Datasets:

softcatala

/

Softcatala-Web-Texts-Dataset

like 1

Softcatalà presenta la primera versió pública en català del paquet ofimàtic Open Office.

815

2002-02-13 00:00:00

L'associació Softcatalà presenta la primera versió preliminar pública en català del paquet ofimàtic Open Office 6. L'Open Office és actualment el paquet ofimàtic més modern dels que es troben disponibles en català, i permet editar els formats més coneguts, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, a més dels formats propis. Atès que es tracta d'una versió beta, la seva qualitat tècnica i lingüística pot ser inferior a l'esperada en un producte final. Per tant, Softcatalà només en recomana l'ús a usuaris avançats que vulguin ajudar en el procés de proves. Podeu trobar l'Open Office en català a la següent adreça d'Internet: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice L'Open Office funciona sobre les plataformes més populars i és molt útil per a qualsevol usuari, tant a nivell particular com professional. Aquest paquet d'aplicacions inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda completa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programes de distribució lliure. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Softcatalà presenta el Navegador 6.3 per a Windows.

816

2002-02-07 00:00:00

El Navegador 6.3 és el popular navegador basat en el projecte de codi font obert Mozilla, versió 0.96. Aquesta darrera versió introdueix noves tecnologies, entre les quals cal destacar Gecko, el nou motor per mostrar pàgines web, que pot treballar amb els estàndards HTML 4, CSS-1, XML, RDF, JavaScript/EcmaScript i DOM. Aquest nou motor és molt més ràpid i eficaç que l'anterior. El Navegador 6.1 inclou un nou gestor de contrasenyes que manté de forma centralitzada i segura tots els detalls dels nostres noms d'usuari i claus d'accés. També inclou el gestor de galetes, que permet controlar quines galetes tenim al sistema, millorant d'aquesta manera la seguretat i privacitat dels usuaris. Una altra de les novetats és la possibilitat de gestionar més d'una bústia de correu d'una forma còmoda i pràctica. La versió 6.3 inclou com a novetats la correcta visualització de la ela geminada, la visualització prèvia de les impressions, la possibilitat de visualitzar capçaleres i la documentació en linea completament en català. També s'han corregit un bon nombre d'errors que hi havia en versions anteriors. Aquesta nova versió en català del Navegador es pot baixar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Com en versions anteriors, Softcatalà ha comptat amb l'assessorament lingüístic del TERMCAT. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.

Softcatalà presenta des d'avui la cerca de pàgines en català del conegut motor Google.

817

2002-02-01 00:00:00

Softcatalà presenta des d'avui la cerca de pàgines en català del conegut motor Google (http://www.google.com). Softcatalà va presentar el març de l'any passat la traducció al català del conegut cercador Google. Des d'aleshores, Softcatalà ha continuat treballant amb Google per adaptar el sistema de recerques al català, una de les opcions més sol·licitades pels usuaris. Aquesta nova opció permet fer cerques dins de pàgines que només estiguin escrites en català. Podem activar aquesta nova opció escollint "Cerca a les pàgines de Català" a la pàgina principal del Google. El Google és un dels motors de cerca més utilitzats a Internet, i la seva popularitat ha crescut enormement en els últims mesos. Fa unes setmanes, el prestigiós lloc web "Search Engine Watch" el va premiar com a millor cercador. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana a Internet i les noves tecnologies.

Softcatalà presenta el gestor de fitxers WinRAR 2.90

818

2001-10-29 00:00:00

Softcatalà presenta des d'avui la versió 2.90 en català del programa WinRAR. El WinRAR és una completa utilitat d'arxivament de fitxers per a Windows 95/98/NT/XP i 2000 que pot gestionar els arxius RAR, ZIP, ARJ, CAB, LZH, TAR, GZ, ACE, BZIP2, JAR i UUE nativament. Aquesta nova versió inclou nombroses millores quant al rendiment i utilització, i permet l'ús dels formats BZIP2, JAR, ACE 2.0, que cada cop són més populars. El WinRAR crea arxius RAR, que tot sovint són més petits que els fitxers ZIP o ARJ. Els arxius RAR poden ser auto-extraïbles, poden realitzar una verificació d'autenticitat sobre si mateixos i poden incloure comentaris ANSI de color. A més dels formats RAR i ZIP, el WinRAR permet l'ús dels formats més habituals; a més, es pot integrar amb la l'intèrpret d'ordres del Windows, el que fa pràcticament instantani treballar amb gairebé qualsevol tipus d'arxiu. Pot extreure, comprovar, actualitzar, suprimir i reparar els arxius ZIP, i també us permet afegir o modificar comentaris i crear arxius ZIP auto-extraïbles. El WinRAR proporciona una ordre d'"estimació" que determina el grau de compressió dels fitxers i carpetes seleccionades, i un menú de "favorits" que conté els noms de les carpetes i arxius preseleccionats. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet. La versió 2.9 de Winrar en català es pot descarregar des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà http://www.softcatala.org

Softcatalà presenta el Navegador 6.1 per a Windows i Unix.

819

2001-09-27 00:00:00

Softcatalà presenta el Navegador 6.1 per a Windows i Unix El Navegador 6.1 és el popular navegador de la casa Netscape basat en el projecte de codi font obert Mozilla. Aquesta darrera versió introdueix noves tecnologies, entre les quals cal destacar Gecko, el nou motor per mostrar pàgines web, que pot treballar amb els estàndards HTML 4, CSS-1, XML, RDF, JavaScript/EcmaScript i DOM. Aquest nou motor és molt més ràpid i eficaç que l'anterior. El Navegador 6.1 inclou un nou gestor de contrasenyes que manté de forma centralitzada i segura tots els detalls dels nostres noms d'usuari i claus d'accés. També inclou el gestor de galetes, que permet tenir control sobre quines galetes tenim al sistema, millorant d'aquesta manera la seguretat i privacitat dels usuaris. Una altra de les novetats és la possibilitat de gestionar més d'una bústia de correu d'una forma còmoda i pràctica. Aquesta nova versió en català del Navegador es pot baixar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. La versió per a Unix està disponible per a totes les plataformes Unix per a les quals està disponible la versió original, incloent-hi el Linux. Com en versions anteriors, Softcatalà ha comptat amb l'assessorament lingüístic del TERMCAT. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.

Quant al sistema operatiu Microsoft Windows i el català.

820

2001-09-22 00:00:00

Des de Softcatalà volem aplaudir els esforços per part del Govern català per assegurar la disponibilitat de Windows en català, però també hem de recollir els aspectes més negatius de la seva execució. Atès el gran nombre de consultes que ens arriben sobre la disponibilitat de Windows en català, hem decidit elaborar un recull amb les preguntes més freqüents que ens adrecen els usuaris. Podeu trobar aquest recull a: http://www.softcatala.org/windows/ Si voleu fer-nos arribar qualsevol pregunta, comentari, o simplement explicar-nos la vostra experiència amb el Windows i el català ho podeu fer mitjançant l'adreça de correu electrònic que trobareu al final de la pàgina. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.

Google i l'11 de setembre

821

2001-08-30 00:00:00

A Softcatalà hem decidit recolzar la proposta de nombrosos usuaris i usuàries que l'11 de setembre volen veure el logotip del Google catalanitzat, atès que aquest popular cercador va fer-se ressò de la festa nacional francesa el 14 de juliol i també de la suïssa l'1 d'agost, entre d'altres. Us convidem a que ens ajudeu a demanar a Google que durant la Diada mostri un logotip específic per commemorar l'11 de setembre. Per fer-ho, podeu omplir el formulari que trobareu a aquesta pàgina web: http://www.softcatala.org/cagoogle/ Aquí trobareu un text en anglès, ja preparat, però que podreu modificar com vulgueu per afegir-hi els vostres comentaris, i que arribarà directament a Google. També podeu fer-ho enviant un correu electrònic a Google a l'adreça suggestions@google.com. Si us plau, feu arribar una còpia d'aquest missatge a tot aquell que penseu que ens pot ajudar a recolzar aquesta petició. Atentament, L'equip de Softcatalà

10 anys de Linux

822

2001-08-23 00:00:00

El dissabte 25 d'agost del 2001 farà exactament 10 anys que un jove estudiant finlandès de 21 anys de la Universitat de Hèlsinki, anomenat Linus Torvalds, va enviar un correu electrònic a un grup de notícies anunciant que estava treballant com a hobby en la creació d'un sistema operatiu. 10 anys després, el Linux ha representat una revolució en el món de la informàtica i Internet i ha contribuït a fer més coneguts els conceptes de "programari lliure" i "codi font obert". Volem convidar a tots els nostres amics i usuaris a visitar la pàgina que hem creat per celebrar els 10 anys del Linux a: http://linux.softcatala.org on podreu trobar la història de com va començar el Linux, saber com iniciar-se amb aquest sistema operatiu, i conèixer quines distribucions n'hi ha actualment en català. Softcatalà porta dos anys treballant en la traducció i adaptació de la distribució Linux-Mandrake, actualment en la versió 8.0, que avui dia és una de les distribucions amb més components en català, incloent-hi la instal·lació i la configuració. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.

Softcatalà presenta el web i el glossari del projecte Open Office en català.

823

2001-07-09 00:00:00

Aquest projecte es va encetar fa tres mesos arran d'un acord signat per Softcatalà i Sun Microsystems. Arran d'aquest acord Softcatalà assumeix la traducció al català de la versió de codi obert del conegut paquet d'ofimàtica. Softcatalà ha fet pública avui mateix l'adreça web del projecte Open Office, que és la següent: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/ . Mitjançant aquesta pàgina de projecte s'anirà informant puntualment de l'evolució del procés de traducció d'aquesta "suite" ofimàtica. Softcatalà també ha publicat, a la mateixa pàgina, el glossari que està fent servir per a la traducció d'aquesta "suite", que consta de més de 6.000 entrades. Softcatalà convida a tots els usuaris i usuàries a fer-nos arribar els comentaris que creguin adients sobre aquest glossari. L'Open Office funciona sobre les plataformes més populars i és molt útil per a qualsevol usuari tant a nivell particular com professional. Aquest paquet d'aplicacions inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una completa agenda. La primera versió d'aquest nou programari estarà disponible cap a finals d'aquest any, i tindrà edicions per a Windows, Solaris i Linux. A més, s'està estudiant la realització d'una versió per a sistemes operatius Macintosh. El producte, que serà de distribució lliure, és a dir, totalment gratuït, estarà disponible a les pàgines web de Softcatalà (www.softcatala.org) i a les de l'Open Office (www.openoffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programes de distribució lliure. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

El codi font obert: el seny s'obre pas a la informàtica.

1213

2001-11-14 20:39:25

Jordi Mas, Softcatalà. 14/11/01 1\. Introducció Per a molts usuaris, l'any 2002 pot ser representatiu en la forma d'obtenir aplicacions informàtiques i els serveis que hi estan relacionats, i serà decisiu per a l'aposta del moviment de codi font obert cap a l'usuari domèstic. A dia d'avui, la majoria de programes es desenvolupen internament en una empresa, la qual és propietària del codi (el cor de l'aplicació), i que, un cop finalitzats, els comercialitza als usuaris finals. Els usuaris del programa no tenen accés al codi del programa, no poden cedir el programa a tercers, i el manteniment i el desenvolupament de noves versions queda a discreció de l'empresa propietària. Aquest és el model sota el qual operen empreses com ara Microsoft, Adobe, Corel, i tantes altres. El moviment de codi font obert va néixer a primers dels anys vuitanta, i plantejava un canvi radical en la forma d'escriure, mantenir, distribuir i vendre programari. La primera premissa d'aquest moviment és que la creació del programa ha de ser un procés obert a tothom i que s'ha de dur a terme de forma pública, i no pas tancat dins d'una corporació o institució, que és el model tradicional. El seu nom prové del fet que els programes d'aquest tipus es poden copiar, modificar i distribuir lliurement, no pertanyen a ningú i es poden aconseguir de forma gratuïta. Per als usuaris, el codi font obert suposa un seguit d'avantatges. El programa no està vinculat a una empresa o institució, sinó a una comunitat. Amb el model tradicional, si algun dia desapareix l'empresa que va crear el programa, l'usuari es quedarà amb un programa pel qual ha pagat i del qual mai no se'n farà cap més versió. Si el codi font del programa és públic, qualsevol pot continuar evolucionant aquella aplicació. Si l'usuari necessita fer una modificació al programa podrà fer-ho, perquè disposa del codi font, salvant així aquell escull que no li permet fer una determinada tasca, o serà capaç d'adaptar l'aplicació per a un ús específic. Si aquesta modificació és interessant per a la resta d'usuaris, publicarà la millora perquè tothom pugui gaudir-ne. Cal destacar que aquest model facilita molt més la innovació i la participació de tothom en el procés de creació del programa. Un exemple clar d'això són les traduccions a llengües com ara el català: un programa de codi font obert el podem traduir lliurement a qualsevol llengua i oferir a tothom la nostra traducció, mentre que en una aplicació tancada hem d'esperar que l'empresa trobi convenient realitzar la traducció, ja que només ella pot fer-la. Un altre aspecte molt important és la propietat intel·lectual del programa. En el model de codi obert, qualsevol persona té garantit el dret de poder distribuir, millorar i canviar el programa tant com vulgui. Per arribar als usuaris, els programes de codi font obert fan servir Internet, des d'on es pot descarregar sempre la versió més recent, CD-ROM que es regalen amb revistes mensuals que contenen programes gratuïts, o CD-ROM de venda, a un cost molt baix, que es poden trobar a les botigues, com ara les diferents versions del GNU/Linux. 2\. Els primers passos Els primers passos del moviment van venir de la mà de Richard Stallman, qui va abandonar la seva feina al MIT (Massachusetts Institute of Technology, Institut de Tecnologia de Massachusetts) per dedicar-se a temps complet al desenvolupament de sistemes de codi font obert amb el seu propi segell, GNU Software ([www.gnu.org](http://www.gnu.org)). La seva contribució comprèn des de la creació d'eines tan importants com l'Emacs o el GCC fins a la difusió de la filosofia o la redacció de la llicència de programari més popular, sobre la qual opera la majoria de programari de codi font obert. Un altre home clau en la creació del moviment ha estat Eric S. Raymond, qui, com Stallman, ha contribuït amb diversos programes, com ara el popular Fetchmail, una aplicació de correu electrònic, i nombrosos documents que han estat decisius per establir i divulgar la filosofia del moviment. Raymond, Stallman i tants altres tenien en comú el desig que el programari fos lliure, i tots havien estat programadors fortament vinculats al món Unix en alguna de els seves variants, amb sòlids coneixements tècnics. 3\. L'embranzida: Internet, GNU/Linux La veritable embranzida del moviment va arribar amb la combinació de dos factors: l'aparició del sistema operatiu GNU/Linux i la extensió de l'ús d'Internet. El sistema operatiu GNU/Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, i mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, la popularització de l'accés a Internet va ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s'anessin creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar el sistema existent va atreure a milers de programadors que, amb els seus esforços individuals, van contribuir a l'establiment i solidificació del moviment. Però la comunitat no està formada només per programadors; també hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen en grups per donar suport als usuaris i conferències, així com participar en la promoció del moviment o que escriuen documentació per facilitar l'ús de les aplicacions. A l'Estat espanyol, l'associació HispaLinux (http://www.hispalinux.es/), el lloc web de notícies Barrapunto (http://www.barrapunto.com), o el projecte Lucas (http://lucas.hispalinux.es/) han estat exponents d'aquest moviment. A Catalunya, una mica més tard, el grup d'usuaris Caliu (http://caliu.upc.es), el lloc de notícies (http://www.cat-linux.com) o el grup de treball de Linux de Softcatalà (http://linux.softcatala.org) han estat els pilars del moviment al nostre país. 4\. El codi font obert al món corporatiu La gran majoria de programadors del moviment de codi font obert són voluntaris que col·laboren de forma altruista en la creació de programes, mentre que a les empreses tradicionals treballen programadors a temps complet. La connexió entre el moviment de codi font obert i les empreses de programari ha estat important per donar validesa als seus programes informàtics dins del món corporatiu. Empreses com ara IBM ([www.ibm.com](http://www.ibm.com)), Sun ([www.sun.com](http://www.sun.com)) o Netscape ([www.netscape.com](http://www.netscape.com)), malgrat que no són empreses integrades a aquest moviment, han publicat part dels seus programes en règim de codi font obert, donant així una empenta a aquesta filosofia. Tot i això, totes aquestes empreses encara continuen tenint aplicacions que segueixen el model de programari tancat. D'altra banda, existeixen empreses com ara RedHat ([www.redhat.com](http://www.redhat.com)), Suse ([www.suse.de](http://www.suse.de)) o Ximian ([www.ximian.com](http://www.ximian.com)) que formen part d'aquest moviment: duen a terme el desenvolupament de totes les seves aplicacions amb un procés de codi font obert i distribueixen els seus programes a un cost molt baix. Els beneficis els obtenen amb la venda de serveis per a aquests programes gratuïts, com ara la formació, el suport, o la seva personalització. Els usuaris no paguen pel programa, sinó pels serveis basats en ells, i això permet que un estudiant universitari pugui fer servir un programa totalment de franc mentre que un usuari professional requereixi dels serveis d'instal·lació i manteniment del mateix programa, pels quals, lògicament, ha de pagar. Això és molt positiu per l'usuari, ja que pot disposar del programa, fer-ne ús, i només pagar pels serveis que realment necessita, a diferència del model actual en què s'ha de pagar sempre una llicència per l'ús d'un programa. Fins ara, des del punt de vista de l'usuari domèstic, el màxim exponent del moviment de codi font obert era el GNU/Linux, un sistema operatiu de lliure distribució que ha estat un peça clau d'aquest moviment, ja que ha demostrat que sota aquesta filosofia es poden desenvolupar programes tan complexos com un sistema operatiu amb un alt nivell de qualitat. En el món Internet, el moviment de codi font obert ha tingut una gran acceptació. Segons el prestigiós estudi mensual Netcraft Web Server Survey (http://www.netcraft.com/survey/), durant el mes de setembre un 59,51% dels 32.398.046 llocs web analitzats feien servir el servidor de codi font obert Apache ([www.apache.org](http://www.apache.org)) seguit pel servidor de Microsoft, l'IIS, amb un 27,45%. La popularitat i qualitat d'Apache són indubtables: s'ha convertit, juntament amb el GNU/Linux, en un dels programes d'ús professional més utilitzats a Internet. Segons aquest mateix estudi, un 50% dels servidors a Internet fan servir el Windows, davant d'un 30% que fan servir el GNU/Linux. Una altra aplicació que s'està popularitzant ràpidament és mySQL (http://www.mysql.org/), un eficaç servidor de bases de dades SQL de codi font obert amb unes prestacions i rendiment equiparables als servidors comercials. 5\. Els usuaris domèstics Aquest moviment, però, on realment té la seva assignatura pendent és amb els usuaris domèstics. Això pot canviar durant l'any 2002, ja que un bon grapat d'aplicacions d'ús quotidià veuran la llum en forma de versió 1.0 (el que indica que tindrà una qualitat acceptable per al seu ús per part del públic en general). Totes aquestes aplicacions estan disponibles sobre plataformes GNU/Linux i Windows, i això farà que molt usuaris s'animin a provar les aplicacions lliures que venen d'aquest món, ja que no els caldrà instal·lar el GNU/Linux per poder fer-les servir. En el camp de l'ofimàtica tindrem l'AbiWord (http://www.abiword.com) i l'OpenOffice (http://www.openoffice.org). El primer és un processador de textos modest, a mig camí entre el WordPad i el Microsoft Word (per donar dues referències conegudes per tothom) que permet l'ús sense problemes de tots els tipus de formats de documents, incloent el de Microsoft Word, l'HTML, i els formats de PDA. Amb una grandària de menys de 4 MB d'espai en disc, i amb la possibilitat de treballar-hi en múltiples idiomes, pot esdevenir ràpidament una eina força popular entre els usuaris domèstics que no necessiten la complexitat d'un processador de textos més avançat. L'Open Office 6.0 és un paquet de productes ofimàtics propietat de l'empresa Sun Microsystems, la qual va decidir publicar-lo com a codi font obert a primers d'aquest any. Aquest paquet inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda. L'Open Office no té res que envejar, quant a prestacions, a altres paquets comercials com ara el Microsoft Office. Una altra aplicació que cal destacar és Mozilla, el navegador de codi font obert que Netscape va obrir en format de codi obert a l'any 1998. A primers de l'any vinent tindrem la primera versió final, la 1.0, però molts analistes que han avaluat les versions beta ja han destacat la seva velocitat i compatibilitat amb els estàndards més recents. Quant al GNU/Linux, ja fa temps que els esforços s'estan concentrant en fer-lo més senzill d'utilitzar, mitjançant la millora dels processos d'instal·lació i la inclusió d'entorns gràfics. En aquest sentit, hi ha gran expectació envers els entorns KDE 3.0 i Gnome 2.0, entorns d'ús i escriptori per a GNU/Linux que són força intuïtius i en faciliten l'ús als usuaris nouvinguts. Softcatalà està treballant en l'adaptació al català de totes aquestes aplicacions, incloent els correctors ortogràfics respectius. 6\. Conclusió Les aplicacions de codi font obert són d'ús comú i quotidià a milers d'universitats, centres d'investigació i en molts àmbits a Internet, llocs amb gent amb coneixements tècnics on es valora la possibilitat de compartir idees i codi font com a sistema per a fomentar la innovació. Si les aplicacions d'ús domèstic compleixen les expectatives de qualitat i funcionalitat que tots desitgem, poc a poc el codi font obert s'obrirà pas en la informàtica com un model més just per a tothom, on els programes siguin lliures, els usuaris no hagin de pagar preus abusius, i tots puguem escollir amb llibertat els serveis pels que volem pagar. I, per descomptat, que els puguem adaptar a la nostra llengua. Bibliografia Raymond, Eric S. (2001): "The Cathedral and the Bazaar". http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/ VV.AA. (1999): Open Sources: Voices from the Open Source Revolution. O'Reilly. http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/perens.html Enllaços recomanats Open Source Initiative http://www.opensource.org/ Pàgina del projecte GNU i la Free Software Foundation http://www.gnu.org Notícies sobre el programari lliure i GNU/Linux en català http://www.cat-linux.com Notícies sobre el codi font obert en castellà http://www.barrapunto.com Notícies sobre el codi font obert en anglès http://www.slashdot.org Recull de programari de codi font obert http://www.freshmeat.org Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Google: la recuperació de l'esperit d'Internet

1215

2002-04-03 09:34:53

Per Jordi Mas i Hernàndez / www.softcatala.org 3/04/2002 Un dels fets més interessants que s'ha esdevingut d'un temps ençà al món d'empreses puntcom ha estat l'aparició del cercador Google ([www.google.com](http://www.google.com)). En uns moments en què la majoria d'empreses relacionades amb la tecnologia estan en moments baixos, el Google continua destacant per les seves innovacions i per un model de negoci assenyat i respectuós amb l'usuari i amb la comunitat Internet, cosa molt d'agrair en els temps que corren. El Google va néixer per cobrir una de les necessitats vitals d'Internet: la recerca de dades dins d'un oceà d'informació poc contrastada i mancada d'estructuració. En una societat com la d'avui, on la informació i la competència per gestionar-la són cada cop més importants, una eina com el Google permet multiplicar les nostres habilitats per trobar allò que realment necessitem. Amb més de 150 milions de consultes al dia, el Google s'ha convertit en una eina imprescindible per a les tasques quotidianes de milers d'usuaris en empreses, universitats, institucions, o simplement a la llar. El Google no solament ha aportat una eina essencial al món d'Internet, sinó que, a més, ho ha fet respectant i potenciant l'esperit original d'Internet com a xarxa per compartir coneixements de forma oberta, cosa que pràcticament totes les empreses del boom puntcom van oblidar del tot. Els creadors del Google, dos joves estudiants anomenats Larry Page i Sergey Brin, coneixien molt bé el món universitari i l'esperit d'Internet que s'hi respira, atès que, de fet, es van conèixer a la Universitat de Stanford mentre estudiaven el seu doctorat. Per a la majoria d'usuaris, el Google té la mateixa màgia que Netscape ([www.netscape.com](http://www.netscape.com)) va tenir al seu moment o que Apple ([www.apple.com](http://www.apple.com)) sempre ha tingut per a un usuari de Mac: una empresa que els proporciona un producte de qualitat i amb la qual se senten certament satisfets. A tall d'exemple, Google rep més de sis-cents currículums al dia de professionals que desitgen incorporar-s'hi com a empleats. Google està vivint un moment molt dolç. En una època en què la majoria de cercadors, com ara Altavista, MSN o Lycos saturaven les seves pàgines principals amb multitud de serveis, que comprenien des del correu electrònic fins a l'accés a Internet, Google va apostar per un disseny senzill i funcional centrat a oferir únicament la cerca d'informació a Internet. Cal destacar que, a més, Google mai no ha acceptat publicitat en forma de cibertires (banners), cosa que respon a la ferma voluntat dels creadors del cercador de mantenir-lo com una eina atractiva per als seus usuaris. Els dos eixos principals que van servir a Google per diferenciar-se dels seus competidors van ser la rapidesa en les cerques, atès que l'usuari gairebé mai ha d'esperar més de mig segon per obtenir resposta, i la tecnologia Page Rank. Aquesta tecnologia és l'encarregada de realitzar una avaluació de la popularitat d'una pàgina tenint en compte, entre altres coses, els enllaços que una pàgina rep d'altres, com a mesura democràtica de la popularitat de la informació que conté aquella pàgina. Això es basa en la idea que els usuaris només enllacen aquelles pàgines que realment són interessants. Page Rank també té en compte la importància del lloc del qual prové l'enllaç, si tenim en compte que hi ha llocs que tenen molt més pes quan fan un enllaç que altres. Per exemple, un enllaç a la nostra pàgina de la cadena de notícies CNN té molt més valor que no pas un altre d'una pàgina personal d'un usuari qualsevol. En mostrar el resultat d'una cerca, el Google mostra les pàgines ordenades per la importància assignada per Page Rank. Això fa que el Google, com a resultat d'una cerca, ofereixi, en la gran majoria de casos, informació més precisa i de més qualitat que els seus competidors. Els seus creadors estaven tan segurs d'aquest fet que van incloure un botó amb el text "Avui tinc sort" (I'm Feeling Lucky) que realitza la cerca sol·licitada i ens en porta directament al primer resultat. Tot i això, malgrat que Google ha representat un avenç important, encara retorna massa resultats i comença a tenir ferms nous competidors. Mencionarem només Vivisimo ([www.vivisimo.com](http://www.vivisimo.com)), que fa servir el resultat combinat de diversos cercadors per oferir-nos els resultats més adients. Molt interessant és l'opció que permet restringir les cerques a diferents àrees de coneixements i ens agrupa els resultats en forma d'arbre jeràrquic segons la seva temàtica. El Google ha despertat l'interès per un àrea on molt aviat tindrà nous i bons competidors. Ara fa menys d'un any, Google va integrar l'Open Directory Project ([www.dmoz.org](http://www.dmoz.org)) al seu cercador, un directori d'adreces de llocs web on milers de usuaris fan d'editors classificant i mantenint actualitzades les adreces i descripcions del directori. Hi col·laboren, de forma totalment desinteressada, més de 46.000 persones i hi ha classificats més de 3 milions de llocs web. Aquest directori és lliure i qualsevol pot descarregar-lo, ampliar-lo, o integrar-lo al seu lloc web (com fan alguns portals com ara [www.eresmas.com](http://www.eresmas.com)). En aquest sentit, l'aposta de Google de donar suport a un esforç desenvolupat des de la comunitat d'Internet, tot integrant-lo en el sistema de cerques, va ser una empenta incalculable per a aquesta iniciativa, en contraposició a la resta de cercadors que han decidit desenvolupar els seus propis directoris privats, imitant el pioner Yahoo. Amb l'adquisició del servei de grups de discussió Dejanews ([www.dejanews.com](www.dejanews.com)) el febrer de 2001, Google va incloure al seu repertori de serveis la cerca d'informació als missatges dels últims cinc anys publicats als grups de discussió (newsgroups) d'Internet. No contents amb això, van ampliar el contingut d'aquest índex a més de vint anys (des de 1981) gràcies a les col·laboracions altruistes d'usuaris que van donar la seva col·lecció de missatges per tal que Google els indexés. Es posaven així a disposició de tots els usuaris d'Internet més de 700 milions de missatges indexats, que contenen discussions apassionades sobre els temes més diversos, de manera que el Google esdevé un arxiu històric de l'evolució d'Internet i dels seus habitants. Un aspecte que Google va tenir en compte des del començament és la diversitat lingüística existent a Internet i la importància que té, per als seus usuaris d'arreu del món, poder treballar en les seves respectives llengües. Google va encetar fa poc més d'un any un projecte al seu lloc web mitjançant el qual els usuaris podien adaptar la interfície del cercador a la seva llengua, i, més important encara, podien restringir els resultats de la cerca a documents escrits en la seva pròpia llengua. En el cas del català, l'adaptació va ser desenvolupada per Softcatalà ([www.softcatala.org](www.softcatala.org)); això permet que l'usuari treballi amb una versió traduïda del lloc web de Google, i a més, que pugui restringir els resultats de la cerca a pàgines escrites només en català. A dia d'avui, Google està traduït a més de 70 llengües i és capaç de restringir les seves cerques a més d'una trentena. Pel que fa a l'àmbit tecnològic, Google és una empresa que ha tingut èxit, cosa no gaire sorprenent si tenim en compte que més de 50 dels seus 270 empleats actuals posseeixen doctorats en diferents àrees del coneixement humà. A part de la seva excel·lent tecnologia de cerques, Google va destacar aviat per cercar no solament en documents HTML, sinó també en documents del Microsoft Word, de l'Excel i en format PDF, per esmentar-ne alguns, posant d'aquesta manera a l'abast del seus usuaris més de 35 milions de documents que fins ara no es trobaven indexats. Google posseeix la instal·lació més gran de servidors Linux en bateria, amb més de 10.000 PC que atenen diàriament més de 150 milions de peticions de cerques. En comptes d'optar pels grans fabricants de maquinari o solucions tancades, Google va apostar per una solució basada en molts servidors Linux amb processador Intel que s'executen en maquinari clònic de baix cost. Cada cop que es rep una petició, el sistema de càrrega balancejada escull el servidor més adient per atendre la petició i la hi dirigeix. Aquest model fa que el sistema sigui altament tolerant a errades i pugui ser ampliat fàcilment. És un exemple que dóna validesa a la postura de tots aquells que defensen la utilització del Linux dins del món corporatiu. Molta gent es pregunta com fa diners Google; des dels seus inicis, va comptar amb el suport dels fons de capital risc Sequoia Capital i Kleiner Perkins Caufield & Buyers. El seu model de negoci s'ha basat en dues vessants força diferenciades: llicenciar la seva tecnologia a empreses per al seu ús i cobrar pels anuncis que es mostren als usuaris, dins del context de les seves cerques. Malgrat que Google no ha fet mai públics els seus resultats econòmics, sembla que fa mesos que són econòmicament rendibles i no tenen pressa per sortir a borsa. Google hauria de ser un model a seguir per altres empreses, respectant les formes de fer de l'Internet cooperativa, fomentant constantment la innovació i brindant eines útils als usuaris. No hi ha cap dubte que en el camp de les cerques a Internet queden moltes coses a millorar i eines a desenvolupar, i segur que Google ens continuarà sorprenent durant un bon temps. Bibliografia i enllaços recomanats Pallman, David (1999): Programming Bots, Spiders, and Intelligent Agents.O'Reilly. Microsoft Press Informació sobre Google des del seu lloc web http://www.google.com/intl/ca/about.html Lloc web de notícies Search Engine Watch http://www.searchenginewatch.com/ Job seekers search at Google http://news.com.com/2100-1023-830725.html Google - Success stories http://www.intel.com/eBusiness/casestudies/snapshots/google.htm Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Administració Oberta de Catalunya: La casa per la teulada.

1216

2002-05-04 13:00:00

Per Oscar del Pozo/ www.softcatala.org 4/05/2002 Imagineu que el govern d'un país petit decideix fer que totes les gestions de la seva administració es facin des d'un sol lloc, sense que calgui anar a cada departament individualment. Lògicament, aquest projecte és un projecte importantíssim pels país i els seus ciutadans, donat que amb el temps tothom l'haurà d'acabar usant. Aquest govern decideix que es necessita construir un edifici que és on haurà d'anar el ciutadà per fer totes les seves gestions amb l'administració. Cal que aquest edifici estigui molt ben fet: caldrà que sigui molt segur perquè hi seran les dades de tots els ciutadans, haurà de ser molt resistent per no caure en cas de terratrèmols, haurà de ser accessible per tothom i haurà d'estar molt ben comunicat amb tots els departaments del govern. Aquest govern demana ofertes a les grans constructores, entre les que hi ha una anomenada LMM. LMM és la constructora líder del mercat mundial, i disposa de tècniques pròpies de construcció que li permeten fer l'edifici en molt poc temps sempre que només s'utilitzin els seus materials. A més, resulta que LMM ja ha fet un edifici similar al Regne Unit, i aquest petit país seria el segon en el món en tenir un sistema com aquest, cosa que emplena d'orgull els governants. El fet que sigui una empresa tan gran i important els dóna confiança, creuen que no poden anar errats. Així doncs, el govern escull LMM i assigna un pressupost força important a aquest projecte tant cabdal. No massa lluny d'aquest país n'hi ha un altre, també petit, que es proposa un projecte molt similar. En aquest segon país, els governants han sentit que les tècniques de construcció de LMM han estat polèmiques en el passat perquè hi han hagut problemes de seguretat, i fins i tot hi ha persones que diuen que els edificis d'aquest constructor tenen una clau mestre que permet accedir als serveis d'espionatge del seu país. A més, fonts ben informades diuen que per ampliar o reformar els edificis de LMM cal demanar permís a LMM o que ho faci LMM mateixa. També els angoixa el fet que LMM no ha fet cap esforç en el passat per retolar els edificis en la llengua del seu petit país excepte quan se'ls ha donat diners addicionals. Com que són governants i no arquitectes, decideixen preguntar a la Universitat i els arquitectes i artesans locals. Resulta que els constructors del país també poden fer edificis segurs, duradors i ben comunicats usant tècniques de construcció de domini públic, que tothom pot conèixer i millorar amb la condició que expliqui les millores a tothom. A més, tothom pot fabricar els materials i conèixer-ne la composició, de manera que es pot canviar de proveïdor ràpidament en cas de necessitat. Un problema és que l'edifici no es pot fer tant ràpidament, tot i que no els importa massa perquè ser els primers no és el més important sinó fer-ho bé. Però el govern té por de que sense una gran empresa al darrera ningú no li asseguri la realització professional del projecte. Algunes de les empreses líders competidores de LMM saben treballar amb aquestes tècniques i materials, i podrien responsabilitzar-se del projecte. A més, el recolzament del món acadèmic li dóna confiança al govern. Els governants d'aquest segon país se n'adonen de que invertint en aquesta solució es milloren les capacitats tècniques de les empreses i universitats del país, i que la solució així creada pot exportar-se creant riquesa a llarg termini. Per totes aquestes raons, finalment decideixen invertir la mateixa quantitat de diners en aquest projecte alternatiu. Al cap d'uns anys, tots dos països tenen un edifici. Els ciutadans del primer país estan molt contents perquè va ser el segon país del món en tenir aquest edifici, i el cost de manteniment de l'edifici que els cobra LMM no se'ls fa feixuc perquè estan molt orgullosos de ser un país pioner. Com en tots els edificis, es troben deficiències, però LMM les va arreglant i construir un altre edifici costaria una fortuna, a més que la mudança seria èpica. LMM també està contenta, perquè no només va cobrant dels dos primers edificis, sinó que està venent el mateix disseny d'edifici a un munt d'altres paísos. Al segon país, els ciutadans també estan molt contents, perquè tenen un edifici que costa molts pocs diners de mantenir, i l'estan ampliant sense problemes. El que els fa sentir més orgullosos de tot és que el sistema desenvolupat al seu país ara s'usa a molts altres països. Algunes empreses del país ara ja surten a competir amb LMM, i de les Universitats surten professionals molt qualificats que troben feina de seguida. Els ciutadans senten que les seves dades estan segures i sobretot saben que els diners dels seus impostos s'han reinvertit en el propi país. Molts ja us haureu adonat que el govern del primer país és el Govern de la Generalitat de Catalunya. El projecte és l'Administració Oberta de Catalunya, i no inclou la construcció d'un edifici, sinó d'un sistema informàtic per part de Microsoft i els seus associats. Les persones que formem Softcatalà no entenem que un projecte impulsat des de la Conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació no hagi tingut en compte les universitats, no impliqui cap mena d'inversió en recerca a Catalunya, i ni tant sols es plantegi la millora del teixit d'empreses tecnològiques a la nostra societat. Lògicament, el govern del segon país és el govern que voldríem tenir. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Mozilla 1.0: quatre anys després

1223

2002-05-21 00:00:00

Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 21/05/2002 El creixement de Netscape com a empresa va ser un dels més espectaculars viscuts al Silicon Valley. El 1996, quan no portaven ni tan sols dos anys operant, van sortir a la borsa al Nasdaq triplicant el valor de les seves accions el primer dia de cotització [1]. Netscape s'havia consolidat com l'empresa que estava liderant molts dels avenços tecnològics a Internet, tant en l'àrea de navegadors com de servidors, però Microsoft els seguia les passes molt de prop. Si Tim Berners-Lee, Jon Postel, Vint Cerf i altres havien definit Internet, Netscape estava contribuint a la popularització de la Xarxa i, en aquest procés, estava guanyant molts diners. El 23 de gener de 1998, Netscape Communications anunciava [2] la distribució gratuïta del seu navegador web Netscape Communicator 4, fins aleshores un producte comercial, així com l'alliberament, en qüestió de setmanes, del seu codi font. Aquest anunci va sorprendre a molts analistes, ja que no tenia cap antecedent en la indústria del programari. El Netscape Communicator havia encapçalat els avenços tècnics més destacats de la web amb la creació de tot un ventall de tecnologies que comprenien des de l'SSL (protocol que permet fer transaccions segures a Internet), els marcs i taules d'HTML, les galetes (cookies), o el propi llenguatge JavaScript, més tard adoptats com a estàndards pel [World Wide Web Consortium (W3C)](http://www.w3.org). Eren bones notícies per al moviment de programari lliure, ja que una empresa important en aquell moment com era Netscape feia una aposta ferma pel moviment i posava a disposició de la comunitat un navegador d'Internet amb les últimes tecnologies. Netscape es convertia en la primera empresa que alliberava un programa ja consolidat entre els usuaris i feia un gir cap un model obert de desenvolupament, i també esdevenia la primera gran empresa que apostava de ferm pel món del programari lliure. Anys després arribarien empreses com ara Sun Microsystems, que, mitjançant el lloc web [Open Office](http://www.openoffice.org), i amb una actuació molt similar a la de Netscape, obriria el programa Star Office, un paquet ofimàtic amb més de set milions de línies de codi font. Els motius La idea d'alliberar el codi va sorgir, entre altres motius, per la influència que va tenir el text The Cathedral and the Bazaar [3], escrit per Eric Raymond sobre diversos empleats de Netscape. Un dels grans impulsors de l'obertura del codi font va ser [Jaime Zawinski](http://www.jwz.org), el qual, abans d'incorporar-se a Netscape com a responsable de la primera versió del navegador per a Unix, va participar en diversos projectes relacionats amb el programari lliure, incloent-hi el Lucid Emacs. D'altra banda, Netscape havia vist decréixer la seva quota de mercat en quant a navegadors de forma alarmant. Durant l'any 1996, més del 70% d'usuaris d'Internet utilitzaven un navegador de Netscape, però a finals de 1997 aquesta quota havia baixat fins al 57% [4], mentre que Microsoft augmentava la seva quota amb l'Internet Explorer (IE). Amb l'IE, Microsoft havia aconseguit un producte robust i tecnològicament equivalent al navegador de Netscape, però que es distribuïa de forma gratuïta, mentre que Netscape venia el seu navegador a tothom que en fes ús en un entorn comercial. L'any 1997, el navegador de Netscape havia arribat a proporcionar el 18% dels beneficis de la companyia [2], però, amb la inclusió de l'IE com a part del sistema operatiu Windows per part de Microsoft [5], incloent-hi tots els nous PC, era qüestió de temps que l'IE es convertís en el navegador estàndard per a la plataforma Windows, com va quedar palès posteriorment amb la seva creixent popularització. Va ser llavors quan Netscape va portar Microsoft als tribunals, ja que considerava que la inclusió d'Internet Explorer a tots els sistemes operatius Windows representava una practica monopolística i un abús de la posició de mercat. Davant la impossibilitat de Netscape de continuar comercialitzant navegadors, el seu negoci es va centrar principalment en l'explotació del seu portal NetCenter i la comercialització de servidors per a Internet i intranets. En aquest negoci era encara molt important tenir un navegador propi per poder anar introduint-hi noves tecnologies sense dependre dels avenços de Microsoft, amb la qual també competia agressivament en l'àrea de servidors. Trencar aquesta dependència només era possible si Netscape continuava mantenint productes propis a la part client (el navegador) i a la part servidor. Netscape esperava que, alliberant el seu codi font, la comunitat ajudés a continuar la construcció i popularització del seu navegador, al més pur estil dels primers sistemes Unix. Un part difícil La publicació del codi font de Netscape no era un procés immediat, ja que Netscape només podia alliberar el codi font que li pertanyia, ja que havia de prescindir de tot el programari integrat al navegador que era propietat de tercers. Existien més de 75 components de programari que eren propietat d'altres empreses, i Netscape va haver de contactar individualment amb aquestes empreses per intentar explicar-los els avantatges d'obrir el codi font dels seus components. No totes les empreses estaven disposades a seguir el camí de Netscape i alliberar el seu codi font, i la versió que es publicaria no va incloure, ni de bon tros, tota la funcionalitat del Netscape Communicator versió 4. A part de publicar el codi font s'havia de crear un lloc a Internet que organitzés el desenvolupament de tot el projecte, i amb aquesta finalitat va néixer [Mozilla.org](http://www.mozilla.org) . El nom de Mozilla havia estat molt lligat a la cultura de Netscape, ja que era el nom de les versions preliminars a la versió 1.0 del navegador, el primer producte de l'empresa, que finalment es va anomenar Netscape Navigator. Després, Mozilla va esdevenir la mascota de la companyia [6] i una referència cultural per als empleats de Netscape. El 31 de març de 1998 es presenta públicament Mozilla, amb l'objectiu de fer d'emmagatzem central del codi del projecte i proporcionar les eines col•laboratives necessàries per possibilitar la coordinació entre els diferents membres. Mozilla neix com una organització independent de Netscape; de fet, Netscape, a partir de la versió 6 del seu navegador, es converteix en un simple empaquetador del navegador produït per Mozilla, al qual afegeix algunes eines addicionals i el personalitza amb la seva imatge i serveis. Mozilla és un nom que, en realitat, comprèn quatre coses: el nom del lloc web que conté el projecte, el conjunt d'eines i llibreries que s'hi creen, el nom del Navegador produït i distribuït en base aquestes eines, i la mascota del projecte. La versió del navegador conté un navegador, un programa de missatgeria, un programa de creació de pàgines web, un client de xat i un conjunt d'eines de privadesa i depuració. Internet es va popularitzar com un sistema de comunicació on conviuen tot tipus d'ordinadors i sistemes. Per mantenir aquest esperit original i continuar treballant amb el desenvolupament de nous protocols Tim Berners-Lee, el creador de la web, va fundar el World Wide Web Consortium (W3C). Aquesta organització s'encarrega de definir pràcticament tots els estàndards que avui en dia conformen la web. Malauradament, per moltes especificacions que es facin, al final sempre es veuen sotmeses als nivells de compatibilitat que imposa l'Internet Explorer, atès que ha esdevingut l'estàndard de facto. Existeixen ja navegadors de codi font obert com ara el [Konqueror](http://www.konqueror.org), que és també un gestor de fitxers i visualitzador de diversos formats, disponible per a GNU/Linux i que forma part de l'entorn d'escriptori [KDE](http://www.kde.org). Mozilla va més enllà en l'aspecte Internet, ja que és una plataforma independent del sistema operatiu (està disponible per a més de 16 sistemes). Construïda completament amb programari lliure, proporciona un conjunt d'eines amb els quals es poden construir tot tipus d'aplicacions web, més enllà del propi navegador. Mantenir un navegador basat en programari lliure amb les últimes tecnologies implementades és important de cara a no dependre d'un únic fabricant de navegadors. Quatre anys d'esforços La publicació del codi font i la creació de Mozilla.org van crear moltes expectatives al voltant del projecte. Malauradament, en els mesos següents a la publicació del codi font es va demostrar que la coordinació del desenvolupament d'un producte tan gran era una tasca complexa i Mozilla no va ser capaç de produir un nou navegador en el temps que molts haurien volgut, mentre que l'Internet Explorer anava guanyant quota de mercat i s'anava consolidant com el navegador més popular a Internet. Mozilla no tenia una feina fàcil per davant, atesos els problemes amb les llicències de tercers. En la primera versió alliberada per Netscape del codi font del navegador, el llenguatge Java, els correctors ortogràfics i els mecanismes de seguretat propietat de RSA (impossibles d'alliberar en forma de codi font sota la legislació nord-americana vigent al moment), entre altres components, no van poder formar part del codi font alliberat. D'aquesta manera, Mozilla començava el seu camí amb una versió lliure del navegador, però mancada de molts dels components més bàsics per tenir un navegador competitiu. Els programadors de Netscape també eren conscients que calia tornar a dissenyar el producte, especialment del motor HTML, per poder-lo adequar als nous estàndards i tecnologies. Des de Mozilla es va començar a treballar en els diversos projectes que haurien de ser la base del nou navegador. Gecko, el nou motor de visualització de pàgines web de Mozilla, podia treballar amb els estàndards més moderns i va reemplaçar l'antic motor, que havia quedat obsolet. XUL també va tenir un paper molt important com a conjunt d'eines per definir la interfície d'usuari d'una forma independent a la plataforma. La idea era que, mitjançant XML, es poguessin dissenyar interfícies d'una forma similar a com dissenyem pàgines web. Evidentment, això representava reescriure tota la interfície d'usuari del navegador sota aquesta nova tecnologia. Un altre projecte força important era la creació dels components de seguretat de Mozilla, que permetrien utilitzar la signatura digital dels correus electrònics, la connexió a llocs webs segurs, la gestió de certificats digitals i la signatura digital d'aplicacions i components. Amb el temps, es va anar vertebrant una comunitat al voltant de Mozilla, amb llocs web independents de notícies, com ara [MozillaZine](http://www.mozillazine.org) o [MozillaNews](http://www.mozillanews.org), que donen informació relacionada amb l'evolució dels projectes de Mozilla i de tercers. També va néixer MozDev, un lloc web que informa de pàgines web i recursos de col•laboració gratuïts a tota mena de projectes relacionats amb Mozilla: avui en dia n'hi ha més de seixanta projectes relacionats i des d'aquí han sortit un bon grapat de idees i components que avui en dia ja es troben incorporats al navegador. Però Mozilla ha fet més aportacions. Algunes de les seves eines, com ara Bugzilla o Bonsai, han estat adoptades per molts altres projectes [7] i han contribuït de manera decisiva a la millora de les infraestructures de desenvolupament en el món del programari lliure. El novembre de 1998 es confirmava [8] la compra de Netscape per part d'AOL (America On-line). Alguns dels empleats de Netscape van abandonar l'empresa i el projecte i es va qüestionar la independència real del projecte, i quin futur podia tenir Mozilla a AOL. Després d'uns dies d'incertesa, AOL va confirmar el seu compromís amb el projecte i va quedar clara la independència de Mozilla. El novembre de 2000, 32 mesos després de l'alliberament del codi font de Mozilla, Netscape va publicar la versió 6.0 del seu navegador basada en la feina de Mozilla.org. Aquesta nova versió introduïa el nou motor de processament d'HTML, Gecko, un gran avenç sobre les antigues versions 4.7 de Netscape, així com totes les tecnologies més actuals del moment, incloent-hi eines força avançades per a la gestió de la privadesa. La versió 6.0 va ser criticada perquè tenia bastants errors, era lenta en la majoria de PC, i, en general, perquè els usuaris van tenir la sensació que no era un producte prou madur. Molts usuaris no van entendre que Netscape havia decidit empaquetar la versió 6.0 sobre Mozilla, malgrat que els propis desenvolupadors de Mozilla consideraven que no estava finalitzada ni llesta per a l'usuari final. El juliol de 2001, nou mesos després, apareix Netscape 6.1, basat en Mozilla 0.92. En opinió d'alguns experts [9], aquesta hauria d'haver estat la versió 6.0, ja que era la primera versió empaquetada de Mozilla que tenia una qualitat acceptable per a l'usuari final. Aquesta versió solucionava gran part de les queixes que tenien els usuaris de la versió 6.0 i introduïa algunes noves millores. Què ofereix Mozilla 1.0 per a l'usuari final? Quan ja han passat quatre anys des del llançament de Mozilla, la versió 1.0, la primera que és considerada per Mozilla com a prou sòlida i estable per a l'ús generalitzat d'usuaris finals, està a punt de veure la llum. Els esforços de la comunitat de Mozilla en els últims mesos han estat enfocats a millorar el rendiment i solucionar el màxim d'errades possibles del programa per poder publicar una versió 1.0 de gran qualitat. El fet de tenir una versió oficial 1.0 i un compromís quant a l'estabilitat de les interfícies de programació per part de Mozilla farà, previsiblement, que molts desenvolupadors de connectors (plug-ins) i llocs web dissenyats específicament per a l'Internet Explorer comencin a adaptar-los també per a Mozilla. La versió 1.0 de Mozilla, que es presentarà molt aviat, ofereix les mateixes prestacions que la majoria de navegadors del mercat, però té un seguit d'opcions força atractives i innovadores, algunes de les quals s'han vist per separat en altres navegadors o aplicacions, però mai com a funcionalitat bàsica d'un mateix navegador. Per exemple, s'ofereix la possibilitat de limitar les finestres emergents que apareixen sense demanar-les (pop-ups), tan habituals i molestes. També proporciona l'opció de blocar imatges de determinats dominis, opció molt útil per eliminar les cibertires (banners) publicitàries. Una altra opció molt apreciada pels usuaris és la possibilitat d'obrir diferents finestres de navegació en la mateixa finestra i després poder canviar d'una a l'altra mitjançant pestanyes (el Galeon també disposa d'aquesta opció), que és una opció força atractiva i de la qual és difícil prescindir un cop hom s'hi acostuma. Per últim, també cal destacar que Mozilla té un sistema propi de gestió d'aparences (skins) que permet a l'usuari canviar-ne completament l'aspecte, o fins i tot, dissenyar-ne una de nova. El futur de Mozilla Segons StatMarket [10], una de les empreses d'estadístiques més fiables sobre l'ús de navegadors a Internet, a finals de febrer d'enguany només el 7% d'usuaris feien servir navegadors Netscape. És possible que aquest percentatge comenci a créixer un altre cop amb la introducció final de la versió 1.0 del Mozilla i que es consolidi una comunitat d'usuaris de Mozilla. Fins ara no han estat gaires els usuaris que han apostat per aquest navegador perquè encara no estava finalitzat, però un cop alliberada la versió 1.0 esperem que aquest nombre creixi. AOL, que és el proveïdor d'un 30% dels usuaris d'Internet als EEUU, ha confirmat que està avaluant Gecko, el motor HTML de Mozilla, per integrar-lo al seu propi navegador[11] i deixar d'utilitzar l'Internet Explorer, i que està considerant seriosament introduir-lo a partir de la versió 8.0 del seu client de connexió; això faria que, en poc temps, els 34 milions d'usuaris d'AOL utilitzessin un navegador basat en tecnologia Mozilla. A dia d'avui, Mozilla ja s' utilitza com a base de dos navegadors que s'estan popularitzant ràpidament, per una banda el Galeon, un navegador web força lleuger i pràctic per a l'entorn Gnome, i per l'altra el K-Melon, un projecte molt semblant però per a l'entorn Microsoft Windows. A nivell tecnològic, Mozilla continuarà incorporant els últims estàndards web i continuarà treballant per reduir els seus requeriments de memòria i d'ús del processador. Empreses com ara Sun, RedHat o Nokia, i altres grans empreses del sector que necessiten una sòlida plataforma de desenvolupament de tecnologies web, estan treballant ja amb Mozilla, o considerant seriosament la possibilitat d'utilitzar-lo. Amb la popularització de dispositius com ara els PDA, els telèfons mòbils i les setup boxes, cal un navegador que serveixi de plataforma, i Mozilla pot ser un bon candidat. Enllaços [1] <http://computers.sympatico.ca/news/stories/0,1856,17,00/0,1572,38679-17,00.html> [2] <http://www.netscape.com/newsref/pr/newsrelease558.html> [3] [http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/](http://www.tuxedo.org/%7Eesr/writings/cathedral-bazaar/) [4] <http://www.wired.com/news/business/0,1367,8595,00.html> [5] <http://support.microsoft.com/default.aspx?scid=kb;EN-US;q155003> [6] [http://www.snafu.de/~tilman/mozilla/](http://www.snafu.de/%7Etilman/mozilla/) [7] Gnome (<http://bugzilla.gnome.org/>), AbiWord (<http://bugzilla.gnome.org/>) [8] <http://www.wired.com/news/business/0,1367,16459,00.html> [9][ http://www.cnet.com/software/0-3227883-8-6804817-1.html](http://www.cnet.com/software/0-3227883-8-6804817-1.html) [10] [http://www.statmarket.com/cgi-bin/sm.cgi?sm&feature&stat032702](http://www.statmarket.com/cgi-bin/sm.cgi?sm&feature&stat032702) [11] <http://www.theregister.co.uk/content/archive/24617.html> Bibliografia Quittner, Joshua (1998): "Speeding the Net: The inside history of Netscape". Versió en català de Mozilla <http://www.softcatala.org/projectes/navegador6> Mozilla [ http://www.mozilla.org](http://www.mozilla.org) Mozilla poised for revival [ http://news.com.com/2100-1023-881529.html](http://news.com.com/2100-1023-881529.html) Mozilla 1.0 nears release [ http://news.com.com/2100-1023-871017.html](http://news.com.com/2100-1023-871017.html) The Story of Mozilla [ http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/netrev.html](http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/netrev.html) Mozilla Readies Browser Suite [ http://www.eweek.com/article/0,3658,s=1884&a=24737,00.asp](http://www.eweek.com/article/0,3658,s=1884&a=24737,00.asp) Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Reneix la lluita per un domini català a Internet

1245

2002-09-16 13:00:00

Per Mercè Molist 16/09/2002 "Per a Catalunya, domini català!", cantava el públic congregat al barceloní monument a Rafael de Casanova, mentre una dotzena de representants de la nova Associació en Defensa del Domini .CT ofrenava un ram de flors, lligat a un teclat vell, que hi posava el toc cibernètic. Era el quart any que els i les lluitadores en defensa d'un domini de primer nivell per a Catalunya (com el .es d'Espanya) posaven flors al peu de l'estàtua, però la primera vegada que ho feien constituits en associació i amb l'objectiu de portar la reivindicació més enllà. "Fa 6 anys vam iniciar la campanya per a aconseguir la terminació .CT per a les nostres adreces d'Internet i, durant tot aquest temps, apart de despertar en l'opinió pública la idea que és perfectament possible catalanitzar les adreces, també hem aconseguit que els nostres governants no oblidessin l'encàrrec que el Parlament de Catalunya va fer a la Generalitat aquell llunyà any 1996: assolir l'homologació ISO dels abreujaments .CT i .CAT per a les adreces d'Internet. Els ho hem anat recordant de forma discreta, però ha passat massa temps i continuem exactament en el mateix punt on érem", denuncia el primer comunicat de l'associació. Aquell 1996, un grup espontani d'internautes posava en marxa, des d'una plana web, un campanya de signatures a favor del domini .ct on s'adheriren gairebé 7.000 persones, un nombre extraordinari per a la prehistòria de la Internet catalana, fet que interessà els poders polítics, que s'hi van sumar amb una votació afirmativa del Parlament. A partir de llavors, potser l'èxit o potser el cansament adormiren la reivindicació fins que, a finals d'agost d'aquest any, els 7.000 signataris rebien un missatge electrónic on l'acabada de crear Associació en Defensa del Domini .CT denunciava les promeses incomplertes i convocava una jornada reivindicativa, l'11 de setembre. La festa va començar amb l'ofrena a Rafael de Casanova i seguí amb una recollida de signatures i de material informàtic vell: "Com a símbol del desencís dels internautes per la manca de voluntat de la Generalitat, els ensenyarem la nostra brutícia: portarem el material a reciclar però, abans, en farem una fotografia i la presentarem, junt amb una carta i les signatures, als presidents del Parlament i la Generalitat", explicava Ricard Vaqué, cap de l'associació. "Estem on érem quan vam començar. El domini .ct és tècnicament i políticament possible, però no es tira endavant perquè no interessa a la Generalitat. Si han tardat sis anys en adonar-se que l'adreça www.gencat.es havia de ser www.gencat.net, imagina què poden tardar per tenir adreces catalanes", es queixava Vaqué al peu del monument a Casanova. L'Associació en Defensa del Domini .CT vol revitalizar i aconseguir finançament per a una lluita que fins ara s'ha fet des del voluntariat. A més, hi ha l'ànim d'aprofitar l'ajuda de la recentment creada plataforma Serveis Públics Electrónics SA o PuntCat, impulsada per l'Administració Oberta de Catalunya. Conscient de portar sis anys lluitant per una causa perduda, l'associació, que aplega els mateixos pioners que van iniciar la campanya fa sis anys, està decidida a provar nous camins, "sense casar-nos amb ningú", puntualitza Vaqué. Pel president de l'ADD.CT, "l'objectiu de la nova associació és seguir pressionant la Generalitat perquè no es limiti a fer la sol.licitut de registre a l'organisme internacional ISO sinó que tingui l'autèntica voluntat d'aconseguir-ho i explori altres vies possibles, com anar directament a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) o demanar el domini no només per a Catalunya sinó per a cada comunitat autònoma espanyola, fet que ho despolititzaria". La Comissió 11 de Setembre, els portals Vilaweb i Girona.com, Cataweb i Softcatalà són alguns dels organismes que recolzen l'associació des de la seva renovada web, a www.domini-ct.org. 6.346 SIGNATURES PEL .CT Entre l'octubre de 1996 i el setembre de 1999, la Campanya pel Domini .CT va recollir a la seva web 6.346 adhesions. El primer acte de la nova associació ha estat evaluar-les i fer-ne estadístiques: 6.104 corresponen a particulars, 110 a empreses, 64 a associacions, 26 a grups de música, esports i esplais, 13 a partits i sindicats, 9 a acadèmies i universitats, 9 a mitjans de comunicació, 7 a centres catalans a l'estranger, 3 a l'administració pública i 1 a col.legis professionals. Per procedència geogràfica, destaquen les 245 signatures de països europeus, 98 de Nordamèrica, 6 d'Austràlia o 3 d'Àsia. Quant a les 5.890 provinents de l'estat espanyol, la majoria són de Catalunya (5.502), seguida pel País Valencià (166), les Illes Balears (92), Castella (38), Galícia (21) i el País Basc (14). Des d'Andorra van signar 62 persones, de la Catalunya Nord, 7, i 1 de Sardenya. La propera tasca de l'ADD.CT serà crear un formulari per qui vulgui modificar les dades de la seva signatura i començar una nova recollida d'adhesions. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Els estàndards oberts garanteixen la llibertat a escollir

1246

2002-09-15 13:00:00

Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 15/09/2002 Introducció Cada dia és més gran la comunitat de usuaris que no fem servir Internet Explorer i Microsoft Office com eines de treball, bé perquè no es troben en la nostra llengua, bé perquè no estan en la nostra plataforma, o bé perquè no són productes lliures (són programari propietari). En qualsevol cas, no els utilitzem exercint el dret legitim d'escollir amb quin programa volem treballar. Les alternatives abarquen des de els navegadors Mozilla o Galeon fins aplicacions ofimàtiques com l'OpenOffice, el Gnumeric, o l'Abiword, de les quals Softcatalà produeix les versions en català. Però exercir aquest dret no és sempre una tasca senzilla. Amb aquest article veurem com la manca de cura per complir els estàndards al publicar informació al web o els formats de intercanvi d'informació que utilitzem poden limitar la llibertat d'altres usuaris alhora d'escollir amb quins programes volen treballar. Compatibilitat de llocs web D'un temps ençà hem vist créixer alarmantment el nombre de queixes dels nostres usuaris sobre llocs web que només es visualitzen correctament amb Internet Explorer. Cada cop més sovint ens trobem que els creadors de llocs que només proven les seves pàgines amb Explorer, molts cops pel desconeixement de l'existència i grau d'implantació d'altres navegadors o a vegades simplement perquè la compatibilitat no ho consideren un tema important. El ventall de problemes amb que ens trobem els usuaris d'altres navegadors comprenen des de llocs web que són completament inaccessibles fins a llocs web que funcionen només parcialment. La frustració que sentim els usuaris davant d'aquest problema és molt gran i normalment només ens queda el dret a la queixa. Tim Berners-Lee, el pare de la web, ha comentat en diverses ocasions que la web va ser originalment dissenyada per funcionar amb qualsevol tipus de programari i maquinari [1]. Aquest esperit original d'accés universal a la informació sobre qualsevol sistema informàtic va representar un gran avanç en el seu moment i ens va allunyar dels temps on necessitaven diferents tipus de programari per accedir a diferents fonts d'informació. La restricció en l'accés de la informació a un determinat navegador representa una discriminació contra els usuaris dels altres navegadors. Així com hi ha molts usuaris, institucions i empreses que són conscients de la importància de disposar de pàgines web en diferents llengües i les ofereixen des del primer dia, és necessari el mateix tipus de conscienciació amb els temes relacionats amb la compatibilitat de navegadors i el compliment d'estandars web. Malgrat que estem davant d'un problema que es dóna a tota Internet, pensem que per proximitat resulta il·lustratiu comentar alguns llocs web que des de fa temps tenen problemes de visualització o d'accés amb navegadors diferents a l'Internet Explorer. Hem escollit aquest llocs web per la seva importància i per exemplificar els problemes diaris que podem tenir en la nostra navegació diària per Internet. Hem contactat aquests llocs repetides vegades demanant-lis suport per altres navegadors i han assegurat que és un problema que resoldran. · Administració Oberta de Catalunya (http://www.cat365.net/). Amb Netscape 4.7x es penja només entrar i no es pot accedir a cap dels continguts del lloc web. També presenta problemes amb Mozilla i Opera. Això és especialment preocupant si tenim en compte que la majoria d'universitats de parla catalana fan servir el Netscape clàssic, així com un gran nombre d'usuaris particulars i empreses. Aquest és el portal des d'on es realitzaran tots els tràmits amb l'administració pública catalana. · TV3 (http://www.tvc.es). A la seva web trobarem, si fem servir Internet Explorer, un menú a la part superior que la pantalla que ens dóna accés a tots els continguts del lloc web. Aquest menú no es pot visualitzar amb Mozilla o Netscape 6.0 o superior. Lògicament, això representa un problema ja que no podem accedir als indexs dels continguts. · Servei Línea Oberta de la Caixa (http://www.lineabierta.es). No es visualitza correctament amb Mozilla ni amb Opera. Val a dir que la seva compatibilitat ha millorat bastant en els últims mesos, però encara resulta inoperant, especialment amb Opera. I així podríem continuar fins a esmentar una llarga llista de llocs webs força populars. Com podem veure no es tracta de pàgines poc conegudes sinó pàgines que presten serveis que són utilitzats per molts usuaris. A més, sent com són empreses ubicades a Catalunya i que coneixen la realitat del català, haurien de tenir en compte els navegadors més moderns que es troben en català precisament són els que no estan suportant correctament. Les causes Internet Explorer s'ha convertit en el navegador estàndard de facto a Internet. És indiscutible que gaudeix d'una posició dominant en aquest mercat gràcies al fet de que s'inclou de sèrie amb el sistemes operatius Windows i Mac OS. Però seria injust encarnisar-se amb Internet Explorer com a peça de software ja que el problema de la compatibilitat és possible que es doni sempre que hi ha un programa que té una quota de mercat tant important. Sense anar més lluny, al mitjans dels noranta, quan Netscape tenia una posició predominant semblant a la que ara té Microsoft, Netscape va estendre el seu navegador amb les Netscape HTML extensions. Aquestes extensions només funcionaven correctament sota Netscape i feien que les les pàgines que les utilitzaven no es veiessin correctament amb altres navegadors, lògicament Microsoft va fer el mateix amb els seves extensions. Probablement si el navegador dominant no fos Internet Explorer el navegador i fos d'un altre fabricant també tindríem problemes semblants. De fet Internet ha creat els seus propis mecanismes per evitar aquest tipus de situacions. A l'any 1998 es va crear el Word Wide Consortium (W3), que agrupa als principals fabricants de programari de Internet, amb la missió principal de definir i promoure la creació d'estàndards per a la web. En realitat, quan parlem d'estàndards web ens referim pràcticament sempre a les definicions i recomanacions d'aquest consorci. Amb la feina del W3 s'ha aconseguit que pràcticament tot els navegadors moderns suportin un grau força acceptable els estàndards més recents. A part dels navegadors, un altre tipus d'eines molt importants que estan involucrades en garantir una compatibilitat són les eines de creació de llocs web. Hi hagut un esforç molt important en els últims anys per aconseguir que les eines de creació de continguts generin codi compatible amb els estàndards actuals i no codi especific per a un navegador o uns pocs navegadors. Però és important recordar que la responsabilitat final a l'hora de garantir l'accés universal de la informació d'un lloc web recau sobre el propi administrador de la pàgina que pública la informació o dóna els serveis, ja que és qui en última instància pot garantir que el lloc web es accessible amb diferents navegadors. Amb la popularització de nous dispositius d'accés a Internet com els PDA o telèfons mòbils amb capacitats d'accés web el compliment d'estàndards encara es farà encara més necessari. La majoria de webs que tenen problemes de compatibilitat només han estat provats amb Internet Explorer. S'ha de començar a estendre la cultura, de que hi ha usuaris que també tenen dret d'accés a la informació i que fan servir altres plataformes tecnològiques. Al final, qui paga els plats trencat és l'usuari que es veu privat de l'accés o prestacions d'aquests llocs. La necessitat de formats lliures Això mateix que hem vist que succeeix en la web també succeeix en un àmbit també molt important, que és l'intercanvi de dades entre aplicacions. Normalment, es defineixen formats d'intercanvi que permeten operar entre diferents aplicacions. Malauradament, no tots els formats són iguals. Malgrat que el més desitjable seria que aquests formats que ens permeten intercanviar en mots casos la nostra pròpia informació fossin coneguts per tothom i no tinguessin cap restricció d'ús. Ens podem trobar que el el contenidor de la nostra informació (el format) pot tenir absurdes limitacions d'ús o simplement no estar documentat. Per exemple, el conegut format d'imatges GIF, que està correctament documentat però sobre el qual existeix una patent sobre l'algorisme que utilitza per a la compressió d'imatges [2], de la qual és propietària, l'empresa Unisys, requereix un acord de llicència per el seu ús en certs tipus de programari, en especial comercial, la qualcosa limita la llibertat d'ús d'aquest format. Per aquest motiu, el format GIF és considerat propietari. Fa força temps que hi ha una campanya [3] que reclama per a la conversió de totes les imatges de format GIF a altres formats, especialment PNG. Així arribem a la necessitat del format lliure, que és aquell que està documentat la manera en la qual es coneixem exactament com s'estructura la informació i no té cap restricció amb el seu seu ús. A tall d'exemple, un format com l'HTML està documentat correctament i qualsevol pot fer-ne ús sense restricció de cap mena. En contrapartida, entenem com a format propietari aquell que no és lliure, com ara el format GIF. Fa pocs dies la UNESCO [4] advertia del perill de perdre part del coneixement humà emmagatzemat digitalment i posava com a exemple la impossibilitat de recuperar informació per part de la agencia espacial de les proves que va realitzar en Mart l'estació Viking perquè el programari que podia llegir aquesta informació no existia i els programadors que tenien el coneixement havien mort. És un exemple prou enlluernador de com els formats propietaris poden hipotecar l'accés a les nostres dades. Per altra banda, els formats lliures garanteixen la llibertat del usuaris per a intercanviar informació amb tothom independentment de l'aplicació que facin servir ja que permet a qualsevol desenvolupar lliurement programari que treballi amb aquests formats. Si per exemple, fem servir Microsoft Power Point per a enviar una presentació només tenen garantit l'accés amb totes les particularitats del document al usuaris d'aquest programa. El cas del format doc de Microsoft Word El format doc del Microsoft Word és avui en dia és el format més estès per l'intercanvi de documents. Aquest fet és especialment greu ja que s'adoptat com a estàndard de facto un format que dificulta l'intercanvi d'informació entre usuaris que no fan servir Microsoft Word. Els usuaris d'altres productes d'ofimàtica, com per exemple l'Open Office, el KWord, l'Abiword, o tantes altres no poden operar adequadament amb aquest format i sovint no poden ni accedir a la informació que conté. Per altra banda, existeixen moltes varietats de versions del format doc, inclús Microsoft ha tingut problemes de compatibilitat entre diferents versions del propi Microsoft Word. Quan Microsoft va introduir una variant del format doc amb la versió del Word 97 va ocassionar que fos impossible compartir documents amb versions d'anteriors del mateix producte[5]. Finalment Microsoft va haver de proporcionar un pedaç per el Word 97 per a solucionar el problema De fet, el format doc, com moltes altres tecnologies de Microsoft, arrastren una complexitat excessiva a causa al nombre de versions i ampliacions amb que tenen que mantenir compatibilitat. El .doc és un format d'intercanvi de documents difícil d'interpretar per altres aplicacions degut a la seva inecesaria complexitat, si el comparem amb qualsevol format basat amb l'estàndard XML com els d'Open Office o Abiword. Un altre problema important del format doc és que el seu llenguatge de macros ha estat una font inesgotable per a la transmissió de virus informàtics degut en gran part a la feblesa del seu model de seguretat. Per altra banda, Microsoft Word emmagatzema un identificador únic que permet determinar en gran precisió el PC que ha creat el document, aquest és el sistema que per exemple es va fer servir per determinar l'autor del virus Melissa [6]. Avui en dia es pot eliminar aquest identificador, però encara moltes versions de Word el fan servir i molts documents doc que el contenen. Quins formats lliures podem fer servir llavors per l'intercanvi de documents?En realitat, tenim moltes alternatives, cadascuna més adequada segons les necessitat que ens troben. Els formats RTF i HTML són considerats formats adequat per l'intercanvi de documents. Si necessitem precisió alhora d'imprimir els formats PDF (portable document format), PS (Postscript), o Latex són forca recomanats. Conclusions És molt important posar cura a l'hora d'escollir com codifiquem el nostre contingut i documents per permetre que tothom pugui accedir a la informació i no els estem imposant cap restricció als usuaris d'altres programes o sistemes. Addicionalment, en el cas de la web, és igualment important tenir un procés de proves adequat que asseguri la compatibilitat de del nostre lloc web amb diferents navegadors. Referències [1] http://news.com.com/2100-1023-275248.html [2] http://www.gnu.org/philosophy/gif.html i http://lpf.ai.mit.edu/Patents/Gif/unisys.html [3] http://burnallgifs.org/ [4] http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name;=News&file;=article&sid;=23 [5] http://news.com.com/2100-1001-279619.html [6] http://news.com.com/2100-1023-223857.html Enllaços recomanats http://www.anybrowser.org/ http://webstandards.org/ http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html http://www.computerworld.com/softwaretopics/software/appdev/story/0,10801,64689,00.html http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reviews/1934/1/ http://members.tripod.com.br/ramonflores/word/pt/nao_formato_word.txt http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name;=News&file;=article&sid;=23 http://proinnova.hispalinux.es/ Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Per què ha de ser lliure la llengua?

