. ### Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic > 1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure. > 2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts. > 3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure. > 4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure. > > > I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.

Alliberament de Fedora 7, "Moonshine"

1149

2007-05-31 00:00:00

El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix alliberaments de Fedora aproximadament 2 vegades l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a http://fedoraproject.org. Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per a veure les darreres notes de l'alliberament de Fedora. Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. Novetats de Fedora 7 El canvi més important és, sense dubte, l'esperada unió dels dipòsits «Core» (mantingut per Red Hat) i «Extras» (mantingut per la comunitat): ara Fedora passa a fer servir un únic dipòsit per a tots els seus paquets de programari disponible. És per això que aquest nou alliberament s'anomena «Fedora 7», perdent-se el «Core» del nom de les versions anteriors. Una de les noves característiques implementades és el canvi ràpid d'usuari, gràcies a la integració en la distribució del paquet ConsoleKit. També es poden trobar força millores per a la configuració de xarxes sense fil, gràcies al NetworkManager. Els usuaris d'ordinadors portàtils es beneficiaran dels canvis en el nucli per a reduir el consum energètic. Quant al programari disponible, cal destacar la inclusió de les versions més modernes dels escriptoris GNOME i KDE, així com el paquet ofimàtic OpenOffice.org 2.2, Firefox 2 i el client de missatgeria instantània Pidgin 2.0 (abans conegut com a Gaim). Mètodes d'instal·lació Fedora 7 es pot instal·lar en la majoria d'ordinadors. Els requeriments mínims inclouen un processador Intel Pentium II o superior (la distribució està optimitzada per a processadors Pentium 4 i 256 MiB de memòria RAM. Fedora es troba disponible també per a les arquitectures x86_64, PPC (PowerPC G3 / POWER3) i fins i tot per a PlayStation 3. Per primera vegada, Fedora inclou múltiples customitzacions amb combinacions de programari per a satisfer els requeriments dels usuaris finals. Es disposen dels següents mètodes d'instal·lació mitjançant CD/DVD: * Entorn d'escriptori GNOME o KDE, basat en imatges arrencables que es poden instal·lar en un disc dur. Aquestes customitzacions estan destinades als usuaris d'escriptori que prefereixen una única instal·lació de disc i per a compartir amb amics i, família. * Una imatge normal per a usuaris d'escriptoris, estacions de treball i servidors. Per als usuaris de versions anteriors de Fedora, aquesta customització proporciona un bon camí d'actualització i un entorn semblant a l'existent. * Un conjunt d'imatges en DVD que inclouen tot el programari disponible en els dipòsits de Fedora. Aquesta customització està orientada cap als usuaris que no disposen d'accés a Internet de banda ampla i prefereixen disposar de tot el programari en un disc. Imatges arrencables des del CD Una de les novetats més esperades de la nova Fedora són les imatges de CD autònom, que permeten als usuaris disposar d'un sistema Fedora complet sense haver de realitzar cap instal·lació. Per a emprar aquestes imatges, us caldrà un ordinador configurat per a poder arrencar des de la unitat CD/DVD. Es proporcionen els següents CD: * Fedora 7 i386 Desktop CD. Aquesta és una imatge de mida CD per a ordinadors i386. Inclou l'entorn d'escriptori Gnome, integra totes les llengües en què s'ha traduït Fedora (entre elles el català) i presenta un conjunt bàsic d'aplicacions de productivitat disponibles a Fedora. * Fedora 7 i386 KDE Desktop CD. Aquesta és una imatge de mida CD per a ordinadors i386. Inclou l'entorn d'escriptori KDE i un gran nombre d'aplicacions d'aquest escriptori. Aquesta imatge només està disponible en llengua anglesa. * Fedora 7 x86_64 Desktop DVD. Aquesta és una imatge de mida DVD per a ordinadors x86_64. Les característiques són iguals a les del «Desktop CD», i inclou paquets multilib (paquets que inclouen biblioteques en versions 32 i 64 bits). Després d'arrencar el CD, podeu entrar com a usuari «fedora» per a emprar l'entorn d'escriptori. No cal que introduïu cap contrasenya. Abans d'entrar, els usuaris poden seleccionar la seva llengua preferida. Si més endavant voleu instal·lar el contingut del CD en el vostre disc dur, cliqueu en la icona «Instal·la en el disc dur». Descàrrega Podeu obtenir les imatges ISO arrancables i d'instal·lació de Fedora pels següents mitjans: * Torrent: la forma recomanada. Obtingueu la font Torrent des d'http://torrent.fedoraproject.org/. * HTTP, FTP i RSYNC. Seleccioneu un servidor mirall del llistat de http://mirrors.fedoraproject.org/publiclist. Consulteu http://fedoraproject.org/get-fedora.html per a més informació.

Es publica la distribució de GNU/Linux CÀTix 1.3

1150

2007-06-06 00:00:00

Finalment hem publicat la versió final de la CÀTix 1.3 per ordinadors de 32 i 64 bits. Després de 18 mesos d'intens desenvolupament i amb moltes novetats, ja podeu baixar-vos la nova CÀTix des del servidor de la CÀTix o bé des dels miralls a [Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/catix/) i a la [Universitat de Lleida](ftp://ftp.udl.es/pub/catix/). Trobareu més informació a http://www.catix.cat Una de les principals novetats és la possibilitat d'utilitzar la CÀTix directament des de la partició del Windows. Podem utilitzar el gestor d'arrencada del Windows per iniciar la CÀTix i fins i tot podem fer una instal·lació total de la CÀTix en un fitxer que el programa d'instal·lació crearà a la partició Windows si així ho seleccionem. A més podem escriure en particions Windows NTFS. També es pot engegar la CÀTix des del DVD, des de memòria USB, des del disc dur i fins i tot des de la xarxa. Ja no és imprescindible tenir un lector de DVD per poder arrencar per primer cop la CÀTix. A la web de la CÀTix trobareu informació sobre com engegar la CÀTix des dels diferents dispositius i també de com fer el DVD. S'ha substituit la opció d'arrencada "adiscdur" per una opció "instal" molt més completa que permet fer tot tipus d'instal·lació sense haver d'iniciar la CÀTix, especialment pensada per administradors. Permet fer instal·lacions desateses i des de xarxa. El programa d'instal·lació gràfic segueix existint i és la preferència pels usuaris. Els usuaris també poden utilitzar la nova opció "instal" si volen, perquè és molt fàcil. Ara podem provar els nous escriptoris 3D, ja que la CÀTix porta el Beryl. Si teniu una targeta gràfica que ho suporti tindreu una icona a l'escriptori que us engegarà els nous escriptoris 3D. A més té les últimes versions de programari lliure: kernel 2.6.21, KDE 3.5.7, Gnome 2.18.2, entre d'altres, disponibles a Debian. També porta Mythtv que és un media center i molt programari nou. I possiblement la millor característica de la CÀTix, la voluntat de ser el més Debian possible. Des d'un punt de vista més tècnic la CÀTix utilitza l'ultim kernel disponible, el 2.6.21 amb initramfs. Això permet tenir-ho tot en mòduls, fins i tot els sistemes de fitxers i dispositius d'arrencada. Utilitza el mateix kernel 2.6 per detectar el maquinari. També utilitza l'udev. Aquest kernel porta les últimes novetats en quan a virtualització i temporització. La virtualització permet l'execució simultània de molts sistemes operatius i la temporització permet millores en la gestió de la multitasca. Utilitzant el qemu i el mòdul del kernel kqemu podem engegar qualsevol sistema operatiu, com per exemple el windows, en una finestra de la CÀTix. La CÀTix utilitza dos elements, per un costat el kernel de la CÀTix que és un fitxer que conté el kernel, el programa d'inicialització i tots els mòduls necessaris per poder accedir als dispositius on hi ha la resta de la CÀTix. Per l'altre la resta de la CÀTix que pot estar sense comprimir o bé en una imatge comprimida squashfs. Ara el kernel de la CÀTix pot fins i tot utilitzar directament la imatge iso, per si no volem gravar el DVD. Com sempre podem instal·lar en una partició, en un directori o en un fitxer. Funciona en ordinadors Pentium o superiors amb 256 Mb de RAM o bé ordinadors de 64 bits d'AMD o Intel en la versió de 64 bits. Pot engegar des de dispositius SATA, IDE, USB, Firewire, SCSI i SAS Trobareu més informació a la web de la CÀTix.