1247

2002-08-15 13:00:00

Per María del Carmen Ugarte García 15/08/2002 Resum: De com les idees van néixer i van circular lliures. De com la impremta va irrompre en aquest procés. De per què van aparèixer les lleis de la propietat intel·lectual. De com, amb l'aparició de les noves tecnologies, aquestes lleis tornen a qüestionar-se. De com el coneixement no ha de ser un bé d'un sol ús. De com els poders públics han d'impulsar i no pas impedir la difusió del coneixement. De com aquest procés s'alimenta a si mateix. Paraules clau: llengua, coneixement, llibertat, drets d'autor, gramàtiques, diccionaris. Preàmbul Quan sentim parlar dels moviments en pro d'una llengua lliure, potser sentim parlar de coses ben diferents, des d'aquells aspectes lingüístics que fugen de tot doctrinarisme o academicisme, fins a aquells altres aspectes, molt més prosaics, que parlen de la necessitat de no posar barreres a la difusió de la llengua i dels ensenyaments que hi estan relacionats. Tot i que el primer dels aspectes és, sens dubte, molt més atractiu des d'un punt de vista teòric, aquesta reflexió la dedicarem al segon aspecte, a la necessitat de no posar barreres a la difusió del coneixement. Al començament tot va ser lliure La humanitat va prosperar gràcies a la transmissió sense traves del coneixement. Durant bona part de la història de la humanitat, i encara avui en moltes cultures, la majoria dels coneixements es transmetien per via oral, de generació a generació, i fins i tot dins de les pròpies generacions. No semblava que res ni ningú volgués posar traves a aquesta circulació d'idees; si ho hagués fet, sens dubte, l'evolució hagués anat per camins ben diferents. Vam arribar així, amb aquest bagatge, al període que ja els nostres llibres escolars denominaven "Història", és a dir, aquell període de les nostres vides com a humans en el qual l'aparició de l'escriptura va fer possible no solament que els coneixements es transmetessin de generació en generació, sinó que aquesta transmissió fos possible entre generacions llunyanes tant en l'espai com en el temps. Els límits a la transmissió del coneixement en aquest període de la nostra història es derivaven de l'alt cost de producció que els materials de transmissió del coneixement (taules, papirs, llibres anteriors a la impremta...) tenien, però de cap manera d'un sentit de la propietat (entès com s'entenia la propietat de terres, esclaus, aixovar domèstic o útils de producció) del contingut d'aquests materials. Al capdavall, les idees, immaterials com són, no tenien amo, i tampoc en el sentit que hom li ha donat després. L'"única cosa" que necessitava un home per posseir un llibre i el seu contingut era tenir la capacitat econòmica per reproduir-lo, és a dir, per copiar-lo. El fet que aquest poder econòmic que permetia l'accés a la cultura, al coneixement, estigués acumulat en molt poques mans és irrellevant per als propòsits d'aquesta reflexió, encara que, lògicament, no per a altres aspectes que es puguin suscitar. Els impressors i la seva tasca Els impressors, encoratjats pels estats, es converteixen en transmissors únics del coneixement. L'arribada de la impremta, ja s'ha dit moltes vegades, va suposar un abaratiment dels costos de producció i una possibilitat més gran, si més no teòrica, de difusió del coneixement, ja que s'escurçava el període de producció d'un llibre i el seu cost es reduïa. Però, amb l'aparició de la impremta, va aparèixer també en escena la figura de l'empresari productor de llibres com a objectes materials i, encara que a primera vista podria pensar-se que la separació de funcions entre el productor d'idees i el productor dels mitjans per a la seva transmissió podria afavorir una major independència del món de la cultura, fet i fet aquesta separació no va ser tal, i la independència dels productors d'idees va quedar supeditada a la capacitat de producció dels productors de llibres. De fet, en la pràctica, el que es va produir va ser un pas cap enrere, ja que els conceptes de coneixement (immaterial) i de suport per a la seva circulació (material), és a dir, el llibre, es van fusionar en un de sol. D'altra banda, van començar a aparèixer els intel·lectuals que "vivien del producte del seu treball", no solament de les classes que pronunciaven en les aules, de les manutencions que rebien dels seus mecenes, sinó de la venda d'aquestes idees materialitzades en aquests mitjans de transmissió del coneixement, de la venda de "els seus llibres". Aquesta simbiosi idea-llibre es va anar consolidant a causa de nombrosos mecanismes i potser va arribar a la seva plenitud amb les lleis de la propietat intel·lectual que han arribat fins els nostres dies. No obstant això, no podem passar de puntetes sobre aquest procés i cal aprofundir una mica més, encara que sigui en poques línies, en les raons que ho van propiciar. D'una banda tenim els empresaris, els impressors, que arriscaven uns diners en la producció d'uns objectes per als quals havien d'assegurar un mercat, ja que havien de recuperar la inversió realitzada. De l'altra, tenim els poders públics, interessats que la cultura i el coneixement es difonguessin, però incapaços de finançar aquesta transmissió del saber per ells mateixos. En aquest aspecte caldria recordar que el principal agent cultural d'altres èpoques, l'Església, havia començat la seva pròpia transformació i no podia atendre per si mateixa l'augment de la demanda de coneixement que es va produir a l'Edat Moderna. A més, els homes rics que havien exercit de mecenes durant segles van entrar també en crisi pels propis canvis econòmico-socials. Els estats mateixos, acabats de fundar en la seva concepció moderna, havien d'atendre amb les seves arques, no massa ben proveïdes per cert, altres necessitats més peremptòries o fins i tot les seves pròpies guerres de consolidació. La cultura, el coneixement, necessitava expandir-se, però l'única forma viable de fer-ho era recorrent a la iniciativa privada, als impressors. Però aquests, com a empresaris al cap i a la fi, no arriscaven el seus diners si no era amb garantia de recuperació, i, per tant, els estats van haver de proporcionar-los alguna mena de garantia per encoratjar-los en la seva tasca. Les garanties van venir per mitjà del "monopoli", amb l'assegurament de ser els únics en la producció material de l'obra intel·lectual... D'altra banda, els alts costos de producció desencoratjaven per se les iniciatives de competència que algú pogués tenir sobre una determinada obra. En qualsevol cas, produir una còpia "il·legal" de l'obra resultaria clarament més car que l'obra "legal", per la qual cosa els intents de saltar-se la llei serien tan anecdòtics que ni tan sols mereixeria la pena establir un sistema policíac que vigilés el compliment d'aquesta llei. Per la seva banda, el productor d'idees s'assegura, al costat de la difusió d'aquestes idees per l'única via possible, una remuneració, que encara que minvada i depenent de l'impressor, li permetria encarar altres projectes, altres llibres. Les noves tecnologies apareixen en escena; i un parell de rondalles explicades explicades al pas Els costos de producció s'abarateixen i les idees tornen a separar-se del seu suport Aquest model de producció-difusió ha estat funcionant durant molt de temps i s'ha arribat, fins i tot, a rendir un culte exagerat a aquests anomenats "drets de la propietat intel·lectual" en desvincular-los del mitjà i de les circumstàncies en què van néixer, alguna cosa que per si no té justificació, atès que000 aquests drets no són comprensibles fora de les condicions materials en què es produïen els llibres en segles passats. No obstant això, i com era de preveure en estar tan units, la revolució que les noves tecnologies han suposat per a la difusió del coneixement ha fet que aquests drets de la propietat intel·lectual s'estiguin revisant, encara que amb la resistència fèrria dels sectors més tradicionals. Fem una parada en el camí per a referir-nos a un petit conte àmpliament reproduït i traduït, escrit per un dels pares del programari lliure, Richard Stallman. En El dret a llegir (1) Richard Stallman explica una història senzilla, localitzada en temps, en la qual algú ha de decidir saltar-se una llei, absurda, però llei, la infracció de la qual pot no solament acabar amb la seva brillant carrera, sinó dur-li algun tipus de càstig penal. Aquesta llei prohibeix el "préstec" de llibres, entenent aquest préstec com el simple fet que una altra persona pugui passar els seus ulls pel text, ja que el dret a llegir és individual, donat individu a individu, obra a obra, mitjançant el corresponent pagament de la llicència que dóna accés a aquesta lectura. La xicota del protagonista necessita per a acabar la seva tesi aquest llibre que el seu amic té, necessita incorporar unes cites al seu treball, però no té diners per a comprar aquesta llicència que li permet fer-ho. Sense aquesta llicència ella no podrà acabar la seva carrera ni projectar una vida en comú... Però si la llei és fèrria i tallant, els controls no ho són tant, i el protagonista sap que la probabilitat de ser descobert és petita i decideix arriscar-se... Anys després, lluny d'aquell lloc i havent format una família, ambdós lluiten per un món en el qual els llibres puguin circular lliurement i cap estudiant freturós de mitjans pugui veure compromesos el seu futur i la seva vida. Des de les primeres edicions del conte, les notes a peu de pàgina avisaven que allò no era una història d'anticipació; aquestes situacions s'estaven donant d'una manera o d'una altra en algunes universitats nord-americanes on l'accés a certs treballs d'investigació passava per les conegudes llicències. Poc temps després vam llegir a la premsa que al Parlament francès s'estava discutint una llei per la qual les biblioteques haurien de pagar un cànon per cada llibre prestat i d'aquesta forma compensar les hipotètiques "pèrdues" que els editors tenien en no vendre aquests llibres. Alguna cosa tan normal per al món de la ciència i de la societat en general com el préstec de llibres, com el dret a llegir, podia resultar en una acció il·legal, i atenció!, que es fa necessari recordar que il·legal no vol dir il·legítim i, menys encara, immoral. Tampoc fa falta que traspassem les nostres fronteres; el copyright que reprodueixo a continuació és una còpia literal del que apareix en l'edició d'una de les nostres fites clàssiques: "Queden rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en les lleis, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics". L'edició material, és a dir, la transformació en llibre i CD-ROM, ha estat portada a terme per una empresa privada, però la concepció de l'obra, direcció i realització...., és a dir, de les idees i del que aporta al món del coneixement, ha estat portada a terme per una entitat pública i per descomptat, finançada amb fons públics. Aquesta prohibició de distribuir l'obra mitjançant préstec o lloguer (a deixar-se-la als amics gratuïtament, de moment, sembla que sí hi estem autoritzats) podem veure-la en més d'una publicació, però veure-la en una obra que ha estat concebuda per al millor coneixement dels nostres clàssics, de la nostra cultura, sobta doblement. On estaria millor aquesta obra que en una biblioteca de barri passant de mà en mà? Desconec si per a aquestes biblioteques de barri, universitàries o de qualsevol altra classe, fan edicions especials més permissives, però la cautela legal l'he tret de la pàgina a Internet mateixa en què es dóna publicitat a l'obra i no sé si per prudència o temor no he volgut preguntar perquès. Potser ha estat una simple negligència de l'administrador de la pàgina que s'ha limitat a copiar el que posava a l'edició impresa, però em costa pensar que aquest avís estigui a Internet per un error i que a ningú li hagi cridat l'atenció. Per a donar-nos una mica d'alleugeriment davant de situacions com la precedent recordaré un altre petit conte, una anècdota, que circula també per Internet i que els seus referents situen a la plaça d'un mercat baix medieval en el regne d'Aragó. Un home manté una paradeta de carn rostida per al refrigeri dels que acudeixen al mercat. Sobre la graella es rosteixen, convenientment enastats, els suculents trossos de carn que desprenen una olor agradable i conviden a degustar-los; un vianant es para prop del lloc, ensuma, sembla que li agrada aquesta olor que deixa la carn, però no sembla disposat a comprar un d'aquells trossos; el venedor se sent molest i li demana que es retiri, el vianant s'hi nega, la plaça és de tots; aleshores, el rostidor li demana una moneda per olorar la seva carn, el vianant torna a negar-s'hi, arriben a les mans i apareix la figura del justícia, personatge altament popular, respectat i savi. Assabentat de la causa de la disputa el justícia demana a l'ensumador una moneda, aquest la hi lliura a contracor; el justícia la llança a terra fent-la dringar i després pregunta al rostidor: "Has sentit el seu so?". "És clar -contesta el negociant". "Aleshores, dóna't per pagat -diu el justícia retornant la moneda al vianant- perquè el so paga l'olor de la mateixa manera que una moneda paga un tros de carn". Moralitat: material paga material, immaterial paga immaterial. De llibres i pomes On s'amplia el concepte de béns d'un sol ús i béns de múltiples usos. Si jo em menjo una poma, un altre no se la pot menjar, però pel simple fet de llegir un llibre, d'utilitzar un programa informàtic o d'escoltar una peça musical, no estic esgotant la possibilitat que uns altres ho gaudeixin també, bé simultàniament o a continuació. És més, si l'olor de la carn pot arribar a tots sense que aquesta carn minvi gens ni mica en la seva qualitat, la lectura col·lectiva del Quixot, per seguir amb l'exemple clàssic, no només no treu valor a l'obra sinó que se n'hi afegeix, ja que els lectors augmentaran el seu coneixement sobre aquesta llengua viva que és l'obra clàssica en si i amb això la possibilitat d'accedir a altres obres clàssiques i augmentar el nombre de lectors potencials. Com més gran és el consum de coneixement, més coneixement es genera. Els paladins de la llengua De com els "poders públics" actuen avui en dia davant la difusió de la llengua. Però això que sembla obvi deu ser molt difícil d'entendre per a aquests que es consideren a si mateixos paladins i guardians de la llengua, patrimoni pel que es veu, no del poble, sinó d'un grup de privilegiats. Elit disposada a esquinçar-se les vestidures, quan no a recórrer als atacs o vexacions (intel·lectuals, s'entén) d'aquells que gosen transgredir les lleis sagrades de la llengua; llengua que ells s'encarreguen de desar en arques que carreguen de forrellats, perquè ningú pugui penetrar en aquest secret si no pertany a aquest privilegiat grup que pot pagar l'ús de la clau. Perquè, què és aquesta llicència que restringeix la difusió i la publicació de l'obra sinó un forrellat? Seguiran dient els editors d'avui dia, hereus d'aquells impressors de l'Edat Moderna, que han de recuperar les inversions que realitzen per posar en el mercat aquesta obra que, per molt immaterial que sigui, necessita matèria per a circular. Diran els escriptors que no poden acontentar-se amb el so de les monedes perquè alguna vegada necessiten menjar carn i això es paga amb monedes... Diran, també, aquests mateixos que han de preservar els fruits del treball i esforç invertit en aquesta tasca, que d'alguna forma, el que és "seu" (2) en sentit d'autoria ha de protegir-se davant l'apropiació indeguda de les idees i, així, creient que emparant el material preserven també allò immaterial, es rebel·len cegament davant de tot allò que vagi en contra del que se surt del camí marcat i consagrat en segles passats. Però sobretot sorprèn que institucions públiques com les acadèmies o instituts la finalitat dels quals és difondre aquesta llengua de la qual se senten tan orgullosos, presentin tot tipus de traves a la difusió i posin amb exclusivitat en mans privades, editorials sobretot, aquesta tasca, convertint d'aquesta manera en negoci una cosa que no hauria de ser-ho. D'altra banda, ens encoratja pensar que no tot és negre ni en contra en aquest panorama, i si bé la majoria de les institucions públiques no semblen haver-se adonat de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, i alguns poders públics espanyols segueixen obstinats a protegir la seva "ñ" d'amenaces que fa temps van deixar de ser-ho mitjançant la promulgació de lleis, coercitives més que encoratjadores, aquests mateixos interessos polítics busquen, encara que a vegades per camins equivocats, la difusió d'una determinada llengua en cert territori. En aquest interès polític, que a molts pot molestar, pot ser que per una d'aquestes paradoxes, la llengua trobi el seu camí a la llibertat. Complexes són, certament, les circumstàncies de qui ha de menjar d'aquest treball intel·lectual que consisteix en, diguem, escriure novel·les o realitzar obres musicals per al divertiment o relaxació de l'esperit; ells i els seus editors hauran de buscar nous camins per a les seves obres, però deixem-los que ho facin per si mateixos de moment, o deixem-los que gaudeixin d'aquest status mentre puguin; encara el model antic pot servir les seves finalitats. Però centrem-nos, sense més dilació, en el coneixement que emana de les fonts, ja siguin públiques, institucionals, col·lectives, particulars o individuals. Llibertat també per al lingüista De com el professional de la llengua sortirà beneficiat d'aquests mecanismes de difusió sense traves de la seva pròpia obra. I fixem-nos en la labor del gramàtic, del lingüista (al cap i a la fi aquest article tracta de justificar per què la llengua ha de ser lliure) i com, ajudat per les noves tecnologies, la seva labor pot veure's recompensada materialment (ningú desitja que els nostres intel·lectuals visquin en la misèria) i alhora ser difosa sense traves, no només pel bé de l'objecte material dels seus treballs, la llengua mateixa, sinó dels seus usuaris, el poble, i finalment dels seus valedors: ells mateixos. És poc probable que cap lingüista, a principis del segle XXI, parteixi de zero en realitzar el seu treball d'investigació; els seus treballs estaran basats en altres molts, quan no en un sol que tractarà de millorar i és molt possible també que certs treballs de certes característiques estiguin, al seu torn, basats en les obres acadèmiques, encara que "només sigui - com va dir algú- per a criticar-les o mostrar el seu total desacord". Resulta una mica absurd i redundant que si jo, per exemple, volgués treure una ortografia o fer un diccionari de l'espanyol, hagi de recórrer a "subterfugis", com per exemple copioses cites, per a dur al meu paper el que ja està escrit. ¿No seria més pràctic per a tots poder copiar lliurement aquests textos i treballar sobre ells, introduint com a modificacions o esmenes el que jo vulgui afegir o canviar d'aquesta obra? L'autoria de l'original pot quedar fora de perill però alhora no limitar la labor dels que vénen darrere. ¿Per què no enriquir un diccionari ja fet amb les nostres pròpies aportacions? Sempre es podrà publicar un "annex", un volum complementari, un "el-que-sigui crític", diran els tercers..., però l'usuari de la llengua que camina pel carrer es trobarà al davant, en la pràctica, amb tres llibres iguals encara que en el fons siguin diferents. Pot ser que l'usuari del carrer, a l'hora d'optar per un d'ells, opti per qualsevol, doncs qualsevol d'ells suplirà les seves necessitats i pot ser que ni tan sols adquireixi el més adequat; comprarà el diccionari que en aquest moment algú li "ofereixi", i es desentendrà de la ciència que puguin tenir els altres. Pel sol fet de fer tres llibres diferents no es compraran tres llibres diferents; se n'escollirà un d'ells i el "coneixement" que puguin aportar els altres es menysprearà. Una competència absurda i "deslleial" s'haurà produït entre aquests autors de llibres ansiosos de protegir la seva obra "original". I què farà l'especialista, l'estudiós de la llengua? Es veurà obligat a adquirir per duplicat o triplicat els textos bàsics? No hi hauria manera de facilitar-li l'accés només al realment nou? Cal tenir en compte també que els autors són alhora els seus principals clients dins d'aquest mercat. No estan llençant pedres contra la seva pròpia teulada amb aquesta hiperprotecció? No els convindria treballar d'una forma més col·laboradora, i no sols a l'hora de citar-se i tractar "reconeixements", sinó per a fer una sola obra? Les noves tecnologies tenen ja eines que permeten organitzar aquests coneixements col·lectius com a obres úniques per al lector, preservant alhora l'autoria de cada col·laboració individual. Només manca la voluntat de fer-ho, de sotmetre's a aquests nous models, i realment tant autors com editors hauran de fer un esforç per avançar en aquest camp, en el d'oferir i "vendre" allò que és realment nou i no tot el coneixement anterior traslladat a l'obra nova mitjançant artefactes que a vegades freguen aquestes lleis de la propietat intel·lectual que aquests mateixos autors i editors defensen a ultrança. El que s'albira a l'horitzó Però mentre editors i autors, científics i lúdics, continuen veient la forma de "protegir-se" amb les lleis de segles passats, la comunitat científica, i fins i tot l'artística, està buscant nous camins més d'acord amb els temps. Fixem-nos en aquests autors científics que no tracten de treure profit, diners directes, de les lectures de les seves obres, sinó que les posen a disposició de tothom que les necessiti perquè les seves idees es difonguin i es vagi creant, al seu torn, la necessitat d'ampliar aquest coneixement. És en aquestes formes de transmissió del coneixement més personalitzades: conferències, consultes directes, treballs per encàrrec, etcètera, en els quals els nous autors científics (i fins i tot artístics) estan trobant la nova font d'ingressos. Algú ha de pagar, i de fet així és, per aquesta prestació directa, que seguint amb la metàfora de les pomes, equivaldria a aquesta poma que només un pot menjar-se, però cal pensar que gràcies a les noves tecnologies aquestes "pomes" poden arribar a multiplicar-se sense que el seu creador hagi hagut de multiplicar el seu esforç, ell haurà rebut el seu preu just, però els que accedeixin a aquests serveis després (per exemple a la còpia en vídeo d'una conferència) no tindran per què pagar el mateix que si haguessin estat a l'aula... els costos de producció i de reproducció no haurien de veure's encarits pel valor del coneixement, només del suport material en què viatgen. I aquest coneixement anirà alimentant la cadena i generant una nova demanda de coneixement individualitzat que satisfarà i enriquirà (potser no metafòricament, cal pensar en els casos de Richard Stallman o Linus Torvalds) els seus autors. No insistirem més en les noves possibilitats que se'ns ofereixen i en la necessitat de no posar traves a aquesta circulació lliure d'idees; creiem que ja hem dit prou... però sí es fa necessari finalitzar fent referència a les característiques de les noves llicències que van sorgint, perquè és clar que mentre no desapareguin totes, mentre convisquin les antigues "lleis" amb les noves, aquestes haurien d'ajustar-se d'alguna manera a la pauta que aquelles van marcar (3). I així, perquè les idees puguin circular lliurement, no necessiten només el desig de fer-ho, ja que algun desaprensiu podria apropiar-se-les i el mal no rau en què en tregui profit, sinó precisament en que no es talli la cadena, que apropiant-se d'alguna cosa que no és seva prohibeixi la seva circulació posterior. Per això és important que les obres que neixen lliures siguin marcades d'aquesta forma acollint-se a les noves lleis que protegeixen aquests drets de còpia: les noves llicències permeten marcar com a privades o inalterables aquelles parts de l'obra científica que així hagin de considerar-se alhora que protegeixen el dret a modificar i copiar aquelles que així es defineixin i, sobretot, que ningú pugui posar traves a aquesta difusió del coneixement. Notes 1\. El dret a llegir està disponible a diversos llocs d'Internet, per exemple a http://www.gsyc.inf.uc3m.es/sobre/right-to-read-es, [consultat el març del 2001]. 2\. Extret d'HERNÁNDEZ MONTOYA, Roberto. Breve teoría de Internet. [En línia] http://www.analitica.com/bitblioteca/roberto/teoria.asp, [consultada el març del 2001]. 3\. Es recomana llegir el text d'algunes llicències lliures per a entendre com es protegeixen els drets d'autor en aquest món canviant. GNU. "Various Licenses and Comments about Them". http://www.gnu.org/philosophy/license-list.html, [consultada el març del 2001]. Copyright © 2001 María del Carmen Ugarte García. S'autoritza la seva reproducció i còpia d'acord a la GNU Free Documentation License, versió 1.1 o posterior. Totes les seccions d'aquest document són "invariants" però s'hi poden derivar treballs lliurement. Versió original publicada a http://www.lainsignia.org/2001/marzo/cul_063.htm.

Windows i el català, l'amor impossible

1248

2001-10-01 00:00:00

Jordi Mas, Softcatalà. El sistema operatiu és l'aplicació bàsica de l'ordinador, la que s'encarrega de la gestió dels recursos de la màquina i els perifèrics, i la que permet l'execució simultània i la comunicació amb la resta d'aplicacions. Per això es considera que el sistema operatiu és una peça clau quan parlem d'informàtica i llengua. A l'Estat espanyol, un elevat nombre d'instal·lacions de sistemes operatius es duen a terme en PC nous i la majoria d'usuaris no actualizen mai el sistema operatiu durant la vida de l'ordinador. No és estrany: actualizar el sistema operatiu suposa una despesa econòmica i pot representar que algun dels perifèrics de què disposem ja no sigui reconegut, o que certes aplicacions deixin de funcionar. També ens podem trobar amb el cas que el PC antic ja no tingui la potència exigida per a la nova versió. D'altra banda, l'actualització d'un sistema operatiu a una altra llengua sempre sol ser problemàtica. Davant d'aquesta realitat, un objectiu fonamental al nostre país és aconseguir que els usuaris puguin escollir instal·lar el Windows en català quan compren un ordinador nou i no l'hagin d'actualizar. Per això és imprescindible disposar del Windows en català sempre actualitzat a l'última versió i d'establir acords amb els fabricants d'ordinadors per assegurar-ne la distribució amb PC nous. Perquè Microsoft produís la versió del Windows 98 en català, la Generalitat catalana va haver de pagar-li més de 80 milions de pessetes. Amb tot, Windows 98 en català va aparèixer mesos després de la versió castellana i amb molts problemes de distribució. Posteriorment, la Generalitat va signar un acord amb alguns fabricants de maquinari per distribuir el Windows en català en PC nous. Malauradament, pocs mesos després, molts fabricants van deixar d'oferir la versió en català ja que era antiga i no compatible amb el maquinari dels nous PC. Un cop lliurada la versió en català, Microsoft va considerar que havia complert la part de l'acord, i els usuaris ens vam quedar amb una versió del Windows en català obsoleta. L'explicació de tantes negligències en l'execució de la versió en català del Windows cal cercar-les en el nul interès de Microsoft per la nostra llengua i, des de la Generalitat, per no haver estat capaç d'executar la traducció en menys temps, d'assegurar-ne una bona distribució i, sobretot, de no haver negociat la disponibilitat de versions futures. Després de més de dos anys de silenci sobre el Windows en català, malgrat que han aparegut un bon grapat d'actualitzacions del sistema operatiu des de la darrera versió traduïda a la nostra llengua, la Generalitat va anunciar al setembre que hi hauria una versió del Windows XP en català. Windows XP, que és la propera versió del sistema operatiu de Microsoft, es presenta oficialment el 25 d'octubre. Però no en català. A més d'haver-nos d'esperar almenys tres mesos, els usuaris catalans disposarem d'una edició incompleta del sistema operatiu. En concret, s'oferirà un pedaç que s'instal·larà només sobre la versió anglesa del Windows XP Professional (no pas la domèstica), amb una traducció parcial de la plataforma. A la pràctica, els usuaris que ja tinguin un ordinador amb Windows i que vulguin actualitzar-lo hauran de pagar per la versió professional del Windows XP en anglès, instal·lar-la sobre la versió antiga i, després, afegir-hi el pedaç en català. El català, resumint, queda reservat a usuaris amb un alt nivell tècnic, econòmic i d'anglès. Qui compri un ordinador nou no ho tindrà gaire millor: disposarà de la versió domèstica del Windows XP en castellà i haurà de seguir el procediment anterior, o haurà de pagar un sobrepreu perquè li preinstal·lin la versió professional anglesa. Aquesta precària situació fa preveure que l'èxit i la qualitat d'aquesta versió serà encara més baixa que la de Windows 98 en català. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col·loquial?

12521

2002-01-21 22:51:02

© 2001, Marta Torres i Vilatarsana i Lluís Payrató. Aquest article és fruit d'una comunicació presentada al I Congrés Internacional Llengua, societat, ensenyament Alacant, 8-10 de novembre 2000. Apareixerà a les actes publicades per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, en la col·lecció Symposia Philologica. ## 1\. Introducció La utilització dels nous mitjans de comunicació interpersonal de mode escrit que tenim a l'abast gràcies a les noves tecnologies, ja sigui els mediatitzats per ordinador (xats i missatges de correus electrònic -a partir d'ara ens prendrem la llicència d'anomenar-los correus electrònics o senzillament correus-), ja sigui els missatges de text entre telèfons mòbils, s'ha generalitzat entre els joves en edat escolar. Aquest sector social s'expressa amb normalitat i en català en els nous escenaris virtuals sense necessitat d'un aprenentatge previ. Així, a l'escola, d'una banda, s'hi aprèn a escriure un model de llengua estàndard que s'usa en diferents registres formals (exàmens, treballs, cartes, etc.), però d'una altra banda s'hi desenvolupen les varietats informals que els alumnes empren espontàniament en mitjans sociotècnics com xats, correus electrònics i missatges a mòbils. Intentarem descriure, encara que de manera esquemàtica, una varietat que podem etiquetar d'emulació escrita de l'oral però que a l'hora compta, com veurem, amb recursos propis. Volem destacar en aquest article que els participants en aquests nous sistemes de comunicació donen mostres constants d'innovació lingüística, fet que es pot interpretar com un indici de vitalitat de la nostra llengua. D'aquest fet se'n desprèn que els catalanoparlants ens hem incorporat a la societat digital sense la necessitat d'haver de practicar un canvi de codi sistemàtic a favor de l'anglès, llengua dominant a la xarxa. Tot i que, evidentment, hi ha diferències notables entre les varietats lingüístiques dels xats, els correus electrònics (Herring, 1996) i dels missatges de text dels mòbils, en destacarem alguns punts en comú, com ara unes estructures sintàctiques i un lèxic col·loquial propi de la conversa presencial, trets que unifiquen aquestes diverses varietats i fan possible que les agrupem sota una sola àrea. Finalment, entrarem en la caracterització particular de cadascun d'aquests mitjans sociotècnics. ## 2\. Dades generals Abans d'entrar en matèria, voldríem oferir unes xifres que resulten rellevants. En concret, i primer de tot, la taxa de penetració d'ús d'Internet a Catalunya és del 23,7% (abril del 2000). Per sobre d'aquest nivell, hi ha els EUA i Canadà, que voregen el 50%, i per sota es troben països veïns com Itàlia, França o Espanya, a la franja del 10%. [caption id="attachment_12522" align="aligncenter" width="595"] Figura 1: Usuaris d'Internet l'any 1999 Font: Computer Industry Almanac Inc (http://www.c-i-a.com/199911iu.htm), NUA (www.nua.net/surveys/how_many_online), European Information Technology Observatory 2000. * Enquesta sobre la penetració de les TIC a Catalunya, abril 2000. SSI / IDESCAT.[/caption] Cal afegir que la llengua catalana té força presència a la xarxa. Així, pel que fa al nombre absolut de webs, el català es troba en el 19è lloc del món mentre que en relació amb el nombre de webs per parlant, n'ocupa el 15è lloc (Font: <a href="http://www.vilaweb.com">Vilaweb</a>). D'altra banda, les estadístiques diuen que, de l'ús que es fa d'Internet a Catalunya, el 60% té finalitats informatives o comunicatives (Font: Secretaria per a la Societat de la Informació). Per tant, és evident que està ben justificada la necessitat d'estudiar la comunicació que s'estableix a la xarxa,i en particular de fer-ho des des d'una perspectiva interdisciplinària que inclogui la lingüística. ## 3\. Context situacional L'esquema de Biber (1994) recollit per Payrató (1998) facilita l'anàlisi dels factors relatius al context situacional dels xats, correus electrònics i missatges a mòbils, tot agrupant-los al llarg de set punts: estructura comunicactiva, relacions entre els participants, lloc i temps, canal, relació amb el text, propòsit i tema. ### 3.1 Estructura comunicativa L'estructura comunicativa dels missatges a mòbils i de la majoria de correus electrònics és d'un sol emissor a un sol receptor, tot i que també es pot enviar un correu a més d'una adreça o a una llista de distribució a partir de la qual arribarà a tothom que hi estigui subscrit. Als xats, en canvi, podem trobar dos tipus de missatges: els públics (d'un a tothom) i els privats (d'un a un). Els primers els visualitzaran totes les persones connectades al mateix canal que l'emissor, independentment que vagin adreçats a tots els participants o només a un de sol -en aquest cas, solen anar encapçalats per un vocatiu que explicita a qui va dirigit el missatge. Els segons, apareixeran en una finestra visible només per a dos participants. Es tracta de missatges privats d'un emissor a un sol participant. Per tenir present la complexitat de la interacció en els xats, afegirem que una particularitat d'aquest sistema és que permet que es mantinguin converses privades paral·leles entre dos o més participants al mateix temps que tots plegats participen en la conversa que es duu a terme en el canal general (cf. figura 2). Per comparar-ho amb una conversa presencial, imaginem-nos un sopar amb vuit comensals en un restaurant sorollós: no és estrany que es mantingui una conversa principal mentre dues persones mantenen una conversa paral·lela, però sense deixar d'escoltar la principal (encara que sigui tangencialment) i amb la possibilitat de reincorporar-s'hi en qualsevol moment. ### 3.2 Relacions entre els participants Com es desprèn del títol d'aquest, hem triat com a objecte d'estudi la llengua dels joves que utilitzen la telefonia mòbil i els sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador (CMO) que la xarxa ofereix. Es tracta, doncs, d'una varietat dialectal d'un grup d'edat determinat que, a més, comparteix una sèrie d'habilitats o coneixements tècnics que els permeten desenvolupar-se en els nous entorns comunicatius de les noves tecnologies (per exemple, saben usar els programes client d'accés als xats o teclegen amb celeritat els missatges a mòbils). ### 3.3 Lloc i temps Pel que fa a les variables de lloc i temps, és pertinent parlar dels límits d'extensió del missatge, de la comunicació a distància i del conceptes de sincronia i asincronia. L'extensió del missatge varia en funció del mitjà sociotècnic. Els missatges a mòbils, en general, no poden superar els 160 caràcters mentre que els dels correus electrònics poden ser, enPodeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de https://www.softcatala.org amb un enllaç. principi, il·limitats (sempre i quan el receptor ho accepti!). En els xats, les mesures de la finestreta en la qual s'escriu el text i el tipus d'interacció condicionen la llargada del missatge, que sol ser breu (d'una o dues línies). Tot i que res no impedeix que sigui més extens, les normes de la netiqueta [1. La netiqueta (l'etiqueta de la xarxa) està constituïda per un conjunt de regles o normes que vetllen per la urbanitat i la bona qualitat dels intercanvis comunicatius que tenen lloc a Internet.] aconsellen que no sigui excessivament llarg (cf. Torres, en premsa). En els tres sistemes que tractem (xats, correus electrònics i missatges a mòbils) s'estableix una comunicació a distància. Això implica que no es compta amb els recursos paralingüístics i gestuals propis de les interaccions cara a cara, com els elements vocals, els gestos, la proxèmia, les pauses conversacionals, etc. Com veurem més endavant, un dels recursos més populars per intentar emular les expressions facials és l'ús de les emoticones. El concepte de sincronia es relaciona amb la recepció immediata del missatge tan bon punt s'envia. Requereix, doncs, que emissor i receptor estiguin connectats o en línia en el moment de la interacció, com succeeix en els xats o en una conversa telefònica. Parlarem d'asincronia quan el decalatge temporal entre l'enviament i la recepció dependrà del nivell de connectivitat del receptor, és a dir, els missatges de text es reben gairebé a l'instant si el mòbil del receptor té cobertura o accés a la xarxa mentre que la recepció del correus està en funció de la freqüència amb què el consultem. En qualsevol cas, l'intercanvi de missatges demana un lapse superior al dels xats. Sovint, els usuaris no tenim en compte aquesta variable, però les indicacions de l'hora i la data que sempre apareixen en els correus i en la majoria de missatges a mòbils poden ajudar a evitar malentesos. 3.4 Canal Els tres sistemes que analitzem es valen del mode escrit, i en conseqüència podem parlar d'una permanència del text superior a la de la comunicació oral. Els correus electrònics i els missatges a mòbils s'emmagatzemen en la memòria, de manera que poden ser consultats tants cops com calgui. La permanència del text contribueix a una coherència més gran amb el missatge de resposta -no s'esvaeix com l'oral i l'emissor el pot rellegir en el moment d'elaborar el text de resposta. Per aquest motiu, la permanència facilita que el missatge de resposta es regeixi per la màxima de pertinència atès que permet satisfer les expectatives de resposta del nostre interlocutor. A l'apartat dedicat al correu electrònic, reprendrem aquesta qüestió quan parlem de la cohesió textual entre els correus. En els xats, el text perdura a la pantalla i, a més, hi ha la possibilitat de desar el document en un fitxer de text. Si volem rellegir alguna part de la conversa només cal que ens desplacem a les línies de text que desitgem. L'existència d'una transcripció de la conversa, a més de ser una font inesgotable de corpus d'anàlisi que es genera a temps real, pot evitar malentesos, com ho demostra el fet que aquest sistema s'usi per mantenir debats o reunions de treball d'empreses amb seus a diferents punts geogràfics. El fet que els tres sistemes utilitzin el canal escrit els allunya clarament de la varietat col·loquial prototípica, oral per definició (Payrató, 1996). En contrast amb molts escrits, però, el grau d'espontaneïtat dels missatges que ens ocupen sol ser més alt (o, dit a la inversa, el grau de planificació és més baix). ### 3.5 Relació amb el text Una de les característiques que, d'entrada, sobta més quan s'accedeix per primer cop als sistemes que tractem és l'ús d'una varietat simplificada en els missatges. No es tracta, però, d'una transgressió de la normativa per desconeixement, atès que els joves tenen coneixements de català, sinó de l'ús d'un codi simplificat amb abreviatures, elisions, absència d'accents, etc., que permet un guany en la velocitat de producció del missatge (recordem que, en termes temporals, escriure és més costós que parlar) i evita el cansament físic que produeix teclejar. A més, la capacitat del buffer (memòria intermèdia de teclat segons el TERMCAT), és a dir, l'espai per escriure en els missatges a mòbil i xats, és limitat, fet que obliga a escurçar el missatge. 3.6 Propòsit El propòsit de la majoria de missatges que hem analitzat és la interacció social entre els participants, en combinació amb l'intercanvi informatiu, regit per parells adjacents bàsics de pregunta-resposta com els que es donen en la conversa presencial i que es poden exemplificar amb els que es presenten a continuació: > (1) in_out: pelut in_out: vas tornar be a granollers? |PeLuT: si si | PeLuT: gracies al pepma :)) (M 10, 1473-6) De vegades, les possibilitats de transmissió de dades dels mitjans que estudiem poden superar amb escreix l'àmbit de la conversa amb l'enviament de grans blocs d'informació. Així, per exemple, amb un correu electrònic es pot enviar un document adjunt amb gran quantitat de text o imatges. En aquests casos la dimensió predominantment interactiva queda substituïda per la transaccional o informativa. ### 3.7 Tema Es fa difícil sintetitzar en poques paraules quins és el tema dels tres sistemes que analitzem, però podríem dir que en els xats es parla de tot allò que gira a l'entorn del coneixement dels participants (s'intenta esbrinar l'edat, el sexe i la localització de l'interlocutor, etc.), en els correus es tracten qüestions bàsicament informatives, explicatives i argumentatives i en els missatges a mòbils predomina el camp informatiu quotidià (cites, propostes, etc.). ## 4\. Recursos comuns d'una nova varietat Com s'ha avançat més amunt, cadascun dels sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador presenta particularitats. Ara bé, una anàlisi transversal de la nova varietat funcional que predomina en els tres sistemes que analitzem ens permet acotar quatre recursos comuns: 1. Ús d'un codi simplificat que contribueix a la disminució del cost de producció del missatge. Com es veu a l'exemple (2), el grup qu es transcriu amb k, s'elideix la a, com succeeix en els contactes vocàlics de la llengua oral i s'eliminen les vocals de quedada (kdd) tot plegat sense posar en perill que els usuaris entenguin el missatge. > (2) ei, ki va nar a la kdd? 'ei, qui va anar a la quedada?' (M 10, 268) 2. Ús de marcadors propis, que ens permeten parlar d'una varietat social donat que es poden interpretar com a marques de pertinença a un grup. Aquest codi, sovint críptic per als forans, esdevé un factor de cohesió entre els participants i es fonamenta en un joc de complicitats. > (3) holes = salutació a tots participants connectats al xat a10 = acrònim del comiat, homòfon d'adéu 3. Ús d'emoticones com a recurs per transmetre afectivitat, com per exemple, ke be, vens al cine :), però també per guiar inferències: ke be, no vens al cine ;). Així, en el segon exemple, si fem l'ullet, el nostre interlocutor no s'ofendrà i interpretarà que fem broma; dit d'una altra manera, desapareixerà l'acte d'amenaça a la imatge de l'interlocutor que implicava que ens alegréssim de la seva absència.[2. Per a una anàlisi de les funcions pragmàtiques de les emoticones, vegeu Torres 1999a i b] L'èxit de l'ús de les emoticones va en augment, fins al punt que, darrerament, hem pogut constatar que alguns models de telèfons mòbils demanen a l'usuari si vol incorporar emoticones preestablertes quan envia un missatge de text. D'altra banda, la majoria de programes client d'IRC preveuen l'enviament d'emoticones i d'accions (estic rient, t'envio un petó, etc.). Algunes de les emoticones més usades són les següents: > (4) :-) 'ric', :-( 'estic trist', ;-) 'pico l'ullet', :-* 'un petó', etc. 4. Ús freqüent de marques d'expressivitat, com ara repeticions (holaaa), exclamacions, interjeccions i fer servir majúscules per simular que estem cridant. L'ús constant d'aquest recursos contradiu les tesis que a la dècada dels 80 (i fins i tot encara avui, potser per desconeixement del medi) titllaven la CMO de freda, impersonal i, en definitiva, pobra per a la interacció social (Kiesler et al., 1984). ## 5\. Mitjans sincrònics: xats Els torns de parla truncats i la separació de parells adjacents del tipus pregunta-resposta són fenòmens originals dels xats. La possible incoherència textual que això provoca es resol amb l'ús d'interjeccions conatives i de vocatius, pràctica que Werry (1996) va batejar amb el nom d'adressivitat (addressivity). Així, com es pot veure a l'exemple (5), Caco enuncia que demà acabarà els exàmens. Meguins profereix un torn de parla constituït per una interjecció conativa anb la finalitat de cridar l'atenció (línia 3: eh!) i un retret cap a Caco (línia 5: vocabulari!). Entre les seves intervencions apareix la primera part de la salutació que Lestie dedica a Meguins (línia 4: meguins??), que continua a la línia 6 (paixa nanu?, és a dir, què passa nano?). Finalment, Nina reprèn el discurs de set línies més amunt amb un vocatiu (línia 9: caco) que ens desambigua el jo tb, que s'ha d'entendre com a jo també acabo els exàmens, seguit d'una emoticona de complicitat. [caption id="attachment_12533" align="aligncenter" width="400"] (5)[/caption] A la figura següent, es pot comprovar com s'estructura la interacció en un xat i quins elements intervenen en la comunicació que s'hi duu a terme: [caption id="attachment_12525" align="aligncenter" width="600"] Figura 2: Conversa d'IRC[/caption] A la finestra de la dreta apareix el nom de tots els participants connectats al mateix canal que l'usuari. A la finestra principal apareixen, a mesura que es generen, les intervencions dels participants i els missatges del servidor. Aquest últims, encapçalats per tres asteriscos, ens anuncien, per exemple, les entrades i les sortides dels participants. Si fem clic damunt d'un nom, s'obre un xat privat entre només dos participants. Es visualitza en una finestra petita com en la que conversen 110mi mtv3 a la figura 2. El missatge s'escriu a la barra inferior i apareix a la pantalla principal quan cada cop que es pitja la tecla enter. Es tracta, doncs, d'un mitjà de comunicació sincrònic, a diferència, per exemple, del correu. ## 6\. Correus electrònics Dels correus, només destacarem la rellevància del context i de la cohesió intertextual. Sense un lligam amb el missatge previ, molts correus serien incoherents i, fins i tot, inintel·ligibles. Per evitar-ho, es fan servir diversos procediments, que Herring (1999), en el seu estudi, classifica eb dues opcions: la represa o reformulació del correu que es respon (linking), com es veu a l'exemple (6), o el reenviament del text que hem rebut com a context de la nostra resposta (quoting), tal com apareix a l'exemple (7). > (6) Correu rebut: La reunió serà el dilluns a les 12h. Resposta: Et confirmo l'assistència a la reunió de dilluns. (7) >La reunió serà el dilluns a les 12h. D'acord. En aquest darrer cas, el correu que es respon apareix en el cos del missatge de resposta amb el marge esquerre marcat amb parèntesis angulars (>), com es pot veure en la figura 3. [caption id="attachment_12526" align="aligncenter" width="600"] Figura 3: Missatge de correu electrònic[/caption] El missatge que apareix a la figura 3 és la resposta d'un primer correu que conté un tancament format per una fórmula de comiat Fins aviat i per un nom. El receptor del missatge respon reprenent o, més aviat, qüestionant la signatura amb les expressions Fins aviat? i Vaya morro! marcades amb molts símbols interrogatius i exclamatius, en un intent de modalitzar de manera exagerada el seu enunciat. Som davant d'un cas d'anàfora textual o, en altres paraules, de referència a una part del text apareguda prèviament. Aquest procés és anàleg al que succeeix en la conversa quan hem de referir-nos a un enunciat o a un referent temàtic del discurs que el nostre interlocutor ha proferit en un moment passat (allò que em vas dir l'altre dia d'anar al cine [...]). ## 7\. Missatges a mòbils El caràcter críptic de la nova varietat col·loquial que ens ocupa arriba al grau màxim en els missatges a mòbil a causa de dos factors. El primer és la limitació espacial que, com ja hem dit, és d'uns 160 caràcters. El segon, té relació amb el cansament que provoca l'escriptura. Aquest últim factor afecta els tres sistemes que estem analitzant, però en els missatges a mòbils incideix d'una manera especial, atès que per escriure hem d'usar el teclat alfanumèric del telèfon. En els dotze botons d'un telèfon es concentra tot l'alfabet i els signes de puntuació. Cada número té assignades tres o quatre lletres, de manera que per escriure una a hem de pitjar la tecla del número dos un cop, per a la b, dos cops i per a la c, tres cops. A tall d'exemple, per escriure hola, hem de fer un total de nou pulsacions: h = dos cops la tecla del 4, o = tres cops la del 6, l = tres cops la del 5 i a = 1 cop la del 2. [3. Hi ha mòbils que incorporen diccionaris de predicció. Amb aquesta eina, una paraula com hola s'obté amb quatre pulsacions. Els diccionaris de predicció poden influir de manera notable en la redacció dels missatges en altres llengües però no ens consta que se n'hagi comercialitzat cap en català. En conseqüència, no poden haver incidit en el nostre corpus d'anàlisi.] A continuació, oferim la transcripció de quatre missatges a mòbil encapçalats pel nom i l'edat de l'emissor i la data i l'hora d'enviament. En el primer exemple (8) podem apreciar com és rebut un missatge a la pantalla d'un mòbil i com les lletres de l'alfabet es distribueixen en el teclat numèric del telèfon: > (8) Susanna 24 6/2/00 21:54  > (9) Marta 23 24/3/00 10:50 HOLA! COM VA EL QUEIXAL? CREUS QUE PODRÀS MENJAR PICSA AQTA NIT? PER CERT, EL RO. NO VINDRÀ. TÉ :-* PQ TA CURIS Hola! Com va el queixal? Creus que podràs menjar pizza aquesta nit? Per cert, el Roger no vindrà. Té -emoticona d'un petó- perquè et curis. > (10) Esteve 17 4/10/00 20:01 Jo començo el dijous :P jeje Tinc ganes d veure't ;D Tb Jo començo el dijous -emoticona de treure la llengua i onomatopeia del riure. Tinc ganes de veure't -emoticona de picar l'ullet i riu- Esteve. > (11) Anna 16 23/9/00 15:59 Ei!La vaketa ta mol b,al kole mlta feina xo guenu!No vaig a Nyap,juga l barça i kurru!Aviam kuan nm tots a nyap!kunxs un xavi d la salle?Ptns Ei! La vaqueta està molt bé, al col·legi molta feina però bueno! No vaig a Nyap -nom d'un bar-, juga el Barça i curro! Aviam quan anem tots a Nyap! Coneixes un Xavi de La Salle? Petons. Oferim la transcripció dels missatges per desfer el caràcter críptic que poden tenir per al lector que no està avesat a llegir-los. L'estalvi d'elements en el procés de producció arriba a tal punt que sovint els emissors ometen les fórmules de salutació o de comiat i, en general, tot allò que no sigui informació rellevant. ## 8\. Conclusions Les noves tecnologies i la implantació d'Internet han fet present la llengua catalana en noves modalitats comunicatives, com les dels xats, els correus electrònics i els missatges a mòbils. Aquest mitjans sociotècnics s'utilitzen cada cop més, sobretot per part dels joves però també per la resta de la nostra societat, i són l'hàbitat d'una nova varietat pseudocol·loquial, que és fruit, per una banda, d'un joc d'adequacions i d'interaccions entre els participants i el propòsit de l'acte comunicatiu i, per una altra, del canal i del codi. Com a resultat, ens trobem amb un conjunt de textos idiosincràtics que es vehiculen a través del canal escrit, però que a diferència de la majoria de textos escrits són informals, interactius i no planificats o espontanis, característiques que els apropen a la llengua oral. En definitiva, igual que els mitjans de comunicació de masses (o mass media) van portar al desenvolupament de noves varietats funcionals que han posat en qüestió les fronteres entre l'oralitat i l'escriptura, ara l'aparició i la difusió progressiva dels mitjans sociotècnics va aparellada amb una nova diversificació funcional del català, i doncs amb la consegüent configuració de nous registres, adequats a les necessitats comunicatives dels usuaris i generats, de fet, per aquestes necessitats. [Marta Torres i Vilatarsana](mailto:torres@lincat.ub.es) torres@lincat.ub.es [Lluís Payrató](mailto:payrato@lincat.ub.es) payrato@lincat.ub.es Departament de Filologia Catalana Facultat de Filologia Universitat de Barcelona Gran Via, 585 - 08007 Barcelona ## 9\. Bibliografia BIBER, D. i E. FINEGAN (eds.) (1994): Social Perspectives on Register, New York: Oxford University Press. HERRING, S. (1999): "Interactional coherence in CMC." Journal of Computer-Mediated Communication 4(4). Special issue on Persistent Conversation, Thomas Erickson (ed.). http://www.ascusc.org/jcmc/vol4/issue4/ KIESLER, S. et al., (1984): "Socio Psychological Aspects of Computer-Mediated Communication.", American Psychologist, 39, pp. 1123-34. PAYRATÓ, L. (1996): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València, 3 ed. PAYRATÓ, L. (1998): "Variació funcional, llengua oral i registres" dins Lluís Payrató (ed.) Oralment. Estudis de variació funcional, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 29, pp. 9-33. TORRES, M. (1999a): Les interjeccions: aproximació pragmàtica a partir de converses presencials i virtuals, Universitat de Barcelona, tesi de llicenciatura. TORRES, M. (1999b): "Els xats: entre l'oralitat i l'escriptura", Els Marges, 65, pp. 113-126. <http://www.ub.es/lincat/marta.torres/articles/art-emot.html> TORRES, M. (en premsa): "Com es regula la comunicació interpersonal a Internet? La netiqueta", Els Marges. WERRY, C. C. (1996) "Linguistic and Interactional Features of Internet Relay Chat", Computer-Mediated Communication: Linguistic, Social and Cross-Cultural Perspectives, Susan Herring (ed.), John Benjamins, Amsterdam, pp. 47-63. NOTES Aquest treball té com a marc els projectes d'investigació PB97-0889 (Ministerio de Educación y Cultura) i 1998 SGR 0041 (Comissionat per a Universitats i Recerca). Agraïm a Daniel Becerra i a Marina Vila la facilitació de part de les dades d'aquest treball i a Jordi Mas els seus comentaris. Entenem per mitjans sociotècnics tots aquells sistemes de comunicació interpersonal mediatitzats per l'ordinador. Aquests termes corresponen als anglicismes chat o Internet Relay Chat (sovint es recorre a l'acrònim IRC), email i short message service (o SMS). Podeu consultar les definicions que ofereix Webopedia a <http://webopedia.internet.com/TERM/I/IRC.html>, <http://webopedia.internet.com/TERM/e/e_mail.html> i <http://webopedia.internet.com/TERM/S/Short_Message_Service.html>. Podeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org) amb un enllaç.

Softcatalà celebra el seu 5è aniversari

827

2003-10-01 00:00:00

La primera aparició pública de Softcatalà va ser el 2 d'octubre de 1998 arran de la presentació del Navegador 4.04 en català, després de més d'un any de feina treballant en aquest producte. Al llarg dels últims 5 anys Softcatalà ha participat activament en la traducció, enginyeria i manteniment de programes com ara el Navegador en català, el Mozilla, l'OpenOffice.org, l'Ispell, el GNOME, el Gimp i l'Abiword; en serveis d'Internet com la traducció de la interfície del Google; en la creació de documents i eines lingüístiques; en la creació i manteniment del lloc web http://www.softcatala.org; i en la promoció del programari lliure en general i a l'administració pública en particular. Softcatalà vol agrair de manera molt especial la feina i l'esforç de totes les persones que gràcies a la seva tasca, totalment voluntària, han permès que es duguessin a terme totes aquestes accions i projectes. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet, a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.

Softcatalà anuncia la traducció al català de l'entorn GNOME 2.4 per a GNU/Linux

829

2003-09-15 00:00:00

L'associació Softcatalà anuncia la traducció al català de l'entorn GNOME 2.4 per a GNU/Linux El GNOME és un sofisticat entorn de treball i escriptori per a GNU/Linux que facilita enormement l'ús de GNU/Linux i que està guanyant popularitat ràpidament. Aquest entorn ofereix una sèrie de biblioteques per tal que els desenvolupadors de programari hi puguin integrar les seves aplicacions. El GNOME és part del projecte GNU i és programari lliure i està inclòs en pràcticament totes les distribucions de GNU/Linux i també funciona sobre Solaris, HP-UX, BSD i l'entorn Darwin d'Apple. El desenvolupament del GNOME no està controlat per cap empresa, sinó que és possible gràcies al treball de centenars de voluntaris de tot el món, els esforços dels quals coordina la Fundació GNOME. Podeu aconseguir GNOME 2.4 aviat amb la vostra distribució de GNU/Linux preferida ja que ve de sèrie en pràticament totes les distribucions. Entre les novetats de la versió 2.4 hi ha una millor accessibilitat, més d'onze noves aplicacions i més de cent canvis i millores sol·licitades pels usuaris. Softcatalà ha coordinat els esforços de traducció per a aquesta versió, i amb altres usuaris ha contribuït activament en el procés de traducció i correcció. Per a més informació sobre GNOME podeu adreçar-vos al lloc web de GNOME (http://www.gnome.org) o a la pàgina web del projecte de traducció http://www.softcatala.org/projectes/gnome/ Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet, a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.4 per a Windows, Mac i GNU/Linux.

830

2003-07-23 00:00:00

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.4 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions d'Unix. Mozilla és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat mozilla.org, que des de fa més de cinc anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les quals s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Els usuaris habituals de versions anteriors podreu comprovar que aquesta darrera versió ofereix noves opcions i que és plenament configurable; també notaran importants millores en el programa de gestió del correu. Com a novetats, la versió 1.4 permet l'autenticació NTLM, introdueix millores en el sistema de gestió d'adreces d'interès i opcions més avançades per a la detecció de correu brossa. Aquesta nova versió en català del Mozilla es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

I Jornades sobre el català a les noves tecnologies el 6 i 7 de juny a Barcelona

831

2003-05-29 00:00:00

Softcatalà, l'Institut Joan Lluís Vives i la Universitat de Barcelona organitzen les I Jornades sobre el català a les noves tecnologies amb l'objectiu de proporcionar als usuaris finals de les noves tecnologies una visió, com més àmplia millor, de la situació de la llengua catalana en aquest àmbit. Les Jornades es faran els dies 6 i 7 de juny a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, i s'hi pretén aplegar una representació de les iniciatives més reeixides o interessants d'ençà que als països de parla catalana hi ha un accés ampli a Internet, fet que ha permès la formació del que podem anomenar "Internet en català". Les Jornades pretenen ser, a més a més, un punt de trobada dels responsables d'aquestes iniciatives, per tal que puguin exposar i intercanviar experiències, opinions i reflexions. També s'hi analitzarà l'impacte que les noves tecnologies han tingut i tenen sobre l'ús de la llengua catalana per part dels usuaris, la situació en comparació amb altres llengües, i les possibilitats que les noves eines informàtiques ens proporcionen. Les jornades estan organitzades en tres grans blocs temàtics: Internet en català, Traducció i localització de programari i Tecnologies de la llengua. Les jornades són gratuïtes, de lliure accés a tothom, i s'adrecen a usuaris finals sense coneixements tècnics específics. Tot i això, us recomanem que empleneu el formulari 'inscripció' per tal que l'organització pugui fer-se una idea de la quantitat de gent que hi assistirà. Podeu trobar tota la informació de les Jornades que inclou el programa i com arribar-hi, a l'adreça: http://www.softcatala.org/jornades

Softcatalà anuncia la traducció en català de l'Open Office 1.0.2 per a Windows i GNU/Linux.

832

2003-04-22 00:00:00

Softcatalà anuncia la disponibilitat de la traducció en català de l'Open Office per a Microsoft Windows i GNU/Linux. L'OpenOffice és un paquet ofimàtic de programari lliure que inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d'edició d'HTML i presentacions. A més, incorpora correcció ortogràfica en català, castellà, francès i anglès per facilitar-ne l'ús en diferents idiomes. Les millores del programa introduïdes des de l'última versió són les següents: \- Nou codi base (basat en l'OpenOffice 1.0.2) \- El diccionari d'anglès ja funciona per defecte. \- Noves plantilles. A més, ara les plantilles funcionen correctament. \- Traducció millorada de l'editor de fórmules. \- S'ha arreglat algun problema que hi havia amb els camins per defecte. \- Durant el procés d'instal·lació les caselles d'utilitzar l'OpenOffice per obrir els documents de Word, Excel, etc, ja no estan activades per defecte. \- Nova versió del motor del corrector ortogràfic. \- Nou separador automàtic de paraules en català. \- Millores generals en la traducció. A més, amb la nova versió del programa, posem a disposició dels nostres usuaris una nova guia d'instal·lació, pas a pas, que pot facilitar l'ús d'aquest programa per a usuaris novells i d'un tríptic amb les característiques més importants que pot servir per a la promoció del paquet. L'OpenOffice és actualment el paquet ofimàtic més modern disponible en català. Pot treballar perfectament amb una gran varietat de formats de fitxers, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, fent així més senzilla la migració a Open Office o l'intercanvi de documents amb usuaris d'altres paquets ofimàtics. L'OpenOffice és el projecte de programari lliure més gran del món, amb més de 7,5 milions de línies de codi i ha esta desevolupat per la comunitat OpenOffice.org. Softcatalà ha contribuït activament amb aquesta comunitat amb, entre d'altres aportacions, la traducció al català de l'Open Office i el desenvolupament d'un corrector ortogràfic de programari lliure. La versió en català de l'OpenOffice es pot baixar gratuïtament des d'http://www.softcatala.org/projectes/openoffice , on s'hi poden trobar també respostes a les preguntes més freqüents i documentació addicional. Es pot trobar informació tècnica addicional a OpenOffice.org http://www.openoffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta.

El corrector ortogràfic de Softcatalà

1217

2003-05-11 13:00:00

11/05/2003 Joan Moratinos, jmo@softcatala.org - http://www.jmoratinos.com/ Presentació Quan fa dos anys la casa Sun va anunciar que havia adquirit el programa StarOffice per fer-lo servir com a base del programa obert OpenOffice, Softcatalà va pensar que era una bona ocasió per tenir una aplicació ofimàtica en català, d’un nivell digne i que pogués competir amb l’omnipresent Office de Microsoft, no disponible en català des de fa moltes versions. S’esperava molt d’OpenOffice, atesa la remarcable qualitat de l’antic StarOffice, d’una banda, i la presència de Sun entre els promotors, de l’altra. A més d’una traducció de qualitat dels programes, s’imposava dotar-los d’un corrector ortogràfic de català. OpenOffice, com a programari lliure, permetia sense restriccions la incorporació de correctors ortogràfics, i a més estava documentat com fer-ho (evidentment, això no vol dir que sigui fàcil, només que és possible). Primer contacte Tan aviat com va estar disponible la primera versió beta d’OpenOffice (s’ha de dir que el corrector és comú a tota la suite, però per a les proves el més adequat és el trac­tament de texts), es varen fer les primeres proves. Es va veure que el corrector “oficial” d’OpenOffice, anomenat MySpell, usava una llista de regles de generació de paraules i una llista d’arrels semblants a les del conegut ispell (el corrector més usat en l’entorn Linux) i per tant es varen crear fitxers a partir dels fitxers d’ispell disponi­bles, creats fa uns anys per Ignasi Labastida, a partir d’una llista de paraules de Joan Dolç. Després d’“enganar” MySpell fent-li creure que les paraules estaven en anglès es va engegar el tractament de texts. Resultat: programa penjat. Es va veure que la culpa era dels accents i altres caràcters de codi major o igual que 128. Com a conse­qüència, calia modificar el motor de correcció (es tracta d’un “component”, un pro­grama autònom que es cridat pel programa principal quan cal; en principi, és comú a totes les llengües, encara que està “ingènuament” orientat a l’anglès). Després d’aquesta prova inicial es tenia una primera “versió” del corrector, amb totes les errades i mancances que hom pugui imaginar-se (per exemple, marcava com errònies les paraules amb accent), però així i tot era un començament. Programa de feina Es varen fer les següents consideracions generals, que es varen anar refinant mentre s’anava treballant: a) Calia corregir el motor perquè acceptàs caràcters accentuats i similars. Quan es va poder modificar el motor varen sorgir noves idees de millora, que es varen aplicar posteriorment. b) S’havia de provar el corrector “arreglat” amb les paraules de l’ispell de Labastida i, eventualment, completar els fitxers. Al capdavall, es va veure que era més efectiu començar la feina des de zero. c) Es va decidir no fer feina per a cap corrector ortogràfic concret, sinó amb un format que permetés generar fitxers per a diversos correctors (com a conseqüència, OpenOf­fice, AbiWord i ispell comparteixen ara la mateixa llista de regles i d’arrels). No volíem fer el corrector “d’OpenOffice”, sinó el de Softcatalà. d) Es volia un corrector que fos exhaustiu, que reconegués, com a mínim, totes les paraules del diccionari normatiu i totes les variants geogràfiques de la llengua. Al final, es va enriquir encara amb una multitud de noms propis (com ara els topònims dels Països Catalans, antropònims i topònims d’arreu del món) i paraules comunes absents dels diccionaris generals (com gentilicis, catalans i estrangers). e) S’havia de mirar la qualitat de les propostes. El corrector, a més de detectar les errades, proposa correccions. Idealment, hauria de proposar en primer lloc les paraules més versemblants per substituir la incorrecta. Detallarem aquests punts, un darrere l’altre, però cal fer notar que tots es varen tractar en paral·lel. Canvis al motor de correcció Les errades que es varen detectar al motor es varen comunicar a la llista de correu dedicada a aquesta qüestió. Igualment, es varen sotmetre a la consideració del respon­sable del projecte les solucions proposades i altres millores. S’ha de dir que algunes varen ser acceptades (i passaren a la versió “general”) i altres no. Per tant, la nostra versió és diferent de l’altra, encara que perfectament compatible. Si algú fa servir el nostre corrector per a una altra llengua, li ha de funcionar sense problema. Igualment, els nostres fitxers de regles i arrels funcionen amb la versió “general” del motor, encara que amb unes prestacions menors. Primer de tot es va arreglar el problema dels caràcters accentuats. Es tractava d’una errada familiar a tots els programadors de C: es feien servir caràcters “amb signe” per accedir a taules de caràcters. Aquest error és típic dels programes pensats només per a l’anglès, i n’anunciava d’altres que aviat es varen trobar. Quan el corrector va començar a considerar correctes paraules com “mà”, es va veure que fallava amb “CEL·LA”. La raó era que considerava, erròniament el punt volat com una lletra minúscula, i considerava la paraula incorrecta perquè tenia una combinació “il·legal” de majúscules i minúscules (això va fer veure que hi ha lletres que no són ni “majúscules” ni “minúscules”, cosa que no estava prevista al motor ori­ginal). La solució va ser introduir al motor la idea de “caràcters neutres”, que no s’han de tenir en compte per determinar si un mot està en majúscules, minúscules, etc. A més del punt volat, són “neutres” el guionet i l’apòstrof. El guionet no es considerava part de les paraules, com tampoc el punt volat. El problema amb el guionet feia que no es poguessin detectar moltes errades de combina­ció de verbs i pronoms febles. La qüestió del punt volat encara era més greu. Es va modificar una part de l’OpenOffice per adaptar-lo a les necessitats del català. Un altre canvi important del motor va ser necessari per corregir una greu man­cança. Es donava per bo “l’institut”, però no “l’Institut”, que es considerava una paraula amb una majúscula a la tercera posició. La versió inicial del motor només havia previst que una paraula pogués estar en tres combinacions de majúscules i minúscules: tot minúscules, tot majúscules i majúscula inicial. Això es va haver d’ampliar per al cas dels apòstrofs, de manera que la lletra que precedeix l’apòstrof i la que el segueix poden ser tant minúscules com majúscules, independentment una de l’altra. Encara que aquest problema afecta altres llengües diferents del català (com ara el francès), no es va afegir a la versió “general” del corrector. De moment, és una característica exclusiva de la versió catalana d’OpenOffice. Altres modificacions profundes del motor afecten la generació d’alternatives i es descriuran més endavant. Regles i llistes de paraules El corrector funciona comparant la paraula que ha escrit l’usuari amb una llista que es guarda dins la memòria de l’ordinador. Per tal de fer la llista manejable, es “comprimeix” la llista completa fent servir “regles”, que generen moltes paraules a partir d’un nombre més reduït d’arrels. Això és especialment útil i necessari en el cas dels paradigmes verbals (i encara s’agreuja si s’afegeixen les combinacions de pro­noms febles). Per exemple, a partir de “cantava” es poden generar totes les formes del paradigma (“cant/canto/cante, cantes, canta...”). El nostre corrector té al voltant de 900 regles i 160.000 arrels (aquestes no corresponen a paraules diferents; per exem­ple, els verbs, encara que siguin perfectament regulars, tenen diverses entrades per reconèixer les formes combinades amb pronoms febles). La forma tradicional de fer els fitxers de regles i arrels és partir d’una llista de paraules exhaustiva i deixar que un programa generi aquells fitxers. En el nostre cas, es va optar per fer la feina “a mà”, un sistema més laboriós però més eficient. Es va crear un fitxer per generar les regles, amb més informació de la que s’ha fet servir de moment per al corrector, però que segurament es farà servir per a altres projectes. Igualment, es va fer un fitxer per a les arrels. A partir dels dos fitxers i emprant un programa bastant complex fet en Perl, i orientat absolutament al català, es varen gene­rar els fitxers que formen part de la versió catalana de l’OpenOffice, a més dels fitxers per a ispell i AbiWord. Unes de les dades que no s’han emprat dels fitxers originals fa referència al dialecte a què pertany una determinada forma (la majoria pertanyen al conjunt de la llengua). Es va considerar d’entrada fer diverses versions del corrector, que es diferen­ciarien només en els paradigmes verbals. Amb això es guanyaria en qualitat. Per exemple, la paraula “telefon” (sense accent) es considera correcta perquè és la primera persona sense desinència del present d’indicatiu del verb “telefonar”. Molts d’usuaris preferirien, tanmateix, que el corrector consideràs “telefon” com un error, per “telèfon”. La idea de les diferents versions del corrector es va abandonar a la vista dels malentesos que provocava, encara que segurament mereixeria ser reconsiderada (per exemple, fent que el corrector es pogués ajustar a les preferències de cadascú seleccio­nant una sèrie d’opcions). A més de les paraules del diccionari normatiu es varen incloure a la llista els noms de municipis i comarques dels Països Catalans, gentilicis de les Illes Balears, topònims i gentilicis d’arreu del món, noms propis de persona i abreviatures. Per defi­nició, la llista no és completa i es té el propòsit d’ampliar-la en pròximes versions del corrector (per exemple amb més gentilicis, cognoms comuns, marques comercials, etc.). Propostes de correcció Una de les tasques d’un corrector ortogràfic és fer propostes per a una paraula incor­recta, a requesta de l’usuari. MySpell ha heretat d’ispell el sistema de cercar alternati­ves. A partir de la paraula que ha teclejat l’usuari es generen variacions i es proposen com alternatives si resulten ser paraules correctes. Les variacions es calculen suposant que s’ha comès un dels següents errors: l’ordre de dues lletres està invertit, s’ha omès una lletra, s’ha posat una lletra de més, s’ha posat una lletra per comptes d’una altra o s’han aferrat dues paraules. S’han resolt dues de les mancances més evidents del sistema de generació de propostes, amb una ampliació del motor de correcció. D’una banda, els suggeriments es generaven “cegament”, sense tenir en compte si eren més o menys probables. Per exemple, les propostes per a “aixo” (sense accent) no incloïen “això”, no perquè no es generàs, sinó perquè la llista no era prou llarga. D’una altra banda, davant una paraula equivocada com “colaborar” no es proposava “col·laborar”, ja que està a una “distància” de més d’una lletra. La solució als dos problemes va ser crear una llista de suggeriments “preferits”, que permet crear parells de substitució (per exemple, prova “l·l” quan trobis “l”, o bé prova “ò” quan trobis “o”), que poden ser de mides dife­rents. Aquestes propostes es generen abans que les altres i per tant es mostren al cap­damunt de la llista. Aquesta idea es va suggerir també al responsable del projecte i va coincidir amb una de semblant procedent d’Hongria. Al final, la nostra versió imple­menta aquesta prestació diferentment de la versió “general” (que la inclourà en una pròxima versió del corrector) però per al fitxer es va adoptar el format que es va pro­posar des d’Hongria, amb la qual cosa els nostres fitxers continuen essent compatibles amb els de la versió “general”. Es varen haver de fer altres correccions menors a la part del motor encarregada de generar els suggeriments. Hi havia problemes amb els punts suspensius i amb els noms propis escrits completament en majúscules. El futur El corrector no està tancat però és perfectament funcional. Alguns aspectes demanen una revisió a fons, i tots es poden refinar. Una llista de desitjos podria incloure: esten­dre el corrector a altres productes (per exemple, AbiWord, que fa servir la mateixa llista de paraules però té un motor més limitat, Office de Microsoft, QuarkXpress, Eudora...), fer el corrector configurable, poder afegir paraules al diccionari personal de manera intel·ligent (per exemple, afegir paradigmes verbals sencers; escrivint aquest document amb OpenOffice, he dit al corrector que consideràs correcte el nom del pro­grama, però continua marcant-me com incorrecte “l’OpenOffice”), s’han d’afegir més paraules, es pot modificar la manera de generar suggeriments. Més informació Projecte [Ispell/MySpell en català](http://www.softcatala.org/projectes/myspell/) Web personal de [Joan Moratinos](http://www.jmoratinos.com/)

Richard Stallman, a Barcelona

1218

2003-01-23 12:00:00

Per Carmen Jané, 23/01/2003, el Periódico de Catalunya Per [Richard Stallman](http://www.stallman.org/), el software és part del coneixement humà, i com a tal, s'ha de compartir. És per això que l'anomenat últim hacker, pare del software lliure i apòstol del GNU/ Linux, va clamar, divendres passat a Barcelona, una vegada més, sobre la necessitat de permetre l'accés als codis dels programes informàtics i contra la possibilitat que els programes puguin ser subjectes a patents, una mesura que ha estat reclamada per algunes multinacionals nord-americanes i que la Unió Europea debat implantar des de fa uns quants anys. "Les patents de software van en contra de l'esperit de la programació, que necessita posar models en comú per crear-ne altres de nous", explica l'ideòleg dels ciberdrets. "Si prosperen les patents, programar es podrà comparar a travessar un camp de mines". Stallman també va denunciar el paper dels lobbies de la indústria informàtica, "que amenacen els programadors perquè no revelin el codi i busquen convèncer els Governs perquè no s'hi oposin, perquè volen que els ordinadors els obeeixin". Anunci de Microsoft En opinió de l'ànima de la [Free Software Foundation](http://www.fsf.org/), l'anunci de Microsoft de permetre l'accés de governs i clients al codi font de Windows s'ha d'inscriure en aquesta línia perquè "no canvia res, i a més a més no és nou". "Als anys 80, ATT oferia llicències per al codi font d'Unix amb el compromís de no divulgació. Actualment, Microsoft fa el mateix. Intenten guanyar-se els governs perquè optin per ells i no pel software lliure. Els creadors de programes propietaris sempre intenten dividir la gent, i Microsoft sempre tempta els que intenten resistir", declara. Stallman entén que la pirateria "només és assaltar vaixells", i per tant no accepta el terme per a la còpia indiscriminada. Ell mateix es defineix com a "hacker", en el sentit que tenia al MIT als anys 60, "expert informàtic a qui mou buscar el repte, ser més llest". Segons el seu parer, una empresa informàtica no pot basar el seu negoci en l'ocultació dels codis i en l'exclusió d'informació, sinó en "la distribució de còpies, a crear programes a mida o a donar serveis als usuaris", tal com fan companyies com ara Suse, Mandrake o Redhat, que distribueixen i venen serveis sobre distribucions del nucli de Linux. "Poques empreses viuen de vendre llicències, en realitat", afirma. Mandrake, precisament, ha presentat suspensió de pagaments aquesta setmana. [](/articles/stallman-gaudi2.jpg) Stallman al Parc Güell (prémer per ampliar) Sóc Sant IGNUtius "Sóc Sant IGNUtius, apòstol de l'església de l'Emacs, que vinc a beneir els vostres ordinadors...", anunciava Richard Stallman, amb túnica i aurèola de santedat a sobre, a l'audiència perplexa de la [UPF](http://www.upf.es/), al final de la seva conferència de divendres passat. La broma, que ha repetit davant altres auditoris, més enllà de demostrar el seu finíssim sentit de l'humor, té, com tantes altres, una part de veritat. Stallman ha consagrat la seva vida a crear software lliure (eines per al sistema operatiu GNU i l'editor de textos Emacs) des que algú li va negar l'accés al programa d'una impressora que s'espatllava sovint. Viu amb molta austeritat dels recursos que li dóna la Free Software Foundation, a la qual contribueixen ciutadans anònims a través d'internet, des que va deixar la seva feina com a investigador al MIT perquè considerava que "si hi seguia podrien tenir drets sobre el que jo programava". "Es pot viure amb 80 o 100 dòlars al mes, si les teves prioritats no són luxes superflus com un iot, una casa o tenir fills", assegura. De fet, ell viatja, i molt, amb gairebé el que porta posat, més el seu ordinador, una càmera i una flauta, i renuncia a centenars de "luxes superflus", com els mocadors. Envia prèviament una llista de condicions per correu electrònic que assenyalen el que menja i que li fan canviar un hotel de luxe per un pis d'estudiants. I viu pendent de consultar els seus emails. "El que fas és el que penses", diu, i per això assegura que no ha volgut dedicar la seva vida "a alguna cosa que no el pogués fer-se sentir satisfet". La seva lluita es basa en el lema "llibertat, política i joc net", que converteix ràpidament en el clàssic "llibertat, igualtat, fraternitat". Però als 49 anys, sent que la seva tasca rere del software lliure i la seva aportació a aquest ha quedat eclipsada per la figura de Linus Torvalds, l'exestudiant finlandès que va aconseguir articular un nucli per a GNU, Linux, sobre el qual s'ha basat el model comercial. Per això reclama que el sistema es digui GNU/Linux, i no només Linux. "Torvalds ha tret protagonisme no només a la meva feina, que només seria dolent per al meu ego, sinó també per al moviment del software lliure, i això és més important, perquè ens debilita. Torvalds ara escriu software propietari i això no és ètic, ni per a ell ni per a qualsevol persona. Va fer una feina important de software lliure però no recolza políticament la llibertat de cooperar. Evita la política, no vol veure el món en termes polítics", explica visiblement dolgut. Stallman, en canvi, manté en la seva web opinions sobre una pila de temes candents, des de l'Iraq al Brasil i Corea del Nord. I aspira que algú --un grup palestí s'hi ha ofert-- desenvolupi un sistema operatiu per a mòbils basat en software lliure, per "evitar el control" dels terminals.

Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable

1221

2002-12-04 12:00:00

Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 04/12/2002 El programari [1] lliure és un tipus de programari que dóna llibertat als seus usuaris. No tan sols llibertat per a executar-lo i fer-lo servir, sinó també per a moltes altres coses: llibertat per a fer-ne còpies, per a distribuir-lo i per a estudiar-lo (la qual cosa implica tenir-ne sempre accés al codi font [2]). A més, qualsevol usuari pot millorar el programari lliure i pot fer públiques aquestes millores (amb el codi font corresponent), de tal manera que tothom se'n pugui beneficiar. Actualment, hi ha empreses que produeixen i venen programari de propietat (contraposat al lliure); de fet, és aquest tipus de programari el que fan servir la majoria d'usuaris avui dia. El programari de propietat està subjecte a diverses limitacions; d'entrada, normalment se n'ha de pagar la llicència i, a més, hom està subjecte a les possibles limitacions tècniques d'aquests programes i a les que la seva llicència imposa, amb les consegüents possibles incompatibilitats entre programes elaborats per empreses diferents, i hom està en certa manera lligat a l'empresa que el fabrica (per exemple, per traduir-lo, per a les actualitzacions, per a complements, etc.). El programari lliure, en canvi, no està subjecte a aquestes limitacions de millora, ja que la seva llicència permet de manera explícita que qualsevol usuari hi afegeixi les millores (o adaptacions) que vulgui, i amb total llibertat. Està disponible en forma de codi font i, per tant, tothom hi pot accedir i el pot fer servir com vulgui. Aquest és l'esperit del programari lliure: que tothom pugui contribuir-hi per millorar-lo sense haver de pagar ni demanar permís a ningú, i que les millores es posin a disposició de tothom. Amb l'adveniment d'Internet, el programari lliure s'ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de propietat. Contràriament al que sovint es creu, grans empreses informàtiques com ara AOL, IBM, Sun i Apple donen suport financer i comercial al programari lliure. Per exemple, avui en dia IBM facilita l'ús de GNU/Linux en els seus mainframes (grans ordinadors), i les noves versions del sistema operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure (FreeBSD). El programari lliure no exclou necessàriament l'ús de programari de propietat (hom pot continuar usant-lo si vol), al contrari, pot integrar-s'hi o complementar-lo. I, fins i tot, si es vol, pot reemplaçar-lo efectivament. Entre el programari de propietat més popular podem trobar coneguts programes que fan servir la majoria d'usuaris avui en dia, des del Microsoft Office o el Microsoft Windows fins a l'Acrobat Reader o l'Internet Explorer. Al començament tot era lliure Als inicis de la informàtica, pràcticament tot el programari era lliure. Els primers grans ordinadors de les universitats als anys 60 i 70 venien del fabricant amb un conjunt de programari, el seu codi font, i sense cap limitació per modificar-lo o millorar-lo. D'aquesta manera, el programari estava sotmès a un procés de millora contínua amb les diferents aportacions que feia cada usuari. Eren comuns els casos en què els usuaris creaven programes propis, o milloraven els que venien de sèrie amb aquests sistemes, i els enviaven al fabricant del maquinari perquè, si ho creia adient, els distribuís en la propera versió del seu sistema. Aquest model es va començar a trencar cap a principis dels anys 70, quan les empreses van observar que el programari es podia vendre i van començar a tancar-ne l'accés al codi font. Així, poc a poc, tenir accés al codi font del programa i altres llibertats, que fins aleshores eren comunes, van anar desapareixent progressivament i, amb elles, les llibertats dels usuaris. El 1983, Richard Stallman, conscient de la pèrdua de llibertats que s'estava experimentant al món del programari, abandonava la seva feina als laboratoris d'Intel·ligència Artificial del [MIT](http://www.mit.edu) (Massachusetts Institute of Technology) per començar un projecte adreçat a construir un sistema operatiu lliure. Aquest projecte, pocs mesos després, el duria a crear la [Free Software Fundation](http://www.fsf.org/), organització que ha estat la principal difusora de la filosofia del programari lliure durant els darrers 20 anys i que va organitzar el desenvolupament del principal programari lliure de sistemes. L'embranzida: Internet i el GNU/Linux La veritable embranzida del programari lliure va arribar amb la combinació de dos factors: l'aparició del sistema operatiu Linux i la extensió de l'ús d'Internet. El sistema operatiu Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, la popularització de l'accés a Internet va ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s'anessin creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar el sistema existent va atreure milers de programadors que, amb els seus esforços individuals, van contribuir a l'establiment i la solidificació del moviment. Però la comunitat que treballa amb i pel programari lliure no està formada només per programadors; també hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen en grups per donar conferències i suport als usuaris. També n'hi ha que participen en la promoció del moviment, o que escriuen documentació per facilitar l'ús de les aplicacions. Mites del programari lliure Malauradament, hi ha certs conceptes erronis al voltant del programari lliure i certs mites que són falsos. Aclarim-ne alguns: \- El programari gratuït és lliure. Un programa, pel sol fet de ser gratuït, no és ni de bon tros lliure. Per exemple, l'Internet Explorer de Microsoft és un programa gratuït però no és lliure, ja que no dóna als seus usuaris la possibilitat d'estudiar-lo (incloent l'accés al seu codi font), ni de millorar-lo, ni de fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent de manera que tothom se'n pugi beneficiar. Internet Explorer és un programa de propietat gratuït. \- No hi ha programari lliure comercial. Qualsevol programari lliure es pot vendre sempre que es respectin les llibertats originals que el defineixen. Per exemple, l'empresa Mandrake [www.mandrake-software.com], que produeix una versió de GNU/Linux força popular, ven distribucions de GNU/Linux a preu raonable, i són programari lliure perquè conserven intactes totes les llibertats que defineixen el programari lliure. \- El programari lliure només està disponible per a GNU/Linux. GNU/Linux és un dels vaixells insígnia del moviment del programari lliure, ja que és un sistema operatiu completament lliure, però també és cert que hi ha molts més programes lliures, com ara l'Open Office, el Mozilla, l'Abiword, el GIMP o molts altres que es troben disponibles per a multitud de sistemes, incloent-hi el Windows i en alguns casos el Mac. El programari lliure és un concepte que no està lligat a cap sistema; de fet, també s'aplica per a documentació i tota mena de creacions artístiques. \- No té suport per a empreses. Avui en dia, empreses com ara IBM, Sun, Compaq, Dell, RedHat, Suse, Mandrake i moltes altres donen suport i serveis professionals de sistemes basats en programari lliure a usuaris, empreses i institucions. \- El programari lliure no és de qualitat. Cal recordar que la gran majoria de projectes de programari lliure es fan des del voluntariat i es tendeix a comparar-los a projectes semblants desenvolupats per empreses amb uns recursos d'enginyeria i desenvolupament molt grans. Cada projecte de programari lliure, igual que cada programari de propietat, s'ha de valorar per separat. Avui en dia, projectes com el Mozilla, l'Open Office, l'Apache i altres estan produint programari d'igual o més qualitat que els productes equivalents en el món del programari de propietat. Les oportunitats per a llengües minoritàries al món del programari lliure Llengües com el bretó, el gallec, el gaèlic o el català han tingut un desenvolupament molt escàs en el món del programari de propietat. Això és degut bàsicament a que el procés de localització [3] d'aquest tipus de programes només es pot dur a terme pel fabricant del programa, que és qui determina, sota criteris comercials i fins i tot algun cop polítics, que aquestes tipus de traduccions no són viables. En contraposició, en el món del programari lliure aquestes llengües s'han desenvolupat amb un èxit notable. Projectes de programari lliure tan importants com el navegador Mozilla, l'entorn GNOME o el sistema GNU/Linux tenen traduccions completes o parcials en totes aquestes llengües [4] i en moltes altres. No cal demanar permís per traduir-los ni cal justificar cap viabilitat econòmica: només cal traduir-los o millorar les traduccions ja existents. El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de llengües minoritàries, com ara el català, en les noves tecnologies gràcies a les llibertats que ens garanteix. A continuació, a tall d'exemple, comentarem alguns casos o algunes situacions en què el programari lliure presenta avantatges importants: · Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua. Això representa un gran pas en comparació amb el programari de propietat, en què només l'empresa que l'ha creat té els drets per realitzar la traducció o per cedir-la a tercers, i en moltes ocasions, com ens demostra l'experiència, demanant fortes quantitats de diners per donar-nos el dret a fer la traducció. · Es garanteix la continuïtat de les noves versions. Si una persona o institució realitza una traducció d'un programa lliure, la traducció d'aquest programa queda sotmesa als mateixos drets que el propi programa, de tal manera que també esdevé lliure. Això ens garanteix que sempre tindrem accés a la traducció, i, si mai la persona o institució desisteix de continuar la traducció, qualsevol altre persona pot seguir la seva tasca. · La nostra llengua esdevé una llengua del mateix ordre que la resta. Si volem localitzar un programa lliure al català, i aquest no disposa per al català de les mateixes característiques que per a la resta, podrem desenvolupar les eines i els elements necessaris per equiparar la nostra llengua a les altres. Per exemple, si un programa lliure no disposa d'un sistema de correcció ortogràfica, podem desenvolupar el nostre propi corrector o adaptar algun dels correctors existents en el món del programari lliure. Aquest és el cas de Softcatalà, que va desenvolupar el corrector ortogràfic en català per als projectes Open Office, Abiword i Mozilla per fer que treballar en català amb aquests programes fos equivalent a treballar en altres llengües. · El programari lliure suma. Cada cop que es crea un nou recurs lingüístic sota una llicència lliure, aquest recurs es posa a disposició de tothom i tothom se'n pot beneficiar. Qualsevol persona pot accedir a les traduccions en qualsevol llengua de qualsevol projecte de programari lliure i crear un glossari o una memòria de traducció [5] que l'ajudi a traduir un nou programa o millorar-ne els existents. En món del programari de propietat, i a causa del seu model tancat, totes les traduccions són un oasi i tots els recursos lingüístics acostumen a ser específics per a aquell programa i, per tant, difícilment reutilitzables en altres projectes. · Cost mínim per l'usuari. El programari lliure sempre té un cost mínim, que acostuma a ser el cost de la distribució, el temps de baixar-lo des d'Internet o l'import d'un CD-ROM a baix preu. Després de localitzar un programa de propietat a una llengua minoritària, en la gran majoria dels casos els usuaris l'han adquirir. El programari lliure, doncs, és pràcticament gratuït, i fa possible una veritable normalització lingüística de les llengües minoritàries, ja que tothom pot obtenir-ne una còpia. En aquest sentit, podem comparar el nombre de còpies venudes de les diferents edicions de Windows en català (per sota de les 15.000 unitats) a les més de 250.000 còpies que, per exemple, s'han distribuït del Navegador en català i els costos de desenvolupament d'ambdós projectes. Un cas d'estudi: Yahoo en català L'ús de programari lliure té implicacions i avantatges que van fortament relacionades no solament amb la llengua sinó també amb el desenvolupament local, l'alliberament de monopolis i la independència del proveïdor, com tot seguit veurem en l'anàlisi del cas Yahoo. Fa aproximadament un any es va signar un acord entre Yahoo Ibérica i els governs català, andorrà i balear per a la creació d'una versió en català del conegut [directori Yahoo](http://ct.yahoo.com/) per un import total de 90 milions de pessetes (més de 540.000 euros). Per una altra banda, fa més de quatre anys que existeix l'[Open Directory](http://www.dmoz.org/), basat en la filosofia del programari lliure, per la qual cosa qualsevol pot utilitzar-ne els continguts actuals i millorar-los. Imaginem per un moment que s'hagués signat un acord amb una empresa a Catalunya per desenvolupar el servei de directori a partir dels continguts de l'Open Directory i s'hi haguessin fet millores i ampliacions. Com que l'Open Directory està alliberat sota la llicència de programari lliure, totes les millores que s'hi realitzessin serien també lliures, ja que així ho exigeix i garanteix aquesta llicència. Aquests són alguns dels avantatges que s'haurien aconseguit amb la realització del servei principal de Yahoo, és a dir, el directori, mitjançant una solució basada en programari lliure: · Drets sobre el directori. Els drets de tots els recursos desenvolupats sota aquest acord pertanyen a l'empresa Yahoo. D'aquesta manera, si mai fan fallida o es deixa de prestar el servei, ningú no podrà fer servir tots els llocs webs aplegats, ni la seva descripció, que formen avui dia el Yahoo en català. L'alternativa lliure hauria estat partir de la base de la secció catalana actual de l'Open Directory Project, afegir-hi les entrades que hi manquen, i fer-hi una correcció general. Pel fet de tractar-se d'un recurs lliure, qualsevol podria utilitzar-lo i s'asseguraria la seva continuïtat més enllà de l'empresa proveïdora. · Desenvolupament local. Yahoo Ibérica, com el seu nom indica, és una empresa nord-americana amb seu a Madrid. Amb la subvenció d'aquest tipus d'empreses s'està donant l'esquena a les empreses instal·lades al nostre país, com ara [Vilaweb](http://www.vilaweb.com/), propietària del directori [Nosaltres.com](http://www.nosaltres.com/), i amb experiència en aquest àmbit des del 1994, que han apostat fermament pel català. Amb un acord amb una empresa local per realitzar aquesta millora de l'Open Directory s'hauria fomentat el teixit d'empreses catalanes que es dediquen a les noves tecnologies. · Drets lliure contra monopoli. Apostar per Yahoo en català fomenta la creació d'un monopoli, ja que només ells tenen drets sobre el directori. En canvi, apostant per l'Open Directory ens trobem amb drets lliures i qualsevol pot fer competència amb uns recursos que, en gran part, s'han creat amb diners públics. Per exemple, avui dia podem accedir al projecte Open Directory des de www.aprop.net, un lloc independent, www.eresmas.com o [dmoz.org](http://www.dmoz.org/). Tothom pot integrar aquest directori com vulgui, millorar-lo, i retornar-ne les millores a la comunitat. · Independència del proveïdor. El fet que l'Open Directory sigui lliure ens garanteix que podem contractar l'empresa que desitgem per millorar-lo o ampliar-lo; si decidim finalitzar aquest contracte, com que tot els recursos són lliures el següent contracte el podem signar amb una altra empresa. Amb Yahoo en català, només Yahoo pot continuar la feina i estem lligats a un únic proveïdor. Com podem observar, els avantatges són evidents. Quan hom pensa en programari lliure cal pensar més enllà dels beneficis per a la nostra llengua i tenir en compte els no menys importants beneficis que representa per al desenvolupament local, perquè fomenta la competència, trenca monopolis i ens deslliga d'un únic proveïdor. Contribuint al desenvolupament del programari lliure És molt clar que el següent gran pas per al programari lliure que veurem en els propers anys és que les empreses de serveis el comencin a assumir per fer propostes més competitives, que les universitats comencin a fer formació en aquestes tecnologies, o que moltes institucions i governs, almenys de països amb certa visió i empenta, el comencin a fer servir de forma intensiva i n'estimulin el desenvolupament. És fonamental recordar que avui en dia podem gaudir del programari lliure gràcies a tot un seguit de gent que ha lluitat per tot un món de llibertats a les noves tecnologies i que han invertit moltíssimes hores en el desenvolupament i millora de productes informàtics. És important continuant estenent aquesta cultura, i no solament veure el programari lliure com un element gratuït, sinó com a quelcom que, a més, ens permet tenir certes llibertats; tenim, doncs, el dret moral de contribuir-hi sempre que ens sigui possible. És important que les institucions que desenvolupin millores i documentació del programari lliure que utilitzen facin un retorn a la comunitat que els ha brindat aquest programari. A Softcatalà, per exemple, hem contribuït a fer que avui dia l'Abiword es pugui utilitzar amb llengües com ara l'occità, el bretó, l'albanès o el serbi, i que ja es puguin desenvolupar les traduccions en aquestes llengües i incorporar-hi els correctors ortogràfics, separadors sil·làbics i altres eines lingüístiques necessàries. També estem desenvolupament un mòdul que permetrà a l'Abiword i, probablement, a l'Open Office més endavant, la detecció i correcció de barbarismes. En aquest sentit, creiem que és molt important no solament participar en la localització al català de programari, sinó també en el desenvolupament de tot aquest tipus de programes lliures, dins dels límits que la nostra estructura, basada completament en el voluntariat, ens permet. Què poden fer les administracions i institucions davant d'aquesta oportunitat? · Utilitzar programari lliure. Les institucions i administracions s'han d'implicar en l'ús del programari lliure, especialment quan està disponible en català; i, si no ho està, encara millor, perquè tenen la possibilitat de fer-lo servir i traduir-lo al català, creant un nou recurs lingüístic disponible en la nostra llengua. Per a més detalls sobre aquest plantejament, vegeu el manifest de la Campanya per a l'ús del programari lliure en l'administració pública [6] que Softcatalà va impulsar fa uns mesos, i la proposta de llei per l'ús del programari d'ERC [7]. · Alliberar recursos sota llicències lliures. Les universitats i institucions que estan desenvolupant eines de recerca lingüística o traduccions, en molts casos amb diners públics, han d'aprendre a trencar la gelosia de guardar la seva recerca i entendre que el coneixement humà només ha progressat quan s'ha fomentat el lliure intercanvi d'idees. Mantenir de portes endins les tecnologies de la llengua no beneficia en res el desenvolupament de llengües minoritàries com és la nostra. · Fer-ne difusió (amb implicació). Recomanar-lo i distribuir-lo, perquè així les entitats, la població civil, les empreses i els organismes, entre d'altres, el tinguin a l'abast. Cap a un model de societat basada en el programari lliure Sota el prisma de molts polítics, fins i tot europeus, sembla que el problema principal de la nostra societat és garantir l'accés a Internet a tota la població, especialment l'accés amb banda ampla en poblacions allunyades dels grans nuclis urbans, un problema tan greu al nostre país. L'amplada de banda està en boca de tots com un problema que pot crear la tan temuda fractura digital. Però, quin és el cost del programari necessari perquè aquesta fractura no es produeixi? El programari que fan servir la majoria dels usuaris avui en dia per accedir a les noves tecnologies és Microsoft Windows i Microsoft Office, que tenen un cost superior als 700 euros per usuari. A l'estat espanyol hi ha uns índexs de pirateria que són els més alts d'Europa. Quin tipus de societat de la informació estem creant? Una societat de la informació basada bàsicament en la pirateria perquè la majoria dels usuaris no poden assumir els costos desorbitats del programari de propietat. I un cop tinguem accessos a Internet d'alta velocitat, per a què els farem servir? Per accedir a continguts i utilitzar eines informàtiques en altres llengües? Tindrem potser les autopistes, però ens mancaran els continguts i les eines informàtiques pròpies i en la nostra llengua per poder treballar-hi. El programari lliure ens dóna l'oportunitat de salvar molts d'aquests obstacles, estalviant els costos del programari de propietat allà on sigui possible (és a dir, allà on hi hagi alternatives lliures) i reinvertir-los en formació per alfabetitzar digitalment la població i en crear les eines lliures necessàries per poder treballar amb la nostra llengua, tal com ho fan les societats més avançades. Conclusió El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de llengües minoritàries com ara el català en el món de les noves tecnologies, el desenvolupament local, i una millora en la alfabetització digital de la població. Aprofitar aquesta oportunitat depèn en gran part de les administracions, les universitats i les institucions. Nota de l'autor. El meu especialment agraïment a Òscar del Pozo, Jesús Corrius, Quico Llach i Xavier Rull de Softcatalà pels seus suggeriments i a vegades paràgrafs sencers per a aquest article. Referències [1] Conjunt d'aplicacions informàtiques que permeten fer funcionar un sistema informàtic [2] Conjunt d'instruccions que formen un programa informàtic. El codi font és com la "recepta" dels programes, sense la qual no coneixem la composició dels mateixos ni els podem modificar. [3] http://developer.gnome.org/projects/gtp/status/gnome-2.0-core/ http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp_status.html [4] Localització es la traducció i adaptació d'una aplicació a una llengua i al seu entorn cultural corresponent. [5] Memòria de traducció: base de dades de referència amb cada unitat de traducció, de manera que tota la informació que hi és continguda es pugui reutilitzar en qualsevol casuística de repetitivitat que pugui aparèixer en una traducció posterior. [6] http://www.softcatala.org/admpub/ [7] http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm Bibliografia Free as in Freedom, Richard's Stallman's Crusade for the free software http://www.softcatala.org/projectes/faif (projecte de traducció al català força avançat) Free Software Fundation http://www.gnu.org/home.ca.html Principal programari lliure disponible en català L'Abiword L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però molt més lleuger. Ofereix un munt de funcions per a processament de textos; inclou un corrector ortogràfic en espanyol, castellà, anglès i francès. L'Open Office Conté, de forma integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos i fórmules, i utilitats de conversió de fitxers (inclosos els de Microsoft Office). Inclou correctors de català, espanyol, francès i anglès. El GIMP Es pot utilitzar com a simple programa de dibuix, com a programa de retoc fotogràfic professional, com a sistema de processament massiu en línia, com a dissenyador d'imatges de producció, com a convertidor de formats gràfics... El GNOME El GNOME és un sofisticat entorn d'escriptori d'escriptori que té com a missió facilitar l'ús d'entorn Unix, i en concret de GNU/Linux. El GNU/Linux El Linux, conegut correctament com GNU/Linux, és un sistema operatiu lliure. En especial, la distribució Debian i Mandrake que són les més catalanitzades. Les eines GNU Les principals eines de consola i administració que han estat creades per al projecte GNU i que s'inclouen a un gran nombre de sistemes Unix, incloent el GNU/Linux. El Mozilla Permet visualitzar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear les vostres pàgines web; ara podeu fer tot això en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. L'Ispell Corrector ortogràfic multiplataforma de lliure distribució que es podrà fer servir en tots els programes que s'estan traduint al català. La idea és crear un lèxic i unes regles ortogràfiques i realitzar-ne versions per a iSpell, MySpell, AsPell. S'han tingut molt en compte les diferents variants dialectals, especialment el valencià i el balear. Copyright © 2002 Jordi Mas i Hernàndez. S'autoritza la seva reproducció i còpia d'acord a la GNU Free Documentation License, versió 1.1 o posterior. Totes les seccions d'aquest document són "invariants" però s'hi poden derivar treballs lliurement.

La terminologia de la societat de la informació

1228

2003-04-01 13:18:08

Gemma Mas i Fossas TERMCAT, Centre de Terminologia gemma@termcat.net http://www.termcat.net Aquest article es va publicar originàriament a la revista Llengua i ús. En aquest article considerem alguns dels aspectes més rellevants que caracteritzen la terminologia de la societat de la informació en la llengua catalana. Per a això partim d’una experiència concreta: l’elaboració del diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet. Principalment veurem quins tipus de casos terminològics s’han estudiat, quines dificultats han sorgit, quines tendències neològiques es reconeixen en les noves creacions lèxiques, com s’ha tractat l’omnipresència de la llengua anglesa i quins recursos nous s’han emprat com a fonts documentals per a la recerca terminològica. Introducció El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha accelerat en els darrers anys l’aparició de noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques, etc. i ha introduït noves maneres de comunicar-se. La societat sorgida arran d’aquestes transformacions és la que anomenem societat de la informació (SI). Aquesta societat s’ha trobat, entre altres, amb el repte d’haver de designar conceptes nous, relatius a noves idees, objectes, productes, etc. provinents especialment dels àmbits de la informàtica, els videojocs, el multimèdia, la telefonia mòbil, les noves professions, Internet i les xarxes de telecomunicacions. Al ritme accelerat d’innovació que caracteritza la SI, el TERMCAT s’ha proposat de fer-hi front, aparellant-hi un ritme de creació lèxica en català igualment ràpid. Els últims anys, el centre ha treballat en aquesta línia, recollint i estudiant els termes que designen els elements que possibiliten l’existència d’una societat basada en la informació i la comunicació. Això ha suposat posar en marxa no només els mecanismes de neologia terminològica propis de la llengua catalana, sinó també considerar una sèrie de fenòmens associats amb la creació de termes relacionats amb les TIC i, especialment, amb Internet. En aquest marc, han sorgit iniciatives terminològiques diverses, entre les quals destaquem el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Interneti, elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT amb el suport del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. L’obra ha nascut amb l’objectiu de reflectir els aspectes més rellevants d’aquesta SI i reuneix els termes principals que la caracteritzen. El procés de recerca seguit en l’elaboració del diccionari constitueix el punt de partida per a la reflexió i la redacció de l’article La terminologia de la societat de la informació. El diccionari presenta gairebé 2.000 denominacions catalanes, ordenades alfabèticament, acompanyades de la categoria gramatical corresponent, la definició, les remissions entre termes (sinonímia absoluta o complementària, abreviació o sigla), quan n'hi ha, seguides de les equivalències en castellà, francès i anglès que s'utilitzen per a denominar un mateix concepte. Quan s’ha considerat necessari, es completa la informació amb notes de tipus conceptual, lingüístic o pragmàtic. Precedeix el recull terminològic una introducció explicativa sobre la naturalesa, el contingut i el maneig del diccionari, les abreviacions i l’arbre de camp; el segueixen els índexs d’equivalències en castellà, francès i anglès i l’obra es tanca amb l’apartat de bibliografia, on es dóna la referència de les fonts documentals utilitzades per a elaborar el diccionari. La selecció de la terminologia s’ha dut a terme d’acord amb l’arbre de camp, que s’ha estructurat en tres grans apartats: infraestructures tecnològiques, societat i cultura. En l’apartat d’infraestructures tecnològiques es té en compte les xarxes de telecomunicacions (tipus i elements constitutius –senyals de transmissió, canals de distribució, dispositius de connexió i protocols) i els sistemes i equips de telecomunicacions (informàtica –maquinari, programari i suports d’emmagatzematge de la informació–, telefonia –components i tipus– i televisió –dispositius i tipus). La part de societat es fixa en la terminologia referent als serveis d’Internet, de telefonia i de televisió, en general, i, específicament, en relació amb els sectors de l’economia i l’empresa, l’enginyeria, la política i l’administració, les professions, la sanitat, els transports i les indústries de la llengua. El tercer bloc considera els termes relacionats amb la cultura i, en especial, amb l’oci i l’entreteniment, l’educació i la recerca i els mitjans de comunicació. L’arbre de camp, que esquematitza l’estructura del tema del diccionari, ens ha servit per a definir-ne l’abast temàtic, controlar la pertinència dels termes seleccionats i assegurar-nos que s’hi inclouen els conceptes fonamentals de cadascun dels àmbits d’aquest gran camp temàtic que anomenem societat de la informació. Val a dir que, malgrat que hem volgut fer un èmfasi especial més en els aspectes socials i culturals que no pas en els tecnològics (en general, ja més treballats des del punt de vista terminològic), a la pràctica el buidatge de termes d’aquells àmbits ha estat força difícil. Els documents que hem pogut utilitzar com a font de buidatge sovint no han estat textos veritablement tècnics, sinó declaracions d’intencions i propòsits, propostes de plans i estratègies. Han estat sovint textos en què no apareixen unes unitats lèxiques estrictament terminològiques, sinó usos de mots comuns de la llengua en què s’afegeix l’adjectiu electrònic, virtual, digital, etc. o en què el mateix context els situa en la dimensió de les TIC. D’altra banda, hem constatat que hi ha branques de les àrees de societat i cultura en què s’ha produït un desenvolupament més gran de les TIC i, per tant, s’hi ha generat un volum considerable de termes, mentre que en altres àmbits aquest desenvolupament és més incipient i, per tant, menor la neologia terminològica. A títol il·lustratiu, si bé en l’àrea de sanitat s’han recollit únicament 8 termes o en transports 9, en canvi, en indústries de la llengua el nombre creix fins a 37 o en economia i empresa i enginyeria s’eleva a 67 i 104, respectivament. Problemes de delimitació temàtica: quina és l’àrea? Tot i que l’arbre de camp elaborat per a Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet ha estat àmpliament documentat i consensuat pels especialistes que han assessorat el diccionari, la delimitació temàtica ha estat un dels reptes més importants amb què ens hem hagut d’enfrontar. Aquest model es va començar a trencar cap a principis dels anys 70, quan les empreses van observar que el programari es podia vendre i van començar a tancar-ne l'accés al codi font. Així, poc a poc, tenir accés al codi font del programa i altres llibertats, que fins aleshores eren comunes, van anar desapareixent progressivament i, amb elles, les llibertats dels usuaris. En primer lloc, ens hem preguntat quina és l’àrea en què havíem de treballar i, en relació amb això, si és la SI una “veritable” àrea d’especialitat. Si bé la resposta és discutible, en tot cas, el que és clar és que no es tracta d’una àrea d’especialitat convencional. Sembla evident que no és un camp de coneixement amb un llenguatge d’especialitat i una terminologia propis, sinó més aviat un camp de confluència de disciplines i activitats socials diverses amb un denominador comú: la relació, més o menys directa, amb les TIC. De fet, per dir-ho sintèticament, amb l’etiqueta societat de la informació se sol al·ludir a una realitat tan àmplia com és la societat actual, amb un cert grau de desenvolupament i en què tenen un paper important les TIC. La pregunta inicial n’ha generat d’altres. D’una banda, és possible fer un diccionari que contingui la terminologia de la SI? Atesa l’amplitud gairebé inabastable i il·limitada de l’àrea, és possible recollir-ne tots els termes? La resposta és negativa. I, a més, cal reconèixer que les pretensions d’exhaustivitat donarien lloc a una obra amb un volum de termes tan gran que requeriria uns recursos humans i temporals dels quals és difícil de disposar. A això s’ha d’afegir que, tenint en compte el ritme d’evolució de les TIC i el seu creixent impacte sociocultural, no convenia arriscar-se que el diccionari sortís publicat quan els referents a què al·ludeix s’haguessin transformat notablement i, per tant, l’obra hagués quedat desfasada en diversos aspectes (veg. La pertinència temàtica: criteris de selecció de la terminologia). D’altra banda, si la SI és una àrea d’especialitat, hi ha una xarxa nocional, una estructura dels conceptes que la conformen, delimitada i sòlida que la sosté? Hi ha un grup identificable d’especialistes que la representen, que la creen i la transmeten? Hi ha unes persones que són expertes en aquesta “àrea”, les quals en són usuàries i tenen competència lingüística en la llengua d’especialitat utilitzada per a la comunicació en el seu interior? La resposta és novament negativa: qualsevol persona forma part potencialment de la SI, és experta en determinats aspectes i usuària d’aquests i d’altres. De fet, un gran component de la terminologia que constitueix la SI traspassa els límits d’una àrea d’especialitat convencional –àrea a la qual se circumscriu el lèxic científic i tècnic per definició– i “viu”, de forma habitual i no excepcionalment, en la llengua d’ús comú. Així, bona part d’aquests termes són utilitzats per persones ben heterogènies, que es dediquen a professions diverses, són emprats pels mateixos internautes, usuaris de la xarxa amb especialitats diferents, són difosos pels mitjans de comunicació, etc. Per dir-ho succintament, l’ús i la implantació de força termes de la SI i, en especial, dels relacionats amb Internet no es limita, doncs, a un àmbit d’experts i professionals, sinó que s’estén a àmbits divulgatius i pot interessar qualsevol persona. Tots aquests elements ens han fet ser conscients que una àrea temàtica tan àmplia i que abraça elements de procedència tan diversa permet enfocaments i classificacions molt diferents. En el nostre cas, hem optat per un punt de vista orientat a recollir els termes que permeten donar una visió general de la SI, que es refereixen als components que li són més característics i emblemàtics, amb un èmfasi especial en els elements més innovadors respecte de la història precedent de les societats modernes. La pertinència temàtica: criteris de selecció de la terminologia Del que s’acaba de dir ja es desprèn que en l’elaboració del diccionari, no ha estat fàcil d’establir uns límits precisos del que entenem per SI, ni tampoc trobar un equilibri entre la representativitat i l’especificitat de la terminologia seleccionada per a cadascun dels àmbits temàtics. D’entrada, ha estat indispensable d’establir uns criteris que orientessin la recerca terminològica, els quals ens han dut a valorar aspectes com l’any d’aparició de les noves realitats, la seva validesa actual o la implantació i la consolidació a la nostra societat. A més, hem tingut en compte el nivell d’especialització dels termes, el seu possible caràcter efímer i en quina mesura pertanyien a un registre col·loquial o argòtic o havien estat popularitzats pels mitjans de comunicació. Des del punt de vista de la pertinència temàtica, ha calgut plantejar-se diverses opcions i fer algunes tries condicionades per la mateixa naturalesa dels termes de la SI. Vegem alguns dels dilemes a què hem hagut de fer front. Què buidem? Què buidem? Quins termes extraiem de la documentació de buidatge? Com ja s’ha dit, hem partit d’una visió global de la SI i no hem buidat conceptes excessivament específics o tècnics i ens hem centrat en aquells termes que es refereixen a les realitats més noves en relació amb les TIC. Per exemple, no hem inclòs al diccionari els noms dels menús o dels botons dels programes informàtics i dels navegadors, pertinents potser en un diccionari d’usos informàtics (menú d'ajuda, menú d'edició, carregar imatges perdudes). En canvi, hi hem introduït termes d'ús comú en la navegació per Internet, útils per a les persones que consultin l’obra, per exemple baixar, barra de navegació, historial o penjar. Què és nou a la SI? Ara bé, què és nou a la SI? Amb això volem dir: recollim al diccionari únicament els termes relatius a les últimes novetats? Considerem únicament els conceptes referents a les innovacions més punteres? On situem els límits d’allò que és realment nou? Tot i que l'objectiu fonamental que ens hem plantejat en l’elaboració de Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet ha estat d’aplegar els termes d’aparició més recent, hi hem inclòs també alguns termes amb uns quants anys d’història però que són vigents actualment i esdevenen fonamentals en la formació de nous termes. Així , hi tenen entrada termes molt nous com ara telèfon per Internet o videoconferència i termes menys neològics com ara telèfon o vídeo. D’aquesta manera, hem tractat de conceptes que, malgrat no correspondre a realitats derivades de les tecnologies més recents, permeten d’explicar l’aparició i comprendre la naturalesa de termes relatius a les nocions més innovadores. Per exemple, no ens hem centrat en els serveis i productes relacionats amb els mitjans de comunicació o les tecnologies més convencionals –com ara la premsa escrita o la ràdio–, però hi hem recollit termes d’aquests sectors que tenen una repercussió notable a l’entorn de la SI –destaquem especialment els termes de telefonia i televisió. Sovint, però, el caràcter recent dels termes ens ha creat dubtes sobre el seu estatus terminològic. Efectivament, hi ha termes l’aparició dels quals és tan nova que a penes se n’ha parlat als mitjans de comunicació i poc a les publicacions especialitzades, els hem documentat esporàdicament en la recerca terminològica i els especialistes o bé no els coneixen o bé amb prou feines tenen una lleugera idea sobre els referents. Això ens ha fet dubtar en molts casos que els termes tinguessin una entitat terminològica suficient i, per tant, de la necessitat d’incloure’ls al diccionari. Amb tot, hi hem introduït termes amb un ús vacil·lant que són de gran actualitat o que són el germen d’aplicacions que s’estan desenvolupant en els centres d’investigació tecnològica i que estan a punt d’integrar-se a la realitat social. En són un exemple, carnet de conduir intel·ligent, paper electrònic o tinta electrònica i, en general, els termes que designen prototipus. Termes efímers? Som conscients d’haver inclòs al diccionari formes lingüístiques d’existència probablement efímera, creacions potser passatgeres, les quals tot i tenir força ús actualment semblen el resultat d’una moda. Termes com analfabet -a electrònic -a, cibercafè, ciberalumne -a o ciberbibliotecari -ària i, en general, formes creades amb el prefix ciber- o amb els adjectius digital, electrònic, virtual, etc. possiblement desapareixeran en un futur pròxim. Fixem-nos en el neologisme cibercafè. Si bé aquest terme neix motivat per l’aparició a la realitat social de bars i cafeteries que ofereixen accés a Internet, quan aquest servei no sigui excepcional sinó habitual en aquests establiments (i en altres tipus de locals), possiblement la forma cibercafè ens semblarà redundant, innecessària i, fins i tot, ridícula, desfasada i obsoleta. Diguem-ho amb altres paraules: qui sap si ben aviat la majoria de cafès no seran “ciber” perquè oferiran connexió a Internet; tot bibliotecari utilitzarà Internet com a eina de treball habitual; el mateix farà l’alumnat en general, etc. En tots aquests casos el matís semàntic que aquests formants afegeixen haurà deixat de ser necessari. Veg. també Els nous formants a Tendències neològiques: les noves creacions lèxiques. Termes tècnics o argot? Quan la recerca terminològica s’orienta a la normalització lingüística, tant en el sentit de fer que unes denominacions determinades esdevinguin normes –estandardització– com normals –extensió d’ús–, es treballa en les formes lingüístiques que denominen cadascun dels conceptes constituents de la xarxa nocional d’una àrea d’especialitat. Això es fa tendint a reduir la variació lingüística, simplificant el lèxic especialitzat en benefici de la fixació d’una única denominació per a cada noció amb l’objectiu d’afavorir la comunicació especialitzada, de fer-la inequívoca i clara. Per exemple, es tendeix a eliminar la sinonímia i, en cas de sinonímia, a prioritzar un dels termes sinònims com a forma d’ús preferent. En aquesta línia, en l’estudi dels casos terminològics es consideren sempre les diverses formes que concorren per designar un mateix concepte, les quals de vegades pertanyen a registres de comunicació diferents. Les formes d’argot en són un exemple. Llevat que no hi hagi una intenció explícita, en els diccionaris terminològics recollim justament les unitats lèxiques que, amb el consens dels especialistes, permeten de dur a terme una comunicació estàndard, sense ambigüitat. No ens proposem d’incloure formes d’argot, malgrat que en l’ús oral i en registres informals siguin força utilitzades actualment, de vegades per a referir-se a conceptes que tenen ja una denominació establerta en llengua catalana. Efectivament, el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet presenta termes amb força repercussió en l’ús públic (sovint gràcies als mitjans de comunicació), com ara nova economia, cibercriminologia o ciberdelinqüent, però no conté unitats lèxiques de registres col·loquials o informals, com collistaire i cibervídua, o de caràcter marcadament argòtic o volgudament estilístic, com criptorebel i criptoanarquista. Un exemple paradigmàtic és snail mail o s-mail, forma pejorativa que al·ludeix al correu postal tradicional i que posa èmfasi en la seva lentitud en comparació amb la rapidesa i immediatesa i, per tant, l’eficàcia comunicativa del correu electrònic (electronic mail o e-mail, en anglès). El caràcter argòtic d’aquest cas no ha passat desapercebut en llengües com el català (i el francès), en què es recomana de continuar usant com a terme el mot correu (i courrier), ja existent en la llengua, i, si el context comunicatiu ho fa necessari, correu ordinari o correu postal (i courrier ordinaire), evitant de recórrer a calcs directes del tipus correu caragol. Un cas diferent és el de les formes baixar i penjar, de caràcter originàriament informal a les quals el Consell Supervisor del TERMCAT ha atorgat l’estatus de termes. Hi són tots, els termes de la SI actual? Malgrat haver tractat de la terminologia més representativa de l’àrea d’acord amb els criteris descrits, cal reconèixer que, atès el ritme amb què avancen les TIC, hi ha conceptes de difusió posterior a la finalització d’aquest diccionari que no hi hauran quedat inclosos. De fet, ja en la fase final d’elaboració del diccionari, durant l’última revisió, hi vam poder incorporar algun terme acabat d’aparèixer. Tanmateix, som conscients que hi hauran quedat excloses noves nocions donades a conèixer en el temps que va durar el procés d’edició i posteriorment. I les definicions? I les definicions, com han de ser? Com les redactem? Des de l’inici d’elaboració del diccionari el concepte ha estat una preocupació central. I això fonamentalment perquè la recerca terminològica es basa en un procediment onomasiològic. És a dir, treballem basant-nos en l’estructura nocional que conforma una àrea d’especialitat, establint-ne la llista de nocions que la constitueixen i les seves interrelacions i, d’aquí, en fixem les denominacions corresponents, la forma lingüística. La preocupació va néixer quan vam observar la dificultat d’identificar molts dels conceptes de la SI i de redactar-ne una definició que en recollís els trets semàntics essencials. Especialment perquè: a)ja en la llengua on s’han creat hi ha vacil·lació sobre els referents que designen; b)manca consens entre els experts a l’hora de delimitar-ne les característiques semàntiques bàsiques; c)les nocions són canviants pel que fa a l’abast semàntic i als elements definidors que les constitueixen. Aquest tres aspectes han fet difícil la fixació de les definicions, les quals, a més d’estar escrites d’acord amb els criteris terminològics internacionals de redacció de definicions, havien de ser conceptualment adequades, vàlides, actuals i tenir el consens dels especialistes. Per tot això, vam optar com a criteri general per definir les nocions de forma precisa però alhora àmplia, de manera que reflectissin les característiques essencials més acceptades a l’àrea, no quedessin restringides per trets ocasionals o circumstancials i permetessin usos previsibles i realitats futures. Així, per exemple, tot i que actualment ciberespai és conegut com a terme d’Internet, a la definició es vincula al concepte més ampli de xarxa telemàtica. O en el cas de tinta electrònica, com que és un terme en plena experimentació i evolució s’ha definit de forma no restrictiva com a ‘conjunt de partícules que mitjançant impulsos elèctrics fa possible d’escriure o dibuixar sobre paper electrònic’. Quina és la terminologia de la societat de la informació? Quina és la terminologia de la societat de la informació? La terminologia de la SI és bàsicament la terminologia que neix en relació amb les TIC. En aquest àmbit, cal dir que la terminologia informàtica ha implicat sempre, tant en català com en les altres llengües, un esforç notable de creació neològica, no únicament pel caràcter innovador del seu contingut conceptual, sinó també i en gran mesura perquè la creació lèxica, l’ús especialitzat i la difusió es duen a terme fonamentalment en anglès. A més, els termes relatius a les TIC i, en especial, a Internet presenten una idiosincràsia destacable: neixen i es transmeten a gran velocitat i amb una gran amplitud. La creació de termes segueix un ritme trepidant, a cavall de l’avenç i la innovació tecnològica en l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions. Certament, aquest aspecte és comú al progrés científic i tècnic i, per tant, característic de la neologia terminològica en general; ara bé, la idiosincràsia de l’àmbit temàtic fa que parlem d’una neologia amb unes particularitats remarcables. Fixem-nos, per exemple, en els termes d’Internet. El canal pel qual coneixem aquests termes, la mateixa xarxa, implica una difusió molt ràpida de la neologia terminològica –rapidesa extensible a la terminologia de qualsevol àrea d’especialitat–, per tal com la informació a Internet és d’accés gairebé immediat. I suposa, també, una difusió de gran abast, ja que potencialment arriba a qualsevol lloc del món. La xarxa difon amb celeritat tant productes o idees, com termes. I, en aquest sentit, l’atracció que el “fenomen Internet” desperta fa que en nombrosos llocs web s’ofereixi informació dels termes que li són característics, s’hi reflexioni i es convidi a la discussió sociolingüística. En pàgines web d’organismes, institucions, empreses i particulars, de naturalesa ben diversa, es recopilen els termes d’Internet, es comenten, es ponderen, s’hi opina i es difonen glossaris i lèxics que els reculleni. Fa aproximadament un any es va signar un acord entre Yahoo Ibérica i els governs català, andorrà i balear per a la creació d'una versió en català del conegut directori Yahoo [ct.yahoo.com] per un import total de 90 milions de pessetes (més de 540.000 euros). Reprenguem la pregunta inicial: quina és la terminologia de la SI? Abans d’iniciar l’elaboració de Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet hem de dir que la terminologia de la SI estava conformada per un petit grup de termes establerts i consolidats per l’ús, com ara enllaç (link), servidor (server), bucle (loop) o amplada de banda (bandwitdth). A aquí cal sumar alguns termes normalitzats, com ara allotjament (housing), clic (click), encaminador (router) o hostatge (hosting) i altres de normatius, per exemple baud (baud), contrasenya (password), en línia (on line), hipermèdia (hypermedia) o xifrar (encrypt, to). A aquest nombre reduït de termes, que anteriorment havien estat estudiats a consciència, fixats lingüísticament i difosos, s’afegien la majoria dels termes de la SI, que eren completament nous. Efectivament, la terminologia de la SI és una terminologia en bona part neològica, caracteritzada per una remarcable manca d’estabilitat formal i conceptual, tant en català, com en anglès (que és fonamentalment la llengua de partida) i en les altres llengües. D’una banda, és freqüent la inexistència de conceptes amb els trets semàntics que els constitueixen comunament acceptats, per la mateixa naturalesa innovadora o perquè el referent varia ràpidament i, per tant, també la noció. D’altra banda, sovint no hi ha una única forma lingüística consensuada pels experts per a una mateixa noció, sinó que proliferen les denominacions sinònimes i les variacions formals. El caràcter vacil·lant i inestable dels termes es fa palès en molts dels casos que s’han estudiat al llarg de l’elaboració del diccionari, marcats per la concurrència de formes. Ho il·lustra un exemple com pàgina inicial, que correspon a l’anglès home page, en què s’han documentat les alternatives pàgina arrel, pàgina casolana, pàgina d’arrancada, pàgina d’entrada, pàgina de benvinguda, pàgina domèstica, pàgina principal, portada, etc. Ja hem dit que això és observable en català, però també en la mateixa llengua anglesa: per exemple, el terme normalitzat grup de discussió equival a l’anglès conference group, discussion group, forum, interest group, newsgroup, etc. o diner electrònic, a l’anglès cybercash, digital cash, digicash, e-cash, electronic cash, electronic money, etc. Certament, la fluctuació terminològica, la concurrència de denominacions i la inestabilitat dels conceptes és una constant en l’àmbit de la SI i afecta totes les llengües. Això ens ha dut a fer una selecció dels termes equivalents en castellà, en francès i en anglès que consignàvem al diccionari, prenent com a criteri general d’incloure les formes recomanades pels organismes nacionals i internacionals d’estandardització (ISO, UNE, AENOR, AFNOR, etc.). Quan això no ha estat possible, hi hem incorporat les equivalències amb una difusió més estesa i recolzades per una documentació més sòlida i àmplia en cada llengua. En aquesta línia, atesa l’absència de consens internacional en la fixació de bona part de les unitats de mesura usades en la SI, únicament hem considerat com a símbol les establertes internacionalment de forma inequívoca (per exemple, Hz, corresponent a hertz, o V, a volt). Els altres casos, observant la variació d’una llengua a una altra, han estat tractats com a abreviacions i el Consell Supervisor del TERMCAT –òrgan encarregat de la normalització de la terminologia catalana– ha establert unes formes reduïdes de referència mentre no s’acordin uns símbols consensuats internacionalment. Així, Mbit és l’abreviació proposada per a megabit –en les altres llengües Mb i Mbit– i MB, per a megabyte –en les altres llengües Mb i MB i, a més, en francès Mo. La terminologia de la SI és una terminologia que contínuament ens fa dubtar. No únicament pel caràcter inestable de què acabem de parlar, sinó també per la pregunta que sovint ens plantegen bona part dels casos: es tracta de “veritables” termes? Freqüentment, trobem unitats lèxiques que, més que no termes per a la comunicació especialitzada, tenen l’aparença de creacions personals, ocasionals, sensacionalistes, sovint efímeres i sense voluntat de permanència. En l’àmbit de la SI es presenten les necessitats de denominació neològica comunes a qualsevol àrea d’especialitat cientificotècnica, en què sorgeixen noves formes per a designar nous conceptes, a mesura que neixen productes, objectes, tècniques, etc. Ara bé, també sembla que es tendeix a un tipus d’innovació lèxica probablement supèrflua o el caràcter innovador de la qual és força circumstancial i no respon a necessitats terminològiques reals de denominació d’una noció nova. La terminologia de la SI és també una terminologia en què proliferen les formes argòtiques i col·loquials. Es tracta de denominacions, igualment efímeres, creades de vegades per designar realitats noves però que a voltes fan referència a conceptes que ja tenen una forma que els designa. Veg. anteriorment La pertinència temàtica: criteris de selecció de la terminologia. Tendències neològiques: les noves creacions lèxiques La terminologia de la SI se serveix dels recursos lèxics de la llengua catalana per a la neologia, però si ens preguntem quines són les tendències neològiques, quins sistemes de creació lèxica predominen, la resposta és unànime: tant en català com en les altres llengües, els termes es generen fonamentalment en anglès i hi penetren com a manlleus. En aquesta línia, els termes generats en català són sovint calcs i s’utilitzen profusament les sigles, que en força casos arriben a tenir entitat terminològica pròpia i independent del sintagma que les ha originat. Finalment, volem destacar la creació de termes mitjançant formants moderns, nous afixos i adjectius altament productius, i el recurs freqüent a la metàfora per al naixement de les noves unitats. Els manlleus Un cop un manlleu arriba a una llengua, la possibilitat que hi romangui depèn de diverses raons. D’una banda, és comú que els experts usuaris de la llengua d’especialitat on s’insereix el sentin com a propi i exclusiu de l’àmbit i entenguin que té un ús internacional i recognoscible en totes les llengües. De l’altra, sovint pensen que és molt difícil (ben bé impossible) de trobar termes equivalents en la llengua pròpia que reflecteixin de forma exacta i precisa el significat que el terme anglès originari permet de designar. A més, de vegades es percep una certa comoditat, una manca de sensibilitat lingüística cap a la incorporació massiva de manlleus i una manca de confiança en la capacitat de la llengua catalana per crear unitats lèxiques igualment vàlides per a l’ús especialitzat. L’esnobisme i l’exotisme en l’ús dels termes anglesos (clarament identificable en la terminologia d’Internet, per exemple) s’afegeix a les condicions que permeten la pervivència dels manlleus en les llengües, en general, i en la llengua catalana, en concret. La introducció de manlleus al català és un recurs com un altre de neologia terminològica del qual, tanmateix, convindria no abusar. En tot cas, prèviament a l’acceptació d’unitats foranes és preferible d’exhaurir els mecanismes lèxics de la nostra llengua i, únicament si és pràcticament ineludible, admetre-les i introduir-les completament, amb la regularització ortogràfica corresponent, quan pertoqui. Així, en català s’han introduït manlleus com ara web (World Wide Web), que ha permès la formació de la família lèxica administrador –a de webs, càmera web, difusió per web, editor –a de webs, lloc web, mapa del web, pàgina web, servidor web, etc. En aquest cas, el Consell Supervisor ha normalitzat aquest terme, considerant que alternatives catalanes com ara gran malla mundial, teranyina de tota la terra (TTT), teranyina mundial, xarxa estesa mundial, etc., s’haurien vist abocades al fracàs. Hi ha altres manlleus en la terminologia de la SI que ja fa més temps que formen part de la llengua catalana, com ara mòdem (de l’anglès modem, procedent de modulator and demodulator), bit (de l’anglès bit, procedent de binary digit), píxel (de l’anglès pixel, procedent de picture element) o xip (de l’anglès chip). Els calcs El calc o traducció literal és un recurs de creació lèxica força freqüent en la neologia de la SI i, especialment, d’Internet. Els calcs paronímics (amb similitud formal) gaudeixen de més possibilitats d’èxit que els calcs no paronímics, per exemple, domain és fàcilment substituïble per domini; alias, per àlies; access, per accés; virtual reality, per realitat virtual, etc. Ara bé, també hi ha calcs no paronímics força afortunats, com ara motor de cerca (sinònim de cercador) per a l’anglès search engine, adjuntar per a attach, fil de discussió per discussion thread o tallafoc per a firewall. Cal dir que sovint els calcs plantegen problemes de correcció lingüística i de genuïnitat i generen “falsos amics”. En són un exemple *removible, utilitzat erròniament en lloc d’extraïble, corresponent a l’anglès removable, o *comandament i *comand, en lloc d’ordre, que equival a l’anglès command. La siglació Molts dels termes de la SI són sigles que arriben al català i a les altres llengües a través de l’anglès per designar noms de protocols, sistemes de transmissió, llenguatges de programació, etc. Són sigles que conserven habitualment la forma originària anglesa i sovint presenten una grafia vacil·lant, especialment pel que fa a l’ús de majúscules i minúscules, no únicament en les llengües d’arribada sinó també en la mateixa llengua de partida, l’anglès (per exemple, html, Html i HTML). A l’hora d’elaborar el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet ens vam plantejar quin tractament donàvem a aquest recurs lèxic, atès que era un fenomen que afectava un grup molt important de termes. Vam estudiar-ne la casuística i com a criteri general, vam decidir de consignar-hi la forma desenvolupada en català, com a terme principal, sempre que es documentés en textos especialitzats i que se’n verifiqués un ús estès entre els experts. Vam comprovar que en altres llengües, com el castellà i el francès, el manteniment de les sigles angleses coexisteix paral·lelament amb els sintagmes calcats de les unitats lèxiques angleses que originen les sigles. En general, són traduccions literals paraula per paraula del tipus mode de transferència asíncrona (ATM), en anglès asynchronous transfer mode, número d’identificació personal (PIN), en anglès personal identification number, protocol de transferència de fitxers (FTP), en anglès file transfer protocol, o xarxa d’àrea local (LAN), en anglès local area network. La creació d’aquest tipus de sintagmes en català i en les altres llengües romàniques duu aparellada una qüestió ortogràfica recurrent: inapropiadament sol reproduir de l’anglès la majúscula inicial de cada element que compon el terme complex, que tractant-se de noms comuns hauria de ser minúscula. Al diccionari hem recollit la sigla com a terme únic quan la creació d’una forma desenvolupada catalana hauria estat artificial, és a dir, quan s’hauria allunyat excessivament de la realitat d’ús. Malgrat que teòricament tota sigla manté una correspondència sinonímica amb una altra forma sintagmàtica que la descodifica, en els àmbits cientificotècnics i, especialment, en informàtica sovint la forma descriptiva no té un ús real i, fins i tot, pot ser desconeguda pels especialistes. És el cas, per exemple, d’HTML (en anglès hypertext markup language ‘llenguatge d'etiquetatge d'hipertext’) o de MIME (en anglès multipurpose Internet mail extension, ‘extensió de correu d'Internet per a ús múltiple’), en què hi ha un ús exclusiu de la sigla i, per tant, hi tenen entrada com a termes únics i a títol orientatiu, en nota, s’hi indica la traducció catalana. Val a dir que sempre que ha estat possible s’ha introduït al diccionari la forma catalana de la sigla, de manera que les lletres que la constitueixen corresponguin al sintagma desenvolupat. Així, tenim, DAO, sigla de disseny assistit per ordinador; PMF, sigla de preguntes més freqüents; RV, sigla de realitat virtual, SIG, sigla de sistema d'informació geogràfica o XDSI, sigla de xarxa digital de serveis integrats. En algunes llengües, la incorporació d’aquestes sigles i sintagmes ha donat lloc a la creació de termes neològics basats en un sistema híbrid d’estructura [nom+sigla], en què la sigla ja inclou la noció del nom que és base del terme complex. D’aquesta manera, el terme resultant expressa aquesta noció dues vegades: explícitament com a base del sintagma i com a part de la sigla. És un procediment força productiu en francès on, per exemple, hem documentat protocole HTTP, coexistint amb protocole de transfert hypertexte, i langage HTML, amb langage de balisage hypertexte i langage hypertexte. Aquesta estratègia neològica, encara que de naturalesa mixta i amb elements de contingut redundants (protocole i langage en els exemples anteriors), permet la creació de termes de longitud més breu que la traducció del sintagma anglès component per component. Finalment, no cal dir que a l’àmbit de la SI trobem sigles que no són objecte de regularització formal o de proposta neològica, atès que corresponen a organismes o institucions, com ara CNI (Coalition for Networked Information), ITU (International Telecomunications Union) i NIC (Network Information Center). I també sigles la modificació gràfica de les quals es considera inadequada, ja que designen noms de programes, estàndards de codificació, xarxes, etc., per exemple, ARPANET (Advanced Research Project Agency Network), CGI (Common Gateway Interface), IRC (Internet Relay Chat) o SGML (Standardized Generalized Markup Language). Els nous formants: afixos moderns i adjectius productius Lingüísticament, la SI ha comportat l’aparició de nous formants, molt productius en la creació dels termes que la caracteritzen, fonamentalment, afixos i adjectius. D’una banda, es tracta d’afixos creats a partir de la truncació o escapçament d’unitats lèxiques modernes, que esdevenen prefixos i sufixos aptes per a la derivació lèxica i conviuen amb afixos d’arrel culta ja consolidats en la llengua catalana. Així, és força habitual la formació de neologismes amb els prefixos nous ciber- (‘xarxa de telecomunicacions, especialment Internet’), info- (‘informació o informàtica’), tele- (‘xarxa telemàtica’), o tele- (‘televisió’), al costat de creacions menys modernes amb el formant grec tele- (‘lluny’). Per exemple, ciberamic –iga, ciberart, ciberdependència, ciberllenguatge, etc.; infoaddicte –a, infògraf –a, infopista, etc.; telealarma, teleaprenentatge, teleassistència mèdica, teledistribució, teleensenyament, etc. Val a dir que la tendència a usar abusivament el formant ciber- ha creat una certa prevenció en l’ús d’aquesta unitat, tant en català com en les altres llengües, no només en les persones que ens dediquem a la llengua, sinó en general entre els usuaris de la terminologia d’Internet. En aquest sentit, podem esmentar, a més, la productivitat del mot anglès net (‘xarxa’), usat en aquesta llengua com a formant en la creació de múltiples termes i que, tractant-se d’un manlleu, en les altres llengües pren a voltes formes diferents (per exemple, subxarxa per subnet), tot i que sovint s’hi acaba introduint, com és el cas del conegut terme Internet (i també d’extranet, infranet, intranet, Telnet, Usenet, etc.) També volem cridar l’atenció sobre la creació, poc productiva en català però profusa en francès, basada en elements truncats, malgrat que actualment no podem dir que estiguin consolidats com a nous sufixos. N’és un exemple l’element –tica (‘relació amb la informàtica’), que intervé en la formació de termes, com ara buròtica, domòtica, robòtica, telemàtica, etc. Sembla que hi ha un ús considerable i creixent d’aquest element en la creació neològica, possiblement per influència de les llengües en què és més productiu. En molts casos, però, en català s’han normalitzat formes alternatives de tipus descriptiu, com ara els sintagmes animació assistida per ordinador (en lloc d’*animàtica), gestió automatitzada de bitllets (en lloc de *billètica) o gestió de diner electrònic (en lloc de *monètica). A més, cal citar el sufix –ari, que participa en la creació dels termes maquinari i programari i ha permès la generació de tota una família lèxica alternativa als manlleus de l’anglès creats amb el formant –ware. Per exemple, microprogramari (firmware), programari de domini públic (public domain software), programari de grup (groupware), programari de prova (shareware), programari educatiu (teachware), programari lingüístic (lingware), etc. A l’hora de perfilar el diccionari, hem considerat que valia la pena que els afixos més productius en català hi tinguessin entrada pròpia i quedessin definits de forma clara. D’altra banda, els termes de la SI es creen sovint afegint a un mot ja existent en la llengua catalana l’adjectiu electrònic, digital, telemàtic o virtual o bé la locució en línia. La constatació de la productivitat d’aquestes unitats ens va dur, paral·lelament al cas anterior, a incloure-les al diccionari amb estatus d’entrades independents, malgrat que poguessin semblar aparentment mots generals. Això permetia comprendre clarament el contingut de nombrosos termes creats amb aquestes unitats, però no impedia d’introduir al diccionari termes que les contenien perquè presentaven una alta freqüència d’ús, força consolidació lèxica i implantació terminològica. D’aquesta manera, trobem al diccionari campus virtual, carretó electrònic, comerç electrònic, reserva en línia o traductor digital i, en canvi, no hi tenen entrada ciberagència de viatges, cibercol·lega, client en línia, compositor digital o floristeria electrònica. Durant el procés d’elaboració de l’obra, vam estudiar globalment el conjunt de termes en què intervenien els afixos, els adjectius i la locució esmentats, atès l’ús fluctuant de formes i la proliferació de sinònims per a un mateix concepte. Davant de la concurrència de formes que contenien aquests elements, vam resoldre de donar prioritat, llevat de termes molt consolidats, a les denominacions més fidels al sentit recte de cadascuna de les unitats que les formaven. Cadascuna d’aquestes unitats havia estat definida de forma clara i s’havia introduït al diccionari, amb el consens previ dels especialistes assessors. El consens no ha estat sempre senzill d’assolir, però s’ha aconseguit de simplificar en gran mesura la concurrència de denominacions en casos com borsa electrònica (forma preferida, en detriment de borsa en línia i teleborsa), botiga electrònica (forma preferida, en detriment de ciberbotiga) o mercat electrònic (forma preferida, en detriment de mercat virtual i telemercat). Es pot preveure que la realitat d’aquests afixos i unitats adjectives canviarà força en els propers temps. Si bé actualment un prefix com ciber- és molt productiu, en part per la introducció relativament recent del món telemàtic en les nostres vides, en canvi, fa uns anys la novetat era el prefix tele-. Si bé ara qualsevol objecte o producte vinculat a les TIC és electrònic, en el passat l’adjectiu innovador era elèctric. Tot fa pensar que aquests formants aniran desapareixent de bona part dels termes complexos que els integren, de manera que per correu entendrem l’electrònic, de la mateixa manera que un virus inicialment era un virus informàtic o que un espremedor abans era un espremedor elèctric. Recursos semàntics: la metàfora No volem tancar l’apartat de Tendències neològiques: les noves creacions lèxiques sense fer referència a un recurs semàntic força usat en la neologia terminològica de la SI: la metàfora. Efectivament, ja en anglès és força productiu en aquest àmbit de recórrer a mots de la llengua comuna o d’altres àrees d’especialitat i reinterpretar-los semànticament en una dimensió metafòrica. Mitjançant el procediment del calc, s’incorporen d’aquesta llengua al català termes d’origen metafòric com ara àncora (anchor), aranya (spider) o navegar (navigate). Alguna vegada, tot i que de forma més aviat excepcional, es creen en llengua catalana metàfores pròpies alternatives als manlleus anglesos, com ara motxilla (dongle i hardware key) o penjar (upload). La normalització terminològica A Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet, l’estudi de la terminologia ha estat guiat per l’objectiu de proposar solucions terminològiques pròpies en català. Hem revisat amb deteniment el contingut terminològic del diccionari, en especial, els termes catalans que presentaven dubtes d'acceptació lingüística o sociolingüística i hem normalitzat els que ho han requerit. Cal dir que s’han realitzat nombrosos estudis sociolingüístics dels termes (dossiers de normalització) i s’han organitzat sessions de normalització que han aplegat especialistes representatius de les diverses àrees i activitats implicades. Posteriorment, en les reunions del Consell Supervisor del TERMCAT s’han resolt els casos plantejats i s’han establert les propostes denominatives en català. El balanç final ha estat de gairebé 300 termes normalitzats. Tanmateix la viabilitat i les possibilitats d’èxit de les solucions catalanes proposades no són sempre segures. D’una banda, hi ha les dificultats associades a qualsevol creació neològica, com ara la novetat, la manca d’ús o la distància formal respecte del terme conegut. De l’altra, les dificultats derivades de la idiosincràsia de l’àmbit, en què els termes són majoritàriament manllevats, la neologia terminològica està mediatitzada per l’anglès i en què es tendeix a la creació de termes vistosos, espectaculars, “amb ganxo” i sovint efímers. Per exemple, entre els neologismes d’implantació relativament senzilla podem citar el cas de pàgina inicial, per a l’anglès home page, però hi ha casos més controvertits en què les alternatives catalanes pretenen de substituir anglicismes molt estesos i de difícil suplantació. Un exemple és finger, en què la proposta catalana normalitzada, buscausuaris, ha topat amb dificultats serioses d’acceptació, especialment pel caràcter sintètic del manlleu, la manca de termes catalans alternatius de creació espontània (tant en català com en les altres llengües romàniques i, per tant, la manca també de models de creació en què emmirallar-se) o el fet que coincideix amb el nom de l’ordre que s’escriu per executar el programa. Val a dir que la majoria de termes estudiats pel Consell Supervisor han estat manlleus per als quals, d’acord amb el criteri general, en la majoria dels casos s’han normalitzat alternatives catalanes. Com ja s’ha dit anteriorment, sovint en la terminologia de la SI es tendeix al calc: una mostra de calcs normalitzats són cuc (worm), galeta (cookie), marc (frame) o tallafoc (firewall). Altres vegades, s’han fet propostes més atrevides que es diferencien força dels anglicismes que ens han arribat. Voldríem destacar especialment el cas de cibertira per a banner, concentrador per a hub, entreteniment educatiu per a edutainment, guia d’aprenentatge per a tutorial, integració automàtica per a plug and play, miniaplicació per a applet, peatge per visió per a pay per view, runtime per a versió d’execució i servidor intermediari per a proxy. A més, hi ha diversos casos terminològics que no han estat fàcils de resoldre i que han donat lloc a controvèrsies diferents. D’una banda, alguns termes normalitzats pel Consell Supervisor han comportat un debat ampli sobre formes alternatives sovint excloents. Per exemple, inicialment s'havia proposat de substituir el terme anglès cookie per testimoni, que era adequat semànticament i permetia de fugir del calc galeta, considerat poc tècnic, i de l’adaptació del manlleu cuqui. Ara bé, la coincidència de la forma testimoni amb un altre terme, en anglès token, del mateix àmbit temàtic, i, per tant, la possibilitat de crear confusions en la comunicació especialitzada, ha dut finalment a acceptar en català el terme galeta. Un cas controvertit ha estat també chat, normalitzat en català primerament com al terme únic tertúlia, però que, davant la sol·licitud de nombrosos experts, es va haver d’acceptar conjuntament amb el sinònim xat, (adaptació ortogràfica del manlleu anglès). En una altra línia, ha estat dificultós el cas de l’at anglès, és a dir, del nom del símbol @, en què la varietat d’alternatives catalanes proposades i la concurrència de formes (a amb cercle, a amb rínxol, a amb rodona, ad, can, cuc, encerclada, ensaïmada, etc.) han dut, al Consell Supervisor, a inclinar-se per la forma arrova, de força ús ja en l’àmbit d’Internet. També podem parlar del conflicte entre adreça d’interès i preferit, alternatives catalanes proposades per a bookmark i favourite, respectivament, en què hem pogut observar que es tracta de termes sinònims, en què la variació contextual d’ús depèn, en general, de la casa comercial del navegador utilitzat (Netscape Navigator o Internet Explorer). D’altra banda, força termes han estat llargament considerats des del punt de vista conceptual, atesa la manca de fixació nocional i la manca d’unanimitat entre els especialistes sobre el referent que designen. Principalment, aquests són els casos discutits en diverses sessions de normalització amb experts representatius de la SI i debatuts mitjançant el diàleg interactiu que el correu electrònic ha permès. Podem esmentar la diferència entre hacker, en català intrús –usa, i cracker, en català pirata, per als quals, a més de la dificultat de fixar unes alternatives catalanes viables, s’ha sumat la dificultat de distingir-los semànticament de forma clara. Un cas paral·lel és el de la distinció entre housing i hosting, en català allotjament i hostatge, respectivament, o entre plug-in, que correspon a connector, i add-in, a complement. Altres casos en què s’ha barrejat la dificultat de proposta d’alternatives catalanes amb les complicacions derivades de l’existència de nocions poc clares i fluctuants són bombardeig per a l’anglès mail bombing; inundació, per a spam; grup de discussió, per a conference group, discussion group, forum, interest group, newsgroup, etc. Entre els manlleus que han romàs en català, podem esmentar el cas de diverses sigles, com ara BBS, I-CASE, CPU o CD-ROM, i alguns manlleus, que s’han adaptat ortogràficament al català, quan ha estat necessari, per exemple, emoticona, extranet, intranet, Internet, web o xat. En definitiva, si haguéssim de resumir quins han estat els tipus de casos que s’han normalitzat en l’àmbit de la SI, podríem dir que, d’una banda, hi ha termes ja clàssics, com ara maquinari (hardware) i programari (software) i d’altres de més moderns però força difosos, relacionats sobretot amb Internet, com ara adreça electrònica (electronic mail address), arrova (at), bústia electrònica (electronic mailbox), cercador (search engine), enllaç (link), marc (frame), navegar (navigate, to) o web. Els termes relacionats amb la comunicació per a les xarxes de telecomunicacions i, especialment, per Internet i la seguretat són potser els més nous i els que han arribat més tard a la normalització terminològica. En el primer grup podem esmentar baralla (flamewar), emoticona (emoticon, smiley), etiqueta (netiquette), moderador –a (sysop), provocació (flame bait) o resposta irada (flame). En el segon, cavall de Troia (Trojan horse), cuc (wom), falsejament d’identitat (spoofing), filigrana (digital tattoo i watermark), marcatge (digital tattooning, fingerprinting i watermarking) o tallafoc (firewall). Hi ha terminologia normalitzada de la SI que té força difusió i que ha trascendit els àmbits d’especialitat, com ara CD i CD-ROM, DVD i DVD-ROM, globalització i mundialització, localització, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o veïnatge universal (global village, potser més conegut pel castellà aldea global). Contràriament, hi ha termes amb una grau d’especialització força elevat, que són en general desconeguts per les persones que no es dediquen específicament a alguna de les branques tecnològiques. Aquí podem citar mòdem ASVD (ASVD modem), muntatge (build), tecnologia de tramesa automàtica induïda (push-pull technology) o xarxa en bus de testimoni (token-bus network). També ens hem volgut avançar a la difusió de la terminologia anglesa normalitzant conceptes poc coneguts encara actualment com ara ordinador portable (wearable computer) o col··laboratori (collaboratory). Fonts documentals Les informacions amb què s’ha elaborat el diccionari procedeixen de fonts escrites, d’Internet i de les aportacions que han fet els diversos experts que hi han intervingut per cobrir les llacunes documentals existents, per confirmar l’ús dels termes documentats i la viabilitat de les propostes neològiques. La documentació utilitzada es pot classificar en tres blocs: obres especialitzades, obres terminològiques i obres lexicogràfiques. Les obres especialitzades han estat usades fonamentalment per al buidatge de les informacions d'interès terminològic. Les obres terminològiques i les lexicogràfiques han estat especialment útils en el tractament de les informacions i la compleció i la revisió dels termes catalans i els seus equivalents en les altres llengües. La peculiaritat d’aquest diccionari respecte d’altres diccionaris que al TERMCAT hem elaborat és sobretot l’ús d’Internet com a font documental bàsica i predominant. Actualment és indispensable consultar la xarxa a l’hora de completar la recerca terminològica d’un sector d’activitat i, especialment, consultem els glossaris i lèxics que s’hi publiquen. Ara bé, en el cas de la terminologia de la SI l’ús de la xarxa ha estat indispensable, d’una banda, per la manca o escassetat de referents escrits d’on extreure els termes i, de l’altra, perquè bona part dels termes és a la xarxa on tenen el seu àmbit d’ús. D’una banda, com en tot treball terminològic, hem consultat materials especialitzats en suport paper de diferent naturalesa. Podem esmentar el I Fòrum Internet-empresai, el volum La Sociedad red de l’obra de Castells La Era de la informaciónii, el document Catalunya en xarxa: pla estratègic per a la societat de la informació a Catalunyaiii, la reflexió de Cebrián La Xarxa: com canviaran les nostres vides els nous mitjans de comunicacióiv, les converses Autopistes de la informació: què hi ha darrera d'aquesta metàfora?v, les jornades La Democràcia a la societat de la informacióvi, el congrés Comunicar a l'era digitalvii, La Societat del coneixementviii o la publicació Teletreball, de l’INCANOPix. En aquesta línia, s’han consultat, com és habitual, lèxics publicats en suport paper o electrònic. Entre altres, citem el Vocabulario electrotécnico d’AENORi o els vocabularis sobre tecnologies de la informació i la comunicació de l’ISO i l’IECii, el Diccionario de las tecnologías de la imageniii, el Diccionario de Internet bilingüe: la guía esencial para comunicarse en la red, de Crumlishiv, el lèxic de l’UPC sobre tel·comunicacionsv, l’article "Terminologie de l'informatique" de la revista Metavi, el Dictionnaire des nouvelles technologies: anglais-françaisvii, el Dictionary of information technology: English-Frenchviii, el Multilingual dictionary of electronic publishingix, en cinc llengües, o el CD-ROM Le Grand dictionnaire terminologiquex (també accessible per Internet). A més, ha estat indispensable d’accedir a lèxics i reculls terminològics en línia penjats a Internet. Per exemple, el Glossaire informatique des termes de la Commission ministérielle de terminologie informatiquexi, l’InterDiccionarixii i l’InterQuè?xiii, en català, les bases multilingües Eurodicautomxiv, Telecommunication terminology database (TERMITE)xv, Banque de données terminologiques du Service de la langue française du Ministère de la Communité Française de Belgique xvio Base de dones terminologiques de la DGLFxvii, la Terminologie d’Internet de l’OLFxviii, el Vocabulaire de base de l'inforoutexix, el Glosario básico inglés-español para usuarios de Internet de l’ATIxx, el Vocabulario de ordenadores e Internet de Millánxxi, el FOLDOC: Free On-Line Dictionary of Computingxxii o el NetGlos Internet glossaryxxiii. La recerca terminològica en diccionaris i glossaris a Internet s’ha vist complementada necessàriament per l’extracció de termes i la cerca d’informació pertinent en documents publicats en llocs webs diversos. Destaquem documents oficials com ara l’informe Bangemann Europa y la sociedad global de la información: recomendaciones al Consejo Europeoi o Sociedad de la Información del Ministeri de Fomentii, la Bibliografia bàsica de la Societat de la Informacióiii, les publicaions periòdiques Ciberp@ís iv, Extra!-Netv, En.red.andovi o Vilawebvii i llocs web de temàtiques especials com per exemple Softcatalài, Menta o Telefónica. En els procediments de recerca terminològica volem referir-nos també a la novetat d’usar Internet per fer públiques les propostes neològiques i valorar-ne l’adequació i l’oportunitat. En concret, al web del TERMCAT, no només l’apartat InterQUÈ? ha permès d’obtenir informació i propostes sobre la terminologia d’Internet, sinó que s’ha creat un apartat específic, Què opineu de..., que ha fet possible que les persones usuàries de la xarxa ponderessin les alternatives catalanes, hi fessin observacions i contrapropostes. A tall de conclusió... A tall de conclusió, direm que l’expressió societat de la informació fa referència a una àrea de coneixement i d’activitat molt àmplia, en evolució contínua i a un ritme molt accelerat, sense uns contorns ben definits i de caràcter pluridisciplinari. La terminologia que la caracteritza és vasta, té unes característiques recognoscibles i majoritàriament ens arriba a la llengua catalana a través de l’anglès. En català no ens hem volgut quedar al marge de l’avenç tecnològic i sociocultural que el desenvolupament d’aquesta societat de la informació ha comportat i tampoc hem volgut quedar endarrere del desenvolupament lingüístic que hi va associat. Per això, s’han estudiat les unitats lingüístiques que permeten de referir-s’hi, s’han detectat les tendències neològiques actuals i s’han establert, de forma consensuada, els termes que li són propis. Això ha implicat trobar un equilibri entre les unitats foranes i les creades amb els recursos de la pròpia llengua, fer nombrosos estudis i dossiers de normalització guiats per la idea de potenciar fonamentalment la creativitat lèxica del català. La iniciativa d’elaborar el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet s’ha emmarcat en aquest context. L’obra intenta recollir-ne els termes més significatius i convida els lectors i usuaris a servir-se’n amb l’objectiu de contribuir en l’ús de la llengua catalana en camps tan crucials actualment com són la SI, les noves tecnologies i Internet. El diccionari ha estat elaborat amb la voluntat de considerar globalment una terminologia que neix contra rellotge i arriba a la llengua catalana (i a les altres llengües) sobretot en forma de manlleu i calc lingüístic de l’anglès. La iniciativa pretén de fugir de l’admissió indiscriminada d’anglicismes i intenta fomentar la creació d’una terminologia genuïna, aprofitant els mecanismes lèxics de la llengua catalana i acceptar únicament els manlleus inevitables. Ara bé, l’omnipresència de la llengua anglesa és ineludible i també ho és en gran mesura la mediatització de la creativitat lingüística. Amb tot, la col·laboració de terminòlegs i especialistes de les diverses branques que constitueixen el camp de la SI permet l’establiment d’una terminologia catalana actual sociolingüísticament viable. Les persones que ens dediquem a la llengua i treballem en relació amb la terminologia podem contribuir-hi analitzant els termes des del punt de vista de la forma lingüística i establint les possibilitats de neologia lèxica en cada cas, tenint en compte les idiosincràsies terminològiques i sociològiques de l’àrea d’especialitat. Els experts dels diversos camps de coneixement són les persones que coneixen el component nocional dels termes així com el seu ús real i potencial, per la qual cosa són els qui millor poden contribuir a la creació de propostes terminològiques alternatives en la llengua catalana i a la validació de les propostes neològiques proposats pels terminòlegs. En definitiva, amb un bon ritme de creació neològica i, en particular, de neologia terminològica que doni respostes sociolingüísticament vàlides, acceptables i coherents, la llengua catalana pot seguir còmodament el ritme d’innovació sociotecnològica de la SI. * Vull agrair especialment la col·laboració de Jordi Bover, Marta Grané i Judit Sadurní.

Programari lliure en el sector públic

1231

2003-10-01 13:00:00

01/10/2003, autor Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org Introducció Si durant el dia d'avui ha estat utilitzant Internet segurament ja és usuari de programari lliure. La majoria de la infraestructura d'Internet està basada en protocols oberts. Més del 60% de servidors web utilitzen Apache [1], un gran nombre de servidors usen SendMail per gestionar l'enviament de correu electrònic, i pràcticament la totalitat dels servidors de noms (DNS) essencials en el funcionament de la Xarxa, usen el programa BIND o derivats del seu codi font[2]. Internet és un nou mitjà que, sens dubte, està revolucionant molts aspectes de la societat i està sent un espai fonamental per a la innovació en moltes àrees del coneixement. És indiscutible la importància que ha tingut el programari lliure en l'extensió i desenvolupament d'Internet des dels seus inicis. Així mateix, ha estat també important que els protocols que defineixen l'arquitectura d'Internet siguin oberts i no hagin estat controlats per una o unes poques empreses[3]. Com veurem, els dos factors són també determinants en les decisions tecnològiques que fan referència a l'ús de les noves tecnologies en l'administració pública. Programari lliure i codi obert Qualsevol aplicació informàtica està formada per un conjunt d'instruccions, a les quals hem anomenat codi font i que, convenientment processat, genera el programa que l'ordinador pot executar. És a dir, els programadors treballen el codi font i els ordinadors executen els programes. Sense accés al codi font no és possible fer cap canvi en el programa ni veure com ha estat dissenyat, només es pot executar. Un símil molt utilitzat és el de la recepta de cuina, en què el codi font seria la recepta de cuina que permet crear un plat, sense la recepta només es pot degustar el plat però no millorar-lo, ja que se´n desconeix la composició i la proporció dels ingredients. Les últimes dècades, les empreses de programari han utilitzat, en gairebé la majoria de casos, totes les eines disponibles per protegir la propietat intel·lectual dels seus programes informàtics, amb l'objectiu d'embarrar l'accés al codi font dels seus programes i impedir a la competència desenvolupar productes similars. Això no només s'aconsegueix no lliurant el codi font de l'aplicació, sinó utilitzant mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual com ara el copyright o les patents de programari fins el màxim que la llei els ho permet. A aquest tipus de programari se l’anomena programari propietari, en contraposició al codi obert o programari lliure, on s’està garantit l'accés al codi font del programa. En el codi obert, els mecanismes de propietat intel·lectual s'utilitzen per garantir els drets que tenim sobre el programari i no per impedir-ne la competència o limitar-ne l’ús. El codi obert no només garanteix l'accés al codi font, sinó també la possibilitat de distribuir l'aplicació lliurement i utilitzar-la per a qualsevol propòsit. A més, permet explícitament fer modificacions al codi font per adaptar-lo a qualsevol necessitat. No obstant això, en el moment de la distribució del programari hi ha una important discrepància entre el moviment de codi obert i programari lliure, fins ara coincidents. Mentre que el moviment del codi obert permet agafar una aplicació de codi obert, modificar-la i no exigeix publicar el codi font d'aquestes modificacions, el moviment de programari lliure exigeix explícitament que qualsevol millora que es faci i es publiqui ha d’anar acompanyada del seu corresponent codi font. Aquesta millora que pot semblar una petita diferència, té grans connotacions. El programari lliure, com que obliga a publicar el codi font dels treballs derivats no permet a tercers agafar un programa, fer-ne modificacions, i apropiar-se de la versió modificada (el codi obert sí ho permet). D'aquesta manera, es garanteix que qualsevol treball derivat d’un projecte de programari lliure continuarà sent lliure. El programari lliure, a més, té un caràcter marcadament social i ètic el qual no té en gran part el codi obert[4]. Llicències de programari i garantia Una llicència de programari és un contracte que determina en quines condicions l’usuari pot utilitzar el programa informàtic i quines obligacions adquireix per al seu ús. Quan s’instal·la un programa informàtic, o de vegades, fins i tot, pel simple fet d'obrir el sobre que el conté, s'estan acceptant les condicions de la seva llicència de programari. La majoria de llicències de programari[5] propietari prohibeixen tècniques d'enginyeria inversa, descompilar, desensamblar el producte i, fins i tot, la seva traducció a altres llengües. Bàsicament no concedeixen el dret a qualsevol modificació o millora, que queda exclusivament en mans del fabricant. La majoria de llicències tampoc permeten distribuir-lo o usar-lo en més d'un ordinador personal. En certa manera, el programari propietari és com una casa llogada, on no hi ha res que pertanyi a l'inquilí, i que on només el propietari (el fabricant del programari) pot fer-hi canvis. En compensació, el programari lliure és una casa pròpia, on no hi ha limitacions d'ús i es poden fer sempre les millores que es desitgin. Un altre punt reflectit en la llicència és la garantia. Gairebé la totalitat de llicències de programari propietari tenen clàusules especifiques en què es declina qualsevol responsabilitat i garantia sobre el programari, limiten el cost de qualsevol possible indemnització, i rebutgen qualsevol possible responsabilitat causada per un error del programa. Un mite molt comú encara avui dia és pensar que el programari propietari té garantia pel simple fet que algú ven el producte, no obstant això, la realitat és molt diferent, una simple lectura a les llicències aclareix aquest punt. Models de desenvolupament de programari Una diferència fonamental entre el programari lliure i el propietari és el model de desenvolupament, és a dir com es dissenyen i es construeixen els programes. El model més habitual en les empreses de programari propietari es basa a tenir uns programadors assalariats i fer el desenvolupament de manera interna. En el model del codi obert, el programari s'escriu de manera cooperativa per programadors, moltes vegades voluntaris, que treballen de manera coordinada a través d'Internet[6]. El model de cooperació usat pel programari lliure no és nou. Sense anar més lluny, el principal diccionari de referència en llengua anglesa, l’Oxford English Dictionary (OED), va desenvolupar-se de manera cooperativa[7] en un model molt similar a l'utilitzat pel programari lliure. A la fi del segle XIX, James Murray el primer editor de l’OED va demanar ajuda públicament per completar el diccionari. Gairebé 400 persones li van enviar informació sobre paraules de la llengua anglesa i exemples il·lustratius del seu ús de manera totalment altruista que van ser recollides en l'obra. Avui dia, l’OED continua admetent col·laboracions[8]. Qui escriu el programari lliure? La millor manera de respondre a aquesta qüestió és classificar els projectes del món del programari lliure segons el seu lideratge. Aquesta classificació no pretén ser exhaustiva, ja que hi ha col·laboracions de tot tipus de persones en cada projecte lliure, especialment en els més grans, però podem diferenciar clarament en tres grups de comunitats que han estat liderant els principals projectes lliures els últims anys: \- Projectes vinculats a empreses, com Sun Microsystems que manté OpenOffice.org; la fundació Mozilla, fins fa poc directament depenent d’America Online, que manté el projecte Mozilla.org, o Ximian que manté el sistema de correu electrònic Evolution. També hi ha projectes, com Apache, que estan representats per fundacions i que reben ajuda d'empreses com IBM. \- Projectes que han estat desenvolupats en universitats, algunes vegades amb finançament d'empreses o del govern. Un dels més representatius és la família de sistemes operatius BSD, concretament NetBSD i FreeBSD desenvolupats a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia. \- Projectes liderats per grups de voluntaris. Com, per exemple, Debian, GNU o Abiword, que són desenvolupats per voluntaris de tot el món. Aquests projectes són, sens dubte, els més altruistes des d'un punt de vista ètic, ja que es fan sense suport financer i des del pur voluntariat. La motivació principal dels col·laboradors d'aquest tipus de projectes és pensar que el programari lliure és un bé comú. Models de negoci en el programari lliure El model de programari lliure no imposa cap restricció sobre la quantitat de diners que podem cobrar per un programa lliure[9]. No obstant això, el fet de disposar del codi font i poder-lo distribuir fa que la venda de programari lliure sempre sigui a un preu baix, que normalment no sol ser més que el cost del CD-ROM, el manual i un petit marge per a la distribució. Intentar entendre el model del programari lliure amb els models de negoci que s'han imposat en la indústria del programari propietari des de final dels anys 70 fins als nostres dies és inviable. El programari lliure introdueix un nou concepte on el codi passa a ser un bé comú i, a més, necessari per fer-ne un negoci. Les empreses poden usar programari lliure ja existent, escriure el seu propi o participar en el procés de desenvolupament, però les fonts d'ingressos es troben en el valor afegit que es donen al producte, especialment el suport tècnic, la formació i la personalització del programari. El programari lliure introdueix un model molt més just per a l'usuari, perquè el mateix programari té un cost baix i es paga pels serveis que es requereixen. D'aquesta manera, es preval el coneixement, perquè els usuaris més experts poden prescindir dels serveis i els neòfits o amb necessitats de personalització del programari poden contractar els serveis necessaris. Aspecte social El programari lliure té un caràcter marcadament social des del seu procés de creació, pel paper protagonista que tenen els voluntaris. Davant aquest, el programari propietari -cada vegada més en mans de grans multinacionals- ha demostrat ser poc sensible amb les economies menys afavorides, per a les quals el preu de llicència es fa inassolible; amb els mateixos usuaris, que moltes vegades han sofert preus desorbitats o han hagut de pagar per pegats que solucionen problemes del mateix programari que han comprat; o amb les llengües minoritàries, que l’han arraconat amb l'argument que no "són rendibles". El programari lliure està basat en la cooperació i la transparència i garanteix una sèrie de llibertats als usuaris. Aquests aspectes, al costat del fet que el seu desenvolupament ha estat paral·lel al d'Internet, ha causat que sigui abanderat per un gran nombre d'usuaris que tenen una concepció llibertària de l'ús de les noves tecnologies. Quan es pensa en la societat de la informació i a apropar les noves tecnologies a tot el món, no només cal pensar en els costos de les infraestructures de comunicació i maquinari sinó també en els costos del programari. El preu del programari propietari per a un ordinador personal per poder accedir a la societat de la informació oscil·la entre l'equivalent a 400 i 800 euros[10] per ordinador, una suma totalment inassolible per a les regions més desfavorides del món i que condueix a la còpia il·legal o a la fractura digital. Per exemple, un ciutadà de Vietnam, on hi ha una renda per capita de 2,100 dòlars a l'any[11], hauria de dedicar el seu sou sencer durant sis mesos per poder pagar una llicència de Microsoft Office i Windows XP Professional. No és d'estranyar que l'índex de pirateria del país sigui del 97%[12]. I com Vietnam, molts països en vies de desenvolupament. Una altra dada interessant és que al Vietnam es parlen més de 93 llengües, i una gran varietat de dialectes[13]. El principal paquet ofimàtic, Microsoft Office només es troba traduït a una d'aquestes llengües i no hi ha plans per adaptar-lo a cap altra llengua. El seu principal competidor, Open Office pot ser traduït a qualsevol d'aquestes llengües gràcies a la seva condició de programari lliure. Hi ha actualment un projecte del govern vietnamita per traduir el paquet ofimàtic d’Open Office i usar-lo en diferents departaments governamentals. El programari lliure és probablement l'única opció que tindran molts països en vies de desenvolupament per sumar-se a les noves tecnologies. Aguments a favor del programari lliure en l'administració pública Cost Per a la majoria d'usuaris individuals, el programari lliure és una opció adequada per les llibertats que garanteix sense necessitat de veure’s llastrada pel preu. No obstant això, en el cas de l'administració pública, el cost del programari és important ja que es parla de diners públics, i hi hauria d’haver, com a mínim, certa vocació de consum responsable de les noves tecnologies per part de les administracions. Quan s'analitza el preu d'una solució tecnològica se sol parlar del TCO (Total Cost of Ownership), és a dir, el cost total de la propietat que té un determinat programari. En aquest cost hi ha reflectit el programa, el suport i el manteniment tecnològic de la solució, que en alguns casos, pot ser tant important com el cost del programa. Segons un estudi de la consultora Robert Frances Group publicat l'any 2002[14], el cost total de propietat del sistema operatiu lliure Linux era menys de la meitat del de Windows. En l'estudi s'analitza el cost de diferents servidors durant un període de tres anys i constata que gran part de l'estalvi prové de no haver de pagar llicència pel programari lliure i dels costos inferiors d'administració. No obstant això, també s’ha de tenir en compte altres aspectes positius del programari lliure, com ara la independència del proveïdor. En el mateix sentit, s'expressa un estudi elaborat per la consultora ConsultingTimes[15], en aquest cas sobre el cost de propietat de sistemes de correu i que també conclou que les solucions basades en programari lliure són molt més econòmiques en tots els casos plantejats. A més, un avantatge destacable quan es compara el cost total de propietat en diverses plataformes són els requisits de maquinari necessaris per poder executar les diferents solucions. Per exemple, Linux té uns requisits de maquinari inferiors que Windows, el seu principal competidor en el món del programari propietari. Indústria local Segons Sedisi (Associació espanyola d'empreses de tecnologies de la informació) l'any 2001, la indústria del programari a Espanya[16] va moure 1.139,84 milions d'euros, dels quals 315 milions van anar a les vendes de sistemes operatius, que en la seva totalitat estan desenvolupats als EUA. De la resta, eines de desenvolupament i programari de bases de dades representen 126,68 i 156,03 milions respectivament, la gran majoria també desenvolupats als EUA. Hi ha poca indústria pròpia del programari estàndard a Espanya, i gairebé la totalitat d'aplicacions de consum massiu són desenvolupades en altres països. Un gran percentatge de la indústria es basa a distribuir i donar suport i formació a productes fets fora de les nostres fronteres, cosa que situa el desenvolupament dels productes, que és realment la part de la indústria que requereix enginyers més qualificats i que genera valor i coneixement, en altres països. En l'àmbit de l'administració pública, una part important de la inversió en programari es fa en llicències de sistemes operatius, servidors, i paquets d'ofimàtica, que són produïts en la seva totalitat a l'estranger i que només tenen repercussió econòmica a Espanya en els marges de distribució. L'adaptació del programari és un altre tema important. El programari propietari habitualment es ven en forma de paquet estàndard, que moltes vegades no s'adapta a les necessitats específiques d'empreses i administracions. Una gran part de la indústria del programari es basa a desenvolupar projectes on es requereix programari personalitzat. El programari lliure permet personalitzar, gràcies a la disposició del codi font, els programes tot el que sigui necessari fins que cobreixin exactament la nostra necessitat. La personalització és una àrea molt important on el programari lliure pot respondre molt més bé que el programari propietari a uns costos molt més raonables. En el programari lliure no hi ha cost de llicència a causa del dret a còpia i, al disposar del codi font de l'aplicació, és possible desenvolupar internament les millores o modificacions necessàries, en comptes d'encarregar-les a empreses d'altres països que treballen amb sistemes propietaris. D'aquesta manera, es contribueix a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els propis plans estratègics. A més, totes les millores que es facin no tenen restriccions i es poden compartir amb qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme que les necessiti. En el programari propietari, aquestes millores o no es poden fer o queden en mans de l'empresa creadora, que normalment es reserva els drets d'ús i de propietat intel·lectual i estableix en quines condicions les comercialitzarà. Innovació tecnològica El model del programari lliure, on preval la compartició de la informació i el treball cooperatiu, és bastant similar al que tradicionalment s'ha usat en el món acadèmic i científic. En aquests àmbits, els resultats de les investigacions es publiquen i divulguen en publicacions científiques, i serveixen com a base per a noves investigacions. Aquest és el model sobre el qual principalment la humanitat ha innovat i avançat. En el món del programari propietari, les llicències de programari, la propietat intel·lectual i altres eines legals i tècniques s'usen per impedir que tercers participin en aquest coneixement i que aquest continuï sent patrimoni exclusiu de l'empresa que el va crear. La innovació pertany a una empresa, mentre que el món del programari lliure, de manera molt similar al domini públic, el coneixement pertany a la humanitat. Escrutini públic Com hem comentat anteriorment, el model de desenvolupament de programari lliure segueix un mètode pel qual el programari s'escriu de manera cooperativa per programadors, en gran part voluntaris, que treballen de manera coordinada a través d'Internet. Lògicament, el codi font del programa està a la vista de tot el món, i són freqüents els casos on es reporten errors que algú ha descobert llegint o treballant amb aquest codi. El procés de revisió pública al qual està sotmès el desenvolupament de programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d'errors. Els usuaris del programa de tot el món, gràcies a la disposició del codi font del programa, poden detectar els possibles errors, corregir-los i contribuir-hi amb les seves millores. Són comuns els casos que un error de seguretat en Linux és fet públic i corregit en poques hores. Amb el programari propietari, només el fabricant pot solucionar els problemes que puguin sorgir, i això dependrà exclusivament de la capacitat i disponibilitat del seu departament de desenvolupament. Independència del proveïdor Un dels grans problemes en la indústria del programari és la dependència que es crea entre el fabricant i el client. Aquest fet s'accentua amb especial gravetat quan el fabricant no lliura el codi font, ja que inevitablement el client hi està lligat per a noves versions, i en general, qualsevol millora que necessiti. El programari lliure garanteix una independència del proveïdor gràcies a la disponibilitat del codi font. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a la nostra aplicació. En el món del programari propietari, només el desenvolupador de l'aplicació pot donar tots els serveis. Sovint, els proveïdors de programari propietari es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió. Disposant del codi font, qualsevol programador pot continuar el desenvolupament i les actualitzacions fins que el client decideixi que és el moment adequat de migrar a un nou sistema informàtic. Dades personals, privacitat i seguretat A Espanya hi ha la llei Orgànica de Regulació del Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal (LORTAD) que regula la protecció de dades de les persones individuals[17]. No obstant això, hi ha aspectes que no estan regulats per la llei i que no per això deixen de ser menys preocupants. El programari lliure, al disposar del codi font, millora diversos aspectes relacionats amb la perennitat de les dades i la seva seguretat. Per començar, els sistemes d'emmagatzematge i la recuperació de la informació del programari són públics i qualsevol programador pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, fet que garanteix la durabilitat de la informació i la seva posterior migració. Per exemple, el cas d'una base de dades d'un cens electoral. El programari propietari treballa habitualment amb formats propis, els mecanismes d'emmagatzematge dels quals no sempre s'han fet públics, i per tant, igual no seria possible, en cas que es necessités migrar al sistema, recuperar el contingut d'aquest cens. El programari lliure, pel caràcter marcadament obert, dificulta la introducció de codi maliciós, espia o de control remot, degut al fet que el codi és revisat per molts usuaris que poden detectar possibles portes del darrere. En el programari propietari mai podrem saber si els programadors originals van introduir a títol personal, o per encàrrec de l'empresa, portes del darrere que posin en perill la seguretat del sistema o la privacitat de les dades. Alguns fabricants de programari propietari han col·laborat amb agències governamentals[18] per incloure accessos secrets al programari per poder accedir a dades confidencials; d'aquesta manera es comprometen aspectes de la seguretat nacional quan aquests sistemes s'utilitzen per emmagatzemar dades crítiques del govern. En el món del programari lliure, qualsevol programador pot revisar i comprovar que no s'ha introduït cap codi maliciós. I, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurement encriptació addicional a l'aplicació que usi per protegir les seves dades. L'empresa Mitre ha elaborat un estudi[19] per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units on s'analitza l'ús del programari lliure i de codi obert en sistemes que es troben en producció en aquest departament. Les conclusions són clarament favorables a continuar incrementant l'ús del programari lliure, destacant la possibilitat que ofereix de solucionar errors de seguretat de manera immediata sense dependre d'un proveïdor extern. Segons aquest informe hi ha més de 115 aplicacions de programari lliure en ús en el Departament de Defensa, amb més de 250 exemples del seu ús en diferents entorns. Llengua Actualment, les llengües minoritàries com el català, l’euskera, el gallec, o l'occità han tingut poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari propietari. Això és degut, que a causa de la seva llicència les traduccions només les pot fer o autoritzar el fabricant del programari. A més, tradicionalment, tant en el cas del català com en el de l’euskera les traduccions de sistemes operatius i paquets d'ofimàtica de Microsoft s'han fet a preus desorbitats[20]. En el món del programari lliure aquestes llengües, i moltes altres, gaudeixen d'una bona salut. Els principals projectes lliures, com ara Open Office, KDE, Mozilla, o GNOME[21], tenen nombroses traduccions, així com moltes altres aplicacions, gràcies al fet que no precisa autorització de cap propietari i qualsevol persona o institució pot fer-les. En canvi, en el programari propietari només l'empresa productora té els drets per fer-ne la traducció. A més, si el programa que traduïm no disposa de corrector ortogràfic en la nostra llengua podem desenvolupar el nostre corrector o adaptar-hi algun dels existents en el món del programari lliure[22]. Finalment cal destacar, que cada vegada que es crea un nou recurs lingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, un glossari, etc.) aquest, al quedar a la disposició de tothom, pot reutilitzar-se en futures aplicacions. En el món del programari propietari, cada traducció i recurs lingüístic creat està lligat al fabricant i a les seves restriccions d'ús. Estàndards oberts A Internet, sovint ens hem trobat amb creadors de llocs que només proven les seves pàgines amb Explorer, moltes vegades per desconeixement de l'existència i grau d'implantació d'altres navegadors o, de vegades, simplement perquè no consideren la compatibilitat com un tema important. De fet Internet ha creat els seus propis mecanismes per evitar aquest tipus de situacions. El 1994 es va crear el World Wide Consortium (W3), que agrupa els principals fabricants de programari d'Internet, amb la missió principal de definir i promoure la creació d'estàndards per a la web. En realitat, quan parlem d'estàndards web ens referim pràcticament sempre a les definicions i recomanacions d'aquest consorci, que ha aconseguit que pràcticament tot els navegadors moderns suportin un grau acceptable als estàndards més recents. Això que hem vist que passa en la web, passa també en un àmbit molt important, que és l'intercanvi de dades entre aplicacions. Normalment, es defineixen formats d'intercanvi que permeten interoperar entre elles. Malgrat que el desitjable seria que aquests formats, que contenen la nostra informació, fossin coneguts per tots i sense restriccions d'ús, de vegades poden tenir limitacions absurdes d'ús o simplement no estar documentats. Els formats lliures garanteixen la llibertat dels usuaris per intercanviar informació amb tothom independentment de l'aplicació que utilitzin, ja que permet a qualsevol programador desenvolupar programari que treballi amb aquests formats. Si per exemple, utilitzem Microsoft Power Point per a una presentació només tenen garantit l'accés amb totes les particularitats del document els usuaris d'aquest programa. La restricció en l'accés de la informació a un determinat navegador o format representa una discriminació contra els usuaris dels altres navegadors o aplicacions. Les administracions públiques han de vetllar per no discriminar cap plataforma de l'usuari i no afavorir cap fabricant especialment. De fet, es va aprovar recentment un reial decret[23] en el Butlletí Oficial de l'Estat que regula els registres i notificacions telemàtiques on s'estableix el compliment dels estàndards web. Situació legal en diversos països La Xina sempre ha estat reticent a subcontractar projectes tecnològics a les grans multinacionals[24] i ha tingut certa predisposició en la creació d'una indústria del programari pròpia. El govern xinès finança des de fa diversos anys la distribució RedFlag de Linux[25] i treballa en diversos projectes governamentals amb empreses locals i programari lliure. Diferents països com ara França, el Brasil, l’Argentina o el Perú[26] han portat a tramit lleis per afavorir l'ús del programari lliure en l'administració pública. Hi ha, sens dubte, un debat referent a l'ús del programari lliure en l'administració. El Parlament Europeu ha adoptat recentment una resolució que insta els països membres a promocionar els projectes de codi obert o programari lliure[27]. A Espanya, hi ha hagut una única proposició de llei[28] d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que va ser rebutjada en el Congrés dels Diputats[29] al setembre del 2002. Aquesta mateixa proposició de llei va ser també presentada per ERC al Parlament de Catalunya i rebutjada el 25 d'octubre del 2002. En el primer cas va tenir els vots en contra del Partit Popular i en el cas català va tenir els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió. La proposta de llei d’ERC instava el govern i les empreses participades pel mateix a utilitzar programari lliure amb l'única excepció dels casos on no existissin solucions lliures en les quals podria utilitzar-se programari propietari. Aquesta proposta també reclamava al govern que fes tasques de difusió i de cooperació amb experiències relacionades amb el programari lliure a Espanya i a altres països. També hi ha hagut un gran nombre de mocions a favor del programari lliure, com la de Sant Bartomeu del Grau a Catalunya[30], la presentada pel grup socialista[31] al Parlament navarrès instant el Govern de Navarra a engegar un pla de desplegament de l'ús del programari lliure en l'àmbit de l'Administració, o la presentada per Coalició Canària[32] al Parlament de Canàries, favorable a l'ús del programari lliure. No obstant això, la majoria d'aquestes mocions i propostes no s'han materialitzat en fets concrets per la falta de partides pressupostàries i plans concrets d'execució. Cas d'Extremadura Un dels casos d'ús de més èxit a Espanya ha estat el projecte LinEx[33] desenvolupat per la Junta d'Extremadura i emmarcat en un projecte més ampli destinat a millorar l'alfabetització digital de la comunitat autònoma. En relació al programari lliure, el projecte ha creat una versió personalitzada delGNULinux basada en la distribució Debian. Aquesta versió personalitzada s'ha distribuït a través dels centres d'ensenyament secundari, la Xarxa Tecnològica Educativa, i la població en general a través del Pla d'Alfabetització Tecnològica (PAT). Gràcies al desplegament d'una solució basada en programari lliure, la Junta d'Extremadura calcula que ha tingut un estalvi directe de 48.000 euros per cada unitat docent, que està formada per 22 ordinadors[34]. Un cost gens menyspreable, si tenim en compte que el programari s'ha instal·lat en més de 60.000 ordinadors en comptes del corresponent programari propietari. Recentment la Junta d'Andalusia ha signat un conveni de col·laboració amb la Junta d'Extremadura per compartir experiències derivades del projecte extremeny LinEx, ja que a Andalusia es va a instal·lar Linux en 15.500 ordinadors[35]. Cas de Brasil El govern brasiler va anunciar fa uns mesos que utilitzarà programari lliure en pràcticament totes les àrees del seu govern, convertint-se així en el primer executiu a nivell mundial a fer un desplegament massiu d'aquest sistema en l'administració pública. Al Brasil, la indústria informàtica mou més de 3.000 milions de dòlars a l'any, dels quals pràcticament 1.000 van cap als EUA en concepte de llicències de programari. El govern de ‘Lula’ està apostant per la creació d'un teixit local d'empreses que donin solucions i serveis en programari lliure, fomentant així el desenvolupament local i desvinculant la inversió pública de les grans multinacionals. Al desembre del 2002, l'estat de Rio do Grande va ser el primer al Brasil a aprovar una llei a favor de l'ús del programari lliure en l'administració pública. Ja fa temps que els més de tres milions i mig de clients del banc estatal de Rio do Grande do Sul es troben el pingüí (la mascota del sistema operatiu Linux) cada vegada que van a fer qualsevol operació amb els caixers automàtics, i és que, en aquest estat, les empreses públiques i les universitats comencen a funcionar exclusivament amb programari lliure. Un part important de la responsabilitat de l'avanç del programari lliure a Brasil recau en la iniciativa Software livre[36] la qual impulsa des de fa algun temps l'ús del programari lliure en l'administració pública i ha organitzat el Fòrum Internacional de Programari Lliure, actualment ja en la seva cinquena edició. El projecte de caràcter no governamental està treballant conjuntament amb l'ajuntament de Porto Alegre, el Govern Federal, i altres seccions de l'administració pública al Brasil per a l'expansió del programari lliure en les diferents àrees del govern. Amb l'arribada d'Internet i els telèfons mòbils, el sector públic augmentarà els anys vinents la seva inversió tecnològica de manera molt considerable, pel qual cobraran encara molta més importància les polítiques relacionades en l'adquisició de noves tecnologies per part de l’administració. Intentar reduir el debat de programari lliure o programari propietari en l'administració pública a una pura qüestió tècnica és tan absurd com renunciar a una política pròpia en el sector de les noves tecnologies. La llibertat i el control que proporciona el programari lliure per fer modificacions, distribuir-les i desvincular-se d'un únic proveïdor són atractives per a qualsevol administració, que en cap cas hauria d’acceptar solucions tecnològiques per a les quals només hi ha un únic proveïdor. El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de la societat de la informació. Exemples d'administracions públiques que comencen a combinar programari propietari amb lliure o a fer servir programari lliure exclusivament, com el cas del Brasil o Extremadura, seran cada vegada més freqüents. El meu agraïment a Reynaldo Cordero, Marcelo D'Elia Branco, David Megias i Emi Miró. Referències [1] http://news.netcraft.com/archives/web_server_survey.html [2] http://www.isc.org/products/BIND/ [3] Vegeu Internet Engineering Task Force, http://www.ietf.org/ [4] http://www.gnu.org/philosophy/free-software-for-freedom.html [5] Vegeu per exemple llicència d'Internet Explorer [6] Vegeu l'assaig The Cathedral and the Bazaar, http://www.catb.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/ [7] http://www.askoxford.com/worldofwords/oed/wordsearchers/ [8] http://www.askoxford.com/worldofwords/oed/oedappeal/ [9] http://www.gnu.org/licenses/gpl-faq.html#DoesTheGPLAllowMoney [10] Cost d'un Windows XP i un Microsoft Office depenent si la versió és professional [11] http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/vm.html [12] http://global.bsa.org/usa/press/newsreleases/2001-05-21.566.phtml [13] http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=Viet+Nam [14] http://www-1.ibm.com/linux/RFG-LinuxTCO-vFINAL-Jul2002.pdf [15] http://consultingtimes.com/Serverheist.html [16] http://www.sedisi.es/06_index.htm [17] http://www.uniondeconsumidores.org/legislacion/lotard.htm [18] http://www.cnn.com/TECH/computing/9909/03/windows.nsa.02/ i http://www.heise.de/tp/english/inhalt/te/5263/1.html [19] http://www.egovos.org/pdf/dodfoss.pdf [20] La traducció de Windows 98 al català va costar 80.5 (vegeu http://www.softcatala.org/windows/) milions de les antigues pessetes. Per a la traducció Windows 2000, Microsoft va demanar orginalment més de 500 milions de pessetes al govern basc i català per les respectives traduccions. [21] Vegeu http://developer.gnome.org/projects/gtp/status/ o http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp_status.html [22] http://fmg-www.cs.ucla.edu/geoff/ispell-dictionaries.html [23] http://www.cde.ua.es/boe/frame.htm?boe20030613_22890.gif [24] http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/1749441.stm [25] http://www.redflag-linux.com/eindex.html [26] Vegeu proposta a França, http://www.senat.fr/consult/loglibre/texteloi.html, Argentina http://www.grulic.org.ar/proposicion/proyecto/ley-dragan/index.html [27] http://www.cyber-rights.org/interception/echelon/European_parliament_resolution.htm [28] Vegeu document 'Publicaciones VII Legislatura: BOCG del Congreso. Serie: B, Número: 244-1 de fecha 24 de mayo de 2002' a http://www.senado.es/ [29] http://www.congreso.es/public_oficiales/L7/CONG/DS/PL/PL_188.PDF [30] http://www.softcatala.org/admpub/grau.htm [31] http://www.parlamento-navarra.es/castellano/boletines/2002/b2002111.pdf [32] http://www.parcan.es/pub/Bop/5L/2001/122/bo122.pdf [33] http://www.linex.org/ [34]Vegeu article Software Libre en Extremadura: LinEx publicat al número 162 de la revista Novatica [35] Vegeu http://www.expansiondirecto.com/edicion/noticia/0,2458,290687,00.html [36] http://www.softwarelivre.org Aquest document és (c) 2003 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Pots confiar en el teu ordinador?

1232

2002-12-03 08:50:26

Per Richard Stallman De qui ha de seguir les ordres el teu ordinador? La majoria de persones pensen que els seus ordinadors només els han d'obeir a ells i a ningú més. Amb una estratègia anomenada "informàtica de confiança", les grans multinacionals (incloent les dedicades al cinema i a la música), conjuntament amb empreses informàtiques com ara Microsoft i Intel, estan planejant que el teu ordinador els obeeixi a ells en comptes de a tu. Els programes de propietat han portat característiques malignes abans, però aquesta estratègia els pot portar a dominar tots els ordinadors del món. El programari de propietat significa, fonamentalment, que no pots controlar el que fa; no pots estudiar-ne el codi font ni modificar-lo. No és sorprenent que els homes de negocis llestos trobin maneres d'utilitzar aquest control per posar-te en desavantatge. Microsoft ho ha fet moltes vegades: una versió del Windows estava dissenyada per enviar un informe a Microsoft amb una relació del programari que tenies instal·lat al disc dur; l'última actualització de seguretat del Windows Media Player requereix que els usuaris acceptin noves restriccions. Però Microsoft no està sol: el programa d'intercanvi de música Kazaa està dissenyat perquè les empreses associades amb Kazaa puguin llogar l'ús del teu ordinador als seus clients. Sovint, aquestes característiques malignes estan amagades, però una vegada les descobreixes són molt difícils d'eliminar perquè no tens el codi font de l'aplicació. En el passat, aquests eren incidents aïllats. La "informàtica de confiança" els pot fer omnipresents. "Informàtica traïdora" és un nom més adequat, perquè l'estratègia està dissenyada per fer que el teu ordinador et desobeeixi de manera sistemàtica. De fet, està dissenyada per fer que el teu ordinador deixi de ser un ordinador de propòsit general. Cada operació necessitarà permís explícit. La idea tècnica que hi ha al darrere de la informàtica traïdora és que l'ordinador inclou xifratge digital i un dispositiu de signatures, i les claus d'aquest sistema es mantenen secretes lluny del teu abast (la versió de Microsoft d'aquesta idea s'anomena "palladium"). Els programes de propietat utilitzaran aquest dispositiu per controlar quins altres programes es poden executar, a quins documents o dades pots accedir i amb quines utilitats. Aquests programes hauran de descarregar-se contínuament noves regles d'autorització des d'Internet, i imposaran aquestes regles automàticament a la teva feina. Si no permets que el teu ordinador obtingui noves regles regularment des d'Internet, algunes característiques deixaran de funcionar automàticament. Es clar, Hollywood i les companyies discogràfiques volen utilitzar la informàtica traïdora per a la Gestió de Restriccions Digitals, per tal que els vídeos i la música descarregada només es pugui reproduir en un ordinador determinat. Compartir-los serà impossible, com a mínim utilitzant els fitxers autoritzats obtinguts d'aquestes companyies. Tu, el públic, hauries de tenir la llibertat i habilitat de compartir aquestes coses. (Espero que algú trobarà la manera de produir versions sense xifrar, pujar-les a Internet i compartir-les de manera que la Gestió de Restriccions Digitals no tingui èxit, però això no ha de ser una excusa per a la utilització d'aquest sistema.) Fer-ho de manera que no es pugui compartir ja és dolent en sí mateix, però és pitjor. Hi ha plans per utilitzar aquestes mateixes facilitats per al correu electrònic i per als documents. D'aquesta manera ens podrem trobar correu electrònic que desapareix en dues setmanes o documents que només es poden llegir als ordinadors d'una determinada empresa. Imagineu que rebeu un correu electrònic del vostre cap ordenant-vos que feu una cosa que considereu arriscada; un mes després, quan us surti el tret per la culata, no podreu utilitzar el correu electrònic per demostrar que la decisió no era vostra. "Tenir-ho per escrit" no us protegeix quan l'ordre està escrita amb tinta que desapareix. Imagineu-vos que rebeu un correu electrònic del vostre cap amb una ordre il·legal o moralment inacceptable com, per exemple, eliminar els documents de l'auditoria de la vostra empresa o permetre que una amenaça perillosa per al vostre país passi inadvertida. Avui en dia podeu enviar això a un periodista i exposar l'activitat. Amb la informàtica traïdora, el periodista no serà capaç de llegir el document, el seu ordinador no l'obeirà. La informàtica traïdora esdevé un paradís per a la corrupció. Els processadors de text, com ara el Microsoft Word, poden utilitzar la informàtica traïdora a l'hora de desar els vostres documents, per assegurar-se que cap programa de processament de text de la competència els pugui llegir. Si el Word xifra els documents utilitzant la informàtica traïdora quan els desa, la comunitat de programari lliure no tindrà la oportunitat de desenvolupar programari que els pugui llegir i, si poden, aquests programes estaran prohibits per la Digital Millenium Copyright Act. Els programes que utilitzin la informàtica traïdora continuament es baixaran d'Internet noves regles d'autorització, i imposaran aquestes regles a la vostra feina. Si a Microsoft, o al govern americà, no els plau allò que dius en un document que has escrit, poden enviar instruccions a tots els ordinadors impedint que ningú pugui llegir el document. Cada ordinador obeirà quan es descarregui les noves instruccions. El teu escrit estarà sotmes a l'esborrat retroactiu a l'estil de 1984. Ni tu mateix podràs llegir el teu propi document. Pots pensar que pots descobrir les coses dolentes que fa una aplicació d'informàtica traïdora, estudiar les seves conseqüències, i decidir si les vols acceptar o no. Seria de ximples acceptar-ho, però la qüestió és que creus que l'aposta que estàs fent s'aguantarà de peus. Una vegada esdevens dependent d'un programa, estàs atrapat i ells ho saben. Llavors ells poden canviar l'aposta. Alguns programes descarregaran automàticament actualitzacions que faran alguna cosa diferent i no et donaran l'oportunitat de decidir si et vols actualitzar o no. Avui en dia pots evitar les restriccions del programari de propietat no utilitzant-lo. Si utilitzes GNU/Linux o algun altre sistema operatiu lliure, i si evites instal·lar-hi aplicacions de propietat, llavors tu estàs controlant què fa el teu ordinador. Si un programa lliure té alguna característica maligna, altres desenvolupadors de la comunitat la poden eliminar, i tu pots utilitzar la versió corregida. També pots utilitzar aplicacions i utilitats de programari lliure en sistemes operatius que no ho són, però això impedeix que la llibertat que puguis tenir sigui total, tot i que molts usuaris ho fan. La informàtica traïdora posa en perill l'existència dels sistemes operatius i utilitats de programari lliure perquè pot ser que siguis incapaç d'executar-los. Algunes versions de la informàtica traïdora necessitaran que el sistema operatiu estigui autoritzat per una determinada empresa. No es podran utilitzar sistemes operatius lliures. Algunes versions de la informàtica traïdora requeriran que cada programa estigui autoritzat pel desenvolupador del sistema operatiu. No podreu executar programari lliure en aquest sistema operatiu. Si descobriu com fer-ho, i ho dieu a algú, això seria considerat un delicte. Ja hi ha proposicions de llei als Estats Units per demanar que tots els ordinadors admetin l'ús d'informàtica traïdora i per prohibir que els ordinadors antics es puguin connectar a Internet. El CBDTPA és una d'elles. Però encara que no et forcin de manera legal a entrar en la informàtica traïdora, la pressió per acceptar-la és molt gran. Avui en dia la gent utilitza sovint el format Word per enviar missatges per correu, tot i que això causa molts problemes (vegeu http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html). Si només els ordinadors de la informàtica traïdora poden llegir els últims documents de Word, molta gent s'hi canviarà, si veuen la situació només en termes d'acció individual (o ho agafes o ho deixes). Per fer front a la informàtica traïdora, hem de fer un front comú i ens hi hem d'enfrontar com una opció col·lectiva. Per més informació sobre informàtica traïdora, podeu visitar http://www.cl.cam.ac.uk/users/rja14/tcpa-faq.html. Per impedir la informàtica traïdora necessitarem un nombre molt gran de ciutadans organitzats. Necessitem la teva ajuda! L'Electronic Frontier Foundation (www.eff.org) i Public Knowledge (www.publicknowledge.org) estan fent campanyes en contra de la informàtica traïdora, i el mateix fa el Digital Speech Project (www.digitalspeech.org) amb el suport de la Free Software Foundation. Visiteu aquests llocs web per donar-los suport per la seva feina. També podeu ajudar escrivint a les oficines d'Intel, IBM, HP/Compaq o a qui sigui que heu comprat el vostre ordinador, explicant-los que no voleu ser pressionats per comprar equips "d'informàtica de confiança" i que no voleu que en produeixin cap. Si ho feu pel vostre compte, envieu còpies de les vostres cartes a les organitzacions citades anteriorment. Notes addicionals: 1\. El projecte GNU distribueix el GNU Privacy Guard, un programa que implementa xifratge de clau pública i signatures digitals, que podeu utilitzar per enviar correus electrònics de manera privada i segura. És útil esbrinar les diferències entre el GPG i la informàtica traïdora, i veure què fa que un sigui útil i l'altre molt perillós. Quan algú utilitza GPG per enviar un missatge xifrat, i utilitzeu GPG per descodificar-lo, el resultat és un document desxifrat que podeu llegir, reenviar, copiar, i encara tornar a xifrar per enviar-lo de manera segura a algú més. Una aplicació d'informàtica traïdora us deixaria llegir les paraules a la pantalla, però no us permet produir un document desxifrat per poder-lo utilitzar d'una altra manera. GPG, una aplicació de programari lliure, posa a disposició dels usuaris característiques de seguretat. La informàtica traïdora està dissenyada per imposar restriccions als usuaris. 2\. Microsoft presenta Palladium com una mesura de seguretat, dient que protegirà dels virus, però això és fals. A una presentació del Departament de Recerca de Microsoft a l'Octubre del 2002 es va dir que una de les especificacions de Palladium era que les aplicacions existents continuarien funcionant; llavors, els virus continuaran essent capaços de fer tot el què poden fer ara. Quan Microsoft parla de "seguretat" en relació amb Palladium, no ho fan de la mateixa manera que ho fem nosaltres: protegir l'ordinador de les coses que no volem. Ells volen dir protegir les dades de la teva màquina de ser accessibles d'alguna manera que ells no volen. Una diapositiva a la presentació llistava diferents tipus de secrets que Palladium podia protegir, incloent "secrets de terceres parts" i "secrets de l'usuari", però posava "secrets de l'usuari" entre cometes, reconeixent que Palladium no està realment dissenyat per a això. A la presentació s'utilitzava de manera freqüent terminologia que normalment associem amb la seguretat, com ara "atac", "codi maligne", "engany", així com "segur". Cap d'aquests termes s'utilitzava de la manera que ho utilitzem normalment: "atac" no volia dir algú que està intentant fer-te mal, sinó tu intentant copiar música. "Codi maligne" volia dir codi instal·lat per tu que algú altre no vol que el teu ordinador executi. I "engany" no vol dir algú que t'intenta enganyar, sinó tu que intentes enganyar el Palladium. 3\. En una afirmació anterior feta pels desenvolupadors del Palladium, deien que la premissa bàsica era el fet de tenir el control total de la informació recollida o desenvolupada. Això representaria un punt d'inflexió revolucionari sobre les idees d'ètica i del sistema legal, i crearia un sistema de control sense precedents. Els problemes específics d'aquests sistemes no són cap accident; són el resultat de l'objectiu bàsic. Un objectiu que hem de refusar. Copyright 2002 Richard Stallman Verbatim copying and distribution of this entire article is permitted without royalty in any medium provided this notice is preserved. Traducció de Jesús Corrius, Softcatalà.

La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en català

1236

2003-10-12 13:00:00

12/10/2003, [Josep Maria Virgili](mailto:jomvo@correu.vilaweb.com) ¿Heu reflexionat mai sobre el fet que sabeu moltes coses que podrien ser profitoses per a molta altra gent? Són coneixements que heu adquirit gràcies a la vostra experiència professional o acadèmica, a les vostres afeccions, als vostres viatges, en definitiva, a la vostra experiència vital. Els voleu donar a conèixer? Potser més d'un cop ho heu pensat però els vostres coneixements informàtics no us han permès de dur-ho a terme. ¿Voleu aplegar-les en un lloc web al costat de les aportacions que altres internautes catalans fan des de ja fa temps en aquest mateix sentit? Si heu respost afirmativament les qüestions anteriors, necessiteu conèixer Viquipèdia, concretament la [Viquipèdia catalana](http://ca.wikipedia.org/). La [Viquipèdia](http://www.wikipedia.org/) és un lloc web que permet als internautes la lliure creació d'enciclopèdies lliures en diverses llengües, entre les quals hi ha el català. No s'hi accepta el plagi d’obres de consulta preexistents: els redactats els han de fer els viquipedistes a partir dels seus propis coneixements. Per això es consideren lliures. El seu contingut no té cap mena de drets. Tothom en pot obtenir informació i millorar-la si ho creu convenient. Com totes les altres, la [Viquipèdia catalana](http://ca.wikipedia.org/) constarà d'un nombre il·limitat de pàgines, una per a cada concepte definit. En el redactat de la pàgina, les paraules interessants es poden marcar per tal que –en clicar-les en el text acabat- se salti cap a la pàgina en què el concepte es defineix i s’explica. Els autors de cada pàgina són els encarregats de decidir si cal o no cal enllaçar un mot determinat del text d’una pàgina amb una altra. Val a dir que aquesta possibilitat de poder saltar d’un concepte a l’altre és el principal avantange d’una encilopèdia digital, enfront de les tradicionals en paper. Els continguts abasten tots els àmbits possibles: [filosofia](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Filosofia), [ciencies](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Ci%E8ncia), [història](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Hist%F2ria), [tecnologia](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Tecnologia), [arts](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Art), [esports](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Esport), [cultura](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Cultura), etc. I tenen una fiabilitat contrastada, ja que si un usuari hi introdueix informació incorrecta o tendenciosa, sempre n'hi haurà un altre que la podrà esmenar. A més a més, per tal de fer ineficaços els sabotatges, el sistema guarda totes les edicions que es van fent d'una pàgina, les quals es poden recuperar fàcilment, si cal. A la Viquipèdia hi ha algunes pàgines especials. En primer lloc, la pàgina d’acollida, que és la que apareix en entrar. Hi ha uns mots de benvinguda i un índex temàtic de matèries des del qual es pot accedir als diferents apartats de l'enciclopèdia i també a les diverses viquipèdies en altres llengües. Una altra pàgina especial és la que mostra el llistat de canvis recents i que permet de saber les darreres modificacions que s'han fet a l'enciclopèdia: d'aquesta manera tots els [viquipedistes](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Viquipedistes) (ususaris de la Viquipèdia) les poden retocar immediatament si ho consideren oportú. També mereixen un comentari les pàgines de discussió, les quals serveixen per a debatre qüestions polèmiques amb els altres viquipedistes, intercanviar punts de vista, etc.; i sobretot són molt importants per consensuar criteris generals de funcionament, cosa que aconseguim amb molta facilitat. Hem d'esmentar que el sistema també disposa d'un eficaç cercador que permet de trobar en quines pàgines apareix un mot determinat del qual vulguem cercar informació. En general els viquipedistes acostumem a treballar en les pàgines recents, tot i que això no cal que sigui així forçosament. Com és obvi, cada viquipedista s’especialitza en la matèria que més coneix o que més li agrada. Si en algun punt té alguna llacuna de coneixement, només cal que no n'escrigui res: algú altre ja ho completarà. Direm per acabar que actualment la Viquipèdia catalana funciona amb un programa molt senzill. Entre altres mancances, per exemple, la dificultat per incloure-hi imatges o gràfics. Però els responsables ja treballen per aconseguir que aquesta situació canviï ben aviat i puguem disposar del programari més eficient de què ja gaudeixen algunes viquipèdies en altres llengües més poderoses. Ara mateix, l'anglès ja disposa de més de 150.000 articles i el català de 4.000. Animeu-vos doncs a col·laborar en el projecte de la [Viquipèdia catalana](http://ca.wikipedia.org/). De vosaltres depèn que es disminueixin les distàncies! Josep Maria Virgili, viquipedista

Noves tecnologies a Catalunya: Lideratge més enllà del miratge

1238

2003-10-16 13:00:00

16/10/2003, Barcelona Breakfast Un centenar d'experts vinculats a les noves tecnologies que es reuneixen periòdicament al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya proclamen que la Catalunya tecnològica és un miratge i rebutgen que Catalunya sigui líder al sector. Barcelona Breakfast inclou veus tant dispars com Ginés Alarcón (Colt Telecom), Ramón Palacio (Alcatel), Carles Font (Microsoft), Miquel Solé (patronal CECOT), Pedro Mier (Mier Comunicaciones), Ferran Amago (Auna i degà del Colegio de Ingenieros Técnicos de Telecomunicaciones) o Ricard Ruiz de Querol (Telefónica), entre d'altres. Més informació: www.barcelonabreakfast.com Manifest del Barcelona Breakfast Barcelona Breakfast ha nascut amb la convicció de que la transformació que les tecnologies de la informació i la comunicació provocaran en la societat és extraordinària. En conseqüència aquelles comunitats que tinguin una major capacitat d’entendre l’impacte que suposaran les tecnologies de la informació i la comunicació i d’impulsar innovacions, esdevindran més competitives i gaudiran de més oportunitats de progrés en el marc d’un món profundament canviant. Tot i que aquesta sensació de canvi no és nova en la història contemporània, els ritmes de la innovació no havien estat mai comparables als actuals. És difícil sostreure’s de la sensació de vertigen històric que han provocat Internet i, en general, les tecnologies de la informació i la comunicació. Catalunya ha viscut respecte de les tecnologies de la informació i la comunicació un miratge. Ha diagnosticat amb celeritat (potser amb més mimetisme que profunditat i originalitat) el nou escenari. Ha fet documents i ha creat associacions civils i òrgans de govern. En termes de resultats però no es percep cap lideratge destacat (per descomptat tampoc es percep lideratge en termes del % del PIB que signifiquen les tecnologies de la informació i la comunicació). Hom té la sensació de que podríem guanyar el campionat del món en diagnòstic, però no correríem les finals de resultats. Tanmateix hi ha hagut més diagnòstic que estratègia. Hi ha hagut formulacions estratègiques generals però no es palpen resultats estratègics significatius. El millor que es pot dir és que les administracions catalanes han començat, amb retard equiparable al de molts altres governs, a impulsar projectes de cohesió sobre la societat de la informació, però en cap cas de lideratge. Les administracions han de posar les bases d’equilibri pel que fa a les infrastructures i a les estructures de la societat de la informació, però d’ací a assolir posicions de lidertatge hi va un bon troç. De fet, aquest és un discurs vàlid per Catalunya, però també ho és per Espanya i per Europa. El pretès lideratge inspirat en els documents de l’ “eEuropa” no es palpa. D’altra banda, és massa simple atorgar tota la responsabilitat als governs. És un error profund d’anàlisi oblidar la iniciativa empresarial i social, com ho és exculpar uns governs més retòrics que efectius en els projectes de societat de la informació. Les tecnologies de la informació i la comunicació, i en especial Internet, han modificat plenament els entorns de comunicació personals i corporatius. Han canviat empreses, han alterat cadenes de valor, però no han assolit l’hegemonia en molts dels processos econòmics. Sobre Internet encara no s’han generat models de negoci extensius a la major part de sectors de l’economia. La Xarxa és més que un canal, més que un instrument, sens dubte, però no és el substitut dels mercats. Totes les expectatives de demanda de banda ampla fetes en la segona mitat dels anys noranta han estat sistemàticament errònies i els supòsits d’operacions tan importants com la liberalització de les telecomunicacions han resultat mancats de fonament. Els resultats d’aquestes operacions són avui perfectament descriptibles: amb l’excepció de la telefonia mòbil i d’alguna empresa amb estratègies de nínxol molt clares, els operadors incumbents dominen els mercats d’arreu d’Europa. La liberalització de les telecomunicacions d’aquest moment no té res a veure amb els pronòstics que la van animar. En aquest panorama, les empreses catalanes ha optat més pels models de la prudència de veure-les venir que de grans riscs avantguardistes. Indubtablement aquest capteniment pot haver tingut el fruit d’estalviar els disgustos basats en plantejaments poc fonamentats en els valors de l’economia permanent, però tampoc ha generat grans iniciatives empresarials ni en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, ni en el sector audiovisual o multimèdia. El que Retevisión havia de ser la nova Seat, vist a hores d’ara, és el paradigma del miratge. Synera, un projecte amb ambició global basat en un producte excel·lent, no ha sobreviscut a les exigències del curt termini. Projectes amb voluntat de “Killer application” com In/Out encara han de demostrar la seva consolidació. Projectes ja consolidats en l’àmbit multimèdia, com Mediapark, presenten un futur sinuós i nebulós. Un cop més, Catalunya no ha trencat el model de ser un país de petita i mitjana empresa, les tecnologies de la informació i la comunicació, no en són una excepció. I en aquest camp de les petites i mitjanes empreses, l’increment de la competitivitat que un ús intensiu i eficient de les tecnologies de la informació i la comunicació pot significar, és molt desigual. Sempre ens quedarà la Universitat Oberta de Catalunya, un projecte que ha tingut un impacte internacional notori i una de les innovacions locals que s’han situat a l’avantguarda global. La UOC, d’una qualitat i valor molt estimables, sense un país amb més pes en el PIB de l’economia del coneixement, és la flor que no fa estiu. D’altra banda el repte de la UOC és mantenir el lideratge que va assolir en els noranta i fer que el seu IN3 esdevingui una gran referència internacional. Pel que fa a l’administració pública, alliberada d’una pressió real dels ciutadans - fora del grup d’evangelitzadors de les tecnologies de la informació i la comunicació-, han adoptat un discurs estratègic però, amb excepcions, no l’han posat en pràctica, no han aprofitat les tecnologies de la informació i la comunicació per emprendre la gran modernització que aquestes els permeten. S’ha estat capaç d’elaborar un bon projecte d’Administració Oberta de Catalunya que tenia com a valor diferencial la col·laboració entre l’administració autonòmica i la local, però s’ha actuat amb molt poca visió estratègica a l’hora d’interconnectar les administracions en benefici del ciutadà, han pesat més les reticències partidistes que la voluntat d’innovació. En aquests cas la innovació no era tecnològica, era innovar les cultures corporatives d’administracions que treballen amb una distància i una ineficiència que només perjudica al ciutadà. Un cop més es demostra que en la tecnologia no hi ha el canvi, el canvi només és en la conjunció de l’estratègia, la cultura i la tecnologia. Més enllà de l’Administració Oberta de Catalunya, de l’administració han sortit projectes innovadors com el del districte 22@ de l’Ajuntament de Barcelona, un projecte que viu les tensions dels terminis de transformació. En el curt termini viu castigat per l’esclat de la bombolla tecnològica basada en l’especulació financera, borsària, i necessita d’un ajustament molt notori dels processos de gestió. Avui el 22@ és encara més visible en els papers, tanmateix com idea brillant, que en les illes de Poble Nou. Es perceben més grues que bits pel carrer. Si en cada pla estratègic que s’ha fet sobre la societat de la informació a Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona i múltiples ciutats animades per Localret hi hagués hagut només un dels objectius significatius assolits, avui Catalunya seria la Irlanda o l’Escandinàvia del Sud pel que fa a la Societat de la Informació. I per descomptat el que Catalunya ha de fer és generar el seu propi model i basar-lo en les seves capacitats econòmiques reals i les seves habilitats de gestionar les oportunitats de futur. Perquè no s’ha assolit el lideratge que buscava el Pla Catalunya en Xarxa? Perquè no hi hem arribat? Ben segur que les polítiques dels governs podrien haver estat més decidides, però és un problema de govern o és un problema de model econòmic i social? Es va vendre un miratge i ens el vàrem creure, tot i que, objectivament, era molt difícil arribar-hi? És un problema de voluntats i d’encerts o és una qüestió de base econòmica? Una economia potent i oberta com la catalana (28% de les exportacions espanyoles) podia aspirar al lideratge? En qualsevol cas, tots els observatoris sobre la societat de la informació són coincidents. Hi ha bones pràctiques ( UOC, 22@, Localret, pla de connexió de banda ampla, pla de telecentres, etc.) però no hi ha lideratge, ni tan sols dintre d’Espanya. La situació no és catastròfica, però és lluny del pretès “take-off” que hom considerava que es podia assolir de la mà de les tecnologies de la informació i la comunicació. Més que desastre, cal parlar de cost d’oportunitat. La història no es repeteix, encara que la història del ferrocarril s’assembli molt a la dels primers temps d’Internet. Ni ara Espanya és un mercat proteccionista que permeti una industrialització correcte dels emprenedors catalans, ni el lideratge d’aquest canvi econòmic pivota en Europa com fou el de la industrialització del segle XVIII i XIX. Catalunya hauria de fer apostes significatives sense oblidar l’entorn econòmic en el que es mou, un entorn global. Què proposa Barcelona Breakfast per a buscar un posicionament significatiu de Catalunya en la societat de la informació ? Què proposa Barcelona Breakfast per acostar-nos al lideratge? Les propostes del Barcelona Breakfast Primera. Passa de la retòrica estratègica a l’acció. Que es facin tants plans estratègics com calgui, però que se n’apliqui algun, per exemple, el darrer signat entre la Generalitat i Localret. Per tant que es parli més d’indicadors que de diagnòstics. Segona. Exemplaritzar l’administració pública. Que el projecte d’Administració Oberta de Catalunya esdevingui un projecte de país, controlat per una comissió amb representació plural del Parlament de Catalunya. Que es discrimini positivament les administracions que impulsin una gestió del canvi basada en les tecnologies de la informació i la comunicació. Tercera. Exemplaritzar la innnovació. Que es creï per part de les corporacions econòmiques, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Ciencia y Tecnología, un segell de qualitat en la innovació en tecnologies de la informació i la comunicació, fonamentat en la cultura de la qualitat, que beneficiï fiscalment les empreses innovadores i discrimini positivament a les universitats innovadores. Unificar els fons de capital risc amb participació pública, buscar la concertació amb els de gestió privada i convertir-los en fons d’iniciativa: seleccionar un gran projecte a l’any, català o internacional, en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i facilitar el seu desenvolupament. No descuidar les start-up, però garantir que cada any es bateja financerament un projecte sòlid. Quarta. Educar en un nou paradigma de gestió del coneixement. Generar noves iniciatives per a un ensenyament basat en el lliure intercanvi de tota mena de continguts, educar en el nou paradigma de la societat de la informació, on les barreres d’accés al coneixement venen més per excés que per escassetat d’informació. Impulsar la gestió del coneixement a l’administració pública com a factor clau d’èxit. Cinquena. Política Industrial – Model econòmic. Fer política industrial en tecnologies de la informació i la comunicació, com a factor transversal de competitivitat i com a sector específic de valor, amb especial atenció al sector de continguts multimèdia i amb iniciatives clarament adreçades a la competitivitat de les pimes com a base estructural de l’economia catalana. Sisena. Policentrisme Reclamar la presència d’organismes estatals a Catalunya en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació. Si la ubicació de la Comisión del Mercado de las telecomunicaciones no és possible, la de l’organisme que tingui cura de seguir el nou pla estratègic impulsat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología “España.es”.

L'administració oberta de Catalunya

1239

2003-07-24 13:00:00

24/07/2003. Per Jordi Mas, Softcatalà. Què és l'AOC? L'[Administració Oberta de Catalunya](http://www.cat365.net/) (AOC) té com a objectiu fer de finestra única en les relacions de les administracions públiques catalanes a Internet, és a dir, oferir al ciutadà la possibilitat de gestionar tots els seus tràmits amb l'Administració des d'un sol canal, des de sol·licitar un servei a l'ajuntament de la localitat on viu fins a demanar un ajut a un determinat departament de la Generalitat. Conceptualment, està en la línia de projectes d'altres països, com ara el Goverment Gateway del govern britànic. L'AOC és un projecte que va ser aprovat per tots els partits polítics el 23 de juliol de l'any 2001; a nivell de plantejament és totalment adequat i necessari, i, de fet, la majoria de països europeus estan iniciant o desplegant projectes semblants. Una història no gaire llunyana El divendres 14 de setembre de 2001 ens vam despertar amb una notícia sorprenent: el vinent dilluns, la Generalitat convocava els mitjans per presentar el Windows XP Professional en català. El meu primer pensament va ser que Déu existia, i que a més era català, perquè traduir un sistema operatiu d'un volum i complexitat considerables, com ara el Windows XP, requeria uns esforços força importants. La notícia, que el Govern va desvincular del projecte AOC, va tenir molta trascendència en el decurs d'aquest. El dilluns 17 de setembre s'anunciava el Windows XP Professional en català i futures actualitzacions del mateix. Tot de forma automàtica i sense cap cost per a la Generalitat; aquest fet era realment una novetat si es tenia en compte que anteriorment s'havien pagat fortes quantitats per les traduccions al català d'altres versions del Windows. [En paraules](http://www.softcatala.org/windows/nota1.htm) del propi Artur Mas i Gavarró, "Catalunya forma part d'un club seleccionat de països que disposen d'un mercat informàtic de mentalitat oberta". Aquell dia va ser un orgasme sense límits. Els nostres governants afirmaven que el català entrava en una nova dimensió en les noves tecnologies. Mai no vaig entendre, però, què feia un conseller en cap presentant un producte d'una empresa comercial, especialment quan cap representant de Microsoft no hi va anar, a la presentació. Es devien ensumar el xou. Malauradament per al català com a llengua i per als nostres impostos, la història era molt diferent: només cinc dies més tard, Softcatalà [desvetllava](http://www.softcatala.org/windows) que tot no era pas tan idíl·lic com la Generalitat explicava: Microsoft publicaria un pedaç que només funcionaria amb el Windows XP Professional (la versió per empreses que costa el doble que la domèstica) i que, a més, només traduiria el Windows parcialment, i solament el programari (sense la documentació ni la instal·lació). El català al Windows XP, doncs, quedava relegat a una llengua de segon ordre, lluny del francès, l'alemany o l'espanyol que disposaven de versions traduïdes completes. El setembre del 2002, quan es va presentar definitivament el Windows XP Professional en català, un any després de la versió en espanyol, la presentació la va dur a terme el conseller Andreu Mas-Colell, en uns termes molt més mesurats i menys orgàsmics, i entonant el "sabem que això és només un petit pas per al català". El Windows català mostrava la seva autèntica utilitat: servir de interficie pels funcionaris que havien de fer-lo servir en el projecte AOC. Era la torna de Microsoft davant la gran factura que pagàvem els catalans en llicències de programari. L'AOC i el català Uns mesos abans, Antoni Vives i Tomás, actual Secretari de Govern de la Generalitat, un polític de l'òrbita d'Àngel Colom que va que passar per ERC i que ha acabat en les files de CiU, i Lluís Jou, ex-director de Política Lingüística, van acabar confiant en Microsoft per al projecte Administració Oberta de Catalunya, gràcies a la mà d'Accenture (ex Artur Andersen Consulting) que va aconseguir la gestió del projecte sense concursos públics ni consens parlamentari. Accenture va designar Microsoft com a proveïdor únic de programari. Les empreses encarregades de dur a terme el projecte serien Accenture i, lògicament, Avanade, l'empresa compartida entre Accenture i Microsoft per desenvolupar solucions tecnològiques. També es comptava amb T-Systems, que era l'antic Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació després de la seva privatització i venda a l'operadora alemanya T-Mobile. El cost pressupostat del projecte Administració Oberta durant els primers quatre anys és de 120 milions d'euros, és a dir, 20.000 milions de les antigues pessetes, incloent la formació dels funcionaris. Estem parlant, sens dubte, de la inversió més gran feta pel Govern en noves tecnologies. El projecte dissenyat per la Generalitat i Accenture donava l'esquena a les administracions locals, l'experiència tecnològica de les quals va ser menyspreada a l'hora de plantejar el projecte. Casos d'èxit eren l'Ajuntament de Barcelona o el de Sabadell. Veus molt rellevants del món local, com ara el president de Localret , Jordi Valls, van criticar que, en temes tan bàsics, s'actués de forma unilateral. No tots hi estem d'acord El 23 d'abril de l'any 2002, Softcatalà impulsava la ['Campanya per l'ús del programari lliure en l'administració pública'](http://www.softcatala.org/admpub) i presentava un [Manifest](http://www.softcatala.org/admpub/manifest.htm) amb el suport d'algunes de les entitats més representatives del món Internet a Catalunya. L'objectiu de la campanya era sensibilitzar les administracions públiques, i el conjunt de la societat, de la importància i els efectes positius que té dur a terme una política d'ús d'aplicacions de programari lliure en les tecnologies de la informació, i de la importància de preservar els drets civils dels ciutadans en el món digital. Els conceptes plantejats al manifest eren pràcticament oposats als utilitzats pel Govern per tal de desenvolupar el projecte AOC, incloent-hi l'ús de programari de propietat, el no respectar l'ús de diferents plataformes per part dels usuaris i la manca de previsió en l'ús de formats estàndard, per mencionar-ne només alguns. Un altre tema preocupant era on acabarien les dades del ciutadà entre tant outsourcing com el projecte plantejava. Manel Sanromà, director de l'empresa PuntCat (encarregada del portal de l'AOC), en [declaracions](http://hemeroteca.diaridebarcelona.com/ddb-021211/aoc1.html) al Diari de Barcelona afirmava que "és molt més fàcil parlar amb Microsoft que amb Linux" i que "és molt més fàcil arribar a acords comercials amb Microsoft perquè tradueixi part del seu software". S'escapa al meu enteniment com una aposta estratègica i una inversió tan important no es van consensuar amb un nutrit grup d'experts reconeguts del tema, especialment amb les universitats del nostre país. Amb un debat adequat es podria haver avaluat l'ús de solucions en programari lliure, que tenen avantatges indiscutibles en molts aspectes, incloent-hi el cost, i que és la direcció que molts països estan prenent o en procés de prendre. La falta de planificació sempre es paga cara. La manca d'una planificació clara per part del govern de la Generalitat de Catalunya en temes de llengua i noves tecnologies té, com a efecte col·lateral, que finalment es decantin per Microsoft com a únic proveïdor del projecte AOC. En aquest sentit, confiar a única empresa en posició de monopoli el futur de la nostra llengua i un projecte d'aquesta mida és, com a mínim, arriscat. La presentació de l'AOC El projecte AOC es va presentar el 3 de juliol del 2002 a la Casa de La Llotja de Mar. La presentació va ser un veritable xou mediàtic, amb una mostra de despesa de recursos només vista anteriorment en la època de les puntcom; la gran diferència era que, aquest cop, els diners eren públics. En resposta a la pregunta parlamentària del Partit Popular [25/09/2002 BOPC, 337, pàg. 33] el Govern afirma que la despesa total, només d'aquesta presentació de dues hores, va ser de 75.126 euros, és a dir 12,5 milions de les antigues pessetes. Quedava clar que el projecte de l'AOC s'havia de vendre bé a major glòria del futur candidat Artur Mas, i que no s'hi escatimarien despeses. En la presentació, la Generalitat va enfocar el projecte com si fos tot seu, restant importància a les administracions locals, quelcom que aviat els passaria factura. Un altre tema que espantava era el fet que es volia vendre publicitat per al que seria la finestreta única de l'administració pública. En declaracions a El Periódico de Catalunya (06/07/2002) , Miquel Estapé, director de desenvolupament i aliances de Puntcat, afirmava que "la publicitat serà molt suau, com la que apareix en cercadors, en què, quan es busca un concepte, apareix un enllaç amb un servei relacionat i la descripció del producte", i també assenyalava que els ingressos per publicitat serien de 6 milions d'euros per any (1.000 milions de pessetes). Aquestes previsions, en el moment de fer-les, ja eren totalment desmesurades i fora de la lògica de mercat; esperem que no es tinguessin en compte en cap pla de negoci. Com és natural, aquestes previsions econòmiques no s'han complert, és més, els ingressos de l'AOC per publicitat tendeixen a zero. Diferents membres del PSC i Localret van mostrar el seu desacord amb la decisió d'incorporar publicitat. Aquest document és (c) 2003 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sense renumeració econòmica. Heu d'incloure sempre aquesta nota. L'Administració oberta i el cinema català 24/07/2003. Per Jesús Corrius, Softcatalà. Ja fa un any es va presentar el portal cat365, l'estendard de la de l'administració electrònica catalana. Es tracta d'un gran projecte (sobretot pel què fa al seu pressupost) que ha estat reconegut com un dels cinc millors projectes europeus de govern electrònic i que, tot sigui dit, considerem del tot necessari de cara als nous reptes que ens planteja aquest segle que acabem d'estrenar. Això sí, per fer aquesta afirmació hem de fer un esforç per deixar de banda el fet que, des del principi, el portal s'ha utilitzat sense cap mena de vergonya com a arma electoral buscant sempre benefici immediat (el què en clau política podem anomenar "sortir a la foto") sense tenir en compte les conseqüències negatives que es puguin derivar d'aquest fet a mig o llarg termini. En aquest aspecte s'han mostrat totalment coherents amb la política de noves tecnologies que han dut a terme al llarg dels últims anys. La política que s'està duent a terme des del govern (recordeu: buscant sempre el benefici immediat) sembla orientada exclusivament a convertir els catalans en grans consumidors de les noves tecnologies, de la mateixa manera que Catalunya ha renunciat a tenir una indústria cinematogràfica pròpia per dedicar-se a consumir el productes (o més aviat subproductes) culturals que ens venen principalment dels Estats Units. És evident que ser consumidors de noves tecnologies no és dolent, però estem segurs que volem que passi el mateix que ha passat amb el cinema? Demanar el doblatge de les pel·lícules al català no és tampoc dolent, al contrari, és un dret que tenim, i que hem d'exigir com a comunitat lingüística, però quan demanem el doblatge no estem anant al fons del problema, sinó que estem simplement arreglant les seves conseqüències. Si no tenim cinema en català és perquè no tenim una indústria cinematogràfica pròpia a Catalunya. Catalunya serà una potència important en el món de les noves tecnologies utilitzant programari lliure o no serà. Aquest és el mateix cas que el cinema. Seria un error molt greu, i estúpid, intentar competir amb Hollywood utilitzant les seves pròpies armes. No podem competir fent el mateix que ells, grans produccions molt cares i plenes d'efectes especials, perquè sempre ens passaran la mà per la cara. Per posar un exemple contundent: no podem fer un 'Titànic' a Catalunya i esperar que pugui competir amb un 'Titànic' fet a Hollywood. En aquest cas sempre tindrem les de perdre. Que no puguem fer un 'Titànic', però, no vol dir que ens hagem de donar per vençuts, simplement hem de buscar alternatives. Si no podem fer 'Titànic' fem 'Cinema Paradiso' buscant d'aquesta manera el prestigi i el benefici a llarg termini. De la mateixa manera que no podem fer un 'Titànic' tampoc podem fer un 'Windows'. Catalunya no pot competir amb els Estats Units amb el programari propietari, però si encara hi som a temps, podrem competir de tu a tu amb qualsevol país a través del programari lliure. I en última instància, en el cas català, el programari lliure significa confiar en el país. Quan el nostre govern ofereix el seu gran projecte informàtic, sense concurs públic, a una empresa alemanya i a una altra dels Estats Units ens està dient que no té confiança en la seva gent. Tenim exemples de projectes fet per la gent d'aquí que han funcionat i que s'estan exportant arreu del món (el cas del campus de la UOC és un dels més evidents) però es clar, si la nostra prioritat és el benefici immediat, sempre vesteix més fer-se una foto amb el Bill Gates que no pas amb un anònim enginyer informàtic de Manresa. Sé que les comparacions sempre són odioses, però n'hi ha una de molt evident per aquest cas que ens toca. La Generalitat ha llogat una casa a una multinacional dels Estats Units, per la qual haurà de pagar una forta hipoteca durant molts anys i, el què és pitjor, mai no serà seva, sinó que sempre viurà de lloguer, en comptes de fer-la construir per una empresa d'aquí, per molts menys diners, i tenir-la en propietat des del primer dia. Una pregunta que encara no ha contestat cap responsable del Govern català és quants diners es gasten, o s'han gastant, amb productes de la casa Microsoft i si creuen que amb aquests diners que s'han gastat podien fer haver fet un projecte propi d'administració electrònica amb tecnologia feta al país. Per últim m'agradaria deixar molt clara una cosa. El programari lliure acabarà triomfant. I si som llestos i per una vegada deixem de buscar el benefici immediat a favor el benefici a llarg termini, apostarem decididament per ell. Per tal de ser competitius en les noves tecnologies de la informació i del coneixement necessitem moltes coses, la primera de totes i la més important, una correcta formació en aquest camp, però també la confiança dels nostres dirigents. I la confiança no és demostra només amb bones paraules, sinó amb fets. Aquest document és (c) 2003 Jesús Corrius i Llavina. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sense finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota.