Ha arribat l'estiu: aconsegueix la teva samarreta de Softcatalà

1151

2007-06-16 00:00:00

Ja es pot adquirir la samarreta de Softcatalà que té un disseny exclusiu realitzat pel dissenyador afincat a Mallorca Fernandez Coca. S'han escollit una tela d'alta qualitat i un procés industrial d'estampat per tal de garantir-ne la durabilitat. El preu de venda és de 25 euros i inclou les despeses d'enviament. Podeu fer les vostres comandes des de botiga de Softcatalà a http://www.softcatala.org/botiga Tots els diners derivats d'aquests ingressos s'inverteixen en el desenvolupament de les activitats de Softcatalà que se centren en fomentar l'ús del català a les noves tecnologies. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Es publica el primer Diccionari de Telecomunicacions en català

1152

2007-06-17 00:00:00

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha presentat el primer Diccionari de Telecomunicacions. El diccionari reuneix més de 4.000 termes en català amb les seves respectives definicions i les seves equivalències en castellà i anglès i respon a una iniciativa que va sorgir el 1999, ha explicat el professor del Departament de teoria, Senyal i Comunicacions de la UPC, Ignasi Corbella. El document també inclou una cronologia de les telecomunicacions des de l'any 4000 a.C. al 2006, una recopilació de biografies de personatges rellevants en el sector, un llistat de símbols i un glossari internacional d'institucions i de les principals empreses. El diccionari ha estat desenvolupat per 50 especialistes de la universitat coordinats pel Servei de Llengües i Terminologia, el Centre de Terminologia de la Generalitat i Enciclopèdia Catalana. L'obra s'emmarca dins de la col·lecció Ciència i Tecnologia va néixer l’any 1995, promoguda pel Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i pel vicerectorat de Comunitat Universitària, mitjançant l’establiment d’un acord de col·laboració amb Enciclopèdia Catalana. S’hi han publicat el Diccionari de matemàtiques i estadística (2002), el Diccionari d’economia i gestió (2001), el Diccionari d’enginyeria civil (2005) i el Diccionari de telecomunicacions (2007).

Es publica la Suse Enterprise 10 SP1, que inclou el català per primera vegada

1153

2007-06-26 00:00:00

La darrera revisió de la [Suse Enterprise Linux 10 SP1](http://www.novell.com/products/desktop/), publicada fa pocs dies, incorpora finalment el català. A partir d'aquesta versió es pot fer la instal·lació i configuració del sistema completament en aquesta llengua. Addicionalment, incorporà els paquets en català per a pràcticament tot el programari inclòs. El català també serà present a la versió 10.3 del projecte [openSUSE](http://www.opensuse.org/), actualment en versió alfa. Suse se suma d'aquesta manera a distribucions com Mandriva, Ubuntu, Debian, Fedora, entre tantes d'altres, que des de fa anys l'incorporen també de forma molt completa. Suse Enterprise 10 SP1 serà la base per a construir la propera versió 2.0 de [LinkAt](http://linkat.xtec.net/), la distribució GNU/Linux del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Saül Gordillo publica 'Nacio.cat', un estudi sobre l'estat del català a la xarxa

1154

2007-06-26 00:00:00

El periodista i blocaire Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i exdirector del diari El Punt edició Maresme, acaba de publicar Nació.cat, un llibre que recorda la lluita per aconseguir el domini .cat i repassa l'estat de la xarxa en català o 'catosfera'. Per a Gordillo, l'assoliment del .cat és un fet històric perquè no sols identifica la llengua i la cultura catalanes a internet sinó que atorga a Catalunya una "sobirania virtual que no té en la realitat jurídica i administrativa actual". La idea de fer aquest llibre va sorgir d'Òmnium Cultural i la Fundació puntCAT, que van pensar en Saül Gordillo per escriure'l atesa la seva experiència sobre informació política a la xarxa. El director de l'ACN es va introduir en la llarga i no sempre fàcil lluita pel domini català, una història que li ha semblat "apassionant". "El final és feliç i la història ha acabat bé, i el que pretén el llibre és que això no s'oblidi –explica l'autor-, perquè fa 13 o 14 anys, quan començava a funcionar Internet, ningú s'hagués pensat que les planes en català tindrien aquesta visibilitat". Nació.cat recull, per tant, la història del .cat, recordant com va sorgir la idea inicial i quins serien els seus promotors; el suport que van buscar al govern llavors convergent, i a la CCRTV; la constant discreció dels seus impulsors per no perjudicar el procés, que alguns interpretarien com a opacitat per amagar les dades de la inversió que suposava la candidatura del.cat; les reticències inicials de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), l'organisme nord-americà encarregat d'aprovar-lo; el rebuig del govern de José Maria Aznar i la "no objecció" que hi va expressar el de Zapatero, l'aprovació final i l'acollida massiva dels internautes. "Jo vinc de fer periodisme polític i potser he posat molt l'accent en la part política –reconeix Saül Gordillo-. Però és que darrera de l'obtenció d'un domini per a la comunitat catalana hi ha decisió i negociació política", explica l'autor. El domini de tots L'autor de 'Nació.cat' recorda que el domini .cat 'agrupa el dinamisme d'una comunitat de deu milions de parlants sense qüestionar fronteres jurídiques ni administratives. En aquest sentit, el periodista recorda que el .cat ha situat el català entre les principals llengües d'internet, reconeguda fins i tot pel rei dels buscadors, Google. 'Si estàs a la lliga de Google tens garantida la presència a internet –subratlla Gordillo- . Que Google reconegui una llengua com el català, que no té un estat al darrere, és important per al país en la mesura que a internet passen moltes coses" Per això, Gordillo assegura que el .cat ha aconseguit donar 'visibilitat a la llengua i la cultura catalana davant del món', i per tant 'gràcies a aquest domini la nostra cultura té una sobirania virtual que no té en la realitat jurídica i administrativa actual'. A més de la història del .cat, la segona part de Nació.cat es dedica a analitzar la situació de la xarxa en català o 'catosfera', recordant els inicis i desenvolupament dels webs en català, el perfil de l'internauta del país o l'estat actual dels mitjans digitals en català, entre d'altres qüestions.