Catalunya 3.0 o com reescriure Catalunya en un codi de font obert

1240

2002-11-07 12:00:00

Pilar Dellunde, investigadora i professora de la UAB, pilar@iiia.csic.es 7/11/2002 Catalunya necessita una actualització: la versió actual és obsoleta, anem, pel cap baix, per la versió 2.0.100345 i, de seguir així, de cara als propers anys, com un gran avenç, podrem arribar a la 2.0.100346. És necessari reescriure Catalunya en un codi de font obert. Fins ara només uns pocs podien fer modificacions i tenir accés a la creació, a la innovació, als mitjans de comunicació. Cal reescriure Catalunya de manera que tothom en conegui les instruccions, tothom pugui millorar-la, tothom hi pugui participar. Fa només un any que el periodista i director de Vilaweb.com, Vicent Partal, presentava en el seu llibre Catalunya 3.0 una anàlisi sobre com podien ser els Països Catalans, la nació dels catalans i les catalanes en el futur, i sobre quin paper podríem tenir a Europa. En la introducció d'aquest assaig, Partal justificava la necessitat del pas a aquesta nova versió, la Catalunya 3.0, "Però, en tot cas, crec que allò que necessitem no és pas una nova reforma, un nou pegat, sinó un canvi de dalt a baix. I és això el que vull expressar amb el títol". Seguint el fil de la reflexió del llibre de Partal, intentaré obrir debat sobre quins principis haurien de ser el motor d'aquesta Catalunya 3.0. pel que fa a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, sobre quin hauria de ser el paper de les nostres administracions públiques, especialment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. Sense ànims de ser exhaustiva, proposo quatre línies d'acció que han de permetre construir una Catalunya 3.0 moderna i del benestar social, fixant prioritats de país pel que fa a les TIC. 1\. L'accés a Internet per banda ampla ha de ser possible per a tota la població. Tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista pressupostari, avui es pot fer arribar la banda ampla a tota Catalunya, i no hi ha lloc per a les excuses. Així ens ho mostren les dades d'un estudi recent efectuat pel Consorci municipalista [Localret](http://www.localret.es/). Aquest estudi, presentat a l'assemblea d'aquest consorci local el desembre de 2001, quantifica el cost de construir una xarxa troncal, una interurbana i una urbana que connectin els 946 municipis de Catalunya. Realitzar una xarxa troncal d'alta capacitat, sobre fibra òptica i dividida en quatre anelles, costaria uns 123 milions d'euros. A partir d'aquesta xarxa troncal sortiria la xarxa interurbana, amb un cost de 160 milions d'euros. Finalment, per dur la banda ampla a totes les seus municipals (ajuntaments, biblioteques, instituts...) caldrien 137 milions d'euros més. El total, uns 420 milions d'euros, aproximadament igual que el que costa, en aquests moments, la construcció de 50 o 60 quilòmetres d'autopista. No tota la xarxa seria de nova construcció, sinó que s'aprofitarien infraestructures existents, xarxes de fibra òptica d' empreses de telecomunicacions, de la xarxa de carreteres i autopistes, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o d'empreses de serveis. A partir d'aquí, els municipis haurien de vetllar perquè la banda ampla arribés als usuaris finals, amb una pluralitat de tecnologies que es podrien fer servir (wireless...). El requeriment d'entendre Internet com a servei públic universal no és res nou (el trobem present, per exemple, a la directiva de la Unió Europea 2000/31), però mai ha estat considerat com una prioritat del govern. Pel que fa al mercat i a la recerca tecnològica, se sap què passarà en els propers 10 anys. Cal, doncs, una planificació que fins ara s'ha deixat en mans privades per tal de desenvolupar estratègies per als propers 10 anys. Però, alhora, cal aprofitar també el temps de les oportunitats i definir estratègies per al futur immediat, és a dir, per als propers dos anys. Catalunya ha de tenir una xarxa pròpia de telecomunicacions i un operador propi, i fer-se així pionera en el desenvolupament de la segona generació d'[Internet](http://www.i2cat.net/). Fins ara no s'ha tingut una actitud prou valenta com per demanar comptes de tots els compromisos no acomplerts per Menta o Telefònica (en aquest darrer cas, tampoc s'ha fet res per evitar l'aplicació de la posició dominant). No ens podem quedar només amb les accions proposades per l'estudi de Localret, esmentat anteriorment; sense anar més enllà de les infraestructures, quins mecanismes podrem tenir per poder superar en un futur la situació actual amb un únic operador dominant? Cal valorar l'experiència que ha representat Euskaltel i definir un model propi d'operador, i aquest operador no hauria d'excloure les prestacions en continguts i en serveis públics. La xarxa ha d'actuar com a factor d'equilibri territorial. La implantació de telecentres és fonamental, però sempre que esdevinguin alhora comunitats reals i espais de socialització, espais per al teletreball, un tipus de treball que cal potenciar, fent-ne una regulació legislativa perquè no s'incrementi més la precarietat laboral existent en aquest sector. És de la creativitat de les administracions locals d'on han sorgit les iniciatives pioneres, com ara el Televall impulsat per l'Ajuntament de Ribes de [Freser](http://www.televall.com/), o [Neapolis](http://www.vilanova.org/neapolis), impulsat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El Televall ha estat el primer telecentre rural de teletreball a Catalunya, que ha utilitzat el teletreball per atraure nova població al municipi, i facilitar la recuperació del territori i del patrimoni arquitectònic. Neapolis és un projecte que neix amb la voluntat de convertir-se en l'impulsor de la societat de la informació a Vilanova i la Geltrú i la comarca del Garraf. El sector primari, agricultura i pesca, es veuran també activats en el seu desenvolupament amb l'objectiu de reduir la pèrdua d'impacte i importància en el conjunt dels recursos econòmics (llotja virtual de venda de peix...). He triat dos exemples significatius de les moltes experiències sorgides de les administracions locals, la majoria d'elles sense unes dotacions suficients de recursos. Són moltes les competències que no són seves i que en aquests moments exerceixen els ajuntaments: segons els casos, es fa una tasca de suplència d'entre un 15% i un 28%. En el context en què ens trobem actualment és especialment important que les prioritats de les inversions en els municipis es fixin a partir de processos participatius; en aquest sentit s'ha portat a terme una iniciativa del Comissionat per a la Societat de la Informació de l'Ajuntament de Rubí, on s'han utilitzat les noves tecnologies (programa [Consensus](http://mis.ictnet.es/consensus/rubi/)) per fer possible uns pressupostos participatius. 2\. Cal trencar les barreres físiques que impedeixen la innovació. Però les barreres també es troben dins dels nostres ordinadors, les infraestructures també són el programari. Quan fa més de sis mesos que Softcatalà va endegar la campanya per a la implantació del programari lliure en les administracions, fa només uns dies, el 30 d'octubre, ha estat rebutjada al Parlament, pels vots de CIU i PP, [la iniciativa que en aquest sentit havia presentat ERC al Parlament de Catalunya](http://www.esquerra.org/programarilliure.html). Però cal continuar treballant per la implantació del programari lliure, primer a les universitats i a les administracions locals, tenint sempre present que la generalització en el seu ús passa perquè s'assumeixi des del Govern de la Generalitat i es pugui traslladar d'una manera extensiva al món educatiu. El programari lliure forma part d'un projecte de país, de la necessitat que tenim d' impulsar una indústria pròpia i de fer possible la presència de la llengua catalana en el món de la informàtica. L'èxit de les [Primeres Jornades sobre Programari Lliure a la UPC](http://jornadespl.upc.es/), o el projecte per acostar el programari lliure als estudis d'informàtica de la [FIB](http://www.fib.upc.es/ca/), són la mostra dels passos que s'han donat endavant. Iniciatives que cal consolidar i estendre al conjunt de les universitats catalanes, que s'han demostrat molt competitives en la recerca internacional. També cal valorar positivament la implantació d'aquest tipus de programari a moltes empreses. Més enllà de l'actual política de subvencions i d'institucionalització de la cultura, en la nova societat del coneixement l'administració no ha de donar només serveis, no ha de tractar la ciutadania com a usuària. Les relacions amb l'administració han de ser transparents (però sense buits de seguretat) i eficients: no ens podem permetre casos com el del portal acabat de presentar, Cat365, en què les persones que utilitzaven navegadors que no eren de Microsoft van tenir dificultats tècniques per accedir-hi. És necessària la creació de vivers d'empreses, i per obrir espais per a la innovació empresarial s'ha d'augmentar la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), que a Catalunya se situa, en aquests moments,, en un 1,1% del PIB, la meitat que a la comunitat de Madrid, i lluny de la mitjana europea (1,82%). 3\. Llocs de trobada per a les noves tecnologies. Malauradament, molts dels debats se situen en l'àmbit tècnic i, a vegades, poques, en el dels pressupostos. Però aquesta no és una qüestió només de possibilitats tècniques o de recursos econòmics, sinó de principis, de quina societat volem, de com construïm el nostre país. Manquen espais reals de trobada entre els diferents agents socials (universitats, empreses, associacions, administracions, ciutadania, etc.) Espais de diferents mides, a cada municipi, a cada centre de recerca..., i també grans trobades, com una fira catalana de les noves tecnologies, amb prestigi internacional. Pel que fa a les fires privades existents, podríem fer un valoració d'alguns aspectes de la recent celebrada ExpoInternet. Aquesta fira ha anat perdent pes, any rera any, envers les fires de Madrid. El llenguatge en què es parla, el de les informacions que es donen, ens diu molt de la seva importància. A ExpoInternet, enguany, l'absència de l'anglès és molt significativa, denota cap a quin mercat estem adreçant les nostres propostes. Amb l'entrada de nous països a la Unió Europea se'ns obre un mercat molt important per treballar al costat d'altres mercats on encara no ens hem adreçat prou, com el del Nord d'Àfrica. Malgrat això seguim mirant a mercats, com el llatinoamericà, que sempre se'ns ha presentat com "el més natural", i que s'ha demostrat especialment difícil degut a l'actual conjuntura econòmica. L'absència del català també ha estat significativa. Això denota la poca importància que es dóna al desenvolupament d'un mercat propi. El gran èxit de la fira: la demanda, la quantitat de persones que hi van pujar i, cal destacar també l'èxit dels tallers sobre programari lliure. No es tracta de bastir un escenari pessimista, ben a l'inrevés, és important recollir tota la creativitat i donar-li sortida. Cal reconèixer el treball fet per empreses i associacions, moltes d'elles, com Softcatalà, que han aconseguit crear i mantenir programes lliures traduïts al català amb èxit reconegut. Recolzament, doncs, a aquelles persones i grups d'investigació que innoven aquí, però també a les que encara són a l'estranger fent recerca i no se'ls ha ofert l'oportunitat de tornar i d'invertir a Catalunya tot el seu capital humà. 4\. La nostra primera prioritat no ha de ser la xarxa de fibra òptica, sinó la xarxa de persones. Internet ha d'ésser una eina per combatre les desigualtats; altrament cauríem en una mena de despotisme digital. La modernitat passa per aquí, cal posar al centre del nostre discurs els usos socials d'Internet. La xarxa ha de ser factor d'integració, ha de ser accessible per a tothom, també per a les persones amb discapacitats. Cal combatre l'escletxa digital, que és especialment greu pel que fa a les desigualtats de gènere, la que ja s'anomena gender digital divide. Si bé la proporció de dones entre el col·lectiu internauta és cada cop més important, per sobre del 40% a Catalunya, hi ha moltes llicenciatures i diplomatures on la seva presència no arriba encara ni al 10%. Les dones estan cada cop més preparades i acostumen a treballar i organitzar-se en xarxa, però no participen en la producció i creació de la tècnica que utilitzen. És imprescindible trencar els estereotips, les dones han de ser presents també en la cultura de la tècnica. En la nostra societat encara es percep que, en les professions relacionades amb la tecnologia, ser dona pot ser una barrera. El [Programa Dona](http://www.upc.es/donaupc) de la UPC ha estat una iniciativa important per facilitar l'accés de la dona a les titulacions tècniques i per a la creació de consciència sobre les possibilitats d'aquests estudis i afavorir la seva inserció laboral. Però li ha mancat recolzament institucional, el que hauria possibilitat una extensió d'aquest programa a les diferents universitats catalanes i una coordinació amb l'ensenyament primari i secundari. Sembla un tòpic, quan parlem de discriminacions de gènere, fer referència a la publicitat, però només cal fer un esforç per tenir presents els missatges que es transmeten en alguns dels anuncis que s'emeten actualment sobre les noves tecnologies (anuncis com els de Wanadoo, del nen que a classe explica que "el meu pare té una connexió...", la dona que a la perruqueria discuteix sobre si " el meu marit té una connexió...", o com els de Telefònica, sobre l'ADSL, on són exclusivament nois joves els que en fan un ús). Passos endavant s'han fet en el llenguatge per part de les associacions de professionals (Col·legis oficials d'Enginyeries en Informàtica de Catalunya, Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya...). Internet, que és sobretot llenguatges i continguts, ha de veure's com un mitjà natural de comunicació, de creació per a tothom. Cal entendre la xarxa com una forma de relacionar-se, de crear i d'innovar, que ens ha de permetre d'aprofundir i de redefinir la participació democràtica. Han de ser-hi presents les noves formes d'associacionisme, com ara les xarxes ciutadanes, creant un sol espai comunicacional als Països Catalans. Amb aquestes reflexions, necessàriament incompletes, acabo aquest article, deixant-lo obert a totes aquelles persones que vulgueu dir-hi la vostra. Les propostes que hi són presents han començat a prendre sentit amb el compromís de molts dels que treballem en aquest camp, de redefinir i portar a la pràctica un nou projecte de país. És així com hem començat a escriure ja aquest programa Catalunya 3.0, en un codi de font obert. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

El projecte Open Directory català

1241

2003-07-20 13:00:00

20/07/2003, autor [Víctor Pàmies](mailto:victor.pamies@wanadoo.es), editor català de l'Open Directory Què és l’ODP? L’[Open Directory Project (ODP)](http://dmoz.org/) és un projecte de directori obert mantingut per editors voluntaris d’arreu del món. És un projecte independent de [Netscape Communications](http://www.netscape.com/) que comença a articular-se en anglès a mitjan 1998 (ara fa cinc anys) i que s’acaba obrint a altres llengües. Així, no és cap motor de cerca ni cap aranya (ara tan de moda), sinó que l’editen i mantenen persones d’arreu del món. El lema del directori, doncs, no és d’estranyar que sigui “Humans do it better” (Els humans ho fem millor). L’únic col·laborador no humà és Robozilla, un giny que revisa periòdicament que totes les adreces llistades al directori siguin funcionals. Dades generals del directori Unes quantes dades generals sobre el directori us permetran fer-vos una idea de la magnitud del projecte: \- Més de 3.800.000 llocs indexats (1.000.000 dels quals en llengües diferents a l’anglès). \- Més de 460.000 categories temàtiques. \- Més de 50.000 editors de tot el món. \- Unes 70 llengües representades. \- Rànquing: Anglès, alemany, castellà, francès, italià, japonès, holandès, polonès, suec, danès, català, rus, turc, noruec, portuguès i txec. \- Nodreix cercadors tan importants i coneguts com ara [Google](http://www.google.com/), [Alltheweb](http://www.alltheweb.com/), [Lycos](http://www.lycos.es/), [AOL Search](http://search.aol.com/), [Ask Jeeves](http://www.ask.com/), [Dogpile](http://www.dogpile.com/templater.gsp?id=/opendir), [Euroseek](http://www.euroseek.com/), [Excite](http://www.excite.com/) o [Webcrawler](http://www.webcrawler.com/), entre d'altres. En català trobem l’apartat català del directori [Google](http://directory.google.com/Top/World/Catal%C3%A0/), [Amunt.net](http://www.amunt.net/), [Aprop.net](http://aprop.net/), [Bergueda.org](http://bergueda.org/directori.php) o [Amfibi](http://directory.amfibi.com/c/). World/Català: l’apartat en català de l’ODP D’aquell garbuix de dades podem ressaltar que hi ha més de 27.000 adreces classificades en [català](http://dmoz.org/World/Catal%e0/) per uns 50 editors d’arreu dels Països Catalans. Això ens situa en l’onzè lloc del rànquing de llengües. Meritori, si tenim en compte que tenim per darrere llengües molt més potents i amb més parlants i mitjans que el català, com ara el rus, el xinès, l’àrab, el portuguès o el grec, entre d’altres. Aquesta és una magnífica plataforma per al català, perquè participem d’una comunitat mundial interrelacionada i amb interaccions constants entre les diferents llengües. L’estructura del directori es reprodueix més o menys fidelment en cada llengua per poder oferir enllaços de cada categoria en diferents llengües i per mostrar una unitat estructural que faciliti la navegació dels usuaris. És una molt bona possibilitat d’exportar la cultura catalana arreu del món: editors catalanoparlants editen també categories en altres llengües i donen d’alta llocs d’indrets dels Països Catalans que tenen versions en altres llengües. Què implica fer-se editor de l’ODP? Cada editor s’encarrega d’un nombre indeterminat de categories. El procediment més usual és entrar per editar una categoria petita que es coneix i, a mida que ens familiaritzem amb la tasca a desenvolupar i n’aprenem els mecanismes, podem anar-ne sol·licitant de noves, més grans i amb més responsabilitat. Però això, en darrera instància, sempre dependrà de les ganes i dedicació de cada editor. Es marquen uns mínims per mantenir el compte d’editor: fer almenys una edició cada 4 mesos. El màxim ja se’l marcarà cadascú. Als editors se’ls demana saber treballar en equip. Som una comunitat, ens posem amb contacte a través d’un fòrum propi intern (en català) o a través de correus electrònics i les decisions de reestructuracions de categories, de polítiques d’edició i de promoció del directori, tasques de manteniment i traducció de la documentació que es genera al directori, relacions amb altres World o altres tasques comunes, les prenem per consens en els fòrums. I quines tasques desenvolupa cada editor dins el directori? \- Mantenir els enllaços que conté cada categoria assignada (revisar i actualitzar els títols i les descripcions, comprovar que els enllaços siguin actius i actualitzats, que no hi hagi duplicitats ni redireccions i que els llocs s’adeqüin a la categoria) \- Fornir cada categoria dels complements que fan tan amigable la navegació pel directori: descripció de categories, polítiques d’enviament de llocs, categories relacionades, enllaços en altres llengües i altres personalitzacions possibles en cada categoria \- Editar i adequar els nous llocs que proposin els usuaris, a través dels formularis d’alta que hi ha a la part superior dreta de cada pàgina pública del directori \- Cercar-ne de nous, per tal de tenir actualitzada la categoria a les novetats que sorgeixen proposar possibles subcategoritzacions a mida que creixin les diferents categories vetllar per la integritat estructural de tot el directori (hi ha el referent d’altres idiomes, i també podem influir en aquelles estructures si tenim una estructura millor). Fer aquest manteniment d’una categoria normal d’edició (entre 25 i 100 enllaços i amb més o menys subcategories) està comptabilitzat en poc més d’una hora setmanal. Fer-se editor de l’ODP és fàcil. Cada categoria del directori [té un enllaç](http://dmoz.org/cgi-bin/apply.cgi?where=World/Catal%e0/Regional) a la part superior dreta per fer-se editor que obre un formulari de sol·licitud. Només cal facilitar unes poques dades personals, els interessos o coneixements que tenim sobre aquella categoria, proposar 3 URL que afegiríeu a la categoria, amb uns títols i descripcions que serveixin de guia de la qualitat amb què penseu editar al directori, i esperar que algun editor sènior la revisi i l’accepti. A World/Català ens vam preguntar què ens havia mogut a fer-nos editors de l’ODP. I les respostes anaven en aquest sentit: \- Donar d’alta la pròpia pàgina web. Encara que no cal, perquè pots proposar un lloc web, sense necessitat de fer-te editor. De vegades, si l’espera perquè aparegués al directori era llarga, alguns decidien de fer-se’n editors per donar-la d’alta ells mateixos. \- Pensar que aquella categoria que t’interessa la pots millorar. \- Sobta trobar el català en un projecte a nivell mundial. Funcionament Encara que es busca una certa simetria entre la categorització de cada llengua (el model a seguir és el Top anglès, generalment el més desenvolupat), per facilitar-ne la interconnexió, el funcionament de cada llengua es bastant autònom, tot respectant unes mínimes normes de funcionament, recollides a la guia d’edició i algunes guies específiques per a algunes branques del directori ([Adult](http://dmoz.org/Adult/), [Nens i joves](http://dmoz.org/Kids_and_Teens/) o [Regional](http://dmoz.org/Regional/), per exemple). Així el model de funcionament del directori es basa en unes premisses bàsiques de funcionament: És un projecte integral. Les diferents llengües no són regnes de taifes, sinó que tot el directori s’estructura de manera semblant i el funcionament, encara que molt autònom per a cada llengua, té unes mínimes directrius comunes i una comunicació fluïda entre tots els editors. D’aquesta manera hi ha unes úniques guies del directori, traduïdes a totes les llengües presents. Però són traduccions i no pas adaptacions. Això no treu que cada llengua tingui unes especificitats que li són pròpies i són respectades, acceptades i potenciades. Així, en català hi ha un desenvolupament especial de les àrees de [tradicions](http://dmoz.org/World/Catal%e0/Arts_i_cultura/Tradicions/) (amb colles castelleres, geganteres o esbarts dansaires, per exemple), que difícilment tenen un desenvolupament semblant en altres llengües. I de la mateixa manera, l’estructuració regional de World/Català reflecteix els diferents indrets on es parla la llengua catalana, distribuïts en les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, Andorra com a estat independent i l’Alguer i la Catalunya Nord, dependents d’altres països. Aquesta estructura no és paral·lela, per exemple al portuguès, que engloba tant llocs de Portugal com de Brasil o les colònies o antigues colònies on encara es parla portuguès. O amb el castellà, que es parla a l’estat espanyol i a Llatinoamèrica. Busquem l’equilibri entre veterania i especialització dels nous editors. L’experiència i coneixement del directori dels primers, combinada amb l’empenta i coneixement de l’àrea que edita cada nou editor. Hi ha una voluntat de guiatge i integració dels nous editors, que són el futur del projecte. En principi, cada editor esdevé l’especialista de la seva categoria. Cadascú es fa editor d’una categoria perquè coneix el tema o hi té algun coneixement específic (proximitat amb les categories geogràfiques, aficions en les categories més lúdiques o coneixements acadèmics en les categories més tècniques). Futur de l’ODP L’Open Directory Project genera molta literatura al seu voltant. Hi ha defensors i detractors per a tots els gustos. Potser el fet de fornir la base de dades de [Google](http://www.google.com/), un dels cercadors més utilitzats provoca que molta gent tingui força interès a llistar-hi els seus llocs en aquest directori. I, paradoxalment, molta gent n’és usuària sense assabentar-se’n. Som voluntaris, amateurs d’alguna manera, en l’àrea de cercadors, posicionaments de llocs web i similars. Per això la tasca que desenvolupem pren, si cal, més relleu, pel prestigi que ostenta l'ODP. I això també provoca que sovint es vulguin integrar en el directori editors amb més interessos personals que de servei. Sovint resulta difícil trobar un punt d’equilibri i que no hi hagi abusos per part d’editors poc escrupolosos. S’està començant a tenir cura dels canals de difusió del directori i la comunicació amb els usuaris, aquells que, en darrera instància, avalen la nostra feina. Així, en poc temps s’han posat en funcionament diferents plataformes de comunicació amb els usuaris: \- [Directori públic](http://www.resource-zone.com/) obert als usuaris, per poder-se comunicar amb editors del directori i plantejar consultes, dubtes o problemes relacionats amb l’ODP. \- [Formulari de comunicació d'abús](http://inelegant.org/report-abuse/ca/), per notificar possibles abusos o conductes poc ètiques d’editors, que n’hi ha, perquè no podem evitar que webmestres sense escrúpols o amb interessos molt particulars pretenguin infiltrar-se al directori per beneficiar-se de l’estatus d’editor per promoure els seus propis llocs i “eliminar” els de la competència. \- [Tots els perfils d'editors són públics](http://dmoz.org/profiles/vpamies.html), amb la salvaguarda de les dades personals que els editors no vulguin fer públiques. Permet la comunicació dels usuaris amb els editors d’una manera absolutament confidencial. La progressió de l’apartat català del directori Des que [l’apartat en català de l’ODP](http://dmoz.org/World/Catal%e0/) va veure la llum l’octubre de 1999, amb uns 200 enllaços, la progressió ha estat espectacular: \- El desembre del 2000 s’arriba als 5.000 llocs indexats (ha passat un any). \- L’abril de 2002 es dobla aquesta quantitat (ha passat gairebé un any i mig): 10.000 llocs. \- El gener de 2003 (només vuit mesos després) es torna a doblar aquesta quantitat: 20.000 llocs. Amb el ritme actual d’addició de nous llocs, aviat arribarem als 30.000 llocs (a dia d'avui hi ha 28.000 llocs a World/Català). Però no només és important la progressió quantitativa. Vetllem per la pluralitat: volem editors d’arreu dels Països Catalans que s’especialitzin en les més variades àrees possibles. També ens preocupa mantenir la qualitat de la feina que ja hi ha feta. Això ho garanteix la plantilla d’una cinquantena d’editors actius. I també volem que el directori es mantingui actualitzat i que reculli les novetats que van apareixent a la xarxa. És bon senyal, en aquest sentit, que cada cop ens costi més trobar nous llocs d’interès per llistar al directori. Ara potser cal arribar als usuaris, perquè siguin ells qui ens els proposin. Entenem que el directori ha de créixer en aquelles àrees que interessi als usuaris i no pas en les àrees que coneixen o dominen els editors involucrats. Per això cal una relació directa amb els usuaris. Projectes de futur Encara hi ha molta feina per fer: \- Apartat català per a Nens i joves (és un directori a part, amb proteccions per a infants, amb llocs de contingut adequat per a la franja d’edat que va dels 6 als 18 anys). \- Apartat d’Adult (és un directori a part amb llocs de contingut per a adults, que no apareix a les cerques amb el cercador del directori general). \- Traducció de la nova documentació que es va generant al directori (no oblidem la col·laboració de Softcatalà, als inicis del directori per traduir la interfície de treball d’edició i les guies d’edició, formularis i avisos i comunicacions amb els usuaris). \- Mantenir el creixement i la qualitat dels llocs llistats \- Aconseguir un bon índex de penetració en la societat catalanoparlant. Volem que la gent conegui el directori i l’utilitzi. I no deixen d’aparèixer noves propostes semblants, com ara projectes de la mateixa empresa però amb un enfocament i objectius diferents: [chezmoz](http://chefmoz.com/) : directori de restaurants. [musicmoz](http://musicmoz.com/) : directori de música. [open-site](http://open-site.org/) : enciclopèdia temàtica. Més informació [L'Open Directory Project (ODP)](http://dmoz.org/)

Programari Lliure al govern extremeny: Linex

1242

2003-06-27 13:00:00

27/06/2003, autor Carlos Castro Castro, Junta d'Extremadura (Director General de SI) Traducció Mireia Farrús, mfarrus@softcatala.org Resum En aquest article es descriuen els plans del Govern de la regió espanyola d’Extremadura per incorporar aquesta regió a la Societat de la Informació, dins d’un projecte estratègic d’ampli espectre. Recolzats en els principis de la connectivitat i l’alfabetització tecnològica, aquests plans es marquen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels extremenys des de la igualtat i la llibertat. Amb aquesta finalitat s’ha construït una potent infrastructura de comunicacions i s’han posat en marxa programes per assolir objectius tant de caràcter educatiu com socioeconòmic, entre els quals es troba l’innovador [Projecte LinEx](http://www.linex.org/) per a la utilització de programari lliure (free software). Introducció La regió espanyola d'Extremadura està decidida a no perdre el tren de la revolució tecnològica. El seu projecte estratègic d'accés a la Societat de la Informació, recolzat en els principis irrenunciables de la connectivitat i l'alfabetització tecnològica, es marca com a objectiu millorar la qualitat de vida dels extremenys des de la igualtat i la llibertat. La regió s'ha dotat d'una potent infrastructura de comunicacions, la Intranet Regional, capaç de connectar per un sistema de banda ampla més de 1.400 punts distribuïts pels 383 municipis que integren la Comunitat Autònoma. D'altra banda ha posat en marxa programes per assolir objectius tant de caràcter educatiu com socioeconòmic. Era clar que les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) podien contribuir de manera decisiva a la millora de la qualitat de l'ensenyament i immediatament es va planejar i es va començar a executar el desplegament de la Xarxa Tecnològica Educativa que preveu dotar d'un ordinador per cada dos alumnes als centres de Secundària. També es va dissenyar un Pla d'Alfabetització Tecnològica que no oblidés les necessitats de sectors de la població que arribaven tard a aquest nou món tecnològic. Els 33 Nous Centres del Coneixement repartits pel territori extremeny, i especialment per localitats de l'àmbit rural, tenen aquesta finalitat. Després hi ha Vivernet, que compleix la funció de viver d'empreses de la nova era digital o el Centre de Foment de Noves Iniciatives, encarregat d'anar redirigint l'estratègia extremenya de la Societat de la Informació segons suggereixin les canviants circumstàncies de cada moment. I com a fons transversal hi ha el Projecte LinEx (programari lliure, o free software) nascut com a resposta a la necessitat d'evitar que l'èxit de tot el programa pogués dependre de factors externs que, com el programari de propietat, s'escapaven de qualsevol tipus de control públic. Context: característiques socioeconòmiques d’Extremadura Extremadura té una extensió de 41.634 km2 i una població de 1.073.574 habitants, la qual cosa suposa una densitat de població de 25,78 habitants por km2. El territori de la regió suposa el 8,3% del total d’Espanya i la població el 2,6 % del total d’Espanya. La població es distribueix en 383 municipis, i només a Badajoz (136.319 habitants) se superen els 100.000 habitants. El 57% dels extremenys resideixen en municipis de menys de 10.000 habitants. El segon municipi en nombre d’habitants és Càceres amb 82.034 i el tercer és la capital autonòmica, Mèrida, amb 51.056. L’economia extremenya presenta una favorable evolució els últims anys, essent la Comunitat Autònoma espanyola amb una major convergència relativa amb la Unió Europea en el període 1985-1999. Extremadura ha sabut aprofitar els Fons de Cohesió de la Unió Europea per articular diversos projectes en l’àmbit educatiu, social i en el sector empresarial. Projectes que, sota la premissa d’incorporar la regió a la revolució de les Noves Tecnologies i el Coneixement, estan propiciant un desenvolupament de la mateixa en condicions d’igualtat i llibertat, i posant-la en disposició de poder afrontar amb garanties tots els canvis que la Revolució del Coneixement comporti d’ara endavant. Antecedents: el GNU/LinEx (Programari lliure, o Free Software) com a part d’un procés Ha quedat enrere el temps en què realitzar descobriments habilitava en exclusiva per a la seva capitalització abusiva i especulativa, com s’ha vingut fent a l’Era Industrial. Calia cercar o crear un model nou que, adaptat a la realitat digital en què vivim, permetés un desenvolupament de tots els extremenys i definit per nosaltres mateixos, no imposat. I la clau per aconseguir això ha estat actuar des de la lògica de l’Era del Coneixement. La Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura entén que la millor política consisteix en l’aplicació de la innovació tecnològica per al foment de la llibertat i la igualtat dels ciutadans, aprofitant i posant a l'abast de tots els que no és patrimoni de ningú particularment: el coneixement acumulat per la Humanitat al llarg de la història. La Societat de la Informació cal construir-la com a projecte col·lectiu, per això tot això no és casual. El 1998, el President de la Junta d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, va llençar a la societat extremenya el repte d’incorporar-nos a la Societat de la Informació, amb el compromís de no deixar fora ningú. No estàvem disposats a perdre el primer tren de desenvolupament que era possible agafar a Extremadura, després d’haver perdut tots els anteriors. Vam començar l’execució d’un projecte estratègic d’incorporació a la Societat de la Informació basat en dos principis irrenunciables: aconseguir la connectivitat i oferir alfabetització tecnològica a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquessin. Aquest Projecte Global de Desenvolupament de la Societat de la Informació perseguia impulsar la utilització de les NTIC entre els ciutadans, aprofitant les seves possibilitats en tots els ordres, especialment en el camp de la formació i de la generació de negocis que suposessin, en definitiva, una millora en la qualitat de vida dels extremenys. La consolidació de les diferents actuacions d’aquest projecte global, tant en el camp de l’educació com recolzant la creació d’empreses basades en noves tecnologies, o impulsant un ambiciós pla d’alfabetització tecnològica, van portar al govern regional a un punt en què mantenir-lo amb garanties depenia excessivament d’un element extern, com eren els programes utilitzats. I aquesta situació fou la que provocà la creació del GNU/LinEx: la necessitat de tenir programari lliure que permetés culminar aquest treball i del qual se’n tingués el control complet, i això només es podia fer utilitzant programes de codi obert. El programa lliure GNU/LinEx, per tant, no és un producte de la casualitat o de la generació espontània, sinó que obeeix un doble objectiu: per una banda, un objectiu educatiu per contribuir al desenvolupament de l’XTE (Xarxa Tecnològica Educativa), amb dos ordinadors per alumne en totes les aules dels centres educatius; per l’altra, banda un objectiu social i econòmic que consisteix a difondre el programari lliure a Extremadura, a través del PAT (Pla d’Alfabetització Tecnològica), les pimes i la pròpia Administració. L’existència d’un programari complet, que pot ser copiat legalment, contribueix a evitar barreres econòmiques com ara l’alt cost de les llicències de programari. L’alçament d’aquestes barreres ja dóna beneficis a les primeres empreses que han sabut descobrir en el programari lliure noves oportunitats de negoci. És el cas de Megasoft System, una empresa extremenya majorista del sector de la informàtica, convertida en la primera que ven ordinadors amb LinEx preinstal·lat en lloc d’un programari de propietat. La companyia va traslladar l’estalvi en costos de llicències al preu final del producte per aconseguir d’aquesta manera una posició més competitiva en el mercat. La creixent popularització de l’ús d’aquest tipus de programari també ha animat recentment firmes com ara OKI a desenvolupar per a les seves impressores programes de control (drivers) específics per a LinEx. Per a l’Administració Pública, la independència i l’estalvi que proporciona el sistema GNU/LinEx és també significatiu. La Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura calcula, per exemple, un estalvi de gairebé 48.000 euros en cadascuna de les seves unitats administratives amb la migració dels sistemes a programari lliure. És el que costarien les llicències d’utilització dels diferents programes de propietat que s’haurien d’instal·lar en una dotació informàtica de referència composta per 22 ordinadors. Realitats Necessitat d’una infrastructura de comunicacions Amb el procés de liberalització del mercat de les telecomunicacions a Europa, Extremadura passava a trobar-se en una situació de risc, en resultar molt poc rentable portar infrastructures de banda ampla a les localitats petites en les quals habita la majoria de la població extremenya. Es plantegen dos objectius bàsics: 1\. Assegurar l’accessibilitat de tots els ciutadans a les infrastructures i serveis de la Societat de la Informació. 2\. Promoure una alfabetització tecnològica del conjunt de la població, tant del medi urbà com del rural. L’element vertebrador del projecte ha estat la contractació de la xarxa corporativa de la Junta d’Extremadura (2 MB/s mínim en més de 1.400 punts) que denominem Intranet Regional, que és la primera d’aquestes característiques en el territori europeu, ja que inclou totes les dependències del govern regional, en el total del territori de la regió (escoles, instituts, consultoris sanitaris, oficines d’atenció administrativa, hospitals, oficines de treball, etc.) En assegurar que a tots els centres escolars d’Extremadura arribi la banda ampla, hem assegurat que a totes les localitats d’Extremadura (ja que fins i tot les més petites tenen escola) hi arriben unes infrastructures de les quals haurien tardat molt a disposar pel sol impuls del mercat, o de les quals no haurien disposat mai. Formació a ciutadans crítics en la Societat de la Informació. Millorar la qualitat de l’ensenyament: aquest objectiu va portar la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia a incorporar la Societat de la Informació en el Sistema Educatiu Extremeny, per la qual cosa es posà en marxa la Xarxa Tecnològica d’Extremadura (XTE). Els pilars fonamentals en aquest àmbit han estat la formació, la generació de continguts per part dels propis docents, l’adequació de l’arquitectura dels nous centres construïts pel govern autònom i la creació d’un sistema operatiu lliure i de propietat. Els cursos de formació en NTIC s’han desenvolupat per tota la regió, i han estat majoritàriament a càrrec del personal que conforma la plantilla dels Centres de Professors i Recursos (CPR). Aquests cursos, tant presencials com en línia, han arribat des del 1999 fins al 80% dels docents extremenys. Òbviament, després de la presentació del GNU/LinEx, la formació gira al voltant d’aquest sistema, tant per tenir un coneixement bàsic d’aquest com per veure les possibilitats pedagògiques que té: tractament d’imatges, multimèdia... Una dada molt destacable és el valor educatiu de la utilització entre alumnes de programes informàtics completament lliures, com ho és el GNU/Linux, realitzat a través d’Internet entre persones separades físicament, però amb un gran esperit col·laborador. Aquesta idea de tenir un ordinador funcionant gràcies a què hi ha persones que treballen compartint els seus coneixements té un valor educatiu per ell mateix molt gran. Per altra banda, i aprofitant les possibilitats de comunicació de la Intranet, s’ha creat [un portal d’educació](http://www.extremadurasi.org/), que serveix de referència a la comunitat docent; a través d’aquest portal els docents poden compartir, lliurement, els continguts que ells mateixos van creant. La generació d’aquests continguts docents es recolza, també, amb ajudes econòmiques i convocatòries de premis a l’elaboració de material curricular. En el terreny de les infrastructures, la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia, després d’assumir les competències en matèria d’Educació, ha ampliat la xarxa de centres, tenint en compte en tot moment l’ús de les noves tecnologies. Les dimensions de les aules són més grans que les tradicionals amb la finalitat que TOTES les aules puguin allotjar unes taules especials que porten a una relació de dos alumnes per ordinador. La necessitat d’aconseguir un perfecte control sobre l’ampli parc informàtic que suposa el desplegament de la XTE, de cercar un sistema estable i potent per treballar en xarxa, i el fet de disposar de programes que permetessin les seves actualitzacions sense haver de dependre de tercers, i a un cost mínim, va portar a la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia a apostar pel programari lliure i a desenvolupar el GNU/LinEx, que en els centres de nova creació és l’únic sistema que s’instal·la. També el programari utilitzat per a la gestió dels comptes de correu electrònic docent, així com el que acull les pàgines web dels CPR, és totalment lliure. Disposar d’un programari lliure --que hem dissenyat per al seu ús en l’entorn educatiu, però que posem a disposició de tots els ciutadans per al seu ús particular o empresarial-- és una peça clau d’aquesta alfabetització tecnològica, que no pretén altra cosa que assegurar l’accés universal del conjunt dels ciutadans, sense discriminació per cap motiu. Això s’està duent a terme mitjançant el Pla d’Alfabetització Tecnològica (PAT) d’Extremadura que nasqué el maig del 1999 com una iniciativa de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura i de l’Associació Regional d’Universitats Populars (AUPEX), juntament amb els diversos ajuntaments i entitats col·laboradores. Aquest procés d’alfabetització tecnològica a Extremadura ha promogut un model de centres adequat al pla dissenyat pel govern regional per a la formació generalitzada de la població adulta: són els anomenats Nous Centres del Coneixement, popularment coneguts com a NCC. Actualment hi ha 33 centres distribuïts per la regió, principalment zones rurals allunyades de les grans ciutats i en zones urbanes desfavorides, com a mitjà d’integració social i cultural. En aquests espais físics i virtuals, ciutadans i organitzacions interactuen sobre projectes concrets a partir dels interessos i la demanda de la pròpia societat extremenya, convertint-se en llocs de formació tecnològica a la carta, al mateix temps que promouen la participació social i cultural de la població extremenya. El PAT no només està consistint a oferir formació a tots els sectors de la població (persones grans, joves, dones, professionals, estudiants, etc.) sinó que estem preocupats perquè les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estiguin realment a l’abast de tots els ciutadans. I des de la presentació del GNU/LinEx, TOTS els centres on es desenvolupa el Pla d’Alfabetització Tecnològica utilitzen el GNU/LinEx, sense que fins ara hi hagi hagut cap problema. Cal destacar l’elevat nombre de persones grans que aprenen en aquests centres a utilitzar els ordinadors i a navegar per la Xarxa, la qual cosa demostra que la por als sistemes oberts està completament injustificada. Recolzament als creadors de negocis basats en les noves tecnologies [Vivernet](http://www.vivernet.com/) (Centre de Negocis de Noves Tecnologies) és el programa de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura, en col·laboració amb la FUNDECYT, destinat a facilitar el desenvolupament de nous negocis en l’àmbit de la Societat de la Informació tot posant a disposició dels joves emprenedors amb capacitat creativa els recursos que els permetin desenvolupar les seves activitats. També és una eina per aconseguir l’adaptació tecnològica de la PIME tradicional, oferint a l’empresari extremeny una visió de les noves possibilitats de negoci i gestió que proporcionen les NTIC. Vivernet va néixer a mitjans de l’any 2000 i des d’aleshores estem contribuint a la consolidació de les empreses del sector de tecnologies de la comunicació i la informació que ja operen a la nostra regió, donant-los serveis de recolzament i afavorint la col·laboració i cooperació d’aquestes, procurant que Vivernet, com a Centre de Negocis d’empreses de NTIC, sigui un referent per a totes elles. Vivernet ha consolidat la seva estructura de recolzament a l’emprenedor amb dos Vivers d’Emprenedors ubicats a Càceres i Badajoz, [un espai Virtual](http://www.vivernet.com/) i un equip itinerant que desenvolupa la seva activitat a les zones rurals d’Extremadura. Vivernet recolza el desenvolupament d’un naixent sector empresarial basat en la nova economia, promovent l’esperit emprenedor i el coneixement de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en aquells que estan en període de formació, perquè descobreixin les possibilitats que se’ls ofereix a través de la xarxa per a la generació de continguts i el desenvolupament dels negocis del futur. Destinat a aquells emprenedors que tinguin una idea de negoci de base tecnològica, que el vulguin desenvolupar a la Comunitat Autònoma d’Extremadura i necessitin l’ajuda i els recursos. Vivernet ofereix un seguit de recursos logístics, serveis d’informació, assessorament i recolzament tecnològic, jurídic, empresarial i comercial, formació continuada en tècniques i habilitats empresarials, en tecnologies de la informació i la comunicació i en gestió de la informació i el coneixement, així com el desenvolupament d’accions dirigides a potenciar la cooperació empresarial i l’intercanvi de coneixements, idees i experiències. Des de Vivernet s’està impulsant entre les PIMES d’Extremadura la utilització de programes lliures en general i de GNU/LinEx en particular, a través de cursos de formació, tant d’un nivell bàsic, com a primer aproximament a GNU/LinEx, com específics sobre algunes aplicacions concretes com Zurbarán (Gimp), sobre el tractament digital d’imatges. Alhora, s’estan realitzant jornades i fòrums de reflexió entre els empresaris i estudiants d’últims cursos sobre les possibilitats de negoci dels programes lliures entre el sector de la regió. Vivernet va rebre dos reconeixements internacional i va donar suport a 44 empreses l’any 2002. Centre de Foment de Noves Iniciatives Totes aquestes actuacions mencionades van tenir, des del 1997, un marc estratègic anomenat INFODEX, projecte de cooperació interregional finançat per la Unió Europea i la Junta d’Extremadura a través de la Fundació per al Desenvolupament de la Ciència i la Tecnologia a Extremadura (Fundecyt) i situada en el context del programa europeu RISI (Regional Information Society Initiative). Les accions, projectes, activitats formatives i col·laboracions que s’han anat realitzant i forjant a Infodex, van fer necessari el 2002 la seva evolució a "Centre de Foment de Noves Iniciatives" . Aquest centre està destinat a l’execució d’aquesta nova programació estratègica i a la continuació d’activitats identificatives de la Societat de la Informació a Extremadura en el marc de la infrastructura creada en les anteriors fases d’Infodex. Les activitats del Centre de Foment de Noves Iniciatives es dirigeixen al desenvolupament dels següents programes: \- Consolidació del Centre Regional de foment de noves activitats a la Societat de la Informació. \- Suport de la Xarxa Tecnològica Educativa (XTE) i generació de continguts per a la xarxa educativa. \- Execució del Programa e-Extremadura. \- Suport al desenvolupament de GNU/LinEx . Aquestes activitats es concretaran a través de les següents tasques específiques: \- Documentar i difondre. \- Generació de continguts per a la Xarxa. \- Desenvolupament de la Xarxa Tecnològica Educativa. \- Centre GNU/LinEx. \- Propiciar la cooperació internacional en el Marc de Programes i Iniciatives de la Unió Europea. \- Cooperació amb Amèrica Llatina. Portal Iberoamericà sobre Alfabetització Tecnològica i altres activitats en el marc de la Universitat Virtual Iberoamericana. \- Execució del programa e-Extremadura, que impulsa la creació d’actuacions innovadores basades en noves tecnologies i aprovat per la Unió Europea. Difusió del GNU/LinEx "Sigues legal, copia el LinEx". Més que un eslògan, és una declaració de principis. El GNU/LinEx va néixer per a arribar a tota la societat extremenya i, en general, a tothom qui ho sol·licita. Per això, des de la seva presentació s’ha distribuït de manera massiva a través de còpies en suport CD i descàrrega del programa [a través del portal](http://www.linex.org/) \--o dels diversos llocs rèplica (mirrors) existents-- o a través de la premsa regional i revistes especialitzades. A la figura 3 es mostra la pàgina inicial d’aquest lloc. D’altra banda, la Junta d’Extremadura promou la reflexió sobre el programari lliure. Són diverses les personalitats i col·lectius de reconegut prestigi mundial que han participat en diversos esdeveniments promoguts per l’administració autonòmica, entre els quals cal destacar Jesús González Barahona, Richard Stallman, Miguel de Icaza, Hispalinux, Gulex, José Mª Olmo... Distribució-creació del portal www.linex.org, un lloc per a la llibertat Linex.org, un lloc web per a la llibertat, és un dels elements bàsics de la integració de GNU/LinEx a la societat extremenya i de tots els que voluntàriament hi accedeixin des de qualsevol part del món. Aquest portal neix de manera paral·lela a la distribució. Com a primer objectiu, defineix què conté GNU/LinEx i permet controlar-ne l’evolució. D’una altra manera, en existir un nombre tan elevat de paquets lliures -programes-, seria pràcticament impossible poder donar suport tècnic a tots ells. Qualsevol usuari de GNU/LinEx pot trobar ajuda tècnica amb una absoluta similitud entre el que aparegui al portal i el que vegi al seu ordinador. No obstant, una de les millors aportacions de l’actuació que la Junta d’Extremadura està fent a favor del programari lliure és la possibilitat d’actualitzar el GNU/LinEx a través del portal amb un simple clic del ratolí. Aquesta possibilitat subratlla la idea que a Extremadura apostem per reduir la bretxa digital, entenent el programari com a coneixement i considerant amb actuacions reals que aquest ha de ser compartit per tothom. El portal té també una funció informativa: ser referència de l’actualitat que, sobre programari lliure en particular i Societat de la Informació en general, existeixi a Extremadura i fora d’ella. I també té una funció social: ser lloc –virtual—de trobada entre usuaris del GNU/LinEx Autor Carlos Castro Castro és Doctor en Documentació per la Universitat de Granada, Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció de Filosofia) i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la mateixa Universitat, i de la qual fou professor. Professor de la Universitat d’Extremadura i Degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la mateixa Universitat des de l’inici de les seves activitats fins al seu nomenament com a Director General de Societat de la Informació de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura el setembre del 1999. Ha participat com a expert en diferents fòrums i ha realitzat diverses publicacions especialitzades relacionades amb Internet i l’aplicació de les Noves Tecnologies a l’àmbit de les Ciències de la Informació. < dgsi@ect.juntaex.es >

Patents de programari i llibertat d'escollir

1243

2003-04-09 18:11:37

Per Xavi Drudis Ferran http://patents.caliu.info Volem usar programari en català Què feu aquí? Vosaltres no ho sé. Jo, quan vaig a softcatala.org [1], sovint és per buscar programes en català. Hi ha altres recursos, també, però la majoria de vegades busco programes d'ordinador. Hi ha altres webs que també faig servir, però la majoria de programes que faig servir venen de servidors del projecte Debian o de Softcatalà, perquè són plens de programes en la meva llengua. A mi m'agrada el programari lliure[3], alguns de vosaltres potser us conformeu amb programari privatiu, o amb una barreja (un sistema operatiu tancat, un descompressor shareware i un processador de textos lliure, per exemple). En tot cas, qui es baixa un programa de Softcatalà és perquè el vol tenir en català. Molts de nosaltres entenem altres llengües, però ens agrada fer servir la nostra, i gràcies a molts voluntaris que tradueixen programes al català, i a molts autors de programes que els fan i permeten traduir-los ens podem permetre el luxe de baixar-nos-els, instal·lar-nos-els i potser contribuir-hi. I això implica una tria. Triar no sempre és fàcil en informàtica. Hi ha empreses que venen llicències (ben restrictives) de programes i fan tot el que poden per aconseguir monopolis sobre cada cop més tipus de programes. I per canviar de programa, hom ha d'aprendre a utilitzar el nou, i ha de traspassar (si pot o com pugui) la informació, la feina que havia fet amb el vell. I ha de conèixer gent que treballi amb el nou per poder ajudar-se mútuament. Tenim el que en diuen "efectes de xarxa"[4]: un programa és apreciat no pel que fa o per com és de bo, sinó per la quantitat de gent que el fa servir, per la xarxa d'altres programes, serveis i gent amb què pot treballar. Per això abunden els monopolis en programari, per això la gent se sent "obligada" a fer servir en ordinadors de la seva propietat programes que no li agraden, per això la frustració o fins i tot por de molta gent de fer servir ordinadors, per això preus cada cop més alts per a llicències cada cop més restrictives de programes cada cop de menys qualitat i amb menys garanties que necessiten cada cop ordinadors més potents per resoldre problemes que ja resolíem abans. Eppur si muove[5]. Malgrat totes les barreres psicològiques, la gent es resisteix a que el seu ordinador, la gràcia del qual és que una mateixa màquina universal es pugui usar per resoldre qualsevol problema computable, només el pugui fer servir per a les quatre coses que decideix el monopolista de torn. Encara recordo una època en què tothom feia cartes amb el WordPerfect i semblava molt poc pràctic fer servir una altra cosa. Després es va començar a posar de moda el MS Word, i ara molts es passen a l'Open Office (i jo segueixo amb LyX). Podríem dir el mateix per a sistemes operatius, bases de dades, o navegadors (i aquí ens adonaríem de la importància de tenir i respectar estàndards que permeten interactuar a programes diferents). Malgrat els monopolis, els programadors fan programes alternatius i, malgrat els efectes de xarxa, els usuaris i administradors els fan servir (i sovint els estudien i els adapten o els tradueixen). I Microsoft ja cal que es calci. I és que ens agrada triar. Microsoft, Oracle, Adobe o la consultoria de la cantonada ens poden prohibir que copiem els seus programes, que n'arreglem els defectes o que els traduïm a llengües que ells no ens ofereixen, perquè els seus programes són seus, i l'autor té dret a decidir què es fa de la seva obra (d'això se'n diu "drets d'autor"). Però no ens pot prohibir que en triem d'altres, que en fem de nous o que ens adaptem programes fets per altres autors que si ens ho permetin, com ara el programari lliure. És a dir, contra programes o llicències o preus que no ens agradin, tenim el recurs d'ignorar-los i fer servir una altra cosa. Molta gent segueix preferint els supervendes però molta altra diu "no gràcies, més m'estimo allò altre" o "no gràcies, ja ens farem nosaltres el programa" i utilitza i/o participa en la construcció d'alternatives. Això fa que els qui fan els programes s'hagin de preocupar d'innovar o de millorar les condicions en què els comercialitzen i que cadascú pugui triar què posa en el seu ordinador. D'això, se'n diu "competència", i representa que juga a favor del consumidor (quan no l'erosionen els monopolis tan freqüents en informàtica). I si ens prohibissin triar? I si ens prohibissin triar? I si decidissin que el primer que faci alguna cosa pot prohibir a la resta fer res semblant al que ell fa?. Així funcionen les patents. De fet no cal ni tan sols ser el primer en haver fet alguna cosa, només ser el primer en haver-hi pensat i haver-ne obtingut la patent. Fins i tot abans de començar a programar res. On queda la competència? Aparcada fins que caduqui la patent (20 anys si el propietari no se'n cansa abans). Vistes així, les patents semblen una aberració. Són microdictadures privades: l'advocat de patents "transfereix les competències" que pugui obtenir de l'oficina de patents a la seva companyia o al seu client en redactar la sol·licitud, després "legisla" sobre aquell nínxol de negoci en redactar les llicències de patents, "recapta tributs" dels qui les vulguin fer servir, i si no li fan cas "imposa la llei i l'ordre" amb el sistema judicial i policial de l'estat, perquè una infracció de patents es castiga amb entre sis mesos i dos anys de presó i la indemnització corresponent. Ens hem begut l'enteniment, doncs? Com poden haver-hi patents en una societat democràtica i una economia de lliure mercat? Bé, doncs resulta que les patents podrien ser una bona idea, si tot es fes ben fet. La justificació de les patents és que no es pot patentar qualsevol cosa. Idealment, l'estat només acceptaria patents per a aquelles coses que no existirien sense patents. És a dir, si per inventar alguna cosa hi has de gastar tant que no et surt a compte, no ho inventaràs. Per tant, entre no tenir l'invent i tenir-lo monopolitzat els primers vint anys, potser ens surt a compte la patent. Les patents poden ser beneficioses per a la societat si s'apliquen a coses que costen molt d'inventar i molt poc de copiar. En aquest cas, l'inventor corre amb les despeses i la competència amb els beneficis, i sense patents la inventiva es limitaria al més alt altruisme. Aquest criteri té un problema, però. El cost d'inventar una cosa és molt difícil d'avaluar. Potser a algú li costa molt i a algú altre molt poc. Per això la tradició ha estat, a més dels requeriments evidents de que el que es patenta no hagi estat inventat abans, ni sigui trivial a partir del que ja es coneix, ni sigui inútil per a la indústria, definir temes patentables i temes que no ho són. Així, no es pot patentar la literatura, els negocis, les formes d'interacció social, etc. Per a tot això se suposa que és massa barat trobar la idea i massa car copiar-la, aplicar-la novament amb èxit. En alguns casos, com ara la literatura o el cinema, la còpia literal és molt fàcil però la reelaboració d'un mateix tema sense aprofitar l'original, que és el que prohibiria una patent, és tot un art, i és un avenç que els escriptors reescriguin els clàssics i els directors facin homenatges a pel·lícules mítiques. En aquests casos, els drets d'autor eviten que es pugui reutilitzar la obra d'algú sense el seu permís, però permeten la reelaboració independent amb idees agafades d'altra gent. Què convé que sigui patentable? Què hauria de ser patentable, doncs?[6] Les aplicacions de la recerca empírica. Per concedir una patent caldria que l'invent aportés nous coneixements sobre l'ús controlat de forces de la natura per obtenir efectes previstos. En altres paraules, aquelles coses en què no hi ha prou amb un model matemàtic, formal o ideològic del que s'ha de fer, sinó que després cal comprovar que la natura realment satisfà el model. Moltes innovacions patentables es fan seguint models matemàtics de la física o química de la naturalesa, però aquests models no defineixen la innovació, només la descriuen com a aproximació, i cal sempre comprovar que la solució trobada del model matemàtic funciona a la pràctica. Però els programes són creacions dintre d'un model formal, i no hi ha realitat material que verificar, i per tant corresponen a un esforç purament intel·lectual, no empíric. El mateix passa amb la literatura, el cinema, la música... Sempre cal que la creació funcioni, sigui coherent, satisfaci les equacions o les regles de la mètrica o de la narració visual, però les innovacions patentables, a més de fer quadrar les equacions (o les rimes), han de funcionar en el món material. Això és el que ens permet parlar d'invencions. Per a les innovacions que requereixen laboratoris cars, experimentació i assajos amb prototipus, és a dir, per a aquelles que exploren una petita part del funcionament de la natura per trobar formes d'aprofitar-nos-en i obtenir resultats repetibles, ens trobem que el cost de trobar la idea útil és molt alt, i el cost de copiar-la i aplicar-la independentment és molt baix. És el cas d'una nova fórmula química o una invenció mecànica. A més a més, són indústries que produeixen béns materials i que tenen uns costos de matèries primeres, de fabricació, de distribució, etc. Si intenten competir amb productes nous, és possible que es gastin els diners de desenvolupar-los i, quan ja hagin trobat la manera de resoldre el problema, algú comenci a produir el mateix producte sense les despeses de desenvolupament. Aleshores, resulta més rendible competir en costos de matèries primeres, en magatzems, en capacitat de producció o en el que sigui, que no pas en recerca, i els consumidors es podrien quedar sense productes innovadors. O, en alguns casos, l'inventor podria guardar en secret la solució al problema, i la societat tindria el producte però es quedaria sense l'accés a aquest coneixement. Per evitar això, els estats fan una excepció al desitjable principi de lliure competència i concedeixen patents. Una patent és un monopoli temporal a canvi de la publicació d'informació sobre una invenció. L'empresa inventora explica l'invent amb prou detall com per a que un especialista el pugui construir (a l'apartat "descripció" de la sol·licitud), defineix quin monopoli vol a canvi (a l'apartat "reivindicacions"), i presenta la sol·licitud a l'oficina de patents de cada estat on vulgui el monopoli. L'oficina de patents comprova que tingui aplicació industrial, que sigui nou (és a dir, que no hagi estat publicat anteriorment) i que presenti activitat inventiva (és a dir, que no sigui òbvia per a un especialista). Hi ha tot un seguit d'activitats que no es poden patentar justament perquè no són invencions o perquè no aporten res a la tècnica (en el sentit del coneixement d'usos controlables i previsibles de forces de la natura). Recordem que el motiu per excloure la presentació d'informació, les matemàtiques, els negocis, etc. de les patents no és que no tinguin mèrit, o que no requereixin esforç o que no siguin rendibles o productives. És que no hi ha raó per pensar que amb patents tindríem més innovacions en aquests camps de les que ja tenim [7], i en canvi, n'hauríem de patir els monopolis. Les patents no són un premi a l'intel·ligència ni a l'enginy, sinó un bescanvi de llibertat per innovacions, en casos molt concrets en què hi sortim tots guanyant (si les oficines de patents fessin bé la feina). I els programes d'ordinador? Els programes d'ordinador no són un d'aquests casos. Els programadors no necessitem l'incentiu d'una patent per innovar, perquè no necessitem experimentar ni fabricar prototipus, ni fer assajos en laboratoris. Els ordinadors es comporten sempre (excepte avaries) segons un model matemàtic precís (per exemple el de la màquina de Turing). En la pràctica, mai no dubtes si una idea es podrà realitzar o no, perquè les capacitats dels ordinadors són perfectament conegudes. Pots no saber quant de temps trigaràs en crear el programa o quants errors faràs, però no et planteges si el pes dels fitxers acabarà deformant el directori o si el bucle se't desgastarà després de molt executar-se. La natura no et fa males passades, perquè la gent que es cuida de fer maquinari t'ho garanteix. Per tant, mai no cal comprovar si el teu model de solució funciona o no, que és el que cal que faci qui dissenya un medicament. Com a màxim cal provar el programa, com qui comprova que no s'hagi equivocat al sumar. En informàtica les idees són molt barates (sovint es regalen en proposar un projecte a un client), però portar-les a la pràctica és força més complicat. Assegurar-te que totes les parts de l'aplicació funcionen bé les unes amb les altres, que s'han previst tots els casos, i que el comportament del conjunt és el desitjat, requereix un procés de programació i depuració del codi una mica entretingut. És a dir, el que és car és posar les idees en pràctica. Per això, veure un programa i copiar-ne les idees per fer-ne un altre no és cap feina fàcil. Si més no, no és més fàcil que el procés de crear el programa original. Com en el cas del cinema, les reescriptures de clàssics poden ser tot un art. Però no en diem "homenatges", sinó "reinventar la roda" i procurem evitar-ho. Igual que en literatura i en cinema, els drets d'autor eviten que qualsevol copiï sense permís de l'autor la part cara del desenvolupament, que és el codi del programa. Per això no ens ha faltat mai innovació en informàtica. De fet, com que en informàtica les matèries primeres, la distribució i la manufactura (fer les còpies del programa) és gairebé de franc, l'única manera de competir és innovar, i l'única manera de no innovar és tenir un monopoli. Tot i que el conveni europeu de patents[8] diu que no es podran patentar programes d'ordinador "com a tals", l'oficina europea de patents n'ha concedit més de 30.000[9] . No sabem per què ho han fet, el cas és que algunes multinacionals han pressionat molt[10]; l'oficina té més feina per denegar una patent que per concedir-la, i ingressa més diners quan la concedeix[11]. El reglament que actualment utilitza l'Oficina Europea de Patents (OEP) [12] reinterpreta el conveni de tal manera que, a la pràctica, no hi ha res que es consideri un "programa d'ordinador com a tal", i concedeix monopolis sobre, per exemple, el carret de la compra d'una botiga en la web[13], els servidors web amb planes dinàmiques[14], o la transmissió de fitxers d'audio o vídeo comprimit per una xarxa[15]. Aquestes patents són nul·les si es fa una lectura coherent del conveni europeu de patents[16], però la única manera de saber si el jutge les considerarà nul·les o es refiarà de la interpretació de l'OEP (com sovint passa) és anar a judici; per tant, tenen un cert potencial d'amenaça. Els judicis per patents són dels més cars: als EUA es parla d'un milió de dòlars per judici[17], perquè calen advocats especialitzats i enginyers. La Comissió Europea vol permetre patentar programari Ara, la Comissió Europea vol canviar la llei per fer que el programari sigui patentable (i de fet qualsevol ús dels ordinadors: comunicacions, mètodes de negocis, etc.), de manera que els jutges no puguin anul·lar cap de les patents de programari concedides, ni cap de les que es concedeixin en un futur, pel fet de tractar-se d'un sector no patentable. Per aconseguir-ho, cal que la directiva[18] que ha proposat la Comissió sigui aprovada pel Parlament Europeu[19]. De moment han votat els dos comitès parlamentaris que han d'opinar[20]; ambdós han esmenat la directiva corregint moltes de les mesures per permetre patents de programari (tot i que tots dos han deixat un forat pel que es podrien esmunyir totes les patents de programari[21]). També ha estat molt assenyat l'informe del Consell Econòmic i Social Europeu[22], que ha criticat la directiva i ha proposat posar l'OEP sota el control de la UE (actualment és un organisme diplomàtic independent). Però el comitè més decisori, el d'Afers Legals i Mercat Intern[23], té una ponent partidària de les patents de programari i dels mètodes de negoci "inventius", que ha preparat un esborrany d'opinió que reforça o agreuja la directiva de la Comissió[25]. No ha fet cas de cap dels tres documents anteriors que ha considerat (de fet ha presentat el seu esborrany abans que es votés l'últim[26]), excepte per adoptar detalls marginals. Un cop aprovat l'esborrany del comitè, és probable que la majoria d'eurodiputats li facin cas en la votació al ple, perquè és materialment impossible que cada eurodiputat estudiï en profunditat cada directiva, i per això s'organitzen en comitès. Alguns dels eurodiputats més implicats en els debats han escoltat els voluntaris que critiquen les patents de programari i els influenciadors professionals que les defensen, i, malgrat els recursos d'aquests darrers, sembla que els arguments dels primers han estat prou convincents i han trobat força suport[27]. Però, per a molts eurodiputats, els estudis que analitzen les greus conseqüències de les patents de programari i les explicacions dels activistes són teories molt boniques, però les multinacionals que els parlen de la necessitat de les patents de programari són una realitat més palpable. Aparentment no els ha servit l'exemple dels EUA, on les crítiques a les patents de programari es multipliquen[28] i amenacen empreses senyera de la nova economia com ara eBay[29], gegants com ara Microsoft[30], o petites empreses extorsionades legalment[31], i els monopolis es reforcen a costa de les pimes[24] i del programari lliure[32]. Les patents i el programari lliure El programari lliure és el que permet als seus usuaris les 4 llibertats[3]: 1- usar-lo per a qualsevol fi 2- estudiar-lo per saber com funciona i com està fet, i adaptar-lo a les pròpies necessitats 3- redistribuir-lo a qui vulguem 4- millorar-lo i redistribuir les millores perquè serveixin a altri La darrera llibertat permet que puguem, per exemple, col·laborar col·lectivament per traduir programes lliures al català. La 3 ens permet que ens puguem baixar els programes traduïts d'una rèplica de l'arxiu de Debian, de Softcatalà o d'un CD que acompanyi un diari o revista, i ajuda a evitar exclusions en la societat de la informació segons el poder adquisitiu. La 2 ens permet aprendre i ens dóna la confiança que tothom pot descobrir els errors o els paranys que puguin tenir els programes que utilitzem, una garantia de transparència imprescindible a mesura que el programari entra a tots els racons de la nostra societat, des de jocs de mòbils fins a sufragis electorals. La llibertat 1 ens permet aplicar les altres per obtenir beneficis pràctics d'aquest bé cultural sense sotmetre l'explotació dels programes a restriccions artificials. Mentre els programes d'ordinador només estaven sotmesos a drets d'autor, que un programa fos lliure o no depenia només dels seus autors. Qui volia donava les quatre llibertats als seus usuaris i qui volia no, i molta gent ha volgut i ha construït un gran patrimoni cultural compartit. Si s'apliquen patents al programari, la decisió ja no és de l'autor, sinó de qui tingui la patent. Per exemple, Microsoft (MS) té patents que cobreixen certes parts del sistema que usa l'MS Windows per compartir fitxers i impressores amb altres ordinadors. Va anunciar que permetria a tothom aplicar aquests sistemes excepte al programari lliure[32]. Fins ara hi havia un projecte lliure anomenat "samba" que permetia que ordinadors amb GNU/Linux i molts altres sistemes operatius poguessin compartir fitxers i impressores amb ordinadors amb l'MS Windows. Si MS pot fer valdre les seves patents, podrà eliminar aquest projecte. A més, el programari lliure és més vulnerable que el no lliure pel fet que la llibertat 2 permet estudiar el programa i trobar infraccions de patents, i perquè la llibertat 3 fa impossible poder pagar una llicència de patent per cada còpia distribuïda, perquè l'autor ni tan sols sap quantes còpies circulen. El programari en general i les patents Però no és només el programari lliure el perjudicat. Els autors de programari no lliure són igualment incapaços de garantir que no infringeixen patents que ni saben que existeixen (perquè és impossible estar al corrent dels milers de patents mentre es programa, i més tenint en compte que els 18 primers mesos les patents europees són secretes[34]). Per tant, l'única manera de sobreviure és una mena de cursa armamentista on les multinacionals més riques dediquen grans quantitats de diners a acumular patents per poder contraatacar si algú els denuncia, i dissuadir així els adversaris de fer servir les seves patents[36]. El resultat és un oligopoli que exclou les pimes i perjudica els consumidors. Ni tan sols els continguts digitals podrien publicar-se amb llibertat, atès que es poden usar patents per controlar qualsevol format de fitxer (per exemple n'hi ha que afecten les imatges en format GIF[39] o JPEG[40], el so en format ASF[41] o MP3[42], el vídeo MPEG 4[43], etc.). D'aquesta manera, qui controli la patent pot impedir que algú generi continguts en aquests formats, o imposar el peatge que vulgui. En concret, si s'aprova la directiva tal com l'ha presentat la Comissió perdríem el programari lliure (cosa que eliminaria la major part de programes en català) però, a més, els oligopolistes que venguessin la resta de programari no tindrien cap mena d'incentiu per traduir o permetre la traducció dels seus programes, perquè no tindrien competència. El seu monopoli no seria resultat d'efectes de xarxa, ni de publicitat, sinó de l'ordenament jurídic i de les forces de seguretat. Posem fil a l'agulla Si us explico tot això no és perquè sigui un escriptor de novel·les d'intriga aficionat ni perquè m'agradi criticar per criticar. Ho faig perquè el nostre dret a escollir està en joc (i també la nostra llibertat d'expressió i la nostra economia). Joan Fuster deia que "tota política que no fem serà feta en contra nostra". La política europea, ens agradi o no, ens afecta. I no es tracta d'una pel·lícula que veiem des del sofà, sinó d'una òpera de la qual formem part (si més no, del cor) i el final dependrà del que fem o deixem de fer. El reduït grup d'activistes que estem intentant evitar les patents de programari a Europa hem aconseguit èxits importants amb recursos bastant migrats, arguments sòlids, 140.000 signatures[38] i força hores. Els resultats[21] no avalen el triomfalisme però demostren que els esforços serveixen de molt. Però la predisposició de la ponent del comitè Jurídic[23] que haurà de votar a l'abril sembla força menys favorable[25], i quan al maig votin els 626 eurodiputats[37], costarà molt que endevinin què és el que convé a la UE sense ser experts en informàtica, ni tenir temps per estudiar tots els dossiers, ni tenir consciència que el tema preocupa prou a la societat com per dedicar-li més temps que a un altre. Si hi ha un grup important de ciutadans que es preocupa d'explicar els problemes, proposar solucions, i desmentir fal·làcies (o simplement mostrar preocupació per un tema important i demanar que escoltin als qui ho fan) és més que probable que la directiva s'esmeni per evitar les patents de programari o, si de cas, que es rebutgi. Si tothom calla, és gairebé segur que el Parlament Europeu acceptarà el que diu la Comissió. La quantitat de gent activa fins ara és molt reduïda per tenir garanties d'èxit. A més, la quantitat de gent afectada, i el perjudici causat són tan desproporcionats respecte la gent i empreses que es pren la simple molèstia d'enviar un fax, una carta o fer unes trucades, que les queixes dels qui sí actuen poden arribar a semblar alarmistes i infundades. Aquesta situació només s'explica perquè, a més de l'abundant informació sobre els problemes amb les patents de programari, hi ha força desinformació i molta confusió buscada. Opinar al respecte requereix un mínim d'informació i esperit crític, i això exigeix dedicar-hi un cert temps. Si veniu a Softcatalà perquè us agrada triar, trieu un cop més: feu difusió del problema, contacteu eurodiputats, empreses, associacions i grups afectats, informeu-vos i col·laboreu amb les organitzacions en lluita contra les patents de programari[35]; en definitiva, actueu ara[33] o no feu res i deixeu que la única opinió que arribi a Brussel·les sigui la de les multinacionals i els intermediaris de patents. En altres paraules, especialment per a les empreses que creen o utilitzen programari: trieu si voleu dedicar temps ara a intentar aturar les patents de programari, o perdre després més temps, diners i llibertat per defensar-vos de patents quan ja estiguin legalitzades i no hi hagi marxa enrera. Però tingueu en compte, en triar, que, si avui trieu no actuar, demà potser no podreu venir a Softcatalà a triar idioma per als vostres programes. Agraïments Gràcies a Quico Llach, de Softcatalà per la revisió del document. Referències [1] Softcatalà Català http://www.softcatala.org [2] Projecte Debian (una recopilació de programari, en particular GNU/Linux) Català (i multilingüe) http://www.debian.org [3] Programari lliure Anglès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html Croat http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hr.html Txec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.cs.html Danès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.da.html Holandès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.nl.html Francès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.fr.html Gallec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.gl.html Alemany http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.de.html Hongarès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hu.html Indonesi http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.id.html Italià http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.it.html Japonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ja.html Coreà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ko.htm Noruec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.no.html Polonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pl.html Portuguès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pt.html Romanès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ro.html Rus http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ru.html Eslovè http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sl.html Castellà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.es.html Suec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sv.html Turc http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.tr.html [4] Efectes de xarxa. Anglès http://mason.gmu.edu/~aaviram/NWMain.htm [5] Diu la llegenda que quan l'esglèsia va obligar Galileo Galilei a retractar-se de la seva defensa de la teoria heliocèntrica de Copèrnic i reconèixer que la Terra estava quieta al centre de l'univers, ho va fer obligat i en acabar va murmurar "eppur si muove" ("i, malgrat tot, es mou"). Italià http://www.comune.pisa.it/ist.comp.tongiorgi/archivi/lavoricollodi/circoscrizweb/galileo/biografgalilei.htm [6] Concepte d'invenció, que defineix el que hauria de ser patentable Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html [7] Un dels estudis econòmics que desaconsellen les patents de programari James Bessen & Eric Maskin Sequential Innovation, Patents and Imitation, Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets. Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf [8] Conveni Europeu de Patents Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/ Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html [9] Estadístiques de patents europees Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.ca.html Algunes patents concedides per l'OEP Català (i altres) http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.ca.html [10] Paper d'algunes multinacionals en la inflació de patents: Microsoft Anglès http://swpat.ffii.org/players/microsoft/index.en.html IBM Anglès http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html Siemens Anglès http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.en.html Alemany http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.de.html Altres Anglès http://swpat.ffii.org/players/index.en.html [11] Preguntes i respostes sobre patents de programari Philippe Aigrain Head of Sector "Software Technologies" in the unit "Technologies and Engineering for Software, Systems and Services" of the European Commission Information Society Technologies R&D; Programme, Anglès http://cip.umd.edu/Aigrain.htm [12] Comentaris de Hartmut Pilch al reglament de l'OEP de 2001 Anglès http://www.aful.org/wws/arc/patents/2001-10/msg00009.html Nou reglament de l'OEP Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/gui_lines/e/c_iv_2.htm [13] patent europea sobre el carret de la compra a una botiga a la web Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep807891/index.ca.html [14] patent europea sobre servidors web amb planes dinàmiques Anglès http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.en.html Alemany http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.de.html [15] patent europea sobre la transmissió de fitxers d'audio o vídeo comprimit per una xarxa Català http://patents.caliu.info/nota080203.html [16] Interpretació del conveni Europeu de patents al reglament de 1978 Anglès http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.en.html Alemany http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.de.html al cas Dispositionsprogramm Anglès http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.en.html Francès http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.fr.html Alemany http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.de.html [17] Preus de judicis per patents Segons aquest article de le Monde Informatique els litigis poden costar entre 20 000 i 500 000 EUR a Europa i fins a 1 000 000 $ a EUA Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view [18] Directiva COM(02)92 sobre patentabilitat del programari Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf Contraproposta de directiva Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/prop/index.en.html [19] Procés de codecisió a les institucions de la UE Català http://patents.caliu.info/codecisio.html [20] Opinió del comitè de Cultura del Parlament Europeu Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019en.pdf Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019de.pdf Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fr.pdf Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019es.pdf Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019da.pdf Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019it.pdf Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019nl.pdf Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019pt.pdf Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fi.pdf Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019sv.pdf Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019el.pdf Esmenes del comitè d'Indústria del Parlament Europeu Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455en.pdf Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455de.pdf Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fr.pdf Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455es.pdf Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455it.pdf Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455da.pdf Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455nl.pdf Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455el.pdf Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455pt.pdf Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fi.pdf Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455sv.pdf [21] Segons l'opinió del comitè de Cultura l'article 2.a permetria que es considerés invenció una cosa on totes les característiques només fossin programari. L'opinió del comitè d'indústria no va aprovar l'esmena que definia el concepte "tècnic" i va quedar un articulat ple de usos de la paraula "tècnic" sense definir. Com que l'OEP considera que n'hi ha prou amb optimitzar memòria, velocitat d'execució o seguretat d'un sistema informàtic per tenir "efectes tècnics" qualsevol programa en tindria. [22]informe del Consell Econòmic i Social Europeu Anglès http://www.toad.esc.eu.int/scriptsces/viewdoc.asp?doc=cesintint145ces1031-2002_ac.doc⟨=EN [23] Comitè d'afers legals i mercat intern Anglès i Francès http://www.europarl.eu.int/committees/juri_home.htm [24] Pimes contra les patents de programari Le Monde Informatique Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view [25] Esborrany d'opinió de McCarthy Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980pt.pdf Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fi.pdf Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980sv.pdf Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980es.pdf Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980de.pdf Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980el.pdf Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fr.pdf Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980it.pdf Holandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980nl.pdf Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980en.pdf Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980da.pdf Crítica a l'esborrany d'opinió de McCarthy Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/amccarthy0302/index.en.html [26] L'opinió del comitè d'indústria es va votar el 20 de febrer de 2003 (veure [20]) L'esborrany de la ponent del comitè jurídic porta data del 13 de febrer de 2003, i diu haver tingut en compte l'opinió del comitè d'indústria. Com a molt podia haver tingut en compte les diferents esmenes proposades al comitè, no el resultat de la votació. [27] Oposició a la directiva. http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118 Audiència al Parlament Europeu http://patents.caliu.info/audiencia.html Conferència dels Verds al Parlament Europeu http://www.greens-efa.org/en/issues/?id=14 Sessió a la Comissió de societat de la informació del Senat espanyol http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2003-01/ [28] Crítiques al sistema de patents dels EUA: Acadèmics: Lawrence Lessig The Exclusive Right to Stagnate Anglès http://news.ft.com/servlet/ContentServer?pagename=FT.com/StoryFT /FullStory&c;=StoryFT&cid;=1045510979794&p;=1012571727092 Empreses: Oracle, Borland, Cisco, etc. Anglès http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_oracle.htm Angles http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_borland.htm Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/quotes/index.en.html#ftc020228-cisco Advocats: Gary Reback (antic advocat de Sun) Anglès (orginal) http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html Català (extracte) http://patents.caliu.info/presentacio/ibmsun.html Director de l'oficina de patents dels EUA Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top [29] e-Bay diu que pot tenir pèrdues imprevisibles o haver de plegar a EUA per culpa de litigis per patents Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top [30] Microsoft patenta a ritme accelerat, però també és una presa sucosa per als posseïdors de patents. Alguns usuaris de MS SQL Server poden haver d'obtenir llicències de patents de tercers, o MS canviar de tecnologia. Anglès http://www.vnunet.com/Analysis/1139188 Anglès http://www.itworld.com/AppDev/136/030220timeline/ Anglès http://www.theregister.co.uk/content/53/29419.html [31] PanIP ataca moltes petites empreses per aconseguir diners i jurisprudència per eventualment atacar empreses més grans. Català http://patents.caliu.info/nota281002.html [32] MS ataca el programari lliure amb patents Català http://patents.caliu.info/nota08042002.html [33] Coses que podem fer per aturar les patents de programari Català http://patents.caliu.info/lluita.html [34] Entre la presentació de la sol·licitud i la publicació van 18 mesos Anglès http://www3.european-patent-office.org/dwld/applicant_guide/part_2/pct_guide_e.pdf [35] Organitzacions en lluita contra les patents de programari Català http://patents.caliu.info/organitzacions.html [36] Sobre l'acumulació de patents Anglès http://www.globalpolicy.org/globaliz/law/patents.htm i la inflació de patents Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/inflation/index.html [37] Membres del Parlament Europeu Portuguès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=PT&iorig;=home&imsg;= Finès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=FI&iorig;=home&imsg;= Suec http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=SV&iorig;=home&imsg;= Castellà http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=ES&iorig;=home&imsg;= Alemany http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=DE&iorig;=home&imsg;= Grec http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=EL&iorig;=home&imsg;= Francès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=FR&iorig;=home&imsg;= Italià http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=IT&iorig;=home&imsg;= Holandès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=NL&iorig;=home&imsg;= Anglès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=EN&iorig;=home&imsg;= Danès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=DA&iorig;=home&imsg;= [38] Recollida de signatures contra les patents de programari Mulilingüe http://petition.eurolinux.org [39] Patent sobre LZW (compressió usada en el format GIF) Català i altres http://swpat.ffii.org/pikta/xrani/gif-lzw/index.ca.html [40] Patent sobre compressió amb wavelets (usat en JPEG) Català http://patents.caliu.info/nota180702.html [41] Patent que afecta el format ASF Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/asf/index.en.html [42] Patent que afecta el format MP3 Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.en.html Francès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.fr.html Alemany http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.de.html [43] Patent que afecta el format MPEG 4 Anglès http://petition.eurolinux.org/pr/pr18.html

Noves possibilitats de l'ofimàtica en català

1244

2002-09-26 13:00:00

per Jesús Corrius / www.softcatala.org 26/09/2002 Al llarg dels últims anys el programari de Microsoft s'ha fet amo i senyor de l'entorn de treball de la majoria d'usuaris informàtics del món. Aquest és el fruit d'una estratègia comercial de dubtosa legalitat que va arribar a aconseguir que els usuaris canviessin un excel·lent processador de textos anomenat WordPerfect per un altre molt inferior conegut amb el nom de Microsoft Word que, en molt poc temps, arribaria a convertir-se en un autèntic estàndard per a l'intercanvi de documents. Aquesta situació de monopoli de fet ens obliga a adaptar-nos a totes les directrius d'aquesta companyia que, entre altres coses, s'ha mostrat molt poc sensible amb la nostra llengua. Enfront d'aquesta situació, el moviment del programari lliure, iniciat a principis dels anys 80 per la Free Software Foundation, té l'any 1998 un dels seus episodis més importants quan l'empresa californiana Netscape Corporation decideix alliberar el codi font del seu conegut navegador web. Aquest esdeveniment representa una autèntica pedra de toc per a la indústria del programari, i una de les conseqüències més sonades d'aquest esdeveniment va ser l'anunci, per part de Sun Microsystems, de la publicació del codi font de l'StarOffice.  L'StarOffice és un paquet ofimàtic multiplataforma creat per l'empresa alemanya StarDivision pensat per competir amb l'omnipresent Microsoft Office, i que Sun Microsystems havia adquirit l'estiu del 1999. Després de treure una primera versió del producte el juny del 2000 amb el nom d'StarOffice 5.2, es va crear la pàgina web del projecte OpenOffice.org, a partir de la qual una comunitat d'usuaris i programadors haurien de treballar en les properes versions del producte utilitzant les més de 7 milions de línies de codi que Sun posava a la seva disposició. El maig del 2002 s'anuncia la versió 1.0 de l'OpenOffice, la primera versió estable després de més d'un any i mig de feina. L'OpenOffice, igual que el Microsoft Office, és un paquet integrat d'aplicacions ofimàtiques. Inclou un processador de text, full de càlcul, eines de dibuix, creació de presentacions, gràfiques i edició de fórmules matemàtiques. Tots aquests components estan integrats dins d'una mateixa interfície d'usuari, d'aquesta manera un cop t'has familiaritzat amb una aplicació és molt fàcil utilitzar les altres que ofereix el paquet. A més, aquesta integració permet copiar les dades d'una aplicació a una altra de manera senzilla, per exemple posar un full de càlcul dins d'un document de text. A més a més, és molt important destacar la facilitat que té l'OpenOffice per interactuar amb altres paquets ofimàtics com és el Microsoft Office i altres aplicacions ofimàtiques en general. L'OpenOffice és capaç de llegir i desar els documents en els formats Word, Excel i PowerPoint, dBase, Lotus 1-2-3 i els formats oberts HTML i RTF, d'aquesta manera no tindrem cap problema per compartir la feina que hem creat amb aquesta aplicació.  L'equip de Softcatalà ha estat treballant intensament durant aquests últims mesos per tenir una versió en català d'aquest programa, gràcies a l'acord de col·laboració a què es va arribar amb Sun Microsystems. La versió definitiva conté una eina de correcció ortogràfica creada especialment per a aquest producte que inclou la majoria de variants dialectals de la llengua i diccionari castellà, anglès i francès en el mateix paquet, així com algunes adaptacions especials per als usuaris catalanoparlants que no inclou el producte original. És important remarcar que durant la fase de proves del producte hem tingut molt en compte les opinions i els comentaris dels usuaris sobre el producte. Per esmentar-ne un exemple, hem introduït la possibilitat d'escollir el símbol que volem usar per tal de representar un valor decimal, una opció que no existeix en el programa original per tal de satisfer les necessitats concretes d'alguns usuaris. Si bé l'OpenOffice és la gran aplicació ofimàtica que podem trobar en català, podem trobar altres programes, molt més lleugers, que permeten realitzar tasques específiques. Aquest és el cas del processador de textos Abiword que també està disponible en català i que posa a disposició de l'usuari totes les opcions habituals de formatatge de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. que tenen la majoria de processadors de textos més importants. D'aquest programa podem destacar que és capaç de llegir i desar documents en format Microsoft Word i HTML i que porta incorporat correctors ortogràfics en català, castellà, anglès i francès. Referències Pàgina web del projecte OpenOffice: http://www.openoffice.org Pàgina web de l'StarOffice: http://www.sun.com/staroffice Pàgina web del projecte OpenOffice en català: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice Pàgina web de l'Abiword: http://www.abiword.com Pàgina web del projecte Abiword en català: http://www.softcatala.org/projectes/abiword/ Llicència Aquest document és (c) 2002 Jesús Corrius. Es permet l'ús, distribució, i/o modificació d'aquest document d'acord amb Llicència GNU per a documentació lliure versió 1.1 o superior publicada per la Free Software Foundation; sense cap secció invariable ni secció de text de portada. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.

Problemàtica de la traducció anglès-català en textos informàtics

1249

2002-12-14 12:00:00

Per [Quico Llach](mailto:quico@softcatala.org?subject=Article publicat al web de Softcatalà) i [Xavier Rull](mailto:caront@correu.vilaweb.com?subject=Article publicat al web de Softcatalà) 14/12/2002 Nota.- Aquest article es va publicar per primer cop al número 41 (hivern de 2002) de la revista [Llengua Nacional](http://fly.to/asslln). ## 1\. Introducció La traducció anglès-català presenta unes dificultats concretes, degudes a les diferències gramaticals entre les dues llengües. Per exemple, en anglès un mateix mot pot tenir diverses funcions gramaticals; en català, en canvi, per a aquestes mateixes funcions gramaticals usem formes distintes, ja que disposem de terminacions verbals i sufixos [1]. En aquest article exposem els criteris que fem servir a Softcatalà en les traduccions de textos informàtics al català [2] i fem veure quins són els problemes més habituals, quina és l'opció que hem pres i per què. Creiem que aquests apunts poden ser útils per a altres traduccions semblants (cal tenir present que les qüestions que detallem solen ser comunes a totes les traduccions més o menys tècniques) [3]. ## 2\. Les formes verbals Com se sap, a diferència del català i altres idiomes europeus, la conjugació dels verbs anglesos és reduïda, de manera que hom depèn totalment del context per a esbrinar el sentit exacte de la frase. En el cas de textos llargs (en una novel·la o en unes instruccions d'ús d'un aparell, per exemple) el context té prou entitat, cosa que permet d'interpretar correctament el valor gramatical de cada mot. Però en el llenguatge informàtic els missatges i les instruccions solen ser molt breus i, per tant, disposem de molt poc context per a interpretar-los. Per exemple: un segment com delete file pot ser un missatge que l'ordinador adreça a l'usuari (llavors equivaldria, més o menys, a suprimiu el fitxer) o bé el text que apareix en un botó sobre el qual s'ha de picar amb el ratolí (llavors equivaldria, més o menys, a per suprimir els fitxers). En aquest cas el context és de caràcter visual i no pas de caràcter textual: el lloc on es troba el text és el que realment indica què significa. Com es pot deduir, la traducció s'ha de fer gairebé sempre tenint present l'estructura del programa informàtic i, sobretot, elements de diàleg com ara les finestres, els missatges que el programa dóna i les opcions que ofereix. A més, cal decidir si els missatges –que posem sempre en imperatiu– són instruccions adreçades a l'usuari (cas en què utilitzem la segona persona del plural, vós) o bé són ordres que l'usuari dóna a l'ordinador perquè faci tal o tal altra cosa (segona persona del singular, tu) [4]. Afortunadament, tot sovint el mateix verb ens dóna una idea del tipus de missatge de què es tracta; per exemple, els verbs to choose ‘triar, escollir' o to select ‘seleccionar' indiquen clarament que el missatge va adreçat a l'usuari, atès que l'ordinador normalment no tria ni selecciona res; en canvi, el verb to search ‘cercar' queda habitualment reservat per a ordres donades a l'ordinador, ja que és ell qui ha de fer la feina de cerca. Així, Select an option Seleccioneu una opció (l'ordinador s'adreça a l'usuari i li demana que n'esculli una) Search file Cerca el fitxer (text d'un botó mitjançant el qual l'usuari pot encomanar a l'ordinador que faci una cerca) ## 3\. El pretèrit En català, el passat presenta més matisos que en anglès. Per això, en principi qualsevol passat anglès (en -ed) pot equivaler a qualsevol pretèrit (va fer, ha fet, feia) i al participi de passat (fet). Així, un missatge com: Connection interrupted at 18:45 PM pot traduir-se, d'entrada, per aquestes tres possibilitats: La connexió va tallar-se a les 18:45 PM La connexió s'ha tallat a les 18:45 PM Connexió tallada a (o des de) les 18:45 PM En la llengua general, l'ús d'un pretèrit o de l'altre depèn de l'hodiernitat, això és, de la ubicació temporal dels fets (dins i fora de la unitat temporal en què ens trobem) [5]. Per això, en teoria hauria de ser la connexió es va tallar si la interrupció és del dia abans, i la connexió s'ha tallat si la interrupció és del mateix dia. Però això és impredictible: caldria saber quan l'usuari llegirà el missatge (si el mateix dia de la desconnexió o un altre). Per això hem optat per prescindir del pretèrit perfet (va \+ infinitiu) i emprar sistemàticament el pretèrit indefinit (haver \+ participi), ja que, al capdavall, si s'interromp la connexió, el missatge que mostra l'ordinador es refereix a un fet que, als ulls de l'usuari, té lloc en un espai temporal dins el marc d'hodiernitat (el procés que s'ha interromput és el marc mateix). Cal tenir present, també, que la construcció amb el verb auxiliar to be (equivalent als verbs catalans ser i estar) + participi (en -ed) pot equivaler tant al pretèrit indefinit (ha fet) com al pretèrit perfet (va ser fet). Cal determinar quin dels dos temps és l'adequat (generalment és l'indefinit): Printing software was installed *El programa d'impressió es va instal·lar El programa d'impressió s'ha instal·lat ## 4\. El gerundi en –ing [6] En anglès, la forma verbal en -ing té diversos usos: com a gerundi (emprat en els temps compostos), com a adjectiu i com a substantiu d'acció: We are editing (‘editem'; literalment, ‘estem editant') This is an editing program (‘això és un programa d'edició') Editing is very laborious (‘l'edició és molt entretinguda') Message is printing (‘el missatge s'està imprimint') Printing software was installed (‘el programari d'impressió s'ha instal·lat') Printing is in process (literalment, ‘la impressió està en procés') En aquests exemples el context textual és prou desambiguador; però quan no n'hi ha (p.e., el segment editing program aïllat pot ser programa d'edició o edició del programa) cal recórrer de nou al context visual. Els problemes gramaticals concrets del gerundi són bàsicament quatre: 1\. Hi ha el cas dels missatges que indiquen que una operació s'està duent a terme (o quin és l'estat d'una operació): Printing Downloading files Hem recomanat de traduir-ho per tota la perífrasi sencera, amb estar: S'està imprimint *Imprimint-se S'estan descarregant els fitxers *Descarregant-se els fitxers 2\. Per a traduir una forma en -ing en posició inicial absoluta, sovint sona més natural l'infinitiu que no pas el substantiu d'acció: Editing is very laborious ~L'edició és molt entretinguda Editar és molt entretingut Compressing this folder may save disk space ~La compressió d'aquesta carpeta pot estalviar espai de disc Comprimir aquesta carpeta pot estalviar espai de disc 3\. Quan el gerundi s'acompanya de la partícula when, que indica el que podem anomenar una acció marc simultània (és a dir, una acció durant la qual passa una altra cosa), recomanem de traduir-lo amb la construcció en \+ infinitiu: An error has occurred when reading mail S'ha produït un error en llegir el correu Bookmarks are saved when leaving the program Les adreces d'interès es desen en sortir del programa Be careful when entering your password Aneu amb compte en introduir la contrasenya Aquesta construcció pot sonar, en algun cas, un pèl forçada, ja que en \+ infinitiu s'aplica a accions puntuals o de durada breu (en arribar va trucar-me ‘en el moment d'arribar, just quan va haver arribat'), i no pas a accions duratives (~en passejar va trobar-lo ‘quan passejava'), i, per tant, correm el risc que alguna frase grinyoli (per exemple, ~en imprimir ‘mentre imprimia') [7]. Per a evitar aquest problema, s'hauria pogut resoldre amb quan (o fins i tot mentre, segons el cas) i el verb conjugat, una fórmula que sona natural en tots els contextos: Les adreces d'interès es desen quan surts del programa Aneu amb compte quan introduïu la contrasenya. Ara bé, aquesta altra opció presenta problemes. Per exemple, segons el context s'hauria de posar algunes vegades en subjuntiu i d'altres en indicatiu, o bé fins i tot en passat: S'ha produït un error quan llegies el correu Les adreces d'interès es desaran quan surtis del programa Alhora, algun cop no sabem quin és el subjecte del verb (l'usuari, l'ordinador, el programa), i, per tant, tampoc no sabem quina forma verbal hi ha d'anar: S'ha produït un error quan llegíeu el correu (l'usuari llegia un missatge) S'ha produït un error quan llegia el correu (el programa que gestiona correu llegia un missatge) Posant-hi en \+ infinitiu, ens estalviem tots aquests problemes, ja que és una forma verbal atemporal i apersonal: tan sols indica una acció simultània, que és el que ens interessa. D'altra banda, en els missatges informàtics la construcció when \+ gerundi generalment indica una acció puntual o bé de durada breu i, per tant, gairebé sempre la construcció en \+ infinitiu s'hi adiu. 4\. Atès que el gerundi expressa una acció, no pot usar-se com si fos un adjectiu (és a dir, amb valor estàtic) [8] , i en certs casos és aconsellable traduir-lo en present anteposant-hi la conjunció que: The file containing the documentation is in... El fitxer que conté la documentació és a... See the webpage showing this problem at... Vegeu la pàgina web que mostra aquest problema a... (o en què es mostra...) CD including English version CD que inclou la versió anglesa (o amb versió anglesa) ## 5\. La veu passiva L'anglès fa un ús de la veu passiva molt més habitual que el català. Cal tenir present que els pronoms es i hom, que en català permeten de construir frases impersonals (habituals en textos acadèmics, per exemple), són desconeguts en anglès. Generalment és millor passar la veu passiva a la veu activa, sovint utilitzant l'estil impersonal (amb el pronom es): Your signature is not displayed, but is added to the message when the message is sent. ~La signatura no és visualitzada, però és afegida al missatge quan és enviat. La signatura no es visualitza, però s'afegeix al missatge quan s'envia. Això no vol dir que no puguem utilitzar la veu passiva quan calgui: This program has been written by X. ~Aquest programa l'ha escrit X. Aquest programa ha estat escrit per X. ## 6\. Construccions complement + substantiu En anglès, els complements del nom generalment es posen davant el substantiu (complement + substantiu). D'entrada, aquesta construcció no presenta gaires problemes: text file es tradueix per fitxer de text i en cap cas no es pot traduir per text del fitxer, atès que sabem que text és el complement (perquè és al davant) i que file és el substantiu [9]. No obstant això, en anglès molts infinitius –i, per tant, altres formes del verb– tenen la mateixa forma que els seus substantius corresponents [10]. I, atesa la seva facilitat per substantivar altres partícules, no sempre és fàcil determinar el tipus de frase amb què ens trobem, sobretot si tenim en compte que sovint no hi ha preposicions ni articles que ens hi ajudin; és a dir, no sabem si ens trobem davant una construcció substantiu + substantiu o bé davant una construcció verb + substantiu. Així, en construccions com ara download manager tenim dues traduccions possibles: R26; Cas que download sigui substantiu (‘baixada, descàrrega'), és el complement de la frase, atès que va al davant, i per tant s'ha de traduir per gestor de baixades (o gestor de descàrregues). R26; Cas que download sigui verb (‘baixar, descarregar'), ens trobem davant una forma en imperatiu i per tant s'ha de traduir per baixeu (o descarregueu) el gestor. Un cop més, en casos com aquest depenem totalment del context visual: si aquesta frase apareix en un menú podem deduir que és una ordre que l'usuari dóna a l'ordinador, de manera que cal triar la segona opció (en segona persona del singular): baixa el gestor. En canvi, si es troba en un text en què es parla de diferents aplicacions informàtiques, es pot inferir que s'ha d'utilitzar la primera opció: gestor de baixades [11]. ## 7\. El tractament En anglès, el tractament que es dóna a tothom és el mateix, you, tant si és singular com plural. Per tant, you es pot traduir per tu, vós, vosaltres, vostè o vostès. En els originals en anglès no tenim cap referent pel que fa al tractament i, per tant, a Softcatalà hem optat per utilitzar persones diferents segons qui sigui l'emissor i qui sigui el destinatari. Així, hem optat per la segona persona del singular (equivalent a tu) quan l'usuari s'adreça a l'ordinador: Desa; Imprimeix; Retalla; Copia; Enganxa (instruccions) De la seva banda, hem optat per la segona persona del plural (equivalent a vós i vosaltres) sempre que l'ordinador, d'una manera o altra, s'adreça a l'usuari: Espereu-vos un moment Seleccioneu una opció Torneu-ho a intentar Deseu l'arxiu Hem refusat l'ús de l'infinitiu per a aquests casos (~desar, ~retallar, etc.), que trobem en espanyol [12], ja que hi apliquem la recomanació que diu que les ordres no s'han d'expressar amb infinitiu, sinó amb imperatiu (~empènyer [rètol d'una porta] ha de ser empenyeu; ~emplenar el formulari ha de ser empleneu el formulari; etc.). Les raons per les quals hem triat la segona persona del plural (vós o vosaltres) en comptes de la tercera persona (vostè o vostès) són diverses: 1\. En primer lloc, la segona persona del plural és un tractament prou neutre, que permet d'adreçar-se a un ventall ampli de persones: des dels usuaris més joves (la nostra intenció és que hi interpretin vosaltres) fins als usuaris del sector econòmic, com ara administratius o banquers (la nostra intenció és que hi interpretin vós). Si optéssim pel singular, ens trobaríem amb el dilema d'haver d'escollir entre el tractament de tu (apropiat per al jovent, però inapropiat per als clients d'una asseguradora que treballa en línia, posem per cas) i vostè (que té el mateix problema, però a la inversa). En resum: vós té molta versatilitat, ja que permet d'adreçar-se alhora informalment a uns usuaris (el jovent) i formalment a uns altres (el món empresarial i l'administració pública). 2\. En segon lloc, el plural és vàlid, tant si hi ha un sol usuari com si n'hi ha diversos. Per exemple, hi ha entorns de treball que permeten que diversos usuaris treballin en línia i alhora sobre els mateixos arxius. Si el programa que ho gestiona ha d'enviar un missatge alhora a tots els usuaris és preferible que ho faci en plural (per exemple, deseu tots els arxius i sortiu del sistema). Si ho fes en singular (desa i surt) semblaria que només s'adreça a un usuari, i, per tant, és poc adequat. A la inversa aquest problema no hi és: deseu i sortiu poden servir per a adreçar-se a un sol usuari. 3\. En tercer lloc, ens estalviem problemes d'identificació amb el model de llengua. Efectivament, si s'empra la tercera persona (vostè), les formes en subjuntiu poden ser, normativa en mà, tant en -i (esperi's, faci) com en -a/e (espere's,faça). Tenint en compte que els missatges que dóna el programa solen ser en imperatiu i que l'imperatiu té moltes formes en subjuntiu (esperi, no s'esperi), ens trobaríem que, tant si escollim una forma com una altra, una part dels parlants no s'hi sentirien identificats. Acceptarien els internautes d'Osona un missatge com imprimisca al seu navegador? Acceptaria un ajuntament valencià un gestor d'arxius amb un missatge com imprimeixi? L'ús de la segona persona, imprimiu, ens estalvia aquest problema. 4\. En quart lloc, vós és la forma tradicional catalana d'adreçar-se de manera respectuosa a un desconegut. Per això, hem optat –com han fet altres entitats– per usar vós en els missatges neutres i adreçats en principi a qualsevol persona. [1] Vegeu, a tall d'exemple, la traducció al català de la novel·la Mil nou-cents vuitanta-quatre de George Orwell (Edicions 62 - Destino). El traductor fa explícita (p. 313) la dificultat de traduir certes solucions gramaticals de l'anglès en la Novoparla (p.e., que taste tant pot voler dir tast com tastar). [2] Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que es dedica a traduir programes informàtics al català. Per a més informació, vegeu l'article de Quico Llach “Softcatalà: el programari en català a la Xarxa” (Llengua Nacional, 37, p. 30). [3] Els criteris de traducció de Softcatalà es poden consultar sencers a la Guia d'estil, que es pot trobar a Internet: http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm. El Termcat ha publicat també uns criteris per a la localització de productes informàtics, que es poden consultar a http://www.termcat.es/termgia/criteris/loc_inf.pdf. [4] Vegeu, al punt 7, algunes explicacions sobre la tria de persona. [5] La frase Avui he menjat carn i ahir vaig menjar peix es construeix amb dos temps verbals distints (he menjat i vaig menjar), tot i referir-se sempre al passat, perquè en el primer cas l'acció té lloc dins el marc en què ens trobem (el dia d'avui), i en el segon cas l'acció té lloc fora d'aquest marc (el dia anterior al d'avui). El marc bàsic sol ser el dia –d'aquí que el terme tècnic sigui hodiernitat–, però pot ser qualsevol altre: la setmana, l'any (Enguany hem anat a Praga i l'any passat vam anar a Londres), etc. L'ús d'un pretèrit o d'un altre varia del català a l'espanyol. Per exemple, allà on el català sols pot dir Avui ja he dinat: podem anar-nos-en, en espanyol pot ser Hoy ya he comido: podemos irnos, però també Hoy ya comí: podemos irnos (en català no es diu *Avui ja vaig menjar). Per això, en espanyol l'exemple reportat també podria ser La conexión se cortaba a las 18:30 PM (a part de se cortó i se ha cortado). [6] Aquí no tractem altres problemes del sufix -ing, com ara l'ús que se'n fa popularment per a indicar ‘acció' en mots com pènging ‘el fet de penjar-se un ordinador'. Per a més informació, vegeu l'article de David Casellas “-Ing: l'aparició d'un nou sufix?” (Llengua Nacional, núm. 34, p. 20). [7] Sembla que sols admet durativitat quan té el sentit causal (Si, en examinar les dades, veieu que hi ha irregularitats, notifiqueu-ho). Val a dir que no hem trobat cap referència sobre aquesta restricció en cap gramàtica que hem consultat (Francesc de Borja Moll, Gramàtica catalana, Moll, 1968; p. 203; Josep Ruaix, Català complet, volum 3, Ruaix, 1998, p. 252; Josep M. Mestres et al., Manual d'estil, Eumo, 1995, p. 732; Antoni M. Badia i Margarit, Gramàtica catalana, Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 212 i p. 670; Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, 1990 –tampoc en la 3a ed., del 1996–; Pompeu Fabra, Gramàtica catalana, Teide, 1956, p. 86). Tans sols en alguna obra hi ha pistes sobre aquesta limitació. Per exemple, segons El llibre de la llengua catalana (Jordi Badia et al., Castellnou, 1997, p. 297) la preposició en amb infinitiu indica “simple precedència –(quasi) simultaneïtat o procedència immediata– [...]”. El Diccionari de la llengua catalana (3a ed., Enciclopèdia Catalana, 1993, s.v. en, acc. 4) explicita que “davant un infinitiu, [en] expressa relacions circumstancials que denoten precedència immediata o causalitat”. [8] Aquest ús estàtic és compartit per l'espanyol (texto incluyendo...), però en català es considera incorrecte (Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, 1990, 1a ed., p. 234). [9] En aquest apartat s'hi podria incloure el genitiu saxó ('s), un recurs gramatical equivalent al possessiu. Val a dir, però, que és una construcció que en textos informàtics apareix molt poc, i que per norma no presenta cap problema, ja que es tradueix per de. [10] és el mateix procés que fa que en català hi hagi parells com salt/saltar,tast/tastar,bot/botar,crit/cridar,trenc/trencar, etc. En català, però, tenim més terminacions morfològiques (-a de femení, -r d'infinitiu, -o de primera persona, -s de plural, etc.); això fa la sensació que hi ha dos mots diferents (tast i tastar) i que en anglès –que té menys terminacions– hi ha un sol mot amb dues funcions gramaticals (taste). [11] Un cas similar amb gerundi podria ser running processes, que es pot traduir per s'estan executant els processos o bé per processos que s'executen. Vegeu l'apartat 4. [12] També es troba en alguna traducció de programari al català que no ha fet Softcatalà. Podeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web http://www.softcatala.org en un enllaç.

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.5 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions d'Unix.

814

2003-11-14 00:00:00

Mozilla és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://mozilla.org), que des de fa més de cinc anys treballa en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les quals s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Els usuaris habituals de versions anteriors podran comprovar que aquesta darrera versió ofereix noves opcions i que és plenament configurable; també notaran millores importants en el programa de gestió del correu. Com a novetats, la versió 1.5 millora l'editor de pàgines web, la navegació per pestanyes, i hi ha una millora general del rendiment i de la compatibiliat. Aquesta nova versió en català del Mozilla es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web (http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents (PMF) sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

Nou lloc web de l'equip de traducció de KDE al català

824

2003-12-01 00:00:00

L'equip [KDE de traducció al català](http://ca.i18n.kde.org/) anuncia la creació d'una web per fer les traduccions d'aquest poderós entorn d'escriptori i, com que el KDE 3.2 ja està en fase Beta 1, animem a qui vulgui col·laborar-hi que s'apropi a la web per conèixer com col·laborar amb tota la comunitat. Tots hi sou benvinguts. Que gaudiu del KDE!

PalmCAT presenta el primer editor de textos en català per a ordinadors de butxaca

825

2003-12-07 00:00:00

L'equip de PalmCAT.org acaba de fer pública la traducció al català de l'editor de textos SiEd per PalmOS. SiEd és un editor senzill de text per a ordinadors de butxaca amb sistema operatiu Palm. PalmCAT,org és una iniciativa que pretén portar el català a l'informàtica de butxaca. Les característiques de SiEd inclouen: \- Suport per a arxius grans (fins a 64 Kb) \- Funcions de gestió d'arxius \- Suport per a arxius de text d'estil UNIX i Windows \- Llegeix i escriu arxius TXT en targetes d'expansió VFS (No Doc) \- Dreceres de teclat \- Permet l'edició ràpida per a usuaris amb teclats portàtils.  Mostra dels menús desplegables Categoria: [Documents](http://www.softcatala.net/palm/) Sistema Operatiu: PalmOS 3.5 Llicència: [Programari lliure](http://www.all4you.dk/FreewareWorld/links.php?cat=019015009) Mida: 25kB (zip) Autor: [Benjamin Roe](http://benroe.com/) PalmCAT,org és una iniciativa que pretén portar el català a l'informàtica de butxaca. A la plana web de palmcat.org podeu trobar-hi vuit llibres, nou articles i catorze programes lliures a la vostra disposició, i en català! També hi trobareu un espai de notícies i un fòrum específic on podeu compartir les vostres contribucions, ja siguin notícies interessants, documents, programari o els trucs que només coneixeu vosaltres. [Més informació](http://baixar.palmcat.org)

Softcatalà està traduint Fedora

826

2003-12-09 00:00:00

Un equip de col·laboradors de Softcatalà està treballant en la traducció al català de la distribució [Fedora](http://fedora.redhat.com) i preveu tenir-la llesta les setmanes entrants. El projecte treballa la traducció de les eines pròpies d'aquesta distribució i la seva instal·lació, així com assegurar que es distribueixi amb els paquets necessaris per poder disposar d'un entorn d'escriptori en català. El procés de la traducció es pot conèixer des de la plana de coordinació del [projecte](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/). El projecte està obert a nous col·laboradors. Fedora és una nova distribució GNU/Linux nascuda d'un projecte voluntari tutelat per [Red Hat](http://www.redhat.com) però que s'ha fet gran arran de la decisió de la companyia d'orientar la seva activitat al món dels servidors i l'empresa. La comunitat independent de desenvolupadors i programadors es qui impulsa Fedora, si bé l'organigrama tècnic del projecte inclou una majoria de treballadors de Red Hat.

Presentem la nova web

828

2003-12-10 00:00:00

Amb l'esperit de fer-nos ressò de les notícies relacionades amb el català i les noves tecnologies hem renovat el nostre lloc i hi hem integrat una aplicació tipus bloc. Ara, podeu enviar-vos les vostres notícies i fer comentaris de les notícies que anem publicant... Com a novetat, també hi hem introduït la possibilitat de sindicar continguts a altres persones. L'equip de Softcatalà

Sun anuncia un servei de suport per a l'OpenOffice

833

2003-12-11 00:00:00

Sun Microsystems ha fet un pas endavant a favor del programari lliure en l'anuncia d'un servei de suport complet -alguns serveis gratuïts i altres de pagament- pel programa [OpenOffice.org](http://www.openoffice.org/), incloent-hi la versió en català. També ha anunciat una versió gratuïta de prova del seu últim paquet per a desenvolupadors, Java Studio Creator. "El creixement sense precedents d’StarOffice i OpenOffice.org mostra que les suites i són per mantenir-s’hi," ha dit Curtis Sasaki, vicepresident de Sun per a solucions d’escriptori. "Com a impulsor clau de la comunitat Open Office.org, Sun està en una posició excel·lent per proporcionar un bon servei de suport." La companyia californiana ha dit que ha declinat la invitació d'afegir-se al consorci Eclipse pel desenvolupament d’eines de codi obert, esmentant un conflicte d’interessos amb IBM. Això no és sorprenent, tenint en compte que el nom mateix d’Eclipse era un sarcasme irònic sobre el negoci de les eines de Sun. Sun ha dit que proporcionarà als usuaris de l'OpenOffice.org suport gratuït per a la primera incidència a través del seu centre 'users free first-incidence support'. En breu, anunciarà el preu del suport d’OpenOffice.org que serà similar als preus del suport per a l'StarOffice El juliol de 2000, Sun va donar el codi font d’StarOffice.com i va batejar-lo com a OpenOffice.org. Des d’aleshores, s’han descarregat més de 40 milions de còpies de totes dues versions d'aquesta potent suite ofimàtica. StarOffice, actualment en la seva versió 7.0, i OpenOffice 1.1 comparteixen el mateix codi font, però StarOffice inclou controls de gestió i altres característiques orientades a les empreses que Open Office no ofereix. Sun va comprar l'empresa alemanya creadora de l'StarOffice, l'any 1999 al seu fundador, Marco Boerries. Softcatalà i Sun Microsystems van signar l'any 2001 un acord de col·laboració pel qual Softcatalà assumeix la traducció al català de la versió de codi obert de l'OpenOffice. Aquesta adreça: <http://www.softcatala.org/projectes/openoffice> acull tota la informació de l'equip que treballa aquest projecte.

PalmCAT presenta el primer joc per a ordinadors de butxaca en català

834

2003-12-12 00:00:00

Delfin-Shift v1.0 per a PalmOS L'equip de PalmCAT ha presentat el primer joc per a ordinadors de butxaca en català  Descripció: El conegut trencaclosques corredís amb un dolç Dofí. Que us ho passeu bé! Categoria: [Jocs](mobil.htm#jocs) Sistema Operatiu: PalmOS 3.5 Llicència: [Programari lliure](http://www.all4you.dk/FreewareWorld/links.php?cat=019015009) Mida: 19kB (zip) Autor: Juergen Lamprecht PalmCAT.org és una iniciativa que pretén portar el català a l'informàtica de butxaca. A la plana web de palmcat.org podeu trobar 8 llibres, 9 articles i 14 programes lliures a la vostra disposició, i en català! També trobareu un espai de notícies i un fòrum específic on podeu compartir les vostres contribucions, ja siguin notícies interessants, documents, programari o aquells trucs que només vosaltres coneixeu.

Sopar de Nadal de Softcatalà dijous 18 de desembre

835

2003-12-01 00:00:00

El 18 de desembre a les 21:00 farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Esteu convidats tots els col·laboradors, simpatizants, usuaris, i respectius acompanyants. El sopar serà al: Xalar Cafè (abans Via Fora) Roig 30 (cantonada Carme) Barcelona Tenim un menú per 19 euros que inclou: Pica-Pica: d'humus i guacamole; primer plat: amanida de vers amb carbassó, segon plat a escollir: coca de poma, quiche, o risoto de bolets i formatge; postre: Copeta de fruits vermells Pa, aigua i vi. Us pregem m'envieu una confirmació per correu electrònic a [jmas](mailto:jmas@softcatala.org) els que vingueu ja que hem de reservar.

L'Opera 7 en català

836

2003-12-15 00:00:00

Ja està llesta la traducció al català de l'última versió del navegador Opera 7 per a Windows, GNU/Linux i FreeBSD. L'Opera 7, desenvolupat per [Opera Software](http://www.opera.com/), és un versàtil navegador, ràpid i fàcil d'utilitzar. Aquesta versió inclou un gestor de contrasenyes (Vareta), un gestor de correu i grups de discussió (M2) i noves característiques com ara botons d'avanç ràpid, rebobinatge, notes i moltes coses més. Els usuaris disposen de la versió 7.23 completa per a Windows (que inclou la instal·lació, els menús i l'ajuda en català), o els fitxers de llengua dels menús per a altres versions idiomàtiques de Windows, Linux i FreeBSD. Podeu descarregar la versió completa per a Windows des del servidor d'Opera (ftp://ftp.opera.com/pub/opera/win/723/ca/) o des del servidor de Softcatalà (http://www.softcatala.org/prog108.htm). En cas que disposeu d'altres versions de l'Opera, els fitxers de llengua per a les diferents plataformes els podeu descarregar a http://www.opera.com/download/languagefiles/ Aquesta última versió d'Opera inclou funcionalitats de versions anteriors com ara la interfície de documents múltiples, gestos del ratolí, dreceres de teclat, cerca i traducció integrades, zoom, bloqueig de les finestres emergents, i moltes altres característiques més, continuen, evidentment, incloses i millorades. Ara els usuaris poden, fins i tot, personalitzar i fer les seves pròpies barres d'eines, gestos del ratolí i dreceres de teclat, i compartir-los amb altres usuaris d'Opera. Trobareu més informació a la llista Opera (http://www.softcatala.org/llistes/).

El Projecte Internet Catalunya publica noves dades sobre la Societat del Coneixement a Catalunya

837

2003-12-17 00:00:00

El Projecte Internet Catalunya, que dirigeixen Manuel Castells i Imma Tubella, acaba de publicar nous resultats del seu treball de recerca sobre la Societat del Coneixement a Catalunya. La primera entrega de l'estudi va ser el treball titulat 'La societat xarxa a Catalunya' i ara s'han fet públics els resultats sobre 'Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana'. Aquesta nova entrega de resultats del treball de recerca ha coincidit amb una doble publicació de materials. Per una banda al [web](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html) del PIC hi ha els documents complets (en PDF) dels dos primers capítols del projecte. En suport paper s'ha publicat el llibre amb el títol 'La societat xarxa a Catalunya' (ISBN 84-01-38645-4) El Projecte Internet Catalunya és un programa de recerca promogut per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El projecte de recerca el dirigeixen Castells i Tobella i hi participen nombrosos professors de la UOC. L'informe ['La societat xarxa a Catalunya'](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic1.html) analitza els usos d'Internet i la seva relació amb les pràctiques socials i de comunicació del conjunt de la població de Catalunya. Conté un apartat extens sobre l'ús de les llengües per part dels internautes catalans. El projecte de recerca ['Les tecnologies de la informació i la comunicació i les transformacions de l'empresa catalana'](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html) ha analitzat les transformacions de l'estratègia i l'organització empresarials vinculades amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Bon nivell digital del català a Internet

838

2003-12-23 00:00:00

El català té una posició destacada, en l'àmbit digital, respecte a la resta de les anomenades 'llengües minoritàries' d'Europa. L'estudi «Academic Training, Languages and New Technologies in the Information Society», cofinançat per la Comissió Europea, remarca l'alt nivell de productes digitals existents en català i, per tant, una situació relativament bona de cara als nous contextos de la Societat del Coneixement. L'estudi es pot consultar al web de l'[Observatori Atlantis](http://www.uoc.edu/in3/atlantis) que també ofereix a través d'una base de dades tota la informació recollida per fer l'estudi. Aquesta base de dades es mantindrà oberta per mantenir actualitzada tota la informació sobre producció digital de les 'llengües minoritàries europees'. Quina és la finalitat del Projecte Atlantis? La mundialització i el desenvolupament i l'extensió de la tecnologia digital en la Societat de la Informació proporcionen oportunitats excel·lents per a la creació d'espais i eines per a l'ús de moltes llengües més aviat petites. Però els graus de desenvolupament i d'expertesa varien d'una comunitat lingüística a una altra, en gran part d'acord amb la mida d'aquesta comunitat. Si no es dóna un ajut especial a aquestes comunitats, hi ha un autèntic perill que les xarxes es desenvolupin -en àrees de creixement ràpid com l'Internet- només en llengües més grans, i en particular en les llengües hegemòniques dels estats respectius. Així, les comunitats lingüístiques petites, i en especial les llengües sense Estat, necessiten tenir a la seva disposició tant productes que puguin satisfer les noves demandes com plataformes que els permetin compartir iniciatives amb socis les llengües dels quals, afronten desafiaments semblants. Què podeu trobar al web del Projecte Atlantis?> Aquest projecte consisteix en un web que amplia de manera lògica els resultats de l'informe Euromosaic i dels seixanta informes sobre grups lingüístics del web http://www.uoc.es/euromosaic/. El resultat tangible és aquest web, l'Observatori Atlantis, en què hi ha disponible cadascun dels sis informes finals, així com múltiples enllaços dels recursos en les sis categories que conformen el projecte, consultables a través d'una base de dades. El web reuneix informació totalment actualitzada sobre eines digitals i recursos vinculats a les noves tecnologies disponibles per a les llengües minoritzades de la Unió Europea. L'informe final destaca les àrees, els projectes i la tecnologia que, a parer dels membres del projecte, ofereixen el potencial més gran per obtenir efectes multiplicadors d'un grup lingüístic a un altre. Pla de treball i dates del projecte El projecte va començar la primavera del 2001, i es va programar acabar-lo al cap d'un any. Durant aquest període, es va dissenyar un qüestionari per a l'obtenció de dades que s'ha enviat a persones i institucions clau dels vint-i-un grups de llengües minoritzades de la Unió Europea, que no són llengües oficials de la Unió. Més endavant, s'ha dissenyat i desenvolupat el web de l'Observatori Atlantis, així com la base de dades que conté. Feu clic per veure l'estructura i el contingut dels sis informes i de la base de dades. L'equip es proposa sol·licitar l'ajuda de l'EU per engegar la segona fase del Projecte Atlantis, en què la base de dades serà aprofitada al màxim, gràcies a iniciatives proactives per trobar nous socis o clients que vulguin adaptar recursos.

Convocatòria de comunicacions per a les II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies

839

2003-12-20 00:00:00

S'ha obert el termini de presentació de comunicacions per a les II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que es previst que es facin el mes de març del 2004. Les Jornades, organitzades per Softcatalà i l'Institut Joan Lluís Vives, volen ser un fòrum obert d'informació i debat sobre la situació del català en les noves tecnologies. Les II Jornades estan previstes per a l'11 i el 12 de març (dates provisionals) a Barcelona. Amb la voluntat d'obrir les Jornades a tothom, s'ha obert un període que finalitzarà el 30 de gener, en què tothom pot presentar una proposta de comunicació. Aquesta vegada, es pretén tractar els temes següents: -El català en moviment: telefonia mòbil i organitzadors personals -Ofimàtica: el català a l'oficina -Món Linux: la llibertat per al català -Universitat i Llengua -L'empresa privada -Català i jocs Els requisits per presentar una comunicació són els següents: -La proposta s'ha d'enviar a l'organització (Marc Belzunces, marcbel@softcatala.org) en un fitxer amb un dels següents formats: rtf, txt, sxw, doc o pdf, i amb el títol de missatge ?Proposta de comunicació per a les II Jornades?. -El nom de fitxer ha de ser el següent: NomCognom1Cognom2.rtf/txt/sxw/doc/pdf, sense cap afegitó més. Per exemple: MontserratCatalaPuig.rtf -Dins del fitxer hi ha de constar: -Nom i cognoms del ponent -Adreça electrònica de contacte -Títol i resum de la comunicació -Tot plegat no ha d'excedir, en cap cas, les 200 paraules -NO s'admet cap tipus de figura. -La ponència ha d'estar orientada a l'usuari final. Queden excloses, per tant, comunicacions de tipus excessivament tècnic o acadèmic. -Tot i que s'ha d'adequar als blocs temàtics definits, s'admeten altres tipus de temàtiques que puguin ser d'interès per a l'usuari final. Un comitè assessor, format per representants de Softcatalà, les universitats, la comunitat informàtica, l'empresa privada i l'administració pública, determinarà la idoneïtat de cada proposta. Trobareu més informació a http://www.softcatala.org/jornades

2a edició del diccionari Societat de la informació

841

2004-01-10 00:00:00

Ara fa uns mesos, el Centre de Terminologia TERMCAT ha publicat la 2a edició revisada i ampliada del diccionari 'Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet', que ha comptat amb l'assessorament tècnic d'experts en les tecnologies de la informació i la comunicació, entre els quals s'hi inclou Softcatalà. En aquesta edició, publicada només dos anys i mig després de la primera, s'hi ha inclòs més de 2000 termes, dels quals més de 300 són nous a la segona edició. El Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat 150 neologismes. El diccionari presenta les denominacions catalanes, amb la definició i les equivalències en castellà, francès i anglès i, sovint, notes explicatives amb informació complementària. La majoria de termes recollits pertanyen als àmbits de les xarxes de telecomunicacions, Internet, informàtica, telefonia i televisió, des del punt de vista de les infraestructures econòmiques, la societat i la cultura. Per aconseguir-lo us podeu adreçar a: TERMCAT, Centre de Terminologia. 'Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet': diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. ISBN 84-393-6127-0 (21€) A la venda a les llibreries de la Generalitat (93 302 64 62, llibrbcn@correu.cattel.com) i altres llibreries de l’àmbit lingüístic català.

El programa de telefonia Skype també en català

842

2004-01-05 00:00:00

L'Skype és un programa de veu sobre IP molt senzill d'utilitzar i que està aconseguint un gran nombre d'usuaris per la gran qualitat de so. El programa utilitza tecnologia P2P -client a client- i l'ha desenvolupat una nova companyia formada per una part de l'equip que va crear el Kazza. L'Skype és molt fàcil d'instal·lar i té diverses funcions que faciliten la cerca d'altres usuaris i tenir llistes de trucades més freqüents o blocar trucades indesitjades. A l'excel·lent qualitat de so cal afegir-hi l'alt nivell de seguretat que hi aporta el fet que la conversa és encriptada. La instal·lació és molt senzilla i no necessita cap configuració especial si hi ha tallafocs intermitjos. Podeu baixar l'última versió del programa amb l'arxiu de la traducció en català des d'aquesta [pàgina](http://www.softcatala.org/prog164.htm) del Rebost. La traducció al català l'ha fet David Valls i Botet .

El català continua marginat en els webs de les empreses

843

2004-01-09 00:00:00

El balanç de l'any 2003 del [ Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html) de [WICCAC](http://wiccac.org) \- Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics no presenta variacions importants. La presència del català en els webs d'empresa continua essent baixa. Si comparem el [darrer](http://wiccac.org/resum.html) resum de situació del 21 de desembre del 2003 amb el del mes de desembre del 2002, veiem que el percentatge global d'ús del català en els webs d'empreses i organitzacions ha passat del 40,20% al 42,08%, només un augment d'un lleuger 1,88%. La situació continua essent molt dolenta i no presenta gaires símptomes de millora. Si repassem els percentatges dels 34 sectors que analitza el Baròmetre, n'hi ha 23 en què hi ha hagut alguna millora, 5 on ha baixat la presència del català i 6 on no hi ha hagut variacions. Malgrat que aquestes dades poden interpretar-se com a positives, el fet de partir d'un nivell força baix aquest lleuger increment no representa cap avenç significatiu. Per sectors, destaquen la millora en l'àmbit de Fires i Salons i en el de Diaris i Revistes. Si examinem les dades d'aquest últim resum s'observa que 22 dels 34 sectors analitzats tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. D'aquests, 7 sectors tenen un percentatge d'ús del català del 30% al 50% (baix) i 15 sectors el tenen inferior al 30% (molt baix). D'aquests 15, n'hi ha 9 que no arriben al 20%, és a dir, només un web de cada 5 té l'opció de ser accessible en català. Els sectors d'electrodomèstics i fotografia, amb un 3,39% (2 webs de 59) d'ús del català i el de l'automòbil, amb un 0%, cap web de 44, són els sectors econòmics on la presència és pràcticament nul·la. L'article 3 de l'Estatut de Catalunya diu "La llengua pròpia de Catalunya és el català". Tot i això, hi ha camps, com aquest dels webs de les empreses on no es veu aquesta realitat. Si la llengua marginada fos el castellà, és ben segur que hi hauria moltes queixes. Creiem que aquesta situació tan negativa només pot millorar si tots hi posem els nostres esforços amb actituds més fermes i decidides. Principalment, i com que la majoria de les empreses, especialment les més grans i les multinacionals, no semblen prou sensibilitzades per aquesta qüestió, s'hauria de treballar des de dues vessants complementàries: des de l'administració, amb actuacions legislatives, i amb la intervenció dels usuaris i consumidors, exigint que siguin respectats els nostres drets lingüístics. Canvis d’actitud Des de l'administració, i centrant-nos en Catalunya, considerem que s'hauria de modificar la Llei de Política Lingüística i la seva aplicació, ja que la Llei actual ha demostrat ser poc eficaç. S'hi haurien de tractar explícitament les noves tecnologies i Internet, actualment una realitat emergent que gairebé no existia quan es va redactar la Llei 1/1998 ara fa sis anys. Esperem que el nou Govern de la Generalitat actuï en aquest tema de la llengua amb la celeritat i la fermesa que la situació requereix. Els usuaris i consumidors hauríem d'exigir sempre ser atesos en la nostra llengua. L'article 32 de la Llei de Política Lingüística, quan parla de l'atenció al públic, diu "1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya" (català i castellà). Els webs de les empreses i organitzacions són una oferta d'informació, productes i serveis com qualsevol altra i haurien d'estar sotmesos a l'aplicació de la Llei. Considerem que la política lingüística de l'administració i l'exigència dels ciutadans, com a consumidors i usuaris, són assignatures pendents que s'han de millorar. No actuar amb la fermesa i la urgència que aquesta situació requereix és una claudicació que no ens podem permetre. Cal, doncs, actuar al més aviat possible per evitar que la situació es deteriori fins a límits cada vegada més difícils de redreçar. WICCAC continuarà treballant en aquest camp amb el seu baròmetre de l'ús del català a Internet per fer pública i denunciar aquesta situació, amb l'esperança de contribuir i ajudar a normalitzar el català Barcelona, 5 de gener del 2004 Joan Soler i Martí membre de l'equip de coordinadors de WICCAC - http://wiccac.org Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics Article publicat originalment [a la Malla.](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=142910)

Programari lliure en català, estàndards oberts i recursos lingüístics lliures a l'acord de govern de la Generalitat de Catalunya

844

2004-01-09 00:00:00

Els acords de Govern [signats](http://www.iniciativa.info/popups/acordgovern.pdf) pel PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA inclouen importants mesures per a la promoció del programari lliure en català, estàndards oberts i recursos lingüístics lliures. En concret els punts de l'acord diuen: 3.3 Fer accessibles tots els llocs web, finançats amb fons públics (respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndards oberts que garanteixin el dret a triar programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d'ús en català. 3.6 Utilitzar, per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipaments informàtics de programari lliure en català. 3.7 Revisar l'acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d'elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons públics. Aquests mateixos partits polítics que han signat els acords de Govern són els que van donar suport a la [Proposició de llei de programari lliure](http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm) en el marc de l'administració pública que ERC va presentar al Parlament de Catalunya i després al Senat espanyol. Aquests són els mateixos punts que van impulsar-se des de [la Campanya per a l'ús del programari lliure a l'Administració pública](http://www.softcatala.org/admpub) que l'any passat va tenir el [suport](http://www.softcatala.org/admpub/entitats.htm) de diferents entitats i associacions.

Llengua i societat de la informació: construint una capa de recursos lingüístics lliures pel català

1233

2004-01-08 12:00:00

08/01/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org Sovint em pregunten quins són els problemes per al desenvolupament del català a la societat de la informació. La majoria de la gent espera una resposta que apunti cap a les multinacionals, que algunes, certament, tenen la culpa de diverses de les situacions, però la meva resposta és sempre la mateixa: nosaltres mateixos. L'argument mereix una explicació. La transició que estem vivint actualment cap a una societat de la informació ha modificat profundament les relacions entre les persones, empreses, i governs: les empreses usen la Xarxa per relacionar-se amb els clients i proveïdors, utilitzen també eines de gestió del coneixement per ser més eficients, els governs milloren la seva presència a Internet i els serveis als ciutadans, a través de la Xarxa, els usuaris usen les eines per millorar les seves relacions personals, etc. Anem de manera imparable cap a una societat altament interconnectada on l'eix fonamental és la informació i on les llengües tenen un paper molt destacat. Perquè el català, com a llengua, pugui afrontar amb èxit aquest repte, necessitem tot un seguit d'eines de recuperació de la informació i de tecnologies de la llengua. Aquestes eines, abracen des de sistemes capaços de detectar automàticament la llengua d'un document (i lògicament destriar el català correctament), de fer un autoresum del contingut, o de ser capaços d'elaborar respostes automàticament a preguntes sobre textos, fins a correctors ortogràfics, gramaticals, sistemes de traducció automàtica, de reconeixement de textos escanejats, o sistemes de reconeixement de veu; és a dir, totes les eines necessàries perquè el tractament de la informació en la nostra llengua sigui una realitat. Mentre que el seny mateix ens indica la importància de disposar d'aquestes eines, el que té realment d’important i potser no tan de trivial, és adonar-nos que aquestes eines han de formar part d'un bé comú, de tota la comunitat lingüística catalana, perquè són eines bàsiques en la nova societat i són d'utilitat pública, i com a tals estan fora de la llei de mercat: han de ser de lliure accés. La compartició del coneixement és el model sobre el qual han treballat sempre els científics, publicant i compartint els resultats de la seva recerca, creant una capa de coneixement comú, model sobre el qual la societat sempre ha innovat. S'ha de crear una infraestructura pública bàsica d'eines lingüístiques que puguem utilitzar els ciutadans, empreses i les institucions per treballar en català en les noves tecnologies. De la mateixa manera que tenim carreteres públiques, que garanteixen la comunicació entre un punt i un altre, necessitem que totes aquestes eines necessàries per al tractament de la informació en llengua catalana siguin públiques i estiguin a l'abast de tothom, que formi un bé compartit per tothom. Això no vol dir simplement que aquestes eines siguin gratuïtes, sinó que necessitem que el programari i els recursos lingüístics que les formen, siguin lliures, entenent per lliures que siguin, com a mínim, de domini públic juntament amb el seu codi, i com a desitjable, alliberades amb una llicència de programari lliure. Molta gent encara confon el fet que un recurs sigui gratuït amb el fet que sigui lliure. Per exemple, el CERCATERM del TERMCAT[1], que recull l'adaptació dels neologismes més recents en llengua catalana, és una base de dades de consulta gratuïta, però no és lliure. I no és lliure perquè no ofereix una descàrrega del contingut de la bases de dades ni una llicència flexible amb la qual es pugui treballar. Això, sense dubte, facilitaria molt la tasca de nombrosa gent que treballem en el món de la traducció en diferents àmbits i ens permetria tenir-ne còpies locals que es poden adaptar i millorar a les necessitats de cada moment. Un dels pocs recursos lliures de lingüística computacional que hi ha avui en dia pel català és el corrector ortogràfic de Softcatalà elaborat per en Joan Moratinos[2]. El fet que sigui lliure ha fet possible que s'hagi pogut incorporar en les versions en català dels programes Open Office, Abiword, Mozilla, o en el sistema operatiu GNU/Linux. Així mateix, també s'ha pogut acoblar a sistemes de correu electrònic tipus correuweb o a blocs com ara PuntBarra, on per exemple, els usuaris poden corregir les notícies abans d'enviar-les. Sens dubte, l'impacte que ha tingut aquest recurs lingüístic lliure pel català ha estat molt important ja que cadascú l'ha pogut adaptar lliurement a les seves necessitats. El fet que existeixi aquest recurs lliure no impedeix que hi hagi empreses amb productes com ara l'Escriu[3], el Word Correct[4], o el Maxigramar[5] que siguin comercials i no lliures. Un cas paradigmàtic en l'àrea de recursos lingüístics són els sistemes de traducció automàtica. Aquests sistemes són fonamentals per al desenvolupament del català a les noves tecnologies. Avui en dia tenim casos de molts llocs web amb continguts en castellà o anglès que podrien ser traduïts i adaptats si aquestes eines haguessin estat lliures, ja que facilitarien aquesta tasca enormement i reduirien els costos de traducció. És necessari que siguin lliures no només per tots els motius que hem exposat, sinó també perquè és l’única manera de garantir la flexibilitat que la majoria d'usuaris necessita (incloent-hi personalització del lèxic i els formats d'entrada i sortida) així com garantir una continuïtat de la tecnologia en el futur. Realment el català podria fer un salt molt important en la seva presència a Internet i en la societat de la informació en general si tinguéssim traductors català - anglès i català - castellà amb tecnologia lliure. El Govern català ha invertit molts euros en tecnologia d'aquest tipus i a casa nostra tenim universitats que treballen amb diners públics, en aquesta àrea de recerca, però que mai han produït cap recurs lliure. El fet de no poder disposar de totes aquestes eines, bé perquè no existeixen o bé perquè estan en mans d'universitats que no hi donen accés o empreses privades, representa establir una barrera d'accés per al català a la societat de la informació i dificultats afegides als que treballen en altres llengües perquè vulguin apostar pel català. Aquestes eines s'han de desenvolupar sense rebre diners i sempre de manera altruista. La resposta és no, necessàriament. Una universitat o empresa pot rebre suport d'un programa europeu o del Govern per desenvolupar aquestes eines. El que és molt important és que una vegada fet el projecte sigui un bé comú per a tothom. De fet, per al català algunes eines ja existeixen i han estat desenvolupades amb diners públics però actualment es troben tancades. L'existència d'aquesta capa comuna de béns per al català en forma de tecnologies per a la llengua deixa espai per a les empreses perquè puguin desenvolupar productes més especialitzats, personalitzats, i oferir-hi suport. Així mateix, també fomentem la innovació proporcionant una infraestructura bàsica sobre la qual puguem treballar-hi, disminuint les barreres d'entrada de noves empreses que vulguin treballar amb tecnologies en català. Hem d'evitar que les tecnologies de la llengua estiguin exclusivament en mans del sector privat i hem d'assegurar-ne la disponibilitat com a bé públic evitant així l'establiment, de manera indirecta, d'un impost encobert (en forma de llicències de programari) per treballar en la nostra llengua en la societat de la informació, un fet que avui en dia ja s'està produint. Els diferents governs dels països catalans, les institucions catalanes, les universitats (especialment els departaments de lingüística computacional) tenen una gran responsabilitat a assegurar que aquesta capa de recursos lliures per al català sigui una realitat, alliberant la recerca bàsica que ja han fet amb diners públics i tenint aquest objectiu sempre present en futurs projectes. Si no reeixim en la creació d'aquest conjunt d'eines lliures que permetin treballar, a tothom, en català, s'haurà fracassat a portar al nou model de societat de la informació el català . Enllaços [1] http://www.termcat.net/neoloteca/ [2] http://www.softcatala.org/projectes/myspell/ [3] http://www.inedit.com/ [4] http://www.market-way.net/wordcorrect/ [5] http://www.maxigramar.com/ Bibliografia recomanada La lengua que era un tesoro, Jose Antonio Millan http://jamillan.com/tesoro.htm La importància de la propietat intel·lectual per a l'avanç del català a les noves tecnologies, Jordi Mas http://www.softcatala.org/jornades/ponencies/ponencies/002-softcatala.pdf Nota: Aquest article va ser publicat en versió [reduïda](http://www.avui.com/avui/diari/03/oct/15/c40115.htm) el 15 d'octubre al Diari Avui, així com a la revista Llengua i Ús del mes de desembre. Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Entrevista amb Marcelo d’Elia Branco

1234

2003-12-15 12:00:00

Barcelona, 15/12/2003, Carmen Jané, el Periódico Ràpid, seductor i amb un discurs molt clar, aquest sant Jordi amb ordinador i aire hippy ha fet del software lliure la seva bandera i de Microsoft el seu drac. Potser perquè transformar el món amb la informàtica és en el fons una utopia i, com ell explica, quan se li compleix una utopia en busca una de nova. Ara que el Govern del president Lula ha fet de la seva causa un instrument més per a la seva lluita contra la fam i per la transformació del país, D’Elia Branco, que es reconeix «de difícil seient», pot buscar una altra bandera, que defensarà, segons assegura, «lluitant, però sense perdre la tendresa». El Govern progressista brasiler dirigit per Luis Inácio Lula da Silva aposta per la modernitat de la informàtica, però sense perdre de vista les prioritats del seu programa que vénen imposades per la pobresa que hi ha al país. Per això els seus assessors, com el tècnic Marcelo d’Elia Branco, recolzen la utilització del denominat software lliure, que és un moviment que produeix programes informàtics en què els usuaris poden tenir accés al codi amb què estan escrits i distribuir-los i copiar-los sense haver de pagar drets d’autor ni llicències. Sorgit amb Richard Stallman i la Free Software Fundation el 1984, aquest moviment no té només el sistema operatiu Linux –competidor de Microsoft– com a estendard, sinó també el paquet d’ofimàtica Openoffice, els navegadors Mozilla i Konqueror, els escriptoris KDE, Redhat, Suse i Debian, i moltes altres aplicacions. ¿Per què el Brasil ha optat pel software lliure? Al nostre país, la informàtica mou 3.200 milions de dòlars a l’any, dels quals un terç es destinen a pagar drets a empreses estrangeres. Tenim un 8% de persones connectades a Internet, i la meitat utilitza software il·legal. Però no podem legalitzar aquests programes ni comprar noves llicències perquè estaríem augmentant el dèficit de la nostra balança comercial. Però també hi ha una raó social. Al Brasil, 22 milions de persones passen gana i 46 milions de persones, un terç del nostre poble, viu amb menys d’un euro al dia. El programa prioritari del Govern del president Lula és combatre la fam i per fer-ho necessita 556 milions de dòlars, menys de la meitat del que gastem en drets per software. I davant d’aquest panorama, ¿com plantegen l’accés a Internet? Combatre la bretxa digital no és únicament donar un ordinador connectat a Internet, perquè això transforma la nostra gent en consumidors d’una tecnologia sobre la qual no tenim coneixement. Hem de dominar la cultura digital, i això només és possible utilitzant software lliure, perquè podem accedir al codi i aprendre. Una altra raó és la nostra necessitat de desenvolupar una indústria nacional. La decisió del Govern, recolzada pel Projeto Software Livre, és ampliar la nostra cultura, alhora que fomentem les indústries nacionals o les multinacionals que actuen al nostre territori, generant més llocs de treball. És a dir, anar cap al desenvolupament gràcies al software. Molts problemes al Brasil necessiten solidaritat internacional. Som un país dependent en tecnologia, com Espanya. Amb software lliure podem fer un salt tecnològic que ens situï al costat de països del Primer Món. No som ni millors ni pitjors que la gent dels EUA o el Japó i, si ens donen oportunitats, podem ser tan bons com els altres. Marcelo Tosati, el supervisor mundial del nucli de Linux, és brasiler; Cristiano Anderson, un dels sis mantenidors del projecte GNU, també... Estàvem tots junts a Porto Alegre. Però davant d’aquest discurs, Bill Gates va anar al Brasil i va oferir una pila de paquets de software. El moviment de software lliure ja fa anys que regala tots els programes a governs, universitats... Si ho quantifiquéssim, això val molt més que tot el patrimoni de Microsoft, que només regala llicències immaterials. La lògica dels governs d’acceptar les donacions per fer veure que fan grans coses és una tonteria, perquè accedir al codi font d’un programa no té preu. Però Microsoft està obrint el seu codi a determinats governs. Això és màrqueting. N’estan obrint una part però no pas tot, i ho mostren en una presentació de Powerpoint, cosa que no dóna garanties. A més a més, tampoc n’hi ha prou d’obrir el codi, se l’ha de poder modificar. I no millorarem pas un codi d’un altre perquè Microsoft guanyi més diners. ¿Es pot combatre la fam amb ordinadors? Indirectament sí. La fam està originada per la dependència econòmica, i aquesta té el seu origen en la dependència tecnològica. El Brasil té una base suficient per poder ser un país ric. Els ordinadors no combaten la fam, però sí la dependència tecnològica. ¿Quin paper hi juga Porto Alegre? És la ciutat del fòrum social més important i l’Administració més forta en software lliure que hi ha al Brasil. L’organització Projeto [Software Livre](http://www.softwarelivre.org/) pertany a l’únic grup que està lligat directament al president de la república. Però no volem fer-ho tot sols al Govern. Busquem ajuda en la comunitat de software lliure internacional perquè ens ajudin a convertir el Brasil en un exemple d’independència tecnològica per a la resta del món.  Marcelo d’Elia Branco Digui’m una cosa, ¿qui va ser primer, Extremadura o el Brasil? Perquè Extremadura també ha migrat tot el seu sistema educatiu al software lliure. ¿L’ou o la gallina? Són situacions diferents. A Porto Alegre vam començar primer, però Extremadura va ser més ràpida a implantar-lo, i ara van al davant: 66.000 ordinadors per a la xarxa educativa pública, 39.000 a Andalusia, València... Espanya avui està a l’avantguarda d’Europa en implementació de software lliure. Però n’hi ha altres exemples, com el Govern de Munic, el Japó i la Xina que han anunciat una distribució pròpia. ¿La base al Brasil també és Debian, com a Extremadura? Per a un Govern, el més correcte em sembla que és treballar amb Debian, perquè és una distribució que mantenen voluntaris i no depèn de cap empresa. Debian és avui un tronc de distribució, perquè a partir d’ella es fa la distribució d’Andalusia, Extremadura, Porto Alegre. I això no significa que no es contracti una empresa privada que ens doni suport,manteniment. ¿I la connectivitat? Perquè una cosa és que no es pagui pel software, però s’ha de seguir pagant per la connexió. Els governs s’ho havien d’haver pensat abans d’haver venut les empreses públiques de telecomunicacions, perquè la intenció de privatitzar-les per millorar els serveis, augmentar la competència i abaixar els preus no s’ha complert. Podríem pensar en un altre model, potser no estatal, sinó públic, amb una partprivada i control públic. ¿El Govern brasiler ha pensat a tornar a nacionalitzar les empreses de telecomunicacions? No, no hi ha aquesta idea, perquè no volem aïllar-nos del context internacional. Hem de buscar un model alternatiu i conviure amb les multinacionals. Hi insisteixo. Una societat amb una taxa d’analfabetisme com la del Brasil, ¿pot entrar en la societat de la informació? Una àvia de 68 anys no sabia llegir, però a partir de l’experiència dels telecentres a Sao Paulo va sentir necessitat de comunicar-los als seus familiars per correu electrònic que estava sola. L’ordinador va ser un estímul perquè aprengués a llegir i escriure. Però és que els analfabets poden fer servir ordinadors. La Gnome Fundation de Miguel de Icaza està fent un projecte perquè cecs, sords i els que no sàpiguen llegir puguin utilitzar ordinadors. I hi ha un altre projecte d’Hispalinux perquè es pugui navegar sense utilitzar lletres, només amb símbols. A Espanya, la societat de la informació sembla que no avança i hi ha qui apunta que potser hi ha gent que no està interessada a connectar-se. Molta gent realment no necessita connectar-se a Internet. Aquesta és una idea estimulada pel capital financer que ha especulat al voltant de la tecnologia i ha creat més productes i serveis dels que la gent està disposada a consumir. Avui hi ha un excedent mundial de banda ampla del 97%. La tecnologia s’ha d’impulsar a partir de les necessitats bàsiques de la gent: l’educació, els serveis públics... La informàtica ha de ser útil i no supèrflua. Doncs la indústria informàtica es basa en bona mesura en la carrera d’haver de canviar els equips cada cert temps per no quedar-se obsolets. ¿Promoure el contrari alentiria la indústria? No. La nostra filosofia és que l’ordinador corri cada vegada més ràpid i necessiti menys recursos de màquina. Hi ha molta gent que no té ordinador i amb software lliure podria obrir-se el mercat perquè les màquines serien més barates. És just pagar per una màquina perquè és una cosa material, però un software és una cosa immaterial i ha de ser remunerat com a producció intel.lectual, però no per la reproducció ni la còpia. La còpia digital no té cost. A Espanya hi ha una gran polèmica pel cànon que s’ha imposat sobre els CD gravables per protegir la propietat intel·lectual. Això és una legislació tecnofeixista, que està vinculada a la Digital Millenium Act que va aprovar el Govern dels EUA. En el món analògic, els consumidors teníem dret a fer una còpia per a ús privat. Ara estan atacant les llibertats civils. El moviment del software lliure està contra qualsevol ampliació del copyright. Les patents són contràries als drets de l’autor, que són els que han de ser protegits. El creador és un autor, i ha de tenir les seves garanties, però no hi ha cap raó per cobrar perquè es toqui en un ball. La majoria dels músics no viuen dels seus CD, sinó dels seus concerts. La revolució digital ha tornat obsoletes algunes indústries, que volen mantenir els seus lucres artificialment. ¿Què en pensa de la pirateria? Les campanyes antipirateria estan estimulades per la indústria fonogràfica i no estan defensant el dret de l’autor, sinó els interessos de la indústria, que cobra segons les còpies que es distribueixin. La majoria dels autors tenen interès que la seva obra sigui distribuïda lliurement perquè vagi més gent als seus concerts. Però és un tema més complex que el del software. Hi ha un grup que tracta amb llicències obertes per a obres intel.lectuals. Però segons alguns estudis, a Espanya el gran problema de la pirateria no són tant les xarxes per Internet sinó el topmanta. No estic a favor de la còpia il·legal, però si és possible vendre-la a meitat de preu és perquè podria tenir aquest preu. La indústria té recursos per a això. La gent la compra a la manta perquè és més barata. Una sortida seria reduir el guany de l’intermediari. Perquè la botiga també té un marge petit. ¿Què pensa quan s’acusa el software lliure de demagògia? Depèn. Si la crítica ve de Microsoft, estan en el seu paper. Si ve dels governants, o no tenen coneixement sobre el tema o és que estan en nòmina de Microsoft. Aquest document és (c) 2003 Carmen Jané. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Biadix 1.0: Knoppix GNU/Linux en català

1235

2003-12-04 12:00:00

04/12/2003 Antoni Mirabete i Jordi Mas Antoni Mirabete i Eugeni Alonso, dos professors del [SIT de l'Institut d'Educació Secundària Miquel Biada](http://www.biada.org/), han creat una distribució de GNU/Linux basada en Knoppix totalment en català que es pot arrancar des d'un CD-ROM sense necessitat de fer cap instal·lació. Una oportunitat perfecta per endinsar-se en el món de Linux d'una forma senzilla. Els inicis Fa més de sis anys que al [SIT de l'Institut d'Educació Secundària Miquel Biada](http://www.biada.org/) treballen amb Linux. Inicialment només en els servidors i des de fa tres anys amb l'engegada remota del Linux, que es tracta d'engegar els clients sense disc dur des dels servidors de Linux. De fet aquest és el projecte més important ja que són tres anys de desenvolupament per aconseguir el que anomenen Elixir (Engega el Linux de Xarxa). L'èxit del Linux entre els seus alumnes i professors va fer que cada cop els hi demanèssin més còpies de Linux, fins que se'ls va ocòrrer de regalar còpies traduïdes i personalitzades al català del [Knoppix](http://www.knopper.net/knoppix/index-en.html), una distribució de GNU/Linux basada en Debian i que s'arranca des d'un CD-ROM i no requereix instal·lació prèvia. La Biadix ha estat adaptada al català per Antoni Mirabete i Eugeni Alonso, que han traduït tot el procés d'arrancada, i inclou el KDE, l'OpenOffice, el Mozilla i altres aplicacions completament en català. On aconseguir la Biadix? La Biadix es pot aconseguir gratuïtament des de la Xarxa. Cal baixar d'Internet la imatge ISO del CD-ROM. Aquesta imatge ISO és una còpia exacta del contingut des CD-ROM que distribueix l'Institut Miquel Biada. El seu pes és d'uns 600Mb. Aquests fitxer es poden trobar als URL següents: * Del servidor de l'XTEC. [Baixa'l des d'aquí](http://isolinux.xtec.es:8081/). * Del lloc web de Softcatalà. [Baixa'l des d'aquí](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/biadix/1.0/biadix.iso). * Del lloc web de Caliu. [Baixa'l des d'aquí](ftp://caliu.info/pub/distribucions/knoppix-ca/biadix/1.0/Biadix_1.0-CA.iso). * Del lloc web de la Universitat de Lleida. [Baixa'l des d'aquí](ftp://ftp.udl.es/pub/biadix/biadix.iso). Creació del CD-ROM Un cop baixada la imatge del CD-ROM, cal crear el CD-ROM amb el fitxer que heu descarregat. A continuació detallem la creació d'aquesta imatge des de diferents programes Windows i GNU/Linux. Amb l'Easy CD-ROM Creator per a Windows L'Easy CD-ROM Creator és un programa que ve de sèrie amb moltes gravadores de CD-ROM. Per tal de crear les imatges ISO cal seguir el procediment següent: \- Obriu l'Easy CD Creator. \- Aneu a "File". \- Seleccioneu l'opció "Create CD from disc image". \- Assegureu-vos que teniu l'opció "ISO image files" escollida on diu "Files of type:" \- Seleccioneu el fitxer ISO. \- Comenceu el procés de creació de la imatge. Creació dels CD-ROM amb el Nero Burning Rom per a Windows El Nero és un programa molt popular per a la creació de CD-ROM. Per tal de crear la imatge ISO heu de seguir el procés següent: \- Obriu el Nero. \- Tanqueu l'assistent si és que s'ha obert automàticament \- Aneu al menú "File" i seleccioneu "Burn Image..." \- Seleccioneu el fitxer ISO \- Comenceu el procés de creació de la imatge del CD-ROM prement "Write" Creació des de GNU/Linux Des de GNU/Linux es pot crear una imatge ISO utilitzant el programa K3b i escollint la opció 'Burn CD ISO image' de l'opció CD del menú 'Eines'. Usant Biadix Un cop hem creat la imatge ISO del CD-ROM simplemente hem d'arrancar el nostre PC amb el CD-ROM de Boadix a la unitat de CD-ROM. Potser necessari que revisem si tenim activat l'inici des de CD-ROM a les nostres BIOS. [](/articles/biadix-full.png) Captura de pantalla de la Biadix Alguns problemes tècnics comuns A continuació comentem alguns problemes tècnics comuns i les seves solucions: * En cas de que tingueu un monitor antic cal escriure, tot just quan Biadix arranca, a la línea de comandes l'ordre biadix xvrefresh=60 (per fer el signe = cal prèmer la tecla obrir admiració). Aquesta ordre estableix un rati de refresc que és addient per monitor antics. * En cas que tingueu una tarja de vídeo antiga, podeu usar l'ordre "biadix screen=800x600" per especificar una resolució més baixa. Conclusió La Biadix és una gran oportunitat per a tots aquells que voleu provar el GNU/Linux sense efectuar cap canvi en la seva configuració i una gran eina per usar de forma senzilla GNU/Linux en ordinadors personals. Enllaços * [Institut d'Educació Secundària Miquel Biada](http://www.biada.org/) * [Projecte Knoppix](http://www.knopper.net/knoppix/index-en.html) * [Projecte de traducció de Knoppix al català](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/) (Associacions Caliu, DSL, Softcatalà i UPC) * [Instal·lació de Knoppix des del disc dur](http://ftp.caliu.info/pub/caliu/distros/fitxers/Knoppix_en_el_disc_dur.htm) Aquest document és (c) 2003 Antoni Mirabete i Jordi Mas. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