Catalunya acollirà les conferències internacionals d'OpenOffice.org i DrupalCon

1155

2007-06-28 00:00:00

La primera conferència internacional sobre Drupal que se celebra a Catalunya tindrà lloc d'entre el 19 al 22 de setembre al CitiLab de Cornellà de Llobregat. [Drupal](http://drupal.org/) és un dels més populars gestors de continguts per a la web, està disponible en català i és programari lliure . La de Cornellà serà la trobada internacional més important que es fa aquest any, i està orientada a oferir un espai de debat, desenvolupament i aprenentatge pels membres de la comunitat Drupal, així com a professionals, usuaris i qualsevol entitat que tinguin interès en aquest conegut sistema de gestió de contingut. Entre aquestes sessions destaca la que es farà el dia 22 sota el nom de DrupalShow, on es realitzaran diferents demostracions i xerrades didàctiques amb la intenció de mostrar el potencial i les possibilitats de Drupal com a eina de gestió de continguts. La [Drupalcon](http://barcelona2007.drupalcon.org/) serà organitzada al Citilab de Cornellà de Llobregat, un centre experimental de nova creació orientat a activar, impulsar i estendre la capacitat creativa i innovadora en tecnologia d'emprenedors, empreses, ciutadans i ciutadanes de la societat de la informació i el coneixement. Aquesta trobada està organitzada per la comunitat de Drupal, amb el patrocini entre d'altres de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement de Cornellà de Llobregat, la Generalitat de Catalunya, PickTek, CivicActions, Development Seed, Achieve Internet, Lullabot i Makalumedia. El període d'inscripció per als participants en les conferències i per als assistents és obert, i pot consultar-se des de la pàgina http://barcelona2007.drupalcon.org La conferència coincidirà amb [l'OpenOffice.org Conference](http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/), la trobada més important a nivell internacional sobre aquest paquet ofimàtic que s'organitzarà durant els dies 19, 20 i 21 de setembre a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. L'OpenOffice.org Conference aplega persones i empreses d'arreu del món que analitzen els avenços d'aquesta suite ofimàtica de codi lliure i l'ús d'estàndards oberts per a l'intercanvi d'informació. L'objectiu d'aquesta comunitat de programari lliure és crear un conjunt d'eines ofimàtiques en programari lliure que permetin crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions i produir dibuixos. L'OpenOffice.org Conference 2007 ha estat organitzada per la Comunitat OpenOffice.org amb el suport de Softcatalà, la Universitat de Barcelona i Sun Microsystems. Amb el patrocini, entre altres, de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, IBM, Novell, RedFlag Linux, Google, T-Systems, Cometatech, HP, EuroOffice 2007 i GravityZoo OOo. El període d'inscripció als assistents a la conferència és obert. Podeu trobar més informació a la pàgina http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/ La llengua vehicular de les dues conferències serà l'anglès, si bé durant la Drupalshow es comptarà amb traducció simultània al català.

Es fa públic el portal toponimiamallorca.net, amb 35.000 topònims

1156

2007-09-06 00:00:00

Recentment ha estat llançat el portal http://www.toponimiamallorca.net el qual té per objecte la difusió dels noms de lloc de l'illa de Mallorca i contribuir a la seva correcta localització geogràfica. Té també una vocació de servei, ja que pretén donar resposta a l'investigador o al simple curiós a la pregunta: on es troba ....? En el portal es conté una presentació del projecte, una petita bibliografia sobre el tema i uns quants enllaços que l'autor considera interessants. Però la potència de la web es basa en la seva capacitat de localitzar topònims introduïts per l'usuari, sobre la cartografia digital servida per Google Maps, i amb un simple clic traslladar-nos a l'indret referenciat. A tal fi s'ha construït una base de dades que conté més de 35.000 referències, a partir de nombroses fonts cartogràfiques i bibliogràfiques. Sobre aquesta base de dades es poden fer consultes, d'un topònim complet o bé d'una part del mateix, podent-se destriar també segons el municipi al qual pertanyen. Aquesta base de dades està en contínua transformació degut a la correcció de la informació continguda i a l'ampliació en base a noves fonts. El portal vol constituir un reconeixement a totes aquelles persones que s'han dedicat i es dediquen a recollir els topònims a partir de les fonts orals evitant així la seva pèrdua.

Nou Recull de termes 4.1 de Softcatalà

1157

2007-09-16 00:00:00

Es presenta la versió 4.1 del [Recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm) de Softcatalà. En aquesta darrera actualització s'hi poden trobar alguns canvis quant a la traducció estàndard d'alguns mots, i s'hi han afegit també diversos neologismes que han anat apareixent a noves aplicacions traduïdes per Softcatalà. Actualment, els termes recollits són 1.849. Tothom qui vulgui fer algun comentari o suggeriment sobre aquest nou Recull ho pot fer mitjançant la llista de correu que s'ha creat amb a aquesta finalitat; per a donar-s'hi d'alta només cal accedir a la pàgina de llistes de Softcatalà (http://www.softcatala.org/llistes). El nou Recull de termes és accessible a tothom a l'adreça http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Disponible la versió preliminar del Cotig: el corrector gramatical lliure en català