El Microsoft Office 2003 en català

1237

2003-10-21 13:00:00

21/10/2003, autors Xavi Caballé, Marc Belzunces, i Jordi Mas Introducció El 21 d'octubre Microsoft va presentar el Microsoft Office 2003 amb un preu recomanat de 660 euros de PVP, així com la disponibilitat del paquet d'idioma català. Aquest pedaç està englobat en l'acord que manté amb el Govern de la Generalitat de Catalunya per a l'adaptació del Windows XP i el Microsoft Office al català. Aquesta iniciativa s'emmarca dins del projecte Administració Oberta de Catalunya, on el Govern català ha fet una importantíssima inversió en tecnologies de Microsoft. És el primer cop que la versió en català d'un producte de Microsoft ha aparegut simultàniament amb la versió en espanyol, i això sense cap mena de dubte, és un fet d'agrair, ja que tradicionalment les versions de productes de Microsoft en català havien aparegut com a mínim mig any després que en la resta de llengües. Podeu descarregar el pedaç que tradueix des del lloc [web de Microsoft](http://www.microsoft.com/spain) o des del lloc [de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog163.htm). El pedaç és gratuït per a tots els usuaris que tinguin una llicència d'Office 2003 en un altre llengua i pesa aproxidament 10Mb. La tecnologia de paquets d'idioma de Microsoft La tecnologia MUI (multilanguage user interface), que és la que fa possible el paquet d'idioma català, va ser desenvolupada originalment en resposta a la demanda de grans corporacions multinacionals que demanaven tenir un sol Windows 2000, però que permetés que els usuaris de diferents països poguessin tenir la interfície d'usuari en la seva llengua. Microsoft va crear un CD-ROM addicional per a la gamma més alta de Windows 2000, només disponible per a empreses, que permetia instal·lar una llengua diferent per a cada usuari. Els que esteu acostumats a treballar amb sistemes Unix ja coneixeu que aquesta possibilitat d'escollir idioma per cada usuari és present en aquest sistema operatiu des de fa molts anys. Més endavant es va pensar que aquest sistema es podria utilizar per a llengües minoritàries i de mercats petits, llavors es va crear la tecnologia LIP (language interface paquet) que és l'utilitzada en el paquet d'idioma català. El disseny dels paquets d'idioma LIP fa possible continuar usant el paquet, fins i tot, si la versió de programari s'actualiza i no ha patit gaires canvis. El paquet d'idioma permet catalanitzar una instal·lació prèvia de Microsoft Office, és a dir, primer hem d'instal·lar la versió d'Office en un altre llengua i després a sobre afegir-hi el paquet d'idioma català. En les proves que hem fet em pogut aplicar el pedaç sobre una versió americana sense cap mena de problema i obtenint els mateixos resultats que a l’aplicar-lo sobre la versió per a Espanya. És de suposar, doncs, que el pedaç es podrà aplicar sobre qualsevol versió de l’Office 2003. El Microsoft Office 2003 La majoria dels usuaris fan servir els ordinadors personals per allò que s'ha anomenat "l'ofimàtica". Es tracta d'un terme força ambigu, però que vol descriure les diverses feines habituals dins d'un entorn d'oficina, on es fa servir la informàtica per a l'edició de tota mena de documents, la realització d'operacions numèriques bàsiques, la gestió de bases de dades relacionals d'una complexitat baixa o mitjana, etc. Inicialment, els diversos fabricants de programari van optar per fer aplicacions independents per a cada situació. D'altres van fer un pas més enllà i van crear una categoria de programes, avui gairebé extingida, anomenada "Paquets integrats" (per exemple, el Lotus Symphony, Framework d'Ashon-Tate, les primeres versions de l'StarOffice per citar només tres dels exemples més coneguts). D'altres fabricants van optar per crear les suites ofimàtiques. Són diversos productes independents, comercialitzats de manera conjunta i que ofereixen un cert grau d'homogeneïtat, amb interfícies d'usuari més o menys equivalents i facilitats per al compartiment de fitxers d'una aplicació a l'altra. Entre aquestes suites hi trobem l'SmartSuite de Lotus, el WordPerfect Office, l'OpenOffice.org i, evidentment, el Microsoft Office.  Captura de pantalla del Microsoft Office 2003 en català Què podem trobar dins del Microsoft Office A l'Office hi podem trobar els següents programes: * Microsoft Word, per a l'edició de textos * Microsoft Excel, full de càlcul * Microsoft Outlook, agenda, correu electrònic i organitzador personal * Microsoft PowerPoint, per a les presentacions * Microsoft Access, base de dades personal * Microsoft FrontPage, creació i gestió de seus web * Microsoft OneNote, aplicació per a la gestió de notes especialment pensada per a ser utilitzada amb els Tablet PC. * Microsoft Publisher, sistema d'autoedició. * Microsoft InfoPath, per a la gestió del treball en grup Hi ha un parell de productes addicionals: * Microsoft Project, per a la gestió de projectes * Microsoft Visio, per a l'edició de diagrames tècnics que no formen part de cap edició de l'Office i han de ser adquirits per separat. No obstant, tot i així, Microsoft els considera parts integrants de l'Office ja que respecten la mateixa interfície d'usuari i faciliten l'intercanvi d'informació amb les altres aplicacions de l'Office. Les diverses edicions L'Office 2003 es distribueix en vàries edicions, que es diferencien pels programes inclosos: * Microsoft Office 2003, edició per a estudiants i professors. Inclou: Word, Excel, Outlook i PowerPoint. * Microsoft Office 2003, edició estàndard. Inclou: Word, Excel, Outlook i PowerPoint. * Microsoft Office 2003, edició PIME. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Publisher. * Microsoft Office 2003, edició Professional. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Access, Publisher. Un altre mecanisme habitual de distribució de l'Office es que vingui preinstal·lat amb un ordinador nou. En aquest cas, també hi ha diverses edicions: * Microsoft Office 2003, edició bàsica. Inclou: Word, Excel i Outlook. * Microsoft Office 2003, edició PIME. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Publisher. * Microsoft Office 2003, edició Professional. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Access, Publisher. Finalment, les empreses també disposaran de l'opció d'adquirir llicències corporatives. Així, al llicenciar l'edició Professional d'aquesta manera, també s'obtindrà la llicència d'ús d'InfoPath 2003. El Microsoft Office 2003 no és per a tothom La primera característica de la nova versió del Microsoft Office és que no tothom disposarà de la capacitat per poder executar-lo. A diferència de les versions anteriors del producte, Office 2003 no funcionarà als ordinadors que facin servir les versions de Windows que Microsoft considera com a obsoletes. De fet, només funcionarà als ordinadors que facin servir Windows 2000, Windows XP i Windows 2003 Server. Els usuaris de Windows NT, Windows ME, Windows 98 i Windows 95 hauran d'escollir entre continuar una versió anterior de l'Office o fer l'actualització del sistema operatiu. Una altra característica que cal destacar d'aquest Office són els recursos de maquinari que demana. Microsoft parla d'una configuració mínima d'un ordinador amb processador Pentium III, un mínim de 128 MB de memòria RAM i un espai lliure de disc que oscil·la entre els 250 MB i els 500 MB. Si bé qualsevol ordinador adquirit durant els últims dos anys segurament satisfà amb escreix aquests requeriments, serà difícil que màquines amb més antiguitat disposin de la capacitat per executar l'Office 2003 d'una manera mínimament eficient. Diem això, ja que ens ha vingut al cap els discursos de Microsoft de fa només un parell d'anys, on insistia en els seus objectius d'alleugerir les aplicacions per tal de permetre una execució més ràpida, evitant la utilització de mòduls no necessaris. Fins i tot es va arribar a parlar de pagar únicament pels mòduls (funcions) que realment es fessin servir. Al final aquest discurs s'ha limitat a únicament ocultar l'existència de determinades opcions als menús de les diferents aplicacions. El principi 80/20 Ja fa anys, en l'època de les primeres versions de l'Office, crec que va ser Jerry Pournelle al seu recordat Chaos Manor de la revista 'Byte', va definir aquests paquets com les aplicacions 80/20: el vuitanta per cent dels usuaris fa servir el vint per cent de les prestacions. Aquest principi vol mostrar que les aplicacions informàtiques actuals sovint estan sobrecarregades de funcions d'un ús força infreqüent i que la majoria dels usuaris mai no les fa servir. Aquesta abundància de funcions extres té un preu important: els recursos de maquinari necessaris i el grau de complexitat que afegeix a les aplicacions. De fet, ja fa temps que es fa difícil, alhora de parlar d'una nova versió de l'Office de dir alguna prestació nova que sigui especialment significativa pels usuaris habituals del producte. Les necessitats bàsiques ja estan prou cobertes, com a mínim, des de l'Office 97 o l'Office 2000. Les millores de les versions posteriors se centren bàsicament en tasques accessòries que faciliten la feina a l'usuari i una capacitat més gran pel tractament de les dades. Novetats de la versió de l'Office 2003 Per tant, no és fàcil indicar les novetats d'aquesta versió i quina incidència tindran sobre la feina del dia a dia amb els diversos productes integrats dins d'Office. No obstant intentaré explicar quines són les novetats que Microsoft presenta respecte les versions anteriors: * Major suport de l'XML. Malgrat que Microsoft fa molts anys que parla d'XML com un component bàsic de l'Office, en aquesta versió possiblement és la primera on el format XML pot considerar-se com una alternativa seriosa als formats nadius, sense perdre cap de les funcions. Les principals aplicacions de l'Office (Word, Excel i Access) poden treballar directament amb els documents en format XML, amb esquemes definibles per l'usuari. Aquest format serà, a priori, el mètode preferit per a l'intercanvi d'informació entre usuaris d'Office amb usuaris d'altres plataformes. * Smart Tags i Pannells de tasques programables. Els Smart Tags són dades o accions associades a determinades informacions introduïdes per l'usuari, pensades per a la realització de determinades operacions a partir d'allò que facilita l'usuari mentre fa servir el programa. Els Pannells de tasques programables són extensions de l'Office per treballar directament amb el document o les dades que està utilitzant l'usuari, en funció del seu contingut. Tant els Smart Tags com els Pannells de tasques programables es basen en la utilització de l'XML per a la definició de les operacions. * Treball en grup. Tots els mecanismes de treball en grup, per tal que diverses persones treballin simultàniament en un projecte, han estat totalment revisats a l'Office 2003. Amb una aplicació nova, Microsoft InfoPath, Office 2003 facilita als usuaris d'un grup un entorn de treball comú per treballar amb els documents comuns, un sistema de missatgeria instantània, el compartiment de les dades d'agenda i calendari i la gestió del control d'accés a la informació en funció dels perfils de l'usuari. Aquest control d'accés està basat en una tecnologia de Microsoft, anomenada IRM (Information Rights Management), que permet controlar qui pot accedir als documents, tant des de l'aplicació corresponent de l'Office com per enviar els documents per correu electrònic. A més, permet signar digitalment el contingut per tal de protegir la propietat intel·lectual, impedint la impressió no autoritzada, per exemple. * Outlook 2003. Aquesta aplicació, que és la combinació d'un sistema de calendari, un organitzador personal i una aplicació de correu electrònic, ha estat totalment modificada, amb una nova interfície d'usuari basada en la utilització de diversos pannells per a la presentació de la relació de carpetes, el contingut de la carpeta actual i la previsualització del contingut dels missatges. Aquests canvis en la interfície afecten, també, tant al sistema de calendari i a l'organitzador personal. Una altra característica que agrairan els usuaris de l'Outlook és la inclusió d'un sistema per a la identificació i separació del correu brossa. Aquest sistema es basa en la utilització de llistes blanques (gestionables directament per l'usuari) i llistes negres (actualitzades per Microsoft) per tal de separar el correu legítim del correu comercial no sol·licitat. Dissortadament aquest sistema d'identificació del correu brossa no està basat en la utilització de filtres bayesians, que són els que s'han demostrat com a més fiables per tal d'identificar la brossa dins el correu. Finalment, indicar que l'Outlook 2003 pot accedir als servidors Exchange a través d'una connexió directa, com fins ara, o bé a través d'una sessió HTTP. Això facilitarà als usuaris remots i als usuaris mòbils l'accés al servidor corporatiu des de qualsevol lloc de manera virtual. Consideracions de privadesa i seguretat Les aplicacions incloses dins de l'Office tenen una certa tendència a no respectar la privadesa dels usuaris. Podem recordar, per exemple, com gràcies a l'existència de metadades ocultes als documents Word va poder ser possible reconstruir els passos que havia seguit un document per diversos organismes del Govern britànic i així es va poder demostrar la falsificació de les dades relatives a l'armament de les quals disposava l'Iraq. Res d'això ha canviat al Word 2003. Les metadades continuen existint i permeten saber la història de versions d'un document, els comentaris, dades personals dels usuaris que han editat el document, text ocult, etc. Això fa que, com a norma general, no sigui aconsellable publicar documents Word a Internet. Microsoft disposa d'una nota tècnica que explica com reduir la informació oculta inclosa dins els documents de Word, instruccions que haurem de seguir en el cas que es decideixi publicar un document Word a l'abast del públic. Pel que fa a la seguretat, l'aplicació més crítica de totes és, sens dubte, l'Outlook 2003, ja que en principi és l'única dissenyada per connectar directament amb Internet. Donada aquesta condició, Microsoft hi ha posat un esforç addicional per a millorar-ne la seguretat i d'aquesta forma prevenir incidents de seguretat provocats per cucs i virus, tal com ha succeït en el passat. La seva popularitat fa que sigui víctima, sovint, de cucs especialment dissenyats per a aprofitar-se de problemes específics d'aquest programa. Les novetats de seguretat i privadesa de l'Outlook més destacades són la inclusió d'un sistema de filtrat per a detectar el correu brossa. Aquesta funció de detecció està basada en una tecnologia propietària de Microsoft, que va ser inicialment activada al servei online MSN. Per tal d'accedir a aquest filtre, cal anar al menú Opcions i escollir l'opció "Correu brossa". Aquí podem escollir fins a quatre nivells diferents de protecció: Cap protecció, que desactiva el filtre; Baixa, que només detectarà els missatges brossa més evidents; Alta, que serà capaç de detectar gairebé qualsevol missatge brossa però amb el risc de que algun missatge legítim també sigui capturat. Finalment hi ha l'opció de llistes de confiança, el sistema més restrictiu que només permet la recepció de missatges des d'adreces dels dominis indicats com de confiança. L'usuari, a més, té l'opció d'indicar quina acció s'ha de fer amb els missatges indicats com a brossa: esborrar-los o bé moure'ls a una carpeta especial de correu brossa. Missatges HTML, no gràcies Un altre canvi d'importància i que farà augmentar la seguretat és que, finalment, l'Outlook 2003 no visualitzarà les imatges incloses als missatges HTML. Aquest petit canvi és realment molt important, ja que sovint els missatges de correu brossa en format HTML portaven incloses unes imatges residents a servidors remots, la qual cosa permetia als remitents de correu brossa saber quins usuaris obrien els missatges. Fitxers associats: cap canvi significatiu Un altre aspecte en el que, en principi no es veu cap millora significativa, és el mètode utilitzat per tal de blocar determinats tipus de fitxers inclosos als fitxers associats als missatges. Per desgràcia, continua sent igual de dolent que a les versions anteriors i permet saltar-se fàcilment la protecció. Això fa preveure que els cucs de distribució massiva associats a missatges continuaran existint durant els propers mesos. Control de la informació Com ja hem indicat més amunt, l'Office inclou la tecnologia IRM (Information Rights Management) que permet aplicar uns criteris d'accés als documents crets amb les aplicacions de l'Office. Això també inclou els missatges enviats des de l'Outlook. D'aquesta manera, quan s'envia un missatge es poden aplicar restriccions per tal que persones no autoritzades el puguin llegir, o bé impedir-ne la impressió o el reenviament a altres adreces. Una altra possibilitat és la d'establir una data límit de validesa d'un missatge, passada la qual no serà possible visualitzar-ne el contingut. El missatge, a efectes pràctics, s'haurà autodestruït. És important indicar que IRM no és pròpiament un sistema de protecció de la informació basat en el xifrat, sinó que més aviat es basa en la inclusió de marques d'aigua als documents que permeten identificar-los i aplicar-hi les polítiques d'accés, fluxe de la informació i retenció. IRM està implementat al Word, l'Excel, el PowerPoint i l'Outlook. A més, cal indicar que IRM requereix la presència de Windows 2003 Server a la xarxa, ja que necessita Windows Rights Management que només està disponible per a aquesta plataforma. Aquells usuaris que hagin de treballar amb documents protegits i no disposin de l'Office 2003, podran accedir als documents amb l'Internet Explorer 6.0 (instal·lant-hi un connector especial). Correctors de català Tradicionalment la correcció de català ha estat un problema per als usuaris de Microsoft Office. Ni l'Office 95 ni l'Office 97 incloïen eines de correcció de català, i l’única forma d’obtenir-lo era comprar els Proofing Tools, un producte separat amb totes les eines de correcció disponibles per a Office, encaria encara més la utilització d’Office per a un usuari catalanoparlant. La majoria dels usuaris, però, miraven d’aconseguir il·legalment els fitxers necessaris, copiant-los manualment al directori d’instal·lació. Tanmateix, la correcció era ortogràfica i no pas gramatical, i si es volia aquesta segona, s’havia de comprar un corrector a part, encarint encara més la utilització d’aquest paquet ofimàtic. Amb l’Office 2000 i el posterior Office XP, tots dos en la versió per a Espanya, ja s’incloïen amb el CD les eines de correcció de català, encara que la majoria d’usuaris ho desconeixen. A més a més, durant el procés d’instal·lació estàndard no s’instal·la la correcció de català, si no és que es tria una instal·lació personalitzada, cercant manualment els fitxers d’instal·lació del corrector. Això crea nombrosos problemes a aquells usuaris que es troben amb una instal·lació estàndard de l’Office 2000/XP al seu ordinador de treball i trien el català com a llengua d’un document, ja que el programa necessita el Cd d’instal·lació per habilitar la correcció, i no cal dir que la majoria de cops no es disposa del programa. Amb l’Office 2003 treballar en català normalment esdevé molt més fàcil, encara que només obtenim correcció ortogràfica i no pas gramatical. La manera més fàcil per instal·lar les eines de correcció: pedaç de català.  Tant si ens trobem amb l’Office 2003 ja instal·lat (en l’idioma que sigui), o volem fer una instal·lació estàndard sense haver de tocar les opcions per defecte, a l’instal·lar el pedaç de català, aquest instal·larà el corrector ortogràfic, el separador sil·làbic i el diccionari de sinònims, sense haver de preocupar-nos de res més. Tampoc ens hem de preocupar si hi ha més usuaris a l’ordinador ja que anant a Inicia>Tots els programes>Microsoft Office>Eines de Microsoft Office>Paràmetres de llengua de Microsoft Office 2003, cada usuari pot triar si vol el català o la llengua prèvia de l’Office.  Si per alguna raó hem de desinstal·lar el pedaç, perdrem també aquestes eines. Trobareu informació addicional sobre la instal·lació de les eines de correcció de català [aquí](http://www.softcatala.org/articles/article30_2.htm). Compatibilitat de formats En les proves que hem realitzat els documents creats amb l'Office 2003 es poden obrir correctament amb versions anteriors d'Office i tenen una compatibilitat semblant respecte l'Open Office que les versions anteriors. L'Open Office: la principal opció lliure Pels que no vulgueu assumir el cost de l'Office 2003, no tingueu la plataforma requerida (Windows 2000 o XP) i també volgueu un paquet ofimàtic complet en català podeu provar l'Open Office. L'[Open Office](http://www.openoffice.org/) inclou un processador de text, full de càlcul, eines de dibuix, creació de presentacions, gràfiques i edició de fórmules matemàtiques. Tots aquests components estan integrats dins d'una mateixa interfície d'usuari, d'aquesta manera un cop t'has familiaritzat amb una aplicació és molt fàcil utilitzar les altres que ofereix el paquet. A més, aquesta integració permet copiar les dades d'una aplicació a una altra de manera senzilla, per exemple posar un full de càlcul dins d'un document de text. A més a més, és molt important destacar la facilitat que té l'OpenOffice per interactuar amb altres paquets ofimàtics com ara el Microsoft Office i altres aplicacions ofimàtiques en general. L'OpenOffice és capaç de llegir i desar els documents en els formats Word, Excel i PowerPoint, dBase, Lotus 1-2-3 i els formats oberts HTML i RTF, d'aquesta manera no tindrem cap problema per compartir la feina que hem creat amb aquesta aplicació. L'Open Office és gratuït, i es troba disponible per a totes les versions de Windows, Linux i Solaris. El podeu descarregar en la versió en català des del [lloc web del projecte de traducció](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm). Conclusions Com aspectes positius de l'Office 2003 cal destacar que per primer cop la versió en català apareix simultàniament amb la versió en altres llengües, el fet que el pedaç es pugui aplicar sobre una instal·lació prèvia d'Office 2003 en qualsevol llengua, i que s'hagi inclòs de sèrie el corrector ortogràfic en català. En la part negativa, cal mencionar que el pedaç només tradueix els programes Word, Excel, PowerPoint i Outlook; la resta de components (Acces, InfoPaht, Publisher i les Eines de Microsoft Office) no els tradueix, així com tampoc tradueix la documentació en línea del producte. Finalment, és important destacar que el Microsoft Office 2003 només funciona amb Windows 2000 i XP, s'adreça l'usuari professional i té un PVP recomanat de 660 euros. Agraïments: Volem agrair a Microsoft Barcelona que ens hagi facilitat una còpia d'avaluació del Microsoft Office 2003 per poder elaborar aquest article. A Emi Miró per la correcció. Enllaços Informació addicional sobre la instal·lació de les eines de correcció de català http://www.softcatala.org/articles/article30_2.htm Microsoft Office http://www.microsoft.com/spain/Office/ Microsoft Word posa en ridícul al govern britànic http://www.quands.info/articles/html/word-metadata.html Pots confiar amb el teu ordinador? http://www.softcatala.org/articles/article15.htm How to Minimize Metadata in Microsoft Word 2003 http://support.microsoft.com/?kbid=825576 How to Minimize Metadata in Microsoft Word 97 http://support.microsoft.com/?kbid=223790 How to Minimize Metadata in Microsoft Word 2000 http://support.microsoft.com/?kbid=237361 Information Rights Management in Office Professional Edition 2003 http://www.microsoft.com/office/editions/prodinfo/technologies/irm.mspx Information Rights Management in Microsoft Office 2003 http://www.microsoft.com/technet/prodtechnol/office/Office2003/Plan/Of03IRM.asp Aquest document és (c) 2003 Xavi Caballé, Marc Belzunces, i Jordi Mas. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Campanya per demanar el MacOs X en català (petició de signatures)

840

2004-01-15 00:00:00

ATENCIÓ: S'ha posat en marxa la web on podeu signar per demanar a Apple la traducció del MacOs X al català. [ http://homepage.mac.com/devaleitzer/](http://homepage.mac.com/devaleitzer/) Diversos weblogs 'maqueros' han fet una crida a la comunitat d'usuaris de Mac per demanar que Apple ofereixi el seu sistema operatiu MacOs X en català. Segons diuen els weblogs, la companyia de la poma es compromet a fer una versió lingüística del seu sistema operatiu sempre que tingui garantida la venda de mil llicències. Diversos usuaris ja han expressat el seu suport i han aportat més dades sobre la política lingüística d'Apple. La darrera versió en català del MacOS va ser la 8.0. Aquestes són les adreces del weblogs promotors d'aquestes accions: [ http://homepage.mac.com/devaleitzer/iblog/B1426745867/index.html](http://homepage.mac.com/devaleitzer/iblog/B1426745867/index.html) [ http://totmac.blogspot.com](http://totmac.blogspot.com)

Manual en català i noves eines per a l'OpenOffice.org

845

2004-01-12 00:00:00

Bones notícies per a tots els usuaris d'OpenOffice. Si al desembre anunciàvem en aquesta mateixa secció de notícies que Sun donaria suport als usuaris d'aquesta magnífica suite ofimàtica lliure, ara podem donar tres bones notícies més: 1\. Hi ha disponible un manual d'OpenOffice en català i en format PDF a la pàgina del projecte OpenOffice de Softcatalà, a l'apartat de documentació. http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/manualoo.pdf 2\. Hi ha un document multilingüe amb macros per facilitar la instal·lacio de diccionaris de verificació ortogràfica en diversos idiomes. Només heu de carregar el document des de l'OOo i quan s'executi la macro, anar seleccionant les opcions que desitgem. Recentment, aquesta macro ha estat traduïda també al català. Podeu trobar-la aquí: http://ftp.services.openoffice.org/pub/OpenOffice.org/contrib/dictionaries/dicooo/DicOOo.sxw 3\. Hi ha una pàgina web que permet la conversió de documents d'OpenOffice a altres formats (MS Office, PDF, Postscript...). Ara també està traduïda al català. http://www.oooconv.de/ Tant l'instal·lador de diccionaris com el convertidor de documents han estat desenvolupats per la secció francesa d'OpenOffice que sembla ser molt activa.

Versió de proves de l'OpenOffice 1.1 en català

846

2004-01-24 00:00:00

S'acosta l'estrena de la versió definitiva de l'OpenOffice 1.1 en català. Després de molts mesos de feina, els responsables del projecte OpenOffice de Softcatalà han creat una segona versió de proves de la versió catalana de l'OpenOffice 1.1 per a la Plataforma Microsoft Windows. Aquesta és probablement una de les últimes versions de prova abans del seu llançament. Per tant, és important que tots els que hi vulgueu col·laborar proveu aquesta versió i ens comuniqueu tots els problemes que hi trobeu. Podeu enviar un missatge a la [llista Open Office](http://www.softcatala.org/llistes/) o bé usar el [formulari d'enviament d'errades](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/of-bugs.htm). Aquesta és una versió preliminar que no inclou totes les característiques de la versió final. Sobretot no la utilitzeu en entorns de producció ni en documents importants. Podeu baixar-vos la RC2 des del següent enllaç: https://www.softcatala.org/pub/beta/openoffice/win32/oo-ca-11-rc2.zip La suma MD5 de l'arxiu és: 5339db95d9fdb71520ee749e284f7273 *oo-ca-11-rc2.zip És molt important provar molt bé aquesta versió ja que es tracta d'una versió gairebé final. Problemes coneguts 1\. El readme de l'instal·lador té textos en alemany / anglès. 2\. Només porta el corrector ortogràfic en català i anglès. 3\. En el text automàtic hi ha textos en anglès. S'ha d'acabar de revisar. 4\. Encara no tenim enllestida la versió per a GNU/Linux, però hi estem treballant.

Comprendium presenta el primer traductor automàtic català - francès

847

2004-01-26 00:00:00

L'empresa [Comprendium](http://www.comprendium.es) ha fet públic un prototipus de traductor automàtic català - francès, el primer d'aquestes característiques disponible en línia. Des del novembre del 2003, Comprendium ofereix un servei de traducció automàtica a través del seu lloc web, on es poden traduir textos breus i pàgines web en més de vint direccions de traducció, a les quals, ara, s'hi incorporen el català-francès i el francès-català.

Windows i Office en gal·lès gràcies a la pressió dels usuaris

848

2004-01-26 00:00:00

Microsoft i la Welsh Language Board (organisme que promou l'ús de l'idioma gal·lès) han anunciat avui la propera disponibilitat dels pegats per fer que el sistema operatiu Windows XP i l'Office 2003 funcionin en gal·lès. Aquesta iniciativa que sufragarà totalment Microsoft (no com la producció dels pegats pel català, que van ser subvencionats per l'anterior Govern de la Generalitat) es fa, segons diu la [nota de premsa oficial](http://www.bwrdd-yr-iaith.org.uk/en/cynnwys.php?cID=6&pID=6&nID=220), per tal de promoure els drets lingüístics de les 300.000 persones que tenen el gal·lès com a primera llengua. Altres interpretacions, com les que ha recollit [The Register](http://www.theregister.co.uk/content/4/35096.html), indiquen que Microsoft respon, d'aquesta manera, al fet que el sistema operatiu Linux ja disposava d'una versió en gal·lès (un projecte fet per la comunitat d'usuaris). A [KGyfieithu](http://www.kyfieithu.co.uk/index.php?lg=en) podeu conèixer els diversos projectes que s'estan fent per disposar de programari lliure en llengua gal·lesa.

Presentació de l'Open Office 1.1 en català a Barcelona

849

2004-01-29 00:00:00

Sun Microsystems, Softcatalà, i la Universitat Oberta de Catalunya es complauen a convidar-vos a la presentació de la versió en català de l'OpenOffice.org 1.1. L'OpenOffice és un paquet ofimàtic en català que inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d'edició d'HTML i que incorpora correcció ortogràfica en català, castellà, francès i anglès per facilitar-ne l'ús en diferents idiomes. Aquesta nova versió inclou moltes novetats respecte de l'anterior versió en català que va aparèixer fa més d'un any. L'OpenOffice.org és en programari lliure i es podrà descarregar de manera gratuïta per Internet. En l'esdeveniment comptarem amb la presència de: * Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions de la Generalitat * Josep Figols, director regional de Sun Microsystems Ibèrica * Jesús Corrius, membre de l'associació Softcatalà * David Megías, professor dels estudis d'Informàtica de la UOC Lloc: Universitat Oberta de Catalunya Av. Tibidabo 39-43 08035 Barcelona [Com arribar-hi](http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=K001K002K003&scl=6&cnt=27637.54%2C85395.07&plt=27637.54%2C85395.07&plant=capes4c&txt1=Av+del+Tibidabo%2C+39&txt2=&idioma=0&grayscl=0&zoom=4&escala.x=249&escala.y=20) Dia: Dimecres 4 de febrer del 2004 Hora: 12.00AM Tot esperant poder comptar amb la vostra assistència, rebeu una salutació ben cordial.

Guia de GNU/Linux per a usuaris

850

2004-02-01 00:00:00

Acaba de publicar-se, amb la llicència GFDL, una guia per a usuaris, en català, del sistema operatiu GNU/Linux. La guia està basada en la distribució Knoppix 3.3, que permet executar-se directament des del CD-ROM sense que calgui fer cap modificació en el disc dur de l'ordinador. La guia, en format PDF (12,4 MB) la podeu baixar des de <http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix/>. El contingut és el següent: 1. Introducció Què és el GNU? I el GNU/Linux? Distribucions i programes 2. Primers passos L'entorn d'escriptori KDE. Personalització. Configuració del sistema. Programari. 3. Ordres bàsiques Usuaris i grups. Sistema de fitxers. Processos. Operacions amb ordres del sistema. Connexió remota 4. Instal·lació de Knoppix Com instal·lar la distribució Knoppix. Instal·lació d'aplicacions. Emmagatzemar la configuració dins d'un disquet. 5. Exercicis d'OpenOffice Processador de textos. Full de càlcul. Generador de presentacions.

Traducció de Debian al català

851

2004-01-31 00:00:00

L'equip de traduccions al català de Debian s'ha reorganitzat, i necessitem col·laboradors i ajuda per a traduir i revisar totes les coses que ens hem proposat fer. Quan vam començar a l'agost de 2001, hi havia molt treball i erem relativament poca gent fent coses, però vam aconseguir tenir les parts més importants de la web traduïdes en pocs messos. Aquella inèrcia es va perdre perque jo era l'únic desenvolupador catalanoparlant amb un compte en Debian, i el volum de traduccions em va començar a resultar impossible de gestionar, ja que normalment acabava sent l'únic que les revisava, i algunes traduccions em costaven molt de revisar, i així va ser fins que vaig decidir que així no es podia treballar, i es va intentar establir un sistema de correccions, que va morir prou ràpidament quan el grup de correctors també es va veure curt de temps per fer-ho. Des d'aquell moment, les contribucions que s'han fet han sigut esporàdiques i descoordinades. Com ja fa temps que tenim altres desenvolupadors catalans (el ja famós "Polish Cabal" ;) Guillem Jover i jo hem estat pensant com tornar a fer que l'equip siga dinàmic i productiu, i distribuint la càrrega de coordinació entre tots els que tinguen comptes a Debian per a que ningú es creme. Ara mateix, seriem: Jordi Mallach (jordi), Guillem Jover (guillem), Robert Millan (rmh), Jesús Climent (mooch), Sergio Talens (sto) i Steve Langasek (vorlon). Hem fet una llista de les coses que cal fer, i per damunt de tot, com fer-les. > <http://people.debian.org/~guillem/catalan/TODO> En principi, la nostra prioritat seria fer que tots els missatges que surten quan s'instal·la Sarge siguen en catalsurten quan s'instal·la Sarge siguen en catalsurten quan s'instal·la Sarge siguen en català. Això inclou Debian-Installer, les plantilles debconf dels paquets inclossos al sistema base, els programes en sí que s'utilitzen al sistema base, i intentar mantenir al dia les pàgines web ja traduïdes, i traduir alguna nova important si cal (que caldrà, ja ho dic jo... ;) Però a banda d'això, tenim també moltes més tasques per davant: la resta de plantilles debconf sense traduir és la més evident. ### COORDINACIÓ Hem optat per preguntar als coordinadors dels equips més dinàmics del moment (el francès i l'holandès) i hem descobert que ho tenen muntat prou bé. Fa una setmana, a la llista de localizació al català vam decidir utilitzar aquest sistema també, i ja el tenim en marxa. La web de coordinació és: > <http://ca.debian.net/> Teniu una explicació de com funciona el sistema ací: > <http://ca.debian.net/pseudo-url.html> ### TERMINOLOGIA En el passat, haviem acordat seguir la guia d'estil de Softcatalà i el recull de termes tecnològics i el termcat per a les nostres traduccions. * [Guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm) * [Recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/3.0/recull.htm) Tant els projectes de traducció Mozilla, OpenOffice, GNOME, KDE i segurament altres importants utilitzen aquestes regles d'estil i terminologia, així que pensem que hauriem de seguir per aquest camí. De tota manera, el món de Debian té el seu lèxic propi (concepte distint per al terme "distribució", etc.) i també necessitarem un recull propi. Antoni Bella va anar recopilant un recull per Debian en l'anterior etapa, segurament encara el té i el podrem fer servir. ### COM COL·LABORAR Tota l'activitat estarà a la llista oficial de traduccions al català, [debian-l10n-catalan@lists.debian.org](debian-l10n-catalan@lists.debian.org), així que només teniu que subscriure-vos i demanar alguna tasca. Podeu subscriure-vos des de ací: > <http://www.debian.org/MailingLists/subscribe> Com ja hem dit, tot el seguiment de l'estat de les traduccions està a <http://ca.debian.net/>, pàgina que complementa la informació general que es troba a <http://www.debian.org/international/Catalan/>.

Disponible la traducció al català de l'OpenOffice.org 1.1 per Windows i GNU/Linux

852

2004-02-04 00:00:00

Barcelona, 04/02/04 - Sun Microsytems i Softcatalà anuncien la traducció al català de l'[Open Office](http://www.softcatala.org/prog126.htm) per a Microsoft Windows, GNU/Linux. L'OpenOffice.org és un paquet ofimàtic de programari lliure que inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d'edició d'HTML i presentacions. A més, incorpora correcció ortogràfica en català, castellà, francès i anglès per facilitar-ne l'ús en diferents idiomes. L'OpenOffice.org és actualment el paquet ofimàtic més modern disponible en català. Pot treballar perfectament amb una gran varietat de formats de fitxers, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, fent així més senzilla la migració a Open Office o l'intercanvi de documents amb usuaris d'altres paquets ofimàtics. Softcatalà ha contribuït activament en aquesta comunitat amb, entre altres aportacions, la traducció al català de l'Open Office i el desenvolupament d'un corrector ortogràfic de programari lliure propi que ens ha portat més de dos anys de feina. Entre les noves característiques de la versió 1.1 hi ha la possibilitat d'exportar documents en format PDF i DocBook i presentacions en format Flash, i una millora en el rendiment. Podeu trobar una llista detallada de totes les millores a http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/oo11.htm. La versió en català de l'OpenOffice.org es pot baixar gratuïtament des d'http://www.softcatala.org/projectes/openoffice , on s'hi poden trobar també respostes a les preguntes més freqüents i documentació addicional. Es pot trobar informació tècnica addicional a OpenOffice.org (http://www.openoffice.org). Sun Microsystems, Inc. Des dels seus inicis el 1982, la seva particular visió «The Network Is The Computer» (La xarxa és l'ordinador) ha dut Sun Microsystems, Inc. (Nasdaq: SUNW) a la posició que ocupa actualment com a proveïdor capdavanter d'equips informàtics, programari i serveis que fan que la xarxa funcioni (Make The Net Work). Sun és present a més de 170 països i a Internet, a http://www.sun.com. Softcatalà (http://www.softcatala.org) és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització del català en les noves tecnologies.

Presentació de l'OpenOffice.org en català a Alacant

853

2004-02-10 00:00:00

El proper 17 de febrer, a les 10.00 del matí, a la Sala Multimèdia de l'edifici del Rectorat de la universitat d'Alacant es farà l'acte de presentació de la versió en català de l'OpenOffice.org versió 1.1. L'OpenOffice.org és la versió de programari lliure i en català (sota la llicència LGPL) del conegut paquet ofimàtic Star Office, propietat de Sun Microsystems. Es tracta d'un producte molt complet que conté, de manera integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, diverses eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos vectorials, gràfics i fórmules i diverses utilitats de conversió de fitxers (entre altres, els formats de Microsoft Office). 17 de febrer 10.00 h Sala multimèdia de l'edifici del Rectorat Hi intervindran el vicerector de Convergència Europea i Qualitat, el gerent de la UA, el director del Servei d'Informàtica, el director del Secretariat de Promoció del Valencià i Jesús Corrius de Softcatalà. Es tracta d'una presentació adreçada al PAS i al PDI de la Universitat d'Alacant. Per a més informació sobre l'OpenOffice: <http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/pmf.htm>. Per a més detalls, podeu consultar la [Nota de Premsa](http://www.ua.es/spv/observatori/openoffice.html) de la Universitat d'Alacant.

Creació d'un diccionari anglès-català de codi obert

854

2004-02-10 00:00:00

[Dacco](http://dacco.sourceforge.net/cateng/index.php) és un diccionari català-anglès de codi obert. El projecte es va crear com a resposta a la manca de diccionaris bilingües gratuïts, moderns, complets i fàcilment accessibles a tots els angloparlants que aprenem català arreu del món. El resultat és Dacco - un diccionari anglès-català descarregable i personalitzable, que conté fitxers de so, llistes de col·locacions importants, cercadors, xarxes semàntiques, conjugadors verbals, informació sobre la freqüència relativa de cada entrada, i més important encara, anima els usuaris a ajudar i a influir directament en el procés de creació i expansió del diccionari. La filosofia de Dacco és que si es vol crear un diccionari que satisfaci els desitjos i les necessitats dels seus usuaris, és absolutament necessari que aquests usuaris juguin un paper actiu en la creació i expansió del diccionari. Per aquesta raó, el projecte disposa d'uns fòrums a través dels quals els usuaris poden buscar i facilitar ajuda, suggerir noves entrades, informar-nos dels errors que conté el diccionari, dir-nos si i per què no estan d'acord amb una entrada específica, votar a favor o en contra d'una nova entrada, etc. En resum, escoltem i agraïm les opinions i suggerències dels usuaris i les incorporem directament al diccionari. Actualment el diccionari anglès-català de Dacco conté 5.647 entrades i el català-anglès en conté 3.991. Amb l'ajuda dels angloparlants que aprenen català i els catalanoparlants que aprenen anglès, esperem crear un recurs, cada vegada més complet, que respongui a les necessitats de tots. Si vols participar en el projecte, no dubtis de [visitar-nos](http://dacco.sourceforge.net/cateng/index.php).

Nous diccionaris en català per al Babylon

855

2004-02-13 00:00:00

Fa cert temps que han aparegut una sèrie de nous diccionaris en català per a Babylon: sil·làbic-tònic-gramatical, neologismes, anatomia i antroplogia. Concretament, les novetats són les següents: * [Diccionari Sil·làbic-Tònic-Gramatical](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=36321&layout=gt_new.html) * [Diccionari de neologismes](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=35057&layout=gt_new.html) * [Diccionari d'anatomia](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=35063&layout=gt_new.html) * [Diccionari d'antropologia](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=35062&layout=gt_new.html) Els diccionaris són gratuits. La relació de tots els diccionaris en català per a Babylon la podeu trobar [aquí](http://info.babylon.com/cgi-bin/search.cgi?layout=sr_new.html&cat=46&sort=&nc=2&n=10). Potser el fet més curiós (del qual en sóc l'autor) és el Diccionari Sil·làbic-Tònic-Gramatical on es divideixen les paraules per síl·labes, i se'n dóna la tonicitat així com la categoria gramatical. Salutacions i felicitats per la feina que feu.

Apple prohibeix el projecte de traducció a l'èuscar del sistema operatiu Mac OS X

856

2004-02-15 00:00:00

Fa uns dies vam saber per [Vilaweb](http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/cerca_u.noticia?p_idint=100000809196) les dificultats que han tingut els impulsors del projecte [Mac OS X Euskaraz](http://www.macosxeuskaraz.tk/), on es treballava per fer la traducció a l'èuscar del sistema operatiu Mac OS X. Aquesta traducció la feien modificant els programes amb [AppleGot](http://developer.apple.com/intl/localization/tools.html), una eina gratuïta que proporciona Apple per a la traducció dels programes. Actualment, tenien totalment traduïts diversos components (Finder, iTunes, Safari, Chess, TextEdit i algun altre). El passat 13 de novembre, però, el departament legal d'Apple Espanya va comunicar als responsables d'aquest projecte que havien de retirar els fitxers modificats, ja que des del seu punt de vista la seva distribució era una violació dels seus drets de propietat intel·lectual. Els membres de [Mac OS X Euskaraz](http://www.macosxeuskaraz.tk/) van intentar negociar amb els responsables d'Apple, però l'única resposta que han obtingut és que estudiaran quines formules legals permeten la distribució d'aquesta mena de traduccions, esperant disposar d'un mecanisme per a mitjans d'aquest any. Però reiteraven la seva exigència de retirar els fitxers modificats en èuscar. Podeu trobar més detalls sobre tots aquests problemes legals llegint l'article recentment publicat per [Macuarium](http://www.macuarium.com/actual/especiales/2004/02/08_osxeuskaraz.shtml). Recordem que hi ha un [campanya](http://www.softcatala.org/noticies/1501200441.htm) engegada per demanar a Apple la publicació d'una versió en català del sistema operatiu Mac OS X. A diferència del projecte basc, la comunitat d'usuaris catalans demana que sigui la Apple mateixa qui s'encarregui de produir la versió catalana.

WICCAC fa 3 anys i arriba als 100 membres

857

2004-02-16 00:00:00

L'agrupació [WICCAC](http://wiccac.org) (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) ha fet tres anys. Els webmàsters que no estem lligats a organismes oficials ni entitats comercials, fa temps, ens vam començar a interrelacionar i compartir experiències, i vam decidir, ara fa tres anys, al febrer del 2001, crear l'agrupació de webmàsters WICCAC. Els objectius de WICCAC no han estat simplement ser una mera agrupació d'ajuda mútua i intercanvi d'opinions, sinó tenir una influència social i cultural: treballar per la normalització del català a Internet, i de promoure Internet com a àmbit de cultura i d'activitats cíviques (socials, ciutadanes, reivindicatives). En aquest moments WICCAC ha arribat, en un procés de constant creixement, als 100 membres, estesos arreu dels països de llengua catalana i del món. La principal realització de WICCAC és el [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html), que ha esdevingut una referència imprescindible per a tothom que s'interessa per Internet i pel català.

II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies, 1 i 2 d'abril a Barcelona

858

2004-02-18 00:00:00

Finalment les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades) se celebraran els dies 1 i 2 d'abril, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB, a Barcelona. Les Jornades, organitzades enguany per [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), l'[Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/), la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es/facfil/) i la [Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://cultura.gencat.net/llengcat/dgpl/), tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, contribuir a l'intercanvi d'experiències i opinions i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Aquesta vegada es tractaran els següents temes: * Ofimàtica: el català a l'oficina. * El català en moviment: telefonia mòbil i organitzadors personals. * El paper de la universitat. * L'oferta de l'empresa privada. * Món Linux: la llibertat per al català * El català als jocs. Trobareu més informació a <http://www.softcatala.org/jornades>.

Nou web per a entorns de programari lliure: Comesfa.org

859

2004-02-23 00:00:00

[Comesfa.org](http://comesfa.org/drupal/index.php) s'adreça a tots els àmbits propis dels entorns *nix en general (Unix, Linux...), especialment, dins de l'àmbit de programari lliure. Els objectius que persegueix són: * Divulgació i gestió del coneixement * Fomentar la contribució i projectes de programari lliure Tot això seguint un model participatiu, col·laboratiu i descentralitzat. La idea que ens puguem ajudar els uns als altres independentment del nivell de coneixement. Perquè un projecte així funcioni és important que compti amb participació: Us convidem a que us hi afegiu. Trobareu més informació visitant <http://www.comesfa.org>

Softcatalà demana canvis en la gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya

860

2004-02-22 00:00:00

Softcatalà demana canvis en la gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya ja que els actuals reponsables han permès la utilització d'un projecte de país amb finalitats electorals i amb un malbaratament de l'erari públic. El projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC) té com a objectiu fer de finestra única en les relacions de les administracions públiques catalanes a Internet, és a dir, oferir al ciutadà la possibilitat de gestionar tots els seus tràmits amb l'Administració a través d'un únic canal, des de sol·licitar un servei a l'ajuntament de la localitat on viu fins a demanar un ajut a un determinat departament de la Generalitat. Des de la seva creació, el projecte Administració Oberta de Catalunya ha patit gravíssimes irregularitats, com ara l'adjudicació del projecte sense concurs públic (com a extensió d'un concurs previ), una despesa indiscriminada en publicitat (només en la presentació de dues hores es van gastar 75.126 euros), extensives campanyes en premsa i televisió quan no hi havia pràcticament cap servei funcionant, això va suposar una despesa innecesària de diners públics. Així com, la neglicència en el compliment dels estàndards web (malgrat la queixa de diferents organitzacions civils i grups d'usuaris durant més de dos anys) barrant així l'accés als navegadors lliures, o l'adjudicació de forma unilateral de la plataforma tecnològica a proveïdors de programari propietari i grans empreses en detriment del teixit empresarial propi. Però més greu encara és el fet que els actuals responsables han permès que el que havia de ser un projecte de país com Administració Oberta de Catalunya s'utilitzés amb finalitats electorals i en benefici del partit governant per la qual cosa Softcatalà demana canvis en la gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya. Softcatalà (http://www.softcatala.org) és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització del català en les Noves Tecnologies.

Viquipèdia: 50 idiomes, 1/2 milió d'articles

861

2004-02-24 00:00:00

[Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada), una enciclopèdia multilingüe creada a partir d'aportacions voluntàries, ha anunciat avui que el projecte ha arribat a la fita de 500.000 articles, repartits en cinquanta idiomes, inclòs el català. Tenint en compte que el gener del 2003 hi havia 137.000 articles en vint-i-dos idiomes, la Viquipèdia és l'enciclopèdia oberta més gran i de creixement més ràpid del món. El creixement més gran ha estat el de les versions en llengua no anglesa, demostrant el creixent caràcter multilingüe del projecte. De fet, des de l'octubre del 2003, els articles en anglès són menys de la meitat del total. Hi ha deu Viquipèdies que sobrepassen el nombre de 10.000 articles cadascuna * anglès (213.000) * alemany (53.000) * japonès (32.000) * francès (27.000) * polonès (24.000) * suec (22.000) * neerlandès (21.000) * castellà (18.000) * danès (16.000) * esperanto (11.000). Divuit Viquipèdies més tenen ja més de 1.000 articles * italià (6.200) * català (5.400) * xinès (4.900) * hebreu (4.600) * romanès (4.400) * eslovè (3.900) * finès (3.600) * croat (3.000) * estonià(2.700) * Interlingua (2.600) * noruec (2.400) * afrikaans (2.100) * llatí (1.900) * portuguès(1.800) * rus (1.600) * való (1.300) * txec (1.200) * malai (1.100) Segons Alexa.com, aquest creixement ha fet que wikipedia.org superi Britannica.com, Infoplease.com i Encyclopedia.com, en termes de trànsit d'Internet, i ha situat wikipedia.org fermament entre els 1.000 primers llocs d'internet en la classificació d'Alexa. La Viquipèdia és un WikiWikiWeb públic, on tothom pot editar gairebé qualsevol pàgina, quan vulgui (wiki vol dir ràpid en hawaià). Cada usuari edita les contribucions d'altres persones, i entre tots es posen d'acord en temes polèmics, mirant d'arribar a un punt de vista neutral. Les pàgines incorrectes es reparen ràpidament. Aquest comunicat també s'ha desenvolupat en col·laboració mitjançant un wikiwikiweb. El projecte de la Viquipèdia va ser fundat el gener 2001 per l'empresari d'Internet Jimmy Wales i el filòsof Larry Sanger. Bomis (bomis.com), un portal d'Internet propietat de Wales, va proporcionar el suport financer i d'altres tipus, mentre que Sanger va dirigir el projecte durant el seu primer any, com a editor professional a temps complet. A partir d'aleshores, el projecte ha operat principalment per consens, desenvolupant normes d'ús que s'han anat refinant entre tots. Recentment, el projecte s'ha transferit des de Bomis a la Wikimedia Foundation (wikimediafoundation.org, una organització sense ànim de lucre, tot i que Bomis encara proporciona amplada de banda gratuïta i el manteniment bàsic dels servidors de Wikimedia. Segons Jimmy Wales, "la Viquipèdia deu el seu èxit a la presencia d'un nucli fort de contribuïdors articulats i de nivell educatiu alt de tot el món, que mantenen els estàndards comunitaris de civilitat, qualitat i neutralitat." Explicant un dels mecanismes que asseguren que la qualitat dels articles es mantingui alta, va dir "Els participants estan sempre al cas de la pàgina de 'canvis recents'. Entre ells, s'editen mútuament el seu treball de manera constant". Fins i tot, articles que tracten temes controvertits es poden treballar amb aquest procés. Tot el contingut de Wikimedia està disponible lliurement, segons els termes de la Llicència de Documentació Lliure de GNU, que permet a qualsevol persona tornar a utilitzar el contingut de Wikimedia de qualsevol manera que cregui convenient, fins i tot comercialment, mentre passi també aquests drets a altres persones i que reconegui als editors del projecte Wikimedia com a origen del contingut. El programari utilitzat per fer funcionar els projectes de Wikimedia, MediaWiki (mediawiki.org), també es pot distribuir lliurement, amb la llicència GPL (la mateixa que utilitzen Linux i el projecte GNU) Amb edicions constants cada minut, cada dia, és impossible de preveure on poden ser Viquipèdia i els projectes germans d'aquí a un any. Una cosa sí, que és certa: gràcies a les llicències GNU, tant el contingut com el programari continuaran essent lliures. Per a més informació, vegeu * [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada) * [La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en catala](http://www.softcatala.org/articles/article31.htm) Aquest text és una versió catalana del comunicat de premsa escrit en anglès al wiki de la Fundació Wikimedia ([meta.wikipedia.org](meta.wikipedia.org)). [Aquest text](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Primer_comunicat_de_premsa_de_wikimedia) ha estat editat més de 200 vegades, per més de trenta autors diferents, i traduït o adaptat en aproximadament vint idiomes. A diferència de la resta del contingut de la Viquipèdia, aquest comunicat és de domini públic.

Passar de Windows a Linux en una oficina

1214

2004-02-25 20:56:19

Per pretender (http://www.demalaga.net/) Original a http://barrapunto.com/articles/04/02/25/1559241.shtml Fa poc em van cridar d'una empresa per reinstal·lar-los el sistema operatiu a tota la xarxa, ja que la tenien "farcideta" de virus, troians i similars. En tenien tota una col·lecció. D'altra banda, la xarxa era un autèntic caos. Qualsevol empleat podia instal·lar el que volgués. La primera pregunta que vaig fer va ser òbvia: Teniu llicència del que voleu instal·lar? Buscant, van localitzar una CD original de Windows 2000 Professional. Van insistir que amb el mateix número de sèrie instal·lés 30 ordinadors, al·legant que tenien llicència per a tots. No és gaire creïble, però jo ni no sóc policia ni jutge, ni hi entenc de llicències Microsoft, així que els vaig obligar a firmar una ordre de treball fent-ho constar. Per si de cas. L'ordre de treball també especificava DETALLADAMENT que * la garantia del meu treball durant tres mesos * el compromís a que no tornarien a aparèixer virus, troians i similars * en cas de desconfiguració, la reparació seria gratuïta * algunes "perles" més per l'estil. Ara entenc els motius pels quals l'antic administrador de la xarxa va marxar. No obstant això, vam acordar un preu acceptable i vaig acceptar la feina. En aquesta empresa tinc un amic a qui vaig recomanar instal·lar Guadalinex en lloc de Windows. Així doncs, a aquest amic i dos altres companys que voluntàriament van voler provar-ho, els vaig instal·lar [Guadalinex](http://www.guadalinex.org/), una distribució basada en Debian i amb Gnome 2.4 L'ordre de treball dèia "instal·lar Windows 2000 Professional", i això vaig fer. Com que no ho deia expressament, no vaig instal·lar: * L'Internet Explorer 6. N'hi ha prou amb la versió 5 * Les DirectX * Els connectors de Java i flash per a l'Internet Explorer * Service Packs per al Windows i l'Internet Explorer * Actualitzacions per al Windows i l'Internet Explorer * El Microsoft Messenger * L'Office o similar * Windows Media Player, DivX, RealOne, QuickTime * Acrobat Reader * Visors Word, Excel o PowerPoint * Programa de tractament d'imatges * Visor d'imatges * AdAware * Nero o similar Això sí, tothom a l'oficina havia de treballar amb allò que el Windows 2000 anomena un "usuari restringit". Em vaig reservar el compte d'administrador, dipositant la contrasenya dins d'un sobre tancat dipositat a la caixa forta de l'empresa. Òbviament, contrasenya a l'encaminador i al BIOS, i deshabilitada qualsevol arrencada diferent al disc dur. La xarxa funcionava a la perfecció. El mateix amb els recursos compartits i les impressores, fins i tot una que mai no havia funcionat en xarxa (ells en sabran els motius). Ningú no podia instal·lar absolutament res. El sistema operatiu els sol·licitava la contrasenya de l'administrador cada vegada que volien instal·lar alguna cosa. Després d'instal·lar els 27 Windows i els 3 Guadalinex, vaig passar a cobrar i no vaig tornar fins a la setmana següent. Una mica més i em pengen. Ningú no es va atrevir a obrir el sobre amb la contrasenya de l'administrador que hi havia a la caixa forta, que a banda que només dues persones hi tenien accés, també hi estava escrit que es perdria la garantia en cas d'obrir-lo. Aquella setmana, tot el personal va estar fent cua als tres ordinadors amb Guadalinex, per a una cosa tan important per a l'empresa com és connectar-se al Messenger. Guadalinex inclou per defecte l'AMSN. El cap em va demanar que instal·lés el Microsoft Office, facilitant-me un CD-R amb molts uns i un dos com a número de sèrie. Per descomptat m'hi vaig negar. Els vaig instal·lar l'OpenOffice.org, cobrant per la instal·lació, és clar. I si vols que et posi el Messenger, també has de pagar pel meu temps, i així successivament amb tot el vulguis que t'instal·li. Jo cobro per hores, com bé diu l'ordre de treball. D'altra banda, cinc empleats em van demanar que els posés Guadalinex als seus ordinadors. Això va... A la segona setmana, em vaig endur una bona sorpresa amb els programes P2P. Els empleats em van demanar "emulejar", i el cap no tan sols els ho va consentir, sinó que a més a més es va identificar com a "muler actiu". Després d'advertir-lo de les implicacions legals que suposa per a l'empresa tenir una connexió de 512 kbps amb IP fixa "emulejant", i firmar-me una nova ordre de treball, vaig instal·lar xMule a 4 ordinadors amb Guadalinex, programats amb CRON per tal que només "emulejessin" en horari no laboral. Als empleats els vaig demanar (ni punyetero cas no em van fer, però per ells faran que tots són ja majors d'edat) que només descarreguessin documentació o fitxers lliures. Per donar exemple vaig compartir des de la seva xarxa: Debian, Guadalinex i Mandrake. 7 empleats més em van demanar Guadalinex. Bé, ja tenim 15 de 30 ordinadors amb Guadalinex. Per descomptat vaig cobrar per instal·lar Windows, i vaig tornar a cobrar per instal·lar Guadalinex. A més vaig posar Java i el connector de flash als 30 ordinadors i EROASTER i K3B als Guadalinex. Veient que els ordinadors amb Guadalinex podien descarregar i reproduir tota mena de formats multimèdia així com enregistrar CDs i DVDs, la setmana següent em van demanar que instal·lés Guadalinex a 14 ordinadors més. Com a anècdota, els dos més acèrrims defensors de Windows em van portar els seus ordinadors particulars (sí els de les seves cases) perquè els instal·lés Guadalinex. Els vaig regalar el live-CD, però no s'aclarien amb les particions. Hi ha un ordinador que, mal em pesi, no he pogut passar a Guadalinex. És d'un empleat àlies el "jo-no-em-rendeixo". No hi fa res, així sempre podran comparar." Només vaig tenir un conat de problema amb un programa propietari sota Windows. En vaig localitzar un equivalent per a Linux, això sí, en l'idioma dels fills de la Gran Bretanya, i que a més no se'n podien importar les dades. Vaig estar pensant a contactar amb l'autor per traduir-lo i sol·licitar-li una cosa que importés les dades, (però sembla ser que és un projecte abandonat a sourceforge)... fins que em vaig recordar el meu amic WINE. Fantàstic WINE. Aquest programa funciona a la perfecció sota WINE. Resolt!! Una altra queixa que em van plantejar és que ara no poden instal·lar-se tots aquests programes "superguais" que regalen amb les revistes d'informàtica. Cert. Ni poden ni ho han de fer. Aquests ordinadors no són seus. Els he recomanat que canviïn de revista, i es passin a la del meu amic i a company a http://www.linux-malaga.org, Paul: http://www.megamultimedia.com/linuxmag/. Tampoc no es podran instal·lar res, ja que no tenen la contrasenya de superusuari, i que no compartiré almenys fins que acabi el meu període de garantia. Probablement el cas d'aquesta empresa no sigui extrapolable a totes. Em va sorprendre molt la tolerància pel que fa al messenger i al P2P, però si el cap ho consent, a mi la veritat és que no m'importa el més mínim. Mentre em paguin... Resumint: La gent no es passa a Linux (segons la meva humil opinió) per: * la por a allò desconegut * la creença -equivocada- que no poden fer les mateixes coses que a Windows * no saben a qui preguntar els dubtes * són molt, molt còmodes El següent repte que tinc a la vista és passar TOT un cibercafè a Guadalinex. De moment hi ha un ordinador amb Guadalinex i 9 amb Windows. Aquí canvia la cosa: l'ordinador amb Guadalinex està sempre ocupat. Els preus del meu client són de 1'50 euros l'hora a Windows, i 1 euro a Guadalinex. L'únic que he fet ha estat omplir-li l'escriptori d'accessos directes: a l'AMSN, a diverses sales de xat, al Frozen-Bubble, a FreeCraft i algun altre més. Qualsevol crítica, comentari, suggeriment o aclariment són benvinguts. :-) Antonio

El cervell recuperat. Entrevista a Manuel Castells

1250

2004-01-11 12:00:00

Carmen Jané, el Periódico - Barcelona, 11 de gener de 2004 La seva trilogia sobre l'era de la informació li ha donat rellevància internacional. Castells, que va sortir d'Espanya fugint dels grisos franquistes i va trobar sota els núvols de París i el sol de Califòrnia el coneixement i el prestigi que la seva oposició al règim li negava, va tornar a Catalunya per analitzar la seva relació amb Internet, com ja va fer en estudis clàssics amb Silicon Valley, Finlàndia i Rússia. Coordina des de fa tres anys l'equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya, després d'haver deixat definitivament aquest hivern la Universitat de Berkeley al cap de 21 anys de docència. > La societat de la informació catalana que vostè mostra en el seu llibre no sembla la mateixa que predicava el Govern de Jordi Pujol que va subvencionar l'estudi. ¿Quina reacció van tenir? És el model que surt de les dades i la reacció va ser extraordinàriament positiva. El projecte el vam proposar Imma Tubella i jo al president Pujol, que el va considerar un projecte de país perquè faria una radiografia de Catalunya en el moment en què començava el seu camí en la societat de la informació. Els polítics tenen una pèssima imatge entre la població, però ni són tontos ni tan indiferents a la veritat. A més, l'estudi es va fer, com tot el que jo he fet a la meva vida, amb total independència. Va ser la nostra condició essencial a Pujol i la va respectar escrupolosament. El que passa és que, com que hi ha dades per a tots els gustos, cadascú accentua la part que vol. Una de les conclusions és que no hi ha una identitat catalana La primera minoria, el 38%, diuen que se senten preferentment catalans; el 36%, tan catalans com espanyols, i només el 19,7%, que se senten més espanyols. Però quan vam demanar que definissin la principal font d'identitat, va sortir amb molta força la família, no el país o la llengua, que han sigut els elements tradicionals. La nostra interpretació és que la identitat catalana forta ha sigut una resistència a l'opressió cultural i lingüística durant segles. En el moment en què s'institucionalitza, a partir dels anys 80, i comença a ser normal viure en català, la identitat de resistència té menys raó de ser, encara que és possible que això canviï aquest any, si el PP segueix així.  > I amb això, ¿es pot parlar d'un model català? No en el sentit que sigui una cosa exportable, però sí que hi ha moltes característiques pròpies. El 96% dels joves han nascut a Catalunya, veuen els seus pares sovint, tenen vida de barri, amb els veïns... Això, no té res a veure amb la societat dels EUA. Llavors, ¿què passa? Doncs que no s'utilitza Internet per relacionar-se, com passa en altres països. Aquí la sociabilitat es fa amb el mòbil i en persona. És una societat cohesionada. Això dóna un gran tret positiu: que la societat catalana té molta força per canviar, perquè no es trenca. Però vostè parla d'una bretxa Hi ha un fet que és herència directa del franquisme, i és el nivell baixíssim d'educació que existeix. El 62,3% de la gent més gran de 15 anys no ha anat més enllà dels estudis primaris, un percentatge tres vegades més elevat que a França. I això és un problema: la gran majoria de la població entra a Internet sense cap capacitat d'accedir a informació i processar-la. En canvi, quan s'agafa el grup nascut després del 1973, llavors no hi ha diferències amb França o la Gran Bretanya. El 93% dels estudiants de secundària són usuaris d'Internet. Entre els més grans de 50, només el 8%. És aquí on hi ha una societat partida per l'edat, però sobretot per dues històries: la de la immigració del franquisme i la dels seus fills, que són la nova Catalunya. I encara sort que estan units per família, perquè són dues galàxies completament diferents. Això també és específic de Catalunya, perquè hi ha poques societats en el món on una pota estigui a la societat tradicional i una altra estigui culturalment i tecnològicament a la societat de la informació. Una altra dada del seu estudi és que a molta gent no li interessa Internet A Catalunya hi ha tanta gent que jura que no tindrà mai Internet com gent que té Internet I davant d'això ¿què es fa? Sempre he manifestat que les famoses campanyes per ensenyar Internet són una estupidesa, perquè la primera regla que un educador sap és que no s'aprèn si no es vol. Si es vol que la gent entri a Internet, que avui és com la llum per a la Revolució Industrial, s'han de produir continguts i usos adequats al que a la gent li importa en la seva vida. I ¿què és? Doncs salut, educació, serveis públics, poder llegir la premsa... Aquells que s'han dedicat a tancar diaris l'únic que aconsegueixen és que ningú els llegeixi. Per pagar per llegir online, ja et compres el diari. En aquest sentit, EL PERIÓDICO té un bon model de negoci perquè serveix per publicitar-lo més enllà de les zones en què ja arriba. La gent comença per veure els resultats de futbol, però després també mira altres coses... O la informació sobre la salut. Un dels temes més essencials és el suport psicològic i la informació entre la gent que té la mateixa malaltia. Però el que hi ha a Internet sobre salut no sempre és veritat Però almenys la gent pensa. El gran problema d'Internet és la credibilitat, però vaja, segons quines coses expliquen els diaris... La informació crea un pacient conscient, que analitza i ofereix dades, i els bons metges saben que aquest és el millor pacient, en lloc del subjecte passiu que espera que li resolguin tot i que es desespera, es deprimeix i es posa més malalt. A Catalunya, hi ha un fet diferent d'altres models i és la vinculació d'Internet a un projecte d'autonomia personal. La gent que vol crear negocis i tirar endavant per si mateixa és la que utilitza més la xarxa. ¿Per què passa més a Catalunya? La meva hipòtesi és que hi ha realment una cultura emprenedora en una mesura superior a la de França o Finlàndia, encara que no tant com a Califòrnia. A Catalunya, la majoria prefereix que el seu fill sigui empresari pel seu compte abans que funcionari. Totes les enquestes espanyoles donen el contrari. ¿I per què davant d'un panorama amb tants emprenedors, no hi ha hagut una massa emprenedora d'Internet a Catalunya? Els grans projectes puntcom han vingut de Madrid Jo me n'alegro, perquè les puntcom parteixen de la idea que Internet pot ser un espai comercial, i qui vulgui fer negoci a partir de tancar la xarxa i vendre-la per trossos té un mal model. Una altra cosa és Internet com a instrument per fer funcionar bé una empresa, però a costa de canviar l'organització interna i fer-la més flexible. Les empreses catalanes més productives són les que utilitzen més Internet. La qüestió clau és no posar la tecnologia sense saber per què. Vostè destaca que la classe directiva catalana és completament reticent a utilitzar Internet La utilitza molt menys que els professionals que estan per sota. Però el fet que sigui més gran de 50 anys, perquè la classe directiva catalana és bastant gerontocràtica, és determinant. No és que pensin que no s'ha d'utilitzar Internet, és que no la utilitzen i, per tant, no l'entenen. La gran majoria delega el correu electrònic en la secretària. Llavors, el repte de l'Administració ¿quin és? Proveir de continguts que s'adaptin a la vida de la gent, però també canviar-se a si mateixa. Estic en un comitè assessor de Kofi Annan sobre societat de la informació, i una de les coses per les quals proposem el desenvolupament d'Internet al món és perquè és molt difícil tenir corrupció sistemàtica si tots els procediments administratius estan per Internet. L'Ajuntament de Barcelona, en aquest sentit, és un model d'administració flexible, amb Internet per a la resta d'Europa. Fa 10 anys que estan fent una reforma amb xarxes internes i Internet. I ara estan en el procés de connectar-les totes dues. Si haguessin començat per Internet, no funcionaria. Aquest no sembla que hagi estat el model de l'Administració Oberta Perquè van intentar utilitzar-lo com a cavall de batalla polític, quan era un projecte molt interessant de totes les administracions. Però en el que s'ha fet fins ara, hi ha coses molt dinàmiques. En el nou context polític seria interessant reprendre'l, perquè és un bon projecte per articular les diferents administracions en xarxa, no perquè una mani més sobre les altres. L'estudi també revela que el català no gaudeix de tan bona salut com sembla Clarament, no. Internet a Catalunya s'utilitza en castellà, fins i tot per part dels joves que parlen en català. Els catalans escriuen el correu electrònic en català, però no hi naveguen, per tant és obvi que el que falten són continguts en català. L'oferta és molt pobra. ¿I a què atribueix aquest retrocés? Ve del vincle familiar. Són els fills d'una classe obrera immigrada, que són els que van tenir més fills. Parlen en castellà amb la família i els amics, i com que aquest és un país molt civilitzat, si un no sap català, doncs parlen tots castellà. El perfecte bilingüisme pot ser una amenaça per al català. Maragall ha plantejat que el castellà és un patrimoni cultural català, però jo hi afegiria que a condició que el català no corri perill. La defensa del castellà s'ha de fer en el context de la llengua més amenaçada, que és el català. I ¿quin paper hi juga la nova immigració? Aquest és el gran tema. En el nostre estudi desgraciadament hem pogut captar molt poc la immigració, perquè ens havíem de basar en dades censals. El tipus d'immigració actual serà molt diferent de l'anterior. La cultura, la llengua i els nivells educatius són molt inferiors. Es calcula que Catalunya està arribant a un 8%-10% de població immigrada. És el nivell de França i Alemanya. En aquestes condicions, els processos d'integració no poden ser només a través de la feina. És fonamental una política que dispersi la immigració, que no creï guetos i que doni recursos als municipis, que s'han vist desatesos. I els immigrants sí que utilitzen Internet i els és molt important per mantenir la relació amb els seus països. ¿Què li ha semblat la cimera de Ginebra? ¿Es pot fer alguna cosa per la societat de la informació a nivell global? Realment, no a través de coses com aquesta. Quan vaig veure un any abans el que era, un típic xou sense perspectives, me'n vaig retirar. L'únic que es van prendre seriosament és el vell tema de com controlar Internet. L'altra intenció, que el 50% estigui connectat a Internet el 2015, això serà així. L'important és què passarà llavors. La bretxa digital no s'acaba quan la gent està connectada a Internet. Comença. Perquè la bretxa més gran és la cultura i l'educació. ¿Què hi va trobar a faltar? No es va plantejar el desenvolupament dels sistemes públics ni els drets de la propietat intel.lectual, que són la base de la societat de la informació. Internet s'ha desenvolupat a partir de codis oberts, sense drets de propietat intel.lectual. Si hi hagués hagut un Microsoft en els inicis de la xarxa, no hi hauria Internet avui dia. Ni es va parlar, per veto dels governs, de com els països pobres poden usar codi lliure per desenvolupar les seves pròpies tecnologies. ¿Com veu el software lliure? Tota la innovació actual de software es fa basant-se en software lliure. Linux n'és l'exemple més paradigmàtic, però les grans empreses estan funcionant sobre ell. I com que Microsoft ja ha vist que té la batalla perduda, mira d'allargar el monopoli sobre els PC, però els PC estan quedant obsolets. D'aquí a molt poc els regalaran. Són punts de xarxes i l'important és el que passa a la xarxa. El dret de propietat intel.lectual tal com existia és un bloqueig i és inaplicable, a risc de ficar tothom a la presó, però aquesta també és una opció que es planteja Bush... Vist el que hi ha, ¿per on hauria d'anar el Govern català? Jo no dono receptes, però les coses estan bastant clares en els programes dels tres partits. El problema no serà tant que no se sàpiga el que s'ha de fer, sinó decidir on es posa la prioritat. Si es gasta massa energia a reorganitzar coses i discutir amb les administracions en lloc de fer coses, li pot passar una mica com a Lula al Brasil, que hi ha una expectativa tan gran que no poden fer elmateix que un govern qualsevol. La infraestructura de la societat de la informació s'ha de considerar tan prioritària o més que les carreteres o el tren d'alta velocitat. És molt més important que el tren d'alta velocitat. I no és telecomunicacions, és recursos humans, capital d'investigació, és reforma administrativa... Tots els components del que és una societat en xarxa. Aquest document és (c) 2004 Carmen Jané. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s'inclogui aquesta nota.