1158

2007-09-17 00:00:00

El novembre del 2005 la Generalitat de Catalunya [va licitar un servei](http://www10.gencat.net/dursi/pdf/se/plec_se_ctti_51_05_ca.pdf) per al desenvolupament i implantació d'un corrector gramatical i ortogràfic per a la llengua catalana amb un pressupost màxim de 270.000 euros. Al febrer del 2006 Josep Bargalló [ho anunciava públicament](http://www6.gencat.net/llengcat/premsa/06tradcorr.htm) en roda de premsa indicant que el projecte havia estat adjudicat a la Universitat Pompeu Fabra. Finalment, el projecte es desenvoluparia des de el GLiCom, el Grup de Lingüística Computacional de la UPF i s'hauria de finalitzar en 11 mesos. Finalment, des de fa pocs dies se'n troba disponible una versió preliminar. El corrector disposa d'una pàgina provisional [a la UPF](http://parles.upf.es/corrector/), on podem utilitzar-lo en línia, sense necessitat d'instal·lar-lo al nostre ordinador (limitació a 2.500 caràcters). També existeix una pàgina des d'on podem [descarregar-ne els fitxers](http://parles.upf.es/corrector/installar.html) per a instal·lar-lo al nostre ordinador (Windows 2000 i XP, Linux i Mac). Existeixen també complements per a poder-lo instal·lar als navegadors Firefox, Seamonkey, al correu electrònic Thunderbird i als paquets ofimàtics OpenOffice.org i Microsoft Office. El codi font del Cotig està disponible [del dipòsit Subversion](https://projectes.lafarga.cat/projects/corrector/scm) del projecte al lloc web LaFarga. Avís: Aquest programa és una versió preliminar, pot contenir errors i el seu rendiment pot ser no òptim encara. Abans d'instal·lar-lo llegiu-ne els requeriments de maquinari i programari. Més Informació Cotig: el corrector ortogràfic i gramatical lliure en català http://www.softcatala.org/~jmas/bloc/pivot/entry.php?id=305 Cotig, el corrector lliure ortogràfic i gramatical de català, sobre Windows XP i OpenOffice.org, Office 2003 i Firefox http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/63675

Comencen les conferències internacionals d'OpenOffice.org i DrupalCon

1159

2007-09-18 00:00:00

La primera conferència internacional sobre Drupal que se celebra a Catalunya té lloc d'entre el 19 al 22 de setembre al CitiLab de Cornellà de Llobregat. [Drupal](http://drupal.org/) és un dels més populars gestors de continguts per a la web, està disponible en català i és programari lliure. La de Cornellà serà la trobada internacional més important que es fa aquest any, i està orientada a oferir un espai de debat, desenvolupament i aprenentatge pels membres de la comunitat Drupal, així com a professionals, usuaris i qualsevol entitat que tinguin interès en aquest conegut sistema de gestió de contingut. Entre aquestes sessions destaca la que es farà el dia 22 sota el nom de DrupalShow, on es realitzaran diferents demostracions i xerrades didàctiques amb la intenció de mostrar el potencial i les possibilitats de Drupal com a eina de gestió de continguts. La [Drupalcon](http://barcelona2007.drupalcon.org/) serà organitzada al Citilab de Cornellà de Llobregat, un centre experimental de nova creació orientat a activar, impulsar i estendre la capacitat creativa i innovadora en tecnologia d'emprenedors, empreses, ciutadans i ciutadanes de la societat de la informació i el coneixement. Aquesta trobada està organitzada per la comunitat de Drupal, amb el patrocini entre d'altres de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement de Cornellà de Llobregat, la Generalitat de Catalunya, PickTek, CivicActions, Development Seed, Achieve Internet, Lullabot i Makalumedia. El període d'inscripció per als participants en les conferències i per als assistents és obert, i pot consultar-se des de la pàgina http://barcelona2007.drupalcon.org La conferència coincidirà amb [l'OpenOffice.org Conference](http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/), la trobada més important a nivell internacional sobre aquest paquet ofimàtic que s'organitzarà durant els dies 19, 20 i 21 de setembre a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. L'OpenOffice.org Conference aplega persones i empreses d'arreu del món que analitzen els avenços d'aquesta suite ofimàtica de codi lliure i l'ús d'estàndards oberts per a l'intercanvi d'informació. L'objectiu d'aquesta comunitat de programari lliure és crear un conjunt d'eines ofimàtiques en programari lliure que permetin crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions i produir dibuixos. L'OpenOffice.org Conference 2007 ha estat organitzada per la Comunitat OpenOffice.org amb el suport de Softcatalà, la Universitat de Barcelona i Sun Microsystems. Amb el patrocini, entre altres, de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, IBM, Novell, RedFlag Linux, Google, T-Systems, Cometatech, HP, EuroOffice 2007 i GravityZoo OOo. El període d'inscripció als assistents a la conferència és obert. Podeu trobar més informació a la pàgina http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/ La llengua vehicular de les dues conferències serà l'anglès, si bé durant la Drupalshow es comptarà amb traducció simultània al català.

Disponible l'escriptori GNOME 2.20 en català

1160

2007-09-19 00:00:00

Recentment s'ha alliberat la versió 2.20 del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor 'arxius comprimits, reproductor de mitjans multimèdia, extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, visualitzador de documents PDF i molt més. Gràcies a l'esforç de molts col·laboradors del [projecte de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME) ens plau comunicar que la nova versió del GNOME també estarà plenament traduït al català, i que a més a més també s'ha iniciat la traducció de la documentació oficial, que esperem anar avançant, tant en qualitat com en quantitat en els pròxims llançaments. Per a veure totes les característiques noves del GNOME 2.20 podeu llegir les notes de llançament [al lloc web del GNOME](http://www.gnome.org/start/2.20/notes/ca/).

3era Setmana Tecnològica de Granollers de l'1 al 6 d'octubre

1161

2007-09-24 00:00:00

La [tercera setmana Tecnològica de Granollers](http://www.ctug.cat/news_detail?idnewsitem=1000695) es presenta, de forma similar a la [passada edició](http://www.softcatala.org/noticies/28092006479.htm), com uns dies per viure de ben a prop les noves tecnologies i conèixer les millores que aquestes ens aporten a tots els ciutadans, empreses i institucions de Granollers i comarca. Enguany la setmana tecnològica té com a tema central la digitalització de l'àudio. El protagonista és el so i l'oportunitat que genera la tecnologia actual per emmagatzemar-lo en forma digital i perllongar-ne així la durabilitat. Entre altres activitats, es farà un [concert de videoart](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000737) i un [concurs de digitalització de sons de la ciutat](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000734). Una de les novetats d'aquesta edició és la instal·lació d'un punt de recollida de material informàtic obsolet al [CTUG (Centre Tecnològic i Universitari de Granollers)](http://www.ctug.cat/), de dilluns a divendres de 9 a 21 hores. La [fundació SISOSCAT](http://www.sisoscat.org/) reciclarà i enviarà tot el material recollit a països en vies de desenvolupament. La setmana tecnològica d'aquest any ha de consolidar l'aposta iniciada en l'anterior edició d'incorporar activitats adreçades a persones que treballen en el món de les arts i necessiten la tecnologia per a les seves creacions. Igualment es seguirà apostant per impulsar el programari lliure fent tallers com: ["OpenOffice, una alternativa a l'Office de Windows"](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000718), ["Linux per als mes petits"](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000710) i ["Inicia't en el programari lliure"](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000705 ). L'adreça on està tota la informació de la Setmana és a: <http://www.ctug.cat/news_detail?idnewsitem=1000695>.