Softcatalà anuncia la disponibilitat de la seva memòria de traducció

862

2004-02-26 00:00:00

Barcelona, 26/02/04 - Softcatalà anuncia la disponibilitat de les seva memòria de traducció. Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d'un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l'original, en aquest cas el parell anglès - català. Les memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l'homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s'ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d'ús força estès en el món professional de la traducció. La versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s'hi inclouen l'Open Office, el Gnome, el Mozilla, l'Abiword, el Netscape clàssic, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Linux Mandrake i Fedora. Teniu tota la informació sobre com utilizar aquesta memòria de traducció i d'on baixar-la a <http://www.softcatala.org/projectes/eines/mt/>. Fent públic aquest corpus amb més de 60.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica. Aquest és el tercer recurs lliure de traducció que Softcatalà publica, després de la seva Guia d'Estil i el seu Recull de Termes. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Programa de les II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies

863

2004-02-26 00:00:00

Els propers dies 1 i 2 d'abril se celebraran les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/). Tot just aquests dies s'està ultimant el [programa](http://www.softcatala.org/jornades/programa.htm) d'activitats, centrades en aspectes com ara la presència del català en els productes d'ofimàtica, en els organitzadors personals i telèfons mòbils, en els jocs per ordinadors; les possibilitats que ofereix el món del programari lliure, el paper de la universitat i l'oferta que actualment ofereix l'empresa privada. Les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/) tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, contribuir a l'intercanvi d'experiències i opinions i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Aquesta segona edició se centra en els següents temes: * Ofimàtica: el català a l'oficina. * El català en moviment: telefonia mòbil i organitzadors personals. * El paper de la universitat. * L'oferta de l'empresa privada. * Món GNU/Linux: la llibertat per al català. * El català als jocs. Tot això durant [dos dies](http://www.softcatala.org/jornades/programa.htm) farcits de xerrades i taules rodones, que permetran crear el caliu necessari per facilitar l'intercanvi d'experiències, opinions i la difusió de les iniciatives que s'estan fent per a la normalització del català al món de les noves tecnologies. Les jornades són gratuïtes, de lliure accés a tothom, i s'adrecen a l'usuari final sense cap coneixement tècnic especial. Tot i això, us recomanem que empleneu el [formulari d'inscripció](http://www.softcatala.org/jornades/inscripcio.htm) per tal que l'organització pugui fer-se una idea de la quantitat de gent que hi assistirà.

Projecte de traducció de GForge al català

864

2004-03-01 00:00:00

[GForge](http://gforge.org), és una potent eina de gestió de projectes, filla alliberada amb llicència GNU/GPL del motor de [Sourceforge](http://sf.net). Aquesta eina ja disposa d'un locale català, però només hi ha un mínim percentatge dels textos traduïts. [interactors](http://interactors.coop) ha muntat un sistema GForge per oferir un entorn de desenvolupament i hostatjament lliure a projectes socials. Es troba [aquí](http://gforge.interactors.coop) (URL provisional), encara està en fase beta però ja és funcional, admet registre d'usuaris i de nous projectes (si t'interessa hi estàs convidat/da). Volem tenir el català com una de les llengües de treball i per això estem interessats a completar la traducció de la interfície. No ens consta que ningú estigui traduint-la, ni a GForge ni a Softcatalà. [El projecte ja està creat](http://gforge.interactors.coop/projects/gforge-cat/) i disposa de tot allò necessari per coordinar les tasques de traducció, des de llistes de correu a CVS, repositori d'arxius... El que faci falta. Només manquen els recursos humans. Calen traductors i també anirà bé la participació o supervisió d'algú amb experiència en projectes de traducció similars, que assessori en la metodologia de treball i garanteixi uns estàndards de qualitat.

Presentació de l'OpenOffice en català a Mallorca

865

2004-03-05 00:00:00

El proper dimecres, 10 de març, a les set de la tarda, es farà la presentació de la versió en català de l'OpenOffice.org versió 1.1 al saló d'actes de l'Estudi General Lul·lià. L'OpenOffice.org és la versió de programari lliure i en català (sota la llicència LGPL) del conegut paquet ofimàtic Star Office, propietat de Sun Microsystems. Es tracta d'un producte molt complet que conté, de manera integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, diverses eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos vectorials, gràfics i fórmules i diverses utilitats de conversió de fitxers (entre altres, els formats de Microsoft Office). L'acte es farà al saló d'actes de l'Estudi General Lul·lià, amb la intervenció del Conseller de Presidència del Consell, honorable Francesc Buils, el vicerector d'estudiants de la universitat de les Illes Balears, Joan Antoni Mesquina, Llorenç Valverde i Miquel Piulats, de Softcatalà. Per a més informació sobre l'OpenOffice: <http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/>.

BalearWeb convoca la cinquena edició del Premi Web

866

2004-03-04 00:00:00

[BalearWeb](http://www.balearweb.com/), la capçalera que agrupa i dóna serveis comuns a MallorcaWeb, MenorcaWeb, EivissaWeb i FormenteraWeb, convoca el [Premi Web 2004](http://www.balearweb.com/premi2004/cat/). El concurs, que enguany arriba a la cinquena edició, sempre ha obtingut una gran participació, tant pels premis que s'atorguen, com per la seva finalitat de servir com a plataforma per promoure els webs participants. A més a més, les activitats que envolten el Premi –les votacions en línia, el debat, el xat i la festa final– són molt animades i desperten gran espectació. Aquesta nova edició del [Premi Web](http://www.balearweb.com/premi2004/cat/) compta també amb el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i, com l'any passat, s'atorgaran tres premis: un primer premi per a l'autor del web guanyador consistent en 1.200 euros i la compra d'un domini propi i l'allotjament gratuït del web, un segon premi de 600 euros pel segon classificat i un tercer premi de 300 euros pel concursant que ocupi el tercer lloc. Alguns dels webs premiats en edicions passades del concurs són: [Rata Pinyada](http://www.ratapinyada.com), [Serra i Costes](http://www.mallorcaweb.net/serraicostes), [m.ar](http://www.m-ar.net), [Alfonduco Edicions](http://www.alfonducoedicions.com), [Fotografia de Natura](http://www.fotodenatura.com), [lavila.org](http://www.lavila.org), [Webverd](http://www.webverd.com), [9D-La Novena Dimensió](http://www.novenadimensio.net), [Folk de Mallorca](http://www.musicanostra.com) i [vinedefesta.com](http://www.vinedefesta.com). Més informació: [Premi Web 2004](http://www.balearweb.com/premi2004/cat/)

Disponible la versió de proves del Firefox 0.8 en català

867

2004-03-23 00:00:00

El [Mozilla Firefox](http://www.mozilla.org/products/firefox/) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla.org. Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El Firefox és una aplicació molt lleugera i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions que en faciliten la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb Google), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers... Per als interessats en el programa, hi ha disponible versions en català per a Windows i també per a GNU/Linux a l'adreça <https://www.softcatala.org/pub/beta/firefox/0.8/>. Es tracta de versions beta, de forma que us preguem ens feu arribar qualsevol comentari, problema o suggeriment de millora. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Comencen les II Jornades sobre el català a les Noves Tecnologies, aquest 1 i 2 d'abril a Barcelona

868

2004-03-29 00:00:00

[Softcatalà](http://www.softcatala.org/), l'[Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/), la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es/facfil/) i la [Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://cultura.gencat.net/llengcat/dgpl/) organitzen les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/). Les Jornades tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final dels països de parla catalana informació sobre la situació del català en les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Les Jornades es faran els dies 1 i 2 d'abril a l'[Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona](http://www.softcatala.org/jornades/localitzacio.htm). En aquesta segona edició [es tractarà](http://www.softcatala.org/jornades/programa.htm) la situació del català a l'ofimàtica, la telefonia mòbil, els ordinadors de butxaca, els jocs electrònics i les possibilitats que ens ofereix el món GNU/Linux, a més a més de presentar l'oferta de diverses empreses privades i els resultats de diversos projectes d'investigació universitaris. Les Jornades són gratuïtes, de lliure accés a tothom, i s'adrecen a usuaris finals sense coneixements tècnics específics. Tot i això, es recomana [emplenar el formulari d'inscripció](http://www.softcatala.org/jornades/inscripcio.htm) a efectes organitzatius. Podeu trobar tota la informació de les Jornades, inclòs el programa i com arribar-hi, a l'adreça <http://www.softcatala.org/jornades>. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).

Disponible la versió de proves de l'Abiword 2.06 en català

869

2004-03-28 00:00:00

L'[Abiword](http://www.abisource.com/) és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però molt més lleuger. Ofereix una pila de funcions per a processament de textos i inclou un corrector ortogràfic en català, castellà, anglès i francès. L'Abiword, que és programari lliure i que, per tant, es pot distribuir i/o modificar sota els termes de la Llicència Pública General (GNU), funciona en moltes plataformes (Windows, Linux, FreeBSD o Solaris) i està traduït a diversos idiomes. Podeu descarregar l'aplicació a través de l'adreça <https://www.softcatala.org/pub/beta/abiword/beta3/> encara que els usuaris del sistema GNU/Linux en català poden aconseguir l'Abiword a través dels canals habituals d'obtenció de programari de seva distribució. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Tríptic de telefonia mòbil

870

2004-04-02 00:00:00

El [TERMCAT](http://www.termcat.net) ha editat un vocabulari amb seixanta-vuit termes catalans relacionats amb el món de la telefonia mòbil, amb termes de tanta difusió com ara agenda telefònica, àrea de cobertura, bústia de veu, desviació de trucada, telèfon intel·ligent, trucada en espera o trucada perduda. Les sigles angleses d'ús habitual en català també hi tenen entrada pròpia, amb remissió a la denominació catalana desenvolupada. Per exemple, PIN (número d'identificació personal), PUK (número personal de desbloqueig) o SMS (servei de missatges curts). El vocabulari, que inclou els equivalents en castellà i anglès, s'adreça a qualsevol usuari d'un telèfon mòbil i ha estat elaborat amb l'assessorament de tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya i de Softcatalà, i amb el patrocini del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra i el Grup Auna. TERMCAT, Centre de Terminologia. Telefonia mòbil [Tríptic]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, DL 2004. Més informació a: [TERMCAT](http://www.termcat.net)

PalmCAT cerca programadors d'aplicacions de butxaca

871

2004-04-04 00:00:00

[PalmCAT](http://www.palmcat.org/), el lloc web pioner de l'informàtica de butxaca en català, vol animar els programadors catalans a desenvolupar aplicacions per a la plataforma Palm. A [PalmCAT](http://www.palmcat.org/) estem a punt de reunir la primera vintena d'aplicacions de butxaca en Català, amb més d'un miler de baixades en els darrers quatre mesos, a un ritme que està arribant a la vintena de baixades diàries. Per això creiem que hi ha un espai per a les aplicacions de butxaca en català i volem fer conèixer les eines disponibles, moltes de llicència lliure als programadors del país. Per això [PalmCAT](http://www.palmcat.org) ha creat una [nova pàgina](http://www.softcatala.net/palm/00/programador.html) on els programadors poden trobar les primeres eines necessàries per començar a crear aplicacions. [PalmSource](http://www.palmsource.com/), l'empresa que desenvolupa el sistema operatiu [Palm OS](http://www.palmsource.com/palmos/), ha posat sempre des del seu inici un gran interès a donar suport a la feina dels desenvolupadors independents i ha creat el Programa de Suport als Desenvolupadors. Motiu que explica que, actualment, hi hagi més de 15.000 aplicacions desenvolupades per aquest sistema operatiu, respecte de només 4.000 per a Pocket PC. El Programa de Desenvolupadors ofereix sense cap cost als desenvolupadors les eines i recursos basics, que inclouen codi font, exemples, documentació, una base de coneixements en línia, a més de programes de suport de les vendes. Més informació: a la pàgina de projectes de <http://baixar.palmcat.org>.

Protestes contra les patents de programari durant els propers dies

872

2004-04-06 00:00:00

Les patents de programari són un greu problema per al mercat informàtic, per al programari lliure (i no lliure) i per als programadors i usuaris en general. Encara que la llei no permet patentar programes, l'[Oficina Europea de Patents](http://www.european-patent-office.org/index.en.php) (OEP) ha atorgat moltes patents per a programari (s'estimen en més de 30.000). El [Parlament Europeu](http://www.europarl.eu.int/) va votar el passat 24 de setembre a favor d'una [directiva europea lliure de patents de programari](http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf). Però no és l'única institució decisiva. Aquest mes de maig el Consell de Ministres de la Unió Europea podria aprovar una proposta que tornaria a introduir les patents de programari sense cap límit i rebutjaria així les esmenes del Parlament europeu. Per cridar l'atenció sobre aquesta possibilitat, durant el mes d'abril s'han convocat actes per protestar per la intenció del [Consell de Ministres](http://ue.eu.int/es/summ.htm) d'aprovar. Del dia 7 fins al dia 15 d'abril del 2004 hi ha una protesta en la web, que consisteix a canviar la pàgina principal de cada web participant per una de la campanya, preferentment el 7 d'abril. Aquí teniu una mostra de la pàgina: <http://patents.caliu.info/protestaweb.html> Més informació: <http://patents.caliu.info> També teniu un article detallat a: <http://www.softcatala.org/articles/article20.htm>.

I concurs de relats breus de temàtica hacker

873

2004-04-08 00:00:00

El [Servei de Llengües i Terminologia](http://www2.upc.es/slt/) i l'[Escola Politècnica Superior de Castelldefels](http://www-epsc.upc.es/) de la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.edu/) convoquen el [1r Concurs de Relats Breus de Hackers](http://www2.upc.es/slt/estudiants/index2.htm) escrits en llengua catalana. Els textos tant poden narrar experiències (fites aconseguides, d'intercanvi en xarxa...) com contenir reflexions (patents vs software lliure, l'ètica del hacker...). Aquest concurs té com a objectiu dignificar la figura del hacker i retornar-li l'esperit original: el de la persona apassionada per la programació que busca la millora contínua en les xarxes i els sistemes informàtics a partir de la cooperació i la llibertat d'accés al coneixement. Es valorarà tant el contingut com la redacció del relat. Es concediran tres premis: El primer de 300€, el segon de 150€ i el tercer de 75€. Hi pot participar qualsevol persona vinculada a la UPC i de qualsevol de les universitats de l'àmbit lingüístic català: alumnes (titulats inclosos) i personal docent i investigador i d'Administració i serveis. El relat s'ha de presentar mitjançant el formulari de participació que hi ha a la web del concurs. El termini d'admissió comença a partir del 23 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, i s'acaba el 23 de maig, a les 24 h. Més informació a la web del concurs: <http://www2.upc.es/slt/estudiants>

II Jornades Java Catalanes dies 15 i 16 d'abril del 2004

874

2004-04-09 00:00:00

L'[Aujac](http://www.aujac.org) (Associació d'Usuaris de Java de Catalunya) us dóna la benvinguda a les II Jornades Java Catalanes. Un espai on tothom podrà gaudir d'un event orientat dins de l'àrea de les noves tecnologies oberta per al llenguatge de programació Java. En la primera edició, van participar a les Jornades Java Catalanes, un total de 201 assistents i 47 representats d'empresa, amb un total de 248 participants. Tot un èxit de participació, en aquesta primera i no última edició. Enfocat per esdevenir un nexe d'unió entre universitat i empresa, empresa i societat de la informació, un lligam que neix des de la iniciativa de l'associacionisme tecnològic impulsat per l'Aujac des de la seva fundació. Les II Jornades Java Catalanes, es faran els dies 15 i 16 d'abril del 2004 a la [Universitat Internacional de Catalunya](http://www.unica.edu). Des d'aquesta plana volem fer l'anunci que cal l'esforç de tots per poder fer que aquest esdeveniment sigui un èxit: des del públic que ens pugui visitar, les empreses que vulguin patrocinar-lo o col.laborar en l'event, o per exemple, el suport que ja ens està donant la Universitat Internacional de Catalunya, en cedir-nos l'espai on s'hi faran aquestes jornades. Les Jornades Java Catalanes són patrocinades per: * [Bea Systems](http://www.beasys.es) * [Sun MicroSystems](http://www.sun.es) * [Oracle Corporation](http://ww.oracle.es) * [Caixa Penedès](http://www.caixapenedes.es) * [Steria](http://www.steria.es) * [Cast-Info](http://www.cast-info.es) * [IBM](http://www.ibm.es) * [Managament System Solutions](http://www.mss.es) * Data.ti amb la participació de: * [DaVinci Consulting](http://www.dvc.es/) amb la col.laboració de: * Filnet * CBA Computers * [SoftCatalà](http://www.softcatala.org) i organitzades conjuntament amb: * [Universitat Internàcional de Catalunya](http://www.unica.edu) la col.laboració espècial de: * [PuntBarra](http://puntbarra.com) i el suport de: * [Universitat Autonòma de Barcelona](http://www.uab.es) * [ATI, Associació de Tècnics d'Informàtica](http://www.ati.es)

Golferichs ofereix cursos d'OpenOffice i GIMP

875

2004-04-10 00:00:00

El [Centre Golferichs](http://www.golferichs.org/), a partir de finals d'aquest mes d'abril, començarà a impartir diversos cursos de l'OpenOffice i el GIMP. Els cursos, en concret, són: * "[Escriure amb Open Office](http://www.golferichs.org/xalet/cursos/body.htm#openof)", els dimarts del 27 d'abril al 15 de juny, de 19.00 a 21.00 hores (16 hores en total). Tracta sobre les eines bàsiques d'OpenOffice, com ara les plantilles, l'edició de documents amb imatges, la utilització de fulls de càlcul, l'organització de la informació... * "[Retoc d'imatges amb GIMP](http://www.golferichs.org/xalet/cursos/body.htm#gimp)", els divendres del 30 d'abril al 18 de juny, de 19.00 a 21.00 hores (16 hores en total). Aquest curset tractarà de les tècniques bàsiques per al retoc d'imatges, especialment de les imatges capturades amb càmeres digitals. Tal i com comenta la direcció del centre, "a Golferichs volem apostar pel programari lliure o de domini públic, oferint als nostres usuaris i alumnes programes i recursos alternatius als que s'ofereixen habitualment. També apostem pels programes en català, en un moment on la informàtica és gairebé imprescindible, i on l'anglès i el castellà dominen el panorama informàtic." L'[OpenOffice](http://www.softcatala.org/prog126.htm) i el [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) són dos magnífics exemples de programari lliure que han estat adaptats a la llengua catalana i han estat traduïts per Softcatalà, associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta.

Softcatalà presenta la traducció al català del processador de textos lliure Abiword versió 2.06

876

2004-04-11 00:00:00

[Softcatalà](http://www.softcatala.org) presenta la traducció al català del processador de textos lliure [Abiword versió 2.06](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/). L'Abiword és un programa lliure que està desenvolupat per una àmplia comunitat de desenvolupadors en què Softcatalà hi ha participat activament. L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix un munt de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatat de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, desfés il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. La versió 2.0 inclou importants novetats com ara taules, notes a peu de pàgina, notes al final del document, suport per teclats internacionals, millores en els filtres d'importació i exportació de documents i una interfície d'usuari força millorada. Softcatalà ha contribuït activament a la comunitat Abiword, tant en el desenvolupament del programari i la traducció al català, com en el desenvolupament d'un corrector ortogràfic propi en què s'han invertit més de dos anys. A més, la versió en català incorporà els correctors en castellà, francès i anglès. L'Abiword es pot [descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/).

Jornada de Programari Lliure a Lleida el 23 i 24 d'abril

877

2004-04-12 00:00:00

La [Universitat de Lleida](http://www.udl.es/) i l'empresa [Internet Web Serveis (IWS)](http://www.iws.es/) organitzen la [I Jornada de Programari Lliure a l'Administració Pública a Lleida](http://jornadasl.iws.es/index.html) amb el suport del [Consell Comarcal del Segrià](http://www.segria.net/) (CCS) i la col·laboració de les entitats [Softcatalà](http://www.softcatala.org) i [Hispalinux](http://www.hispalinux.es/). La Jornada abordarà els avantatges del programari lliure per a l'administració pública així com un repàs a les principals iniciatives i experiències, entre les quals destaquen el procés de migració a programari lliure que va encetar la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es) ara fa tres anys, o les experiències de la [Junta d'Extremadura](http://www.juntaex.es/) i la [Junta d'Andalusia](http://www.andaluciajunta.es/) en matèria d'ús i adaptació de programari lliure a les seves respectives administracions. L'esdeveniment comptarà amb la presència d'Àngel Ros, alcalde de Lleida, Gonçal Serrate president del Consell Comarcal del Segrià (CCS), Carles Vega, delegat d'Ensenyament a Lleida, Manuel Martin, Direcció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions de la Junta d'Andalusia, Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, entre d'altres, que debatran els diferents projectes de cada administració i les actuacions que s'estan fent. Podeu trobar tota la informació de l'esdeveninent a la pàgina web <http://jornadasl.iws.es/index.html>. Així mateix, l'endemà d'aquest esdeveniment, 24 d'abril, el [Lleida Linux User Group](http://www.llug.net/) (grup d'usuaris de Linux de Lleida) organitza les [III Jornades de Programari Lliure](http://www.llug.net/index.php?option=content&task=view&id=2&Itemid=29) , de caràcter més tècnic, a la mateixa [Universitat de Lleida](http://www.udl.net). Trobareu tota la informació sobre aquesta segona jornada a <http://www.llug.net/>

Softcatalà i la Generalitat produeixen un CD-ROM gratuït amb programari en català el 25 d'abril amb el Periódico de Catalunya

878

2004-04-15 00:00:00

Softcatalà i la Generalitat de Catalunya coprodueixen un CD-ROM de programari de lliure distribució en català El proper dia vint-i-cinc d’abril es lliurarà amb el diari El Periódico de Catalunya un CD-ROM elaborat per Softcatalà amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Aquest CD-ROM inclou, entre d’altres, programari de lliure distribució en català com la nova versió de l’Open Office 1.1, l’AbiWord 2.04, el Gimp 1.0 i el Mozilla 1.5. L’Open Office 1.1 és actualment el paquet ofimàtic més modern disponible en català. Aquest paquet consisteix en un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d’edició HTML i presentacions. A més a més, entre les noves característiques de la versió 1.1 hi ha la possibilitat d’exportar directament documents a format PDF, DocBook i presentacions en format Flash; i una millora en el rendiment. Igualment, el programari afegeix eines de correcció ortogràfica en castellà, francès i anglès, a més d’en català. El nou programari, desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i traduït per Softcatalà, pot treballar amb una gran varietat de formats de fitxers, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, fent així més senzilla la migració a Open Office o l’intercanvi de documents amb usuaris d’altres paquets ofimàtics. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Recursos lingüístics en codi lliure

879

2004-04-19 00:00:00

### Processament del Llenguatge Natural Lluís Padró padro@lsi.upc.es El terme "Processament del Llenguatge Natural" (PLN) engloba les tecnologies dedicades a automatitzar processos que requereixen un cert grau de comprensió de la llengua. Aplicacions típiques d'aquestes tecnologies són els traductors automàtics, els correctors sintàctics, els resumidors automàtics, les interfícies telefòniques de diàleg, etc. Per poder desenvolupar aplicacions com les anteriors, són necessaris una sèrie de recursos i eines informàtiques relacionades amb la llengua: Bases de dades amb informació morfològica i semàntica de les paraules, programes capaços d'extreure l'estructura sintàctica d'una frase, o de decidir si un nom propi (per exemple, "Barcelona") es refereix a una ciutat o a un equip de futbol segons el context on apareix, etc. Cadascuna d'aquestes eines bàsiques requereix molts anys d'esforç, recerca i desenvolupament, que en general només és abordable des de departaments de recerca universitaris o de grans multinacionals. La falta de disponibilitat de recursos d'aquesta mena constitueix un seriós fre a l'avenç del desenvolupament d'aplicacions finals que tractin la llengua. En el cas particular del català, s'hi afegeix el fet que sovint les grans companyies de software considerin innecessària i poc rendible el desenvolupament de productes en una llengua que veuen com minoritària o no-oficial. Per tant, cal emprendre passos en la direcció de que hi hagi disponibles eines i recursos per al PLN, que puguin ser usats sense restriccions, i que permetin avenços més ràpids en aquest camp tecnològic, i que alhora facilitin el desenvolupament d'aquest tipus de programari per a la llengua catalana. En conseqüència, el [Centre de Recerca en Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla](http://www.talp.upc.es/index.html) (TALP) de la UPC, ha llançat la primera versió de FreeLing, una suite d'analitzadors lingüístics bàsics, que ofereix la possibilitat de ser integrable en qualsevol sistema de PLN, extensible, i portable a noves llengües. Per fer possible tot això, la suite es llicencia com programari lliure, sota la llicencia [LGPL](http://www.fsf.org/copyleft/lesser.html). Més informació a [www.lsi.upc.es/~nlp](http://www.lsi.upc.es/~nlp). ### Programari Lliure Malgrat que les companyies de software tradicional insisteixen en que el programari lliure no és un model viable, de fet ofereix clars avantatges per als usuaris, així com moltes oportunitats de negoci per companyies de software innovadores: Per una banda, tant els usuaris com els desenvolupadors es beneficien de les millores que gent d'arreu del món pugui fer al codi, obtenint un programari de més alta qualitat. Per l'altra, el fet que el codi sigui obert, no elimina l'activitat comercial de les companyies de software, sinó que la canvia per afavorir el consumidor: Els productors de software ja no poden basar el seu negoci en vendre productes "prêt-à-porter" sense cap mena de garantia, però en canvi poden oferir múltiples serveis associats a aquell programari: Instal·lació, manteniment, personalització, extensió sota demanda, suport tècnic, o qualsevol altra activitat de valor afegit. Aquest model de negoci alternatiu resulta inconvenient per a unes poques companyies productores de software a gran escala, però és una molt bona notícia per a petites i mitjanes empreses del sector de la informàtica, que poden omplir un nou nínxol del mercat, i òbviament, també per als usuaris, que finalment poden exercir el seu dret a escollir en un mercat de lliure competència. En el nostre cas, el fet d'oferir la nostra suite d'analitzadors sota llicencia LGPL, permet que pugui ser usada per construir aplicacions comercials de PLN. El fet que sigui programari lliure fa que tothom pugui usar-la en les mateixes condicions, i que ningú pugui treure profit exclusiu de les millores que faci a les eines en sí. ### Analitzadors del centre TALP Els analitzadors es distribueixen en forma de llibreria C++ que pot ser cridada des de qualsevol programa per obtenir l'anàlisi lingüística d'un text. La versió actual inclou les següents funcionalitats per al castellà, el català i l'anglès: * Separació de paraules i frases. * Anàlisi morfològica de les paraules (determinació dels possibles lemes i categories gramaticals de cada paraula: per exemple, "cases" pot ser un nom -plural del lema "casa"- o una forma verbal del lema "casar"). * Reconeixement de multiparaules (per exemple, "a_la_vora_de") * Reconeixement de noms propis (per exemple, "Universitat Politècnica de Catalunya"). * Reconeixement de números (per exemple, "dos milions cent trenta mil") * Reconeixement de dates (per exemple, "el vint-i-tres de març") * Reconeixement de quantitats monetàries (per exemple, "tres mil lliures esterlines") * Reconeixement de percentatges i proporcions (per exemple, "un de cada tres", "el dotze per cent") * Desambiguació morfosintàctica (determinació de la categoria gramatical correcta de cada paraula segons el context on apareix, per exemple, a "les cases són grans" la paraula "cases" és un nom, plural de "casa", però a "Quan et cases?" és una forma verbal de "casar"). Properes versions, inclouran també chunking (reconeixement de sintagmes i la seva estructura sintàctica) i classificació del tipus de noms propis (de persona, de lloc, d'organització, ...) Els diccionaris morfològics pel català i el castellà han estat desenvolupats i revisats per experts en lingüística del [Centre de Llenguatge i Computació de la Universitat de Barcelona](http://clic.fil.ub.es) i tenen les següents característiques: * Anglès Més de 160.000 formes d'uns 78.000 lemes diferents, obtinguts automàticament de textos anotats. * Castellà Vora de 71.000 formes, contenint tots els lemes de categories tancades (articles, preposicions, etc.) més totes les formes dels 5.000 lemes més freqüents de categories obertes (noms, verbs, adjectius i adverbis) * Català Vora de 46.000 formes, contenint tots els lemes de categories tancades més totes les formes dels 5.000 lemes més freqüents de categories obertes. Sobre un text general, els analitzadors morfològics cobreixen totes les ocurrències de paraules de categories tancades més el 80% de les obertes. Les paraules que no estan al diccionari es tracten amb un procés estadístic sobre els seus sufixos, que proposa la categoria gramatical correcta en el 90% dels casos. El desambiguador morfosintàctic segueix un model estadístic de Markov, i desambigua correctament més del 96% de les paraules en tots tres idiomes. L'anàlisi morfològica es realitza a una velocitat de 6.000 paraules/segon en un P4 a 2.4GHz. El desambiguador morfosintàctic va a unes 3.100 paraules/segon. Si es realitzen ambdues tasques sobre el mateix processador alhora, la velocitat conjunta és de 2.300 paraules/segon. ### Conclusions i Futur FreeLing és una suite d'analitzadors lingüístics per al català, el castellà i l'anglès, completament escrita en C++, i distribuïda sota llicència LGPL. Això en facilita la portabilitat a d'altres llengües, i l'adaptabilitat a necessitats específiques dels usuaris o desenvolupadors. Esperem que aquest programari constitueixi un recurs valuós per a la comunitat que treballa en PLN, tan en temes de recerca (totes les millores al programari revertiran en benefici de la comunitat), com en el desenvolupament d'aplicacions comercials (la llicència LGPL permet l'ús dels analitzadors com un component en un sistema comercial). Les futures versions de la llibreria inclouran noves capacitats, en les següents línies: 1. Noves tasques: Classificació de noms propis, continc, anotació semàntica, desambiguació de sentits, resolució de l'anàfora i coreferència, etc. 2. Millor cobertura: Augmentar la mida dels diccionaris per les llengües actuals, i incloure noves llengües. 3. Oferir diferents opcions pel mateix servei (per exemple, diversos algorismes de desambiguació, per tal que el programador pugui escollir la més adient a les seves necessitats). 4. Millorar la capacitat d'incorporació de noves llengües, de manera que se'n puguin afegir modificant el mínim de codi. Aquest document és © 2004 Lluís Padró. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s'inclogui aquesta nota.

El català a la xarxa: història i raons d'un cas d'èxit

1227

2004-04-19 13:00:00

19/04/2004, Vicent Partal * Deu anys després de l'aparició de la primera pàgina web feta en català, la realitat de la presència de la llengua a Internet està fortament consolidada. De fet és un cas d'èxit. El català és una de les llengües que és reconeguda de manera unànime com a important a Internet. Però això no ha passat perquè sí. Hi ha hagut el treball de molta gent que ho ha permès. Primer els dels nuclis universitaris que varen propiciar que resultés normal escriure en català a la xarxa. I més tard el de moltes associacions, empreses i grups que varen resistir el terrabastall de l'especulació financera i van fer possible que el conjunt de la xarxa reconegués en una comunitat d'internautes de, com a màxim, tres milions de persones, una de les més actives i dinàmiques del món. ### Sumari 1\. Introducció 2\. Els orígens de la xarxa en català 3\. La febre de l'or 4\. Una xarxa normal 5\. Què va malament? 6\. El paper de les institucions 7\. El català, un cas d'èxit a Internet. Internet, un cas d'èxit per al català 1\. Introducció Hi ha una pàgina web que es diu Alexa [ www.alexa.com ]. Alexa ha creat un servei molt interessant que avalua i estudia el nombre de visites que té cada pàgina web del món, o ho fa, com a mínim, amb uns quants milions d'elles. Més que suficients. De les dades d'Alexa, garbellades treballosament, hi ha alguns indicis que permeten mirar, per primera vegada amb una certa solidesa, el panorama de les llengües a Internet. Per exemple: entre els deu webs més visitats del món n'hi ha sis en anglès, però tres en coreà i un en japonès. Entre els vint-i-cinc més visitats l'embat asiàtic (sorprenent a primera vista) és més gran encara: nou en coreà, tres en xinès i un en japonès contra quinze en anglès. I si el càlcul es fa sobre els cinquanta webs més visitats del món aleshores la victòria és clara: vint-i-un webs, vint-i-un!, en coreà, dèsset en anglès, sis en xinès i sis en japonès. Sorpresos? La xarxa, segons com es mire, parla coreà? Mirant més dades, el primer web en cap idioma llatí apareix en el número seixanta-nou de la llista i correspon a un web brasiler, per tant en portuguès. Entre els cent primers webs del món, curiosament, n hi ha tres en portuguès i un en italià. Però cap ni un en francès, espanyol o alemany, per dir tres llengües poderoses. Per trobar els primers webs en aquests idiomes cal calcular sobre la base dels dos-cents webs més visitats del món. I aleshores sí. Entre els dos-cents webs més visitats del món es troben pàgines en les llengües ja esmentades (anglès, coreà, japonès, xinès, portuguès i italià) i també en alemany, francès, italià, suec i espanyol espanyol de Mèxic, bàsicament. Si la llista s'allarga als cinc-cents webs més importants aleshores apareixen també l'holandès, el danès, el grec, l'hebreu, l'àrab, el rus i el noruec. Però dir que apareixen vol dir que hi ha un o dos webs en aquestes llengües, tres com a molt, que se situen entre els cinc-cents més importants del món. Així doncs només hi ha divuit llengües entre els cinc-cents webs més visitats del món, webs que acumulen la major part del tràfic mundial. El primer web en català, el de «La Caixa», [ www.lacaixa.es ] apareix en la posició 1.293. Són sorprenents aquestes dades? Insòlites? No massa. No massa si es creuen amb el nombre de persones connectades a la xarxa. Aleshores es pot observar que guarden una proporció raonable. La distribució geogràfica dels usuaris d'Internet al món dibuixa un mapa fortament marcat en poques àrees. Hi ha una taca molt gran en algunes zones dels Estats Units (bàsicament a Nova Anglaterra, a Califòrnia, a Florida i a la densitat de Nova York i Nova Jersei...). Hi ha una altra taca consistent en algunes àrees de la Unió Europea (Gran Bretanya, Holanda, Alemanya, nord d'Itàlia...). I hi ha unes taques intensíssimes a Israel, el Japó, Corea del Sud i Taiwan. Això, parlant en nombre absolut d usuaris, vol dir que, aproximadament, hi ha cent seixanta-vuit milions de ciutadans dels Estats Units amb connexió a Internet, seixanta- nou milions de japonesos, cinquanta-nou milions de xinesos, quaranta-un milions d alemanys, trenta milions de britànics, vint-i-set milions de coreans, ... o més de sis dels nou milions de suecs ja que aquest país, amb el 68,5% del total de la seua població amb accés a Internet, és el país més connectat a la xarxa. O poc li falta per disputar-se el lloc capdavanter amb Corea del Sud. Pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol hi ha desset milions de persones que tenen accés a la xarxa, segons Nielsen NetRatings. Pel que fa al nostre país, l'Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) [ www.aimc.es ] elabora de manera sistemàtica un seguiment de l'accés a Internet per comunitats autònomes segons aquestes dades, el març de 2003 el 27% dels ciutadans de les Illes, el 21% dels ciutadans del País Valencià i el 28% dels ciutadans del Principat estan connectats a la xarxa (no hi ha dades semblants d'Andorra o la Catalunya Nord). Això, partint de la base més o menys assumida dels onze milions de ciutadans als Països Catalans ens podria donar una xifra aproximada que s'acostaria als tres milions d'usuaris; i no tots ells catalanoparlants. Posant ara en context aquesta xifra cal concloure que hi ha, com a màxim, com a màxim!, uns tres milions de catalanoparlants a la xarxa. Contra, per exemple, uns vint-i-set milions de parlants del coreà. O uns vint-i-cinc milions de parlants de l'italià, o més de sis milions de parlants del suec. Aquestes són les xifres i aquesta és per tant la divisió en la qual juga el català. Però: com ho fa? què tal li va? Un repàs a la història de la presència del català a la xarxa i de la seua realitat actual porta forçosament a afirmar que li va molt millor del que hauria estat previsible si es fa cas de les dades demogràfiques del país, de la llengua i del nombre de persones connectades. Però, també aquest mateix repàs, ha de portar a entendre que tot això no passa perquè sí ni ha estat fruit de casualitats més o menys afortunades. Molta gent hi ha ficat el coll per aconseguir fer de la presència del català a Internet un dels escassos «exemples d'èxit» lingüístic que el català s'ha pogut apuntar els darrers anys. 2\. Els orígens de la xarxa en català Quan es van crear els primers webs al nostre país, a l'any 1993 i 1994, la majoria eren en anglès. No era estrany. Ja que en aquell moment el web era un fenomen absolutament minoritari, centrat en els ambients universitaris. Els qui viatjaven virtualment només es relacionaven sobre la base de temes molt especialitzats, normalment eren professors universitaris i per a ells l'anglès, com a mínim llegir en anglès, no era un problema. El primer web català el varen crear a la Universitat Jaume I de Castelló, Jordi Adell i els germans Carles i Antoni Bellver. Era un web molt limitat si el mirem amb els ulls d'ara (tenia una sola plana), però tenia el valor de ser un dels cent primers webs que varen existir arreu del món. La pàgina només contenia el logotip de la UJI i quatre vincles. Segons recorden els seus autors (perquè el document original no es conserva enlloc), «eren quatre icones en columna, amb un parell de frases a la dreta de cadascuna i el corresponent enllaç». Els quatre espais contenien una mena de benvinguda a la Universitat Jaume I en anglès, un vincle al directori del personal del centre, directori que estava en català, un altre al servidor Gopher que ells mateixos havien creat un any abans i un enllaç al sistema de dades de la Biblioteca de la UJI que també estava en català. Tot plegat, instal·lat en una venerable màquina Hewlett-Packard de l'època (sobre el model exacte de la qual hi ha una certa polèmica) i batejada amb el nom de Pere III... seguint el costum dels informàtics de la universitat de batejar cada màquina amb un rei de la corona catalana. Aquell, tan concret, era l'inici de la Internet catalana, precursor ja de moltes coses que vindrien després. El maig de 1995, i encara amb poquíssims webs en marxa arreu del món es posava en marxa La Infopista, el directori que anava a ser el precursor de VilaWeb [ www.vilaweb.com ]. La Infopista contenia una seixantena d'enllaços a tots els webs que tenien alguna relació amb el nostre país relació que en alguns casos era excessivament benevolent i laxa. Entre aquells webs fundadors un percentatge ja important estava en català. I en la nostra llengua tant hi havia webs d'astronomia (com la del Grup d'Astronomia), com revistes de ciència-ficció (Contes per a Extraterrestes), com les incipients pàgines d'esports (L'expedició de l'UPC a l'Everest) o de grups socials com el Moviment d Objecció de Consciència de València. La trampa era òbvia: la majoria de webs estaven en servidors universitaris perquè aquests servidors eren en la pràctica i aleshores els únics assequibles. Així, el web del Grup d'Astronomia estava al Centre de Supercomputació de Catalunya, el de Contes per a Extraterrestes a la Jaume I de Castelló, el de l'expedició a l'Everest estava a la UPC i la del Moviment d'Objecció de Consciència a la Universitat de València. I com que estaven en àmbits universitaris, neixien en àmbits universitaris i s'adreçaven a un públic universitari bàsicament, la normalitat del català era aclaparadora. Van ser uns anys enormement il·lusionants on especialment la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de les Illes Balears, però també totes les altres universitats del país, varen saber fer de pal de paller indiscutible de la xarxa. I la varen catalanitzar en la base. Perquè en aquells moments qui arribava al web el trobava, naturalment, expressat en català. Algun dia, caldrà reconèixer públicament aquest esforç de les universitats, dels departaments, professors i investigadors que varen entendre que aquell recurs escàs que era la web no es podia limitar a funcions acadèmiques estrictes. Sense això, sense aquesta intuïció, sense aquesta capacitat creativa, les coses no serien com són avui. 3\. La febre de l'or Especialment perquè immediatament després de l'etapa universitària va arribar l'especulativa. I aquesta va ser profundament desfavorable per al català. Tant, que va arribar un punt que semblava que acabaria amb la presència de la llengua catalana a Internet. O que la deixaria en un racó secundari i folkloritzant. Vist des d'avui és bastant difícil explicar com va passar tot el que va passar en aquells anys d'especulació i bogeria financera. Milions i milions de les velles pessetes es van canviar de mans sense massa sentit en una cursa embogida fomentada en la ignorància del que s'estava fent, en una ànsia no dissimulada de guanyar el màxim de diners en el mínim de temps possible i en el mimetisme babau del que passava a Amèrica. Una part d'aquesta cursa consistia precisament a creure que Internet era sobretot un mitjà global i que aquesta globalitat (en el nostre cas) es plasmava en la invasió d'un suposat mercat llatinoamericà que el temps ha demostrat no solament que era inexistent sinó també que intentar crear-lo era començar a soterrar diners en un pou sense fons i sense sentit. Siga com siga, el cert és que la «febre del (suposat) or» es va apoderar del país i no va quedar ni una sola empresa d'Internet sense tocar. Les ofertes esbojarrades de compra queien del cel amb una facilitat pasmosa, sempre amb la promesa d'assaltar el món a partir del petit negoci inicial. Tant es va apoderar aquesta febre del país com perquè esclatés el deplorable cas Olé. Deplorable primer, en la perspectiva dels anys passats, per l'evident innocència (per dir-ho d alguna manera) de milers de persones que es van veure enredades en una trampa matussera. I no solament de milers de persones anònimes i poc coneixedores del mercat o de la tecnologia. No. Les hemeroteques són molt cruels i estan plenes de declaracions d'importants dirigents empresarials i polítics del país que enalteixen en aquell moment l'Olé com el model a seguir. I encoratgen la gent a seguir el seu exemple. Els pocs, poquísims, que varen discrepar ja aleshores en públic i per escrit i que varen denunciar els fets, entre ells l'autor d'aquest article, són molt conscients de la soledat en la qual varen viure aquells anys terribles. Des del punt de vista de la llengua, a més, l'afer Olé va tenir unes conseqüències nefastes que encara s'arrosseguen avui. Cal recordar que el cercador (com tothom sap, avui ja inexistent) estava creat amb diners i en els locals de la Fundació Catalana per a la Recerca. Malgrat això aquell cercador va excloure els webs en català del seu repertori. És a dir, que si algú intentava registrar un web en català a la base de dades de l'Olé, aquest li responia afirmant que no podia ser i que no podien registrar- la, explícitament, per estar en català. Com que la història s'ha volgut confondre diverses vegades de manera intencionada més val refrescar-la una mica. Des dels seus inicis Olé va instaurar aquesta política consistent a no acceptar la inclusió en les seues pàgines de webs en català (cosa que no feia cap altre cercador del món, ni el Yahoo! que aleshores ja era el més simbòlic i que acceptava sense problemes webs en català). Era el moment en què alguns es pensaven que ocuparien tot el mercat llatinoamericà i en el qual aquests mateixos personatges pensaven que qualsevol mostra de catalanitat podia impedir aquest objectiu; un objectiu que, de tota manera, i com alguns ja varen afirmar aleshores, no havien d'aconseguir mai. Al Parlament de Catalunya, ERC va presentar una moció reclamant, no per quin motiu Olé estava en castellà (que això no ho qüestionava ningú), sinó com era possible que l'Olé prohibís el català, havent estat finançat amb cabals públics. La primera reacció per part de la Fundació va ser la de desqualificar els crítics. Després la de prometre un cercador en català que es diria Festa! i que mai no va aparèixer. I, finalment, la de desentendre-se'n. Uns mesos després Telefónica escenificava a través de l Olé la monumental operació especulativa que tots coneguem avui. I que podria haver escenificat amb qualsevol web de l'època. Perquè el cercador era irrellevant, com ho ha demostrat el pas dels anys, malgrat que alguns polítics intenten encara treure suc d'una història cristal·lina manipulant, conscientment o no, el que va passar. L'estil Olé, tanmateix, va marcar amb molta força l'època en la qual precisament es produiria el pas de la benevolent Internet universitària als taurons de la Internet comercial. I ho va fer deixant una petjada forta. En general, es pot dir que per al món de la indústria i del comerç la primera notícia d'Internet, la primera que els va cridar l'atenció, va ser que hi havia una empresa catalana «oberta al món» (i això havien de traduir-ho per «en castellà, per tant») que es menjaria Amèrica Llatina i que anava a produir un negoci tan imponent com no s'havia vist mai. I un enriquiment colossal dels seus propietaris que no es va produir tampoc però que aleshores semblava creïble. Aquesta imatge va fer fortuna i varen ser moltíssimes les empreses que en seguiren les petjades: webs en castellà «perquè s'adrecen al món» oblidant que a qui primer s'adrecen és als clients propis. Algun dia algun economista hauria de comptar quants milions s'han enterrat alegrement a l'Amèrica Llatina en el nom d aquest discurs. N'hi haurà per fer-se'n creus. Per altra banda, més enllà de muntatges especulatius, la bombolla va crear un altre problema greu en estratificar de manera vertical la xarxa sota les operadores telefòniques. Tant les que maldaven per competir amb Telefónica, com, encara més, aquesta, l operadora «dominant», que ara se'n diu. Telefónica, en una acció que es podria qualificar de pràctica monopolística, va envescar el parany (Infovía) en el qual els proveïdors d accés acabarien quedant atrapats i, a partir d aleshores, va comprar tot el que se li posava al davant. I això va provocar que les altres competidores en el controvertit procés de liberalització de les telecomunicacions li seguiren el camí. Si Telefónica comprava Olé, aleshores Retevisión s' embarcava en l'onerosíssima compra dels drets de creació d'un Excite en espanyol * que desapareixeria als pocs anys, totalment inútil i sense aconseguir cap ni un dels objectius que s'havia fixat. El procés d'estratificació vertical d'Internet sota les operadores telefòniques ha acabat destrossant la major part de la incipient trama empresarial pròpia de la xarxa. No queden pràcticament empreses purament Internet. I també ha capgirat la balança entre Madrid i Barcelona (i això té un gran impacte sobre la llengua) en favor de la ciutat on estan les seus centrals d aquestes companyies telefòniques les seus reals. Que no és Barcelona. L'existència de companyies fortes de telecomunicacions a Barcelona hauria estat un gran al·licient per al desenvolupament d'empreses de continguts en la nostra llengua, que n'haurien estat per definició proveïdors. Però Menta, l'aposta més clara de totes i probablement l'empresa que més il·lusions ha creat en els últims anys, no va saber remuntar el vol. El fet és que ara no hi ha res a què agafar-se. Les empreses de telecomunicacions, en general, atrapades per una liberalització a mida de Telefónica i sense possibilitats de fer negoci real, volen pocs continguts de tercers i els que volen els volen en espanyol. O desenvolupen molt pocs serveis i els pocs que desenvolupen ho fan en espanyol. Hi ha una dada enormement significativa al respecte: tots els grans cercadors internacionals ofereixen serveis en català i cap ni un dels portals espanyols ho fa. Matèria per a politòlegs, sense dubtes. Però també matèria de reflexió sobre el poder de la xarxa catalana. Perquè allà on el panorama cridava completament al pessimisme, de sobte va i apareix un escenari favorable. Una xarxa normal. 4\. Una xarxa normal La fase especulativa va ser molt dura i ha deixat, com s'acaba de dir, rèmores importants, però passada aquesta, i anatemitzada, la normalitat ha anat creixent de manera molt constant pel que fa a la xarxa catalana. I això l'ha fet, fins i tot consolidar-se més del que era d'esperar. L'any 2000 van començar a aparèixer enquestes sobre la presència del català a Internet. La primera es va publicar a VilaWeb i estava realitzada per Jordi Fraginals a partir de cerques a AlltheWeb que prenien com a base models de llengües. L'estudi avaluava aleshores en prop de mig milió el nombre de pàgines en català existents a la xarxa. Aquest fet col·locava la nostra llengua en la posició denou respecte al total de les llengües usades a Internet. Però si es relacionaven les pàgines amb el nombre de parlants el català saltava a la quinzena posició. L'enquesta va tenir un fort ressò a la xarxa ja que en aquell moment era molt pionera i pràcticament no hi havia dades sobre la diversitat lingüística a Internet. Per això es va reproduir molt en grans webs americanes i es va publicar als mitjans especialitzats d'arreu del món, i va provocar de sobte interès, ni que fos per curiositat, respecte al català. Mentrestant algunes iniciatives començaven a posar les bases de la «comptabilitat» del català a la xarxa. Per una banda, la campanya «indexem en català» [ http://rc51.upf.es/morgana/altres/pub/indexem/indexem.htm ] i per una altra l incipient treball de Softcatalà [ www.softcatala.org ] ajudant a integrar el català als grans cercadors internacionals. La primera d'aquestes iniciatives, «indexem en català», la va engegar el professor de la Universitat Pompeu Fabra, Lluís de Yzaguirre, i consistia a reclamar a tots els creadors de pàgines que indicàrem el fet que estava en català afegint en el format HTML el metaname «català» *: Això permetia als cercadors internacionals «reconèixer» les pàgines en català i comptabilitzar-les de manera fàcil i concreta. També es va elaborar una llista de mots buits en català [ www.iula.upf.es/altres/pub/ca_stop.htm ] que es va posar a l'abast de qualsevol cercador per tal que aquests tingueren una manera correcta d'identificar les pàgines en català i de negligir totes les paraules gramaticals i altres paraules buides a l'hora de fer un índex. Aquesta era una feina imprescindible si es volia aconseguir que el català fos present en aquells cercadors. Yzaguirre també va ser responsable aleshores d'una petita trampa que va permetre en un primer moment cercar webs en català a través d Altavista [ www.altavista.com ] o de Google [ www.google.com ] un nou cercador que esdevindria en molt poc temps el punt central de la xarxa al món. Aquesta petita trampa consistia a cercar d'acord amb una sintaxi peculiar que era «+(paraula) +és +(dels quan què)». D'aquesta manera el cercador cercava la paraula desitjada i mirava si a la mateixa pàgina figurava també l'expressió «és» i una o més de les tres altres expressions. El descobriment, sensacional, era que si una pàgina web contenia les paraules és i com a mínim una de les paraules dels, quan o què aleshores aquella pàgina estava sens dubte en català. La fórmula va costar de trobar (va ser complicat, per exemple, trobar diferències entre paraules essencials en català i en romanès) Però un cop localitzada la fórmula, aquesta va precipitar molt els esdeveniments. Per una banda, va demostrar el que després seria una constant: que la iniciativa particular, la qualitat i l enginy podrien fer un paper determinant en la batalla pel català a la xarxa. I d altra banda, va demostrar a les empreses i als grans cercadors que seleccionar el català, i afegir-lo com una opció, no era ni costós ni difícil. I el març de 2001 tot això va esclatar. Per una banda Altavista i AlltheWeb van ser els primers grans cercadors internacionals en obrir un portal en català. I per una altra Google va rebre una fortíssima campanya de correus reclamant una versió en català. El 16 de març, concretament, Google va obrir el web en català, en el qual portaven treballant des de feia temps amb el suport de l organització Softcatalà. Primer van traduir la interfície i ben aviat van adoptar la possibilitat de fer cerques exclusivament en català. Com que el poder de Google començava a ser ja aleshores tan gran la seua iniciativa anava a ser ràpidament seguida per altres. El gener de 2002, Lycos se sumava als portals internacionals que obrien seccions en català * i pràcticament ja no quedava ningú sense. A banda de Lycos, Altavista, AlltheWeb i Google també havien inclòs el català Euroseek i Yahoo! El cas Yahoo! va moure una certa polèmica. I això perquè totes les iniciatives anteriors s havien fet o bé com una tàctica comercial dels portals internacionals o bé pel suport i la mobilització de la comunitat internauta catalana. Sense demanar res a canvi, ni cap subvenció. Yahoo!, en canvi, va crear un portal en català (el desembre de 2001) a canvi de vuitanta milions de pessetes aportats per diverses institucions *. Cal parar un esment especial a l'enorme activitat realitzada des de 1998 per Softcatalà. Softcatalà és una organització sense finalitat de lucre, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Està formada per professionals, estudiants i usuaris que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques: enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que realitzen aquesta feina d'una manera desinteressada. Softcatalà ha estat la responsable en tots aquests anys de la traducció i adaptació al català de dotzenes de programes (bàsicament de codi lliure) amb una eficàcia demolidora ja que han aconseguit, sense reclamar mai ajuts, omplir la pantalla amb versions de tots els programes necessaris per al dia a dia d'un usuari normal. Des de l'Open Office al Navegador. La credibilitat que els ha donat el seu alt nivell de qualitat i independència els ha convertit a més en una referència moral de primer nivell a la xarxa en català. I, a més, ells van ser els qui varen convèncer Google i el varen ajudar a establir una àrea catalana dins seu. Els anys que van entre el 2000 i el 2002 varen ser, doncs, els decisius per a sedimentar la presència del català a la xarxa. Una presència que no havia estat posada mai en dubte però que havia estat qüestionada de forma clara en els anys de la voràgine especulativa. La fase final d aquesta voràgine va coincidir, però, amb la cristal·lització de molts projectes en català com els que ja s han explicat i també amb la consolidació d un nivell d audiències notable per als principals webs en català. Fet que va acabar de dissipar els dubtes sobre la potencialitat de la xarxa per a la nostra llengua. I ja al gener de 2003 les dades d'Alexa * van permetre constatar que entre els vint mil webs més visitats del món n'hi havia deu de catalans: A banda el ja esmentat de «la Caixa» [ www.lacaixa.es ], el més visitat de tots els catalans, quatre eren d institucions: Generalitat de Catalunya [ www.gencat.net ], Generalitat Valenciana [ http://www.gva.es ], Ajuntament de Barcelona [ www.bcn.es ] i Servei de Telemàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya [ www.edu365.com ]. Dos eren d'universitats: el de la Universitat de Barcelona [ www.ub.es ] i el de la UOC [ www.uoc.edu ]. Dos més eren de mitjans de comunicació: el de El Periódico [ www.elperiodico.es ] i el de VilaWeb i el darrer era el del F. C. Barcelona [ www.fcbarcelona.es ]. Era una dada que indicava que s havia consolidat un nucli de webs amb una audiència forta que afegia un nivell més a la peça bàsica, que era l'existència de nombroses pàgines web en català. Ara es podia dir que no solament n'hi havia molts, sinó que també n hi havia de potents. Altres mètodes de comptabilitat han servit per a confirmar encara més l'existència d'aquest nucli de webs amb un públic nombrós en català que fan de pals de paller d'una comunitat molt àmplia. Així les dades de l'OJD situen, per exemple, La Caixa com el banc més visitat, o El Periódico i VilaWeb en la banda alta dels diaris amb més lectors en el conjunt de l'estat. La web de TVC [ www.tvcatalunya.com ] queda també entre les més visitades en l'apartat de televisions. I altres webs com la de l'Avui [ www.avui.com ] ocupen llocs importants. En el cas de l'Avui cal destacar, a més, que va ser el primer diari de l'Estat que va ser present a la xarxa i ha fet sempre una aposta molt rotunda per esdevenir un autèntic diari de referència a Internet. Però més enllà de les puntes de l'iceberg, sens dubte el que dóna consistència a la xarxa en llengua catalana és la seua enorme extensió. Si es va a dmoz [ www.dmoz.org ], el directori de codi lliure vinculat a Google es troba que, segons dades de juny de 2003, hi ha registrats 27.764 webs en català. Una xifra important. Sobretot si es compara amb el nombre de webs en idiomes com ara el txec (11.201) el rus (18.633), el noruec (12.289) o el suec (37.654). I cal no oblidar que Suècia és el país més connectat del món i que hi ha més del doble d'usuaris de llengua sueca que de llengua catalana. Aquest nombre tan alt de webs en català té, a més, un parell de característiques molt importants, que cal destacar. La primera és que s'hi troba de tot. Des de la més alta cultura a la pornografia. Des de les webs personals als grans projectes institucionals. Des de webs elementals d una sola pàgina a projectes complexos i que són difícils de trobar en altres llengües. Un bon exemple seria el web del Diccionari Català-Valencià-Balear [ http://dcvb.iecat.net/ ], un dels diccionaris més complets accessibles en qualsevol llengua del món de manera completa a través de la xarxa. Curiosament cal dir que el diccionari ha estat digitalitzat a Pondichery, una ciutat-estat al sud-est de l'Índia. Una altra paradoxa (o no) de la globalització. La segona característica essencial del fenomen és que és molt homogeni territorialment. Avui ja no queda cap comarca dels Països Catalans on no trobem webs en llengua catalana i en la majoria dels casos els webs més importants són els de llengua catalana. Això és molt significatiu, especialment significatiu, ateses les dificultats per concretar aquest marc per altres vies. Internet, salvant les barreres geogràfiques i administratives, ha aconseguit fer realitat el concepte de comunitat cultural o nacional catalana que en canvi no s ha pogut construir de manera ostensible en la vida presencial. Tanta és, de fet, la consistència de la xarxa catalana, ara mateix, que quan apareix un nou fenomen aquest és ràpidament assimilat. Per exemple: la darrera moda a la xarxa són els blogs. Doncs bé, la primera anàlisi lingüística dels blogs existents a Internet l'ha fet NITLE Blog Census [ www.blogcensus.net/?page=lang ]. I ho ha fet gràcies a un algorisme estadístic que identifica la llengua amb què s han redactat els diaris personals consultables a la xarxa. I, segons les dades obtingudes, el català ocupa la dotzena posició, ja, amb més de 1.600 blogs o bitàcoles. La xifra, tot i que és molt lluny dels 260.318 weblogs indexats en anglès, és força superior a la de llengües com ara el noruec, el suec, l'hongarès, el polonès, el rus i l'àrab, cap de les quals no supera els 500 blogs. Una altra dada: el català és una de les primeres llengües que té assistents virtuals personals, com ho és la Maria, creada per l'empresa sueca Artificial Solutions [ www.artificialsolutions.com ] i l'èxit de la qual ha sobtat als seus mateixos creadors. 5\. Què va malament? Tot i el balanç positiu de la presència del català a Internet, tal com ja s'apuntava abans, si un espai hi ha, ara mateix, que resulti difícilment permeable, és el del comerç i les empreses. Des del juny de 2002 l'associació WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) [ www.wiccac.org ] va elaborant un baròmetre sobre la presència del català als webs d'empreses i organitzacions. Els seus resultats són inquietants, per més que els autors avisen que es tracta d un sector concret de la xarxa. Segons les darreres dades d'aquest baròmetre, que analitza més d'un miler de webs d'empreses, el català a la xarxa gaudeix de bona salut en sectors com ara cercadors i directoris, fires i salons, diaris, ongs, teatre o església. Però, en canvi, té una situació deficitària en àrees molt importants de l'àmbit econòmic. Per exemple, cap marca d'automòbils fa el web en català. O només una de les empreses de treball temporal el gasta. O cap de les institucions de l'Estat*. En conjunt, tanmateix, d'un total de 1.197 webs estudiats, principalment d'empreses o institucions, n'hi ha 492, és a dir el 41,48%, que tenen versió en català. Però hi ha situacions difícils de raonar. Entre les empreses estudiades n'hi ha algunes que tenen una implantació forta al país i usen amb regularitat la llengua catalana en la seua relació quotidiana amb els clients tradicionals a través d'altres suports. En canvi a la xarxa l'ignoren completament. Així, empreses que no s'atrevirien a evitar el català en la seua publicitat al carrer o a la premsa escrita o a la televisió o en les seues relacions privades amb els clients, ho fan, en canvi, al web. L'efecte Olé, encara? Més coses que van malament: la inexistència d'empreses potents catalanes en el mercat de les telecomunicacions. S'ha dit abans però s'ha de repetir. Només cal preguntar-se, a manera de paràbola, quina és la SEAT de la societat digital al nostre país. Igual que l'empresa d automòbils va ser un gran instrument per crear una trama important d'empreses auxiliars, es pot pensar que sense un operador potent de lleialtat local el català té un peu coix. O més ben dit: hi ha raons per pensar que un operador local poderós de telefonia facilitaria molt les coses i ajudaria a créixer amb més ímpetu la xarxa en la nostra llengua. I encara un tercer problema a analitzar: Internet parla català amb molta normalitat però i els ordinadors? què parlen els ordinadors? Resulta inquietant pensar que la xarxa és l'excepció en un món on costa tant de trobar un Windows que funcione en català o un telèfon mòbil amb els comandaments en català disponibles o un proveïdor d'accés que facilite les instruccions i la línia de suport en la nostra llengua. Segurament ara caldrà actuar amb accions contundents per desfer aquest dèficit que és més incomprensible encara a la vista de la fortalesa de la xarxa en llengua catalana. En aquest sentit cal dir que una gran esperança és la difusió cada vegada més gran de les solucions basades en codi obert com és el Linux. Així la majoria de les grans distribucions d'aquest sistema operatiu com la Mandrake, la Debian o la Knoppik es troben completament traduïdes en català. Altres distribucions com Suse o RedHat també estan en català amb petites excepcions, com les eines d'instal·lació o administració. I hi ha una gran abundància de programes disponibles per als usuaris de Línux en català. I també un gran nombre de programes de codi lliure per a Mac o Windows traduïts i accessibles a través de la xarxa o de diverses edicions en CD-ROM. 6\. El paper de les institucions L'actuació de les institucions del país ha estat més positiva com més maduresa ha anat tenint el conjunt d'Internet al país. Algunes, com l'Ajuntament de Barcelona, han mantingut una trajectòria molt coherent al llarg dels anys i han abocat molts esforços a la xarxa des dels primers temps. En general, però, es pot dir que ara mateix les institucions estan complint amb el que hauria de ser el seu servei bàsic, que és facilitar la comunicació amb els ciutadans i la informació. I que, tot sovint, fins i tot van més enllà del que se suposa que han de fer. En aquest món institucional hi ha un projecte absolutament central en clau de país que és el de l'Administració Oberta de Catalunya [ www.cat365.net ]. Aquest ha de ser el projecte més consistent i emblemàtic per diverses raons. En primer lloc perquè fa concret el concepte d'una administració al servei dels ciutadans i pensada per respondre a les seues necessitats usant les noves tecnologies. D'aquesta manera és la mateixa institució la que es reinventa dibuixant un model de relació amb els ciutadans molt més actual i eficaç. Però també perquè és un projecte creat per la suma de les institucions municipals del país, agrupades a Localret [ www.localret.es ] i de la Generalitat [ www.gencat.net ], per damunt dels colors polítics i de les petiteses que marquen els calendaris partidistes. Pocs països d'Europa poden presentar una unanimitat tan gran a l'hora d'afrontar un dels grans projectes de futur, amb totes les institucions treballant de manera conjunta. I això s'ha de valorar en la seua justa mesura. Fins i tot sabent que hi poden haver discrepàncies sobre com es desplega, sobre la velocitat o sobre l'oportunitat en un moment donat. L'Administració Oberta pot esdevenir també, amb els anys, un dels motors de la indústria telemàtica del país. Especialment si sap evolucionar situant-se a l'avantguarda i aplegant sota el seu paraigua els grups més actius i dinàmics. Un bon exemple del que pot passar es troba a Alemanya. Allà, diverses institucions públiques han decidit abandonar Microsoft. El motiu és que el sistema operatiu Windows no és de codi obert i conté, per tant, línies de codi invisibles. Això fa que les institucions no puguen garantir al cent per cent que les dades facilitades pels usuaris no siguen interceptades i enviades a llocs a través de la xarxa sense els coneixement ni dels usuaris ni de les mateixes institucions *. Per aquest motiu els ordinadors amb Windows han estat substituïts o estan en procés de ser substituïts per ordinadors amb Linux. Però les autoritats alemanyes ja han determinat que la distribució de Linux que s'usarà en aquestes institucions siga una feta per empreses alemanyes. Han invertit molts milions a ajudar a crear aquesta distribució que, en ser usada per l'Administració alemanya, esdevé gairebé immediatament la més completa a efectes d e-government del món. I així les seues empreses faran negoci amb altres institucions estrangeres, molt probablement, creant d'aquesta manera riquesa pel conjunt del país. Jugada rodona, de la qual caldria prendre nota. Per exemple, pensant en exportar part del coneixement lingüístic acumulat tot al llarg d'aquests anys per moltes empreses i associacions del nostre país. Tot això, però, no ho farà sola l'Administració Oberta. I fins i tot cal dir que és evident que les dificultats tècniques són enormes i que caldrà anar a poc a poc si es vol portar a bon terme un canvi tan radical en l'Administració catalana. Però al seu favor cal anotar l'ambició amb la qual s'ha presentat i ha començat a funcionar *. 7\. El català, un cas d'èxit a Internet. Internet, un cas d'èxit per al català. La història de la presència de la llengua catalana a la xarxa és, doncs, la història d'un cas d'èxit. No cal abaixar la guàrdia i cal encara innovar molt. Però amb la perspectiva dels anys passats seria molt injust discutir la presència aconseguida. Seria molt injust perquè res no feia inevitable una presència important del català a la xarxa. És cert que la xarxa té uns condicionants que la fan més pròxima al català que no estranya. Bàsicament la seua descentralització i el fet que no poden existir barreres imposades de caràcter tècnic o polític. Si hi hagueren hagut barreres tècniques grosses (si els webs només els hagueren pogut fer grans empreses amb molts milions per davant o amb altíssims recursos tècnics) o hagueren hagut barreres polítiques (si les institucions hagueren hagut d'autoritzar un web abans de publicar-lo, per exemple) és ben probable que el català, a la xarxa, estaria en la situació poc confortable que ara es dóna en els telèfons mòbils, en els DVD, en els sistemes operatius o ens canals digitals de televisió. Segurament l'esforç de la base hauria topat amb una paret gegantesca al davant que no sabríem exactament com tombar. Però no ha estat així i se n'ha de treure profit. L'evidència del fet d'un cas d èxit indiscutible en un àmbit d'alta tecnologia ha d'estimular l'exigència en els àmbits en què els obstacles són més i resulta més complicat de moure'ls només des de baix. Dit això, tanmateix, hi ha una lliçó central que no s'ha d'oblidar: si el català és avui una de les llengües importants d'Internet és per l'esforç, la creativitat i la innovació generada per milers de persones. Per una bona part, gruixuda, dels probables tres milions d'habitants del nostre país virtual; que, per cert, només registra una derrota a la xarxa: no té nom. I no el té precisament perquè el registre de dominis és l'única cosa que depèn dels estats i concretament de les llistes ISO. En l'únic lloc on hi ha una barrera que no s'ha pogut passar *. A la resta, per sort, s'ha sabut ocupar el lloc que tocava en el planeta global. Sense domini .ct, doncs (per ara). Però amb una xarxa ben i ben viva. Aquest document és (c) 2004 Vicent Partal. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota. Vicent Partal és periodista. Fundador l'any 1995, amb Assumpció Maresma, de VilaWeb. Vicepresident de l'European Journalism Center, amb seu a Maastricht. L'autor d'aquest article va arribar a escoltar un important dirigent de Retevisión justificar la compra d'Excite amb l'argument que «comprar una empresa americana ens donarà titulars més grans als diaris». Ai! <META name=»language» content=»Catalan»> Curiosament Lycos era un cercador americà que havia estat comprat per Terra i aquesta empresa seguia sense afegir el català enlloc, malgrat la seua seu formal a Barcelona. La trajectòria posterior d'aquest portal, que actualment funciona sota mínims, fa pensar que van pesar més els milions que cap altra cosa a l'hora de fer ús del català en el web més emblemàtic de la xarxa però, ni que siga així, la veritat és que la presència del català a la portada de Yahoo! al costat de les altres dotze llengües en què es fa aquest, és un aparador notable per a la nostra llengua i la seua presència a Internet. Ja existia, en forma més rudimentària, des de 1997, però és a partir de gener de 2003 que les prestacions d ALEXA han permès anàlisis com les que s esmenten. Només el web http://www.administracion.es/, de l'Administració General de l'Estat, resulta accessible en totes les llengües «cooficials» de l'Estat en una versió limitada. Per altra banda, manté el criteri secessionista de considerar català i valencià llengües diferenciades. Recentment, el Senat ha aprovat una proposició no de llei instant el Govern de l'Estat a prendre mesures al respecte. Per defensar-se d'aquestes imputacions, Microsoft ha posat en marxa un programa, denominat SHARED CODE, que, sense ser de codi obert, ho és -fins a un cert límit- per a les administracions públiques i per als clients corporatius més importants. Malgrat tot, aquesta iniciativa no ha estat considerada suficient per alguns d'aquests clients, que ja han optat per fórmules obertes. Novament segons xifres de l'Alexa: el web de l'AOC ha passat, de no estar situat ni entre els 100.000 primers fins el gener de 2003, a oscil·lar, des d'aleshores, de forma constant, entre els llocs 20.000 i 40.000. Així i tot, si bé la norma ISO que fixa els codis de domini de primer nivell territorial amb dues lletres, i només dues, per a tots els estats i tota una colla de territoris ultramarins allunyats de les metròpolis, d'acord amb la llista de la Unió Postal Internacional, no s'ha d'excloure que en el futur l'ICANN pugui autoritzar la creació de dominis vinculats a entorns culturals. El Senat espanyol, per exemple, ha proposat que el govern porti a l'ICANN el tema de la implantació del domini .his per als webs en castellà de fora d'Espanya.

Les cultures minoritàries i les multinacionals del software

1230

2004-03-19 12:00:00

19/03/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org Aquesta setmana Microsoft [ha anunciat](http://www.microsoft.com/Resources/Government/LocalLanguage.aspx) la disponibilitat d'un nou programa que pemetrà fer traduccions a diferents llengües del seu programari. La presència de les llengües minoritàries en el món del programari és important per poder funcionar a dia d'avui de manera natural amb una llengua, pel prestigi que té per aquesta, i sobretot, perquè és quelcom bàsic pel jovent i la nostra societat. Des de fa temps, els gal·lesos poden gaudir en la seva llengua d'un sistema operatiu complet anomenat Linux, a més de també, tot un seguit d'eines lliures; incloent-hi eines ofimàtiques per a Windows. Un grup de voluntaris agrupats al voltant del col·lectiu [KGyfieithu](http://www.kyfieithu.co.uk/index.php?lg=en) fa uns anys que treballen en la seva adaptació al gal·lès. Fa poques setmanes Microsoft i la Welsh Language Board (organisme que promou l'ús de l'idioma gal·lès) van [signar un acord](http://www.bwrdd-yr-iaith.org.uk/en/cynnwys.php?cID=6&pID=6&nID=220) per crear unes versions parcialment traduïdes de l'Office 2003 i el Windows XP. Segons molts analistes, incloent-hi la prestigiosa revista anglesa '[The Register](http://www.theregister.co.uk/content/4/35096.html)', aquesta és la reacció de Microsoft al fet que tot un seguit d'aplicacions lliures i gratuïtes es trobin disponibles en gal·lès. Uns quants mesos abans, Microsoft [anunciava](http://www.theregister.co.uk/content/4/28704.html) també que traduiria el seu programa Microsoft Office al Nynorsk, la segona llengua oficial a Noruega. En aquest cas, la decisió era la resposta a l'advertència del sector educatiu noruec que afirmava que no compraria cap còpia més d'Office si aquest no es traduïa al Nynordsk. Microsoft va acceptar a les poques setmanes. Més a prop nostre, el Govern d'Euskadi a través de la Direcció General de Promoció de l'Euskera fa temps que està traduint versions de Linux i del paquet ofimàtic lliure Open Office a l'èuscar després, d'anteriorment, haver treballat amb Microsoft. Lluny queden les èpoques en què el Govern de la Generalitat va haver de pagar 80.5 millions per la traducció del Windows 98 al català o el Govern basc una quantitat, pràcticament, cinc cops superior per una traducció parcial del Microsoft Office a l'èuscar. Microsoft, com a empresa que disposa d'un còmode monopoli, ha tingut fins recentment la paella pel mànec per decidir quines llengües eren rendibles i amb quines condicions. Sobtadament, amb la popularització del programari lliure i [la llibertat que ofereix a qualsevol persona](http://www.softcatala.org/articles/article16.htm) per adaptar un programa a la seva llengua la paella ha canviat de mans. D'un temps ençà, Microsoft afirma que pot fer traduccions parcials dels seus principals programes a molt baix cost, cosa totalment impensable fa uns anys. Malgrat que això se'ns ha venut com una bondat d'un nou avenç tècnic, realment la tecnologia estava desenvolupada des de fa anys (es deia MUI) i ha estat realment la pressió del mercat el motiu que els ha impulsat a fer-ho. Aquesta setmana, Microsoft ha anunciat que [faciliten les eines](http://www.microsoft.com/Resources/Government/LocalLanguage.aspx) per traduir els seus programes a tercers, una cosa que fa més de vint anys que es disposa en el món del programari lliure. De totes maneres, cal recordar que aquestes eines de Microsoft permeten fer traduccions parcials, com ha passat en el cas del català. Administracions de tot el món estan considerant l'ús del programari lliure per totes les llibertats que ofereix. Fa pocs dies que el Govern de Ruanda ha començat a traduir una versió de l'Open Office a la principal llengua del país. Altres països en vies de desenvolupament ja han abraçat el programari lliure i n'estan preparant versions en les seves llengües locals. Als Països Catalans, des de fa força anys podem disposar del principal programari lliure en català, gràcies a l'esforç de molts voluntaris, gran part d'ells agrupats al voltant de Softcatalà. Ara mateix, el català disposa de més bona salut i més aplicacions que la majoria de llengües minoritàries europees. Hi ha dues lliçons importants a aprendre. La primera és que l'esforç de la gent que treballa en el voluntariat pot canviar les coses, com tantes vegades ha succeït amb la nostra llengua durant la història. La segona, i la més important, és que els governs han de donar suport al programari lliure no només com a eina de normalització lingüística. Tan eficaç com ha estat en l'àmbit lingüístic pot ser-ho en molts altres, com ho demostren experiències com [Linex a Extremadura](http://www.softcatala.org/articles/article23.htm). El que tingui curiositat, fa temps en vam fer un [article](http://www.softcatala.org/articles/article28.htm) sobre alguns dels motius principals per justificar l'ús del programari lliure al sector públic. Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla Firefox 0.8 i el Mozilla Thunderbird 0.5.

880

2004-04-29 00:00:00

[Softcatalà](http://www.softcatala.org) presenta la traducció al català del navegador [Mozilla Firefox 0.8](http://www.softcatala.org/prog167.htm) i el client de correu [Mozilla Thunderbird 0.5](http://www.softcatala.org/prog168.htm). Aquests dos programes són els darrers avenços del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org), que també fa l'entorn de navegació i de correu amb aquest mateix nom. El [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El [Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers. El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/prog168.htm) és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui en dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, etc.; tot això juntament amb les opcions a les que podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. Als executables que s'hi ofereixen, s'incorpora l'extensió Enigmail traduïda al català, que permet afegir les funcionalitats criptogràfiques de xifratge i signatura que ajuden a garantir una comunicació de correu electrònic privada i segura. Els programes del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org) traduïts al català poden baixar-se des de la [web de Softcatalà](http://www.softcatala.org), i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/prog168.htm).

Article: el Gnome 2.6

881

2004-05-01 00:00:00

Sens dubte, l'escriptori és la principal eina de treball que fan servir els usuaris informàtics. El món del programari lliure ofereix múltiples opcions per a totes les necessitats. El GNOME 2.6, que està completament traduït al català, aporta una solució completa tant per a ús diari com per a plataforma de desenvolupament. [Continuació...](http://www.softcatala.org/articles/article42.htm)