e-Week la setmana tecnològica de Vic edició 2007 del 5 a l'11 de novembre

1162

2007-10-30 00:00:00

L'[e-Week](http://www.e-weekvic.cat/inici) és una setmana tecnològica que es desplega en els vessants: acadèmic, social, econòmic i cultural. Enguany se celebrarà la setmana del 5 a l'11 de novembre i com a les anteriors edicions combina conferències sobre temes de comunicació, empresa i tecnologia, amb un gran nombre tallers de tot tipus. En aquesta edició destaquen els ponents de prestigi: * Kevin Kelly, creador i primer director de la revista Wired, * Sr. Antonio González Barros, president i soci fundador del Grup Intercom. * Sara Monaci, professora de la Universitat de Torí. * Dídac Lee, Jove Empresari de l'Any 2006 segons l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya. * Lizzie Jackson, professora a la University of Westminster i experta en el disseny i gestió de comunitats virtuals a la BBC (Regne Unit). Dins el marc de l'e-Week també es porta a terme les [Nits digitals](http://www.e-weekvic.cat/nitsdigitals), un espai d'art i espectacles multimèdia. Al [web d'e-Week](http://www.e-weekvic.cat) podeu consultar el [programa de les conferències](http://www.e-weekvic.cat/programa) i el [programa dels tallers. ](http://www.e-weekvic.cat/alfabetitzacio)

Neix Elteumòbil.cat per a informar de serveis de telefonia mòbil en català

1163

2007-09-24 00:00:00

Neix [Elteumòbil.cat](http://www.elteumobil.cat), una nova web per tal de donar a conèixer les principals novetats de mòbils en català i mitjançant quins operadors es poden adquirir. La web ofereix també la possibilitat de descarregar-se tres jocs per a mòbil relacionats amb el món casteller i un apartat de recursos en català. La web compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Aquesta campanya és fruit de l'acord entre el Departament de Governació i Administracions Públiques, els fabricants de telèfons mòbils Nokia, Motorola, Sony Ericsson i Alcatel i els operadors Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. En el conveni, els fabricants de telèfons mòbils es comprometen a la implantació progressiva del català com a opció idiomàtica en els menús i aplicacions de nous terminals que es comercialitzin a Catalunya. D'altra banda, les operadores prenen el compromís d'incloure com a requisit d'homologació dels terminals en les seves comandes que els fabricants incloguin el català en els menús i aplicacions, així com fer campanyes específiques per als seus abonats per facilitar la substitució de mòbils que no estiguin en català per altres que incloguin aquesta llengua. L'objectiu de la iniciativa és la plena presència del català en el sector de la telefonia mòbil abans del 31 de desembre de 2008. Més informació [Llista de mòbils en català a la Wikipedia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_tel%C3%A8fons_m%C3%B2bils_en_catal%C3%A0) [Pàgina a Softcatalà sobre telefonia en català](http://www.softcatala.org/wiki/M%C3%B2bils)

Nova versió dels diccionaris imprimibles de Dacco

1164

2007-10-08 00:00:00

El projecte Dacco (Diccionari Anglès-Català de Codi Obert) ha alliberat una nova versió dels seus diccionaris imprimibles. La nova versió conté 15.924 entrades, 22.909 traduccions, 2.672 exemples i 707 notes d'ús al diccionari anglès-català i 13.243 entrades, 16.726 traduccions, 1.423 exemples i 155 notes d'ús al diccionari català-anglès. Pots llegir més sobre els diccionaris (disponibles sota una llicència Creative Commons) i baixar-los a [www.catalandictionary.org/cat](http://www.catalandictionary.org/cat). Els diccionaris es poden baixar i imprimir gratuïtament (tu només has de pagar el paper i la tinta). L'equip Dacco és un equip de catalanoparlants i angloparlants – lingüistes i informàtics - d'una àmplia gamma d'edats (entre els 20 i els 70). Treballem junts des de 2002 per crear un recurs lingüístic gratuït i, més important encara, obert, que sigui de gran utilitat tant per als catalanoparlants com per als angloparlants. Sempre ens agrada donar la benvinguda a nous membres de l'equip o rebre suggeriments d'entrades noves a través del formulari que es troba al nostre web. Visita'ns a [www.catalandictionary.org/cat ](http://www.catalandictionary.org/cat) i participa.

Softcatalà presenta la traducció al català del Sunbird 0.7 i del Lighning 0.7

1165

2007-10-30 00:00:00

Softcatalà, en col·laboració amb [ Mozilla](http://www.mozilla.com/ "http://www.mozilla.com") i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/ "http://www.mozilla-europe.org"), presenta la traducció al català de la versió 0.7 del [ Sunbird](http://www.softcatala.org/wiki/Sunbird). El Sunbird és un gestor de calendaris i agenda electrònica lliure i multi-plataforma, que funciona com a aplicació independent basada amb el [Calendari del Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar). El Sunbird és una agenda electrònica completa però molt fàcil de fer servir que es pot utilitzar tant a la vida laboral com personal. El Sunbird disposa de totes les eines habituals per organitzar-se el temps: un gestor de calendaris, una llista de tasques i un sistema d'alarmes que avisen quan s'acosta un moment determinat, com pot ser un aniversari o una cita. El Sunbird com a gestor de calendaris permet compartir calendaris mitjançant un senzill sistema d'importació/exportació de calendaris ICS o CalDAV. Softcatalà també ha traduït el [Lightning](http://www.softcatala.org/wiki/Lightning) 0.7. El Lightning és una adaptació del Sunbird que s'integra amb el popular gestor de correu Thunderbird com a extensió, només cal anar al menú d'extensions del Thunderbird i demanar-li que afegeixi el Lightning. Amb el Lightning es poden fer les mateixes funcions que amb el Sundbird, però a més a més es poden enviar i rebre invitacions per correu lectrònic. Cal destacar que aquesta nova versió ja està preparada per integrar-se amb el [Google Calendar](http://calendar.google.com/), això permet sumar la potència del calendari col·laboratiu de Google amb la simplicitat del Sunbird. La manera més senzilla d'obtenir aquesta funcionalitat és instal·lant una extensió [per al Lightning](https://addons.mozilla.org/thunderbird/addon/4631) o bé [per al Sunbird](https://addons.mozilla.org/sunbird/addon/4631). A banda d'això les novetats més notables a destacar són: * Un nou disseny del formulari per crear cites. * Una nova vista multisetmanal. * Creació de tasques i cites en diferents zones horàries. Podeu baixar-vos el Sunbird 0.7 en català del [ rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog180.htm) [Podeu trobar més informació del Sunbird i del Lightning al wiki de Softcatalà ](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar "Thunderbird") Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/ "http://www.softcatala.org").

Softcatalà presenta la traducció al català del GIMP 2.4.0

1166

2007-10-31 00:00:00

Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.4.0 del [GIMP](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp), el popular programa de codi lliure i multi-plataforma de retoc fotogràfic i composició artística professional. El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o composar imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. Com a novetats del nou GIMP 2.4.0 destaquen: * Reorganització dels menús: el nou GIMP està pensat per a millorar la sensació de l'usuari. Els menús són més coherents i cada opció de menú està ben explicada, així serà més senzill de trobar quin filtre es vol utilitzar. * Noves eines de selecció: amb el nou GIMP ara serà més fàcil de seleccionar els objectes del primer pla, per a retallar-los o aplicar-los un filtre de color. * Noves eines d'edició: amb la nova eina clona amb perspectiva es poden eliminar objectes de les fotografies, encara que el fons no sigui pla ni homogeni. * Nova eina cicatritza: amb l'eina cicatritza es poden arreglar les taques de la fotografia. * Filtre especial per eliminar els ulls vermells. * Nous tipus de format:permet obrir fitxers PS, PDF, imatges vectorials SVG, pinzells ABR i icones del Vista. * Els filtres ara es poden programar tant amb Python, com amb Scheme, com una altra variant més lleugera del LISP. En el cas concret de la plataforma Windows el procés d'instal·lació també ha sofert una sèrie de canvis respecte de les versions anteriors. Anteriorment el GIMP podia estar en català o en qualsevol altre idioma mentre que el sistema operatiu estava configurat en castellà, en francès o en anglès. A partir del GIMP 2.4.0 s'ha integrat el sistema d'idioma amb el sistema operatiu, això vol dir que per tenir el GIMP en català cal anar al Tauler de control - Opcions regionals i d'idioma i seleccionar l'idioma català. Per altra banda també cal destacar que l'organització GIMP.org ha fet coincidir la sortida del GIMP amb una renovació de l'estètica del [seu lloc web](http://www.gimp.org/). Podeu baixar-vos el GIMP 2.4.0 en català del [ rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog180.htm). [Podeu trobar més informació i tutorials del GIMP al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).

Guifi.net, Premi Nacional de Telecomunicacions

1167

2007-10-31 00:00:00

Ahir es va [anunciar](http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=bbd1a19ddf0f5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) la concessió del Premi Nacional de Telecomunicacions, que anualment atorga la Generalitat de Catalunya, al col·lectiu [guifi.net](http://www.guifi.net/) en reconeixement a la seva tasca de treball "perquè és una xarxa de telecomunicacions oberta, de banda ampla i neutral, que, tot respectant els criteris marcats per la normativa vigent, assoleix prestacions d'alt nivell i a baix cost, i garanteix l'accés universal a la societat de la informació i la incorporació de serveis de valor afegit allà on és implantada". Des de Softcatalà ens sumem al reconeixement rebut per Guifi.net, totalment merescut. Iniciatives pioneres com aquesta, nascudes de la societat civil, són importants per a apropar les noves tecnologies a l conjunt de la ciutadania. D'altra banda, Guifi.net sempre s'ha destacat per la utilització i promoció de tecnologies estàndard com a forma de garantir un accés obert i igualitari per a tothom.

Llançament de Fedora 8, Werewolf

1168

2007-11-08 00:00:00

El Projecte [Fedora](http://fedoraproject.org/) és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix alliberaments de Fedora aproximadament 2 vegades l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a http://fedoraproject.org. Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per a veure les darreres notes de l'alliberament de Fedora. Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. Novetats de Fedora 8 Com sempre, Fedora inclou les versions més recents de les aplicacions més populars del programari lliure. En particular, es disposa dels escriptoris Gnome 2.20 i KDE 3.5.7 amb les seves aplicacions habituals. A més, s'ha integrat la darrera versió del Compiz Fusion, que permet als usuaris de targes gràfiques amb capacitats 3D gaudir d'aquesta moderna tecnologia d'efectes visuals. Una altra de les novetats és un nou tema predeterminat, Infinity, a més d'un nou tema per al Gnome, Nodoka. Els usuaris de tallafocs ara disposen d'una nova eina, system-config-firewall, que reemplaça l'antic system-config-securitylevel. Mètodes d'instal·lació Fedora 8 es pot instal·lar en la majoria d'ordinadors. Els requeriments mínims inclouen un processador Intel Pentium II o superior (la distribució està optimitzada per a processadors Pentium 4 i 256 MiB de memòria RAM). Fedora es troba disponible també per a les arquitectures x86_64 i PPC (PowerPC G3 / POWER3). Fedora inclou múltiples personalitzacions amb combinacions de programari per a satisfer els requeriments dels usuaris finals. Es disposen dels següents mètodes d'instal·lació mitjançant CD/DVD: * Entorn d'escriptori GNOME o KDE, basat en imatges arrencables que es poden instal·lar en un disc dur. Aquestes personalitzacions estan destinades als usuaris d'escriptori que prefereixen una única instal·lació de disc o per a compartir amb amics i família. * Una imatge normal per a usuaris d'escriptoris, estacions de treball i servidors. Per als usuaris de versions anteriors de Fedora, aquesta customització proporciona un bon camí d'actualització i un entorn semblant a l'existent. * Un conjunt d'imatges en DVD que inclouen tot el programari disponible en els dipòsits de Fedora. Aquesta customització està orientada cap als usuaris que no disposen d'accés a Internet de banda ampla i prefereixen disposar de tot el programari en un disc. Per als usuaris avançats, Fedora disposa d'una petita imatge d'arrencada que els permetrà realitzar tota la instal·lació mitjançant la xarxa. Descàrrega Podeu obtenir les imatges ISO arrancables i d'instal·lació de Fedora pels següents mitjans: * BitTorrent: la forma recomanada. Obtingueu la font BitTorrent des d'http://torrent.fedoraproject.org/. * HTTP, FTP i RSYNC. Seleccioneu un servidor mirall del llistat de http://mirrors.fedoraproject.org/publiclist/Fedora/7/. Consulteu http://fedoraproject.org/get-fedora.html per a més informació. Quant al projecte de traducció de Fedora El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. També, mitjançant la nostra llista de correu, coordinem la traducció de l'instal·lador de Fedora, les seves múltiples eines de sistema i la documentació. Al projecte de traducció estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi a la nostra web, http://www.softcatala.org/wiki/Fedora.

Catosfera 2008, la primera trobada de blocs a Catalunya

1169

2007-11-29 00:00:00

[Catosfera 2008](http://www.catosfera.net) és la primera trobada de blocaires, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0. És el primer cop que s'organitza un esdeveniment d'aquesta mida a casa nostra al voltant del fenomen bloc. Catosfera vol ser un punt de reflexió i aprenentatge de tres jornades de duració al voltant de la blocosfera catalana, però amb la mirada posada de manera objectiva sobre el que es fa en altres indrets. Els objectius de la trobada són: · Donar a conèixer el fenomen bloc a Catalunya. · Fomentar el seu us a nivell d’empresa, institucional i particular. · Socialitzar i desvirtualizar la majoria de blocaires · Reflexionar sobre models socials i de negoci, de gestió publica i política al voltant de la web 2.0 i dels blocs. · Aprendre a fer vídeoblocs · Conèixer les ofertes públiques i privades que aporta la web 2.0 · Descobrir el periodisme ciutadà · Conèixer els editors dels blocs més destacats de Catalunya · Intercanviar i aprendre de les experiències d’altres blocaires d’arreu de l'Estat i d'Europa · Establir un codi ètic que comporti un nivell d'excel·lència i marca a la catosfera Les jornades seran obertes i gratuïtes al públic en general, tot i que qui estigui interessat haurà de registrar-se en aquest bloc obert al efecte i vinculat des de la majoria de blocs i webs catalanes.

Orange presenta el primer terminal mòbil amb Windows Mobile en català

1170

2007-11-29 00:00:00

L'operador de telefonia [Orange](http://www.orange.es/) va presentar ahir el primer terminal mòbil amb el sistema operatiu Windows Mobile 6.0 en català. El terminal que es presenta és l'[l'HTC S710](http://www.europe.htc.com/products/htcs710.html%20), que és un telefon mòbil dels anomenats intel·ligents, que ofereix la possibilitat de gestionar el correu electrònic, navegar per Internet o veure documents PDF. Aquest terminal a més inclou càmera de vídeo i fotografia i compatibilitat amb Bluetooth i Wifi. L'adaptació al català ve de l'acord signat amb la Generalitat per la promoció del català en l'àmbit de la telefonia mòbil. Cal recordar que Orange és l'operador que va guanyar l'últim concurs públic per proveir els serveis de telefonia mòbil a tota la Generalitat de Catalunya. Més informació · [Llista de mòbils en català a la Wikipedia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_tel%C3%A8fons_m%C3%B2bils_en_catal%C3%A0) · [Pàgina a Softcatalà sobre telefonia en català](http://www.softcatala.org/wiki/M%C3%B2bils) · [El teumòbil.cat](http://www.elteumobil.cat/)

La Viquipèdia arriba als cent mil articles

1171

2008-01-18 00:00:00

Amb la creació de l'article [Arrel cúbica](http://ca.wikipedia.org/wiki/Arrel_c%C3%BAbica), el 18 de gener a les 21.38h, la versió en català del projecte Wikipedia ha arribat a l'article número 100.000. D'aquesta manera, la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia) es converteix en la dissetena versió que supera aquesta simbòlica xifra, assolida gràcies a la feina dels seus editors, administradors, correctors i altres persones que han contribuït de manera voluntària al desenvolupament del projecte. La idea central de la Wikipedia, en les seves més de 250 versions idiomàtiques, és la de crear una enciclopèdia lliure el més completa possible, objectiu que cada dia pren més força. En els tres últims anys la Viquipèdia ha doblat anualment el seu nombre d'articles. El 2004 hi havia només 10.000 articles. El 14 de febrer del 2006 es va arribar als 25.000 articles. El 4 de gener del 2007 se'n van assolir els 50.000, mentre que el 16 de novembre se superaven els 75.000. Aquest creixement exponencial fa encarar el futur amb optimisme, amb un objectiu propi per a l'àmbit catalanoparlant: la creació de l'enciclopèdia en llengua catalana més completa mai elaborada, així com la seva difusió i la millora de la qualitat. La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure perquè tota la seva informació és a l'abast de tothom. És lliure perquè a més de llegir la informació, qualsevol persona pot copiar-la i utilitzar-la sota la [llicència GFDL](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llic%C3%A8ncia_GFDL). I és lliure perquè qualsevol persona que s'hi connecti pot fer edicions i posar-hi el seu gra de sorra: des de la creació d'un nou article de gran extensió i completesa fins una petita correcció d'ortografia o d'estil, cada contribució de cada usuari ha jugat un paper en l'assoliment d'aquesta fita que avui celebra la Viquipèdia. En els seus inicis la Viquipèdia era considerada una enciclopèdia lliure però molt incompleta, que poques persones utilitzaven com a referent per a treballs o deures de l'escola, trobar una informació útil o simplement pel plaer d'aprendre. Tanmateix, a mida que ha anant creixent en nombre d'articles i d'usuaris, ha esdevingut un lloc de referència i consulta important per a la comunitat catalanoparlant, tot i que encara resta molt camí per créixer. Aquesta consolidació experimentada al llarg de l'últim any també es deu en part a la [Marató Viquipèdia](http://www.xtec.cat/maratoviqui/) en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya que, aprofitant l'experiència prèvia en escoles de Mallorca, ha fet que molts alumnes, més enllà d'usar aquesta enciclopèdia com a eina de consulta, també en siguin membres actius i hi aportin informació. En els vuit mesos que han passat des del dia en què va començar aquest projecte, encetat amb l'objectiu d'acostar Internet a les aules i la Viquipèdia als alumnes, la Viquipèdia ha pujat des del 22è lloc en la classificació per nombre d'articles fins al 17è lloc, sobrepassant llengües amb un nombre molt superior de parlants. La iniciativa també ha estat un èxit a l'hora de proposar l'Internet com una eina didàctica habitual a les escoles. A tots els que contribueixen a la Viquipèdia, als que han col·laborat a fer-la gran: GRÀCIES! Als que esteu tot just fent els vostres primers passos, aprenent a editar o descobrint com funciona tot: CORATGE! I a tots els que encara no heu pujat a bord, sapigueu que tenim moltes ganes de veure com compartiu el vostre coneixement i us convidem a no tenir por i a unir-vos al projecte. US HI ESPEREM! Per a més informació de la Viquipèdia en català, vegeu també: * [Deu coses que no sabíeu sobre la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Deu_coses_que_no_sab%C3%ADeu_sobre_la_Viquip%C3%A8dia) * [Anuncis de la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Anuncis_de_la_Viquip%C3%A8dia) * [Notícies sobre la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Not%C3%ADcies_sobre_la_Viquip%C3%A8dia)

Softcatalà presenta la traducció al català del GIMP 2.4.4

1172

2008-02-13 00:00:00

Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.4.4 del [GIMP](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp), el popular programa de codi lliure i multi-plataforma de retoc fotogràfic i composició artística professional. El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o composar imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. La versió GIMP 2.4.4 és una actualització del GIMP 2.4.0 i corregeix [diverses petites errades](http://developer.gimp.org/NEWS-2.4). Des de la versió GIMP 2.4.0 la selecció de l'idioma en plataformes Windows s'integra amb la del sistema operatiu, això vol dir que per tenir el GIMP en català cal anar al Tauler de control - Opcions regionals i de llengua, i seleccionar el català a les pestanyes Opcions regionals i Avançats. Podeu baixar-vos el GIMP 2.4.4 en català del [ rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog180.htm). [Podeu trobar més informació i tutorials del GIMP al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).

Curs gratuït de GNU/Linux en català a Barcelona

1173

2008-02-21 00:00:00

Comencen la nova tongada de cursos d'informàtica amb programari lliure i en català que fem des de la Cooperativa sense ànim de lucre Altercoms (<http://moviments.net/cursos>) Introducció a la informàtica amb sistemes operatius lliures. Nivell Bàsic. Destinat a persones que volen aprendre a treballar amb soltura amb sistemes operatius lliures, com GNU/Linux. Si voleu fer-vos una idea del "programa" (serà massa senzill?, massa avançat?, etc.), podeu consultar l'espai de treball d'un curs similar de l'any passat aquí: <http://moviments.net/cursos/ws84> Detalls d'aquest curs de 2008 1ª Edició: 3, 5, 7, 10, 12, 14, 26, 28 de març i 2 i 4 d'abril. Horari: De 17h a 20h. Lloc: Infoespai. Plaça del Sol 19-20 baixos. 08012 Barcelona. Tel. 93 3907235 Pre-inscripcions Us podeu pre-inscriure aquí: <http://moviments.net/cursos/preinscripcions> Observacions El curs serà gratuït per a l'alumnat, gràcies a una subvenció que esperem rebre (FTIC08: STSI + MEC-Plan Avanza) de nou aquest curs 2008 (i si no, doncs com a mínim alguns cursos com aquest els farem de franc igualment :-) Les persones aturades, discapacitades, sense sostre, immigrades, del poble Gitano, menors de 25 anys i majors de 65 i persones amb formació acadèmica elemental tindran prioritat sobre les altres, tot i que s'apuntin més tard. Pocs dies abans de l'inici del curs, el professor (en aquest cas, jo mateix) escriurà als pre-inscrits per confirmar que es fa el curs (ha d'haver un mínim de 8 alumnes per tirar endavant l'edició del curs), i l'ordre en què han quedat en la priorització. Assabenta't per correu-e dels nous cursos que farem Si t'apuntes al nostre butlletí de noticies de cursos, rebràs automàticament aquesta mena de missatges quan s'ofereixin cursos nous. Posa el teu correu-e aquí: <http://moviments.net/cursos/butlleti> \--- Fins aviat, Xavi de l'equip de professorat dels cursos de 2008. Projecte "Cursos d'Altercoms" [](http://moviments.net/cursos) cursos (a) moviments.net

Es presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.3.1

1174

2008-02-21 00:00:00

L'OpenOffice.org 2.3.1 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.3.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. En la versió 2.3, el Writer inclou la possibilitat d'exportar a MediaWiki i millores en el tractament de document en múltiples llengües. S'han incorporat també millores en la seguretat, usabilitat i navegabilitat amb teclat. La versió 2.3.1. protegeix als usuaris de vulnerabilitats de seguretat que han estat descobertes, i mitjançant les quals el PC podia ser atacat per certs tipus de documents. Es recomana a tots els usuaris que s'actualitzin a l'OpenOffice.org 2.3.1. Descàrrega Versió per a Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió per a GNU/Linux (inclòs de sèrie a la majoria de distribucions) Teniu més informació a la [web del projecte de catalanització](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Es presenta la traducció al català del Pidgin 2.4.0

1175

2008-03-07 00:00:00

El [Pidgin](http://www.pidgin.im/), abans conegut com Gaim, és un client de missatgeria instantània multiplataforma. Funciona tant en Windows com en GNU/Linux, com en Mac OS X. El Pidgin és compatible amb les xarxes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo!, i moltes més. També es pot utilitzar com a client de xat IRC. I us permet també estar connectat simultàniament a diferents xarxes de missatgeria instantània des d'un únic programa. El Pidgin ofereix opcions de transferència de fitxers, de presència d'usuaris, de llistes d'amics, i d'enregistrament de converses, entre d'altres. Respecte l'antic Gaim 1.5, que es va publicar l'any 2005, el nou Pidgin 2.4.0 ofereix un gran nombre de millores sobretot en estabilitat i interfície. També s'han afegit noves xarxes com la MySpaceIM o Bonjour. El Pidgin incorpora ara més connectors que abans. Els connectors del Pidgin serveixen per modificar el comportament i afegir noves funcionalitats. Per exemple la Missatgeria de música permet que diferents usuaris puguin treballar en una mateixa peça musical, editant la mateixa peça en temps real. Podeu descarregar-vos el Pidgin del [rebost de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog181.htm) o bé des del [web oficial del Pidgin](http://www.pidgin.im/download/). Trobareu més informació del Pidgin al web del [projecte de catalanització de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/wiki/Pidgin). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Disponible l'escriptori GNOME 2.22 en català

1176

2008-03-14 00:00:00

Recentment s'ha alliberat la versió 2.22 del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats de la majoria dels usuaris: un navegador web, un navegador d'ajuda del sistema, un gestor de fitxers, missatgeria instantània, un gestor de paquets de programari, un gestor d'arxius comprimits, un reproductor de mitjans multimèdia, un extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, un visualitzador de documents PDF i molt més. Gràcies a l'esforç de molts col·laboradors del [projecte de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME) ens plau comunicar que la nova versió del GNOME també està plenament traduïda al català, i que a més a més la traducció de la documentació avança a un bon ritme. Per a veure totes les característiques noves del GNOME 2.22 podeu llegir les notes de llançament [al lloc web del GNOME](http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.22/). També podeu veure les estadístiques de traducció del GNOME al català [al lloc web d'internacionalització del GNOME](http://l10n.gnome.org/languages/ca). Si voleu ajudar a traduir el GNOME al català [subscriviu-vos a la llista de traducció](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/gnome) del projecte.